id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
racoforumsanon_ca_20220809_3_254930
Us deixo aquesta entrevsita que he trobat de casulaitat sobre la perdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, és antiga, de 2009 però l'Oscar Jané és un bon històriador, i segur que a més d'un l'interessa: Aquí teniu l'enllaç:http://editorialafers.blogspot.com/2009/11/espanya-no-ha-entes-que-els-pirineus.html Espanya no ha entès que els Pirineus mai no havien estat cap fronteraÒscar Jané (Barcelona, 1974) és doctor en història moderna i investigador de la Universitat de Barcelona. Ha coordinat el col·loqui internacional sobre el tractat dels pirineus que es va fer a Barcelona i a Perpinyà el mes de juny passat [a partir del dia 1 de desembre es podrà trobar a les llibreries el seu llibre “Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat. Ideologia i catalanitat a l’empara de França”, editat per Afers a la col·lecció “Recerca i pensament”].Per què França, ja des de molts anys abans del tratat dels Pirineus, tenia tant d’interès en el Rosselló?—El Rosselló havia estat des de temps enrere motiu d’enfrontament entre França i la Corona d’Aragó perquè era un pas important cap a la Mediterrània. Tot sovint les tropes hispàniques feien incursions a la frontera de les Corberes, que separen el Rosselló del Llenguadoc, en un moment en què França no tenia un control total sobre el Llenguadoc. L’interès real de França pel Rosselló, però, va començar quan Richelieu va arribar al poder i es va adonar de la importància geopolítica d’utilitzar el Rosselló —però també Portugal— contra la monarquia hispànica.On estava la importància dels comtats de Rosselló i Cerdanya?—El Rosselló tenia una gran riquesa agrícola i minera. No era només un tros de terra. Cal tenir en compte que Perpinyà era la segona ciutat de Catalunya i que tenia institucions pròpies. Però París era molt lluny i fins que unes elits locals no es van posar al servei del rei de França no va néixer aquest interés. Això no fou fins ben bé uns vint anys després de la signatura del tractat. Al rei de França li importava molt poc el Rosselló: allò que l’interessava eren els Països Baixos.La delegació francesa estava més ben informada i va negociar millor les condicions del tractat?—I tant. Aquesta és la gran diferència. Els espanyols, per desconfiança, no van voler cap assessor català i cada vegada que havien de contrarestar els arguments dels francesos depenien de la intuició o havien d’esperar indicacions de Madrid. En canvi, els francesos tenien consellers catalans, com per exemple Ramon Trobat, que fou assessor del cardenal Mazarin, el representant de Lluís XIV. Trobat era un advocat que coneixia molt bé el territori de la frontera i que es convertí en un personatge important.Els delegats de Felip IV estaven en inferioritat per manca de preparació o d’interès?—Els delegats espanyols eren molt conscients de la seva situació. Enviaven cartes a Madrid dient que estaven en desavantatge, que els francesos tenien historiadors i que els enviessin ajut, perquè si no perdrien.L’única cosa que la monarquia hispànica volia aconseguir en aquella negociació era el matrimoni de la infanta Maria Teresa amb Lluís XIV?—No. Veient què deien Pimentel i Luis de Haro, els representants espanyols, crec que volien la pau. Segurament van pensar que més endavant podrien buscar documents i rebatre els arguments francesos. Felip IV no estava preocupat perquè pensava que, com ja havia succeït en temps de Ferran el Catòlic, podria recuperar el Rosselló més endavant. Però no van comptar que el poder de França en aquell moment havia crescut molt i que els francesos havien decidit de quedar-se al Rosselló.El resultat del tractat podia haver estat pitjor, en el sentit que els francesos es podien haver quedat també Roses, Cadaqués i tota la Cerdanya?—En el moment de la negociació, Roses i Cadaqués eren a mans dels francesos. Durant els anys posteriors, quan la monarquia hispànica tenia poca força a la frontera, cada vegada que hi havia una declaració de guerra els francesos entraven i ocupaven aquests llocs, amb la intenció de quedar-se’ls. Tot l’espai fronterer era seu i els espanyols no hi tenien cap força militar. N’és una prova el fet que, mentre els francesos van fer una gran fortalesa a Sant Lluís, els espanyols van construir el castell de Sant Ferran, a Figueres, que és lluny de la frontera i en un lloc des d’on és difícil de defensar-la.Quin paper hi va tenir la delegació de la Generalitat a Perpinyà, en les negociacions del tractat?—Ramon Trobat fou un dels que hi va fer un paper important. Els catalans que assessoraven el rei de França i que eren a les institucions de Perpinyà eren gent que havien fugit de Barcelona vint anys abans, quan havia esclatat la guerra dels Segadors. Eren gent que havien fet la revolta i que havien fugit a l’exili. Parlem d’unes 1.500 persones amb les famílies corresponents. A Perpinyà es van posar al servei del rei de França.Es diu que eren pro-francesos i que estaven d’acord amb la incorporació del Rosselló al regne de França...—No es que fossin pro-francesos. Passa que França era l’única opció. Necessitaven algú que els defensés. Cal tenir en compte que en la mentalitat d’aquella època encara hi havia la idea del príncep. Els que van marxar es van radicalitzar i, fins i tot, van intentar convèncer França que recuperés tot Catalunya per tenir-la sota el seu domini. No és que estiguessin d’acord a partir el país, però el Rosselló era el seu únic refugi.Com va reaccionar la població del Rosselló al fet d’esdevenir súbdits francesos d’avui a demà?—La gent hi era clarament contrària. Però no van poder badar gaire la boca. La repressió va ser molt dura. La revolta dels Angelets no fou únicament una revolta fiscal, com s’ha dit, ni van ser només els pagesos i uns quants bandolers que hi van participar. Els pobles amagaven gent i els donaven suport. Fou una revolta que va afectar tothom, perquè la sal era un producte important. Un fet que demostra que els francesos s’ho van prendre seriosament i van veure que era una revolta contra ells és la repressió, que va durar deu anys i va causar molts morts. Van arribar a enviar-hi més de 2.000 soldats per controlar pobles de poc més de 50 habitants. Els francesos es van adonar que la població no els era fidel.De fet, veient que els rossellonesos els eren hostils, al cap d’uns quants anys França va voler tornar a negociar el tractat i bescanviar el Rosselló per Flandes, Per què Espanya no va voler?—Espanya s’estimava més Flandes que no el Rosselló, no pas per una qüestió ideològica, com es diu sovint, sinó purament econòmica. Hi havia moltes tropes a Flandes i costaven molt de mantenir. A més, Flandes era ben bé al mig d’Europa. La monarquia hispànica va preferir conservar els Països Baixos pensant que més endavant podria recuperar el Rosselló.Sembla que, històricament, a Espanya li han interessat més la recuperació de Gibraltar, perdut en un tractat posterior, que no pas el Rosselló...—El problema és que des de Madrid sempre han tingut una visió peninsular i mai no han entès els Pirineus. Espanya no ha entès que els Pirineus mai no havien estat cap frontera, sinó un lloc d’intercanvi continu. Des de la seva visió centralista, Gibraltar és dins la península i el Rosselló no.Quines conseqüències va tenir el tractat en el mapa polític internacional?—El tractat dels Pirineus és un tractat internacional en què Catalunya va ser una peça més. L’acord va afectar també Luxemburg, Alsàcia i els cantons suïssos. Fins i tot Andorra podia haver desaparegut. Va afectar tot Europa. Fou una mostra de la força que en aquell moment tenia la diplomàcia. Tot i que en aquella època fou un tractat més, avui és vist com un model.Xevi CamprubíEl Temps, 1.325 (3-IX-2009), pp.77-78 "Perdre el Nord" ? I el Sud? El sud també està perdut, atès que no hi ha ni un sol tros de Catalunya lliure. El nord és dels francesos i el sud dels espanyols. Bé ho he escrit amb un fort sentiment sudista, ara o edito
0.855462
curate
{"ca": 0.9965556831228473, "oc": 0.002296211251435132, "id": 0.001148105625717566}
naciodigital_ca_20220331_0_40176
Les previsions d'ocupació turística a la Costa Daurada durant aquesta Setmana Santa se situen en el 85%. Aquests bons pronòstics es deuen, en bona part, al turisme esportiu que s'espera al territori, atret per l'elevat nombre d'esdeveniments i campionats nacionals i internacionals de diferents disciplines i categories programats durant aquest període, que garanteixen la vinguda de 20.000 esportistes nacionals i internacionals. També hi afavoreix que la Setmana Santa enguany hagi estat tardana. Si la climatologia acompanya, s'espera una ocupació alta durant aquestes vacances de Pasqua als principals municipis turístics de la Costa Daurada: Salou, Cambrils i Vila-seca. Enguany hi ha hotels que han obert portes excepcionalment, quan abans no ho feien. Els allotjaments rurals de les Terres de l'Ebre també preveuen omplir en un 90%, xifra lleugerament inferior a l'ocupació de l'any passat. "A falta de les reserves de darrera hora, sobretot dels turistes nacionals i francesos, Ja podem garantir una ocupació que se situarà al voltant del 85% de mitjana, aproximadament", declara el president de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Eduard Farriol. Tot i això, Farriol matisa que "les darreres nevades podrien fer que una part dels turistes vulguin aprofitar per gaudir dels últims dies de neu". Més hotels oberts Per Setmana Santa, hi haurà uns 60 hotels oberts -de 86- la qual cosa representa el 70% de la planta hotelera de Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda -unes 35.569 places-. Molts hotels obren el mateix dijous, dia 18 d'abril, tot i que algun establiment tanca després de Setmana Santa i torna a reobrir la segona setmana de maig. Així, els hotelers de la Costa Daurada central són optimistes pel que fa a la previsió d'ocupació, enguany i creuen que anirà bé. Hi ha establiments que els dies principals, de dijous sant, dia 18, fins al dissabte, dia 20, tenen gairebé totes les habitacions reservades. És a dir, percentatges alts de reserves, d'entre un 95% i un 98%. La mitjana és del 84%, aproximadament. Enguany, per Setmana Santa, hi ha hotels que han obert portes excepcionalment, quan abans no ho feien. El motiu és que enguany és tardana i els establiments ja arrencaran la temporada i romandran oberts fins a l'octubre. Es dona la circumstància que quan la Setmana Santa és primerenca, al març, molts establiments tanquen per tornar a obrir al maig, que és quan comença la touroperació anglesa. El turisme que ve aquests dies és, bàsicament, nacional, del País Basc, Navarra i Aragó. També hi ha grups de golf i del segment familiar i esportiu. Els hotelers anuncien que segurament acabaran omplint les habitacions i que esperen tenir reserves de darrera hora, condicionades, tanmateix, per la previsió meteorològica. Alta ocupació en els càmpings Pel que fa al sector dels càmpings, la previsió d'ocupació també és alta, tant als establiments d'interior com als de costa. Així, als d'interior es preveu una ocupació del 95% en bungalous i del 65% en parcel·les, mentre que els càmpings de costa esperen també un 95% en bungalous i un 75% en parcel·les. La procedència dels visitants serà, bàsicament, catalana -molts de l'àrea metropolitana de Barcelona-, però a la costa també s'hi allotjaran francesos, holandesos i alemanys. El sector campista està a l'espera de les previsions meteorològiques que, si són bones, podrien acabar d'arrodonir una Setmana Santa que es podria valorar com a lleugerament millor que la de l'any passat. Actualment, els càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre tenen el 100% de les places obertes. Per la seva banda, el sector dels apartaments turístics també s'espera una ocupació del 85%, bàsicament la gran majoria de visitants -un 80%- que s'allotjaran en apartaments reglats seran nacionals, mentre que la resta seran francesos, anglesos i russos. Pel que fa a les places obertes, superaran les 13.500, un 7,5% més que per les mateixes dates de l'any passat. 20.000 esportistes nacionals i internacionals Tornejos de futbol, futbol sala, bàsquet i una competició de balls de saló garanteixen la presència d'uns 20.000 esportistes nacionals i internacionals a Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda. Els darrers dies també s'ha fet el triatló Challenge de Salou, amb més de 1.000 participants de 40 països, i la Gran Fondo Cambrils Park Costa Daurada de cicloturisme a Cambrils, amb més de 2.000 participants. Segons manifesta Farriol, "el turisme esportiu ja està plenament consolidat a la Costa Daurada". Així, "per tercer any consecutiu milers de persones ens visiten per gaudir de l'esport a les nostres poblacions". Farriol conclou que "treballar amb les reserves dels diferents campionats esportius ens ajuda a poder-nos planificar amb temps, de manera que així podem preveure més fàcilment les necessitats dels nostres visitants, contractar el personal necessari i obrir instal·lacions amb la seguretat que tindrem clients allotjats i ben atesos". Per la seva banda, el president del Patronat de Turisme de Vila-seca, Pere Segura, constata que "estem consolidant el turisme esportiu com un dels principals segments que ens ajuden a desestacionalitzar la temporada turística". "Comprovats els grans resultats, seguirem apostant i treballant perquè aquest turisme encara creixi més; la Costa Daurada és una de les millors destinacions del Mediterrani per al turisme esportiu", afegeix Segura. PortAventura World, que ja ha obert la temporada, rebrà durant aquests dies els milers d'esportistes i acompanyants que prendran part a les competicions i gaudiran d'algunes de les novetats com poden ser la nova atracció Street Mission, la primera darkride de PortAventura World i l'única dedicada a Sesame Street a Europa, o el nou hotel temàtic Colorado Creek, el sisè del complex. A més d'aquests esdeveniments esportius, aquestes dates la Costa Daurada també acull turisme sènior procedent de l'IMSERSO, que es troba, actualment, allotjat en diversos establiments hotelers. Un 90% d'ocupació als allotjaments rurals de l'Ebre Els allotjaments rurals de les Terres de l'Ebre s'ompliran en un 90% durant els quatre dies festius de finals de setmana santa, de dijous a dilluns de Pasqua. Una xifra lleugerament inferior a l'ocupació de l'any passat, que va fregar el 95%. L'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre) ho interpreta com un canvi de tendència en la demanda fruit de la reducció del nombre de jornades d'estada. "Quatre dies no són. O venen divendres o marxen diumenge. La tendència és més de tres nits que quatre i això fa baixar el percentatge, tot i que no gaire", precisa el portaveu d'Aturebre, Juanjo Bel. Així les coses, la majoria dels clients han optat enguany per reservar només tres dies quan, anteriorment, els mateixos allotjaments exigien, a la pràctica, una reserva mínima de quatre. "Ara no surt i ja no pots obligar a reservar les quatre nits", afegeix. En alguns casos, aquest comportament es pot atribuir a la crisi o a la manca de pressupost dels clients. De l'altra, també el fet que molts turistes disposin de més d'una setmana de vacances predisposa a programar sortides més llunyanes. Enguany, amb la setmana santa començant a mitjan abril, les perspectives eren bones. "Hauria jurat que ens sobrarien clients. Això assegurava molt, abans ho venies segur. Crec que, a banda de la crisi i l'excés d'oferta, és un canvi de tendència", insisteix Bel. Com ja va sent habitual, les cases de pagès ubicades al delta de l'Ebre continuen atraient preferentment els visitants davant de les planes interiors de les Terres de l'Ebre. Malgrat això, precisa Bel, el canvi de tendència pel que fa a l'escurçament de dies de reserva ha afectat per igual, en general, a tots els allotjaments independentment de la seva situació.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/31808/previsions-ocupacio-turistica-costa-daurada-setmana-santa-se-situen-85
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_1050
Olot 1700 - El blog d'història d'en Miquel Puig i Reixach: 99. Notícies d'una seixantena de retaules de la Garrotxa al segle XVIII diumenge, 31 de maig de 2020 99. Notícies d'una seixantena de retaules de la Garrotxa al segle XVIII Retaule dels Dolors (Besalú). Foto: APEHOC, 1977, p. 158 Per a la major part dels mortals que habitaven el territori que ara en diem la Garrotxa (en el segle XVIII ells parlaven de la Muntanya) l’únic recer on l’art podia deixar-se anar i amarar l’esperit era a les esglésies. Els habitatges de la gent comuna solien ser austers, a tot estirar amb alguna estampa penjada a les parets, de paper, és clar, que eren més barates. Aquells als qui la vida –un eufemisme per no dir els negocis– els somreia, es podien permetre una imatge, un quadre pintat, un parament de la llar més acurat i algun detall de decoració, en general centrat en la cambra, on de mica en mica s’anà estenent la moda dels llits pintats, amb un capçal traçat a tall de cambril, amb la seva marededéu o sant i uns cortinatges i àngels pintats a banda i banda. Per tant, si en els domicilis l’art s’hi movia de forma apocada, a les esglésies hi podia relluir, desbordar i fer-se prendre de tothom. No vull pas menystenir la funció eminentment doctrinal que tenien les esglésies i la seva decoració, però tampoc no voldria que aquesta fes ombra a l’altra gran funció que tenien de socialització, i fins i tot de democratització, de l’art. En qualsevol lloc o poble, sortir de cases sòbries i entrar a l’església, en aquell casal de proporcions generoses, que no era de ningú perquè era de tothom (l’atorgament de la seva propietat als bisbats serà cosa de més endavant) i trobar-s'hi un retaule principal –més els secundaris– que sobrepassava els límits del fons del presbiteri, que s’alçava arrogant cap al cel carregat de columnes, de flors, d’angelets, d’històries sagrades i d’aquells sants als que tothom feia partícips de la glòria eterna tan ben expressada per l’escultor, més tot plegat il·luminat pel color i la lluentor dels pans d’or que hi havia aplicat el daurador, era deixar-se endur per les emocions que el gran art sap desvetllar i que ningú, ni tan sols el més ric del lloc, no es podia permetre de tenir a casa seva per al seu gaudi particular. Parlo de retaules, però a la Garrotxa va haver-hi, en el segle XVIII, un intent de decorar pictòricament els grans espais murals de determinada capella, que no voldria deixar en l’oblit. Rafel Bassols, un negociant olotí nascut el 1697, que tenia molts diners però no pas fills que els poguessin heretar, i que era una persona devota en extrem (en especial pel que feia al misteri del Santíssim Sagrament), en els seus primers testaments (1769) va preveure que la riquesa que havia acumulat en vida, en el moment ineludible d’haver-la de deixar, servís per a decorar íntegrament els murs, volta, cúpula i l’àmplia paret del creuer, de la nova capella del Santíssim que s’havia fet feia poc (1760-1763) a l’església de Sant Esteve, dins de l’ambiciós pla d’eixamplament de què era objecte. I no sols això, sinó que ell mateix va deixar establert els motius i la disposició que haurien de tenir les pintures murals. Hi havien d’anar els dotze apòstols mirant cap al sagrari, la Mare de Déu i la representació gràfica dels quinze misteris del rosari; a la cúpula la glòria celestial pintada “ab la major vivesa, art e idea que se sàpia discórrer”; en un lloc destacat hi havia d'anar la institució de l’Eucaristia durant el Sant Sopar; i encara quedava espai per a fer-hi representar la creació dels àngels i la caiguda dels dimonis, el pecat original “com Eva habastà la fruita y después de tastada la llargà a Adam y com prenent·la Adam la menja, quedant luego despullat de la gràcia, quedant los dos nusos en carns, cobrint sa desnudés ab fulles de figuera y com los àngels los tragué del Paradís”. També preveia un lloc on representar la beatífica mort del just i, en contrast, la tèrbola mort del pecador (“ab lo rostro com a desesperat y que lo sacerdot que lo acisteix està molt melancòlich y trist y que lo dimoni com ab uns garfis de foch li arranca la ànima y la presenta a Llucifer, qui prenent·la ab tota sa fieresa la posa a las llamas y en altres torments”). Tot això lligat, és clar, a una gran escena del Judici Final. Bassols deixà als seus marmessors triar si les pintures anirien sobre tela o sobre el guix de la paret, així com la selecció de l’artista que ho hauria de fer, que desitjava que fos el “pintor més hàbil se puga, peraque, figurant·se ab lo art més viu y perfet, produhescan vers los comptemplants los efectes de profit que jo desitjo”. Al final aquest projecte tan ambiciós va quedar en no res, Bassols no sempre va trobar el suport institucional que esperava i anà mudant les seves previsions testamentàries, mantenint sempre, això sí, una destinació pietosa al voltant de l’exaltació del sagrament eucarístic. Llàstima, perquè, d’haver-se executat aquest projecte, possiblement tinguéssim ara una obra pictòrica única, una mena de capella Sixtina en versió local. O potser no, tal volta no la tindríem, perquè la conservació de tot aquest patrimoni ha patit molt, moltíssim, fins al punt que, del copiós nombre de retaules barrocs que sabem que hi havia a la nostra comarca, de complets només se’n conserven dos (els del Roser i de sant Josep, a l’església de Sant Esteve d’Olot), un tercer ho és a mitges (el de sant Antoni, a la mateixa església) i a aquesta minsa llista només s’hi poden afegir algunes peces petites en masos de pagès que tenien oratori, i poca cosa més. La supressió de convents de 1835 i la desamortització deixà tocats els del Carme i dels Caputxins d’Olot (d’aquests darrers, fins i tot en desaparegué l'edifici del convent), i les posteriors guerres civils carlines –amb l’ús d’edificis religiosos per a finalitats militars– deixaren el panorama molt enrevessat. Especialment punyent en aquest camp fou el dolorós esgavellament de l’estiu de 1936, quan la majoria dels retaules de la Garrotxa van ser víctimes de mans brètoles i incendiàries. En aquet punt, no puc deixar de fer esment del Dr. Joaquim Danés i Torras, el qual, juntament amb un grup de ciutadans, s’arriscaren de valent per a salvar els mencionats retaules i altres valuosos i insubstituïbles elements del patrimoni comú. A tots ells el nostre coneixement. Recullo a continuació les notes que tinc aplegades sobre l’historial dels retaules de les esglésies de la comarca al llarg del segle XVIII. És un tema que, d’entrada, compta amb una bibliografia molt útil, en la que destaquen les aportacions d’una llarga llista de noms, començant per Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló, i seguint pel mencionat Joaquim Danés i Torras, Carme Sala i Giralt, Xavier Solà i Colomer, Josep Murlà i Giralt, Ramon Llongarriu i Monsalvatje, Ramon Bonet i Paluzie, Joan Pagès i Pons, Lluís G. Constans, Basili de Rubí, Ramon Sala, Carles Dorico i Alujas, Ramon Ribera, Ramon Grabolosa, Gaspar Guardiola, Francesc Caula, Miquel Juanola, Maria Assumpció Arnau, Aurora Pérez i d’altres. L’altra gran part de les notícies són inèdites i han estat aportades per la documentació notarial (rica per a aquest propòsit), municipal i eclesiàstica de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Com passa sempre en aquesta mena de reculls, es tracta d’un treball obert, que espero que es pugui anar engreixant amb d’altres aportacions –totes benvingudes– perquè la recerca documental mai no diu l’última paraula i això és bo. Hi ha esglésies importants dins de la comarca de les que no n'he pogut aplegar cap dada. D'alguns dels retaules destruïts el 1936 se’n disposa d’imatge fotogràfica, feta amb oportunitat abans que esclatés la guerra (sempre, és clar, en blanc i negre). Aquesta seria una altra feina de documentació que, per part meva, no he emprès. I a la inversa: hi ha retaules dels quals només es disposa de la imatge gràfica, però no pas de cap dada documental escrita. En aquest cas el recull no els comprèn, per no poder-ne donar-ne cap notícia que els relligués directament amb el segle XVIII. És el cas del retaule del Sant Crist i del retaule del Roser, ambdós de l’església parroquial de San Esteve d’en Bas, i del retaule del Roser de l’església parroquial de Sant Privat d’en Bas. En el recull les esglésies dels retaules estan ordenades pels seus antics municipis i, cas que en l’actualitat formin part d’un municipi més ampli en territori, aquest s’indica a continuació entre parèntesis. Acabo fent memòria que en aquest mateix bloc hi tinc publicat el “Diccionari d’artistes relacionats amb la Garrotxa (I, pintors; II, escultors)” que, com no podria ser altrament, guarda unitat amb aquest present escrit. LA BARROCA (Sant Aniol de Finestres), església de Santa Maria d’Elena. Datació: 1761. Autor: desconegut. Estat: no es conserva. Segons el testimoni de Francesc Monsalvatje (1908) el retaule d’aquesta església era d’estil barroc i tenia inscrita la data de 1761. BATET DE LA SERRA (Olot), santuari de la Trinitat. Datació: 1700 o al voltant. Autors: Esteve Tàpias i Feliu Barrera. Dauradura: data i autor desconeguts. Estat: perdut. El maig de 1700 es començà la col·locació del retaule a l’absis de l’església. Costà 18 dobles. Josep M. de Solà-Morales en féu aquesta descripció: “Xurrigueresc, tot ell daurat i policromat, amb columnes salomòniques carregades d’ornamentació fitària, tenia en el centre, en baix-relleu, el Pare i el Fill en figura humana, situats de costat en posició sedent, sostenint, respectivament, el món i el ceptre; i a sobre l’Esperit Sant en la forma simbòlica del colom; tal com correspon a la més corrent expressió iconogràfica renaixentista de la Trinitat”. Hi havia també les imatges de sant Ignasi i de sant Francesc i, per sobre d’elles, la de la Mare de Déu de l’Alegria. BATET DE LA SERRA (Olot), oratori particular del Mas Solà. Fet, possiblement, per Francesc Escarpaner, entre 1712 i 1714. Preservat en el seu lloc original. BESALÚ, església de Sant Vicenç. Retaule de la Mare de Déu dels Dolors. Datació: 1712 o al voltant. Autor: Vicenç Falcó i Conill. Dauradura: 1752, autor desconegut. Estat: destruït el 1936. El retaule va quedar assentat poc abans de la mort de l’autor, el 1712. Dos anys després es van pagar al fill i hereu Miquel Falcó 500 lliures pel retaule. Al centre hi havia una Mare de Déu dels Dolors, pintada sobre tela, que vingué feta de Barcelona. El retaule restà sense daurar fins el 1752; es desconeix a càrrec de qui anà. BESALÚ, església de Sant Vicenç. Retaule de santa Llúcia. Datació: 1738. Autors: Francesc Escarpanter i Andreu Escarpanter, pare i fill. Dauradura: any i autor desconeguts. Estat: no es conserva. El 17 de març de 1738 la confraria de Santa Llúcia de Besalú pactà amb Francesc Escarpanter i Andreu Escarpanter la fabricació d’un retaule per a la capella santa Llúcia. S’havia de fer “segons lo tenor y garbo de la trassa que de dit retaula fahedor té feta y entregada a dits pabordres”; s’hi havia d’utilitzar “fusta de tey o abre blanch” i havia de mesurar “onze palms y mitg de ampla y de alsada vint y tres palms”. Els dos escultors s’obligaren, al mateix temps, a fer dotze canelobres per al retaule i les sacres de l’altar. El preu va ser fixat en 18 dobles (una dobla equivalia a 5 lliures 12 sous de moneda barcelonina), que els serien pagats en tres terminis iguals (el primer en el moment del contracte, el segon per la Marededéu d’Agost i el tercer un cop acabat i assentat), en el benentès que el retaule havia de quedar enllestit a tot tardar en el mes de novembre. BESALÚ, església de Sant Pere. Retaule de l’altar major. Durant el mandat de l’abat Anselm Rubió (per tant, entre el 1761 i el 1780) es feren diverses millores en l’església del monestir, entre les quals hi hagué la confecció d’un nou retaule per a l’altar major i un altar dedicat a Sant Millà. CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule major. Datació i autor: desconegut. Daurada: 1747-1751, autor desconegut. Estat: perdut. Segons el llibre de l’Obra d’aquesta església, “en dit any 1747 se comensà a dorar lo retaula major de la iglésia, concertat en preu de tres centas lliuras” sufragades per diversos particulars i amb diners de la pròpia Obra. No consta el daurador; la seva feina fou acabada el novembre de 1751, a vigílies de la festa major. CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule del sant Crist. Deuria tractar-se d’un altar i retaule senzill, perquè costà de fer-lo 40 lliures. Es va daurar el 1766 pel preu de 76 lliures. CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule de sant Josep. Construït el 1771, acollia també les imatges de santa Escolàstica i de sant Pere. Es va daurar el 1774 pel preu de 139 lliures, aportades en part per particulars i la resta a càrrec de l’Obra. CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelista. Construït el 1755, per un preu de 56 lliures barceloneses. COGOLLS (les Planes d’Hostoles), església de Sant Cristòfol. Retaule major. Daurat a l’entorn de 1747 per Ambròs Colobran. MONTAGUT (Montagut i Oix), capella de Nostra Senyora del Cos. Retaule de sant Esteve i altres sants. Datació: es desconeix si es va arribar a fer; en tot cas seria a partir de 1763. Esteve Cors, comerciant d’Olot, deixà manat en el seu testament (1763) una clàusula que obligava al seu hereu, “per quant està fabricant·se la capella de N. S. del Cos de la Parròquia de Montagut, feta que sie dita capilla, segons lo que importarà un retaula nou fent de bulto en ell N. S. y St. Esteve, St. Barthomeu y St. March, posant·se dit St. Esteve sobre N.S., St. Barthomeu a un costat de ella, y St. March al altre costat, lo pague dit mon hereu baix escrit, no extenent·se dit cost a més de sis dobles, valents trenta tres lliuras dotze sous barcelonesos. Y si lo dit cost hauria de ser molt major, dega dit mon hereu en dos terços del cost de aquell contribuir”. OIX (Montagut i Oix), església de Santa Bàrbara de Pruneres. Datació: 1757 o abans. Autor: Jaume Diví, d’Olot. Estat: perdut. No s’ha de confondre amb el retaule de Santa Bàrbara, atribuït al segle XVI, que actualment es conserva al Museu Parroquial d’Olot. El 1757 Jaume Diví féu rebut a Ramon Sans de Sala i Barutell, per valor de 150 lliures “per lo preu y valor de un retaula per mi de ordre de dit señor Dn. Ramon Sans de Sala y de Barutell, inseguint la disposició testamentària del noble señor D. Joan Anton de Barutell, qº [= difunt] son cunyat en Barcelona populat, fet en la iglésia de Santa Bàrbara”. Desconec a quin altar havia d’anar i a qui estava dedicat. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de l’altar major. Datació: 1787-1798. Autoria: traça de Joan Carles Panyó, execució pel fuster olotí Joan Llor i Benet, amb intervenció de l’escultor Patrici Negre. Estat: desconegut, possiblement es perdés durant el mateix segle XVIII o restés inacabat. Antecedents: l’església de Sant Esteve d’Olot disposava d’un retaule major de l’escultor Domènec Casimira, fet el 1618. L’any 1707 els Obrers de Sant Esteve convingueren amb l’escultor Pau Costa fer-hi un sagrari nou, “de fusta de alba o tey, en lo altar major de dita isglésia parrochial segons la disposició de un modello que ha ensenyat a dits obrers”, pel preu de 150 lliures barceloneses. A partir dels anys quaranta del segle XVIII l’església va ser objecte d’una ampliació integral, que donà com a resultat el temple tal com ara és, inaugurat el 1763. En el marc d'aquestes obres, el 1761 el retaule major va ser desmuntat i poc després assentat "en lo presbiteri nou", totes dues coses a càrrec de Jaume Diví. El 1763 se suscità una polèmica entre la Comunitat de Preveres i l’enginyer Blai de Trinxeria, director de les obres, sobre com s’havia de distribuir el presbiteri i el lloc on havien d’anar el retaule i el cor de la Comunitat. Semblaria, per tant, que de moment es tornà a instal·lar-hi el retaule antic. Però hi havia massa església per a un retaule pensat per a un presbiteri més petit, i en els anys vuitanta es pensà a fer un retaule nou que s’adigués amb les proporcions noves ampliades. La traça del nou retaule fou dissenyat per Joan Carles Panyó, a qui el 19 d’abril de 1787 se li pagaren 25 lliures “per la formació de la nova planta de altar, y monument junt” i onze dies després, 6 altres lliures “per la entera satisfacció de la formació de dita planta”. La realització del nou retaule s’encomanà al fuster Joan Llor i a l’escultor Patrici Negre, que posaren mans a la feina, com ho acrediten els diversos rebuts signats per Llor i Negre, els quals no ofereixen dubtes que es tractava d’un nou retaule major dedicat a sant Esteve, com diu, per exemple, aquest rebut de la fusta per valor de 30 lliures, “per la compra de las 8 canas de fusta de pollancre que me ha comprat per fer lo altar de St. Esteve” i d’altra fusta comprada un temps abans. O la compra de claus “que se an entregat per al retaula de St. Esteva de la presén vila de Olot”. Però sembla que la nova obra no acabà d’agradar a algunes instàncies locals, començant per l’ajuntament, i s’hi va mantenir el retaule antic. Desconec què se’n va fer del nou i potser inacabat retaule, que sempre ha quedat en els llimbs de la història local. L’altar actual data, en el seu acabament, de 1831, i l’antic retaule del segle XVII va ser venut a l’església de Rupit el 1830, on, amb alguna modificació, encara compleix la seva funció religiosa. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de Sant Josep. Datació: 1707-1728. Autoria: Josep Cortada (1707-1709), Joan Alsina (1709-1710), Pau Costa (1726) i Francesc de Borge i Francesc Escarpanter (1727-1728). Dauradura: al voltant de 1774, pintor desconegut. Estat: preservat en la seva capella de l’església de Sant Esteve d’Olot. Era el retaule propi de la Confraria de Sant Josep, que agrupava no només els fusters, sinó també els altres oficis que hi tenien relació, com ara els escultors, pintors, pinters, etc. Va sofrir diverses vicissituds que n’allargaren la seva construcció durant vint anys i escaig. Acordada la seva construcció per la Confraria el març de 1707, al mes següent se’n signà el contracte amb l’escultor Josep Cortada, que es comprometé a seguir la traça que ell mateix havia dissenyat, del que en resultava un retaule de cinc carrers, enmig de les quals hi aniria la figura de sant Josep en un tron sostingut per tres àngels nens, amb el Nen Jesús a un costat i la Mare de Déu a l’altre. També hi havien d’anar les figures de santa Teresa, santa Anna i sant Joaquim, amb la història de les tristeses i els goigs de sant Josep. Cortada cobraria pel retaule 950 lliures i la fusta li proporcionaria la Confraria. Uns testimonis posteriors feren avinent que en el mateix any del contracte, Cortada ja hi estava treballant i que, un cop solucionades amb els pabordes "las controvèrcias que tenian ab lo dit Cortada", els de la Confraria expressaren "que estaven contents i satisfets del treball per dit Cortada fet en dit retaula" i que convingueren amb ell, "que continuàs aquell a fi de que ab brevedat se pogués assentar la primera andana en dit retaula y que no faltarian diners per·a pagar·lo"- Però quan el retaule començava a prendre forma, el 1709 Cortada s’anà a viure a Barcelona i traslladà a l’escultor Joan Alsina l’encàrrec de fer el retaule, mitjançant un conveni entre ambdós que se signà el desembre d’aquell any. El canvi irrità la Confraria de Sant Josep perquè no se li havia consultat; a més, ara es veu que ja no eren tan complaents amb el treball fet, perquè passaren a opinar que “lo dit Cortada no haja observat ningun dels pactes” del contracte inicial ni respectat les “reglas del art” i per tant es negaren a acceptar que Alsina seguís en la seva construcció. A partir d’aquí s’obre un llarg parèntesi sense notícies del retaule, fins a deu anys més tard, quan el 1720 Cortada reclama a la Confraria de Sant Josep el pagament de la feina que havia fet en el temps de l’inici del retaule. Les dissensions entre l’escultor i la Confraria es tancaren el 1723 amb el pagament a Cortada de 109 lliures i 16 sous de moneda barcelonesa. El juny de 1726 s’establí un nou conveni, ara amb Pau Costa, perquè fos ell qui acabés el retaule, però la seva mort obligà, un cop més, a canviar de plans. A l’abril de 1727 se n’encarregà l’acabament als escultors Francesc de Borge i Francesc Escarpanter, prèvia requesta a tots els confrares perquè fessin una aportació econòmica que permetés de costejar-ho. A l’any següent, els pagaments fets als dos escultors per part de la Confraria, donen a entendre que, per fi, el retaule restava enllestit. Pel que fa a la dauradura, únicament puc dir que s’hi estava treballant el 1774 per un pintor desconegut. En aquell any Manuel Basil, daurador d’Olot, per encàrrec de la Confraria de Sant Josep passà a “examinar y visurar la obra del oficial que està dorant lo retaule o altar de dit sant” i la seva conclusió fou que “la obra de dit oficial no és en ninguna part perfecta, ni segons reglas de dorador obrada, sí clarament prevista ser falsa y mal aparellada, per quals rahons de sciència y experiència no és permanent, ni duradera, ni decent, ni menos proporcionada y corresponent a la escoltura de dit altar”. I, per tant, recomanava que no es pagués res al pintor perquè “de precís y necessari deu de nou tornar·se obrar”. Modernament ha estat restaurat el 2012. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de la Mare de Déu del Roser. Datació: 1704-1707. Autoria: escultura de Pau Costa; dauradura dels germans Antoni i Joaquim Soler i Colobran (1721 o després). Estat: preservat a la seva capella de l’església parroquial. A Olot la Confraria de la Mare de Déu del Roser s’hi havia fundat el 1550. Tenia una capella a l’església parroquial d’Olot, la qual a finals del segle XVII va ser refeta tota de nou, donant-li més capacitat. En conseqüència, es proposaren de fer també un nou retaule. El setembre de 1703 es van elegir sis persones (tres per part de la Confraria i altres tres per la banda de l’ajuntament) per a tractar la qüestió, amb la notícia que “vindrà un escultor aportant modello del dit retaula fahedor”. Uns mesos després, al gener de 1704, se signà el contracte amb Pau Costa, el qual es comprometé a tenir-lo acabat en el termini de tres anys, d’acord amb el model que ell mateix havia fet. Pel mateix contracte, la Confraria s’obligà a pagar-li 2.000 lliures barceloneses, en diversos terminis de 400 lliures cada un, a més de la fusta i casa franca a Olot per a ell i la seva família mentre hi treballés. Com que l’ajuntament tenia la Confraria sota la seva protecció, es comprometé a aportar-hi cada any, de diners de la Pia Almoina, 100 lliures anuals, que s’anaren pagant com a mínim fins a 1708. El retaule quedà enllestit dintre dels tres anys previstos, el 1707, però Pau Costa no acabà de cobrar el seu treball fins el 1714. El febrer de 1719 la Confraria convingué amb els germans Antoni i Joaquim Soler i Colobran la dauradura del nou retaule, si bé el també daurador Francesc Basil intentà de quedar-se ell l’encàrrec. La darrera notícia de la dauradura és el pagament, el 1724, de 228 lliures a Antoni Soler i Colobran per les feines fetes entre els anys 1722-1724. Un document de l’any següent testimonia que el retaule del Roser “resta totalment dorat y primorosament perficionat”. El 1754 el retaule fou desmuntat, netejat i reinstal·lat per Jaume Diví, i novament el 1761, amb motiu de la gran ampliació de què fou objecte el temple parroquial de Sant Esteve. El retaule fou també netejat en els anys 1895 i 1913. Durant la Guerra de 1936-1939 fou desmuntat i guardat a les dependències de l’edifici Hospici. En la postguerra hi hagué la idea de recol·locar-lo en la capella de la Immaculada, però no prosperà i el maig de 1943 es tornà a ubicar en la seva capella. Modernament ha estat objecte de neteja i restauració en els anys 1986 i 1998. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de les Ànimes. Datació: al voltant dels anys 1770-1772; dauradura: 1787. Autor: escultura de Francisco de Vogue i dauradura de Francesc Basil i Riera. Estat: destruït el 1936. El retaule es féu gràcies a les aportacions de diversos benefactors, en especial de Miquel de Vidueyros (olotí d’adopció) el qual, segons el dietari de la Comunitat de Preveres cuità “de recollir la fusta, de recollir lo diner, y finalment de pagar al mestre”, amb una anotació important: “havent ell també ideat la obra”. Sembla que no hi hagué massa consens a l’hora d’emprendre aquesta obra, perquè la mateixa font ens diu que “los administradors de las Ànimas no volgueren miscuir·se en cosa de esta empresa, per causa de diferents motius molt posats en rahó”. El gener de 1772 s’hi col·locaren les imatges de sant Rafel i de sant Ramon Nonat, compreses en el contracte del retaule signat amb Francisco de Vogue. També s’hi contemplava una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. En la missió parroquial feta a Olot el 1776, s’exhortà els fidels a contribuir econòmicament a la dauradura del retaule. Aquesta s’encomanà el 27 de març de 1787 a Francesc Basil i Riera per un import de 375 lliures barceloneses, amb l’obligació de “ésser treballada ab or, a excepció de la encarnadura; que sobre lo or s·i degan treballar las flamas, núbols, ninxo de Nostra Señora de la Mercè, que haurà de ésser de relleu, y son cortinatge, havent-se de figurar en est, un tisso rich, que aparega y resàltia bé”. És del Dr. Joaquim Danés aquesta succinta descripció: ”era un plafó amb alts relleus representant ànimes del Purgatori enmig de flames, degudament emmarcat als costats amb columnes salomòniques”. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Datació: 1721. Autor: Francesc Escarpanter, amb la col·laboració de Salvador Espasa. Estat: preservat en gran part. Dauradura acabada el 1727, autor Jaume Basil. El juny de 1721 un grup de devots pactaren l’obra del retaule amb l’escultor Francesc Escarpanter, amb el compromís d’acabar-lo abans d’un any. El preu es convingué en 30 dobles d’or. Sembla que n’existien dues traces, ja que en el contracte s’especifica que s’havia de seguir la de la dreta i no pas la de l’esquerra. De la dauradura se n’encarregà Jaume Basil, que l’acabà el 1727 (és una de les dues dates que figuren inscrites en la part superior del retaule). El 1761, un cop ampliada l’església de Sant Esteve, la confraria el féu completar amb uns afegits laterals i una nova mesa per a l’altar. Durant la Guerra Civil va ser desmuntat i en part guardat a les golfes. El 1971 se’n recuperaren les peces que s’havien salvat i es tornà a col·locar en la seva capella (l’any d’aquesta restitució és l’altra data que també hi figura). OLOT, església de Sant Esteve. Altar de sant Marc (vell) i dels sants Crispí i Crispinià. El 1777 els sabaters i corretgers es van separar del gremi de Sant Marc, al que fins llavors havien estat inscrits en unió amb als blanquers. A partir d’aquesta separació els sabaters i corretgers adoptaren com a patrons seus els sants Crispí i Crispinià. La separació havia anat precedida d’una gran controvèrsia. L’ajuntament d’Olot n’era contrari i volia que uns i altres es mantinguessin units sota una única confraria, però no en pogué evitar la separació. Vingué llavors el problema de la capella, altar i retaule de sant Marc que hi havia a l’església de Sant Esteve, ja que uns i altres el pretenien com a propi. Al final la Reial Audiència acceptà la proposta que feien els blanquers, de cedir el retaule de sant Marc als sabaters i corretgers, a condició que se l’enduguessin a un altre lloc de l’església, quedant-se els blanquers la capella, on hi farien fer un nou retaule dedicat a Sant Marc. A tenor del decret, “se ceda a los zapateros el actual altar de san Marcos (...) y beneficiándose los zapateros del altar viejo, puedan y deverán formar nuevas las imágenes de sus patronos san Crispín y san Crispiniano, y se les señalará el altar de las Almas, que está colateral e inmediato al mismo presbiterio por la parte de la epístola”, d’on es traurien les imatges que hi havia de sant Ramon i de sant Rafel, les quals haurien de ser recol·locades en el nou retaule dels blanquers. No cessaren, però, les discussions entre uns i altres, com ho demostra el fet que, el 1779, “trobant·se ja desfet lo altar de sant March que estava erigit en dit temple”, els sabaters i corretgers pretengueren recuperar la capella, o sia que “dit altar o retaule se retornàs en lo puesto en que estava”. No consta que ho obtinguessin. OLOT, església de Sant Esteve. Altar de sant Marc (nou). Datació: entre 1777 i 1780. Autor desconegut. Els tractes fets el 1777 sobre el retaule de Sant Marc que hi havia a l’església de Sant Esteve, a rel de la separació entre blanquers i sabaters, van establir que l’altar vell dedicat a sant Marc passés a mans dels sabaters, però en un altre lloc de l’església, restant la capella on havia estat fins llavors a disposició dels curtidors, que s’obligaven a fer-hi un nou altar. Aquest lloc, segons explicita el decret de la Reial Audiència, era “el inmediato al presbiterio por la parte del evangelio”. A l’abril de 1780 el nou altar era ja un fet, perquè els blanquers, en un escrit a l’ajuntament, parlen del nou altar de sant Marc, “nuevamente a sus expensas construhido”. OLOT, església de Sant Esteve, altar de Nostra Senyora del Puig de França. Aquesta advocació mariana prové d’una imatge venerada a l’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa, al Ripollès, originada, segons diu la tradició, per uns peregrins francesos. Ignoro les circumstàncies que estengueren a Olot la seva devoció i que propiciaren la dedicació d’un altar en el temple parroquial. El 1708 la confraria de Santa Llúcia tragué les imatges de la seva patrona i de sant Homebó, que tenia ubicades a l’altar de sant Marc i les traslladà “en l’altar de Ntra. Sra. del Puig de França de dita església”. Vegeu les notes sobre el retaule de santa Llúcia. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de santa Llúcia. La confraria d’aquesta santa la formaven els mestres sastres i calceters. A començament del segle XVIII la confraria compartia altar amb la de sant Marc, on hi tenien les imatges de Santa Llúcia i de Sant Homebó (o Omobono, un sant de Cremona, patró dels sastres). El 1708 es concedí llicència “perquè la confraria de Santa Llúcia tregui les figures de santa Llúcia i de sant Homebó que dita confraria té en l’altar de Sant Marc” i les traslladés “en l’altar de Nostra Senyora del Puig de França de dita església”. D’aquesta manera la de Santa Llúcia quedava sola en aquest altar “i això seria lustre per a ella i evitació de molèsties per haver-hi dues confraries unides en un mateix altar”. La proposta fou acceptada i la Confraria nomenà els que se n’ocuparien “perquè puguin acomodar lo retaula y collocar las ditas imatges de santa Llúcia i sant Homebó en ell”. L’octubre de 1733, considerant els pabordes i siseners “com lo retaula de dit altar que serveix per son adorno té molta necessitat de fer·se de nou per estar casi indesent, també en part perillós de càurer” acordaren “que dit retaula de son altar se fasse y construesca de nou ab escultura y major descència y que estiga suficient conforme estan la major part dels demés retaulas de dita isglésia parroquial de esta vila ahont aquell està situat”. També resolgueren que els pabordes i alguns dels siseners, “vehessen de consertar·lo ab algun escultor ab qui·s pugan ajustar que lo fabriqui conforme dega estar”. No disposo de més dades sobre si acabà fent-se i, si fou així, quin en fou el seu escultor. OLOT, església de sant Esteve. Retaule de sant Francesc d’Assis. A finals del segle XVII el Terç Orde de sant Francesc es traslladà a la nova capella construïda en el convent dels Caputxins, però l’altar que hi havia a l’església de Sant Esteve se seguí mantenint, ara confiat a una confraria dedicada al sant. El 1727 s’hi féu un nou retaule, d’autor desconegut, pagat en part per Rafel Bassols, ric negociant i fabricant de cardes d’Olot, tal i com es desprèn d’un passatge del seu testament de 1757, en el qual fa esment d’aquest retaule i hi diu que ell “cooperí y ajudí en fer·lo y dorar·lo en lo any mil set cents vint y set en que me trobava paborde de la sua confraria”. El 1761 s’autoritzà la col·locació en els laterals de l’altar de sant Francesc de les imatges de Sant Cosme i Sant Damià, amb la Mare de Déu de Montserrat. El retaule va ser engrandit el 1763, i deu anys més tard els pabordes adquiriren el retaule de Sant Joan als Obrers de l’església de Sant Esteve, “per a compondre ab mellor decència lo retaule de sant Francesch”. Va desaparèixer el 1873 en el marc de la tercera Guerra Carlina, durant la qual el temple s’utilitzà com a edifici militar. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de sant Joan. El 1761 es varen unir les confraries de Sant Esteve (que agrupava els paraires) i de Sant Joan (la dels mitgers de llana). Això comportà la utilització d’un únic altar, el de Sant Esteve, al que s’incorporà la imatge de Sant Joan “colleteral a la dreta de Sant Esteve”. El 1773 els obrers de Sant Esteve vengueren les restes d’aquest retaule als pabordes de la Confraria de Sant Francesc de la mateixa església, que les volien aprofitar per a completar i millorar el retaule del seu patró. OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de sant Franc. El 1756 Rafel Bassols féu un primer testament (després en vindrien d’altres) en el que, atès que no tenia fills, deixava els seus béns a la Confraria del Santíssim Sagrament del temple de Sant Esteve, per a l’ornamentació de la denominada “capella fonda”, on havia d’anar el Santíssim, en construcció dins de la gran obra d’ampliació del temple. Entre altres obligacions, establia la de fer-hi una capella dedicada al seu patró sant Rafael, i que, en simetria amb aquesta, s’hi tornés a col·locar “el retaule de sant Franch”, possiblement retirat per les obres. En els seus successius testaments aquesta previsió deixà de constar-hi. OLOT, església de Santa Maria del Tura. Retaule de l’altar major. Datació: 1790 i després. Autoria: disseny de Joan Carles Panyó i execució d’Ildefons Diví. Estat: destruït el 1936, amb posterioritat es reconstruí seguint el model original. L’església de la Mare de Déu del Tura va ser ampliada entre 1736 i 1748. Fins llavors la presidia el retaule que el 1633 s’havia contractat amb l’escultor Domènec Casimira. Amb el nou temple, aquest retaule hi fou encabit, amb algunes modificacions. El 1753 l’altar d’aquest retaule va ser posat com a model per al retaule de Sant Joan les Fonts, en el contracte del qual s’indicà que s’hi hauria de fer “la mesa a thenor de la que se troba en lo altar major de la iglésia de Nre. Sra. de Altura de la present vila de Olot”. El març de 1790 els Obrers van contractar l’escultor Ildefons Diví perquè construís el nou retaule que havia dissenyat Joan Carles Panyó, director de l’Escola de Dibuix de la vila, la qual planta, segons aquest contracte, “consta de dos ordres de arquitectura, so és coríntio y compost”. Diví l’havia de fer “en lo modo y forma ordenà Jacobo Viñolas en sa arquitectura, entallant totas las motlluras, etc., exceptuant·se la actual mesa, que deurà empero unir degudament ab las gradas y retaula fahedor”, amb “fusta de albre blanch o tell seca y de bona lluna”. El retaule hauria d’estar llest el primer dia de setembre de 1791. El preu s’acorda en 1.200 lliures de moneda barcelonesa, que li serien lliurades en tres pagues iguals. OLOT, església de Santa Maria del Tura. Retaule dels sants Fortunat i Justina. Datació: al voltant de 1725. Autoria: desconeguda. El 1725 l’ajuntament féu una aportació de 40 lliures als Obrers de l’església del Tura per a millorar l’estat en què es guardaven les relíquies dels sants Fortunat i Justina i concretament, "en adjutori de cost del retaula fan fer dits Obrers per posar las relíquias dels gloriosos sants màrtirs St. Fortunato y Sta. Justina”. OLOT, església del convent del Carme. Altar de la capella del Terç Orde. Datació: 1785 o abans. Autor: desconegut. La capella del Terç Orde del Carme havia estat inaugurada el 1733 i entre 1766 i 1768 s’hi havia fet obres. El 1785 s’hi instal·là un nou retaule (i el que hi havia fou col·locat a l’entrada). OLOT, església del convent del Carme. Altar de la confraria de Sant Franc. Datació: 1732 o abans. Autoria: Francesc Escarpanter (escultura), Jaume Basil (dauradura). Estat: destruït el 1936, si bé es pogué preservar una imatge de sant Franc i la taula amb l’enterrament del sant. El contracte entre la Germandat de Sant Franc i l’escultor Francesc Escarpanter es va fer el 1713, però no fou fins a finals de 1732 que va ser beneït per la comunitat carmelitana, cosa que potser ens indicaria que no quedà conclòs fins a aquesta data. El 1749 la mateixa germandat contractà Jaume Basil, pintor i daurador que vivia a Girona, perquè en fes la daurada (juntament amb el retaule que hi havia a la capella de la Santa Creu). El preu de l’encàrrec es pactà en 550 lliures de moneda barcelonesa, amb l’obligació per part del daurador de fer-ho “de bon or”, les figures “totas doradas y entissadas amb la circumstància corresponent a cada una, bronsejant·las en las parts necessàrias sobre lo or, encarnar las figuras com són caps, mans, serafins y altres”. El retaule fou objecte de restauració el 1927. OLOT, església del convent del Carme. Retaule de sant Francesc d’Assis. Segons el testimoni de Gaietà Barraquer, que havia visitat l’església del Carme en el pas entre el segles XIX i XX, “los retablos laterales proceden igualmente de tiempos modernos, o sea de los dos últimos siglos” i en destacà el retaule de Sant Francesc d’Assis, “que consiste en nueve compartimientos separados por cornisas y columnitas, los cuales compartimientos contienen figuritas en relieve, de valor artístico”. OLOT, església del convent del Carme. Retaule de l’Assumpció de Maria. Datació: al voltant de 1780. Autor: desconegut. Segons el llibre de la confraria d’aquesta advocació mariana, el blanquer Anton Marcer havia fet fer “lo altar y retaula al costat del de la Sanch en lo any 1780 poch més o menos”. OLOT, convent dels Caputxins. Capella del Terç Orde. La capella s’havia construït el 1696 i era a tocar de la placeta i porxo de l’església del convent. En una de les nits del desembre de 1763 s’hi declarà un incendi que cremà una bona part del retaule i altres coses de l’altar. En efecte, segons un text que sembla extret de la crònica del Terç Orde d’Olot, un matí es trobaren “que la nit anterior s’havia cremat el retaule i destruïda molta part de la iglésia de la Tercera Regla”. La capella s’engrandí el 1781. La nota de la seva inauguració, el 25 d’agost del mateix any, indica que en aquell dia “se digué missa en un altar fabricat de nou a la obra nova”. OLOT, capella de sant Roc. Datació: cap a 1699 o abans. Autor: Josep Cortada. Estat: destruït. No tinc clar si aquest és el retaule que cremà el 1936, ja que hi ha notícia d’un altre possible retaule a finals del segle XVIII. Per altra banda, la capella fou objecte d’una reconstrucció integral a finals del segle XIX. En una carta dels pabordes de la capella, dirigida a l’ajuntament d’Olot el març de 1702, recordaven com “fa cosa de quatra anys que (preseint lo beneplàcit dels cònsuls y Consell de la present universitat) donaren a fabricar a Joseph Cortada, escultor de la present Vila, un retaula per dita capella, prometent donar y pagar al dit Joseph Cortada per la fàbrica y costrucció de dit retaula, vint doblas de or; lo qual retaula aja tres anys se troba fet y parat en dita capella”. En aquells moments encara devien a Cortada quatre dobles d’or. Els pabordes demanaven que, per ésser l’ajuntament patró de la capella, fos aquest qui es fes càrrec del deute. Consten el pagaments per part de l’ajuntament de dues lliures d’or el setembre de 1703, altres dues l’octubre del mateix any i d’una dobla i mitja el febrer de 1704, “amb tal que ab tal que lo escultor ab dita doble y mitja se done del tot pagat”. Segons Joan Pagès, a finals del segle XVIII s’hi hauria fet un retaule nou, del qual, però, no n’aporta cap dada, llevat d’associar-lo als seus records d’infantesa: “recordem que l’altar major era barroc daurat i el presidien les imatges de la Verge del Remei i de Sant Roc, flanquejat per sengles escuts d’Olot en un i altre costat. Ens imaginem que el susdit altar barroc era el que fou construït a les acaballes del segle XVIII”. OLOT, capella dels Dolors (avui dia inexistent). Retaule de la Mare de Déu dels Dolors. Datació: 1723. Autor: Pere Costa. Estat: destruït el 1936. El contracte entre la Congregació dels Dolors d’Olot i l’escultor fou fet el febrer de 1723. S’hi estipulava que el retaule seria obrat a Barcelona, on residia Pere Costa, seguint una traça que era en poder de la Congregació i que el retaule seria dut a Olot un cop estigués acabat, amb l’obligació de venir-hi també Pere Costa per a fer-ne l’assentament. Per la seva feina, Costa rebria 400 lliures en quatre terminis de 100 lliures cada un (que li serien lliurats el primer el dia de Pasqua de Resurrecció, el segon un cop fet el pedestal i el sagrari, el tercer quan el retaule quedés assentat a la capella, i el darrer a l’inici de la quaresma de l’any següent). La Congregació, però, s’endarrerí en els seus pagaments, tot i que algun devot procurà recordar-se d’aquest retaule en el moment de les seves disposicions testamentàries (mossèn Sebastià Ferrussola li llegà 25 lliures). El maig de 1726 Pere Costa signà el darrer dels pagaments, per valor de 100 lliures de les 400 que li havien estat promeses. El 1726 la Congregació aprovà que el retaule fos daurat i jaspiat, però no consta el daurador a qui se li féu l’encàrrec ni quan s’executà. OLOT, capella de sant Rafael. Datació: abans de 1716. Autors: Salvador Espasa i Francesc Escarpanter. Estat: perdut. El retaule fou degut al llegat de Lucrècia Tamarit, que en el seu testament disposà que dels seus béns es pagués la reconstrucció que s’estava fent de la capella “y que sie fet i posats un retaula ab las imatges de sant Rafel y dels sants Antoni Abat i Pau Apòstol”. La donant morí el 1706. Deu anys més tard els escultors Espasa i Escarpanter signaren haver rebut dels marmessors 70 lliures “per la construcció del retaula de sant Rafel, posat de nou en la pròpria capella de dit sant Rafel”. Tot i que el 1860 la capella encara és esmentada en el llibre d’Esteve Paluzie sobre la història d’Olot, a finals d’aquell segle era inexistent i la família Batlló es proposà de bastir-la de nou, essent la capella que encara es conserva, tot i haver perdut la seva funcionalitat religiosa. No sé dir, per tant, quan va ser que es perdé el retaule de començaments del segle XVIII. OLOT, capella de la Santa Creu (inexistent). El 1749 els singulars de la Germandat de Sant Franc, de l’església del Carme, contractaren el daurador Jaume Basil per a daurar el retaule del sant patró de la germandat que tenien al Carme, i el retaule que hi havia en la capella de la Santa Creu, per un preu, entre els dos, de 500 lliures. OLOT, capella de Ntra. Sra. del Roser (inexistent). Estava situada al capdamunt del Firal, en el que ara és el Puig del Roser, llavors dit Puig d’en Despujol. Pertanyia a la família Vayreda. El 1757 Joan Vayreda Figuerola pagà al fuster Josep Llor 33 jornals de mestre, per obres del seu ofici efectuades en la dita capella “per amenasar ruïna y ampliar·la per ser antes molt xica”. Entre aquestes feines, “fer la mesa del altar” i “assentar lo retaula”. OLOT, oratori particular del mas Reixach (can Vayreda). Un inventari notarial dels béns del mas, elaborat el 1781, registra, a la capella o oratori particular que hi havia dins de la casa, “una mesa ab un retaula de dos gradas, quatre candeleros, dos imatges de fusta, un faristol y sacras, tot de fusta sens dorar, ab una imatge de nostre senyora del Tura, ab la guarnició dorada”. LA PINYA (la Vall d’en Bas), església parroquial de Santa Maria. Altar major. Datació: abans de1766. Autoria: escultor desconegut; dauradors Manuel Basil i Francesc Basil i Riera. En una publicació de començament del segle passat hi trobem aquesta indicació: “L’altar major actual, construït en l’any 1766, substituí a altre”. No obstant això, les dades arxivístiques parlen que fou entre els anys 1764 i 1769 quan es recolliren donatius per a pagar la dauradura del retaule major de la Pinya, encarregada als pintors olotins Manuel Basil i Francesc Basil i Riera, segons indiquen els rebuts signats per aquests en els mateixos anys. LA PINYA (la Vall d’en Bas), Sant Joan dels Balbs. Altar del Roser. Datació: últims del segle XVIII. Autor: desconegut. LES PLANES D’HOSTOLES, església de Sant Cristòfol. Retaule major. Datació: 1722. Autoria: desconeguda. Estat: destruït el 1936. El bisbat va atorgar llicència per a la construcció del retaule l’agost de 1722 i en aquell mateix any els Obrers cercaren la manera de finançar-lo. En cap nota documental no apareix el nom de l’escultor, però l’estudiós Xavier Solà apunta que podria atribuir-se a l’escultor Francesc Escarpanter, el qual el 1722 vivia a les Planes amb la seva família, i també hi assenyala la influència de Pau Costa, que a primers de la dècada dels vint estava treballant en el retaule de Sant Esteve d’en Bas. En resultà un retaule que cobria tot l’absis de l’església, d’uns 8 o 10 metres d’alçada, format per una predel·la, dos pisos i àtic, repartits en tres carrers i quatre intercolumnes. Al centre del primer pis hi havia la imatge de Sant Cristòfol, i al mig del segon la de Sant Jaume. Com solia passar, de moment el nou retaule quedà sense daurar. El 1736, durant una visita pastoral, el bisbe de Girona instà a emprendre-ho, però no hi ha constància que es fes així fins a 1746, en una nova visita pastoral. L’autor de la dauradura resta també en l’anonimat, si bé se suggereix el nom d’Ambròs Colobran. LES PLANES D’HOSTOLES, Santa Maria de les Encies. Datació: 1756. Autor: desconegut. L’historiador banyolí Lluís G. Constans, quan parla de la imatge d’aquesta marededéu, comenta: “presidia el retaule de l’altar major, construït en 1756 i que amb el cambril donava a l’església categoria de santuari”. LES PRESES, capella de Sant Miquel del Corb. El 1726 el bisbat donà llicència de postular per a fer un retaule destinat a aquesta ermita. PUIGPARDINES (la Vall d’en Bas), església de Santa Maria. Altar major. En la visita pastoral que hi féu el 1738 el bisbe de Girona, Baltasar Bastero, manà que es fes sagristia nova “y que després de feta retírian lo retaula major tan endintra com se puga envers lo puesto de què ara se valen de sacristia, que de esta manera lo presbiteri estarà més capàs per·a fer·se les funcions en lo altar major, son ja desembaràs y lustre. Y en atenció que las gradas de dit altar major són ja molt dolentes e indecents, aximateix los manam que ne fassan fer unas de novas doradas, o a lo menos pintadas ab tota decència y després ab lo temps podran també fer un altar major, que també és molt vell y casi indecent”. Es tracta d’un manament molt semblant al que féu al seu pas per l’església de Rocabruna en aquell mateix any. RIUDAURA, església de Santa Maria. Altar major. Datació: abans de 1769. Autoria: podria tractar-se de Jaume Diví. Estat: destruït el 1936. Per ara, les notícies que hi ha d’aquest retaule tenen a veure amb un altre retaule, el que l’abat de Camprodon encarregà el 1769 a Jaume Diví per a presidir l’església d’aquest monestir del Ripollès. En aquest contracte s’especificava que el retaule de Camprodon “no ha de tenir altre planta o discenyo que té lo altar major de la iglésia de la vila de Riudaure, y esta és la que jo Jaume Diví deuré seguir sens discrepància”. I si l’emmirallar-se en el retaule de Riudaura quedava establert amb caràcter general, s’hi insistia a l’hora de tractar elements concrets: “Les imatges [del de Camprodon] han de seguir lo mateix rumbo que lo altar de Riudaure” i, pel que fa a la imatge de la Mare de Déu que hi havia d’anar, “en res se deu diferenciar com és la de Riudaure”. L’absis de Camprodon era una mica més gran que el de Riudaura i això fou una de les poques diferenciacions que en el contracte s’establien entre un i altre retaule. Els abats de Camprodon eren també priors i senyors del monestir i població de Riudaura, cosa que podria explicar aquesta unitat de criteri que demanava l’abat entre el retaule d’aquí i el que s’havia de fer a Camprodon. Aquesta vinculació estètica entre ambdós retaules ens permet treure unes conclusions: que el de Riudaura ja estava enllestit el 1769 i que, ben possiblement el seu autor fos el mateix Jaume Diví, perquè fora estrany que es demanés a aquest escultor la realització d’un retaule que fos còpia del que hagués fet una altra persona. Segons la fotografia que s’ha conservat del retaule de Riudaura, contenia sis imatges (el mateix nombre de les que havien d’anar al retaule de Camprodon), distribuïdes en tres carrers, però es fa difícil d’esbrinar quines són aquestes imatges, llevat de la central, dedicada a la Mare de Déu. En el carrer superior la imatge central del de Camprodon era sant Pere, patró del monestir, però no crec que fos igual a Riudaura, ja que en el contracte de 1769 es demanà a Diví que per a fer el sant Pere de Camprodon seguís el model d’una estampa de l’apòstol que se li lliurava, senyal que no se li podia demanar que reproduís una imatge anterior. ROCABRUNA (Beget, actual comarca del Ripollès), Església parroquial. Altar major. El 1738, durant la visita pastoral del bisbe de Girona Baltasar Bastero, manà que, “atenent que la present iglésia és algo petita per la gent del poble y que en ella no hi ha sacristia (…) per ço persuadim y encarregam ab totas veras al curat y obrers de dita iglésia que quant antes se emprengan fer una sacristia nova que done porta al presbitery y que després retiren lo altar o retaule major tan en dintra com se puga envers lo puesto que vuy ne fan sacristia, a fi de que lo presbiteri quede més capàs y desembarassat per las funcions que en ell se fan“. Es tracta d’un manament molt semblant al que féu a l’església de Puigpardines en aquell mateix any. ROCABRUNA (Beget, actual comarca del Ripollès), Església parroquial, capella del Sant Crist. Datació: 1742 o circa. Autor: mestre Balateu, fuster. La dauradura, a càrrec del pintor Joan Segòvia. Estat: desaparegut el 1936. Retaule que havia de ser de petites dimensions, atenent que per a fer el retaule i les grades es pagaren només 5 lliures i 12 sous, i el pintat 14 lliures. SANT ANIOL D’AGUJA (Sales de Llierca). Data: mitjans del segle XVIII. Autor: desconegut. Estat: destruït el 1936. SANT ESTEVE D’EN BAS (la Vall d’en Bas), església parroquial. Retaule de l’altar major. Datació: al voltant de 1714-1725. Autoria: Josep Cortada (traça inicial), Pau Costa (realització) i Jaume Basil (dauradura). Estat: destruït el 1936. El novembre de 1706 el Consell del Vescomtat estudià la manera de sufragar la construcció d’un retaule nou, a la vista que “lo retaula principal, dit major, per causa de la vellesa se va perdent, com en effecte se troba vuy part del tot disminuït”. El tema no reapareix fins el novembre de 1710, després de “haver tingut differents generals convocatòries y madurs colloquis, tant generals com particulars”. En aquesta ocasió nomenaren quatre persones perquè durant vuit anys asseguressin, mitjançant les rendes de l’Obra de l’església i d’altres recursos, una dotació anual de 100 lliures, “per lo subsidi y gasto aportarà dita fàbrica” del nou retaule i per a vetllar per la seva execució. Els escollits foren Mateu Aulina, Miquel Tarrús, Antoni Ordeig i Joan Vaguer i Margui, tots del lloc de Sant Esteve. Admira la decisió de tirar endavant el nou retaule, perquè eren temps difícils (Guerra de Successió), en els que l’exèrcit francès, que es movia per l’Empordà en suport del bàndol borbònic, ja havia donat mostres que no li costava pas massa d’endinsar-se per la Garrotxa a la recerca de diners i de provisions. No és estrany que hàgim d’esperar a l’acabament de la guerra per a retrobar notícies sobre el nou retaule. Sembla que a finals de 1714 s’havia començat a treballar-hi, si bé enmig d’un cert litigi, perquè la traça l’havia fet l’escultor Josep Cortada, però en canvi qui l’estava obrant era Pau Costa. I el primer volia cobrar, si més no, la feina del dibuix, en contra del que opinaven els Obrers. Això és el que es desprèn del testimoni que el gener de 1715 donà el també escultor Francesc Escarpanter, que afirmava que entre els de l’ofici era pràctica habitual que si algú feia una traça i li era acceptada, però el treball es donava a un altre, l’autor de la traça tenia dret a cobrar-la. I afegí ser públic que el nou retaule de Sant Esteve s’havia concertat “amb Pau Costa, escultor de Vich, lo qual he ohit a dir que ja ha comensat dit retaula”. Al final Cortada va poder cobrar la traça, segons és de veure en el rebut que el seu procurador va fer per valor de dues dobles (80 lliures) que li havien estat lliurades per Josep Desprat i de Sabassona. Es veu que hi havia hagut males raons entre Cortada i els Obrers de Sant Esteve, perquè cobrà mitja dobla més en compensació pels actes del litigi. Amb tot, el 1717 el retaule tornava a estar encallat, segons es comentà en una reunió dels cònsols i jurats de Sant Esteve, a instàncies dels Obrers de la parròquia. S’hi parlà “que lo altar major de la present iglésia parroquial està y se troba vuy ja per ocasió de las infortunis de las guerras passadas, com y també per la vallesa y antiguitat de aquell” i això que “ja en altres resolucions se premeditaren medis per fer aquell de nou y ab la decència necessita semblant retaula en dita iglésia”, però no s’hi havia pogut fer res “per causa de los contínuos gastos y pochs medis ha tingut lo públic”. Ara semblava que es podria endegar definitivament, perquè el bisbe de Girona havia commutat a favor de l’Obra de l’església, per un període de dotze anys, una almoina que cada any es feia als pobres el dia 16 de setembre. A més, s’esperaven altres donatius de particulars i també dels rectors de la cosa pública, fent possible totes elles que “se alcançarà lo fi principal, no sols de fer lo dit retaula de nou ab escultura y relleu y dorar no sols lo sacrari, però també lo retaula”. Pau Costa en reprengué la seva construcció segurament a l’inici dels anys vint i no degué entretenir-se massa a enllestir-lo, perquè el juny de 1722 se li féu el darrer pagament (200 lliures) del valor total del retaule, promès en 1.000 lliures. El retaule estava format per predel·la, dos pisos i un àtic avançat, muntat a la part frontal de l’arc major de l’absis. La distribució era en cinc carrers (el segon i el quart amb teles), estant el carrer central més elevat per les grades de l’expositor. La pastera principal l’ocupava la imatge de Sant Esteve. El 1724 es va encomanar al pintor olotí Jaume Basil la dauradura d’aquest retaule. SANT FELIU DE PALLEROLS, església parroquial. Retaule de l’altar major. Datació: 1670 o després, amb intervencions en el segle XVIII; dauradura, al voltant dels anys 1752-1760, Autoria: Feliu Vidal (construcció) i Ambròs Colobran (dauradura). Estat: destruït el 1936. L’actual temple parroquial de Sant Feliu de Pallerols és una obra de la primera meitat del segle XVII, beneït l’octubre de 1631, tot i que la coberta i el campanar no s’acabaren fins mig segle més tard. El retaule major va fer-se entre els anys 1670 i 1671, a càrrec de l’escultor Feliu Vidal. Se’n desconeixen els termes del contracte i només se sap d’un pagament fet a Vidal per valor de 600 lliures, 16 sous i 6 diners que no deuria pas ser l’únic. Consten d’altres pagaments (el darrer, de 1679) per raó de material i despeses diverses relacionades amb el retaule. Entrats en el segle XVIII, el 1732 s’hi col·locà una imatge de la Immaculada Concepció encarregada a Miquel Buada. El 1751 es féu nou el sagrari, obrat pels escultors Andreu Escarpanter i Jaume Diví. Damunt del sagrari s’hi col·locà un quadre, pintat per Jaume Colomer. Pel que fa a la dauradura, el 1752 s’encomanà a Ambròs Colobran; fins a 1760 encara hi hagueren pagaments per a aquesta feina. El 1798 Esteve Valls hi féu obres de neteja. SANT FELIU DE PALLEROLS, església parroquial. Retaule de Sant Isidre. El 1768 l’escultor Jaume Diví hi féu feines d’arranjament i de recol·locació. SANT FELIU DE PALLEROLS, capella de la Mare de Déu del Roser. Datació: construït a finals del segle XVIII; daurat el 1799. Autoria: Dalmau Masseguer (retaule) i Isidre Ripoll (dauradura). Estat: destruït el 1936. Com a dada precisa de la construcció del retaule només es compta amb un rebut de 450 lliures del 23 de setembre de 1794. En canvi, de la dauradura se sap que s’inicià el 18 de novembre de 1799, a càrrec del daurador Isidre Ripoll, originari d’Osor, amb un jornal de 7 sous i 6 diners mentre durés el seu treball. Els pagaments que es feren en aquest sentit s’allargaren fins al març de 1801. SANT JOAN LES FONTS, església parroquial (vella). Retaule de l’altar major. Datació: 1753 o després; dauradura 1774. Autors: Jaume Diví i Jaume Escarpanter (escultors); Jacint Ferrussola (daurador). Estat: destruït el 1936. El contracte entre els obrers i els escultors fou signat el 23 de març de 1753. Jaume Diví i Jaume Escarpanter es comprometeren a “fer y treballar lo retaula major de la dita parroquial iglésia de Sant Joan las Fonts, conformes y a thenor de la planta se ha fet, la qual de comú concentiment de las dos parts queda en mà y poder del magnífich doctor en drets Joseph Vila y Cols en la present vila de Olot populat, fent la mesa a thenor de la que se troba en lo altar major de la iglésia de Nre. Sra. de Altura de la present vila de Olot, lo secrari [= sagrari] gran treballant·lo de dins de talla ben feta, de mig relleu ab sa cornisa, amb un trono corresponent, ab dos àngels que tingan la custòdia, y que en las pilastras que passan al costat de la pastera principal, hi hage de passar la cornisa com si passàs dins la pastera, y que las figuras o imatges hagen de ser las matexas que són en la dita planta (...) ab lo benentès que Sant Jordi deu anar a cavall”. En correspondència, quedà estipulat que els dos escultors rebrien, per la seva feina, la quantitat de 850 lliures, que els serien pagades en tres parts (150 en el moment de la signatura del contracte, 350 quan s’acabés de posar la segona andana, i les 350 restants un cop el retaule fos acabat). La seva dauradura es va fer el 1774, a càrrec del daurador banyolí Jacint Ferrussola, pel preu de 1.200 lliures (aquest preu comprenia també daurar el tabernacle del Roser). SANT JOAN LES FONTS, església parroquial (vella). Retaule de Sant Isidre. La confraria de Sant Isidre s'hi va establir el 1700. L'any 1732 es va fer el retaule del sant, el qual es va conservar fins a la seva destrucció el 1936. SANT PERE DESPUIG (la Vall de Bianya). Datació: 1791 o abans. Autor: Pere Viladevall, escultor gironí. SANT PRIVAT D'EN BAS (la Vall d'en Bas), església parroquial. Retaule major. Datació: mitjans del segle XVIII; dauradura: 1757-1759. Autoria: desconegut pel que fa a l’escultura; la dauradura a càrrec de Jaume Basil i Francesc Basil, més un altre pintor desconegut. Estat: destruït el 1936. L’estiu de 1757 els Obrers van encarregar a Jaume Basil i Francesc Basil, pare i fill, d’Olot, la dauradura del retaule de l’altar major, dels escons que anaven units al retaule i d’altres peces menors com canelobres i faristols, “havent dit retaula y escons de ser tots dorats de or pur y de primer qualitat, a excepció de un palm y mitg de terra de dit retaula que havia de ser jaspeat”, havent d’estar enllestida la feina a l’estiu de l’any següent; per aquesta feina havien de cobrar 1.000 lliures barcelonines. Sembla, però, que la feina que feren els Basils no agradà al rector de la parròquia, el qual cridà un altre daurador (del que no se’n sap el nom) i es negà a pagar a Basil la part dels honoraris pel treball que aquest havia fet. El febrer de 1759 Basil havia aconseguit un decret del bisbe per tal que es constituís una comissió conciliatòria formada per un parell de representants de cada una de les dues parts, “sujetos por ambas partes nombrados para terminar amigablemente las differencias que se sucitaron entre dicho retor y suplicante por razón del dorar éste el retablo mayor de dicha parroquial iglesia de San Privat“. Basil havia triat Albert Vilar, mestre daurador de Figueres, i el seu fill gran Francesc Basil. Però el rector de Sant Privat dilatà expressament l’elecció dels que haurien de representar la seva part. Arribats al mes de març, Basil tornà a acudir al bisbat en defensa dels seus interessos. El 16 del mateix mes se li respongué que es donava al rector de Sant Privat un nou termini de 15 dies perquè nomenés els mestres que, amb els que havia nomenat Basil, haurien de taxar la feina feta i els materials consumits, i que si passat aquest nou termini les coses seguissin igual, es faria comissió al domer d'Olot Francesc Constans i a Blay de Trinxeria perquè nomenessin ells un mestre daurador, a costa del rector de Sant Privat. Pocs dies després, el 29 de març, comparegueren a Sant Privat Josep Darnís, daurador de la ciutat de Girona, i el mencionat Albert Vilar, els quals dictaminaren que la feina feta fins llavors pels Basil, “segons la pràctica y perícia tenim en nostre art de dorador” quedava valorada en 230 lliures. Al juny següent els Basil pogueren cobrar dels Obrers de Sant Privat 120 lliures barceloneses “y són a cumpliment de tots los treballs per mi de mon offici de pintor y dorador fets en lo retaule major de dita parroquial iglésia”, segons es consignà en el rebut del pagament. SANT PRIVAT D'EN BAS (la Vall d'en Bas), oratori del Mas Massegur. Datació: 1774. Autor: Jaume Diví, amb escultures de Pere Espinet i Coma. Estat: parcialment destruït el 1936. Actualment es troba recompost a partir de les parts preservades i els sants salvats, segons un projecte de l’arquitecte Josep Danés. SANT SALVADOR DE BIANYA (la Vall de Bianya), ermita de Sant Ponç d'Aulina. Datació: 1704 o post. Autor: Josep Cortada. Estat: destruït el 1936. Els pactes entre els obrers i l’escultor Josep Cortada per al retaule de Sant Ponç, van fer-se el 22 de febrer de 1704. Cortada havia de seguir la traça que ell mateix havia dissenyat. Les mides havien de ser de 17 pams i mig d’alçada i 13 pams i 3 canes d’amplària. Pel que fa a la imatgeria, n’hi havien d’anar quatre, “ço és, las tres de la primera andana novas, ço és en lo mitg la figura del gloriós sant Pons bisbe, a mà dreta la figura del gloriós sant Joseph ab lo Ninyo Jesús, y a mà esquerra lo gloriós sant Isidro; y a la segona andana una figura de Nostra Senyora que exhisteix y se troba en dita iglésia”. A més, Cortada quedava obligat a fer “las columpnas salamònicas segons la consuetut, thenor y modo del dit modello y trassa”. El retaule havia de quedar acabat el dia de Nadal. Cortada cobraria 20 dobles d’or, en tres terminis (6 a l’inici del retaule, 7 al cap de quatre mesos d’haver començat, i les 7 restants quan el retaule estigués acabat i instal·lat). SANTA PAU, església parroquial. Altar major. L’única notícia és que el 19 de juny de 1741 es va demanar permís perquè diverses pensions de rendes que rebia l’església es poguessin destinar a pintar i daurar el retaule de l’altar majori i que el bisbe hi accedí. SANTA PAU, Santuari dels Arcs. Datació: no hi ha coincidència entre els autors. Miquel Juanola el situa a finals del segle XVII, amb algunes millores o acabaments de principis del XVIII, però més modernament Mn. Constans el va definir com un “retaule plateresc” i Carme Sala el féu del segle XVI. No hi ha dubte que es tracta d’un retaule anterior al barroc. Ara bé, en el segle XVIII va ser objecte de diverses intervencions. El 1760 s’hi féu un cambril nou, en el que intervingueren l'escultor Jaume Diví i el daurador Pere Cantalozella, el qual hi esmerçà 1.500 pans d'or. Dos anys més tard, es reconstruïren les grades i taules de l’altar, a càrrec del mateix Diví i del daurador Esteve Vall. En les darreres dècades del segle XIX l’escriptor excursionista Ramon Arabia ens deixà aquesta valoració personal: “Lo retaule del altar major, en quinze requadros de grandor desigual, representa los misteris de goig, de dolor y de glòria; sens ésser una obra mestra, és digna d'esment". SANTA PAU, capella particular del castell. Datació: al voltant de 1766. Autor: desconegut. Segons una làpida que hi havia a la sagristia de la capella, en aquell any es feren diverses reformes, entre elles un retaule: “En el año de 1766 (...) se hizo la sacristía, coro, el retablo y se doró todo, lo que se ofreció al mayor culto divino". EL TORN (Sant Ferriol), santuari de Santa Maria del Collell. Retaule del Sant Crist. Datació: 1700. S’hi col·locà un Sant Crist que havia estat tallat i decorat pel pintor Rius, de Girona, el 1693. En el retaule hi havia també les imatges de la Verge, de sant Joan, quatre misteris de la Passió i l’escut del collell, obra tot del pintor barceloní Pau Rossell. Costà 146 lliures i 9 sous. EL TORN (Sant Ferriol), santuari de Santa Maria del Collell. Retaule de Sant Pere i Sant Pau. Datació: al voltant de 1747. Autor: desconegut. Fou daurat per Jaume Basil, pintor i daurador d'Olot. EL TORN (Sant Ferriol), santuari de Santa Maria del Collell. Retaule de Sant Miquel. Datació: al voltant de 1756. Autor: Andreu Escarpanter, d’Olot. Al cap de quatre anys fou daurat per Francesc Basil, pel preu de 80 lliures. VALL DEL BAC (la Vall de Bianya), ermita de Santa Magdalena del Coll. Datació i autoria: es desconeixen. Estat: a començament dels anys trenta del segle passat va haver de ser desmuntat per haver-se danyat la teulada. El rector de la parròquia hi anà, el desmuntà i l’amagà en una pallissa de Porreres, cosa que el 1936 el salvà de ser destruït. Després de la guerra fou col·locat a l’ermita de Sant Miquel de la Torre, convertida en església provisional. L’any 1973 fou portat a Olot per evitar-ne l’espolí. En la fila principal hi ha les imatges de sant Esteve al mig, sant Pere a la dreta i sant Isidre a l’esquerra; en la superior hi ha la verge del Roser al centre, amb sant Domènec a la dreta i sant Antoni de Pàdua a l’esquerra; en el frontó, el Pare Etern. El 1729 es van fer daurar les grades, alçar el retaule i pìntar la perspectiva. Revisat: novembre de 2020. Publicat per Miquel a 4:37 Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: Art, Besalú, Castellfollit de la Roca, La Pinya, Les Planes, Montagut, Oix, Olot, Riudaura, Sant Esteve de Bas, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Vall d'en Bas, Vall de Bianya
1
perfect
{"ca": 0.9584591688813723, "hr": 4.530079729403237e-05, "en": 0.0023858419908190385, "es": 0.03548562454699203, "ro": 0.0008758154143512925, "pt": 0.00045300797294032375, "fr": 0.00184223242329065, "pl": 0.00045300797294032375}
mc4_ca_20230418_8_704881
Recta final de les obres per fer visitable la galeria subterrània d'aigua de Torroella de ... :: Torroella de Montgrí - l'Estartit Documento sin título Recta final de les obres per fer visitable la galeria subterrània d'aigua de Torroella de ... dl 13 octubre de 2014 a les 01:30:48 [Informació Municipal: Notícies] 945 lectures (13.10.14) A finals d'any acabaran els treballs per fer visitable un tram d'uns 130 metres de la galeria subterrània de Torroella de ... (13.10.14) A finals d'any acabaran els treballs per fer visitable un tram d'uns 130 metres de la galeria subterrània de Torroella de Montgrí. Aquesta actuació, iniciada fa aproximadament un mes, dóna continuïtat a una primera intervenció realitzada a primers d’any, que va servir per reforçar i estabilitzar l’estructura de la cavitat. En aquests moments s'estan fent les obres de condicionament i reforma de l’interior per poder-la obrir al públic. Els treballs també inclouen l’enllumenat, la ventilació i l’escala d'emergència. La regidora de Cultura i Patrimoni, Núria Bosch, que ahir va participar en una visita d'obres, juntament amb tècnics municipals i responsables de l'empresa que fa els treballs, ha destacat que «l’obertura d’aquesta mina permetrà convertir un recurs patrimonial molt singular i únic en un important recurs turístic». A la galeria s'hi accedeix pel carrer del Mar i el tram visitable passa per sota del Palau Lo Mirador i l'avinguda Lluís Companys. No obstant això, la galeria té un altre ramal, que va cap al passeig de l'Església. És una cavitat de dimensions molt més reduïdes, que de moment no es farà visitable. El canal, que va ser declarat com a bé cultural d’interès local (BCIL) el febrer de 2012, és un dels elements patrimonials més singulars i desconeguts del nucli històric. De fet, a hores d’ara es desconeixen moltes coses sobre el seu origen i la seva història, atès que s’han trobat ben poques referències documentals. A partir del que es veu, es pot constatar que era un canal artificial que recollia l’aigua dels torrents del Montgrí i la canalitzava cap a la vila per al seu aprofitament a través de diferents pous i fonts. És molt possible que sense aquesta deu mai s’hauria desenvolupat Torroella de Montgrí. La primera referència la trobem en un document de 1368. Va ser excavada a terra i les parets laterals dels seus murs estan formades per pedres de dimensions mitjanes ajuntades amb calç. La galeria continuava cap a la plaça de la Vila, on alimentava la font dels Gossos, que en aquesta època era l'única font pública de la qual es té constància. http://www.torroella-estartit.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=3245&Itemid=215 5) Paleta brigada 6) Ajudant de cuina 7) Camarero experimentado 8) Enfermero / a 9) Cocinero experimentado 10) Ccinero para produccion en cocina de catering 11) Recepcionista - comercial
0.799169
curate
{"ca": 0.9107332624867163, "es": 0.08926673751328375}
http://torroellaestartit.com/noticia.php?id_noticia=4312&desc=Recta-final-de-les-obres-per-fer-visitable-la-galeria-subterr%C3%A0nia-d'aigua-de-Torroella-de-...
mc4_ca_20230418_10_471523
basat en 1455 comentaris Descripció de Complex turístic Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Phuket, no busqui més enllà de Metadee Resort and Villas. A només 17 Km del centre de la ciutat, la localització estratègica de l'hotel garanteix que els seus clients puguin accedir fàcil i ràpidament als punts d'interès locals. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Metadee Resort and Villas també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Phuket. Servei de cangur, servei de llançadora, centre de negocis, visites turístiques, conserge són només algunes de les comoditats que fan que Metadee Resort and Villas sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com piscina (infantil), bany, spa, centre esportiu, sauna. Metadee Resort and Villas és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Phuket. Informar d'aquesta ressenya Llegiu tots 1455 comentaris de 1752comentaris de 4832comentaris
0.783443
curate
{"es": 0.049700085689802914, "ca": 0.9502999143101971}
http://www.agoda.com/ca-es/metadee-resort-and-villas/hotel/phuket-th.html?cid=-1&urltogo=%2fasia%2fthailand%2fphuket%2fmetadee_resort_and_villas.html&asq=QDWG2%2bo444qISVMz1PxBbg7uDHCY59p3662dDR5I9rzJsDx%2fP2fP%2beBS3z8jmiS5Yi6fLy8B56BcMAKyTnPWvg%3d%3d&cklg=1&setcookienew=1
macocu_ca_20230731_7_114046
Edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor. El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó. A la dreta s'alça el campanar de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal.ç Pica baptismal Realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 m d'alçada i la boca fa 69 cm de diàmetre. Edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor. El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó. A la dreta s'alça el campanar de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal.ç Notícies històriques Documentalment és citada l'any 1279 en la venda del castell de Brunyola feta per Ramon de Cabrera a Berenguer de Gornau. Però el temple actual data de finals del segle XVII i s'acabà el 1704.
0.614789
curate
{"ca": 0.9724349157733537, "en": 0.010719754977029096, "es": 0.016845329249617153}
mc4_ca_20230418_17_480794
The Magnetophones | Skarlata Ojara Arxiu d'etiquetes: The Magnetophones [340] Skarlata Ojara 27 01 2016 Publicat el 28/01/2016 per skarlata Kevin Batchelor obre el programa d’aquesta setmana, amb el tema “Five Minutes”. Novetats discogràfiques: Escoltem els nous treballs de The Magnetophones, Saint Petersburg Ska-Jazz Review “Elephant Riddim”, Earth Beat Movement “70BPM” i The Green “Roots”. Notícies: Properament s’inaugurarà a Kingston un museu dedicat a Peter Tosh. Ens despedim escoltant a la banda de rock Malvecinos, que estaran actuant aquest dissabte a la festa del 25 aniversari de Contrabanda FM. http://www.contrabanda.org/audio/20160127-skarlataojara.mp3 Publicat dins de General | Etiquetat com a Contrabanda FM, Earth Beat Movement, Kevin Batchelor, Malvecinos, Peter Tosh, Radio Lliure, Reggae, Saint Petersburg Ska-Jazz Review, Ska, Skarlata Ojara, The Green, The Magnetophones | Deixa un comentari
0.517092
curate
{"en": 0.40859030837004406, "ca": 0.5077092511013216, "pt": 0.08370044052863436}
http://skarlataojara.contrabanda.org/tag/the-magnetophones/
naciodigital_ca_20220331_0_546441
L’Altafulla Xanascat s’ubica just al centre d’una de les viles amb més encant de la Costa Daurada. Un lloc estratègic ideal per a fer infinitat d’excursions a peu i activitats de tot tipus al mar, però també per a aprendre molta història: Altafulla ofereix l’oportunitat de saber com vivien en una important vil·la romana i passejar pels seus carrers medievals, tot descobrint les llegendes que fan d’aquest lloc un indret màgic. A l’Altafulla Xanascat també podràs aprendre coses del nostre passat! L’edifici de l’alberg data del segle XVII i va ser propietat d’una de les famílies més reputades de la zona fins al franquisme, quan es va convertir en un centre del SEU (Sindicato Español Universitario) i, més tard, en l’alberg que és avui en dia. Hi ha moltíssimes coses per descobrir a la Costa Daurada! On som Adreça: c/ Placeta, 12 43893 - Altafulla Comarca: Tarragonès Contacta amb nosaltres Correu electrònic: [email protected] Telèfon alberg: 977 65 07 79 Informació i reserves: 934 838 363 Fax: 977 65 05 88 Nou web alberg Altafulla Xanascat Capacitat de l'alberg Places totals: 72 Habitacions de 4, 5, 8 i 10 llits Places adaptades: 2 Serveis i instal·lacions Habitacions amb bany / Banys comunitaris / Sala de jocs Interès artístic i cultural / Jocs de taula / Canviador nadons Ascensor / Calefacció / Sala d’estar amb TV Cartelleres amb informació local / Màquines de vènding Menjador / Rutes d'excursions / Menús adaptats a intoleràncies Microones / Tenis taula / WC Adaptat Servei d'alimentació / Wi-fi / Consigna Dieta mediterrània / Dieta vegetariana / Dieta vegana Jardí / A prop de zones d’interès turístic / A prop de PortAventura Equipat per a persones minusvàlides Horaris: per rebre’t i dir-te "fins aviat" Horari de recepció: General: de 8 h a 23 h. Diumenges i festius: en temporada baixa, tanquem a les 17 h. Horari d’entrada i sortida (check-in i check-out): Entrada: de 12 h a 23 h. Sortida: de 8 h a 10 h. Tanquem portes Hivern: del 24 de desembre al 27 de desembre al matí. Per a menjar Horari d’esmorzar: de 8.30 h a 9.30 h. Horari de dinar: de 13 h a 14 h. Horari de sopar: de 20 h a 21 h. Apaguem el llum... Hora de silenci: a les 23 h a tot el recinte. Per a altres horaris, si us plau, consulteu a l’alberg. Activitats a l'entorn de l'alberg Altafulla és una vila única, de les menys massificades de la Costa Daurada, a tan sols una hora de Barcelona i a 10 minuts de Tarragona Per això, és una destinació ideal per a famílies i per a tots els visitants que busquen tranquil·litat. Vine a relaxar-te a Altafulla! Què pots fer i què pots visitar? Des d’Altafulla és molt assequible desplaçar-se tant cap a la capital catalana com cap a la Tàrraco romana. I això és tot? Ni molt menys! Des de l’Altafulla Xanascat, també estaràs a tocar de PortAventura, podràs gaudir de la natura a la Desembocadura del riu Gaià, conèixer les rutes modernistes de Reus i la vida de Gaudí, fer una gran varietat de visites gastronòmiques i vinícoles, o descobrir les Muntanyes de la Costa Daurada L’entorn · Platges de la Costa Daurada · Desembocadura del Riu Gaià · Tarraco Romana · Muntanyes de la Costa Daurada · Ruta del Modernisme de Reus Les activitats · Port Aventura · Visites gastronòmiques i vinícoles · Activitats de mar · Excursions a peu · Rutes en bicicleta Agenda Juny - Nit de Bruixes Mercat esotèric i artesà Últim cap de setmana de juny Agost - Festival Internacional de Música d’Altafulla Música clàssica Durant el mes d'agost Fira d’artesans Fira d’artesania tradicional i oficis vells Als voltants del 17 d’agost Novembre - Festa major Festivitat de Sant Martí Activitats diverses de festa major Als voltants de l’11 de novembre
1
perfect
{"ca": 0.8312917594654788, "pt": 0.035634743875278395, "no": 0.0016703786191536749, "it": 0.013363028953229399, "fr": 0.052338530066815145, "en": 0.01475501113585746, "gl": 0.013084632516703786, "id": 0.007238307349665924, "es": 0.02839643652561247, "ce": 0.0022271714922048997}
https://www.naciodigital.cat/noticia/169189/alberg-altafulla-xanascat-descobrir-costa-daurada
oscar-2201_ca_20230904_5_115104
Des dels seus inicis el 1956, la impremta Romanyà Valls ha tingut una estratègia de compromís amb la innovació i incorporació de tecnologia d'avantguarda, i un equip dinàmic, en procés constant de capacitació, amb l'objectiu d'assessorar als seus clients i garantir la màxima qualitat en els processos de producció editorial. Amb aquesta actitud, tenim el gust de donar-vos la benvinguda al nostre nou lloc web, on ens proposem oferir informació rellevant i actualitzada sobre la nostra oferta, i sobre activitats en què participem amb entusiasme. Gràcies per la vostra visita. Serveis Preimpressió Impressió de llibres Enquadernació Gestió d'estocs de llibres Port-folio empresa serveis port-folio contacte inici empresa serveis port-folio contacte avís legal privacitat cookies sitemap Romanyà Valls - Sant Joan Baptista, 35 - 08789 - La Torre de Claramunt - Barcelona - Tel: + 34 938 011 707 - [email protected] Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació premi aquí.
0.595473
curate
{"ca": 0.901593252108716, "pt": 0.04779756326148079, "es": 0.022492970946579195, "fr": 0.01499531396438613, "en": 0.006560449859418931, "ar": 0.006560449859418931}
http://romanyavalls.com/cont/home_ca.php
crawling-ib3_ca_20230205_0_68762
Feia 4 anys que ja eren banda i ja havien fet un centenar de concerts, tocant versions rock indie i pop a escenaris de totes les Balears, quan varen decidir donar sortida a tot el seu talent compositiu En total són 11 temes i es recullen sota el títol “Perspectiva“. El primer àlbum de la banda eivissenca Morning Drivers va aparèixer a les Plataformes digitals ara fa un any. En aquest temps, ha acumulat 40.000 escoltes. Anit la sala Costello a Madrid serà testimoni del primer concert de la seva gira espanyola Barcelona, Saragossa, València i Còrdova seran altres de les ciutats on presentaran el seu disc. I aquest és només el començament
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://ib3.org/morning-drivers-arrenca-la-seva-primera-gira-per-la-geografia-espanyola
mc4_ca_20230418_14_488475
Més de 30 voluntaris repartiran roses a la gent gran a Reus | Canal Reus TV 13:10 - 23 abril 2019 La diada d'avui compta amb un apunt de solidaritat i empatia. Per combatre la soledat del col·lectiu de la tercera edat, la Fundació Amics de la Gent Gran està repartint roses a través de voluntaris a aquestes persones. Més de 30 voluntaris només a la ciutat de Reus participen en la Diada de Sant Jordi repartint roses a persones grans a casa seva. La iniciativa vol lluitar contra la soledat i la marginació a la tercera edat tornar a fer-les partícips d'aquesta festivitat, és per això que les persones voluntàries, també acompanyen els avis a la plaça si aquests ho desitgen. El projecte de les Roses Solidàries és una iniciativa de la Fundació Amics de la Gent Gran. La proposta es va iniciar la setmana passada amb l'entrega de roses a diverses residències de Catalunya i per aquesta Diada de Sant Jordi s'esperen que es reparteixin més 1.700 roses al país. Aquest projecte forma part de la Campanya de sensibilització "Rosa Contra l'Oblit", on es recapten fons als programes socials de la Fundació a través de la venda d'agulles de roses fets de feltre. ERC aposta per una biblioteca a l'edifici El Roser 20.05 per Carla Clúa Alcón 20.05 per Mireia Jansà Mata Abella (JxC): "Volem peatonalitzar la zona del Port" 20.05 per Ariadna Escoda Padilla Morancho: "Hem complert amb quasi tot el que prometíem" 20.05 per Neus Bertola
0.759414
curate
{"es": 0.05304101838755304, "pt": 0.01485148514851485, "ca": 0.8380480905233381, "it": 0.09405940594059406}
http://www.canalreustv.cat/noticies/mes-30-voluntaris-repartiran-roses-la-gent-gran-reus
mc4_ca_20230418_9_294724
Lletra de batalla: Excessos (Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, aquest cap de setmana) Publicat per Llorenç Capdevila a 11:24
0.630111
curate
{"ca": 1.0}
http://llorenccapdevila.blogspot.com/2011/04/excessos.html
acn_ca_20201011_1_45729
Estabilitzen l'incendi d'Artés, que ha cremat unes 370 hectàrees Protecció Civil autoritza al mig centenar de veïns desallotjats a tornar a casa ACN Artés.-Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat aquest diumenge cap a un quart de sis de la tarda el foc forestal d'Artés (Bages). Segons les últimes estimacions del cos d'Agents Rurals, les flames haurien afectat una superfície aproximada de 370 hectàrees. Protecció Civil ha autoritzat al mig centenar de veïns desallotjats, han passat la nit al pavelló de Santa Maria d'Oló (Moianès), a tornar a casa. En l'incendi hi han treballat una cinquantena de dotacions; 28 camions d'actuació dels Bombers, 12 mitjans aeris (4 helicòpters bombarders, 4 avions de vigilància i atac i 2 helicòpters de coordinació i 2 hidroavions) i la resta de vehicles de comandament. Segons els Bombers, les condicions meteorològiques dels darrers dies, amb calor intensa i baixes humitats, han condicionat les tasques d'extinció. La vegetació està molt seca i, junt a les condicions del terreny, són factors que han dificultat el control del foc.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.acn.cat/text/item/estabilitzen-l-incendi-d-artes-que-ha-cremat-unes-370-hectarees
mc4_ca_20230418_6_517484
 Casa Felip | Allotjament - Hoteleria | Catalunya.com Inici Casa Felip HG-000928 Plaça Camp de L'Obra 15 972 387 271 972 126 443 [email protected] La Fonda Felip va obrir les seves portes fa més de 35 anys a la plaça de l'església de la Selva de Mar, davant mateix de l'emblemàtica font de la Pitja. Aquesta població es troba a només dos quilòmetres del Port de la Selva i les encantadores platges i cales de la part nord de la Costa Brava, entre el parc natural del Cap de Creus i el monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest establiment familiar consta d'un tradicional restaurant de cuina catalana amb un menjador decorat amb un acollidor estil clàssic. Pel que fa a l'allotjament, ofereix habitacions i servei d'esmorzars. Les estances estan decorades amb senzillesa i gust, amb un estil rústic i un ambient que convida al descans. Els espais comuns inclouen diversos patis que conserven l'aire d'abans. Centre ciutat, Muntanya, Platja Coordenades GPS X: 515523, Y: 4686048 Aparcament públic, S'accepten targetes, Servei de menjador, Transport pùblic proper Accessible per a persones amb diversitat funcional, Aire condicionat, Jardí Adreça Plaça Camp de L'Obra 15 Municipi Selva de Mar, la Localitat Selva de Mar, la Telèfon 972 387 271 Fax 972 126 443 E-mail [email protected]
0.776
curate
{"ca": 0.9722662440570523, "en": 0.0071315372424722665, "oc": 0.008716323296354992, "ms": 0.011885895404120444}
http://www.catalunya.com/casa-felip-17-13001-552?language=ca
macocu_ca_20230731_7_207326
Kuching, la ciutat dels gats Vam venir a Borneo perquè suposadament era una bona època, però la veritat és que des que vam deixar Kota Kinabalu, no hem vist el sol ni un dia. L’Allison ens va dir que aquest any està fent un temps força estrany i que això no és normal. La qüestió és que vam passar Bintulu de llarg sense poder anar al Parc Similajau i quan vam arribar a Kuching, la cosa no va millorar gaire. El primer dia va estar tot el matí plovent i quan va afluixar una mica vam sortir a fer una volta per la vora del riu Sarawak, que de ben segur amb sol és molt bonic. Aquest riu separa la ciutat en dues parts i per anar d’una banda a l’altra hi ha un servei de barquetes que et permeten creuar en menys d’un minut. I es que només hi ha dos ponts pel trànsit rodat i queden bastant allunyats del centre. Kuching és la capital de l’estat de Sarawak, té uns 600.000 habitants i és la quarta ciutat més gran de Malàisia. Aquí ens ha passat el mateix que ens va passar a Georgetown (Malàisia peninsular); teníem dubtes si estàvem a Malàisia o a la Xina, ja que a Kuching la comunitat xinesa és molt gran. Com que el temps seguia sense acompanyar gaire i tampoc era qüestió de tornar al hostel tan d’hora ens vam ficar en el Museu d’Història Xinesa. És un edifici petit que es troba al costat del riu, però que en poc espai és ple d’informació. Ens vam assabentar que els xinesos van arribar en 3 grans onades migratòries des de diferents punts de la Xina, que en un primer moment van viure en guetos lingüístics i com poc a poc es van anar adaptant i integrant a la societat fins avui dia, on més del 30% de la població és d’origen xinès. Aprofitant que érem en una ciutat gran, la Mònica es va atrevir a buscar una perruqueria i tallar-se les grenyes. I diem “atrevir”, perquè ja feia setmanes que li calia una bona tallada de cabells, però li feia por que li fessin una destrossa. Així, vam entrar en un centre comercial, vam veure una perruqueria que feia bona pinta i per només 8€, va sortir com podeu veure. I per no perdre el protagonisme, per la tarda va començar a notar unes picors a l’esquena i li van sortir uns granets als quals no vam donar més importància. Però a la nit s’havien multiplicat i la cosa ja no feia cap mena de gràcia. Així que per primera vegada en un any i mig vam contactar amb l’assegurança, i veient que la cosa no millorava, al matí següent ens en vam anar a l’hospital a que li mirés un metge. Nosaltres pensàvem que podia ser alguna cosa que haguéssim menjat, però el doctor va dir que en estar localitzat principalment a la part posterior dels braços, semblava més aviat que podia ser alguna cosa en els llençols del llit; o bé algun bitxet o bé algun aerosol, detergent o químic que fessin servir al hostal. Ens va preguntar si dúiem algun antihistamínic i ens va recomanar també alguna crema per reduir la picor. Total, que amb el que portàvem a la farmaciola, en un parell de dies ho vam solucionar. Així, resumint, portàvem dos dies a Kuching, i entre la pluja, la pelu, l’al·lèrgia i l’hospital, pràcticament no havíem vist res de la ciutat i els seus voltants i només ens quedava un dia abans de marxar. Havíem descartat el parc nacional Gunung Gading, perquè a informació ens van dir que no hi havia cap raflessia en flor. Els trekkings del parc Kubah tampoc ens semblaven una gran idea tenint en compte el temps plujós. Així que vam decidir que la millor opció era anar a visitar les Fairy Caves, a poc més de 30 km de Kuching. Arribar-hi va ser una aventura. Vam matinar molt i a les 7.20h ja érem a l’estació de busos. Allà vam agafar una carraca, que en més d’una hora ens va deixar a l’estació de Bau. Però resulta que el proper bus local que ens havia d’acostar a les coves sortia dues hores més tard, i tampoc teníem ganes de fer els 9 km caminant. No ens ho vam pensar gaire i en poc més de 5 minuts érem dins el cotxe d’un noi, que va desviar la seva ruta per portar-nos fins a l’entrada mateixa de les coves. És un altre concepte d’autoestop: no només et porten, sinó que et porten on tu vols, encara que no els vingui de pas. Vam arribar a les Fairy Caves tan d’hora, que encara estava posat el cadenat a la tanca d’accés. La primera impressió no va ser gaire bona; les escales que has de pujar en una mena d’estructura exterior de formigó semblaven abandonades. Un cop a dalt, ja ens vam ficar dins la cova, on encara has de pujar un parell de trams d’escales de fusta una mica estrets. I de sobte et trobes amb un espai enorme, amb un forat en la part superior per on entra la llum natural i amb tot de vegetació. Estàvem completament sols i vam tenir temps de visitar tots els racons abans que arribés ningú més. I encara ens quedava la tarda i la vam dedicar als gats. Kucing en malai significa gat i és per això que a la ciutat hi ha unes quantes escultures, fonts i estàtues dedicades a aquest animal. La mascota de la ciutat és un gat i fins i tot hi ha un museu dedicat al món dels felins. Per arribar al museu, que es troba a l’altra banda del riu, vam agafar un bus de la xarxa de busos municipal. El que ens va estranyar és que sent un bus que circula dins la ciutat només n’hi hagi un cada hora i mitja. El museu ens va decebre força. Quan arribes i veus un edifici enorme a dalt d’un turó, et penses que allò serà la bomba, i res més lluny de la realitat. El museu només ocupa una petita part de la planta baixa i està tot tan atapeït que es fa difícil de visitar. La idea és bona i hi ha informació força interessant: ara sabem que els gats dormen 2/3 parts del dia, que els bigotis a la nit els serveixen de “radar” i que els seus ulls tenen un angle de visió de 287 graus. També hi ha una zona dedicada al gat en el món de la música (amb noms de grups com Curiosity killed the cat o el musical Cats), del cinema (La gata sobre el tejado de zinc), dels dibuixos animats (Garfield, Felix el gato, Doraemon). En definitiva, amb una millor organització de l’espai/informació i un millor criteri de selecció del material exposat, el museu valdria molt més la pena. Han estat 3 dies a Kuching una mica “diferents” i això que encara no us hem parlat de la “Paqui” (amb tots els respectes a les senyores Francisques). Així és com hem batejat a la Franky, la nostra suposada host de couchsurfing a Kuching. Aquesta dona té un hostel (The Nook) i ofereix un parell de nits gratuïtes als membres de la comunitat couch, deixant prou clar que a partir de la tercera has de pagar. A nosaltres ja ens anava bé i encara que en el seu perfil ja vèiem que era una mica rareta, li vam concedir el benefici del dubte... i la vam cagar! La Franky és com deia aquell: “más rara que un perro verde”. Parla pels descosits, té canvis d’humor injustificats i no és d’aquelles persones amb les que et ve de gust estar. Vam intentar coincidir amb ella el menys possible i per això tampoc no li dedicarem cap post. No ens va agradar el tracte que ens va donar un cop la Mònica va patir el problema de l’al·lèrgia. Vam ser MOLT correctes amb ella i en cap moment vam insinuar que fos culpa seva. Ella en canvi, va deixar entreveure que potser aquest “problema” ja el portàvem nosaltres d’on veníem i fins i tot va dubtar de la nostra netedat quan li vam demanar de canviar d’habitació. A sobre la molt p... ens va cobrar l’habitació (aquesta habitació en el pis superior, molt més gran i amb aire condicionat) 5 ringgits més cara que el que costava reservant-la a Booking, això sí, ens va fer un descompte del 15% per les molèsties. I no continuem per que ens estem escalfant... One Response Quins granets mes grans¡ i per contrast quin corte de cabells mes bo¡ Molts gats, no? Aquestes coves sont per gent jove. Petons i millora de la pell.
0.852942
curate
{"ca": 0.9841311475409836, "pt": 0.009836065573770493, "en": 0.0015737704918032786, "fr": 0.004459016393442623}
mc4_ca_20230418_10_672697
Embaràs Conscient - Matriusques Espai de creixement i preparació per a la maternitat i la nova família L’embaràs és un moment ideal per a créixer. Vols alguna preparació a la maternitat que vagi més enllà del part? Trobes a faltar que s’indagui en el temes emocionals en totes les preparacions al part? Creus que gestar, parir, criar és quelcom més que un procés fisiològic o mèdic? Espai per poder compartir de forma grupal i individual la riquesa de les altres mirades. És un taller en que hi ha un abans i un després d’haver-lo fet: Pren perspectiva del teu moment passat, present i futur. Ressignifica aspectes essencials de la teva infància i la teva relació de parella (si n’hi ha) per preparar-te per a la criança. Alinea el cos-ment per estar vitalment disponible per al procés de maternitat i paternitat. Descobreix el teu poder personal i situa’t per maternar i paternar com tu vols dins del teu projecte vital. La importància de la concepció del nadó. El part en el nostre projecte vital: treball expressiu de desitjos i emocions. De filla a mare. El nostre legat familiar. Treball d’acceptació i agraïment a les mares que ens precedeixen. La maternitat imaginada. Treball per connectar amb els recursos personals i afrontar les pors en el part i la maternitat. El dolor, les opcions, els límits i el nostre pla de part. Treball per afrontar el repte amb el part imaginat Benvinguda a la mare, al pare i al nadó: primeres hores, lactància i puerperi. Afrontar obstacles al vincle. Un espai per a preparar-se per gestar i criar, a més a més de parir. Mares i pares gestants Les sessions seran vivencials. Es compartiran inquietuds en arribar, es treballaran exercicis de relaxació i arrelament per passar a treballar el programa de dinàmiques, exercicis i col.loqui. Una sessió de seguiment post-part a meitat de preu, si es sol·licita. Alba del Cid, Psicòloga col·legiada; Psicòloga Perinatal i Doula. Psicoterapeuta. Té una àmplia i dilatada experiència en el món de la maternitat i la criança conscient. INTENSIU CAP DE SETMANA Dediqueu un dia sencer a preparar-vos a nivell emocional i psicològic per a la nova etapa que transformarà les vostres vides. Intensiu, un dissabte, 7’5 hores. 3 de novembre de 10 a 14 i de 15’30 a 18’30 Preu: 100 € parella Doneu-vos un temps per a la preparació emocional i psicològica que requereix aquesta nova etapa. 5 sessions setmanals 1’5 hores. a determinar quan hi hagi quorum a determinar, quan hi hagi quorum.
0.747787
curate
{"ca": 0.8802642444260942, "la": 0.037159372419488024, "ia": 0.01032204789430223, "en": 0.03468208092485549, "pt": 0.006193228736581338, "fr": 0.03137902559867878}
https://matriusques.com/embaras-conscient/?s=
cawac_ca_20200528_9_25366
CpC 456 - La proesa de lluitar pels drets bàsics centpercent | 30 Gener, 2012 10:43 No és casual que els sindicats i els treballadors de la sanitat pública hagin posat Manacor en el mapa de les protestes en contra de les retallades del govern en matèria sanitària. És realment sorprenent l’enrenou mediàtic que els metges han aconseguit alçar a Inca en denunciar judicialment que l’Ib-Salut seria l’únic responsable de les morts ocasionades en el transport de malalts a Palma. Un fet que s’entén perquè es preveia suprimir el torn d’operacions del capvespre i les guàrdies dels especialistes que intervenen en operacions d’urgència. L’enrenou, però, no ha estat debades. El Govern ha reculat i l’Hospital d’Inca ja té pràcticament assegurat que podrà seguir atenent les urgències sense haver de traslladar malalts a Palma. Pel que fa a Manacor, de moment se sap que el pressupost de l’hospital minva respecte l’any passat. Un fet que s’ha d’afegir a la retirada del projecte d’ampliació de l’Hospital, que a la pràctica significa que es deixaran d’invertir desenes de milions d’euros a Manacor. A més, és públic que la Conselleria de Salut té previst que moltes de les intervencions que actualment es poden realitzar a l’hospital manacorí es derivin a Son Llàtzer o a altres hospitals palmesans. També se sap que des de la sanitat pública ja no es deriven operacions a clíniques privades i per això les llistes d’espera de malalts que esperen per ser atesos s’ha disparat: els sindicats diuen que per a una radiografia ordinària ara es poden esperar sis mesos mentre que abans només se’n esperava un. A aquests fets s’hi suma que una part de la planta quarta de l’Hospital de Manacor es manté tancada i només s’obre quan hi ha massa llits que esperen habitació a Urgències, tal com va passar diumenge passat. Tot i que el pla que preveu llevar serveis hospitalaris a Manacor encara no s’ha aprovat definitivament, tot fa pensar que la missa ja està dita. La defensa del servei de sanitat públic, que garanteix la Constitució espanyola, i el manteniment del nivell de qualitat que fins ara ha mantingut l’Hospital de Manacor depèn ara dels ciutadans i dels seus representants. Se sap que ara els sindicats estan immersos en processos electorals i que això no sempre és fàcil de complementar amb accions de conscienciació o de protesta. Se sap també que des de l’Ajuntament esperen reunir-se aviat amb el nou gerent de l’hospital, Rafael Santiso. Esperem que després de la reunió el batle pugui donar les bones notícies que donà el seu homòleg a Inca després de la reunió amb la cúpula de l’hospital del Raiguer. Cal recordar que el batle d’Inca, Rafel Torres (PP), sortí de la trobada amb un pressupost augmentat i el manteniment dels serveis d’urgències que havien de desaparèixer. Sabem que el que passi a Manacor encara està per veure. I està per veure també el cas que fan els batles a la proposta del portaveu d’UGT quan diu que haurien de “defensar el manteniment dels nivells assistencials amb la mateixa intensitat que utilitzaren per demanar la seva creació”. El que tots tenim clar de fa molts anys, però, és la capacitat dels manacorins per reclamar el que és just. Ho vérem en la manifestació en què es va col·lapsar la carretera de Palma per demanar un hospital per Manacor. El que encara està per veure és si, arribat el cas, seríem capaços de repetir la proesa. CpC 453 - Una bona notícia? centpercent | 10 Gener, 2012 09:24 Una bona notícia sovint entra dins l’apartat de notícies poc importants o compta com d’aquelles que s’utilitzen per allò de ‘donar color’. A vegades, però, una bona notícia consisteix en la solució a un problema. Que tots els grups polítics presents a l’Ajuntament de Manacor s’hagin assegut a negociar per defensar la nostra llengua ens fa estar contents perquè demostra que els nostres representants tenen voluntat i, sobretot, capacitat negociadora. Aquesta vegada no ens han decebut. Precisament aquesta unió, poques vegades vista en un tema que no sempre ha estat lliure de polèmiques, ens torna posar davant els ulls la possibilitat de fer política amb els ulls i les antenes dirigides al poble. Aquesta setmana tots els representants que els ciutadans manacorins elegiren democràticament han fet una passa endavant. Els nostres polítics han dit alt i clar que no volen entrar en el joc de la política electoralista, centralitzadora i uniformista que impera a les nostres institucions. Aquelles institucions que els ciutadans d’aquestes illes aconseguirem a força de lluitar per l’autogovern i la democràcia. L’altra cara de la notícia, però, l’hem d’anar a cercar a Ciutat, a la capital recentment batejada amb nom de destinació turística. Quin sentit té la reducció del reconeixement de la llengua catalana a de la Llei de Normalització Lingüística, a la Llei de Funció Pública i a la Llei de règim jurídic de l’administració? Nosaltres no en tenim la resposta però tampoc no la tenen, i ens consta que la cerquen, centenars de militants i simpatitzants del Partit Popular de les Illes Balears. El batle Pastor va deixar una cosa clara als manacorins: “La modificació de la normativa lingüística no s’ha debatut als organismes interns del Partit Popular”, va dir el primer edil manacorí. En aquest sentit cal recordar que el president del Govern, José Ramón Bauzá , desmentí fa poc més d’un any que la seva intenció fos modificar o eliminar la Llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat el 19 d'abril de 1986, quan era president el popular Gabriel Cañellas. Bauzá hagué de desmentir les seves intencions després que la pressió que exerciren des del seu partit i també la societat organitzada l’obligassin a deixar clar que no faria grans canvis. Què ha canviat? Quins fils s’han mogut? Per què tenim la sensació que no acaben de dir la veritat? Què ha fet que Pastor, abans ben posicionat en l’estructura de partit a Palma, opti per defensar aferrissadament la nostra llengua a canvi de fer enfadar la cúpula dirigent del PP balear? Les preguntes són moltes i molt interessants però sembla que haurem d’esperar durant més temps les respostes. El que ara ens interessa és que el camí que ha de fer el document manacorí en defensa del català i que rebutja les modificacions en les lleis que defineixen la nostra llengua com a pròpia i necessària. Tot sembla indicar que altres ajuntaments també tenen ganes de fer pinya, de dir ‘basta’, de deixar-los clar que la nostra llengua és necessària justament perquè és nostra. I aquesta és la bona notícia: Les institucions que representen el poble recullen la veu del poble. En la llengua del poble. CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa centpercent | 02 Gener, 2012 11:52 Eren faves comptades. L’estira-i-amolla entre Antoni Pastor i Llorenç Bosch s’ha resolt momentàniament com molts ja podien esperar que passaria. El nou senador popular ha quedat relegat a una delegació buida de competències, mentre que Catalina Riera, digitada per Antoni Pastor fa quinze dies, passa a ser portaveu de l’equip de govern i delegada d’Urbanisme, justament les funcions que fins ara exercia Bosch. La jugada de Pastor s’ha d’interpretar no sols en clau local, sinó també insular. Dins el PP de Manacor, el batle sempre ha anat per lliure i n’és una mostra fefaent la llista presentada a les darreres municipals, amb molt poques aportacions de partit i moltes apostes personals del batle. Llorenç Bosch, Antoni Sureda, Antoni Servera i potser Maria Bover complirien la quota de partit dins els onze regidors de la primera majoria absoluta a l’Ajuntament de Manacor des de la caiguda del règim franquista. Els altres set, poc o molt, són propostes de Pastor. Si valoram en quins termes s’ha produït la remodelació de l’equip de govern, veurem que hi surten potenciats Catalina Riera, Sebastiana Sureda i Roberto Flores, tots tres clarament de la corda del batle. D’altra banda, Llorenç Bosch, molt clarament, i també Antoni Sureda, hi perden pes. Mentrestant, a Palma, José Ramón Bauzà estudia la manera de decantar de la direcció del partit Miquel Ramis i Antoni Pastor. El torcebraç entre Bauzà i Pastor continua i al president regional del PP no li agrada tenir el batle de Manacor tan a prop del clatell. Per part seva, Pastor es preocupa, i bé, d’apartar del seu costat els elements fidels a la direcció insular, com ara Llorenç Bosch o, en menor mesura, Antoni Sureda. Les espases continuen alçades, i la batalla ni tan sols ha començat. Bosch es manté a l’expectativa i sap que la paciència i el silenci juguen a favor seu. Pastor té tres victòries electorals a l’esquena i una majoria absoluta. Bauzà hi té la majoria absoluta més gran de la història a les Illes Balears. Riera té l’aval de Pastor. I Bosch, tard o d’hora tendrà l’aval de Bauzà, si ja no el té. La vella guàrdia del PP manacorí, de ben segur, espera ansiosa l’ordre de Palma per liquidar Riera i elevar Bosch a l’altar suprem del partit. El congrés del maig, mentrestant, es perfila com a definitiu per calcular el pes real de Pastor dins el partit i quines conseqüències pot tenir per a ell i els seus postulats la tensió interna que ha provocat els darrers anys. A la fi, l’escenari polític intern del PP continua amb tot el ventall de possibilitats obertes: caiguda definitiva de Pastor i exili polític; triomf de Pastor i guany de pes dins el partit; consolidació de la candidatura de Catalina Riera a la batlia de Manacor; caiguda de Riera i enaltiment des de l’aparat del partit de Llorenç Bosch; o, finalment, sorgiment d’un tapat fins ara silenciós que es beneficiaria de les trifulques entre els dos bàndols. El temps ho dirà. Mentrestant, bullirà la cassola política, i més d’un en sortirà escaldat. CpC 450 - La llei de la condemna centpercent | 19 Desembre, 2011 11:29 Sabem que és important fer créixer tots els sectors econòmics. Sabem que la dependència del turisme i de la construcció és un dels factors que econòmicament ens fa dèbils. Però sabem també que el turisme és un dels nostres pilars forts i de cap manera volem que es debiliti. Alhora, però, estam farts de sentir i de comprovar que determinats sectors econòmics predominants en aquestes illes venen la nostra terra a qualsevol preu. Potser és la primera vegada, però, que des de les institucions que ens són pròpies els dirigents que hem elegit democràticament van tan cara alta i anuncien a tort i a dret que els únics beneficiaris del que anomenam “turisme” seran els hotels i, sobretot, els majoristes de viatges que els controlen. És la primera vegada que una futura llei no regula un sector sinó que regularitza allò que avui per avui és delicte: totes les places hoteleres que ara existeixen i no són legals es podran legalitzar, ho diu el text de la futura llei. És la primera vegada que s’importa per llei un model aplicat en països llunyans i exòtics. Un model que ha contribuït en bona mesura a crear llocs idíl·lics per als turistes i una font inesgotable d’ingressos per a les grans cadenes hoteleres. Aquest model, però, han convertit aquests països en allò que, per quedar bé, deim que són països en vies de desenvolupament. La nova llei turística crea una doble vara de mesurar: una per la gent del carrer i una altra pels grans empresaris. Els grans hotelers i els majoristes de viatges que tenen al darrere podran obviar les lleis urbanístiques i de comerç. Nosaltres no. Els grans hotelers podran reformar els seus establiments i convertir-los en hotels de quatre estrelles. Ho podran fer els hotels familiars tradicionals? Els petits hotelers hauran de vendre el seu establiment o convertir-lo en habitatges, tal com preveu la llei? Quin preu estam disposats a pagar per sortir del que diuen que és una destinació de segon nivell i ser una gran potència turística? Quin preu pagarem per convertir-nos en allò que diuen que hem de ser? Aquestes són les preguntes que genera el projecte de Llei General Turística que ha presentat el conseller Delgado. El petit comerç turístic manacorí ja hi ha dit la seva: no la volen. I si ells la veuen perjudicial per a l’economia d’aquesta terra, qui creis que hi sortirà guanyant? Si els polítics no tenen en compte les conseqüències que tendran per als ciutadans de Balears les lleis que aproven, qui ens té en compte? CpC 449 - Clarors novelles per a problemes antics centpercent | 12 Desembre, 2011 09:04 Des de fa alguns anys, algunes dècades ja podríem dir, la presa de consciència per part del conjunt de la societat i també de la classe política que els recursos naturals i energètics de la terra són limitats és un fet. La protecció del planeta, l’escalfament de l’atmosfera, l’esgotament del petroli i d’altres combustibles fòssils, l’economia... Tot plegat ha conduït a la incorporació del discurs ecologista en els programes de tots els partits polítics i també en allò que anomenam eufemísticament “discurs políticament correcte”. Més enllà del discurs, però, hi ha els fets. I els fets diuen que els Estats Units no volgueren signar el protocol de Kioto, que l’Estat espanyol no compleix les condicions establertes per a la reducció necessària de les emissions de CO2, i sí que, en canvi, fa mans i mànigues per convergir amb l’Europa de l’euro pagant el preu de l’estat del benestar, que s’esbuca cada dia una miqueta més. Des de fa alguns anys, s’ha començat a fer feina en la producció d’energia de manera renovable i no perjudicial per al medi ambient. Als combustibles fòssils s’hi ha oposat l’energia solar, eòlica o hidràulica. A Mallorca, la producció per energia solar representa un percentatge ínfim de l’energia que es consumeix, i les instal·lacions que amb aquest objectiu s’han construït ho han fet a l’empara de sucoses i quantioses subvencions que ara ja no són segures o, simplement, no hi són. Enmig de tot aquest panorama ha sorgit la iniciativa de Som energia, una cooperativa que fins ara actuava al Principat de Catalunya i que des de fa alguns mesos s’implanta també a Mallorca i arriba ja a Manacor, on ha d’impartir una xerrada aquesta setmana que ve. La idea: garantir que l’energia que consumim és verda, és renovable, és neta. La iniciativa és lloable, i molt més encara si tenim en compte l’actuació poc clara (per dir-ho de manera suau) de les grans elèctriques com ara Endesa o Iberdrola. Alguns interrogants s’alcen entorn de la iniciativa de Som energia. Uns dubtes que esperam que molt aviat quedin resolts de manera satisfactòria. En primer lloc, com garanteix Som energia que l’energia que ven és verda? Com podrem saber si realment ha estat produïda per una placa solar o per una central tèrmica o nuclear? I en segon lloc, podrà ser competitiva la cooperativa? Estam molt avesats a promoure iniciatives que centren el seu motiu d’existir en la consciència i la voluntarietat de les persones. És molt vàlid, i és el primer argument per encetar el canvi a la resta de la societat. El vertader canvi, però, s’esdevé quan és el conjunt de la societat que actua d’aquella determinada manera. Som energia ha de trobar els mecanismes perquè el conjunt de potencials clients triïn la seva energia en funció no d’una determinada militància, sinó d’una vertadera necessitat, ja sigui econòmica, ja sigui ambiental. Llarga vida a Som energia. Llarga vida al planeta.
0.849726
curate
{"ca": 0.9819432502149613, "en": 0.009987433031285138, "pt": 0.001785832396322508, "fr": 0.0015212646339043587, "it": 0.0011244129902771348, "es": 0.0036378067332495535}
http://www.centpercent.cat/page/3
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_94282
El consum d’aigua es divideix en 5 trams de preus progressius. Si a casa sou més de tres, podreu consumir més litres d’ aigua ena cada tram. És un estalvi directe en els conceptes de la factura que s’anomenen “Subministrament” i “Cànon”. A més, el concepte de recollida de residus (“TMTR”) se us reduirà en un 5% per cada persona addicional. Reben un tractament especial els habitatges on conviuen persones amb un grau de discapacitat superior al 75%. És imprescindible que estigueu tots empadronats al mateix domicili. Com es tramita? A través de la web de l’Agència Catalana de l’Aigua. A l’oficina de l’Agència Catalana de l’Aigua (c/C. Provença, 204-208, Barcelona, de dilluns a divendres de 9h a 14 hores). Presentant el formulari omplert a qualsevol de les nostres Oficines d’Atenció al Client d’Aigües de Barcelona.
1
perfect
{"ca": 0.9815270935960592, "ro": 0.01847290640394089}
macocu_ca_20230731_10_237538
Formulari de cerca Taller de memòria. 16:45h. Relats St Jordi i dia Internacional de la Dona. Dades de contacte
0
curate
{"es": 0.16822429906542055, "ca": 0.7663551401869159, "en": 0.06542056074766354}
mc4_ca_20230418_15_557928
Ricard Calvo deixa l'acta de regidor d'ERC a Girona i la Direcció General de la DGAIA - Diari de Girona Ricard Calvo deixa l'acta de regidor d'ERC a Girona i la Direcció General de la DGAIA Assegura estar "cansat" i lamenta que hi ha hagut moments en què els càrrecs polítics "han traspassat" al pla personal acn | girona 09.08.2017 | 16:14 El fins ara director general de la DGAIA i regidor a Girona, Ricard Calvo Xavier Pi | ACN El fins ara director general de la DGAIA i regidor a Girona, Ricard Calvo. ACN | Xavier Pi
0.695101
curate
{"ca": 0.9106796116504854, "ru": 0.06019417475728155, "en": 0.02912621359223301}
http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/08/09/ricard-calvo-dimiteix-director-dgaia/861182.html
macocu_ca_20230731_10_427896
La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política. Forma la part central d'Iparralde, i pertany al departament dels Pirineus Atlàntics de França. Limita al sud amb Navarra (l'Alta Navarra), a l'est amb Zuberoa, a l'oest amb Lapurdi i al nord amb el departament de les Landes. La seva capital és Donibane Garazi. A l'edat mitjana va formar part del regne de Navarra, que el 1512 va ser envaït per Ferran el Catòlic i incorporat a la corona de Castella, tot destronant els reis Caterina de Foix i Joan III Albret. El 1530 Carles I va renunciar a la Baixa Navarra per motius estratègics, ja que la seva situació al nord del Pirineu la feia indefensable, i aquest moment el van aprofitar els reis per establir-s'hi, de manera que aquest territori va romandre com a l'única resta independent del regne de Navarra, fins al 1610, quan Enric IV va reunir la corona francesa i la navarresa, si bé la Baixa Navarra va mantenir les seves institucions pròpies fins a la Revolució Francesa, quan el rei va deixar de titular-se Rei de França i de Navarra per passar a ser Rei dels Francesos. Degut a aquesta història, l'escut i la bandera de la Baixa Navarra són els del regne de Navarra, i per tant els mateixos del territori i la comunitat foral de Navarra. El territori d'aquesta comuna constituïa durant l'Antic Règim un "principat sobirà", no pertanyent a Navarra. Considerada part del País Gascó per sectors occitanistes[1] Localitat del cantó de Salies-de-Béarn. Habitualment es considera com a no pertanyent a la Baixa Navarra, però pertanyé a Navarra durant l'Antic Règim. Tampoc ha ingressat en els Consells del País Basc del Nord.
0.889674
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_12_596945
Josep Tero - JPop.com Josep Tero (L'Escala, Alt Empordà), cantautor català que va irrompre a l'escena musical els anys 80, com un dels màxims exponents de l'anomenada "segona generació" de la cançó en català. Va debutar davant del gran públic el 1982, en un concert amb Lluís Llach i Marina Rossell i, des d'aquell moment, ha actuat arreu dels Països Catalans i a altres indrets d'Europa i els Estats Units d'Amèrica. La seva obra destaca per la tasca de divulgació de la poesia catalana i la cançó tradicional Read more on Last.fm La seva producció discogràfica està formada per sis discos: Batecs d'ocells (Picap, 1986); Raval (Picap, 1990); Primeres cançons (Picap, 1993), que recull les peces més destacades dels dos discs anteriors; Lladre d'amor (Picap, 1995), on combina la poesia de Joan Salvat-Papasseit amb cançons de lladres i bandolers; Camins de Tarda (Picap, 1998), un recull de poesia contemporània catalana musicada; Sal (Picap, 2001), amb un conjunt de balades del segle XII ençà i cançons pròpies; i Et deixaré la veu (2002), a partir d'un espectacle musical sobre textos de l'escriptora Maria Àngels Anglada. No tags found Camins De Tarda 50 Anys 50 Èxits Tocats de Nadal La Poesia a la Cançó El Mar i Les Seves Cançons Cos Meu Recorda...
0.818685
curate
{"ca": 0.9623095429029671, "en": 0.023255813953488372, "pt": 0.014434643143544507}
http://jpop.com/Josep+Tero
racoforumsanon_ca_20220809_1_875960
Les coses clares. Hem perdut nosaltresVarem tirar endavant pensant que era el que volia la gentesta clar que no ens voleu al davantEl missatge es clar. LA posta era molt forta i hem perdutAixò ens afecta a nosaltres coma líders del proces...però afecta al procés???? ?que en penseu? El problema és que si l'Àrea Metropolitana de Barcelona es mobilitza com avui, guanyaríem un referèndum? Sens dubte.
0.686473
curate
{"fr": 0.04314720812182741, "ca": 0.9187817258883249, "es": 0.03807106598984772}
cawac_ca_20200528_1_130333
El Reus, a tornar a sumar en la seva darrera visita a les Balears L’equip de Santi Castillejo visita el camp de Sant Bibiloni (11.30h), per enfrontar-se al filial del RCD Mallorca, amb la il·lusió de mantenir la bona ratxa de joc. Per al partit, els reusencs recuperen Trujillo, a la davantera. Trujillo tornarà a l'equip titular després de complir la seva sanció // GERARD REYES Els roig-i-negres visitaran per tercer desplaçament consecutiu les Illes Balears. Aquest diumenge, el rival serà el RCD Mallorca B, que arriba al matx en sisena posició i a només dos punts dels reusencs, cosa que farà que el partit sigui una mica més emocionant encara. Per a l’enfrontament, Santi Castillejo recupera el sancionat Trujillo, que de ben segur tornarà a formar la dueta atacant amb el golejador de l’equip Chumbi. D’aquesta manera, el Reus tornarà a poder jugar a l’atac, tal i com els agrada amb dos puntes i un mig del camp ben poblat. Per la seva part, el Mallorca, en categoria de filial, té molts jugadors joves, i en destaca la presència d’Abdón que acumula set gols aquesta temporada. L’equip també destaca per la seva agressivitat defensiva i és que fins a cinc jugadors ja han vist la targeta vermella fins ara. Així doncs, s’espera un partit que promet emocions fortes i on l’equip que en surti vencedor acabarà per sobre de l’altre en la classificació. Un partit vibrant que es disputarà a les instal·lacions esportives del RCD Mallorca, a Palma, a les 11.30h.
0.856304
curate
{"ca": 1.0}
http://lajornada.cat/2011/12/11/el-reus-a-tornar-a-sumar-en-la-seva-darrera-visita-a-les-balears/
oscar-2301_ca_20230418_6_29281
Castelló ha registrat 40 casos positius nous, per tant actualment la seua xifra puja a 269 de les 2.616 persones en tota la Comunitat Valenciana 25/03/2020 - Cristina Chacón Moratalla Ana Barceló, consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana, ha anunciat un augment de 449 casos de contagis per coronavirus i 28 defuncions més des d’ahir dimarts en la Comunitat Valenciana. Per províncies, 40 dels nous casos es troben a Castelló, 229 a Alacant i 180 a València. D’aquesta manera, Castelló té actualment 269 persones contagiades; Alacant ascendeix a 858 i València, per part seua, alberga 1.427 casos, més dues persones no assignades per ser residents d’altres comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana, ara mateix, compta amb 2.616 persones contagiades pel COVID-19, amb 1.071 ingressades en hospitals: 118 a Castelló (de les quals 23 estan en l’UCI), 348 a Alacant (61 en l’UCI) i 605 a València (114 en l’UCI). La consellera ha detallat que no hi ha cap menor d’edat que es trobe en aquestes unitats. El personal sanitari infectat pel coronavirus s’inclou en aquestes xifres. En concret, ha assenyalat que hi ha 485 persones, 71 més que ahir. Així mateix, la responsable de Sanitat en la Comunitat Valenciana ha recordat les franges d’edat dels homes i dones contagiats: el 45% tenen entre 30 i 60 anys; el 33%, entre 60 i 80; el 14%, més de 80; mentre que el 8% dels casos són joves d’entre 0 i 30 anys. Barceló també ha donat bones notícies. Fins hui, hi ha 7 altes hospitalàries més, la qual cosa eleva a 44 les persones recuperades que han estat en hospitals en la Comunitat Valenciana. D’elles, 2 s’han produït a Castelló, 14 a Alacant i 28 a València. D’altra banda, 8.543 proves han donat negatiu. Quant a les morts, fins ara hi ha 143 després de produir-se 28 més. En aquest sentit, Barceló ha especificat que 11 s’han produït a la província de Castelló, 71 a Alacant i 61 a València. El 91,4% d’aquestes defuncions han sigut persones de més de 75 anys. D’altra banda, les residències de majors continuen centrant atenció i esforços per part dels professionals sanitaris. Hi ha casos positius en 45 centres de tota la Comunitat Valenciana, dels quals 6 es troben a Castelló, 11 a Alacant i 28 a València, encara que no s’ha especificat de quins es tracta. Per tant, en el cas de la província castellonenca, a més de la de Morella, hi ha 5 centres sociosanitaris per a ancians i ancianes en els quals també s’ha trobat el COVID-19, encara que la consellera ha indicat que aquestes dades no es refereixen només a residents contagiats, sinó que també es compten aquelles residències en les quals hi ha un professional únicament, per exemple. És a dir, la incidència “és desigual”. A Espanya hi ha un total de 47.610 persones infectades pel COVID-19, 3.434 han mort i 5.367 s’han recuperat, segons les últimes dades oferides des del Ministeri de Sanitat.
0.825019
curate
{"ca": 0.9867872044506258, "en": 0.01321279554937413}
https://castelloextra.com/castello/40-contagios-y-11-muertes-mas-con-coronavirus-en-castello/
cawac_ca_20200528_9_73348
El + llegit de l'Assignia Manresa L' Assignia Manresa és un equip habitual de l'ACB, lliga que va ajudar a fundar la temporada 1983-84 i de la qual només n'ha estat apartat per períodes breus en tres ocasions. El seu orígen cal buscar-lo el 1931, en els ja desapareguts Manresa Basquetbol Club i el CB Bages, que van donar lloc a la Unió Manresana. En el seu palmarès destaca una lliga ACB (1997-98), una Copa del Rei (1996) i dues lligues catalanes (1997 i 1999). El seu pavelló és el Nou Congost. Les lesions posen una dificultat afegida al camí sempre complicat del Suzuki Manresa a l’ACB. Ahir, Jaume Ponsarnau va conèixer que la lesió que es va fer dissabte Nivins en la part final del partit disputat a Granada (81-60) no és greu i es va descartar una fractura òssia. El jugador nord-americà va ser atès ahir a la tarda per Ramon Serra, el metge del Bàsquet Manresa, que va explicar a aquest diari que Nivins «té un esquinç de lligaments al cap del peroné, prop de la tíbia, i el que s’ha d’aclarir és el grau». Per determinar-ho, avui se li farà una ressonància, que ha de dictaminar d’una manera més concreta els dies de baixa que haurà d’estar el jove ala-pivot del Suzuki. Aquest cronista ha vist centenars de partits del Bàsquet Manresa, tant a casa com a fora, en els darrers 25 anys. Pocs, tant pobres com el que ahir va oferir l’equip de Ponsarnau a Granada. A les primeres dificultats, el Suzuki es va frenar i va entrar amb una crisi de confiança que va ser general, que va afectar tots els jugadors. Ahir, potser l’únic que es va salvar va ser Nivins, que va ser dels que hi van posar més ganes, i va tenir la mala sort de lesionar-se al genoll dret, un incident que anit no semblava greu però que se n’haurà de confirmar l’abast avui.
0.881239
curate
{"ca": 1.0}
http://mas.regio7.cat/canalbasquet/index.php/assignia-manresa?start=246
racoforumsanon_ca_20220809_0_693886
Sala-i-Martín se les té amb Güell per si Espanya pot impedir cobrar les pensions en cas d'independènciaL'economista li reclama al cap de la secció d''El País' a Catalunya que el seu diari tingui més pluralitat sobre el cas catalàBernat VilaróL'economista Xavier Sala-i-Martín ha mantingut una picabaralla amb el periodista Oriol Güell, cap de la secció d''El País' a Catalunya, sobre si el govern espanyol podria impedir o no que els avis catalans cobrin la pensió en cas d'independència. Sala-i-Martín defensa que els diners per pagar aquestes pensions "no els té el govern de Mariano Rajoy, sinó els joves catalans", mentre que el periodista "es dedica a desqualificar-me histèricament", segons recull l'economista al seu blog: "Em diu que sóc un mentider, un neocon, que estic untat per lobbies i multinacionals, que només m’interessa el tema privat, o que estic a la dreta del Tea Party", afirma. Segons Sala-i-Martín, "sembla estrany que un personatge com aquest escrigui i dirigeixi la secció de Catalunya d'un diari de prestigi com 'El País'. Però ja s'ho faran", etziba en el seu blog. I hi afegeix: "Fixeu-vos que aquesta obsessió amb demanar pluralitat de veus només la tenen quan parla algun liberal". "Aquesta demanda de pluralitat tampoc apareix per enlloc quan es parla de Catalunya. Però ara que sé que l'Oriol Guell és un gran defensor de la pluralitat a Catalunya i sabent que ell és el cap de Catalunya del diari 'El País', esperaré amb impaciència un article pro-refrèndum cada cop que a 'El País' hi apareixi un article contra el referèndum", sentencia l'economista.L'origen, al tràiler de Passola L'enganxada té origen en el tràiler del documental L'endemà, d'Isona Passola, on Sala-i-Martín explica que "les pensions les paguen les cotitzacions dels joves, i els diners que paguen els joves es donen als jubilats". Per a justificar aquesta frase, l'economista reitera al seu blog que "en el sistema de repartiment com el que hi ha a Espanya, les pensions d’una generació es paguen amb les contribucions de la següent generació, i els de la següent generació es paguen amb les de la següent i així fins l’infinit".Picabaralla a la xarxa Al Twitter, després de veure aquest tràiler, Güell recuperava un vídeo on l'economista "compara els sistemes públics de pensions amb les estafes piramidals", segons el periodista. Després piulava que, "si posava a en Sala-i-Martín, Passola també hagués pogut treure a algun comunista indepe contrari a la propietat privada". Com a resposta, l'economista piulava: "El chupacabrisme de l'esquerra és patètic i patològic. Sou la pera!". I Güell replicava: "I el chupacabrisme de la teva escola econòmica, ben untada per lobbies i multinacionals, és ben rentable. Per alguns. Ja ho sé". La disputa va acabar aquí, i Sala-i-Martín responia això: "Ets periodista i no saps ni escriure. Una escola rentable? Com es renta, amb Ariel? Hahaha! Patètic,noi, patètic".El repteA més, Güell demanava a Sala-i-Martín que busqués dos catedràtics "que diguin que el sistema públic de pensions és una estafa piramidal". Al seu blog, l'economista els troba: "N’hi he donat dos. I no dos qualsevol: dos premis Nobel d’esquerres". "Si vol, en puc donar altres premis Nobel: Milton Friedman, Bob Lucas o fins i tot el darrer premi Nobel (i ex company meu a Yale), Bob Shiller s’han referit a la seguretat social en termes d’esquema Ponzi o esquema piramidal", afegeix l'economista.http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/08/sala-i-martin_se_les_te_amb_guell_per_si_espanya_pot_impedir_cobrar_les_pensions_en_cas_d_independen_102358.php Tot rau en que Güell confon estafa piramidal amb esquema piramidal (amb mala fe deu ser).En el blog de XSM acaba per rebre de valent:De seguida que ha sentit aquesta afirmació, Güell ha buscat un videoblog meu on parlo dels negocis piramidals (o esquemes Ponzi, pel nom de l’estafador italià que els féu famosos a principis del segle XX: Carlo Ponzi). Els negocis piramidals consisteixen a pagar als primers inversors del negoci amb els diners que aporta la segona ronda d’inversors i aquests, al seu torn, són pagats amb els diners de la tercera ronda i així successivament fins l’infinit. Al final del videoblog, dic que un negoci piramidal fet per l’estat és la seguretat social perquè té exactament aquesta característica: cada ronda d’inversors és pagada amb els diners de la ronda següent. Qualsevol observador imparcial veurà que mai em refereixo a la seguretat social com una “estafa”. Això no impedeix que l’Oriol Guell (que figura que és periodista i per tant té un compromís amb la veritat) twiteja no una sinó diverses vegades que jo dic que la seguretat social és una estafa piramidal i suggereix que és una vergonya que aquest tipus d'afirmacions es facin a una pel·lícula de l'Isona Passola "sense que hi hagi el contrapunt d'un economista comunista" (sic!). (2) No sé si cal que recordi un episodi recent relacionat amb El País. El José Borrell va escriure un article demanant reptant als lectors a trobar els 16.000 milions del dèficit fiscal català. Jo vaig enviar una resposta a El País. No va ser publicada. Curiosament (i miraculosament) El País va publicar la contestació que Borrell va fer a la meva resposta encara que la meva no havia estat publicada!!! Un exemple perfecte de pluralitat exercida pel diari on treballa l'Oriol Güell, el periodista que ara s'erigeix en el gran defensor de la pluralitat... dels demés.
0.880785
curate
{"ca": 0.9884865366759518, "pt": 0.004642525533890436, "sk": 0.0018570102135561746, "it": 0.003714020427112349, "de": 0.0012999071494893223}
mc4_ca_20230418_12_284802
Peugeot 2008 usados, Peugeot 2008 de segunda mano y Peugeot 2008 de ocasion de Girona: Girona, Blanes, Llagostera, Ripoll, Palafrugell, Orriols, Rupia, Cassà de la Selva, Figueres, La Bisbal de l'Empordà, .. Anuncios compra venta coche usado en Girona: Girona, Blanes, Llagostera, Ripoll, Palafrugell, Orriols, Rupia, Cassà de la Selva, Figueres, La Bisbal de l'Empordà, .. Peugeot 2008 usados usados Girona Peugeot 2008 usados, Peugeot 2008 de segunda mano y Peugeot 2008 de ocasion de Girona
0.642153
curate
{"ca": 0.7596741344195519, "pt": 0.06720977596741344, "es": 0.17311608961303462}
http://www.e-renova.net/venta/17-39-1-1/Peugeot/2008-usados.htm
cawac_ca_20200528_4_203808
La mostra gira al voltant de la figura del poeta valencià (Foto: ACN) URL curta Etiquetes Estellés, Exposicions La Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna acull l’exposició sobre Vicent Andrés Estellés titulada 'Cronista de records i d’esperances', des del dilluns 10 fins al 15 de juny. El 'hall' de la Casa de la Cultura acollirà aquesta exposició a partir del dilluns en horari de 19 a 21 hores. A més, l’exposició també podrà ser visitada per grups dels col·legis i instituts de la ciutat que ho sol·liciten al Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Tavernes. Aquesta exposició itinerant al voltant de la figura de l’il·lustre escriptor valencià està organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins de les activitats de commemoració de L’Any Estellés. El regidor de Promoció Lingüística, Josep Llàcer ha assenyalat que des de l’Ajuntament de Tavernes "ens congratulem per acollir aquesta exposició en la nostra ciutat. L’organització d’aquesta activitat, en col·laboració amb la biblioteca municipal, referma el nostre compromís amb la promoció i normalització lingüística. Els veïns de Tavernes, durant una setmana, podran conéixer un poc més la figura de Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més important del segle XX, així com descobrir els llibres d’aquest autor que tenim al nostre abast a la biblioteca municipal". L’Any Estellés s’encetà amb la inauguració de l’exposició principal en el museu del Carme de València. Juntament amb eixa exposició hi ha també una versió transportable itinerant basada en panells, que recorre el País Valencià des del gener d’enguany, i que és la que visitarà Tavernes del 10 al 15 de juny. La Veu del País Valencià
0.858689
curate
{"ca": 1.0}
http://www.normalitzacio.cat/noticia/index.php?sec=noticia&n=22150
racoforumsanon_ca_20220809_2_39458
Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de BarcelonaPengen un vídeo al Youtube que mostra l'agressió a un noi amb trets asiàtic. 'Nazis agredint un xinès al metro de Barcelona' és el títol del vídeo que un usuari de Youtube ha penjat i en el que es pot veure com un jove d'estètica nazi increpa un noi amb trets asiàtics fins que finalment li clava uns quants cops de puny. Segons explica Llibertat.cat, l'usuari que havia penjat el vídeo a la xarxa i que després l'ha retirat, ha estat identificat com un nazi que habitualment penja imatges violentes i fa apologia del feixisme. L'autor de l'enregistrament ha difuminat la cara de l'agressor perquè no se'l pugués identificar.Al vagó s'hi veuen d'altres passatgers que observen l'incident i que quan el nazi comença a colpejar la víctima l'agafen per aturar els cops. Al final es veu com els passatgers aconsegueixen treure l'agredit del vagó quan el metro para a una estació i obre les portes. Un altre punt encara que petit per l'independentisme No hi veig la relació. Els que l'han estovat no eren precisament maulets. Ja i què??? Eren simples neonazis.
0.819955
curate
{"ca": 0.9799635701275046, "es": 0.020036429872495445}
macocu_ca_20230731_7_505632
Herències i Llegats A la teva memòria i per la Natura La defensa de la natura no es pot aturar per res. És una tasca intensa i a llarg temini per conservar la biodiversitat, els ecosistemes i la salut de les persones. Des de fa més de 36 anys el compromís del GEPEC-EdC segueix ferm. Has considerat incloure el GEPEC-EdC al teu testament? D’aquesta manera la teva lluita i compromís amb la natura viuran per sempre! Gràcies a tu, en el futur aconseguirem un món on es cuidi de la natura i on els perills mediambientals passin a la història. Aquesta és una decisió molt personal, pensa-t’ho bé i informa’t. Veuràs que deixar part de la teva herència o fer un llegat és molt més fàcil del que creus i pots fer-ho sense perjudicar els teus hereus i hereves. Així, a més, t’assegures de seguir recolzant les causes que t’importen. Si ho necessites et podem assessorar gratuïtament sobre aquest tema. Segueix cuidant el futur del planeta! Quan tu ja no hi siguis els teus ideals poden seguir amb la mateixa força lluitant per un planeta més verd, uns ecosistemes més sans i un medi ambient en bon estat. Transparència econòmica Seguretat jurídica Compromís inqúestionable Discreció i professionalitat Quines dades són necessàries per incloure a GEPEC-EdC en el teu testament solidari? Si decideixes incloure a GEPEC-EdC en el teu testament solidari, és molt important fer constar les nostres dades identificatives: Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) amb CIF: G-43301498 i adreça fiscal a Avda. Prat de la Riba, 18 2n, 43201 Reus
0.805859
curate
{"ca": 0.9846055163566388, "sv": 0.015394483643361129}
oscar-2201_ca_20230904_2_70241
La nostra política de privadesa descriu com recollim, guardem o utilitzem la informació que recaptem a través dels diferents serveis o pàgines disponibles en aquest lloc. És important que entengui que informació recollim i com la utilitzem ja que l’accés a aquest lloc implica l’acceptació la nostra política de privadesa. Cookies Una galeta informàtica (Cookie) és un fitxer que es descarrega en el seu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer a l’usuari. El navegador de l’usuari memoritza les galetes en el disc dur solament durant la sessió actual ocupant un espai de memòria mínim i no perjudicant a l’ordinador. Les galetes no contenen cap classe d’informació personal específica, i la majoria de les mateixes s’esborren del disc dur en finalitzar la sessió de navegador (les denominades galetes de sessió). La majoria dels navegadors accepten com a estàndard a les galetes i, amb independència de les mateixes, permeten o impedeixen en els ajustos de seguretat les galetes temporals o memoritzades. Sense el seu exprés consentiment –mitjançant l’activació de les galetes en el seu navegador– no enllaçarà en les galetes les dades memoritzades amb les seves dades personals proporcionades en el moment del registre o la compra. Quins tipus de galetes utilitza aquesta pàgina web? - Galetes tècniques: Són aquelles que permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixin com, per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit o compartir continguts a través de xarxes socials. - Galetes d’anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d’usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per a això s’analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l’oferta de productes o serveis que li oferim. - Galetes publicitàries: Són aquelles que, ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten gestionar de la forma més eficaç possible l’oferta dels espais publicitaris que hi ha a la pàgina web, adequant el contingut de l’anunci al contingut del servei sol·licitat o a l’ús que realitzi de la nostra pàgina web. Per a això podem analitzar els seus hàbits de navegació en Internet i podem mostrar-li publicitat relacionada amb el seu perfil de navegació. - Galetes de publicitat en funció del comportament: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat. Aquestes galetes emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix. L’Usuari accepta expressament, per la utilització d’aquest lloc web, el tractament de la informació recaptada en la forma i amb les finalitats anteriorment esmentades. I així mateix reconeix conèixer la possibilitat de rebutjar el tractament de tals dades o informació rebutjant l’ús de galetes mitjançant la selecció de la configuració apropiada a tal fi en el seu navegador. Si bé aquesta opció de bloqueig de galetes en el seu navegador pot no permetre-li l’ús ple de totes les funcionalitats del Website. Tercers En alguns casos, compartim informació sobre els visitants d’aquest lloc de forma anònima o agregada amb tercers com puguin ser anunciants, xarxes socials, patrocinadors o auditors amb l’única fi de millorar els nostres serveis. Totes aquestes tasques de processament seran regulades segons les normes legals i es respectaran tots els seus drets en matèria de protecció de dades conforme a la regulació vigent. Aquest lloc mesura el tràfic amb diferents solucions que poden utilitzar cookies o web beacons per analitzar el que succeeix a les nostres pàgines. Actualment utilitzem les següents solucions per al mesurament del tràfic d’aquest lloc. Pot veure més informació sobre la política de privadesa de cadascuna de les solucions utilitzades per a tal efecte: Google (Analytics): Política de Privadesa de Google Analytics AT Internet Solutions: Política de Privadesa d’AT Internet Aquest lloc també pot albergar publicitat pròpia, d’afiliats, o de xarxes publicitàries. Aquesta publicitat es mostra mitjançant servidors publicitaris que també utilitzen cookies per mostrar continguts publicitaris afins als usuaris. Cadascun d’aquests servidors publicitaris disposa de la seva pròpia política de privadesa, que pot ser consultada a les seves pròpies pàgines web. Concretament: Google AdSense: Política de privadesa de Google Analytics Navegadors La major part dels navegadors d’avui dia permeten la gestió de les cookies de 3 formes diferents: Les cookies no s’accepten mai. El navegador pregunta a l’usuari si s’ha d’acceptar cada cookie. Les cookies s’accepten sempre. El navegador també pot incloure la possibilitat d’especificar millor quines cookies han de ser acceptades i quines no. En concret, l’usuari pot normalment acceptar alguna de les següents opcions: Rebutjar les cookies de determinats dominis. Rebutjar les cookies de tercers. Acceptar cookies com no persistents (s’eliminen quan el navegador es tanca) Permetre al servidor crear cookies per a un domini diferent. Pot vostè permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat en el seu ordinador: Chrome Explorer Firefox Safari Unes altres de les condicions d’ús exigides d’aquest lloc web són: L’usuari es compromet a fer un ús diligent del lloc web i dels serveis accessibles des del mateix, amb total subjecció a la Llei, als bons costums i al present avís legal. Així mateix, es compromet, excepte autorització prèvia, expressa i escrita dels diaris del grup [email protected], a utilitzar la informació continguda en el lloc web, exclusivament per a la seva informació, no podent realitzar ni directa ni indirectament una explotació comercial dels continguts als quals té accés. Aquest lloc emmagatzema un fitxer de dades relatives als comentaris enviats a aquest lloc. Podrà exercitar els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició mitjançant un enviament d’un correu electrònic a l’adreça [email protected] Aquest lloc web conté enllaços que condueixen a altres pàgines web gestionades per tercers aliens a la nostra organització. El grup [email protected] no garanteix ni es fa responsable del contingut que es reculli en aquestes paginas web. Excepte autorització expressa, prèvia i per escrit dels diaris [email protected], queda terminantment prohibida la reproducció, excepte per a ús privat, la transformació, i en general qualsevol altra forma d’explotació, per qualsevol procediment, de tot o part dels continguts d’aquest lloc web. Queda terminantment prohibit realitzar, sense el previ consentiment, qualsevol manipulació o alteració d’aquest lloc web. Conseqüentment, el grup [email protected] no assumirà cap responsabilitat derivada, o que pogués derivar-se, d’aquesta alteració o manipulació per tercers. Cerca articles Facebook Twitter Google+ RSS El Temps. Consulteu la predicció de l'AEMET per Terrassa Terrassa Informa! a les xarxes socials Breus Incendi al Portal de Sant Roc Incendi a la Plaça Vella Incidències a Rodalies RENFE Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort de dues persones al Roc Blanc El Cinema Catalunya projectarà Els mínions en català el 2 de gener El Patge Xiu Xiu arriba a Terrassa Crema intencionada de contenidors Accident d’un camió a la C-243C a Castellbisbal La LGTB Terrassa organitza la xerrada “Les famílies homoparentals. Motor del canvi social” Petits retards a Rodalies Arxius febrer 2019 (55) gener 2019 (186) desembre 2018 (184) novembre 2018 (180) octubre 2018 (182) setembre 2018 (180) agost 2018 (185) juliol 2018 (185) juny 2018 (178) maig 2018 (187) abril 2018 (180) març 2018 (186) febrer 2018 (168) gener 2018 (185) desembre 2017 (182) novembre 2017 (181) octubre 2017 (191) setembre 2017 (183) agost 2017 (186) juliol 2017 (186) juny 2017 (178) maig 2017 (186) abril 2017 (180) març 2017 (189) febrer 2017 (169) gener 2017 (187) desembre 2016 (188) novembre 2016 (186) octubre 2016 (188) setembre 2016 (186) agost 2016 (188) juliol 2016 (195) juny 2016 (197) maig 2016 (201) abril 2016 (220) març 2016 (245) febrer 2016 (222) gener 2016 (230) desembre 2015 (286) novembre 2015 (311) octubre 2015 (296) setembre 2015 (302) agost 2015 (261) juliol 2015 (419) juny 2015 (411) maig 2015 (407) abril 2015 (492) març 2015 (593) febrer 2015 (529) gener 2015 (620) desembre 2014 (650) novembre 2014 (637) octubre 2014 (594) setembre 2014 (517) agost 2014 (399) juliol 2014 (547) juny 2014 (576) maig 2014 (600) abril 2014 (587) març 2014 (711) febrer 2014 (642) gener 2014 (546) desembre 2013 (501) novembre 2013 (516) octubre 2013 (492) setembre 2013 (312) agost 2013 (3) Segueix-nos! Facebook Twitter Google+ RSS Subscriu-te al butlletí Calendari febrer 2019 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « gen 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Copyright © 2019 Terrassa Informa!. Tots els drets reservats. Dissenyat per Carlos Fernández i Sergi Colomer Switch to mobile version Com la majoria de webs fem servir cookies. Si continues navegant, entendrem que hi estàs d'acord. Tanca Vull saber-ne més
0.750612
curate
{"ca": 0.9203713254254771, "en": 0.018772563176895306, "es": 0.018566271273852502, "fr": 0.022692109334708613, "it": 0.005982465188241362, "nl": 0.0005157297576070139, "pt": 0.009489427539969056, "de": 0.002372356884992264, "pl": 0.0003094378545642084, "wa": 0.0003094378545642084, "cs": 0.0003094378545642084, "hi": 0.0003094378545642084}
https://terrassainforma.com/2016/01/incidencies-a-rodalies-renfe/politica-de-privadesa/
racoforumsanon_ca_20220809_2_413099
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) inicia una nova campanya sota el títol "Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya!" per fer front a la implantació progressiva de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Cal destacar les mobilitzacions que es preveuen per al proper 20 de novembre així com la organització de referèndums a les diferents universitats catalanes conforme la congelació o no d'aquesta reforma. Cartell de la campanya "Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! "En l'apartat web específic, des d'aquesta organització estudiantil s'ofereixen diferents materials per a aprofundir en aquesta reforma educativa i conèixer el desenvolupament d'aquesta campanya. Actualment, pot accedir-se a un dossier on es contextualitza aquesta reforma, els principals agents implicats en el seu desenvolupament així com l'argumentari bàsic pel qual el SEPC s'oposa al Procés de Bolonya. En aquest sentit, poden consultar-se també les mobilitzacions previstes per al proper 20 de novembre a una desena de poblacions catalanes, tant del principat com del País Valencià. En el cas de Mallorca, les mobilitzacions s'avancen a dijous 13 de novembre. Decidim Universitat Pública!Finalment, cal destacar la celebració de referèndums consultis als centres universitaris, on a través de la iniciativa del SEPC, podrà conèixer-se quina percepció té la comunitat universitària sobre un procés marcat pel secretisme i la desinformació. A dia d'avui, existeix algun precedent com el de la Universitat de Lleida, on el rectorat no va posar cap facilitat ni atorgar cap reconeixement a una consulta similar que va comptar amb una participació superior a les de les diferents eleccions i consultes de caràcter oficial. La Universitat de Girona (12 de novembre) i la Universitat Autònoma de Barcelona (25 de novembre) seran els propers centres on es celebrarà aquesta consulta. Estudiants, professorat i membres del PAS hauran de respondra la pregunta S'ha de congelar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública? El 20 N ens em de fer veure, que se n'oblidin de Franco xD Franco? què és això? un concursant de Gran Hermano o algo? XD
0.815465
curate
{"ca": 0.94002665482008, "tr": 0.013771657041314972, "fr": 0.02576632607729898, "it": 0.003109729009329187, "es": 0.016437139049311416, "en": 0.000888494002665482}
crawling-populars_ca_20200525_11_50463
El tram que s'ha tancat al trànsit és el que va del carrer Sant Josep fins la carretera Vella i, per tant, no s'hi pot aparcar. En cas de necessitat, el veïnat hi podrà accedir en vehicle pel carrer Sant Josep igual que les autoritzacions especials i les urgències. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
0.740963
curate
{"ca": 1.0}
: /baixmontseny/noticia/7789/tot/carrer/sant/pere/sant/celoni/sera/vianants
macocu_ca_20230731_2_66203
En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 31 (2015) , p. 132 (Llibres) Consta com autor de la ressenya J.B.S. Ressenya de: - Martín, Alberto; [et al.]. Història de la policía local de Vilafranca del Penedès (1884-2014) i altres cossos de seguretat municipal / Alberto Martín, Daniel Sancho. Vilafranca : Ajuntament, 2014 Cuerpo Municipal de Vigilantes Nocturnos de Barcelona. Demarcaciones del Cuerpo / [Ayuntamiento de Barcelona] Cuerpo Municipal de Vigilantes Nocturnos de Barcelona. 1858 - 1958: 1er Centenario -Barcelona, 4 de Febrero de 1958 Agrupació Pro-Escalafó de la Vigilancia Nocturna de Barcelona. Memoria / Agrupació Pro-Escalafó de la Vigilancia Nocturna de Barcelona Relación de las demarcaciones de que se compone el Cuerpo de Serenos de la Ciudad de Barcelona, desde el 1§ de Enero del año 1968 / [Ayuntamiento de Barcelona]
0.459315
curate
{"ca": 0.5426170468187275, "es": 0.45738295318127253}
racoforumsanon_ca_20220809_0_656715
Directa ‏@La_Directa #EXCLUSIVA | El venedor ambulant del 'cas Garganté' estava "custodiat" per la Guàrdia Urbana https://directa.cat/actualitat/venedor-ambulant-del-cas-gargante-estava-custodiat-guardia-urbana El venedor ambulant del 'cas Garganté' estava "custodiat" per la Guàrdia UrbanaL'informe d'alta signat pel metge Jose Luis Lage avala la hipòtesi plantejada pel regidor de la CUP a Barcelona. A més, el pacient va referir haver patit una "agressió", segons consta en una segona inspecció mèdica que li van fer a l'Hospital ClínicEl dubte que planejava des de feia setmanes sobre el cas del venedor ambulant Modou Bane, atès al centre sanitari Perecamps de Barcelona el passat 23 de març –uns fets que van desencadenar el conflicte polític batejat com a Gargangate–, s'esvaeix a partir de la documentació mèdica signada pel doctor que el va atendre. L'informe d'alta –al qual hem tingut accés– acredita que "el pacient acudeix custodiat per GU". I tot seguit afegeix: "refereix caiguda per escales". El facultatiu Jose Luis Lage va signar aquest document a les 17.23 h, abans que el regidor de la CUP a Barcelona Josep Garganté accedís a la consulta, convidat pel mateix doctor.Posteriorment, quan Lage va ser interrogat per agents de la Guàrdia Urbana, va modificar l'expressió "custodiat" i va fer constar que anava "acompanyat", tal com es pot llegir a l'acta de la seva declaració. De fet, al vídeo enregistrat dins la consulta per un policia municipal de paisà en cap moment el doctor nega la màxima plantejada pel regidor cupaire, és a dir, que el manter anava custodiat per agents. En les més de cinquanta pàgines de documentació que la unitat d'investigació de la Guàrdia Urbana va incorporar al sumari del cas, no es fa referència ni un sol cop a l'expressió "custodiat".El fet que el manter anés o no custodiat per policies és transcendental en aquest cas, atenent les consideracions que ha fet el Síndic de Greuges de Catalunya. Podia expressar-se lliurement davant del doctor si tenia policies al costat? Cal recordar, a més, que el pacient en cap moment va romandre al servei d'urgències en qualitat de detingut. Segons un testimoni aportat fa dues setmanes pel diari La Vanguardia el pacient "hauria" entrat sol a la consulta. Ara això queda en entredit.En un altre informe mèdic del servei d'urgències de l'Hospital Clínic, on Modou Bane va ser traslladat per a una segona exploració, el pacient refereix que la lesió va ser fruit d'una "agressió". Ambdós documents figuren al sumari judicial del cas en mans de l'Audiència de Barcelona. La Fiscalia ha presentat un recurs per modificar la qualificació dels fets i passar d'un delicte lleu a un delicte greu. La defensa de Garganté i del representant del col·lectiu Tras la Manta –també imputat– demanaran l'arxivament de la causa. El desenllaç judicial podria perllongar-se uns quants mesos. https://directa.cat/actualitat/venedor-ambulant-del-cas-gargante-estava-custodiat-guardia-urbana Com podeu veure l'informe mèdic està redactat en castellà, tot i que el metge és catalanoparlant o al menys en les imatges parla en català amb el Garganté. Això ja sembla una pràctica habitual a la sanitat catalana, jo ja no recordo l'últim informe mèdic redactat en català.
0.897494
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_5_642020
La DARP crea el Consell Català de l'Alimentació | El Gourmet Català La DARP crea el Consell Català de l´Alimentació agricultors,agricultura,ajuts,alimentació,catalunya,DARP,expectatives,pagesos,previsió Recentment s’ha creat un òrgan adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), el qual consistirà en organitzar les polítiques agroalimentàries en àmbits socials, empresarials i tecnològiques. Les seves principals funcions més enllà d’establir els paràmetres alimentaris en el sector de l’agricultura, es basaran en analitzar i conseqüentment aprofitar les oportunitats que ofereixi el mercat, sobretot tenint en compte els daltavalls que han tingut últimament en el sector, així doncs un dels altres objectius serà protegir aquest mercat, en moltes ocasions bastant imprevisibles. Ara bé, no serà l’únic òrgan amb aquesta potestat única, ja que prosperament haurà de fer el Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya, de tal manera que posteriorment sigui acceptat pel Consell Català de l’Alimentació, que per la seva part proposarà diferents propostes que s’hauran de complir en gran part. Així doncs proposa: Continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments Promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts de forma ecològica Afavorir l’equilibri, la transparència i les sinergies positives en tota la cadena alimentària Fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social i la lluita contra el malbaratament d’aliments Promocionar la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables Sobre el paper, sembla que suposarà una millora com a mínim en els suports alimenticis i els temes logístics, sobretot en l’aspecte de la distribució i controls en la producció. Aquests aspectes, es veuran millorats ja que alguns agricultors es queixaven de la falta d’ajuts degut a les condicions a les quals estaven exposats (terres, clima, situació geogràfica…), aspectes pels quals depenent de cada lloc, potser alguns majoritstes no els hi pagaven els preus que realment mereixen per la seva producció, argumentant en molts casos la falta de qualitat o quantitat. Fets com aquests, malbaraten el mercat i el seu convencional funcionament, establint uns paràmetres que surten fora de les convergències que haurien de ser les normals, i és quan els valors baixen considerablement sense estar en un context real. Veurem si aquest organisme provinent de la DARP compleix les seves expectatives, que els agricultors esperen amb molts bons ulls i il·lusió, ja que preveuen que pot afavorir els seus interessos i millorar les situacions en les quals s’han vist afectats.
0.880316
curate
{"ca": 1.0}
http://www.elgourmetcatala.cat/la-darp-crea-el-consell-catala-de-lalimentacio/
mc4_ca_20230418_12_329181
L'attentat - Viquidites L'attentat (literalment en francès) és una novel·la de Yasmina Khadra publicada originalment en francès l'any 2005 per Éditions Julliard. Reflexiona sobre el conflicte araboisraelià i el xoc intercultural, tot això lligat amb la incidència de l'integrisme. Qui t'hagi dit que un home no ha de plorar ignora el que significa ser un home. Plorar no és cap vergonya, fill. Les llàgrimes són el més noble que tenim. [...] No serveix de res quedar-se aquí. Els morts, morts estan, ja han expiat els seus pecats. Respecte els vius, no són sinó fantasmes anticipats. Reflexió del pare d'Amín a la mort del patriarca i quan Amín no es volia desenganxar del cadàver. Els meus companys de promoció eren uns fills de papà, jueus i afortunats, amb polseres d'or i descapotables a l'aparcament. Em miraven per sobre l'ombro i consideraven les meves gestes com una ofensa a la seva categoria. Amín Jaafari Els imbècils són els únics que no canvien d'opinió. Sempre passa el mateix després d'un atemptat. Els policies estan amb els nervis a flor de pell i les cares sospitoses exacerben la seva susceptibilitat. Amín, amor meu, de què serveix la felicitat quan no és compartida? Les meves alegries es difuminaven si no anaven acompanyades de les teves. Tu volies fills i jo volia mereixa'ls. Cap fill està del tot a resguard si no té pàtria... No em guardis rancor. Sihem Carta de comiat de Sihem a Amír. Mai entendré per què els supervivents d'una tragèdia pretenen que els demés creguin que són més dignes de compassió que els que perderen la vida. Formulat per Yehuda, avi de Kim i supervivent de l'holocaust. No creia en les profecies de la discòrdia i no aconseguia fer-me a la idea que Déu pogués incitar als seus fills a enfrontar-se i a convertir la pràctica de la fe en un absurd i espantós assumpte de relació de forces. Des de llavors he desconfiat de tot el que em reclama quelcom de la meva sang per a purificar la meva ànima. Menteix qui et digui que existeix una simfonia major que l'hàlit que t'anima, doncs en el fons odia el millor que hi ha en tu, que és la possibilitat de treure profit a cada instant de la teva vida. Frase que li deia el pare d'Amín. Guarda't les teves penes per tu, doncs són l'únic que et queda quan ho has perdut tot. Frase que deia el pare d'Amín. Per sobre de la tàpia, es poden veure les llums de Jerusalem, amb els seus minarets i els campanars de les seves esglésies, avui esquarterats per aquell mur sacríleg, miserable i lleig, producte de la inconsistència dels homes i de les seves recalcitrants cabronades. Avui encara, escindida entre un orgasme d'odalisca i la seva temprança de santa, Jerusalem té sed d'ebrietat i de pretendents, i porta molt malament l'escàndol que armen els seus plançons mentre espera contra vent i marea que una escampada alliberi a les mentalitats del seu obscur turment. No aconsegueixo creure que un home presumptament proper a Déu pugui estar tant allunyat dels homes i ésser tant insensible al seu dolor. L'iman de Betlem a Jaafari Tu has escollit matar i jo salvar. El que per a tu és un enemic, és per a mi un pacient. No sóc ni egoista ni indiferent, i tinc tant amor propi com el que més. Només vull viure l'existència que em correspon sense tenir que robar-se-la als demés. No crec en les profecies que enalteixen el suplici en detriment del sentit comú. Jaafari a l'iman de Betlem Aquí només tenen veu i vot els canons, els cinturons explosius i els cops baixos, i pobre del ventríloc, la marioneta del qual emmudeixi sense previ avís. Aquest és un duel sense pietat i sense regles on les vacil·lacions són fatals i els errors irreparables, on el fi genera els seus propis mitjans i la salvació està fora de concurs, sobrepassada pel vertigen revengista i les morts espectaculars. «Per què estàs trista, amor meu?», li vaig preguntar. «No m'agrada deixar-te sol, estimat», em confessà. «Tres dies passen ràpid», li digué. «Per a mi, és una eternitat», em contestà. Aquest va ser el seu missatge, la senyal que no vaig saber captar. Però com albirar l'abisme darrere la brillantor dels seus ulls, com endevinar l'adéu davant de tanta generositat, doncs aquella nit se'm va entregar com mai ho havia fet abans? Moment que Jaafari s'adona del senyal de la seva dona dies abans d'immolar-se i que ell cerca al llarg de la novel·la. Qui somnia massa s'oblida de viure. frase recurrent de la mare d'Amín Jaafari al seu marit La bogeria humana té dos punts àlgids: el moment que s'és conscient de la pròpia impotència i aquell que s'és conscient de la vulnerabilitat dels demés. Es tracta d'assumir la pròpia bogeria, doctor, o de patir-la. reflexió d'Adel defensant la lluita armada. L'home va inventar la guerra. La dona inventà la resistència. dit per Adel El món del que em parla em disgusta. En ell, la mort és un fi en si mateix. Això és massa per a un metge. [...] No em reconec en el que mata; la meva vocació em situa en el costat del que salva. Reflexió d'Amín Jaafari quan Adel li explica sobre el greuge que pateix el poble palestí. Si no té cap càrrec de consciència, si no es retreu haver iniciat a Sihem al sacrifici suprem, si la guerra és la seva única manera d'autoestima, és perquè està mort per dins i només necessita que l'enterrin per a descansar en pau. Reflexió d'Amín Jaafari al parlar amb Adel El jueu és errant perquè no suporta els murs. No és casual que hagi aixecat un mur per a plorar sobre ell. Sharon està llegint la torà al revés. Creu que està resguardant a Israel dels seus enemics i no fa més que tancar-lo en un altre gueto, sense dubte menys terrorífic però igual d'injust. dit per Shlomi Hirsh, un ermità israelí mig boig que viu en el costat àrab del mur. La vida d'un home val més que un sacrifici, per elevat que aquest sigui. Perquè la més gran, la més justa, la més noble Causa en aquest món és el dret de la vida. formulat per Shlomi Hirsh. Poden treure't tot; els teus béns, els teus millors anys, tots els teus mèrits i les teves alegries, fins l'última camisa; però sempre et quedaran els somnis per a reinventar el món que t'han confiscat. Khadra, Yasmina. El atentado. Alianza Editorial, 2007. ISBN 9788420647661. Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=L%27attentat&oldid=116025» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 feb 2019 a les 00:34.
0.794084
curate
{"ca": 0.9305421880012833, "en": 0.015399422521655439, "fr": 0.01122874558870709, "hu": 0.0008020532563362208, "es": 0.007218479307025986, "it": 0.010907924286172602, "oc": 0.0019249278152069298, "pt": 0.005774783445620789, "de": 0.016201475777991657}
https://ca.wikiquote.org/wiki/L%27attentat
mc4_ca_20230418_16_477104
 Holiday home Hogevejhenne Henne Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Més informació sobre Holiday home Hogevejhenne Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Holiday home Hogevejhenne és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Henne Strand. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Holiday home Hogevejhenne, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com sauna. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Holiday home Hogevejhenne no troba competidors en cap categoria.
0.795166
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-hogevejhenne/hotel/henne-dk.html
oscar-2201_ca_20230904_3_173906
L’Oficina Jove del Consell Comarcal del Baix Camp és la porta d’entrada als joves de la comarca del Baix Camp a la informació i orientació de qualitat, donant resposta a les inquietuds i necessitats de la població jove. A l’Oficina Jove els joves de la comarca podeu trobar informació, orientació i assessorament en tots aquells àmbits relacionats amb el procés d’emancipació: treball i emprenedoria, educació, salut i mobilitat internacional.
0.836346
curate
{"ca": 1.0}
http://www.pratdip.cat/2017/01/31/informacio-dinteres-de-loficina-jove-del-baix-camp/
oscar-2301_ca_20230418_0_18927
Jazz a L’Auditori – Cicle ContraBaix continua aquest divendres 12 amb la SFJAZZ Collective i la seva revisió del hard-bop d’Horace Silver - L'Auditori COVID-19. Mesures de Seguretat a L’Auditori de Barcelona. MÉS INFO × Obrir/tancar menú L'Auditori Seu de l'orquestra OBC Facebook Twitter Youtube Spotify Instagram Àrea personal Castellano English Cerca Cerca Comprar entrades Castellano English Àrea personal Programació Tot OBC Banda Antiga Cambra Coral Familiars Escolars Sessions i Sit Back Sampler Sèries Escenes Trànsits Orquestres Internacionals Festivals L'AUDITORI PLAY Abonaments Abonaments 22-23 Abonament Familiar Tarifes Planes Joves Avantatges abonats FAQ Preus especials Tarifes Planes Joves Abonats Grups Estudiants de música Escoles de música i conservatoris Preus socials L'AUDITORI Qui som Compositors convidats Artista convidat Butlletí Horari Taquilles Normativa Regala Auditori Patrocinadors ORQUESTRA OBC Programació Qui som? Direcció Musical Músics Compromís social Banda Municipal Programació Qui som? Direcció Musical Músics Curs de Direcció Compromís social Educatiu i social Familiars Escolars Materials Compositors a l'aula Cantània Preludi Canta Gran Apropa Cultura ARTIS (Art per la inclusió social) MUSEU DE LA MÚSICA Lloguer d'espais INICI L'AUDITORI Premsa Notícies 9 de març 2010 Jazz a L’Auditori – Cicle ContraBaix continua aquest divendres 12 amb la SFJAZZ Collective i la seva revisió del hard-bop d’Horace Silver El segon concert de Jazz a L’Auditori – Cicle ContraBaix portarà aquest divendres 12, a partir de les 21 h a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori, a un dels grups internacionals més reconeguts i creativament estimulants del panorama jazzístic, la SFJAZZ Collective. Aquest octet resident a la ciutat americana de San Francisco es presenta a Barcelona després del seu gran èxit als escenaris de mig món, amb un espectacle basat en el hard-bop d’Horace Silver. Podríem caure en la temptació de pensar que aquest impressionant grup, integrat per vuit dels més aclamats músics de jazz de l'actualitat, és una mera juxtaposició de talents, però ens equivocaríem. Perquè es tracta d'un veritable col•lectiu, una comunitat en què vuit esperits inquiets convergeixen en perfecta harmonia i s'aboquen a la creació. Cada any, el seu repertori varia: a banda de crear nous temes, els membres del grup trien un mestre de la història del jazz i proposen arranjaments sobre la seva obra. Ja han passat pel seu sedàs genis de la talla d'Ornette Coleman, John Coltrane i Thelonious Monk, mentre que, ara, el 2010, serà el torn d'un clàssic del hard-bop: el pianista Horace Silver. Així, la impactant secció de vents s'unirà a una divisió rítmica no menys exuberant per obsequiar-nos amb una revisió fresca i radiant del patrimoni musical d'Horace Silver, cofundador dels mítics Jazz Messengers.
0
curate
{"ca": 0.7769652650822669, "pt": 0.030712979890310785, "en": 0.062157221206581355, "de": 0.002559414990859232, "es": 0.07970749542961608, "it": 0.03473491773308958, "gl": 0.002559414990859232, "nl": 0.0010968921389396709, "ja": 0.0010968921389396709, "no": 0.002559414990859232, "oc": 0.005850091407678245}
https://www.auditori.cat/ca/jazz-a-l-auditori-cicle-contrabaix-continua-aquest-divendres-12-amb-la-sfjazz-collective-i-la-seva-revisio-del-hard-bop-d-horace-silver
mc4_ca_20230418_15_266880
SorroBloc: Hem trobat el senyor Hivern en plena primavera... Aquest cop vam decidir tornar a Benasc, al pirineu aragonès, per intentar repetir una excursió senzilla però molt maca, la que et porta des del peu del refugi de la Renclusa, fins al Forau d'Aigualluts,(en l'enllaç trobareu la crònica que ja vaig fer fa just dos anys quan vam visitar aquest indret), allà és on, per un fenòmen càrstic, les aigües que baixen de la gran gelera de l'Aneto i la Maladeta desapareixen sota terra per recórrer uns 3,5 kmts. per un sistema subterrani, i aparèixer a la Vall de l'Artiga de Lin, enmig del bosc, en l'indret anomenat el Güells del Jueu, portant les aigües fins al Garona a la Val d'Aran, que finalment aniran a parar a l'Atlàntic a Burdeus. La natura estava preciosa, el dimarts 31 vam estar al mirador de Chia amb un sol radiant i fent fotos de la flora exhuberant per tot arreu, veieu uns exemples... A la capçalera de la vall ja s'intuia i es veia el típic corró de núvol de color blanc que presagiava alguna rufaca intensa per l'endemà, i realment així va ser. Quan ahir dimecres, 1 de juny, vam arribar amb el cotxe a l'alçada dels plans de l'Hospital, ja vam veure que allò era quelcom d'extraordinari. A mesura que avançàvem amb el cotxe cap al final de la pista, cap a la Besurta, cada cop feia més vent, cada cop hi havia més neu i el fred era intens, 3 ó 4 graus, que amb la força del vent feia la sensació d'estar a força graus sota cero. En arribar a la Besurta, allò semblava una desolació, hi havia mitja dotzena de cotxes d'alguns agosarats que devien ser ben espantats dalt el refugi de la Renclusa, sense cap possibilitat de fer cap sortida. Nosaltres tampoc ens ho vam plantejar, no anàvem prou equipats per aguantar el fred i el fort vent i res no aconsellava intentar l'aventura. Haguéssim quedat congelats als deu minuts de caminar. Així que mitja volta i cap a l'Hospital de Benasc a fer un cafetó ben calent per reanimar-nos. Això sí l'espectacle era preciós i vam aprofitar per deixar-ne constància fotogràfica, com podeu apreciar al llarg d'aquest relat, i també per fer alguna pel·licula curta, abans no se'ns gelessin del tot les mans... Ha estat una experiència curiosa la de passar aquest fred hivernal tot just a primers de juny. El senyor "hivern" senyoreja encara amb força en els cims de l'alt pirineu malgrat ser a tocar de l'estiu Tota la tarda d'ahir va seguir bufant el vent amb tanta intensitat que feia molt desagradable caminar pel carrer, vam aprofitar per llegir i relaxar-nos a l'hotel, i encara aquest matí en sortir al carrer seguia bufant la "barrufa" amb tota la força, tant és així que fins i tot la neu ja es veia en els cims més a prop del poble de Benasc. Tot just arribar a Barcelona, avui mateix dijous, ens ha agafat un xàfec de benvinguda ben impressionant... però ja veníem curats d'espants... Etiquetes: Benasc, Benasque, Pirineu aragonès M'ha encantat (re)passejar amb vosaltres per aquests llocs tan estimats. I si, la veritat és que xoca molt quan passa això, a nosaltres ens va enganxar una nevada a Certascan en ple agost, mentre féiem travessa, que vam haver de tornar a casa per força. Però forma part de l'encant de la muntanya. Unes fotos molt bones :) 05 de juny, 2011 12:04
0.894629
curate
{"ca": 1.0}
http://sorrobloc.blogspot.com/2011/06/hem-trobat-el-senyor-hivern-en-plena.html
oscar-2201_ca_20230904_2_100806
Customize your search Gran enciclopèdia catalana ➤ Cerca predeterminada Cerca a tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany Diccionari der aranés ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuaris de l’Enciclopèdia ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques Cerca Dóna't d'alta Inicia sessió Zona Prèmium Surt Gran enciclopèdia catalana fenici | fenícia substantiu masculím substantiu femeníf Història història hist Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC. Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la instal·lació de ports resguardats (Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc.). Al III mil·lenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses (s. XV-XIV aC). Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental (~1200 aC), els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies. L’imperi comercial fenici comprengué des de Damasc i Tàpsac —controlaven les rutes de les caravanes— fins a la península Ibèrica: relacions amb els tartessos i fundació de Gadir, Malaca, Sexi, Abdera, etc. Establiren factories i colònies en tota la Mediterrània (costes de l’Àsia Menor, Xipre, Sicília, Malta, Sardenya, Eivissa, Útica, Cartago, etc.) i hom creu que arribaren fins a l’oceà Índic, Galícia, Cornualla i les costes occidentals d’Àfrica. Però la independència dels fenicis durà poc. Al s. IX aC foren dominats pels assiris, i posteriorment per Egipte (612-604 aC), Babilònia i Pèrsia (539 aC). Alexandre el Gran els incorporà al seu imperi (333-332 aC), i, després d’un període d’anarquia, passaren a formar part de l’imperi Romà (província de Síria 64 aC). Els fenicis no constituïren mai cap estat unificat ni confederat. En certs moments prevalgué una hegemonia de Tir o Sidó sobre les ciutats veïnes. Habitaven en petits principats (ciutats estat), governats de primer per reis i després per magistrats elegits. El comerç que practicaren consistí principalment en el bescanvi de productes agrícoles i manufactures industrials (vidre, articles metàl·lics, perfums, teles, cuirs, ceràmica i especialment llana tenyida amb porpra) per matèries de les quals eren deficitaris (vori, pedres precioses i metalls) i per esclaus. Llur religió, possiblement procedent del més antic panteó sumeri, era naturalista. Adoraven forces i formes de la natura, i les fonamentaven en dos principis, femení (Astarte) i masculí (Baal). Cada ciutat tenia els seus déus preferits (Melkart a Tir, Ešmun a Sidó), que eren venerats en temples i santuaris, situats en llocs prominents i servits per una nombrosa clerecia, en els quals hom practicava sacrificis cruents. De llur organització social, hom no en sap pràcticament res. L’art desenvolupat pel poble fenici no fou original. La seva estètica fou producte d’influències molt diverses, com les mesopotàmiques, egípcies, hittites i egees. Aparegué al III mil·lenni aC, i adquirí més importància al començament del II mil·lenni aC. L’arquitectura fou pètria, els habitatges eren d’una planta i els temples comprenien dos patis voltats d’habitacions. Les ciutats eren murallades i, a l’interior, els carrers s’encreuaven perpendicularment. Les tombes denoten una gran influència egípcia, i eren agrupades en necròpolis i tallades a la roca. Hom coneix poques obres d’escultura fenícia; les principals són esteles i sarcòfags decorats amb relleus; els sarcòfags més representatius són el d’Ahiram, rei de Biblos (1240 aC), i, a la península Ibèrica, l’antropoide de Cadis; en escultura exempta són importants els colossos de Biblos. Les peces més representatives i millors de l’art fenici són les joies, els objectes de bronze, com vasos i figuretes, molt apreciats a l’Orient, i els objectes de vori, que adquiriren una gran fama per llur refinament, com les plaquetes d’Ugarit (actual Ra's Šamra). Els Països Catalans tingueren una situació més aviat marginal davant l’expansió fenícia, que es dirigí sobretot a la banda sud de la Mediterrània occidental. D’altra banda, és difícil de separar les influències directament provinents dels fenicis de les que deriven dels cartaginesos; fins i tot durant la primera etapa (s. VIII-VI aC) aquesta diferència és molt vaga. Eivissa fou l’únic territori colonitzat a fons pels feniciocartaginesos, i, segons la tradició grecollatina, ho fou pels cartaginesos. Testimonis del comerç són els objectes de finalitat religiosomàgica, com els escarabeus, o sumptuària, com els collarets de grans de pasta vítria, sovint policroma, que han estat trobats a la ciutat grega d’Empúries o en poblats i necròpolis ibèriques, a diversos llocs del Principat i del País Valencià, així com en establiments talaiòtics de Mallorca i Menorca. Troballes posteriors demostren que també arribaven productes ceràmics fenicis (Tortosa, Borriana, Oriola) vers els s. VII-VI aC. Algunes d’aquestes influències exerciren un paper que sembla important, bé que difícil de valorar en el naixement de la civilització ibèrica. La investigació sobre el món fenici ha experimentat un gran impuls en tots els àmbits geogràfics afectats per aquesta cultura, amb la sola excepció del Líban, a causa de la guerra que ha sofert aquest país. A la Mediterrània oriental, les troballes d’objectes fenicis en diferents jaciments de la zona egea, especialment a Creta, han confirmat el paper d’aquests comerciants semites en la represa del contacte entre Grècia i Orient en els s. IX-VIII aC. A Occident cal destacar les noves interpretacions de l’expansió fenícia que hi veuen no solament un fenomen comercial, sinó també un procés de colonització agrícola. Als Països Catalans cal destacar l’excavació dels assentaments fenicis arcaics de Guardamar i sa Caleta[42], així com la importància de l’expansió comercial al Principat durant el s. VII i principi del s. VI aC, ben documentada sobretot en el curs de l’Ebre.
0.86872
curate
{"ca": 0.9955022488755623, "it": 0.0006814774430966335, "oc": 0.0016355458634319203, "pt": 0.0021807278179092273}
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0230032.xml
mc4_ca_20230418_14_125097
cotxes Stamford, CT, EUA. Els millors preus Garantits - Rentalcars.com Alquiler de Coches EUA Stamford, CT Grups de cotxes populars a Stamford, CT Norwalk - Merritt 7 Los Angeles lloguer de cotxes Miami lloguer de cotxes San Francisco lloguer de cotxes Las Vegas lloguer de cotxes Chicago, IL lloguer de cotxes Boston, MA lloguer de cotxes Oakland lloguer de cotxes JFK Airport lloguer de cotxes Orlando lloguer de cotxes Manhattan lloguer de cotxes Fort Lauderdale lloguer de cotxes Seattle, WA lloguer de cotxes Washington DC, DC lloguer de cotxes Newark, NJ lloguer de cotxes Denver, CO lloguer de cotxes San Diego lloguer de cotxes Salt Lake City, UT lloguer de cotxes Dallas, TX lloguer de cotxes Portland, OR lloguer de cotxes Charlotte, NC lloguer de cotxes Aeroports on EUA Los Angeles Aeroport lloguer de cotxes Miami Aeroport lloguer de cotxes San Francisco Aeroport lloguer de cotxes Las Vegas Aeroport lloguer de cotxes JFK Aeroport lloguer de cotxes Oakland Aeroport lloguer de cotxes Boston Logan Int´l Aeroport lloguer de cotxes Chicago-ohare Aeroport lloguer de cotxes Fort Lauderdale Aeroport lloguer de cotxes Seattle Tacoma Int´l Aeroport lloguer de cotxes Newark Aeroport lloguer de cotxes Denver Int´l Aeroport lloguer de cotxes San Diego Aeroport lloguer de cotxes Salt Lake City Int´l Aeroport lloguer de cotxes Chicago-midway Aeroport lloguer de cotxes Charlotte - Douglas Int´l Aeroport lloguer de cotxes Dallas Fort Worth Aeroport lloguer de cotxes Portland Int´l Aeroport lloguer de cotxes Ronald Reagan National Aeroport lloguer de cotxes Atlanta Hartsfield International lloguer de cotxes Companyies de lloguer de cotxes ID: E3A63
0.815085
curate
{"ca": 0.961864406779661, "pt": 0.0211864406779661, "en": 0.011501210653753027, "de": 0.005447941888619854}
https://web.rentalcars.com/CityLandingPage.do?langCorMap=true&preflang=ca&countryCode=us&place=stamford
mc4_ca_20230418_3_543016
Cubells amplia les rutes saludables El municipi ha creat i senyalitzat un quatre rutes addicionals de forma permanent per a fer-hi activitat física moderada. L’ajuntament de Cubells ha ampliat i senyalitzat quatre rutes saludables més destinades a fer-hi activitat física moderada. El consistori, amb l’ampliació i senyalització d’aquestes rutes, vol promoure l’activitat física entre els seus veïns i veïnes, disminuir el sedentarisme i millorar la salut física i mental del les persones que les fan. Josep Regué alcalde del municipi explica que aquestes noves rutes se sumen a les quatre que ja existeixen, tres al nucli de Cubells i una a la Torre de Fluvià. “Ara a més d’aquestes quatre rutes tenim la Ruta Saludable Eral, d’1.3 quilòmetres i de baixa dificultat, la Ruta Saludable de Serra Blanca, d’1.5 quilòmetres i també de baixa dificultat, la Ruta Saludable Aixerà i Trilles, aquesta també és de baixa dificultat, de 2.8 quilòmetres a la qual s’hi pot sumar un sender addicional de mitjana dificultat de 4 quilòmetres per Arquells i Boada, i finalment la quarta ruta, la Ruta Saludable Pla, aquesta és de 2.9 quilòmetres a la qual s’hi pot sumar el camí de Foradada, de Montsonís i de Salgar. Totes quatre rutes, des d’aquesta setmana estan condicionades i senyalitzades permanentment”, afirma l’alcalde.
0.885
curate
{"es": 0.026758409785932722, "ca": 0.9732415902140673}
http://cubells.cat/ca/administracio/cubells/blog/cubells-amplia-les-rutes-saludables/28668.html
oscar-2201_ca_20230904_1_105849
L'objectiu bàsic del seminari és reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a font històrica, ha estat i és fonamental en el procés per conèixer la creació artística. Aquest seminari te lloc a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) els dies del 19 al 22 d'octubre de 2011. 23vídeos 24hores + Segueix i comparteix Segueix i comparteix aquesta llista de vídeos Playlist per web Seguir per RSS Copia i enganxa el codi al teu web o blog per incrustar la llista de reproducció: Amplada: px Generar codi Copia i enganxa la URL en el teu lector de notícies per seguir aquest Feed: Anar a la URL Ordena 1->99 A->Z Z->A Més recents Més antics Més curts Més vistos Valorats Filtra Format Reportatges Documentals Entrevistes i debats Actes Procediments i tècniques Espots Ficcions Videocreacions Musica i teatre Classes Matèria Belles Arts Biblioteconomia i Documentació Biologia Dret Economia i empresa Farmàcia Filologia Filosofia Física Educació i pedagogia Història Geologia Matemàtiques Medicina, infermeria, odontologia i podologia Nutrició humana i dietètica Medi ambient Química Psicologia Enginyeria i tecnologia Ciències socials i polítiques Comunicació audiovisual i cinema Espectacles Geografia Esports Actes acadèmics i institucionals Hosteleria i Turisme Congressos i jornades: Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art (23) 00:30:25 Inauguració del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art'belles artsCatalà18 gen. 201212925Inauguració del seminari d'investigació 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art' dut a terme a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) el dia 19 d'octubre de 2011.L'objectiu bàsic del seminari és reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a ... 01:14:02 Giorgio Vasari, Le Vite e il genere del ritrattobelles artsItalià18 gen. 2012102899'Giorgio Vasari, Le Vite e il genere del ritratto' - Professor Alessandro Nova - Kunsthistorisches Institut in FlorenzPrimer panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a font ... 00:57:41 Per una geografia e storia della prima edizione delle Vite vasarianebelles artsItalià19 gen. 2012136001'Per una geografia e storia della prima edizione delle Vite vasariane' - Barbara Agosti, Universitá degli Studi di Roma Tor VergataPrimer panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, ... 01:29:36 Los personajes están vivos. Modelos y espectáculo en el cine biográficobelles artsCastellà19 gen. 201242654'Los personajes están vivos. Modelos y espectáculo en el cine biográfico' - Ángel Luis Hueso - Universidad de Santiago de CompostelaPrimer panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere ... 01:02:56 Vasari autore e la questione della linguabelles artsItalià6 febr. 201222972'Vasari autore e la questione della lingua' - Marco Ruffini, Northwestern UniversitySegon panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina ... 01:11:37 El valor conceptual del projecte arquitectònic segons el pensament vasarià i la seva il·lustració en el ... Libro de' Disegnibelles artsCatalà20 gen. 201242922'El valor conceptual del projecte arquitectònic segons el pensament vasarià i la seva il·lustració en el Libro de' Disegni - Carme Narváez, Universitat de Barcelona, ACAF/ARTSegon panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió ... 00:50:55 Francisco de Holanda y Vasari: Del diálogo como narrativa biográfica a la Vita vasarianabelles artsCastellà23 gen. 201242774'Francisco de Holanda y Vasari: Del diálogo como narrativa biográfica a la Vita vasariana' - Eloi de Tera, Universitat de Barcelona ACAF/ARTSegon panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere ... 01:18:54 La biografía en la construcción de la literatura artística en Chinabelles artsCastellà23 gen. 201232705'La biografía en la construcción de la literatura artística en China' - Isabel Cervera, Universidad Autónoma de MadridSegon panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a font ... 00:24:09 Presentació crítica de la pel·lícula 'Sunflower'belles artsCatalà24 gen. 201232709'Presentació crítica de la pel·lícula 'Sunflower' de Zhang Yáng - Manel Ollé, Universitat Pompeu FabraSegon panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a font històrica, ha ... 01:23:03 Vasari a Palazzo Vecchiobelles artsItalià24 gen. 201222791'Vasari a Pallazo Vecchio' - Antonio Pinelli, Università degli Studi di FirenzeTercer panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a font històrica, ha estat i és fonamental en ... 00:55:25 El pintor en el seu estudi. Maneres de veure's, maneres de representar-sebelles artsCatalà24 gen. 20122579'El pintor en el seu etudi. Maneres de veure's, maneres de representar-se' - Rosa Creixell, Universitat de Barcelona, ACAF/ARTTercer panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a ... 00:40:54 Eugeni d'Ors i el model de les Vite de Vasari: El curs sobre Miquel Àngel a Terrassabelles artsCatalà25 gen. 201242644'Eugeni d'Ors i el model de les Vite de Vasari: El curs sobre Miquel Àngel a Terrassa' - Mireia Freixa, Universitat de BarcelonaTercer panell dins el marc del seminari 'Narratives Biogràfiques en la Història de l'Art,' amb l'objectiu bàsic de reconsiderar les Vite de Vasari en el seu context i en la seva visió d'època, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com ...
0.729968
curate
{"ca": 0.9050971557307801, "pt": 0.009997183891861447, "en": 0.020275978597578147, "it": 0.023514502956913545, "es": 0.024218529991551677, "ru": 0.0014080540692762602, "ko": 0.000563221627710504, "fr": 0.005209800056322163, "no": 0.00211208110391439, "gl": 0.0047873838355392846, "sv": 0.0028161081385525205}
https://www.ub.edu/ubtv/colleccio/congressos-i-jornades/narratives-biografiques-en-la-historia-de-lart
racoforumsanon_ca_20220809_3_452411
Serà una trilogia? Deu anys Em diuen que li van veure vessar una llàgrima després de constatar la seva desfeta electoral. La primera llàgrima que et vaig veure vessar va ser fa quasi deu anys, en un Fiat Uno color de plata, força atrotinat. Anava bastant borratxo, la veritat, però recordo aquella primera llàgrima, les teves dents del davant encara separades, el teu cabell de poca qualitat i sense tractar i la pell no tan uniforme i amb alguns –pocs- grans. Però tenies l’encant dels mars del Sud, Briongos, tot ben Baix. Jo volia que fos pel cul, perquè una socialista s’ha sempre de vexar, s’ha sempre de donar-li escarment i al cap i a la fi nosaltres som soldats. Però entrà tan fàcil que vaig creure’m fracassat i que havia estat pel davant. Em va semblar lleig corregir el tret i vaig deixar-ho estar com estava. Agredolça sensació. El frec havia funcionat, però el soldat no acabava de prendre la posició que l’alt comandament li ha ordenat. Després però, ja sol, ja a casa, fent el pipí d’abans d’anar a dormir, tan entranyable i que tant ens reconcilia amb nosaltres mateixos, una profunda sensació de victòria m’embargà en veure’m la cosa lleument tacada de caca. Són hores tèbies, són hores dolces, són hores velles que el temps ens porta. Ahir, després de quasi deu anys, us tornàrem a encular. SS?
0.805796
curate
{"it": 0.013846153846153847, "ca": 0.9838461538461538, "en": 0.002307692307692308}
macocu_ca_20230731_3_528788
Bunyola CF Campeón de liga 3a Regional Por RD | lunes, 9 de junio de 2014 | Leída 1.153 veces | El Bunyola Club de Futbol, club que en el seu primer any de vida ha aconseguit el títol de lliga i l’ascens a 2a regional, competirà la temporada que ve amb el clar objectiu de tornar al lloc on li pertoca, la 1a regional.
0.576798
curate
{"es": 0.2974683544303797, "ca": 0.7025316455696202}
mc4_ca_20230418_8_734291
Dana Ahmed : “La Unió Europea ha de supervisar més que mai què fa l’Aràbia Saudita” INVESTIGADORA D’AMNISTIA INTERNACIONAL CRISTINA MAS Barcelona 26/10/2018 00:00 La investigadora d’Amnistia Internacional sobre l’Aràbia Saudita Dana Ahmed confia que la resolució del Parlament Europeu serveixi per aturar els excessos de Riad al Iemen, malgrat que el text ha estat impulsat arran de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. ¿La decisió del Parlament Europeu canviarà alguna cosa? Confiem que la decisió del Parlament sigui seguida pels estats membres, especialment pels que tenen una influència important en les autoritats de Riad. És primordial que s’aturi la transferència d’armes a l’Aràbia Saudita, i que es pressioni aquest país perquè deixi en llibertat els defensors dels drets humans. Per què els estats de la UE haurien de deixar de vendre armes a Riad? Amnistia Internacional ha documentat atacs il·legals de la coalició liderada per l’Aràbia Suadita al Iemen, inclosos bombardejos indiscriminats que han matat civils indefensos, i destruït cases, escoles, hospitals, mercats i mesquites. Tenint en compte el clar risc que les armes siguin usades per cometre serioses violacions dels drets humans al Iemen, s’hauria d’aturar la seva venda a l’Aràbia Saudita. L’assassinat de Khashoggi ha generat una reacció internacional que la mort de milers de iemenites no havia provocat. Els EUA, el Regne Unit, França i Espanya no han deixat de vendre armes a Riad malgrat les violacions dels drets humans al Iemen. L’execució extrajudicial de Khashoggi és només una prova més que l’Aràbia Saudita incompleix la llei internacional. Per això la Unió Europea hauria de supervisar més que mai què fa l’Aràbia Saudita al seu territori i al Iemen.
0.818253
curate
{"ca": 0.9555427251732102, "es": 0.044457274826789836}
https://www.arabalears.cat/internacional/Dana-Ahmed-Europea-Arabia-Saudita_0_2113588694.html
mc4_ca_20230418_14_531085
Concert ball de La Romàntica del Saladar. Festacarrer 2017 -Ondara-. Eventos. Agenda cultural Dénia, Xàbia...La Marina Alta Concert ball de La Romàntica del Saladar. Festacarrer 2017 -Ondara- 15 Septiembre, 2017 a las 23:00 2017-09-15T23:15:00+02:00 Plaça Major. Ondara Destacados Destacados Marina Alta Marina Alta Ondara Ondara celebrarà el Festacarrer 2017, el festival dedicat a la música i dansa tradicional, els dies 15, 16 i 17 de setembre de 2017 amb una gran varietat d’actes, incloent-hi concerts, aplec de colles, actuació de muixerangues o passacarrer, entre altres. A continuació LLIURAMENT del I Premi de Composició per a Dolçaina i Diano “Festacarrer d’Ondara”, amb la interpretació, per part de Josep Alemany i David González, de les obres finalistes. I en acabar, actuació de DOLÇ TAB JAZZ. El grup de La Marina DOLÇ TAB JAZZ es dóna a conèixer en l’edició del 2002 del Festacarrer d’Ondara. La qualitat que el fa únic és l’instrument solista: La Dolçaina. De fet, un dels grans mèrits d’aquesta formació rau en haver donat un pas endavant en la modernització conceptualització i interpretació de l’instrument més genuí i popular dels Valencians, estrenant la dolçaina com a instrument de jazz amb un llenguatge ben treballat i compenetrat amb la resta d’instruments, fruit d’una voluntat ferma d’investigació de les posssibilitats d’aquest instrument. A nivell artístic, la crítica ha destacat de Dolç Tab, sobretot, el gran treball de grup i l’elaboració de les seues composicions. Han actuat en festivals tan prestigiosos com la Fira Mediterranea de Manresa, Festival Internacional de Jazz de Getxo, Mostra de Jazz d’Eivissa, Seminari de Jazz de Gijón. La Romàntica del Saladar naix a Xàbia el 1994, moguda per la intenció de fer música amable, divertida i nostra, tant per ser escoltada com per ballar. Per això han arreplegat, arreglat, adaptat i compost melodies que van des de masurques a polques, passant per xotis, havaneres, danses, cançons de sobretaula, marxes mores, valsos o pasdobles… que interpreten en concerts, balls o cercaviles. Instrumentalment, La Romàntica del Saladar està formada pels típics instruments de vent de banda, fet que situa al grup en una posició molt original dins del panorama musical. Amb el seu treball, La Romàntica del Saladar reivindica la validesa d’aquesta sonoritat per a fer folk en el segle XXI. Quatre enregistraments discogràifcs mostren aquests 23 anys d’existència. La seua música festiva ha sonat en infinitat de festivals, pobles i ciutats dels Països Catalans, però també a llocs com Aranjuez, Chinchón, Las Rozas, Íllora, Osca, Palmela (Portugal) o Thiviers (França) 11 hores. Les tocates de dolçaina a les Corregudes de Galls i seguidament curses de galls per a xiquets i xiquetes. Rascanya és una formació musical nascuda a 2007 que s’ha proposat fer conviure els cants i els balls de la música tradicional valenciana, amb les músiques i balls habituals dels concerts de música folk i de la Mediterrània. Abans del dinar, VERMUT DE LUTIERS al Prado, inquietuts del col·lectiu. Taula redona moderada per Paco de Domingo. 14 hores. DINAR al Prado, amb tiquets. XVIII APLEC DE COLLES DE DOLÇAINES I TABALS DE LA FEDERACIÓ VALENCIANA (FVDIT) 16:30 hores. CONCENTRACIÓ de les Colles al recinte del Prado 17 hores. PASSACARRER de les Colles des del Prado i per tot el poble, fins arribar a la Plaça de Bous. 20 hores. Arribada de totes les Colles a la Plaça de Bous. ACTE INSTITUCIONAL de les Colles de la Federació Valenciana. Actuació de les MUIXERANGUES DE LES COMARQUES CENTRALS, amb la participació de la Muixeranga de la Safor, Muixeranga de Cocentaina, Ball dels locos de l’Olleria, Muixeranga de Xàtiva, Muixeranga de la Marina Alta i com a convidada d’aquesta edició la Muixeranga Sant Antoni d’Alacant; amb la interpretació de la MUIXERANGA per part de totes les Colles participants, dirigits pel mestre Josep Alemany. 21.30 hores. SOPAR al Prado, amb tiquets 22.30 hores. DANSÀ POPULAR. Dirigida per la professora de Danses Populars dels cursos de l’Ajuntament d’Ondara. Des de l’Ajuntament fins a l’acabament del carrer General Bosch. 23.30 hores. CONCERT, a la Plaça de Bous, a càrrec de: PEP GIMENO “EL BOTIFARRA”, REACCIÓ I SEGUIREM Nascut a Xàtiva l’any 1960, Pep Gimeno va aprendre de la tradició familiar cançons populars valencianes, però ha fet, a més, un gran treball de camp per a recollir mostres de la tradició oral. Des del seu primer disc, Si em pose a cantar cançons(Cambra Records, 2006), ‘Botifarra’, apel·latiu amb el qual és conegut, s’ha convertit en la icona del ‘cantaor’ per excel·lència. Insòlit fenomen de masses de caràcter transversal que en pocs anys s’ha erigit en el nom més popular de l’escena cultural valenciana., proposa una represa de la tradició musical fonamentada en l’elegància de l’acompanyament musical de la seua rondalla (on hi ha alguns dels millors músics de l’escena folk valenciana) i en la credibilitat que li atorguen el seu carisma i la seua personalitat genuïna. Reacció: És una nova banda de Pego que barreja ska, reagge, rock folk i punk. “I INTERCANVI COMARCAL DE DOLÇAINES I TABALS VILA d’ONDARA” amb la participació de “Xirimitabs de Xàbia” i “D’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals” – 12 hores. PASSACARRER de “Xirimitabs de Xàbia” i “D’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals” des de la Plaça Major fins arribar a l’Aulari de Música i des d’allí, i junt amb la “Unió Musical d’Ondara” cercavila fins arribar a la Plaça Major. *La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ondara ha donat a conèixer que les inscripcions per al dinar i el sopar del dissabte 16 de setembre es podran realitzar del 21 d’agost a l’11 de setembre a la Casa de Cultura d’Ondara (dinar 7 euros, sopar 8 euros, amb la beguda inclosa). *
0.779146
curate
{"ca": 0.9270008795074758, "pt": 0.001407211961301671, "es": 0.0613896218117854, "en": 0.006508355321020229, "nl": 0.0010554089709762533, "ja": 0.0024626209322779246, "el": 0.00017590149516270889}
http://lamarinaplaza.com/evento/concert-ball-de-la-romantica-del-saladar-festacarrer-2017-ondara/?instance_id=51062
mc4_ca_20230418_0_367125
Barcelona, Screening ~ 09/22/2018 and 09/28/2018 "An act of defiance" Date: 09/22/2018 and 09/28/2018 Time: 19:30 / 19:30 Address: Plaça de Salvador Seguí, 1-9, 08001 Barcelona (Filmoteca de Cataluya) Estrena a Espanya Jean van de Velde, Holanda, Sudàfrica 2017, 123 min, HD, V.O.S.C. Potent drama històric basat en el decisiu judici de Rivonia de 1964 a la Sudàfrica de l'apartheid, en el qual Mandela va pronunciar el seu famós discurs: “És un ideal pel qual espero viure, però pel qual estic disposat a morir”. Mandela i nou compatriotes negres i jueus es van enfrontar a condemnes de mort sota les acusacions de conspiració per cometre sabotatge i traïció. El seu advocat, Bram Fischer, un afrikaner, arrisca la seva vida per defensar els activistes mentre intenta mantenir oculta la seva pròpia implicació amb la resistència. A més d'un thriller polític ple d'intrigues judicials, la pel·lícula també és una exploració dels sacrificis que es requereixen per oposar-se a la injustícia. Filmoteca de Catalunya: Dissabte 22 de setembre 19.30h, Sala Chomón Divendres 28 de setembre 19.30h, Sala Chomón Festival Internacional de Sudàfrica: Millor guió Nederlands Film Festival: Millor guió, Millor actor. Organtiza: Festival de Cinema Jueu de Barcelona ​Contacte: [email protected] Web: http://fcjbarcelona.org/home/ Social Media: https://www.facebook.com/fcjbarcelona/
0.636036
curate
{"en": 0.08676470588235294, "es": 0.15661764705882353, "ca": 0.7316176470588235, "pl": 0.025}
https://www.jewisheritage.org/web/agenda/event4073
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_365812
Tot i que persisteixen les desigualtats, la UE ha avançat significativament cap a la igualtat de gènere en les darreres dècades per: La legislació sobre igualtat de tracte Integrar una perspectiva de gènere a totes les polítiques Mesures específiques per promoure la condició de la dona Cada cop més dones ingressen al mercat laboral i els resultats de la seva educació i capacitació són encoratjadors. Tot i això, la bretxa entre homes i dones es manté. A més, les dones segueixen sent majoria a les indústries de baixos salaris i tenen poca representació els llocs de responsabilitat. Estratègia per a la Igualtat de Gènere 2020-2025 L'Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere respon al compromís de la Comissió Von der Leyen d'aconseguir una Unió de la Igualtat. L'Estratègia presenta actuacions i objectius polítics per avançar de forma substancial cap a una Europa amb més igualtat de gènere d'aquí a 2025. La meta és una Unió on les dones, els homes, els nens i les nenes, en tota la seva diversitat, disposin de llibertat per seguir el camí que triïn a la vida, gaudeixin de les mateixes oportunitats per prosperar i puguin conformar i dirigir per igual la societat europea en què vivim. Els objectius fonamentals són posar fi a la violència de gènere, combatre els estereotips de gènere, satisfer les bretxes de gènere al mercat de treball, aconseguir la participació en peu d'igualtat en els diferents sectors de l'economia, abordar la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones, reduir la bretxa de gènere en les responsabilitats assistencials i assolir l'equilibri entre dones i homes en la presa de decisions i l'activitat política. L'Estratègia adopta un plantejament dual d'integració de la perspectiva de gènere combinada amb actuacions específiques i descansa en la interseccionalitat com a principi horitzontal per aplicar-lo. Tot i que l'Estratègia se centra en l'actuació dins de la UE, és acord amb la política exterior de la UE en matèria d'igualtat de gènere i empoderament de les dones. Entre els primers resultats de l'Estratègia, la Comissió va proposar el 4 de març del 2021 mesures vinculants de transparència salarial. El 8 de març del 2022, la Comissió Europea va adoptar una nova proposta de Directiva a escala de la UE per combatre la violència contra les dones i la violència domèstica. La proposta pretén introduir normes mínimes específiques sobre els drets d’aquest grup de víctimes de delictes i tipificar com a delicte les formes més greus de violència contra les dones i de ciberviolència. Ha marcat una fita la introducció de la Directiva sobre l'equilibri de gènere als consells d'administració, l'objectiu de la qual és un equilibri de gènere més gran en els llocs de presa de decisions de les grans societats de la Unió amb cotització borsària. Després de deu anys de negociacions, la Directiva es va adoptar per fi el 22 de novembre del 2022.
1
perfect
{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_1_26194
El Sant Andreu posa a prova un nou intent de reacció El Badalona no guanya a casa des de la primera jornada. Avui, els d’Albert Càmara volen trencar la ratxa al Centenari davant d’un conjunt en bona ratxa El Camp del Centenari no veu guanyar el seu equip des de la primera jornada // CFB Nova jornada de derbis catalans a la Segona B. Badalona i Sant Andreu seran dos dels equips que protagonitzaran un dels tres duels destacats i es veuran les cares al Centenari, en un partit que es preveu emocionant. I és que els locals, que no guanyen des de la primera jornada, s’han conjurat per trencar la mala ratxa i tornar a brindar una victòria a la seva afició. Els escapulats necessiten començar a sumar de tres en tres a casa, tal i com ho estan fent a domicili, i avui, contra el Sant Andreu, serà una bona oportunitat per assentar les bases de la reacció. Davant, però, tindran un rival que no s’ho posarà gens fàcil. Els de ‘Piti’ Belmonte arriben amb una bona dinàmica perquè, en els últims partits, porten 3 victòries i un empat. Ara mateix, les posicions capdavanteres continuen una mica lluny, a set punts, però els de Barcelona volen continuar mirant cap a dalt i retallar distàncies. Per guanyar, tots dos equips hauran de superar les baixes d’homes importants. Per part escapulada, Xavi Muñoz i Juanma no podran jugar per lesió, mentre que Marcelo no ho farà per sanció. Els quadribarrats, per contra, perden Xapi Arnau i Jorge Muñoz, sancionats, i John Neeskens i Borja, lesionats. Tot i així, la bona notícia és que Dídac ha entrat a la llista de convocats, després de rebre l’alta mèdica un cop superat el seu esquinç al turmell. Destacar també el retorn de David Prats a la que va ser la seva casa durant moltes temporades. El davanter de Pomar ja va trepitjar l’any passat el camp del Centenari defensant la samarreta de l’Hospitalet i, per tant, aquesta serà la segona visita a Badalona després de la seva marxa del club escapulat.
0.865886
curate
{"ca": 0.9715025906735751, "es": 0.028497409326424868}
http://lajornada.cat/2012/11/25/el-sant-andreu-posa-a-prova-un-nou-intent-de-reaccio/
mc4_ca_20230418_13_286925
tribunal alemany | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona El tribunal alemany ha acceptat l’acord amb el fiscal de set dels deu processats per l’allau humana al festival de música techno ‘Loveparade’ el 2010 i el judici només continuarà contra tres de les...
0.707195
curate
{"ca": 1.0}
http://reusdigital.cat/tags/tribunal-alemany
naciodigital_ca_20220331_0_570601
El Castell del comte Dràcula està a la venda per uns 60 milions d'euros, segons informa Fortune. Es tracta del Castell de Bran, un monument històric de Romania famós perquè es creu que en ell es va inspirar l'escriptor irlandès Bram Stoker per idear l'amagatall del famós vampir. Des de 2009, el castell és propietat de la família reial de Romania, i està gestionat pels arxiducs Dominic, Maria Magdalena i Elisabeth. El 2014 ja van posar la fortalesa a la venda perquè amb més de 70 anys, no es veuen capaços de seguir al capdavant d'aquest punt turístic que atreu gairebé 600.000 visitants cada any, segons explica El Confidencial. El primer assentament militar en els seus terrenys a la frontera entre Transsilvània i Valàquia és de 1212, any en què els cavallers de l'Orde Teutònica van construir una fortalesa de fusta. La construcció del castell de pedra va començar l'any 1377 sota el regnat de Lluís I d'Hongria. Actualment acull un museu en el qual s'exhibeix peces d'art i mobiliari col·leccionats per la reina Maria de Romania.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/105206/castell-comte-dracula-venda
wikipedia_ca_20230401_0_482150
Martí Peran Martí Peran és un Professor Titular de Teoria i Crítica d'Art en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. També imparteix docència a les Facultats de Belles Arts i Història de l'Art des del 1985. És membre de l'Equip docent del Màster “La Cultura de la Metrópolis. L'experiència contemporánea de las grandes ciudades y la arquitectura” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Imparteix els cursos d'Art Contemporani en el Graduat Superior de Disseny de l'Escola Elisava / Universitat Pompeu Fabra (2003-2005), i també en seminaris sobre pràctiques artístiques en l'espai públic de diversos centres i universitats com el MACBA o la USP. Forma part d'equips docents de diferents programes de Màster i Postgraus des del 2002. El seu treball s'ha publicat a nombroses revistes periòdiques especialitzades com la Revista de Catalunya, Metrópolis, El Viejo Topo i Cahiers de Cinema España.
1
perfect
{"id": 0.011917659804983749, "ca": 0.9880823401950163}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=482151
macocu_ca_20230731_8_426657
Ref. 74059 Mapa de les Principals obres d arquitectura modernista al Pais Valencià i Mallorca Ref. 74039 Mapa dels Conreus predominants a Catalunya i al País Valencià. 1860,1885,1900 Ref. 73907 Gràfic de la participació electoral a la circumscripció d'Alacant. Eleccions legislatives, 1869-1893 Ref. 70879 Gràfic de la taxa de mortalitat infantil a Dénia i la Conca de Barberà,.
0.482677
curate
{"en": 0.17073170731707318, "ca": 0.8292682926829268}
oscar-2301_ca_20230418_3_218472
El Govern central aprovarà aquest dimarts al Consell de Ministres la reforma que millorarà la seva protecció social i en limitarà l’acomiadament 3 Es llegeix en minuts Gabriel Ubieto Redactor Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball Ubicada/t a Barcelona ver + Per què confiar en El Periódico 05 de de setembre del 2022. 19:42 0 Comentaris El Govern central aprovarà al seu Consell de Ministres d’aquest dimarts la reforma que donarà dret a les treballadores de la llar a cotitzar i cobrar la prestació d’atur. Una cosa que fins ara no tenien, en una anomalia jurídica que ha sigut censurada des de la Unió Europea. L’Executiu dona compliment així a un dels seus compromisos rubricats en l’acord de coalició, però que ha acabat arribant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) accelerat per les sentències judicials. Actualment hi ha 373.121 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social i que es beneficiaran d’aquest canvi normatiu. Notícies relacionades Les treballadores de la llar, «pletòriques» per l’avanç de drets 55.000 treballadores de la llar tindran dret a l’atur a Catalunya El primer Govern de Pedro Sánchez en solitari ja va guanyar les seves primeres eleccions amb la promesa de rubricar el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que consisteix en un reconeixement explícit de la tasca de les treballadores de la llar i obliga els estats signants a dotar-les de la protecció social pertinent. No obstant, durant la seva primera legislatura no ho va complir i no ha sigut fins superat l’equador de la segona –de bracet d’Unides Podem– que culminarà la reforma esmentada. Canvis en les cotitzacions La reforma de les treballadores de la llar entrarà plenament en vigor l’1 de gener Enmig, un succés clau: la sentència del TJUE del 24 de febrer passat, que va recriminar Espanya per la seva discriminació injustificada. Una sentència que va desencadenar una cascada de sentències dels tribunals espanyols, que van començar a reconèixer drets habituals per a qualsevol assalariat però que fins ara havien sigut negats sistemàticament a les treballadores de la llar. Un col·lectiu eminentment feminitzat i integrat per persones d’origen estranger. Jurisprudència europea Tres anys va estar una pionera treballadora de la llar esperant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que, finalment, li va donar la raó i va consolidar una doctrina que precipitaria la reforma que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres. A la sentència esmentada els alts magistrats van dictaminar que la normativa espanyola vulnerava la directiva europea sobre igualtat en matèria de Seguretat Social. I és que negar la possibilitat que les treballadores de la llar poguessin cotitzar a l’atur per després cobrar la prestació si perdien la feina era discriminatori. Especialment si el col·lectiu està eminentment integrat per dones, cosa que, de facto, implica discriminar clarament una part de la població femenina. Sentència pionera a Barcelona Tres setmanes més tard de fer-se pública la resolució del TJUE, el Jutjat Social número 32 de Barcelona va ser el primer que va citar entre els seus fonaments els arguments dels alts magistrats. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, el jutge va resoldre a favor d’una treballadora de la llar que no havia pogut cobrar indemnització a l’al·legar el seu ocupador que no tenia solvència. I va obligar el fons públic Fogasa a assumir la compensació monetària esmentada envers l’afectada. Quedava així blindat el seu dret a indemnització, com qualsevol altre assalariat. Les resolucions es multipliquen per tot el país La sentència pionera següent va arribar des de Galícia. Just un mes després de la sentència del TJUE, un jutjat de Vigo reconeixia a una treballadora del gremi el dret a cotitzar i cobrar posteriorment la prestació d’atur. I és que fins ara qualsevol treballadora de la llar tenia negada qualsevol possibilitat de cotitzar. És a dir, encara que ella volgués i el seu ocupador hi estigués d’acord, el SEPE negava aquesta possibilitat. Els tribunals superiors també resolen a favor El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dicta la primera sentència que reconeix el subsidi per a aturats més grans de 52 anys a una treballadora de la llar. Fins ara, el que argumentava el SEPE per negar aquest dret era que les treballadores d’aquest gremi no havien cotitzat el període mínim exigit durant la seva vida laboral. I com que no el podien haver cotitzat, no el podia cobrar. En la seva resolució publicada el 25 de març, un mes i un dia després de la sentència europea, l’alt tribunal català reconeixia per primera vegada aquest subsidi a una treballadora de la llar. I s’erigia com el primer tribunal superior que resolia a favor del col·lectiu. El 30 de maig es publicaria una altra sentència del mateix tribunal en el mateix sentit. Ja ets usuari registrat? Inicia sessió Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors d’El Periódico. Per disfrutar d’aquests continguts gratis has de navegar registrat. Registra’t gratis Temes: Ocupació VEURE COMENTARIS Inicia sessió 0 Comentaris El més llegit L'últim Polèmica a Twitter Jaume Alonso-Cuevillas demana perdó i firma la pau amb el restaurant que el va acusar de voler marxar sense pagar Comunicat Alerta sanitària per productes cancerígens al xampú: aquestes són les marques afectades Línies de Nasca Un equip d’investigació japonès troba a Nasca 168 noves figures Relació sòlida Mamarazzis: Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi Guerra a l’est d’Europa Rússia va planejar envair Ucraïna en 10 dies, matar-ne els líders i annexionar-se el país a l’agost Cimera d’Alacant 22:27h Els països del sud d’Europa es conjuren contra el límit desorbitat del gas de Brussel·les Sortejos 22:26h Euromilions: resultats del sorteig del divendres 9 de desembre del 2022 Sortejos 22:25h Sorteig Bonoloto del divendres 9 de desembre del 2022 22:07h ‘Star Wars Jedi: Survivor’ estrena nou tràiler i confirma data de llançament Augmenta la covid 21:58h Nova York recomana utilitzar mascaretes en llocs públics Facebook Twitter Instagram Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat i cookies Preferències de privacitat Altres webs de Prensa Ibérica Media: Buscandorespuestas.com Coche Ocasión CompraMejor Cuore Diario Córdoba Diari de Girona Diario de Ibiza Diario de Mallorca Iberpisos El Día Tenerife Sport El Periódico de Aragón El Periódico de Catalunya El Periódico Extremadura El Periódico Mediterráneo Faro de Vigo Fórmula1 Guapísimas Iberempleos Información Alicante Información TV La Crónica de Badajoz La Nueva España La Opinión La Opinión La Opinión La Opinión La Provincia Levante Levante TV Empordà Lotería Navidad Mallorca Zeitung Premios Goya Premis Oscar Regió7 Stilo Superdeporte Tendencias21 Tucasa Viajar Woman Cambalache
0.787624
curate
{"ca": 0.894983866236433, "fr": 0.0024933998239953063, "en": 0.006453505426811381, "es": 0.08858902904077443, "ja": 0.0007333528894103843, "uk": 0.0007333528894103843, "id": 0.0035200938691698444, "hu": 0.0024933998239953063}
https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20220905/treballadores-llar-4-sentencies-han-14428549
mc4_ca_20230418_8_359515
 Apartment Stalla II Rapolano Terme Rapolano Terme Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Rapolano Terme, Rapolano Terme, Itàlia - Veure al mapa Més informació sobre Apartment Stalla II Rapolano Terme Dissenyat tant per oci com per negoci, Apartment Stalla II Rapolano Terme està situat idealment a Rapolano Terme; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Apartment Stalla II Rapolano Terme és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa són només algunes de les comoditats que fan que Apartment Stalla II Rapolano Terme sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. L'ambient de Apartment Stalla II Rapolano Terme es reflexa en cada habitació. balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, nevera, caixa forta a l'habitació són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen piscina exterior, parc infantil, ping pong, jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Apartment Stalla II Rapolano Terme.
0.811601
curate
{"ca": 0.9484605087014726, "es": 0.051539491298527446}
https://www.agoda.com/ca-es/apartment-stalla-ii-rapolano-terme/hotel/rapolano-terme-it.html
mc4_ca_20230418_11_233474
La crema del gener diu que l’hivern serà llarg – FÒRUM.ad La crema del gener diu que l’hivern serà llarg el: 31/01/15 21:50 L’hivern serà llarg i el fred continuarà. És el pronòstic de la crema del gener que, com cada 31 de gener, s´ha fet a Canillo. És una tradició molt antiga de la qual no s’ha aconseguit datar l’origen i consisteix a plantar un pi jove tallat del bosc i cremar-lo a final de gener com a símbol de la voluntat que s´acabi l´hivern. Si no queda ben cremat, com és el cas, la tradició diu que el fred no s’ha acabat. Al camp del Som els encarregats d’encendre l’arbre, l’han remullat prèviament amb benzina i l’han arrebossat de palla. Tot seguit, li han calat foc, esperant que l’arbre cremés de forma abundant i uniforme. Però hi havia massa gel i li ha costat de cremar. Altres espectadors diuen que hi havia massa poc combustible. En tot cas, la tradició també diu que la crema s´ha de tancar amb festa. Avui hi havia música, però abans se saltava sobre les brases i s´hi ballava al voltant. Entrada Anterior: El judici contra el valencià Carlos Crespo esquitxa Andorra Entrada següent: Estimar, pregar, evangelitzar, servir… Que poco respeto a la naturaleza, antes cuando sobraban arboles y habia cinco mil millones de personas menos en el planeta pues no era pejudicial. Esto demuestra que no todas las tradiciones son buenas. Hi ha gent que estudia meteorologia, però millor cremem un ser viu amb benzina per saber si, mm a febrer, farà fred. No fa falta cremar res per saber-ho, no? Ah, bé, que és per tradició… Oli Tb a Facebook 01/02/15 2:17 Vaia tradició més estúpida…. William Wanderer a Facebook 31/01/15 22:30
0.743584
curate
{"ca": 0.796044499381953, "en": 0.04697156983930779, "es": 0.1242274412855377, "it": 0.024721878862793572, "ja": 0.008034610630407911}
https://forum.ad/la-crema-del-gener-diu-que-lhivern-sera-llarg/
mc4_ca_20230418_14_741484
Carles Puigdemont garanteix el suport a SEAT en la seva primera visita a la fàbrica de Martorell | Web de notícies de l'Ajuntament de Martorell Inici Economia Carles Puigdemont garanteix el suport a SEAT en la seva primera visita... Visita president Puigdemont a SEAT Primera visita institucional del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a les instal·lacions de SEAT a Martorell. El president ha destacat el “bon ritme” de creixement industrial a Catalunya i ha ofert el suport de la Generalitat a la marca “sempre que sigui necessari”. Ha estat acompanyat pel conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, l’alcalde Martorell, Xavier Fonollosa, i els alcaldes d’Abrera i Sant Esteve. La comitiva ha visitat el Centre de Disseny i el Taller 10 de muntatge. Allà el president de la Generalitat, que ha arribat conduint el nou model de l’Ibiza, ha recorregut les instal·lacions on s’hi fabrica, i ha conegut les darreres innovacions que l’empresa està aplicant en matèria 4.0, com smartglasses o robots autònoms, en la seva aposta per convertir la fàbrica de Martorell en una smart factory. Orgullós de la Catalunya-SEAT El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha garantit el suport del govern català a la companyia automobilística SEAT i ha reivindicat amb “orgull” la Catalunya-SEAT com a mirall de la vocació industrial catalana. “Hi ha una Catalunya-SEAT, una Catalunya que és conseqüència directa de SEAT, una Catalunya que ens parla de fàbriques, que ens parla de diversos municipis, de models d’automòbils, de moltes famílies i d’aquesta Catalunya-SEAT ens sentim molt orgullosos com a país”, ha assegurat. https://noticies.martorell.cat/wp-content/uploads/2017/04/puigdemont3.mp3 Puigdemont ha destacat que el sector industrial a Catalunya creix a un ritme superior a les previsions de la Unió Europea i que, cada vegada, exporta més i millora el seu compromís social i mediambiental. “Els magnífics resultats de SEAT certifiquen l’encert de les decisions preses al moment en el qual les grans decisions es prenen, que és quan no són evidents, quan potser encara avances a les palpentes i ningú et diu que allò que decidiràs és encertat, quan hi ha un element important de risc però també d’autoconvenciment i de convenciment del teu propi entorn que aquella és l’aposta correcta”, ha dit el president. https://noticies.martorell.cat/wp-content/uploads/2017/04/puigdemont2.mp3 SEAT inverteix 900 milions d’euros en els nous models El president de SEAT, Luca de Meo, ha afirmat que l’empresa ha destinat 900 milions d’euros a inversions i despeses en I+D en els nous Ibiza i Arona. La xifra de 900 milions forma part de la inversió global de 3.300 milions anunciada el setembre de 2015 per al període 2015-19. “Aquesta inversió demostra el nostre compromís amb el desenvolupament econòmic del país i ratifica el nostre lideratge com el primer inversor industrial en I+D. Estem invertint unes xifres mai vistes per al llançament de nous models. SEAT desenvolupa un paper clau des del punt de vista inversor, tecnològic, industrial i laboral”, ha assegurat. https://noticies.martorell.cat/wp-content/uploads/2017/04/lucademeo.mp3 Desenvolupat íntegrament a Barcelona, el nou Ibiza es produeix a la línia 1 de Martorell, la planta que fabrica més automòbils a tot l’estat espanyol. El nou Ibiza conviurà durant uns mesos amb la quarta generació d’aquest model. Construït sobre la nova plataforma MQB A0, l’Ibiza neix amb amb l’objectiu de marcar un abans i un després en seguretat, disseny, prestacions i confort. Aquesta mateixa línia acollirà també, a partir del segon semestre de 2017, la producció del SEAT Arona, el nou crossover compacte de la companyia. Martorell també fabrica el SEAT León i l’Audi Q3. Article anteriorAdam Martín i Martí Gironell parlen d’alimentació sana i d’història a través dels seus respectius llibres Article següentEl govern municipal reafirma en el ple de l’Ajuntament el seu compromís amb les millores de l’Hospital
0.826934
curate
{"ca": 0.9290959736642188, "en": 0.06356039503671816, "es": 0.007343631299063054}
https://noticies.martorell.cat/carles-puigdemont-garanteix-el-suport-a-seat-en-la-seva-primera-visita-a-la-fabrica-de-martorell/
racoforumsanon_ca_20220809_0_73416
Bé, jo les conclusions no les trauré, només voldria que em responguéreu algunes coses: 1.-Davant la tria entre seleccions esportives, et quedes amb: a) Selecció catalana (Principat) b) Selecció valenciana (País Valencià) c) Cap. 2.-Quan Catalunya es defineix com a nació: a) Ho recolzes. b) Ho refuses. 3.-Quan el País Valencià es defineix com a nació: a) Ho recolzes. b) Ho refuses. 4.-Quan algú porta una senyera coronada: a) És un Ahmed . b) És de la ciutat de València. 5.-Quan algú et parla de les falles: a) Festa espanyola ja. b) Festa valenciana. 6.-Quan algú et parla en apitxat: a) El refuses perquè és el dialecte dels Ahmed s. b) Variant de la nostra llengua. 7.-Si algú et parla de que la seua llengua és "el valencià": a) Ho refuses, es diu català. b) Ho recolzes, ací es diu així. 8.-Quan et parlen sobre els valencians, són: a) Anti-catalans i espanyolistes. b) Germans. 9.-El País Valencià s'hauria d'abandonar per part del Principat i centrar-se en la seua lluita? a) Sí. b) No. 10.-La ciutat de València és: a) El cap-i-casal del País Valencià. b) La ciutat més espanyolitzada de l'Estat. 11.-Alacant és una ciutat: a) Del sud del País Valencià. b) Perduda, ja. 12.-Castelló és una ciutat: a) Que et recorda a Fabra. b) Del nord del País Valencià. 13.-El País Valencià ha de seguir, de model: a) El del Principat, doncs els ha anat millor. b) Un propi, per determinar. 14.-El nacionalisme al País Valencià ha de ser: a) Catalanista. b) Unitari. c) Valencianista. 15.-Com ho defineixes? a) Països Catalans. b) Catalunya. M'agradaria sinceritat, el que penseu, res més. I afegiu comentaris, si voleu. Gràcies. Aviam, moltes de les respostes requeririen d'una puntualització. És evident que si el País Valencià s'autodefinís com una nació tots ho acceptaríem amb els ulls clocs, doncs suposaria un gran avenç. Respecte a considerar el PV com perdut o no, crec que no té pas una relació directa amb ser antivalencià. Molts valencians consideren que el país està perdut ja (sobretot després de les darreres eleccions). I respecte al nom, jo penso que s'hauria de dir Catalunya, però no crec que això suposi cap penyora per als valencians en un futur (llunyà, molt llunyà pel que sembla). Jo, com molts ens trobem en una etapa de confussió, car no sabem com reeixir el país. Què entens per nacionalisme unitari (en aquest cas)? 1.-Davant la tria entre seleccions esportives, et quedes amb: a) Selecció catalana (Principat) b) Selecció valenciana (País Valencià) c) Cap. d) Selecció catalana (PPCC) 2.-Quan Catalunya es defineix com a nació: a) Ho recolzes. b) Ho refuses. 3.-Quan el País Valencià es defineix com a nació: a) Ho recolzes. Ara mateix, amb els ulls clocs. b) Ho refuses. 4.-Quan algú porta una senyera coronada: a) És un Maria Nieves . b) És de la ciutat de València. c) Un valencià que no sap d'història. 5.-Quan algú et parla de les falles: a) Festa espanyola ja. b) Festa valenciana. c) Festa catalana. 6.-Quan algú et parla en apitxat: a) El refuses perquè és el dialecte dels Maria Nieves s. b) Variant de la nostra llengua. El parlo en la intimitat xDD 7.-Si algú et parla de que la seua llengua és "el valencià": a) Ho refuses, es diu català. b) Ho recolzes, ací es diu així. Depenent de si s'accepta la unitat de la llengua o no. 8.-Quan et parlen sobre els valencians, són: a) Anti-catalans i espanyolistes. b) Germans. c) Tots som el mateix: catalans. 9.-El País Valencià s'hauria d'abandonar per part del Principat i centrar-se en la seua lluita? a) Sí. b) No. 10.-La ciutat de València és: a) El cap-i-casal del País Valencià. b) La ciutat més espanyolitzada de l'Estat. 11.-Alacant és una ciutat: a) Del sud del País Valencià. Sempre es pot recuperar b) Perduda, ja. 12.-Castelló és una ciutat: a) Que et recorda a Fabra. b) Del nord del País Valencià. 13.-El País Valencià ha de seguir, de model: a) El del Principat, doncs els ha anat millor. b) Un propi, per determinar. 14.-El nacionalisme al País Valencià ha de ser: a) Catalanista. b) Unitari. c) Valencianista. 15.-Com ho defineixes? a) Països Catalans. b) Catalunya.
0.50758
curate
{"ca": 0.9170010030090271, "en": 0.017051153460381142, "es": 0.04739217652958876, "pt": 0.011033099297893681, "ro": 0.007522567703109327}
mc4_ca_20230418_10_85692
 BarcelonaForRent Gotico Suites Barcelona Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Ferrán, 43 - 45, Gòtic, Barcelona, Espanya, 08002 - Veure al mapa Més informació sobre BarcelonaForRent Gotico Suites Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, BarcelonaForRent Gotico Suites és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Barcelona. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. BarcelonaForRent Gotico Suites també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Barcelona. Habitació familiar són només algunes de les comoditats que fan que BarcelonaForRent Gotico Suites sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, cuina americana, nevera per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. BarcelonaForRent Gotico Suites és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Barcelona.
0.79628
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/barcelonaforrent-gotico-suites/hotel/barcelona-es.html
cawac_ca_20200528_10_224344
Info Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora. Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora. Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora. Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. Merkel augura "cinc anys més de crisi", amb les seves polítiques La fi de les dificultats econòmiques que assoten a Europa no està pròxim, segons el diagnòstic fet per la cap del govern alemany davant membres del seu partit, la CDU "democratacristiana". Angela Merkel, ha estimat avui que es necessitaran "cinc anys o més" per superar la crisi econòmica que tenalla l'eurozona, i això seguint les polítiques que el seu PP europeu imposa. La "oposició" de l'SPD considera baix el salari de Merkel: 289.986,84 euros anuals. "Necessitarem un esforç llarg, de cinc anys o més", va dir la presidenta de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) en un congrés de la CDU de la regió de Mecklenburg-Pomerània Occidental. Mekel va insistir en la necessitat de continuar duent a terme reformes estructurals que contribueixin a recuperar la confiança dels inversors i reactivin l'economia de la zona monetària única, és a dir retallar salaris i drets socials i privatitzar els serveis bàsics, com salut i educació. "Molts inversors no creuen que a Europa complim amb les nostres promeses", va sostenir la cap del govern alemany i va demanar que siguin respectats de forma conseqüent els requisits de consolidació pressupostària i de reducció del deute, que tans beneficis dóna al Bundesbank: "Necessitem rigor per convèncer el món que val la pena invertir a Europa", espetà. L'SPD considera baix el salari de Merkel: 289.986,84 euros anuals La cancellera alemanya, Angela Merkel, guanya mensualment menys que un director de banc, ha criticat el líder opositor Sigmar Gabriel, qui va demandar salaris més elevats per la màxima autoritat del govern germànic. "No em sembla adequat que un canceller alemany guanyi menys que un director d'una caixa d'estalvis mitjana", va dir el president de l'opositor Partit Socialdemòcrata (SPD) en declaracions que avança avui l'edició dominical del "Frankfurter Allgemeine Zeitung". Com a cap de govern i diputada, Merkel percep un sou mensual de 24.165,57 euros (31.019,28 $ al canvi actual) abans d'impostos. Seccions Domini Públic Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes
0.868374
curate
{"en": 0.0007131395970761277, "ca": 0.9958994473168122, "es": 0.002317703690497415, "hu": 0.0010697093956141916}
http://noticies.sirius.cat/2012/11/merkel-augura-cinc-anys-mes-de-crisi.html
crawling-populars_ca_20200525_11_199738
Quadre d'honor d'entitats de totes les edicions de la Festa de l'Esport Sabadellenc 1950 1 19/03/51 --- --- --- 1953 2 26/02/54 --- --- --- 1954 3 05/02/55 --- --- --- 1955 4 23/02/56 Centre d'Esports (handbol) Club Natació Sabadell CF Arrahona 1956 5 06/02/57 Club Futbol Arrahona Club Natació Sabadell OrilloVerde 1957 6 06/02/58 Club Natació Sabadell Mercantil OrilloVerde Unió Excursionista Sabadell 1958 7 09/02/59 Club Tennis Sabadell Club Natació Sabadell CF Arrahona 1959 8 17/02/60 Club Natació Sabadell CF Arrahona OAR Gràcia 1960 9 14/02/61 Club Natació Sabadell Club Boxa Sabadell CF Arrahona 1961 10 21/02/62 PolideportivoArtextil Club Natació Sabadell CRIS 1962 11 20/02/63 Joventut Atlètica Sabadell Club Natació Sabadell Vespa Club 1963 12 11/02/64 Club Natació Sabadell CRIS (submarinisme) Joventut Atlètica Sabadell 1964 13 03/02/65 Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Artilene Vespa Club CRIS 1965 14 15/02/66 Centre d'Esports Sabadell Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell 1966 15 25/01/67 Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Centre d'Esports 1967 16 24/01/68 Joventut Atlètica Sabadell Club Natació Sabadell Centre d'Esports 1968 17 22/01/69 Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell CRIS 1969 18 21/01/70 Centre d'Esports Sabadell Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell 1970 19 20/01/71 Unió Excursionista Sabadell Club Tennis Sabadell Joventut Atlètica Sabadell 1971 20 19/01/72 Club Tennis Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Club Natació Sabadell Unió Excursionista Sabadell Penya Palomillas 1972 21 23/01/73 Joventut Atlètica Sabadell Club Tennis Sabadell Club Natació Sabadell 1973 22 23/01/74 Club Tennis Sabadell Centre d'Esports (hoquei) Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell 1974 23 22/01/75 Club Natació Sabadell Club Tennis Sabadell Joventut Atlètica Sabadell 1975 24 22/01/76 Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Club Tennis Sabadell 1976 25 19/01/77 Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Club Tennis Sabadell 1977 26 18/01/78 Centre d'Esports Sabadell Club Natació Sabadell Club Tennis Sabadell 1978 27 24/01/79 Club Natació Sabadell Club Tennis Sabadell UNISUB 1979 28 15/01/80 Club Tennis Sabadell Club Natació Sabadell UNISUB 1980 29 12/03/81 UNISUB Club Natació Sabadell Club Tennis Sabadell 1981 30 29/01/82 Club Tennis Sabadell Club Natació Sabadell APB 1982 31 04/02/83 OAR Gràcia Centre d'Esports Club Natació Sabadell 1983 32 10/02/84 Club Natació Sabadell Unió Excursionista Sabadell Club Alpí Falcó 1984 33 08/02/85 Club Natació Sabadell Cercle Sabadellès 1856 Dong Yang 1985 34 07/02/86 Club Esportiu Escola Pia Club Esportiu Mercantil OAR Gràcia Cercle Sabadellès 1856 CIPO Club Natació Sabadell 1986 35 06/03/87 Club Esportiu Escola Pia Club Esportiu Mercantil Joventut Atlètica Sabadell Centre d'Esports Sabadell Nostre Club Sabadell Club Natació Sabadell 87/88 36 23/09/88 Joventut Atlètica Sabadell Club Natació Sabadell El Ciervo 88/89 37 30/06/89 Club Natació Sabadell El Ciervo CE Escola Pia 89/90 38 22/02/91 Club Natació Sabadell Joventut Atlètica Sabadell OAR Gràcia 1991 39 14/02/92 Club Natació Sabadell OAR Gràcia CE Mercantil 1992 40 19/02/93 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell Escola Futbol Sabadell 1993 41 15/04/94 Joventut Atlètica Sabadell OAR Gràcia Club Tennis Sabadell 1994 42 21/04/95 Joventut Atlètica Sabadell OAR Gràcia Penya Palomillas 1995 43 30/04/96 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell OAR Gràcia 1996 44 25/04/97 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell SC Colón 1997 45 24/04/98 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell Gimnàs E. Castañé 1998 46 23/04/99 Unió Excursionista Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Cercle Sabadellès 1856 1999 47 07/04/00 Unió Excursionista Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Cercle Sabadellès 1856 2000 48 06/04/01 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell AE Can Deu 2001 49 19/04/02 Unió Excursionista Sabadell Joventut Atlètica Sabadell OAR Gràcia 2002 50 25/04/03 Joventut Atlètica Sabadell OAR Gràcia Unió Excursionista Sabadell 2003 51 23/04/04 Centre d'Esports (futbol femení) Unió Excursionista Sabadell OAR Gràcia 2004 52 15/04/05 Unió Bàsquet Sabadell Unió Excursionista Sabadell AE Can Deu 2005 53 21/04/06 Unió Bàsquet Sabadell Unió Excursionista Sabadell Joventut Atlètica Sabadell 2006 54 27/04/07 Joventut Atlètica Sabadell Centre d'Esports OAR Gràcia 2007 55 11/04/08 Unió Excursionista Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Centre d'Esports 2008 56 04/05/09 Joventut Atlètica Sabadell Mercantil Falcons 2009 57 13/04/10 Club Falcons Sabadell Unió Excursionista Sabadell AE Can Deu 2010 58 14/04/11 Cercle Sabadellès 1856 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell 2011 59 26/04/12 Centre d’Esports Sabadell Club Tennis Sabadell Unió Excursionista Sabadell 2012 60 25/04/13 Unió Excursionista Sabadell Cercle Sabadellès 1856 Club Tennis Sabadell 2013 61 24/04/14 Club Tennis Sabadell Cercle Sabadellès 1856 CE Sant Nicolau 2014 62 31/04/15 OAR Gràcia Sabadell Joventut Atlètica Sabadell Club Tennis Sabadell 2015 63 21/04/16 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell CE Sant Nicolau 2016 64 04/06/17 Joventut Atlètica Sabadell Unió Excursionista Sabadell Club Tennis Sabadell NOTA: * Historial recopilat per: Ricard Rof (JAS) i Martí Sala (Panatlhon Club) . © Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. Més informació Les cookies són fitxers que es descarreguen en els ordinadors en accedir a determinades pàgines web. Les cookies són utilitzades per les pàgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen i les informacions obtingudes puguin ser recuperades en posteriors visites. Les cookies ens permeten entre d'altres coses: - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Les cookies generalment s'esborren en tancar el navegador, però per tal de poder d'aprofitar al màxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador i axí poder ser d'utilitat en futures sesions. Tanmateix, vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador. Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Explorer: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9 Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Chrome: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Safari: http://support.apple.com/kb/ph5042 Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web.
0
curate
{"ca": 0.7016855565242662, "en": 0.16114501598372566, "sv": 0.0013077593722755014, "fr": 0.06291775646614356, "de": 0.012641673931996512, "lt": 0.006393490264458007, "es": 0.008718395815170008, "no": 0.0034873583260680036, "eb": 0.003923278116826504, "ja": 0.0007265329845975008, "pt": 0.026009880848590527, "it": 0.005812263876780006, "sl": 0.0014530659691950015, "zh": 0.0011624527753560012, "ia": 0.0023249055507120024, "nl": 0.0002906131938390003}
: /festa-de-l-esport/millors-entitats
crawling-populars_ca_20200525_46_12946
El president de Xile, Sebastián Piñera, ha assegurat que el seu país "està en guerra", durant una nit que ha incrementat la xifra de morts, almenys 11, després dels greus disturbis que van esclatar divendres. "Estem en guerra contra un enemic poderós, implacable, que no respecta res ni a ningú i que està disposat a utilitzar la violència i la delinqüència sense cap límit. Que està disposat a cremar els nostres hospitals, el metro, els supermercats, amb l'únic propòsit de produir el dany més gran possible". El president de Xile, Sebastián Piñera La pitjor explosió social des de fa dècades Aquest dilluns el paisatge a Santiago, sota toc de queda de 7 de la tarda a les 6 del matí, és desolador. Els transports públics gairebé estan paralitzats, botigues i centres educatius tancats i prop de 10.000 policies i militars patrullen pels carrers. És el primer cop des de la dictadura de Pinochet que els soldats es posicionen al carrer fruit de l'estat d'emergència que es va decretar divendres. Per aquest dilluns els estudiants han fet crides a noves manifestacions a Santiago, amb el temor de saquejos que ja s'han produït aquestes dues nits passades. Botiga saquejada durant les protestes a Concepción, Chile (Reuters) Els disturbis, que van començar com una protesta estudiantil per rebutjar la pujada dels preus dels bitllets de metro, han deixat ja un balanç d' 11 morts arreu del país. L'increment del preu del metro va ser suspès dissabte però els disturbis no s'han aturat en una mostra de còlera davant les condicions socioeconòmiques de gran part de la població, les desigualtats i discriminacions en el terreny de l'educació i la salut. Parc infantil precintat a Igualada per l'ordre de confinament (EFE/Susanna Saez) Imatge d'una habitació d'hotel (ACN) El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona Ja hi ha més de 4.203 contagiats i un total de 122 víctimes mortals El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà) Polònia Crims Adossats Està passant Està passant Polònia No pot ser! Crims APM? Tot es mou Tot costa El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" L'apocalipsi El matí de Catalunya Ràdio A tocar! #CR35 Notícies 3/24 Sense ficció Planta baixa InfoK InfoK Telenotícies vespre Telenotícies vespre Notícies 3/24 Telenotícies vespre Tot costa Telenotícies migdia Telenotícies migdia Esports Esports Zona zàping Telenotícies migdia Aire Lliure Telenotícies vespre * Dades de les últimes 48h © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
0.609273
curate
{"ca": 0.9003322259136213, "en": 0.01845699520118125, "sv": 0.0029531192321889995, "ja": 0.0014765596160944998, "es": 0.007382798080472499, "nl": 0.006644518272425249, "fr": 0.006275378368401624, "pt": 0.05647840531561462}
: /324/el-president-de-xile-davant-la-revolta-social-el-pais-esta-en-guerra/noticia/2957222/
mc4_ca_20230418_10_554898
Galeria: ESPAI CAVALLERS 31/33 Home Galeries ESPAI CAVALLERS 31/33 L’Eva Llorens cursà els estudis en Belles Arts a la Universitat de Barcelona entre els anys 1988 i 1993. Posteriorment completà la seva formació amb un Màster i altres cursos realitzats amb diferents professor i mestres, destacat l’artista Antonio López. En la seva obra, que s’emmarca en el realisme com a forma d’expressió, s’observa la seva particular forma d’acostar-se a la realitat, qualsevol petit detall quotidià es manifesta en tota la seva bellesa. A través de l’observació del seu treball es pot dir que l’Eva manifesta la necessitat de retenir en la seva obra les seves personals sensacions, percepcions, pensaments i sentiments tot captant i plasmant a la tela: moments, silencis, temps, atmosfera, aire, vent, etc. Qualsevol paisatge li serveix per al seu propòsit: els núvols, les dunes, el mar, els arbres, la lluna són vàlids per a poder-hi percebre sensacions, percepcions i sentiments. El tractament de la llum i el color també tenen un pes molt important en la seva obra. Una llum concreta li pot fer veure una paisatge o un interior habitual d’una manera diferent i, la emoció que li provoca, la porta a una necessitat imperiosa de deixar-ho plasmat. També, pinta escenes íntimes, habitacions interiors on la llum entra subtilment per la finestres i que dota a l’escena d’una atmosfera que a vegada pot torbar a l’espectador per la seva soledat, sentiments i records. De la mateixa manera, la mirada en un retrat ens introdueix a l’interior del personatge retratat. CAIXA NEGRA. fotografia/18 és una mostra col·lectiva de fotografia d’artistes de les terres de Lleida que arriba a la seva segona edició aquesta tardor. Un total d’onze fotògrafs de les nostres terres han estat convidats a mostrar una part de la seva obra, sense allunyar-se de la intenció i de l’esperit que va caracteritzar la primera edició : el concepte de caixa negra com a element articulador, la caixa negra com a centre aglutinador d’un procés creatiu que, des de cada individualitat, apunta cap a un tot divers i heterogeni, plural, però amb el denominador comú de la intencionalitat, del gest creatiu conscient, on la mirada no se centra ja tant en el procés com en el producte final i en la recepció que d’aquest se’n derivi. Aquesta caixa negra esdevé, d’aquesta manera, un contenidor d’informació eminentment visual, una mena de banc de proves on els diferents fotògrafs que participen redescobreixen fragments de realitat amb la intenció que l’espectador interpreti, a través de la seva mirada i des de la seva experiència de vida, la informació guardada en aquesta caixa negra a la qual ara s’apropa. Jordi Adrià, Héctor Clivillés, Aida Leasan, Ares Mahol, Xavier Pardina, Jaume Pujol, Xavier Rue, Jordi Rullo, Iolanda Sebé, Lidia Vives Un artista quan comença el seu camí en el món de l’art hi ha d’ accedir amb obres que reflecteixen el seu propi camí creatiu i li conferixen un segell individual i personal, tot mantenint una certa sintonia amb les tendències del moment. Això els hi permet buscar l'originalitat i la diferència. Els artistes han de presentar obres que captin l'atenció de crítics, teòrics, organitzadors d’exposicions i interessats en el món de l’art. L’èxit d’aquest procés individual ha de convertir a l'artista emergent, en un artista consagrat. La galeria Espai Cavallers amb la vocació constant d'incloure dins la seva programació exposicions d’artistes emergents vol mostrar, amb la exposició Art Emergent, el resultat del treball d’alguns artistes vinculats al nostre territori, amb un desitj constant d'investigar i crear per assolir la fita i resultats que busquen. Tots ells estan vinculats per diferents aspectes al nostre territori. L'exposició doncs és una bona oportunitat de poder visualitzar el seu talent artístic i les seves capacitats creatives Jordi Bresolí, LLuc Flotats, Vivina Meretta, Núria Nofraria, Núria Miret, Sergio Molina i Aurembiaix Sabater Aquesta exposició és un recull de pintures i algunes escultures de l’artista on es pot veure un recull dels seus treballs dins el seu estil tan característic. La seva obra ens transporten a tot allò que de tan quotidià a vegades ens passa desapercebut, la representació de l’asfalt d’algunes ciutats, les tapes de clavagueram o d’electricitats, l’asfalt de carreters, etc. però també obres que reprodueixen les antigues portes de ferro de exteriors de comerços d’algunes ciutats amb grafits d’artistes anònims o d’imatges de propaganda. Tot, amb un ús de tècniques mixtes i materials diversos per aconseguir el relleu que li interessa i que convida a l’espectador a acostar-si i comprovars si les textures i relleus són reals o de ficció creada per l’artista. En aquesta exposició és podrá veure al voltant de 30 obres corresponents als darrers treballs del Víctor. En Víctor P. Pallarés ens ha aportat una visió personal del món de l'abstracció, un cert component expressiu hereu dels seus contactes privilegiats amb un dels mestres de l'art català d'aquest segle, Josep Maria de Sucre, com a tret característic. També s’observa una tendència expressionista, que en l'obra de Pallarés es mostren amarades d'una certa ingenuïtat i innocència, i temperada per una intensa preocupació per la construcció i l'ordre compositiu, així com les gammes cromàtqiues. Construcció i expressió són els dos components que conformen el binomi artístic d'en Pallarés. També cal destacar el seu treball en les diferents tècniques del gravat. En aquest sentit cal destacar la seva vessant com a pintor-gravador català ja que va realitzar una aportació singular a la cristal·lització de les noves vies expressives de l'avantguarda, a partir del suport tradicional de les tècniques d'estampació. Amb motiu del dia 8 de març, dia Internacional de la Dona Treballadora, es presenta una exposició d’artistes dones amb les que treballa habitualment la galeria. Són 10 artistes amb diferents estils i diferents provinences i que tenen un clar denominador comú: abans que res, per sobre de ser mullers, mares, filles, mestresses... són artistes. La voluntat de l’exposició és, que a través del seu treball artístic, es pugui visualitzar la importància cada vegada més rellevant de la dona en la societat i concretament al món de la cultura i de l'art contemporani. La temàtica escollida per cada artista ha estat totalment lliure per part de les artistas participnats i no s’ha pretés fer cap al.lusió a estereotips de la condició femenina. La subtilesa i harmonia de les composicions, l’univers màgic, la interpretació de la natura, el cos humà, l’expressivitat, l’harmonia dels colors són alguns dels aspectes que es podran veure a aquesta exposició. Carme Giraldez Uceda, ja des de jove, s’interessava pel grans pintors francesos des segles XIX i XX. L’Impressionisme d’Edouard Manet, el realisme de Gustave Courbet i el fauvisme de Henri Matisse van tenri el seu pes en la construcció de la seva identitat pictòrica. En l’actualitat els seus treballs van més enllà dels límits convencionals de la percepció ja que plasma la seva propia reinterpretació de la realitat. Força en la pinzellada, alegria, vitalitat i la intensitat de colors són trets característics de la seva obra. El seu treball de recerca l’han portat a experimentar amb l’oli, l’acrílic, l’aquarel.la i el gouache En aquesta exposició es podrà veure treballs de diferents moments de la seva trajectòria artística. A l’exposició Ad lib 5 creadors lleidatans presentaran els seus últims treballs en joia. Per tal d’aprofundir en aquesta disciplina cada creador de Lleida ha convidat un alter joier, que consideri que el seu treball s’dentifica amb el seu propi i d’aquetsa manera els visitants puguin tenir una visió del panorama de la joia d’autor actual de Lleida i d’altre llocs del país. Aixi, manifesten que el compta no és que les joies presentades siguin de plata, d'or o de diamants sinó que el més important és que estiguin basades en l'originalitat i la innovació, que utilitzin noves tècniques i nous materials, que tinguin el segell inconfusible del seu autor. Darrere d’una creació, sempre hi ha la mirada de l’artista que l’ha creat, conèixer la seva intenció ens fa entendre i valorar el seu treball. Aquesta exposició, es una continuació de l’exposició Caixa Negra. Fotografia 16 amb nous artistes fotografs. Es presenta al públic l'obra fotogràfica de fotògrafs de les terres de Lleida, feina resultant després d'interactuar amb el seu mitjà i processar-ho. El procés, el que passa dins la caixa negra és necessari, però poc important un cop arribem al resultat final. No volem donar una visió ni estudi individual de cada un dels autors presents, de cada una de les caixes negres, sinó centrant-nos en allò que es produeix i el material amb el qual es produeix, com aquell element en "teoria de sistemes "que és estudiat des del punt de vista de les entrades que rep i les sortides o respostes que produeix, és a dir, la seva interfície, sense tenir en compte ni definir els detalls interns del seu funcionament intern. D'una caixa negra ens interessarà la seva forma d'interactuar amb el mitjà que li envolta (a vegades, altres elements que també podrien ser caixes negres) entenent què és el que fa, i perquè ho fa, però sense donar importància a com ho fa. Moments íntims, la figura femenina i instants quotidians són els motius centrals de l’obra de la Mònica Castanys. La seva técnica és resolta de manera magistral a través d’una pinzellada llarga, expressiva i segura, sense dubte, gràcies a un gran coneixement del dibuix de la figura. Els colors ens recorden a l’impresionisme destacant també la il.luminació d’escenes vitals El treball de la Mònica ens convida a descobrir situacions que van més enllà de la pròpia obra, plas-ma llocs anònims en què l’artista es converteix en una discreta voyeur que li permet observar movi-ments de les persones del seu voltant, cada vegada més femenines. Un cos que es gira per mirar, una conversa entre dues persones, etc… Un gos, llibres, retalls de diari, infants…. són els temes que ens mostra l'artista Tomasa Martín a l’exposició que té com a títol “PARAULES + IMATGES”. En algunes de les 25 obres que es presenten l’interès de l'artista s’ha centrat en integrar el llenguatge de l’escriptura amb la imatge. És a dir, tan l’estètica de les paraules com el contingut del missatge, configuren el sentit de l’obra per anar més enllà d’allò que la pròpia imatge suggereix. En general, les obres de la Tomasa Martín són un conglomerat de sensacions materialitzades en la representació de les coses més quotidianes, quasi sempre figuratives, plasmades moltes vegades en un fons descontextualitzat i delicadament treballat que a través del color s’endinsa en el camp de l’abstracció, i ens transmeten un agradable ambient d’intimitat, assossec i tranquil·litat. També, la seva pinzellada minimalista, el clar domini del dibuix, la llum i l’espai atmosfèric, que envolta els objectes plasmats, són trets identificatius del seu treball. La preparació de la tela o fusta és indispensable per a què les seves obres transmetin la sensació d’estar davant un espai que deixa anar tot el seu misticisme. Predominen els tons clars: ocres, grocs, grisos. Amb tocs de colors intensos com vermells i verds. A través del seu domini de la tècnica pictòrica, ja sigui en paper, fusta o tela la Tomasa Martín transmet una gran sensibilitat i espontaneïtat. En aquesta exposició es vol mostrar l’obra de’n Keiko Ogawa i d’en Shigeyoshi Koyama, ambdós artistes formats, a nivel artístic, al Japó. En el seus treball s’observa una clara tradició oriental, així com en la seva manera tractar les temàtiques i colors En Shigeyoshi Koyama li interessa plasmar espais exteriors i paisatges que solen ser del seu entorn més proper on quasi mai s’hi pot apreciar figures, en contraposició a la Keiko Ogwa li interessa treballar aspectos de la seva quotidinaitat més propera: persones, espais interiors, animals, entre d’altres. La relació que s’estableix entre les obres d’aquests dos artistes tan pel que fa a les seves tècniques, llum, pinzellades, colors, així com per al joc de les temàtiques, exterior-interior, fa que en aquesta exposició s’assoleixi una riquesa de diàleg a través de la observació de les obres per part dels espectadors La Keiko OGawa, tot i que en els seus inicis el seu treball tendia cap a l’abstracció amb una gama cromàtica molt intensa, quan es trasllada a Barcelona l’any 2005, i a través de la influència d’alguns pintors realistes d’aquesta ciutat, el seu estil evoluciona cap a la figuració, amb uns colors més naturals. Shigeyoshi Koyama and Keiko Ogawa L’objectiu de l'exposició es explicar el concepte de transformació i de transgènic mitjançant la presentació d’una col·lecció de pintures inspirades en la recerca, la natura i la vida quotidiana. Es poden veure obres amb diferents elements vegetals com la planta del tabac, el panís, fruites, flors en què es plasma els colors que s’obtenen en aquets elements a través de la intervenció genètica. Aquesta combinació de ciència i art permetrà a l’espectador aprofundir en aquest univers tan interessant que és la investigació científica a través de l’esclat de colors de les obres presentades Es tracta d’una exposició col·lectiva en què cada artista participant ha treballat una peça en un format gran i una altra en una format molt més petit. Els visitants a l’exposició podran veure com els artistes desenvolupen el seu treball en tamanys ben diferenciats i el diàleg que s’estableix entre ells. Des de sempre hi ha artistes que es troben molt més còmodes en els grans formats i els suposa un esforç plasmar el seu treball en una tamany més petit. També a l’inversa. Això suposa un repte i un exercici de recerca per a cada autor. El resultat és molt interessant. Mercè Humedas, Eduard García, Gregorio Iglesias Mayo, Salvador Juanpere, Didier Lourenço, Joanpere Massana, Juan Manuel Pajares, Perico Pastor, Magí Puig, Keiko Ogawa, Marta Solsona, Josep Uclés, Joaquín Ureña, La Galería Espai Cavallers es vol sumar a l'Any Llull amb una exposició que té com a títol Combinatòria i en la que es presenten obres dels artistes Salvador Juanpere i Joanpere Massana. Va aconseguir una cohesió a aquesta extraordinària diversitat, a través del desplegament d'unes 265 obres, en català, llatí i àrab, amb un sistema combinatori i semimecànic de demostració que ell va anomenar “Ars”. Llull, va tenir la intuïció extraordinària de veure que tot estava relacionat, va crear un sistema de pensament metòdic, conegut com Ars magna, (publicat al 1315) i que interrelacionava totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret...). El llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, és l'ars combinatoria, un bon exemple de com posar en relació coses diferents. L'elecció d'aquests artistes per part de la Galeria ha estat feta tenint en compte el perfil de cada artista des d'un punt de vista interpretatiu de l'obra de Llull, el seu personal interès pel treball i la figura de Llull i el fet que la combinatòria dels seus noms dóna lloc a un só comú: Joanpere i Juanpere. Tot i que els respectius treball són molt diferents, en l'obra que presenten a Espai Cavallers s'ha establert tant un diàleg, fluid com una gran fusió i un equilibri interessantíssim. El treball del Salvador Juanpere, a partir d'una embrionaria figuració, de seguida s'endinsa en una etapa d'investigació estètica i de recuperació de les formes primigènies. La seva obra arrela en la tradició escultòrica minimalista i a l'arte povera. En els darrers anys la seva tasca s'ha anat desenvolupant cada vegada més, on sumat a la pròpia tasca escultòrica vers una explícita importància cap a què el procés de creació escultòrica sigui el tema central del seu treball, peanes, encluses, palets o caixes d'eines es converteixen en objectes poetitzats, reelaborats habitualment amb materials nobles. Així mateix, el seu treball és executat amb una gran cura tècnica i que combina amb referències a grans figures de la història de l'escultura occidental, com Bernini, Constantin Brancusi, Joseph Beuys, Jorge Oteiza, Donald Judd o Giuseppe Penone. En relació als material, la simbiosis establerta entre el món natural i l'artificial ja sigui amb la utilització de materials extrets de la natura, ja sigui amb altres materials industrials, com el vidre i l'acer, desemboca en la dècada dels noranta en un treball centrat en la ciència i el pensament. Actualment, els seus dibuixos, escultures o instal·lacions tenen un fort contingut formal i poètic i que tal i com s'ha esmentat abans són resultat d'una reflexió sobre el mateix procés creatiu, la metodologia de l'escultura i els oficis artístics, tot dins d'un joc d'ironies i de referències metalingüístiques. L'obra d'en Joanpere Massana ens mostra un univers creatiu que recorre constantment la relació entre l'home i la natura i l'univers. Una natura cambiant, en que tot passa, tot desapareix, tot es permuta, però de la que sempre en queda alguna cosa. Les superfícies de les seves obres, abstractes i d'un primitivisme simbòlic i figuratiu a la vegada, fetes en tela, paper o fusta volen plasmar aquesta relació. També, processos naturals com la fecunditat, el naixement i la renovació s'expresen amb molta força. Tot això, juntament amb la representació de símbols relacionats amb el món de la infantesa el vinculen d'alguna manera al móns complexos de que van crear Miró i Tàpies. El colors clars i amables, el seu llenguatge i grafismes particulars i inesgotables, les estratificacions pictòriques, les arrugues a la tela i la inclusió de determinats materials, d'aquesta natura com: fulles, llavors, codols i que a través de tancar-les dins de materials com resines permeten la seva perdurabilitat en el temps. Tot això, dota a la seva obra d'unes característiques i particularitats úniques. En Joanpere Massana, que parteix d'un tema, realitat o qualsevol informació que li interessa per petita que sigui elabora un relat intern que vol transmetre a l'espectador. A través del dibuix, el grattage, la unió, l'encaix d'unes coses amb unes altres i que disposa es-tratègicamente sobre la superficie de l'obra per a què dialoguin i es fonguin porta a que s'estableixi entres elles un relat que possibiliti aquesta exteriorització d'allò que l'artista vol explicar a l'espectador a cada obra. Aquest conjunt dota a l'obra d'en Joanpere Massana d'un llenguatge inconfusible, personal i propi. En relació a l'exposició Combinatòria i basant-se en la lectura i estudi del varis llibres de Ramon LLull, i d'estudiosos com Anthony Bonner i Josep Perarnau, entre al-tres, en Joanpere nes comenta: ... "he anat construint físicament i conceptualment les distintes obres sobre paper, tela, fusta, bidimensional o tridimensionalment". El fet que ja tenia engegada la sèrie " Il libro di fiori", El llibre de les flors, li ha servit per utilitzar aquestes com a metàfora de molts pensaments que es connecten, com en els "grafs", en grans autopistes conceptuals que es deriven en carreteres secundàries. Són grans vies on neixen altres canals per tal d'arribar a altres punts, ja que aquestes, per diferents factors, no ho hi poden arribar. Els colors, les formes, les textures, les construccions, les paraules, les composicions...engeguen cada una un camí que es ramifica en altres i entre ells formen part d'aquest Tot. Cada obra és la reflexió i les derivacions d'aquesta. Tot el discurs les variacions, ramificacions, conclusions i preguntes que es tornen a formular. REFLEXIONS JOANPERE MASSAN A L'ENTORN DE L'EXPOSICIÓ Ramon Llull, en varis dels seu llibres anome-nats "Arts", abarca les distintes derivacions i combina-cions d'aquestes (primària, secundària, terciària, demostrativa, generalis, combinatòria, etc. ), buscant les definicions i connexions entre l'ésser diví ( Déu ) i les interrelacions entre aquest i l' humanitat ( les anomena-des "Figures": A,T,X,Y, Figura del Foc-calent, Aigua-freda, ...etc. )- en forma de conceptes "positius" i "negatius". Ho fa amb una sèrie de grafismes que connecta amb colors, depenent del grau d'interrelació entre ells. És un gran "Arbre" d'on surten "Flors" que se'n deriven, con-nectades amb "Grafs" (mètode per representar les relacions entre els punts d'una xarxa). Aquests conceptes, abstractes a vegades, simbòlics altres, for-men estructures d'aquest TOT. Així, Figures, Agrupacions, Combinacions, Grafs...formen part de la gran enci-clopèdia llulliana teològica, filosòfica, demostrativa...universal. La sèrie “Interiors” és una obra plena de sentiments, vivències i expressions atresorades que pretén mostrar explícitament circumstancies del nostre propi ésser i la seva relació íntima i social. Analitza la interconnexió interior-exterior de les nostres vivències, conductes i sentiments a través d’escenes que mostren en concepte la realitat dels nostres entorns, citant imatges a mode de records o somnis. Ressaltant detalls significatius de l’escena, desitja introduir a l’espectador en el seu entorn més intimista. Tot això es pronuncia a través del dibuix, en un hàbitat quotidià i versat en el nostre entorn. Interiors es crea com asseient on articular totes les expressions intimes i ocultes. L’obra s’endinsa i profunditza amb la sèrie “Vincles Vitals”, ens expressa el cercle, l’enllaç, la necessitat d’unió de continguts propis de la nostre realitat i forma de vida. Ens assenyala, denuncia i ressalta el nostre entorn i el seu vincle vital. Realitzat de forma figurativa pretén, amb una expressió conceptual, explicar bàsicament els nostres entorns com part ampliada de la sèrie interiors i amb el mateix propòsit de fer sentir, deduir, pensar i intencionalment interconnectar amb l’espectador. Exposició que contindrà obres en suport tela i papers dels artistes Ramon i Josep Moscardó Es la seva primera exposició a Lleida i a banda de mostrar els seus treballs en les seves temàtiques característiques també hi haurà obres relaciones amb Lleida i l’Horta Ramon Moscardó: Pintor postimpressionista que al llarg dels anys ha anat ampliant el seu registre amb formes cubistes i expressionistes. Ramon Moscardó practica una pintura amable i costumista, d’exteriors populars, cafès i bars de Barcelona, Cadaqués i altres indrets que li interessin. També elabora interiors de botigues amb personatges, animals i altres elements. Sovint, la nostàlgia és present en aquests espais i en les seves natures mortes. El seu dibuix poc definit, però virtuós i valent, converteix la pintura en una cosa màgica. Des de l’any 1990 viu a Cadaqués, tot i que mai no deixa de viatjar a la recerca de noves impressions per transformar-les en sensacions a través de les seves pinzellades. Josep Moscardó: La seva pintura penetra en la complexitat del color i la llum tant en atmosferes de dia com de nit. Fidel al natural, ens mostra una visió optimista del seu entorn i dels seus viatges. La seva pintura, amb certes referències fauves, es mostra expressiva i dialogant, entenedora, oberta a la presència de la figura, a la del paisatge urbà. Josep Moscardó és del pocs artistes que actualment encara pinten al natural i copsen la poètica del quotidià. Escultor inquiet i prolífic, basa la seva obra en la síntesi de les formes i la tècnica del collage. Les seves peces estan compostes per objectes trobats i organitzats de manera lúdica. Des de fa molts anys, l’obra gràfica original també forma part important de la seva creació.
0.865314
curate
{"gl": 0.0012857877593005316, "en": 0.008743356763243613, "ca": 0.9738127893022458, "fr": 0.0006000342876735813, "ku": 0.00038573632779015946, "es": 0.01517229555974627}
http://www.galeriescatalunya.com/gallery.php?id=75&lang=ca
macocu_ca_20230731_4_18520
Inici > Actividad : Mobilitat : MOBMIF2015 : Millora y domini dels continguts d’aprenentatge realcionats amb les... Millora y domini dels continguts d‘aprenentatge realcionats amb les competències bàsiques d’educació Infantil i Primària
0.665602
curate
{"ca": 1.0}
racoforumsanon_ca_20220809_0_689450
Ja han començat. Què fem? Enviar-te a fer punyetes?Recollir signatures per a què et banegin?Regalar-te un sugus de pinya?Pagar-te una subscripció a Netflix?Comprar-te un amic?Jo que sé.... No, molt millor fer unes altres plebiscitàries per continuar enganyant la gent. Potem i la Comuna es fan palles pensant en eleccions i així continuar venent la burra in eternum i menjar brosa de les clavegueres.Pregunta'ls ho. A veure que et diuen i ens ho expliques en primícia. No tinc primícies, Però sí que m'ha arribat, dels comuns, que Ada Colau va cedir espais municipals perque té certes 'garanties' que no s'arriba a l'1-O, no els haurà d'obrir i no s'arrisca a desobeir res. Content? Home, això sóna a notícia interessada que alguns apoltronats dels Comuns voldrien, però dubto quan es va acordar la cessió de certs locals (14 de setembre) ja sabessin que la resposta de l'Estat fos la que ha estat. Per fer un nou 9N sense transcendència, no haguéssin cremats tantes naus.
0.787442
curate
{"ca": 0.9916926272066459, "en": 0.008307372793354102}
macocu_ca_20230731_6_282119
Dimecres, 13 Mai 2015 15:49 Escrit per Redacció Publicat en Especial Elecciones locales 2015 Vist 4746 vegades
0.624805
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_6_431893
La vida Rima – Projecte Mut 10,00€ La vida rima amb tot. Amb l entorn, el dia i la nit, les hores i fins i tot el sol, l aire i el mar. La vida rima amb ella mateixa. Des del primer fins l últim dia, la vida fa al·lusió a l’art de viure, a fer que les coses del dia a dia acabin amb la millor harmonia possible. Tots intentem fer rimar la vida en cada moment, i si no ho aconseguim, ella ho fa per nosaltres. ‘La Vida Rima’ és acció-reacció. No sempre les rimes ens agraden. No sempre arriben en el millor moment. De fet les rimes neixen soles, sense esperar-les, de forma orgànica. Al poema de la vida i per definició, hi ha rimes que poden ser fàcils, riques, pobres, vulgars i/o imperfectes com ella mateixa. Així doncs, al final, vulguem o no, la vida sempre acaba rimant. Així és el nou disc de Projecte Mut: La Vida Rima , que ha estat enregistrat als Magrana Studios d’Eivissa sota la producció de Joan Barbé. Fidels al seu compromís amb la poesia des dels seus inicis, a més de composicions pròpies de la banda, dins aquest nou àlbum també hi trobarem poemes musicats dels escriptors Francesc Florit Nin (Menorca) i Marià Villangómez (Eivissa).
0.796141
curate
{"ca": 0.9947275922671354, "fr": 0.005272407732864675}
mc4_ca_20230418_3_184086
Desenvolupament d'aplicació mòbil per a perruqueries - Einnova Desenvolupament d’aplicació mòbil per a perruqueries La prestigiosa firma de perruqueria ha creat una App amb la qual els seus clients poden canviar el seu pentinat de manera virtual. El primer pas és fer-se una foto, perquè després, i gràcies a aquesta aplicació gratuïta, puguis anar provant pentinats amb la teva cara com a marc. Gràcies a aquesta iniciativa, Marco Aldany aconsegueix notorietat de la seva signatura i alhora que els seus clients perdin la por a un canvi de look. Tens una perruqueria? El 40% dels usuaris han visitat el lloc de la competència després d’una mala experiència mòbil. Aplicació de mòbil per a perruqueries La teva perruqueria podrà: Targetes virtuals de fidelització. Com les cartilles de cupons però directament al vostre App. Per exemple, si el teu client es talla els cabells quatre vegades, la cinquena li surt gratis. Cupons GPS. Envia als teus usuaris ofertes geolocalitzades (en un radi d’acció delimitat) al moment. Per exemple, el client pot rebre una oferta per un temps limitat de 2X1 en un producte determinat, com talls de cabell. Cupons QR. Mitjançant un escàner de codi QR integrat en la pròpia App, els teus clients podran accedir a la informació que t’interessa. Per exemple, pots utilitzar un codi QR etiquetat a un tríptic perquè accedeixin a una promoció especial. Avisa als teus usuaris sobre algun esdeveniment especial, com la temporada de Nadal. Guiar als teus clients per GPS fins a la teva perruqueria. No deixis que es perdin pel camí. Els clients de la teva perruqueria podran: Rebre indicacions per GPS per arribar fins a la teva perruqueria. Concertar dia i hora per a la teva cita. Rebre recordatoris del dia i hora sol·licitat. Rebre notificacions i missatges des de la teva perruqueria. https://www.einnova.com/wp-content/uploads/2016/02/Logo.png 0 0 einnova https://www.einnova.com/wp-content/uploads/2016/02/Logo.png einnova2013-04-05 11:00:072018-04-06 10:40:19Desenvolupament d'aplicació mòbil per a perruqueries Posicionamiento web en Buscadores para peluquerías Cadena SER entrevista a @antoniBiada de @einnova
0.772078
curate
{"ca": 0.9145823501651722, "es": 0.056630486078338836, "en": 0.005191127890514393, "nl": 0.004719207173194903, "it": 0.018876828692779613}
https://www.einnova.com/aplicacions-mobils/desenvolupament-daplicacio-mobil-per-a-perruqueries
crawling-populars_ca_20200525_3_12984
Canal Web Programes » Ara i Aquí Una de les infermes que treballen al centre penintencia de la Comella, com és la Ingrid Millat ens detalla la tasca que realitzen amb els interns. Comparteix: Tornar a: Ara i Aquí 17 de febrer del 2020 84.88.186.8
0.620866
curate
{"es": 0.03734439834024896, "ca": 0.91701244813278, "en": 0.04564315352697095}
: /programes/ara-i-aqui/ara-aqui-17-febrer-2020/coia-17022020
mc4_ca_20230418_2_497362
L’Ajuntament de Sant Josep i Amics de la Terra tornen a posar en marxa els tallers de compostatge domèstic. - Ajuntament de Sant Josep Inici > Noticias > L’Ajuntament de Sant Josep i Amics de la Terra tornen a posar en marxa… L’Ajuntament de Sant Josep i Amics de la Terra tornen a posar en marxa els tallers de compostatge domèstic. El 75% dels assistents als tallers d’anys anteriors segueixen fent compost L’ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, juntament amb Amics de la Terra, organitzarà durant l’any 2019 un nou taller de compostatge per a aquella gent interessada a aprendre com elaborar compost a partir de la matèria orgànica de les restes de menjar, de jardineria i poda o dels horts. El taller, que està orientat tant a la gent que genera moltes restes orgàniques com a qui viu en pisos o en zones urbanes i que generen poques restes orgàniques, tendrà lloc el pròxim dissabte 29 de juny de 2019 al Viver Municipal de Sant Josep (al costat del cementiri municipal). Les places són limitades (30 places), així que es recomana a les persones interessades que facin la seua inscripció al departament de Medi Ambient (oficines municipals de Sant Jordi) o trucant per telèfon al 971395122 de 9 a 14 hores. La novetat: el compostatge urbà Enguany i per primera vegada el taller també s’ha adaptat a aquelles persones que viuen en zones urbanes o que generen poques restes orgàniques. El vermicompostatge (compostatge amb cucs de terra, ideal per aquelles famílies que no disposen de jardí o que viuen a pisos En aquest cas, s’oferirà un compostador de petites dimensions que funciona per acció de cucs de terra. Per a la gent que disposa d’espai o genera grans quantitats de restes orgàniques, es seguirà oferint el compostador habitual d’espais exteriors. L’objectiu del taller és ensenyar a fer compost a casa amb els materials necessaris i en les condicions adequades. Amb aquests tallers es vol aconseguir: Reduir la quantitat de matèria orgànica que es gestiona com a residu amb la brossa general. Conscienciar els ciutadans de la possibilitat de valoritzar materials (matèria orgànica) que habitualment tenen consideració de residus. Proporcionar les eines necessàries als participants per poder ser autosuficients en la producció de compost. Els tallers consisteixen en una jornada teòrica-pràctica sobre compostatge de 2,5 hores on es lliura a cada participant un compostador a un cost simbòlic de 20€ (el preu de mercat d’aquest model és d’aproximadament 86€). Unes setmanes després de la jornada es realitza una visita de seguiment a les famílies participants que ho desitgin per ajudar en l’elaboració del compost a casa. A més, durant tot el període, hi haurà un servei de consultes telefòniques disponibles.
0.805603
curate
{"ca": 1.0}
https://www.santjosep.org/noticia/lajuntament-de-sant-josep-i-amics-de-la-terra-tornen-a-posar-en-marxa-els-tallers-de-compostatge-domestic/
racoforumsanon_ca_20220809_3_860083
Crec que no s'ha preguntat mai Els que fumeu, ho penseu deixar? Jo si fume, i a mes molt... Es fotut deixar de fumar quan fumes 2 i 3 paquets diaris...
0.640576
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_4_692619
bicinova: - ROMANI bici da corsa Bicicleta de carreres marca ROMANI, italiana, totalment restaurada i posada a punt. Quadre d'acer talla 52, perfectament alineat. Els punts on atacava l'òxid els vaig fregar i després protegir amb vernís per metalls. Aquests defectes visuals no afecten en res en la consistència i estructura de la bici, les calques i la pintura son les originals, calculo que la bici és de finals dels anys 70. Components Campagnolo (barreja dels grups Nuovo Gran Sport i Record) Frens i manetes Modolo. Direcció i eix pedalier també Campagnolo, manillarg i potència 3ttt, seient Vetta Lite, llantes Mavic Open 4CD i cobertes Huchinston (molt noves, 200 kms). Pedals Sakae/Ringyo model SP-200AL, calapeus AGPA, corretges de cuir. Avui dia 1 d'abril ja se n'ha anat amb la seva nova propietaria a començar els entrenaments triatlètics. Ànims i molta sort ! gràcies S.! -12 de setembre 2010 El triatló de la Vila és el primer on va participar, i el passat dia 6 de setembre a València va disputar el triatló de la dona, on va quedar en una magnífica 17ª posició de 233 dones participants. Ja aquest proper dia 17 a Salou tornarà a competir en el triatló de Salou, que és la darrera de les 4 curses que componen la Triathlon Series en aquesta V edició d'enguany. En la distancia sprint es neden uns 1750 metres, es fan 20 kms en bici i 5 kms de cursa a peu. La Susagna amb la Romani deixen clar que cap "bici de carbono aero ultra light high tech" és tant important ni pot substituir la ilusió de l'esport i la motivació per competir i superar-se, tan entrenant com competint. Reciclone26 de març de 2010 a les 15:04Crec que has fet el millor que podies haber fet... Tal com està ha quedat preciosa. De nou felicitats mestre!.ResponEliminaAnònim2 d’abril de 2010 a les 11:20Gràcies D!Ja estic impacient per començar! La bici ha triumfat, tothom li tira floretes!Em sembla que serem grans amigues!Segueix així, fas una feina fantàstica!Fins una altra,S.ResponEliminaSu13 de setembre de 2010 a les 17:37Gràcies una altra vegada! És veritat que la il·lusió et fa arribar molt lluny!ResponEliminaBLk13 de setembre de 2010 a les 21:15Endevant Sus que arribaràs molt lluny amb la romani ;)B.http://hindsightstring.blogspot.com/ResponEliminale cyclomuletier24 de setembre de 2010 a les 15:08Molt maca , jo diria que el meu quadre és més antic.Els racors són idèntics però les guies de cable i les calques varien molt.ResponEliminacalbagarella10 de gener de 2012 a les 5:53Hola, una pregunta sobre la restauració d'aquesta bici. Primer felicitats pel blog i un agraïment pel tot el que ens ensenyes. Estic restaurant una Gimson, i també tinc el dubte de la pintura, si conservar o si pintar de nou. La pintura és d'un blau molt bonic, però amb algunes taques de rovell. Veient les fotos d'abans i després d'aquesta meravella, em podries fer cinc cèntims del procès que vas seguir en la restauració de la pintura?Moltes gràcies per endavant.ResponEliminaRespostesininbita19 de gener de 2012 a les 13:27Hola Calbagarella, recomano que abans de pintar de nou facis una restauració del quadre per veure com queda, els quadres vells amb alguns defectes d'acabat tenen el seu encant.Hi ha un post sobre com netejar un quadre: si entres a la pàgina "taller de restauració" el trobaràs ràpidament.Moltes gràcies per la pregunta i ànims amb la restauració!Salut!EliminaResponJosé Manuel8 de febrer de 2014 a les 9:00Un saludo. Me interesaría disponer de información técnica y catálogo sobre una romani muy parecida a la que enseñáis en el foro. De hecho solo cambia la tipografía de las pegatinas y el color. Tengo la idea de sustituir alguna corona para hacerla más llevadera subiendo porque 42x21 se me hacen duros ya. ¿Véis algún problema en hacer la modificación que propongo? ¿Cabría alguna corona más o mejor sustituirlas?ResponEliminaRespostesininbita17 d’abril de 2014 a les 7:59Hola, de catálogos de Romani ignoro su existencia, y no resulta fácil indagar sobre una marca de la que hay poco material histórico-gráfico. A parte de entreno y ritmo, es muy recomendable montar coronas más grandes que un 21, y mas práctico que sustituir una corona es cambiar el piñón completo, poner un 14-23 o un 13-23, que son fáciles de conseguir. Coronas de 24, 25, 26... ya son mas complicadas de encontrar para piñones de 5 o 6 marchas. Pero las hay. Proveerse del extractor adecuado y asegurarse de que la rosca del piñón sea la misma es vital.En caso de poder remplazar coronas una por una (misma marca o que casen bien con el núcleo) conviene elegir unos saltos de dientes coherentes, 14-16-18-20-23-26, 13-15-17-19-21-24, 14-15-16-18-20-23...Suerte!EliminaResponMorgaN23 de juny de 2016 a les 21:11hola,acabo de adquiriruna romani como lña de arriba y la verdad a sido un gran suerte por que esta absolutamente impecable,parece como si nunca hubiese salido a carretera,lo unico es que el sillin por la poca info y fotos que e podido encontrar no es el de serie,tampoco tengo ni idea del modelo en concreto que es,me podrias hecgar un cable? te dejo mi mail para estar en contacto,gracias y un saludoblasamoraga@#hotmail.comResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més...
0.652182
curate
{"it": 0.006230529595015576, "es": 0.38590342679127726, "ca": 0.6078660436137072}
http://bicinova.blogspot.com/2010/03/romani-bici-da-corsa.html
oscar-2201_ca_20230904_8_179032
Els apartaments estan situats darrere del restaurant del camping. Són casetes adossades d’obra en planta baixa. La distribució de las habitacions segons l’apartament. Tots tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microoness i cafetera. Davant de cada apartament hi ha un espai amb taula i cadires i una barbacoa. Tenen una plaça de parking reservada molt a prop. Reservar ara Altres opcions disponibles del Càmping Trillas Platja Tamarit Parcel·la gran amb gossos Totes les nostres parcel·les disposen de llum, aigua i antena i inclouen el dret a entrar un vehicle. Som un càmping familiar i tranquil i no acceptem grups de joves. Les parcel·les Mountain estan situades al nivell més alt del càmping, a uns 10 minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de Trenet per pujar i baixar de la zona de la muntanya. Hi ha lavabos, parc infantil i cafè-creperia. Parcel·la gran sense gossos Totes les nostres parcel·les disposen de llum, aigua i antena i inclouen el dret a entrar un vehicle. Som un càmping familiar i tranquil i no acceptem grups de joves. Les parcel·les Mountain estan situades al nivell més alt del càmping, a uns 10 minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de Trenet per pujar i baixar de la zona de la muntanya. Hi ha lavabos, parc infantil i cafè-creperia. Parcel·la mitjana amb gossos Totes les nostres parcel·les disposen de llum, aigua i antena i inclouen el dret a entrar un vehicle. Som un càmping familiar i tranquil i no acceptem grups de joves. Les parcel·les Mountain estan situades al nivell més alt del càmping, a uns 10 minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de Trenet per pujar i baixar de la zona de la muntanya. Hi ha lavabos, parc infantil i cafè-creperia. Parcel·la mitjana sense gossos Totes les nostres parcel·les disposen de llum, aigua i antena i inclouen el dret a entrar un vehicle. Som un càmping familiar i tranquil i no acceptem grups de joves. Les parcel·les Mountain estan situades al nivell més alt del càmping, a uns 10 minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de Trenet per pujar i baixar de la zona de la muntanya. Hi ha lavabos, parc infantil i cafè-creperia. Parcel·la petita amb gossos Totes les nostres parcel·les disposen de llum, aigua i antena i inclouen el dret a entrar un vehicle. Som un càmping familiar i tranquil i no acceptem grups de joves. Les parcel·les Mountain estan situades al nivell més alt del càmping, a uns 10 minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de Trenet per pujar i baixar de la zona de la muntanya. Hi ha lavabos, parc infantil i cafè-creperia. Parcel·la petita sense gossos Totes les nostres parcel·les disposen de llum, aigua i antena i inclouen el dret a entrar un vehicle. Som un càmping familiar i tranquil i no acceptem grups de joves. Les parcel·les Mountain estan situades al nivell més alt del càmping, a uns 10 minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de Trenet per pujar i baixar de la zona de la muntanya. Hi ha lavabos, parc infantil i cafè-creperia. Apartament 2 PAX Els apartaments estan situats darrere del restaurant del camping. Són casetes adossades d’obra en planta baixa. La distribució de las habitacions segons l’apartament. Tots tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microoness i cafetera. Davant de cada apartament hi ha un espai amb taula i cadires i una barbacoa. Tenen una plaça de parking reservada molt a prop. Apartament 4 PAX Els apartaments estan situats darrere del restaurant del camping. Són casetes adossades d’obra en planta baixa. La distribució de las habitacions segons l’apartament. Tots tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microoness i cafetera. Davant de cada apartament hi ha un espai amb taula i cadires i una barbacoa. Tenen una plaça de parking reservada molt a prop. Apartament 6 PAX Els apartaments estan situats darrere del restaurant del camping. Són casetes adossades d’obra en planta baixa. La distribució de las habitacions segons l’apartament. Tots tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microoness i cafetera. Davant de cada apartament hi ha un espai amb taula i cadires i una barbacoa. Tenen una plaça de parking reservada molt a prop. Apartament 8 PAX Els apartaments estan situats darrere del restaurant del camping. Són casetes adossades d’obra en planta baixa. La distribució de las habitacions segons l’apartament. Tots tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microoness i cafetera. Davant de cada apartament hi ha un espai amb taula i cadires i una barbacoa. Tenen una plaça de parking reservada molt a prop. Mobile-Home Garbí El Garbí és un mobile-home reduït per a un màxim de dues persones, està situat al costat dels mobile-homes Mestral. Té una habitació amb llit de 135 cm i lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera petita i microones. Té taula i cadires al costat i una barbacoa individual. Té plaça de parking a prop per a un vehicle. Mobile-Home Mestral Els Mestral són mobile-homes per a un màxim de quatre persones. Tenen una habitació amb dos llits de 70 cm i un sofà convertible en lliteres al menjador. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi i microones. Tenen taula i cadires al costat del mobile-home i una barbacoa individual. Tots tenen plaça de parking per a un vehicle. Mobile-Home Mediterrani Els mobil-homes Mediterrani són ideals per una família de quatre. Tenen una habitació amb un llit de 135 cm i una habitació amb dos llits de 70 cm. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els mobil-homes tenen plaça de parking per un vehicle. Mobile-Home Marina Els mobil-homes Marina són molt similars als Mediterrani. Tenen una habitació amb un llit de 135 cm i una habitació amb dos llits de 70 cm. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els mobil-homes tenen plaça de parking per un vehicle. Mobile-Home Bellavista 4 Els mobile-homes Bellavista 4 estan situats al vessant de la muntanya entre els mobile-homes Oliva Plus i els Mountain, a uns deu minuts caminant del centre del càmping. Els primers en reservar tindran les millors vistes. No es pot accedir als bungalows amb cotxe. Tenen plaça de parking per a un vehicle a una distància d’entre 70m i 150m. Hi ha un camí peatonal entre els pins per accedir als mobile-homes. Hi ha servei regular de trenet per moure’s per dins del càmping. Es permeten animals domèstics. Tenen una habitació amb llit de 135 cm i una habitació amb dos llits individuals de 70 cm. Tenen aire condicionat. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. A prop dels bungalows hi ha un parc infantil i un cafè-creperia. Mobile-Home Oliva Els Oliva tenen una habitació amb un llit de 135 cm i una habitació amb dos llits de 70 cm. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els mobil-homes tenen plaça de parking per un vehicle. Bungalow Club 5 Els bungalows Club 5 estan situats en dues zones, alguns estan al centre del càmping a prop de la recepció i els altres estan a la zona del gimnàs. Són els únics bungalows en els que es permeten animals domèstics. Tenen una habitació amb llit de 135 cm i una habitació amb lliteres i un llit individual de 80 cm. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. Mobile-Home Mountain Els mobile-homes Mountain 5 estan situats a la zona de la muntanya, a la part més alta del càmping, a uns deu minuts caminant del centre del càmping. Hi ha servei regular de trenet per moure´s per dins del càmping. Es permeten animals domèstics. Tenen una habitació amb llit de 135 cm i una habitació amb lliteres i un llit individual de 70 cm. Tenen aire condicionat. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. A prop dels bungalows hi ha un parc infantil i un cafè-creperia. Mobile-Home Bellavista 6 Els mobile-homes Bellavista 6 estan situats al vessant de la muntanya entre els mobile-homes Oliva Plus i els Mountain, a uns deu minuts caminant del centre del càmping. Els primers en reservar tindran les millors vistes. No es pot accedir als bungalows amb cotxe. Tenen plaça de parking per a un vehicle a una distància d’entre 70m i 150m. Hi ha un camí peatonal entre els pins per accedir als mobile-homes. Hi ha servei regular de trenet per moure’s per dins del càmping. Es permeten animals domèstics. Tenen una habitació amb un llit de 150 cm, una habitació amb dos llits de 90 cm i una habitació amb lliteres de 80 cm. També tenen aire condicionat i tres televisors. Tenen lavabo complet amb dutxa i WC separats, i una cuina totalment equipada amb nevera combi gran, microones i cafetera. A la terrassa hi ha una taula i cadires i una barbacoa individual. A prop dels bungalows hi ha un parc infantil i un cafè-creperia. Mobile-Home Oliva Plus Els mobile-homes Oliva Plus estan situats a la zona de la muntanya. Tenen una habitació amb un llit de 135 cm i dues habitacions amb dos llits de 70 cm. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi gran, microones i cafetera. Disposen d’aire condicionat. S’accepten animals domèstics. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els mobil-homes tenen plaça de parking per un vehicle. Mobile-Home Eva Els mobil-homes Eva tenen tres habitacions. Tenen una habitació amb llit de 135 cm, una habitació amb dos llits de 70 cm i una habitació amb lliteres de 70 cm. Tenen aire condicionat, lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els mobil-homes tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. Bungalow Canigó Els bungalows Canigó són autèntiques casetes de fusta. Tenen dues habitacions amb dos llits de 90 cm en cadascuna i sofà-llit de 135 cm al menjador. Tenen aire condicionat, lavabo complet amb banyera/dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. Bungalow Gitotel Els bungalows Gitotels tenen una habitació amb llit de 140 cm i una habitació amb lliteres i un llit individual de 80 cm. També tenen sofà-llit de 135 cm al menjador. Tenen lavabo complet amb dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. Bungalow Canigó Luxe Els bungalows Canigó Luxe són idèntics al Canigó però amb una altra habitació. Tenen dues habitacions amb dos llits de 90 cm en cadascuna i una habitació amb llit de matrimoni de 160 cm. Tenen també aire condicionat i tres televisors. Tenen lavabo complet amb banyera/dutxa i cuina totalment equipada amb nevera combi, microones i cafetera. A la terrassa hi ha taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen plaça de parking per un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cap cost adicional. Bungalow Gitotel Luxe Els bungalows Gitotel Luxe són semblants al Gitotel però amb una habitació més. Tenen una habitació amb un llit de 150 cm, una habitació amb dos llits de 90 cm i una habitació amb lliteres de 80 cm. També tenen aire condicionat i tres televisors. Tenen lavabo complet amb dutxa i WC separats, i una cuina totalment equipada amb nevera combi gran, microones i cafetera. A la terrassa hi ha una taula i cadires i una barbacoa individual. Tots els bungalows tenen una plaça de pàrquing per a un vehicle. Es pot aparcar un segon vehicle a l’aparcament del càmping sense cost addicional.
0
curate
{"ca": 0.8972368829556039, "en": 0.020412915243713133, "zh": 0.0049674014281279105, "it": 0.06892269481527476, "es": 0.006286867432474387, "fr": 0.002173238124805961}
https://campingstarragona.com/ca/parcelles-campings-tarragona/trillas-platja-tamarit/apartamento-7-pax-133
mc4_ca_20230418_2_754300
Descobreixen una nana blanca nascuda de la fusió de dues estrelles - Agrupació Astronòmica Sabadell Estàs aquí: Inici Notícies Descobreixen una nana blanca nascuda de la fusió de dues estrelles Descobreixen una nana blanca nascuda de la fusió de dues estrelles Un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat de Warwick ha descobert una nana blanca de dimensions no usuals. Podria ser, en realitat, el resultat de la fusió de dues nanes blanques. L'estrella, situada a 150 anys llum, ha estat identificada gràcies a les dades recollides pel telescopi Gaia de l'ESA i ha estat estudiada pel Telescopio William Herschel (WHT) i pel Grup de Telescopis Isaac Newton (ING), instal•lats a l’Observatori del Roque de los Muchachos, La Palma. Aplicant un procediment d'espectroscòpia, els científics van poder determinar la composició química de la seva atmosfera i descobrir alts nivells de carboni en ella, una cosa inusual. Per intentar resoldre aquest misteri, els astrònoms han vist que l'estrella és el doble de massiva que la majoria de les nanes blanques i que gira molt més ràpid que altres nanes blanques de la seva mateixa edat. L'única manera d'explicar-ho és que va ser formada a partir de la fusió de dues nanes blanques. Més informació a l’IAC.
0.849478
curate
{"ca": 1.0}
https://astrosabadell.org/ca/inici/noticies/1834-descobreixen-una-nana-blanca-nascuda-de-la-fusio-de-dues-estrelles
mc4_ca_20230418_10_194245
Diu que fa molts i molts anys, en un país molt i molt llunyà, els hobbits de la comarca poblenovina gaudien d’un generós mosaic d’horts, fàbriques (les gaudien menys, les patien més) i habitatges prop del mar. Els poblenovins hobbits, vivien i treballaven al costat d’on es produïen les verdures fresques que els alimentava. La sostenibilitat amarava de cap a peus la seva lògica vital i les dures jornades esmerçades en l’economia productiva, creaven veritable riquesa. En arribar a la fi d’aquella edat antiga, una obscura ombra va anar enfosquint la contrada. L’explotació laboral s'accentuà com mai s'havia vist i va començar a ésser el seu pa de cada dia. Enveja i avarícia, com rebrots d’esbarzer al camí, teixien teranyines curulles de fiblades. El poderós "mister money" estengué llur corrupta influència fins el moll de l’os d'un sistema social que el malgovernava tirànicament. Però el cabdill de Mordor, ceg de libidinosa cobdícia, no es va voler conformar amb la recaptació del “diezmo y primicia”; pretenia assaborir impunement el sàdic dret de pernada hipotecària. Mitjançant l’anomenada enginyeria financera, va prometre multiplicar pans i peixos, bo i fonamentant l’estafa piramidal immobiliària. Quasi tothom hi va caure de quatre potes. A partir d’aquell moment, el senyor dels planells urbanístics visqué en constant orgia requalificadora. L’emperador del costat fosc, golafre insaciable, esnifava clenxes de liberalisme capitalista eufòricament extralimitat. El seu regne, narcisistament addicte a l’aparença, va triar com insígnia heràldica en l’escud d’armes, dos ànecs seguits d’una ensaïmada. La seva despietada divisa : Especula i guanyaràs. També elevava les seves pregàries a un Sant "3%", mentre enviava demoníaques excavadores i trolls de les cavernes a foragitar les classes populars del seu futur paradís de façanes espectaculars. Malauradament, per tots i totes, els castells damunt dels núvols cauen pel seu propi pes arrossegant-nos amb ells en llur estrepitosa caiguda. Els llampants gratacels, preteses torres d’ibori, han resultat ésser fracassos de la mida de la torre de babel. El messies del materialisme havia regalat coeficients d’edificabilitat dignes de les millors bacanals romanes i un cop acabada la festa, ni la màgia de’n Randalf podia alleugerir la contundent ressaca. El tresor que dominava els destins de tota la terra mitjana, s’ha anat cremant en la foguera de les vanitats èlfiques. Les cendres grises colguen l’horitzò, sembrant de sal el futur del territori. La perspectiva de convertir-se en un barri de Golums ens agafa amb els pixats al ventre i els pantalons abaixats fins els turmells, mentre miràvem de buidar els budells del indigest estrenyiment vint-i-dos-arrobí (La cagada municipal més llegendàriament mitològica, de totes les que es fan i es desfan). Fotos dels hobbits fantasmals dins les fàbriques no menys fantasmals i el text, de Joan Marca (president de l’A.V. de Can Ricart). a 27.2.10 ... i, després, la institució i la premsa que li és afí no fan més que passar-nos pel morro que les seves accions estan encaminades a salvar el patrimoni històric del barri. El súmmum del cinisme! Què hi podem fer els veïns? Hi ha prevista algun tipus de mobilització?
0.831009
curate
{"ca": 0.9925023430178069, "es": 0.004686035613870665, "en": 0.0028116213683223993}
http://salvemcanricart.blogspot.com/2010/02/el-senyor-dels-planells.html
mc4_ca_20230418_0_728483
El proper dijous 11 de juny al vespre se celebrarà a la sala Razzmatazz de Barcelona la 5a edició de Rock and Law; un concert benèfic on actuen grups musicals sorgits dels principals despatxos d'advocats nacionals i internacionals. Les últimes quatre edicions s'han celebrat a Madrid amb gran acollida i enguany l'actuació serà, per primer cop, a Barcelona. El Col·legi és un dels patrocinadors de l'esdeveniment, que destinarà la seva recaptació al Programa Cuidam de l'Hospital de Sant Joan de Déu, que treballa per aconseguir que infants malalts puguin accedir a tractaments mèdics-quirúrgics d'alta complexitat que no poden assumir els sistemes sanitaris dels seus països d'origen.
0.813066
curate
{"ca": 1.0}
https://www.icpb.es/noticias.php?id_noticia=524&id_menu=233
oscar-2201_ca_20230904_2_87947
Itinerari amb continguts didàctics, on s’han plantat aquelles fibres vegetals que l’home al llarg de la història ha usat per a la cistelleria, el vestir, el tenyir i el beure. Lògicament, la planta que s’hi destaca és el margalló, la matèria primera per realitzar l’artesania de la pauma. Conjuntament amb l’equip tècnic del Parc Natural dels Ports també es va portar a terme la reproducció de tritons (Pleurodeles waltl i Triturus marmoratus), ja que el municipi de Mas de Barberans té basses naturals on aquest tipus de fauna s’hi reprodueix. A les basses del Racó es poden veure aquests amfibis. L’itinerari està adaptat. Compartir Compartir CA OC ES EN FR HE Sus Visitmuseum Declaracion d'accessibilitat Crèdits Política de privacitat mòbil Política de privacidad Avís legau: Era ©Generalitat de Catalonha permet era reutilizacion des contenguts e es donades cada viatge que se cite era hònt e era data d'actualizacion, que non se desnaturalize era informacion e que non se contradigue damb ua licéncia especifica.
0.68896
curate
{"ca": 0.9283582089552239, "pt": 0.01791044776119403, "de": 0.031840796019900496, "es": 0.021890547263681594}
https://visitmuseum.gencat.cat/oc/cdr-museu-de-la-pauma/encastre/audiovisual-la-bruixa-palmira/seguent
macocu_ca_20230731_4_345413
Obro aquest fil per si teniu ganes de comentar la peli. La fan aquest diumenge al canal 3xl. La veureu? Jo suposo que sí, ja faré el meu comentari per aquí. surreak Jo ja l'he vist de quan la va fansubejar Animelliure Fansub. Una gran traducció, per cert. No sé si me la tornaré a mirar però ja comentaré si la veieu vosaltres! shira-chan Algú se la va mirar? A mi em va agradar molt. L'animació està molt ben feta, tot i que això té coses bones i dolentes. Bones, perquè gaudeixes de la qualitat d'imatge i amb la bona feina que han fet els autors, la "dolenta" és que és una peli molt crua, i no s'estan de mostrar imatges i escenes que fereixen una mica la sensibilitat. L'argument també està força bé. Potser una mica vell: un samurai sense senyor que ajuda a un nen perseguit (i no dic res més per no fer spoilers), però crec que tot i així està ben treballat i, què carai, a mi m'ha agradat. I el gos, és genial ^^ I per últim, la banda sonora. M'ha posat la pell de gallines en diversos moments. En general, crec que és una bona pel·lícula, i que pots gaudir fins i tot si no t'agrada el gènere. surreak Si, jo la vaig veure. Em va agradar molt l'animació i sobretot el moviment dels personatges,la batalla final també em va molar moltíssim, realment una molt bona pel·lícula. Manto-kun Ex-fansuber Jo me la vaig baixar l'altre dia d'Animelliure amb àudio català (suposo que la mateixa versió que van emetre pel 3xl) i em va agradar molt. És tal i com diu en Surreak, molt típica i força previsible, però està tan ben feta que val la pena veure-la. A mi no em va semblar especialment crua, però està clar que tampoc és que es facin petonets al clatell els uns als altres... L'únic que no em va agradar és que li diguessin "Itatri" a un bon home que es devia dir Itadori. Em penso que no el tenen, el so "TR", els japonesos :S Gray Slimner És un tema de pronúncia, no de sil·labari. Sasuke s'escriu així, però es pronuncia saske. Es mengen la u. surreak
0.734582
curate
{"ca": 0.9470954356846473, "en": 0.021784232365145227, "pt": 0.012448132780082987, "eo": 0.00466804979253112, "sv": 0.006224066390041493, "de": 0.0077800829875518665}
naciodigital_ca_20220331_0_433723
La policia nacional espanyola va detenir aquest divendres 8 de gener a Barcelona tres presumptes gihadistes que van entrar a Espanya durant el Nadal, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ACN de fonts policials. Els detinguts declararan aquest dilluns davant l'Audiència Nacional. Les tres persones, dos d'origen libi i un d'origen marroquí, van ser arrestades per la policia espanyola gràcies a una informació que va arribar dels serveis policials d'Algèria. L'Audiència Nacional va ordenar entrades i registres als seus domicilis, on se'ls va comissar material que s'ha d'analitzar. Els investigadors desconeixen el propòsit del viatge dels gihadistes.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/214129/detinguts-tres-presumptes-gihadistes-van-arribar-durant-nadal-barcelona
oscar-2201_ca_20230904_7_153550
L'àlbum recull el repertori que el duo barceloní ha interpretat aquest any en directe amb el Col·lectiu Brossa Marta Salicrú 1 min Astrud BarcelonaEl duo barceloní Astrud publica el seu cinquè LP, Lo nuevo. El disc, en què Manolo Martínez i Genís Segarra revisen algunes de les seves cançons més conegudes en clau de música de cambra, recull el repertori que Astrud ha estat interpretant al llarg d'aquest any amb el Col·lectiu Brossa. Lo nuevo, que pot escoltar-se a Spotify, inclou dues cançons inèdites, "Lo popular", que l'obre, i "La música de las supercuerdas", que el tanca. D'un tall d'aquesta se n'ha fet un videoclip en forma de curtmetratge de 12 minuts.
0.763486
curate
{"ca": 0.9832826747720365, "fr": 0.007598784194528876, "fi": 0.00911854103343465}
https://www.ara.cat/cultura/astrud-col-lectiu-brossa-lo-nuevo_1_2654854.html
cawac_ca_20200528_11_7809
El bisbe de Sogorb-Castelló, Casimiro López, assegura que el matrimoni entre persones del mateix sexe és la base "per a la destrucció de la família" i té entre els seus efectes "el notable augment de fills amb greus pertorbacions de la seua personalitat" i la generació d'un clima de violència, segons informa La Veu del Païs Valencià. Així ho especifica, Casimiro López la carta pastoral corresponent a aquest diumenge sota el títol 'La bona notícia del matrimoni i de la família"'. Per al bisbe, les unions d'homesexuals generen "el debilitament de l'amor durador entre els esposos, de l'amor matern i patern, de l'amor filial, el notable augment de fills amb greus pertorbacions de la seua personalitat i el desenvolupament d'un clima que acaba amb freqüència en violència". Qüestiona, a més, que el "divorci exprés" o les unions de fet siguen "un vertader progrés humà". També ha posat en dubte que l'Església haja d'adaptar-se als nous temps en afegir que no cal oblidar que aquesta "no és propietària, sinó servidora, i que no pot abandonar la seua fidelitat a l'Evangeli ni la seua fidelitat a l'ésser humà segons el pla de Déu".
0.840392
curate
{"ca": 1.0}
http://www.llibertat.cat/2013/12/el-bisbe-de-sogorb-castello-diu-que-el-matrimoni-homosexual-provoca-fills-pertorbats-24305/Imprimir
racoforumsanon_ca_20220809_3_546383
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/querella_contra_josep_ramon_bosch_president_de_societat_civil_catalana_per_injuries_i_amenaces_a_pe_150532.phpper Jordi Borràs16 de Setembre 2015Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC) és l'autor, presumptament, de nombroses amenaces i injúries a nombroses personalitats catalanesdes d'un perfil de Facebook sota la identitat anònima de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Bosch també demana boicot a diverses empreses catalanes com La Caixa o Nutrexpa.Segons els advocats de Drets, en aquesta pàgina, creada l'any 2012, Bosch hauria publicat nombrosos missatges amenaçadors contra independentistes catalans, com l'actor Toni Albà -en nom de qui Drets actua com a querellant-, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas o David Fernández. Es tractaria de missatges profundament injuriosos que contenen odi visceral envers aquestes persones i que són constitutius dels delictes d'amenaces i injúries tipificats als articles 169, 170, 205, 208 i 209 del Codi Penal. Drets també demostra en el text de la querella que la mateixa pàgina hauria servit a l'autor per celebrar públicament la consumació de diversos delictes, com danys contra béns públics (màstils, banderes i altres propietats de consistoris municipals), destrucció de béns privats, com ara banderes penjades als balcons, simbologia catalanista, etc, i robatoris de material de campanya de partits polítics favorables a la independència de Catalunya. En algunes ocasions, fins i tot ha anunciat delictes poques hores abans que es materialitzessin. El fet que exposi els seus actes consumats de violència agreuja encara més les amenaces que llançava contra diverses personalitats catalanes. Alguns exemples són les amenaces que dedica a Pilar Rahola: "Anirem a per tu, prepara't senyora Pepis" o al monjo de Montserrat Hilari Raguer: "I si cremem Montserrat, amb el senyor Reguer a dins? ", o injúries com les que dedica a l'actor Toni Albà, que ha presentat denúncia contra Bosch: "Fill de puta. No hi ha més. Un xarnego fastigós que es diu Antonio Álvarez i es fa dir Toni Albà, renegant dels seus orígens. FdP". I més endavant: "La direcció, el telèfon i el contacte del fill de puta anomenat ANTONIO ALVAREZ i que es fa dir TONI ALBA (per catalanitzar el nom). Li haurem de dir alguna cosa amb aquest vailet, no?". A continuació publica les dades de contacte del Sr. Toni Albà. Els advocats de Drets han acompanyat la querella de nombrosos documents que demostrarien que la qui s'amaga darrere el pseudònim "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" seria en realitat Josep Ramon Bosch. Aporten proves com el telèfon mòbil amb què es dóna d'alta a la xarxa social -Facebook permet la cerca de perfils a través d'un número de telèfon-, les coincidències entre el personatge fictici i el real (identificació amb la ciutat de Santpedor, historiador de formació, aficions, amics), imatges on apareix ell mateix en actes de Societat Civil Catalana, o posts redactats de manera idèntica al seu perfil personal oficial i amb molt pocs segons de diferència. Els querellants demanen que la Unitat de Delictes Informàtics del Cos de Mossos d'Esquadra confirmi la IP de l'ordinador des del qual s'han publicat aquestes amenaces i injúries.El president de SCC penja vídeos de propaganda feixista amb la seva pròpia veu a YoutubeJosep Ramon Bosch ha publicat una sèrie de muntatges, a nom de Josep Codina, en homenatge als combatents carlins i nazis dels anys trenta i quaranta per Jordi Borràs17 de Setembre 2015Josep Ramon Bosch ha explotat a fons l'anonimat de la xarxa. A més d'utilitzar un compte anònim per amenaçar i també gestionat pel president de Societat Civil Catalana. Alguns experts han seguit el rastre informàtic dels primers enllaços penjats per Bosch al perfil de facebook durant l'any 2012 i han trobat una gran quantitat de material propagandístic feixista, amb diversos vídeos amb la veu en off enregistrada pel propi Josep Ramon Bosch. De resultes de les informacions publicades ahir, l'usuari ha eliminat tots els vídeos -que publiquem des del canal Youtube d'El Món- però deixant un rastre perfectament reconeixible.Aquest canal de Youtube està registrat amb el nom de Josep Codina, fet que aporta més evidències sobre el vincle amb Bosch, ja que el seu nom complert és Josep Ramon Bosch i Codina.. A la pàgina de Josep Codina, iniciada el 7 de gener de 2011, hi havia penjats set vídeos, sis dels quals pujats pel mateix usuari i un últim, amb data del 30 d'abril de 2014, repiulat d'una tercera persona. Es dóna la circumstància que l''últim vídeo penjat al perfil de Josep Codina i originalment pujat per una tercera persona, és un tall del programa El Cascabel de la cadena 13TV on hi ha una entrevista al propi Josep Ramon Bosch. Em aquesta entrevista, a partir del minut 15.00, Bosch pronuncia la frase «Esquerra Republicana no es izquierda, Esquerra Republicana es fascismo puro...».El perfil de Youtube de Josep Codina abans que s'esborressin els vídeos:Apologia del franquisme Del recull criden l'atenció dos vídeos que pretenen ser un homenatge als requetès que van lluitar amb el Terç de Nostra Senyora de Montserrat sota les ordres de l'exèrcit colpista dirigit per Francisco Franco. El primer vídeo, titulat «Terç de Nostra Senyora de Montserrat» i ha un tall de 35 segons narrat per una veu en off que és, sens dubte, molt semblant a la de Josep Ramon Bosch. El vídeo segueix amb la versió antiga d'Els Segadors (Catalunya, comptat gran) cantada per Rafael Subirachs. A les imatges s'hi intercalen imatges religioses, la creu de Sant Andreu utilitzada pels carlins, banderes espanyoles amb la llegenda «Visca Catalunya! Amunt Espanya!», i fins i tot la silueta d'uns Països Catalans amb la bandera catalana, seguit dels noms i fotografies d'alguns dels combatents franquistes. El vídeo acaba amb la fotografia del monument als combatents del Terç a la població de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), casualment el mateix monument on Javier Barraycoa, membre fundador com en Bosch, de SCC i Somatemps, va ser fotografiat en un acte de la Comunió Tradicionalista Carlista (vegeu Barraycoa, agenollat, al peu de la mateixa creu). Hi ha un segon vídeo, titulat «Terç de Requetès Nostra Senyora de Montserrat. IIª part.wmv» que comença amb una imatge amb la llegenda «Catalunya foral, espanyola i carlina» i que segueix la tònica del primer, amb imatges de combatents carlins, banderes espanyoles i monuments franquistes, que també es narrat per la mateixa veu.Contundència de l'anàlisi forense per determinar l'autoria del narrador dels vídeos El Món ha contactat amb ForensicLab, el laboratori de lingüística forense de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb qui l'associació Drets manté un acord de col·laboració. Una representant del centre ha declarat a El Món que realitzaran una curosa anàlisi fonètica sobre la probabilitat de coincidència amb la veu del narrador dels vídeos amb mostres de la veu de Bosch enregistrades en actes de SCC per encàrrec de Drets. Ha detallat però, que el resultat de l'estudi estarà condicionat per la curta durada de les mostres de veu presumptament atribuïdes a Josep Ramon Bosch. Per altra banda, El Món ha encarregat un primer estudi sobre la possibilitat de coincidència de la veu del narrador amb la de Josep Ramon Bosch. Per realitzar la prova s'ha utilitzat el software especialitzat Easy Voice Biometrics amb el qual s'ha pogut comprovar que les probabilitats de coincidència de Josep Ramon Bosch amb el narrador dels vídeos de Josep Codina són molt altes, superiors al 70%. La contundència de la primera anàlisi, tot i de tractar-se de material precari (la comparativa està feta entre un text llegit i un altre d'espontani) juntament amb la semblança, a oïda nua, de la veu greu i profunda de Bosch amb la del narrador dels vídeos, posen encara més en dubte la versió de Bosch negant qualsevol vincle amb el perfil de Facebook que ha destapat la polèmica.Apologia al nazisme La resta de vídeos segueixen el fil ideològic de les teories revisionistes del catalanisme hispànic, impulsades per l'extrema dreta i defensades per Bosch. Aquests vídeos mostren imatges de «catalans il·lustres», molts d'ells vinculats al règim franquista, com Dalí o Pla. Aquests vídeos però, no van acompanyats de narrador. De tots ells però, n'hi ha un que crida especialment l'atenció per ser absolutament aterrador: el vídeo titulat«Anticomunism», un homenatge nazi en tota regla. Són 9 llargs minuts d'apologia al règim nacionalsocialista. Per desgranar els detalls de la iconografia nazi utilitzada, El Món ha contactat amb el periodista Roger Suso, resident a Alemanya des de fa anys i especialitzat en extrema dreta germànica i qui ens indica que les imatges transiten al ritme de cançons comErika, una coneguda marxa nazi emprada durant les desfilades de les forces armades alemanyes durant el Tercer Reich. Hi ha dues cançons més, una en italià, la qual no s'ha pogut identificar i per últim una altra en alemany: la SS marschiert, emprada durant les desfilades de les Maria Soledad . Al llarg del vídeo s'hi poden veure nombroses fotografies d'oficials de les Maria Soledad , el cos de combat d'elit de les SS, l'organització de seguretat del NSDAP, el partit nazi, durant la Segona Guerra Mundial. D'entre les fotografies dels combatents nazis en destaca per exemple, la de Ernst Barkmann (minut 9:16). Barkmann va ser un suboficial de les Maria Soledad famós per comandar una divisió de tancs Panther al Front Oriental, a la batalla de Khàrkiv i a Normandia. Després de la guerra va ser cap de bombers al seu poble natal Kisdorf, on va ser-ne l'alcalde per la CDU de 1976 fins 1994. L'any 2009 va morir com a home lliure sense ser mai jutjats per crims de guerra. Al vídeo també hi apareixen cartells de l'organització feixista croata Ústaixa, aliada del feixisme i fundada per Ante Pavelic, dirigent polític croat conegut per haver perpetrat matances de jueus, serbis, romanís i partisans durant la Segona Guerra Mundial. Pavelic va morir a Madrid l'any 1959 havent estat acollit i protegit pel Franco. També hi apareixen altres cartells, de la División Azul, de col·laboracionistes noruecs, britànics, francesos italians... tots ells abillats amb creus gamades, runes odals, i els temibles Totemkopfs. Tot plegat perpetrat per algú que coneix molt bé les entranyes del nacionalsocialisme, la seva història i els seus mites. La gran majoria dels líders de Ciudadanos, SCC, Falange, PP i PSOE vénen del feixisme i el nazisme. Són personatges a sou de fons reservats amb l'únic ojectiu de que l'estat espanyol pugui seguir robant als catalans. Cosa que genera crisi, atur i retallades a Catalunya. Quanta raó...
0.878147
curate
{"ca": 0.9983171278982798, "es": 0.0016828721017202693}
racoforumsanon_ca_20220809_1_86208
:) usuaris, en teniu de fills o teniu pensat en tenir-ne ? Molts usuaris es queixen que hi hagi tanta natalitat marroquina, però i ells, en tindran? Aquest 2011 en volem tenir-ne un Maria Lourdes escrigué: Aquest 2011 en volem tenir-ne unDirie que t'estàs repetint.... A banda d'això, molta sort i molts ànims
0.620781
curate
{"es": 0.1895424836601307, "ca": 0.8104575163398693}
racoforumsanon_ca_20220809_2_665874
He vist un grup del facebook creat per en titot i amb suport de bastants coneguts meus que proclama "jo tampoc no em manifestaré a favor de l'estatut: INDEPENDÈNCIA!". No cal dir que faig d'aquesta proclama també la meva, però alhora em pregunto: hi ha gent independentista que deliberadament no vagi a la manifestació del 10-J? A tots els que voluntàriament us absteniu d'anar-hi, us heu parat a pensar que esteu decantant la balança a favor dels partidaris de l'estatut, o sigui, autonomistes, quan el nostre objectiu és convertir-la en una manifestació obertament independentista... Cal remarcar el pes que tindrà davant dels mitjans una manifestació tan massiva. Si els independentistes ens abstenim d'anar-hi la visió general serà que Catalunya frisa per tenir un Estatut i per tenir autonomia. Si per contra ens mobilitzem i tots els independentistes que tinguem el 10-J lliure hi anem, la imatge serà innegable i el suport mediàtic que farà seguiment, gràcies a en montilla ( té, t'has guanyat un os), deixarà veure al món sencer, a espanya i als partits polítics nostres que el poble camina amb un sol crit: INDEPENDÈNCIA! Qui no vulgui acudir a la manifestació està jugant a favor dels autonomistes i és, en definitiva, un traïdor a la pàtria. Per últim, una amiga m'ha comentat que qui es pretenia desmarcar d'aquesta manifestació era l'Esquerra Independentista, algun militant del racó pot explicar ben bé, o es farà algun comunicat més endavant? I, als membres de l'EI, hi anireu a títol individual? Obro una enquesta. Animo a tothom a anar a la manifestació amb estelades, ens cal imatge d'unitat i de força! Independència!! ! Estic convençuda que l'EI hi anirà amb bloc propi reclamant la independència
0.863947
curate
{"ca": 0.988849765258216, "it": 0.01056338028169014, "fr": 0.0005868544600938967}
oscar-2301_ca_20230418_1_81870
Compara el pressupost del Ajuntament d'Esplugues de Llobregat amb el dels altres municipis des de presupuestos.gobierto.es
0.621029
curate
{"ca": 1.0}
https://portalobert.esplugues.cat/presupuestos/partidas/165/2015/functional/G
racoforumsanon_ca_20220809_0_657487
L’SNP aspira a una victòria històrica en les eleccions de dijousHi haurà també eleccions a les assemblees del País de Gal·les i el nord d'IrlandaPer: Seda Hakobyan i Alexandre SolanoAquest dijous hi haurà eleccions a les assemblees nacionals d’Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord. Unes eleccions marcades pel resultat del referèndum d’Escòcia i la majoria absoluta de David Cameron al govern britànic.Les eleccions s’havien fixat inicialment pel maig de 2015, però en coincidir amb les eleccions generals del Regne Unit es va decidir posposar les eleccions un any, transformant les legislatures en períodes de cinc anys a partir d’aquell moment. Les eleccions generals al Regne Unut van donar la majoria absoluta als conservadors, encara que en aquestes tres nacions els tories van treure uns resultats modestos. Com a conseqüència les eleccions d’aquest dijous venen marcades per les polítiques d’austeritat, no votades pels ciutadans dels territoris i pel futur de les nacions després del referèndum escocès.L’SNP és el gran favorit a Escòcia L’Scottish National Party (SNP), tot i la victòria dels contraris a la independència en el referèndum, és el gran favorit a les eleccions. Cosa que ja va demostrar a les eleccions generals aconseguint 56 de 59 escons en joc. La resta de partits han volgut convertir les eleccions en un veredicte al partit de govern entre “canvi” o “més del mateix” i un SNP reforçat ha acceptat el repte de millorar els resultats. La campanya del partit nacionalista s’ha centrat amb l’actuació del govern i de fet el lema és “I’m with Nicola”, candidata i actual presidenta.Després del referèndum, els independentistes han mostrat en campanya el seu perfil més social, contraposant el projecte escocès a l’actual govern britànic. El programa electoral es centra principalment en l’educació, salut, formació i innovació, amb propostes com restaurar les ajudes a l’habitatge pels joves de 18 a 21 anys, duplicar el servei de guarderies o equiparar l’assignació dels cuidadors al subsidi d’atur. Així com utilitzar el poder que té el govern per a lluitar contra la política d’austeritat del govern de David Cameron.Cal tenir en compte que a Escòcia la identitat no ha estat al centre del debat. Només un 9% dels escocesos ha nascut a Anglaterra i una gran majoria de ciutadans es senten només escocesos (62%), xifra que creix fins el 71% entre els més joves. En canvi la identitat dual britànica i escocesa representa el 18% i només britànics un 8%. Per això la campanya dels partidaris de la independència durant el referèndum es va centrar en crear un projecte escocès més atractiu que el britànic, que va convèncer els joves. Mentre que els unionistes van centrar el discurs de la por, i les contrapartides que suposaria, així com la promesa de poders sense trencar. Aquest discurs va atreure la gent més gran i va ser clau per la victòria del no.Respecte la llengua l’anglès és la llengua materna de gairebé tota la població (4.741.000) mentre que en canvi les llengües pròpies de la nació, l’scots i el gaèlic, són la llengua materna de 56.000 i 25.000 escocesos respectivament. Similars als 54.000 que tenen com a llengua materna el polonès, a Escòcia.Les enquestes preveuen una majoria absoluta de l’SNP, que obtindria 71 escons de 129 i un 51% del vot. En canvi, els laboristes, que havien guanyat totes les eleccions generals entre 1959 i 2010 i que van patir una contundent derrota el 2015 podrien patir aquest dijous una derrota històrica, ja que hi ha la possibilitat que passin a ser tercera força per primera vegada des de 1910. La segona plaça se la disputen els laboristes i els conservadors, un partit amb un suport modest a Escòcia i que es va oposar a la devolution el 1999. El suport dels dos partits es situaria al voltant del 19% dels vots.El sistema electoral escocès és un sistema mixt, on 73 dels 129 diputats són escollits per districtes d’un sol candidat, i un segon vot a nivell regional, on els escons s’atribueixen proporcionalment comptant els seients ja atribuïts en la primera votació. Les eleccions, a més, tenen la gran novetat que els menors de 16 i 17 anys podran acudir a les urnes, fet que pot beneficiar als partits independentistes. Els Verds escocesos, també independentistes, preveuen superar per primer cop els liberaldemòcrates obtenint un rècord de nou seients.El debat sobre la independència continua obert. L’SNP ha assegurat que no convocaran un segon referèndum fins que no hi hagi ‘una evidència clara i sostinguda que la independència s’ha convertit en l’opció preferida de la majoria dels escocesos’ o si es produeix ‘un canvi de les circumstancies”’com podria ser la sortida del Regne Unit de la Unió Europea amb el vot en contra dels escocesos.La formació que sí que aposta per un segon referèndum de forma immediata és RISE (Respect, Independence, Socialism and Environmentalism), un aliança electoral que sorgeix a partir de les sinergies creades durant la “Radical Independence Campaign”, paral·lela al “Yes Scotland”. En aquestes eleccions no s’espera que arribin a obtenir cap escó.Al País de Gal·les el Playd Cymru vol deixar de ser la crossa dels laboristes Al País de Gal·les trobem una situació que no encaixa ni en la lògica escocesa ni tampoc simplement en la política britànica. En el país existeix un fort sentiment de pertinença, on un 58% es sent només gal·lès però a diferència d’Escòcia més d’un terç de la població no es sent en cap grau gal·lès. Un 29% dels ciutadans han nascut fora de Gal·lès i hi ha regions on els nascuts a Anglaterra superen el 40% de la població.També a diferència d’Escòcia, a Gal·les hi ha una llengua pròpia que és d’ús habitual per una gran part de la població. Els parlants de gal·lès representen el 20% de la població, en una proporció molt desigual en el territori. A les regions del nord-oest més de la meitat dels ciutadans parlen la llengua pròpia, sent la llengua habitual de gran part població, mentre que en altres regions els parlants no arriben al 10%. Respecte a censos anteriors, la llengua perd lentament parlants, tot i els esforços per mantenir viva la llengua. Entre els nens de 10 a 14 anys el coneixement del gal·lès supera el 40% però més de la meitat d’aquests estudiants, deu anys després no són capaços de parlar la llengua. Actualment només un 10% de les llars són totalment de parla gal·lesa.A nivell polític, els laboristes són els partits que han dominat la política gal·lesa des de que es va produir la devolution, principalment al sud més industrial, amb un discurs més favorables a les reivindicacions del nacionalisme gal·lès que no pas els laboristes a Escòcia. Després de cinc anys de govern, les enquestes mostren el suport més baix des de 2010 i perdria la majoria absoluta. El partit necessitaria el suport del Plaid Cymru, com ja va ser el cas el 2007-2011.El Plaid Cymru, el partit nacionalista gal·lès, obté més suports a les regions allà on la llengua i la identitat són més fortes, superant el 40% dels vots, però en canvi hi ha regions on el suport no arriba al 10%. Per a trencar aquesta barrera, el partit ha presentat per primera vegada a la història una candidata independentista que no parla fluidament el gal·lès i amb un marcat discurs social, similar al partit nacionalista escocès. A la vegada s’ha posicionat com a alternativa als laboristes i no pas com una crossa.A la vegada, els conservadors es presenten com l’alternativa després de 17 anys dels laboristes. Però els tories no passen a Gal·les pel seu millor moment després de sortir esquitxat pels Papers de Panama, i això sumat a la crisi del govern de Cameron amb la indústria de l’acer (Port Talbot) i la dèbil posició en el referèndum sobre la sortida de la Unió Europea. L’UKIP que es mostra favorable al Brexit i contra el TTIP han aprofitat la posició dels conservadors i entraran per primera vegada a l’Assemblea gal·lesa.Respecte la independència, les enquestes mostren que al voltant d’un 10% dels gal·lesos en són partidaris i s’han creat plataformes com “Yes Cymru”, inspirat en el “Yes Scotland”, per a mostrar els beneficis de la independència. S’ha d’esmentar que Gal·les el 2011 va aprovar en referèndum un augment de les competències i actualment la meitat dels gal·lesos ja en reclamen més. Per tant el país viu un procés gradual d’augmentar i exigir cada cop més l’autogovern.Al nord d’Irlanda hi haurà poques novetats El primer que cal considerar a Irlanda del Nord és l’existència de dues comunitats, catòlics i protestants, a grans trets republicans i unionistes respectivament. L’autogovern sorgit dels acords de Divendres Sant de 1998 estableix una assemblea i per evitar que una comunitat s’imposi a l’altra s’estableix la regla de la “doble majoria”, que obliga a que totes les decisions importants hagin de tenir el suport de la majoria de les dues comunitats. A la vegada, per evitar un govern d’una comunitat en concret, els càrrecs del govern es reparteixen entre tots els partits proporcionalment.En aquests mateixos acords s’acorda que l’estatus d’Irlanda del Nord vindrà decidit pel desig democràtic de les poblacions d’Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, per tant en haver una majoria de republicans a Irlanda del Nord seria de suposar que es podria celebrar un referèndum. Els catòlics representen el 45,14% de la població mentre els protestants són el 48,36%, però en una dècada s’ha reduït sis punts la distància entre les dues comunitats, per tant sembla que és qüestió de temps que hi hagi una majoria catòlica a Irlanda del Nord. En qüestió de llengua, l’anglès és la llengua de les dues comunitats, sent el gaèlic la llengua materna del 0,24%.El suport als partits de cada comunitat tenen una proporció estable, sent un unionista el primer ministre de la regió. Però sí que hi ha canvis dins dels dos blocs, encara que no hi ha cap daltabaix. Entre els unionistes, el partit més gran actualment, el DUP, vinculat a l’església protestant i de dretes baixaria lleugerament el seu suport després de la retirada del seu president.En canvi pujaria l’altre gran partit protestant, l’UUP, que fins el 2012 havia mantingut una aliança electoral amb els conservadors. Més enllà dels dos grans partits, una escissió ultranacionalista del DUP, el TUV, contrari als acords amb els republicans i que va titllat l’irlandès de “llengua de follets” passaria a tenir dos escons, mentre que l’Alliance, un partit moderat que defensa la unió amb la Gran Bretanya però favorable a la reconciliació entre comunitats també augmentaria.Entre els catòlics, el partit majoritari és el Sinn Féin, que mantindria el liderat perdent dos escons. Després de l’assassinat aquest mes d’una taxista per un republicà dissident, el partit ha denunciat la voluntat de dissidents i loialistes de voler el retorn de les tropes britàniques. El partit ha centrat la campanya en les polítiques socials, definint-se com el partit de més d’esquerres de l’assemblea i apostant per aprovar el matrimoni del mateix sexe (aprovat a la República d’Irlanda) o flexibilitzar l’avortament. L’altre partit catòlic, l’SDLP el referent socialista d’Irlanda del Nord creixeria un escó segons les enquestes, encara que la última notícia ha estat que vuit dissidents laboristes britànics, que teòricament no es presenten, volen fer-ho tot i la oposició del partit, fet que podria debilitar el vot laborista a la regió.VilaWeb Els laboristes ANORREATS a Escòcia.
0.855231
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_7_79657
Notícies - Pàgina 2 de 178 - Castellers de Vilafranca Els Castellers de Vilafranca i Vallformosa signen un conveni de col·laboració Arnau Mañé2019-05-04T17:50:54+00:004 Maig 2019|Actualitat| Els Castellers de Vilafranca i el celler penedesenc Vallformosa han signat un acord de col·laboració per a les temporades vinents, amb l'objectiu de teixir una relació entre les dues entitats. La colla vilafranquina i l'empresa comparteixen valors i maneres de treballar, com l'esforç o el treball en equip. Aquest dilluns, [...] Els Castellers de Vilafranca i Áltima signen un conveni de col·laboració Arnau Mañé2019-05-04T17:43:57+00:0020 Abril 2019|General| Els Castellers de Vilafranca i la funerària Àltima han signat un acord de col·laboració per a les temporades vinents, amb l'objectiu de teixir una relació entre les dues entitats. L'empresa, amb l'objectiu de reforçar la seva presència amb el territori ha volgut incorporar-se en el grup de patrocinadors habituals de [...] Els Castellers de Vilafranca viatjaran a Califòrnia aquest octubre Arnau Mañé2019-02-06T10:54:00+00:006 Febrer 2019|Actualitat, Notícies i novetats| Així ho va anunciar el President de la colla penedesenca a l'assemblea general de socis de dissabte Els Castellers de Vilafranca viatjaran a Califòrnia (EUA) el proper octubre. Concretament, hi aniran entre el 7 i el 14 d'aquell mes. Les actucions més destacades les farana a la ciutat de [...] Se celebra el Consell de Savis dels Castellers de Vilafranca Arnau Mañé2019-01-23T17:49:40+00:0023 Gener 2019|Notícies i novetats| La trobada anual de presidents i caps de colla ha tingut lloc a la casa pairal de Can Cassanyes, a Sant Marçal Aquest diumenge 20 de gener s'ha celebrat a la casa pairal de Can Cassanyes, masia del fundador de la colla Oriol Rossell, la trobada anual del Consell de [...] Els Castellers de Vilafranca estrenen el MusiCal Figarot aquest dijous Arnau Mañé2019-01-23T17:40:34+00:0023 Gener 2019|Actualitat| Un any més, els Castellers de Vilafranca estrenen el MusiCal Figarot, quatre sessions quinzenals d'improvització musical amb instruments tradicionals. S'anomenen 'Punts de trobada' i són els equivalents de les Jam Sessions amb Denominació d’Origen. És un espai de creativitat musical en el que a partir d’un corpus de repertori dels gèneres [...] Els Castellers de Vilafranca faran visites guiades a Cal Figarot durant la Fira del Gall Arnau Mañé2018-12-12T17:34:20+00:0012 Desembre 2018|Actualitat| Els Castellers de Vilafranca estrenen unes visites a la seva seu social per ensenyar les reformes que s'han fet Els Castellers de Vilafranca organitzen aquest cap de setmana, coincidint amb la Fira del Gall, una sèrie de visites obertes a tothom per conèixer d'aprop la seu social de la [...] Obrim convocatòria per cobrir la plaça de conserge de Cal Figarot Francesc Bou2018-12-04T10:23:10+00:004 Desembre 2018|Actualitat| Es busca Els Castellers de Vilafranca busquem una persona que faci les funcions de conserge de la nostra seu social, Cal Figarot, i que també pugui col·laborar amb les diferents àrees de la colla. En particular, es busca una persona per a realitzar les següents funcions: • Obertura i tancament [...] Arnau Mañé2018-11-22T18:40:58+00:0022 Novembre 2018|Actualitat| Arnau Mañé2018-11-07T16:40:47+00:007 Novembre 2018|Actualitat| Arnau Mañé2018-10-24T17:08:05+00:0024 Octubre 2018|Actualitat|
0.74788
curate
{"ca": 0.9412646089301768, "de": 0.05244231345519928, "en": 0.006293077614623914}
https://www.castellersdevilafranca.cat/noticies/page/2/
macocu_ca_20230731_1_43910
Els valencians: d’on venim, on som i cap on anem? Paraules clau conquesta, catalanitat, dificultats, independència Keywords conquest, Catalanness, difficulties, independence Resumen Desde la conquista y la repoblación se analiza una integración valenciana a la catalanidad no siempre sencilla porque se ha pasado por momentos muy complicados como cuando se dictaron los Decretos de Nueva Planta o cuando se pasó por el franquismo, pero se ofrece la imagen de un pueblo siempre con ganas de superar las dificultades y salir adelante. Se pronostica, así, y se desea, la plena independencia de la nación. Autors i data Els valencians actuals naixem de la conquesta i la repoblació, majoritàriament catalana, iniciada al segle xiii per Jaume I, completada a l’inici del segle xiv per Jaume II. Hi hagué aportacions humanes d’altres procedències, des del mateix moment de la conquesta i al llarg del segles, que s’integraren a la catalanitat, a més de la repoblació aragonesa establerta a les comarques interiors del país, sempre amb bona sintonia amb la franja litoral majoritària. Quant als musulmans, romangueren en zones rurals, dedicats sobretot al conreu agrari, fins a l’expulsió ordenada pel rei Felip (III de Castella), el 1609. La integració natural a la catalanitat no sempre ha estat senzilla, per causa de la interferència i la pressió –més tard, opressió– castellana. A partir de la fi de la dinastia nacional catalana del Casal de Barcelona, amb l’entronització als nostres «regnes e terres» de la dinastia castellana dels Trastàmara –i tot de cortesans que els acompanyaren i de càrrecs que nomenaren–, començà la substitució lingüística del català pel castellà entre la noblesa i el patriciat autòctons. Substitució, però, en el tracte amb les noves autoritats i alts funcionaris castellans, que no afectava el coneixement i l’ús general del català, fins i tot entre els llagoters. De fet, aquesta situació no impedí que el bo i millor de la literatura catalana es produís al segle xv, a València precisament: Ausiàs March, el Tirant lo Blanc, l’Espill, la Vita Christi... L’«efecte Trastàmara» encara s’agreujà pel casament del darrer membre de la saga, Ferran d’Aragó, amb la seva parenta Isabel de Castella, és a dir, per la creació de la Monarquia Hispànica, amb nosaltres a dintre i, a més, amb la brutal i castellanitzadora Inquisició espanyola (dels «Reis Catòlics») a sobre, i amb l’expulsió dels jueus i la mort i l’exili dels conversos. La història del Regne de València durant els dos darrers segles de l’època foral (xvi i xvii) és una història, en molts aspectes, d’una certa «decadència» econòmica i cultural, causada pel progressiu intervencionisme de la Monarquia hispànica dels Àustries, i la subsegüent submissió de les elits autòctones. Una situació que s’encomanava de més en més a la resta de la població, fent bo el principi que la ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant. Després, al segle xviii, vingué la guerra de tots els Països Catalans i l’Aragó contra el Borbó, pel manteniment de l’autogovern foral, però la monarquia vencedora imposà els Decrets de Nova Planta contra els furs, contra la llengua, contra la gent, contra la terra... 150 anys més tard, la Renaixença cultural catalana també va arribar al País Valencià, feble però real, i no hi ha deixat de créixer malgrat les dictadures espanyoles i la repressió exercida contra el nostre poble al llarg del segle xx. On som els valencians? En aquest primer terç del segle xxi, el poble valencià, de profundes arrels republicanes, encara sobreviu sota el règim monàrquic del 1978, hereu i continuador de la dictadura franquista, amb una autonomia política precària i vacil·lant. Tanmateix, en la lluita contra el règim feixista, en els darrers anys de la vida del dictador Franco, gràcies a l’obra de Joan Fuster, al costat d’altres intel·lectuals i de sectors dinàmics de la joventut del País Valencià (obrers, treballadors autònoms, estudiants...), es va aconseguir recuperar la personalitat política del País Valencià en el seu conjunt, així com la catalanitat que ens pertoca, i vam anomenar «Generalitat», com al Principat, el conjunt de les institucions autonòmiques. Els valencians, com el conjunt dels catalans, en definitiva, ens debatem actualment com a poble (lingüísticament, culturalment, econòmicament, nacionalment), entre sobreviure o morir, entre alliberar-nos del poder espanyol o continuar sotmesos a ell. Un poder exercit per una oligarquia parasitària i extractiva, inquisitorial i repressora, intransigent i imperialista, que sempre s’ha mirat la nació catalana amb complex d’inferioritat i amb desig de dominació, des de l’edat mitjana. Mai no han pogut pair que la cultura, el progrés, les innovacions tècniques i industrials, la modernitat... hagin arribat a la península Ibèrica, majoritàriament, a través del món català. I no tant per mèrit nostre, ep!, que és sabut que la cultura i la ciència, durant segles, s’ha desplaçat d’Orient a Occident: per arribar a Castella, des de la major part d’Europa, calia i cal passar per Catalunya. Potser per això volen destruir la nació catalana completa, encara que això els porti a la fallida final del seu imperi decadent. Cal dir que l’emmirallament envers el món català no sempre ha derivat en odi o en desig de domini entre els castellans, ni molt menys. De vegades el trobem com una senzilla constatació, de valoració positiva. En les magnífiques «Coplas de Jorge Manrique por la muerte de su padre», s’hi fa referència a les «invencions» que els fills de Ferran d’Antequera portaven a Castella des dels nous dominis de son pare: ¿qué se ficieron? Doncs això: «tanta invención que trujeron» hi arribava del món catalanoaragonès. Cap on anem els valencians? Cal no perdre la fe en el propi poble ni l’esperança en un futur de llibertat i prosperitat. Per això, hem de continuar lluitant contra l’imperialisme, contra tots els imperialismes exercits per oligarquies poderoses, normalment en nom d’estats amb ínfules imperials. Com són l’imperialisme rus, el xinès, l’americà, el de les potències occidentals..., i l’imperialisme castellanoespanyol que, ara i ací, exerceix el seu poder contra la nació catalana. Pel fet que faci segles que dura, amb ocupacions militars sagnants incloses, no és menys imperialisme que el de les ocupacions armades de l’Iraq, el Tibet o Ucraïna. La gran regressió de la llengua catalana per causa de l’ocupació francesa a la Catalunya Nord i de la victòria i l’ocupació espanyola franquista de la resta dels Països Catalans han estat colps molt forts contra la nostra pervivència com a nació. Però la Catalunya Nord reviu contra França i el País Valencià i les Illes reviuran contra Espanya, al costat del Principat, en el procés per la independència de tota la nació. Aquest és el meu desig i el meu pronòstic.
0.856284
curate
{"ca": 0.9245394252026529, "en": 0.008400884303610906, "es": 0.06514369933677229, "da": 0.001915991156963891}
wikipedia_ca_20230401_0_446316
Blade & Soul Aquest article o secció necessita millorar una deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen podeu [ iniciar un fil de discussió] per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat . AnimeDirector Hiroshi HamasakiGuionista Atsuhiro TomiokaEstudi GonzoCanal TBS, BS-TBSEmissió – en progrésEpisodis13 Blade & Soul és un títol que reuneix un conjunt de productes relacionats al voltant un món fictici fantàstic: un videojoc per a ordinador personal, un videojoc per a telèfon mòbil i una sèrie d'anime. Blade & Soul (videojoc d'ordinador personal). Blade & Soul és un videojoc gratuït coreà de rol massiu en tercera persona d'ambientació fantàstica amb arts marcials i estètica anime (a càrrec de Hyung-Tae Kim). El seu desenvolupador és NCSoft. Fou llançat a Àsia el 2012 i serà llançat en Europa i Nord Amèrica aquest hivern. La seua beta tancada es llançarà per tardor. A més estarà en anglès, alemany i francès. El videojoc per a ordinador personal ha estat censurat a Corea del Sud com a joc per a majors de 18 anys per la poca roba d'alguns personatges. A la Xina, en canvi, passarà una revisió canviat la roba per altra que cobrisca més. S'ha anunciat que a Europa i Amèrica del Nord tindran la versió sense censura, els tres primers arcs d'història (els altres tres seran llançats com a expansions més tard), doblatge de veus a l'anglés i elements de la història traduïts com a acudits i la raça Kun serà canviada de nom per Yun. Game Rating and Administration Committee el considera per a majors de 15 anys a Corea del Sud. A més, el joc ha estat promocionat pel grup de pop coreà Girls' Generation amb la cançó 'Soul' als comercials del videojoc. La versió no definitiva mostrada de manera tancada del videojoc fou publicada a la Xina el 29 d'octubre de 2013. Les tècniques de lluita que es desenvolupen al joc són les arts marcials com la palmada de vent, el neigong (habilitat interna) i el qinggong (l'habilitat de volar). Altre concepte també relacionat és el "chi" i el "dark chi" que tindran un paper important al videojoc. A l'hora de lluitar es poden fer combos (s'utilitzen de 20 a 30 habilitats), hi ha habilitats de bloqueig i contraatac i incorpora el mecanisme Quick Time Event per a simplificar el control de l'acció (s'utilitzen fins a 10 botons). La manera de centrar el combat cap als contrincants s'utilitzarà un sistema intermedi al de i el tradicional automàtic. S'utilitza una unitat monetària pròpia virtual vàlida solament dins alguns productes de NCSoft que s'anomena NCoin per a comprar objectes complementaris. Hi ha dos faccions (la Caòtica i la Marcial) que permet jugar jugador contra jugador. Hi ha una masmorra anomenada Tower of Mushin. El joc inclou distintes robes per als personatges i les mascotes a la versió coreana. Per als personatges hi ha robes que impliquen ser d'una facció i entrar en el mode de jugador contra jugador. Fins i tot llançaren un concurs de robes que guanyà una persona i suposà que hi haja una roba soles obtenible a un esdeveniment. Els personatges són caracteritzables un nivell de detalls molt profund. Els personatges poden aprendre professions que es configuren segons 7 grups d'artesania i 7 grups de reunió de material on cada personatge pot elegir 4 professions, 2 artesanies i 2 de reunió. Les classes de personatges són els següents: Blade Masters, Force Masters, Summoners, Destroyer, Kung Fu Master, Assassin, Force Master i Lyn Blade Master. Els personatges estan lligats a una arma. Les races són les següents: Jin, Gon, Kun i Lyn. La raça elegida condiciona la classe: els Gon no poden ser mags i els Lyn soles poden ser mags. El potencial comunicatiu s'expandeix amb la comunicació no verbal. Té l'expansió "Animism" llançada solament a la versió coreana. L'expansió feta a la segona meitat de 2015 hi haurà un sistema de mascotes (mascotes dissenyables, caps es convertiran en mascotes, curaran al personatge i li milloraran les estadístiques), ales decoratives que afecten les estadístiques del personatge, afegir un sistema d'aprenentatge, afegir coses als sistemes d'artesania i de llogres i afegir l'escenari Infinite Challenge, una nova classe i nous modes per a les armes. La història darrere del joc és la següent: Fa més de 1000 anys hi havia el poderós Imperi Naryu que dominava tot el món. Va fer un ús del poder místic de les Soulstones que causà que el buit entre el Earthen Realm i el Dark Realm disminuís fent que el mateix Dark chi entrés en l'Earthen Realm amb l'entrada de dimonis i l'enverinament general. L'Imperi Naryu caigué i el Divine Realm intervingué enviant quatre mestres d'arts marcials, dels quals un d'ells, Mushin, es sacrificà per evitar que el Dark Lord fóra invocat. Les forces demoníaques encara quedaren per l'Earthen Realm. Uns segles més tard s'establí l'Imperi Stratus, que dominà tota Earthen Realm i se subdividia per continents (Continents Nort, Sud, Est i Oest). El fill més jove, anomenat Wan, no estava encara preparat per a governar. Son pare, l'emperador, morí massa prompte per a acabar de formar al seu fill Wan. Wan per herència li tocà governar l'imperi i açò suposà un tragèdies i pèrdues. Els germans de Wan tenien gelosia per Wan i pensaven cadascú que serien els candidats adequats per a ser emperadors. La guerra civil suposà el retorn de les forces del Dark Chi. Els dimonis ocuparen la capital del Continent Est fa 30 anys. Els mestres d'arts marcials, anomenats Guardians, retornaren i carregaren vencedors contra els dimonis. Amb la desordre de l'Imperi Stratus un general fundà els Dominis de Talus a l'est i des d'aleshores està en guerra contra el que queda de l'Imperi Stratus. També hi ha clans independents, els clans dels Huit Mestres pretenen protegir els innocents, i el Dark chi ha tornat. El món fictici de Blade & Soul es configura geopolíticament de la següent manera: - Divine Realm: d'on provenen els Guardians i hi viuen els déus. - Earthen Realm: hi ha els mortals, bèsties, esperits i dimonis invasors. - Continent Est: - Moonwater Plains: Lycandi Foothills, Brightstone Village (hi viuen lyn), Hogshead Pastures, Sapphire Basin, la Necròpolis Encantada i la tribu Snapjaw. - Skyhaven Resistance: en guerra amb l'Imperi de Talus. - Dominis de Talus o Imperi de Talus: reinats pel exgeneral de l'Imperi Stratus anomenat Yunma Kahn. - Skypetal Plains: (on està la capital de l'Imperi Talus anomenada Zaiwei. - Silverfrost Mountains: hi ha Lumang Syndicate, la corrupta Hao Society i monstres, que lluiten contra l'Imperi Talus. - Continent Sud: l'Imperi Stratus hi habita. - Costa Viridiana: regió. Hi ha Bamboo Village, Jadestone Village, Heaven's Reach, Gloomdross Forest (bosc amb fantasmes) i les cosetes de l'Illa Songshu. - Cinderlands: hi ha Yehara’s Mirage, Scorching Sands, Jaofang Village, Blindeye Bazaar, assaltants de tombes i la tribu Bonemask. - Continent Oest - Continent Nord - Dark Realm: d'on prové el Dark chi i els dimonis. Té una porta Dark Gate i hi regna el Dark Lord. Les versions són les següents: - Xina - 2015, maig (Wind):sistema de llogres desenvolupat i una zona. - 2015, abril: nous personatges NPC per a l'extensió de la història i noves zones. - 2015, juliol: expansió Animism. - Corea del Sud - 2015, juliol: roba. Té un conjunt de bandes sonores: - "Blade & Soul OST" (2012): composta per Taro Iwashiro. - "Blade & Soul -The World- Original Soundtrck" (2012). - "Blade & Soul -Silverfrost Mountains- Original Soundtrack". Blade & Soul (videojoc de mòbil). Inclou 190 cartes dibuixades per artistes de Corea del Sud i Xina. Els personatges Jin Seo Yeon i Pohwaran tenen cartes. NCSoft anuncià a G-Star que aquest videojoc tindria algunes interaccions amb el d'ordinador personal. Blade & Soul (sèrie). El director d'animació és Eri Nagata. L'anime s'emeté al Japó per abril de 2014. La història tracta sobre una assassina anomenada Alka (Yuki Takao) perseguida per l'agent de l'Imperi Param anomenada Jin Valel (Aoi Yūki) després d'haver-li assassinat al seu mestre Hon Dōgen (Cho (actor de doblatge). El motiu de la persecució és que Alka té un tatuatge màgic que la fa resistir els efectes de la "Impuresa", que és l'energia obscura que canalitzen. A més d'amb Jin Valel, lluita contra una caçarrecompenses anomenada Jin Hazuki (Sora Amamiya), la líder d'una banda de bandolers anomenada Dan Loana o Dan Roana (Ayahi Takagaki) i el fet que la seua repressió emocional comença a debilitar-se. Altre personatge que interactua amb Alka és la propietària Elle Karen (Sayaka Ohara), Yu Lan (Shizuka Itou), Ga Gante (Rikiya Koyama), Yū (Marina Inoue) i Lon (Ryoko Shiraishi). Conté solament "fanservice" a l'últim episodi. La música consisteix en: - La música del principi de cada episodi és la cançó "Sayonara Usotsuki” (Farewell, Liar) de Mimimeme MIMI. - La música final de cada episodi és la cançó "RAINBOW"' de LEGO BIG MORL. - La banda sonora composta per Taro Iwashiro. Serà distribuïda a Amèrica del Nord per Sentai Filmworks i Crunchyroll l'ha posat disponible en streaming durant el temps que la sèrie ha estat emesa pel Japó. Els DVD i Blu-ray inclouen 7 curtmetratges.
1
perfect
{"en": 0.034257929052934025, "ca": 0.9275058017460492, "es": 0.02210188971157034, "it": 0.01613437948944635}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=446317
wikipedia_ca_20230401_0_485806
Casa a Auvers Casa a Auvers (House at Auvers en anglès) és una obra de Van Gogh (1890) exposada al The Phillips Collection. Van Gogh usà la tècnica de pintura a l'oli per elaborar aquesta obra. Van Gogh pintà també diverses cases d'Auvers.
1
perfect
{"en": 0.05508474576271186, "ca": 0.9449152542372882}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=485807
mc4_ca_20230418_6_87392
Tast D’olisLAURA MASRAMON | LAURA MASRAMON tast d’olis | LAURA MASRAMON Tag Archives: tast d’olis Categories: Cellers de l'Empordà, Cursos de tast, Masetplana, Què fem a la Ruta del Vi DO Empordà | Tags: Alt Empordà, arbequina, argudell, Catalunya, curs de tast, denominació d'origen catalanes d'oli, dop oli empordà, garriguella, iniciació al tast d'olis, Iniciació al tast d'olis d'oliva verge extra, oli, oli català, oli d'oliva, oli d'oliva verge, oli d'oliva verge extra, oli empordà, picual, salar, tast d'olis, tast d'olis d'oliva verge extra, vívid 2017 | Permalink 12 novembre 2013 Categories: Tastos de vins | Tags: 11/12 Joc de tast caves, 12/02 Joc de tast rosats, 20/11 Joc de tast negres, 22/01 Joc de tast olis, cata, denominació d'origen empordà, DO Empordà, Empordà, entre setmana, event, Joc de tast, La Fundició, negres Empordà, tast d'olis, tast de vins, tast de vins empordà, tast de vins Girona, tast de vins i pizza, tast de vins La Fundició, vi, viniteca, viniteca Girona, vino, vins empordà | Permalink 20 agost 2013 Dissabte 21 de setembre vine a participar del Joc de Tast de Vins i Olis i aprèn a distingir els vins i olis de l’Empordà. L’activitat és gratuïta i forma part del programa de les 10enes Jornades del Peix de Palangre que tenen lloc … Continue reading → Categories: Cellers de l'Empordà, Tastos de vins | Tags: 21/09 Joc de tast Portbou, DO Empordà, oli de l'Empordà, tast d'olis, tast de vins empordà | Permalink 20 agost 2013 Dissabte 28 de setembre vine a participar del Joc de Tast de Vins i Olis i aprèn a distingir els vins i olis de l’Empordà. L’activitat és gratuïta i forma part del programa de les 10enes Jornades del Peix de Palangre que … Continue reading → Categories: Cellers de l'Empordà, Tastos de vins | Tags: 28/09 Joc de tast Llançà, DO Empordà, jornades peix palangre, oli de l'Empordà, tast d'olis, tast de vins llança | Permalink Google Translate Què estàs buscant? 22 juny 2017, 10:45 pm Previsión 23 juny 2017 Parcialmente Soleado y Tormentas31°Cviento: 7 km/h ENERáfagas: 11 km/h Parcialmente Soleado y Tormentas30°Cviento: 7 km/h NERáfagas: 14 km/h Más claros que nubes28°Cviento: 7 km/h ENERáfagas: 14 km/h
0.750868
curate
{"de": 0.04400185270958777, "ca": 0.8647522000926354, "es": 0.09124594719777675}
http://www.lauramasramon.com/paraulaclau/tast-dolis/
macocu_ca_20230731_8_98970
Próximas excursiones - Mensajes del tema "Creu de Ferro (2286 m) - Gallina Pelada o Cap Llitzet (2327 m)" Proposta tranquil·la per començar la temporada estiuenca. Encara no està decidida la ruta però una opció és http://www.rocsandpics.net/cronicas/detalleExcursion.php?id=2493 Fecha propuesta: 3 de Junio de 2012 Duración de la excursión: 1 día/s Material: Botes, bastons, menjar, aigua i alguna cosa per la pluja per si les mosques Tipo de excursión: Alta Montaña A quin hora s'ha de sortir?? Potser m'apunto! Jo ja he fet la Gallina Pelada....no m'importa repetir, però si això ajuda doncs bé. Fins diumenge. Sí, a la Gallina Pelada jo també he pujat o sigui que intentaré buscar cims pels voltants encara que fem també la Gallina Pelada, he fet la proposta a corre-cuita i no he tingut massa temps de mirar rutes. L'altra opció seria fer el Penyes Altes per la Canal de la Serp que fa temps que hi vaig al darrera però algun dels consultats li semblava que ja ho havia fet Jo ja he fet la Gallina Pelada....no m'importa repetir, però si això ajuda doncs bé. Fins diumenge. ;-) Tengui!!! Tengui todooooooooo!!!! ! Re(5): Creu de Ferro (2286 m) - Gallina Pelada o Cap Llitzet (2327 m) Síiiiii, yupiiiiiiiiiii!!!! A ver si para dentro de 2 semanas o así, miramos de hacer alguna propuesta del estilo y que nos falta a todos ... Hmmmm, la previsió metereològica ara mateix no és gens bona, anem a veure demà com ha evolucionat però igual ho hem d'ajornar Síiiiii, yupiiiiiiiiiii!!!! :-D A ver si para dentro de 2 semanas o así, miramos de hacer alguna propuesta del estilo y que nos falta a todos ... :-T Noies, després de veure la previsió per demà per TV3 la cosa pinta malament amb molta possibilitat de pluja i sobretot tempestes o sigui que millor ho deixem per un altra dia Si, jo també ho he vist, s'hauria de sustituir per un 4 Pedres! jejeje Noies, després de veure la previsió per demà per TV3 la cosa pinta malament amb molta possibilitat de pluja i sobretot tempestes o sigui que millor ho deixem per un altra dia :_(:-2
0.588266
curate
{"es": 0.18815331010452963, "ca": 0.766052762568442, "ms": 0.013937282229965157, "de": 0.0014932802389248383, "fr": 0.0004977600796416127, "en": 0.02687904430064709, "so": 0.0029865604778496766}
mc4_ca_20230418_3_328158
Cerca totes les ofertes d'hotels a Novy Liskovec Entrada: Ubytovani Budinska...Habitacions per nit per només99 EUR Levandule...Habitacions per nit per només111 EUR 1 ComentarisKupková ubytování v soukromí...Habitacions per nit per només81 EUR Més zones a Brno Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Novy Liskovec Restaurants i cafeteries Novy Liskovec és la mescla perfecta de tranquilitat i oci a l'emocionant ciutat de Brno. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Novy Liskovec té molt a oferir: llocs famosos, bons restaurants i una gama d'entreteniment emocionant. Pels millors allotjaments a la ciutat i els preus més baixos a comparar, no miri més enllà d'Agoda.com. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Empleni les seves dates d'estada i navegui a traves de les millors ofertes d'hotel a Novy Liskovec. Hotels destacats a Novy Liskovec, Brno Àrea Novy Liskovec Convenientment situat a Brno, Ubytovani Budinska és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat... Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Brno, no busqui més enllà de Levandule. Des... Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Brno, no busqui més enllà de Kupková ubytování... Hotels a Novy Liskovec: Kupková ubytování v soukromí Llocs d'interès a Novy Liskovec: Okruh
0.784139
curate
{"ca": 0.9399624765478424, "cs": 0.05628517823639775, "pt": 0.00375234521575985}
https://www.agoda.com/ca-es/novy-liskovec/maps/brno-cz.html
mc4_ca_20230418_0_616049
Liderou :: Ous de guatlla amb endívies i salmó Ous de guatlla amb endívies i salmó 4 persones: 12 ous de guatlla cuits Liderou 12 fulles d’ endívia 3 cullerades de maionesa casolana Anet o cibulet fresc Pica molt finament els cogombrets, la ceba i l’anet. Si no tens anet pots fer servir cibulet o, si vols, pots afegir la part verda de la ceba picada molt petita. Barreja amb tres cullerades de maionesa, si és casolana, molt millor. Talla el salmó a tires. Munta les fulles d’endívia amb la salsa a un costat (l’altra part que queda buida serveix per agafar la tapa amb les mans), una mica de salmó i l’ou de guatlla tallat a la meitat per donar color a l’aperitiu. Decora amb anet o cibulet per damunt.
0.713714
curate
{"ca": 0.8297258297258298, "es": 0.049062049062049064, "nl": 0.044733044733044736, "gl": 0.047619047619047616, "en": 0.02886002886002886}
https://www.liderou.com/Ousguatlla-end%C3%ADvies-salm%C3%B3%20.html
mc4_ca_20230418_14_373529
Cal assenyalar que l'error esmentat és una cosa que ha estat considerat com el més s'enfronten pels usuaris i per la mateixa raó que es fiquen en problemes cada vegada es troba aquest error. És de destacar que l'usuari en aquest sentit cal assegurar-se que el millor i els processos de l'última se segueixen per assegurar-se que l'usuari mai no es fica en problemes quan es tracta de la qüestió sotmesos i aquest tutorial ha estat escrit per assegurar-se que l'usuari obté el necessari fer sense cap problema i el problema. Part 1: Dispositiu de so de comprovació Part 2: Comprovar altre programari Part 3: Format de no compatible jugant Part 4: Com convertir vídeos en formats compatibles d'intèrpret de mitjans de comunicació de windows Cal assenyalar que l'usuari ha de fer segur que com la primera i més important pas el dispositiu de so de l'intèrpret és comprovat i ha de tenir en compte que el procés és bastant simple per seguir i per assegurar-se que l'usuari obté els millors resultats en aquest sentit. Les qüestions globals que s'enfronten per l'usuari es resolen quan el conductor sòlid o el dispositiu s'aturi dins el director de mecanisme. L'usuari necessita assegurar-se que el procés següent és seguit en aquest sentit assegurar-se que el millor i el procés de l'última no només segueix, però l'usuari també obté el màxim profit del fenomen. També és de destacar que l'usuari ha d'assegurar-se que els passos que se segueixen en el mateix ordre i cap d'ells són saltats com l'usuari trobar-se deserta si el procediment adequat és seguit no o si se salten els passos: 1. l'usuari necessita accedir a l'administrador de dispositius del sistema i per això l'usuari necessita assegurar-se que es prem la clau de windows + R: 2. la frase devmgmt. msc és d'escriure per tal que l'administrador de dispositius apareix: 3. l'usuari llavors necessita assegurar-se que els controladors de sonores, vídeo i jocs són accessibles per assegurar-vos que el dispositiu es mostra: 4. l'usuari necessita a bé fer clic a tant els dispositius un rere l'altra per assegurar-se que els conductors s'actualitzen, dispositiu s'aturi i el procés aquí acaba així: És també cal remarcar que l'usuari també pot accedir a l'altra àrea del director de mecanisme també per assegurar-se que el problema és detectat i jutjat en la seva totalitat. Per assegurar-se que l'usuari es fa el millor s'aconsella assegurar-se que el procés següent es segueix amb el mateix ordre i nombre de passos per assegurar-se que el millor i el procés de l'última és seguit en aquest sentit per obtenir el necessari fer sense cap problema i el problema: 1. la clau de windows + R és pressionat per assegurar-se que la comanda de cursa és accessos: 2. l'usuari llavors necessita assegurar-se que s'escriu la frase devmgmt. msc per assegurar-se que el director de mecanisme s'accedeix: 3. l'usuari llavors necessita assegurar-se que el tabulador d'entrades i sortides d'àudio és obert per tal que l'altre programari i el programa relacionat amb l'àudio del sistema també està marcada de la millor manera: 4. una altra vegada l'usuari necessita a bé fer clic al programa per assegurar-se que el necessari es fa i s'actualitza el programa per aconseguir l'assumpte decidien sense cap altra obstacle i problema. Seguint aquest procés també farà segur que l'usuari obté el millor fer sense cap problema i el problema i és també cal remarcar que l'usuari ha d'assegurar-se que s'ha lliurat el millor d'una manera que és fàcil i senzill. En aquest pas s'exigeix per l'usuari per assegurar-se que s'orienten tant els dispositius per assegurar-se que l'actualització de maquinari es fa sense cap problema i el problema: S'aconsella assegurar-se que la taula següent ha de ser considerat per assegurar-se que els formats compatibles de windows mitjans de comunicació intèrpret només no es veuen però la taula també és consultada per assegurar-se que el necessari és fet amb qualitat i classe. També es recomana per assegurar-se que l'usuari segueix la taula cada vegada que un format és intentar jugar amb el windows media player. Tots els altres formats són no suportat i no es jugaran amb facilitat i satisfacció: Intel Indeo tecnologia de vídeo Format de fitxer d'intercanvi d'àudio (AIFF) AIF,. AIFC i. AIFF Arxius d'àudio i vídeo Windows Media fitxers, asx, .wax, .wm,. WMA, .wmd,. wmv,. wvx, .wmp i .wmx Arxius d'àudio i vídeo de Windows . avi i. wav Pells de Windows Media Player Grup d'Experts d'imatge en moviment (MPEG) . MPEG,. mpg, .m1v, .mp2, .mpa, .mpe, .mp2v * i .mpv2 Interfície Digital de musical Instrument (MIDI) Mid,. MIDI i. RMI . au i .snd MP3 i. m3u L'usuari també necessita assegurar-se que l'URL Aquí també és seguit com és la font de la taula esmentada i per assegurar-se que l'usuari mai no es fica en problemes de recerca la taula en línia. Wondershare Video Converter Ultimate és una de les eines més fiables per assegurar-se que el necessari es fa sense cap problema i el problema. S'aconsella seguir els passos sota en el mateix ordre a convertir els mitjans de comunicació i fer el necessari: 1. Descarregui i instal·li el programa aquí, afegir o arrossegar arxius directament a l'eina: 2. la interfície principal és llavors que s'utilitzarà per afegir els arxius i també a veure el progrés: 3. de la columna correcta l'usuari necessita assegurar-se que el format adequat és seleccionada per aconseguir la feina feta: 4. en el fons bé cantonada, l'usuari necessita assegurar-se que el convertir botó és pressionat un a fer el necessari: 5. l'arxiu convertit poden ser reproduïts en el windows media player amb facilitat i satisfacció: > Recursos > intèrpret de mitjans de comunicació WMP > 2015 Solvedwindows cap so
0.726793
curate
{"ca": 0.9533770608048219, "it": 0.006027300124091473, "de": 0.007445488388583585, "pt": 0.0054954795249069315, "en": 0.009750044318383265, "ru": 0.001950008863676653, "fr": 0.002127282396738167, "sv": 0.004609111859599362, "zh": 0.0010636411983690835, "hi": 0.007800035454706612, "cs": 0.0003545470661230278}
http://ca.wondershare.com/wmp/windows-media-player-no-sound.html
crawling-populars_ca_20200525_41_274185
Menú MADRID, 6 jul. (EUROPA PRESS) - Una investigació, en la qual ha participat la Universitat Complutense de Madrid, ha aconseguit evidències de la transformació d'un forat negre en el seu "invers temporal", és a dir, en un forat blanc. Aquest cos es caracteritza per expulsar les partícules en lloc d'atreure-les, com fa un forat negre. El treball explica que existeixen objectes astrofísics identificats com a forats negres que podrien ser, en realitat, estrelles de gran densitat. La seva formació seria el resultat final de múltiples transformacions de forats negres en el seu invers temporal, que en un curt termini de temps deixen escapar la llum en lloc d'impedir la seva sortida. La principal conclusió del treball, publicat en 'Classical and Quantum Gravity', és que els forats negres identificats com a tals no es comporten de la manera que la relativitat general explica i, per tant, serien radicalment diferents en essència. "Això no és una simple especulació teòrica, ja que aquesta transició estaria acompanyada d'una explosió originada per l'expulsió del material que va formar en el seu primer lloc el forat negre", explica un dels responsables d'aquesta troballa, l'investigador de la UCM Luis Garay. "És probable que aquest fenomen pugui detectar-se en futures observacions d'ones gravitatòries", ha afegit. Aquest estudi tenia com a objectiu entendre l'efecte de les modificacions de la relativitat general sobre els forats negres. "Una de les implicacions del nostre estudi és que la llum, i també les recentment detectades ones gravitatòries, podrien de fet escapar en determinades circumstàncies i ser detectades en observatoris", ha apuntat. Garay i la resta d'investigadors s'han centrat a calcular l'interval de temps que un forat negre necessita per transformar-se en un blanc. "Aquest càlcul és essencial per entendre les conseqüències físiques i observacionals de la nostra proposta", justifica. El càlcul d'aquesta quantitat s'ha realitzat mitjançant una generalització del formalisme que s'usa en mecànica quàntica per descriure el denominat efecte túnel. Al contrari que en mecànica clàssica, les partícules en mecànica quàntica poden seguir múltiples trajectòries virtuals per desplaçar-se d'una posició inicial a una altra final. Segons indica el científic, existeixen moltes maneres en les quals un forat negre pot convertir-se virtualment en un forat blanc, i sumant sobre totes aquestes possibilitats pot obtenir-se una mesura de l'interval de temps en el qual això ocorrerà. Aquesta proposta, segons apunta Garay, permet interrelacionar la teoria quàntica i la gravitatòria, connectant així la física microscòpica de l'espai-temps amb l'experimental. "El nostre objectiu general és desenvolupar aquesta línia d'investigació fins que puguem millorar el coneixement sobre la naturalesa teòrica dels forats negres i la gravetat quàntica", conclou Garay. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
0.741926
curate
{"es": 0.10866222450025628, "de": 0.0035879036391594054, "ca": 0.8774987186058432, "en": 0.010251153254741158}
: /gent/noticia-cientifics-troben-evidencies-conversio-dun-forat-negre-blanc-20170706131009.html