id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_100681 | Josep Anton Marquilles és propietari d'una explotació agro-ramadera situada prop de Coscó, a la Noguera. L'explotació consta d'una granja de porcs d'engreix, de bestiar oví i de 125 ha de secà on hi cultiva cereal d'hivern, majoritàriament ordi. Josep Anton ha reduït el costos de fertilització en un 60 per cent gràcies a les anàlisis de sòls, que realitza des de 1991. La climatologia d'aquesta zona de la Noguera és semi-àrida amb pluviometries anuals inferiors als 450 mm.
Quins paràmetres té en compte a les anàlisis que realitza?
Faig una anàlisi de nitrats, fòsfor i potassi cada 3 o 4 anys en presembra. Després, cada any a finals de gener analitzo els nitrats del sòl, per tal d'ajustar l'adobat nitrogenat de cobertura a les necessitats del cultiu, a sortida d'hivern.
Analitza totes les parcel·les?
No, potser això seria l'òptim però jo només analitzo quatre mostres de sòl. Cada mostra em serveix per un grup de parcel·les similars. De fet, per a cada mostra prenc unes 10 submostres o més. Fent-ho així em gasto uns 100 euros a l'any en anàlisis.
"El més important és que aquesta quantitat de nutrients que aplico és el que veritablement necessita el sòl"
Quin és el principal benefici que treu de fer aquesta tasca?
Està molt clar, he reduït el cost de la fertilització un 60 per cent. La campanya 1985-1986, vaig aplicar uns 110.000 quilos d'adob, sobretot els típics compostos, que em va suposar un cost de 21.877 euros. Des que faig anàlisis de sòl, aplico només uns 36.000 quilos d'adob a l'any, i el cost de l'adobat està entre 7.000 i 8.400 euros. I produeixo el mateix! I el més important és que aquesta quantitat de nutrients que aplico és el que veritablement necessita el sòl. S'ha de pensar que l'adob és el pinso de la terra. Oi que a les gallines ponedores no se'ls dona pinso d'engreix? Doncs cada terra necessita el què necessita. A més, amb els anys he aconseguit arribar a un nivell adequat de fòsfor i potassi en el sòl. Ara amb els adobs que aplico m'ajusto a les necessitats del cultiu i mantinc un bon nivell de fertilitat en el sòl. N'estic molt satisfet!
Ens podria dir quins adobs aplica?
Bàsicament, en presembra, aporto potassa i fosfats, i a sortida d'hivern, realitzo l'adobat nitrogenat. Les quantitats de producte varien segons el resultat de l'anàlisi. En parcel·les on he aplicat purins anys anteriors o bé el mateix any, les necessitats d'adobat són molt inferiors a la resta, fins i tot en alguns casos nul·les. Per exemple, tinc una parcel·la on aquest any no he aplicat cap tipus de fertilitzant, i crec que pel què ha plogut enguany té força bon aspecte.
Ha disminuït la producció des que adoba menys?
No, la producció és la de sempre. El rendiment mig de l'explotació és d'uns 3.600 kg/ha a 4.000 kg/ha, entre blat i ordi, depenent de la pluviometria de l'any. En algunes parcel·les, hi ha anys en què supero els 5.000 kg/ha, però en d'altres les produccions són inferiors.
"De vegades aplico una mica més de nitrogen, per si de cas, quan de fet segurament no caldria"
Segons vostè, les recomanacions d'adobat de tots els laboratoris d'anàlisi van igual de bé?
No, els primers anys analitzava les mostres en llocs on a més em subministraven els adobs. Després, vaig optar per portar les mostres a un laboratori independent, on no venen adobs. La meva sorpresa va ser que les recomanacions de fertilització dels primers anys sempre estaven complementades amb magnesi, i això feia que s'incrementés força el cost dels fertilitzants. En canvi des què realitzo les anàlisis en aquest laboratori independent no he aplicat magnesi i no he notat cap diferència en la producció ni he tingut símptomes de carència en magnesi.
Creu que encara pot millorar la fertilització?
Si, encara em fa por seguir les recomanacions d'adobat de les anàlisis al peu de la lletra i de vegades aplico una mica més de nitrogen, per si de cas, quan de fet segurament no caldria. | 1 | perfect | {"ca": 0.9911939911939912, "pt": 0.008806008806008805} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_321997 | Si mentre estàs preparant la teva pròxima campanya tens la sensació que li falta alguna cosa per millorar-la, és que necessites fixar-te en el disseny, els continguts o potser buscar idees diferents que no havies provat fins ara. Hi ha algunes eines que poden ajudar-te a donar-li un toc perquè millori el missatge i el faci pujar de nivell. A Acrelia News hem recopilat les que han demostrat ser més útils després d'haver-les utilitzat en la gestió d'enviaments per als nostres clients. Et presentem una selecció perquè també et facilitin el teu dia a dia.
Eines per el disseny de les teves campanyes d'email
1. Colorzilla
Amb aquesta extensió, disponible tant per a Chrome com per Firefox, podràs saber el color en hexadecimal i RGB de qualsevol web en la que estiguis navegant: descobreix colors de logotips, fotografies, fons, tipografies…
2. Muzli
Un generador de paletes de color molt senzill d'utilitzar: quan selecciones un color, et suggereix amb quins combina millor. També pots pujar una imatge perquè et digui la seva paleta i exemples que utilitzen per inspirar-te.
3. WebAIM
En aquesta web podràs provar el contrast entre dos colors per assegurar-te que estàs dissenyant una campanya accessible, és a dir, que pot veure’s bé per tots els usuaris, especialment les persones que tenen dificultats per distingir colors.
4. What Font Is
És perfecta quan vols utilitzar un tipus de lletra per a les imatges de la teva newsletter, però no recordes quin vas fer servir l'última vegada. També pot servir per a qualsevol fotografia que trobis en línia i t'agradi la font que ha utilitzat.
5. Page Ruler
Aquesta extensió per Chrome et permet mesurar la mida de qualsevol web, simplement seleccionant el fragment que t'interessi.
Eines per el disseny de les teves campanyes d'email
6. Pixlr
Amb aquest editor online pots treure el fons de fotografies, crear collages, aplicar filtres, canviar mides i trobar fotos d'estocs i plantilles personalitzables per introduir a les teves campanyes.
7. BeFunky
Aquesta plataforma online creativa té tot el que necessites per a editar fotos fàcilment, crear dissenys gràfics i fer collages de fotos per a afegir a les teves campanyes.
8. Ezgif
Crear un PNG animat, per exemple per a la capçalera d'una newsletter, és molt senzill amb aquesta eina: només has de pujar els arxius i et proporciona la imatge animada per descarregar. Recorda que el PNG es diferencia del GIF per la seva qualitat i és compatible amb la majoria de gestors.
9. TinyPNG
Un pes excessiu de les imatges pot ser negatiu per a l'experiència d'usuari que veu com triguen a carregar-se. Aquesta eina et permet comprimir amb el benefici afegit de no perdre qualitat.
Eines de generació de continguts per les teves newsletters
10. Headlime
Tant per a assumptes de campanyes com per a titulars de newsletters, amb aquest generador de títols podràs incloure textos persuasius gairebé sense esforç, només contestant algunes preguntes ràpides.
11. DeepL
Copia un text o puja un Word per obtenir una traducció a qualsevol idioma. Utilitza intel·ligència artificial per comprendre els textos i per això ofereix millors resultats que altres traductors en línia.
12. Lumen5
Si ja tens un text i necessites crear un vídeo de forma ràpida, aprofitant imatges, música i seqüències d'estoc, amb aquest editor ho tindràs molt fàcil per descarregar formats adequats per a totes les xarxes socials.
13. Beecut
Aquest editor de vídeo ofereix una funcionalitat addicional molt útil: crear subtítols automàticament, per exemple per traduccions o per incloure'ls perquè en xarxes es solen veure sense àudio.
14. Iconfinder
Entre més de cinc milions d'icones, segur que trobes algun per utilitzar a la teva newsletter, per exemple per il·lustrar un procés o al costat de titulars de notícies.
15. Piktochart
Crear infografies o gràfics per a presentacions és molt senzill amb aquesta eina. Pots aprofitar-la per campanyes informatives o promocionals perquè també inclou plantilles per flyers.
16. Formularios de Google
Si vols saber més sobre els teus subscriptors, una enquesta és la solució. Amb aquesta funcionalitat de Google Drive podràs incrustar-la directament al missatge.
17. iLovePDF
Aquesta eina és un tot en un per arxius PDF: des de reduir el pes a afegir marques d'aigua passant per conversions a altres formats.
Eines de gestió de fitxers CSV
18. CSV Splitter
Si lo teu són arxius CSV, podràs dividir els registres en diversos arxius i files per poder gestionar-los millor.
19. Notepad++
És un bloc de notes avançat, ideal per assegurar-te que la codificació del fitxer és correcta, evitar caràcters no imprimibles i altres errors que poden portar-te problemes a l' utilitzar-lo .
Més eines per pujar de nivell el teu email màrqueting
20. Google Campaign URL Builder
Genera fàcilment els codis de seguiment (UTM) dels enllaços que incloguis en les teves campanyes per mesurar els seus resultats a Google Analytics .
21. Really good emails
És un bon lloc al què acudir quan la inspiració falla: troba idees per a campanyes de tota mena, fantàsticament ordenades per categories.
Eines que ofereix Acrelia News
Totes aquestes eines poden ajudar-te a millorar el disseny i contingut del teu email màrqueting, però també a Acrelia News tenim integrades unes quantes que et faran molt fàcil gestionar el dia a dia dels teus enviaments:
22. Verificador d'enllaços
El nostre editor de campanyes inclou un verificador d'enllaços automàtic, en tan sols un clic, identifica els enllaços trencats que pugui incloure la teva newsletter i et mostra un informe detallat amb els que són correctes i els que has de revisar.
23. Verificador anti-spam
Aquesta potent eina s'encarrega de revisar i verificar per tu tot el contingut de la teva newsletter. D'aquesta manera, t'evites els nervis de no saber on acabarà el teu correu i tens total llibertat creativa a l'hora de dissenyar-lo.
24. Pes de la newsletter
El lector de correu Gmail retalla els e-mails que rebem quan són més grans de 102kb, mostrant un missatge amb un enllaç per a poder veure el contingut complet. Des de l'opció de previsualitzar de l'editar d'Acrelia News pots saber quan ocupa el missatge que estàs dissenyant.
25. Veure newsletter sense imatges
Podràs veure com visualitzen la teva newsletter abans de descarregar les imatges, així podràs ficar-te a la pell de qui té configurat d’aquesta manera el gestor de correu.
26. Generador de codis QR
Els codis QR en campanyes d'email màrqueting permeten als teus subscriptors accedir de forma ràpida i directa a informació sobre la teva marca, productes i serveis.
27. Generador d'imatges dinàmiques
Actualment la personalització de mailings va més enllà de cridar al subscriptor pel seu nom: té a veure amb la generació de continguts dinàmics adaptats als seus interessos i preferències. L'editor de campanyes et permet pujar una imatge i personalitzar-la de manera dinàmica i automàtica per a cada subscriptor del teu butlletí amb tan sols uns clics.
28. Generador de comptes enrere
Les comptes regressives o countdown timers són un gran recurs per potenciar el disseny dels teus emails, creant una crida a l'acció impactant. Incrementa les interaccions dels teus subscriptors i les conversions de la teva newsletter utilitzant els "compte enrere" gratuïts d'Acrelia News.
29. Continguts dinàmics
L'editor de campanyes d’Acrelia News permet configurar blocs de contingut de manera que siguin visibles / no visibles per certs destinataris. D’aquesta manera, de forma ràpida i visual pots crear campanyes d’email personalitzades que cobreixin els interessos i necessitats dels teus subscriptors, sense necessitat de crear una campanya diferent per cadascun d’ells.
30. Verificador d'emails
Una llista de contactes amb adreces de correu electrònic no vàlides o que no existeixen, pot afectar greument la entregabilitat dels teus enviaments d'e-mail màrqueting i condicionar els resultats. Per aquesta raó, és recomanable comprovar l'existència de les adreces de correu de les teves llistes per identificar aquelles que no són vàlides i evitar haver adreces falses, errònies o que ja no funcionen.
Prova alguna de les eines que t'hem recomanat i ' puja el nivell del teu email màrqueting !
No et perdis res del nostre blog i uneix-te al nostre Telegram https://t.me/acrelianews
Articles relacionats
12 eines per a gestionar i millorar els teus continguts de màrqueting
Els 15 millors articles de l'any per preparar el teu email màrqueting de 2021
Com aprofitar les infografies en el teu email màrqueting
Encara no has provat Acrelia News?
Si t'ha agradat aquest article, t'agradarà molt més la nostra eina d'email màrqueting: professional, fàcil d'utilitzar i en català.
CREAR COMPTE GRATUÏT
PROVA GRATUÏTA
Envia 1.000 emails sense cap cost.
CREAR COMPTE ARA
Categories
Email màrqueting
Funcionalitats
Plantilles de mail
RGPD
SMS Màrqueting
Tutorials Email Màrqueting
Segueix-nos
Blog Facebook Twitter Pinterest Instagram YouTube LinkedIn Flipboard Telegram TikTok
Subscriu-te a la newsletter
Últimes tendències i novetats d'email màrqueting
Has d'especificar una adreça de correu vàlida i acceptar els termes i condicions d'ús i la política de privacitat
Gràcies per subscriure't a la nostra newsletter. T'hem enviat un email perquè confirmis la creació del teu compte.
Aquesta adreça de correu està pendent de ser confirmada. Revisa la teva safata d'entrada, t'hem enviat un email per confirmar la subscripció. | 0.762063 | curate | {"ca": 0.9257303007437749, "cs": 0.006575401530667242, "it": 0.008300097014120945, "pl": 0.0005389673385792821, "en": 0.031044518702166648, "da": 0.001832488951169559, "eo": 0.0005389673385792821, "oc": 0.003664977902339118, "es": 0.0150910854802199, "ja": 0.0022636628220329847, "fr": 0.0021558693543171285, "pt": 0.0022636628220329847} | https://www.acrelianews.com/ca/blog/post/30-eines-imprescindibles-pel-teu-email-marqueting/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_222323 | Col·lectiu Primer d’octubre Els fets d’octubre de 2017 i tota la repressió que va desplegar l’Estat espanyol per a impedir l’efectiu dret a l’autoderminació del poble de Catalunya han marcat irreversiblement la política del nostre país. Un govern empresonat o l’exili, un Parlament dissolt, líders civils i polítics repressaliats, la persecució de la llibertat d’expressió quan aquesta és practicada des de l’independentisme, juntament amb la repressió judicial han estat alguns dels greus retrocessos en drets i llibertats que ha patit el nostre país sota el poder de l’Estat espanyol. En aquestes condicions difícils, i amb el nostre President Oriol Junqueras injustament empresonat i la nostra Secretària General a l’exili, el nostre partit va tirar endavant una Ponència Política que pretenia donar resposta als reptes que ens caldria abordar en aquesta nova etapa i en la que s’havia d’inicial un gran diàleg constituent durant aquesta legislatura. Ha passat un any des de l’aprovació
Més informació
Ponència Política del Col·lectiu 1 d'octubre d’ERC per la Conferència Nacional 2022
de gener 24, 2022
Aquí podeu trobar i descarregar la nostra proposta de Ponència Política d’ERC que haurà de ser debatuda i aprovada en la Conferència Nacional 2022 del partit que es celebrarà els dies 12 i 13 de març a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Després de la lectura del document proposat per la Comissió Redactora, els militants del Col·lectiu Primer d’Octubre, tot i valorar la tasca portada a terme per aquesta, trobem a faltar aspectes fonamentals que no volem passar per alt. Per això des del Col·lectiu 1 d'octubre hem preparat la nostra Ponència Política per ser debatuda a Conferència Nacional 2022 del partit que es celebrarà els dies 12 i 13 de març a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. DESCARREGAR
Més informació
Esmenes als Estatuts
de novembre 18, 2019
En aquest apartat us presentem el text de la ponència d'Estatuts amb les propostes de modificació proposades. Podeu seleccionar el paràgraf que estimeu convenient i presentar-lo com esmena: | 0.774102 | curate | {"ca": 0.975085490962384, "en": 0.00537371763556424, "nl": 0.009770395701025891, "fr": 0.009770395701025891} | https://www.1doctubre2017.com/2022/09/comunicat-del-collectiu-primer-doctubre.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_586257 | Fa uns mesos que està en funcionament. I ahir va donar en primicia la noticia d'en Duran. Us deixo l'enllaç a veure que us sembla. http://intocabledigital.cat/
Si que surten diaris digitals... com a xurros.
Ens en caldria algun en paper, no us sembla?
Coi, si ja tenim la Vanguardia, el Periódico, l'Ara i l'Avui. Potser en premsa esportiva és on fem aigües.
Dels quatre que has dit només un és obertament independentista. I de diaris gratuits, tots són rabiosament espanyolistes.
Doncs si n'hi ha dos i no els compren (abans 3), per què vols crear-ne més ? X'D
Jo el que vull és que els comprin. I sobretot que n'hi hagi algun de gratuit, ara com ara tots són espanyolistes i amb una presencia del català entre nul·la i testimonial.
Doncs fot tu els calés.
No en tinc. Em dones permís per que segueixi manifestant públicament els meus desitjos? Espero que no et faci sentir incòmode. | 0.733763 | curate | {"ca": 0.8800461361014994, "gl": 0.0530565167243368, "es": 0.06343713956170703, "fa": 0.0034602076124567475} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_82730 | 1a divisió. Un gol en l’últim sospir de l’atacant lionès permet al Madrid sumar i arribar al clàssic de dimecres empatat a punts amb l’etern rival
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.685309 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes.raw?task=quick.read&id=1711748&return=L21lcy92YWxlbmNpYS5odG1sP2NjYT0x |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_371356 | Doctora en Comunicació. Professora investigadora de l'Àrea de Comunicació audiovisual i Publicitat. Departament de Filologia i Comunicació. IP Grup d'investigació emergent ARPA (Anàlisi de la Recepció de las Pantalles Audiovisuals). Editora de la revista científica Communication Papers. Universitat de Girona.
24/03/2021
El telèfon intel·ligent és el dispositiu per excel·lència per a l'ús de xarxes socials. | Adrià Costa.
Alfabetització digital per intervenir activament en la societat actual
Internet ha dissipat les fronteres entre la comunicació de masses i la comunicació interpersonal | Cal preguntar-se si estem preparats pel nou món digital | Cal ensenyar a ser competent en els entorns i llenguatges digitals | 1 | perfect | {"ca": 0.9097320169252469, "es": 0.076163610719323, "en": 0.014104372355430184} | |
mc4_ca_20230418_1_52096 | 2019 INCREMENTS RETRIBUTIUS – Sindicat de Mossos d'Esquadra
2019 INCREMENTS RETRIBUTIUS
Avui 8 de Gener de 2019, el Govern de la Generalitat i els sindicats han firmat la pujada de sou per als treballadors públics. La pujada contempla el màxim permès que hi havia establert amb l’executiu espanyol.
En aquest aspecte, la Generalitat establirà un decret llei perquè els empleats públics puguin veure reflectit aquest increment a la nòmina d’aquest mes de gener.
Així doncs, recordar-vos que les millores establertes són:
Nòmina Gener: Aquest mes ja es veuria reflectit l’increment del 2,25% del sou. Aquest increment s’aplica a tots els conceptes bàsics i complementaris de la nòmina
Possible Increment afegit del 0’25 % en funció del PIB: Aquest increment va vinculat al creixement del PIB (es produeix la revisió al mes de juliol). Cas d’arribar als ítems establerts, a l’igual que l’exercici de l’any passat, a partir de juliol s’aplicaria aquest nou increment del 0’25%.
Possible Increment afegit del 0’25 % en fons addicionals: Aquest precepte es negociarà el proper mes de febrer i cas de produir-se, tindria caràcter retroactiu a 1 de Gener de 2019.
En propers dies es produiran noves reunions de la Mesa de Funció Pública per seguir negociant sobre la possible recuperació de drets perduts durant les retallades.
Descarrega’t el PDF: 2019 INCREMENTS RETRIBUTIUS
Sindicat SME2019-01-08T16:31:40+00:00 | 0.782759 | curate | {"ca": 0.9540559942569993, "el": 0.019382627422828428, "de": 0.02656137832017229} | https://www.sme-mossos.cat/2019/01/2019-increments-retributius/ |
wikipedia_ca_20230401_0_616908 | Equal Vision Records
Equal Vision Records és un segell discogràfic estatunidenc radicat a Albany. Va ser fundat a principis de 1990 per Ray Cappo, cantant de Youth of Today, Shelter i Better Than a Thousand.
En els seus inicis, la discogràfica es va crear per a publicar els treballs de Shelter i d'altres grups Krixna. El 1992, Steve Reddy va comprar Equal Vision Records a Cappo, ampliant així el catàleg de grups. Segons "Punk News", a final dels anys 1990 «Equal Vision Records comptava bandes impressionant de hardcore punk com Bane, Sick of It All, Refused, Trial, Converge i Saves the Day». | 1 | perfect | {"en": 0.033783783783783786, "ca": 0.9662162162162162} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=616909 |
mc4_ca_20230418_4_31289 | VII Lliga CEMA de Frontennis « CEMA. Consorci Esportiu Marina Alta
VII Lliga CEMA de Frontennis
El Consorci Esportiu de la Marina (CEMA) ha preparat el VII Campionat Comarcal de Frontennis de la Marina Alta,.
Un any més, el consorci aposta pels esports més tradicionals amb activitats dirigides als esportistes de la comarca de la Marina Alta amb la fi de fer comarca, per això, s’ha programat el Campionat CEMA Frontennis de la Marina Alta.
Les inscripcions es poden realitzar fins al pròxim dilluns 23 de novembre, en qualsevol oficina d’esports de la Comarca, o a través de la direcció electrònica [email protected] . Per a això serà necessari omplir el full d’inscripció i realitzar el pagament en l’entitat bancària. Descarrega Bases // Descarrega Full d’Inscripció
Els preus que abonen els participants seran en concepte d’assegurança; en el cas del frontennis, el preu és de 45 euros per equip (3 jugadors per equip) .
Així mateix s’anima a tots els esportistes o aficionats a estos esports a què participen en estes activitats. Al finalitzar la lliga, es realitzarà un acte esportiu de conciliació on, s’entregarà una samarreta commemorativa a tots els participants, i trofeus als tres primers classificats.
Més informació a través del 660 801 725 o bé [email protected] . | 0.779269 | curate | {"ca": 0.9773967264224473, "pt": 0.02260327357755261} | http://www.cema-marinaalta.com/viilligacemfrontennis/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_425148 | Ja és oficial! Estic molt feliç! De la mà de l'Institut Ramon Llull, el documental "L'home Orquestra" ha estat seleccionat per formar part de la mostra Focus Inedit, de la secció Son de Cine del FICG (Festival Internacional de Cine en Guadalajara), on Catalunya és convidat d’honor. Aquest festival tindrà lloc entre els dies 9 i 14 de març a Guadalajara, Mèxic. | 0.731868 | curate | {"ca": 1.0} | http://s375623128.mialojamiento.es/?q=ca/node/348 |
macocu_ca_20230731_1_412651 | Rosa Malonda i Llorca
Biografia:
Vaig nàixer l'agost del 1980,quan els afers del meu pare semblaven tenir més importància que la meua arribada a terres valencianes.Si a això afegim que em van concebre a Londres,un gelat hivern del 79,tenim suficients raons per entendre el meu caràcter peculiar. Enguany la meua vida sembla que ha començat a prendre una direcció i ha abandonat els penya-segats amorosos i sentimentals.Sembla que el camí no té obstacles. M'agrada escriure quan puc,quan ho necessite.Preferisc escriure des d'un estat d'ànim seré,tot i que en ocasions hi ha una força interior que no pots controlar i t'obliga a entrellaçar lletres o teclejar fins que el buit arriba al teu interior. Un company de feina m'ha recomanat aquesta pàgina,i aprofite per "publicar" allò que tinc il.lusió. Gracietes de bestreta als que encara no m'heu llegit.
Rosa Malonda i Llorca - 26-10-2005 - 1085 Lectures - 0 comentaris Temps estimat: 1 minut
Darrerament a la meua població l'associació de mestresses de casa van fer una trobada de boixets.Cada dia passava pel passeig i veia la tela recordant la data i lloc de l'acte.No estava en els meus plans acudir-hi ja que és un art que no entenc i que,sincerament,no m'agrada. Diumenge pel matí vaig creure convenient anar a vore-ho i fer un esforç per tal d'intentar entendre perquè aquesta labor té tants i tantes seguidores. més
M'ha agradat molt la descripció que has fet del sentiment que tens vers una persona.De fet,tots,totes...ho hem sentit alguna vegada,això.He llegit diverses vegades el relat: preciós, sincer, franc...En definitiva,m'encanta
Vicent.m'ha agradat molt la descripció que has fet d'aquelles maniobres que fan les persones majors i que molts hem viscut de prop.He de donar-te també l'enhorabona pel ritme de la lectura,tot i que considere que es fa un ús un tant pessimista de la situació,sobretot al final.Era aquest l'objectiu? En qualsevol cas,has conseguit,una vegada més,traure'm un tímid somriure en veure el teu talent.I ja m'he regitsrat,a veure si jo m'anime a escriure alguna coseta.Gracietes. | 0.876749 | curate | {"en": 0.010209042294603793, "pt": 0.004861448711716091, "ca": 0.9849295089936801} | |
crawling-populars_ca_20200525_48_26927 | Durant es pròximes setmanes serà interessant fer un exercici empíric per veure si amb Pablo Casado i les seves tries es produeix un efecte dòmino que els tomba a tots políticament parlant. El seu estrepitós fracàs en les eleccions generals, els pitjors resultats de la història des dels anys 80, hauria d'haver vingut acompanyat de la seva dimissió. Però ell pensa agafar-se a la cadira dels populars costi el que costi. Si cal, criticant Vox quan durant la campanya els ballava l'aigua. El desastre, però, no ha arribat sol.
Efe
Cayetana Álvarez de Toledo, una de les seves tries, va fer el ridícul a Catalunya. A la número 1 del PP per Barcelona, després de fer gala d'un estil tavernari i buscabregues impropi d'una marquesa, no l'ha votat ni deu. I encara sort que ella podrà anar al Congrés. Ella i ningú més per Catalunya. Tampoc no cal ser un linx per vaticinar la més que probable patacada que es clavarà Josep Bou com a candidat a l'alcaldia de Barcelona en les pròximes municipals. I veurem com li va a la candidata escollida per Casado per a la ciutat de Madrid.
@isabeldiazayuso
Isabel Díaz Ayuso assegura, tot i l'hecatombe del seu partit a les generals, que "Madrid tiene que seguir siendo el contrapeso al socialismo, su aldea gala". No sabem si en aquesta referència a les aventures d'Astèrix contra l'Imperi Romà, Díaz Ayusix s'atribueix el paper del petit gal bigotut, o bé el del seu company Obèlix. O qui sap si es veu més com Ideafix, el petit gosset que va amb ells a tot arreu. Perquè a Díaz Ayuso li agraden molt els animals. Ho demostra amb diferents fotografies al seu compte d'Instagram, acompanyada de gossos, cavalls... o òlibes.
@isabeldiazayuso
@isabeldiazayuso
"Recorriendo la Feria Medieval de El Álamo, una de las mayores de España y de las mejores de Europa a nivel de dramatization y pasacalles y declarada de interés turístico regional", escrivia la candidata acompanyant el text d'una foto al costat d'un mussol en una de les darreres imatges pujades. Ha estat penjar-la i rebre un allau de comentaris:
@isabeldiazayuso
El búho para qué es? Para devolvernos los atascos de Madrid?
¡A tope contigo, Isabel! Por cierto ¿quién es la señora esa de la blusa blanca que sale contigo en la foto?
El búho es el único que se fija en lo que dice esta petarda. pic.twitter.com/iBqv3BmUcI
Y esta donde se cree que está....en “Falcón Crest”. Vaya tela!
Qué cosas dicen los búhos.
Te has sacado el máster en Hogwarts?
Te pega más el aguilucho
Veurem si aquesta rèplica de l'òliba Hedwig de Harry Potter li serveix a les urnes o si pel contrari desapareix del mapa polític com per art de màgia. | 0.531857 | curate | {"ca": 0.6445993031358885, "ro": 0.0011614401858304297, "eo": 0.024777390631049168, "es": 0.3155245838172667, "en": 0.010065814943863724, "it": 0.0038714672861014324} | : /enblau/ca/televisio/isabel-diaz-ayuso-mussol-oliba-candidata-pp-madrid_380530_102.html |
cawac_ca_20200528_2_69654 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Carmen Carreras reclama que es duplique el número d’autobusos a Castelló
La candidata d’EUPV a l’Alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, ha denunciat aquest matí la precària situació que viu el transport públic que connecta Castelló amb el districte marítim, “l’apilotament de gent en els autobusos, suposen una falta de comoditat, però sobretot una falta de seguretat molt important”. “Esperem que no passe res mai, perquè si algun dia es produeix un accident, amb tanta gent apilotonada i de peu, i amb persones majors i amb mares i pares amb carros de xiquets, seria un autèntic desastre”, assegura la candidata. Carreras assegura que aquesta situació s’agreuja els dilluns pel matí quan gran quantitat de persones agafen l’autobús per anar al mercat del dilluns “no és de rebut que les persones majors, que majoritàriament són usuàries del transport públic, hagen de fer tot el trajecte de peu, per falta de seients i per la massificació dels autobusos” i afegeix “es nota molt que Marta Gallén, la tinent d’alcalde del Grau de Castelló no utilitza el transport públic, perquè sinó es donaria compte que tenim un servei tercermundista”.
La candidata d’Esquerra Unida reclama a l’ajuntament de Castelló que almenys els dilluns pel matí es duplique el numero d’autobusos per anar des del Grau fins a Castelló.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.864839 | curate | {"en": 0.0008164931618697694, "ca": 0.980608287405593, "es": 0.0173504796897326, "hu": 0.0012247397428046542} | http://noticies.sirius.cat/2011/04/carmen-carreras-reclama-que-es-duplique.html |
macocu_ca_20230731_2_303580 | La victòria al camp del Cunit permet a l’equip dirigit per Xavi Liarte, Cayetano Costa i Mohamed Amahdar alçar-se amb el primer títol de l’Escola de Futbol
El CE Altafulla està d’enhorabona. L’Infantil s’ha proclamat campió del Grup 16 de Segona Divisió després de guanyar per 0 a 3 el Cunit. El conjunt cunitenc ha estat juntament amb el Vendrell un dels seus grans rivals de la temporada, la qual cosa dóna més mèrit a la victòria i al títol de lliga. Daniel Euler ha obert el camí de la victòria abans dels primers vint minuts. Poc després, David Vázquez ha fet el 0 a 2 amb el qual s’ha arribat al descans. Ja en la segona part, Daniel Fernández ha completat el marcador des del punt de penal. Els tres han estat els braços executors d’un èxit que correspon a tots i cadascun dels jugadors que formen el planter. Un èxit del qual també en formen part els tres entrenadors: Xavier Liarte, Mohamed Amahdar i Cayetano Costa. Els tres són la cara visible d’un equip que està realitzant una temporada excel·lent. Després de començar-la amb una derrota al camp de la Riera en la primera jornada, han encadenat dinou victòries consecutives que l’han portat a la consecució del campionat. La capacitat golejadora de l’equip amb 80 gols a favor i el bon nivell defensiu que ha mostrat fins ara amb només quinze gols encaixats han estat dos factors clau. En l’àmbit individual, cal destacar els deu gols de Raúl Espinar i Daniel Euler i els quinze gols d’Àngel Segura. La fita quedarà marcada per sempre en els anhels del club perquè aquest és el primer títol de l’Escola de Futbol Base des de la seva recuperació. El projecte va començar ara fa sis anys, quan el camp encara era de terra. Des de llavors ha patit una evolució ascendent que l’ha permès comptar amb totes les categories de formació. Enguany, només li ha mancat poder completar un equip Juvenil, la qual cosa podria ser una realitat la propera temporada. | 0.847592 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_446041 | El corredor mediterrani garantirà el transport ferroviari de mercaderies. Foto: Bernat Borràs/Trenscat
L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, considera el corredor mediterrani “una
infraestructura primordial pel desenvolupament econòmic de la ciutat i del país” i ha defensat que aquesta infraestructura ferroviària sigui prioritària: “S’han de fer tots els esforços possibles perquè tiri endavant aquest projecte que ens obre cap a Europa i que situa Terrassa i tota l’àrea metropolitana de Barcelona en un eix comercial i econòmic de primer ordre”, ha dit Navarro.
L’alcalde ha fet una crida al govern de l’Estat perquè aposti per aquest projecte i que “l’any que ve hi faci la major inversió possible per tal d’aprofitar el finançament europeu”. La Comissió Europea va resoldre l’any passat incloure al mapa de xarxes de transport que poden rebre finançament la pràctica totalitat del traçat espanyol de l’eix, des de la frontera francesa fins Almeria. Els pressupostos de l’Estat pel 2012 no contemplen inversions en aquest projecte, tot i que la Ministra de Foment ha dit recentment que els del 2013 sí n’inclouran.
L’Ajuntament de Terrassa, representat pel tinent d’alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Jordi Ballart, ha participat avui a la jornada “El Corredor Mediterrani: impacte socioeconòmic a la seva àrea d’influència” que s’ha celebrat a Barcelona i que ha comptat amb la presència de quatre presidents autonòmics i de representants dels governs espanyol i italià, de les institucions europees i de les principals organitzacions empresarials de tot el Mediterrani occidental europeu. La jornada l’ha organitzat Ferrmed, associació per a la promoció del gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Mediterrani occidental, amb rel suport del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció.
El projecte internacional del corredor mediterrani és una línia ferroviària de mercaderies amb origen a Lió, on connectaria amb les línies transalpina i transpadana, que recorreria tot el Mediterrani Occidental. Després d’una bifurcació a Marsella, d’on partiria un ramal cap a Gènova, el traçat principal arribaria fins a Algesires. D’aquesta manera es configuraria un sistema capaç de canalitzar els fluxos logístics més importants d’Espanya, Itàlia i França i els connectaria amb Àfrica i amb Europa central i septentrional. Els territoris per on passaria el corredor representen un terç de la població i del PIB de França i d’Itàlia i la meitat dels d’Espanya. | 1 | perfect | {"it": 0.028991262907069104, "ca": 0.9412231930103256, "es": 0.029785544082605243} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/17890/sense-corredor-mediterrani-no-futur-diu-navarro |
mc4_ca_20230418_17_518106 | Edició migdia - Catalunya | Listen to Podcasts On Demand Free | TuneIn
Edició Migdia-El Tribunal de Comptes condemna Mas i els ex-consellers a tornar gairebé 5 milion d'euros del 9-N
Edició Migdia-El conseller Bargalló, satisfet amb la reforma de la LOMCE
Edició Migdia: Torra oficialitza, al Parlament, el No als pressupostos de Sánchez
Edició Migdia-Buch i Lloveras declaren al TSJC com a investigats per l'1 d'octubre
Edició Migdia-ERC reitera el No als pressupostos
Edicio Migdia: La fiscalia de l'Estat demana 25 anys per a Junqueras per rebel.lió . Delicte que tambe atribueixi als ex membres del Govern empresonats, Forcadell, els Jordi's i a l'ex Major dels Mosssos, Josep Lluis Trapero .
Edició Migdia : Els independentistes es concentraran aquesta tarda a Lledoners en suport dels politics empresonats, pendents dels escrits d'acusacio de la fiscalia general.
Edició Migdia-Avui es presenta el Consell per la República
Edició Migdia-Mig centenar de detinguts en una operació contra els narcopisos del Raval
Edició Migdia-El Suprem obre judici oral als liders independentistes
Edició Migdia-Torra convocarà els partits a una taula pel diàleg el 16 de novembre
Edició Migdia-Llach presidirà el consell per impulsar el debat constituent
Edició Migdia-Reforç policial contra la delinqüència al Raval
Edició Migdia-Avui reunió entre Iglesias i Jonqueras a LLedoners
Edició Migdia-Iglesias diu que va ser Junqueras qui va demanar la reunió
Edició Migdia-Iglesias visitarà Jonqueras aquest divendres
Edició Migdia-Colau valora positivament l'acord pels pressupostos
Edició Migdia-Els partits independentistes lamenten la manca d'unitat
Edició Migdia-La mesa del Parlament acorda no comptar els vots delegats de JxC
Edició Migdia- Funeral per Montserrat Caballé | 0.787982 | curate | {"ca": 1.0} | https://tunein.com/podcasts/Politics/Edici-migdia---Catalunya-p340050/ |
mc4_ca_20230418_6_549793 | (S'ha redirigit des de: Akrotiri i Dekèlia)
Akrotiri i Dekélia representen el 3 % del total del territori de Xipre, uns 254 km² (Akrotiri amb 123 km² i Dekélia amb 131 km²). Hi viuen unes 14.000 persones dels quals uns 7.000 són xipriotes i la resta britànics. La pràctica totalitat dels habitants treballen a les bases militars o en el seu aprovisionament, si bé part de la població xipriota conrea els zones agrícoles dins el territori de les Bases Sobiranes.
Per raons jurídiques, aquestes dues zones, encara que sota administració del Regne Unit i malgrat l'adhesió de la República de Xipre a la Unió Europea (llevat de la zona turca del Nord no reconeguda i de la zona de seguretat de l'ONU), Akro | 0.808493 | curate | {"ca": 1.0} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Akrotiri_i_Dek%C3%A8lia |
macocu_ca_20230731_2_188217 | Peces audiovisuals per a ceramistes
juliol 29, 2020
Projecte familiar realitzat per Daniel & Miquel Angel Benejam. Ens dediquem a la realització de peces audiovisuals per als sectors de l’art i l’artesania.
-Vídeo format taller sense desplaçaments fora de Barcelona 600 € Exemple: https://vimeo.com/311741909
-Vídeo format més elaborat entre 1.000/1.500 € depenent de les localitzacions. De totes maneres es faria pressupost. Exemple: https://vimeo.com/383240820 | 0.608581 | curate | {"ca": 0.840958605664488, "es": 0.08061002178649238, "en": 0.0784313725490196} | |
mc4_ca_20230418_5_575765 | Deixar-se lliscar per les seves excel·lents estacions d’esquí. Si existeix un lloc ideal per esquiar aquest és Andorra. Gràcies a la seva situació privilegiada als Pirineus, ofereix uns pendents espectaculars, remuntadors ràpids i segurs, a més d’accessos fàcils per carretera.
Des de principis de desembre fins a mitjans d’abril, la temporada d’esquí està assegurada gràcies a les abundants nevades i també als més de 1000 canons de neu. I gairebé sempre amb la presència d’un esplèndid sol mediterrani.
Hi ha més de 300 km de pistes, entre totes les estacions , combinant els paisatges naturals amb els serveis urbans necessaris per satisfer els desitjos dels seus nombrosos visitants.
Tant és així que Andorra és la seu de competicions esportives internacionals d’esquí alpí. La seva constant recerca de l’excel·lència, s’ha vist recompensada amb la concessió de Copes del Món d’Esquí Alpí, Copes del Món d’Esquí de Muntanya, de Quilòmetre Llançat i també ha estat escollida per a la celebració del Freeride World Tour. | 0.810254 | curate | {"ca": 1.0} | https://hotelpalome.com/ca/activitats/esqui/ |
macocu_ca_20230731_3_533621 | L’entitat reprèn les competicions esportives amb la federació catalana d’esports ACELL
Per Redacció NoticiesTGN. Actualitzat el 09/11/2021 | 0.5598 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_566209 | Il Grillo Parlante Monforte d'Alba Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 33 allotjaments a Monforte d'Alba.
Loc. Sant'Anna 47, Monforte d' Alba, Monforte d'Alba, Itàlia, 12065 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Il Grillo Parlante
Dissenyat tant per oci com per negoci, Il Grillo Parlante està situat idealment a Monforte Dalba; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Il Grillo Parlante asseguren una estada plaentera als seus clients. L'hotel ofereix instal.lacions de barbacoa, visites turístiques per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, balcó/terrassa, plat de dutxa per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Bany, camp de golf (a 3 km), parc infantil, ping pong, jardí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Il Grillo Parlante la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Monforte d'Alba.
Monforte d'Alba Bungalous | 0.782832 | curate | {"ca": 0.9779131759329779, "es": 0.003046458492003046, "fr": 0.01904036557501904} | https://www.agoda.com/ca-es/il-grillo-parlante/hotel/monforte-d-alba-it.html |
wikipedia_ca_20230401_0_234456 | Radiobiologia
La radiobiologia és la ciència que estudia els fenòmens que es produeixen en els éssers vius després de l'absorció d'energia procedent de les radiacions ionizants. | 1 | perfect | {"pt": 0.07386363636363637, "ca": 0.9261363636363636} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=234457 |
macocu_ca_20230731_8_301650 | ACTIVITAT 1: Assistències a conferències i congressos científics.
ACTIVITAT 2: Presentació de part del treball de recerca en un congrés científic.
ACTIVITAT 3: Publicació de treballs científics i/o patents.
ACTIVITAT 4: Cursos de competències transversals proposats per l'Escola de Doctorat de la pròpia universitat.
ACTIVITAT 5: Exposició i defensa pública del seu pla de recerca, juntament amb els primers resultats.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ
Electrocatàlisi fonamental i aplicada (UAM, UA, UV)
Transferència Electrònica en Química Molecular i en Nanotecnologia Molecular. Aspectes fonamentals i aplicats (UAB, UCO)
Desenvolupament i Modelització de tècniques i processos electroquímics (UMU, UV)
Estudis espectroscòpics i nanoscòpics de processos electroquímics. Fotoelectroquímica (UA, US)
Preparació i caracterització de nous materials (UB, UBU, UAM, UPCT)
Desenvolupament de noves mètodes analítiques basades en tècniques electroquímiques i espectroscòpiques. (UBU, UDL, UCO, UA)
PROCEDIMENT D'ADMISSIÓ | 0.704549 | curate | {"ca": 0.9585439838220424, "es": 0.019211324570273004, "en": 0.022244691607684528} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_20006 | El Constitucional va admetre a tràmit tots els recursos d'empara dels dirigents independentistes empresonats i els va impedir recórrer al TEDH abans de la sentència del judici del procés
Pàgina 1 de 4
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Parc infantil precintat a Igualada per l'ordre de confinament (EFE/Susanna Saez)
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.750134 | curate | {"ca": 1.0} | : /324/tribunal-constitucional/tema/tc/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_376979 | Ara mateix.I el usuari plorant.
Ahir, nou ridícul de l'independentisme ... 4 gats en zel van fer mes soroll que ells
Gibraltar Espanyol? si no teniu ni mitja ostia contra els que tenen armes campió
Gibraltar ... que li donin a Gibraltar
jo em descollono , de com es decollonen de vosaltres a mig mon , perquè us penseu que sou molt valents i us tenen com una covards a mig mon .Al Pais Basc per cames i plorant.Porteu així molts anys campió , quan heu de donar la cara a caseta .Majoria silenciosa | 0.726481 | curate | {"ca": 0.8841463414634146, "id": 0.03861788617886179, "es": 0.07723577235772358} | |
mc4_ca_20230418_12_347584 | La nebulosa de la poma - Agrupació Astronòmica Sabadell
Estàs aquí: Inici Grups Astrofotografia Galeria d'astroimatges La nebulosa de la poma
En Juan Martínez ens proposa aquesta magnífica imatge.
"La nebulosa Dumbbell (també coneguda com objecte Messier 27, M27 o NGC 6583) és una nebulosa planetària en la constel·lació de Vulpecula, a una distància de 1250 anysllum. Aquesta nebulosa va ser la primera nebulosa planetària descoberta, descrita per Charles Messier en 1764. Amb una magnitud aparent de 7,4 i un diàmetre de 8 minuts d'arc, és fàcil d'observar amb uns binocles. La nebulosa Dumbbell té una edat estimada de 3000 a 4000 anys. La nebulosa Dumbbell, de vegades coneguda en espanyol com nebulosa de la "Haltera" (significat del terme anglès "dumbbell"), o bé com nebulosa de la "Poma", constitueix, igual que la cèlebre M57, un exemple de nebulosa planetària: l'embolcall expulsada per una estrella moribunda. Aquesta fase en la mort d'un estel no dura massa temps, per la qual cosa no hi ha una gran quantitat de nebuloses en el firmament. Passats 50 000 anys, simplement es dissipen en l'espai. S'estima la distància a la nebulosa d'uns 1000 anysllum, la qual cosa implicaria unes dimensions d'entre 2 i 3 anys llum per a aquest objecte: es tractaria d'una de les majors nebuloses planetàries conegudes."
Data: 23-01-17
Telescopi: C 11 HD a F: 7.5
Càmera: ASI 174MM-C
L=5×300"; R= 5×300"; G=5x 300"; B=5×300"; Halfa=5×300"
Processat: PixInsigth-Photoshop. En aquesta versió he afegit a RGB la Luminància i Halfa.
Clica damunt de la imatge per veure-la a la seva mida original (1876×1172px). | 0.793305 | curate | {"ca": 0.9199747952110902, "en": 0.045998739760554505, "ja": 0.034026465028355386} | https://astrosabadell.org/ca/grups/astrofotografia/galeria-d-astroimatges/941-la-nebulosa-de-la-poma |
mc4_ca_20230418_16_714138 | Eusebio Sacristán: “És atractiu poder disputar un títol contra el Barça”
El Girona convoca tots els pesos pesants per jugar la final de la Supercopa de Catalunya
3 min. Girona 05/03/2019 17:19
Lluitar per un títol sempre ve de gust. Si és el de la terra que t’estimes, encara amb més raó. Sobretot si no hi estàs acostumat. El Girona, que s’estrena a la Supercopa de Catalunya, es presentarà demà a la Nova Creu Alta de Sabadell per jugar contra el Barça (18.45 hores, TV3) amb tota l’artilleria a la llista de vint convocats. Per als blanc-i-vermells, és un partit històric. Un més per afegir a una col·lecció que comença a fer patxoca. “És atractiu poder disputar un títol contra el Barça, i ho veiem com una oportunitat per continuar creixent. És un dia per gaudir del premi que va suposar la gran feina del Girona l’any passat", resumeix Eusebio Sacristán, que dona molt valor al fet que els gironins s’han merescut el dret a jugar aquesta final per mèrits propis, gràcies a la desena posició de la seva estrena a Primera, que va deixar a tothom bocabadat.
El reglament de la Supercopa de Catalunya exigeix que la disputin els dos equips catalans més ben classificats de la temporada anterior. I números en mà, el Barça i el Girona van ser els millors. A Montilivi, poden presumir-ne amb orgull perquè s’ho han ben guanyat. “Com a club estem vivint experiències que ens fan millors: la trajectòria a la Copa, competir al màxim nivell, ara aquesta final... A escala de prestigi, esperem deixar la imatge del Girona el més amunt possible”, ha recordat Eusebio, que aprofitarà el partit per repartir minuts entre els menys habituals. “Aquesta plantilla ha demostrat ser competitiva i també molt equilibrada. Tots sumen, i això és un actiu molt bo”. Homes com Muniesa, Patrick Roberts o Doumbia sortiran de titulars. “Això els anirà bé a ells i a nosaltres, i també intentarem que la majoria de jugadors hi puguin participar perquè la competició ens permet fer molts canvis durant els noranta minuts”. L’11 del Girona podria ser el següent: Gorka; Pedro Porro, Bernardo, Muniesa, Valery; Èric Montes; Aleix García, Àlex Granell, Paik, Lozano; i Doumbia.
El val·lisoletà, que només ha deixat fora Bono –se l’espera per al partit contra el València de diumenge-, Ramalho –amb una sobrecàrrega-, Juanpe i Carles Planas –lesionats-, ha convocat quatre jugadors del Peralada: Suárez, Paik, Èric Montes i Valery, la presència del qual ha canviat dràsticament en les últimes setmanes. “Tinc molt present a tothom, i estic encantat amb el protagonisme que ha tingut Valery, perquè ens ha ajudat quan hem tingut necessitats. Li he transmès que continuarà sent important aquest curs, i confio que també ho serà en les pròximes temporades. Que en les últimes setmanes no hagi entrat a les convocatòries no vol dir que el seu paper hagi disminuït, però hem recuperat jugadors i ja li tornarà a tocar”. Eusebio és conscient que el Barça alinearà un equip de molta qualitat, però espera plantar-li cara. “Té molts bons jugadors. Quan mostren el seu millor rendiment és molt difícil guanyar-los. Però a la Lliga, recordant l’empat del Camp Nou, ja els vam saber fer mal. Per a la nostra afició, és molt satisfactori estar bé contra aquesta mena d’equips. Surti qui surti segur que ens crearan dificultats, els respectem molt a tots”, ha confessat l’entrenador d’un Girona que no només no té cap Supercopa de Catalunya, sinó que tampoc ha guanyat mai la Copa Catalunya. ¿Podrà aixecar a Sabadell el seu primer títol? | 0.848621 | curate | {"ca": 0.97261458633612, "eo": 0.0017296050735082155, "en": 0.025655808590371865} | https://www.ara.cat/esports/Eusebio-Sacristan-atractiu-disputar-Barca_0_2191581022.html |
cawac_ca_20200528_2_151198 | Els Amics del Museu enceten les activitats d’aquest any amb la projecció del curt “Colom i Calonge, una hipòtesi “, sobre la possible catalanitat de Cristòfol Colom i la relació amb el Baix Empordà. La teoria és de Mn. Jaume Aymar i Ragolta, doctor en història de l'art per la Universitat de Barcelona i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL), que assistirà i presentarà l’acte.
La producció és de Jaume Pahisa, cineasta i publicitari (Fempais.TV). La presentació tindrà lloc el dissabte 26 de gener a les 6 de la tarda a la sala d’actes del Monestir. Obert a tothom. Per més informació visiteu www.amicsmuseu.cat
Aquest web està gestionat i actualitzat per l' Àrea de Premsa de l'Ajuntament. Restem a la vostra disposició per rebre els vostres suggeriments, aportacions i propostes de millora. Ens trobareu a l'edifici de l'Ajuntament (primera planta) o ens podeu adreçar un mail a [email protected] , o al telèfon 609 75 35 85 (P.Carreras) quan ho considereu oportú.- | 0.795924 | curate | {"ca": 0.9857685009487666, "cs": 0.014231499051233394} | http://www.guixols.cat/noticies/356-notes-de-cultura-i-activitats/5361-projectaran-un-curtmetratge-sobre-la-possible-catalanitat-de-colom.html |
mc4_ca_20230418_18_211224 | dBalears | 02 desembre 2017
Hi va haver un temps que el PPSOE, (no PSIB jo hi faig diferència, peró el peix gros......) bè, des de Madrit ens deian, "el problema es´, que cuando en Baleares gana el socialismo gana la derecha en Madrid, o viceversa" aixó era l'excusa, peró quan van coincidir, el resultat per Balears va ser el mateix.= Per Madrit, som una colònia, no li doneu més voltas, Balears d'arrel, si estimau la terra, rompeu amarras, i nosaltres defensem lo nostro, com fan tots els que estimen c'a seva o lo seu.Fora mitges tintas. | 0.753822 | curate | {"ca": 1.0} | https://dbalears.cat/politica/2017/12/02/309035/asm-sobre-finan-ament-despres-morts-deixaran-escurar-nos-les-butxaques.html |
crawling-populars_ca_20200525_47_17092 | S’engega un projecte de micromecenatge per produir un documental sobre el llegat de Viladomat a Mataró
Cinema i audiovisuals
A diversos indrets
La Riera, 48. 08301
Tel: 93 758 21 00
© 2020 - Ajuntament de Mataró
Projecte desenvolupar per — | 0.4425 | curate | {"ca": 0.7370689655172413, "en": 0.16379310344827586, "pt": 0.07758620689655173, "nl": 0.021551724137931036} | : /ca/actualitat/agenda/2014/s2019engega-un-projecte-de-micromecenatge-per-02-10-2014 |
mc4_ca_20230418_3_25458 | EL PREU DEL RAÏM NO AFECTA EL CAVA DE PARATGE - Cellers La Vinya
Celler/ historia
Contacto/ Situación
EL PREU DEL RAÏM NO AFECTA EL CAVA DE PARATGE
El cava estrena una nova distinció per etiquetar el producte de més alta gamma, Cava de Paratge de Qualitat. El segell de Cava de Paratge de Qualitat tindrà requisits específics i més estrictes. Els productors volen que sigui una eina per prestigiar el producte de més alta qualitat.
Per certificar un producte amb el nou segell caldrà que la vinya tingui una antiguitat mínima de deu anys.
La verema haurà de ser manual i la rendibilitat no podrà superar els 8.000 quilograms de raïm per hectàrea. A més, la criança mínima haurà de ser de 36 mesos, per sobre dels 30 mesos que s’exigeix com a mínim a un cava gran reserva. També s’ha fixat com a requisit, que el producte surti d’un sol paratge, que pot ser una finca o de diverses ubicades dins d’un mateix indret.
El tast de Cava de Paratge Qualificat és singular. Pretén examinar els diferents atributs d’un cava. El color, l’aspecte visual, la complexitat i persistència i l’aroma han de caracteritzar la singularitat, representant un paratge. | 0.74742 | curate | {"es": 0.11297440423654016, "sv": 0.01412180052956752, "ca": 0.8729037952338923} | http://cellerslavinya.com/preu-raim-no-afecta-cava-paratge/ |
naciodigital_ca_20220331_0_673457 | Mª ALBA SOLÉ FARNÓS
Cerimònia: dia 15 a les 11:00 a Sala de Cerimònies
Destí: Cementiri de Sabadell
FRANCESCA TEIXIDÓ ALBÓS
Cerimònia: dia 15 a les 09:30 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
JANOT VILA MOLET
Cerimònia: dia 15 a les 12:30 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
JOSEP DAM VILARÓ
Cerimònia: dia 15 a les 10:00 a Sala de Cerimònies
Destí: Cementiri de Sabadell | 1 | perfect | {"pt": 0.049479166666666664, "ca": 0.8489583333333334, "it": 0.059895833333333336, "ja": 0.041666666666666664} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/21129/obituari-sabadell-15-novembre-2018 |
macocu_ca_20230731_4_547787 | Talls a les línies de metro L2 i L5 durant tot el mes d’agost
La síndica de greuges reclama a TMB que informi adequadament de les alternatives per no repetir els problemes generats pel tall de l'L1
Els talls a la xarxa de metro de la ciutat s’intensificaran a finals d’aquest mes de juliol, amb els talls a l’L2 i l’L5. En el cas de la línia lila, es veurà afectada des del dia 27 i fins al 30 d’agost entre les parades de Paral·lel i la Sagrada Família. Pel que fa a la línia blava, els talls es produiran entre el 29 de juliol i l’1 de setembre, de Collblanc a Can Vidalet. Transports Metropolitans de Barcelona cobrirà el trajecte tallat de l’L2 (de sis estacions) amb la línia regular D50 de bus, mentre que el recorregut afectat de l’L5 (dues estacions) serà compensat amb un bus llançadora.
Davant d’aquesta situació, la síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, ha sortit al pas per reclamar a TMB que informi d’una manera adequada els ciutadans per tal d’evitar les queixes rebudes pel tall de l’L1. Vilà espera que “la freqüència de pas pugui igualar-se a la del metro i que els busos siguin de doble compartiment per tal que la ciutadania pateixi la menor afectació possible”.
Recomanacions per no repetir el malestar provocat pels talls de l’L1
Segons la síndica de greuges, els punts clau per evitar problemes als usuaris de la xarxa és informar amb antelació “per mitjà de cartells, senyalització i megafonia”, i també a través de les xarxes socials. A més, Vilà para especial atenció a les necessitats de les persones amb discapacitat o amb dificultats de mobilitat, i per això reclama a TMB que les informacions sobre les alternatives als talls incloguin explicacions relatives sobre com accedir-hi. Per últim, recomana que l’empresa municipal de transports destini personal d’atenció a les parades per ajudar la ciutadania a solucionar els dubtes que generin els talls. | 0.881209 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_171401 | El PDeCAT sospita que la gravació a Bonvehí va ser feta per Estefanell i Culell - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
El PDeCAT sospita que la gravació a Bonvehí va ser feta per Estefanell i Culell
El partit creu que els dos republicans dinaven prop de la seva taula i se senten en l'àudio enregistrat
acn | barcelona 14.04.2017 | 10:34
El diputat bagenc David Bonvehí. Arxiu/ACN
El PDeCAT sospita que ERC va fer la gravació en la qual el coordinador organitzatiu del PDeCAT, David Bonvehí, aposta per presentar "un candidat autonomista" a les eleccions al Parlament si el procés acaba fracassant o si no hi acaba havent un referèndum, segons han confirmat fonts del PDeCAT. Tal com ha avançat 'La Vanguardia', la seva difusió ha provocat una investigació en el partit per descobrir el seu origen.
La conclusió és que la van filtrar la portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Manresa, Mireia Estefanell, i l'excandidat dels republicans a la capital de Bages, Pere Culell, que dinaven en el mateix restaurant, El Vermell, el 31 de març. A més, el rotatiu ha publicat un àudio en què se sent un breu diàleg, suposadament entre els dos republicans, en què es pregunten si ja han enviat un 'whatsapp' al seu líder, Oriol Junqueras, per comentar-li el que havia dit el número dos del PDeCAT.
Fonts pròximes a Bonvehí citades per 'La Vanguardia' han assegurat que Estefanell podria haver estat la persona que va gravar la conversa en el restaurant. Un polèmic àudio difós pel diari digital 'Eldiario.es' que està sent investigat a fons a la seu del PDeCAT.
La militància d´ERC a Manresa culpa Junyent però no té clar si cal abandonar el govern. Manresa
Estefanell: «Jo no tinc la gravació, però tinc memòria». Manresa
Junyent confia en la voluntat d´alguns regidors d´ERC per no trencar el govern a Manresa. Manresa
Estefanell passarà de cobrar 3.899 euros a 800. Manresa
L´oposició veu trencat el govern de Manresa amb divorci o sense. Manresa
L´enregistrament d´amagat a Bonvehí obre una esquerda al govern de Manresa. Manresa
Bonvehí: «no em sento còmode judicialitzant la política i per això no ho portaré a Fiscalia». Manresa
Bonvehí: «quan em van gravar estàvem separats de la resta de taules». Manresa
Mireia Estefanell | 0.628409 | curate | {"ca": 0.8809306569343066, "ru": 0.01551094890510949, "es": 0.07436131386861314, "pt": 0.029197080291970802} | https://www.regio7.cat/manresa/2017/04/13/pdecat-sospita-que-gravacio-bonvehi/409710.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_123586 | Desitgem que malgrat les circumstancies difícils que estem vivint aquest any, us trobeu bé, i que el temps d’espera de l’hivern que comencem, ens ajudi a mantenir l’esperança.
Ens plau dir-vos que la nostra associació ja ha estat inscrita en el Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya. Ho hem aconseguit entre tots i totes, i és per això que us volem donar les gràcies. Un agraïment particular, pel suport especial en els aspectes formals dels estatuts, a l’amiga Maria Vendrell i, per la correcció del català de la versió final, a la Teresa Maria Castanyer. A la satisfacció de resoldre aquest tràmit, s’hi suma el record entranyable de tot el que vàrem compartir a l’Aplec del passat mes octubre.
Aquesta notícia s’anticipa, per pocs dies, a les festes nadalenques. Volem aprofitar per desitjar-vos un bon Nadal, tot esperant celebrar el retrobament del Amics i participar conjuntament de les activitats de la Casa d’Espiritualitat del Miracle.
El pare Ramon evoluciona lentament i en donem gràcies.
Una abraçada,
Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle
Amics de la Casa del Miracle
150 salms, l’un rere l’altre
20 oct. 2020 Amics de la Casa del Miracle 2 comentaris
Disposats a llegir
Ho vam fer al Miracle, a finals de setembre: vam llegir tots els salms, l’un rere l’altre. Sense gaire explicacions. De fet havíem parlat dels salms en aquella Casa un munt de vegades: els salms a la Litúrgia de les Hores, els salms com a poesia (amb en David Jou i la Maria Sevilla), o els salms com a pretext, perquè sí. L’any passat, fins i tot a l’ACO vam fer els exercicis d’estiu sobre els salms, amb l’Olga Nicolau. En Ramon (Ribera) confessa viure rumiant salms, més en hebreu que en català. En les seves nits d’insomni o en les llargues caminades en el camí de Sant Jaume, llegeix, rellegeix i recita salms. Els seus amics intuïm que avui potser l’acompanyen a l’hospital, en els moments de consciència i en l’endormiscament propi d’una estada massa llarga a la UCI. El cert, tanmateix, és que en Ramon ha aconseguit transmetre als Amics del Miracle la seva passió.
Continua la lectura de 150 salms, l’un rere l’altre →
Albert Soler LlopartM. Claustre SoléMontserrat CalduchOlga NicolauRamon Ribera-Mariné
Amics de la Casa del Miracle
Uns amics que es retroben
19 oct. 2020 Amics de la Casa del Miracle Deixa un comentari
(M. Teresa Fau) Una tarda de divendres, que ben aviat comença a fosquejar, acull les persones (28) que participaran presencialment en l’Aplec. La majoria es coneixen de trobades anteriors i pràcticament totes han pres part en activitats que s’han desenvolupat a l’entorn de la Casa. Aquest cop, però, el tarannà de la trobada és diferent: es tracta –podríem dir- d’una “reunió de treball” que té el doble objectiu de debatre un projecte d’Estatuts i d’elegir els membres d’ una Junta (de fet, la primera Junta de l’Associació d’Amics de la Casa d’Espiritualitat).
Continua la lectura de Uns amics que es retroben →
Josep M. Esquirol
Amics de la Casa del Miracle
Les persones que estimem
17 oct. 2020 Amics de la Casa del Miracle 1 comentari
15 d’octubre, santa Teresa de Jesús.
Avui necessitava saber alguna cosa del Ramon. L’imagino estirat al llit de l’UCI. Malalt? No: trencat per dintre. Reconstruint-se. Negatiu de Covid-19. Respiració assistida. Ho demano a l’Olga. Deixebla d’ell i amiga de tots dos. Diligent, em respon de seguida. Li ho agraeixo. Poc a poc… poc a poc… poc a poc…
Al Miracle, el cap de setmana abans de Sant Miquel, es va fer la presentació del llibre Preguem els Salms, de Daniel Bourguet, traduït pel Ramon. Ell no hi era… Bé: hi era d’una altra manera. En el cor de tantes persones que l’estimem.
Un parell de mesos abans, al juliol, també al Miracle, el taller A la natura, per recuperar-nos. Natura i espiritualitat. Cel i terra. Dues estades enriquidores, com sempre ho han estat, per a mi, al Miracle.
Santa Teresa, Sant Miquel… per Sant Agustí va morir el meu pare, als 93 anys.
Portem al cor (de vegades, a la butxaca ;-)) les persones que estimem. I les recordem en la natura, en la pregària, en el contacte amb tots aquells i aquelles que els tenen presents.
I avui faig meu el silenci del Miracle. Silenci. Pregària. Bàlsams que guareixin ferides.
Rosa Maria Morrón
Ramon Ribera-Mariné
Amics de la Casa del Miracle
“Mira, mira, la tortuga!”
12 oct. 2020 Amics de la Casa del Miracle Deixa un comentari
L'assemblea reunida
Josep Maria Esquirol (i Josep Maria Fisa)
Intervenció d'en Toni Pou
Atents a la pantalla
Alguns dels participants per videoconferència
L'Aplec presencial
La junta elegida
A l'Eucaristia
Una espelma per les nostres ferides
Aquesta és la frase que més m’ha impactat de la xerrada que ahir va oferir el filòsof Josep M. Esquirol a l’Aplec del Miracle. La persona ferida des del seu naixement, amb l’amor, la vida i la mort, ens deia Esquirol. Com al poema de Miguel Hernández, que ell mateix ha citat diverses vegades. Unes ferides que, justament perquè són sentides, mouen i commouen i porten a la relació amb els altres. Parlava el filòsof del gest solemne d’Adam de posar nom a cada bèstia de la creació, però ens deia que era molt més interessant el gest de la mare que diu a la seva filleta “Mira, mira, la tortuga!” Perquè unifica el gest de l’admiració per la bellesa i el gest de l’amor compartit. En les coses més senzilles i en el llenguatge més quotidià, tot i la seva aparent vaguetat, s’expressa el més radical de l’existència.
Continua la lectura de “Mira, mira, la tortuga!” →
Josep M. Esquirol
Amics de la Casa del Miracle
novetats des del miracle
18 set. 2020 Amics de la Casa del Miracle 2 comentaris
Amics, sapigueu que en Ramon Ribera ahir, tot caminant per Montserrat, va patir una caiguda considerable de la qual va haver de ser rescatat pels bombers, que el van portar en helicòpter a l’hospital Parc Taulí de Sabadell. S’ha trencat diverses costelles i té un parell de vèrtebres afectades, però en va sortir conscient i amb capacitat de moure les extremitats. Estem ben segurs que a l’hospital esta rebent la millor de les atencions, esperançats que evolucionarà favorablement, i agraïts per l’amistat que l’uneix a tantíssimes persones. De moment no podem fer altra cosa que pregar per ell, perquè a la UCI, on de moment està ingressat, no es poden rebre visites i quan en surti, tampoc la pandèmia ho farà possible.
Amb tot, els Amics de la Casa teníem programada per als dies 25 al 27 de setembre, una lectura continuada dels salms (aquí en trobareu el programa). Indirectament, l’inspirador de tot plegat i qui ens ha fet interessar pels salms sens dubte ha estat en Ramon. Nosaltres farem la trobada, llegirem els salms com a pregària, i ens sentirem units a en Ramon que havia d’acompanyar-nos a la Casa i no ho podrà fer.
Aprofitem per convidar-vos, si voleu, a llegir els salms a casa vostra i, si us ve de gust, a connectar-vos a la Casa per seguir la intervenció de M. Claustre Solé (dissabte 26 a les 9,45 del matí) i la presentació del llibre de Daniel Bourguet que va traduir en Ramon, el mateix dissabte les 15,30 . Faran la presentació Olga Nicolau i Albert Soler. Per connectar-vos n’hi ha prou que cliqueu aquí. Si ho feu des d’un ordinador no us caldrà res més. Si ho feu des d’un mòbil o una tauleta haureu de baixar-vos l’aplicació que us demanarà el mateix enllaç. És gratuïta i lleugera.
Doncs res més. Ja us anirem tenint al dia, en qualsevol cas, de la salut d’en Ramon.
Amics de la Casa del Miracle
Un Aplec especialment significatiu
7 set. 2020 Amics de la Casa del Miracle 1 comentari
Acte de presentació dels Amics de la Casa del Miracle. 27 de maig de 2018
L’equip responsable dels Amics de la Casa del Miracle hem enviat aquesta carteta a totes les persones que ens han expressat explícitament el seu desig de formar part de la nostra associació. La transcrivim aquí per si ets amic o amiga i no t’ha arribat o per si, vés per on, vols formar part del nostre grup. Si és així t’hi pots inscriure aquí.
Benvolgut, benvolguda, Com estàs? Aquesta és una pregunta obligada enmig de la pandèmia que ens està afectant a tots. Però, amb o sense Covid-19, la Casa d’Espiritualitat del Miracle i els seus Amics continuem ben vius i amb il·lusió per tirar endavant.
Tenim dos anys i escaig de vida, enfeinada
El 27 de maig de 2018, fa un parell d’anys, vam presentar els Amics, vam compartir què havien significat les activitats de la Casa per a tots nosaltres i vam decidir formalment organitzar-nos per donar-hi suport. I ho hem estat fent, intentant donar respostes a les necessitats que han anat sorgint. Ja sabeu que hi ha hagut canvis diversos; el més significatiu, segurament, ha estat que en Ramon Ribera-Mariné ha tornat a Montserrat i que l’Antoni Pou, sense tanta dedicació com el pare Ramon perquè ho ha de compaginar amb altres obligacions, s’ha fet càrrec de la direcció de la Casa. Això no ha canviat els objectius previstos, ben al contrari: hem continuat treballant tots plegats procurant que la Casa comptés amb els recursos necessaris, organitzant les activitats de sempre i pensant-ne de noves, intentant difondre aquest esperit de Natura & Espiritualitat que ens ha marcat tant a tots.
Ha estat una col·laboració intensa i variada: des dels talleristes de les activitats més o menys periòdiques, a les persones que han donat suport a la logística de la casa com a voluntàries i hostatgeres, als membres de la junta que han assumit responsabilitats directes en la gestió d’una Casa o a les persones que s’han esforçat a difondre de maneres molt diverses l’esperit propi del Miracle a d’altres grups. N’estem contents.
Volem iniciar una nova etapa: organitzar-nos millor i pensar una mica més
Però ara l’equip coordinador que en aquell moment ens vam presentar pensem que cal fer dos passos més:
Convertir els Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle en una associació civil, amb estatuts propis. D’aquesta manera, un cop experimentat el bon rodatge de la nostra organització, la dotem d’una estructura formal i democràtica. Això significa dissenyar uns estatuts, aprovar-los, redactar i signar una acta de constitució i elegir, entre tots, una junta. Ho farem, si Déu vol, a l’Aplec.
Pensar entre tots quines han de ser les qüestions de fons que hem d’abordar en les activitats de la Casa a mig termini. Per què? Doncs perquè vivim en un món en canvi i en patiment. Des de l’emergència climàtica als efectes socials i sanitaris de la pandèmia; des de la violència cultural i institucional al soroll que ens envolta i ens encega a l’hora de donar respostes solidàries. La Casa no és un espai aïllat del món i vol connectar-hi.
Del 9 a l’11 d’octubre, l’Aplec
Per això et convidem molt especialment a participar en el proper Aplec, que tindrà lloc a la Casa del 9 a l’11 d’octubre de 2020, si no és que un confinament a l’engròs ens ho impedeix. Per l’ordre del dia ja veus que la teva presència i aportació és molt important. Comptarem amb la presència de Josep M. Esquirol, filòsof, que ens parlarà de Paraula i silenci en l’antropologia de la ferida infinita. Ben segur que serà un bon punt de partida, obert, suggeridor, estimulant, per discernir després quines han de ser les prioritats de la Casa.
L’altra aportació significativa és la d’Antoni Pou, com a nou director de la Casa, que ens parlarà de Natura i el símbol, l’eix principal al voltant del qual s’inscriuen totes les activitats.
En viu i en directe
Si tot va bé i ens podem reunir presencialment, estudiarem també la possibilitat d’obrir alguna finestra virtual perquè els que no hi pugueu assistir us feu presents d’alguna altra manera en algun moment: tots plegats hem agafat pràctica en videoconferències, oi? Aprofitem-la. Però res com el contacte presencial encara que sigui amb mascareta i distància física per compartir, contrastar i debatre. Comptem amb tu. Aquí trobaràs el programa. Gràcies per tot!
Antoni, Assumpció, Teresa, Àngels, Josep, i les Mercès
Universitat de Barcelona
Viatge als somnis d’una nit d’estiu
7 set. 2020 Amics de la Casa del Miracle Deixa un comentari
(Helena Bertran) Una pandèmia mundial és l’oposat a la calma interior per a la majoria d’éssers humans del planeta. Quan tot són focs a apagar, la incertesa ens domina i no sabem ben bé quin viatge estem emprenent. Tenim por, molta por. Jo tinc por, cada dia, d’aquestes flames. Por de ser engolida, potser, de no saber-les apagar, de no entendre per què cremen. Una pandèmia mundial atura la majoria dels nostres projectes, els redibuixa, modifica el mapa de la nostra vida i ens pregunta “Sí? Segur que vols anar per aquest camí?”. I nosaltres ens perdem. “La meva feina no és aturar-me sinó anar sempre endavant; continuar la infinita busca i captura de cors obscurs i de costums ignorats.” Mercè Rodoreda ja va donar-nos la resposta a aquests dilemes fa una pila d’anys a Viatges i flors (ara, per cert, ha tornat a les llibreries en una edició de Nordica Libros il·lustrada per Bernat Cormand). Tant és si hi ha una pandèmia mundial, el que necessitem és seguir el viatge tot i les flames; travessar com puguem els focs i caminar, sempre endavant.
Dues participants del curs un curs dedicat a l’obra ‘Viatges i flors’ que han dut endavant alumnes i docents del departament de Filologia Catalana de la UB | Foto: Helena Bertran
Sempre que anem al Santuari del Miracle tots els mons de fora estan en flames. No els apaguem. Els mirem i els envoltem i ens hi escalfem les mans i de vegades inclús hi afegim la llengua. Els deixem cremar i per això no fan mal. És per això que, en aquesta IV edició de “La paraula que ens construeix: pràctiques de lectura i escriptura meditatives” a la Casa d’Espiritualitat del Santuari del Miracle, organitzada pels Estudis de Filologia Catalana, a un grup d’estudiants i professors una pandèmia mundial ens ha semblat ben dolça i sucosa durant un cap de setmana etern. Aquesta vegada llegíem Viatges i flors i la història bíblica de Josep, amb el rerefons de la teoria jungiana de la psicoanàlisi dels somnis. Aquest racó del Solsonès ja ens coneix prou bé i ens permet amablement jaure entre les herbes dels seus camps, meditar en la natura, llegir una pila de lectures interessants i xerrar. I encara tenir temps de callar en un silenci profund que sempre ens porta les millors de les revelacions.
Aquest curs s’ha dut a terme al santuari del Miracle, al Solsonès | Foto: Helena Bertran
I allà dalt, a Sant Gabriel, l’ermita robusta i acollidora com una balena disposada a gestar-ho tot, estem, només estem, amb un paisatge embriagador als peus i aquell silenci bestial de qui calla perquè a dins ho té tot. I així, el viatge sembla passar per un petit oasi. El foc, menys calorós. Les pors? Les pors viuen en nosaltres sempre, i si no les trobem, es manifesten en somnis. Per això hem fet arqueologia en les nostres ments i hem parat atenció a tot allò que l’inconscient sembla dir-nos. Precisament, hem sabut que Eva Comas acaba de publicar El somni blau, un estudi que pensa tot el fet oníric de l’obra de Rodoreda, i és just aquesta la perspectiva en la qual ens hem endinsat a través de la creativitat, la porta als abismes: quin significat tenen els nostres somnis? Com transmetem tot allò que portem dins a través de l’escriptura? Quins són els nostres viatges vitals? Nosaltres hem intentat descobrir-ho construint relats sobre flors, fent teatre, convertint una tarda llarga d’estiu en una rotllana al mig de la plaça per pintar tot allò que ens ha quedat amagat a dins amb el pas dels anys. I somiant, somiant molt, entre herba de Sant Joan i pollancres, ben arraulits entre els matolls i llegint les estrelles. Permetent que una nit de bivac sigui un viatge, deixant que les flames també hi vinguin i posant la paciència al centre per inhalar, exhalar, i meditar en un bocí de terra que ens regali veure sortir el sol. I “la meva feina no és aturar-me sinó anar sempre endavant”i fer d’aquest viatge (sigui quin sigui) un camí conscient, atent, amable amb tots aquells focs que s’hi encenguin inesperats, i acollidor amb cada somni i amb cada flor que creixi als marges.
Aquest curs s’ha dut a terme al santuari del Miracle, al Solsonès | Foto: Helena Bertran
Quan tornem del Miracle cap flama s’ha extingit. Aquesta vegada la pandèmia mundial tampoc ha desaparegut ni nosaltres hem pogut apagar-la pensant en viatges i somnis. Però hem entès que forma part del nostre recorregut i construcció personals i que podem interpretar-la com necessitem, igual que qualsevol lectura. Els Viatges a uns quants pobles de Rodoreda poden ser una fugida, un retrobament, una manera de rendir-se a les dificultats, una crítica àcida al comportament humà, un reflex de les aspiracions individuals. Sigui com sigui són, com diu l’autora, “un somriure”. També els malsons més calorosos poden ser-ho, i els focs que s’encenen vés a saber per què, i les pandèmies mundials. Les estades del nostre grup al Miracle ho són, perquè al cap i a la fi, tot és el que ens expliquem.
Participants del curs un curs dedicat a l’obra ‘Viatges i flors’ que han dut endavant alumnes i docents del departament de Filologia Catalana de la UB | Foto: Helena Bertran
Extret del Núvol
Amics de la Casa del Miracle, Natura & Espiritualitat
Marta Aymerich: escoltar des de dins
6 set. 2020 Amics de la Casa del Miracle 1 comentari
Marta Aymerich
Acaba de sortir el sol. Interior de la petita capella de Sant Gabriel, al Santuari del Miracle, enmig d’una natura esplèndida. Foscor absoluta amb algunes llànties enceses. El grup roman en silenci. Comencen a sentir-se alguns sons. L’oïda es desvetlla: l’aigua, uns quants còdols, el so suau d’instruments de fusta poc convencionals, percussió. Pausadament, sense inflar el volum. S’hi comencen a afegir ressonàncies, sense pretensions d’afinació, que es van harmonitzant, provinents del nostre instrument natural: la veu. Durant aquesta estona l’oïda i la percepció s’han esmolat. Es respira calma i pau.
Així vaig conèixer la Marta Aymerich, que és qui va conduir aquesta sessió de desvetllament de l’oïda. De fet, per casualitat. Jo ajudava a l’hostatgeria de la Casa d’Espiritualitat del Miracle i els organitzadors del curs Natura & Espiritualitat, de la Universitat de Girona, em van convidar a assistir a aquesta sessió, ja que es feia allà. L’experiència em va impressionar profundament, fins al punt de demanar a la Marta aquesta entrevista, tot i que, en una revista dedicada a la litúrgia, potser tocaria parlar de la música de les nostres celebracions, de la pregària feta cant i de tants i tants aspectes, encerts i dificultats que són rellevants en la nostra manera de fer pregària en les diverses comunitats.
L’experiència de què us parlo, tanmateix, ve a ser com una prèvia, com un contacte íntim evocador de transcendència que, de fet, és en l’origen de tota pregària.
Per pensar-hi, parlem amb la Marta Aymerich.
Jo el que vull és convidar a fer experiència de la vida des d’un sentit profund. A través dels sentits viscuts des de dins cap a fora, per reconnectar-nos amb la nostra natura veritable.
Quan vaig acabar la carrera de periodisme, amb 22 anys, vaig anar al Japó, a Tòquio. I va ser un impacte brutal, perquè era una societat molt massificada i tecnològicament molt avançada. Em sentia una mica robot, tan sobreestimulada! Però, en contrast, vaig trobar multitud d’espais on la natura era respectada, viscuda i font de pau. Una relació amb la natura que forma part de la mentalitat oriental.
Una de les coses que vaig aprendre a Àsia és que quan tu els deies “neteja la ment” per meditar, es posaven la ma al cor. El cervell no és la ment. L’escolta es fa des de dins, des del cor. Aprendre a mirar des de dins, a moure’ns des de dins provoca canvis que commouen i que ajuden a viure amb plenitud. Són experiències. I les experiències ja no les oblides.
Vaig acabar vivint més d’un any en un monestir, meditant en silenci profund, en contacte amb la natura. Vaig viure a Orient prop de deu anys, em vaig formar en medicina xinesa, filosofia, moviment, música fins que vaig sentir la crida a compartir en el meu entorn tot allò que Orient m’havia aportat. Per això ara treballo com a terapeuta a través de la música, del txi kung, de l’atenció, i sobretot de la natura. Un entrenament per a l’escolta profunda, que inclou tots els sentits. Trobo que la natura és la gran mestra, la que millor ens pot acompanyar en aquest procés d’aprenentatge.
De fet a occident també hi ha una gran tradició de música i de pregària a partir del cant. Però ara no cantem mai a la vida quotidiana, cantem molts menys que anys enrere. Potser l’àmbit cristià és dels pocs que queden. Quan cantem, però, tinc la sensació que ens movem en una mena de superficialitat inhibida.
No estem acostumats a cantar i pensem que necessitem tècniques. Hi ha molts graus d’escolta. Posaré un exemple a partir del sentit de la vista. No és el mateix veure que mirar, que observar, que contemplar i que sentir-se contemplada. Són graus diferents. Comences posant l’atenció en un punt i acabes fonent-ne amb la totalitat. La nostra societat, amb la tendència que tenim de voler dominar-ho tot, hem anat a un desenvolupament increïble de recerca, d’observació, d’analítica, de detall, però hem perdut la visió global.
En això del cant que deies, de petits, tots els nens canten. Després sentim que no cantem prou correctament i ens inhibim. Però hi ha moltes maneres de fer música. A occident tenim el so temperat, és a dir, dividit en notes molt precises. Però entre nota i nota hi ha un munt de microtons, de matisacions, que nosaltres tendim a deixar de banda, però que són molt presents en les músiques més tradicionals. I de fet cada nota desvetlla una sèrie d’harmònics que moltes vegades ni percebem, però que hi son. El so ens permet adonar-nos de com instruments afins vibren per simpatia arribant amb el temps a fusionar-se. Des de l’ harmonia, la música té una gran capacitat d’arrosegar-nos en la dansa infinita cap a l’unisó. Jo treballo amb el so, per fer-lo conscient. Es diu que només pots sentir un so quan l’has experimentat. És qüestió de desenvolupar l’escolta i la percepció.
Jo, que canto fatal, vaig aconseguir de cantar en una coral. I crec que molts cantaires estarien d’acord amb mi que quan cantes amb altra gent experimentes una cosa diferent, una mena de comunió, formes part d’un tot. I quan hi ha públic, l’experiència torna a canviar en funció de qui escolta.
Quan cantem amb uns altres, com que volem estar afinats amb el grup, comencem a escoltar. Escoltem i ens obrim, i els harmònics comencen a dansar i es genera una experiència transcendent. Perds les pors i la teva veu es fon i s’harmonitza amb les dels veïns. El nostre cos entra en ressonància. Entre tots trobem un punt de connexió i ens connectem amb la unitat.
A tu et sembla que la connexió amb la natura ens fa ser més nosaltres mateixos?
Nosaltres no solem percebre el so de la natura, que està contínuament cantant. La mare terra, arbres, vent, rius, ocells, emeten harmonies quasi imperceptibles de vegades. Quan ens connectem amb la natura, entrant en aquesta escolta des del cor, ella comença a cantar per a nosaltres, ens “afina”, ens reconcilia amb la nostre natura interna…la clau és des d’ on ho fem. Cal una actitud d’humilitat. No es tracta de “fer esport en la natura”, sinó d’escoltar-la profundament.
Ara mateix, estic treballant en una aplicació de mòbil que es diu “Do” (que en japonès vol dir “camí d’aprenentatge”, que ens ajudi a percebre i integrar la natura de Km 0, la natura que fins i tot els urbanites tenim a l’abast. Està pensada per a les persones que viuen a ciutat i que pateixen els efectes d’una certa desconnexió de la natura . La natura és com una brúixola, que ens obre els camins del cor, i que ens equilibra ment-cor-esperit. Això ens obre a una experiència de la vida molt més plena. Molt més complerta. Ens porta a l’agraïment i a la senzillesa
Què podem fer per connectar-nos fàcilment amb la natura?
Amb el confinament, el fet d’estar tots a casa ens ha obligat a fer una mirada cap a l’interior. Hi ha qui ho ha patit. Hi ha qui n’ha gaudit. El que proposaria per als que vivim a ciutat, que tenim difícil anar a escoltar un riu o el mar, els recomanaria escoltar l’aigua a casa.
Una possibilitat seria agafar un bol a casa, una mica ampli, perquè això fa un efecte “cova” i amplifica el so. Hi posem una mica d’aigua. I juguem amb l’aigua. Tanquem els ulls i deixem caure gotetes i les escoltem. O bé juguem amb una esponja i escoltem com les gotetes van caient. És una manera d’anar sentint com aquests sons ens afecten. Arribarà un moment, si ens donem una mica de temps, que sentirem els sons d’una altra manera. Podem jugar amb l’aigua en moviment. Sacsejant molt a poc a poc una ampolla petita, sentirem com si fos una pluja. Amb una ampolla gran, la sensació serà una altra.
Les coses més senzilles de l’aquí i de l’ara ens obren. Durant molt de temps jo pensava que viure a la ciutat no em permetria connectar-me amb la natura. Havia de sortir lluny per fer aquesta experiència. Però des d’on estem, a qualsevol lloc, podem començar a practicar perquè és qüestió de treball constant. De vegades anem a un lloc fantàstic i tenim una gran experiència, i ens sembla que si no hi tornem no la podem recuperar, però de fet és ben senzill: només hem de canviar el lloc des d’on volem experimentar la vida i aprofitar allò que tenim a l’abast. Qualsevol moment ens pot obrir aquesta connexió amb el transcendent.
En temps d’incertesa i d’ansietat, com és els que ens provoca la situació que estem vivint, fer-nos conscients de la nostra capacitat de ser nosaltres mateixos i de connectar-nos amb el món ens obre una gran esperança.
Fer-nos sensibles a la natura, desenvolupar la percepció d’allò que ens envolta, silenciar-nos, escoltar des de dins, obrir-nos a la presència dels altres, unir les nostres veus i harmonitzar-les… Una aportació humana i universal que sens dubte pot ajudar-nos a viure amb autenticitat tant les Benaurances com les celebracions litúrgiques i que ja és ben present en la tradició cristiana de moltes maneres: des dels Pares del Desert, a la vida contemplativa o senzillament a la connexió amb la natura que traspuen els evangelis. Tot pot sumar per contribuir a aquella actitud de participació activa de què parlava el Concili.
Mercè Solé. Publicat a la revista Galilea.153
Amics de la Casa del Miracle
Pere Casaldàliga, al XIIIè. Fòrum Vida i Evangeli
12 ag. 2020 Amics de la Casa del Miracle 1 comentari
Disculpeu la poca qualitat del video
L’any 1997, els convocants del XIIIè Fòrum Vida i Evangeli, que aquell any tractava el tema “Drets humans: Què n’has fet del teu germà?”, van demanar a Pere Casaldàliga que els fes una petita aportació en video. Això és el que el bisbe Pere va dir:
Germanes, germans, Déu vos guard! I començo per les germanes perquè ara el Fòrum ja no és més de l’home, és de la dona també. És broma meva, però ja és significatiu: els drets de la dona es van imposant.
No faré ni de lluny una ponència ni un sermó. González Faus ho farà molt bé; com ell sap fer-ho sempre. Teòleg i periodista alhora, historiador i una mica vident també, oi? Per cert que ell us podrà dir també com li ha costat a l’Església acceptar això dels drets humans. Pius VIè. va condemnar els drets de l’home com si fossin una mena d’usurpació dels drets de Déu. Dins de l’Església vosaltres i nosaltres, tots, encara ens queixem de tant en tant que els drets humans no són prou respectats i, evidentment, no són prou reconeguts els drets de la dona. I, pràcticament és això el que voldria dir-vos: que els drets humans són drets divins. Imatges d’Ell som: com persones, imatges individuals, imatges d’Ell col·lectives com a pobles o comunitats. Ell és gelós de la seva glòria, que som nosaltres, diria sant Ireneu; més encara, que són els pobres diria el nostre sant Romero d’Amèrica. La humanitat és l’únic problema que té Déu, els nostres drets el preocupen, tant que va haver de venir a ficar-s’hi i sentir-los materialmente a la pròpia pell i salvar-los definitivament.
Som a la Quaresma i ens trobarem aviat novament davant de l’home despullat; despullat dels seus drets, “Ecce homo”, galdós com l’hem deixat. No soc especialista en el tema, però sento que hem de saber destriar quan parlem dels drets humans. Si tothom està d’acord a proclamar-los, vol dir que no signifiquen per a tothom una mateixa cosa. Hem de sospitar. Hi ha massa consens. Com dèiem ja fa temps quan parlaven de la llibertat, hem de dir avui dels dets humans: els meus drets humans comencen on comencen els drets humans del proïsme, de tothom, i acaben on comencen aquells drets del proïsme de tothom. Els meus drets no són absoluts, són relatius, o millor dit, relacionals. Déu en la humanitat i en la natura, també.
Els indígenes de Chiapas, benvinguts, ens han recordat que volen una democràcia amb justícia i dignitat, no la democràcia que ells coneixen i que nosaltres coneixem. Un dels llibres importants de la col·lecció “Teologia i Alliberament” es titula “Drets humans, drets dels pobres”. Els indígenes de Chiapas i els pobres de l’Amèrica llatina i del tercer món (em penso que tots els pobles de la terra, oi?) volen, volem, pau amb justícia i aquest és un crit dels nostres pobles fa molt de temps. Volem els drets civils, volem els drets socials, volem els drets econòmics, volem els drets culturals, exigim primer el que que podríem dir l’elementalitat dels drets humans: viure, menjar, tenir casa… “Els drets humana de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui”. La igualtat de les persones i dels pobles, dins del pluralisme natural, és el principi i fonament de la vivència dels drets humans; la igualtat. Jo penso que els drets dels pobles encara no han començat. Espectacle de les intervencions dels vetts dels quatre grans, de la venda d’armes als pobles de l’Àfrica, del no reconeixement de les autonomies ni independències. Timor-Est, per exempl, només ara s’ha fet notícia pel premi Nobel. Tot això i el gran mur, el més gran de tots, el gran mur del Nord-Sud ens obliguen a reconéixer que els drets dels pobles encara no han començat a vigir. I no parlem dels drets de la terra, dels drets del Cosmos. Podríem dir que encara som pràcticament analfabets en drets humans, de les persones, els pobles de l’Univers. Vosaltres em direu que els drets de l’Univers no són humans. Són humans perquè l’Univers és “a casa”, la casa de la família humana: “Oikós”, com diuen els savis.
Amb la major naturalitat d’aquest món, deia no fa gaire el president del Brasil, ja sabeu, sociòleg i d’Esquerra Unida… (les esquerres de vegades es passen a la dreta, oi? i els socialismes de vegades són neo-liberals. Em sembla que vosaltres a Espanya, a Europa ho coneixeu això també). Doncs el president va dir textualment que l’actual sistema no és pas pels exclosos, perquè no ho pot ésser. Amb una freda fatalitat accepta l’ús exclusiu de la majoria, del Brasil o de la humanitat.
Tothom s’escandalitza del segrest que han fet els Tupac Amaru al Perú, però molt pocs s’escandalitzen del segrest en la misèria dels tretze milions de persones com els guerrillers Tupac Amaru han recordat. Haurem de dir també benvinguts els Tupac Amaru?
El terrorisme d’estat a Colòmbia, per exemple, -i cito Colòmbia perquè fa poc que ho he sentit molt de prop-, el terrorisme d’estat, dic, és encara avui el més gran, més estructurat i més oblidat. Hi ha tres paraules fatals avui dia contra la vigència dels drets humans de les persones i dels pobles i que avui com mai en la història humana constitueixen el funcionament normal de la societat: propietat privada, mercat i consumisme. Ara més que mai també hauríem de recordar la vella afirmació de la moral: que en la necessitat, tot és de tothom. Envair terra, aquí al Brasil, és un dret. Assaltar un shoping center, en molts llocs del món, és un dret. Les grans migracions que diuen seran el fenomen social més espectacular del segle vinent, ho recordaran a la força. Prepareu-vos, que els nous bàrbars us envaïrem el carrer, la taula i la son. M’agradaria que no fos necessari arribar fins aquí i que els nous bàrbars ens envaïssin la consciència i, si són cristians, la fe.
L’any que ve celebrarem el cinquanta aniversari de la declaració universal dels drets humans, una bona ocasió per fer-ne matèria de conversió, d’educació, de publicitat, de compromís i de fe cristiana. Educació, Ciutadania i Drets Humans han estat el tema de la inauguració de la càtedra Unesco “Universitat de Sao Paulo d’Educació per la Pau, Drets Humans, Democràcia i Tolerància”. A l’agenda llatino-americana d’enguany, i aprofito per fer publicitat, doncs l’heu de comprar, proposem uns suggeriments per la celebració de les noces d’or i de molta sang d’aquesta declaració de drets humans: estudiar llur història, investigar la situació real dels drets humans al nostre país, continent, etc., contactar organismes de defensa dels drets humans i col·laborar amb ells. Participar d’algun servei d’informació sobre els drets humans , estudiar i viure la relació entre els drets humans i l’Evangeli -penso que l’Evangeli és la bona nova dels drets humans i dels drets divins-, recapitular i reveure els drets humans a la nostra pròpia família, la comunitat, el lloc de treball, o d’esport, o de viatge. I, per acabar, vull dir-vos de cor que crec en el Déu únic dels drets humans de totes les persones i de tots els pobles, que crec també en l’única família humana d’aquest Déu, pare i mare de la vida i que aquesta família té genètica divina i per això mateix no és suïcida i viu i viurà i s’anirà fent més humana i més divina.
I que us agraeixo en nom de tot el meu poble, de tota la nostra Amèrica, de tot el nostre tercer món, la vostra solidaritat. Que aquest Déu que s’ha dignat girar vers nosaltres el seu rostre amb cara de nadó marginat, us ompli de la llum, de l’alegria i de la força del seu esguard.
Una forta abraçada, gent meva. Gràcies.
Pere Casaldàliga
Navegació per les entrades
← Anteriors 1 2 3 4 … 7 Següent →
¿Vols venir a la Casa?
Ben aviat
La Creació, casa comuna de tots. Tenir cura de la natura i de les persones a partir de la Laudato si'. Del 24 al 26 de setembre de 2021
Treballem la nostra interioritat amb El Senyor dels Anells. Del 8 al 12 d'octubre de 2021
Entorn de la Bassa d'Òria: l'amor i els poetes. Del 15 al 17 d'octubre de 2021
Natura & Espiritualitat: la tardor. Del 29 al 31 d'octubre de 2021
Ikebana. Del 26 al 28 de novembre de 2021
¿de què parlem quan parlem de natura & espiritualitat?
Pergolesi i el seu Stabat Mater
https://amicscasamiracle.cat/wp-content/uploads/2021/06/Espurnes-barroques-GMT20210522-154514_Recording_1280x800.mp4
Videoconferència del pare Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat i músic, dins del festival “Espurnes Barroques”, el 22 de maig de 2021 a la Casa Gran del Miracle.
¿què és això de l’ikebana?
En el ressò dels salms, amb David Jou
L’experiència del camí: conversa entre dos monjos
https://youtu.be/eFsBrenwbiI
Segueix el blog per correu electrònic
Introdueix el teu correu per rebre les comunicacions d'aquest blog per correu electrònic
Adreça de correu electrònic
Segueix
Acabem de publicar
El camí del monjo 12 nov. 2021
Agraïment en el silenci 30 oct. 2021
Més sobre l’amor i els poetes 22 oct. 2021
L’amor i els poetes 22 oct. 2021
El Senyor dels Anells: un viatge interior 14 oct. 2021
Treballar la interioritat a partir d’El senyor dels anells 2 set. 2021
Comunicat 29 ag. 2021
Contemplació, natura i pregària del cor 11 ag. 2021
Un Aplec que no ha estat com els altres 9 juny 2021
Hem signat un conveni amb Montserrat 22 maig 2021
El Miracle ens acull al cor de Catalunya
El que hem anat escrivint
novembre 2021 (1)
octubre 2021 (4)
setembre 2021 (1)
agost 2021 (2)
juny 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (3)
març 2021 (4)
gener 2021 (1)
desembre 2020 (2)
octubre 2020 (4)
setembre 2020 (4)
agost 2020 (1)
juny 2020 (1)
maig 2020 (2)
abril 2020 (3)
març 2020 (4)
febrer 2020 (2)
desembre 2019 (2)
novembre 2019 (3)
setembre 2019 (1)
juliol 2019 (2)
juny 2019 (1)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (4)
gener 2019 (1)
desembre 2018 (2)
novembre 2018 (3)
octubre 2018 (3)
agost 2018 (1)
juny 2018 (1)
Vols saber-ne més, sobre el Santuari del Miracle?
@amicsmiracle, el nostre compte a instagram
Segueix-nos a Instagram
La Casa del Miracle, al facebook
La Casa del Miracle, al facebook
El retaule de la Natura
El retaule de la Paraula
El retaule del silenci
Categories
Categories Selecciona la categoria Amics de la Casa del Miracle (49) Art & Espiritualitat (8) Montserrat (1) Natura & Espiritualitat (8) Paraula & Silenci (5) Santuari del Miracle (8) Temps per a Déu (4) Universitat de Barcelona (5) Vora la Bassa d’Òria (4) | 0.760023 | curate | {"ca": 0.9187719152930782, "it": 0.007924017780722825, "es": 0.04213258234628234, "ru": 0.0031199094397967916, "en": 0.0057704519727215, "ur": 0.000690245451282476, "hu": 0.00035892763466688755, "ro": 0.0006350258151798779, "eo": 0.0007454650873850742, "pt": 0.008393384687594908, "de": 0.0011872221762058589, "fr": 0.005080206521439023, "no": 0.00019326872635909328, "si": 0.0003313178166155885, "sk": 0.0008835141776415694, "oc": 0.0009939534498467654, "ia": 0.000607415997128579, "la": 0.000607415997128579, "om": 0.00024848836246169135, "vi": 0.0005521963610259808, "nl": 0.0007730749054363731} | https://amicscasamiracle.cat/page/3/ |
macocu_ca_20230731_4_103983 | La Goma
Organització: parelles o grups no molt nombrosos Material: un clarió i una tella
Descripció del joc: Una vegada tenim pintat el sambori en terra (hi han moltes maneres) el joc comença per ordre. El primer jugador llança al quadre número 1, i després de fer tot el recorregut, al tornar deu impulsar amb el peu o agafar amb la mà, segons el poble, la seua tella; no val xafar cap ratlla amb els peus ni amb la tella ni tocar les mans en terra. Quan has salvat un número passes al següent i així fins que acabes tots els quadres. | 0.80372 | curate | {"es": 0.013182674199623353, "ca": 0.9868173258003766} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_439399 | El govern espanyol i el Congrés dels Diputats acceleraran al màxim els tràmits per a la successió del Rei Joan Carles en favor del príncep Felip. Aquest mateix dimarts tindrà lloc un consell de ministres extraordinari i una reunió extraordinària de la Mesa del Congrés per activar el reial decret que acabarà aprovat per lectura única a les Corts espanyoles, un mecanisme encara més ràpid que el d'urgència. El decret de llei orgànica donarà llum verd a la coronació de Felip VI.
En els 39 anys de mandat del Rei Joan Carles no s'ha aprovat cap mecanisme que determini com s'ha de fer el seu relleu, de manera que les Corts espanyoles i La Moncloa han d'actuar sense referents, guiant-se només amb el que estipula l'article 57.5 de la Constitució Espanyola, que es limita a dir que “les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret en l'odre de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica”.
Precisament aquesta Llei es la que s'aprovarà aquest dimarts al consell de ministres extraordinari que ha convocat el president espanyol. Haurà de contenir la regulació del relleu del cap d'Estat. Serà una llei orgànica, reservades només per qüestions sensibles com els drets fonamentals o els estatuts d'autonomia. Per aprovar-les, no n'hi ha prou amb la majoria relativa a les Corts, sinó que cal una majoria absoluta del Congrés i del Senat.
En aquest cas els màxims responsables del PP i del PSOE ja han expressat la seva plena disposició a culminar el relleu amb celeritat i sense fer-ne una camp de batalla política. Entre els dos grups parlamentaris superen amb escreix la majoria absoluta, i se'ls afegeixen altres com UPyD. Aquest mateix dilluns Mariano Rajoy ha afirmat que preveu que en un “termini molt breu” les Corts puguin procedir a la proclamació com a rei d'Espanya del príncep d'Astúries.
El decret llei que s'aprovarà previsiblement aquest dimarts podria constar només de dos punts, fet que afavoreix l'agilitat en el procés. El primer seria per regular i aprovar l'abdicació del monarca, i l'altre per establir el moment en què entrarà en vigor.
La via més ràpida
El govern espanyol i el PP ja han comunicat als grups parlamentaris en els seus contactes que volen que el decret es tramiti per lectura única, un mecanisme encara més ràpid que la via d'urgència.
La tramitació normal d'una llei orgànica implicaria primer un debat sobre la totalitat del projecte en ple. Després la presentació d'esmenes parcials, la discussió en ponència i en comissió, l'aprovació del dictamen i un nou ple per donar llum verda o rebutjar la llei. El mateix procés es repetiria al Senat.
El tràmit d'urgència redueix els terminis a la meitat, però manté tot l'itinerari de la llei, mentre que el de lectura única implica que el text no ha de ser discutit ni aprovat en comissió. Només s'ha de discutir una vegada en ple i, en acabar el debat, sotmetre's a una votació on, si s'aprova, queda definitivament aprovat.
Per engegar-lo, dimarts hi haurà una reunió de la Mesa del Congrés, que qualificarà el decret com a Llei orgànica per lectura única. L'assumpte es debatrà en un ple extraordinari aquesta mateixa setmana o bé entrarà a la bossa de qüestions a abordar al pròxim ple del dimarts 10 de juny. Posteriorment es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat un cop l'hagi signat el mateix rei Joan Carles.
El suport de les dues grans forces espanyoles, PP i PSOE, garanteix que no hi haurà impediments i el procés pot estar enllestit en un termini màxim de 20 dies.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi | 0.837886 | curate | {"ca": 0.9973732597846073, "it": 0.002626740215392698} | : /politica/article/748365-el-govern-espanyol-i-el-congres-acceleren-al-maxim-els-tramits-per-a-la-successio-a-la-corona.html?tmpl=print |
mc4_ca_20230418_5_580089 | Etnologia.cat | Inventari de danses vives de Catalunya
Actualitzat: fa 1 hora 58 minuts
Desvetllem la memòria del fons fotogràfic Rafael Rueda
dv., 09/02/2018 - 15:47
L’any 2011 es van iniciar els tallers Desvetllem la Memòria del fons Fotogràfic Rafael Rueda. Aquests tallers han consistit en la documentació i catalogació de les fotografies que formen part del fons fotogràfic de Rafael Rueda.
El dia 6 de febrer de 2018 va començar una nova edició del taller, la vuitena! Com en les edicions anteriors la metodologia és la mateixa. Un cop per setmana, l’equip del Museu del Ter i els participants voluntaris es troben al Casal Cívic Frederica Montseny on visionen a gran format una per una les fotografies del fons, prèviament digitalitzades gràcies a en Joan Navarro, un dels voluntaris del Museu del Ter. Entre els assistents s’identifiquen els llocs, persones, dates i totes les informacions que s’amaguen rere la fotografia.
A punt de començar la vuitena edició, s’han documentat 17.062 fotografies, gràcies als 1.647 assistents que han passat al llarg de les 110 sessions realitzades fins al moment. Continuem “desvetllant la memòria” de Manlleu.
Data: Tots els dimarts, del 6 de febrer al 29 de maig de 2018 a les 15.30h
Lloc: Casal Cívic Frederica Montseny. Avinguda Puigmal, 137. Manlleu
Congrés de Pedra Seca Terres de LLeida 23-24 març 2018
dj., 08/02/2018 - 13:44
El Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018 es durà a terme a Lleida i a Torrebesses els dies 23 i 24 de març de 2018.
S’ha organitzat conjuntament entre centres d’estudis i entitats de les Terres de Lleida:
Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses
Amics de l’Arquitectura Popular
Associació Cultural La Femosa
Centre d’Estudis Lliterans
Centre d’Estudis Segarrencs
L’objectiu d’aquest congrés és generar sinèrgies entre tots els agents implicats en el reconeixement i la valoració d’aquests elements patrimonials per poder disposar de més eines que ens permetin millorar la seva protecció i preservació, establint-ne un veritable estat de la qüestió, elaborant propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, reivindicant les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.
El Congrés s’estructurarà al voltant de tres eixos temàtics: el patrimoni arquitectònic que representen les construccions de pedra seca; les funcions socials, econòmiques i mediambientals de les construccions de pedra seca i el futur de les construccions de pedra seca: usos complementaris, procés de patrimonialització i eines legals per la protecció del patrimoni.
La candidatura d’aquesta tècnica constructiva a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, ha fet veure la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge d’aquestes contrades i la manca d’elements i eines de coneixement que ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.
Totes les persones coneixedores del tema, interessades a participar en el Congrés amb una comunicació emmarcada en un d’aquests eixos temàtics, tenen temps fins al 18 de febrer per enviar-ne un resum de 1.500 caràcters a [email protected]
Segona edició del Premi CEPAC
dj., 08/02/2018 - 09:50
La convocatòria està destinada a treballs de fi de grau o de postgrau sobre tema casteller
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) convoca la segona edició del Premi CEPAC per a treballs de fi de grau (TFG) o de fi de postgrau (TFM) de tema casteller, amb la col·laboració i suport de l’Ajuntament de Tarragona/La Biennal de Castells.
L’objectiu d’aquest premi anual és reconèixer i estimular la recerca i la difusió d’estudis relacionats amb el fet casteller i, alhora, incrementar la visibilitat d’aquests estudis en el panorama científic i acadèmic. Hi poden participar aquelles persones que hagin presentat un TFG o un TFM a qualsevol universitat de la Xarxa Vives d’Universitats durant el període acadèmic 2017-2018, la qualificació del qual hagi estat com a mínim d’aprovat. Els treballs s’hauran d’emmarcar en alguna qüestió relacionada amb el fet casteller, des de la perspectiva de qualsevol de les ciències socials i jurídiques, les humanitats i les arts, les ciències de la salut, les ciències, l’arquitectura i l’enginyeria.
El Jurat del premi estarà integrat per cinc persones: el president del CEPAC; tres investigadors coneixedors del fet casteller, almenys un dels quals haurà de ser de la URV, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El termini de presentació dels treballs acabarà el 13 d’octubre del 2018. Es concediran un premi i un accèssit, consistents en 1.000 € i 500 €, respectivament, i la publicació del treball en paper i/o format electrònic. Per a més informació i per a les instruccions d’inscripció, cal consultar la pàgina web del CEPAC (www.cepac.cat).
Novetats 2a edició
Les principals novetats respecte a la primera edició són, d’una banda, l’ampliació del tipus de treball amb què es pot concórrer al premi: així, al costat de treballs de fi de grau (TFG) també s’hi podran presentar treballs de fi de postgrau (TFP), els quals inclouen tant màsters com diplomes de postgrau. D’altra banda, els treballs es podran haver presentat tant en centres propis com adscrits d’una universitat de la Xarxa Vives.
A la primera edició s’hi van presentar un total de sis treballs, procedents de quatre universitats diferents (URV, Universitat de Girona, UPC i Universitat Ramon Llull). El guanyador va ser Pau Roig (UdG) amb el treball “El procés de turistificació d’un patrimoni immaterial: la tradició castellera” -en el qual s’analitza entre d’altres el projecte del Museu Casteller de Catalunya a Valls-, mentre que l’accèssit va ser per a Belén Moreno (URV) pel seu treball “El derecho a la imagen de los ‘castellers’”.
– Consulteu-ne les bases aquí
Activitat familiar: Treball de camp etnogràfic amb ulls d’infant
dt., 06/02/2018 - 14:29
Dijous 22 de febrer a les 18.30h.
L’Institut Català d’Antropologia us proposa una activitat en la qual infants que han acompanyat les seves mares antropòlogues a fer recerca, explicaran les seves experiències a l’Índia i Panamà.
Després del testimoni dels infants, es realitzarà un taller d’escriptura Devanagari (pròpia de l’Índia) i un altre d’interpretació de molas (tradicionals de Panamà).
Organitza: Institut Català d’Antropologia i llibreria Altaïr
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via, 616, Barcelona.
Col·loquis del Grup d’Etnomusicologia de l’ICA: Comunitats locals i turisme cultural: influències en la configuració de l’orquestra gamelan i el cor Kecak a Bali
dt., 06/02/2018 - 14:25
Dilluns 19 de febrer a les 19.00h.
A càrrec de Jordi Casadevall
Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA. Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Prenent l’anàlisi d’un parell de peces de música tradicional balinesa com a punt de partida, s’aniran repassant els aspectes socioculturals involucrats en la configuració de l’orquestra gamelan i dels cors kecak. Ambdues, conformen les dues presentacions de música tradicional més conegudes de l’illa de Bali, les quals avui dia es veuen abocades a una dualitat enfrontada, la del ritual sagrat i la del producte de consum turístic.
+ info: https://barcelonaetnomusicologia.wordpress.com/
dv., 02/02/2018 - 15:15
L’Ajuntament de Figueres, la Confederació Sardanista de Catalunya i el Foment de la Sardana Pep Ventura organitzen aquest cap de setmana els actes de cloenda del bicentenari del naixement de Pep Ventura, en el marc de la capitalitat de la sardana. L’acte principal tindrà lloc el dissabte 3 de febrer, a l’auditori Caputxins, a partir de les set vespre, amb la presentació d’un llibre, un disc “Pep Ventura, la música romàntica a Figueres” i una exposició sobre la figura de Pep Ventura, i comptarà amb l’alcaldessa de Figueres, el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, i d’altres personalitats i autoritats del món de la sardana i la cultura popular. Durant tot el cap de setmana, s’han programat activitats com el concert de diumenge 4 de març Figueres en gala amb la cobla Reus Jove i el locutor Jordi Saura.
dv., 02/02/2018 - 14:52
dl., 29/01/2018 - 16:52
C. de la Santa Creu, 5, 08348 Cabrils
Dissabte 3 de febrer de 2018, 19.00 h
Darrera xerrada dins del cicle de conferències sobre el Nadal que ofereixen membres del col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula. En aquesta ocasió anirà a càrrec de Josefina Roma, qui també és membre fundadora de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Institut Aragonès d’Antropologia, a més a més de professora d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. La Dra. Roma és especialista en el tema de la Candelera i en la recerca del pas de difunt a avantpassat.
El Mercadal, el Melilla, el conseller Puig i les colles de Sant Cugat, Madrid i Joves protagonitzen la Nit de Castells
dl., 29/01/2018 - 08:38
El “No afluiexeu” del casteller de la Vella César Torrijos adreçat al món institucional, aplaudit pel vot popular
Els premis han quedat repartits entre colles grans, mitjans de diverses zones
La dotzena edició de la Nit de Castells ha tingut una àmplia varietat cromàtica en el seu catàleg de premis: les dues varietats de verd dels Castellers de Sant Cugat i dels Castellers de Vilafranca, les també dues varietats de blau dels Nois de la Torre i els Castellers de Berga, el marró avellana de Reus, el vermell de la Colla Joves i dels Castellers de Madrid, el rosat de la Colla Vella, el lila de la Jove de Tarragona… i el groc en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats. La Nit –coorganitzada per la Revista Castells, l’Ajuntament de Valls, La Xarxa i TAC 12– ha reunit representants de 87 colles i 450 assistents al Centre Cultural de Valls, ciutat quilòmetre zero del món casteller, en un espectacle retransmès en directe per La Xarxa de Comunicació local a través de les televisions locals i el canal 159 de Movistar +.
Dues colles en projecció, tot i que de nivells diferents, han estat mereixedores de dos dels premis significatius: el Castellers de Sant Cugat han estat escollits per les colles de gamma extra com la Colla de la temporada per haver protagonitzat un espectacular salt que els va dur a descarregar el seu primer castell de 9. Per la seva part, els Nois de la Torre han rebut el premi Descarregat, en reconeixement a la projecció assolida l’any passat sense haver patit cap caiguda.
El premi de la plaça de la temporada se l’ha endut Reus, com a reconeixement a la meravellosa diada del Mercadal, on es va veure descarregat el 4de10 amb folre i manilles i la torre de 8 sense folre. L’alcalde, Carles Pellicer, i el president dels Xiquets, Lluís Pallejà, han recollit el guardó.
Un dels premis més esperats –el de la Trajectòria castellera– ha estat per Francesc Moreno Melilla, per la seva dilatada trajectòria –iniciada pujant d’enxaneta amb la Colla Vella, els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Vilafranca– i culminada amb la seva etapa com a cap de colla dels verds, entre 1995 i 2003, als quals va saber dotar d’una mentalitat guanyadora que els va dur al cim dels castells.
Els moments castellers de la temporada passada han tingut el doble color vallenc. D’una banda, el castell premiat (decidit pels cronistes castellers) ha estat el 2de8 sense folre descarregat per la Colla Joves a l’actuació de la Diada Nacional a la plaça del Blat, mentre que la Imatge de la temporada (concedit per La Xarxa i acordada per votació popular) ha estat per la frase del “No afluixeu” que el casteller de la Colla Vella César Torrijos va adreçar a les autoritats que eren al balcó de l’Ajuntament a la diada de Santa Úrsula, després de descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles.
Els premis de tipus social han quedat repartits entre diverses colles. La Joves ha guanyat el de la iniciativa pel menjador social que va permetre repartir 30 beques entre famílies necessitades el passat Nadal; la Jove de Tarragona ha obtingut el de la campanya de comunicació, per l’enginyós espot –emmarcat en la campanya El nostre camí– que van elaborar per engrescar la colla el cap de setmana de Vilanova i Vilallonga, el passat juliol; mentre que el premi L’aleta, dirigit a una acció de la canalla, ha estat per al programa de televisió B de blau, elaborat pels més petits dels Castellers de Berga.
La Nit ha registrat un dels seus moments àlgids amb el lliurament dels guardons vinculats a la situació excepcional per la qual travessa Catalunya. En aquest sentit, una altra colla protagonista de la vetllada han estat els Castellers de Madrid, que han rebut el premi Especial Nit de Castells, “pel seu projecte engrescador de difusió dels castells i de la cultura catalana a Madrid”. Ja cap al final de la gala, s’ha viscut l’anunci del títol Ambaixador Castells al conseller de Cultura, Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. El premi ha estat concedit pel suport al món casteller exercit per Puig, tant quan era conseller com director general de Cultura Popular de la Generalitat. Els assistents han pogut veure un vídeo on el guardonat ha agraït el lliurament i ha convidat als castellers a continuar fent pinya. El premi l’ha recollit el director dels Serveis Territorials de Cultura a la demarcació de Tarragona, Jordi Agràs.
Durant la Nit s’ha fet públic el veredicte de la primera edició dels premis literaris Els Xiquets de Valls, que han guanyat els alumnes Biel Campos i Abril Coll, tots dos del Pla de Santa Maria, així com els premis de fotografia, patrocinats per Repsol: en la categoria professional el guanyador ha estat Pere Toda, seguit per Jon TC, Laia Solanellas i Gemma Soldevila, mentre que a la de votació popular ha guanyat Aitor Úbeda, seguit per Xavi Vicente, Natàlia Masferrer i Andrea Ramos. En l’acte també s’han lliurat els premis Baròmetre a les colles que l’any passat van pujar un pis més descarregat: Marrecs Salt, Castellers de Sant Cugat, Castellers de Berga, Tirallongues de Manresa, Jove de Barcelona i Esperxats de l’Estany.
El conjunt dels premis de la Nit tenen vuit jurats diferents: la Revista Castells, el seu Consell Assessor, els presidents de les colles de gamma extra, els cronistes castellers, la Junta de la Coordinadora de Colles Castelleres, un equip pedagògic i dos sistemes de votació popular. La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells i està organitzada per aquesta publicació, l’Ajuntament de Valls, La Xarxa de Comunicació Local i TAC 12. L’acte ha comptat amb la col·laboració d’Estrella Damm, Repsol, Endesa, Sorea i ElNacional.cat, a més del suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
PREMIS NIT DE CASTELLS 2018
Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. A Francesc Moreno Melilla, per la seva dilatada trajectòria –iniciada pujant d’enxaneta amb la Colla Vella, els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Vilafranca– i culminada amb la seva etapa com a cap de colla dels verds, entre 1995 i 2003, als quals va saber dotar d’una mentalitat guanyadora que els va dur al cim dels castells.
Premi a la iniciativa social. Reconeix una pràctica en el món casteller que ha destacat positivament pel seu impacte social. Atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. Al menjador social de la Colla Joves Xiquets de Valls, per permetre durant les darreres festes de Nadal oferir 30 beques menjador a infants amb risc d’exclusió social.
La Plaça de la temporada. Reconeix una plaça castellera que hagi tingut un paper rellevant en la temporada anterior, fruit d’una diada significativa o de la seva dilatada trajectòria. Atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. A la plaça del Mercadal de Reus, escenari del 4de10 amb folre i manilles de la Colla Vella i de la torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca i que, gràcies a la diada bianual del Mercadal –organitzada per l’Ajuntament i els Xiquets locals–, ha aconseguit ser testimoni dels castells més grans en els darrers anys.
L’aleta. Distingeix la millor acció formativa en relació amb la canalla d’una colla durant la temporada anterior, en qualsevol dels següents aspectes: tècnic/casteller, social, relacional, educatiu, psicològic o de prevenció. Atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. Als Castellers de Berga pel B de blau, el canal casteller protagonitzat per la canalla de la colla, per ser una eina participativa i amb una funció pedagògica que va més enllà de l’àmbit de la colla.
Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells. A Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, en senyal de reconeixement al Govern legítim de la Generalitat i com a mostra del posicionament que el món casteller ha adoptat el darrer any a favor de les institucions del país i de la sobirania nacional.
Colla de la temporada. Distingeix una colla que no és de gamma extra que, a criteri del jurat, ha tingut la millor evolució o ha destacat per un fet determinat en la darrera temporada. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f la darrera temporada: Capgrossos de Mataró, Castellers de Sants, Castellers de Vilafranca, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Minyons de Terrassa. Als Castellers de Sant Cugat, pel creixement registrat en els darrers anys –prèviament planificat i tossudament treballat–, que culminar amb el 3de9 amb folre descarregat el 27 d’octubre passat, just una setmana després d’haver-lo coronat per primer cop.
Moment casteller de la temporada. Premia un castell realitzat la temporada anterior, que, per la seva dificultat, resultat o valor, mereix un reconeixement especial. Atorgat pels cronistes castellers. Al 2de8 sense folre descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls a la Diada Nacional per la seva extrema dificultat i la culminació d’un treball intens realitzat portes endins.
Premi Descarregat. Distingeix la/es colla/es que s’hagin destacat per la seva seguretat, alhora que en els seus registres i ambició. Atorgat per la CCCC. Als Nois de la Torre, per haver aconseguit obrir –després d’una època convulsa– noves fites i haver multiplicat els registres sense patir cap caiguda.
Premi a una campanya de Comunicació. Premia una campanya de comunicació de la temporada passada realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers. A la campanya El nostre camí, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, en la seva globalitat i d’una manera participar en l’espot realitzat per a la crida a les actuacions de Vilanova i Vilallonga.
Premi Especial Nit de Castells 2018. Als Colla Castellera de Madrid, pel seu projecte engrescador de difusió de la cultura catalana i els castells a Madrid.
Premi literari Els Xiquets de Valls. Premia els treballs literaris concursats per alumnes de 5è i 6è dels centres d’educació primària públics de l’Alt Camp. Té dues categories: prosa. Atorgat per un jurat integrat per representants de les colles de Valls, mestres i periodistes. A Biel Campos (primer classificat) i Abril Coll (segon classificat).
Pere Toda
Jon TC
Gemma Soldevila
Gemma Soldevila (repetida)
Aitor Úbeda
Colles que han pujat de 7 a 8: Tirallongues de Manresa, Castellers de Berga Llevant i Jove de Barcelona
Colles que han pujat de 8 a 9: Marrecs de Salt i Castellers de Sant Cugat
Inauguració de l’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora”
dv., 26/01/2018 - 14:48
El Museu de la Mediterrània organitza l’exposició Viladesau. El príncep de la tenora, que s’inaugurarà dissabte 27 de gener a les 18 h, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del músic i compositor.
Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 – Barcelona 2005), que ha estat possiblement el músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.
Activitats paral·lelesEn motiu de l’exposició s’organitzen diverses activitats paral·leles per aprofundir en la figura de Ricard Viladesau i el seu llegat.
Dissabte 3 de febrer a les 18 h
Conversa sobre… Ricard Viladesau al Museu de la Mediterrània
Reunim deixebles, amics, companys d’en Sau per parlar d’ell.
Ens acompanyaran Josep Gispert, Josep Bastons, Eduard Font i Francesc Sanchez Carcasses.
Dissabte 10 de març a les 11 h
Presentem tres conferències al voltant de la tenora, l’instrument amb el qual Ricard Viladesau va excel·lir. Participaran Anna Costal, Jaume Vilà i Núria Bonet.
Dissabte 10 de març a les 19 h
Concert de la Cobla Sant Jordi “Viladesau. Sardanes i sardanes obligades” a l’Auditori Teatre Espai Ter
Més informació i compra d’entrades a http://www.espaiter.cat
Diumenge 8 d’abril a les 12 h
Visita guiada a l’exposició a càrrec de Jordi Molina, comissari de l’exposició.
Inscripcions a [email protected]
dt., 23/01/2018 - 12:56
Convocat pel Museu Marítim de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El projecte guanyador ha estat La industria de la xarxa marinera. Etnografia d’un patrimoni marítim presentat per la Sra. Ana Baldó Muñoz.
Aquest treball vol ser una aportació a l’estudi de la cultura de la industria del filat i de la confecció de la xarxa i de les arts de pesca a Vila Joiosa. Es vol donar a conèixer tot el procés de la seva manufactura, des de l’elaboració del fil a partir de les fibres, la feina de les xarcieres en la confecció de les xarxes i la dels remendadors i remendadores muntant i reparant els arts. A Vila Joiosa aquesta industria a sigut de gran pes per l’economia local, i tradicionalment s’ha treballat en tota la cadena productiva, almenys des del segle XVIII, a cada esglaó d’aquesta cadena troben una organització diferent en la que cal aprofundir i on destaca el treball infantil i la mà d’obra femenina.
Per treballar la investigadora utilitzarà l’entrevista en profunditat per arribar als detalls d’aquests oficis i mode de vida, complementant amb la fotografia i la documentació.
Aquest projecte ha de permetre aprofundir, be ara o en posteriors línies d’investigació, en aspectes vinculats a l’antropologia marítima, el món del treball i als temes de gènere.
El premi esta dotat amb 6000€, el treball es desenvoluparà al llarg d’un any, i el resultat final serà publicat pel Museu en la Col·lecció Estudis.
dl., 22/01/2018 - 18:37
El record de la guerra de 1936-39 és encara ben present a la nostra ciutat. Reus va patir, entre 1937 i 1939, més d’un centenar de bombardeigs que, a més dels enormes danys materials i la pèrdua de vides, van portar a la població a unes condicions de vida al límit que han deixat petjada en el record. A partir de la recerca documental, però sobretot dels testimonis aplegats de les persones que van viure aquells moments i d’allò que les següents generacions han escoltat tantes vegades explicar a casa, podem apropar-nos a la vida quotidiana del Reus sota les bombes. I ho farem, als vuitanta anys del que foren els bombardeigs més cruels per les seves conseqüències, els de l’hivern del 1938.
Una aproximació al patiment de la població no combatent durant els conflictes que, per desgràcia, es pot extrapolar a tantes guerres com ha viscut i viu la humanitat en el present.
Amb aquesta activitat, que forma part del cicle de tallers i jornades de memòria oral que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Carrutxavol contribuir al record de la memòria històrica i la commemoració dels vuitanta anys de la Guerra Civil, tot refermant el seu compromís amb el foment d’una cultura de la pau.
La Guerra Civil en la memòria personal.Plegar els mortsamb pales.Els bombardeigs de l’hivern de 1938
Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3)
coordinada per Ezequiel Gort
dl., 22/01/2018 - 08:53
dj., 18/01/2018 - 09:48
BECH, Roser i PUJOL, David (2017) El món del pa. Quaderns de la Revista de Girona 187, Diputació de Girona, Obra Social de la Caixa.
El món del pa és el darrer volum de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, aparegut el 2017. En aquesta ocasió Roser Bech i David Pujol tracten el món del pa, des d’un punt de vista molt ampli: tant des d’una perspectiva històrica i etnològica: cicle agrícola, molins fariners, forns comunals, supersticions i creences, posant l’èmfasi en l’actualitat, tal com és habitual en aquesta col·lecció. Podeu consultar l’índex complet de la monografia aquí.
El món del pa és el volum 187 de la col·lecció, editada per la Diputació de Girona i l’Obra Social de la Caixa, que mostren amb rigor i esperit divulgador la història i el patrimoni natural i cultural de les comarques de Girona.
dc., 17/01/2018 - 15:50
dc., 17/01/2018 - 14:01
C. de Sant Adrià, 20, (Sant Andreu, Barcelona)
Fòrum amb vocació d’esdevenir el punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Tres eixos articulen aquesta edició: l’educació i la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial, i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació.
Al llarg dels quatre dies del fòrum podreu conèixer una trentena d’exposicions del Museu Nòmada i apropar-vos al teixit associatiu a la Rambla d’Entitats. A més, podreu gaudir d’una mostra de publicacions, una fira de productes festers i una altra de jocs i joguines. Entre altres activitats, també hi ha lloc per a actuacions: dansa, música, foc i construccions humanes.
Tota la informació sobre el fòrum Som Cultura Popular
dt., 16/01/2018 - 09:28
El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.
Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i Textos
Dotació: 5.000 euros bruts
Termini de presentació de sol·licituds: 5 de febrer de 2018
La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 28 de febrer de 2019
Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans
dl., 15/01/2018 - 12:32
dj., 11/01/2018 - 15:30
Divendres 12 de Gener de 2018, a les 17.00h.
2a sessió del Grup d’Etnomusicologia de l’ICA
Lloc: Sala Fontserè, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.
En la costa fronteriza de Ecuador y Colombia, la marimba – un instrumento xilófono de origen Africano –ha sido el sonido más emblemático para la comunidad diaspórica africana de la región, incluso antes de que se erigieran las fronteras de los estado-nación. Analizando las historias de migración forzada a lo largo de los siglos en esta región conocida como “El Pacífico,” podemos establecer conexiones entre el pasado y el presente. Al examinar esta historia, revisar vídeos y escuchar grabaciones, queda claro que en el contexto de la performance musical, las personas mantienen un sentido de unidad a pesar de que los individuos, las familias y las sociedades hayan sido separados de manera forzada.
dc., 10/01/2018 - 13:44
ESARDI, Escola d’Art i Disseny
Pl. del Castell, s/n – 43870 Amposta –
12 de gener , a les 18 hores
El taller de creació i experimentació al voltant de la pauma Lo Rogle ha donat els primers fruits. El proper divendres 12 de gener es presentaran a l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) cinc productes ideats per la quinzena de professionals de diferents disciplines que han participat en aquest projecte dirigit pel dissenyador Curro Claret i coordinat pel Museu de la Pauma.
Dirigit a dissenyadors, artesans, interioristes, artistes, arquitectes i persones curioses interessades amb la pauma, el projecte ha estat subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local i ha comptat amb el suport del Consell Comarcal del Montsià a través del programa Montsià Actiu i l’Ajuntament del Mas de Barberans. El projecte continua amb més tallers de creació de producte, creació de suports expositius i masterclass d’aspectes legals quant a autoria. El dia 2 d’agost s’inaugurarà l’exposicio al Museu de la Pauma.
LXXV Fira del Cop d'Ull
Cantades de caramelles a Santa Coloma de Farners | 0.813929 | curate | {"ca": 0.9411415189961903, "it": 0.007619447065813848, "pt": 0.008003914578309042, "fr": 0.002481563035196253, "es": 0.03184090035301108, "hu": 0.0016077732340708118, "en": 0.006920415224913495, "ru": 0.0002796127363601412, "ar": 0.00010485477613505295} | http://dansesvives.cat/?q=aggregator/sources/4&page=2 |
mc4_ca_20230418_2_209939 | Com millorar la visibilitat de la teva web? | David Oliveras
Avui dia una de les coses que estan clares a la xarxa és la importància d’estar ben posicionats als cercadors per aconseguir millor visibilitat que la nostra competència. Com aconseguir-ho? Doncs senzillament generant contingut de qualitat de forma constant i tenint en compte aquests 5 punts:
El contingut sí importa
Si volem posicionar correctament la nostra web en una temàtica concreta hem de ser coherents i parlar d’allò que som i sabem. És a dir, si tens una web de gats, parla de gats i no de gossos. Intenta que el contingut sigui únic i original, i no copiat d’altres llocs. I no oblidis utilitzar categories rellevants per organitzar tot el contingut de la teva pàgina per ajudar als cercadors a indexar-te millor.
Les xarxes socials son una font constant de generar visites a la nostra web. El fet de tenir presència a Facebook, Youtube o Twitter (per citar els més grans) ens ajudarà a millorar la nostra visibilitat i a estar millor connectats amb els nostres potencials clients.
Tenir URLs que transmetin el contingut de la web és un factor a tenir molt en compte. Tan el nom del domini com les direccions del contingut que publiquem han de tenir noms rellevants i fàcils de recordar.
Configurar el títol, descripció i paraules clau per separat de cadascuna de les pàgines i entrades de la nostra web és un altre factor a tenir en compte, doncs aquests son els 3 paràmetres bàsics que defineixen com es presentarà la pàgina als resultats de cerca de Google. Aquesta informació ha de descriure amb exactitud la temàtica de la pàgina per poder atraure quantes més visites millor, i contribuir a que Google no s’equivoqui a l’hora d’interpretar el contingut que llegeix.
Fes que t’enllacin
Convertir-nos en una web de referència és un factor molt important a l’hora d’estar ben indexats. I una de les coses que més ens ajudarà, serà trobar webs “amigues” que enllacin amb nosaltres i que faran que el nostre Page Rank millori.
Si fem cas d’aquestes senzilles 5 pautes de ben segur que millorem en pocs mesos la nostra visibilitat a Internet. No et quedis quiet i actualitza la web! | 0.82128 | curate | {"ca": 0.9840674789128397, "en": 0.007497656982193065, "pt": 0.008434864104967198} | https://www.oliveras.info/blog/com-millorar-la-visibilitat-de-la-teva-web/ |
mc4_ca_20230418_16_143919 | Politica de cookies - Andrea Alcalá
Andrea Alcalá Molina, andreaalcala.com, utilitza les cookies estrictament necessàries i essencials perquè utilitzeu els nostres llocs web i us permetin moure lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades, etc. A més, Andrea Alcalá Molina, andreaalcala.com, utilitza cookies que recullen dades relatives a l’anàlisi d’ús de la web. Aquestes s’utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l’ús i el rendiment de la pàgina, per optimitzar-la i personalitzar-la.
Els nostres llocs també poden tenir enllaços de xarxes socials (com Facebook o Twitter). Andrea Alcalá Molina, andreaalcala.com, no controla les cookies utilitzades per aquestes xarxes externes. Per a més informació sobre les cookies de les xarxes socials o altres webs alienes, aconsellem revisar les seves pròpies polítiques de cookies. | 0.750507 | curate | {"es": 0.04074505238649592, "ca": 0.959254947613504} | http://andreaalcala.com/politica-de-cookies/ |
macocu_ca_20230731_0_220426 | Esteu aquí
Pernil dolç fumat amb os
Embotit
Particularitat:
Aquest pernil dolç l’elaborem com si fos un pernil cuit, però sense treure-li l’os. Després de reposar, el fumem amb viruta alemanya, que li acaba conferint un bouquet extraordinari. Una mostra més que, malgrat la tradició, no ens fa por aprendre. | 0.648463 | curate | {"es": 0.03322259136212625, "ca": 0.9667774086378738} | |
mc4_ca_20230418_4_530011 | Frida Kahlo – Maig
Home /Frida Kahlo
Roig i violeta13 de juliol de 2020
Deia el cèlebre historiador de l’art Ernst Gombrich que l’Art, amb majúscula, no existeix, tan sols hi ha artistes. Així dóna entrada a un dels manuals d’art més consultats de les últimes dècades. Darrerament l’obra de l’historiador austríac ha estat qüestionada, no per pèrdua de vigència, sinó perquè durant el procés de desconstrucció de la història de l’art també hi veiem una manifestació de l’estudi tradicional de l’art, mostrant les carències d’una disciplina estancada en un conservadorisme acadèmic traduït en una mirada eurocèntrica i androcèntrica. L’autora María Gimeno reclamava amb el seu projecte “Queridas Viejas” l’absència de dones a les principals enciclopèdies d’art, i entre les dones que ens presenta hi trobem una artista que l’activisme actual ha pres com a referent contemporani, Frida Kahlo.
El 13 de juliol de 1954 ens deixava Maria Magdalena Frida Kahlo Calderón després d’una curta vida marcada per la lluita i patiment que construeixen un fenomen artístic sense precedents. El darrer capítol de la seva biografia mostra allò que va significar en vida i el símbol que esdevé per generacions posteriors. Després de l’últim alè, el seu cos era vetllat al Palau de les Belles Arts de Ciutat de Mèxic, i Diego Rivera, marit i pintor, cobria el seu taüt amb una bandera del Partit Comunista de Mèxic. Les seves cendres descansen a La Casa Azul de Coyoacán, un espai particular de l’artista a la seva ciutat natal, reflex de l’obra del matrimoni i casa d’acollida per amics i personatges reconeguts de l’època.
Actualment és habitual trobar caracteritzacions de Frida Kahlo a pancartes de manifestants o disfresses de carnaval, fora de la seva obra ha esdevingut un referent per les joves activistes. Però realment coneixem a Frida Kahlo? Hem pres la imatge de l’artista mexicana per manifestar, principalment, els valors del moviment feminista i sent conseqüents hauríem de fer l’esforç de conèixer la lluita en vida i el món pictòric que acrediten la seva presència un 8 de març o l’1 de maig. La biografia de Kahlo podria sintetitzar-se en anècdotes que marquen la seva trajectòria, com el fatídic accident un setembre de 1925 o l’exposició personal a Nova York l’any 1938, però la complexitat del personatge reclama una exploració en l’univers de l’artista.
Parlar de Frida Kahlo com a fenomen o personatge fa més justícia al paper que va jugar en vida que la categoria d’artista. Des de la seva joventut mostra la imatge i caràcter allunyats del cànon femení popular entre el públic actual, no podem deixar de reconèixer el valor que suposa dintre de la societat mexicana dels anys vint, però aquí no acaba el valor de l’artista com a símbol feminista. Quan la mexicana pren el camí de la pintura comença a construir un personatge a partir de la seva imatge, quelcom limitat a homes artistes, i converteix per mèrits propis el nom de Frida Kahlo en un fenomen únic i reconegut arreu del globus. Si bé el reconeixement de l’artista dintre del panorama artístic deu molt a Diego Rivera, la petita i senzilla Frida mai esdevé allò que cercava el seu marit, una musa amb talent que complementés al gran pintor. Ella va brillar per llum pròpia però no podríem considerar al matrimoni per separat. La influència i admiració mútua reflectida a la seva correspondència i obra contrasten amb els conflictes del matrimoni que marquen profundament en ella. Aquest poder emancipador de l’artista no hauria de considerar-se en excés, perquè l’obra de Frida Kahlo és sobretot patiment transfigurat en expressió, sentiment que també deu molt a viure a l’ombra d’un home. Lluny de la imatge comercial que s’ha atorgat al matrimoni, la relació emocional amb Rivera suposa una font d’inspiració però també d’inseguretat. Cegada per l’admiració al pintor, ella interioritzava el patiment de les múltiples infidelitats i desenganys del seu marit, incloent-hi la seva germana petita, Cristina Kahlo, que culminen en un divorci i alhora anuncien una fructífera etapa pictòrica. Podem discernir dos caràcters de l’artista, d’una banda trobem el potencial artístic i social que configura el símbol que coneixem avui, i d’altra, veiem a la Frida atrapada en les convencions de l’amor romàntic que subordina a una artista excepcional a la figura d’un home. Podem destacar d’aquesta vida social que l’emancipació artística del seu marit també s’expressa en l’àmbit emocional. Ella mai va conformar-se a restar tolerant les mentides del pintor, la seva vida també està plena d’aventures sexuals i amoroses. Coneixem per la seva correspondència les aventures amb reconeguts personatges, homes i dones, des de la cantant Chavela Vargas al teòric soviètic Leon Trotsky, són nombroses les persones que van encantar-se amb l’artista i reconegueren que era única, com artista i persona. Sabem que la mexicana era una persona oberta a l’experiència i plaers de la vida, imposant les ganes de viure sobre els múltiples obstacles que la vida li havia preparat.
Un aspecte poc reconegut a Frida Kahlo molt transcendent a la seva obra és el caràcter intel·lectual. Filla del fotògraf alemany Wilhem Kahlo, hereta el seu interès acadèmic i deixa contagiar-se d’una infinitat d’autors que no deixa dubte sobre el seu coneixement cultural. La seva biblioteca, actualment conservada, comptava amb títols de diverses disciplines, des de filosofia a biologia. Un dels mèrits més destacables en vida de Kahlo era formar part de les 35 dones entre dos mil alumnes que accedirien a la Escuela Nacional de Preparatoria l’any 1922. La voluntat d’utilitzar a la mexicana com a símbol, obliga a reconèixer, no tan sols el món pictòric, també el seu poder intel·lectual que destacava per sobre de les possibilitats que s’atorgaven a la dona en el seu context. La vida de l’artista mexicana ha estat marcada per homes, això no podem posar-ho en dubte, dintre de la subordinació social i emocional a la figura masculina hem de considerar que el paper de l’home és una guia, alhora benefactora i perjudicant, però el fenomen de Frida Kahlo és collita pròpia d’una dona lluitadora.
El món polític i ideològic de la pintora mexicana, arrelat al seu caràcter intel·lectual, és important per la configuració del símbol que avui coneixem. No podem estimar a Frida sense considerar les seves conviccions polítiques. Frida Kahlo és filla de la revolució. La seva joventut i formació durant la dècada dels vint està marcada pel cercle cultural hereu de la revolució Mexicana de 1910, també important però en menor mesura la revolució d’octubre de 1917, donant impuls a la creació del món pictòric i polític que caracteritza l’obra de l’artista. Podem destacar el caràcter indigenista de la seva obra a conseqüència de les reformes educatives posteriors a la revolució on els indígenes manifestaven els seus drets després de dècades d’oblit. L’artista pertanyia a una família benestant, no va viure la revolució directament, però mai va viure al marge dels ideals combatius dels sectors més desfavorits. L’artista sempre va mostrar-se orgullosament fidel als principis del marxisme-leninisme, l’any 1920 ingressa a la lliga de joventuts comunistes i el 1928 comença a militar al Partir Comunista de Mèxic. Al llarg de la seva vida la pintora té clares les seves idees, però com ella mateixa confessava durant els seus últims anys, la seva activitat no hi havia estat útil per la causa revolucionària “l’única raó per viure”. La seva vida carregada de conflicte també s’imposa en l’àmbit polític, ella abandona el PCM quan el seu marit és expulsat d’aquest. La relació de Rivera amb les elits econòmiques i l’aposta pel corrent trotskista el posa en el focus de les crítiques. La jove artista, encegada pel vincle emocional, negava les acusacions i acompanya al seu marit abandonant el partit, encara que mai va seguir el mateix corrent dintre del comunisme. Això no obstant, quan pren la independència que el matrimoni privava, torna a militar al PCM l’any 1948. Durant la seva convivència a territori estatunidenc la dècada dels trenta, lluny de deixar-se captivar pel luxe capitalista molt diferent de la senzillesa del seu origen, reforça el seu sentiment antiimperialista i anticapitalista que descriu en la seva obra i correspondència on també mostra l’enyorança de la seva terra i critica el mode de vida nord-americà.
Dintre del panorama artístic la pintora compta amb grans referències i extens coneixement que permet prendre consciència pròpia de la seva obra. André Breton, autor dels manifestos surrealistes, va passar-hi un temps convidat a la Casa Azul de Coyoacán. El francès va mostrar una admiració per la pintora mexicana que no expressa cap a altres figures femenines de l’avantguardisme europeu. Tot i la proximitat amb el cercle surrealista, la mexicana mai considera així la seva obra, segurament més motivada de nou per les divergències del seu marit amb Breton, també, confessa que aquestes distàncies amb l’avantguarda europea es deuen al seu escàs compromís polític amb la causa revolucionària. Tanmateix, l’artista va conèixer a grans referents de l’època, entre ells, Pablo Picasso, Vasili Kandinski o Marcel Duchamp, que van omplir d’alabances la pintura de la mexicana. No podem negar el potencial ideològic de Frida Kahlo, sobreposant-se a les oposicions sempre va mantenir fermes els seus convenciments. Segurament, aquells que hi eren presents, mai oblidarien la imatge de la dèbil Frida, el mateix any de la seva mort, manifestant-se amb les escasses forces que restaven al seu cos per la intervenció imperialista a Guatemala.
Conscients de la complexitat del personatge que representa Frida Kahlo, hauríem d’evitar una tendència molt perseguida les darreres dècades, l’explotació interpretativa de l’obra de l’artista. Llegir referències ideològiques directes en les pintures de Frida Kahlo ha de fer-se dintre d’uns límits, ella va construir un personatge, les acolorides al·lusions al sexe femení o al marxisme en l’imaginari pictòric de l’artista responien a unes preocupacions més individuals que col·lectives, aquestes imatges són part del personatge. Però així com la seva obra és una oda quasi exclusiva de la seva vida, la seva vida és una oda als valors del símbol que avui representa. Probablement mai faria referències pictòriques directes a Vladimir Lenin o Simone de Beauvoir, però va posar el panorama avantguardista als seus peus amb una obra pictòrica que té com a principi i final a ella mateixa. Conèixer la seva obra és conèixer la seva vida, per tant, les seves idees.
Iniciava aquest record a Frida Kahlo amb una cita d’un cèlebre autor que afirmava que l’Art no existeix, tan sols hi ha artistes, fent referència a la història de l’art com la història dels artistes. Prenent aquesta idea d’un discurs que posa en qüestió la categorització clàssica de l’estudi de l’art, podem pensar en Frida Kahlo com una representant màxima del problema de les categories i no exclusivament per l’originalitat pictòrica. La seva condició de dona, el seu univers i conviccions ideològiques reserven un espai per l’artista dintre de la història de l’art que només pot entendre’s com un fenomen independent. El símbol que esdevé actualment no necessita treballar-se més, sinó comprendre’s millor. El record etern de Frida Kahlo ha de mantenir-se fidel a allò que representava en vida, una figura que va resistir a les objeccions que imposava la societat per la seva condició de dona, mexicana i comunista.
Josué Ferández
Aquest article va ser publicat originalment a Realitat.
TAGS: ArtFeminismeFrida Kahlo | 0.86314 | curate | {"en": 0.004082341700686181, "pl": 0.0014765916789715972, "ca": 0.9900112915834274, "it": 0.003213758360114653, "es": 0.001216016676800139} | http://www.maig.cat/articles/roig-violeta/frida-kahlo/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_280764 | Partidaris d'Albiol i del nou govern de Badalona es troben a la plaça de la Vila en la constitució de l'AjuntamentAl llarg del matí s'han viscut moments de tensió, però no hi ha hagut incidentsRedacció 13 Laura 2015 - 13.29Concentració a l'ajuntament de Badalona Expectació pel nou Ajuntament de Badalona. Partidaris del fins ara alcalde, el popular Xavier García Albiol, i del nou govern municipal, encapçalat per Guanyem Badalona, s'han trobat a la plaça de la Vila en plena constituició del nou consistori.Els partidaris d'Albiol havien estat convocats a una manifestació per donar suport al guanyador de les eleccions en nombre de vots i regidors. S'han concentrat amb banderes espanyoles i missatges de suport a les polítiques del fins ara alcalde.La concentració ha començat dues hores abans del ple i s'ha allargat més enllà del migdia. A la plaça, al davant de l'ajuntament, s'hi han trobat un grup de persones que hi han anat per donar suport a la nova alcaldesa, Dolors Sabater. Portaven banderes republicanes i estelades.Hi ha hagut moments de tensió, però no hi ha hagut incidents. En alguns moments s'ha requerit de presència policial per evitar que s'encenguessin més els ànims.Al llarg del matí, Albiol ha sortit a saludar els seus partidaris en diverses ocasions. Ho ha fet a peu de carrer i des dels balcons de l'ajuntament. Canvi a l'alcaldiaDolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú, ha estat investida com a nova alcaldessa de Badalona amb els vots dels regidors d'Esquerra, Iniciativa, el PSC i Convergència Democràtica. El regidfor d'Unió s'ha abstringut. Albiol i el regidor de Ciutadans, Miguel López González, s'han votat a ells mateixos.D'aquesta manera, Sabater es converteix en la segona dona a accedir a l'alcaldia de la tercera ciutat més gran de Catalunya després de la socialista Maite Arqué, que ho va ser entre el 1999 i el 2008.un grup de persones que hi han anat per donar suport a la nova alcaldesa, Dolors Sabater. Portaven banderes republicanes i estelades. L'estelada ja és una bandera republicana però evidenment no es refereix a la nostra ensenya de combat. Quina puta mania en no dir que eren banderes espanyoles, tant com les altres.Per cert, gran imatge la del centre de Badalona bullint d'estelades.
Aquests musulmans als que aplaudiu tant, porten l'estelada per antipatia amb el discurs d'Albiol, saben que és un símbol antagònic al PP, no pas per simpatia o convicció amb la ideologia independentista, que amb prou feines deuen saber de què va.
Molt millor que duguin estanqueres, on vas a parar! | 0.884836 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_287753 | Un expedient d’accés exclusiu és un expedient que no serà públic per als visitants del perfil de l’ens que el publica, només per aquells als que se’ls enviï l'URL.
El procediment de publicació d’un expedient exclusiu és el següent:
En donar d’alta l’expedient, marcar-lo com d’accés exclusiu a la pestanya “Dades bàsiques”.
Editar les dades de la fase d’anunci de licitació.
A la pestanya “Gestió licitadors”, subpestanya “Empreses convidades”, es poden mantenir les dades de les empreses a les quals es vol convidar, introduint el CIF, nom de l’empresa i el correu de contacte. Les dades de les empreses convidades es poden mantenir des que es crea l’expedient i mentre l’anunci de licitació no estigui en estat publicat. L’opció “Copiar correus” permet copiar al portapapers les adreces de totes les empreses convidades separades per punts i coma ([email protected]; [email protected]).
Cal tenir en compte que un cop publicat l’anunci, aquest no es farà públic al portal.
Un cop l’anunci publicat i quan ja hagi arribat l’hora exacta de la publicació, accedint a la pestanya “Gestió de licitadors”, subpestanya “Empreses convidades”, es mostrarà l’opció “Copiar adreça de l’anunci de licitació”. Aquesta opció copia al portapapers l’adreça especial d’accés exclusiu generada per l’anunci. Els gestors de l’anunci comunicaran aquesta adreça als destinataris que considerin oportú.
Cal tenir en compte que si tot és correcte, aquest botó apareix a la pestanya “Gestió de licitadors” > Subpestanya “Empreses Convidades”. Quan no apareix aquest botó, pot ser per diversos motius. Per tant, cal comprovar el següent:
Que l’expedient consta donat d’alta com “Expedient d’accés exclusiu” (verificar-ho accedint a “Dades bàsiques” de l’espai de licitació).
Que l’expedient està publicat i ja ha arribat l’hora de publicació al perfil de la fase d’anunci de licitació (l’hora de publicació es pot consultar a la pestanya “Anunci de licitació”> "Característiques de la licitació").
Si l’hora no ha arribat, cal esperar que arribi i llavors, es podrà consultar l'URL. Si hi ha hagut un error en la data (falta molt perquè arribi), aquesta es pot modificar prement el botó “Cancel·lar publicació” (perfil validador). | 0.834238 | curate | {"ca": 1.0} | https://suport-pscp.aoc.cat/hc/ca/articles/4416529859857-Com-es-crea-un-expedient-d-acc%C3%A9s-exclusiu-a-la-PSCP- |
wikipedia_ca_20230401_0_118621 | Rhinobatos productus
Rhinobatos productus és un peix de la família dels rinobàtids i de l'ordre dels rajiformes.
Morfologia.
Pot arribar als 119 cm de llargària total en el cas dels mascles i als 170 en el de les femelles.
Alimentació.
Menja crustacis, cucs, mol·luscs i peixos.
Distribució geogràfica.
Es troba a les costes del Pacífic oriental (des de San Francisco, Estats Units, fins al Golf de Califòrnia i, possiblement també, a Mazatlan -Mèxic-). | 1 | perfect | {"es": 0.04484304932735426, "ca": 0.9304932735426009, "pt": 0.02466367713004484} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=118622 |
mc4_ca_20230418_7_418605 | Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau - Tossa de Mar - Dossier de premsa - Tossa no permetrà instal·lar antenes a les façanes
Tossa no permetrà instal·lar antenes a les façanes
L'Ajuntament de Tossa de Mar ha decidit no permetre la col·locació d'antenes de telecomunicacions a les façanes dels edificis, aquest és un dels punt d'una ordenança que va aprovar ahir en ple i que té com a objectiu regular la instal·lació d'aquestes antenes a la població. Cal recordar que la instal·lació d'aquestes antenes sempre ha estat un tema polèmic a tots els municipis sobretot amb les de telefonia i, per això, el consistori ha decidit regular-ho.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/09/09/tossa-permetra-installar-antenes-faanes/513720.html?utm_source=rss | 0.745657 | curate | {"ca": 0.8438761776581427, "fr": 0.15612382234185734} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/tossa/documents/70135 |
oscar-2201_ca_20230904_11_70998 | El departament de comunicació s’ocupa de les relacions amb els mitjans de comunicació, amb les oficines de premsa dels grups parlamentaris i amb les institucions, d’informar de l’activitat parlamentària i institucional i de produir, realitzar i enregistrar els plens, les comissions, els actes institucionals i les conferències de premsa.
Els senyals institucionals, tant de vídeo com d’àudio, s’estructuren en sis canals independents que ofereixen fins a sis emissions simultànies per seguir l’activitat del Parlament. El senyal es pot enregistrar des de les instal·lacions de la cambra, i les sessions plenàries i altres activitats d’especial rellevància també s’envien a la torre de telecomunicacions de Collserola. A més, les sessions es poden seguir en directe ‘online’ i consultar un cop finalitzades.
Espais de treball
El departament ofereix espais i eines diversos perquè els mitjans puguin dur a terme la seva tasca informativa. Alguns són d’ús comú, i d’altres estan pensats per a les particularitats i necessitats de la premsa escrita, la televisió o la ràdio.
1. Centre de mitjans. Espai de treball dels mitjans. Hi poden seguir tota l’activitat de la cambra i dur a terme la seva tasca informativa.
2. Sala de conferències de premsa. Espai on habitualment tenen lloc les conferències de premsa.
3. Punt d’enllaç amb les unitats mòbils per als directes. Espai des d’on es poden connectar els senyals dels directes amb les unitats mòbils.
4. Plató d’entrevistes. Espai polivalent a disposició dels mitjans per fer-hi entrevistes i altres gravacions de petit format, tant de televisió com de ràdio. | 0.784848 | curate | {"ca": 0.9823788546255506, "cs": 0.005034612964128383, "hu": 0.012586532410320957} | https://www.parlament.cat/pcat/serveis-parlament/serveis-per-als-mitjans-de-comunicacio/ |
cawac_ca_20200528_11_150185 | Category Archives: Ciutat
La Xarxa pels Drets Socials denuncia el desallotjament del Bloc de Salt que ahir va dur a terme el cos dels Mossos d’Esquadra, amb un dispositiu desmesurat format per 200 agents. La XDS vol expressar el rebuig més absolut a l’ús de la força contra les famílies que hi residien (amb l’agreujant que hi havia menors), més tenint en compte que les negociacions entre la PAH-Girona i l’Administració encara no havien finalitzat. D’altra banda, aquest desallotjament es produeix després que el Parlament aprovés la setmana passada una moció que exigia que els pisos del Bloc fossin destinat a lloguers socials, per a les mateixes famílies que hi residien.
La XDS expressa el rebuig a la utilització de “mètodes franquistes”, com el desprestigi públic i la guerra comunicativa contra la PAH-Girona. Durant els darrers dies, la Generalitat ha volgut enganyar l’opinió pública, tot donant a entendre que les negociacions ja havien acabat i que totes les famílies ja havien estat reallotjades. La realitat és, però, que encara hi ha nou famílies que no han rebut una solució digna per part de l’Administració. La XDS també alerta contra l’ús malintencionat que els Mossos d’Esquadra han fet d’una denúncia contra la portaveu de la PAH-Girona, que no es va tramitar fins ahir mateix tot i que havia estat presentada fa set dies. Els Mossos van filtrar a la premsa aquesta informació amb voluntat de desprestigiar els i les activistes de la PAH-Girona.
En darrer terme, la XDS vol reconèixer el paper del Bloc-Salt durant els vuit mesos d’existència i d’experiència comunitària. El Bloc-Salt i la PAH són un far en la lluita duta a terme pel Dret a l’Habitatge. La XDS continua compromesa amb aquest dret fonamental i adverteix que seguirà de prop l’acord parlamentari que obliga a destinar a ús social el Bloc de Salt.
08.12.2013 | 06:51
No us moriu | JOAN VILA
Fa un any i mig vaig anar a l’enterrament del pare d’un amic al tanatori de Girona. Normalment els enterraments als quals vaig són a Camprodon o a Besalú. Dies després de l’enterrament, l’amic em va explicar que s’havia sentit atracat. Em va parlar de més de 6.000 euros, però en aquell moment jo no tenia prou coneixement per tenir opinió pròpia i saber si era molt o poc. Malauradament fa unes setmanes va morir un familiar molt proper a Girona -tot i que ell era de Camprodon-, fet pel qual va ser traslladat als serveis funeraris de Girona. El difunt havia demanat ser incinerat i ho havia preparat el que això implica a consciència. S’havia venut el nínxol de Camprodon, i havia demanat que les seves cendres fossin dipositades a l’ermita de Sant Antoni, a Camprodon, lloc on un seu avi havia estat l’últim ermità i que ell, durant 25 anys, havia participat molt activament a restaurar. Volia, per sobre de tot, un enterrament auster. Com que la seva mort va ser a Girona vam decidir que la incineració fos aquí mateix i que pujaríem les cendres a Camprodon, on faríem el funeral. Així va ser, l’endemà del seu traspàs va ser incinerat només en presència dels familiars més propers i el dia següent es va fer el funeral al seu estimat poble. Quan vam tractar amb Mèmora per contractar els serveis vam explicar les nostres necessitats i la persona que ens va atendre ens va anar narrant tots els passos amb una amabilitat exquisida. Va començar mostrant el catàleg de taüts, a la qual cosa vam respondre que no feia falta perquè havia de ser cremat. La resposta va ser que era necessari per entrar al forn. Al demanar-li un taüt de cartró ondulat va dir que n’havia sentit parlar a la televisió d’aquests tipus de taüts, però que ells no en tenien. Més tard he vist que la mateixa empresa en fabrica uns de fusta que es desmunten per entrar al forn i només queda la base, cosa que no ens va pas oferir. El cost del taüt més senzill que tenia era de 2.000 euros. A això calia afegir 1.000 euros més per tramitació de la documentació del difunt al registre. També calia sumar el servei de recollida i el servei de condicionament, amb un import de 573 euros més. Ens van cobrar 196 euros més de sala de vetlla quan no hi va haver vetlla, ni sala. El cost de la cremació va ser de 555 euros, la urna biodegradable va costar 60 euros, la taxa de residus 25 euros, el certificat 18 euros i l’IVA 930 euros. Total 5.378 euros sense vetlla ni cap cerimònia. El temps que vam estar per veure l’entrada del difunt al forn va ser de 3 minuts, el que triga l’ordinador des que l’operari prem el botó i empeny el taüt a la boca del forn. En principi el cost sembla alt, tot i que per l’estat en el qual un es troba en aquell moment no es té la lucidesa suficient per jutjar. Com que el meu amic ja m’havia previngut i els serveis a Girona van ser els mínims possibles, em vaig qüestionar què feien les famílies que no podien pagar el servei i quantes n’hi deu haver que no ho poden fer. Aquesta xifra avui no és a l’abast de molta gent i això em va fer veure que a l’entrada de la funerària hi havia un rètol que invitava a finançar el servei a terminis. El cost del funeral, el repartiment casa per casa de l’esquela, la missa a l’església de Camprodon, el ram de roses i la impressió dels recordatoris va costar 370 euros, una xifra molt modesta en comparació amb la de la funerària de Girona. A Camprodon el servei funerari encara és municipal. Hi ha sala de vetlla a l’edifici de l’hospital geriàtric. El transport, el repartiment de l’esquela casa per casa, l’encàrrec de les flors, la coordinació de l’església, i la col·locació al nínxol és responsabilitat del personal municipal. El taüt es fabrica en una fusteria de Camprodon mateix i el resultat és un cost total de 2.000 euros. Ara Camprodon ofereix aquests serveis a la resta de municipis de la vall. L’alcalde em va comentar que han rebut ofertes per privatitzar el servei, però que a ells els sembla que fer-ho suposa que el servei passi a tenir un cost excessiu. La conclusió és que un servei de 2.000 euros es ven per 6.000 quan el servei s’ha privatitzat. Jo no vull pas dir que no ho valgui, amb tant luxe segur que sí; només poso en dubte si fa falta -especialment tenint en compte que moltes famílies no poden pagar aquestes quantitats, fet que anirà cada vegada a més. La nostra societat haurà de trobar mecanismes per tenir serveis a costos més assequibles i més eficients. L’externalització de serveis públics sovint pot ser una via per guanyar eficiència i millorar el cost, però en aquest cas podem constatar que no és així: el servei ha estat pensat per una capa de la societat determinada i té el risc de no poder ser assequible per a un gruix important de les famílies. La forma com ha anat evolucionant aquest servei, des d’en Poch a una multinacional, és una evidència dels sectors preferencials que l’economia ha anat fent en mercats regulats per constituir oligopolis que viuen a recés de la competència, lluny de l’economia de mercat transparent. Si això ha de continuar així, serà imprescindible que l’administració organitzi un servei d’enterrament paral·lel, a un cost molt més baix, sense tanta parafernàlia, sense cobrar 1.000 euros per la tramitació del registre, amb taüts de cartró ondulat… si no volem que tothom doni el seu cos a la ciència per estalviar el cost de l’enterrament. Segur que si el meu sogre hagués arribat a saber el cost del seu enterrament s’hauria esfereït.
La campanya Girona Cycle Sexy constarà d’un concurs a Instagram i una desfilada de moda i bicicletes
07.12.2013 | 06:22
GIRONA | L.F.G. L’Associació de Naturalistes de Girona, Mou-te en Bici i l’Oficina Verda de la Universitat de Girona volen demostrar que anar en bici està de moda. Per això, han impulsat la campanya Girona Cycle Sexy, que constarà d’un concurs a Instagram i una desfilada de moda i bicicletes programada pel proper 22 de febrer. L’objectiu és promoure l’ús de la bibicleta com a mitjà de transport a la ciutat, especialment entre els més joves.
Girona Cycle Sexy ha estat guardonada per la Comissió Europea com a una de les divuit millors propostes de promoció de la mobilitat urbana sostenible. Segons Emma Soy, representant dels Naturalistes, l’objectiu és “promoure la bicicleta com a element de moda a Girona”.
Des d’ahir mateix, tots els ciclistes que vulguin poden compartir ja el seu “look” a Instagram. El concurs consta de tres categories: Bicicleta dia a dia, Glamour en bicicleta i Bici i Humor. També hi haurà un premi per votació popular a la imatge que tingui més likes. El termini per presentar fotografies és el 16 de febrer de 2014. D’altra banda, el dissabte 22 de febrer al matí es farà una desfilada de moda i bicicletes al centre de Girona oberta a tota la ciutadania. A la trobada hi podrà participar tothom que vulgui, ja sigui a títol individual com en grups de fins a quatre persones.
La desfilada constarà de dues categories: Bicicleta dia a dia i Glamour en bicicleta. Entre els premis que s’atorgaran hi haurà diners en metàl·lic, dues bicicletes, una nit en un alberg, un dinar per a dues persones i lots de producte relacions amb la bicicleta i la moda.
Els testimonis del cas Torramadé ja han declarat en les vistes, un any després del sopar
JESÚS BADENES GIRONA El sopar d’El Teatret que donava inici a la campanya de CiU a les eleccions al Parlament s’ha relatat de mil maneres. I els jutges les han escoltades totes. Ara estan pendents de determinar les responsabilitats i decidir si se celebra o no judici per almenys tres suposats delictes: un cas de possible assetjament sexual per part de Jaume Torramadé, alcalde de Salt; un altre de presumpta extorsió per part de l’exassessora Minerva Amador, i un tercer per una possible denúncia falsa de Torramadé per “inventar-se” l’intent d’extorsió.
El magistrat Manel Marcello Ruiz, del jutjat d’instrucció número 2 de Girona, que analitza la causa per abusos sexuals, va citar a declarar entre el 22 i el 24 d’abril les persones que sopaven amb Torramadé i Amador el 8 de novembre al restaurant El Teatret de Girona, on suposadament s’haurien produït els tocaments que va denunciar Amador. En la seva declaració davant el jutjat gironí, l’exassessora d’Unió va explicar que la nit d’inici de campanya per les últimes eleccions autonòmiques, en un sopar de càrrecs i militants d’Unió, Torramadé li va grapejar els pits i els genitals. L’endemà es va desencadenar tot. Amador va denunciar els fets a diferents càrrecs d’UDC i va enviar un correu a tota la militància de Girona anunciant que deixava la seva feina com a assessora d’Unió a la Diputació i com a presidenta local del partit a Salt per “problemes laborals greus”. Els dies següents, Amador, càrrecs d’Unió i un alt funcionari de la Diputació van mantenir diferents reunions. En el decurs d’aquestes es va posar sobre la taula un document -sortit d’un despatx d’advocats de Barcelona- amb quatre punts per arribar a un acord extrajudicial. En aquesta trobada hauria participat tant l’assessor Fidel Rincón com el cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant.
El primer punt deia que deixava de treballar com a assessora a la Diputació -feina que desenvolupava a la seu d’UDC a Girona-. El segon punt la comprometia a la confidencialitat laboral i personal respecte a la Diputació i el seu president, amb la penalització de 50.000 euros si l’incomplia. El tercer punt servia per reconèixer que quedava exhaurida; i el quart la comprometia a no emprendre cap acció legal. Si firmava el document, Amador percebria 50.000 €, en principi, com a compensació pels dos anys i mig de contracte que li quedaven a la Diputació. Uns 50.000 € que un assessor d’Unió, Fidel Rincón, va proposar pagar-los com si “es pagués un grup de teatre”. Però abans que es firmés el document, Torramadé va presentar una denúncia davant dels Mossos contra Amador, en considerar que ell no la va assetjar i que l’intentava extorquir.
Les declaracions pels suposats abusos sexuals van començar el 27 de febrer, quan Amador va reafirmar-se en els fets denunciats i Torramadé va negar les acusacions. L’alcalde de Salt va posar per endavant que “els fets que es denuncien són falsos”, però va reconèixer que sí que va tocar l’exassessora però només “a la mà, a l’espatlla i al genoll”, probablement en el transcurs de la conversa per “intentar convèncer-la que es presentés a una llista”. Fora d’això, no li hauria tocat cap altra part del cos ni va actuar amb ànim libidinós. A més de la versió de Torramadé i Amador, el jutge va fer declarar set regidors de Salt (Anna Fusté, Rosa Pórtulas, Glòria Pàmies, Fanny Carabellido, Albert Casellas, Josep Valentí i Robert Fàbregas), l’alcalde de Bescanó, Xavier Soy, i tres membres de CiU (Anna Coll, Daniel Navarro i Marc Martínez). Els companys de taula van signar en el seu moment una carta en què donaven suport a Torramadé: ningú va veure res, una versió que van mantenir davant l’interrogatori del jutge.
Malgrat això, Amargant i Rincón van acusar tres dels testimonis dels fets de no haver dit la veritat. Segons Amargant, l’alcalde de Bescanó “ha mentit descaradament”, així com també els regidors Josep Valentí i Robert Fàbregas. Amargant, en aquest sentit, va afirmar en seu judicial que aquests tres comensals li van relatar en persona que havien vist els tocaments de l’expresident de la Diputació a Amador. “Em van explicar que Torramadé la va magrejar, que anava ben torrat i que havia sigut una vergonya”, i va afegir que “fins i tot Fàbregas volia dimitir, perquè estava en desacord amb el que havia passat”. El cap de protocol de la Diputació, a més, va manifestar que Torramadé li va admetre que aquella nit “anava molt embalat”, que “no recordava res” i que “era possible que s’hagués passat de la ratlla”. “També sembla que va tocar el cul a la regidora de Salt Fanny Carabellido i a la segona tinenta d’alcalde de Girona, Marta Madrenas.
La mateixa Madrenas també va anar a declarar com a testimoni. La regidora de Promoció i Ocupació de l’Ajuntament de Girona va afegir que Torramadé, estava “eufòric” i que “no li va fer cap tipus de tocament” però sí que la va “agafar per la cintura”, cosa que la va incomodar i per això es va retirar.
El segon cas, l’extorsió
El 12 de març passat, Amador declarava al jutjat d’instrucció número 3 de Girona com a denunciada. Amador es va reafirmar que qui feia les peticions de pagar la indemnització era Torramadé, mitjançant Amargant. En la causa per extorsió també van declarar Rincón i Amargant. Tots dos haurien participat en les converses per negociar el possible silenci de Minerva Amador. Rincón hauria facilitat la trobada per part d’Amador, mentre que Amargant ho hauria fet en nom de Torramadé, malgrat que aquest ho nega. Per la seva part, tot i admetre que anava en nom de l’alcalde de Salt, Amargant manté que, durant aquella trobada, Amador “va exigir” diners a canvi de no denunciar.
En el tercer cas va ser Amador qui va tornar a moure fitxa a través del seu advocat -Joaquim Bech de Careda- en querellar-se contra Torramadé acusant-lo d’haver interposat “personalment una denúncia a la comissaria dels Mossos, en la qual de forma completament falsa i inveraç” l’acusava d’haver-lo extorquit a canvi de guardar silenci sobre els presumptes tocaments. Va acompanyar la querella de les gravacions de “dues reunions” que va mantenir amb persones properes a l’expresident de la Diputació, que actuaven a instàncies d’ell, al restaurant del Tir Olímpic de Girona. L’aportació de gravacions al Jutjat de Guàrdia té la intenció de justificar que “mai vaig exigir o reclamar cap pagament de quantitat dinerària a canvi del meu silenci”. Segons l’exassessora, “les gravacions evidencien que qui feia propostes per trobar una solució consensuada era justament Amargant”.
Els Naturalistes fan un dinar amb aliments en bon estat, però retirats del mercat per lluitar contra el malbaratament
18.11.2013 | 07:13
Un gustós menú amb el menjar que ningú vol marc martí
GIRONA | F.B. El menú consta d’una amanida, una paella de verdures i una macedònia. Tot amb productes frescos i de proximitat. I que haurien acabat al cubell de les escombraries, no perquè no es poguessin menjar, sinó perquè ningú els hauria comprat. L’Associació de Naturalistes de Girona va organitzar ahir un dinar popular amb aquests aliments amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre el malbaratament alimentari i les seves conseqüències.
El dia gèlid d’ahir no va impedir que una quarantena de persones gaudissin d’aquest menú, fet a base dels aliments en bon estat però retirats de la venda que prèviament els voluntaris i membres de l’entitat havien recollit d’una quinzena de botigues i comerços -principalment del Mercat del Lleó. Segons els organitzadors, la col·lecta va arribar fins als 170 quilos de menjar. No són pocs, tenint en compte els comerciants amb tota probabilitat se’n haurien desfet tard o d’hora perquè les marques, el color o la textura no els haurien fet atrac?tius per a la venda. Un dels organitzadors de la campanya -anomenada “La Manduca no caduca”-, Enric Cortiñas, es mostrava sorprès per la bona disposició dels comerciants a l’hora de cedir el menjar, i va afegir que havien triat aquells establiments que no col·laboressin amb el Banc dels Aliments o altres entitats similars per no entorpir la contribució que ja realitzen.
“És menjar que se sol malbaratar per qüestions principalment estètiques. En un moment en el qual hi ha gent que té problemes per portar un plat a taula, és important fer accions com aquestes per conscienciar a la població”, va assenyalar Cortiñas.
Aquest no serà l’únic acte que els Naturalistes tenen previst portar a terme. L’entitat vol exportar la campanya a altres punts del territori i intensificar les seves accions informatives de cara al 2014, any en què es commemora la conscienciació sobre el malbaratament dels aliments.
Dinar obert i solidari
El dinar va ser obert a tothom, gratuït i també solidari, ja que a canvi de l’àpat els assistents van haver d’aportar aliments de llarga conservació per a Càrites Girona i l’Escudella Solidària. A més, durant la jornada es va promoure la prevenció del malbaratament alimentari a títol individual, amb una petita parada on es va informar de com conservar el menjar, com fer un menú setmanal o quines receptes permeten aprofitar les restes de menjar.
A banda dels Naturalistes, l’acció va comptar amb la participació conjunta de Càritas, l’Escudella Solidària i la Fundació Ramón Noguera, i s’inclou en el marc de les Fires populars de Girona 2013. Entre els comerços que van cedir aliments hi havia els següents: Parades del mercat del Lleó de verdura i fruita, pastisseria Fleca Forn Empúries, pastisseria Forn de Pa Sant Daniel i Fruites OrtegaFruteria Nour. L’Associació de Naturalistes de Giorna va recordar que només amb la meitat de les pèrdues alimentàries actuals es podria nodrir tota la població que actualment passa gana al món. La situació a casa nostra no és diferent, a Catalunya, es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments anualment mentre que el 22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa.
El col·lectiu insta en un manifest a “recuperar” els valors dels òrgans de participació democràtica que s’han perdut
14.11.2013 | 06:30
Protesta contra les retallades en la darrera inauguració de curs acadèmic, al Parc Científic de la UdG. aniol resclosa
GIRONA | D.B. El Nucli Paulo Freire, integrat per persones de dins i de fora de la UdG, seguidors dels valors democràtics i de defensa dels oprimits, ha irromput en la campanya de les eleccions del 19-N per adv ertir que el rector de la UdG “no és el delegat del Govern” ni “el representant de les empreses i institucions que integren el Consell Social de la Universitat”.
El col·lectiu ha difós un manifest en plena campanya electoral de Joaquim de Ciurana i Sergi Bonet, candidats a substituir l’actual rectora, Anna Maria Geli, en les eleccions del proper dia 19. Seguidors d’un dels pedagogs més importants del segle XX, el Nucli Freire, amb la seu social a la Facultat d’Educació de la UdG, fa notar que el claustre universitari és l’òrgan que vetlla pel “compliment dels compromisos” que el rector hagi adquirit, i insta a “recuperar” el valor dels òrgans de participació democràtica que “la UdG a poc a poc ha anat perdent”. El col·lectiu, integrat per persones com Món Marquès, Xavier Besalú, Josep Callís, Paco Jiménez, Sebas Parra, Pere Soler i Suso Vázquez, rebutja l’”aplicació obedient de les polítiques neoliberals” que, segons el seu parer, està duent a terme una UdG que s’ha convertit en un dels centres “que ha aplicat de manera més estricta i radical les polítiques marcades pels governs d’Espanya i Catalunya, ignorant la veu de treballadors, professors i estudiants”. El manifest, que demana l’estabilització de la plantilla de treballadors i professors, diu textualment que s’està “sotmetent el professorat a unes condicions de treball cada vegada més degradades i la docència que s’ofereix als estudiants se n’ha acabat ressentint i també la recerca en tots els àmbits”. A més, “no pot ser que es continuï fent una política a mida de les persones més properes als que tenen més poder i capacitat de decisió”, i es consideri els estudiants com “un adversari” o algú de qui “calgui protegir-se”. El reguitzell de crítiques, clarament formulades contra la gestió actual, i perquè els candidats pren?guin nota, es conclou amb una proposta de treballar perquè la Universitat sigui “un referent en molts dels debats que es desenvolupen al nostre voltant: el dret a decidir, la crisi econòmica, els desnonaments, el pagament de peatges per a l’accés a la justícia, el desmantellament de l’educació i la salut com a serveis públics, entre molts altres”.
En l’imprescindible, pels temps que corren, “Paseos con mi madre”, Pérez Andújar recorda com en els inicis de la democràcia els veïns van aconseguir pels barris places, escoles bressol, biblioteques, línies de bus, etc. No van ser els polítics, tot i que després tallaven la cinta inaugural i s’atribuien l’èxit. Van ser els veïns, reunint-se, manifestant-se, protestant i encadenant-se. I adverteix Andújar de dos riscos 1) que ara el jovent pensi que tot cau del cel gràcies a la demòcràcia i 2) que massa vells per tornar a la lluita els que ho van fer i massa acomodats els joves, se’ns arrabassi tot. Està passant. L’ajuntament de Girona elimina la línia 11 de bus, que dóna servei al Barri Vell. Segons sembla no és rendible, ja que l’usa poca gent i els que ho fan són jubilats i no paguen. Hi ha vells que agafen per costum no morir-se quan els toca -que seria quan deixen de ser rendibles, o sigui quan es jubilen-, i es converteixen en una càrrega per l’administració, sigui perquè se’ls acut anar al metge quan estan malalts, sigui perquè gosen aprofi tar els avantatges d’un carnet de jubilat que algú amb excés de bonisme-com agrada aquest neologisme- en mala hora va idear. Per evitar el primer problema privatitzem la sanitat, i per evitar el segon suprimim serveis. Si, com és de desitjar, els avis no tenen prou diners pel taxi ni prou força per caminar, negoci rodó: desapareix un servei deficitari i de retruc no podran anar al metge (problema similar el va solventar Andújar i dos amics segrestant un altre bus i obligant-lo a anar a Sant Adrià; no és igual que ho facin tres quinquis de la Mina que tres iaies, però aquí queda la idea). Quan ja només es valoren els resultats econòmics, quan ja la idea de servei públic ha mort engolida pel neoliberalisme, potser ens hauríem de preguntar si l’ajuntament, que perd tants diners que només gràcies als impostos dels ciutadans mig quadra el balanç, no s’hauria d’eliminar com una línia de bus deficitària. | 0.875095 | curate | {"ca": 0.9945842217484009, "de": 0.003070362473347548, "es": 0.001748400852878465, "ro": 0.0005970149253731343} | http://compromisambgirona.cat/category/ciutat/page/2/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_146674 | Línia estratègica Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () àrees temàtiques Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Àmbit Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Tipus d'entrada Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Filtrat per: Congressos, Dimensió social, Rendiment Acadèmic, Finançament
Trobats 0 netejar
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.693298 | curate | {"ca": 0.9808917197452229, "fr": 0.0010615711252653928, "es": 0.018046709129511677} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEDIMSOC-9:FINAN%7CRENDACA-14:TPPR |
cawac_ca_20200528_10_58285 | Fonda Espanya
Valoració de Time Out:
No té cap valoració
Time Out diu
Dt Sep 25 2012
Dinar a la Fonda Espanya és un dels luxes que es pot donar un bon vivant d’aquesta ciutat, però no pel preu, sinó pels components que transformen aquesta fase del dia en un moment agradable i inoblidable. S’hi ha d’entrar amb la mentalitat de passar un moment rodejat de bon gust. Per l’estil del menjador, espai modernista, originalment projectat i decorat per Domènech i Montaner, i per la bona oferta gastronòmica de la mà d’un dels grans cuiners del país, Martín Berasategui.
Als fogons hi ha un experimentat Xavier Sender, set anys deixeble predilecte del gran cuiner basc i amb una trajectòria que es percep en el resultat final de cada plat. Com en la nostra darrera visita, quan ens vam emportar a la boca uns magnífics cigrons amb orella de porc i botifarra negra d’especial qualitat. La particularitat de l’expert i sensible Sender és que ha sabut mantenir-se en aquesta cuina ‘dictada’ per Berasategui i modernitzada per ell sense exagerades pretensions.
“Això implica diferents viatges al mes i converses profundes amb el mestre”, ens explica quan li preguntem com es fa per mantenir una cuina conjunta amb un dels grans. Martín “pretén atansar el seu concepte culinari a tots els públics, buscant elaboracions senzilles, equilibrades i saboroses”, comenta. Entre les espectaculars rajoles i aquest màgic espai de sostres alts i decorats, la Fonda Espanya ofereix una cuina d’arrels tradicionals, actualitzada, presentada amb imaginació i basada en els millors productes del mercat.
Seguim amb un trio de vieires a la planxa i parmentier de patata i una tonyina amb piperrada basca (samfaina basca) que ens va dur a recordar grans moments a Euskadi. Un altre gran moment va ser el magret d’ànec amb botifarró d’arròs, puré d’orellanes i espinacs, que posen de manifest la gran elaboració de Sender.
Per a una altra ocasió deixem un fricandó de vedella amb rossinyols o el tall de rellom de vedella amb parmentier de patata i terrina fumada. El dinar es va acompanyar bé amb copes de vi, suggeriment de Paco Cano, sommelier de bon gust.
Les postres mereixerien un capítol a part, però si n’enumerem algunes ens farem una idea del nivell: mel i mató, amb mel artesana; suflé de xocolata i gelat de caramel; torrades de Santa Teresa, o postres de músic amb porró de moscatell. I en havent sopat, a gaudir de la vista singular del Raval des de la terrassa, amb bona música i piscineta temptadora. –Marcelo Aparicio . | 0.848444 | curate | {"ca": 0.9867416633186018, "en": 0.00562474889513861, "es": 0.007633587786259542} | http://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants-cafes/fonda-espanya |
racoforumsanon_ca_20220809_0_596230 | Detingut a l'estació de Portbou un presumpte membre d'ETA FONT: 3CAT24 Actualitzat a les 14:46 h 16/02/2010Les forces de seguretat han detingut a Portbou un presumpte membre de la banda terrorista ETA, segons han informat fonts de la lluita antiterrorista. Es tracta de Faustino Marcos Álvarez, que viatjava en un tren procedent de París i que portava a sobre una pistola, diners i material informàtic. S'investiga si Marcos pretenia instal·lar alguna infraestructura a Catalunya.Faustino Marcos Álvarez, de 38 anys i natural de Sant Sebastià es trobava fugit des del 2002, quan va ser desarticulat a Guipúscoa el "comando Zelatun" d'ETA. També té passat a Jarrai, el planter de la banda terrorista. La detenció s'ha practicat durant una parada rutinària del tren on viatjava, a l'estació de la població fronterera de Portbou. No és la primera vegada que aquests controls, destinats a prevenir la immigració il·legal i altres activitats delictives, condueixen a la detenció d'un presumpte etarra. Fa tres anys, el presumpte etarra Iker Agirre també el van detenir a la població gironina quan entrava a l'Estat amb l'objectiu de recopilar informació sobre possibles objectius. La policia investiga ara quines eren les intencions de Marcos i analitza el material que se li ha confiscat. I és que el presumpte etarra portava 6.000 euros, un ordinador portàtil, cinc llapis USB, dos discos durs externs, i diversos CD i DVD que podrien aportar informació a les forces i cossos de seguretat. També portava un revòlver Smith-Wesson calibre 38, i 13 cartutxos. Pel que fa a la documentació falsa, consistia en tres DNI espanyols i dues cartes d'identitat franceses. Amb aquest, ja són 21 els presumptes membres de la banda arrestats des de començaments d'any. -------------- No li feu cas, a la notícia, és una altra mentida de Rubalcaba com la de la cocaïna. Tot el que es digui d'ETA i que no provingui de la mateixa ETA és mentida, ja ho sabeu. El 3cat24 és un mitjà clarament controlat per en Rubalcaba, tots ho sabem, i també és mentida. - Preguntes: si tan sincer és el comunicat de l'Esquerra abertzale dient que ara opten pels mitjans pacífics, si realment no és una estratègia per poder-se presentar a les eleccions seguint alimentant ETA, què cony foten els etarres contínuament intentant instal·lar bases a Portugal i a arreu...? Els fets no concorden amb les paraules, no? Serà una altra estratègia-engany de l'esquerra abertzale? Recordeu, tot i que s'aportin proves de la cocaïna, és una mentida d'en Rubalcaba. En canvi, ens hem de creure el comunicat de l'esquerra abertzale tot i que les proves siguin justament per indicar el contrari. Del que hi ha proves favorables no ens l'hem de creure perquè és "Espanya", però del que té proves en contra de les seves pròpies paraules d'aquest sí que ens n'hem de fiar. - I la pregunta més important: què hi ve a fer ETA a Catalunya??? ETA ha de decidir o influenciar sobre el futur polític de Catalunya?? ?
L'han detingut a la Junquera amb l'equipatge i prou. Que vingués a Catalunya son especulacions interessades.
Dimarts es va detenir un altre etarra a Portbou FONT: TV3 La notícia s'ha sabut l'endemà que la Policia Nacional detingués a Portbou l'etarra Marcos Álvarez. Segons ha pogut saber TV3, el detingut tenia previst instal·lar-se a Girona. De moment, sembla que no tenia fixat cap objectiu concret. Marcos Álvarez va ser capturat quan viatjava en un Talgo provinent de Montpeller. Continua sent interrogat a Madrid per les forces de seguretat de l'Estat a l'espera de passar, probablement divendres, a disposició judicial. Fonts de la lluita antiterrorista estudien la possibilitat que Marcos Álvarez intentés muntar a Girona una base operativa semblant a la que ha estat desmantellada fa pocs dies al nord de Portugal.
Una aportacio interessant, pel que diu la notícia sembla ser que hi ha la possibilitat de que intentava muntar un acosa que podria ser simillar a una altra , però que ho estan estudiant .... Però mira... si et dius independentista ahuries de mirar d'entendre a certes persones , no cal admetra la seva actitut , només entendre-la . Espero que el teu pensament no sigui disciplina de partit. | 0.846948 | curate | {"ca": 0.9553140096618358, "it": 0.013768115942028985, "es": 0.03067632850241546, "fr": 0.00024154589371980676} | |
mc4_ca_20230418_15_220742 | La Fiscalia demana al jutge si és viable detenir Puigdemont a Suïssa - Diari de Girona
Sol·licita a Llarena que limiti la validesa dels seus passaports davant la seva intenció de participar en dos actes a Ginebra. El país helvètic diu que «no hi ha base legal» per arrestar-lo
Puigdemont intervé en un acte de l´Associació Catalana de Municipis a Tàrrega. acn
La Fiscalia va sol·licitar al magistrat del Tribunal Suprem que investiga la causa del procés sobiranista, Pablo Llarena, que, amb motiu de l'anunciat viatge de l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconsellera Meritxell Serret pròximament a Ginebra (Suïssa), s'estudiï la viabilitat de la seva detenció per a la seva extradició a Espanya i es «limiti la validesa» del passaport dels escapolits.
El Ministeri Públic, que a primera hora de la tarda encara no havia presentat l'escrit davant el jutge instructor, sol·licita, en primer lloc, que el Ministeri d'Afers Exteriors informi en relació a les gestions realitzades per l'expresident català i l'exresponsable de la Conselleria d'Agricultura davant els representants diplomàtics d'Espanya a Suïssa per a la seva participació en el Festival de Cinema de Drets Humans (FIFDH) i en un acte del Consell de Drets Humans de l'ONU.
A més demana que l'Oficina de Cooperació Internacional del Ministeri de l'Interior, en col·laboració amb Interpol, faci les gestions necessàries davant les autoritats competents de Suïssa amb les finalitats de determinar la viabilitat de la detenció de Puigdemont i Serret i la seva reclamació a l'efecte d'extradició.
En tercer lloc, interessa que es tramiti en el Tribunal Suprem l'adopció de mesures cautelars complementàries consistents en la «limitació de la validesa del passaport» per a Puigdemont i Serret, els quals es troben a Bèlgica des de finals d'octubre de l'any passat quan van deixar Espanya juntament amb els altres tres membres del Govern revocat Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig.
Sobre ells es manté vigent l'ordre de detenció nacional dictada per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va començar investigant aquesta causa.
Ordres europees i internacionals
No obstant això, el mateix Llarena els va retirar les ordres europees i internacionals de detenció dictades per la jutge per evitar que es veiessin beneficiats respecte de la resta d'imputats en aquesta causa. Pablo Llarena investiga un total de 28 persones pel delicte de rebel·lió en relació amb els fets encaminats a aconseguir la independència de Catalunya.
De totes elles estan fugits els cinc membres del Govern destituït a més de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que va viatjar a Suïssa dies abans de la seva declaració prevista en l'alt tribunal i que té previst acudir aquest diumenge a l'acte del FIFDH juntament amb Puigdemont i Serret.
Si finalment Puigdemont viatja a Ginebra aquest cap de setmana, es tractarà de la segona ocasió que abandona el país belga ja que el passat mes de gener ja es va traslladar a Dinamarca per participar en un acte universitari.
Al programa del festival d'aquest diumenge està prevista l'emissió del documental francès Catalogne, l'Espagne au bord de la crise de nerfs, signat per Sylvain Louvet, Gary Grabli i Julie Peyrard i que, en altres assumptes, aborda el referèndum de l'1 d'octubre i les càrregues policials.
Per ara no hi ha cap base legal per detenir Carles Puigdemont o Meritxell Serret a Suïssa. Així ho va admetre el portaveu de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ) de Suïssa, Folco Galli, a l'ACN preguntat per la petició de la Fiscalia espanyola al Ministeri de l'Interior per saber si és «viable» detenir-los i extradir-los aprofitant el pas de Puigdemont i Serret per Ginebra els pròxims dies. Des de l'OFJ recorden que el 5 de desembre passat el Tribunal Suprem va retirar l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont i la resta de membres del govern destituïts establerts a la capital belga. «La situació no ha canviat des de llavors, per tant, no hi ha cap base legal per a una detenció a Suïssa», va dir el portaveu. | 0.876766 | curate | {"ca": 0.9992537313432835, "ru": 0.0007462686567164179} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2018/03/16/fiscalia-demana-al-jutge-viable/901582.html |
mc4_ca_20230418_12_725321 | El CE Vendrell de Primera Catalana guanya l’Igualada per 6 a 2 – El Vendrell Esports
Ets aquí: Inici / Notícies / Hoquei / El CE Vendrell de Primera Catalana guanya l’Igualada per 6 a 2
El CE Vendrell de Primera Catalana guanya l’Igualada per 6 a 2
El passat diumenge, el CE Vendrell de Primera Catalana d’hoquei sobre patins va guanyar l’Igualada per 6 a 2, en el partit corresponent a la vuitena jornada, i puja al setè lloc de la classificació del grup B.
Els gols del Vendrell els van marcar Joan Esteve (3), David Lecha (2) i Aleix Cid.
El proper dissabte 10 de novembre, a les 12:55 h, el CE Vendrell jugarà a la pista del Reus Deportiu.
https://www.elvendrellesports.cat/wp-content/uploads/2018/11/20181105_1aokcat_cevendrell_igualada01.jpg 768 1024 Ester https://www.elvendrellesports.cat/wp-content/uploads/2018/06/imatge.png Ester2018-11-06 14:04:442018-11-06 14:04:50El CE Vendrell de Primera Catalana guanya l'Igualada per 6 a 2
OK Lliga – El CE Vendrell empata 2 a 2 amb el Sant Cugat Un derbi d’OK Lliga vibrant i amb emoció fins al final | 0.788181 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elvendrellesports.cat/el-ce-vendrell-de-primera-catalana-guanya-ligualada-per-6-a-2/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_37235 | [[Fitxer:Ecuador_Ambato_MonumentJuanMontalvo.JPG|miniatura|Monument a [[Juan Montalvo]]. ]]'''Ambato''' (nom oficial '''San Juan de Ambato''') és una [[ciutat]] de l'[[Equador]], capital de la [[província de Tungurahua]], situada al centre de la [[carreró interandí|vall interandina]], a la fossa de Patate, a 2600 metres d'altura. La seva població és 154.095 habitants (2001). | 0.598867 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/22841935 |
macocu_ca_20230731_3_257544 | Tots plegats fèiem molt de goig i ens ho hem passat molt bé. La batucada ha estat fantàstica i el fi de festa genial!! !
Aprofitant la sortida de Dijous Llarder els alumnes de l’escola han portat a terme una acció emmarcada en el Projecte Escola Verda. Tot fent el camí de tornada, hem recollit deixalles que anàvem trobant pel camí. Ara els nens i nenes del comitè ambiental les classificaran... Llegeix més»
Tots els cursos vam sortir d’excursió a indrets propers al poble. Ens va fer molt bon dia i ens ho varem passar pipa.
Els nens i nenes de P3 aprenen tot experimentant, manipulant. A través del joc fan nous descobriments i assoleixen coneixements.
Aquesta tarda ha arribat el rei carnestoltes a la nostra escola. Ens ha dit que aquesta setmana regna l’alegria i la disbauxa per tot arreu i que si el volem ajudar seguim les consignes del seu pregó.
Ja fa alguns dies que els nens i nenes tenen nous racons per jugar a l’hora del pati com són el racó de ping-pong al pati de primària o el racom¡net de la cuineta al pati d’infantil.
Avui els alumnes de 3r. han treballat la música a través de racons: RACÓ DE RITME,RACÓ DE CARRILLO ,RACÓ DE DÒMINO,RACÓ D’INFORMÀTICA,RACÓ D’INTERPRETACIÓ.
Els alumnes de 1r. i 2n. hem anat al Liceu a veure “LA petita flauta màgica”. Hem disfrutat molt!!! FOTOS
Aquesta setmana ens hem iniciat en la formació en projectes (ja és el segon any que estem fent aquesta formació) i en robòtica!
L’escola i l’AMPA ens hem adherit al projecte “Sant Hilari Sense Fum”.
És voluntat que espais oberts del municipi eduquin als nostres fills en un tema tant important com la prevenció en l’inici del consum de tabac.
El projecte preveu doncs, retolar com a espai sense fum, en una primera fase, els entorns i especialment les entrades dels centres educatius.
CONTACTE
Subscripció de correu
307670
Escola Guilleries | https://agora.xtec.cat/ceipguilleries | 0.795288 | curate | {"ca": 0.9558189655172413, "fr": 0.0005387931034482759, "id": 0.0026939655172413795, "es": 0.0026939655172413795, "en": 0.03825431034482758} | |
mc4_ca_20230418_0_33887 | Abusos i més abusos | Quim Domingo | Articles | El Punt Avui
Abusos i més abusos Abusos i més abusos Abusos i més abusos Abusos i més abusos + Abusos i més abusos E-mail
Abusos i més abusos
L’església de Vilobí d’Onyar, en una imatge d’arxiu JOAN SABATER.
Abusos i més abusos Abusos i més abusos Abusos i més abusos Abusos i més abusos Abusos i més abusos E-mail
Fa uns dies que a la televisió i als diaris hi surten moltes notícies d’abusos a menors en l’àmbit de l’Església catòlica. Primer va ser Montserrat, després Vilobí d’Onyar, després Constantí i altres casos, tant en parròquies com en col·legis de frares i de monges i seglars, entre ells l’Opus. Sense oblidar que d’abusos a menors també se’n produeixen en el camp laic i en el si de les famílies. Analitzem, però, el que passa en el món religiós.
En primer lloc, els abusos de Montserrat, Vilobí i Constantí són fets que van passar en els anys 60-70. La realitat socioreligiosa i política del moment era encara de ple franquisme, on l’Església catòlica hi jugava un paper molt important. De fet eren temps de nacionalcatolicisme. L’Església i el règim dictatorial s’apuntalaven mútuament. Encara recordo com, a finals dels 50, el dictador Franco entrava sota tàlem a la catedral de Girona. En aquesta situació, el règim i l’Església tenien pràcticament tota la impunitat.
En segon lloc, l’Església catòlica ha tingut, des de molts anys i segles, una posició i una doctrina sobre la sexualitat totalment antinatural i repressiva. Tot era pecat, però tot es podia confessar i perdonar. La repressió sexual de la societat, i del clero en particular, segur que va influir en aquestes conductes. Tot això ho dic no pas per justificar res sinó per situar-ho.
Els fets són absolutament condemnables, rebutjables i s’han de considerar fets delictius. Abusar d’un nen o una nena és un delicte. Però resulta que són delictes que han prescrit. La primera cosa que l’Estat hauria de fer és canviar la llei i declarar que no prescriuen. Davant de tot aquest desori ens hem de fer unes preguntes.
Primera, per què aquests fets es fan públics ara, després de 30 o 40 anys? Això ho haurien de dir els denunciants. Em temo, però, que difícilment ho sabrem mai. Em refereixo especialment als casos d’abusos a l’abadia de Montserrat, que van fer esclatar la situació. Si ja ho havien denunciat a l’abat, com és que no es fa públic fins avui? Algun dubte es pot generar.
Segona, resulta que tant la diòcesi de Girona com la de Tarragona afirmen que ells no sabien res dels casos de Vilobí i Constantí. Al bisbat, diuen, no els consta cap denúncia. Els que som de la zona, em refereixo al cas de Vilobí, no pot dir el bisbat que no en sabia res. L’alcalde Ramon Rovira va informar-los. Que no consti per escrit és una cosa, però ells ho sabien. Ara obren una comissió per investigar el cas. Home, una mica massa tard.
Tercera, l’abat de Montserrat i tots els bisbes demanen perdó a la comunitat. Demanar perdó està bé, però no n’hi ha prou. S’han d’investigar i posar els mecanismes per impedir el delicte. Una altra cosa és si, sabent el delicte, varen callar i el varen encobrir. Aleshores, la jerarquia seria culpable d’encobriment. Sense cap dubte, els bisbes han de donar moltes explicacions, moltes.
Quarta, també sorprèn que, durant tants anys, la fiscalia no hagi obert cap expedient. Ara sembla que ho farà. De nou fa tard, molt tard. De fet, tots els delictes que ara surten a la llum pública, si són veritat, que sembla que sí, han prescrit.
Cinquena, l’única cosa positiva de tot plegat és treure la por de denunciar. Avui, segur que casos d’abusos sexuals a menors continuen passant en àmbits familiars, parroquials, col·legis tant de religiosos com laics... Doncs, a denunciar-ho ràpidament i que la fiscalia investigui seriosament. Ja no estem en el nacionalcatolicisme. O potser hi tornarem d’aquí a poc?
ANC, ‘quo vadis’?
El Punt Avui. Girona 11-02-2019, Pàgina 29 | 0.776554 | curate | {"ca": 0.9478036175710595, "pt": 0.011627906976744186, "it": 0.012661498708010336, "es": 0.023514211886304908, "en": 0.004392764857881137} | http://admin.elpunt.cat/opinio/article/1550895-abusos-i-mes-abusos.html?tmpl=print |
mc4_ca_20230418_1_496605 | Alegria De La Huerta: de juliol 2011
Asier y Javier en Las otras portadas de El jueves
Plantat per Alegria De La Huerta a les 12:20 Cap comentari:
Etiquetes: periodismo, revista, science, tv
Plantat per Alegria De La Huerta a les 09:59 Cap comentari:
Plantat per Alegria De La Huerta a les 19:13 2 comentaris: | 0.503098 | curate | {"ca": 0.6973684210526315, "es": 0.3026315789473684} | http://alegria-de-la-huerta.blogspot.com/2011_07_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_18_22578 | Aquest cap de setmana segueix la Lliga Catalana Divisió d'Honor (DH) amb la 12a jornada. Un cop superat l'equador de la competició la darrera que dona pas all descans de Setmana Santa i hi haurà dos caps de setmana seguits per a celebrar tots els partits ajornats que hi ha pendents a dia d'avui.
Després del darrer Open del Destí Winmau, hem actualitzat novament el calendari per coincidència amb un open internacional (Swiss Open 2017). Quedant la jornada 16 al 10-juny i el 7è puntuable per al 17-juny (veure calendari aquí).
Per aquesta setmana tindrem diversos partits interessants que aproparan els dards a diverses localitats catalanes.
08/04/17 17h - CD AE La Gota vs Esplugues CD
08/04/17 17h - CD Aigüestoses vs CD Baix Camp
08/04/17 17h - CD El Barrio Navàs vs Piritoño CD
08/04/17 17h - CD Guardiola vs CE Vdards
08/04/17 17h - Lligues Adg.Cat vs CD La Xarxa | 0.745805 | curate | {"ca": 0.8466898954703833, "pt": 0.05110336817653891, "es": 0.05574912891986063, "en": 0.04645760743321719} | https://www.dardscatalunya.cat/competicio/2/708/llliga-catalana-2016-17-divisio-dhonor-12a-jornada |
macocu_ca_20230731_3_158917 | Tecnologia / digital / Let's Tap
Per la consola de Nintendo Wii apareixen jocs curiosos molt sovint. Experiències que reinventen la forma de comunicar-nos amb l'acció de la pantalla. El comandament de la Wii permet fer invents estranys, com el que s'ha tret de la màniga el videojoc Let's TAP, que ens demana, des d'un bon inici, que col·loquem el comandament a sobre de qualsevol capsa de cartró i hi piquem a sobre amb les mans per fer córrer un ninot o picar al ritme de la música. I el que sembla una bajanada es converteix en una forma diferent de passar l'estona amb el so de fons potent dels nostres dits sobre la capsa, tot combinat amb la música 'dance' del joc. A... | 0.80915 | curate | {"en": 0.04769001490312966, "ca": 0.9463487332339792, "es": 0.005961251862891207} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_178933 | Els caixetins lliures són la carcassa de qualsevol de les caixes que vostè desitgi personalitzar segons les necessitats de la seva instal·lació. Aquesta família de productes és creada amb dimension ...
© Staging Trussing & Lighting, S.L. · Tel: 629 373 345 · [email protected] . Nota legal ^ Mapa web ^ By Anunzia
Productes: Il·luminació espectacular ^ strong: Il·luminació ^ strong stage: Teatres ^ strong av: Àudio i Vídeo | 0.647309 | curate | {"ca": 0.8357142857142857, "en": 0.08333333333333333, "es": 0.08095238095238096} | http://ca.strong.es/productos.asp?stage=1&idf=44&idsf=148 |
naciodigital_ca_20220331_0_544884 | Cadascun dels restaurants participants oferiran cinc plats representatius de la seva cuina, amb propostes per a tots els gustos. Cada plat tindrà un cost de 5 euros i es podà elegir entre 35 de diferents. A més, el dia de la inauguració cada comprador rebrà un dels cinc vins escollits de forma gratuïta. A més de la infraestructura preparada per als visitants, també s'habilitarà una zona 'chill-out' i un servei de cocteleria. L'ARPA ha volgut donar un valor afegit a l'esdeveniment d'enguany i ha organitzat un seguit d'activitats musicals per abans i després dels focs. El dimecres, 4 de juliol, hi haurà una exhibició amb Salsa Burú i, posteriorment, una festa amb els discjòqueis de Cadena 100. El dijous, dia 5, es presentarà l'espectacle infantil 'Don Quijote en patinete', i a partir de dos quarts de 10 de la nit, hi ha programada una sessió del discjoquèi Resident, amb música dels anys 70. Per al divendres 6, la sessió serà amb música dels anys 80 i després dels focs s'oferirà música salsa amb Salsitxo. El dissabte dia 7, el plat fort serà la sessió de Miqui Puig. I finalment, el diumenge 8 actuaran Zapping, Dj Resident i Souls Man Quartet. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/21551/vins-do-tarragona-protagonistes-dels-sopars-sota-focs |
macocu_ca_20230731_9_358772 | Un dirigent d'ERC tracta el Rei de "paràsit" i "tirà"
Antoni Garcia l'acusa de ser "un vividor de les arques públiques"
El dirigent d'ERC, Antoni Garcia, ha afirmat en el seu bloc que "el jutge Honrubia és mofés novament del joves catalans que van cremar unes fotos d’un tirà, un paràsit i un vividor de les arques públiques és una mostra més que l’Estat Espanyol té una feble democràcia i que contra Catalunya i els catalans tot val".
"En ple segle XXI és vergonyós que encara existeixi una Audiència Nacional que reafirma el seu paper de Tribunal de 'Orden Público' del Franquisme , permetent tota mena d’excessos contra qualsevol expressió lliure i democràtica que qüestioni l’orde espanyol establert".
"Per sort cada vegada hi ha menys gent que pensa que el pitjor negoci que hi ha Europa és pertànyer a Espanya. L’ únic país on tots no som iguals davant la llei, on les institucions democràtiques Espanyoles' no deixen exercir el dret de decidir dels catalans i on l’espoli fiscal a Catalunya s’ha convertit en un dogma sagrat", conclou.
Massa paràsits per tot arreu. Que cadascú es miri el seu melic.
#33 JR, BCN, 02/11/2008 - 18:20
Respondre
Vergonzoso es que en el siglo XXI exista un partido político tan obsoleto como ERC, que no tiene ningún parecido con los partidos políticos republicanos que actualmente existe el todo el mundo
#32 Josep, Vic ( Osona ), 02/11/2008 - 13:32
Respondre
Les manifestacions del Antoni Garcia son de una buidor que no aporta res, la qualificació de tirà es visceral ja que no en posa cap exemple. Queden poders que ja haurien de ser absorbits per les forces democràtiques però aquest no es el cami de la fi.
#31 Ramon, Barcelona, 02/11/2008 - 11:34
Respondre
Atesa la ràbia que fa a espanyols i botiflers el fet que catalanistes tinguin cognoms d'origen espanyol -que no és el cas de Garcia, ignorants-, potser que vagi al registre a demanar que m'afegeixin un Sipiájez o un Boñíguez.
#30 Sergi Roca, Olot, 02/11/2008 - 08:02
Respondre
Este charnegazo de García no explica al lector que por ejemplo el aparato de la presidencia de una república como la francesa, es el doble de presupuesto que la de la monarquía española. Por lo tanto no creo que este tio hable así del Rey por el dinero. | 0.526537 | curate | {"ca": 0.6976007243096424, "es": 0.2322317790855591, "en": 0.07016749660479855} | |
mc4_ca_20230418_0_227337 | Cozy Boutique Hotel Phnom Penh Cambodja - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
No. 24, Street 334, Sangkat Boeung Kengkang I, Khan Chamkarmon, Kingdom of Cambodia., Chamkar Morn, Phnom Penh, Cambodja, 12302 - Veure al mapa
"The cozy boutique was such a lovely place to stay, the staff..."
Barri Chamkar Morn Chamkar Morn Chamkar Morn Doun Penh
Ben posicionat a Chamkar Morn, Cozy Boutique Hotel és un lloc ideal d'inici d'excursions a Phnom Penh. Amb aquesta situació a només 2.9 km del centre de la ciutat i a 14.5 km de l'aeroport, aquest hotel de 3-estrelles atreu nombrosos viatgers cada any. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Cozy Boutique Hotel, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, seguretat 24 hores, servei de compra d'entrades, servei de taxi, recepció 24 hores són només algunes de les comoditats que fan que Cozy Boutique Hotel sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Els clients poden triar d'entre 12 habitacions, i totes desprenen una atmòsfera de pau i harmonia total. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com piscina exterior. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Cozy Boutique Hotel la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Phnom Penh.
Tots els comentaris (92) Viatger de Negocis (23) Parelles (23) Viatgers en solitari (31) Famílies amb infants petits (2) Famílies amb infants grans (2) Grups (11)
Tots els comentaris (262) Parelles (99) Viatgers en solitari (63) Famílies amb infants petits (18) Famílies amb infants grans (5) Grups (77)
Personal muy poco colaborador.
The place is old and the people working there aren't as attentive to their customers as they should be. The bathroom water was hard to control and the room lacked color. Feels more like a guesthouse than a boutique.
Very helpful staff, pool and lovely rooms”
Good location, staff great when organising tuk tuks etc, nice pool and great rooms
Good hotel with excellent service. ”
Will recommend to friends and surely that will stay here when come to Cambodia.
Room was nice and clean. Hotel was near many restaurants and staffs were very friendly and helpful. | 0.598136 | curate | {"ca": 0.6591367486889875, "en": 0.3283582089552239, "es": 0.012101653892698669, "fi": 0.0004033884630899556} | https://www.agoda.com/ca-es/cozy-boutique-hotel/hotel/phnom-penh-kh.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_345417 | Algú sap qui l'encarrega? El fa una empresa de Dinamarca.
Què collons és "Vich"?
És el nom tradicional de la ciutat, fins que als anys 80 del segle XX se'l van carregar canviant-lo per Vic.
Ah sí, Pompeu Fabra el nazi. | 0.571935 | curate | {"oc": 0.11682242990654206, "es": 0.14485981308411214, "ca": 0.7383177570093458} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_96823 | Feminismes i diversitat sexual i de gènere
exposició d´imatges i textos que pretén fer-se eco de les veus, les paraules i les històries de vida de dones migrades, donant visibilitat a les causes i conseqüències de la cadena global de cures. Amb l´exposició també volem visibilitzar i reconèixer els processos d´apoderament, tant personal com col·lectiu de les seves protagonistes.18 de març, a les 19 h Projecció del documental sobre l'exposició amb col·loqui posterior. | 0.772081 | curate | {"ca": 1.0} | : /dones/ca/agenda/marc-violeta-exposicio-al-otro-lado-del-cuidado_99400649530 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_561041 | Cada vegada la TV3 (la 3 perquè va radera la 1 i la 2 espanyoles) és més descaradament espànyolista! Això és una vergonya i la Terribas encara No ha fet res per catalanitzar-la ( Si és que mai ho farà). Acabo de veure com la Mari Pau preguntava a una tarotista (tota contenta ella) si "La Selección" arribaria a la final! Perquè NO li ha preguntat si les Seleccions Catalanes serem oficials aviat eh!!?? Colla de Botiflerots!! !
I què ha respost?
Jo per vergonya aliena he canviat de canal, però per la tele dels meus pares sentia que deien que els robarien o alguna cosa així. | 0.687563 | curate | {"ca": 0.7912280701754386, "es": 0.20701754385964913, "fr": 0.0017543859649122807} | |
mc4_ca_20230418_3_69889 | Rosa María Calaf: el món contat — Pagina 66, Noticias de Alcoy y de El Comtat
No tots els dies es pot parlar amb una persona amb tantes experiències sobre el món com es Rosa María Calaf. Vam aprofitar que va vindre a la Fira del llibre a Muro per a poder parlar amb ella a la Casa Alonso a Muro. Li vam preguntar pel món.
Rosa María Calaf ha sigut corresponsal de guerra en multitud de llocs com Pequín, Nova York, Itàlia... 40 anys de dedicació al periodisme a TVE han fet que puga tenir un gran bagatge que li permet comparar els temps, la diversitat, les desigualdats, les veritats i les mentides. En l'entrevista ens parla de com veu el món i dels avanços que hem aconseguit i amb els que estem tornant arrere. A més ens conta l' importància que tenen els mitjans de comunicació i l' importància que tenen de contar la realitat com és.
Mireu el vídeo de la entrevista per a saber més de ella i conèixer més coses sobre el món des de el punt de vista d'una persona que ha viscut en llocs divergents i diversos contant com passa el que passa. I per què. | 0.846785 | curate | {"ca": 1.0} | http://pagina66.com/not/111578/rosa-maria-calaf-el-mon-contat |
mc4_ca_20230418_14_36077 | 21/03/2018 06:08:43
Els serveis municipals d'atenció domiciliària seran oberts a tothom
A partir de gener de 2012 tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu que ho necessitin podran accedir als serveis municipals d'atenció domiciliària. Aquests serveis inclouen el servei d'ajut a domicili i el servei de teleassistència. Amb aquesta mesura l'Ajuntament vol universalitzar aquests serveis municipals, als quals fins ara només tenien accés les persones amb uns ingressos mensuals inferiors als establerts pel Departament de Serveis Socials o bé les persones valorades amb algun grau de dependència.
Aquests serveis seran oberts a tothom. Les persones amb ingressos inferiors a 663,98 € els continuaran rebent gratuïtament i la resta de ciutadans i ciutadanes que necessitin utilitzar-los ho podran fer mitjançant el copagament, és a dir, aportaran una part del cost del servei (tarifació social), en funció dels seus ingressos.
Per tal d'evitar perjudicis a les persones amb menys ingressos, s'han establert sis trams de copagament, atenent a la renda de la persona beneficiària dels serveis. A més, en tots els casos, es deduirà del càlcul de la renda la quantitat que es considera necessària per atendre les necessitats bàsiques per a la subsistència de la persona.
El model de copagament que s'aplicarà està consensuat per la Federació de Municipis de Catalunya i per l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, i s'està seguint en diferents municipis de la província de Barcelona. D'aquesta manera, es garanteix l'homogeneïtzació de l'aportació de la persona beneficiària d'aquests serveis i a l'hora es dóna compliment a la Llei de serveis socials.
Per accedir al servei de primera acollida de l'Ajuntament cal adreçar-se a Can Ricart (pl. Lluís Companys, 1) o trucar al telèfon 93 685 80 02 per demanar cita. | 0.862195 | curate | {"en": 0.010508849557522125, "ca": 0.9894911504424779} | http://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=24261&newid=14275 |
cawac_ca_20200528_12_45396 | La Policia Local d'Amposta realitza campanya de control de les distraccions al volant
Durant la setmana del 12 al 18 de març, la Policia local d'Amposta portarà a terme la tercera campanya de control i vigilància del 2012. En aquest cas, serà una campanya coordinada sobre distraccions al volant d'àmbit territorial estatal.
publicat el 12/3/2012
Durant la setmana del 12 al 18 de març, la Policia local d'Amposta portarà a terme la tercera campanya de control i vigilància del 2012. En aquest cas, serà una campanya coordinada sobre distraccions al volant d'àmbit territorial estatal.
Com és habitual, aquestes campanyes temàtiques de seguretat viària, aniran acompanyades d'un treball estadístic les dades del qual s'envien al Servei Català de Trànsit per tal de poder realitzar el treball d'agregació de resultats i donar-ne visibilitat pública.
Malgrat que aquesta tipologia de campanya es centra habitualment en l'ús del telèfon mòbil, a instància del Grup de Treball de Directrius Tècniques i Reglamentació de Mitjans Tècnics a les Policíes de Trànsit, GT 12 de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, s'ha considerat oportú ampliar el seu àmbit d'actuació, tot incloent-hi els següents subapartats de l'article 18 del Reglament General de Circulació.
L'any 2011 a les carreteres espanyoles les distraccions van causar un total de 566 accidents mortals en carretera, en els que van morir 606 persones i 556 van resultar ferides de diversa consideració.
Article 18. Altres obligacions del conductor:
1. El conductor d'un vehicle està obligat a mantenir la seva pròpia llibertat de moviments, el camp necessari de visió i l'atenció permanent a la conducció, que garanteixin la seva pròpia seguretat, la de la resta dels ocupants del vehicle i la dels altres usuaris de la via. A aquests efectes, ha de tenir cura especialment de mantenir la posició adequada i que la mantinguin la resta dels passatgers, i la col•locació adequada dels objectes o animals transportats perquè no hi hagi interferència entre el conductor i qualsevol d'ells. Es considera incompatible amb l'obligatòria atenció permanent a la conducció l'ús pel conductor amb el vehicle en moviment de dispositius com ara pantalles amb accés a Internet, monitors de televisió i reproductors de vídeo o DVD. A aquests efectes, s'exceptua l'ús de monitors que estiguin a la vista del conductor i la utilització dels quals sigui necessària per a la visió d'accés o baixada de vianants o per a la visió en vehicles amb càmera de maniobres posteriors, així com el dispositiu GPS.
2. Queda prohibit conduir i utilitzar cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so, excepte durant el corresponent ensenyament i la realització de les proves d'aptitud en circuit obert per obtenir el permís de conducció de motocicletes de dues rodes quan ho exigeixi el Reglament general de conductors. Es prohibeix fer servir durant la conducció dispositius de telefonia mòbil i qualsevol altre mitjà o sistema de comunicació, excepte quan el desenvolupament de la comunicació tingui lloc sense emprar les mans ni usar cascos, auriculars o instruments similars (article 11.3, paràgraf segon, del text articulat).
La sanció que comporta conduir un vehicle utilitzant dispositius de telefonia mòbil és de 200 € i 3 punts. | 0.750246 | curate | {"ca": 0.9890310786106032, "es": 0.006398537477148081, "en": 0.0033516148689823277, "cs": 0.001218769043266301} | http://www.amposta.cat/pagina.asp?id=1146&i=ca |
mc4_ca_20230418_10_111902 | Mini món de primavera Mini món de primavera | Centre Cívic Urgell
Home Casal Infantil Notícies del Casal Infantil Mini món de primavera
Mini món de primavera
Estem a la primavera, però sembla que l’hivern no vol marxar…. Aquesta setmana entre pluges i fred volem aprofitar per acomiadar-nos de l’hivern com toca i per donar la benvinguda a la primavera!! És per això, que us proposem dir adéu a l’hivern a través del joc, tot elaborant neu artificial.
3 mesures de bicarbonat sòdic
1 mesura d’aigua freda
Recipient pla (tipus safata)
Posem tot el bicarbonat repartit a dins la safata. Després, a poc a poc, anem afegint l’aigua per tot el bicarbonat i ja tindrem la nostra neu feta per jugar i gaudir.
Propostes de joc lliure:
Podem crear una pista d’esquí
Fer un mini món com al casal de l’Antàrtida
Pintar el gel amb aigua i colorant
Esbrinar com es fon el gel.
Amb aquesta neu pots fer tot allò que vulguis i imaginis!
Feliç joc! | 0.71561 | curate | {"ca": 0.8185792349726776, "fr": 0.024043715846994537, "en": 0.030601092896174863, "oc": 0.054644808743169404, "es": 0.06120218579234973, "tr": 0.01092896174863388} | https://www.ccurgell.cat/activitat-4-12/ |
mc4_ca_20230418_6_541709 | Pàgines: 525
M'he adonat que si exceptuem una de les darreres novel·les d'Stephen King, la qual vaig llegir a finals de l'any passat, La caja de botones de Gwendy, la resta d'obres que coneixia del mestre del terror eren de la seva etapa inicial, d'aquella primera dècada dels anys setanta. Per a molts, aquests inicis van significar el bo i millor de l'obra de King, potser perquè les obres eren molt impulsives, fresques i no posseïen un volum molt gran de pàgines – com en altres novel·les insignes dels vuitanta o noranta-. El que tenim entre les mans és un antologia que pertany a aquella època: Torn de nit. Aquesta antologia és un conjunt de relats escrits en aquells anys i conformen un volum imprescindible on podrem entrellucar algunes de les dèries de King que corroborem en obres posteriors però sobretot des d'on ens agafaran moltes i moltes ganes de continuar llegint-lo i d'esgarrifar-nos subtilment i com qui no vol la cosa en quasi cada pàgina que anem passant. I sí, és el primer cop que es tradueix al català i com no, qui ens ha servit en safata aquesta magnífica edició és l'editorial Males Herbes.
Vint són els contes que conformen aquest Torn de nit, traduït per Ferran Ràfols. Vint històries amb les que tremolar i angoixar-nos amb major o menor mesura mentre descobrim tant escenaris fantàstics com escenes quotidianes que treuen el son. El volum és eclèctic en aquest sentit doncs en toparem amb històries inversemblants, fosques i tètriques però també d'altres que freguen el surrealisme i també, com no, amb simples descripcions que et poden glaçar la sang per properes ja que per tots és sabut que el pitjor terror és que el tens més a l’abast.
Torn de nit obre l'antologia amb “Jerusalem's lot”, un relat d'aires lovecraftians que no té res a veure amb l'excel·lent novel·la homònima que va escriure King uns anys més tard. És més, aquest relat té un estil completament diferent: descriptiu i expressat a través de cartes, sempre doncs, narrant una acció en passat i en primera persona i amb aires molt decimonònics. En ocasions és inquietant i la història és correcta. Bé, tot i que sota el meu parer, molt inferior a la novel·la amb la que comparteix títol.
“Hores mortes” és el primer conte on l'ambientació és clau per terrorífica: les catacumbes malsanes d'una antiga fàbrica on habiten milers de rates. És un conte angoixant i pensat perquè la foscor i les mirades inquietes dels rosegadors ens posin nerviosos de forma contínua. Molt bé.
En canvi “Onatge nocturn” és un relat d'aires catastrofistes més arrelat a la ciència-ficció que al terror en sí, on un grup de nois conviuen o sobreviuen a un present del qual no s'entrelluca un futur massa benestant. Intueixo que si el conte hagués estat més llarg s'hagués pogut convertit en una novel·la que podria haver begut de clàssics com El senyor de les mosques.
Continuem amb la ciència-ficció en aquest cas amb una premisa terrorífica que fa que “Jo sóc la porta” sigui un bon conte que juga amb la paranoia. És una molt bona idea però d'execució irregular; el relat és inquietant però no arriba a connectar amb el lector.
“La trinxadora” és un grandíssim conte sobre una màquina de trinxar (subtil eh?) que sembla cobrar vida pròpia. Una investigació per un accident laboral provoca que un inspector comenci a sospitar de la màquina en qüestió. És potser el conte que inaugura una de les temàtiques estrella de King: la dels objectes inanimats que o bé estan posseïts o bé simplement actuen com si ho fossin. Gore, sang i terror en estat pur. Excel·lent.
“L'home del sac”, és un relat psicològic que demostra la capacitat de King perquè un personatge ens caigui malament a causa del seu tarannà o manera de ser. Ens fa fàstic en el sentit figuratiu, com a persona menyspreable. És una història molt ben narrada sobre la mort de les tres nens a mans d'una figura desconeguda que s'amaga en un armari. El final és genial. Excel·lent
També a “Substància grisa” l'autor de Maine juga amb nosaltres amb un conte subtil sobre la por i el fàstic que ens pot transmetre la imaginació quan se'ns descriu una forma fosca i amorfa que poc a poc va prenent el relleu del cos d'un veí d'un petit poble. King és capaç d'estimular la nostra ment per que imagini el seu propi horror. Molt bé.
Potser en altres circumstàncies m'hagués agradat més “Camp de batalla” però en aquest cas l'he trobat un pèl ingenu i potser també de caire juvenil. Es tracta de la relació de fets on es descriu l'atac d'una sèrie de joguines al seu amo. M'ha semblat més divertit que terrorífic
I a “Camions”, King torna a jugar amb els objectes inanimats que de sobte cobren vida. En aquest cas tot tipus de vehicles. Aquesta és, però, una història que m'ha agradat d'entrada perquè l'autor comença la narració in media res i poc a poc anem descobrint el perquè del comportament febril d'alguns personatges atrapats en una àrea de servei d'una autopista. És un relat tens i està ben pensat tot i resultar poc creïble en el sentit que els personatges actuen de forma un tant poc meditada.
Seguim amb “A vegades tornen”, Un gran relat sobre les pors que a priori semblen mundanes però que poden amagar més coses. El passat tèrbol que un professor d'institut va patir a mans d'una matons i que sembla ara torna a reviure. Final apoteòsic
“La primavera de les maduixes” és un conte molt ben portat sota una intriga sobre els assassinats en una universitat en una primavera especialment boirosa. Sembla, però, una narració més asèptic, allunyada d'emocions i per tant més suau i digerible que altres de l'antologia. Bon final
Una de les millors històries d'aquesta antologia de caire no fantàstic és “La cornisa”, un molt bon relat al voltant d'un xantatge que provoca que el nostre protagonista hagi de caminar per una cornisa de tretze centímetres d'ample en un 48è pis. Molt angoixant per moments i molt ben narrada. Excel·lent
En canvi “L'home del tallagespa” és l'únic conte de tot el recull que no m'ha agradat. Massa surrealista al meu parer. És una història que busca una certa complicitat amb la víctima que tots veiem qui serà però en aquest cas el monstre, el dolent del pel·li, m'ha semblat poc creïble i poc treballat. De fet potser aquest surrealisme ratllant l'absurd del què parlava ha estat el factor clau que m'ha fet a valorar-lo per sota del suficient.
Però ah! No hi ha res com recuperar les formes amb un relat com “Deixa-ho, S.A” o el que ve a ser una fórmula revolucionària per deixar de fumar. King aquí aplica unes normes basades en pors totalment factibles i quotidianes. Potser podem entreveure un cert regust fantàstic però en definitiva és una història que va adreçada a qualsevol persona fumadora i a que es preguntin: Quin seria el factor decissiu que els faria deixar aquesta drogodependència que és el tabac? Un molt bon conte.
King hi torna amb un relat de caire psicòlògic amb rerefons fantàstic amn “Sé el que necessites”. És una història correcta sobre les particluars capacitats de l'Ed, un noi aparentment normal però que sempre sembla saber què fer o què dir quan està al costat de l'Elisabeth. Podriem considerar-lo un relat que s'endinsa amb les pertorbacions que pateix la protagonista al seu costat. Però l'he trobat un pèl fluix , comparat amb els altres.
“Els nens de les panotxes” és el conte que il·lustra la gran portada d'aquesta antologia. No és un relat qualsevol. És potser una de les millors històries curtes d'Stephen King que a més ha estat traslladada en adaptacions cinematogràfiques (com molts altres treballs seus per altra banda). En aquesta història es barregen sentiments impactants per part de la parella protagonista, la qual arriba per casualitat a un poble de la Nebraska profunda completament envoltat per desenes i desenes de camps de panotxes i on no sembla viure-hi ningú. Bé, potser sí: Grups de nens i adolescents que apareixen de qui sap on i que semblen posseir una religió i unes creences molt particulars. Destaco aquí el paper de la Vicky i el seu completament creïble comportament que navega entre l'histerisme i la por absoluta a quedar-se sola. Excel.lent
Aquest conte, “L'últim graó de l'escala” és una històra trista i molt ben plantejada, especialment en els seus moments dedicats a la infantesa del protagonista quan realitza apostes amb la seva germana petita per caminar per sobre unes vigues de fusta a vint metres d'alçada. No té elements fantàstics i com deia és una història molt trista i també molt gran, explicada sota la batuta del millor King. Tot i l'angoixa que desprèn per moments cal recacar el tomb que li dóna l'autor al final que sorprèn més per la seva intensitat emocional que no pas pel terror (o la manca d'aquest).
“L'amant de les flors” també és un conte que juga amb un final sorprenent i que demostra com ens pot enganyar l'autor al presentar els seus personatges. És una història simple i ben portada al voltant d'un pretendent que porta les flors a la seva estimada. Molt bé.
La penúltima història és molt interessant doncs deixant de banda que ens sotmet a un ambient gèlid enmig d'una gran tempesta de neu i dels terrors amagats en aquesta, és realment una continuació del gran clàssic que és “Salem's lot” (la novel·la, no el conte que trobem en aquest recull), per mi un referent al tractar-se d'una de les millors novel·les de vampirs que he tingut el plaer de llegir. “Una última abans de sortir” és una lectura ideal pels amants del terror vampíric.
El darrer conte també té un aire trist i melancòlic. Es tracta de “La dona de l'habitació”, una correcta història sobre l'eutanàsia. A mi particularment no m'ha semblat cap obra massa notable però l'interès hi és i King el posa sobre la taula de forma convinçent.
Res més, una magnífica antologia per conèixer els primers temps de l'autor de terror de més renom del món. Una antologia que ha estat tractada per part de Les Males Herbes de forma excecional, publicant-la en tapa dura i amb una edició magnífica. Un recull, doncs, que no hauria de faltar a qualsevol biblioteca ni que sigui per poder rellegir de quan en quan bona part dels misteris i terrors que ens convida a somiar de forma morbosa i apassionant Stephen King. Tan de bo aquesta antologia sigui un punt de partida per reeditar alguns clàssics de l'autor o de publicar-los per primer cop al català. Tenint en compte que aquest escriptor és un pilar de la literatura popular del gènere de terror seria una mostra de normalització contundent en la nostra llengua.
Eloi Puig, 28/01/2019
Onatge nocturn
A vegades tornen
La primavera de les maduixes
L'home del tallagespa
Deixar-ho, SA
Sé el que necessites
Els nens de les panotxes
L'últim graó de l'escala
L'amant de les flors
Una última abans de sortir
La dona de l'habitació | 0.795131 | curate | {"ca": 0.9793513105789176, "en": 0.002828587591929097, "pt": 0.0029228738449933998, "it": 0.0007542900245144258, "es": 0.009334339053366019, "fr": 0.0048085989062794645} | https://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat/T/R-Torn_nit.html |
mc4_ca_20230418_11_383521 | Notícies :: Regal
Nombre de resultats 8 per a regal
21/12/2011 - AQUESTES FESTES, REGALA CULTURA POPULAR: els LLIBRES i DISCS dels CONTESDELMON.ORG!
En aquestes festes tan properes us convidem a regalar cultura popular! El primer i segon "Llibre i disc dels Contesdelmon.org" que podeu reservar online i trobar a les "Llibreries amigues"! Us convidem així a conèixer el món que ens conten infants i joves de Primària i Secundària de Catalunya a través d'aventures arrelades als pobles de la Terra. Per Nadal i Reis regaleu contes als més petits de la casa i que s'animin el proper curs a explicar-nos en mp3 un conte! Gaudiu d'unes festes amb els éssers estimats, amb unes publicacions que combinen tradició i modernitat, i que estan endolcides amb la veu i l'energia de la maïnada!
12/12/2011 - La filla del carboner
Un grup d'alumnes de 3r d'ESO de l'Institut de Tortosa han triat el conte La filla del carboner per participar en el concurs de podcast. Es tracta d'un conte tradicional magribí. Gràcies a la perspicàcia i l'enginy de la seua filla petita, un carboner acaba sent el pare d'una reina.
07/12/2011 - Un regal inesperat
Un bon dia de Nadal a Perú, un jugador de futbol estava lesionat. En Juan Pablo estava a l’hospital.
Estava tot sol ja que la seva família vivia molt lluny i no podia anar-lo ha veure.
Els seus companys van pensar, en fer-li un regal, unes botes de futbol. Van anar al centre de la ciutat però les botigues estaven tancades, però van pensar en anar-lo a visitar igualment.
Després van pensar que el millor regal per al Juan Pablo serien ells mateixos. | 0.795328 | curate | {"pt": 0.03254626675175495, "ca": 0.9476707083599234, "it": 0.019783024888321635} | http://contesdelmon.org/news/tags/ca/regal |
mc4_ca_20230418_11_120228 | Qui som » Sumace
SUMACE és una empresa de Fornells de La Selva (Girona) amb més de 40 anys d’experiència en el sector de la persiana i de la cortina en totes les seves variants. Estem especialitzats en la fabricació i comercialització de cortines antimosques confeccionades a mida o estandar en plàstic i alumini, així com dels seus materials (perfils, muntants…); persianes alacantines de fusta i PVC; mosquiteres enrotllables d’alumini i fantasies en fusta.
Els materials i les tècniques que utilitzem en el procés productiu de tots els nostres productes són de primera qualitat, permetent-nos oferir, en tot moment, una àmplia gamma de models i de colors que fa que els nostres articles tinguin un grau d’acceptació molt satisfactori entre els nostres clients. | 0.82637 | curate | {"da": 0.021052631578947368, "ca": 0.9789473684210527} | https://www.sumace.com/qui-som/ |
mc4_ca_20230418_12_732476 | El català és fàcil. A través de la realitat. PDF By author Varis last download was at 2016-12-13 33:56:09. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El català és fàcil. A través de la realitat. book.
El català és fàcil. A través del món. PDF By author Josep M. Espinàs last download was at 2016-01-04 36:18:49. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El català és fàcil. A través del món. book.
El Català / 1. Temes introductoris, fonètica i ortografía. PDF By author Josep Ruaix i Vinyet last download was at 2016-02-01 55:35:36. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El Català / 1. Temes introductoris, fonètica i ortografía. book.
El català 1 Temes introductoris fonètica i ortografia PDF By author Ruaix i Vinyet, Josep last download was at 2016-02-05 11:05:17. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El català 1 Temes introductoris fonètica i ortografia book.
EL CATALÀ A EUROPA I AMÈRICA PDF By author autors, diversos last download was at 2017-02-07 00:19:46. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online EL CATALÀ A EUROPA I AMÈRICA book.
El català a l'Aragó PDF By author Quintana, Artur last download was at 2016-05-23 30:58:40. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El català a l'Aragó book.
EL CATALÀ A L'ARAGÓ. PDF By author QUINTANA, Artur. last download was at 2017-02-21 47:48:60. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online EL CATALÀ A L'ARAGÓ. book.
El català a les empreses. Context, pràctiques i discursos. Amb la col laboració de Bernat Gasull. PDF By author Rovira Martínez, Marta (dir.) i Enric Saurí i Saula. last download was at 2017-01-05 37:01:45. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El català a les empreses. Context, pràctiques i discursos. Amb la col laboració de Bernat Gasull. book.
El català a través dels temps PDF By author Lluís López del Castillo last download was at 2016-01-27 21:13:59. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online El català a través dels temps book.
EL CATALÀ AL CARRER. Per l'extensió de l'ús públic de la llengua catalana PDF By author last download was at 2017-06-07 52:58:33. This book is good alternative for El Català és fàcil. A través de la realitat. Download now for free or you can read online EL CATALÀ AL CARRER. Per l'extensió de l'ús públic de la llengua catalana book.
Copyright © 2017. by repudiate.us | SKU:NX19050016 | 0 | curate | {"ca": 0.5526050420168067, "es": 0.10823529411764705, "en": 0.32235294117647056, "zh": 0.0067226890756302525, "la": 0.010084033613445379} | http://1gy.repudiate.us/bcb34/ |
naciodigital_ca_20220331_0_537241 | Els curs escolar arrenca la Catalunya Central amb 6.136 docents, 188 més que l'any passat. Segons dades dels Serveis Territorials d'Educació, a la Catalunya Central el nombre d'alumnes que cursaran l'etapa obligatòria anirà a l'alça i ascendeix fins als 73.482. Per edats, 4.642 alumnes començaran P3 i 6.324 l'ESO. Entre les novetats del 2020-2021 també hi ha la posada en marxa dels instituts escola Carles Capdevila de Balenyà, Mossèn Cinto de Folgueroles; Josep M Xandri a Sant Pere de Torelló; Renaixença a Els Hostalets de Pierola; Castell d'Òdena, Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys; i Piera. També la nova escola Voltregà, fruit de les fusions de l'Abat Oliva de Sant Hipòlit de Voltregà i El Despujol de Les Masies de Voltregà.
El Bages és la comarca on hi haurà més alumnes cursant els estudis obligatoris, amb un total de 24.770. La segueix Osona, amb 23.070; l'Anoia amb 17.692; el Berguedà amb 4.527; el Solsonès amb 1839; i el Moianès amb 1.584. Pel que fa al personal docent, aquest curs hi haurà 6.324 mestres entre les sis comarques, 188 més que el 2019-2020.
L'ensenyament no obligatori
Un total de 5.688 estudiants, repartits en 231 grups, faran Batxillerat a les comarques central. Com a novetats destaquen la incorporació del batxibac a l'Institut Francesc Ribalta de Solsona.
Nous instituts escola
La Catalunya Central estrenarà, el proper curs acadèmic, set instituts escola. Tres seran a l'Anoia, tres a Osona i un darrer al Solsonès. Es tracta de l'institut escola de Piera; la Renaixença, als Hostalets de Pierola; Castell d'Òdena, a Òdena; Carles Capdevila, a Balenyà; Mossèn Cinto, a Folgueroles; Josep Maria Xandri, a Sant Pere de Torelló; i Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. D'aquesta manera, ja hi haurà a la Catalunya Central un total de 12 instituts escola. S'afegeixen als existents a Avinyó, El Pont de Vilomara, Navàs, Castellterçol i Torelló.
Els centres pendents de construcció
Segons informa Serveis Territorials, actualment hi ha dos centres en construcció: l'Institut Badia i Margarit d'Igualada i l'escola El Vinyet de Solsona. Per altra banda, l'institut de Gurb i l'escola del Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages estan pendent de licitació de l'obra i ja s'ha adjudicat la construcció de l'escola La Serreta de Santpedor. Per últim, queda pendent de projecte constructiu l'institut escola de Castellterçol.
1839 alumnes tornen a les aules del Solsonès
El curs 2020-2021 tindrà 2.170 alumnes a tot el sistema, públic, privat i concertat, i en totes les etapes educatives, segons dades provisionals a principis de setembre.
Pel que fa al règim general, 158 alumnes començaran el curs a Infantil. A primària hi haurà 1.295 alumnes.
Pel que fa a secundària, el total és de 599 alumnes. A batxillerat el total és de 132 estudiants.
En l'FP, hi haurà 199 estudiants. D'aquests, 82 en centres públics i 117 en concertats. | 1 | perfect | {"ca": 0.9926160337552743, "fr": 0.007383966244725738} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/34024/covid-marca-tornada-escoles-solsona |
crawling-populars_ca_20200525_52_157405 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
RIVERA NUÑEZ, BRU
AIXAM SANT CUGAT F.S.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1793831168831169, "ca": 0.6103896103896104, "en": 0.08766233766233766, "pl": 0.012987012987012988, "nl": 0.022727272727272728, "pt": 0.040584415584415584, "fr": 0.022727272727272728, "id": 0.00487012987012987, "ja": 0.018668831168831168} | : /jugador/1920/lliga-segona-divisio-cadet-futbol-sala/lliga-segona-divisio-cadet-futbol-sala/bcn-gr-3/35053729/19976709 |
mc4_ca_20230418_5_788824 | La diferència entre missatges – El Mirador Valencià
La diferència entre missatges
Publicat el febrer 15, 2009 febrer 17, 2009 per Joan Sanchis
La diferència en entre els missatges polítics i les seves campanyes son fonamentals, hui comparem els spots del PSE i del PP per a les eleccions basques
Les campanyes de comunicació política son molt importants per transmetre els missatges que els partits volen donar a entendre. La innovació i els avanços tecnològics han portat cada vegada a campanyes més sofisticades, com es pot veure amb el cas recent d’Obama on una bona campanya unida a un bon ús de les noves tecnologies va crear un fenomen que el va portar a guanyar les eleccions.
Amb la campanya electoral ja oberta a Euskadi i a Galícia, li fem una ullada als primers spots que han llançat el Partit Socialista i el Partit Popular. En aquest cas observareu com la diferència entre la transmissió del missatge és substancial, mentre que el PSE opta per un missatge innovador, el PP opta per un anunci tradicional i de eficiència més que dubtable.
Aquest que heu vist seria un bon exemple de spot, innovador i en referències generals no tan sols polítiques. Un spot fàcilment entenedor, humil i més creïble.
Açò és un exemple de el que no s’ha de fer. Els spots tradicionals presentant a un partit com a solució de tot, no son creïbles i més presentant també el candidat com a solució única. A més ens trobem davant un spot molt tradicional amb les habituals referències de “jo vaig votar a este i m’ha fallat”, en fi des de el meu punt de vista una campanya errada.
← Manipulació subliminal
Levante-EMV: “Desapareix durant dos dies un disc dur amb informació municipal secreta” →
2 pensaments sobre “La diferència entre missatges”
Gora Euzcadi ha dit:
febrer 15, 2009 a les 5:36 pm
Normal el pp sabe que no puede ganar las elecciones en el P. vasco, pero aprovecha para hacer su politica de desconfianza para que no gane el PSE.
POLITICA DESTRUCTIVA.
M’agradaria saber quin percentatge d’electors canvia el seu vot en funció de les campanyes electorals… tants diners despilfarrats realment serveixen per algo? | 0.801554 | curate | {"ca": 0.9106545628284759, "co": 0.009555661729574774, "es": 0.06975633062589584, "en": 0.010033444816053512} | https://elmiradorvalencia.wordpress.com/2009/02/15/la-diferencia-entre-missatges/ |
macocu_ca_20230731_3_917 | ==2. Crear una tasca on els estudiants puguin entregar els seus treballs i qualificar-los==
+
Què és? | 0 | curate | {"en": 0.04081632653061224, "ca": 0.9489795918367347, "fr": 0.01020408163265306} | |
mc4_ca_20230418_13_472390 | 80000 USD a CAD ᐈ Converteix $80000 Dòlar americà in Dòlar canadenc
Has convertit 80000 🇺🇸 Dòlar americà a 🇨🇦 Dòlar canadenc. Per mostrar-vos el resultat més precís, utilitzem el tipus de canvi internacional. Convertir moneda 80000 USD a CAD. Quant $80,000 Dòlar americà a Dòlar canadenc? — $113076.16 CAD.Mirar el rumb invers CAD a USD.Potser us pot interessar USD CAD Cartell històric, i USD CAD Dades històriques del tipus de canvi. No dubteu a provar-ho converteix més...
Converteix 80000 Dòlar americà a Dòlar canadenc
113076.16 CAD
80050 Dòlar americà a Dòlar canadenc80100 Dòlar americà a Dòlar canadenc80150 Dòlar americà a Dòlar canadenc80200 Dòlar americà a Dòlar canadenc80250 Dòlar americà a Dòlar canadenc160500 Dòlar americà a Dòlar canadenc321000 Dòlar americà a Dòlar canadenc642000 Dòlar americà a Dòlar canadenc1284000 Dòlar americà a Dòlar canadenc2568000 Dòlar americà a Dòlar canadenc1000 Corona noruega a Rial iranià8250 Dòlar de Hong Kong a Dòlar americà1000 Presearch a Dòlar americà1000 Dòlar americà a Presearch0.001 Bitcoin a Rial iranià40 Emirats Àrabs Dirham a Dòlar americà5.99 Dòlar americà a Naira nigeriana25 Electroneum a Baht tailandès10000 Qatari Rial a Dòlar americà1000 Dòlar americà a Yen japonès0.002 PlatiniumCoin a Dòlar americà0.5 Dòlar americà a Ruble rus14.99 Dòlar americà a Peso mexicà14.99 Peso mexicà a Dòlar americà
80000 Dòlar americà a Euro80000 Dòlar americà a Lliura britànica80000 Dòlar americà a Franc suís80000 Dòlar americà a Corona noruega80000 Dòlar americà a Corona danesa80000 Dòlar americà a Corona txeca80000 Dòlar americà a Zloty polonès80000 Dòlar americà a Dòlar canadenc80000 Dòlar americà a Dòlar australià80000 Dòlar americà a Peso mexicà80000 Dòlar americà a Dòlar de Hong Kong80000 Dòlar americà a Real brasiler80000 Dòlar americà a Rupia índia80000 Dòlar americà a Rupia pakistana80000 Dòlar americà a Dòlar de Singapur80000 Dòlar americà a Dòlar neozelandès80000 Dòlar americà a Baht tailandès80000 Dòlar americà a Yuan xinès80000 Dòlar americà a Yen japonès80000 Dòlar americà a Won de Corea del Sud80000 Dòlar americà a Naira nigeriana80000 Dòlar americà a Ruble rus80000 Dòlar americà a Hryvnia d'UcraïnaDòlar americà a més monedes... | 0.864425 | curate | {"ca": 0.9791004089050431, "es": 0.014993184915947297, "en": 0.005906406179009541} | https://ca.currencyconvert.online/usd/cad/80000 |
mc4_ca_20230418_12_471281 | Marató València: elit per a buscar el Top 5 mundial de circuits més ràpids
Marató València presenta el seu millor planter elit per a aconseguir el Top 5 mundial de circuits més ràpids
La Marató Valencia Trinidad Alfonso EDP 2019 comptarà amb un planter d’atletes d’elit que no s’ha vist mai abans en una prova espanyola amb l’objectiu d’atacar el Top5 de circuits més ràpids del món. Per a aconseguir-ho, s’haurà de rebaixar prop d’un minut el rècord masculí de la prova, que actualment està en 2:04:31, la qual cosa suposaria, una vegada més, repetir com a carrera més ràpida d’Espanya en els 42,195 km.
Per a aconseguir-ho, en categoria masculina hi ha tres noms clau: l’autor de la plusmarca del traçat en 2018, l’etíop Leul Gebresilase (2:04:02) i Herpesa Negasa (2:03:40). Precisament, la marca aconseguida per Molla al gener a Dubai va col·locar esta marató en el tercer circuit més ràpid del món. No s’ha de llevar la vista del kenyà Emmanuel Saina (2:05:02), que en set mesos entre 2018 i abril 2019 ha aconseguit córrer tres vegades per davall de 2:06:00. A més, en la llista d’eixida hi ha dotze corredors amb temps per davall de 2:06:00 i vint-i-dos amb temps per davall de 2:10:00, entre els quals hi ha Tsegaye Kebede (2:04:38), Norbert Kigen (2:05:13) o Felix Kiprotich (2:05:33).
Juntament amb estos corredors estarà el també kenyà Gideon Kipketer (2:05:51), un atleta molt regular amb temps per davall de 2:06:00, que va ser llebre de Geoffrey Kamworor a Copenhaguen i del repte INEOS 1:59; i l’eritreu Ghirmay Gebreselassie, campió mundial de marató en 2015 i guanyador de la marató de Nova York l’any 2016.
Especial interés tindrà el duel per batre el rècord d’Europa de marató, el turc Kaan Kigen Ozbilen (2:05:27), que està a 16 segons de la marca, i el noruec Sondre Moen (2:05:48), que està a 37 segons i que té l’avantatge de conéixer bé la ciutat, perquè ha corregut en edicions anteriors la Mitja Marató Valènciaa.
Cinc dones per davall del rècord de la prova
En categoria femenina, es busca també rebaixar l’actual rècord de la prova (2:21.14) i per a aconseguir-ho hi haurà cinc dones que arriben amb una marca per davall d’esta. Encapçala la llista la quàdruple campiona mundial i vigent campiona olímpica de 5.000 metres, la kenyana Vivian Cheruiyot (2:18:31), l’atleta amb millor currículum de tota l’elit masculina i femenina. No tindrà fàcil la victòria davant la presència de tres poderoses etíops: Dereje Roza (2:19:17); Birhane Dibaba (2:19:51), recent guanyadora de la mitja marató de Copenhaguen, dos vegades vencedora de la Marató de Tòquio i que va guanyar a València l’any 2012 quan tenia només 19 anys, i la jove debutant Zeineba Yimer (1:05:46 enguany en mitja marató), cinquena en el Mundial de Mitja Marató València 2018.
Les altres dos millors que acrediten menys de 2:21:00 són les kenyanes Prisca Jeptoo (2:20:14) i Purity Rionoripo (2:20:55). Els acompanyaran quatre dones amb temps per davall de 2:22:00, entre les quals hi ha l’etíop Workenesh Edesa (2:21:05), que arriba en molt bon estat de forma, i quinze atletes més amb temps per davall de 2:28:00
Cheptegei intentarà batre el rècord del món en 10K
L’última 10K Valencia Trinidad Alfonso dirà adéu de la manera més emocionant, ja que l’atleta ugandés Joshua Cheptegei arriba a València per a intentar batre el rècord del món, actualment en mans del kenyà Leonard Patrick Komon (26:44).
Cheptegei és atleta de l’NN Running Team, el primer equip professional d’atletisme del món, i ha aconseguit enguany tres grans fites que espera rematar a València: campió mundial de cros al març, campió de la Diamond League en 5.000 m a l’agost i campió del món de 10.000 metres en el Mundial de Doha, de manera que seu en el tron que en les tres últimes edicions havia ocupat Mo Farah.
Entrada prèviaAnterior La Mitja Marató i la Marató València aposten per ser proves més sostenibles
Entrada següentSegüent Els corredors del Breakfast Run desdejunaran ‘a la manera valenciana’
Marató València bat els seus propis rècords i se situa en la sisena més ràpida del món
Declaracions dels guanyadors de la 10K i la Marató València | 0.889161 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.valenciaciudaddelrunning.com/va/marato-valencia-presenta-millor-planter-elit-busca-top5-mundial-circuits-rapids/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_78945 | Barcelona – Drassanes per Àfrica – Barcelona Shipyards for Africa is an initiative to raise awareness worldwide of African cultural realities
Home
Who are we?
Catalanophonie
Endoafrica
Exoafrica
Intercultural
Contact
Entebbe
Perlopezad90
/
nov. 15, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de novembre de 2021
Entebbe és una ciutat d’Uganda amb una població d’aproximadament 90.500 habitants. Es localitza a la vora del llac Victòria prop de la ciutat de Kampala, capital ugandesa.
En el llenguatge local luganda, Entebbe, significa «seient», i es va anomenar així probablement perquè va ser el lloc on un cap baganda es va asseure per adjudicar casos legals.
Es va convertir primer en centre comercial i administració colonial britànica el 1893 quan Sir Gerald Portal, un comissionat colonial, la va fer servir com a base Port Bell convertint-la al port de Kampala. Encara que cap vaixell atraca a Entebbe actualment, hi ha encara un embarcador que va ser usat pels ferris del llac Victòria.
L’entrada al zoològic nacional és al costat de l’embarcador.
Entebbe és coneguda per l’Aeroport Internacional d’Entebbe, el principal camp aeri d’Uganda, que es va inaugurar el 1947 i va ser escenari de l’anomenada Operació Entebbe el 1976.
Entebbe és el centre de l’Uganda Virus Research Institute (UVRI).
L’aeroport de Entebe (IATA: EBB, OACI: HUEN) és el principal aeroport d’Uganda. Es troba proper a la ciutat d’Entebbe, a la riba del llac Victòria, a uns 35 km (21 milles) de la capital Kampala.
Entebbe va ser la ubicació d’una base d’hidroavions a finals de la dècada del 1930, construïda pels britànics per facilitar els vols de llarga distància des de Gran Bretanya a Sud-àfrica i altres llocs. Se li va afegir noves pistes el 1947 i la llavors princesa Elizabeth (Isabel II) va inaugurar cerimoniosament una terminal el 1952.
L’aeroport va ser l’escenari d’una operació de rescat d’ostatges per part de les Sayeret Matkal israelianes, a la qual es va anomenar Operació Entebbe, el 1976, davant el segrest Àrab-Germà d’un vol d’Air France que va partir de Tel Aviv i va obtenir permís d’Idi Amin per aterrar a Entebbe. L’escenari del rescat va ser “el vell aeroport”, que ha estat recentment enderrocat excepte per la torre — i que estava contigu al “nou aeroport”. Es troba en construcció una terminal interna la conclusió de la qual està planificada per a octubre de 2007.
El 2004, l’aeroport va tenir un trànsit de 543.593 passatgers (un 10% més que el 2003).
També conté instal·lacions per a l’entrenament antiterrorista de les forces armades nord-americanes.
Font: wikipedia
Kampala
Perlopezad90
/
nov. 15, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de novembre de 2021
Kampala és la capital d’Uganda, a l’Àfrica Central i amb una població de 1.208.544 habitants, segons el cens de 2002, és la major aglomeració urbana del país. Està situada al districte homònim, a una alçada de 1189 metres sobre el nivell del mar. La ciutat gaudeix d’un clima temperat per la seva altitud, malgrat la proximitat a l’equador terrestre.
Les seves activitats econòmiques més destacables són la indústria, especialment la mobiliària i la maquinària, així com l’exportació de productes agrícoles com ara cafè, cotó, te i sucre.
Hi ha un aeroport internacional a Entebbe, a uns 35 quilòmetres de distància, així com un port sobre la riba del llac Victòria a 10 quilòmetres, Port Bell.
Al sector de Makarere Hill es pot trobar el campus principal de la Universitat de Makarere, un dels principals centres d’estudis superiors de l’Àfrica central i oriental. Kampala també és la seu del Banc de Desenvolupament de l’Àfrica Oriental.
Abans de l’arribada dels britànics, el Kabaka o el rei de Buganda havia triat la zona que es convertiria en Kampala com un dels seus refugis de caça. La zona està formada de turons ondulats i exuberants zones humides. És una zona de cria ideal per a diversos antílops -particularment l’impala. Quan els britànics van arribar a la zona la van anomenar els Turons dels Impala (Hills of the Impala en anglès).
La llengua dels baganda, el luganda, va adoptar moltes paraules de l’anglès a causa de la interacció dels seus parlants amb els britànics. D’aquesta forma, els baganda van traduir “els Turons dels Impala” com Kasozi ka Empala -“Kasozi” significa “turó”, “ka” significa “de” i “empala” significa “impala”. En parlar en lugandés, les paraules ka i empala es pronuncien juntes, com una sola paraula, Kaampala. Aviat, quan el kabaka caçaria els baganda deien Kabaka agenze i “ka Empala”, que significa, “El kabaka ha anat a Ka’mpala”. El nom Kampala aviat va ser adoptat.
Kampala es va expandir al voltant d’un fort construït per Frederick Lugard el 1890 per a la Companyia Britànica de l’Àfrica Oriental. El 1962, Kampala va substituir a Entebbe com a capital nacional. Gran part de la ciutat va ser destruïda el 1979 després de l’enderrocament del govern dictatorial d’Idi Amin i la subsegüent guerra civil.
D’acord amb l’enquesta del bienni 2004-05 realitzada pel Ministeri de Salut, Kampala té el major índex d’infecció pel VIH/sida. El 9,2 % dels adults està infectat, taxa que es dispara al 47 % pel que fa als treballadors sexuals.
Les Tombes dels reis de Buganda a Kasubi, se situen al turó de Kasubi de la capital, van ser incloses al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 2001.
Font: wikipedia
Nakuru
Perlopezad90
/
nov. 14, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de novembre de 2021
Nakuru és una localitat de Kenya, amb estatus de municipi, capital del comtat del mateix nom. Fins al 2013 era la capital de la Província de la Vall del Rift.
Compta amb 307 990 habitants en el cens de 2009, la qual cosa la converteix en la quarta localitat més gran del país, després de Nairobi, Mombasa i Kisumu.1 Se situa a uns 2100 m s. n. m..
Se situa en una àrea agrícola situada als voltants del llac Nakuru, un dels llacs kenyans de la Gran Vall del Rift. Són llocs turístics el parc nacional situat al costat d’aquesta banda, el cràter del volcà inactiu Menengai i el lloc prehistòric de Hyrax Hill amb el museu arqueològic.
Com que és una important zona urbana, compta amb diverses perifèries destacables. Les localitats circumdants inclouen Lanet, essencialment residencial i seu d’una base de l’exèrcit, i Njoro, on hi ha la universitat d’Egerton, universitat de base agrícola creada el 1934.
Els 307 990 habitants del municipi es reparteixen així en el cens de 2009:
Població urbana: 286 411 habitants (145 808 homes i 141 373 dones)
Població periurbana: 21 579 habitants (10 843 homes i 10 736 dones)
Població rural: no hi ha àrees rurals en aquest municipi
La principal carretera és l’A104, que uneix Tanzània amb Uganda passant per la capital nacional Nairobi. Al nord-oest, l’A104 porta Burnt Forest, Eldoret i Bungoma. Al sud-est, l’A104 porta Naivasha. A l’alçada de Nakuru, surten de l’A104 cap al nord la B4, que porta al comtat de West Pokot travessant el comtat de Baringo, i la B5, que porta a Nyeri passant per Nyahururu
Pel que fa a les carreteres secundàries, a l’est surten les carreteres C69 i C83, que porten al nord del comtat de Nyandarua. Al sud-oest surt la C57, que porta a Narok
Font: wikipedia
Kisumu
Perlopezad90
/
nov. 12, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de novembre de 2021
Kisumu és una ciutat portuària a l’oest de Kenya a 1131 m.s.n.m., amb una població de 355.024 (cens de 1999). És la tercera ciutat més poblada del país, i la ciutat més gran a l’oest, la capital de Nyanza i la seu del comtat de Kisumu. És la segona ciutat més gran després de Kampala a la gran conca del llac Victòria.
El port va ser fundat el 1901 com la principal terminal interior del Ferrocarril d’Uganda anomenat “Port Florència”. Tot i que el comerç es va estancar a les dècades dels vuitanta i els noranta, torna a créixer al voltant de les exportacions de petroli.
Abans de l’era de la línia aèria del jet, Kisumu era un punt d’aterratge al passatger britànic del vaixell que volava i la ruta del correu de Southampton a la Ciutat del Cap. Kisumu va connectar Port Bell i Nairobi.
Kisumu és servit per l’aeroport de Kisumu que té estatus internacional, amb els vols diaris regulars a Nairobi i a l’altra part. L’expansió de la instal·lació de càrrega aeroportuària després de la terminació de les terminals de passatgers s’està duent a terme en previsió de l’augment del comerç provocat per la comunitat Africana Oriental recreada de Kenya, Tanzània i Uganda.
Els Lake Victoria ferries han funcionat del port que lliga el ferrocarril a Mwanza i Bukoba a Tanzània, ia Entebbe, a Port Bell, ia Jinja a Uganda. Els primers vaixells del vapor van ser construïts a Kisumu el 1905 i eren el SS Sybila i el SS Nyanza.
Com es va esmentar anteriorment a la “Història”, el ferrocarril d’Uganda des del port de Mombasa que va arribar a Kisumu el 1901. Actualment (2013) no hi ha trens de passatgers són operats entre Nairobi i Kisumu
El president de Kibaki va llançar un projecte vial amb 6,8 milions de xílings per a una important revisió de la xarxa de la carreteres de Kisumu el 24 de juliol del 2009.
Entre els llocs de culte, es troben principalment esglésies i temples cristians: Arxidiòcesi de Kisumu (Església catòlica), Church of Uganda (Comunió anglicana), Presbyterian Church in Uganda (Comunió Mundial d’Esglésies Reformades), Baptist Union of Uganda (Aliança Mundial Bautista ), Assemblees de Déu. També hi ha mesquites musulmanes.
Font: wikipedia
Mombasa
Perlopezad90
/
nov. 11, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de novembre de 2021
Mombasa és una localitat de Kenya, amb estatus de ciutat, capital del comtat de Mombasa.
És la segona ciutat kenyana més gran després de la capital Nairobi, a més de ser el principal port d’Àfrica oriental. Es troba sobre una illa a la vora de l’oceà Índic, però està connectada a terra per diversos ponts, havent-se estès pel continent. Té 939 370 habitants, segons el cens de l’any 2009
Té un gran port i un aeroport internacional. La ciutat és el centre de la indústria del turisme costaner. El nom original en àrab és Manbasa; en swahili es denomina Kisiwa Cha Mvita (o Mvita per abreujar), el que significa “Illa de la Guerra”, a causa dels nombrosos canvis en la seva propietat.
Com que és una ciutat costanera, Mombasa es caracteritza per ser de topografia plana. La ciutat de Mombasa se centra a l’illa de Mombasa, però s’estén al continent. L’illa està separada del continent per dos rierols, Port Reitz (al sud) i Tudor Creek (al nord).
L’illa de Mombasa, que està separada del continent per dos rierols; Tudor Creek i Kilindini Harbour. L’illa està connectada amb el continent pel Pont Nyali (al nord), el Likoni Ferry (al sud) i pel Causeway Makupa (a l’oest), a més d’un pas pel ferrocarril d’Uganda. La ciutat té un port actiu i l’aeroport internacional Moi.
Mombasa té un clima tropical càlid. Els mesos d’hivern són més calents que els d’estiu. La quantitat de pluja depèn essencialment de la temporada. Els mesos més plujosos són abril i maig, mentre que al gener i febrer la pluja és mínima, la temporada de pluges comença al març i acaba a finals de juny.
Font: wikipedia
Nairobi
Perlopezad90
/
nov. 10, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de novembre de 202Nairobi és la capital i major ciutat de Kenya. El nom Nairobi prové de la frase massai Enkare Nyorobi, que significa “el lloc d’aigües fresques”. No obstant això, és coneguda popularment com la “Ciutat Verda al Sol”.
Fundada pels britànics el 1899 com un simple dipòsit ferroviari a la via que uneix Mombasa a Uganda, la ciutat va créixer ràpidament fins a convertir-se a la capital d’Àfrica Oriental Britànica el 1905, i finalment, la capital de la república de Kenya lliure el 1963.1 Nairobi a més és la capital de la Província de Nairobi i del Districte de Nairobi. La ciutat es troba a la vora del riu Nairobi, al sud de la nació, i té una elevació de 1661 metres sobre el nivell del mar.
Nairobi és la ciutat més poblada de l’Àfrica Oriental, amb una població urbana estimada entre 3 i 4 milions d’habitants. D’acord amb el Cens de 2010, a l’àrea administrativa de Nairobi, hi vivien 3 240 155 habitants dins de 696 km².2 Actualment és la quarta ciutat més gran d’Àfrica.
Nairobi és avui dia una de les ciutats més prominents a l’Àfrica, tant políticament com econòmica Llar de moltes companyies i organitzacions, inclòs el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Nairobi és un establert centre comercial i cultural. El Grup d’Estudis sobre Globalització i Ciutat de Classe Mundial (GaWC, per les sigles en anglès) defineix Nairobi com un centre social prominent.
La ciutat està localitzada a les coordenades 1°17′S 36°49′E i ocupa al voltant de 150 km². Està situada a 1661 metres sobre el nivell del mar.
Nairobi se situa entre les ciutats de Kampala i Mombasa. En estar prop del costat est de la Gran Vall del Rift, pateix ocasionalment terratrèmols menors i tremolors. Els turons Ngong, localitzats a l’oest de la ciutat, són l’accident geogràfic més característic de Nairobi. La Muntanya Kenya està situada al nord de Nairobi i la Muntanya Kilimanjaro al sud-est; les dues muntanyes són visibles des de Nairobi en un dia clar.
El riu Nairobi i els seus afluents travessen el comtat de Nairobi. La guanyadora del Premi Nobel de la Pau Wangari Maathai ha lluitat per salvar el bosc de Karura, situat al nord de la ciutat, que va estar sota amenaça en voler construir-se habitatges i altres infraestructures.
Els barris de l’oest de la ciutat s’estenen al llarg d’uns 20 km, des del Kenyatta National Hospital al sud, fins a les casernes de les Nacions Unides al barri de Gigiri al nord. La ciutat té el seu centre a City Square, al centre del districte financer. Els edificis del Parlament de Kenya, la Catedral de la Sagrada Família, l’Ajuntament, la Cort de Justícia i el Kenyatta International Conference Centre són al voltant de la plaça.
Hi ha àmplia varietat de nivells de vida a Nairobi. La majoria dels kenyans rics viuen a Nairobi però la majoria dels habitants de Nairobi són de classe mitjana. S’ha estimat que la meitat de la població viu als barris baixos que cobreixen només el 5% de l’àrea de la ciutat. El creixement d‟aquests barris baixos és el resultat d‟un urbanisme mal planificat i la indisponibilitat de pagar préstecs per als habitants d‟ingressos baixos.
Kibera és un dels barris baixos (favela) més grans d´Àfrica i està situat al´oest de Nairobi. (“Kibera” és la paraula nubia per a “bosc”). Els barris baixos cobreixen 2 km² i estan situats sobre terra propietat del govern. Compte una població estimada d’entre 700.000 i 1 milió d’habitants. En què el 80% dels joves estan a l’atur.9
Molts habitants que no viuen als barris baixos de Nairobi viuen en condicions relativament bones d’allotjament. Es poden trobar cases grans a molts veïnats, sobretot a l’oest de Nairobi. Històricament, els immigrants britànics s’han instal·lat als barris de Langata i Karen. Altres barris amb habitants d’ingressos mitjos i alts són Parklands, Westlands, Hurlingham, Milimani i Nairobi Hill. City Square, la part central de la ciutat, es caracteritza per les seves àmplies avingudes i pels seus gratacels.
Font: wikipedia
Antsiranana
Perlopezad90
/
nov. 09, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de novembre de 2021
Antsiranana, anomenada Diego Suárez fins a 1975, és una ciutat al punt nord-est (NE) de Madagascar, a la província d’Antsiranana; és a més capital de la mateixa. Va ser una colònia francesa a finals del segle XIX. El 2014 tenia 125 103 habitants
Diego Soares (en portuguès) va ser un navegant que va visitar el 1543 l’actual Badia d’Antsiranana, aquest va ser el motiu perquè la ciutat portés el seu nom en forma oficial fins al 1975.
En els anys 1880, la badia va ser cobejada per França, que buscava usar-la com una estació de carbó per a vaixells de vapor. El 17 de setembre de 1885 la reina Ranavalona III va signar un tractat pel qual va donar a França un protectorat que incloïa la badia i el territori circumdant així com també les illes de Nosy Be i Ste. Marie de Madagascar. La colònia va vendre els seus propis segells postals del 1890 al 1894, dels quals va arribar a imprimir 60 tipus diferents. L’administració de la colònia va passar a estar inclosa dins la de Madagascar el 1896.
Diego Suárez va ser un dels punts per on va començar el 1942 la invasió de les forces britàniques a Madagascar, durant la Segona Guerra Mundial, arrabassant-li al règim francès de Vichy aquesta important possessió.
Font: wikipedia
Tôlanaro
Perlopezad90
/
nov. 08, 2021
/
Society
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de novembre de 2021
Tôlanaro és una ciutat o comuna urbana situada al sud-est de Madagascar.
Tôlanaro és la capital de la regió d’Anosy i de la província de Toliara.
Durant molt de temps només hi va haver un port d’importància local i cap connexió vial a la resta del país.
Des que va començar l’auge miner als voltants de Tôlanaro, la ciutat ha crescut ràpidament a través de l’arribada de miners estrangers. A més, la prostitució s?ha expandit des de l?arribada d?aquests treballadors. Els funcionaris de la salut temen que la SIDA, gairebé desconeguda fins avui a Madagascar, es propagui a l’illa a través de Tôlanaro.
Font: wikipedia
1
2
3
…
68
Cerca
Subscribe to the SDRCA Newsletter
News
Arts
Bibliography
Commerce
Cooperation
Food
Health
Image
Literature
Music
Nations
Papers
Society
Travels
SOCIETAT PER LA DIFUSIÓ DE LES REALITATS CULTURALS AFRICANES
Other websites of SDRCA
SDRCA
AFRICA TV
LA VEU D'ÀFRICA
CRUÏLLA CULTURAL
Recent News
Entebbe
Kampala
Nakuru
Kisumu
Mombasa
Donate to SDRCA
Des de 0,50 €
Les donacions a la SDRCA tenen desgravació fiscal del 80% els primers 150€ i tot el que superi els 150€, el 35% en la declaració de la renda. | 0.628721 | curate | {"en": 0.03879455751714832, "pl": 0.0007871359496232993, "ca": 0.8939615427864612, "it": 0.001967839874058248, "id": 0.005397503654559766, "ru": 0.0008995839424266276, "es": 0.029067806139660406, "fr": 0.02046553469020578, "pt": 0.0035983357697065106, "uk": 0.000730911953221635, "eo": 0.0006746879568199708, "de": 0.0035983357697065106, "sv": 5.622399640166423e-05} | https://barcelona-drassanes-per-africa.org/ |
cawac_ca_20200528_4_116866 | Els objectius de Convergència: D’Homer a Cavafis
El darrer congrés de Convergència ha estat presentat al públic com un punt d’inflexió en l’enfortiment de les posicions sobiranistes de la formació, cosa que ha estat simbolitzada en el reconeixement exprés de l’aspiració a un estat propi, malgrat que el nou home fort, Oriol Pujol, ja s’ha ocupat de deixar clar que CDC no és un partit independentista -de fet, durant el congrés van ser rebutjades desenes d’esmenes que feien esment explícit a la independència- i ens ha aclarit que voler un estat propi no és el mateix que voler un estat independent.
A més, la formulació d’aquest plantejament s’ha fet amb el recurs a una metàfora, més o menys literària i no gaire original, en què els audaços ‘mariners’ convergents afirmen haver posat la proa de l’embarcació (Catalunya?) rumb a Ítaca (el pacte fiscal?, la llibertat?, la independència?). Quan se’ls demana una mica de concreció, els nois de Pujol donen a entendre que Ítaca és la “plenitud nacional”. D’aquesta manera, passen de la metàfora a l’eufemisme, cosa que, al nostre entendre, pretén preservar sempre l’ambigüitat que tan bons rèdits electorals ha donat al partit de la família Pujol.
No descobrirem ara l’abundància de metàfores que caracteritzen el llenguatge polític. “Cafè per a tohom”, “peix al cove”, “abans no es glaci la Bàltica”, etc. són expressions metàforiques molt habituals entre nosaltres que qualsevol observador polític ha de conèixer si vol entendre l’actualitat. Ara ens diuen que el que toca és anar a “Ítaca”, però a quina “Ítaca”?
Parem atenció un moment a les fonts literàries d’on sorgeix la figura retòrica que empren ara els convergents. Com tohom sap, la narració més antiga i completa de les aventures d’Ulisses, rei d’Ítaca que va combatre a la guerra de Troia, es troba en els poemes homèrics, la Ilíada i, especialment, l’Odissea, que expressa magistralment tot el periple d’Ulisses fins a tornar a casa -es va estar uns 10 anys voltant pel mar i ja en portava 10 més a la guerra. Seguint Ramon Alberich (1) , a més d’Homer i altres clàssics grecs i llatins, han tractat i desenvolupat aspectes d’Ulisses moltíssims autors de primera fila: Dante, Roís de Corella, Shakespeare, Racine, Calderón de la Barca, Metastasio, Goethe, Maragall, Kazantzakis, Joyce, Cavafis, Agustí Bartra, Cunqueiro, Riba, Kundera, Porcel, entre molts d’altres.
La nostra intenció no és donar una lliçó de literatura a ningú, que no cal ni ens escau fer, però sí que resulta útil fixar-nos en els usos del llenguatge que es fan des de la política per tal d’evitar-ne la perversió i, de passada, desemmascarar-ne els significats autèntics. De totes les visions d’Ulisses i d’Ítaca de la tradició literària, aquella a què es refereixen els convergents és la que sorgeix del poema Ítaca de C.P. Cavafis -bellíssim, d’altra banda- i, especialment, de la magnífica versió musicada que en va fer Lluís Llach. Cavafis inverteix l’argument de l’Odissea i contradiu la voluntat de retorn d’Ulisses (voluntat molt clara en la versió original d’Homer, que fins i tot supera la temptació de continuar vivint amb la bella nimfa Calipso, “la divina entre les dees”, amb qui s’arriba a estar durant 7 anys). En el poema de Cavafis, l’important ja no és arribar al destí ni acomplir l’objectiu del retorn a Ítaca. Per això afirma el poeta que el que val la pena és el camí, que convé que sigui molt llarg, “gens no apressis la travessia” perquè “és preferible que duri molts anys”.
Desgraciadament, doncs, quan els convergents afirmen emprendre el viatge a Ítaca, això no fa accelerar les possibilitats d’arribar-hi perquè -seguint Cavafis- el seu objectiu real és fer durar molt el viatge. Per a Convergència, no cal ni arribar a la destinació ja que l’important és no anar de pressa i anar fent: anar del peix al cove a l’Estatut retallat, de l’Estatut retallat al pacte fiscal, del pacte fiscal a l’estat-propi-però-no-independent.
Un cop despullada la metàfora, aquesta és la proposta de Convergència. Sincerament, volem ser vells quan fondegem a l’illa? Ens estem fent rics amb el que haurem guanyat en el camí? Amics, si no ens afanyem i fem cas a les doctes veus que afirmen tenir pressa, molta pressa, és molt possible que, a Ítaca, no hi arribem mai. | 0.897411 | curate | {"ca": 1.0} | http://reagrupament.cat/catosfera/els_objectius_de_convergencia_d_homer_a_cavafis |
naciodigital_ca_20220331_0_378346 | El juny passat es va iniciar la campanya Aquí productes locals, promoguda per la regidoria d'Entorn Natural, per tal d'incentivar el consum de productes locals entre la ciutadania manresana i, d'aquesta manera, afavorir el sector agrari local i la conservació del paisatge agroforestal de l'Anella Verda i del Bages en conjunt. Aleshores, 38 establiments es van adherir a la campanya, i en conjunt hi havia inclosos productes d'un total de 76 productors diferents de la comarca i municipis veïns.
En aquell cas, a part de senyalitzar adequadament els establiments i els productes locals, ja es va dur a terme un sorteig d'una panera de productes locals, en el marc de la Festa del Tomàquet, en el qual es van recollir 370 butlletes. Després d'aquell èxit, la regidoria s'ha proposat fer una nova acció comunicativa aprofitant les festes nadalenques i els àpats associats. Si a l'estiu passat, la Festa del Tomàquet va donar una especial rellevància a les hortalisses de la comarca, aquest cop també es vol fer èmfasi en els productes carnis.
Així, el diumenge dia 16 de desembre, es durà a terme una visita a dos productors manresans. La jornada començarà a les 10.15 h, a l'aparcament dissuasiu al costat de l'Escola les Bases, al carrer Puigmal, i des d'allà s'anirà en cotxe fins a la finca Ecopallareta, on es produeixen ous i pollastres ecològics de raça penedesenca, que es poden comprar en més de 20 establiments manresans. Al final d'aquesta visita, es farà un tast de productes locals. A continuació, a les 12.30 h, tothom qui ho vulgui, podrà fer una nova visita a Cal Tatjé, del barri de Viladordis, productor de conills i colomins utilitzats en diversos restaurants amb estrella Michelin. Per participar-hi, es demana inscripció al formulari www.anellaverdamanresa.cat, o al correu electrònic [email protected].
A més, des d'aquesta setmana i fins el dia 7 de gener, qualsevol ciutadà podrà optar al sorteig d'una panera de productes locals. L'únic requisit és comprar algun productes local en alguna de les botigues adherides a la campanya “Aquí productes locals”, o directament a algun dels productors manresans que ven els seus productes als mercats no sedentaris (dimecres a la plaça de les Oques, o dissabte a la Plaça Major i a la plaça del mercat), a la pròpia finca o a través de cistelles setmanals. Cada establiment disposarà d'una urna on dipositar la butlleta amb les dades personal del client. La llista d'establiments adherits i els productes que hi venen es pot trobar en el cercador disponible a www.anellaverdamanresa.cat/producteslocals.
La panera, valorada en 50 €, inclou un vi negre de l'Oller del Mas, de Manresa; una cervesa Pirata, de Súria; una Mel de Cal Meler, de Castellfollit del Boix; olives de Casa Amella, d'Artés; crema de carbassó d'Ecopallereta, de Manresa; Oli Roch del Bages, de Sant Fruitós; espaguetis amb tinta de la Moianesa, de Moià; Cigronet ecològic de l'Alta Anoia, de Sant Pere Sallavinera; i pèsols negres en conserva de Mar-tret, d'Olesa de Montserrat.
El sorteig de la panera serà públic i es farà a la sala de premsa de l'Ajuntament de Manresa (plaça Major nº 1) el proper 14 de gener, a les 11h del matí. A continuació es farà balanç de la campanya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/80158/visita-productors-carnics-anella-verda-campanya-productes-locals-nadal |
mc4_ca_20230418_12_293107 | LO CARRANQUER: Mollerussa acull dissabte la 20a edició de 'LA NIT DE LA SARDANA'
Mollerussa acull dissabte la 20a edició de 'LA NIT DE LA SARDANA'
El 22 de novembre es celebrarà la 20a Nit de la Sardana i Mollerussa es convertirà per unes hores amb el punt de trobada del món sardanístic de les terres de Lleida.
L'esdeveniment començarà a la tarda amb la rebuda a les colles d’alevins i d’infantils amb l’espectacle 'Si sardanes fas...et divertiràs' amb Polcasol3 a la plaça de l'Ajuntament per obrir aquest certament a tota la gent de la ciutat. Després es traslladarà al teatre de l'Amistat, on es celebrarà la cloenda del campionat, l’estrena de l’espectacle RecorDansa.
El sopar de gala tindrà lloc al restaurant Resquitx, on s'han reparat alguns jocs i reptes per dinamitzar la vetllada, com un concurs de selfies, correbars sardanista, concurs de colles improvisades 4.0 i moltes més! Tot això és podrà sintetitzar a les xarxes socials sota l'etiqueta #nitdelasardana2014.
Informació facilitada per la Colla Sardanista Jovencells
Publicat per Carles Sala Tamarit a les 9:14
Secció: Sardanes | 0.804592 | curate | {"ca": 1.0} | http://locarranquer.blogspot.com/2014/11/mollerussa-acull-dissabte-la-20a-edicio.html |
macocu_ca_20230731_2_296284 | Història de la impremta, Gràfiques Forte
La nostra historia
La Impremta Online de Catalunya, Gràfiques Forte a Lliçà d’Amunt
Va ser l’any 1948 quan el meu avi, Joan Masanas Compañó va obrir la Papereria Masanas al Carrer Hospital 108 de Barcelona.
Era una petita botiga al barri del Raval on els veïns podien trobar allò que necessitaven. L’any 1952, ja casat amb la meva àvia Ma Àngels Forte Suñol, van decidir ampliar el negoci, creant la Papereria-Impremta Masanas. Ella es va fer càrrec de la papereria mentre que en Joan, amb una màquina de tipografia i una guillotina manual creava els primers impresos del negoci.
A l’inici dels anys 80 la papereria es va traslladar al local del costat, deixant espai a l’entrada de l’òfset, un sistema d’impressió més modern, ràpid i amb la possibilitat de fer quadricromies i tirades més llargues. Va ser llavors quan la meva mare, la Montse, va començar com a maquinista d’òfset.
La Montse va decidir el camí de l’emprenedoria a Lliçà d’Amunt, inaugurant Gràfiques Forte l’any 2007. La meva àvia era una persona molt forta, emprenedora, lluitadora i treballadora, motiu pel qual l’impremta havia de portar el seu cognom: Forte. Era la manera de donar-li el reconeixement que es mereixia. Des d’aquell moment, la seva signatura és el logotip de l’empresa i la imatge que ens representa.
Haver viscut sempre entre tintes i papers va fer que jo, en Bernat, decidís emprendre el mateix camí. Per això vaig estudiar preimpressió i impressió en Arts Gràfiques als Salesians de Sarrià, podent seguir el negoci familiar un cop finalitzats els estudis.
Les necessitats van canviant i les tècniques d’impressió també, per això a Gràfiques Forte estem en constant evolució. Iniciem la nova branca impremtaonline.cat, per poder oferir un comerç online ràpid, eficient i amb la màxima qualitat per tal d’atendre les necessitats de les nostres clientes i clients.
Ens avalen 69 anys d’experiència familiar en el món de la impressió. Esperem que el futur sigui tan innovador i prometedor com ho ha estat el nostre passat.
Correu electrònic
WhatsApp | 0.82353 | curate | {"ca": 0.9873602333495382, "es": 0.008750607681088965, "en": 0.003889158969372873} | |
mc4_ca_20230418_17_254177 | "Vint-i-set ossos", Plàcid Garcia-Planas - BARCELONA RADICAL
"Vint-i-set ossos", Plàcid Garcia-Planas
Amsterdam se m’ha esmunyit sempre de les mans, i amb ella La núvia jueva , la tela de Rembrandt.
La primera vegada va ser el 1991, de pas cap a la Haia per escoltar Milosevic parlant de pau en plena guerra amb Croàcia. La tela se’m va esmunyir com a Europa se li esmunyien els Balcans en una enèsima conferència de pau organitzada per la Comunitat Europea, reunions que només obrien la porta a més guerres.
Cada mà humana té 27 ossos i 35 músculs, prou per escriure ‘Mein Kampf’ o ‘Winnie the Pooh’
“Tots els processos del món contemporani tendeixen a la integració. Els impulsos nacionalistes van contra el corrent general, aquell gran riu, aquell Mississipi”, va afirmar el líder serbi a la revista Time mesos després, quan els seus ja assetjaven Sarajevo. La seva resposta final ho aclaria tot: “A Sèrbia, els nacionalistes no estan en el poder”.
Va ser la primera i última vegada que vaig veure Milosevic, gairebé el vaig tocar, i amb ell vaig aprendre el que és Europa. Vaig aprendre en paisatges reals ( Bòsnia 1995 i Kosovo 1999) que Europa era incapaç d’aturar guerres europees. Els Estats Units, una vegada més, ho van fer per ella. I res, absolutament res, indica que en el futur sigui diferent.
Milosevic va morir quinze anys després en aquella mateixa ciutat mentre era jutjat per genocidi, crims de guerra i contra la humanitat que ja cometia (suposadament) mentre ens parlava del gran corrent del Mississipi.
El segon cop que Amsterdam, i la tela, se’m va esmunyir de les mans va ser l’any passat, anant a la sinagoga de Leeuwarden, capital de Frísia. M’esperaven els fills d’un matrimoni jueu que el meu avi va ajudar a escapar dels nazis i, al capdavall, de l’ Holocaust.
A la sinagoga, la Yvette em va estendre la mà amb l’aliança dels seus pares brillant al dit. S’havien casat, deia 79 anys, en aquell mateix lloc i dia. Barend Boers va posar l’anell al dit de la núvia, Mimi Dwinger, a la sinagoga que ja no és sinagoga: els jueus es van emportar el 1965 tot l’interior a Israel i des d’aleshores és una sala de ball.
Es van casar quatre mesos abans d’esclatar la II Guerra Mundial. Van escapar a finals del 1942 amb un altre matrimoni jueu holandès, en el pitjor moment, quan Anna Frank ja havia començat a escriure el seu diari. Creuant el Pirineu van ser detinguts i tancats a la presó de Girona, d’on el meu avi els va treure. Van aconseguir arribar a Vigo i allunyar-se per l’oceà. En Barend va tornar per al desembarcament de Normandia.
A la vella sinagoga de Leeuwarden, els tres fills del matrimoni Boers van agrair públicament, per segona vegada, el gest del meu avi. Si els haguessin retornat a França “probablement nosaltres no seríem ara aquí”.
Tres quartes parts dels jueus holandesos van ser assassinats a l’ Holocaust, el percentatge més alt d’Europa occidental. Ni Holanda ni Amsterdam no són els que Josep Pla va descriure el 1928. “Serpentejant entre una població de gent tendra i blanca hi ha [a la capital] vuitanta mil jueus, la majoria portuguesos. Aquesta gent bruna, d’ulls negríssims, arrissada i turbulenta, és com un sofregit de ceba, cremat, escampat sobre un garrí daurat i rosa”.
No sabria gaire com interpretar aquesta descripció, que Pla va tornar a imprimir el 1947, quan l’Europa que va retratar acabava de patir “la guerra més repugnant, diabòlica i bruta dels segles”. Amb especial negror per a aquella gent que va retratar com un “sofregit cremat sobre un garrí daurat i rosa”.
Tampoc no sabria interpretar el silenci amb què Pla va cobrir la memòria d’ Aly Herscovitz, una núvia jueva que va tenir al Berlín dels anys vint i que va acabar els seus dies a Auschwitz.
Fa una setmana vaig anar a Amsterdam amb el propòsit de no anar enlloc més, que no se m’esmunyís. I vaig anar directe al Rijksmuseum, a La núvia jueva , una pintura que abduïa Van Gogh: va assegurar a un amic que donaria deu anys de la seva vida per estar dues setmanes davant seu amb un tros de pa sec per menjar.
El joc de mans dels amants hebreus és extraordinari, al pit, al ventre, fregant-se els dits, i vaig observar la tela al costat d’una amiga de l’ ex-Iugoslàvia la memòria de la qual també passa per unes mans.
Durant la guerra, amb alguns humanitaris occidentals, va ser segrestada per un dels exèrcits en lluita. Trasbalsada, sense ulleres, tancada en una quadra sense llum, tres dècades després continua impressionada per les mans d’un dels seus segrestadors. Mans que, d’amagat, van decidir ajudar-la per sota de la porta donant-li menjar i enviant missatges a l’exterior. Ella no les podia veure. Només tocar.
Cada mà humana té 27 ossos i 35 músculs, prou per escriure Mein Kampf o Winnie the Pooh , deia la poetessa polonesa Wislawa Szymborska.
La meva amiga exiugoslava no vol posar adjectius nacionals a “aquelles mans” (“aquelles mans”, repeteix, com si no tinguessin explicació). Ni als que la van segrestar. “No em va segrestar una nació, sinó éssers amb noms i cognoms”.
Aquelles mans no eren sèrbies, croates o musulmanes, com les mans de la núvia de Rembrandt no eren jueves. Que era una núvia jueva s’ho va imaginar el banquer que el 1833 va comprar el quadre. Els experts diuen que són Isaac i Rebeca, però intueixo que la parella bíblica és una disfressa d’éssers que vivien a prop del pintor, o amagats en la seva ment.
“Soc estudiant de Filosofia”, li va dir a la meva amiga la veu rere la porta.
Les persones, com les ciutats o els adjectius, se’ns acaben esmunyint de les mans. Fins que, amb el temps, se’ns esmunyen les pròpies mans.
Plàcid Garcia-Planas, Barcelona, 14/12/2019 - lavanguardia | 0.828656 | curate | {"ca": 0.9686050660007135, "es": 0.026400285408490903, "nl": 0.0049946485907955765} | http://www.barcelonaradical.net/info/11705/vint-i-set-ossos-plcid-garcia-planas |
mc4_ca_20230418_14_38900 | Maria Rosa | Literatura catalana
Maria Rosa, d’Àngel Guimerà: passió dalt de l’escenari
Hem vist com, en les obres més celebrades de Guimerà, entre elles Maria Rosa, l’autor duia a terme una síntesi personal d’elements romàntics i realistes. Hem apuntat, també, un tractament específic de la temàtica amorosa en termes dramàtics: passió encesa i, alhora, pura, sublimada. D’entre les figures i els temes que han anat sorgint en el nostre comentari, hem destacat el personatge innocent que descobreix, lentament, la veritat; una veritat que es va revelant al llarg de l’obra i un cor de figures secundàries que són portadores de diversos graus de coneixement d’aquesta veritat. En fi, hem recomposat les peces d’un univers simbòlic que es basteix des del record (el vi, la sang).
Comptant amb aquests elements de treball, teniu les següents propostes per fer la vostra aportació:
-Un nou final per a Maria Rosa.
-Recreació d’algun passatge del text dramàtic.
-Comentari personal, considerant un aspecte concret o el conjunt de l’obra.
22 responses to “Maria Rosa”
carlaasro | 21 Setembre 2010 a les 18:57 | Respon
La veritat és que jo no sóc una persona a qui les novel·les d’amor li agraden molt, però el fet que tota la trama s’entrelligués per el secret d’en Marçal i que la tensió en l’ambient no s’alliberés fins al final… uf! no puc explicar-ho, em dóna una ràbia… La pobra Maria Rosa tota manipulada i desgraciadeta, no es mereix tant de dolor.
mvila257 | 22 Setembre 2010 a les 8:13 | Respon
Gràcies, Carla, per haver encetat aquest bloc i haver trencat el gel. Esperem que el diàleg sigui fluid a partir d’ara. El cas és que el teu comentari deixa entreveure una reació d’identificació amb la protagonista i, en general, amb la trama, que és un dels elements que identifiquen el génere teatral. Justament aquest procés de “catarsi”, d’aliberament d’emocions, caracteritza l’obra dramàtica i, molt especialment, la produció de Guimerà. En fi, bona observació per començar un debat.
thaisgarcialaso | 26 Setembre 2010 a les 17:21 | Respon
A mi m’agrada el personatge de la Maria Rosa, perquè és una dona que va creixent durant l’obra i fa una transformació, envers de les circumtàncies que la porten a aquesta metamorfosi com a persona. Ningú es mereix aquest dolor, però encara que dolgui, la veritat és millor que viure en una mentida..
Les novel·les d’amor i les de misteri a mi m’encanten, aquesta de misteri no ho era, encara que el final no te l’esperaves gens i va ser un bon punt per finalitzar el relat.
Crec què ha sigut una novel·la que ens tenia enganchats a tota la classe i l’hem seguida molt bé, esperem que demà tot sorti perectament a la prova!
mvila257 | 26 Setembre 2010 a les 18:03 | Respon
Celebro que t’hagi agradat el text de Guimerà, Thais. Val a dir, però, que es tracta d’una obra de teatre, no d’un relat ni d’una novel·la: hem de respectar la classificació per gèneres, almenys en la mesura que ho fa l’autor. L’observació sobre la metamorfosi de Maria Rosa i sobre el procés de coneixement de la veritat són encertats. De fet, l’un i l’altre són punts que es relacionen: a mesura que Maria Rosa sospita i coneix, es transforma i s’erigeix en la dona valenta que ens sorprendrà al final de l’obra. En fi, esperem que, tal com tu i els teus companys desitgeu, tot vagi bé en la prova de demà.
mtortoras | 28 Setembre 2010 a les 8:12 | Respon
Hola, a mi m’ha agradat el perssonatge d’en Marçal, ja que és un personatge que és molt intel·ligent, ja que el simple fet de conquistar una dona, ja li proboca molt d’esforç no tant sols per poder conquistar-la, sino també per fer fora al seu amic de la vida de la Maria Rosa.
És un personatge que ha sofert una evolcució al llarg de la història però que al final és com si retrocedis, ja que torna als principis. El fet de ser un alcoholic fa que la Maria Rosa s’enteri de tot el que ha passat.
Està molt ben elaborat.
mvila257 | 28 Setembre 2010 a les 10:35 | Respon
Bona observació, Mar: l’evolució dels personatges pot, en ocasions, seguir aquesta trajectòria de regressió/involució. És el cas d’en Marçal, com tu has assenyalat, i el motiu de l’embriaguesa és el que marca aquest “retorn a l’origen” del personatge.
Segueix amb aquest sentit fi de l’anàlisi que demostres; controla, també, l’escriptura.
noelia3975 | 14 Octubre 2010 a les 9:05 | Respon
Després d’estar més de dues hores intentant entrar al blog, vull dir que el que més m’agradat de l’obra Maria Rosa, és l’amor que hi ha entre la Maria Rosa i l’Andreu, perquè encara que no intervé sembla que estigui a l’obra com un personatge més, ja que Maria Rosa ens el descriu i ens parla d’ell molt detalladament.
mvila257 | 14 Octubre 2010 a les 15:00 | Respon
Certament, Noèlia, la presència/absència de l’Andreu és un dels efectes més reeixits de “Maria Rosa”. Cal dir que, en escena, l’absent invocat amb insistència i vehemència, com ho és en el text de Guimerà, pren un relleu i una dimensió que difícilment assoleixen els personatges que trepitgen l’escenari: per a ells, per a aquests “absents”, és la condició de mite, de símbol, de tot allò que transcendeix l’anècdota concreta.
Jessica Llavero | 8 Novembre 2010 a les 20:54 | Respon
Pel que fa a Maria Rosa em va sobtar molt el final de l’obra, quan Maria Rosa mata en Marçal. Aquest impuls per part de la protagonista ens diu molt d’ella, que és una dona molt forta per exemple. En aquest moment, com han dit les companyes es relfexa l’evolució dels personatges envers de com van començar. Aquest acte de venjança de matar per amor és una mica romàntic, però a la vegada la obra té molts aspectes realistes.
Marona de la Vega | 28 Novembre 2010 a les 23:10 | Respon
Des de fa temps que estic aquí, engarjolat com un ocell, però no canto; ja fa dies que no parlo, no somric, fins i tot ja ni ploro… No em queden més llàgrimes per treure fora… m’estic assecant, estimada, m’estic morint… No sé pas si aquesta carta t’arribarà algun dia i tampoc no sé si encara m’estimes o si encara penses en mi. Si no ho fas, no et culpo, és clar que no, tu ets lliure i me n’alegro. Vull que visquis la teva vida i vull que visquis per mi, vull que visquis tu la meva vida; i ara que ja no et tinc amb mi… ja res no m’importa.
Aquí tot és fred i gris, el menjar sembla cendra i quasi bé no té sabor. Tots tenim una mirada perduda, amb una mica d’esperança, encara que alguns ja han desisitit del tot.
L’altre dia, un company que dorm a la cel·la de davant meu, em va explicar que estava casat… com nosaltres Maria Rosa! Però em va dir que el seu millor amic va intentar prendre-li la dona i ell… el va matar. Sí, amor, sí… el millor amic d’aquest home és mort; encara sort que en Marçal no és així, oi! Sort en tenim d’ell, tan atent i tan viu com sempre… Espero que t’estigui cuidant com Déu mana, perquè, si no, quan surti d’aquí li diré unes quantes coses!… I, parlant d’en Marçal, com estan ell i els altres? Encara es barallen aquell parell, en Quirze i la Tomasa? Mare meva, quins records em vénen al cap!
Us trobo molt a faltar… moltíssim… i a tu més que a ningú.
No em queda gaire més paper (aquí tot això… bé, ja se sap). M’agradaria tornar a insistir, a deixar-te clar que jo mai no he matat ningú… MAI! Ets tu qui em mates amb la teva absència, a poc a poc, lentament…, que cada dia vaig morint-me una mica més, fins al dia en què no em quedin més forces per viure.
Digues a tots els altres que els aprecio molt; a en Marçal digues-li que li envio una forta abraçada, que me l’estimo moltíssim; demana-li, pde part meva, que et cuidi d’allò més bé! I a veure si, quan jo surti d’aquesta presó, la carretera ja està acabada! Que la bona feina sempre fa goig de mirar-la i remirar-la, oi estimada? Com quan ens vam conèixer, llavors que ens sentíem tan orgullosos del vi premsat, ja embotellat i apunt de vendre. Quin goig que feien aquell munt d’ampolles distingides i selectes, te’n recordes?
Però això ja queda massa lluny…
En fí, Maria Rosa, em passaria el que em queda de vida escrivint-te tot el que penso, però sé que no et deixaria viure, així que aquesta és la meva última frase: Maria Rosa, ets l’única dona a qui he estimat de veritat; vull que siguis feliç per damunt de tot. T’estimo i sempre t’estimaré. Fins i tot quan encara no et coneixia, em sembla que ja t’estimava… i ara et trobo tant a faltar.
Adéu Maria Rosa, t’estimo!
PS: Però la carta mai no va arribar.
mvila257 | 29 Novembre 2010 a les 19:59 | Respon
Un treball boníssim, Mar. Val la pena llegir si les lectures suggereixen aquestes “escriptures” inspirades. Endavant!
andreadelesbos | 29 Novembre 2010 a les 12:42 | Respon
Mar és magnífica aquesta carta, tens uns sentiments d’ or.
markortes | 29 Novembre 2010 a les 15:55 | Respon
Després d’haver llegit aquesta novel.la penso i coincideixo amb la valoració de la Carla, no m’agraden molt les histories d’amor ni romàntiques estil Romeu i Julieta, però aquesta novel.la encara que la base sigui una relació entre dos dels personatges i la suma d’una tercera persona , al llarg de la historia van apareixent problemes, secrets,conflictes que d’alguna manera fan que el fil conductor sigui més actiu i entretingut, i com bé diu la Carla això te com a conseqüència un final amb una tensió progressiva, encara que el final sigui una mica esperat.
mvila257 | 29 Novembre 2010 a les 17:57 | Respon
D’acord, Marc, però recorda que “Maria Rosa” no és una novel·la, sinó una obra de teatre.
sara | 4 Octubre 2011 a les 8:59 | Respon
Primer de tot, voldria dir que a mi, normalment, aquestes obres d’amor extrem no m’agraden gaire, si més no, no m’acaben d’arribar perquè, quan llegeixo, m’agrada identificar-me amb els sentiments dels personatges. Però, després de llegir Maria Rosa em sembla que veuré aquestes obres d’una altra manera perquè el que més m’ha agradat de Maria Rosa és l’amor que senten tots els personatges, la manera que té Àngel Guimerà de sentir l’amor, aquesta manera tan passional que arriba a ser violent i que arriba a la mort, excessiu, irracional.
A més, m’agraden molt les relacions que s’estableixen entre els personatges, sobretot la relació que tenen la Tomasa i en Quirze, ja que em recorda els nens petits que es peguen o es fan “bromes” per cridar-se l’atenció perquè, en veritat, s’estimen.
josep duran | 4 Octubre 2011 a les 9:14 | Respon
Trobo que el que realment fa interessant aquesta obra és el triangle amorós que mantenen la Maria Rosa, l’Andreu i el Marçal i la manera amb què viuen aquest amor. Trobem un exemple en el Marçal, que arriba a matar el seu millor amic per l’amor que sent per la Maria Rosa: aquest esperit romàntic és el que destacaria més de l’obra de Guimerà.
També trobo interessant l’actuació d’en Gepa, que s’anticipa als fets i així, en el meu cas, m’ha ajudat molt més a seguir el fil i comprendre millor l’obra.
Jordi Berdún | 9 Octubre 2011 a les 13:29 | Respon
Abants de tot m’agradaria dir que m’ha encantat aquesta obra de Guimerà. Quasi no tenia coneixença d’aquest autor però, he de dir ,que m’ha tocat fonts. El què podria destacar de l’obra seria l’enginy que té en Marçal per produir l’assesinat i adquirir múltiples proves per inculpar a l’Andreu. A més, la caracterització que ens dóna l’autor per tal que el veiem antipàtic i dolent..
Però els personatges que més gràcia m’han fet i més humor donen a l’obra, és el matrimoni format per en Quirze i la Tomasa que fan que la trama no sigui del tot dramàtica i romàntica, sino també amb un toc d’humor.
mvila257 | 11 Octubre 2011 a les 18:34 | Respon
Em semblen encertades les teves observacions, Jordi, però has de vigilar l’escriptura i no confondre termes que, essent molt pròxims en la grafia, tenen signnificats diferents (fonts/fons). Alerta amb altres casos d’error ortogràfic (abants, assessinat). De totes maneres, penso que vas per bon camí. Endavant i a seguir treballant!
Mireia Salat | 11 Octubre 2011 a les 9:09 | Respon
Abans de llegir Maria Rosa, sempre m’havien cridat més l’atenció les històries amoroses que no pas d’acció o d’aventures, ja que sempre són més entretingudes.
Quan vam començar a llegir Maria Rosa vaig notar que m’agradaria ja que era un triangle amoròs que duraria al llarg de tota l’obra tot i que al principi ja en sabíem més o menys el desenllaç a través d’en Gepa. Aquest fet crea una tensió durant tota l’obra que de tant en tant es fa més lleu amb les intervencions d’en Quirze i la Tomasa, que també aporten un toc diferent a l’obra.
Anna Pardo | 11 Octubre 2011 a les 9:15 | Respon
Després de llegir Maria Rosa i de comprendre tot el simbolisme que aquesta obra conté, crec que, tot i que unaa gran part de la història és molt bona, la part més destacable és com l’autor exposa tres tipus d’amor diferent. El primer està representat per l’Andreu i la Maria Rosa i es caracteritza per ser bo i innocent i per ser pur de veritat. El segon, que és protagonitzat per en Marçal i la Maria Rosa, és molt més apassionat i irracional i, per últim, cal tenir present l’amor paternal que sent en Badori per la protagonista que, tot i ser més jove que ella, només vol protegir-la del mal, que en aquest cas és en Marçal.
laieta27 | 12 Octubre 2011 a les 14:27 | Respon
No m’apassionen gaire els drames i, de fet, no en llegeixo sovint, però m’ha resultat interessant la manera que té l’autor d’integrar elements simbòlics al llarg de l’obra. Enllacen tots els successos i estan presents durant tot el procés. Em sembla ingeniós. Un fet destacable és que podem apreciar el final de la història si ens fixem en els comentaris del Gepa, que ens fan de fil conductor. Les imatges que ens donen els altres personatges, com la Tomasa i en Quirze, ens fan recordar en quina època succeeix l’acció, i alhora són escenes amb humor que fan que baixi la tensió que es produeix durant l’obra.
Per últim, és imprescindible que faci menció dels dos triangles amorosos: el fosc, format per Andreu, Maria Rosa i Marçal, i l’innocent (per dir-ho d’alguna manera), d’en Badori, Maria Rosa i Marçal. És curiós veure com dos triangles tan diferents tenen tantes coses a veure i de quina manera poden estar tan units i relacionats.
mvila257 | 12 Octubre 2011 a les 17:39 | Respon
Bones anotacions, Laia, les que fas a la lectura de Maria Rosa; especialment, la referida als elements simbòlics com a peça d’enllaç que articula el conjunt de l’obra. Heus ací com el contingut i l’estructura del drama conflueixen en uns determinants elements que podríem considerar vertebradors. | 0.827146 | curate | {"pt": 0.008250594322472382, "ca": 0.9546217312264019, "en": 0.0025870507621311703, "es": 0.028667319256048106, "it": 0.0025171304712627604, "fr": 0.0033561739616836807} | https://litecat.wordpress.com/maria-rosa/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_324268 | ENTRE BARCELONA I SARAMAGO | 9788418849527 | MORALES JOAN | Llibres Parcir | Llibreria Parcir | Llibreria online de Manresa | Comprar llibres en català i castellà online
WhatsApp: 605 75 71 09 (nou número)
El meu compte
INICI
NOVETATS
RECOMANATS
ELS MÉS VENUTS
EBOOKS
BLOG
AGENDA
Declaració de la gent del llibre
Qui Som
On Som
Contactar
Bústia de suggeriments
CAT
CAS
Copiar última compra
Declaració de la gent del llibre
Qui Som
On Som
Contactar
Bústia de suggeriments
CAT
CAS
El meu compte
Copiar última compra
No hi ha productes a la cistella
INICI
NOVETATS
RECOMANATS
ELS MÉS VENUTS
EBOOKS
BLOG
AGENDA
No hi ha productes a la cistella
CERCA DE PRODUCTES
Inici
/ TEMES VARIS
/ ENTRE BARCELONA I SARAMAGO
TORNAR
ENTRE BARCELONA I SARAMAGO
MORALES JOAN PARCIR EDICIONS SELECTES Ref. 9788418849527 Altres llibres del mateix autor
L'any 2022 es compleix el centenari del naixement de l'escriptor portuguès José Saramago, premi Nobel de Literatura 1998. En l'escaiença d'aquest aniversari, Joan Morales aplega en aquest llibre les diverses entrevistes, esdeveniments i parlaments en actes culturals que Saramago va viure a Barcelona...
Peso: 250 gr
Disponible
18,00 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN / EAN : 978-84-18849-52-7
Data d'edició : 04/10/2022
Any d'edició : 0
Autors : MORALES JOAN
Número de pàgines : 0
L'any 2022 es compleix el centenari del naixement de l'escriptor portuguès José Saramago, premi Nobel de Literatura 1998. En l'escaiença d'aquest aniversari, Joan Morales aplega en aquest llibre les diverses entrevistes, esdeveniments i parlaments en actes culturals que Saramago va viure a Barcelona, en les ocasions que ell va visitar la ciutat.
INICI
NOVETATS
RECOMANATS
ELS MÉS VENUTS
EBOOKS
BLOG
AGENDA
Condicions Generals
Devolucions
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
Configurar cookies Llibres Parcir SL - Tots els drets reservats.
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.514926 | curate | {"ca": 0.8215712383488681, "es": 0.04660452729693742, "fr": 0.017976031957390146, "en": 0.06990679094540612, "ja": 0.009986684420772303, "zh": 0.0039946737683089215, "eo": 0.005992010652463382, "sv": 0.0039946737683089215, "kn": 0.0019973368841544607, "ru": 0.0019973368841544607, "de": 0.011984021304926764, "it": 0.0039946737683089215} | https://www.parcir.com/products/404892-entre-barcelona-i-saramago.html |
crawling-populars_ca_20200525_31_25918 | Ja en tinc un Crear-ne un gratis
27/05/2015
La victòria d’Ada Colau ha estat el titular d’aquestes eleccions municipals. Barcelona, la capital del país, té una importància institucional i simbòlica que absorbeix bona part de tot el que hagi pogut...
03/07/2013
Una de les imatges de la setmana passada és la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; l'altra, la del Concert per la Llibertat de dissabte, al Camp Nou. El PSC no ha estat a cap de les dues,...
05/03/2013
Són poques les ocasions en que puc adreçar-me a tots vosaltres, els 174.022 votants de CiU a les eleccions municipals del maig del 2011. Sóc el president del grup municipal socialista (GMS) a l'Ajuntament...
11 Comentaris
10 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.645146 | curate | {"ca": 0.8697674418604651, "it": 0.03488372093023256, "es": 0.07209302325581396, "br": 0.015116279069767442, "eo": 0.00813953488372093} | : /firmes/jordi_marti/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_157250 | Quan es negocien drets per la difusió digital dels continguts audiovisuals, un dels criteris de negociació és el geoblocatge, que especifica des de quins territoris s'ha de poder veure el contingut.
La política de negociació de drets digitals de TV3 intenta garantir la màxima difusió dels continguts, i sempre que es pot els vídeos estan disponibles per a tot el món. Tot i això, en algunes ocasions alguns continguts estan restringits a nivell de geoblocatge a Espanya o a Catalunya.
A vegades, en continguts restringits geogràficament a Catalunya, alguns usuaris, tot i estar físicament a Catalunya, no poden veure el contingut. El motiu d'aquest problema es deriva d’aspectes tecnològics relacionats amb la gestió del geoblocatge. Per poder fer aquest control, quan un usuari vol veure un vídeo, el servidor de vídeo de TV3 li demana al dispositiu de l'usuari on és, i en funció d'aquesta informació, li serveix contingut, si té drets, o li dona un missatge de "contingut no disponible", si no té drets.
En el cas de la restricció geogràfica per Catalunya, sovint la informació que donen alguns proveïdors d'accés a internet és errònia, i retornen una ubicació de fora de Catalunya, quan en realitat l'usuari hi és. El servidor de vídeo creu que l'usuari és fora de Catalunya i, per tant, no li deixa veure el contingut per no incomplir amb els drets de difusió.
Com que els problemes amb el servei només sorgeixen quan la restricció de difusió es fa a nivell Catalunya, i són per motius aliens a TV3, a TV3alacarta hi ha pocs continguts amb aquest tipus de restricció. Només es difonen digitalment continguts amb geblocatge a Catalunya quan les altres opcions s'han hagut de descartar per qüestió de drets i negociacions.
Si es tenen problemes per veure continguts geoblocats a Catalunya, tot i estar a Catalunya, es pot saber quina és la localització assignada pel proveïdor d’accés a internet a través de la pàgina web: http://www.iplocation.net/. Si la ubicació assignada és incorrecte, es pot contactar amb el proveïdor d’accés a internet i sol·licitar que se li assigni una ubicació localitzada a Catalunya.
Pel que fa a les emissions en directe, el canal TV3CAT no té cap restricció i, per tant, la totalitat dels seus continguts es poden veure per internet des de qualsevol lloc del món. | 0.864443 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/atencio/com-veure-i-escoltar/restriccions-area-geografica/ |
acn_ca_20201011_0_61618 | Un home d'uns 60 anys mor ofegat en una platja de Sitges
Ja són dotze les persones ofegades des de l'inici de l'estiu a les platges catalanes
ACN Barcelona.-Un home d'uns 60 anys ha mort ofegat aquest dissabte al migdia a la platja de la Barra de Sitges (Garraf), a la zona del Passeig Marítim, segons ha informat Protecció Civil. El 112 ha rebut poc abans de dos quarts de dues del migdia l'avís de diversos testimonis alertant que un home s'havia ofegat i que l'havien tret de l'aigua. Efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) l'han intentat reanimar sense èxit. La platja de la Barra tenia servei de vigilància i bandera verda en el moment dels fets. Amb aquesta ja són dotze les persones que han mort ofegades a les platges catalanes des de l'inici de l'estiu, el 15 de juny.
Fins al lloc dels fets s'hi han traslladat un helicòpter i una unitat terrestre del SEM, efectius de la policia local de Sitges i dels Mossos d'Esquadra. La Guàrdia Civil s'ha fet càrrec de les diligències.
En un comunicat, Protecció Civil ha insistit en la crida a extremar les precaucions a la platja i escollir aquelles que estiguin vigilades en la mesura del possible. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/un-home-d-uns-60-anys-mor-ofegat-en-una-platja-de-sitges |
mc4_ca_20230418_8_350192 | Ja s'està treballant amb "intel·ligències d'altres països" per establir les possibles connexions europees dels atemptats
Redacció 23 Ago 2017 - 23.04
Els Mossos donen per neutralitzada la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i a Cambrils, però no donen per tancada l'operació policial.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, en unes declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", subratlla que ara s'està investigant la xarxa de suport que hauria tingut el terrorista abatut ahir a Subirats, a l'Alt Penedès.
"Evidentment, s'ha neutralitzat aquest grup terrorista, ja que la seva capacitat de poder portar a terme una acció es veu absolutament limitada perquè no tenen ni elements ni persones, però és evident que hi pot haver elements que ajudin en la cooperació més o menys indirecta d'aquest grup, i s'han de seguir investigant per arribat als possibles fils."
La col·laboració ciutadana va ser clau per poder identificar i abatre el conductor de la furgoneta que dijous va atropellar desenes de vianants a la Rambla de Barcelona.
S'investiga amb serveis secrets d'altres països
Per la seva banda, el conseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, ha explicat que ja s'està treballant amb "intel·ligències d'altres països" per establir les possibles connexions europees dels atemptats. Forn ha explicat, en declaracions a Rac1, que, encara que la cèl·lula catalana s'ha desarticulat completament, encara queda "molta feina per fer".
També ha assegurat que la col·laboració serà "molt discreta" i s'investigarà amb quines persones podrien haver tingut contacte els terroristes en altres països, i ha citat Bèlgica i França com a llocs amb els quals s'ha relacionat alguns membres de la cèl·lula els últims dies.
Mundó, escèptic sobre l'accés dels Mossos a la Interpol
D'altra banda, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha tingut una resposta ben tèbia a l'anunci del ministre Zoido de permetre que els Mossos tinguin accés a la informació de l'Europol, petició sobre la qual insistia Puigdemont aquest dilluns. En declaracions a Catalunya Ràdio, Mundó ha dit que val més tard que mai, però que esperaran que aquest accés sigui de veritat.
"No crec que ara haguem de mostrar satisfacció per una cosa que hauria d'haver passat fa temps. Per tant, si és al setembre, millor que a l'octubre, perquè ja anem tard, sense cap mena de dubte."
Mundó ha insistit que "els Mossos han de tenir accés a la mateixa informació que qualsevol altra policia" perquè "puguin fer la seva feina de la millor manera possible".
En aquest sentit, Joaquim Forn ha recordat al ministre que al setembre s'ha de reunir una comissió de seguiment acordada al juliol en la Junta de Seguretat per concretar aquesta entrada dels Mossos d'Esquadra a l'Europol.
Els Mossos, més reconeguts
Per últim, Forn ha assegurat que el reconeixement de la ciutadania catalana respecte als Mossos d'Esquadra ha augmentat gràcies a la gestió posterior als dos atemptats terroristes de dijous.
Segons ell, la confiança no s'havia arribat a perdre mai, però la ràpida resolució de l'amenaça i la bona comunicació permet "recuperar la plena confiança" en un cos que en els últims temps ha viscut força polèmiques.
Les connexions internacionals de la cèl·lula dels atemptats, nou fil de la investigació
Les investigacions sobre l'atemptat continuen, especialment a nivell internacional | 0.871683 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/els-mossos-investiguen-si-la-cellula-terrorista-va-rebre-ajuda-exterior/noticia/2805214/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_128515 | Customize your search Gran Diccionari de la llengua catalana ➤ Cerca predeterminada Cerca a tot el portal ➤ Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany Diccionari der aranés ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia catalana Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuaris de l’Enciclopèdia ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques
Cerca
Dóna't d'alta
Inicia sessió
Zona Prèmium
Surt
Gran Diccionari de la llengua catalana
■ pitja
Etimologia: del ll. vg. *pĕdea ‘trava dels peus’, der. de pes, pedis ‘peu’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
femení
oficis manuals
Falca.
especialment Peça de ferro que disposada a la manera d’un tascó, a l’ull del ferro d’algunes eines, el fixa al mànec.
especialment marina, marítim Cadascun dels socs o altres peces de fusta que, disposats entre el banc d’arborar d’una barca i el pal, a la manera d’una falca, el subjecten i permeten de variar-ne la inclinació.
Puntal.
especialment agricultura Barra, branca, etc., damunt la qual són recolzades les branques d’un arbre carregat de fruita en excés, de manera que, en sostenir-les, impedeix que es trenquin.
especialment construcció Barra que sosté, provisionalment, una construcció antiga, una construcció en la qual hom reforma elements que suporten pes, etc.
embalatge, envasat Fusta plana que, posada al costat d’una bota, d’un bocoi, etc., li impedeix de rodar.
oleïcultura, indústries oleícoles Post amb una mossa a la qual encaixa un puntal que, disposat al costat d’una pila d’esportins que puja torta, evita que caigui. | 0.818009 | curate | {"ca": 0.9849340866290018, "it": 0.004143126177024482, "oc": 0.004519774011299435, "ms": 0.0026365348399246705, "id": 0.0011299435028248588, "es": 0.0026365348399246705} | https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00104741.xml |
macocu_ca_20230731_4_427548 | Les plantes de purins. I ara què?
L’economia de la província de Castelló, té en la ramaderia un sector important que durant els últims anys ha tingut un període molt dur de subsistència i d’inversió per tal de mantindres.
Part d’estes inversions han suposat en molts casos legalitzacions de les explotacions que en el seu moment es van obrir, el benestar animal o d’altres que des de normatives sectorials es van introduint. En molts casos les legalitzacions han suposat que l’administració competent per a donar el vist i plau, demane que es fa en el excedent de purins que es produeix pels animals. I aquí comença el problema de molts d’ells.
Així en la comarca dels Ports, de la que soc jo, hi ha una planta de purins en funcionament en el municipi de La Todolella, que dona servei a ramaders de La Mata, de Forcall i de Todolella. Esta planta, conjuntament amb la de Vall d’Alba, Albocasser, Sant Mateu i Salzedella van construir-se a l’any 1999 amb un cost de 19 milions €, una quantitat astronòmica per a que algunes d’elles pràcticament mai entraren en funcionament. Aquelles que si van entrar en funcionament, la Vall d’Alba que es va tancar molt prompte i La Todolella, que esta si encara està oberta. Però resulta que no te la legalització com a tal per a que puga ser considerada planta de gestió de purins, per això els ramaders de la zona deuen de buscar moltes hectàrees per poder llançar el purí i així poder legalitzar la seua explotació.
Així després de mes de . anys de la construcció d’estes plantes, resulta que l’única que està oberta ni tan siquiera pot tractar eixos purins. O siga que els ramaders continuen tenint els mateixos problemes que tenien fa uns quants anys, amb la dificultat afegida que cada vegada es demana més restriccions per a poder llançar el purí, com la recient orde publicada al BOE el 11 de novembre que limita els mecanismes tècnics per a poder-ho fe i que per altre costat complica cada vegada més als ramaders.
Ara fa pocs dies, vam tindre l’oportunitat de poder fer una comissió informativa sobre les plantes de purins que va construir la Diputació i que ara vol recuperar per 549.873 € més dels contribuents. La pregunta que es pot fer un es be, recupere estes plantes i les fica en funcionament. Pues no! La veritat que vam assistir a una comissió merament tècnica, el per que es van construir, les previsions tècniques que es van barallar en eixe moment i per que possiblement va fallar eixa previsió a l’empresa que ho gestionava.
Però clar desprès de gastar-nos 19 milions d’euros, 15.000 € en un bufet d’advocats per tal de poder registrar be les finques on es van construir (diners que deuria assolir la concessionària), també assolim 549.873 € més per recuperar els espais on estan les plantes i que no se saben en que es van a utilitzar. Encara que pareix que la de la Vall d’Alba es farà per a fangs de depuradores.
Però clar i les altres? Que passarà i quin us es donarà? I el que es més important, la Diputació de Castelló, ha deixat abandonat i sense solucions per allò per a lo que es van gastar tota eixa milionada d’euros; ha deixat abandonat al sector ramader que cada vegada veu més difícil la gestió dels purins. Encara ressona en els salons i parets de la Diputació de Castelló les paraules del per aquell moment vicepresident de la Diputació Miguel Barrachina i actual president del Partit Popular a Castelló, que va vindre a dir que recuperar eixes plantes pels 549.873 € era una ganga.Per a qui? Per que el problema persisteix i no hi ha fulla de ruta. Una ganga pagar això per unes instal·lacions que estan en desús i que en sis anys es recuperaven gratuïtament al finalitzar la concessió.
La mala gestió del Partit Popular al front de la Diputació en este assumpte provoca que ningú assolisca responsabilitats polítiques, del per que d’estes despeses, i el que es pitjor, que davant del greu problema dels purins que hi ha que solucionar en la nostra província pels ramaders, pels acuifers i per la compatibilitat en altres sectors com el turístic, la Diputació de Castelló ha amagat el cap. | 0.861542 | curate | {"fr": 0.00544419698094531, "ca": 0.957436278148973, "es": 0.023509032417718387, "it": 0.013610492452363277} | |
macocu_ca_20230731_0_339302 | Primera funció en registre: 23/11/1968 Última representació: 03/12/1968 Total representacions al Liceu: 4 | 0.542139 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_125674 | JLF, Ajuntament i les 7 comissions falleres acorden la suspensió definitiva de les falles de Silla de 2020
Inicio L'Horta Sud Silla JLF, Ajuntament i les 7 comissions falleres acorden la suspensió definitiva de...
Després d’una reunió telemàtica, la presidenta i secretària de la Junta Local Fallera de Silla, l’alcalde, la regidora de festes i els 7 presidents de les comissions, han acordat per unanimitat la decisió de suspendre definitivament les falles 2020 en Silla.
La crisi sanitària provocada pel COVID-19, i la voluntat d’anteposar la salut i el benestar de les persones ha sigut determinant per a la decisió final que posa punt final a les falles 2020.
La Junta Local Fallera de Silla també va aprovar per unanimitat la continuïtat de les seus màximes representants. Per tant Mònica Rubio i Águeda Oltra seran les Falleres Majors de Silla per a l’exercici 2021 junt a les seues Corts d’Honor.
La decisió també suposa l’inici d’un nou exercici “amb més força que mai i amb l’esperança d’aconseguir véncer esta batalla que s’està lliurant-se a nivell mundial. Molt d’ànim i força, i tot el nostre suport a tots els sectors afectats segur que trobarem la fórmula de pal·liar esta situació tan catastròfica que estem vivint”.
fallas Silla
falles Silla
Artículo anteriorLas Falleras Mayores de València agradecen el apoyo y miran a 2021 con ilusión
Artículo siguienteSuspeses les Festes Majors i les Falles 2020 de Picanya
La Gira comarcal del Teatro Escalante se acerca a los municipios... | 0.77274 | curate | {"ca": 0.8257065948855989, "es": 0.17429340511440108} | https://www.hortanoticias.com/jlf-ajuntament-i-les-7-comissions-falleres-acorden-la-suspensio-definitiva-de-les-falles-de-silla-de-2020/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_577615 | La desaparició de Política Lingüística és “el primer atac” de Bauzá al català, segons el PSMEl portaveu parlamentari, Biel Barceló, qualifica el Govern recentment estrenat d'"antimallorquí, antimenorquí i antieivissenc"El portaveu parlamentari de la coalició nacionalista, Biel Barceló..El portaveu del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Parlament, Biel Barceló, ha afirmat avui que la desaparició de la direcció general de Política Lingüística de l'organigrama del Govern balear és el "primer pas" de l'atac que s'"espera" de l'executiu del PP cap a la llengua i la cultura.Després de l'obertura oficial a la Cambra Legislativa de la VIII Legislatura, Barceló ha asseverat davant els periodistes: "és un atac i un menyspreu cap a la nostra llengua eliminar aquesta direcció general i eliminar pressupost per impulsar el coneixement del català". És la "primera mostra dels atacs claríssims i de menyspreu (del nou executiu) a la nostra llengua", ha afegit el polític nacionalista, que ha recordat que l'existència d'aquesta direcció general era fruit de l'aprovació al seu dia amb l'acord de tots els partits de la Llei de Normalització Lingüística.Es tracta de prescindir d'una direcció general que sempre ha estat present a tots els governs, fossin de dretes o d'esquerres, ha recordat Barceló, que ha defensat que allò "lògic" era que s'hagués mantingut durant molts anys. "Ja veiem els primers passos d'un govern antimallorquí, antimenorquí i antieivissenc perquè va contra la nostra pròpia llengua", ha lamentat. www.dbalears.cat
Política lingüísticaGlosa de Mateu Xurí .Una imposició és un deure.El català és un dret,segons diu l'estatutetque ja ens hem hagut de beure.Si amb això algú vol creureque som lliures per triar,que s'imposa el catalào que volen bilingüisme;és beneit o té un cinismeimpossible d'aguantar.
Bona Xurí!
un dels grans! | 0.870643 | curate | {"ca": 0.985838779956427, "fr": 0.008714596949891068, "es": 0.0054466230936819175} | |
mc4_ca_20230418_5_311004 | març | 2019 | Escola Àngels Garriga
Xerrada *Un món hiperconnectat*
noemi29/03/19
Voleu saber com fer un bon acompanyament als vostres infants en la descoberta de les xarxes socials i les noves tecnologies?
No us perdeu la propera xerrada *Un món hiperconnectat* , el dilluns 1/04 a les 16.45h al menjador de l’escola Arc Iris.
Inscripcions a Llegeix més»
AFA, PROPOSTES FORA DE L'ESCOLA Xerrades 0
6 d’Abril dia mundial del circ! !
Escola Ateneu 9B <[email protected]>
A continuació teniu l’enllaç amb el cartell i la programació de la jornada!
General, PROPOSTES FORA DE L'ESCOLA Circ 0
PREMI “BARCELONA INNOVACIÓ EDUCATIVA” DEL 2019
El projecte Modelatge 0-6, del Pla de Formació de Zona d’Horta-Guinardó, ha rebut el premi Barcelona innovació educativa de 2019 en l’àmbit Districte. Hi han participat les escoles bressol Tris-Tras i Cargol, i escoles d’educació infantil i primària Àngels Garriga i Torrent de Can Carabassa.
General innovació educativa, premis 0
noemi27/03/19
Termini de presentació de so·licituds: del 29 de març al 9 d’abril.
Horari de secretaria de l’escola: matins de 9:15 h a 12:30 h; tarda de 15:00 h a 16:00 h.… Llegeix més»
General preinscripció 0
Aprenem del Jazz!
Arnau González25/03/19
Els alumnes de la classe de Japó aprenem del Jazz!
Aquest dilluns hem anat a l’Escola de Música Municipal Can Fargas i allà el Joan i l’Arnau ens han explicat què és el Jazz, quines són les seves característiques i una mica de la seva història.
5è Dins del Mar, Dia a dia, Primària 0
SORTIDA A ECOMETROPOLI (SANTA COLOMA DE GRAMANET)
El dilluns 18 de març vam anar d’excursió a Ecometropoli, que està al recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramanet. Allà vam fer un taller de “Química a la cuina”, on vam poder experimentar amb diferents aliments i materials. En acabar el taller vam… Llegeix més»
2n Exploradors de la Selva, Dia a dia, Primària 0
JOC DE PREGUNTES A GRANS I PETITS, SIRENES I TRITONS P5
En la passada sessió de grans i petits els infants van poder jugar a un joc en el qual havien d’enganxar-se una imatge al cap i descobrir mitjançant preguntes al seu/seva company/a, què era el que els hi havia tocat.
Tant petits com grans ho van… Llegeix més»
Dia a dia, Infantil, P5 l'Edat de Gel 0
noemi22/03/19
El 24 de març, torna aquest esdeveniment que pretén convertir-se, un any més, en una jornada cívica i participativa oberta a tota la ciutadania en què es fomenti l’ús de la bicicleta.… Llegeix més»
AFA, PROPOSTES FORA DE L'ESCOLA Bicicleta 0
El Centre de Natura de Can Soler dona la benvinguda a la primavera
AFA, PROPOSTES FORA DE L'ESCOLA Natura, Primavera 0 | 0.757189 | curate | {"ca": 0.8442622950819673, "en": 0.04800936768149883, "fr": 0.00039032006245121, "pt": 0.01483216237314598, "es": 0.09250585480093677} | https://agora.xtec.cat/ceipangelsgarrigabcn/2019/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_909887 | Doncs si, segons informa la cadena espanyola SER, la progre Ánchels Barceló, catalana de naixença i espanyola de cor, ha estat detinguda juntament amb dos progres més a la comisaria de l'Aiun en els territoris del sàhara administrats pel Marroc. Com a bona progre espanyola que és Barceló ha anat a buscar merder en un conflicte que als catalans ni ens va ni ens bé (el Sàhara Occidental). Cal recordar que la progressia espanyola té una mania persecutòria amb temes com el del Sàhara Occidental o Palestina. Encara que sembli paradoxal, progres com Barceló que porten Espanya al cor (país que s'ha caracteritzat sempre per sotmetre i assimilar altres pobles) tenen una fixació amb la independència del Sàhara Occidental. Evidentment la independència de Catalunya per ells és una blasfèmia intol·lerable. Són progres per anar a defensar el Sàhara occidental i bramar contra Israel però defensar la llibertat del poble Català per ser lliure res de res... Hipocresia màxima, i en el cas de BArceló un botiflerisme repugnant. M'importa un rave que l'hagin detinguda. Que la bombin!
A veure si s'endú algun mastegot i recorda que hi ha causes més properes per les quals mereix dedicar temps i energies. Però és una merda que l'hagin detingut, ja que ara l'alliberaràn, no li passarà res, quedarà com una salva saharui i la seva manca de sensibilitat amb la causa catalana quedarà com un assumpte menor...si és que algú se'n havia assebentat del seu botiflerisme.
La independència de Catalunya a Ánchels Baceló li provoca vòmits. Que no vas veure com va vibrar amb la selecsiong ejpañola? La progre Barceló se'n anirà si cal a la coxinxina o al Congo a defensar un animal en perill d'extinció o una tribu sotmesa per un altra tribu però per ells Catalunya és España i per tant ja els està bé la suborninació del nostre país al país que estimen: Castella(Espanya). Ja els està bé l'espoliació fiscal i la substitució cultural.
si ja ho sé, ja. Que la bombin! | 0.779013 | curate | {"ca": 0.977284460505937, "pt": 0.014455343314403717, "fi": 0.008260196179659268} | |
mc4_ca_20230418_2_197541 | Sol·licituds de devolució per motiu de maternitat/paternitat quan existeix una prèvia resolució desestimatòria i ferm | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acatfcl.cat/nota-interes.php?id=139 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.