id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_1_61172 | NOTÍCIES
Oriol Broggi estrena el ‘Cyrano de Bergerac’, al CDN de Madrid Publicat per Teatralnet 27/11/2012
El proper 30 de novembre s'estrena Cyrano de Begerac , l'èxit d'Edmond Rostand dirigit per Oriol Broggi, que es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya. Ara, viatja al Centro Dramático Nacional (Teatro Valle Inclán), de Madrid on s'estarà fins al 6 de gener. | 0.602665 | curate | {"ca": 0.7327823691460055, "es": 0.26721763085399447} | http://www.teatral.cat/ca/noticies/fitxa_noticies/13561 |
naciodigital_ca_20220331_0_94172 | Segons ens informa la Unitat de Carreteres del Ministeri de Foment a Tarragona, els dies 15 i 16 de novembre de 2010, es portaran a terme millores de ferm a la variant de les Borges del Camp, N-420, del quilòmetre 864 al 865. Els treballs es realitzaran de les 7 del matí a les 7 de la tarda i fins a la 1 del migdia de divendres, si ho permet la situació meteorològica, amb la senyalització corresponent. Afectarà el trànsit amb tall temporal de carrils i pas alternatiu. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/13120/afectacio-transit-n-420-variant-borges-camp |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_258309 | La galeria RocioSantaCruz participa al Barcelona Gallery Weekend que es celebra del 29 de setembre al 2 d'octubre amb aquesta exposició.
Aquests últims Assemblatges intitulats MAGMA (S) / NUCLI (S) i que formen part de l'exposició AMORFA s'han de llegir com un mural seqüència, s'han de mirar com si ho féssim a través d'una lupa...
Fragments augmentats, ampliats, deformats, arrugats...
Ensamblar/ condensar
Fragmentació i agrupació, ordenar Deixalles.
Un dietari objectual: xoc de materials rebutjats, selectes detritus sorgits d'encolar una barreja de Mons; físic, terrenal, seminal, cinètic, centrípet...
És, segurament el darrer intent per fixar, acotar (ja definitivament) un llenguatge personal construït amb materials indultats, i que s'han solidificat, petrificat... tot convertint-se en ARTEFACTES FÒSSILS.
Més informació en aquest enllaç
CARTELLERA IT és un recull informatiu dels espectacles externs en els quals prenen part professors, alumnes o graduats recents de l’Institut del Teatre. Programació a sales independents de l'Institut del Teatre.
Si esteu interessats en difondre algun espectacle envieu la informació a: [email protected] | 1 | perfect | {"ca": 0.9360967184801382, "en": 0.046632124352331605, "es": 0.017271157167530225} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_182726 | el blog del servei d'idiomes
Servei d'idiomes UManresa
Aquest trimestre els alumnes de quart nivell d’anglès estan llegint una col·lecció de relats que toquen diversos temes d’actualitat de la societat anglesa del nou mil·lenni: els hàbits alimentaris, els mitjans de comunicació, la pobresa urbana, la immigració, els hooligans, la vida universitària o les activitats de lleure, tots els quals estan generant debats molt interessants a l’aula!
La lectura s’acompanya a classe d’un treball grupal a classe basat en la comprensió lectora, l’adquisició i consolidació de vocabulari temàtic i l’expressió oral.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.
Uneix altres 22 subscriptors | 0.785396 | curate | {"ca": 0.9958677685950413, "fr": 0.004132231404958678} | : /idiomes/2015/02/17/llegim-en-angles-frozen-pizza-slices-life/ |
macocu_ca_20230731_6_507601 | Vies ferrades a La Massana
Descobreix les millors vies ferrades de tots els nivells a La Massana i gaudeix de la natura. Les podràs fer totes? Trobaràs vies per a tot tipus de nivells entre les moltes que ofereix Andorra. Segur que t'encanten! | 0.532997 | curate | {"en": 0.1087866108786611, "ca": 0.7154811715481172, "fr": 0.08786610878661087, "oc": 0.08786610878661087} | |
mc4_ca_20230418_11_780905 | el meu gos i jo: Falsificant estadístiques
Ja feia uns dies que ens estaven dient que els inversors estrangers havien començat a treure conseqüències de la voluntat independentista d’una bona part de la població catalana, ja que les inversions estrangeres a Catalunya de l’any 2014 havien disminuït un 45 %. La notícia era preocupant, i portava a fer-se moltes preguntes sobre el futur immediat de l’economia catalana.
Però sembla que aquesta dada era falsa. Segons la Conselleria d’Empresa de la Generalitat, les estadístiques del Ministeri d’Economia són falses, ja que no integren una inversió de 1.560 milions d’euros d’una empresa anglesa per comprar una part del negoci de l’empresa Almirall. Si es compta aquesta inversió, les inversions estrangeres a Catalunya de l’any 2014 no solament no haurien disminuït, sinó que haurien augmentat.
Totes les armes són bones per lluitar contra el sector independentista català. Al PP no els va importar enfonsar la credibilitat del Tribunal Constitucional quan van fer el seu recurs sobre el nou Estatut, i ara al seu govern no li importa enfonsar la credibilitat de les estadístiques que publica per fer creure que el moviment independentista perjudica l’economia catalana.
Als gràfics podem veure les estadístiques sobre inversions estrangeres a Catalunya publicades pel Ministeri d’Economia, tant en milions d’euros anuals com en percentatge sobre la inversió estrangera total a Espanya.
Etiquetas: economia, independència, política | 0.82979 | curate | {"ca": 0.9252717391304348, "pt": 0.07472826086956522} | http://ssrabat.blogspot.com/2015/01/falsificant-estadistiques.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_165824 | Estan sotmeses al règim de llicència ambiental municipal les activitats ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, que es relacionen als annexos II i IV de la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats (LPCAA), tant per ser implantades com per a tota modificació substancial que s’hi pretengui realitzar un cop autoritzades. Aquestes activitats se subdivideixen en:
Activitats sotmeses a una llicència ambiental amb declaració d’impacte ambiental. Aquestes activitats són les que en l’epígraf corresponent a l’annex II de la LPCAA es determina específicament la necessitat d’aquest procés (Codis 11.1 i 11.2).
Activitats sotmeses a una llicència ambiental i a un procés de decisió prèvia sobre la necessitat de declaració d’impacte ambiental: aquestes activitats són les que es troben en algun d’aquests supòsits: En l’epígraf corresponent a l’annex II de la LPCAA es determina específicament la necessitat d’aquest procés. (Codi 7.9.sempre que a la instal·lació es donin, d'una manera simultània, les circumstàncies següents:
a) que estigui situada fora de polígons industrials,
b) que estigui situada a menys de 500 m d'una zona residencial,
c) que ocupi una superfície d'almenys 1 hectàrea).
Estan ubicades en espais naturals de protecció especial (PEIN, Xarxa Natura; zones humides conveni Ramsar, altres).
Activitats sotmeses a una llicència ambiental sense necessitat de sotmetre’s a cap procés d’avaluació d’impacte ambiental.
També està subjecta a llicència ambiental la modificació substancial de qualsevol activitat de l’annex II de la LPCAA, amb els mateixos procediments, documentació i requisits que els establerts per al seu atorgament.
Més informació:
Prèviament a la presentació de la llicència ambiental s'haurà d'obtenir el certificat de la compatibilitat urbanística favorable de l'activitat respecte l'emplaçament i les instal·lacions sol·licitades.
També està subjecta a llicència ambiental la modificació substancial de qualsevol activitat de l’annex II de la LPCAA, amb els mateixos procediments, documentació i requisits que els establerts per al seu atorgament.
Requisits a complir:
1.- Haver realitzat el pagament de la corresponent taxa associada a aquest tràmit.
2.- Opcionalment, l’interessat pot adreçar-se a l’Ajuntament per:
Rebre informació sobre els requisits que ha de complir la sol•licitud i obtenir els formularis a complimentar.
Sol·licitar informe urbanístic respecte de la compatibilitat de l’activitat prevista amb el planejament urbanístic.
3.- Informe urbanístic favorable. En els següents supòsits: Quan es volen utilitzar, per a un ús concret, edificacions existents construïdes sense un ús específic.Quan la llicència urbanística o la comunicació prèvia d’obres no emparen expressament les obres o instal·lacions de l’activitat comunicada.
4.- Si l’activitat o instal·lació es troba sotmesa a un procés de consulta prèvia sobre la necessitat de declaració d’impacte ambiental, d’acord amb la LPCAA, l’interessat adreçarà la consulta prèvia a l'OGAU del territori on ha previst d'emplaçar l'activitat.
En cas que la Ponència Ambiental de la Generalitat determini que cal sotmetre l’activitat projectada a avaluació d’impacte ambiental, se seguirà el procediment previst per la llicència ambiental, amb especificitats i la Ponència formularà la declaració d’impacte ambiental.
5.- Quan per a la implantació de l’activitat sigui necessari efectuar obres subjectes a llicència, el peticionari de la llicència ambiental pot sol·licitar la preceptiva llicència d’obres de forma simultània amb aquesta llicència, o bé esperar que li sigui atorgada o denegada la llicència ambiental, i després demanar la d’obres.També està subjecta a llicència ambiental la modificació substancial de qualsevol activitat de l’annex II de la LPCAA, amb els mateixos procediments, documentació i requisits que els establerts per al seu atorgament.
5.- Cal aportar la documentació en format digital i paper.
Qui el pot demanar?
La persona física o jurídica titular d'una activitat o el seu representant legal. En aquest cas s'ha de declarar la representació amb la qual s'actua.
Quan es pot sol·licitar?
Durant tot l'any.
Quan es dóna resposta?
La resolució es dicta i es notifica en un termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. Aquest termini per resoldre queda suspès si es demana una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en la fase de verificació formal i suficiència o en la fase de proposta de resolució provisional.
Un cop dictada la primera resolució provisional, el titular de l'activitat haurà d'acreditar documentalment el compliment de les mesures correctores establertes per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i per l'enginyer municipal, per tal d'obtenir la llicència ambiental de forma definitiva.
Cost
L'establert a l'Ordenança Fiscal núm. 22
Documentació necessària?
Descripció documentació
Sol·licitud de llicència ambiental d'acord amb el model normalitzat.
Projecte bàsic amb estudi ambiental, signat pel personal tècnic competent amb el contingut assenyalat a l'Ordenança d'intervenció municipal ambiental, de seguretat i de salut pública. Si l'interessat no ha sol·licitat informe urbanístic abans de sol·licitar la llicència ambiental, el projecte haurà d'incorporar de manera diferenciada la informació següent:
Plànol d'emplaçament de l'activitat projectada que permeti la identificació de la finca.
Explicació sintètica de l'activitat projectada que detalli la seva naturalesa i característiques principals.
Necessitats d'ús i aprofitament del sòl i del subsòl.
Requeriments respecte la disponibilitat i la suficiència dels serveis públics municipals que exigeixi l'activitat.
En els casos d'activitats que, tot i que no estan incloses en la legislació d'accidents greus projecten tenir alguna de les substàncies químiques o categoria de substàncies tòxiques o molt tòxiques, de conformitat amb els llindars que s'estableixen a la normativa de seguretat industrial, s'ha d'aportar la normativa que determina aquesta legislació.
Estudi geològic de les característiques del sòl en el qual s'emplaça l'activitat projectada, sempre que la normativa específica aplicable defineixi aquesta activitat com a potencialment contaminant del sòl.
Estudi d'impacte ambiental si la Ponència Ambiental de la Generalitat ha determinat que l'activitat ha de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental.
Document acreditatiu de la designació de la persona que assumirà la responsabilitat tècnica de l'execució del projecte i que expedirà la certificació acreditativa de l'adequació de l'activitat i de les instal·lacions a la llicència atorgada.
Amb caràcter voluntari, s'ha d'indicar el sistema i procediment per a la verificació del funcionament dels autocontrols de l'activitat proposats per la persona sol·licitant, amb indicació del tècnic o de la tècnica amb qualificació adequada responsable
Documentació preceptiva en matèria d'incendis d'acord amb la Llei 3/2010, del 18 de febrer, i la normativa sectorial aplicable o Ordre del Conseller competent en la matèria.
En el cas d'activitats ramaderes, pla de gestió de les dejeccions ramaderes, amb les condicions i continguts determinats en la normativa d'aplicació.
Qualsevol altra documentació que sigui exigible per la legislació ambiental aplicable a l'activitat.
En cas d'actuar com a representant legal, declarar la representació amb la qual s'actua.
Declaració, si cal, de les dades contingudes en el projecte que, segons la persona sol·licitant, gaudeixen de confidencialitat d'acord amb la legislació, amb especificació de la Llei en la qual s'empara.
Declaració responsable en matèria de salut alimentària, si és un establiment afectat pel Reial Decret Llei 191/2011 (Aquesta es presentarà quan s'iniciïl'activitat).Mitjançant la presentació de la sol·licitud en el registre d'aquesta Corporació i adjuntant la documentació necessària. | 0.799192 | curate | {"ca": 0.9831943391458176, "es": 0.013520343694718221, "en": 0.0032853171594642407} | https://www.elpapiol.cat/tramits/cataleg-de-tramits-tots/llicencia-ambiental |
naciodigital_ca_20220331_0_644429 | Divendres 4 de setembre
Gombrèn: Festa Major
Ripoll: Inauguració exposició "Detalls del romànic"
Sant Pau de Segúries: Signatura Carta del Paisatge de la Vall de Camprodon
Sant Pau de Segúries: Festa Major
Dissabte 5 de setembre
Gombrèn: Festa Major
Llanars: Concert amb Ismael Colomer i Cesc
Ribes de Freser: actes previs al 47è concurs d'habilitat amb gossos d'atura
Ripoll: excursió en BTT Ripoll-Alpens-Ripoll
Ripoll: Conferència de Joan Puigcercós: “Reptes per Catalunya, una visió pel Ripollès”
Ripoll: Festa del barri de la plaça Tomàs Raguer
Ripoll: Fira de teràpies naturals i energètiques Teràlia
Sant Joan de les Abadesses: presentació del monogràfic de Festa Major
Sant Joan de les Abadesses: inauguració de l'exposició “Cent anys d'estelada”
Sant Joan de les Abadesses: Concert amb Titot i David Rosell
Sant Pau de Segúries: Festa Major
Setcases: trobada d'acordionistes sense solfa
Diumenge 6 de setembre
Camprodon/Molló: Cursa de Muntanya de coll d'Ares
Gombrèn: Festa Major
Gombrèn: inauguració del local social per a la gent gran
Ogassa: Land Ogassa 2009
Ribes de Freser: 47è concurs d'habilitat amb gossos d'atura
Ripoll: Fira de teràpies naturals i energètiques Teràlia
Sant Pau de Segúries: Festa Major
Sovelles: Festa Major
Vilallonga de Ter: Duatló de Muntanya de Vilallonga | 1 | perfect | {"ca": 0.9645390070921985, "en": 0.03546099290780142} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/9138/agenda-cap-setmana |
cawac_ca_20200528_3_149827 | Encara que les vostres teories són molt bones, estan una mica allunyades de la veritat...La que més m'agradat (i que he votat) ha sigut la teoria de que en Dumbledore veuria en el mirall de Gised a en Harry vencent a en Voldemort en un duel a mort...I encara que estic segura de que no veuria això en el mirall, està clar que si ho desitjaba de tot cor...
"¿Jo? Llibres i intel·ligència, però hi ha coses més importants: Valor, amistat... <Hermione>
Sí que ho diu al setè i la veritat és que el que veu és la trama de tota la història, per això no ho pot publicar fins a esperar a l'últim llibre. Els que hagueu llegit el setè i sapigueu què veu suposo que estareu d'acord amb mi que és molt bonic i alhora molt trist.
-Ja veuràs com tot li va molt bé -va mormolar la Ginny. -Segur que sí. Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé.
En Dumeldore es veu a ell de jove amb son pare (no en recordo el nom) viu i mani havent estat a la presó, amb sa mare (Kendra) viva i plena de força, amb son germà (Aberfoth) estudiant i amb sa germana (Ariadna) plena de vida i sense cap mena de problema mental. | 0.843285 | curate | {"ca": 0.9829749103942652, "pt": 0.004480286738351254, "es": 0.012544802867383513} | http://www.harrypottercat.cat/forums/dumbledore-i-el-mirall-de-gised-t2011-15.html?sid=524da04733f872a4ce4eb7689711b254 |
mc4_ca_20230418_2_218736 | 'Joc de Trons', 'Westworld' o 'Foodie Love' han estat rodades a la província
Ja ens anem fent a la idea. Toca quedar-se a casa, sí, i probablement aquest confinament ens deixarà reclosos més hores de les que una persona pot assumir abans no caigui près de la follia i acabi omplint el rebost de paper de vàter superabsorbent. Però, ben mirat, aquest recolliment a la llar també ens obre tot un ventall de portes que, d’altra manera, potser mai obriríem. Llaurar un hort en aquell tros del jardí, iniciar-te en el món del bricolatge o aprendre a fer magdalenes i dir-ne muffins. Les opcions són infinites, però avui no ens volem arriscar i anirem a tret segur parlant de sèries.
Si veieu que de casa el veí surt una fumera densa no patiu, segurament és el resultat de barrejar 55 polzades de 4k amb una subscripció premium de Netflix. I és que, davant la clausura obligada, submergir-nos en el plasma catòdic i gaudir d’aquests contes moderns sempre es presenta com una opció suggerent. En aquest cas, us volem recomanar un grapat de sèries que comparteixen un denominador comú: s’han rodat a les comarques gironines. Són moltes les produccions que, darrerament, han vist en la província gironina un indret ple de possibilitats. Agafeu la manteta, i al play!
Comencem per on toca. 'Joc de Trons' s’ha convertit en la saga més popular de la història de la ficció televisiva. La sèrie, adaptació de la saga literària firmada per George R.R Martin, és un dels icones de la cultura popular més efervescents d’aquest segle. Després de vuit intenses temporades de batalles, conspiracions i fraticidis, 'Joc de Trons' va acomiadar-se el 2019, deixant rere seu un reguitzell de milions de fans enfrontats per la polèmica temporada final.
Pel que fa al nostre territori, 'Joc de Trons' va deixar per a la història (i pel sarró) el rodatge d’un capítol al barri vell de Girona, amb la catedral de Girona com a espai protagonista. Un rodatge que es va fer amb total discreció i sota estricta vigilància, i que segur que els veïns del barri recordaran tota la vida.
Siguis o no siguis un amant del gènere fantàstic, “Joc de Trons” és de visionat imprescindible. Si encara no t’hi has posat, ara tens una bona oportunitat per descobrir tot el que s’amaga “més enllà del mur”. La trobareu a HBO i Movistar+.
Es tracta de la primera sèrie de la set vegades guanyadora dels premis Goya, Isabel Coixet, i que podeu trobar a la plataforma de HBO. Aquest sèrie narra la relació de dos joves (Laia Costa i Guillermo Pfening) que es coneixen a través d’una app de cites per aficionats a la gastronomia i que, després de les desavinences inicials, descobriran que tenen moltes coses en comú.
La sèrie, produïda per Miss Wasabi Films per a HBO, consta de vuit capítols. Entre d’altres localitzacions, la directora barcelonina va escollir l’àrea de servei Porta Catalana per rodar una de les escenes, amb l’AP-7 de fons.
Del gènere romàntic passem al suspens. La sèrie 'Hache', creada i escrita per Verónica Fernández, narra la història d’una criminal vinculada a una organització de tràfic d'heroïna. La sèrie està inspirada en fets reals, ambientada en la Barcelona dels anys seixant, està protagonitzada per l’actriu Adriana Ugarte.
En aquest cas, part del rodatge de “Hache” ha tingut lloc a Palamós, concretament en una finca privada del paratge de Castell, on hi van participar desenes de figurants vinguts de les comarques de Girona. Podeu trobar-la a Netflix.
Durant tres dies del 2019, Besalú es va convertir en una vila italiana del 1941 envaïda pels nazis. Tancs, sidecars dels anys 40, soldats alemanys, esvàstiques… tres dies on el poble garrotxí va transformar-se en un escenari de la tercera temporada de 'Westworld', de HBO.
La sèrie, dirigida per Jonathan Nolan (germà de Cristopher Nolan i guionista d’Interstellar) i produïda per J.J Abrams (Star Wars, Perdidos), planteja una distopia on els humans tenen accés a un parc d’atraccions habitat per bots i on hi tenen llum verda per cometre tota mena tropelies. El que no saben és que la revolució dels bots és a punt de començar. Una interessant proposta, altament adictiva, que trobareu a las plataformes de HBO i Amazon Prime.
Un grup de polícies especialitzats són la punta de llança de la lluita antiterrorista a Espanya. Aquesta és la premia de 'La Unidad', un thriller policíac produït per Movistar+, firmat pel director Dani de la Torre (El Desconocido, La Sombra de la Ley). Una història que balla entre la ficció i el testimoni real de policies que s’han dedicat a combatre el terrorisme jihadista.
'La Unidad' s’ha enregistrat en diferents localitats de l’Empordà, com La Jonquera, Palafrugell i Figueres, i també a França, Nigèria o Tànger. En aquesta ocasió, haurem d’esperar un xic per veure-la ja que la data d’estrena està fixada pel maig.
Desques tanqués les cel·les per sempre més, l’antiga presó de Figueres s’ha convertit en un inesperat escenari fílmic. Després de ser el set del rodatge íntegre de la guardonada 'Lone Wolves' (Sergi Arnau, 2019), ara també ho serà de la nova sèrie de Netflix 'El Inocente', protagonitzada per Mario Casas, Aura Garrido i Alexandra Jiménez.
'El Inocente' narra la història d’en Mateo, un jove que, accidentalment, es converteix en un assassí. Després de nou anys de condemna, ha refet la seva vida, però una trucada insospitada el portarà de nou a reviure el malson. En aquest cas, també tocarà esperar fins a la tardor per poder gaudir-la. | 0.840866 | curate | {"ca": 0.9595847237671487, "it": 0.00389321468298109, "es": 0.03652206154987023} | https://surtdecasa.cat/emporda/arts/6-series-rodades-la-provincia-de-girona-veure-durant-el-confinament |
racoforumsanon_ca_20220809_4_229497 | Com ens afectaran les eleccions basques? Jo, sincerament, tendeixo a ser pessimista, però crec que la victòria enorme de PNB i Bildu, als catalans, no ens anirà del tot bé. Perquè som cagats de mena, em fot por que una victòria dels nacionalistes acabi fent que les tímides demandes de modificar l'Estat acabin sent acceptades fins a l'últim racó de la caverna (el primer a destapar-se ja va ser en Pedro J dient que bascos i catalans havien de rebre tracte asimètric) i que ens acabem conformant amb això. En canvi si fos al revés, primer hi haguessin eleccions a Catalunya i els catalans arregléssim els nostres problemes primer, això no afectaria a la voluntat d'independència dels bascos. Com ho veieu?
El problema es que els bascos tindràn la majoria per fer la independència quan no hi ha projecte d'independència ara mateix. | 0.816193 | curate | {"ca": 0.9842615012106537, "pt": 0.015738498789346248} | |
mc4_ca_20230418_6_347556 | marfanta.com: Els primers 30 minuts al pàrquing de la plaça Ramon Berenguer IV d'Amposta seran gratuïts
Els primers 30 minuts al pàrquing de la plaça Ramon Berenguer IV d'Amposta seran gratuïts
AMPOSTA (Montsià).- EYSA, empresa concessionària de l'aparcament subterrani de la plaça Ramon Berenguer IV, i l'Ajuntament d'Amposta han arribat a un acord segons el qual la primera mitja hora d'estacionament en aquest pàrquing serà gratuïta per a tots els usuaris. Es tracta d'una acció de la qual se'n fa càrrec al 100% l'empresa concessionària i, tal i com explica l'alcalde, Adam Tomàs, s'ha "engegat amb la voluntat de dinamitzar el comerç a la zona del centre, aprofitant aquesta infraestructura de titularitat municipal".
L'Ajuntament i l'empresa EYSA, concessionària també de l'explotació de la zona blava, han començat a treballar en un nou sistema de pagament per a la zona blava. Tal i com avança l'alcalde, es podrà utilitzar una aplicació mòbil per a fer el pagament, cosa que permetrà que "tots els usuaris només paguin pel temps estacionat". / Imatge Ajuntament d'Amposta. | 0.847483 | curate | {"ca": 1.0} | http://lamarfanta.blogspot.com/2015/07/els-primers-30-minuts-al-parquing-de-la.html |
macocu_ca_20230731_5_15484 | La Guingueta d’Ix Bourg-Madame 2021/08/23 Tren Jaune Groc. Anem a l’estació gare del train tren Jaune Groc, prenem imatges del tren que ve de La Tor de Querol | Latour-de-Carol-Enveitg i va a Vilafranca de Conflent Villefranche de Conflent. Entrades anteriors Tren Jaune Groc. +Info 2021: Ter Sncf Occitànie | Ter Sncf Occitanie Train Jaune Groc
Meta | 0.668651 | curate | {"fr": 0.1676300578034682, "ca": 0.8208092485549133, "it": 0.011560693641618497} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_580966 | font (llengua espanyola)
La tercera sembla treta de la Matança de Texas. | 0.525306 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_792006 | A D R I A N A: L’essència d’un pronom
L’essència d’un pronom
Sempre he imaginat el seu rostre. No té nom, tampoc edat; no té etiqueta. És el que sent. És només un pronom, “ella”. Sembla una dona d’un altre temps. Mou les mans de manera pausada i sense mirar-se els dits, però sap que cada moviment té el seu propi significat. Sembla sortida d’un quadre inacabat de Botticelli. És tímida i luxuriosa, delicada com el cristall i forta com la punta d’un diamant: violència suau que demana ser acariciada i que t’avassalla amb el primer moviment de llavis.
Els seus ulls reflectien un sol que s’empassava sinuós. Alhora, una lluna ardent iniciava el seu pas nocturn. Era la millor mostra de dualitat que havia vist durant els últims dies i, igual que les coses més importants, havia passat dins pocs segons. Pels carrers hi regnava una atmosfera densa, carregada d’espectres allargats com rostres de fum. Ella trencava fantasmes aliens amb el seu caminar pausat. Mirava al seu voltant i l’hi feien mal els ulls de veure tanta soledat i les orelles d’escoltar tant silenci. Tot i així, allargava les seves passes per l’asfalt, la seva habitació era massa petita per tot el que somiava. Quan tornava a casa ho feia embolicada entre els plecs de les seves pròpies contradiccions i sentia que l’estupidesa era el motor que l’havia empès aquell dia. Va obrir la finestra, la lluna cada vegada rugia més. Els seus cabells de color cendra sonaven com espigues suaus entre els dits del vent. La brisa s’emportava les primeres restes d’aquell dia. Va abaixar el llum. Començava a buscar allò que importava amb els sentits, sota la seva pell, desprenent-se del que no era necessari, amb cada peça una part d’aquell dia. Les ombres captaven lleugers moviments, la pell es movia a cop de bateria i la seva sang cremava a cop de guitarra. La seva pell era el paper i els seus dits la tinta. Com un índex d’una primera història en blanc, va començar a escriure’s pels cabells, va continuar pels llavis tebis del vi negre, fins arribar al coll. A partir d’aquí els dits adquirien més consistència i les ungles deixaven el camí marcat per si es perdia entre el tacte i no sabia tornar. Se sentia la pell tant suau que no volia tocar-ne cap més. La seva pell era la més segura, però també la més arriscada. La seva pell estava viva i la sang l’hi cremava.
La música continuava sonant, el seu reflex a la paret restava en moviment, la lluna encara era vermella i l’aire l’hi eriçava la pell. Però alguna cosa havia canviat: s’havia desfet de la seva pròpia estupidesa i tornava a ser només un pronom: “ella”. publicat per
Gràcies per les teves paraules al meu blog. I gràcies per omplir de tendressa i farcir de sensibilitat les paraules i les imatges que ens deixes compartir en el teu.Qué sents quan aconsegueixes capturar un instant amb un "clic" o descriure una historia arrelada d´un no rés a un espai i un temps. Ets una artista. I ho saps. Felicitats!
23 d’agost de 2010 a les 10:06 | 0.79745 | curate | {"ca": 0.9306930693069307, "pt": 0.011266643905769888, "fr": 0.02867872994195971, "ro": 0.016387845681119836, "it": 0.004096961420279959, "es": 0.0054626152270399455, "en": 0.003414134516899966} | http://adrianabm.blogspot.com/2010/08/lessencia-dun-pronom.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_601492 | Mentre els mitjans de comunicació expliquen cada dia injustícies de l'altra punta del món, arreu dels Països Catalans es viu la catalanofòbia; no només amb topades amb les autoritats espanyoles sinó també i sobretot amb colonitzadors civils que viuen entre nosaltres i que se senten forts per identificar-se amb la nació dominant. I qui més ho sofreix són els adolescents. A qui no li han dit mai 'catalufo' o 'catalan de mierda'? Sovint fins i tot s'arriba a les agressions físiques, per això és important que els nostres fills aprenguin arts marcials i defensa personal.Els lliristes nostrats miren cap a un altre cantó, diuen que són picabaralles d'adolescents, com si els seus pares no fossin igual encara que en públic ho dissimulin un pèl més... Diuen que el conflicte civil no ens interessa perquè hi sortim perdent, com si la solució pogués ser fer veure que aquí no hi passa res. Diuen que per tv3 han de reflectir la realitat social de Catalunya; doncs bé, aquesta és una realitat ben viva que mai he vist que expliquin a debats, al telenotícies, o que la reflecteixin a les sèries.Al meu fill de 13 anys fa dos setmanes li van dir puto catalán, si va tornar i li van fotre un cop de puny. Eren altres nois de la mateixa edat, nois del poble, que encara que hagin nascut aquí no es deuen considerar catalans. D'això tampoc en parlarà cap serie d’aquí ni de fora— Olga Vilaseca Mariona) July 3, 2020
DDDaniel fernandez de Manresa. L'agressor d'una catalana a ManresaA
perquè tots els feixistes tenen aquesta cara de tarats?
A mi m'agradeix un personatge així i guillo cames ajudeu-me. Quin fàstic de persona. Com a mínim et pot enganxar la sida. És que ni tocar-lo amb guants i un bastó. | 0.874175 | curate | {"ca": 0.948306595365419, "fr": 0.0338680926916221, "es": 0.017825311942959002} | |
mc4_ca_20230418_1_397407 | Sabrià critica l'actuació del president Torra amb la pancarta
Sabrià critica l’actuació del president Torra amb la pancarta
'La desobediència ha de portar victòries, no derrotes', ha assegurat en una entrevista a Ràdio 4
El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, ha qüestionat l’actuació del president de la Generalitat, Quim Torra, amb la pancarta sobre els presos polítics i exiliats que li ha costat una pena d’inhabilitació per desobediència a la JEC. ‘Posar una pancarta durant cinc dies per acabar-la traient, no sé si té sentit. Crec que no hem de fer les coses que no ens apropin a la independència. Hem de desobeir quan ens apropi a guanyar. La desobediència ha de portar victòries, no derrotes. I en algun cas ens ha portat més derrotes que victòries’, ha argumentat en una entrevista a Ràdio 4.
Gemma Nierga entrevista Sergi Sabrià, president del grup ERC al Parlament. https://t.co/yuTKp3qSVC
— radio4_rne (@radio4_rne) February 12, 2020
Pel que fa a la data de les eleccions, Sabrià ha assegurat que ERC ‘no té pressa’ per a uns comicis que ‘el país no els necessita’. A més, ha insistit que ‘seria bo’ que Torra compartís la data de la convocatòria, tot i que considera que les prioritats haurien de ser executar el pressupost i començar el diàleg amb l’estat.
D’altra banda, ha dit que té la sensació que les eleccions es podrien ‘dilatar’ després que la portaveu del govern, Meritxell Budó, negués que Torra es referís a convocar-les immediatament després de l’aprovació del pressupost. Sabrià també ha afegit que li agradaria arribar a les eleccions ‘més cohesionats i units’ i ha preguntat de què li serveixen al país els retrets de JxCat cap a ERC. ‘Potser ens esgarraparan quatre vots però jo prefereixo quedar-me amb els vots dels socialistes desencantats, penso que li sumen més al país’, ha argumentat.
Sobre la taula de diàleg, Sabrià ha demanat a JxCat que no utilitzi la figura del mediador com a ‘excusa’ per no dialogar amb el govern espanyol i ha afegit que alguna vegada li ha semblat que s’utilitzava com a excusa. Tot i això, ha valorat positivament que JxCat i el president de la Generalitat, Quim Torra, s’hagin fet seva la taula de governs i s’ha mostrat convençut que ERC també aconseguirà que el mediador ‘no sigui un impediment’.
Preguntat pel rol que han de tenir presos i exiliats a la taula del diàleg, Sabrià ha respost que han de tenir un ‘paper estratègic’ però no ha concretat amb quin format s’ha de traslladar això a la taula. | 0.846648 | curate | {"ca": 0.9728525121555915, "en": 0.027147487844408427} | https://www.vilaweb.cat/noticies/sabria-critica-pancarta-torra/ |
mc4_ca_20230418_15_498406 | Notaris i registradors a la Catalunya independent - El Matí
Inici Opinions Notaris i registradors a la Catalunya independent
Notaris i registradors a la Catalunya independent
Cada vegada que es debat el “com” consolidarem la independència del nostre país és desconcertant veure com únicament es planteja des de la òptica de la cosa pública. Que si tindrem una hisenda pròpia, els serveis d’espionatge, l’exèrcit; però tanmateix, encara no he escoltat ningú autoritzat que digui en veu alta com s’implantarà l’actual sistema que garanteix els drets de propietat privada de les persones. Per què un País és seriós, quan té al seu darrera un sistema sòlid i segur en matèria de protecció de la titularitat de béns i drets.
D’aquí la importància del Registre de la Propietat, del Mercantil, i del Notariat (aquest últim, com a filtre bàsic). Si bé és cert que habitualment s’ha associat la figura dels Notaris i la dels Registradors com unes persones que parlen castellà, tenen un despatx amb l’aire acondicionat molt alt, i gaudeixen d’una inevitable enveja col·lectiva pels seus honoraris, no podem menysprear que la seva funció és la peça angular del què es coneix com a “seguretat jurídica” entre particulars.
No obstant això, hem de ser conscients que avui en dia, el sistema garantista de la propietat està en mans dels funcionaris del Ministeri de Justícia, i per tant, de l’Estat Espanyol. I alhora, com ens passa amb la Jurisdicció, la majoria de Registradors i Notaris no són catalans. No pretenc deixar una ombra de sospita ni d’alarma, però sí posar en coneixement que qui té l’arxiu, i la seva clau, està en un edifici a 600 km de Barcelona.
I què es pot fer davant d’això? En primer lloc és vital crear una Direcció General del Registre i del Notariat, format per notaris i registradors que lluitin per la independència de Catalunya, amb la finalitat primordial de planificar el traspàs de tots els assentaments registrals catalans, així com programar una estructura idèntica que depengui de la Conselleria de Justícia (el sistema registral espanyol és dels més segurs jurídicament, del món. Per tant ja ens va bé). Amb paraules que ens entenguem: començar a fer fotocòpies i a estrenar un nou fitxer. I en segon lloc, estudiar la manera de assegurar una fornada de juristes amb les degudes aptituds que assegurin que les notaries i els registres continuaran obertes.
El motiu bàsic és que la independència de Catalunya no es durà a terme sense assegurar prèviament que es respectaran certes regles del joc. Cuba i Veneçuela no són exemples a seguir. Per tant, resulta imprescindible garantir la propietat dels immobles i de les empreses mitjançant un sòlid sistema registral, ja que em fa de mal refiar que la monja Teresa Forcades i l’Ada Colau s’hagin parat a pensar la manera de protegir la propietat privada de Catalunya.
Article anteriorOpi i anestèsia
Article següentIntelligenti, pauca | 0.863476 | curate | {"ca": 1.0} | https://elmati.cat/notaris-i-registradors-a-la-catalunya-independent/ |
macocu_ca_20230731_7_332132 | Formulari de cerca
Jordi Cervera Sorolla
Contacte: [email protected]
Com demanar visita: mitjançant el correu electrònic o al telèfon 977732013.
Biografia: Tinc 41 anys, estic casat amb Erika i sóc pare de dos fills, Jordi, de 13 anys, i Noa, de 9 anys.
Sóc agent comercial de professió.
Sempre he estat vinculat al teixit associatiu del municipi. Actualment sóc membre de la Junta de Sant Antoni i del Consell Escolar del Col·legi Joan Baptista Serra d'Alcanar. També sóc vicepresident de l'AFA Sòl de Riu.
He cursat estudis d'FP1 com auxiliar de clínica a l'institut José Vilaplana de Vinaròs i d'informàtica al S2 Catalan Studi Soft SL. | 0.722386 | curate | {"es": 0.02843601895734597, "en": 0.03317535545023697, "ca": 0.9383886255924171} | |
mc4_ca_20230418_18_19979 | Pis en promoció per a venda, c. jose ribera, 3, Carbajosa De La Sagrada - Servihabitat
Promoció de pisos en venda a c. jose rivera, 3
Pis en venda en c. jose ribera, 3, carbajosa de la sagrada, salamanca
Pis en venda en c. jose ribera, 3, salamanca, {4}
carbajosa de la sagrada, salamanca Veure en mapa
REF. 60524630 A estrenar
Aquest immoble correspon a la Promoció d'immobles en venda a c. jose rivera, 3
Habitatge en un complex residencial amb jardins, piscina, pistes de pàdel i zona de jocs infantils situat en zona residencial i en expansió del municipi, a molt poca distància de la capital.
c. jose ribera, 3, carbajosa de la sagrada, salamanca
Municipi: Carbajosa De La Sagrada
Nre. d'habitants: 6.790
Superfície: 13,67 km2
Carbajosa de la Sagrada és un municipi i localitat de la província de Salamanca, a la comunitat autònoma de Castilla y León. S’integra dins la comarca del Camp de Salamanca (Campo Charro) i pertany al partit judicial de Salamanca. El seu terme municipal està format per les localitats de Carbajosa, Carpihuelo, El Montalvo, Pelagarcía i Navahonda, ocupa una superfície total de 13,71 km².
Habitants: 6.790
Nombre de llars: 2.999
Distància fins a la capital de província: 18,3km
Pis en venda a C. Calleja, 1, Carbajosa De La Sagrada, Salamanca
Pis en venda a C. Maestro Cabezon, 17, Salamanca, Salamanca
Pis en venda a C. Andalucia, 2-4, Salamanca, Salamanca
Pis en venda a C. Campanas, 9, Villares De La Reina, Salamanca
Pis en venda a C. Arlanzon, 5, Villamayor, Salamanca
Pis en venda a C. Candido Rodriguez Pinilla, 16, Salamanca, Salamanca | 0.529544 | curate | {"ca": 0.5870967741935483, "es": 0.3858064516129032, "pl": 0.0025806451612903226, "de": 0.0025806451612903226, "fr": 0.011612903225806452, "en": 0.01032258064516129} | https://www.servihabitat.com/ca/venda/habitatge-pis/salamanca-areametropolitanadesalamanca-carbajosadelasagrada/60524630 |
mc4_ca_20230418_13_554680 | immigració | Page 2 | favb.cat
dissabte, 24 febrer, 2018 - 11:00
Llegeix més sobre I celebració de l'Any Nou Xinès a Nou Barris | 0.594781 | curate | {"ca": 1.0} | http://favb.cat/tags/immigraci%C3%B3?page=1 |
mc4_ca_20230418_11_10321 | Deó, Francesc-Josep - Search Results - Traces : Catalan language and literature database
Home > Search Results: Deó, Francesc-Josep
La premsa científica i tècnica en català (1878-1936) / Deó, Francesc-Josep
Igual que amb l'art i amb la literatura, la ciència també rebé un notable impuls en el temps del modernisme a Catalunya. És a partir d'aquí que, segons l'autor de l'estudi, sorgeixien les primeres publicacions científiques i tècniques catalanes. [...]
L'Avenç. Barcelona, núm. 175 (1993, Novembre), p. 20-24
Deó, Francesc-Josep in Amazon
Deó, Francesc-Josep in Google Books
Deó, Francesc-Josep in Google Scholar
Deó, Francesc-Josep in Google Web Deó, Francesc-Josep in INSPIRE
Deó, Francesc-Josep in NEBIS
Deó, Francesc-Josep in Scirus | 0.594922 | curate | {"en": 0.17582417582417584, "ca": 0.771978021978022, "tr": 0.01098901098901099, "it": 0.04120879120879121} | https://traces.uab.cat/search?f=author&p=De%C3%B3%2C%20Francesc-Josep&sc=1&ln=en |
naciodigital_ca_20220331_0_161281 | La Policia Municipal de Sabadell ha enxampat un motorista circulant a 169 quilòmetres per hora a la Gran Via de Sabadell, a l'alçada de l'Artextil. La velocitat en aquest tram de la ciutat està limitat a 50 quilòmetres per hora.
L'home, enxampat pel radar del cos policial, va servir per denunciar-lo com autor d'un presumpte delicte contra la seguretat viària per circular a una velocitat superior a la permesa.
NO posis en perill la teva vida NI la dels altres. #SeguretatViària pic.twitter.com/uw976znq5e — PoliciaSabadell (@PoliciaSabadell) 7 de març de 2019 | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/67793/enxampen-motorista-169-km-gran-via-sabadell |
macocu_ca_20230731_7_422413 | Caminada I-083 (Maresme)
Àrea de lleure de la Font Picant (Argentona) - Font Picant d'Argentona - Font de les Oliveres - Font de la Cua Llarga - Font d'en Baló - Font del Llop - Castell de Burriac - Collet de Burriac – Àrea de lleure de la Font Picant.
Descripció:
L'excursió d'avui presenta una de les diverses ascensions que es poden fer al castell de Burriac, un dels monuments més emblemàtics del Maresme. En aquesta ocasió des de localitat d'Argentona i complementant la ruta amb la visita a algunes de les tantes fonts existents a la població. Començarem i acabarem a la Font Picant, famosa per la naturalesa de la seva aigua mineral gasificada. Inicialment ens dirigirem cap a ponent on coneixerem les fonts de les Oliveres, la de la Cua Llarga i la d'en Baló. Tot seguit farem cap el sud, passarem per la font del Llop i pujarem al Castell de Burriac pel dret. La tornada la farem pel collet de Burriac on ens desviarem a la dreta per uns senders menys freqüentats, deixarem el Turó del Oriols a la dreta, i acabarem altre cop a la Font Picant. Argentona és coneguda com la ciutat de les fonts, i són nombroses les fonts d'aigua mineral que solquen el municipi, moltes d'elles de gran tradició a la comarca. Cal dir que en el terme municipal estan catalogades més de dues-centes fonts, però tristament molt poques tenen cabal d'aigua. Malgrat tot, des de l'esforç desinteressat de nombroses persones i entitats, com el Grup de Fonts d'Argentona, s'estan reconstruint moltes d'elles per tal de preservar aquest meravellós tresor cultural i històric que fa tant característica la vila d'Argentona.
Comencem la passejada a la font Picant. Un cop vista la font seguim pel carrer asfaltat de l'avinguda Nostra Senyora de la Salut, seguim endavant. Uns metres més endavant, en el primer encreuament, a la nostra esquerra hi trobem el Pi d'en Ballot. Pugem per l'avinguda Nostra Senyora de la Salut i, al trobar el primer carrer, el passatge Ferraters, girem a l'esquerra. Continuem per aquest carrer i quan trobem el següent carrer, hem de girar a la dreta, tot pujant per l'avinguda Ferraters, fins al final. Acaba l'avinguda Ferraters, i arribem al carrer d'en Joan Grau i Giol, (sense asfaltar), i girem a la dreta per un caminet que vira cap a l'esquerra i s'introdueix en un torrent frondós. Tot seguint en direcció a muntanya, en uns 130 metres, arribem a una clariana on davant nostre apareix la font de les Oliveres.
Davant de la font hi ha un camí que s'enfila pel mig de l'arbreda, i el seguim fins a trobar un camí que talla i que seguirem tot girant cap a la dreta. Deixem un camí a l'esquerra que s'enfila i seguim endavant. De seguida el camí fa un gir a la dreta i tot seguit ens desviem a l'esquerra per un camí que va vorejant el torrent que es troba a un nivell inferior. Arribem a un punt on s'enfila i seguim el camí cap a l'esquerra. Ens trobem a la nostra dreta amb la font de la Cua Llarga.
Davant de la font el camí segueix pujant, després fa un gir a la dreta. Als pocs metres deixem un corriol a l'esquerra que s'enfila (després l'agafarem) i continuem endavant uns 70 metres fins una placeta on hi ha una taula de pedra al seu centre, al costat d'un micaquer. De la dreta de la placeta surten unes escales que baixen a la font d'en Baló, situada uns metres per sota de la placeta.
Tornem a pujar a la placeta i desfem el últims 70 metres fins el trencall, ara a la dreta. Inicialment el corriol s'enfila força i va seguint unes marques de color groc. Al cap d'uns 250 metres, poc abans d'arribar a una pista ampla, s'acaba el camí que portàvem i també les marques grogues; aquí cal cercar un camí que queda a l'esquerra de la pista i que va en direcció ponent. Uns 75 metres més endavant deixem un camí a la dreta i uns 200 metres després en deixem un altre a l'esquerra. Pocs metres després creuem un camí ample que surt d'una pista encara més ample; des d'aquest punt, entre els dos camins amples, prenem un corriol que en un principi baixa en direcció sud-oest (a la dreta ens queda el Turó de Matacabres) i després s'enfila i es dirigeix cap el sud. Caminem durant uns 1,1 Km i, uns 80 metres abans d'arribar a la font del Llop, deixem un camí a la dreta. La font la trobem amagada a uns 10 metres a mà dreta del camí.
Seguim endavant. Uns 150 metres després deixem un camí a la dreta i al cap d'uns 400 metres més abandonem el camí i prenem un corriol ascendent que surt del costat d'una torrentera. En pocs metres, abans d'arribar a la pista que va de Cabrera de Mar a Argentona, girem a l'esquerra per un camí que en poc menys de 200 metres ens torna a dur a la mateixa pista, ara sí que la creuem. Som en una explanada on hi ha un monument en forma d'una gran pedra allargada . De davant d'aquest monument surt un corriol que s'enfila per les roques i ens condueix a la porta d'entrada del Castell de Burriac.
Un cop visitat el castell baixem per les escales que porten a un camí ample, amb força pendent, que enllaça amb la pista que va de Cabrera de Mar a Argentona i que fem a la dreta. Seguim devallant per la pista durant uns 220 metres fins el Collet de Burriac.
Des d'aquí podriem continuar recte per aquesta pista fins al nucli urbà d'Argentona peró, per tal d'evitar la pista gran i la quantitat de gent que hi circula un diumenge al matí, ens hem estimat més agafar la variant que passa a prop del Turó dels Oriols i travessa Les Encantades. Així donç, ens desviem a la dreta i de seguida prenem un camí a l'esquerra assenyalat com "Turó dels Oriols". L'anem seguint, aviat deixem un camí a la dreta que puja fins el mateix turó, nosaltres continuem. Entrem en el bosc de Les Encantades on el camí queda totalment desdibuixat, peró anem seguint unes fletxes blanques, sempre en baixada. Finalment anem a parar a un carrer asfaltat que seguim a l'esquerra; quan el carrer fa un tomb a la dreta nosaltres continuem recte per un camí de terra. Als pocs metres girem a l'esquerra per un camí que s'endinsa de nou al bosc i uns 70 metres desprès n'agafem un altre a la dreta. Anem seguint aquest camí fins que ens apareix a mà esquerra un torrent bastant fons; aquí baixem pel torrent i anem a parar a un camí que talla i que fem a la dreta; sense deixar-lo ens porta directament a l'àrea de lleure de la Font Picant, on hem començat la caminada. | 0.817005 | curate | {"ca": 0.9974363082839288, "en": 0.0025636917160711424} | |
mc4_ca_20230418_7_163440 | Barcelona acull 14.000 joves cristians que participen a la JMJ - Arquebisbat de Barcelona
Barcelona acull 14.000 joves cristians que participen a la JMJ
Nota informativa Barcelona acull 14.000 joves cristians que participaran a la Jornada Mundial de la Joventut L’Arxidiòcesi de Barcelona acollirà, des d’avui dia 11 d’agost i fins al proper dilluns dia 15 d’agost, 14.000 joves provinents de diversos països i que, a partir del dia 16 d’agost, es dirigiran a Madrid per participar a la [...]
15 juliol, 2011 -
Barcelona acull 14.000 joves cristians que participaran a la Jornada Mundial de la Joventut
L’Arxidiòcesi de Barcelona acollirà, des d’avui dia 11 d’agost i fins al proper dilluns dia 15 d’agost, 14.000 joves provinents de diversos països i que, a partir del dia 16 d’agost, es dirigiran a Madrid per participar a la Jornada Mundial de la Joventut, els actes de la qual presidirà el Sant Pare Benet XVI.
Els joves acollits a Barcelona participaran també, el proper dissabte dia 13 d’agost a les 10h., juntament amb uns 20.000 joves que estan aquests dies a les altres diòcesis de Catalunya, a la missa que se celebrarà, a l’espai Fòrum de Barcelona. Presidirà aquesta eucaristia i pronunciarà l’homilia en diverses llengües el cardenal Lluís Martínez Sistach. El cardenal de Barcelona concelebrarà amb els altres bisbes de les diòcesis catalanes i els cardenals, arquebisbes i bisbes que acompanyen els joves de diversos països.
Més informació al Dossier JMJ.pdf
Barcelona acollirà més d’11.500 joves d’arreu del món que participen en la Jornada Mundial de la Joventut
30.000 joves passaran per Catalunya de l’11 al 15 d’agost, els dies previs a la Jornada Mundial de la Joventut que se celebrarà a Madrid.
De l’11 al 15 d’agost de 2011 la diòcesi de Barcelona acollirà més de 11.500 joves de diferents parts del món que faran parada estada a la capital durant tres dies abans de participar a la Jornada Mundial de la Joventut, que se celebrarà del 16 al 21 d’agost a Madrid, amb la presència del Sant Pare.
A Barcelona s’han organitzat diverses activitats a partir del dia 12 d’agost, el dia en el qual s’ha previst que arribaran uns 11.500 joves que seran distribuïts per cases, escoles i parròquies d’acollida de la ciutat.
Cal recordar que la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) va ser una iniciativa de Joan Pau II després de veure les concentracions de joves de 1984, amb motiu de l’any jubilar a Roma. Val a dir també que les Nacions Unides havien declarat l’any 1985 Any Internacional de la Joventut. La primera JMJ va tenir lloc a Roma el diumenge de Rams de l’any 1986. Des d’aleshores no han deixat de celebrar-se en diferents llocs del món. El lema d’enguany és: “Edificats i arrelats en Crist, ferms en la fe” (Col 2,7).
Al web de la Delegació de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona (www.delejovebcn.com) podeu trobar notícies i informacions del vostre interès així com també en el document adjunt, on trobareu el calendari general: Programa a Barcelona
Barcelona, 31 de juliol de 2011 | 0.818004 | curate | {"ca": 0.9491694352159469, "es": 0.05083056478405316} | https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/barcelona-acull-14-000-joves-cristians-que-participen-a-la-jmj/ |
mc4_ca_20230418_16_399761 | Aquest mes a infantil estan treballant .....
el dia octubre 19, 2014
Els nostres petits estan treballant els colors i els animals a traves del conte en anglès.
Us volem parlar del primer: ELMER, l'elefant de colors
Elmer és un elefant que agrada molt als nens. És diferent de tots els altres elefants, és multicolor, no és de color “elefant”. Però tot i ser el preferit de tots, al comparar-se amb els altres es rebel · larà contra el seu aspecte i decidirà que ha de ser gris com la resta dels elefants.
L'autor d'aquest llibre, l'escriptor britànic David McKee, està a més convençut que les seves històries no són només per als nens sinó també per als adults que les llegeixen: "M'agrada pensar que escric per a l'adult que el nen serà un dia i per al nen que encara està en l'adult ".
És a més un llibre que crida l'atenció per la seva alegre colorit, si us fixeu bé notareu que el disseny d'Elmer està inspirat en les obres del pintor suís Paul Klee.
Si voleu passar el vídeo del conte als nens, el teniu aquí | 0.817874 | curate | {"ca": 0.9462151394422311, "it": 0.053784860557768925} | http://idiomesextraescolar.reus.manyanet.org/2014/10/aquest-mes-infantil-estan-treballant.html |
macocu_ca_20230731_6_294976 | Tampons de tinta SOLI-STK amb coixinets especials
Estoig metàl·lic amb coixinet recanviable d'escuma per a tintes per marcar amb pigments fins, així com tintes amb dissolvents molt volàtils que no es poden usar amb un tampó normal.
Inclou 1 coixí reversible sense entintar de 165x90 mm més...
Inclou 1 coixí reversible sense entintar de 118x67 mm més... | 0.722264 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_246983 | "Això és Espanya o Polònia? "Un col · laborador de Punto Pelota critica l'absència de banderes espanyoles en la desfilada del Barça Gatti, durant el programaHugo Gatti, conegut popularment com 'el boig', ha criticat l'absència de banderes espanyoles en la desfilada de celebració de la Lliga del Barça. El exfutbollista i tertulià de Punto Pelota ha preguntat durant l'últim programa que si "això és Espanya o Polònia? ", Fent referència al fet que només hi havia senyeres a l'autocar que portava als jugadors per Barcelona.Durant el programa d'esports d'Intereconomía, emès a la matinada d'aquest dimarts, un dels periodistes ha explicat anècdotes de la celebració. Ha destacat que Alexis va penjar la bandera de Xile de la copa que encapçalava la comitiva i que uns quants minuts després un empleat del Barça la va substituir per una bandera catalana. "Ens hem adonat que hi ha molt poques senyeres. Els jugadors portaven moltes banderes del FC Barcelona i moltes bufandes", ha afegit l'informador.Arran d'aquest comentari 'el boig' Gatti ha preguntat: "¿i d'Espanya no hi ha cap?". "Em crida l'atenció perquè això és Espanya, no? O no, o és Polònia? ", Ha insistit.Després Siro López li ha deixat anar que el fet de comparar Catalunya amb Polònia "senti malament", mentre un altre dels col · laboradors ha dit que "això és terreny perillós".Gatti ha tornat a parlar per dir que "això és com si a Argentina sortim amb la bandera d'Uruguai", però el presentador, Josep Pedrerol, ha comentat que "no és el mateix". "Catalunya té la seva bandera i pot treure. El Barça és un equip català que ha guanyat en la lliga espanyola, la bandera espanyola es treu quan es guanya un Mundial, encara que el que vulgui la pot portar", ha argumentat abans que 'el boig 'hagi insistit que "hauria d'estar". E/N
Gatti ha tornat a parlar per dir que "això és com si a Argentina sortim amb la bandera d'Uruguai" La comparació no l'ha fet amb una regió argentina, sinó amb una altra nació. Bentornat, estatpropi, i els teus fils d'informació esportiva. | 0.860759 | curate | {"ca": 0.9985141158989599, "de": 0.0014858841010401188} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_181992 | Al voltant del monument més important per la seva antiguitat, el Temple Romà, Guifré el Pilós entorn de l'any 879 aixeca aquest castell el qual a l'esdevenir del segle XI passa a ser residència dels senyors de Montcada.
Les parets de la cel·la del Temple formaven el pati interior del Castell i es van recuperar a partir del 1882 quan es va enderrocar l'antic edifici que havia acollit les funcions de residència del veguer, seu de la Cúria Reial, graner de la ciutat i presó.
Del Castell en queden restes dels sectors nord i ponent.
Situació : A la ciutat de Vic (Osona) - Barcelona
Accés : Visitat el 14/6/2008: Es localitza dins el nucli històric de la ciutat, entre el carrer P. Xifré i la Plaça de la Pietat.
Un recorregut turístic, degudament senyalitzat, ens permetrà conèixer l'interessant i a la vegada extens patrimoni arquitectònic de Vic.
Estat : Poques restes, doncs l'edifici va ser enderrocat l'any 1882 per descobrir un temple romà. No és accessible lliurament. Visitable. | 0.811297 | curate | {"ca": 0.9897959183673469, "es": 0.01020408163265306} | https://www.salillas.net/castellsmedievals/montcada.htm |
macocu_ca_20230731_9_408799 | A l’estiu continua formant-te! Mitjançant la plataforma Goodhabitz, accedeix a vídeos de petita durada, d’entre 1’ i 3’, de reconeguts conferenciants sobre temes de motivació.
És necessari per a tot el personal d’operacions que té tracte directe amb el client a la línia i és recomanable per a tots els que indirectament puguin intervenir en aquest tipus d’incidències.
Les curses de la Dona de Badalona, de Bellaterra, de la Mercè i la de la Llagosta seran les primeres curses, després de les vacances d’estiu, en què el Club Atlètic participarà.
Quins idiomes parles? Cap? Saps que pots estudiar idiomes a l’empresa? Les classes són gratuïtes i tu et marques el ritme d’estudi, només cal que entris al Campus TMB i triïs la llengua que vols aprendre
Aconseguir reduir la taxa de freqüència de lesions per accidents de treball en un 10% al final de vigència del Pla, l'any 2025, respecte a l’any 2021, és un dels objectius principals d’aquest pla de prevenció. | 0.782832 | curate | {"ca": 0.9737670514165793, "en": 0.026232948583420776} | |
macocu_ca_20230731_7_301754 | Agricultura fomenta la utilització racional de l’aigua en aprofitaments hidràulics i regadius per mitjà d’ajudes
Aquestes ajudes, publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) (consultar aquí), estan dirigides a les comunitats de regants i a altres entitats de reg, i dotades amb 400.000 euros per a l’any 2020.
L’objecte d’aquesta línia d’actuació consisteix a incrementar la rendibilitat de les explotacions de regadiu de la Comunitat Valenciana, a través de l’optimització en l’ús i gestió dels recursos hídrics disponibles per al reg i la millora de l’eficiència energètica en els regs a pressió, promovent el mateix temps la diversitat de cultius i l’agricultura ecològica.
Les actuacions objecte de finançament seran totes aquelles que contribuïsquen millorar de l’ús i gestió dels recursos hídrics, mitjançant la implantació del reg localitzat, de l’increment de la capacitat d’embassament, de la reutilització per a reg de les aigües depurades, de la disminució del cost energètic, de l’augment de l’eficiència en la reutilització de l’aigua i millora de la rendibilitat de les explotacions agràries, així com del foment de l’agricultura ecològica. | 0.849396 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_624435 | sentint el món: COM
De nou a la carretera, a descobrir el petit poble pesquer de Com. Una vegada més el transport és poc usual, i menys a l’hora que un vol, així que assentats a peu de carretera, escrivim a un paper el nom de “COM” i esperem que algú ens hi porti. Una anguna (camioneta-furgo) resulta que fa el trajecte de Lospalos a Com, així que enfilats a dalt fem camí direcció a Com.
Un sol carrer mig asfaltat, a banda i banda cases, i entremig d’elles algun guest house que ofereix petites habitacions a preu de 15$ la nit. Ens allotgem al Kati Guest House. Passem el cap de setmana a Com, descobrim una petita cala a pocs metres del poble on gaudim de la seva tranquilitat i de la seva aigua salada, i degustem al Sina Guest House uns deliciosos plats de peix fresc acompanyat d’arròs, truita, vegetals i amanida a un irrissori preu de 2 euros cada un.
Perill?? cocodrils a la costa
Casa tradicional de Timor
Però que morenos que estem eh?? ?
Petita cala de Com
Jordi Ups 24 d’octubre de 2011 a les 7:16
Quina bidorra putes!!! Jajajaja... ai, se m'ha escapat!!! Jejeje... Què voleu que digui quan veig tanta morenor i cares de felicitat??? Punyeteruuuuuuuuus... La casa sobre els 4 pilars molt xula!!! Ojo amb els cocodrilos!!! Mua.
Anònim 24 d’octubre de 2011 a les 10:21
renoi!!! per entra en aquestes sa de ser molt àgil,"la aiai tere segur que no i puja"
aventi cocodrils us i veu banya?? que atravits!! !
aquesta cala es veu molt neta i molt maca...
petons muaaaaaaaaa us estimo!!! !
Anònim 24 d’octubre de 2011 a les 10:30
AQUESTA CASA SEMBLA QUE S'AGUANTI DE MIRACLE,
CÈSAR VIGILES SI VENEN ELS COCODRILS!! !
QUINA SORRA TAN BLANCA,POTS POSAR LA TOVALLOLA
A QUELCOM, NO US FA NOSA NINGÚ....
Javier 26 d’octubre de 2011 a les 10:39
aixo si k son estructures!!!! jejejeje
Anònim 28 d’octubre de 2011 a les 4:26
Aprofiteu nois aquests preus "ganga" que d'aquí quatre dies això es multiplicarà per 10 i les instantànies surtiran burroses...ja,je
David 1 de novembre de 2011 a les 14:31
Quina caleta, i quin arbre!! !No vareu aprofitar per fer-hi una caseta? COM us agrada gaudir d'un bonic paisatge a la platja!! ! | 0.644107 | curate | {"ca": 0.7704130643611912, "pt": 0.03266090297790586, "en": 0.06388088376560999, "es": 0.04707012487992315, "fr": 0.021133525456292025, "id": 0.01633045148895293, "it": 0.024015369836695485, "gl": 0.020653218059558116, "so": 0.0038424591738712775} | http://sentintelmon.blogspot.com/2011/10/com.html |
crawling-populars_ca_20200525_23_86796 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.350 àlbums i 88.431 cançons
Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Senzill. 2019
Senzill. 2019
Senzill. 2019
Senzill. 2019
Senzill. 2018
EP. 2018
Fred Festival:
Bounties
Caipirinhas Rumberus
Caseta
Cesc
Dj Eli Kapowski
Dj Galix
Intana
Maren
Mishima
Oques Grasses
The tyets
Acampada Jove:
31 FAM
Ebri Knight
El Ventilador
Ju
Lildami
Mafalda
Miki Núñez
Oques Grasses
Prozak Soup
Roba Estesa
Smoking Souls
The tyets
Xarxa
Xavi Sarrià i el Cor de la fera
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.5598802395209581, "pt": 0.08982035928143713, "en": 0.1691616766467066, "it": 0.008982035928143712, "es": 0.041916167664670656, "gl": 0.03293413173652695, "id": 0.0074850299401197605, "fr": 0.04940119760479042, "tr": 0.02694610778443114, "ja": 0.0029940119760479044, "eb": 0.010479041916167664} | : /grup/the-tyets/trameru/trameru |
mc4_ca_20230418_12_93058 | Organitzadors: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Coorganitzat amb el Castell de Torre Baró i la Casa de l’Aigua. | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | https://parcs.diba.cat/web/agenda/-/collserola-mapeig-i-control-de-plantes-exotiques |
wikipedia_ca_20230401_0_96935 | Alfred Rodríguez Picó
és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Va ser premiat per Òmnium Cultural pel millor programa de televisió (2007, "28è premi Òmnium Cultural de TV" per "El temps del Picó").
Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el "Servicio Meteorológico Nacional" i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte.
De 1976 a 1982 i de 1987 a 1996 va escriure les prediccions del temps per a "La Vanguardia", i entre els anys 1987 i 1996 va col·laborar amb "El Periódico", "El Correo Catalán", "El Noticiero Universal", "Avui" i "Mundo Diario". A la ràdio, Picó ha treballat a Catalunya Ràdio (1983-2002) i Ràdio Olot. Des de 1984 i fins al 2002 fou informador de meteorologia de TV3. Des de juny de 2003 presenta el programa "El temps del Picó" a Barcelona Televisió fins a desembre de 2012. Ha estat autor de diversos llibres de caràcter divulgatiu. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó, toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica a "El temps del Picó". Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.
Obra.
- "Contes del nen del temps" Barcelona: Baula, 2006.
- Eduard Martorell, Alfred Rodríguez Picó "Meteorologia ESO crèdit variable tipificat, segon cicle" Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. 2 vol.
- "Observant el temps" Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (1994, 1997). (Barcelona: Pòrtic, 2002)
- "Quin temps farà" Barcelona: Proa, 1988 (1995, 1997, 2000, 2004)
- "Al cel cabretes..." Barcelona: Barcanova, 2016 | 1 | perfect | {"es": 0.012814194184327254, "ca": 0.9221291276490883, "it": 0.02858551010349926, "oc": 0.01232134056185313, "pt": 0.024149827501232134} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=96936 |
mc4_ca_20230418_14_255968 | Defensem Horta: Zona 30 - al Sector 14
Comparteixo el criteri sobre el qual us baseu per demanar la zona 30.La qüestió és que l'aplicació que en fa l'Ajuntament de les zones 30 no serveix de res, atés que es limiten a pintar el senyal de límit de velocitat al terra.
Fer zones 30 ha d'implicar canvis en el paviment, mobiliari urbà en forma de jardineres, fitons, etc. de forma que tot el conjunt ens forci una limitació de velocitat, perquè si no qui és el qui respecta el límit d'un senyal pintat al terra? ?
En aquests moments s'està treballant la proposta de zona 30 a Horta. La idea seria poder començar per la zona de l'Eixample d'Horta i a mesura que acabin obres de gran impacte al barri com el col·lector del carrer Fulton poder-ho anar ampliant a la resta del barri, aplicant totes les mesures que poden ajudar a pacificar el trànsit i a afavorir vianants. Anirem infomrant d'aquest tema i en breu es farà una sessió informativa que ja us faré arribar.
20 de maig de 2009 a les 13:54
Buena idea.. una vez se vea el plan urbanístico que vaya a tener la zona (cosa importante porqué declarar zona 30 lo que a lo mejor no es una calle no tiene sentido), así que paciencia... se puede estudiar.
Como ha dicho Pere, se va a implantar en la zona de Horta y puede ser un experimento de cómo han de configurarse zonas del barrio con estructura parecida. ES interesante para estudiarlo y ver su viabilidad.
21 de maig de 2009 a les 1:29
Jordi, Pere i José,
Gràcies pels vostres comentaris de suport, encara que sigui parcial, a la proposta feta per la nostra plataforma.
A veure si no triguen gaires anys per a poder veure realitzat.
Al carrer Borrell desde el c/. Aragó fins Gran Via, tambe es zona 30, suposo que perque hi ha algun col-legi per alla.Si al example possen zona 30 en un carrer de bastant transit, encara mes
s'hauria de posar zona 30 al carrer Llobregós des Maragall fins la Rambla del Carmel. Ja que tenim els 2 col-legits "Sagrada Familia" i "Can Carabassa" i el transit circula a molta velocitat per aquest carrer amb perill per els nens, avis i veins.
En el sector de dintre d' aquets carrers estic d' acord amb en Jordi Corones, no bastaria amb zona 30 s' hauria d' afegir zona peatonal o amb fitons. | 0.771399 | curate | {"es": 0.22605537902859738, "ca": 0.7734906945074898, "fr": 0.00045392646391284613} | http://defensemhorta.blogspot.com/2009/05/zona-30-al-sector-14.html |
naciodigital_ca_20220331_0_109242 | La gent es va mobilitzar, les urnes van arribar i el referèndum es va fer. Tot això sota un clima alegre trencat només per les abruptes càrregues policials. Una gernació de gent, però, va cridar per la llibertat i l'autodeterminació i, aquell 1 d'octubre, més de dos milions de persones van fer-se seus els carrers, tibar els polítics i plantar cara a l'Estat. Ja no hi havia marxa enrere i el referèndum requeria respostes. Va ser, citant l'activista i cantautor valencià Ovidi Montllor, "un dia que durarà anys".
Gairebé un any i mig després de l'1-O, els dirigents independentistes són jutjats al Tribunal Suprem. El procés judicial, marcat per un particular procés d'instrucció, comença aquest 12 de febrer, i preveu allargar-se durant els propers mesos.
Dels fets de l'1 d'octubre, i també dels fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia, en va sorgir una causa judicial que desembocarà en diverses vistes al Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), entre d'altres. I d'aquestes, la de l'alt tribunal espanyol serà la primera en agafar forma. El sumari del judici de l'1-O que es fa al Suprem [NacióDigital ja hi ha tingut accés i aquí podeu anar consultar les informacions que conté] conté més de 50.000 folis i més de 600 hores de gravació. Un fet que dibuixa un judici llarg en forma i volum, que comença el 12 de febrer amb la petició de noves proves i la declaració dels acusats, una de les parts més importants.
Al llarg del judici també hi ha previst un important nombre de testimonis que podran ser interrogats per acusacions, defenses i, si és el cas, pels mateixos magistrats. Entre aquests, el tribunal interrogarà l'expresident espanyol Mariano Rajoy, i els exministres Cristóbal Montoro i Soraya Saenz de Sanntamaría. També consten desenes d'hores de gravacions que requereixen el visionat o ser escoltades en sala, un fet que fa preveure, com a mínim, tres mesos de vistes setmanals. Totes les dades de la causa contra l'independentisme, com les acusacions de cada part, els investigats pel referèndum en cada jutjat o la repercussió internacional, es poden consultar en aquesta informació interactiva.
Un dels elements clau del judici que es realitza al Tribunal Suprem és la interpretació dels fets que van tenir lloc prèviament i durant l'1 d'octubre. El passat 23 de març el jutge instructor de l'alt tribunal, Pablo Llarena, va anunciar finalment el processament per rebel·lió de 13 líders independentistes, dels quals en seran jutjats nou per aquest delicte. No obstant això, els investigats ascendien a 25, si se sumaven els delictes de desobediència. Així mateix, fixava una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que havien de pagar de forma solidària els exmembres del Govern de Puigdemont. D'aquests, 1,6 milions eren considerats per Llarena els diners que s'havien utilitzat per pagar el referèndum i que justificaven, per tant, la malversació. Posteriorment, però, aquesta xifra ha ascendit arran d'informes de la Guàrdia Civil que asseguren que la malversació ha estat d'1,9 milions.
En el seu auto de processament, que és la base sobre la qual es jutjarà els polítics catalans, Llarena recordava que els fets pels quals es porten a judici els acusats es remunten al 19 de desembre del 2012 quan el llavors candidat a la presidència, Artur Mas, va firmar l'Acord per a la Transició Nacional i per Garantir l'Estabilitat del Govern de Catalunya. El Llibre Blanc de la Transició Nacional és, per al jutge instructor, el punt de partida i el full de ruta que precedirà els esdeveniments que justificaran els suposats delictes.
De forma paral·lela, Llarena considerava que el Govern treballava amb altres entitats sobiranistes -concretament l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència- per arribar a la finalitat secessionista. Els fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia i el TSJC, i el referèndum de l'1 d'octubre van materialitzar aquesta voluntat, apuntava. I tot això, amb la col·laboració del cos de Mossos d'Esquadra que, sota la direcció del major Josep Lluís Trapero -investigat per l'Audiència Nacional- van "boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció".
Abans de finalitzar la instrucció, però, Llarena va donar un tomb al judici. Davant dels diversos casos d'exili i les resolucions negatives d'extradició per part dels tribunals europeus, va separar la causa en dues, dividint així el judici a les persones preses o en llibertat però en territori espanyol, i el d'aquelles que havien demanat protecció a Bèlgica, Suïssa o Escòcia. Aquests són els líders independentistes processats. Tots ells, excepte els que són a l'exili, seran jutjats:
- Carles Puigdemont - rebel·lió i malversació (a l'exili)
- Oriol Junqueras - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
- Joaquim Forn - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
Llarena al·lega que van participar en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre i que, malgrat conèixer la "gravetat de la protesta del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia", van tirar endavant el referèndum tot i el risc d'incidents violents i amb l'objectiu de trencar la unitat de l'Estat. En aquest camí van motivar la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic que pogués enfrontar-se amb èxit a la força policial espanyola. De tots ells, el jutge considera que Puigdemont n'és el líder.
- Jordi Sànchez - rebel·lió (a la presó de Lledoners)
- Jordi Cuixart - rebel·lió (a la presó de Lledoners)
Els líders de l'ANC i Òmnium van utilitzar, segons Llarena, aquestes organitzacions per mobilitzar milers de persones i impulsar una massa de força que pogués plantar cara a l'autoritat policial durant el referèndum. Així ho van demostrar agafant el liderat de les concentracions del 20 de setembre, argumenta.
- Marta Rovira - rebel·lió (a l'exili)
Llarena processa Rovira per participar en els mecanismes on es va idear el full de ruta independentista, i per haver impulsat al Parlament una legislació de suport i coordinació per assolir l'autodeterminació. El jutge també li atorga plena responsabilitat en l'organització del referèndum i en el fet d'aconseguir els centres de votació.
- Jordi Turull - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
Processat per impulsar la mobilització aprofitant que era portaveu del Govern i per gestionar i dissenyar la inserció publicitària del referèndum. També se l'acusa de coordinar infraestructures informàtiques per a al votació i gestionar els voluntaris.
- Josep Rull - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
Llarena el processa per participar en múltiples reunions per definir l'estratègia independentista. Després del referèndum, indica el magistrat, va impedir que un vaixell destinat a acollir policies espanyols fes port a Palamós.
- Raül Romeva - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
El jutge assegura que va impulsar estructures d'Estat a l'estranger per afavorir el reconeixement de la República a través del Diplocat. També creu que va contribuir en possibilitat la votació electrònica a través d'Internet als residents estrangers. Va assumir, per l'altra banda, l'atenció als observadors internacionals.
- Antoni Comín - rebel·lió i malversació (a l'exili)
- Dolors Bassa - rebel·lió i malversació (a la presó de Puig de les Basses)
Llarena assevera que van assumir el control dels locals de votació que depenien de les seves conselleries i que van permetre, als seus departaments, assumir el cost de les paperetes, el cens i les citacions als membres de les meses electorals.
- Clara Ponsatí - rebel·lió i malversació (a l'exili)
Se la processa per assumir el control i l'ocupació de tots els centres escolars públics per tal de garantir que s'hi pogués realitzar el referèndum.
- Carme Forcadell - rebel·lió (a la presó del Catllar, al Tarragonès)
El jutge la considera una persona que, des que era presidenta de l'ANC, ja treballava per trencar la unitat de l'Estat. Com a presidenta del Parlament, però, diu que va legitimar l'aprovació de les lleis que justificaven la realització del referèndum i donaven suport a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Tot això, apunta el jutge, contrariant els avisos i requeriments del Tribunal Constitucional. Va ser present a la manifestació del 20 de setembre i, segons Llarena, va motivar la mobilització del dia següent davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- Lluís Maria Corominas - desobediència (en llibertat)
- Lluís Guinó - desobediència (en llibertat)
- Anna Isabel Simó - desobediència (en llibertat)
- Ramona Barrufet - desobediència (en llibertat)
- Joan Josep Nuet - desobediència (en llibertat)
A tots ells, Llarena els processa per desatendre els requeriments del Constitucional perquè impedissin les iniciatives que es volien portar a terme al Parlament.
- Meritxell Borràs - desobediència i malversació (en llibertat)
- Lluís Puig - desobediència i malversació (a l'exili)
- Meritxell Serret - desobediència i malversació (a l'exili)
- Carles Mundó - desobediència i malversació (en llibertat)
- Santi Vila - desobediència i malversació (en llibertat)
Als exconsellers també se'ls processa per desatendre els requeriments del TC, així com per autoritzar les conselleries que dirigien perquè tiressin endavant contractacions vinculades al referèndum.
- Mireia Boya - desobediència (en llibertat)
- Anna Gabriel - desobediència (a l'exili)
A les diputades de la CUP se les acusa també de desatendre les decisions del Constitucional, quan van registrar al Parlament la seva proposició de Llei per a la Transició Nacional i Fundacional de la República, i la Llei del Referèndum d'Autodeterminació.
NacióDigital ha analitzat, a traves de diverses entrevistes a juristes, economistes, politòlegs i historiadors l'impacte inicial del judici que es desenvolupa al Suprem, així com les possibles conseqüències de la sentència. Una d'aquestes veus és la de Javier Pérez Royo, constitucionalista i catedràtic de la Universitat de Sevilla, que nega que el judici de l'1-O sigui just i considera que l'alt tribunal "ja té la decisió presa".
La vista per a qüestions de previ pronunciament -celebrada el passat 18 de desembre i que va ser l'últim tràmit abans del judici- va servir perquè les defenses demanessin el trasllat de la causa al TSJC, al considerar que el Suprem no en tenia la competència. Les defenses van exposar el seu posicionament, mentre que les acusacions i, en particular la Fiscalia, es van oposar rotundament a enviar la causa al tribunal català. No obstant això, dies després l'alt tribunal va anunciar un punt mig: es jutjarien a Madrid els processats per rebel·lió i malversació, mentre que acceptava que els acusats per desobediència fossin jutjats a Catalunya.
D'aquesta manera, el Suprem s'inhibia en part de la causa a favor del TSJC i, per contra, es declarava competent per jutjar els delictes majors de la causa de l'1-O: el de rebel·lió -pel qual estan processats els Jordis, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els presos polítics membres del darrer Govern -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn-, i el de malversació, pels qual estan processats la totalitat de membres del Govern -els ja processats per rebel·lió i, a més, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila-.
A la vegada, acceptava que fos l'alt tribunal català l'encarregat de jutjar -encara sense data- els polítics sobiranistes acusats només de desobediència. Aquests són els exmembres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
L'inici de les investigacions judicials, però, es remunten mesos abans de l'1 d'octubre. Els engranatges del poder judicial espanyol ja feia temps que vigilaven de a prop les possibles infraccions legals del Govern català. Primer ho va fer el jutjat d'instrucció 13 -arran de la querella de Vox contra l'exjutge Santi Vidal-. Al capdavant del 13 hi havia jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, qui va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Però tot seguit, i construint el relat de la rebel·lió, no va tardar en entrar a escena la Fiscalia, que va interposar -de la mà del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza- una querella el 30 d'octubre contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament. Aquesta va ser admesa pel Tribunal Suprem, que posteriorment va absorbir les diligències ja practicades al jutjat d'instrucció 13 i la causa que havia començat a investigar l'Audiència Nacional, amb Carmen Lamela al capdavant, contra Sànchez i Cuixart. La investigació contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig (els dos últims destituïts pel 155), però, va continuar a mans de l'Audiència en una peça separada, tot i que amb múltiples vinculacions. En paral·lel, al TSJC i a diversos jutjats d'instrucció s'han investigat alcaldes, treballadors públics i entitats -com Òmnium i l'ANC-, per presumptes delictes de desobediència o malversació, entre d'altres. I és que la causa de l'1-O es ramifica en diversos procediments judicials instruïts per diferents jutjats de Catalunya. Aquí es poden consultar les altres causes del procés.
La instrucció de la causa general l'ha portat el magistrat Pablo Llarena, que s'integra a la sala segona del Suprem, destinada a jutjar delictes amb aforats. Ell ha estat l'encarregat de practicar diligències i determinar les mesures cautelars, entre les quals la presó provisional. El tribunal que jutjarà els líders independentistes, però, serà un altre, encapçalat per Manuel Marchena.
Al llarg de les sessions del judici de l'1-O s'aniran desgranant els elements que conformen el relat de la rebel·lió. Sobre els fonaments de l'auto de processament que va escriure Llarena, la Fiscalia va fer públic, fa uns mesos, el seu escrit qualificació que, sense dubtes, marcarà una de les línies del judici. Aquest, però, no és definitiu i es pot modificar encara al final del procés.
Què demana la Fiscalia del Tribunal Suprem?
La Fiscalia del Tribunal Suprem s'ha mantingut ferma des del primer moment en les acusacions de rebel·lió, malversació i desobediència. En aquest sentit, va assegurar que els fets conformaven una clara "crònica d'una rebel·lió anunciada" i que hi havia hagut una "insurrecció violenta" que va posar en perill l'ordre constitucional.
Així ho argumenta als escrits d'acusació, tant pel que fa als líders del procés com en referència a la causa paral·lela que s'ha instruït a l'Audiència Nacional respecte del major Josep Lluís Trapero i l'excúpula dels Mossos. En aquesta, el fiscal ja s'ha mullat, considerant "colpista" la cúpula dels Mossos, segons consta en un vídeo al qual ha tingut accés NacióDigital. Pel que fa als primers, la qualificació provisional del ministeri públic s'ha fixat en la rebel·lió amb malversació, amb un màxim de fins a 25 anys per a Oriol Junqueras, un dels líders de la trama. La Fiscalia aplica en aquest cas l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat.
Per sota de Junqueras se situen Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació, també per rebel·lió com a "promotors o caps principals" del delicte; Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa, que s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió amb malversació, i Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per qui demana set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de prop de 30.000 euros
Per la diputada de la CUP Mireia Boya, i els membres de l'antiga mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, demanava una multa, també de 30.000 euros, per un delicte de desobediència, i inhabilitació durant un any i vuit mesos, tot i que aquests finalment no seran jutjats al Suprem.
Què demana l'Advocacia de l'Estat?
L'Advocacia de l'Estat es va personar en la causa exclusivament com a víctima d'un delicte de malversació de fons públics durant la realització del referèndum. Així ho van fer constar en l'escrit presentat al jutjat d'instrucció 13 que, posteriorment, va unificar la seva causa al Suprem.
Segons l'Advocacia, que esdevé acusació particular, es "obvi" que es van utilitzar "partides pressupostàries amagades", tot i que no s'ha especificat quines i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro també va negar que això fos així, negant per tant la malversació. En els informes de la Guàrdia Civil remesos a Llarena, però, el delicte es manté i es justifica per 1,9 milions d'euros, malgrat que part de les factures no consten com a pagades per la intervenció estatal dels comptes de la Generalitat a través del 155.
Tot i que la personació de l'Advocacia de l'Estat va ser exclusivament per aquest delicte monetari, l'Advocacia es va acollir a la doctrina del Tribunal Suprem per justificar el seu posicionament respecte de la resta de delictes. En aquest camí, l'Advocacia s'alinea i s'ha adherit majoritàriament a totes les condicions de la Fiscalia, tot i que el seu escrit d'acusació ha estat lleugerament diferent, rebaixant el sentit dels delictes, però sumant-ne des de la seva petició inicial.
Segons el seu escrit d'acusació, l'Advocacia no veu violència en l'actuació dels líders del procés durant l'1-O, i esquiva la petició per rebel·lió. No obstant això, la seva formulació no suposa una rebaixa en la petició de penes, sinó un augment, si es té en compte el punt de partida, és a dir, que inicialment només s'havia personat per un delicte de malversació de fons públics. Ara, les peticions de presó se situen entre els 7 i 12 anys.
Per a Oriol Junqueras demana 12 anys de presó per sedició amb malversació; per a Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull, 11 anys i mig per sedició amb malversació; per a Carme Forcadell, 10 anys de presó per sedició; per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 8 anys per sedició; per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila 7 anys per malversació i desobediència greu.
Què demana Vox?
El partit fundat per l'exdiputat del PP basc Santiago Abascal esdevé l'única acusació popular en la causa, després que el TSJC acceptés el 6 de novembre el pagament de 20.000 euros que els permetia personar-se. El posicionament del Vox durant la instrucció s'ha distingit per la seva duresa i, segons asseguren a NacióDigital, es mantindrà així durant el judici.
Vox demana acusar per rebel·lió i 74 anys de presó per Oriol Junqueras i la resta de consellers empresonats, a més de 62 anys per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A Carme Forcadell li demanen 30 anys. Als consellers que no estan en presó preventiva també els hi demanen 30 anys. En el seu escrit de 60 pàgines, el partit d'ultradreta embat amb duresa contra el procés independentista al qual cataloga de "racista" contra els espanyols.
Les defenses tenen clar que es tracta d'un judici polític i, com a tal, han afirmat en diverses ocasions que el seu principal objectiu és l'absolució. Malgrat que s'han sembrat dubtes sobre possibles pactes, diversos advocats asseguren a NacióDigital que s'està seguint una estratègia individualitzada però unitària i que, per tant, cap de les línies a seguir comportarà el perjudici d'algun dels encausats.
En aquest cas, només es jutjarà al Suprem els processats que resten en territori espanyol -empresonats o en llibertat amb càrrecs-, tot i que a la vista hi podran ser presents totes les defenses, ja que es tracta d'una causa conjunta, però només algunes hi podran participar. En aquest punt, per exemple, l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, només podrà assistir-hi com a públic, així com els lletrats dels polítics que seran jutjats al TSJC. Al Tribunal Suprem, les veus de l'absolució seran els següents:
- Andreu Van den Eynde - advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva
- Marina Roig - advocada de Jordi Cuixart
- Mariano Bergés - advocat de Dolors Bassa
- Jordi Pina - advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull
- Xavier Melero - advocat de Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Lluís Maria Corominas, Lluís Guino i Ramona Barrufet
- Josep Riba - advocat de Carles Mundó
- Pau Molins - advocat de Santi Vila
- Olga Arderiu - advocada de Carme Forcadell i Anna Simó
Sense intervenir en la vista:
- Carles López - advocat de Mireia Boya
- Enrique Leiva - advocat de Joan Josep Nuet
- Jaume Alonso-Cuevillas - advocat de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí
- Benet Salellas - advocat d'Anna Gabriel
- Joan Castelló - advocat de Marta Rovira
- Gonzalo Boye - advocat de Toni Comín i Meritxell Serret
*En ocasions els advocats podran ser substituïts per membres del seu despatx.
NacióDigital ha elaborat un interactiu per conèixer tots els protagonistes del judici de l'1-O i descobrir qui es qui, tant pel que fa als acusats, els seus advocats, els portaveus de les defenses, els magistrats, els fiscals o les acusacions.
La sala 61 del Tribunal Suprem va donar llum verda al jurat conformat per set magistrats, que és l'encarregat de comandar el judici contra els líders independentistes, malgrat els incidents de recusació que les defenses dels presos polítics i exiliats van interposar contra aquests jutges. Són ells, els que dictaran sentència, avaluaran les proves recopilades per l'instructor, Pablo Llarena, i els arguments de totes les parts. Aquestes són les cares que jutjaran el procés:
Manuel Marchena, amonestat pel TEDH. És el president de la sala segona del Suprem des del novembre del 2014 gràcies al vot majoritari conservador del Consell General del Poder Judicial. Neix el 1959 i entra a l'alt tribunal el 2007. Provinent del món de la fiscalia -és fiscal excedent- serà un dels pesos pesants del resultat de la sentència, ja que també en serà el ponent. Marchena va ser el precursor de l'anomenada "doctrina Atutxa", que va significar una reinterpretació de la jurisprudència del Tribunal Suprem en la condemna d'inhabilitació a l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa que, més tard, el TEDH va tombar. També va ser l'instructor d'una de les causes contra Baltasar Garzón, i va presidir la sala que va arxivar les denúncies de CDC contra l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz. Periodistes i companys de professió han denunciat en ell una rellevant falta d'imparcialitat i, fins i tot, l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo el va descriure com un "perfecte ignorant que té una mala fe absoluta". Durant els últims mesos, de fet, s'ha vist esquitxat pels missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, sobre el repartiment del Poder Judicial entre el PP i el PSOE.
Andrés Martínez Arrieta, el jutge del CNI. Va néixer el 1955 i des de 1998 és magistrat de la sala del penal del Tribunal Suprem. Va ingressar a la carrera judicial 1979 i va ser destinat a diversos jutjats de primera instància abans de passar a l'Audiència de Madrid, des d'on va fer el salt a l'alt tribunal. Va ser nomenat a la sala segona del Suprem en substitució de Julián Sánchez Melgar, després que el passat mes de febrer de 2017 nomenat fiscal general de l'Estat. S'encarrega de controlar les activitats del CNI i, entre els seus casos més mediàtics, consta l'absolució de quatre guàrdies civils que van torturar els militants d'ETA Igor Portu i Martín Sarasola, condemnats per l'atemptat a la T-4 de Barajas del 30 de desembre del 2006. Anys després, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l'Estat per no investigar les tortures.
Antonio del Moral García, fervorós opusdeista. Neix el 1959 i des del 2012 és magistrat del Tribunal Suprem. Abans, però, havia exercit com a fiscal al Gabinet Tècnic de la Fiscalia General de l'Estat i al Tribunal Suprem. Destaca la seva vinculació amb l'Opus Dei, una de les faccions més conservadores de l'Església, i participa usualment en alguns dels seus actes. Va ser el magistrat instructor al Suprem de la causa contra l'exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García-Pelayo -una peça separada del cas Gürtel- sobre qui va aconseguir l'arxiu de la causa. A més, ha estat també un dels magistrats del judici contra l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, condemnat a cinc anys i deu mesos de presó. Malgrat que actualment compleix condemna en un centre penitenciari, el gendre del rei Felip VI va aconseguir una notable rebaixa de la pena.
Juan Ramon Berdugo, idees conservadores. Va néixer el 1959 i és magistrat del Tribunal Suprem des del 2004, després de passar per la secció segona de l'Audiència de Còrdova. De caire conservador, és membre de l'Associació Professional de la Magistratura, la majoritària al sector i molt propera al PP. Malgrat que pertany a l'ala més conservadora de l'agrupació judicial, el 1999 va promoure jurisdicció estricta en casos de violència de gènere. També va formar part de la sala que va condemnar -amb rebaixa de pena- Iñaki Urdangarin i que va absoldre els guàrdies civils que van torturar els militants d'ETA Igor Portu i Mattin Sarasola.
Luciano Varela Castro, l'únic progressista: Va néixer el 1947, tot i que no va ser fins el 2007 que va integrar al Tribunal Suprem, després de passar per diversos jutjats de primera instància i per l'Audiència de Pontevedra. És el fundador de l'associació Jutges per a la Democràcia, minoritària i de tendència progressista. El 2009 va ser instructor en el cas Garzón sobre els crims del franquisme, després d'una querella de l'associació Manos Limpias. En aquest procediment es va acusar el magistrat de tenir un enfrontament personal amb Garzón des de feia anys i va aconseguir seure'l a la banqueta dels acusats. La sala segona del Suprem, però, finalment va absoldre Garzón.
Andrés Palomo del Arco, el moderat conciliador. Neix a Salamanca el 1955 i entra a la sala segona del Suprem el 2014, després de treballar a Càceres, Salamanca i presidir l'Audiència de Segovia a partir del 1998. De trajectòria moderada -malgrat ser nomenat amb el suport conservador-, ha dedicat bona part del seu temps al món acadèmic. Ha estat professor de Dret Penal a les Universitats de Salamanca i Valladolid, professor del Centre de Formació de la Policia Nacional d'Àvila i autor de 33 publicacions. Per aquests mèrits ha rebut l'Orde de Sant Ramon de Penyafort i la Creu del Mèrit Policial. Palomo, però, ha estat flexible com a ponent de diverses sentències del Suprem relacionades amb el terrorisme. El 2015 va anular per falta de proves la pena de 119 anys de presó per a Itziar Alberdi -membre d'ETA condemnada per enviar un paquet bomba al Ministeri de Justícia el 1991-, i també va confirmar el 2019 l'absolució d'Arkaitz Terron, un usuari de Twitter acusat d'enaltiment del terrorisme.
Ana María García Ferrer, la primera dona a la sala en 200 anys. Va néixer el 1959 i va ingressar a la carrera judicial el 1984. Ràpidament va ascendir i, de primera instància a Linares, Aranjuez i Leganés, va passar a Madrid, on es va donar a conèixer per ser la jutgessa instructora del cas Roldán, el director general de la Guàrdia Civil acusat de corrupció que va ser finalment detingut a Tailàndia. El 2008 va ser nomenada presidenta de l'Audiència Provincial d'aquesta comunitat, i també va ser coordinadora territorial a Madrid de l'Escola Judicial. El fet que la distingeix dels seus companys és el de ser la primera dona que accedeix a la sala penal del Suprem en 200 anys, això sí, amb el suport dels progressistes. De fet, pertany a l'associació Jueces para la Democracia.
Quatre fiscals del Tribunal Suprem són els encarregats de la causa de l'1-O que va iniciar José Manuel Maza, que va morir en un viatge oficial a l'Argentina. Aquest, alineat amb l'ala més conservadora de la judicatura, va presentar la querella per rebel·lió que va iniciar el procés penal contra els líders independentistes. Des de llavors, la postura dels fiscals ha estat implacable sense fer cap concessió, fins i tot quan això els ha portat a xocar amb la Fiscalia General de l'Estat, i amb peticions de penes duríssimes.
Javier Zaragoza, el fiscal d'ETA. És l'exfiscal en cap de l'Audiència Nacional on, durant onze anys, va ser un dels màxims responsables en la lluita antiterrorista. Va néixer el 1955 i, des de l'any passat forma part de la Fiscalia del Tribunal Suprem per decisió directa de l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza, que va proposar substituir-lo a l'Audiència per Jesús Alonso. És membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). La seva trajectòria ha estat marcada sobretot per causes vinculades al terrorisme i als delictes contra la Corona, que ha dirigit amb contundència malgrat que en moltes ocasions no han prosperat. També es va oposar a la investigació impulsada per Baltasar Garzón dels crims franquistes i el va acusar de practicar una "inquisició general" inclosa en una "causa general". També va resultat esquitxat pels documents del departament d'Estat dels Estats Units trets a la llum per WikiLeaks.
Consuelo Madrigal, de la confiança de Rajoy. Nascuda el 1956, va exercir de fiscal general de l'Estat des de principis del 2015 fins a final del 2016, esdevenint la primera dona al càrrec i la segona fiscal general de Mariano Rajoy. De tarannà contundent i conservador -tot i que menys que Maza-, és una vella coneguda dels dirigents sobiranistes. De fet, el seu punt de vista sobre la voluntat de Catalunya d'autodeterminar-se ja va quedar clar en el discurs d'obertura de l'any judicial del 2016, amb declaracions que van generar resposta política per boca de l'aleshores consellera Neus Munté. De militància antiavortista, es va mostrar favorable al processament de l'expresident Artur Mas en la causa contra la Generalitat pel 9-N.
Fidel Cadena, implicat en el litigi de Sixena. Membre de l'associació més conservadora de la fiscalia, és el fiscal que portava la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa al Suprem. Cadena és a l'alt tribunal des del 2007, des d'on ha mostrat clars símptomes d'intransigència en determinats aspectes. Entre ells, i com en el cas de Madrigal, aquells relacionats amb el dret a decidir de Catalunya i l'avortament. També és el fiscal que va demanar obrir una causa penal per investigar les responsabilitats dels exconsellers Santi Vila i Lluís Puig en el litigi de les obres de Sixena. De fet, Cadena va ser fiscal del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó.
Jaime Moreno, col·laborador de FAES. Nascut el 1958, ha traçat la seva carrera en la Fiscalia d'Avilés i Madrid, tot i que posteriorment va entomar càrrecs tècnics fins que el 2003 va aconseguir una plaça de fiscal del Tribunal Suprem. Com en els altres casos, es tracta d'un fiscal també familiaritzat amb la causa catalana. Va ser un dels que va interrogar Francesc Homs en el judici pel 9-N, i l'acompanya un vincle personal i professional amb la política, concretament amb el PP. Moreno va ser assessor del govern del PP en l'època d'Alberto Ruiz-Gallardón sobre la reforma del Poder Judicial però, anant més enllà, també ha participat en jornades organitzades per la FAES (Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials), el think thank presidit per José María Aznar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9907085155975606, "es": 0.006641335930265973, "en": 0.0012452504869248698, "fr": 0.001404897985248571} | https://www.naciodigital.cat/noticia/172530/judici-al-suprem-guia-no-perdre |
mc4_ca_20230418_10_130439 | Browsing by Author "Castilla López, Roberto"
CENTRALS ELECTRIQUES 1 (Examen 2n Quadr.)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2002-04-15)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2003-04-04)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2003-06-13)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2015-04-15)
DISSENY D'INSTAL.LACIONS FLUIDOTÈRMIQUES (Examen 1r Quadr.)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2007-11-05)
ENERGIES RENOVABLES I ESTALVI ENERGETIC (Examen 2n Quadr.)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2003-06-10)
ENGINYERIA DE FLUIDS (Examen 1r quadrimestre, 1r parcial)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2012-11-06)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2011-11-02)
ENGINYERIA FLUIDOMECANICA (Examen 1r Quadr.)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2003-01-13)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2003-11-01)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2002-10-28)
Castilla López, Roberto (Universitat Politècnica de Catalunya, 2005-11-08) | 0.419597 | curate | {"en": 0.036758563074352546, "es": 0.08270676691729323, "pt": 0.003341687552213868, "ca": 0.8771929824561403} | https://upcommons.upc.edu/browse?authority=ba479987-9080-4fdc-91e8-2fff26e237a4;orcid:0000-0002-3848-2004;drac:180242;gauss:1002600&type=author |
mc4_ca_20230418_2_64112 | 27 Rue Esquirol, 75013, Paris, 13è districte, França
Instal·lacions de l'habitació : Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Cuina petita, Electric kettle, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Kitchenware, Lavabo, Microones, Nevera, Planxa, Ràdio, Stovetop, TV per satèl·lit, Telèfon , Toaster, Towels, Wake-up service, Zona d'estar
Tarifa: 92,00 € ... 160,00 €; select dates below to get current rates.
Tarifa: 132,00 € ... 180,00 €; select dates below to get current rates.
permalink : http://www.parishoteldesk.com/hotel/349986-citadines-austerlitz-paris-paris.ca.html | 0.441539 | curate | {"ca": 0.6143790849673203, "en": 0.38562091503267976} | http://www.parishoteldesk.com/hotel/349986-citadines-austerlitz-paris-paris.ca.html |
mc4_ca_20230418_12_607251 | Wilberforce York Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Claxton, York, Regne Unit - Veure al mapa
Més informació sobre Wilberforce
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a York, no busqui més enllà de Wilberforce. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Wilberforce asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Piscina coberta, jardí, sala de jocs de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Wilberforce la base perfecta per a gaudir de la seva estada a York. | 0.774843 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/wilberforce/hotel/york-gb.html |
mc4_ca_20230418_3_395182 | Certificat expedit per l'alcalde Don José Matías de España Muntadas pels informes de la nova contrucció de l'Institut d'ensenyament a l'illa entre els carrer del Molí, avinguda de l'Electricita, carrer Projecte i avinguda Isabel la Católica - Inventari
UD composta00628/1964/01 - Projecte de construcció del centre sanitari de l'assemblea local de la Creu Roja de l'Hospitalet de Llobregat
UD composta00628/1964/02 - Projecte de construcció del centre sanitari i cultural de la Creu Roja
UD composta00633/1966 - Projecte de construcció de la biblioteca municipal a la planta baixa de la plaça Espanyola nº 21
UD composta00633/1972 - Projecte de construcció de l'estació de maniobra a l'avinguda de l'electricitat s/n
UD composta00634/1964 - Certificat expedit per l'alcalde Don José Matías de España Muntadas pels informes de la nova contrucció de l'Institut d'ensenyament a l'illa entre els carrer del Molí, avinguda de l'Electricita, carrer Projecte i avinguda Isabel la Católica
UD composta00638/1964 - Plànols projecte de construcció d'uns altells al dispensari municipal
UD composta00639/1964 - Projecte d'habilitació en biblioteca les Escoles Nacionals a la plaça Espanyola nº 21
UD composta00639/1965 - Projecte de construcció de la biblioteca municipal a la planta baixa de la plaça Espanyola nº 21
UD composta00639/1969 - Projecte d'acabament i decoració de la sala annexa com ampliació de la biblioteca municipal a la plaça Espanyola nº 21
UD composta 00634/1964 - Certificat expedit per l'alcalde Don José Matías de España Muntadas pels informes de la nova contrucció de l'Institut d'ensenyament a l'illa entre els carrer del Molí, avinguda de l'Electricita, carrer Projecte i avinguda Isabel la Católica
Certificat expedit per l'alcalde Don José Matías de España Muntadas pels informes de la nova contrucció de l'Institut d'ensenyament a l'illa entre els carrer del Molí, avinguda de l'Electricita, carrer Projecte i avinguda Isabel la Católica
ES CAT AMHL 101-E-*E100-*E130-00634/1964
Només certificat, 2 plànols
Pla parcial Can Serra (Matèria ) | 0.798569 | curate | {"ca": 0.9804305283757339, "de": 0.019569471624266144} | http://inventariarxiu.l-h.cat/index.php/certificat-expedit-per-lalcalde-don-jose-matias-de-espana-muntadas-pels-informes-de-lanova-contruccio-de-linstitut-densenyament-lilla-entre-els-carrer-del-moli-avinguda-de-lelectricita-carrer-projecte-i-avinguda-isabel-la-catolica |
macocu_ca_20230731_8_55920 | Butlleta guanyadora de la Tómbola de Festa Major
El posseïdor de la butlleta s’haurà de posar en contacte amb la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Balenyà, al telèfon 609332412, fins al dia 11 d’octubre de 2022, inclòs, ja que l’endemà s’entrarà en el període de caducitat. | 0.735575 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_436924 | Arxius de manifest - Diari de la Discapacitat
Portadamanifest
8 de Desembre de 2019 Redacció/Fonts 0
Més d’una trentena d’entitats i més de 1.100 persones ja han signat el manifest per donar continuïtat al projecte Activa’t per la salut mental, impulsat i promogut per la Federació Salut Mental Catalunya. El contingut del manifest és el següent: Les persones, entitats i plataformes que signem aquest manifest, hem tingut l’oportunitat de conèixer el projecte Activa’t per la salut mental, que ha estat funcionant durant 5 anys i estem preocupats per la seva continuïtat. Amb la continuïtat, el projecte […]
3 de Desembre de 2019 admin 0
El 3 de desembre commemorem l’anomenat “Dia Internacional de les persones amb Discapacitat”. Sempre he pensat que quan es destina una data concreta a celebrar una peculiaritat de les persones, el que realment es fa és invitar-nos a, fent un “break” en el nostres enfocaments sobre el tema, reflexionar-hi i, seguint el vell esquema: veure com hem actuat en referència a ell, comparar aquesta actuació amb el què entenem com més correcte i, naturalment, a partir d’aleshores actuar en conseqüència. […]
3 de Desembre de 2019 Redacció/Fonts 0
Amb motiu del Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat (3/12) i el Dia Internacional dels Drets Humans (10/12), ECOM, com a defensor dels drets de les persones amb discapacitat física fem públic el següent Manifest: Si les persones amb discapacitat no tenim possibilitats per accedir a un habitatge digne (que en el nostre cas ha de ser accessible com a condició sine qua non) ni tampoc a una assistència personal ajustada al nostre projecte de vida individual, […]
2 de Desembre de 2019 Redacció/Fonts 0
L’Associació en defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual -LADD- manifesta la seva preocupació envers la sentència del TSJC que permet l’absorció de l’antiguitat per assolir l’SMI (salari mínim interprofessional) en els Centres Especials de Treball. Recentment s’ha fet pública una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb el càlcul del salari mínim en els Centres Especials de Treball. El que indica aquesta sentència és que l’import corresponent a l’antiguitat es podrà incloure en […]
L’APPC de Tarragona demana que es garanteixin els drets de les persones amb paràlisi cerebral
Les persones amb paràlisi cerebral de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) de Tarragona s’han avançat al dia de la celebració del Dia Mundial de la Paràlisis Cerebral -que se celebra el 6 d’octubre- i avui han realitzat un acte a la seva seu per demanar que es garanteixin els seus drets i aconseguir així una inclusió real en la societat. Durant la celebració d’aquest acte, Raúl Iván Morales, usuari del centre ocupacional de La Muntanyeta, ha llegit un Manifest […]
La ciutat de Barcelona se suma per segon any consecutiu a la celebració del Dia de l’Orgull Boig
5 de Maig de 2019 Redacció/Fonts 0
El proper diumenge 19 de maig la ciutat de Barcelona se suma per segon any consecutiu a la celebració del Dia de l’Orgull Boig, una jornada festiva i reivindicativa emmarcada en l’àmbit de la salut mental que, paral·lelament, tindrà cabuda a altres Comunitats Autònomes de l’Estat. Aquesta jornada respon a la necessitat que té el gran col·lectiu de persones amb diagnòstic de salut mental d’unir esforços per influir de manera determinant en les decisions polítiques, el que llavors es traduirà […]
Tarragona celebrarà el Dia Mundial de l’Autisme amb la lectura del manifest i una performance de Sto Solc
El proper dia 2 d’abril a les 10:30h tindrà lloc a la plaça de la font de Tarragona la celebració del Dia Internacional de l’Autisme amb la lectura del manifest ‘Per una dinàmica no per l’autisme’ de la Confederación Autismo España. Durant l’acte també el Servei de Teràpia Ocupacional oferirà la performance teatral “Infinit” per part del grup teatral del STO SOLC i la confecció per part dels participants del símbol infinit a la mateixa plaça. A més, de l’1 […] | 0.857139 | curate | {"ca": 0.9955022488755623, "en": 0.0037481259370314842, "mk": 0.0007496251874062968} | https://diarideladiscapacitat.cat/discapacitat/manifest/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_7660 | Durant més de 150 anys, la Guàrdia Urbana de Badalona ha evolucionat amb la ciutat per oferir un servei de qualitat i proper al ciutadà, que abordi policialment la realitat quotidiana de Badalona.
Per afrontar aquest repte, la Guàrdia Urbana ha anat transformant la seva estructura interna per donar resposta a les diverses necessitats dels ciutadans de Badalona. Així, actualment compta amb cinc grans seccions:
• Policia comunitària, integrada pels Guàrdies de Barri, la Unitat Territorial Ciclista, la Unitat de Suport a la Policia de Barri, els agents de reforç de les Oficines Municipals de Districte, la Unitat de Mercats i Encants i la Unitat d’Atenció a la Comunitat.
• Policia reactiva, formada per les patrulles territorials.
• Trànsit i atestats, compost per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, la Unitat de Motoristes, Disciplina Viària i el servei de Grues.
• Investigació i inspecció, integrat per les Unitats d’informació, de Convivència, de Civisme i Comerç, i la de seguiment de bandes juvenils, a més del servei de vigilància dels edificis municipals.
• Suport Logístic, que engloba entre d’altres els serveis d’atenció i assistència judicial, citacions i suport judicial, arxiu i decomisos, oficines, i gestió de dades.
Aquesta estructura es basa en quatre grans principis: ètica, implicació, transparència i participació, que fonamenten la prestació d’un servei policial adequat als nostres temps capaç de donar una resposta eficaç i eficient a la gran diversitat de situacions que requereixen d’un servei policial professional.
Ubicació
COMISARIA DE LA GUÀRDIA URBANA
Emergències: 092
Telèfon: 934832901
Correu e.: [email protected]
Emergències Mossos d'Esquadra: 112
Adreça: Parc Turo d'en Caritg,
Codi postal: 08917
Observacions: Emergències Guàrdia Urbana: 092 / Emergències Mossos d'Esquadra: 112
Comparteix
descarregar en PDF
tràmits relacionats
Permís per armes d'aire comprimit o elèctriques
Denúncia per accident de trànsit
Còpia d'atestat per accidents de trànsit
accés directe a...
Informe d'actuacions Guàrdia Urbana
pagament sancions
Consells per a les onades de calor
documentació
Mesures seguretat de la llar
Consells per evitar robatoris en domicilis
Consells per a les festes de maig
Ajuntament de Badalona Plaça de la Vila 1 :: Centraleta: 93 483 26 00 :: CIF: P0801500J :: [email protected] | 0.820059 | curate | {"ca": 0.9843817787418655, "it": 0.0078091106290672455, "es": 0.0078091106290672455} | http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal;jsessionid=fnvNh43GGjJFqYyZL5fLbmMBSNS5HT1jY1b2vNTKNglGyQ4HTLWY!-775514214?_nfpb=true&_pageLabel=guardia_urbana |
cawac_ca_20200528_10_144851 | volcans :: Volcà del Croscat El Croscat és un antic volcà que està situat entre els municipis de Santa Pau i Olot, a la Garrotxa . És el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot i el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 metres d'alçada. Té el cràter en una de les vessants, i té forma de ferradura . | 0.758116 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.canalviatges.cat/bloc/volcans-c30.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_701193 | Versió cinematogràfica del fil Quins llibres esteu llegint?, per parlar de les últimes pel·lícules que hem vist, recomanar-ne'n de noves, crítiques. Jo l'última que he vist ha sigut Gato blanco, gato negro d'Emir Kusturica i la veritat és que m'ha encantat, sobretot la banda sonora i l'argument de la peli. Va a veure qui s'anima a seguir! PD: També podeu parlar de documentals que hagueu vist!
Ahir vaig veure una de les grans: Anatomy of a murder (Anatomia d'un assassinat), de Otto Preminger, any 1959. Després de veure una obra mestra com aquesta, no pots evitar pensar que el cinema comercial americà ha degenerat de forma brutal amb el temps.
gran disseny gràfic! | 0.743405 | curate | {"ca": 0.9518072289156626, "fr": 0.048192771084337345} | |
macocu_ca_20230731_9_160517 | 5 anys del referèndum de l’1 d’octubre: les entitats sobiranistes criden a la organització davant el desànim
Comentaris tancats a 5 anys del referèndum de l’1 d’octubre: les entitats sobiranistes criden a la organització davant el desànim
Cinc anys després de l’1 d’octubre, els polítics empresonats ja estan en llibertat, però una part important dels exiliats continuen sense poder tornar a Catalunya. És el panorama cinc anys després de la mobilització massiva més gran que es recorda a Catalunya en favor de la independència. Durant tot aquest temps, baralles polítiques, algunes ben recents, evidencien la incapacitat dels partits per arribar a una entesa. La situació ha generat tal desmotivació entre la ciutadania que, de l’esperit de l’1 d’octubre, en queda sobretot el record.
Glòria Bassets, presidenta Òmnium Garrotxa: “Davant del desànim, més organització. Com? Doncs cadascú des del seu front. La llengua, el polític, el social... cadascú de nosaltres ha de fer el seu esforç per aconseguir l’objectiu, la independència del nostre país.”
Bassets considera que les entitats han de seguir empenyent els partits polítics perquè treballin d’una vegada per totes per l’objectiu final.
Glòria Bassets, presidenta Òmnium Garrotxa: “Empènyer als partits polítics però també animar a la societat civil, cadascú dels individus a no deixar-se vèncer per aquest desànim. Si ens recordem només de l’èxit col·lectiu que va ser l’1 d’octubre això ha de ser prou bomba d’ànim per recordar-nos que hem de seguir al carrer i lluitar pels nostres drets.”
Magda Ripoll, presidenta ANC Garrotxa: “Ningú ha deixat de ser independentista, al contrari. Segur que hem afegit a molta gent a la llista d’aquells que eren dubtosos. Dia a dia ens van donant proves que Catalunya no pot tirar endavant si no és independent.”
Magda Ripoll ha demanat als polítics que governen que deixin de mentir en la qüestió independentista i que cal empènyer per fer valer el resultat i la mobilització de l’1 d’octubre.
Magda Ripoll, presidenta ANC Garrotxa: Immediatament, dos minuts més tard, la ministra diu que per aquí no hi estem. El que no pot ser és que s’estigui jugant amb la gent i hi ha algun partit que de moment està jugant amb la gent. Ja ho sabem, és una carrera de fons, però no es pot mentir. I els que menteixen, no els perdonem.”
La política municipal es mira aquell 1 d’octubre amb nostàlgia. Passat aquell temps, alguns consideren que les decisions que es van prendre en aquell moment han acabat generant insatisfacció a la ciutadania.
Pep Berga, alcalde d’Olot: “No, decebut potser no és la paraula. Aquest era un procés molt difícil i complex, tots ho sabíem. I potser les persones que estaven en llocs clau per prendre decisions, van prendre unes decisions que després de cinc anys ens han portat en un escenari que provoca insatisfacció entre la ciutadania. La gent ho va viure, ara fa cinc anys, amb aquella il·lusió i ara, en aquests moments, és normal que se senti decebuda tal com han anat les coses.”
Les entitats sobiranistes volen aprofitar aquest 1 d’octubre per fer sentir la seva veu. A les 9 del matí els CDR faran esclatar petards a la vintena de seus on es va poder votar ara fa cinc anys. A les deu del matí, trauran la campana de la llibertat i la faran repicar pels principals carrers d’Olot juntament amb una estelada de grans dimensions. L’acte acabarà a la plaça 1 d’octubre. A la tarda viatjaran a Barcelona a l’acte central convocat a l’Arc de Triomf a partir de les cinc de la tarda. | 0.82332 | curate | {"ca": 0.9988472622478386, "en": 0.0011527377521613833} | |
mc4_ca_20230418_14_728121 | Jaime Petkanics, vicepresidenta de recursos humans de Brooklinen, sobre com l'espai adequat pot donar suport i permetre el creixement empresarial. | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.wework.com/ca-ES/case-study/office-space-to-grow-your-team |
oscar-2201_ca_20230904_9_4896 | Seterra és una plataforma gratuïta de jocs de geografia, amb la qual aprendràs a ubicar ciutats i altres ubicacions geogràfiques d'arreu del món. | 0.682967 | curate | {"ca": 1.0} | https://online.seterra.com/ca |
oscar-2201_ca_20230904_8_54999 | Intent de pastís, ho escric abans d’haver-ho provat. O sigui que igual és fiasco. Servirà per acompanyar la victoria del Barça d’avui. Hi he posat:
– 2 carbassons
– Formatge ratllat
– Formatge de cabra
– 1 llimona
– Olives negres
– Massa de pizza o pasta brisa
Per començar, netejar els dos carbassons, treure’ls-hi el cap i el peu i ratllar-los amb un ratllador de forat gros, que quedin laminetes. Això ho salem una mica i ho posem a un colador mitja horeta. Imagino que deu ser per lo mateix que es fa això amb les alberginies, per treure una mica d’amargor. Digo yo.
Per altra banda agafem el clàssic motllo de pastissos, l’untem amb oli o mantega, i el cobrim amb la pasta brisa. Punxem una mica el fons amb una forquilla i ho enfornem a 200 graus uns 10 minuts. Al cap d’aquest temps la pasta estarà una mica doradeta i ja la podem treure.
Preparem el farcit. Els carbassons que teniem al colador, els escorrem i els sequem. Els barrejem amb el formatge ratllat (he posat un que era combinatoria de 3 formatges), el formatge de cabra (clàssic de rulo) tallat a daus petitons, la ratlladura de la pell de la llimona, les olives negres (que per acabar d’amortitzar la ratlladora ikea, també les he ratllat, pel forat gros) i una mica de pebre.
Amb el farciment omplim el pastís, li tirem una mica d’oli per sobre i ho posem al forn a 200 graus, durant uns 15 minuts o quan veiem que el carbassó ja es comença a dorar.
0
Post navigation
Formatges. Un vici. Vila Viniteca
Mongetes amb cloïsses
5 comments
Odile
novembre 3, 2006
Eo! Com et va quedar? Fa molt bona pinta i el vull fer, però m’agradaria saber si el carbassó, sense haver-lo saltat ni res, fa aigua. És que és per un soparet una mica d’aquella manera i no voldria… saps? Gràcies!
Roger Compte
novembre 3, 2006
No, va quedar molt bé i no va fer aigua el carbassó ni aigues el plat. Com a molt potser em vaig passar amb la llimona. Hi van haver bromes que semblava un pastis de cornetto de llimona, però bo estava :)
Odile
novembre 5, 2006
Boníssim! Tot un èxit. Merci.
Roger Compte
novembre 5, 2006
Gràcies per dir-m’ho :) Que algú que no conec de res em digui que la recepta li ha anat bé em fa molta il·lu :P | 0.665995 | curate | {"ca": 0.8772919605077574, "en": 0.036671368124118475, "fi": 0.006582040432534086, "es": 0.010813352139163141, "la": 0.008932769158439116, "it": 0.020216267042783263, "pt": 0.010343206393982134, "fr": 0.02914903620122238} | https://www.ambcompte.net/cuina/general/pastis-de-carbasso-i-formatge/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_144154 | The prayer to open the 117th Congress ended with "amen and a-women." Amen is Latin for "so be it." It's not a gendered word.Unfortunately, facts are irrelevant to progressives. Unbelievable. pic.twitter.com/FvZ0lLMDDr— Rep. Guy Reschenthaler Aida) January 3, 2021Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=ymL0gqnjrJYApart del fet de que es resi en el Congrés dels EUA (! ), és que a més han acabat l'oració amb "amen"... i "awomen"
Me'n faig creus / wome'n faig creus. | 0.44759 | curate | {"en": 0.4781659388646288, "ca": 0.5218340611353712} | |
wikipedia_ca_20230401_0_247029 | CenturyLink Field
El Lumen Field és un estadi bifuncional construït per la pràctica del futbol americà i del futbol situat al centre de la ciutat de Seattle (Washington), Estats Units. Actualment és la seu dels Seattle Seahawks de l'NFL i dels Seattle Sounders de la Major League Soccer. Inaugurat el 2002 té una capacitat de 67.000 espectadors i es pot reconvertir en estadi específic de futbol per a 39.115 espectadors. | 1 | perfect | {"en": 0.04066985645933014, "ca": 0.9593301435406698} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=247030 |
cawac_ca_20200528_2_171978 | Els centres d'ensenyament obriran el divendres 3 malgrat mantenir-se la fase d'emergència per fred i neu
2 de febrer de 2012
Els centres d'ensenyament de Palau-solità i Plegamans obriran i funcionaran amb normalitat el divendres 3 de febrer, malgrat que es mantinguin els avisos i la fase d'emergència del Pla Neucat per la previsió de nevades durant la nit i matinada d'entre dijous i divendres . Així ho ha manifestat el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, en una compareixença pública que s'ha celebrat al voltant de les vuit del vespre. El conseller ha declarat que se suspèn el transport escolar interurbà però que els centres obriran i funcionaran amb normalitat.
Es recomana que tothom es mantingui informat a través dels mitjans de comunicació i valori la millor opció en funció de l'evolució de les nevades i l'onada de fred , ja que la previsió d'obertura dels centres podria canviar alhora que s'aconsella fer els mínims desplaçaments possibles. S’espera que a partir de demà no nevi més, però el risc continuarà vigent per les baixes temperatures, que poden glaçar les calçades i les voreres. La previsió del Servei Meteorològic de Catalunya per als propers 4 dies fixa a Palau-solità i Plegamans unes temperatures mínimes que voltaran els 4 graus sota zero, mentre que les màximes es quedaran al voltant dels 8 graus positius.
Es pot escoltar, mitjançant l'enllaç adjunt, els diversos butlletins informatius especials que ha emès Ràdio Palau per l'onada de fred i les seves incidències.
Dispositiu preventiu
A nivell municipal, la Policia Local, Protecció Civil, les Brigades Municipals i els Mossos d’Esquadra han engegat del matí del dijous 2 un dispositiu especial de prevenció a Palau-solità i Plegamans, compost pels següents efectius:
- 2 cotxes patrulles, i 2 parelles més d’agents a peu de la Policia Local
- 2 cotxes del cos de Protecció Civi lamb 4 efectius
- Personal i vehicles de les Brigades Municipals
- 1 cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra
De moment, no s’ha produït cap incidència destacable al municipi, per la qual cosa l’activitat del dispositiu s’ha centrat en tasques preventives i de vigilància, especialment dels punts on hi ha carrers i vies amb més pendent. De moment, ja s’ha tirat sal als punts més sensibles del municipi, com rampes i voreres.
Es preveu que durant la nit i matinada d'entre els dies 2 i 3, els riscos es derivin principalment a causa del gel que es pot crear en carrers i carreteres i de la neu que pot caure. LaPolicia Local comptarà durant tota la nit i matinada amb 3 cotxes patrulla, dispositiu que es podria amplia si s’esdevé alguna siutació d’emergència especial. Des dels cossos de seguretat es recomana no desplaçar-se si no és imprescindible, seguir els mitjans de comunicació i fer cas dels consells de seguretat i prevenció. Entre aquest consells, cal recordar que es recomana apagar les estufes i llars de foc abans d’anar a dormir, per evitar els riscos d’intoxicació per monòxid de carboni o d’incendi. | 0.852537 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.palauplegamans.cat/pl17/actualitat/noticies/id1163/els-centres-d-ensenyament-obriran-el-divendres-3-malgrat-mantenir-se-la-fase-d-emergencia-per-fred-i-neu.htm |
mc4_ca_20230418_5_764532 | Previous Article Descarrega't la nostra octaveta sobre el referèndum de l'1-O i difon-!a!
Next Article El referèndum de l’1 d’Octubre i el dret d’autodeterminació de Catalunya: una tasca revolucionària
Darrere l'operatiu policial i judicial de dimecres dematí que, suposadament, varen desmantellar l'aparell organitzatiu del referèndum i que va detenir els seus màxims responsables, el govern i la premsa espanyola estaven exultants i es mostraven arrogants: “Els hem derrotat!”, “Ja no es podrà votar l'1-O”. Tot el seu missatge era: “Rendiu-vos, la vostra causa no té esperança!”.
Però en qüestió d'unes hores milers de persones havien sortit indignades als carrers de Barcelona a fer protestes. Va ser la gota que va vessar el got després d'una setmana de provocacions, d'inundació de policies a les ciutats i pobles, de registres sense ordres judicials i de confiscació de material per a la votació de l'1-O.
La darrera nit, la multitud ja arribava a unes 40.000 persones reunides al centre de Barcelona. La gent va mantenir rodejada durant 20 hores la Conselleria d'Economia, on havien entrat 18 membres de la Guàrdia Civil que no varen poder sortir-ne fins a altres hores de la matinada. La multitud va destrossar 3 dels vehicles en els quals havien vengut. Durant tota la nit es cridava “Votarem!”, el crit de guerra del moviment. Però també es cridava “No passaran!” i, significativament, “Vaga general!”. Altres diverses desenes de milers de persones varen sortir als carrers de tot Catalunya.
Una característica de la darrera setmana és que el moviment a Catalunya ha forjat un intercanvi constant de la recerca de suport i solidaritat entre l'esquerra independentista i l'esquerra espanyola que dóna suport al dret d'autodeterminació. Diversos milers de persones varen sortir als carrers de tot l'Estat durant la tarda de dimecres, a concentracions improvisades en unes poques hores, per iniciativa de l'activisme d'esquerres, per solidaritzar-se.
També s'ha generat així un reforç de la unitat en l'acció entre la CUP, Podem i altres organitzacions que s'ha concretat a actes conjunts. Durant el setge a la seu de la CUP per part de la policia, Podem va oferir la seva pròpia seu als activistes de la CUP que estaven allà congregats com un lloc de descans, per a carregar els seus mòbils, usar els serveis, etc. Tot això ha permès vèncer els recels que existien fa unes setmana entre independentistes i no independentistes partidaris del dret a decidir que està reforçant i ampliant el moviment.
La iniciativa d'Units Podem de convocar aquest diumenge una assemblea de parlamentaris i alcaldes de tot l'Estat a Saragossa a favor del dret a decidir, per fer un veto expressament al PP i a Ciudadanos, té aspectes positius, però es queda curta en els aspectes decisius. El seu objectiu és aprovar una declaració a favor d'un referèndum pactat. El que té de positiu és que combat el nacionalisme espanyolista contra Catalunya i la política repressiva del govern del PP, i apel·la a la població espanyola per a que entengui la necessitat que el poble ha de decidir el seu destí. Això serveix per elevar el nivell de consciència de les capes més endarrerides dels treballadors i de la petita burgesia, impregnades del nacionalisme anti català que propaga la dreta. També ha obligat al PNV, a contracor, a marcar distàncies amb el PP, la qual cosa a més d'haver postposat l'aprovació dels Pressupostos de l'Estat, dibuixa a l'horitzó la possibilitat d'una hipotètica caiguda del govern a una eventual moció de censura, en funció del que passi les properes setmanes o mesos. Però al PP no li intimiden les declaracions, sinó els fets i la força del carrer. A sobre, a instàncies del PSOE aragonès, dominat encara per l'ala neoliberal de Felipe González, es va prohibir la celebració de l'acte a un local de la Diputació de Saragossa, havent de mudar-se a instal·lacions municipals. Sobre aquest tema, l'ala de Susana Díaz-Felipe González està totalment alineada amb el govern i la burgesia, de manera que comprometen la posició de Pedro Sánchez que intenta desesperadament distanciar-se del PP, sense poder aconseguir-ho a causa de la seva covardia en relació a la qüestió nacional catalana.
Tot i així, l'Assemblea promoguda per Units Podem no dóna un suport clar al referèndum de l'1-O, ni a reconèixer el seu resultat, ni acompanya la deriva autoritària del règim amb una proposta de mobilització.
Pablo Iglesias ha avançat en les seves conclusions de la darrera setmana. De demanar un acord amb el PP a la qüestió de Catalunya, ara planteja la necessitat d'un acord al marge de la dreta, però la seva alternativa la fia a la caiguda de Rajoy per mitjà d'una nova moció de censura, indefinida en el temps, i a un acord necessari amb el PSOE, el qual no vol saber res de l'autodeterminació catalana. Per tant, la via parlamentària i institucional segueix tancada i plena de condicionants per tots costats. Però el poble català no pot esperar. Vol votar l'1-O i està fent tot allò possible per dur-ho a la pràctica. La iniciativa ha passat al carrer i cap combinació parlamentària la podrà frenar.
Durant la nit de dimecres, enmig de les protestes a Barcelona, Rajoy va sortir a la televisió a fer un discurs, al qual aliè a la realitat dels carrers de Catalunya, va dir: “El referèndum és una quimera impossible. Renunciïn a la desobediència”. I va advertir a la Generalitat en to d'amenaça: “estan a temps d'evitar mals majors”.
La gent va respondre a la provocació de Rajoy sortint de nou al carrer. Ahir dijous milers es varen concentrar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a exigir la llibertat dels detinguts, dels quals encara en queden 6 presos, tots ells alts càrrecs de la Generalitat. Centenars han instal·lat tendes de campanya per a ocupar permanentment el lloc fins que siguin alliberats tots els detinguts. Els estudiants varen aturar totes les universitats de Barcelona i moltes escoles secundàries, i han declarat una vaga indefinida. Milers d'estudiants es varen concentrar al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i molts altres es varen desplaçar a la concentració a l'Arc de Triomf. Un nou intent de la Guàrdia Civil d'entrar a la seu de la CUP, sense ordre judicial, va ser frustrat per la presència de centenars de persones durant 8 hores, de manera que varen obligar als efectius a anar-se'n amb les mans buides. Durant la nit, hi va haver casserolades a tots els barris de Barcelona i a altres ciutats i pobles.
Milers de persones s'estan organitzant fent aferrades col·lectives de cartells a favor del referèndum, tot i la prohibició governamental i judicial. A Reus (Tarragona) la convocatòria a una aferrada de cartells massiva parlava de fer “avançar cap a la vaga general”. Al barri barcelonès de Poble Sec s'ha construït un Comitè en Defensa del Barri, el qual va celebrar ahir a la tarda la seva primera assemblea. Un company va participar a l'acte i ens sintetitza el que es va acordar:
“Entre altres coses, es discuteix organitzar casserolades i piquets cada vegada que la policia intervengui al barri, formar grups per anar a posar cartells i evitar detencions, fer un mapa dels col·legis electorals i organitzar una xarxa de suport als voluntaris, crear una caixa de resistència, i un grup de whatsapp per a coordinar la lluita contra la repressió... una dona resumeix l'ambient: L'1-O comença avui”.
Si aquesta experiència es generalitzara i coordinara a la majoria dels barris de Barcelona i de les altres ciutats i pobles de Catalunya, el referèndum tendria garantida una autèntica organització, a causa que es troba inoperativa en gran mesura l'organització oficial, i asseguraria una enorme participació popular. L'assumpció per les masses de tasques formalment assignades a l'aparell de l'Estat és la mesura més fidedigna de la profunditat revolucionària d'un moviment de protesta popular.
La CUP, Podem i els moviments socials haurien d'ajudar a desenvolupar i ampliar aquesta tasca fonamental.
Un element significatiu a la jornada d'ahir va ser l'entrada en escena d'alguns sectors de la classe obrera. Els estibadors dels ports de Barcelona i Tarragona varen decidir en assemblea negar-se a atendre els 3 creuers de luxe que ha llogat el Ministeri d'Interior per a allotjar a prop de 6.000 policies i guàrdies civils que ha enviat el govern per a reprimir la protesta popular. Això s'ha produït després de la negativa dels hotelers de nombroses ciutats i pobles a allotjar a les forces policials, les quals la població identifica correctament com a forces d'ocupació.
També, una delegació dels bombers va participar ahir a la concentració de l'Arc de Triomf.
La central sindical CGT, la quarta amb major nombre de delegats a Catalunya, juntament amb altres sindicats menors, ha convocat una vaga general a Catalunya per a dia 3 d'octubre. Encara que CCOO i UGT, les centrals majoritàries, s'han negat fins ara a sumar-se a cap mesura de lluita, tot i rebutjar la repressió del govern, sentiran en aquests dies la pressió social i la indignació de milers de treballadors a les fàbriques, empreses i oficines.
La corrent general està arrossegant el moviment a sectors cada vegada més amplis de les masses, des de treballadors i mestresses de casa, fins a empleats d'oficina, professionals, funcionaris, estudiants i petits comerciants.
El gremi d'impressores ha emès un comunicat contra l'entrada de les forces policials a les empreses per a confiscar el material del referèndum. Més de 5.000 periodistes catalans han subscrit un manifest en defensa de la llibertat d'expressió i varen convocar ahir un primer acte de protesta al carrer. Fins i tot el FC Barcelona ha emès un comunicat en suport a la Generalitat.
El govern català, el qual va manifestar algunes vacil·lacions durant el dimecres, ha tornat a utilitzar un to ferm en conforme es referma la pressió popular des de baix.
Tots els elements d'un procés revolucionari en curs estan presents a la situació, els quals també tendrien un impacte a la resta de l'Estat espanyol, sobretot si la poderosa classe obrera catalana irromp de manera decisiva als esdeveniments. La determinació de les masses a Catalunya és anar a votar l'1-O per sobre de qualsevol consideració. Cada declaració insultant, cada amenaça arrogant només afegeix benzina al foc de la indignació social. No és casualitat que el to del govern i de la premsa burgesa, com La Vanguardia o El País, sigui a les darrers hores més circumspecte, fent una crida a la negociació, implorant a Puigdemont que desconvoqui l'1-O (un dirigent polític que, segons l'acusació del fiscal de l'Estat, hauria d'estar detingut “per sedició”), prometent més autogovern i finançament per a Catalunya. Però Puigdemont cavalca sobre un tigre del qual li serà difícil baixa. No comptaven amb l'entrada de les masses a l'escena dels esdeveniments ni que aquestes s'organitzessin pel seu compte. L'1-O o res! és el crit de guerra, i no serà per menys que això que sectors cada vegada més amplis de la població a Catalunya abandonin el carrer.
Les esperances d'un canvi radical a les vides de la gent comú a partir del 2-O són poderosíssimes. La idea d'una república catalana que rompi amb el neofranquisme desembossat instal·lat a La Moncloa i a tots els ressorts de l'Estat, està captivant més, cada dia que passa, la imaginació popular. Un exemple valent des de Catalunya, com tantes vegades a la història espanyola, enviarà ones de xoc per tota la península i podria estimular un procés similar a la resta de l'Estat. Però per a aixecar a la majoria de la classe treballadora catalana per a aquesta perspectiva es necessita un poderós programa social que no només tengui com a bandera el rebuig al règim del 78, al seu aparell podrit d'estat franquista i a la seva monarquia, sinó a una proposta el més acabada possible de transformació social: treball digne, salaris decents, habitatge per a tothom, serveis socials, etc. que, en les condicions de crisi capitalista, és incompatible amb el domini dels grans empresaris i banquers.
Tota revolució –i el desafiament i la desobediència a les lleis establertes i injustes, protagonitzat per un moviment de les masses populars, és un acte revolucionari— sempre comença per reivindicacions democràtiques; però, tard o d'hora, s'ompli de demandes socials que obren a la classe treballadora i altres sectors oprimits la perspectiva d'una nova vida. La tasca dels socialistes revolucionaris a Catalunya es proveir el programa i el mètode per a vincular la lluita per la república democràtica amb el socialisme. Si la maduresa de les condicions objectives empenyessin primer a l'establiment d'una república socialista a Catalunya, aquest seria el pròleg per a una revolució socialista a tota la península ibèrica. Això podria preparar la formació d'una federació socialista de les nacionalitats i pobles ibèrics en el camí a una federació socialista europea, i més enllà.
Catalunya 1 d'Octubre 1-O | 0.874197 | curate | {"ca": 0.9936142045012071, "pt": 0.0063857954987929285} | http://www.luchadeclases.org/estado-espanol/estado-espanol/2502-crisis-giro-derecha-psoe.html |
mc4_ca_20230418_2_270040 | 'Del casino a casa. El cost social de la crisi financera', de Ramon Morell
Pàgina d'inici Agenda Agenda de l'Institut d'Estudis Ilerdencs 'Del casino a casa. El cost social de la crisi financera', de Ramon Morell Campanya de donació de sang Les ciències de la terra per a un individu i una societat conscient Gratuïta
'Del casino a casa. El cost social de la crisi financera', de Ramon Morell 25 de novembre de 2013
- Lleida (Segrià) Detall de la portada de 'Del casino a casa. El cost social de la crisi financera', de Ramon Morell Facebook
La Sala Montsuar acull, el 25 de novembre a les 19.30 h, la presentació del llibre 'Del casino a casa. El cost social de la crisi financera', una obra de Ramon Morell que analitza els orígens especulatius de la crisi actual. A més de l'autor, a l'acte hi participaran Rosa Pujol, vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; Joan Pere Enciso, professor de la Universitat de Lleida, i l'editor Josep Gellonch. Sobre l'activitat | 0.644192 | curate | {"it": 0.0395010395010395, "ca": 0.895010395010395, "es": 0.06548856548856549} | http://www.descobrir.cat/ca/agenda-iei/-del-casino-a-casa-el-cost-social-de-la-crisi-financera-de-ramon-morell-154959.php |
macocu_ca_20230731_9_215753 | Rike Congo
Nom i cognoms Rike Congo. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Rike Congo. Tots els serveis en línia.
Rike Congo significat
Rike Congo: anàlisi resum del significat del nom Rike i el cognom Congo.
Rike origen del primer nom
Definició de nom de Rike
Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Rike.
Rike significats de millor nom: Moderna, Volatil, Competent, Afortunat, Creativa. Aconseguir Rike significat del nom.
Rike origen del primer nom. German short form of Friederike, Henrike, and other names ending in rike. Aconseguir Rike origen del primer nom.
Transcripció o com pronunciar el nom Rike: REE-kə. Com pronunciar Rike.
Noms sinònims de Rike en diferents països i idiomes: Drika, Enrica, Federica, Frederica, Frederikke, Frédérique, Fredrika, Freida, Frieda, Friðrika, Fryderyka, Heike, Heintje, Hendrika, Hendrikje, Hendrina, Henna, Hennie, Henny, Henriette, Henriikka, Henrika, Henrike, Henryka, Ina, Rica, Riikka, Rika, Rikke. Aconseguir Rike en altres idiomes.
La compatibilitat de Rike i Congo és 83%. Aconseguir Compatibilitat de Rike i Congo. | 0.520179 | curate | {"en": 0.0913884007029877, "nl": 0.29349736379613356, "ca": 0.5975395430579965, "pt": 0.01757469244288225} | |
macocu_ca_20230731_9_326517 | Visitmuseum · Catalonia museums
Ceràmica de descàrrega
Ceràmica de descàrrega trobada a la volta de la nau gòtica de l’església de Sant Fèlix. Museu d'Història de Sabadell.
Cànters i canterelles que daten del primer quart del segle XV i servien per transportar aigua. És van trobar a la volta de l’església de Sant Fèlix, després de l’incendi que va patir durant la Setmana Tràgica (1909) i que va afectar greument la nau gòtica. Les peces emprades per reblir les voltes s’anomenen ceràmica de descàrrega, ja que aquesta era la seva funció: reduir el pes de la volta tot ocupant volum. Com en aquest cas, gairebé sempre eren peces que havien sortit defectuoses i que eren inservibles. | 0.739539 | curate | {"en": 0.04579025110782865, "ca": 0.9542097488921714} | |
mc4_ca_20230418_0_156540 | La Bisbal engega una nova fase d'obres al Terracotta Museu per mig milió d'euros - Diari de Girona
S'intervé en l'exterior de l'equipament i en el seu interior amb adequacions per a un nou espai pedagògic
ddg 31.10.2018 | 00:08
Imatge de l'exterior del Terracotta Museu. ddg
Imatge de l'exterior del Terracotta Museu.
Aquest dilluns va començar una nova fase d'obres del Terracotta Museu, a la Bisbal d'Empordà. L'execució d'aquesta fase, ha informat l'Ajuntament, comportarà la reorganització i rehabilitació dels exteriors del museu i de la seva zona pedagògica i tindrà un cost total de 496.576 euros.
Els treballs no només han de millorar l'aspecte exterior del museu (el pati i l'espai d'aparcament), sinó que també han de servir per equipar-lo amb les infraestructures necessàries per poder-hi realitzar activitats a l'aire lliure, com fires o espectacles, ha explicat l'Ajuntament.
Les obres compten amb una subvenció del programa europeu POCTEFA (programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra), dins del projecte transfronterer COOP'ART per un import de 220.570 euros. Es tracta d'una iniciativa que vol impulsar una estratègia compartida d'innovació i desenvolupament sostenible de l'artesania artística, millorar el potencial artístic i econòmic de les empreses d'artesanat d'art, i desenvolupar el patrimoni cultural i l'atractiu turístic dels territoris.
Pel que fa als espais interiors, es rehabilitarà la nau on s'ubicarà el nou espai pedagògic del museu, una aula que servirà per poder oferir un nou programa didàctic a les escoles del territori, on els participants podran experimentar directament algunes de les tasques principals dels ceramistes, com el contacte amb la terra i l'aigua, el modelatge, la decoració i la cocció.
Finalment, una de les naus de l'antiga fàbrica albergarà l'aula taller del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Terrissa (les pràctiques del cicle ja s'estan duent a terme al museu des del curs 2017-2018, però ara tindran un espai propi dins de les mateixes instal·lacions). També hi haurà un nou espai per a l'Associació de Ceramistes de la Bisbal, la qual passarà a tenir la seva seu al museu.
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020) ha subvencionat part del projecte –l'espai pedagògic, l'espai per a l'Associació de Ceramistes i l'adequació exterior perquè aculli fires– en un 65% del cost. L'objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.
La Bisbal participa en un programa europeu de foment de la ceràmica i l'artesania.
Josep Vila i Clara entra al Terracotta Museu.
Descobert un conjunt d'atuells de ceràmica dins la volta d'una casa bisbalenca. | 0.801408 | curate | {"ca": 0.9908357771260997, "en": 0.009164222873900294} | https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2018/10/31/bisbal-engega-nova-fase-dobres/943433.html |
crawling-populars_ca_20200525_27_23031 | L’Audiència de Barcelona va aplicar al febrer els arguments del cas de la Manada
3 min. Barcelona 05/05/2018 00:11
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Una noia de 16 anys és al bany de casa seva, a Sant Pere de Ribes, depilant-se les celles després d’una “tarda de noies” amb la seva cosina. De sobte hi entra l’oncle, li toca els pits, la sotmet a altres pràctiques sexuals i finalment la porta al llit i la penetra. Ella no reacciona perquè està “en xoc” i només vol que acabi i marxi. I fa tants anys que l’home abusa d’ella que mai s’ha atrevit a dir res perquè té por de “destrossar la família”.
Antoni Bassas
45 Comentaris
17 Comentaris
84 Comentaris
14 Comentaris
17 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.631888 | curate | {"ca": 0.8157276995305164, "eo": 0.015258215962441314, "en": 0.057511737089201875, "de": 0.004694835680751174, "es": 0.09154929577464789, "br": 0.015258215962441314} | : /societat/Condemnat-anys-Sant-Pere-Ribes_0_2008599309.html |
oscar-2201_ca_20230904_4_104663 | 2021-10-28T16:25:19+02:00Categories: Uncategorized|Tags: cures, envelliment, LGTBI, Model residencial|
ACF a Fons. Reflexionem sobre com volem envellir Ahir va tenir lloc la xerrada “Envelliment, perspectiva de gènere i LGTBI+” a càrrec del Doctor en Treball Social i vicepresident de la Fundació Enllaç, Josep Maria Mesquida. Durant dues hores vam poder reflexionar sobre les mancances
Llegeix més
Conversa “Envelliment, perspectiva de gènere i LGTBI+”
2021-10-13T17:17:56+02:00Categories: Cursos i tallers|Tags: cures, envelliment, feminismes, LGTBI|
Envellir és un procés complex que moltes vegades deriva en invisibilitat, sovint causada per factors propis de la vellesa, com són la dependència o la demència i la resposta no adequada per part de les institucions i de la pròpia societat. Aquesta invisibilitat és major en col·lectius com les dones o les persones LGTBI +,
Llegeix més
LA FUNDACIÓ
Vam néixer el 1988 amb la vocació d’estar al costat de cada persona diagnosticada d’algun tipus de demència.
El 2003 ens constituïm com a Fundació i des de llavors treballem de forma incansable per aconseguir transformar aquesta etapa, tenint en compte a la persona, el seu entorn, i als cuidadors i professionals.
Blog
Píndola de Coneixement: Justícia Restaurativa. Reparar vincles per tornar a començar
Cinc paraules contra l’oblit
Acomiadem l’any amb vosaltres
TROBA EL QUE NECESSITES
La Fundació
Misió i valors
Partners
Transparència
T'AJUDEM:
Programa Persona i Família
Programa Ajudar i Protegir
ET FORMEM:
Formació Especialitzada
Consultoria per a Professionals
FORMACIONS
Dementia Care Mapping
La Reminiscència
La Comunicació des de la Validació
La Relació com a Eix Fonamental del Professional Especialitzat
Desenvolupament de l’Empatia, l’Escolta Activa i la Confiança
Properes formacions
Trobada cuidadora. Acomiadem l’any
16 desembre, 2021 | 10:00 am - 1:00 pm
Veure tots Esdeveniments
CONTACTA’NS
Dilluns a dijous: 08:00 - 17:00
Divendres: 08:00 - 15:00
Juliol i Agost: 08:00 - 15:00
Via Augusta, 48 -54, Entresol 1a, 08006 Barcelona
[email protected]
Contactar
(+34) 93 459 22 94
AVÍS LEGAL I POLÍTICA DE PRIVADESA
Avís Legal i Política de privadesa
Català
Español
© Copyright 1993 - | ALZHEIMER CATALUNYA FUNDACIÓ | TU DECIDEIXES, LA DEMÈNCIA NO | ALL RIGHTS RESERVED | Powered by Gesdi.com
FacebookYouTubeTwitterLinkedInRssEmail:
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a analitzar els nostres serveis, mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades), oferir la possibilitat de compartir i interactuar amb xarxes socials i realitzar comentaris en els nostres continguts. Consulta la nostra Política de Cookies per a més informació o per desactivar-les a la configuració. Pots acceptar totes les cookies prement el botó “Acceptar Cookies”.
Acceptar Cookies
Rebutja
Canvia la configuració de les galetes
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Política de galetes
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactives aquesta galeta no podrem guardar les teves preferències. Això significa que cada vegada que visitis aquesta web hauràs d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Activa o desactiva les galetes
Si us plau, activa primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem guardar les teves preferències! | 0.649487 | curate | {"en": 0.11431339307338338, "ca": 0.7839670622426738, "es": 0.05788326471300557, "pt": 0.02325018164204408, "de": 0.002421893921046258, "it": 0.005085977234197142, "ru": 0.0036328408815693874, "zh": 0.009445386292080407} | https://alzheimercatalunya.org/tag/lgtbi/ |
vilaweb_ca_20220728_0_82184 | La notícia fa posar els pèls de punta. Ella tota sola i, també, pel que pugui tenir d’avís o premonició. Espanta, sí: l’acte mateix, cru i salvatge, i la constatació que el fet no ha tingut ni ressò ni resposta a l’altura. Una notícia, aquí i allà, declaracions del conseller, algun comunicat, un grapat de meritòries concentracions i, de mica en mica, s’anirà deixatant en aquesta nostra voràgine d’actualitats.
Fins a la següent.
Però és que resulta que una trentena d’encaputxats van assaltar un centre de menors, l’altra nit. Aquí. A casa nostra. Cal que ho tornem a repetir? Una trentena d’encaputxats van assaltar un centre de menors. Una turba encaputxada i disposada a jo què sé què. A la destrossa? A la pallissa? Al linxament?
L’endemà a la tarda, com per desmentir d’entrada qualsevol intent d’excusar l’assalt amb allò del ‘cop calent’ o la ‘baralla espontània entre joves’, hi van tornar. La trentena de dissabte a la nit ja s’havia multiplicat per dos i la intenció era la mateixa: assaltar la casa que acull els menors.
Assaltar, hòstia, assaltar.
És que si no ho tornem a posar per escrit, si no ho repetim i repetim i repetim tantes vegades com calgui, potser encara ens trobarem donant per bones les barrabassades racistes que bramen els assaltants i els qui els avalen.
I sí, hi ha massa nanos en aquesta situació de desemparament real, en aquests llimbs on sembla que les circumstàncies els aparquen (en un alberg destinat a activitats mediambientals, per exemple, i no pas a esdevenir casa d’acollida per a trenta-cinc menors). I sí, perquè això no va de lliris ni de happyflowerisme, n’hi ha que han creat, o que creen, conflictes. I sí, falten mitjans. Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que és possible que sàpiguen força de què parlen, assenyalaven, per exemple, arran de l’assalt de Castelldefels, que no es poden oferir ‘respostes residencials’ sense ‘els projectes i els equips educatius necessaris, o sense tenir en compte la població d’acollida’. I reclamaven, precisament, aquests mitjans. I que es desplegui una recentment aprovada ‘Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols’. I que tingui els mitjans (humans i econòmics) que no s’hi especificaven i que, ves quines coses, resulta que són imprescindibles per a passar de les paraules als fets.
És urgent (sí: urgent) d’abordar de cara aquesta qüestió. I, ni que sigui per l’alerta que hagi pogut significar aquest atac, per la visibilització que ha ofert de les condicions en què romanen aquests infants i joves, ara agafo el lliri que abans he descartat i vull pensar que en alguna banda es posa fil a l’agulla per redreçar una situació que no és bona per a ningú. Vull dir per resoldre allò dels mitjans i del desplegament.
Però l’alarma que ha motivat aquestes ratlles, avui, és, precisament, la sensació que no han saltat totes les alarmes, totes, totes, totes i amb força, eixordadores i impertinents, quan hem sabut que ha passat allò que dèiem, que el racisme s’ha fet turba i ha volgut assaltar una casa de colònies.
Perquè potser val la pena posar una estona el focus d’atenció sobre aquestes persones que volien prendre a l’assalt una casa que acull menors estrangers: ja sabem qui són els assaltants? On es cova el verí de la violència xenòfoba? Com es pasta aquesta mala jeia? Com pot ser que passi això aquí?
Perquè això és, des d’absolutament tots els punts de vista, totalment intolerable. I la resposta a aquests fets execrables és, precisament, la que dóna la mesura de la maduresa cívica d’una societat. Perquè jo no sé si es pot evitar que el racisme creixi en grups i grupets, que ens atiï pors i inseguretats i ressentiments, que tan fàcilment carregui en un col·lectiu les culpes dels actes individuals. Sí que sé, però, que la diferència entre una societat crispada de xenofòbia i la societat viva i respectuosa que aspirem de bastir no és tant que en aquesta segona no hi passin mai actes odiosos com l’assalt de Castelldefels sinó com es reacciona quan passen.
N’hi ha que ho aplaudeixen. N’hi ha que miren cap a una altra banda. N’hi ha que reaccionen amb indignació i fent tots els possibles per a aturar-ho. Aquestes darreres són les societats a les quals hauríem d’aspirar a assemblar-nos. | 1 | perfect | {"ca": 0.9553613604156825, "es": 0.0011809163911195087, "it": 0.010155880963627774, "en": 0.019603212092583845, "pt": 0.0136986301369863} | https://www.vilaweb.cat/noticies/veri-dins-castelldefels-opinio-nuria-cadenes/ |
cawac_ca_20200528_3_122120 | REUNIT , el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Sant Adrià, 20, el dia 07/03/2013, per conèixer els temes de la seva competència, i
VIST , la relació d’equips retirats i incompareixences de la ronda 7 del Campionat de Catalunya per Equips de la temporada 2013:
ATÈS , l’art. 7.7 del Reglament del Campionat de Catalunya per Equips que diu:
7.7 Seran multats els equips que no es presentin a una ronda del Campionat d’Equips de Catalunya amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció. Els equips que es retirin o quedin eliminats del Campionat de Catalunya d’Equips amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció. En cas d’incompareixença injustificada d’un equip, (el Comitè de Competició decidirà si la incompareixença és o no justificada per causa de força major) aquest serà sancionat a més de la multa econòmica tipificada i la pèrdua de l’encontre amb un punt de menys en la classificació del seu grup.
RESOLUCIÓ:
Per la present resolució s’acorda:
Imposar la multa establerta a l’article 7.7 del doble de la inscripció del Campionat de Catalunya per als següents equips: Torredembarra B.
Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs, en el termini màxim de cinc dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs. | 0.838944 | curate | {"ca": 0.9842681258549931, "ru": 0.008891928864569083, "es": 0.006839945280437756} | http://www.escacs.cat/web/novetats/149-contingut-public/comunicats/resolucions/2013/1116-resolucio-comite-competicio-192013 |
mc4_ca_20230418_1_377173 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Boxing Entrada:
Ming Yue Hostel...Habitacions per nit per només Binzhou Boxing Zhixing Wangluo Inn...Habitacions per nit per només Binzhou Boxing Chudu International Business Hotel...Habitacions per nit per només Hanting Hotel Binzhou Boxin Yinzuo...Habitacions per nit per només Més zones a Binzhou
Boxing és una de les destinacions més visitades de Binzhou. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Amb calor i comfort, Boxing és un lloc per a vacances relaxades després d'una setmana de feina. Quan és hora de reservar l'hotel adequat a Boxing o a qualsevol lloc a Binzhou, Agoda.com ofereix els millors preus. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Inserti les seves dates de viatge a la nostra pestanya de recerca i busqui els millors preus en allotjaments a Binzhou.
Hotels destacats a Boxing, Binzhou
Àrea Boxing
Dissenyat tant per oci com per negoci, Ming Yue Hostel està situat idealment a Binzhou; una de les...
Hotels a Boxing: Binzhou Boxing Chudu International Business Hotel | 0.750919 | curate | {"ca": 0.911190053285968, "en": 0.08880994671403197} | https://www.agoda.com/ca-es/boxing/maps/binzhou-cn.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_292976 | Menú
La Guàrdia urbana recorda que encara no s’ha imposat cap sanció i que els afectats poden presentar al·legacions
Tarragona.-L’agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona que ha multat un membre de la CUP que repartia propaganda pel referèndum ha “interpretat” que el cupaire incomplia l'ordenança municipal sobre el repartiment de publicitat a la via pública, segons un comunicat que ha fet públic el cos de seguretat local. Cal recordar que el membre de la CUP repartia informació aquest dimarts a la tarda davant d'una escola a la Rambla Nova, i que ha estat sancionat amb 500 euros de multa. Des de l’Ajuntament se subratlla que no és la seva voluntat multar a partits polítics i en aquest sentit des de la Guàrdia Urbana es recorda que encara no s'ha imposat cap sanció i que hi ha un expedient obert perquè els afectats puguin interposar les al·legacions corresponents.
Segons ha denunciat la CUP en un comunicat, dos agents de la Guàrdia Urbana han sancionat el seu militant i han requisat les paperetes que encara tenia pendents de repartir. La formació independentista ha anunciat que recorrerà la sanció perquè, al seu parer, “està mancada de fonament i atempta contra la llibertat d’expressió política”. La portaveu de la CUP a Tarragona, Laia Estrada, ha lamentat que aquest dimarts s’hagin repartit 250.000 butlletes arreu del país i que Tarragona “hagi estat l’únic lloc on algú ha estat multat per defensar el referèndum”.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.692789 | curate | {"es": 0.1713823767178658, "ca": 0.8124494745351657, "en": 0.016168148746968473} | : /catalunya/territori/noticia-lagent-multat-cupaire-tarragona-interpretat-incomplia-lordenanca-publicitat-20170404223701.html |
macocu_ca_20230731_9_113702 | Serveis
Escoles
Autocars Viñolas té tots els permisos vigents necessaris i està preparat per a oferir servei de transport escolar a centres d'ensenyament públics o privats.
Excursions (un o més dies)
Transfers / Desplaçaments a cases de colònies i albergs
Rutes escolars
Contacteu-nos per a sol·licitar-nos pressupost sense compromís. | 0.634174 | curate | {"pt": 0.08536585365853659, "ca": 0.9146341463414634} | |
macocu_ca_20230731_1_540904 | Junqueras no acata el 155 necessari per sortir de la presó
No acata de forma expressa l'aplicació del 155, com sí que han fet altres exconsellers com Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.
Junqueras vota l'1 d'octubre
Argumenta que "és evident que els encausats, malgrat ostentar legítima i democràticament la condició de membres del Govern de Catalunya, van acudir a l'Audiència Nacional ja com a exconsellers o exmembres".
"Després de l'aprovació de les resolucions d'aplicació de l'article 155 s'ha procedit a Catalunya a la dissolució del Parlament amb l'objectiu, que comparteix el meu mandant, de participació en el procés electoral fixat pel Govern d'Espanya", afirma el recurs.
Assegura que la declaració del 27 d'octubre en el Parlament té valor "estrictament polític" i que, després d'haver-la proclamat, no sembla existir cap escenari pel qual els investigats puguin executar accions de reiteració dels illícits objecte de querella.
A més, tenint en compte que Junqueras concorre als comicis del 21 de desembre, destaca la necessitat de preservar els seus interessos "com a actor en l'escena política actual".
"DANY REPUTACIONAL"
Demana que en valorar la proporcionalitat de la mesura de presó es valori el "dany reputacional" que aquesta pot tenir en un representant polític en situació preelectoral.
RISC DE FUGIDA
Sobre el risc de fugida allegat per acordar la presó, l'advocat Andreu Van donin Eynde ressalta que Junqueras comparegués davant l'Audiència "malgrat l'altíssim risc de detenció i fins i tot de presó provisional (així s'apuntava en tots els mitjans de comunicació) que de moment polític i la precipitació dels esdeveniments es corria".
Aquesta actitud mostra la seva voluntat de col·laborar i "un altíssim nivell de sentit del servei públic i institucional on el valor de la dignitat personal de cadascun dels encausats ha de ser reconegut, més enllà de discrepàncies ideològiques".
Lamenta que la presó provisional es vinculi a "un hipotètic risc de reiteració delictiva amb l'actuació a l'estranger d'un suposat Govern en l'exili de la República Catalana liderat pel querellat Carles Puigdemont, com a legítim President del mateix".
Precisament ho contraposa a la decisió del Tribunal Suprem en optar per dictar llibertat sota fiança per a la Taula del Parlament perquè "argumenta tot el contrari, ressaltant la diferència entre els quals es troben en l'exili i els que es troben a disposició judicial en benefici dels investigats". | 0.885648 | curate | {"ca": 0.9865361077111383, "pt": 0.007751937984496124, "es": 0.005711954304365565} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_150009 | El 1988 s’encetava en aquest país l’estratègia d’insubmissió al servei militar i a la prestació social substitutòria. Justament avui, 20 de febrer de 2019, fa 30 anys que vuit joves catalans van declarar-se insubmisos al Jutjat Militar de Barcelona. 57 arreu de l’Estat. A principis de març tres dels vuit joves catalans, en Yon Sànchez, en Josep Maria Moragriega, i en Carlos Hinojosa, varen ser empresonats amb caràcter preventiu a la presó Model de Barcelona. Prenia embranzida una llarga campanya de desobediència civil contra el sistema de lleves: la història dels insubmisos.
Fins el 1988 hi hagué un llarg període d’acumulació d’objectors de consciència en espera que una llei regulés aquest dret. La Llei d’Objecció de Consciència aparegué el 88 per confirmar que els joves haurien de fer igualment un servei a l’Estat, militar o civil, aquest darrer com a substitutiu del primer (la prestació social substitutòria –PSS). Aquest escenari normatiu abocà el Moviment d’Objecció de Consciència, el Mili-KK i la coordinadora CAMPI, principals organitzacions antimilitaristes de l’època, a deliberar sobre la millor estratègia per acabar amb el sistema de lleves, la mili “de tota la vida”. La conseqüència d’aquell ric debat fou la no col·laboració amb l’Estat, sintèticament: la insubmissió. Quines característiques tenia aquesta estratègia no violenta de confrontació política? Recordem-les:
Potencial suport social. El servei militar topava amb una joventut cada cop més refractària i crítica amb el fet d’invertir un any llarg de la seva vida en fer el soldat, en aquella patètica “escola de masculinitat tradicional” que implicava l’univers captiu de la caserna. Els joves tenien altres coses a fer, estudis, projectes i trajectòries laborals vàries en un escenari econòmic que ja apuntava totes les precarietats ocupacionals de l’actualitat i, en conseqüència, itineraris de vida més incerts com per entretenir-los amb la mili.
Determinació del col·lectiu. El moviment insubmís era divers, amb suports de tota mena, nodrid de moltes militàncies de l’esquerra alternativa dels vuitanta. Gent convençuda de les seves raons. I convincent. Els joves cridats a files o a la realització de la prestació social substitutòria declaraven de manera clara i, per regla general, per escrit, la seva decisió de no incorporació a files. Sense fisures. I assumint-ne les conseqüències legals i penals.
La identitat individual com a expressió d’un “nosaltres”. La insubmissió implicava sempre donar la cara, amb noms i cognoms, en la mesura que el conflicte se centrava en el jove concret cridat a files. Però la conducta, la posició política i l’estructura bàsica argumental eren comunes al conjunt del col·lectiu. Els judicis eren emprats com a caixa de ressonància d’aquestes argumentacions. Els insubmissos constituïen un grup concret de joves altament conscienciats en termes polítics; un grup suficientment dimensionat, amb increments moderats d’efectius. Però expressava un anhel compartit per una majoria de joves, també entre els que realitzaven la prestació social substitutòria o fins i tot el servei militar. En la terminologia clàssica de l’activisme: constituïen avantguarda.
Amplificació del conflicte. En el marc del conflicte s’explotaven conscientment les contradiccions favorables al moviment. Com era possible l’empresonament per a joves que, simplement, es negaven a realitzar un servei anacrònic i a perpetuar els valors més reaccionaris del militarisme? La premsa se’n feia ressò. Les organitzacions polítiques que es comprometien amb el compliment de la Llei, varen començar a ressentir-se’n i a no justificar la repressió contra els insubmisos. L’esquerra convencional –paradigmàticament aquella ICV dels primers anys i el PSC- començà a abandonar la tesi que el sistema de lleves blindava d’alguna manera una estructura popular en l’exèrcit –aspecte que no va servir per a res, sigui dit de passada, en el cop d’Estat de 1981. A Catalunya, només la dreta espanyola assumia íntegrament els preceptes de la denostada mili. Les famílies començaren a pensar diferent sobre el fet que un home s’acabava de fer passant per les casernes. Aquesta era una idea estúpida per definició
Saturació de la prestació social substitutòria. En mig dels processos judicials contra els insubmisos i diversos empresonaments, el fet és que en els anys 90 ben pocs joves catalans anaven al servei militar. El moviment insubmís generà una situació no pensada ni intencionada inicialment: que la majoria de joves “en edat militar” no estaven disposats a patir conseqüències legals pel fet de no voler anar a la mili, però tampoc volien fer-la, amb la qual cosa optaren en massa per objectar-la i demanar la prestació social substitutòria. La PSS fou llavors un pou sense fons de prestacions de per riure que ni tan sols implicaven feina; en força casos, ni es requeria la presència del prestacionista. No es creia en aquest sistema. No s’hi col·laborava. I es buidaven les casernes.
Final. Sí, tot plegat s’acabà amb un exèrcit professional en funcionament a principis de la primer quinquenni del 2.000. La insubmissió morí d’èxit i encara avui als involucrats en la desfeta del sistema de lleves els costa reclamar aquesta victòria, tan preocupats com estàvem en acabar amb el militarisme. Però el fet és que sense insubmissió mai s’hagués arribat a aquest port; sense insubmissos, el servei militar encara hauria perdurat no se sap fins quan, afectant la vida de noves generacions d’homes joves, i qui sap si, al capdavall, també de les dones incorporades obligatòriament a files.
La insubmissió fou una campanya orquestrada de desobediència civil. Ara el concepte desobediència surt pertot, potser a vegades massa alegrement. Atenció, tendim a confondre el fet de desobeir amb l’acció de protestar. Amb això banalitzem la desobediència sense ni adonar-nos-en. Miro d’explicar-ho.
Desobeir és entrar en conflicte directe amb l’emissor d’obediència, l’autoritat jurídico-política de torn. El conflicte és el missatge. La seva idoneïtat i modulació és essencial. A la base de la desobediència hi ha la voluntat de superar una situació d’injustícia manifesta quan les vies legals no permeten esmenar la situació, o bé estan definides precisament per evitar cap canvi en l’ordenament respecte d’allò que és objecte de discrepància. Gandhi plantejava que l’exercici de la no violència era la traducció pràctica d’un imperatiu ètic fonamentat en “la força de la veritat” (satyagraha). Implicava campanyes concertades en accions de gran abast a cavall de l’estratègia de la no cooperació, o desobediència civil. Objectiu: la independència i el progrés de l’Índia. Martin Luther King defensava que l’objectiu de la no cooperació havia de ser generar una situació de crisi generalitzada que obrís inevitablement la porta a la negociació. Objectiu: acabar amb la segregació racial legal i quotidiana als USA. La perspectiva de la no violència en matèria de desobediència venia acompanyada d’un discurs de llibertats cíviques, democràtic, inclusiu i obert al pluralisme, destinat a convèncer majories socials. No hi podia haver satisfacció moral individual si l’acció desobedient no aconseguia implicar aquestes majories en favor dels canvis propugnats. Clau de volta de tot.
Desobeir no és el mateix que protestar. La desobediència comporta protesta però es pot protestar sense desobeir. La desobediència sempre implica alguna ruptura amb el marc legal vigent, perquè contravé alguna norma formal o procés administratiu. Comporta, també, conseqüències legals per aquells que la practiquen. Protestar és expressar un dissens i/o a formular una reivindicació. És el que fem quan anem a una manifestació. Si l’autoritat competent prohibeix la manifestació, qui hi va desobeeix, i qui l’organitza assumeix les conseqüències legals de mantenir la convocatòria. Un altre exemple: Si el 12 d’octubre obrissin les administracions públiques catalanes, amb la “normalitat” d’un dia laborable i amb treballadors públics al seu lloc, s’estaria exercint desobediència. Si els que obren les institucions públiques són els càrrecs electes ocupant els seus despatxos, s’està fent una protesta perquè l’única conseqüència del fet d’obrir els ajuntaments o qualsevulla altra administració pública a Catalunya el 12 d’octubre, és que el càrrec electe treballa com molts altres dies festius. Si en dies assenyalats això pren un simbolisme polític, llavors l’acció de treballar es transforma en una protesta. Protestar argumentant el perquè de l’acció que es du a terme, és una mesura perfectament útil, convenient, legítima i adequada en un procés de conflicte, però no fem passar mai la protesta per la desobediència a risc de pensar –equivocadament- que qualsevol discrepància s’ha de transformar en acció desobedient. Amb això ens tiraríem pedres damunt la teulada. Perquè qualsevol democràcia digne d’aquest nom es fonamenta en la capacitat creativa de la discrepància, la protesta i el dissens, en els marges legals del procés democràtic.
La insubmissió transformà el descontent i la protesta vers el sistema de lleves en una campanya sostinguda de desobediència civil. | 1 | perfect | {"ca": 0.9808010592519033, "pt": 0.00143440361911067, "es": 0.011144212733090589, "en": 0.0014344036191106697, "uz": 0.0028688072382213395, "fr": 0.0023171135385633896} | https://elmon.cat/opinio/protesta-i-desobediencia-a-la-llum-de-30-anys-d-insubmissio-15826/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_103723 | Ho sento per la xorrada, però cada cop que veig este gol se'm posa la pell de gallina... Belletti Quin any tant increïble, quins records...
Que ploro Aquest any la tornarem a guanyar amb el gran Titi que és l'únic títol que li falta
Erik escrigué: Aquest any la tornarem a guanyar amb el gran Titi que és l'únic títol que li falta per sort | 0.767169 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_119993 | Aquesta vall està situada en l'extens municipi de Montagut i Oix, una zona amb força activitat agrària amb masos i masies dispersos pel territori. Nosaltres caminarem per la part de l'Alta Garrotxa, un espai abrupte però de gran bellesa on predominen els boscos d'alzina, roure, pi i faig. Partim d'Oix per anar a buscar l'Hostal […] | 0.72138 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fitaguies.com/esdeveniments/categoria/senderisme-i-descoberta/llista/?eventDisplay=past |
cawac_ca_20200528_2_98567 | Mato diu que les reformes de Rajoy "beneficien el benestar social que el PSOE ha posat en perill"
La ministra de Sanitat apel·la a l'"entesa" entre la Generalitat i el Govern central
Política > 05-05-2012 > 11:26
RAFA JULVE / Barcelona
La ministra de Sanitat, Ana Mato , ha manifestat aquest dissabte al matí que el PP ha impulsat una agenda reformista que "beneficia el benestar social que el PSOE ha posat en perill" i ha apel·lat a l'"entesa" entre la Generalitat i el Govern central per combatre la crisi.
En la seva intervenció en el 13è congrés del PPC , Mato ha expressat, a més, que el seu partit respecta el marc d' autogovern i l'Estatut de Catalunya , però ha advertit que "no es pot entendre aquesta autonomia sense l'empara de la Constitució espanyola". Segons Mato, "Catalunya ha de tornar a ser el motor econòmic i de l'ocupació d'Espanya", i ha destacat el paper que els populars catalans han de jugar perquè la societat entengui les mesures que està aplicant l'Executiu central.
La ministra, finalment, ha agraït el suport de tots els seus companys del PPC i ha recordat que també va assistir a l'últim congrés del partit, "quan les aigües no eren tan manses". En aquesta ocasió, el lideratge d' Alicia Sánchez-Camacho és absolut, com ha volgut deixar clar en diverses al·lusions la ministra de Sanitat. | 0.851174 | curate | {"ca": 0.9832317073170732, "en": 0.01676829268292683} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mato-diu-que-les-reformes-beneficien-benestar-social-1748921 |
macocu_ca_20230731_1_276893 | Salou aprova una modificació del POUM
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afirmat avui al plenari municipal que l’aprovació provisional de la proposta de modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) referent a diversos aspectes de les ordenances urbanístiques que precisen actualització “està més que justificada”. En aquest sentit, l’alcalde ha fet esment a la necessitat de dignificar les edificacions de la ciutat que mostren un aspecte degradat.
Així, segons ell, cal tenir en compte “la morfologia de certs edificis de la ciutat, amb persianes abaixades des de fa molts anys, plenes de grafits; terrasses comunitàries brutes, on un ajuntament no pot actuar”. L’alcalde ha assegurat que “els veïns i veïnes de les comunitats de propietaris, una vegada arribin a l’acord, ho agrairan moltíssim”. També ha assenyalat que “a les noves construccions de Salou s’ha prescindit de locals comercials i s’ha afavorit l’habitatge en planta per evitar tenir més persianes abaixades en edificacions”.
Per la seva banda, el regidor de Gestió del Territori i d’habitatge, Marc Montagut, respecte a aquest punt de l’ordre del dia del ple, ha manifestat que “ara és el moment de fer els canvis que ens han proposat els tècnics, sense haver d’esperar dos o tres anys per a la revisió del POUM”. Montagut ha fet referència “als punts que són a la nostra normativa, que encallen les voluntats de moltes activitats, obres i construccions”. En aquest sentit, “nosaltres hem recollit els punts i els hem posat a aprovació”, ha dit. També ha especificat que “no estem incrementant habitatges o locals comercials de més, sino que es tracta de canvis d’ús”, ha concretat. Aquest punt de l’ordre del dia s’ha aprovat amb els 11 vots a favor de SUMEM PER SALOU i PSC; els 8 vots en contra de C’s i ERC; i l’abstenció de PP.
Així mateix, el plenari d’avui ha aprovat, inicialment, els dos projectes d’obres ordinàries d’obra civil per a les actuacions de ‘Salou Smart Turístic’. Per una banda, el projecte per a les actuacions que requereixen permisos d’altres administracions, que té un pressupost base de licitació de 90.184,82 euros i un termini d’execució de 2 mesos. Aquestes obres afecten a les carreteres C-14 Autovia Salou – Reus i C-31b Autovia Salou – Tarragona, la titularitat de les quals correspon a la Generalitat de Catalunya; i a la TV-3146 Carretera de la Costa, la titularitat de la qual correspon a la Diputació de Tarragona.
Per l’altra, el projecte d’obra civil per a les actuacions que no requereixen permisos d’altres administracions, dividit el tres lots (obra civil, torres i màstils, i instal·lació elèctrica), que compta amb un pressupost de licitació de 441.882,47 euros, i un termini d’execució de dos mesos i mig.
Cal destacar que aquests dos projectes són necessaris per tal de dur a terme l’actuació global anomenada ‘SALOU SMART TURÍSTIC’, que s’emmarca dins del Plan Nacional de Territorios Inteligentes, subvencionat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Aquest punt referent a la segona modificació de crèdit del pressupost de 2021 ha comptat amb els 11 vots favorables de SUMEM PER SALOU i PSC; i les 9 abstencions de C’s, ERC i PP.
Per finalitzar, el grup municipal ERC-AM ha presentat una moció relativa a donar suport a l’amnistia. Dita moció ha obtingut els vots a favor d’ERC i dos de SUMEM PER SALOU; els vots en contra de PSC, C’s i PP; i 5 abstencions de SUMEM PER SALOU. | 0.879783 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_114345 | GIRONA | E.B. 20.01.2016 | 06:30
Els vehicles afectats pel foc. e.b.
La?Policia Municipal de Girona investiga qui hi ha al darrere de l'incendi de tres motos i un cotxe durant la matinada de dilluns a dimarts a la zona de l'Eixample de Girona. De moment es desconeixen les causes del foc però apunta que seria intencionat. | 0.677843 | curate | {"ca": 0.9305993690851735, "de": 0.056782334384858045, "sr": 0.012618296529968454} | http://www.emporda.info/girona/2016/01/20/investiguen-hi-ha-al-darrere/299839.html |
mc4_ca_20230418_4_311412 | Miriam Santamaria, nova presidenta de PIMEC Joves Catalunya Central | PIMEC
Miriam Santamaria, nova presidenta de PIMEC Joves Catalunya Central
Pren el relleu a Sergi Macià, que ha presidit l’entitat els darrers tres anys
Manresa, 30 de novembre de 2018. Miriam Santamaria és la nova presidenta de PIMEC Joves Catalunya Central, després que el Comitè Executiu de l’entitat hagi aprovat el seu nomenament. Santamaria relleva en el càrrec a Sergi Macià, que ha presidit l’entitat els darrers tres anys.
La nova presidenta, que va entrar a l’entitat l’any 2015, té el repte de fer que PIMEC Joves Catalunya Central segueixi sent un referent com a punt de trobada de joves empresaris i amb una clara vocació social i col·laborativa. “Donarem suport a tots els emprenedors que inicien els seus projectes i a tots aquells joves que volen fer créixer el seu negoci”, ha explicat Santamaria, que també s’ha marcat l’objectiu “d’escoltar i canalitzar les necessitats dels empresaris joves de les comarques de la Catalunya Central”.
Miriam Santamaria i Brichs és geògrafa, meteoròloga i periodista. Actualment treballa com a autònoma en l’assessorament de comunicació corporativa i relacions institucionals per a empreses. Ha treballat en mitjans de comunicació, va ser la primera dona a la història d’Espanya a dirigir el departament de meteorologia d’una televisió estatal i el 2010 va rebre l’Antena d’Or a millor comunicadora de l’any a Espanya. Aquest 2018, va rebre el del millor comunicadora de l'any per part del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya. Ja fa uns anys que tota l’experiència en mitjans de comunicació l’ha portat a ajudar a persones i empreses a través de la comunicació corporativa. | 0.821651 | curate | {"en": 0.08407341622261694, "ca": 0.8969804618117229, "fr": 0.018946121965660152} | https://www.pimec.org/ca/institucio/sala-premsa/notes-premsa/miriam-santamaria-nova-presidenta-pimec-joves-catalunya-central |
mc4_ca_20230418_14_689818 | En què consisteixen les visites introductòries al dentista? | Clínica Boj
La visita introductòria a l'odontopediatria ens serveix per familiaritzar al nen amb la clínica d'odontologia pediàtrica.
Publicat el: July 13, 2020
A Odontopediatria existeix una visita anomenada “visita introductòria”. Aquesta consta d’una consulta preliminar i d’observació, generalment després de la primera visita, on se li realitza al nen un procediment simple com pot ser una profilaxi dental, que permet una progressiva familiarització amb l’ambient dental de manera agradable, i permet al dentista obtenir més informació sobre la col·laboració del seu pacient.
Perquè les visites siguin efectives i generin confiança i seguretat en els pacients, l’odontòleg de nens haurà d’adaptar-se a cada nova situació, ja que les conductes dels nens són impredictibles.
Hem de tenir en compte que a vegades, aquesta visita pot ser més difícil si els nens estan molt preocupats perquè presenten dolor o saben que tenen algun tipus de problema del qual temen el seu tractament. Són moltíssims els nens que arriben per primera vegada amb una por molt gran, i no obstant això, van perdent aquesta por gradualment, i aquest procés comença amb la visita introductòria.
Sempre que sigui possible, hem d’instar que els nostres fills no sols assisteixin a l’odontòleg de nens (Odontopediatra) per algun dolor o problema. Convé implementar una rutina de anàlisi oral. Realitzem la visita introductòria, perquè l’avanç en la consulta sigui progressiu, de menor a major dificultat, i així tenir una experiència agradable, que faciliti la resta de cures dentals al llarg de la seva infància i adolescència. Un nen i un adolescent que tenen molt bones cures dentals i tenen un programa de prevenció i fluor establert, difícilment no continuaran amb aquest patró i costums quan arribin a l’edat adulta per a mantenir molt bona salut oral.
Referència: Boj JR, Catalá M, Mendoza A, Planells P, Cortés O. Odontopediatría: Bebés, Niños y Adolescentes. 1ª Edició. 2019. Espanya. | 0.822525 | curate | {"ca": 0.9195230998509687, "es": 0.06507699950322901, "en": 0.012916045702930949, "de": 0.0024838549428713363} | https://www.drboj.com/visitas-introductories-al-dentista/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=visitas-introductories-al-dentista |
mc4_ca_20230418_12_238714 | Amposta acollirà el primer esdeveniment d'oci digital del país | Aguaita.cat
Amposta acollirà el primer esdeveniment d'oci digital del país
El Video Art Game (VAG) estarà dedicat als videojocs i celebrarà la seua primera edició el 4 i 5 d'octubre
per Redacció , Amposta, 30 de maig de 2019 a les 17:26 |
L'esdeveniment reunirà a Amposta aficionats i professionals del món dels videojocs. | Pexels
Amposta serà la seu del que diuen que serà un esdeveniment únic al país dedicat a la indústria del videojoc i l'oci digital. El VAG (Video Art Game), un projecte fins ara precedent, busca impulsar, retenir i atreure el talent del territori dins de la indústria dels videojocs. La primera edició d'este esdeveniment es durà a terme els dies 4 i 5 d'octubre a la capital del Montsià.
Durant dos dies, la jornada organitzarà un seguit d'activitats relacionades amb el món dels videojocs i l'oci digital conjuntament amb col·laboradors i participants de reconeixement mundial. Un dels principals objectius d'este esdeveniment és el de fomentar equips de treball pluridisciplinaris de joves entre les empreses i els centres educatius per a la producció de l'entreteniment digital. A llarg termini, la companyia també estudia implantar un "hub" de recursos per a la indústria del videojoc, així com apostar per projectes locals amb visió global per a dinamitzar el talent.
El projecte ha sigut impulsat per Valentí Garcia, David Romaní i Joan Garcia, que ja compten amb el suport de diferents institucions públiques com l'Ajuntament d'Amposta, la Generalitat de Catalunya o l'Agència de Desenvolupament Local del Montsià.
Societat, videojocs, Amposta, VAG, Video Art Game, VAG 2019 | 0.819057 | curate | {"ca": 0.995177817962628, "en": 0.004822182037371911} | http://www.aguaita.cat/noticia/15083/amposta/acollira/primer/esdeveniment/oci/digital/pais |
mc4_ca_20230418_5_628785 | Reserveu càmpings per a autocaravanes i càmpers a Itàlia - Pitchup®
Càmpings per a autocaravanes i càmpers - Itàlia
237 càmpings que reben reserves amb parcel·les per a autocaravanes - Itàlia
Parcel·la de terra mixt amb electricitat per a autocaravana il·limitat x A partir de 32,10 £/36,00 €/58,37 AU$/40,14 USD/53,35 CAD/39,74 CHF/385,71 SEK/270,65 DKK/360,69 NOK/4.993 ISK/2.246,47 ARS/28.398 CLP/133,30 PEN/62,95 NZ$/585,13 ZAR/156,74 PLN/163,96 BRL/936,95 CZK/4.272 RSD/12.008,96 HUF/2.582,90 RUB/284,15 CNY per nit
Parcel·la de graveta amb electricitat per a caravanes il·limitat x A partir de 21,84 £/24,50 €/39,72 AU$/27,32 USD/36,30 CAD/27,04 CHF/262,50 SEK/184,19 DKK/245,47 NOK/3.398 ISK/1.528,84 ARS/19.326 CLP/90,72 PEN/42,84 NZ$/398,21 ZAR/106,67 PLN/111,59 BRL/637,65 CZK/2.908 RSD/8.172,77 HUF/1.757,80 RUB/193,38 CNY per nit
Parcel·la sobre terra forestal amb electricitat opcional per a autocaravana 5 x A partir de 17,83 £/20,00 €/32,43 AU$/22,30 USD/29,64 CAD/22,08 CHF/214,28 SEK/150,36 DKK/200,39 NOK/2.774 ISK/1.248,04 ARS/15.777 CLP/74,06 PEN/34,97 NZ$/325,07 ZAR/87,08 PLN/91,09 BRL/520,53 CZK/2.373 RSD/6.671,65 HUF/1.434,94 RUB/157,86 CNY per nit
Parcel·la de terra dur amb electricitat 6 x A partir de 24,47 £/27,50 €/44,50 AU$/30,61 USD/40,68 CAD/30,30 CHF/294,11 SEK/206,38 DKK/275,04 NOK/3.807 ISK/1.712,99 ARS/21.654 CLP/101,64 PEN/48,00 NZ$/446,18 ZAR/119,52 PLN/125,03 BRL/714,45 CZK/3.258 RSD/9.157,18 HUF/1.969,53 RUB/216,68 CNY per nit
Parcel·la de terra dur amb electricitat (gran) 6 x A partir de 28,48 £/32,00 €/51,79 AU$/35,61 USD/47,33 CAD/35,26 CHF/342,24 SEK/240,15 DKK/320,05 NOK/4.430 ISK/1.993,30 ARS/25.198 CLP/118,28 PEN/55,86 NZ$/519,19 ZAR/139,08 PLN/145,49 BRL/831,36 CZK/3.791 RSD/10.655,62 HUF/2.291,82 RUB/252,13 CNY per nit
Parcel·la de gespa i terra dur amb electricitat 6 x A partir de 21,45 £/24,00 €/38,76 AU$/26,63 USD/35,20 CAD/26,30 CHF/255,66 SEK/179,19 DKK/238,34 NOK/3.320 ISK/1.493,48 ARS/18.928 CLP/88,55 PEN/41,60 NZ$/388,26 ZAR/104,14 PLN/108,11 BRL/620,55 CZK/2.822 RSD/7.983,80 HUF/1.716,75 RUB/188,49 CNY per nit
Parcel·la de gespa i terra dur amb electricitat (vistes a un llac) 6 x A partir de 26,82 £/30,00 €/48,45 AU$/33,28 USD/44,00 CAD/32,87 CHF/319,58 SEK/223,99 DKK/297,92 NOK/4.150 ISK/1.866,85 ARS/23.660 CLP/110,68 PEN/52,00 NZ$/485,32 ZAR/130,18 PLN/135,14 BRL/775,69 CZK/3.527 RSD/9.979,76 HUF/2.145,94 RUB/235,61 CNY per nit
Parcel·la de gespa i graveta amb aigua, llum i desguàs 5 x A partir de 19,67 £/22,00 €/35,53 AU$/24,41 USD/32,27 CAD/24,10 CHF/234,36 SEK/164,26 DKK/218,48 NOK/3.043 ISK/1.369,03 ARS/17.350 CLP/81,17 PEN/38,14 NZ$/355,90 ZAR/95,46 PLN/99,10 BRL/568,84 CZK/2.587 RSD/7.318,49 HUF/1.573,69 RUB/172,78 CNY per nit
Parcel·la de gespa i graveta amb aigua, llum i desguàs (XL, vistes a un llac) 5 x A partir de 24,14 £/27,00 €/43,60 AU$/29,95 USD/39,60 CAD/29,58 CHF/287,62 SEK/201,59 DKK/268,13 NOK/3.735 ISK/1.680,17 ARS/21.294 CLP/99,61 PEN/46,80 NZ$/436,79 ZAR/117,16 PLN/121,62 BRL/698,12 CZK/3.174 RSD/8.981,78 HUF/1.931,34 RUB/212,05 CNY per nit
Parcel·la de gespa i arena amb aigua, llum i desguàs Venezia (mascotes prohibides) 6 x A partir de 21,31 £/23,90 €/38,75 AU$/26,65 USD/35,42 CAD/26,38 CHF/256,07 SEK/179,68 DKK/239,46 NOK/3.315 ISK/1.491,40 ARS/18.853 CLP/88,50 PEN/41,79 NZ$/388,46 ZAR/104,06 PLN/108,85 BRL/622,03 CZK/2.836 RSD/7.972,62 HUF/1.714,76 RUB/188,65 CNY per nit
Parcel·la de gespa i arena amb aigua, llum i desguàs per a caravanes Max 6 x A partir de 24,52 £/27,50 €/44,58 AU$/30,66 USD/40,75 CAD/30,35 CHF/294,64 SEK/206,75 DKK/275,53 NOK/3.814 ISK/1.716,05 ARS/21.693 CLP/101,83 PEN/48,09 NZ$/446,97 ZAR/119,73 PLN/125,25 BRL/715,73 CZK/3.264 RSD/9.173,51 HUF/1.973,05 RUB/217,06 CNY per nit
Parcel·la de gespa i arena amb aigua, llum i desguàs Lido (al costat de l'aigua, mascotes prohibides) 6 x A partir de 24,52 £/27,50 €/44,58 AU$/30,66 USD/40,75 CAD/30,35 CHF/294,64 SEK/206,75 DKK/275,53 NOK/3.814 ISK/1.716,05 ARS/21.693 CLP/101,83 PEN/48,09 NZ$/446,97 ZAR/119,73 PLN/125,25 BRL/715,73 CZK/3.264 RSD/9.173,51 HUF/1.973,05 RUB/217,06 CNY per nit
Parcel·la de gespa i terra dur amb electricitat 6 x A partir de 14,24 £/16,00 €/25,89 AU$/17,81 USD/23,67 CAD/17,63 CHF/171,12 SEK/120,07 DKK/160,02 NOK/2.215 ISK/996,65 ARS/12.599 CLP/59,14 PEN/27,93 NZ$/259,60 ZAR/69,54 PLN/72,75 BRL/415,68 CZK/1.895 RSD/5.327,81 HUF/1.145,91 RUB/126,07 CNY per nit
Parcel·la de gespa amb electricitat opcional il·limitat x A partir de 21,40 £/24,00 €/38,91 AU$/26,76 USD/35,56 CAD/26,49 CHF/257,14 SEK/180,43 DKK/240,46 NOK/3.329 ISK/1.497,64 ARS/18.932 CLP/88,87 PEN/41,97 NZ$/390,09 ZAR/104,49 PLN/109,31 BRL/624,63 CZK/2.848 RSD/8.005,97 HUF/1.721,93 RUB/189,44 CNY per nit
Parcel·la de gespa i terra dur amb aigua, llum i desguàs 6 x A partir de 19,58 £/22,00 €/35,60 AU$/24,49 USD/32,54 CAD/24,24 CHF/235,29 SEK/165,10 DKK/220,03 NOK/3.046 ISK/1.370,40 ARS/17.323 CLP/81,32 PEN/38,40 NZ$/356,94 ZAR/95,62 PLN/100,02 BRL/571,56 CZK/2.606 RSD/7.325,74 HUF/1.575,63 RUB/173,34 CNY per nit
Parcel·la de graveta i arena amb electricitat opcional per a autocaravana 6 x A partir de 18,69 £/21,00 €/33,99 AU$/23,37 USD/31,06 CAD/23,14 CHF/224,60 SEK/157,60 DKK/210,03 NOK/2.908 ISK/1.308,11 ARS/16.536 CLP/77,62 PEN/36,66 NZ$/340,72 ZAR/91,27 PLN/95,48 BRL/545,58 CZK/2.488 RSD/6.992,76 HUF/1.504,01 RUB/165,46 CNY per nit
Parcel·la sobre terra forestal amb electricitat opcional per a autocaravana 6 x A partir de 17,80 £/20,00 €/32,37 AU$/22,26 USD/29,58 CAD/22,04 CHF/213,90 SEK/150,09 DKK/200,03 NOK/2.769 ISK/1.245,81 ARS/15.749 CLP/73,92 PEN/34,91 NZ$/324,50 ZAR/86,92 PLN/90,93 BRL/519,60 CZK/2.369 RSD/6.659,77 HUF/1.432,39 RUB/157,58 CNY per nit
Parcel·la de gespa amb electricitat 6 x A partir de 19,67 £/22,00 €/35,53 AU$/24,41 USD/32,27 CAD/24,10 CHF/234,36 SEK/164,26 DKK/218,48 NOK/3.043 ISK/1.369,03 ARS/17.350 CLP/81,17 PEN/38,14 NZ$/355,90 ZAR/95,46 PLN/99,10 BRL/568,84 CZK/2.587 RSD/7.318,49 HUF/1.573,69 RUB/172,78 CNY per nit
Parcel·la de terra mixt amb electricitat opcional per a autocaravana il·limitat x A partir de 23,14 £/26,00 €/42,08 AU$/28,94 USD/38,46 CAD/28,65 CHF/278,07 SEK/195,12 DKK/260,04 NOK/3.600 ISK/1.619,56 ARS/20.473 CLP/96,10 PEN/45,38 NZ$/421,84 ZAR/113,00 PLN/118,21 BRL/675,48 CZK/3.080 RSD/8.657,70 HUF/1.862,10 RUB/204,86 CNY per nit
Parcel·la de graveta i arena amb electricitat opcional per a autocaravana 6 x A partir de 10,68 £/12,00 €/19,42 AU$/13,36 USD/17,75 CAD/13,22 CHF/128,34 SEK/90,06 DKK/120,02 NOK/1.661 ISK/747,49 ARS/9.449 CLP/44,35 PEN/20,95 NZ$/194,70 ZAR/52,15 PLN/54,56 BRL/311,76 CZK/1.422 RSD/3.995,86 HUF/859,43 RUB/94,55 CNY per nit
Parcel·la de terra amb aigua, llum i desguàs 6 x A partir de 21,36 £/24,00 €/38,84 AU$/26,71 USD/35,50 CAD/26,44 CHF/256,68 SEK/180,11 DKK/240,03 NOK/3.323 ISK/1.494,98 ARS/18.898 CLP/88,71 PEN/41,89 NZ$/389,39 ZAR/104,31 PLN/109,12 BRL/623,52 CZK/2.843 RSD/7.991,72 HUF/1.718,87 RUB/189,10 CNY per nit
Parcel·la de gespa amb electricitat opcional 6 x A partir de 20,47 £/23,00 €/37,22 AU$/25,60 USD/34,02 CAD/25,34 CHF/245,99 SEK/172,61 DKK/230,03 NOK/3.184 ISK/1.432,69 ARS/18.111 CLP/85,01 PEN/40,15 NZ$/373,17 ZAR/99,96 PLN/104,57 BRL/597,54 CZK/2.725 RSD/7.658,73 HUF/1.647,25 RUB/181,22 CNY per nit
Sicília36
Llombardia34
Sardenya26
Calàbria25
Els Abruços23
Les Marques17
Campània14
180 Bar o club
231 Gossos permesos
134 S'admeten vehicles de doble eix
242 Porteu una tenda auxiliar petita
242 Porteu un tendal
241 Porteu una pèrgola plegable
237 Reserveu a Pitchup.com
173 Pagament en arribar al càmping
135 Sense valoracions
174 Restaurant/cafeteria in situ
215 Fregador
153 Wifi gratuït
149 Grups unisex
85 Paradís per a senderistes
194 Tranquil
198 Bar a prop
178 Botiga d'alimentació a prop
101 Gran (51-200 parcel·les)
151 Equitació a prop
93 Parc d'atraccions a prop
183 Restaurant a prop
232 Anglès
234 Italià
Itàlia437
Parcel·les per a autocaravanes - Albània Parcel·les per a autocaravanes - Alemanya Parcel·les per a autocaravanes - Anglaterra Parcel·les per a autocaravanes - Argentina Parcel·les per a autocaravanes - Austràlia Parcel·les per a autocaravanes - Bielorússia Parcel·les per a autocaravanes - Bolívia, Estat plurinacional de Parcel·les per a autocaravanes - Botswana Parcel·les per a autocaravanes - Brasil Parcel·les per a autocaravanes - Bulgària Parcel·les per a autocaravanes - Bèlgica Parcel·les per a autocaravanes - Bòsnia i Hercegovina Parcel·les per a autocaravanes - Canadà Parcel·les per a autocaravanes - Channel Islands Parcel·les per a autocaravanes - Colòmbia Parcel·les per a autocaravanes - Costa Rica Parcel·les per a autocaravanes - Croàcia Parcel·les per a autocaravanes - Dinamarca Parcel·les per a autocaravanes - Egipte Parcel·les per a autocaravanes - Equador Parcel·les per a autocaravanes - Escòcia Parcel·les per a autocaravanes - Eslovàquia Parcel·les per a autocaravanes - Eslovènia Parcel·les per a autocaravanes - Espanya Parcel·les per a autocaravanes - Estats Units Parcel·les per a autocaravanes - Finlàndia Parcel·les per a autocaravanes - França Parcel·les per a autocaravanes - Gal·les Parcel·les per a autocaravanes - Grècia Parcel·les per a autocaravanes - Hongria Parcel·les per a autocaravanes - Irlanda del Nord Parcel·les per a autocaravanes - Islàndia Parcel·les per a autocaravanes - Lesotho Parcel·les per a autocaravanes - Letònia Parcel·les per a autocaravanes - Lituània Parcel·les per a autocaravanes - Luxemburg Parcel·les per a autocaravanes - Macedònia, República de Parcel·les per a autocaravanes - Malawi Parcel·les per a autocaravanes - Marroc Parcel·les per a autocaravanes - Montenegro Parcel·les per a autocaravanes - Moçambic Parcel·les per a autocaravanes - Namíbia Parcel·les per a autocaravanes - Noruega Parcel·les per a autocaravanes - Nova Zelanda Parcel·les per a autocaravanes - Països Baixos Parcel·les per a autocaravanes - Polònia Parcel·les per a autocaravanes - Portugal Parcel·les per a autocaravanes - República Txeca Parcel·les per a autocaravanes - República d'Irlanda Parcel·les per a autocaravanes - Romania Parcel·les per a autocaravanes - Sud-àfrica Parcel·les per a autocaravanes - Suècia Parcel·les per a autocaravanes - Suïssa Parcel·les per a autocaravanes - Sèrbia Parcel·les per a autocaravanes - Tanzània, República Unida de Parcel·les per a autocaravanes - Turquia Parcel·les per a autocaravanes - Uganda Parcel·les per a autocaravanes - Xile Parcel·les per a autocaravanes - Zimbàbue Parcel·les per a autocaravanes - Zàmbia Parcel·les per a autocaravanes - Àustria
Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Apte per a famílies Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Bar o club Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Blocs sanitaris Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Dutxes disponibles Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Electric hook-up Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Exclusiu per a adults Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Gossos permesos Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Parc infantil Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Piscina coberta Parcel·les per a autocaravanes a Italy - Piscina exterior | 0 | curate | {"ca": 0.9746422749501902, "es": 0.007335627603694983, "id": 0.0009056330374932077, "fr": 0.006701684477449737, "da": 0.0009056330374932077, "en": 0.008422387248686831, "pt": 0.0010867596449918493} | https://www.pitchup.com/ca/motorhomes/italy/ |
racoarticles_ca_20221005_1_42884 | Ori gen dels toponi ms penedesencs Ol erdol a i Penedes" 135 diu Balari, cal derivar d'Aemilianus,(14) i que pot haver rebut el nom de la villare Emiliani, citada al Rosselló en document del 990.i'5) Confrontant dites terres, un riu udicurrit de Bagneras)), recordant-nos aquel1 altre riu dels Aspres citat en document del 878,(16) anomenat Balneos. També confronta el terme de Cerdaniola, hombnim d'un dels Ilocs citats I'any 8 3 9 en el document de la Seu d'urgell, i arnb el lloc de Budiyas que en altre document diu Buziyas(") arnb evident parentiu arnb el Buciacum rivolum dels Aspres. (") Altres topbnims trobem en els dits documents arnb formes que sabem existents en la Catalunya Nord: així Oleastrello, equivalent a villa Oleastri del comtat Petralatensi;(lg) Nespola que ho és del Nespolaria locus proper a Santa Coloma de Farner~;'~') l a Arena ens porta a l comtat de Besalú on hi ha i n Arrenaria,(21) citada en un document que també ens anomena, al Conflent, el lloc de Rassayo, possible arrel del Reixac proper a Montcada.
És forca interessant la descripció que llegim en un document del comtat de B e ~a l ú : ( ~~) ((in eodem comitatu montem sancti Laurentii cum basilica in honore sancti Laurentii ejusdem fundata, (..) cum ipsius montis integritate, praeter locum qui dicitur Castellares (...)H. Qualsevol creuria que és en realitat una descripció de la muntanya de Sant Llorenc i el poble de Castellar, tan proper i relacionat arnb la historia de dita muntanya, quan en realitat correspon a Sant Llorenc del Mont o de Sous,_ en el terme de Bassegoda.
La relació entre els dos monestirs de Sant Llorenc del Mont i del Munt pot anar IIigada arnb la presencia dels Gotmar en les dues c ~m a r q u e s , ( ~~' que podia haver contribuit a una intercomunicació, que podem veure acreditada per la presencia de topbnims comuns, com el valle de Bastones dels documents citats de Terrassa i el poble de Bastons prop del castell de Santa Maria de Finestres; Sant Llorenc de Llaceres o Savall, dit en altre temps Lacera(24) i 'el poble de Llaés, documentat el 955 com a L a c e ~s e ' ~~) i que potser cal relacionar arnb el montem Lacarias, documentat I'any. 937 pYop de C U ~X ~; ( ~~' i fins el poblet de
MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1984 -Antoni Margarit i Tava Milany proper a Llaés, docurnentat en el rnateix docurnent que aquest en la forma Melanyolo [perb tarnbé Melanno, I'any 9 1 8, ~e l a n i o , I'any 948, i de nou Melanno I'any 1 020, (27) on veiern una coincidencia arnb el Melanos arnb que els anys 1 0 0 2 i 1007 (28' horn anornena el Milanos proper a Terrassa, ens fa preveure un error en la deducció filolbgica donada per a aquest, per Balari], podria ser la veritable arrel del nucli proper a Terrassa, que per tant n o estaria relacionat arnb el villare Emiliani del Rosselló, perb podria estar-ho arnb el lloc de M e l o del Conflent docurnentat I'any 966. (29) A part dels topbnirns ressenyats en els docurnents de Sant Llorenc, en altres tarnbé en trobern. En docurnent de I'any 986,I3O' Ilegim: ((serra que dicunt Cerola ve1 Agucellos (...) per ipsa serra que est inter Gausac, Cercitulo et Aqualonga (...)», i recordern u n l o c u m Cerciculo en docurnent de I'any 977,'3') referent al corntat de Besalú; i recordern I'alou corntal q u e m dicunt Angulos del C ~n f l e n t ' ~' ) en docurnent de I'any 966, t o t constatant I'existkncia, prop de Sarrih, del turó dit Ang1é, '33)versió nostrada del Cheranglé citat en docurnent de I'any 962, en el C ~n f l e n t ; ' ~~) i recordem tarnbé corn en la descripció que horn fa en document de I'any 957, (35) d'un alou corntal en la vila del Conflent quae dicunt Evolo, s'hi anornena ipsa Erola.
L'abans esmentat docurnent del Conflent ens permet encara una nova,constatació en favor de la nostra hipbtesi en comparar-lo arnb el que documenta la venda del castell de Camba, prop d'olesa, feta I'any 963: (36) en les confrontacions del dit castell s'anornena tarnbé ipsa Erola, a rnés del terrne de Vacarisses i I'alou de Fruiano. Aquest alou de Fruiano, segons docurnent de 101 2, (37) inclou Iresglésia de Santa Maria i Sant Joan que en diuen d'Evolesa, donada a la Seu de Barcelona, per Salla, fill del cjifunt Froia; Borrell, bisbe d'Ausona; Seniofred Riorubensis; Amat de Girona; Guifret Rionerensis; Uitart Celsonensis i Mir de Pontes Acabem aquesta enumeració de topbnims coincidents arnb possible relació per raó de les emigracions vers Barcelona i els seus entorns, arnb el que dona n o m a Sant Joan Despí: el lloc de Pino era un dels que cita un document de C u i x i entre les possessions del monestir al Rosselló I'any 950,(43' arnb aquestes paraules: ((( ...) i n Verneto, i n Corneliano, i n valle Foliano, in valle Saorra, i n Torresindo, in Pino, i n Campelia, (...).))
La lectura de la predita descripció ens sorprkn, n o sols per la coincidencia dels noms Corneliano i Pino, sinó perquk també entre els altres noms hi ha ressonincies barcelonines c o m en el cas de Saorra, que recorda la muntanya d'Orra, i el Verneto q y e ens fa pensar en el barri de la Verneda i també en Cal deixar les comparances toponímiques que reclamarien un treball de molta extensió i que donarien resposta als interrogants oberts a I'origen d'uns topbnims barcelonins, que deixaren sense explicació possible u n origen autbcton, a especialistes de la talla d'un Francesc Carreras i Candi. Evidentment els que vingueren amb els seus toponímics els feren prevaldre sobre molts dels que trobarien aquí, fins i tot en llocs on certament es mantenia una presencia de població anterior al segle IX, encara que pots'e; m o l t residual.
Tornant ara al document de la donació de les esglésies d'olesa, de I'any 101 2, convé remarcar com els hereus del difunt Froia, que segons el dit document obligaren Salla a reconsiderar una donació anteriorfeta per el1 tot sol, són gent que tenen la seva presencia en altres comarques de Catalunya com Solsona, Girona, etc., tot i fer constar que els seus drets els vénen ((per prosapiem generis nostri)), és a dir, dels seus avis.
El Iligam, doncs, que ens fa endevinar els togbnims coincidents, ve justificat més plenament per la presencia, en les distintes comarques, de persones pertanyents a les mateixes famílies, amb un lligam tan estret que quan Salla fill de Froia vol disposar de les seves propietats a Olesa, precisa de la conformitat d'aquella parentela que podríem creure ((llunyana)) per la seva situació geogrhfica, pero molt propera pel seu parentiu.
El fet de constituir-se e n ciutadans d'una ciutat que anomenen arnb el nom portat per ells, arnb la desvinculació que aixb podia representar de I'organització cívica de Barcelona, podria incloure una intencionalitat política, de grup organitzat arnb una autonomia d'iniciativa, que havia de concretar-se en la configuració d'un nou comtat, ni que es mantingués una coincidencia personal de comte arnb Barcelona, com ho tenien Girona i Ausona. ES aquí on I'elecció del diminutiu (Olertula en alguns documents i Olerdula, conservant la «d)) d'olorda, en a l t r e ~) ' ~' ] podria demostrar els petits comenqaments d'una ciutat que acaba de néixer, fent un paral.lelisme arnb el terme infantula (nena petita).
La forma que pren el nom d'olerdola en un document, O l e r d ~l l a , ( ~~~ fa sospitar encara la possibilitat de no tractar-se pas d'un diminutiu d80lorda, sinó d'una paraula composta (Olordaduella) el sentit de la qual equivaldria a Olorda guerrera o preparada per a ies guerres. Sentit plenament concordant arnb la hipotesi de les dobles propietats abans dita. I és I'Adalbert, fill del vescomte Guitard, mort I'any 1 0 1 0 a Cbrdova, qui ens dóna el document on més clarament es veu la relació d'olerdola arnb Olorda, en anomenar aquella O l o r d ~l a . ~~' ~ La fundació d'olerdola per part dels olordans sembla ser un procés realitzat al Ilarg d'una colla d'anys, si tenim en compte com molts d'ells tenen ja una ((segona propietat)) dintre I'hmbit del castell dTEramprunyi. Ervigi, Albar, Ramio, Sendred, ~n n e c , Ermenard, etc. són noms que podem trobar entre els afincats en els tres Ilocs. D'aquests, I'Ermenard assumeix la responsabilitat de la marca en la Conca de I ' ~n o i a , ' ~* ) I'Ervigi arriba a ser considerat vescomte de la nova demarcació política. (49) Tot aquest llarg procés culminat en la definitiva proclamació del nou comtat del Penedes pel comte Berenguer Ramon I en el seu testament explica la posició, en certs moments extremosa, de Geribert de Subirats, sa muller Ermengarda i el seu fill Mir, que no volien perdre la seva vinculació arnb Olerdola, ni que aquesta deixés de ser el que durant tant de temps fou un objectiu important en la seva vida. Aquesta pot ser la justificació sentimental que portés Mir Geribert a proclamar-se capdavanter en la defensa de I'autonomia d'olerdola, que aixb i no altra cosa vol dir el títol arnb que ha passat a la historia: príncep d'0lerdola.
Entrant ja en I'estudi de I'altre topbnim, Penedes, recordarem c o m Mila i Fontanals corregia per incerta la teoria de veure-hi una eventual corrupció depoeflorum (cartaginesos) i es decaiitava a pensar que podia venir de penitensium, amb la posible locació en aquesta comarca d'una penitenciaria Balari i Jovany, corregint la versió de Mil2 i Fontanals, diu que n o cal pas fer conjetures sobre tal penitenciaria romana i ens porta a fer derivar el tal topbnim de la paraula p i n n a o pena, i ens diu que la forma penetese, escrita I'any 9 1 7, ha de venir (7) de la forma penitense que llegim en un document de I'any 1 0 4 5 , i aquesta derivaria de la forma pinnatensi que trobem en escriptura de I'any 1 209. (5') Els dos grans filblegs, tot i contraposar-se en les seves hipbtesis, deixen de demostrar la respectiva proposició que contradiu la cronologia dels documents. Com a qüestió previa, caldr2 deixar clar que la conservació de p i n n a o p e n n a (la ploma de les aus i les aletes dels peixos), que per analogia serví per anomenar els merlets d'una fortificació i les penyes que sobresortien en les muntanyes, en la forma simplificada pene, Balari la justifica amb documents que fan referencia a llocs d'ocupació molt tardana,(52' temps en que ja el Ilatí sols s'emprava en la documentació, amb la qual cosa els toponímics nous eren escrits seguint la' pronúncia del poble o amb una aparent Ilatinització d'aquells. Falla, doncs, el pes de la cronologia, en la pretesa evolució de la paraula p e n e a penedes. De fet, en toponímics formats amb anterioritat, c o m en el cas de Penna fedel I'any 1097, es manté la doble n, mentre en el mateix document s'anomena Penitense Seguint la cronologia dels documents consultats direm: L'any 91 7, en document de terres de Subirats es diu que estan prop f e r ~i t o r i o pene te^;'^^) I'any 91 9, és a dir, dos anys i m i g després, en document de Llagostera, comarca de la Selva, en un document dels que cal c a t a ~b ~a r entre els d'ubicació de propietats que es transfereixen, i n o de descripció de dites propietats, sistema de documentació emprat forca amb motiu de les e m i g r a ~i o n s , ' ~~) c o m a confrontació ens diu ((en els termes de valle Arace ve1 Penitese o millor en el mar)). '561 Aquest document en que una dona, Emmo, ven a la comtessa Garsenda la seva part en unes propietats recull, ensems, la conformitat en tal venda de L'any 1032, li fou condedida a Mir Llop Sanc, un penedesenc estretament lligat amb la família de Sendred, la Guardia de Banyeres a les extremes Marques, ((territorii Panis den si^)). "^) Una vegada més, es manifesta la resistencia dels penedesen'cs a admetre la forma curial del seu toponímic. Aquesta vegada, la Ilatinització tendeix a cercar en el panus (I'espiga) la justificació del terme i que caldria traduir, corn a sentit del topbnim, ((el territori amb espigues abundants)).
Perb la forma curial Penitensis s'anava consolidant forca en documents, al temps que s'anava ampliant el marc al qual hom I'aplicava. En el document de franqueses concedit pel comte Berenguer Ramon I I'any 1025, encara s'hi diferencia les franqueses que tenien la ciutat de Barcelona ((sive castri Olertulae, sive Penitentis, atque Vallensis i les altres marques del ~o m t a t ) ) , ' ~' ) després, en constituir-se ja el comtat,,s'anomenara «del Penedes)) i Olerdola en sera la capital, corn ho llegim en document de fidelitat firmat pel comte Ermengol d'urgell I'any 1 064(72)(((,..) ni de la ciutat anomenada Olerdola ni del comtat de Penedes (...)D. Per aquest document, podem comprendre corn en el llenguatge viu la forma curial no era pas admesa, mantenint-se la que fins avui esta en ús. Quant a I'extensió que adquirí el topbnim Penedes recordem corn en morir Berenguer Ramon I I'any 1035, en el seu testament, admetia la diferenciació política entre el comtat de Barcelona i el del Penedes, establint corn a territori d'aquest des del riu Llobregat fins a la terra dels ~a r r a i n s . ' ~~) Aquesta unitat política que representava el nou comtat, tot i no constar oficialment corn a tal en la documentació, sí que sembla perdurar en I'esperit traslluit en documents de segles després, corn ho podem comprovar en document de I'any 1 209'74) atorgat pel re¡ Pere, protegint els béns i pobladors dels dominis del monestir de Sant Cugat del Valles, ((des del riu Llobregat fins a Tarragona (...) segons manera, dret, norma i costum dels nostres pobladors de Villafrancha de Pinnatensi (...)D.
És ara, en ple segle XIII, tres-cents anys després d'iniciar-se la repoblació del Penedes, quan apareix la forma Pinnatensi en el topbnim que estudiem. Podem dir que aquesta forma apareix quan Vilafranca té assumida la capitalitat, i I'antiga Olerdola ha perdut la seva extensió de civitas integrada per tants nuclis urbans i masies esparces, per quedar reduida a un reducte dalt d'una muntanya, d'on ((haurien sortit els forjadors de Vilafranca)), que per aixb es podria dir dels pinnatenses, els homes de les penyes. Perb el veritable topbnim no era aquest, fruit d'una interpretació sentimental de la historia falsejada, sinó el de sempre: el pene de^. "^) ¿Quin, doncs, fou I'origen d'aquest topbnim que per la documentació sabem que, almenys I'any 1000, els penedesencs ja utilitzaven i escrivien c o m avui? Una valoració objectiva dels textos, davant I'existkncia d'una similitud tan evident entre el Penetese proper a Subirats i el Penitese de Llagostera, acompanyada de la constincia d'un Sendred a una i altra banda, que pot ser la mateixa persona, sobretot si n o oblidem el seu paper d'aprisionador aquí i de possible empresari d'emigració alla, ens permet establir la hipbtesi de tractar-se d'un topbnim portat pels repobladors c o m tants d'altres n'hi ha.
Aquesta implantació dels nous topbnims no es fa pas sense seguir uns costums que s'endevinen, a mida que coneixem més casos amb una certa profunditat. En primer Iloc, el topbnim deuria atribuir-se al territori que quedava sota la influencia immediata dels qui el portaven, c o m si la zona o part de comarca o n aquell topbnim s'implantava vingués a determinar a qui s'havia assignat per fer-ne la repoblació. Segons aquest criteri, el Penetese de I'any 9 1 7 correspondria, pels redactors de dit document (els ((marquesos residents a Subirats))), a la part de la Marca que havia de repoblar aquell Sendred que creiem que coincideix amb qui té quelcom a'dir de les terres del Penitese de Llagostera, I'any 9 1 9, i, de fet, el trobem aprisionant en el terme d'Avinyonet, c o m ens digué el seu mateix fill Mager.
Un altre fill de Sendred amb el n o m d ' i n n e c , pare del famós vicari ~o n f i l l fundador de la nissaga Cervelló, dóna peu a pensar I'existencia d'una relació, i per tant col.laboració, entre Sendreds i Ennecs, de cara a una obra conjunta de repoblació. De fet, aquest n o m figura entre els qui tenen terres prop de la Granada, Sant Cugat Sesgarrigues, les Gunyoles, Sant Pere Molanta i la Vallr h ~l l . ' ' ~' ~e g o n s aquest criteri, tots aquests Ilocs quedarien emmarcats dintre el Penetese; pero n o tenim pas constancia de propietats relacionades amb aquesta colla repobladora, si bé tampoc podem excloure'n la possibilitat, en el Solaride Ballomar, també inclos en el Penitense I'any 997, com ja diguérem.
Ultra el lloc d'origen dels repobladors, altres raons determinaven I'aplicació d'alguns topbnims, c o m veiem a Sant Sebastia dels Gorgs, o n en realitat els gorgs hi són, si bé no t o t h o m els anomenava a i ~í : ' ~~) per I'existencia, ensems, d'unes ((parets antigues)) fou ocasió que altres s'estimessin més dir-ne ((les parets)). Aquest fet ens permet interrogar-nos si el n o m de Penetese n o tindria, a més de I'origen dels seus repobladors, una certa raó de semblanca o respongués a quelcom present al lloc on s'aplicava aquest topbnim, almenys en el temps primer de la seva aplicació.
Una revisió dels documents ens permet creure que el terme s'aplicava a les planes i fondalades, on les terres presentaven humitat abundant, que assegurava una forta vegetació o herbassar, ni que a rotllos pogués aflorar algun roquisser'que es guanyava el n o m de pinellos. , En aquest aspecte, n o sols hi podia quedar inclos el Solari de Ballomar, sinó la mateixa Guardia de Banyeres, on ana a afincarse un home plenament relacionat amb Mager d'Avinyonet, M i r Llop Sanc, perque ja son pare hi havia fet feina d ' a p r ~s i o n a d o r . ~~" Perb aquesta visió de fenessar anava també lligada amb la del lloc d'origen dels repobladors, tal c o m llegim en la Gran geografia comarcal de Catalunya: ((La vegetació del G irones, c o m la de la Selva, essent b'asicament mediterrania, presenta, perb, una gran abundor de claps de paisatge humit (...))); el terme de Llagostera esta precisament en el Iímit de les dues c o m a r q ~e s . ' ~~' És aquí o n comencem a preguntar-nos la relació que p o t tenir aquesta característica ecolbgica amb el topbnim Penedes. Topbnim que, n o ho p o d e m pas oblidar, a Llagostera podia haverhi arribat també en I'hora de la seva repoblació, ja que, c o m h e m vist, en el Conflent i prop del monestir del Canigó, hi sonava també el n o m del Penedes.
Cercant ja arrels filolbgiques p e r a l toponímic Penedes, aten e m la possibilitat que ens obre Pere arca''') oferint-nos una notícia que segons sembla pot fer referencia al Penedes, i recull del gebgraf roma Estrabó, que m o r í al segle 1: «En direcció a Tarraconem des de 'trophaeis 'Pompeii' pel camp 'luncarium' i 'Veteres' i r a m p 'Foenicularium' així anomenat en Ilatí, per la gran quantitat de 'foeniculi'que hi neixenn. Segons el dit Marca, aquest camp Foenicularium proper a Tarragona no p o t ser altre que el Penedes, per ser I'únic que h o m troba, seguint el camí a que fa referencia Estrabó, després d'haver passat I'Empordi, és a dir el Juncarium.
El foeniculum n o és altra cosa que el fonoll, el qual, indubtablement, n o es presentaria sol, sinó incorporat en un fenassar, anomenat així per la presencia del fenas (Brachypodium r phoenicoides), i altres plantes en el n o m de les quals abunden I'arrel foe o la seva similarphoe-, c o m la cugula, anomenada pels Ilatinsphoenicea, la rosella, que Plini en diuphenion, i les que han format el seu n o m depanus, ['espiga, com en el cas de la panissola, etc., herbes forca abundants al Penedes.
Aquest concepte podia haver prove'it de n o m el castell de Fenals d'Aro, documentat I'any 96818') i no pas massa lluny del Penedes de Llagostera.
Per aquest camí, tornem al plantejament anterior a Miti i ~o'ntanals i renovem la possibilitat que el n o m de Penedes tingui la seva arrel en la radical poe-o p h o e -que veiem concretada en la paraula phoeniceus i que tant es pot traduir per ((colrad)) o per ctcartagine~)):~") la dualitat de versions fou I'origen de I'error, en voler donar al Penedes la interpretació d'un ressb púnic que no tenia. Per aixb tenia ra6 M i l i i Fontanals en voler trobar una altra explicació a I'origen del topbnim, que en realitat podem atribuir a I'abundincia dels seus fenessars. Perb la solució cercada en la deformació curia1 enterbolí la qüestió, més que n o I'aclarí.
De ser certa la nostra hipbtesi, i si calgués admetre I'origen del topbnim Penedes pels camins marcats per Estrabó, una aparent desvinculació amb el fenomen migratori es podria desprendre c o m a conseqüencia: si el tal topbnim nasqué al Penedes, h o m podria creure ser una simple coincidencia la semblanca, o millor dit identitat, que comprovem amb els topbnims a Llagostera i al Conflent. Certament que, tractant-se d'un topbnim que respon a una realitat botanica presenten els dits Ilocs, podria donar-se una coincidencia toponímica sense altr'a relació. N s obstant, la gran coincidencia de prsnúncia en llocs tan separats c o m són el nostre Penedes i el Penedes del Conflent, o n ja fa m i l anys que tenien la mateixa grafia que avui comprovem aquí, tenint a més en compte I'existencia real, en aquells llocs de Catalunya, durant la vuitena centúria, de gran quantitat ((d'hispans)) r e f ~g i a t s , " ~' hi cap la possibilitat que d'entre aquests, n'hi hagués de sortits del Penedes, i aue, establerts al Conflent, fossin els portadors, en una primera emigració topon'ímica, del n o m del Penedes, nascut aquí i implantat alla, per després tornar, passant per Llagostera. N o volem dir pas que I'arrel o idea basica que origina el t o p b n i m n o sigui la mateixa que havia ocasionat el n o m primigeni, explicat en llatí pel gebgraf del segle 1, sinó que I'evolució de la forma donada per ell, c a m p u m foenlcularlum, per esdevenir el peneteso del segle X, sembla m o l t difícil d'explicar. Quedaria m o l t explicat I'origen del dit topbnim, si el punt de partida fos foeni densum, equivalent a ple de fenhs. 1 més encara si h i abundaven les especies que h o m en podia dirphoeniceum (colrad, rogenc ...), amb la qual cosa la tendencia a transformar la ftenia més justificació.
La hipbtesi formulada fins aquíens ajuda a superar una colla d'incongruencies que plantejaven les anteriors hipbtesis, ja que si Penedes vingués de ((castell roquer)), aquest topbnim escauria més als termes de Subirats, Gelida, Cervelló, Eramprunya, Castellví de Rosanes, etc., que precisament pel document de I'any 91 7 en queden exclosos; s'aplicaria un t o p b n i m casteller quan els castells encara n o hi són pas; el primer que certament estava dintre el territori del Peneteso era el d'Avinyonet, que ben poc es mereix el qualificatiu de roquer; segons els documents estudiats, Montnegre en el terme de Quart d'0nyar i M o n t e niyro dels Aspres citat conjuntament a m b M a z a n e d i F r e x a n ~, ' ~~' que podem relacionar amb Macanet de la Selva i Freixe, aquest al terme de Mieres, drenat per la riera de Merdanch, hombnima del riu del Conflent.
No podem pas seguir, ja que la llista sembla inesgotable, i ens fa sentir una relació indiscutible entre unes comarques i les altres. Relació que esdevindri molt més evident en poder comprovar c o m en els dits Ilocs sonen els noms dels mateixos Ilinatges. Recordem el vescomte ~n n e c de G i r ~n a ( ~~' i les terres que foren dfEnnec en I'Alta Cerdanya;(loo) la presencia dels Sendred en el Conflent, on I'any 8 5 5 un d'ells firma un document,(lO') i un altre amb el mateix n o m és presenten la consagració de Sant Esteve de Banyoles de I'any 889, on, per document de I'any 1 0 1 7 , sabem que un Sendred d'Aiguaviva havia donat terres ((in Celrano, in Bibiano, i n Riurano, i n P ~b o l ) ) , ' ' ~~) és a dir en terres gironines; aquest deuria ser el mateix Sendred que firm,h la seva conformitat en el document de I'any 9 1 9,(55) en que es cita el Penitese en les terres de la Selva, i possiblement I'aprisiador al nostre Penedes. Els seus donatius als monestirs, en poden ser un indici, ja que en moltes ocasions eren terres adquirides als emigrants que ells, els aprisiadors, anaven establint en les terres obtingudes en els erms de la Marca.
El despoblament que aquesta emigració intensa havia d'ocasionar en els llocs de partida sembla desprendre's no sols del fet que les propietats hagin anat a parar, en una gran part, en mans comtals, que les van concedint al monestir i a l t r e s entitats d'església, sinó també pels signes d'empobriment econbmic, c o m ho era la demanda del bisbe d'Elna al re¡ Carles, d'ajuda reial, perquk ((totes les esglésies del seu bisbat, inclosa la catedral, amenacen ruina i no hi ha mitjans per poder-ho superar)). (lo3) Realment I'emigració intensa podia haver reduit de tal forma la població activa, i per tant el poder econbmic de la contrada, que el manteniment dels edificis públics ho havia d'acusar. Tal volta aquesta emigració també fou la causa del despoblament de'la val1 de Lord entre els anys 8 3 9 i 870, que el comte Guifred hagué de reparar. (lo4)
N | 1 | perfect | {"ca": 0.9974862147259164, "en": 0.002513785274083685} | |
mc4_ca_20230418_14_168543 | Ideari | Col·lectiu Rissaga | Per un centre social autogestionat!
Punt de trobada: És un espai físic on un grup de persones es reuneix ja sigui per a treballar conjuntament, compartir experiències, moments o simplement d’oci. Serveix com a generador de noves idees o intencions comunes i com a punt de partida d’accions concretes.
Cultura: És el conjunt de totes les formes, models o patrons, ja estiguin explícits o implícits, a través dels quals la societat s’expressa. Inclueix els costums, les pràctiques, els codis, normes i regles, vestimenta, religió, art, moral, rituals, normes de comportament i sistemes de creences. Segons l’UNESCO, la cultura és la que dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre un mateix. Cada individu pot accedir-hi sense cap tipus de límit i, per suposat, a través del pas generacional. Des del col·lectiu intentem respectar les peculiaritats de totes les cultures i potenciam la interacció entre aquestes evitant imposicions occidentals.
Poble: És un grup de persones que viuen en conjunt dins un territori concret i que, per tant, tenen la titularitat no només dels drets i obligacions civils, sinó dels drets i obligacions de caire polític i social. Per part del col·lectiu intentem interaccionar i crear un sentiment de pertinença al nostre poble.
Societat: És el conjunt d’individus que interaccionen entre si i comparteixen certs aspectes culturals essencials, de la mateixa manera que cooperen per arribar a objectius comuns. El terme societat, fa referència tant a l’ésser animal com a l’humà. En quan a la societat humana, podem dir que és qualsevol entitat poblacional on existeix una relació entre els habitants i l’entorn, i que els atorga una identitat pròpia.
També pot ser entesa, com a una cadena de coneixements entre diferents àmbits: econòmic, polític, cultural, esportiu, oci, tecnologia…
És important tenir en compte l’aspecte simbòlic de la societat, és a dir, de totes les representacions simbòliques pròpies que un subjecte pot analitzar, interpretar i comprendre del seu entorn. Així com també, tenir en compte que la societat està integrada per diverses cultures on cadascuna té els seus propis fonaments i ideologies.
Assembleària: Forma de ser d’una assemblea. És a dir, és un òrgan màxim de decisió on tots els membres poden expressar per igual la seva opinió sobre un tema en qüestió. S’intenta arribar a un consens per tal de que totes les persones hi estiguin d’acord. La majoria respecta a la minoria adequant la proposta i la minoria respecta la majoria sabent cedir. Evidentment, les accions que no s’aprovin a l’assemblea no es podran fer en el seu nom.
Autogestió: És l’ús de qualsevol mètode, habilitat i estratègia a través de les quals les persones participants d’una activitat en concret o d’un grup en general, assumeixen els seus propis objectius de forma totalment autònoma i amb els seus recursos.
Treball en equip: És la forma fonamental de treballar que utilitzem i que més fan créixer al grup com a tal, proporcionen una gran qualitat humana i d’aprenentatge, i poden donar resultats satisfactoris i beneficiosos a gran escala, sempre i quan l’ambient sigui l’adequat entre els seus membres. Dins cadascun dels grups són necessàries una sèrie de “regles” en les que tots hi venen d’acord i les respecten, la funció de les quals és regular la situació com a unitat organitzada en benefici de tots els membres. La força que integra el grup és la cohesió i la solidaritat, així com el sentiment de pertinença a ell. Hi ha nombrosos punts positius referent al treball en equip, uns d’ells són: responsabilitat compartida, feedback (retroalimentació), aprenentatge recíproc, idees, cohesió, sociabilitat, coneixement compartit… S’hauria d’evitar la prevalença i la imposició de formes de pensar de certs membres, que hi hagi pressions, actituds negatives…
Creixement personal: Actualització o millora de les potencialitats i virtuts d’una persona (social, psicològica, espiritualment…) sense tenir en compte el seu creixement natural, fent referència aquest a l’edat. La persona aprèn, a través d’una millora del coneixement d’ell mateix, a aprofitar les seves possibilitats de pensar, sentir i actuar.
Sense ànim de lucre: Realitzar qualsevol acció sense el propòsit d’obtenir un benefici econòmic que no sigui destinat a la autogestió del col·lectiu (altres activitats, manteniment del local…).
Alternativa social: Plantejament de formes diferents d’organització i gestió a les imposades pel sistema. Solament es pretén donar a conèixer una altra forma de funcionar i dur a terme projectes concrets.
Ajuda mútua: És la relació dins una societat on el treball en equip és la base de les relacions. Aquest fet dóna millors resultats a llarg plaç i crea vincles humans en contrast amb l’individualisme.
Empatia: És la capacitat d’entendre la postura dels altres i posar-se en el seu lloc, cercar punts en comú… Per tant, és una capacitat imprescindible pel treball en equip i pel creixement personal ja que es basa en compartir sentiments i pensaments amb la resta de persones.
Respecte a l’entorn: Valor necessari pel fet de pertànyer al món. Cadascú de nosaltres és responsable dels seus propis actes, però no deixa de ser necessari comptar amb la resta i anar tots en la mateixa direcció. El futur passa pel respecte a l’entorn físic, cultural i social per tal d’evitar marcar innecessàriament en accés les nostres passes. Només respectant el nostre entorn les societats i els pobles poden créixer amb respecte envers les persones que els constitueixen.
Decreixement: És un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu i, alhora, posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més. Tornar a prendre les rendes de les nostres pròpies decisions alhora que guanyem en consciència dels límits i les escales i així poder-nos organitzar col·lectivament per a intentar posar en pràctica experiències i iniciatives. Proposa tornar a l’àmbit local i a les relacions comunitàries per a cobrir les necessitats bàsiques.
Revaluar els valors en què creiem i al voltant dels quals organitzem la nostra vida.
Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el món (per exemple, repensar conceptes com la riquesa o la pobresa).
Reestructurar el sistema de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors.
Redistribuir les riqueses i l’accés al patrimoni cultural.
Relocalitzar tota la producció i l’adquisició que es pugui fer a escala local. Evitar les importacions i les exportacions desmesurades.
Reduir el consum i l’impacte sobre la biosfera dels modes de producció.
Reutilitzar els aparells i els béns d’us, en lloc de tirar-los.
Solidaritat: Valors que mouen a les persones per intentar compensar les injustícies socials afavorint als més desfavorits, oprimits i/o silenciats com a base de la justícia social.
Intergeneracional i intercultural: Concepte que pretén definir el fet d’incloure a persones de totes les edats, generacions i cultures dins un mateix grup. Com més variat és aquest grup més gran és la capacitat de créixer i actuar, tenint clar que el coneixement i les experiències són directament proporcionals a la varietat del col·lectiu. Un centre social només funciona plenament quan hi tenen cabuda totes les persones d’una societat, amb independència de l’edat que tinguin i de la seva procedència.
Transformació social: Entenem que vivim en un sistema injust i humilment cercam alternatives a aquest, que passin per la participació activa de la població en tots els aspectes de la seva vida. L’objectiu final és plantejar una alternativa social viable i realista.
Desobediència civil: És una forma de dissidència política desenvolupada especialment pels moviments en defensa dels drets civils i polítics. Consisteix bàsicament en un trencament conscient de la legalitat vigent, amb la finalitat no tant de cercar una dispensa personal a un deure general de tots els ciutadans (objecció de consciència), sinó de suplantar la norma transgredida per una altra que es postulada com a més afí amb els interessos generals.
Veu critica: Pensar per un mateix, ser capaç de contrastar les informacions que ens arriben i extreure’n una conclusió pròpia i crítica intentant fer-ne ressò. No s’ha d’entendre com una crítica negativa o queixa, és molt més productiva una crítica positiva o proposta que ajudi a millorar. No ens hem d’oblidar de la capacitat crítica que tenim tots com a éssers racionals que som.
Convivència: Aprendre a relacionar-nos amb respecte envers les altres persones, col·lectius i entitats així com anar aprenent de la retroalimentació que aquestes relacions ens aporten.
Cultura lliure: Conjunt cultural a on l’autor cedeix els drets d’ús, modificació o distribució de la seva obra a la societat.
Crítica al poder: Criticam el poder vertical on un representant elegeix pels altres, veiem més viable una forma de participació ciutadana a on el poder estigui distribuït entre les persones que conformen la societat. No creiem que una persona sola sigui capaç de representar al conjunt i actuam en conseqüència mitjançant l’organització assembleària, intentant evitar les quotes de poder que es poden donar democratitzant la informació i fent-la accessible a tothom.
Coherència: Segurament serà difícil integrar tots aquests trets en un mateix sistema de pensament, però deixar-ho córrer és el primer pas cap a la incoherència. Hem d’unificar esforços personals i col·lectius per a que totes aquestes idees es mantenguin amb sentit comú i cohesionades entre elles. | 0.859168 | curate | {"ca": 0.9896200954951214, "es": 0.010379904504878554} | http://moviment.info/rissaga/projecte/ideari/index.html |
cawac_ca_20200528_0_158495 | Notícia
Societat
La primera Avaluació General de Diagnòstic, realitzada a 1.603 alumnes de 4t de Primària de les Illes Balears pel Ministeri d’Educació, els situa els quarts per la cua si ens fixem en la puntuació global. Per darrere només hi ha el País Valencià (472), Ceuta (458) i Melilla (424). L’informe, fet el 2009, recull dades detallades de 28.708 alumnes, de 887 centres, 1.341 professors, 25.741 famílies i 874 equips directius de 17 comunitats autònomes i Ceuta i Melilla. La mitjana global que ha obtingut l’arxipèlag és de 473, tot i que el nivell d’aprovat a tot l’Estat se situa en 500. Així, els alumnes de 4t de Primària suspenen pel que fa a les competències bàsiques que han adquirit durant els primers anys d’escolarització. Les quatre competències que s’han avaluat són: la corresponent a la comunicació lingüística, la de tipus matemàtic, la del coneixement i la interacció amb l’entorn físic, i la competència social i ciutadana. | 0.796577 | curate | {"pt": 0.007399577167019027, "ca": 0.992600422832981} | http://anuaris.cat/cronologia/la_primera_avaluacio_general_de_diagnostic_realitzada_a_1603_alumnes_de_4t_de_primaria_de_les_illes_balears_pel_ministeri_deducacio_els_situa_els_/33790/ |
mc4_ca_20230418_0_704995 | Com convertir-se en soci directe-punt directe
SP vol que t'uneixi a la nostra xarxa de distribució global per representar-nos en els mercats locals. Si vostè és un proveïdor de productes d'elevació de qualitat i la seva cartera pot acomodar un rang de cèl·lules de càrrega de classe mundial, hi podrien haver vies d'oportunitat recíproca per explorar. Ens comprometem a oferir productes innovadors i d'última generació a preus competitius; Podria ser una proposta que poguéssim compartir amb els clients actuals i potencials?
SP ofereix el següent
Participi amb els nostres experts
Per sol·licitar-vos per convertir-vos en soci de SP us enviem un correu electrònic | 0.762449 | curate | {"ca": 1.0} | https://straightpoint.com/ca/how-to-become-an-sp-partner.html |
mc4_ca_20230418_7_375958 | El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat a la Fiscalia que es posicioni sobre si el sou percebut per Artur Mas com a expresident de la Generalitat afecta la pena d'inhabilitació per impulsar la consulta d'el 9N.
En una providència, la sala civil i penal del TSJC fa aquesta petició al Ministeri Públic després de rebre una comunicació de la Conselleria de Presidència de la Generalitat al respecte.
L'escrit, signat pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, que va enjudiciar a Mas costat de les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau, demana a la Fiscalia que informi "si els emoluments percebuts com a prerrogativa de l'expresident de la Generalitat s'han d'incloure entre els honors annexos al càrrec públic afectat per la pena d'inhabilitació ".
Artur Mas va ser condemnat per desobediència a una inhabilitació d'un any i un mes per exercir càrrecs públics en l'àmbit local, autonòmic estatal ia exercir funcions de govern en l'àmbit autonòmic o estatal, i va estar inhabilitat fins al 23 de febrer d'aquest any.
En la mateixa providència, el TSJC demana a la mateixa Conselleria que informi de si, des del 9 d'octubre de 2019 a l'actualitat, Joana Ortega ha rebut algun pagament o ha dut a terme activitats retribuïdes per part de la Generalitat i qualsevol dels seus ens dependents, per a verificar el "compliment efectiu" de la seva condemna.
Precisen que, en cas d'haver percebut algun emolument o haver desenvolupat alguna activitat retribuïda, s'especifiqui de quin tipus, la naturalesa del nomenament i el concepte del percebut.
El TSJC ja va portar als jutjats a l'exconsellera al considerar que presumptament havia incomplert la seva pena de nou mesos d'inhabilitació per impulsar el 9N al fitxar com a assessora de la Conselleria d'Empresa i Coneixement de la Generalitat el 17 de maig del 2019.
El tribunal va sospitar que Ortega va poder incomplir la pena d'inhabilitació, que finalitzava el 19 d'octubre de 2019, al constatar la "incompatibilitat" del càrrec amb la condemna.
Ortega va fitxar aquest maig per assessorar la titular del departament, Àngels Chacón, en projectes transversals en matèria de foment de l'economia productiva, i va percebre un import brut de 32.110,84 euros entre maig i octubre de 2019.
En el cas de l'exconsellera Irene Rigau, condemnada a sis mesos d'inhabilitació pel seu paper en el 9N, el tribunal ja va donar per complerta la pena al desembre de 2019. | 0.868677 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1961578/tsjc-planteja-pot-seguir-cobrant-sou-dexpresident-despres-condemna-pel-9n |
mc4_ca_20230418_18_159584 | Navegar a la carta: Entre paraules / Bloc: Mi cabeza / Programari lliure / Vídeo: "Descàrrega aquesta cançó!" | Revista | EROSKI CONSUMER
Altres informacions sobre Noves Tecnologies: Navegar a la carta: Entre paraules / Bloc: Mi cabeza / Programari lliure / Vídeo: "Descàrrega aquesta cançó!"
Diccionaris en línia: Per als qui desitgen consultar la traducció d'una paraula a un altre idioma una de les opcions més populars és >Diccionarios.com. Aquest portal permet recerques de tota classe de paraules en castellà i català, així com dels seus sinònims a partir de la paraula o des d'aproximacions si l'usuari no la recorda amb exactitud. També disposa d'un servei que ofereix totes les conjugacions d'un verb. Les primeres consultes de cada dia són gratuïtes, però un ús sense límits té un preu de 20 euros.
Diccionari de la Real Academia: En l'àmbit del castellà, un dels casos més exemplars d'adaptació a Internet és el del Diccionari de la Real Academia (DRAE). Des de la seua pàgina es pot trobar el significat de més de 100.000 paraules. A més, el DRAE ha creat una extensió ("plug-in") que s'integra en el navegador i permet consultar el diccionari només prement un botó. El DRAE online és gratuït.
OpenTrad: Es tracta d'una traductor que tradueix tant textos com paraules entre el castellà, el gallec, l'èuscar i el català. A més, és capaç de traduir pàgines web senceres, sense excessiva precisió però prou bé com perquè resulten intel·ligibles. És una eina totalment gratuïta de diverses entitats i universitats i susceptible de ser millorada lliurement pels usuaris (és a dir, "open source").
Rafael Fernández és un artista total. Políticament incorrecte, obscè, procaç, cínic i gairebé sempre genial, aquest blocaire canari de 32 anys va ser el primer guanyador del concurs de blocs en espanyol "20 Blogs", organitzat pel diari 20 Minuts. La seua trajectòria vital és la d'un escriptor maleït i obsessionat pel sexe que ha treballat en les professions més diverses: cambrer de discoteca, dependent en uns grans magatzems, periodista... O almenys això explica ell en les nombroses històries que publica a "Mi cabeza", el seu bloc de blocs. Sempre des d'una perspectiva vital pantagruèlica i desenfrenada, Fernández ofereix als lectors retalls biogràfics, imatges i vídeos que donen fe del seu talent i de la profunda intel·ligència que subjau sota la seua aparença d'àngel exterminador dels millors costums burgesos.
Aquests programes els desenvolupen i els mantenen informàtics de tot el món, el líder més carismàtic dels quals és el nord-americà Richard Stallman. Stallman va posar les bases per al desenvolupament en els anys vuitanta d'un sistema operatiu gratuït i lliure per als ordinadors que era alternatiu als sistemes operatius Windows de Microsoft i Mac OS de Macintosh, els dos de pagament. Amb tot, no va ser fins al 1991 que el jove finlandès Linus Tovalds va construir un nucli alternatiu (i utilitzable) d'aquest sistema i va donar a llum al que avui es coneix com Linux. A diferència de Windows i Mac OS, Linux, a més de vendre's per al qui vulga comprar-lo, es distribueix gratuïtament a través d'Internet gràcies als seus usuaris. (Més a: > http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure)
"Descàrrega aquesta cançó!"
Sobre la base musical de "The Passenger" d'Iggy Pop, el raper blanc Mc Lars fa una descarnada descripció de la pugna entre els drets de propietat intel·lectual dels artistes i el dret a compartir les xarxes P2P dels consumidors. Mc Lars és un músic de l'era digital, i per tant té molt clara la seua postura. Ja ho diu el títol de la cançó: "Download this song!" ("Descàrrega aquesta cançó!"). I és que, com resa la lletra: "Hey Mr. Record Man / El teu sistema no pot competir / És el nou model d'artista / Transferència de fitxer completada / Descàrrega aquesta cançó!" | 0.856443 | curate | {"ca": 1.0} | http://revista.consumer.es/web/ca/20060901/internet/70690.php |
mc4_ca_20230418_4_736822 | La UNESCO declara l'art de la pedra seca Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat - Torà online
Societat dimecres 28 novembre 2018 Autor: somsegarra | 0.633437 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.viladetora.net/1-noticia-5041-la_unesco_declara_lart_de_la_pedra_seca_patrimoni_cultural_immaterial_de_la_humanitat.html |
mc4_ca_20230418_0_750100 | Ignasi Sabater • Pàgina 3 de 5 • Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Redacció - 1 d'Agost de 2018 0
Miquel Curanta - 19 de Juny de 2018 0
Daniel Cortés Morés - 18 de Juny de 2018 0
Redacció - 16 de Maig de 2018 0
El jutjat cita a declarar l’alcalde de Verges per la denúncia... | 0.629356 | curate | {"ca": 0.8455882352941176, "es": 0.15441176470588236} | https://www.radiocapital.cat/tag/ignasi-sabater/page/3/ |
wikipedia_ca_20230401_0_187977 | Holohalaelurus regani
Holohalaelurus regani és una espècie de peix de la família dels esciliorrínids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 69 cm de longitud total.
Reproducció.
És ovípar.
Depredadors.
És depredat per "Chelidonichthys capensis" (a Sud-àfrica) i per "Raja alba".
Hàbitat.
És un peix marí que viu fins als 1.075 m de fondària.
Distribució geogràfica.
Es troba des de Durban (KwaZulu-Natal, Sud-àfrica) fins al Cap Agulhas i Lüderitz (Namíbia). | 1 | perfect | {"en": 0.043478260869565216, "ca": 0.9337474120082816, "pt": 0.022774327122153208} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=187978 |
oscar-2201_ca_20230904_7_174212 | Açò si ets el suficientment valent per vindre a un lloc on tenim com a veïns tots els habitants del antic cementeri jueu, i milers de morts en les batalles ocorregudes a les portes del castell. | 0.72874 | curate | {"ca": 1.0} | https://latavernadelaserp.blogspot.com/2011/10/nit-de-tots-sants.html |
cawac_ca_20200528_1_10140 | Economia i ocupació
Notícia
Es presenta Bit@gora, una incubadora virtual d'empreses a la zona Delta del Baix Llobregat
Dimecres, 7 de març 2007
Ahir es va presentar a Viladecans la primera incubadora virtual d’empreses a la zona Delta del Baix Llobregat, Bit@gora. Aquest és un espai a Internet que busca, a través d’eines innovadores, la interrelació entre emprenedors, empreses i inversors, oferint recursos i instruments que facilitin el desenvolupament de l’activitat empresarial en aquesta zona de la comarca.
L’objectiu és impulsar les sinèrgies existents a la societat per crear nous projectes empresarials i per cobrir les necessitats de desenvolupament d’empreses ja existents. El projecte neix en el marc de la iniciativa comunitària 'Equal Delta Emprèn', finançada pel Fons Social Europeu per lluitar contra la discriminació i la desigualtat en el mercat de treball, especialment entre els col·lectius desfavorits. Els socis que integren el pprojecte són els ajuntaments de Castelldefels, El Prat, Gavà, Sant Boi i Viladecans, així com la Fundació Ciutat de Viladecans, la Creu Roja de Castelldefels, l’Associació de Dones Emprenedores i Empresàries (ADEE), l’associació de dones per la inserció laboral SURT i la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya. Bit@gora Virtual (www.bitagora.es) promou solucions dissenyades tan per a les diferents fases de creació d’una empresa, de manera que fomenta i ajuda a la seva creació, com per al seu desenvolupament ,per tal que millorin la seva competitivitat. Per aconseguir el foment d’aquest entorn innovador al territori, la incubadora utilitza com a eines diferencials la gestió dels continguts, els entorns col·laboratius i les solucions de mobilitat. A través de la gestió de continguts s’intenta apropar la informació empresarial més rellevant i les novetats més importants als usuaris de manera pedagògica, i amb el suport d’un assessorament a distància que permet fer consultes o ampliar la informació mitjançant la comunicació interna, per tal d’aconseguir un bon assessorament, clau a l’hora de tirar endavant un projecte. A més, disposa d’espais comuns oberts a la participació dels usuaris, amb la finalitat de crear comunitats amb interessos compartits. Amb els entorns col·laboratius, Bit@gora crea un espai privat obert als diferents actors que intervenen en un projecte concret, de manera que aquesta eina els permet prendre decisions a temps real o mantenir reunions de treball en equip no presencials però en les quals es pot accedir a la informació per treballar-la de manera simultània. A més, es planteja una xarxa d’empresaris per tal de facilitar la cooperació i la relació entre les empreses, a través d’un gestor privat de contacte, d’uns fòrums de debat oberts i d’una llista de distribució. D’altra banda, també hi ha un servei que busca projectes per tal que puguin invertir-hi petits inversors o les mateixes empreses registrades a Bit@gora. Una altra eina diferencial són les solucions de mobilitat, que permeten l’accés a sistemes d’informació des qualsevol lloc i ordinador, i en qualsevol moment; així com la possibilitat disposar d’una oficina virtual, un servei de domiciliació virtual que permet l’accés i la gestió via Internet de la correspondència, el fax o les trucades. A l’acte de presentació de Bit@gora hi van assistir l’alcalde Carles Ruiz i els regidors de Promoció Econòmica de Castelldefels, Santiago Barona, de Promoció Econòmica de Gavà, Maite Torrents, de Promoció Econòmica del Prat de Llobregat, Juan Pedro Pérez Castro, i de Serveis de Ciutat de Sant Boi, Juan A. Tamayo. L’alcalde va destacar que aquest projecte respon a les noves necessitats que han sorgit en l’actual societat del coneixement i també pel gran potencial econòmic que té el Baix Llobregat. Carles Ruiz va afegir que es tracta d’una aposta virtual per anar més enllà del que és l’espai físic. | 0.899781 | curate | {"ca": 0.9981804003119313, "pt": 0.001819599688068625} | http://www.viladecans.cat/Plantilles/noticia/_JNJtGAWc42aaKv90mU0jdGG2pIgIidEdPcVhAY7E1AgPv8pg1RCX2muZKLeFoOnt |
mc4_ca_20230418_13_727197 | Presentat l'Europeu de Barcelona de waterpolo 2018 - Club Natació Sabadell
Tu ets aquí: Inici / Notícies / Waterpolo / Presentat l’Europeu de Barcelona de waterpolo 2018
Presentat l’Europeu de Barcelona de waterpolo 2018
4 novembre, 2016 /en Waterpolo /por nataciosabadelladm
Aquest migdia s’ha fet a l’Ajuntament de Barcelona, la presentació de l’Europeu de waterpolo que es disputarà l’estiu del 2018 a la ciutat comtal. El tret de sortida d’aquest Europeu ha coincidit amb l’exposició del nou logo, que d’aquesta manera ha donat visibilitat a l’event. L’acte ha comptat amb la presència del president del Club, Miquel Torres.
https://www.nataciosabadell.com/wp-content/uploads/2019/05/CwapdVcWQAAswJl-large.jpg 768 1024 nataciosabadelladm https://www.nataciosabadell.com/wp-content/uploads/2018/12/logo_header_cns.png nataciosabadelladm2016-11-04 17:44:512019-05-29 16:02:19Presentat l'Europeu de Barcelona de waterpolo 2018
Victòria plàcida del masculí davant del CN Mataró Supercampiones d’Europa de waterpolo femení | 0.540832 | curate | {"ca": 0.7058242843040474, "en": 0.29417571569595263} | https://www.nataciosabadell.com/2016/11/04/presentat-leuropeu-de-barcelona-de-waterpolo-2018/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_548462 | Me n'he adonat estos dies, que s'han (hem) obert diversos fils, i comentaris dins d'altres fils, sobre els nostres exàmens. Com aquestos exàmens duraran cosa d'un mes, obric el fil per que els comentem, desfoguem, preguntem, fem suggeriments.. en fi, tot allò que vulguem en relació a les proves. Queda encetat per tant el fil. A per ells!! Veient el bon acolliment que està tenint el fil, i les preguntes que ens fem sobretot relacionades amb que estudiem, aniré apuntant ací i editant les titulacions o estudis que cursem (aneu dient): UV: Universitat de València (10)Sicània: Dret *jOAkO*: Història Marc_Xelvi: Sociologia/Polítiques i Empresarials Lord Gandalf: Economia orxater: Periodisme Jordilet: Filologia Catalana peusdeplom: Ciències Polítiques IONER_PV: Odontologia del_sud: post-grau_Bel_: Treball Sociallydieta: Educació SocialUPV: Universitat Politècnica de València (2)Lem: InformàticaMutxamel: Informàtica UJI: Universitat Jaume I (2)Nules85: Humanitats milicià_de_Sant_Sebastià: Ingenieria Industrial UA: Universitat d'Alacant (3)Micalet: ET Obres Públiques Skaw: Economia Harry_el_brut: Economia UB: Universitat de Barcelona (16)pottenzza: ADE Nowel: Economia Sonic: EmpresarialsWill: Farmàcia Neith: FilosofiaVacomva...: Medicina i MatemàtiquesViKtor: Farmàcia sapeirana: Biblioteconomia i Documentació rorugo_tgn: Psicologia Tinapb: Farmàcia MartaCat: Psicologia pirata1714: Filosofia blackoc: Medicina Rastagirl: Filologia CatalanaGesta_Comitum: Històriamenta15: Psicologiaindependentistaimpacient: Informació i Documentació UPC: Universitat Politècnica de Catalunya (9)Gerardpc: Matemàtiques-Telecomunicacions Frangy: Industrials Mgost: ETSE Camins cucut_: Enginyeria IndustrialIl_Tifossi: Arquitectura Esbojarrat:TelecomunicacionsRIcart_Calella_ppcc: Electrònica josepmaria: Enginyeria de Sistemes Audiovisualsalbacat92: Enginyeria de Sistemes Audiovisuals UAB: Universitat Autònoma de Barcelona (17)Datiu_emfàtic: Filologia Catalana CaTaLaNa29: Periodisme xamema: Traducció i Interpretaciómano! : Matemàtiques Dona_Rebel·lat: Filologia Anglesa Keros: Relacions Laborals Xavir_PPCC: Dret ixader: Economia pirinarra: Història emmacatalana: Geologia wèl: Periodisme estelat: Ciències Ambientals setros_ppcc: HistòriaDestral de guerra: Psicologia Heroi: Relacions Laborals Atzavara II: Geologia Safrerut: Història UPF: Universitat Pompeu Fabra (11)Cabrer: Ciències Polítiques barcelonista100: Ciències PolítiquesAlmocat: Ciències Polítiques Miquel86: Ciències Empresarials bartges90: Ciències Empresarials kata_L.Anna: Integració Social bartges90: Ciències Empresarials projectedetraductora: Traducció i Interpretació vilaboi: Humanitats MeLL: Ciències Polítiques Catalunya tropical: Ciències Polítiques URV: Universitat Rovira i Virgili (6)lo gambusí: Filologia Catalana Sònia91: Bioquímica TaQMan: Bioquímica pajuly: Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica sanfaina: Publicitat i Relacions Públiques xanxangorri: Periodisme UVic: Universitat de Vic (2)Kaya: Comunicació Audiovisual atzukak: Màster Comunicació Digital Interactiva UDL: Universitat de Lleida (2)albert23: Treball Social monstre de les galetes: Ciències de l'Activitat Física UIB: Universitat de les Illes Balears (1)FrancescCiuta: Màster de Formació del Professorat UOC: Universitat Oberta de Catalunya (4)Tracalet: Filologia Catalana onofre: Grau de Llengua i Literatura Catalanes Tomàs Calaixera: Grau en Enginyeria Informàtica Viktor: Llengua i Literatura Catalanes Altres (10)uri.puxi: Batxillerat SocialFr3sKi: Batxillerat Científicmartetacat: Biblioteconomia i Documentació fef: Artsbep: SociologiaAiDuS: Imatge al Grau de GandiaMorganeta: Pastisseria a Barcelonapauelmanco: Batxillerat Científicurzulluz: Batxiller Científicrezkel: ESO
PSICOLOGIA UAB! Em sonava d'haver-ho dit
Amb una mica de sort jo l'any que ve també | 0.83641 | curate | {"ca": 0.9865930599369085, "it": 0.007097791798107256, "fr": 0.006309148264984227} | |
macocu_ca_20230731_6_236857 | Feliu Ventura: 'Visca els estudiants valencians i el país que els ha parit!'
Entre les nombroses actuacions del concert commemoratiu de la Primavera Valenciana, divendres passat al Palau de Congressos, hi va haver la de Feliu Ventura. El músic de Xàtiva va oferir dues cançons de 'Música i lletra', el darrer disc. Són 'Present' i 'Finalment', que avui recuperem a VilaWeb TV. Una petita actuació precedida d'un discurs, que us oferim tot seguit.
'Som ací perquè un dia els estudiants digueren prou. Perquè demostraren que no eren ingenus i començaren a actuar contra el concepte que el poder té de l'educació als instituts: una fàbrica de mà d'obra barata per a un futur precari. No som ací per les lluites partidistes, ni pels advocats, ni pels professors, ni tan sols pels pares. Som ací per la valentia d'uns estudiants contra les retallades, amb tota la nostra solidaritat compromesa amb els estudiants que són representats per l'organització d'aquest concert i amb tots els represaliats durant la Primavera Valenciana. Junts formen part de l'avantguarda del nou país que volem. Visca els estudiants valencians i visca el país que els ha parit!' | 0.799058 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_345476 | LiCETC
El grup Literatura contemporània: estudis teòrics i comparatius (LiCETC) neix amb l’objectiu d’estudiar textos literaris des d’una perspectiva teòrica i comparatista. Parteix de l’estudi del sistema literari català, però s’interessa també pels contactes interliteraris, per la interculturalitat i per la traducció. L’equip de recerca és integrat per investigadors de les àrees de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Literatura Catalana, Filologia Gallega i Portuguesa i Filologia Francesa. La seva tasca es porta a terme principalment des del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.
Entre les línies d’interès de LiCETC cal comptar la producció literària experimental. El grup ha participat en l’organització del seminari Poètiques de ruptura: teoria i pràctica del textualisme i del congrés Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, vinculats al projecte d’investigació Discursos d’experimentació en la literatura catalana (MEC, HUM2006-06108). Actualment, el grup participa activament en el projecte d'investigació La poesia experimental catalana del període 1970-1990: discursos, representacions, recepció, infraestructures de difusió i marc sociocultural (MEC, FFI2009-07086).
Una altra línia de recerca és la difusió de les últimes tendències en teoria de la literatura i literatura comparada. L’organització dels cicles de conferències Literatura comparada. Teories i aplicacions (curs 2006-2007) i Literatura comparada. Orientacions i noves perspectives (curs 2005-2006) constitueix un precedent significatiu de l’activitat del grup. Actualment, alguns membres de LiCETC s’integren en el projecte Banc de recursos multimèdia per a l’estudi de la literatura del Programa de Millora de la Qualitat Docent de la Generalitat de Catalunya, dirigit per la Dra. Laura Borràs Castanyer.
©2007 Literatura contemporània: estudis teòrics i comparatius. Pàgines creades per Josep Antoni Reynés | 0.803241 | curate | {"es": 0.03434343434343434, "ca": 0.9656565656565657} | http://www.uib.es/depart/dfc/litecont/ |
mc4_ca_20230418_4_116400 | Pau Ricomà: ‘BCN World o les conseqüències de la precipitació’ | Notícies / Noticias Tarragona diari digital Tarragona21
Pau Ricomà: ‘BCN World o les conseqüències de la precipitació’
Pau Ricomà, alcaldable d'ERC a Tarragona
La no execució per part de Veremonte dels drets de compra dels terrenys de La Caixa, destinats al macro complex BCN World representa un gir substancial en aquest projecte. En primer lloc, perquè no és un fet d’importància menor que els promotors donin una passa enrere després d’haver compromès al govern de CiU i al PSC – el seu soci preferent quan es produeixen situacions “especials”- amb canvis legislatius tan importants com una rebaixa fiscal a tot el sector del joc. No oblidem que aquesta rebaixa es produeix mentre la Generalitat té evidents dificultats per quadrar els pressupostos, quan s’ha de vendre patrimoni i quan els serveis socials, educatius i sanitaris es mantenen per sota dels nivells aconseguits anys enrere.
D’altra banda, perquè força a la Generalitat a una implicació en la gestió que fins ara no havia contemplat. El govern català diu que l’opció de compra no li suposarà cap cost. Ho haurem de veure. De moment sembla que amb la seva actuació salva momentàniament un projecte en el qual no havia d’intervenir directament i, de retruc, preserva els interessos dels propietaris dels terrenys.
Les explicacions de la societat Veremonte se centren en que mentre no estigui aprovat el Pla Urbanístic no poden assumir riscos. Ells saben quan es tarda a aprovar un pla i que les seves exigències de celeritat no s’aguanten. No han demostrat que hagin obtingut finançament i potser d’aquí plori la criatura. Possiblement la gran banca internacional no hagi estat tan crèdula amb els comptes del gran capità que els promotors de BCN World van presentar i que, en contrast amb els dos principals partits de les darreres dècades de política catalana, necessitin alguna cosa més que dibuixos abans de comprometre el seu suport.
Em permeto recordar que el passat mes d’abril vaig publicar un article en el qual denunciava la precipitació i la parafernàlia amb què representants convergents i socialistes, concretament Mas i Navarro, s’apressaven a signar l’acord al Pretori de Tarragona, amb paper destacat de l’alcalde Ballesteros i profusió de representants polítics i socials de la província. De moment, hi ha algú que no compleix. Que ho faci com una estratègia per pressionar sobre el Pla Urbanístic o que ho faci perquè no ha aconseguit finançament tant ens hauria de fer. Cap de les dues situacions és tranquil·litzadora. | 0.861282 | curate | {"ca": 0.9498235985887887, "es": 0.05017640141121129} | http://diaridigital.tarragona21.com/pau-ricoma-bcn-world-o-les-consequencies-de-la-precipitacio/ |
mc4_ca_20230418_7_295342 | Puigdemont rep el nou president de la Fundació Prudenci Bertrana - Empordà
Puigdemont rep el nou president de la Fundació Prudenci Bertrana
GIRONA | DDG 01.12.2014 | 06:30
Carles Puigdemont i Joan Domènech, al despatx de l´alcalde. ajuntament de girona
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va reunir ahir a la tarda amb el nou president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech. Durant la trobada, que es va celebrar al despatx del batlle, es van tractar diversos temes relacionats amb l'actualitat cultural de la ciutat i amb el paper que la Fundació Prudenci Bertrana té en la societat gironina.
Domènech, que és professor i historiador, preisdeix la Fundació Prudenci Bertrana des del passat 5 de novembre. Domènech substitueix en el càrrec a Esteve Vilanova, que es va situar dotze anys al capdavant de la fundació. L'entitat és l'organitzadora dels Premis Literaris de Girona, molt arrelats a la ciutat. | 0.756491 | curate | {"ca": 0.944078947368421, "es": 0.03399122807017544, "pt": 0.021929824561403508} | https://www.emporda.info/girona/2014/12/01/puigdemont-rep-nou-president-fundacio/256090.html |
macocu_ca_20230731_3_562884 | Prèvia (Aplaçat): Rugby Sant Cugat B vs INEF Barcelona, J4 Fase Final Divisió Honor Catalana rugby femení 2021-2022 - Club Esportiu INEF Barcelona
A la cerca del primer triomf
INEF Barcelona comença l'any amb les piles recarregades i amb la il·lusió de buscar la primera victòria a la Divisió d'Honor Catalana. Després d'una fase inicial molt bona, l'equip ha tingut un inici de la DHC ple de dificultats a causa de les lesions i les qüestions sanitàries d'actualitat.
Després d'haver-se suspès l'anterior compromís, les jugadores de tots dos equips arriben al partit després de no competir més d'un mes, amb unes vacances nadalenques enmig. Les jugadores del club vallesenc, amb 1 victòria i 1 empat, arriben amb més ritme d'entrenaments ja que el seu primer equip està a la Lliga Iberdrola i són favorites però les jugadores de l'INEF intentaran buscar a la cita una finestra d'oportunitat per fer saltar la sorpresa. | 0.821526 | curate | {"ca": 0.9693654266958425, "es": 0.030634573304157548} | |
crawling-populars_ca_20200525_19_121778 | REMEI CASTELLÓ. L’Assemblea General d’Estudiants (AGE), màxim òrgan de representació de l’estudiantat de la Universitat de València, ha renovat els seus càrrecs aquest dimarts. Per primera vegada des de la seua constitució serà una estudianta, Paula Sala Ivars, la coordinadora. El nou equip treballarà per una modificació del reglament de règim intern, així com per noves línies que s’establiran en una pròxima reunió. El nou equip que configura la mesa de coordinació de l’AGE el formen, a més de Sala, que és de la Facultat de Medicina i Odontologia; Alejandro Quintana, de la Facultat de Magisteri, que serà el vicecoordinador; Gloria López Yuste, de la Facultat de Matemàtiques, secretària; Miquel Meli i Gregori, tresorer, de la Facultat de Ciències Socials; i com a vocals, Cecilia Sanjuán Ortiz, de la Facultat de Medicina i Odontologia; Miguel Bou, de la Facultat de Medicina i Odontologia; i María García, de la Facultat de Dret. La majoria dels components de la messa provenen de les AdR de les seues facultats. Només Miquel Meli prové del BEA. És la primera vegada que es produeix aquesta situació, i en part és deguda, segons el delegat del Rector per a Estudiants, Jordi Caparrós, al fet que “el moviment estudiantil està un poc més parat en no haver-hi eleccions ni mobilitzacions. El nou context polític que estem vivint i aquesta situació han fet que les AdR tinguen més protagonisme”.
Enguany no s’han convocat eleccions per a renovar la representació de l’estudiantat al Claustre perquè la nova llei electoral estableix que es realitzaran cada dos anys. Així i tot, sí que s’han produït renovacions en les vacants. En concret, en les vacants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. En el cas de l’AGE també s’ha produït aquesta renovació de càrrecs perquè hi havia representants que havien acabat els seus estudis universitaris.
La sessió de l’AGE es va celebrar a la Facultat de Medicina i Odontologia. Les primeres línies anaven encaminades a una modificació del reglament de règim intern, en concret a aspectes tècnics de funcionament, com ara l’establiment del quòrum, el termini de les convocatòries, inclús la fórmula per a expulsar membres que no hi participen i nomenar-ne de nous per tal que les vacants no es queden buides i es puga garantir el funcionament de l’assemblea.
Per a Jordi Caparrós, “un punt a favor d’aquesta renovació és que es nomena la primera dona que hi ha en un càrrec de tanta representació entre l’estudiantat dins de la Universitat de València”. Caparrós ha destacat també la participació de l’estudiantat en l’AGE, ja que hi ha una regularitat en els quòrums. Així i tot, afirma que “cal treballar més i des de la Delegació treballarem perquè l’AGE continue funcionant. Per primera vegada l’assemblea tindrà una orgànica directa, és a dir, que disposarà d’un pressupost propi. I a més, als estudiants que vinguen d’altres campus –per a reunions de l’AGE, Claustre, Consells de Govern, comissions d’universitat– se’ls compensarà el desplaçament en transport públic, per una qüestió de mobilitat entre els campus. En breu traurem una normativa al respecte, però ja hem començat a aplicar-ho”.
S'ha d'omplir els dos camps | 0.879611 | curate | {"de": 0.004757373929590867, "ca": 0.9952426260704091} | : /uvweb/uv-noticias/ca/noticies/estudianta-paula-sala-primera-dona-coordina-assemblea-general-estudiants-1285973304159/Novetat.html?id=1285993805373&plantilla=UV_Noticies/Page/TPGDetaillNews |
mc4_ca_20230418_9_165473 | Després del Nomenament i dies abans del començament del cicle fester 2019, el primer acte al que Andrea, Natalia i Marc van acudir en representació del Sequiol, va ser la tradicional batalla de Flors de Borriana, convidats per la comissió amiga de la Falla Barri València, dins del programa de festes en honor de la Verge de la Misericòrdia.
Acompanyats pel vicepresident Jorge Martí, van passar una vesprada distesa, festiva i molt divertida, amb batalla de confeti inclosa.
La nostra Falla germana, va desfilar en una carrossa dissenyada, confeccionada i muntada per la mateixa comissió i que va rebre de nou un mereixedor segon premi. Un treball fantàstic, que situava a les Falleres Majors i les seues dames de la cort d’honor al voltant d’un elefant molt simpàtic. | 0.856589 | curate | {"ca": 1.0} | https://sequiol.es/batalla-de-flors-a-borriana-2/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_372305 | És molt important de discernir els mots que són importants dels que no són importants. Per això el Mestre, Crist-Jesús, insistí:Mateu 24v35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Mateu 24v35 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται, οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι.Marc 13v31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Marc 13v31 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται· οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι.Lluc 21v33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Lluc 21v33 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται, οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι. Habacuc 2v4 Heus aquí, el qui és orgullós no és recte en la seva ànima: però el just viurà per la seva fe.הִנֵּ֣ה עֻפְּלָ֔ה לֹא־יָשְׁרָ֥ה נַפְשׁ֖וֹ בּ֑וֹ וְצַדִּ֖יק בֶּאֱמוּנָת֥וֹ יִחְיֶֽה׃_____________________Romans 1v17 Perquè en Ell [Crist-Jesús] es revela la justícia de Déu, des de la fe per a la fe, tal com està escrit: El just viurà per la fe. δικαιοσύνη γὰρ Θεοῦ ἐν αὐτῷ ἀποκαλύπτεται ἐκ πίστεως εἰς πίστιν, καθὼς γέγραπται, Ὁ δὲ δίκαιος ἐκ πίστεως ζήσεται. Hb 10v38 I el just viurà per la fe; però si es tornés enrere, la meva ànima no es complau en ell. ὁ δὲ δίκαιος ἐκ πίστεως ζήσεται· καὶ ἐὰν ὑποστείληται, οὐκ εὐδοκεῖ ἡ ψυχή μου ἐν αὐτῷ. La Paraula de Déu sempre EN CATALÀ [fil cristià] / ★ Fe per fer [fil cristià]
1) hahahaha fes-te fotre, fill de les re-mil meuques! !2) Tanca la boca fill, Déu t'està escoltant3) Jesús! !4) Què?5) Ens han descobert, arrenca la màquina! ! | 0.803072 | curate | {"ca": 0.8628922237380627, "el": 0.07776261937244201, "en": 0.058663028649386086, "fr": 0.0006821282401091405} | |
mc4_ca_20230418_8_274269 | El Catàleg Raonat neix l'any 2004, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l'artista, a fi de reunir i compartir, mitjançant la seva publicació on-line, una informació acurada i rigorosa de les obres que pertanyen a la producció pictòrica de Salvador Dalí compreses entre 1910 i 1983. | 0.736039 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.salvador-dali.org/cataleg_raonat/introduccio.php |
macocu_ca_20230731_6_248640 | Inicio Peníscola La brigada municipal de Peníscola realitza diverses obres de millora i adequació del col·legi per a la reobertura
Les regidories d’Educació i Serveis coordinen les tasques de millora en el CEIP Jaime Sanz a petició de la direcció del centre
La Brigada Municipal d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Peníscola, de manera coordinada amb les àrees de Serveis i Educació, està treballant en les tasques de millora de les instal·lacions del CEIP Jaime Sanz.
Una de les accions principals és la millora de la zona de cuina, on s’han adequat les canalitzacions, s’ha reparat el paviment i s’han adequat els sistemes de ventilació com, per exemple, les reixetes. A més, amb la finalitat de garantir els espais en el seu interior, s’ha dut a terme una redistribució del mobiliari.
D’altra banda, les tasques realitzades als patis han consistit en l’eliminació dels elements de formigó no imprescindibles així com de la tanca metàl·lica que dividia el pati de la zona esportiva. Referent a treballs d’embelliment, s’ha escatat i pintat la tanca de colors que divideix les pistes del pati. | 0.854114 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_493594 | Regió de Cacheu
La Regió de Cacheu és una regió al nord-oest de Guinea Bissau, a la província de "Norte". La seva capital és Cacheu. Limita al nord amb Senegal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic, al sud amb la regió de Biombo i a l'est amb la regió d'Oio. Juntament amb aquestes dues últimes regions forma la província de "Norte".
L'extensió de territori d'aquesta regió abasta una superfície de 5.174 quilòmetres quadrats, mentre que la població es compon d'uns 192.508 residents (xifres del cens de l'any 2004). La densitat poblacional és de 37,2 habitants per quilòmetre quadrat.
Divisió administrativa.
Està dividit en 6 sectors:
- Bigene
- Bula
- Cacheu
- Caio
- Canghungo
- São Domingos | 1 | perfect | {"ca": 0.9212481426448736, "en": 0.02823179791976226, "it": 0.008915304606240713, "pt": 0.041604754829123326} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=493595 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.