id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_4_233608 | Victòria Molins, honoris causa per la Universitat Ramon Llull | CatalunyaReligió.cat
(CR/Universitat Ramon Llull) “Jo ni sé quina causa, ni quin honor. Em vaig quedar bocabadada. Per una pobra monja que va pel carrer, estimant la gent, que és l'única cosa que faig...”. Així explica Viqui Molins haver rebut la notícia que li atorgaven el Doctorat Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (URL). Fidel al seu estil, diu que no és persona de barrets i d’anells però que ho rep com un reconeixement “d’aquella gent anònima que estima” i “una crida a estimar als altres”.
L'acte d'investidura de Maria Victòria Molins tindrà lloc el proper divendres 6 de febrer a l'Aula Magna de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. És l’entitat que ha proposat aquesta distinció que reconeix “la seva trajectòria professional i personal en el món de l’educació i la religió”. En la concessió destaca “la seva incondicionalitat i la passió amb què s’ha entregat en la seva tasca d’acompanyament als més febles, però també per la manera d’enfocar la seva visió transformadora de l’acció social, que passa per l’empatia, l’escolta i el respecte íntegre i escrupolós de les persones que té al davant”.
L’acte d’investidura serà retransmès per Twitter amb l’etiqueta: #HCViquiMolins
La religiosa viu al Raval i és col·laboradora habitual a CatalunyaReligió.cat amb el seu video-blog La mística del carrer, on comparteix les seves impressions i vivències en el món de la marginació. Amb motiu d’aquest premi, la URL ha publicat aquesta entrevista a Viqui Molins on explica les seves impressions al rebre el premi i reflexiona sobre la implicació dels estudiants. Molins els demana “empatia, sobretot si han viscut una situació privilegiada”.
[Fotografia: Fundació Pere Tarrés]
Victòria Molins, URL, Universitat Ramon Llull, titol, pere tarrés, Honoris Causa, Facultat d’Educació Social i Treball Social, Educació, Vida Religiosa | 0.861049 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/victoria-molins-honoris-causa-universitat-ramon |
cawac_ca_20200528_7_95954 | Jornalers de l’'Almeria marroquí' denuncien els abusos laborals de les empreses espanyoles
La regió de Souss-Massa-Drâa ha produït més del 80% de les hortalisses exportades per Marroc els darrers dos anys
Fa més d’un mil·lenni, els pobles amazic del Sud del Marroc van dissenyar un espai comunitari destinat a preservar l’alimentació, el “graner col·lectiu fortificat” o agadir . Allà s’emmagatzemava no tan sols el gra, les llavors i les eines agrícoles, sinó també reserves d’aigua, i s’hi refugiaven amb els seus animals per resistir als setges. S’han trobat textos del segle XIV que estipulen minuciosament els drets i sancions entorn al manteniment d'aquest recinte fortificat. Els graners col·lectius van ser construïts amb una gran solidesa i perduren no sols físicament sinó també com a institucions en algunes localitats.
Des d’aquesta perspectiva, avui, la moderna ciutat d’Agadir porta un nom que no li escau. Juntament amb la seva veïna Inezgane, totes dues situades a les costes atlàntiques de la regió del Souss-Massa-Drâa, constitueixen plataformes intermodals per a l’exportació dels productes agrícoles. D’allà van sortir, durant les dues darreres campanyes agrícoles una mitjana del 82% del total de les hortalisses exportades pel Marroc. El tomàquet representa un 55% d’aquestes exportacions, destinades en un 85% als països de la Unió Europea. Tota la Vall de Souss es dedica a l'agroindústria, en una còpia del model del “mar de plàstic” (hivernacles) vigent a Almeria, amb una pressió creixent sobre els recursos naturals i hídrics en particular, i una greu explotació laboral.
A la Vall del Souss, hi treballen al voltant de 100.000 persones com a jornaleres agrícoles, de les quals 4.000 pertanyen a sindicats. Són en gran part persones d’origen rural que es van veure obligades a deixar les seves terres. La majoria dels contractes són temporals. Treballen vuit hores al dia, sis dies a la setmana, per un salari de 0,69 euros per hora (7,8 Dírham). Aquest és el Salari Mínim legal Agrícola. La seva aplicació es va aconseguir a partir de la lluita de les treballadores, agrupades en la Federació Nacional del Sector Agrícola (FNSA-UMT). Però les condicions de treball segueixen sent molt dures. En H.I., obrer agrícola, les relata: “Quan treballem als hivernacles, podem sortir només un cop al matí i un altre a la tarda, i per un màxim de deu minuts. La pausa de migdia és d’una hora. La temperatura pot pujar fins a 50 graus i l’empresa ens dóna aigua, però no sempre és potable, és de pou; per això preferim gastar i portar-nos la nostra pròpia ampolla a la feina”.
Una de les reivindicacions sindicals té relació també amb els mitjans de transport. D’acord amb un altre jornaler, “els obrers són portats a la finca en camions molt antics, dels anys 60, que es troben en condicions pèssimes. Posen a les persones dempeus al camió, hi van fins a 60 persones, homes i dones junts. El trajecte dura una mitjana d’una hora. Hi solen haver accidents en el trajecte, amb ferides i fins i tot morts”. E.T., treballadora agrícola, explica que l’assetjament sexual és molt freqüent a les finques, malgrat que gràcies al sindicat han aconseguit anar millorant la situació.
Empreses franceses i espanyoles controlen la major part de la cadena productiva, que inclou el transport i la venda en centres com Mercabarna a Barcelona i Saint Charles International a Perpinyà. Un dels conflictes oberts té com a protagonista l'empresa espanyola Douna Export, filial de Fruca Marketing, amb seu a Múrcia. Segons l'FNSA, l’empresa està violant els drets sindicals i, de fet, va acomiadar tres dels representants sindicals amb raons injustificades. Davant les oficines de l’empresa a Biugra, des d’octubre 2013 hi ha una acampada permanent de les treballadores exigint la reintegració de les persones acomiadades. Podeu veure aquí l'acció completa. No és el primer cas d’aquest tipus. Les pràctiques d'hostilitat per part de l'empresariat són recurrents davant l'obertura d'una secció sindical en les empreses i, en la mesura que poden, els empresaris intenten evitar contactes entre els jornalers que formen part d'un sindicat i la resta. Un membre del sindicat comenta: "la nostra experiència amb les empreses espanyoles és molt dolenta. No és la primera vegada que tenim problemes amb elles. Aquí són conegudes per la seva crueltat amb els obrers". Un jornaler afegeix: “els empresaris espanyols, aquí, són els pitjors (...), no els agraden els sindicats”. Paradoxalment, el govern espanyol dóna suport amb diners públics a la millora de les condicions de vida en aquesta regió -una de les tres prioritàries per a la cooperació espanyola al Marroc- però no intervé quan el capital espanyol genera conflictes d'aquest tipus.
Malgrat ser una regió productora d'aliments, La Vall del Souss és, paradoxalment, la quarta regió més empobrida del país d’acord amb les últimes dades del govern. La realitat s'allunya cada vegada més del model de “graners col·lectius fortificats”. De forma general, l’increment de producció d’hortalisses al Marroc no arriba a compensar el dèficit comercial alimentari d’un país que importa cada vegada més aliments. En aquest sentit, cal recordar dues pautes temporals importants. Als anys 80, els hivernacles del Souss es van començar a instal·lar coincidint amb l’aplicació del Pla d’Ajust Estructural del Fons Monetari Internacional. Es va iniciar llavors una política que afavorí la concentració de la terra en mans de grans inversionistes, centrant-se en el sector de les hortalisses i la fruita (essencialment cítrics) per a la exportació. La segona pauta s’ubica en l’any 2000, moment en què entrà en vigor l’ Acord d’Associació entre el Marroc i la UE , que facilita encara més les exportacions cap a Europa. Aquest desenvolupament agroindustrial, a més de basar-se en l'explotació laboral, no és rendible del punt de vista macroeconòmic. Més aviat s'estan desviant recursos productius vitals per a l'autosuficiència alimentària del país. No obstant això, tal com va comentar S.R., empresari català que compta amb diverses finques a la regió, amb pous que ja arriben als 200 metres de profunditat, "quan s'acabi l'aigua, canviarem d'activitat, o ens n'anirem al Senegal".
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
“En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat”
FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta
Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12)
A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç.
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular. | 0.804328 | curate | {"ca": 0.9750949961085932, "it": 0.0002746875429199286, "pt": 0.006958751087304858, "en": 0.002151719086206107, "fr": 0.0015107814860596072, "es": 0.012315158174243465, "eu": 0.0016939065146728929} | http://www.directa.cat/noticia/empreses-espanyoles-cometen-abusos-laborals-l%E2%80%99almeria-marroqui?page=1 |
oscar-2301_ca_20230418_6_288140 | Des del departament d'Educació Ambiental de la Mancomunitat de Ribera Alta, informen que dijous 5 de maig, de 9.30 h a 12.30 h estaran a la porta del Mercat Municipal de Castelló amb motiu de la Campanya Zero Residus.
Aquesta campanya busca conscienciar la població de la problemàtica que tenim amb els plàstics i resoldre dubtes a la ciutadania en matèria de residus. A més, donaran claus sobre com podem posar remei a aquest problema a través de dinàmiques i jocs (a part de material visual com poden ser els pòsters).
Així mateix, els educadors ambientals de la Mancomunitat visitaran hui 3 de maig el Col·legi Hernández per impartir una xarrada sobre educació mediambiental, on poder aprendre a contribuir a la millor separació dels residus que generem. A més, realitzaran jocs i tallers per aconseguir les eines necessàries per passar a l'acció i posar remei al problema.
Font
: - Regidoria d'Educació i Educació Ciutadana
Imprimir
PDF
Envia a un amic
Butlletí
Dona’ns la teua adreça electrònica i t’enviarem les novetats per correu
Adreça electrònica
Alta
Butlletí d’informació municipal de l’Ajuntament de Castelló
Plaça de l'Ajuntament, 8 46270
Castelló (València)
Tel. 962 45 01 00
Fonts: - Col•lectius • - Ciutadania • - Premsa • - Alcaldia • - El Miragall • - Ajuntament de Castelló • - Regidoria de Benestar Social, Medi Natural (Agricultura, Medi Ambient i Energies renovables) • - Regidoria de Cultura (biblioteca, arxiu) • - Regidoria d'Esports • - Regidoria de Cultura Festiva i Participació Ciutadana • - Regidoria d'Educació i Educació Ciutadana • - Regidoria de Joventut i Memòria Històrica • - Regidoria de Mercat, Comerç, Cementeri i Salut Publica • - Regidoria de la Dona i Polítiques d’Igualtat i Noves Tecnologies | 0.81904 | curate | {"ca": 0.9708963911525029, "fr": 0.002328288707799767, "en": 0.013969732246798603, "ja": 0.0017462165308498253, "it": 0.008731082654249126, "es": 0.002328288707799767} | https://www.elmiragall.org/noticia/4738/campanya-zero-residus-dijous-5-de-maig-al-mercat-municipal |
racoforumsanon_ca_20220809_2_236079 | I ja van 2 intens amb el d'aquesta nit, ja que ho havien d'haver emés el dissabte 13, però a www.histocat.com podem llegir què va passar: "TV3 ajorna una setmana el programa "Millennium" en què s'havia de debatre sobre Colom. Mentre tots esperàvem el passat dissabte 13 l'emissió del programa "Millennium" en què estava previst tractar sobre els misteriosos orígens de l'Almirall Cristòfor Colom, el canal català, sense previ avís, va ajornar una setmana l'emissió del mateix. Molts dels nostres seguidors que han escrit a TVC, han rebut com a resposta, la negació de què el programa fos programat inicialment pel 13, tot i que sabem que aquesta dada no és correcta. De totes maneres, confiem en què per fi el dia 20, s'obri una porta a TVC i el gran públic pugui conèixer allò que fins ara, ha estat hàbilment ocultat." Efectívament, aquesta captura de pantalla la vaig fer el divendres 12 , i aquesta altra l'he feta aquest matí , per si de cas. Aquesta emissió no és com la d'aquell d'aquell "30 minuts: Codi Colom" del passat dia 7, on parlaven del tema d'una manera molt "tímida". Tant que podeu comprovar com encara no l'han penjat als "30 minuts" de tv3alacarta , mentre que sí podem trobar un munt de "30 minuts" dels temes més variats, però aquest no, ves quina casualitat. "La nostra". "La cosa nostra", volen dir. Al "Millennium" d'aquesta nit, a la taula rodona participen com a convidats Jordi Bilbeny, membre Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya; Gabriella Airaldi, prof. Hist. Medieval Universitat de Gènova; Consuelo Varela, investigadora CSIC; Jaume Aymar, president Fundació Catalunya-Amèrica; Cecilia Roseto, actriu.. Sembla que queda ben clar que Colom era català. Gràcies al usuari JM i a la seua "informació privilegiada" hem sabut d'un parell d'annecdotes de com va anar la taula rodona . La consuelo Varela és la que al principi d'aquest video, part del "30 minuts Codi Colom" podem sentir com diu : "Jo crec que era italià. I ho crec per què, si tots els que el coneixien deien que era italià, per què camviar?" però que després en privat admet que també pensa que Colom era català. Després de la taula rodona emeten la pel·lícula "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: Una conspiració d'estat?" A qualsevol altre lloc de la gal·làxia no parlarien d'altra cosa si se'l pugueren fer seu al Colom amb una mínima part de les proves que ens el fan nostre. Senyors de la CCRT Per què no jugem, ni que siga per provar una miqueta, a que sóm normals?
Crida a tohom que hi vulgui col·laborar. Des de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya - FEHC (www.HistoCat.cat) fem una crida a tots aquells de vosaltres que o be sigui pel vostre interés en la història, o be per la vergonya que us fan sentir aquells que representen al país i que no fan res per recuperar la seva història i a la llarga la seva llibertat (les dues coses son inseparables), perque participeu amb nosaltres en la creació d'una xarxa arreu dels Països catalans, de persones lliures, que vulguin ajudar-nos en la distribució d'informació i en la cerca de membres per ampliar l'esmentada xarxa. Deixem-nos de cullonades. Ningú farà la feina per nosaltres. La FEHC desde fa 3 anys, funciona amb l'esforç de gent que posa els seus propis calers, de gent, que es sent abandonada pels seus representants i pels seus gestors culturals, i per una premsa que nomès els hi interesa alló que sigui de color Rosa. Es hora d'explicar-li a la gent el que vàrem ser en el seu moment, i el que tornarem a ser, i retornar-li l'honor a tants personatges que van morir com a herois de la nació catalana i que ara se'ls ha convertit en herois d'aquells que vàren ser els seus enemics. No t'ho pensis, necesitem la teva ajuda. No et preocupis pel que puguis fer, molt o poc, segur que sera suficient. Granet a granet, el pot s'omple. Reconquistem el país. Escriu-nos a montserrat@ email.cat Pere
Jo soc valencià i colaboraré amb peles, reclutant, traduint a l'anglés, ... quan la fundació es canvie el nom, p.ex. a "Fundació d'estudis historics dels Paisos Catalans" o "Fundacio d'estudis historics de la Corona d'Arago". Ja em vaig oferir (amb aquesta condicio), i em digueren que ho havien debatut i havien deixat el nom "... de Catalunya? pel tema de subvencions. Les subvencions no arribaran! El problema no es el nom, sino el tema d'investigacio! A mes, "Corona d'Arago" es prou aseptic i crec que el mes encertat.
Deixa't de collonades hostia Aixo es massa important com per tonteries ara hostia!! !
Seran collonades, pero la meua posicio es ferma. Aixo no vol dir que no colabore, el meu ordinador fa fum d'enviar links del Histocat a amics i coneguts, penjar coses a la meua web, etc. Pero si es canviaren el nom contribuiria mes. Seran collonades pero si es canviaren el nom, mes valencians i illencs contribuirien. Si es diu "... de Catalunya", que fan investigant un valencia (Servent)? I no digues que Catalunya val per a referir-se a tots els PPCC. Hi ha molt pocs valencians i illencs que els hi agrade aixo, fins i tot als mes independentistes. Dir-li Catalunya als PPCC ens recorda massa el centralisme d'Espanya i com ignoren tot el que no siga castella. Si una cosa es diu "... de Catalunya" per a mi es del Principat, i em pot agradar o no, pero no ho puc sentir meu. Em molesta moltissim que diguen Catalunya quan parlen dels PPCC!
Dir Corona d'Aragó és perpetuar denominacions de la historiografia franquista. Per això ja reclamen que els "tornem" l'arxiu. I nosaltres ens barallarem per si posem Catalunya o PPCC? Que no ho veieu que l'enemic no té aquests "problemes"? Fan servir constantment el "dividir per vèncer" i nosaltres ens hi fotem de 4 potes... A part que dubto molt que al segle XV ja diguessin això de PPCC. Ho tenien molt més clar que nosaltres a quina Nació pertanyien. I sense tantes etiquetes.
A veure, quan se li va començar a dir Corona d'Aragó? Ja fa tems que escolte que es un invent espanyol, pero fa poc vaig llegir que la Corona va tindre varios noms durant la seua història, i el nom final va ser Corona d'Aragó. No li veig el problema, si és veritat. Segons el wikipedia "A les Corts de Montso de 1289, el conjunt dels territoris ja era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya. A partir del s. XIV, encara es va simplificar més i es va dir Corona d'Aragó, regnes d'Aragó o simplement Aragó" Tambe es podria dir "Fundació d'Estudis Històrics Catalans" Respecte dir-li Catalunya a tots els PPCC, als valencians no ens agrada. Hi ha un fil parlant d'açò. Podeu llegir la meua opinió. Parleu de lo practics que són els espanyols, doncs ells diuen "Espanya en la prehistoria" sense complexos i el nom d'Espanya (amb el sentit actual) no es massa antic. Practicament els he sentit dir "Espanya segundos despues del big bang". Que PPCC es un nom recent? Tots el toponims van ser recents alguna vegada, pero s'acabaren acceptant. Ara per ara PPCC es el que causa menys rebuig, al menys fora de Catalunya, i jo diria que dins. Tu entendries que un andalus no vulguera colaborar amb una "Fundacion de Estudios Historicos de Castilla"?
Doncs que s'enportin L'ARXIU REIAL DE BARCELONA a Saragossa, només perquè desde 1939 se li diu arxiu de la Corona D'aragó. Els pots ajudar a portar les caixes.
Una cosa es la Corona, i una altra el Regne d'Arago, denominacio que es del s. XIV. No m'acaba d'agradar, pero es el que hi ha. Nomes dic que un canvi de nom de la Fundacio incrementaria la col.laboracio de valencians i illencs. Hi ha moltes opcions. Total, les subvencions no arribaran Els pots ajudar a portar les caixes. Aixo sobrava Estem de la mateixa part Doncs que s'enportin L'ARXIU REIAL DE BARCELONA a Saragossa, només perquè desde 1939 se li diu arxiu de la Corona D'aragó. Hi ha que presionar per a que li tornen a posar el nom original | 0.795879 | curate | {"ca": 0.9054700633648002, "it": 0.005043320832794517, "in": 0.003620845726108884, "pt": 0.003232897969740075, "es": 0.055088581404370875, "fr": 0.012802275960170697, "ro": 0.01474201474201474} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_96920 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
VILLALBA IDIGORAS, BRYANT
BARCELONA, F.C.,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1993517017828201, "ca": 0.6094003241491086, "en": 0.1012965964343598, "pl": 0.012965964343598054, "nl": 0.022690437601296597, "pt": 0.02674230145867099, "fr": 0.022690437601296597, "id": 0.004862236628849271} | : /jugador/1920/alevi-primera-divisio/alevi-primera-divisio/grup-2/35768786/26327391 |
crawling-populars_ca_20200525_41_134871 | MADRID, 12 Juny (EUROPA PRESS) -
Així ho ha assenyalat Carmena en una multitudinària roda de premsa conjunta amb el candidat del PSOE a l'Alcaldia, Antonio Miguel Carmona, on la primera no ha amagat la seva "emoció" perquè "després de 25 anys" hi hagi una "possibilitat de canvi" per la qual de "manera majoritària" els madrilenys s'han inclinat.
Carmena ha destacat que tot i que en alguna àrea no coincideixen, sí que ho fan en el que és "essencial" del programa i que els objectius són "aconseguir un Ajuntament transparent i honest", una Administració "pròxima i oberta", entendre l'habitatge "com un dret", o un consistori "igualitari".
jwplayer('player_9NMCT_J1xCw').setup({ primary: 'flash', ga: {}, width: 644, height: 350, stretching: 'bestfit', file:'http://www.youtube.com/watch?v=9NMCT_J1xCw', sharing: {}, advertising: {client:'vast','skipoffset':5, skiptext:'Ver vídeo', schedule: { adbreak1: { offset:'pre', tag:'http://pubads.g.doubleclick.net/gampad/ads?sz=640x480&iu=/1013178/Video_Preroll_YOUTUBE&ciu_szs&impl=s&gdfp_req=1&env=vp&output=xml_vast2&unviewed_position_start=1&correlator=__random-number__' }, adbreak2: { offset:'post', tag:'http://pubads.g.doubleclick.net/gampad/ads?sz=640x480&iu=/1013178/Video_Postroll_YOUTUBE&ciu_szs&impl=s&gdfp_req=1&env=vp&output=xml_vast2&unviewed_position_start=1&correlator=__random-number__' } } } });
També persegueixen "aconseguir una ciutat sostenible i equilibrada", una Administració "professional i eficaç" i establir "un afany de seguiment per les dues formacions, la ciutadana i el PSOE, per portar a terme això", ha explicat l'exjutge
A això ha sumat que s'ha buscat la manera de trobada entre tots dos trobant coincidències en molts punts essencials tot i que ha reconegut que hi ha hagut "alguna àrea en la qual no s'ha pogut coincidir". "Hem volgut reforçar el que ens uneix", ha defensat, que ha aclarit que fins i tot alguna proposta d'Ara Madrid s'ha "millorat" gràcies a les propostes socialistes.
PER A CARMONA HA ESTAT "UN PLAER" DEBATRE AMB CARMENA
Per la seva banda, el socialista Carmona ha defensat aquest pacte d'investidura com el principi per a "un canvi de progrés a Madrid". Es tracta d'"un acord polític des del rigor i la serietat de dues forces, una ciutadana i un partit de progrés".
Carmona ha reconegut que li ha resultat fàcil arribar a l'acord i no només en compliment del "mandat de la Comissió executiva Federal" del PSOE, a la qual pertany, que passava per "donar suport a a les forces de progrés". El socialista ha anat més enllà reconeixent que ha estat "un plaer haver parlat amb ella (Carmena) durant molts dies" en trobar "molts" punts de coincidència.
Serien, per exemple, les auditories de gestió, l'oficina antifrau, la igualtat ciutadana, la descentralització de l'Ajuntament, un gran pacte cultural, desnonaments zero, la reducció de taxes municipals, la lluita contra l'exclusió social, el suport als més grans o un nou urbanisme amb més participació ciutadana.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.537338 | curate | {"ca": 0.6779827798277983, "en": 0.18671586715867158, "es": 0.13530135301353013} | : /espanya/noticia-carmena-anuncia-amb-alegria-lacord-amb-psoe-reivindica-lhabitatge-com-dret-20150612113201.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_106725 | Els amants occidentals de les estampes i els llibres japonesos coincidien en cercar, abans que res, una nova emoció estètica. Van intentar reconstruir l’història d’aquest art designat com ukiyo-e, solicitant ajuda als japonesos. L’escriptor Edmond de Goncourt va escriure una carta al marxant d’art Hayashi preguntant pel significat del terme, i Hayashi li va respondre: Ouki= que flota, que està en moviment; Yo= món; Ye= dibuix. En conseqüència, la paraula ukiyo-e s’utilitza per l’escola de dibuix coneguda per aquest nom.
La tècnica escollida pels artistes va ser el gravat sobre fusta, o xilografia, en relleu. Aquesta tècnica, originària de Xina, va ser utilitzada a partir del segle VIII per l’escriptura de llibres i la còpia dels sutras (cànons budistes) fins que al període Edo l’ukiyo-e la va convertir en un art en ple dret. Amb una fusta de cirerer l’artesà tallava la planxa amb un ganivet per definir els contorns del dibuix, se li afegia tinta (segons els colors que devia integrar l’obra) i s’imprimia.
Les estampes ukiyo-e es caracteritzen per la linialitat d’un traçat en arabesc que capta el moviment, les taques planes de colors tornassolats, les composicions assimètriques, les vistes zenitals o des d’angles insòlits o les figures animades de contorns ondulats.
El món de l’ukiyo-e és un reflex del caràcter ilusori, fugaç i superficial dels plaers immediats de la vida quotidiana al Japó del període Edo (1603-1868). Aparegudes en una nova cultura civil i popular, aquestes estampes xilogràfiques mostren amb gran expressivitat un ampli repertori de temes vinculats a l’efímera vida terrenal del món que està en moviment, en contraposició al món immutable i sagrat: el teatre i el sumo, la bellesa femenina, la paròdia, l’erotisme, la fauna i la flora i el paisatge. Els artistes com Harunobu o Utamaro del segle XVIII, o Housaki o Hirosige del segle XIX ens representen un món japonès que brilla per la seva bellesa.
Del 16 de juny al 14 de septembre de 2008 es va celebrar una exposició a La Pedrera (Passeig de Gràcia 92) titulada Ukiyo-e. Imágenes de un mundo efímero comissiarada per Gisèle Lambert i Jocelyn Bouquillard. Avui al Museu Picasso teniu l’oportunitat d’introduir-vos en el tema gràcies a la conferència a càrrec Monta Hayakawa, professor del Centre Internacional d’Investigació japonesa.
Tags:
Edmond de GoncourtEdo (1603-1868)erotismeGisèle LambertHarunobuHayashiHirosigeHousakiJocelyn BouquillardLa PedreraMonta Hayakawamuseu picassoukiyo-eUkiyo-e. Imágenes de un mundo efímeroUtamaroxilografia | 1 | perfect | {"ca": 0.9179873217115689, "en": 0.0019809825673534074, "es": 0.08003169572107766} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_202221 | Inici Maestrat Albocàsser Obertura de terrasses i eliminació del perímetre municipal a partir de l’1...
Maestrat
Albocàsser
Ares del Maestrat
Atzeneta del Maestrat
Benafigos
Benassal
Els Ports
Castell de Cabres
Castellfort
Catí
Cinctorres
Culla
Forcall
Herbers
Herbeset
La Mata
La Pobleta
Morella
Olocau del Rey
Ortells
Palanques
Portell
Salut
Sant Mateu
Serratella
Sorita
Tírig
Todolella
Torre d'En Besora
Vallibona
Vilafranca
Vilar de Canes
Villores
Vistabella del Maestrat
Xiva
Xodos
Obertura de terrasses i eliminació del perímetre municipal a partir de l’1 de març
Per
DiaDia
-
25/02/2021
507
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
PUBLICITAT
Ximo Puig anuncia una “desescalada lenta, prudent i progressiva”
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat el començament d’una “desescalada lenta, prudent i progressiva” perquè puga ser “segura i eficaç”, i ha instat a continuar aplicant “màxima prudència” i “proporcionalitat” per a poder continuar fent front a la crisi generada per la COVID-19.
Per a això ha explicat que entre les principals mesures adoptades es troba l’obertura parcial de l’hostaleria, l’ampliació de l’horari comercial, l’eliminació del perímetre municipal durant els caps de setmana, i la flexibilització de les restriccions a l’activitat física i l’esport.
Així ho ha avançat en roda de premsa el cap del Consell, acompanyat de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, després de la reunió de la Taula Interdepartamental per a la Prevenció i Actuació davant la COVID-19, en la qual s’han sigut acordades les noves mesures que estaran en vigor des de l’1 de març i per un període de 14 dies.
Durant la seua intervenció, el president ha explicat que s’autoritza l’hostaleria l’obertura de les terrasses, amb un aforament de fins al 75% i un màxim de 4 persones per taula, fins a les 6 de la vesprada. Així mateix ha insistit en l’obligatorietat de portar posades les mascaretes també a les terrasses, retirant-les únicament en el moment de la consumició.
De la mateixa manera es permet l’ampliació de l’horari dels comerços fins a les 8 de la vesprada, amb un aforament del 50%; i l’eliminació del perímetre municipal durant els caps de setmana, en les 16 ciutats de més de 50.000 habitants que fins ara estaven afectades per aquesta mesura.
També ha anunciat l’augment a 4 persones del límit màxim en trobades familiars i socials en espais públics, i el manteniment de les restriccions actuals en l’àmbit privat. També ha anunciat la flexibilització de les restriccions per a l’activitat física i l’esport; la reobertura dels parcs i els jardins públics, i l’augment de l’aforament en espais de culte i religiosos fins al 50%, prorrogant-se la resta de restriccions actualment vigents.
A més, el president ha realitzat la recomanació als municipis de mantindre com a lectius els dies festius associats a les festes, com les falles o les festes de la Magdalena. Referent a això, la consellera de Sanitat ha anunciat que es mantindran reunions de coordinació amb l’ajuntament de València i amb el de Castelló de la Plana i “evitar qualsevol situació no compatible amb les restriccions”.
Pròrroga del perímetre autonòmic
D’altra banda, Puig ha assenyalat que es prorroga fins al 15 de març la restricció de la mobilitat nocturna entre les 10 de la nit i les 6 del matí, així com el perímetre autonòmic, tant per a entrar com per a eixir de la Comunitat Valenciana.
El president ha justificat la pròrroga d’aquestes restriccions en l’obligació de mantindre la “màxima cautela” i la necessitat d’impedir la lliure mobilitat davant l’amenaça que suposen les diferents variants de la COVID-19
Així mateix, el cap del Consell ha anunciat que la setmana vinent tornarà a reunir-se la Taula Interdepartamental per a valorar les mesures, i mantindrà diferents trobades amb els sectors més afectats per a “abordar conjuntament la situació”.
En la reunió de la comissió interdepartamental han participat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau; la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo; el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i els consellers d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, i de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España.
Corresponsabilitat i cooperació
Durant la seua intervenció, el president ha volgut agrair al poble valencià la seua “corresponsabilitat ” i la seua “màxima cooperació” en aquest últim mes per a “frenar la propagació del virus amb contundència”.
Així mateix, ha recordat que actualment 100.000 valencians estan immunitzats en haver rebut les 2 dosis de la vacuna, i que el mes vinent d’abril donarà inici la vacunació massiva el dispositiu logístic de la qual i de personal ja està preparat. No obstant això, durant la seua intervenció, el president ha insistit a mantindre la prudència.
Activitat física i esportiva
Per part seua, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha explicat que a partir de l’1 de març es podrà realitzar activitat física i esportiva, a l’aire lliure i en instal·lacions esportives obertes, sense contacte físic i en les modalitats individuals i les que es practiquen per parelles, i les dirigides per professionals, en grups màxims de 4 persones per monitor.
Així mateix ha assenyalat que la població en edat escolar -Infantil i Primària- podrà participar, fora de la jornada lectiva, en activitats esportives grupals i en entrenaments esportius, amb un màxim de 4 persones esportistes, sense contacte físic i sense públic.
També ha recordat que continuen suspeses totes les competicions, activitats i esdeveniments esportius organitzats per entitats públiques o privades, en totes les categories i modalitats esportives, excepte les competicions oficials federatives d’àmbit autonòmic previstes.
D’altra banda, ha fet referència al fet que continuaran tancades les instal·lacions esportives tancades de titularitat pública o privada (pavellons, pistes tancades, centres esportius, gimnasos, etc.) i en les instal·lacions esportives a l’aire lliure, l’aforament màxim serà del 30%.
Finalment, ha assenyalat que en les competicions esportives que se celebren en instal·lacions esportives o a l’aire lliure en espais naturals o en la via pública, no podran participar més de 150 persones esportistes de manera simultània.
TAGS
covid19
Generalitat Valenciana
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
DiaDia
Articles relacionats.
Sembrem comarca, recollim futur; el lema del 44é Aplec dels Ports
Albocàsser i Generalitat dirigeixen el futur de la Residència i Centre de Dia
Vídeo. VII Fira d’Oficis. Gimcana infantil
PUBLICITAT
CALENDARI D’ESDEVENIMENTS
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« nov. gen. »
AGENDA D’ESDEVENIMENTS
No hi ha esdeveniments
PUBLICITAT
MÉS DIADIA
Agricultura i ramaderia
Videos
El Temps
Medi Ambient
Fotos
Economia, empresa i ocupació
Opinió
Diadia Redacció i publicitat: 639842226
Email de contacte: [email protected]
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. | 0.701773 | curate | {"ca": 0.8720475097853961, "en": 0.03914158455931974, "es": 0.060871912538804154, "fr": 0.017276285598596303, "pt": 0.0035092455122148736, "sv": 0.0012147388311513024, "gl": 0.0006748549061951681, "it": 0.0005398839249561345, "de": 0.0039141584559319745, "nl": 0.00026994196247806724, "km": 0.00026994196247806724, "sk": 0.00026994196247806724} | https://diadia.cat/obertura-de-terrasses-i-eliminacio-del-perimetre-municipal-a-partir-de-l1-de-marc/ |
wikipedia_ca_20230401_0_689868 | Bulànovo
Bulànovo (en rus: Буланово) és un poble de la província de Vladímir, a Rússia, segons el cens del 2010 tenia 14 habitants. Pertany al districte municipal de Sóbinka. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=689869 |
macocu_ca_20230731_9_600115 | Preinscripció universitària juny 2013: resultats de la 2a assignació de places i notes de tall resultants a 25-07-2013 | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_767658 | Independentment de quines siguen les seues arrels ideològiques i línia d'actuacions, és totalment surrealista. Algú m'ho pot explicar si us plau?
Són uns xutats aquests de l'òmnium, no?
tira cap a casa, tanca la porta quan surtis.
Que hi és ta germana, oi?
No entenc per tu quin puto sentit pot tenir fer l'inútil pel fil, seriosament. Sudokus, mots encreuats, angry birds, xateja? Deixa de perdre l'estona perquí, escampa la boira.
Jo no entenc la utilitat que té satisfer el teu criteri diferencialista arbitrari, tens algun complexe dictatorial o algo ? perquè parlis de som Escola ningú t'assegura que no ens acabis la paciència. Vés-te'n al bordell si tens problemes, a trobar-te amb els homes amb classe
Repeteixo, i el teu objectiu al venir i participar al fil? Em prendré els teus consells amb l'atenció que mereixen.
(era tot) | 0.738029 | curate | {"ca": 0.9343065693430657, "en": 0.05474452554744526, "de": 0.010948905109489052} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_3182 | Poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica. | 0.574795 | curate | {"es": 0.22699386503067484, "ca": 0.7730061349693251} | https://www.instituthumanitats.org/ca/documents/audios/5-10-les-germanes-bronte-i-el-seu-medi |
macocu_ca_20230731_7_398684 | Vols barats Roatán - Quetzaltenango
Troba vols Roatán - Quetzaltenango a Trabber. Cerquem tots els vols de companyies aèries low cost, aerolínies tradicionals i agències de viatges per a trobar el vol més barat a la ruta Roatán - Quetzaltenango.
Rutes més cercades properes a Roatán amb destinació Quetzaltenango | 0.606905 | curate | {"en": 0.2588996763754045, "ca": 0.7411003236245954} | |
vilaweb_ca_20220728_0_79058 | La Regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló ultima les obres de reparació de l’emissari submarí de la xarxa de sanejament municipal. La instal·lació va patir danys en un temporal encara que ha seguit funcionat amb plena capacitat des de llavors. L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Generalitat Valenciana (EPSAR) ha finançat el 90% del cost de l’actuació, valorada en 503.208 euros.
“Amb la col·laboració de la EPSAR hem solucionant els danys produïts en l’emissari submarí pel temporal Filomena, que va provocar un desplaçament de la seua conducció principal. Des de la Regidoria de Transició Ecològica continuem fent esforços per a reforçar la gestió ambiental per a evitar al màxim els riscos de contaminació en el medi marí”, ha assenyalat el regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro.
L’Ajuntament ha escomés l’obra amb el suport econòmic de l’entitat autonòmica. El Govern municipal ha destinat 50.372 euros i la EPSAR 453.355. Les obres tenen un termini d’execució de sis mesos.
L’emissari submarí és una conducció que forma part de la xarxa de sanejament del municipi i el funcionament del qual és necessari per a les adequades condicions de l’abocament de l’aigua depurada. Pel mateix s’evacuen fins a la mar les aigües depurades sobrants procedents de l’Estació Depuradora.
D’altra banda, la Regidoria de Transició Ecològica ha iniciat aquesta setmana l’expedient per a renovar la contractació del servei de vigilància i control de l’aigua depurada de l’emissari submarí, amb un pressupost de 219.590 euros per un període de quatre anys. Aquest servei s’encarrega d’analitzar les mostres de l’aigua per a garantir que l’emissari funciona de manera correcta i no es produeix un impacte en la mar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9632606199770379, "en": 0.03673938002296211} | https://castello.vilaweb.cat/noticies/castello-ultima-les-obres-de-reparacio-de-lemissari-submari-de-la-xarxa-de-sanejament/ |
mc4_ca_20230418_8_744981 | Sense servei al telefèric de Montjuïc, a causa d'una incidència tècnica | TMB Notícies
Inici » Sala de Premsa » Sense servei al telefèric de Montjuïc, a causa d'una incidència tècnica
Sense servei al telefèric de Montjuïc, a causa d'una incidència tècnica
El Telefèric de Montjuïc ha deixat de prestar servei aquesta tarda a les 16.30 a causa d’una incidència tècnica que ha originat l’aturada del sistema de tracció, sense que s’hagin registrat situacions de risc en cap moment.
Com està establert, s’ha activat el dispositiu propi d’emergència, amb participació dels Bombers, que mitjançant el motor auxiliar ha permès desplaçar el carrusel de cabines cap a les diferents estacions i d’aquesta manera els passatgers que en aquell moment ocupaven les cabines, una setantena aproximadament, han pogut baixar-ne. Només en un cas els Bombers han fet servir una grua especial per arribar a una cabina i fer-ne baixar els seus quatre ocupants. Els passatgers evacuats no han necessitat assistència, tot i que els serveis sanitaris s’han desplaçat a la zona per si havien d’actuar.
TMB ha reforçat paral·lelament la línia 150 de bus (Pl. Espanya - Castell de Montjuïc) per facilitar els desplaçaments dins el parc.
Conceptes: Servei|Institucions: TMB|Llocs: Montjuïc|Servei: Telefèric|Anys: 2014 | 0.829256 | curate | {"ca": 1.0} | https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/sense-servei-teleferic-de-montjuic-causa-duna-incidencia-tecnica |
macocu_ca_20230731_6_313675 | Avui es donarà inici a les obres de reurbanització del carrer del Carme, un projecte inclòs en el Pla d’Intervenció Integral al Centre i al carrar Comerç-PIICC. Els treballs abastaran la totalitat del carrer, des del carrer de la Font a la plaça de Josep Anselm Clavé i suposaran la urbanització integral d’un total de 1.439 m2 per donar continuïtat a l’illa de vianants actual.
La Barraca de Vilafranca organitza enguany, i per tercer cop consecutiu, una revetlla de Sant Joan popular, oberta a tota la gent de la Vila que hi vulgui participar. En aquesta edició, la Revetlla se celebrarà a la rambla de la Generalitat de la Girada, on, des de les 19.45h hi haurà activitats programades per a tots els públics.
El Remeiart de Santa Margarida i els Monjos clourà aquest cap de setmana, tot i que viurà els darrers dies de forma intensa amb la clausura de les Cuines i Tapes, l’Herbes Campus, la Berbena i la Fira Remeiart.
El Servei d’Educació Ambiental de la Mancomunitat, ha posat en marxa la iniciativa Stop Malbaratament, una campanya divertida, atractiva i dinàmica per reivindicar l’aprofitament alimentari i destacar la seva importància per complir l’objectiu de reduir el 10% de la generació per càpita de residus respecte de l’any 2017.
La Flama del Canigó arribarà la vigília de Sant Joan a tretze municipis de la comarca, tres menys que l’any passat (Santa Margarida i els Monjos, Pacs i Olèrdola no l’acolliran enguany). A banda de Torrelles, la resta de municipis que l’acolliran a peu, corrent o en bicicleta seran Gelida, Sant Martí Sarroca, les Cabanyes, la Granada, Puigdàlber, Olesa de Bonesvalls, Sant Sadurní, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Vilafranca, on es realitzaran diversos actes per celebrar la revetlla.
Els Gegants de Vilafranca celebraran aquesta tarda la XXXIX Diada de la Vigília de Corpus acompanyats pels Nans i els Capgrossos.
ERC de Vilafranca considera que “la capitalitat de comarca s’exerceix a partir d’una multiplicitat de serveis que converteixen la ciutat en pol d’atracció de municipis propers”. Un dels projectes que els republicans consideren que ha de reforçar el lideratge de Vilafranca com a capital és la nova biblioteca i l’ampliació de la Torres i Bages. | 0.908114 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_788306 | Unió Esportiva Campredó: U.E.CAMPREDÓ 3 - 2 U.E.RASQUERA
Nova victòria que ens sitúa a tres punts del líder.Podriem diferenciar el partit contra el Raquera amb dos parts: la primera amb gols campredonencs: Joan Pere, Paquito i Omar, i amb un joc fluid i dominant sense donar opcions als visitants. A la segona meitat va haver-hi una mica més de relaxació i dos gols visitants van maquillar un resultat que haguéssim tingut que ampliar més. Destacar grans actuacions de Jordi al igual que el grandíssim gol d'Omar.Ànims a tots i no mos relaxem que estem en una situació privilegiada on podem fer història. La setmana vinent anirem al complicat camp del Jesús Catalonia, serpa dissabte 13 de març a les 19 hores de la tarde.Esperem que estigueu com sempre concentarts al 100x100 i continuar donant grans alegries.
jugan com l'anterior partit lo resultat seria aquest.jesus-4-0-campaixis espero que millorem lo nostre joc, pq n sera facil guanyar al jesus catalonia.
9 de març de 2010 a les 16:39
si no fos per vander sar...jojojo! !animo que pareix que estiguesseu en raxta!! !
9 de març de 2010 a les 19:10
s'anima a tot lequip no aun sol jugaro que et quedi clar....
9 de març de 2010 a les 19:38
Albert diexa aBrahim lo gran juga, pq siempre le fots labronca cric que es bon jugador i tothom fallam.
9 de març de 2010 a les 21:00
Això això... TOTHOM FALLEM!!! Inclús Van der i Omar!!! que sembla que estiguem a primera divisió!!! ha de jugar tothom que per això van a entrenar!!! i si ho fan millor o pitjor ja n'aprendran (o no!) que recordo a la gent que el compromís amb el campredó és dels jugadors cap al club i no al reves! bueno... per les rostides... perquè ni cobren ni osties!
9 de març de 2010 a les 21:36
porque io soy:Eh jugador mas cagoh del mundo.Eh mas guapo de la tiegahEh mejoh futbolishta deh planeta.Mash guapoh que brad pitt, soy el Tom cruise del campredohSholo me amargare si me sale algoh de acne...Quien marca mas goles que marti y didac? cristiano tu cristianoQuien se a lesionadoh y estara un mes de bajah sin jugah? [esperem que no sigui així]Me lesionado! y estoy rallado..y soy cristiano...no...no pim-pam-pim-pam-pim....Ahora que no juegos no iremos a bailar!!Conmigo!! !Si conmigo! !A una discoteca y nos pondremos a ligar!! !Yo quiero ir!! !Todas pa mi!! !Me echo dañoocuidado cristiano cuidado cristianoCUIDADOOOOOO! !Bueno després de fer aquesta broma dir que poseu un parell de collons i no us rendiuu!!! Ánims
9 de març de 2010 a les 22:42
lool com vos flipeu noOO¿ poca faena iau dik io
Menos parlar i mes antrenar! !
10 de març de 2010 a les 18:48
sssssiiiiiiiiiiiii menos de parla imes ganes als entrenos ok irmanooooooooooooooos
10 de març de 2010 a les 23:03
Hala mandril! 300 M de euros... raca. Gutiista sta la mort!
Aqui vos dixo la canço que la tindriem de posar al vestidor per a motivarmos abans dels partits:..[11]http://www.youtube.com/watch?v=OX4s25ZbwR8
11 de març de 2010 a les 18:04
omar esta cançó no és gens motivadora...jojo
11 de març de 2010 a les 19:28
Companys vam fer una bona primera part on vam fer 3 gols molt bonics, i no ens van crear quasi cap ocasio.Com és pot comprovar als resultats d'aquesta setmana no hi ha rival petit ni partit guanyat fins al final.Està setmana contra el Jesus, tenim de ficar ganes, és un camp on si vas a tope i sense temo tens molt de guanyat, és una partit de ficar la cama més que mai, los companys de Jesús son un equip que al seu camp fan sua de valent al rival si vol treure alguna cosa positiva.Bueno ànim que les coses van bé tot està molt justet, però encara falta molt, natros al nostre joc i una molt bona actitud i qui surtigue al camp segur que ho fara de puta mare.Gràcies a l'afició i als socis per el seu suport.OSCAR CURTO 7.
11 de març de 2010 a les 20:23
Dema minjarem o no despues de lentreno?? Es per saber si ho haura gent o no...
11 de març de 2010 a les 21:59
tranqui que esta semana com no hi ha rostida serem 4 gats,,,
12 de març de 2010 a les 15:14
més molt més millor 4 gats ven avinguts que una tropa de maleantes i sense ganes de fer un cap de fava
12 de març de 2010 a les 16:05
Dani, Fontdequinto
Eiiiiiic Josereeeeet..... me penso que lo nostre "amic" árbitre Lluis ten tí molta de mania... te trau tarja cada partit que us arbitra... jajajajajajajaja.Anims chics.... que ho esteu fent be i podeu guanyar perfectament a camp del Catalonia, nomes hau de jugar com los últims partits a fora de casa, que ho heu fet força bé.
si, perque a casa nose que pasa..
12 de març de 2010 a les 19:33
botatet pichichi....
13 de març de 2010 a les 11:27
osento de me parte pq man crusat los cables i m sortet del partedo aspero q me perdoneumegusta sobir ala seguna brahim logran | 0.671702 | curate | {"ca": 0.7264089829410495, "fr": 0.01813863096523429, "es": 0.2029799179442885, "cy": 0.010796804145972791, "lt": 0.0030231051608723817, "ia": 0.010148995897214425, "en": 0.006694018570503131, "it": 0.004534657741308573, "pt": 0.01295616497516735, "nn": 0.004318721658389117} | http://uecampredo.blogspot.com/2010/03/uecampredo-3-2-uerasquera.html |
naciodigital_ca_20220331_0_16556 | Els camions que circulen per la carretera N-340 s'hauran de desviar obligatòriament cap a l'autopista AP-7 a partir de l'1 de gener, segons ha anunciat aquest dilluns a la tarda el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, després de reunir-se amb els alcaldes del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Penedès afectats pel pas d'aquesta via a la demarcació de Tarragona. El conseller ha celebrat que la proposta -ja acordada entre la Generalitat i el ministeri de Foment- compta amb l'aval dels ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Penedès. Finalment, es bonificarà el 42,5% del preu del peatge per als camions de pas, el 50% per als camions que facin desplaçaments locals i el 100% per als vehicles lleugers. En aquest últim cas, els conductors dels cotxes hauran d'entrar i sortir per un dels accessos de l'AP-7 entre Alcanar i Vilafranca Sud en un termini de 24 hores.
El titular de Territori ha celebrat que finalment s'estendrà el "model Girona" a una via com l'N-340, que ha patit històricament problemes greus de congestió i sinistralitat. "Aquest és la proposta acordada amb l'Estat, però abans de tirar-la endavant volíem comptar amb el consens del territori, tal i com hem pogut acreditar durant la reunió d'aquesta tarda", ha destacat Rull.
"Estem en condicions d'iniciar tota la tramitació per iniciar les bonificacions a partir de l'1 de gener", ha afegit el conseller en unes declaracions als mitjans de comunicació. El Govern haurà de fer dues tramitacions: una en relació a Abertis, la concessionària del tram afectat de l'AP-7 i una altra a través del Servei Català de Trànsit per regular la prohibició de circular camions a través de la carretera nacional 340.
El conseller ha admès que els transportistes reclamaven una major bonificació en els peatges de l'AP-7, però ha indicat que el Govern té una limitació pressupostària. "Considerem que, a partir d'un estudi de la Universitat Politècnica, que amb una bonificació del 30% ja s'aconseguia un equilibri de costos. Amb una bonificació del 42,5% aquest equilibri de costos queda més garantit", ha afegit.
L'aplicació del "model Girona" a l'N-340 que proposta la Generalitat pretén descongestionar l'N-340, molt saturada pel pas habitual de camions. L'aplicació de les bonificacions i la prohibició del pas de camions permetrà desviar entre 3.800 i 4.000 vehicles pesants diaris de la N-340 a l’AP-7 entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant, segons càlculs del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Segons la nota de premsa que ha publicat el departament de Territori i Sostenibilitat, concretament, han donat llum verd a la proposta l’alcalde d’Altafulla, l’Arboç, Bellvei, Calafell, Castellet i la Gornal, Creixell, Cunit, Roda de Berà, Santa Margarida i els Monjos, Torredembarra, el Vendrell, Alcanar, Amposta, Aldea, Camarles, Ampolla, Perelló, Tortosa, Cambrils, Vila-seca, Mont-roig, Vandellós i l’Hospitalet de l’infant, Subirats, Vilafranca del Penedès i l’Ametlla de Mar. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/137594/camions-n-340-es-desviaran-cap-ap-7-partir-gener-2018 |
naciodigital_ca_20220331_0_107238 | Els autobusos urbans de TMESA tenen un nou horari durant el mes d'agost. Fins al 28 d'agost les línies 8 i 9 i fins al 31 d'agost la resta de línies, la freqüència de pas serà inferior. Els horaris d'estiu es poden consultar a la pàgina web de TMESA.
Durant l'agost, en les principals línies, la 8 i la 9 (Avingudes), passarà aproximadament un autobús cada quart d'hora. En altres línies el temps d'espera anirà des dels 20 minuts a l'hora i mitja, en funció de la línia i la franja horària.
A partir de l'1 de setembre els autobusos de TMESA funcionaran ja amb l'horari de la temporada 2016-2017, que es podrà consultar a la web de l'empresa a partir del 29 d'agost. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/53820/autobusos-terrassa-redueixen-frequencia-pas-durant-agost |
racoforumsanon_ca_20220809_3_110688 | L'altre dia se'n fèia ressó en aquest fil del protocol de colaboració entre l'AVL i l'IEC (i la UIB) i se'ns venia com un gran acord, sobretot pels neoblavers del xat.De vegades, des de la CAC hi ha certa confusió per distingir el blaverisme tradicional, del nou blaverisme, anomenat neoblaverisme. A l'AVL, recordem, acadèmia on s'elegeixen els acadèmics per designació política i no filològica, hi ha catalanistes moderats lligats a la Universitat, blavers tradicionals (que s'han moderat per poder cobrar els suculents sous de l'AVL) i neoblavers (el nou blaverisme, no lligat al blaverisme tradicional de la RACV secessionista).I a l'hora de la veritat, el neoblaverisme s'alia amb els blavers de tota la vida. Vot particular contra l'acord:Amb el màxim respecte pels nostres companys del Ple, els acadèmics que firmen baix manifestem la nostra discrepància amb l'aprovació de l'Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària" de l' AVL amb l'IEC i la UIB tant per motius de procediment com de contingut que exposarem més avant.Text completSignen els blavers Artur Ahuir i Àngel Calpe i el neoblaver Abelard Saragossà.PD. Altres blavers també han fet vots particulars com Alfons Vila, si us interessa el document us el passe.
Tot és qüestió de temps. Tinc entés que quan van pactar els primers acadèmics el PP i el PSOE, meitat blavers i meitat no, com els blavers tots eren uns carques s'han anat morint i substituint per gent més normal i amb estudis filològics. Cada vegada són més minoria i només els queda pegar pataletes.
El sol fet d’una acadèmia sota jurisdicció política autonòmica espanyola en comptes d’una institució collegiada acadèmica és un autogol i una derrota.Si amb la corpo aquí ja han muntat un estàndard a part per rebentar i espanyolitzar la llengua instrumentalitzaran aquesta institució també i totes les que calguin. | 0.896654 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_116196 | Trevor Reznik (Christian Beli), operari d'una màquina en una factoria, no pot dormir. Però no es tracta d'un insomni comú. Trevor no dorm des de fa un any. La fatiga li ha comportat un horrible deteri...
Basada en la novel-la de Sir Arthur Conan Doyle 'El món perdut', ens mostra un viatge cap a una regió oblidada, poblada per tota mena de criatures prehistòriques desaparegudes de la Terra fa milions d...
Any 1958, uns nens guarden en una càpsula del temps diversos documents. Un d'ells conté estranys números. En el present, John (Nicolas Cage), un professor d'astronomia, troba el document sense entendr... | 0.706438 | curate | {"ca": 0.8692052980132451, "fr": 0.052980132450331126, "it": 0.07781456953642384} | http://descarregadirecta.flog.cat/?p=194 |
macocu_ca_20230731_6_478570 | Juneda inCursió donarà el protagonisme a ancians i persones amb discapacitat
Des de fa dos anys, Juneda inCursió consisteix en un curs intensiu d'arts escèniques, que a la primera edició s'adreçava a professionals i estudiants del sector. L'organitza l'associació sense ànim de lucre InCursió, formada per Ramon Giné i Núria Martí. Basava la metodologia de treball en la creació col·lectiva i, a partir d'una temàtica, es treballava el procés d'un muntatge comprimit, és a dir, que la pràctica anava des del naixement d'una idea fins al resultat final a l'escenari.
És en aquest resultat final on, l'any passat, es va decidir experimentar i obrir una nova línia, amb el propòsit d'"apropar les arts escèniques als col·lectius més vulnerables de la població". El propòsit era que fossin espectadors d'un acte teatral i, per tal de superar les limitacions d'aquests col·lectius per assistir a la mostra de portes obertes que es realitza cada any al finalitzar el curs, es va decidir portar l'obra als seus centres i oferir-los el resultat del procés creatiu realitzat durant la setmana.
L'èxit d'aquella iniciativa ha fet que enguany, per a la tercera edició, es faci un pas més i es doni el protagonisme directament a aquests col·lectius vulnerables, que passaran de ser espectadors a actors. Els protagonistes seran persones de la residència municipal d'avis i de l'associació TALMA, així com altra gent interessada.
Companyia Sol Picó Sota el nom de Juneda InCursió Social, el curs vol ser "més que un curs d'arts escèniques i esdevenir un projecte singular i experimental, que incideix en els col·lectius vulnerables com són les persones de la tercera edat i els discapacitats, que normalment no tenen la possibilitat de participar en activitats creatives que donin ales a la seva imaginació i els aporti il·lusió a la seva rutina als centres on estan ingressats", explica l'organització.
Microfinançament Tot i comptar amb el suport de l'Ajuntament de Juneda, el Consell Comarcal i la Diputació de Lleida, una de les novetats d'enguany és la posada en marxa d'un sistema de microfinançament, a través del portal Verkami, que tot just acaba d'arrencar. Durant 40 dies, l'objectiu és recaptar 2.700€ en petites aportacions populars, amb les corresponents recompenses en funció dels diferents graus d'aportació. Aquest no és el primer projecte cultural finançat a través d'aquest sistema a les Garrigues, ja que recentment ho han fet, i aconseguit, el grup Folls i Nocturns i la cantautora Meritxell Gené per a la gravació dels seus respectius discos. | 0.891554 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_266668 | Trias confia que Barcelona rebi fons de la UE per a ciutats intel·ligents
La ciutat organitzarà els pròxims dies 15 i 16 una reunió de 35 ciutats i 30 empreses europees sobre aquest tema
EFE Barcelona 10/07/2012 18:25
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha expressat aquest dilluns la seva confiança en què la ciutat pugui beneficiar-se de les ajudes que donarà la Unió Europea a partir de l'any vinent dins de l''Smart Cities' (ciutats intel·ligents), un programa destinat a impulsar les energies renovables, el transport sostenible i la tecnologia.
Trias ha manifestat aquesta aspiració després de participar en una conferència sobre el futur del programa, un esdeveniment organitzat avui a Brussel·les on també han participat diversos comissaris europeus, a més de representants d'altres ciutats i empreses de la UE. El 2013, la UE destinarà 365 milions d'euros a finançar projectes de transport, noves tecnologies i energia, en col·laboració amb les autoritats locals, amb la finalitat d'"estimular el desenvolupament tecnològic i crear ciutats més intel·ligents", segons que ha dit la responsable de l'Agenda Digital de la Comissió, Neelie Kroes, en presentar la iniciativa.
En declaracions a l'agència Efe, Trias s'ha mostrat "molt satisfet d'haver estat convidat" juntament amb d'altres ciutats i companyies de la UE que actuen com a "assessores" d'aquesta iniciativa, i ha dit que Barcelona"fa temps que fa l'aposta d'Smart City".
En ser preguntat sobre la possibilitat de rebre part d'aquests fons comunitaris l'any que ve, l'alcalde ha afirmat que "gairebé tots els projectes" que es desenvolupen actualment a la ciutat "van lligats a aquesta cultura a nivell d'urbanisme, habitatge o medi ambient".
D'entre totes les iniciatives que Barcelona té en marxa i que s'ajusten a la filosofia d' 'Smart Cities', Trias ha destacat l'aposta de la ciutat per convertir-se " en la capital dels telèfons mòbils", oferint un ampli elenc de serveis a través d'aquests dispositius. També ha esmentat projectes de transport com la renovació del port de Barcelona , que estarà "totalment informatitzat".
Abans que la UE comenci a finançar projectes d'aquest tipus l'any que ve, caldrà definir "com i per què es donen les ajudes", ha dit Trias, qui s'ha mostrat partidari que els fons es destinin a "projectes extrapolables a altres ciutats". Barcelona col·laborarà en la definició d'aquestes línies generals i protocols per a les iniciatives 'Smart Cities', organitzant els pròxims dies 15 i 16 una reunió de 35 ciutats i 30 empreses europees sobre aquest tema.
Trias també planeja organitzar un altre congrés de 'Smart Cities' al novembre, amb la finalitat que "entre totes les ciutats s'aclareixin les línies clares a seguir", ha conclòs.
El programa "Ciutats i comunitats intel·ligents" es va posar en marxa el 2012, amb un pressupost inicial de 81 milions d'euros i destinat únicament els sectors del transport i l'energia, mentre que per a 2013 s'han pressupostat 365 milions, que cobriran els dos citats sectors més el de noves tecnologies. | 0.864874 | curate | {"ca": 0.9900957411687026, "en": 0.009904258831297457} | https://www.ara.cat/societat/Trias-Barcelona-UE-ciutats-intelligents_0_734326734.html |
macocu_ca_20230731_9_523792 | Els productes italians de Lidl al millor preu del mercat
Lidl fa ofertes en pizzes, pastes, sales i vins d’aquest país
Lidl
L’empresa de supermercats Lidl està fent bona feina a Catalunya i està obrint més establiments que competeixen amb les altres empreses del sector. A banda d’Esclat Bonpreu i Mercadona, que són els qui tenen més quota de mercat a casa nostra, Lidl, Caprabo, Dia, entre d’altres, també són grans cadenes dedicades a la distribució i venda d’alimentació.
Si fa uns dies us explicàvem les millors ofertes de Bonpreu, avui compartim amb tots vosaltres les millors ofertes del supermercat. L’empresa alemanya ha apostat per productes italians i té un grapat de pastes de tot tipus: fresca, seca... També ofereix moltes salses: tomàquet, pesto, de bolets... I finalment una selecció impressionant d’embotits italians i vins d’aquest país. També altres begudes espirituoses com el conegut aperitiu italià o cervesa local.
Lidl se suma a Bonpreu Esclat i també publica unes ofertes d’estiu increïbles i molt difícils de rebutjar
A la secció de postres hi podem trobar productes dolços per acabar d’arrodonir un bon àpat. Tiramisú, gelats italians de llimona, de xocolata, d’avellana, de festucs. Les ofertes comencen a partir del 7 de juliol de 2022 i es poden trobar en tots els establiments de Catalunya i també de l’Estado español. Les ofertes són molt competitives.
Lidl també aposta per productes catalans. De fet, en els seus establiments s’hi poden trobar productes locals de cada zona. Segons publiquen al seu portal web, durant l’any 2020, l’empresa va incrementar en un 10% la seva plantilla en el nostre territori, generant un augment de 350 persones, fins a arribar als 3800 treballadors totals. Gràcies al seu volum de negoci, genera 1000 milions d’euros anuals, una xifra que té una incidència del 0.46% del total del PIB català. | 0.836989 | curate | {"ca": 0.997827267789245, "en": 0.0021727322107550242} | |
cawac_ca_20200528_2_203981 | SANTA MARIA DE CEREROLS
Aquesta església romànica, sota l’advocació de Santa Maria també apareix a la documentació en alguna ocasió com Sant Martí de Cererols, fou molt reformada al segle XVII.
És d’una única nau, culminada a llevant per un absis semicircular i que conserva a l’interior restes de la decoració pictòrica original del segle XI. L’accés original es troba tapiat al sud. Actualment la porta principal es troba al mur de ponent, protegida per un ampli porxo a dues vessants, recollint la tradició romànica.
La panoràmica de l’entorn en dies clars es certament espectacular, amb la imatge perenne de l’activitat minera. La descoberta efectuada l’any 1912 de jaciments de sals potàssiques van provocar un augment demogràfic important i un canvi important de la fesomia de la localitat. | 0.770876 | curate | {"es": 0.02911392405063291, "ca": 0.970886075949367} | http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2186-cat-santa_maria_de_cererols.htm |
mc4_ca_20230418_1_598295 | "Tasta la Pasqua" a Sueca aquest dissabte | Valencia Extra
Edició nº 538 -11/12/2017- Diari digital fundat en 2016
“Tasta la Pasqua” a Sueca aquest dissabte
La degustació de productes típics de la capital de la Ribera Baixa serà aquest dissabte 8 d’abril a partir de les 19:00h
08/04/2017 - Maria Escrig
Com ja vam avançar-vos la setmana passada, Sueca celebra aquest dissabte 8 d’abril “Tasta la pasqua“: una edició especial de les seues jornades gastronòmiques “Tasta la plaça“, que en setembre celebren el seu X aniversari. Aquesta iniciativa aposta pels productes locals amb l’objectiu de promoure el comerç al Mercat Munipal de la Plaça. La nova celebració de l’esdeveniment en Pasqua respón al fet que són dates de celebració i reunió i, per descomptat, d’un tipus de gastronomia concreta que té molt a oferir.
Llonganisses de pasqua, embotits, fruita i verdura autòctones o dolços típics, com les coques, són alguns dels productes del Mercat Central que podran tastar els visitants a 1€ la degustació. Els comerços concrets que oferiran aquests aliments són: Carnisseria Celda Carns i Embotits, Carnisseria Fina, Carnisseria Amadeo Serra, Bar El Raconet, Bar La Plaça, Verduleria Katy, Forn del Crist, i La Masia Pa i Dolços. Tot açò amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca i la participació de l’Associació de Venedors de la Plaça.
Però la festa no acaba ací.
Després d’un bon berenar, els visitants podran gaudir de l’actuació en directe de Jazzmàtics, un quartet que transforma les cançons pop-rock més actuals en valencià al jazz.
Els més menuts podran divertir-se amb animació infantil, dos unflables i un espectacle de màgia realitzat per un professional a la Plaça del Santíssim Crist.
I… encara no te’n vages!
Perquè també es farà un sorteig de dos cabassos, típics de Pasqua, amb productes de la Plaça amb valor de 200€ (donació dels comerços participants).
Qui sap si tornaràs a casa ja no sols amb la panxa plena, sino també les mans!
PasquaSueca[:es]fiestas[:ca]festes[:]
Benicull de Xúquer tindrà per primera vegada un Pla General per a créixer com a municipi
El Sueca Sona presenta la seua 16ª edició
La platja del Perelló torna a ser distingida amb la Bandera Qualitur
Cullera presenta un pla biennal d’accions per a consolidar la recuperació del turisme
El primer Pla d’Infraestructures Sostenibles se salda en La Ribera amb una inversió de 10,6 milions d’euros y 266 actuacions realitzades
Vora un miler de persones participen en la 5ª Carrera i Marxa de la Dona de Sueca
Cullera posarà en marxa el seu mercat de proximitat
La platja del Perelló renova les seues banderes de qualitat
La pobresa energètica assota la Comunitat
11 de desembre de 2017 | 7:09 | 0.790895 | curate | {"ca": 0.9371708051166291, "pt": 0.009405568096313018, "ds": 0.009029345372460496, "eo": 0.013920240782543265, "es": 0.030474040632054177} | http://valenciaextra.com/tasta-la-pasqua-a-sueca-aquest-dissabte/ |
mc4_ca_20230418_1_495003 | Qui Som - MyRentalHost
Som un grup d'amfitrions
amb mes de 10 anys d'experiència
que venim a portar-li tot el que vostè necessita
Qui SomMyRentalHost2020-06-08T13:50:58+00:00
Això és el que som
MyRentalHost ofereix el major i més eficient servei a propietaris i hostes que utilitzen els serveis de lloguer turístic (com Airbnb, Booking.com) o lloguer temporal a Barcelona. Els propietaris poden estar segurs que els seus visitants se’ls donarà una càlida benvinguda i tindran una atenció les 24hs. amb una varietat de serveis per a oferir-los una experiència inoblidable.
MyRentalHost neix de la necessitat de donar una solució concreta a la problemàtica de propietaris que necessiten una empresa que s’encarregui de tot el que significa la gestió d’una propietat turística utilitzant noves tecnologies.
En MyRentalHost vam entendre fa mes de 10 anys que les típiques i velles empreses que administraven apartaments turístics estaven dos passos enrere amb el servei que se li oferien als seus clients. I el més important, estaven a diversos passos enrere amb l’ús de les noves tecnologies i amb l’enteniment de nou usuari en turisme que és part i consumeix el concepte de “Sharing Economy”. És per això que calia ens emmotllem a això i vam oferir un servei més professional i d’acord amb aquesta concepte.
En MyRentalHost treballem en aquesta direcció i oferim un servei “all Inclusivament” on no sols hem de brindar solucions personalitzades als amos d’apartaments, sinó també als hostes per a aconseguir una millor experiència, que porta com a conseqüència millors comentaris i millors beneficis i rendibilitat per als amos dels apartaments.
MyRentalHost va néixer sobre la idea d’una parella de viatgers entusiastes Victoria & Agus. Victoria una destacada professional en el món de la moda i Agus un entrepreneur i expert en màrqueting i comunicació. A ells se suma un equip especialment seleccionat per a oferir el servei i professionalisme que els clients necessiten.
El nostre objectiu és ben clar: ajudar al fet que els propietaris es converteixin a través el nostre en els millors amfitrions de la ciutat i generin així, més i millors ingressos a través del lloguer turístic o temporal d’apartaments garantint un servei càlid, professional i efectiu.
Què és MyRentalHost?
La nostra missió és donar un servei a aquella gent que no pot gestionar apartaments turístics. La nostra missió és que l’amo d’un apartament s’oblidi de tot i que s’obtingui la major rendibilitat possible amb un tracte excel·lent a l’hoste.
Donar el millor servei integral (clau en mà) a propietaris d’habitatges que no pot gestionar apartaments turístics tant sigui en curta estada o en mitja estada. La nostra missió és que l’amo d’un apartament s’oblidi de tot i obtingui la major rendibilitat possible a traves de l’experiència nostra en el mercat amb un excel·lent tracte a l’hoste.
Perquè vam ser els primers a haver creat fa mes d’un any i mig un servei especialitzat en apartaments de renda temporal que usen noves tecnologies (Airbnb, Wimdu, OnlyApartments, Booking.com, etc. ).
Estem constantment estudiant com funcionen les plataformes de reserves (Airbnb, Windu, etc.) per a optimitzar els avisos perquè sempre puguem estar a dalt en els cercadors d’aquestes.
Millor que parlin els hostes en els comentaris del nostre perfil.
Més de 15 anys d’experiència en màrqueting treballant en diverses agències de publicitat. Emprenedor serial, pare i també viatger compulsiu. Especialista en creativitat, noves tecnologies i innovació.
Més de 15 anys d’experiència en el món de la moda. Creativa, viatgera compulsiva i mare. Especialista en el tracte amb els hostes i coneix perfectament com funciona el món dels habitatges turisticas en general tant sigui a nivell propietaris, huespedes i negoci en si.
…i un equip de més de 10 persones que s’encarreguen de la neteja, check in, check out, administració, manteniment etc. etc. de cadascun dels apartaments. Sempre amb un tracte personal i a mesura de cada client
S U P E R H O S T - 6 times in a row! Happy Frida
B U E N D I A - En route to a meeting in Born, lo
S I T G E S - Getaway from it all in our Sitges ap
P R I D E 2 0 2 0 - Be proud of who you are @myre
K I S S - BY artist Joan Fontcuberta and made up o
P A S E O - The new normal! @myrentalhost - - - ww
A L F R E S C O - So good to see the terraces ope
V I E W S - Want to feel local, experience the bes | 0.771907 | curate | {"ca": 0.8980248047772164, "id": 0.010105649977032614, "es": 0.00045934772622875517, "en": 0.08635737253100598, "it": 0.005052824988516307} | https://myrentalhost.com/ca/check-in-check-out-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_1_340197 | El document 'CCOO de Catalunya davant l'ajornament electoral' s'ha presentat anteriorment davant el Consell Nacional de CCOO de Catalunya reunit al matí. | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_112445 | El periodista i escriptor Jaime Peñafiel ha assegurat aquest matí que el respecten “més a Barcelona que a Madrid. Però el que realment m’agradaria és ser anglès”. El periodista, que durant molts anys una persona molt pròxima a la Casa Reial, també ha confessat que “la monarquia és una estructura medieval. No ens van preguntar si ens agradava o no la monarquia”.
En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, Peñafiel ha assenyalat que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, “acabarà amb la monarquia”, després de fer una reforma constitucional. “No m’he preguntat mai si sóc d’esquerres o de dretes”, afirma.
Peñafiel també ha volgut revelar alguns secrets de la monarquia espanyola. “Joan Carles I no va abdicar. El van fer abdicar. Va ser un cop d’estat de la pròpia família“, ha manifestat, i ha afegit que “per veure junts al rei Joan Carles I i la reina Sofía hem de venir al Museu de Cera”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/penafiel-em-respecten-mes-a-barcelona-que-a-madrid-111752/ |
mc4_ca_20230418_0_408805 | SAVIESA POPULAR – Pau Benavent * CULTURA DE PROXIMITAT
5 Març, 2020 6 Març, 2020
El Museu de la paraula de Banyeres de Mariola presenta ‘Etnobotànica i cultura popular a Banyeres de Mariola’
Per Pau Benavent
Publicat a 2. ESCRITS, Europa, FESTES I TRADICIONS, País Valencià, PERSONATGES CLAUEtiquetat 24, ametllers, anys, aprendre, arbres, Banyeres de Mariola, Beneixama, boga, botànica, capsot, cogumbrenca, costums, cuallarg, cultura, cultura popular, desamio, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, donzella, etnobotànica, Etnobotànica i cultura popular a Banyeres de Mariola, ferrandel, formigueta, gat serval, gatmontanyès, herbes, llavor, lligam, Luis Doménech Casporrí, M.Ángeles Calabuig, menjívoles, Museu de la paraula, Museu Valencià d’Etnologia, niu, Pau Benavent, Reus, tradició, Vilaweb, VilaWeb cultura popular
← ANY PALMIRA JAQUETTI
FALLES I CORONAVIRUS → | 0.718133 | curate | {"es": 0.08260869565217391, "ca": 0.8793478260869565, "en": 0.03804347826086957} | https://paubenavent.cat/2020/03/05/saviesa-popular/ |
wikipedia_ca_20230401_0_471717 | Jack, el matagegants
Jack, el matagegants (títol original en anglès: "Jack the Giant Slayer") és una pel·lícula de 2013 dirigida per Bryan Singer i escrita per Darren Lemke, Christopher McQuarrie i Dan Studney, en una versió adulta basada en el conte de fades anglès "Les mongetes màgiques". Ha estat doblada al català.
El gener de 2009, la revista "Variety" va anunciar que D.J. Caruso seria el director de la pel·lícula, però mesos més tard Bryan Singer va ocupar el lloc oficialment. El seu rodatge, que es va dur a terme aAnglaterra a mitjans de 2010, va ser posposat a febrer de 2011 degut a les millores necessàries en els efectes visuals.
Argument.
En Jack, un jove pagès del regne de Cloister, coneix la princesa Isabelle. Tots dos han crescut fascinats per la llegenda del rei Erik, que va derrotar un exèrcit de gegants provinents d'un regne situat al cel amb el poder d'una corona màgica. A en Jack li arriben a les mans unes mongetes màgiques, i, quan accidentalment, una de les mongetes es mulla, creix una mongetera gegantina que s'endú casa seva i la princesa fins al cel i, d'aquesta manera, es converteix en un pont entre la Terra i el regne dels gegants. En Jack haurà de lluitar al costat dels soldats del rei per rescatar la princesa i per salvar la Terra dels gegants.
Espectacularitat a dojo, creativa, dinàmica i amb un to lleugerament obscur.
Personatges.
- Nicholas Hoult com a Jack, un jove agricultor que lidera l'expedició per rescatar a la princesa. Hoult fou seleccionat d'una llista d'actors que incloïa a Aaron Johnson i Aneurin Barnard.
- Eleanor Tomlinson com a Isabel (en anglès Isabelle), la princesa que és segrestrada pels gegants. Adelaide Kane, Lily Collins i Juno Temple també van fer proves per fer aquest paper.
- Stanley Tucci com a Lord Roderick, un conseller del rei, que desitja usurparl·lo en el tro.
- Ian McShane com al Rei Brahmwell, el pare de la princesa, que no está gens entusiasmat amb la unió entre la seva filla i un camperol.
- Bill Nighy i John Kassir com a Fallon, el líder de dos caps dels gegants. Nighy posa veu al cap gran i Kassir al cap més petit.
- Ewan McGregor com a Elmont, el líder de la guàrdia d'elit del rei, que ajuda a lluitar contra els gegants.
- Ewen Bremner com a Wicke, l'assistent de Lord Roderick.
- Eddie Marsan com a Crawe, el segon de bord d'Elmont. | 1 | perfect | {"ca": 0.9714656290531777, "fr": 0.028534370946822308} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=471718 |
oscar-2201_ca_20230904_9_76581 | High Jumper Lasitskene Maria Aleksandrovna (Kuchina): biografia, vida personal, èxits esportius | Notícies digerir
Notícies digerir
Notícies digerir
Informació útil
High Jumper Lasitskene Maria Aleksandrovna (Kuchina): biografia, vida personal, èxits esportius
High Jumper Lasitskene Maria Aleksandrovna (Kuchina): biografia, vida personal, èxits esportius
11.12.2019 admin Comments 0 Comment
Maria Lasitskene (Kuquina) – atleta russa, saltadora alta, campiona múltiple del món, Europa, dues vegades guanyadora de la Copa Continental de la IAAF, campiona múltiple de Rússia. Tres vegades es va convertir en el guanyador de la classificació general de la Diamond League. Ningú ha aconseguit aquest resultat en la història de l’atletisme. Avui, Maria Lasitskene és la campiona de la Lliga de Diamants i està considerada la millor del seu esport.
La família
Maria Kuchina va néixer el 14 de gener de 1993 a la ciutat de Prokhladny, a Kabardino-Balkaria. La nena va créixer en una família esportiva. El seu pare, Andrei Kuchin, es dedicava al bàsquet i la seva mare jugava a l’equip de voleibol. Maria va heretar dels seus pares dades físiques excel·lents: elevat creixement, mobilitat i activitat.
Primers passos en l’esport
Aviat, la mateixa noia va començar a practicar esports. Maria Lasitskene va entrar a la secció d’atletisme als nou anys. El primer entrenador del futur campió va ser Gennady Garikovich Gabrilyan.
Al principi, Mary no tenia una especialització específica. Es dedicava a saltar tant d’alçada com de longitud, llançava una granada i es dedicava a córrer. Sovint, un atleta novell derrotava encara més els rivals adults. Maria va obtenir bons resultats en salts alts, però després de la lesió, el seu desenvolupament en aquesta direcció es va aturar.
En una de les curses de relleus, Maria, després d’haver rebut una varita amb retard, va ser capaç de desenvolupar una gran velocitat i avançar davant la seva oponent. L’entrenador no va passar desapercebut. Va prendre nota de les capacitats de la noia i va començar a desenvolupar la seva tècnica individual de salt alt.
L’única tècnica d’entrenament de Kuchina excloïa tots els exercicis de força, saltant sobre les barreres. Aquest plantejament de les classes aviat va portar resultats sorprenents. Per fer la carrera de vuit passos més ràpida possible, Maria va poder millorar notablement el seu rendiment. La metodologia de preparació psicològica desenvolupada per Gabrielyan també va ajudar en això.
Els primers èxits de Maria Lasicken en atletisme
El 2009, un atleta novell va participar per primera vegada al campionat mundial d’Itàlia entre els júniors i va ocupar el segon lloc. El mateix festival europeu de la joventut de Tampere va acabar per ella amb el mateix resultat. Aquests èxits van portar a Maria Kuchin als Jocs Olímpics Juvenils 2010 a Singapur. Aquí la noia va mostrar un resultat brillant i va tornar a casa amb una medalla d’or.
La victòria als Jocs Olímpics va coincidir amb la finalització de l’escola. Per tant, Maria va parlar amb els seus pares i, al consell de la família, es va decidir que la nena aniria a estudiar a Volgograd. En aquesta ciutat hi havia totes les condicions per a un desenvolupament més de l’atleta.
Carrera professional a Volgograd
Maria va ingressar a l’Acadèmia de Cultura Física. En Volgograd es trobava pista i terreny de camp, Un excel·lent entrenador Boris Gorkov va treballar aquí i un atleta amb talent va començar a entrenar amb ell.
Un any després, la noia va aconseguir augmentar el seu resultat i convertir-se en la campiona d’Europa entre els júniors. Però el 2012, als Campionats del Món Juvenil de Barcelona, Kuchina no va poder mostrar totes les seves capacitats i es va convertir en la tercera. La noia no estava satisfeta amb els indicadors i va decidir tornar a l’antiga metodologia d’entrenament eficaç. Va passar a la seva antiga mentora, Gabrilyan.
Els resultats no van trigar a arribar. Un any després, Maria va obtenir la plata a la World Universde de Kazan. I el 2014, va creuar per primera vegada la barra de dos metres i va guanyar el Gran Premi a Estocolm. A les competicions de Sopot, Kuchina va tenir el primer lloc, compartint la victòria amb l’atleta polonès Litsvinko. Per primera vegada en la seva biografia professional, Maria Lasitskene va ocupar la primera línia del rànquing general de la Diamond League.
La temporada següent, l’atleta es va convertir en el campió del món en competicions a Beijing, amb un resultat de 2 metres 01 centímetre.
Les preparacions per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro han començat. Però el destí va fer els seus propis ajustaments.
Escàndol de dopatge
El novembre de 2015, la Comissió WADA va recomanar a l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme que eliminés els atletes russos de participar als Jocs Olímpics. El motiu era la sospita de dopatge.
El resultat de l’escàndol va ser la desqualificació completa de molts esportistes. Entre elles hi havia Maria Kuchina, que mai no va ser sospitada i no va ser condemnada per dopar drogues.
Vida personal
Després de l’anunci de la desqualificació, es va produir un fet alegre a la vida de Maria Kuchina. La noia es va casar amb Vladas Lasickas, periodista esportiva i comentarista al canal de televisió Eurosport Russia. La diferència d’edat entre els cònjuges és d’onze anys.
Es va conèixer al campionat mundial de Sopot. Després que l’atleta guanyés la competició, la periodista la va entrevistar. A la noia li semblava que l’home mostrava ironia a la seva adreça, tot i que, de fet, no hi havia res d’inusual en les preguntes de Vladas.
Durant un segon, Maria va cridar l’atenció del periodista i es va adonar que el seu coneixement en aquesta entrevista no acabaria. Vladas va començar a trucar sovint a la noia, venia a la seva formació. Després va seguir la primera cita, on la parella es va adonar que estaven fets els uns pels altres.
El marit de Marie Lasicki és lituà per nacionalitat, però va néixer a Moscou. El casament va tenir lloc a la pàtria de la núvia, a prop de Nalchik. La celebració va tenir lloc en un bell lloc: l’antic castell “Chateau Erken” al llac. L’endemà al matí, els recent casats van sortir a la lluna de mel.
Quan Maria va tornar a casa del viatge, la bona notícia l’esperava. La noia va rebre el permís per participar en competicions internacionals sota bandera neutral.
Hi ha una antiga tradició a Lituània. En casar-se, la nena pren el nom del seu marit, al qual s’uneixen el sufix -en i el final -e. Avui en dia, molts no s’ajusten a aquestes normes, però l’atleta va decidir fer de cònjuge agradable i seguir totes les normes. La nena va canviar el seu cognom i es va convertir en Maria Lasicki. Afirma ser feliç en el matrimoni i la diferència d’edat no és un obstacle.
Lasickene avui
Actualment, l’atleta actua en tornejos amb un nou nom. Des del maig del 2017 participa en els jocs de la Lliga de Diamants. Mary va tornar a aconseguir el primer lloc al rànquing de la temporada. L’agost del mateix any, l’atleta va tornar a ser campió del món en un torneig a Londres i va entrar a la llista dels millors esportistes de l’any.
Les proves de dopatge negatives van donar a Maria l’oportunitat de continuar participant en competicions internacionals. L’hivern del 2018 va aportar a l’atleta moltes victòries. La noia es va mostrar bé als “començaments de Nadal”. Després va participar en l’espectacle esportiu “Batalla de les Sexes”. Es va convertir en la segona després de Daniil Lysenko i la primera entre dones.
A la “Stalingrad Cup”, l’atleta Maria Lasitskene va saltar 2 metres 04 centímetres d’alçada. A aquest èxit li van seguir una sèrie de victòries brillants, el punt final de les quals va ser el campionat mundial de Birmingham. Maria és reconeguda com la millor del seu esport. Va aconseguir 38 victòries seguides.
Avui, la noia actua al club CSKA, se li ha atorgat el rang de tinent sènior. En una petita terra natal, la nena es diu “la reina de les altures”. L’atleta va ser guardonat amb l’Ordre del Mèrit a la pàtria, segon grau. Els plans de Maria Lasitskene són els preparatius per als Jocs Olímpics 2020 de Tòquio, on espera aparèixer sota bandera russa.
Post navigation
NEXT
Collimator on IZH-27: característiques, comentaris, fotos
PREVIOUS
Salsa de soja: els avantatges i els perjudicis de perdre pes, calories, ressenyes
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Search for:
Search
Entrades recents
Com estirar els músculs pectorals? Exercicis i consells
Sergey Milinkovic-Savic: carrera d’un jugador de futbol serbi
Dietes per a la premsa en homes: descripció, menú de mostres, ressenyes
Rècords mundials en equips per a dones i homes
Bona nutrició esportiva: ressenya, ressenyes. Qualificació i qualitat dels fabricants de nutrició esportiva | 0.763316 | curate | {"ca": 0.9516019855595668, "pt": 0.00473826714801444, "en": 0.033393501805054154, "es": 0.007671480144404332, "ru": 0.001128158844765343, "mk": 0.0009025270758122744, "fr": 0.0005640794223826715} | https://ca.elrumbo.info/2019/12/11/prygunia-v-vysotu-lasitskene-mariia-aleksandrovna-kuchina-biografiia-lichnaia-zhizn-sportivnye-dostizheniia/ |
cawac_ca_20200528_10_61413 | Participar i fruir en un projecte col·lectiu on tots hem de donar i implicar-nos per fer realitat els beneficis físics i mentals que impacten en les nostres emocions i relacions. En aquest sentit totes i tots esteu convidat a participar a tots nivells i ajudar que la propera temporada sigui mill...
Educar d una manera saludable i fer créixer jugadores amb valors com la tolerància, l esperit de equip i el compromís. El compromís en entrenar, el compromís en lluitar fins el darrer punt, el compromís en donar el millor de cada un de nosaltres, jugadores, entrenadors i entrenadores o soc...
Derrota de les nostres noies davant un dels líders de la classificació . Un partit que va començar amb molts nervis per part de les nostres noies que els impossibilitava desplegar el seu millor joc . Aquesta situació va ser molt ben aprofitada per les visitants , i centrant el seu joc en bons treguis i solidesa defensiva van obtenir el primer set amb contundència .
En la seva categoria estaven: CV Sant Esteve A i B, CN Sabadell, CV Vall Hebron A i B, CV Viladecans i CV Sant Just. Els partits eren al millor de 3 sets, en cas d'empat 1-1, es jugava el tercer set a 15 punts.
Durant la primera fase van jugar contra CN Sabadell, CV Sant Esteve B i CV Vall Hebron B, els tres partits amb victória 2-0, accedint aixi a la semifinal, que ens va creuar contra el CV Sant Just. En aquesta semifinal, després d'un ajustadísim i gran partit per part dels dos equips va guanyar el CV Sant Just 2-1, tancant així un torneig fent un bon paper i adquirint una experiéncia per les nostres jugadores molt valiosa
L’equip Infantil va tenir una primera fase de grup en la que es va haver d’enfrontar amb l’Ibsa “A” (Canàries) i el Voleibol S. Pedro (Màlaga). El primer partit davant l’equip canari el va solucionar sense massa problemes, inclús amb els errors propis en el saque, va desenvolupar un bon joc a la xarxa que li va permetre endur-se el partit per 2 - 0 al seu favor. Però en el segon partit amb l’equipo malagueny va haver d’esforçar-se per poder tirar endavant un disputat partit. Amb un resultat de 2-1 a favor de les barcelonistes, el Voleibol San Pedro va mostrar un alt nivell de joc en totes les facetes, i va fer que les blaugranes desenvolupessin la seva millor versió a la Copa per passar com a primeres de grup.
En el creuament de semifinals es va tornar a notar l’alt nivell dels equips que disputaven la Copa. El Barça s’enfrontava al AD Recuerdo de Madrid, un equip amb un joc sòlid basat en la regularitat i potència en el saque i remat, mentre desenvolupava un joc ordenat en bloqueig i defensa. El Barça buscava solucions però no trobava el seu bon joc, així l’equipo madrileny s’enduia el partit per 2 sets a 0. Ja en el partit pel tercer lloc les blaugranes s’enfrontaven a Torrelavega de Cantàbria, partit que acabava a favor de les càntabres per un 2-1 molt ajustat, on les blaugranes remontaren un tercer i definitiu set després d’anar perdent 23-19 perquè caigués finalment del costat del Torrelavega per la mínima 25-23. Així concloïa la Copa Espanya pel nostre equip infantil amb un important quart lloc a la general en el seu primer viatge fora de Catalunya.
Amb profunda tristesa hem rebut la notícia de la mort de la Mayra Blasco, mare de la Jana Escámez, jugadora aleví del nostre Club. Des d'aquestes línies volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família i amics, i sobretot donar tot el nostre suport i acompanyament en aquests moments tan tristos i difícils.
Aquests dies 27-28-29 de Desembre, una selecció de les nostres infantils i cadets que componen els equips Blau i Grana, jugaven el Torneig Internacional d'Esplugues.
Les nostres infantils en la primera fase jugaven contra el CN Sabadell i el CV Esplugues A, tots dos equips de primera divisió, 5e classificat i primer classificat respectivament a la lliga regular. Al CN Sabadell vam poguer guanyar 2-0 després d'una molt bona actuació, mentre que érem derrotats pel CV Esplugues A, 2-0. A la segona fase ens vam creuar contra el CH Bordils, també de primera divisió, que va tercer classificat en la lliga regular i de nou el CN Sabadell. En el partit contra CH Bordils vam veure un partit molt disputat, que es va acabar a favor de les subcampiones el torneig, el CH Bordils per un ajustat 2-1 en el qual els nervis ens van trair i no vam sapiguer tancar el partit a favor nostre. Contra el CN Sabadell vam jugar un partit gris marcat pel cansanci en el qual, tot i guanyar de nou 2-0, no vam pogué jugar al nostre millor nivell. L'últim partit ens tocava jugar pel 3er i 4art lloc contra el CV Sant Cugat, que va líder al grup A de la segona divisió. | 0.862668 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cvbarcelona.cat/index.php?start=9 |
crawling-populars_ca_20200525_28_1706 | CNL del Vallès Oriental
Socioeconòmic > Empresa > Comerç
El conveni s'emmarca en el Pla Ofercat que s'està duent a terme a la ciutat
L'Associació de Comerciants Congost i el CPNL han signat un conveni de col·laboració per fomentar l'ús de la llengua catalana entre els comerços associats.
El Servei Local de Català de Granollers visitarà tots els comerços per informar-los dels cursos de català, el programa Voluntariat per la llengua, el Servei d'Assessorament Lingüístic i lliurar-los material lèxic específic, amb la voluntat de donar resposta a les necessitats lingüístiques que pugui detectar.
L'Associació de Comerciants Congost farà arribar al Servei de Català les demandes de llengua que puguin fer els associats, als quals també informarà dels períodes de matriculació als cursos de català i de les activitats adequades per als establiments que el Servei de Català li faci arribar.
La tardor de 2018 el Servei de Català, l'Associació de Comerciants i l'Oficina de Granollers Mercat ja van treballar plegats a la zona per dur-hi a terme el joc Endevina-la! Aquesta activitat va permetre conèixer de prop els comerços del barri i atendre algunes demandes lingüístiques que van sorgir durant les visites. Aquest fet, juntament amb la bona predisposició de l'Associació per fomentar la llengua catalana als establiments comercials de la zona, ha propiciat la signatura d'aquest conveni emmarcat en el Pla Ofercat (abans PIFUC).
El Consorci per a la Normalització Lingüística és un ens que pretén estendre el coneixement i l'ús de la llengua catalana i habitualment signa i desenvolupa convenis de col·laboració amb associacions per dur a terme actuacions de foment lingüístic en diversos àmbits.
Des de 2018 i fins al 2021 el Consorci per a al Normalització Lingüística (CPNL) està duent a terme a Granollers i a altres municipis de Catalunya Plans Ofercat per fomentar el coneixement i l'ús de la llengua al comerç de la ciutat.
Consorci per a la Normalització Lingüística | 0.868833 | curate | {"ca": 1.0} | : /noticies/22787/lassociacio-de-comerciants-congost-de-granollers-i-el-consorci-per-a-la-normalitzacio-linguistica-signen-un-conveni-per-al-foment-de-lus-del-catala-al-comerc |
wikipedia_ca_20230401_0_230730 | Icthyophaga
Ichthyophaga és un gènere d'ocells rapinyaires de la família dels accipítrids (Accipitridae), propi del sud-est asiàtic, des del subcontinent indi fins a l'illa de Sulawesi.""
Normalment habiten en grans àrees d'aigua dolça, però de vegades també a estuaris i zones costaneres. Properes filogenèticament als pigargs del gènere "Haliaeetus", tenen una grandària similar a les espècies més petites d'aquest gènere.
Tenen similar coloració al plomatge, amb cap gris, ales marró grisenc i ventre i potes blanques. Les dues espècies que formen el gènere es diferencien en el color de la cua, marró "I. humilis" i blanca amb banda terminal negra "I. ichthyaetus".
Taxonomia.
S'han descrit dues espècies en aquest gènere:
- Pigarg petit ("Ichthyophaga humilis").
- Pigarg capgrís ("Ichthyophaga ichthyaetus").
Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, juliol 2022) no reconeixen aquest gènere i consideren que les 2 espècies anteriors pertanyen al gènere "Haliaeetus"."" La decisió es prengué en base a un estudi molecular de 2005, on es va trobar que el gènere "Haliaeetus" és parafilètic i subsumeix "Ichthyophaga."
Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com el "Handook of the Birds of the World" i la quarta versió de la "BirdLife International Checklist of the birds of the world" (Desembre 2019), encara reconèixen "Icthyophaga" com un gènere vigent."" | 1 | perfect | {"en": 0.007697690692792162, "ca": 0.9573128061581525, "pt": 0.006997900629811057, "es": 0.02799160251924423} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=230731 |
crawling-populars_ca_20200525_5_83072 | 2013-04-16 En la primera setmana de servei la policia local ja ha rebut un vídeo d'un delinqüent robant a casa d'una veïna | 0.724586 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/popular.html |
mc4_ca_20230418_8_333721 | abril 18, 2017 per La Hidra Cooperativa
1. Audio del curs 2. Presentació Aquest curs, a partir d’un cos teòric inicial, però sobretot a través de l’experiència pràctica que s’està desenvolupant en diferents territoris (Madrid, Nàpols i Barcelona) té com a principal objectiu compartir estratègies polítiques i eines jurídiques per defensar els béns comuns. Partim de pensar que sense l’aliança entre espais de lluita i sabers experts en dret administratiu, resulta complicat poder intervenir en els marcs […]
març 10, 2017 per La Hidra Cooperativa
1. Àudios del curs 2. Presentació El turisme ha tingut un paper fonamental en la configuració del capitalisme espanyol des dels anys 60, en especial als territoris de la costa mediterrània i les illes Canàries. Aquesta especialització turística dins d’Europa, que s’inicià en temps de la dictadura franquista, es va veure reforçada arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) l’any 1985, i encara més amb […]
Lloc: La Hidra Cooperativa: C/Sant Vicenç 33 Sessions: 7 (Es donarà dossier de texts) Dates i horari: dimecres 21 de setembre i 28 de setembre i dijous 6, 13, 20 i 27 d’octubre i 3 de novembre (de 19 a 21). Contacte: [email protected] Fitxa d’inscripció Introducció: Des de poc després del 15M –tot i que cada vegada sembla més llunyà– d es diu que estem ficats de ple en una […]
gener 19, 2017 per La Hidra Cooperativa
1. Àudios del curs 3. Presentació Les perifèries urbanes i la classe treballadora tornen a estar de moda. Els mitjans de comunicació els atribueixen els grans “xocs” de l’últim any: des del Brexit fins al triomf de Donald Trump, passant pel creixement de “l’amenaça” Le Pen a França. Aquí no som aliens a les sacsejades: la Catalunya que un dia va ser vermella, avui passa del taronja de Ciutadans al […]
Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021
novembre 25, 2016 per La Hidra Cooperativa
Consultoria i Recerca Aplicada | Disseny, implementació i avaluació de polítiques públiques. Suport als tècnics/ques de la Direcció de Desenvolupament Local de Proximitat de BCN Activa per a l’elaboració del Pla de Desenvolupament Local de Proximitat de Ciutat Vella, un full de ruta per a la dinamització i transformació socioeconòmica del Districte en els propers cinc anys. Des de la Hidra hem participat en la fase d’anàlisi, dinamització i redacció […]
novembre 3, 2016 per La Hidra Cooperativa
Aquesta investigació analitza diverses institucions de base comunitària -creades per fer front a la crisi o basades en pràctiques mutualistes preexistents- que organitzen el temps i les tasques de producció de maneres alternatives a les hegemòniques.
octubre 11, 2016 per La Hidra Cooperativa
1. Àudios del curs 2. Presentació “Barcelona ha canviat molt en els últims cinc anys. Hi ha hagut tensions entre la gent local i la gent rica. Però crec que els locals ja han perdut.” Amb aquesta cruesa s’expressava una agent immobiliària fa pocs mesos, en declaracions a la revista dels negocis i les finances, Forbes. Si algú va creure que l’esclat de la bombolla faria baixar el preu de […]
setembre 21, 2016 per La Hidra Cooperativa
1. Àudios del curs 2. Presentació Des de poc després del 15M –tot i que cada vegada sembla més llunyà– d es diu que estem ficats de ple en una nova Transició, però podem comparar el moment actual amb el de la passada Transició? Serveix d’alguna cosa? En aquest curs s’assaja un exercici al mateix temps històric i polític. Llegint la història a contrapèl, ens preguntem què és el que […]
juny 16, 2016 per La Hidra Cooperativa
1. Àudios del curs 2. Presentació Des de la Transició fins aquí, la qüestió de l’Estat havia quedat progressivament arraconada en els discursos de canvi. Avui, des que les opcions institucionals han cobrat importància torna a ser imprescindible la seva discussió. “Aparell burgès que reprodueix la dominació de classe”, “producte de les relacions socials del capital”, “òrgan de regulació social a través del mercat”, “garant de drets socials”, totes aquestes […]
abril 28, 2016 per La Hidra Cooperativa
1. Àudios del curs 2. Presentació La participació és una vella coneguda. A finals dels 80s, tres de cada quatre ajuntaments de ciutats amb més de 100.000 habitants a Espanya havien establert mecanismes participatius i redactat reglaments de participació ciutadana. L’objectiu –s’assegurava– era involucrar de manera directa a la societat civil en la cosa pública com a complement a les institucions representatives. I d’aquesta manera, ser més “eficaces” i acumular […]
1. INFORMACIÓ BÀSICA Lloc: La Hidra Cooperativa: C/Sant Vicenç 33 Nombre de sessions: 7 Dates i horari: dijous 28 abril; 5, 12, 19 i 26 de maig i 2 i 9 de juny. 19-21h Contacte: [email protected] 2. INSCRIPCIÓ Inscripció suport: 50€ Per què donar suport als cursos de Nocions Comuns? Inscripció normal: 40€ Inscripció reduïda: 30€ (destinada a gent amb ingressos molt reduïts i precaris) Omplir la fitxa d’inscripció online 3. PRESENTACIÓ La […] | 0.667711 | curate | {"pt": 0.015713134568896052, "cs": 0.0032232070910556, "es": 0.013094278807413377, "ca": 0.9512489927477841, "it": 0.016720386784850928} | http://lahidra.net/ca/author/lahidracooperativa/page/2/ |
mc4_ca_20230418_16_368638 | Calendari de la preinscripció i matriculació universitària 2010STUBLOGS Xarxa i Pissarra | STUBLOGS Xarxa i Pissarra Calendari de la preinscripció i matriculació universitària 2010 | STUBLOGS Xarxa i Pissarra
juny 1, 2010 / Joan Estany / 0 Comentaris
Es tracta d’un procés que s’ha de formalitzar per Internet a través del portal accesnet en el que cal registrar-se com usuari, i en el que es podran anar consultant els resultats de la Selectivitat, així com les notes de tall i les assignacions de places universitàries.
Podeu consultar la informació general al respecte, però primer us aconsello que us llegiu la pàgina d’Admissió – Preinscripció 2010 i, sobretot, que esteu atents/es als terminis de preinscripció (al juny es podrà fer des del 7 d’aquest mes fins el 5 de juliol), tenint en compte que es poden modificar les preferències tantes vegades com es vulgui en el transcurs d’aquest període de temps.
També és interessant tenir present el calendari de matriculació a la universitat (del 22 al 28 de juliol per les persones que han estat assignades en primera preferència), ja que si no es formalitza la matrícula (que s’ha de fer en la Facultat o Escola universitària assignada) en el període marcat, es perd l’assignació corresponent.
Finalment us voldria indicar que hi ha un apartat anomenat “Preguntes freqüents” en el que podeu trobar moltes vegades la resposta als vostres dubtes sobre sobre el procés de preinscripció i matriculació.
2010matrículapreinscripcióUniversitat | 0.868853 | curate | {"ca": 1.0} | http://stublogs.com/2010/06/01/calendari-de-la-preinscripcio-i-matriculacio-uniersitaria-2010/ |
macocu_ca_20230731_7_483146 | AFA
10 de desembre de 2020 administrador Comentaris tancats a Preguntes, respostes i un comunicat amb dues peticions de l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’INS Ramon Muntaner (AFA)
13 de desembre de 2019 administrador Comentaris tancats a La setmana per la Marató acaba amb l’entrega de diplomes, una xocolatada i una donació de 300,09 €
Avui hem fet entrega dels diplomes de les diferents activitats programades durant la setmana. Les jornades han permès recaptar 300,09€ que seran transferits a la Fundació La Marató de TV3. Estem tots molt satisfets amb [...]
L’Institut Ramon Muntaner ha organitzat diferents activitats que es realitzaran durant l’esbarjo del 10 al 13 de desembre i que serviran per col·laborar amb la investigació de les malalties minoritàries. L’alumnat podrà participar en activitats [...]
13 de novembre de 2019 administrador Comentaris tancats a L’APA inverteix en educació emocional i social
Ja han començat les sessions d’educació socioemocional per tot l’alumnat d’ESO, batxillerat diürn i cicles formatius. Les sessions són dinamitzades i facilitades per la Dari Muñoz, educadora, formadora i agent sensibilitzadora del desenvolupament de l’educació [...] | 0.80351 | curate | {"st": 0.002544529262086514, "ca": 0.9974554707379135} | |
cawac_ca_20200528_1_11790 | Carme Llaugí Tort (Gironella)
Necrològica publicada a data 21/03/2012
CARME LLAUGÍ TORT Ha mort a l’edat de 90 anys. El funeral tindrà lloc el 21-03-2012, a les 11 del matí, a l’església de Gironella.
Deixa la teva nota de condol
L’ equip de Recordant.cat vol expressar a tota la família i amics el més sincer condol per aquesta pèrdua. Podeu trobar tota la informació necessària relacionada amb el record i l’acompanyament a la nostra pàgina web .
Nom i cognoms (obligatori)
Correu electrònic (no serà publicat) (obligatori)
Si us plau, completa la següent operació per validar la seva nota de condol: four + = 11 | 0.721167 | curate | {"ca": 0.9107438016528926, "pt": 0.04628099173553719, "fr": 0.04297520661157025} | http://recordant.cat/regio7/carme-llaugi-tort-gironella/ |
mc4_ca_20230418_1_700579 | Senat Econòmic Europeu - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Senat Econòmic Europeu
El Senat Econòmic Europeu (EEE) és un organisme neutral i independent d'empreses i individus que representen els interessos comercials europeus. L'Estratègia Europea d'Ocupació, amb les seves seccions nacionals en sis països de la Unió Europea va ser fundada el 2003. El seu president és l'ex vicepresident del Parlament Europeu, polític conservador alemany Ingo Friedrich.
Actualment, formen l'EEE 162 empreses i diversos líders econòmics. Entre aquests líders es troben els anomenats Executiu en cap (CEO) de Deutsche Bahn, Rüdiger Grube, el primer ministre de Luxemburg i president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, i Roland Koch, ex cap de govern alemany de Hessen i ara executiu en cap de Bilfinger Berger.
Les seccions nacionals s'han fundat en els països europeus mitjà i orientals: a Alemanya, Àustria, Suïssa, República Txeca, Bulgària i Eslovàquia. Amb 49 líders, Alemanya representa la secció de l'EEE nacional més gran.
El president Ingo Friedrich va ser durant llarg temps membre del Parlament Europeu (des de 1979 fins a 2009). Entre juliol de 2004 i gener de 2007 va ser un dels 14 vicepresidents del Parlament Europeu. El secretari general del Senat Económicp Europeu és Wolfgang Franken i Michael Jäger és el conseller delegat.
L'EEE representa els interessos dels seus membres a Europa. «Tenim el coratge, l'obligació i la confiança per crear una cultura de responsabilitat i confiança. Els nostres diàlegs amb els polítics i la societat són menys emocionals. Fem campanya contra la falta organitzada de responsabilitat en quasi totes les àrees, i per treballar amb els nostres socis en assumir responsabilitats pels interessos econòmics i socials de les empreses que representem», aferma el Secretari general Wolfgang Franken respecte a les directrius. [1] Ofertes de l'EEE amb temes d'actualitat com ara la retirada nuclear alemanya,[2] la crisi de l'euro,[3] i la crisi del deute a Grècia. [4]
↑ «Secretary-General Wolfgang Franken about the EES-guidelines». [Consulta: 9 octubre 2015].
↑ «[ttp://eu-wirtschaftssenat.eu/english/nuclear-pullout-has-to-be-linked-to-a-wider-eu-energy-policy-framework.html EES President Ingo Friedrich about the German nuclear pullout]» (en anglès), 26-04-2011. [Consulta: 9 octubre 2015].
↑ «„Europe’s strength must be used by EES Secretary General Wolfgang Franken» (en anglès), 20-03-2010. [Consulta: 9 octubre 2015].
↑ «EES President Ingo Friedrich about the debt-crisis in Greece» (en anglès), 18-02-2010. [Consulta: 9 octubre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Senat_Econòmic_Europeu&oldid=17292810»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 ago 2016 a les 12:00. | 0.623987 | curate | {"ca": 0.8254786450662739, "uu": 0.0011045655375552283, "ru": 0.023564064801178203, "es": 0.039764359351988215, "en": 0.07547864506627393, "sv": 0.03460972017673049} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Senat_Econ%C3%B2mic_Europeu |
cawac_ca_20200528_0_171053 | Ordre del dia de la sessió extraordinària del Ple municipal que se celebrarà demà, dijous, 10 de febrer, a les 13:00 hores, a la Sala de Plens de l’Ajuntament (pl. de la Vila, 1): DESPATX D’OFICI 1.- Ratificació de la urgència de la convocatòria. ECONOMIA I ORGANITZACIÓ 2.- Proposta de creació i modificació de llocs de treball [...]
Ordre del dia del ple municipal ordinari que se celebrarà el proper dilluns, 20 de desembre, a les 20:00 h., a la Sala de Plens DESPATX D’OFICI 1.- Proposta d’aprovació esborrany acta Ple de data 15 de novembre de 2010. MOCIONS DE GRUPS MUNICIPALS 2.- Moció del grup municipal d’ERC contra l’augment del rebut de [...] | 0.759245 | curate | {"ca": 1.0} | http://premsa.santcugat.cat/?cat=29 |
mc4_ca_20230418_7_115759 | Paco de Lucía explica com va compondre ‘Entre dos aguas’ | Actualidad | EL PAÍS Catalunya
Paco de Lucía explica com va compondre ‘Entre dos aguas’
EL PAÍS ofereix en exclusiva un avançament del documental realitzat per Curro Sánchez Varela sobre la vida del seu pare i que arriba als cinemes aquest divendres 24 d'octubre
Madrid 20 OCT 2014 - 12:39 CEST
"Paco de Lucía: la búsqueda va començar a rodar-se quan el meu pare era viu, ple d'energia i de projectes, entre els quals, aquest documental. Ara sento la responsabilitat i la tristesa d'acabar-lo sense ell...". Així es refereix Curro Sánchez Varela, de 30 anys (fill del geni de la guitarra que va morir el 25 de febrer passat), al seu documental sobre la vida i l'obra del seu pare, i que arriba a les sales de cinema aquest divendres, 24 d'octubre, després del bon acolliment a l'últim festival de Sant Sebastià.
EL PAÍS ofereix en exclusiva un avançament d'aquest documental. En concret, la part en què Paco de Lucía explica com i per què va compondre Entre dos aguas, "aquesta rumbeta", com diu el mestre, que li va donar popularitat i fama mundial inusual en un artista flamenc. El tema es va incloure en el disc Fuente i cabal (1973), perquè el músic havia d'omplir l'àlbum amb algun tema nou i no tenia prou material. "Allà mateix, a l'estudi, vaig trucar a un baix i a un bongós", diu De Lucía, d'aquell tema que es va gravar "totalment improvisat, per primera vegada en la meva carrera i en el flamenc, a l'estil dels músics de jazz".
La pel·lícula relata la trajectòria de Paco de Lucía a través de diverses entrevistes fetes entre el 2010 i el 2014. Aquest recorregut vital es remunta a la primera vegada que Paco de Lucía va agafar una guitarra a casa seva a Algesires (amb només 7 anys) i culmina amb la composició del seu últim disc, Canción andaluza. Gairebé 60 anys d'una carrera que va aconseguir transformar el flamenc en una música mundial.
Amb Paco de Lucía, en el film apareixen personatges de la música com Carlos Santana, Alejandro Sanz, Rubén Blades, Estrella Morente, el seu germà Pepe de Lucía, Chick Corea, i Al Di Meola i John McLaughlin, amb els quals va protagonitzar una gira mundial de concerts famosa. El documental va començar a rodar-se fa tres anys a Madrid, Algesires, Mallorca, Las Vegas i Nova York.
Segons Sánchez Varela: "Més enllà del testimoniatge, de l'acostament al personatge i, fonamentalment, al flamenc, pel qual tant va lluitar, el que cosa de debò vull és que aquest documental reflecteixi d'una manera alegre i optimista la història de la seva vida. Perquè va ser una gran vida".
Paco de Lucía mor a 66 anys (castellà)
Paco de Lucía: un geni a la família (castellà) | 0.850846 | curate | {"es": 0.06631499623210249, "ca": 0.9336850037678975} | https://cat.elpais.com/cat/2014/10/20/videos/1413792176_305731.html |
naciodigital_ca_20220331_0_359815 | Unes 400 persones tallen des de dos quarts de set del matí les vies de l'AVE a Girona per reivindicar l'1-O. Els activistes, provinents dels diversos CDR de les comarques gironines, han accedit a les andanes tot trencant una porta tot i malgrat la presència d'efectius dels Mossos d'Esquadra i de seguretat de l'estació, que els han intentat impedir el pas.
Els participants han fet aturar un tren que arribava i han cridat consignes a favor de la "independència", "fora les forces d'ocupació" o "jo també vaig ocupar les vies". La concentració, convocada pels CDR de les comarques gironines sota el lema l''1-O exercim l'autodeterminació', ha començat a la plaça 1 d'Octubre poc després de les sis del matí i s'ha unit amb altres grups a la zona de la Devesa des d'on han enfilat cap a l'estació.
Veniu i fem-nos fortes.
Sols el poble salva el poble.#1OCTalCarrer pic.twitter.com/SSRhySx5v7 — CDR Girona (@CDRGironaSalt) 1 d’octubre de 2018
D'altra banda, a Barcelona hi ha previstes tres "accions sorpresa" a partir de les 7 del matí a la plaça de Catalunya, a la plaça doctor Letamendi i al carrer Marina. Els CDR inicien així un conjunt d'actes, commemoracions i celebracions de l'aniversari de l'1-O. A les 12h hi ha convocada una manifestació, també dels comitès, a Jardinets de Gràcia. Barcelona serà protagonista de diverses manifestacions més, com la d'estudiants -també a les 12- i la de les 18.30h de la tarda des de Plaça de Catalunya fins al Parlament.
— Maria Garcia (@MariutGarcia) 1 d’octubre de 2018 | 1 | perfect | {"ca": 0.951527224435591, "pt": 0.015272244355909695, "es": 0.033200531208499334} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/28873/cdr-tallen-vies-ave-girona |
racoforumsanon_ca_20220809_3_467658 | Molt cansat de sentir la cantarella de que si aquest és traïdor, aquest botifler, aquest processita...En això s'ha convertit aquest fòrum, un abocador per ventilar les nostres frustracions nacionals a través de la desqualificació personal.Però, i de Catalunya, dels catalans, algú se'n recorda? A part de despotricar a tort i a dret, hi ha quelcom que poguem fer per salvar el nostre poble? O hem de simplement contemplar com ens maten a pessics en els propers anys? Hem de suportar veure com els nostres fills neixen en un escorxador?O bé encara hi ha esperança? Alguna cosa que poguem fer? Això és l'únic que importa.
Edit. Fer fora el governet de Vichy. | 0.757893 | curate | {"ca": 0.9506933744221879, "pt": 0.04160246533127889, "la": 0.007704160246533128} | |
mc4_ca_20230418_11_591434 | Inici » Biblioteca » Jo no vull ser pilota d'or, guia per a nois que volen ser lliures Consell de la Joventut de Barcelona
> Gènere Document d’anàlisi Aquesta publicació pretén trencar amb les idees estereotipades que generen tractes desiguals entre homes i dones, aportant noves perspectives a les relacions afectives, sexuals o d’amistat. S'hi poden trobar diferents reflexions i consells sobre cànons de masculinitat o feminitat, sexualitat, relacions amoroses o d’amistat o emocions.
Paraules clau: Gènere, Nen, Sexe, Noi, Masculí Informació de publicació
Editorial: Consell de la Joventut de Barcelona
Consell de la Joventut de Barcelona. (2015). Jo no vull ser pilota d'or, guia per a nois que volen ser lliures. Barcelona: Consell de la Joventut de Barcelona Visites: 16 Descàrrega directa
Descàrrega externaJo no vull ser pilota d'or, guia per a nois que volen ser lliures Disponibilitat en paperNo disponible Cercador avançat biblioteca
Editorial Invisibles: l'estat del racisme a Catalunya: informe 2016 Elaboración del tercer Plan Estratégico del Tercer Sector de Acción Social: diagnóstico y cuestiones para la reflexión estratégica Les necessitats de les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya en tecnologia mòbil, digitalització i TIC Cosim la bretxa: guia per visibilitzar les bretxes de gènere existents: causes, conseqüències i recursos per eliminar-les Traçant vides dignes: cap a una economia feminista: guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l’economia als espais associatius Manual sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i mesures d'igualtat per entitats: centre per la Igualtat i Recursos per a les Dones D'estrangers a ciutadans: activitat en matèria d’accés a la ciutadania de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania: 2016 Dades del medi ambient a Catalunya 2016 Informe 2016/17 Amnistía Internacional: la situación de los derechos humanos en el mundo The New Plastics Economy: Catalysing action Annual Report on ECRI's Activities Third Anual Report La Situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones Fam oculta a Catalunya: un obstacle en la igualtat d’oportunitats Climate change, impacts and vulnerability in Europe 2016 Income inequalities and employment patterns in Europe before and after the Great Recession Social mobility in the EU A fair chance for every child Guia per a l'avaluació de l'impacte dels programes d'horts socials Shared measurement: greater than the sum of its parts Son niños y niñas, son víctimas: situación de los menores de edad víctimas de trata en España Saldremos de esta: guía de salud mental para el entorno de la persona en crisis Medi ambient a Catalunya: informe 2015 De la calle al hogar: Housing First como modelo de intervención y su aplicación en Barcelona L'Atenció en salut mental dels infants i adolescents: noves respostes per afrontar un repte creixent Infància i participació política: recull d'experiències de consells d'infants i/o adolescents a Catalunya Guia de bones pràctiques per a la custòdia del territori: gestió de les entitats i les iniciatives de custòdia del territori Informe global sobre tecnología en línea de ONG 2017 Pobresa energètica i models de gestió de l’aigua i l’energia a la UE: cap a la garantia del dret universal als subministraments bàsics Desigualtat de gènere i pobresa energètica: un factor de risc oblidat Entrem, fem i deixem pas: decàleg del relleu generacional als esplais Dret a participar : decàleg de participació infantil Una economia per al 99%: Espanya, un creixement econòmic que deixa fora les persones més vulnerables Anàlisi i propostes entorn a la progressivitat del sistema fiscal català Anuari Ocupació Tercer Sector Social Catalunya 2016 S’hi deixen la pell: vulneracions dels drets laborals en la indústria índia del cuir i del calçat Desheredados: desigualdad infantil, igualdad de oportunidades y políticas públicas en España Voluntariat social: manual de gestió Cap a un model de col·laboració público-social en la provisió de serveis d’atenció a les persones: visió i propostes del Tercer Sector: sostenible, de qualitat i amb retorn social Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de Catalunya La Precarietat laboral juvenil a Catalunya: una realitat incòmode Estudio sobre las enfermedades neurodegenerativas en España y su impacto económico y social Guia dels valors socials i ambientals dels Parcs Metropolitans Manual de estándares: Servicios Sociales Comunitarios Cruixir de dents: la vivència de la pobresa energètica a l'Àrea Metropolitana de Barcelona Avaluació dels aprenentatges en els projectes d'aprenentatge servei Experiències d'aprenentatge servei Com fer APS a través de les arts? Aprenentatge Servei i gent gran APS pau, drets humans i solidaritat: noves propostes d'educació per a la justícia global Com impulsar l'APS a l'àmbit local? Aprenentatge Servei i inclusió social Com fer APS en les entitats socials? Com fer APS en els centres educatius? Aprenentatge servei: educar per a la ciutadania Entre Terres: guia educativa sobre migracions a la Mediterrània Gestió del temps a les entitats socials: situació actual, reptes i dificultats Erasmus+: guía del programa Guia de de Oportunidades para la custodia del territorio en los Fondos Europeos 2014-2020 Calendari de convocatòries de finançament anuals 2017 Informe mundial sobre el envejecimiento y la salud Estrategia y plan de acción mundiales sobre el envejecimiento y la salud 2016-2020: hacia un mundo en el que todas las personas puedan vivir una vida prolongada y sana Ciudades Globales Amigables con los Mayores: una guía Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya Capital social y redes sociales: análisis del Tercer Sector en contextos rurales Los datos no mienten, las niñas y los niños tampoco Fràgils. L’alimentació com a dret de ciutadania Guia d'entitats d'acció social de Girona Informe sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya 2016 Revista Xarxanet 2016! Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa L'economia social i el tercer sector: una aproximació al seu impacte en l'ocupació i l'economia Reinventar-se com a aposta de futur: com afrontar el procés de reconversió de les entitats socials Ciutadania i ONG: el nou paper del tercer sector davant el canvi d'època Anuari de l’ocupació del tercer sector social de Catalunya 2016 Pobresa laboral i pobresa infantil, les dues cares de la mateixa moneda Com redactar els estatuts d'una associació? Informe SIPRI 2016 Percepciones de los y las jóvenes en torno a la integración social y laboral de las personas con discapacidad Guia de contractació pública social 12 fronts, 12 mesos després: Les desigualtats augmenten Bajan los salarios, crece la desigualdad - El impacto de las diferencias salariales en los hogares Pobresa i privació de subministraments bàsics - ‘Pobresa energètica’ a Catalunya, una qüestió d’ingressos El Comercio Justo en España 2015. Un movimiento en auge Privilegis que neguen drets Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya Els serveis socials especialitzats des de la perspectiva de l'atenció centrada en la persona Treballar per la justícia global en un món global L'envelliment actiu en els programes que pal·lien l'aïllament de les persones grans Cuidando a quien cuida: Guia para intervinientes en campos de refugiados Guia d'estratègies de millora educativa Guia d’indicadors per mesurar l’impacte del voluntariat corporatiu Enróllate con igualdad Guia pràctica per a l'abordament de la violència de gènere a les empreses Tenim la salut en ment: #AssociativaMent! Retos del Tercer Sector ambiental: notas para el debate Guía práctica para la medición y la gestión del impacto República Democràtica del Congo: balanç de 20 Anys de Guerra L'educació en el lleure com a espai de protecció Anuari dels Valors 2015: els límits de les aspiracions Anuari 2015 de la Reforma Horària Organització d'esdeveniments i normatives que cal tenir en compte Desfem les desigualtats: aprenentatge creatiu per una ciutadania global Els bancs que inverteixen en armes Derechos laborales pisoteados Guerres de frontera: els fabricants i venedors d'armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa El benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya V Congrés del Tercer Sector Social: manifest final Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015 Sin protección en la frontera: derechos humanos en la Frontera Sur: entre Nador y Melilla Alerta 2016! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz Indicador d'igualtat de gènere de Catalunya: informe de resultats 2015 i 2005 L’estat del Racisme a Catalunya: informe 2015 El aislamiento penitenciario en Cataluña desde una mirada de defensa de los derechos humanos Trenquem barreres: guia d'accessibilitat per a les entitats juvenils Exploring the diversity of NEETs Blueprint for shared measurement 2016 Global NGO Online Technology Report EU Youth Report 2015 III Pla de Suport al Tercer Sector Social Anuario de procesos de paz 2016 Guia per programar activitats per a infants de 0 a 3 anys en risc d’exclusió Primero las personas: cuidar como nos gustaría ser cuidados Informe 2015/16 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo Local and regional authorities promoting fair trade Beneficios para quién: los paraísos fiscales como principal amenaza para una fiscalidad justa Hechos y cifras del voluntariado en España 2015 Les claus del bon funcionament d'una associació Què cal saber per formar part de la Junta Directiva? Idees per fer assemblees més participatives, àgils i efectives El pla d'associació Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de Barcelona: informe sobre els qüestionaris subministrat a agents col·lectius veïnals 2015 Economía y personas: cambiando el foco cambiamos los resultados Estat de la joventut 2015 Guia pel foment d’una Contractació Pública Inclusiva en l’ocupació de persones amb discapacitat Guia Dona Jove i Treballadora Baròmetre del Tercer Sector Social 2016 Guia d'entitats d'acció social de Girona Yo a eso no juego: bullying y ciberbullying en la infancia Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya La memòria anual Experiències del programa Òmnia (2011-2014) APS, pau, drets humans i solidaritat. Noves propostes d’educació per a la justícia global Guia dels beneficis fiscals per donacions a entitats ambientals sense ànim de lucre Les Corts: barris inclusius: el turisme inclusiu com a generador de riquesa: informe 2014 El tercer Sector de Acción Social en 2015: Impacto de la crisi Una economia al servei de l'1% Situació de la infància al districte de La Salut - Llefià La tortura en el estado español: 2014 Informe sobre els drets de l'infant: les 30 propostes clau Informe INSOCAT per a la millora de l'acció social: indicadors Socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu: polarització social i pobresa més severa Enquesta sobre percepció i hàbits ambientals Servents dels servidors: Vulneració de drets i treball forçós a la cadena de subministrament de productes informàtics de les universitats europees Universitaris que col·laboren amb entitats socials en el marc de la seva activitat acadèmica Guia de Rutes. Per a una bona preparació i execució de rutes amb infants i joves Informe anual 2015: sobre el racismo en el estado español El voluntariado transforma si sabemos cómo Pla de suport al Tercer Sector Ambiental 2015-2018 Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible Baròmetre de la infància i les famílies a Barcelona, 2014 Observacions finals sobre el sisè informe periòdic d'Espanya sobre drets humans Pla estratègic de polítiques de transparència de la Generalitat de Catalunya: 2015-2017 Nosotros los pueblos Abordando el maltrato entre iguales desde el ámbito no formal Libro blanco del tercer sector social de Euskadi Europa para la mayoría, no para la élites Test idea associativa: guies d'assessorament Guia per a l'aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern a les entitats locals Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo 2015: transformar la gobernanza Diplomàcia pública catalana: Anuari FOCIR 2015 Guía de buenas prácticas de comunicación interna Gestión de personas en la empresa social Gestión de las personas con perspectiva de género Gestió positiva del conflicte a les associacions: mediació El Panoràmic de les associacions de Barcelona 2015 : recull inicial de dades L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona 2016-2020: El regreso de España a la comunidad de donantes Guia bàsica i eines per a la gestió de comunitats de veïnatge La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i polítiques d’intervenció Les persones amb discapacitat i el mercat de treball a Catalunya Fer de la necessitat, virtut. Polítiques de droga a Catalunya, de l'acció local cap en canvi global Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015 – 2018 Parlem de... Salut i viatges Situació actual de los ONG a Espanya Jo no vull ser pilota d'or, guia per a nois que volen ser lliures Jo no vull ser princesa, guia per a noies que volen ser lliures Informe sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya 2015 Informe de l'estat del mercat social català Medi ambient a Catalunya. Informe 2013 Usos temporals per a espais buits. Guia d’actuació per a les entitats locals. L’atenció centrada en la persona en el model d’atenció integrada social i sanitària de Catalunya Infancia, pobreza y crisis económica Guia del antirracismo: No discriminación y combate del racismo y la xenofobia Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya 2015-2016 Más solas que nunca, la pobreza infantil en familias monoparentales Manual de bones pràctiques ambientals en els equipaments culturals Guia de transparència per a les associacions i fundacions perceptores d’ajuts i subvencions públics La planificació estratègica dels Espais Naturals Protegits de Catalunya La incidència política del tercer sector: reflexió i autodiagnòstic La nova cultura organitzativa: un repte per a les entitats no lucratives: articles de Pilar Pujol a xarxanet.org (2003-2009) Revista Xarxanet 2015! Calendari de convocatòries de finançament anuals 2014 Calendari de convocatòries de finançament anuals 2015 Calendari de convocatòries de finançament anuals 2016 Implantació ISO 9001 Guia para la aplicación del Modelo EFQM de Excelencia Gestión de la calidad en las organizaciones no lucrativas de intervención social Transformar con éxito las ONG: el liderazgo del cambio Líderes para el cambio social: características y competencias del liderazgo en las ONG El tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals Anuario de procesos de paz 2015 La poblacion española y su implicación con las ONG Guia de recomanacions sobre el consum d'alcohol i altres drogues en les festes locals Informe 2015: las personas refugiadas en España y Europa: resumen ejecutivo The Millennium Development Goals Report: 2014 VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España Baròmetre del Tercer Sector Social: 2015: informe de resultats Society at a Glance 2014: OECD Social Indicators: the crisis and its aftermath Smarter, greener, more inclusive? : indicators to support the Europe 2020 strategy Social policy innovation: meeting the social needs of citizens Living conditions in Europe The Future Role Of Civil Society Participation for impact The impact of the crisis on civil society organisations in the EU: risks and opportunities Pathways through participation: what creates and sustains active citizenship? : final report Social innovations for social cohesion: transnational patterns and approaches from 20 European cities Putting evaluations to use: from measuring to endorsing social value La salut de les persones amb discapacitat intel·lectual: què hem de tenir en compte? : guia pràctica per a professionals de la salut Muchas preguntas: algunas respuestas: los delitos de odio contra las personas sin hogar Measuring Impact: how can third sector organisations make sense of a rapidly expanding marketplace of tools? Good practice catalogue Political recommendations: VERSO Volunteers for European Employment: How Volunteering Improves Employability Principles of Volunteer Engagement Poverty is sexist Guia de recursos per a persones trans de la ciutat de Barcelona Volunteering in the European Union: final report Guía básica para cuidadores Hagamos de nuestro barrio un lugar habitable: manual de intervención comunitaria en barrios I vostè com està? : el suport a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents: orientacions per a l’atenció Guia per avaluar procesos participatius Guia d'instruments de participació ciutadana a Catalunya La gestió de la convivència, en crisi? : VIII Seminari Immigración i Europa Ciutadania i participació en temps de canvi: IX Seminari Immigració i Europa El Dret d'asil per motius d'orientació sexual i identitat de gènere El vel integral a debat La captación de recursos en el tercer sector: impulsar el conjunto de la agenda de las entidades Empobrecimiento y desigualdad social: el aumento de la fractura social en una sociedad vulnerable que se empobrece El Impacto Social de las Políticas de Austeridad Guía para profesionales: trabajo en grupo para la promoción del buen trato a mujeres mayores El impacto de la crisis y las medidas de austeridad en la situación de la comunidad gitana en España La colaboración de los españoles con las ONG y el perfil del donante: resumen ejecutivo Estudio de casos sobre estrategias de inclusión activa en países de la UE Profundizar en el voluntariado: los retos hasta 2020 Els Fons de l'escoltisme català de l'Arxiu Nacional de Catalunya 2 Relaciones entre las entidades de Acción Voluntaria (EAV) y las empresas Estratégias profesionales para la inclusión social IV Estudio Anual de Redes Sociales Guía de capacitación Legal: vías de impugnación ante las Administraciones Detección de necesidades de formación en el sector de organizaciones no gubernamentales: elaboración de Itinerarios Formativos Conservar la natura entre tots: la custòdia del territori Libya is full of cruelty: stories of abductions, sexual violence and abductions from migrants and refugees Diagnóstico de la situación del voluntariado de acción social en España Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España 2012 Guía metodológica de la participación social de las personas en situación de pobreza y exclusión social El voluntariado corporativo en España: modelos y perspectivas de impacto social L’Economia social i el Tercer Sector: una aproximació al seu impacte en l'ocupació i l'economia Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España: resumen comparativo 2010-2012 La pena de mort al 2014: dades i xifres Cómo obtener grandes donaciones de personas pudientes De les observacions als indicadors: el mòdul de suport a la gestió del risc en infància i adolescència (RUMI Infància Respon) Las TICs en las Organizaciones Sociales Estado de la Sociedad Civil: 2011: resumen ejecutivo Liderazgo orientado a resultados en las ONG: estrategia, sistemas de medición y cuadros de mando Guía de Estilo para periodistas: ¿Cómo informar de colectivos en riesgo de exclusión? L'Educació en la ciutadania global: estudi sobre els fonaments ideològics, el desenvolupament històric, la dimensió internacional i els valors i pràctiques de l'escoltisme mundial Guía práctica para periodistas: igualdad de trato, medios de comunicación y comunidad gitana Pobresa infantil a Catalunya: informe Fedaia Claves para la gestión de personas en entidades no lucrativas Informe Estat de la Joventut 2014 Caso Práctico para la Elaboración de un Plan de Calidad Guía para la elaboración de un Plan de Calidad Innovació social per la inclusió a la ciutat de Barcelona Investigación sobre requisitos y consideraciones referidas a gestión de calidad Cuaderno de recursos prácticos para la persona responsable de voluntariado Cuaderno de recursos prácticos para la persona voluntaria World giving index 2014: a global view of giving trends Guía de Evaluación de Programas y Proyectos Sociales Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics Guía de Formulación de Proyectos Sociales con Marco Lógico Salud mental y medios de comunicación: guía de estilo Infància i tecnologies de la informació i de la comunicació a Catalunya Guía de estilo para periodistas sobre personas mayores Guía de estilo: pobreza, vulnerabilidad y voluntariado Panoràmic de les Associacions de Barcelona 2014: fotografia d'un compromís amb la ciutat Guia d'elaboració de plans locals de joventut: el paper dels Consells Locals de Joventut i la concertació de polítiques públiques Il·luminant el futur: invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil: Catalunya Iluminando el futuro: invertir en educación es luchar contra la pobreza infantil Motivaciones de la persona voluntaria: el compromiso inicial As good as they give: providing volunteers with the management they deserve Motivación del voluntariado: 30 claves The global slavery index 2014 Informe sobre el dret als subministraments bàsics: electricitat, aigua i gas Accessibilitat i disseny per a tothom: avançar en la igualtat d'oportunitas per a les persones amb discapacitat Guia per fer descoberta d’aprenentatge servei al medi natural La Confidencialitat en la intervenció social: recomanacions del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya Excursions i colònies per a tothom: guia de sortides escolars accessibles Pluridiscapacidad y contextos de intervención Discapacidad, envejecimiento y dependencia: el papel de las tecnologías Guia Jove Cooperació i Solidaritat Informe anual 2014 : sobre el racismo en el estado español Unicef: acción humanitaria para la infancia 2015: resumen Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina Informe social 2014: desigualtats i exclusió social a Catalunya Per menjar bé, bo i barat Guía jurídica para la defensa de los derechos de las personas con esclerosis múltiple El tractament de la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual als mitjans de comunicació: recomanacions Guia de prestacions i serveis a la família Campañas para la movilización social Manual de comunicación Instruments de finançament per al Tercer Sector Social: escenari actual i alternatives de futur Guia jove per l'emprenedoria i l'autoocupació Voluntariado internacional. Una experiencia que transforma Riquesa: tenir-ho tot i voler encara més Transparència i qualitat de la informació de les entitats sense ànim de lucre: manual i guia d’autoavaluació Guia d’educació en drets humans: ESO i Batxillerat Guia pràctica del procès de constitució d'una empresa cooperativa Informe sobre els drets de l'infant: 25 anys de la Convenció: principals reptes pendents: novembre 2014 Pla d’acció sobre drogues de Barcelona: 2013-2016 Revista Xarxanet 2014! Informe sobre la situación de la integración de los inmigrantes y refugiados en España: junio 2014 Eficiencia para el impacto social: ONG que mejoran su rendimiento Infància: un futur hipotecat? Efectes de la pobresa energètica en llars en situació de vulnerabilitat social Así somos: el perfil del voluntariado social en España Sí que hi ha alternatives: experiències de comercialització justa a Catalunya El Pla de l'Associacionisme Cultural Diagnosi sobre les violències que afecten les persones joves Acollir projectes d’Aprenentatge Servei en entitats socials Manual de habilidades para cuidadores familiares de personas mayores dependientes Finançament ètic i sostenibilitat RSCat: Univestitats i escoles de negoci referents en RSE Grup de treball: el paper de les associacions a la participació ciutadana Envejecimiento activo y discapacidad intelectual Comunicar la salut mental: manual de comunicació per a entitats La infancia en España: 2012-2013: el impacto de la crisis en los niños Libro blanco de la psiquiatría del niño y el adolescente Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars: juny 2014 Els paradisos fiscals: la brutícia sota la catifa Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016 Com informar dels maltractaments infantils: manual d'estil per a mitjans de comunicació Guía para la integración laboral de personas con trastorno mental Baròmetre de les finances ètiques i solidàries 2013 Anuari 2013 Federació d'Ateneus de Catalunya Guia per acollir un camp de voluntariat Recomanacions polítiques del projecte VERSO Catàleg de Bones Pràctiques, projecte VERSO Manual para la persona responsable de voluntariado Alerta 2014! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz L'abordatge integral de les violències que afecten les persones joves: un model d'intervenció local de promoció de la convivència i prevenció de les violències Anuario de procesos de paz 2014 Guia de llenguatge inclusiu: immigració, racisme i xenofòbia El discurs mediàtic sobre la immigració a Catalunya: reflexions per a la consecució d’un llenguatge inclusiu Mitjans de comunicació i adopció: consideracions sobre el tractament informatiu de l’adopció Virtual Voluntering: current status and future prospects Potential and promise of online volunteering Volunteering in the information society: Solidarity@Network_Society.Int Cambios sociales y Tercer Sector: actuar en nuevo contexto 10 innovations in global philanthropy Quin retorn econòmic i social té el Programa de suport a l’autonomia a la llar? Somnis trencats: l'impacte de la crisi de l'habitatge a Espanya sobre els grups vulnerables Anuari ornitològic del Pallars Jussà 2010-2011 Informe INSOCAT per a la millora de l'acció social: indicadors Socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu: monogràfic Joves Derechos Humanos y Discapacidad: informe Espanya 2013 Voluntariado & Eficiencia: como a través del voluntariado corporativo podemos mejorar la eficiencia en la empresa Els clubs esportius a Catalunya Business Transfers to Employees under the Form of a Cooperative in Europe: opportunities and challenges Associacionisme i treball associat Informe 2013: l'estat del racisme a Catalunya Pobreza infantil y exclusión social en Europa: una cuestión de derechos Hacia un bienestar infantil en Europa: guía de la pobreza infantil en la UE Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat 2014-2015 Guia pràctica sobre aspectes jurídics de l’empresa social Cooperatives: aspectes diferencials, fortaleses i debilitats L'Empresa continua: guia de transformació en empreses cooperatives Dossier Pobreza de EAPN España: 2014 Atrapades als llimbs: dones, migracions i violència sexual Construir confianza 2012: impulsando la transparencia en la web de las fundaciones españolas La transparència i la rendició de comptes al tercer sector: reflexió i autodiagnòstic Programa Escoles Verdes: document marc Créixer a Espanya: la integració dels fills d'immigrants Manual para la persona voluntaria L'organització i la direcció del voluntariat a les associacions: manual per al canvi organitzatiu a través de la gestió del voluntariat Present i futur de l'alimentació a Catalunya: estudi prospectiu Anàlisi dels serveis d’allotjament i alimentació d’urgència: recomanacions per a la seva cobertura des del món local Un consum més responsable dels aliments: propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari Diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca Quan estic malalt... escolta'm Barreres 0: a l'esport les barreres no juguen Planificació estratègica de les Organitzacions No Lucratives Manual de planificación estratégica: ¿quiénes somos?, ¿de dónde venimos?, ¿a dónde vamos? Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic Guía para la elaboración e implementación del Plan Estratégico y Plan de Gestión en Entidades No Lucrativas Guía de planificación estratégica en ONG de Acción Social Guia de recomanacions per a la prevenció comunitària en l’àmbit de les drogues Manual de ayuda para la gestión de entidades no lucrativas Els ateneus de Catalunya: 1854-1990 Aproximación a la situación de mujeres y hombres en el Tercer Sector: una comparativa con la empresa privada con perspectiva de género Estrategia Estatal del Voluntariado 2010-2014: aprobada por Acuerdo del Consejo de Ministros del 23 de diciembre de 2010 Propuestas del Tercer Sector de Acción Social para una estrategia de Inclusión Social 2020 en España Guía para la elaboración de un Plan de Igualdad en ONG de Acción Social Plan Estratégico del Tercer Sector de acción social: propuestas para Mejorar la Financiación Pública del Tercer Sector de Acción Social Diagnóstico del Tercer Sector de Acción Social II Plan Estratégico del Tercer Sector de Acción Social 2013-2016 Guia bàsica d'informació i recursos documentals sobre el treball social a Catalunya Guía de financiación europea. Programas sociales 2014-2020 Guia bàsica d’aliances locals en el sector social Guia sobre el tràfic de dones Social Europe Guide - Volume 5 ESN Annual Review 2013 The European Crisis and its human cost El voluntariado joven ante el cambio de época Guía de Ayudas Sociales para las Familias 2014 Canvi d'època, canvi de rumb? Aportacions i propostes des dels moviments socials National Plan for Associationism and Volunteering (Catalonia) 2008-2011 Volunteering works: Volunteering and social policy Employment and social developments in Europe 2013 Informe SMART CSOs: estrategias para la gran transición: cinco puntos de apoyo para las organizaciones de la sociedad civil Publicidad responsable para captar fondos Noves formes de finançament associatiu La captació de fons a les organitzacions no lucratives Policy Agenda for Volunteering in Europe (P.A.V.E). Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica Formación en sensibilización para voluntariado La participació interna a les entitats: eina d'autodiagnòstic i reflexió Diccionari de competències transversals per a la inserció laboral de persones amb especials dificultats Guía de voluntariado corporativo Manual de suport a les entitats esportives Els moviments socials La Cooperació per al Desenvolupament La Renda Bàsica Finançament per al desenvolupament. Microcrèdits i banca ètica La immigració La deslocalització empresarial El Comerç Just L'Islam Aproximació a la situació de l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia a Catalunya Pla Municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual 2010-2015 Noves formes de família / Nuevas formas de familia L’orientació sexual i la identitat del gènere davant el dret. Estat de la qüestió, anàlisi jurídica i recull bibliogràfic Gestión de la diversidad afectivo-sexual. Plan de trabajo 2011-2013 por la igualdad y la no discriminación por motivos de orientación sexual e identidad de género del Gobierno Vasco Estudio 2013 sobre discriminación por orientación sexual y/o identidad de género en España Eines per preveure el teu futur. Materials útils per a trans, lesbianes, gais i bisexuals Contra l'homofòbia. Polítiques locals d'igualtat per raó d'orientació sexual i d'identitat de gènere. Llibre Blanc Europeu Lesbianes i Gais en Societat i en Política. Estat de la qüestió, anàlisi crítica i recull bibliogràfic Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0 Pacte per a la infància a Catalunya: 19 de juliol de 2013 De la dependència a l'emancipació dels joves tutelats i extutelats. Claus per a l'acompanyament en aquest procés Informe europeo sobre drogas 2013. Tendencias y novedades El Barri, Territori Socialment Responsable Adopció, acolliment familiar i escola Memòria de la 4a Setmana de l’RSC a Catalunya Pla de Comptabilitat de les Fundacions i les Associacions Catalanes El voluntariat i la comunitat: el rol i la tasca de les persones voluntàries en la comunitat Sensibilización y prevención de la violencia de género: material de formación Vincula't: materials per treballar amb dones maltractades Mutilación genital femenina: prevención y atención: guía para profesionales Manual de prevención contra la violencia de género: buenas prácticas Manual d'atenció a nens i nenes víctimes de violència de gènere a l’àmbit familiar La mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya: una guia per a la governabilitat Voluntariat i Gestió Alternativa del Conflicte: una nova font de riquesa per a la democràcia Guia d'experiències per al foment de la convivència des del teixit associatiu Conflictes i conflictologia Guerra y paz en el trabajo. Conflictos y conflictología en las organizaciones Eines de finançament privat: reinventem-nos! Fem camí. Guia de criteris de qualitat per a projectes de voluntariat ambiental 3, 2, 1... Acció! Guia de criteris de qualitat en programes i campanyes d’educació ambiental Agafa la lupa! El sud als diaris Els crims de les grans companyies farmacèutiques Educar sense instruir? Educació per a la ciutadania Els nostres veïns del carrer Una mirada a la pobresa Crisi global de l'aigua: valors i drets en joc L'agroindústria sota sospita Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat: full de ruta samarità per a un altre món possible El diàleg de la vida quotidiana: el testimoni de Teresa Losada Les mines del rei Leopold Informe sobre la vulnerabilidad social 2011-2012 Banca ética: ¿es posible? Guía práctica sobre los fondos estructurales para las ONG de acción social Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya: document de síntesi El agradecimiento: piedra angular de la fidelidad del donante Voluntariado apoyado por la empresa Qué motiva a las empresas a colaborar con las ONL Modalidades de colaboración empresarial Cómo presentar propuestas de colaboración a empresas Acció social i empresa, el voluntariat silenciós Comunicar per a existir. Manual sobre la comunicació global de les associacions Màrqueting i comunicació a les organitzacions no lucratives Optimizar la web como herramienta para captar donantes Pla Nacional Joventut Catalunya dos mil 10 dos mil 20: document de consens Codi obert: programari lliure per a caps Espais d'aprenentatge: idees, estratègies i reflexions Per a una pedagogia del servei: treball per projectes i Aps Mètode de truc: proposta pedagògica per a joves escoltes i guies Participació, política i joves: una aproximació a les pràctiques polítiques, la participació social i l'afecció política de la joventut catalana Informe sobre participació i política a Catalunya. Febrer 2012 Els catalans i el voluntariat: principals resultats Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives Les Finances Ètiques Alimentar el món per transformar el planeta: eines i formes d'educar a la sobirania alimentària Business Model Generation Bones pràctiques internacionals de suport a l'emprenedoria social Innovar para el cambio social Estudio sobre el presente y futuro del Tercer Sector social en un entorno de crisis Guia bàsica per a gestió d'associacions Ideas x Valor = Resultados. Cómo innovan los mejores Guia pràctica d’acollida lingüística Eines per a la participació ciutadana: Tècniques participatives per al debat grupal The little blue book: NPC’s guide to analysing charities, for charities and funders Carta del voluntariat en l’àmbit de la salut: Hospitals i centres sociosanitaris ¿En qué medida son transparentes las entidades sociales en Facebook? Guia d'entitats socials per als mitjans de comunicació Informe sobre las necesidades comunicativas de las ONG - Resumen ejecutivo Ea! : otra formación asociativa es posible República Democràtica del Congo: drets humans, conflictes i construcció/destrucció de l'Estat Anuario de procesos de paz: 2012 Circular 1/2001, de gestió del voluntariat als centres penitenciaris de Catalunya Gestión de conflictos: un taller de mediación, un enfoque socioafectivo Redes sociales y construcción comunitaria: creando (con)textos para una acción social ecológica Técnicas de dinamización social El Voluntariado y las Naciones Unidas Manual de civismo Bones pràctiques de defensa i promoció dels drets humans des de les organitzacions del tercer sector Fiscalidad de las ONG Curso Básico en Gestión de Calidad para ONG de Acción Social: manual Subsanar las desigualdades en una generación: alcanzar la equidad sanitaria actuando sobre los determinantes sociales de la salud L'ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya Les Fonts del lideratge social Serveis socials, acció comunitària i participació ciutadana, un nou marc per a la inclusió: nous escenaris, reptes, estratègia i metodologia Gestionar amb evidència: manual d'avaluació per organitzacions ciutadanes Estudi del moviment associatiu juvenil a Catalunya: informe Guia d'obligacions i de beneficis fiscals de les entitats sense ànim de lucre de Barcelona Tercer sector e intervención social Presentació resum de: avaluació PNAV: Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat: execució 2010-2011 Avaluació PNAV: 2010-2011: informe d'avaluació del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat per als anys 2010 i 2011 Psicología de la intervención comunitaria Educar en participació: una assignatura pendent Civisme contra cinisme: llengües per viure i conviure Formació de Ludoteques per a les persones voluntàries d'una entitat que inicien el seu servei voluntari en activitats que es desenvolupen en el recinte penitenciari Formació específica per a les persones voluntàries d'entitats que fan programes formatius i/o de capacitació i que inicien el seu servei voluntari dins d'un centre penitenciari Formació d'acolliment per a les persones voluntàries d'una entitat que volen iniciar el seu servei voluntari dins d'un centre penitenciari Theory of change I Congrés Europeu del Voluntariat. Sitges, 1998 Making an impact: impact mesurment among charities and social enterprises in the UK Tool decider: choosing the right tool for your organisation Orientacions per a l'elaboració d'un Pla de Formació de Voluntariat a les Entitats Comparing proving and improving approaches La intervenció en centres penitenciaris des del voluntariat: manual del curs El voluntariat en família. La família: un nou perfil de voluntariat Nova cultura organitzativa i treball en xarxa La integració de la persona gran a l'entitat Teoría de cambio: un enfoque de pensamiento-acción para navegar en la complejidad de los procesos de cambio social Volunteering Infrastructure in Europe Buenas prácticas en voluntariado y trabajo en red La integració de la persona voluntària a l'entitat El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l'empresa a Catalunya. Guia per promoure el voluntariat corporatiu en l'empresa Informar sobre voluntariado: guía de estilo para quienes comunican Estudio sobre las posibilidades de incorporación de las personas usuarias de las entidades sin ánimo de lucro para la realización de actividades de voluntariado Gestió d'entitats no lucratives: guia de les obligacions comptables de les entitats no lucratives Gestió d'entitats no lucratives: les relacions laborals a les entitats no lucratives Gestió d'entitats no lucratives: LISMI i mesures alternatives Gestió d'entitats no lucratives: guia sobre la Reforma Laboral 2012 La Responsabilitat dels òrgans de govern: juntes directives i patronats Modalitats de contractació de personal per a entitats La legió silenciosa: l'associacionisme cultural català: una mirada des de la transició mirant cap al futur Declaración universal sobre el voluntariado Voluntariado y activismo social: formas de participación en el desarrollo humano Acompañamiento en la acción: la figura del animador o animadora de voluntariado Bones pràctiques en actuacions cíviques, comunitàries i de voluntariat Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes Gestió estratègica d'ONL: desenvolupar un model de gestió estratègica amb Quadre de Comandament Integral adequat al tercer sector L’estat de la qualitat a les ONG socials Gestió de projectes Voluntariado internacional L'acollida lingüística a les universitats: una nova perspectiva Debats al territori: el moviment associatiu català a debat: gener 2003-abril 2004 1er Congrés de l’associacionisme Cultural Català: 2007-2008: memòria Sumant per les persones: bones pràctiques en la col·laboració entre el món local i el cooperativisme d'iniciativa social Pla de suport al Tercer Sector Social: signatura amb Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Fora de classe: guia de criteris de qualitat per a les activitats d'educació ambiental Necessitats formatives de les competències directives al Tercer Sector Social català Formación y Recursos Humanos en el Tercer Sector Idees per a associacions participatives V Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo: valores universales para alcanzar el bienestar mundial Diagnosi de les associacions de segon nivell a Barcelona Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària Carta del Voluntariat de Catalunya Llei 4/2008, del 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya L'àmbit econòmic-financer de les entitats del tercer sector: reptes i propostes d’acció La transparència, un valor en la pràctica: 2a Trobada Iberoamericana sobre transparència al Tercer Sector Reflexions i propostes per a la millora dels òrgans de govern al tercer sector: una visió a partir dels Consells Assesors de Recerca de l'OTS Manual associatiu sobre la constitució i posada en marxa d’una associació La informació és clau: circular informativa sobre les noves mesures fiscals del RD 20/2012 Manual del curs d'iniciació al voluntariat Estadística del tercer sector cultural de Catalunya: fundacions 2008 Estadística de Fundacions Culturals a Catalunya 2008 El voluntariat a Catalunya Percepció de capital social a Catalunya Estadística dels joves de Catalunya 2007 Enquesta a la joventut de Catalunya 2007 Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (Catalunya) 2008-2011 La participació política i associativa de les dones i els homes a Catalunya: diferències i similituds Internet, participació, mobilització: la implicació política de la ciutadania en un nou entorn comunicatiu La participació ciutadana en la gestió de l’aigua Joves i política La realitat juvenil a l'àmbit metropolità Empresa i voluntariat a Catalunya Measuring Real Value: a DIY Guide to Social Return on Investment A Guide to Social Return on Investment Manual de medición del trabajo voluntario La participació interna a les associacions: dèficits i propostes Guia XVAC: el valor afegit de fer una tasca amb voluntaris Claves para la Gestión del Voluntariado en las Entidades No Lucrativas La realitat juvenil a Catalunya Manual de gestió del voluntariat Bones pràctiques en la gestió del voluntariat Estudi de les fundacions a Catalunya: 2001 Estudi de les fundacions a Catalunya: 2008 Les 33 idees clau del I Congrés d'Associacions de Barcelona TSAcat: Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya 2011-2014 2n Congrés d'Associacions de Barcelona: manifest 2n Congrés d'Associacions de Barcelona: memòria 2010-2011 2n Congrés d'Associacions de Barcelona: línies i mesures finals per la millora i suport a l'associacionisme de Barcelona Elaboració d'eines en Responsabilitat Social Corporativa per a les empreses a Catalunya: guia didàctica de direcció estratègica en implantació de la RSE Elaboració d'eines en Responsabilitat Social Corporativa per a les empreses a Catalunya: manual de divulgació de la Responsabilitat Social Corporativa per a pimes El valor afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics. Volum II: models de plecs de contractació pública amb clàusules socials El valor afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics. Volum I: guia pràctica de clàusules socials en la contractació pública de serveis socials i d’atenció a les persones La participació del Tercer Sector en plans locals d'inclusió La Carta de Qualitat: un compromís per a la millora de la gestió Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials Junts per la societat: experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català Els costos de la qualitat a les ONG socials: eina d'autoreflexió Sumem valors, construïm futur: 3er Congrés del Tercer Sector Social: manifest del III Congrés Sumem valors, construïm futur: reflexions i propostes del III Congrés Tornaveu: associacionisme i cultura Via Fora!! Más de cien consultas frecuentes de las ONL Revista Española del Tercer Sector. Any 2005, Número 1. Dedicat a: El Tercer Sector en España Tercer Sector Social. Una força emergent a Catalunya Un sector al servei de les persones: 2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya: L'Hospitalet, 26 i 27 de març de 2009 Un sector al servei de les persones: 2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya: manifest Treballant per la inclusió social: 1er. Congrés del Tercer Sector Social: La Farga de L'Hospitalet, 23 i 24 de març de 2007 Modelos europeos en la evolución del Tercer Sector Social La conquesta dels drets socials : primer pla estratègic del tercer sector social de Catalunya 2008-2011 Treballant per la inclusió social: 1er. Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya: manifest Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya Llibre blanc de l’economia social a Catalunya Llibre blanc del tercer sector cívico-social: document de síntesi Estudi-diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes Guía para la colaboración entre empresas y organizaciones no lucrativas Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España 2010 Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España 2010: resumen ejecutivo Qui dorm al carrer? : una investigació social i ciutadana sobre les persones sense sostre Anuari 2011 del Tercer Sector Social de Catalunya: una visió participativa dels reptes de les entitats socials catalanes Llibre blanc del tercer sector cívico-social Navega per categories | 0.768062 | curate | {"ca": 0.7661637225145752, "es": 0.21577832609122868, "en": 0.017512064109002773, "it": 0.0005458872851933532} | http://xarxanet.org/biblioteca/jo-no-vull-ser-pilota-dor-guia-nois-que-volen-ser-lliures |
racoforumsanon_ca_20220809_0_198821 | Me n'he adonat que bona part de la gent amb la qual em relaciono (companys, amics, algun veí, etc) diu que són independentistes, però després quan parlen diuen coses com: -Aquí Espanya.-Nosaltres els espanyols.-Hem guanyat la copa Davis.-Si la Carmele va a Eurovisió farem un mal paper.-Etc, etc. Llavors em pregunto com pot ser que la gent es contradigui tant? ?
Alliberar-se de l'hispanocentrisme no és senzill. Se n'ha d'apendre.El millor és deixar-los en evidència descaradament. -Aquí Espanya.-Això no és Espanya. -Nosaltres els espanyols.-Vosaltres els espanyols. -Hem guanyat la copa Davis.-Heu guanyat la copa Davis? -Si la Carmele va a Eurovisió farem un mal paper.-El faran els espanyols.
Actualment no és tan fàcil. Jo ho visc a casa meva, i en menor mesura al meu barri, el meu voltant més proper, on, si dic en veu alta: - Aquí a Catalunya bla bla bla... La resposta automàtica és, en un to més bé enfadat i d'enuig: - Cataluña és España te guste o no te guste. Si dic: - Nosaltres els catalans / Nosotros los catalanes La resposta automàtica és: - Los catalanes sois españoles. I has de comprendre que jo he de conviure al meu barri -i més encara a casa meva.
Pel que fa a "els catalans sou espanyols" sempre pots dir que n'hi ha uns sota l'administració francesa, i tu et refereixes a tots i totes les catalanes.
Molt bon argument, però dubto que en el meu voltant la gent conegui aquest factor de la demografia i de la història del nostre país.
Jo, les poques vegades que m'han dit això he dit que efectivament som espanyols, però no castellans. Tenim la nostra llengua i cultura diferents de la castellana i estar a Espanya és circumstancial.
Mmm... jo et dic que això al meu barri no ho pots dir. (barri dels afores de Sabadell)
als afores de sabadell? Si vols entrar una mica en contacte amb cultura catalana, crec que a prop de casa teva trobaràs els saballuts (castellers de sabadell!). T'ho passaràs bé i estaràs rodejat de catalufos com tu | 0.811835 | curate | {"ca": 0.9546625450798557, "pt": 0.03297269448737764, "fr": 0.0005151983513652757, "nl": 0.01184956208140134} | |
mc4_ca_20230418_11_587959 | El Consell Comarcal del Berguedà forma 218 alumnes de 5 centres sobre consum - Consell Comarcal del Berguedà
L’ens comarcal programa 11 tallers a les escoles de primària del Berguedà. Els tallers, organitzats per l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor, van començar la setmana passada a l’Escola de la Valldan i segueixen durant el mes d’abril als alumnes de cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è) de l’Escola Santa Eulàlia (Berga), Escola Girasol (Montmajor), Escola Santa Maria d’Avià i Escola Princesa Làscaris (Casserres).
Es treballen dos tallers diferents. El primer taller és el titular “Les 3R. Donem ús a un envàs”. En aquest taller es pretén fomentar el consum responsable, preservar el medi ambient i fomentar el reciclatge de residus. El segon taller és “L’etiqueta informa” i vol que els infants s’inicïin en el coneixement de l’etiqueta com element informador a partir de l’observació de diferents etiquetes per tal adquirir l’hàbit de llegir-les. També es treballa el dret a la informació i de la seguretat en consum.
Aquests tallers són un recurs que ofereix l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor a les escoles de primària del Berguedà i que es poden sol·licitar durant tot el curs escolar. Tota la informació d’aques i altres tallers del Consell Comarcal del Berguedà i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà es pot consultar al Catàleg d’activitats.
Categoria: General 03/04/2019
AnteriorPrevious post:El Consell Comarcal rep 12.000 de Caixabank per subvencionar estades per a joves a l’estrangerSegüentNext post:Comencen les votacions del procés participatiu “Participem per educar, i tu què hi dius?”
Una quarentena d'inscrits al 3r #TrainingCampdelBerguedà
Ens veiem demà a les 9:50 a #Bagà
Twitter 1119234275021393920 | 0.789695 | curate | {"ca": 0.9680365296803652, "pt": 0.016552511415525113, "ru": 0.015410958904109588} | http://www.bergueda.cat/el-consell-comarcal-del-bergueda-forma-218-alumnes-de-5-centres-sobre-consum/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_249313 | En Pau Fuster, cantant de jazz, gran aficionat al gènere i director i presentador del programa Ganes de jazz de Ràdio RSK ens farà un magnífic recorregut per aquesta música que tant l’apassiona, des dels seus inicis fins als nostres temps, tot explicant-ne la història i escoltant els temes que han marcat època i els músics més representatius. Mentrestant, el sommelier Carles Mira ens anirà servint els vins més adients als temes i els maridarem amb formatges artesans catalans. Els vins han estat triats després d’haver decidit exactament quins temes escoltarem, així les característiques del tema i dels músics que l’interpreten també podran ser trobats al vi. Tot un repte per als sentits que segur que gaudirem molt!
L’activitat val 22€ per persona. Us podeu inscriure a [email protected]
Vols rebre el butlletí?
* Si et subscrius al nostre butlletí la teva adreça de correu electrònic anirà a parar al nostre fitxer de dades. D’acord amb la nova normativa europea, només usarem aquestes dades per enviar-te el butlletí. | 0.816764 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.pebrenegre.cat/dj-7-6-20h-tast-de-vins-formatges-i-jazz/ |
cawac_ca_20200528_8_172491 | Notícies
Notícia
La nedadora Maria Cotaina, en absolut, la remera Laura Montesó en escolar federat i la jugadora de birles Irian Segura en escolar, escollits com els Millors Esportistes Comarcals 2012 als IX Premis Esportius Baix Ebre
03/12/2012
Dissabte es van escollir els millors esportistes del 2012 en el decurs de la gala dels IX Premis Esportius del Baix Ebre que es va celebrar al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. La nedadora del Club Natació Tortosa Maria Cotaina va endur-se el premi absolut després d'haver realitzat una magnífica temporada culminada amb el tercer lloc al campionat d'Espanya d'Hivern en 100 metres papallona, els títols de campiona de Catalunya en 50 papallona i 50 esquena i el segon lloc en 100 metres papallona, obtenint a més a més el trofeu a la nedadora més complerta de la provincia de Tarragona. El premi al millor esportista federat en edat escolar va ser per Laura Montesó, del Club de Rem Tortosa, campiona d'Espanya i de Catalunya en skiff, primera en 2 sense timoner a la Copa Joventut i cinquena al mundial juvenil. I en quant al premi al millor esportista escolar el jurat va atorgar-lo a Irian Segura, de l'Institut de Roquetes, campiona de Catalunya infantil de birles.
La festa va premiar més de cinc-cents esportistes de gairebé trenta modalitats diferents i va estar presidida per Meritxell Roigé, alcaldessa en funcions de l'Ajuntament de Tortosa, LLuís Soler, president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Pere Panisello, president del Consell Esportiu del Baix Ebre i Cinta Espuny, Representant Territorial d'Esports de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, comptant-se també amb la presència de molts alcaldes, regidors i consellers comarcals, encarregats de lliurar els premis als més de cinc-cents esportistes guardonats en un acte organitzat pel Consell Comarcal i el Consell Esportiu del Baix Ebre, amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria dels esportistes, clubs i entitats de la comarca durant la temporada 2011-2012, i que enguany va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa.
Al mateix temps es van lliurar una sèrie de premis específics segons les valoracions que va tenir en compte el jurat format pels membres de la comissió directiva del consell esportiu i representants dels mitjans de comunicació. El Club Tennis Taula Tortosa va rebre el premi a la millor entitat pels seus èxits a la competició esportiva. La Penya Ciclista Baix Ebre fou premiada com la millor entitat per la seva tasca de promoció esportiva; Creuers Delta de l'Ebre recollí el guardó a l'empresa, entitat o institució per la seva col.laboració i patrocini en el piraguisme; Sergi Segura, de la Unió Esportiva Remolins Bítem, el premi al millor col.laborador esportiu i Philippe Colette, tècnic de judo, fou reconegut amb el premi a la millor tasca tècnica o docent en el camp de l'esport; el premi Fair Play a l'esportivitat se'l va endur el Torneig de la Solidaritat del CD Roquetenc, i el premi al millor esdeveniment esportiu de l'any el Triatló Doble Olímpic recollit per la gent del Club Atletisme Terres de l'Ebre. Com és habitual també es van lliurar una sèrie de mencions especials. A Antonio Acero, molts anys vinculat a l'activitat ciclista al Baix Ebre, a Joan Tirón per haver aconseguit el repte personal de pujar tots els cims de 3.000 metres o més dels Pirineus, a l'atleta Albert Giné, per la trajectòria esportiva i solidària de l'última temporada i a els remers Pau Vela i Alex Sigurbjonson per l'extraordinari palmarés aconseguit darrerament. | 0.871176 | curate | {"pt": 0.004264998578333807, "ca": 0.9928916690361104, "it": 0.0028433323855558716} | http://www.baixebre.cat/noticia.asp?id=788&pagina=13 |
macocu_ca_20230731_4_458901 | Revisor amb cafeïna | The Family Gathering de Robyn Carr
La Trobada de Famílies per Robyn Carr Sèrie: Sullivan’s Crossing #3 Gèneres: Romanç contemporani Font: Editorial Compra*: Amazon *afiliat
Després d’haver deixat l’exèrcit, Dakota Jones es troba en una cruïlla de la seva vida. Amb el seu germà gran i la seva germana petita feliçment instal·lats a Sullivan’s Crossing, apareix amb l’esperança d’aclarir-se el cap abans de passar a la seva propera aventura. Però, com tots els visitants de la Travessia, immediatament se sent atret per la gent real i la forma de vida aparentment senzilla.
Dakota no està preparada per a la rapidesa amb què les coses es compliquen. Com a nouvingut, està al radar de tothom, especialment de les dones solteres de la ciutat. Tot i que al principi gaudeix de l’atenció, només se sent atret per una dona que no li interessa. I passar temps de qualitat amb els seus germans és revelador. A mesura que els va coneixent, també es coneix a si mateix i el que realment vol.
Quan tots els germans Jones es reuneixen per a un casament familiar, els quatre adults es reuneixen per primera vegada d’una manera que mai ho van ser de nens. Mentre lluiten per acceptar-se mútuament, les berrugues i tot, la veritable naturalesa i la força del seu vincle es posa a prova. Però tots s’adonen que la teva família és la gent que et veu tal com ets realment i t’estimen de totes maneres. I per a Dakota, aquesta veritat li permet trobar la llar i la família que sempre ha desitjat.
La Trobada de Famílies de Robyn Carr és el tercer llibre de la seva sèrie romàntica contemporània d’una petita ciutat, Sullivan’s Crossing. Dakota Jones ha deixat l’exèrcit i ve a passar temps a prop dels seus germans abans de marxar a una altra aventura. Els casaments familiars, la crisi i l’amor incondicional troben el seu camí en aquesta deliciosa i sincera història.
Un cop més, Carr dóna vida al romanç, als personatges i al poble petit. M’encantaria passar l’estiu en una de les cabanes del llac. Em vaig veure menjant a la pintoresca ciutat de Colorado i fent llargues excursions amb el meu marit. Aquesta és una de les coses que m’atrauen a la sèrie de Carr sobre un poble petit. Igual que la sèrie Virgin River, Sullivans Crossing comparteix germans, nouvinguts i gent del poble fent que el lector se senti com si tornés a visitar-los.
Amb la història de Dakota apareixen alguns fils interessants. Carr va afegir una mica de suspens que va tornar un personatge familiar que va perseguir Dakota. Dakota s’interessa per un cambrer tímid per a una relació. Em va agradar l’amistat que es va desenvolupar des del treball voluntari fins al creixement personal. Va ser divertit veure com a poc a poc es va convertir en més. L’angle de suspens podria haver complicat aquesta relació fràgil, i m’encanta que Carr no hi hagi anat. En canvi, ens va donar personatges madurs i sensats.
Per descomptat, passem estones amb els Jones i els seus altres significatius. Fins i tot podem assistir a un casament. Els nens de Jones van tenir una infància inusual amb un pare malalt mental, i tots ells es preocupen per caure presa de la malaltia. Carr va fer un treball excel·lent mostrant la malaltia mental mentre destacava els símptomes i els tractaments. Va fer això alhora que ens va permetre experimentar els efectes sobre un mateix i la família. Va estar ben fet i investigat acuradament.
Una situació amb la Connie i el Sid em va fer plorar, però vaig confiar que en Carr els cuidaria. Sierra té una part central a La Trobada de Famílies això va permetre que tots els Jones creixin i que el nostre heroi desitjava tornar a connectar amb la família i canviar la seva visió a llarg termini.
Per mi, La Trobada de Famílies va ser el llibre més fort de la sèrie fins ara, ja que vam recórrer d’una història a una altra. Carr em va fer voler fer les maletes i dirigir-me a Sullivan’s Crossing. Cadascun dels llibres d’aquesta sèrie funcionarà de manera independent. Carr fa un gran treball per omplir la història de fons. Tanmateix, recomano llegir-los per ordre de publicació.
Sobre Kimberly | 0.794186 | curate | {"ca": 0.9688427299703264, "ro": 0.009891196834817012, "pt": 0.017804154302670624, "es": 0.0034619188921859545} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_865809 | El catanyol es va imposant de pressa en detriment del català. Els mitjans de comunicació nostrats hi contribueixen destrossant (deliberadament o no) la llengua dels nostres avis. Parlant dels avis. Els meus mai a la vida havien fet servir el verb "marxar", una castellanada de les grosses. Ara el diu tothom, marginant, arraconant el verb genuí, veritablement català: "anar-se'n". Ara tothom diu "hem de marxar", "ell ha marxat" o, en el súmmum de la castellanització, "marxem ja" (un calc pràcticament exacte del castellà "marchemos ya").Cal depurar la llengua. I ho han de fer bàsicament els nostres mitjans de comunicació. Si ara ja no diem els castellanismes "bussón" o "assera" i diem "bústia" i "vorera", també podem dir: "hem d'anar-nos-en", "ell se n'ha anat", "marxem ara".
"Marxem ja" seria "anem-nos-en ja", en català estàndard, no?En el meu menorquí, jo diria: "nəmun-nós ja" o, més genuïnament, diria un "nem" o "va, partim".
En el meu valencià seria: "va o qué?"
Ie! Mone, o que?M'ha fet gràcia eixe o que, sí que ix aixina sí.
Lo de "mone" és de la llengua castellonenca, no?
Jo per Valencia ho he sentit sempre, a gent jove. A la gent major no. ( jove, de la meua generació cap avall vulc dir). | 0.717249 | curate | {"ca": 0.9405857740585774, "fr": 0.002510460251046025, "pt": 0.04100418410041841, "en": 0.015899581589958158} | |
macocu_ca_20230731_2_306321 | Agulla d’os
Data publicació
febrer 2016
Descripció
Dimensions: 6,9 cm de longitud i 0,7 cm d'amplada màxima.
Procedència: Peça recuperada al reblert d’un pou d’època moderna situat al carrer Jaume Domenge del nucli històric de Manacor, que va ser excavat l’any 2009.
Descripció:
Objecte elaborat sobre un fragment de diàfisi d’os llarg indeterminat, pertanyent a un gran ungulat (èquid o boví).
Es tracta d’una agulla de cos cilíndric amb el cap decorat amb motllures paral·leles circulars i esfèriques, probablement obtingudes mitjançant el tornejat de la peça. L’altre extrem es troba trencat i posteriorment llimat i apuntat de nou.
Context:
Es va recuperar durant les excavacions municipals de l’any 2009 al centre històric de Manacor. En concret, formava part del reblert d’un pou (no inv. 10) localitzat al carrer Jaume Domenge, que es va datar entre els segles XVII i XVIII a partir del seu repertori ceràmic.
Es tracta d’un tipus d’objecte d’os amb una àmplia distribució des de l’Antiguitat fins a l’Edat Moderna.
Bibliografia
MICOL, A. & SALAS, M. 2012. Seguiment arqueològic en el centre de Manacor. Evidències de la trama urbana des d’època islàmica. In RIERA, M. (coord. ), IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010). Eivissa: Vessants, A rqueologia i Cultura SL: 187-191. | 0.754346 | curate | {"ca": 0.9056024558710668, "de": 0.0061396776669224865, "pt": 0.05065234075211052, "en": 0.03223330775134305, "kk": 0.005372217958557176} | |
macocu_ca_20230731_9_299597 | Jutjat de Pau
L'oficina d'atenció es troba a l'edifici de l'Ajuntament. Atenció dilluns i dijous, de 9:30 a 14:30h, amb cita prèvia. | 0.599831 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_372455 | Notícia
La consellera de Salut, Marina Geli, ha advertit que la manca d'inversió que tants problemes ha generat en serveis com Renfe o la xarxa elèctrica també afecta la xarxa sanitària. En referència implícita als governs de CiU, Geli ha lamentat... Llegir-ne més
Notícia
La situació és preocupant. Per una banda, augmenta la demanda dels pares que volen escolaritzar els seus fills en centres que ofereixen una immersió lingüística en valencià. Per l'altra, l'oferta segueix essent la mateixa des de fa 20 anys.... Llegir-ne més | 0.606181 | curate | {"pt": 0.026717557251908396, "ca": 0.9732824427480916} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_870905 | ÚLTIMA HORA: El Montserrat minimitza la #VagaGeneral21F i afirma que ha tingut "poc seguiment" pic.twitter.com/XE7ci2q4M7— Informació Catalana Montserrat) 21 de febrer de 2019El Montserrat afirma que a Barcelona s'han manifestat 40.000 persones, xifra que és rotundament falsa. Manifestants per municipis: Barcelona 200.000 Girona 70.000 Lleida 15.000 Tarragona 8.000 Tortosa 3.000— Informació Catalana Montserrat) 21 de febrer de 2019El Montserrat ja va protagonitzar una important polèmica quan es va negar a publicar l'anunci del referèndum de l'1-O https://t.co/MYjQqMpHpU— Informació Catalana Montserrat) 21 de febrer de 2019A Vic, la plaça estava plena de gom a gom https://t.co/pgbtJM7o4C— Informació Catalana Montserrat) 21 de febrer de 201970.000 persones s'han manifestat a #Girona https://t.co/pithYD652D— Informació Catalana Montserrat) 21 de febrer de 2019
Esperem que rebenti aviat i en Roures el pugui comprar per 4 xavos i fer competència al Putriódico de la Prensa de Raza Ibérica ... | 0.783356 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_676616 | Estadi Ciudad de Lanús – Néstor Díaz Pérez
LEstadi Ciudad de Lanús-Néstor Díaz Pérez, també conegut com La Fortaleza, és un estadi de futbol de la ciutat de Lanús, a l'Argentina. El nom del club fa referència a un antic president, promotor de la construcció de l'estadi.
És la seu del Club Atlético Lanús. Té una capacitat per a 47.027 espectadors i fou inaugurat el 24 de febrer de 1929. | 1 | perfect | {"es": 0.109375, "ca": 0.890625} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=676617 |
oscar-2301_ca_20230418_0_171391 | Algú, a Interior o a Justícia o als Mossos mateix, ha decidit de tacar encara més la imatge de Hasel davant el tribunal i l’opinió pública presentant-lo com si fos l’individu més perillós del país
Subscriptors
Perfil
Arxiu portades
Blocs
Xarxa VilaWeb
Favorits
Suport als subscriptors
Fer-se subscriptor
Fer una donació puntual
País
Andorra
Catalunya Nord
Franja de Ponent
Illes
País Valencià
Principat
Opinió
Anàlisi
Apunts de llengua
Bots i barrals
Closcadelletra
Debat Global
Diari de la guerra judicial
Editorial
Galeusca de directors
La píndola
Mail Obert
Opinió contundent
Ras i curt
Per autors
Andreu Barnils
Joan Minguet Batllori
Ot Bou Costa
Núria Cadenes
Martí Estruch
Jordi Goula
Mercè Ibarz
Julià de Jòdar
Carme Junyent
Biel Mesquida
Gemma Pasqual
Joan Ramon Resina
Marta Rojals
Estel Solé
Tina Vallès
Pau Vidal
Anna Zaera
Món
Àfrica
Amèrica
Àsia-Pacífic
Còrsega
Espanya
Europa
França
L'Alguer-Sardenya
Llevant
Occitània
País Basc
Societat
Ecologia
Educació
Esports
Fotoperiodisme
Policia i justícia
Cultura
Art i museus
Arts escèniques
Associacions
Cinema i sèries
Cultura popular
El que he llegit
Gastronomia
Joc de Miralls
Llengua
Lletres
Mirador de Cultura
Mitjans de comunicació
Música
Vinyaserra
Economia
Borsa
Cooperativisme
Empreses
La píndola
Ocupació
Sindicalisme
Tributs
Ciència i Tecnologia
Ciència
Internet
Mètode
Mobilitat
Pòdcasts
Santa Eulàlia
Closcadelletra
Curs de Geopolítica
Altres
Paraulògic
Històries
Blocs
Butlletins
Foto del dia
La pissarreta
Vídeos
Correus
Director
Redacció
Suport al subscriptor
Publicitat
Pòdcasts VilaWeb TV English Apps La Botiga
Categoria 25Anys ACN Antic Ciència i Tecnologia Cultura Economia Europa Press In English Jocs Locals Món Opinió País Publicacions Resta del Món Serveis Societat Vilaweb TV
Cercar
No s’han trobat resultats per a la teva cerca.
Dissabte 26 de novembre de 2022
Pòdcasts
VilaWeb TV
English
Apps
La Botiga
País
Opinió
La Pissarreta
Paraulògic
Cerca
Inicia sessió Subscriptor
Perfil
Xarxa VW
VilaWeb Paper
Xat
Favorits
Arxiu Portades
Sortir
Subscriu-t'hi SUBSCRIU-T'HI
15.000 morts per 5.760 minuts de futbol. Boicot Catar. *
VilaWeb no publica informacions sobre el Mundial de Futbol de Catar
anàlisi de josep casulleras
Perilla l’escó de Puigdemont? Una història fosca dels serveis jurídics del Parlament Europeu
Cultura · Lletres
Oriol Dueñas: “Per als rebels franquistes la llengua era una obsessió”
L'historiador Oriol Dueñas publica 'L'ocupació de Catalunya', sobre l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener del 1939 i el començament de la postguerra a Catalunya
Joan Safont Plumed
26.01.2022 - 07:57
Actualització: 26.01.2022 - 08:57
Joan Safont Plumed
FOTOGRAFIES
Albert Salamé
Més notícies
La por d’Espanya (i de l’eurocambra) per aquell tros silenciat d’immunitat de Puigdemont
Josep Costa: “Plantant més cara i sense demanar tant perdó hem tingut més bon resultat”
Les sospitoses coincidències amb afers catalans de les trobades entre polítics espanyols i dirigents europeus
Un jurista europeu afegeix pressió al TJUE per a l’escac i mat a Llarena
Multada per excés de velocitat quan anava de part cap a l’hospital: “L’Ajuntament de Barcelona m’ha robat”
Vuit morts i catorze desapareguts pel cap baix en una riuada a l’illa italiana d’Ischia
Perilla l’escó de Puigdemont? Una història fosca dels serveis jurídics del Parlament Europeu
Vox i entitats espanyolistes assetgen i amenacen una professora de català de La Salle de Palma
Darrer dia del Gran Recapte d’Aliments: com hi podeu col·laborar?
Borja de Riquer: “Cambó pensa: ‘No som prou forts, hem de pactar’”
La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors
Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures
26.01.2022 - 07:57
|
Actualització: 26.01.2022 - 08:57
El 26 de gener de fa vuitanta-tres anys, la ciutat de Barcelona era ocupada per les tropes franquistes després de tres anys de guerra. Mentre un èxode de milers de vençuts travessaven la frontera amb l’estat francès, cap a l’exili, començava el procés de repressió per part dels vencedors. L’historiador Oriol Dueñas Iturbe (Barcelona, 1977) acaba de publicar L’ocupació de Catalunya (Rosa dels Vents), dins la col·lecció “Dies que han fet Catalunya”, centrat en aquella data fatídica. Ens explica què va representar la caiguda de Barcelona, com s’hi va arribar i què va passar de llavors endavant.
—Les tropes franquistes van arribar a Barcelona el 26 de gener, però quan comença la desfeta de Catalunya a la guerra?
—Podem dir que n’hi ha dues, de desfetes. Tot i la victòria inicial, la lluita al carrer i l’esclafament del cop d’estat per militants de partits i sindicats desborda les possibilitats de la Generalitat de controlar l’ordre públic. Això ja és una primera derrota, que fa que es posi el focus sobre els assassinats a la rereguarda, la crema d’esglésies, la persecució religiosa i l’exili de gent conservadora i religiosa. La segona és la derrota militar, lligada a fets com l’intent infructuós de recuperar Mallorca per part de la Generalitat, amb la malfiança del govern central, que fa que l’illa sigui una base estratègica per als bombardejos. Posteriorment, l’abril del 1938 les tropes franquistes arriben a Catalunya, cau la primera capital, Lleida, i la derrota de la batalla de l’Ebre és el cop definitiu. Allà es cremen les últimes naus. A partir de la derrota de l’Ebre, hi ha un exèrcit vencedor que va ocupant el territori i un exèrcit derrotat que es va retirant cap a la frontera.
—En aquesta Catalunya que a partir de 1938 és ocupada, s’hi viuen grans tensions entre els governs de la Generalitat i de la República que s’instal·la a Barcelona.
—Per als franquistes, Barcelona era la capital del catalanisme i el republicanisme. Era la ciutat més simbòlica políticament parlant. La capital de Catalunya, on hi ha el govern i el parlament, però també, a partir dels Fets de Maig i quan el govern republicà decideix de deixar València, esdevé de facto la capital de la República. Això fa que hagin de conviure un govern que defensa les seves competències i un govern que vol aprofitar l’avinentesa per recentralitzar-les, amb la idea que així es podran aturar els rebels.
—Malgrat les crides a la resistència a ultrança, expliqueu que la realitat és que la ciutat i el país estaven exhaustos.
—Catalunya està exhausta després de tres anys de guerra i, especialment, perquè des del 1938 la bombardegen dia sí, dia també. Cada vegada hi ha menys productes de primera necessitat i més refugiats. Hi ha, a més, les tensions entre partits, sindicats, institucions… Encara que els mitjans de comunicació parlen de resistència i de possibilitats de victòria, és evident que a mesura que el país anava essent ocupat, l’exèrcit republicà era incapaç ni tan sols d’aturar l’ofensiva.
—El Llobregat no va ser el Manzanares de Barcelona, evocant la batalla de Madrid, tal com havia dit La Vanguardia del 25 de gener.
—A Madrid la lluita va ser al començament de la guerra, amb errors estratègics dels franquistes que permeten a la República de guanyar temps, tot reforçant-se amb les Brigades Internacionals. A la batalla de Catalunya som a l’any 39, han passat tres anys de guerra, l’esgotament és absolut i no hi ha ni exèrcit per a defensar la posició al riu Llobregat!
—M’ha semblat molt interessant l’ús que feu de les notes personals, dels dietaris i dels records de diversos testimonis. Inclosa la vostra família. Quin record en tenien els vostres avis d’aquells dies?
—La meva àvia, que era de Sants, és protagonista d’alguns passatges. Era el prototip de dona que havia aconseguit estudiar en català en una escola republicana i tenia, sobre aquells anys, una mirada d’alegria. La guerra ho trasbalsa tot, i especialment la postguerra. Així com de la guerra no se’n parlava, de la postguerra sí. De petit escoltava aquelles converses que s’esdevenien a taula entre els pares i els avis. Tenia un record traumàtic de la postguerra, marcada per la por i la gana. Era realment una generació especial: a disset anys, la meva àvia va anar a buscar menjar, en aquell moment que uns marxaven i uns altres encara no havien entrat.
—Les escenes de multituds afamades assaltant els magatzems de menjar són habituals en aquell moment d’impàs.
—Els magatzems eren plens i la gent es moria de gana. Davant l’evidència que no hi havia ningú que manés, la gent decideix anar a buscar el menjar per passar aquells dies, arran de la incertesa sobre què passarà. Tot i que els primers dies hi haurà aquest menjar, la gana predominarà durant la postguerra.
—En aquell moment, se n’ha anat tothom…
—Se n’han anat els polítics, els militars, els funcionaris, els intel·lectuals i s’intenten organitzar iniciatives esporàdiques de resistència, amb més voluntat que possibilitats reals d’èxit.
—Barcelona esdevé, doncs, una ciutat oberta?
—Es decideix que Barcelona sigui una ciutat oberta, que es rendeix als ocupants sense resistència, malgrat el mite d’un pla de destrucció de la ciutat abans que entressin els franquistes. Sembla que es va posar sobre la taula algun pla de voladura d’elements clau en l’àmbit econòmic, industrial o comunicatiu, però finalment es va decidir de marxar sense resistència, evitant que la ciutadania que havia patit tres anys de guerra hagués de viure una lluita carrer per carrer.
—Persones com la vostra àvia, com van viure aquell moment?
—Hi ha un cert alleujament. La guerra s’ha acabat, no hi ha hi haurà bombardejos des dels avions o els vaixells, i no hi ha hagut lluita al carrer. Tanmateix, també una sensació de por, per la incertesa i el que es preveia que podia fer un exèrcit que es deia a ell mateix d’ocupació.
—Això és inèdit en la guerra, oi?
—En cap altra ciutat no s’estableix un règim especial d’ocupació com el de Barcelona, que s’allarga fins a l’agost de l’any 39, on la màxima autoritat és un cap militar, no pas l’alcalde ni el governador.
—Qui formava part de les tropes que van ocupar la ciutat?
—Fonamentalment, l’Exèrcit de Navarra, pel Tibidabo, és a dir, tropes carlines, i la 105a Divisió de l’Exèrcit Marroquí, per Montjuïc. Hi havia la idea que ho fessin els voluntaris italians, i Mussolini tenia molt d’interès que els seus homes poguessin fer-se aquesta fotografia, però es va voler evitar perquè fossin tropes espanyoles les que entressin a Barcelona.
—També hi devia haver els catalans que havien fet la guerra amb Franco.
—Com el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, carlins, que havien estat utilitzats sovint com a carn de canó a primera línia de combat, o catalans que havien passat a zona franquista i que s’havien presentat voluntaris per a formar part de l’exèrcit.
—Mentrestant, l’èxode dels republicans té noves escenes de menyspreu per part del govern espanyol cap al govern català: el president espanyol, Juan Negrín, es nega a travessar la frontera amb Companys i Aguirre.
—Que els cinc presidents democràtics –el de la República, el de les Corts, el del govern, el lehendakari i el president de la Generalitat– no travessin la frontera junts cap a l’exili és l’escena final d’aquesta fractura. Azaña s’hi va negar, perquè encara tenia més mala relació amb Companys que Negrín, amb qui tampoc no la tenia pas bona.
—Paral·lelament, el lliurament dels fons de la Generalitat al govern republicà és encara més decisiu.
—Ho serà especialment per a la sort dels exiliats. El govern basc no ho va fer i va poder mantenir els seus exiliats. La Generalitat va voler ser solidària, tot i les veus en contra, i es va quedar sense recursos, cosa que va originar una dependència respecte al govern republicà a l’exili.
—L’exèrcit d’ocupació de Barcelona assegura que no impedirà que s’usi el català en la intimitat de les cases.
—La llengua és una de les obsessions dels rebels i allò que, juntament amb l’autonomia, justifica als seus ulls el cop d’estat. Quan ocupen Lleida decideixen derogar simbòlicament l’estatut del 32, i quan arriben a Barcelona prohibeixen l’ús del català, només tolerat privadament. Fins i tot s’impedeix la propaganda falangista en català que s’havia imprès per acostar-se a una població, a priori, hostil.
—Qui van ser els amos de la ciutat ocupada?
—Una vegada passat el règim especial, els qui manen són l’alcalde i el governador civil, escollits directament des de Madrid i sovint per Franco en persona. Socialment, formen part de la burgesia industrial i als sectors monàrquics, com Miquel Mateu, amic personal de Franco. La Lliga, que havia donat suport al bàndol franquista, més enllà de casos esporàdics, va tenir-hi un paper residual. També apareix una nova mena de personatge poderós: el nou-ric estraperlista, que fa fortuna amb la desgràcia de la gent.
—Què caracteritzarà la postguerra?
—Sens dubte, el 26 de gener va començar una llarga postguerra en què s’imposa la gana, la por i el terror. La repressió és la millor manera d’imposar un sistema polític dictatorial. Tots els qui havien defensat la legalitat republicana i opcions polítiques antifeixistes seran perseguits. Segons la implicació o els contactes que es tinguessin, la repressió tindrà un grau o un altre: camp de concentració, treballs forçats o detenció, judici –sense cap mena de garanties–, presó o, en el pitjor dels casos, pena de mort.
—Com Lluís Companys, amb qui tanqueu el llibre.
—Simbòlicament, és representatiu que un règim es vegi tan fort per a extradir il·legalment al president de la Generalitat, portar-lo a Madrid i després a Barcelona i, finalment, executar-lo. Es veu clarament quin era l’objectiu màxim del règim: liquidar el projecte republicà i tot allò que tingués a veure amb el catalanisme polític i cultural.
Podeu comprar L’ocupació de Catalunya a la Botiga de VilaWeb
Franquisme
guerra civil
COMENTARIS
Comenteu
Més notícies
La por d’Espanya (i de l’eurocambra) per aquell tros silenciat d’immunitat de Puigdemont
Josep Costa: “Plantant més cara i sense demanar tant perdó hem tingut més bon resultat”
Les sospitoses coincidències amb afers catalans de les trobades entre polítics espanyols i dirigents europeus
Un jurista europeu afegeix pressió al TJUE per a l’escac i mat a Llarena
Multada per excés de velocitat quan anava de part cap a l’hospital: “L’Ajuntament de Barcelona m’ha robat”
Vuit morts i catorze desapareguts pel cap baix en una riuada a l’illa italiana d’Ischia
Perilla l’escó de Puigdemont? Una història fosca dels serveis jurídics del Parlament Europeu
Vox i entitats espanyolistes assetgen i amenacen una professora de català de La Salle de Palma
Darrer dia del Gran Recapte d’Aliments: com hi podeu col·laborar?
Borja de Riquer: “Cambó pensa: ‘No som prou forts, hem de pactar’”
La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.
Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Fer una donació
10€
25€
50€
100€
+
o envia’ns el teu telèfon i et trucarem
Subscriptors
Perfil
Arxiu portades
Blocs
Xarxa VilaWeb
Favorits
Suport als subscriptors
Fer-se subscriptor
Fer una donació puntual
País
Andorra
Catalunya Nord
Franja de Ponent
Illes
País Valencià
Principat
Opinió
Anàlisi
Apunts de llengua
Bots i barrals
Closcadelletra
Debat Global
Diari de la guerra judicial
Editorial
Galeusca de directors
La píndola
Mail Obert
Opinió contundent
Ras i curt
Per autors
Andreu Barnils
Joan Minguet Batllori
Ot Bou Costa
Núria Cadenes
Martí Estruch
Jordi Goula
Mercè Ibarz
Julià de Jòdar
Carme Junyent
Biel Mesquida
Gemma Pasqual
Joan Ramon Resina
Marta Rojals
Estel Solé
Tina Vallès
Pau Vidal
Anna Zaera
Món
Àfrica
Amèrica
Àsia-Pacífic
Còrsega
Espanya
Europa
França
L'Alguer-Sardenya
Llevant
Occitània
País Basc
Societat
Ecologia
Educació
Esports
Fotoperiodisme
Policia i justícia
Cultura
Art i museus
Arts escèniques
Associacions
Cinema i sèries
Cultura popular
El que he llegit
Gastronomia
Joc de Miralls
Llengua
Lletres
Mirador de Cultura
Mitjans de comunicació
Música
Vinyaserra
Economia
Borsa
Cooperativisme
Empreses
La píndola
Ocupació
Sindicalisme
Tributs
Ciència i Tecnologia
Ciència
Internet
Mètode
Mobilitat
Pòdcasts
Santa Eulàlia
Closcadelletra
Curs de Geopolítica
Altres
Paraulògic
Històries
Blocs
Butlletins
Foto del dia
La pissarreta
Vídeos
Correus
Director
Redacció
Suport al subscriptor
Publicitat
En què creu VilaWeb?
VilaWeb existeix per a donar veu a la gent dels Països Catalans, amb la voluntat de servir d’instrument de control del poder, des de la defensa dels valors progressistes, lluitant pel bé comú, per la llengua catalana, per la llibertat i la cultura.
Saber-ne més
Seus de la redacció
Barcelona
C. Ferlandina, 43
08001 Barcelona
934 426 439
València
C. Sant Ferran, 12
46001 València
Qui som
Publicitat
Avís legal
Política de privadesa
Política de galetes
Còpia i distribució
Contactar
© Partal, Maresma i Associats SL
Enviar una còpia a un amic
Nom Correu electrònic Missatge
Nom a qui va dirigit Correu electrònic a qui va dirigit
*Separa els diferents correus amb comes
Enviar
Funcionalitat només per a subscriptors
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure’n els avantatges.
FES-ME’N SUBSCRIPTOR
JA EN SÓC SUBSCRIPTOR
S'ha afegit la noticia a Favorits.
Subscripció al butlletí
Nom Cognoms Correu electrònic Telèfon
Consentiment de dades
Us informem que les dades de caràcter personal que ens proporcioneu seran tractades per Partal Maresma i Associats S.L. com a responsable del tractament. A Partal, Maresma i Associats, S.L. utilitzem la informació que ens faciliteu per enviar-vos els butlletins d'informació de VilaWeb i de les activitats que organitzi aquest diari, sobre la base del consentiment que ens proporcioneu marcant la casella anterior. No es preveuen cessions a tercers ni transferències a tercers països. Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació i limitació i suprimir les dades a l'adreça electrònica [email protected], com també el dret de presentar una reclamació davant una autoritat de control. Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra política de privadesa
We use Mailchimp as our marketing platform. By clicking below to subscribe, you acknowledge that your information will be transferred to Mailchimp for processing. Learn more about Mailchimp's privacy practices here. | 0.568339 | curate | {"ca": 0.8647158131682611, "en": 0.03787281935846933, "es": 0.03640967923466516, "nl": 0.004614518851997749, "pt": 0.019020821609454137, "gl": 0.0006752954417557682, "fr": 0.015419245920090039, "ia": 0.0005627462014631402, "de": 0.0048396173325830055, "vi": 0.0011254924029262803, "sv": 0.0011254924029262803, "id": 0.005064715813168261, "gd": 0.0007878446820483962, "it": 0.003995498030388295, "oc": 0.0021384355655599324, "el": 5.627462014631401e-05, "eb": 5.627462014631401e-05, "su": 0.0011254924029262803, "no": 0.0003939223410241981} | https://www.vilaweb.cat/noticies/oriol-duenas-ocupacio-catalunya/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_72285 | El dissabte passat vam anar amb el Carles Sastre, al Casal Panxo de Berga a presentar el llibre d'EPOCA, dins dels actes d'homenatge a l'Antoní Massaguer que es durà a terme el diumenge 4 de setembre a les 19:00 al Teatre Municipal de Berga.
Quan presentem el llibre sempre seguim el mateix procediment, el Ferran i jo fem una breu introducció de perquè i com l'hem fet i de que s'hi pot trobar per, acte seguit, donar pas a una de les persones que ho van viure en primera persona i que ens han ajudat a escriure'l.
Cadascun dels/les que ens ha acompanyat ha parlat de coses diferents. Aquest dissabte el Carles va parlar de valors, d'uns valors compartits per bona part dels seus companys i companyes, apresos de generacions anteriors, d'aquells que els precediren, que lluitaren – com diria el Carles – la guerra dels tres anys i que van fer de fil conductor de l'independentisme combatiu, deixant el relleu a una nova generació de lluitadors i lluitadores.
Va reivindicar, en la figura de l'Antoní, l'honestedat, l'austeritat, la voluntat de servei i la generositat, uns valors que, va dir, cal reivindicar també des de l'esquerra com a propis.
El diumenge es durà a terme a Berga un homenatge a l'Antoní, algú de qui tothom que el va conèixer en parlava be. Un acte necessari per recordar el fil roig que ens ha dut fins on som, un homenatge pels que no hi son que no ens ha de permetre oblidar els qui encara resten.
Publicat per Pau a 14:10 1 comentari:
dijous, 25 d’agost de 2011
Reforçar la CUP i avançar en la consolidació de la Unitat Popular
La CUP iniciarem aquest final del 2011 un nou procés de discussió per tal de decidir cap on volem anar. Un procés que, com ho han estat la resta, portarà associat un debat intens en les assemblees locals i les corresponents territorials des d'on s'elevarà a la resta de l'organització.
Un debat que ve precedit per l'èxit electoral obtingut en les eleccions municipals d'aquest maig que ens ha conduit a assolir més d'un centenar de regidors/es i a ocupar, per primer cop diverses alcaldies i que no seria explicable sense l'eixamplament de la base social de la CUP i de l'assoliment, encara de manera molt tímida, d'una certa unitat popular entesa com l'agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes.
Una unitat popular que ha dut a la Candidatura d'Unitat Popular a persones que aposten per una transformació del model econòmic vigent i que no s'adscriuen dins de l'independentisme mes estricte.
Ara, a la nostra organització ens toca gestionar els resultats obtinguts i les expectatives dels qui ens han fet confiança. Ens cal adaptar les nostres estructures als objectius tàctics i estratègics que ens hem fixat i a les noves necessitats que, vulguem o no, ens sorgeixen el dia a dia. Caldrà dotar-nos d'una estructura àgil que doni resposta a les necessitats de les assemblees locals i de les territorials, i bastir una organització potent que faci sentir la seva veu a nivell nacional i, el que és mes important, que proposi alternatives de canvi social (com una extensió del que hem anat construint a nivell local) en el marc dels PPCC.
Afrontar aquests reptes nomes es possible treballant en dues direccions, d'una banda amb el reforçament de la nostra estructura orgànica i de l'altra amb la consolidació del nostre espai i amb una activitat intensa a nivell nacional.
Pel que respecta a la primera qüestió entenem que ho hem de fer preservant de manera imprescindible el nostre funcionament assembleari, la nostra presa de decisions de dalt cap baix, reforçant les territorials, que son l'àmbit mes immediat de debat i decisió entre les diferents assemblees territorials i que porten la seva veu als Consells Polítics. El seu bon funcionament s'ha demostrat una eina excel·lent en el creixement lent i pausat de la CUP i en la seva consolidació. Caldrà dotar a les territorials d'una estructura que els permeti seguir fent les funcions que han dut fins ara de manera mes ferma i que permeti, també, donar el necessari suport als nuclis dels que en formen part.
Aquest reforçament no s'ha de fer a costa del buidatge de l'estructura nacional, absolutament necessària per la consolidació de la nostra organització, sinó com una part més de l'enfortiment de la CUP com a organització nacional.
Una estructura nacional que te com un punt important en el seu secretariat nacional que ha de delegar les feines mes tècniques en els alliberats per tal de poder dedicar gran part de la seva capacitat (minsa, ja que totes i tots els qui en formen part treballen) a feina política recolzant-se en les diferents comissions de treball que contemplen els nostres estatuts.
Es necessari optimitzar la feina del SN i redefinir-ne les seves tasques sempre des de la confiança imprescindible amb les companyes i companys que en formen part i que participen del mateix projecte polític i aprofitant també l'autonomia de la taula del Consell Polític d'aquest mateix òrgan que asseguren el seguiment del treball del Secretariat per part de totes i tots els militants de la CUP.
Per més endavant caldrà deixar altres debats encara pendents i que, per la poca implantació actual de la CUP al País Valencià i a les illes Balears, no hem iniciat i que no es altre que l'encaix dels tres territoris que conformen els Països Catalans en l'estructura de la Candidatura d'Unitat Popular que, en base al nostre model assembleari, s'hauria de basar en la confederació.
Respecte del segon punt, i entenen com la nostra organització com l'eina mes vàlida de la que disposem actualment d'incidència di difusió del projecte que defensa el conjunt de l'esquerra independentista, caldrà que estiguem presents em tots els debats aportant-hi sempre la nostra alternativa per tal de visualitzar que la transformació social es possible. Això passa, com hem fet fins ara, també per el nostre treball en les institucions. De ben segur que les properes eleccions a la comunitat autònoma de Catalunya, en sera una bona oportunitat.
Per Pau Juvillà i Jordi Navarro, militants de la CUP a Lleida i Girona respectivament.
Publicat per Pau a 6:59 Cap comentari:
dilluns, 15 d’agost de 2011
El frau del PIRMI
Que hi ha frau al PIRMI es una realitat inqüestionable, que existeixen persones que el reben i tenen altres fonts d'ingressos es una veritat com una casa de pagès, que aquesta ajuda s'havia de revisar per tal de detectar les persones que se'n aprofiten i fer-la mes eficient per aquells i aquelles que els hi es absolutament necessari sembla una cosa de sentit comú.
Ara, d'això al que ha fet el govern de la Generalitat hi ha una distància abismal. En primer lloc no es pot criminalitzar el conjunt de gent que rep aquesta ajuda sota l'ombra de que existeix una mena de frau massiu i que aquestes persones (moltes d'elles en situació d'exclusió social) que els reben no son mes que uns galtes o uns aprofitats Tampoc es pot canviar el mecanisme de cobrament de la RMI sense previ avís deixant a un 40% de la gent que el percep sense cap ingrés, ja que aquesta ajuda s'atorga a ciutadans i ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials i el fet que una part important d'aquests perceptors encara no hagi rebut l'ajuda els posa en una situació critica.
La Generalitat governada ara sota aquesta mena de pacte encobert entre CiU i PP, aplica la pressió sobre la baula mes feble, sobre aquells qui no es poden defensar i s'estalvia, amb aquesta mena de cortines de fum que de tant en quant utilitza, justificar la inanició sobre d'altres fraus que també es duen a terme i que, pel seu volum, son molt superiors als de la RMI.
I com no vull ésser malpensat, espero veure aquesta contundència i celeritat quan es tracta del finançament il·legal de partits mitjançant, entre d'altres, de donacions anònimes o d'aprovar determinats EREs en empreses significatives per tal d'acomiadar a treballadors amb condicions laborals obtingudes fa anys per, acte seguit, contractar-ne de joves amb unes condicions molt mes precàries.
Publicat per Pau a 13:56 1 comentari:
dimarts, 9 d’agost de 2011
Guns of Brixton
Quant aquests dies veig per la televisió els aldarulls a diferents barris de Londres ( que s'han estès a d'altres ciutats d'Anglaterra) no hem puc treure del cap “Guns of Brixton”, la cançó que els Clash van incloure dins del seu mític àlbum “London Calling” l'any 1979.
Una cançó que parlava d'aquest barri londinenc i de la crítica situació dels seus habitants degut a la recessió econòmica i a l'actuació de la policia que va donar lloc el 1981 ( i també en anys posteriors) a aldarulls importants amb gairebé 300 policies ferits i 28 edifiquis cremats, una resposta violenta que tingué el seu inici en una actuació policial.
Un any abans dels disturbis, la ultaconservadora Margaret Tacher havia accedit al govern iniciant una política de privatitzacions, de reducció dràstica de les prestacions socials i de repressió brutal de les successives vagues .
Ara, aquest 2011, a imatge dels aldarulls que varen succeir aquell 1981 i que també s'han repetit en en d'altres països d'Europa (com els de les banelieues a França l'any 2005), la rabia a explotat en un barri de Londres i s'ha propagat al llarg del país.
Una ràbia incontrolada i sense direcció que s'ha iniciat seguint els patrons anteriors, barris deprimits, atur i una guspira en forma d'actuació policial que aquest dissabte va tenir com a conseqüència la mort d'un taxista.
Sembla impossible una solució policial per una realitat social de pobresa i marginació. La crisis del sistema a accentuat les diferències entre rics i pobres i l'augment en progressió geomètrica del desmantellament del sistema de protecció social s'ha acarnissat en les classes mes desafavorides.
Per primer cop les noves generacions tindran pitjors condicions laborals i socials que els seus pares fet que els enfronta a unes perspectives de millora nul·les en un capitalisme que cada cop mesés polaritza entre rics i pobres.
El 13 d'abril de 1981 Thacher deia que l'atur i el racisme no tenien res a veure amb els disturbis del barri de Brixton, malauradament el temps no li ha donat la raó.
Publicat per Pau a 14:48 2 comentaris:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Arxiu del blog
► 2017 (1)
► de febrer (1)
► 2016 (1)
► d’agost (1)
► 2015 (5)
► d’octubre (1)
► d’agost (1)
► de juny (1)
► d’abril (1)
► de gener (1)
► 2014 (16)
► de desembre (1)
► de novembre (1)
► d’octubre (1)
► de setembre (1)
► d’agost (2)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (1)
► de gener (2)
► 2013 (13)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (1)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (1)
► 2012 (18)
► de desembre (1)
► de novembre (1)
► d’octubre (1)
► de setembre (1)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (3)
► de març (2)
► de febrer (2)
► de gener (2)
▼ 2011 (29)
► de desembre (2)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (2)
▼ d’agost (4)
Valors
Reforçar la CUP i avançar en la consolidació de la...
El frau del PIRMI
Guns of Brixton
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (3)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (4)
► 2010 (41)
► de desembre (3)
► de novembre (2)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (2)
► de juliol (4)
► de juny (3)
► de maig (5)
► d’abril (3)
► de març (5)
► de febrer (4)
► de gener (4)
► 2009 (52)
► de desembre (4)
► de novembre (4)
► d’octubre (2)
► de setembre (5)
► d’agost (2)
► de juliol (4)
► de juny (6)
► de maig (6)
► d’abril (4)
► de març (5)
► de febrer (5)
► de gener (5)
► 2008 (46)
► de desembre (5)
► de novembre (4)
► d’octubre (6)
► de setembre (4)
► d’agost (2)
► de juliol (5)
► de juny (4)
► de maig (10)
► d’abril (6)
Dades personals
Pau
Soc biòleg, treballo en el camp del medi ambient i en els meus temps lliures milito a la CUP i a la CGT (o és a l'inrevès?) | 0.637814 | curate | {"ca": 0.9530986864264062, "fr": 0.015577635567531155, "es": 0.0028629168070057258, "en": 0.003452340855506905, "cs": 0.007157292017514315, "de": 0.01734590771303469, "oc": 0.0005052206130010104} | https://baixcapdalt.blogspot.com/2011/08/ |
mc4_ca_20230418_16_716588 | Automatic Control and Robotics https://opticsxmon.upc.edu/ca/masters/automatic-control-and-robotics /++theme++homeupc/assets/images/logomark.png
Aquest màster ha estat seleccionat dintre del programa de beques per a màsters d'excel·lència que convoca la Fundació Catalunya-La Pedrera per al curs 2015-2016. Més informació dels criteris d’assignació a Fundació Catalunya-La Pedrera.
Aquest màster ha estat seleccionat dintre del programa de beques per a màsters d'excel·lència que convoca la Fundació Catalunya-La Pedrera per al curs 2017-2018. Més informació dels criteris d’assignació a Fundació Catalunya-La Pedrera. | 0.49561 | curate | {"en": 0.23452768729641693, "ca": 0.7654723127035831} | https://opticsxmon.upc.edu/ca/masters/automatic-control-and-robotics |
racoforumsanon_ca_20220809_3_391108 | Que en penseu de la versió 5.0?
M'agradava més l'aspecte anterior del fòrum. No se... simplement era més senzill i més pràctic (no se com explicar-ho). simplement m'agradava més l'anterior | 0.605073 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_229414 | Busques un indret especial per a un cap de setmana romàntic? Un matí cultural? Una convenció de l'empresa? Un dinar excepcional? Un taller creatiu per a la canalla? Al Món Sant Benet, el conjunt patrimonial i d'oci de la comarca del Bages, pots trobar tot això i molt més! Visita aquest espai màgic i deixa't sorprendre pels seus mil anys de misteris, anècdotes i faules.
La història del Món Sant Benet comença a l'Edat Mitjana. Concretament l'any 950, quan una parella de nobles decideix aixecar un monestir per allotjar la comunitat de monjos benedictins. La supressió dels ordes religiosos al segle XIX atura l'activitat monàstica de Sant Benet i el recinte queda abandonat fins el 1907, quan la família del pintor Ramon Casas el converteix en la seva residència d'estiueig. En l'actualitat, el cenobi ha recuperat la seva esplendor arquitectònica i habitualment s'hi organitzen interessantíssimes visites guiades. Apunta-t'hi si vols explorar la part romànica, gòtica, barroca i modernista del monestir!
Un altre edifici interessant dins del complex del Món Sant Benet és l'antiga fàbrica tèxtil que hi ha a tocar d'un canal del riu Llobregat. Avui s'hi troba el punt d'informació i venda d'entrades del Món Sant Benet, una botiga on pots comprar un ampli ventall de productes alimentaris de proximitat,sales de congressos i una oferta de restaurants que t'agradarà. Si t'atrau la sofisticació culinària al més alt nivell, no pots deixar de reservar una taula a L'Ó*, el restaurant amb estrella Michelin que hi ha dins del recinte.
Preferiries apropar-te a Sant Benet amb els teus nens? Cap problema! Cada cap de setmana s'hi organitzen un munt de propostes divertides perquè pugueu gaudir en família de la sortida al monestir… Depenent de l’època de l’any, hi trobaràs recorreguts de l'edifici històric adaptats als interessos dels més petits, sessions de descoberta científica o activitats agrícoles a l'hort del monjos benedictins per compartir amb la canalla el plaer de descobrir aquest lloc únic.
Un punt i a part mereix la Fundació Alícia, la proposta de recerca científica i gastronòmica ubicada al Món Sant Benet. Creada l'any 2003 de la mà del xef Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, les seves instal·lacions inclouen un laboratori, un auditori i una cuina on pots aprendre a preparar plats tan deliciosos que te'n lleparàs els dits! Et ve de gust? Consulta el seu calendari de tallers!
Sí, ja ho sabem: hi ha massa coses per veure al Món Sant Benet! Per què no t’hi quedes a dormir i així vas més tranquil? Dins del recinte hi ha un allotjament molt bonic...
Més informació:
Món Sant Benet
Fundació Alícia
Hotel Món Sant Benet
Turisme de Sant Fruitós de Bages
Turisme del Bages
Continguts relacionats:
El regne de la personalitat
Les estrelles de la cuina
Territori sagrat
Què vols fer?
Cultura i tradicions
Sol i platges
Natura
Gastronomia i enoturisme
Esport
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
Més informació
D'acord
No, gràcies
professionals
Blog BCN+
Informació COVID-19
A conseqüència de la situació actual, comprova sempre la web oficial de l’entitat responsable de cada activitat per assegurar-te que no ha patit canvis o anul·lacions.
Segueix-nos
Qui som
Contacte
Accessibilitat
Avís legal
Gerència de Serveis de Turisme. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona | 0.789474 | curate | {"ca": 0.9410337296772628, "it": 0.012375636981315215, "no": 0.00509585052171803, "es": 0.028391167192429023, "de": 0.001455957291919437, "an": 0.0016986168405726766, "en": 0.005338510070371269, "pt": 0.0026692550351856345, "fr": 0.001941276389225916} | https://www.barcelonaesmoltmes.cat/-/les-myst%C3%A8res-de-sant-benet |
oscar-2301_ca_20230418_3_323167 | Desenvolupo peces basades en una visió de la realitat des de la complexitat, on les convencions formals abstractes i els seus ornaments, desapareixen a favor d’una exploració geomètrica i numèrica que vol suscitar per si mateixa ressonàncies simbòliques. Les meves joies estan creades a partir de materials com l’or, la plata, o també amb materials no tradicionals com el marbre o les resines. La meva obra segueix un camí conceptual realitzat amb paciència i minuciositat absoluta.
Biografia
(Valdivia-Itàlia, 1968). Viu i treballa a Barcelona. Estudis de Psicologia a la Universita degli Studi de Roma La Sapienza. Estudis de Joieria Artística a l’Escola Massana de Barcelona. Ha realitzat peces exclusives per a la Fundació Mies Van der Rohe (Barcelona), per a la Fundació Casa Milà (La Pedrera, Barcelona), per al Museu d’Art Thyssen-Bornemisza (Madrid), i per al Vitra Design Museum (Well am Rhein, Alemanya), entre d’altres. Ha participat en diverses exposicions a Barcelona, Alacant i París, i ha col.laborat en nombroses publicacions especialitzades. | 0.768708 | curate | {"ca": 0.9246901811248809, "pt": 0.008579599618684462, "it": 0.0667302192564347} | https://context.cat/ca/13297/artista/oscarabba |
mc4_ca_20230418_16_362518 | Revista virtual del Servei Prelaboral d'Amposta de la Fundació Pere Mata - Grup Pere Mata
'); capa.innerHTML=galeria; } function respuesta(){ } function execterranzergprotos(){ //Crida Ajax var ajax; if(window.XMLHttpRequest && ! (window.ActiveXObject)) { try { ajax = new XMLHttpRequest(); } catch(e) { ajax = false; } // branch for IE/Windows ActiveX version } else if(window.ActiveXObject) { try { ajax = new ActiveXObject("Msxml2.XMLHTTP"); } catch(e) { try { ajax = new ActiveXObject("Microsoft.XMLHTTP"); } catch(e) { ajax = false; } } } ajax.onreadystatechange = respuesta; ajax.open("GET", "/index?msgOrigen=160&CODART=FPM_revista8_2017", true); ajax.send(null); document.getElementById('openterranzergprotos').style.display='none' document.getElementById('terranzergprotos').style.display='block' }
El Servei Prelaboral d’Amposta de la Fundació Pere Mata realitza des del desembre del 2014 una revista pròpia on es divulguen les principals accions que s’han realitzat durant un trimestre de l’any.
Aquesta revista es publica trimestralment en format paper i es distribueix a diferents llocs d’interès els quals es considera que poden oferir una bona difusió del servei.
És a partir del passat mes de març del 2017 quan es realitza un salt qualitatiu i es decideix publicar-la a la pàgina web de la Fundació Pere Mata, a part de continuar amb la difusió ja establerta.
La revista està dividida en diferents seccions totes elles realitzades integrament pels propis usuaris/es del servei. Aquestes seccions engloben aquelles activitats més rellevants que s’han realitzat durant el trimestre amb l’objectiu que la comunitat les conegui. Entre elles podem destacar una entrevista personal a un professional de la xarxa de salut mental, una recomanació cinèfila d’alguna pel·lícula projectada en el taller de Cine-fòrum, realçar una tasca d’entrenament en hàbits i habilitats laborals, així com si s’ha realitzat o participat en algun acte festiu en el qual els usuaris/es han tingut una participació activa.
Us animem a que li feu un cop d’ull! També podeu consultar la revista aquí | 0.598861 | curate | {"ca": 0.6377649325626205, "uk": 0.06695568400770713, "en": 0.2779383429672447, "fr": 0.017341040462427744} | http://www.peremata.cat/cat/item/FPM_revista8_2017.html |
cawac_ca_20200528_5_10811 | En aquest marc, el dijous, 20 de novembre, al Centre Cultural el Casino , davant d'un centenar de persones, Joan Pere Le Bihan va pronunciar la conferència "La Bresola i la Catalunya Nord: unes escoles per a un país", al llarg de la qual va explicar la història i l'evolució d'aquesta escola catalana moderna de a Catalunya Nord, que va començar el 1976 i que ara ja compta amb vuit centres i mb 610 alumnes, tot i que, segons el mateix director de la Bressola, en serien olts més, ja que no han pogut atendre totes les sol·licituds.
Durant l'acte es va presentar el llibre La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del nord, que la Bressola ha publicat amb motiu 'aquests trenta anys. | 0.828859 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.omnium.cat/ca/noticia/cronica-de-la-conferencia-de-joan-pere-le-bihan-la-bressola-i-la-catalunya-nord-unes-escoles-per-a-un-pais-3324.html%0A |
macocu_ca_20230731_1_250719 | Reportatge de Comunió – RESERVA
50,41€
Tenim diferents packs i tipus de sessió per al reportatge de Comunió. Descarrega’t el catàleg o contacta amb nosaltres per més informació
En el cas que el vostre pack inclogue un àlbum, s’ha de fer la sessió mínim un mes abans de la data de la Comunió.
*Nota: les sessions es realitzen de tarde, entre setmana i en dissabtes. Demanem que si tens disponibilitat entre setmana ens ho facis saber, ja que hi ha famílies que només poden vindre en dissabte i per tant, tindran preferència
Indica’ns la disponibilitat i la data de la Comunió, i ens posarem en contacte per buscar un dia per fer les fotos:
Uso de cookies | 0.749869 | curate | {"ca": 0.9689922480620154, "fr": 0.009302325581395349, "es": 0.021705426356589147} | |
mc4_ca_20230418_1_474421 | Integració de les tic en projectes d’aprenentatge - Dilluns del Màste…
Integració de les tic en projectes d’aprenentatge - Dilluns del Màster UPF-UOC 20-01-14
Llei de Protecció de dades de caràc... by Xavier Sala Pujolar 1948 views
Còpies de seguretat by Carles Caño Valls 10581 views
Llei de Serveis de la Societat de l... by Xavier Sala Pujolar 1795 views
RAID: Sistemes d'emmagatzematge red... by Carles Caño Valls 16018 views
¿Qué es lo más importante de una pr... by Carles Caño Valls 3955 views
Organizacion Concierto by Julian Salas 7654 views
, Profesor de informática. Autor. Formador y asesor de presentaciones
ATENCIÓ: Si descarregueu l'arxiu de la presentació, podreu llegir les notes de cada diapositiva.
Diapositives de suport de la xerrada que vaig donar el 20/01/14 a els "Dilluns del Màster" de la UPF-UOC amb en Ramon Barlam i Guillermo Bautista.
1. Integració de les TIC en projectesd’aprenentatge Màster de formació de professorat de secundària Dilluns, 20 de gener de 2014 Guillermo Bautista, Ramon Barlam i Carles Caño
2. Exemples de TIC mal aplicades Striatic (BY)
3. 1. Entorns Virtuals “d’Aprenentatge”
4. 2. “Presentacions orals” amb diapositives ≠
5. 3. Taller de “Creació de còmics”
6. 4. “Lliçons” de Periodisme
7. Primer les MIC, després les TIC.
8. El cercle daurat Què? Com? Per què?
9. Aprenentatge Basat en Projectes
10. Cooperació entre alumnes amb
11. Google Docscom a einacooperativa Avaluar grups de treball • Qui fa què? • Grau d’implicació Donar i rebre feedback • Avaluació formativa amb Comentaris • Formularis per a obtenir valoracions Crear rúbriques d’avaluació • Mitjançant formularis • Auto-avaluació, Co-Avaluació i Avaluació.
12. Creació de vídeos com a evidències d’aprenentatge Vídeotutorials de coses que han fet Enregistraments de presentacions orals
13. © Scott McCloud 6 passes de qualsevolprocé screatiu
14. 1. IDEA / PROPÒSIT 2. FORMA 3. IDIOMA 4. ESTRUCTURA 5. DESTRESA 6. SUPERFÍCIE
15. (c) 1980 DiC Entertainment
16. Quin és el PROPÒSIT? HoriaVarlan (BY)
17. Gràcies! @carlescv +Carles Caño Valls
Llei de Protecció de dades de caràcter personal (LOPD)
RAID: Sistemes d'emmagatzematge redundant
¿Qué es lo más importante de una presentación en público?
Organizacion Concierto
Modelo organizacional por clientes
Harol Kevin Tello Chuquimajo | 0.503132 | curate | {"ca": 0.7431645002241147, "es": 0.14567458538771852, "cs": 0.022411474675033616, "da": 0.0008964589870013447, "en": 0.043478260869565216, "fr": 0.02285970416853429, "de": 0.017929179740026894, "lt": 0.003585835948005379} | https://www.slideshare.net/carlescv/integraci-de-les-tic-en-projectes-daprenentatge-dilluns-del-mster-upfuoc-200114 |
acn_ca_20201011_0_33927 | L'Ajuntament comunica a la Fundació Princesa de Girona que no podrà entregar els premis anuals a l'Auditori
L'equip de govern argumenta que l'equipament estarà en obres però creu que "a ningú li sabrà greu" que el rei no vingui a la ciutat
ACN Girona.-L'Ajuntament ha comunicat a la Fundació Princesa de Girona que no podrà utilitzar els espais de l'Auditori-Palau de Congressos ni el recinte de Fira de Girona per a la cerimònia anual de lliurament dels Premis FPdGi, acte presidit tradicionalment pel rei Felip VI. La tinenta d'alcalde Glòria Plana ha recordat que l'entrega dels guardons es fa a finals de juny, quan està previst que comencin unes obres "de gran envergadura" que obligaran a tenir els equipaments tancats durant tot l'estiu. Tot i que l'argument principal són les obres, Plana no amaga que la situació política hi té "alguna cosa a veure". "Si en el seu moment el rei no va ser capaç de reconèixer els fets de l'1-O, no crec que a la major part de la ciutadania li sàpiga greu que no pugui venir a la ciutat", ha afirmat. L'Ajuntament no ha ofert cap espai alternatiu. A finals d'octubre, el consistori va aprovar una moció per declarar el rei persona 'non grata'. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-ajuntament-comunica-a-la-fundacio-princesa-de-girona-que-no-podra-entregar-els-premis-anuals-a-l-auditori |
naciodigital_ca_20220331_0_87063 | L'inici de la policia de barri s'ha retardat fins l'any 2009 com a conseqüència del nombre insuficient de membres de la Guàrdia Urbana, que no pot treballar en tants projectes alhora. Per això, per aconseguir-ho s'ha incrementat la plantilla amb 50 nous agents, que s'incorporaran al mes de setembre. Aquest projecte de protecció civil té com a prioritats estar més a prop del ciutadà i la creació d'unitats especialitzades, com el tractament d'atenció a les víctimes, l'Oficina de Recepció de Denúncies, entre d'altres. Carles Castillo també ha presentat tres projectes de futur més. El primer és la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, de la que es rebrà el projecte executiu aquesta setmana i de la que començaran les obres en breu. La presentació del Pla Especial de la Part Alta per a la preservació i prevenció de riscos dins el nucli històric és la següent proposta que ha explicat el tinent d'alcalde, amb el que es vol millorar la seguretat de la Part Alta tot i la dificultat dels carrers estrets i també establir prioritats a tots els edificis amb Patrimoni Històric. El tercer projecte pretén extendre l'educació vial a les escoles. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/1259/campclar-sera-primer-barri-tarragona-amb-policia-proximitat |
macocu_ca_20230731_0_556178 | ORDRE EMO/333/2015, de 29 d'octubre, per la qual es garanteixen els serveis essencials de manteniment ferroviari de la xarxa de metro i de les línies de ferrocarril de rodalia que presta l'empresa Comsa, SAU, a les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA (FMB), Adif i TramBaix-TramBesòs.
Vista la convocatòria de vaga formulada pel comitè d'empresa de Comsa, SAU (registre d'entrada de data 22 d’octubre de 2015 als Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació a Barcelona), que, prevista per als dies 2, 9, 16 i 23 de novembre de 2015, tindrà una durada de dues hores per torn (de 22.00 a 00.00 hores i de 23.40 a 01.40 hores), i que afecta tot el personal de l'empresa dels torns de nit;
Vist que el lliure desplaçament s'ha de considerar un dret essencial dels ciutadans d’acord amb l'article 19 de la Constitució, la qual cosa comporta el manteniment de les instal·lacions de la xarxa ferroviària per tal de garantir les condicions de seguretat requerides i així evitar riscos per a la integritat física, d'acord amb l'article 15 de la Constitució; i que cal tenir en compte que el servei de transport públic ferroviari s'ha de considerar un servei essencial, atès el volum de passatgers i mercaderies que absorbeix;
Vist que el servei de manteniment ferroviari de la infraestructura de la xarxa del metro i del tramvia, de les línies de rodalia de ferrocarril i de les seves instal·lacions constitueix un servei essencial atès que per tal de garantir la lliure circulació de les persones i béns en condicions de seguretat cal mantenir la xarxa ferroviària en les condicions adequades;
Vista la necessitat de prendre les mesures adients i imprescindibles per assegurar el funcionament del servei esmentat i que permetin compatibilitzar l’interès general amb els drets individuals dels treballadors i treballadores en vaga;
Vist que, d’acord amb el que s’ha exposat, caldrà actuar per atendre qualsevol avaria greu que afecti les tasques de manteniment ferroviari que realitza Comsa, SAU, i que requereixin una atenció immediata i inajornable; i que, tenint en compte les característiques de la vaga i la seva durada, cal determinar com a serveis mínims la mateixa dotació de personal que la prevista en un cap de setmana;
Vist que s'ha demanat informe a l’Àrea Metropolitana del Transport i a Adif;
Vist que les parts, en tràmit d'audiència, han exposat les seves propostes sobre la necessitat d'establir serveis mínims, tal com consta a l'acta de 27 d’octubre de 2015;
Atès el que disposen l'article 28.2 de la Constitució espanyola; l'article 170.1.i) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; l'article 10.2 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març; el Decret 120/1995, de 24 de març, de la Generalitat...
Para continuar leyendo
www.lexdir.com
CERRAR | 0.849885 | curate | {"ca": 0.9848375451263538, "es": 0.010108303249097473, "tr": 0.005054151624548736} | |
mc4_ca_20230418_11_703599 | El corralito grec - Sant Cugat Informa!
Inici » Seccions » Opinió » El corralito grec
20 Juliol 2015 a 18:00
El corralito grec
Ariadna Gracia Sabatés // Imatge cedida per UManresa
Grècia ha votat en referèndum rebutjar les propostes dels creditors i avui els caps d’Estat i de Govern valoren les condicions d’un tercer rescat al país hel•lè. Per una banda, el primer ministre Alexis Tsipras es nega a acceptar mesures d’ajust per reduir l’enorme deute públic, equivalent al 180% del PIB i, per l’altra, les institucions internacionals, amb el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional, han de decidir si continuen finançant una economia improductiva i disfuncional. No prorrogar el programa de liquiditat extraordinària forçaria Grècia a pagar els funcionaris i les pensions amb una moneda que no sigui l’euro. Significaria la sortida de l’eurozona, el famós Grexit.
El país porta ja dies patint els rigors d’un corralito bancari. Les autoritats només han permès el reintegrament de 60 euros diaris dels caixers i els bancs han estat tancats. Que no et permetin treure els teus propis diners del banc és una mesura extraordinària. Tan extraordinària com la declaració de guerra, l’estat d’excepció o l’expropiació. Per què ens han d’impedir disposar dels nostres propis diners? Es pot entendre que, quan no hi ha finançament, els crèdits concedits disminueixin i que els préstecs s’obtinguin només a un interès elevat. El que no s’entén tant és que et neguin l’accés als teus propis diners, dipositats en un compte corrent a la vista.
Un dels fets més desconeguts per la població, en general, respecte al funcionament del sistema financer, és què passa amb els nostres diners. Per tal de posar un exemple entenedor, a un treballador li ingressen la seva nòmina de 1.000 euros al banc, en un dipòsit normal a la vista. Aquest dipòsit no li dóna cap tipus d’interès ni de rendiment. Just al contrari, ha de pagar comissions per qualsevol operació. Malgrat tot, el client pensa que els seus diners estan molt més segurs a la caixa forta de l’entitat bancària que amagats sota una rajola a casa seva. El que segurament desconeix és que els seus diners no quedaran custodiats en el banc, tal com la majoria de la població pot imaginar, sinó que l’entitat bancària els utilitzarà en funció de les seves necessitats. En circumstàncies normals, el finançament a curt termini que reben els bancs (els dipòsits a la vista) és invertit en operacions a llarg termini (hipoteques a 30 anys, per exemple). És el que es coneix com el coeficient de caixa. Actualment, a l’eurozona, aquest coeficient és només de l’1%. Això significa que per cada 100 euros que tinguem als nostres dipòsits, el banc només té l’obligació legal de guardar-ne 1 euro. Els restants 99 euros es poden utilitzar en operacions a llarg termini, altament rendibles per l’entitat bancària. Naturalment, dels guanys que n’obtingui el banc, els clients no en som partícips. A la pràctica, això significa que els bancs comercials augmenten l’oferta monetària i expandeixen el crèdit amb l’autorització del Banc Central. Per cada euro que entra en un banc, ells en poden crear cent en forma de crèdits. Naturalment, s’haurà creat molt diner virtual, molt diner que no existeix físicament en forma de bitllets i monedes. Només existeix en forma d’apunts comptables. Si tothom se’n va al banc a retirar els seus dipòsits, els diners no hi són.
I quan va començar aquest coeficient de caixa? L’any 1844 es va aprovar al Regne Unit la Llei de Peel (Peel Bank Act), que prohibia als bancs comercials emetre bitllets per un import superior al diner dipositat en or. Però aquesta limitació no la van estendre als dipòsits a la vista, significant el naixement del sistema bancari de reserva fraccionària. El problema d’aquest sistema és que permet una gran expansió del crèdit sense basar-se en l’estalvi existent. Concedeix als bancs una gran capacitat de generació de crèdit i de creació de bombolles especulatives. L’abaratiment artificial del tipus d’interès dictat pels Bancs Centrals, que dirigeixen i orquestren tot el procés, acompanyarà una etapa d’eufòria econòmica fictícia. Tard o d’hora, les inversions massives que s’emprenen gràcies a aquest sistema financer esdevenen inviables. La societat no té suficients recursos reals per acabar els projectes erronis iniciats, massa ambiciosos. L’eufòria econòmica donarà lloc a una crisi financera. A més, quan els clients d’un banc perdin la confiança i vulguin retirar els seus estalvis, es trobaran que aquests diners no hi són. El banc només té en efectiu una petita part i no pot pagar a tothom.
Aquest privilegi que el sector públic atorga al sector bancari es dissimula amb l’anomenat Fons de Garantia de Dipòsits, que garanteix 100.000 euros per client. I, naturalment, es tapa amb el Banc Central, que crea la moneda que faci falta. Si tot això no fos suficient, també hi ha el rescat bancari. Us imagineu que, quan una empresa ha estat gestionada de forma incorrecta, el govern impedís la seva fallida? La resta d’empresaris i els ciutadans no hi estaríem d’acord, ja que quedaria en evidència la utilització de fons públics per salvar un negoci privat. Tenen pèrdues, però el suport del sector públic els permet continuar. És aquest el lliure mercat que tant es critica, aquí i a Grècia?
Ariadna Garcia Sabatés
Alumna del Grau en Gestió d’Empreses
Jordi Franch Parella
Doctor en Economia i professor dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Uni
#Ariadna Garcia Sabatés #corralito #Grècia #Joedi Franch #UManresa
Els 7 pecats capitals de l’empresa familiar | 0.811268 | curate | {"ca": 0.985945945945946, "fr": 0.003963963963963964, "es": 0.006486486486486486, "en": 0.0036036036036036037} | https://santcugatinforma.com/2015/07/el-corralito-grec/ |
mc4_ca_20230418_3_211849 | Pastores y montañas. Leyendo obras de etnografía de la trashumancia del Pirineo | Un entre molts
Arqueologia, Muntanya, Pirineus
Bé, se m’ha ocorregut reproduïr aqui un petit escrit que vaig fer per al dia dels arqueolegs ahir (26 de juliol). Esta publicat a :
http://www.dayofarchaeology.com/pastores-y-montanas-leyendo-obras-de-etnografia-de-la-trashumancia-del-pirineo/
« Sobre els contingut d’aquest bloc i sobre les fotografies
El nou circ de la ciutat, pasen y vean: Compra en Sabadell »
RT @cgt_ub: Avui tenim una boníssima notícia: hem guanyat el conflicte col·lectiu que vam interposar a la @UniBarcelona per la diferència d… 1 week ago
RT @Aj_Sabadell: Des d'avui, el Museu d'Història exposa 2 noves #stolpersteine en homenatge a 2 germanes sabadellenques assassinades per l’… 2 weeks ago
RT @arqueo_pirineu: Avui, @elnacionalcat publica aquest interessant article sobre l'ocupació humana de l'alta muntanya https://t.co/4G4P5WK… 3 weeks ago
RT @CridaSabadell: 📣📣📣 Concentració convocada per la plataforma @PublicsServeis en defensa dels serveis públics, contra la màfia empresar… 4 weeks ago | 0.676709 | curate | {"es": 0.10265811182401467, "pt": 0.1301558203483043, "ca": 0.7671860678276811} | https://lletresalvent.wordpress.com/2013/07/27/pastores-y-montanas-leyendo-obras-de-etnografia-de-la-trashumancia-del-pirineo/ |
wikipedia_ca_20230401_0_584056 | 17a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)
La 17a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra civil espanyola. Durant la major part de la contesa va estar desplegada en el front del Centre.
Historial.
La unitat va ser creada a la fi de 1936 a Villarrobledo, tenint per comandant al tinent coronel d'infanteria Germán Madroñero López, i a Manuel Simarro Quiles —del PSOE— com a comissari polític. A mitjan gener de 1937 la 17a Brigada Mixta va ser enviada a primera línia del front, quedant desplegada en la zona d'Ocaña en vistes que participés en una prevista ofensiva sobre Brunete que, finalment, no arribaria a tenir lloc.
El 7 de febrer, agregada a l'Agrupació «Burillo» i en plena batalla del Jarama, va ser destinada a la defensa del Pont de Titulcia; poc després seria assignada a l'Agrupació «Chorda» i encarregada de la defensa del pont de Pindoque. Les forces franquistes van aconseguir prendre i assegurar el pont, per la qual cosa la 17a BM va haver d'acudir a tapar la bretxa enemiga, en socors de la 23a Brigada Mixta. El 12 de febrer va atacar en el sector de la Cuesta de la Reina, i dos dies més tard va quedar situada enfront del Vèrtex Pingarrón. El 15 de febrer va ser assignada a la Divisió «B» del general «Gal», prenent part en els duríssims combats que es van succeir per la conquesta del «Pingarrón». Madroñero va ser substituït pel comandant Hilario Cid Manzano.
Al final de la batalla del Jarama la unitat va ser assignada a la 13a Divisió, en el front de Madrid. La 17a BM, que va establir la seva caserna general s Morata de Tajuña, va quedar sota el comandament del tinent coronel Julián del Castillo Sánchez, veterà de la guerra de Cuba. A la fi de 1937 el major de milícies Carlos Fabra Marín va assumir el comandament de la brigada, succeït poc després pel major de milícies Gregorio Herrero del Olmo. No va tornar a prendre part en cap altra operació militar de rellevància.
La 17a Brigada Mixta va editar una publicació, "Madrid".
Comandaments.
- Comandants
- tinent coronel d'infanteria Germán Madroñero López
- comandant d'infanteria Hilario Cid Manzano
- tinent coronel Julián del Castillo Sánchez
- major de milícies Carlos Fabra Marín
- major de milícies Gregorio Herrero de l'Olmo
- major de milícies Manuel López Cabanas
- Comissaris
- Manuel Simarro Quiles, del PSOE
- Ángel Maynar Cebrián, del PSOE
- Pedro Tordesillas Sanz | 1 | perfect | {"ca": 0.90656146179402, "es": 0.07807308970099668, "en": 0.005398671096345515, "fr": 0.0049833887043189366, "it": 0.0049833887043189366} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=584057 |
mc4_ca_20230418_9_49549 | Noticias de Betxí: Betxí redoblarà els esforços en matèria de seveis socials amb una subevenció de la Generalitat de mes de 100.000 euros
Betxí: Betxí redoblarà els esforços en matèria de seveis socials amb una subevenció de la Generalitat de mes de 100.000 euros
La Plana al Dia | Betxí | General | 09-01-2018
La Generalitat Valenciana ha enviat un certificat a l’Ajuntament de Betxí com a beneficiari d’una línia nominativa de 109.910€ per al finançament de Serveis Socials de la localitat. En essència, este document significa que el consistori podrà ampliar la seua plantilla per al present exercici en dues persones més, que tindran un perfil de psicòleg i d’assessor jurídic contractats a jornada parcial.
D’esta forma es consolida l’aposta que la Generalitat Valenciana està fent per impulsar l’atenció a les persones més necessitades. Especialment els últims dos anys s’ha incrementat de manera considerable el personal especialitzat de serveis socials de base de bona part dels municipis valencians.
La regidora de l’àrea, Susana Ferrandis s’ha felicitat per l’arribada de més recursos econòmics a la localitat “que suposaran una millor atenció a les persones i una tramitació de la burocràcia molt més ràpida i eficient”. Gràcies a este fort impuls “en estos moments ja s’ha valorat totes les sol·licituds de la dependència i ara estem centrant bona part dels nostres esforços en atendre les necessitats de les famílies més desestructurades”.
Cal recordar que en els últims anys el consistori betxinenc ha incidit molt especialment en l’assistència als més necessitats i ha multiplicat per sis el pressupost en ajudes d’emergència. A meitat del passat any es va centralitzar tot el personal tècnic en el Centre de DIA que recentment va rebre la visita de la directora general de serveis socials i persones en situació de dependència, Mercè Martínez, per copsar de primera mà la tasca que s’està duent a terme en el municipi. | 0.893742 | curate | {"ca": 1.0} | http://laplanaaldia.com/betxi/noticias/167496/betxi-redoblara-els-esforcos-en-materia-de-seveis-socials-amb-una-subevencio-de-la-generalitat-de-mes-de-100-000-euros |
mc4_ca_20230418_1_303797 | Appartamento Prati Roma Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
via Pietro Cossa 28, El Vaticà, Roma, Itàlia, 00100
Sobre Appartamento Prati
Al visitar Roma, vosté es sentirà com a casa a Appartamento Prati, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Roma. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, transport hotel/aeroport, ascensor. L'ambient de Appartamento Prati es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, aparell de televisió, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, cuina americana són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Appartamento Prati és una selecció idònia per a la vostra estada a Roma.
Please note there is a surcharge of 20 EUR for check-in after 20:00 hrs. and a charge of 50 EUR for check-in after 22:00 hrs.
Availability of check-in during these hours must first be confirmed by the property. A security deposit of EUR 100 is required upon arrival for incidentals. This deposit is fully refundable upon check-out and subject to a damage inspection of the accommodation. | 0.603617 | curate | {"ca": 0.6951140065146579, "pt": 0.015635179153094463, "es": 0.03973941368078176, "en": 0.2495114006514658} | https://www.agoda.com/ca-es/appartamento-prati/hotel/rome-it.html |
cawac_ca_20200528_6_133242 | Ridícul contra el Reddis
La UE Valls va sortir golejat del camp del Reddis en el que era un dels partits més importants de la temporada per fer un pas de gegant per assolir almenys la segona posició. El Reddis sabia de la importància d’aquest tram final de lliga i per això en aquest partit van començar una campanya d’entrada gratuïta fins a final de la lliga en els partits de casa, així com animació a la graderia. Els vallencs però, no se’ls va veure per Reus en cap moment, tan sols a una afició que va omplir les grades del camp del Reddis per donar suport al seu equip i que va veure com feia el ridícul durant 90 minuts. L’equip vallenc no va saber fer res per aturar un equip reusenc molt motivat, amb gran intensitat, amb molta força, gran profunditat, que al minut 4 ja es va posar davant al marcador en rematar un córner al segon pal i que feia preveure que el partit seria molt complicat. La UE Valls no s’aproximava a la porteria rival, la pilota li durava massa poc i això ho va aprofitar el Reddis per marcar el segon al quart d’hora de partit. Els vallencs semblava que no sabien el que es jugaven; fer un pas de gegant per consolidar-se en la segona posició de lliga, que ara se li complica. Era molt important defensar bé els primers minuts de l’encontre per tal de debilitar la sortida en tromba de l’equip contrari i aquest primer gol tan aviat va fer mal en l’autoconfiança i va reforçar la dels reusencs que van incrementar encara més el ritme de joc, la profunditat i la velocitat en la transició de la pilota. Passaven els minuts i les coses es complicaven encara més amb dos gols més, el quart passant-li per sota les cames de Marc que tot i fer un parell de bones intervencions no va tenir el seu dia, igual que la resta de l’equip. Sense rigor defensiu i sense haver creat cap ocasió de perill, la UE Valls marxava al descans amb un merescut 4-0 en contra davant d’un Reddis que sí tenia clar que volia endur-se els tres punts del seu camp. El partit ja estava decidit i un resultat tan ampli era impossible remuntar. A la segona part es va plantejar el partit canviant a una defensa de cinc per tal d’aprofitar les pujades dels dos carrilers i avançar la posició dels tres migcampistes per tal de poder escurçar distàncies, intentant lluitar de tu a tu amb el Reddis, però no va poder ser. Els reusencs aprofitaven les pujades per banda dels laterals, que pel centre de la defensa no es podien avortar, de tal manera que els gols van seguir pujant al marcador, fins al dolorós 7-0 amb què va finalitzar el partit. Durant aquests 45 minuts la UE Valls va arribar en alguna ocasió a la porteria de Figueres, però no es van saber finalitzar. Sens dubte el pitjor partit que s’ha jugat en tota la temporada provocat també per un gran partit jugat pel Reddis, que tot i anar davant en el marcador amb molta diferència no ha baixat mai el llistó a fi de destruir anímicament un adversari directe. “Partit per oblidar, que ha de marcar un punt i a part en la temporada i ha de fer que es lluitin al límit els quatre partits que queden” -deia López que finalitzava dient “no resta sinó demanar disculpes pel partit ofert a tots aquells seguidors de la U.E. Valls que van acompanyar l’equip un dia més i que no es mereixien haver de patir aquest ridícul. Lluitarem per a compensar-los.” La victòria del Remolins contra la Cava per 2-1 tampoc ajuda a la UE Valls que se situa a 5 del líder i a 3 del Reddis amb el gol average en contra a manca de 4 partits per acabar la lliga. Aquesta jornada però, la UE Valls podria sortir reforçada si guanya a casa contra l’Ulldecona, on el públic ha de donar suport a l’equip i el Reddis visita al camp de la Cava, equip que tindrà el darrer tren per lluitar per la segona posició a la lliga. Per tant, la UE Valls està tocada però ni molt menys se l’ha de descartar en la lluita per l’ascens ja que donarà guerra fins a la darrera jornada on es podrien decidir els dos primers classificats. | 0.853777 | curate | {"es": 0.0061068702290076335, "ca": 0.9938931297709923} | http://www.elvallenc.cat/ridicul-a-reddis |
cawac_ca_20200528_2_36421 | Dilluns, 21 de maig , a les 20 h. i a la sala del cor del Mercadal, de Girona, hi haurà la projecció de la pel.lícula “CARTES A DÉU” (segons Le Figaro: una magistral i emocionant lliçó de vida), que serà presentada per la Dra. Carme de Castro | 0.723974 | curate | {"ca": 0.9377593360995851, "fr": 0.06224066390041494} | http://parroquiesbarrivellgirona.cat/index.php?view=article&catid=14%3Anotes&id=1259%3Aprojeccio-de-la-pelmlicula-qcartes-a-deuq&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=11 |
cawac_ca_20200528_5_98538 | Us convidem el proper dijous 1 de març a la presentació del llibre Aproximació geolingüística als parlars del Priorat de Pere Navarro Gómez. L’acte es farà a l’Arxiu Comarcal del Priorat (Castell de Falset) a les set de la tarda.
Carrutxa acaba de reeditar el llibre de Pere Navarro sobre els parlars prioratins. La primera edició, publicada l’abril de l’any 2000 feia temps que s’havia exhaurit. Malgrat el seu caire d’introducció a la diversitat que la llengua catalana presenta a la comarca del Priorat, és –a l’espera d’estudis més exhaustius– una obra de consulta imprescindible per a les persones interessades en la geolingüística. Aquest no vol ser un treball exhaustiu, però ofereix informació sobre la totalitat de municipis de la comarca.
Acompanyen aquest estudi un total de 72 mapes on apareixen representades variants fonètiques, morfològiques i lèxiques dels Parlars del Priorat.
Per Navarro Gómez és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i ha publicat estudis com El parlar de la Fatarella (1992), Els parlars de la Terra Alta (1996), Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d’Ebre (2000) o Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya (2005).
Opinió
La independència no es demana, es pren. Però no, no es tracta de la proclama “xirinaquera” fins ara compartida tothora, sinó com bé es diu, es tracta de l’estratègia, concretament de la què diu que cal anar cremant etapes i sumant greuges, però que té una agenda dilatòria dictada per la tercera via. La CUP ha [...] | 0.852302 | curate | {"ca": 0.9902407286922577, "ro": 0.009759271307742356} | http://pobleviu.cat/2012/02/28/presentacio-del-llibre-aproximacio-geolinguista-als-parlars-del-priorat-de-pere-navarro/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_804405 | Salut! Fa molts mesos que llegeixo els missatges del xat però em feia mandra registrar-me! Ara per fi m'he decidit i aquest és el meu primer tòpic que obro. Potser algú dels que estava per llibertat.com se'n recorda d'un tal rivaldo10 que voltava per allí . Doncs aquest sóc jo. Anem per feina que això d'escriure tant em cansa molt! En aquest fòrum m'agradaria conèixer problemes, discussions o alguna anècdota que us hagi passat al portar una estelada, com heu reaccionat... A mi m'agrada molt portar l'estelada sempre que puc i de batalletes d'aquestes en tinc unes quantes (algunes amb "victòria" i altres podríem dir que en "derrota" .) Jo classificaria les discussions amb tres tipus de gent: sectaris que no els hi agrada l’estelada blava, anarkoespanyols que no volen cap bandera i espanyolistes. El primer grup de gent, els que critiquen l’estelada blava, és el que més pena, i a la vegada, més ràbia em fa. Realment aquesta gent és minoritària dins l’Esquerra independentista i és (pràcticament) inexistent dins de Jerc-ERC. Hi ha certs llocs on últimament em sentia bastant incòmode portant l’estelada blava i al final he optat per deixar de dur-la i agarrar la vermella. Parlo en llocs de l’estil de manis de Rescat, sobre l’Hamsa, concerts d’Inadaptats… Al final un es cansa de rebre amenaces i recriminacions per dur l’estelada blava, repeteixo que els que els hi molesta són pocs, però sempre hi ha el típic que t’acaba venint a preguntar pq no portes la roja. Encara pots tenies sort si et venen de bon rotllo… Jo uso les dues indistintament i conec perfectament la diferència. Una estelada és d’esquerres i l’altra no entra en el tema social, no és ni de dretes ni d’esquerres, simplement no si fica (de la mateixa manera tampoc s’hi fica la senyera quatribarrada normal). A mi em preocupa que en un futur el nivell de sectarisme vagi en augment. És que a aquest pas al final certs elements (molts dels quals militants) t’acabaran increpant per dur una simple senyera pq no és revolucionaria. Temps al temps. Després estan els anarkoespanyols, aquests els hi és igual el color de l’estelada, de fet, els cops que he tingut alguna discussió amb ells sempre duia la roja... Són els típics que et trobes a les manis del 12 d’octubre o ahir a la festa alternativa de Sants. “Guarda esto o te meto una ostia” em va venir ahir un punk d’aquests. Sort que una tia que estava per allà que devia ser amiga seva va sentir l’amenaça i se’l va endur pq sinó la cosa em sembla que no hagués acabat gaire bé. I al cap d’un parell de cançons va venir-me una altra tia (a saber la quantitat de merda que portava a sobre) i em va dir “ya está bien eh, aquí no queremos banderas”, Jeje no les voldrà ella en tot cas. Per cert, si ahir estaveu pels concerts de la festa alternativa i vau veure un tio amb una samarreta de Brams i una estelada (diria que l’única que hi havia) que va pujar a l’escenari ja sabeu qui sóc! Per acabar estan els espanyolistes, aquests ja directament no volen cap estelada, cap senyera ni res que tingui a veure amb Catalunya. El que passa és que aquest tipus de gent no te’ls trobes en concerts ni en manis, aquests me’ls he trobat en esdeveniments esportius. Apa, espero els vostres comentaris i les vostres experiències.
Problemes: Jo quant tocava a la banda, l'11-set a la plaça de l'ajuntament, sempre posava l'estelada, però un any el president de la banda me va dir que la tragues, i li vaig dir que si l'estelada desapareixia, jo també, al final res (alternant cada any la groga/blava). Anècdota, a la meva bata de laboratori tenia un pedaç d'una estelada (blava), un professor (becari) de laboratori sudamericà em va preguntar perquè portava el triangle i l'estrella com si fos la bandera de cuba, i li vaig explicar que simbolitzava i una mica la seua història. | 0.871163 | curate | {"ro": 0.0015910898965791568, "ca": 0.9750729249535932, "es": 0.01935826040837974, "fr": 0.003977724741447892} | |
macocu_ca_20230731_3_376378 | Recomanacions de lectura
Demanant Història de la Guerra del Peloponès / Tucidides ; text revisat i traducció de Jaume Berenguer Amenós | 0.582901 | curate | {"es": 0.18045112781954886, "ca": 0.8195488721804511} | |
macocu_ca_20230731_3_86657 | Bravas: Klara Missyle + Phosky + Mounique
No disponible
Somoslas i Antichurros són dos festes que es complementen a la pefecció i, és per això, que no és el primer cop que es fusionen per complaure el públic amb una súper festa d'electrònica. Es tornen a unir aquest estiu en 3 dates úniques (13 de juliol, 3 d'agost i 30 d'agost) amb BRAVAS, una programació de qualitat centrada en DJs locals i internacionals de categoria però no tan habituals als line ups de festivals i altres festes d'electrònica. BRAVAS aposta per diamants en brut.
Horaris
00:00 Obertura de portes
Organitza
Artwork
Anti-Churros
Mentre a la sala principal d’Apolo es prodiga la gran parranda xurrera, a La (2) es posen poca-vergonyes i s’atreveixen a plantar-li cara al ‘germà gran’ amb electrònica, lives i mini concerts amb denominació d’origen tant nacional com internacional. | 0.741511 | curate | {"de": 0.04863582443653618, "es": 0.05219454329774614, "ca": 0.8659549228944247, "eu": 0.010676156583629894, "en": 0.022538552787663108} | |
macocu_ca_20230731_6_586105 | Vinagre de cava
Seductor
Gastronomia
Especialment recomanat: amb ostres
Nota de tast
Vinagre fresc i elegant amb lleugeres notes dolces i afruitades.
Elaborat amb vi base cava
Sens dubte, el cava està associat a la cultura vitivinícola catalana, així que aquest vinagre no podia faltar en la col·lecció de vinagres de vins blancs de la nostra família. Les varietats principals de raïms utilitzats per a la seva elaboració són macabeu, parellada i xarel·lo, cadascuna de les quals aporta característiques complementàries al vi. La menor acidesa del cava enfront d’altres vins i la seva facilitat de maridatge han fet que sigui un producte en auge en l’àmbit mundial.
Test modal | 0.717925 | curate | {"es": 0.03453453453453453, "it": 0.016516516516516516, "ca": 0.9159159159159159, "fr": 0.018018018018018018, "en": 0.015015015015015015} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_487 | Mallorca i Eivissa uneixen les seves creacions gastronòmiques de la mà dels xefs estrella Michelin Òscar Molina i Andreu Genestra. Els dos cuiners participen en el primer ‘Menú a Quatre Mans’ de la temporada que s’organitza al restaurant eivissenc La Gaia.
Cervesa d’ensaïmada: amarg i dolç a la vegada. És un dels productes que se serveixen avui vespre al restaurant La Gaia, on l’estrella Michelin Òscar Molina elabora habitualment les seves creacions. Avui, ho fa amb el seu company mallorquí Andreu Genestra. Tots dos cuinen a quatre mans les seves propostes, per enfortir els lligams entre les dues illes.
Perquè tot, diu Genestra, és aprenentatge. Diferències i similituds que, a la fi, serveixen per enriquir-se.
Una de les propostes que es presenten avui, la del mallorquí annera salvatge amb lletons, tonyina confitada, nyoquis de pastanagó i salsa coent d’ametlla. I la de l’eivissenc, sardina fumada, croqueta de llagosta amb salsa brava i entrepà de porc negre. Tot a punt per rebre una trentena de comensals que degustaran el millor de la gastronomia balear. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/cuina-destrella-michelin-a-quatre-mans-per-enfortir-els-lligams-entre-eivissa-i-mallorca |
macocu_ca_20230731_10_385306 | En aquest espai de l’alcalde al dia, Fermí Santamaria explica les petites obres de millora que s’han realitzat a la Plaça Catalunya, una actuació fruit de les propostes ciutadanes recollides durant els processos participatius impulsats des de l’Ajuntament.
Què faries si et toquessin 1.000 euros per gastar en els comerços de la Unió de Botiguers de Llagostera? Això li ha passat a la llagosterenca Mireia Malagón, l'afortunada que tenia la butlleta premiada del Sorteig dels 1.000 euros de la Unió de Botiguers de Llagostera. La Mireia va disposar d'una tarda per gastar el premi, acompanyada de la presidenta de la UBLL i una càmera d'El Poll TV.
Les obres de Font Bona i Selva Brava tornen a estar aturades per raons econòmiques en la seva darrera fase d’execució. En aquest espai de l’alcalde al dia, Fermí Santamaria explica en quin estat es troben les urbanitzacions i les solucions que s’estan duent a terme al respecte.
Can Caciques esdevindrà el Centre d’Interpretació de la Història de Llagostera i serà el lloc on llagosterencs i turistes podran conèixer com vivien els nostres avantpassats al poble. En aquest espai de l’alcalde al dia, Fermí Santamaria ens explica molts detalls de com es dinamitzarà el nucli antic amb aquesta nova instal·lació. | 0.849852 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_127154 | La Directa és un mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi. Amb vocació de contribuir a la transformació social, vol exercir la funció de denunciar els abusos i les injustícies i potenciar les alternatives. Gràcies a l’existència d’una xarxa de nuclis territorials i col·laboradores que s’ha anat teixint des de 2006, el mitjà arriba a més de 3.000 subscriptores que donen suport al projecte.
Al llarg de més de dotze anys d’existència, el projecte s’ha anat cuinant a foc lent en un sector d’importància estratègica com és el dels mitjans de comunicació. Avui, la Directa disposa d’una elevada capil·laritat social, tot donant veu al ric mosaic de lluites i moviments socials del territori.
En definitiva, la Directa vol ser una eina comunicativa per fer visibles les pràctiques dels moviments socials, els projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l’actual i els col·lectius invisibilitzats per molts mitjans de comunicació.
Després de deu anys, el 2016, vam creure que era el moment de fer una passa endavant. Per això, vam constituir juntes una cooperativa de consumidores i usuàries amb la participació de tots els grups de suport que ens han acompanyat des del principi.
Pots consultar els estatuts de La Directa
La Directa SCCL C. Riego, 37 bx 1ª 08014 Sants (Barcelona) 935270982 [email protected] | 0.816322 | curate | {"ca": 0.9327976625273923, "es": 0.06720233747260775} | : /la-cooperativa/ |
cawac_ca_20200528_11_60756 | Información adicional
Agenda
Visitas Online
Contador de visitas
Mostrar contenido por clics : 2021251
Flashes
El Col·legi de Periodistes demana l'alliberament dels professionals retinguts a Síria
No hay traducción disponible
Després del suport expressat des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per l'alliberament del periodista d'El Periódico, Marc Marginedas , ara també fa extensiva aquesta petició al reporter d'El Mundo, J avier Espinosa , i el fotògraf català Ricard García . | 0.575392 | curate | {"es": 0.24947589098532494, "it": 0.012578616352201259, "en": 0.014675052410901468, "ca": 0.7232704402515723} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_jevents&task=icalrepeat.detail&evid=1547&Itemid=145&year=2013&month=02&day=28&title=homenatge-el-pensament-de-francoise-collin-avui&uid=21fb5210edbb5f657ee376e943d59d98&catids=105&lang=es |
mc4_ca_20230418_8_354823 | La fórmula de Rydberg[modifica]
λ { extstyle \lambda } , és la longitud d'ona,
B { extstyle B} , és la constant de Balmer, que val 3646 Å.
n { extstyle n} , és un nombre enter que pot adoptar valors superiors a 2, això és 3, 4, 5,...[6]
El 1889 el suec Johannes Robert Rydberg (1854-1919) estudià espectres atòmics del grup dels metalls alcalins, motivat per l'èxit de la llei periòdica descoberta el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev (1834-1907), els quals eren relativament simples comparats amb els d'altres metalls com ara el ferro, a més els espectres dels alcalins contenen moltes ratlles en la zona visible. Rydberg aconseguí obtenir empíricament una fórmula per a totes les ratlles conegudes dels alcalins, per la qual cosa definí el nombre d'ona 1 / λ { extstyle 1/\lambda } com la inversa de la longitud d'ona λ { extstyle \lambda } . L'expressió obtinguda fou:[7][8]
R { extstyle R} és la constant de Rydberg.
n f { extstyle n_{f}} i n i { extstyle n_{i}} són nombres enters que poden adoptar els valors 1, 2, 3, 4,... infinit.
Rydberg s'adonà que l'expressió que havia obtingut Balmer per a l'espectre de l'hidrogen era un cas particular de la seva dels alcalins però, sorprenentment, només s'observaven línies per a n f = 2 { extstyle n_{f}=2} . [8] Així fent la inversa de la fórmula de Balmer s'obté:
Pocs anys després es descobriren noves sèries de ratlles de l'hidrogen que ompliren els buits que mancaven segons la fórmula de Rydberg. Així per a n f = 1 { extstyle n_{f}=1} s'obté la sèrie de Lyman (1906) a la zona de l'ultraviolat; amb n f = 2 { extstyle n_{f}=2} a ja comentada sèrie de Balmer de la zona visible; si n f = 3 { extstyle n_{f}=3} s'obté la sèrie de Paschen (1908) ja en la zona de l'infraroig; el valor n f = 4 { extstyle n_{f}=4} correspon a la sèrie de Brackett (1922) també a l'infraroig; igual que n f = 5 { extstyle n_{f}=5} , que és la sèrie de Pfund (1924) i n f = 6 { extstyle n_{f}=6} de la sèrie de Humphreys (1953). [8]
El model atòmic de Bohr[modifica]
El 1913, el físic danès Niels Bohr (1885-1962) proposà un model atòmic en el qual els electrons giren entorn del nucli atòmic en unes òrbites circulars quantitzades, això és, que no totes les òrbites són possibles, sinó només aquelles que compleixen unes certes condicions. Amb aquest model Bohr explicà que les línies espectrals d'emissió eren radiació electromagnètica emesa quan un electró baixava des d'un nivell més alt en energia (òrbita més allunyada del nucli atòmic) a una inferior (òrbita més propera). Les línies dels espectres atòmics d'absorció corresponien al procés invers, és a dir a l'absorció de radiació electromagnètica per part d'un electró que l'invertia en pujar de nivell, des d'una òrbita propera al nucli atòmic a una més allunyada. Aquests bots dels electrons entre òrbites o nivells d'energia electrònics és el que mesura la fórmula de Rydberg. Bohr deduí teòricament la fórmula de Rydberg, i predigué l'existència de més sèries encara no descobertes: Brackett (1922), Pfund (1924) i Humphreys (1953). La relació amb l'energia dels nivells s'obté a partir de l'equació de Planck que relaciona la freqüència d'una radiació electromagnètica amb l'energia: E = h ⋅ f = h ⋅ c / λ { extstyle E=h\cdot f=h\cdot c/\lambda } . Hom veu que si es multiplica el nombre d'ona, 1 / λ { extstyle 1/\lambda } per la constant de Planck, h { extstyle h} i la velocitat de la llum al buit c { extstyle c} s'obté una energia. Així es pot transformar la fórmula de Rydberg i posar-la en forma de l'energia dels nivells electrònics, l'inicial E i { extstyle E_{i}} i el final E f { extstyle E_{f}} (la qual cosa també explica la simbologia emprada a la fórmula de Rydberg):
ε 0 {\displaystyle \varepsilon _{0}} , és la constant dielèctrica del buit,
h {\displaystyle h} , és la constant de Planck, i
L'èxit del model atòmic de Bohr fou extraordinari. Tanmateix, quan s'intentà aplicar-lo a àtoms poliatòmics es descobrí que tenia moltes limitacions. Entre d'altres, s'observà que els valors calculats dels nombres d'ona era quelcom majors que els experimentals; és a dir, que en augmentar el nombre atòmic el valor de la constant de Rydberg no era constant, sinó que creixia lleugerament. Una solució a aquest problema fou proposada pel físic alemany Arnold Sommerfeld (1868-1951): en un sistema en el qual l'electró gira al voltant del nucli, en realitat aquest no resta estacionari, sinó que tant el nucli com l'electró es mouen en una òrbita circular al voltant del centre de gravetat. Segons la mecànica es pot suposar que l'electró gira al voltant d'un nucli de massa m n { extstyle m_{n}} , que resta fix, però amb una massa de l'electró diferent, anomenada massa reduïda, μ { extstyle \mu } , que ve donada per l'expressió:[10]
R μ { extstyle R_{\mu }} , m-1
Com que m n ≫ m e , μ ≃ m e { extstyle m_{n}\gg m_{e},\;\mu \simeq m_{e}} , per la qual cosa aquest efecte és molt petit. Quan m n → ∞ , μ → m e { extstyle m_{n}\rightarrow \infty ,\;\mu \rightarrow m_{e}} , i l'efecte només es nota en àtoms lleugers. Aquesta massa infinita és l'origen del símbol infinit, ∞ { extstyle \infty } , que duu la constant de Rydberg. La constant de Rydberg, R μ { extstyle R_{\mu }} , que s'ha d'emprar per a un determinat element ve donada per la següent expressió:[10]
La relació entre ambdues constants és, per a l'àtom d'hidrogen: R H = R μ = 0 , 999 455 679 4 ⋅ R ∞ {\displaystyle R_{H}=R_{\mu }=0,999\,455\,679\ 4\cdot R_{\infty }} , per tant R H = 10 967 758 , 3 m − 1 { extstyle R_{H}=10\,967\,758,3\;m^{-1}} [3]
GEC: 0057455
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constant_de_Rydberg&oldid=17077519»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 juny 2016 a les 22:26. | 0.761719 | curate | {"pt": 0.0054683365672958196, "ca": 0.961898041982713, "uu": 0.0005291938613512083, "hu": 0.008643499735403069, "it": 0.0052919386135120835, "de": 0.0021167754454048332, "en": 0.016052213794319987} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Constant_de_Rydberg |
mc4_ca_20230418_4_217147 | [absolt2]
a. ʀᴇʟ. 'absolution'
PonsCapdN 7,18: Dona, cent vetz ploron mei huelh / Per vos, quar assout no·m donatz
PCardV 66,26: A tantas mas vei clergues essaiar / que totz lo mons er lor, cuy que mal sia, / car els l'auran ab tolre ho ab dar, / ho ab perdon ho ab ypocrizia, / ho ab asout ho ab escuminiar
b. ᴅʀᴏɪᴛ 'décharge, dispense, autorisation'
déb. 12e s. ⊂ Pans 1:4,1: d'esta claustra non me delurarai sens asolt de dos cannonegues
1196 Moissac ⊂ ChartPrB 299,5: … Arnau de Gui reconoc e autreiec que n'Arnau Blancs cumprec de lui per si e per son orden las doas partz de la vinha… E n'Arnau Blancs donec li·n ·xʟ·ᴠ· sol. de caorcencs garidz e gazanec tota la vinha a feus per si e per son orden d'en B. de Vezia que la i a autreiada per asout de n'Arnau de Gui ab ·xɪɪ· d. d'oblias…
1197 Moissac ⊂ ChartPrB 307,4: … e gazanec la [c.‑à‑d. la terra] a feus per si e per son orden d'en Ramon Bernard de Prohome de cui na Franca la tenia, que la i a autreiada per asout de na Franca ab ·ᴠɪ· d. d'oblias…
1250 ⊂ Pans3 sans contexte
13e s. Bayonne ⊂ LespyR 1:63b: Per manament e per assout de n'Arremon W. abesque de Baiona
c. ᴅʀᴏɪᴛ 'cession'
1185 Toulousain ⊂ ChartPrB 217,5: Sabedor es que G. de la Verna e sa moler na Maenza au donaz et assouz tot aquel dreiz… Et aquez do et aquest assouz feiro per la amor de Deu e de lor animas…
1189 Toulousain ⊂ ChartPrB 240,6: Sabedor es que Arnaudz de Muntagut… a assout per totz tempz tot cant requerre ni demandar podia per degu dreith… Aquest assout, tot enaisi co sobrescriut es, a faith Arnaudz de Muntagut ad Aimerig… e per aquest assout… fraire Aimerix a·n donadz ad Arnaud de Mutagut ·ʟ· sol. de melgoires…
d. 'aumône'
1400/01 ⊂ ThesSSpG 7v,5: … lo qual laisset… al hospital de Sant Sperit per far l'ausols als paures ·xᴠɪ· libras e ·x· sols censals
e. 'paiement (?)'
fin 12e s. Auch ⊂ TGascL sans contexte | 0.626112 | curate | {"en": 0.004891304347826087, "ar": 0.0038043478260869567, "gl": 0.006521739130434782, "de": 0.07445652173913044, "ca": 0.6663043478260869, "fr": 0.22826086956521738, "eb": 0.009782608695652175, "et": 0.005978260869565218} | http://dom-en-ligne.de/compileCitations.php?recid=251&homnr=2%20target= |
mc4_ca_20230418_9_5005 | Nom: BARRACA-HABITATGE
Adreça: Trabucador-Eucaliptos/Tancada
Edifici aïllat, al costat del canal a la zona de la Tancada. Té una planta rectangular (4,70 x 3,20m. ), amb una alçada de 2,5m.
Les parets estan fetes amb canya, sorra, sac al damunt i emblanquinades després. La porta està a un flanc, gairebé centrada, i una petita finestra al costat de la dreta. El sostre té una carena reforçada feta de canya i barro. Una tela sobreposada al sud la protegeix. La xemeneia, amb una alçada de 3m., està feta d'obra.
Es tracta d'un edifici preparat com a habitatge, bastit cap als anys 70. De tipologia constructiva tradicional està amb relació amb un costum més estès al País Valencià.
El tipus arquitectònic de la barraca es diu que prové del món ibèric, si bé fins al s. XV no apareix documentació gràfica al respecte(retrat de Santa Rosa atribuït al Mestre de Cabanes).
Aquestes edificacions s'emmarquen dins la mena d'habitatge dispers rural del mediterrani que té unes característiques ben definides: planta baixa, dissociació de l'espai domèstic (interior: lloc de refugi/exterior: treball), no cohabitació amb les bèsties de treball.
La seva evolució ve donada per la solució constructiva de murs i cobertes, i per l'estructuració interna. Es tracta d'un edifici preparat com a habitatge, bastit cap als anys 70. De tipologia constructiva tradicional està amb relació amb un costum més estès al País Valencià.
Aquestes edificacions s'emmarquen dins la mena d'habitatge dispers rural del mediterrani que té unes característiques ben definides: planta baixa, dissociació de l'espai domèstic (interior: lloc de refugi/exterior: treball), no cohabit... | 0.669837 | curate | {"ca": 0.9529051987767584, "pt": 0.022629969418960245, "es": 0.024464831804281346} | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=418&consulta=MCUxK2JhcnJhY2El&codi=6312 |
mc4_ca_20230418_13_247001 | Càritas lluita contra el fracàs escolar i l’absentisme també durant l’estiu - Càritas
Home >> Diem >> Notícies >> Càritas lluita contra el fracàs escolar i l’absentisme també durant l’estiu
Càritas lluita contra el fracàs escolar i l’absentisme també durant l’estiu
El projecte d’Atenció a l’Escolarització (PAE), de Càritas Diocesana de Girona, proporciona atenció escolar a una centena d’ alumnes a Girona, Banyoles i Sant Feliu de Guíxols durant tot el curs escolar. L’objectiu del PAE és oferir acompanyament individualitzat i suport a alumnes escolaritzats en cursos d’educació secundària obligatòria, que es troben en situació de vulnerabilitat, i que presenten dificultats en el procés d’escolarització normalitzat. Càritas, i la resta d’agents implicats en cada cas, lluiten d’aquesta manera contra l’absentisme i el fracàs escolar de l’alumnat en situació de vulnerabilitat. El projecte dóna suport a aquests joves a partir d’un intens treball de continguts, actituds i habilitats, pensat per facilitar el procés d’aprenentatge i de socialització. L’èxit del projecte exigeix la implicació coordinada de la família i del centre escolar. A l’estiu, aquest projecte de Càritas continua oferint el servei per evitar que els alumnes perdin el fil dels estudis durant les vacances.
Eulàlia Bofill, responsable del projecte, ha manifestat que “la coordinació amb els instituts i la participació dels equips mixtes, tècnic i voluntaris és clau per a l’èxit del projecte”. Els alumnes que han participat enguany del projecte, assegura, “han aprofitat l’espai, tant a l’hora de millorar els seus resultats acadèmics, com a l’hora de treballar aspectes de planificació, responsabilitat o hàbits de treball, que són també necessaris per al seu procés personal i educatiu”.
En el cas del PAE que es desenvolupa al barri de Pont Major de Girona, enguany l’ajuntament ha finançat 15 places més del servei per als mesos de juny, juliol i agost. La iniciativa forma part del projecte Estudia a l’estiu a Pont Major, del Pla Comunitari Construïm Ponts de Pont Major, impulsat per l’Ajuntament de Girona, amb la col·laboració de l’Institut Narcís Xifra, Serveis Socials Bàsics de Pont Major i el Servei Municipal d’Educació. Els participants al PAE de Pont Major són adolescents residents al barri o vinculats als seus recursos socioeducatius. Les activitats es duen a terme al local de Càritas i compten amb dues educadores contractades per l’entitat, persones voluntàries i un especialista en els continguts que s’imparteixen a l’ESO. El seguiment escolar es combina amb activitats lúdiques com la piscina, tallers i altres.
El PAE a l’estiu continua desenvolupantse també al sector Est de Girona, amb el suport de l’ajuntament, a Banyoles i a Sant Feliu de Guíxols, amb normalitat, durant aquests mesos.
Càritas i Obra Social “la Caixa” signen un conveni per garantir la continuïtat del projecte
Càritas ha signat un nou conveni de col·laboració amb Obra Social “la Caixa”, que permetrà ajudar a donar continuïtat al projecte d’Atenció a l’Escolarització (PAE) de Càritas Diocesana de Girona. Josep Blanch, director de Banca d’Institucions de CaixaBank a Girona, i Ramon Barnera, director de Càritas Diocesana de Girona, van formalitzar el conveni a la seu de l’entitat bancària a Girona. Barnera va voler agrair la implicació d’aquesta entitat que “una vegada més, aposta per projectes compromesos amb les persones” i va afegir “lluitar contra el fracàs escolar i l’absentisme és clau per evitar que aquests alumnes acabin en el cercle de l’exclusió social”. | 0.858901 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.caritasgirona.cat/ca/3174/caritas-lluita-contra-el-fracas-escolar-i-l%E2%80%99absentisme-tambe-durant-l%E2%80%99estiu.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_190052 | Nadal és una tradició que se celebra a Espanya i en moltes altres parts de món. Però, d'on ve? Per què hi ha altres cultures que celebren festes semblants en les mateixes dates?
El Yule, per exemple, és una celebració precristiana en què es festeja que la llum torna a guanyar terreny a la foscor, es recorda als éssers estimats que no estan presents, s'honra a la naturalesa agraint tot el que ha portat el cicle, s'agraeix a la terra per les collites i la vida per les experiències i els aprenentatges. A més, es demana a la naturalesa que la nova etapa que està per començar, sigui fructífera i vingui carregada de noves formes de celebrar la vida. Igual que aquesta celebració, que per cert, dura diversos dies, hi ha altres cultures que també tenen similituds. Per exemple, el Hannukkah de la cultura jueva, la Saturnalia que celebraven els Romans o el Nadal que per aquí tots coneixem. Veus coincidències amb les festes que tu celebres?
Sí, totes aquestes festivitats tenen moltes coses en comú, entre elles es troba la importància de la família, de reunir la gent estimada i de celebrar la vida i la llum. És un moment en què no només s'agraeix, sinó que la gent es proposa canvis positius per procurar que el cicle esdevenidor sigui encara millor.
Des del Càmping Laspaúles volem agrair tot el que ens va portar l'any 2020 perquè, tot i que ha estat un cicle complicat per a tothom, estem convençuts que ens ha deixat grans aprenentatges. Agraïm a tota aquesta gent que va confiar en nosaltres per passar unes vacances inoblidables i a la vida per posar en el nostre camí a tantes persones meravelloses i per donar-nos l'oportunitat de conrear noves amistats i enfortir les que ja estaven en les nostres vides.
Recordem amb afecte als que se n'han anat i vam abraçar a totes aquestes persones que en aquest cicle han perdut a algú.
Esperem que tots els propòsits de millorar dia a dia no es quedin en paraules o en accions poc duradores, desitgem de cor que aquests desitjos es materialitzin en fets i que es mantinguin i vagin evolucionant durant tota una vida. Que tot el bo duri més enllà d'aquests dies de positivisme i felicitat. Us convidem a fer 1 treball d'introspecció i us recordem que als bons desitjos que tenim cap al planeta i la humanitat no haurien d'anar a sac foradat; tot Comença per un mateix i cadascuna de les nostres accions compten.
Us deixem uns quants enllaços relacionats amb aquestes festes del solstici d'hivern i, sense més, us desitgem un gran hivern i un nou cicle meravellós. | 1 | perfect | {"ca": 0.9944, "it": 0.0056} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_41034 | L’accés o la utilització d’aquest lloc web suposa automàticament l’acceptació, per part de l’usuari, de la totalitat de condicions i de disposicions que recull aquest avís legal en el moment en què es produeixi aquest accés o utilització.
El contingut del web de SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.C ha estat preparat únicament amb fins informatius.
- SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.C societat de nacionalitat espanyola, amb domicili social a l’avinguda Diagonal, 622, 7B, amb NIF núm. A-64119084 i inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al Tom 38577, Foli 214, Full número B-329581, i al Registre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, secció del Registre Administratiu de Societats Gestores d’Entitats de Capital Risc amb el núm. 54, és titular dels drets de propietat intel•lectual sobre les imatges, textos, dissenys, animacions o qualsevol altre contingut o element d’aquest web, o disposa dels permisos necessaris per utilitzar-los i, per tant, en queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.
- SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.C rebutja qualsevolresponsabilitat que derivi de la no correctautilització dels continguts d’aquest web i es reserva el dret a actualitzar-los a la seva conveniència, a eliminar-los, a limitar-los o a impedir-hi l’accés de manera temporal o definitiva.
- SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.C no assumeix cap responsabilitat per la informació inclosa a pàgines web de tercers a les quals es pugui accedir a través d’enllaços o de cercadors de les pàgines web de SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.C.La presència d’enllaços a les pàgines webté una finalitat merament informativa i no suposa cap suggeriment, ni invitació, ni recomanació.
- SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.C garanteix la confidencialitat de les dades de caràcter personal facilitades pels usuaris i el seu tractament automatitzat d’acord amb la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal, la Clàusula de Protecció de Dades i la Política de Privacitat.
Clàusula de Protecció de Dades
SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.Cgaranteix el compliment de la normativa de Protecció de Dades de Caràcter Personal i, d’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, així com amb el reglament que la desenvolupa, RD 1720/2007, de 21 de desembre, l’usuari queda informat i consent la incorporació de les seves dades als fitxers automatitzats existents a l’empresa i al seu tractament automatitzat, incloent-hi les dades a les quals l’empresa té accés com a conseqüència de la navegació per aquesta pàgina web.
L’usuari també queda informat sobre la possibilitat d’exercir els drets d’accés, de rectificació, de cancel•lació i d’oposició en els termes establerts a la legislació vigent a través d’un escrit a la nostra adreça, Diagonal,622 7B 08021 Barcelona.
Política de cookies
Què són els cookies?
Un cookie és un arxiu de text que s’emmagatzema a l’ordinador o dispositiu mòbil mitjançant un servidor web i tan sol aquest servidor serà capaç de recuperar o llegir el contingut del cookie i permeten a la web recordar les preferències de navegació i navegar de manera eficient. Els cookies fan la interacció entre l’usuari i la web més ràpida i fàcil.
Quins tipus de cookies utilitzem?
SI CAPITAL PRIVATE EQUITY S.A. S.G.E.I.Cno utilitza cookies pròpies, sinó únicament aquelles cookies de tercers que de forma anònima permeten recaptar informació estadística sobre la navegació, però no recullen informació personal. L’ús d’aquest tipus de cookies ens permet, a més, ajudar a millorar el servei que oferim valorant els rendiments de les pàgines dels nostres portals, optimitzant-les. Pot consultar la política de privacitat d’aquests cookies i ampliar informació sobre els mateixos al seu portal d’internet.
Configuració dels cookies
Aquells usuaris que no desitgin rebre cookies o vulguin ser informats abans que s’emmagatzemin en el seu ordinador, poden configurar el seu navegador a aquest efecte.
L’usuari podrà permetre, bloquejar o eliminar els cookies instal•lats en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador d’internet. Llegeixi atentament la secció d’ajuda del seu navegador per conèixer més sobre com activar la manera privada de navegació. | 0.920353 | curate | {"ca": 1.0} | http://sicapital.net/legalcat.php |
macocu_ca_20230731_2_114058 | Spike, un jove elf de l'equip de Santa Claus, s'ofereix voluntari per a una missió molt important: anar a buscar el sac amb totes les cartes que han escrit els nens per Nadal. Malauradament, Spike perd aquest correu tan valuós, que acaba tancat al banc on hi ha la reserva de peix de Ping Ville, la ciutat dels pingüins. Amb l'ajuda de Raymond, un elf més gran i més experimentat, decideix entrar a l'edifici per recuperar el sac i salvar el Nadal. Però Tony i Vito, dos óssos lladregots, tenen pensat atracar el banc aquella mateixa nit¿ Aquest any, el Nadal no està gens assegurat.
Uns dies abans de fer 15 anys, Sofia rep una misteriosa carta que li ofereix fer un curs de filosofia per correspondència. Sofia accepta i coneix Albert Knox, un professor que l'anirà conduint en una aventura apassionant a través de la història de la filosofia occidental.
En un petit poble de costa on sembla que mai no passa res, Lulu, una noieta de 14 anys, s'avorreix profundament. Però les aventures comencen inesperadament quan el seu germà petit és posseït per l'esperit d'un home que va lluitar contra el mal durant el segle XIX.
En una nova missió, les tres noies anomenades "els àngels de Charlie" estan preparades per recuperar dos valuosos anells que contenen informació encriptada del Programa Federal de Protecció de Testimonis.
Idioma versió original: anglès Producció: Warner Bros. Pictures i Jerry Weintraub Productions, 1998 (Estats Units) Direcció: Jeremiah Chechik Durada: 88 minuts Guió: Don MacPherson, basat en la sèrie de televisió del mateix títol produïda l'any 1961 Fotografia: Roger Pratt (Technicolor) Música: Joel McNeely Intèrprets: Ralph Fiennes (John Steed), Uma Thurman (Emma Peel), Sean Connery (Sir August de Wynter), Jim Broadbent ("Mare"), Fiona Shaw ("Pare"), Eddie Izzard (Bailey)
L'agent secret britànic John Steed ha d'investigar les estranyes irregularitats dels fenòmens meteorològics que s'han produït darrerament. Un malvat manega el temps per fer xantatge a alguns països: les seves riqueses a canvi que les temperatures i la pluja es normalitzin. Totes les sospites recauen en un multimilionari que també havia pertangut al servei secret britànic, Sir August De Wynter. L'agent Steed, amb l'ajuda de la doctora Emma Peel, farà mans i mànigues per salvar el món.
Basada en fets reals, la pel·lícula explica la història de Bill Porter. L'any 1955, Bill, malgrat les seves dificultats per parlar i per caminar derivades d'una malaltia neurològica, demana feina com a venedor ambulant, seguint les passes del seu pare.
De periodista a monjo del monestir de Solius. Aquest és el perfil de Carles Sànchez, cap de premsa del bisbat de Girona durant 14 anys i des del passat dia de Tots Sants, monjo de l'orde del Císter. Què empeny una persona a fer un canvi així? Es pot fer periodisme des d'un monestir? Com canvia la visió del món des d'una cel·la monàstica? Signes dels temps entrevista Carles Sànchez, monjo cistercenc del monestir de Santa Maria de Solius.
El Polònia munta una festa per repassar els millors gags de l'any 2009. S'agafa vacances de Nadal, però torna la nit del 31 de desembre amb l'especial "Collita 2009".
Milers de productes, còpies de marques originals, inunden el comerç mundial. Aquest autèntic nou virus instal·lat en la xarxa d'intercanvis comercials del planeta no només és un maldecap per a desenes o centenars d'empreses, sinó també per a les autoritats sanitàries de molts països. Perquè les falsificacions de cosmètics, de medicaments i d'altres productes poden perjudicar seriosament la salut dels consumidors.
Encetem el programa assistint a la sessió que el prestigiós guitarrista Max Sunyer va oferir al Museu de la Música de Barcelona fent un repàs a la història de la guitarra elèctrica. Sunyer ens apropa als secrets de la guitarra elèctrica a través d'alguns models més il.lustres. Assistim a l'assaig del Cant de la Sibil.la a Santa Maria del Mar, amb Àngels Graells com a solista, la Coral Sinera dirigida per Eva Martínez i l'organista Neil Cowley.
19:40 L'any perfecte: El Barça de les 6 copes - La temporada perfecta
La temporada perfecta
Hi havia una vegada una granja on hi vivien tres amiguets: un ocell, una aranya rondinaire i una granota que li encantaven els insectes. Un bon dia, la granota, que era molt tafanera, va caure dins d'una galleda plena de llet. L'ocell i l'aranya van veure que no hi havia manera de treure-la d'allà dins, però aleshores va passar un miracle... El vols saber? !
D'una de les coses que s'ha adonat el Claude, de la seva nova llar, és que hi ha molts misteris. De fet, avui casa seva n'és plena, de misteris: Qui ha foradat les fulles de les cols del pare? I qui es menja tota la mel? Però el Claude també en té un, de misteri: on van a parar tots els seus cotxes de joguina que desapareixen? Avui toca fer de detectius!
En Lian Chu, que sempre havia estat convençut que era l'únic supervivent de la matança de la seva família, acaba de descobrir que té un oncle. En Gwizdo no s'ho pot creure que en Lian Chu se'n vulgui anar a visitar-lo. I és que hi ha molta feina! L'hi haurà de buscar un substitut! Sigui com sigui, en Lian Chu està decidit a anar-se'n... potser per no tornar.
11:00 El detectiu Conan - Un assassinat amb aroma de cafè. Primera part
Un any més arriba el torneig contra l'escola de tennis de Brentwood per aconseguir la cobejada Copa Crockett. Cascadia no l'ha guanyat mai, aquesta competició! D'altra banda, el pare d'en Cameron li ha dit que s'ha cansat de pagar i que ha d'abandonar l'acadèmia. A més, l'Adena no para de rebre cartes d'amor. Qui deu ser el seu admirador secret? !
És evident que hi ha una diferència abismal entre els jugadors del grup A i els del grup F. L'Adena acaba de clavar una pallissa a en Rick, que ja no sap on amagar-se. Aviat, però, amb l'arribada d'una taula de ping-pong a l'acadèmia, les coses canviaran radicalment. Ara és en Rick, el rei! És evident que algú li ha de fer baixar els fums. La Cody, potser...?
13:50 Agents secrets - Cap. 25 Operació: Salvem el Nadal
La Fantasia dels Maddigan han arribat al Mirador del Pelegrí i ja són molt a prop de Solis. L'Yves i la Maddie cada cop estan més units i ara la Garland s'adona que encara troba a faltar més en Ferdy. De fet, en Timon li ha donat l'oportunitat de tornar a escriure la història per recuperar el seu pare, però podria posar en perill tota la missió...
El pop Cara és molt difícil de veure, perquè es camufla entre les pedres i la pell li canvia de color per passar desapercebut. Viu al fons rocós del mar i no té ossos. De fet, té el cos en forma de bossa. Té vuit braços amb ventoses que fa servir per capturar les preses. Vols saber quin és el seu menjar preferit? En Zoomix t'ho explica!
Avui la Pepa i en Jordi han anat a jugar a casa dels avis. La Pepa fa veure que és una papallona, i s'ho passa molt bé! És una papallona molt bonica que no para de volar i de cantar! L'avi li ensenyarà a en Jordi que també és molt divertit fer de cuc de terra. Però saps què és el més divertit de tot?! Fer de granota, que salten damunt dels bassals de fang!
A la Pepa i a en Jordi els agrada molt disfressar-se. Tant, que avui han entrat a l'habitació dels pares i s'han posat la seva roba! La Pepa farà de mare i treballarà a l'ordinador. En Jordi farà veure que és el pare i anirà a l'hort a fer la feina. I és que no cal esperar-se que sigui carnaval per disfressar-se! Només has de tenir ganes de passar-t'ho bé!
L'excés de calor i la falta de pluja fa que els Fruittis estiguin molt nerviosos darrerament. Per tranquil·litzar-los, en Maduixot decideix organitzar un concurs de pintura. Tot va bé fins que els participants descobreixen un pinzell màgic que pinta sol a casa d'en Gaspatxo. | 0.806217 | curate | {"ca": 0.973656618610747, "es": 0.008650065530799476, "fr": 0.0002621231979030144, "oc": 0.0035386631716906947, "en": 0.007601572739187418, "it": 0.006290956749672347} | |
mc4_ca_20230418_7_92233 | Festival Castell de Peralada | Esdeveniments - Agenda | Catalunya.com
Inici Festival Castell de Peralada
[email protected]
El conjunt monumental del castell de Peralada és l'escenari que acull, des de 1987, aquest festival de música i dansa. La petita població, situada a pocs quilòmetres de les platges de la Costa Brava, compta amb un important patrimoni medieval i una àmplia oferta lúdica i cultural.
El castell, que fou el palau dels senyors de Rocabertí, data de mitjan segle XIV. L'aspecte actual, però, respon a l'estil francès amb què es va remodelar durant el segle XIX. El fet de celebrar-se en un entorn tan singular és un dels trets distintius del festival.
El certamen para especial atenció a la música clàssica, l'òpera i el ballet. En la seva programació hi tenen cabuda també d'altres disciplines i estils, com ara el jazz, el teatre, elpop, el gospel, el flamenc o els espectacles familiars.
Els artistes s'escullen amb rigor i amb una mirada oberta. Des de l'organització es defineix la seva línia com una cerca de "l'excel·lència accessible", mostrant així el seu interès per acostar grans intèrprets a un públic ampli.
Les actuacions es distribueixen en diversos espais, com són l'església del Carme que comunica amb el palau, elpavelló i l'auditori dels jardins del castell.
Peralada es troba al bell mig de la plana empordanesa. La verdor de la regió i la bona conservació del seu llegat històrices sumen als importants equipaments que s'hi han construït.
És seu d'un gran casino, del Museu del Vidre, el Museu del Vi, les Caves Peralada, d'un espectacular camp de golf i d'unhotel spa especialitzat en tractaments relacionats amb el raïm. Es tracta, en fi, d'un enclavament idoni perquè qualsevol visitant pugui trobar alguna activitat que el satisfaci.
Entitat organitzadora Associació Cultural Castell de Peralada
Coordenades GPS X: 3.0113, Y: 42.307925
Telèfon 972 53 82 92
E-mail [email protected]
Web http://www.festivalperalada.com
Associació Cultural Castell de Peralada | 0.79986 | curate | {"ca": 0.9344016024036054, "en": 0.04807210816224337, "es": 0.017526289434151226} | http://www.catalunya.com/festival-castell-de-peralada-1-1-13582?language=ca |
oscar-2301_ca_20230418_5_288808 | REPÚBLICA TV l'informa que de conformitat amb el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, protegim les seves dades, segons els nous requeriments de la normativa europea (Reglament General de protecció de dades, RGPD 2016/679 UE) i per això, podríem demanar-vos el vostre consentiment pel tractament de les vostres dades de caràcter personal.
Més informació
Tancar
Política de cookies
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continueu navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitgeu, impedir que siguin instal·lades en el vostre disc dur, encara que haureu de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació en aquest lloc web.
Més informació
Tancar
Disseny web
A ThE ORaNgE PrOjeCT realitzem pàgines web per a tot tipus de negocis, especialment en l'àmbit de la petita i mitjana empresa. Oferim un servei global que va des del disseny del lloc web fins a la seva posada en marxa, amb tot el que això comporta. Si desitgen informació, sense cap tipus de compromís, no dubteu a consultar el nostre lloc web i contactar amb nosaltres.
www.theorangeproject.cat
Tancar
Inici Arxiu de programes
"De la mà de la cultura", avui «La Vila del Llibre» de l'Escala
Arxiu de programes
"De la mà de la cultura", avui «La Vila del Llibre» de l'Escala
De la mà de la cultura
0 Comentaris
14-02-2019
"De la mà de la cultura", avui «La Vila del Llibre» de l'Escala.
Entrevistem l'Enric Bono, promotor de la «Vila del llibre» que ens parla de la Vila del Llibre 2019 a l'Escala.
El festival literari d’hivern de la «Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya», arrenca del 22 al 24 de febrer amb un programa per a tots els públics: taules rodones literàries, tallers d’oficis del llibres, espectacles, recitals poètics, un escape room, activitats per a les escoles i contacontes, entre altres activitats.
L’esdeveniment commemora el 150è aniversari del naixement de Caterina Albert a través de diferents propostes en què destaca “Solitud 360º”, una experiència immersiva de música, teatre i fotografia, a més de l’exposició temporal “Solitud, una obra universal” a l’Alfolí de la Sal que mostrarà per primera i única vegada el manuscrit original de Solitud, 270 pàgines amb la lletra original de la Víctor Català.
La iniciativa està impulsada des de l’Ajuntament de l’Escala, amb el suport de VilaDelLlibre.CAT, i aposta per oferir als ciutadans i visitants una proposta de turisme cultural de qualitat que permeti descobrir l’Empordà a l’hivern, tot posant en valor el patrimoni històric, natural i immaterial local.
Dirigit i presentat per Mònica Socias.
0.0
Programes relacionats: "La jugada mestra" avui parlarem de l'ANC, del seu full de ruta "Just o legal", avui parlarem de dret penal "Incorrectes" avui «Els nouvinguts s'han d'integrar a Catalunya?» "De la mà de la cultura", avui parlarem de l'amor entre persones a la literatura "La jugada mestra" avui parlarem de l'espionatge i l'atac judicial a la llengua "Just o legal", avui iniciem el programa parlant d'hipoteques "Incorrectes" avui el «CatalanGate» i l'espionatge massiu "De la mà de la cultura", avui parlarem del Centenari de Guillem Viladot "La jugada mestra", avui debatrem sobre la situació política actual "De la mà de la cultura", avui parlem de «Gèneres fantàstics» | 0.715222 | curate | {"ca": 0.9874305758550131, "fr": 0.005261619409529378, "es": 0.0035077462730195848, "en": 0.0029231218941829875, "th": 0.0008769365682548962} | http://republicatv.cat/blog/de-la-ma-de-la-cultura-041/ |
macocu_ca_20230731_2_112678 | Pregunta'ns
4. Gestionar els resultats
A la pantalla de resultats podem marcar aquells registres que ens interessin per exportar-los. Per defecte està marcat Total record, però podem triar dues opcions més: Author, Title, Source o bé plus Abstract. A continuació triarem el tipus de format en què el volem exportar.
Per exportar-los al gestor de referències bibliogràfiques Mendeley, seleccioneu el format RIS-Format export i us descarregarà un fitxer que podreu afegir a Mendeley. | 0.714056 | curate | {"es": 0.023157894736842106, "cs": 0.004210526315789474, "ca": 0.9726315789473684} | |
macocu_ca_20230731_2_53204 | Joan Feliu i Escudé S.P. (1915-1991): poesies / esbós biogràfic, selecció i notes a càrrec del Dr. F. Torrella i Niubó ; pròleg del R.P. Andreu Trilla i Llobera ; epíleg de Mn. Josep M. Martí Bonet ; il·lustracions de Joan Bta. Martí Bonet Torrella i Niubó, Francesc | 0.674603 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_43049 | • Conspiracions monàrquiques en temps de la República
La conspiració contra la República va néixer amb ella. El primer impuls insurreccional va procedir dels monàrquics; la dreta monàrquica (latifundistes, exèrcit, església) no va acceptar mai la Constitució. El pioner d'aquesta trama va ser un grup de nostàlgics primorriveristes com els generals Barrera, Ponte i Orgaz, que des de maig de 1931 havien intentat afegir a la seva causa oficials descontents amb la reforma militar del president Azaña i monàrquics adinerats disposats a finançar un cop d'Estat.
Del general Sanjurjo al general Franco. Les conspiracions antirepublicanes van ser sempre una constant. El general Sanjurjo va intentar sense èxit l’aniquilació de la República el 1932 i el general Franco va liderar la sublevació que desencadenaria la guerra civil i la fi del somni republicà.
La decisió del Govern, el gener de 1932, de substituir el general Sanjurjo al front de la Guàrdia Civil i rebaixar-lo nomenant-lo cap del cos de Carabiners motivà que aquest general s'apropés als conspiradors i esdevingués el responsable màxim de la trama colpista. El juny de 1932 es detenia el general Barrera i alguns civils pel complot monàrquic a Las Palmas i a començament d'agost la policia desarticulà grups civils d'extrema dreta que havien de donar suport a un cop d'Estat inspirat per l'aristocràcia monàrquica, ideat per Barrera i protagonitzat per Sanjurjo. Aquest general va efectuar el pronunciament el dia 10 a Sevilla, però la "sanjurjada" no va reeixir.
A l’Escala, en arribar la notícia de la sublevació, el govern local presidit per Rafel Callol Pasqual (1876-1955), segons m’havia explicat el meu avi Jaume Sastre Daunis (1901-1990), llavors regidor d’aquell primer consistori republicà, va convocar una concentració davant l’ajuntament en senyal d’adhesió al règim republicà que va treure estusiastament al carrer bona part de la població amb al·legories de la República i retalls de premsa de l’intent de cop que acabarien socarrimats.
Ja abans, el 27 d’agost de 1931, havia recorregut els carrers de l’Escala en manifestació l’Associació de Nens de Jesús i Fills de Maria Immaculada de Girona, instal·lada uns dies a l’Hostal Empúries, emetent proclames antirepublicanes i anticonstitucionals fins que, em comentava un dia l’escalenc Sidon Pascual Callol (1913-2002), la indignada pressió popular els foragità. Els sectors tradicionalistes escalencs, tot i que minoritaris, mai no amagaren la seva complicitat amb els que feien ostentació del vell règim.
A la nostra població, com a moltes altres, l’església i la rectoria (llavors al carrer Enric Serra), essent rector el respectat Carles Costa Albert (1870-1944), eren centre de trobada dels sectors ultraconservadors locals afins a les tesis conspiracionistes. Els bisbes integristes i monàrquics d’extrema dreta, que havien accedit a l’episcopat durant la dictadura de Primo de Rivera, havien rebut la República amb hostilitat: no estaven disposats a cedir els seus privilegis terrenals tradicionals. A partir de la separació Estat-Església es va produir una bipolarització entre els sectors catòlics i monàrquics i els laics i republicans que explica les raons de la conflictivitat que s’apoderà de l’Escala després del 18 de juliol de 1936.
El general Barrera, visceral antirepublicà i anticatalà, que havia de succeir el general Primo de Rivera al front de la Capitania General de Catalunya si hagués continuat la dictadura, va ser executat a Barcelona el 20 de juliol de 1936 després de l'inicialment fallit alçament feixista. ...................................................................................................
Aquest preàmbul que acabeu de llegir vol contextualitzar la notícia intitulada 'Conspiraciones monárquicas en Gerona' publicada pel diari madrileny Luz (1932-1934) el 5 d'octubre de 1932:
El castell de Requesens, centre de complots monàrquics i ubicat des de Madrid erròniament a Portbou, va ser l'indret on el 1932 es va refugiar el general Barrera i des d'on va creuar el massís de l'Albera camí de França. (Fotografia: Paula-Justi).
"El general Barrera ha aparecido en París; barba, bigote, gabardina y boina: la clásica caracterización del huido. Para huir ha tenido mes y medio de tiempo. El general -dice Artois, el compañero que da la primera noticia desde la capital de Francia- estuvo en Barcelona mientras la policía le buscaba. Se hallaba oculto confortablemente en un convento. En el auto de un industrial se traslada a un pueblecito de la provincia de Gerona, próxima a la frontera, y desde este punto pasa a Francia.
Desde un pueblecito de Gerona... Hablemos, pues, de Gerona. Más concretamente: de Port-Bou, Garriguella, Selva de Mar, Llansá, Cabanas, Darnius, Agullana, Vilabertrán, Pau y hasta Rosas y La Escala. Todos estos pueblecitos han sido y son centros de conspiración monárquica. Por confidencia autorizada que se me hace, es innegable que el cura párroco de Garriguella, juntamente con otros individuos, estaba enterado y preparado para el movimiento monàrquico del 10 de agosto, así como que en aquella casa-rectoría se celebraron reuniones. Y lo mismo en Selva de Mar, donde la concurrencia de forasteros, días antes del complot, era numerosa; en Llansá, adonde acudía una verdadera caravana de curas y de monárquicos.
El centro-eje catalán era Gerona. El Gobierno, urgentemente, debería saber qué clase de militares, entre ellos alguno de alta graduación, acudian a reunirse, y se reunían, con otros elementos de marcada tendencia monarquizante, en una casa -en otro tiempo Intendencia Militar- de la calle de la Ginesta. En esta casa -salida a las dos calles- eran muy frequentes las reuniones.
Hablemos ahora de Port-bou. En este pueblecito fronterizo tiene una finca el ex duque del Infantado. En esta finca el dia 3 de agosto hubo cinco automóviles de la matrícula de Pirineos Orientales (Francia: N.T. ), más de cincuenta caballos y numerosas personas. Por cierto que a determinada persona, excursionista que se disponía a visitar el Castilló, se le obligó a abandonar inmediatamente la propiedad.
Es de advertir que de Francia se puede entrar en territorio español, por terrenos de dicha propiedad, sin ser visto por nadie. Yo quiero señalar que nada tendría de particular que en la finca aludida se celebrasen reuniones de monárquicos expatriados y de los otros. Además, el director general de Seguridad (...) puede llamar a su presencia a determinados agentes que prestaron vigilancia un tiempo en la frontera de Port-Bou y que descubrieron el paso de armas por el "Coll de Vilamaniscle", pues pudiera comprobarse que por aquella finca los jesuitas pasaron sus capitales a Francia. I es por esta finca por donde Barrera se internó en Francia.
Por la situación topográfica de la misma y las circunstancias políticas que en ella concurren -¿hace falta remarcarlas más?- se debió redoblar la vigilancia. Por ella han entrado y salido quienes quisieran entrar y salir. Y ya que entonces no se vigiló como debiera, vigílese ahora. Que la conspiración monárquica continúa siendo activísima. (...)".
Nota.- Les reunions que se celebraven a la casa del carrer Ginesta de Girona tenien com a únic i conegut objectiu organitzar una lògia maçònica i la finca de l’exduc de l’Infantat no era a Portbou sinó el castell de Requesens.
1-L'Escala al mapa | 0.530815 | curate | {"ca": 0.5679791466593497, "es": 0.41391137330223626, "en": 0.013582110028810539, "it": 0.0035670187954451914, "ru": 0.0009603512141583207} | |
mc4_ca_20230418_12_446215 | Atorgats els Premis Ciutat de Barcelona 2017 | Premsa Institut de Cultura de Barcelona - ICUB
Nota de premsa — 1 febrer 2018 11:42
- L’acte de lliurament tindrà lloc el dijous, 15 de febrer, al Saló de Cent en un acte presidit per l’alcaldessa, Ada Colau, i conduït per la periodista de betevé Eva Arderius
El proper dijous, 15 de febrer a les 18.00 hores, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el Comissionat de cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, presidiran la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2017. L’acte tindrà lloc al Saló de Cent i serà conduit per la periodista de betevé Eva Arderius. Amb direcció artística de Xavier Ricart i projecte d’il·luminació de Pep Bracons, la cerimònia es vincularà al Festival Llum Barcelona 2018, que enguany –del 16 al 18 de febrer– celebra la seva edició més ambiciosa.
El disseny de la imatge d’aquesta edició dels Premis Ciutat de Barcelona és obra de Miriam Ortega, alumna de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques ESDAP Campus Llotja. Ortega ha estat la guanyadora del concurs organitzat per aquesta escola pública de disseny de la ciutat.
El jurat, integrat per Ester Estela (presidenta), Raül Sanchis, Amadeu Carbó i Jesús Ventura, ha atorgat, per unanimitat, el premi a l’Associació de Festes de la Plaça Nova pel projecte “4 ¼ – 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona”; per la qualitat i l’originalitat de les cinc exposicions realitzades, pels treballs de recerca i documentació duts a terme i pel que representa per la recuperació i salvaguarda de la memòria col·lectiva d’un barri perdut.
El jurat, integrat per Curro Claret (president), Andrea Gómez, Nieves Berenguer, Jordi Canudas i Clara Nubiola, ha atorgat, per majoria, el premi al projecte Hack the school de la Fundació Jaume Bofill, per la manera d’entendre i utilitzar el disseny com a eina de transformació social i col·lectiva, implicant els diferents agents a participar en un procés col·lectiu de reflexió, proposta i implementació. Emfatitzant que una obra de disseny és també una estratègia de treball per a la resolució de projectes que millora la vida de les persones.
Podeu descarregar-vos imatges dels premiats en aquest enllaç.
NP Guardonats Premis Ciutat de Barcelona bis | 0.887772 | curate | {"ca": 0.9995515695067264, "km": 0.0004484304932735426} | http://premsaicub.bcn.cat/2018/02/01/atorgats-els-premis-ciutat-de-barcelona-2017/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_49598 | La pèrdua de memòria associada a la malaltia d’Alzheimer podria ser la conseqüència d’una disminució dels nivells de glucosa en l’hipocamp, això és, la regió del cervell implicada en el processament i l’emmagatzematge de la memòria. Així ho suggereix un nou estudi dut a terme per investigadors de la Facultat de Medicina Lewis Katz a la Universitat de Temple a Filadèlfia (EUA), en el qual es mostra que el dèficit de glucosa en l’hipocamp desencadena la hiperfosforilització de la proteïna tau i la seva agregació en cabdells neurofibril·lars, altament tòxics per a les neurones. Un efecte, a més, que ja resulta clarament visible en les primeres fases del deteriorament cognitiu durant la mitjana edat.
Com explica Domenico Praticò, director d’aquesta investigació publicada a la revista «Translational Psychiatry», «en els últims anys, els avenços en les tècniques d’imatge, molt especialment en la tomografia per emissió de positrons (PET), ha permès als científics identificar canvis subtils en els cervells dels pacients amb diferents graus de deteriorament cognitiu lleu. I un dels canvis que s’han comunicat de manera consistent en els estudis és una disminució de la disponibilitat de la glucosa en l’hipocamp ».
Sistema defensiu neuronal
La proteïna tau té un paper fonamental en el funcionament de les neurones cerebrals. El problema és que quan és hiperfosforilada, aquesta proteïna tau s’agrega formant cabdells neurofibril·lars que resulten altament tòxics, quan no letals, per a les neurones. Tal és així que, segons indiquen alguns estudis, aquesta agregació de la proteïna tau, i no tant l’acumulació de les plaques beta-amiloide, és la responsable de la mort de les neurones i, per tant, del deteriorament cognitiu associat a algunes malalties neurodegeneratives, molt especialment a l’Alzheimer.
Com indica Domenico Praticò, «la proteïna tau fosforilada precipita i s’agrega al cervell formant cabdells i induint la mort neuronal. En general, una major quantitat de cabdells neurofibril·lars de proteïna tau s’associa amb un grau de demència més avançat ».
En aquest context, ja se sap que, contràriament a com succeeix en altres òrgans, la glucosa és l’única font utilitzada per les neurones del cervell -inclòs el hipocampo- per obtenir energia. I així mateix, que el descens dels nivells cerebrals de glucosa s’associa amb el deteriorament cognitiu i, per tant, amb la malaltia d’Alzheimer. Però aquest dèficit de glucosa, és la causa o, per contra, una simple conseqüència de la disfunció neurològica?
Per respondre a aquesta pregunta, els autors van emprar un model animal -ratones- al qual se li va administrar, assolida l’edat de 4-5 mesos, 2-desoxi-D-glucosa (2-DG) durant diversos mesos. I, exactament, què fa aquesta 2-DG? Doncs evita que la glucosa sigui captada i utilitzada per les cèl·lules. Així, i un cop conclosa la fase de ‘tractament’ amb 2-DG, els animals van ser sotmesos a diferents proves per avaluar la seva capacitat de memòria. I el que es va observar és que aquells que van rebre 2-DG van obtenir uns resultats significativament pitjors que els ratolins ‘control’.
Així mateix, l’anàlisi microscòpic va revelar que les neurones en els ratolins tractats amb 2-DG mostraven una funció sinàptica anormal, el que suggeria que les vies de comunicació neuronals estaven greument danyades. Més concretament, els autors van veure una reducció significativa en l’anomenada ‘potenciació a llarg termini’, això és, la intensificació duradora de la transmissió de senyals entre les neurones per assegurar el processament i emmagatzematge de la memòria. És més; els hipocamps dels cervells dels ratolins tractats amb 2-DG també van mostrar una elevada concentració de proteïna tau fosforilada i una gran quantitat de neurones mortes.
Finalment, els autors van avaluar la presència en els cervells dels ratolins tractats amb 2-DG d’una proteïna que, anomenada ‘p38’, és alliberada per les neurones en situacions de dèficit de glucosa, molt probablement com a mecanisme defensiu, i que a la llarga indueix la fosforilació de la proteïna tau. I d’acord amb els resultats, els cervells van mostrar un notable augment de p38, fins al punt que els investigadors es mostren convençuts que el dany en la capacitat de memòria és una conseqüència directa d’aquest increment de p38.
Com destaca Domenico Praticò, «els nostres troballes són molt interessants. Ara ja comptem amb una gran evidència acumulada que suggereix que la proteïna p38 està implicada en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer ».
Nova diana terapèutica
En definitiva, l’estudi confirma que els episodis, tot i de curta durada, en els quals es produeix un dèficit de glucosa són perjudicials per al cervell.
Com refereix el director de la investigació, «hi ha una elevada probabilitat que aquests episodis estiguin relacionats amb la diabetis, una malaltia en la qual la glucosa no pot entrar a les cèl·lules. De fet, la resistència a la insulina associada a la diabetis tipus 2 és un factor de risc conegut per a la demència ».
En conseqüència, el següent pas serà avaluar si la inhibició de la proteïna p38, responsable de la fosforilació de la proteïna tau, evita el deteriorament de la memòria fins i tot en les situacions en què els nivells de glucosa en el cervell són deficients.
Com conclou Domenico Praticò, «es tracta d’una nova via d’investigació molt interessant. I és que un fàrmac que inhibeixi específicament aquesta proteïna podria ser molt beneficiós per als pacients ».
Font: ABC.es
ShareTweetPin itShare
Centres aloïs
ESPAI FEM MEMÒRIA
colabora
serveis
CONEIX-NOS
L’AFA Baix Llobregat (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Baix Llobregat) és una entitat sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública, nascuda el 1994 amb la finalitat de donar suport i millorar la qualitat de vida de tots els afectats per la malatia d’ Alzheimer. | 0.841693 | curate | {"ca": 0.9788913677707225, "en": 0.01252788742062811, "oc": 0.003775527715805732, "fr": 0.0022309936502488414, "la": 0.0013729191693839025, "pt": 0.0012013042732109147} | https://afabaix.org/el-deficit-de-glucosa-al-cervell-provoca-la-perdua-de-memoria-en-lalzheimer/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.