id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_7_617585 | Carmelites Descalços Província Ibèrica - Notícies - El papa Francesc
i la festa de l'Epifania
El papa Francesc ens recorda i explica el significat dels Reis Mags i dels pastors de Betlem que van anar a adorar el Nen Jesús en veure l'estel.
Els primers li donen a l'Epifania “un aire d'universalitat”. “Aquest és el batec de l'Església quan desitja que tots els pobles de la terra puguin trobar Jesús i tenir l’experiència del seu amor misericordiós”.
El Pontífex ens diu que totes tenim “un gran consol en veure l'estel, és a dir, en sentir-nos guiats i no abandonats en el nostre destí”.
“L'estel és l'Evangeli, la Paraula del Senyor”. “Aquesta llum ens guia vers el Crist. Sense escoltar de l'Evangeli no és possible trobar-ho!”, afirma.
“Els pastors i els Mags són molt diferents entre ells, però tenen alguna cosa en comú: el cel. Els pastors de Betlem van córrer a veure Jesús no perquè fossin particularment bons, sinó perquè vetllaven en la nit i, alçant els ulls al cel, van veure un senyal, van sentir el seu missatge i el van seguir”.
Els Mags “van escrutar el cel, van veure un nou estel, van interpretar el senyal i es van posar en camí”. Així, “els pastors i els Mags ens ensenyen que per trobar Jesús cal saber alçar la mirada al cel, no replegar-se en un mateix, sinó tenir el cor i la ment oberts a l'horitzó de Déu, que sempre ens sorprèn, sabent acollir els seus missatges i respondre amb promptitud i generositat”.
“Els Mags, en efecte, seguint l'estel van arribar al lloc on es trobava Jesús” i la seva experiència “ens exhorta a no acontentar-nos amb la mediocritat, a l´‘anar fent’, sinó a buscar el sentit de les coses, a escrutar amb passió el gran misteri de la vida”, diu el Papa.
A més, “ens ensenya a no escandalitzar-nos de la petitesa i de la pobresa, sinó a reconèixer la majestat en la humilitat i saber-nos agenollar davant seu”.
En definitiva, “eren homes prestigiosos, de regions llunyanes i cultures diverses, i s'havien encaminat vers la terra d'Israel per adorar al rei que havia nascut”.
“L'Església des de sempre ha vist en ells la imatge de tota la humanitat, i amb la celebració de l'Epifania vol gairebé guiar respectuosament a cada home i dona d'aquest món cap al Nen que ha nascut per a la salvació de tots”.
El Sant Pare també ens recorda que en la nit de Nadal Jesús es va manifestar als pastors, “homes humils i menyspreats”. “Van ser ells els primers a portar una mica de calor a aquella freda cova de Betlem”. | 0.881497 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ocdiberica.com/ca/noticia/1048/el-papa-francesc-1048/veure |
mc4_ca_20230418_13_539015 | Fanculers. 1: la Fàbrica de Nata | Librería Online TROA. Comprar libro
FANCULERS. 1: LA FÀBRICA DE NATA
Carles Sala I Vila / Eloi Sala I Vila
ISBN: 978-84-246-5297-5
Colección: Fanculers
Al mig del Camp Nou cau (sí, sí, cau) un talp. I just en mig d'un entrenament del Barça. Per sort ningú no se n'ha adonat... ningú? I aquest personatge petitó, de color verd i amb orelles punxegudes? És la Fanzina, una follet culer que salva el talp i el convida a quedar-se amb els fanculers: una colla d'amics tan petits que ningú no els veu i que viuen al camp del Barça. Quina sort, perquè són molt i molt culers. I quina sort que el talp no s'hagi trobat amb la Ratata, una rata dolenta que sempre busca problemes.
Carles Sala I Vila / Roser Calafell | 0.544631 | curate | {"en": 0.11279229711141678, "es": 0.1361760660247593, "zh": 0.013755158184319119, "pt": 0.03163686382393398, "ca": 0.6492434662998624, "oc": 0.05639614855570839} | https://www.troa.es/libro/fanculers-1-la-fabrica-de-nata_815416 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_309815 | Jo personalment si , ens estalviariem moltes collonades sobre si aquest ha permes que sortis aquell, que si aquell no ha volgut pactar amb aquell altre , que si s´ajunten 3 contra 1 etc etc Qui tregui majoria absoluta en primea volta : alcalde I si no els 2 mes votats a segona volta i el que guanyi : alcalde LA decisio ja no seria de pactes entre partits , seria totalment de la gent
Doncs mira sí, no estaria malament. Serviria per canviar el sentit de vot. Si per exemple a la primera volta molta gent a votat un partit que no ha tret representació parlamentària i té una ideologia molt smeblant a un partit que s'ha quedat a poquet de treure majoria absoluta, doncs passaria a votar al de majoria absluta, si fos un votant inteligent i no sectari es clar. | 0.827573 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_66119 | AMPLIACIÓ:Cospedal confia que el resultat del 21-D a Catalunya serà “molt més favorable a una Espanya unida”
La ministra subratlla que l’exèrcit “s’ensinistra permanentment davant qualsevol atac a la democràcia o a la integritat d’Espanya”
ACN Reus.-La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, s’ha mostrat plenament confiada que la situació després de les eleccions del 21-D serà “molt més favorable a una Espanya unida i amb governs que compleixin la legalitat” i ha preferit no plantejar hipòtesis sobre un eventual reforç de la presència de l’exèrcit a Catalunya. La ministra ha afirmat que estan “permanentment preparats” per fer front a possibles ciberamenaces i, també, les que puguin produir-se amb motiu d’aquests comicis. Durant una visita a les activitats de l’exèrcit dins l’operació ‘Eagle Eye’ a l’Aeroport de Reus, Cospedal ha subratllat que 120.000 militars “s’ensinistren permanentment per respondre davant qualsevol atac a la democràcia o a la integritat d’Espanya”. D’aquests efectius, 3.300 són catalans de naixement i poc més de 2.000 estan destinats a Catalunya, segons ha detallat.
Cospedal ha visitat les maniobres que l’exèrcit porta a terme des de dilluns i fins aquest divendres al Camp de Tarragona en l’àmbit de la protecció de l’espai aeri. La ministra ha aterrat a l’Aeroport de Reus per presenciar un exercici de resposta a una alerta d’intrusió d’una aeronau hostil, que ha comptat amb la intervenció de dos avions ‘Eurofighter’ i una bateria de defensa antiaèria, així com d’una fragata situada davant la costa tarragonina.
“Operacions com aquesta es realitzen al llarg i ample del territori nacional (···) i és el tercer que fem aquest any. Aquest exercici de Tarragona estava preparat de fa molt de temps per exercitar la triple coordinació d’unitats de diferents exèrcits -el de terra, el de l’aire i l’armada-”, ha defensat la ministra.
María Dolores de Cospedal ha subratllat que l’exèrcit està “permanentment alerta i preparat per defensar l’ordre constitucional i protegir la seguretat de les famílies espanyoles” i ha abundat que els 120.000 efectius militars presents en territori de l’Estat “estan permanentment ensinistrant-se per respondre davant qualsevol atac a la democràcia o a la integritat del nostre país”.
Tots els efectius, ha afegit la ministra, “són importants per defensar una nació avançada, democràtica i amb un model de de convivència fonamentat en la llibertat i el respecte dels Drets Humans”. Tot i que de vegades la tasca de les forces armades “sembla invisible”, ha admès Cospedal, aquesta feina “és molt real” i “fonamental”.
Dos expedients militars oberts per les amenaces de dos civils damunt un tanc de l'exèrcit
D’altra banda, Cospedal ha explicat que s’han obert dos expedients “en l’àmbit militar” arran de la difusió d’un vídeo en què dos civils proferien amenaces contra Puigdemont i Iglesias damunt un tanc de l’exèrcit. “Es tracta d’un comportament no acceptat en l’àmbit militar perquè un civil no pot pujar a un carro quan està caminant, més enllà d’exhibicions o desfilades, i per això s’ha iniciat una investigació i expedients. Seguiran el seu curs i es prendran les mesures corresponents”, ha manifestat la ministra des de Reus.
Els fets es van produir a Saragossa el divendres passat, 8 de desembre, patrona d'Infanteria de l'exèrcit espanyol. En el vídeo es pot veure com l'autor de l'enregistrament es troba sobre el tanc i diu que està buscant "solucions als problemes d'Espanya" i que donaran "una sorpresa a Puigdemont". "70 tones de pur amor i pura democràcia", afegeix mentre apareix un company seu, també civil, a la imatge. El vídeo finalitza amb un "Coletas, el següent ets tu, cabró", en referència a líder de Podem. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/cospedal-confia-que-el-resultat-del-21-d-a-catalunya-sera-molt-mes-favorable-a-una-espanya-unida-2 |
mc4_ca_20230418_14_785676 | ESMUC > L'Escola > Serveis > Parc d'Instruments > Formació i recerca > FIRES I CONGRESSOS > CAT
Nom Ciutat Mes Descricpció Tipus
FIRAMUSIC Vic Setembre FIRA MUSIC neix amb l'objectiu de crear una plataforma de comunicació i un espai de negoci que sigui punt de trobada entre músics i comerciants d'instruments musicals, en el marc d'un dels mercats de música en viu més important del país, al Mercat de música Viva de Vic, que celebrarà la seva 26 edició aquest 2014 Instruments Musicals
BARCELONA FIDDLE CONGRES Barcelona Febrer És una iniciativa de L’ESMUC on s’ofereix un espai dirigit a escoles de música, conservatoris, alumnes i professionals de la corda fregada. Un espai on trobar-nos, crear punts en comú, observar, escoltar, parlar i reflexionar a través de diverses activitats en diferents formats: ponències, debats, tallers, espais oberts, performances, escenari obert, workshop, conferències, concerts, masterclass, taules rodones, etc. Instruments de corda fregada
FIRA DE LUTIERS DE CERVERA Cervera Juliol El visitant de la fira podrà admirar diferents mestres lutiers, la forma dels seus instruments, analitzar-ne les parts, observar els dissenys dels diferents models i els materials. Les escoles de luteria, al llarg del temps, han estat molt importants per la gran varietat de sonoritats que han sorgit dels seus instruments. Us proposem que participeu a l'onzena edició de la fira, tot gaudint dels petits detalls, els quals moltes vegades són del més rellevants d'apreciar. Lutiers
FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA Manresa Octubre
FIRA PASSEIG
FIRA DE LUTIERS I D'INSTRUMETNS DE SEGONA MA Girona Març Una fira que preten ser un punt de trobada de músics, grups musicals, escoles i empreses artesanes de casa nostra, mitjançant una programació d´activitats gratuïtes per tothom.
Fira d´intercanvi, tallers, concerts, Master Class i d´altres durant tot el dia. Varis
Firamusic
Data actualització: 27/03/2015 | 0.837243 | curate | {"ca": 0.9449396958573676, "pt": 0.014682747771368642, "fr": 0.0036706869428421605, "es": 0.023072889355007866, "zh": 0.006292606187729418, "sv": 0.0026219192448872575, "en": 0.0047194546407970635} | http://biblioteca.esmuc.cat/index.php/L-Escola/Serveis/Parc-d-Instruments/Formacio-i-recerca/FIRES-I-CONGRESSOS/CAT |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_163650 | Repasso el que he escrit poques hores abans de la concentració prevista per a la tarda del diumenge 29 de setembre, a Palma, de la marea verda que defensa l'ensenyament públic balear. Repasso el que he vist durant el cap de setmana de la Mercè a Palma, les converses, les mirades, les samarretes, les pancartes, l'alegria de la dignitat, la resolució del gest, el valor de qui no es pensava tenir-ne tant de guardat. Celebro el triomf que ja resulta de la mobilització i espero... Perquè ens han tornat l'esperança -a mi segur!- de que no som una societat adormida davant les agressions als nostres drets socials, de que no hi ha por que no pugui superar-se, de que la partida no s'ha acabat i de que no tenim perquè resignar-nos a perdre-la.
Passada l'eufòria -que no dubto que tornarà d'aquí a una estona, perquè la sento agitar-se-, procuro repassar altres coses que puguin servir-me -servir-nos- aquí, a Catalunya, que no ha estat llargament allunyada de les lluites recents, però que les ha convertit en decebedorament monotemàtiques. No és que les mobilitzacions recents a Catalunya -les de la independència- no tinguin sentit: és que no n'hi ha prou. I com que hi pot haver qui pensi -llombrígolament- que la marea verda balear és el reflex de la quatribarrada i l'estel i para de comptar, potser valdrà la pena de parlar de què ha congregat tanta energia -i tanta bona gent!- en aquestes dues setmanes de vaga i mobilització ciutadana.
Una protesta que no és ni només pel català ni “contra Madrid”.
Les Balears no són el País Valencià -per començar amb una obvietat- ni tampoc la política lingüística de les Illes ha anat de la mà amb la del Principat en matèria d'immersió. Atacs al marge -que ja n'hi havia hagut i no pocs-, l'ensenyament en i del català gaudien de relativa bona salut, després dels anys d'alternança política -PP-Pacte de Progrés-PP-Pacte de Progrés- i en mig d'unes condicions propícies a les comunitats rurals, però més difícils a les urbanes, travessades per migracions constants -des de la Península, des del món sencer- en els darrers quaranta anys, si no més. Però la “crisi” econòmica tornà al govern al PP el 2011 i les coses començaren a canviar bo i de veres. El PP balear de 2011 ja no era el de Jaume Matas: el vent se l'havia endut a cop d'imputació i ara venia renovat i més engominat que mai. Per a aquests nous dirigents, més inexperts i prefabricats a còpia de manual FAES, el rècord de 35 diputats els donava la raó en qualsevol cosa que volguessin fer: com deia el seu presumpte líder “vamos a hacer lo que tenemos que hacer y lo haremos porque lo tenemos que hacer” (frase gloriosa coronada per aplaudiments rabiosos de les bases, en un moment d'èxtasi).
Val la pena recordar que totes les administracions conservadores del Reino de España -o sigui, gairebé totes, Catalunya inclosa- estaven d'acord en aquests quefers d'urgència: retallar serveis públics, obrir oportunitats per al seu reemplaçament privat, acomiadar treballadors per provocar la por dels que conservessin el lloc de treball i procedir a desmantellar en la mesura del possible l'estat dit del benestar. No és que fos un programa nou, però l'estat de xoc en facilitava la posada en pràctica i, de pas, s'acomplien les màximes neoliberals que de dècades enrere anunciaven la bona nova: de l'aprimament de l'estat en sortiran els recursos de la prosperitat (al menys de la seva). Ningú no volia retallar -mentien-, però per a uns la disbauxa socialista-, per d'altres la irresponsabilitat dels que havien viscut per sobre de les seves possibilitats- i per d'altres Madrid, obligaven a fer-ho. La veritat és que es delien per fer-ho, però no disposaven del consens, i ara tenien l'excusa i la pressió germano-comunitària...
Com es concretaren les coses a les Balears? Com a tot arreu: tisorada a la sanitat, a l'ensenyament, a l'assistència social, a la conservació del patrimoni natural, als drets dels treballadors i treballadores, etc. En mig de l'allau, els i les balears respongueren com a tot arreu: a la defensiva. I no foren ni més ni menys actius que a la resta d'Espanya: tot depèn del tema, del lloc i del moment. Ni les protestes puntuals foren, per tant, totes pel català, ni foren totes contra Madrid: l'enemic era a casa (com gairebé sempre).
Comptaven els neoppepperos balears amb l'oportunitat de fer una passa més que convertia la seva política en específica i (amb perdó) valenciana: allunyar per sempre més l'ombra del catalanisme que tant de mal electoral els havia fet i que tants complexos i disgustos havia generat en les anteriors fornades de dirigents. En la seva manera de veure-ho, era el moment de castellanitzar (españolizar) el sistema educatiu, font de tots el mals. I si no era la font de tots els mals, doncs... tant se valia! Al menys podria ser la manera -creien els més intel·ligents i cínics- de posar un tascó entre les classes populars -catalanistes vs. espanyolistes- i impedir la formació de nous consensos transversals anti-crisi que poguessin fer tornar al govern alguna nova versió del Pacte de Progrés.
Una protesta anunciada: un èxit inesperat.
No és que vulgui dir que jo ja ho deia o que es veiés a venir, però tampoc estava tant lluny de les perspectives pensar que tard o d'hora hi podia haver una vaga contra la política educativa del govern Balear. Després dels primers intents frustrats d'aconseguir que pares i mares dictessin motu proprio la pràctica mort del català a l'escola reclamant el castellà com a llengua vehicular, en nom de la libertad de elección (un dels fracassos més sonats del PP Balear que molt poc s'ha comentat fora de les Illes), el desconcert governant portà a l'exercici de la pura i simple coacció. Si la gent no havia respost a l'oportunitat d'abandonar el català, tal i com els Bauzá-boys&girls esperaven, era per un únic motiu que poguessin concebre: la imposición catalanista. Per tant, el Govern Balear es llençà pel pendent de les sancions i les prohibicions, vulnerant drets fonamentals del professorat, per preparar el terreny a una nova ofensiva: el TIL, del que ja parlarem...
A la primavera les perspectives eren bones per al govern, la vaga docent no havia arribat durant el curs 2012-13 i el curs 2013-14 semblava contenir l'oportunitat d'una vaga de poca entitat a la que es pogués respondre amb l'expedient de vaga de privilegiats, irresponsables, catalanistes malvats, etc. Els sindicats dubtaven (per no dir una altra cosa) i els docents coneguts (vull dir, per mi) no creien gaire en les possibilitats d'èxit d'una convocatòria de vaga, ni en cap mena de conseqüència pràctica d'una vaga reeixida, amb un oponent tant agressiu i parlamentàriament majoritari.
El moment era propici i amb estiuitat i alevosía (gran paraula! ), la lliure elecció de llengua vehicular donà pas al trilingüisme (que en aquest cas no vol dir tres llengües sinó la llengua dels trileros). En qüestió de setmanes els centres havien de preparar, abans de marxar de vacances, uns nous projectes acadèmics adequats per a la formació vehiculada en tres llengües -castellà, català i anglès- en pla d'igualtat, fent saltar pels aires els decrets de mínims, la libertad de elección i el seny més elemental. Els mateixos que retallaven professorat, eliminaven serveis de suport bàsic i serveis complementaris no menys bàsics, restant possibilitats a l'ensenyament públic de qualitat, asseguraven ara que amb quatre cursos per a un centenar de professors i professores es podrien impartir en anglès les matemàtiques, la història, la física, etc. fins a completar un 33% de l'horari lectiu d'un curs per l'altre i que el salt de qualitat de l'ensenyament balear -afectat negativament per la imposició del català, gosaven dir alguns- seria espectacular. I, efectivament, l'espectacle era apunt d'arribar, però pensava protagonitzar-lo la conselleria: quan tres directors de centres menorquins (un d'ells simpatitzant del PP, per cert) comunicaren que els consells escolars dels seus centres havien rebutjat el canvi -decisió correcta segons la llei i aviat emparada judicialment per la suspensió cautelar del TIL- se'ls hi obriren expedients i se'ls separà del servei.
La vulgata de la vida del professorat, explicada per alguns, assegura que cobren molt, treballen poc i tenen unes vacances molt llargues. Una marea verda estava apunt per desmentir tanta collonada. En ple mes d'agost, una assemblea de docents es plantava i començava el procés per a convocar una vaga, sense el suport sindical d'entrada, per la via de la recollida de signatures. La iniciativa reeixia, els sindicats -passades les primeres reticències- s'hi afegien amb entusiasme i la vaga es convocava... amb caràcter indefinit!!! I, com hem pogut comprovar amb admiració -i una mica de sana enveja-, no només es convocava: explotava.
Finalment, les retallades feien desfermar-se la protesta continguda de la sanitat, dels serveis socials, dels drets laborals, de la protecció mediambiental i demés en el lloc més propici: aquell espai d'unió que és -o que hauria de ser- l'escola. Perquè a l'escola es donen la mà treballadors i treballadores de totes menes, des de dins o des de fora, com a docents, com a administratius, com a usuaris, com a familiars... I perquè, no ho oblidem mai, una munió de professionals responsables han tingut el coratge de jugar-se el salari i la feina (que no tothom és funcionari, o té plaça definitiva o treballà on voldria) en bé de tothom. I amb tot el carinyo a d'altres mobilitzacions de dia festiu, aquesta sí que és una aposta trencadora i arriscada en els temps que corren.
Publicat per Martí a 16:02 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dijous, 5 de setembre de 2013
At last, but not least... what are my point? (en resposta a una resposta de Vicent Partal, i III)
Em deia interrogativament el Sr.Partal en la seva resposta: Per exemple, està vosté d’acord en que hi ha un nacionalisme espanyol, estructurat com a ideologia, o no? Està vosté d’acord en que hi ha un projecte nacional espanyol bastit des d’una concepció bàsicament historicista que ha derivat gairebé sempre en això que ara en diem supremacisme sí o no? Està vosté d’acord, per cert, en que no tots els espanyols són nacionalistes ni estan obligats a ser-ho? (ho dic arran la llista d’exemples que posa vosté mateix i que jo no seria la que faria). Està vosté d’acord o no en que quan el nacionalisme espanyol ha pres forma política i ha manat o ha influit de forma notable en la societat el seu comportament no ha estat constructiu ni dialogant, ho torne a dir amb les heròiques excepcions que les hi ha?
Anirem per punts. Per exemple, està vosté d’acord en que hi ha un nacionalisme espanyol, estructurat com a ideologia, o no? No hi ha “un” nacionalisme espanyol estructurat com a ideologia, hi ha diverses estructures ideològiques dins del fenomen nacionalista espanyol i dins de qualsevol altre fenomen nacionalista (més o menys, ja n'he dit coses als articles anteriors). Si la pregunta volia dir (perquè no la tinc del tot clara) si jo penso que existeix el nacionalisme espanyol, la resposta és sí, naturalment... jo no treballo per l'ABC, ni El Mundo, ni (afegiu el que vulgueu, a gust).
Està vosté d’acord en que hi ha un projecte nacional espanyol bastit des d’una concepció bàsicament historicista que ha derivat gairebé sempre en això que ara en diem supremacisme sí o no? No estic d'acord en que hi hagi “un” projecte nacional espanyol, i, per tant, no puc admetre que tots els projectes nacionals espanyols que hi ha hagut siguin “supremacistes”: n'hi ha que sí i n'hi ha que no. L'anàlisi dels fenòmens complexos (i tots els nacionalismes ho són prou) no admeten respostes simplificadores. Aquesta mena de respostes serveixen per a fer eslògans, no per al debat rigorós, i probablement per això són respostes molt ben rebudes en les discussions polítiques (són fàcils de repetir i de difondre com a consignes i els polítics professionals s'hi aficionen fàcilment).
Està vosté d’acord, per cert, en que no tots els espanyols són nacionalistes ni estan obligats a ser-ho? Òbviament que estic d'acord amb l'evidència de que no tots els espanyols són nacionalistes, i tampoc no veig qui podria obligar-los a ser-ho (ni als espanyols, ni als catalans, ni als neozelandesos). M'està preguntant si a més del blanc hi ha altres colors? De debò m'està preguntant si algú pot ser obligat a ser el que no és? A garrotades, segurament es pot obligar algú a dir que és el que no és, però tant com a ser-ho... Arribats a aquest punt no sé si el segueixo... Tinc amics àcrates, amics internacionalistes (dels de debò), conec persones amb doble (i triple) nacionalitat, persones a les que la vida ha portat a viure a quatre i cinc estats diferents (amb els múltiples arrelaments i desarrelaments que comporta) i persones que han canviat en alguna ocasió les seves conviccions d'una cosa a una altra. Suposo, a més, que això de conèixer gent diferent i variada li passa a tothom (excepte a Robinson Crusoe a la seva illa, qui no obstant va trobar-se Friday).
Aquí, una vegada més, no tinc clara una pregunta que, de tant òbvia en la resposta, em resulta absurda. Probablement sigui perquè per a vostè “ser nacionalista” és un concepte molt clar i inconfusible, però per a mi no ho és ja que he pogut comprovar que -com tots els fenòmens humans- el nacionalisme és canviant i el mot s'utilitza amb sentits diferents en idiomes diferents, no tots fàcils de traduir-se de forma exacta. Als EE.UU. tothom està convençut de viure en una nació (nation), i no només en un país (country), i et miren amb estupor si pretens demostrar-los-hi (a la catalana), que en realitat viuen en un estat (state) perquè no són una veritable nació en els termes que per aquí són tan populars. Als EE.UU. “estat” és, posem per cas, Iowa, i “nació” el conjunt de tots els estats units (valgui la redundància). També a molts llocs d'Amèrica Llatina són “federalistes” els partidaris del poder central fort, mentre que aquí “federalisme” vol dir el contrari. Prenguem-nos-ho amb calma i anem cas per cas, perquè les paraules, poden cobrar vida i escapar-se'ns de les mans a poc que ens despistem.
Jo em conformo amb intentar entendre en cada lloc i moment (històrics), qui deia que era nacionalista i qui no, com ho explicaven i si els seus actes confirmaven o bé desmentien les seves paraules. No crec poder atènyer mai el coneixement del significat d'una paraula, sense aclarir-ne el context. Des que vaig perdre la fe en “el món de les idees”, aquell lloc on les paraules són coses, em resisteixo a cosificar els conceptes. O no ha vist mai ningú negar a un altre que sigui nacionalista “de veritat”? O no ha sentit algú afirmar honestament que no era nacionalista i gairebé se li ha escapat el riure en comprovar què entenia per “ser nacionalista”? I el seu aclariment (ho dic arran la llista d’exemples que posa vosté mateix i que jo no seria la que faria), mostra que vostè i jo no li diem nacionalista al mateix (precisament) i crec que no ho ha observat. A la llista de referència jo em referia a individus que tenien un projecte polític que anomenaven “Espanya” (cosa que els feia “espanyolistes”, d'alguna manera, no?) i que qualificaven de nació (cosa que bé que els devia fer “nacionalistes” en algun sentit): uns en un sentit polític absent de tota connotació cultural (Pi i Margall, Salmerón de vell), d'altres amb dosis majors o menors de connotacions culturals (Castelar, Salmerón de jove, Azaña), d'altres encara amb una definició obertament culturalista encara que ho neguessin segons com (Lerroux, Blasco Ibáñez). Aquestes nacions polítiques de les que aquests individus eren nacionalistes resultaven més o menys compatibles amb l'existència de nacions culturals diverses i reconegudes en el seu interior, més o menys compatibles amb l'existència de sobiranies nacionals múltiples dins del mateix estat, etc. Ja sé que a Catalunya, generacions i generacions ens hem format en la idea de que “estat” i “nació” són coses diferents, que Espanya és l'estat i Catalunya la nació, però això no tothom ho veu així, perquè no tothom pensa que les nacions culturals (definides per la llengua, els costums, la història o la religió) hagin de ser necessàriament subjectes polítics, ni tampoc que els subjectes polítics possibles hagin de ser necessàriament nacions culturals.
Suposo, en aquest punt, que una altra llista de nacionalistes espanyols liberals (uns més liberals que altres, de culturalistes i de no culturalistes, però cap d'ells supremacista) encara embolicarà més la troca, però no m'hi resisteixo: Pau Piferrer, Juan Álvarez Mendizábal, Víctor Balaguer, Francisco Javier de Istúriz, Ramón María Narváez, Leopoldo O'Donnell... Els seus cognoms delaten orígens geogràfics prou diferents: tots consideraven, allà per els anys trenta del segle XIX, que Espanya era la nació “que havien de construir perquè encara no existia” i eren ben conscients de les profundes diferències culturals que hi havia entre els diversos racons del territori que pretenien convertir en nació i tots es mostraven obertament convençuts d'aconseguir-ho perquè el que anaven a unir era “pueblos” i no nacions. Què vull dir amb tot això? Que no parlaven com nosaltres, amb el nostre llenguatge, ni amb el mateix significat per a les paraules que utilitzaven. De llegir els seus discursos, des del segle XXI, sense tenir-ho present i fer-los “supremacistes” se'n diu anacronisme. No hi ha llenguatge polític que sobrevisqui al pas dels anys, ni tres cents, ni gairebé trenta... o no li han explicat mai l'acudit de que un PC abans era un tipus de partit i ara un tipus d'ordinador?
Està vosté d’acord o no en que quan el nacionalisme espanyol ha pres forma política i ha manat o ha influit de forma notable en la societat el seu comportament no ha estat constructiu ni dialogant, ho torne a dir amb les heròiques excepcions que les hi ha? El nacionalisme espanyol -les preguntes s'encavalquen i les respostes al final també- ha pres diverses formes polítiques perquè ha estat divers i quan ha manat (la pregunta seria, i quan no ha manat? o, al menys “governat”, que no és ben bé el mateix) ha actuat segons la variant que fos al govern. Per això uns governs acceptaren mancomunar diputacions i d'altres no, uns governs acceptaren estatuts d'autonomia i d'altres no, sempre sense permetre (i aquest és el moll de l'os que els fa políticament nacionalistes en alguna de les seves variants) que Espanya “es trenqués”. Tan fàcil que entenem que si Lleida se l'emportessin a Aragó seria una “amputació” i tan que ens costa d'acceptar que hi hagi qui cregui honestament que separar Catalunya d'Espanya també ho seria! No és que hi hàgim de combregar, perquè ja he dit que cadascú és lliure de pensar el que vulgui, però podríem fer l'esforç d'acceptar que la nació (qualsevol nació) i els seus límits no són simplement una qüestió objectiva, entre d'altres coses perquè no són un fenomen natural sinó social? A qui cregui que tot és tan simple com moure una frontera, i que qui no ho entén és per pura estupidesa o per supremacisme, el desafio a anar-se'n a Transilvània a traçar per on hauria de passar-ne una de pactada entre romanesos i hongaresos. I encara li poso fàcil... als anys trenta hauria hagut de traçar-la entre romanesos, hongaresos, alemanys i jueus -parlants de la variant de l'alemany que s'anomena yiddish i jueus per religió, no per “nació”.
De les excepcions heròiques ja n'he parlat i, en general, trobo que ja he parlat prou i de sobres...
Martí Marín.
PS: Ara deixaré reposar el blog una temporada, sempre que el Sr. Partal no em demani el contrari, és clar...
Publicat per Martí a 11:02 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Aquest cop parlaré d'història... (en resposta a una resposta de Vicent Partal, II)
En aquest sentit jo no vaig a entrar a discussions de taverna (Vicent Partal a la seva resposta). Comencem de forma distesa, si pot ser. Al marge del treball acadèmic sempre he estat aficionat a les discussions de taverna, que mai no les he trobat excloents de les altres (què hi farem! ho confesso...). Un sabadellenc molt més important que jo hi va fer un assaig de plagi encara avui molt celebrat pels que els preferim als assaigs de càntic (especialment si es fan en els temples). També en un pub de Cambrigde va tenir lloc la primera presentació pública del descobriment de l'ADN, entre pinta i pinta (una placa encara ho recorda). Queda clar, doncs, que encara que mai no ens trobem per a fer un cafè, perquè no voldria violentar els seus costums (entre un cafè, una taverna i un xiringuitu de platja no hi ha tanta diferència acadèmica, només alcohòlica i no sempre), no per això deixarem de discutir de la forma més cordial possible a través de la xarxa virtual. Convidat, doncs, a discutir seriosament i amb un seguit de preguntes plantejades pel Sr. Partal en el seu blog, no sé si del tipus “qüestionari” o com a "entrevista en profunditat", passo a provar de contestar-les, tenint en compte tot l'expressat a la primera part de la segona part (que dirien els Marx).
Prèviament, però, i per no fugir d'estudi, m'enfrontaré al terme "supremacisme" que vaig ignorar (vilment?) en la primera entrada i que vaig treure'm del mig en la primera part de la resposta per explicar per on vull anar jo, al marge de per on vagi el Sr. Partal. Diu Partal: Per supremacisme concretament s’entén l’evolució concreta d’un tipus de nacionalisme que elabora un discurs definint la seua posició de forma extrema des de una pretesa supremacia, fins i tot psicològica, que li dificulta enormement tant el diàleg com la interacció pràcticament amb ningú. Em sembla bé, sempre que no es consideri que un tipus de nacionalisme és “espanyol”, “català”, “alemany” o “tailandès”. L'espanyol, com els altres, és el nacionalisme que es dona per a defensar/justificar/etc. l'existència d'una determinada comunitat (cultural/política/etc. ): però no és “un tipus” sinó una colla de nacionalismes que tenen en comú el seu objecte a defensar/justificar/enaltir/estimar, etc. Per tant no podem qualificar el nacionalisme espanyol, ni cap altre amb etiquetes ideològiques: dins de cada nacionalisme hi ha versions ideològiques diverses, algunes de les quals (això sí) han tingut més seguidors que altres, més èxit electoral en el cas d'esdevenir identificadors de formacions polítiques concretes i han impulsat accions de governs en uns lapses de temps més o menys perllongats.
El problema no és de definició, per tant, sinó d'aplicació. Quan el Sr. Partal aplica la noció “supremacisme” al nacionalisme espanyol es mostra convençut de que n'és l'element majoritari i primordial i que la resta de possibilitats (democràtiques, dialogants, etc.) han existit però han estat irrellevants: Jo dic que ‘és il·lustratiu, en aquest sentit, de recordar que en tota la història d'Espanya són anecdòtics i marginals, però heroics, els moments i les persones que han estat a prop de bastir un nacionalisme espanyol cívic, constructiu, plural, dialogant, modern’. Doncs no... no es pot “recordar” el que no és cert. I ja sé que a Catalunya aquesta visió està molt arrelada, però és fruit de tres situacions: a) el caliu del debat polític que impulsa a qui hi participa a utilitzar de forma instrumental la visió històrica que més li convé per a desqualificar l'adversari; b) a la manca d'estudis acadèmics que hi havia fins fa vint anys (les coses han canviat prou, sortosament) sobre el nacionalisme espanyol, combinat amb la boutade político-periodística de que tal nacionalisme ni tant sols existia; c) al fet que durant la llarga nit franquista l'únic nacionalisme espanyol exhibit públicament fou el del règim, que era tan opressiu que va fer que molts nacionalistes espanyols s'avergonyissin de ser-ho per comptes de fer esforços per recuperar altres versions del mateix que havien existit en el passat i que ni foren com la franquista, ni foren anecdòtiques ni marginals.
El nacionalisme català del segle XIX, en les seves diverses variants, va construir una imatge políticament convenient del seu adversari en termes nacionals (ho fan tots els corrents polítics tard o d'hora), i en aquesta construcció va admetre una màxima que no resulta gens ni mica evident encara que (curiosament) també la defensessin els diversos nacionalistes espanyols del moment: la mil·lenària o gairebé mil·lenària antiguitat d'Espanya. Avui dia sabem, o hauríem de saber, que no hi ha nacions mil·lenàries, excepte si acceptem com a axioma (que ja és molt acceptar) que les nacions culturals (fonamentalment comunitats lingüístiques, tot i que no sempre) són el mateix que les nacions polítiques. Les nacions culturals de l'Europa actual es varen començar a definir (pel que sabem) en el món altomedieval i són, per això, mil·lenàries. Les nacions polítiques no es varen començar a construir fins al segle XVIII en el marc de les lluites pageses, burgeses i “populars” en general per enderrocar les monarquies absolutes i, en aquest sentit, són només centenàries.
En aquest procés, algunes nacions polítiques es varen edificar sobre nacions culturals, però ni totes ni de la mateixa manera. La nació política “Suïssa” es va edificar sobre fraccions de diverses nacions culturals, amb llengües no menys diverses, i varen arribar a un consens que dura fins avui (sempre cal afegir que “de moment”). La nació política “Iugoslava” (eslava del sud), tot i comptar amb una llengua majoritària (el serbo-croat) que compartien les dues comunitats religioses dominants (la catòlica-croata i la sèrbia-ortodoxa), no va assolir el mateix grau de consens (ni de lluny), i avui per avui cadascú prova d'edificar la seva pròpia nació política. I és que tenim casos de tota mena! Casos d'èxits inicials de nacions polítiques fonamentats en la religió catòlica (Bèlgica), que se separaren units dels Països Baixos i que després han estat qüestionats per les dues comunitats culturals (flamenca i valona) que l'impulsaren. Hi ha hagut casos on la pèrdua gairebé completa de la llengua no ha estat obstacle per a la definició d'un projecte de nació política (Irlanda), casos en els que l'existència d'una nació cultural diferenciada no ha donat origen a cap projecte sòlid (o amb prou suport) de nació política independent (Galícia, Sicília, Cerdenya); casos d'imposició d'una nació cultural sobre les altres en la construcció de la nació política que han tingut èxits notables (França), casos d'èxits no tan notables (Itàlia), casos parcialment fracassats (Espanya), fracassos indolors o gairebé (Txecoslovàquia) i catàstrofes absolutes (Iugoslàvia). En cadascun d'aquests processos hi jugaren ideologies nacionalistes i, sobretot, projectes polítics nacionals on, tot sovint, la conveniència de la lluita política concreta feu separar o unificar, segmentar o confondre, nació cultural i nació política. Caldrà que baixem a parlar de Catalunya/Espanya...
El català i els que el parlen són mil·lenaris, com el castellà, però això no els converteix ni als uns ni als altres en una nació política de manera automàtica: cap llengua ha aconseguit mai aquesta mena de transubstanciació. Si fos així (i perdoneu la caricatura), l'actual procés d'independència del Principat no seria “nacional”, sinó que seria el procés d'independència respecte d'Espanya d'una part d'una nació, que a més, no ha expressat cap mena de voluntat d'unir-se a la part de la nació que ja ho és d'independent i que es diu Andorra. La nació política “Catalunya”, part de la nació cultural “Països Catalans” vol ser independent, o al menys un nombre que sembla a dia d'avui majoritari dels seus integrants així ho estan expressant; és a dir, vol constituir una nació política de ple dret. A més, té alguns dels seus components ideològics (som una nació) i pràctics (un sistema de partits diferenciat) força desenvolupats de fa dècades, malgrat formar part de la nació política que es diu “Espanya” (i que no se m'ofengui ningú, si us plau). Això mateix els passa a membres de la nació cultural catalana que no formen part de la nació política en construcció que, per simplificar, en diem Catalunya: a la Catalunya Nord, a la Franja de Ponent, a les Illes Balears i Pitiüses, al País Valencià i potser a l'Alguer (però ho desconec, ja em perdonareu). També els hi passa, per a la seva dissort, que estan molt lluny de formar part del sentir majoritari de les seves comunitat polítiques de referència...
Si Espanya fos la caricatura que apareix habitualment quan s'acara al projecte català, no s'entendria perquè ha tingut èxit a d'altres bandes de la Península e islas adyacentes... Espanya no ha estat ni només una imposició (tot i les moltes vegades que una determinada versió d'Espanya ha estat imposada, àdhuc violentament), ni només un resultat de consens (ni de conya, no?). Però cal convenir que el mateix projecte espanyol, decantat vers una nació cultural bàsicament castellana en un intent sempre mancat (i a voltes vergonyant) d'identificar nació política i nació cultural, que ha fracassat a Catalunya (Borja de Riquer, Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya), ha triomfat en d'altres llocs on eren tan o tan poc espanyols com a Catalunya. Llocs on eren castellans i avui són espanyols (força explicable pel que percebien de guany) i llocs on no eren castellans (i per tant no tan fàcil d'entendre) com a Lleó, Astúries, Extremadura, Andalusia, Múrcia, Aragó i, encara un llarg etc. de casos amb no tant d'èxit (Ferran Archilés i Manuel Martí examinaren el cas valencià del segle XIX a l'article “Un país tan extraño como otro cualquiera”). La construcció d'Espanya de finals del segle XVIII ençà (perquè el 1714 Espanya no existia...) ha tingut èxits i fracassos segons el moment i el lloc, fases de consens i d'altres de violència i no podem convertir el nostre cas en la norma, perquè el cas del Principat i de les tres províncies basques (no del conjunt basc) són precisament les excepcions.
Recomano un parell de llibres (si m'ho accepteu) sobre els orígens i desenvolupament de la nació política espanyola i les seves relacions amb les nacions culturals sobre les que pretenia edificar-se: del difunt professor Carlos Serrano, El nacimiento de Carmen. Símbolos, mitos y nación i de José Álvarez Junco, Mater dolorosa. La idea de España en el siglo XIX. Cap dels dos fa gaire concessions als diversos nacionalismes espanyols (ideològics, polítics) amb els que es creuen en el seus estudis (Serrano en fa més d'una broma sagnant), però la visió apuntada per Partal del supremacisme com a eix vertebrador (i en paral·lel al cas iugoslau) està molt lluny de ser real, examinant els fets. Sobretot perquè, tot i que el franquisme ens va voler convèncer del contrari i, al caliu de la desfeta, els vençuts de la Guerra civil varen acabar per transmetre el mateix, la Espanya del segle XIX i de primers del XX fou una construcció liberal avançada, ben classificada entre els estats europeus en matèria de drets i llibertats cíviques (també perquè això d'Europa com a bressol de llibertats antigues s'ha mitificat molt, cal reconèixer-ho), que no va ser esberlada fins que el cop de Primo de Rivera de 1923 va posar fi a gairebé un segle de constitucions i governs liberals: de pocs estats europeus es pot dir tal cosa. La reacció va ser exemplar: de la dictadura no en va sortir un retorn al liberalisme sinó una construcció democràtica a contra-corrent d'una Europa embogida pel feixisme. El final no va ser el fracàs de la República sinó la seva derrota militar, abandonada a la seva dissort per les democràcies i només (mal) sostinguda pel tacticista suport soviètic. Em dol tant que es continuï carregant sobre les víctimes (derrotats) la major part de la responsabilitat de la catàstrofe que els caigué al damunt!! !
Liberals i demòcrates, obreristes i revolucionaris, dins les files dels derrotats s'agitaven projectes nacionals espanyols (de nació política) covats des de dècades enrere que haurien pogut portar a una altra Espanya. El Franquisme ho va impedir.
Mort el franquisme i represa la construcció democràtica, amb coses millors i pitjors i moments de tota mena, avui Catalunya està convençuda de que no li val la pena continuar dins d'Espanya. Bé. Que sigui els que els catalans i les catalanes vulguin... Però per a justificar-ho no cal recórrer ni a la demonització de l'adversari, ni a l'activació de la vulgata d'història d'Espanya i de Catalunya que corre pel món i que tant gent identifica amb “la Història” amb majúscules, sense parar-se a pensar d'on ha tret els coneixements d'història que creu tenir, ni a cap mena de justificació enginyosa. Per què, si Espanya no fos el monstre, llavors no tindria justificació ser nacionalista català? Jo no ho crec...
I disculpi sr. Partal perquè l'he deixat una mica abandonat i perquè encara no he contestat a les seves preguntes, però faig el que puc.
Martí Marín.
Publicat per Martí a 5:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Dialoguem, doncs... (en resposta a una resposta de Vicent Partal, I)
Si com deia la meva iaia paterna "es de bien nacido ser agradecido", el primer que em cal fer és donar les gràcies (sense retòriques ocultes) al Sr.Partal per la resposta a la meva primera entrada del blog. Fa dècades que els meus/ves pacients amics i amigues em senten parlar, amb temor gens impostat, sobre el feixisme com a fenomen viu en la política coetània i sobre el perill de banalitzar-lo al caliu de la discussió política (que és el crec que fan els articles del Sr. Partal). Perquè per especialització professional (franquisme i feixisme) he pogut constatar com, des de la mateixa aparició del terme al final de la I Guerra Mundial, es va utilitzar molt més per desqualificar que per cap altra cosa en el llenguatge quotidià (i va tenir usos de tota mena en l'acadèmic, com ha explicat molt bé en els seus treballs el professor Enzo Traverso). La banalització del terme va fer molt de mal i el va fer per aquí aprop, de la mateixa manera que encara no s'ha assumit fins quin punt el va patir internament la societat catalana. No ha bastat que diverses generacions d'historiadors expliquéssim que hi va haver un molt notable i complex franquisme català perquè la idea sigui acceptada encara avui. Al revés, es continua considerant de forma majoritària el franquisme com un fenomen aliè i imposat per Espanya i no amb arrels pròpies també (idea a la que continuen contribuint historiadors que mai no han treballat específicament sobre el franquisme català, encara que sí que ho hagin fet sobre altres temes del període). Els franquistes catalans es veu que eren excepcions i punt (hi ha una cita sovintejada al respecte de Jordi Pujol que ni el company Joan B.Culla ha aconseguit de desterrar entre els simpatitzants de CiU). No importa que la recerca hagi demostrat de ja fa temps que aquestes “excepcions” es comptaven per desenes de milers (alcaldes, regidors, diputats provincials, càrrecs sindicals, funcionaris, periodistes, militants de Falange, etc. ), el tòpic del Vichy català continua arrelat, contra tota evidència, fora de l'acadèmia.
Aquesta altra forma de banalització del feixisme (perquè el franquisme fou el sistema polític feixista espanyol, amb participació catalana) no afecta l'escrit de Partal, però darrerament m'hi ha fet tornar a pensar l'alcalde de Barcelona i algú ho havia de dir, a ser possible des de fora del PSC: perquè qui estigui lliure de Samaranch que tiri la primera pedra... Les gràcies són degudes, per tant, a l'ocasió que m'ofereix el Sr. Partal de tornar-ne a parlar, sabent -a més- que ara hi ha algú que escolta.
En el moll de l'os de la seva resposta el Sr. Partal em fa un seguit de preguntes ben concretes encapçalades per la frase "Primer em suspèn en història i després no vol que parlem d’història?" i provaré de contestar-les, després d'haver entrat en el que Partal assegura que era el terme clau de la seva anàlisi (“supremacisme”) en aquest improvisat i electrònic diàleg. Tanmateix, abans de reiniciar-lo, algunes observacions -una d'elles personal-, per anar fent boca i perquè no me'n ser estar.
Escriu Partal, per als seus lectors, que va cercar informació sobre mi. És ben natural perquè no soc una persona “coneguda”. A continuació explica el resultat als lectors perquè pensa, encertadament, que els hi deu passar el mateix: vaig trobar que està molt ben considerat pels seus alumnes de la facultat i que va tenir un comportament destacat i pel que he llegit molt honest en la protesta contra l’entrada dels mossos al recinte. I també que ha escrit un llibre sobre el franquisme a Catalunya ben ressenyat en general i que havia escrit com a mínim un article d’opinió a VilaWeb. Gràcies pel detall de no fer un procés d'intencions sobre qui podia ser el "misteriós" blogger que sortia a la llum per primera vegada i que “sospitosament” ho feia per atacar-lo després que vostè hagués dit el que l'article deia sobre el PSC. Suposo que ja va veure a l'article de VilaWeb l'opinió que tinc d'un alcalde, precisament, del PSC... Ara bé, no deixo de pensar que més que “qui som” deu importar el que diem i el context en que ho fem. Jo vaig escriure sobre l'article del sr. Partal pel que deia i per on ho deia i no per qui ho deia: hauria replicat en el meu blog, encara buit després de quinze dies de fer-me explicar com funcionava, a qualsevol que hagués escrit una cosa així a WilaWeb.
Tanmateix, com que després -i com de passada- el sr. Partal ens informava sobre les dimensions del seu currículum com a font d'autoritat (He escrit milers d’articles en aquesta vida. I he fet uns quants llibres molt clarets), penso que potser hauria d'haver equilibrat una miqueta més el duel curricular als ulls dels seus lectors. Al no haver-ho fet, trobo que he de dir alguna cosa sobre mí si no vull exposar-me a ser -per als lectors- una mera caricatura. I perquè (ai las!) tinc la meva vanitat (què hi farem!) i això de ha escrit un llibre sobre el franquisme a Catalunya ben ressenyat en general he de reconèixer que d'entrada em va picar una mica. Els amics em diran que això no ho hauria de dir, que no val la pena, que no caiguis en el que podria ser un parany, etc., (i segur que tenen raó i que, a més, no hi havia intenció) però després de més de vint anys d'escriure sobre franquisme (llibres, capítols de llibre, articles, ponències i comunicacions a congressos), d'impartir assignatures especialitzades sobre el tema a la UAB, d'haver-ne parlat en unes quantes universitats fora del sistema espanyol, de formar part des de la seva fundació d'un centre de recerca especialitzat en franquisme (el CEFID), de participar en tribunals acadèmics que jutgen els treballs d'altres sobre franquisme i -encara que sigui anecdòtic- d'haver participat com assessor o d'haver estat entrevistat en documentals televisius sobre el mateix període (Porcioles, la Presó Model, la sèrie de TV3 Pecats capitals...), em va sonar a que m'estaven perdonant la vida... Tanmateix, com ens ha recordat recentment Hannah Arendt de la directora Von Trotta, el curriculum a Heidegger li va servir per acabar col·laborant amb els nazis: més ens valdria a tots plegats no presumir-ne (i els acadèmics hi tenim tirada).
Per anar tancant tants prolegòmens: no em nego a discutir d'història (i se'n deu haver adonat el sr. Partal...), però discutir d'història de veritat només es pot fer en profunditat a les pàgines d'una publicació adequada (electrònica o no), on no només surtin noms i títols aquí i allà -a veure qui en cita més- sinó que surtin documentats, amb referència completa (cita, pàgina, etc. ), que afegeixin referències d'arxiu i no només de fonts indirectes i totes aquelles coses que identifiquen -encara que només sigui per convenció- la producció científica. Aquí no podem fer això i ho sabem tots dos. Al menys jo ho confesso així per la part que em toca i és el que intentava expressar de forma maldestre amb el que vostè qualifica de meus bla, blas. Per tant espero que no competim (aquí) sobre qui es capaç d'afegir més noms, vostè de sociòlegs i antropòlegs i jo de col·legues historiadors (encara que n'haurem de citar un o altre). Si mai hi hagués l'ocasió hi ha revistes especialitzades que ens obririen les portes a tots dos a un debat acadèmic sobre feixisme i nacionalisme, perquè són temes de constant actualitat... al preu de no tenir ni una centèsima part de lectors, això sí! [I aquí potser cal que aclareixi als lectors no versats que en el concepte de “revistes especialitzades” no hi entra Sapiens -divulgació ben feta, però simple divulgació, encara que de vegades la propaganda ho vengui d'una altra manera- i amb prou feines magazins d'història i cultura com L'Avenç, Historia y vida i d'altres similars encara que hi escriguin professionals. Les revistes especialitzades no es venen en els quioscos.]
Vostè escriu, no sé si dolgut, però dubto que desconcertat: He de dir que el primer que m’ha desconcertat és que, tal i com ha passat en la majoria de comentaristes dels dos articles, hi ha una paraula, que és la paraula clau del meu discurs, que o bé ha passat desapercebuda o bé jo no li he sabut donar la importància que té: supremacisme. Paraula, i concepte, que no es comenta en cap moment. Trobo que és una forma com qualsevol altre de fer-se passar per un novell en matèria de comunicació i vostè de novell res... Els titulars dels seus articles (i vostè sap perfectament per a què serveix un titular i que no és mai innocent) eren “Per què el PSC bascula cap al feixisme?” i ja vaig escriure que això només es pot interpretar com a sensacionalisme. O ens vol fer creure (amb la seva experiència) que mai no va pensar que dient que el PSC podia esdevenir feixista un dia d'aquests hi hauria reaccions que se centrarien precisament en això? Vostè no pot relacionar “feixisme” i “PSC” en un titular (dos, de fet) i pretextar després als qui el contesten que vull parlar només com a amant de la història i la historiografia. En els seus dos articles la història era un complement per a donar “profunditat”, però es tractava de reflexions merament presentistes -com en tants d'altres, de tants autors, ai las!- i jo com a historiador ho vaig voler fer notar. Per tant, abans de discutir d'història, posem les cartes de cara enlaire en el present.
“Feixista” és el pitjor que es pot ser políticament parlant (sense mitges tintes) i és per això que tants han volgut allunyar aquest mot de la caracterització del franquisme, tot i ser franquistes en algunes ocasions. Davant d'aquest mot, l'us del concepte de “supremacisme” (o de qualsevol altre) per explicar per què el nacionalisme espanyol (segons vostè) no té tradició democràtica és gairebé el de menys (i ja discutiré més endavant si “supremacisme” em sembla adequat o no per a caracteritzar el nacionalisme espanyol). Per què? Doncs perquè el feixisme és el sistema polític (no és només una ideologia) que va conduir a la II Guerra Mundial, va ser responsable de les desenes de milions de morts que s'hi varen produir i va organitzar un engranatge industrial destinat al genocidi dels qui va considerar que eren jueus, gitanos, eslaus, etc. i a la massacre de molts altres. Si dic “dels qui va considerar” és perquè caldrà convenir que no és possible determinar la “raça” de ningú, encara que els nazis creguessin que sí, simplement perquè les races no existeixen: entre els éssers humans només existeixen les diferències taxonòmiques (de formes) i, en tot cas, les culturals (que tampoc no són tantes com ens agrada destacar i que, a més, són canviants en el temps, amb i sense violències). Com que no crec que vostè volgués dir que el PSC vol una dictadura de partit únic (conditio sine qua non del feixisme com a sistema polític), per començar a cometre, a continuació, un extermini en massa, doncs no puc pensar de cap manera que el seu us de “feixisme” no fos purament sensacionalista. Jo, al menys, no li se trobar cap altra explicació que no sigui ofensiva per a la seva intel·ligència.
El feixisme no és un fenomen que pugui centrar-se en una característica única i definitòria, ni ideològica, ni pràctica: és una combinació de preceptes ideològics amb operacions pràctiques que s'han de donar simultàniament i que només es poden explicar (com deia el difunt Angelo Tasca a Nascita e avvento del fascismo) escrivint-ne la història. Definir el feixisme com a ideologia no és suficient, sense atendre a com es desenvolupa en la pràctica (moviment polític i construcció de l'estat). Per això, en la definició de feixisme no n'hi prou amb acotar la seva ideologia a partir d'oferir-ne un paradigma interpretatiu, es digui “supremacisme”, “totalitarisme”, “autoritarisme”, “nacionalisme palingenèsic” o el que es vulgui. Fa dècades que ens barallem (cordialment) amb els sociòlegs sobre això i cap concepte clau ideològic (o sigui, discursiu) ens podrà convèncer als historiadors de que no cal analitzar la pràctica: no només què diuen els feixistes, sinó què fan.
Els historiadors, no obstant, no hem defugit la qüestió ideològica en el feixisme, però no la hem limitat a la seva expressió nacionalista, perquè aquesta és només una de les cares del poliedre: el feixisme té, també i simultàniament, una lectura de classe (no només de classe, però també de classe), una dimensió religiosa (el concepte de religió política que va encunyar Emilio Gentile a Il culto del littorio, ja fa anys que circula), un plantejament de gènere i un enfocament sobre la vida privada i personal: perquè no tot és la nació en aquesta vida. Als diversos feixismes que han governat els preocupava la nació d'una manera central, però també el paper que cada classe social hi havia de tenir, el sistema de creences que calia desenvolupar, el rol de cada gènere i allò que calia que fos la vida personal i familiar i van dedicar enormes esforços a cadascun d'aquests camps. És per això que s'ha pogut parlar de “totalitarisme” i és per això que qualsevol caractarització del feixisme en base exclusiva a “la qüestió nacional” resulta inevitablement mancada.
Per a la correcte comprensió del feixisme espanyol (a Espanya i a Catalunya) des d'un punt de vista ideològic, no n'hi ha prou tampoc amb l'anàlisi de la seva manera d'entendre la nació. En primer lloc perquè els feixistes espanyols varen discutir prou sobre el tema internament i sabem de ja fa anys, que en tenien visions diferents i sobre les que mai varen arribar a un consens (Ismael Saz, España contra España). Els feixistes espanyols tenien una manera de concebre les classes populars i de relacionar-s'hi (Carme Molinero, La captación de las masas), de concebre el paper de la dona en la vida pública i privada (María Teresa Gallego, Mujer, Falange y franquismo), d'encarar el tractament a la infància (Ángela Cenarro, La sonrisa de Falange), d'entendre la dissidència com una malaltia i de provar de “guarir-la” (Ricard Vinyes, Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas), etc. Per seductor que pugui ser el model dissenyat a partir de l'estudi d'un altre país, només la història comparada ofereix marcs adequats per a veure si una teoria general és tal o és simplement la conclusió d'un estudi de cas (aprenguem del vell mestre una vegada més: Enzo Collotti, Fascismo, fascismi i del seu encara suggerent article “Cinque forme di fascismo europeo: Austria, Germania, Italia, Spagna, Portogallo”). Podria seguir enumerant llibres i encara molts més artícles, que no tindria un mèrit especial: uns els hauria llegit per gust i d'altres per obligació, perquè és així com em guanyo la vida, i pel mateix motiu tinc els llistats en el mateix ordinador que estic fent servir per escriure això. Però no té sentit: solem posar-los en notes al peu, precisament perquè no entorpeixin la lectura. Prefereixo arriscar-me a ser acusat de no voler discutir o de que bla, bla una vegada més, abans de convertir la resposta en una guia telefònica.
Respecte de les pràctiques passa el mateix. Ni tant sols una pràctica tan extrema com el genocidi defineix el feixisme, perquè sistemes no feixistes també han comès genocidis (l'Imperi Otomà amb els armenis durant la I Guerra mundial, el govern dels EE.UU. amb els indis, l'australià amb els aborígens) i són els sistemes polítics i no les ideologies les que cometen els genocidis: les ideologies els justifiquen. Per això encara menys el pot definit el genocidi cultural (terme que és òbviament metafòric): també abans del segle XIX ja hi havia hagut aquesta mena d'anorreaments culturals i el feixisme ni tant sols existia. Més encara: si de genocidis culturals parlem, què no dir del democràtic estat francès, que va anar extingint cultures al mateix temps que modernitzava l'estat, feia créixer l'economia i incrementava els drets polítics i socials individuals, durant la llarga III República? Novament tornant al franquisme, cal referir-se, per tant, a com s'organitza el partit únic per exemple a l'obra recentíssima coordinada per Miguel Ángel Ruiz (Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco), el sindicat únic i vertical, el sistema territorial de govern, el sistema judicial, les polítiques demogràfiques i migratòries, etc. Només combinant elements i comparant pràctiques es pot definir amb precisió (ja que m'he proposat no fer llistes, deixeu-me treure pit amb l'obra col·lectiva catalano-italiana que varen coordinar Carme Molinero i Giuliana di Febo, Nou estat, nova política, nou ordre social. Feixisme i franquisme en perspectiva comparada).
En mig de tot plegat i suant per precisar, per convicció professional però també pel deure cívic de d'aprendre i fer aprendre del passat, em sembla lògic no donar per bones simplificacions de mots que tanta sang han costat i que fem anar amb tan poca cura. De la mateixa manera que cada vegada que veig, amb indignació, que algun mitjà de comunicació -normalment radicat a Madrid, tot i que no només- acusa de “feixisme” el nacionalisme català a l'engròs, se m'encén la sang tot i que sé que no s'estan referint seriosament al terme sinó que només volen fer mal a base d'escalfar l'ambient, quan vaig veure el que vostè escrivia només vaig poder pensar que n'havia fet un gra massa. I ho vaig posar per escrit per als meus amics (qui si no s'hauria de mirar el meu blog?) sense ser conscient que en teníem algun de comú que s'ocuparia de fer-li arribar (com així ho deixa clara la seva resposta). Però he de confessar que m'ha agradat l'experiència i la perllongaré, però en un altre moment, perquè encara no he contestat a les seves preguntes (interrogatori? ), tot i que estic passant de tres pàgines de word amb lletra 12 amb interlineat simple. I això no m'ho admetrien a cap diari...
Martí Marín
Publicat per Martí a 2:59 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 2 de setembre de 2013
El mot "feixista" el carrega el diable
Encara estaven calentes les tecles del meu ordinador de la meva darrera (i primera) entrada al blog (fet per recomanació d'amics i amigues cansats dels meus llargs i improcedents textos al facebook) i em deixen veure un article on es confirma el greu perill de banalització del terme "feixista" que jo anunciava. El Sr. Francesc Moreno a Eldebat.cat del 21 d'agost responia al Sr. Partal inicialment en uns termes que semblaven molt raonables. Però a mig article el Sr. Moreno decideix utilitzar exactament el mateix tipus d'argument que el Sr. Partal. Emparant-se en l'acusació de "feixista" llançada per Partal al PSC, Moreno contesta que no, que "feixista" ho és en Partal i el nacionalisme català (llegeixi's CiU i ERC), i ja hi tornem a ser... - Feixista, tu! - No! Tu! - Tu més! I el nivell del debat continua millorant fins que, per acabar-ho d'adobar, el Sr. Moreno utilitza els seus "coneixements" històrics i afirma: "A Catalunya tenim un únic precedent d'organització política vinculada al feixisme: Estat Català". Arribats a aquest punt (i després d'alçar-me de terra i tornar a seure a la cadira) suspenc al Sr. Moreno, com abans ho havia fet amb el Sr. Partal (privilegis virtuals no violents que m'agrada prendre'm de tant en tant).
Si haguéssim de fer cas de les conclusions de tots dos articulistes (i dels que deuen haver-se definit ja a aquestes hores a favor d'una o altre posició) hauríem de concloure que tenia raó el PP quan, fa ben pocs anys, deia que Catalunya tenia un govern "totalitari": dos partits (PSC i ERC) susceptibles de derivar en el feixisme d'un dia per l'altre afectats per un mal similar (el nacionalisme en alguna de els seves versions), units a una coalició (ICV-EUiA) de post-comunistes i comunistes en actiu. Només el PP podria, doncs, salvar Catalunya de la dictadura, ja que CiU és avui aliada d'ERC. Serà que el Sr. Partal i el Sr. Moreno són submarins del PP? (és ironia, lector desconegut!) Posats a dir-la grossa, ja hi haurà algú que obri la porta...
Però ai! En ajuda del PP compareixen els heroics militants de Nuevas Generaciones a cop de fotografia i tuit, per demostrar que de feixisme ells encara en saben més (i saluden correctament, amb el braç enlaire). I encara, el seu portaveu adjunt al Congrés dels Diputats (Rafael Hernando) afirma que "la República llevó a un millón de muertos" (l'estúpid mite franquista del "millón de muertos") i demana al PSOE que "expulse a los afiliados que porten la bandera tricolor" (la de "l'antidemocràtic Azaña", segons Partal), tot plegat en un lloc ben discret com el programa Las Mañanas de Cuatro (El diario.es 28.8.2013). Estem voltats de feixistes per tot arreu...
Doncs mireu... no! O, almenys, no encara. Vivim en un país/nació/estat/comunitat autònoma/partit judicial/municipi/barri/districte postal (tatxeu el que no us agradi) on els feixistes són pocs (de moment) i estan ben localitzats (excepte per la policia, sembla ser). Hi ha petits grups i bandes organitzades de joves neonazis, escampades una mica per tot arreu, que podrien un dia convertir-se en la força de xoc d'un moviment feixista que no existeix (al menys, no encara).
Malauradament sempre que es denuncia l'acció d'una banda d'aquestes característiques surt un regidor, un alcalde, un conseller, etc. que ho nega o bé ho minimitza i no fa res per arrancar la mala herba perquè és cosa de minories, joves desorientats, etc. A continuació un "expert" en nous feixismes ens "tranquil·litza" tot dient que no passa res, que ja no són com els dels anys trenta/quaranta i deu esperar que les víctimes es quedin tranquil·les amb tan bona notícia... És veritat que avui aquests grups no passen de ser bandes que episòdicament apallissen gent, destrossen locals i mobiliari urbà perquè els més espavilats entre ells (sense passar-se) ho deixen per fer-se grans i, com a màxim, ingressen en algun partit a veure si en treuen res (preferentment el PP per la quantitat de neo-franquisme acumulat que no els dona la gana de netejar). Només algun, de tant en tant, es troba amb els vells amics i es fan fotografies "entranyables" per penjar-les per la xarxa, com una gracieta... Ni els seus majors fan res, ni les autoritats prenen mesures perquè estan massa ocupades en coses importants.
Mentrestant aquí ("a casa nostra", que diuen a TV3), com a la resta d'Espanya (amb perdó), els periodistes/opinadors/tuttolegs s'entretenen acusant de "feixista" no importa qui (amb tal que sigui l'adversari) i exhibint coneixements històrics que no tenen sobre els anys trenta del passat segle XX, sense parar-se a pensar que el fenomen neonazi és ben present, precisament, a Catalunya. No es tracta només de les bandes d'aprenents de squadristi: el Parlament de Catalunya ha estat dues vegades ben aprop d'haver d'acollir el més proper que puc imaginar-me a diputats feixistes que hi ha en tot l'Estat Espanyol: els militants de Plataforma per Catalunya (PxC). Per comptes d'apuntar cap al nacionalisme català o espanyol, dins dels quals hi ha grups amb tota mena d'ideologies d'esquerra a dreta, més valdria la pena que es fixessin en aquells que catalanistes o espanyolistes, resulten, sobretot veritables projectes de feixista.
Però si tots aquests periodistes/opinadors/tuttolegs no em volen fer cas (no tenen per què, és cosa seva...), al menys facin-me un favor: deixin en pau la història o millor... llegeixin-ne una mica més! Perquè a Catalunya hi ha hagut feixistes per a tots els gustos i no només a Estat Català (on eren només una part, ubicada en les seves joventuts fonamentalment). A Catalunya -mentre es discutia sobre Estat Català- hi va haver Falange Española, també les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), després es van unir dins FE-JONS, varem tenir Peña Ibérica, Legionarios del Dr.Albiñana, pistolers dels Sindicatos Libres i un llarg etcètera de grups i grupuscles que un dia acabarien dins el partit únic de Franco FET y de las JONS. I no ens fem il·lusions pensant que eren un problema "espanyol", perquè a Catalunya eren una minoria: eren una minoria a tot arreu... Valladolid inclosa!
Pocs anys després (oh meravella! ), quan Franco va triomfar, milers de catalans varen córrer a fer-se el carnet del seu partit i desenes de milers varen córrer a col·laborar amb el seu règim (encara que no tinguessin carnet), i no hi va fer res si procedien del catalanisme o de l'espanyolisme, perquè de tot hi va haver (perdoneu la immodèstia d'autocitar-me: Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès editors, 2000; Josep Maria de Porcioles. Catalanisme, clientelisme, franquisme, Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2000, reeditat per Base, 2005). Són tants encara avui els que diuen que a Catalunya no hi va haver franquistes! Són tants els neguen que tal persona fos feixista (franquista) tot i que va tenir carnet de FET-JONS, d'excombatiente o d'excautivo, tot i que va ser delegat sindical, membre del Consejo Local del Movimiento, regidor, alcalde o diputat provincial dins d'un règim que ho era.
Des que era jove he vist com alts càrrecs de partits que avui s'insulten dient-se "feixista", a través dels seus portaveus periodístics (oficials o oficiosos), han donat la mà (i gairebé la cartera) a individus que provenien d'aquest món i que encara tenien la barra de dir que no se'n penedien. Individus com Manuel Fraga, perquè "negociàvem" mancomunitats de diputacions entre dinar i dinar allà per 1976 quan l'ínclit personatge deia que el carrer era seu -que poca memòria que hi ha a Convergència...- o com Juan Antonio Samaranch perquè "tots" volíem Jocs Olímpics... Per què no els hi varen dir feixistes a ells i s'ho diuen entre ells? Doncs perquè, una vegada més, "feixista" es fa servir de forma banal, per insultar i no per analitzar i prevenir. La propera vegada que un pelat (o amb cabellera, que m'és igual) agredeixi un immigrat, faci pintades en una mesquita o trenqui els vidres de la llibreria de la Universitat de València, llavors tots correran a dir que el feixisme no és un perill real, que no n'hi ha per tant, que ja prendran mesures (?) i "s'oblidaran" de tant d'article i de tant d'abrandament antifeixista (perquè no se'ls acudirà pas de fer-se de la plataforma antifeixista del seu barri, és clar). I tornarem a començar...
Publicat per Martí a 1:25 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 27 d’agost de 2013
Però per què, Partal? (en un sol lliurament)
El director de Vilaweb, Sr. Vicenç Partal ens il·lustra amb dos articles (20 i 21 d'agost de 2013) que prometen en el títol l'explicació d'un fenomen fins ara ocult: el perquè de la "basculació lamentable del PSC cap al feixisme". Com que no tenia notícia de tal fenomen, me'ls he llegit amb tota atenció... i m'he emportat una enorme decepció. Justament del que no parla cap dels dos articles és d'aquesta presumpta feixistització del PSC. De titular les coses com ho ha fet el Sr.Partal amb aquests dos articles fins ara se'n deia sensacionalisme, però potser m'he perdut alguna cosa...
Ambdós articles es limiten a fer una història ràpida, simplista i interessada d'un partit al qual l'autor professa una hostilitat gens dissimulada. No és que jo sigui o hagi estat afí al PSC, el meu currículum polític és limitadet però crec que prou clar en aquest sentit (busqueu-me per la xarxa comprovareu a quina opció vaig donar suport a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya: potser evitarem els típics comentaris precipitats de lectors indignats a peu d'article). Però no puc deixar passar una versió tan esbiaixada de la història del PSC que, de retop, n'explica una de paral·lela sobre la de Catalunya (i la d'Espanya) que déu n'hi do.
Després del títol no es torna a parlar de feixisme fins al paràgraf final de cada article, on l'autor efectua un salt mortal que porta, no se sap com, de la frustració electoral al feixisme (al primer) i de l'espanyolisme al feixisme (al segon), sense aclarir -intencionadament?- a què s'està referint amb "feixisme". I resulta prou greu perquè de definicions de "feixisme", qualsevol estudiant espavilat de qualsevol ciència social n'hi podria donar tres i quatre de diferents sense haver-s'hi d'esforçar gaire...
Però sensacionalismes al marge (que ja seria prou greu), el que m'interessa és discutir visions històriques (deformació professional meva, què hi farem!) i és això el que passaré a fer. Com és usual, els articles periodístics s'elaboren sense notes al peu que ens il·lustrin sobre d'on treu moltes de les coses que afirma tan categòricament i això fa més difícil la discussió (es com acusar sense proves, però no me'n queixo, és el que permet el mitjà). Farem el que podrem.
A l'inici de primer article, Partal ens introdueix el que serà el moll de l'os de la seva argumentació sobre les causes del gir del PSC: "Primera, a una marginació creixent; segona, al nivell intel·lectual de la direcció; tercera, al fet que el nacionalisme espanyol no té gens de tradició democràtica.". Respecte de la primera raó (a la qual dedica tot el primer article), si per "marginació" llegim daltabaix electoral i possibles empitjoraments només podem estar-hi d'acord. Però l'autor s'esforça a acumular evidències innecessàries d'una caiguda en picat que ningú no ignora i no s'esforça en igual mesura en explicar perquè el PSC hauria de caure en el feixisme com a conseqüència, com si fos l'únic partit socialdemòcrata d'Europa que ha passat per un procés similar en els darrers vint anys. Ho deu trobar evident, i per això no ho desenvolupa, però bé deu recordar que en una situació molt pitjor com la de la UCD el 1981, un partit farcit d'ex-falangistes (per cert), que donava suport parlamentari a Jordi Pujol (en aquells dies sense majoria al Parlament de Catalunya) i que rebia el de CiU a Madrid (també, per cert), no va derivar en aquesta direcció sinó que -simplement- va desaparèixer per implosió. Una implosió del PSC em sembla més probable que una feixistització si la deriva electoral continua en el mateix sentit. Els posicionaments d'alguns dels seus membres destacats, que han quedat fora de la direcció, sembla anar en aquesta línia.
Però, per pura coherència amb altres coses que afirma en els articles sobre el PSC, podria explicar-me el Sr. Partal com podria bascular cap al feixisme un partit "sucursalista" sense el permís del seu patró? O és que també el PSOE està basculant en la mateixa direcció? Amb un PSOE feixista el PP seria ultrafeixista i els veritables feixistes (els de camisa blava, els de PxC i similars), serien ultra-ultra-feixistes i ja tenim el quadre complert de la política espanyola. Anàlisi fina...
Respecte de la segona, ja em perdonaran els professionals de la política, però el nivell intel·lectual de les direccions dels principals partits de govern a Catalunya i a Espanya (i al món!) mai no ha estat precisament espectacular (ni categoria acadèmica, ni prestigi professional en algun altre camp, ni, en el nostre cas, domini d'idiomes) i això no ha impedit que cap partit es mantingués o es redrecés. O és que algú creu que va ser la capacitat intel·lectual de José Maria Aznar i els seus seguidors el que va portar al PP a trencar el "sostre de Fraga" i aconseguir la majoria absoluta? O és que ara ens prendrem els eslògans al peu de la lletra i donarem per bo que el govern Mas és el dels "millors" passant per damunt del fet que una de les seves membres va declarar que era psicòloga sense tenir acabada la carrera, el conseller de sanitat ha estat dirigent de la patronal sanitària privada i un assessor presidencial és el cap del gremi de constructors (totxo-maníacs) de Barcelona que ens volien encolomar Eurovegas? No hi ha cap relació de necessitat entre nivell intel·lectual i resultats electorals o feina política ben feta (ni Berlusconi és un geni per haver guanyat tantes eleccions, ni la manca d'estudis universitaris ha impedit a Evo Morales fer una tasca política impecable). El que sí passa és que quan algú guanya unes quantes eleccions, o assoleix un alt càrrec, no falten els opinadors/aduladors que el transformin en gran pensador per una temporada (a Espanya i a Catalunya, per exemple, que ja ens coneixem, no? ).
Deu ser per això que en el segon article Partal rectifica imperceptiblement i ja no diu "nivell intel·lectual" sinó "pobresa ideològica", que és una altra cosa. Per a mi, de totes maneres, atribuir a la ideologia -els discursos, els programes que ningú no llegeix- l'èxit o el fracàs d'una opció política resulta el més naïf dels idealismes (què voleu que hi faci, sóc materialista): Pi i Margall tenia un nivell intel·lectual i unes idees de gran categoria i els seus partits solien fer el ridícul a les eleccions (ai las!). Podríem fer una llista ben llarga d'intel·lectuals i brillants pensadors que han fracassat a les urnes i d'indocumentats ideològics que s'han fet un tip de guanyar eleccions. Tampoc no veig, de totes maneres, perquè de la manca d'idees pot sorgir el feixisme: el feixisme no té manca d'idees, en té poques i elementals però molt clares.
Però la que s'enduu la palma és la tercera pota argumentativa: "el nacionalisme espanyol no té gens de tradició democràtica". Com a professor d'història li dic, senyor Partal, està suspès... Aquesta afirmació que vostè dóna per incontrovertible és un simple eslògan polític dels nostres dies, eminentment interessat a difondre que això és així sense necessitat de demostrar-ho (adobat, això sí, amb quatre cites vikipèdiques i algunes "certeses" de manual envellit). El nacionalisme espanyol té tanta o tan poca tradició democràtica com qualsevol altre. La multiplicació d'estudis sobre els nacionalismes europeus fets durant les darreres tres dècades ha estat proverbial i fa que en sapiguem avui molt més del que el gran públic podria sospitar o tenir temps de llegir. A finals del segle XIX els nacionalismes democràtics eren excepcionals a tot arreu: el nacionalisme català, unitari i reivindicatiu, era el de les Bases de Manresa -gens democràtiques-, mentre que en els mateixos anys -al costat dels nacionalistes espanyols no demòcrates, que no eren pas poc nombrosos- hi havia un Emilio Castelar -republicans possibilistes- i un Nicolás Salmerón -republicans unitaris-, tos dos ben demòcrates. Salmerón, per cert, tot i ser nacionalista espanyol, va ser diputat de la Solidaritat Catalana el 1907 (amb Macià, amb Cambó, amb Pi i Arsuaga...). Aquest republicanisme espanyolista i democràtic desembocà en Marcel·lí Domingo -tortosí i líder del radical-socialisme- Diego Martínez Barrio -fundador d'Unión Republicana, procedent del lerrouxisme i president de la II República a l'exili- i, sobretot, Manuel Azaña -Izquierda Republicana-, nacionalista espanyol i impolutament demòcrata.
És per això que resulta de molt mal gust que hi hagi tanta afició en els darrers temps a desenterrar cites dels diaris d'Azaña, la majoria de les vegades manipulades, per afirmar el contrari. Fins i tot en corren de completament falses: especialment feridora la de bombardejar Barcelona des de Montjuïc un cop cada quaranta anys, perquè no només no ho va dir sinó que va deixar escrita una dura carregada contra els que ho deien (que és la que corre manipulada per la xarxa). Azaña es va mostrar hostil al catalanisme? Sí, durant la Guerra Civil... Per què? Perquè estava convençut que dins del govern català hi havia qui treballava per pactar una pau per separat amb Franco (i ni fou l'únic, ni s'equivocava del tot). Azaña fou injust amb el nacionalisme català de la Guerra Civil, però això no el fa menys demòcrata. També el nacionalisme català d'aquells anys va ser injust amb la CNT (i encara dura) i va formar part del govern que va reprimir al POUM i no veig perquè això ens hauria de portar a dir que Companys no era demòcrata: els contextos estan per ajudar-nos a entendre-ho (que no a disculpar-ho).
Al marge d'una discussió historiogràfica que ens portaria molt lluny: manifestar-se hostil al catalanisme és no ser demòcrata?, i manifestar-se hostil a l'espanyolisme sí que ho és?, perquè hi ha nacionalismes "bons" i nacionalismes "dolents" en essència?, i d'on es vol que sigui nacionalista un espanyol convençut?, de Filipines? Cada vegada que veig escrit "espanyolisme és feixisme" penso en quina culpa tenen els segovians o els salmantins de ser espanyols (o de voler-ho ser) perquè els condemnem per això a ser feixistes irremeiablement. És que no poden ser el que vulguin, igual que els catalans? Dins l'actual independentisme català hi ha demòcrates -la majoria- i d'altres que no ho són tant i que l'endemà de la independència començaran a demanar prohibicions, perquè hi ha de tot a tot arreu. Al final el més lamentable és la banalització de l'us del mot "feixista", emprat com a arma per insultar l'adversari i no com categoria d'anàlisi. Pensar que el PSC és feixista pot impedir de veure qui és feixista realment (com a la faula del llop que quan va venir ningú no s'ho creia) i fins i tot pot fer pensar que si els feixistes són com els del PSC, potser el feixisme no és tan greu. Tota comparació té problemes... però el feixisme espanyol va provocar una guerra i va fer assassinar 150.000 persones, de les quals menys de 5.000 a Catalunya: tant costa de veure que no s'ha de jugar frívolament amb certs conceptes?
Sempre m'he demanat per què quan hom vol afirmar la pròpia identitat i enaltir-la s'ha de tirar merda a la dels altres i denigrar-la. Hi ha pitjor insult que dir "feixista"? Es veu que en això no hi ha tanta diferència entre certs nacionalistes catalans, nacionalistes espanyols i nacionalistes de la més allunyada nació que ens puguem imaginar: el considerat "feixista" és sempre l'adversari. Mai no voldré comprendre per què n'hi ha que per estimar necessiten odiar (o fer odiar). No és el meu cas: però posats a ser determinista, potser és perquè soc mestís (xarnego? ), perquè el meu pare va néixer a Múrcia i la meva mare a Sabadell i això m'incapacita genèticament d'alguna manera. No ho descarteu... | 1 | perfect | {"ca": 0.9895133100295779, "pt": 0.0014293599015015356, "en": 0.0006226914422382927, "it": 0.001500120292664978, "es": 0.004825858677346769, "oc": 0.0014152078232688471, "fr": 0.0006509955987036697, "eo": 4.2456234698065413e-05} | |
mc4_ca_20230418_12_728590 | Triple empat a millor tapa a la Ruta de la Tapa de l'Anxova 2017 - Ràdio l'Escala
Previsió Méteo 19/02/18
Cursa solidària a l'escola Empúries pel dia de la Pau | 0.642567 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiolescala.cat/audio/17173-triple-empat-a-millor-tapa-a-la-ruta-de-la-tapa-de-l-anxova-2017 |
mc4_ca_20230418_12_253210 | EL MÓN PER LA FINESTRA: Amb aquest, n'hem fet cinc.
Ha passat un altre any, i quin any! I no ho dic per la crisi, que també; o per les nostres experiències autocaravanistes que penso han estat d'allò més normaletes. Si m'exclamo de l'any que ara tanquem és per aquest procés que ha iniciat la societat catalana, il•lusionant i històric alhora. I així, amb un any 2012 ple de tantes fites, el fet que aquest bloc hagi complert cinc anys és la cosa més insignificant que hagi pogut passar; però això no treurà que saludi als visitants que de manera premeditada o totalment casual s’hagin trobat aquest bloc.
Una de les millors maneres de viatjar pel món. Esperem que ben aviat ho puguis fer amb el passaport catalàAresFuet-i-Mate
2 de gener de 2013 a les 22:53
Tens raó, no em sonava el nom, però ara, gracies al teu post, ja en soc una experta jajajaAresFuet-i-Mate
Està be que a Catalunya tinguem cada vegada més arees, però al Pirineu encara falten arees.El Pirirneu és un destí abitual dels autocaravanistes i ens falten llocs per buidar i omplir. Molts dels càmpings estan tancats fora de l'estiu. Ens tindrem de moure de cara a les autoritats turístiques i associacions municipalistes.
4 de gener de 2013 a les 16:23
Hola Fuetimate,doncs si a les dues coses:- l'autocaravana és fantàstica per conèixer un territori i de manera lliure,- i sí: al pas que hi anem, el passaport català el tenim a tocar, només dependrà de nosaltres. 5 de gener de 2013 a les 9:45
Hola Adolf,tens tota la raó. I és una llàstima perquè si compares la xarxa d'àrees al vessant francès amb el nostre, fa envermellir. Només tenim dues àrees "pirinenques": Tremp i Figueres (mitjançant peatge) , i al mig, el buit. No sé, veient que les estacions d'esquí passen del tema, la solució estaria en mans d'alguna administració pública ( ajuntament?, consell comarcal ?, etc.) però ara amb la crisi no crec que estiguin per la feina. Tal vegada algun restaurant, o l'àrea de servei del tunel del Cadí. Salut!
5 de gener de 2013 a les 9:57 | 0.824042 | curate | {"ca": 0.9793658782083543, "it": 0.01761449421238047, "ro": 0.003019627579265224} | http://elmonperlafinestra.blogspot.com/2012/12/amb-aquest-en-fem-cinc.html |
oscar-2201_ca_20230904_6_20071 | Des del desembre que tenia guardat un enllaç sobre Band Land, un joc per iPhone i iPad amb uns gràfics extraordinaris que m’havien cridat molt l’atenció. Però, per aquelles coses que passen quan no restringeixes prou la dieta digital, s’havia quedat al sac.
Vaig haver de veure-ho al web de Gráffica, al blog de La Negreta i d’escoltar-ho al Clicats de Catalunya Ràdio, per veure clar que aquesta apli l’havia d’instal·lar. I fixeu-vos que dic apli en comptes d’app, perquè ja fa dies que sento l’Albert Cuesta fent-ne pedagogia. Si ens hem de normalitzar, ens normalitzem, tu.
El cas és que finalment vaig instal·lar el joc a l’iPad i l’he trobat extraordinari. M’he enamorat del seu grafisme, que ha brodat la gent de Hamo Studio, inspirant-se en el projecte Isotype de Gerd Arntz. Aquesta empresa barcelonina ha dissenyat més de 200 grups de música actuals i de tots els temps, amb un estil molt icònic, i dels quals els usuaris han d’anar encertant-ne els noms. I el disseny del joc i la programació han anat a càrrec d’una altra empresa de Barcelona, Undercoders, que han aconseguit fer un joc que enganxés, basat en puntuacions i assoliments. Si t’encalles en algun punt, sempre pots demanar una pista. I això sempre és d’agrair.
En definitiva, és un joc que s’ha de provar i que constata un cop més que de casa nostra en surten bones idees.
Què, doncs, voleu posar a prova la vostra cultura musical? Instal·leu-vos-el, que només pel seu grafisme ja val la pena!
apli, app, barcelona, Catalunya, iPad, iPhone, joc, música
VINCLE PERMANENT
Comentaris desactivats
Tweet Pin It
Tendències i 2.0
Dimecres 30 maig 2012 per Mireia Tort
Advergaming, la publicitat en un joc
Com que els mitjans de comunicació convencionals estan més saturats que mai i costa molt aconseguir impactes, els creatius publicitaris han de trobar maneres més innovadores per arribar al públic. I, ja ho crec que ho fan! Ja sigui amb campanyes de màrqueting de carrer (Street marketing), amb l’ús creatiu de codis QR o també amb la creació de jocs publicitaris, que s’anomena advergaming.
De fet, l’advergaming (de l’anglès advertising i game) és una pràctica que es basa en la utilització de videojocs com a via publicitària, per presentar una marca, producte o servei de manera interactiva i didàctica. És una eina, amb la qual s’aconsegueixen, de manera subtil, un gran nombre d’impactes promocionals, importants per la construcció i el recordatori de la marca.
Tot això ho dic perquè avui he ensopegat amb un bon exemple de joc publicitari de la marca de gelats Magnum, en què pots córrer per Nova York, volar per París o fer surf a Río mentre reculls bombons. Precisament aquest joc ha estat escollit com el millor web del mes a TheFWA (Favourite Website Awards).
Llaminers, ja trigueu a jugar al Magnum Pleasure Hunt 2. Una autèntica delícia!
advergaming, interactivitat, joc, Magnum, marca, publicitat
VINCLE PERMANENT
Comentaris desactivats
Tweet Pin It
Disseny web, Tendències i 2.0
Dilluns 30 abril 2012 per Mireia Tort
HTML5: un joc experimental d’Honda
Fa uns mesos, Honda va publicar una enginyosa campanya anomenada The Experiment, creada per les agències B-Reel i W + K London.
L’experiment es presenta en forma de joc online i requereix un bon esforç mental. Es tracta d’aconseguir crear una reacció en cadena amb els diferents objectes que se’t donen, posant-los en la posició correcta perquè la seqüència funcioni.
El joc té 6 nivells i, quan el completem, tenim la possibilitat de jugar amb els nivells que han creat altres jugadors o de crear les nostres pròpies seqüències i reptar als nostres amics a resoldre-les.
Fent un autèntic desafiament a l’enginyeria i a les lleis de la física, el joc està creat amb Javascript i HTML5 i, perquè funcioni correctament, és millor visualitzar-lo amb navegadors d’última generació com Chrome, Safari o Firefox. De fet, l’ús dels pop-ups recorda molt al videoclip d’Arcade Fire i als experiments de Chris Milk dels que us parlàvem fa un temps en aquest mateix bloc.
Que tingueu una feliç reacció en cadena.
enginyeria, física, Honda, HTML5, joc
VINCLE PERMANENT
Comentaris desactivats
Tweet Pin It
Cercador
Categories
Actes i esdeveniments (59)
Cacau antaviànic (64)
Codi Lliure (28)
Col·laboracions (4)
Disseny gràfic (77)
Disseny web (78)
Eines i recursos (111)
El vídeo del divendres (38)
Estàndard, usable i accessible (35)
Il·lustració (43)
Infografies (14)
Projectes Recents (88)
Responsabilitat social empresarial (26)
Tendències i 2.0 (138)
Tipografia (80)
Una mica de tot (63)
Butlletí
Subscriviu-vos a l'Octa.beta i en rebreu les novetats per correu.
Adreça electrònica:
Super Tags Widget
màrqueting twitter eines android HTML5 Il·lustració català llengua css3 social media Disseny fotografia Disseny web apps recursos web Accessibilitat recursos jQuery independència música vídeo xarxes socials Catalunya infografia Tipografia disseny gràfic blog responsive design facebook antaviana | 0.691097 | curate | {"ca": 0.8880428071619675, "es": 0.035398230088495575, "it": 0.022844206626877958, "en": 0.03292858612883309, "pt": 0.009672772175344721, "fr": 0.006997324552377032, "nl": 0.004116073266104137} | https://www.antaviana.cat/blog/tag/joc/ |
mc4_ca_20230418_12_553012 | Inauguració del Jardí de Quint Licini - VilaWeb
Dimecres 28.03.2007 22:00
Inauguració del Jardí de Quint Licini
Dijous a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Assemblea de Catalunya
El Museu inaugura aquest dijous un nou espai arqueològic, el Jardi de Quint Licini, augmentant d'aquesta manera l'exposició permanent de Baetulo ciutat romana. La voluntat del Museu és anar afegint espais musealitzats que fins ara es podien visitar puntualment. Ara fa un any s'inaugurava la nova presentació de les termes, iniciant una nova línia de visió del patrimoni romà de la nostra ciutat.
La piscina del jardí d'una casa benestant de la Baetulo romana, construïda a finals del segle I d.C es conserva gairebé en la seva totalitat i pertanyia a una casa benestant on s'hi trobar l'any 1934, la tabula hospitalis, una taula en bronze que recull el pacte d'hospitalitat entre els baetulonense i el patrici Quint Licini Silvà Granià, un personatge influent de la ciutat.
L'exposició permanent que es presenta avui explica qui era la família Licínia, com eren els jardins de les cases benestants i la simbologia que tenien. A més un espectacular audivisual transporta el visitant al segle I d.C. i reconstrueix a través de la realitat virtual el jardí de la família.
El Jardí de Quint Licini estarà obert al públic tots els caps de setmana del mes d'abril i es troba situat al soterrani de l'edifici del número 3 de la plaça de la Assemblea Catalunya. | 0.847123 | curate | {"ca": 0.9823819591261451, "de": 0.017618040873854827} | https://www.vilaweb.cat/noticia/2333191/20070328/inauguracio-jardi-quint-licini.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_92785 | Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
Articles més llegits del mateix autor/a
Antoni Tort i Bardolet, Escoles low-cost , ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació: No 39 (2013): Tardor 2013 (1a època)
Antoni Tort i Bardolet, La tempesta perfecta , ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació: No 38 (2013): Estiu 2013 (1a època)
Antoni Tort i Bardolet, A l'aula , ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació: No 35 (2012): Estiu 2012 (1a època)
Antoni Tort i Bardolet, Infanteses , ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació: No 36 (2012): Tardor 2012 (1a època)
Antoni Tort i Bardolet, Respecte i soroll , ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació: No 34 (2012): Hivern 2012 (1a època) | 0.783246 | curate | {"ca": 1.0} | http://ambitsaaf.cat/article/view/1160 |
mc4_ca_20230418_1_806001 | Repte 2019: Com gestionar la política d’habitatge com a eix vertebrador de la comunitat?
Repte 2018: Com normalitzar la diversitat per construir una convivència perdurable en la comunitat local?
Repte 2017: Com crear millors oportunitats d’ocupació i itineraris formatius per a joves desconnectats?
Col·laboració per augmentar l'impacte de la jornada anual en la qual es presenten 10 innovacions de l'àmbit social, així com facilitar la possible rèplica de les iniciatives que es presentin.
La jornada busca promoure l'intercanvi de coneixement innovador entre les entitats del sector públic i del tercer sector, donant a conèixer noves idees i reptes, així com noves tendències que puguin ajudar a repensar i millorar els serveis socials. | 0.804408 | curate | {"ca": 1.0} | https://upsocial.org/ca/proyectos/10x10-capsules-dinnovacio-social |
mc4_ca_20230418_6_3116 | Andorra no acollirà la prova de Copa del Món masculina del 2021 - El Periòdic d'Andorra
Publicat el Dijous, 17 de maig de 2018 | 13:45 h
La Copa del Món va ser a Andorra per últim cop al 2016. | Tony Lara
Males notícies pel país. Andorra no serà la seu de la Copa del Món masculina de 2021. Finalment, la prova va ser adjudicada ahir a la ciutat búlgara de Bansko. Aquesta decisió es va prendre al congrés de la Federació Internacional d’Esquí que s’està celebrant a Costa Navarino, Grècia.
Bansko i la ciutat suïssa de Lenzerhaide aspiraven a tenir les Finals de la Copa del Món de 2021. Per tant, com que Lenzerhaide va ser qui s’ha endut l’organització de les Finals, a la ciutat búlgara li van atorgar el premi de consolidació, ser la seu Copa del Món de 2021. Com a conseqüència, Andorra va ser la gran perjudicada i va quedar fora.
Malgrat això, s’ha de tenir en compte que aquesta situació es va produir a la inversa pel que fa a la Copa del Món de 2019. En aquella ocasió, Bansko va perdre contra l’opció d’Andorra i de Lenzerhaide, de manera que el Principat es va adjudicar les Finals i la ciutat suïssa, la Copa del Món. En aquest sentit, era previsible que aquesta vegada la FIS li atorgués l’organització de la prova del 2021 de manera inversa. A més, l’estació búlgara organitza els Mundials Júniors i aquest fet era un altre punt que sumava a l’hora de decidir. Així mateix i com a bona noticia, a les Finals de la Copa del Món 2019 a Andorra, la FAE podrà participar en la competició del Team Event.
En aquest sentit, tal com van manifestar la FAE i Soldeu El Tarter, «la voluntat és tornar a entrar a l’agenda del circuit de Copa del Món com més aviat millor». D’aquesta manera, «se seguirà apostant per acollir les disciplines tècniques en homes a la pista Avet de Soldeu amb l’objectiu que es pugui entrar al calendari masculí del gran circ blanc». No obstant això, les noves incorporacions serien a partir de la temporada 2022/2023 perquè els calendaris de la Copa del Món estan tancats fins a la temporada 2021/2022. Tanmateix, podria ser que a última hora hi hagués algun canvi en el Congrés, ja que encara no ha finalitzat.
“No és una mala noticia”
El president de la federació, Albert Coma, creu que «no és una mala notícia» per l’acord que hi va haver quan es van postular davant Bansko. «És el que toca, ara s’ha de veure què passa, com evoluciona l’escenari actual i com van les coses», va explicar. «Nosaltres sempre serem candidats i les finals del 2019 són molt importants, ara ens hem de concentrar en tot això, i si tot va bé, serà un èxit. A partir d’aquí, la porta estarà oberta», afegia.
Coma: «Sempre serem candidats, les finals del 2019 són molt importants, ara ens hem de concentrar en tot això»
Per la seva banda, Carles Visa, director tècnic de la Federació, va explicar que encara «no es pot fer un balanç positiu del congrés perquè encara falta el darrer congrés». En aquest sentit considerava que «tampoc és una mala notícia, és a dir, no tenim la del 2021 però continuarem batallant i sempre hi ha l’opció oberta de ser candidata per si hi ha alguna baixa d’última hora». «A vegades guanyes i altres no, la batalla és dura, no hi ha més, però el que dic és que tothom està content amb les finals i la feina que hem fet», explicava. «Presentarem la candidatura del 2023 en endavant, l’objectiu és ser seu a partir d’aquella temporada», manifestava. Així mateix, referent als acords de col·laboració amb les federacions d’Espanya i França, Visa va explicar que «són acords i normatives».
En aquest congrés de la FIS es va fer un balanç positiu dels darreres esdeveniments celebrats a Andorra i es va reconèixer per unanimitat «l’excel·lent organització» de les Finals de la Copa d’Europa del 2018, «la qual cosa deixa un molt bon regust per continuar estant en la línia de sortida de possibles noves cites al país».
Pensant en 2019
Per altra banda, Coma, i una delegació del Comitè Organitzador de les Finals de la Copa del Món del 2019 es van reunir amb el president de la FIS, Gian-Franco Kasper i la secretària general de la federació, Sara Lewis, per comentar l’evolució del transcurs de les obres de l’arribada de la pista Avet de Soldeu. Així mateix, se’ls va explicar l’evolució dels preparatius de les Finals del 2019. En aquest aspecte, la pròxima cita serà a l’octubre, després de la reunió de tardor de la FIS a Zúric. Serà el moment en què l’staff tècnic i la plana major de la federació internacional visitarà de manera oficial Soldeu i es trobarà amb el Comitè Organitzador de la prova.
En aquest congrés la Federació Internacional d’Esquí va confirmar les dates de les dures proves de la Copa del Món de Quilòmetre Llançat que se celebrarà a Grau Roig. Seran els pròxims dies 12 i 13 d’abril de 2019 amb els entrenaments oficials pels dos dies anteriors, el 10 i l’11.
La Federació Andorrana d’Esquí va mantenir diverses reunions amb les diferents comissions i a més van signar els diferents convenis de col·laboració entre la FAE, Federació Francesa, i la Federació Espanyola per continuar treballant junts.
Andorra confia en la Copa d’Europa tot i no tenir les dates
Pel que fa a aquesta competició, encara no s’ha acordat una data definitiva per la seva celebració però la Federació confia en el fet que Andorra hi sigui present «segurament en alguna prova tècnica de cara a les temporades 2019/2020, 2020/2021 o 2021/2022».
En aquest sentit, durant els pròxims mesos, es mantindran les reunions pertinents amb els responsables de la FIS per acabar d’avaluar les dates més interessants per Andorra. «Aquí som acollits, però hem de veure amb l’estació com ho fem», aclaria Visa. | 0.844842 | curate | {"ca": 0.9953521630318198, "en": 0.001966392563460851, "fr": 0.002681444404719342} | https://www.elperiodic.ad/noticia/64421/la-copa-del-mon-masculina-no-vindra-a-andorra-el-2021 |
mc4_ca_20230418_3_164021 | Arxius de reforma laboral - Converses a Catalunya
Ahir informàvem a primera hora del sorprenent pacte entre la coalició governant i EH Bildu. L’impacte que ha tingut aquest acord ha estat extraordinari, tant que ha portat al trencament… | 0.68006 | curate | {"ca": 1.0} | https://conversesacatalunya.cat/tag/reforma-laboral/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_650888 | Davant del resultat aquesta nit de les eleccions generals espanyoles, de de la CUP volem fer les següents reflexions:– L’abstenció, l’aposta de la CUP respecte les eleccions espanyoles, ens reafirmava davant la necessitat de fer irreversible el mandat sorgit del passat 27 de setembre a Catalunya. Per contra les diferents forces sobiranistes han continuat apostant per participar-hi i és per això que insistim que cap reforma amb l’estat és possible ni pot significar aturar el procés de ruptura sorgit a les passades eleccions catalanes.– El resultats de les eleccions a Catalunya evidencia el viratge dels votants independentistes cap a l’esquerra. D’una banda, ERC s’ha situat com la primera força independentista, amb un resultat que triplica els resultats que van obtenir el 2011. D’altra banda, Democràcia i Llibertat (la fórmula amb què CDC ha concorregut a les eleccions) ha caigut dels 16 diputats que va obtenir als comicis estatals del 2011 als 8 actuals.– El bon resultat obtingut per En Comú Podem significa un ampli suport a una força que ha defensat clarament la necessitat d’un referèndum per tal que la població catalana es pugui expressar lliurement a les urnes. No obstant, les forces del règim continuen tenint un pes molt important dins el Congrés espanyol i en aquest sentit l’únic camí possible és la unilateralitat per fer irreversible la construcció de la República catalana.– El fet que les dues primeres forces en nombre de vots a Catalunya siguin En Comú Podem i ERC confirma un mapa electoral principatí protagonitzat per les formacions d’esquerres.Davant dels bons resultats de les formacions d’esquerres i progressistes independentistes i autodeterministes, la CUP emplaça Junts pel Sí a cloure el procés de converses que està mantenint amb la CUP-CC amb una oferta que inclogui una presidència alternativa que pugui generar un ampli consens i també a millorar la proposta en relació a pla de xoc. L’independentisme i el canvi social van de la mà, i només així aconseguirem sumar nous agents polítics i socials a la ruptura i al procés constituent.D’altra banda, davant del suport obtingut per En Comú Podem, emplacem aquesta formació i també els seus companys de Catalunya Sí Que es Pot a sumar-se al procés constituent cap a la República Catalana.Finalment, recordem que la CUP ha de valorar la proposta de Junts pel Sí en Assemblea Nacional el 27 de desembre. Si l’oferta de Junts pel Sí varia en el sentit de proposar un president de consens, aquesta tindrà més possibilitats que sigui àmpliament acceptada per la militància i simpatitzants.
La pregunta del milió és: vol la CUP anar a unes eleccions al març on es podria conformar una majoria d'esquerres però hi ha la possibilitat, ara més real que mai, de perdre la majoria independentista?
No s'ha d'anar a noves eleccions. ERC s'hauria de ficar pel mig, que actualment està molt còmoda, i proposar un president de consens.
ERC està esperent el març per recollir el fruit madur, igual el fruit cau podrit ja. | 0.879397 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_238888 | PERFIL – Màrius Hernàndez
Si miro cap a una banda, sento vertigen pel que passarà demà; tot i que fa molts anys que sóc a la professió, encara tinc la sensació de ser un actor novell. Mirant cap a l’altra, t’adones que hi ha feines que, vistes des de la distància, et fan pensar “això ho he sabut fer”, i aquest pensament t’omple d’orgull.
Som en un moment en què les fronteres entre una feina i una altra es dilueixen, i ens hem d’adaptar a aquesta realitat. Darrerament, he estat en una sèrie diària, això com a actor et dóna molta tranquil·litat i t’ensenya a saber estar davant d’una càmera. La docència m’ha situat al lloc on sóc jo com a actor, m’ha descobert quines necessitats tinc, amb què em sento segur i amb què no. També he fet coses de direcció, i en aquests darrers temps, he treballat amb propostes que m’han arribat amb un repartiment ja escollit. D’aquest fet, el més important que n’he tret ha estat conèixer gent diferent que t’aporta coses que no t’esperaves, altres maneres de funcionar. Havent-hi tanta gent, veus com és d’injust que no et plantegis treballar amb els qui no coneixes.
La situació econòmica és una excusa que està fent mal, com si de cop i volta ens haguéssim de conformar només amb projectes a taquillatge, que és la manera que tens per expressar-te. Això dóna una certa precarietat, la gent ha de fer altres coses per guanyar-se la vida. A la vegada, veig que està sorgint molt d’enginy, per tirar endavant projectes i per explicar histories. | 0.855171 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_30686 | En el marc del 1r cicle de música sacra al Monestir, es presenta el quart i darrer concert del cicle, Esplendors de la polifonia vocal barroca i del segle XX, a càrrec del Cor Fòrum Vocal i de la Camerata Coral Sant Cugat del CMSC dirigits per Xavier Sans i Xavier Baulies respectivament.
El repertori d'ambdós cors abarca des de la música medieval fins als nostres dies, amb variats programes a capella i col·laborant habitualment amb grups instrumentals i composicions orquestrals.
En aquest concert el cor Fòrum Vocal presentarà una rica mostra del barroc de la mà de diversos compositors, agrupats en la òrbita italiana i, per tant, de l'esglèsia de Roma: G.Piton, A. Lotti, A. Scarlatti, P.Cannicciari o G. Bernabei. Per la seva banda, la Camerata Coral mostrarà la riquesa vocal de la música sacra durant els segles XX i XXI amb obres de compositors com Lluís Ma. Millet, S.Rachmaninov, R.Romaní, M.Lauridsen, K.Nystedt, J.Vila, J.Busto o M.Duruflé.
El concert es farà al Monestir de Sant Cugat del Vallès el divendres, 12 d'abril de 2013 a les 21 hores.
Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | 0.838839 | curate | {"ca": 0.9343122102009274, "es": 0.06568778979907264} | http://www.cmsc.cat/Noticia_detall_1/_WbG8NZvDIQQ2o40AlgoQ80KJ2BlnaDYrzITw5uJA5HFICDVmlhO31ci0XBGxQshm1bxIUgbdF-A |
crawling-populars_ca_20200525_34_106304 | Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.58655 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes-esport/voleibol.raw?task=quick.read&id=1680297&return=L21lcy1lc3BvcnQvdm9sZWlib2wuaHRtbA== |
mc4_ca_20230418_17_136609 | Motos i Ciclomotors en Girona en Motor - Anuncis Gratis
Motos i ciclomotors en girona
Anuncis Gratis de Motos i Ciclomotors, en Motor en Girona
Es ven yamaha xt 600e del any 2006 amb 19000km.
la part frontal está accidentada així com el dipòsit
està deformat, la resta està impecable. filtres i liquids cambiats puntualment.
kit de transmisió i coberta darrera nous.
Yamaha xt 600e de color azul letras xt en blanco. 19000km recibió choque frontal doblando las barras y llanta delantera. el deposito está parcialmente abollado pero su parte central y trasera están en buenas condiciones.
2008 Any1.500€Venc moto kymco people 125cc - En Girona
1.190€Roba motero - En Girona, Olot
100€Embeno buggy dunax 400c. c. po no usar - En Girona, Cassà de la Selva
Buggy dunax 400c.c, amb sol 1125km, era per a passejos com els crios, 5 marxas, neutral i marxa atras4 temps, 1 cilindreect...
2008 Any4.000€Honda cb500 - En Girona, Armentera (L')
Moto honda cb5oo 2.250 euros tot al dia itv revisions
2007 Any4.200€Kawasaki z750 - En Girona
5.000€Venc profunda vigor - En Girona, Figueres
Profunda vigor de color blau, molt bon estat. preu 2500 euros
2.500€Fona cbr 600f 94 - En Girona
Embeno profunda cbr 600 f, 66 mil kms, molt bé cuidada, sempre ha dormit en garatge, kit de transmissió original nou, neumaticos michelin road 2 nous, pastilles de fre noves.perfecta per iniciar-se en la conducció de motocicletes de mitja cilindrada
1994 Any2.800€Gas gas 250ec 2007 - En Girona, Riells i Viabrea
Gas gas 250ec, 2007, perfecte funcionament, diversos extres....
2.650€Lloret de març compro suzuki intruder 250 ( particular ) - En Girona, Lloret de Mar
Aquesta moto va ser restaurada completament, per la qual cosa aquesta en perfectisimo estat.es chorreo el xassís amb sorra i pinto de nou, la pintura de la resta de la moto tambien és nova. instal·lació elèctrica i pinyes noves. rodes, ràdios i pneumàtics perf...
2.000€ profunda cbr 600 rr negra 2006 - En Girona, Figueres
Abans de 1980 Any8.160€ hyosung cruise 125 - En Girona, Cassà de la Selva
Bon estat, 19600kil. ultimes reparacions rodes noves,plat,cadena, frens, etc.. sempre en garatge, embeno per no usar, regalo casc.
Abans de 1980 Any752€ embeno vespa 150 sprint - En Girona, Sant Ferriol
Embeno vespa 150 sprint, amb motor 160 c.c. electrã nico, totalment refet. cuideuã sma, impecable.
2.650€ es ven xr 100r - En Girona, Espolla
Aquesta en molt bon estat,ús sol per caminar a la ciutat,aquesta molt ben cuidada,les cobertes són noves,el motor aquesta de 10,les imagenes parlen per si soles,accepto ofertes.
Abans de 1980 Any6.570€ embeno profunda hornet cbf 600 - En Girona, Blanes
Abans de 1980 Any3.720€Yamaha diversion - En Girona
Yamaha diversion 600cc a bon estat itv recien passada embeno o canvi per aprilla 125 de carretera he comprat aquesta moto amb l'escusa de validar el meu permís però quan m'assabento que em limiten per dos anys tenint 48 ho descarto
1993 Any1.410€Quad profunda rincon 650 - En Girona, Lloret de Mar
Gran ocasion! es ven quad profunda rincon 650 amb matriculacion l'any 2005. només 4500 quilòmetres i molts extres!! s'envian fotos i mes informació si es desitja. preu 6250 .
2005 Any5.750€Yamaha dt(49c.c.) - En Girona, Salt
1.360€Nsr125r - En Girona
Motor nou i cadenado perfecte estat sempre garatge perfecta per a ciutat i carretera és motor 2 temps amb 29 cv de potència es pot portar amb carnet de cotxe és perfecta embeno porq canvi a cilindrada superior
1997 Any2.380€
Motos i Ciclomotors Província GironaAlacantBarcelonaCastellóGironaIlles BalearsLleidaTarragonaValènciaMunicipi MunicipiArmentera (L')BanyolesBlanesCaldes de MalavellaCamprodonCassà de la SelvaCelràEspollaFigueresGironaLloret de MarOlotPalafrugellRiells i ViabreaSaltSant Feliu de GuíxolsSant FerriolVilafantAnuncis Gratis de Motos i Ciclomotors, en Motor en Girona | 0.595071 | curate | {"es": 0.25099390405512856, "ca": 0.6938775510204082, "en": 0.020673204346673735, "pt": 0.01192684866154254, "ur": 0.005300821627352239, "fr": 0.01722767028889478} | http://anunciscatalunya.cat/anuncios/motos-i-ciclomotors-en-girona_m_17_9 |
crawling-populars_ca_20200525_5_32721 | Si el ritme d'encert i anotació dels primers vint minuts s'hagués mantingut després del descans, el Cadí hauria aconseguit, probablement, una victòria d'escàndol. El triomf hi va ser. Però l'escàndol es va quedar al vestidor. Després de dominar a pler durant la primera part, les de la Seu van semblar abaixar els braços en la represa. Almenys, el tercer quart es va ennuegar a les de Bernat Canut, que a punt van estar de deixar perdre tota la renda que tenien. El Quesos Pastor Zamarat es va arribar a situar a només quatre punts quan les urgellenques havien arribat a vèncer de divuit.
L'encert en els triples (Díaz, Bahí, Kraker, Äijänen i Sklepowicz) al primer quart va ser determinant per superar el ritme que intentava imposar l'exSedis Aleksandra Stanacev. Ella i una altra exCadí com Nogaye Lo miraven de tirar el carro zamorà. Però el Cadí era molt Cadí. Molt coral com gairebé sempre. Els centímetres de Tamara Seda al segon quart van donar una mica d'aire a les de Fran García. Però això no va servir al Zamarat per retallar distàncies. Al contrari, ara prioritzant el joc interior (Hempe, Richards, Bahí), les locals van anar fent créixer el forat fins als dinou punts (42-23). Divuit al descans.
Mala arrencada
La situació semblava controlada. Però restava per jugar tota una part. I quina part. L'arrencada va ser nefasta per al Cadí. Només alguns bàsquets aïllats de Shereesha Richards van frenar el vendaval del Zamarat, que va apujar línies en defensa i va trobar en Ameryst Alston una bona generadora de joc i punts. I així va anar cremant etapes fins arribar-se a situar a només quatre punts (50-46). Encara bo que no va anar més enllà d'aquí i que un parcial de 10 a 0 només iniciar-se el darrer parcial va sentenciar el matx. El Cadí havia tret el màxim suc a un excel·lent primer temps. La novena, tot un rècord en aquest moment de l'any, estava al sac. I lligada.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.795891 | curate | {"ca": 0.9607458292443573, "es": 0.014720314033366046, "it": 0.01815505397448479, "en": 0.006378802747791953} | : /esports/2018/12/28/cadi-treu-suc-dun-gran/518071.html |
macocu_ca_20230731_7_55499 | Fora de Joc - 150 programes
01.04.2015 21:39
EL 'FORA DE JOC' CELEBRA 150 PROGRAMES!
El programa de ràdio 'Fora de Joc' va arribar aquest passat dimarts a la xifra dels 150 programes. Sota la direcció de David Casany, i amb la col·laboració de Josep Lluís Petit (els dos en imatge), el programa ha estat emetent-se a Ràdio Vilassar de Dalt totes les setmanes des de la temporada 2010-2011.
En aquest darrer programa el protagonisme no només va ser per l’actualitat del club sinó que també es va donar molta quota de protagonisme a la xifra màgica dels 150 programes. Per tractar de fer més especial aquest 'Fora de Joc' es van recordar moments viscuts durant el passat i també es va aprofitar per escoltar les felicitacions de molts protagonistes verd i blancs.
Felicitacions molt especials
El darrer tram del programa va estar única i exclusivament dedicat a escoltar les felicitacions de part de la família verd i blanca: el president Xavier Boldú, entrenadors que tenim repartits pel món, entrenadors que tenim cada dia a Vallmorena, els coordinadors, o fins i tot algun antic col·laborador del programa. Tot plegat va servir per transmetre què aporta aquest programa i què significa arribar a aquesta xifra.
Sobre la xifra, els entrenadors comentaven que “és motiu de felicitació pel treball fet durant tant de temps” i que “dels 150 ara s’ha d’anar cap als 300!”. I al voltant del programa expliquen que aquest és “únic”, que és un programa que “agrada molt, que ajuda als equips i als jugadors, i que és esperat amb il·lusió per la família verd i blanca cada setmana”. Un programa que, en definitiva, “aporta al nostre club un tret distintiu més dels que ja té”.
Un gran detall
Abans de finalitzar el programa es van presentar els companys de la coordinació esportiva als estudis de Ràdio Vilassar de Dalt. Allà van fer entrega, en nom del club, d'un detall al David Casany i al Josep Lluís Petit. Dos micròfons (veure imatge) on hi destaca una placa conmemorativa d'aquesta xifra tant especial. | 0.844685 | curate | {"ca": 0.9722921914357683, "de": 0.008060453400503778, "es": 0.01964735516372796} | |
mc4_ca_20230418_2_443590 | MGM Grand Hotel and Casino Las Vegas (NV) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 930 allotjaments a Las Vegas (NV).
3799 Las Vegas Boulevard South, The Strip, Las Vegas (NV), Estats Units, 89109 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a MGM Grand Hotel and Casino?
Basada en 1314 comentarisVeure el que han dit els hostes
41.43 m²/446 ft²
Suite en torre amb spa (Tower Spa Suite)
Stay Well Grand Gran (Stay Well Grand Queen)
Habitació Extragran – Ala oest (West Wing King Room)
Notable 7,9 (1314 comentaris)
Excel·lent 8,7 (1296 comentaris)
Més informació sobre MGM Grand Hotel and Casino
Ideal tant per a la diversió com per al relax, MGM Grand Hotel and Casino es troba a la zona de The Strip de la ciutat de Las Vegas (NV). Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Gàcies a la seva bona ubicació, des de l'allotjament es pot accedir fàcilment a les visites obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, MGM Grand Hotel and Casino és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen servei d'habitacions 24 hores, casino, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, Zones públiques amb Wi-Fi.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara televisió de pantalla plana, catifes, llençols, mirall, tovalloles per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com bany, centre esportiu, sauna, piscina exterior, spa. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Las Vegas (NV), faci de MGM Grand Hotel and Casino la vostra llar.
Centre Comercial Fashion Show - 2,6 km
Àrea de Conservació Nacional Red Rock Canyon - 28,38 km
The Mob Museum - 8,07 km
Neon Museum (Museu del Neó) - 8,69 km
Fonts de Bellagio - 1,16 km
Monte Carlo Hotel Casino - 310 m
MGM Grand Hotel Casino - 320 m
Habitat de Lleó a MGM Grand - 340 m
Nombre d'habitacions: 5044
Comentaris d'Agoda (1314)Comentaris de Booking.com (9697)
Basada en 1314 comentaris
Tots els tipus de viatgers (1314)Viatger de Negocis (148)Parelles (576)Viatgers en solitari (195)Famílies amb infants petits (108)Famílies amb infants grans (108)Grups (179)
Habitació Grand Gran
Suite en torre amb spa
Habitació Extragran – Ala oest
No meparesio que como Guesped pagará parqueadero”
Es muy caro el parguin
Te cobran al inicio una cantidad que no te especifican al inicio en mi caso fueron en total 189 dólares
Solo Que no megusta Que detiene el dinero para apartarlo y luego llegas y te cobran y todo ,,, y el dinero Que tede tubieron te lo regresan despues de una semana ,,,☹️☹️☹️☹️
Tahiche, Espanya
Habitacion muy ruidosa”
No coger habitación en West Wing piso 1. Muy ruidosa toda la noche con gente q llega del casino. Vistas a una pared. Mejor buscar otro hotel aunque no este en el strip y alquilar un coche con la diferencia de precio
personal, comodidad, espectáculo
El hotel es espectacular, es en el que más tránsito de personas hay. El único punto negativo es que cuando haces el check out te cobran 29 dólares por día (después de haber pagado por una estancia allí)
correcto para el precio”
ubicacion precio habitacion
yiha”
La cama, el baño, el suelo
LELYS, Estats Units
Atencion..localizacion..limpieza
Anabela, Estats Units
Casino, habitaciones y buffet.
Es el hotel que prefiero para mis viajes a Las Vegas, super centrico y comodo. | 0.588342 | curate | {"ca": 0.6309523809523809, "en": 0.06037414965986394, "es": 0.3072562358276644, "pl": 0.001417233560090703} | https://www.agoda.com/ca-es/mgm-grand-hotel-and-casino/hotel/las-vegas-nv-us.html |
mc4_ca_20230418_6_83305 | El capital (Edu3.cat) - Didactalia: material educativo
El capital (Edu3.cat)
Filòsofs, juristes, historiadors, sociòlegs... ens ajuden a reflexionar sobre els temes més punyents....Ver más.El capital es un contenido educativo de Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativos a nivel europeo.Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.
Mapa Conceptual sobre El capital (Edu3.cat)
Etiquetas: història econòmica,
Comunidad pública El capital (Edu3.cat) x
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=61610 | 0.574876 | curate | {"es": 0.25, "ca": 0.75} | https://didactalia.net/comunidad/materialeducativo/recurso/el-capital-edu3cat/69efc5ce-0084-4778-b293-c1e7de655e42 |
macocu_ca_20230731_10_53347 | Estació del Nord 1944 for FTC.jpg (80.23 KiB) Visualitzat 5771 cops | 0.549718 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_290282 | Webinar: 'Com treure el màxim partit del teu perfil de LinkedIn', amb Elisabet Girvent | ESADE Alumni
Webinar: 'Com treure el màxim partit del teu perfil de LinkedIn', amb Elisabet Girvent
30maig 2017 de 13:00h a 14:00h
ESADE Alumni vol convidar-te a la sessió interactiva titulada ''Com treure el màxim partit del teu perfil de LinkedIn'', a càrrec d’Elisabet Girvent (MMM 13), directora del compte de grans empreses de LinkedIn Iberia.
En aquesta sessió, tractarem dels temes següents:
- Què és realment LinkedIn? I per què Microsoft n’ha pagat 26.000 milions de dòlars?
- Com treure el màxim partit del perfil gratuït?
- Què més podem fer a LinkedIn a banda d’aconseguir la feina dels teus somnis?
Uns dies abans de la sessió, rebràs un missatge electrònic amb una URL d’accés personal i intransferible per poder seguir en directe la sessió i participar-hi. El webinar es farà a la zona horària (GMT+01:00) de Brussel·les, Copenhaguen, Madrid, París. Pots consultar a quina hora es farà la sessió a la teva zona horària a l’enllaç que trobaràs en aquest mateix e-mail.
Elisabet Girvent és directora del compte de grans empreses de LinkedIn Iberia. MSc in Marketing Management per ESADE Business School i llicenciada en Geologia per la UAB. Ha treballat en TI en diversos països: Corea del Sud, el Regne Unit, França, els Estats Units i Espanya. Actualment, dirigeix projectes de transformació digital per a diverses grans empreses espanyoles i portugueses a fi d’implicar, reclutar i preservar el millor talent en aquestes organitzacions a través de LinkedIn. | 0.814678 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.esadealumni.net/ca/agenda/webinar-com-treure-el-maxim-partit-del-teu-perfil-de-linkedin-amb-elisabet-girvent |
racoforumsanon_ca_20220809_3_380466 | Ens agradaria saber la vostra opinió sobre les noves samarretes de resistència. Esperem que us agraden. Salut!! www.resistencia.tk
enllaç correcte | 0 | curate | {"ca": 0.6619718309859155, "es": 0.3380281690140845} | |
macocu_ca_20230731_2_238838 | La 'Fedra' de Lolita i un original 'Peter Pan' arriben al Palau Altea aquest cap de setmana
Divendres 31 es representarà l'exitós muntatge del drama grec protagonitzat per Lolita i el diumenge 2, Peter Pan i Wendy, una delicada i divertida obra per a tota la família
Dos visions contemporànies de dos clàssics, aquestes són les propostes que es podran contemplar aquesta setmana a l'escenari de Palau Altea.
El divendres 31 de maig, Lolita protagonitzarà el drama grec Fedra, un muntatge que ha obtingut elogioses crítiques durant l'any que porta de gira. Dos dies més tard, el diumenge 2 de juny, la companyia El Perro Azul mostrarà Peter Pan i Wendy, una original versió de l'obra de l'escocès James Matthew Barrie que destaca pel seu tractament de la música, la dansa, els titelles i les màscares.
Fedra, el drama d'estimar
Estrenada al Festival de Teatre Clàssic de Merida, Fedra arriba al Palau Altea amb un repartiment que es defineix per la seua solidesa: Juan Fernández, Críspulo Cabezas, Eneko Sagardoy, Tina Sáinz i, en el paper principal, Lolita, que ha rebut nombroses lloances per aquest treball.
L'obra, que ens acosta al mite que ja van tractar Eurípides, Racine o Sèneca, reflexiona sobre la capacitat humana per estimar. Fedra és la història d'una dona que lluita contra tot per amor. Pateix una il·legítima i irrefrenable passió per Hipòlit, el seu fillastre, a qui acaba per confessar el seu profund sentiment, però aquest la rebutja sense contemplacions. Fedra, ferida per la seua resposta, el calúmnia en públic, cosa que li costa el càstig de Teseu, rei d'Atenes i el seu marit.
Però en el muntatge que es presenta a Altea, Paco Bezerra, autor de la dramatúrgia i guanyador del Premi Nacional de Literatura Dramàtica, ha volgut mostrar una altra versió de Fedra i "traure al personatge d'aquest letargia en què sempre s'ha trobat per crear una dona més combativa i amb menys por; una persona que, fugint de la tragèdia, es submergeix de ple en ella i es barallar cara a cara; una dona exempta de culpa, capaç de lluitar pel que vol, i que, abans de res, s'atrevisca a estimar".
En la posada en escena, aquesta Fedra no és gens clàssica. Es tracta d'una moderna proposta amb escenografia minimalista, en la qual destaquen el tractament sonor de Mariano Martín, la força simbòlica de les videocreacions de Bruno Praena que es mostren en una gran pantalla, així com l'escenografia de Monica Boromello i brillant vestuari d'Almudena Rodríguez Huertas.
Un Peter Pan per tota la família
Tots els xiquets creixen, menys un, Peter Pan, aquesta és la coneguda premissa del clàssic escrit per James Matthew Barrie el 1904 i que milions de xiquets han gaudit a través de la lectura, el cinema o el teatre. Ara arriba al Palau Altea Peter Pan i Wendy, una original i delicada versió realitzada per la companyia La Rioja El Perro Azul.
Titelles, màscares, dansa i música, aglutinats pel subtil treball de dos intèrprets, Gemma Viguera i Fernando Moreno, o Wendy i Peter Pan, tracen una història d'amor i de solitud, que és una faula sobre el pas del temps.Per això , el muntatge dirigit per Jorge Padín utilitza l'humor, aventura, la rebel·lia, i fantasia en un viatge, que al mateix temps és una fugida de la realitat i de les obligacions, especialment recomanat per al públic familiar, tant per als més menuts, a partir de sis anys, com per als adults que una vegada van ser xiquets.
Fedra es representarà divendres 31 de maig a las 20 hores. Preu: 18 euros. Més informació i entrades a Palau Altea.
Peter Pan y Wendy es podrà gaudir el diumenge 2 de juny a les 18 hores. Preu: 12 euros en platea i 10 euros en anfiteatre. Més informació i entrades en el web de Palau Altea. | 0.878612 | curate | {"ca": 0.9735117422173676, "pt": 0.008738394320043691, "es": 0.01774986346258875} | |
mc4_ca_20230418_13_91411 | El Sant Andreu ja trepitja la zona de promoció | Andreuenc
Fotografia: Elhadji celebra el gol de la victòria | Judit Andreu | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.andreuenc.cat/esport/2019/09/30/el-sant-andreu-ja-trepitja-la-zona-de-promocio |
mc4_ca_20230418_1_3069 | El Club Atletisme Molins resol dubtes en la tornada a l’activitat física - Viu Molins de Rei
Veïns de Molins de Rei fent esport de bon matí // Guillem Urbà – @guillemfotografs
Des del 2 de maig s’ha autoritzat a la població en general, dels 14 als 70 anys tots dos inclosos, a poder realitzar activitat física no professional a l’aire lliure. Tant esport individual com passejos. Es pot passejar de manera individual o acompanyat d’una persona amb qui es conviu al mateix domicili, o de la persona cuidadora en el cas d’aquells que ho necessiten. Els passejos s’han de realitzar sempre a una distància d’1 quilòmetre del domicili habitual i es recomana l’ús de mascareta, tot i que no és obligatòria.
Les persones d’entre 14 i 70 anys podran sortir entre les 6 i les 10 del matí i entre les 20 i les 23h. L’horari de passeig dels menors de 13 anys acompanyats d’un adult responsable ha quedat fixat entre les 12 i les 19h. Només es pot sortir en una de les dues franges horàries previstes en cada cas; no obstant, sí que és compatible l’ús de la franja horària corresponent per fer esport o passeig i, posteriorment, acompanyar menors d’edat a passejar. Pel que fa a les persones de més de 70 anys, o que necessitin acompanyament, poden sortir entre les 10 i les 12 del matí, i entre les 19 i les 20h.
La pràctica esportiva es pot fer a qualsevol via o espai públic, inclosos els espais naturals i aquelles zones verdes autoritzades. Sempre dins del terme municipal del domicili habitual. Cal respectar els possibles tancaments d’espais que, per raons de seguretat, duguin a terme les autoritats locals. Davant d’aquesta nova situació en la que es permet fer esport, sobretot córrer i anar amb bicicleta, el Club Atletisme Molins proposa algunes recomanacions a l’hora de tornar a agafar el ritme després de d’estar confinats des del passat 14 de març.
També es pot anar amb bicicleta, sempre i quan sigui dins del municipi // Guillem Urbà – @guillemfotografs
El Club Atletisme Molins demana ‘calma’ per evitar lesions
Els primers dies, no recomanen anar massa ràpid ni estar-se molta estona corrent. Tampoc és adient repetir cada dia el mateix entrenament; recomanen córrer màxim 4 dies a la setmana i la resta de dies aprofitar per caminar i fer treball complementari (circuits de força, estiraments, pilates, ioga…). I sobretot és essencial respectar la distància de seguretat de 2 metres.
El director esportiu del Club Atletisme Molins, Sergi Soler, explica en declaracions a Viu Molins de Rei que la gent “ha de tenir en compte que porta molt de temps tancada a casa, tot i haver estat fent exercici diàriament, pel que s’ha de reprendre l’activitat a un ritme que es pugui controlar i no durant massa estona.” També afirma que, per evitar lesions, és important no córrer cada dia: “els atletes del club corren màxim 4 o 5 dies a la setmana”, sentencia Soler.
El club d’atletisme es posa a disposició de qualsevol habitant de Molins de Rei que necessiti assessorament o que vulgui resoldre dubtes davant d’aquesta tornada a la activitat física. Es pot contactar amb ells mitjançant les seves xarxes socials o al correu electrònic [email protected].
El CFS Molins 99 engega la iniciativa #M99mouelcul
El Club Futbol Sala Molins 99 també ha publicat a les seves xarxes socials una sèrie de recomanacions per fer esport amb seguretat. Suggereixen anar de menys a més, començant amb sortides curtes i de baixa intensitat. També afirmen que és important tenir en compte si aquests dies s’han realitzat exercicis d’impacte o no; si és que sí es podrà ja córrer en desnivells. Finalment recorden que el més important és no prendre mal i evitar lesions per sobrecàrrega, i també animen als jugadors i jugadores del club que surtin a fer esport a fer-se una fotografia amb la samarreta i la pengin a les xarxes fent servir el hashtag #M99mouelcul i etiquetant al CFS Molins 99 per fer difusió.
Etiquetes:Activitat física atletisme molins Club Atletisme Molins de Rei confinament coronavirus Molins de Rei Covid-19 Molins de Rei esport esport molins de rei Sergi Soler | 0.851704 | curate | {"ca": 0.9787549407114624, "es": 0.008893280632411068, "pt": 0.012351778656126482} | https://www.viumolinsderei.com/2020/05/03/el-club-atletisme-molins-resol-dubtes-en-la-tornada-a-lactivitat-fisica/ |
cawac_ca_20200528_2_191794 | Boarder cross a Vallnord Vallnord ha estat seu de dues proves de la copa del món d'una de les competicions més espectaculars del calendari olímpic, el boarder cross. L'snowboard mundial es prepara quan només falta un mes per l'inici del jocs de Sotxi.
Tarda
El programa començarà repassant tot el que ens va deixar la gala de lliurament de la "Pilota d'Or" a Cristiano Ronaldo, que va deixar Messi en segona posició. Les llàgrimes del portuguès i el vestit de Messi van ser els temes més destacats de la jornada. El programa, però, repassarà moltes altres coses. Imatges sorprenents de bàsquet, salts espectaculars o les millors ensopegades de la setmana. El món del motor també tindrà els seus minuts en aquest programa, així com els problemes que han tingut alguns presentadors de les televisions del món. El "Zona Web", l'apartat del programa que farceixen els espectadors amb les imatges que envien, tindrà una durada més llarga, amb la incorporació del "Zàping de Neu", els vídeos protagonitzats pels seguidors del programa amb la neu com a protagonista, i serà presentat pels mateixos protagonistes del "Zona Web", "Milo i Vanilo", però amb una altra personalitat. I la nova línia gràfica, encetada la setmana passada, aportarà més novetats en el programa d'aquest divendres. | 0.838162 | curate | {"ca": 0.9960691823899371, "pt": 0.003930817610062893} | http://www.tv3.cat/programacio/20130618/es3 |
mc4_ca_20230418_15_288110 | De París a Marràqueix, la ruta del clima que necessita acció – Samarucdigital
Articles 7 November, 2016
La Cimera del Clima número 22 se celebra entre el 7 i el 18 de novembre a Marràqueix amb l’objectiu de posar en pràctica el ja mític Acord de París de la COP 21, que proposa evitar que la temperatura mitjana del planeta supere els dos graus de mitjana abans de final de segle. Fets i acció són les paraules més esgrimides entre els analistes, negociadors, científics o ecologistes per a fer realitat les bones intencions, que obliguen a la reducció dràstica de l’ús de combustibles fòssils. Samarucdigital també estarà present a Marràqueix per a oferir nostra personal versió dels fets.
Enguany la Cimera del Clima es reuneix en un dels punts calents del canvi climàtic al món. el Marroc, com la resta del Magrib, i els països del sud mediterrani, estan especialment afectats per la sequera i l’avanç del desert. És, a més, una cita important perquè és la primera COP (Conferència de les Parts) que es reuneix després del gran salt cap endavant que suposa l’insòlit Acord de París. La COP22 de Marrakech ha de convertir en fets i mecanismes concrets les bones voluntats expressades a la COP21 de París, on 195 països es van comprometre a reduir les seues emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) per a evitar que la temperatura mitjana del planeta no supere els dos graus respecte als nivells preindustriales i, fins i tot, intentar deixar-ho en 1,5. L’Acord va entrar en vigor el dia 4 novembre, només 11 mesos després de la seua aprovació, un temps de record dins dels sempre dilatats calendaris de l’alta política climàtica que es mou entre moquetes. El seu germà major, el Protocol de Kioto, va tardar quasi 8 anys a ser ratificat, i els seus objectius no eren tan ambiciosos, almenys sobre el paper.
Incoherència amb la realitat
Malgrat les bones intencions hi ha “una incoherència” entre el que diuen els plans que han presentat els governs i el que exigeix la realitat com evidencien analistes com l’economista ambiental Antxon Olabe, que recorda que al planeta “li sobraran entre 14 a 15 gigatoneladas d’emissions abans de 2030”, que és aproximadament la quantitat que emet anualment Xina, el país que més contamina del món. El gegant asiàtic s’ha compromès al fet que el 20% de la seua energia provinga de fonts no fòssils en 2030. Cada estat ha de presentar el seu propi pla, la Unió Europea pretén una reducció d’emissions per als estats membres d’almenys un 40 per cent respecte a 1990. Informes com el presentat entre uns altres per Robert Watson, expresident del IPCC, reconeixen que limitar la pujada de la temperatura mitjana a 1,5º és ja pràcticament inassolible i l’objectiu dels dos graus està molt lluny de ser possible perquè els compromisos dels països són insuficients. Els debats a la cimera de Marràqueix haurien de centrar-se a accelerar la descarbonització atenent els missatges urgents de la comunitat científica.
L’Home que Sabia Massa
La ciutat marroquina ofereix un simbolisme especial per a la conversa, la negociació i el regateig. A escassos quilòmetres d’on es desenvolupen les sessions de la COP22 bull de vida Jamaa El Fna, la plaça més famosa d’Àfrica, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, on conta contes, encantadors de serps i tota classe de busca vides i rondinaries intercanvien informació entre parades de taronges, caragols o menta, sempre a la cerca del turista despistat. Un lloc emblemàtic que van recórrer James Stewart i Doris Day en el rodatge de l’Home que Sabia Massa, una de les trames de conspiracions internacionals que tant agradaven a Alfred Hitchcock. En la COP22 els personatges són ben diferents, embardissats en eterns i espessos debats sobre tecnicismes i percentatges que al final, després de llargues jornades de suspens molt menys trepidants que les ideades pel director de Vertigen, influiran decisivament en el futur climàtic del planeta. Fins allí té previst desplaçar-se també Samarucdigital per a comprovar sobre el terreny que s’està fent.
Fèlix Tena amb @SolucionesalCC a la @COP22
Com sempre una part clau són els diners. De moment segueix pendent el debat de com complir la promesa per reunir 100.000 milions de dòlars anuals entre els països rics (estats i entitats privades) per destinar-los, fins a 2020, a l’adaptació al canvi climàtic dels menys desenvolupats. Uns diners que hauria d’emprar-se, entre altres coses, en mecanismes d’adaptació com les energies renovables, estalvi d’aigua o eficiència energètica. De fet el govern marroquí ha desplegat tots els seus encants davant els dirigents de la COP22, per exhibir els seus plans d’innovació en renovables amb importants inversions en energia solar en col·laboració amb consorcis d’altres països. I per cert, el 7% per cert de l’energia verda produïda pel Marroc es genera en el Sàhara Occidental, segons dades de l’Observatori de Recursos Naturals del Sàhara Occidental. En qualsevol cas els països receptors de fons han de reduir les seues emissions d’efecte hivernacle a canvi, perquè en cas contrari la injecció dels 100.000 milions pot ser “pa per avui i gana per a demà”, com reconeix l’analista Atxon Olabe.
Un tema vital en el repartiment de fons és el futur de l’agricultura, base de l’alimentació planetària i un sector econòmic prioritari a Àfrica. L’adaptació requerirà canvis en usos culturals i de selecció de cultius que demanen menys quantitat d’aigua i de menor qualitat.
Rodolfo Canet, del Centre per al Desenvolupament de l’Agricultura Sostenible de l’IVIA, recorda que l’agricultura és una font d’energia i de matèries primeres decisiva per fer front al calfament global. Canet assegura que “els cultius més resistents al canvi climàtic són aquells que poden desenvolupar-se en un ampli rang de condicions climàtiques i viceversa. En una comunitat tan diversa climàtica i geogràficament com la Comunitat Valenciana, i no tenint en compte els condicionants econòmics, pot veure’s la gran extensió d’alguns cultius que ocupen zones amb clares diferències climàtiques. Per contra, cultius amb especial sensibilitat a alguns dels principals problemes que està portant el canvi climàtic com la menor disponibilitat d’aigua, l’excessiva salinitat de la qual es disposa o la falta d’hores de fred, són els menys resistents al canvi”.
Respecte a cultius tant estesos al nostre territori com els cítrics, Canet assegura que “no crec que els cítrics siguen desaconsellables en les condicions actuals o esperables en el marc d’una societat que s’està enfrontant activament al calfament global.” Tradicionalment algunes de les espècies mediterrànies millors adaptades a les condicions de pluja escassa són el magraner o l’ametler, encara que una cosa són les demandes ecològiques del cultiu i una altra el seu interès comercial.
El Sàhara en expansió
El clima com a focus de conflictes o context que els agreuja és ja un fet a diverses parts del món. Al moment de l’inici de la guerra a Síria, el país sofria la pitjor sequera que ha tingut en 100 anys. Patricio García Fayos, del Centre d’Investigacions sobre de Desertificació, (CIDE-CSIC), explica que s’ha detectat “una tendència a l’expansió del Sàhara” que al final influirà en la disminució de vegetació i la major aridesa de l’àrea mediterrània. En el continent europeu les zones més cadentes estan a Almeria, Murcia i el sud d’Alacant. García Fayos avança que la falta de precipitacions “podria fer morir les espècies que consumeixen més aigua” com l’escàs bosc caducifoli, roures, alzines o pins. Un cas relacionat és la gran mortalitat de masses de pi propiciades per l’expansió de la plaga del tomicus, accelerada per la sequera. L’investigador del CIDE proposa per prevenir eixe escenari que, de manera preventiva, les reforestacions es facen plantant menor nombre d’exemplars per espai perquè puguen compartir millor l’escassa aigua disponible.
En altres parts del món el problema és l’elevació del nivell del mar que amenaça la supervivència de diverses illes estat. En qualsevol cas la COP22 haurà de plantejar mètodes concrets per a seguir avançant el més ràpidament possible en el compliment dels compromisos adoptats a París, perquè el clima no pot esperar.
Related ItemsActualitatActualitat 2Acuerdo de ParísÀfricaAgriculturaAlfred HitchcockArticlesAtxon OlabeCambio climáticoCanvi climàticCIDECOP21COP22Doris Dayenergías renovablesFelix TenaGases de efecto invernaderoGEIIPCCIVIAJamaa El FnaJames StewartMarrakechMarràqueixMarrocMedi AmbientMedio AmbientePatricio Garcia FayosRobert WatsonRodolfo CanetSamarucdigitalUnión EuropeaVideoXina | 0.892881 | curate | {"ca": 0.9970698546647914, "en": 0.0029301453352086264} | http://samarucdigital.com/2016/11/07/de-paris-a-marraqueix-la-ruta-del-clima-que-necessita-accio/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_223662 | Menú
El nou producte comença a caminar de la ma de 18 ajuntaments i més d'una cinquantena de promotors privats
Alella.-El Consorci de Promoció Turística de la DO Alella ha engegat la 'Ruta del Vi DO Alella', una nova iniciativa que integra els ajuntaments del territori i a promotors privats amb l'objectiu de promocionar la zona, incrementar el valor de l'oferta turística i millorar els resultats comercials de la denominació d'origen més petita de Catalunya. L'aliança públic-privada comença a caminar amb la participació dels 18 ajuntaments que integren la DO –hi ha XX municipis més que han demanat l'adhesió– i més d'una cinquantena d'empreses que inclouen cellers, restaurants, allotjaments, tractaments de vinoteràpia o tast de vins, entre d'altres experiències. La Ruta del Vi està apadrinada per la cuinera de Sant Pol de Mar Carme Ruscalleda.
La Ruta del Vi DO Alella s'articula a partir de la creació d'un Club de Producte, una eina de cooperació que integra interessos públics i privats de la zona amb objectius comuns per a la promoció de la cultura vitivinícola que va més enllà de l'enoturisme clàssic. Un dels principals públics objectius serà la ciutat de Barcelona, però també es planteja l'obertura a l'exterior.És per això que per donar a conèixer la Ruta, s'ha edita un catàleg amb un mapa que inclou la senyalització de les diferents propostes, i que es repartirà en oficines de turisme i punts claus de Barcelona i el territori. També s'hi podrà accedir a través de la pàgina web del Consorci que ha estat totalment renovada.El president del Consorci de la DO i alcalde d'Alella, Andreu Francisco, assegura que aquesta iniciativa "és un punt dinflexió per a la promoció del territori, un eix vertebrador que ha d'ajudar a la dinamització cultural, social i econòmica de la DO". "El turisme del vi és una oportunitat que hem d'aprofitar i la ruta és el tret de sortida d'una intensa activitat", afegeix Francisco.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.720911 | curate | {"es": 0.1675025075225677, "ca": 0.8191240387830158, "en": 0.013373453694416584} | : /catalunya/territori/noticia-empreses-municipis-do-alella-promocionaran-conjuntament-sota-marca-ruta-vi-20160404161938.html |
mc4_ca_20230418_8_347660 | B&B Borgunda Borgunda Suècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Ubbatorp, 6, Borgunda, Borgunda, Suècia, 521 62 - Veure al mapa
Dissenyat tant per oci com per negoci, B&B Borgunda està situat idealment a Borgunda; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
B&B Borgunda també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Borgunda. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix habitació familiar, cuina compartida.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de B&B Borgunda la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Borgunda.
Tots els tipus de viatgers (153) Parelles (65) Viatgers en solitari (42) Famílies amb infants petits (16) Famílies amb infants grans (11) Grups (19)
Allotjaments a Borgunda | 0.784906 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/b-b-borgunda/hotel/borgunda-se.html |
mc4_ca_20230418_14_729350 | L’Àfrica a la Viquipèdia | Activitats | CCCB
L’Àfrica a la Viquipèdia
Repte #MakingAfrica: Millorem la presència de Cap Verd a la Viquipèdia
Making Africa 5 - 25 juliol 2016
Wikidata Map. Abril 2016
wikipedia.org/Viquiprojecte:CCCB/Making_Africa
L’Àfrica és un continent subrepresentat a la Viquipèdia. Us proposem un repte: durant un mes, millorar o crear nous continguts en català sobre Cap Verd, un dels països africans amb menys articles a la Viquipèdia. Què espereu, viquipedistes, ens hi ajudeu?
L’Àfrica és l’únic continent que disposa de menys de mil articles de producció pròpia geolocalitzats entre tots els països que el conformen. Hi ha més articles sobre l’Antàrtida o territoris ficticis com la Terra Mitjana o Discworld que dels 53 països que integren el continent africà.
Coincidint amb l’exposició «Making Africa», convoquem un concurs en línia amb Amical Wikimedia. L’objectiu: millorar la visibilització a la Viquipèdia en català de Cap Verd, un estat que té molt poques entrades a l’enciclopèdia. El 5 de juliol, 41è aniversari de la independència de Cap Verd, obrim la convocatòria per editar entrades relacionades amb biografies, cultura, arquitectura, economia, geografia, història i política del país. Per facilitar la proposta de temes i d’idees, disposeu d’una llista que han preparat des d’Amical Wikimedia. Teniu fins al 25 de juliol per editar entrades. Les tres millors publicacions entre tots els participants opten als premis següents:
1r. Catàleg de l’exposició «Making Africa» + carnet d’Amic del CCCB
2n. Catàlegs d’exposicions anteriors del CCCB relacionades amb Àfrica + carnet d’Amic del CCCB
3r. Lot de «Breus CCCB» + carnet d’Amic del CCCB
#makingafrica
5 - 25 juliol 2016
Viquipedistes, apassionats del coneixement
Àfrica des d’Occident: una mirada esbiaixada
Fem créixer la Viquipèdia
El despertar de la ciutadania digital a l’Àfrica
➞ Afegir al calendari
23 març - 28 agost 2016
Un continent de disseny contemporani
Circuit familiar i joc de pistes «Making Africa»
«Making Africa» en família
Audiovisuals | Música
Africalisme al CCCB
Concert de Mû & Sasha, cinema d'animació i DJ Conga
13 gener - 1 desembre 2019
Un espai emblemàtic que permet gaudir de magnífiques vistes sobre la ciutat de Barcelona | 0.779858 | curate | {"ca": 0.946031746031746, "ru": 0.02585034013605442, "pt": 0.0045351473922902496, "id": 0.0013605442176870747, "en": 0.0058956916099773245, "fr": 0.0163265306122449} | http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/lafrica-a-la-viquipedia/223791 |
mc4_ca_20230418_14_268236 | La Barretina, el barret més antic d’Europa – VIBRANT
Si hi ha alguna peça de roba que ens identifiqui a tots els catalans, aquesta és la barretina. Un barret de llana, tradicionalment vermella o morada, en forma de bossa, amb una franja negra al final. Tots en coneixem l’aspecte, de ben segur que en tenim alguna o bé n’hem portat una al cap en algun moment; el que no tots tenim clar, el que molta gent desconeix, n’és l’origen.
Uns orígens ben misteriosos
Alguns historiadors argumenten que podria venir de les llunyanes terres de l’actual Anatòlia (Turquia), a la regió històrica de Frigia. Aquesta regió li dóna el nom amb el qual se la coneix a la resta del món, barret frigi. Les terres esmentades eren el centre, a partir del 1500 aC., dels dominis hittites, un poble d’origen indoeuropeu ja desaparegut.
Tanmateix, si ens endinsem encara més en les profunditats de la història, trobem vestigis de l’ús d’aquesta singular peça de roba també en els pobles etruscs. Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena, presents del segle X a l’I aC. Van viatjar des d’Àsia Menor a Itàlia al voltant del segle XII aC. En peces d’art d’aquest poble es troba la figura del barret frigi, especialment en les imatges d’amazones, una antiga nació llegendària de guerreres que habitava els confins del món.
La nostra estimada barretina també hauria viatjat amb els pobles gots des del Caucas a través de Tràcia i Dàcia, regions històriques situades a l’est d’Europa i a les ribes del Mar Negre. Els barrets tradicionals dels pobles gots que van habitar aquestes regions són també iguals en forma als barrets frigis. Els sàrmates, poble pare dels Alans, veïns i parents dels gots a les costes del Mar Negre, també tenen la barretina com a peça tradicional en l’antiguitat.
Encara podríem anar més enrere en el temps, fins a les terres dels actuals Israel i Palestina, on un obelisc negre de Shalmanaser III mostra els reis d’Israel i Gilzanu amb barretines al voltant del segle IX a.C. A més a més, el rei d’Israel Jehú, es troba acompanyat d’un seguici de servents amb sengles barretines en algunes representacions. Pobles molt llunyans en l’espai i en el temps portaven barretina, pobles que l’han anat transmetent pels segles dels segles mitjançant el comerç, la guerra, la religió o la cultura. Encara, però, podríem aventurar-nos fins i tot a parlar d’orígens anteriors al poble hitita. Tanmateix, aniríem a parar a temps tan remots com fa més de quatre-mil anys, doncs alguns historiadors i investigadors parlen d’un origen gairebé tan antic com la civilització mateixa. La barretina podria tenir el seu origen a l’Alt Egipte en l’època predinàstica, fa entre cinc mil i set mil anys, però això ja és una altra història…
A casa nostra, barretina
A Catalunya, la barretina es començà a emprar al llarg de la segona meitat del segle XVII, però es té constància del barret frigi molt abans. Els romans van conèixer i abraçar moltes de les divinitats del panteó del poble frigi (Mithra, Attis, Dioscures o Kibelia) a partir del segle II a.C. i això explicaria que en temps de l’Imperi Romà hi estigués present, amb el nom de pileus i com a distintiu dels liberatus, els esclaus alliberats. El pilos era també un barret de viatge, comú a l’Antiga Grècia. Resulta molt curiós el fet que va ser utilitzada simbòlicament pels botxins de l’emperador Juli Cèsar. Posteriorment i ja caiguda la civilització romana, apareix un singular barret en un mosaic de l’església bizantina de Sant Apolinar el Nou a Ràvena. En aquesta peça, els mags d’Orient que acudeixen a adorar a Jesús porten tots tres barrets frigis, com podem veure en la imatge.
Així mateix, també va ser utilitzada com a símbol de llibertat durant la Guerra d’Independència dels Estats Units i durant la Revolució Francesa, totes dues esdevingudes a finals del segle XVIII. Comproveu en els següents escuts com la barretina té un clar i inequívoc simbolisme de llibertat i República.
Aquest barret, que tant identifica al poble català, casualment és un símbol de llibertat en aquells pobles que han esdevingut una república lliure i democràtica després dels seus respectius processos, com ho veieu?…
ARTICLES, TRADICIONS Història, Tradicions
← El Patí Català, el Stradivarius del mar
Catanyol sí que és un castellanisme → | 0.855247 | curate | {"ca": 0.9880197322057788, "es": 0.006342494714587738, "it": 0.005637773079633545} | http://historiavibrant.cat/la-barretina-el-barret-mes-antic-deuropa/ |
mc4_ca_20230418_0_527462 | Bybrook Barn Bed & Breakfast Rothley Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 2 allotjaments a Rothley.
Bybrook Barn Bed & BreakfastLeicester Lane, Swithland,, Rothley, Rothley, Regne Unit, LE12 8TD - Veure al mapaExcepcional9,6Basada en54comentarisBybrook Barn Bed & BreakfastVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotos9,6 Excepcional valoració dels hostesVeure tots els comentaris"Idylic place to stay, fantastic host, lovely clean room, wok..."ChristopherUnited KingdomEntradaVeure més fotosExcel·lent ubicació 9,6Veure el mapaVeure totes les 19 fotos9,6UbicacióParticularitats que li encantaranbalcó/terrassa
Opcions d'habitacióVeure les fotosHabitació Deluxe Doble amb dutxa (Deluxe Doub...30 m2plat de dutxa1 llit dobleFixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióFeaturing free WiFi throughout the property, Bybrook Barn Bed & Breakfast offers pet-friendly accommodation in Swithland, 28 km from Nottingham. Free private parking is available on site.
Bike hire is available at this bed and breakfast and the area is popular for golfing. Leicester is 8 km from Bybrook Barn Bed & Breakfast, while Coventry is 40 km from the property. East Midlands Airport is 17 km away.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisiócalefacciósala d'estararticles de tocadorempolles d'aigua de cortesiaservei de planxaassecador de cabellescriptoritelevisió de pantalla planabalcó/terrassallits extrallargs (> 2 metres)ventiladorcafetera/teteraplat de dutxa Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
Allotjaments a Rothley | 0.803535 | curate | {"ca": 0.8, "en": 0.2} | https://www.agoda.com/ca-es/bybrook-barn-bed-breakfast/hotel/rothley-gb.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_747098 | El programa de TVE3, Polonia, que per cert cada dia fa menys gràcia, ha volgut recrear en un gag les converses entre els "capos" d'Esquerra, en Puigcercós i en Ridao. En un dels gags es parlava de que en Puigllerdós volia "fotre canya" al sector carretero, amb el que en Ridao contestava que "no es podien passar perquè si els fotien massa canya podrien provocar una escissió del sector radical". Per sector radical es referien al sector independentista d'Esquerra (l'antiga ERC): Reagrupament. Paròdia de la realitat (En Puigcercós i en Ridao són tan sociates que veuen els independentistes com a Radicals) o és que a algun guionista d'aquests "progres" i "guais" que hi ha pel Polònia l'ha traït el seu subconscient...?
El Polònia ha perdut l'essència. Ha passat de ser una crítica a ser un programa d'acudits fàcils i sense gràcia, a més de repetitius. | 0.820493 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_614921 | Villa Cuarzo San Miguel De Salinas Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 32 allotjaments a San Miguel De Salinas.
Las Colinas Golf Resort , Calle Jacaranda, Urbanisation El Galan, San Miguel De Salinas, Espanya, 03189 - Veure al mapa
Més informació sobre Villa Cuarzo
Convenientment situat a Orihuela, Villa Cuarzo és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Villa Cuarzo, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, servei de bugaderia.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara piscina privada, aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, llits extrallargs (> 2 metres) per satisfer els clients més exigents. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen camp de golf (a 3 km), piscina exterior, massatge, pistes de tennis estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Orihuela, el Villa Cuarzo és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Please note there is a mandatory cleaning fee of EUR 180, which includes a final cleaning service, bed linen, and towels. Please inform Villa Cuarzo in advance of your expected arrival time. You can use the Special Requests box when booking, or contact the property directly with the contact details provided in your confirmation. A security deposit of EUR 300 is required upon arrival for incidentals. This deposit is fully refundable upon check-out and subject to a damage inspection of the accommodation. | 0.617671 | curate | {"ca": 0.6778871051268772, "es": 0.061626100466079754, "en": 0.260486794407043} | https://www.agoda.com/ca-es/villa-cuarzo/hotel/san-miguel-de-salinas-es.html |
cawac_ca_20200528_6_17643 | 10/04/2013: En busca del vuitè vuitmil
Ahir, dimarts 9 d'abril, Ferran Latorre es posà en marxa cap al Lhotse a la recerca del seu vuitè vuit-mil. A l'estiu té previst prendre rumb cap a la serralada del Karakorum per atacar el K2 (8.611 metres) i, si tot va bé, completar la temporada amb el G1.
Aquesta serà la primera vegada que Ferran intentarà coronar el Lhotse, que amb 8.516 metres és la quarta muntanya més alta del planeta i comparteix ruta pel serral sud amb l'Everest.
En aquesta primera aventura cap al Lhotse, Ferran acompanyarà a Alex Txikon, Juanra Madariaga i José Carlos Tamayo, integrants d'una expedició basca i excompanys de l'alpinista català en el programa televisiu "Al filo de lo imposible".
Seguint el procés d’aclimatació habitual, la seva previsió és atacar el cim a partir de la segona quinzena de maig.
? ??? ? ??????? ha escrit:
Afegeix comentari
El teu comentari :
Nom :
Sidebar
Qui escriu al blog
Ferran Latorre Ferran Latorre és tota institució en el món de l'escalada, de l'alpinisme i del periodisme de muntanya en el nostre país i a nivell internacional. Per no extendren'ns en el seu historial aportarem només algunes dades: ha escalat ja set vuitmils, se li ha concedit en dues ocasions el Piolet d'Or i també, en una ocasió. el Premi de periodisme de muntanya del Festival de Torelló. Amb el seu projecte actual, 14x8000, en Ferran vol convertir-se en el primer català que corona els 14 vuitmils de la Terra. | 0.743917 | curate | {"ca": 0.9761904761904762, "fr": 0.004901960784313725, "en": 0.0021008403361344537, "pt": 0.011904761904761904, "id": 0.004901960784313725} | http://blogs.esport3.cat/ferranlatorre.php?itemid=50002 |
mc4_ca_20230418_0_442576 | El projecte de la Dra. Tuija Kekarainen, investigadora al CReSA, va ser guardonat en la 8a edició del Premi Europeu de Recerca en Circovirus Porcí (PCV2) patrocinat per Boehringer Ingelheim.
En aquesta 8a edició dels premis en PCV2 en 2014, el consell de revisió extern va seleccionar tres projectes de recerca per ser premiats:
Avaluació de l'efecte de la infecció pel PCV2 sobre la disseminació del virus de l'hepatitis E en porcs SPF (lliures de patògens específics) coinfectats de forma experimental. (Nicolás Rose, França)
L'aplicació simultània d’Ingelvac® circoflex i Ingelvac® PRRSV MLV millora l'eficàcia de la vacunació enfront del PRRSV. (Armin Saalmüller, Wilhelm Gerner, Hanna C. Koinig, Àustria)
Variabilitat dins del mateix hoste i model d'evolució del circovirus porcí 2. (Tuija Kekarainen, Espanya)
Els premis de l'edició de 2014, celebrada recentment amb la participació de més 30 científics europeus a l'oficina central de Boehringer Ingelheim a Ingelheim (Alemanya), van ser atorgats als investigadors guanyadors per part del responsable del consell de revisió, el Professor Maurici Pensaert, antic cap del Laboratori de Virologia de la Universitat de Gant a Bèlgica.
Des de 2007 Boehringer Ingelheim ha finançat 23 projectes de recerca amb 25.000 euros a cadascun (un total de 575.000 euros).
Els investigadors guardonats amb els membres del consell de revisió, d'esquerra a dreta: Hanna C. Koinig, Nicolas Rose, Dr. Bernd Grosse Liesner, Tuija Kekarainen, Prof. Maurici Pensaert, Prof. Armin Saalmüller
Premi Europeu de Recerca en Circovirus Porcí (PCV2)
Boehringer Ingelheim dóna suport de manera continuada a la investigació aplicada independent en els camps d'immunitat, patogènia, epidemiologia i interacció amb altres (possibles) patògens del PCV2. El Premi Europeu de Recerca en Circovirus Porcí (PCV2) és un premi anual que reconeix els esforços de propostes d'investigació en aquestes àrees d'investigació aplicada sobre el PCV2.
El premi compta amb un consell de revisió extern format per científics europeus líders en la investigació porcina aplicada que examinen les propostes i decideixen quins seran els projectes guanyadors. Es concedeix cada any un màxim de tres premis, valorats en 25.000 euros cada un als investigadors, per tal d'impulsar el coneixement científic en aquestes àrees.
Per a més informació, consulteu la nota de premsa publicada al web Boehringer-Ingelheim:
“Boehringer Ingelheim apoya la investigación independiente en veterinaria”
[email protected] | 0.798801 | curate | {"ca": 0.9147317854283427, "pt": 0.008807045636509208, "en": 0.02401921537229784, "id": 0.010808646917534028, "es": 0.029623698959167333, "th": 0.01200960768614892} | http://www.cresa.cat/cresa3/default.asp?mod=strmenu01&anio=2015&sub=noticia328 |
mc4_ca_20230418_8_762588 | lo carrer del riu: 19/02/2010
El Priorat s'indigna i defensarà el paisatge actual
L'any 2001, alcaldes i representants del teixit social i econòmic del Priorat van firmar un acord contra la proliferació de centrals eòliques a la comarca, i van fer una aposta alternativa per rendibilitzar el patrimoni paisatgístic. Els espais més emblemàtics s'han mantingut exempts de molins, al mateix temps que creixia el turisme, i fins i tot es promovia una candidatura per obtenir reconeixement de la Unesco. El decret del govern, però, s'ha fixat ara en les carenes de Cornudella i Porrera, a les quals mai han faltat pretendents. La decisió ha generat indignació almenys en aquest últim municipi, i també a la veïna població d'Alforja (Baix Camp), que presentaran al·legacions. Segons l'alcaldessa, Mercè Juncosa (PSC), tirar endavant el parc del Molló -on el govern preveu la instal·lació d'aerogeneradors- "seria omplir de màquines el decorat de Porrera". L'alcaldessa afirma, a més, que la zona està catalogada com a espai d'especial protecció a la normativa urbanística municipal, i no admet aquestes instal·lacions. "És la zona més bonica del poble", explica Juncosa, que assegura que no ha rebut informació del govern i que, arribat el cas, no donarà llicència d'obres. L'Ajuntament ha convocat una assemblea veïnal i presentarà un informe negatiu al govern. "Han actuat amb traïdoria. Volen fer negoci, i nosaltres, viure", afirma.
Porrera, com altres pobles, s'ha posicionat al mercat turístic gràcies al vi i al paisatge. En tot el poble hi ha ara unes 90 places d'allotjament. "Molta gent s'ha hipotecat per a molts anys amb negocis turístics sostenibles. Sembla que l'administració ens vulgui fotre", afirma Gemma Peyrí, de la casa rural Mas Ardèvol.
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha anunciat aquest divendres que abans de l'1 de setembre té intenció de deixar el seu escó al Congrés espanyol per dedicar-se a preparar la campanya electoral de les eleccions catalanes en què encapçalarà la llista ecosocialista. 'Si les eleccions són quan toquen, que tot fa pensar serà així, a l'octubre o el novembre, m'agradaria instal·lar-me a Catalunya l'1 de setembre', ha dit en declaracions a Ràdio4. Herrera, que substitueix Joan Saura com a candidat a la presidència de la Generalitat, aspira formar part del pròxim Govern tot i que ha matisat que 'no a qualsevol preu'.
Avui: Herrera deixarà el seu escó al Congrés al setembre per preparar les eleccions
Les comissions locals prenen més relleu el 28-F
Quan manca poc més d'una setmana per a la segona tanda de consultes sobre la independència de Catalunya, els setanta-set municipis que han convocat els ciutadans a votar arboren la campanya amb tota mena d'actes i convocatòries. Ho fan amb menys dubtes que no pas els pioners del 13-D, però amb un sostre que caldrà superar. Diumenge es farà al Vendrell l'acte central de campanya amb la intervenció de les comissions organitzadores locals i amb actuacions musicals i culturals.
directe.cat: Les consultes independentistes implanten el vot electrònic abans que el Govern espanyol
Tres anys de progrés sobiranista
L'entitat independentista Sobirania i Progrés ha organitzat aquest vespre un acte de celebració dels tres anys d'història de l'entitat. L'acte, amb el títol 'Una Nació, un Estat: tres anys de Sobirania i Progrés', ha sigut alhora un aniversari dels tres anys d'existència de la plataforma i 'una posada a punt del discurs independentista del cicle polític obert pel fracàs definitiu de la reforma estatutària i el final consegüent de la via autonomista'.
L'acte de celebració s'ha fet a l'auditori AXA de Barcelona, situat a l'edifici de l'Illa Diagonal, i ha consistit en una conferència col·lectiva a càrrec de membres promotors de Sobirania i Progrés, com ara l'economista Elisenda Paluzie, els juristes Hèctor López Bofill i Marcel Mateu, l'escriptora Maria Mercè Roca, i el president de l'entitat, l'actor Joel Joan. La conferència ha comptat, a més, amb un convidat d'excepció, el diputat escocès Kenneth Gibson, de l'Scottish National Party, que ha parlat sobre el futur de nacions sense estat com les nostres a Europa.
Avui: Sobirania i Progrés celebra els seus tres anys amb una crida a un sí rotund el 28-F
La ILP perquè TV3 es vegi al País Valencià supera les 400.000 signatures
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha anunciat aquest divendres que la Iniciativa Legislativa Popular de Televisió Sense Fronteres, que impulsa l'entitat amb l'objectiu que els canals de Televisió de Catalunya (TVC) es puguin veure al País Valencià, ja ha superat les 400.000 signatures de les 500.000 que calen per poder tramitar-la.
A més, l'entitat cultural ha anunciat que la campanya de recollida de signatures, que tenia previst finalitzar la primera setmana de març perquè la Junta Electoral Central demanava lliurar les firmes el 24 de març a Madrid, s'amplia tres mesos. Així, es continuarà recollint suports fins a l'última setmana de maig i les signatures es lliuraran a la Junta Electoral Central el mes de juny.
En el comunicat l'ACPV considera que el fet que ja s'hagi passat de les 400.000 signatures "garanteix l'èxit de la campanya" i demana a l'organització i als col·laboradors que evitin un "relaxament". "Es tracta de sumar el màxim de signatures per tenir el màxim de força per després poder garantir l'aprovació del projecte de llei", acaba el comunicat.
VilaWeb: La ILP 'Televisió Sense Fronteres' ja aplega més de 400.000 signatures
Televisió sense fronteres per TV3 al País Valencià
El Dalai Lama demana als diputats catalans que votin a favor de la ILP per abolir les curses de braus
En una carta gestionada per l'Associació per a la Defensa dels Drets de l'Animal, i remesa al Parlament, el Dalai Lama assenyala que hi ha 'evidències que les curses de braus són una pràctica cruel que infligeix de forma pública un dolor atroç a animals innocents pel que dono suport a la Iniciativa Legislativa Popular promoguda per ONGs i ciutadans catalans per a prohibir les curses de braus a Catalunya'. El Dalai Lama demana als diputats catalans que votin a favor de la ILP: 'Faig una crida al Parlament de Catalunya perquè voti a favor de la reforma de l'article 6.2ª de la Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, i abolir definitivament l'excepció que permet les corrides de toros'. Avui: El Dalai-lama, a favor de la prohibició de les corrides
Lluís Simon denuncia la repressió contra les seleccions catalanes al seu primer llibre
El director adjunt d’El 9 Esportiu de Catalunya, Lluís Simon, ha presentat aquest dijous 'Catalunya contra Espanya. El partit interminable' (Cossetània Edicions), primer llibre de l'autor on fa referència a les repressions polítiques i el joc brut del govern d’Espanya contra l’oficialitat de les seleccions catalanes. Al text, Simon destaca com, tot i el gran esforç que ha hagut d’invertir Catalunya en la lluita per fer-se un lloc en l’aparador internacional, des de Madrid hi ha ordres estrictes perquè aquesta selecció no pugui tenir representació esportiva més enllà de les fronteres estatals.
El Priorat s'indigna i defensarà el paisatge actua...
ERC alerta que caldrà modificar el mapa eòlic per ...
Herrera anuncia que deixarà l'escó al Congrés espa...
La ILP perquè TV3 es vegi al País Valencià supera ...
El Dalai Lama demana als diputats catalans que vot...
Lluís Simon denuncia la repressió contra les selec... | 0.873336 | curate | {"ca": 1.0} | http://locarrerdelriu.blogspot.com/2010_02_19_archive.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_147388 | Alicia i Ruth per fi surten de Malasaña per a tocar amb el seu grup, Las Hermanitas de la Calidad, a un festival de música. El problema és que s’han quedat sense transport enmig del no-res. La seva única manera d’arribar a temps és pujar al cotxe d’en Javi, un jove caçador de la zona. | 0.716888 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fantastikgranollers.cat/portfolio-item/cuando-haces-pop/ |
macocu_ca_20230731_6_207975 | Glòria Torres Asensio
Glòria Torres Asensio ocupa actualment el càrrec de professora agregada doctora. Es va llicenciar en Filologia. Secció Filologia Clàssica (Comú) a la Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia. Es va interessar aviat per la literatura medieval i, concretament, per la llegenda artúrica, com reflecteixen els temes de les seves memòries de Llicenciatura i de Doctorat: El primer documento latino para el estudio de la leyenda artúrica: la ‘Historia Brittonum’ de Nenio y La ‘Materia de Bretaña’ en la literatura latina medieval. La leyenda artúrica en la hagiografía celtolatina medieval. Posteriorment ha continuat la seva recerca sobre literatura llatina tardana i medieval, específicament sobre la historiografia i hagiografia, principalment les produïdes als països celtòfons. | 0.745094 | curate | {"ca": 0.8986232790988736, "pt": 0.02753441802252816, "es": 0.07384230287859825} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_428471 | Fil per a la distensió dels usuaris durant les hores d'estudi en èpoques d'exàmens. Dolors Camats Núria Parlon Montse Nebrera Aiora Zulaika Elvira Ibaibarriaga Mireia Mollà Alexandra Sevilla Camila Vallejo
La meua cara: | 0.628921 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_268329 | La Premsa Forana en el procés democratitzador de Mallorca (1975-1978) | Temps de comunicar
Home » Índex 2012 » La Premsa Forana en el procés democratitzador de Mallorca (1975-1978)
La Premsa Forana en el procés democratitzador de Mallorca (1975-1978)
Posted by Rafel Puigserver in Índex 2012, Monogràfic 2012, Revista
Sr. Rafel Puigserver Pou
Doctorand en Ciències Socials i Humanitats i Màster en Comunicació pel CESAG
Resum: Al finals del franquisme i durant el període de la transició democràtica espanyola, es varen viure canvis en el camps de la llibertat que es reflectiren a la premsa. A Mallorca la premsa forana va reviscolar i va iniciar un procés d’expansió i d’associacionisme, amb l’objectiu d’obrir-se camí en el nou panorama, i ajudar des de la premsa, al procés de normalització lingüística i de creació d’un Estat autonòmic democràtic.
Paraules clau: premsa, associacionisme, llengua, democràcia, autonomia.
Summary: At the end of the Franco dictatorship and during the Spanish transition to democracy were some changes in the fields of freedom that is reflected in the press. In Mallorca foreign press (premsa forana) was revived and began a process of expansion and associate with each other, in order to make their way into the new, and help from the press, the normalization of the language process and creation a democratic autonomous state.
Keywords: newspapers, associations, language, democracy and autonomy.
A les acaballes del franquisme, i amb l’arribada de Manuel Fraga Iribarne al Ministeri de Turisme i Informació el 1966, s’aprovà la Llei de premsa i impremta. Aquesta legislació arribà en els darrers anys de la dictadura, en què s’inicià un cert desenvolupament basat en el turisme i l’emigració espanyola a països europeus, la qual cosa feia inajornable l’obertura del règim.
En l’article 2 d’aquesta llei s’obligava a tenir el respecte als principis fonamentals del Movimento Nacional. Se suprimia la censura prèvia, excepte en els casos d’estat d’excepció o guerra, i se substituïa per la «consulta voluntària», per mitjà de la qual el director d’un diari salvava la seva responsabilitat si l’Administració acceptava un article o no contestava. Les consignes desaparegueren com a tals, encara que continuava l’obligatorietat de publicar gratis els textos considerats «d’interès general». Alguns autors pensen que la llei tenia una aparença externa de llibertat, però continuava amb el control de l’Estat si no es feia un «bon ús» d’aquesta llibertat. No obstant això, suposa un notable canvi legal que possibilita una certa liberalització de la premsa, encara que Eduardo de Guzmán afirma que el règim de Franco va estudiar molt bé les possibles conseqüències d’aquesta llei, i va arribar a la conclusió que no hi havia cap motiu per la intranquil·litat, ja que tot quedava exactament igual.
Però amb la mort de Franco el 1975, es produïren a l’Estat espanyol tota una sèrie de canvis polítics, socioeconòmics i culturals que provocaren profundes transformacions en els mitjans de comunicació arreu d’Espanya i també a Mallorca. Aquests canvis començaren amb la modificació de la llei de premsa de 1966, mitjançant el Decret Llei sobre la llibertat d’expressió d’abril de 1977, la coneguda com a llei antilíbelo. Aquesta llei ampliava el marc legal de les publicacions en el si de la llibertat d’expressió tot i que mantenia la possibilitat de segrest per part de l’administració d’una publicació en els casos següents: que els plantejaments expressats fossin contraris a la unitat d’Espanya, que constituïssin demèrit de la institució monàrquica o dels membres de la família reial o que de qualsevol forma s’atemptàs contra el prestigi institucional i al respecte davant l’opinió pública de les forces armades espanyoles. També foren importants les referències dins el mateix decret de la llibertat de consciència o de culte, la qual cosa va permetre caminar cap a una transició religiosa, si bé no vol dir una completa ruptura amb l’Església.
Per fortuna la Constitució de 1978, canviaria part d’aquesta legislació a través del seu article 20.
2. Però què és la premsa forana?
La premsa forana és la modalitat mallorquina de la premsa local que, com a grup de publicacions nombroses i diverses, esdevé un fenomen periodístic i cultural ben singular i característic de Mallorca, només comparable a la premsa comarcal de Catalunya.
La premsa a la part forana de Mallorca és present des del darrer quart del segle XIX i durant tot el segle XX, nascuda amb l’objectiu de mostrar la realitat local dels pobles, omplint així un buit informatiu que la premsa ciutadana no cobria. Aquesta especial situació comunicativa s’explica per la configuració espacial pròpia de Mallorca (i també de les Illes Balears) que fa que els mitjans de comunicació mostrin el seu interès cap a noticies referides a la capital de l’illa, davant el fet que Palma aglutina tot un conjunt de serveis i activitats que la fan ser el centre d’atenció informativa. Encara que amb certs matisos, podem afirmar que la situació no ha canviat gaire en el segle XXI.
La premsa forana es caracteritza per ser uns mitjans poc professionalitzats, per l’heterogeneïtat en la periodicitat de les publicacions (ens trobam des de setmanaris passant a publicacions mensuals, bimensuals i trimestrals), així com també del seu àmbit de difusió, fruit d’un gran voluntarisme, que moltes vegades es caracteritza per la poca especialització, en un exercici no professional del periodisme.
Generalment es tracta de periòdics editats per entitats o associacions sense finalitats lucratives com a expressió dels moviments polítics, culturals i populars i, en molts de casos, arriba a tenir un gran arrelament en la col·lectivitat. Es tractaven de col·lectius que en els anys setanta havien constituït una sèrie d’associacions cíviques i culturals, amb l’objectiu de promoure la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears i, alguna d’elles, amb relacions a moviments d’oposició al franquisme. Foren les persones d’aquest conjunt d’associacions les qui iniciaren l’aventura d’escriure en uns, que en alguns casos, constitueixen una autèntica tasca artesanal de maquetació de la premsa forana. I és que es treballava amb el que es tenia: voluntarisme i ganes de d’expressar noves idees.
3. El paper de la premsa forana.
Fent una mica de repàs històric de la premsa forana cal esmentar que després del fort tall que suposà l’inici de la Guerra Civil per al seu desenvolupament, només sobrevisqueren unes poques publicacions, algunes de les quals desaparegueren al cap de poc temps (La Voz de Sóller i Pollensa o més endavant Andraitx) i d’altres continuaren i arribaren fins a la transició democràtica amb la mateixa capçalera (Sóller i Felanitx) o amb canvis –Voz i Voto, de Manacor, l’agost de 1936 canvià la capçalera per Renacer, després per Arriba (1938-68) i finalment per Manacor (1968-80). Al llarg del franquisme, les publicacions locals, igual que tota la premsa mallorquina, va perdre la pluralitat informativa i ideològica, només recuperada parcialment a les acaballes del règim
És en aquest context de finals dels franquisme, quan es tornaren a recuperar els inicis d’aquella tradició periodística de la Part Forana. El 1975, la situació de les publicacions foranes era la següent: Es mantingueren un conjunt de publicacions històriques com la centenària Sóller (des de 1885) i Felanitx (des de 1935), Bona Pau (des del gener de 1952) i París-Baleares (des del setembre de 1953).
Això no obstant, es poden trobar a les seves pàgines qualque petit tast d’obertura comunicativa. És el cas de la revista Felanitx que durant vuit anys (entre 1967 i 1975) va anar publicant una secció setmanal, que els responsables de la revista qualifiquen com la primera passa per la incorporació de la llengua catalana a la publicació. Es tractava de la secció “Al vent”, que aglutinava una sèrie d’articles de temàtica molt variada, que intentaven demostrar que la nostra llengua de cada dia, a part de la poesia i la creació literària en general, és apta també per qualsevol tema. Estan escrits en un estil molt periodístic i, sovint no exempts d’una certa ironia. Car la llei de Fraga encara era vigent, i tot un cert relaxament per part del règim, aquest no permetia analitzar críticament les institucions.
En els primers anys de la dècada dels setanta aparegueren al Felanitx nous espais que evidenciaven un nou moviment en aquest setmanari. Es tractava d’un conjunt de textos d’estudiants (i estudiosos), qui amb una posició inconformista criticaven alguns dels seus col·laboradors i incorporaren nous temes a la revista com la població, l’economia l’educació a Felanitx. Un altre element a destacar fou l’augment de les cartes al director que augmentaren considerablement i que demostraren per part dels lectors tenir i expressar un esperit crític sobre una gran varietat de temes amb un estil directe.
A aquestes, s’hi afegiren un conjunt de publicacions sorgides al llarg de la dècada dels seixanta en què s’havia començat a eixamplar el panorama comunicatiu amb l’aparició de noves revistes, com l’artanenca Bellpuig (des de gener de 1960), la manacorina Perlas y Cuevas (des de desembre de 1960), la murera Algebelí (entre 1962 i 1970), Ariany (des de gener de 1969) i Ciudad de Alcudia (1968-70). Una vegada entrats dins la dècada dels setanta es produí un nou sorgiment de capçaleres, com Jovent (1970-71), Círculo de Estudios (des de 1973), Sant Joan (des de 1970), Envant o Enrera (1971-72) Flor de Card (des de 1972), Voramar (des de 1973), Apostol y Civilizador (des de 1974) i Dijous d’Inca (des de 1974).
Per fer-nos una idea del tarannà d’aquestes publicacions i del seu funcionament serveixi l’exemple de Círculo de Estudios d’Alaró. La revista sorgida en un marc legal un tant confós va rebre l’ajuda de la parròquia i el rector Sebastià Jaume Adrover va reconèixer en una entrevista publicada a la revista en commemoració del deu desè aniversari que l’objectiu de la revista era molt clar: «Informació objectiva, sense cap pressions de cap casta, sobre tot allò que és la vida del poble, baix el patrocini de la parròquia. Començàrem com un full informatiu entre els joves i en el número 3 ja guaitava a totes les inquietuds i problemes del poble» En una altra de les entrevistes commemoratives del desè aniversari de la publicació, Enric Mas un dels seus responsables afirmava: «Com és natural, donat el règim polític, vàrem néixer i passar els anys d’infantesa dins la clandestinitat, això si, recolzats per gent i autoritats de la Vila que es varen comprometre per nosaltres i amb nosaltres en un temps on no hi havia cap casta de llibertat d’expressió i ni tan sols democràcia, per tant és clar que ens jugàvem el tipo i qualque cosa més». I és que la parròquia hagué de fer de paraigua protector davant els èxits dels textos redactats i la sorpresa del poble i de les seves autoritats.
Així mateix, és amb l’arribada de la democràcia que la premsa forana experimentà un creixement que s’uní a les capçaleres històriques i a les que varen sobreviure dels decennis de 1960 i del començament de 1970. Entre 1975 i 1979, sorgiren noves publicacions a Búger (Diari de Buja), Porreres (Llum d’Oli), Lloret (Es Pi Gros), Deià (S’Encruia), Llubí (Pu-Put) i Pollença (El Gall). D’altres revistes varen poder ser legalitzades.
El 1977 es varen celebrar les primeres eleccions generals, després de la mort del dictador, i a nivell local, trobam aquest ressò a la premsa forana de cadascun dels municipis, especialment d’aquells que tenien una certa tradició periodística. És el cas de Felanitx on el seu setmanari homònim va servir com a mitjà per introduir missatges electorals. La política entra així dins el Felanitx en forma de comunicats, exposició de programes, entrevistes, anuncis, propaganda i cartes al director. Aquesta nova efervescència política també va tenir conseqüències per algunes publicacions. Així, el setmanari Sóller va sofrir en els primers moments de la transició amenaces d’un grup d’ultradreta cap alguns dels seus col·laboradors, que havien aprofitat les pàgines del setmanari per demanar llibertat d’expressió, autonomia, reconeixement de la nostra llengua i democràcia. La majoria de diaris mallorquins i nacionals es feren ressò dels fets a les seves pàgines.
Des de ben prest algunes publicacions es feren ressò de les il·lusions autonomistes existents a la població i es començaren a publicar articles sobre la possibilitat d’aconseguir una autonomia a les Illes Balears. Aquest és el cas de l’article “Què és l’autonomia?” de Gabriel Janer Manila que publica en català la revista Perlas y Cuevas de Manacor l’abril 1977 i en què s’hi poden trobar les següents afirmacions: (1)
“(…) Durant els últims quaranta anys, amb el franquisme, l’Estat que sorgí de la Guerra Civil accentuà el vell centralisme i el portà als límits més extrems de la inoperància, amb la complicitat de la burocràcia ,dels mitjans de comunicació i de la tècnica.
(…) L ‘Autonomia és un dret del poble que es pot ofegar, emperò ningú no aconseguirà esborrar. La història demostra clarament que, encara que les possibilitats siguin mínimes, la reivindicació autonòmica sorgeix una vegada i altra com un clam dels homes que volen esser protagonistes del seu propi futur.
– No cal confondre AUTONOMIA amb DESCENTRALITZACIO. Hi ha descentralització quan les diverses entitats que formen un Estat estan sotmeses a la vigilància i al control dels òrgans de l’Estat que representen el poder central.
– Autonomia i Autodeterminació són conceptes equivalents.
– L’Autonomia ha d’abarcar tots els camps de gestió, i no solament uns determinats aspectes com pot esser l’econòmic , el d’ensenyament etc.
– L’Autonomia neix del reconeixement de la sobirania popular. Per a que l’Autonomia sia un fet protagonitzat pel poble cal obrir des d’ara un ample procés de conscienciació i de treball.”
I aquest fet, el de conscienciació i el de treball en favor de la democràcia i de l’autonomia i la llengua pròpia el trobam en bona part de les publicacions foranes durant els finals dels anys setanta i durant bona part de la dècada dels vuitanta.
No fou quins a la promulgació de Constitució Espanyola, el desembre de 1978, quan en els mitjans de comunicació en general, i és clar també a la premsa forana, quan es començà a notar que s’havia entrat en una nova etapa de llibertat. Les pàgines de les diferents publicacions reflectien les turbulències i els estímuls d’una societat que havia perdut la por a la política i que expressava les seves idees amb passió. De la lectura d’aquelles publicacions de l’època se’ns fa evident que reflectien una tempesta política apassionada i regada per les repetides consultes electorals, i d’un impuls irreprimible a tot el que sigui anàlisi, crítica, queixa, vindicació o exigència de tot allò que en pogués ser objecte, estimulat per la recuperació de les llibertats i sense por.
Aquestes noves llibertats i la manca de por tingueren el seu reflex en tota una sèrie d’entitats i associacions culturals que emparaven el sorgiment o recuperació de noves publicacions per acostar la nostra llengua i la nostra cultura, com per exemple la revista Lluc, lligada a l’Obra Cultural Balear.
Per tant té una certa lògica pensar que les publicacions foranes seguirien una trajectòria similar promovent, bé en origen bé amb posterioritat, el que podríem denominar un l’associacionisme cultural i periodístic. No només perquè moltes publicacions sorgiren a l’empara d’entitats i associacions culturals sinó perquè amb l’expansió de la premsa forana, es van adoptar fórmules amb l’objectiu de donar solució a alguns dels problemes i necessitats de totes les publicacions.
Aquestes intents culminaren en un sèrie de reunions fetes pels diferents responsables de les revistes a diversos indrets de Mallorca, les qual donarien com a resultats la fundació el 1978 de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. L’origen d’aquesta associació cal cercar-los un any abans, quan Gaspar Sabater de la revista Dijous d’Inca i Rafel Ferrer de Perlas y Cuevas, plantejaren la possibilitat d’agrupar les revistes editades als distints pobles de Mallorca. Durant el 1978, es varen dur a terme diferents trobades a Sineu, Manacor, Inca, Felanitx, Sóller i Artà, municipis amb una certa tradició de premsa local. En aquestes trobades s’acordà la creació de l’Agrupació de Premsa Comarcal, encara que finalment adoptà el nom actual d’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Això no obstant, l’APFM no veuria reconeguda la seva legalitat fins al 1980. Els seus objectius eren i encara són: representar, gestionar i defensar els interessos de les publicacions i, també, de potenciar el foment i la difusió de la llengua catalana, tot i que no totes les publicacions històricament associades han tingut el català com a llengua d’ús habitual.
Una de les armes en el procés democratitzador i de defensa de la llengua que comptaven les revistes de la part forana foren els editorials conjunts que publicaren diferents publicacions, quan encara no havia estat constituïda l’Associació de manera legal. El primer d’aquests editorials sorgí de la reunió de Sineu, duia per títol “Els pobles de Mallorca davant l’autonomia”(2), fou publicada per diferents publicacions l’abril de 1978 i en la qual s’afirmava:
«(…) El govern Suárez, pressionat per les cada vegada més fortes reivindicacions nacionals de Catalunya-Principat, País Basc, Galicia, les Illes Balears…, va haver de donar la cara de qualque manera i s’inventà això que en diuen «preautonomies», que no son sinó senzilles descentralitzacions administratives, però que com a primera passa, hagués pogut servir per posar en marxa el difícil —son molts de segles sense— exercici de l’autogovern.
Així es començà a discutir la manera de recrear l’esquema organitzatiu de l’autonomia de les Illes Balears, fonamentant-lo en els consells insulars a cada illa, coordinats tots ells per el Gran i General Consell. (…)El nuu de la qüestió ha estat centrat en el tema de la paritat entre les Illes Balears, és a dir, considerar-les tres comunitats soberanes que, com a tals, decideixen coordinar-se, o federar-se, en un Gran i General Consell. I en aquesta discussió molt poques veus s’han aixecat per dir que la paraula de la part forana no sona al mateix que la de Ciutat, o la d’Eivissa, o Menorca.
(…) Per primera vegada en tota la més recent història, és parla de la diferència de les Illes envers la resta de l’Estat, donant lloc a la desaparició de la «Diputación Provincial», i creant «Consejos Insulares» i «Consejo General Interinsular», fent-ne, a més a més, un districte únic de l’illa de Mallorca. El projecte passà per el Congrés de Diputats i els representants d’UCD i PSOE ni s’en donaren; quan ha arribat al Senat, els homes d’UCD han introduït una esmena, restablint els partits judicials de les lleis franquistes… La part forana segueix sense haver pogut dir aquesta es la nostra veu»
És a dir, des dels editorials i amb el fet que es tractava de mitjans molt llegits, s’intentava fer pedagogia de la nova realitat a l’Estat espanyol i de tot el procés preautonòmic, la qual cosa després servia per al mateix temps introduir una sèrie de reivindicacions:
«Perquè Ciutat centralitza cada vegada més tots els serveis…
Perquè ens faltan infraestructures, sanitàries, escolars…
Perquè el camp està, de cada dia més, enfonsat en un procés inturable (sic) de degradació.
Per aquestes i moltes més coses volem que es pugui sentir la nostra veu. Volem paritat, de la part forana amb Ciutat, en el Consell de Mallorca, i ja des d’ara.»
Una altra de les sinèrgies entre les publicacions i que també serviren per fer pedagogia fou una entrevista que publicaren entre d’altres el setmanari Sóller i Bellpuig a Bartomeu Colom, membre de la Comissió Tècnica de Transferències que a la pregunta què era un estatut ell respongué: (3)
«Una norma fonamental per a la comunitat autònoma; una espècie de Constitució en petit per cada un dels territoris autònoms. En un Estat Federal, cada un dels Estats membres s’autodona una Constitució; en canvi en un Estat Regional a cada una de les comunitats autònomes se’ls hi dóna la capacitat de poder-se organitzar ells mateixos. Una de les manifestacions d’aquesta auto-organització és l’Estatut»
Totes aquestes petits esqueixos divulgatius amb editorials i entrevistes i altres textos, no feren altra cosa que anar introduint, de mica a mica amb un estil directe i divulgatiu, tota una sèrie de conceptes per intentar fer entendre al conjunt de la població, fins i tot a aquells que tenien menys cultura, la nova realitat política, econòmica, social i cultural.
La primera acció en defensa de la llengua es va fer en una reunió de treball a Sóller celebrada el setembre de 1978 que va concloure amb el segon editorial conjunt que duia per títol «L’ensenyament de la llengua» en què es feia una defensa de la llengua pròpia a les escoles, aprofitant que s’havia recuperat el català a les escoles de Catalunya. Del text se n’extreia que la recuperació del català passava per les escoles i per això també reclamaven l’aplicació de la mateixa mesura a les Illes Balears, donant suport així a la petició que el Consell general Interinsular (4) havia fet a les administracions de l’Estat en aquest mateix sentit. (5)
En aquella reunió de 1978 també s’acordà el paper que havien de jugar les revistes en aquesta tasca de normalització lingüística i de transició cap a la vida democràtica i autonòmica:
«Però als qui avui formam aquest manyoc de la premsa forana tenim al davant tot un programa a realitzar conjuntament i cada u en el seu respectiu espai. Apart dels problemes i temes localistes que les nostres publicacions tracten primordialment, existeixen a la nostra terra altres qüestions prou transcendents que ens afecten a tots en general i que inclouen un treball a realitzar conjuntament. Hi ha temes, com són ara la Constitució i l’autonomia, que requereixen de part nostra la deguda divulgació, per despertar en el poble el coneixement corresponent. Altres, com l’ecologia i l’urbanisme, les comunicacions i l’ensenyança que comprenen necessitats comunes a tots. Aquesta és la tasca que en pot sortir d’aquestes Trobades que hem establit i que podria ésser de resultats beneficiosos en quant contribuiria a interessar i a consciensar (sic) els nostres lectors per tots aquests problemes que ens són comuns.
Aquest es cl fruit que esperam obtenir d’aquests encontres dels petits periòdics comarcals: influir en el seu redol respectiu, per despertar en els seus habitants nobles ànsies del progrés i prosperitat per la vila materna i un esperit cívic i una major Intervenció i fiscalització en els seus afers públics. Per lograr-ho (sic) plenament, no deixem decaure aquest sentiment de germanor que batega en el fons de les Trobades dels seus portaveus, (í més aviat fomentem-lo i difonguem-lo entre aquells que formam aquesta modest; familia periodística de la part forana; perquè així contribuirem al millorament i enaltiment de la nostra volguda pàtria mallorquina i a un major esplendor i desenvolupament de cada una-de les seves encontrades» (6)
Aquesta declaració d’objectius de les publicacions, en defensa de la llengua, de la cultura, de l’ecologisme i de l’autonomia, esdevenen anticipen el conjunt de característiques de la premsa forana. La llengua i la pertinença a l’Estat espanyol o la possibilitat d’una suposada independència de les Illes juntament amb Catalunya també ha estat present durant les seves pàgines, encara que aquest plantejament darrer no suposa un principi editorial de l’Associació sinó simplement d’algunes publicacions.
Un dels punts que hem de considerar a l’hora de plantejar qualsevol recerca en la historia de la premsa a les Illes Balears és la incidència que va aquesta va tenir tant des del punt de vista de la implantació del sistema democràtic com des del tractament d’aspectes més concrets com podria ser el sistema autonòmic, la problemàtica social, la territorial i la lingüística, l’educativa i cultural en general.
En aquest sentit, i tal i com queda palès en l’article, el fet que hi hagués inquietuds culturals entre els redactors de les mateixes revistes, el moviment associatiu lligat a l’APFM, ha contribuït a l’important tasca fer país i de divulgació de valors democràtics i d’autogovern; de normalització lingüística i en part també d’«alfabetització» de la població en llengua catalana; de professionalització, i ha assegurat la persistència d’aquestes revistes, en la defensa dels seus interessos i en la consecució de recursos econòmics i periodístics, els quals els han permès sobreviure i convertir-se en una mitjans de comunicació ben arrelats i llegits.
Ara bé, l’arribada de la democràcia no va aturar la seva feina. Encara hagueren de seguir desenvolupant aquesta tasca de pedagogia envers la llengua i la nova transició democràtica explicant què eren les Mancomunitats, aprofundint la normalització i defensa del català a la premsa escrita. La democràcia també varen dur el sorgiment de butlletins municipals, que en alguns casos servien de propaganda política dels governs de torn i que sovint també servien per contrarestar la informació amb un vessant crític i identitari que oferien les publicacions foranes.
(1) JANER MANILA, Gabriel (1977): “Què és l’autonomia?”, Revista Perlas y Cuevas, núm. 404, abril de 1977, pp. 18-19.
(2) “Els pobles davant l’autonomia”, Bellpuig, núm. 24, maig de 1978, p. 3.
(3) “L’autonomia vista per Bartomeu Colom” a Bellpuig, núm. 29, setembre de 1977, pp. 10-11.
(4) Institució que exercia com a òrgan de govern durant l’etapa preautonòmica i que era la precursora del Govern Balear sorgit després de les primeres eleccions al parlament Balear celebrades el 1983, una vegada aprovat l’Estatut de les Illes Balears.
(5) “La nostra llengua a les escoles”, Vora mar, núm. 60, setembre de 1978, p. 2.
(6) Fragment del parlament de Miquel Marquès reproduït a les publicacions amb motiu de la trobada a la prensa forana de Sóller el setembre de 1978. Reproduït de la revista Sant Joan, núm. 75, octubre de 1978, p. 6.
· COMPANY FLORIT, Miquel i SÁNCHEZ, Gracià. (coord.). L’Associació de Premsa Forana de Mallorca 1978-1995: 17 anys de premsa local. Sant Joan, APFM, 1995.
COMPANY FLORIT, Miquel. «La premsa forana de Mallorca a l’actualitat: canvis d’actitud a la fi de 1993» a SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (eds. ): XII Jornades d’Estudis Històrics Locals. La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. XII Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, p. 206.
COMPANY MATES, Arnau. «La premsa» a la veu Mallorca a Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 23, Apèndix A-Z. Palma, Edicions Promomallorca SL, 2001. pp. 281 – 286.
COMPANY i MATES, Arnau: «La primera etapa de la premsa forana a Mallorca (1883-1936). Evolució general», a MARIMON, A. (ed): Verguisme, anarquisme i espanyolisme. Noves recerques sobre el s. XX a Mallorca.. Palma, Fundació Emili Darder, 1997, pp. 181-202.
COMPANY MATES, A; SERRA BUSQUETS, S i VIVES REUS A: “Premsa, turisme iTransició Democràtica a les Illes Balears”. Comunicació presentada al XII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (Universitat Pompeu Fabra, 24 y 25 de maig de 2012. Barcelona)
CORTES SERVERA, Josep i FERRER MASSANET, Rafel. L’associació de la Premsa Forana de Mallorca (1978/87). Manacor, APFM, 1987.
DDAA. Els estudis i la premsa local en el segle XXI, Volum I. La premsa Local. Institut d’Estudis Baleàrics, 2009.
GÓMEZ MONPART, Josep Lluís. «L’ecosistema comunicatiu balear: tradició i modernitat al segle XXI» a Informe econòmic i social de les Illes Balears (2001). Palma, Sa Nostra, 2002.
SÁNCHEZ ARANDA J. J. y BARRERA DEL BARRIO, C. (1992): Historia del periodismo español, desde sus orígenes hasta 1975. Editorial EUNSA, Pamplona, p. 411.
· SERRA BUSQUETS, Sebastià. Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2001, pp. 177-234.
· SERRA BUSQUETS, Sebastià (ed.). El segle XX a les Illes Balears: estudis i cronologia/ Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2000.
SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (eds. ): XII Jornades d’Estudis Històrics Locals La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, pp. 27-50. | 0.861098 | curate | {"ca": 0.9614785992217899, "en": 0.023487796250442165, "cs": 0.00014149274849663954, "es": 0.010576582950123805, "it": 0.0002829854969932791, "pt": 0.0010258224266006368, "fr": 0.00021223912274495932, "ar": 0.000318358684117439, "gl": 0.0007428369296073575, "da": 0.00035373187124159886, "ja": 0.0002829854969932791, "hr": 0.0008135833038556774, "ru": 0.0002829854969932791} | https://www.cesag.org/ghcs/tempsdecomunicar/?p=343 |
macocu_ca_20230731_2_535188 | Camins d'Aigua
Aigua de Fageda
Històricament, la gent del mar identificava el massís a què ens referirem en les següents línies com la muntanya senyal, una mola emergent i clarament visible des d’aigües endins. El Montseny servia de guia o de referència, de far discretament enretirat darrere del tapís forestal del massís del Montnegre. Monte signum per als navegants, amb un perfil digne, regular, parsimoniós i alhora contundent. Des del mar, com des del sud, la seua silueta presenta una estructura piramidal: s’eleva de manera progressiva, regular, imparable, fins a superar per poc la cota dels 1.700 metres. Les xifres confirmen la contundència descrita: des dels 130 metres sobre el nivell del mar, en què es troba la base del massís –Sant Celoni, o els 93 de la Batllòria–, fins als 1.705 del turó de l’Home o de les Agudes. Podrà deduir el lector que en aquest cosmos convergeix una gran diversitat d’estrats i d’espècies que s’ordenen meticulosament en funció de l’altitud i l’orientació. Alzinars en els vessants assolellats, fagedes en els sectors humits, freds i ombrívols, d’essència eurosiberiana; fins i tot, s’hi dona l’ambient subalpí, amb la presència de l’avet com a principal representant –l’avetosa de Santa Fe del Montseny. Podríem estendre’ns amb la fauna i els endemismes propis de la zona, però no ho farem. Per la seua singularitat i riquesa, el Montseny va ser declarat Parc Natural l’any 1977, gestionat per la Diputació de Barcelona, i un any més tard la UNESCO l’inclouria dins la seua xarxa de reserves de la biosfera.
Entre els cims culminants –les Agudes, el Matagalls i el turó de l’Home– naix la Tordera. Sota el coll de Sant Marçal, la font Bona aporta les primeres aigües a aquest riu breu, però amb el caràcter tempestuós propi dels cursos mediterranis: imprevisibles, irregulars. El coll en qüestió es concreta en un pas indefinit travessat per la carretera que mena des de Santa Fe de Montseny, als peus de les Agudes i el turó de l’Home, a Viladrau. Una zona d’aparcament, cobejada per excursionistes i exploradors de caps de setmana, s’afegeix a Sant Marçal de Montseny, la discreta ermita romànica que dona nom al lloc i que en un passat va fer funcions d’abadia. El conjunt el completa un cementiri minúscul i l’edifici de l’antic priorat, amb un restuarant per auxiliar ànimes famolenques. Al marge oposat de la carretera, sempre en aquesta àrea, el viatger trobarà la taula dels Tres Bisbes, en homenatge al pacte que va cloure les disputes entre les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona sobre els límits territorials. Sembla –explica la llegenda– que l’acord de pau va ser segellat amb un glop d’un licor desconegut, que es batejaria amb el nom de ratafia, del llatí rata fiat, “que siga ratificat”.
El lector de cama forta no hauria de perdre l’ocasió d’ascendir a alguna de les dues muntanyes emblemàtiques, però de caràcter ben oposat, que circumden el lloc. D’una banda, les Agudes –el nom dona fe de la seua naturalesa–: feréstec, resistent, abrupte, gairebé inexpugnable. Des d’aquesta vessant, hom podria assolir-ne el cim per una empinada pedrera, o bé per la vertiginosa cresta dels Castellets, amb trams equipats amb cadenes i una evident dosi de buit sota els peus. En direcció oposada, el Matagalls. Entapissat d’una interminable fageda, amb pendents acusats i un camí que hi serpenteja sense deixar respir, la muntanya se suavitza en la seua part superior. Una clariana en el bosc, com un parèntesi, invita l’excursionista a descansar-hi. És el coll Pregon, cruïlla de camins, amb el que prové de Viladrau. Poc li resta ja al caminant per coronar el cim, on una creu de proporcions fora de mida recorda mossèn Cinto Verdaguer.
Des de la font Bona, la Tordera descriu intel·ligentment una amplíssima paràbola que li permet davallar amb elegància entre aquestes muntanyes, regalant alguns gorgs, com el de les Dones d’Aigua, fonts com la de les Nàiades, algun vestigi de la indústria passada – la Fabriqueta d’en Tolín, que fou una serradora–, o els espais d’una masia, les Illes, transformada en càmping. I encara s’esmuny pels peus de la cinglera dels Esqueis del Bovilar. I, quan baixa de cota, la vida humana fa acte de presència de manera dispersa en forma de masies aïllades –Can Gorgs, Can Joan Riera, Can Bancells... I arribem a Can Riera Moliner, un casalot amb inscripció de l’últim terç del segle XVIII, amb la petita central hidroelèctrica homònima ubicada a uns centenars de metres aigües avall.
Quan la Tordera coincideix amb la carretera –o a l’inrevés–, ja no se’n separarà fins a entroncar amb el corredor vallesà. Aquest fil d’asfalt connecta les terres altes del massís del Montseny amb la cota baixa. És allà dalt, al Collformic (1.142 m), on s’estén el pla de la Calma, un espai obert, relaxant, i on s’inicia el camí més freqüentat per accedir al Matagalls. És per tot això, com podrà imaginar el lector, que durant els caps de setmana s’hi concentren centenars de turistes i excursionistes que desafien fins al col·lapse la capacitat de càrrega del lloc. | 0.865588 | curate | {"fr": 0.0027983210073955628, "es": 0.0029982010793523886, "ca": 0.994203477913252} | |
mc4_ca_20230418_2_290294 | Terres Rares al TN migidia de TV3 | Cerca
Posted on 1 febrer 2011 by Pep Anton Vieta Al TN Migdia de TV3 d’ahir es va parlar directament de química i no pas en sentit negatiu! Els presentadors del TN varen parlar de la Taula Periòdica per a l’elevada cotització de certes terres rares (escandi, itri i els 15 lantànids) a causa de la seva aplicació en la fabricació de noves tecnologies.
This entry was posted in Actualitat, Elements químics, TAULES PERIÒDIQUES and tagged Economia, Taula periòdica, Terres rares, TN, Transició, TV3 by Pep Anton Vieta. Bookmark the permalink. 2 thoughts on “Terres Rares al TN migidia de TV3” M. Assumpció Surrell on 2 febrer 2011 a les 12:31 pm said:
Segons la taula periòdica del calendari “els elements” publicat per la SCQ de l’IEC, el símbol del copernici és Cn
Reply ↓ Pep Anton Vieta on 2 febrer 2011 a les 12:38 pm said:
Tota la raó, M. Assumpció! Això em passa per escriure ràpid.
Moltes gràcies, ara ho acabo de modificar!
Precisament a l’enllaç que vaig afegir a “Uub en lloc del Cn” podrèu llegir l’entrada que en vaig fer al bloc l’any passat, amb el motiu pel qual la IUPAC havia proposat el Cp però es va acabar acceptant el Cn. Ja tenim un lligand orgànic que es simbolitza per Cp i la comunitat química mundial va decidir no jugar-nos-la amb les confusions que portaria tenir un mateix símbol per 2 conceptes químics ben diferents.
Gràcies, altre cop, per fer-me’n adonar! | 0.772637 | curate | {"es": 0.029078014184397163, "ca": 0.8382978723404255, "en": 0.1326241134751773} | https://pepquimic.wordpress.com/2011/02/01/terres-rares-al-tn-migidia-de-tv3/ |
mc4_ca_20230418_14_690434 | Artesanats del barroc: Cervera i l’art del seu temps - El Temps de les Arts
Vista de l’edifici de la Universitat de Cervera. Font: Wikicommons.
7 de Febrer de 2020 20 de Novembre de 2019 Damià Amorós Albareda
Segur que molta gent coneixerà Cervera –la capital de la Segarra- per ser el poble dels germans Márquez. A d’altres, Cervera, els serà coneguda per esdevenir el punt, físic, d’origen de la Diputació del General, el 1359, de la que la Generalitat actual és hereva. També pot ser coneguda per la festa de l’Aquelarre, o per d’altres fills il·lustres, de la Segarra, com: Durant i Sanpere, Pepa Fernández o Josep Ramoneda.
Comissaris: Francesc Miralpeix i Joan Yeguas
Fins al 12 d’abril del 2022
No només el capital humà destaca a la Segarra, els seus paisatges, la seva agricultura –centrada especialment en el cereals-, son motius d’orgull per la gent de Cervera. A més no podem oblidar el seu pes cultural, amb una gran quantitat d’entitats culturals i socials. Coronat per una munió d’elements patrimonials de primer ordre, un total d’edificis i conjunts resten catalogats com a BCIN, des de Sant Pere el Gros fins a la parròquia de Santa Maria, passant pel mateix edifici de la Paeria a més d’una rica tradició festiva recollida en el seu patrimoni immaterial.
Detall de l’escenografia del taller a l’exposició de Cervera. Font: Damià Amorós.
Una llarga història, una llarga tradició i un punt d’inflexió al segle XVIII: la instauració de la Universitat a Cervera gràcies al favor de Felip V. La nova situació provocava la supressió de les universitats que fins al moment disposava Catalunya: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Solsona i Tortosa. Centralitzant en un edifici de nova planta, amb seu a Cervera, la realització de tots els estudis superiors al país.
La construcció de la seu de la Universitat de Cervera, representà un punt d’inflexió del barroc a Catalunya, just desprès de la Guerra de Successió. Al mateix moment que ciutats com Solsona, Manresa, Mataró, Girona, Reus… i tantes altres aixecaven nous altars, conjunts pictòrics i restauraven les seves esglésies. A la Segarra, s’aixecava un dels conjunts més grans del barroc, amb més de 10000 metres quadrats, des del 1718 fins al 1740, any d’inauguració de l’edifici. Contemporani a d’altres obres destacades com el Monestir de Sant Ramon de la Portella, la catedral de Vic, el Santuari de Riner o la Sagristia Nova del Monestir de Poblet.
Santa Lliberada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Font: Damià Amorós.
D’aquesta manera, per celebrar el barroc a Cervera no hi ha millor espai que l’edifici de la seva universitat. Però dins d’un conjunt extraordinàriament gran els espai per celebrar exposicions d’aquest nivell resulten escassos.
Però la ubicació de l’exposició és verdaderament un encert: la sala de l’antiga biblioteca de la universitat. Un espai que encara conserva unes destacades portes i el forjat metàl·lic d’un segon nivell. Per desgràcia el mobiliari original per guardar la gran quantitat de llibres s’ha perdut.
Vista d’un dels àmbits de l’exposició “Artesanats del barroc, Cervera i l’art del seu temps”. Font: Damià Amorós.
Així doncs l’exposició pretén mostrar part de l’esplendor de les arts durant el barroc a Cervera, a la Segarra, la seva zona d’influència i amb casos destacats de la geografia catalana. Encarregada pel Museu de Cervera, dins dels actes de la capital de la cultura catalana, que Cervera acull aquest 2019, Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona, i Joan Yeguas, conservador de Renaixement i Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya, actuen com a comissaris d’aquesta mostra.
A més d’ubicar-se a la biblioteca de la universitat, l’exposició s’expandeix a una sala annexa i també a l’exterior de l’espai. Una gran lona a la paret del passadís mostra una vista de Cervera del segle XVIII invitant a accedir a l’interior de l’espai.
Una escenografia totalment immersiva condueix el visitant dins d’un taller ambientat al segle XVIII. On trobem espais dedicats a l’ofici de daurador, tallista, escultor, pintor, escultor… Zones que combinen una escenografia, realitzada ex professo per la mostra, amb peces d’art o de mobiliari originaries del segles XVII o XVIII. Taller que també ens vol presentar l’espai creatiu o les zones privades dels artistes, a més de poder ressaltar el caràcter familiar d’aquests entorn; com és el cas del Bonifàs, Costa, Sunyer, Grau o Espinalt…
A partir del taller, el visitant accedeix al cos central de l’exposició. L’antiga biblioteca universitària apareix transformada amb una sala d’exposició amb un moble central. Just al centre de l’accés sorprèn una vista, molt interessant, de la ciutat de Cervera al segle XVIII, on apareixen punts referencials per l’actualitat i l’skyline de la ciutat, encara identificable avui en dia.
El retrat obre el primer dels àmbits del cos central de l’exposició. Procedents del Museu de Cervera i de la galeria de retrats reials de la Paeria mostren algunes obres molt interessants, de mig cos i cos sencer. Destaca la combinació entre el retrat de religiosos, vinculats a l’Església, i el retrats civils, entre nobles i monarques. Del conjunt de retrats en destaquen, per la seva qualitat, singularitat o excepcionalitat, el de Jaume Albesa, religiós vinculat a Santa Maria de Cervera, el de Berenguer de Castelltort, procedent de la galeria de retrats de benefactors de l’hospital de Cervera, o el de la reina Maria Anna del Palatinado-Neoburgo.
Davant d’aquesta galeria de retrats s’obre un altre espai on s’han recollit elements, de diferents tipologies, vinculats a la Cervera barroca però també a la seva universitat. Una interessant “Carta de tesi”, l’únic disseny conegut destinat a gravat d’Antoni Viladomat, i seguint amb elements vinculats a la universitat, les dues maces d’argent, utilitzades actualment per la Universitat de Barcelona en els actes més solemnes, que originalment eren destinades a la universitat segarrenca.
No podem deixar de banda el sorprenent i casi miraculosament conservat cap de l’àguila de Cervera, que serví com a model per l’actual element festiu.
El tercer àmbit de la mostra, té un punt d’atracció indiscutible. Destinat a l’escultura, mostra per primera vegada una de les advocacions cristianes més estranyes que hi ha: Santa Lliberada. Iconografia fruit de la confusió que provocaren els Crist en majestat, principalment el Volto Santo de Lucca. La peça, atribuïda a un dels grans escultors del barroc, Andreu Sala, procedeix de l’antic convent del Carme de Barcelona i ingressà més tard al MNAC.
A més de Santa Lliberada, restaurada expressament per aquesta mostra, el visitant no podrà passar per alt un Sant Miquel amb un vermell dimoni –que ens recorda figures divines de religions asiàtiques- , les restes de diferents retaules, a forma de mostrari de retalls o dues peces procedents de Santa Maria de Cervera, destruïts durant la Guerra Civil Espanyola.
L’últim dels àmbits, també dels de més presència de la mostra, s’ha centrat en la pintura religiosa catalana amb dos grans pilars: Bernat Amorós i Antoni Viladomat. Amb un ritme expositiu trencador, els comissaris, presenten diferents associacions iconogràfiques i temàtiques que aproximen les figures dels dos pintors.
Destaca, en aquest apartat, la combinació de suports: gravats, dibuixos i pintura sobre tela. Fet que ajuda a contextualitzar millor la tramesa d’idees, esquemes compositius, temàtiques, iconografies… entre artistes i artesanats.
Clou aquest àmbit, i també la mostra abans de retornar a l’escenografia del taller, una obra d’Amorós. Una Immaculada, advocació molt popular a l’època, documentada la seva realització i conservada actualment al Museu Comarcal de Cervera.
Aquesta exposició representa un punt d’inflexió en el panorama expositiu, no només de la Catalunya interior sinó de tot el país. Una aposta valenta del Museu de Cervera, amb mitjans i un duet de comissaris, que segurament representen dues de les figures més destacades de la historiografia artística del barroc a casa nostra. Una mostra més d’una tendència a l’alça que contra els arts nacionals marcats a mitjans del segle XX, vol reivindicar la quantitat i qualitat del barroc a Catalunya.
Etiquetes barroc, Cervera, Damià Amorós Navegació per les entrades | 0.820972 | curate | {"ca": 0.9978080857282027, "hu": 0.00219191427179737} | https://tempsarts.cat/artesanats-del-barroc-cervera-i-lart-del-seu-temps/ |
mc4_ca_20230418_1_667471 | Sant Salvador de Bianya 2017: Top 20 Holiday Lettings Sant Salvador de Bianya, Holiday Rentals & Holiday Apartments - Airbnb Sant Salvador de Bianya, Catalunya, Spain
Una estada perfecte a l'apartament d'en Josep. La Verònica ens esperava a la porta a l'hora que havíem quedat. Vam trobar el pis calent i net, amb cuina equipada, tovalloles netes, gel i xampú... Sens dubte, si tornem a Camprodon repetirem. A més dir que el pis és força cèntric, a la vora d'un supermercat, del carrer principal i també del CAP.
Price€1,205 | 0.55357 | curate | {"en": 0.34104046242774566, "ca": 0.6589595375722543} | https://www.airbnb.ie/s/Sant-Salvador-de-Bianya--Spain |
mc4_ca_20230418_8_240561 | POUM DE RUPIÀ
A mitjan 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona dóna el vistiplau definitiu al POUM de Rupià, amb el qual se substitueixen les normes subsidiàries vigents des del 1986. El nou POUM, que s’aprova definitivament a final de 2006, segueix les directrius del Pla director territorial de l’Empordà i concentra els creixements residencials al sòl urbanitzable a ponent del nucli històric. També permet la construcció de nous habitatges als espais vacants del nucli històric o del sòl urbà no consolidat dels nuclis veïns. Malgrat això, les previsions de creixement no agraden als veïns de Rupià, que continuen les seves protestes després de l’aprovació definitiva del pla.
El municipi de Rupià se situa a l’interior de la comarca del Baix Empordà, en una zona compresa entre les carreteres C-66, C-252 i GI-642. Limita al nord amb Foixà, a ponent amb la Pera, al sud amb Corçà i a llevant amb Parlavà, i té una superfície de 537 ha i una població el 2007 de 223 habitants.
Pel que fa a la seva orografia, el Montori (119 m) i el Puig Rodó (127 m), situats respectivament al nord i al sud del terme municipal, són les elevacions més destacades d’un territori caracteritzat per ser una plana ondulada majoritàriament agrícola amb una parcel•lació irregular clapejada de petits espais forestals. El sistema hídric el formen un conjunt de rieres que drenen la totalitat del territori; en el sentit oest-est hi ha les rieres de Santa Margarita i Brancó, i en sentit sud-nord la riera de Rupià, que conflueix cap al riu Daró passant per Foixà i Serra de Daró.
Pel que fa al poblament, el municipi presenta una estructura dispersa, amb un nucli històric, que se situa al centre del terme municipal i que concentra el gros principal de la població, i els tres nuclis separats de la Talaia i el Candell, al sud, i Sobrevila, a l’oest.
Un planejament insuficient i desfasat
Fins a l’any 2006, el planejament urbanístic vigent a Rupià eren les normes subsidiàries del 1986, les quals havien esdevingut un instrument obsolet, principalment perquè havien establert unes possibilitats de creixement desiguals que permetien creixements molt limitats al nucli històric emmurallat de Rupià i a la rodalia i creixements més importants en altres indrets allunyats del centre. En aquest sentit, les normes subsidiàries preveien una extensa zona urbanitzable a la zona de la Pedrera, al nord-oest del municipi, que no es va arribar a desenvolupar. En canvi, i com a resultat d’una qualificació força atípica (sòl no urbanitzable edificable), els creixements residencials més destacats s’havien produït en sòl no urbanitzable a les zones de Sobrevila i la Talaia.
A partir de l’any 2002, es va afegir a aquests desajustos la necessitat d’adaptar la regulació urbanística del municipi a les determinacions de la nova LLEI D’URBANISME i, més endavant, a les del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ.
Tramitació del nou planejament
Tots aquests factors van motivar que el 19 de març de 2001 el ple municipal de Rupià aprovés iniciar els treballs per a la redacció d’un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). El POUM es va aprovar inicialment el 3 de març de 2006 i va estar a exposició pública durant tres mesos. En aquest període, es van presentar un total de 192 al•legacions de les quals 9 es van estimar totalment, 163 parcialment i la resta es van desestimar.
Després de donar resposta a les al•legacions, l’Ajuntament va aprovar provisionalment el POUM el 21 de setembre. Dos mesos després, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament el document, però va exigir al consistori que hi incorporés una vintena de prescripcions dels departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) –tant de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com de la Direcció General d’Habitatge– i d’Agricultura, de la Direcció General de Carreteres i de la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura.
Entre aquestes prescripcions hi havia la demanda d’una memòria social que preveiés les necessitats d’habitatge protegit i garantís que almenys un 20% del nou sostre residencial, tant en sòl urbanitzable com en sòl urbà, es destinaria a aquest tipus d’habitatge. La CTUG exigia que l’Ajuntament corregís els seus càlculs perquè els havia fet a partir del nombre d’habitatges i no del futur sostre residencial.
D’altra banda, el DMAH demanava que el POUM desplacés el límit est de l’àrea de sòl urbanitzable prevista per a tallers i magatzems per allunyar-la de la riera de Rupià. El DMAH sol•licitava també que en la urbanització del sector de la Talaia es garantís la conservació dels boscos propers i que no es malmetés la vegetació de ribera de la riera de Santa Margarida amb la construcció d’un dels nous camins previstos. A més, el DMAH va informar desfavorablement sobre la prohibició de construir parcs eòlics en tot el terme municipal de Rupià i volia que l’Ajuntament la retirés, ja que el poble és a la zona prevista per a implantar aquest tipus d’instal•lacions.
La CTUG va demanar a l’Ajuntament que presentés un text refós que incorporés aquestes demandes, cosa que el consistori va fer a final de febrer. Finalment la CTUG va donar el vistiplau al text refós a mitjan maig de 2007.
Contenir el creixement i consolidar el sòl urbà
Un dels principals objectius del POUM era delimitar les zones de creixement i determinar-ne els usos i les funcions urbanes de cada una. Al mateix temps, pretenia relligar els sectors aïllats a la trama urbana, especialment Sobrevila i la Talaia. Aquests objectius s’aconseguien incrementant el sòl urbanitzable i qualificant com a urbanes les zones de sòl urbà no consolidat d’aquests dos nuclis.
Pel que fa al sòl urbanitzable es proposaven tres sectors de creixement concentrats a la corona immediata del nucli de Rupià, a la zona de sòl de protecció preventiva establerta pel Pla director territorial de l’Empordà per a aquest ús. Dos dels sectors eren residencials i el tercer era mixt, per a ús residencial i de petits tallers. Aquests desenvolupaments permetrien un creixement màxim de 80 habitatges.
La resta del creixement residencial es distribuïa pel sòl urbà, en el qual es preveien un total de deu zones diferenciades i dos polígons d’actuació. A part de permetre’s creixements puntuals i mínims al nucli de Rupià o en continuïtat amb aquest, el POUM atorgava la qualificació de sòl urbà als àmbits de la Talaia i Sobrevila (qualificats com a no urbanitzables a les normes subsidiàries), cosa que permetia ordenar i consolidar aquestes àrees d’edificacions més o menys disperses i aconseguir una vialitat contínua i eficaç amb el nucli de Rupià. En aquestes dues àrees el POUM permetia un total de 36 habitatges nous.
Durant la tramitació del POUM i encara fins al maig de 2007, l’Associació de Veïns de Rupià va protestar reiteradament perquè entenia que el pla s’havia redactat sense una participació real de la ciutadania i perquè considerava que els creixements previstos eren desmesurats. L’Associació va fer arribar part de les seves al•legacions a càrrecs polítics, a tècnics de la Generalitat i al Síndic de Greuges de Catalunya. Malgrat les seves protestes, la versió definitiva del POUM del mes de maig continuava preveient la construcció de més d’un centenar de nous habitatges.
Una aposta per conservar el sòl no urbanitzable
Pel que fa al sòl no urbanitzable, l’objectiu del POUM era assegurar l’equilibri ambiental protegint les àrees de valor agrícola i natural i les de valor paisatgístic, alhora que volia regular d’una manera efectiva tant el manteniment com la restauració/rehabilitació de les edificacions existents en aquell sòl.
Aquests objectius es traduïen en cinc qualificacions diferents per al sòl no urbanitzable: el sòl de protecció agrícola, el sòl de protecció forestal, el sòl de protecció dels Horts de la Palma i Sobrevila (una zona d’horta propera al nucli de Rupià), el sòl de protecció de la bassa de la bòbila de la Pera (originada en una zona extractiva d’argiles, i que havia esdevingut una zona humida d’especial interès) i la zona d’acumulació de terres de la bòbila de la Pera, on es proposava regular l’alçada dels amuntegaments de terra i es disposava una cuneta per a evacuar les aigües pluvials i evitar així el desplaçament de les terres a les finques agrícoles contigües.
webspobles.ddgi.cat/sites/rupia/default.aspx | 0.872404 | curate | {"fr": 0.00156702025072324, "ca": 0.9984329797492768} | http://territori.scot.cat/cat/notices/poum_de_rupiA_2007_347.php |
oscar-2301_ca_20230418_2_154309 | 07/01/2016 – El Premià i la Fundació Hermes esperen el Llefià i el Lloreda per disputar el primer partit de lliga després de l’aturada nadalenca.
Prop de tres setmanes després de disputar l’últim compromís oficial, Unificació Llefià i Lloreda preparen amb màxima ambició la seva reincorporació a la rutina de competició habitual.
Els dos conjunts badalonins del grup II de Segona Catalana afronten una tornada a la lliga de màxima dificultat, havent de desplaçar-se a dos dels camps més complicats del campionat.
El Llefià, tercer amb 28 punts, pot efectuar un pas de gegant per agafar-se al play-off d’ascens si diumenge (12h) derrota el Premià (33), segon classificat i co-líder. Els blaus es mantenen invictes al Municipal de Premià, camp on hi han sumat 19 punts de 21 possibles aquest curs.
El Lloreda, per la seva part, tampoc ho tindrà fàcil. Els vermells visiten dissabte (18:30h) el Municipal de Montgat per jugar contra la Fundació Hermes, club amb un dels pressupostos més elevats del grup i actual sisè classificat (27). El Lloreda (20), vuitè, ha puntuat en tres dels seus últims cinc desplaçaments.
Equador de calendari superat
A la Quarta Catalana, els equips badalonins tornen a la competició per iniciar, en alguns casos, la segona volta de les seves respectives lligues. Al grup VI, els tres clubs de la ciutat encetaran la segona meitat de la temporada després d’uns dies de desconnexió a causa de les festivitats de Nadal.
El Pere Gol, que va perdre la primera plaça de la taula en l’última jornada disputada, mirarà de recuperar-la guanyant dissabte (20h) al camp del Vilassar ‘B’. L’Águila, per la seva part, rebrà diumenge el Badalona Sud ‘B’ (12h), mentre que la UE Bufalà jugarà a casa (12h) contra el filial del Cabrils.
Per altra banda, al grup XVI, Sistrells i Badalona Sud disputaran la penúltima jornada de la primera volta. Els primers rebran dissabte (18h) el Singuerlín ‘B’ i els segons jugaran diumenge contra el Besòs Atlètic (18h).
Per acabar, al grup XVII, el Rayo Badalona Sud tornarà a competir obrint la segona volta al camp del Veterans de Catalunya ‘B’ (diumenge a les 20h).
Share
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
El Diari de Badalona
Publicitat
EL DIARI EN PAPER
Num. 751
ÚLTIMS TWEETS
Tweets by @DiarideBadalona
ÚLTIMES NOTÍCIES
La gent gran, en peu de guerra pel tancament de sucursals...
28 març, 2022
Maldonado: “Recuperar a la gent des del punt de vista del...
1 abril, 2015
4.000 corredors: la meta de la 7a Màgic BDN Running
9 març, 2018
Laia Zurita no participa al Campionat d’Espanya
7 març, 2022
Últimes notícies, actualitat, participació, serveis, entreteniment i última hora a Catalunya, Espanya i el món.
Contactar-nos: [email protected]
Útimes notícies
Can Ruti generalitza per primera vegada a Catalunya una nova teràpia per a tractar el càncer de pròstata
Més de 300 persones assisteixen al concert ‘Vida, la música que ens acompanya’ pels 75 anys de PFB Serveis Funeraris
Ja disponible el calendari 2023 del Museu de Badalona
Badalona compta amb un mural de l’activista Angela Davis
Ni grip, ni covid: Salut alerta de l’onada de bronquitis
Seccions
Esports
Cultura
Actualitat
Associacions
Opinió
Avís legal
Protecció de dades
Avís de cookies
Google’s Privacy & Terms site
© Enter Gestió Comunicativa S.L. Tots els drets registrats
Aquest lloc web utilitza cookies
Les cookies d'aquest lloc s'utilitzen per personalitzar el contingut i els anuncis, per proporcionar funcions de les xarxes socials i per analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que feu del lloc amb els nostres socis de publicitat de mitjans de comunicació social i analítica web. Llegir més
ConfiguracióAcceptar
Consentiment Cookies
Tancar
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessaries
Necessaries
Sempre habilitat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
__cfduid persistent 1 mes La cookie l’utilitzen serveis de cdn com CloudFare per identificar clients individuals que estan darrere d’una adreça IP compartida i aplicar configuracions de seguretat per client. No es correspon amb cap identificador d’usuari a l’aplicació web i no emmagatzema cap informació d’identificació personal.
__cfduid persistent 1 mes La cookie l’utilitzen serveis de cdn com CloudFare per identificar clients individuals que estan darrere d’una adreça IP compartida i aplicar configuracions de seguretat per client. No es correspon amb cap identificador d’usuari a l’aplicació web i no emmagatzema cap informació d’identificació personal.
cid persistent 1 any Aquesta és una cookie important per fer transaccions amb targeta de crèdit al lloc web. Permet la transacció en línia sense emmagatzemar la informació de la targeta de crèdit. Aquest servei el proporciona Stripe.com.
cid persistent 1 any Aquesta és una cookie important per fer transaccions amb targeta de crèdit al lloc web. Permet la transacció en línia sense emmagatzemar la informació de la targeta de crèdit. Aquest servei el proporciona Stripe.com.
cookielawinfo-checbox-analytics persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-analytics persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional persistent 11 mes La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-functional persistent 11 mes La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checbox-others persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-advertisement persistent 1 any La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-advertisement persistent 1 any La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-necessary persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-necessary persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-performance persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
cookielawinfo-checkbox-performance persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
PHPSESSID persistent sessió Aquesta cookie és originària d’aplicacions PHP. La cookie s’utilitza per emmagatzemar i identificar l’identificador de sessió únic dels usuaris amb la finalitat de gestionar la sessió d’usuari al lloc web. La cookie és una cookie de sessió i s’elimina quan es tanquen totes les finestres del navegador.
PHPSESSID persistent sessió Aquesta cookie és originària d’aplicacions PHP. La cookie s’utilitza per emmagatzemar i identificar l’identificador de sessió únic dels usuaris amb la finalitat de gestionar la sessió d’usuari al lloc web. La cookie és una cookie de sessió i s’elimina quan es tanquen totes les finestres del navegador.
viewed_cookie_policy persistent 11 mes La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
viewed_cookie_policy persistent 11 mes La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Altres
altres
Altres cookies sense categoria són aquelles que s’estan analitzant i que encara no s’han classificat en cap categoria.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
_D9J persistent 1 any Sense descripció
_D9J persistent 1 any Sense descripció
_dc_gtm_UA-32396808-1 persistent 1 minute Sense descripció
_dc_gtm_UA-32396808-1 persistent 1 minute Sense descripció
A3 persistent 1 any Sense descripció
A3 persistent 1 any Sense descripció
A6 persistent 3 mes Sense descripció
A6 persistent 3 mes Sense descripció
anj persistent 3 mes Sense descripció
anj persistent 3 mes Sense descripció
c persistent 2 anys Aquesta cookie està configurada pel Projecte Rubicon. No es coneix l’objectiu exacte de la cookie.
c persistent 2 anys Aquesta cookie està configurada pel Projecte Rubicon. No es coneix l’objectiu exacte de la cookie.
cid_e584de851f9d427fb3ab1f3cbd94a7d2 persistent 1 any Sense descripció
cid_e584de851f9d427fb3ab1f3cbd94a7d2 persistent 1 any Sense descripció
CONSENT persistent 16 anys 9 mes 15 dies 7 hores Sense descripció
CONSENT persistent 16 anys 9 mes 15 dies 7 hores Sense descripció
discovery persistent 5 mes 27 dies Sense descripció
discovery persistent 5 mes 27 dies Sense descripció
DW persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
DW persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
DW_Time persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
DW_Time persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
eyeblaster persistent passat Sense descripció
eyeblaster persistent passat Sense descripció
GoogleAdServingTest persistent sessió Sense descripció
GoogleAdServingTest persistent sessió Sense descripció
i persistent 1 any Encara no es coneix l’objectiu de la cookie.
i persistent 1 any Encara no es coneix l’objectiu de la cookie.
IXAI28222 persistent 2 anys Sense descripció
IXAI28222 persistent 2 anys Sense descripció
TestIfCookieP persistent 1 any 1 mes Sense descripció
TestIfCookieP persistent 1 any 1 mes Sense descripció
TID persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
TID persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
u persistent 1 any L’objectiu d’aquesta cookie és l’orientació i el màrqueting. El domini d’aquesta cookie està relacionat amb una empresa anomenada Bombora als Estats Units.
u persistent 1 any L’objectiu d’aquesta cookie és l’orientació i el màrqueting. El domini d’aquesta cookie està relacionat amb una empresa anomenada Bombora als Estats Units.
Publicitàries
publicitaries
Les galetes publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants a través d’un lloc i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
ab persistent 1 any Aquest domini d’aquesta cookie és propietat de agkn. La cookie s’utilitza amb finalitats de publicitat i d’orientació.
ab persistent 1 any Aquest domini d’aquesta cookie és propietat de agkn. La cookie s’utilitza amb finalitats de publicitat i d’orientació.
APIDTS persistent 1 dia Aquesta cookie la defineix el proveïdor Yahoo.com. Aquest coookie s'utilitza per recopilar dades sobre les preferències i el comportament dels visitants al lloc web per tal de publicar-los amb contingut i publicitat rellevants.
APIDTS persistent 1 dia Aquesta cookie la defineix el proveïdor Yahoo.com. Aquest coookie s'utilitza per recopilar dades sobre les preferències i el comportament dels visitants al lloc web per tal de publicar-los amb contingut i publicitat rellevants.
ATN persistent 2 anys La cookie la defineix atdmt.com. Les cookies emmagatzemen dades sobre el comportament de l'usuari en diversos llocs web. Les dades s’utilitzen per publicar anuncis rellevants als usuaris del lloc web.
ATN persistent 2 anys La cookie la defineix atdmt.com. Les cookies emmagatzemen dades sobre el comportament de l'usuari en diversos llocs web. Les dades s’utilitzen per publicar anuncis rellevants als usuaris del lloc web.
audience persistent 1 any El domini d’aquesta cookie és propietat de Spotxchange. Aquesta cookie s’utilitza per orientar-se i publicitar-se.
audience persistent 1 any El domini d’aquesta cookie és propietat de Spotxchange. Aquesta cookie s’utilitza per orientar-se i publicitar-se.
B persistent 1 any Aquesta cookie l’utilitza Yahoo per proporcionar anuncis
B persistent 1 any Aquesta cookie l’utilitza Yahoo per proporcionar anuncis
cc persistent 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat de Magnetic. S'utilitza per a la segmentació i la publicitat.
cc persistent 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat de Magnetic. S'utilitza per a la segmentació i la publicitat.
CMID persistent 1 any La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
CMID persistent 1 any La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
CMPRO persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMPRO persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMPS persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMPS persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMRUM3 persistent 1 any Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMRUM3 persistent 1 any Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMST persistent 1 dia La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
CMST persistent 1 dia La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
csync persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. Aquesta galeta s’utilitza per mostrar anuncis rellevants basats en el moviment de l’usuari i en diverses ofertes d’anunciants per mostrar anuncis dels usuaris.
csync persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. Aquesta galeta s’utilitza per mostrar anuncis rellevants basats en el moviment de l’usuari i en diverses ofertes d’anunciants per mostrar anuncis dels usuaris.
DSID persistent 1 hora Aquesta cookie està configurada per doubleclick.net. Google utilitza aquesta cookie per fer que la publicitat sigui més atractiva per als usuaris i s’emmagatzema a doubleclick.net. Conté un identificador únic xifrat.
DSID persistent 1 hora Aquesta cookie està configurada per doubleclick.net. Google utilitza aquesta cookie per fer que la publicitat sigui més atractiva per als usuaris i s’emmagatzema a doubleclick.net. Conté un identificador únic xifrat.
flashtalkingad1 persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix el proveïdor flashtalking.com. Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar els anuncis que ha vist l’usuari. Aquesta cookie ajuda a millorar la publicitat en llocs web de tercers.
flashtalkingad1 persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix el proveïdor flashtalking.com. Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar els anuncis que ha vist l’usuari. Aquesta cookie ajuda a millorar la publicitat en llocs web de tercers.
id persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. S'utilitza per crear un perfil d'interès de l'usuari i mostrar anuncis rellevants al seu lloc. Aquesta galeta la defineix DoubleClick
id persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. S'utilitza per crear un perfil d'interès de l'usuari i mostrar anuncis rellevants al seu lloc. Aquesta galeta la defineix DoubleClick
IDE persistent 1 any 24 dies Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l’usuari utilitza el lloc web i qualsevol altra publicitat abans de visitar-lo. S'utilitza per presentar als usuaris anuncis que els siguin rellevants segons el perfil d'usuari.
IDE persistent 1 any 24 dies Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l’usuari utilitza el lloc web i qualsevol altra publicitat abans de visitar-lo. S'utilitza per presentar als usuaris anuncis que els siguin rellevants segons el perfil d'usuari.
IDSYNC persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
IDSYNC persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
KADUSERCOOKIE persistent 3 mes Pubmatic.com estableix la cookie per identificar el lloc web o el dispositiu dels visitants des del qual visiten el lloc web dels socis de PubMatic.
KADUSERCOOKIE persistent 3 mes Pubmatic.com estableix la cookie per identificar el lloc web o el dispositiu dels visitants des del qual visiten el lloc web dels socis de PubMatic.
KTPCACOOKIE persistent 1 any Aquesta cookie la defineix pubmatic.com amb el propòsit de comprovar si les cookies de tercers estan habilitades al lloc web de l’usuari.
KTPCACOOKIE persistent 1 any Aquesta cookie la defineix pubmatic.com amb el propòsit de comprovar si les cookies de tercers estan habilitades al lloc web de l’usuari.
mc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’associa a Quantserve per fer un seguiment anònim de com interactua un usuari amb el lloc web.
mc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’associa a Quantserve per fer un seguiment anònim de com interactua un usuari amb el lloc web.
mdata persistent 1 any 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat del grup Media Innovation. Aquesta galeta registra un identificador únic que s’utilitza per identificar un visitant en la seva comanda de revisió per publicar-los anuncis orientats.
mdata persistent 1 any 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat del grup Media Innovation. Aquesta galeta registra un identificador únic que s’utilitza per identificar un visitant en la seva comanda de revisió per publicar-los anuncis orientats.
ov persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor mookie1.com. Aquesta cookie s’utilitza per servir l’usuari amb contingut i publicitat rellevants.
ov persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor mookie1.com. Aquesta cookie s’utilitza per servir l’usuari amb contingut i publicitat rellevants.
pxrc persistent 2 mes El propòsit de la cookie és identificar un visitant per publicar publicitat rellevant.
pxrc persistent 2 mes El propòsit de la cookie és identificar un visitant per publicar publicitat rellevant.
rlas3 persistent 1 any La galeta la defineix rlcdn.com. La cookie s’utilitza per publicar anuncis rellevants al visitant
rlas3 persistent 1 any La galeta la defineix rlcdn.com. La cookie s’utilitza per publicar anuncis rellevants al visitant
test_cookie persistent 15 minuts Aquesta cookie la defineix doubleclick.net. L’objectiu de la cookie és determinar si el navegador de l’usuari admet cookies.
test_cookie persistent 15 minuts Aquesta cookie la defineix doubleclick.net. L’objectiu de la cookie és determinar si el navegador de l’usuari admet cookies.
tuuid persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
tuuid persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
tuuid_lu persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
tuuid_lu persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
u2 persistent 3 mes El domini de la cookie és propietat de Sizmek. Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
u2 persistent 3 mes El domini de la cookie és propietat de Sizmek. Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
uid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per mesurar el nombre i el comportament dels visitants del lloc web de forma anònima. Les dades inclouen el nombre de visites
uid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per mesurar el nombre i el comportament dels visitants del lloc web de forma anònima. Les dades inclouen el nombre de visites
uuid persistent 3 mes Per optimitzar la rellevància de l’anunci recopilant dades de visitants de diversos llocs web
uuid persistent 3 mes Per optimitzar la rellevància de l’anunci recopilant dades de visitants de diversos llocs web
uuid2 persistent 3 mes Aquestes cookies estan configurades per AppNexus. Les cookies emmagatzemen informació que ajuda a distingir entre dispositius i navegadors. Aquesta informació que hem utilitzat per seleccionar anuncis publicats per la plataforma i avaluar el rendiment de la publicitat i atribuir el pagament d’aquests anuncis.
uuid2 persistent 3 mes Aquestes cookies estan configurades per AppNexus. Les cookies emmagatzemen informació que ajuda a distingir entre dispositius i navegadors. Aquesta informació que hem utilitzat per seleccionar anuncis publicats per la plataforma i avaluar el rendiment de la publicitat i atribuir el pagament d’aquests anuncis.
VISITOR_INFO1_LIVE persistent 5 mes 27 dies Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
VISITOR_INFO1_LIVE persistent 5 mes 27 dies Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
Analítiques
analitiques
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques sobre el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font del trànsit, etc.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
__gads persistent 1 any 24 dies Aquesta cookie la defineix Google i s’emmagatzema amb el nom dounleclick.com. Aquesta cookie s’utilitza per fer un seguiment de quantes vegades els usuaris veuen un anunci concret que ajuda a mesurar l’èxit de la campanya i a calcular els ingressos generats per la campanya. Aquestes cookies només es poden llegir des del domini on està configurat
__gads persistent 1 any 24 dies Aquesta cookie la defineix Google i s’emmagatzema amb el nom dounleclick.com. Aquesta cookie s’utilitza per fer un seguiment de quantes vegades els usuaris veuen un anunci concret que ajuda a mesurar l’èxit de la campanya i a calcular els ingressos generats per la campanya. Aquestes cookies només es poden llegir des del domini on està configurat
_ga persistent 2 anys Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular les dades de visitants
_ga persistent 2 anys Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular les dades de visitants
_gid persistent 1 dia Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades
_gid persistent 1 dia Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades
APID persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com es comporta un usuari en diversos llocs web. Aquesta informació s'utilitza per personalitzar els anuncis rellevants que es mostren als usuaris.
APID persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com es comporta un usuari en diversos llocs web. Aquesta informació s'utilitza per personalitzar els anuncis rellevants que es mostren als usuaris.
demdex persistent 5 mes 27 dies Aquesta galeta es defineix al domini demdex.net i l’utilitza Adobe Audience Manager per ajudar a identificar un visitant únic a tots els dominis.
demdex persistent 5 mes 27 dies Aquesta galeta es defineix al domini demdex.net i l’utilitza Adobe Audience Manager per ajudar a identificar un visitant únic a tots els dominis.
Funcionals
funcionals
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web en les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
lang persistent 1 any Aquesta galeta s'utilitza per emmagatzemar les preferències d'idioma d'un usuari per publicar contingut en aquest idioma emmagatzemat la propera vegada que l'usuari visiti el lloc web.
lang persistent 1 any Aquesta galeta s'utilitza per emmagatzemar les preferències d'idioma d'un usuari per publicar contingut en aquest idioma emmagatzemat la propera vegada que l'usuari visiti el lloc web.
na_id persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie està configurada per Addthis.com per permetre compartir enllaços a plataformes de xarxes socials com Facebook i Twitter
na_id persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie està configurada per Addthis.com per permetre compartir enllaços a plataformes de xarxes socials com Facebook i Twitter
na_rn persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_rn persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_sc_e persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_sc_e persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_sr persistent 1 mes Aquesta cookie la defineix Addthis.com. Aquesta cookie s’utilitza per compartir enllaços a plataformes de xarxes socials.
na_sr persistent 1 mes Aquesta cookie la defineix Addthis.com. Aquesta cookie s’utilitza per compartir enllaços a plataformes de xarxes socials.
na_srp persistent 1 minuts Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_srp persistent 1 minuts Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_tc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor Addthis. Aquesta cookie s’utilitza per al servei de seguiment de l’ús compartit de xarxes socials.
na_tc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor Addthis. Aquesta cookie s’utilitza per al servei de seguiment de l’ús compartit de xarxes socials.
ouid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie es la que permet compartir el contingut del lloc web entre diferents llocs web de xarxes i intercanvis socials.
ouid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie es la que permet compartir el contingut del lloc web entre diferents llocs web de xarxes i intercanvis socials.
pid persistent 1 any 1 mes Ajuda els usuaris a identificar-los i els permet fer servir funcions relacionades amb Twitter de la pàgina web que visiten.
pid persistent 1 any 1 mes Ajuda els usuaris a identificar-los i els permet fer servir funcions relacionades amb Twitter de la pàgina web que visiten.
Rendiment
rendiment
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
d persistent 3 mes Aquesta cookie fa un seguiment d’informació anònima sobre l’ús que fan els visitants del lloc web.
d persistent 3 mes Aquesta cookie fa un seguiment d’informació anònima sobre l’ús que fan els visitants del lloc web.
YSC persistent sessió Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
YSC persistent sessió Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
Desa i accepta
Powered by
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0 | curate | {"ca": 0.9705265873399761, "en": 0.018477314501305988, "es": 0.006739544032762568, "la": 0.0001289864886653123, "id": 9.673986649898423e-05, "cs": 0.0005159459546612492, "pt": 0.0014833446196510914, "fr": 0.0013866047531521074, "it": 0.00019347973299796846, "eb": 0.00045145271032859306} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/rivals-de-maxima-dificultat-per-tornar-de-vacances/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_286069 | Bona síntesi.
Joan Fuster era un arreplegat al costat de la teva penetrant i lúcida lectura de la civilització valenciana.PD: què polles és això de la darrera foto i què hi pinten les putes olives?
Les olives farcides són un "invent" valencià. Alcoià, concretament. I és que els valencians, a part dels tòpics, tete, també fem coses.
El Marqués de l'Anxova era el malnom de Cándido Miró, fundador de l'empresa El Serpis... | 0.714276 | curate | {"es": 0.03117505995203837, "ca": 0.9688249400479616} | |
wikipedia_ca_20230401_0_681352 | Dària Apakhontxitx
Dària Aleksàndrovna Apakhontxitx (en rus: Дарья Александровна Апахончич; en transliteració internacional: "Daria Apakhonchich"; 24 de març de 1985) és una professora, fotògrafa i activista social russa. Va participar al Festival de Fotografia Política al Museu finlandès de Fotografia durant la primavera de 2019. Apakhontxitx, que va participar a diverses manifestacions com ara per denunciar l'arrest del famós oponent polític Aleksei Navalni el 2020, també és coneguda com a primera artista a ser nomenada "agent de mitjans estrangers" pel govern rus el 28 de desembre de 2020. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=681353 |
cawac_ca_20200528_2_20189 | Entrades amb l'etiqueta ‘alimentació a demanda’
Ja sabeu que contesto el telèfon d’ALBA (690144500 apunteu per si mai us cal) aviat farà 8 anys i tot i que hi ha consultes molt repetitives mai em deixarà de sorprendre el món que hi ha al altre cantó del telèfon.
-
Cada vegada que contesto el telèfon no puc evitar de fer-me un retrat robot de la mare que em truca. Amb aquests anys he après ha deduir moltes coses però com que sempre parteixo del respecte i evito interrogatoris innecessaris sempre hi ha forçes respostes i preguntes que em queden a l’aire.
El passat dissabte vaig rebre una d’aquelles consultes que va deixar pensant un munt d’hores, li he donat tombs i tombs per veure-la des de totes les òptiques i només obro més i més preguntes.
Us la transcrit perquè us podeu fer una idea:
Jo: Hola, ALBA Lactància Materna, diga’m Mare: Hola, mira et truco per saber si a partir dels 4 mesos les criatures ja poden mamar cada 5 hores. Jo: Perdona, em sembla que no t’entenc. Mare: Vull dir sí puc donar-li pit cada 5 hores enlloc de cada 3 hores com li dono fins ara. Jo: Si cada cinc hores és el ritme de demanda de la criatura doncs sí. El pit funciona a demanda… Mare: Ahhhhhh, ja, però jo no parlo del pit a demanda. Jo li dono el pit amb horaris Jo: Com dius? Mare: Jo dono el pit amb horaris com diu el pediatra Jo: Doncs si t’ho diu el pediatra…. Jo callo. Mare: Merci, doncs ja el trucaré a ell i li preguntaré.
Amb els ulls com plats em vaig quedar després d’aquesta trucada. Feia temps que no em deixaven amb la boca oberta i sense saber què dir. El meu cap per uns segons va començar a imaginar a la criatura i vaig començar ha pensar en totes les criatures que conec, també en les meves, que fan o feien lactància a demanda i vaig començar a imaginar com podia ser una lactància amb horaris tan estrictes.
Com és un tipus d’alimentació on només et donen menjar i beure cada cinc hores. Cada 5 hores vol dir 4 preses de teta escasses al llarg de 24 hores??? Però si és que fins i tot el biberó es dóna a demanda!
El meu cap bullia de preguntes: però augmenta de pes aquesta criatura, però no plora, no reclama teta, i què fa aquesta mare per calmar-lo i per dormir…. I la resta d’hores?
Quatre preses perquè ho diu el pediatra? Paraula de pediatra us venerem senyor i amén! I què dirà el senyor pediatra als cinc mesos??? Intueixo que per aquest pediatra la lactància s’acaba sobre els sis mesos, tot i que encara no entenc com ha pogut arribar fins els 4 mesos, ha de ser dels que et fan substituir el pit per alimentació complementària i en quatre setmanes més pit fora! Espero i desitjo de tot cor que com a mínim el pediatra introdueixi llet artificial en substitució de la llet materna!
Quina por, quina por em fa un metge (o qualsevol professional) que fa de la seva paraula un manament i quina por em fa qui pot creure en la paraula d’un pediatre així, a ulls clucs! !
Podem estar tan cecs de no plantejar-nos si allò que ens diuen té sentit o no? Segurament funciona igual de bé (llegiu-ho amb ironia) com els mètodes conductistes per dormir, els pares contents… I la criatura què??? Què hi ha de les seves necesitats biològiques?
I també em pregunto de què serveix limitar i/o pautar l’alimentació d’una criatura tan petita? Això serveix per…? Per tenir criatures més disciplinades, més obedients, més educats…. Més què???? ?
D’il·luminats en aquest planeta n’hi ha molts i de gent que es creu que pot jugar a fer de Déu encara més.
Per mi res de tot això no té sentit… i segueixo sense respostes vàlides.
Divendres vaig tenir el terrible plaer de llegir una entrevista al Dr. Estivill. No he parlat mai d’ell al bloc però em sembla que hi ha temes que no puc deixar córrer.
Estimat senyor Estivill:
Sap, jo no domino massa el tema del son de les criatures. De fet si li explico que dormo amb una criatura de 6 anys, amb una d’onze, amb el meu marit de 43 ( si, ja sé que és molt gran però encara no l’he pogut educar i té el vici de dormir amb mi i amb les nenes) i una gossa de 12, potser diria que cal internar-me immediatament per sotmetrem a teràpia de xoc. Però sap nosaltres, som feliços i dormim de meravella. Les persones que conec que realment entenen de son dels nadons, més moltíssimes mares que colliten; sempre diuen que vostè no en sap massa del tema, que simplement li va sonar la flauta quan va canviar el nom a un mètode anomenat Ferber i va posar-hi el seu nom.
Ara, que vostè parli de lactància em sembla molt agosarat per part seva. Ja sap que diu aquella frase: la ignorància és molt atrevida.
I jo de pasta de moniato, no es pensi sóc dislèxica i tot sovint em cal llegir els textos un parell de vegades per entendre les coses però per més que rellegeixo les seves paraules només aconsegueixo passar de la pasta de moniato a la indignació.
Primer: Gresca per alletar
Home, durant el dia es pràcticament inevitable alletar sense soroll ambiental. I si tens fills més grans o surts al carrer de llum i soroll no en falten. Però què passa a les nits? A les nits cal fer el mateix? Però vostè a qui pensa torturar a la criatura o a la mare? Què suggereix que a les nits posem la tele, obrim el llum i ens despertem tots? Sincerant em sembla la manera ideal de no dormir. I no només la criatureta, si en una casa segueixen el seu consell no dormirà ni el veí de dalt! A més m’agradaria informar-lo que les criatures poden menjar mentre dormen, de fet és el millor moment per donar-los el pit, ja que el seu cervell funciona pràcticament en mode automàtic, s’agafen al pit sense masses dificultats.
Segon: T’has d’acabar tota la llet
Ho dic hi ho repeteixo això sembla la tortura de la gota Malaia!! Com pot suggerir no deixar dormir una criatura?? El pit està fet per dormir! La succió els ajuda a calmar-se, a retrobar l’equilibri perdut… Si empipa massa a una criatura per fer que mengi quan no vol: tocant-li els peus, la cara, l’esquena… El que s’aconsegueix és que es desenganxin del pit sense acabar de mamar. El que el porta a tenir que tornar mamar en menys temps!
Tercera idea: Dret i de cara
La tortura segueix, no el deixem dormir al pit, no el deixem dormir després d’acabar. Ara serè molt dolenta, però això em recorda la soneta que noten els homes després de tenir sexe… Què fem Dr.? Els obliguem a estar desperts per fer la xerradeta, perquè no ha de ser bo que s’adormin, oi?
Quarta idea: Rots
Aiixx, si és el que jo dic, de lactància no en sap res de res. Qui diu que cal col·locar els nens a l’esquena per fer-los fer el rot??? Aquesta idea és una importació de la lactància artificial. Els nens de pit que mamen bé no empassen aire! De la teta no surt aire, surt llet per si no ho sabia.
Cinquena idea: La digestió
Només es fa la digestió si et posen dret? Ostres ara abans d’anar a fer migdiada estaré una estona dreta, no sigui cas!
Parla de regurgitacions i reflux i còlics i ho fica tot al mateix sac. Les regurgitacions són part de la lactància, els nens regurgiten llet perquè tenen la vàlvula de estómac immadura i la llet pot sortir tal com ha entrat. I pot sortir fins els 7-8 mesos! El reflux és un altre tema, hi ha criatures que tenen aquest problema: àcids gàstrics pugen per la gola i cremen i la criatura evidentment està molesta. Les criatures que pateixen reflux cal que es mediquin. I els còlics… uff no sé si tinc espai en aquesta entrada per parlar dels còlics i que no són més que un gran invent.
Sisena idea: Cara a cara, parlar i somriure a la criatura.
Ostres, ostres, ostres. No ha vist mai una mare alletar oi??? Quina llàstima! Les mares que alleten miren, toquen i parlen a les seves criatures des del minut zero! No cal esperar a fer-ho després d’alletar o perquè ho fan mentre alleten!
Setè: A fora igual que a dintre
No, de cap manera. Sap per què les criatures dormen soles al úter? La primera raó és perquè estan en el seu medi: amb la seva mare, segurs i protegits, amb temperatura constant i en un ambient que coneixen. I en segon lloc pel cordó umbilical, que els proporciona alimentació CONTINUA! I una vegada a fora el pit és la continuació del cordó umbilical, no en tingui cap dubte.
Miri Dr. no sé de què és Doctor però de lactància segur que no. Sisplau faci’ns un favor a tots i dediquis a parlar d’altres temes: el temps, la política, les obres….
L’autora
Alba Padró i Arocas
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia. | 0.793349 | curate | {"ca": 0.9303156640857654, "it": 0.020964860035735555, "pt": 0.019892793329362717, "es": 0.01846337105419893, "en": 0.004288266825491364, "fr": 0.005122096486003574, "de": 0.0009529481834425253} | http://criatures.ara.cat/somlallet/blog/etiqueta/alimentacio-a-demanda/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_8554 | Bloc personal de Carles Costa i Muntadas on reflexiono sobre diversos temes partint d'un lema propi: la humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement. També opino, sovint políticament no correcte. Enamorat de Vic.
Frases meves
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Quant a mi
Més…
Curiositats de Sant Miquel
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
- dimarts, de desembre 17, 2019
De sants Miquel n’hi ha diversos però en el meu cas, quan parlo de sant Miquel, em refereixo al nostre patró, a l’il·lustre fill de la ciutat de Vic. Per tant, per ser més puristes, caldria dir sant Miquel dels Sants, que fou el nom que adoptà en professar com a trinitari descalç el vint-i-nou de gener de l’any 1609. Des de la seva vestició i fins aquell moment, s’havia fet dir Miquel de sant Josep. El nostre compatrici, amb la finalitat de conciliar-se el patrocini no pas d’un, sinó de tots els sants, i voluntat d’imitar-los a tots en tot, no va voler limitar-se amb un sol nom, sinó que va decidir anomenar-se dels sants.
Bé, doncs, de la vida i obra de sant Miquel diria que s’ha escrit pràcticament tot. Són d’especial rellevància dues biografies: una d’Antoni de sant Jeroni, i una altra de mossèn Gros. Avui, doncs, no descobrirem res nou. No obstant, sí que penso que una gran part de vigatans només coneixen que és el patró de la ciutat i que és sant. D’altres més erudits saben que es pot visitar la casa natal al carrer que duu el seu nom, i que la capella que hi ha prop del Col·legi Guillem de Montrodon li és dedicada i que il·lustra un passatge d’un dels seus miracles. Tot això és de domini públic, com també l’escola que porta el seu nom, que el tenim a Valladolid i altres coses... Però avui m’agradaria fer-vos notar algunes coses que, de ben segur, coneix molt poca gent.
El pare de sant Miquel, Enric Argemir, era de Centelles, va comprar una notaria pública a Vic i l’any 1574 es va casar amb Montserrat Mitjà, vigatana. Aquest Enric Argemir va ser conseller de la ciutat en dues ocasions. La primera d’elles, conseller segon, mentre que en la segona, fou conseller en cap. Aquesta darrera distinció no la va poder gaudir gaire ja que a mig mandat se’n va anar al cel. Com a bon notari, el pare del Sant tenia la cura d’anotar-se en un quadern diverses coses. Entre aquestes, es va anar anotant els naixements dels fills del beneït matrimoni tocat per la vara divina.
Crida l’atenció el que va escriure sobre el nostre patró:
A 29 de Setembre die del Gloriós St. Miquel entre las nou y deu de la nit del any 1591, parí Montserrada Argemira muller mia un fill. Fonch Padri M.n Miquel Comalada Mercader Ciutadà de Vich y Madó Juana Font Viuda cosina germana mia: Posarenli nom Miquel Geronim Joseph. Deu lo fassa bon Chritia á llahor y gloria de Deu y del gloriós St. Miquel y St. Geronim y St. Joseph.
Aquest desig, convertit en premonitori, només consta en el nounat Miquel. En cap dels altres 7 germans, el seu pare va escriure quelcom semblant. En aquest cas, Déu el va escoltar i el va fer excels cristià a llaor i glòria d’Ell i d’altres sants.
Una altra curiositat que segurament poca gent sap, és que el seu nom el trobem a l’altra banda del món. Després de travessar l’Atlàntic i prop de la frontera amb els Estats Units d’Amèrica, hi trobem la població de Saint-Michel-des-Saints, al Quebec, essent-ne un dels municipis més extensos de la província canadenca. Una petita comunitat es va establir a la zona que aleshores es va anomenar Saint-Ignace-des-Monts. Poc després de la canonització del sant, el divuit de maig de l’any 1862, el pare Thomas-Léandre Brassard i altres companys van remuntar un parell de rius fins a prop de les cascades del llac des Pines [‘llac dels Pins’]. El Pare va fer construir un molí i una mansió. La nova població la va anomenar Saint-Michel-des-Saints en honor al nostre sant.
La tercera i darrera curiositat crec que molt poca gent la coneixerà. Jo l’he recuperat d’un diari antic de l’any 1927 i em temo que s’ha perdut en la memòria de la gent gran. Avui, d’alguna manera, la recuperem: La Sagrada milícia de Sant Miquel del Sants. Es veu que en un viatge fet pel Doctor Junyent a Roma, li va cridar l’atenció «un estol de jovenets vestits de llana blanca, com haurien anat vestits els nostres nois del segle XVI, amb tunicel·la de cos cenyit seguida d’un faldellí voleiador fins a genoll, amb una gran creu al mig del pit; mitges blanques, sabata baixa, la ruixa al coll i una boina folgada a la testa, tot blanc, i una espasa lluent al costat [...]». Aquells noiets eren el Miquelini, una associació juvenil sota el patronatge de Sant Miquel dels Sants. A més, no era una mera associació, sinó una Sagrada Milícia no només per a joves, sinó tota una verdadera orde militar essencialment religiosa.
La Sagrada Milícia de Sant Miquel dels Sants la va fundar el pare Lluís de Sant Josep, trinitari descalç a primers d’any 1904 en una casa general de l’orde trinitària. Al davant de la basílica on es va fundar, hi havia una associació maçònica i antireligiosa que corrompia els joves. El pare Lluís de Sant Josep va reunir-ne alguns i els va armar a fi de preservar la seva religiositat. L’obra, de seguida va trobar l’aprovació del Vaticà, que pel juliol de l’any 1905 la recomanava, erigint-la canònicament. En redactar la nota, el Doctor Junyent informava que els Miquelini ja es trobaven a Nàpols, Gorga, Aocca di Pappa i fins a Bristol P. A. a l’Amèrica del Nord.
Per acabar, només citar la fórmula del jurament que feien els joves per esdevenir cavallers de l’orde:
A honra de la SSma Trinitat, de la Verge Maria Immaculada i de Sant Miquel dels Sants, jo N. N. amb voluntat plena i espontànea renovo les promeses del meu baptisme. Juro i prometo fidelitat a Déu, respecte i obediència al Sant Pare i a la Santa Església Romana, i m’obligo per tot el temps de la meva vida a no inscriure el meu nom a cap societat o associació no aprovada per l’autoritat eclesiàstica. Prometo d’observar els Estatuts de la Sagrada Milicia de Sant Miquel dels Sants, i de combatre, segons les meves forces, contra els mals costums, la blasfémia i la profanació de les festes i de defensar a tot arreu la Santa Rel·ligió i els seus ministres.
I així Déu m’ajudi i aquests seus Sants Evangelis.
Per avui, és suficient. Un altre dia mirarem de descobrir els dots de Sant Miquel com a autor.
Glòries Vigatanes Religió Vic
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Amb la tecnologia de Blogger
Carles Costa i Muntadas
Contingut del bloc
Frases meves
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Quant a mi
Etiquetes
Política259 Independència195 Democràcia141 CiU69 Història65 Quotidianitat65 Vic60 Treball57 Reagrupament47 Glòries Vigatanes41
Llibertat39 Economia35 Tecnologia30 Filosofia29 TV329 Religió25 cultura25 25N24 Coneixement23 Educació21 Salut20 Ciència16 Natura16 Empresa15 ERC14 Plaers14 Cuina13 Records13 Barça12 Llengua12 Periodisme12 Ensenyament11 Nazisme10 Immigració9 Internet9 Mitologia9 ANC8 Dret a decidir8 Música8 Esport7 Meteorologia6 Poesia6 Cine5 Teologia5 Xina5 EuskalHerria3 Informàtica3 Infraestructures3 Recursos3 SCI3 Seguretat3 JxCAT2 Recepta2 TV2 Societat1
Mostra'n més Mostra'n menys
Arxiu del bloc
2021 65
de desembre 1
de novembre 5
d’octubre 4
de setembre 4
d’agost 5
de juliol 4
de juny 4
de maig 4
d’abril 21
de març 5
de febrer 4
de gener 4
2020 56
de desembre 5
de novembre 4
d’octubre 4
de setembre 5
d’agost 4
de juliol 4
de juny 5
de maig 4
d’abril 5
de març 8
de febrer 4
de gener 4
2019 11
de desembre 5
Feliç 2020!!! !
El Ruc Català
Curiositats de Sant Miquel
Experiència a «El Celler de Can Roca»
El futur del jovent
de novembre 6
2016 4
de juliol 3
de juny 1
2014 18
d’agost 1
de juny 1
de maig 2
d’abril 2
de març 7
de febrer 5
2013 56
de desembre 5
de novembre 6
de setembre 5
d’agost 7
de juliol 2
de juny 3
de maig 7
d’abril 5
de març 7
de febrer 5
de gener 4
2012 135
de desembre 5
de novembre 27
d’octubre 9
de setembre 19
d’agost 16
de juliol 7
de juny 6
de maig 13
d’abril 13
de març 10
de febrer 5
de gener 5
2011 94
de desembre 5
de novembre 10
d’octubre 13
de setembre 13
d’agost 21
de juliol 18
de juny 10
de maig 1
d’abril 2
de febrer 1
2010 21
de desembre 2
de novembre 6
d’octubre 3
de setembre 1
de juliol 1
de juny 1
de maig 2
d’abril 3
de febrer 2
2009 31
de desembre 1
de novembre 3
d’octubre 3
d’agost 1
de juliol 2
de juny 3
d’abril 4
de març 6
de febrer 5
de gener 3
2008 78
de desembre 7
de novembre 8
d’octubre 12
de setembre 8
d’agost 9
de juliol 8
de juny 3
de maig 6
d’abril 10
de març 7
Mostra'n més Mostra'n menys
Entrades més populars
ANC i AMI
- dissabte, de juny 23, 2012
La darrera entrada complicada que vaig fer va ser la de tancada una etapa política . Quan dic difícil, no em refereixo a nivell d’escriptura, gramàtica... sinó el simple fet d’escriure-la. D’alguna manera, emocionalment o per por a la mala interpretació. Ja vaig dir al dia que va néixer que veia molt d’escepticisme tot això de l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la independència . En algunes converses mantingudes, personalment defensava la postura que era el camí a seguir per Reagrupament. Ho podeu recordar a la cinquena entrega de l’ Organitzem-nos . La idea era tenir presència en diversos àmbits: el social i el polític. Reagrupament hauria pogut desenvolupar les dues branques i així la gent sabria on és i què fa. Ara mateix, segons per què és una associació i segons perquè és un partit polític; així, costa de definir-se i d’explicar-se. En aquest sentit, i és una opinió que cada dia que passa trobo arguments per reafirmar-ho, algú està fent això m
Segueix llegint prement aquí »
Glòries Vigatanes: Sant Miquel dels Sants
- dimarts, de novembre 30, 2021
P199. Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual 3.0 No adaptada Aquesta és una imatge que podríem pensar que no té res a veure amb Vic però en realitat sí que hi té molt a veure. Correspon a una municipalitat quebequesa d’uns 2500 habitants i que ocupa uns 563 km2 (entre la superfície de la Cerdanya i el Gironès, 546 km2 i 575 km2 respectivament): Saint-Michel-des-Saints. El nom no és casual. Porta el nom del nostre patró de la ciutat i, de fet, és en honor a ell mateix. El poble va ser fundat pel sacerdot Léandre Brassard el 1863 amb l’afany de colonitzar el nord del Quebec. Sant Miquel fou canonitzat el juny de l’any anterior i per això el va escollir patró i també com a topònim. Per cert, fou la primera glòria a la que al·ludia el canonge Collell. Així doncs, sant Miquel fou el primer vigatà a formar part de la Galeria de Vigatans il·lustres a l’any 1890, la nostra primera glòria. No el podia obviar, entre altres coses, perquè llegint sobre ell s’aprenen moltes coses i en rec
Segueix llegint prement aquí »
Glòries Vigatanes: Josep Sadoc Alemany i Cunill
- dimarts, de desembre 07, 2021
© Thunderforest © OpenStreetMap contributors Igualment, a simple vista i sense més informació, hom podria dir que aquesta imatge tampoc té res a veure amb Vic. Hem començat per la Lluna i anem fent zoom a la Terra per anar desmentint que els vigatans som gent tancada. En aquest cas, ens situem a l’altra banda del món, just a San Francisco de Califòrnia. Aquesta línia que es veu en color blau és l’Alemany Boulevard. Seria la via homòloga al carrer de l’Arquebisbe Alemany de Vic. I, de fet, trobem diversos llocs per Califòrnia que fan honor a l’arquebisbe Alemany, el nostre compatrici: l’Archbishop Alemany Library de la Dominican University of San Rafael de San Rafael; l’Alemany Boulevard de San Francisco, i el carrer, la Bishop Alemany High School, la capella i la llibreria de Los Ángeles. I no fou només arquebisbe de Califòrnia, sinó el primer arquebisbe de Califòrnia. Josep Alemany ja tenia al cap ser missioner en el moment de fer-se dominic. La seva intenció era anar a les Illes Fili
Segueix llegint prement aquí »
Vic
- dissabte, d’agost 04, 2012
Els que rebeu aquesta entrada via rss o correu electrònic, quan entreu al bloc, que no us estranyi el que veieu. He canviat el look. Vull dir, quan obriu l’entrada, a primera instància potser penseu que l’enllaç està equivocat o heu anat a parar on no tocava. No. Pels que hi accediu per altres bandes, suposo que no us sorprendrà tant però, també queda dit. Suposo que a alguns agradarà més i a d’altres menys. Tots els comentaris són benvinguts. Si bé és cert que la foto de les gotes era bonica i neutral, la que hi he posat continua essent tant o més bonica però ja no és neutral. Quan dic neutral, em refereixo a neutralitat territorial. Com molts haureu notat, és la Plaça Major de Vic. Escombro cap a casa...
Segueix llegint prement aquí »
Tancada una etapa política
- dissabte, de març 03, 2012
Entrada complicada d’escriure però, la vull fer. Dic difícil d’escriure perquè també pot ser difícil de llegir i fàcil de malinterpretar. Però l’ànim d’aquest bloc, des de la seva creació, sempre ha estat la de la llibertat d’expressió i de pensament. És per això que, malgrat el tema sigui el que és i que alguns podrien creure que ho faig per “fer mal”, no és així. De fet, si en diverses ocasions he opinat sobre E(RC), PSOE i CiU, no veig perquè no ho hauria de fer sobre Reagrupament Independentista. Tot va començar un dijous 30 d’abril de 2009. Venia del desencís d’E(RC) i em convidaven a un dinar a Puigcerdà. A la set de la tarda havia de tornar a ser a Vic per anar a una conferència sobre Networking però, no podia faltar-hi. No només vaig veure la llum amb l’explicació d’un projecte, sinó que, el diumenge següent ens reuníem uns quants per donar suport al projecte i començar-hi a treballar.
Segueix llegint prement aquí »
Discurs enllaç Jordi i Judit
- dissabte, d’abril 23, 2011
El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis: Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res. Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies. Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré. En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats. Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes. Per
Segueix llegint prement aquí »
Els Bobobobs (2)
- dimecres, de juliol 11, 2012
Si fa molt temps els del Polònia van fer un gag amb la cançó del Doraemon per il•lustració la petició de més diners a Madrid per part de Catalunya, no veig perquè no n’hauria de fer un altre ara amb tot el que està caient i de la manera que ho estem aguantant estoicament els catalans. Ja dic sempre que som com bèsties; aprenem a base de cops. Lamento ser tant dur darrerament amb els catans però, ens ho hem guanyat a pols. No sóc de la majoria que se sent i donen la culpa als altres. L’únic culpable d’aquesta situació som nosaltres. En fi, gaudir de l’hipotètic gag. Si Polònia no l’acaba fent, us prego que us l’imagineu. Jo, només de pensar-hi, ja em faig un fart de riure. Tatxat trobareu la lletra original, la rectificació al costat i a la columna del costat algun possible comentari de l’estrofa. Per cert, mentre llegiu, el podeu escoltar prement aquí .
Segueix llegint prement aquí »
L'olla bull
- dilluns, de juliol 16, 2012
Notícia sorpresa -o no- avui. La policia espanyola ha entrat a la central d’Egara dels Mossos. Jo no sé vosaltres però, és una bona notícia . Jo, que sóc desconfiat de mena, ho interpreto com un gest d’autoritat, d’”aquí manem nosaltres”. Per què? Per posar por al cos a la gent? I si és per això, per què? Pel que pugui venir? No ens precipitem. Avui toco de peus a terra com hi tocava ahir i com hi tocava fa un any. Els que em coneixen saben que difícilment em deixo portar pels sentiments/emocions i sóc molt racional. Pràcticament, tot va malament i la crisi actual d’Espanya és tant galopant que no crec que ningú la salvi. L’FMI també ha dit que Espanya no creixerà i que no complirà el dèficit ni pel 2012 ni pel 2013. L’Íbex35 ha caigut un 1.99% (que no vol dir massa res perquè demà podria pujar un 3%) i la prima de risc està quasi a 560 punts. Tot indica, tirant de tòpic, que Espanya s’enfonsa .
Segueix llegint prement aquí »
El tracte rebut
- divendres, d’abril 27, 2012
Avui toca una entrada força íntima. Com que és el meu bloc i hi escric el que vull, és el que hi ha. Mai he tingut un diari on escriure-hi. Senzillament, quan m’ha vingut de gust escriure quelcom, així ho he fet. I aquest és el cas i la motivació d’aquesta entrada. El fet és que des de fa molt temps i, no és la primera vegada que ho dic, sovint tinc la sensació que la gent em coneix tant, i tant poc alhora, que m’esparvera. | 0.638601 | curate | {"ca": 0.9166027720436449, "en": 0.008375110586847537, "it": 0.002948982601002654, "fr": 0.012149808316130935, "ru": 0.00460041285756414, "pt": 0.031318195222648185, "es": 0.015983485697434387, "de": 0.00460041285756414, "hu": 0.0011795930404010617, "oc": 0.002241226776762017} | https://www.carlescosta.cat/2019/12/curiositats-de-sant-miquel.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_247044 | Un dels elements més característics de la ciutat de Vilanova i la Geltrú és el campanar de l'Església de Sant Antoni Abat. Situat al capdamunt de la Rambla Principal, té una vista privilegiada de tota la vila i de gran part de la comarca.
Aquesta construcció, iniciada durant la segona meitat del s. XVII, ha estat espectadora dels esdeveniments que s'han produït en aquest indret i en molts casos en trobem testimoni a la seves pròpies pedres.
Gaudeix de l'espai mentre observem la posta de sol, sobre la ciutat i fem una copa de cava.
Please reload
Dia: 18 de setembre
Matins a les 11 h.
Durada: 1h.
Preu: 7€/persona.
Sortida: Plaça de Sant Antoni.
Places limitades.
Cal reserva prèvia al 639868491 (Jordi) o bé enviant un correu electrònic a [email protected] , indicant el nombre de persones. | 0.668949 | curate | {"ca": 0.9227848101265823, "km": 0.002531645569620253, "en": 0.016455696202531647, "fr": 0.02278481012658228, "es": 0.035443037974683546} | https://www.arccultural.cat/pujada-al-campanar-fm-amb-posta-de- |
mc4_ca_20230418_2_773116 | Liederabend - El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita: Ihr Glocken von Marling
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita: Ihr Glocken von Marling
Publicat el Dimecres, 12 Juliol 2017
Des del curs 2014-15, l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) està impartint una cosa tan exòtica com un màster en lied, l'únic d'aquest tipus que es fa a l'estat espanyol. Ja que l'estem presentant, diguem ni que sigui un cop el seu llarg nom oficial: Màster Artístic d'Estudis Avançats en Lied, Canción Española i Cançó Catalana “Victoria de los Ángeles”. Està adreçat a cantants i pianistes que vulguin especialitzar-se en la interpretació de lied, i ofereix una formació que inclou tant els aspectes purament musicals com d'altres que, com bé sabeu els lectors d'aquest web, són fonamentals per dedicar-se a aquest gènere.
Un dels mòduls del màster porta per nom Literatura del gènere. Repertori del lied alemany i l'imparteix la pianista Viviana Salisi, que ens diu: "la idea de l'assignatura és donar una visió general de la relació text- música en diferents autors, èpoques i estils, tot agrupant les cançons per centres temàtics." A la meva amiga M., exalumna del màster, se li va acudir que com a treball d'aquest mòdul els alumnes podrien preparar una entrada pel blog de Liederabend. És a dir, triar un lied, documentar-se, escriure el text en les dues llengües i triar una interpretació i una il·lustració. Tant a la Viviana com a mi ens va semblar molt bona idea. Per la banda acadèmica, cantants i pianistes s'adreçaven al seu públic potencial amb paraules i no amb música, com estan acostumats a fer; per la meva banda, m'agradava la idea que el màster sortís de casa seva per visitar la meva (una altra de les activitats del màster fora de casa i obertes a tothom són els cicles de lied que fan al Goethe-Institut).
Així que l'entrada d'avui i les de les properes setmanes seran alguns dels treballs presentats, que la Viviana i jo hem seleccionat per compartir amb vosaltres; aquestes entrades quedaran recollides en una minisèrie que trobareu enllaçada aquí.
El primer treball que us presentem és el de l'Elena Mateo, que ens parlarà de Ihr Glocken von Marling, un lied de Franz Liszt que sentirem interpretat per Hildegard Behrens i Cord Garben. Moltes gràcies, Elena!
Marling, segons una postal de 1908
"La música és el cor de la vida. L'amor parla a través d'ella, sense ella no hi ha cap bé possible i amb ella tot és bonic."
I aquí tenim una mostra de la seva bellesa, una obra que encisa i omple de bondat el cor des del primer moment...
Sabem que Liszt fou el pianista virtuós, sense rival en el seu temps; l’intèrpret que revoluciona el format concert i per primer cop en la història puja sol a l’escenari com a l’únic músic de la vetllada. A més a més posiciona el piano de perfil, com ara hi estem acostumats: és l’inventor del recital. Fins i tot, potser sabem que Heinrich Heine, gran poeta contemporani seu, va usar la paraula "Lisztomania" per descriure el fenomen, i que els metges van adquirir el mot per poder tractar la inexplicable i seriosa patologia que l’intèrpret causava. El furor i obsessió que desfermava al seu pas per tot Europa no tenia precedents, fou la primera estrella musical de la història: desmais, baralles per aconseguir els seus guants o les cordes trencades, desfilades per veure’l, records de la seva roba o cabells...
En contrast amb tot això Liszt sempre va experimentar un creixent interès religiós i una set transcendental que el portà a buscar el sentit profund de la seva vida; abraçar definitivament la seva vessant pedagògica, compositiva i religiosa, i així abandonar la superficialitat i la vanitat. És famosa la imatge del músic amb sotana quan a partir dels 54 anys rep les ordes menors a Roma. Per a ell la finalitat de l’art era millorar la humanitat i apropar-la a Déu, i, per tant, componia amb aquest fi.
Ihr Glocken von Marling, S. 328 (1874) pertany a l’època de maduresa i de fort sentiment religiós, comptava amb 63 anys i la va dedicar a Marie von Hohenlohe, filla de la princesa Carolyne zu Sayn-Wittgenstein; la dona que va ser la seva parella i, un cop ordenat, compartiren una relació platònica fins al final de les seves vides. El poema de Emil Kuh (1828-1876) evoca i s’encomana a les campanes de Marling, població al Sud-Tirol, l‘església i el campanar de la qual daten del s. XIII i de ben segur durant aquest segles les seves campanes han dominat la vasta vall que contemplen al seu voltant.
Liszt que defensava la “música de programa”, ens vol representar musicalment una escena, imatge i, fins i tot, un estat d’ànim. La peça comença amb un piano lent, suspès i constant, un repic de campanes eteri que dóna l’entrada a un solemne i plàcid toc de campanes majors. Aquest so es perd en l’espai i potser fins i tot el paisatge; apareix la veu, un espectador als peus d’aquesta església, que apel·la les campanes de Marling. Elles mantenen el seu repic constant, impertorbable, lluminós i agradable, alienes al temps i al món, elles són el llenguatge celestial. L’espectador, que bé podria ser qualsevol de nosaltres, exclama la seva admiració i devoció per aquest so sagrat, descriu com aquest cant salvaguarda el món. És llavors que el piano intensifica la melodia i el repic és més brillant i agut, el so de les campanes de Marling s’estén i vola, com un estol protector ferm i gentil per sobre la vall que domina; aleshores l’espectador demana ser portat per aquest efluvi diví. En el fervor les invoca i, humil i discret, demana que el protegeixin i tinguin cura d’ell fins a quatre vegades; amorosament els hi prega mentre elles van desapareixent i s’esvaeixen en la benaurança i la serenor.
Aquesta peça pertany al meu grup reduït i selecte de peces que causen un enamorament immediat i no et deceben mai l’ànima, tresors que al llarg de la vida se’t descobreixen a compta gotes. Hi ha peces que a l’hora de cantar inciten estímuls més directes o primaris com la passió, dolor, tristor, alegria, etc. Aquesta obra no busca ser directe, simplement t’atravessa com un raig de serenor i joia; interpretar-la es fa fàcil, conduir-la també, ella et dona totes les eines i tu només has de ser feliç. Una obra en la que potser el compositor buscava transmetre el que podria ser l’estat de gràcia.
La més ample i coneguda porció de la música de Liszt és la seva obra per a piano, però el seu llegat vocal no és gens menyspreable, al voltant de unes 150 peces entre Lied i Oratori. Una obra vocal plena de joies que són un regal per a intèrprets i oients; partitures singulars, excepcionals i inspirades, que un cop més demostren, com el mateix Liszt va dir, que: "La música és el cor de la vida. L'amor parla a través d'ella, sense ella no hi ha cap bé possible i amb ella tot és bonic."
Ihr Glocken von Marling, wie braust ihr so hell!
Ein wohliges Lauten, als sänge der Quell.
Ihr Glocken von Marling, ein heil'ger Gesang
Umwallet wie schützend den weltlichen Klang,
Nehmt mich in die Mitte der tönenden Flut -
Ihr Glocken von Marling, behütet mich gut!
Vosaltres campanes de Marling, que soneu tan clares!
un agradable so, com si cantés la font.
Vosaltres campanes de Marling, un sagrat cant
que envolta protegint el so mundà,
Agafeu-me al centre del vostre flux sonor,
vosaltres campanes de Marling, tingueu cura de mi!
Elena Mateo comença els seus estudis musicals amb la guitarra clàssica. Posteriorment es gradua de cant al Conservatori Superior del Liceu i actualment amplia els seus coneixements tècnics i interpretatius en el Màster en Lied Victòria dels Àngels a l’ESMUC.
Cançó de la setmana: Über allen Gipfeln ist Ruh (F. Liszt) - J. Baker, G. Parsons P de poesia, perquè sense poesia no hi ha cançó. Per a …
Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Liszt) - G. Finley, J. Drake Senyores i senyors, avui sí. Avui arribem a la …
Més sobre la mala memòria
Cançó de la setmana: Pace non trovo (F. Liszt) - L. Pavarotti, J. Wustman Fa unes setmanes parlàvem de la mala memòria auditiva, de com anem … | 0.8304 | curate | {"de": 0.04281037522034752, "ca": 0.9374213044573155, "fr": 0.004910601863510451, "it": 0.011583983883152859, "ru": 0.0008813900780659784, "pt": 0.0023923444976076554} | http://www.liederabend.cat/ca/2-bloc/742-el-master-en-lied-de-l-esmuc-ens-visita-ihr-glocken-von-marling |
macocu_ca_20230731_3_517018 | Archive for juliol 29th, 2008
Enric I. Canela Sembla que amb un cert conflicte intern el Govern ha aprovat el projecte de Llei d’educació de Catalunya. Han hagut discrepàncies entre els socis de Govern ja que ICV volia introduir alguns aspectes mentre que els altres socis s’han estimat més un projecte que estigués d’acord amb els criteris de CiU. L’objectiu, [...]
Enric I. Canela La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha presidit avui la primera sessió del Consell General de la Ciència i la Tecnologia d’aquesta legislatura celebrada en la seu del ministeri (Nota de premsa). Durant la seva intervenció, la ministra ha destacat la creació en el seu ministeri d’una Direcció general específicament [...]
Enric I. Canela La Vanguardia d’avui publica un article de Jordi Pujol que titula “Por alusiones”. Jordi Pujol, magistral com sempre, posa de manifest la utilització del seu nom per erosionar al Govern. Fa una dura crítica al tracte rebut per Catalunya en aquests darrers anys. Recorda la falta de suport que va tenir de [...]
Enric I. Canela El Mundo sempre tan interessat en els temes lingüístics catalans, publica que a la UdL, el professorat, podrà triar entre fer les classes en anglès, espanyol o català. Això si, cal anunciar la llengua amb antelació per tal que els estudiant coneguin aquesta informació. Això sempre ha de ser així, ho vinc [...] | 0.814721 | curate | {"ca": 0.9875640087783467, "fr": 0.012435991221653255} | |
mc4_ca_20230418_2_388259 | ANG proposa alternativa al desdoblament de la carretera
27/12/2001 Societat
Aquest dilluns ha finalitzat el termini de presentació d'al.legacions contra el projecte de desdoblament de la Comarcal 31, entre Palamós i Palafrugell, un projecte que impulsa la Generalitat. L'Associació de Naturalistes de Girona ha presentat un seguit d'al.legacions, acompanyades d'una solució, que consisteix en fer un gran giratori alternatiu que doni accés a Palafrugell, sense desdoblar la resta de carretera. //
Els naturalistes consideren que les dues propostes de la Generalitat trobaven una oposició considerable. La primera ja es va retirar essent encara el conseller Pere Macias al capdavant de Política Terriotorial, i consistia en fer un vial entre Mont-ras i Palafrugell per la plana de l'Aubi. La segona oposició es troba en el municipi de Mont-ras, que no veu amb bons ulls que es passi pel mig del poble una carretera de quatre carrils. Els Naturalistes de Girona tenen una solució genuïna, que consisteix en un accés alternatiu dees de Mont-ras a Palafrugell. La proposta dels ecologistes argumenta que a partir de l'accés a Palafrugell ja no és necessari el desdoblament, i es pot estalviar l'impacte sobre Mont-rasEls Naturalistes de Girona consideren en la seva solució que l'índex de vehicles que passa per la C31 entre Palamós i Palafrugell és de 30 mil vehicles per dia, mentre que aquesta carretera entre Palafrugell i Torroella només és de 6 mil al dia. Entre Palafrugell i la Bisbal hi ha un índex de 12 mil vehicles al dia. Segons els ecologistes, les dades demostren que la meitat del trànsit d'aquesta via té per orígen o per destí el municipi de Palafrugell, i que tot el problema s'ha de resoldre aquí. El col.lectiu dels Naturalistes creu convenient fer dos giratoris, un a Palafrugell, a la zona de la Barceloneta, és a dir a Llofriu, i l'altra entre Mont-ras i Palafrugell pel barri de la Ciutadella de Mont-ras, evitant el pas per l'Aubi.
Així ho explica el president dels Naturalistes de Girona, Enric Pardo.
Aquest col.lectiu proposa alhora que es faciliti el transport de viatgers amb línies suburbanes d'autobús. Entre Palamós i Palafrugell hi ha un flux de persones desplaçades a diari que se situa al voltant de 7 mil persones, que es belluguen per feina o per estudis. Convindria, diuen els ecologistes, que es millorés la xarxa d'autobusos, perquè la línia actual no satisfà aquesta demanda. | 0.851426 | curate | {"es": 0.022935779816513763, "ca": 0.9762301918265222, "uk": 0.0008340283569641367} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/201122705/ang-proposa-alternativa-al-desdoblament-de-la-carretera/0?page=6313 |
mc4_ca_20230418_1_558396 | El turisme del Vallès Oriental present a la B-Travel 2019 – Blog oficial de TurismeVallès
Publicat per Turisme Valles on 25 de Març de 2019
Aquest cap de setmana s’ha dut a terme la fira B-Travel 2019, punt de trobada de l’oferta turística d’experiències dirigida al públic de proximitat.
TurismeVallès hi ha estat present, sota la marca Costa Barcelona, dins de l’estand de Catalunya.
30.000 visitants han recorregut els estands dels expositors.
Enguany el saló ha proposat una visita en funció dels interessos del viatger, a través de diverses temàtiques: B-Happy (viatges en família, amics i wellness), B-Culture (art, història i cultura), B-Special (compres, nou luxe, etc. ), B-Adventure (esport i aventura), B-industrial (rutes de zones amb ampli llegat històric-industrial) i l’espai gastronòmic B Delicious, on s’han degustat fins a 100 receptes en un recorregut enogastronòmic per diferents cultures del món.
B-Travel ha organitzat diverses activitats per als viatgers que han visitat el saló. A l’escenari central B-Travel Experience Àrea s’han realitzat les actuacions musicals i les demostracions culturals de diferents països i danses del món. Així mateix, hi ha hagut l’espai B-Travel Cinema, on s’han projectat documentals i vídeos de viatges.
B-TravelBenestar que es comparteixTurismeVallèsVallès Oriental
Entrada prèvia El Vallès Oriental, benestar que es comparteix
Entrada següent Celebrem una nova edició de la Jornada TurismeVallès | 0.8212 | curate | {"ca": 1.0} | https://turismevallesoriental.wordpress.com/2019/03/25/el-turisme-del-valles-oriental-present-a-la-b-travel-2019/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_71569 | Aquest lloc utilitza cookies pròpies de tercers per oferir-te una millor experiència d'usuari. Per obtenir més informació sobre aquestes cookies i el processament de dades personals consulta la nostra Política de Privacitat i Cookies. Pots acceptar totes les cookies polsant ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant aquí.
ACCEPTAR I CONTINUAR
Inici
L`Olivera
Per menjar
Menu
Contacte
Localització
Toggle Navigation
Inici
L`Olivera
Per menjar
Menu
Contacte
Localització
CONTACTA AMB NOSALTRES
CONTACTA AMB NOSALTRES
Si tens cap consulta o vols realitzar una reserva, omple el següent formulari amb les teves dades i ens posarem en contacte amb tu.
Nom I Cognoms
telèfon
Email
Assumpte
Comentari
Captxa
Condicions legals
He llegit i accepto el tractament de les dades d’acord a la política de privacitat
Enviar
Reiniciar
Brasería L' Olivera
Camí de les Arenes, 23,
Santpedor , 08251, (Barcelona)
938320615
infobraseriarestaurantolivera.com
Inici
Política de cookies
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de Cookies i Configuració
Mitjançant aquest panell de configuració de Cookies, l’usuari podrà conèixer amb quina finalitat s’utilitza les cookies, disposa també de la possibilitat de configurar-les per acceptar o rebutjar de forma total o parcial la seva utilització i a més obtindrà informació addicional per a conèixer informació completa sobre el seu significat, configuració, finalitats i drets... [Llegir més]
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de terceres entitats, amb la finalitat de brindar una experiència de navegació satisfactòria per a l’usuari, realitzar mètriques i estadístiques, així com accions de màrqueting. Si l’usuari no està d’acord amb alguna de les finalitats, pot personalitzar les opcions des d’aquesta política... [Llegir menys]
L’usuari, permet la utilització i instal·lació de les cookies amb les següents finalitats:
Cookies Tècniques
Sempre habilitat
Es tracta de cookies pròpies amb una finalitat exclusivament tècnica, que no recapten, ni cedeixen cap dada de caràcter personal de l’usuari sense el seu consentiment i no s’utilitzen per recollir informació, ni registra les adreces IP d’accés, ni comportaments de navegació. Es tracta d’unes cookies necessàries i imprescindibles, i tenen la finalitat de poder oferir el servei a l’usuari d’aquest lloc web, amb l’objectiu de facilitar la seva utilització de les diferents opcions i serveis que en ella existeixen, com per exemple, la mateixa gestió de les cookies.
Cookies de preferències
Rebutjar
Acceptar
Es tracta de cookies que permeten personalitzar les funcions o continguts del lloc web en funció de les dades obtingudes del navegador, com per exemple l’idioma. La no utilització d’aquestes cookies, impedirà emmagatzemar dades de preferències per a futures visites, podent fer que l’experiència del lloc web sigui menys funcional o satisfactòria, però no afectarà el seu funcionament.
Cookies d’estadístiques
Rebutjar
Acceptar
Amb la finalitat d’oferir el millor servei a l’usuari i amb l’objectiu de facilitar la utilització del lloc web, s’analitzen el nombre de pàgines visitades, així com l’activitat dels visitants i la seva freqüència d’utilització. A aquests efectes s’elaborarà informació estadística anònima, elaborada amb l’objectiu d’analitzar l’activitat dels usuaris dins del loc web, mesurar el tràfic i el rendiment de la web, obtenir mesuraments i oferir unes millors prestacions futures.
Cookies de màrqueting
Rebutjar
Acceptar
Permeten oferir a l’usuari continguts i publicitat apropiada en el lloc web i plataformes socials en funció dels seus gustos i preferències de navegació, podent crear un perfil sobre vostè i els seus interessos, amb l’objectiu de mostrar-li el contingut personalitzat.
A més, aquest lloc web pot disposar d’enllaços a llocs web de tercers, les polítiques de privacitat, polítiques de cookies i textos legals, són aliens al titular del present lloc web. En accedir a aquests llocs web mitjançant els enllaços esmentats, l’usuari és lliure de decidir si accepta o rebutja els apartats esmentats. | 0.640235 | curate | {"ca": 0.9141856392294221, "en": 0.03652739554665999, "id": 0.005003752814610958, "fr": 0.01701275956967726, "es": 0.017513134851138354, "it": 0.0037528146109582186, "sv": 0.00600450337753315} | http://www.braseriarestaurantolivera.com/contacta-amb-nosaltres |
oscar-2201_ca_20230904_7_123702 | A benefici del medi ambient, les cigarretes haurien de ser sense filtres perquè no són biodegradables. Només sortir al carrer, de seguida veus les puntes de cigarretes incrustades en les ranures del... | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | https://admin.elpuntavui.cat/?task=quick.read&format=raw&id=2049305&return=aHR0cHM6Ly93d3cuZWxwdW50YXZ1aS5jYXQvYmFyY2Vsb25hLmh0bWw/YT0= |
mc4_ca_20230418_15_753577 | 22 Maig, 2017 by CM7 Leave a Comment
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha iniciat les intervencions per millorar de l’eficiència energètica de l’auditori de sa Màniga. Pe poder dur a terme aquestes obres, el Consistori ha rebut una subvenció de 275.407 euros per millorar
Aquesta millora consisteix en l’aplicació de pintura tèrmica a tot l’edifici i la protecció de les vidrieres amb làmines d’alta reflexió solar, a més de la instal·lació de 102 plaques solars a la coberta de l’edifici. La pintura termoaïllant s’està aplicarant tant a la façana com a la coberta. Una vegada es finaslitzi es començarà amb les vidireres de l’edifici, que es revestiran per la seva cara interior amb làmines tèrmiques, transparent sota el voladís de l’entrada i amb efecte mirall d’alta reflexibilitat al resta de les finestres. Així s’aconseguirà que, a l’hivern, l’interior sigui més calent que l’exterior perquè les làmines actuen inversament i limiten la pèrdua de calors de l’edifici.
Filed Under: Actualitat, Ajuntament de Sant Llorenç, Auditori Sa Màniga de Cala Millor Tagged With: actualitat, Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, Auditori Sa Màniga de Cala Millor | 0.819819 | curate | {"en": 0.030927835051546393, "ca": 0.9690721649484536} | http://www.calamillor7.com/lajuntament-sant-llorenc-ha-iniciat-obres-millorar-leficiencia-energetica-lauditori-sa-maniga/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_59504 | BarcelonaEl retorn a Catalunya dels papers espoliats pels franquistes el gener del 1939 és lent, complex i està esquitxat de polèmiques. Els protagonistes de l’últim litigi, però, no han sigut el ministeri de Cultura i la Generalitat, sinó sindicats que comparteixen sigles. La CNT espanyola no volia que els documents sortissin de l’arxiu general de la Guerra Civil de Salamanca per tornar a Catalunya. El jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona ha acabat donant la raó a la CNT catalana. Els papers, amb els de la FAI i els de les Joventuts Llibertàries, finalment es quedaran a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Amb altra documentació que pugui arribar, també de particulars, formarà part del fons de documentació llibertària.
“L’argument era esperpèntic”, explica l’advocat de la CNT catalana, Josep Cruanyes. “La CNT espanyola argumentava que la CNT catalana no tenia personalitat jurídica pròpia. I això no té cap sentit en un moviment llibertari amb una organització horitzontal”, afegeix. Cruanyes, però, ha hagut de demostrar amb dades històriques que la CNT catalana sí que tenia personalitat jurídica pròpia abans del 1939. “Ens hem hagut de remuntar a la seva fundació, el 1910, al Congrés de Sants, o al fet que per exemple la CNT d’Astúries va fer vaga l’any 1934, mentre que la CNT catalana va decidir no fer-ne”, detalla Josep Cruanyes.
La sentència acaba dient que la CNT catalana és, de fet, l’origen de la CNT espanyola: “L’actual CNT es va fundar el 1910 a Barcelona, a partir de la unió de les societats obreres no vinculades als corrents socialdemòcrates, com es pot llegir a la pàgina web de la CNT. En altres paraules, la CNT es va crear per federar, no per aglutinar o formar una entitat única substitutòria de les agregades”. I afegeix: “L’origen de la CNT estatal era la CNT regional de Catalunya, i cada federació, fins i tot cada sindicat local dels que formen les federacions, adopten els seus acords i tenen la seva pròpia documentació”.
Una sentència no definitiva
La sentència també detalla que a la demanda de la CNT espanyola s’insinua “la possible connivència entre la Generalitat i la CNT catalana” per mantenir-la al marge de la devolució. Tanmateix, la jutge assegura que la documentació demostra que la CNT feia molt de temps que reivindicava, com moltes altres entitats catalanes, aquest arxiu. La sentència, però, no és ferma. Per tant, la CNT espanyola encara pot interposar un recurs d’apel·lació.
És l’últim capítol d’una devolució reivindicada des de fa més d’una dècada i que és plena d’obstacles. Del 28 de gener al 3 d’abril del 1939 a Barcelona es van fer 690 escorcolls. Els franquistes es van emportar 160 tones de documentació com a botí de guerra. De la CNT es van emportar documentació interna i sobretot molts carnets amb els noms i els cognoms dels afiliats. L’objectiu d’aquest arxiu, creat pels franquistes quan va acabar la Guerra Civil, era acumular proves per acusar els derrotats.
Els papers de Salamanca arriben amb comptagotes des del 2006. En prop de vuit anys han tornat 1.439 capses de documentació textual i 579 llibres. L’última entrega va ser el 20 de juliol del 2011. Segons la llei de restitució 21/2005, qui decideix quins documents tornen i quins no és una comissió mixta integrada per representants de la Generalitat i el ministeri de Cultura.
Al mes de juny, però, el ministeri de Cultura va assegurar que no tornarà ni la meitat dels papers que reclama la Generalitat. L’argument del ministeri és una sentència del Tribunal Constitucional que es va fer pública el febrer del 2013. Aquesta sentència explicita que la Generalitat ha de restituir els documents als seus propietaris originals. I aquest és el punt que ara utilitza el ministeri: no tornarà els papers de les institucions que han desaparegut o si no està clar qui n’és l’hereu.
“El seu objectiu és blindar la requisa que van fer el 1939. És com si volguessin acabar la feina que van començar els franquistes”, diu Cruanyes referint-se al ministeri de Cultura. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_144911 | Jerónimo de Blancas y Tomás
Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, 1530/40 - Saragossa, 11 desembre 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.
Estudià a la Universitat de Saragossa. El 1576 revisà la segona part dels "Anales de la Corona de Aragón" de Jerónimo Zurita a instàncies dels diputats de la Generalitat del Regne d'Aragó. En morir Jerónimo Zurita el 1580, el succeí en el càrrec de Cronista del Regne d'Aragó. Blancas va ser enterrat al monestir de Santa Engràcia de Saragossa.
Obra.
- "Ad regum Aragonum depictas efigies in diputationis aula positas inscriptiones" (publicada a Saragossa, 1587). En aquesta obra s'editen els epígrafs en llatí de la galeria de retrats dels comtes i reis d'Aragó destinada a decorar el Saló Reial de la Generalitat del Regne d'Aragó. En aquestes inscripcions es recollien breument les biografies dels successius comtes i reis d'Aragó.
- "Fastos de los justicias de Aragón hasta Juan de Lanuza IV", s'imprimí el mateix any i s'hi recullen les notes en llatí al peu dels retrats dels Justícia d'Aragó ubicats a la càmbra del Consell del Justiciazgo.
- Aragonensium rerum commentarii (Comentaris respecte de l'Aragó), és la seva obra cabdal. L'obra fou publicada a Zaragoza per Lorenzo y Diego Robles el 1588. En ella explica l'origen històric de la institució aragonesa del Justícia d'Aragó que es completa amb la relació de fets de quasi mig centenar de Justícies, que van des de Pedro Jiménez a Juan de Lanuza IV. L'obra també compta amb la crònica dels comtes i reis d'Aragó, i sosté que la Senyera Reial dels reis d'Aragó procedia dels Comtes de Barcelona.
- "Coronaciones de los reyes y reinas de Aragón", que escrigué el 1583, tingué gran difusió però no arribà a ser impresa fins al 1641. L'obra tracta de les coronacions dels reis d'Aragó des de Pere II d'Aragó "el Catòlic".
- "Modos de proceder en Cortes de Aragón", que data del 1585 i es publicà el 1641. Analitza les Corts d'Aragó.
- "Sumario y reasumario de las Cortes", útil per accedir al contingut de les actes de les Corts que no es conserven.
- "Linajes del reino de Aragón", i en la mateixa línia, també tractats geneològics sobre algunes de les famílies insignes de la noblesa aragonesa, com ara els Lanuza o los Biota.
Jerónimo Blancas no aplicà el mateix sistema de contrast de fonts del seu antecessor, Jerónimo Zurita, fet que el portà a vegades a admetre explicacions llegendàries sobre els orígens dels comtat i dels Regne d'Aragó.
També es deu a Jerónimo Blancas un registre de vocables de la llengua aragonesa, inusual en l'Edat Moderna, que s'inclouen en un glossari annex a les seves Coronacions dels reis d'Aragó, fonamentalment de l'àmbit de les institucions i la cort encara que també apareixen algunes expressions de la llengua col·loquial. D'altra banda, en els Aragonensium rerum comentarii recull un parlament del rei Martín I escrit en aragonès, amb motiu de la seva presentació davant les Corts d'Aragó en 1398 a la Seu davant els braços de les corts aragoneses, així com la resposta, amb trets lingüístics aragonesos i catalans del bisbe de la catedral saragossana. | 1 | perfect | {"es": 0.10909090909090909, "ca": 0.8909090909090909} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=144912 |
mc4_ca_20230418_8_136660 | Les Pres-Salés Ducey França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Les Pres-Salés82 rue du Mont St Michel, Courtils, Ducey, França, 50220 - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en145comentarisLes Pres-SalésVeure més fotos"8km from Mont St Michel, plenty of parking, Sylvie speaks go..."Vinnie998United KingdomVeure més fotosVeure totes les 18 fotosExcel·lent ubicació 9,3Veure al mapa9,3Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Courtils, Les Pres-Salés és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Les Pres-Salés és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix instal.lacions per a minusvàl.lids, instal.lacions de barbacoa, cuina compartida. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, aparell de televisió, plat de dutxa a cada habitació. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent jardí. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Les Pres-Salés la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Courtils.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióempolles d'aigua de cortesia calefaccióplat de dutxa Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease let the property know your expected arrival time in advance. You can use the Special Requests box when booking or contact the property.
French cheques, cheques Vacances holiday vouchers and cash are accepted methods of payment. Mostrar més
Helemaal prima”
Locatie, vriendelijkheid, comfort
Dit B&B is helemaal prima, het ligt op de spreekwoordelijke steenworp van de Mont-Saint-Michel, de kamers zijn goed geoutilleerd met prima bedden en wifi. De eigenaresse is vriendelijk, spreekt goed Engels en niet onbelangrijk, voelt zich niet ongemakkelijk als ze Engels moet spreken. De gasten hebben de beschikking over een eigen gezamenlijke ingang en woonkeuken, maar als je vragen hebt kun je altijd terecht bij de eigenaars.
Allotjaments a Ducey | 0.777111 | curate | {"ca": 0.7673913043478261, "en": 0.059782608695652176, "es": 0.005434782608695652, "nl": 0.1673913043478261} | https://www.agoda.com/ca-es/les-pres-sales/hotel/ducey-fr.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_56741 | Continue amb la tercera edició d'un fil que vaig crear en 2014, i per l'èxit que tingué, també va repetir en 2015.L'any passat el vaig fer una vegada havia passat la setmana fallera, enguany intentaré actualitzar-lo durant, ja que serà més interessant.Enguany és un any de canvi, amb Compromís a l'Ajuntament. Si be tradicionalment s'ha criticat a les falles en general i als seus presidents en particular, d'anar un pas endarrere del que ho feia la societat, al final vulgues que no, Compromís fou la segona força més votada a l'Ajuntament i Joan Ribó és el polític valencià millor valorat. El pitjor valorat, Rita Barberà. La meua tesi és que enguany deuríem vore això en els cadafals i les caricatures.Començarem amb una cosa un poc diferent, les Falles de Benicarló, i el nou president d'ERPV, Josep Barberà.És regidor en coalició amb Compromís. Es coneix que enguany li toca anar "de via-crucis"....Afortunadament, Benicarló és el Baix Maestrat, frontera amb Catalunya, i allà no hi ha anticatalanisme.Val, he fet trampa: excepte la primera, totes les fotos són de la falla fatxa del poble. Anem a posar una falla "més normal".
De poc ha servit el canvi de govern. Moltes glòries d'Espanya i poca Muixeranga.
Com ha de ser. A qui vols ofrenar si no? | 0.82859 | curate | {"ca": 0.9429718875502008, "it": 0.02570281124497992, "pt": 0.011244979919678716, "es": 0.020080321285140566} | |
cawac_ca_20200528_4_46084 | Impostos municipals
El dia 18 de noviembre a partir de les 7 del matí es farà una neteja intensiva al carrer de les Barraquetes, a la plaça de la Coma i al carrer Major. Com que es tracta d’un terra porós, cal que la neteja es faci amb aigua a pressió, la qual cosa pot provocar esquitxos a façanes o entrades. És per això que l’Ajuntament demana disculpes per les molèsties que pugui ocasionar. | 0.728039 | curate | {"en": 0.04846938775510204, "ca": 0.951530612244898} | http://www.cassa.cat/index.php/ajuntament/impostos-municipals/17-web/noticies/739-neteja-intensiva-al-carrer-barraquetes-pl-de-la-coma-i-carrer-major |
oscar-2301_ca_20230418_8_23442 | Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dissabte, 5 de desembre de 2020
439. Por, d'Stefan Zweig
La por... un dels sentiments més angoixants de l'ésser humà entra en joc en aquesta novel·la d'Stefan Zweig. Una dona surt del pis del seu amant acompanyada per la por de ser descoberta, una por que encara s'accentua més quan és escridassada per una veïna que li recrimina el seu adulteri. Espantada, la dona demana que la deixi marxar i ofereix una important quantitat de diners a l'extorquidora. Irene, que així és com es diu la primera, torna ben angoixada a la seva benestant casa on l'esperen minyona, marit advocat i un parell de fills. L'autor justifica la necessitat de la Irene d'alliberar el seu desig instintiu humà a causa del rigor de les normes burgeses. Justifica l'autor l'adulteri com a una conseqüència de la vida apàtica del burgès tipus, la manera de viure del qual impedeix que la passió intrínseca de l'ésser humà s'alliberi. Renegar de la comoditat burgesa i caure en la temptació durà la dona a conèixer la por en la seva màxima expressió. Per aquest motiu la càlida harmonia de la seva vida burgesa es veurà realment afectada quan la xantatgista reapareix de nou. Però hi ha una part bona de tot plegat: el perill de ser descoberta i perdre el seu benestar vital li fa veure totes aquelles coses que realment importen a la vida, els petits detalls d'una rutina que ara troba a faltar per l'influx poderós de la por. Els dies passen i el sentiment de culpa i de patiment s'agreugen en la persona de la Irene. En aquests moments de la trama, la novel·la es converteix en un compendi sobre la psicologia de la por en diverses de les seves vessants. En un final impressionant, digne del grandíssim escriptor austríac, de nou l'autor aconsegueix que un cop acabat el llibre m'entrin ganes d'aixecar-me i aplaudir.
Publicat per Joan a 23:54
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alemanya, Català, Stefan Zweig
1 comentari:
Sergi 6 de desembre de 2020, a les 17:09
Em sembla que ja en vam parlar, aquest és un autor que he d'explorar. Fa unes setmanes vaig llegir el primer llibre d'ell i em van quedar ganes de llegir-ne més, encara que no sé si de manera gaire seguida, ja veurem. De moment ja tinc previst aconseguir-ne un de concret, però aquest de 'Por', precisament pel títol tan contundent, tot i que no sabia de què anava, sempre l'he tingut present des que vaig veure que el publicava Quaderns Crema. Qui sap, potser l'acabaré llegint també, no sé si al 2021, però els propers anys. La teva ressenya m'hi anima. | 0.819179 | curate | {"ca": 0.98806275579809, "en": 0.001364256480218281, "lb": 0.006480218281036835, "it": 0.004092769440654843} | https://anarllegint.blogspot.com/2020/12/439-por-dstefan-zweig.html |
mc4_ca_20230418_8_447093 | Els comerços i Mercats de Reus divulgaran el telèfon 900900120 d'atenció a les dones en situació de violència masclista - Breus - Societat - Dones en Xarxa
a Cambra de Comerç de Reus, Unió de botiguers, l’entitat El Tomb de Reus, Mercats de Reus i l’Ajuntament d’aquesta ciutat col·laboren amb l’Institut Català de les Dones, del Departament de Benestar Social i Família, en la campanya de divulgació de la Línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista 900900120. L’objectiu de la iniciativa és incrementar el coneixement d’aquest servei entre les dones que el puguin necessitar. Les quatre entitats col·laboraran amb la distribució estratègica de cartells i adhesius a través dels prop de 800 establiments que tenen associats.
La col·laboració s’ha formalitzat aquest migdia en una reunió al Casal de les Dones de Reus on, a més dels representants de les entitats, han participat la coordinadora territorial de l’ICD a Tarragona, Lídia Bargas, la regidora de l’Àrea de Benestar Social, Montserrat Vilella, i la regidora de Participació i Ciutadania, Àngela Tello.
També s’han adherit a la campanya les següents empreses i organismes del sector privat: PIMEC (patronal que representa les micro, petites i mitjanes empreses i els autònoms de Catalunya), Caprabo, Carrefour, Bonpreu, Àrea de Guissona, Consum, El Corte Inglés, Supermercats Llobet, la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturns i el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya.
El telèfon 900900120 que l’Institut Català de les Dones posa a disposició de les dones en situació de violència masclista ha atès entres els mesos de gener i juny d’enguany 390 trucades procedents de les comarques del Camp de Tarragona. En tot l’any passat les trucades que es van produir van ser 872, que representen el 8,7% del total de Catalunya.
A Catalunya, aquest servei va atendre l’any 2012 un total de 9.989 trucades, que suposen una mitjana mensual de 832 atencions. El 65% van ser produïdes per situacions de violència psicològica, el 28,1% per violència física, el 5,2 % per violència econòmica i l’1,7% per violència sexual.
Un equip de professionals de l’advocacia, la psicologia, el treball social i la medicina atenen en aquest servei les demandes relacionades amb qualsevol forma de violència contra les dones. El 900900120 és un primer recurs on les dones poden trucar de forma anònima i expressar la situació viscuda (en molts casos per primera vegada) i on se’ls ofereix una derivació el més acompanyada possible als serveis més adients de la Xarxa d’intervenció integral contra la violència masclista. En les situacions més extremes també es realitza el contacte directe amb els serveis d’emergències policials i de salut.
L’atenció és gratuïta i confidencial, s’ofereix tots els dies de l’any i durant les 24 hores del dia i, quan s’escau, es facilita la comunicació en un total de 124 llengües. | 0.894351 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.donesenxarxa.cat/els-comercos-i-mercats-de-reus |
racoforumsanon_ca_20220809_4_186869 | Diumenge 4 de març 2007 a partir 12 migdia a la Plaça de Sants Amb les actuacions de: - Gegants - Ball de bastons - Trabucaires - Castellers 16:30 Concert de Xerramequ Tiquismiquis En fem vint Arribar a la vintena Calçotada Popular és motiu de celebració. Des del Casal Independentista de Sants "Jaume Compte" volem que aquest esdeveniment sigui compartit per totes les persones que han viscut amb nosaltres alguna d'aquestes vint calçotades. Són molts els objectius que hem volgut aconseguir amb la Calçotada. El primer, recuperar un element de la gastronomia popular, el calçot. Per fer-ho bé, cal menjar-lo dret, amb pitet i un porró ben ple per compartir amb el respectable que s'aplegui. La Calçotada és per passar-la al voltant d’una taula a l'aire lliure i, si cau alguna taca de romesco, no serà malaguanyada si hem gaudit d’una bona menja en bona companyia. La Calçotada Popular de Sants ha incentivat i recuperat la riquesa de la cultura popular catalana entesa com a forma de vida i d'expressió i no com a mer folklorisme. Volem agrair a la Colla Gegantera, a la Colla de Diables, a la Colla Castellera i a la nouvinguda Colla Bastonera els bons matins que ens han fet passar aquests vint anys. Les colles de cultura popular ens traslladen la passió per les tradicions populars i ancestrals del nostre poble. Gràcies també a tots els solistes, grups de música i dansaires tradicionals que han actuat. Veus vives i actuals de l'ampli repertori de la cançó catalana que, després de menjar, ens han fet més agradable la tarda dels que recollim i dels que volen més gresca. Des del Casal Independentista de Sants "Jaume Compte", amb un senzill acte, la Calçotada, hem volgut que la gent de Sants i de tots els racons dels Països Catalans que han vingut a visitar-nos coneguin i estimin aquesta festa com ho fem nosaltres. Un any més, volem convidar-vos a la Calçotada Popular de Sants, un exemple de les moltes que casals, ateneus i col•lectius organitzen arreu de la nació catalana. I és que de calçotades cada cop n'hi ha més, però com les nostres, fetes amb els ingredients del compromís, la tradició, la germanor i la millor gresca, cap. Visquin les Calçotades Populars! Visquin els Països Catalans! A la Vila de Sants, Febrer de 2007. [indy]
Pinta bé, pinta bé... | 0.840441 | curate | {"ca": 0.9667700487372618, "es": 0.030571555161719097, "bs": 0.0026583961010190516} | |
mc4_ca_20230418_2_242793 | #BoadaPregoner,un èxit institucional | Diari de Tarragona
Les xarxes han estat un element clau perquè aquest artista dels entrepans pugi enguany al balcó de l’ajuntament a llegir el seu pregó
12 de Agosto de 2019 - 14:30 hs
Boada, al seu bar preparant un dels seus entrepans. FOTO: ALBA MARINÉ / DT
L’encàrrec del pregó de la Festa Major de Santa Tecla a Eduard Boada és un encert de dimensions tan grans com l’entrepà de trenta metres que ha construït més que fet al Cós del Bou. Mentre a Barcelona es tiren pedres per l’elecció de Manuela Carmena, a Tarragona l’Ajuntament ha canviat de color però en aquest tema prima l’acord. Perquè #BoadaPregoner és un èxit institucional en temps d’apropiació indeguda de les institucions.
El pregoner de festa major és una derivació per excel·lència dels antics agutzils que, en el pretèrit de l’oralitat que va precedir l’alfabetització universal, convocaven els veïns a toc de corneta i cantaven notícies d’interès i els bans municipals. Fins i tot en temps de prohibicions, sobretot als pobles, es mantenien en català, a excepció de l’encapçalament i la signatura. A Torredembarra, un punt de crida era al costat de casa, a la cruïlla del carrer Major i el carrer Ample. La corneta era de la mateixa família instrumental que la de l’escombriaire, però no l’ínfula: «Por orden del señor alcalde, se hace saber» i, al final, «El alcalde, don Benito Rull», que és l’últim que recordo associat a l’episodi.
El gènere del pregó de Festa Major és un híbrid agraït d’història i anècdota, de vivència i referència, d’acudit, de melodrama, d’enginy, de rialla i d’emoció. N’esmento tres que conec per amistat i perquè van ser obres mestres: els de Jaume Sisa (2008) i Joaquim Maria Puyal (2011) a Barcelona, i el de Joan Barril (1999) a Tarragona. Prototips o arquetips de persones de la ciutat o amb prou vincles, que han assolit notorietat pública i, en conseqüència, capacitat de convocatòria. Però no sempre s’ha seguit aquest protocol generalment consensuat.
Un gènere seriós
En Barril va advertir que «el pregó és un gènere seriós que no pot confiar-se a mercenaris, per populars i televisius que siguin». Òbviament, ho deia perquè pregoner pagat fa mal so i perquè Déu n’hi do els que ho han fet pensionats, sobretot del gremi de la faràndula, tant se val un teatre com un balcó endomassat.
L’altra desviació és l’elecció en funció d’afinitats o interessos polítics. És el cas de l’Ajuntament de Barcelona i Manuela Carmena, que trenca una tradició de pregoners no polítics i que al damunt li està costant un pim-pam-pum que de cap manera es mereix. Carmena ha estat una magnífica batllessa de Madrid, i el seu currículum de lluitadora pels drets democràtics arrenca des del drama de la matança feixista del gener de 1977 al despatx d’advocats laboralistes del carrer d’Atotxa, del qual ella va ser-ne fundadora. També té vincles amb Barcelona perquè hi va viure entre 1966 i 1969, al peu del canó de la lluita al costat del PSUC i de la seva amiga Montserrat Roig reinventant-se el feminisme.
Tarragona ha sabut sostraure’s a dissensions, i la candidatura Boada és de tothom i és entranyable: un senyor que crea imaginatius còctels i fa entrepans, enaltits com un valor de la gastronomia més socialitzada perquè és un tiberi a l’abast de totes les capacitats adquisitives. Els bascos, patrons acreditats en l’art del menjar, han sabut fer universals els ‘pintxos’, ‘alta cuina en miniatura’ i els bocates d’en Boada jugarien en aquesta divisió, com els de can Conesa de Barcelona, principals proveïdors del Palau de la Generalitat. Això sí, com que al cap i casal són tan senyors com els va pintar Josep Pla, quan van encarregar el pregó a algú del gremi, van triar Ferran Adrià.
La candidatura #BoadaPregoner té el valor afegit de la campanya a les xarxes, el hashtag al Twitter, última generació comunicacional. A partir d’una piulada de @tarragonitipus dirigida a Joan_RU_Ca, Joan Ruiz, data de 9 de gener, la idea es multiplica l’endemà amb piulades molt repicades de dos periodistes de molt nivell: Enric García Jardí i la regidora de Cultura, Begoña Floría. Amb la discreció que demana la familiaritat, Eduard Boada fill s’afegeix a la ‘Simfonia dels Mil’ mediàtica, amb permís de mestre Mahler.
Eduard Boada, fill homònim de l’homenatjat, és professor d’institut, llicenciat en Història i diplomat en Ciències Religioses, autor de diversos llibres sobre història local i tradicions populars, cultura a dojo. Garcia és un dels alumnes més brillants que vaig tenir a la URV, que l’any passat va ser premi Recull de periodisme i tuitaire convidat de @TGNcultura a Santa Tecla. En Garcia té la curiositat imprescindible per moltes coses que reclama el periodisme, i sap de costumaris, de religió, de Chartreuse, de flamenc... A més a més, quan vol i s’ho pot permetre, sap fer-ne literatura. L’espera un llibre sobre el polifacètic senyor Boada, que també va ser fotògraf d’agència que publicava al Diari.
La idea va quallar. L’Ajuntament, amb els reflexos mot ràpids, el dia 11 ja proclamava Boada pregoner i, amb precisió de màrqueting publicitari, l’han anat retroalimentant –els americans en diuen feedback– amb actes i presències periodístiques, aconseguint no perdre actualitat. Una llàstima que Casa Boada plegui sense poder rendibilitzar, al seu local entranyable del carrer Rovira i Virgili, un disseny propagandístic que si l’hagués encarregat a una multinacional li haurien fet pagar el gust i les ganes.
Acabo al final del primer paràgraf. El triomf institucional és procurar que els símbols siguin el màxim de representatius possible: de les façanes dels edificis als pregons i cartells de les festes. L’alcalde Ricomà, quan era a l’oposició, ho va clavar justament en el tema que ens ocupa. En una piulada del 10 de gener, deia: «Eduard Boada és capaç de posar d’acord tot el saló de plens». | 0.869271 | curate | {"ca": 0.9762519359834796, "pt": 0.00533471003269661, "en": 0.003785923249010497, "it": 0.011357769747031492, "ie": 0.003269660987781793} | https://www.diaridetarragona.com/tarragona/BoadaPregonerun-xit-institucional-20190812-0035.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_274933 | Go to...Inici Molló ParcPRESENTACIÓ DEL PARCDESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT MAPA INTERACTIU DELS ANIMALS ANIMALS, FLORA I FAUNAELS ANIMALS LA GRANJA LES PLANTES COMPLETA LA TEVA VISITAMOLLÓ PARC AVENTURA L'INFLABLE DE MOLLÓ PARC QUI SOM NOTÍCIES VALORS NORMATIVA ORGANITZA'T I VINETARIFES HORARIS I CALENDARI ON ÉS MOLLÓ PARC? ZONES DE PÍCNIC I SERVEI DE BAR COMPLETA LA TEVA VISITAMOLLÓ PARC AVENTURA L'INFLABLE DE MOLLÓ PARC QUEDA'T A DORMIR QUEDA'T A MENJAR EXPERIÈNCIES DE NATURAMOLLÓ PARC PER TOT L'ANY FES DE CUIDADOR D'ANIMALS PER UN DIA FESTES D'ANIVERSARI Dorm al Parc REGALA M.P.REGALA ENTRADES REGALA PELUIXOS REGALA FER DE CUIDADOR PER UN DIA REGALA MOLLÓ PARC PER TOT L'ANY REGALA MOLLÓ PARC PER TOT L'ESTIU REGALA DORMIR A DINTRE EL PARC! BOTIGA ONLINE VISITES ESCOLARS CONTACTEPREGUNTES FREQÜENTS-FAQ CONTACTE PER PARTICULARS CONTACTE PER GRUPS CONTACTE PER ESCOLARS CONTACTE PER AGÈNCIES RESERVA CUIDADOR PER UN DIA RESERVA UN ESPAI PER AL TEU GOS RESERVA UN COTXET RESERVA CADIRA DE RODES
Archives
Gat salvatge
EL GAT SALVATGE El caçador solitari Nom científic: (Felis silvestris) El gat salvatge s'assembla al gat domèstic, però és més robust, corpulent, més gran i pelut, també té el cap més ample i les orelles punxegudes. El tret més distintiu és la seva cua, molt més curta, gruixuda i peluda que la dels gats ... Llegir més...
La geneta
LA GENETA Nom científic: (Genetta genetta) La geneta té una cua molt llarga que li dóna estabilitat i el fa un animal molt àgil amb una habilitat per l'escalada excepcional. És un depredador nocturn de petits rosegadors i ocells. Tenen 1 part a l'any del que neixen 2 o 3 cries a ... Llegir més...
La llúdriga
LA LLÚDRIGA Una nedadora de combat Nom científic: (Lutra lutra) Tot i que els seus avantpassats van viure exclusivament a terra ferma, la llúdria està perfectament adaptada a la vida aquàtica. Les quatre potes palmades i les ondulacions dels seu cos allargat la propulsen sota l'aigua a més de 15 quilòmetres per hora, ... Llegir més...
El linx
EL LINX Un caçador a l'aguait, discret, pacient i atent Nom científic: (Lynx linx) El linx és el felí més gran d'Europa. Molt tranquil, és un súper depredador que assetja els nostres boscos. El linx és un animal territorial i sedentari. Prudent, porta una vida oculta i discreta, crepuscular i nocturna. Fora de l'època ... Llegir més...
El Llop
EL LLOP El llop, aquell desconegut Nom científic: (Canis Lupus) Oportunista, el llop caça de tot, menja de tot i no rebutja res. Els grans ungulats són la base de la seva dieta. També caça preses més petites, com rosegadors, i de vegades, carnívors petits. Seguir llegint a la fitxa tècnica del: LLOP GALERIA D'IMATGES ... Llegir més... | 0.66605 | curate | {"ca": 0.708286464191976, "es": 0.25646794150731156, "fr": 0.0029996250468691415, "it": 0.0281214848143982, "st": 0.004124484439445069} | https://www.molloparc.com/portfolio-type/mamifers-carnivors/ |
mc4_ca_20230418_12_133656 | Arxius de infància - Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans
Etiquetat infància
Si ja ens costa als adults entendre què passa i per què passa, si tot just estem aprenent a conviure amb el dolor col·lectiu de tantes morts sobtades, si no sabem quan tornarem a la normalitat, ni si hi tornarem, ni com serà la nova normalitat... intentar explicar-ho als infants és un repte apassionant. Un repte que seria més feixuc de dur sense l’'Info K'. | 0.772099 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.media.cat/tag/infancia/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_134758 | Perquè els de Catalunya sou els primers que ni enteneu ni voleu entendre que la nostra llengua té diverses denominacions tradicionals, sinònimes i igual de vàlides. Una diputada de les Corts valencianes ha fet una afirmació per a emmarcar, per a llevar-se el capell, una frase que hauria d'enorgullir TOTS els qui estimam la nostra llengua. La frase és:‘M’encanta el valencià de tot arreu, inclòs el de Reus, Girona i Maó’Però què passa en realitat? Catalans independentistes, lectors de Vilaweb, comenten la notícia insultant aquesta diputada tractant-la de boja ignorant perquè "la llengua es diu català". Facepalm infinit, i heus ací per què no avançarem mai. Us ho diu un mallorquí.
Què vols que et digui, com a reivindicació puntual sobre que són la mateixa llengua d'acord, però fora d'aquí... tots parlem català i després, tothom té la seva varietat dialectal (jo sóc de Catalunya, del Camp de Tarragona i no parlo igual que algú de Girona o Lleida). Tot sudamèrica diu que parla "espanyol" i ningú fa drames d'això, o els d'Estats Units que mira que són patriòtics i saben que parlen anglès. O sigui que no veig que sigui sinònim dir que algú de Reus parla valencià. El valencià (com el mallorquí) és una varietat dialectal important, però la llengua és el català, per molt que molts odiin tot el que faci olor de "català".
Aquesta postura teva (i de molts catalans) és un error molt greu especialment al País Valencià (no sabria valorar fins a quin punt també ho és Les Illes tot i que intueixo que menys).els motius:1-No seriem l'única llengua del món que té dues denominacions: p.ex trobem les parelles "holandés/flamenc" i "castellà/espanyol".2-La denominació valencià té molts segles al darrere i està totalment interioritzada pels valencianoparlants.33-El nom de la llengua coindeix amb el nom del Pais, de la ciutat i del gentilici. Això permet una identificació molt directa del que és propi i el que és alié. I fa especialment fàcil defensar el seu ús amb arguments senzills: ("el valencià és la llengua de València", "si no puc parlar en valencià a València, on ho he de fer? ", ......).4-Si a les escoles i instituts valencians li diem sempre català a la llengua estem deixant l'ús de la denominació valencià als espanyolistesque com ja saben ho utilitzen per a contraposar el valencià formal (català) amb el valencià. Això precisament amb l'objectiu de donar la imatgede que el valencià formal és una cosa aliena als valencians (veure punt 3), i així aconseguir limitar els usos més formals del valencià
El tema holandés/flamenc està molt "sobat" però independentment del nom popular la realitat és que a les pàgines oficials belgues com la del seu parlament es parla d'holandés (neerlandés amb l'abreviatura NL) en la versió "flamenca" no de flamenc.
Perquè els neerlandòfons dels Països Baixos i Bèlgica acordaren un nom comú internacional, cosa que mai ha ocorregut amb la llengua valenciana-catalana.
Fals, la Llengua Catalana té el nom internacional que té. Una altra cosa és que a tu no t'agrade.
Fals, la Llengua Catalana té el nom internacional que té. Una altra cosa és que a tu no t'agrade.Això del "nom internacional" és i ha estat una decisió unilateral. ¿Qui decideix els "noms internacionals"?I quan hom fa decisions unilaterals després passa el que passa.
Què qui decideix els noms internacionals? Els filòlegs (d'ací i d'allí), jo no jugue a fer de Juan Carlos .
"Els filòlegs" diu... Alguns filòlegs afirmen que "català" és la "denominació internacional" de la llengua, quan allò cert és que no existeix cap organisme o estàndard que certifique cap "nom internacional" de res.Unilateralitat i fets consumats.
Quin nivell... acabes de dir que l'holandés és el nom internacional i ara dius que no existeix cap organisme o estàndard que certifique cap "nom internacional".La Llengua Catalana l'únic nom que ha tingut unitari al llag de la història ha segut aquest, ací s'ha dit al País Valencià i les Illes abans que es "territorialitzes" el nom. Els filòlegs saben d'història de la llengua, no de "politiqueos" com a tu (i els blavers) us agraden tant.Ja pots renegar, el nom internacional de la llengua catalana és el que és, t'agrade o no.
Quin nivell... acabes de dir que l'holandés és el nom internacional i ara dius que existeix cap organisme o estàndar que certifique cap "nom internacional".Neerlandés (que no holandés) és el nom que consensuaren les entitats dels dos territoris: quines entitats han discutit (no dic ja arribar a cap acord) cap nom internacional per a la llengua valenciana?La Llengua Catalana lúnic nom que ha tingut unitari al llag de la història a segut aquest,Fals. ací s'ha dit al País Valencià i les Illes abans que es "territorialitzes".L'aparició dels "noms territorials" és paral·lel a la consolidació de la denominació (també territorial) de català. Abans la gent deia que parlava "romanç", "pla" o "crestià", no català. Els filòlegs saben d'història de la llengua, no de "politiqueos" com a tu (i els blavers) us agraden tant.Et dones compte de la paradoxa entre la teua postura i el que afirmes?Ja pots renegar, el nom internacional de la Llengua és el que és, t'agrade o no. Per molta vehemència que certa gent pose al dir que "català és la denominació científica/internacional/comuna", la realitat és que allò no ho ha acordat ningú. Ells s'ho cuinen i s'ho mengen.
Neerlandés és holandés en holandés fantasma. I no inventes coses, no ha hagut cap consens, la llengua té el nom que té.I ja pots cridar, Amadeu, perds el temps amb les aberracions que fas. Més val que et dediques a fer proselitisme a altres llocs, webs blaveres per exemple, et sentiràs més còmode.
Neerlandés ve de "Nederland" que vol dir "Països Baixos". Holanda és una part del tot.
Però "holandés" no existeix en "neerlandés", neerlandes i holandés és el mateix.Holanda és una part del tot. De què em sona això?Què tens catalanofòbia ja ho sabem, els flamencs per contra no tenen holandofòbia. | 0.824424 | curate | {"ca": 0.982875551034249, "es": 0.0171244489657511} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_79382 | No, no és cap broma o ciència-ficció. Existeix:L'Alcor Life Extension Foundation és una companyia sense ànim de lucre de Scottsdale (Arizona) que investiga, advoca i practica la criònica, és a dir, la preservació de les persones després de la mort legal en nitrogen líquid, amb esperança de restaurar-les amb salut completa quan s'hagin desenvolupat noves tecnologies en el futur. El seu nom ve de "Allopathic Cryogenic Rescue," (rescat criogènic al·lopàtic), sent al·lopàtic la filosofia mèdica en què qualsevol tractament que millori el pronòstic d'un pacient és vàlid. Alcor va ser fundada com l'Alcor Society for Solid State Hypothermia el 1972 per Fred i Linda Chamberlain. El 1976 Alcor va dur a terme la seva primera criopreservació humana. El nom de la fundació es va canviar a Alcor Life Extension Foundation el 1977. Es va traslladar a Arizona en 1994. A l'agost de 2005, Alcor tenia 773 membres que havien completat els processos financers i legals necessaris per a la criopreservació, i 69 pacients en suspensió criònica.El "bigfoot" Dewar està dissenyat específicament per allotjar quatre cossos complets de pacients i 6 neuropacients submergits en nitrogen líquid a -196 ºC. El Dewar és un recipient aïllat que no consumeix energia elèctrica. Periòdicament s'hi afegeix nitrogen líquid per reemplaçar la petita quantitat que s'evapora.Justificació científica de la pràctica criónica Benjamin P. BestRESUM Les baixes temperatures creen les condicions que permeten preservar teixits durant segles, incloent possiblement la base neurològica de la ment humana. El teixit cerebral pot refredar-se fins a temperatures criogèniques sense formació de gel a través d'un procés anomenat vitrificació. El dany associat a aquest procés és teòricament reversible de la mateixa manera que el rejoveniment també és teòricament possible a través de tecnologies específiques previsibles. Ara se sap que el dany en el cervell a causa de la detenció del flux sanguini és el resultat d'una sèrie de processos complexos que duren molt més que els sis minuts de límit de la tecnologia de ressuscitació usual. La reperfusió per sobre d'aquest límit de sis minuts danya els vasos sanguinis més que el teixit cerebral. L'apoptosi de les neurones necessita diverses hores. Això possibilita que, en el temps que transcorre entre la declaració de mort legal i la pèrdua irreparable de la vida d'un ésser humà o d'un animal, pugui ser criopreservat amb la possibilitat d'una ressuscitació futura. En condicions ideals, l'interval de temps entre que s'inicia la mort clínica i el començament dels procediments criònics pot reduir-se a menys d'un minut, encara que retards grans també podrien ser compatibles amb la supervivència en última instància. Encara que l'evidència que la criònica pot funcionar és indirecta, l'evidència indirecta és essencial en moltes àrees de la ciència. Si canvis complexos deguts a l'envelliment són reversibles algun dia, llavors canvis de complexitat similar a causa de la detenció del flux sanguini i a la criopreservació també poden ser reversibles, cosa que permetria salvar la vida de persones amb exigències mèdiques que no es poden cobrir amb els mitjans actuals. Cryonics Institute, Clinton Township, Michigan.
Evidentment, el meu objectiu és la inmortalitat.
goita, per xuclar-se'n els dits... | 0.872707 | curate | {"ca": 0.9857402912621359, "en": 0.014259708737864078} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_16254 | Actualment desenvolupo la meva activitat assistencial com a infermera al Servei d'Urgències de l'Àrea General. La meva trajectòria professional ha estat principalment en l'atenció al pacient crític i urgent. Les meves àrees d'interès són la docència, la simulació i la recerca.
Centers Info
Belongs to the institutions
General Hospital
Nurse
Accident and Emergency Department
Location
Curriculum
Currículum
Infermera d’Urgències Hospital Universitari Vall Hebron.
Màster en Infermeria d’Urgències(UB). Postgrau en Atenció Inicial al Pacient crític a l’àmbit hospitalari i prehospitalari(UAB). Màster en Malalt Crític i Emergències(UB). Màster en Recerca Clínica MRC-AIMCE(UB).
Docent col·laboradora UAB. Col·laboradora del Vall d’Hebron centre de Simulació Clínica Avançada (VHiSCA). Instructora en European Ressucitation Council(ERC-CCR) per SVB-DEA.
Membre del Grup de Simulació i de l’Equip de Seguretat del pacient a urgències. Membre de la Comissió de RCP d’urgències. | 0.637634 | curate | {"ca": 0.8027282266526757, "en": 0.11647429171038824, "pt": 0.01049317943336831, "es": 0.07030430220356768} | https://transparencia.vallhebron.com/en/professionals/angelica-varon-alvarez |
oscar-2201_ca_20230904_8_43786 | L'Ajuntament de l'Alcúdia davant la situació extraordinària que està provocant la pandèmia del Covid-19 ha pres la decisió de suspendre la Fira Gastronòmica i el Concurs de Putxero i postres de Kaki de la Ribera que estaven programats per al mes d'octubre. L'alcalde de l'Alcúdia, Andreu Salom, i el regidor de Fira Gastronòmica, Rubén Grau, es van reunir amb els representants de la Associació Fira Gastronòmica, acordant unànimement la suspensió dels citats actes. La fira, una de les més antigues de la província i que celebrava la seva 26 edició, estava programada del dia 8 fins al 12 d'octubre i el concurs per al dia 5.
Per la seua part el president de l'associació Fira Gastronòmica, Lluís Ribera, ha agraït la comprensió i suport de la ciutadania "estem treballant -afirma- des de la convicció que l'any vinent podrem celebrar la Fira que totes i tots mereixem".
Magnífic 25 aniversari de la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia
Detalls
10 Oct
La segona fira més antiga de la província ha gaudit d’un ambient immillorable , amb un oratge espectacular que ha afavorit la presència de visitants de tots els punts de la Comunitat.
Hi ha poques fires gastronòmiques tan antigues com la de l’Alcúdia a la Comunitat Valenciana. A la província de València només li guanya en antiguitat la del Cap i Casal, la resta o són més joves o han deixat de celebrar-se. Però a l’Alcúdia la Fira ha seguit en peu i complix els 25 amb molt bona salut i amb bones perspectives per als anys que li queden per davant. De fet, sembla que definitivament estem deixant darrere la crisi i la gent s’anima a ixir, tastar i adquirir productes.
El president de l’Associació Fira Gastronòmica, Lluís Ribera, confirma la impressió general de que ha sigut la millor fira de la dècada. “L’increment de l’oferta a través de les noves incorporacions que s’han produït a la Fira marca una tendència de creixement que ja havíem detectat els darrers anys”.
L’aposta pels productes selectes ha acabat consolidant-se com un dels motius de l’èxit que té la fira entre els seus visitants, a més dels productes de la Comunitat, que són la base de la fira de l’Alcúdia, “la incorporació de cerveses artesanes, embotits del Pirineu, productes de les Illes balears, anxoves de Santoña o les tòfones i les elaboracions derivades d’ella que ofereix Fruits de la Terra li donen un toc gourmet,- afirma Ribera- que la diferencien d’altres esdeveniments similars”
S’ha constatat també un augment de l’interés de les empreses de distribució per estar presents en la fira o per buscar nous productes que incorporar a les seues línies comercials, fet que confirma un interés renovat per la presencia professional a la Fira de l’Alcúdia.
“Es una molt bona notícia – ens explica el president- malgrat que hem de considerar que la fira esta dedicada al públic general i encara que la importància de la distribució encarada a alguns expositors siga molt interessant, l’objectiu de a fira està en que les persones que ens visiten tinguen una grata experiència per la varietat de productes que se posen al seu abast”.
Tasts, show cooking , actuacions i Festa de les Paelles a la Carpa de la Fira L’Associació Fira Gastronòmica ha celebrat els 25 anys afegint a l’oferta habitual tasts de vi de diferents cellers, show cooking i actuacions a la Carpa de la Fira organitzades per l’Ajuntament. El fet de celebrar la Festa de les paelles, que enguany complix 40 anys, a la Carpa de la Fira, ha contribuït també a animar el dia festiu, ja que les 600 persones que han menjar la paella gegant, també s’han passat per la fira abans o després de dinar.
Pàgina 1 de 5
Inici
Anterior
1
2
3
4
5
Següent
Final
Articles
Se suspén la celebració de la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia 2020 +
L'Ajuntament de l'Alcúdia davant la situació extraordinària que està provocant la pandèmia del Covid-19 ha pres la decisió de suspendre… Read More
Magnífic 25 aniversari de la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia +
La segona fira més antiga de la província ha gaudit d’un ambient immillorable , amb un oratge espectacular que ha afavorit… Read More
INAUGURACIÓ DE LA XXV FIRA GASTRONÒMICA DE L'ALCÚDIA +
INAUGURACIÓ DE LA XXV FIRA GASTRONÒMICA DE L'ALCÚDIA! Passat dissabte va celebrar-se la inauguració oficial de la Fira Gastronòmica de… Read More
Inscripció d'expositors a la Fira +
Per a realitzar la reserva correctament, caldrà omplir les dades del formulari corresponents, enviar el formulari per correu electrònic, i… Read More
25 Aniversari. Una Fira molt especial.. +
Read More
1
PROGRAMA FIRA 2019 (PDF)
Cerca en la web
Cercar ...
Go
¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies per a millorar l'experiència de l'usuari.
Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús. més sobre cookies...
Quede entés/a
POLÍTICA DE COOKIES
QUÈ ÉS UNA COOKIE? Una cookie és un xicotet arxiu que s'emmagatzema en l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. No és més que un identificador únic en forma de fitxer de text que alguns servidors remeten al dispositiu de l'usuari, per a registrar informació sobre el que hem estat fent per les seues pàgines, permetent així millorar la qualitat i seguretat de la pàgina web. Posseeixen una data de caducitat, que pot oscil·lar des del temps que dure la sessió, fins a una data futura especificada a partir de la qual deixen de ser operatives.
Les cookies són essencials per al funcionament d'internet, aportant molts avantatges en prestació de serveis interactius, facilitant-li la navegació i la usabilidad en la nostra web.
PARA QUÈ USEM COOKIES?
A continuació publiquem una relació de les cookies utilitzades en la nostra web distingint:
Les cookies estrictament necessàries, com per exemple aquelles que servisquen per a permetre una correcta navegació o les que permeten el pagament de béns o serveis sol·licitats per l'usuari.
Les cookies de tercers: com per exemple les utilitzades per xarxes socials
Les cookies analítiques amb propòsits de manteniment periòdic per a garantir el millor servei possible a l'usuari.
QUINES COOKIES ES VAN A INSTAL·LAR?
COOKIES ESTRICTAMENT *NECESARIASi
Nom de cookie Propòsit
frontend Garanteix que la sessió de l'usuari es manté. Aquesta cookie es destrueix en finalitzar la visita de l'usuari store Emmagatzema l'idioma en el qual s'està accedint a la tenda (en el cas de tindre-la)
COOKIES ANALITICAS
Nomene de cookie Propòsit Política de privadesa
_utma Google Analytics - Aquestes cookies proporcionen informació anònima que ens indica quantes persones han visitat nostra web, en quin moment i quines pàgines. Política de privadesa
Use de cookies
_utmb
_utmc
_utmz
COOKIES XARXES SOCIALS
Aquelles que utilitzen *facebook, *twitter, g+.... que s'instal·len per a reconèixer a l'usuari. Veure en les pàgines oficials corresponents
GESTIÓ DE COOKIES
Molts navegadors permeten activar una manera privada mitjançant el qual les cookies s'esborren sempre després de la seua visita. Depenent de cada navegador aquesta manera privada pot tenir diferents noms:
Internet Explorer 8 i superior: InPrivate
Opera 10.5 i superior: Navegació Privada
Google Chrome 10 i superior: Incògnit
Firefox 3.5 i superior: Navegació Privada
Què ocorre si es deshabiliten les cookies?
En el cas de bloquejar o no acceptar la instal·lació de cookies és possible que certs serveis oferits pel nostre lloc web que necessiten el seu ús queden deshabilitats i, per tant, no estiguen disponibles per a vostè pel que no podrà aprofitar per complet tot el que nostres webs i aplicacions li ofereixen. És possible també que la qualitat de funcionament de la pàgina web puga disminuir.
Actualitzacions en la Política de Cookies
Aquest portal pot modificar aquesta Política de Cookies en funció d'exigències legislatives, reglamentàries, o amb la finalitat d'adaptar aquesta política a les instruccions dictades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, per la qual cosa s'aconsella als usuaris que la visiten periòdicament
Facebook Fira Gastronòmica
Concursants 2019
Més informació en: www.concursdeputxero.com
CONCURS DE PUTXERO I POSTRES DE KAKI
Welcome to ladbrokes sign-up information.
Patrocinadors
Expositors.
Si vosté vol informació sobre com exposar a la Fira Gastronòmica de l'Alcúdia,
pot dirigir-se prèviament a l'apartat d'expositors
Ubicació.
Des de la 16a edició, la fira es troba ubicada en un parc que porta el seu nom, el qual està expressament preparat per a poder donar amb òptima qualitat i facilitat, tots els serveis que necessiten tant els expositors com els visitants de la fira
Contacta'ns.
ASSOCIACIÓ FIRA GASTRONÒMICA DE L'ALCÚDIA
Fax 96 299 66 59.
Telèfon 639 28 67 92 (Lluís Ribera).
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | 0.782281 | curate | {"ca": 0.9415584415584416, "en": 0.02040816326530612, "es": 0.018436920222634507, "sv": 0.00011595547309833024, "fr": 0.0017393320964749536, "de": 0.00023191094619666049, "tl": 0.0016233766233766235, "pt": 0.002551020408163265, "hu": 0.0035946196660482377, "ja": 0.006609461966604824, "eb": 0.0005797773654916512, "io": 0.0005797773654916512, "ms": 0.001971243042671614} | http://www.firagastronomica.org/ |
naciodigital_ca_20220331_0_668089 | El Lleida Esportiu ha impugnat el nom i la marca del nou club de la ciutat, El Club Esportiu Atlètic Lleida, una fusió de l'Atlètic Segre i l'EFAC Almacelles.
Des del Camp d'Esports s'assegura que la nova entitat pot "generar confusió" atès que és un equip de futbol, comparteix part del nom i també els colors i del Lleida Esportiu.
En aquest sentit, també s'apunta que el disseny de l'escut és similar, la qual cosa ha portat els responsables del club que presideix Albert Esteve a presentar una impugnació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/34732/lleida-esportiu-impugna-nom-marca-atletic-lleida-perque-genera-confusio |
mc4_ca_20230418_2_521886 | Olis - colorsbloc.com
Olis Argània 18 juliol 2014 | Author Conxita Parra El valuós oli del Marroc
Posted in Bellesa natural, Olis | Tags: after-sun, anti-aging, antisèptic, arbre de la vida, artesanal, desertització, ecològic, estrès, hidratant, Imma Montiel, Marroc, oli d'Argània | No Comments » Oli d’ametlles dolces 3 febrer 2011 | Author Conxita Parra Un autèntic amic de la bellesa
Posted in Bellesa natural, Olis | Tags: àcid linoleic, acné, afeitat, antienvelliment, bany, bellesa, cabell, caiguda cabell, Califòrnia, caspa, ceramida, cosmètica bio, cutis, desert, desmaquillar, hidratació, humectant, Jojoba, massatge, Mèxic, oli essencial, pell, perfum, radicals lliures, Sonora, vitamina E, xampú | 2 Comments » Oli de rosa mosqueta 27 setembre 2010 | Author Conxita Parra Un tresor per a la bellesa i la salut
L’oli verge de rosa mosqueta és un poderós regenerador de la pell amb grans propietats cicatritzants, hidratants i rejovenidores.
Posted in Bellesa natural, Olis | 1 Comment » PATROCINADOR | 0.776727 | curate | {"it": 0.020895522388059702, "ca": 0.9213930348258706, "en": 0.05771144278606965} | http://www.colorsbloc.com/category/bellesa-natural/olis/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_506591 | Tindrieu o heu tingut sexe amb una altra persona mentre tenieu "parella formal"? (queden exclosos els casos de "parelles obertes")
Fins ara no he enganyat. | 0.568257 | curate | {"ca": 0.8431372549019608, "en": 0.1568627450980392} | |
macocu_ca_20230731_9_102722 | 30 veus faran vibrar L’Auditori de Cornellà amb Troia, una veritable odissea!
Un espectacle polifonicoteatral interpretat per diferents intèrprets del Cor de Teatre que et faran viatjar per alguns dels episodis més representatius i emocionants de les obres de La Ilíada i L’Odissea. | 0.720767 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_230289 | Senyoria d'Oudenaarde
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Oudenaarde fou una senyoria feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al sud del ducat de Brabant amb la ciutat d'Oudenaarde com a capital. El primer senyor conegut fou Arnold I, possible fill d'Engelbert II de Peteghem. Apareix documentat entre 1034 i 1065. Després apareix Arnold II, mort vers 1104 o 1105. El tercer senyor conegut fou Hug, documentat en una carta del 1056. Segueix després Giselbert, mort abans del 1112 i casat amb una Riquilda, pare d'Arnold III, que va signar encara una carta el 1156. Després, durant gairebé cent anys, només s'esmenta el 1193 una Riquilda, casada amb Walter de Sotenghiem o Sotteghem, que molt probablement no eren senyors. El 1142 apareix un Arnold IV, suposat fill d'un Giselbert que no pot ser el Giselbert anomenat el 1112. Un germà seu, Eberard Radulf, fou senyor de Maarke i tronc dels senyors de Maarke. Arnold IV es va casar amb Alix de Rosoy i foren els pares de Joan de Oudenaarde, mort vers 1293 o 1294, casat amb Adela de Soissoms, filla de Joan, comte de Soissons, i en segones noces amb Matilde de Crecques, filla d'Anseau de Crecques. Del segon matrimoni va tenir al successor Andold V (+ vers 1310). | 1 | perfect | {"nl": 0.01700404858299595, "ca": 0.982995951417004} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=230290 |
mc4_ca_20230418_0_174546 | Disc de l'harmoniteca personal recomanat el mes de setembre de 2009
Billy Boy Arnold - Eldorado Cadillac (1995)
Tres classes d’harmònica amb en John Lee Williamson (Sonny Boy Williamson I) varen ser suficients perquè en Billy Arnold, un adolescent de 13 anys a l’època, decidís dedicar la seva vida a tocar l’harmònica i a fer blues. La quarta classe ja no es va poder realitzar per la tràgica mort d’en Sonny Boy Williamson I a 1948, però la llavor ja era plantada.
I va començar a florir ben aviat, perquè quan en tenia només 15, a 1951, es va reunir amb un músic de carrer un poc més gran que ell, de nom Elles McDaniel, i tots dos junts tocaven pels carrers de Chicago, com molts d’altres músics de blues de l’època.
Però va resultar que el tal Elles McDaniel, va escriure una cançó que va titular “Bo Diddley”, que va tenir tant d’èxit que va substituir el nom propi d’Elles McDaniel, de tal manera que, a partir d’aquell moment, n’Elles es va transformar en en Bo Diddley. Un altra cançó d’en Bo, l’“I’m a man”, va significar que l’harmònica d’en Billy Boy Arnold introduís al tema un dels riffs més coneguts de l’història del blues.
I l’”I’m a man” va ser enregistrat per Bo Diddley a la discogràfica Chess a 1955, la qual cosa va comportar que en Billy Arnold, ara ja apodat Billy Boy Arnold i la seva harmònica fossin coneguts, respectats i valorats dins l’epicentre del món del blues, que era el Chicago dels anys 50.
Desavinences amb en Leonard Chess i el fet de que en Billy Boy Arnold, no acceptava només esser un acompanyat d’en Bo Diddley, varen fer que en Billy abandonés discogràfica i company i es llencés al món de la música del blues en solitari.
I la decisió no va ser desencertada perquè poc temps desprès dos temes d’en Billy, “I wish you would”, i “Ain’t got you” varen obtenir un cert èxit, la qual cosa el va permetre entrar als circuits d’actuacions de la ciutat i oferir concerts amb regularitat durant tota una sèrie d’anys posteriors.
Però com es sabut, a principis del 60, a USA, l’interés pels blues va decaure significativament i, naturalment, també varen decaure les actuacions, de tal manera que en Billy va deixar de poder viure professionalment de la música i va haver de treballar de conductor d’autobús i d’oficial de llibertats condicionals.
Però l’assumpció del blues pels grups britànics dels 60, va renovar l’interés pels músics originals de blues, i com molts d’altres músics americans a finals del 60 i principis dels 70, va començar a fer gires per Europa que el varen permetre retornar al món dels professionals de la música, i més o manco amb pujades i baixades diverses, així fins a l’actualitat (setembre de 2009).
Escoltar en Billy Boy Arnold actualment , és poder escoltar tota una època mítica del blues. En Billy Boy Arnold es avui encara el blues de Chicago, el blues que ell va ajudar a construir amb els Muddy Waters, els Little, Walter, els Bo Diddley, els Sonny Boy i molts d’altres. Ell és fidel al que varen fer ell i els altres, ell du l’essència d’aquell blues que va marcar les línies de futur de la música del nostre temps, i l’exerceix amb totes les seves conseqüències, ell és el clàssic actiu del blues per excel·lència. Ho és al disc de l’any 1995 que presentem aquest més i ho continua sent actualment.
Sense estridències ni focs d’artifici. Un privilegi seré escoltar-lo.
Vídeo: Billy Boy Arnold - I wish you would | 0.870649 | curate | {"ca": 0.9658449658449658, "en": 0.025245025245025244, "es": 0.00891000891000891} | http://www.josepharp.cat/disc_mes_setembre2009.htm |
mc4_ca_20230418_5_457144 | Mèxic reconeix la qualitat de la UOC en l'educació superior universitària
La Direcció General d'Acreditació, Incorporació i Revalidació de la Secretaria d'Educació Pública mexicana (SEP-DGAIR) ha publicat la llista d'institucions de l'Estat espanyol d'educació superior reconegudes. La UOC ha estat inclosa en aquesta llista, que reconeix i acredita setanta-sis de les vuitanta-tres universitats que hi ha actualment a l'Estat.
La incorporació en aquesta llista aporta prestigi i confiança als estudiants mexicans que vulguin cursar estudis a la UOC. "Aquest és un pas més per a posicionar el nostre model com a referent global, aconseguir el reconeixement dels nostres estudis a l'Amèrica Llatina i ampliar-ne la cobertura", ha destacat Gemma Xarles, directora de l'Àrea de Globalització i Cooperació.
"Continuarem treballant en el procés de reconeixement dels títols dels nostres estudiants a Mèxic per tal que l'homologació sigui immediata", afirma Soreya Reyes, directora de la seu a Mèxic, que ha explicat que és la prioritat actual de la delegació ja que "Mèxic és un referent en l'educació superior a Amèrica Llatina i aquest reconeixement ens aplanarà el camí per acostar-nos a altres països on el nostre model educatiu pot contribuir a ampliar l'accés i la cobertura dels estudis superiors universitaris".
Actualment, els graduats mexicans de la UOC compten amb el suport de la delegació per al tràmit d'homologació dels títols oficials al seu país. Amb l'objectiu de facilitar el tràmit, "la universitat ha obert un canal de comunicació directa amb la DGAIR per tal de disminuir el temps de resposta, proporcionar la informació necessària per establir precedents sobre les titulacions de la UOC i obtenir el màxim d'homologacions possibles", explica Reyes.
L'acreditació del model virtual a Mèxic
El passat mes de desembre Juan Carlos del Castillo, director tècnic del Consell per a l'Acreditació de l'Educació Superior de Mèxic (COPAES) va visitar la UOC amb l'objectiu de conèixer el nostre model d'aprenentatge, en un moment en què el seu país està començant amb el procés d'acreditació de l'educació en línia.
Al llarg de tres dies va reunir-se amb personal de la universitat i de l'AQU per conèixer de primera mà l'experiència en el reconeixement i acreditació de la UOC i compartir experiències i bones pràctiques. Del Castillo va valorar molt favorablement l'intercanvi: "Ha estat una experiència molt gratificant conèixer una universitat tan consolidada en l'àmbit de l'educació online. [...] Ens dona una idea de com s'han de fer les coses". | 0.906177 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2018/018-mexic-uoc.html |
mc4_ca_20230418_11_165055 | COOPERATIVA OLVAN: 2016
votacions pruductes
El dia 30 de Novembre vam fer les votacions dels productes de la cooperativa. Entre tots vam triar els productes que ens agradaven més.
I aquests són els productes que van sortir mes votats:
flipa llum
Publicat per Cooperativa Olvan a 6:38 Cap comentari:
Ens ha vingut a visitar la Judit, que és la tècnica del consorci del Berguedà.
Ens ha explicat quantes cooperatives participaven aquest any en el projecte i què hem de fer per participar-hi.
Publicat per Cooperativa Olvan a 11:30 Cap comentari:
Estatuts amb CI
Avui ens hem reunit tots els socis/es de la cooperativa Ara Tu per revisar els estatuts de la cooperativa. Hem canviat algun article i els hem aprovat.
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:27 Cap comentari:
Avui ens hem reunit per fer l'acta de constitució de la cooperativa.
Publicat per Cooperativa Olvan a 1:55 Cap comentari:
Hem triat els càrrecs directius de la cooperativa.
Ajudants secretàries
Publicat per Cooperativa Olvan a 4:05 Cap comentari:
Ja tenim logo de la cooperativa.
El primer que hem fet a la nostra cooperativa ha estat triar el logotip perquè ens identifiqui en tots els documents que farem.
Primer hem fet una votació eliminatòria i hem triat uns logos finalistes.
Després hem fet una votació final i ha sortit el primer de la segona foto.
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:28 Cap comentari:
COMENCEM LA FEINA DE COOPERATIVA
El projecte de cooperativa escolar ens agrada molt i hem decidit que ens hi tornavem a afegir.
Vam fer assemblea a principis d'octubre i ja vam triar el nom de la nostra cooperativa. El nom més votat va ser "Ara et toca a tu", però després vam decidir abreviar-lo perquè fos més atractiu i fer millor el logotip. Així doncs, la cooperativa de l'Escola d'Olvan per al curs 16-17 es diu "ARA TU". Us mantindrem informats de com anem avançant.
Publicat per Cooperativa Olvan a 2:14 Cap comentari:
ACTIVITAT FINAL DE LA COOPERATIVA
El dia 30 de maig vam fer la festa dels diners que van quedar després de donar el 15% a una ONG (Els Pallapupes) i el capital inicial.
Aquí estàvem ballant Zumba
Aquí estàvem berenant després del Zumba
Amb aquesta activitat final
hem acabat la cooperativa Jo sóc Art.
Segurament en farem una altra el curs vinent.
Publicat per Cooperativa Olvan a 15:00 Cap comentari:
RETORNEM EL CAPITAL INICIAL
El dia 25 de maig ens van tornar el capital inicial al socis i sòcies i ens van repartir uns obsequis que ens havia donat l'Agència de Desenvolupament del Berguedà: Una llibreta, un boli, una bossa i un yoyo
Aquí les tresoreres estaven repartint-nos els obsequis
El dia 7 de maig vam fer el mercat de la cooperativa, tot i la competència que hi havia, vam vendre molt! !
Publicat per Cooperativa Olvan a 1:29 Cap comentari:
ANEM A RÀDIO BERGA
El dia 4 da maig la Quar va anar a explicar a ràdio Berga què fem a la cooperativa, els productes que tenim, quants socis/es som...
La Quar a ràdio Berga amb les nenes de Montmajor, Vedruna i Xarxa
Publicat per Cooperativa Olvan a 1:19 Cap comentari:
DECOREM LA PARADA
A l'hora de tallers artístics vam estar preparant la decoració de la parada i aquí sota us deixem les fotos del procediment.
així ens va quedar el mural
Publicat per Cooperativa Olvan a 0:56 Cap comentari:
Ja tenim l'anunci a punt! !
anuncijosocart from escola olvan on Vimeo.
Publicat per Cooperativa Olvan a 1:28 Cap comentari:
Preparem la parada! !
El dia 14 d'Abril vam estar fent la decoració de la parada del mercat.
El logo de la cooperativa
Aqui estàvem retallant el logo de la cooperativa Jo soc art
Publicat per Cooperativa Olvan a 0:50 Cap comentari:
Taller Cinta
El dia 13 d'abril va venir la Cinta, la mare d'una alumna, a explicar-nos com es feien els Posa-llapis per posar-los a la venta al mercat el dia 7 de Maig.
Aqui ens estava ensenyant com es fan el Posa-llapis
Publicat per Cooperativa Olvan a 0:41 Cap comentari:
visita BMEspai
El dimecres 6 d'abril ens van venir dos noies a l'escola a explicar-nos que havien format una empresa, i com l'havien format. És un centre de biomecànica que es diu BMEspai. Elles també havien de fer un estudi de mercat, van posar un capital inicial, van haver de fer molta documentació... un mica com nosaltres.
Ens van dir que elles el que feien era ajudar a la gent a millorar en la pràctica de l'esport, per no tenir lesions. Com que el taller era gratis, per agrair la seva visita els hi vam donar un detall: una foto de tots els socis de la cooperativa i alguns productes elaborats per nosaltres com a record.
Aquí ens estaven explicant que fan a la seva empresa
Aquí els hi donàvem els productes
Publicat per Cooperativa Olvan a 0:57 Cap comentari:
La producció del març
Alguns dimecres de març vam fer reunions per veure com anava tota la
producció. Ens vam dividir en dos grups.
Aquí estàvem fent els penja portes
Aquí estàvem fent els flautins de plastic
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:09 Cap comentari:
producció dels productes
Cada dimecres fem cooperativa, i hem començat a fer productes.
aquí estem fent les gomes dels cabells
aquí estavém fent les flautes
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:02 Cap comentari:
El dia 1 de febrer vam anar a visitar l'alcalde per ensenyar-li què estem fent a la nostra cooperativa: explicar-li que faríem un mercat, quins productes estem fabricant, com entrar al nostre blog... Ens va escoltar molt atentament i va dir que ens ajudaria si teniem algun problema.
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:24 Cap comentari:
Videoconferencia amb l'Amara
El dia 27 de gener vam fer la videoconferencia amb l'Amara,i ens va donar consells per la cooperativa.
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:11 Cap comentari:
Assemblea de producció
El dia 13 de gener, vam decidir com ens organitzàvem per fer els productes i a quin grup anàvem cadascú
Publicat per Cooperativa Olvan a 7:01 Cap comentari: | 0.719992 | curate | {"ja": 0.01256763833129691, "ca": 0.9430965264444057, "es": 0.02321522080642346, "en": 0.007854773957060569, "fr": 0.0005236515971373713, "lt": 0.007331122359923198, "it": 0.0033164601152033514, "id": 0.0020946063885494853} | http://cooperativaolvan.blogspot.com/2016/ |
mc4_ca_20230418_11_701699 | Blanca 2018-10-11 20:50:40 UTC #277
Jo tinc intenció d’anar i si és el que crec que és, a per totes amb La Crida
Sofia 2018-10-11 20:59:00 UTC #278
Jo anar-hi no podré. Ja explicaràs. Espero que aquest moviment d'en Puigdemont, sigui per treure's de sobre, la xacra del PDCAT, que sempre fan recelar a tothom.
Elsa 2018-10-11 21:07:45 UTC #279
@Elsa, estàs bé? I la Júlia, i la Mia?
No gaire fina i molt cansada, tot i que tot el dia jec.
Les nenes estan bé,però jo ja fa molts dies que no les veig, perquè no em trobo prou bé per anar a veure-les ni perquè elles vinguin.El meu mal no vol soroll i m'atabalarien.
Em sembla que faré com tu, apuntar-me a la Crida i posar-hi 10€ o potser els 30 que diuen que farà mes xarxa,encara que tampoc s'acaba d'entendre que la campanya a xarxa costi 20€ mes per barba de fundador...
Josep_Lopez 2018-10-11 21:08:37 UTC #280
Si explica com més informació tinguem millor
Sofia 2018-10-11 21:22:03 UTC #281
@Elsa, em sap greu que no et trobis bé. Jo fins avui no he començat a trobar millora, però encara estic una mica galoia, (faig servir aquesta paraula, que la mare utilitzava, per dir que encara no estava prou bé), a veure si el Mestre hi diu alguna cosa. Ànims, jo per venir al sopar hauré de fer jocs de màgia, però ho faré per veure-us a tots/es., espero.
mireia 2018-10-11 21:23:04 UTC #282
Jo també hi aniré. A veure.
mireia 2018-10-11 21:27:50 UTC #283
galoia. Pioca? Les podem considerar sinònimes?
ADA 2018-10-11 21:30:39 UTC #284
Avui en un article, crec que en Bernat de Déu l'anomenava coma a Postpujolisme...
Alba 2018-10-11 21:34:21 UTC #285
Català Modifica
Oriental: central /ɡəˈɫɔj/, balear /ɟəˈɫɔj/, /ɡəˈɫɔj/
Occidental: /ɡaˈɫɔj/
Rimes: -ɔj
Adjectiu Modifica
ga·loi m. (femení galoia, plural masculí galois, plural femení galoies)
(central) Malaltís
Sinònims Modifica
malalt, pioc, empiocat
Antònims Modifica
sa, xiroi
https://ca.wiktionary.org/wiki/galoi
vturiserra 2018-10-11 22:14:22 UTC #286
tampoc s'acaba d'entendre que la campanya a xarxa costi 20€ mes per barba de fundador...
Deu ser perquè preveuen que hi haurà molt poca gent que hi posi més de 10 euros, i si el segon tram el posen de 12 o 15, en comptes de 30, no cobriran despeses.
És una hipòtesi no demostrada científicament.
vturiserra 2018-10-11 22:20:15 UTC #287
GALOI, -OIA adj.
Que malalteja; maldispost de salut (Camprodon, St. Joan les A., Ripoll, Olot, Berga, Pobla de L., Plana de Vic, Cardona, Solsona); cast. indispuesto, macilento. «El noi no s'ha pas llevat, avui; està tot galoi». «Tinc la dona galoia».
Fon. : gəlɔ́ј (or. ).
Sofia 2018-10-11 22:22:49 UTC #288
Jo sóc de Borredà de la comarca del Bergadà. M'agrada recordar aquestes paraules, que gairebé han desaperagut.
cesc 2018-10-12 05:45:32 UTC #289
Montse70438403 2018-10-12 08:34:13 UTC #290
Bon dia ullets i ulletes
Felicitats per les Pilars que vulguin ser felicitades.
Ahir en Jordi Cabré a la tertúlia de birres per la república parlava de la Crida com una bona alternativa.
A veure què diuen el dia 27 a Manresa.
Per ara no s'ha anunciat cap acte commemoratiu de la proclamació, oi?
Montse70438403 2018-10-12 08:36:09 UTC #291
Alguns de vosaltres ja ho sabeu però per si algú s'anima, aquesta tarda posarem llaços grocs al Parlament
Alba 2018-10-12 08:55:08 UTC #292
Exacte @Blanca
A la Crida hi ha d’anar tothom, i sincerament com menys Llast tinguem de polítics apoltronat millor! Que n’estem fins els nassos de tantes mentides!
Us heu fet fundadors?? Com més fundadors no vinculats a la política, millor.
Alba 2018-10-12 08:56:05 UTC #293
Felicitats a totes les Pilars ! !!! ️ ️ ️ ️ ️
Nuriav65 2018-10-12 09:01:13 UTC #294
http://elmon.cat/politica/lanc-denuncia-intent-criminalitzacio-lindependentisme
https://www.viaempresa.cat/economia/botigues-obertes-hispanitat_202857_102.html?utm_source=portada%20mon
http://elmon.cat/politica/govern-danes-total-confianca-justicia-espanyola-pel-cas-dels-jordis
http://elmon.cat/politica/toni-comin-hem-desdramatitzar-perdua-majoria-al-parlament
http://elmon.cat/politica/torra-arribar-calvo-document-que-prova-que-referendum-descocia-acordat
http://elmon.cat/politica/poble-lliure-proposa-congres-nacional-del-poble-catala
http://elmon.cat/politica/lajuntament-vilanova-del-cami-penja-bandera-espanyola-gegant-celebrar-12
https://elmon.cat/opinio/32760/el-dia-de-la-seva-raca
https://elmon.cat/opinio/32757/una-emergencia-nacional
https://elmon.cat/opinio/32751/aplaudeixen-la-cup-i-no-la-voten
https://www.vilaweb.cat/noticies/dues-mentides-escoceses-editorial-vicent-partal/
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-preu-de-lindependentisme-son-2-200-milions-deuros/
https://www.larepublica.cat/avui-espanya-celebra-limperi-que-ja-no-te/
https://www.larepublica.cat/el-psoe-es-burla-de-catalunya-demana-la-llibertat-dels-presos-politics-de-guinea-equatorial/
https://www.larepublica.cat/video-antena3-barreja-els-morts-dels-aiguats-a-mallorca-amb-els-independentistes/
https://www.larepublica.cat/disgust-entre-els-exalumnes-dels-jesuites-de-casp-on-hi-ha-una-filla-de-quim-forn-per-una-festa-a-favor-de-la-repressio-espanyola/
https://www.naciodigital.cat/noticia/164750/tensions/espai/antiga/convergencia/aboquen/escissio
https://www.naciodigital.cat/noticia/164763/si/tenim/societat/aparta/autistes/sempre/estaran/aillats
https://www.naciodigital.cat/opinio/18444/despr/fractura
https://www.elnacional.cat/ca/en-directe/actualitat-12102018_3450_126.html
https://www.elnacional.cat/ca/politica/exlegionaris-homenatge-general-franquista_313545_102.html
https://www.elnacional.cat/ca/politica/partit-democrata-demana-dimissio-borrell_313221_102.html
https://www.elnacional.cat/ca/politica/pp-llacos-banderes-catalunya-espanya_313437_102.html
<center>La normalidad nuestra de cada día</center>
La reprobación del rey; la abolición de la monarquía por caduca y antidemocrática . Bueno, bueno, chico, ponlo en la sección de ecos de s...
<center>Mañana, Palinuro en Lledoners</center>
Bueno, Palinuro haciendo de general Valeriano Weyler en la obra de Marcel Vilarós, el meu avi va anar a Cuba , que, por cierto, es una li...
Nuriav65 2018-10-12 09:01:51 UTC #295
Per molts anys a les Pilars!
Nuriav65 2018-10-12 09:12:48 UTC #296
C2B3808E-9FE1-400C-B194-F4E920B22D75.jpeg1600x1200 144 KB | 0.458082 | curate | {"en": 0.18215977781408266, "ca": 0.5950008168599902, "it": 0.005554647933344225, "kk": 0.0013069759843162881, "es": 0.14932200620813593, "eu": 0.017154059794151282, "gl": 0.0014703479823558242, "de": 0.013396503839241954, "ru": 0.012906387845123346, "eo": 0.0006534879921581441, "ta": 0.0021238359745139684, "fr": 0.017480803790230353, "zh": 0.0014703479823558242} | http://ullsvermells.com/t/setmana-del-8-al-14-d-octubre-busquem-candidats-amb-collons-per-dur-nos-a-itaca/1096/282 |
macocu_ca_20230731_9_241620 | "Si Millet ha d'anar a viure a sota el pont, hi anirà”
L'advocat Pau Molins afirma que el jutge va tallar una pregunta sobre la Trias Fargas
En unes declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, Molins ha explicat: “un cop tant els particulars com les administracions han dipositat els diners, aquells diners ja no són ni de l’administració ni dels particulars, són del Palau de la Música. Per tant, no es pot parlar en cap moment de malbaratament”.
Pau Molins també ha explicat que ahir, en la declaració, el jutge Solaz no va voler investigar la derivació política del cas, i ha relatat què va passar quan una acusació va preguntar a Fèlix Millet sobre els convenis entre la Fundació Palau de la Música i la Trias Fargas, de Convergència: “Doncs ell anava a contestar i el jutge el va tallar, crec recordar que a l’acusació, perquè no es cenyia a les directrius que es van marcar en aquella diligència judicial”.
D’altra banda, Pau Molins ha assegurat que la intenció de la defensa de Fèlix Millet és que tots els diners sostrets del Palau de la Música tornin a la institució. “Deixem treballar a la justícia, que té els seus ritmes i té les seves formes de fer, i que no es preocupi la gent perquè el Palau recuperarà els diners, i si ha d’anar a viure el senyor Millet a sota el pont, doncs anirà a sota el pont”, ha declarat.
Durant la conversa que ha mantingut amb Manel Fuentes, Pau Molins ha afegit que Fèlix Millet i Jordi Montull estan en llibertat com també hi estarien altres persones en la mateixa situació, i que qualsevol altre lletrat “amb dos dits de front” hauria actuat igual. A més, el lletrat ha criticat “algun article absolutament demagògic” publicat avui als mitjans de comunicació on s’afirma que “la justícia defensa els rics i que aquests senyors per ser rics i tenir grans advocats,...”. Segons Molins, “això no té res a veure, ni amb la riquesa ni amb els grans advocats, ni petits advocats”.
9 Comentaris
No es necessari que vagi a sota el pont, jo li cedeixo un piset de 100m2 que el tic buit a cambi de que m'alliçoni en les seves arts
#8 Tere, GARRAF, 20/10/2009 - 18:51
Respondre
Aixo es la justicia que tenim i es lo que ens mereixem, PER BURRUS
#7 luis, barcelona, 20/10/2009 - 17:35
Respondre
Este CABALLERO se merece un GRAN HOMENAJE por poner en evidencia como funciona la CATALUÑA ACTUAL
#6 esclar, d, 20/10/2009 - 16:14
Respondre
Un dia, jo em vaig trobar una cartera plena de bitllets de 500, i en el moment que me la vaig ficar a la butxaca, els diners van ser meus, no de l'antic propietari que constava al DNI i altres documents.
A sota el pont? Despres de robar 30 anys diners dels catalans i de fer alta traicio al pais, no es mereix mes que una cel.la 2x2 sense llum ni ventilacio fins el dia que es mori. | 0.737833 | curate | {"ca": 0.8878743608473338, "es": 0.08765522279035792, "en": 0.012783053323593864, "pt": 0.01168736303871439} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_78936 | Us presentem 10 Mini trucs per regalar felicitat als que us importen , els hem trobat a la web justifica tu respuesta de Santiago Moll. Diu així:
1 . Saludar pel nom . No n'hi ha prou amb saludar . Cal saludar les persones pel seu nom . Cal aprendre a personalitzar . Fixa't en la diferència entre un Bon dia i un Bon dia , Ana!
2 . Realitzar un acte de bondat . Un acte de bondat no és un favor . És una acció insignificant que realitzes cap a una persona de manera totalment altruista i desinteressada . Per exemple , recollir un paper del terra que li ha caigut a un company o oferir canvi per a un cafè .
3 . Ser educat . Com més educat siguis , més feliç faràs als que t'envolten . Poca gent relaciona l'ésser educat amb la felicitat i a mi em sembla una cosa essencial . Per exemple, no interrompis mentre una altra persona et parla , cedeix el pas a un company . Són gestos que a poc a poc aprofundeixen en les persones .
4 . Assentir amb el cap . És important que , quan una persona et parli , et centris exclusivament en ella . De notar que és el centre d'atenció, que ens importa el que ens està dient , que ho deixem tot de banda per centrar-nos en aquesta persona . Mira-li als ulls , i no facis res més . Oblida't de mòbils , pantalles d'ordinador , de tot allò que en aquest moment estiguis fent.
5 . Generar seguretat . Molta gent que ens envolta és tremendament insegura . I la inseguretat és una cosa que resta felicitat a les persones . Donar seguretat a aquestes persones no fa més que generar confiança i , per tant , felicitat . Ho hem de confondre mai el donar seguretat amb donar la raó .
6 . Ser positiu . Ser positiu implica una actitud davant la vida i davant les persones. És molt important donar una visió positiva del nostre entorn , sense per això perdre l'objectivitat , la realitat que ens envolta . La vida ha de consistir per a tu en mirar l'ampolla sempre mig plena i projectar aquesta idea cap als altres .
7 . Interessar-te per la gent . Jo sempre distingeixo entre ser un interessat i interessar-te per la gent . Quan t'interesses per la gent treballes l'empatia , li cedeixes el protagonisme a l'altra persona i crees un vincle amb ella . Per interessar-te per la gent és important que facis sempre preguntes obertes i que li permetin a l'altra persona no explicar alguna cosa , sinó explicar alguna cosa com , per exemple, Ana , vols explicar el que va passar ahir ?
8 . Somriure . El somriure és la germana de la felicitat ia més l'únic efecte secundari és que és tremendament contagiós . La gent sempre s'envolta de les persones que somriuen perquè els transmeten felicitat , passió i entusiasme per la teva vida .
9 . Ser agraït . De vegades cal projectar la felicitat cap a nosaltres mateixos per llançar després cap a les persones . Has de ser agraït i anar més enllà d'un simple gràcies . Quan agraeixis alguna cosa, també has personalitzar i verbalitzar . Per exemple , T'estic molt agraït , Anna, per haver-me convidat a la festa que celebraràs aquest dissabte . M'ha fet moltíssima il · lusió.
10 . Celebrar els èxits de la gent . Cal alegrar pels èxits dels altres . Hem cedir un espai perquè els altres siguin capaços de celebrar els seus èxits i que , quan els aconsegueixin , sàpiguen que estem del seu costat i que ens alegrem de cor per això. En aquest últim truc la felicitat ha de ser més recíproca que mai . I no oblidis verbalitzar l'èxit, dir-li de paraula com , per exemple, Et dono la meva més sincera enhorabona , Ana És un orgull tenir-te com a companya .
D'un temps ençà vinc realitzant aquests mini trucs a l'aula amb els meus alumnes i , a poc a poc, els estic projectant a la meva vida . No us podeu imaginar com ha canviat des de llavors la visió amb què m'enfronto a la vida . He buscat la definició de felicitat en el Diccionari de la Reial Acadèmia i no m'ha agradat perquè en la seva primera accepció la relaciona amb la idea d'una possessió . Per això em permetreu que , per finalitzar l'article , us doni la meva pròpia definició del que entenc per felicitat : | 1 | perfect | {"ca": 0.9562154001006542, "fr": 0.006290890790135883, "oc": 0.004277805737292401, "en": 0.003019627579265224, "de": 0.001509813789632612, "it": 0.0067941620533467535, "pt": 0.01887267237040765, "sv": 0.003019627579265224} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_45556 | “Els Colls”, cales i penya-segats” és una excursió ideal per gaudir de l’entorn i del kayak, sigui amb kayaks de travessa (tancats) o en caiacs oberts autobuidables (sit on top) en la que navegarem per la costa entre Vilanova i Sitges.
Els Colls-Miralpeix és la zona de costa més bonica de la comarca del Garraf, i de tot el Penedès i comarques de Barcelona. Fer l’excursió d’aquesta zona en caiac és la millor manera per descobrir els seus racons i les seves cales. Aquesta costa es caracteritza per les caletes i els penya-segats de roca calcaria.
En aquesta zona rocosa de poca alçada la vegetació arriba gairebé a tocar el mar, aquí podrem gaudir dels racons i espais que conformen diversitat de cales, penya-segats i coves,… i on podrem gaudir i veure fauna com els corbs marins i altres animals i aus. També és un de les poques zones verdes que queden a la costa entre Barcelona i Tarragona, un pulmó verd que s’ha conservat bastant verge, malgrat la pressió especulativa, urbanística i d’infraestructures. Els Colls Miralpeix és una zona de bosc bàsicament de pi blanc, margallons (planta família de les palmeres que esta protegida), fonoll marí, romaní, entre altre vegetació, durant la travessia ens trobarem amb diverses cales de còdols i coves. En un dia de mar calmada podrem anar costejant les puntes, les cales i els penya-segats gairebé tocant la roca o passant entre les roques.
L’excursió consisteix en anar seguint les diferents puntes, la Punta de les Coves, Punta Grossa, Punta Llarga,.. i les diferents cales i coves que anirem trobant i descobrint durant l’excursió.
Durant l’excursió realitzarem una parada en una cala o cova on recuperarem forces i podrem practicar snorkel. Per realitzar aquesta excursió no és necessària experiència prèvia. Abans de començar a navegar us ensenyarem les nocions bàsiques per poder palejar i controlar el caiac amb facilitat.
Aquesta excursió es realitza en open-caiac o en caiac de travessia segons experiència i nivell dels participants i grup. | 0.897009 | curate | {"ca": 1.0} | https://cota-zero.cat/els-colls/ |
wikipedia_ca_20230401_0_477384 | Estat de Plateau
L'Estat de Plateau és un dels trenta-sis estats que formen la República Federal de Nigèria. La capital és Jos.
Superfície i límits.
Plateau té una extensió de 30.913 quilòmetres quadrats i limita al nord amb l'estat de Bauchi, a l'est i sud-est amb l'estat de Taraba, al sud amb el de Nasarawa i a l'oest amb l'estat de Kaduna.
Història i formació territorial.
Els britànics van iniciar activitats mineres a la zona el 1902, les quals no s'han aturat mai. Fou part de la província de Bauchi a la regió del Nord de Nigèria, però el 1926 es van segregar d'aquesta província les divisions de Jos i Pankshin per formar la província de Plateau. Les fronteres van canviar diverses vegades en els anys següents en funció dels grups ètnics que els britànics no volien dividir. El 1960 al proclamar-se la independència era una província de la Regió Nord de Nigèria. El 1967 les províncies de Benue i de Plateau van ser unides per formar l'estat de Benue-Plateau, en un moment en què es van formar un total de 12 estats. Benue-Plateau fou un dels estats més gran i quan el 1976 el general Yakubu Gowon va crear nous estats (un total de 19) l'estat de Benue-Plateau es va dividir en dos (Benue i Plateau). L'estat de Plateau el formava l'antiga província de Plateau. El 1996, sota el general Sani Abacha, es va segregar de l'estat un territori a l'oest que va formar l'estat de Nasarawa.
Diversitat cultural i lingüística.
Plateau és considerat un dels estats amb major diversitat cultural i lingüística de Nigèria. Les principals ètnies indígenes de l'estat són: Berom, Afizere, Amo, Anaguta, Aten, Bogghom, Buji, Chip, Fier, Gashish, Goemai, Irigwe, Jarawa, Jukun, Kofyar (amb els Doemak, Kwalla i Mernyang), Montol, Mushere, Mupun, Mwaghavul, Ngas, Piapung, Pyem, Ron-Kulere, Bache, Talet, Tarok i Youm. Es dediquen en majoria a l'agricultura i tenen similars formes de vida i tradicions culturals; altres grups procedeixen de fora de l'estat com els haussa, fulanis/kanuris, igbo, ioruba, ibibio, annang, efik, ijaw i bini (edos).
Cada grup ètnic té la seva pròpia llengua però el idioma comú és l'anglès que és l'oficial de l'estat (el haussa és també d'ús comú sobretot pel comerç). A l'estat es parlen 48 llengües minoritàries entre totes les quals tenen més de 100 mil parlants, destaquen les següents: Angas, Berom, Goemai (de la família de les llengües chadicas occidentals), Kofyar, Mwaghavul, Ron i Tarok. La majoria d'aquests idiomes està emparentada, en diferents graus, amb la llengua haussa.
Conflictes entre musulmans i cristians.
En estar situat a la zona central del país, en el límit entre els territoris de majoria cristiana i el nord musulmà, Plateau ha estat escenari de violents combats entre membres d'ambdues faccions. El 2010, aquests enfrontaments van deixar un saldo d'almenys 500 morts.
Administració.
Aquest estat se subdivideix internament en un total de disset Àrees de Govern Local:
Població.
La població s'eleva a la xifra de 3.178.712 persones (dades del cens de l'any 2006). La densitat poblacional és de cent dinou habitants per quilòmetre quadrat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=477385 |
cawac_ca_20200528_9_184315 | El Montsià és la comarca més beneficiada amb una subvenció de més de 4 milions (ACN) El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) efectua els pagaments de les línies d’ajut agroambiental corresponents a la convocatòria 2012. A partir de divendres passat es van comença a ingressar el pagament de 7,8 milions d’euros corresponents [...]
El premi reconeix el conjunt d ‘accions que porta a terme l’ entitat. La Mancomunitat està preparant també un projecte conjunt amb la Generalitat dirigit al “coupage” d’ olis de les varietats tradicionals i que es presentarà a Santa Bàrbara el proper mes de Maig (J.Roig/T.G. ).-L’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera (AEMO) ha atorgat el 1r [...]
L’entitat complia ahir 7 anys. Santa Bàrbara va poder formar-hi part per mig kilòmetre.
Jaume Antich el fins ara gerent de la Mancomunitat feia des de la nostra emissora un exhaustiu repàs a la seua gestió. (T.G./J.Roig).-Desprès d ‘algunes setmanes d’ haver deixat el càrrec com a gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sènia, l’ ulldeconenc [...]
El litre s ‘esta pagant entre 2’40 i 2’67 euros. Tot i que la campanya ha anat millor que l ‘any passat ,els rendiments no han estat els esperats, condicionats per la climatologia . (J.Roig/T.G. ).-La Cooperativa Agrícola de Godall acabarà la campanya oleícola amb una producció per baix de lo que era previsible en un principi . [...] | 0.781049 | curate | {"ca": 0.9537366548042705, "es": 0.03416370106761566, "en": 0.012099644128113879} | http://laplanaradio.cat/categoria/montsia/agricultura-montsia/page/3/ |
crawling-populars_ca_20200525_51_12995 | 1r. Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior
2n. Informe del president
3r. Cessió de l'edifici Rambla a l'Ajuntament de Barcelona i a Elisava Escola Superior de Disseny
4t. Proposta de creació de l'EBT Reactable Systems S.L.
5è. Tarifes dels serveis científico-tècnics per al 2009
6è. Aprovació del preus de matrícula del Magister en Dret Penal, per al curs 2009-10
7è. Torn obert de paraules | 0 | curate | {"ca": 0.907928388746803, "id": 0.0076726342710997444, "en": 0.061381074168797956, "it": 0.015345268542199489, "pt": 0.0076726342710997444} | : /organitzacio/estructura/organs/organs-collegiats/Consell_social/ordres/com-economica/03-02-2009.html |
macocu_ca_20230731_1_327450 | A presó un veí d’Amposta per cometre set delictes mentre estava sota arrest domiciliari
La titular del jutjat número 2 d’Amposta ha enviat a la presó el veí de la ciutat multireincident detingut dimarts a la nit per la policia local com a presumpte autor de set delictes trencant la condemna d’arrest domiciliari. L’atestat policial el responsabilitzava de l’intent de robatori amb força de la casa on viu la seva exdona i els seus fills, d’amenaçar la seva exsogra i calar foc a una casa del seu cunyat, del robatori en un cotxe i utilitzar-lo per robar a l’interior del magatzem pel mètode d’encastament a més d’un intent de robatori amb força en un altre domicili. L’home, de 41 anys, hauria comès els delictes entre dissabte al vespre i dilluns a la nit, mentre teòricament complia una pena d’arrest domiciliari fins el 23 d’abril. | 0.852002 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_565386 | La Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins de Rei (PARM) ha fet sentir les seves reivindicacions al ple del 20 de juliol de 2017 de Molins de Rei. S’ha aprovat un ajut de 100€ a persones més grans de 75 anys que viuen soles i s’ha posposat el debat del Pla de Joventut per treballar-lo millor. . Reviu el ple amb la retransmissió que n’ha fet en directe Viu Molins de Rei: | 0.75753 | curate | {"ca": 0.9973614775725593, "fr": 0.002638522427440633} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_178770 | Des d’aquest dilluns podeu visitar l’exposició sobre el món de còmic que trobareu en diferents espais del centre: tot un seguit de cartells explicatius al passadís de la biblioteca, en els plafons dedicats a exposicions i una mostra de còmics de tots els temps i temàtiques, cedits per la Biblioteca Sebastià Juan Arbó (donem les gràcies a la seva responsable Joana Serret, que en un temps rècord ens va preparar una selecció del fons existent), i alguns pel Sr. Robert Rallo i per l’il·lustrador i pintor Fèlix Mas, que esperem ens pugui impartir una xerrada en breu.
Aquesta exposició es completarà amb un concurs de còmics, que es convocarà per a l’alumnat del nostre centre en el transcurs del tercer trimestre.
Esperem que gaudiu de tot i us adjuntem algunes imatges.
Exposició sobre el món del còmic
iTecnificació Irene 14 de desembre de 2020 14 de desembre de 2020 Últimes activitats
← Repte Solidari 21 de desembre
Entrega de premis del concurs de postals de nadal →
Bústia de suggeriments
Biblioteca…
Eramus+
Escola Verda
Informació
Direcció: Carrer de França, 19-21
43870 Amposta, Tarragona
977 70 78 49
Bústia de suggeriments
Segueix-nos…
Copyright © 2021 Institut de Tecnificació. All rights reserved. Theme Spacious by ThemeGrill. Powered by: WordPress. | 0.703639 | curate | {"ca": 0.8394863563402889, "es": 0.040930979133226325, "pt": 0.028089887640449437, "en": 0.07223113964686999, "it": 0.019261637239165328} | http://itecnificacio.cat/exposicio-sobre-el-mon-del-comic/ |
mc4_ca_20230418_5_287716 | Albert Castellanos: de desembre 2015
Publicat per Albert Castellanos Maduell a 8:32 1 comentaris
Observo amb certa preocupació com algunes persones conegudes, amb criteri, i de molt bona fe estan plantejant-se votar Podemos a les eleccions que se celebraran aquest diumenge. La meva no és una preocupació partidista: no puc ni vull ocultar el meu compromís i la meva convicció que agafar la papereta d'Esquerra Republicana de Catalunya és l'exercici de major responsabitat que podem fer els catalans aquest diumenge. És la preocupació de qui veu que la voluntat de necessari canvi polític, econòmic i social de moltíssimes catalanes i catalans pot anar a parar altra vegada al forat negre de la impossible reforma de l'Estat Espanyol. Realment val la pena que tanta gent a Catalunya torni a fer per enèssima vegada un acte de fe que s'ha demostrat inútil al llarg de la història política recent?
L'argumentació del meu NO a aquesta última pregunta la resumiré exposant 3 evidències:
1. La lluita social és indissociable de la lluita nacional. L'actual estat del benestar es determina a través de prestacions que en bona mesura són competència i responsabilitat de les CCAA (Sanitat, Educació, etc). Això vol dir que el finançament territorial no és una quimera independentista, sinó que condiciona el finançament capitatiu de totes aquestes prestacions. Pels unionistes desconfiats, simplement us deixaré l'enllaç de la única balança fiscal publicada per l'Instituto de Estudios Fiscales (Ministerio de Econmia y Hacienda) l'any 2008. Us deixo que interpreteu el quadre, no hase falta desir nada más, que deia aquell...
2. Podemos no pot aconseguir un referèndum pel dret a l'autodeterminació. El conjunt d'enquestes demostren que en el millor dels casos Podemos rebrà un 22% dels vots. Ho podem veure, per exemple, a l'anàlisi de les deverses enquestes publicades que presenta el politòleg Kiko Llaneras. És realista pensar que Podemos aconseguirà condicionar el PP, més que probable guanyador de les eleccions, a acceptar un referèndum vinculant d'autoderterminació a Catalunya?
En el fons s'ens planteja el dilema de sempre: Podemos defensa un model d'estat que potser la majoria de catalans voldria però que la majoria d'espanyols rebuja. I és que...
3. La majoria dels espanyols no vol un altre model d'estat. Si fem un cop d'ull a les dades més recents CIS des de qualsevol de les perspectives ens n'adonem que som els catalans i pocs més els qui encara defensem un model d'estat més descentralitzat o de tipus federal. Ho il·lustren de manera molt gràfica les infografies de Sergi Castanyé en aquest tuit.
Publicat per Albert Castellanos Maduell a 19:07 0 comentaris
Cap a nous models d'empresa?
Aquest dijous vaig tenir l'ocasió de poder participar al seminari organitzat per la Fundació Josep Irla "L'empresa participada. L'accés dels treballadors a la direcció i a la gestió empresarial". Un tema cabdal en la mesura que és un dels punts que haurien d'estar més amunt en l'agenda econòmica a l'hora de construir un nou país. Per una banda, perquè la corresponsabilització en la presa de decisions a l'empresa, la democràcia econòmica, és una condició necessària per construir una democràcia de qualitat. Per l'altra, perquè és un factor de competitivitat clau per a qualsevol país que aposti per invertir en els seus recursos humans, en les persones, com a factor diferencial. I així és com, tal i com assenyalava la Montserrat Palet, ho han entès els països que situen al mateix nivell la innovació i a la internacionalització, la participació dels treballadors a l'empresa. I és precisament per la rellevància que té aquest tema i per l'interès d'algunes reflexions que s'hi van fer, que m'ha vingut de gust fer-ne una crònica breu.
Una vegada la Montserrat Palet exposà el contingut de l'estudi que es pensa dur a terme sobre el tema, presentà dues experiències divereses de participació dels treballadors: Germans Boada i Suara Cooperativa. Dues empreses d'una dimensió considerable - tant per facturació com per nombre de treballadors -, de naturalesa molt diferent però amb un model de participació igualment interessant. Germans Boada és una empresa familiar vinculada al sector de la construcció que va plantejar la implicació dels seus treballadors com una estratègia de millora de l'eficiència en la seva presa de decisions després de la forta crisi que experimentà el sector a partir del 2008. El no repartiment de la propietat obligà als directius a plantejar altres fórmules de participació per implicar als treballadors. Com a principal instrument d'estímul a la participació, la direcció plantejà que una part de la retribució dels treballadors sigués proporcional als beneficis de l'empresa. Un mecansime que Jaume Caballé, director comercial, remarcà que era volgudament asimètric - només es distribueixen els beneficis però no les pèrdues - i que es va poder generalitzar al conjunt de treballadors un cop es demostraren els seus bons resultats. Suara Cooperativa, en canvi, és una cooperativa de serveis a les persones amb prop de 900 socis copropietaris, més d'un terç de la totalitat dels seus treballadors. És important destacar, tal i com va precisar el seu director d'innovació Jordi Picas, que el procés per esdevenir cooperativista és voluntari i va lligat a un procés d'acompanyament i formació per a poder participar activament de les decisions: com interpretar un balanç, el procés d'elaboració d'un pla d'actuacions... Així mateix, també s'assenyalà que l'assemblearisme cooperatiu és efectiu en la mesura que compta amb assemblees preparatòries prèvies de format més petit format que les plenàries: la participació no s'improvitza i necessita un treball previ! Malgrat ser models empresarials molt diferents, el diagnosi que en feien de la participació dels treballadors tenia algunes similituds importants: la participació és clarament rendible pels interessos de l'empresa i a la vegada és més autoexigent. Quan implementes sistemes de participació els has d'alimentar i perfeccionar de forma continuada per a que no generin frustració.
La segona taula, moderada per en Josep Ginesta, aportà la visió dels agents socials sobre la qüestió. Juan Manuel Tapia, responsable d'estudis i de l'observatori de negociació col·lectiva de CCOO de Catalunya, contextualitzà la participació dels treballadors en perspectiva històrica i política. Fou especialment rellevant recordar com aquest moviment té prop d'un segle d'història i pren més força quan hi ha la necessitat de donar resposta a demandes populars de major participació o reivindicacions dels treballadors. De fet, tant ell com l'Óscar Riu, secretari d'UGT de Catalunya al Vallès Oriental, altertaren sobre la conveniència d'obrir el debat de la participació i la co-responsabilitat no únicament en èpoques de dificultats sinó també de bonança per a que sigui creïble. Per la seva banda, els representants patronals - Jana Callis per part de PIMEC i Àngel Buxó per part de CECOT - qüestionaren la necessitat de legislar o normativitzar la participació dels treballadors a l'empresa si no va acompanyada d'un canvi cultural a les organitzacions. De fet, hi havia un consens força generalitzat sobre l'actual excés de judicialització de les relacions laborals que portava a resolucions de conflictes que no només no solien ser òptimes sinó que esdevenien fins i tot absurdes. Com a exemple se cità la sentència desestimatòria recent del cas Coca Cola, que comporta la readmissió de 350 treballadors a uns llocs treball ja inexistents. A la taula i a les intervencions posteriors va planar una mateixa idea en comú: la major participació dels treballadors exigeix un canvi cultural de les organitzacions i, a la vegada, un major implicació individual en la vida col·lectiva que actualment no és massa freqüent.
Hi ha un consens generalitzat que la major participació dels treballadors a l'empresa, en les seves diverses accepcions, és perfectament possible i desitjable. Però també és un canvi d'inèrcia que pot fer les nostres empreses més fortes a base d'exercitar activament la participació: una pràctica exigent que requereix perserverància i inversió continuada. A l'espera de les conclusions de l'estudi que la Fundació Josep Irla desenvoluparà al llarg del 2016, és raonable pensar que aquest canvi d'inèrcia no podem esperar que sigui espontani sinó que requerirà una acció política decidida que utilitzi hàbilment els diversos instruments que tindrem a l'abast com a país: fiscal, legislatiu,... Un nou motiu per a voler decidir amb il·lusió i plenament el nostre propi futur.
Publicat per Albert Castellanos Maduell a 2:07 0 comentaris | 0.860921 | curate | {"ca": 0.984968538802144, "cs": 0.0006991377301328362, "es": 0.009787928221859706, "hu": 0.001281752505243533, "fr": 0.0032626427406199023} | http://www.albertcastellanos.cat/2015/12/ |
mc4_ca_20230418_12_175596 | vivències: de patos y de ranas
(y especialmente en las campañas electorales)
es una fuente inagotable de anécdotas. Sobre todo basadas en las tonterías que
se sueltan, los razonamientos ridículos, las promesas imposibles, las
falsedades manifiestas y las metidas de pata más memorables. De verdad se
sorprenden de que la gente se aleje cada vez más de la política? Considerando
el nivel intelectual que muestran los principales actores sólo puedes pensar
que son muy limitados o que creen que la población es muy limitada.
lo escribo todo en castellano con la esperanza que me lean varios señores que se dedican a la política
fuera de Cataluña y también los que están aquí, que nadie piense que me olvido de ellos.
“están aquí” porque últimamente están más aquí que allí...
Podría poner hasta el nombre de ellos,
pero creo que no hace falta. Con decir
que uno de ellos después de alegrarme porque le llamaban Papa Noel, y esto es
simpático, ahora resulta que es machista y no sabe disculparse, y mira que lo
tenia bien fácil. Pues no! Su torpeza llega a límites insospechados.
otro que no se como se las apaña, pero como si las Redes Sociales fuesen suyas hace detener a quien escribe alguna cosa (a veces muy mal
dicha) pero a veces no tanto.
[Se investigará a una persona que escribe: “A mi no me gusta
que maten a nadie, pero ahora me voy a tomar una cerveza”. Y mi pregunta queda aquí… Esto es un delito o bien como se quiera interpretar? ]
tenemos a otro señor, que este manda mucho. Creo que es el que manda más. Y
después de repetir una y otra vez durante mucho tiempo que Cataluña no puede,
no puede, no puede… hoy nos dice: …. “Para que Cataluña no se quede ´aislada ni fuera del mundo´ ¡! !
fuera del mundo!! Poca broma, fuera del mundo! !
vale la pena aprovechar para sacarle punta a alguna curiosidad. La que me ha
hecho reír más fue una afirmación del ministro de exteriores, el señor Margallo,
(cito su nombre por si alguien no le conoce) cuando comparó la situación de
Ucrania y la de Cataluña diciendo que:"Le aseguro que si croa (sic) como un pato y nada como un pato, es un pato"
me voy a meter en política, que aquí intento no hacerlo, a veces. Pero no me
resisto a hacerlo en el tema de los patos y el croar (raucar) en catalán.
supuesto, lo que destaca es el hecho de que los animales que croan no son los patos.
Los patos graznan (grallen) en catalán, señor ministro!! . Los
que croan son las ranas, señor Margallo.
En alguns tebeos, els "patos" feien cuac cuac en castellà i els ànecs, mec, mec, en català.Com el Milú castellà que fa guau, guau, i el català bub, bub,No se'm mal interpreti, en parlar d'animals després de les teves reflexions.Fita
19 de maig de 2014 a les 20:09
Creo que tenemos lo que nos merecemos, al fin de cuentas los que les votan son la mayoría ¿ no ?
19 de maig de 2014 a les 20:12
Si, Xavier, en els TBOs feien guau guau, és veritat. I els dibuixos animats el Correcaminos fa Mic Mic, i és mentida, si busques un vídeo d'un Correcaminos de veritat veuràs que ho fa d'un altra manera. Encara ric ara del ànec i la granota. En el fons som com a nens! !Una abraçada
19 de maig de 2014 a les 20:57
y les volveremos a votar, no tengo ninguna duda. Mira: han pasado 48 horas y todo el lio de cada uno ya lo han tapado, y la misma gente los vitorea.La España de siempre!Salut.
El masclista no s'ha disculpat perquè és tant masclista que no sap veure quin problema tenia el comentari. "si és la veritat! "(deu pensar) 19 de maig de 2014 a les 23:31
També he llegit fa pocs dies que un president d'una comunitat autònoma (el de Madrid, vaja) va dir que Camilo José Cela era "el único premio Nobel que tenemos en España". Premi! També es va dir fa temps que una anterior presidenta de la mateixa comunitat autònoma es pensava, quan era ministra de Cultura, que Jose Saramago era una senyora (Sara Mago). Jo no ho he vist personalment, potser és un acudit que, de tant repetit, tothom se'l creu. Però si fos cert, seria de medalla.Es va dir fa uns mesos que un fncionari del Ministeri d'Educació havia demanat a la Universitat de les Illes Balears quant cobrava el "catedràtic senyor Ramon Llull". Tampoc no sé si és veritat, però si ho fos, seria de diploma!Són els polítics que ens mereixem, en efecte. I els que no són polítics: avui he llegit que en un programa de televisió d'aquests en què surten (i cobren) "famosos", els van fer un examen amb preguntes com: quants anys són un "lustro", quin estel indica el nord o quina és la capital dels Estats Units. Doncs bé: els concursants van dir que un lustre era 1 any, 10 anys, 100 anys o 100.000 anys! Que l'estel que marca el nord és el "lucero del alba" (o sigui, Venus). I que la capital dels EUA era Nova York o Miami. I els tres que sabien la resposta correcta van escriure Whasinto, Wachinton i Washintong. Llavors vénen els del PISA i ens estranyem de treure tan males notes! Amb aquestes actuacions promocionem la Marca España... País, que diria Forges.
20 de maig de 2014 a les 0:19
I no cal dir, Josep, que tots sabem com es diuen en castellà els qui "rebuznan"
20 de maig de 2014 a les 2:01
És veritat, Loreto, les persones que són com ell no veuen el seu problema. Però tractat-se d'un polític que estan molt acostumats a dir mentides, no li costava res de dir-ne un altre. I clar, ell es queda amb la seva raó i no dóna peu a cap tipus de comentari. Ha no ser que a sobre de masclista li agradi que li vagin recordant el que és.
20 de maig de 2014 a les 10:00
KRT, alguns del que dius alguns d'ells ja els coneixia, però creia que uns eren de veritat i altres llegendes urbanes " El del premi Nobel també és molt bo perquè va dir:" Nuestro único premio Nobel;como todos ustedes saben..."Es va deixar pel camí a mitja dotzena! !.És fantàstica la ignorància del paio, però per riure el de l'ànec i la granota, de debò
20 de maig de 2014 a les 10:25
Rucs, Miquel, són molt rucs la majoria d'ells. Només has de llegir el que comenta en KRT.
20 de maig de 2014 a les 10:30
La (in) cultura dels nostres politics es evident des de fa massa temps ( recordem la ministre del interior que al preguntar-l’hi per Airbag (la pel•lícula de Juanma Bajo Ulloa) va dir que és que ella només veia cinema espanyol? )La prepotència que tenen va un pas més enllà. Qui no recorda les paraules d’un senyor que ara es presenta a eurodiputat i que varen se tals com : se hará el trasvase por cojones ?I així anar-hi anatQue ara ens treguin del mon? No té mèrit ( o té el mateix mèrit de qui a dit aquestes paraules) ja ens han tret de la galàxia...Una vergonya tot plegat.Un petó, Josep!
20 de maig de 2014 a les 11:24
Si ademas de votos, para ocupar un escaño el el congreso o parlamento autónomo hubiera que opositar, mas de uno y una que se muestran muy ufanos de condición de parlamentarios, ¡¡ sacarian un cero "patatero" ! !.Saludos.
21 de maig de 2014 a les 18:59 | 0.572895 | curate | {"ca": 0.538962962962963, "es": 0.44251851851851853, "en": 0.0017777777777777779, "tr": 0.00014814814814814815, "fr": 0.00044444444444444447, "pt": 0.001925925925925926, "it": 0.0008888888888888889, "st": 0.013333333333333334} | http://vivenciesjosep.blogspot.com/2014/05/de-patos-y-de-ranas.html |
macocu_ca_20230731_0_91553 | Què es el Sistema Arbitral de Consum?
Ràpid: es tramita en un breu termini.
Voluntari: ambdues parts s’adhereixen lliurement al sistema.
Eficaç: es resol sense haver de recórrer a la via judicial ordinària.
Executiu: les resolucions arbitrals són d’obligat compliment per ambdues parts, igual que una sentència judicial.
Imparcial: garantit per la intervenció d’àrbitres independents.
No podran ser objecte d’arbitratge de consum els conflictes relacionats amb intoxicacions, lesions o indicis racionals de delicte, inclosa la responsabilitat per danys i perjudicis que se’n derivi entre particulars o quan la part reclamant no tingui la condició de consumidor final (haver adquirit el bé o contractat el servei en qualitat d’empresari o professional).
Un distintiu de confiança
Si vostè, consumidor o usuari, veu que una empresa exhibeix aquest distintiu en el seu establiment o en la seva publicitat, es troba davant d’un proveïdor que li assegura poder resoldre qualsevol desacord.
Si vostè, empresari, s’adhereix al Sistema Arbitral de Consum, podrà exhibir aquest distintiu oficial que indica als seus clients l’oferiment d’una garantia afegida als serveis que els ofereix habitualment.
Per als consumidors
I per als empresaris
Perquè ofereixen una prova d’absoluta fiabilitat i confiança als seus clients i millora la seva imatge i credibilitat. | 0.803451 | curate | {"ca": 0.970873786407767, "nl": 0.02912621359223301} | |
mc4_ca_20230418_4_248814 | 977 — Ajuntament de Roses
Ple de l'Ajuntament Extraordinària 19/05/2006
Amb data d'avui ha estat fixat l'Ordre del Dia de la Sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament que tindrà lloc a les 12:30 hores del DIVENDRES dia 19 de maig de 2006, a la sala de sessions de l'Ajuntament, amb el següent
1. INFORMAR DE LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT AMB EL BANC DE CRÈDIT LOCAL
2. INFORMAR DE LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT AMB EL BANC DE CRÈDIT LOCAL A L’EMPARA D’UN CONVENI AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA
3. INFORMAR DE LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE TRESORERIA AMB CAIXA DE GIRONA
4. INFORMAR AL PLE DE DIVERSES CONTRACTACIONS URGENTS DE PERSONAL
5. RATIFICAR EL PUNT SEGON DE L’ACORD DE LA JGL DE DATA 03.04.06, DEL CONTRACTE DEL SUBMINISTRAMENT, EN LA MODALITAT D’ARRENDAMENT FINANCER, DE GESPA ARTIFICIAL PEL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL, ESTADI MUNICIPAL DEL MAS OLIVA
6. RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L’ALCALDIA DE DATA 7 D’ABRIL DE 2006, RELATIU A L’APROVACIÓ DEL PROJECTE D’INTERVENCIÓ INTEGRAL EN UNA ÀREA URBANA D’ATENCIÓ ESPECIAL AL MUNICIPI DE ROSES, I A LA PRESENTACIÓ DE LA SOL·LICITUD PER OBTENIR FINANÇAMENT AMB CÀRREC AL FONS DE FOMENT DEL PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, PER A L’EXECUCIÓ DE L’ESMENTAT PROJECTE.
7. APROVACIÓ PROVISIONAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA DE MILLORA URBANA (PMU) DEL SUBSECTOR 1 DEL SECTOR 1 I DEL TEXT REFÓS DE L’AVANÇ DE PMU DEL SECTOR 1 DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 40 DEL PGOU DE ROSES, D’INICIATIVA PRIVADA.
8. DONAR COMPTES AL PLE DEL DECRET D’ALCALDIA DE DATA 7 D’ABRIL DE 2006, PEL QUAL ES RESOLGUÉ DESESTIMAR EL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT CONTRA L’ACORD DE PLE DE 15 DE FEBRER DE 2006, RELATIU A L’EXPEDIENT D’EXPROPIACIÓ FORÇOSA DEL DRET DE REVERSIÓ DE LA FINCA NÚM. 140 DE PUNTA FALCONERA.
9. APROVACIÓ DEL CONVENI DE CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL LABORAL DE L’AJUNTAMENT DE ROSES 2005-2007.
10. APROVACIÓ DEL PACTE DE CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL FUNCIONARI DE L’AJUNTAMENT DE ROSES 2005-2007.
11. ACORD DE CREACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL FONS DEL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ I INCENTIVACIÓ PELS EXERCICIS 2005 A 2007 DEL PERSONAL LABORAL DE L’AJUNTAMENT DE ROSES.
12. ACORD DE CREACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL FONS DEL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ I INCENTIVACIÓ PELS EXERCICIS 2005 A 2007 DEL PERSONAL FUNCIONARI DE L’AJUNTAMENT DE ROSES.
L’Alcalde -President
Roses, 16 de maig de 2006 | 0.764144 | curate | {"ca": 0.8315473639091299, "cs": 0.010715816545220747, "en": 0.02657522503214745, "es": 0.12173167595370767, "da": 0.0008572653236176596, "gl": 0.008572653236176597} | http://www.roses.cat/ajuntament/informacio-administrativa/acords-junta-govern-i-plens/977 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.