id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_2_151050 | Elements ambientals-paisatgístics | La Garrotxa | Page 2
Inici > Elements ambientals-paisatgístics
Descripció Mirador situat a prop de Fontpobra i des del qual es pot observar Olot, Batet, Santa Pau, Sant Abdó i Sant Senén, Sant Julià del Mont, el Canigó i la majoria de volcans de la zona. Situació Fotografies Bibliografia Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La […]
Descripció Es pot deixar el cotxe a la urbanització que hi ha a l’esquerra arribant a Sant Joan des d’Olot. És a la rotonda que hi ha després de la de la Canya. A partir d’aquí es segueix la carretera que et porta al poble. Quan arribeu a l’escola, continueu per recta. Després d’uns 150 […]
Serrat de Sant Miquel
Descripció Rasos i singles que conformen un important mirador lineal al voltants del castell de Falgars. Situació Fotografies Bibliografia Catàleg de Bens. POUM de la Vall d’en Bas [consultat el novembre de 2015] | 0.747812 | curate | {"ca": 0.9077412513255567, "bs": 0.010604453870625663, "fr": 0.0816542948038176} | https://lagarrotxa.net/tag/elements-ambientals-paisatgistics/page/2/ |
mc4_ca_20230418_15_576237 | La justícia francesa deixa en llibertat Josu Ternera que viurà a casa d'un magistrat
26 febrer 2020 17:54
La justícia francesa ha deixat en llibertat sota control judicial l'excap d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, després de comparèixer davant del Tribunal d'Apel·lació de París.
L'històric dirigent etarra, detingut el 16 de maig als Alps francesos, no podrà sortir de França i haurà d'anar un cop per setmana a una comissaria. La magistrada també li ha dit que entregui el seu passaport, però li ha contestat que no en té. Fa 17 anys que està fugit de la justícia.
José Antonio Urrutikoetxea s'ha de presentar el dijous de la setmana que ve per un altre recurs d'apel·lació. I també hi ha convocada una nova vista per al 23 de gener del 2020 per reconsiderar algunes qüestions de procediment.
Laure Heinich, una de les advocades, ha dit que havia estat una decisió justa del tribunal: «No és una victòria per al senyor Urrutikoetxea, sinó una victòria per a la justícia. No hi havia cap necessitat de mantenir-lo detingut abans del seu judici al qual té tota la intenció de respondre.»
Allotjat a la casa d'un exconseller del president Mitterrand
Josu Ternera s'allotjarà a casa del magistrat Louis Joinet, exconseller del president François Mitterrand, que s'havia ofert, segons ha explicat l'advocat Laurent Pasquet-Marinacce.
En el moment de la detenció, fa un mes, Josu Ternera anava a tractar-se d'un càncer a l'hospital de Sallanches, prop de Saint-Gervais-les-Bains, on s'amagava en un precari refugi de muntanya. Els seus advocats han al·legat que no pot estar a la presó pel seu estat de salut.
Un pic en llibertat vigilada, l'ex-número 1 d'ETA es podrà sotmetre a una operació quirúrgica urgent, segons ha dit durant la compareixença davant del jutjat.
A la vista hi han assistit els seus dos fills i alguns amics. Un dels fills, Egoitz, assegura que la decisió també té una lectura política: «És una manera de contribuir a la calma al País Basc, a fer un procés de reconciliació, sobretot des de la perspectiva de crear una situació política que permeti no repetir els esdeveniments del passat.»
José Antonio Urrutikoetxea, que ha viscut des de l'any 2002 en la clandestinitat, havia de respondre a acusacions de pertinença a organització terrorista. Havia estat condemnat en rebel·lia per aquesta causa i havia presentat recurs contra la sentència.
Els advocats asseguren que la decisió del tribunal s'ha pres perquè no hi veu risc de fugida i perquè confia en la paraula de l'acusat, que s'ha compromès a comparèixer un cop per setmana davant la policia.
Després de la seva captura, el govern espanyol va demanar-ne l'extradició de manera immediata. | 0.85565 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dbalears.cat/mon/2019/06/19/328393/justicia-francesa-deixa-llibertat-josu-ternera-viura-casa-magistrat.html |
mc4_ca_20230418_6_368507 | Villa Camarat Zeewolde Països Baixos - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Horsterparc, Zeewolde, Països Baixos - Excel·lent ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Villa Camarat
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Villa Camarat és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Zeewolde. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Zeewolde. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, forn microones, renta vaixelles per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com piscina exterior, jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Villa Camarat és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Zeewolde. | 0.797936 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/villa-camarat/hotel/zeewolde-nl.html |
mc4_ca_20230418_1_309750 | Les platjes del Baix Llobregat renoven la bandera blava - elBaix.cat
dimarts 20 març
»Cornellà commemora el Dia Mundial del Teatre
»Comença la 98ª Volta Ciclista a Catalunya, que passarà aquest diumenge per el Baix Llobregat
»Domènech presenta a Gavà la seva candidatura per liderar Podem
»S’obre a la circulació el nou carril bici que connecta Esplugues amb Barcelona
»Torna la Mostra de Cinema sobre Drets Humans i Interculturalitat a Molins de Rei
»L’abril al Baix Llobregat torna a convertir-se en el Supermes, un mes de diversió i activitats per a famílies
»SOREA inicia la construcció de la nova ETAP de Martorell
»Guanya el suport popular a la unió del tramvia per la Diagonal, segons una enquesta del consistori barceloní
»Diumenge de cinema: “La forma del agua” de Guillermo del Toro
»El baixllobregatí Pepe Oriola disputarà el WTCR amb Campos Racing i CUPRA
Les platjes del Baix Llobregat renoven la bandera blava
Data: maig 24, 2013 A: informa't al Baix | Comentari : 0
Això significa que disposen de tots els equipaments necessaris i d’un complet servei de salvament i socorrisme, a més de tenir aigües de qualitat excel•lent. Les platjes baixllobregatines de Gavà , Castelldefels i El Prat han renovat el distintiu
El distintiu internacional de Bandera Blava valora i premia la gestió ambiental i la seguretat, la informació i l’educació ambiental, els serveis i les instal•lacions, i al mateix temps exigeix per a les platges una qualitat de l’aigua excel•lent.
L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) de la FEE (Fundació d’Educació Ambiental) és l’encarregada de designar quines platjes obtenen aquesta distinció.
El tram equipat de la platja del Prat, (davant la pineda de Can Camins, entre l’inici del passeig de la platja i el CRAM), ha renovat per a un any més el distintiu de Bandera Blava que fa dos anys va aconseguir per primera vegada, així com Gavà.
Per la seva banda, Castelldefels també renova aquesta distinció que va aconseguir l’any 2010.
La bandera blava onejarà en 90 platges catalanes aquest estiu, tres més que l’any passat
Tarragona en guanya una i rep 38 banderes blaves mentre que Girona manté les 28 de l’any passat i Barcelona passa de 22 a 24.
La bandera blava onejarà en 90 platges catalanes aquest estiu, el que representa tres banderes més que l’any passat quan la comunitat catalana en va rebre 87, segons ha anunciat aquest dijous l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC).
La demarcació que més distincions ha rebut ha estat novament Tarragona amb 38, en guanya 1, seguida de Girona que manté les 28 del 2012 mentre que Barcelona passa de 22 banderes blaves a 24.
Per al president de l’ADEAC, José Ramon Sánchez, les platges catalanes gaudeixen de “bona salut” i els atorga “un notable alt”.
Domènech presenta a Gavà la seva candidatura per liderar Podem
S’obre a la circulació el nou carril bici que connecta Esplugues amb Barcelona
SOREA inicia la construcció de la nova ETAP de Martorell
Guanya el suport popular a la unió del tramvia per la Diagonal, segons una enquesta del consistori barceloní | 0.816959 | curate | {"ca": 0.9796921061251228, "es": 0.02030789387487717} | http://www.elbaix.cat/2013/05/24/les-platjes-del-baix-llobregat-renoven-la-bandera-blava/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_150039 | Aquests cursos online estàn pensats per tots els estils i nivells, sempre amb llenguatge planer i amb molts exemples per despertar la teva imaginació. | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | https://academy.laiayllafoto.com/miembros/laura/ |
cawac_ca_20200528_7_109300 | A llegir!
He dubtat fins l’últim moment d’escriure aquesta entrada perquè en molts àmbits he trobat opinions que contrastaven amb la meva i he estat esperant, en va, trobar-ne alguna de coincident...
I no!, no n’he trobat... Però, tot i així, jo ho segueixo tenint clar. Així que deixeu-me escriure-ho, ni que sigui per una vegada! (Que el llegir no ens faci perdre l’escriure, que deia en Pedrolo).
Resulta que la consellera d’Ensenyament ha descobert que els nostres joves i infants llegeixen poc. I no se li ha acudit res més que fer un pla perquè els alumnes de Primària llegeixin 25 llibres durant el curs escolar, i els de Secundària obligatòria, 30.
O sigui: ara ens tocarà fer “lectura a pes” (suposo que tots els centres educatius haurem de comprar unes bàscules per pesar la quantitat de paper que hauran digerit els nostres alumnes al llarg del curs, o sigui que algú es farà ric venent aquestes bàscules...).
Hagués sabut que el tema (que ens preocupa a molts professionals des de fa força temps) es resolia tan ràpidament, ens hauríem estalviat anys de cursos del gust per la lectura, de seminaris, tallers, taules rodones, xerrades, treballs i estudis sobre la lectura en l’ensenyament i en els joves, etc. Hagués sabut que el tema es resolia tan fàcilment com seguir el camí de Don Quixot: aquell que va perdre el senderi de tant llegir... Potser m’hauria dedicat a una altra cosa.
Perquè precisament aquest pla lector coincideix amb un fet paradoxal: resulta que ens adonem que la lectura és imprescindible per a la formació dels nostres joves (amb la qual cosa coincideixo plenament) i, en canvi, el sistema educatiu actual és el que dedica menys hores a l’ensenyament de la llengua i la literatura.
És clar, però, que si l’objectiu només és llegir quilos de paper, no cal que ensenyem a llegir, no cal que treballem per obtenir uns lectors que tinguin una gran competència lectora, no cal que els alumnes incrementin el gust per la lectura, ni per descomptat que amb la lectura els alumnes augmentin el seu esperit crític (segur que la consellera no ho toleraria...! ); només cal que els alumnes llegeixin tones de paper.
I ho dic per experiència pròpia... No crec que jo pugui ser suspecte de desafecció a la lectura; més aviat al contrari: he llegit i encara llegeixo tant com he pogut; i en els meus anys adolescents llegia més d’un centenar de llibres a l’any. Ara: durant el curs escolar, amb prou feines tenia temps per llegir-me les lectures obligatòries...
N’obtindrem alguna cosa, d’obligar els nostres alumnes a llegir un llibre cada deu dies? Desapareixeran les lectures a les assignatures de llengua i literatura? Hi jugarà algun paper l’anàlisi literària, la formació lectora, la crítica? Evidentment, amb les lectures “a pes”, tot això no té cap valor. I, mentrestant, els professionals de l’ensenyament de Llengua i literatura cada cop disposem de menys temps per intentar inculcar en els nostres alumnes el “verí de la lectura”. Tant li fa: per fomentar la lectura només cal que els alumnes tinguin una hora en què estiguin obligats a llegir, i algú que controli que no aixequin la vista del paper.
Perdoneu la discrepància, però no ho entenc!
Nom
Correu electrònic
Població
Comentari
(El Prat de Llobregat, el Baix Llobregat, 1964) Després de llicenciar-me en Filologia Catalana a la UB i d’aprovar les oposicions al cos de professorat Agregat de Batxillerat, vaig aterrar a Olot amb vint-i-cinc anyets! En aquella època, les coses a l’ensenyament anaven molt diferents i et podia tocar allà on fos. Tot el perfil | 0.865273 | curate | {"de": 0.002556818181818182, "ca": 0.9928977272727273, "fr": 0.0008522727272727272, "es": 0.003693181818181818} | http://blocs.esquerra.cat/pgomez/bloc/a-llegir |
mc4_ca_20230418_5_38325 | L'atur es redueix de 66.600 persones el tercer trimestre i la taxa cau al 17,49% - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
L'atur es redueix de 66.600 persones el tercer trimestre i la taxa cau al 17,49%
Catalunya és la comunitat en què augmenta més el nombre d'ocupats en l'últim trimestre
agències | barcelona 28.10.2015 | 13:02
El nombre de desocupats va baixar de 66.600 persones a Catalunya durant el tercer trimestre de l'any, mentre que el d'ocupats va pujar de 35.800, fins a situar el nombre d'aturats en 659.600, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) que va publicar ahir l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En el conjunt de l'estat, el nombre de desocupats va baixar de 298.200 persones durant el tercer trimestre de l'any, fins a situar la xifra total d'aturats en nivells del 2011, amb 4.850.800, de manera que la taxa d'atur es va reduir 1,2 punts fins al 21,18% de la població activa.
La reducció dels desocupats a Catalunya deixa la taxa d'atur en el 17,49% de la població activa. La taxa d'atur entre els homes a Catalunya se situa en el 16,72%, mentre que la de les dones està en el 18,36%.
Catalunya és la comunitat autònoma en què més s'incrementa el nombre d'ocupats l'últim trimestre, seguida d'Illes Balears i Galícia, i una de les quals destaca per la reducció d'aturats, al costat de Madrid.
Les 659.600 persones que es declaren a l'atur l'últim trimestre suposen el 9,17% menys que en el trimestre anterior (66.600 persones), mentre que l'increment d'ocupats de 35.800 persones deixa el nombre de treballadors en 3,1 milions, l'1,16% més que en el trimestre anterior. La població activa de Catalunya, persones a partir de 16 anys que estan disponibles per treballar, és de 3.770.400 persones, cosa que suposa una caiguda del 0,81% (30.800 persones) en relació amb el trimestre anterior.
En el conjunt de l'estat, entre juliol i setembre, l'atur va disminuir en els serveis (59.900 desocupats menys), la construcció (8.200) i la indústria (6.300), mentre que va augmentar en l'agricultura (6.200). En funció del sexe, el descens de l'atur va ser més gran a Espanya entre les dones (168.500 menys) que entre els homes (129.700), cosa que va deixar més homes desocupats (66.800 més), encara que la seva taxa d'atur (19,9%) va ser inferior a la femenina (22,7%). Per edat, la desocupació es va retallar en tots els trams menys en el de menors de 19 anys i més grans de 55, i per nacionalitat, la majoria del descens es va concentrar en els espanyols (236.600) davant dels estrangers (61.600), la taxa d'atur dels quals va ser superior (28,94%). De la seva banda, el nombre d'aturats de llarga durada (que van perdre la feina fa més d'un any) es va reduir de 235.300 persones, mentre que va augmentar el d'aquells que busquen la seva primera oportunitat laboral (5.200). | 0.798452 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/economia/2015/10/23/latur-redueix-66600-persones-tercer/334229.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_148073 | L’Era de Sansa, un paller convertit en casa rural. Al mig de la Vall d’Àssua, a deu minuts de Sort i la Noguera Pallaresa, a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Un lloc ideal per grups i famílies amb nens i mascotes.. Fins a 15 persones! Consulta opinions a Toprural sobre nosaltres. (Armand i Carme)
Traducció automàtica EnglishCatalàFrançaisDeutschEspañol
Skip to primary content
Inici
La Casa
Què ens diferencia
Preus i Ofertes
Disponibilitat
Turisme
Fotos
Com arribar
Contacte
El nostre fet diferencial
Tot el que ens diferencia, moltes raons per escollir l’Era de Sansa
Estimem la natura i respectem el mediambient…
Si trieu l’Era de Sansa perquè estimeu la natura heu de saber que:
L’Era de Sansa obtingué el distintiu de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya el 23 de maig del 2007. Aquest segell ens identifica com un establiment respectuós amb el medi ambient.
Criteris d’eco-eficiència de la casa:
Escalfem la casa amb una caldera de biomassa que crema llenya, briquetes i pellets.
L’aigua dels banys s’escalfa amb 18 m2 de panells solars.
Els radiadors tenen instal·lat un termostat per regular la temperatura de cada habitació.
Totes les aixetes tenen dispositius reguladors del cabal per estalviar aigua.
Les finestres tenen doble vidre i hi ha també doble porta cada entrada.
Els diferents contenidors permeten reciclar la major part de la brossa, fin i tot convertim la matèria orgànica en compost per al jardí i amb l’oli usat fem sabó per a la roba.
Quasi bé tots els llums són de baix consum.
Els llums de l’exterior tenen un programador que els apaga automàticament.
Als banys hi ha dosificadors de sabó en comptes de sabons individuals.
Tots els electrodomèstics són d’alta eficiència energètica.
Si ens ho demaneu podem desconnectar el WI-FI i connectar-vos a través d’un cable de xarxa evitant les ones electromagnètiques.
Per tots els racons de la casa hi trobareu cartells explicatius del bon ús de l’aigua i l’energia.
Podeu cuinar i fer barbacoes…
Si trieu la casa per menjar bé heu de saber que:
Podeu fer servir la barbacoa coberta de pati. Nosaltres us oferim la llenya sense cap cost. També tenim pedres per cuinar a la llosa. Quan fa bo podeu menjar al pati.
La cuina està totalment equipada: rentavaixella (sabó inclòs), frigorífic, focs grans, forn, microones, torradora, espremedor, batedora, cafeteres italianes, olles, paelles, safates, vaixella, coberts, espècies,…
I si no voleu cuinar tots els dies, al nostre poble hi trobareu dos excel·lents restaurants: l’Hostal Vall d’Àssua i el Roch Hotel. A més podeu visitar la formatgeria la Peça d’Altron i tastar els formatges de vaca amb llet crua, semicurats, fumat, tupí,… A la nostra vall també trobem la formatgeria Casa Mateu, on la Clara el·labora formatges i iogurts d’ovella
Podeu caçar bolets.
Un allotjament ideal per a famílies i grups d’amics, amb nens o sense…
Si heu triat l’Era de Sansa per estar a gust amb els nens i nenes, heu de saber que:
Us deixarem sense cap cost addicional: trones, cadiretes, hamaques, banyera, canviador, motxilles per anar d’excursió, trineus, bicicletes, patinets, joguines per a nadons, contes, pel·lícules infantils,…
Al pati hi ha una caseta a dalt d’un arbre, un llit elàstic amb xarxa, dos tobogans, piscina zòdiac, cistella de bàsquet, xarxa de bàdminton, bicicletes petites, patinets i piscina infantil.
Aquí acceptem mascotes!
Si heu triat la casa perquè acceptem animals domèstics, heu de saber que:
Tenim un pati tancat per poder deixar els animals lliures.
Podeu fer passejades pels camins de la nostra vall.
Hi ha un centre veterinari a Sort (6,3 km, 9 min)
Un lloc per desconnectar i descansar…
Si heu triat la casa perquè simplement voleu estar junts i descansar, heu de saber que:
Només sentireu una òliba que viu al campanar de l’esglèsia.
Trobareu una sala d’estar amb un sofà de quatres places, un altre de tres, cinc sillons i un banc de tres places. La sala té una llar de foc oberta amb extintors al costat i un sistema de detecció de fums per estar tranquils.
Podem fer diverses distribucions de les habitacions per si voleu dormir amb els vostres nens o aconseguir que tots els cosins dormin junts o allunyar aquell estimat amic que ronca. El preu inclou llençols i tovalloles.
Els banys tenen sabó, paper higiènic, assecador i alçadors per a nens. N’hi ha un que té dues dutxes i dos rentamans per evitar cues.
A l’estiu la casa està fresca sense necessitat de ventiladors ni aire condicionat, no tenim gaires mosquits (hi ha mosquiteres a totes les habitacions) i a la nit ens hem de tapar amb un llençol. A l’hivern tot està calent i la carretera per arribar a casa nostra sempre està neta de neu.
Tenim jocs de taula i un televisor plà. També us podem deixar un disc dur amb pel·lícules.
Al rebedor hi ha un joc de dards electrònic amb puntes de plàstic, una bicicleta estàtica i una taula amb ordinador i connexió a internet WI-FI o amb cable de xarxa.
I si no trieu la nostra casa o veieu que està reservada, us recomanarem d’altres allotjaments de la comarca que podeu visitar a www.ruralsobira.com | 0.792443 | curate | {"ca": 0.930389817024662, "pt": 0.027446300715990454, "en": 0.007756563245823389, "es": 0.014319809069212411, "it": 0.0027844073190135244, "fr": 0.017303102625298328} | https://www.eradesansa.info/la-casa/el-nostre-fet-diferencial/ |
macocu_ca_20230731_1_588869 | Notícies
Un article d'Igansi Franch del suplement especial de 'La Directa' sobre la pel·lícula 'Eyimofe', que es podrà veure divendres al Festival de Cinema Llatinoamericà de La Mostra de CineBaix.
Ignasi Franch repassa en un article del suplement especial de 'La Directa' la programació del Festival de Cinema Llatinoamericà de La Mostra de CineBaix.
CineBaix projectarà un total de 20 pel·lícules de 16 països diferents, que recullen el millor del cinema d'Àfrica i sobre Àfrica.
La Mostra de CineBaix ha aconseguit igualar xifres de les cites presencials de 2019, i valora positivament aquesta tornada a la presencialitat.
Ignasi Franch parla de la pel·lícula 'Las mil y una' en el suplement especial de La Directa sobre La Mostra de CineBaix.
Parlem amb l'actriu protagonista de 'Yo niña', que visitarà el Festival de Cinema Llatinoamericà el pròxim dissabte 20 de març. | 0.778982 | curate | {"pt": 0.009216589861751152, "ca": 0.9907834101382489} | |
mc4_ca_20230418_0_635394 | Catàleg d'Activitats per a Centres de Batxillerat i CFGS | ESCODI
ESCODI > Activitats > Catàleg d’Activitats per a Centres de Batxillerat i CFGS
Catàleg d’Activitats per a Centres de Batxillerat i CFGS
ESCODI, com a Escola Universitària adscrita a la UB, col·labora amb els centres educatius en la promoció i divulgació de temes d’actualitat relacionats amb el comerç i el retail. Són activitats gratuïtes per als centres i que es programen durant tot el curs.
Aquells que estigueu interessats en alguna de les activitats només cal que envieu e-mail a Míriam Díez ([email protected]) per concretar activitat i horari.
Descarrega’t el Catàleg d’activitats 2018 | 0.771463 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escodi.com/activitat/descarregat-el-cataleg-dactivitats-2018consum-conscient-comprem-activitat-adrecada-centres-educatius-batxillerat-cfgs/ |
macocu_ca_20230731_1_117432 | Sessió informativa oberta sobre l'itinerari de vianants per connectar Riells del Fai amb Bigues
22/3/2019
En la sessió s'exposarà l'estudi realitzat per un equip de la Diputació de Barcelona, per la futura redacció del projecte constructiu de l'itinerari de vianants a la carretera BP-1432 de Bigues i Riells. Un equip tècnic de la Diputació de Barcelona presentarà l'estudi per transmetre al Consistori i a la ciutadania les possibilitats que hi ha per connectar Riells del Fai i Bigues a peu. | 0.74967 | curate | {"ca": 0.9816700610997964, "es": 0.018329938900203666} | |
mc4_ca_20230418_0_381931 | PAVIMENTS I PARQUET Paviments i Parquet Reformes Integrals. A Reformes Andorra som especialistes en instal·lació de paviments al Principat d'Andorra.
PAVIMENTS I PARQUET Paviments i Parquet Reformes Integrals.
A Reformes Andorra som especialistes en instal·lació de paviments al Principat d'Andorra. Col·loquem el teu nou paviment d'una manera professional i personalitzada, ja que ens adaptem tant a les teves necessitats com al teu pressupost.
Disposem d'un equip expert en realitzar instal·lacions de paviments de qualsevol tipus: hidràulic, parquet, gres, etc. A més, participaràs activament en el procés d'elecció del paviment, ja que podràs escollir entre una àmplia gamma de tipus i de colors.
Després de reunir amb tu i que ens expliquis com t'agradaria que fos el teu nou paviment, totalment sense compromís, el nostre departament d'interiorisme elaborarà els renders perquè puguis veure com serà el resultat final de l'obra i poder realitzar els canvis que consideris oportuns.
Els renders i el pressupost personalitzat se't lliuraran sense cap tipus de compromís. Per tenir-los, tan sols has de contactar amb nosaltres a Andorra.
Durant la fase inicial de la teva reforma rebràs assessorament personalitzat tant per part de les nostres interioristes com per part del cap d'obra assignat en el projecte, que supervisarà dia a dia la feina i es posarà en contacte amb tu sempre que sigui necessari.
Només treballem amb proveïdors de confiança i amb marques líders perquè s'aconsegueixi el millor resultat en la instal·lació del teu nou paviment. Millorarem la imatge del teu habitatge sense cap tipus d'imprevist.
Amb Reformes Andorra tot són avantatges! Ens dedicarem 100% al paviment de la teva llar i el feedback serà mutu. Recorda que ens adaptem a tu i a les teves necessitats: tu ens explques la teva idea i nosaltres la convertim en realitat! | 0.706655 | curate | {"ca": 1.0} | http://reformes-andorra.com/paviments-i-parquet-paviments-i-parquet-reformes-integrals-reformes-andorra-som-especialistes-instal%C2%B7lacio-paviments-al-principat-dandorra |
oscar-2301_ca_20230418_0_420147 | Comercial Grup Freixenet ha iniciat un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per força major per a 110 empleats del departament de vendes. Es tracta d’una de les companyies que integren Grup Freixenet, que actualment compta amb una plantilla de 1.054 persones a tot l’estat. L’excepcional situació provocada pel Covid-19 ha obligat a la companyia a aplicar aquesta mesura com “un exercici de responsabilitat per garantir la totalitat de l’ocupació a llarg termini”.
Comercial Grup Freixenet ha pres aquesta decisió després de la caiguda de l’activitat comercial derivada per l’actual context. L’ERTO afectarà 110 empleats del departament de vendes, als quals la companyia s’ha compromès a compensar entre el 75% i el 90% del seu salari. L’ERTO es proposa com a mesura transitòria vinculada a la durada de l’estat d’alarma i l’obertura de les restriccions de confinament. A més, l’empresa garanteix que es recuperaran tots els llocs de treball quan finalitzi la mesura.
Seguint les recomanacions de les autoritats competents, la companyia ha impulsat el teletreball per gran part de la seva plantilla, així com altres mesures per vetllar per la seguretat i la salut dels seus empleats, clients i proveïdors.
Al mateix temps, el Grup Freixenet ha establert mesures per seguir abastint als seus clients. En aquest sentit, la companyia manté la seva activitat en les línies de producció, on ha adaptat les mesures de seguretat necessàries per assegurar el compliment de totes les recomanacions transmeses per les autoritats sanitàries. Tot això en el marc d’una ràpida adaptació de la planta, en l’àmbit organitzatiu i productiu, a un nou escenari imposat pel Covid-19.
Pere Ferrer, vicepresident i conseller delegat de Grupo Freixenet, ha volgut manifestar “el profund agraïment a tots els empleats per la lleialtat, compromís i responsabilitat que han demostrat en aquests moments i, en especial, als empleats que segueixen assistint als seus llocs físics de feina, com és el cas de les àrees de producció i logística”. Ferrer ha volgut destacar “la seva confiança en el futur de la companyia i dels seus productes, líders en el mercat internacional”. La companyia segueix de prop la situació per avaluar, si calgués, la posada en marxa de noves mesures en funció de com evolucionin els fets.
freixenet
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.78431 | curate | {"ca": 0.9897798742138365, "es": 0.004323899371069182, "fr": 0.0011792452830188679, "de": 0.0007861635220125787, "cs": 0.0019654088050314465, "en": 0.0019654088050314465} | https://vadevi.elmon.cat/do-cava/freixenet-presenta-erto-110-empleats-del-departament-comercial-coronavirus-27113/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_36929 | © Fundació Iluro G08169823 - Tots els drets reservats. | La Riera 96, 2n – 08301 Mataró (Barcelona) | Avís Legal | Política de cookies | Política de xarxes socials
Close search
Cart
Back To Top
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privacitat i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si consents la seva instal·lació, prem "Acceptar" o també pots configurar les teves preferències prement "Configurar". Més informació a la nostra Política de cookies.
Acceptar Configurar Refusar
Privacy Settings saved!
Panell de configuració de cookies
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar els paràmetres que afectaran directament la teva experiència de navegació en aquesta web.
Necessàries Analítiques
Aquestes cookies són necessàries perquè la web funcioni i no es poden desactivar del nostre sistema.
Cookies Tècniques
Aquestes cookies són importants per a donar-te accés segur a zones amb informació personal o per a reconèixer-te quan inicies sessió.
wordpress_gdpr_allowed_services Durada: Sessió
wordpress_gdpr_cookies_allowed Durada: Sessió
wordpress_gdpr_cookies_declined Durada: Sessió
Woocommerce
Aquestes cookies són importants per a oferir-te un servei personal a l'hora de comprar en la tenda digital.
_wcml_booking_currency Durada: 1 dia
Permeten mesurar, de forma anònima, el nombre de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment la teva experiència de navegació. Podràs disposar d’una millora contínua en l’experiència de navegació.
Google Analytics
Aquestes cookies s'utilitzen per a distingir usuaris únics assignant un número generat aleatòriament com identificador de client. S'inclou en cada sol·licitud de pàgina d'un lloc i s'utilitza per calcular les dades de visitants, sessions i campanyes pels informes d'anàlisis de llocs. | 0.786556 | curate | {"ca": 0.9343031440638198, "en": 0.05302674800563116, "es": 0.012670107930549039} | https://www.casacolliregas.cat/en/que-faries-si-estiguessis-tancat-en-una-casa-modernista-el-periodico/sony-dsc-3-2/ |
cawac_ca_20200528_11_55957 | Els mestres
L’editorial d’aquest butlletí del 26 de juny de 2007 es titulava “ Mestres, poetes i polítics ”. Parlava de la contribució important i positiva que fan els diagnòstics sociològics i econòmics per conèixer millor la situació del nostre país i, per tant, actuar eficaçment. Però deia, textualment, que “això sol no resol els problemes, no mou la societat, no mobilitza la gent... que a més d’especialistes i analistes de tota mena necessitàvem mestres, poetes i polítics. És a dir, formació, emoció, acció i ordenació públiques”.
Demanar perdó
Sol•licitar el perdó és difícil, perquè cal superar l’amor propi, però, concedir-lo encara és més ardu, ja que cal vèncer el dolor de l’ofensa. Des que l’Església catòlica, abans de la celebració del Jubileu, va demanar perdó pels seus errors històrics i pels episodis en els quals es va allunyar explícitament de l’esperit i la lletra de l’Evangeli, moltes altres institucions, governs i organitzacions han emprès la tasca de demanar perdó per aquells actes o omissions que, en el passat, van cometre contra persones físiques, col•lectivitats, pobles o minories socials
Si quis ut in populo…
Si m’emparo en aquesta llatinada és perquè, per a mi, pensar en l’exili, en especial en termes literaris, sempre passa per les Tristia (Tristes) d’Ovidi, de la mateixa manera que hi passa la poesia. Recordo que, desterrat, o exiliat, pel seu emperador el poeta diu a la seva companya que “si hi ha algú entre la multitud ( si quis ut in populo ) que es recordi de mi, li diràs que visc amb salut però no pas amb alegria...” (cito de memòria i, ja se sap, per seguir llatina, que labilis ist memoria , que en el meu llemosí és, més o menys, ‘voluble és la memòria’).
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies: El nou model de finançament
L’Estatut estableix l’acord bilateral Generalitat-Govern central. El ministre Solbes presenta una proposta que no té en compte la negociació bilateral ni els altres conceptes aprovats per l’Estatut. El conseller Castells titlla la proposta de “decebedora, insuficient i preocupant”, desencís i preocupació compartides per CiU i pels altres partits catalans. La publicació, per part del Govern central, de les balances fiscals demostra, de manera fefaent, la insuficiència i l’espoli que pateix la hisenda catalana. El futur del país i dels catalans, en aquest aspecte, hauria de quedar resolt, segons l’Estatut, els primers dies d’agost. Es produirà, per part del Gobierno, un nou incompliment d’una llei orgànica fonamental, ells que són tan exigents amb el que estableix la Constitució.
Trobada d’empresaris valencians i catalans
Es van reunir una cinquantena d’empresaris valencians i catalans, una trobada impulsada per l’AVE (Associació Valenciana d’Empresaris) i pel Cercle d’Economia. Els reunits van coincidir que el dèficit d’infraestructures de qualitat i d’estratègies de gestió eficients els està limitant les seves oportunitats de desenvolupament social i econòmic. Cal tenir present que, segons les balances fiscals publicades, les Balears, Catalunya i València són els països més mal finançats i més espoliats. El president de la Cambra de Comerç Valenciana va dir que “per fi sembla que Catalunya ha comprès que sola no va enlloc, i nosaltres sabem que la necessitem i molt”.
El Fòrum Europeu de la Ciència
S’ha celebrat a Barcelona l’ESOF 2008, amb una participació de més de 4.000 investigadors, polítics, empresaris, periodistes i afeccionats. S’han pronunciat més de 100 conferències i han tingut lloc 430 ponències sota el lema “Ciència per a una vida millor”. Enric Banda, president de l’Euroscience i copresident de l’ESOF 2008 va afirmar que trobades com aquesta ajuden a crear una nova Europa basada, cada vegada més, en el diàleg i el coneixement i que al mateix temps, ajuden a europeïtzar la ciència i la tecnologia. El fòrum dóna especial rellevància a la presència i les activitats dels joves investigadors i dels joves amb interès i vocació científica.
Un nou centre de biologia evolutiva a Barcelona
La Universitat Pompeu Fabra i el CSIC han creat un nou centre de biologia evolutiva, que és el resultat de dues unitats de recerca ja consolidades, la unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciència Experimental i de la Salut de la UPF, que dirigeix el catedràtic Jaume Bertranpetit i el Departament de Fisiologia i Biodiversitat Molecular de l’Institut Molecular de Barcelona, que lidera el professor Xavier Bellés del CSIC. Les línies d’investigació aniran des dels aspectes moleculars i genètics fins als morfològics i fisiològics. Es potenciaran els estudis de genòmica evolutiva i les seves aplicacions. La seu és un nou edifici del campus de la Ciutadella de la UPF que estarà acabat l’any 2012, amb aportacions econòmiques d’ambdues institucions.
Nous bisbes de Girona i de Lleida
El papa ha nomenat bisbe de Girona el sacerdot Francesc Pardo Artigas, actual vicari general de Terrassa i rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que substituirà l’actual bisbe Carles Soler i Perdigó, que va renunciar al seu càrrec quan va fer 75 anys. El nou bisbe de Lleida serà l’actual bisbe de Menorca, Joan Piris, que substitueix l’actual administrador apostòlic Xavier Salinas. El nou bisbe de Girona va néixer a Torrelles de Foix i Joan Piris, a Cullera (la Ribera Baixa), i va ser rector de diferents parròquies de València. S’han produït comentaris positius als nomenaments d’ambdues personalitats, tot i afegint que se situen en la tendència moderada de l’actual episcopat català, molt en la línia del cardenal Carles.
L’accés a les universitats catalanes
Medicina és la carrera més sol•licitada i que deixa més de 3.000 estudiants sense poder cursar-la, tot i que s’han incrementat el nombre de places. La segueixen Infermeria i Magisteri. Cal destacar que a la necessitat de més metges i infermeres correspon una limitació de places i unes notes d’accés molt altes. Es produeix, en canvi, una disminució de les sol•licituds per als estudis de les carreres d’Enginyeria i de Ciències Experimentals, inconseqüent amb les necessitats de l’economia catalana, mentre creix l’interès dels alumnes per les Ciències Socials, Economia i Direcció d’Empreses.
Aquest llibre, de la professora de Política comparada de la UAB, Casilda Güell, és la tesi amb què es doctorà a la London School of Economics, i que dirigí el professor Paul Preston. L’autora hi explica la història de l’oposició catalanista a Franco des del 1939, just després de la desfeta, fins a l’any 1950, i investiga les causes del seu fracàs. La diàspora, a l’acabament de la Guerra Civil, portà molts catalans –polítics, intel•lectuals, professionals– a l’exili cap a diferents països d’Europa, Amèrica i del nord d’Àfrica. La professora Güell ha consultat nombrosos arxius públics i privats i ha estudiat a fons els factors que obstaculitzaren la tasca de les organitzacions polítiques catalanistes, tant a l’exili com a Catalunya, en la seva lluita contra el règim franquista: la dispersió geogràfica dels grups i les dificultats de comunicació, la manca de recursos econòmics, la forta repressió del règim, i el nul recolzament internacional. Però, la causa principal i decisiva que impedí una oposició eficaç fou la manca d’unitat, deguda a les divergències i als enfrontaments entre els diferents nuclis de resistència, a les lluites pel lideratge i a rivalitats personals. A l’exili i a Catalunya, els exemples de desunió són analitzats amb rigor per l’autora. Una oposició unitària no fou possible, i la solució s’ajornà fins a la transició, després de la mort del dictador. Un llibre molt interessant, valent i documentat. Tant de bo la desunió no sigui eterna, com es diu en el títol.
Euroscience
Aquesta organització va néixer l’any 1997 amb la voluntat d’acostar la ciència als ciutadans i, a la vegada, donar un gran impuls a la investigació per trobar respostes als grans reptes del segle XXI, situant la ciència al centre del debat social europeu. Per desenvolupar aquesta complexa missió, l’Euroscience organitza cada dos anys la reunió interdisciplinària sobre ciència, tecnologia i humanitats més important del continent. En la tercera edició del congrés Euroscience Open Forum (ESOF) 2008 Barcelona ha estat l’escollida per convertir-se en la capital europea de la ciència. La trobada va arrencar el 18 de juliol amb uns 3.000 participants, 430 ponents i 112 conferències, a més de 70 exposicions i actes per a joves i famílies i on s’han abordant qüestions com la recerca amb cèl•lules mare, el canvi climàtic, la lluita contra el nou terrorisme o la política europea de Recerca i Desenvolupament. El 22 de juliol s’acaba el fòrum, organitzat per l’Euroscience i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i podrem conèixer els resultats positius que se n’han extret. | 0.876854 | curate | {"ca": 0.9907586993725043, "es": 0.0014831717056474614, "la": 0.0023958927552766686, "it": 0.0041072447233314316, "en": 0.0012549914432401596} | http://www.jordipujol.cat/ca/butllet/butlleti/126 |
mc4_ca_20230418_7_510430 | Activitats d'estiu per a casals i estiu Del 2 al 6 de setembre de 2019
De dilluns a divendres, a les 12 h
Tallers Otros Otros | 0.451154 | curate | {"ca": 0.5691056910569106, "fr": 0.2764227642276423, "es": 0.15447154471544716} | https://cosmocaixa.es/ca/p/casals-toca-toca-2018-2019_a376819 |
mc4_ca_20230418_6_700576 | Quim Torra, investit com el president 131è de la Generalitat de Catalunya
Els vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la CUP ho han permès | Els partits no independentistes hi han votat en contra
14/05/2018 14:30 | Actualitzat a 15/05/2018 08:58
Quim Torra durant el seu discurs al Parlament de Catalunya | CatalunyaDiari.cat
Quim Torra s'ha convertit aquest migdia, 14 de maig, en el 131è president de la Generalitat de Catalunya. Durant la segona sessió del ple d’investidura celebrada aquest dilluns, el de Blanes ha obtingut el suport necessari per ser investit. Ara, durant els cinc pròxims dies, haurà de prendre possessió del càrrec i nomenar el seu Consell Executiu.
Els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat) i d'Esquerra i l’abstenció de la CUP ha permès, finalment, nomenar Quim Torra com a president. Carles Puigdemont el va proposar aquest passat dijous com a candidat a la investidura, ho anunciava en un missatge des de Berlín, i avui Torra ja ha aconseguit convertir-se en el nou president de la Generalitat en la segona volta. Els discursos de Ciutadans, PSC, Comuns i el Partit Popular han anat en la mateixa línia que dissabte, en la primera jornada del ple d'investidura.
Disculpes, de nou, pels tuits
En el seu discurs el candidat a president ha demanat disculpes a les persones que s'haguessin pogut sentir ofeses pels tuits que fa sis anys va fer en contra dels «espanyols». Ja investit president, Torra espera que a proposta de Mariano Rajoy, el rei Felip VI rubriqui el nomenament del president, un fet que hauria de ser ràpid.
Es tracta d’una de les persones de més confiança de Carles Puigdemont, sempre ha estat considerat una persona molt propera a ell, fet pel qual va ser proposat per a la investidura. Escriptor, editor i diputat de JxCat, ha estat habitualment vinculat amb la cultura i la literatura i té un llarg currículum en aquests sectors. De fet, Quim Torra va arribar a ser president d’Òmnium Cultural l’any 2015 quan Muriel Casal vas convertir-se en diputada. El seu perfil complet es pot llegir aquí.
Primera sessió fallida
Quim Torra ha estat investit en la segona sessió, després que la primera no obtingués els suports necessaris per convertir-se en el president de la Generalitat. Durant el ple celebrat dissabte, el candidat necessitava una majoria absoluta per ser investit, cosa que no va aconseguir, amb 66 vots a favor, de JxCat i ERc, i 65 en contra, de Cs, PSC, els comuns i el PP.
En la segona sessió la cosa canviava, Torra necessitava només una majoria simple, és a dir, tenir més vots a favor que en contra, cosa que s'ha aconseguit gràcies a la CUP i a la seva decisió d'abstenir-se, fent així que els vots quedessin de la mateixa forma que en la primera sessió.
El Parlament de Catalunya durant el discurs de Quim Torra | CatalunyaDiari.cat
La CUP permet la investidura
Aquest mateix diumenge la CUP va prendre la decisió que ha fet possible la investidura de Quim Torra. El Consell Polític de la formació va decidir mantenir l'abstenció que ja va fer dissabte en la primera volta. D'aquesta manera els quatre diputats de la CUP no han votat ni pel 'si', ni pel 'no', cosa que ha fet que Quim Torra hagi obtingut més vots a favor que en contra.
La formació ho va tenir difícil per prendre la decisió. De fet, algunes de les assemblees d'aquesta, especialment la de Tarragona i el Penedès, no veien clara l'abstenció. Finalment, però, la decisió d'abstenir-se al ple va acabar predominant, permetent així la investidura d'avui de Quim Torra.
CUP ERC JxCat Quim Torra | 0.809479 | curate | {"ca": 0.9768967484312607, "nl": 0.00827153451226469, "es": 0.014831717056474614} | https://catalunyadiari.com/politica/quim-torra-investit-president-generalitat-catalunya |
oscar-2301_ca_20230418_2_202656 | Per motius de seguretat guardarem la seva IP actual, la seva IP (3.225.221.130) ha estat guardada a la nostra base de dades. | 0.645723 | curate | {"ca": 1.0} | https://crm.starwebmanagement.com/cart.php?a=view&language=catalan |
mc4_ca_20230418_0_226426 | Iniciatives per millorar el control de les colònies de gats - Ajuntament de Capellades
Data i hora oficial 05.08.2020 | 10:30
Iniciatives per millorar el control de les colònies de gats
L’Ajuntament de Capellades està treballant per millorar la situació de brutícia derivades dels gats al carrer.
Actualment a la Ronda del Capelló hi ha 3 instal·lacions habilitades per acollir gats. Però també hi ha colònies a altres llocs de la vila, que no estan autoritzades i generen problemes de brutícia i higiene per als veïns i veïnes.
Aquestes properes setmanes el consistori endegarà una campanya de civisme, en la mateixa línia de les anteriors agrupades sota l’eslògan “Estima’t Capellades”. La campanya explicarà la normativa que prohibeix alimentar els gats a la via pública i les conseqüències de fer-ho. També des del consistori s’anirà valorant si les 3 colònies de la Ronda del Capelló són suficients o bé cal ampliar-ne a alguna més.
Darrera actualització: 09.07.2020 | 11:50 | 0.768231 | curate | {"ca": 0.9608247422680413, "es": 0.03917525773195876} | https://www.capellades.cat/actualitat/noticies/iniciatives-per-millorar-el-control-de-les-colonies-de-gats.html |
mc4_ca_20230418_14_65896 | 23-10-2018 MANIPULADOR/A ALIMENTS AMB CERTIFICAT DE DISCAPACITAT SABADELL
Nom d'empresa no mostrat
Serveis de catering.
MANIPULADOR/A ALIMENTS AMB CERTIFICAT DE DISCAPACITAT
Codi 2018100068
Centre Especial de treball integrat a les instal·lacions productives d'una gran fàbrica a Barberà del Vallès precisa incorporar una persona per a la línia de producció. Es tracta d'un enclavament laboral on les persones que comencin a treballar estaran contínuament recolzades pels professionals corresponents. Les tasques aniran dirigides cap a la manipulació de diferents aliments (productes de bolleria i fleca congelats), envasat i empaquetat.
Certificat de discapacitat Si
Detalls addicionals REF. 740 IL
Disposar d'experiència professional en el lloc de feina tot i que no serà necessària per poder optar al lloc de treball. Es pot arribar al centre de treball amb transport públic.
Dies de la setmana Dilluns a Dijous
Horari 00:00h - 00:00h
Sou 600€ - 900€. Brut Mensual
Els torns de treball seran de matí, de tarda o de nit en funció de les possibilitats de les persones. Es interessant que la persona tingui disponibilitat per realitzar canvis de torn i que presenti motivació i interès per desenvolupar un treball de tipus físic on no s'han d'aixecar grans pesos però sí que s`ha de realitzar una activitat continuada.
Disposes de certificat de discapacitat igual o superior al 33%?
Si (10 p)
No (0 p)
Quina és la teva principal motivació per l'oferta? | 0.735124 | curate | {"es": 0.1048951048951049, "ca": 0.8202797202797203, "it": 0.01048951048951049, "oc": 0.004195804195804196, "fr": 0.024475524475524476, "en": 0.023776223776223775, "sv": 0.011888111888111888} | http://www.sabadelltreball.cat/mostrararticleoferta?view=article&id=43710&ido=17923 |
mc4_ca_20230418_15_102038 | L'entrega dels Guardons de la Ciutat de Reus obre les Festes de Misericòrdia | Diari de Tarragona
L'entrega dels Guardons de la Ciutat de Reus obre les Festes de Misericòrdia
El lliurament d´aquests honors es va realitzar al Saló de Plens de l´Ajuntament i es van atorgara diverses institucions i entitats de Reus, en un acte especial que va aplegar gent destacada
22 de Septiembre de 2016 - 08:04 hs
Foto de família dels Guardonats de la Ciutat, al Saló de Plens de l´Ajuntament. Foto: alba mariné
Com ja és tradició a Reus, els Guardons de la Ciutat van esdevenir un acte amb molt de públic i van servir, un any més, per donar el toc d’inici a les festes de Misericòrdia.
Començant pels reconeixements al Fill Il·lustre de la Ciutat, que enguany és en Josep Gil i Ribas, l’Ajuntament va prosseguir amb l’entrega dels Guardons de la Ciutat amb les Mencions Honorífiques Municipals.
Entre elles s’inclouen en Josep Casanovas i Marca, el Centre d’Atenció Especialitzada Marinada, el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL), la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i l’Esplai Fem-nos Amics, com també l’Esbart Santa Llúcia, l’Escola Mowgli i la Fundació Camerata XXI. Tots ells han dut a terme tasques molt importants a la nostra ciutat al llarg d’aquest any.
Els reconeixements principals van ser per trajectòries personals i professionals excepcionals, com també per tasques educatives, de salut, musicals, culturals, de foment i promoció de la llengua catalana, per tal d’enfortir el benestar col·lectiu. | 0.842341 | curate | {"ca": 0.9662775616083009, "es": 0.022697795071335927, "da": 0.011024643320363165} | https://www.diaridetarragona.com/reus/Lentrega-dels-Guardons-de-la-Ciutat-de-Reus-obre-les-Festes-de-Misericrdia-20160922-0051.html |
mc4_ca_20230418_11_403152 | m'agraden les llenties: 2019
“Donar la veu” no és “parlar en nom de”, sinó cedir la cadira a la tertúlia i deixar que parlin.
> aforismes, crítica, debats, ironies de la vida 1 comments
> alai, disseny, fotografia, literatura, llibres artesans 0 comments
Un estudi recent constata que els nens de pares afectuosos i amb menys control, creixen més feliços que els que han viscut una infància sota un control excessiu i que no han rebut prou afecte, casos en què solen tenir molt menys benestar mental.
Les persones que han viscut una infància amb afecte i s’han sentit correspostes, tenen una satisfacció amb la vida molt més alta i unes millors condicions mentals, no només en les etapes finals sinó també al principi de l’edat adulta i a mitjana edat. És a dir, en totes les etapes.
Exemples de control parental excessiu serien no permetre que els fills prenguin les seves pròpies decisions, envair la seva privadesa, no tolerar que tinguin opinions pròpies diferents… Totes aquestes actituds gens respectuoses generen una dependència excessiva. Per exemple, els infants no s’atreveixen a opinar per evitar represàlies.
Malgrat que en casos individuals, amb gran fortalesa mental, és possible capgirar aquesta situació i convertir-la en resiliència o en altres habilitats, en general, fins i tot en arribar als 60 anys, devasta de manera similar el fet d’haver patit control i fredor durant la infància que la mort d’un ésser estimat.
Article complet: Happier People Are Raised By Parents Who Do These Two Things
Nota: Amb aquesta referència comença una sèrie d’articles relacionats amb el CFGS en Integració Social que estic cursant a l’IOC.
> Educació, Infància, Integració Social, Maltractament 0 comments | 0.846024 | curate | {"oc": 0.016499705362404242, "ca": 0.9033588685916323, "en": 0.08014142604596347} | http://nafracendrers.blogspot.com/2019/ |
mc4_ca_20230418_9_670253 | federalisme Algunas preguntas entorno el concepto de “República Catalana” en el debate de “Un País en Comú”. Enero 20, 2017
Els comunistes pel Federalisme Octubre 1, 2016
Escrit per Grego Delgado Els dies 27 i 28 de setembre l’associació Federalistes d’esquerres s’ha presentat a la seu del Parlament europeu a Brussel·les convidada […] | 0.507771 | curate | {"es": 0.32432432432432434, "en": 0.042042042042042045, "ca": 0.6336336336336337} | http://noutreball.psuc.org/?tag=federalisme |
mc4_ca_20230418_16_151989 | L'ANC escull secretariat en plena polèmica per la candidatura de Baños - Diari de Girona
L'ANC escull secretariat en plena polèmica per la candidatura de Baños
Els 37.000 socis de l'entitat sobiranista estan cridats a triar els 77 membres que ocuparan el secretariat
acn 17.03.2018 | 01:42
Els 37.630 socis de ple dret de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) estan cridats avui a escollir els 77 membres –25 de representació nacional i 52 de territorial– que pilotaran el rumb de l'entitat sobiranista els propers dos anys. La jornada presencial de votació arriba en plena polèmica per la decisió de la Junta Electoral de l'ANC d'excloure algunes de les candidatures que es presentaven, entre elles, la del periodista i exdiputat de la CUP Antonio Baños per haver participat en una tertúlia radiofònica. La decisió inicial va afectar 17 persones més per motius diversos, i després del rebombori intern i a les xarxes socials, l'entitat va decidir aturar les votacions telemàtiques (havien començat dimarts), obrir un període d'al·legacions, revalorar les candidatures (se'n van readmetre onze) i recomençar de bell nou la votació telemàtica dimecres a la mitjanit. Aquest dissabte, doncs, conviuran el vot telemàtic i el presencial: a partir de les 10 del matí i fins a les 2 del migdia, els socis poden votar en gairebé 120 seus electorals arreu del territori, mentre que la via telemàtica s'allargarà fins a les 4 de la tarda.
El «no» a la candidatura de Baños i 17 persones més per motius com els avals, la informació sobre afinitats polítiques i «fer campanya fora dels actes programats», es va fer pública dimarts a la tarda i ha arrossegat polseguera a les xarxes i també en un acte electoral a Barcelona dimarts al vespre. | 0.873476 | curate | {"ca": 0.9872093023255814, "de": 0.012790697674418604} | https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2018/03/17/lanc-escull-secretariat-plena-polemica/901813.html |
mc4_ca_20230418_1_478717 | Anem de Concerts » Darrers concerts a Mallorca del 2012
Home > Recomanacions setmanals > Darrers concerts a Mallorca del 2012
Centrant-me en els darrers concerts del 2012 a Mallorca, recomanar les dues actuacions de Petit, avui dijous als SINGLONCERTS i demà divendres a Velvet de Palma. Ja saps que Petit és el projecte musical i intimista de Joan Castells, a cavall entre el folk i el rock, que a “Seda Índia” utilitza la seva llengua materna, a diferència dels seus treballs anteriors.
També divendres podrem veure en directe a Antònia Font a l’Auditori de Manacor, que ha començat la gira de presentació de “Vostè és aquí”(2012), disc amb el qual han repetit la millor entrada a llistes de la seva carrera, aconseguida amb “Lamparetes” (nº3). També presentaran nous temes, que formaran part del seu imminent nou treball, els palmesans Ceremoney, que estaran acompanyats per Film Behavior al Cultura Club.
També divendres destaca la tornada als escenaris, encara que no sé si de forma puntual o amb perspectives de ser recurrent. Al Pobil’s de Sa Pobla, doble cartell amb Zinedines i Deimeikers. Els de Muro, no havien pujat a l’escenari des del 2010, quan varen acompanyar com grup convidat a Dinosaur Jr., així com a la seva participació a les festes patronals del seu poble, el mes de juny. Quant a Deimeikers, banda formada per Jaume Bea (Henteligens), Xavi Costitx (Henteligens), Manel Martínez (Dirty Boots, The Frankenbooties, Zinedines), Miquel Romantic (Henteligens, Zinedines) i Mateu Palou (Club Sibarita, Casa Rusa), només tenc constància del seu debut oficial el 3 de juny del 2011, sense que hagin tornat a reunir-se sobre un escenari.
El primer esdeveniment de la promotora Petit Comité, que es celebrarà a la sala Es Gremi, ajunta a dos dels grups mallorquins que més representació balear han fet a l’exterior: Sexy Sadie (que actualment no està en actiu) torna a reunir-se per a l’ocasió – ja ho va fer fa el passat 21 de setembre en un sol concert al concessionari Autovidal – i La Granja tornarà a oferir al públic mallorquí els seus himnes.
Arribam a dissabte i pràcticament es pot dibuixar la següent ruta de concerts:
Començar a les 19h a l’Espai Xocolat on Still Morris, acompanyat per Xavi Escutia de Los Valendas, oferirà un concert acústic amb temes del disc “Face To Face” i alguns de la seva pròxima producció. També a Ciutat, pots acostar-te a la Posada de Bellver (21:30h) a veure en directe a Tomeu Quetgles Trio, presentant “… A Una Illa Mediterrània”. Després de sopar, primeres copes i més concerts a La Jarana (23h), on actuaran The Prussians en acústic, immersos en la gravació del nou disc que veurà la llum a principis de l’any que ve, abans del concert de debut de Manfel. En acabar, pots anar ràpidament al Cultura Club, per pujar de to musical amb els Prenatal – encapçalat per Jonatan Uría – i els explosius Doctor Martín Clavo, que prometen als assistents que el seu concert donarà deu voltes a la nit de cap d’any. Mira els horaris i preus d’entrades al Calendari de Concerts.
El millor regal per a les teves amistats.
Si vols tenir un detall amb les teves amistats, pots regalar la subscripció per rebre per e-mail les Recomanacions Setmanals i altres publicacions que fa anemdeconcerts.com. T’ho agrairan i, a més, s’assabentaran com tu, dels sortejos d’entrades que Anem de Concerts realitza habitualment.
Que passis Bones Festes i… amb salut!
27-dic-12 Petit SINGLONCERTS Es Singló, Binissalem
28-dic-12 Antònia Font Auditori de Manacor
28-dic-12 Petit Velvet, Palma
28-dic-12 Sexy Sadie + La Granja Es Gremi, Palma
28-dic-12 Ceremoney + Film Behavior Cultura Club, Palma
28-dic-12 Deimeikers + Zinedines Pobil’s, Sa Pobla
29-dic-12 Still Morris & Xavi Escutia Espai Xocolat, Palma
29-dic-12 Tomeu Quetgles Trio Sa Posada de Bellver, Palma
29-dic-12 The Prussians(acústic) + Manfel Jarana Club, Palma
29-dic-12 Doctor Martín Clavo + Prenatal Cultura Club, Palma
El concert dels Black Cats per a presentar “Turn on the Radio” serà al Hard Rock Cafè Mallorca. Recomanació Setmanal_21des12 | 0.820694 | curate | {"fr": 0.027965043695380776, "ca": 0.8966292134831461, "en": 0.06342072409488139, "es": 0.01198501872659176} | http://www.anemdeconcerts.com/2012/12/darrers-concerts-a-mallorca-del-2012/conciertos-mallorca |
racoforumsanon_ca_20220809_2_91693 | España es una unidad de destino en lo universal
A verue, si ho preguntes seriosament crec que la cosa va per dir això de que Espanya es va unificar perque tenia un destí a nivell mundial que era portar el cristianisme pels puestos. Em sembla que la idea és aquesta que Espanya ha d'estar unida perque es qüestió de la voluntat divina que aquest país faci de defensa del catolocisme i l'expandeixi pel món. Tot i que després d'inventar-se la frase és precissament quan Espanya ja no ha conquerit mai més res ni ha expandit res, més aviat al revés. | 0.775792 | curate | {"es": 0.0865561694290976, "ca": 0.9134438305709024} | |
mc4_ca_20230418_1_284641 | Membres de la PAH intenten entrar per la força a l'Ajuntament de
PROTESTA PER LA SITUACIÓ DE L'ÍNGRID
Reclamen una solució per a una veïna que fa 42 dies que viu en una tenda de campanya davant de la porta del consistori
L'hospitalet - Dimarts, 10/09/2019 | Actualitzada 11/09/2019 - 15:24
Una trentena de membres de la PAH han intentat entrar per la força aquest dimarts al migdia a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir reunir-se amb l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín.
L’objectiu dels activistes ha sigut denunciar la situació que viu l’Íngrid, una veïna del municipi amb un fill de 5 anys que fa 42 dies que viu en una tenda de campanya davant de la porta del consistori després de ser desnonada dues vegades en un any, i exigir que se li ofereixi una vivenda digna.
Frustrat l’intent d’entrar al consistori pels agents de la Guàrdia Urbana que custodiaven l’entrada de l’ajuntament, els activistes han sol·licitat formalment reunir-se amb l’alcaldessa alertant que no es mouran de l’accés fins que se’ls rebi o se’ls doni una data concreta.
Més notícies de l’Hospitaleta l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
175.048 hospitalencs, convocats a les urnes el pròxim 10-N
El 'carrer dels aldarulls' de l'Hospitalet
La víctima i el detingut per homicidi a l'Hospitalet de Llobregat eren germans
Temes: Núria Marín Desnonaments
Eleccions generals Catalunya: La sentència del procés tampoc dona la majoria a l'independentisme | 0.825736 | curate | {"ca": 0.978397212543554, "pt": 0.021602787456445994} | https://www.elperiodico.cat/ca/hospitalet/20190910/membres-de-la-pah-intenten-entrar-per-la-forca-a-lajuntament-de-lhospitalet-per-reunir-se-amb-nuria-marin-7627995 |
macocu_ca_20230731_0_207625 | Programa - Quina Canalla!
Programa en què els nens i nenes opinen sobre temes de la vida quotidiana com ara quines són les seves pors, com veuen el futur o com gestionarien els diners. Presentat per Elisabet Carnicé, els pares i mares continuaran reaccionant a les respostes dels seus fills, però amb programes especials hi haurà sorpreses i els avis i àvies, per exemple, prendran el protagonisme i sabran què diuen d’ells els seus néts. | 0.753548 | curate | {"it": 0.05733944954128441, "ca": 0.9426605504587156} | |
mc4_ca_20230418_5_399367 | El Villarreal CF presenta el fitxatge de Puchol II - PilotaViu
Dijous, 18.1.2018 16:45h Escala i Corda
Puchol II s'ha mostrat molt satisfet amb l'acord amb el Villarreal CF
Puchol II, Vila-real, Villarreal CF
El Villarreal CF ha volgut reforçar la seua implicació en el foment de la pilota valenciana i, per això, ha fitxat Puchol II, que exercirà, de la mà del Villarreal CF, com ambaixador de la pilota a la província de Castelló.
El pilotari valencià visitarà la Universitat Jaume I, els diferents centres educatius i trinquets de la província per a impartir tallers i xerrades en què compartirà la seua experiència i els secrets del nostre esport amb els joves castellonencs, amb el propòsit d'impulsar la pilota. A més a més, també tenen la intenció de que Puchol jugue una partida de frontó contra algun pilotari destacat de pilota basca.
L'acte de presentació, presidit pel vicepresident de l'entitat, José Manuel Llaneza, ha comptat amb la presència del mateix pilotari, que ha agraït al club la confiança dipositada en ell: "Estic molt agraït al Villarreal CF per la confiança que m'ha brindat. És un orgull pertànyer a un projecte tan important com el d'Endavant. Amb el suport del club, treballarem per donar-li un impuls important al nostre esport". D'altra banda, Puchol II ha recalcat que l'objectiu del projecte és "fomentar l'afició per la pilota valenciana entre la gent jove" perquè, d'esta manera, s'animen a practicar l'esport i copen els trinquets els dies de partida.
A través de la iniciativa Endavant Pilota Valenciana, emmarcada dins d'Endavant Esports, el Villarreal CF ha patrocinat dos edicions del 'Trofeu Villarreal CF', que congrega, cada any, als millors pilotaris del moment al Trinquet de Vila-real. La incorporació de Puchol II reflecteix un pas més per l'aposta en la pilota. | 0.87613 | curate | {"ca": 0.9588660366870484, "en": 0.0216787103946637, "es": 0.019455252918287938} | http://www.pilotaviu.com/article/15966/villarreal-cf-fitxatge-puchol-ii |
mc4_ca_20230418_0_755194 | premis literaris – L'Ateneu Terrassenc
Etiqueta: premis literaris
Prorrogat el termini per presentar obres al Certamen Literari de l’Ateneu Terrassenc
Publicat el 22/10/2015 per Ateneu Terrassenc
Adjunt trobaràs les bases del Certamen Literari que convoca l’Ateneu Terrassenc, amb el patrocini d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, l’Ajuntament de Terrassa, la Fundació Mina, l’Institut Industrial de Terrassa i el Rotary Club de Terrassa. L’Ateneu Terrassenc vol…
Publicat a Uncategorized @ca Etiquetat amb: Ateneu, certamen, premis literaris | 0.712852 | curate | {"ca": 0.955637707948244, "ru": 0.04436229205175601} | http://ateneuterrassenc.terrassa.net/tag/premis-literaris/?agenda_year=2020&agenda_month=7 |
mc4_ca_20230418_16_424330 | Vinyes-Mercader es marquen com a objectiu, repetir triomf en el 49º Ral·li Rias Baixas.
La propera cita anotada en la densa agenda de competició de Joan Vinyes és el Ral·li Rias Baixas, tercera prova del Campionat d’Espanya de Ral·lis d’asfalt. El pilot de l’equip Suzuki Motorsport, al costat del seu navegant habitual, Jordi Mercader, sortiran a competir amb l’objectiu d’arribar dissabte que ve (dia 1 de juny), com a líders de la classificació dels vehicles de dues rodes motrius (fins a 2000 cc.) i d’aquesta manera pujar pa l’esglaó més alt del podi instal·lat a la Rua Porta do Sol de Vigo.
Amàlia i Joan Vinyes confirmen el seu liderat guanyant en el Circuit de Catalunya.
Amàlia Vinyes-Joan Vinyes (Seat Leon - Baporo Motorsport) van aconseguir la victòria en el segon meeting de la Copa d’Espanya de Resistència 2013. Concretament, els pilots andorrans van completar l’única carrera disputada en el Circuit de Catalunya guanyant amb solvència la divisió 2 (D2) i pujant fins a la 5ª plaça de la classificació scratch. La dues jornades de competició a la pista de Montmeló van estar marcades per les previsions d’una climatologia molt variable i que en principi tenia que ser la dificultat atípica d’ambdues jornades.
Mantenir el liderat en el CER 2013 objectiu dels germans Vinyes en el Circuit de Catalunya.
Amàlia i Joan Vinyes, al volant del Seat Leon preparat per Baporo Motorsport, defensaran en el Circuit de Catalunya les posicions de privilegi que ocupen, després de la cita inicial de Navarra, en la classificacions provisionals tant de la Copa d’Espanya de conductors de Turismes Classe 1 com del Trofeu d’Espanya D2.
Seleccioni un any 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010
Vinyes-Mercader en posicions de podi fins que el Subaru Impreza va dir prou
Vinyes-Mercader acomiadaran el 2018 competint en especials de terra
A Lleida, Guillamet-Caminal-Vinyes molt a prop del triomf absolut
© 2018 Equip Vinyes Dabad - Tots els drets reservats. | 0.854404 | curate | {"ca": 1.0} | http://equipvinyesdabad.com/ca/noticies-historic/2013/5 |
mc4_ca_20230418_12_184641 | Barcelona presenta ‘el Davos’ econòmic del papa Francesc | Catalunya Religió
Barcelona presenta ‘el Davos’ econòmic del papa Francesc
Per Catalunya Religió. Dc, 04/03/2020
(Laura Mor –CR) Com és l’economia del bé comú que proposa el papa Francesc? Es poden implantar criteris d’equitat social i de desenvolupament integral en el model econòmic que articula tantes decisions polítiques? Barcelona ha acollit aquest dimarts un dels 250 actes que s’han organitzat arreu del món per parlar sobre la proposta del papa Francesc per una economia global. Són el preàmbul de la trobada internacional que el pontífex convoca a la ciutat d’Assís i que alguns han batejat com “el Davos del Papa”.
‘Economy of Francesco’ reunirà mig miler de joves economistes i empresaris de 115 països. Previst per a finals de març, s’ha posposat pel coronavirus fins als dies 19, 20 i 21 de novembre. Abans d’aquestes dates, però, els convocats participaran d’una trobada per webinar amb el papa Francesc. L’Ateneu Universitari Sant Pacià ha promogut aquest dimarts al vespre un dels actes preparatoris.
“Serà interessant veure un model econòmic que contraposi comunió a individualisme, fraternitat a competitivitat i equitat a desigualtat”, ha dit Bernat Sellarès. Aquest professor d’Història del Pensament Econòmic a la Universtiat Autònoma de Barcelona és un dels convocats a Assís. I ha participat en l’acte celebrat aquest dimarts al Seminari Conciliar de Barcelona per presentar les principals línies del moviment internacional que promou Francesc.
“Tot el que és pluralisme en economia molesta”
Sellarès ha situat dos aspectes essencials de la proposta de Francesc. Per una banda, el fet de confiar en els joves com a motor de canvi: “Els joves sou la profecia d’una economia atenta a la persona i al medi ambient”, va escriure el Papa en la carta que els va adreçar fa un any. I, per una altra, el professor ha valorat el diàleg conjunt entre economistes i ecònoms. Considera “una concepció original del terme economia” el fet que es vinculi l’estudi teòric i la pràctica empresarial.
Sellarès ha descrit la teoria econòmica hegemònica neoliberal, basada en la individualitat. I ha assenyalat la idea de l’economista i filòsof escocès Adam Smith que considera que “la recerca del benefici propi ens ha de portar a un benestar col·lectiu”. El professor Sellarès ha explicat que “aquesta teoria és hereva d’una tradició anglosaxona de matriu eminentment protestant”. I, tot i que creu que té molt sentit comú, deixa de banda altres teories: “Tot el que és pluralisme en economia molesta, i per això s’han anat apartant altres visions, com la catòlica”, ha defensat.
Sellarès és l’encarregat de coordinar el grup que aprofundirà en el binomi negocis i pau. “Ens dividirem en 12 grups de treball, en clara referència a les 12 tribus d’Israel i als 12 apòstols”, ha explicat sobre el programa de la trobada d’Assís. Cada grup confrontarà termes que conviuen amb tensió, com són, per exemple, finances i humanitat, energia i pobresa o ànim de lucre i vocació.
Per una economia amiga de les persones
“Hi ha esforços sincers i valents com l’economia social de mercat, l’economia del bé comú, l’economia de comunió o l’economia circular”, ha reconegut el delegat diocesà de pastoral social i caritativa de l’arxidiòcesi de Barcelona, el professor Joan Costa, en la presentació de l'acte. Però ha assegurat que aquests esforços no són suficients. “Cal que aquesta nova economia amiga de la persona esdevingui cultura dominant perquè faci possible el desenvolupament integral de totes les persones i pobles de la terra”, ha dit.
Costa ha emmarcat la proposta de Francesc en els eixos transversals de l’encíclica Laudato si’: el vincle entre els pobres i la fragilitat del planeta, la interconnexió de totes les coses, la crítica a l’economia d’exclusió i desigualtat i la recerca de models alternatius de progrés. I ha recordat que “els principis de la Doctrina Social de l’Església es concreten en el respecte absolut a la dignitat humana i els drets humans”. Ha apel·lat a la “intel·ligència creativa” per afrontar aquests reptes.
La Laudato si', síntesi del magisteri social de l'Església
Sobre la doctrina social de l’Església en relació a l’economia també n'ha parlat el pedagog Carles Armengol, des del grup de Barcelona de la Fundació Centesimus Annus. Armengol ha apuntat els criteris clau del magisteri social: des de la crítica a l’acumulació de riqueses i la desigualtat, passant pel destí universal dels bens –en sentit que és per a “tots els homes i dones”, però també amb “sentit transgeneracional”–, fins a la hipoteca social que ha de gravar qualsevol propietat privada. Armengol ha parlat també de l’administrador honrat i prudent de la Bíblia.
També s’ha referit a la darrera encíclica del papa: “Laudato si’ no parla de l’ecologia i els ocellets, com si fos un tema més, no. La Laudato si’ és una síntesi de la Doctrina Social de l’Església”. I, en tot cas, ha apuntat, “l’ecologia aporta la interconnexió de totes les coses”. Sobre el tema de debat, l’economia del món,“la Laudato Si posa en qüestió el model de desenvolupament que tenim”. Un model en què “fins i tot superant els màxims d’explotació del planeta, no hem eradicat la pobresa”.
A la crítica del model productivista i consumista, Armengol ha presentat l’economia circular com a alternativa real: “Això no és una utopia, és un model d’economia en què hi ha moltes experiències”, ha dit. I hi ha afegit com a exemple concret i proper l’empresa Solidança, que practica l’economia social i solidària des de fa 20 anys.
Des de Centesimus Annus impulsen tres propostes en aquesta mateixa línia. Nous marcs macroeconòmics, conscients que “el PIB no serveix com a mesura de la qualitat de vida”; més transparència en el comerç i més informació per al consumidor; i una fiscalitat que “privilegiï el servei” i persegueixi els paradisos fiscals i l’evasió d’impostos.
Una economia basada en el do i la fraternitat
El professor Alfredo Pastor de l’IESE Business School ha recordat que els franciscans italians van codificar l’economia del bé comú al segle XIII. I que “l’economia de lliure mercat n’és una heretgia”. En la seva intervenció ha distingit l’individu que suposa com a subjecte l’economia clàssica, que “s’associa amb l’altre per conveniència, interès o necessitat”; a les persones que conformen “l’escena del bé comú” i que “necessiten la comunitat per desenvolupar-se”.
En aquest darrer model, Pastor hi situa relacions de “reciprocitat” en què “hi ha contractes i intercanvi d’equivalents; però també relacions basades en el do”. En aquest sentit ha afirmat que “sense fraternitat una societat no pot viure” i que “la fraternitat és el complement de solidaritat”.
“La feina de l’economia és procurar fer una economia més humana, més feta a la mesura de l’home i no de l’individu”, ha dit Pastor. També ha recordat que ja hi ha experiències en aquest sentit. Com el cas d’èxit de La Fageda, una empresa que “no pensa a remunerar l’accionista per sobre de totes les coses”.
Pastora ha encoratjat els estudiants d’entre el públic a “estar en contacte amb la gent que fa això perquè estareu molt sols; us convé fomentar una comunitat que us pugui ajudar”. I ha demanat als futurs economistes pensar en les persones del voltant com a persones i no com a individus. “No és una recomanació per modernitzar, sinó per tornar als orígens: a l’època en què la gent veia els cristians i deia ‘què fan aquests que són tan feliços?’”.
La regla de Sant Benet i els monjos emprenedors
El monjo de l’Abadia de Montserrat Ignasi Fossas ha presentat eines i criteris derivats de la saviesa monàstica útils “per gestionar organitzacions i per gestionar-se a un mateix”. En aquest sentit ha defensat que “l’emprenedoria pot ser una aventura espiritual”. Segons Fossas la Regla de Sant Benet presenta un protocol d’actuació per a la gestió i el lideratge, i que “promou l’ordre enmig del caos”.
Fossas, que és coautor del llibre Administrar assenyadament (PAM, 2018), en l’àmbit de gestió de personal, ha mencionat les responsabilitats de l’abat, el superior, el prior, l’ecònom o l’administrador, els degans, el mestre de novicis, l’infermer, el porter. “Quan la regla descriu quin ha de ser el perfil, no diu què han de saber fer, sinó com han de ser com a persones, quines virtuts han de tenir”.
La Regla també s’ha estudiat com a exemple d’innovació social, també pel seu caràcter “fàcilment replicable i sostenible”. I com a benedictí ha posat en relleu també el valor específic del treball en la proposta monàstica. “Els monestir benedictins des de la seva fundació fa 1.500 anys tots tenen empreses”, ha dit. Des de la botiga de records fins a museus, restaurants o universitats. Exemples tangibles que parlen de “l’economia real i la gestió de béns”.
Amb tot, Fossas s’ha referit a la necessitat de practicar “l’acceptació activa de les ambigüitats”. Qui va ser ecònom de l’abadia de Montserrat, ha dit que “qualsevol persona que ha d’afrontar tasques de responsabilitat tindrà l’oportunitat de reconèixer el millor i el pitjor de si mateix”. Ha reconegut que “l’economia és una de tantes mediacions humanes i participa de les seves ambigüitats”. I que “qui treballa en el món de l’economia ha d’acceptar que s’ha d’embrutar les mans”. Malgrat la distància amb una gestió econòmica perfecte, Fossas ha subratllat que “això no vol dir que no hagi de lluitar perquè el món del treball i l’economia sigui cada vegada més humanitzador i cada vegada èticament més impecable”.
La sensibilitat profètica del papa Francesc
El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, s’ha encarregat de presentar i de concloure l’acte. I ha assenyalat set qüestions obertes durant el debat a reprendre més endavant: si l’individualisme serveix per resoldre un repte col·lectiu; la propietat que no pot tenir absoluts; la producció imaginada sense l’afany de creixement exponencial; el significat del benefici i el guany en relació als ecosistemes; el contracte i la fraternitat; el reclam de la felicitat lligada a l’autosatisfacció; i l’economia com a mediació o com a absolut.
“El papa Francesc no és economista, però sí un home amb una sensibilitat profètica”, ha dit Puig. I per això considera que fa l’encàrrec d’aprofundir sobre un nou model econòmic basat en “el do, la cultura de comunió, d’equitat...”. “Són conceptes imprescindibles si volem construir una humanitat possible i no esqueixada”, ha conclòs el rector de l’Ateneu.
Podeu recuperar les intervencions de l’acte en aquest vídeo: | 0.860611 | curate | {"ca": 0.9932063917328485, "en": 0.0013395847287340924, "pt": 0.005454023538417376} | https://www.catalunyareligio.cat/ca/barcelona-francesco-economy |
mc4_ca_20230418_2_481382 | Espai migdia | Escola Tàber Barcelona
Obra Nadal
L’assemblea de l’AFA de l’11 de maig de 2016 va aprovar una nova proposta sobre l’espai migdia generada en un procés participatiu entre les famílies i consensuat amb l’Escola. S’aposta per treballar la creativitat en el sentit que no hi ha una única manera de fer les coses, ni de vegades tampoc una única solució vàlida a una problema. Cal preservar i potenciar la creativitat dels infants tot posant el focus en el procés, en el camí que es recorre per arribar a un resultat, tot potenciant valors com el respecte envers les idees dels companys, l’autonomia, la llibertat d’expressió, la flexibilitat i la responsabilitat.
La proposta aprovada i el seu desenvolupament la trobareu en els següents apartats:
Organització de l’Espai Migdia
Tallers de l’Espai Migdia
La pausa escolar és un moment de descans però és alhora un espai educatiu molt important que està emmarcat en el projecte educatiu de l’escola. Els curs 2012-2013 amb la supressió de la sisena hora es van introduir a primària unes noves activitats del migdia, els tallers.
Així, els cursos de primària de 1r a 6è dediquen 50 minuts diaris a un taller per complementar l’educació curriculardels alumnes, la resta del temps, 100 minuts, és per dinar i de joc completament lliure. Tots els cursos de primària tenen 50 minuts de pati lliure, a banda de l’estona que els sobra dels 50 minuts de dinar.
D’altra banda, els alumnes de P4 i P5 fan jocs i activitats dirigides de curta durada per enriquir i diversificar la seva manera d’utilitzar el temps lliure, mentre P3 fa la migdiada.
Els objectius de l’Espai Migdia són vetllar per fomentar els hàbits tant alimentaris com de comportament al menjador i de sociabilització amb els companys i les companyes. L’estona de joc lliure de 1r a 6è se’ls proporciona material de jocs a aquells que ho desitgen (pilotes, jocs de sorra als petits, de taula als grans, racons d’activitats manuals lliures, malabars, bitlles,…). Per això l’escola demana que NO es portin joguines de casa.
Els àmbits de treball de la creativitat que s’aplicaran als tallers de l’espai migdia són:
Llengüatge i comunicació
Informació, lectura i recerca
Ciència, tecnologia i manipulació
I es desenvoluparan concretant-se en els següents tallers:
Arts escèniques (circ i dansa)
Experimentació activa i creativa (ciència)
Als cursos de 5è i 6è, com que ja tenen interessos més definits, se’ls ofereix l’oportunitat de fer la tria responsable de 2 tallers d’entre 4 possibles, mentre els altres 3 són fixos per tothom.
Trobareu més informació dels tallers en aquest enllaç.
També s’introdueix un taller abans de primària, als cursos de P4 i P5, que tindran una activitat setmanal de jocs en anglès. Tots els tallers, excepte Biblioteca, es realitzen desdoblant les classes, és a dir, en grups de 12 o 13 alumnes.
Horari general Espai Migdia
12:30 a 13:20h 13:20 a 14:10h 14:10 a 15:00h
P3 Dinar Migdiada Es lleven amb ajut de 6è
P4 Dinar Taller Esbarjo
P5 Dinar Taller Esbarjo
1r Esbarjo Dinar Taller
2n Dinar Taller Esbarjo
3r Taller Dinar Esbarjo
4t Esbarjo Taller Dinar
5è Esbarjo Dinar Taller
6è Taller Dinar Esbarjo
(Excepte Biblioteca els tallers es realitzen en grups de 23/13 alumnes; la primera meitat alfabètica fa la primera activitat de la graella)
14:10-15:00 1r A Francès Arts escèniques Biblioteca Art class Ciència
1r B Biblioteca Francès Ciència Arts escèniques Art class
13:20-14:10 2n A Francès Arts escèniques Biblioteca Art class Ciència
2n B Biblioteca Francès Ciència Arts escèniques Art class
12:30-13:20 3r A Francès Arts escèniques Biblioteca Art Class Ciència
3r B Biblioteca Francès Ciència Arts escèniques Art class
13:20-14:10 4t A Ciència Art class Estratègia Biblioteca Francès
Ciència Art class Arts escèniques Biblioteca Francès
4t B Art class Biblioteca Francès Ciència Estratègia
Art class Biblioteca Francès Ciència Arts escèniques
14:10-15:00 5è A Ciència Art class Estratègia Biblioteca Estratègia
Ciència Art class Arts escèniques Biblioteca Arts escèniques
5è B Art class Biblioteca Playing in english Ciència Playing in english
Art class Biblioteca Francès Ciència Francès
12:30-13:20 6è A Ciència Art class Estratègia Biblioteca Estratègia
6è B Art class Biblioteca Playing in english Ciència Playing in english
Els alumnes de 5è i 6è, els dimecres i els divendres, fan 2 dels 4 tallers que apareixen a l’horari emmarcats, seguint la tria que ells fan i el repartiment possible.
El pati és l’espai comú de joc i per això cal que tots en puguin gaudir en les millors condicions i siguin alhora responsables del seu manteniment, ja sigui recollint papers o ajudant als jardiners de 4t, tots els cursos tindran aquesta petita tasca de forma rotativa i per petits grups:
els dilluns se n’encarreguen els de 1r i 2n
els dimarts els de 3r
dimecres els de 4t
dijous els de 5è
i divendres els de 6è
Els més grans cuiden els més petits
Com sempre, els grans de l’escola Tàber s’encarreguen també d’ajudar els monitors de migdia amb la migdiada dels més petitons, els de P3; així els cursos de 5è s’encarreguen de preparar els llitets mentre els petits dinenci els cursos de 6è de despertar-los de la migdiada. Ho fan en petits grups de 5 o 6, per despertar-los els els poden explicar contes, cantar cançons i sobretot els ajuden a a calçar-se!
L’escola té una peixera que necessita molta cura i vigilància. Amb l’ajuda d’adults enguany se n’encarregaran els alumnes de 5è a l’últim trimestre. | 0.772759 | curate | {"ca": 0.9716035634743875, "es": 0.001855976243504083, "fr": 0.005567928730512249, "en": 0.01670378619153675, "de": 0.004268745360059391} | http://www.taber.cat/projectes/espai-migdia_40 |
mc4_ca_20230418_7_614276 | Paviments exteriors terratzo - PREFABRICATS LOMAR SL
Paviments exteriors antilliscants
Paviments exteriors antilliscant
Raspatllats Canto Rodat
30×30 – 40×40 – 50×50
Empedrats Granallats
Empadrats Naturals
Panots amb Relleu
Paviments exteriors antilliscats
Granallat Llis Cantell Arrodonit
40×40 – 50×50 – 60×40
50×50 – 60×40
Encaminaments
Teniu un projecte en ment? | 0 | curate | {"ca": 0.7507082152974505, "de": 0.1558073654390935, "sv": 0.056657223796033995, "en": 0.036827195467422094} | https://prefabricatslomar.com/?page_id=317 |
macocu_ca_20230731_6_552123 | 07Jul 2017
0
El concert inaugural serà a càrrec de les estrelles del jazz nord-americà Vincent Herring, James Carter, Eric Alexander, Jon Faddis, Jeremy Pelt i Steve Turre, que comencen la seva gira per Europa a l’escenari del Banc Sabadell Vijazz Penedès.
Èxit total en la venda de tastos i maridatges: La meitat de les entrades de divendres i de dissabte ja estan esgotades.
Forcadell ha arribat per la ja tradicional tallada de cinta al centre de Vilafranca. Un cop tallada la cinta, la comitiva ha fet un recorregut a peu pels estands de la Fira de Vins i Caves, que enguany reuneix més de 40 cellers del Penedès. Tot seguit, s’han desplaçat al Vinseum, on han tingut lloc els parlament d’inauguració.
En el seu discurs, Forcadell ha lloat la idea d’unir en una mateixa festa el vi, el cava i el jazz. “És una idea inspiradora”, ha comentat. La presidenta del Parlament ha animat a tothom a gaudir de la música, del vi i del cava. “Perquè són llibertat, i així com la llibertat, el festival s’ha de viure i sentir”. A més, ha afegit que la principal característica del jazz és “que estima la llibertat, la diversitat i està oberta a altres estils. I això és com és el nostre país”.
Regull ha agraït a Tastavins Penedès per organitzar “un festival que cada any és millor que l’anterior”. I ha destacat que “hi ha futur en el sector perquè hi ha molta gent jove treballant la vinya, el vi i el cava”.
I per la seva banda, Tarrada ha agraït la participació de tots els partners “gràcies als quals és possible el festival”. El president de Tastavins Penedès ha animat a tothom a “sortir al carrer, gaudir de l’estiu i d’un Banc Sabadell Vijazz Penedès que superarà expectatives”.
UN CARTELL ESPECTACULAR
Pere Pons, que enguany s’estrena com a director artístic del Banc Sabadell Vijazz Penedès, ha destacat: “A banda de ser una proposta exclusiva d’alta volada, és una manera immillorable de celebrar aquest centenari. Tant per l’esperit popular del Vijazz, com per satisfer els paladars més exigents dels amants de la bona música i dels millors vins i caves”.
VINS, CAVES I LA MILLOR GASTRONOMIA DEL PENEDÈS
A la ja tradicional Fira de vins i caves hi participaran més de 40 cellers de la DO Penedès i de la DO Cava, que oferiran els seus millors productes. A banda, s’oferiran 26 tastos i maridatges, amb productes de primeríssima qualitat com sushi, pernils, formatges, anxoves. La venda dels tastos està sent exitosa: ja s’han venut la meitat d’entrades pels maridatges de divendres i de dissabte.
A banda, com a novetat d’aquesta edició, Ametller Origen i Tastavins Penedès ha organitzat el primer Concurs Culinari, que tindrà lloc dissabte 8 de juliol a partir de les 19 hores a la Plaça de la Vila. 15 participants amateurs es disputaran el títol de “Cuinetes del Banc Sabadell Vijazz Penedès”. En 40 minuts, hauran d’elaborar un plat fred amb els productes d’Ametller Origen i els maridaran amb un vi, del qual ja sabran la nota de tast abans del concurs. | 0.822649 | curate | {"en": 0.011576438542730678, "ca": 0.9291794347974123, "it": 0.013278855975485188, "es": 0.045965270684371805} | |
mc4_ca_20230418_4_74680 | Adrià Puntí i Albert Pla són els dos cims de la cançó catalana de la meva generació, i més semblants que no es diria
Adrià Puntí i Albert Pla són els dos cims de la cançó catalana de la meva generació, i més semblants que no es diria. Com cada geni en el seu camp, han netejat la cançó de retòrica, i tots dos s’han ofert a guiar-nos arran d’abisme, amb un peu a la ingenuïtat i la puresa infantil, tan present, i un altre a l’infern de la vida adulta i salvatge, tan perillosa.
Umpah-Pah i Sopa de Cabra van portar al rock la fonètica gironina, però la dicció de Puntí i la riquesa lèxica de les seves cançons superen qualsevol altre cantant, gironí o català. Tinc la impressió, sentint-lo, d’estar escoltant un avi avantguardista, un pagès de Miró. Canta en un català genuí sense pors, amb un vocabulari ric, triat i pronunciat amb un sentit extrem del so de cada paraula, que Puntí pronuncia marcant-ne les síl·labes i sense allargar mai el final a la manera fàcil dels cantants melòdics. Aquesta severitat el fa difícil d’entendre, però és el preu – assequible – de les pedres precioses.
Puntí és d’aquests artistes que xuclen i barregen tot el que se’ls posa a tret. Es converteixen ells mateixos en un encreuament de camins. A la veu, al seu piano i guitarres, hi treu el nas tot el rock anglosaxó de principis dels noranta – Bono i els U2, Police, Dylan, Lou Reed, Tom Waits, Bowie -, que es combina amb ressons de Riba i de Sau. Puntí en fa un caleidoscopi de varietats, molt personal i al mateix temps connectat amb els referents internacionals del rock. Ha deslligat definitivament la cançó catalana de la cançó francesa i fet el salt cap al nord.
La barreja d’idiomes és tan consumada que de vegades no se sap si canta en català o en anglès. “Just” sona a “juice”, “eixut” sona a “eye shut” i viceversa. Tanta riquesa és un miracle de creativitat, i que se’n surti amb un català tan genuí és un regal d’esperança.
El concert de dissabte va ser com deuen ser sempre els concerts de Puntí, amb un públic agraït i donat – que és el millor públic, l’iniciat, que certifica la comunicació. Puntí reivindicava a l’escenari una manera de fer desfilada, apedaçada, com un assaig, com una improvisació amb moments per l’autoparòdia radical i arriscada, però quan enganxava bé una peça t’arrossegava sense remei, com va passar amb El boulevard dels xiprers o a Ull per ull, que ja són uns clàssics.
No sé quines són les raons que fan que a Catalunya, massa sovint, ens costi reconèixer amb la naturalitat que caldria el to genial de segons quines persones. Penso que avui Adrià Puntí no té el reconeixement general que es mereix. Per part meva, només dir que el primer dia que vaig sentir Umpah Pah -anys 90- vaig quedar flipat. I encara avui, quan escolto els treballs “Raons de pes”, “Bamboo Avenue”, “Bordell” i després “Pepalallarga i … la Conxita de l’aiguardent”, “L’hora del pati”, continuo flipant. | 0.884169 | curate | {"ca": 0.9788708001385521, "it": 0.02112919986144787} | https://www.nuvol.com/musica/adria-punti-al-portaferrada-54400 |
oscar-2301_ca_20230418_9_84614 | Universitat de Barcelona: Jornada de portes obertes 2015 i oferta de Graus pel curs 2015-2016 – STUBLOGS Xarxa i Pissarra
STUBLOGS Xarxa i Pissarra
Selectivitat - Batxillerat - CFGS - Orientació Universitària
Toggle mobile menu
Toggle search field
Cerca:
Inici
Selectivitat
Universitat
Batxillerat
Vols estudiar Batxillerat o CFGS?
Sobre STUBLOGS
Inici
Selectivitat
Universitat
Batxillerat
Vols estudiar Batxillerat o CFGS?
Sobre STUBLOGS
Universitat de Barcelona: Jornada de portes obertes 2015 i oferta de Graus pel curs 2015-2016
19 de març de 2015 / Joan Estany
La Universitat de Barcelona (que concentra un terç de l’alumnat universitari de Catalunya), ha fet pública la seva oferta d’estudis pel curs 2015-2016 fa pocs dies, i per les persones que es vulguin informar personalment visitant les seves instal.lacions, hi ha la possiblitat d’assistir a les jornades de portes obertes que tindran lloc bàsicament entre els dies 9 i 17 del mes d’abril.
Tingueu en compte que cal omplir un formulari d’inscripció que trobareu en la descripció del programa de la jornada en cadascuna de les diferents Facultats i/o Escoles universitàries tal com us poso tot seguit i, a més a més, hi podeu veure la informació sobre els diferents Graus:
– Escola Universitària d’Infermeria (Infermeria, Podologia): dies 13 i 14 d’abril.
– Facultat de Belles Arts (Belles Arts, Conservació-restauració de Bens Culturals, Disseny): dia 17 d’abril.
– Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Informació i Documentació, Comunicació Audiovisual, Doble titulació Informació i Documentació – Comunicació Audiovisual) : dia 14 d’abril.
– Facultat de Biologia (Biologia, Bioquímica, Biotecnologia, Ciències Ambientals, Ciències Biomèdiques): dia 17 d’abril.
– Facultat de Dret (Ciències Polítiques i de l’Administració, Criminologia, Dret, Dret-ADE, Dret-Ciències Polítiques, Gestió i Administració Pública, Dret-GAP, Relacions Laborals): dia 15 d’abril.
– Facultat d’Economia i Empresa (Administració i Direcció d’Empreses, ADE-Dret, ADE-Matemàtiques, Economia, Estadística, Economia-Estadística, Sociologia, Empresa Internacional): dia 14 d’abril.
– Facultat d’Educació (Educació Social, Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària, doble titulació Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària, Pedagogia, Treball Social) : dia 14 d’abril.
– Facultat de Farmàcia (Campus Diagonal) (Farmàcia, Farmàcia-Nutrició Humana i Dietètica): dia 16 d’abril.
– Facultat de Farmàcia (Campus de l’Alimentació de Torribera) (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Nutrició Humana i Dietètica, Farmàcia-Nutrició Humana i Dietètica): dia 16 d’abril.
– Facultat de Filologia (Estudis Anglesos, Estudis Àrabs i Hebreus, Estudis Francesos, Estudis Literaris, Comunicació i Indústries Culturals, Filologia Catalana, Filologia Clàssica, Filologia Hispànica, Lingüística, Llengües i Literatures Modernes, Llengües Romàniques i les seves Literatures): dia 15 d’abril.
– Facultat de Filosofia (Filosofia): dia 14 d’abril.
– Facultat de Física (Enginyeria Biomèdica, Enginyeria Electrònica de Telecomunicació, Física, doble titulació Física + Matemàtiques): dia 16 d’abril.
– Facultat de Geografia i Història (Antropologia Social i Cultural, Arqueologia, Geografia, Història, Història de l’Art) : dia 14 d’abril.
– Facultat de Geologia (Ciències del Mar, Enginyeria Geològica, Geologia): dia 9 d’abril.
– Facultat de Matemàtiques (Enginyeria Informàtica, Matemàtiques, Matemàtiques-ADE, Matemàtiques-Enginyeria Informàtica, Matemàtiques-Física): dia 25 de març.
– Facultat de Medicina (Ciències Biomèdiques, Medicina, Enginyeria Biomèdica): dia 17 d’abril.
– Facultat d’Odontologia (Odontologia): dia 14 d’abril.
– Facultat de Psicologia (Psicologia): dies 16 i 17 d’abril.
– Facultat de Química (Enginyeria Química, Química, Enginyeria de Materials): dia 15 d’abril.
A més a més, d’aquestes Facultats i Escoles Universitàries que són centres integrats en la Universitat de Barcelona, també hi ha alguns centres privats adscrits i que, generalment (excepte INEFC), tenen un preu de matrícula més elevat. En ells, les jornades de portes obertes i els estudis ofertats, són:
– Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Cinema i Mitjans Audiovisuals): dies 10 d’abril i 22 de maig.
– Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI) (Comerç i Distribució): 11 i 16 d’abril, 4 de maig, 17 de juny.
– Escola Superior de Relacions Públiques (Publicitat i Relacions Públiques): dies 23 i 24 d’abril.
– Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (Ciències Culinàries i Gastronòmiques, Turisme): dia 11 d’abril.
– Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu (Infermeria): dia 15 d’abril.
– Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI) (Continguts Digitals Interactius): dies 11 d’abril i 16 de maig.
– INEFC (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport): dia 15 d’abril.
– Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) (Seguretat): dies 22 d’abril i 16 de maig.
General, Selectivitat, Universitat
20152015-2016Jornades de portes obertesOferta de Grausuniversitat de Barcelona
Entrada prèvia
Oferta d’estudis de Grau a les universitats de Catalunya pel curs 2015-2016
Entrada següent
Convocatòria dels Premis Extraordinaris de Batxillerat (curs 2014-2015)
Últimes entrades
Estudiar a l’estranger: Estats Units d’Amèrica.
Informació de les PAU 2023.
Setmana de la Ciència 2022.
Selectivitat 2022 (convocatòria de setembre, 3r dia): criteris de correcció i enunciats d’exàmens.
Selectivitat 2022 (convocatòria de setembre, 2n dia): criteris de correcció i enunciats d’exàmens.
Categories
Àrea d'Empresarials (49)
Àrea d'Humanitats (93)
Àrea d'Idiomes (45)
Àrea d'Informàtica (13)
Àrea de Ciències (165)
Àrea de Laboral (42)
Batxillerat (49)
CFGM (16)
CFGS (32)
Cicles Formatius (22)
Destacats (27)
Documentació oficial (140)
Esports (4)
General (1.183)
Internacional (9)
Portes obertes (8)
Selectivitat (547)
Universitat (657)
Articles
Articles Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 setembre 2007 agost 2007 juliol 2007 juny 2007 maig 2007 abril 2007 març 2007 febrer 2007 gener 2007 desembre 2006 novembre 2006 octubre 2006 setembre 2006 agost 2006 juliol 2006 juny 2006 maig 2006 abril 2006 març 2006 febrer 2006 gener 2006 desembre 2005 novembre 2005 octubre 2005
Enllaços
Stucom Centre d'estudis
CESF – Centre d'Estudis Sant Francesc
LinkiaFP – Formació a distància
Click & Do
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
© 2022 STUBLOGS Xarxa i Pissarra
Tema de Anders Noren — Amunt ↑
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de l'usuari. Mitjançant l'ús del nostre lloc web vostè accepta totes les cookies d'acord amb la nostra política de cookies.Acceptar Llegir més
Privacy & Cookies Policy
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Always Enabled
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.671218 | curate | {"ca": 0.8530419016921837, "en": 0.13295729250604352, "it": 0.0019137792103142628, "es": 0.006345688960515713, "pt": 0.004331184528605963, "sv": 0.0014101531023368251} | https://stublogs.com/2015/03/19/universitat-de-barcelona-jornada-de-portes-obertes-2015-i-oferta-de-graus-pel-curs-2015-2016/ |
macocu_ca_20230731_3_513985 | Recomanacions radiofòniques
Resulta que a Radio 4 (100.8 de Barcelona i rodalies, http://www.rtve.es/rne/r4/frequencies/index.htm per altres comarques) han posat a la programació de tarda de 4 a 7, de dilluns a divendres, “l’agenda”, un programa dirigit per un locutor que ha fet també a Radio 4, en altres temporades, un programa de solidaritat i cooperació; el programa té un caire similar però amb una durada de 3 hores, i a més en una franja horària que les altres 3 grans en català fan programes de revista de menys intenció sensibilitzadora (també destaco que a Radio 4 hi ha menys anuncis). (2) Just abans recomano un programa de Com-Radio, de 15:00 a 16:00, que és “Tal com som” amb Jordi Sacristan. Ell té un currículum de fer una mena de programes amb una sensibilitat genial. Havíeu escoltat la “crònica d’una setmana” que feia els caps de setmana? ell manté el seu equip i a més les seves col·laboracions tenen una diversitat interessant: per exemple li dona el micròfon a en Miquel Porta que té una ideologia d’ultradreta, si em llegeix ell que sàpiga que penso que les seves opinions a vegades freguen el ridícul. I, una cirereta que tanca el pastís, és el cafè de la República. Suposo que tots heu sentit la República amb el Joan Barril, i que ara ja no es fa. Jo sempre he pensat que els sociates van contractar el Barril per a tombar el Pujol a la seva presidència: calia una contra informació al programa lider de n’Antoni Barses (1). L’oferta que va generar ara s’ha canviat d’horari i d’emissora però de moment ha mantingut l’estil i gran part de l’equip. Ahir es va estrenar i el pobre es va atabalar una mica; el vaig trobar una mica atabalat. Deuen ser els nervis d’estar en una emissora “lider” (catalunya ràdio). Justament el programa que hi havia abans, el catalunya nit, tenia un ritme lent i agradable (darrerament amb el Gaspar Hernàndez que l’han desplaçat a la matinada, pobre!). Una diferència curiosa, és el detriment dels esports, que fan la competència al Barril per la franja horària: abans el Gaspar presentava els esports que vindrien, i anunciava que arribaven; ahir, i crec que es mantindrà (toco fusta), es va oblidar totalment d’ells.
(1) per cert quan em referia a esports, em referia a barça!, perquè justament li tinc mania als esports per culpa de la manipulació (monopoli) que hi ha al mercat. Quan em vaig federar en Bàdminton vaig estar buscant, no els meus campionats sinó els de caire nacional que es feien a Barcelona, a la premsa escrita (ja no tenia esperança amb la premsa radiotelevisiva), i quan vaig veure que la informació era zero, vaig entendre la voluntat d’informar que tenia el periodisme esportiu. El del matí de catalunya Ràdio es mereix un petit canvi al cognom per la seva tradició informativa als esports (és a dir amb els detalls gairebé pornogràfics del món del fcbarcelona). I tot, sense recordar-nos que cada un d’aquests professionals de l’espectacle, cobra cent vegades el que cadascú de nosaltres guanyarà en tota la seva vida (ho trobeu just? és demagog? a cristianisme i justícia ho qualificaven de món obscè al seu darrer pamflet).
(2) I un comentari als anuncis a la ràdio. Hi ha una llei que protegeix, encara que no ho aconsegueix efectivament, als usuaris d’internet del correu massiu no desitjat. Però amb els anuncis no hi ha cap llei que ens protegeixi. I si els espams són ri-di-culs (via gres i all arg amen tdepen is) els anuncis que fan per la ràdio tenen una retirada similar: “si ets llatinoamericà et faré un préstec com si fossis una persona normal! beu aigua purificada i t’ho repetiré fins que et convencis! si ets lletja a matar la cirurgia estètica no fa miracles però et buidarà les arrugues de la butxaca! i aprofitant el canvi climàtic i la pujada del preu de la benzina et fem un descompte per la compra del teu cotxe nou (que necessites, pots estar segur), i que se’t mantindrà nou perquè no et podràs permetre treure-te’l del garatge. Si voleu escoltar una ràdio de qualitat i sense anuncis heu de fer el mateix que si voleu que us governin polítics competents i sincers, us la heu de fer vosaltres mateixos: ara per internet fer una ràdio no és tan difícil, el que ho és, és que t’escoltin. I parlant de ràdios per internet, heu escoltat ràdio paca? www.radiopaca.org, música de dones i per dones.
Correu electrònic * | 0.881002 | curate | {"ca": 0.9974370922646785, "hu": 0.0025629077353215286} | |
macocu_ca_20230731_7_556998 | Enllaços ràpids
Crònica d'Albert Ibáñez, soci que va poder per veure l’estrena de ‘Cyrano’ i passar un cap de setmana a Girona amb el TR3SC.
Confesso, abans de parlar del muntatge, que sóc un entusiasta de Cyrano de Bergerac. També reconec que el meu 'frikisme' ha fet que vegi la pel·lícula protagonitzada per Gerard Depardieu a l’any les mateixes vegades que emeten “Pretty Woman” a la televisió. Dit això, em perdonareu si faig una crònica molt personal.
Feia uns quants mesos que sentíem a parlar del 'Cyrano' que preparaven el tàndem del director i dramaturg Pau Miró i l’actor Lluís Homar. Després de l’èxit de Terra Baixa, l’interès creixia encara més. Quan aquest divendres he arribat a Girona gràcies al TR3SC, he intuït que seria una gran nit de teatre. Doncs no era per menys. He pensat: sóc a Girona, vaig al festival Temporada Alta, gaudiré de Cyrano i gaudiré d’una nit d’hotel a l’Hotel Casa Anamaria. Les expectatives eren altes, però quan jugues amb una carta guanyadora res pot fallar.
Encara que els primers moments del nou muntatge del tàndem Miró-Homar ha costat d’arrencar i agafar embranzida, quan ha trobat el seu lloc a l’escena, no l’ha parat res. Amb una escenografia arriscada, però que en cap moment distreu a l’espectador, i un gran treball actoral, aquest Cyrano fa que hagi gaudit encara més de la proposta que he tingut davant dels meus ulls.
Cal destacar la gran feina de l’Aina Sánchez i l’Àlex Batllori. La veritat que transmeten a escena és meravellosa i la direcció meticulosa del Pau Miró crea una màgia especial quan s’uneixen aquests dos actors amb el monstre del Lluís Homar. Si el conjunt ja era brillant, només faltava sentir de fons la veu de Sílvia Pérez Cruz en un tema delicat creat expressament per aquest muntatge. Espero trobar-lo aviat al Spotify per escoltar una vegada i una altra fins a saber-me’l de memòria.
Tots, al cap i a la fi, som com Cyrano de Bergerac. L’amor sempre ha mogut el món, i tots hem tingut inseguretats quan estimes si som realment la persona indicada per la teva parella, si som massa lletjos i no els agradem prou... Quan parlem d’amor, ens veiem el mirall i ens veiem tots els defectes oblidant-nos que, potser, el que considerem els nostres defectes són els que més atrau l’altre. Que per l’altra persona són les nostres grans virtuts i el que més els enamora. Tinguis el nas gran o no, et consideris ben plantat o poca cosa, el món no el mou una bellesa objectiva, si no la que nosaltres sentim. Com a periodista sempre he negat l’objectivitat. Perquè, al cap i a la fi, la bellesa és veu només des dels nostres ulls. Com deia un altre autor francès, “l’essencial és invisible als ulls”.
Amb tot això al cap, surto del Teatre Municipal de Girona i em dirigeixo a sopar una crep al carrer del costat i després cap a l’hotel Casa Anamaria. Allà dormiré com un nen al dia de Reis, envoltat de regals. Perquè (deixeu-me ser una mica sentimental) l’amor és el millor regal que ens dona la vida. | 0.852039 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_250569 | La Cantonada - EmpordaGuia - La guia de l'Empordà
La Bisbal d'Empordà - del Bisbe, 6 - 972 64 34 13
Cuina de mercat al centre històric d’una ciutat envoltada d’història i artesania. Menú diari econòmic i ràpid! Menú de cap de setmana ple de sensacions. Vins escollits amb passió. Cal reservar.
EtiquetesLa Bisbal d'Empordà Restaurants | 0.653884 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.empordaguia.com/gastronomia-ca/la-cantonada/ |
mc4_ca_20230418_9_76393 | Oberta la convocatòria per l'acreditació econòmica de l'AGAUR
[22/06/2017 - 20/10/2017]
Us informem que l’AGAUR ha obert la convocatòria per sol·licitar l’acreditació de caràcter econòmic a l’efecte de formalitzar la matrícula com a becari o becària condicional el curs 2017-2018.
La convocatòria estarà oberta del 16 de juny de 2017 al 16 d’octubre de 2017.
Us adjuntem l'enllaç a la convocatòria de l'acreditació: Enllaç
Publicació resolució accés per canvi d'estudis i accés per convalidació d'estudis estrangers
[15/06/2017 - 30/06/2017]
Resolució d'accés per canvi d'estudis i accés per convalidació d'estudis estrangers
Podeu consultar la resolució en aquest enllaç:
Intercanvis: Reunió informativa SICUE 2017-2018
Reunió informativa adreçada als estudiants seleccionats de la Facultat.
Lloc: Seminari 1
Els Laboratoris Audiovisuals ofereixen suport a la docència i a la recerca pròpies de la Facultat.
Plataforma d'articulació de continguts interactius, elaborats pels estudiants de forma homologable als que produeixen altres mitjans. Llegir més
Informació acadèmica dels graus
Horaris dels màsters oficials
Reglament Facultat Normativa acadèmica de la UAB
Graus Informació acadèmica dels graus Pràcticum Treball de fi de grau Màsters i postgraus
Els màsters i els postgraus de la UAB són una eina fonamental per actualitzar coneixements o per créixer laboralment. Màsters oficials Informació acadèmica dels màsters oficials Màsters i postgraus propis Informació acadèmica dels màsters i postgraus propis Doctorats
La UAB és un planter d'investigadors de primera línia. Si estàs interessat en accedir a algun dels programes de Doctorat de la Facultat, contacta amb el seu coordinador. Doctorats Accés i matrícula Tesis Informació acadèmica Activitats d'orientació universitària
Participa a les activitats d'orientació que et proposa la Facultat i la UAB. Coneixeràs els estudis i els serveis que ofereix la universitat. Jornades de portes obertes Visites al campus Dia de les famílies Visites als centres de secundària Saló de l'Ensenyament Totes les activitats Vídeos
Promo Campus Media
"La UAB té bones referències" | 0.783555 | curate | {"ca": 0.9675727229375298, "pt": 0.011921793037672867, "it": 0.011921793037672867, "en": 0.008583690987124463} | http://www.uab.cat/web/estudiar-1345702086012.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_64999 | Sessió oberta i gratuïta a tothom – Mar i Muntanya Moviment apropa les arts del moviment a les persones que desitgen experimentar el plaer de dansar. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | http://mouenarts.com/2019/07/09/mar-i-muntanya-moviment/ |
mc4_ca_20230418_17_212046 | El manifest comunista – Llegir en Català
Publicat: setembre 2015
Dimensions: 10,5x17 cm
Format: Butxaca
Preu paper: 7.00 €
Traducció de Jordi Moners i Sinyol
«Un fantasma –el fantasma del Comunisme– plana damunt d’Europa. Totes les potències de la vella Europa, el Papa i el Tsar, Metternich i Guizot, radicals francesos i policies alemanys, s’han coalitzat en una guerra santa contra aquest espectre.
¿On és el partit d’oposició que no ha estat titllat de comunista per part dels seus adversaris que ocupaven el Poder? ¿On és el partit d’oposició que no ha llançat l’estigmatitzant retret del Comunisme als individus més avançats de l’oposició, així com als seus adversaris reaccionaris?»
No calen presentacions. Qualsevol sinopsi es quedaria curta. El nom dels seus autors ressona encara avui en dia amb molta força als Països Catalans, i la vigència del seu pensament esdevé cada dia més evident ara que la realitat material colpeja amb especial duresa la classe treballadora. Aquesta edició, doncs, no és més que la humil recuperació d’una obra de referència pel moviment obrer en llengua catalana, en un moment històric crucial per al futur de la classe obrera. | 0.789549 | curate | {"ca": 0.9496964440589766, "en": 0.019080659150043366, "es": 0.031222896790980052} | https://llegirencatala.cat/llibres/el-manifest-comunista/ |
mc4_ca_20230418_17_633472 | Truro (Cornualla) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Truro (Cornualla)
Emplaçament de Truro al Regne Unit.
Truro (pronunciat /'trurəw/) —en còrnic Truru— és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Cornualla, al sud-oest d'Anglaterra, i és també la capital del comtat. Situada a la vora del riu homònim, a prop de la seva desembocadura al canal de la Mànega, és una ciutat que destaca per la seva indústria de la ceràmica, tèxtil, fusta i alimentària.
50° 15′ N, 5° 03′ O / 50.25°N,5.05°O / 50.25; -5.05
Autoritat unitària Cornwall
21.555 (2016)
3.471,01 hab/km²
River Truro i River Allen
TR1, TR2, TR3 i TR4
L'origen del seu nom és incert: mentre que alguns llibres afirmen que deriva del còrnic tri-veru, expressió que vol dir «tres rius», altres textos com l'Oxford Dictionary of English Place Names rebutgen aquesta hipòtesi. Un expert en noms de llocs en còrnic, Oliver Padel, en el seu llibre A Popular Dictionary of Cornish Place-names, diu que encara que no hi ha certesa, «tres rius» és una explicació possible, però també podria ser «tres camins». [1] Una altra alternativa és que derivi de tre-uro o una expressió semblant i voldria dir «assentament al riu uro». [2]
El riu Kenwyn que convergeix amb el riu Allen i formen el riu Truro.
Truro està situat al centre de la part oriental del Cornualla, a uns 14 km de la costa sud, en la confluència dles rius Kenwyn i Allen que, plegats, formen el riu Truro. El paisatge està format per penya-segats, rius i valls fondes que desemboquen en el riu Fal i finalment en el port natural de Carrick Roads. Les valls d'aquests rius formen una mena de concavitat circular vorejada per la ciutat de Truro al nord, est i oest, mentre que al sud està el riu homònim. [3] La poca elevació en què la ciutat està situada més les altes precipitacions que omplen els rius i la pujada primaveral del nivell del riu Fal, van ser les causes de la inundació que el 1988 va afectar greument el centre de la ciutat. Des de llavors s'han construït murs al voltant i una resclosa d'emergència a New Mill, en el riu Kenwyn i una resclosa antimarejada en el riu Truro River. [4]
Jardins de Trelissick
Al voltant de la ciutat hi ha unes àrees naturals protegides com ara: els parcs històrics de Pencalenick, i grans zones de paisatge ornamental com Trelissick Garden[5] i Tregothnan[6] riu Truro avall. Hi ha una àrea al sud-est de la ciutat, que inclou Calenick Creek, que ha estat designada àrea d'especial interès natural. Una altra d'aquestes zones, situada al nord-est, comprèn terres de conreu i valls amb boscos. Daubuz Moors, és una reserva natural situada a tocant del riu Allen i a prop del centre de la ciutat. [7]
Truro s'ha desenvolupat formant cercles a l'entorn del nucli antic i la vall circular on està excepte per una zona que ha crescut en forma lineal seguint la carretera A390 cap a l'oest, en direcció a Threemilestone. En anar creixent, la ciutat de Truro ha anat incorporant altres llogarets propers que ara són barris perifèrics o districtes no oficials: Kenwyn i Moresk al nord, Trelander a l'est, Newham al sud, i Highertown, Treliske i Gloweth a l'oest. [8]
Creu celta situada en el centre de Truro
Les primeres troballes arqueològiques a Truro daten de l'època normanda. Al segle XII Richard de Luci, cap de justícia d'Anglaterra durant el regnat d'Enric II, va rebre unes terres aquí en agraïment pels seus serveis i va fer construir-se un castell. La ciutat va sorgir a l'entorn d'aquest castell i, amb el temps, va adquirir permís per a fer fira de mercat. D'aquell castell ja no en resta res. [3][9]
A començaments del segle XIV Truro era un important lloc d'arribada, per la seva localització a prop de la mar però situat terra endins, cosa que els donava temps a protegir-se dels invasors. Aviat va prosperar, la gent hi anava a compar peix i arribaven diners de l'explotació de les mines d'estany trobades en el seu terme. Aquest mineral va possibilitar l'existència d'una casa d'encunyació de moneda. Llavors va arribar la pesta negra i amb ella una recessió en l'economia, fet que va ocasionar un èxode massiu cap a altres contrades i Truro va quedar mig abandonada en un lamentable estat. [10]
Durant la prosperitat del període Tudor, es van tornar a establir negocis. El 1589 la reina Elisbeth I va atorgar una carta de llibertats que permetia la ciutat gairebé autogovernar-se i donava control sobre el port de Falmouth. [3]
Arquitectura georgiana a Truro
Durant les guerres civils del segle XVII, Truro es va declarar partidària del rei, però va ser derrotada per les tropes del parlament el 1646. Com a càstig la fàbrica de moneda es va traslladar a Exeter. A finals d'aquest segle la ciutat de Falmouth va obtenir la seva carta de privilegis i Truro va perdre el control sobre el seu port. [11] Truro no es va conformar i va portar als tribunals la disputa, els quals amb una sentència del 1709 van declarar que el riu Fal quedava dividit entre Truro i Falmouth. [12] L'escut de la ciutat és: sis onades i un vaixell amb tres màstils a sobre dels quals està l'estendard de sant Jordi i entre les aigües dos peixos. [13]
Truro va prosperar força durant els segles XVIII i XIX. La indústria va florir gràcies a les millores en els mètodes d'extracció de minerals i la pujada del preu de l'estany que van fer decidir alguns homes de negocis a obrir més mines. [14] En aquesta època s'hi van construir cases senyorials d'estil victorià i georgià, com les que es poden veure al carrer Lemon, que porta el nom del principal propietari de mines sir William Lemon. [15] Un dels notables residents que s'hi van establir va ser Richard Lander, l'explorador que va fer la cartografia del riu Níger a l'Àfrica. Un altre notable resident va ser Henry Martyn matemàtic i religiós que va traduir el Nou testamenta l'urdú i al persa. També cal esmentar Humphry Davy, educat a Truro, que va inventar el llum de seguretat per als miners, i Samuel Foote, escriptor i actor de renom. [11]
Truro va guanyar en importància a finals del segle XIX quan es van establir tallers artesanals per treballar el ferro, la ceràmica i la pell. La línia de ferrocarril de la companyia Great Western Railway va arribar a Truro en la dècada del 1860, que enllaçava directament amb l'estació de Paddington a Londres. El 1876 es va crear el bisbat de Truro i l'església consagrada a la mare de Déu va esdevenir una catedral. L'any següent la reina Victòria va donar a Truro l'estatus de ciutat.
A començament del segle XX es va viure un declivi de la mineria, malgrat tot Truro ha continuat sent pròspera perquè va segueix sent un centre de comerç per la rodalia i és el centre administratiu del comtat.
Truro està en una zona de clima oceànic. Les temperatures no són gaire extremes, però té força precipitacions repartides per tot l'any, els estius són frescos i els hiverns suaus. La següent taula obtinguda amb dades de l'estació de Truro Camborne es refereix al període entre 1981-2010.
Dades climàtiques a Truro Camborne, elevació: 87 m
(4.878) 1.061,3
60.5 81.7 118.4 184.6 214.6 211.2 198.2 194.8 157.5 109.7 74.5 59.2 1.664,9
Font #1: Met Office[16]
Font #2: KNMI[17]
Truro té relacions d'agermanament amb:
Boppard (Alemanya)
Morlaix (França)
L'església de St John
El monument més destacat de Truro és la seva catedral neogòtica, que aconsegueix una altura de 76 metres, es va començar a construir el 1880 i va ser acabada l'any 1910, va ser construïda en l'emplaçament de l'antiga St Mary's Church, consagrada sis-cents anys abans.
El museu Royal Cornwall Museum sobre història i cultura de la regió. Conté l'anomenada "pedra d'Artur", robada en les ruïnes del castell de Tintagel, amb la inscripció de la paraula Artognou.
Lemon Quay, una plaça on es fan espectacles a l'aire lliure.
La creu celta, situada a prop de la catedral.
L'església de St George, dissenyada pel reverend William Haslam, vicari de Baldhu, feta amb granit de Cornualla el 1855. Les pintures murals de l'altar es titula "els tres cels", el primer cel són imatges de Zanzíbar, illa on va estar de missioner el pintor, el segon són imatges de Truro i el tercer, separat pels altres dos pel riu de la vida representa el lloc on està Déu acompanyat de sant Piran i sant Kenwyn .
L'església de St John, de planta rectangular i estil neoclàssic, construïda el 1828 per P. Sambell.
L'església de St Paul, del 1848, on domina la verticalitat. La seva torre no es va fer amb prou fonaments i està tancada al públic per seguretat.
↑ Dodd; Smith, 1838, p. 533-535.
↑ Polwhelw, 1816, p. 96.
↑ 3,0 3,1 3,2 Daniel, 1854, p. 167.
↑ Hydrological Data, Institute of Hydrology, British Geological Survey, 1987, p.27
↑ Gillian, 2009, p. 209.
↑ Pett, 2006, p. 140.
↑ Graham Webb, Area action plan
↑ Daniel, 1854, p. 170 i seg..
↑ Polsue, 1872, p. 258.
↑ George, 2014, p. 232.
↑ 11,0 11,1 Polsue, 1872, p. 262.
↑ Polsue, 1872, p. 259.
↑ Pascoe, 1979, p. 135.
↑ Daniel, 1854, p. 169.
↑ Polsue, 1872, p. 260.
↑ «Nottingham 1981–2010 averages». Met Office. [Consulta: 4 novembre 2012].
↑ «Nottingham extreme values». KNMI. [Consulta: 8 novembre 2011].
Daniel, John. A Geography of Cornwall, Historical, Ecclesiastical, Civil, Natural, and Parochial. Longmans and Company, 1854.
George, Russell. Footsteps in Summer: Diary of an epic walk of discovery across Britain. Troubador Publishing Ltd, 2014.
Gillian, Lesley. Cornwall and Scilly Isles: Best of Britain. Crimson Publishing, 2009.
Spry, Eduard «Remarks on the various modes of writing the word Truro and on the Etimology of the same». The Gentleman's Magazine.
Padel, O. J.. A Popular Dictionary of Cornish Place-names. Penzance: A. Hodge, 1988. ISBN 0-906720-15-X.
Pascoe, W. H.. A Cornish Armory. Lodenek Press, 1979. ISBN 0-902899-76-7.
Pett, Douglas Ellory. The Cornwall Gardens Guide. Alison Hodge Publishers, 2006.
Polsue, Joseph. A Complete Parochial History of the County of Cornwall. W. Lake, 1872.
Polwhelw, Richard. The History of Cornwall, Civil, Military, Religious, Architectural, Agricultural, Commercial, Biographical, and Miscellaneous. Volums 1-3. Michel & Company, 1816.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Truro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Truro_(Cornualla)&oldid=21900252»
Last edited on 1 set 2019, at 00:14 | 0.746769 | curate | {"ca": 0.7839762611275964, "es": 0.011374876360039565, "en": 0.152324431256182, "wl": 0.001582591493570722, "mk": 0.0002967359050445104, "uu": 0.0012858555885262117, "fr": 0.013748763600395647, "pt": 0.00751730959446093, "pl": 0.001483679525222552, "ru": 0.006330365974282888, "it": 0.005539070227497527, "de": 0.014540059347181009} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Truro_(Cornualla) |
cawac_ca_20200528_0_158432 | Sembla que la revista TIME ha tornat a publicar una llista de les 10 Top nacions amb possibilitats d'assolir la independència properament. Pel que llegeixo, no han variat massa els noms dels que ja van donar-se a conèixer fa un any. La majoria són vells aspirants coneguts: País Basc, Escòcia, Ossètia del Sud, el Tibet, la Padània, Kurdistan, Quebec o el Sahara Occidental. La veritat és que és una mica discutible i que té un enfocament americanitzant, però és una selecció significativa.
Naturalment, Catalunya no hi és, i és que el món ens coneix millor que nosaltres mateixos. És trist però les coses tal com són: avui per avui, ni hi som, ni ens hi esperen. De fet, ni se n'han adonat que existim. D'una banda, perquè normalment els "catalans" amb fama universal juguen sempre al costat espanyol; i de l'altra, perquè em sembla a mi que un poble que la seva màxima aspiració és "l'autonomia", mentre l'espolien i el colonitzen (en atenció a la Sra. De Gispert no diré sodomitzen), doncs lògicament no desperta ni cap preocupació ni cap interès. El dia que ens aclarim i ens presentem al món donant-nos a conèixer, amb l'ambició de ser un poble lliure, amb un full de ruta clar, fent esclatar el conflicte, aleshores podrem reclamar la nostra oportunitat.
Però no he volgut escriure aquest article per justificar el meu habitual masoquisme lacrimogen, sinó perquè hi ha dos candidats nominats que em continuen cridant l'atenció: Vermont i Cascàdia.
De Vermont, estat dels Estats Units fronterer amb el Canadà, havia llegit alguna cosa. Però de la República de Cascàdia no en sabia res. És un territori que engloba part d'estats nordmaericans i part de canadencs, i que afectaria a la Colúmbia Britànica, Oregon, Washington i parts d'Alaska, Alberta, Idaho i Montana Oest. Amb una població d'uns 15 milions d'habitants, i un PIB de 618 bilions de dòlars el 2006, la qual cosa situaria Cascàdia en el lloc 20è del rànking d'estats industrialitzats del món.
He decidit fer-me cascadià, ja no ve d'aquí, i començo a preparar els papers immediatament. "Complacency is no longer an opcion". Potser aquesta via, nacionalitzant-nos del que sigui, serà l'única manera de no morir espanyols. | 0.867137 | curate | {"ca": 0.9829414476717381, "en": 0.01705855232826187} | http://radiocatalunya.cat/index.php?view=article&catid=35%3Anoticies&id=1472%3Acatalunya-no-hi-som-ni-ens-esperen&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=1 |
oscar-2201_ca_20230904_12_3819 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts personalitzats.
Més informació X Acceptar i tancar
Tancar
ESEspañol
GLGalego
CA-VALENCIAValencià
CACatalà
EUEuskera
ENEnglish (only selected content)
FRFrench (seulement le contenu sélectionné)
DEGerman (nur ausgewählte Inhalte)
Anar al contingut Veure accessibilitat
Portal web de la Policia Nacional
caValencià
Dependències
Dependències
Buscar
buscar
Contacta
contacta
dni electrònic Obri nova finestra. Enllaç extern.
cita prèvia dni i passaport Obri nova finestra. Enllaç extern.
Introdueix text a buscar i prema Enter per a anar a la pàgina de resultats
dni electrònic Obri nova finestra. Enllaç extern.
cita prèvia dni i passaport Obri nova finestra. Enllaç extern.
Inici
Denúncies
Col·labora
Comunicació
Sala de premsa
Actualitat policial
La teua policia
Estrangeria
Seu electrònica Obri nova finestra. Enllaç extern.
eixir del menú
menú
Sala de premsa
Comunicació
Sala de premsa
Notícia
Segons el parer dels investigadors, pretenia fugir del país
La Policia Nacional deté a Alacant al presumpte autor de l'agressió a un inspector de policia a Saragossa
Els fets pels quals es buscava a l'arrestat van succeir el passat 10 d'octubre en l'interior d'un autobús quan l'agent li va recriminar que no portava la mascarilla posada
El policia va haver de ser traslladat a un centre hospitalari després de patir un vesse en un ull i nombroses contusions
25/10/21
Agents de la Policia Nacional han detingut a Alacant a un home de 29 anys com a presumpte autor de l'agressió a un inspector de policia el passat 10 d'octubre a Saragossa. Els fets pels quals es buscava a l'arrestat van succeir en l'interior d'un autobús quan l'agent li va recriminar que no portava la mascarilla posada, fet que va originar l'agressió. El policia va haver de ser traslladat a un centre hospitalari després de patir un vesse en un ull i nombroses contusions.
Els investigadors, que des que es va produir l'agressió van seguir la pista a l'ara detingut, van detectar que l'investigat tenia la intenció clara d'abandonar el país. Finalment, ha sigut localitzat en un domicili de la ciutat alacantina on es troba detingut a l'espera del seu pas a disposició judicial.
En la detenció, que s'ha produït sobre les 14:40 hores d'avui a la ciutat d'Alacant, han participat agents de la Brigada de Policia Judicial de Saragossa i de la Brigada de Policia Judicial d'Alacant.
×
Per a més informació, comunicar amb el Gabinet de Premsa de la Direcció General de la Policia (Telèfon 91.322.33.19)
Últimes notícies
La Policia Nacional deté a València a un fugitiu amb huit reclamacions en vigor
02/12/21
La Policia Nacional desarticula la branca espanyola d'una organització dedicada a l'afavoriment de la immigració il·legal de ciutadans bangladesíes
01/12/21
La Policia Nacional interven més de 400 peces arqueològiques procedents d'espoli
30/11/21
La Policia Nacional desarticula un grup criminal especialitzat en el robatori i especejament de vehicles per a reparar i vendre altres turismes | 0.611874 | curate | {"ca": 0.8745830553702468, "fr": 0.016344229486324215, "es": 0.016010673782521682, "gl": 0.00266844563042028, "ru": 0.00266844563042028, "en": 0.018345563709139426, "de": 0.011674449633088725, "eb": 0.00533689126084056, "it": 0.03135423615743829, "pt": 0.015677118078719146, "ja": 0.00266844563042028, "ko": 0.00266844563042028} | https://www.policia.es/_ca-valencia/comunicacion_prensa_detalle.php?ID=10103 |
cawac_ca_20200528_4_98601 | NOTÍCIES
03/03/2010
Cursos a la UNED sobre multiculturalitat i convivència.
l'ENFOCAMENT I INTERCULTURALITAT EN ORIENTACIÓ I EDUCACIÓ
Aquest curs estar dirigit per Beatriz Malik Liévano, professora titular del Dpt de mètodes d'investigació i diagnòstic en educació (MIDE II) de la Facultat d'educació de la UNED i coordinadora del projecte INTERALFA programa de postgrau Eurollatinoamericà en educació intercultural.
El programa i el professorat estarn distruibuits de la següent manera:
Sota la direcció de Samuel Gento (Catedràtic del departament de didàctica, organització escolar i didàctiques escolars de la Facultat d'educació de la UNED), es treballarà aquesta necessitat d'intervenció educativa davant la manca de convivència dins les aules. | 0.751822 | curate | {"ca": 0.9865410497981157, "fr": 0.013458950201884253} | http://portalsocial.uib.cat/noticia.php?lang=ca&id_noticia=255 |
mc4_ca_20230418_18_100390 | ORDEN AAM/167/2015, de 25 de mayo, por la que se aprueban las bases reguladores de las ayudas destinadas a la mejora de la producción y la comercialización de los productos de la apicultura y se convocan las correspondientes al 2015. - DOGC. Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya (en castellano) - Legislación - VLEX 573070710
La Comissió Europea, mitjançant la Decisió de 12 d’agost de 2013, va aprovar el programa de millora de la producció i la comercialització dels productes apícoles per al període 2014-2016, presentat per l’Estat de conformitat amb el Reglament (CE) 1234/2007 del Consell, de 22 d’octubre de 2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s’estableixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (Reglament únic per a les OCM), i que decideix la contribució de la Unió Europea a l’esmentat programa, actualment Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013.
El programa nacional preveu les següents mesures d’ajut: actuacions destinades a l'assistència tècnica als apicultors, lluita contra la varroasi, racionalització de la transhumància, mesures de suport als laboratoris d'anàlisi de la mel i la investigació aplicada.
Els ajuts al sector apícola convocats en aquesta disposició estan integrats en el Programa nacional d’ajuda a l’apicultura 2014-2016 esmentat.
Conseqüentment, valorada la conveniència de donar suport al sector apícola mitjançant un ajut econòmic, d’acord amb l’article 92 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, a proposta de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, i en ús de les atribucions que m’han estat conferides,
Aprovar les bases reguladores dels ajuts destinats a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura que es publiquen a l’annex 1 d’aquesta Ordre, i per als conceptes subvencionables de cadascuna de les línies d’actuació que figuren a l’annex 2.
2.1 Convocar els ajuts destinats a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura per a 2015, d’acord amb les bases reguladores aprovades a l’article anterior, i per als conceptes subvencionables que figuren a l’annex 2.
2.2 El termini de presentació de sol·licituds serà de 15 dies, i computa des de l’endemà de la publicació d’aquesta Ordre en el DOGC.
2.3 Els ajuts d’aquesta Ordre, per un import de 433.849,36 euros, tenen caràcter de cofinançats amb el Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), que n’aporta el 50%, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), que n’aporta el 25%, i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) que n’aporta el 25% restant.
Les aportacions del DAAM i del MAGRAMA van a càrrec de les partides pressupostàries AG03D/782000100/6120/0000 i AG03D/782000112/6121/0072 per un import de 216.924,68 euros per a l’exercici pressupostari 2015, i el FEAGA hi aporta la resta, de 216.924,68 euros.
L’import de la convocatòria es distribueix entre les línies d’actuació de la manera següent:
- Assistència tècnica a les persones apicultores i a les agrupacions de productors: 86.769,88 euros.
- Lluita contra la varroasi: 169.201,25 euros.
- Racionalització de la transhumància: 169.201,25 euros.
- Mesures de suport als laboratoris d’anàlisi de la mel: 8.676,98 euros.
Els crèdits sobrants en una de les línies d’actuació anteriors es podran aplicar a la línia o línies que més reducció hagin experimentat en aplicació del que estableix l’apartat 9 de les bases reguladores.
2.4 Les persones beneficiàries han d’haver realitzat i justificat les actuacions objecte de l’ajut dins el termini comprès entre l’1 de setembre de 2014 i la data de presentació de la sol·licitud de l’ajut, ambdós inclosos, per tal que com a màxim el 15 d’octubre de 2015 es pugui procedir a la certificació i comprovació de l’execució de les activitats previstes, amb l’excepció que estableix l’apartat 14.3 de les bases reguladores en el cas de despeses de contractació de personal tècnic especialista, si el contracte té una durada més enllà de l’1 de juny.
2.5 L’òrgan instructor dels expedients d’ajut és el Servei d’Ordenació Ramadera.
2.6 L’òrgan competent per emetre la resolució sobre les sol·licituds és la persona titular de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia. A aquests efectes es nomena una Comissió de valoració, que serà l’òrgan col·legiat encarregat de valorar les sol·licituds d’ajuts, formada pel/per la subdirector/a general de Ramaderia, el/la cap del Servei de Prevenció en Salut Animal i el/la cap del Servei d’Ordenació Ramadera.
2.7 El termini màxim per emetre la resolució i notificar-la per escrit a la persona sol·licitant serà de 6 mesos a comptar des de l’endemà de la data de publicació de la convocatòria, que en tot cas no sobrepassarà del 31 de desembre de 2015. En cas de manca de resolució expressa la sol·licitud es considera desestimada per silenci administratiu.
2.8 Contra la resolució del director o la directora general d’Agricultura i Ramaderia, que no posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs d’alçada davant el conseller o la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en el termini d’un mes a comptar a partir de l’endemà de la notificació de la resolució, sense perjudici que se’n pugui interposar qualsevol altre que es consideri adient.
En cas de silenci administratiu el recurs d’alçada davant el conseller o la consellera d’ Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es podrà interposar en el termini de tres mesos a comptar a partir de la data en què s’exhaureixi el termini per resoldre i notificar, tal com estableix l’apartat anterior.
2.9 Els ajuts concedits a les persones físiques per un import superior a 1.250,00 euros i els ajuts concedits a persones jurídiques es faran públics a la seu electrònica de la Generalitat http://seu.gencat.cat i al web http://agricultura.gencat.cat/beneficiarisajuts fent ús dels mitjans electrònics establerts. Els ajuts que superin els 3.000,00 euros es publicaran, a més, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2.10 Les dades personals dels beneficiaris podran ser tractades per organismes nacionals i de la Unió Europea als efectes del compliment de les seves obligacions de gestió i control, de seguiment i avaluació, d’acord amb la normativa reguladora dels ajuts al desenvolupament rural. A tal efecte els assisteixen els drets continguts en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
Aquests ajuts cofinançats amb el FEAGA es tramiten d’acord amb les funcions d’organisme pagador que estableix el Decret 393/2006, de 17 d’octubre, pel qual es constitueix i es regula l’organització i el funcionament de l’Organisme Pagador dels ajuts finançats pel FEAGA i el FEADER (DOGC núm. 4743, de 19.10.2006).
1.1 L’objecte dels ajuts que estableix l’Ordre és millorar la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura en l’àmbit territorial de Catalunya.
1.2 A efectes de l’Ordre, es consideren les línies d’actuació següents:
Assistència tècnica a les persones apicultores i a les agrupacions d’apicultors/es.
Lluita contra la varroasi.
Mesures de suport als laboratoris d’anàlisi de la mel, reconeguts per l’autoritat competent.
1.3 Els conceptes subvencionables dins de cadascuna de les línies d’actuació queden recollits a l’annex 2 de l’Ordre.
–2 Persones beneficiàries i perceptores dels ajuts
2.1 Poden ser beneficiàries i perceptores d’aquests ajuts:
Les cooperatives apícoles, les associacions i les agrupacions de persones productores amb personalitat jurídica integrades majoritàriament per persones apicultores que compleixin els requisits que estableixen els apartats 2.2 i 3.1 d’aquestes bases reguladores.
A títol individual i respecte a les actuacions que figuren als apartats c).1, c).2, c).3 i c).4, de l’annex 2 de l’Ordre, les persones físiques o jurídiques i les comunitats de béns titulars d’una explotació apícola que, a més de complir els requisits que estableixen els apartats 2.2 i 3.1 d’aquestes bases reguladores, acreditin la condició de persona agricultora professional, d’acord amb la normativa aplicable a Catalunya, i que es trobin incloses en el sistema especial per a treballadors/es per compte propi agrari del règim especial de treballadors/es autònoms/es. En el cas de persones jurídiques i de comunitats de béns, aquesta acreditació haurà de ser per a tots els seus membres.
Els apicultors que estiguin inclosos en una sol·licitud d’ajut presentada per una cooperativa o una associació o agrupació de productors/es no podran sol·licitar l’ajut a títol individual.
2.2 Les persones apicultores beneficiàries d’aquests ajuts han de complir els requisits següents:
Tenir actualitzades les dades en els registres d’explotació ramadera segons la normativa vigent.
Tenir inscrita l’explotació al Registre d’explotacions apícoles amb anterioritat a l'1 de gener de l’any anterior a la convocatòria d’ajut.
Tenir identificades individualment totes les arnes amb el número de registre de l’explotació.
Tenir identificat l’abellar d’acord amb el que estableix el Decret 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes.
Haver estat sotmès al programa sanitari establert a la normativa vigent.
Haver actualitzat el cens en el període comprès entre l'1 de gener i l'1 de març de l’any de la convocatòria, de cadascun dels apicultors/es inclosos/es en la sol·licitud.
Realitzar, almenys, un tractament anual contra la varroasi, tal com estableix el Reial decret 608/2006, de 19 de maig, pel qual s’estableix i es regula un programa nacional de lluita i control de les malalties de les abelles de la mel.
Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil, tant de... | 0.841464 | curate | {"es": 0.039906342257966, "sr": 0.0007126132546065356, "ca": 0.9593810444874274} | https://diario-oficial-generalitat-catalunya.vlex.es/vid/orden-aam-167-2015-573070710 |
oscar-2301_ca_20230418_7_178906 | Més de 1500 militants i simpatitzants de CNT es varen manifestar a Madrid per lluitar contra la demanda que la SGAE a posat a la CNT per donar suport al portal “A las barricadas” . Més informació a la web CNT vs SGAE . | 0.714371 | curate | {"ca": 1.0} | https://cntolot.org/manifestacio-de-la-cnt-contra-la-sgae-madrid-15-de-novembre-del-2008/ |
cawac_ca_20200528_0_49556 | Vine al "Parlem de la pel·lícula" cada dijous mitja hora abans de la projecció / servei de bar
dijous 3, a les 9 del vespre A les 20.30 h, Parlem de la pel•lícula : presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena , professor i cinèfil. Redención Tyrannosaur . Paddy Considine (Gran Bretanya, 2011). VOSE, 89 min En Joseph, un vidu alcohòlic i violent, troba l'esperança de redempció en la Hannah, una treballadora de la caritat cristiana. Ell es mofa de la fe i de la seva idíl·lica existència; malgrat tot, ràpidament s'adona que la vida de la Hannah no és gens plàcida. 2011: Festival de Sundance: World Cinema: Millor director, Premi Especial del Jurat 2011: British Independent Film Awards: Millor pel·lícula, director i actriu (Olivia Colman) 2011: Premis BAFTA: Millor debut britànic Veure trailer aquí dijous 10, a les 9 del vespre A les 20.30 h, Parlem de la pel•lícula : presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena , professor i cinèfil. Tenemos que hablar de Kevin We need to talk about Kevin . Lynne Ramsay (Gran Bretanya i Estats Units, 2011). VOSE, 112 minuts L'Eva deixa de banda les seves ambicions personals i la seva carrera professional per donar a llum el seu fill Kevin, amb qui mantindrà una relació complicada. Quan en Kevin té 15 anys actua de manera irracional i imperdonable. 2011: Premis BAFTA: Nominada a millor pel·lícula britànica, director i actor (Swinton) 2011: Globus d’Or: Nominada a Millor actriu dramàtica (Swinton) 2011: Festival de Cannes: Secció oficial a concurs Més informació aquí Veure trailer aquí
dijous 17, a les 9 del vespre preestrena A les 20.30 h, Parlem de la pel•lícula : presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena , professor i cinèfil.
Profesor Lazhar Monsieur Lazhar . Philippe Falardeau (Canadà, 2011). VOSE. 94 min En Bachir Lazhar, de 55 anys i origen argelí, és contractat com a substitut d'un mestre de primària d'una escola de Montreal que ha mort en tràgiques circumstàncies. El seu carisma i la seva manera tan particular d'ensenyar són fonamentals per tirar endavant el curs i canviar la vida dels seus alumnes. 2011: Òscars: Nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa 2011: Festival de Toronto: Millor pel·lícula canadenca 2011: Festival de Locarno: Premi del públic 2011: Festival de Valladolid - Seminci: Millor guió, Premi FIPRESCI Veure trailer aquí
dijous 24, a les 9 del vespre A les 20.30 h, Parlem de la pel•lícula : presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena , professor i cinèfil.
Las malas hierbas Les herbes Folles . Alain Resnais (França i Itàlia, 2009). VOSE, 104 minuts El robatori de la seva bossa de mà, en sortir d’una botiga, revoluciona la Marguerite, la protagonista d’un seguit d’amors i desamors amb en Georges, l’home que troba per casualitat el contingut del furt. 2009: Festival de Cannes: Nominada a la Palma d’Or (millor pel·lícula) Més informació aquí Veure trailer aquí
dijous 31, a les 9 del vespre A les 20.30 h, Parlem de la pel•lícula : presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena , professor i cinèfil.
Entrades: 5,70 € / 5,20 € (estudiants, Xarxa biblioteques, Carnet blau) Abonament: 22,20 € (6 entrades, 2 per sessió, de venda a l'IMAC o a la taquilla del Teatre Monumental) Venda d'entrades : a Telentrades de Catalunya Caixa 902 10 12 12, a les oficines de Catalunya Caixa, a l'IMAC (c. de Sant Josep 9) de dilluns a divendres de 9 a 2 del migdia i de dimecres a divendres, de 6 a 8 de la tarda; i des d'una hora abans a la taquilla.
Organitzen: IMAC i Filmat. Col·labora: Cinemes Verdi
Has rebut aquest correu perquè estàs subscrit al butlletí de Mataró, la cultura al teu correu de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. | 0.834367 | curate | {"ca": 0.9298974785259074, "es": 0.04156275976724855, "en": 0.011914657799944583, "fr": 0.00942089221390967, "de": 0.0072042116929897475} | http://www.culturamataro.cat//?p=butlletins/html&k=Mjs2ho9PLbulXsuqmttezGjCh |
oscar-2301_ca_20230418_0_270871 | Ruta que discorre al voltant del massís del Pedraforca per boscos i camins històrics com el Camí dels Bons Homes.
Volta al massís del Pedraforca
Itinerari circular per l'emblemàtica muntanya del Pedraforca, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que permet contemplar espectaculars vistes de tots els seus vessants.
Es discorre al voltant del massís del Pedraforca per boscos i camins històrics com el Camí dels Bons Homes, Camí dels Minaires o la ruta dels Segadors. Paisatges com la vall del Torrent dels Mulleres i la Baga de Gresolet.
Les restes d'antigues mines de lignit a cel obert prop de coll de Jou i la presència del castell medieval d'origen Càtar de Gósol parlen del passat més recent i llunyà d'aquestes terres d'alta muntanya.
Agost 2008
Lloc
Dies
Longitud
Desnivell
Desnivell
Dificultat
Tipus ruta
Barcelona 1 16 Km. 570 m. 570 m. Fàcil
Agost 2008
Lloc
Dies
Longitud
Barcelona 1 16 Km.
Desnivell
Desnivell
Dificultat
Tipus ruta
570 m. 570 m. Fàcil
1. Volta al massís del Pedraforca
Distància: 16 Km
Desnivell:
570 m
570 m
Temps: 04:30 h.
Per accedir al punt de partida fa falta sortir de Berga per la C-16 (Eix del Llobregat) en adreça nord cap a a el túnel del Cadí i, just després del túnel del Castell de Guardiola, girar a l'esquerra per la carretera B-400 cap a Gósol, on podem deixar el cotxe.
La ruta està senyalitzada íntegrament com a PR C-127. Es parteix de la plaça Major (1.428 m d'altiud) pel carrer Picasso, s'accedeix per l'esquerra a la plaça del Dr. Pere Pons i, pel carrer Cerdanya, se surt de la població en adreça Bagà. Es continua per una pista de terra i, de seguida, es gira a la dreta (0,40 Km; 1.461 m) per una sendera que s'endinsa pel Serrat de la Muga en paral·lel a la carretera C-563 que porta a Josa de Cadí.
El recorregut fins al Torrent de la Coma dels Caners segueix les marques blanques i grogues del PR C-127 i PR C-123, i les blanques i vermelles del GR 150 i GR 107 o Camí dels Bons Homes (1,58 km; 1625 m; 0:35 h).
Es desemboca en una pista que es pren per la dreta fins a l'àrea de descans de Font Terrers (1,68 Km; 1631 m), on s'agafa un camí a la dreta que passa pel costat d'una tanca i de la font i entra al bosc (2,09 km; 1632 m; 41 min).
Es creua el torrent de la Coma dels Caners deixant a mà dreta el PR C-123, que es dirigeix al coll del Verdet, i es remunta amb força per un frondós bosc de pi vermell cap al Collell (2,59 km; 1746 m; 1 h).
Es passa la Font de la Roca i se segueix pel PR C-127 que, fins al Collell, ressegueix l'antiga ruta dels Segadors a Bellver de Cerdanya pel pas dels Gosolans ( 4,19 km; 1818 m; 1:27 h).
Canvi d'adreça: es puja fins al Collell (4,33 Km; 1843 m), des d'on es contempla -per primer vezl- el massís del Pedraforca, amb una esplèndida panoràmica del seu cara nord (Pollegó Superior). El Collell és el punt divisori, d'una part, del Cadí i el Pedraforca i, per una altra, de les conques dels rius Segre i Llobregat. És, també, la màxima altitud de tota la ruta.
Es pren una pista per la dreta -compartint ara els senyals del PR C-124- cap al refugi Lluís Estasen deixant definitivament el Camí dels Bons Homes (GR 107) i el GR 150.
Es deixa a la dreta una sendera escalomado que puja en 200 m al refugi Lluís Estasen seguint els senyals taronges de la ruta dels Cavalls del Vent (8,08 km; 1632 m; 2:18 h). S'abandona la pista, que segueix els senyals del PR C-124 a Saldes, i es pren un camí a la dreta que remunta bosc endins pel PR C-127 fins al refugi Lluís Estasen (8,26 Km; 1673 m), molt concorregut per ser el punt de partida tradicional d'ascensió al Pedraforca.
Es prossegueix cap a la tartera seguint ara també les marques del PR C-123 (8,46 km; 1689 m; 2:25 h). S'agafa un camí de l'esquerra -deixant a la dreta el PR C-123- que baixa a Gósol per l'interior del bosc amb aèries vistes de la vall de Saldes, cap a llevant, i el Pedraforca, a ponent (8,66 km; 1675 m; 2:28 h). Es creua la tartera de Saldes i es continua baixant amb força (9,95 km; 1516 m; 2:48 h).
Es deixa un camí a l'esquerra i es continua en el mateix sentit de la marxa (10,07 km; 1509 m; 2:50 h). Se surt a un camí que dóna més tard a una pista (10,46 Km; 1521 m) que es pren per l'esquerra.
Es desemboca en una nova pista, provinent de Saldes, que s'agafa per la dreta en direcció a l'Espà i Gósol (pal indicador). A la dreta s'observen les terrasses de l'antiga extracció minera (lignit) a cel obert que es va portar a terme fins a l'any 1982, quan es va declarar el Pedraforca Paratge Natural d'Interès Nacional.
Més al nord es té una imponent panoràmica del Roget i la cara sud del Pedraforca (Pollegó Inferior). Poc abans del coll de Jou es deixa la pista i es pren una sendera que baixa cap a una bassa, que es deixa a l'esquerra: és el que queda de l'antic camí ral de Saldes fins a Gósol, antic camí dels Minaires.
Una vegada en la pista de la dreta, als pocs metres, es troba una pedra amb les marques grogues i blanques i mes alla un pal indicador amb els mateixes marques. Curiosament el camí torna a pujar i s'entra en el bosc i es continua cap a Gósol (pal indicador amb cartell de color blau, on ens indica Gosol) cap a ponent (12,34 km; 1538 m; 3:25 h). Es descendeix suaument per la Solana de Capdevila. Al sud es distingeix el petit nucli de l'Espà i l'església de Sant Andreu. Més endavant, es veu Sorribes (13,68 km; 1449 m; 3:43 h).
Es desemboca en una pista que es pren per la dreta (13,79 km; 1460 m; 3:45 h)
Bifurcació: es gira a la dreta cap a l'ES per, per de seguida continuar cap a Gósol (NO). Se surt a una pista de grava que es pren de baixada per l'esquerra (NO). Bones vistes al nord de la Roca Vermella, tots dos Pollegons del Pedraforca, el prat i la tartera de Gósol (14,92 km; 1448 m; 4 h). Es deixa la pista a l'esquerra i es puja per una sendera poca visible a la dreta (NO) que baixa tot seguit en paral·lel a la mateixa pista i la carretera B-400 (15,26 km; 1438 m; 4:06 h).
S'accedeix a la B-400, es continua a per dreta per l'asfaltat 60 m i es gira a l'esquerra per una sendera que porta al coll del Cap de la Creu (15,41 Km; 1439 m), des d'on es pren una pista cap a Gósol (pal indicador) paral·lel a la carretera (NO) compartint els senyals del GR 107. Es té una bona panoràmica del poble de Gósol, l'antic castell medieval i les serres del Verd i el Cadí (16,40 km; 1415 m; 4:22 h).
Es travessa la B-400 (NO) abans d'una rotonda i es prossegueix per la pista de davant (16,54 km; 1418 m; 4:24 h). Es gira a l'esquerra per una pista asfaltada i es pren la carretera cap a la dreta (NO) fins a la plaça Major de Gósol, punt de partida i final de l'itinerari.
Perfil de l'etapa: Gósol (1.428 m; 0 km) - Torrent de la Coma dels Caners (1,58 km; 1625 m; 0:35 h) - Font Terrers (1,68 Km; 1631 m) - Font (2,09 km; 1632 m; 41 min) - Font de la Roca (4,19 km; 1818 m; 1:27 h) - Collell (4,33 Km; 1843 m) - Sendera escalomado (8,08 km; 1632 m; 2:18 h) - Refugi Lluís Estasen (8,26 Km; 1673 m) - Desviament a l'esquerra (8,66 km; 1675 m; 2:28 h) - Tartera de Saldes (9,95 km; 1516 m; 2:48 h) - Pista (10,46 Km; 1521 m) - Pista (13,79 km; 1460 m; 3:45 h) - Carretera B-400 (15,41 Km; 1439 m) - Gósol (16,54 km; 1418 m; 4:24 h). | 0.634875 | curate | {"ca": 0.9797851286400905, "pt": 0.0028272547356516823, "en": 0.0011309018942606728, "es": 0.012439920836867402, "cs": 0.0002827254735651682, "no": 0.0014136273678258412, "fr": 0.0021204410517387615} | https://entremontanas.com/travesias/vuelta-al-macizo-del-pedraforca?traducir=es-ca |
cawac_ca_20200528_8_28085 | dilluns, 21 juny de 2010
A les professores de català per adults del Districte de Sant Martí dels anys 80.
Mai no havia pensat que hi hagués llibres de temporada. Màxim, els llibres per llegir a les vacances o els llibres de Nadal per regalar, amb moltes fotos... Però el llibre que avui veiem, malgrat que es pugui gaudir en qualsevol moment de l’any, és innegable que fa estiu! Per tot arreu vessa alegria estiuenca i llum, molta llum.
Pròleg a qui va dirigit el llibre amb un joc tipogràfic
El llibre Sol solet és la versió sensorial, còsmica i literària -que no el resum- de l’espectacle que entre el 1979 i 1981 va representar el grup teatral Comediants per arreu del món. Una vegada acabada aquesta experiència, que els va donar renom internacional, es van llençar a l’aventura de publicar un llibre amb el mateix esperit. No volien utilitzar fotografies de les actuacions, sinó fer servir altres mètodes per transformar l’experiència teatral en un llibre que la pogués transmetre de manera directa.
Per aconseguir-ho es van posar d’acord amb els dissenyadors Salvador Saura i Ramon Torrente que van concebre un dels llibres més originals i més promocionats de la bibliografia catalana del s. XX. És més, és un dels llibres més guardonats, ja que entre altres guardons va rebre el Premio de Diseño e Ilustración del Ministerio de Cultura al millor llibre editat de l’any 1983, el Diploma d’Honor del Premi Catalònia d’Il·lustració de la Generalitat, el Premi Laus84 del FAD, el 1r Premi Critici in Erba de la Fira de Bolonya... En fi, ha estat un dels llibres d’aquí que més reconeixements nacionals i internacionals ha tingut.
Còmic intercalat en el llibre
És un llibre d’investigació estètica, en el qual tots els recursos plàstics són utilitzats per aconseguir un resultat estètic impactant, pel que es feia en aquell moment. Per això la seva publicació va tenir una gran repercussió i se’n feren diverses edicions (jo en tinc localitzades quatre, amb una primera de 5.000 exemplars), una traducció al castellà i una altra francès i va estar a punt d'haver-hi una al japonès -segons tinc entès. Així, doncs, és dels pocs exemples en què crítica i públic es donaren la mà, malgrat el preu força elevat, a causa de la manipulació abundant i complexa que requeria la publicació.
Pàgina en 3D i les seves corresponents ulleres
Curiosament, aquest llibre fou la pistonada definitiva per a què Salvador Saura i Ramon Torrente engeguessin la creació de l’Editorial de l’Eixample que ha anat publicant llibres seriats d’art, en els quals la manipulació artesanal és un dels trets característics. D’aquesta editorial, creada el 1983, han sortit llibres tan polits com el de La Nit , també de Comediants; Carmen , per al Ballet d’Antonio Gades; Transnarcís , de Pau Riba; El libro del Cobi , de Mariscal... a banda d’altres publicacions més seriades per a la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, el MACBA o el KRTU. És a dir, aquest llibre està íntimament lligat a la gènesi d’una de les editorials més interessants del panorama editorial català... i internacional.
Bossa amb elements inserits i l'auca
El llibre, amb un format quadrat (31 x 32 cm.) i publicat per Edicions de l’Eixample i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, té una enquadernació de llauna serigrafiada amb el títol i el nom de Comediants i la imatge del sol com a centre de tot. De fet, el llibre és tot ell un homenatge heliocèntric. Una vegada obrim aquesta enquadernació ens trobem amb tot un món esplendorós que, com un torrent a cada pàgina que passem, ens va sorprenent d’una manera o una altra. Aquest devessall estètic és compost sobretot pels colors de la gamma cromàtica càlida, fet que acaba d’arrodonir la presència solar en tot el llibre de manera implícita.
Història amb pàgina partida que quan es va passant va canviant la il·lustració i la història
L’altra característica del llibre, i molt propi d’una època que ja desapareixia, fou el treball coral en la seva realització, ja que divuit actors participaren en les diverses concepcions del text i il·lustracions -tots aportant idees i discutint-les fins al resultat final. El llibre fou concebut, tant pels autors com pels dissenyadors -que van treballar en paral·lel com si es tractés d’una obra d’art-, com un objecte de disseny industrial que tendeix a la capsa de sorpreses.
Element solar de papiroflexia que ara que som grans li diem pop-up...
En la realització d’aquest llibre participaren artesans molt diversos, des dels que van confeccionar les tapes de llauna i les frontisses, fins els que van intervenir en el pop-up del sol que sobresurt, o en la manipulació artesana que es va haver de fer per enganxar els mil i un elements del llibre. Sense cap mena de dubte, avui seria impossible fabricar aquí un llibre d’aquestes característiques, per l’elevat cost econòmic que comportaria.
Doble pàgina amb una tipografia itinerant i retallable enganxat final
Les referències a la cultura popular contemporània com ara els còmics, els cromos, els contes... van en paral·lel a les tècniques de les arts del llibre com el collage, els plecs, les pàgines retallades, els jocs tipogràfics, la papiroflèxia... i tot plegat reflecteixen el món dels Comediants, de teatre d’avantguarda d’arrels populars, en el qual també hi havia una gran varietat d’elements parateatrals com ara circ, titelles, teatre d’ombres, teatre de carrer...
El món del còmic com a base de la cultura popular contemporània
Així, obra teatral i llibre fusionen l’esperit festiu de l’existència humana a través de símbols, mites, rituals i cerimònies (paganes, populars o iniciàtiques) que celebren el pas cíclic dels humans damunt la Terra, com una casa de tots, si és que hi ha cases d’algú. Segons un dels dissenyadors, Salvador Saura, el llenguatge que s’utilitza en aquest llibre no és estrictament verbal sinó que, així com en els primers temps dels cinema s’utilitzaren plans fixes i recursos del teatre, fins a evolucionar a un llenguatge en que cadascun dels plans té un significat particular que modifica el missatge donant-li una dimensió diferent, el llenguatge que es pretén articular en aquest llibre utilitza recursos visuals i lúdics que s’adaptin a l’expressió d’una experiència teatral .
Pàgines amb un subtil joc de tipografia i quadricromia. Espectacular la idea!
El llibre, i aquesta és una de les seves pretensions, és un cant als petits detalls, des dels jocs tipogràfics -amb diversos tipus de lletra en funció de les necessitats concretes de diverses pàgines-, al joc de la quadricromia (per mi una de les millors explicacions d’aquesta tècnica d’impressió), el punt de llibre amb forma de fulla, l’auca incorporada com a element independent -igual que el còmic-, la pàgina mullada amb les gotes que han diluït la tinta... En fi, tot un plaer visual d'estiu per a gaudir durant tot l'any i a totes les edats!
Els cromos, un altre element de la cultura popular contemporània amb fotografies de l'espectacle
Curiosament a la Farré del Carrer Canuda (Sol i lluna, em sembla que es diu) la tenien dissabte a la vitrina de l'entrada. El vaig poder veure amb tranquil·litat mentre esperava que obrissin els Queviures Roca per comprar uns quants bombonets per a l'Ateneuesfera. Potser per això vas arribar tard, Galderic, o ja el tenies? :-)
Parèmies, No havies anat al Menage a trois abans de l'Ateneuesfera o a la llibreria Cervantes? En fi, a cal Farré el tenen a un preu intermig. Aquest divendres ja tenia l'apunt mig bastit però no acabat...
Un amic meu molt teatreru el té, i l'he remenat una pila de cops, perquè sembla inacacable i ple de sorpreses. També explica la major troballa estètica dels Comediants. Potser tot plegat només té una cara oculta: Comediants ja no ha fet mai més res de nou ni res de bo, Sol solet va ser el zènit i després ve un avorriment extrem que gairebé arrossega les seves troballes anteriors. Veig el llibre com una petita peça d'arqueologia, un homenatge a la insoiració perduda.
Estic d'acord amb tu però amb matissos. La veritat, però, és que l'inici va ser molt bo i després l'emprempta queda. El llibres següent, La Nit, per exemple es una continuïtat estètica a aquest. És molt difícil tirar endavant quan has fet un espectacle i un llibre inicials com aquests. Jo l'espectacle el recordo perquè em va deixar al·lucinat tenint en compte que venia de poble i no havia vist el món per un forat!
Ostres Galderich! Quina passada. L'havia vist aquest llibre a la Balagué però no sé no em va cridar l'atenció i ara veig que és molt curiós i tota una explosió de sensacions! Malauradament ja no el té, moskis! Bé, sempre s'apren venint pel teu blog :D Gràcies!
Jajaja si els perjudicis són lo pitjor però no va ser per lo d'infantil sino epr l'aspecte metàl.lic més aviat crec i perque no sé, lo de comediants em va traslladar el pensament com de 'Buff un llibre de merchandising del grup' :P jajaja La Nit també és d'aquest estil?
Doncs perque per això són prejudicis :D Amb això dels llibres no em diguis que no t'han tirat enrera molts cops llibres per l'enquadernació de gualfex o de tela amb llom de plàstic esgarrifós que sembla la cinta aïllant dels electricistes... jaajajaja Nomès et diré que fa un any...quan veia un llibre en pergamí ja em feien mandra amb aquells titóls al llom horribles que semblaven fets per un nen de parvulari i ara és al contrari..em transmeten moltes sensacions increïbles! Per això, el millor és atrevir-se a obrir llibres encara que no entrin a 1a vista i veure aviam com ens intenten seduir..si és que ho fan és clar :D Tot i això en el meu cas és que al ser més novell, em deixo endur molt per el que 'crec que m'agrada' en comptes de intentar guiar-me pel que 'em pot agradar i no ho sé'. No sé si s'entén el concepte perque és de novells total però bé..
Fa temps que l'havia fullejat; gràcies per recordar-me'l. Pertany a un moment històric també molt solar, molt inspirat... Com bé dius en l'apunt, ara seria impossible (pel preu) editar un llibre d'aquestes característics. Es pot dir que és un llibre objecte, com els que es fan amb emmotllats (troquelados) per als infants.
Sé que era molt car i per això en aquell moment no me'l vaig poder comprar. Malgrat això, me'l van regalar... d'aquí la dedicatòria de l'apunt! És un d'aquells regals triats amb molt de carinyo i escaient.
Sí Pamies, la llibreria es deia "La Llibreria del sSol i de la Lluna" ( Estamperia i Llibreria Antiga de la Vídua Serra, 1766-1969) i sembla ser que quan ha la va comprar en Farré una de les condicions era que a l'entrada figurés l'antic nom de la llibreria.
Uish, aquest llibre el tinc jo, m'el van comprar fa moooolts anys, i ha sobreviscut a guixades de germans ¬¬ e inquisicions paternes ¬¬.
Li tinc molt d'afecte, em va fer sommiar molt, i es que és una delicia total. Hi havia també una coseta que em cridava molt l'atenció, i era un trosset de cartró perfumat a dins dún sobre, crec que está al costat de la plana de les fadetes que estenen que veure amb les ulleres 3D, aquell aroma, uuuuuf, m'agradaría saber com trobar-lo, si realment hi ha alguna botellera d'aquest aroma a la venta, per que m'encanta, et fa volar.
Em falta el de la Lluna, i és una pua si ara solament estroba a un preu desorbitat, quina llástima que ja no s'editi u,u realment hi han llibres que tindrien que fer-se amb aquest amor, es troba a faltar una edició així...
Eldaya, Tens una joia malgraat el pas del temps. Sobre el perfum jo escriuria als Comediants perquè et diguessin quin era. El llibrede la Lluna mira'l a Todocoleccion o a Vialibri i potser el trobes bé d preu ja que malgrat estar molt bé no va tenir tanta fama...
In memoriam del meu oncle Jackó (Santiago, Jaume, Jacme o Jaime) Alberdi (1932-2001) que va ser el primer a parlar-me apassionadament de les possibilitats d'Internet per a la difusió de llibres, davant del meu escepticisme. Uns quants anys després el seu somni és una realitat i el temps li ha donat la raó.
Piscolabis visitorum
Barcelona dia a dia
ARTICLE RECOMANAT
Legalitas
La reproducció de les imatges d'aquestes pàgines web s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), el text del qual diu: És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analògic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusió es faci a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà dur-se a terme amb finalitats docents o d'investigació, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.
Malgrat els legalismes, si algú no hi està d’acord en la inclusió d’una obra seva en aquest bloc de divulgació i estudi del món del llibre i la impremta li preguem que ens ho comuniqui i ho retirarem si cal, molt a pesar nostre. | 0.875824 | curate | {"ca": 0.9880230206875097, "es": 0.007621714107948359, "cs": 0.00023331777881474572, "de": 0.0013221340799502255, "en": 0.0014776792658267226, "ja": 0.0013221340799502255} | http://librorum.piscolabis.cat/2010/06/sol-solet-de-comediants-el-llibre-de.html |
mc4_ca_20230418_3_507347 | Bolets (3) - productescatalans.cat
Rossinyols deshidratats - 20 gr
Els bolets es presenten dins bosses de 20 gr, totalment segellades i evitant que es perdi laroma. La quantitat que correspon aproximadament es de 20 gr de bolet sec a 200 gr de bolet fresc. Rossinyol o vaqueta, bolet d'aroma i gust afruitat, és un bolet de moltes aplicacions.Es recomana per amanides, plats de pasta, remenats d'ou i cremes.
Tallarines de camagrocs - 250 gr - Monbolet
La pasta llarga, i seca, les tallarines, cintes amples en diferents gustos, totes artesanes i molt bones. Es presenta en bosses de 250 gr.
La pasta llarga, i seca, les tallarines, cintes amples en...
La pasta llarga, i seca, les tallarines, cintes amples en diferents gustos, totes...
Tallarines de ceps - 250 gr - Monbolet
Tallarines de tofona - 250 gr - Monbolet
Tallarines de trompetes - 250 gr - Monbolet
Trompetes deshidratades - 20 gr
Els bolets es presenten dins bosses de 20 gr, totalment segellades i evitant que es perdi laroma. La quantitat que correspon aproximadament es de 20 gr de bolet sec a 200 gr de bolet fresc. Trompetes o anomenat també rossinyol negre o trompeta de la mort.Bolet de gust profund, intens, es recomana per a plats de pasta, brous i peix.
Trompetes en pols - 20 gr
Els bolets es presenten en pols, pot de vidre de 20 gr. Segons tipus de bolet es recomana per un plat o un altre.Trompetes o anomenat també rossinyol negre o trompeta de la mort.Bolet de gust profund, intens, es recomana per a plats de pasta, brous i peix.
Els bolets es presenten en pols, pot de vidre de 20 gr....
Els bolets es presenten en pols, pot de vidre de 20 gr. Segons tipus de bolet es...
Els bolets es presenten en pols, pot de vidre de 20 gr. Segons tipus de bolet es recomana per un plat o un altre.Trompetes o anomenat també rossinyol negre o trompeta de la... | 0.552872 | curate | {"ca": 0.7767313019390581, "es": 0.13240997229916898, "fr": 0.06869806094182826, "it": 0.0221606648199446} | http://www.productescatalans.cat/ca/14-bolets?p=3 |
mc4_ca_20230418_0_265252 | 21.02.2020 21.21
«La situació a Sardenya és sota control. La Unitat de Crisi i les estructures sanitàries de la ísola ja de diverses setmanes són promptes per intervenir aplicant totes les mesures necessàries per cada eventualitat»¸ afirma l’assessor regional a la Sanitat, Mario Nieddu, que diu: «en Sardenya dotacions i instruments adequats. De l'oposició, polèmiques irresponsables»
CÀLLER - «La situació a Sardenya és sota control. La Unitat de Crisi i les estructures sanitàries de la ísola ja de diverses setmanes són promptes per intervenir aplicant totes les mesures necessàries per cada eventualitat. En los casos dubiosos que se són presentats, l’aplicació dels protocols previstos és estada oportuna a demostració que la màquina de l’emergència funciona. L’evolució de la situació en Itàlia i a livell internacionalment és seguida amb la màxima atenció».
Aquestes són les paraules de l’assessor regional a la Sanitat, Mario Nieddu, per fer el punt de la situació en Sardenya després dels casos positius trobats al nord Itàlia. «Actualment no són previstos altros intervents, però els canals amb el Ministeri i l'Institut Superior de la Sanitat són constantment oberts i sem prompts a augmentar les mesures preses en temps si fossi oportú. També sobre el pla de la comunicació, continuarem a informar els ciutadans en manera puntual i correcta, per evitar alarmismes que no són necessaris i que poden fer danys »
continua el representant de la Junta Solinas.
«La Sardenya té tots los instruments i dotacions necessaris pel transport de persones en totes les estructures sanitàries de la ísola, després d'una infecció de Coronavirus. Los dispositius de protecció personal utilitzats del personal sanitari, així com les bio-bag per posar en seguresa el malalt durant lo transport, són los mateixos indicats del protocol nacional i previstos de l'Institut Superior de la sanitat i del ministeri»¸ continua Nieddu, en mèrit als dubios declarats de l'oposició sobre les dotacions del sistema sanitari de l'ísola per fer front a l'emergència. «Los consellers de l'oposició forsis no se són abitjats que en Sardenya són ja estats realitzat transferiments d'aquest tipo, en conformitat amb el protocol d'emergència per casos de presumpta infecció per Coronavirus. La distracció, però, no justifica un comportament que, especialment en un moment així delicat com aquest, demanaria més atenció i més responsabilitat. En Sardenya tenim les dotacions, les persones i estructures adequades. Difondir alarmisme injustificat no ajuda els ciutadans ni els professionistes que són empenyats cada moment per garantir la seguresa dels sards», acaba l'assessor. | 0.837822 | curate | {"de": 0.006074411541381929, "ca": 0.9768413059984814, "es": 0.017084282460136675} | http://cat.alguer.it/noticies/imprimir/?id=148480 |
macocu_ca_20230731_4_619421 | Hi ha 14 detinguts, dos dels quals menors, 23 agents ferits lleus, set persones ateses pel SEM, almenys dos establiments saquejats i diverses afectacions a vehicles policials i mobiliari urbà com papereres i contenidors
Una protesta convocada inicialment contra les noves restriccions anticoronavirus ha acabat amb greus incidents als carrers del centre de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra han detingut almenys 14 persones, dos de les quals menors, en relació a aquests fets. Segons han informat fonts policials, 23 agents han resultat ferits lleus i altres set ciutadans han estat ateses pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). D’altra banda, dos furgonetes policials han quedat inutilitzades i tres vehicles afectats. També han patit desperfectes un vehicle i una moto de la Guàrdia Urbana i alguns elements del mobiliari urbà com papereres i contenidors. Els Mossos d’Esquadra informen també d’almenys dos establiments saquejats, un d’ells el Decathlon del carrer de la Canuda, a Ciutat Vella. En un vídeo de la periodista Anna Punsí de la cadena Ser, es pot apreciar com s’emporten bicicletes.
I mentre els aldarulls s’escampaven entre Plaça Sant Jaume i Via Laietana, al carrer Canuda un grup de nois ha rebentat la persiana del @Decathlon i l’han saquejat. S’han endut bicis i patinets sobretot. S’ha obert investigació. pic.twitter.com/EU4oq2cJTI
Segons fonts policials han explicat a betevé, hi ha una investigació oberta i encara trigaran alguns dies en saber qui hi ha darrera d’aquests incidents. Tot i això, el director dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, ha atribuït els aldarulls a grupuscles d’extrema dreta, segons recull l’ACN.
La concentració inicial ha aplegat unes 300 persones: hi havia representants del sector de la restauració, dels gimnasos i també d’altres grups contraris a les restriccions. Ha començat de manera pacífica, però, després d’una estona, la protesta ha elevat el to. Un grup de manifestants han encès bengales i han llançat tanques metàl·liques al cordó policial que hi havia a la plaça i els agents han efectuat diverses càrregues.
Els aldarulls han continuat per diverses zones del Gòtic fins a arribar a la via Laietana, on també han cremat mobiliari urbà i protagonitzat diversos altercats amb llançament de petards i pots de fum contra la línia policial. Arran d’aquesta situació, s’han tancat els accessos a les estacions de metro de Jaume I i Urquinaona. Durant els aldarulls, també han hagut d’intervenir els bombers per apagar algunes de les barricades. A la plaça d’Urquinaona, a causa del foc, han caigut alguns llums de Nadal.
Atac a betevé
La policia no ha estat l’únic objectiu dels més violents. També ho ha estat l’equip de betevé que seguia els aldarulls. En la primera càrrega policial, un dels manifestants ha colpejat la càmera de televisió i hores més tard, quan l’equip de periodistes abandonava el lloc dels fets, el vehicle ha rebut l’impacte d’una pedra llençada per un altre dels que protestaven.
Qui convocava la mobilització?
La convocatòria no la signava cap entitat en concret però convidava a mobilitzar-se els sectors més afectats per les restriccions que, des de la desescalada, ha anat aplicant l’executiu català: l’hostaleria, que està tancada des del 16 d’octubre; l’oci nocturn, tancat també des del mateix dia; els negocis turístics; els estudiants i docents; la cultura, que viu el tercer tancament, i els gimnasos i clubs esportius, que han hagut de tancar aquest dijous. Ha circulat per les xarxes socials i instava a concentrar-se en contra “dels polítics que es riuen de nosaltres, tot el poble al límit de la màxima pobresa”.
Segons recull l’agència ACN, el director dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, ha atribuit els aldarulls “molts violents” a grupuscles d’extrema dreta en declaracions a Catalunya Ràdio. Des de Vox, el diputat Ignacio Garriga, ha dit en un tuit que són “espanyols de Barcelona farts de ser condemnats a la misèria”.
Los llaman “negacionistas”.
Son trabajadores en el paro, padres sin nómina para alimentar a sus hijos, autónomos que no tienen trabajo y que hoy han visto su cuota aumentada.
Españoles corrientes de Barcelona, hasta las narices de ser encarcelados y condenados a la miseria. pic.twitter.com/UnftZB99sW
Des de l’Ajuntament, l’alcaldessa Ada Colau, ha condemnat els fets en un tuit.
Condemnem tota mostra de violència. A la Barcelona pacífica i democràtica no hi té cabuda. Són moments de fer-nos costat per afrontar emergència sanitària i les seves conseqüències socials i econòmiques. Tot el suport a @barcelona_GUB @BCN_Bombers i @mossos | 0.807889 | curate | {"ca": 0.9034893992932862, "es": 0.08215547703180212, "ja": 0.005742049469964664, "fr": 0.002871024734982332, "zh": 0.005742049469964664} | |
cawac_ca_20200528_7_92232 | Carme Forcadell afirma que a les eleccions al Parlament "ha guanyat l'independentisme"
25-N
Carme Forcadell afirma que a les eleccions al Parlament “ha guanyat l’independentisme”
La presidenta de l'ANC, també ha afirmat que “hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista”, un fet que ha qualificat “d’històric”, i ha destacat la important participació que hi ha hagut a les eleccions.
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la d’Òmnium Cultual, Muriel Casals, i el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, han estat els encarregats de destacar els positius resultats dels partits partidaris de l’Estat Propi i els han instat a tirar endavant la consulta sobre la independència.
Forcadell ha afirmat que amb els comicis “hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista”, un fet que ha qualificat “d’històric”, i ha destacat la important participació que hi ha hagut a les eleccions. En aquest sentit, la presidenta de l’ANC ha instat als partits a tirar endavant la consulta seguint el mandat del poble, i ha reclamat un govern fort i la unitat de tots els partits favorables al referèndum. Forcadell ha afegit que el “25 de novembre ha guanyat l’independentisme” i ha explicat que, després de la gran manifestació de l’11 de setembre i els comicis, ara tan sols falta el darrer pas: la celebració de la consulta. Per aconseguir “consolidar la majoria social” ja existent favorable a la independència, la presidenta de l’Assemblea ha deixat clar que l’ANC continuarà treballant per a tal de convèncer als indecisos.
Vila d’Abadal, per la seva banda, també ha demanat un govern fort i ha recordat que pel procés hi ha al davant “un contrincant” important. El president de l’AMI també ha destacat la tasca d’Òmnium, l’ANC i l’Associació de Municipis; i ha fet una crida a continuar treballant conjuntament.
Casals ha expressat que la societat civil, i en concret, les tres entitats presents a la roda de premsa, estaran amatents per tal que els polítics compleixin el compromís que han adquirit. La presidenta d’Òmnium també ha destacat la victòria del sobiranisme i ha afirmat que amb els comicis ha quedat clar quina és la presència real de l’unionisme.
Valoració de l'ANC
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que el sobiranisme i l’independentisme han sortit clarament reforçats de la contesa electoral del 25 de novembre. L’elevada participació del 69’56%, demostra que la política sí que interessa quan pot canviar les coses; acaba amb el diferencial de participació que es produïa entre les eleccions al Congrés espanyol i al Parlament català; i permet fer una anàlisi acurada de la voluntat dels catalans pel que fa al futur nacional de Catalunya.
1. La primera dada que mostra l’èxit de l’independentisme és que el Parlament de Catalunya ha passat de comptar amb 14 diputats de partits que portaven al programa la voluntat d’assolir un estat propi (10 d’ERC+4 de SI) a un total de 74 (50 de CiU, que ha inclòs al programa aquesta voluntat +21 d’ERC +3 de la CUP). És a dir, que en dos anys hi ha 60 diputats més que representen formacions que aposten perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.
La diferència en vots, en aquest cas, és d’1.459.366, ja que mentre el 2010 la suma de sufragis dels partits per la independència va ser de 322.094 (ERC i SI), en les eleccions del 25 de novembre la xifra de vots ha arribat a 1.781.460 (CiU+ERC+CUP+SI).
2. Pel que fa a partits favorables al dret a l’autodeterminació dels catalans i que van assumir els dos primers punts proposats per l’ANC (CiU, ERC, CUP, ICV i SI), han augmentat la representació al Parlament amb un diputat (de 86 a 87). El nombre absolut de vots a favor que els catalans i catalanes puguem votar en un referèndum és de 2.140.317, és a dir, 384.569 més que el 2010.
El país ha fet un pas de gegant; un canvi de paradigma: ha passat de comptar amb un Parlament autonomista a un Parlament sobiranista i majoritàriament independentista. A la vegada, les eleccions del 25N deixen un Parlament més transversal i més plural; i amb una elevada participació que el dota encara de més legitimitat i fortalesa.
Malgrat tot, l’ANC seguirà treballant intensament per aconseguir ampliar la majoria social ja existent de partidaris a la independència.
En darrer lloc, l’ANC insta als partits que facin efectiu el darrer punt que l’Assemblea va demanar-los que assumissin: “Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.”
En l’actual marc autonòmic els catalans i catalanes no tenim les eines, ni els recursos adequats per resoldre, ni tant sols per pal·liar, les conseqüències de la crisi, i només disposant d’un Estat independent podrem fer-hi front. Per això, cal que tots els partits que s’han compromès a fer la consulta deixin de banda els seus legítims interessos partidistes i es posin ràpidament a treballar perquè el poble de Catalunya pugui decidir el més aviat possible si vol constituir-se en Estat, única eina que permetrà afrontar realment i efectiva la greu crisi que pateixen els catalans i les catalanes. | 0.859543 | curate | {"ca": 0.9992249564037977, "cs": 0.0007750435962022863} | http://www.llibertat.cat/2012/11/carme-forcadell-afirma-que-a-les-eleccions-al-parlament-ha-guanyat-l-independentisme-20114?show_normal=true |
racoforumsanon_ca_20220809_4_327520 | Proposo un fil nocturn usuari, però requereix de la col·laboració de tothom. El pub obre a les 12 de la nit i tanca a les 6 del matí, i aquest serà el seu horari i si algú escriu fora de l'horari s'ignorarà o els i les admins el votaran negativament Bé doncs, benvingudes i benvinguts, al PUB NOCTURN usuari!
Ara que pareix que no hi ha ningú allà va... convide a una rondaaaaaa!! !
Xe!! Jo convido a la següent, va! | 0.735146 | curate | {"ca": 0.9878345498783455, "fr": 0.0024330900243309003, "en": 0.009732360097323601} | |
mc4_ca_20230418_5_353298 | ECONSALUT: El negoci financer de la longevitat
Mentre ja fa temps que dura la crisi i ja no es possible titulitzar hipoteques perquè no es fan préstecs, també fa cert temps que ha nascut una altra titulització, la de la longevitat (longevity securitisation) (i AIG, una de les asseguradores fallides s'hi va posar de valent per poder tornar el crèdit del govern federal!). Donaré tant sols dues referències, l'informe de Swiss Re i un article que avalúa els bons respecte els swaps de longevitat.
Si empaquetar hipoteques em semblava un disbarat, empaquetar longevitat, un disbarat al quadrat. Ara bé, mentrestant el regulador mira cap a una altra banda i qui dia passa any empeny. I d'aquí uns quants anys algú dirà i com hem arribat fins aquí?. El regulador seguirà de vacances mentre tots plegats seguim pagant impostos. | 0.793377 | curate | {"ca": 0.9069767441860465, "pt": 0.09302325581395349} | https://econsalut.blogspot.com/2011/09/el-negoci-financer-de-la-longevitat.html |
mc4_ca_20230418_12_394362 | 'Els segadors'. De cançó eròtica a himne nacional. - Acords Català
'Els segadors'. De cançó eròtica a himne nacional.
24 / Maig / 2015 - Mireia Miralles -
A l'octubre ja farà 4 anys que l'etnomusicòleg Jaume Ayats (Vic 1960) va publicar el seu llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional. Una obra de 250 pàgines que inclou un CD que recopila les 15 versions diferents que s'han fet de la cançó, editat per L'Avenç.
L'estudi de l’actual Director del Museu de la Música de Catalunya conté tota una trama ben curiosa, la qual ens assegura que l'himne "es basa sobre una melodia antiga, de caire eròtic, que cantaven els segadors d'arreu del país mentre segaven i volien fer-se veure davant de les pageses."
L'any 1640, els cabdills de les revoltes que van protagonitzar els segadors a Barcelona, com ho van ser el Corpus Sang, agafen la melodia d'aquesta cançó popular de caire eròtic per afegir-li una lletra que exaltés els ànims dels revoltats. Haurien afegit una lletra molt similar a l'actual, conservant la tornada, per aconseguir memoritzar-la i popularitzar-la.
Segons Ayats, amb el temps, la cançó va passar a l'oblit. Més tard, ja al segle XIX, el compositor barceloní Francesc Alió va ser l'encarregat de crear l'himne nacional, sent aquest reclamat per diversos sectors catalanistes. Alió va agafar el text del cant de la mare de Jacint Verdaguer, que havia escrit el propi poeta quan sentia a la seva mare cantar. Aquest cant era el mateix que es cantava a la guerra, però Alió va canviar la melodia per la de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell.
L’any 2014 L’Avenç, Clack i Enderrock van produir el documental Bon cop de falç: La història de l’himne, a partir del llibre de Jaume Ayats.
Pels més curiosos, aquí us deixem el vídeo del documental: | 0.697377 | curate | {"ca": 0.979706877113867, "en": 0.020293122886133032} | http://www.acordscatala.cat/ca/post/els-segadors-de-canco-erotica-a-himne-nacional |
mc4_ca_20230418_16_284024 | Cas Mercuri, la galàxia Bustos | Sara González | Edicions Saldonar
ISBN 978-84-945078-5-4
Compra el llibre 15,00 €
El cas Mercuri, la presumpta trama de corrupció urbanística que va sacsejar Sabadell l'any 2012, treu a la llum l'ecosistema que es va crear a partir de la gestió de l'hiperbòlic alcalde socialista Manuel Bustos.
La investigació judicial no ha pogut demostrar que s'embutxaqués diners, però sí que ha posat de manifest l'autoritarisme i el nepotisme que durant més d'una dècada es van instal·lar a l'Ajuntament de Sabadell.
La periodista Sara González descriu a Cas Mercuri, la galàxia Bustos les ànsies de poder, el presumpte enriquiment dels polítics i els empresaris, la confusió entre proximitat i populisme, les conseqüències del boom immobiliari, la feina incansable de dirigents amb vocació de servei públic i les actituds dels veïns, que o bé toleren tractes de favor o bé s'aixequen i diuen prou.
Un relat testimonial, que no jutja, en el qual les persones afectades expliquen la seva versió dels fets i, sobretot, de quina manera se'ls van alterar les rutines des del moment que la corrupció els va trucar a la porta.
El mateix Manuel Bustos també hi aporta el seu punt de vista. | 0.833063 | curate | {"ca": 0.9816207184628237, "ru": 0.018379281537176273} | https://www.saldonar.com/llibre/cas-mercuri-la-galaxia-bustos |
oscar-2301_ca_20230418_3_2737 | Lleonard Muntaner, Ed. va ser fundada l’any 1994 per en Lleonard Muntaner, doctor en Història i especialista en la història jueva de Mallorca. Durant els primers anys, l’editorial es va enfocar sobretot a la publicació d’obres de temàtica històrica, antropològica, filosòfica i, en definitiva, d’obres situades dins la categoria de les ciències socials. L’any 2008 va entrar a l’editorial na Maria Muntaner, llicenciada en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Amb ella, l’editorial agafa un caire més literari i aposta per un catàleg més ampli en els gèneres de la poesia, la [...]
publicationsch2022-10-26T07:11:16+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: Conversa, número 95|Tags: Laura Gost| | 0.733743 | curate | {"ca": 1.0} | https://revistacaracters-uv.es/tag/laura-gost/ |
mc4_ca_20230418_14_745386 | No pots afegir "Rellotge Agatha Ruiz de la Prada Topets" a la cistella perquè el producte està esgotat. | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://delasenia.shop/rellotges/?add-to-cart=8219 |
mc4_ca_20230418_6_179855 | VALLADA City: Poca broma
By Unknown a de gener 12, 2012
Etiquetes de comentaris: Al Azraq, Enric Senabre, retallades educació
broma zero 12 de gener de 2012 a les 13:51
Tota la raó del món! De broma res, que pagarem els capritxets de tota ixa gent els que res hem tret de tot això, els que treballem tots els dies i anem pagant hipoteques, esperem que fins al segle que ve, perquè els interessos ens mataran o el banc es quedarà el pis i ens demanarn la mensualitat igual.
Ara resulta que tots ixos polítics no es retallen ni un 1% dels seus "ingressos", les seues dietes, els viatges que els paguem i tantes altres coses que no vull ni saber.
I damunt volen donar lliçons, demanen que hem de posar més de la nostra part... que fàcil és demanar sacrifici als altres i continuar a la marxa ells. Però tot s'acaba! I jo dic, quan es retallen ells alguna coseta, que parlen. De moment, encara no he vist a cap polític de cap dels partits representats dir que també se sacrificaran i es retallaran el sou, quan ho veja, els escoltaré. Ara ja me n'he fartat, i no em fa gràcia ni això ni tampoc les brofegades que circulen per ahí. Al principi, val, però ja hem vist que no servia de massa, per desgràcia!!! !
I si no, llegiu el diàleg entre Colbert i Mazarin, durant el regnat de Lluís XIV de França. Arribareu a la mateixa conclusió:
"A pagar-ho, Pocarropa!"
Tot continua, uns volen ser privilegiats i als del mig, llenya! No fa gràcia
mésqueindignada 12 de gener de 2012 a les 16:50
segons el diari YA, el diàleg és "supuesto", però igual està d'actualitat, per desgràcia per als treballadors i els parats. Es pot llegir ací, per si voleu comentar-lo:
http://www.diarioya.es/content/el-di%C3%A1logo-entre-colbert-y-mazarino-ministros-de-lu%C3%ADs-xiv-de-francia-dice-as%C3%AD | 0.769602 | curate | {"en": 0.013706453455168474, "ca": 0.8823529411764706, "es": 0.10336950314106225, "fr": 0.0005711022272986865} | http://www.valladacity.org/2012/01/poca-broma.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_98040 | El jutge decreta presó sense fiança per a Jordi Pujol FerrusolaLa decisió s'ha pres un cop avui la fiscalia anticorrupció ha demanat presó incondicionalPer: Redacció 25.04.2017 20:46FavoritSense anuncisEl jutge de l’audiència nacional espanyola José de la Mata ha decretat presó provisional comunicada sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’ex-president de la Generalitat, després de prendre-li declaració en relació a 19 operacions que hauria fet en el transcurs de les investigacions per provar d’ocultar a la Justícia prop de 30 milions d’euros. És la primera vegada que l’Audiència Nacional envia a presó un dels membres de la Família Pujol en el marc de les investigacions sobre la fortuna a l’estranger. De la Mata ha actuat d’acord al criteri de la Fiscalia, que en les dues ocasions anteriors en què Pujol Ferrusola havia declarat a l’Audiència no havia demanat l’ingrés a presó. L’advocat de l’Estat i l’acusació popular de Podem també havien sol·licitat la mesura de presó.El jutge ha actuat després d’escoltar la declaració de Jordi Pujol Ferrusola, que en les més de quatre hores d’interrogatori ha respost les preguntes de les parts. El fill gran de l’expresident ha argumentat que no ha fet operacions de “despatrimonialització” –com indica l’informe que la UDEF va remetre al jutge- sinó que ha seguit gestionant els seus negocis a Mèxic i Argentina, i que aquests, majoritàriament, li han provocat pèrdues. Un criteri que ha reiterat la seva defensa, que ha apuntat que els documents de la UDEF estan mal confeccionats, però que no han compartit la Fiscalia Anticorrupció, l’Advocat de l’Estat i l’acusació popular de Podem.En finalitzar la declaració les tres acusacions han reclamat presó incondicional per a Pujol Ferrusola, fet que implica un canvi de criteri de la Fiscalia, que en les dues declaracions anteriors al 2012 i 2016 no havia sol·licitat mai que el primogènit dels Pujol entrés a presó. El jutge ha decretat un recés, i ha citat les parts a les 19h per comunicar la decisió. En aquest termini ha permès que Pujol Ferrusola abandonés l’Audiència Nacional momentàniament, però li ha imposat com a mesura cautelaríssima la retirada del telèfon mòbil i de tots els aparells informàtics.L’informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que ha motivat la compareixença apunta que Pujol Ferrusola va ocultar 30 milions d’euros des de l’inici de la investigació el 2012. Segons els investigadors, hauria desplegat des del 2012 “una estratègia de despatrimonialització intencionada” per ocultar actius de la família i impedir, d’aquesta manera, que l’Audiència Nacional en decreti l’embargament en cas d’una condemna per aquest cas.Inicialment la UDEF va apuntar que el fill gran de l’expresident de la Generalitat –a qui el jutge situa com a encarregat de la gestió de la fortuna dels Pujol a l’estranger- va ocultar 14 milions d’euros en plena investigació, però posteriorment, en un informe de 93 pàgines, va elevar aquesta quantitat fins als 29.917.589,20 euros que hauria ocultat mitjançant “negocis jurídics ficticis, inversions no repatriades o pèrdues internacionals fictícies”, segons consta al document.Segons la UDEF, d’aquests gairebé 30 milions d’euros 9,4 milions responen a “negocis jurídics ficticis” que el primogènit dels Pujol hauria utilitzat per ocultar els diners a l’estranger. Uns altres 12,3 milions serien fruit d’inversions “no repatriades” i “pèrdues internacionals fictícies”. La resta, 8,1 milions d’euros, a rendiments que no han estat declarats a la hisenda espanyola.L’informe detalla 19 operacions. El fill gran de l’expresident hauria utilitzat una societat radicada a Mèxic, Ecrem, a més de donacions de 585.000 euros el 2014 a la seva filla Núria que es van traduir en la compra d’un bé immoble a l’empresa del seu pare, préstecs falsos i transferències a les societats mexicanes Forestales y Anzuelos Soluciones SA, així com la inversió de 5 milions de dòlars a un casino a Argentina.L’última vegada que Pujol Ferrusola va comparèixer davant De la Mata va ser el gener del 2016, quan el fill gran de l’expresident va insistir que només repartia entre la família els fines de la gestió de l’herència de l’avi Florenci. Aleshores De la Mata va ordenar la retirada del seu passaport i el va obligar a comparèixer setmanalment al jutjat. A la seva interlocutòria el jutge assenyalava Pujol Ferrusola com el titular de diverses societats instrumentals que no produïen cap valor real que només tenien com a finalitat “canalitzar capitals de suposat origen criminal per fer inversions i despeses a Espanya i a l’estranger”. FONT: http://www.vilaweb.cat/noticies/el-jutge-decreta-preso-sense-fianca-a-jordi-pujol-ferrusola/
I que torni fins l'últim cèntim.
A qui? A Espanya? Perquè nosaltres no en veurem ni un cèntim.
A nosaltres. I si ara Espanya li fa tornar quan siguem independents li haurem de fer tornar nosaltres. Perquè a nosaltres no ens els haurà tornat, en això tens raó.
Aleshores no és gens pertinent l'alegria que mostre per un nou acte de pirateria per part d'Espanya (i més pel que entenc que se l'acusa). Alguns heu d'aclarir força les idees, perquè teniu un bon embolic dins del cap.
Perdona però l'empresonament d'un delinqüent enemic del poble català es motiu de celebració. Encara que la feina en l'hagi fet Espanya. El pirata és el Sr. Pujol Ferrussola.
No tens ni idea.
De què?
Qualsevol català que no pagui el espanyols és bona persona.
És clar, en una Catalunya independent aquest home hauria pagat els seus impostos i declararia tots els diners a Catalunya. No ho feia perquè és independentista i no volia col·laborar amb l'espoli que patim (quan precisament ell hi ha col·laborat).
Ens esperem a que Spielberg faci la pel•lícula? | 0.887074 | curate | {"ca": 0.9858218099072291, "it": 0.0031507089095046386, "es": 0.011027481183266234} | |
mc4_ca_20230418_9_332829 | CAP DE SETMANA ATLÈTIC, 08/09.04.17 – Club Joan Capo
Moltes proves populars, especialment per a les categories majors, aquest cap de setmana; mentre l´activitat atlètica a la pista ja fa un mes i mig que està paralitzada… i a partir del 22 d´abril i durant els dos mesos següents les dates seran insuficients…
Els atletes del Club Joan Capó darrerament estan bastant aletargats i són pocs els que han participat a qualque activitat aquests dies.
5ª JORNADA DELS JEEA. CAPDEPERA, 08.04.17
La convocatòria a una instal.lació poc habitual, l´envellida pista d´Es Figueral de Capdepera, va tenir poc èxit. Fou una de les jornades amb menor participació que recordam.
Com sempre, circuits de diverses habilitats atlètiques per als d´iniciació i benjamins, i proves un poc més convencionals per als alevins (60 m. llisos, 1000 m. llisos, 60 m. tanques, llargada i pilota)
Dins la pobra participació general, cal qual.lificar de paupèrrima la del Club Joan Capó ja que només hi assistiren l´aleví Alejandro Lozano de Sosa i els benjamins Bartomeu Barceló, Paula Ortega i Victòria Sánchez.
TRIKIDS PORTOCOLOM 2017, 08.04.17
Tres fèmines del nostre club prengueren part a l´exitós duatló de Portocolom,
Maria Barceló fou la 1ª classificada a iniciació femení (4.11). A la categoria aleví femenina, 3er lloc per Regina Gómez (16.00) i 6è per Júlia Peña (17.11)
RECORDANT MARGA FIOL, 07.04.17... | 0.779838 | curate | {"es": 0.051787016776075855, "ca": 0.8847556528081693, "it": 0.015317286652078774, "en": 0.024070021881838075, "de": 0.024070021881838075} | https://www.clubjoancapo.com/cap-de-setmana-atletic-0809-04-17/ |
mc4_ca_20230418_18_66268 | El bloc dels viatges: Els llibres recomanants de Narinant.cat: "EL DESTÍ I ALTRES CONTES DELS BALCANS" | 0.59369 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocdeviatges.blogspot.com/2010/09/els-llibres-recomanants-de-narinantcat_12.html |
wikipedia_ca_20230401_0_335358 | Sanusiyya
Els Sanusiyya, senussites o senussis —àrab:السنوسية— van ser alhora una tribu i un orde sufí de Líbia i de la regió del Sudan (Sahel) fundada a la Meca el 1837 pel "sàyyid" Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí. As-Sanussí es preocupava tant de la decadència de pensament islàmic i l'espiritualitat com de la debilitat de la integritat política musulmana. Estava influït pel moviment salafista, al qual va afegir ensenyaments de diversos ordes sufís. Del 1902 al 1913 els senussites van combatre l'expansió francesa al Sàhara i la colonització italiana de Líbia, que començà el 1911. El net d'as-Sanussí esdevingué el 1951 el rei Idrís I de Líbia, fins que fou enderrocat pel cop d'estat del coronel Moammar al-Gaddafi el 1969. Un terç de la població a Líbia continua afiliada al moviment senussita.
Començaments 1787-1859.
L'ordre senusita ha estat tancada històricament a europeus i persones de fora, i els informes principals de les seves creences i pràctiques varia immensament. Encara que és possible fer-se una mica d'idea amb les vides dels xeics senusites, altres detalls són difícils d'obtenir.
El "sàyyid" Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí (1787-1859), el fundador de l'ordre, va néixer a prop de Mostaganem, Algèria, i fou anomenat "as-Sanussí" en honor d'un venerat mestre musulmà. Era membre de la tribu Walad Sidi Abdalla, i era un xerif que traçava la seva ascendència de Fàtima, la filla de Mahoma. Estudiava a una madrassa a Fes i va viatjar pel Sàhara on va predicar una reforma que purificaria la fe a Tunísia i a Trípoli, guanyant molts partidaris, i llavors va anar al Caire per estudiar a la universitat al-Azhar. El pietós estudiant era enèrgic en la seva crítica dels ulemes egipcis per allò que percebia com la seva tímida conformitat amb les autoritats otomanes i el seu conservadorisme espiritual. També sostenia que els musulmans erudits no hauran de seguir cegament les quatre escoles clàssiques de llei islàmica, sinó en canvi participar ells mateixos a la ijtihad. No pot sorprendre doncs que trobés l'oposició dels ulemes com heterodox i emetessin una fàtua contra ell. Sanusi se'n va anar a la Meca, on es va reunir amb Àhmad ibn Idrís al-Fassí, el cap dels khadiriyya, una fraternitat religiosa d'origen marroquí. A la mort d'Àhmad ibn Idrís al-Fassí a al-Bayda, Sanusi va esdevenir cap d'una de les dues branques en què es van dividir els khadirites, i el 1835 fundava el seu primer monestir o zawiya, a Abu Kobeis prop de la Meca. Mentre a Aràbia, les connexions de Sanusi amb el moviment salafista feien que fos mirat amb sospites pels ulemes de la Meca i per les autoritats otomanes. Trobant l'oposició de la Meca massa poderosa, al-Sanusi es va instal·lar a Cirenaica el 1843, on a les muntanyes prop de Sidi Rafaa ' (al-Bayda) construïa la "Zawia Baida" («Monestir Blanc»). Allà va rebre suport de les tribus locals i del soldà d'Ouadai i les seves connexions es van estendre per tot el Magrib.
Al-Sanusi no tolerava el fanatisme i prohibia l'ús d'estimulants així com la pobresa voluntària. Els membres menjaven i vestien dins dels límits de llei islàmica i, en comptes de dependre de la caritat, s'exigia que guanyessin la vida amb el treball. No hi havia ajuts a la contemplació, com les processons, giracions, i no es permetien mutilacions com les emprades pels dervissos sufís. No acceptava ni les maneres completament intuïtives descrites per místics sufís ni la racionalitat dels ulemes ortodoxs; més aviat intentava aconseguir un camí mitjà. Les tribus beduïnes no havien mostrat gens d'interès en les pràctiques dels sufís (que en canvi estaven guanyant partidaris a les ciutats) però foren altres en gran nombre pels senusites. L'austeritat relativa del missatge senusita s'adaptava especialment al caràcter dels beduïns de la Cirenaica, la manera de vida dels quals no n'havia canviat gaire en els segles des que els àrabs havien acceptat els ensenyaments de Mahoma.
El 1855 al-Senussi va anar més enllà d'on podia ser vigilat directament pels otomans i es va establir a al-Djaghbub, un petit oasi a uns 50 km cap al nord-oest de l'Oasi de Siwa. Moria el 1860, deixant dos fills, Mahommed Sherif (1844-95) i Muhàmmad al-Mahdí, que el van succeir.
Desenvolupaments des de 1859.
El sàyyid Muhàmmad al-Mahdí ibn Muhàmmad as-Sanussí (-1845 - 30 de maig de 1902) tenia 14 anys quan el seu pare va morir, i fou col·locat sota cura dels amics del seu pare.
Els successors del soldà d'Ouadai, Sultan Ali (1858-74) i Sultan Yusef (1874-98) continuaren donant suport als senusites. Sota al-Mahdí les "zawiyes" de l'ordre es van estendre a Fes, Damasc, Constantinoble i l'Índia. A l'Hedjaz els membres de l'ordre eren nombrosos. En la majoria d'aquests països els senusites no tenien cap poder polític major que altres fraternities musulmans, però al Sàhara oriental i Sudan central les coses eren diferents. Muhàmmad al-Mahdí tenia l'autoritat d'un sobirà en un desert vast però gairebé buit. La sèrie d'oasis que anaven des de Siwa fins a Kufra i Borku era conreada pels senusites i el comerç amb Trípoli i Bengasi era animat.
Encara que anomenat al-Mahdí pel seu pare, Muhammed mai no va afirmar ser el Mahdí (El Promès), encara que era considerat com a tal per alguns dels seus seguidors. Quan Muhàmmad Àhmad es va proclamar "al-Mahdí al-Múntadhar" o «el Salvador Esperat» el 1881, al Sudan, Muhàmmad al-Mahdí al-Sanusi va decidir no tenir res a fer amb ell. Encara que Muhàmmad Àhmad li va escriure dues vegades demanant-li que es convertís en un dels seus quatre grans califes, no va rebre cap resposta. El 1890 els mahdistes van avançar des de Darfur però foren aturats a la frontera d'Ouadai, i el sultà Yusef es va mostrar intransmutable en la seva adhesió als ensenyaments senusites.
La fama creixent de Muhàmmad al-Mahdí el feia molest el règim otomà i va cridar l'atenció de manera inoportuna. En la majoria de Trípoli i Bengasi la seva autoritat era més gran que la dels governadors otomans. El 1889 el xeic fou visitat a al-Jaghbub pel pasha de Bengasi acompanyat per tropes otomanes. Aquest esdeveniment va mostrar la possibilitat de perill al xeic, i el va fer traslladar prudentment la seva seu a Jof, als oasis de Kufra, el juny de 1895, un lloc suficientment remot per protegir-lo d'un atac sobtat.
En aquest temps havia sorgit un nou perill pels territoris senusites: els colonialistes francesos, qui avançaven des del Congo cap a les fronteres occidentals i del sud d'Ouadai. Al-Sanusi els impedia avançar cap al nord del Txad. El 9 de novembre de 1901 els francesos van atacar als senusites a l'oasi de Bir Alali, a uns 100 km al nord del llac Txad i foren rebutjats el primer cop però van acabar ocupant el lloc el 20 de gener de 1902.
El 2 de juny de 1902, Muhàmmad al-Mahdí va morir i era succeït pel seu nebot Àhmad ibn Muhàmmad as-Sanussí, però els partidaris del difunt als deserts a la zona de la frontera amb Egipte van mantenir durant anys que no era mort. El nou cap dels senusites va mantenir les mateixes relacions amistoses que els seus predecessors amb els soldans d'Ouadai, i va governar l'ordre per damunt del seu jove cosí Muhàmmad Idrís (després Idrís I de Líbia) que era de la línia primogènita; enfrontat als francesos es va traslladar immediatament a Kufra (desembre de 1902); la guerra amb els francesos va durar una dotzena d'anys; els senusites es van sotmetre als otomans el 1910, mancats d'altre suport, i els van restar fidels quan Líbia fou arrabassada als turcs per Itàlia en la Guerra italo-turca (1911-1912). La guerra amb els francesos es va acabar quan aquests van ocupar la "zawiya" fortificada d'Ayn Galakka al sud de Kuru, el 27 de novembre de 1913.
Després d'esclatar la primera Guerra Mundial, els senusites, encoratjats pels alemanys i per l'Imperi Otomà, van jugar un cert paper contra els britànics i italians a Líbia i Egipte des del novembre de 1915 fins al febrer de 1917 en una guerra de guerrilla dirigida pel sàyyid Àhmad ibn "sàyyid" Muhàmmad as-Sanussí, i al mateix temps fou portada al Sudan, des de març fins al desembre de 1916, pel soldà de Darfur Ali Dinar. Els italians foren expulsats de Tripolitana i Fezzan entre el setembre de 1914 i l'abril de 1915. El novembre de 1915 van atacar als britànics a Egipte occidental. El 7 de març de 1916 van ocupar el fort francès de Djanet. El 1916 els britànics van enviar una força expedicionària contra els senusites dirigida pel Major General William Peyton. Segons Wavell i McGuirk, la Força Occidental fou primer dirigida pel general Wallace i posteriorment per Hodgson. L'1 de desembre de 1916 el francès P. Focault, fou capturat i mort accidentalment per un sentinella tuareg; Agadès va quedar assetjada (1 de desembre de 1916 a 3 de març de 1917).
La influència creixent del príncep Idrís, pro-britànic, va provar de separar al seu cosí de l'aliança otomana; Idrís va iniciar negociacions amb els britànics i italians el 1917 i va signar l'acord d'Akrama (prop de Tobruk) l'abril de 1917, i la "tarika" fou reconeguda a la Cirenaica per aquests el 1917. L'agost de 1918 Àhmad Sharif va haver d'abandonar Líbia en un submarí alemany (o austríac) i va anar a Istanbul.
El 1922, el líder feixista italià Benito Mussolini trencava l'acord d'Akrama i llançava la seva infame "Riconquista" de Líbia al·legant la conquesta feta per l'Imperi Romà dos mil anys abans. Els senusites encapçalaren la resistència, i els italians atacaren les bases senusites, arrestaren xeics, i confiscaren terres de mesquites. El febrer de 1926 els italians van ocupar Jaghbub i finalment Kufra el gener de 1931. Els libis lluitaren contra els italians de 1922 a 1931, amb entre 250.000 i 300,000 morts en el procés. Un dels caps de la confraria fou el famós Umar Mukhtar que fou penjat el setembre de 1931.
Els senusites van formar una força per lluitar pels aliats durant la II Guerra Mundial, equipada i instruïda pels britànics. Cirenaica va quedar en mans aliades el 1943 i els britànics van donar suport al cap de la "tarika", Idrís (que la dirigia des de 1933 a la mort d'Àhmad) primer com emir de Cirenaica i després fins que fou proclamat com a rei de la Líbia independent el 24 de desembre de 1951. La confraria fou prohibida després del cop d'estat dels oficials nacionalistes àrabs l'1 de setembre de 1969 i qualsevol referència a la seva activitat fou eliminada de manera que fins al 2011 va quedar en el més absolut oblit. És aviat per saber si podrà recuperar alguna influència després de l'enderrocament del règim de Muammar al-Gadaffi l'estiu del 2011.
Caps de l'Ordre Sanusiyya.
- "sàyyid" Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí (1843–1859)
- "sàyyid" Muhàmmad al-Mahdí ibn "sàyyid" Muhàmmad as-Sanussí (1859–1902)
- "sàyyid" Muhàmmad aix-Xarif (1859-1895)
- "sàyyid" Àhmad Xarif as-Sanussí (1902–1916 + 1933), "nàïb as-sultan" de Líbia.
- "sàyyid" Muhàmmad Idrís al-Mahdí as-Sanussí (1916–1969 + 1983), emir de Cirenaica i després rei de Líbia
- "sàyyid" Hàssan ar-Ridà al-Mahdí as-Sanussí (1969–1992)
- "sàyyid" Muhàmmad ibn "sàyyid" Hassan ar-Ridà al-Mahdí as-Sanussí (1992–present)
Genealogia.
Muhàmmadibn Alías-Sanussí
Muhàmmadaix-Xarifas-Sanussí
Muhàmmad al-Mahdíibn Muhàmmadas-Sanussí
Àhmadaix-Xarifas-Sanussí
Muhàmmadal-Àbidas-Sanussí
Muhammadar-Ridà
"sàyyid" Muhàmmad Idrís al-Mahdí as-Sanussí (Idrís Ide Líbia)
Fàtimaaix-Xarif
altres Abd-Al·lahibn Muhàmmadal-Àbid as-Sanussí
"sàyyid" Hàssanar-Ridà al-Mahdí as-Sanussí
Idrís ibnAbd-Al·lahas-Sanussí
"sàyyid" Muhàmmad ibn "sàyyid" Hàssan ar-Ridàal-Mahdí as-Sanussí | 1 | perfect | {"de": 0.0007914175167077031, "ca": 0.983731973267675, "oc": 0.0022863172704889203, "sk": 0.005012310939148786, "en": 0.007210692930003517, "pt": 0.0009672880759760816} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=335359 |
mc4_ca_20230418_3_235906 | Assessorament i orientació de prestacions i serveis Suport psicosocial per afrontar la malaltia
https://jribace.es
605376959 | 0 | curate | {"ca": 0.7786885245901639, "es": 0.14754098360655737, "ru": 0.07377049180327869} | https://ajudem.cat/voluntariat/servei/?codi=200409TWeu |
mc4_ca_20230418_17_767157 | Una jove espanyola apunyalada brualment per la seva parella
Gema, la dependenta 22 anys apunyalada per la seva parella a Alemanya
La noia era de Fuenlabrada i portava a Mannheim des del 2016 | La seva parella la va assassinar divendres passat després de deixar-lo
dimarts, 20 d’agost 2019 - 18:22h
La víctima estava a punt de començar els seus estudis en una important universitat alemanya | Catalunya Diari
La Gema era una noia de 22 anys que es va veure avocada a deixar el país per trobar un país millor. La jove, natural de Fuenlabrada, a Madrid, es va establir a la ciutat alemanya de Mannheim ara feia uns tres anys per buscar un futur acadèmic i laboral millor que el que en aquell moment podia tenir a Espanya. Malauradament, en aquesta població és on va ser assassinada per la seva parella.
Amb la intenció d'aprendre alemany i començar els estudis universitaris, Gema es va mudar a la ciutat alemanya el 2016. Uns objectius que ara, tres anys després, havia complert, ja que tenia una feina a temps parcial com a dependenta que podia compaginar amb els seus estudis d'Anglès, Alemany i Espanyol que estava a punt de començar a la prestigiosa Universitat d'Heidelberg, molt pròxima a la ciutat on residia des de feia uns anys.
Divendres passat, però, tot es va torçar després que la policia trobés el cos de la jove sense vida al seu apartament de Neuhofer Straße. Tot apunta al fet que la seva parella Florian, de 29 anys, li va clavar una «dotzena de punyalades», segons explica el mitjà alemany 'Bild'. Després d'això, l'assassí es va llençar des del cinqueè pis de l'apartament, i ara es troba en estat crític.
L'hauria matat després trencar la relació
Segons relaten alguns testimonis veïns de la parella, la relació podia ser considerada tempestuosa, ja que Florian era conegut per ser una persona molt gelosa, fet que hauria provocat més d'una baralla entre la parella.
Tot apunta al fet que, cansada del seu caràcter violent i possessiu, la noia va decidir fer-lo fora de la casa i trencar la relació, aquesta ruptura hauria sigut el detonant del terrible succés en el qual Florian va matar la noia després de clavar-li diverses punyalades.
La víctima era molt estimada
L'assassinat de la jove no només ha afectat durament a la seva família i a Fuenlabrada, la seva ciutat natal on ja s'han celebrat diversos homenatges, sinó que la tristesa i la indignació també s'han apoderat de la segona família, els seus companys de la tenda on treballava. Segons recull el mitjà 'El Español', en aquell lloc va fer «molts amics» que lamenten i noten la seva gran pèrdua.
Ells mateixos asseguren que des del principi, la Gema va destacar i es va guanyar a tothom per ser una persona «plena d'energia, amb molt temperament i sempre somrient, reia molt, quan estava aquí sempre estava al 100%». Els seus amics i companys, han iniciat una campanya a 'gofoundme.com' per poder obtenir suficients diners per repatriar a «la nostra Gema».
Creuen que a la seva estimada amiga l'han assassinat «amb un acte increiblement cruel, just quan se suposava que tot just començava la seva vida». Per al moment, la campanya ja ha aconseguit recaptar una bona part dels 15.000 euros que necessiten per poder tornar a la Gema al seu país natal.
Una parella cau des del balcó d’un hotel mentre practica sexe a França
Assassinat Madrid Violència Masclista Alemanya | 0.853592 | curate | {"ca": 0.9900751879699248, "de": 0.009924812030075189} | https://catalunyadiari.com/successos/dependenta-apunyalada-brutalment-parella-alemanya |
racoforumsanon_ca_20220809_3_30104 | Fa una estoneta veient la Secta 3, en un micro-programa han emès el que en consideració a les votacions en 2 web espanyoles quals són al seu parer les millors escenes del la història del cinemaI entre elles hi havia escenes de ET, Bambi, etc .. per sobre de clàssics com el cuirassat Potemkin, King Kong, etc.Quins són a la vostra opinió les 3 millors escenes de la història del cinema?
http://www.youtube.com/watch?v=-EvPvfVOUV8&feature=related La millor escena de mort en una pel·lícula d'acció
Això és punteria! | 0.805414 | curate | {"ca": 1.0} | |
dogc_ca_20230901_0_7670 | DECRET LEGISLATIU 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.
En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el DOGC núm. 8626 de data 15/03/2022 Exposició de motius Els articles 9.13, 9.16, 10.1.6 i 11.10 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueixen a la Generalitat de Catalunya competències en matèria d'aigües, obres hidràuliques i protecció del medi ambient en el marc establert pels articles 149.1.23 i 149.1.24 de la Constitució.
La primera manifestació de l'exercici d'aquestes competències va ser la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals, mitjançant la qual es va crear un tribut propi per finançar les despeses d'inversió i explotació de les infraestructures de sanejament i depuració.
El Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre, de traspàs a la Generalitat de Catalunya de funcions i serveis en matèria d'obres hidràuliques, dictat en desenvolupament de les previsions constitucionals i estatutàries i, de conformitat amb les previsions de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, va atribuir a la Generalitat els mitjans materials necessaris per a l'execució de les seves competències en matèria d'aigües.
La Generalitat de Catalunya va anar desplegant les competències esmentades quant a l'organització mitjançant la Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l'Administració hidràulica de Catalunya. Aquesta Llei i la Llei 5/1981 van ser objecte de refosa mitjançant el Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener.
El 1990 van dictar-se dues lleis relatives a l'actuació de l'Administració hidràulica de Catalunya: la Llei 4/1990, de 9 de març, sobre ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona, matèria que, per la seva singularitat havia de ser objecte d'un tractament especial, i la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, en la qual s'introdueix un nou règim econòmic i financer per a l'execució d'infraestructures hidràuliques generals i d'abastament, amb la creació d'un nou tribut de la Generalitat per finançar-les.
L'Administració hidràulica de Catalunya va ser objecte de reforma mitjançant la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, que va reconvertir l'organisme autònom esmentat en una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, sotmès a la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.
Ateses la nova orientació normativa europea en matèria d'aigües, especialment pel que fa al tractament integral del cicle hidràulic, i la necessitat de modificar l'Administració hidràulica de Catalunya per tal de dotar-la de més eficàcia, es va crear, mitjançant la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, l'Agència Catalana de l'Aigua, com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d'Administració hidràulica única.
La promulgació de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, continua en la mateixa línia de reforma del marc normatiu en matèria d'aigües duent a terme una reordenació dels principis i les competències que informen l'actuació de l'Administració hidràulica, reformant el règim de la planificació hidrològica i modificant la tributació sobre l'aigua per donar resposta als nous requeriments. Entre altres novetats, aquesta Llei crea l'Administració local de l'aigua i el sistema de sanejament com a unitat bàsica per a la prestació del servei integral de tractament i evacuació de les aigües residuals, regula el nou règim de la planificació hidrològica prenent el Districte de Conca Fluvial com a unitat bàsica de gestió, crea el cànon de l'aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua i modifica el règim de l'Ens d'Abastament d'Aigua que havia estat creat per la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona.
La disposició final de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, atorgava al Govern un termini d'un any per refondre en un text únic la Llei esmentada, les disposicions relatives a la creació de l'Agència Catalana de l'Aigua contingudes en la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, i els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona, de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, i de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, regularitzant, harmonitzant i aclarint, quan calgués, les disposicions esmentades.
La disposició final quarta de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, ha habilitat de nou el Govern per elaborar un text refós de les disposicions esmentades, incloent-hi les modificacions que han anat incorporant-hi altres normes com la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i la mateixa Llei 31/2002.
Per tant, en exercici de la delegació esmentada, d'acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern, Decreto:
Article únic 1. Aquest Decret legislatiu es dicta en compliment del mandat establert a la disposició final quarta de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. 2. S'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, el text del qual es publica a continuació.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a aquest Decret legislatiu i al Text refós que aprova i, particularment, les següents: 1. La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua. 2. Els articles 15, 16, 17, 18, 19, 20 i 21 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro. 3. Els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament de l'aigua a l'àrea de Barcelona. 4. Els preceptes vigents de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya. 5. Els preceptes vigents de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament.
Totes les referències realitzades a qualsevol de les disposicions esmentades objecte de refosa s'entendran realitzades als articles corresponents d'aquest text.
Disposició final
Aquest Decret legislatiu i el Text refós que aprova entren en vigor al dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 4 de novembre de 2003
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Ramon Espadaler i Parcerisas Conseller de Medi Ambient Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya TÍTOL preliminar
Disposicions generals
Article 1
Objecte 1.1 Aquesta Llei té per objecte ordenar les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d'aigües i obres hidràuliques, regular, en l'àmbit d'aquestes competències, l'organització i el funcionament de l'Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, coordinadora i integradora que ha de comprendre la preservació, la protecció i la millora del medi, i establir un nou règim de planificació i economicofinancer del cicle hidrològic. 1.2 Resten excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, llevat del règim fiscal establert pel títol VI, les aigües minerals i termals, que es regulen per llur legislació específica.
Article 2
Definicions Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per: 1. Conca hidrogràfica o fluvial: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs fins al mar per una única desembocadura, estuari o delta, i les aigües subterrànies i costaneres associades. 2. Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial: la zona administrativa marina i terrestre, composta per una o més conques fluvials veïnes i les aigües subterrànies i costaneres associades. 3. Subconca: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un punt particular d'un curs d'aigua, que, generalment, és un llac o una confluència. 4. Ús sostenible de l'aigua: l'ús que permet un equilibri entre la demanda existent i previsible i la disponibilitat del recurs en el temps, tot garantint el manteniment dels cabals ecològics i la qualitat de l'aigua necessària per al funcionament dels ecosistemes aquàtics. 5. Estat ecològic: una expressió de la qualitat de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials. Té en compte la naturalesa fisicoquímica de l'aigua i els sediments, les característiques del flux de l'aigua i l'estructura física de la massa d'aigua, però se centra en la condició dels elements biològics de l'ecosistema. 6. Estat químic: una expressió del grau de contaminació d'una massa d'aigua. 7. Gestió integrada de l'aigua: l'abastament en alta, el subministrament domiciliari o en baixa, el sanejament de les aigües residuals, tant en alta com en baixa, i el retorn de l'aigua al medi. 8. Entitat subministradora d'aigua: la persona física o jurídica de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, faci un subministrament d'aigua en baixa. 9. Entitat local de l'aigua bàsica (ELA bàsica): l'ens local o l'agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per a gestionar un o més sistemes públics de sanejament d'aigües residuals i el sistema o sistemes d'abastament d'aigua en alta i de subministrament d'aigua en baixa dels municipis que el componen. 10. Entitat local de l'aigua qualificada (ELA qualificada): l'ens local supramunicipal o l'agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia adequats per a la gestió integrada de l'aigua en una conca o porció de conca fluvial, l'àmbit territorial dels quals és definit per la planificació hidrològica. Aquesta adequació de l'ens no implica, necessàriament, la gestió de tots els serveis compresos en la gestió integrada de l'aigua. 11. Obra hidràulica: les obres i les infraestructures vinculades a la regulació, la conducció, la potabilització i la dessalinització dels recursos hidràulics, i al sanejament i la depuració de les aigües residuals i qualsevol altra acció reconeguda com a tal per la legislació d'aigües. 12. Xarxes bàsiques d'abastament: el conjunt d'instal·lacions situades en el territori de Catalunya afectades a la captació i l'adducció, les plantes de potabilització, les conduccions, les estacions de bombament i els dipòsits reguladors que siguin susceptibles de portar aigua fins als dipòsits de capçalera o punts de connexió d'un o més sistemes municipals de subministrament d'aigua en baixa, amb independència de la titularitat i la gestió. 13. Sistema públic de sanejament d'aigües residuals: el conjunt de béns de domini públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació depuradora d'aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades, amb l'objecte de recollir, conduir fins a l'estació i sanejar, de manera integrada, les aigües residuals generades en un o més municipis. 14. Ús i consum de l'aigua:
a) La captació, la distribució i el consum d'aigües superficials o subterrànies.
b) L'emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d'aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor.
c) Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que pugui repercutir de manera significativa en l'estat de les aigües, com ara la generació d'energia elèctrica i la refrigeració. 15. Consum bàsic: el volum d'aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d'una persona en un context social determinat. 16. Usos de l'aigua:
a) Usos domèstics de l'aigua: els usos particulars que es corresponen amb l'ús de l'aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, per a neteges, regs de parcs i jardins, refrigeració i condicionaments domiciliaris sense activitat industrial, i amb d'altres usos de l'aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l'activitat humana no industrial, ni comercial, ni agrícola, ni ramadera.
b) Usos agrícoles i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en els grups 01.1, 01.3, 01.4 i la divisió 0.2 de la secció A de la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-93), aprovada pel Decret 97/1995, de 21 de febrer.
c) Usos ramaders i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en els grups 01.2 i 01.5 de la secció A de la CCAE-93.
d) Usos industrials i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en la divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D i E de la CCAE-93. Es consideren usos assimilables als industrials els corresponents a la resta d'activitats econòmiques, sempre que no estiguin inclosos en les lletres a), b) o c) d'aquest apartat. 17. Població:
a) Població permanent d'un municipi o nucli de població: el nombre d'habitants residents a cada municipi o nucli de població segons el padró municipal d'habitants.
b) Població estacional d'un municipi o un nucli de població: la capacitat d'acolliment de cada municipi o nucli de població afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hosteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques, d'acord amb la taula d'equivalències següent: b.1) Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència. b.2) Hotels i pensions: un habitant per plaça. b.3) Càmpings: 2,5 habitants per unitat d'acampada, d'acord amb la capacitat nominal del càmping. b.4) Altres instal·lacions d'alberg: un habitant per plaça d'allotjament.
c) Població estacional ponderada d'un municipi o nucli de població: la que resulta d'aplicar la proporció d'estacionalitat 0,4 a la població estacional calculada segons la definició de la lletra b).
d) Població base d'un municipi o un nucli de població: la que resulta de la suma de la població permanent i la població estacional ponderada.
Article 3
Principis 3.1 La Generalitat exerceix les seves competències en matèria d'aigües i obres hidràuliques, vetllant per l'ús sostenible, l'estalvi, la reutilització, l'optimització i l'eficiència en la gestió dels recursos hídrics, i fent possible un nivell bàsic de l'ús domèstic a un preu assequible. Amb aquesta finalitat, ordena la seva actuació d'acord amb els principis següents:
a) Unitat de gestió, tractament integral, economia de l'aigua, descentralització, desconcentració, coordinació, col·laboració i eficàcia.
b) Respecte a la unitat de conca i subconca hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.
c) Coresponsabilització, transparència, informació i participació del públic en general, i dels usuaris, en particular.
d) Compatibilitat de la gestió pública de l'aigua amb l'ordenació del territori, la preservació, la protecció, la millora i la restauració del medi i dels ecosistemes vinculats amb el medi hídric.
e) Prevenció de la contaminació, protecció i millora de la qualitat i sanejament de l'aigua.
f) Planificació com a instrument per economitzar i racionalitzar l'ús dels recursos hídrics.
g) Promoció de les actuacions necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris hídrics.
h) Subsidiarietat, apropant l'acció administrativa allà on resulta més eficient als ciutadans.
i) Equilibri en el desenvolupament territorial i sectorial.
j) Solidaritat interterritorial.
k) Pagament per l'ús de l'aigua i per la contaminació de l'aigua.
l) Suficiència financera per afrontar els costos associats al cicle hídric.
m) Garantia d'un preu assequible per als consums domèstics de tipus familiar no sumptuaris. 3.2 L'Administració hidràulica, particularment, desenvolupa les funcions dimanants de les competències de la Generalitat, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent, tenint en compte la diversitat de conques que integren el territori de Catalunya.
Article 4
Competències de la Generalitat Correspon a la Generalitat:
a) La planificació hidrològica en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya, i la participació en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració general de l'Estat, particularment en la que afecti a la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.
b) L'ordenació i la concessió dels recursos i els aprofitaments hídrics, fins i tot l'aprofitament de les aigües residuals i, en general, totes les funcions d'administració i control de la qualitat del domini públic hidràulic, inclosos l'atermenament i la modificació i la correcció dels llits fluvials, en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya.
c) L'administració, la gestió i el control de qualitat dels aprofitaments hídrics corresponents a conques hidrogràfiques situades al territori de Catalunya compartides amb altres comunitats autònomes, inclòs l'exercici de la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i la tramitació fins a la proposta de resolució dels expedients que s'hi refereixen, en els termes establerts per la legislació vigent en la matèria, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.
d) La programació, la promoció, l'aprovació, l'execució i l'explotació dels aprofitaments hídrics i de les obres hidràuliques que es facin a Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma.
e) L'execució i l'explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal i les d'àmbit supracomunitari que li deleguin o encomanin amb la transferència de les dotacions econòmiques corresponents.
f) La intervenció administrativa dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.
g) L'exercici de les atribucions que aquesta Llei li confereix en relació amb les xarxes bàsiques d'abastament i els sistemes de sanejament.
h) La regulació i l'establiment d'auxilis econòmics i l'atribució de recursos econòmics a corporacions locals, altres entitats i particulars per a la realització dels objectius de la planificació hidrològica.
i) La determinació de la política d'abastament i de sanejament d'aigües i la coordinació de les administracions competents.
j) La promoció i l'execució, si escau, de les actuacions de política hidrològica que són necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris que hi ha a Catalunya.
k) L'establiment de normes de protecció de les zones inundables.
l) El control i la tutela de les comunitats d'usuaris, en els termes establerts per aquesta Llei.
m) La prestació, quan sigui procedent, dels serveis públics dependents o derivats d'aprofitaments i obres hidràuliques.
n) En general, el compliment de les funcions relatives a l'administració i la gestió dels recursos hídrics que estableix la legislació sobre aigües i les que li siguin transferides, delegades o encomanades per l'Administració general de l'Estat.
Article 5
Competències dels ens locals Corresponen als ens locals, d'acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d'aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents:
a) L'abastament d'aigua potable.
b) El clavegueram i el tractament d'aigües residuals.
c) El control sanitari de les aigües residuals.
d) L'exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix.
Article 6
Conques hidrogràfiques i Districte de Conca Fluvial de Catalunya 6.1 Als efectes d'aquesta Llei, el territori de Catalunya es divideix en:
a) Conques hidrogràfiques internes, que són les corresponents als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia.
b) Conques hidrogràfiques intercomunitàries, integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent. 6.2 Les conques hidrogràfiques internes constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya. 6.3 S'han de determinar per reglament els límits geogràfics de les conques i subconques hidrogràfiques.
TÍTOL I L'Administració hidràulica de Catalunya
Capítol I
L'Agència Catalana de l'Aigua
Article 7
L'Agència Catalana de l'Aigua 7.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és l'autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d'aigües i d'obres hidràuliques. 7.2 L'Agència Catalana de l'Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, que ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general, llevat de les excepcions que determina aquesta Llei.
En conseqüència, l'Agència Catalana de l'Aigua pot adquirir, com a beneficiària, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, establir contractes, proposar la constitució de mancomunitats i altres modalitats associatives d'ens locals, formalitzar convenis, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions que li corresponen com a Administració hidràulica d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria. 7.3 L'Agència es regeix per aquesta Llei, per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, el text refós de la qual es va aprovar mitjançant el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pels seus Estatuts i per les altres lleis i disposicions que li siguin aplicables. 7.4 L'Agència gaudeix d'autonomia funcional i de gestió i resta adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, el qual exerceix el control d'eficàcia sobre la seva activitat.
Article 8
Competències de l'Agència Catalana de l'Aigua 8.1 L'Agència Catalana de l'Aigua, com a Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya, exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d'aigües d'acord amb aquesta Llei i la normativa de desenvolupament i complementària. 8.2 Corresponen a l'Agència, entre altres, les funcions següents:
a) En l'àmbit de les conques internes de Catalunya, elaborar i revisar els plans, els programes i els projectes hidrològics, i fer-ne el seguiment, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i els aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic en general, inclòs l'atorgament de les autoritzacions i les concessions.
b) En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que es refereixin a aquest domini, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.
c) La promoció, la construcció, l'explotació i el manteniment de les obres hidràuliques de competència de la Generalitat.
d) El control, la vigilància, la inspecció, la planificació, l'autorització de l'adopció de decisions sobre el repartiment i l'assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de col·laboració amb les entitats locals dirigides a la incorporació d'aquestes entitats a l'abastament des de la xarxa bàsica sens perjudici de les relacions d'assistència i col·laboració que en el seu àmbit territorial i en exercici de les seves funcions porti a terme l'Ens d'Abastament d'Aigua. Així mateix, també exerceix el control, la vigilància i la inspecció d'altres instal·lacions hidràuliques que se li encomanin.
e) La intervenció administrativa i el cens dels aprofitaments de les aigües superficials i subterrànies existents i dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.
f) El control de la qualitat de les platges i de les aigües en general.
g) El control de la contaminació de les aigües per mitjà d'un enfocament combinat, utilitzant un control de la contaminació en la font mitjançant la fixació de valors límit d'emissió i objectius de qualitat del medi receptor.
h) La gestió, la recaptació, l'administració i la distribució de recursos econòmics que li atribueix aquesta Llei i l'elaboració del seu pressupost.
i) L'acció concertada i, si escau, la coordinació de les actuacions de les administracions competents en matèria d'abastament i sanejament en el territori de Catalunya.
j) La promoció d'entitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de llurs activitats.
k) El requeriment i l'obtenció de la informació necessària de les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, per a l'exercici de les competències que se li atribueixin.
l) L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament.
m) En relació amb els sistemes públics de sanejament, l'autorització dels abocaments d'aquests al medi receptor, i també l'eventual reutilització dels seus efluents, l'alta inspecció i les altres funcions que la legislació atribueix als organismes de conca i a l'autoritat competent de l'Administració de la Generalitat en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
n) La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l'ús de les zones inundables que s'estimen necessàries per garantir la seguretat de les persones i els béns.
o) Les funcions i les atribucions que la legislació general atorga als organismes de conca en els termes que estableix aquesta Llei. 8.3 L'Agència ha de ser informada prèviament a la realització de qualsevol actuació que afecti el domini públic hidràulic de les conques hidrogràfiques internes i que, en exercici de llurs competències, duguin a terme les diverses administracions públiques. 8.4 Als efectes del que disposa l'apartat 3, s'entén per actuacions que afecten el domini públic hidràulic, a més de les vinculades als béns esmentats en l'article 2 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, les relatives a la flora i la fauna afectes a aquest domini. 8.5 En la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic, els programes d'actuació urbanística municipals o comarcals que hagin estat tramitats independentment i que continguin determinacions pròpies dels plans d'ordenació urbanística municipal, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans especials urbanístics, se n'ha de demanar un informe a l'Agència, un cop aprovats inicialment.
Article 9
Règim jurídic de l'Agència Catalana de l'Aigua 9.1 Els actes de l'Agència dictats en exercici de les seves funcions com a poder públic són actes administratius. 9.2 Són actes administratius, en particular, els següents:
a) Els actes d'ordenació i de gestió del domini públic hidràulic.
b) Els actes dictats en exercici de la potestat sancionadora.
c) Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua i altres ingressos de dret públic.
d) Els actes derivats de les relacions de l'Agència amb altres òrgans i ens de la Generalitat i amb tercers que impliquin un exercici de potestats públiques. 9.3 El règim de comptabilitat de l'Agència és el corresponent al sector públic. La contractació de l'Agència ha de garantir els principis de publicitat i lliure concurrència i s'ha de regir pel que estableix el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, i la Llei 48/1998, de 30 de desembre, sobre procediments de contractació en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i les telecomunicacions. 9.4 Els actes dictats pel director o per la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua esgoten la via administrativa i poden ser objecte del recurs potestatiu de reposició, regulat per la Llei de l'Estat 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Els actes produïts en matèria tributària poden ser objecte de recurs per la via economicoadministrativa prèvia al control judicial. 9.5 Els actes sotmesos al dret civil o laboral de l'Agència són impugnables davant la jurisdicció corresponent, amb la reclamació prèvia davant el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb la legislació aplicable. 9.6 La responsabilitat patrimonial dels òrgans de l'Agència és exigible en els mateixos casos i pel mateix procediment que a l'Administració de la Generalitat. 9.7 En els termes establerts per la legislació bàsica sobre aigües i costes, la sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon al director o a la directora de l'Agència; la de les greus, al director o a la directora de l'Agència, en el cas que no excedeixi el 50% de l'import màxim establert, o al conseller o a la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i la de les molt greus, al Govern de la Generalitat. El règim d'infraccions i sancions en matèria tributària es regeix per la seva normativa específica.
Article 10
El personal de l'Agència Catalana de l'Aigua 10.1 El personal de l'Agència es regeix pel dret laboral, llevat de les places, que en relació amb la naturalesa de llur contingut, quedin reservades a funcionaris públics. L'adscripció eventual de funcionaris a l'Agència té lloc de conformitat amb el que estableix la legislació sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat. 10.2 La selecció de personal de l'Agència s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat.
Article 11
L'organització de l'Agència Catalana de l'Aigua 11.1 Els òrgans de govern, gestió i assessorament de l'Agència són el Consell d'Administració, el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, el director o la directora i el gerent o la gerent. 11.2 Els altres òrgans de gestió en règim de participació s'estableixen per reglament, d'acord amb el règim establert per la legislació bàsica en matèria d'aigües. 11.3 El Govern de la Generalitat aprova l'Estatut de l'Agència com a desplegament reglamentari de la seva estructura organitzativa i del règim de funcionament, d'acord amb els principis de desconcentració de funcions i participació de les administracions competents, dels usuaris i d'altres entitats representatives d'interessos a l'entorn de l'aigua en l'àmbit d'una demarcació hidrogràfica, una conca o una subconca. 11.4 El Consell d'Administració és l'òrgan de govern en règim de participació de l'Agència, integrat per representants de la Generalitat, dels òrgans o les entitats de l'Administració general de l'Estat que exerceixin competències en matèria d'aigües o obres hidràuliques en el territori de Catalunya, dels ens locals i dels usuaris de l'aigua. 11.5 Els usuaris de l'aigua participen en el Consell d'Administració en un nombre no inferior a un terç del total dels seus membres, per mitjà de representants dels usos domèstics, industrials, agraris i ramaders, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos. 11.6 El president o la presidenta del Consell d'Administració és el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i n'és vicepresident o vicepresidenta el director o la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua. 11.7 Correspon al Consell d'Administració:
a) Elaborar i elevar al Govern, per mitjà del departament competent en matèria de medi ambient, la proposta de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i les seves revisions dins el seu àmbit de competències, i també la proposta de constitució de societats filials i la participació en altres societats.
b) Aprovar l'avantprojecte de pressupost de l'Agència, i concertar crèdits d'acord i amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives en cada cas.
c) Aprovar el balanç i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat pública.
d) Atribuir recursos econòmics als projectes aprovats.
e) Aprovar els convenis i els programes de l'Agència.
f) Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris i regants en les conques hidrogràfiques internes de Catalunya.
g) Declarar la sobreexplotació d'aqüífers i l'establiment de perímetres de protecció.
h) Exercir les altres funcions que li atorguin les lleis o l'Estatut de l'Agència.
i) Tenir coneixement previ de la proposta de nomenament del director o de la directora de l'Agència. 11.8 El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és l'òrgan deliberant i d'assessorament de l'Agència en règim de participació de la representació dels diferents interessos vinculats al cicle hidrològic. 11.9 Integren el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua un nombre de vocals no superior a cinquanta, representants de les entitats locals, de les entitats ecologistes, de les associacions de veïns, de les organitzacions de consumidors i usuaris, de les organitzacions sindicals, de les universitats, de les entitats d'abastament i proveïment d'aigües, dels usos recreatius, dels usos industrials, dels usos agraris i ramaders de l'aigua, escollits entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos, i experts en la matèria. 11.10 Són funcions del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua:
a) L'assessorament i la formulació de propostes d'actuació en matèria hídrica.
b) L'informe sobre la planificació i la programació hidrològica, i les seves revisions.
c) L'informe sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'àmbit hidrològic.
d) Altres funcions que li atorgui l'Estatut de l'Agència. 11.11 La direcció és l'òrgan executiu que dirigeix i representa l'Agència, i li corresponen les funcions següents:
a) Atorgar les concessions i les autoritzacions relatives a l'aprofitament i ús de l'aigua i del domini públic hidràulic en general, i a l'abocament d'aigües residuals de competència de l'Agència.
b) Aprovar definitivament els projectes constructius i decidir la prestació de serveis.
c) Aplicar el règim fiscal del domini públic que correspon a l'Agència.
d) Exercir la potestat sancionadora i ordenar, quan sigui procedent, la tramesa d'expedients a la jurisdicció penal.
e) Signar convenis amb l'Administració de la Generalitat o altres entitats.
f) Autoritzar els actes d'afectació i desafectació dels béns de domini públic adscrits a l'Agència, i també els actes de disposició, alienació o transacció de la resta de béns i drets de l'Agència, amb subjecció al que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana.
g) Presentar anualment al Consell d'Administració les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, els balanços i la memòria corresponent.
h) Exercir les funcions d'òrgan de contractació i les que el Consell d'Administració li delegui.
i) Autoritzar les despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris de l'Agència, dins els límits que s'estableixen per reglament.
j) Determinar, a proposta del gerent, la plantilla de personal de l'Agència.
k) Qualsevol altra funció de l'Agència no atribuïda expressament a cap altre òrgan. 11.12 El Govern de la Generalitat nomena el director o la directora de l'Agència a proposta del conseller o de la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, una vegada escoltat el Consell d'Administració. 11.13 La gerència és l'òrgan de gestió i administració ordinàries de l'Agència, i li corresponen les funcions següents:
a) Exercir la direcció superior de personal i dels serveis de l'Agència.
b) Autoritzar despeses dins els límits que s'estableixin per reglament amb càrrec als crèdits pressupostaris de l'Agència i ordenar-ne els pagaments.
c) Executar els acords del Consell d'Administració.
d) Qualsevol altra funció que determini l'Estatut de l'Agència. 11.14 El conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient nomena la persona que ocupa la gerència. 11.15 Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya resten adscrites, a efectes administratius, a l'Agència, la qual exerceix totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació vigent a l'organisme de conca. 11.16 En relació amb les comunitats d'altres conques els aprofitaments de les quals estiguin situats en el territori de Catalunya, l'Agència pot establir relacions de col·laboració pel que fa a la construcció d'obres hidràuliques i altres matèries de competència de la Generalitat.
Article 12
El patrimoni de l'Agència Catalana de l'Aigua 12.1 Constitueixen el patrimoni de l'Agència els béns que li són adscrits i els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol. 12.2 Els béns adscrits conserven llur qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini ni llur desafectació. 12.3 La gestió del patrimoni s'ajusta al que disposa el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya. 12.4 En cap cas no integren el patrimoni de l'Agència els béns vinculats a la prestació del servei que hagin de ser adscrits a les administracions locals actuants.
Article 13
Els recursos econòmics de l'Agència Catalana de l'Aigua Els recursos econòmics de l'Agència estan integrats per:
a) El cànon de l'aigua.
b) El cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.
c) El cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua.
d) Les taxes, els drets i altres prestacions patrimonials que li corresponguin.
e) L'endeutament.
f) Els productes, els rendiments o els increments derivats del seu patrimoni.
g) Els ingressos obtinguts en l'exercici de les seves activitats.
h) Els ingressos provinents de les sancions.
i) Les transferències que, si escau, s'estableixin en els pressupostos de la Generalitat.
j) Les subvencions, les aportacions i les donacions que siguin atorgades a favor seu, procedents d'altres administracions, d'ens públics o de particulars.
k) Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.
Capítol II
L'Administració hidràulica local
Article 14
Les entitats locals de l'aigua Les entitats locals de l'aigua (ELA), definides per l'article 2, són ens de caràcter territorial i funcional, que es constitueixen per a la gestió més eficient dels recursos hídrics i de les obres i les actuacions hidràuliques i per a la prestació dels serveis relacionats.
Article 15
Constitució i registre 15.1 La constitució d'una ELA d'àmbit supramunicipal exigeix als municipis que s'hi integrin l'atribució a l'ELA de totes les seves competències, o d'una part d'aquestes, sobre el cicle hidràulic, i també sobre els serveis i les instal·lacions que hi estan vinculats. 15.2 La constitució d'una ELA i les seves modificacions han de ser comunicades a l'Agència Catalana de l'Aigua, tot adjuntant, quan sigui procedent, la documentació acreditativa de la constitució. 15.3 L'Agència Catalana de l'Aigua gestiona un registre de caràcter públic sobre les comunicacions i la documentació rebudes. 15.4 L'Agència Catalana de l'Aigua emet informe preceptiu sobre els expedients de constitució de les ELA.
Article 16
Delegació o assignació de competències 16.1 L'Agència Catalana de l'Aigua pot delegar o assignar l'exercici de les competències pròpies a les ELA a petició motivada d'aquestes. 16.2 La delegació o l'assignació han de ser expresses i responen a motius de capacitat tècnica i de gestió, de garantia de més eficiència, d'extensió territorial i de població.
Article 17
Acció de foment 17.1 El Govern estableix les mesures de foment per a la constitució de les ELA. 17.2 Els consells comarcals poden adoptar mesures de foment per a l'impuls i la promoció de les ELA, amb les quals estableixen les relacions de col·laboració necessàries per a l'exercici més eficaç de llurs funcions.
TÍTOL II La planificació hidrològica
Article 18
Elaboració de la planificació El Govern, per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua, elabora la planificació de les conques internes, que correspon aprovar inicialment al Govern, i participa, en la manera que determina la legislació vigent, en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració de l'Estat, particularment en la que afecta la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.
Article 19
Objectius La planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya atén els objectius següents:
a) Garantir la suficiència i l'ús sostenible del recurs.
b) Garantir una gestió equilibrada i integradora del domini públic hidràulic que asseguri la protecció i la coordinació de les administracions afectades.
c) Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en funció de la qualitat requerida.
d) Garantir el manteniment dels cabals ecològics.
e) Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades.
f) Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i garantir l'equilibri entre la captació i la recàrrega d'aquestes aigües i la recuperació de les aigües contaminades.
g) Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric.
Article 20
Plans i programes integrants 20.1 Integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els plans i programes següents:
a) El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
b) El Programa de mesures.
c) Els programes de control. 20.2 També integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els programes i plans de gestió específics. 20.3 L'Agència Catalana de l'Aigua ha d'elaborar un programa economicofinancer, complementari de la planificació hidrològica.
Article 21
El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 21.1 El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya determina les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius establerts per l'article 19. 21.2 El Pla de gestió ha de preveure, a més de les determinacions obligatòries que resulten de la legislació en matèria d'aigües, els requeriments qualitatius, quantitatius i econòmics de la utilització del recurs, els instruments necessaris per protegir els sistemes hídrics i els criteris per qualificar un projecte o una obra hidràulica d'interès prioritari per a la Generalitat. 21.3 El procediment per formular el Pla de gestió es determina per reglament, garantint, en tot cas, el tràmit d'informació pública i la participació de les administracions afectades.
Article 22
El Programa de mesures 22.1 El Programa de mesures forma part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. 22.2 El Programa de mesures, de conformitat amb els objectius de planificació hidrològica, concreta les prescripcions del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i fixa les actuacions dirigides a:
a) L'obtenció d'un inventari dels recursos hídrics en qualitat i quantitat.
b) L'abastament de les poblacions.
c) La determinació, la recuperació i la protecció dels cabals ecològics.
d) La recuperació, la protecció i la millora de la qualitat de les aigües.
e) La recuperació, la conservació i la millora dels ecosistemes vinculats al medi hídric.
f) L'establiment d'un registre de zones protegides.
g) El control de les captacions i abocaments.
h) L'estalvi, l'optimització i la millora de l'eficiència de l'ús de l'aigua.
i) La prevenció i la defensa contra les inundacions.
j) El sanejament i la depuració de les aigües residuals, incloent-hi la descàrrega de sistemes unitaris.
k) La reutilització de l'aigua procedent d'estacions depuradores d'aigües residuals.
l) La gestió dels fangs procedents de sistemes públics de potabilització i de sanejament d'aigües residuals.
m) La previsió dels col·lectors bàsics d'aigües pluvials.
n) L'anàlisi econòmica del cicle de l'aigua en general i per sectors desglossant-lo, almenys, en domèstic, industrial i agrícola.
o) La concreció de l'àmbit territorial de les ELA qualificades.
p) El foment de la difusió, la formació i la sensibilització en matèria d'ordenació i gestió de l'aigua.
q) En general, la gestió de les masses d'aigua. 22.3 El Programa de mesures conté les previsions d'actuacions i obres hidràuliques estructurals i de gestió a desenvolupar per l'Agència Catalana de l'Aigua i, si escau, per les ELA, desglossades per conques i, si escau, per unitats de prestació de serveis hidràulics. 22.4 En el Programa de mesures es determinen les inversions en infraestructures, manteniment i reposició i el règim de participació de la Generalitat i, si escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació. 22.5 Les inversions en obres i serveis de competència local incloses en el Programa de mesures s'integren, com a programa específic, en el Pla director d'inversions locals, que estableix l'article 186 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
Article 23
Els programes de control 23.1 Els programes de control tenen per objecte oferir una visió general, coherent i completa de l'estat de les aigües superficials i subterrànies, i han d'incloure les mesures necessàries per conèixer l'estat ecològic i la composició de les aigües superficials i l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies. 23.2 En les zones declarades protegides s'han d'establir també programes de control de l'estat de les aigües superficials i subterrànies, atenent els requeriments fixats per la normativa sectorial a l'empara de la qual s'ha fet la declaració.
Article 24
Els plans i els programes de gestió específics El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es complementa amb l'elaboració de plans i programes de gestió específics per tractar aspectes individualitzats de la gestió de l'aigua que poden afectar, entre altres, els àmbits següents:
a) Conques i subconques del Districte de Conca Fluvial.
b) Sectors particulars de l'economia.
c) Categories d'aigües o ecosistemes particulars o problemes particulars de les aigües.
Article 25
Aprovació, durada i revisió 25.1 Correspon al Govern, en l'àmbit de les seves competències, l'aprovació del Programa de mesures, dels programes de control i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua. 25.2 Les entitats locals participen en l'elaboració dels plans i els programes per mitjà de llur representació en l'Agència Catalana de l'Aigua i sol·liciten la inclusió d'actuacions i d'obres que siguin de llur interès, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. 25.3 El Govern, amb l'informe previ del director o de la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua i després de la deliberació del Consell d'Administració d'aquesta, pot acordar, per raons extraordinàries, la inexecució d'actuacions o obres incloses en el Programa de mesures o en aquests plans i programes. 25.4 L'Agència Catalana de l'Aigua, per iniciativa pròpia o a petició dels ens locals, proposa al Govern, per raons d'urgència, la inclusió d'actuacions i obres en els programes i en els plans ja aprovats. 25.5 El procediment d'aprovació, la revisió i la vigència del Programa de mesures, dels programes de control i dels plans, i els programes de gestió específics es determinen per reglament.
Article 26
Estudis i projectes hidràulics 26.1 Els estudis i els projectes necessaris per donar compliment a la planificació hidrològica s'aproven d'acord amb el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable. 26.2 Els projectes hidràulics s'ajusten a les previsions de la legislació i el planejament urbanístic. 26.3 Els projectes hidràulics són executius des de l'aprovació del pla i del programa de què formen part. Aquesta aprovació comporta la declaració d'utilitat pública, la necessitat d'ocupació dels béns i drets afectats a efectes de l'expropiació forçosa, l'ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds. La declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació es refereixen també als béns i als drets afectats pel replantejament del projecte i per les modificacions d'obres que es puguin aprovar amb posterioritat. 26.4 Correspon al Govern declarar d'interès prioritari de la Generalitat, d'acord amb els criteris fixats pels instruments de planificació hidrològica, determinats projectes hidràulics i obres de construcció i explotació d'infraestructura hidràulica. L'execució d'aquestes obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ser suspesa per l'autoritat judicial, sens perjudici del que estableixen els articles 23 i 77 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. 26.5 Estan subjectes a llicència les obres o les actuacions que no responguin a un interès supramunicipal i esgotin la funcionalitat en el terme municipal en el qual es realitzin.
Article 27
Contingut dels estudis i els projectes 27.1 Els estudis i els projectes hidràulics han de constar dels documents que es determinin per la normativa que hi sigui aplicable. Cal esmentar-hi sempre els béns i els drets afectats per llur execució. 27.2 En el cas que el projecte pugui tenir repercussions significatives sobre el medi ambient, s'ha d'incorporar, com a document diferenciat, un estudi d'impacte ambiental amb el contingut que determina la normativa sectorial. En tots els altres supòsits s'ha de presentar un informe dels possibles efectes sobre el medi.
Article 28
Execució de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 28.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és la responsable del compliment de la planificació hidrològica. 28.2 L'execució i, si escau, l'explotació i el manteniment, quan corresponguin a l'Agència Catalana de l'Aigua, de les actuacions incloses en els plans o programes poden ser encomanades a les ELA en els termes recollits per l'article 16. 28.3 L'execució i la gestió es realitzen en la manera establerta per la gestió dels serveis públics.
Article 29
Convenis de col·laboració 29.1 La col·laboració entre l'Agència Catalana de l'Aigua i les entitats competents per executar una actuació es pot formalitzar mitjançant un conveni de col·laboració. 29.2 En els convenis de col·laboració s'estableixen les aportacions econòmiques respectives i llur garantia, la titularitat de les instal·lacions, d'acord amb el que estableix l'apartat 3, la responsabilitat del seu manteniment i les que es considerin adequades en relació amb l'execució d'aquestes instal·lacions. 29.3 Quan les instal·lacions siguin construïdes sobre terrenys aportats per les entitats beneficiàries, es pot establir la cessió definitiva d'aquestes a favor seu, d'acord amb el règim de titularitat i la prestació del servei públic de què es tracti. Això no obstant, quan les instal·lacions s'integrin en la xarxa bàsica d'abastament, l'Agència Catalana de l'Aigua hi ha d'exercir les potestats establertes a l'article 31 d'aquesta Llei. En tot cas, el beneficiari està obligat a gestionar les instal·lacions de manera eficient.
TÍTOL III Abastament d'aigua de municipis
Article 30
Destinació dels recursos hídrics La Generalitat destina els recursos hídrics disponibles que gestiona cadascuna de les diferents xarxes bàsiques d'abastament de municipis, de manera indistinta, als diversos sistemes de subministrament municipals o supramunicipals connectats amb aquelles xarxes amb independència de la procedència del recurs, tot respectant les competències municipals en els termes que estableixen la legislació municipal i aquesta Llei.
Article 31
Ordenació d'abastaments 31.1 La Generalitat, com a titular de les competències d'ordenació del cicle de l'aigua, adoptarà mesures per garantir l'abastament dels municipis dins els límits i en els termes establerts per la planificació hidrològica. 31.2 Als efectes d'aquesta Llei, les xarxes bàsiques d'abastament, amb independència de llur règim de titularitat i de gestió, estan subjectes al control i la supervisió de la Generalitat, la qual exerceix les potestats establertes per la legislació sectorial d'aigües i, en particular, té atribuïdes les prerrogatives següents:
a) La policia de l'aprofitament, que comporta el deure del titular de la xarxa de permetre l'accés a les instal·lacions del personal de la Generalitat i facilitar-li de manera periòdica informació sobre els cabals que hi circulen.
b) La facultat d'imposar, per a totes les concessions i tots els aprofitaments, la substitució de la totalitat o de part dels cabals circulants en les xarxes bàsiques d'abastament per altres de diferent origen o d'un altre punt de presa, respectant els drets concessionals i el marc de la planificació hidrològica. En aquest cas, la Generalitat només respon de les despeses derivades de l'obra de substitució, les quals poden repercutir en els beneficiaris.
En el cas de concessions per a regadius i altres usos agraris, la substitució es pot fer per cabals procedents de la reutilització d'aigües residuals depurades que tinguin les característiques adequades a la finalitat de la concessió. En aquest darrer supòsit, les conduccions que transporten les esmentades aigües han de ser independents de les que transporten les aigües destinades a l'abastament domiciliari.
c) En situacions de sequera extraordinària o estats de necessitat que requereixin de manera urgent la disponibilitat d'aigua, el Govern adopta mesures amb caràcter temporal en relació amb les xarxes bàsiques d'abastament per superar les situacions esmentades, d'acord amb el que estableix l'article 58 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües. L'aprovació de les mesures porta implícita la declaració d'utilitat pública de les obres a efectes d'ocupació temporal i la urgent necessitat de l'ocupació.
Article 32
Règim de gestió 32.1 La construcció, l'explotació, la gestió i la conservació de les xarxes bàsiques d'abastament es porten a terme mitjançant les formes establertes per a la gestió dels serveis públics. 32.2 La Generalitat, mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua, i les ELA o els ens locals col·laboren en la gestió de les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d'abastament. 32.3 Les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d'abastament de titularitat pública o privada poden ser objecte de transferència o cessió a la Generalitat, i mantenen en tot cas la seva afectació al servei bàsic d'abastament a municipis.
Article 33
Protecció i defensa 33.1 Les afeccions que causin danys a les instal·lacions de les xarxes bàsiques d'abastament o que pertorbin la prestació del servei donen lloc a:
a) L'adopció per l'administració competent de les mesures provisionals que siguin necessàries per protegir el domini públic i per assegurar la prestació del servei públic d'abastament d'aigua regulat en aquest títol.
b) La imposició de multes coercitives per l'administració competent per a l'execució dels actes administratius, d'acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu, un cop transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment previ. La quantia de les multes coercitives no pot ser superior a 30.050,61 euros. Les multes poden ser reiterades en períodes no inferiors a vint dies fins al compliment efectiu del requeriment.
c) La incoació d'un expedient sancionador. 33.2 Com a mitjà de protecció de les instal·lacions de les xarxes bàsiques d'abastament, s'estableix una zona de servitud afecta al servei públic de les conduccions i altres elements subterranis que en formin part consistent en una franja de deu metres d'amplada mesurada de forma horitzontal i centrada sobre l'eix de les instal·lacions lineals, dins de la qual les activitats i els usos del sòl resten sotmesos a les limitacions següents:
a) La prohibició d'edificar-hi o instal·lar-hi construccions permanents.
b) La necessitat d'obtenir l'autorització de l'entitat titular o gestora del servei per efectuar-hi moviments de terres o bé obres en la superfície o el subsòl.
c) L'accés lliure i permanent del personal propi o designat per l'entitat titular o gestora del servei per dur-hi a terme les tasques necessàries de vigilància, manteniment, reparació, fitació i renovació de les instal·lacions, i també el dipòsit de materials.
d) La submissió de qualssevol altres activitats i operacions a l'autorització prèvia de l'entitat titular o gestora del servei, que n'ha de considerar la compatibilitat amb la seguretat de les instal·lacions i amb la garantia de la continuïtat del mateix servei. 33.3 L'entitat titular o gestora del servei pot acordar o promoure l'expropiació forçosa dels drets i les facultats sobre béns de titularitat privada que resultin afectats per la definició de la zona de servitud establerta a l'apartat 2, en relació amb les instal·lacions actualment existents. Amb aquesta finalitat, la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació s'entenen implícites en l'aprovació definitiva dels plans o projectes corresponents, segons el que estableix l'article 17.2 de la Llei d'expropiació forçosa. 33.4 En tot allò no regulat per aquesta Llei, pel que fa al règim demanial de les instal·lacions, és aplicable la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat quant a les instal·lacions de la seva titularitat, o la normativa reguladora del patrimoni dels ens locals pel que fa a les instal·lacions de titularitat local.
Article 34
La xarxa d'abastament Ter-Llobregat 34.1 La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, les operacions següents:
a) La regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat.
b) La planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions. 34.2 Correspon també a la Generalitat, en relació amb la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, modificar, adaptar, reajustar i ampliar la quantitat dels recursos en origen, la duració temporal i la regulació estacional de les concessions a les poblacions dins de l'àmbit territorial de prestació del servei, establint, per a les ampliacions i les noves concessions, les condicions econòmiques que siguin necessàries. 34.3 L'Administració hidràulica pot:
a) Determinar per a cada cas el punt de la xarxa d'abastament des del qual s'ha d'atorgar qualsevol concessió nova o qualsevol ampliació de les concessions existents per a l'abastament d'un o diversos municipis des d'aquella xarxa, sense que puguin atorgar-se directament concessions per a altres usos.
b) Ordenar la incorporació de nous abastaments o l'ampliació dels existents mitjançant la connexió de les instal·lacions municipals a la xarxa d'abastament, amb l'increment previ de la dotació de la concessió atorgada. La resolució, que s'ha de dictar vist l'informe de l'entitat local encarregada de la gestió d'aquella xarxa, ha d'establir la quota de connexió a satisfer pels nous abastaments, d'acord amb els criteris continguts en l'article 38 d'aquesta Llei.
Article 35
Règim jurídic de les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat 35.1 Resten afectats al servei públic de competència de la Generalitat els béns i les instal·lacions de titularitat pública que formen part de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. Aquests béns i aquestes instal·lacions s'adscriuen a l'Ens d'Abastament d'Aigua per al servei dels seus fins. 35.2 Les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat enumerades en l'annex 1 que hagin estat construïdes o siguin explotades en execució de contractes de gestió del servei públic d'abastament d'aigua, de concessions per a l'aprofitament del domini públic hidràulic o per qualsevol altra situació vinculada a la prestació del servei d'abastament de poblacions mantenen la titularitat actual, amb submissió a les potestats administratives a què fa referència aquesta Llei. Aquestes instal·lacions resten subjectes a reversió de la Generalitat, lliures de càrregues i amb afecció al servei d'abastament d'aigua de la seva competència.
Article 36
L'Ens d'Abastament d'Aigua 36.1 L'Ens d'Abastament d'Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia, encarregat de la gestió conjunta i coordinada de les concessions per a abastament en alta de poblacions incloses en l'àmbit territorial definit per aquesta Llei, i l'Ens és el responsable de la construcció, la conservació, la gestió i l'explotació de la xarxa Ter-Llobregat. 36.2 La naturalesa jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua és la que estableix l'article 1.b).1r del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre. 36.3 L'Ens d'Abastament d'Aigua resta adscrit al departament competent en matèria de medi ambient.
Article 37
Funcions de l'Ens d'Abastament d'Aigua 37.1 L'Ens d'Abastament d'Aigua exerceix les funcions següents en relació amb els béns i les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat i que s'enumeren en l'annex 1, sens perjudici del règim de titularitat i gestió que tinguin i de les competències sectorials en la matèria:
a) La construcció, la millora, la gestió i l'explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, que comprenen el tractament, l'emmagatzematge i el transport de l'aigua. L'explotació i la gestió poden fer-se de manera directa o indirecta, per mitjà dels corresponents contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics.
b) La coordinació de l'explotació de les instal·lacions que formen les diverses xarxes del sistema Ter-Llobregat, als efectes del que determina l'article 39 d'aquesta Llei.
c) L'assistència i la col·laboració amb les entitats locals per a la prestació dels serveis de la seva competència en matèria d'abastament d'aigua.
d) Subsidiàriament i en els supòsits previstos en la legislació de règim local, la redacció dels projectes, la construcció i l'explotació d'instal·lacions en l'àmbit de la competència municipal o comarcal. 37.2 Correspon a l'Ens d'Abastament, amb l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua, adoptar decisions sobre el repartiment i l'assignació a cada xarxa del sistema Ter-Llobregat de les dotacions d'aigua disponibles, a fi d'atendre les variacions estacionals de la demanda i garantir l'equilibri de subministrament del conjunt de municipis servits per la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. 37.3 L'Ens d'Abastament d'Aigua pot signar convenis d'explotació coordinada de les instal·lacions públiques i privades que integren la xarxa d'abastament Ter-Llobregat amb les empreses o les entitats a les quals pertanyen aquelles instal·lacions. En tot cas, l'explotació s'ha de fer de manera coordinada i amb intervenció d'aquest Ens. 37.4 L'Ens d'Abastament d'Aigua pot encarregar-se, temporalment i mentre les entitats locals no assumeixin les funcions que tenen encomanades, de l'execució de les obres i la prestació dels serveis que resultin necessaris per a l'abastament de poblacions determinades des de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat amb dret a la percepció de les tarifes corresponents.
Article 38
Instal·lacions de l'Ens d'Abastament d'Aigua 38.1 L'Ens d'Abastament d'Aigua és el titular de les obres i instal·lacions que executi amb càrrec als recursos propis i pot rebre l'adscripció d'altres per raó dels serveis que li correspon prestar. 38.2 La incorporació de noves poblacions a l'abastament des de la xarxa d'abastament o l'ampliació dels cabals aprofitats per un o diversos municipis dóna lloc a l'obligació de satisfer a l'Ens, en concepte de quota de connexió, una quantitat fixada pel Consell d'Administració de l'Ens i aplicada proporcionalment als nous cabals derivats sobre el total servit des de la xarxa bàsica.
Article 39
Recursos econòmics de l'Ens d'Abastament d'Aigua 39.1 Els recursos econòmics de l'Ens d'Abastament d'Aigua són constituïts per:
a) El rendiment dels béns que li siguin adscrits i dels béns i els valors que adquireixi en exercici de les seves funcions.
b) Les assignacions pressupostàries de la Generalitat i dels seus organismes autònoms i, si escau, de les corporacions locals representades en el mateix Ens i d'altres administracions públiques.
c) Les subvencions, les aportacions voluntàries o les donacions que li concedeixi qualsevol persona pública o privada.
d) Les remuneracions per l'estudi i la redacció de projectes, la direcció i l'execució de les obres que li siguin encomanades, i també les que procedeixin de la prestació d'altres serveis facultatius i tècnics.
e) Els ingressos obtinguts per operacions de crèdit.
f) Qualsevol altre que li pertoqui d'acord amb les lleis que siguin aplicables. 39.2 És un ingrés propi de l'ens el producte de les tarifes per la prestació del servei que aquesta Llei li encomana. Les tarifes comprenen els costos derivats de la construcció i del finançament de les obres de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat en la part del cost que hagi de suportar l'Ens de conformitat amb la legislació que sigui aplicable al finançament d'aquestes infraestructures, i també l'explotació i la conservació de les instal·lacions que integren aquella xarxa, i han de ser satisfetes per tots els usuaris d'aigua dels municipis que rebin el servei. En els supòsits a què fa referència l'apartat d) de l'article 37.1, correspon a l'Ens la percepció de la tarifa de construcció o d'explotació de la xarxa o instal·lació local per raó dels serveis que presti subsidiàriament. 39.3 Les entitats subministradores d'aigua han de percebre de llurs abonats l'import de les tarifes de prestació del servei a què es refereix l'apartat 2 i n'han de fer l'ingrés a l'Ens d'Abastament d'Aigua en la forma fixada a aquest efecte. 39.4 Per a la realització dels seus fins, l'Ens pot fer ús de l'endeutament en qualsevol modalitat, dins de l'import fixat per les lleis de pressupostos i d'acord amb les tarifes que siguin autoritzades, el producte de les quals pot garantir les operacions efectuades.
Article 40
El Consell d'Administració de l'Ens d'Abastament d'Aigua El Consell d'Administració de l'Ens d'Abastament d'Aigua s'integra amb una representació paritària de l'Administració de la Generalitat i de les corporacions locals destinatàries de l'abastament. El nombre de membres que componen aquest Consell i la forma de designació s'han d'establir per decret.
Article 41
El president, el vicepresident i el director o gerent de l'Ens d'Abastament d'Aigua 41.1 El president de l'Ens és nomenat pel Govern entre els membres del Consell d'Administració. El president té la representació legal de l'Ens, exerceix les funcions directives i executives superiors i li correspon proposar el nomenament del director o gerent de l'entitat. 41.2 El Consell d'Administració designa entre els seus membres, a proposta de les entitats locals, un vicepresident, el qual ha d'exercir les funcions que li assigni l'Estatut de l'Ens. 41.3 El director o gerent de l'ens és nomenat pel Consell d'Administració a proposta del president. Es pot designar, així mateix, un conseller delegat.
Article 42
Estatut de l'Ens d'Abastament d'Aigua El Govern ha d'aprovar l'Estatut de l'Ens d'Abastament d'Aigua, ha de determinar les facultats que corresponen a cadascun dels seus òrgans i el règim d'acords del Consell d'Administració. Supletòriament regeixen les normes de la legislació de règim jurídic administratiu referents als òrgans col·legiats.
Article 43
Règim jurídic de l'activitat de l'Ens d'Abastament d'Aigua 43.1 L'Ens d'Abastament d'Aigua sotmet la seva activitat a les normes del dret mercantil, civil o laboral, d'acord amb la naturalesa de l'acte del qual es tracti i sens perjudici del que disposa l'article 22 del Text refós de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat per Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre. 43.2 En particular, quan desenvolupa funcions públiques, pròpies o delegades per l'Administració competent s'ha d'ajustar a l'ordenament jurídic administratiu. Contra els actes i els acords de l'Ens subjectes al dret administratiu, es pot interposar recurs d'alçada davant del conseller del departament competent en matèria de medi ambient i la resolució esgota la via administrativa als efectes d'impugnació en la via contenciosa administrativa, d'acord amb la legislació general.
Article 44
Cabals assignats a l'abastament per mitjà de la xarxa Ter-Llobregat 44.1 S'autoritza l'assignació a l'abastament que es fa per mitjà del sistema Ter-Llobregat, d'un cabal total de divuit metres cúbics per segon, integrat en una part pel cabal de vuit metres cúbics per segon, com a màxim, derivat del riu Ter i, en la resta i fins al cabal total esmentat, pels existents en el riu Llobregat, segons el seu règim de regulació en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 4/1990, de 9 de març, sobre ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona. 44.2 El cabal assignat es destina, provisionalment i amb reserva de la planificació hidrològica, a l'abastament de les poblacions servides per mitjà de les xarxes detallades en l'annex 1, d'acord amb la distribució que segueix:
Xarxa A: 13,403 m3/s.
Xarxa B: 0,574 m3/s.
Xarxa C: 0,253 m3/s.
Xarxa D: 1,775 m3/s.
Xarxa E: 1,030 m3/s.
Xarxa F: 0,966 m3/s.
El dret a la utilització dels cabals es pot inscriure en el Registre d'Aigües a sol·licitud de les entitats interessades. Això no obstant, es mantenen els drets que deriven de les concessions ja atorgades, sens perjudici de fer-ne la revisió. 44.3 Els cabals addicionals que resulten de les noves obres de regulació de la conca del riu Llobregat s'han de destinar al subministrament d'aigua per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa bàsica Ter-Llobregat i han de ser inscrits en el Registre d'Aigües a nom de l'Ens d'Abastament d'Aigua. L'atorgament d'altres concessions de nous cabals regulats es condiciona en tot cas a l'acompliment d'aquella afectació de destinació per abastament.
TÍTOL IV Promoció i execució de regatges
Article 45
Obres susceptibles d'acollir-se al règim de les obres hidràuliques establert en aquesta Llei Es poden acollir al règim d'aquesta Llei, en els termes establerts pels articles d'aquest títol, les obres d'implantació de nous regs i de transformació dels existents.
Article 46
Subjectes La sol·licitud d'execució de les obres l'han de fer les comunitats de regants, els sindicats de regs o les societats, les associacions o les agrupacions d'agricultors constituïdes legalment o, si manquen aquestes, un o diversos interessats de la zona regable, sempre que acreditin la conformitat dels propietaris titulars, com a mínim, de la meitat de la superfície a regar.
Article 47
Règim de les obres 47.1 Les obres d'infraestructura de regatge que executin l'Administració de la Generalitat o les seves entitats per a beneficiaris determinats s'han d'ajustar, en tot cas, a les condicions generals que segueixen:
a) Totes les obres s'han d'executar amb una aportació econòmica a càrrec dels beneficiaris, la qual s'ha de fer efectiva segons alguna de les modalitats establertes per l'apartat 2.
b) L'aportació dels béns i els drets afectats per les obres correspon als beneficiaris, que poden gaudir d'aquesta condició als efectes establerts per la legislació d'expropiació forçosa.
c) Les obres, un cop executades i rebudes definitivament, i satisfeta totalment pels beneficiaris la contribució econòmica a càrrec seu, passen a la propietat de la comunitat de regants, societat, agrupació o junta d'obres beneficiària, que s'ha d'haver constituït abans de la contractació de l'execució dels treballs. 47.2 La contribució econòmica dels beneficiaris en el cost de les obres pot consistir, alternativament, en:
a) Una aportació percentual sobre el pressupost total d'execució, a satisfer en el decurs de l'obra.
b) El pagament d'una tarifa d'utilització de l'aigua a satisfer, des del moment que l'obra pugui entrar en servei.
Article 48
Règim de finançament 48.1 L'import de la contribució econòmica dels beneficiaris, sigui quina sigui la modalitat d'aquella, s'ha d'acordar per a cada cas i ha de ser:
a) El 40% del cost total d'inversió, en el cas de millora de regs existents.
b) El 30% del cost total d'inversió, en el cas de regs de nova implantació o d'ampliació de zones regables.
c) El 30% del cost total d'inversió, en el cas d'obres de millora de regs existents a fi d'obtenir un estalvi d'aigua que permeti posar a disposició de l'Agència Catalana de l'Aigua els romanents hídrics que es produeixin, perquè en faci la gestió.
d) El 30% dels costos totals d'inversió, en el cas de millora de regs existents on es dugui a terme el procediment de concentració parcel·lària. 48.2 En el pressupost total de les inversions s'han d'incloure el cost dels treballs, els estudis i els projectes previs a l'execució de les obres i també el cost d'adquisició dels béns i els drets necessaris i de restitució, si escau, de les afeccions produïdes. El valor dels terrenys aportats pels beneficiaris s'ha de deduir, a la vista de la taxació feta per l'Administració, de l'aportació econòmica que s'hagi acordat. 48.3 Pel que fa als regs anomenats de suport, tant en el cas de millora de regs existents o d'ampliació de zones regables com en el cas de regs de nova implantació, la contribució econòmica dels beneficiaris queda reduïda d'un 50%. S'entén per reg de suport el destinat al regadiu que té una dotació màxima per hectàrea i any de 3.500 metres cúbics d'aigua. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos que no comportin un canvi substancial dels conreus actuals. 48.4 El cost de les obres de millora de regadius, d'ampliació de les zones regables i de regadius de nova implantació que s'abasteixin amb aigües procedents d'estacions depuradores ha d'anar el 30% a càrrec dels beneficiaris, llevat que es tracti de regadius de suport, cas en què la participació ha de ser del 15%, i el 70% restant a càrrec del departament competent en matèria de regadius. En aquest cas, quan es tracti d'obres d'infraestructura per a la reutilització i d'obres de substitució, l'Agencia Catalana de l'Aigua ha de participar conjuntament amb el departament competent en matèria de regadius en el finançament de les despeses. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos en què no hi hagi un canvi substancial dels conreus actuals. 48.5 Excepcionalment el Govern, per causes degudament justificades derivades de reparacions d'infraestructures de regadiu afectades per catàstrofes naturals, pot reduir els percentatges a càrrec dels beneficiaris establerts pels apartats 1, 3 i 4, a proposta del departament competent en matèria de regadius o a proposta conjunta d'aquests i del competent en matèria d'aigües, quan escaigui.
Article 49
Garanties en la modalitat d'aportació percentual En la modalitat d'aportació a què es refereix l'article 47.2.a), els beneficiaris resten obligats a aportar, abans de la contractació de les obres, la garantia del compliment de les obligacions econòmiques a llur càrrec, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable als contractes de l'Administració de la Generalitat.
Sens perjudici del que disposa aquest article el Govern, en circumstàncies degudament justificades, pot acordar altres sistemes per garantir el compliment de les obligacions econòmiques a càrrec dels beneficiaris.
Article 50
Costos financers en la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua En la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua l'import aplicable d'acord amb els percentatges determinats per l'article 48 s'ha d'incrementar amb els costos financers de les operacions creditícies que l'Administració o les seves entitats hagin d'efectuar, en funció de les anualitats d'aplicació de la tarifa que siguin acordades.
Article 51
L'ens de gestió de regatges 51.1 El Govern ha de constituir un ens de gestió específic encarregat de dur a terme totes les actuacions de promoció i d'execució de regatges a què es refereix aquest títol, tant pel que fa a la construcció de canals i sèquies principals com a les obres de conducció secundària dins de cada zona regable. 51.2 L'ens de gestió pot revestir la forma de societat anònima, el capital social de la qual s'ha de subscriure íntegrament amb càrrec al pressupost de la Generalitat. 51.3 Per al compliment del seu objecte, l'ens de gestió pot dur a terme la construcció i l'explotació de les obres i efectuar les operacions financeres necessàries. També li corresponen el rendiment i l'administració de les tarifes d'utilització de l'aigua que resultin aplicables.
TÍTOL V Els sistemes de sanejament
Article 52
Gestió 52.1 El sistema públic de sanejament d'aigües residuals, definit per l'article 2.13, és gestionat per les ELA que han assumit l'exercici de les competències municipals de sanejament, sens perjudici de la titularitat de les instal·lacions. 52.2 La gestió del sistema públic de sanejament d'aigües residuals s'efectua per qualsevol de les formes establertes per als serveis públics. 52.3 Mentre les ELA no assumeixin la gestió del sistema de sanejament definit per aquesta Llei, les instal·lacions que en formen part són gestionades per l'Administració competent.
Article 53
Intervenció administrativa 53.1 Correspon a les ELA d'atorgar les autoritzacions d'abocaments, inspeccionar, sancionar i rescabalar dels eventuals sobrecostos d'explotació en els sistemes públics de sanejament de llur àmbit. 53.2 Les ELA han de confeccionar i mantenir un cens de les empreses connectades al sistema i són responsables de l'acompliment dels límits d'abocament del sistema al medi receptor.
Article 54
Facultats de l'Agència Catalana de l'Aigua en relació amb els sistemes públics de sanejament 54.1 En relació amb els sistemes públics de sanejament, corresponen a l'Agència Catalana de l'Aigua les funcions previstes a l'article 8.2.m) d'aquest Decret legislatiu. 54.2 L'autorització d'un abocament al medi només eximeix la connexió a un sistema públic de sanejament si aquest no existeix o bé si, encara que n'hi hagi, és autoritzat per l'organisme de conca perquè és més beneficiós per al medi.
Article 55
Atribució de recursos L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix a les ELA els recursos necessaris per a la prestació eficient dels serveis de sanejament. L'atribució s'efectua amb afectació de destinació i pot comprendre les despeses d'inversió, de millores, de manteniment, de reposició d'inversions i d'explotació de l'estació de depuració d'aigües residuals i de les instal·lacions del sistema en alta. També pot comprendre totalment o parcialment les despeses dels sistemes de sanejament gestionats per l'ELA, segons el nombre i la complexitat d'aquestes.
Article 56
El Reglament dels serveis públics de sanejament 56.1 En els termes continguts en els articles 52, 53, 54 i 55, i tenint en compte les característiques de les conques i subconques, el Govern aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, el qual ha de recollir, entre altres, els aspectes següents:
a) Formes i terminis de la cessió o la transmissió a les ELA de la propietat de les instal·lacions de sanejament en alta, quan l'Agència Catalana de l'Aigua les executi.
b) Model estandarditzat de càlcul dels costos d'explotació dels sistemes, en funció del cabal d'aigües a depurar, la càrrega contaminant, les característiques de l'estació depuradora i altres aspectes objectius que es considerin.
c) Característiques del cens d'abocaments al sistema.
d) Normes bàsiques per al manteniment, la reposició i l'explotació dels equips del sistema, amb expressió dels abocaments prohibits i dels límits generals d'abocament.
e) Pla d'emergència del sistema.
f) Sistemes de relació entre l'Agència Catalana de l'Aigua i les ELA que garanteixin la informació recíproca, l'homogeneïtat tècnica i l'acció conjunta. 56.2 En el marc del Reglament dels serveis públics de sanejament, les ELA estableixen regulacions específiques respecte als sistemes de sanejament de llur competència.
Article 57
Infraccions i sancions en relació amb el sistema de sanejament 57.1 Són infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei. 57.2 Són infraccions lleus:
a) L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització d'abocament, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.005,06 euros.
b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors a 3.005,06 euros.
c) La realització d'obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu perímetre de protecció sense gaudir de la preceptiva autorització, sempre que no causin danys o perjudicis a les instal·lacions.
d) La desobediència dels requeriments de l'Administració en relació amb l'adequació d'abocaments o instal·lacions a les condicions reglamentàries, i també amb la remissió de dades i informacions sobre les característiques de l'efluent o les instal·lacions de tractament.
e) La manca de comunicació dels canvis de titularitat de les autoritzacions.
f) L'incompliment de qualsevol obligació o prohibició establertes per aquesta Llei que no tingui atribuïda una altra qualificació. 57.3 Són infraccions greus:
a) L'abocament al sistema efectuat sense comptar amb l'autorització corresponent.
b) Els abocaments prohibits pel reglament aplicable al sistema de sanejament.
c) L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.005,06 euros i fins a 15.025,30 euros.
d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.005,06 euros i fins a 15.025,30 euros.
e) L'obstaculització de la funció inspectora de l'Administració.
f) L'ocultació o el falsejament de dades determinants de l'atorgament de l'autorització.
g) La manca de comunicació de les situacions de perill o emergència o l'incompliment de les prescripcions o les ordres de l'Administració derivades de situacions d'emergència.
h) La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus. 57.4 Són infraccions molt greus:
a) La comissió de qualsevol conducta tipificada per l'apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 15.025,30 euros.
b) L'incompliment de les ordres de suspensió d'abocaments no autoritzats o abusius.
c) La reincidència en la comissió de dues infraccions greus.
Article 58
Procediment 58.1 El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 58.2 L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents d'acord amb el que disposen aquesta Llei i els reglaments que el desenvolupen.
Article 59
Sancions 59.1 Les infraccions tipificades per aquesta Llei poden ser sancionades amb les multes següents:
a) Les infraccions lleus, multa de fins a 6.010,12 euros.
b) Les infraccions greus, multa d'entre 6.010,13 i 30.050,61 euros.
c) Les infraccions molt greus, multa d'entre 30.050,62 i 150.253,02 euros. 59.2 La imposició de les sancions correspon al president o a la presidenta de l'ELA gestora del sistema. 59.3 Les sancions s'han de graduar d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l'existència d'intencionalitat i la reincidència. En cap cas la imposició d'una sanció no pot ser més beneficiosa per al responsable que el compliment de les obligacions infringides. 59.4 La imposició de les sancions és independent de l'obligació exigible en qualsevol moment de reparar els danys i perjudicis causats a la integritat i al funcionament del sistema.
Article 60
Prescripció Les infraccions i les sancions prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 61
Comunicacions Les ELA han de notificar de manera immediata i urgent a l'Agència Catalana de l'Aigua els fets o les actuacions que afecten el domini públic hidràulic.
TÍTOL VI Règim economicofinancer
Article 62
Ingrés específic 62.1 Es crea el cànon de l'aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d'impost amb finalitat ecològica. 62.2 En el supòsit de conques intercomunitàries, quan el subjecte passiu del cànon de l'aigua estigui obligat a satisfer algun altre tribut vinculat als abocaments, l'import corresponent a aquest darrer tribut pot reduir-se o deduir-se de l'import a satisfer pel concepte de cànon de l'aigua. 62.3 L'aplicació del cànon de l'aigua afecta l'ús de l'aigua facilitada per les entitats subministradores i la procedent de captacions d'aigües superficials o subterrànies, incloses les instal·lacions de recollida d'aigües pluvials que efectuïn directament els usuaris mateixos. 62.4 La gestió del cànon de l'aigua correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua, que el percep directament dels usuaris o per mitjà d'entitats públiques o privades subministradores d'aigua en funció de la procedència del recurs. 62.5 L'exacció del cànon de l'aigua és compatible amb la imposició de contribucions especials i amb la percepció de taxes, quan sigui procedent, pels ens locals. 62.6 La factura de l'aigua ha d'incorporar els conceptes directament vinculats al recurs.
Article 63
Afectació 63.1 El cànon de l'aigua resta afectat a:
a) La prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics.
b) L'assoliment dels altres objectius de la planificació hidrològica, i particularment la dotació de les despeses d'inversió i d'explotació de les infraestructures que s'hi preveuen.
c) Les altres despeses que genera l'acompliment de les funcions que s'atribueixen a l'Agència Catalana de l'Aigua. 63.2 El rendiment del cànon de l'aigua s'afecta sense altres condicionaments que els derivats del volum de recaptació i del criteri de la necessitat de finançament de cada despesa, degudament ponderada per l'Agència Catalana de l'Aigua. 63.3 El pagament d'interessos i l'amortització de crèdits es poden garantir a càrrec de la recaptació que s'obtindrà amb el cànon de l'aigua.
Article 64
Fet imposable 64.1 Constitueixen el fet imposable del cànon de l'aigua l'ús real o potencial de l'aigua en els termes establerts per aquesta Llei i la contaminació que el seu abocament pot produir, incloent-hi els usos de tipus indirecte provinents d'aigües pluvials o escorrenties, associats o no a un procés productiu. 64.2 Resten exempts de pagament del cànon de l'aigua els usos d'aigua següents:
a) El consum d'aigua fet per l'Agència Catalana de l'Aigua, les ELA i els òrgans de l'Estat per a operacions d'investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres públiques de la seva competència.
b) Els consums fets pels serveis públics d'extinció d'incendis o els que amb les mateixes característiques siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions de necessitat extrema o catàstrofe.
c) Els usos corresponents a la utilització de l'aigua que facin les entitats públiques per a alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics.
d) L'abastament fet a través de les xarxes bàsiques definides per aquesta Llei i, en general, l'abastament en alta d'altres serveis públics de distribució d'aigua potable.
e) El consum d'aigua per a l'ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d'inspecció de l'Administració competent.
f) Els usos domèstics de l'aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població base que no disposen de subministrament domiciliari d'aigua i de xarxa de tractament o evacuació d'aigües residuals.
Article 65
Acreditament L'acreditament del cànon de l'aigua coincideix amb el moment del consum real o potencial d'aigua, independentment que el compliment de l'obligació de pagament sigui exigible en el moment de la facturació.
Article 66
Subjectes 66.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és el subjecte actiu del cànon de l'aigua, però pot delegar en les ELA les competències de gestió i recaptació d'aquest impost amb l'abast i les condicions que es determinin per reglament. Si té lloc aquesta delegació, l'Agència ha de transferir a les ELA afectades els crèdits necessaris per afrontar les despeses generades per l'exercici d'aquesta gestió. 66.2 Són subjectes passius en concepte de contribuent les persones físiques o jurídiques públiques o privades i les entitats a què fa referència l'article 33 de la Llei general tributària, usuàries d'aigua en baixa que la rebin per mitjà d'una entitat subministradora o la captin mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment. 66.3 Les entitats subministradores tenen encomanada la gestió i la recaptació del cànon de l'aigua en els termes establerts per aquesta Llei. Així mateix, han de respondre solidàriament de l'ingrés de les quantitats que, en concepte de cànon de l'aigua, haguessin hagut d'exigir als usuaris, en els termes establerts pels articles 75 i 77.4. Les tasques atribuïdes a les entitats subministradores per aquesta Llei i els requisits formals necessaris per dur-les a terme són les que es desenvolupen per reglament.
Article 67
Base imposable 67.1 La base imposable és constituïda, en general, pel volum d'aigua consumit o, si no es coneix, pel volum d'aigua estimat, expressat, en tot cas, en metres cúbics. 67.2 Són mínims de facturació, als efectes del règim economicofinancer que estableix aquesta Llei:
a) 6 metres cúbics per usuari o usuària i mes.
b) 3 metres cúbics per plaça i mes per als establiments hotelers.
c) 3 metres cúbics per unitat d'acampada i mes per als establiments de càmping. 67.3 En els casos de comptadors o sistemes d'aforament col·lectius, s'han de considerar tants mínims com habitatges hi estiguin connectats. 67.4 En els supòsits d'usos industrials d'aigua i assimilables vinculats amb activitats econòmiques de caràcter estacional, i sempre que el període de funcionament de l'activitat sigui inferior a set mesos l'any, els mínims de facturació s'han de fixar d'acord amb les fórmules que es determinin per reglament, i en funció de qualsevol de les magnituds següents:
a) Tipus d'activitat, segons la CCAE-93.
b) Nombre de places i d'unitats d'acampada, en el cas d'establiments hotelers i de càmpings.
c) Nombre de dies d'obertura anuals, justificats documentalment.
d) Consum anual d'aigua, real o estimat. 67.5 La base imposable es determina:
a) En general i amb caràcter preferent, pel sistema d'estimació directa mitjançant comptadors homologats. A aquests efectes, els subjectes passius resten obligats a instal·lar i mantenir, a càrrec seu, un mecanisme de mesurament directe del volum d'aigua efectivament consumida.
b) Per estimació objectiva, per a contribuents sense sistemes directes de mesurament, determinats genèricament en atenció a l'ús d'aigua que realitzen i el volum de captació que es determini per reglament en atenció a les característiques i les circumstàncies de l'aprofitament. Es determinen per reglament les fórmules de càlcul de la base imposable del tribut segons el sistema d'estimació objectiva.
c) Per estimació indirecta, quan l'Administració no pugui determinar la base imposable per mitjà de cap dels sistemes d'estimació anteriors a causa d'algun d'aquests fets: c.1) L'incompliment de l'obligació d'instal·lar aparells de mesurament establerta per la lletra a), sempre que no s'hagi optat prèviament pel sistema d'estimació objectiva. c.2) La manca de presentació de declaracions exigibles, o insuficiència o falsedat de les presentades. c.3) La resistència, l'excusa o la negativa a l'actuació inspectora. c.4) L'incompliment substancial de les obligacions comptables. 67.6 Poden utilitzar el sistema d'estimació objectiva, determinat per l'apartat 5.b), amb caràcter voluntari, els subjectes passius que ho sol·licitin, i són a càrrec seu les despeses que l'aplicació d'aquest sistema de càlcul de la base pugui generar. 67.7 Per a l'estimació indirecta de la base imposable, l'Administració ha de tenir en compte els signes, els índexs o els mòduls propis de cada activitat i, a més, qualsevol dada, circumstància o antecedent del subjecte passiu o d'altres contribuents que pugui resultar indicatiu del volum d'aigua captada. 67.8 En qualsevol cas, l'Administració pot imposar la instal·lació de dispositius de control de cabal o de contaminació quan calgui per a la planificació hidrològica i l'assoliment d'objectius d'estalvi i de qualitat de l'aigua. En aquest cas, s'han d'establir les mesures de foment i les línies d'ajut compensatòries.
Article 68
Tipus de gravamen El tipus de gravamen del cànon de l'aigua s'expressa en euros per metre cúbic, d'acord amb la base imposable a la qual s'aplica.
Article 69
Tipus de gravamen aplicable als usos domèstics d'aigua 69.1 El tipus de gravamen aplicable als usos domèstics d'aigua és, amb caràcter general, de 0,2928 euros per metre cúbic. 69.2 En els supòsits d'usos domèstics d'aigua i en el cas d'habitatges, el tipus s'afecta dels coeficients següents, en funció del tram de consum mensual de l'abonat al qual s'apliquen:
a) Consum mensual igual o inferior a 12 metres cúbics: 1.
b) Consum mensual superior a 12 metres cúbics: 2. 69.3 En el cas que el nombre de persones per habitatge sigui superior a quatre, el primer tram de consum a què fa referència l'apartat 2 s'ha d'incrementar en 3 metres cúbics per mes per cada persona addicional que hi convisqui. 69.4 S'aplica un coeficient de concentració demogràfica 1 als usuaris domèstics les aigües residuals dels quals siguin abocades a un sistema de sanejament públic. 69.5 En la fixació del tipus de gravamen aplicable a la utilització d'aigua per a usos domèstics, s'utilitzen, per tenir present la càrrega contaminant, els coeficients de concentració demogràfica següents:
Coeficient de concentració demogràfica Municipi/població base Coeficient Fins a 2.000 habitants 0,662 Entre 2.001 i 10.000 habitants 0,819 Entre 10.001 i 50.000 habitants 0,978 Més de 50.000 habitants 1 69.6 El coeficient establert per l'apartat 4 s'aplica a partir del dia primer de l'any següent al de l'entrada en funcionament del Servei de Sanejament, i s'assoleix gradualment en un termini de dos o quatre anys, segons si la població base del municipi és d'entre 2.001 i 10.000, o inferior a 2.000 habitants.
Article 70
Tipus de gravamen aplicable als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders En els supòsits d'usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l'aigua, el tipus d'euros per metre cúbic aplicable sobre la base imposable fixada resulta de la suma d'un tipus de gravamen general, corresponent a l'ús, i d'un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació.
Article 71
Tipus de gravamen general en els usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders 71.1 El tipus de gravamen general és de 0,0927 euros per metre cúbic. 71.2 En els usos agrícoles de l'aigua que no restin exempts d'acord amb l'article 64.2.e), el tipus s'afecta del coeficient 0. 71.3 En els usos ramaders de l'aigua, el tipus s'afecta d'un coeficient 0. 71.4 En els usos industrials de l'aigua per a la producció d'energia, refrigeració en circuits oberts o mixtos i aqüicultura, el tipus s'afecta d'un coeficient 0. 71.5 La reutilització directa d'aigües residuals s'afecta d'un coeficient 0. 71.6 En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, el tipus de gravamen general s'ha d'afectar durant els períodes que s'indiquen dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada i de la seva procedència. Cada coeficient s'aplica al tram de volum que s'indica.
C=Coeficient Volum d'aigua C Període transitori Fins a 50.000 m3/any 1 No hi ha període transitori De 50.001 a 500.000 m3/any 0,5 4 anys: 0,5; 5è i 6è anys: 0,75; 7è any: 1 De 500.001 a 5.000.000 m3/any 0,13 4 anys: 0,13; 5è i 6è anys: 0,5; 7è i 8è anys: 0,75; 9è any: 1 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any 0,013 4 anys: 0,013; 5è i 6è anys: 0,13; 7è i 8è anys: 0,5; 9è i 10è anys: 0,75; 11è any: 1 Més de 10.000.000 m3/any 0,0013 4 anys: 0,0013; 5è i 6è anys: 0,013; 7è i 8è anys: 0,13; 9è any: 0,50; 10è any: 0,75; 11è any: 1 Les empreses que facin un ús industrial de l'aigua en els termes del primer incís de l'article 2.16.d) que acreditin que el volum d'aigua utilitzat en un centre de producció es correspon amb el que determina un ús racional, eficaç i eficient d'aigua han de mantenir els coeficients reductors establerts per al primer any. Els criteris per determinar si es donen aquestes circumstàncies s'han d'establir per reglament tenint en compte el que disposi la transposició de la Directiva 96/61, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació, pel que fa als aspectes d'ús d'energia i aigua.
Article 72
Tipus de gravamen específic per a usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders 72.1 El valor aplicable per determinar el tipus específic en els supòsits d'usos industrials i assimilables és de 0,3633 euros per metre cúbic. Als efectes de la determinació del tipus específic de manera individualitzada, els valors dels paràmetres de contaminació són:
Matèries en suspensió (MES): 0,2807 euros/kg Matèries inhibidores (MI): 5,6150 euros/equitox Matèries oxidables (MO): 0,5615 euros/kg Sals solubles (SOL): 4,4921 euros/Sm3/cm Nitrogen (N): 0,3594 euros/kg Fòsfor (P): 0,7189 euros/kg 72.2 Per tal d'adequar les unitats dels preus a les unitats de mesura dels valors dels paràmetres de contaminació, s'han d'aplicar els factors de conversió que es determinin per reglament. 72.3 L'Agència Catalana de l'Aigua, d'ofici o a instància del subjecte passiu, aplica el tipus de gravamen específic a cada usuari o usuària industrial de l'aigua segons una de les modalitats següents:
a) D'acord amb el valor determinat amb caràcter general per l'apartat 1 per a tots els usos industrials sobre el volum d'aigua considerat.
b) Segons quantitats individuals, en funció de la contaminació produïda. 72.4 La determinació del grau de contaminació s'efectua per mesurament directe de la càrrega contaminant i segons la declaració d'ús i contaminació de l'aigua que el subjecte passiu del tribut resta obligat a presentar.
Tanmateix, quan la manca de presentació de la declaració esmentada en el paràgraf anterior, o bé el fet de presentar-la de manera incompleta o acreditadament fraudulenta, no permetin a l'Agència Catalana de l'Aigua disposar de totes les dades necessàries per a la determinació del tipus específic, aquest es fixa de manera indirecta, podent emprar qualsevol dada o antecedent rellevant per determinar-lo, o bé dades d'altres establiments del sector al qual pertanyi l'establiment. 72.5 La modalitat aplicable i el tipus de gravamen específic es concreten en la resolució que dicta l'Agència Catalana de l'Aigua prèviament a la liquidació del cànon o a la notificació a l'entitat subministradora que n'efectua el proveïment. 72.6 En els consums industrials, la quantia del tribut ha de respondre sempre al principi que qui més contamina ha de satisfer un gravamen específic major. 72.7 El càlcul de la tarifa individualitzada basada en la càrrega contaminant correspon a l'expressió següent:
P = [_i (Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi) x Ka x F] x Kr On:
P: és el preu.
C: és la concentració de cada un dels paràmetres de contaminació establerts.
Pu: és el preu unitari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts.
Cp: és el coeficient punta de cada paràmetre; expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació mitjana i els valors de concentració de contaminació màxima, obtinguts a partir de la declaració de càrrega contaminant presentada per la persona interessada o bé a partir del mesurament fet per l'Administració; s'entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. Aquest coeficient punta s'aplica a cadascun dels valors dels paràmetres de contaminació, d'acord amb el que estableix l'annex 4.
Ks: és el coeficient de salinitat; els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 100 metres cúbics per segon en èpoques d'estiatge resten afectats d'un coeficient de salinitat per al paràmetre de les sals solubles equivalent a 0,2.
Kd: és el coeficient de dilució, aplicable als abocaments a mar efectuats mitjançant instal·lacions de sanejament privades, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats per l'apartat 1 d'aquest article:
Paràmetre. Coeficient de dilució.
Sals solubles: 0.
Nitrogen: 0.
Fòsfor: 0.
Matèries inhibidores: 1.
Resta de paràmetres: coeficient de dilució resultant de l'aplicació dels barems que s'indiquen en l'annex 5.
Ka: és el coeficient d'abocament a sistema; en relació amb abocaments efectuats a xarxes de clavegueram, col·lectors generals i emissaris públics corresponents a sistemes públics de sanejament, el tipus de gravamen específic determinat en funció de la càrrega contaminant abocada resta afectat pels coeficients següents:
Coeficient 1,5, sempre que aquest tipus sigui inferior al previst, amb caràcter general, per als usos industrials. El tipus resultant no pot superar el previst per als usos industrials generals establerts pel primer paràgraf de l'article 72.1.
Coeficient 1,25, sempre que el tipus de gravamen específic individualitzat sigui superior al que està previst amb caràcter general per als usos industrials.
F: és el coeficient de fertirrigació; el consum amb destinació final a la reutilització pròpia, amb finalitats agrícoles, d'aigües residuals amb alts continguts de matèria orgànica i nutrients, en les condicions que autoritzi l'Agència Catalana de l'Aigua, gaudeix d'un coeficient reductor (F) del tipus específic, individualitzat en funció de la càrrega contaminant de 0,75.
Kr: és el coeficient corrector de volum que expressa la relació entre el volum d'aigua abocat i el volum d'aigua de subministrament; per poder aplicar aquest coeficient, cal que l'establiment disposi de les instal·lacions i dels aparells descrits per l'annex 3; també es pot determinar aquest coeficient per estimació indirecta, acceptant la declaració del coeficient corrector de volum basada en dades i justificacions tècniques aportades pel subjecte passiu, que han de ser valorades adequadament per l'Administració. 72.8 Per obtenir el preu final s'han de ponderar en funció del cabal els diversos preus de cada conducte d'evacuació o tipus d'abocament considerant el coeficient corrector de volum. 72.9 D'altra banda, en el cas de l'ús de l'aigua fet per centrals tèrmiques, amb un consum anual d'aigua superior a 1.000 hectòmetres cúbics, s'aplica, sobre la modalitat de tarifació per volum el coeficient 0,00053. 72.10 En el supòsit que l'ús agrícola o ramader o assimilable de l'aigua generi contaminació, el tipus específic es determina en funció dels paràmetres establerts per l'article 72.1 o d'altres paràmetres que s'estableixin per llei.
Article 73
Substitució per exaccions 73.1 En els casos en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l'Administració construeixi instal·lacions de tractament o d'evacuació per atendre concretament un focus de contaminació, el Govern pot acordar la substitució del tipus de gravamen específic del tribut per l'aplicació d'una o més exaccions al pagament de les quals està obligat aquell subjecte passiu, determinada en la seva quantia anual per la suma de les quantitats següents:
a) El total previst de despeses de funcionament i de conservació d'aquelles instal·lacions.
b) El 8% del valor de les inversions realitzades per l'Administració actualitzat correctament tenint en compte l'amortització tècnica de les obres i les instal·lacions i la depreciació de la moneda, en la manera que es determini per reglament. 73.2 L'Agència Catalana de l'Aigua liquida directament el cànon de l'aigua en la part corresponent al tipus de gravamen general.
Article 74
Quota tributària 74.1 La quota tributària resulta de l'aplicació a la base imposable del tipus de gravamen calculat segons el que determinen els articles 69, 70, 71 o 72. 74.2 En particular, per als supòsits d'usos agrícoles o ramaders, no exempts d'acord amb el que estableix l'article 64.2.e), i en què el tipus específic no es pugui calcular segons el sistema establert per l'article 72.1, la quota s'ha de fixar d'acord amb un sistema de determinació objectiva, basat en qualsevol de les magnituds següents característiques de l'activitat:
a) Capacitat productiva de l'explotació, en nombre, volum o pes.
b) Nombre i característiques dels caps de bestiar.
c) Extensió de l'explotació agropecuària, sistemes de depuració propis i sistemes de gestió dels productes fitosanitaris. 74.3 La determinació de la quota del cànon de l'aigua aplicable als usos ramaders d'aigua, segons el sistema de determinació objectiva a què fa referència l'apartat segon d'aquest article, es fa segons la fórmula següent, desenvolupada en l'annex 6 d'aquesta Llei, i que es basa en dades relatives al tipus d'explotació, de bestiar i al nombre de places, que han de ser declarades pel subjecte passiu:
Q = nombre de places per euro/plaça.
Article 75
Facturació i cobrament per mitjà d'entitats subministradores 75.1 Les entitats subministradores resten obligades a cobrar als abonats, en nom i per compte de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'import del cànon de l'aigua mitjançant la inclusió d'aquest en el mateix suport físic de la factura que documenta la contraprestació dels seus serveis, mentre l'Administració no faci ús de la facultat prevista en el número 5 d'aquest precepte. 75.2 L'import del cànon de l'aigua s'ha de fer constar de manera diferenciada de qualsevol altre concepte dels inclosos en el document que incorpora la factura emesa per les entitats subministradores. 75.3 L'entitat subministradora no està obligada a incloure en el document l'import del cànon de l'aigua quan s'acrediti la procedència d'alguna de les exempcions establertes per aquesta Llei. 75.4 Les entitats subministradores han de declarar i ingressar, mitjançant autoliquidació, l'import recaptat en concepte de cànon de l'aigua a les entitats col·laboradores determinades per l'Agència Catalana de l'Aigua en la forma i els terminis establerts per reglament. 75.5 L'Agència Catalana de l'Aigua pot, si es considera convenient, liquidar directament el cànon de l'aigua als usuaris. 75.6 L'Agència Catalana de l'Aigua pot exigir a les entitats subministradores l'import del cànon de l'aigua que no s'hagués inclòs en el document que incorpora la factura emesa pel servei de subministrament d'aigua. 75.7 Les quantitats que, incloses en el document corresponent en concepte de cànon de l'aigua, no s'haguessin satisfet pels usuaris han de ser comunicades i documentades per les entitats subministradores a l'Agència Catalana de l'Aigua en la forma i els terminis que es determinin per reglament. Aquestes quantitats han de ser directament exigibles als usuaris per l'Agència Catalana de l'Aigua d'acord amb la legislació tributària. 75.8 L'exigibilitat del cànon de l'aigua coincideix, en el supòsit establert per l'apartat 7, amb la data d'expedició de les factures o dels rebuts pel subministrament d'aigua emesos però no pagats. En el cas de l'apartat 6, l'exigibilitat se situa en la data d'emissió de les factures que es determini per reglament. 75.9 Les accions per l'eventual impagament del cànon de l'aigua són les que determina la legislació tributària vigent. 75.10 L'Agència Catalana de l'Aigua comprova i investiga les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon de l'aigua, com ara el consum d'aigua, la facturació o la percepció d'aquest.
Article 76
Liquidació del cànon de l'aigua en el cas d'aigua procedent de fonts pròpies de subministrament L'Agència Catalana de l'Aigua fa la liquidació del cànon de l'aigua i ho notifica directament als subjectes passius titulars o usuaris reals dels aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies i d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials.
Article 77
Règim de gestió. Infraccions i sancions tributàries 77.1 L'Agencia Catalana de l'Aigua gestiona i recapta el cànon de l'aigua i els altres que estableix aquesta Llei, d'acord amb les seves determinacions i les disposicions reglamentàries que hi són aplicables. Supletòriament, regeix la legislació general aplicable a la percepció, la comprovació i la inspecció dels tributs de la Generalitat. 77.2 Els subjectes passius i els que col·laboren en la funció de gestió i de recaptació, als quals aquesta Llei imposa obligacions de caràcter material o formal en relació amb la percepció dels ingressos que s'hi regulen, resten subjectes a les determinacions que en matèria d'inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària. 77.3 El règim d'infraccions i de sancions aplicables en la gestió de l'exacció a què fa referència l'apartat 2 és el vigent per a la resta de tributs de la Generalitat de Catalunya, amb les especialitats que estableix aquesta Llei. 77.4 En particular, la manca d'inclusió del cànon de l'aigua en el mateix document de la factura per les entitats subministradores d'aigua constitueix una infracció de caràcter greu sancionable amb una multa pecuniària del 50% al 150% de la quantia que s'hauria d'incloure en el document, a més d'haver de satisfer a l'Agència Catalana de l'Aigua l'import del cànon de l'aigua no inclòs en el document esmentat. 77.5 La manca de declaració i ingrés del cànon de l'aigua per les entitats subministradores és una infracció greu, sancionable amb una multa pecuniària del 50 al 150% de l'import que s'havia d'ingressar. 77.6 L'incompliment de les obligacions que aquesta normativa imposa als contribuents i als que col·laboren en la gestió i la recaptació de l'impost, quan no és constitutiu d'infracció greu, es qualifica d'infracció simple, sancionable amb una multa de 6 a 900 euros. En particular, constitueixen infraccions simples:
a) L'omissió en les declaracions de dades que estiguin en poder del contribuent o de l'obligat a recaptar en nom de l'Agència, que ha de ser sancionada amb una multa de 6 a 900 euros per cada dada omesa quan es tracti de dades significatives per a la determinació del deute tributari i la identificació del contribuent, l'acreditació o el període de liquidació.
b) L'exigència del cànon de l'aigua en un document separat de la factura del subministrament, que ha de ser sancionada amb una multa de 6 a 60 euros per document emès.
c) La inclusió incorrecta del cànon de l'aigua per les empreses subministradores, que ha de ser sancionada amb una multa de 6 a 900 euros per cada factura amb un màxim del 3% de la facturació total de l'aigua subministrada en l'exercici immediatament anterior.
d) La presentació de rebuts impagats de les empreses subministradores amb errors que afectin la identificació dels contribuents o la determinació del deute tributari, que ha de ser sancionada amb una multa de 30 a 60 euros per cada dada omesa o incorrecta.
e) L'ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari sense el lliurament simultani del full de liquidació, que ha de ser sancionat amb una multa de 150 euros per liquidació.
f) La manca d'instal·lació d'aparells de mesurament per al càlcul de la base imposable segons el sistema d'estimació directa amb incompliment de l'obligació a què fan referència els apartats 5.a) i 7 de l'article 67, que ha de ser sancionada amb una multa de 150 a 900 euros. Aquesta conducta no és constitutiva d'infracció quan el subjecte passiu hagi optat, amb caràcter previ, pels sistemes d'estimació objectiva per determinar la base imposable. 77.7 Les sancions per infraccions greus i per infraccions simples s'han de graduar dins els límits establerts per la Llei general tributària i les normes que la desenvolupen i s'han d'aplicar en funció d'aquestes normes i de les que es puguin dictar en desenvolupament d'aquesta Llei.
Article 78
Cànon de regulació i tarifa d'utilització 78.1 Tenen també, particularment, la consideració d'ingrés propi de l'Agència Catalana de l'Aigua el cànon de regulació i la tarifa d'utilització establerts per l'article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, si la Generalitat explota i conserva les obres hidràuliques de regulació i específiques, per mitjà de l'Agència, amb càrrec al seu pressupost. 78.2 Els beneficiats per les obres de regulació de les aigües superficials o subterrànies són els subjectes passius del cànon de regulació. I els beneficiats per altres obres hidràuliques específiques, incloses les de correcció del deteriorament del domini públic hidràulic, derivat de la seva utilització, són els subjectes passius de la tarifa d'utilització de l'aigua. 78.3 L'Agència Catalana de l'Aigua liquida i recapta el cànon de regulació i la tarifa d'utilització d'acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d'aigües.
Article 79
Règim tributari de les obres no compreses en els plans i programes de l'Agència Catalana de l'Aigua 79.1 Els beneficiats per obres de regulació d'aigües superficials o subterrànies i d'altres obres específiques que no estiguin compreses en els plans i programes de l'Agència Catalana de l'Aigua i que siguin executades totalment o parcialment a càrrec de la Generalitat resten obligats al pagament de les exaccions regulades en l'article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, segons pertoqui i en la quantia que en resulti. 79.2 Els subjectes passius de les exaccions regulades per l'article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, que ho siguin com a beneficiats d'obres executades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, continuen obligats al pagament en els termes del mateix article 114, sens perjudici de la subjecció al cànon de l'aigua, sempre que no es tracti del mateix concepte de cost.
Article 80
Cànon d'utilització de béns de domini públic hidràulic 80.1 En l'àmbit de competències de la Generalitat, l'ocupació, la utilització i l'aprofitament dels béns de domini públic hidràulic a què fa referència l'article 112 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l'aplicació del qual fa pública l'Agència Catalana de l'Aigua. Els concessionaris d'aigües són exempts del pagament del cànon per l'ocupació o la utilització dels terrenys de domini públic necessaris per dur a terme la concessió. 80.2 La base imposable de l'exacció a què fa referència l'apartat 1 ha de ser la següent:
a) En els casos d'ocupació de terrenys del domini públic hidràulic, pel valor dels terrenys ocupats prenent com a referència el valor de mercat dels terrenys contigus.
b) En el cas d'utilització del domini públic hidràulic, pel valor de la dita utilització o del benefici obtingut amb aquesta.
c) En el cas d'aprofitament de béns de domini públic hidràulic, pel valor dels materials consumits o la utilització que proporcioni el dit aprofitament. 80.3 El tipus de gravamen anual és del 5% en els supòsits establerts per les lletres a) i b) de l'apartat 2, i del 100% en el supòsit establert per la lletra c), que s'ha d'aplicar sobre el valor de la base imposable resultant en cada cas. 80.4 L'Agència Catalana de l'Aigua gestiona i recapta el cànon d'utilització de béns del domini públic hidràulic d'acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d'aigües.
Article 81
Actualització 81.1 Els valors base per unitat de volum, el valor de la unitat de contaminació, els coeficients i les fórmules per determinar-los i la xifra o la quantia de qualsevol altre element de quantificació del tribut poden ser modificats per les lleis de pressupostos de la Generalitat. 81.2 No obstant el que estableix l'apartat 1, la modificació dels coeficients a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 71 requereixen la modificació d'aquesta Llei. La modificació eventual de la Llei ha de tenir en compte, a efectes de la determinació dels esmentats coeficients, la classificació d'activitats econòmiques continguda en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
Disposicions addicionals
Primera 1. Als efectes del que estableix l'article 2.15, es fixa el consum bàsic en 100 litres per persona i dia. 2. S'habilita el Govern per modificar el consum bàsic establert per l'apartat 1 quan sigui procedent.
Segona L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, creada per la Llei 7/1987, de 4 d'abril, té la condició d'ELA bàsica de subministrament d'aigua en baixa i de sanejament als efectes d'aquesta Llei. Així mateix, té la consideració d'entitat supramunicipal als efectes del que estableix l'article 89 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, i d'ens públic representatiu dels municipis de l'aglomeració urbana que conforma el seu àmbit territorial als efectes del que estableix l'article 3 del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre.
Tercera L'Agència Catalana de l'Aigua emet informe preceptiu sobre els expedients de constitució de societats agràries de transformació que tinguin per objecte social la realització d'obres per a la captació i la utilització de l'aigua Quarta 1. Els titulars d'autoritzacions d'abocaments estaran obligats a justificar el volum i la qualitat de les aigües, mitjançant la presentació de certificacions emeses per centres reconeguts per l'Agència Catalana de l'Aigua. L'omissió del deure esmentat o el retard a subministrar la documentació en la qual consti la comprovació del control efectuat seran constitutius d'infracció greu, sancionable d'acord amb el que estableix la legislació vigent. 2. Els titulars d'establiments industrials amb abocaments a xarxes de clavegueram resten obligats a construir una arqueta de registre en el tram de conducció fora del recinte industrial que permeti en tot moment la inspecció de l'abocament per l'Administració. La desatenció injustificada als requeriments de l'Administració tendents a fer efectiva aquesta obligació comporta la imposició de multes coercitives, que es poden reiterar per lapses de temps que siguin suficients per complir el que s'ha ordenat, amb un mínim de 601,01 euros i un màxim de 6.010,12 euros.
Cinquena El tipus de gravamen aplicable als usos domèstics i assimilables, establert en l'article 69 s'afecta d'un coeficient 0,7 en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Xúquer i Garona i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, fins que el Govern aprovi el programa d'obres hidràuliques que incorpori la relació d'actuacions a realitzar en aquell àmbit, dins el marc dels plans hidrològics de les conques de l'Ebre i el Xúquer.
Sisena 1. El tipus de gravamen general establert per l'article 71 per als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders s'afecta d'un coeficient 0 en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Xúquer i Garona i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, fins que s'aprovi el programa d'obres hidràuliques que incorpori la relació d'actuacions a realitzar en aquell àmbit dins el marc dels plans hidrològics de les conques de l'Ebre i el Xúquer. 2. L'exigibilitat del gravamen ha de ser efectiva a partir del primer dia de l'any següent d'haver estat aprovat, llevat que el Govern determini un altre termini.
Disposicions transitòries
Primera 1. Fins que s'aprovi la planificació hidrològica que estableix el títol II d'aquesta Llei, la participació percentual de l'Agència Catalana de l'Aigua en el finançament de cada tipus d'actuació en infraestructures hidràuliques ha de ser de manera ordinària, si manca la determinació expressa del seu Consell d'Administració, la següent:
a) Obres d'infraestructura general: a.1) Obres d'infraestructura general amb interès global: 100%. a.2) Obres d'infraestructura general que beneficiïn una àrea específica: 75%. a.3) Normalització de llits fluvials i programes d'ús lúdic: la que estableixi el programa en cada cas. a.4) Obres de millora de l'eficiència de les infraestructures de regadius: 70%.
b) Obres de sanejament en alta: 100%.
c) Obres d'infraestructura d'abastament en alta d'àmbit municipal o supramunicipal: 50%.
d) Instal·lacions per a la descàrrega de sistemes unitaris (DSU) i col·lectors bàsics d'aigües pluvials: 25%. 2. El règim d'aportacions econòmiques establert és compatible amb la percepció d'ajuts de l'Estat i d'altres entitats públiques, i també amb el recurs al crèdit públic o privat, amb les limitacions establertes per llei.
Segona Mentre no s'estableixin els criteris a què es refereix l'article 21.2 per a la qualificació d'una obra hidràulica d'interès prioritari de la Generalitat, es consideren incloses en aquesta categoria les obres i les actuacions previstes als plans i programes hidràulics generals, d'abastament i de sanejament.
Tercera Fins que no es constitueixi el Consell d'Administració que resulti de la regulació establerta en l'article 40 d'aquesta Llei, el Consell d'Administració de l'Ens d'Abastament d'Aigua manté la seva composició actual.
Quarta 1. El règim d'aportacions fixat en l'article 48 d'aquesta Llei per a les obres de nova implantació d'infraestructura de regatge, de millora de regadius existents o d'ampliació de zones regables, és també aplicable a les actuacions a realitzar en les zones que, abans de l'entrada en vigor de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, han estat declarades d'interès nacional, d'acord amb la legislació vigent en matèria de promoció de regatges, sens perjudici de les aportacions econòmiques que, en virtut d'aquella declaració, puguin fer altres administracions públiques. 2. Les obres iniciades abans de l'entrada en vigor de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, mantenen en el decurs de la seva execució i ulterior explotació, si escau, el mateix règim d'aportacions econòmiques que tenen aprovat.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, els beneficiaris poden demanar al departament competent en matèria de regadius que els sigui aplicat el règim d'aportacions econòmiques establert en l'article 48 d'aquesta Llei. 3. La reducció establerta en l'apartat 3 de l'article 48 és aplicable a totes les actuacions iniciades després de l'entrada en vigor de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya.
Cinquena 1. Els deutes pel concepte de cànon de sanejament, increment de tarifa de sanejament, cànon d'infraestructura hidràulica i cànon de regulació, vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei se segueixen regint per llur normativa específica. 2. No obstant el que determina l'apartat 1, en els actes de liquidació corresponents a usos d'aigua efectuats per centrals tèrmiques amb un consum anual d'aigua superior a 1.000 hectòmetres cúbics, que esdevinguin ferms després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'aplica el coeficient 0,00046, sobre la modalitat de tarifació per volum.
Disposicions finals
Primera Els preceptes del títol IV d'aquest Text refós substitueixen, com a dret aplicable a Catalunya, en relació amb les obres de regatge que l'Administració de la Generalitat promou, finança o executa, els de la Llei de 7 de juliol de 1911, que regulen el procediment d'execució de construccions hidràuliques per a regs.
Segona 1. S'habilita el Govern per adaptar les previsions d'aquesta Llei a les que resultin de la normativa estatal o de la Unió Europea. En aquest cas, el Govern ha de donar compte al Parlament de les adaptacions realitzades. 2. Es faculten el Govern i el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient perquè dictin les disposicions necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.
Annex 1
Instal·lacions que integren la xarxa d'abastament del sistema Ter-Llobregat La definició es fa conceptualment i d'acord amb la seva configuració actual, seguint el criteri que es tracta d'instal·lacions dins l'àmbit de servei del sistema Ter-Llobregat que compleixen, com a mínim, una de les tres condicions següents:
a) Aportar recursos hídrics al sistema Ter-Llobregat, segons la definició que en fa aquest Text refós, i el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, dins el sistema centre.
b) Ser utilitzades o ser susceptibles de ser utilitzades per a operacions de transport supramunicipal o intermunicipal d'aigua o del seu lliurament a dipòsits de capçalera o punts de connexió a xarxes municipals.
c) Ser instal·lacions d'ús alternatiu a les definides als apartats a) i b) o que en són d'ús complementari.
Aquesta configuració pot ser modificada com a conseqüència dels estudis, els projectes o les obres que s'executin.
Planta potabilitzadora del Ter (situada als municipis de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès), incloses les torres de presa als embassaments de Sau i Susqueda, les instal·lacions de derivació del Pasteral i la conducció de transport fins a l'estació de tractament.
Artèria de diàmetre 3.000 mm (D 3000) des de la planta del Ter fins a la central de la Trinitat, a Barcelona. S'hi inclouen el sifó del Besòs, les instal·lacions del cap d'entrada i les seves derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals.
Central distribuïdora de la Trinitat a Barcelona i artèries pisos 70, 100 i bombament a cota 200.
Central distribuïdora de Badalona, des de l'artèria D 3000, des de la planta del Ter a la Trinitat (xarxa planificada ATLL).
Preses A, B, C, D, E, F, G i P-49 des de l'artèria D 3000, de l'abastament del Ter, inclosos els desdoblaments i les ampliacions projectats, fins als dipòsits de capçalera municipals.
Dipòsits reguladors de Granollers.
Connexions des de l'aqüeducte D 3000, a Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Breda.
Abastament a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Sant Celoni, en tant que es connectin a la xarxa regional Ter-Llobregat (projecte redactat).
Planta potabilitzadora d'Abrera, incloses les instal·lacions de captació i bombament des del riu Llobregat.
Impulsió des de la planta d'Abrera a Sant Quirze del Vallès, dipòsits reguladors de cota 250, i les derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals (Castellbisbal i Rubí).
Artèria Sant Quirze-riera de Caldes, incloses les derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals.
Ramals de connexió a Caldes de Montbui, Sentmenat i Santa Eulàlia de Ronçana (projecte aprovat, pendent de licitar).
Derivacions D 250 i D 600 a Rubí i Sant Cugat del Vallès fins als dipòsits de capçalera municipals.
Artèria D 400/600 des del dipòsit C 250 de Sant Quirze fins al bombament dels Bellots, a Terrassa.
Artèria D 1250/1100 des del dipòsit C 250 de Sant Quirze del Vallès a Sabadell i el dipòsit de Can Llonch.
Dipòsits de Serra Galliners i connexions amb les xarxes municipals.
Conducció des del bombament de Cerdanyola fins al dipòsit de Can Llonch, a Sabadell.
Artèria des de la planta d'Abrera fins a la planta potabilitzadora gestionada per Mina Pública de Terrassa, SA.
Planta potabilitzadora MPT al Llobregat, al terme municipal d'Abrera, incloses les instal·lacions de captació.
Artèria D 700, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Boada.
Artèria D 450, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Boada.
Artèria D 450, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Poal.
Artèria D 500, entre els dipòsits de Can Boada i Can Poal.
Artèria D 200 i desdoblament des de Terrassa a Matadepera.
Nou abastament a Esparreguera, a Collbató i als Hostalets de Pierola, fins als dipòsits de capçalera municipals.
Connexió al Bruc (projecte en redacció).
Artèria D 1000/700 des de la planta d'Abrera als dipòsits de Martorell, inclosa l'estació de bombament de Can Bros.
Dipòsits de Martorell.
Abastament des de Martorell a Sant Esteve Sesrovires i Masquefa.
Impulsió Abrera-Masquefa, inclòs el dipòsit regulador de Masquefa.
Xarxa de distribució de l'Alt Penedès i el Garraf.
Xarxa de distribució a l'Anoia (Piera, Igualada i altres municipis). (Primera fase, fins la Pobla de Claramunt, en construcció. Segona fase, fins Igualada, projecte aprovat).
Artèria cota 70/55 D 2400 des de la planta d'Abrera fins a la central de la Fontsanta, inclosos els dipòsits reguladors i altres instal·lacions, les diferents derivacions als municipis fins als dipòsits de capçalera i altres connexions amb les xarxes municipals.
Artèria planta del Ter-la Llagosta on s'ha de connectar amb l'artèria Sant Quirze-riera de Caldes (projecte redactat. Primera fase prevista per licitar el 2003).
Planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, inclosa la captació des del riu Llobregat, instal·lacions de recàrrega i captació per a pous, dipòsits i estacions de bombament.
Dipòsit d'equilibri, central i dipòsit de relleu i les connexions i els bombaments entre ells, amb la planta potabilitzadora i els dipòsits de la Fontsanta i Esplugues.
Dipòsit d'Esplugues. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria D 800/1400/800 des de la central de relleu fins als dipòsits municipals de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat (núm. 1), Viladecans (núm. 1), Gavà i Begues (núm. 1). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria Castelldefels-el Garraf (Sitges). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria des de la central de relleu fins al dipòsit del Garraf II, inclosa la central de Bellamar i la connexió als dipòsits de Gavà, Can Roca i Mas Jové. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria Fontsanta-Sant Joan Despí-dipòsit de Montjuïc, i derivació al Prat de Llobregat (xarxa planificada inclosa en el PEDAB 2010 pendent d'aprovació).
Dipòsit de Montjuïc C 70 i artèria des del dipòsit d'Esplugues. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Pous estrella (8) i la conducció D 1100 fins al dipòsit d'Esplugues.
Central d'Esplugues i artèria D 800, des del dipòsit d'Esplugues fins al dipòsit de Finestrelles (C 130). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Dipòsit de Finestrelles (cota 130). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèries D 700, inclosa la central des del dipòsit de Finestrelles fins al dipòsit de Sant Pere Màrtir, amb les conduccions D 250 a Sant Cugat i D 450 a Sabadell (al dipòsit de Serra Galliners). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Dipòsits de Sant Pere Màrtir. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria D 700 i en paral·lel D 1100 des de la central del Besòs fins al dipòsit de Montcada i amb la derivació D 500 fins a la Llagosta, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria anterior fins al dipòsit de Cerdanyola i amb la derivació D 200/100 fins al dipòsit de Santa Maria de Montcada, inclosa la central. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Dipòsit de Cerdanyola. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria D 400/600/650 des de la central del Besòs fins a Badalona. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria D 550/400/250 des de la central del Besòs fins al dipòsit de Santa Coloma. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèries D 500 i 800 des del dipòsit de Cerdanyola fins a Ripollet, Sabadell, el dipòsit de Bellaterra i derivacions D 500 i D 300 a Badia del Vallès i Barberà del Vallès, incloses les centrals. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria D 1000/500/600/400 des de la central de relleu fins al dipòsit de Montgat. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria D 600 des del cap d'entrada al sifó del Besòs, de la conducció D 3000 de la planta del Ter a la Trinitat, fins a Santa Coloma de Gramenet, amb la derivació cap al dipòsit de Montigalà. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Dipòsit de Montigalà. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria C 130, de diàmetres 1600/900/1400/900 i el seu ramal paral·lel D 1250 des de la central de la Trinitat fins al dipòsit de Finestrelles i la connexió amb la central de Collblanc. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Central de Collblanc. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria Ter-Llobregat: tram D 2500 des de la central de la Trinitat fins al Carmel. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria C 100, del dipòsit d'Esplugues a la Trinitat i la central Besòs, de diàmetres variables per trams 1500/1250/1000. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Central Besòs i connexions amb el sifó del Besòs. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Artèria C 70, D 1200, des del dipòsit de la Trinitat fins a l'artèria que uneix la central de relleu i el dipòsit de Montgat, inclosa la derivació D 400 cap a Santa Coloma de Gramenet. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.
Aqüeducte de Dosrius, entre Dosrius i la riera d'Alella, amb les seves derivacions fins als dipòsits de capçalera (artèria d'aigua rodada a extingir pel que fa a la distribució de cabals de la xarxa Ter-Llobregat).
Instal·lacions dins l'àmbit de servei de la xarxa bàsica d'abastament Ter-Llobregat i que destinin totalment o parcialment els cabals a l'abastament en alta.
Altres instal·lacions dins l'àmbit de servei del sistema Ter-Llobregat que destinin totalment o parcialment els cabals a l'abastament en alta.
Les especificacions tècniques de les instal·lacions que figuren en aquest annex tenen un caràcter purament identificatiu, sens perjudici de les modificacions que puguin produir-se o de la variació de les característiques o les finalitats pel que fa al servei d'abastament d'aigua en alta.
Annex 2
Fórmules de determinació de la base imposable del tribut segons el sistema d'estimació objectiva En el cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de proveïment, el consum mensual s'avalua d'acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula Q = 37.500 x p/(h + 20), en la qual Q és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics, p és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats, i h és la profunditat dinàmica mitjana de l'aqüífer en la zona considerada, expressada en metres.
En el cas de subministraments mitjançant contractes d'aforament, quan no pugui ser mesurat directament, el volum d'aigua utilitzada en el període considerat s'avalua per aplicació de la fórmula b = I/P, en la qual b és el volum d'aigua estimat, expressat en metres cúbics, I és l'import satisfet com a preu de l'aigua, expressat en euros, i P és el preu mitjà ponderat segons les tarifes vigents de l'aigua subministrada per l'entitat en els proveïments mesurats per comptadors dins el terme municipal i corresponent al mateix tipus d'ús, expressat en euros per metre cúbic.
En el cas de recollida d'aigües pluvials pels usuaris amb la finalitat d'utilitzar-les en processos productius, la quantitat d'aigua per any a considerar és l'equivalent al doble del volum dels dipòsits de recollida.
Annex 3
Coeficient corrector de volum Per poder mesurar i considerar els valors dels cabals abocats i determinar el coeficient corrector del volum Kr, els establiments han de disposar de les instal·lacions i els aparells següents:
a) Comptadors d'aigua que mesurin tota l'aigua utilitzada per la indústria.
b) Canals amb totalitzadors en tots els punts d'abocament, que permetin el mesurament i el control de manera acumulada dels cabals abocats. Els canals han de complir les normes ISO 1438 (1980) i 4359 (1983) i estar instal·lats segons el que aquestes disposen; en el cas que no es compleixin aquestes normes, cal disposar de la documentació que descrigui la fórmula aplicable al canal instal·lat i les condicions d'utilització. En tot cas, cal disposar dels certificats de calibratge i d'instal·lació correcta del canal emesos per la casa fabricant i per la casa instal·ladora, respectivament, o bé per un organisme oficial.
Annex 4
Coeficient punta Taula per a l'aplicació del coeficient punta.
Els coeficients punta calculats per a cada paràmetre de contaminació en cada abocament o tipus d'abocament s'obtenen amb els barems següents (on el valor RBA de cada paràmetre de contaminació és igual a la relació entre la concentració màxima i la concentració mitjana, i C equival al coeficient punta de cada paràmetre):
Valors RBAC V=valors màxims/valors mitjans; C=coeficient punta parcial V C Entre 1 i 1,11 1 Entre 1,12 i 1,25 1,1 Entre 1,26 i 1,50 1,2 Entre 1,51 i 1,75 1,5 Entre 1,76 i 2,00 1,7 Entre 2,01 i 3,00 2,0 Entre 3,01 i 4,00 2,5 Entre 4,01 i 5,00 3,0 Superior a 5,01 igual a la relació entre V. màx./V. mitjans fins a un màxim de 10.
Annex 5
Coeficient de dilució Barem del coeficient de dilució, en funció dels valors de dilució inicial d'emissaris submarins.
V=Valor de dilució inicial; C=Coeficient per dilució (Kd) V C 11.000 o més 0,60 Entre 7.000 i menys d'11.000 0,65 Entre 4.000 i menys de 7.000 0,70 Entre 2.000 i menys de 4.000 0,75 Entre 1.000 i menys de 2.000 0,80 Entre 100 i menys de 1.000 0,85 Menys de 100 1
Annex 6
Sistemes de determinació de la quota per als establiments Ramaders Tipus d'explotació Engreix d'ànecs 0,0185 euros/plaça Engreix de guatlles 0,003360 euros/plaça Engreix de pollastres 0,0185 euros/plaça Engreix de galls dindis 0,0361 euros/plaça Engreix de perdius 0,0076 euros/plaça Avicultura de posta 0,0403 euros/plaça Pollets de recria 0,007560 euros/plaça Cria de boví 0,6243 euros/plaça Engreix de vedells 1,7821 euros/plaça Vaques lleteres 4,1600 euros/plaça Boví de llet 5,9429 euros/plaça Vedelles de reposició 2,9735 euros/plaça Cabrum de reproducció 0,5848 euros/plaça Cabrum de reposició 0,2919 euros/plaça Cabrum de sacrifici 0,1968 euros/plaça Producció de conill 0,3508 euros/plaça Bestiar equí 5,1940 euros/plaça Oví d'engreix 0,2447 euros/plaça Ovelles de reproducció 0,7344 euros/plaça Ovelles de reposició 0,3651 euros/plaça Porcí d'engreix 0,6832 euros/plaça Producció porcina 1,4245 euros/plaça Porcí de transició 0,3137 euros/plaça El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent. | 1 | perfect | {"ca": 0.9885967645975579, "cs": 0.0004532963141343457, "fr": 0.0015652888347451625, "en": 0.007295237555599626, "da": 1.4165509816698302e-05, "es": 0.002011502393971159, "fi": 6.374479417514236e-05} | |
naciodigital_ca_20220331_0_212185 | Vanesa Martín aterra al Palau de Congressos de Tarragona per presentar aquest divendres el seu darrer treball. La cantant malaguenya arriba amb "Munay", el seu cinquè disc, del qual també se n'ha enregistrat una versió en directe.
Martín interpretarà les cançons més exitoses de la seva carrera en un concert que arrencarà a les 21 h. El preu de les entrades és de 28 €. Es poden adquirir al web proticketing.com.
No és la primera vegada que actua a la demarcació, ja que l'any passat va ser un dels plats forts de la programació de les Nits Daurades de Salou. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/25679/video-vanesa-martin-aterra-al-palau-congressos-aquest-divendres |
crawling-populars_ca_20200525_13_233400 | x7
Camas: 2 de matrimoni, 3 individuals
Senderisme - trekking, Bicicleta de muntanya- BTT.
Direcció: Barrio Los Corrales Cos - Cos (Cantabria)
Coordenadas: Latitud 43.289555767158 - Longitud -4.222121258444 | 0.351928 | curate | {"en": 0.009900990099009901, "pt": 0.1782178217821782, "ca": 0.5, "es": 0.3118811881188119} | : /casa-rural/cantabria/el-reposo-de-artemisa |
naciodigital_ca_20220331_0_520415 | Un 5 de febrer d'ara fa dos anys el càncer va vèncer a la Marta Planas després de gairebé tres anys d'intensa lluita vital. La malaltia no ho va tenir gens fàcil. Tot i el seu diagnòstic irreversible des de ben aviat, una vegada entomat –si és que mai es pot entomar del tot– la Marta li va fer front amb gran coratge i una gran fortalesa.
Els seus grans aliats van ser les immenses ganes de viure, el gaudir cada instant tant intensament com fos possible i el compartir el seu preuat temps amb la gent propera, família i bones amistats. Alhora, va procurar fer aquelles coses que li venia de gust i que l’omplien: assistir a bons concerts de música de grups del país –entre altres, en el marc del Tastautors a Cardedeu o l’Acústica a Figueres–, però també estrangers, com el darrer del "Boss" a l’estadi Lluís Companys.
I, en la mesura que el tractament li anava permetent, feia escapades a diversos indrets del nostre país, i també algunes més allunyades, ja fossin a les dues vessants pirinenques, a la costa basca, o a la capital britànica. Sempre compaginant els espais naturals i la cultura, el territori i la seva història.
Va mantenir el seu compromís polític i social amb una intensitat forçosament condicionada. Amb l’assistència a congressos i actes rellevants d’ERC. Assistint a l’assemblea fundacional de l’ANC al Sant Jordi i impulsant l’ANC al Baix Montseny. I, com no podia ser d’altra manera pel seu tarannà actiu, no conformista i un pèl rebel, va participar en tot tipus d’activitats contra el càncer. Ja fossin organitzades per Onco Cardedeu-Baix Montseny o per OncoVallès, o la concentració contra el càncer prèvia de la Mitja Marató de Granollers del 2012.
El 16 de desembre de 2012 va coincidir el seu 47è aniversari –malauradament el darrer- amb la Marató de TV3 dedicada al càncer. I va viure l’estranya coincidència ben activa i emocionada tant pel seu impacte social com pel fons recollits per la investigació.
L’hem tingut ben present en les mobilitzacions d’aquests dos anys: al 2013 el concert al Camp Nou del 24 de juny, i a la cadena humana de l’11 de setembre; i al 2014 la V baixa de Barcelona i el 9N. Les hauria viscut i gaudit ben intensament.
Una bona amiga, la Núria Pujolàs, li ha dedicat un petit poema, que descriu molt bé el seu el seu coratge fins el darrer moment:
"La mort era al llit
a la cara
als braços
farcint l’aire
d’un futur irrespirable
Aquell dia vaig palpar-la
allà ajaguda al llit,
amb la partida guanyada
i tu, valenta
fins l’últim minut de dolor
vas riure"
Trobem a faltar la seva companyia, escalf, suport i opinió, així com la seva empenta i fortalesa per encarar les diferents situacions. I encara més sovint el seu somriure davant les adversitats. Però encara mantenim la Marta ben present.
Per Jordi Cots. | 1 | perfect | {"ca": 0.9539810080350621, "es": 0.003287070854638422, "nl": 0.003652300949598247, "fr": 0.013513513513513514, "et": 0.004747991234477721, "it": 0.015339663988312637, "en": 0.00547845142439737} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/5477/marta-planas-dos-anys-encara-ben-present |
oscar-2301_ca_20230418_3_133822 | Arc tot de pedra, de sustentació de la carretera (entre Llavorsí i Escaló), a l'altura del lloc dit " El Cargol" a pocs metres del camí carretera Biasca i Arestui. Passa per sobre del Noguera Pallaresa. Actualment desaparegut. | 0.68006 | curate | {"ca": 1.0} | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK2xsYXZvcnNpJTIrLTEl&codi=36977 |
mc4_ca_20230418_16_773667 | El sector cultural català exigeix a la Generalitat uns pressupostos dignes -
El sector cultural català exigeix a la Generalitat uns pressupostos dignes
La plataforma Actua Cultura reclama a la Generalitat un 2% del pressupost que aprovi el govern
Una bona part de les empreses culturals catalanes s'ha constituït en la plataforma Actua Cultura per demanar que la Generalitat destini a Cultura el 2% del seu pressupost, que ara és del 0,65%. La plataforma agrupa el 98% de les empreses culturals catalanes responsables del 98% de la facturació del sector, amb un impacte econòmic del 3,5% del PIB.
Actua Cultura 2% és el nom que adoptarà la plataforma en un primer moment, ja que l'objectiu prioritari és obtenir un 2% dels pressupostos de la Generalitat, és a dir, passar dels 240M€ actuals a 840M€ d'inversió en Cultura. Però el propòsit final és molt més ampli: es demana un canvi de paradigma i que es consideri la cultura un dret essencial i tan necessari com la sanitat o l'educació.
Actualment, la despesa en cultura a Catalunya és de 30€ per persona i any, ben diferent als 120€ que hi dedica Portugal, els 200€ de França o els 800€ de Dinamarca. | 0.826711 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.musicat.cat/ca/291997/publicacions-noticies-el-sector-cultural-catala-fa-pinya-per-demanar-a-la-generalitat-un-pressupost-digne.html |
mc4_ca_20230418_10_309115 | El mite de les rotacions (Carles Fité)
El mite de les rotacions
3 min. 12/12/2014 19:56
El Madrid porta una ratxa impressionant des d’aquell inici de temporada dubitatiu. Va caure contra l’Atlètic i la Reial Societat però des de llavors l’equip ha anat a més i ha aconseguit uns grans registres en totes les competicions. Però ho ha fet confiant en un equip titular indiscutible i que només sofreix canvis quan són obligatoris o bé per lesió o per sanció.
Ancelotti ha aconseguit allò que passava quan érem més joves, al futbol dels nostres pares, que ens recitaven l’onze inicial de memòria. En el futbol modern, més o menys tots els equips poden tenir una formació de gala, però la reserven per a les grans ocasions. Durant la resta de partits van fent alguns canvis perquè tots els jugadors arribin endollats a la part important de la temporada.
Però l’entrenador italià del Reial Madrid ha tornat al futbol d’abans. Té els seus onze jugadors i si estan disponibles juguen segur gairebé sempre. Tot el contrari del Barça de Luis Enrique, que el difícil és que faci un onze igual en tots els partits que ha jugat aquesta temporada. Però, quina és l’opció correcta? No tot el que faci la majoria és el millor. Guardiola ja es va encarregar de trencar molts mites quan va ser l’entrenador blaugrana, com per exemple el de les concentracions. I va assolir la màxima esplendor el dia que van arribar tard a Pamplona i van guanyar el partit.
Ara el mètode d’Ancelotti sense rotacions es comença a posar en dubte. Primer per les lesions amb Modric, Bale i James, que han tingut problemes musculars. I després perquè al gener la duresa del calendari serà extrema i potser els jugadors acusaran el cansament. Durant l’aturada de Champions el calendari espanyol combina la Lliga amb la Copa del Rei, i en el quadre del Madrid, si tot va com sembla, s’haurà d’enfrontar a l’Atlètic primer i al Barça després. Però en Lliga haurà de jugar al camp del València, i el primer cap de setmana de febrer, al Calderón, a més de recuperar la jornada que es perd pel Mundial de Clubs. La temporada passada el Madrid es va despenjar de la Lliga per jugar-s’ho tot a la Champions, i hi van arribar amb les forces justes. Aquest any, amb moltes menys rotacions, s’ha de veure com arribarà al tram final. I sabrem si això de les rotacions és un altre mite del futbol o en aquest cas una bona gestió del físic i del fons d’armari del vestidor acaba sent clau a final de temporada.
El Madrid té por del clàssic
Marsol promet un aparcament de 300 places a la zona de Ciutat de Valls
Camp aposta per la tecnologia per potenciar el turisme a Canillo
En Comú per Encamp preveu gastar-se tres milions d'euros en el nou Prat Gran
Ciutadans Compromesos renovarà les instal·lacions de la Casa Pairal | 0.817684 | curate | {"fr": 0.013878743608473338, "ca": 0.9780861943024105, "eo": 0.002191380569758948, "it": 0.005843681519357195} | https://www.ara.ad/firmes/carles_fite/mite-rotacions_0_1265873453.html |
mc4_ca_20230418_2_256275 | vi – Bloc de l'Ours (català)
Categoria: vi
En abril d’enguany, a l’iniciativa de Pepe Mendoza, una trobada de vinyaters de la Vall de Pop ha posat els principis d’una acció comuna per a compartir coneixements i organitzar esdeveniments per a millorar la viticultura local.
Aquest dilluns 16 de desembre, un primer curs s’ha fet amb més de vint participants sobre la poda de alta qualitat: tècniques per aguantar les vinyes, tenir equilibri i contrarestar els atacs de la Yesca, Euthipa i Euthipoisis, malalties de fusta que donaran molts problemes als vinyaters els pròxims anys.
Dirigit per Julián Palacios, cuidador de vinyes com es defineix, una primera part teòrica s’ha desenvolupat en el centre social de Lliber i desprès l’ineludible esmorzar, la part practica a les vinyes de Casa Agrícola. Un èxit de veritat per a tothom amb molt de dades i de saber-fer compartits que ja crida nous esdeveniments més qu’útils per al mon del vi.
Aqui una video, “Las Podas Olvidadas” realitzat per Julián:
Autor l'OursPublicat el 16 Desembre 2019 16 Desembre 2019 Format AnotacióCategories viEtiquetes marina alta, vall de pop, viLeave a comment on Dia de poda a la Vall de Pop
Sabem que l’Alt de Benimaquia porta els arrels de la vinya ibèrica però no cal fer servir de l’Historia per a un qualsevol “story telling“, el poble de Jesus Pobre ha sabut quedar fins ara una relació secular amb el vi. Encara moltes famílies elaboren el seu vi i el celebren cada any amb una festa popular. Els últims anys la qualitat dels vins ha pujat, sense trair aquesta filiació, el millor exemple amb la bodega de Mara Baño, Les Freses. Els actor del vi, que seguin vinyaters, distribuïdors o del mon de l’hoteleria han entés que havia un futur amb productes sans i respectuosos del medi ambient.
Aqui hi ha 12 Ceps, sis xicones més sis xicons per a la creació d’una cooperativa en Jesus Pobre amb un projecte de viticultura ecològic per a produir un vi natural. Primera reunió publica amb els dotze socis i unes persones de la Marina implicades d’una manera o d’una altre amb el tema del vi. Convidat com ambaixador de Bancals de Vi, vaig presentar la nostra filosofia sobre el vi natural i vaig donar al nom de l’associació tot el nostre supporte amb aquest projecte. És de la suma de totes les energies qu’eixirà l’èxit.
Autor l'OursPublicat el 14 Novembre 2019 16 Desembre 2019 Format AnotacióCategories viEtiquetes jesus pobre, marina alta, viLeave a comment on 12 Ceps per a un vi natural | 0.859384 | curate | {"ca": 0.9706840390879479, "it": 0.005293159609120521, "es": 0.024022801302931596} | https://lourscat.wordpress.com/category/vi/ |
mc4_ca_20230418_8_140203 | Nausica: Álvaro Mutis: Que el somni sigui dolç
Mira, per fi un escriptor pel qual no compartim admiracions. Però no perquè no m'agrade, Álvaro Mutis, sinó perquè no l'he llegit. La cita que has triat és molt bonica, i gràcies a tu rescate de la biblioteca un volum preciós que em va regalar Susanna Rafart, una publicació de la Residencia de Estudiantes que ajunta poemes i la veu de l'escriptor que els recita. Gràcies pel recordatori.
24 de setembre de 2013 a les 1:00 | 0.728882 | curate | {"es": 0.0989247311827957, "ca": 0.9010752688172043} | http://nausicanova.blogspot.com/2013/09/alvaro-mutis-que-el-somni-sigui-dolc.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_617165 | Un document que m'acaba d'arribar, clar i català. Les raons de ser de Reagrupament: 1) Proclamar Catalunya Estat independent, membre de ple dret de la Unió Europea i deles Nacions Unides. Catalunya vol seguir el model de societat dels petits països delcentre i el nord del nostre continent, que són les societats del món amb democràcia demés qualitat, amb major equilibri entre dinamisme econòmic i benestar social, un majorrespecte per l'equilibri territorial i ecològic i amb major estima de la ciència i la cultura. 2) Conscienciar que Catalunya és una part de la nació catalana, al costat del PaísValencià, Andorra, les Illes Balears i Catalunya Nord. Treballarem per recuperar el sentitd'unitat nacional dels Països Catalans, denunciarem el secessionisme lingüístic i,alhora, respectarem el diferent ritme de desenvolupament nacional de cada territori. 3) Fer patent que la independència és possible. Les Nacions Unides van néixer l'any1945 amb 50 Estats; avui en formen part 192. Dotze dels 27 Estats que de la Unió Europeaes van declarar independents fa menys d'un segle i d'aquests sis s'han emancipat famenys de 20 anys. La realitat internacional fa impossible que el Regne d'Espanya usila força militar contra Catalunya el dia que el seu Parlament proclami la RepúblicaCatalana. 4) Recordar que la nostra terra és muntanyosa i pobre en recursos naturals. Només elfactor humà explica el major grau de riquesa i les menors desigualtats socials respectela resta de la península ibèrica. Aquest factor humà només s'explica gràcies a latransmissió generacional de valors aplegats al voltant de la catalanitat com el treball,l'estalvi, el respecte, l'amor a la cultura entre d'altres. Des de 1714 el Regne d'Espanyaha intentat extingir la nostra llengua i substituir la nostre identitat nacional. Quan ho haaconseguit ha entrat en crisi la nostra economia, han augmentat les desigualtats i ha baixatel nostre nivell cultural. 5) Defensar la justícia social, promovent la igualtat d'oportunitats amb una xarxa potentde serveis públics que assegurin un ensenyament, una sanitat , assegurances i pensionscom a la majoria de països europeus. Com en aquestes contrades la contrapartida és unalt nivell d'exigència ètica per evitar abusos i l'oblit de que cada persona és la primera iprincipal responsable d'aconseguir els seus mitjans de subsistència. 6) Integrar en un sol poble totes les persones que s'han assentat en el nostre territorihistòric. Catalunya ha rebut al llarg de la història moltes onades d'immigrants i semprehavien adoptat la catalanitat de manera natural. A les dues darreres onades, la dels anys60 i l'actual, les proporcions demogràfiques, de l'urbanisme, de la televisió han fet mésdifícil la integració. Però la societat catalana no està dividida blocs identitaris, sinó quehi ha una gradació en l'ús de la llengua i el sentit de pertinença. 7) Mostrar com el Regne d'Espanya és un Estat de matriu autoritària, dominat per unaoligarquia hostil a la nació catalana. Políticament nega que el poble català sigui unsubjecte històric i intenta reduir Catalunya a una comunitat de règim comú. Asfixia lanostra economia amb l'espoli fiscal del 10% del PIB. Minoritza el català fins posar-lo ensituació d'amenaça d'extinció. Banalitza la cultura i els valors de les noves generacionsde catalans amb el bombardeig diari de les televisions espanyoles. 8) Reagrupar en un moviment transversal dels qui volem que Catalunya esdevingui unEstat comparable als més equilibrats d'Europa. El nivell assolit per aquests països haresultat de la lluita política entre forces ideològiques, polítiques i culturals antagòniques.Però la condició prèvia ha estat disposar d'un Estat propi. Mentre no assolim la sobiraniahem de promoure un moviment ampli, capaç d'aplegar persones de diferentsideologies, al voltant d'una estratègia que ens porti a la independència. 9) Declarar unilateralment la independència de Catalunya. El gradualisme ha fracassat.El Tribunal Constitucional espanyol va declarar inconstitucional la consulta que va proposarel lendakari Ibarretxe. No podem resoldre el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanyacom un afer intern espanyol, sinó que cal apel·lar a la legalitat internacional basada en eldret a l'autodeterminació. Només podem mostrar al món la nostra voluntat guanyanteleccions amb el programa d'independència fins assolir la majoria absoluta. Aleshores elParlament de Catalunya ha de trencar amb la legalitat espanyola, i proclamar la RepúblicaCatalana. A continuació ha de convocar un referèndum per tal que els ciutadans ratifiquinla instauració de la República Catalana. 10) Regenerar la política catalana. El gradualisme i el tacticisme dels partits catalans elsha fet iguals als partits espanyols per una gran part de l'electorat. Aquesta és la raóprofunda de l'abstenció de centenars de milers de catalans. Per guanyar la majoria socialper la independència necessitem una regeneració ètica dels nostres dirigents i elevar elnivell d'exigència ètica dels ciutadans. Aquesta regeneració es concreta en mesures com lalimitació de mandats, les llistes obertes, la transparència en la gestió pública entre moltesd'altres. 11) Organitzar amb qualitat democràtica el moviment transversal. Els partits políticscatalans i espanyols estan dominats per cúpules autistes que escullen els càrrecs internsper cooptació. Per evitar caure en aquest perill el moviment transversal per laindependència ha de tenir una estructura similar al del Partit Demòcrata dels Estats Units.És a dir aplegar diferents organitzacions, centres d'estudis, fundacions, grups de treball oreivindicació i en el moment d'escollir els candidats a qualsevol càrrec caldrà fer eleccionsprimàries entre totes les persones que s'apuntin com a votants independentistes.
tinc una pregunta pels de reagrupament? Organizareu manifestació per l'11? o ofrena floral?
Tot s'està preparant, però aquest 11-S serà el bateig social de RCat! | 0.845987 | curate | {"ca": 0.9913383152173914, "es": 0.008661684782608696} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_260107 | MercApp y su estrategia de venta apoyada en WhatsApp Curso divergencias, de la mano de Impulso Bolsa Los beneficios de los productos ecológicos y de alta calidad para el organismo, por Onesimum ASSA ABLOY, expertos en soluciones de acceso automáticas
Notícies més llegides
Actualitat Girona
Girona
L’Ajuntament de Girona rellança el projecte “La Vora” amb una jornada de reflexió participativa
Actualitat Girona - 24/11/2022 - 14:53
La Taula de la Vora, que té lloc aquest mateix matí, reuneix agents clau de diversos àmbits de la ciutat per donar un nou impuls a la iniciativa
Taula de la Vora
Imagen 1 de 1 - Taula de la Vora
Previous Next
Augmentar text
Disminuir text
L’Ajuntament de Girona ha organitzat aquest matí una jornada de reflexió participativa per rellançar el projecte “La Vora” i aconseguir que esdevingui una proposta de ciutat al servei de la ciutadania. Sota el nom de “Taula de la Vora”, la trobada ha reunit avui agents clau de diversos àmbits de la ciutat i que tenen algun tipus d’implicació amb el projecte per donar un nou impuls a la iniciativa.
Professionals del sector públic, de l’àmbit de la recerca, representants de la societat civil i del món universitari i persones expertes en lleure, salut, natura, turisme, educació, esport, planejament, integració social, associacionisme o voluntariat, entre altres temes, s’han trobat per identificar mancances i oportunitats futures per al projecte.
“Aquesta és una de les propostes més ambicioses per potenciar el nostre entorn natural i acostar-lo al conjunt de la ciutadania, posant l'èmfasi en aquells espais més propers a l'entorn urbà i que, per tant, són més accessibles per al gaudi dels veïns i veïnes. S'ha demostrat que en els moments actuals cada vegada es valoren més aquests espais, treballats des d'una òptica integradora entre l'activitat humana i la preservació natural, i ‘La Vora’ s'adapta perfectament a aquests objectius. Amb el nou contracte podrem fer una empenta important al projecte”, ha destacat el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés.
“La Vora” és un propòsit de ciutat que vol posar en xarxa tots els paisatges i espais naturals a tocar de Girona, sovint fraccionats i desconnectats, i crear una gran infraestructura verda de 600 hectàrees. El projecte planteja fer dels espais naturalitzats de la vora de la ciutat un actiu estratègic accessible per a tothom, incorporant a la gestió de la ciutat espais que ja s’utilitzen però dels quals es pot treure un major rendiment, oferint a la ciutadania espais verds per al benestar, la salut, l’esport i el gaudi del paisatge.
La iniciativa es va iniciar el 2014 i el mes de febrer passat es va adjudicar un nou contracte a l’equip EMF-Estudi Martí Franch per crear conjuntament l’Oficina Tècnica de la Vora, encarregada de redactar els projectes tècnics de gestió aplicada, comunicació i difusió, assistència a la governança, recerca i innovació relacionats amb “La Vora”.
Autor: Redacció
#girona
#girona
Whatsapp Descargar PDF Imprimir Enviar por correo Comentar
×
Enviar la nota a un amic
Nombre del remitente
Email del remitente
Nombre del destinatario
Email del destinatario
Comentario
Comentaris (0)
La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats
Nom:
Direcció de correu electrònic:
Comentari:
Acceptar Reglament
Comentar
Comentaris a Facebook
Traducir con Google Translate
Follow @Gironanoticies
Radio en directo
Radio en directo (Deportivo)
Gastronomia I Classificats
Imatges del dia
MercApp y su estrategia de venta apoyada en WhatsApp
Curso divergencias, de la mano de Impulso Bolsa
Los beneficios de los productos ecológicos y de alta calidad para el organismo, por Onesimum
ASSA ABLOY, expertos en soluciones de acceso automáticas
¿Cómo vender una casa?, la promoción de inmuebles en Anuto
La relevancia de la obtención de la norma 313001 de gestión sanitaria y bienestar animal
La app de EOI Por Libre facilita todas las herramientas para prepararse para el examen EOI
Encontrar productos frescos online a precios competitivos en mentta
¿Cómo puede influir en las personas la toma de decisiones? Cristina Centeno lo explica
Congelación de óvulos de la mano de Red Fertility Institute en Córdoba
Previous Next
Opinió
Jesús Domingo Martínez
Sí que hi ha aigua
El segle XXI en línia amb finals del XX, un dels reptes més importants, és fer front al canvi cli...
Jesús Domingo Martínez
Legalitzar la marihuana?
El que no diuen aquests apologetes és que, si ara hi ha un problema social, amb la marihuana n'hi h... | 0.563353 | curate | {"es": 0.25764378875347443, "ca": 0.6827025871285012, "it": 0.01603592046183451, "fr": 0.006414368184733804, "en": 0.020739790463972632, "id": 0.0029933718195424416, "pt": 0.012401111823818688, "de": 0.0010690613641223007} | https://gironanoticies.com/noticia/190646-lajuntament-de-girona-rellanca-el-projecte-la-vora-amb-una-jornada-de-reflexio-participativa.htm |
crawling-populars_ca_20200525_5_56341 | El FC Barcelona jugarà contra el Llevant i l'Espanyol contra el Vila-real, amb la tornada a casa, mentre que el Girona ha quedat aparellat amb l'Atlètic de Madrid, segons el sorteig dels vuitens de final de la Copa del Rei, el sorteig del celebrat al Saló Luis Aragonés, de la Ciutat del Futbol de Las Rozas, seu federativa.
Els encreuaments de vuitens de final són els següents:
Reial Madrid - LeganésGetafe - Reial ValladolidR. Betis - Reial SocietatLlevant - BarcelonaAthletic Club Bilbao - SevillaSporting Gijón - ValènciaGirona - Atlètic de MadridVila-real - RCD Espanyol
Leganés - Reial MadridR. Valladolid - GetafeReial Societat - R. BetisBarcelona - LlevantSevilla - Athletic Club BilbaoValència - Sporting GijónAt. Madrid - GironaRCD Espanyol - Vila-real
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.783774 | curate | {"ca": 0.9474248927038627, "es": 0.05257510729613734} | : /esports/2018/12/13/aixi-han-quedat-vuitens-final/515576.html |
macocu_ca_20230731_1_153218 | El Centre de l'oli de la Granadella organitza un taller virtual per reciclar l'oli d'oliva usat fent sabó casolà
El vídeo taller és amb places limitades i per ordre d'inscripció
La jornada és de places limitades a 15 inscrits per ordre d'inscripció. Una vegada feta la inscripció s'enviarà un correu electrònic amb l'enllaç de la videotrucada i el material necessari per fer el taller.
Amb aquesta activitat el CCOC pretén continuar difonent la cultura de l'oli en aquests dies d'afectació del Covid-19. | 0.729472 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_265529 | Els periodistes homes no han pogut seguir aquesta tarda lamanifestació feminista des de la capçalera de la marxa. L'organització, per megafonia, ha anunciat que només les dones podien estar a la zona acotada per a la premsa a l'inici de la manifestació que ha recorregut el passeig de Gràcia. Així, han fet saber que només volien dones informant sobre la reivindicació. La manifestació feminista ha comptat amb dues capçaleres, una exclusivament de dones, i una altra de mixta, on sí que s'hi permetia la presència d'homes. Tot i que la marxa l'han protagonitzat majoritàriament dones, també hi han assistit un gran nombre d'homes, molts d'ells acompanyant les seves parelles i famílies. Malgrat això, els que no han estat benvinguts han estat els periodistes homes que cobrien la marxa. Només en els minuts inicials s'ha permès que estiguessin a l'espai reservat per a premsa davant la capçalera.En el moment d'iniciar-se la marxa, l'organització ha expulsat del cordó els periodistes homes i només les periodistes dones han pogut prendre imatges netes de l'avenç de la capçalera. Inicialment s'ha informat d'aquesta decisió per megafonia i, posteriorment, se'ls ha acompanyat a tots a abandonar la zona reservada i s'han proferit alguns retrets. "Nosaltres soles podem oferir la cobertura de la manifestació", han dit algunes de les periodistes dones. La manifestació, que ha dut el lema "Ens aturem per canviar-ho tot", ha aplegat milers de persones al centre de Barcelona en el marc de la vaga feminista convocada amb motiu del Dia Internacional de les Dones. La marxa ha començat al passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal i el punt final és la plaça Catalunya.
¿¡Pero qué estáis haciendo?! Reivindicamos igualdad, NO violencia. Maria Del Mar Maria Del Mar Esto está pasando en la Computense ahora mismo pic.twitter.com/WaM9E3QwoY— Almudena Calvo Maria Del Mar) 8 de marzo de 2018Las cachorras #Feminazis chavistas siembran el pánico en Somosaguas en el #DiaDeLaMujer Violencia de género . pic.twitter.com/8doTjqt1lv— #1DDrive España Maria Del Mar) 8 de marzo de 2018Aquí una mujer, muy enfadada, en contra de la Huelga. El vídeo no tiene desperdicio. #CTXTnosotrasparamos #8marzo #8MarzoHuelgaFeminista pic.twitter.com/la87EYYHHH— CTXT Maria Del Mar) 8 de marzo de 2018Però no hi ha cap problema amb el feminisme actual, si dius que el feminisme d'abans sí que era el real estàs fent mansplainingEls putos obrers oprimint a les manixfstxntxs.Definición muy gráfica del día de hoy. Vergüenza ajena. pic.twitter.com/Gh2Sfwi4XQ— Tetrarca de Galilea Maria Del Mar) 8 de marzo de 2018
I després ens vindràn dient que el feminisme no és masclisme invers, que és un altre rotllo diferent, una nova forma de fer les coses i tal. Però recordeu que encara que l'exerceixin les feminazis, la violència és sempre sempre sempre MASCLISTA., per tant haurem de titular-ho com "violència masclista contra una professora", i obviar tant com sigui possible que les agressores són també dones. | 0.813008 | curate | {"ca": 0.8035111411208643, "es": 0.19648885887913572} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_144422 | Estudiar una temporada a l’estranger pot ser una experiència personal, cultural i vital molt enriquidora. Pots fer una estada curta o un curs intensiu en un altre país, però també tot un cicle d’estudis. Universitats, centres d’investigació i recerca, institucions i corporacions públiques i privades et posen a l’abast recursos, programes i iniciatives per a afavorir la mobilitat i l’intercanvi d’estudiants. Molts d’aquests programes inclouen allotjament, un curs intensiu de l’idioma i, de vegades, la possibilitat de fer pràctiques laborals o d’investigació remunerades. A més per beques a l’estranger et recomanem que et posis en contacte amb el centre d’estudis o el Ministeri d’educació del país de destí. En aquests enllaços trobareu tota la informació i beques per anar a estudiar a l’estranger: | 0.808113 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.garrotxajove.cat/formacio-a-lestranger-2-before-import/ |
mc4_ca_20230418_5_86366 | Xina Fàbrica de frontisses d'or, proveïdors i fabricants - Tendència de maquinari
Casa > Producte > Bisagra comercial > Frontisses antirobatori
Frontisses d'or
Les frontisses de la porta de seguretat estan fetes de material de bona qualitat en tons platejats, que s'utilitzen durant un llarg període de vida. El filtre evita que un intrús elimini les frontisses fent aquestes bisagras perfectes on la seguretat és un problema.
Les nostres frontisses de porta d'or són molt populars a causa de l'estil de disseny i el preu competitiu. Es pot triar una altra superfície per a aquest producte. Benvingut a comprar els nostres productes i li proporcionarem un servei de qualitat i garantia de qualitat.
6 "× 3-1 / 4" × 3.0 mm
150 × 82 × 3.0
Informació del paràmetre
Nom del producte: frontisses d'or
Material: acer / ferro / llautó, proporciona força i rendiment.
Mides: 150 × 82 × 3.0 mm
Acabat: Cromat, Cromat, Satin Chrome, Crom brillant, Níquel platejat, Níquel cecat, Níquel satinat, Níquel negre, Níquel fosc, Llautó brillant, Llautó raspallat, Bronze antic, Copper antic, xapat en or.
Característiques: amb coixinet antirobatori, pin fixat amb capçal de corona, cargols 'disponibles si és necessari.
Avantatges: Pin d'acer inoxidable, sense rovell, sempre amb un moviment suau.
Funció: Dissenyada per a la instal·lació en portes amb una alta freqüència d'ús.
Característiques: Alta qualitat, durador, resistent al fred, canvi de flexibilitat, sense soroll, llarga vida
Servei: servei en línia 24 hores
Ús: àmpliament utilitzat en barana d'acer inoxidable
Embalatge: caixa de cartró petit
Temps d'entrega 15-25 dies després del dipòsit
Espero que consideri el maquinari TDC per a les seves necessitats de fabricació i maquinari, convindríem que sigui la nostra prioritat cooperar amb vostè per poder prosperar i créixer junts.
Voleu veure diferents dissenys de les frontisses de les portes que ofereix el maquinari TDC?
Voleu obtenir la cotització de detall i l'últim catàleg?
L'equip de vendes de maquinari de TDC està preparat aquí per proporcionar-vos més informació sobre els nostres productes excel·lents.
Contacta'ns avui sense dubtar-ho!
Hot Tags: orfebres d'or, Xina, proveïdors, fabricants, fàbrica, a l'engròs
Soldadura de frontissa de metall
Bisagra T especial
Porta de frontisses
Conjunt de porta de punta de bola | 0.777967 | curate | {"ca": 0.9228758169934641, "fr": 0.014814814814814815, "en": 0.026143790849673203, "es": 0.02178649237472767, "pt": 0.01437908496732026} | http://ca.pinghu-hinge.com/commercial-hinge/anti-theft-hinges/gold-hinges.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_154746 | Molt bon debut al futbol-11 dels nanos de Xavi Salse. Joc combinatiu i ofensiu sense importar les mides del camp. | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cfpardinyes.com/ivars-durgell-0-3-infantil-b/ |
macocu_ca_20230731_8_321815 | Un llibre sobre la premsa veïnal de Girona estrena la col·lecció "Carles Rahola, Beca"
6 juliol, 2022
Eloi Camps, amb el seu llibre sobre la premsa veïnal.
6 juliol, 2022
Un acostament al moviment veïnal de Girona
Concretament, el llibre descriu i analitza les publicacions periòdiques editades per entitats veïnals de la ciutat de Girona des dels inicis del fenomen, en la Transició democràtica i els anys immediatament posteriors, fins a l’actualitat. S’hi expliquen els trets definitoris i el funcionament intern dels periòdics veïnals, atenent a les qüestions dels continguts, l’organització i el finançament; s’hi assenyalen les funcions socials que acompleix aquesta mena de premsa en el panorama comunicatiu gironí, i se situa el paper d’aquestes publicacions al si del moviment veïnal al llarg del temps.
La investigació ha permès descobrir i conèixer amb detall un tipus de publicació que no havia estat estudiada abans. També és un acostament a la història del moviment veïnal gironí, amb un relat bastit sobre obres prèvies i dades obtingudes de l’anàlisi hemerogràfica i d’entrevistes amb testimonis vinculats a les associacions de veïns.
“Avui presentem un llibre on s'hi recullen capçaleres i publicacions que han estat al servei de la ciutat i dels barris, fetes per moltes persones que també apareixen en aquest volum, i que han afavorit la informació de més proximitat i també la cohesió social durant dècades. Un exemple del bon resultat que dóna la Beca dels Premis Carles Rahola en la recerca sobre el periodisme a Girona”, va destacar l’alcaldessa.
Sobre l'autor del llibre | 0.764883 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_222833 | Com han passat aquestes tres setmanes! Entre el curs d'alemany, la feina i la recerca de pis el temps sembla que es fon. Anem per parts.
S'ha acabat el curs d'alemany, nivell B2/2. L'he aprovat, potser no amb les notes que hagués desitjat, però com sempre dic: si haguessis estudiat... En principi amb aquest nivell podria estudiar a la Universitat. Justament ahir la meva mestra em va comentar: "I per què no estudies Alemany com a Llengua Estrangera i Segona llengua (Deutsch als Fremd- und Zweitsprache)?". Gràcies. Una opció que no havia tengut en compte i que ràpidament va despertar el meu interès. Al vespre, mentre mirava la informació corresponent a la plana web, resulta que el nivell mínim és el C1. Ara sí que necessit un/a orientador/a...
Per altra banda, d'aquest curs també me'n duc l'experiència de compartir-lo amb gent d'altres bandes del món (per cert, el finès és en realitat suec -si no em torn equivocar-, la xinesa és en realitat singapuresa -he cercat com s'escriu- i a la classe també hi havia una polonesa). Tal i com havíem demanat el primer dia, hem xerrat moltíssim sobre diversos temes que han anat sorgint (política, religió, economia, educació, ecologia...) i hem escrit més que mai, tres redaccions mínim per setmana (i sí, aquesta vegada les he fetes totes!). Premi per a qui endevini amb qui m'ho he passat millor...
El darrer dia de classe vàrem fer una visita guiada al parlament. Al principi em costava molt entendre el guia, però poc a poc vaig anar agafant la cadència i cap al final ja entenia moltes més coses. L'antiga sala de reunions és indescriptible. Pintures, escultures, simbolismes... I ahir ens varen donar els diplomes que acrediten el nivell assolit. A més, durant la cerimònia, els/les participants al "curs" de cant vàrem interpretar tres cançons davant tots/es els/les companys/es. Per cert, aquest any també he anat a les "lliçons" musicals de na Michaela, on entre altres músics han sonat els meus admirats Wise Guys, "Nur für dich" i "Hamlet".
De la feina encara tenc poc per explicar. Aquesta setmana he conegut molta gent, pares, mares i alumnes. No faré comentaris, almenys no de moment. A més, potser seria contraproduent. Ja veurem com es desenvolupen els esdeveniments, les primeres impressions no em solen funcionar. He d'anar alerta amb el meu català, això sí... No, no hi ha res negatiu, només que em mantenc escèptica.
La recerca de pis. Per fi, finalitzada. Seria avorrit i innecessari explicar tot el que he fet, així que anirem al que ens interessa. Tenim (sí, tenim) un lluminós i espaiós cinquè pis, a un edifici antic però reformat, al districte 5, a uns tres quarts d'hora caminant de la feina. Des de la meva habitació puc veure un bon tros de Viena i més enllà. La cuina i el bany són completament nous -i tenim jacuzzi-. I qui som els que "tenim" aquest pis? En Niyazi, un amic seu i jo.
En Niyazi és un company del curs d'alemany que dos dies abans d'acabar em va demanar si m'interessava compartir pis. Què voleu? Me'n vaig a viure sola, amb desconeguts, o amb un turc adorable? La resposta era òbvia -tot i que no va ser fàcil del tot, vaig dubtar molt sobre si em deixava dur per les emocions o era una decisió objectiva i pràctica; encara ara no he arribat a una conclusió clara-, així que ahir vàrem anar a veure el pis, vàrem pagar la reserva i a partir de dilluns ja està disponible.
Publicat per Aiguasalada a 13:40 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Deutschkurs, diari, Viena, Wien
dissabte, 4 de setembre de 2010
Redefinint Viena
Gairebé duc una setmana aquí i encara no m'havia entretengut a escriure un poc. La recerca de pis és més àrdua del que en principi havia imaginat, i la major part del temps la pas davant la pantalla, Mietwohnung per amunt Mietwohner per avall. El que trob o és fora del meu abast (fiança de 4000€? tu flipes! ), o no té mobles o ja està agafat; he arribat a trobar pisos amb la dutxa integrada a la cuina! Però no desesperarem, encara em queden dues setmanes, i en cas de casos quedaré a la residència, tot i que avui he vist que han pujat una mica els preus (sempre puc compartir habitació, encara que molta il·lusió no em fa).
Vaig posar punt i final a l'estiu amb el comiat de fadrins d'en Tomeu i na Coral, perfectament integrat dins la celebració del dia de Sant Agustí, la nostra festa major. Un bon dinar, tots amb la mateixa camiseta vermella i després una visita guiada a Felanitx per part dels nostres estimats amics vestits de "sevillanes" (sí, tots dos igual), amb un "espontani" flashmob a Sa Font de Santa Margalida i acabant tots junts a la verbena. Dic acabant i en realitat no sé què varen fer ells després d'acompanyar-me al cotxe i acomiadar-me també a mi entre llàgrimes contingudes o sense contenir.
Quan vaig arribar, diumenge migdia, feia fred. Vull dir comparat amb els 35º que havia deixat a Mallorca. 20º menys es noten a la pell. Ja em sabia el camí de tot, així que sense perdre temps vaig partir amb el tren per després fer un parell d'estacions amb U-Bahn. Com que estic a la mateixa residència de l'any passat, Schottentor era el lloc indicat on sortir per, una vegada a la superfície, contemplar la Votivkirche encara a mig restaurar (la façana, vull dir). Sense cap problema vaig arribar a l'Albert Schweitzer Haus, vaig pagar la fiança i vaig pujar a l'habitació. Enguany no he estat tan sortada i em toca una habitació com a mínim la meitat de petita, sense cuina i compartint entrada i bany amb una altra al·lota (que encara no hi era). En desfer la maleta, una sorpresa en forma de botella de sabó oberta...
En Jaume i na Mercè m'havien preparat una gran benvinguda que consistia en trobar el dinar fet quan arribàs a casa seva. Què bé!!!! Un bon plat de pasta, una estona de conversa, una mica d'ajuda tècnica i vaig tornar a la residència a conèixer la meva companya. Nom Kristina i és de Sèrbia. Està convençuda que jo ho sé tot sobre Viena i natürlich vol que l'acompanyi per tot arreu. Està bé. Deixarem de banda la soledat durant almenys tres setmanes.
Hauré de resumir un poc la resta de la setmana, que sinó això es farà il·legible.
Dilluns: prova d'alemany a la Universitat. Prou satisfeta, l'any passat estava al nivell 5 i enguany al 8, és a dir B2/2. Visita a l'ambaixada, ràpida, per conèixer el personal i començar amb la burocràcia (una altra vegada). El tècnic d'educació és català (iuhuuuuuuuu). Faré feina els dilluns, dimecres i dijous amb tres grups d'edat diferents (van dels 7 als 17, glups).
Dimarts: distribució per grups. Estic al 8.01, la mestra nom Ruth i és vienesa. A la meva classe hi ha (com no) turcs, serbis, una paraguaiana, un finès, un francès, una búlgara, una xinesa... i algú més que ara no dec recordar.
Dimecres: dues vegades a l'Ambaixada per al final no trobar-hi ningú i deixar els papers a l'entrada...
Dijous: conferència sobre Pop/Rock a Alemanya. Tot seguit, sessió de coral en alemany. Tot això amb na Michaela, que es va recordar de mi i la meva passió per Wise Guys.
Divendres: altra volta a l'Ambaixada, però al matí, deixant a mitges una classe molt interessant. Compra d'una entrada per anar a veure Wise Guys aquí a Viena. Em queda pendent la de Lord of the Dance, amb Michael Flatley. No se'm pot passar!
Avui hem visitat el Hofburg amb na Kristina i na Kae, una japonesa que va a classe amb ella i que és a Viena per estudiar Ciències de la Música. Hem vist la Silberkammer, el Sissi Museum i els Kaiserappartements. Unes quatre hores de luxe i història.
Quan ja no era hora, hem anat a dinar a un Vapiano, que com que és una espècie de restaurant de menjar ràpid però millor pots menjar quasi a qualsevol moment del dia. Després hem passejat una estona pel centre, fins que les botigues han tancat.
Estic molt bé. Som optimista amb això de la recerca de pis, quan menys ho esperi arribarà el meu, allà on m'he de sentir bé tot el temps que duri aquesta experiència que tot just començ. Intentaré no enyorar-me gaire, més que res per la meva salut emocional, no perquè m'oblidi de ningú.
Publicat per Aiguasalada a 22:31 3 comentaris:
Etiquetes de comentaris: diari, Viena, Wien
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Llegint...
lorzagirl
La bella Lola
Fa 1 setmana
Tigriteando
Kit Adviento en conexión, y otros cuarenta materiales (o más) por solo 19 euros
Fa 3 setmanes
Les dones no som (tan) complicades...
Preparada
Fa 2 mesos
puigbert
La Superlliga Superbreu / La República
Fa 1 any
gran tour
Club de lectura del Català C1
Fa 3 anys
Tuna Regalèssima
…
Fa 3 anys
De mi casa ¡al mundo!
El arte de enseñar matemáticas: la historia de los amigos matemáticos
Fa 4 anys
Descalça i sense sabates
Som dilluns però podria ser dissabte
Fa 8 anys
Rere la pista d'Stephan Zweig
Comiat o potser fins aviat
Fa 9 anys
Pau Alabajos
Concert al centre de català de Lausanne
Fa 9 anys
Aventures a Viena
Problema de comunicació intercultural
Fa 9 anys
muls somerins
Mancor - Coll de sa linia (12/02/2012)
Fa 10 anys
Descalça puc
Una altra dona
Fa 10 anys
illablanca
Vida..
Fa 11 anys
Fieltro y otras cositas
Seguidors
Etiquetes
#vagaindefinidadocents 2006 Abeniara alemany Alexis Antònia i Tià Assilah Barcelona Berlin bombers Budapest Cardedeu cine concert Coral i Tomeu Deutschkurs diari Die Prinzen Divendres Sant Don Giovanni Dürnstein Düsseldorf Eichstätt Eisenstadt família Felanitx Frankfurt Gumpoldskirchen Hamburg Hawai'i Hawaii Heiligenkreuz Herwig Hilo Honolulu Ildebrando d'Arcangelo İstanbul Jaume i Mercè Joan Joan Masdéu Joana Jördis Tielsch Kapa'a Kaua'i Köln Lahaina Lidia Lübeck Mallorca Marroc maternitat Maui Melk Menorca Miquel Mondsee Mozart música neu Neusiedlersee noces O'ahu ONU Pasqua Pau Alabajos Pearl Harbor Praga Praha Prater Rust Salers salut Salzburg Sara Schönbrunn Sea Life Park Seegrotte Seewalchen am Attersee sense etiquetes sexualitat Siegen Sílvia i Miquel Tagebuch Taner Tanger Tetuan Tuna Regalèssima Ullsdecolormel vacances viatge Viena volcans Wachau Waikiki Wailuku Waimea Wien Wienerwald Wise Guys Xauen Xisca | 0.761529 | curate | {"ca": 0.9242316664976163, "it": 0.005477228927883152, "es": 0.04939649051627954, "fr": 0.008520133887818237, "gl": 0.002840044629272746, "pt": 0.0025357541332792373, "en": 0.006897251242519525, "de": 0.00010143016533116949} | https://aiguasalada6.blogspot.com/2010/09/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_237194 | GVA.ES: Ajudes per a millorar la competitivitat i sostenibilitat industrial mitjançant accions desenvolupades per associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com el programa d'ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials en la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats gestores, per a l'exercici 2022 (INENT2). Indústria.
Generalitat Valenciana
Valencià
Castellano
English
www.gva.es
▼
#language("search")
Generalitat Valenciana
Ciutadania
Empreses
Administració
Carpeta ciutadana
Estàs en:
Inici /
Guia PROP /
Detall de Procediments
ivoox
twitter
youtube
facebook
flickr
Destaquem
La Generalitat
El President
El Consell
Gabinet de Comunicació
Canal Generalitat
Diari Oficial
Cita prèvia
Atenció a la ciutadania / Guia Prop
Contractació pública GVA
Seu electrònica
Bústia de la ciutadania
UE i acció exterior
Enllaços d'interés
Consultes i tràmits en línea
Guia PROP
El meu correu
Signatura electrònica
Detall de Procediments
Ajudes per a millorar la competitivitat i sostenibilitat industrial mitjançant accions desenvolupades per associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com el programa d'ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials en la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats gestores, per a l'exercici 2022 (INENT2). Indústria.
Què es pot sol·licitar?
Qui pot sol·licitar-ho?
Quantia de l'ajuda / Procediment de pagament
Quan s'ha de sol·licitar?
Què s'ha de presentar?
Com sol·licitar-ho?
Com es tramita telemàticament?
Informació complementària
Fonts jurídiques i/o documentals
Tramitar amb certificat Impresos associats
Versió reduïda Enviar a un amic Imprimir
Què es pot sol·licitar?
Nom del tràmit
Ajudes per a millorar la competitivitat i sostenibilitat industrial mitjançant accions desenvolupades per associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com el programa d'ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials en la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats gestores, per a l'exercici 2022 (INENT2). Indústria.
Objecte del tràmit
La concessió de subvencions en matèria d'industrialització, en règim de concurrència competitiva, per a donar suport a accions dels següents programes d'ajudes:
a) PROGRAMA I: ajudes per a donar suport a plans d'actuacions que milloren la competitivitat i la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de les empreses industrials de la Comunitat Valenciana, desenvolupats per associacions empresarials industrials d'àmbit multisectorial i comarcal.
b) PROGRAMA II: ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats que gestionen àrees industrials.
En concret, el detall de les ACTUACIONS SUBVENCIONABLES EN 2022 és el següent:
En l'exercici 2022 només seran subvencionables les actuacions següents DESENVOLUPADES ENTRE L'1 DE GENER DE 2022 I LA DATA DE JUSTIFICACIÓ de la subvenció:
a) Conformement al PROGRAMA D'AJUDES I: els plans d'actuacions realitzats per associacions empresarials industrials d'àmbit multisectorial i comarcal, que agrupen almenys un 50% d'empreses industrials , i que s'emmarquen en alguna o algunes de les tipologies prioritzades en el Pla Estratègic de la Indústria Valenciana que s'indiquen en l'apartat 1 del resolc cinqué de la Resolució de convocatòria:
- INNOVACIÓ
- INDÚSTRIA 4.0
- INTERNACIONALITZACIÓ I CADENA DE VALOR
- FORMACIÓ I TALENT
- COOPERACIÓ
El pressupost mínim subvencionable del pla d'actuacions serà de 10.000 euros, IVA exclòs. Les sol·licituds que tinguen un pressupost subvencionable total que no arribe a aquest import mínim seran desestimades.Si en la fase de justificació de la subvenció l'import total admés com justificat no aconsegueix el citat pressupost mínim subvencionable, s'acordarà la revocació total de la subvenció i la pèrdua del dret a aquesta.
b) D'acord amb el PROGRAMA D'AJUDES II: les següents actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana:
- Accions per a l'adequada gestió d'una àrea industrial per part d'una entitat de gestió i modernització, constituïda i registrada com a tal, tot això conforme al que es disposa en la Llei 14/2018 de 5 de juny de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana.
- La presentació davant l'ajuntament corresponent, de la sol·licitud de constitució d'una entitat de gestió i modernització de l'àrea industrial, d'acord amb allò que es disposa en l'article 7 de la Llei 14/2018 de 5 de juny de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana.
- La presentació davant l'ajuntament corresponent d'un pla de mobilitat sostenible o d'un pla de seguretat i emergència per a l'àrea industrial, a l'efecte de millorar la seua classificació com a àrea consolidada o àrea avançada, segons allò que es disposa en els articles 32 i 33 de la citada Llei 14/2018.
- La realització de projectes per a millorar l'eficiència energètica en àrees industrials de la Comunitat Valenciana.
- La realització de projectes per a impulsar l'economia circular en àrees industrials de la Comunitat Valenciana.
NO SERAN SUBVENCIONABLES les actuacions que suposen una ajuda directa o un avantatge econòmic manifest per a empreses concretes i individualitzades, ni aquelles que consistisquen en una activitat econòmica de l'entitat sol·licitant, entenent-se per activitat econòmica tota aquella per la qual l'entitat perceba una retribució de mercat.
Inici
Qui pot sol·licitar-ho?
Interessats/Sol·licitants
1. Podran ser beneficiàries del PROGRAMA D'AJUDES I, les associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, amb seu o domicili social en la Comunitat Valenciana, que almenys el 50% dels seus associats siguen empreses industrials i que acrediten haver desenvolupat activitat com a associació empresarial en aqueixos àmbits, almenys, en els anys 2019 , 2020 i 2021.
No seran admissibles les sol·licituds presentades per fundacions, agrupacions o qualssevol altres entitats sense ànim de lucre que no estiguen degudament constituïdes com a associacions empresarials comarcals, i inscrites en els registres corresponents.
2. Podran ser beneficiàries del PROGRAMA D'AJUDES II,segons la mena d'actuació i cost subvencionable, les entitats de gestió i modernització d'àrees industrials, les entitats urbanístiques de conservació, agrupacions d'interés urbanístic, associacions empresarials o altres entitats amb personalitat jurídica pròpia, que agrupen persones titulars d'immobles en sòl industrial, i que acrediten que en 2022 gestionen àrees industrials de la Comunitat Valenciana.
3. Les sol·licituds que no acrediten clarament, bé la condició d'associació multisectorial i comarcal en el programa I, bé la condició d'entitat gestora abans descrites en el programa II, seran inadmeses i excloses de la seua avaluació, sense necessitat que l'administració requerisca prèviament a l'entitat sol·licitant l'esmena de tal defecte.
4. No podran obtindre la condició de beneficiàries les entitats sol·licitants en les quals concórrega alguna de les circumstàncies previstes en els apartats 2 i 3 de l'article 13 de la Llei 38 /2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.
Inici
Quantia de l'ajuda / Procediment de pagament
1. QUANTIA DE L'AJUDA:
1.1. La ayuda consistirá en una subvención:
PROGRAMA I: A fi de promoure el progressiu autofinançament de les actuacions desenvolupades pel teixit associatiu industrial, l'ajuda consistirà en una subvenció del següent percentatge de les despeses que siguen considerats com a subvencionables, amb un import màxim per entitat i projecte de 150.000 euros:
- 90% dels costos subvencionables, en el cas d'actuacions noves que no siguen iguals o similars a les que ja s'hagen fet costat a la mateixa entitat en convocatòries d'ajudes anteriors gestionades per la Direcció general amb competències en matèria d'indústria.
- 80% dels costos subvencionables, en el cas d'actuacions iguals o similars a les ja subvencionades a la mateixa entitat en l'exercici anterior mitjançant convocatòries d'ajudes gestionades per la Direcció general amb competències en matèria d'indústria.
PROGRAMA II:
A. Actuacions de gestió d'una àrea industrial per part d'una entitat de gestió i modernització:
a)100% dels costos pagats al registre de la propietat per a la inscripció de la constitució de l'Entitat i per al diligenciat de llibres d'actes, amb un límit màxim de costos a considerar de 3000 euros, impostos exclosos.
b) 90% dels costos de creació i/o actualització dels portals web de l'entitat, amb un límit màxim de costos a considerar de 3000 euros, impostos exclosos.
c) 75% dels costos d'aplicacions i programari de gestió, amb un límit màxim de costos a considerar de 3000 euros, impostos exclosos.
d) 50% dels costos d'imatge corporativa i difusió, amb un límit màxim de costos a considerar de 3000 euros, impostos exclosos.
B. Actuació consistent en la presentació davant l'ajuntament de la sol·licitud de constitució d'una entitat de gestió i modernització:
a). 100% dels costos registrals per a l'obtenció de les certificacions o documents substitutius exigits en la lletra e) de l'article 7 de la Llei 14/2018, amb un límit màxim de costos a considerar de 3000 euros, impostos exclosos.
b) 50% de les despeses d'assessorament jurídic per a la presentació de la sol·licitud de constitució d'una entitat de gestió i modernització de l'àrea industrial, amb un límit màxim de costos a considerar de 2000 euros, impostos exclosos.
C. Actuació consistent en la presentació davant els Ajuntaments corresponents d'un pla de mobilitat sostenible o d'un pla de seguretat i emergència per a l'àrea industrial:
a) 75% de les despeses considerades com a subvencionables
D. Actuació consistent en la realització de projectes que milloren la sostenibilitat energètica o impulsen l'economia circular en àrees industrials:
a) 75% de les despeses que siguen considerats com a subvencionables.
2. DESPESES SUBVENCIONABLES
2.1. Tindran la consideració de despeses subvencionables les que satisfacen el que estableix l'article 31 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que hagen sigut efectivament pagades entre l'1 de gener de 2022 i la finalització del període de justificació, i s'enquadren en alguna de les categories previstes en l'apartat 1 y 2 del resolc sèptim de la Resolució de convocatòria.
2.2. Són regles aplicables als conceptes de despesa subvencionable les enumerades en l'apartat 3 del resolc sèptim de la Resolució de convocatòria.
2.3. La justificació a l'empresa auditora de les despeses subvencionables es farà en els termes que preveu l'apartat l'apartat 3 i 4 del resolc sèptim de la Resolució de convocatòria.
3. MINORACIÓ I REINTEGRAMENT D'AJUDES: vegeu el que disposa el resolc disseté de la Resolució de convocatòria.
Inici
Quan s'ha de sol·licitar?
Termini de presentació
El termini de presentació de sol·licituds serà des de el 21 de MARÇ al 21 d'ABRIL de 2022, tots dos inclosos (d'acord amb la Resolució de convocatòria que en 2022 s'ha publicat en el DOGV núm.9301, de 18/03/2022).
NOTA: Veure avís en l'apartat d'incentius i ajudes en l'àrea d'Indústria
IMPORTANT:
- Només s'admetran les sol·licituds que hagen sigut gravades en el registre electrònic de la Generalitat fins a les 23:59:59 hores de l'últim dia de termini de presentació (hora oficial peninsular espanyola).
- Si, tot i que estan obligades a presentar electrònicament la sol·licitud, alguna entitat la presenta presencialment, l'òrgan instructor la requerirà perquè rectifique aquest defecte a través de la seua presentació electrònica en el termini de 10 dies, però es considerarà com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què haja sigut realitzada la presentació telemàtica; per la qual cosa, si aquesta es produeix després del termini de presentació establit en el resolc onzé de la convocatòria, la sol·licitud serà no admesa per extemporània.
Inici
Què s'ha de presentar?
IMPORTANT: CAL LLEGIR PRÈVIAMENT LA GUIA ACLARIDORA PER A SOL·LICITAR AQUESTES AJUDES, que està disponible en l'apartat "Impresos associats" d'aquest tràmit de la Guia Prop.
1. SOL·LICITUD general de subvenció (segons el model normalitzat en formulari web disponible en el tràmit telemàtic).
1.1. Aquesta sol·licitud conté les declaracions següents:
- Declaració responsable de totes les ajudes obtingudes per l'entitat per a les mateixes despeses subvencionables, a fi de comprovar que no s'incompleix la prohibició de rebre simultàniament altres ajudes públiques d'altres convocatòries procedents d'aquesta o una altra Administració, establida en la lletra e) de l'apartat 3 del resolc seté de la Resolució de convocatòria.
- Declaració responsable que l'entitat no està incursa en alguna de les prohibicions per a obtindre la condició de beneficiària establides en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.
1.2. D'altra banda, la conselleria competent en matèria d'indústria obtindrà de manera directa, a través de certificats telemàtics, l'acreditació del compliment de les obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social, de conformitat amb la Llei 39/2015, i en els termes que preveuen els articles 18 i 19 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
No obstant això, l'entitat sol·licitant podrà denegar expressament aquesta autorització en la mateixa sol·licitud de subvenció, per a la qual cosa haurà d'aportar les certificacions següents:
- De l'Agència Estatal d'Administració Tributària, el certificat que acredite que l'entitat es troba al corrent de les seues obligacions tributàries.
- De la Tresoreria General de la Seguretat Social, el certificat acreditatiu que l'entitat es troba al corrent en el compliment de les seues obligacions amb la Seguretat Social.
- De l'Agència Tributària Valenciana, el certificat acreditatiu que l'entitat no té deutes de naturalesa tributària amb la Generalitat.
Aquestes certificacions tindran una validesa de sis mesos des de la data de la seua expedició, d'acord amb el que estableix l'article 23.3 de l'RD 887/2006, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, general de subvencions.
2. DOCUMENTACIÓ que ha de presentar-se amb la sol·licitud:
a) Model normalitzat de DECLARACIONS RESPONSABLES I RESUM DE DADES BÀSIQUES de les actuacions, segons el programa d'ajudes per al qual es presente la sol·licitud (model ANINEN2A per al programa d'ajudes I i model ANINEN2B per al programa d'ajudes II, que estan inclosos com a impréssos associats a aquest tràmit i també disponibles en el tràmit telemàtic), que contindrà degudament emplenades les declaracions responsables de les següents dades o circumstàncies:
I. Criteris de preferència per als CASOS D'EMPAT de puntuació d'acord amb el que s'estableix en l'Annex II de la resolución de convocatòria, quan concórreguen en l'entitat sol·licitant. La falta d'emplenament d'algun d'aquests apartats s'entendrà com que l'entitat sol·licitant no reuneix aqueixos criteris de desempat, sense necessitat de requeriment d'esmena per part de la Direcció General competent en matèria d'indústria.
II. Règim d'IVA al qual està subjecta l'entitat sol·licitant.
III. Tipus d'ACTUACIÓ o actuacions a executar, entre alguna o algunes de les descrites al resolc cinqué de la Resolució de convocatòria.
IV. Resum de les despeses subvencionables, respectant en tot cas els límits establits al resolc seté de la Resolució de convocatòria.
V. Que l'entitat disposa de les autoritzacions administratives preceptives, es troba inscrita en els registres públics pertinents i compleix amb els requisits exigits per les disposicions que els són aplicables, i que es troben al corrent en el compliment de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d'Activitats en la Comunitat Valenciana, del Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, i de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, per a la Igualtat entre Dones i Homes.
VI. Declaració responsable que l'entitat no realitza activitats econòmiques, o en cas que duga a terme activitats econòmiques al costat d'activitats pròpies de l'associació de caràcter no econòmic, declaració que distingeix amb claredat entre tots dos tipus d'activitats, separant clarament el finançament de les mateixes i portant comptabilitat separada o codi comptable adequat per a les despeses objecte de subvenció, de manera que no repercutisquen sobre les activitats econòmiques d'aquesta.
b) ACTA DE CONSTITUCIÓ de l'entitat sol·licitant i dels ESTATUTS vigents, o si escau, declaració de vigència degudament signada.
c) CERTIFICAT, emés amb una antelació màxima a la sol·licitud de subvenció d'un mes, en el qual s'acredite la situació de l'entitat i la vigència de la seua inscripció en el Registre corresponent , llevat que siga en el Registre Autonòmic d'Entitats de Gestió i Modernització d'Àrees Industrials, la instrucció de les quals es comprovarà directament per l'òrgan instructor..
d) ACTES i principals acords adoptats per l'Assemblea General anual de l'entitat sol·licitant en els exercicis 2019, 2020 i 2021.
e) MODEL NORMALITZAT DE MEMÒRIA DESCRIPTIVA DEL PLAN D'ACTUACIONS per al qual se sol·licita l'ajuda, segons el programa d'ajudes per al qual es presente la sol·licitud (model MEMDJAS1 per al programa d'ajudes I i model MEMDJAS2 per al programa d'ajudes II, que estan inclosos com a impréssos associats a aquest tràmit i també disponibles en el tràmit telemàtic), que contindrà els apartats, les descripcions, dades i justificacions establits en l'Annex I de la Resolució de convocatòria.
Aquesta memòria serà l'únic referent per a aplicar els criteris de valoració, per la qual cosa la seua absència una incompleta o deficient emplenament, així com la seua difícil comprensió, generarà una menysvaloració de pla d'actuacions o fins i tot podrà suposar una denegació de la sol·licitud, sense necessitat de requeriment per part de la Direcció General competent en matèria d'indústria per a la seua millora o degut emplenament.
f) MODEL NORMALITZAT DE TAULA DE COSTOS ESTIMATS , segons el programa d'ajudes per al qual es presente la sol·licitud (model MODINEN1 per al programa d'ajudes I i model MODINEN2 per al programa d'ajudes II, que estan inclosos com a impréssos associats a aquest tràmit i també disponibles en el tràmit telemàtic), amb el desglossament detallat del pressupost subvencionable.
g) Model normalitzat de DOMICILIACIÓ BANCÀRIA (disponible en el tràmit telemàtic i també com a imprés associat a aquest tràmit), degudament emplenat i signat electrònicament per la persona amb poder suficient per a això. No serà obligatori presentar aquest model si ja s'ha presentat amb anterioritat davant la Generalitat i les dades i el compte bancari no han experimentat variació, en aquest cas serà obligatori indicar, en l'apartat específic del formulari de sol·licitud, el número de compte utilitzat anteriorment i donat d'alta a aquest efecte.
h) En els casos de no subjecció o exempció, total o parcial, de l'IVA, així com en aquells supòsits en què l'entitat aplique una prorrata de l'IVA, ha d'aportar-se, juntament amb la sol·licitud, qualsevol certificat o documentació que acredite les dites circumstàncies i, en cas que no s'aporte, es considerarà que l'import de l'IVA suportat no serà subvencionable.
Aquesta situació respecte a l'IVA haurà a més d'explicar-se adequadament en el compte justificatiu i reflectir-se expressament en l'informe d'auditoria.
3. L'òrgan competent per a la instrucció i resolució de l'expedient podrà requerir de l'entitat sol·licitant, en qualsevol moment, altres dades, documents i informes complementaris que resulten necessaris per a la resolució de l'expedient.
Impresos associats
[FJINENT2] GUIA ACLARATORIA PER A LA JUSTIFICACIÓ D'AJUDES EN MATÈRIA D'INDUSTRIALITZACIÓ (ASSOCIACIONS COMARCALS MULTISECTORIALS)
[MTERBA1] MODEL DE RESUM DE DADES BÀSIQUES I MEMÒRIA TECNICOECONÒMICA DE LES ACTUACIONS (INENT2) PROGRAMA D'AJUDES I
[MTERBA2] MODEL DE RESUM DE DADES BÀSIQUES I MEMÒRIA TECNICOECONÒMICA DE LES ACTUACIONS (INENT2) PROGRAMA D'AJUDES II
[CINENT2A] MODEL TAULA COSTOS REALITZATS I EFECTIVAMENT PAGATS INENT2. PROGRAMA I
[CINENT2B] MODEL TAULA COSTOS REALITZATS I EFECTIVAMENT PAGATS INENT2 - PROGRAMA II
[AUDINEN2] MODEL D'INFORME D'EMPRESA AUDITORA
Inici
Com sol·licitar-ho?
Passos
1. PRESENTACIÓ DE LA SOL·LICITUD I DE LA DOCUMENTACIÓ ANNEXA REQUERIDA per a l'obtenció d'aquestes ajudes, OBLIGATÒRIAMENT DE FORMA ELECTRÒNICA, a través del tràmit telemàtic dissenyat per a aquestes ajudes.
IMPORTANT:
- La presentació de la sol·licitud d'ajudes i la resta de documentació requerida es farà obligatòriament de manera telemàtica, atés el que preveuen el resolc nové de la Resolució de convocatòria i l'apartat d'este tràmit denominat 'Com es tramita telemàticament? - Informació de tramitació'.
A més, s'ha elaborat una GUIA ACLARIDORA PER A SOL·LICITAR AQUESTES AJUDES, disponible en l'apartat "Impresos associats" d'aquest tràmit de la Guia Prop i hi ha unes INSTRUCCIONS generals per a ajudar en eixa presentació telemàtica en la pàgina web de la Conselleria, disponibles en: http://www.indi.gva.es/tramitacion-telematica (vegeu l'enllaç directe en aquest tràmit).
- Si, si malgrat estar obligades a presentar electrònicament la sol·licitud, alguna entitat la presenta presencialment, l'Administració instructora li requerirà perquè rectifique aquest defecte a través de la seua presentació electrònica en el termini de 10 dies, però es considerarà com a data de la sol·licitud aquella en la qual es realitze la presentació telemàtica, per la qual cosa si la presentació es produeix després del termini establit en el resolc onzé de la Resolució de convocatòria, la sol·licitud serà inadmesa per extemporània.
- CADA ENTITAT NOMÉS podrà presentar UNA SOL·LICITUD D'AJUDA PER PROGRAMA D'AJUDES. En cas de presentar-se més d'una sol·licitud per la mateixa entitat i per al mateix programa, s'admetrà únicament l'última sol·licitud que tinga entrada en la seu electrònica de la Generalitat, dins del termini establit.
2. ESMENA DE SOL·LICITUDS
- Quan la sol·licitud no reunisca els requisits exigits o no s'acompanye la documentació que resulte exigible o es considere necessària per a resoldre, es requerirà a l'entitat perquè, en el termini de 10 dies hàbils, esmene la falta o acompanye els documents requerits, amb indicació que, si així no ho fera, se li tindrà per desistit de la seua petició, prèvia resolució que haurà de ser dictada en els termes previstos legalment.
- Els requeriments es regiran pel que disposa l'article 43 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre i 54 del Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell pel qual s'aprova el Reglament d'administració electrònica de la Comunitat Valenciana.
- La notificació electrònica dels actes administratius produirà efectes jurídics, ja que aquesta és la via obligatòria per a les persones jurídiques.
- L'esmena o l'aportació de documentació a iniciativa de l'entitat sol·licitant pot realitzar-se utilitzant el tràmit de la Guia PROP denominat "Aportació de documentació d'un expedient de sol·licitud d'ajudes de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball", que és tramitable electrònicament i pot consultar-se en l'adreça següent: https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=15450 (vegeu també l'enllaç directe en aquest tràmit).
3. COMISSIÓ D'AVALUACIÓ:
- De conformitat amb el que es disposa en la base 24 de les bases reguladores, es constituirà una comissió d'avaluació que elevarà a la persona titular de la Direcció general, amb competències en matèria d'indústria, les corresponents propostes de concessió d'ajudes, amb determinació de les seues quanties, de denegació d'ajudes, així com, en el seu cas, de desistiment i inadmissió de sol·licituds, amb exprés esment dels motius concurrents en cada cas.
- La composició de la Comissió Tècnica i el seu funcionament seran els establits en la citada base 24.
4. RESOLUCIÓ
- Es delega en la direcció general amb competències en matèria d'indústria, la resolució de les sol·licituds de subvencions que es presenten a l'empara de les convocatòries d'ajudes. L'òrgan competent per a la resolució d'aquestes subvencions serà, així mateix, competent per a dictar la resolució prevista en la base 26 de l'Ordre 6/2021.
- El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució serà de SIS MESOS a comptar des de la publicació de la corresponent convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
- Transcorregut el termini abans esmentat sense que s'haguera notificat resolució expressa, les entitas interessades podran entendre desestimades les seues sol·licituds per silenci administratiu. Tot això sense perjudici que subsistisca l'obligació legal de l'Administració de resoldre expressament sobre la petició formulada.
- Per a la resolució d'incidències i supòsits de modificació de la subvenció caldrà ajustar-se al que preveuen en la base 27 de l'Ordre 6/2021 i el resolc quinzé de la Resolució de convocatòria.
5. NOTIFICACIÓ I PUBLICACIÓ DE LA RESOLUCIÓ
- La resolució del procediment de concessió es notificarà a les entitats interessades mitjançant la seua publicació en la pàgina web de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, en aplicació de l'article 45.1.b) de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
- També es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i en la Base de Dades Nacional de Subvencions, en compliment del que s'estableix sobre publicitat de subvencions en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
6. JUSTIFICACIÓ DE LES AJUDES
a) Termini i forma de presentació:
- Les entitats beneficiàries hauran de presentar la documentació justificativa FINS AL 7 DE NOVEMBRE DE 2022, inclusivament.
- La presentació de la documentació justificativa es realitzarà utilitzant el TRÀMIT TELEMÀTIC de la Guia PROP que s'indique en la resolució de concessió.
b) Documentació justificativa:
- La documentació justificativa serà la següent i haurà de presentar-se de conformitat amb allò que disposa la base 29 de l'Ordre 06/2021 (els models normalitzats es troben disponibles en este tràmit):
-) Model normalitzat d'Informe d'empresa auditora de comptes, degudament emplenat en tots els seus apartats i signat electrònicament per aquesta (model AUDINEN2)
-) Model normalitzat de taula de costos realitzats i efectivament pagats amb motiu del pla d'actuacions subvencionat, que es considerarà com a compte justificatiu, i haurà d'estar signat electrònicament per l'empresa beneficiària i, óptativament, per l'empresa auditora de comptes (Model CINENT2A, per al programa I; model CINENT2B per al programa II) .
-) Memòria tecnicoeconòmica i resum de dades bàsiques de les actuacions, segons model normalitzat, signada electrònicament (model MTERBA1 per al programa d'ajudes 1; model MTERBA2 per al programa d'ajudes 2).
-) En cas d'haver denegat expressament l'autorització a la Direcció General competent en matèria d'indústria perquè obtinga de forma directa, a través de certificats electrònics, l'acreditació del compliment d'obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social, haurà d'aportar les certificacions relacionades en l'apartat dos del resolc dècim de la Resolució de convocatòria.
- La Direcció General competent en matèria d'indústria podrà requerir la informació addicional que, en cada cas, estime necessària per a acreditar el compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció.
c) Informació i publicitat:
Totes les entitats beneficiàries que perceben un import superior a 10.000 euros per aquesta convocatòria, hauran d'informar d'aquesta, publicant obligatòriament en un apartat específic del seu portal web, la concessió de l'ajuda per aquesta conselleria, de l'import concedit i una referència genèrica del pla d'actuacions per al qual es concedeix l'ajuda. La informació haurà de mantindre's publicada en el portal web almenys durant 3 anys comptats des de la data límit de justificació de les ajudes
El logo institucional que l'entitat beneficiària publique en la seua web per a la difusió de les actuacions subvencionades haurà de correspondre a la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball (i no a altres conselleries o organismes públics com IVACE, entre altres) i, a este respecte, s'haurà d'incorporar impressió de la pàgina web, on siga visible el citat logo, en l'informe d'auditoria.
Per al seu correcte ús ha de distingir-se clarament la relació existent entre l'entitat beneficiària i la Conselleria. Per tant, abans de l'aparició de la marca/logo ha de figurar alguna frase que establisca de manera adequada l'esmentada relació, del tipus "Amb la subvenció de...".
El seu accés està disponible a través de l'enllaç següent: https://presidencia.gva.es/estatico/identitat-gva/
Pot utilitzar-se qualssevol de les dos versions de la marca/logo: en color o en negre, així com també en negatiu.
Recursos que procedixen contra la resolució
La resolució de concessió que es dicte posa fi a la via administrativa i contra aquesta podrà interposar-se un recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que l'ha dictada, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la notificació, si l'acte fóra exprés, o en qualsevol moment a partir de l'endemà a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu, d'acord amb la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, o bé directament un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats a partir de la seua notificació, si fóra expressa, o, si no ho fóra, en el termini de sis mesos a comptar des de l'endemà d'aquell en què es produïsca l'acte presumpte, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Inici
Com es tramita telemàticament?
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic:
https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html?tramite=DGM_SUB_SUGUS&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=18843
Tramitació
1. La PRESENTACIÓ de les sol·licituds i de la documentació annexa requerida per a l'obtenció d'estes ajudes NOMÉS pot realitzar-se PER MITJÀ DEL CORRESPONENT TRÀMIT ELECTRÒNIC, l'enllaç directe al qual acaba d'indicar-se.Per a això haurà de disposar d'un sistema de firma electrònica reconeguda o qualificada i avançada basat en certificats electrònics reconeguts o qualificats de firma electrònica expedits per prestadors inclosos en la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». Entre estos sistemes s'admeten:
- El DNIe (DNI electrònic), els certificats emesos per la FNMT (Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre), els certificats de persona jurídica, empleat públic o persona física emesos per l'ACCV (Autoritat de Certificació de la C.Valenciana).
- I el sistema clave signatura únicament per a les persones físiques (per tant, queden excloses les persones jurídiques: empreses, ajuntaments, entitats....).
Més informació en: https://sede.gva.es/va/sede_certificados
2.- Per a realitzar tràmits per via telemàtica davant de l'Administració de la Generalitat actuant en representació d'una altra persona (física o jurídica), cal inscriure's prèviament en el REGISTRE DE REPRESENTANTS de l'ACCV, o bé en el REGISTRE ELECTRÒNIC D'APODERAMENTS de l'Administració general de l'Estat, la informació respectiva del qual està disponible en l'apartat 'Enllaços' d'aquest tràmit.
Sense aquesta inscripció prèvia, a més de no quedar acreditada la representació, no es rebrà res en la carpeta ciutadana
de la persona que ho presenta.
3. Si feu clic en l'enllaç directe indicat en "Com es tramita telemàticament?" o en l'enllaç "TRAMITAR AMB CERTIFICAT" (en color roig a l'inici d'aquest tràmit), accedireu al tràmit telemàtic, que us permetrà omplir el/los formulari/s web, annexar la documentació omplida i firmada digitalment que ha d'aportar-se i fer la presentació telemàtica de tot això, de manera que obtindreu el justificant de registre corresponent. Hi ha una GUIA ACLARIDORA en l'apartat "Impresos associats" i també unes INSTRUCCIONS de tramitació telemàtica en la pàgina web de la Conselleria (vegeu l'enllaç directe en este tràmit).
4. Respecte dels DOCUMENTS que s'han d'ANNEXAR:
- És recomanable que, en primer lloc, reuniu tots els documents a presentar i els ompliu, signeu i guardeu electrònicament en l'ordinador, de manera que posteriorment pugau incorporar-los en el pas corresponent del tràmit telemàtic.
- IMPORTANT: tots els documents certificats o firmats que es presenten telemàticament hauran de ser enviats en format PDF i hauran d'incorporar les firmes digitals de la/es persona/es o entitat/s que el/s subscriga/guen.
- En este tràmit de la Guia Prop:
* En l'apartat denominat "Quina documentació s'ha de presentar?" apareix el llistat de documents a presentar.
* Y en l'apartat "IMPRESOS ASSOCIATS" (a més de en el propi tràmit telemàtic) hi ha models normalitzats i reomplibles de tots o alguns d'eixos documents, segons el cas. Si hi ha model normalitzat el document haurà de presentar-se en ell. No obstant això, aquells documents per als quals no existisca model normalitzat hauran de ser creats o demanats per la persona sol·licitant per a poder-los adjuntar a la seua sol·licitud telemàtica.
- En el tràmit telemàtic s'indica la grandària màxima permesa dels documents a annexar i els seus possibles formats o extensions (pdf, doc, odt, xls, ods, zip, etc.). Comprove'ls abans d'annexar els documents.
5.- Teniu MÉS INFORMACIÓ sobre la tramitació telemàtica en:
https://www.gva.es/va/web/administracion-online/faqs-servicis-en-linia
En el cas que continueu necessitant ajuda, per favor notifiqueu-ho a:
- Per a consultes sobre el contingut del tràmit: [email protected]
- Per a incidències informàtiques: [email protected]
Inici
Informació complementària
Criteris de valoració
Veure el que preveuen la base 25 de l'Ordre 06/2021 i el resolc dotzé i els annexos I i II de la Resolució de convocatòria.
Obligacions
Les beneficiàries d'aquestes ajudes hauran de complir totes les obligacions establides en la base 3 de la ordre 6/2021, de 13 d'octubre.
Sancions
S'aplicarà el règim sancionador per la comissió d'infraccions administratives previstes en la normativa bàsica estatal que s'estableix en el títol IV de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, als subjectes beneficiaris de subvencions, que siguen responsables d'aquestes, i seran sancionats d'acord amb el que disposa el capítol IV del títol X de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del sector públic instrumental i de subvencions, i amb caràcter procedimental en el títol VI de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.
Enllaços
Instruccions tramitació telemàtica d'ajudes conselleria competent en matèria d'indústria
Inscripció en el Registre de representants davant de la Generalitat
Registre Electrònic d'Apoderaments (REA)
Carpeta Ciutadana
Aportació de documentació a un expedient obert d'ajudes de la Conselleria competent en matèria d'indústria
Apartat "Ajudes" de l'àrea d'Indústria de la pàgina web de la Conselleria competent en eixa matèria
El tràmit per a donar d'alta un nou compte bancari, modificar-la o donar-la de baixa es pot realitzar telemàticament, consulte: PROPER. Procediment per a tramitar les altes, modificacions i baixes de les domiciliacions bancàries (Domiciliació bancària). Tràmit automatitzat:
Inici
Fonts jurídiques i/o documentals
Normativa
- Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 176, de 25/07/2006).
- Decret 279/2004, de 17 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen mesures en els procediments de contractació administrativa i de concessió de subvencions per al foment de l'ocupació de les persones amb discapacitat (DOGV núm. 4907, de 21/12/2004).
- Reglament (UE) núm. 1407/2013, de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea a les ajudes de minimis (DOUE L352/1 de 24/12/2013).
- Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del sector públic instrumental i de subvencions (DOGV núm. 7464, de 12/02/2015).
- Llei 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7500, de 08/04/2015).
- ORDRE 6/2021, de 13 d'octubre, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball,per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la
concessió d'ajudes per a impulsar la competitivitat industrial sostenible de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 9196, de 18/10/2021).
- Resolució de 15 de març de 2022, del conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual es convoquen per a l'exercici 2022, el programa d'ajudes per a millorar la competitivitat i sostenibilitat industrial mitjançant accions desenvolupades per associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com el programa d'ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats gestores (DOGV núm. 9301, de 18/03/2022).
- Extracte de la Resolució de 15 de març de 2022, del conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual es convoquen per a l'exercici 2022, ajudes a associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats gestores (DOGV núm. 9301, de 18/03/2022).
- Resolució de 7 de juliol de 2022, de la Direcció General d'Indústria, Energia i Mines, de redistribució definitiva per programes dels crèdits assignats estimativament en la convocatòria d'ajudes per a millorar la competitivitat i sostenibilitat industrial mitjançant accions realitzades per associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com el programa d'ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, realitzades per entitats gestores (DOGV núm. 9384, de 15/07/2022).
- Resolució d'1 d'agost de 2022, de la directora general d'Indústria, Energia i Mines, de concessió de les ajudes per a millorar la competitivitat i sostenibilitat industrial mitjançant accions desenvolupades per associacions empresarials d'àmbit multisectorial i comarcal, així com el programa d'ajudes per a donar suport a actuacions que milloren la competitivitat de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, desenvolupades per entitats gestores. (DOGV 9397 , de 03/08/2022)
Llista de normativa
Vegeu l'Ordre 06/2021, de 13 d'octubre de 2021
Vegeu Resolució de 15 de març de 2022 (convocatòria)
Vegeu Extracte de la Resolució de 15 de març de 2022
Vegeu Resolució de 7 de juliol de 2022 (redistribució de crèdits)
Vegeu Resolució d'1 d'agost de 2022 (concessió)
Inici
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. | 0.669233 | curate | {"ca": 0.960303502336566, "pt": 0.002110446711220542, "it": 0.00035174111853675694, "en": 0.020853223456107732, "ru": 0.0002512436560976835, "zh": 2.5124365609768353e-05, "es": 0.012411436611225566, "lt": 0.00012562182804884176, "sv": 0.0001507461936586101, "oc": 0.0002763680217074519, "cs": 0.001055223355610271, "fr": 0.0017587055926837848, "de": 0.0003266167529269886} | https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=18843&version=amp |
mc4_ca_20230418_14_253701 | NO DEIXEM MAI D'APRENDRE!!! : SOBRE MI 15/9/2013
Em dic Mireia Serra Busqué, tinc 22 anys i sóc feliç.
Tinc dues grans passions, a més de moltes altres: ballar i ensenyar i aprendre amb els nens i nenes.
Ballo a l'Esbart Dansaire de Rubí i faig cursos d’altres tipus de ball sempre que puc (clàssic, contemporani, balls de saló...). No m’imagino el meu dia a dia sense la dansa. Necessito ballar perquè m’ho demana el meu cos.
Sóc mestra des d’aquest juliol. He estat estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ara estic amb la meva parella vivint uns mesos a Anglaterra.
Els dos som mestres i vam decidir venir a Devon a passar una temporadeta per millorar l'anglès perquè creiem que és imprescindible. Estem a l'escola de Dartington per conèixer el sistema educatiu d’aquí i intentar aportar el que nosaltres hem après durant aquests quatre anys a la universitat i a les nostres respectives pràctiques. També volem, com sempre, aprendre molt de les mestres i dels mestres que ja tenen experiència. No sabem quants mesos estarem aquí. Ens deixarem dur pel nostre cor i pel riu de la vida.
La decisió, però, no va ser fàcil. El que més m’ha costat deixar a Catalunya és la meva germana i gran amiga Carla. És impossible que us feu una idea de com ens estimem si no ens coneixeu.
Ser mestra és la meva vocació, la meva passió. Perquè és la feina que sempre he desitjat i perquè per mi és més que una feina. És una manera de ser i de viure. Sóc mestra per col·laborar a fer aquest món una mica millor i per intentar fer una mica més feliços els infants que tindré la oportunitat de compartir el meu temps. Sóc mestra per demostrar que és possible una altra manera d’aprendre, desenvolupar-se i créixer, perquè vull que els infants siguin feliços aprenent i perquè vull acompanyar-los en el meravellós món de l’aprenentatge. M’entusiasma aprendre i m’entusiasma veure’ls créixer com a persones.
Adoro col·laborar amb el meu granet de sorra perquè la gent que estimo sigui un pèl més feliç. Sóc feliç quan dono sense esperar res a canvi. Diuen que sempre somric. M’encanta regalar somriures. M’agrada escriure perquè em fa reflexionar i aprendre, i m’agrada llegir àlbums il·lustrats perquè em fan créixer com a persona. M’agrada pintar a l’oli i tocar la flauta travessera. M’encanta abraçar i fer petons. M’agrada estar amb les meves amistats. M’agrada sentir el sol a la cara i prendre’l a la platja. M’agrada la xocolata. M’encanta viatjar. I si no sabeu on sóc, busqueu-me a la Costa Brava. Estimo la meva terra i estic convençudíssima que la meva filla naixerà en una Catalunya lliure. El llibre que mai falta a la meva tauleta de nit i que m’ho ha ensenyat tot, de la vida, a banda dels meus pares, és: Tu mateix, d’en Jaume Soler i la Mercè Conangla. Sempre tinc un munt de grans frases al cap que em fan feliç. Potser si n’hagués d’escollir una, seria: "Viu cada dia com si fos l’últim". Crec que és el secret per ser feliç cada dia. Penso que el secret de la felicitat és que et faci feliç tot allò que fas o que facis tot allò que et fa feliç, i fer feliç a la gent que estimes. M’agrada escriure a la meva agenda-diari i adonar-me de tots els moments de felicitat que visc.
Si algun dia veieu a algú rient i ballant pel carrer sense cap motiu, sóc jo. Una noia que ha decidit començar un blog personal i d’educació. M’encantarà compartir amb vosaltres reflexions sobre l’ensenyament i sobre la meva pròpia vida, històries quotidianes d’escola i experiències que he tingut el privilegi de viure.
Des d’Anglaterra, doncs, començo aquest nou blog. Per a que m’acompanyeu en el meu camí, que sé on comença però no on em durà.
La meva intenció és escriure-hi cada diumenge. Confio que ho aconseguiré.
Hi escriure coses del present i coses del passat, coses de les escoles on he fet pràctiques i coses de l’escola on estic ara, coses d'educació i coses personals. De fet, tot allò que tingui la necessitat d’escriure i compartir amb vosaltres.
annlee 15 de setembre de 2013 a les 23:32
Des de Catalunya... Ha estat una molt bona pensada marxar a Anglaterra, per aprendre dels mestres de Dartington, per aprendre angles, per viure noves experiencies, per donar tot el que portes dins a la quitxalla, per viure junts... Es una molt bona pensada fer el blog i que comparteixis les teves vivencies! I que dir-te que no hagim ja compartit? ENDAVANT, FORÇA VALENTA! I recorda que els fracassos no existeixen, son aprenentatges! i somriu, sempre que puguis i et surti del cor, SOMRIU...
Mireia Serra Busqué 22 de setembre de 2013 a les 18:06
Des d'Anglaterra... GRÀCIES!!! GRÀCIES PER TOT!! !
Olga Ventura 11 d’octubre de 2013 a les 14:13
Bonica ! !! m'enganxaré al teu blog com una paparra !
la meva filla gran, que ja fa segon !, va a l'Escola La Trama, de Sabadell...i es presenten així:
"El nostre projecte ha de fer possible que els docents, les famílies i les institucions públiques puguin, a partir d’uns valors compartits, reflexionar sobre el valor de l’educació i el sentit que han de tenir els aprenentatges
La tranquil·litat, l’harmonia, l’equitat i l’excel·lència han de ser els pilars fonamentals de l'escola.
Tranquil·litat i harmonia, enteses com a condicions indispensables perquè tots puguin expressar les seves representacions sobre el món i contrastar-les en un espai de seguretat.
Equitat i excel·lència, considerades de manera conjunta, perquè el repte és evitar l’exclusió, el repte és oferir un espai i un temps per tal que tothom pugui desplegar al màxim les seves capacitats.
El projecte d’escola contempla l’interès i la il·lusió per aprendre com una actitud de vida. Per això els processos d’aprenentatge s’inicien amb un interrogant que atregui l’atenció de tots els alumnes. A partir d’aquest interrogant, s’han de promoure activitats d’aprenentatge que tinguin relació amb els coneixements i les experiències personals.
Aquestes activitats han de ser diverses i riques; han d’estimular les ganes de llegir, d’escriure, d’escoltar els altres i de debatre sobre els nous coneixements. En la construcció d’aquests nous aprenentatges han de tenir un paper clau la incorporació dels aspectes artístics i tecnològics. El contacte i l’aprenentatge de llengües diferents a la nostra ens ha de permetre acostar-nos a diferents cultures i entendre millor la diversitat del nostre món.
El repte que ens plantegem és ensenyar a pensar de manera complexa i aplicar els nous aprenentatges a la resolució d’altres situacions.
L’escola vol promoure el desenvolupament personal, emocional, afectiu i relacional de cada alumne, perquè tots puguin aprofitar les oportunitats que ofereix la nostra societat, perquè puguin accedir en les millors condicions possibles als posteriors processos de formació i perquè, en el seu moment, puguin exercir com a ciutadans i ciutadanes de ple dret."
per tot això la vàrem escollir: una escola reñativament nova i pública !
Mireia Serra Busqué 13 d’octubre de 2013 a les 22:51
Ostres Olga moltíssimes gràcies per escriure'm i explica-me de l'escola La Trama de Sabadell!!! Que bé!!! Me'n alegro molt que estigueu tan contents! Jo diria que una companya meva de la uni va fer les pràctiques de l'any passat a la vostra escola! Moltes gràcies i aquí t'esperaré sempre, enganxada com una paparra :D Un petonàs a la teva filla gran!! !
Maria 12 d’octubre de 2013 a les 10:09
És un blog molt interessant i si et serveix per fer bones refeccions com les que fas és fantàstic!.
Segur que aconseguiràs escriure cada diumenge. Espero que tinguis molta sort en aquesta nova etapa. Continua ballant amb el teu cos, però sobretot en l'educació i segur que els nanos et seguiran.
Fins aviat i petons.
Mireia Serra Busqué 13 d’octubre de 2013 a les 22:56
M'ha costat una miqueta endevinar quina Maria eres però al final hi he caigut! Gràcies MESTRA!!! Bàsicament escric per això! Perquè m'ajuda moltíssim a reflexionar i m'encanta!!! Gràcies per la magnífica frase del final Maria, gràcies!!! Ballaré sempre, a arreu!
Anònim 14 d’octubre de 2013 a les 8:13
Quina ideea mes genial fer un bloc amb les teves genialitats!! !
Està super bé.
És molt interressant.
Segur que d aqui res aquest serà famosissim i amb mil comentaris.
Et dediques a lo millor que fas .
I estimar a la gent del teu voltant i ajudar-la.
T estimo moltissim
Mireia Serra Busqué 14 d’octubre de 2013 a les 22:11
Aiii Anna!!! Que exagerada que ets reina!!! Però gràcies gràcies gràcies per escriure'm! Ja et pots imaginar la il·lusió que m'ha fet!!! Ostres sí que tens raó! Ballar, ser mestra i estimar!!! Tu sí que m'ensenyes Anna! M'acabes de fer pensar que estimar és la meva tercera passió!!! :P Jo sí que t'estimo a tu!! !
Anònim 2 de novembre de 2013 a les 15:48
Exagerada jo??? ?
La que m'ensenya ets tu m'has ensenyat a ser més jo a saber lo que m'arrivara i lo que m'ha passat podero compendreu millor!!! !
Una de les coses que m'han passat i que he pogut compendre millor han sigut que tu vas ser la millor cangur que vaig tenir i vaig ser la persona més estimada en aquells moments!!! !
I una de les coses qeu se que hem passaran es que hem podre sentir igual ja que per Nadal ens veurem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !
Mireia Serra Busqué 2 de novembre de 2013 a les 16:49
Aiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! !
Ja veuràs tu per Nadal!!! :DDD
Anònim 2 de novembre de 2013 a les 20:00
Que veure per Nadal??? ?
mas deixat amb intriga!!! !
Mireia Serra Busqué 2 de novembre de 2013 a les 22:19
COM T'ABRAÇOOOOOOOOOOOO!! !
annlee 15 d’octubre de 2013 a les 22:13
Després de mes i mig, en el teu camí que sabies "on començaça però no on em durà"...
Et se feliç, perquè tot i el plugim somreies i ni et cobries; feliç caminant per Totnes, on he fotografiat un SINCER petó robat...
Et se feliç, perquè tot i el vent i el fred, a tu t'han brillat els ullls la petita ESCOLA, i a la barra imginaria on has fet unes passes de ballet...
Et se feliç perquè tot i la grisor dels dies anglesos, has tenyit de colors els llaços de complicitat amb ella...
Mireia Serra Busqué 20 d’octubre de 2013 a les 18:49
SENSE PARAULES!!! M'està duent, com sempre, a créixer com a persona. I això és l'essencial.
Anònim 2 de novembre de 2013 a les 15:51
Mireia!!! !
Està super bé tooooooooooooooooooooooot!! !
De gran intentare fer un bloc com aquest (si t'es igual ) has de saber que la teva opinio es la primera en tot!! !
Mireia Serra Busqué 2 de novembre de 2013 a les 16:48
Aixxxxxxxxxx Doncs jo t'ajudaré a fer-lo igual que m'està ajudant a mi el meu pare! :D Clar que em sembla bé cuca!!! I no cal que siguis tan gran tampoc! Quan de debò et vingui degust fer-lo i sàpigues perquè el vols fer i què hi vols escriure, avisa'm de seguida!!! :D
Anònim 2 de novembre de 2013 a les 19:09
D'acord ara tambe m'agradaria fer-lo pero nose de que fero i tinc idees pero encara no les tinc del tot clares!!!! !
D'acord!!!! !
Mireia Serra Busqué 2 de novembre de 2013 a les 22:05
Tranquil·la! No tinguis pressa! Quan ho tinguis ben clar! Un bloc necessita moooltes ganes, esforç i constància!!! :D
Fany Sedano 27 de febrer de 2016 a les 9:40
Hola Mireia! Ja et segueixo! Sóc la Fany Sedano, del blog "Un raconet d'idees". He trobat molt interessant el teu blog. M'agrada molt la gent que es dedica amb cor i ànima a la seva feina i es nota que tu n'ets una d'aquestes persones. Aprofita molt l'experiència, que sé que ho faràs. Molts petonets, estem en contacte.
Mireia Serra Busqué 27 de febrer de 2016 a les 18:43
Moltíssimes gràcies pel teu comentari Fany! Ja t'he posat a la meva llista de blogs! Gràcies per les teves paraules i una abraçada molt gran. Et vaig llegint i comentant. Seguim en contacte!! !
Oskar Glauber 27 d’octubre de 2017 a les 0:47
I have read so many content on the topic of the blogger lovers but this piece of writing is genuinely a fastidious paragraph, keep it up. capitalone com login
LA MEVA BIOGRAFIA EDUCATIVA: EDUCACIÓ FORMAL | 0.66536 | curate | {"en": 0.02356989247311828, "fr": 0.025118279569892474, "ca": 0.8934193548387097, "es": 0.024172043010752688, "pt": 0.027784946236559138, "id": 0.0015483870967741935, "ru": 0.0014623655913978495, "it": 0.00189247311827957, "eb": 0.0010322580645161293} | http://www.mireiaserra.cat/2013/09/sobre-mi.html?showComment=1456562446568 |
mc4_ca_20230418_3_277637 | La piscina de La Molina reprèn la seva obertura
AgènciesPreguntes freqüents Actualitat Notícies Inici > Actualitat > Notícies > La piscina de La Molina reprèn la seva obertura
Tags: La Molina, piscina, obertura
Després de veure’ns obligats a mantenir la piscina tancada per a realitzar tasques de manteniment i la reparació d’una averia, us comuniques que posem en marxa la obertura de la piscina. Aquest dissabte 11 de juliol ja podeu venir a La Molina i gaudir de la piscina i les seves instal·lacions .
Recordar que la resta d’activitats segueixen en funcionament amb tota normalitat. Teniu la zona del llac amb activitats com les barques i patinets d’aigua, els passeigs amb ponis, vòlei, la zona de sorra i solàrium i el xiringuito del llac. A més d’altres activitats com casals d’estiu o la ruta d’interpretació de fauna, entre d’altres. | 0.754695 | curate | {"ca": 0.9593301435406698, "it": 0.04066985645933014} | http://www.lamolina.cat/estiu/actualitat/noticies/piscina-la-molina-obertura-dissabte-11/ |
mc4_ca_20230418_1_705096 | Inici Societat al Garraf Nous desfibril·ladors a Sant Pere de Ribes
Els nous aparells s’han ubicat a les pistes de San Agustí, a les Roquetes, al Club Tennis Ribes i a la urbanització Vallpineda
Imatge d'un dels nous DEA. Foto: Aj. SPdRibes
L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha instal·lat nous desfibril·ladors externs automàtics (DEA) a la part alta de les pistes de San Agustí de les Roquetes (amb cobertura de càmeres de videovigilància), al Club Tennis Ribes i a la urbanització Vallpineda (on hi ha les instal·lacions esportives). També s’ha reubicat el DEA del pavelló poliesportiu Miguel Meca de les Roquetes, que ha passat de ser exterior a situar-se a l’interior del recinte. Els nous DEA se sumen als 16 punts cardioprotegits que ja existeixen al municipi i encara faltarà la instal·lació de dos més, a les urbanitzacions de Can Lloses i Els Cards. La Policia Local també compta, des de 2016, amb dos desfibril·ladors més, portàtils, instal·lats als cotxes patrulla. En total disposarà de 23 desfibril·ladors en tot el municipi.
Fruit d’una proposta guanyadora feta a la primera edició dels pressupostos participatius del 2016, i que es va dotar en el Pressupost municipal del 2017 amb 20.000 euros, l’Ajuntament va instal·lar 12 DEA arreu del municipi, en equipaments municipals esportius i culturals i d’altres on assisteix població en risc de patir un infart. A les Roquetes, a més del recent desfibril·lador instal·lat a les pistes de San Agustí, ja es podien trobar aparells a les instal·lacions municipals de Vinya d’en Petaca, al Centre Cívic l’Espai, al Casal de la Gent Gran, al pavelló poliesportiu, al camp de futbol, a l’Aulari Blanc, a les instal·lacions de tennis i piscines i al Mercat Municipal La Sínia. Al nucli de Ribes, els DEA s’ubiquen a la Casa de la Vila, al Centre Cultural El Local, al casal de la gent gran, al pavelló poliesportiu, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a la Masia de Can Puig, al complex esportiu Espai Blau, al camp de futbol, i el més recent, al Club Tennis Ribes. Les urbanitzacions també comptaran amb desfibril·ladors, a més de la unitat instal•lada a Vallpineda, ja que està previst instal·lar-ne, properament, a Can Lloses i als Cards.
Article anteriorQuim Torra participa en la celebració del 25è aniversari del Consell Social de la UdL
Article següentEs celebra el primer aniversari de la no presa de possessió com a President de la Generalitat de Jordi Turull | 0.877721 | curate | {"ca": 0.9929372663066057, "eo": 0.003739094308267553, "zh": 0.0033236393851267137} | https://laciutat.cat/zona-garraf/garraf/societat-garraf/nous-desfibrilladors-a-sant-pere-de-ribes |
macocu_ca_20230731_2_354957 | Acaba l’escola i comencen les vacances ...
Fem Neteja! Aviat estaran els nens a casa tot el dia, i arriba el moment de llençar els papers, ordenar armaris, organitzar les seves coses per al campament, la piscina i la platja... És el moment de fer el xafarranxo anual de neteja. A Mobles Perpinyà som experts en aquesta difícil tasca i volem ajudar-te amb algunes idees per ensenyar-los a organitzar les seves coses.
Ara no tenen excuses!
ORGANITZA LES JOGUINES DE L’ESTIU. Igual que fem amb la roba, és el moment de redistribuir els calaixos i posar a mà les joguines d’estiu: pilotes, raquetes, pales i galledes de platja, ninots de goma, etc. Així s’evitarà molt de desordre.
REORGANITZA SEVA LA HABITACIÓ per crear una zona de jocs, ara que estaran més temps a casa. Converteix els seus escriptoris en una taula per dibuixar o fer manualitats. Les prestatgeries serviran per guardar el material dels artistes.
ELS CALAIXOS, ELS MILLORS ALIATS DE L’ORDRE. Ja siguin col·locats en horitzontal o en vertical, els calaixos són bàsics en l’ordre de la seva habitació. És fonamental que tinguin una mida manejable per a ells, que siguin amplis però no pesats, i que comptin amb un sistema d’obertura fàcil. Si a més els personalitzes amb el nom del seu contingut, els serà de gran ajuda. | 0.782219 | curate | {"ca": 0.9133858267716536, "eo": 0.008661417322834646, "en": 0.051181102362204724, "fr": 0.026771653543307086} | |
mc4_ca_20230418_3_707869 | Albanyà estrena un observatori astronòmic amb el telescopi més gran de les comarques gironines : :: Socpetit.cat inici
Albanyà estrena un observatori astronòmic amb el telescopi més gran de les comarques gironines 03/07/2017 Albanyà estrena un observatori astronòmic amb el telescopi més gran de les comarques gironines. L'equipament, ubicat al Càmping Bassegoda Park, compta amb unes instal·lacions d'última generació i té com a objectiu treballar per a la divulgació i la investigació científica. La inauguració de l'espai aquest dissabte coincideix amb la concessió del segell IDA al municipi. Aquesta distinció, que atorga la International Dark Sky Association, el converteix en el primer parc internacional de cel fosc (sense contaminació lumínica) de l'Estat espanyol. "El poble és com una illa de foscor i això fa que reuneixi totes les característiques per observar el cel des de la natura", assegura el president de l'observatori i astrofotògraf, Juan Carlos Casado. El projecte, en el qual s'han invertit uns 100.000 euros, continuarà amb una segona fase en la qual preveuen construir altres equipaments vinculats a l'observació astronòmica.
La inauguració de l'equipament coincideix amb la concessió al municipi de la distinció IDA, que atorga la International Dark Sky Association (IDA), una organització nord-americana fundada per astrònoms de tot el món. El segell s'atorga a aquells indrets que posseeixen un cel estrellat excepcional i lliure de contaminació lumínica. La distinció el converteix en el primer parc internacional de cel fosc de l'Estat. Si voleu fer la vostra reserva el Càmping Basegoda Park, esmenteu que sou usuaris de Socpetit: | 0.854674 | curate | {"ca": 1.0} | http://socpetit.cat/actualitat/albanya-estrena-un-observatori-astronomic-amb-el-telescopi-mes-gran-de-les-comarques-gironines-a6706.html?f=41 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_565500 | Són paraules de Felip Puig (CDC), arran de la victòria de la 'selección' davant de Rússia publicades a el Punt d'avui. Ja ho veieu, companys aquesta era l'esperança sobiranista de dretes... No ho poso per obrir cap polèmica, només per a constatar que amb aquests polítics (ELS UNS I ELS ALTRES!!!! Els d'ERC i els de CIU) no HI HA RES A FER!!! Tenen el cap menjat!! De dalt a baix...I les 'Bertes' convergents ja poden anar dient... Apa! !
L'Artur Mas també va dir fa un temps que mentre no hi haguessin seleccions catalanes ell aniria amb Espanya. I realment això no m'amoïna gaire perquè CIU mai s'ha declarat independentista i, per tant, no deixen de ser coherents amb el seu projecte de no sortir d'Espanya. El que sí que m'amoïna són els d'ERC que fan declaracions sonades dient que volen que perdi la selecció espanyola però a l'hora de la veritat regalen el poder als espanyolistes.
aixó es el que no entenc...em d'anar amb algú per proximitat geografica per collons o qué? si nostre seleccio esta vetade(de moment)només hi han dues coses o pasar o reafirmr-se encara mes nacionalment(lo de anar amb qui jugui contra ecspanya esta bé pero no es serio)jo en un França-Espanya per exemple m'agradaria que hagués una amenaça(real) de bomba no vull que guanyi ninguna de les dues | 0.834871 | curate | {"ca": 0.996066089693155, "id": 0.003147128245476003, "fr": 0.0007867820613690008} | |
macocu_ca_20230731_9_420251 | Construccions Metàl·liques Casanova ha obtingut la certificació ISO 9001-2008 amb número de certificació ES021352, per la fabricació d’elements de serralleria amb ferro i acer inoxidable. I fabricació i muntatge d’estructures i tancaments metàl·lics. | 0.667654 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_166539 | ProvinciaA CoruñaÁlavaAlicanteAsturiasBalearsBarcelonaBurgosCantabriaCastellónCórdobaGironaGranadaGuipúzcoaHuescaLa RiojaLleidaMadridMálagaMurciaNavarraOurensePontevedraSevillaTarragonaTeruelValenciaVizcaya
Mediterránea. El Vaixell.
Castellar, 62, Port de Llançà. (Girona) Tel: 972 38 02 95
El Vaixell: cuina marinera evolucionada
Silvia Oller 10/02/2020
La cuina tradicional marinera evolucionada és la base del restaurant El Vaixell, capitanejat per Joan Calsina, tercera generació d'una nissaga de restauradors de Llançà. I com no podia ser d'una altra manera, amb el mar a escassos metres del local, el peix de llotja és el principal protagonista d'una extensa carta en la qual el cuiner demostra la seva “obsessió” pel producte. Una manera de fer que li ha valgut ser distingit amb el distintiu Bib Gourmand, un reconeixement que atorga la Guia Michelin i que vindria a ser com l'avantsala de les estrelles.
"El producte que entra a casa sempre és de la millor qualitat, és la base de la nostra cuina". Amb aquesta declaració d'intencions, Calsina deixa clar d'entrada el secret de la seva proposta gastronòmica. Qualitat màxima i sempre que pot extreta d'un entorn de km 0. Gambes i escamarlans dels caladors de la zona, peixos com el rom, l'escórpora, el rap o la clavellada, un peix cartilaginós i sense espines habitual en aquesta zona del nord de la Costa Brava amb el qual elabora un excel·lent suquet de peix; el llenguado, l'orada, la llagosta en temporada d'estiu o les garotes a l'hivern, les gustoses espardenyes que acompanyen un deliciós arròs... La llista és llarga. Tant és així que a Calsina li agrada presumir de l'excel·lent producte que li proveeix el mar. "Tenim la sort que el nostre hort és el mar", diu.
Si bé el 90% del que es troba a la carta de El Vaixell és producte de la zona, Calsina no renuncia a mariscs d'altres llocs. És el cas, per exemple, de les ostres Gillardeau, considerades una de les millors del mercat (que li arriben numerades de la Bretanya i que presenta a taula amb caviar d'oli i un aire de cava i llima), o les navalles i cloïsses gallegues.
Entre els arrossos, destaca l'arròs a la marinera, amb gambes i escamarlans, l'arròs caldós de llamàntol, el negre amb calamarsets i el sec d'espardenyes, un dels que té més requesta entre els comensals de El Vaixell, que compta amb una notable clientela de francesos gràcies a la proximitat de Llançà amb França, i de turistes catalans amb segona residència a la zona. El xef també ofereix una selecció de plats tradicionals empordanesos com el pollastre de pagès amb escamarlans i cargols, els calamars farcits o la sípia amb mandonguilles, entre d'altres.
L'únic plat de la carta sense cap ingredient que provingui del mar son uns canelons de pularda amb ceps, foie, suc de rostit i beixamel trufada.
Calsina, un xef autodidacte que va mamar la cuina dels seus pares i avis, passa el receptari mariner pel sedàs de la innovació. El seu complet menú degustació, format per 12 plats, és un clar exemple on es pot veure aquesta evolució. Així, per exemple el salmó se'ns presenta sobre una alga nori en temporada, formatge philadelphia, maionesa de soja i caviar d'ous de truita i la tonyina arriba a taula en format tàrtar, amb un caviar d'arengada fumada, alvocat reduït amb garnatxa i un gelat de mostassa. Un menú degustació en què el xef també dona protagonisme a l'anxova, la sardina, el bacallà, el foie d'ànec, el calamarsó (xipiró) i l'albergínia. El menú costa 34 euros, sense begudes.
El Vaixell també ofereix un menú de dia, servit només els migdies de dimarts a divendres no festius, que el xef va canviant cada setmana, amb un preu de 20 euros.
El local obre cada dia al migdia, excepte els dilluns que no son festius, i les nits de divendres i dissabte; el mes de juliol té obert cada dia menys dilluns i a l'agost obre els set dies de la setmana. L'horari de cuina és de 13h a 15h i del 20h a 22h.
Fotos: Martí Artalejo.
Galeria
Restaurantes en la Costa Brava
Restaurantes en Llançà
Girona
Altres suggeriments
Pura Brasa
Gran Via de les Corts Catalanes, 373, Barcelona
El Peixet
Paseo Marítimo, 18, Cubelles
BlancoRoto Riceclub
,
Afegeix un nou comentari
El teu nom
Asunto
Comentario
About text formats
Text pla
No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Newsletter
Subscriu-te i estigues informat
Subscriu-te
© 2014 Gastronosfera.com - Avis legal - Política de privacitat- Política de Cookies - Política de privacitat en les xarxes socials | 0.774619 | curate | {"es": 0.08021271881231996, "ca": 0.846222025260359, "pt": 0.009084865942831819, "de": 0.009749612231331709, "en": 0.030799911367161533, "hu": 0.011079104808331486, "pl": 0.0015510746731664082, "it": 0.005539552404165743, "sv": 0.0019942388654996678, "ru": 0.00022158209616662973, "fr": 0.0022158209616662972, "la": 0.0013294925769997785} | https://m.gastronosfera.com/ca/restaurants/el-vaixell |
macocu_ca_20230731_8_375614 | Actualitat
JA SÓN AQUÍ ELS AJUTS PER AL COMERÇ 2022: Quins AJuts poden demanar els establiments de restauració?
02 Juny 2022
Els programes d'aquest 2022 per empreses són:
AJUTS A LES EMPRESES DEL COMERÇ, SERVEIS, ARTESANIA I MODA - EMPRESES (2022)
OBJECTE
Agències de viatges detallistes
(...).
(...)
CARACTERÍSTIQUES
Aquests ajuts són compatibles amb altres ajuts procedents d'altres organismes.
TERMINI
ACCIONS SUBVENCIONABLES
Webs personalitzades amb sistemes informàtics que permetin la gestió, l'actualització de continguts, la mètrica, que siguin disponibles en diferents dispositius, és a dir responsives, multiidioma i que continguin un directori que faciliti la cerca a l'espai web.
Accions de promoció i campanyes de comunicació i màrqueting digital, com enllaços patrocinats o SEM, campanyes de pagament per clic, de posicionament SEO, campanyes d'afiliats, publicitat online, etc. En cas que aquestes accions siguin en perfils de xarxes socials, s'ha de justificar degudament el per què de la seva elecció i han d'estar integrats a la web de l'empresa.
Els establiments s'han de destinar a l'explotació d'alguna activitat de comerç al detall o serveis.
Disposar del corresponent permís municipal.
S'acceptaran aquelles sol·licituds amb llicència d'obertura del 2022, encara que el traspàs o el contracte de lloguer o compra correspongui a l'any 2021.
Àmbit 2:
En el cas de les parades de mercats municipals no sedentaris, el sol·licitant n'ha acreditar la titularitat en, com a mínim, 5 anys.
DESPESES SUBVENCIONABLES
Àmbit 1: Les despeses generades per la compra, el lloguer o els tràmits de la concessió administrativa i les despeses derivades de l'obertura de l'establiment (obres, projectes d'interiorisme, instal·lacions, mobiliari, actuacions d'embelliment d'aparadors, etc. ).
Àmbit 2: Les despeses derivades de les reformes d'obra menor a l'establiment (parada de mercat municipal sedentari o botiga a peu de carrer amb titularitat mínima de 10 anys). No es consideren subvencionables ni les despeses de maquinària ni les de mobiliari.
Les despeses derivades de l'adequació de les parades de mercats municipals no sedentaris o la compra de camió-botiga (amb titularitat mínima de 5 anys).
BENEFICIARIS
ACCIONS SUBVENCIONABLES
Qualsevol tipologia d'actuació que permeti millorar el creixement i la competitivitat de l'empresa artesana, així com aquells aspectes estructurals necessaris per consolidar i reforçar la seva activitat, tals com:
Inversions en transformació digital per fomentar la creació de sistemes de venda on-line i la seva logística: creació de la pàgina web i comerç en línia, alta i gestió dels perfils corporatius a les principals xarxes socials, contractació de serveis externs de community management, consultoria, actuacions de màrqueting digital.
Actuacions de comercialització, promoció i difusió (físiques i/o on-line), com fires, exposicions i concursos (nacionals i internacionals), vídeos promocionals, contractació de serveis professionals per a la penetració en nous mercats (agents, representants, etc. ), serveis de branding.
Actuacions de consolidació de l'estructura, com adquisició o reparació de maquinària (imprescindible que la reparació la realitzi una empresa especialitzada), equips de suport i programari per a la millora de la producció, la gestió i el disseny de productes, contractació d'estudis de disseny per a l'elaboració de noves col·leccions de producte, anàlisi i implementació d'actuacions per potenciar la producció sostenible, despeses fixes d'estructura (com lloguers i subministres), adquisició de matèria primera a proveïdors externs.
REQUISITS
Els beneficiaris d'aquest programa són incompatibles amb la resta de programes.
Les accions de transformació digital d'aquest programa són incompatibles amb el “Programa de suport en el procés de transformació digital de les empreses de comerç” i amb el “Programa per a la transformació digital de la indústria de la moda”.
És indispensable que els projectes estiguin totalment operatius en data del 31 de desembre de 2022. | 0.768487 | curate | {"ca": 0.9388875031179845, "de": 0.002993265153404839, "en": 0.03217760039910202, "mk": 0.0014966325767024195, "fr": 0.001247193813918683, "pt": 0.017460713394861563, "es": 0.005737091544025941} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_3110 | SCOTT CUP PIRINEUS, una prova d'alta muntanya que no deixarà indiferent NINGÚ. T'agrada el MTB de muntanya? Aquesta és la teva prova!
Amb sortida i arribada a Ripoll, la capital del Ripollès ens ofereix una prova amb una infinitat de single tracks i paisatges de pur Pirineu
Dues distàncies de pur MTB que segur us faran donar el millor de tots i totes vosaltres, apretant a cada pujada i gaudint a cada baixada. | 1 | perfect | {"ca": 0.9951219512195122, "km": 0.004878048780487805} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.