id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_4_137411 | Després de l’èxit de la jornada participativa del 9N, Reagrupament celebrarà aquest proper diumenge, la seva setena Assemblea Nacional. Una vegada ha quedat clar que la majoria del poble català vol la independència, el procés segueix endavant i aquest serà un dels eixos en els que es centrarà l’acte.
L’assemblea és de caràcter ordinari i se celebrarà a l’Edifici el Sucre de Vic, a partir de les 10h. del matí. L’acte comptarà també amb una part més lúdica, l’entrega dels tres premis que l’associació ja porta fent fa uns anys. Es tracta del Premi Memorial Jordi Gomis, que s’atorga al millor article periodístic de temàtica independentista, el Premi segador de l’any, que reconeix a una persona del país per la seva dedicació a qualsevol de les vessants que han contribuït a fer de Catalunya un lloc millor, més pròsper, culte i conegut arreu del món i, finalment el Friend of Catalonia Award , que premia persones o institucions no catalanes que han destacat pel seu suport a la Independència de Catalunya i/o al reconeixement internacional del nostre país.
Llegiu-ne més »
9.231 lectures
El 80% de Sí Sí avala el nou Estat català
10 novembre 2014
Autor: Premsa Reagrupament
(Barcelona, 10/11/2014)
Catalunya ha parlat i ha dit clarament que vol la independència. Una majoria aclaparadora del 80% ha deixat clar que l’objectiu dels catalans és assolir un estat propi i que, malgrat les amenaces i prohibicions de l’Estat espanyol, el procés és clar.
Llegiu-ne més »
9.247 lectures
Proclamació de la República Catalana
19 octubre 2014
Autor: Junta Directiva Nacional / Fotografia: Josep Lluís Gonzàlez
Les properes eleccions al Parlament de Catalunya, que s’han de convocar i celebrar de forma immediata, han de servir per bastir una candidatura transversal i d’ampli espectre que tingui com a únic objectiu declarar la independència de Catalunya de forma unilateral tot proclamant la República Catalana i iniciar negociacions com a estat independent amb el govern espanyol, així com amb la resta d'estats.
Llegiu-ne més »
10.164 lectures
Reagrupament Independentista crida a participar a la manifestació de diumenge i a la consulta del 9-N
16 octubre 2014
Autor: Reagrupament Independentista / Foto: JLG
El procés, que indefugiblement acabarà amb la Declaració d’Independència feta al Parlament de Catalunya pels nostres diputats triats legalment i legitimats per l’acció del vot, té ara mateix unes servituds que no podem defugir.
Malgrat no ser la consulta del 9N, per com està plantejada, l'eina indispensable per arribar a la independència, la Junta Nacional de Reagrupament vol fer una crida a tots els associats/es amb l’objectiu que el 9 de novembre la participació a la consulta sigui esclatant i majoritària amb el SÍ + SÍ.
A tal efecte, Reagrupament se suma a l’acte central de la campanya de “Ara és l’hora” que serà aquest diumenge, 19 d’octubre, a la plaça Catalunya de Barcelona (12,30 h) .
Llegiu-ne més »
9.761 lectures
Declaració Unilateral d'Independència, Regeneració Democràtica i Excel·lència
14 octubre 2014
Autor: Joan Carretero i Grau
Fa ben bé cinc anys que a Reagrupament Independentista vàrem dissenyar una estratègia per a portar Catalunya a la llibertat, per a gaudir d'un estat independent i sobirà en el concert internacional de les nacions lliures.
Llegiu-ne més »
9.744 lectures
Reagrupament s'afegeix a les concentracions davant dels ajuntaments
29 setembre 2014
Autor: Reagrupament Independentista / Fotografia: Josep Lluís González
Som en un moment decisiu del procés cap a la independència. Després de la signatura del decret de convocatòria feta pel president Mas dissabte passat al matí en un acte solemne al Palau de la Generalitat, estem tots convocats a exercir el nostre dret a vot el pròxim 9 de novembre.
Llegiu-ne més »
9.421 lectures
Reagrupament i CDC valoraran el referèndum d'Escòcia
17 setembre 2014
Autor: Equip web RCat
Reagrupament Independentista i Convergència Democràtica de Catalunya han organitzat una taula rodona per tal de valorar els resultats del referèndum d'independència de Catalunya.
Llegiu-ne més »
9.250 lectures
Es convoca el III Premi Memorial Jordi Gomis al millor article sobre la independència
11 juliol 2014
Autor: Premsa Reagrupament
Reagrupament Independentista convoca el III Premi Memorial Jordi Gomis al millor article sobre la independència de Catalunya d’acord amb les bases que figuren a continuació. Podeu descarregar les bases per participar aquí:
III Premi Memorial Jordi Gomis
(264,96 kB)
Llegiu-ne més »
11.312 lectures
Reagrupament envia una carta als 947 ajuntaments de Catalunya animant-los a participar en la campanya ‘ONUxIndependència’
11 juliol 2014
Autor: Premsa Reagrupament
Reagrupament Independentista ha enviat una carta a tots els ajuntaments de Catalunya demanant que ells també participin en la campanya ‘ONUxIndependència’.
Llegiu-ne més »
13.420 lectures
Ignasi Planas: “Reagrupament anirà sol a les eleccions municipals a Barcelona”
09 juliol 2014
El candidat de Reagrupament Independentista a l’alcaldia de Barcelona, Ignasi Planas, va anunciar ahir que el partit no es planteja formar part d’una coalició com va fer en les eleccions passades. La postura, explicada ahir pel matí en una trobada amb periodistes, no va en detriment de possibles negociacions, va matisar. | 0.654853 | curate | {"ca": 0.9470757430488974, "en": 0.021860019175455415, "fr": 0.0030680728667305847, "es": 0.023010546500479387, "ko": 0.0028763183125599234, "de": 0.002109300095877277} | http://www.reagrupament.cat/actualitat/comunicats |
naciodigital_ca_20220331_0_718712 | Xarim Aresté presenta aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) les cançons de Groc (Bankrobber, 2018), un disc en benefici de l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) que agrupa familiars i amics dels presos i exiliats polítics catalans. Les entrades anticipades pel concert es poden adquirir a 12 euros i en aquest enllaç.
Les quatre cançons de l'EP es diuen Ni a besades, Sense vida, Sedició o Querida España i són el resultat d'una catarsi musical provocada pels fets d'octubre: "Sentia que havia d'expressar la realitat del que està passant, i no podia estar fent cançonetes... La música ha servit per explicar tots els moments políticament convulsos de la història. L'art no deixa de ser una eina útil per comunicar-nos amb nosaltres mateixos a partir de tot el que no entenem prou bé", diu el músic. Les cançons es poden trobar aquest mes de juny amb la revista Enderrock 277. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/158073/xarim-areste-presenta-al-cat-cancons-pels-familiars-dels-presos |
cawac_ca_20200528_11_157974 | Ja feia dies que no em queia al damunt un “totxo” de competició i la veritat és que ja començava a tenir una mica de “mono”.
La providència ha volgut posar a les meves mans aquesta novel·la del Chufo Llorens. Visca la providència!! Encara que tingui el nom i el cognom de la meva germana que és, en definitiva, qui me l’ha deixat.
Aquest Mar de foc ve a ser una segona part d’ Et donaré la terra . Aquí la Comtessa de Barcelona, la tremenda Almodis de la Marca, capaç de fer perdre l’oremus a la gran Ermessenda de Carcassone, ja està completament implementada en el seu paper d’esposa de Ramon Berenguer I.
El cas és que fa prou bé la seva feina. El Comte l’estima amb bogeria i posa a les seves mans la majoria d’assumptes de Palau que requereixen un mínim de sensibilitat o astúcia.
Tota la gent de la cort la té en la més alta consideració, les seves ordres van a missa i tothom les compleix sense queixes i de bon grat.
El poble està més que satisfet amb Almodis. Dóna menjar als més necessitats, escolta els seus maldecaps i sap ser implacable i justa a part iguals.
Fins aquí tot molt bé però les coses, com sempre, per unes ànsies de poder desmesurades comencen a torçar-se per Almodis de part de la seva pròpia sang.
La unió de Ramon Berenguer I i Almodis dóna com a fruit quatre fills: els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon (no és que s’hi matessin gaire buscant noms, oi?) i les noies Agnès i Sança, a banda del primogènit Pere Ramon, fruit del primer enllaç del Comte amb Elisabet.
Aquest últim és gandul, colèric i faldiller, i la seva màxima preocupació és substituir el seu pare al poder.
Els bessons són la nit i el dia: el primer, Ramon Berenguer és bo, treballador, disciplinat, i molt més apte per la successió que cap altre dels seus germans. L’altre bessó, Berenguer Ramon, és l’altra cara de la moneda: s’entén millor amb el primogènit Pere Ramon que no pas amb el seu germà bessó.
A partir d’aquí la troca comença a embolicar-se a base de bé: tot són intrigues, assassinats, duels a mort, i bordells que funcionen al barri de la Ribera o a la falda de Montjuïc gestionats per un individu d’allò més sinistre que dóna molt, però que molt de joc.
Naviliers que fan créixer la ciutat de Barcelona, pirates àrabs que demanen rescat per embarcacions i les seves tripulacions, i com sempre, l’amor.
Fins aquí puc llegir… i prou. En Chufo Llorens aconsegueix un rigor històric important, dosificat, amb pinzellades d’humor, d’aventura i de decorat de pel·lícula de dissabte a la tarda. | 0.858268 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.nosaltresllegim.cat/2012/mar-de-foc/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_101406 | Promoció de 12 habitatges d’obra nova situada a la cantonada dels carrers Sant Miquel i Antoni Cusidó, del qual en pren el nom, a la zona de la Creu Alta de Sabadell, una zona tranquil·la, amb caràcter històric, residencial i amb una important activitat cultural i associativa. A prop del Eix Macià i a menys de deu minuts del centre de la ciutat, és una ubicació que compta amb tots els serveis i amb molt bones comunicacions.
L’edifici es troba davant de la plaça de nova construcció Lluís Subirana i Rebolloso. Es tracta d’una zona tranquil·la i ben comunicada, tant amb el centre com amb les principals vies de comunicació, a mig camí entre el Parc Taulí i el Parc Catalunya.
La promoció té pisos d’1, 2, 3 i 4 dormitoris i 1 o 2 banys, amb superfícies d’entre 43 i 131 m². Els habitatges es distribueixen entre una planta baixa i dues alçades, a la que se suma una sotacoberta que dóna caràcter als dúplex de la segona planta. Aquests dúplex tenen dos accessos, un per una escala interior i l’altre per l’ascensor de l’edifici, amb la zona de dia i un tercer bany auxiliar a la part de dalt.
Tots els pisos d’Antoni Cusidó compten amb zona de safareig i cuines obertes que, juntament als grans finestrals, creen espais amplis i lluminosos. Per la seva banda, els habitatges de la segona planta tenen zones exteriors de fins a 44 m².
Memòria d’acabats
Certificació energètica*
Tipologia
Descripció
Sup. construïda int.
Terrassa
Preu*
Plànol
Baixos 2a Dormitoris: 3 Banys: 2 80 m2 – 237.000 €
1r 1a Dormitoris: 3 Banys: 2 82 m2 – 247.000 €
2n 2a – dúplex Dormitoris: 3 Banys: 3 102 m2 44 m2 398.000 €
2n 3a – dúplex Dormitoris: 3 Banys: 3 102 m2 27 m2 358.000 €
2n 4a – dúplex Dormitoris: 4 Banys: 3 130 m2 27 m2 388.000 €
* Traster inclòs en el preu
Punt de venda
Demana cita prèvia per rebre assessorament comercial
c/ Rambla, 221, 08202 Sabadell
93 745 73 01
[email protected]
Fes clic a les imatges per ampliar-les.
*Al ser una promoció en desenvolupament, el certificat energètic mostrat és del projecte. Un cop finalitzada l’obra, s’obtindrà el certificat definitiu. | 0.784911 | curate | {"ca": 0.9506595017098193, "it": 0.006839276990718124, "en": 0.0019540791402051783, "fi": 0.0039081582804103565, "es": 0.030776746458231558, "de": 0.005862237420615535} | https://www.salas.plus/pisos/antonicusido/ |
mc4_ca_20230418_9_309531 | Bloc del Krusty ( krusty.cat ): Chuck Norris l'incombustible
No sé quants de vosaltres coneixeu ja el mite vivent més potent actualment a la xarxa, evidentment em refereixo a aquell home-concepte anomenat Chuck Norris.
Us puc dir que es tracta d'un expert en arts marcials pèl-roig que va aterrar a Amèrica de jove per dedicar-se al cinema d'acció de baix pressupost i va acabar convertit en el que és avui: una icona de la xarxa. Encara recordo quan de petit el vaig veure per primer cop enfrontant-se com a malvat al també mític Bruce Lee que el superava de bastant en edat per aquella època, no cal dir que va rebre una bona pallissa, però la llavor d'un gran fenomen ja era plantada irreversiblement.
Podeu trobar-lo tant al Facebook com al Twitter com a molts més llocs, sempre amb una fidel estela de seguidors, entre els que em conto, es pot dir que en Chuck té literalment "molts webs". Recentment a Sitges vaig adquirir-ne una relíquia, una samarreta amb un dibuix d'ell amb una metralladora a cada mà rematat amb l'eslògan "In Chuck we trust", espectacular.
A continuació teniu exemples de la seva extensió per la xarxa així com per la televisió i seguidament alguns dels típics acudits referits a l'home-puny:
"Les llàgrimes de Chuck Norris poden curar el càncer, llàstima que no hagi plorat mai."
"Chuck Norris was once in a knife fight, and the knife lost"
Acabaré dient simplement que no us perdeu els milions d'acudits que circulen sobre ell, alguns dels quals fins hi tot són bons, i, sobretot, no us quedeu fora d'aquest tsunami mediàtic anomenat Chuck Norris que avança per la xarxa arrasant tot el que troba. Pels que el vam veure néixer com a actor, créixer en la saga "Desaparecido en combate", minvar en la previsible sèrie "Walker, Texas Ranger" i posteriorment morir, no hi ha res més maco que contemplar com perdura la seva impremta anys després de que les seves forces i talent hagin estat victimes dels estralls del temps.
Etiquetes de comentaris: actual, cine
Despistat 4 de novembre de 2010 a les 14:52
Si que tots recordem el Chuck, i a tots ens ha agradat alguna que altre pelicula seva, peró... el recordar-lo, tot i agradant-me, ens fa veure lo vells que ja sóm!! diossssssssssss.... Sempre que penso en ell, em ve al cap lo molt que es divertia la meva àvia mirant el Walker, crec que aquest paio ha fet molt per tenir-lo com a mite de moltes generacions, la nostra i la de les àvies i àvis que el miraven al matí asseguts al sofà de casa, veient com el Walker i els seus compis, caçàven els dolents!
I no és millor aixó que tots els programilles del cor que fan ara? Chuck.... TORNA! !
krusty 5 de novembre de 2010 a les 12:31
Sí senyor, que torni Chuck, que torni l'honor, que torni la prevalència del cos a cos per davant dels trets, que torni la moral inflexible alhora que educativa! | 0.834658 | curate | {"fr": 0.05139186295503212, "ca": 0.9086366880799429, "en": 0.02462526766595289, "es": 0.013204853675945753, "de": 0.0021413276231263384} | http://blogspotkrusty.blogspot.com/2010/11/chuck-norris-lincombustible.html |
mc4_ca_20230418_7_512987 | CCOO proposa la convocatòria de vaga general a l'educació pública de tot l'estat el 23 d'octubre ~ @CCOOEducacio '; } } if( dayCount > fill[valxx]){ cell.innerHTML = ' '; cell.className = 'emptyCell'; } dayCount++; } } visTotal = parseInt(startIndex) + parseInt(fill[valxx]) -1; if(visTotal >35){ document.getElementById('lastRow').style.display = ''; } } function initCal(){ document.getElementById('blogger_calendar').style.display = 'block'; var bcInit = document.getElementById('bloggerCalendarList').getElementsByTagName('a'); var bcCount = document.getElementById('bloggerCalendarList').getElementsByTagName('li'); document.getElementById('bloggerCalendarList').style.display = 'none'; calHead = document.getElementById('bcHead'); tr = document.createElement('tr'); for(t = 0; t < 7; t++){ th = document.createElement('th'); th.abbr = headDays[t]; scope = 'col'; th.title = headDays[t]; th.innerHTML = headInitial[t]; tr.appendChild(th); } calHead.appendChild(tr); for (x = 0; x (')[1]; var selValue = bcList[r]; sel.options[q] = new Option(selText + ' ('+selCount,selValue); q++ } document.getElementById('bcaption').appendChild(sel); var m = bcList[0].split(',')[0]; var y = bcList[0].split(',')[1]; callArchive(m,y,'0'); } function timezoneSet(root){ var feed = root.feed; var updated = feed.updated.$t; var id = feed.id.$t; bcBlogId = id.split('blog-')[1]; upLength = updated.length; if(updated.charAt(upLength-1) == "Z"){timeOffset = "+00:00";} else {timeOffset = updated.substring(upLength-6,upLength);} timeOffset = encodeURIComponent(timeOffset); } //]]>
6.10.14 . Tema: CCOO , laborals , mobilitzacions , Pública , VAGA
CCOO proposa al professorat i a les forces sindicals la convocatòria de vaga general educativa el 23 d’octubre
La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya fa una crida al professorat, a la comunitat educativa i emplaça als sindicats de l’ensenyament públic a donar suport i participar a la proposta de vaga a l'ensenyament. CCOO creiem que aquesta ha de ser una mobilització àmplia, general i unitària, per a incidir ARA en l'elaboració d'uns Pressupostos que aturin les retallades i iniciïn la recuperació dels drets laborals i salaris assolats durant els últims anys.
Hi ha més raons que mai per fer la vaga, les retallades en tots els nivells educatius, l’atac als drets de totes i tots els que treballem a l’educació, el propòsit del govern de l’estat del PP i també del govern autonòmic de CiU d’introduir cada cop més mecanismes de gestió privada a l’escola pública. Això significa un atemptat contra el dret bàsic d’una educació pública gratuïta i de qualitat i justifica sobradament la convocatòria.
CCOO Educació entenem que la rebaixa del 22% del pressupost d'educació acumulat ens els últims anys està suposant una reculada històrica dels nostres drets laborals, socials i en els serveis públics, que cal revertir. CCOO Educació també creiem que la LOMCE és una Llei retrògrada i involucionista, contra la que hem de continuar lluitant.
Proposem aquella mobilització per a exigir incorporar als Pressupostos la recuperació dels drets, salaris i condicions laborals vulnerats per les retallades i les discriminacions salarials i de jornada que pateixen els substituts. Tanmateix, per fer evident la resistència a l’aplicació de la LOMCE i al desplegament de decrets com el de direccions que en la seva darrera modificació elimina la participació efectiva dels professionals dels centres en el procés d’elecció de directors/es.
Proposem una mobilització en clau unitària de tota la comunitat educativa i consultarem al professorat la seva disposició a participar en la convocatòria.
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR? :
– Contractació del professorat substitut al 100% de jornada i salari des del primer dia d’absència del titular.
– Retorn de la ràtio de 25 alumnes a primària i 30 a secundària.
– Recuperació de l’horari lectiu del professorat de 23 hores a primària i 18 a secundària
– Recuperació de la capacitat adquisitiva: volem el 7% que ens van retallar el 2010;, volem les pagues de 2012, 2013 i 2014. Exigim la fi de la congelació salarial i la recuperació del Fons d’Acció Social.
– Cobrament del 100% del sou des del primer dia de la incapacitat laboral amb independència del seu motiu.
– Ampliació de la justificació d’absències per motiu de salut (30 hores) i dels supòsits.
– Convocatòria d’oferta pública d’ocupació (oposicions) pel curs 2014-2015 per disminuir la precarietat.
– Fi de l’aplicació intensa i encoberta de la LOMCE. Resistència efectiva a través de projectes educatius de centre democràtics.
– Exigim que l’Administració rectifiqui la modificació proposada del procediment per seleccionar la direcció i que faci aquest procediment el més democràtic, participatiu i transparent possible.
FEM UNA CRIDA A DEBATRE I DECIDIR LA PARTICIPACIÓ A LA MOBILITZACIÓ DEL 23 D’OCTUBRE.
Tema: CCOO , laborals , mobilitzacions , Pública , VAGA | 0.576807 | curate | {"ru": 0.32230215827338127, "de": 0.0018499486125385406, "ca": 0.6713257965056526, "it": 0.004316546762589928, "fr": 0.00020554984583761563} | http://educacio.ccoo.cat/2014/10/ccoo-proposa-la-convocatoria-de-vaga.html?spref=bl |
racoforumsanon_ca_20220809_3_786584 | http://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=509809Comunicat del Consell sobre la nul · litat de l'ERO de RTVV2013.11.05La Generalitat Valenciana manifesta que la difícil decisió d'abordar un ERO a Ràdio Televisió Valenciana s'engloba dins de la reestructuració del sector públic empresarial la finalitat era aconseguir una administració més lleugera i sostenible .En el cas concret de RTVV , el deute acumulat i assumida per la Generalitat , superava els 1.000 milions d'euros . Una xifra que deixava en evidència que RTVV era clarament deficitària i insostenible amb la dimensió que tenia en aquell moment .Davant d'aquesta situació , s'obrien dos camins : el tancament de l'empresa pública o el redimensionament de la mateixa , que afectava de manera directa a la grandària de la plantilla .La voluntat d'aquest Consell ha estat des del primer moment la de mantenir oberta RTVV , en tant que ofereix un servei públic . Per això , es va optar per la segona opció i , en nom de la independència que ha de regir tot procés d'aquestes característiques , es va encarregar a una empresa externa el procés d'execució de l'ERO .Així mateix , es va promoure una nova Llei de RTVV que aprofundís en la vocació de servei públic , pluralitat i defensa de les senyes d'identitat de la ràdio i la televisió públiques .És en aquest punt on acaben les decisions del Consell respecte a RTVV . El procés d'execució de l'ERO sempre ha correspost , en exclusiva , a la direcció de l'empresa pública , en tant que aquesta sempre ha tingut entitat jurídica pròpia .Segons la sentència del TSJCV , dues són les causes concloents que l'ERO hagi estat declarat nul :La primera , l'aplicació del criteri social només per a treballadors afectats per l'ERO que , en el moment de l'aplicació, encara realitzaven les seves funcions a l'empresa , és a dir , amb posterioritat a la sortida de l'ens d'empleats susceptibles de beneficiar d'aquest criteri ja que no es va tenir en compte a l' hora d'aplicar .La segona , la desafecció de 186 treballadors sota el criteri únic de que eren els que, estant afectats , encara romanien en l'empresa a causa de la sortida escalonada dels treballadors afectats , sense tenir en compte als treballadors que ja havien sortit en aquest moment .Segons la sentència , les dues decisions vulneren el dret fonamental a la igualtat tal com assenyala el Tribunal . Un dret que es va negar als empleats que ja no prestaven els seus serveis en RTVV com a conseqüència de l'ERO .Descartat , per tant , el camí que havia decidit emprendre el Consell , només queda l'altra via que és, lamentablement , procedir a la supressió del servei públic de la ràdio i la televisió d'àmbit autonòmic . La readmissió de més de mil empleats fa la seva continuïtat inviable , ja que només el cost de les despeses de personal d'una plantilla de 1.700 treballadors suposaria aproximadament 72 milions d'euros , una quantitat a la qual caldria sumar la despesa de funcionament i manteniment de RTVV , un cost que la Generalitat no pot assumir en aquests moments.El Consell ha volgut fer pública aquesta decisió amb celeritat per no prolongar de manera innecessària la intranquil · litat que suposaria per als treballadors de RTVV .La Generalitat té l'obligació de prioritzar els serveis bàsics i garantir , sobretot, una sanitat , una educació i uns serveis socials de qualitat , universals i gratuïts i aquest és l'objectiu prioritari de totes les actuacions que emprèn el Consell .
Ciutadans ofereix al periodista Frederic Ferri de ser candidat a ValènciaQuè es pensaveu? Què la majoria dels hipòcrites periodistes de Canal 9 havíen vist la llum de repent? La protesta va ser una simple rabieta per la "butxaca". Massa ingenuïtat...
Jo el vaig deixar de seguir al twitter , només feia que repiular coses dels SIUDADANOS | 0.831715 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_99009 | Millors rents de cara per a Blackheads: els nostres 10 primers
Qui no vol una pell llisa, brillant i sense defectes? Però només alguns són beneïts amb la pell clara, per la seva avantatge genètica. La majoria de les persones pateixen de la pigmentació, el to desigual de la pell, canyelles, acne i els punts negres.
Hi ha molts productes disponibles al mercat per curar i zap els caps negres molestes. Aquests netejadors ajuden a eliminar les impureses dels porus i la superfície de la pell, reduint així els caps negres i que li dóna una pell sana i brillant.
Top 10 de rentats de cara per les canyelles
1. Body Shop arbre del te de la canyella del rentat de cara
Aquest rentat de cara conté oli d'arbre de te orgànic, que és un dels remeis més populars per als punts negres i canyelles causa de les seves propietats anti-bacterianes. També conté l'oli de l'arbre de l'oli d'tamanu i te de llimona, que té propietats anti-bacterianes i anti-taques. Es exfolia suaument les cèl·lules mortes i també neteja profundament els porus. El rentat de cara té una consistència espumosa i té petites perles exfoliants.
load...
2. Els estanys És clar canyella Escuma Facial
Estanys han posat en marxa recentment un parell de nous rentats de cara i aquest és un entre ells. Té una impressionant llista d'ingredients com argila, neem, àcid salicílic, hidròxid de potassi, flor alfàbrega i glicerina. Tots ells són remeis populars per curar granets i punts negres. El rentat de cara està dissenyat per a canyella pell propensa i redueix la brutícia, les cèl·lules mortes i les impureses profundament dins dels porus. També combat els bacteris que causen la canyella i esborra els punts negres amb eficàcia.
3. L'eliminació de Neutrogena canyella Netejador
Aquest és un dels productes únics, que és una mascareta netejadora cum. De fet, aquesta és la millor mascareta per els barbs. Aquest 2-en - 1 producte de lluita contra els punts negres més rebels amb eficàcia i els manté allunyats de re-passant durant almenys 3 setmanes. El producte es pot utilitzar en dos un maneres- com un rentat diari de la cara per destapar els porus i barbs eliminació. També es pot utilitzar com una mascareta facial per accelerar el mecanisme de lluita contra el cap negre, penetrant profundament en la pell i l'eliminació dels punts negres i la prevenció de les altres noves que es produeixi.
load...
4. Net i clar de la canyella del netejador de Compensació
La majoria dels adolescents els encanta aquesta marca causa que els seus netejadors i exfoliants són més efectius contra els barbs i punts negres. El producte afirma que comença la seva acció sobre els barbs i punts negres des del primer dia. S'elimina eficaçment tota la brutícia, l'oli, l'excés de sèu, les impureses dels porus que són les principals causes de la formació de punts negres. També deixa la cara absolutament net i fresc.
5. Himàlaia Neem Purifying bugada de la cara
Els productes que contenen ingredients a base d'herbes tenen menys efectes secundaris. El rentat de cara neem Himàlaia s'enriqueix amb neem, que és conegut per les seves propietats anti-bacterianes i la cúrcuma que controla barbs i punts negres. El rentat de cara neteja els porus, eliminant així els punts negres i també combat la canyella causant bacteris. Usar-lo de forma regular per a la pell suau, llisa i clara.
6. Garnier Pure Exfoliant bugada de la cara
Té la pell mixta amb un nas brillant, que és atacat regularment amb els punts negres? Prova el rentat de cara Garnier pur exfoliant, ja que és un agent de neteja profunda que destapa els porus, les micro partícules en exfolia les cèl·lules mortes i té una única fórmula lliure d'alcohol que manté la pell hidratada. És el rentat de cara adequat per a l'ús diari.
7. Vivel Fonaments d'Active Purificar bugada de la cara
El rentat de cara conté el te verd com un ingredient actiu, un antioxidant que combat els radicals lliures, purifica la pell i té propietats anti-bacterianes per lluitar contra el gra que causen els bacteris. És lliure de sabó i s'ha d'utilitzar diàriament per reduir i eliminar els punts negres del tot. No obstant això, podria deixar la pell una mica sec.
8. Aroma màgic neem i arbre de te rentat de cara
Si està buscant un producte que és 100% lliure de parabens, sabó i alcohol, a continuació, fes un cop d'ull a la màgia de neem aroma i el rentat de cara d'arbre de te. A causa del contingut de neem, extractes, arbre de te i olis essencials de lavanda pujar, ajuda a prevenir els barbs i calmar la irritació de la pell. El contingut de vitamines en ella s'aclareix i elimina les cicatrius.
9. Fab Índia arbre de te rentat de cara
Cada noia hauria sentit parlar de Fab Índia arbre de te rentat de cara del cert. Aquesta és una de la bugada de la cara més popular adequat per a pells grasses, canyella i la pell propensa cap negre. Es pretén aclarir els punts negres més rebels i controla els barbs i l'acne amb eficàcia alhora que hidrata la pell mantenint-la suau i llisa amb cada rentat. També empreses, alleugera i nodreix la pell, pel que és un dels millors rentat de cara per a la pell greix.
10. VLCC síndria i bergamota rentat de cara
Aquest rentat de cara conté ingredients naturals com llavors de síndria, oli de bergamota, extractes d'àloe vera i pols de pela de llimona. És adequat per a tot tipus de pell per a l'ús diari. El rentat de cara lliure de sabó exfolia suaument i purifica la pell, deixant-la neta i brillant. Els grànuls llavors de la síndria eliminar les cèl·lules mortes de la pell, netejar la cara i eliminen els punts negres.
Aquí acaba la nostra llista dels millors rentats de cara per els barbs. Per tant, el que un està tractant per a una pell neta i brillant? Si us plau esmenti la seva elecció a la secció de comentaris. | 0.757873 | curate | {"ca": 0.9867980989262454, "cs": 0.0033444816053511705, "en": 0.0024643548671008627, "es": 0.0070410139060024645, "da": 0.0003520506953001232} | |
acn_ca_20201011_0_10325 | La Cambra de Barcelona fa una crida a indústries que puguin fabricar concentradors d'oxigen per fer front al coronavirus
Canadell demana que hi contactin per correu
ACN Barcelona.-La Cambra de Barcelona ha fet una crida a totes les indústries que puguin fabricar concentradors d'oxigen perquè s'hi posin en contacte per poder fer front al coronavirus. En un missatge a Twitter, el seu president, Joan Canadell, ha demanat que totes aquelles fàbriques que puguin produir aquests dispositius mèdics enviïn un coreu a [email protected] i ha recordat que la producció seria remunerada. Canadell ha explicat al seu missatge que es tracta d'una eina alimentada elèctricament que concentra oxigen a partir de l'aire atmosfèric i ha acompanyat l'explicació tècnica del producte d'un plànol del dispositiu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9467821782178217, "pt": 0.053217821782178217} | https://www.acn.cat/text/item/la-cambra-de-barcelona-fa-una-crida-a-industries-que-puguin-fabricar-concentradors-d-oxigen-per-fer-front-al-coronavirus |
mc4_ca_20230418_5_427190 | Regles simples – Bioprognos
Les Regles simples (de l’anglès, Simple Rules), són un sistema de classificació preoperatòria per tumors d’ovari, que consta de cinc característiques típiques de tumors benignes (característiques “B”) i cinc característiques típiques de tumors malignes (característiques “M”). Les Regles simples poden utilitzar-se per diagnosticar càncer d’ovari en dones que tinguin almenys un tumor anexial (ovàric, paraovàric i tubàric) persistent i es consideri que requereixen cirurgia. En funció de les característiques “B” i “M” que s’apliquin, els tumors es classifiquen com benignes, malignes o no concloents:
Benigne: només apliquen característiques benignes.
Maligne: només apliquen característiques malignes.
No concloent: no aplica cap característica o apliquen característiques tant benignes com malignes.
Les Regles simples van ser desenvolupades per metges i estadístics del grup International Ovarian Tumor Analysis (IOTA), a partir de dades clíniques i d’ultrasons de 1.066 dones reclutades en 9 centres en 5 països (Itàlia, Bèlgica, Suècia, França i el Regne Unit). Totes les pacients incloses van requerir cirurgia segons l’estipulat per un metge local. Tots els models de diagnòstic actuals per a tumors annexials (per exemple, models IOTA, RMI, ROMA) s’han creat per a pacients sotmeses a cirurgia, és a dir, les pacients seleccionades per al tractament expectant es van excloure en crear el model.
El manuscrit que descriu les Regles simples es va publicar a l’Ultrasound in Obstetrics and Gynecology (Timmerman et al., 2008). Les Regles simples s’han validat amb èxit en diversos estudis.
És important tenir en compte que les Regles simples no poden reemplaçar l’entrenament i l’experiència en ultrasonografia i no poden compensar els equips d’ultrasò de baixa qualitat. Els paràmetres utilitzats en les Regles simples es basen en els termes i definicions publicats pel grup IOTA.
BIOPROGNOS ha implementat ―per fins formatius o educatius―, l’última versió de les Regles simples per al cribratge i la detecció del càncer d’ovari. El seu ús és gratuït i no està limitat.
Un cop introduïdes les dades dels pacients, el nostre algoritme de Regles simples genera un document PDF amb l’informe final, que es pot descarregar o enviar per correu electrònic.
L’informe inclou totes les dades del pacient i la puntuació final, calculades segons l’última versió de les Regles simples.
La ciència darrera de les regles simples | 0.839234 | curate | {"en": 0.011097410604192354, "ca": 0.9889025893958077} | https://www.bioprognos.com/ca/regles-simples/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_151458 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | ESCOLA F. GAVA, C.,J - SANT LLUIS ASSOCIACIÓ ESPORTIVA,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17609561752988048, "ca": 0.649402390438247, "en": 0.08605577689243028, "pl": 0.012749003984063745, "nl": 0.022310756972111555, "pt": 0.026294820717131476, "fr": 0.022310756972111555, "id": 0.004780876494023904} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-tercera-divisio/grup-52/3al/escola-f-gava-c-j/3al/sant-lluis-associacio-esportiva-b |
mc4_ca_20230418_9_678669 | The Alang Alang Beach Resort Lombok Indonèsia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
The Alang Alang Beach ResortLombok - West Nusa Tenggara, Senggigi, Lombok, Indonèsia, - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en330comentarisThe Alang Alang Beach ResortVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVeure totes les 20 fotosMolt bona ubicació 8,3Veure al mapa8,3UbicacióParticularitats que li encantaranplatja privadaWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatbalcó/terrassatransport hotel/aeroportjardí
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualThe Alang Alang Beach ResortKai's Beach HouseSunsethouse-LombokJazz Senggigi ResortValoració dels clientsExcel·lent 8,3 (330 comentaris)Excel·lent 8,9 (8 comentaris)Notable 7,8 (936 comentaris)Notable 7,9 (63 comentaris)BarriSenggigiGilli AirSenggigiSenggigiWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjament
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop39 kmAeroport Internacional de Lombok (LOP)100 kmAeroport internacional de Ngurah Rai (DPS)hospitals i clíniques9 kmKlinik As Syifabotiga de conveniència4,7 kmIndomaretcaixer automàtic2 kmATM
Sobre l'allotjamentDescripcióIdeal tant per a la diversió com per al relax, The Alang Alang Beach Resort es troba a la zona de Senggigi de la ciutat de Lombok. A 4. Km de l'emoció de la ciutat, aquest hotel de 4-estrelles gaudeix d'una excelent situació i permet accès a les millors atraccions de la ciutat. Un refugi de descans i relax, l'hotel us oferirà una renovació total a només pases de les nombroses atraccions de la ciutat com ara Platja Coco, Platja Senggigi, The Office Bar & Restaurant. A The Alang Alang Beach Resort, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat a cada habitació. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent platja privada, piscina exterior, massatge, piscina (infantil), jardí. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a The Alang Alang Beach Resort.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxestransport hotel/aeroport Coses a fer, maneres de relaxar-sejardípiscina [exterior] Massatgeplatja privada Àpats, begudes i refrigeriRestaurantsservei d'habitacions Serveis i comoditatsBotiguesservei de bugaderia caixa fortazona de fumadors Per als nenspiscina [infantil]servei de cangur Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaccés a internet (sense fils)banyeramini baraire condicionatcafetera/teteraneveraaparell de televisióconnexió sense fils a internet (cortesia)plat de dutxaassecador de cabellempolles d'aigua de cortesiatelevisió de pantalla planabalcó/terrassahabitacions per a no fumadorsTV satèl•lit/cableIdiomes ParlatsIndonesi Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 1 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 2 a 5 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Els hostes de 6 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 9:00 AMHorari de sortida fins a: 12:30 PMRecepció oberta fins a les : 12:00 AMDesplaçamentPreu del desplaçament a l'aeroport: 230000 IDRDistància des del centre de la ciutat: 4. KmAltresCost de l'esmorzar (a menys que estigui inclòs al preu de l'habitació): 60000 IDRL'allotjamentPlantes / Habitacions de no fumadors: YesNombre de bars/sales: 1Nombre de plantes: 2Nombre de restaurants: 1Nombre d'habitacions: 20Any de construcció de l'hotel: 1997Renovació de l'hotel més recent: 2010Mostrar més
Muy buen hotel..excelente vista..paisajes hermosos”
Paisajes..tranquilidad..ambietacion
Personal muy amable Mi estancia fue de 5 noches, el personal del hotel es muy atento. La comida es buena, el precio... unos 10 -12 € por persona. Las habitaciones estan muy bien, con television satélite, wifi gratis. Los baños sin techo, muy bonitos, lo malo es que acuden muchas hormigas e insectos, tienes que tener siempre la puerta del baño cerrada. Aconsejo comprar un Baigon (insecticida) para echar en la habitacion. Comentat el 15 de juny 2012
Habitaciones grandes, desayunos muy completos, trato muy agradable
hotel ubicado a las afueras de ubud, pero con servicio de transfer desde las 9 de la mañana hasta las 22.30h
sólo tienes que avisar con 20 minutos para que vengan a buscarte a cualquier punto de ubud.
los desayunos muy variados y muy completos, preparados al momento. no tienen buffet.
la zona de la piscina es agradable y bastante tranquila.
anuncian que tienen wifi, pero es casi imposible conectarse.
la única pega que encontramos fue que el último día salíamos a las 6 de la mañana (el desayuno empezaba a las 7) y pedimos si nos lo podían preparar antes o dejarnos alguna cosa. el recepcionista nos dijo que era imposible y nos dijo que teníamos que hacer el chek out el día de antes, pues a las 6 de la mañana no había nadie en la recepción. este último trato no lo encontramos acorde con el recibido las 6 noches que nos alojamos allí.
We traveled as a family, upon reaching the lobby we did not have too much of expectation. But when we were given bungalow facing the sea directly, we were straight away in holiday mood. The view and atmosphere is fantastic, just remember to avoid rainy season should you go to Lombok. Room had sticky floor might be due to wind blowing sea water which could be dealt easily. Food was great, limited choice but they certainly did not hold back on meal portion. There was another cafe nearby, 5 mins walk away exit left from hotel.
Good: spacious room, friendly staffs, ideal getaway stay
Bad: a bit far to anywhere but motorbike daily rental provided
Chetan, Indonèsia
We stayed at this resort for just a night - transit from airport to Gili Island. So we just had the morning to enjoy the beach and the resort. Staff service was great. We arrived at 1am and there were people attending to our check-in and it was super fast.
Breakfast was a nice set unlike the normal continental breakfast you get from most resort/hotels. And it was served next to the beach on the garden area.
The beach is very clean, private and nice. No dead corals like the beaches in Gili so it's easy on the feet.
Although the resort is near the town centre, you need a car to get around.
Nakyong, Corea del Sud
I went there with my mom. At first time, I didn't like the hotel very much. Cuz there r few light but not enough, so I couldn't see single letter. But in the morning from the breakfast table, the view was wonderful. And quality of breakfast also fine. And the hotel is really silent, so I could get relaxed on sunbed. If someone is looking for a bit fancy hotel, this hotel is not proper. But someone wants to get away from everything, this hotel might be perfect. Comentat el 29 de desembre 2014
dewiwaty, Indonèsia | 0.62313 | curate | {"ca": 0.6004615976407232, "cs": 0.0005128862674701885, "es": 0.1801513014489037, "en": 0.2160533401718169, "it": 0.0028208744710860366} | https://www.agoda.com/ca-es/the-alang-alang-beach-resort/hotel/lombok-id.html |
oscar-2201_ca_20230904_9_86339 | Aquestes són les festes que gestionam des del departament de Cultura. Per a informació d'altres festes dirigir-se al departament de Participació ciutadana. | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | http://alternativasancio.calvia.com/responsive/area.plt?KPAGINA=3211&KIDIOMA=1 |
macocu_ca_20230731_2_237407 | Portada > Actualitat > Notícies > Celebració del Dia Europeu de la Mediació amb teatre pels instituts
10/01/2022
L'objectiu es promoure entre els i les joves els valors de la cultura de la Pau
El 21 de gener se celebra a nivell europeu el Dia de la Mediació. Una diada per reflexionar sobre la resolució de conflictes i els valors de la cultura de la pau. Enguany, a les Franqueses, aquesta commemoració es focalitzarà en els més joves i ho farà a través del teatre. Els dies 19 i 21 de gener, si la situació sanitària ho permet, l'alumnat de 2n d'ESO dels instituts Lauro i el Til·ler participarà en un teatre fòrum que convida a reflexionar sobre els prejudicis, els rumors i els estereotips. L'obra "Per què ho dius" se situa en un local públic on una persona perd una cartera i acusa als/les possibles autors/es del robatori basant-se en estereotips. La situació desemboca en una discussió on s'evidencien els prejudicis de cadascun dels personatges.
Aquest servei de mediació de les Franqueses acompanya la ciutadania en la resolució i en la gestió de conflictes derivats del veïnatge donant suport i assessorament legal. A més a més, també organitza formacions. S'hi pot contactar demanant cita prèvia al 938 467 676 o al 670 311 857. | 0.799382 | curate | {"ca": 0.9919224555735057, "en": 0.008077544426494346} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_175260 | La setmana passada un company militant del Penedès em comentava si podia fer alguns articles amb casos pràctics per entendre millor el funcionament de la Vegueria Penedès, i que al mateix temps fossin exemples del perjudici que tenim tots els penedesencs pel fet que la Generalitat de Catalunya no desenvolupi els Serveis Territorials al Penedès.
Comencem amb el cas pràctic de Sanitat-Salut. La setmana passada sentíem per les notícies com la Consellera de Salut, l’anoienca Alba Vergés, comentava amb tota la raó, que les províncies no eren les unitats ideals per dissenyar territorialment el desconfinament. La Consellera tancava el cercle dient que per Catalunya l’ideal era programar el desconfinament per regions sanitaris, que grosso modo, equivalen a les Vegueries. Fins aquí tot correcte.
Però que succeeix al Penedès? Doncs que com que no tenim cap tipus de Servei Territorial de Salut a la Vegueria, perquè des del Govern, i més concretament el Departament del Vicepresident Pere Aragonès, no s’impulsen el desplegament dels Serveis Territorials dels Departaments del Govern al Penedès, el nostre territori queda dividit en les antigues regions que formaven part abans del reconeixement de la Vegueria.
En resum, el Baix Penedès pertany a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, l’Alt Penedès i el Garraf a la Regió Sanitària de Barcelona i l’Anoia a la Regió Sanitària de la Catalunya Central. Així quan es comencin a dissenyar el desconfinament al Penedès en tindrem tres de diferents. I que consti, i quedi ben clar, que estem totalment d’acord amb el raonament que les províncies no són les unitats ideals per programar el desconfinament al Penedès, com recordava la Consellera Vergés.
Però des del Penedès hem de denunciar, i hem de reclamar ben clar, que volem que el Penedès tingui els Serveis Territorials de Salut, perquè no podem permetre que una realitat com és la nostra Vegueria, amb les considerables dinàmiques territorials pròpies, quedi dividida en tres parts, amb tres lògiques de desconfinament diferents, dificultant la unitat que representem com a regió.
La paradoxa de tot plegat, és que per Madrid, el Penedès està dividit en dos províncies, però per Barcelona, pel Govern de la Generalitat, encara pitjor, doncs estem dividits en tres regions sanitàries diferents.
Són més de 15 anys de lluita social, i des del baix, per reclamar superar les províncies i aconseguir una Vegueria Penedès, crec que és de rebut , ara més que mai, que el Penedès tingui el mateix tracte que la resta de territoris de Catalunya, no som de segona, ajudi’ns Consellera Vergés, faci del Penedès la vuitena Regió Sanitària de Catalunya, que és el que tocaria, i els penedesencs i penedesenques en sortiran guanyant, i pensi que mai li agrairem prou.
@jaumecasanas
Comentaris Feu un comentari
Categories Uncategorized
El meu partit es diu PENEDÈS
26 abr.
Són temps difícils, i hem de procurar no deixar ningú enrere. Com a responsables polítics, hem de posar, ara més que mai, les prioritats dels nostres municipis, de les nostres comarques per davant de qualsevol interès partidista, s’ha de fer territori, s’ha de fer Penedès.
Per això el títol d’aquest article, el meu partit es diu Penedès, i jo milito pel territori, sempre ho he fet i ara més que mai, i cal que siguem clars, clars amb la gent, amb el penedesencs i penedesenques.
La crisi del COVID19 està passant factura a la Vegueria del Penedès, i els propers mesos seran mesos on començarem a patir les primeres conseqüències estructurals, i caldrà que entre tots tinguem consciencia del que som i del que volem ser.
El nostre territori, com la resta de regions de Catalunya haurà de començar a treballar en la reconstrucció, en la recuperació econòmica i social dels efectes del COVID19, i ens ha de trobar a punt i preparats per donar el millor de tots nosaltres.
Tindrem les mateixes eines que la resta de territoris de Catalunya?, la resposta és no, el Penedès tornarem a patir l’esquarterament i la divisió, aquest cop no provincial, sinó de la pròpia Generalitat de Catalunya. El Penedès continua dividit en tres Delegacions de Govern, Camp de Tarragona, Catalunya Central, i Àmbit Metropolità. Aquest fet dificulta i molt, la possibilitat de tenir una visió conjunta, la possibilitat de coordinar solucions a problemàtiques comunes, i la possibilitat de donar resposta a les necessitats socials que patim, els problemes amb temes de Salut o Ensenyament en són uns bons exemples.
No es tracta de dir qui té la culpa, no es tracta de fer política, es tracta de posar en evidencia una disfunció, una manca de planificació que repercuteix i repercutirà i molt en la qualitat de vida de tots els penedesencs i penedesenques, independentment de quin sigui el seu partit o la seva ideologia. El que ens preocupa és el territori, ens preocupa el Penedès, la seva autogestió.
No pot ser, i no pot continuar així, que des del 2017 estiguem esperant tenir uns Serveis Territorials que donin resposta a les necessitats del territori, ara més que mai , son necessaris, imprescindibles. Molts estudis diuen que el Penedès serà la regió que més patirà, i que casualment no tindrà cap tipus d’òrgan ni de serveis territorials per coordinar les polítiques de recuperació, continuarem patint la divisió, la disfunció, la manca de coordinació, i això ho patirà la gent.
Esdevé urgent i necessari, que el Govern de la Generalitat de Catalunya, i més concretament el Departament de Vicepresidència, que és el responsable dels desplegaments del serveis territorials, implementi els serveis territorials dels departaments estratègics per la recuperació econòmica i que permeti abordar els reptes del COVID19. La gent del Penedès ens ho mereixem.
Ara cal que tots, des del representats polítics , independentment dels colors partidistes, fins al conjunt de la societat civil penedesenca militem pel territori, i que defensem els mateixos drets que tenen la resta de territoris de Catalunya, que defensem la implementació del Serveis Territorial dels Departaments de la Generalitat al Penedès. Ni som de segona ni ens mereixem aquest tracte, el Penedès ha estat sempre un territori solidari, i cal que sigui correspost.
Militem tots i totes pel Penedès.
@jaumecasanas
Comentaris Feu un comentari
Categories Uncategorized
Com ens movem pel Penedès Marítim?
22 abr.
La setmana passada vàrem llençar una petita enquesta per twitter per veure de manera molt aproximada quina era la mobilitat i la interacció entre municipis de la franja marítima del Penedès, el que coneixem com a Penedès Marítim.
Concretament preguntaven als municipis de Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Calafell i El Vendrell, amb quin municipi, entre ells, interaccionaven més. Volíem veure quins eren els pols d’atracció dels municipis del Penedès Marítim.
De la mostra que tenim, Vilanova i la Geltrú és el pol urbà amb més atracció al territori, de tots els municipis només El Vendrell tenia com primera opció Calafell, i desprès Vilanova i la Geltrú. Una realitat ben normal si considerem que El Vendrell també és capital de comarca i té la seva “autonomia funcional”, però és veritat que té una menor atractivitat respecte a Vilanova i la Geltrú com ara veurem en la resta de respostes dels municipis.
Destacable en aquest cas, que és Calafell i no El Vendrell, la segona ciutat amb més atracció del conjunt del Penedès Marítim. Tant des del Vendrell on era la primera opció, com des de Cunit, Vilanova i la Geltrú i en menor mesura Cubelles, Calafell és la segona destinació més freqüent, el que demostra el rol estratègic de Calafell dins del Penedès Marítim.
Pel que fa a Cunit, es continua demostrant la seva natural predisposició a mirar quasi exclusivament cap a Vilanova i la Geltrú. Sempre s’ha dit que Cunit hauria, i potser algun dia ho farà, de formar part de la comarca del Garraf, però no els hi van deixar. Desprès que majoritàriament la gent de Cunit va cap a la capital del Garraf, és destacable també la interacció amb Calafell i amb Cubelles, donant raons el que defineixen aquest tres municipis com un continu urbà.
Finalment Cubelles demostra el seu alt grau de comarcalització i majoritàriament es dirigeix cap a Vilanova i la Geltrú, i en segona posició amb Cunit, demostrant que les relacions a ambdós costats del Foix continua sent important tot i la divisió provincial i comarcal.
Vilanova i la Geltrú demostra que les seves relacions son més conscients amb Cubelles, Calafell i Cunit, consolidant un radi d’acció més enllà de la comarca, donant sentit funcional al Penedès Marítim i a la seva capacitat d’atracció.
Aquest petit estudi pot acabar amb unes petites conclusions:
Vilanova i la Geltrú té un radi d’atracció que va més enllà de la seva comarca i que es consolida a partir dels eixos de la C31/32 i del servei de Rodalies R2Sud. Respecte a aquest servei s’hi poguéssim disposar d’un servei estil metro com els FGC cada 15 min, ajudaríem a cohesionar encara més el Penedès Marítim.
Calafell és un municipi que també té una destacable capacitat d’atracció. Si el municipi potencies l’estratègia regional del Penedès Marítim, la seva capacitat de creixement és destacable, també respecte als barris marítims del Vendrell.
El Vendrell no pot renunciar a participar dins de les estratègies territorials del Penedès Marítim. Aquest fet potenciaria i complementa la seva projecció cap al Penedès Central i cap al Baix Gaià, fent del Vendrell un verdader àmbit urbà ròtula.
Cunit i Cubelles, tot i ser els nuclis urbans més petits, no tenen perquè renunciar al seu rol i a la seva participació en la estratègia de la regió. Geogràficament estan al bell mig de la regió i entre els dos pols d’atracció, Vilanova i la Geltrú i Calafell. Treballar en dues intensitats, una interna en clau Cunit-Cubelles-Calafell, el continu urbà està ben consolidat, i per altra banda treballar per sumar sinèrgies amb els dos pols abans esmentats.
El Penedès Marítim esdevé un territori supracomarcal, amb característiques pròpies d’una comarca per se, superant una cotilla comarcal del 1936, i que segurament donaria més i millors respostes a les necessitats dels seus ciutadans.
@jaumecasanas
Comentaris Feu un comentari
Categories Uncategorized
Regió Catalunya Sud, si no és ara, quan?
19 abr.
Portem ja 40 dies de confinament aproximadament, i ja comencem a notar les conseqüències d’aquesta pandèmia. Per desgràcia per molta gent han estat dies de dolor i de pèrdua de familiars, per d’altres dies i dies de tancament en espais domèstics, i pel conjunt del territori una parada tècnica que ens dona temps per reflexionar sobre el col·lectiu i la comunitat que som i volem ser.
Podem dir que per la regió de la Catalunya Sud, aquest 2020 no ha començat gaire bé, entre la tempesta Glòria i el tema de la petroquímica vam quedar un xic tocats, i ara amb la crisi del COVID19 pot ser la rematada. Però cal que reaccionem conjuntament, desenvolupant un sentiment de comunitat que ens identifiqui en el seu conjunt, i l’escala regional de la Catalunya Sud sembla la més idònia.
Quan passi la primera fase de la pandèmia caldrà remuntar la situació, i caldrà que el territori tingui una xarxa preparada per tal de fer front a molts reptes, reptes que seran durs, difícils i que afectaran l’estructura social i productiva de la regió. i cal que aquests reptes ens trobin units, junts, compartint estratègia, problemes i solucions.
La patacada del turisme serà considerable, i el turisme és un dels sector clau del territori, les potències en el sector com son Salou i Vila-seca, sortiran malparades d’aquesta temporada, així com el conjunt de la Costa Daurada, Terres de l’Ebre i Penedès. Cal que siguem conscients d’aquesta realitat i que aconseguim sortir amb una estratègia ben clara d’aposta per aquest sector. Recordem que la costa és el complement ideal del turisme d’interior de la regió, i viceversa, cal que sumem sinèrgies i que potenciem un sector estratègic i estructural per molts dels nostres habitants.
El sector primari també serà un sector a tenir molt en compte, de la crisi del COVID19 hem de sortir conscienciats al 200% del que és el consum de proximitat, l’economia regional circular, i desenvolupar xarxes de consum que tinguin present els productes de la Catalunya Sud, fruites, olis, fruits secs, raïm, carns i làctics, entre molts d’altres. La ruralitat no només és i serà un sector estratègic, sinó que serà clau pel desenvolupament de la identitat col·lectiva i el nostre posicionament com a regió.
No ens podem oblidar de la industria, la química i la logística, les repercussions d’aquesta crisi seran per a tots i per a tothom, i cal que tots prenguem consciència que som un territori diversificat i on tots tenim el nostre protagonisme i tots enriquim el conjunt de la regió Catalunya Sud.
I per acabar, que les diferents administracions reflexionin, reflexionin sinó és el moment de començar a treballar amb allò que sempre tothom parla, però que mai s’acaba materialitzant; una estratègia conjunta en clau de regió Catalunya Sud, que uneixi les forces de les Vegueries del Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Aquesta crisi del COVID19 està fent dels ajuntaments els protagonistes de la gestió quotidiana, l’administració més propera al ciutadà, potser que els ajuntaments es posin a treballar per tirar endavant una Taula de Treball, quelcom que ens uneixi, ens identifiqui i ens faci més forts a l’hora d’afrontar aquest repte, que sembla que serà el repte del segle XXI. Si no és ara, quan?
@jaumecasanas
Comentaris Feu un comentari
Categories geografies de Cunit, geografies de la mediterrània, geografies del Penedès
Debat ARA comarques
Follow Blog via Email
Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.
Adreça electrònica:
Sign me up!
Uneix altres 3.032 subscriptors
Blogroll
Ajuntament de Cunit
APM
Baix Penedès Diari
Biblioteca Cunit
Carles Campuzano
Consell Comarcal del Baix Penedès
Delmacio de Conito
Diari de Tarragona
Diari del Baix Penedès
Diari del Camp
Eix Diari
el 3 de 8
Enoturisme Penedès
Esports Penedès
Institut d'Estadística de Catalunya
Institut Estudis Penedesencs
Josep Nadal (Gossa Sorda)
La Repubblica
La Vanguardia
Le Monde
Penedesfera, comunitat de Blocs del Penedès
Turisme Cunit
Arxius
Desembre 2022
Novembre 2022
Octubre 2022
Setembre 2022
Agost 2022
Juliol 2022
Juny 2022
Mai 2022
Abril 2022
febrer 2022
gener 2022
Desembre 2021
Novembre 2021
Octubre 2021
Setembre 2021
Agost 2021
Mai 2021
Abril 2021
Març 2021
febrer 2021
gener 2021
Desembre 2020
Novembre 2020
Octubre 2020
Setembre 2020
Agost 2020
Juliol 2020
Mai 2020
Abril 2020
Març 2020
febrer 2020
gener 2020
Desembre 2019
Novembre 2019
Octubre 2019
Setembre 2019
Agost 2019
Juliol 2019
Juny 2019
Desembre 2018
Novembre 2018
Setembre 2018
Juny 2018
Abril 2018
febrer 2018
Novembre 2017
Octubre 2017
Agost 2017
Juliol 2017
Juny 2017
Mai 2017
Març 2017
febrer 2017
gener 2017
Desembre 2016
Octubre 2016
Agost 2016
Juliol 2016
Juny 2016
Mai 2016
Març 2016
febrer 2016
gener 2016
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Setembre 2015
Agost 2015
Juliol 2015
Juny 2015
Mai 2015
Abril 2015
Març 2015
gener 2015
Desembre 2014
Novembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Agost 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
febrer 2014
gener 2014
Desembre 2013
Novembre 2013
Octubre 2013
Setembre 2013
Agost 2013
Juliol 2013
Juny 2013
Mai 2013
Abril 2013
Març 2013
febrer 2013
gener 2013
Desembre 2012
Novembre 2012
Octubre 2012
Setembre 2012
Agost 2012
Juliol 2012
Juny 2012
Mai 2012
Abril 2012
Març 2012
febrer 2012
gener 2012
Desembre 2011
Novembre 2011
Octubre 2011
Setembre 2011
Juny 2011
Mai 2011
Abril 2011
Març 2011
febrer 2011
gener 2011
Desembre 2010
Novembre 2010
Octubre 2010
Setembre 2010
Agost 2010
Mai 2010
Març 2010
febrer 2010
gener 2010
Novembre 2009
Octubre 2009
Blog Stats
30.144 hits
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.715899 | curate | {"ca": 0.9187368956096321, "es": 0.022618971980430776, "pt": 0.020141050892686956, "en": 0.014740453650168371, "de": 0.007306690386936908, "ja": 0.00019060931444183239, "fr": 0.008132664082851515, "it": 0.007433763263231463, "sv": 0.0006989008196200521} | https://jaumecasanas.cat/2020/04/ |
mc4_ca_20230418_6_694444 | Primer projecte de l’optativa Coding with Scrath del curs 17/18 - Institut Sòl-de-riu (Alcanar)
Et trobes aquí: Inici > Primer projecte de l’optativa Coding with Scrath del curs 17/18
Primer projecte de l’optativa Coding with Scrath del curs 17/18
Aquest primer trimestre els alumnes de segon d’ESO que cursen la matèria optativa Coding with Scratch han presentat els seus projectes.
Un cop més, aquest curs els alumnes han creat unes nadales amb el programari Scratch 2.0 amb les que participaran al Festival de Nadal de 2017. Aquesta activitat l’han realitzat mitjançant treball col·laboratiu dintre del programa d’impuls plurilingüe del nostre centre.
L’objectiu d’aquest primer projecte ha estat crear un producte audiovisual nadalenc aprofitant les dades en les que es fa el lliurament. Treballant amb aquest encàrrec els alumnes aprenen a programar amb l’ordinador. Scratch és un llenguatge de programació completament visual que permet crear animacions, jocs i curtmetratges interactius de manera molt senzilla. Aquests coneixements podran tenir una progressió en aplicacions robòtiques a tercer i quart d’ESO.
A més, aquesta metodologia de treball motiva al l’alumnat i facilita l’aprenentatge mitjançant el plurilingüisme. De manera divertida els nois i noies van creant el seu projecte tot plegat en un entorn en el que s’utilitza com a llengua vehicular l’anglès.
Seguirem treballant al llarg de tot l’any amb altres projectes interessants. Bon Nadal i feliç Any Nou a tothom!
Bones Nadal i Feliç Any Nou 2018 | 0.817702 | curate | {"ca": 1.0} | http://institutsolderiu.cat/2017/12/primer-projecte-de-loptatica-coding-with-scrath-curs-1718/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_22187 | Disseny de tres samarretes commemoratives amb el lema “On hi ha un llibre, hi ha vida. On hi ha acció, hi ha rebel·lia. On hi ha anarquisme, hi ha revolució.”. | 0.655591 | curate | {"ca": 1.0} | https://momoestudi.cat/project/disseny-samarretes-maria-rius/ |
mc4_ca_20230418_12_403803 | Viatges i excursions - Acció Cultural del País Valencià - ACPV
ACPVSocisFes-te'n soci/sòciaTransparènciaFederació LlullContacteSubscripció al butlletí-e Portada Actualitat Política lingüística Tenim drets Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística Guia Pràctica de Drets Lingüístics Telèfon de la llengua Informes Legislació Jurisprudència Campanyes Televisió sense Fronteres 25 d'Abril 2005 2004 2006 2007 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Sí a TV3 Correllengua 2010 2011 2012 2014 2015 Notícies del Correllengua 2015 Tirant de Cançó Amlifica't Apropa't a la Cultura Art en Acció Ajudes Joves Projectes europeus Activitats didàctiques Activitats per a centres de secundària i batxiller Reserves centres secundària i batxiller Activitats per a centres de primària Reserves centres de primària Intercanvis escolars Centres del País Valencià i les Illes Balears Centres del País Valencià i Catalunya Ensenyament Club de viatges Viatges i excursions Experiències dels socis Octubre CCC Centre Carles Salvador Viatges i excursions - Club de Viatges d'Acció Cultural
Club de Viatges - Experiències dels nostres socis
Una sorprenent caminada pel Comtat i La Safor, seguint la via de l'antic tren dels anglesos"Una sorprenent caminada pel Comtat i La Safor, seguint la via de l'antic tren dels anglesos", article de Lluís Patraix al Blog La paella mecànica de Vilaweb Organizat per...Més... Un passeig pels camps i bancals de les oliveres mil.lenàries del Maestrat"Un passeig pels camps i bancals de les oliveres mil.lenàries del Maestrat valència", article de Lluís Patraix al Blog La paella mecànica de Vilaweb Organitzat per Esplai...Més... Viatge a Calàbria i les illes Eòlies El cert és que ens vam enrolar en aquest viatge una mica de rebot: volíem anar a Armènia, però el viatge no es va acabar fent per falta de quòrum –al final, en realitat,...Més... | 0.833762 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acpv.cat/web/viatges-i-excursions |
mc4_ca_20230418_12_318123 | Murmuris de petits grans horrors - Revista Musical Catalana
Murmuris de petits grans horrors
© Sebastian Bolesch (foto d’arxiu)
KREATUR. Direcció i coreografia: Sasha Waltz. Interpretació i coreografia: Liza Alpízar Aguilar, Davide Camplani, Clémentine Deluy, Claudia de Serpa Soares, Peggy Grelat-Dupont, Hwanhee Hwang, Lorena Justribó Manion, Annapaola Leso, Nicola Mascia, Virgis Puodziunas, Zaratiana Randrianantenaina, Aladino Rivera Blanca, Corey Scott-Gilbert, Yael Schnell. Música: Soundwalk Collective. Disseny de vestuari: Iris van Herpen. Il·luminació: Urs Schönebaum. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (SALA TALLERS). 28 DE SETEMBRE DE 2017.
Feia molt de temps que no sentia tanta impaciència perquè comencés un funció. Aquesta sensació la vaig tenir el dijous 28 al Teatre Nacional de Catalunya. Al principi no entenia per què se m’havia infiltrat aquesta sensació tan intensa al cos, però just abans que Xavier Albertí agafés el micròfon, em vaig adonar que hi havia un efecte sonor greu en loop. Aquell murmuri inquietant impregnava la sala: expectació total. El TNC va encetar la temporada amb unes circumstàncies excepcionals, intervingut. Sense que es tractés de cap paral·lelisme literal ni metafòric, l’obra que érem a punt de veure es recreava en sensacions i situacions convulses que hem viscut aquests dies. La coreògrafa Sasha Waltz a Kreatur ens endinsa en la cara més fosca i lletja de la relació entre l’individu i la comunitat, en una societat pertorbada. La coreografia interpretada i creada per catorze intèrprets ens endinsa en un paisatge d’accions múltiples i simultànies, com si fos una quadre de Pieter Brueghel el Vell, en el qual no hi ha un focus específic, sovint privat de punt de fuga. Així doncs, al llarg de bona part de la coreografia, un ha d’escollir què enfoca i desenfoca, un exercici de perspectiva desafiant per a l’espectador.
Després d’haver creat per a posades en escena d’òperes, Sasha Waltz ha coreografiat amb música electrònica composta per Soundwalk Collective per tornar a la dansa abstracta i a una fisicitat contundent. Sense caure en la superficialitat ni els tics més obvis que es poden traspuar de la transgressió, el vestuari de la dissenyadora holandesa Iris van Herpen evoca clarament un món habitat per pecadors i per dimonis interiors. La il·luminació freda dissenyada per Urs Schönebaum embolcalla i matisa aquest paisatge amb un filtre de blanc nuclear que tan aviat ens pot remetre a un món mitològic o bé a un futur distòpic.
© www.facebook.com/teatrenacionalcatalunya
Malgrat que al cor de la coreografia, Waltz desplega tot d’emocions convulses que indaguen en els aspectes més inquietants dels humans, l’espectacle arrenca amb una escena ben abstracta, gairebé com si els ballarins fossin éssers vegetals. Planxes flexibles i transparents, uns tubs flonjos en forma de núvol cobreixen els ballarins. Les figures escultòriques es converteixen en persones de diferents mides i edats. Un retaule que contemplem en la distància, exageradament carregat d’accions simultànies, s’apaguen els llums i de la foscor emergeix una massa d’individus els cossos dels quals es mouen amb moviments convulsos, enervats. De la distància emocional de l’inici, l’espectador és cridat a prendre part mentalment de la situació. Waltz aplica la millor tècnica compositiva, les distàncies i les formes es revelen com grans obres plàstiques sobre la paret d’una galeria. El moviment és constant i les personalitats de cada individu s’apoderen de la seva pròpia trajectòria en l’espai i en la interacció amb els altres. Les tensions augmenten fins que les criatures s’enfilen per les escales i es col·loquen sobre un passadís estret, l’una darrere l’altra. Abocades al precipici, n’hi ha unes que escalen el mur i d’altres que es deixen caure avall. Sempre hi ha una víctima, un botxí, però aquests rols sempre s’intercanvien. Totes les criatures són pecadores i supervivents.
Sasha Waltz ens meravella amb imatges arquitectòniques en moviment, com quan una ballarina puja sobre unes escales transformades en un ventall gegant o una dona vestida com si fos un eriçó, dins un vestit de punxes que no pot interactuar amb la resta sense fer-los mal. Passos de dos en els quals la dansa es difumina perquè els protagonistes són els gestos escultòrics que queden impresos en l’aire. Kreatur és d’una força plàstica i sonora brutal –enmig de la música electrònica sonen lladrucs i altres sons quotidians que ens descol·loquen–, la dansa és pura acció física. Llàstima que la coreografia peca de reiterativa, si no aconseguiria retòrcer l’estómac i la imaginació en cada instant. L’arc compositiu que dibuixa Waltz és bellament simètric, les criatures sembla que al final tornin dins les poncelles, tot silenciant els seus moviments i fonent-se en la foscor. Kreatur ens enfronta amb les nostres pròpies pors i els dimonis interiors –la paranoia–, un jardí dels petits grans horrors abstractes que suggereixen realitats concretes i imperiosament actuals. | 0.812587 | curate | {"ca": 0.8941841680129241, "de": 0.006865912762520194, "en": 0.0016155088852988692, "es": 0.0840064620355412, "pt": 0.0058562197092084005, "nl": 0.00747172859450727} | http://revistamusical.cat/critica/murmuris-de-petits-grans-horrors/ |
mc4_ca_20230418_7_756787 | Màster en Periodisme de Viatges (Presencial) - UAB Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters i postgraus propis > Comunicació i Periodisme > Màster en Periodisme de Viatges (Presencial)
Destinat a professionals de la comunicació ia qualsevol que li apassioni el món dels viatges, el màster en Periodisme de Viatges (modalitat d'estudi presencial) encara la seva setena edició amb la intenció de seguir formant a professionals capaços de transmetre l'emoció única de l'apassionant aventura de viatjar.
A través de la impartició de sessions teoricopràctiques, el Màster ensenya eines bàsiques per tractar la producció de continguts de periodisme de viatges per a tots els formats: des de grans reportatges per premsa a càpsules radiofòniques, programes televisius i articles per a la xarxa.
El màster va ser creat per respondre a la necessitat d'oferir noves fórmules, de desmarcar-se del turisme convencional i inamovible, intentant aportar un valor afegit i dotar de contingut al fet de viatjar. Aporta un enfocament polifacètic i multidisciplinar, que des del periodisme pretén abastar moltes altres àrees de les ciències socials.
El màster en Periodisme de Viatges es dirigeix a tots aquells professionals que desitgen ser emprenedors amb iniciatives i projectes originals en l'àmbit de la comunicació dels viatges: com la creació d'agències de viatges especialitzades o la producció de continguts multimèdia, radiofònics, escrits i per a televisió.
Codi de l'estudi: 2812/8
Preu especial: 3645¤
Lloc: Escola de Postgrau i Facultat de Ciències de la Comunicació, Campus UAB, Bellaterra (Barcelona)
Dates: del 01/02/2019 al 30/11/2019 | 0.850234 | curate | {"ca": 0.9671052631578947, "es": 0.011961722488038277, "it": 0.020933014354066987} | https://www.uab.cat/web/postgrau/master-en-periodisme-de-viatges/dades-basiques-1203328491238.html/param1-2812_ca/param2-2001/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_152580 | FiraTàrrega presenta Pre/Para Week, una iniciativa vinculada a la formació i la difusió de les arts de carrer que vol acostar professionals i nous públics a aquesta disciplina - Notícies - FiraTàrrega
Eng
Cast
Cat
Menú
Nosaltres
Què és FiraTàrrega
La nostra missió
Programació artística
Àmbit professional
Història
Contacte
L'equip
Treball en xarxa
Galeria fotogràfica
Edicions anteriors
Documents
Transparència
Perfil del contractant
Territori Creatiu
Què és Territori Creatiu
Hivernem
Requisits
Convocatòria 2023
Suport a la Creació
Condicions de participació
Inscripció de propostes
(Un)Common Spaces - In Situ
Stalkers
Videasta convidat
Còmplices de la Creació
FiraTàrregaPro
FiraTàrregaPro Catalan Arts
Acreditació Pro
FiraTàrrega.Pro
Creative Labs
La Llotja
Venir com a entitat expositora
Fira 2022
Programa oficial
Venda d'entrades
Informació pràctica
Com arribar
Allotjament
Planol d’espais i serveis
Mercat de Paradistes
Patrocinadors i mecenes
Blog
Públic
Artistes
Professionals
Premsa
Proveïdors
Actualitat de la fira
Notícies
← Altres notícies
Dimecres, 5 de de març de 2014
FiraTàrrega presenta Pre/Para Week, una iniciativa vinculada a la formació i la difusió de les arts de carrer que vol acostar professionals i nous públics a aquesta disciplina
FiraTàrrega presenta PRE/PARA WEEK, una setmana d'activitats relacionada amb la pedagogia i la difusió de les arts de carrer que forma part de la branca formativa de FiraTàrrega. Aquesta iniciativa, que es durà a terme en diversos espais de la ciutat de Tàrrega del 31 de març al 5 d'abril, enllaça amb la línia 360º/365 dies l'any, amb la qual la Fira promou la formació, la promoció i l'estímul de les arts de carrer a través d'un projecte vinculat a la ciutat, al sector i al país.
PRE/PARA WEEK pretén provocar un debat sobre la formació específica que requereixen les arts de carrer, però també té l'objectiu d'obrir les arts de carrer a nous actors i a nous públics i donar a conèixer el treball d'acompanyament que fa la Fira als artistes que aposten pel seu treball en l'espai públic. La setmana PRE/PARA s'iniciarà amb dos tallers que es perllongaran durant tota la setmana i que finalitzaran amb una sessió oberta en la qual es mostrarà el treball dels alumnes. Ernesto Collado i Piero Steiner lideren el taller d'interpretació en l'espai públic adreçat als alumnes de les escoles internacionals convidades, als alumnes de centres universitaris espanyols dedicats a la formació teatral i als professionals de les arts de carrer. Els més petits -nens entre 10 i 12 anys- també tindran l'oportunitat d'introduir-se en aquesta disciplina amb un taller pràctic càrrec de la Montse Colomé i el Jordi Vidal, un tàndem ja consagrat en espectacles de caràcter social i participatiu.
Llegir les arts de carrer, una exposició que s'inaugurarà el 31 de març a les 20h, mostrarà el fons biogràfic relacionat amb les arts de carrer disponible al hall principal de la Biblioteca de Tàrrega. Durant la vetllada, també es presentarà la nova secció especialitzada en aquesta disciplina a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega. Durant la setmana, públic i professionals també podran accedir de forma gratuïta a la ponència Les arts de carrer a Catalunya: mites i modernitat a càrrec de Mercè Saumell i Pere Tantiñá; i a la sessió de cinema i arts de carrer amb la projecció de dos documentals: Tàrrega món paral·lel de Júlia Girós, Marc Garcia, Adrià Martí, Pol Picas, David Galindo i Nina Solà (Durada: 30'); i Exit through the gift shop de Bransky (Durada: 87').
PRE/PARA WEEK també compta amb una jornada professional, destinada únicament a pedagogs i responsables de formació, que se centrarà en l'ensenyament de les arts de carrer a casa nostra. L'ensenyament de les Arts de Carrer, títol que rep la jornada, tindrà lloc el 4 d'abril d'11 a 18h a Cal Trepat. Tot el públic interessat en seguir aquesta activitat podrà fer-ho a través del Twitter -etiqueta #carrerformació- o bé en streaming a través del canal livestream.com/firatarrega.
Totes aquestes activitats programades acostaran la ciutadania de Tàrrega i els professionals a les arts de carrer des de noves perspectives, buscant la complicitat de nous públics i reflexionant sobre els processos que acompanyen les creacions escèniques concebudes per a l'espai públic. Un bon exemple és la iniciativa Deriva Mussol, una oportunitat única de generar i compartir processos d'aprenentatge i creació dins un grup heterogeni de persones en el qual les idees i les propostes col·laboratives són el nucli per crear un moviment conceptual entre el territori i els propis participants. Eva Marichalar, artista, pedagoga i professora de la Universitat de Vic, i Jordi Lafon, artista visual i també professor de la mateixa universitat, són els encarregats de guiar els grups de la Deriva Mussol per aquesta caminada nocturna i creativa per la ciutat de Tàrrega.
Los Hermanos Kray i la Fundación Collado Van Hoestenberghe clouran el PRE/PARA WEEK amb dos assajos oberts: Yo soy mi mujer i Constuctivo, respectivament, espectacles vinculats al Programa de Suport a la Creació de FiraTàrrega. El primer espectacle, basat en el projecte de Rosa Carbonell -alumna de la primera edició del Màster FiraTàrrega de Creació en Arts de Carrer-, parteix de la història real del llibre de Doug Wright (Pulitzer 2004), on un transvestit sobreviu a l'Alemanya nazi i al comunisme soviètic de l'Alemanya de l'Est. Per altra banda, Constuctivo és un manifest abrandat contra l'esterilitat de l'arquitectura moderna i una crítica contra la nostra societat que materialitzen Piero Steiner i Ernesto Collado encarnant dos paletes il·lustrats que conviden el públic a repensar algunes qüestions universals. | 0.794208 | curate | {"ca": 0.9534925160370634, "en": 0.021739130434782608, "es": 0.011404133998574484, "fr": 0.007840342124019958, "de": 0.0010691375623663579, "pt": 0.004454739843193158} | https://www.firatarrega.cat/actualitat/noticies/41/firatarrega-presenta-prepara-week-una-iniciativa-vinculada-a-la-formacio-i-la-difusio-de-les-arts-de-carrer-que-vol-acostar-professionals-i-nous-publics-a-aquesta-disciplina |
wikipedia_ca_20230401_0_460679 | Flint (Michigan)
Flint és una ciutat situada al comtat de Genesee en l'estat nord-americà de Michigan És seu del comtat de Genesee. En el Cens de 2010 tenia una població de 102.434 habitants i una densitat poblacional d'1.161,46 persones per km². Està situat a la vora del riu del mateix nom, el Flint, que té una longitud de 106 km. Va ser fundada pel comerciant de pells Jacob Smith en el 1819. L'any 2010, Flint tenia una població de 102.434 habitants. Malgrat ser un municipi adjacent a Detroit és un municipi independent d'aquest.
Des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, la ciutat va ser un fabricant líder de carruatges primer i automòbils posteriorment, i va rebre el sobrenom de "Vehicle City". General Motors (GM) es va fundar a Flint el 1908, i la ciutat es va convertir en la seu de fabricació d'automòbils per a les divisions Buick i Chevrolet de GM, especialment després de la Segona Guerra Mundial fins a la recessió dels primers anys vuitanta del s. XX. Flint també va ser la localitat on es produí la famosa Vaga de braços caiguts de 1936-37 que va tenir un paper vital en la formació de sindicat United Auto Workers.
És la localitat natal del cineasta Michael Moore. Aquest director de cinema va filmar una pel·lícula documental sobre el tancament de la factoria de General Motors a la ciutat (Roger & Me).
Geografia.
Flint està situada en les coordenades .Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Flint té una superfície total de 88,19 km², de la qual 86,55 km² corresponen a terra ferma i (1,87%) 1,65 km² és aigua.
Demografia.
Segons el cens de 2010, hi havia 102434 persones residint en Flint. La densitat de població era d'1.161,46 hab./km². Dels 102.434 habitants, Flint estava compost pel 37,42% blancs, el 56,56% eren afroamericans, el 0,54% eren amerindis, el 0,45% eren asiàtics, el 0,02% eren illencs del Pacífic, l'1,14% eren d'altres races i el 3,87% pertanyien a dos o més races. Del total de la població el 3,88% eren hispans o llatins de qualsevol raça.
Política.
Pel pobre estat financer de la ciutat, Michael Brown va ser nomenat Regidor de Emergenia el 26 de juny de 2013. No obstant això Brown va resignar de la seva posició al setembre del mateix any, efectiu al mes següent. Darnell Eraley (previ alcalde de Flint i actualment gerent de la ciutat de Saginaw) li va succeir des de llavors.
Educació.
Universitats.
- La Universitat de Míchigan-Flint és un dels tres campus de la Universitat de Michigan.
- Kettering University és una universitat principalment d'enginyeria.
- Mott Community College és la universitat pública de la zona.
- La Michigan State University College of Human Medicine utilitza l'antic edifici de "Flint Journal" per a classes.
- L'àrea de Flint també estan presents el campus principla de Baker College i campuses satétites de Davenport University i Spring Arbor University.
Persones il·lustres.
- Matthew W. Taylor, actor.
- Stephen Smale (1930 -) és un matemàtic conegut per les seves contribucions en Topologia i Geometria diferencial. | 1 | perfect | {"de": 0.005351170568561873, "ca": 0.937123745819398, "pt": 0.010033444816053512, "en": 0.04749163879598662} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=460680 |
macocu_ca_20230731_3_270508 | Arxiu de la categoria: EL PLA
Els nens i nenes de l’aula d’acollida d’escola el Pla hem fet aquest pessebre. Esperem que us agradi!
Els alumnes de l’aula d’acollida d’El Pla hem passat mesos llegint poesia. Aquest és un recull de poemes del llibre “Com el plomissol”, de la Joana Raspall.
Hem penjat aquestes frases fetes “representades” al passadís de davant de l’aula d’acollida. Ens ha quedat molt bé! | 0.68583 | curate | {"ca": 0.9447236180904522, "es": 0.05527638190954774} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_22681 | El primer nadó de l'any és una nena que ha nascut a l'Hospital de Mollet del VallèsLa criatura es diu Diana i ha pesat 3,220 quilos ACN Barcelona | Actualitzada el 01/01/2012 09:43Hospital de Mollet del Vallés / ACNEl primer nadó de l'any és una nena que es diu Diana i va néixer a la segona campanada del 2012 a l'Hospital de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), segons ha informat el Departament de Salut de la Generalitat. La criatura, de pares d'origen sud-americà, va treure el cap amb la segona campanada de mitjanit i va pesar 3,220 quilos, en un part natural i sense complicacions. Tant la mare com la nena es troben bé i està previst que el conseller de Salut, Boi Ruiz, visiti la família aquest diumenge a les dotze del migdia a l'hospital, un centre concertat. ------------------------ Apa, ja pot començar el show
Lamentable, any rere any igual, i ni la crisi canvia res. On són les catalanes? Ah, sí, manifestant-se a favor de l'avortament i volent fer vida amb 35 anys com si en tinguessin 20. Doncs ja ens ho trobarem, ja.
Ets un masclista repugnant. Torna a la teua època!
Això li dius a aquest:http://www.racocatala.cat/forums/fil/153647/agressio-infermera-retirar-burka-durant-part
Si, este també ho és. I? | 0.741823 | curate | {"ca": 0.9744224422442245, "hu": 0.02392739273927393, "uz": 0.0016501650165016502} | |
mc4_ca_20230418_5_216974 | eduard.cat: L'entrevista a la Shilpa
A future journalist... competència! :-)M'ha agradat molt veure-la i escoltar-la. A través de les seves paraules, de la seva imatge, he pogut entendre una mica més què t'enganxa tant de la feina que vas fent a l'Índia, Edu. No m'estranya que t'hi enganxis.PS: M'encanta l'accent dels locals quan parlen anglès. És molt típic i fàcilment identificable; em fa molta gràcia :-)
21 de desembre de 2009 a les 23:42
Jeje i tant Ferran, i serà una competència dura! Tenen ganes de menjar-se el món :)Sí, m'ha agradat fer aquest petit experiment participatiu al blog. Crec que amb el testimoni dels nanos grans que ja estan a punt d'acabar es pot entendre millor què és Shanti Bhavan.L'accent dels indis parlant anglès és curiós. La veritat és que els entenc millor que a molts americans!Salut!
22 de desembre de 2009 a les 17:12
Em fa molta il·lusió ser el teu BI. Per que comencis a descartar, et diré que no sóc home i que no visc a les comarques de Girona ni a Girona ciutat. Tot i que el meu avi va néixer a l'Alt Empordà...:)
Mmmm puc descartar molts blocaires, però encara queden moltes possibilitats! :)
25 de desembre de 2009 a les 12:03 | 0.794646 | curate | {"ca": 0.9982713915298185, "uz": 0.001728608470181504} | http://www.eduard.cat/2009/12/lentrevista-la-shilpa.html |
naciodigital_ca_20220331_0_754445 | El Camp de Tarragona i les Terres de han tornat a demostrar la seua solidaritat durant el Gran Recapte d’Aliments, que ha tingut lloc els dies 30 de novembre i 1 de desembre. Els ciutadans han respost a la crida del Banc dels Aliments i, a falta del recompte final, s’estima que es superaran els 500.000 quilos d’aliments a la demarcació. En el cas de les Terres de l’Ebre també s’estima que es superaran els 80.000 Kg d’aliments.
A les comarques ebrenques s’han mobilitzat 1.300 voluntaris. El portaveu del banc dels Aliments a les comarques de Tarragona i l’Ebre, Òscar Ologaray, ha donat les gràcies a tots els que hi han participat i s’ha mostrat molt feliç pel resultat: “Al llarg d’estos 10 anys hem pogut comprovar que, quan el Banc dels Aliments demanem ajuda, la societat catalana respon”, ha exposat.
El portaveu ha explicat que a través de diferents entitats socials, com Càritas i Creu Roja, el Banc dels Aliments es faran arribar els productes recaptats a les famílies de les nostres comarques. “Malgrat que ara hem recollit 500.000 quilos, estos només són el 20% del que reparteix el Banc dels Aliments anualment, al Febrer ja s’hauran acabat”, ha constatat Ologaray, afegint que “des del Banc dels Aliments hem detectat un augment en la qualitat dels productes. Hem rebut molt més oli, llet, conserves, llegum cuit que en passades edicions, i s'ha reduït el llegum sec”. Tots aquells que vulguen col·laborar en la campanya i no ho hagen fet poden fer un donatiu al web www.granrecapteonline.com fins el 15 de desembre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aguaita.cat/noticia/13641/terres-ebre-aconsegueixen-80000-kg-al-banc-dels-aliments |
oscar-2301_ca_20230418_8_134854 | El 21/6/ vaig tenir el plaer de debatir en relació a la maternitat i l'empreneduria digital amb dones fantàstiques: La Constanza Cuellas, la Sílvia González Xufré i Amèlia Sampere com a moderadora. Competència col.laborativa, passió, projecció, aprenentatge continu, veure més reptes que problemes i més… | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | https://lauraraves.com/tag/ajuntament-digualada/ |
mc4_ca_20230418_2_448043 | Un cop de cap de Picolo dóna la victòria al Sants al camp del Lleida B (0-1) | EL3 - Portal de notícies de Sants-Montjuïc
Els de Tito Lossio van resistir al Municipal de Gardeny i, gràcies a un solitari gol després d’un error defensiu garrafal dels locals, els santsencs sumen la tercera victòria consecutiva.
Una crònica de Martí Odriozola i foto de Jesús de la Fuente | 0.757174 | curate | {"ca": 1.0} | http://el3.cat/un-cop-de-cap-de-picolo-dona-la-victoria-al-sants-al-camp-del-lleida-b-0-1/ |
mc4_ca_20230418_6_673220 | Teràpia de confinament: Peus de porc amb xocolata
Dimecres, 22/4/2020
Quan es parla de peus de porc no sentireu mai ningú que digui - bé, sí, no estan malament -. O desperten passions o a alguna persona li poden arribar a fer fàstic, i no li agrada gens veure com algú altre se'ls cruspeix al seu costat. O blanc o negre, no hi ha grisos aquí.
Per fer receptes de peus de porc a la cassola és millor comprar-los crus així, en bullir-los, podeu aprofitar el brou per acabar la cocció. També els podeu encarregar cuits a la carnisseria, però demaneu que us donin a part el brou, que així us quedarà molt millor.
Si els bulliu vosaltres poseu-los en una olla amb 1 ceba, pastanaga, porro, all, llorer, farigola i claus d'olor clavats a la ceba. Han de bullir ben bé durant una hora i mitja o dues. Un cop bullits traieu els peus de l'olla i coleu a part el brou.
Per fer aquests peus de porc ens farà falta:
4 peus de porc partits per la meitat i bullits
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç i una de picant
1 litre de brou de la cocció dels peus de porc
1 picada d'all, ametlles, pinyons i 1 presa de xocolata 70%
2 fulles de llorer, 1 branca de farigola
És important triar la cassola, ha de ser prou grossa perquè ens hi càpiguen les 8 meitats de peu de porc.
Poseu la cassola al foc, no massa fort. Quan sigui calenta tireu-hi un bon raig d'oli i la ceba ben picada amb un polsim de sal. Heu de deixar que la ceba vagi sofregint, remenant-la de tant en tant. Cada vegada que calgui, afegiu-hi una mica d'aigua per recuperar els sucres caramel·litzats i evitar que es cremi. Ha de quedar ben fosca i confitada.
Quan arribeu a aquest punt serà el moment d'afegir-hi el pebre vermell dolç, remeneu-ho un instant amb la cassola apartada del foc i evoqueu-hi el vi ranci.
Torneu-la al foc i deixeu que redueix, després afegiu-hi el tomàquet i les aromàtiques. Deixeu-ho uns minuts més al foc remenant-ho de tant en tant, no massa.
Arribats a aquest punt ja hi podreu posar els peus de porc un al costat de l'altre i salpebrats si els hi cal, i els pinyons. Abans que els pinyons es torrin ja hi podreu afegir el brou fins arran de cobrir els peus. Haureu de deixar que vagi fent el xup-xup durant mitja hora o tres quarts amb la cassola tapada, sacsejant-la de tant en tant. Si cal, afegiu-hi més brou o aigua.
Quan siguin ben tous, rectifiqueu de sal i deixateu la picada amb una mica de brou, la repartiu per tota la cassola i deixeu que bulli a poc a poc uns 10 minuts més. Ja els tindreu a punt.
Com que això durarà uns quants dies més, un altre dia us diré com fer uns peus de porc al forn que són de llagrimeta.
Enri Carbonell Pelfort
24 d'abril 2020.09:01h
Només de llegir les teves receptes, ja ensalivo !
Gràcies per aquests menjars tan nostrats i per fer-les tan entenedores. | 0.80016 | curate | {"ca": 0.9585454545454546, "en": 0.014909090909090908, "es": 0.026545454545454546} | https://anoiadiari.cat/22-1/terapia-confinament-peus-porc-xocolata/ |
macocu_ca_20230731_4_428651 | El servei de teràpia ocupacional
El servei de teràpia ocupacional. Està format per activitats d’ocupació terapèutica, la finalitat de les quals és potenciar les capacitats de les persones a qui atenem, ja siguin físiques, cognitives, emocionals, relacionals o d’inclusió. No és, a diferència del que es creu, una feina.
A la Fundació Gandhi disposem de programes de teràpia ocupacional molt diversos que ens permeten adaptar-nos a cada persona i ajustar els objectius terapèutics a les necessitats de cada una. | 0.753486 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_260099 | Oriol Junqueras present en l’obertura dels actes de la Diada a Sant Andreu | Andreuenc
Portada Societat Oriol Junqueras present en l’obertura dels actes de la Diada a Sant Andreu
Sant Andreu va obrir els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya ahir al vespre, amb l’ofrena floral a la Capella dels Segadors, organitzada pel Districte de Sant Andreu, Òmnium Sant Andreu i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. L’acte commemoratiu, presentat per l’historiador Pau Vinyes, es va iniciar a les 17:45 hores als jardins de les Dones de la Motor Ibèrica, al costat de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
L’acte va aplegar més de 300 persones, a les quals es va sumar una àmplia representació dels partits polítics. Hi van ser presents totes les formacions amb representació municipal excepte Ciutadans, que va decidir no no formar part de la commemoració de la Diada a Sant Andreu tot i tractar-se d’un acte institucional. En representació del Districte de Sant Andreu i de l’Ajuntament de Barcelona van prendre la paraula, respectivament, la presidenta Montse Benedí i el primer tinent d’alcaldia Gerardo Pisarelo.
Però abans dels parlaments dels representants polítics es va viure el moment més emotiu, quan l’actriu andreuenca Carme Abril va llegir un fragment del llibre Les proclames de sobirania catalanes (1640-1939), titulat La resistència de Barcelona: 1713-1714, de l’historiador i polític d’origen andreuenc Oriol Junqueras. I encara més colpidor va ser el moment en què l’actriu va llegir una carta manuscrita del mateix Junqueras, escrita des de la presó especialment per a aquest acte, i en la que ha demanat que “no us deixeu arrossegar per la indignació, persevereu perquè nosaltres persistirem”.
L’acte dels jardins de les Dones de la Motor Ibèrica va finalitzar amb l’ofrena floral a la Capella dels Segadors, la interpretació de l’himne nacional de Catalunya per part de l’Orfeó l’Eco de Catalunya i les salves de l’Escamot de la Santíssima Trinitat i de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu.
Posteriorment a la plaça de Can Fabra es va dur a terme una ballada de sardanes organitzada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i el Foment Sardanista Andreuenc, que va comptar amb la participació de la Cobla Ciutat de Terrassa. En el descans de l’actuació l’associació veïnal va llegir un manifest reivindicant la llibertat dels presos polítics.
Vídeo: Carme Abril llegint la carta escrita per Oriol Junqueras | Carlos R. Escuredo
Fotografies: Diferents moments de l’acte commemoratiu de la Diada | Rut Ortiz
Etiquetes: Capella dels SegadorsDiada Nacional de Catalunyaofrena floralOriol Junquerasvídeo | 0.885941 | curate | {"ca": 0.9684684684684685, "es": 0.03153153153153153} | https://www.andreuenc.cat/societat/2018/09/11/oriol-junqueras-present-en-lobertura-dels-actes-de-la-diada-a-sant-andreu |
mc4_ca_20230418_7_76560 | Presentació del llibre "Els camins mil·lenaris de Catalunya que seguien els pelegrins de Santiago", d'Enric Aguadé Sans · Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
CONPC(1999-11-04).mp3
CONPC(1999-11-04)
https://bd.centrelectura.cat/items/show/3680
Aguadé i Sans, Enric i López, Rafael, “Presentació del llibre "Els camins mil·lenaris de Catalunya que seguien els pelegrins de Santiago", d'Enric Aguadé Sans,” Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 3 agost de 2020, https://bd.centrelectura.cat/items/show/3680. | 0.590387 | curate | {"ca": 0.846441947565543, "en": 0.15355805243445692} | https://bd.centrelectura.cat/items/show/3680 |
oscar-2301_ca_20230418_0_500784 | Els principis. L’OBRADOR Espai de Creació és un projecte que neix l’any 2016 de la mà del coreògraf Roberto Olivan i de la companyia que dona cobertura als seus projectes creatius: ROPA / Roberto Olivan Performing Arts.
El naixement d’aquest espai de creació és una conseqüència natural de la trajectòria professional de Roberto Olivan. Una dilatada experiència que li genera la necessitat de compartir tot aquest know how i bagatge amb altres creadors, a intercanviar la seva visió i experiència en el món de les arts escèniques amb altres artistes, en particular, i amb el sector de la dansa i de les arts del moviment, en general. A més, Roberto Olivan ha conceptualitzat i produït el festival Deltebre Dansa anualment des del 2004, un festival consolidat com un referent internacional de les arts escèniques i que ha estat guardonat amb un premio EFFE (Europe for Festivals, Festivals for Europe) que concedeix l’Associació Europea de Festivals, entre d’altres. L’OBRADOR Espai de Creació obre l’oportunitat a fer extensible tota aquesta experiència al llarg de l’any, una programació de caràcter anual. Ubicat a l’antiga Cambra Arrossera de Deltebre, el projecte ha estat possible gràcies a una cessió de l’espai per part de l’Ajuntament de Deltebre i la reforma integral finançada i dirigida per part de la mateixa companyia ROPA / Roberto Olivan Performing Arts.
L’OBRADOR: creació, formació i programació
L’OBRADOR Espai de Creació és un centre per a la creació artística especialitzat en les arts del moviment, principalment la dansa, el circ i la seva fusió. Un espai que fomenta la investigació de nous llenguatges i noves formes de creació, mitjançant la seva obertura a diferents creadors i la formació de talent. Un centre que apropa la cultura i impulsa sinergies amb el territori i que promou connexions amb altres professionals de sector, institucions i centres culturals.
Creació
Un espai d'experimentació des d'on desenvolupar i donar suport a noves formes d'expressió del moviment i de creació artística nacional i internacional.
Formació
Un centre que impulsa la formació artística (professional i també oberta al públic) i la formació tècnica dirigida a artistes.
Programació
Descentralitzar i desestacionalitzar la cultura per apropar-la a la comunitat local i crear complicitats amb el territori on s'ubica, Deltebre i el Delta de l'Ebre. | 0.852801 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.espailobrador.com/ca/espai-de-creacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_827891 | La flotilla humanitària: una gran mentidaMercè EscarràTurquia únic resposable legal de les conseqüències de l'acció antiterrorista d'Israel contra la flotilla L’odi contra Israel de la societat occidental ha arribat ja a un nivell intolerable, vomitiu. Realment fa fàstic sentir segons quines informacions completament tergiversades i manipulades per la Internacional Antisemita, mentides en definitiva, amb l’única finalitat d’intoxicar la opinió pública que cada vegada compleix més la fórmula que diu que a menys informació, més opinió, i tot això per amparar organitzacions d'arrel terrorista i criminals, o governs fonamentalistes com el de Turquia.A la pregunta que corre aquests dies per tot arreu sobre si s’ha de condemnar l’estat d’Israel per la seva interceptació de la “flotilla” tothom es llença a dir que sí, sense aportar cap argument. De fet la gentola antisemita no en necesita cap i ràpidament s’apunta a l’aquelarre gratuït que consisteix en veure qui la diu més grossa.Les mentides se succeeixen continuament, per exemple la que diu que eren pacifistes. A la flotilla no hi anaven pacifistes, com a molt podem dir que es van colar quatre despistats flower-power entre una suposada ONG turca que finança Hamàs i rep finançament d'altres organitzacions terroristes. La portaveu d'aquesta falsa ONG és cofundadora de l'ISM-International Solidarity Movement, organització que ha col·laborat en atemptats suïcides a Israel. Els cooperants anaven armats i sabien perfectament què anaven a fer i a qui responen dels seus actes. Tiraxines amb la inscripció de l'organització terrorista Hizbullah és més que suficient. Evidentment no volien passar ajudar humanitària a Gaza, cosa que altrament Israel fa setmanalment amb 17.000 tones. Si fos aixi ja sabrien que qualsevol entrada d’ajut ha de passar per uns protocols de control i ser inspeccionat per evitar l’entrada d’armament. Egipte, que també bloqueja la Franja, també té aquest modus operandi. Per això hi ha el bloqueig, i no per privar la població civil d’aliments. Israel vetlla per la seguretat dels palestins mentre que Hammàs els procura cinturons d’explosius. Segons el dret internacional el bloqueig és perfectament legal. De la mateixa manera que en aplicació de la Llei Helms-Burton Estats Units bloqueja el règim criminal castrista. No per això cubans i gazatins moren de fam. Repetir fins a la sacietat que l'atac s'ha fet en aigües internacionals és un atemptat a la intel·ligència i al dret naval. L'abordatge de la flotilla es va fer a 90 milles de la costa, això és en Zona Econòmica Exclusiva. Legalment Israel controla jurisdiccionalment fins a 200 milles nàutiques de la línia de costa suposant més de 25.000 m2 de superfície. Tenint present que l'abordatge es va fer dins de zona jurisdiccional israeliana, cal aplicar l'anomenada "convenció de Ginebra naval" per a aquests casos. I és que hi ha Dret internacional que regula aquestes situacions tot i que tots els mitjans de comunicació s'entestin en amagar-ho, que es el Dret internacional relatiu a la conducció de les hostilitats (Comitè Internacional de la Creu Roja, 1996) on en el Manual de San Remo sobre Dret Internacional aplicable als Conflictes Armats al Mar, es deixa ben clar que en situacions hostils de bloqueig a un territori conegut per la comunitat internacional com és el cas s'ha d'aplicar el que diu l'article 98: "Podran ésser capturades les naus mercants de les que es tingui motius raonables per creure que violen el bloqueig. Les naus mercants, previa intimació[tot el món ha vist el vídeo on el comandant del mercant turc es nega a l'ordre de la Marina israeliana de no trencar el bloqueig que és zona hostil i que l'ajuda que porten seràa entregada terrestrement si els acompanyen al port d'Ashdod] ofereixin manifestament resistència a la seva captura podran ser atacades". Israel només ha complert la llei. I el capità turc i el seu govern són una colla de criminals. Ras i curt.Israel ha fet el que havia de fer, el mateix que faria qualsevol altre al que li volen colar armes per destruir-lo desde dins. I la comèdia de la violència desproporcionada no s’aguanta per enlloc. Si t’entren lladres a casa, intenten agredir-te amb un ganivet i et rebenten el crani i tens un ganivet i una pistola per defensar-te, quina arma escolliràs? El ganivet, oi? Perquè utilitzar la pistola seria respondre a l’agressió amb violència desproporcionada i després podrien venir els defensors dels drets humans a demanar-te explicacions.Potser tenen raó els qui creuen que el Eloy no ha actuat correctament; la propera vegada que s’hi mirin una mica més i els enfonsin la flotilla amb un torpede. Deixaran el món una mica més lliure d’indesitjables enemics de la democràcia i la civilització i potser aixi els que vulguin entrar darrere s’ho pensaran dues vegades.http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=1480
Quina mala uva que gasteu nanos ! ! amb tots els vostres comentaris.. amb comentaris com aquests preteneu arreglar pacificament un conflicte ple de merda des del començament ? primer jo distingiria entre Israel o el seu govern i els jueus que és diferent ja té mala llet qui va idear crear un estat i ficar als jueus tots rodejat de gent destinada a que els odiessin per intrussió estrangera o d'opupants.. despres de l'holocaustamés els jueus que jo sàpiga mai han sigut o conformat cap poble o nació pel que ting entès és una religió i fer un país realment també té mala llet quan és una colectiu religiós compost per moltes nacionalitats i races que també hi han jueus de diferents races i nacionalitats i llengües ni que els volguessin fer un país per tenir-los controlats reduïts dins d'un territori.. i que consti que no hi estic encontra d'un estat jueu..amés hi ha tot un moviment de jueus i rabins que diuen que Israel no segueix ni compleix amb el judeïsme ni les creences jueves el problema és gros de narius per resoldre i el que menys ens convé és perdre el temps en merders com aquests ja en tenim prou i de sobres amb espanya i la seva merda enganxifosa quines ganes de ficar-se en altres fangars
Em sembla molt be que Albert , Hezbollah , Iran o aquests activistes catalans o espanyols diguin que volen la FI d´ISrael Pero aleshores que no diguin que sonb pacifistes i que nomes es preocupen pels drets humans . son activistes anti ISrael que lluiten per la destruccio d´Israel . La qual cosa pot ser molt legitima , pero que despres no vinguin dient que son pacifistes o que es queixin de que Israel es defensi de gent que diu que vol la seva destruccio
És indignant que les crítiques als crims d' Israel es prenguin com d'antisemites amés de voler confondre a jueus amb sionistes amb un govern d'intolerants que domina a israel i confons les critiques a un govern criminal que no creu en la democràcia dels palestins a voler la destrucció de l'estat israelià la seva cançoneta no només ja és patètica sinó més que criminal, fer el ploramiques dient que et volen destruir gent i nens amb pedres ara que els tens tancats i concentrats en camps de concentració, no sé quina mena de verí han estat inoculant a la població israeliana per no veure-ho això per arribar aquest punt de donar-li suport.. ningú vol la fí d'Israel per denunciar els crims d'uns politics israelis intolerants molt radicalitzatsQue donin la independència a palestina amb tots els drets com a poble als palestins i un estat palestí allavorens ja veurem si encara tenen ganes de destruir Israel quan serà el causant de la seva llibertat i respecte al seu territori com a la resta dels paisos veïns .. si hi ha respecte fins i tot hamas reconeixerà i voldrà un estat d'Irael com a veí i el dret a tenir-hoi si aleshores encara volen destruïr-lo aleshores es veurà qui és la victima i qui el botxí i podran demanar ajut a N.U. i els EUA per a protegir-se amb raons tangibles i ara no diguis que no els ataquen Egipte i veïns com Iran etc. per destruir Israel perque tenen de reus als palestins i per això han fet els camps de concentració de gaza i zisjordània
Els soposats activistes pacifistes catalans , es van congratular perque segons ells s´apropa el principi del FI d´ISrael Aixo son els pacifistes ? aquests son els que nomes critiquen al govern d´Israel ?
més aviat espanyols no?? per que no eren d'una ong de madrid.. ? ?no s'apropa a la fí o més aviat són els governs intolerants que l'han dominat i la seva politica bel·licista amb la que cal acabar.. si et creus que es pot tornar enrere amb l'estat israelià és que ets un demagog tu i aquests activistesl'estat d'Israel és un fet | 0.902345 | curate | {"ca": 0.9941176470588236, "id": 0.001764705882352941, "es": 0.0038823529411764705, "fr": 0.00023529411764705883} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_138576 | Fa un temps, havia vist totes les fórmules per calcular el karma (ara no recordo ben bé a on) i he pensat a veure si entre tots podem desxifrar com es calcula
Vet ací la resposta: El funcionament principal de la moderació gira entorn del karma d'usuari. El karma d'usuari és dinàmic, i canvia segons diversos paràmetres.En aquest document s'intentaran explicant quins són aquests paràmetres, i com es calcula el karma d'usuari.Cada quan es calcula el karma d'usuari?Les operacions de càlcul de karma d'usuari es realitzen cada 12 hores, a les 4 de la tarda i a les 4 de la matinada.El karma es calcula segons les accions que han passat, en general, les últimes 48 hores. Això vol dir que per calcular el karma actual, es fan servir els fils, missatges i vots de les últimes 48 hores, i no només de les últimes 12 hores des de l'última actualització.Per tant, tots els conceptes que apareguin d'ara en endavant estaran referits a aquest interval de temps. Per exemple, la mitjana de karma que tenen tots els fils vol dir la mitjana de karma que tenen totes les votacions que s'han fet al fil dins l'interval de temps de les últimes 48 hores.El karma es calcula a partir d'un karma base i 5 karmes diferents: karma1, karma2, karma3 karma4 i karma5.Què és el karma base?El karma base és el valor a partir del qual es calcula el karma diari d'usuari, i té un valor d'entre 13 i 15.Per fer el càlcul d'aquest valor de karma base es té en compte el temps que porta l'usuari registrat a xat. El seu valor és proporcional a aquest temps, i assoleix el màxim quan l'usuari porta 4 o més anys que està registrat (moment en el que el valor és 15).El càlcul de karma posterior es farà tenint en compte aquest valor de karma base, tal i com està explicat més endavant.Karma1: vots als fils dels fòrumsEl karma1 és el que es refereix als vots, tan positius com negatius, que reben els usuaris als fils que han obert ells (i no als vots que han emès). Per rebre puntuació de karma1, doncs, cal haver obert un fil i que te l'hagin votat.Segons si el fil té karma positiu o negatiu, el valor que aporta karma1 és diferent.Karma1: fils positiusEl valor que aporta és proporcional al karma del fil, i es calcula amb la següent fórmula:a on $karma_fil és el karma total que ha rebut el fil, $karma_usuari és el karma que té el creador del fil, i $karma_pos_mig és la mitjana de karma que tenen tots els fils dins el període amb karma positiu. El càlcul es fa per cada fil, i se sumen els resultats.Karma1: fils negatiusEl valor que aporta és proporcional al karma del fil, i es calcula amb la següent fórmula:a on $karma_fil és el karma total que ha rebut el fil, $karma_usuari és el karma que té el creador del fil, i $karma_neg_mig és la mitjana de karma que tenen tots els fils dins el període amb karma negatiu. El càlcul es fa per cada fil, i se sumen els resultats.karma1: valor finalFinalment, el valor de karma1 final és la resta entre el resultat de fils positius menys el de fils negatius. El valor té un màxim de +10, i un mínim de -10, així que l'aportació en valor absolut dels vots a fils que hagi obert un usuari mai superarà el 10.Karma2: vots a filsEl karma2 es refereix a tots els vots que es fan als diversos fils que hi ha oberts, ja siguin vots positius o negatius.En aquest cas, s'intenta evitar que hi hagi falsos vots positius o negatius, és a dir, vots positius en fils que són clarament negatius, i vots negatius en fils que són clarament positius.Per determinar quins són els fils positius i negatius, ens fixarem com abans amb els valors mitjos de karma de tots els fils dins del període.Anomenarem, doncs, fils positius aquells fils que tenen un karma superior a la mitjana de karma positiu, i fils negatius aquells fils que tenen un karma inferior a la mitjana de karma negatiu.A partir d'aquests dos tipus de fils, existiran quatre tipus de vots: vots positius en fils positius (d'ara en endavant P+), vots positius en fils negatius (P-), vots negatius en fils positius (N+) i vots negatius en fils negatius (N-). Aquests valors, amb les seves notacions entre parèntesis, aniran sortint més endavant en el document.El karma2 es calcula de la següent manera:on $fils_publicats és el total de fils que s'han publicat durant el període de càlcul.Karma2: penalitzacions dels vots a filsFent servir la fórmula de dalt, un usuari que només votés positiu tots els fils tindria com a recompensa un karma major, sense haver de fer res més. Com que no tots els fils són mereixedors de karma positiu, s'intenta evitar aquest comportament.Per tant, si es compleixen les dues condicions següents:Que el número total de fils publicats sigui menor a 10 vegades el número de fils als que hem votat positiu (és a dir, que es votin positiu més d'un 10% dels fils)Que el número total de fils positius votats positivament sigui major a 1,5 vegades el número de fils votats positivament (és a dir, que els fils positius que s'hagin votat positiu siguin menys d'un 50% majors que P+)si Karma2 era positiu, hi pot haver dues penalitzacions: Si l'usuari no ha enviat cap missatge amb karma major de 50 en els últims 15 dies, i l'usuari no ha enviat cap fil amb karma major de 50 en els últims 30 dies, el valor de Karma2 passa a ser d'un 20% el valor anterior ($karma2 = 0,2 * $karma2) Si l'usuari sí que ha enviat algun missatge o fil dels descrits a la penalització anterior, el valor Karma2 passa a ser d'un 30% el valor anterior ($karma2 = 0.3 * $karma2) Finalment, si no es compleixen les dues condicions anteriors sobre els vots positius, però l'usuari no ha enviat cap missatge amb karma major de 50 en els últims dies, ni enviat cap fil amb karma major de 50 en els últims 30, el valor de karma2 passa a ser el 75% del que era ($karma2 = 0.75 * $karma2).Karma3: penalització per excessius vots negatius a filsPer evitar que es votin negativament fils que no s'ho mereixen, a banda de penalització al karma2, hi ha una penalització extra, el karma3. Això es fa per evitar que usuaris sense interès en el karma posin negatius únicament per fer baixa el karma d'altres usuaris.Per això, primer es calcula el número de negatius que el sistema permet que es puguin donar. Aquest número es calcula a partir del número de vots positius a fils que l'usuari ha realitzat, i depèn del karma que tingui l'usuari (com més karma, la relació de vots_positius/vots_negatius és menys restrictiva. En concret, el número es calcula així:on $max_karma és el karma màxim que el sistema permet, i té un valor fix de 25.Tenint en compte aquest valor, si es compleixen les dues condicions següents:El número de vots negatius siguin majors a 5El número de vots negatius sigui major o igual a dues vegades el valor de $max-Llavors el valor de karma3, en negatiu, es calcula amb la fórmula:Per tant, és un valor que resta al karma general i que va de 3 a 5.Karma4: vots rebuts als missatges del fòrumEls missatges que els usuaris escriguin tenen una relació directa amb el càlcul del seu karma, com també passa amb els fils que s'escriuen.Per determinar la qualitat dels vots, positius o negatius, que es reben es fa servir un coeficient. Aquest coeficient té en compte les variables següents, sense importar si els vots són positius o negatius:Número de vots que han rebut els missatges, $num_miss_puntNúmero de missatges diferents que han rebut puntuació, $num_miss_difNúmero d'usuaris diferents que han puntuat missatges, $num_usuari_difNúmero de missatges que ha escrit, $num_missValor de la suma de karma dels missatges, $karma_misstots els missatges estan referits als d'un usuari concret, no al total de missatges escrits en global. Per exemple, el número de missatges que han rebut puntuació realment és el número de missatges d'un determinat usuari que han rebut puntuació.El coeficient es calcula amb la fórmula següent:Tal i com es desprèn de la fórmula, el coeficient és un valor que va entre 0 i 1, i que és major com més qualitat tinguin els vots rebuts. Així, els usuaris que hagin escrit més de 10 missatges, que el 75% dels seus missatges tinguin vots, i que tots els vots que hagi rebut siguin d'usuaris diferents, tindrà un valor màxim de coeficient = 1.Amb aquest coeficient es calcula el valor de karma4, mitjançant la fórmula següent:Com es pot veure, si el valor de la suma de karma dels missatges $karma_miss és positiu, llavors karma4 serà positiu, mentre que si és negatiu l'aportació serà negativa també.A més, aquest valor de karma4 està fitat per ±10, de manera que l'aportació màxima, tan positiva com negativa, sempre és en valor absolut inferior a 10.Finalment, existeix una última penalització a aquest valor. Els usuaris que tinguin valors de karma1 i karma2 iguals a 0 tindran com a màxim un valor de karma4 del 65% el seu valor inicial (és a dir, $karma4 = 0.65 * $karma4).Karma5: penalització als vots negatius injustosTal i com també passava en el càlcul del karma de fils, el karma5 intenta penalitzar els usuaris que votin negatiu altres missatges sense que realment s'ho mereixin.Per això, fa servir les variables següents:Número d'usuaris total que han votat injustament un missatge, $max_neg_missNúmero de missatges als que l'usuari ha votat injustament, $neg_abus_missPer la primera variable, s'agafen tots els usuaris que han votat negativament un missatge positiu, sempre i quan el karma d'aquest missatge sigui major a 5 vegades el número de vots o bé el número de vots sigui inferior a 7. D'aquesta manera, es filtren dos tipus de missatges: Els missatges amb pocs vots, un dels quals és negatiu: com que té pocs vots, aquest negatiu és injust perquè el missatge realment no es mereixia una puntuació negativa. Els missatges amb un karma major a 5 vegades el número de vots: com que el karma d'aquest missatge és clarament superior al número de vots, la majoria d'aquests vots són positius i per tant la votació negativa també és injusta. Per la segona variable, el número de missatges als que l'usuari en concret ha votat injustament, s'agafen paràmetres més restrictius. El número de vots ha de ser inferior a 5, o bé el karma del missatge és major a 7 vegades el número de vots. D'aquesta manera, es vol aconseguir no ser tant severs a l'hora de penalitzar els vots injustos.Per tant, si el número de missatges votats injustament per un usuari, $neg_abus_miss, és major a 3, el karma5 es calcula amb la fórmula següent:Com abans, el valor de karma5 també està fitat per -8, així que el seu valor mai serà menor a -8.Finalment i com a penalització extra, en cas que existeixi la penalització per vots negatius injustos (és a dir, que karma5 < 0), el valor de karma4 es redueix a la meitat ($karma4 = $karma4 * 0.5).Càlcul finalFinalment, quan ja hi ha tots els valors parcials de karma (1, 2, 3, 4 i 5), es fa el càlcul final del karma extra que correspon a l'usuari, simplement sumant els valors de karma parcials. A la suma, doncs, de tots els valors parcials de karma l'anomenarem $karma_extra.Finalment, el nou karma d'usuari es calcularà com la suma del karma base més el ja esmentat $karma_extra, fitat superiorment pel karma màxim (de valor 25) i inferiorment pel karma mínim (de valor 1).Cal tenir en compte, també, que si el valor del karma extra és negatiu el karma base s'agafa a la baixa, i el seu valor passa a ser de 13.I si un usuari no fa res?Per defecte, el valor de karma d'un usuari tendeix a estabilitzar-se al valor per defecte de 15.Això vol dir que si l'usuari no fa res i té un valor més gran que el valor estable, aquest valor s'anirà decrementant en intervals de 0.5 punts.Si, pel contrari, té un karma inferior al valor estable, aquest s'anirà incrementant segons els dos escenaris següents: Que el karma sigui major a 11 (per exemple els usuaris acabats de registrar tenen aquest valor): el karma s'incrementa en 0.8 punts. Que el karma sigui menor a 11 (cosa que vol dir que en algun moment l'usuari ha rebut vots negatius): el karma s'incrementa més lentament en intervals de 0.2 punts. Ajustaments de creixement/decreixementJa per acabar, abans de desar el karma d'usuari es fan una sèrie de càlculs per ajustar el creixement/decreixement de karma, de manera que no sigui una operació instantània.Tenint en compte que $karma_calculat és el karma que s'ha calculat fins ara, el que hauria de tenir l'usuari, i $karma_usuari és el valor de karma actual de l'usuari, es contemplen dos escenaris: Que el karma calculat nou sigui superior al karma actual de l'usuari: en aquest cas, el karma nou de l'usuari tindrà un creixement ràpid del 30% de karma nou i el 70% del karma existent. És a dir, $karma_usuari = 0.7 * $karma_usuari + 0.3 * $karma_calculat. Que el karma calculat nou sigui inferior al karma actual de l'usuari: en aquest cas, dependrà de si el valor final sigui molt baix o no. Així, hi ha dues opcions més: Si el valor del karma és més baix al karma base (de valor 13), llavors el valor final serà en un 50% el karma calculat nou, i un 50% el karma vell (per tant, convergirà molt més ràpidament). És a dir, $karma_usuari = 0.5 * $karma_usuari + 0.5 * $karma_calculat. D'aquesta manera es vol penalitzar ràpidament els que han rebut molts vots negatius. Si, en canvi, el valor és superior al karma base (de valor 13), el decreixement és molt més lent abans no s'arriba al karma base. En concret, un 90% del karma nou és el mateix que el karma vell, i un 10% el karma nou. És a dir, $karma_usuari = 0.9 * $karma_usuari + 0.1 * $karma_calculat. D'aquesta manera, es vol evitar penalitzar excessivament els usuaris que senzillament no participen tant, però que no han rebut vots negatius.
http://www.youtube.com/watch?v=4zLmdWIMCRc | 0.763209 | curate | {"ca": 0.9969010551169483, "en": 0.003098944883051723} | |
macocu_ca_20230731_6_112496 | Pàgines
L'Espeleobloc ha estat publicant diàriament durant més de 10 anys; prop de 4.500 notes sobre espeleologia i carst. En aquests greus moments on s'ha desfermat una repressió ferotge contra els representats i les institucions legítimament escollits per amplis sectors del poble català, no podem restar impassibles. Constatem que s'ha atiat un cert odi contra els catalans com a comunitat diferenciada, que sembla que ho inunda tot fins al punt que, ara mateix, Espanya com a projecte lliure de vida en comú, és realment difícilment assolible. No podem contribuir a aquest suïcidi moral, admeten amb passivitat la victòria de la mentida, resignant-nos als escenaris a què ens forcen, com si res no hagués passat, com si, malgrat-tot, no haguéssim estat protagonistes de l'inici de la recuperació cultural i moral d'aquest somni de llibertat. Disculpeu companys i lectors, però a contracor, considerem que ens cal fer un inequívoc acte de protesta no violenta, i decidim aturar aquesta publicació fins que es restableixin amb normalitat i vera democràcia, les institucions i les persones empresonades per "motius" polítics. Agraint-vos la vostra fidelitat, confiem que podreu comprendre que no fem res més que reafirmar-nos en la nostra inalienable llibertat per decidir dignament el nostre futur.
Fem nostra la vella frase de Francesc Pujols: "Entre barrots el Govern legítim de Catalunya és infinitament més digne que els seus il·lusos empresonadors" | 0.88651 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_51557 | El president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha contemplat aquest dijous la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, que obre la porta a la suspensió de l'autonomia: "És un recurs totalment democràtic que no hem de descartar". Ho ha dit en una entrevista a Crónica Global, després que el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, descartés l'aplicació de l'article 155. De fet, el dirigent popular ha insistit aquest mateix dijous que aquesta via no està prevista.
Preguntat precisament pel posicionament d'Hernando, Albiol ha dit que aquest mecanisme no ha de descartar-se, si bé ha afegit que, "en el context actual, existeixen mesures alternatives possiblement més eficaces com pot ser la inhabilitació o la responsabilitat patrimonial". "Prova d'això és l'actitud covarda dels responsables de la Generalitat, de Junts pel Sí, que tenen por a signar qualsevol tipus de proposta" perquè saben que tindrà unes conseqüències immediates per part del govern espanyol, ha valorat.
Així, ha afegit que "el primer que està amagat és qui aspira a ser president de la Generalitat, Oriol Junqueras", i ha considerat que tant ell com Carles Puigdemont utilitzen el procés independentista com a mètode de supervivència política. "Junqueras i Puigdemont són conscients que no hi haurà referèndum, però sí que estan escalfant l'ambient perquè fomenten el conflicte polític i social al carrer", ha opinat, i ha assegurat que aquesta actitud té molts riscs, fins i tot físics.
No està sobre la taula
Al seu torn, Rafael Hernando ha insistit que "en aquest moment no es troba damunt la taula" l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i ha assegurat que el govern espanyol actuarà "de manera proporcional". "Jo l'he descartat en aquest moment perquè no es troba damunt la taula", ha explicat Hernando en declaracions a RNE. Així, ha recordat que la suspensió de l'autonomia contemplada en aquest article és una mesura incorporada en l'ordenament espanyol però "ara i en aquest moment no està en aplicació aquest article".
Respecte a la celebració del referèndum de l'1-O, Hernando ha garantit que "tothom és conscient" que no es produirà i que Espanya és "un país que no es pot destruir així com així". Segons manté, el procés sobiranista de Catalunya està "absolutament mort" i continua endavant "amb l'objectiu d'escalfar les posicions electorals" de cara a uns presumptes comicis autonòmics, en els quals els independentistes mirarien d'"obtenir rèdit polític del victimisme".
Hernando ha asseverat que "el món independentista" es troba en "el caos" i, per això, tenen lloc "actuacions esperpèntiques" com les "purgues" dels consellers destituïts per posar en dubte la celebració del referèndum. D'aquesta manera, ha expressat que el Govern "es mou cada vegada més" en les posicions de la CUP, a la qual ha titllat d'"extremista, radical i xenòfoba".
La proposta del PSOE
El portaveu del PP ha reconegut el suport del PSOE respecte a la possible independència de Catalunya, però ha dit que no és "ferma" i ha criticat les "maniobres especulatives una mica estranyes" que duu a terme. "Dir ara que Espanya és una nació de nacions i que no sàpiguen dir-nos quines nacions formen la nació espanyola és un disbarat", ha argumentat el parlamentari popular, que ha remès el PSOE a l'ordenament jurídic existent. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/136663/albiol-insisteix-contemplar-us-article-155-tot-pp-estatal-descarta |
oscar-2301_ca_20230418_3_171097 | Control de cecidòmia (Dasineura mali) (Dyptera, Cecidomyiidae) en plantacions comercials de pomeres : recerca bibliogràfica de la biologia de l’insecte i de les estratègies de control utilitzades en les àrees de producció i assaig de camp per validar l’eficàcia dels insecticides recomanats Garcia Celada, Irene Carla
2015 September Control de cecidòmia (Dasineura mali) (Dyptera, Cecidomyiidae) en plantacions comercials de pomeres: recerca bibliogràfica de la biologia de l’insecte i de les estratègies de control utilitzades en les àrees de producció i assaig de camp per validar l’eficàcia dels insecticides recomanats Garcia Celada, Irene Carla
1
Subjects
Plagues agrícoles -- Control Cecidòmids Agricultural pests -- Control Pomera -- Malalties i plagues Apple tree -- Diseases and pests Gall midges
Authors
Verdaguer i Murlà, Dolors Verdaguer Murlà, Dolors Universitat de Girona. Facultat de Ciències Garcia Celada, Irene Carla Vilajeliu i Serra, Marià | 0.726434 | curate | {"ca": 0.8319327731092437, "en": 0.16806722689075632} | http://dugi.udg.edu/author/Garcia%20Celada,%20Irene%20Carla |
cawac_ca_20200528_11_120963 | Degut a qüestions tècniques, el concurs que organitza el Centre Edith Stein de Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona conjuntament amb el diari LA VANGUARDIA, començarà demà passat, divendres, dia de Santa Llúcia, i s’allargarà fins el dia 30 de desembre. El tema del concurs: EL JESÚS DEL PAPA FRANCESC.
Entre els guanyadors se sortejarà un viatge a Terra Santa de vuit dies per a dues persones. | 0.741607 | curate | {"ca": 0.8823529411764706, "es": 0.11764705882352941} | http://www.universitaties.cat/?p=3556 |
macocu_ca_20230731_9_56706 | Gmail
per Marc Queralt i Bassa | 27-04-2020 (original de 28-09-2017) | Manuals
Qui més qui menys, tots tenim més d'una adreça de correu electrònic. I estaràs d'acord amb nosaltres que és una murga haver d'estar pendents de totes, especialment si cal llegir-los des de...
Per aquells correus al gmail que es repeteixen i escrius mil vegades, fes servir una plantilla! Aquí expliquem com fer plantilles al gmail.
Ja fa un temps que vam publicar 3 petits grans errors de principiant en la comunicació digital i malgrat que ja té 2 anys manté vigència. Per això hem decidit tornar a compartir el Tutorial per...
Ja hem comentat en algun article (3 petits grans errors de principiant de la comunicació digital) que si tens contractat un domini però publicites una adreça de correu de gmail estàs perdent una... | 0.75387 | curate | {"sl": 0.006273525721455458, "en": 0.0903387703889586, "ca": 0.903387703889586} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_339573 | http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/carretero_els_que_diuen_que_el_pais_no_segueix_que_s_ho_facin_mirar_80241.php Una clara crítica a les paraules d'Artur Mas, em sembla a mi.
No crec que ho diguessin per en Mas , però ahir el vespre al hotel Silken Diagonal de Barcelona , en Carles Mora i en Jordi Comas , ja van dir , d'una manera mes suau , el mateix , a tots aquells que no creuen que es possible la Independència
Hi havia gaire gent?
T'ho dic en números o vols veure fotografia....? La veritat es que no érem gaires ,encara que la sala estava preparada per 200 persones
Per tant, uns 100 o així? Per cert, el dia 13-D potser fem trobada usuari, si t'hi apuntes ja ho saps.
100?.....perquè creus que no vull exposar la fotografia ?...Sorgirien de les ultratombes els Jaumes I , a dir parides......... P.S. Alla hi seré .
tu mateix, aixó és covardia. I jo no dic parides dic el que no voleu sentir ni acceptar. Les parides les he sentit de tothom
David escrigué: I jo no dic parides ...RcatED
Algú ja sap que vol dir aquest "ED" ? Què m'ho digui, si's plau...
em penso que ho sé, però voldria que fos en Raquel ens expliques als usuaris que significa i perque ho va dir.
Reagrupament.cat EDitat ----- | 0.545626 | curate | {"pt": 0.22818791946308725, "ca": 0.6929530201342282, "es": 0.04949664429530201, "fr": 0.02936241610738255} | |
mc4_ca_20230418_6_206516 | Home / Joan Calçotets
Escriptor nascut a Riudoms i resident al barri de Riuclar de Tarragona. Li agrada cantar a la dutxa, fer becaines i gratar-se l’orella. A l’estiu va, de poble en poble, a totes les festes majors per saltironejar cançons i contar els passos dels balls d’envelat.
En Joan Calçotets escriu els seus contes mentre fa cua per a comprar el pa; és per això que al forn al del seu barri, vora les baguettes i els croissants de xocolata, sempre li tenen reservada una cadira. | 0.768954 | curate | {"ca": 1.0} | https://larepartidora.org/authors/joan-calcotets/ |
mc4_ca_20230418_1_586676 | SANT JORDI 2019 [Centre de Formació d'Adults Vallès]
Camí: • SANT JORDI 2019
VACANTS NOVEMBRE 19
INICI CURS 19 20
Horaris Curs 19 20
Proves lliures GESO 2019
sant_jordi_2018
MONTSE BARDERI ENS VISITA
INTERCANVI DE LLIBRES AL CFA VALLÈS
EN PEP ALBANELL ENS VISITA
Des del programa Autors a les Aules ens han ofert, un any més, la possibilitat que el nostre alumnat entri en contacte directe amb una escriptora i hi estableixin un diàleg al voltant dels seus llibres i d’altres temes relacionats amb el fet literari com l’ofici d’escriure, el procés de creació o el món editorial.
Amb la visita de la Montse Barderi, una escriptora amb interès en la filosofia, el periodisme i els estudis de gènere i comissària de l'any Teresa Pàmies, podrem posar en pràctica la nostra capacitat de diàleg al voltant del fet literari i endinsar-nos i conèixer el procés creatiu d'aquesta autora i la seva visió femenina i feminista.
AQUÍ podeu visitar el lloc web Montse Barderi amb notícies i informacions sobre la seva obra i, en particular, sobre Dones úniques, el llibre en què hem estat treballant.
Montse Barderi: "Cal que reivindiquem les nostres dones"
Montse Barderi (@montsebarderi) · Twitter
BASES CONCURS LITERARI SANT JORDI 19
MICRORELATS GUANYADORS CONCURS LITERARI A INSTAGRAM SANT JORDI 2018
BASES CONCURS LITERARI SANT JORDI 18
Des del 17 fins al 27 d'abril, el nostre centre comptarà amb un punt d‘intercanvi de llibres al 2n pis.
S’hi podran donar llibres que ja hem gaudit i que considerem que poden agradar alguna altra persona i agafar aquells que ens semblin interessants.
Podeu fer-ho lliurement i no és obligatori deixar-hi un exemplar per emportar-nos un altre. Només cal que es tracti d’una novel·la o llibre de lectura i que es trobi en bon estat.
D’aquesta manera, donarem una nova vida a les nostres lectures.
Microrelats màgics de Pep Albanell
Qui sóc i per què escric? per Pep Albanell
AELC - Associació d'escriptors en llengua catalana: Pep Albanell: biografia, premis, obra, etc.
Institució de les Lletres Catalanes- Qui és qui: Pep Albanell
En Pep Albanell a la Viquipèdia
Articles d'en Pep Albanell a Traces
Articles sobre en Pep Albanell a Traces
En Pep Albanell a L'Enciclopèdia Catalana
REVISTA SANT JORDI 2017
Premiats i premiades - Concurs literari i concurs portades
Tot l'alumnat participant en el concurs literari i en el de cartells rebrà el diploma de participació i el regal d'una rosa.
Coneixerem l'alumnat guanyador de cada categoria, qui rebrà un exemplar del recull d'obres participants i un val de llibres com a premi.
Acabarem la celebració amb un berenar al pati.
Bases Concurs cartells Sant Jordi 2017
Sobre Albert Forns
Entrevista a Albert Forns al diari ARA.CAT
RECULL DE NARRACIONS I POEMES - SANT JORDI 2016
A continuació hi trobareu els fragments inicials de les obres premiades en el concurs de relats i poesia d’enguany.
Després de cada fragment apareix el número de pàgina de la Revista de Sant Jordi on podreu gaudir de la resta del relat, i al final d'aquesta pàgina hi ha l'enllaç a la revista.
A més de les obres premiades, a la Revista de Sant Jordi trobareu TOTS els relats i poemes que han participat en aquesta VII edició del concurs literari, així com totes les obres participants en el concurs de portades.
revista_2015.pdf
sant_jordi_2018.txt · Darrera modificació: 21/04/2019 11:06 per montse | 0.771251 | curate | {"ca": 0.8472012102874432, "es": 0.08744326777609682, "da": 0.0045385779122541605, "fr": 0.02934947049924357, "en": 0.02178517397881997, "it": 0.004841149773071104, "pt": 0.004841149773071104} | http://cfavalles.org/doku.php?id=sant_jordi_2018 |
mc4_ca_20230418_7_539745 | Appartamento Zefiro San Vito Lo Capo Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Appartamento Zefiro
Convenientment situat a San Vito Lo Capo, Appartamento Tre Stelle és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de San Vito Lo Capo. Els clients de l'hotel poden gaudir de aparcament de cotxes, habitació familiar, lloguer de bicicletes.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb balcó/terrassa, aparell de televisió, cuina americana, nevera, plat de dutxa a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Appartamento Tre Stelle és una selecció idònia per a la vostra estada a San Vito Lo Capo.
Air conditioning is available for an extra charge of EUR 30 per stay.
Tots els tipus de viatgers (9) Famílies amb infants petits (2) Famílies amb infants grans (3) Grups (4) | 0.799804 | curate | {"ca": 0.9451945988880064, "en": 0.05480540111199365} | https://www.agoda.com/ca-es/appartamento-zefiro/hotel/san-vito-lo-capo-it.html |
mc4_ca_20230418_15_158213 | La línia de Wallace: La gerra
Carme Rosanas17 de maig de 2016 a les 11:09Jo també estic segura que la miraràs amb uns altres ulls.Saber la història i els seus noms ens apropa molt d'allò que veiem. Aquesta història tan senzilla i bonica et canvia els ulls a tu i també a nosaltres... A la segona foto ja em sembla veure-hi aigua.ResponEliminaxavier pujol17 de maig de 2016 a les 12:37És una sort comprovar que els caminants carenaires respecten la gerra del Tio Silvestre de Gaianes.ResponEliminaRespostesAlfredRussel11 de juny de 2016 a les 19:57Potser la sort és que no està molt al pas i que cal fer marrada des del camí per a trobar-la, xavier. Però m'apunte al que tu dius; ben mirat, els caminants carenaires són, també per això, un poc especials... Salut i moltes gràcies!EliminaResponConsol17 de maig de 2016 a les 15:58Amb petites coses fetes per gent anònima s'han construït els nostres paisatges. Un paisatge amb sentit i sentiment.ResponEliminaRespostesAlfredRussel11 de juny de 2016 a les 20:01Els nostres paisatges, els paisatges mediterranis, són paisatges construïts, Consol. En alguns --pense, per exemple, en els abancalaments-- la mà humana és evident; però fins i tot allí on no resulta tan visible, l'efecte de mil·lennis d'interacció amb els humans és un factor imprescindible per entendre per què la nostra terra és com és. I per a pensar en com volem que siga, també... Salut i moltes gràcies!EliminaResponAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.870304 | curate | {"ca": 1.0} | http://laliniadewallace.blogspot.com/2016/05/la-gerra.html |
cawac_ca_20200528_3_158027 | genocida
El diumenge 6 de novembre Guatemala va escollir en segona volta al general retirat Otto Pérez Molina (61 anys), fundador i candidat del Partido Patriota, com a futur president de la República per al període 2012-2016. L’escrutini de les 16 mil 668 meses electorals van confirmar les prediccions de les enquestes. Pérez Molina va obtenir el 53, 74% dels vots davant del 46,26% del seu...
Última hora
23/01 · 17:19
Suport a Panrico a Ponent
En el marc de la campanya "Independència per Canviar-ho Tot", persones solidàries amb la lluita de les treballadores de Panrico han enganxat adhesius de suport a la vaga indefinida que ja fa cent dies que aquestes duen a terme. L'acció s'ha dut a terme a supermercats de Lleida, Bellpuig, Balaguer i Tàrrega.
22/01 · 12:08
Per la negociació col·lectiva
Assemblea i concentració de delegades de CCOO i UGT aquest dimecres 22 de gener. Els sindicats han convocat una protesta “Per la negociació col·lectiva i contra la precarietat laboral i social” davant de Foment del Treball. Durant l'acte han intervingut els dirigents de les dues organitzacions.
21/01 · 14:57
Roda de premsa contra BCN World
Aturem BCN World ha denunciat en roda de premsa la manca de transparència que veuen en relació al projecte de macrocomplex turístic. A la roda hi han participat diputades d'ICV i de la CUP i s'hi ha presentat l’informe elaborat per l’Associació Centre Català d’Addicions Socials sobre l’impacte del joc a Catalunya.
21/01 · 14:56
Jutgen un "iaioflauta"
Dimecres 22 de gener jutjaran un integrant del col·lectiu "iaioflauta" per participar en una escridassada col·lectiva al director dels Mossos, Manel Prat, per l’actuació policial que va acabar amb la mort de Juan Andrés Benítez. L'activista fou retingut unes hores a la comissaria de Ciutat Vella després d'aquests fets.
21/01 · 13:00
Cessen emissions CatRàdio
El govern espanyol va comunicar el 17 de gener a Acció Cultural l'obligació d'aturar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. L'entitat, propietària dels repetidors, rebrà dues multes per valor d'un milió d'euros que es faran efectives malgrat el cessament de les emissions.
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
“En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat”
Una companya de hamburg ens parlarà sobre la repressió i resposta social que hi ha hagut darrerament a hamburg: Perill de desallotjament de Rote Zora, "Zona de perill", lluita de les refugiades ...(Hi haurà traductora durant la xerrada) i després pinxos! !
Aquest dijous, GOB Menorca organitza una xerrada informativa amb posterior debat sobre el dragatge del port de Maó. La llarga polèmica relacionada amb la contaminació existent en els fangs del port maonès es ve arrossegant des de 2009, quan es va fer el primer estudi per justificar el dragatge. La preocupació per evitar que els contaminants s'aboquin al mar, ha provocat importants mobilitzacions.
La renovació de la cúpula d'Autoritat Portuària ha obert un nou escenari, que està facilitant el diàleg. En aquest nou marc, el GOB està plantejant algunes actuacions per mirar de trobar solucions que siguin viables per a totes les parts, però que presentin totals garanties ambientals.
El procés escara està obert. Però per explicar les noves informacions i les propostes que s'estan analitzant, s'organitza aquest acte, obert a totes les persones interessades. Serà el dijous 23, a les 20:15 h, al local del Molí del Rei (Camí des Castell, 53 de Maó).
Concentració i recorregut acompanyats per trabucaires, castellers, batucada i geganters en contra la MAT i per recordar la consulta popular de diumenge 26. Es durà a terme una apagada de l'enllumenat públic i encesa d'espelmes que diran NO A LA MAT sota el lema "apaguem el monopoli elèctric, encenem la consciència col·lectiva".
FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta
Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12)
Consulta popular sobre la MAT a (de 9:00 a 21:00): -Santa Coloma de Farners, bilblioteca Joan Vinyoli. -Riudarenes, al Sindicat. -Sils, al centre cívic. Tot ciutadà del mon que es consideri afectat tindrà l'oportunitat de votar. Es pot votar de manera anticipada fins el dissabte 25 de Gener a www.consultamat.org
A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç.
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular. | 0.788206 | curate | {"es": 0.018987975951903806, "ca": 0.9591182364729459, "pt": 0.00816633266533066, "fr": 0.0056112224448897794, "ur": 0.0011022044088176352, "en": 0.0036072144288577155, "it": 0.0015531062124248497, "eu": 0.0018537074148296593} | http://www.directa.cat/tag/genocida?page=1 |
macocu_ca_20230731_1_228625 | Instruccions
Per viatjar fas servir l'impuls de l'aire que surt del teu flotador. Per això has d'anar a recarregar-lo sovint als llocs indicats. Mout-te fent servir les tecles del cursor. | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_376679 | Viureavilassar
Viure a Vilassar és el resultat inevitable d'una passió per un poble, una passió que cada cop compartim més i més families que al llarg dels anys hem anat fent de Vilassar casa nostra i dels nostres fills. Aquí molts ho han trobat tot sense haver renunciat a res.
Tant les famílies que han arribat a Vilassar de Mar els darrers temps com aquelles que vinguérem ja fa molts anys, sabem del privilegi que suposa viure tan a prop i ben comunicats amb una de les ciutats amb més encant del món com és Barcelona, i no per això haver de renunciar a la vida tranquil·la però gens aïllada que ofereix Vilassar de Mar.
Aquí vivim en contacte amb el mar, la platja i sentim la muntanya molt a prop. Gairebé tot l'any gaudim d'un clima suau i mediterrani. Hi ha un comerç de qualitat i alhora de proximitat, i disposem de bons serveis sanitaris molt a prop de casa. No ens falten escoles, instituts i fins i tot graus universitaris.
A Vilassar hi ha més de 50 associacions culturals i esportives obertes als ciutadans, en les quals la majoria de nosaltres participem i fem poble.
Som una petita ciutat que enamora; que malgrat el pas dels anys i els canvis dels temps Vilassar ha resistit i podem reconèixer encara aquell poble de quan érem petits.
Un poble que ha esdevingut la petita illa del Baix Maresme on encara regna el sublim equilibri entre les persones i el territori.
Viure a Vilassar neix per ajudar a fer realitat els somnis d'aquells que han decidit que Vilassar de Mar és el lloc ideal on viure una vida tranquil·la i plena sense haver de renunciar a res.
"Vine i explica'ns el teu somni, digues-nos com vols viure a Vilassar i treballarem perquè es faci realitat"
Direcció: Camí Ral, 8 baix, 08340 Vilassar de Mar Telèfon: 93 759 42 83 E-mail: [email protected] | 0.871274 | curate | {"sv": 0.007847533632286996, "ca": 0.992152466367713} | http://www.viureavilassar.com/sobre-nosaltres/lang/cat |
mc4_ca_20230418_2_474211 | Obre la Fira de Sant Miquel amb 325 expositors directes repartits en una àrea bruta d'exposició de 64.000 metres quadrats
territoris.cat 17:09 27/09/18
lleida expositors agricultura fruita inauguració tractors
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, inaugura la Fira de Sant Miquel de Lleida
La Fira Agrària de Sant Miquel - Eurofruit ha obert portes aquest dijous amb bones perspectives per part de l'organització i també dels expositors. El director de l'ens firal, Oriol Oró ha destacat l'augment en expositors i superfície, pel fet que enguany hi ha tractors, que alternen la seva presència amb l'altra fira de referència del sector, la de Sant Josep de Mollerussa. Així mateix, ha fet èmfasi en la presència d'empreses en l'àmbit internacional i delegacions provinents de països africans i asiàtics. Aquesta perspectiva positiva està associada, segons Oró, al fet que la campanya de la fruita ha transcorregut ''en normalitat''.
L'acte inaugural ha estat presidit per la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, que ha fet referència al sector fructícola en el seu parlament i ha assenyalat que a diferència de l'any passat les exportacions han crescut. En concret s'ha passat dels 2,2 milions de quilos de fruita dolça exportats el 2017 a 3,018 enguany. Un símptoma, segons Jordà que la campanya no ha estat del tot desastrosa.
La consellera ha remarcat que tant l'Administració com el sector s'han d'avançar al que puguin venir i per això ja li han traslladat el ministre d'Agricultura, Luis Planas, el pla d'arrencada de fruiters.
Jordà ha assegurat que l'objectiu és treballar de manera permanent amb el sector i per això al novembre ja hi ha prevista una trobada per parlar de la propera campanya de la fruita.
També en el marc de la inauguració de la Fira de Sant Miquel, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat que l'ens ha aconseguit 1,5 milions de la Unió Europea per finançar un projecte per innovar en la producció de porcí i que compta amb un pressupost de 3,1 milions d'euros. Una de les iniciatives que es portaran a terme és la construcció d'una macrogranja amb centenars de verres on s'implantarà nova tecnologia relacionada amb la gestació i la reproducció, per donar a conèixer aquestes tècniques. Abans de finals d'any estarà decidit el lloc on s'ubicarà i està previst que al llarg del 2019 o principis del 2010 es posi en marxa.
El III Congrés Català de la Cuina ultima els preparatius de la inauguració | 0.86243 | curate | {"ca": 0.9881050041017228, "fr": 0.011894995898277276} | https://www.territoris.cat/articulo/societat/obre-fira-sant-miquel-lleida-amb-perspectives-positives/20180927163846052005.html |
crawling-populars_ca_20200525_48_92495 | Gestió d'Aula
ICSVO (seminari Internet i les Ciències Socials al...
ICSVO 2016-2017 | 0 | curate | {"ca": 0.8148148148148148, "it": 0.18518518518518517} | : /campus/course/info.php?id=302 |
crawling-populars_ca_20200525_13_212820 | Tot seguit pots veure el més destacat prop de Pinillos (La Rioja). Si t'interessa Pinillos i el seus voltants, et recomanem que visitis Camero Nuevo o Rioja Media.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Pinillos per organitzar la teva escapada rural. | 0.505784 | curate | {"ca": 0.6390977443609023, "pt": 0.3609022556390977} | : /que-fer/pinillos |
cawac_ca_20200528_10_132856 | Recordant el monogràfic sobre l’AIQ2011 a Mètode, abans d’acomiadar-lo
Abans d’acomiadar, demà, l’Any Internacional de la Química, recordem el fantàstic monogràfic que la revista Mètode li va dedicar, al seu número de la Primavera de 2011.
Sota el títol Afinitats electives, els rostres de la química , la revista Mètode ens va fer gaudir de la química amb un monogràfic coordinat per Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez, on podem llegir diversos articles on destaca la relació entre la química i l’art; la literatura, la pintura, la filosofia, el teatre…
D’aquesta manera, entre els articles en trobem un dedicat a la ciència i l’art pictòric, on l’autor destaca l’obra Freqüències , d’Augènia Balcells, de la qual vàrem parlar el passat 11 de desembre , amb motiu de la Foto Química de la Setmana. | 0.851168 | curate | {"ca": 1.0} | http://catquimica.cat/2011/12/30/recordant-el-monografic-sobre-laiq2011-a-metode-abans-dacomiadar-lo/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_92010 | – 091 – Roda de premsa – MAS i MAS celebra els 25 ANYS al capdavant de JAMBOREE – 2018.11.28 (temp. 18/19 – RdP 018) |
Menú
Vés al contingut
Pàgina d'inici
Els nostres VIATGES
LLIBRES
Temporada 2021/22
Temporades 2010 al 2020
Valoracions
VOLTAR i VOLTAR
– 091 – Roda de premsa – MAS i MAS celebra els 25 ANYS al capdavant de JAMBOREE – 2018.11.28 (temp. 18/19 – RdP 018)
Deixa un comentari
RdP – MAS i MAS celebra els 25 ANYS al capdavant de JAMBOREE (temp. 18/19 – RdP nº 018)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimecres vaig poder assistir a la presentació d’una programació especial amb motiu de la celebració dels 25 anys que MAS i MAS (amb el suport de San Miguel), porta al capdavant de la cava de Jazz JAMBOREE.
Davant nostre la cap de comunicació de la Sala, Elisenda, juntament amb l’actual director i propietari Joan Mas; ells dos ens expliquen el motiu de la convocatòria i una mica la història de la Sala, i evidentment ens presenten aquesta programació especial.
https://voltarivoltar.com/wp-content/uploads/2018/11/tarantos-jamboree-s-l.m4a
Abans però ens obsequien amb una esplèndida actuació, en petit comitè, de l’extraordinari cantant i músic Clarence Bekker, que ens deixa a tots gairebé estabornits …
Aquest cantant juntament amb la seva banda protagonitzaran el principal concert d’aquesta celebració, en el Teatre Tívoli, el pròxim dia 17 de desembre a les 20.30 hores, amb un programa sota el títol de ‘A Christmas Story‘.
Breu història de la mítica cava de Jazz:
… a començaments del 1960, l’empresari Joan Rosselló convertia el bar Brindis, situat al número 17 de la plaça Reial, en una cava de jazz que va anomenar Jamboree, un mot en zulú adoptat pel moviment boyscout que significa “reunió de tribus”.
D’aleshores fins al 1968, any en què va tancar les seves portes, la sala barcelonina va aconseguir posar la capital catalana en el circuit de gires de les grans estrelles del jazz internacional.
Figures com Bill Coleman, Kenny Drew, Chet Baker, Ponny Poindexter, Art Farmer, Lou Bennet, Stéphan Grappelli, Kenny Clarke, Ornette Coleman o Dexter Gordon van pujar a l’escenari del club o en auditoris més grans, per iniciativa dels responsables del Jamboree. Un d’aquests concerts més sonats va ser el que van protagonitzar Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música, el 25 de gener del 1966, amb motiu del sisè aniversari de la sala.
Històrics del jazz català com Francesc Miralles, Enric Ponsa, Josep Farreres, Pere Ferré, Francesc Burrull, Salvador Font “Mantequilla” o el propi Tete Montoliu van iniciar la seva carrera a les taules del Jamboree, on compartien espai amb músics estrangers residents –la cantant Gloria Stewart, per exemple- o de pas per la Ciutat Comtal.
L’embranzida, però, de locals com Bocaccio i el progressiu decreixement de l’interès del jazz, en benefici de les sessions de flamenc que s’oferien al veí Tarantos, van provocar el tancament de la sala el 1968. Enrere quedava l’experiència d’haver bastit per primer cop un club de jazz a l’alçada dels millors locals del gènere d’Europa.
El 1992, en plena febre olímpica, l’advocat Javier Cámara va adquirir el local que ocupava el Jamboree amb la intenció de reobrir-lo com a cava de jazz. Començava la segona època del Jamboree, amb l’empresari Joan Tordera –propietari de la llegendària Cova del Drac- com a programador. Els entrebancs econòmics, però, van forçar els seus propietaris a vendre’s el local nou mesos més tard.
El 1993, un any després de la seva reobertura, Mas i Mas es va fer càrrec del Jamboree. Els nous gestors es van marcar com a objectiu recuperar el prestigi amb el qual la cava de la plaça Reial va esdevenir un dels clubs de jazz més importants d’Europa durant la dècada dels 60, amb una programació que combinés el bo i millor de l’escena local, nacional i internacional de la música negra.
Enguany, quan es compleix un quart de segle d’aquella fita, Mas i Mas ha preparat una programació especial amb un seguit d’artistes que van ser molt populars durant els primers temps de la nova era del Jamboree. En alguns casos, són propostes que tornen expressament a la cava de la plaça Reial amb motiu d’aquest aniversari.
La programació que es podrà veure aquest mes de desembre serà la següent:
1 i 2 de desembre –Txell Sust & August Tharrats Trio
20h i 22h. Jamboree
Torna Txell Sust & August Tharrats Trio, una de les formacions de jazz-blues-swing amb més solera i reconeixement de l’escena nacional; un grup que va néixer el 1993 i que va actuar al Jamboree amb força assiduïtat durant els anys 90. Ara, després d’un llarg silenci, retornen a la que fou casa seva durant una pila d’anys, per retrobar-se amb el seu públic.
8 desembre – Aaron Abernathy
20h i 22h. Jamboree
Aaron Abernaty representa l’esperit inicial amb el qual es va fer càrrec del Jamboree Mas i Mas el 1993. Nascut a Cleveland, Abernaty exhibeix un talent excepcional no només als teclats sinó també com a cantant. Es va guanyar al públic, gràcies a la seva magnífica combinació de veus inspirades en el gòspel, amb canvis sobtats i girs de funk que revelen influències de Prince i James Brown.
17 desembre – Clarence Bekker Band ‘A Christmas Story’
20:30h. Teatre Tívoli
Clarence Bekker veu, Paula Domínguez & Alba Pérez veus, Leo Torres trompeta, Roberto Albrecia saxo alt, Pol Padrós saxo tenor, Arecio Smith teclats, Francisco Guisado “Rubio” guitarra, Charlie Moreno baix, Carlos López bateria. – Artistes convidats: Desiree Diouf veu, Little Gospel Choir, Barbara Palacín & Barbara Rosa dansa, Sheri Masala & Masala Bollywood Dancers, Dansa Philip cas cas.
En aquesta ocasió el Nadal serà el fil conductor d’aquest gran espectacle, en el marc de la celebració dels 25 anys del Jamboree, on el cantant holandès repassarà la seva pròpia discografia a més de sorprendre’ns amb la seva personal mirada dels grans clàssics de la música negra.
18 desembre – Horacio Fumero i Pedro Javier González
20h i 22h. Jamboree
El contrabaixista argentí va inaugurar la nova etapa del Jamboree com a part del Tete Montoliu Trio, que completava el bateria Peer Wyboris; una formació històrica. En aquesta programació especial ho farà amb un dels seus grups més celebrats: a duet amb el tocaor Pedro Javier González. Flamenc, tango, milongas, zambas, chacareras, bulerías i tanguillos conflueixen en un repertori d’anada i tornada, de banda i banda de l’oceà. Plegats constitueixen un dels duets més sublims, originals i inclassificables de l’escena barcelonina.
19 desembre – Julian Vaughan, Paul Stocker i Paul Stouthamer
20h i 22h. Jamboree
El nord-americà Julian Vaughan va ser el bateria de Princess of Time, una banda emblemàtica d’acid jazz que va ser cada dilluns al Jamboree en aquell període. En aquesta proposta inèdita s’hi uneix el saxofonista Paul Stocker i el violoncel·lista Paul Stouthamer, l’únic intèrpret d’aquest instrument que va tocar un munt de vegades al Jamboree durant els primers anys de la nova etapa. Tres músics de procedències diverses per commemorar aquest aniversari amb una proposta a cavall de diferents gèneres: del jazz més tradicional a l’avantguarda.
25 i 26 de desembre – Randy Greer & Ignasi Terraza
20h i 22h. Jamboree
Ignasi Terraza és un dels pianistes que ha tocat més cops al Jamboree des de la seva reobertura. També duu una pila d’anys oferint cada nadal una actuació única amb el seu trio i la col·laboració especial del cantant Randy Greer. Les nadales a ritme de swing a les mans d’Ignasi Terraza Trio i Randy Greer són un clàssic d’aquestes dates, com ho poden ser els torrons o les neules.
Us deixo aquí l’àudio de la Roda de premsa …
https://voltarivoltar.com/wp-content/uploads/2018/11/tarantos-jamboree-s-l-2.m4a
Compartir l'etiqueta :
Print
Reddit
Facebook
Telegram
Twitter
Like this:
Like Loading...
Aquesta entrada s'ha publicat en Música contemporània, Rodes de Premsa i s'ha etiquetat amb Clarence Bekker, Jamboree, Joan Mas, Roda de premsa - MAS i MAS celebra els 25 ANYS al capdavant de JAMBOREE el 29 de novembre de 2018 per Miquel Gascon.
Quant a Miquel Gascon
Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Mostra totes les entrades de Miquel Gascon →
Navegació per les entrades
← – 090 – Teatre – L’HABITACIÓ DEL COSTAT (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.11.27 (temp. 18/19 – espectacle. nº 070) – 092 – Teatre – ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita (🐌🐌🐌🐌) – 2018.11.28 (temp. 18/19 – espectacle. nº 071) →
Leave a Reply Cancel reply
Estadístiques del Blog
763.544 visites
Correu electrònic:
[email protected]
Traductor
Autors
Imma Barba
Miquel Gascon
cercador dins del Blog
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Articles d’opinió a la premsa Òpera CATALUNYA Celebracions Cinema Circ Dansa Esdeveniments Exposicions Fotografia FUGIM d’aquesta Espanya feixista Gastronomia Literatura Literatura de Viatges/països Música clàssica Música contemporània Restauració Rodes de Premsa Rutes culturals Teatre Teatre Musical VIATGES
Follow Blog via Email
Clica aqui per rebre notificacions via email de publicacions del Blog
Email Address
Segueix
Publicacions
Publicacions Selecciona el mes desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010
ÚLTIMES ENTRADES:
– 041 – Teatre – HAMLET ARIBAU – (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Cinema Aribau – 01/12/2021
Dimecres 1 de desembre vam tenir la sort d’anar a l’estrena de la nova proposta d’Oriol Broggi. Un projecte teatral de La Perla 29 en col·laboració del Grup Balañá, que fusiona teatre amb cinema i que a més, es representa en un lloc totalment atípic. Es tracta de HAMLET ARIBAU dins de la sala principal del Cinema Aribau. Un […]
– 040 – Teatre Musical – EL GUARDAESPALDAS – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Coliseum – 30/11/2021
Hem acabat el mes de novembre veient, al Teatre Coliseum, l’espectacle de Teatre Musical EL GUARDAESPALDAS, una producció de LETSGO sota la direcció de Federico Bellone. Un musical, estrenat per primera vegada l’any 2012 al West End londinenc, basat en el guió de la pel·lícula del mateix nom, escrit per Lawrence Kasdan amb llibret d’Alexander […]
– 039 – Teatre – PER FI SOL ! – (🐌🐌🐌) – Teatre Borràs – 25/11/2021
Ahir dijous 25 de novembre, era dia de la estrena oficial al Teatre Borràs de l’espectacle de Carles Sans, PER FI SOL ! Una estrena amb “photocall” per on van desfilar destacades figures de la cultura, la política i l’esport que van acaparar els flaixos dels periodistes, tant fora com dins del teatre, fet que […]
– 038 – Dansa/Teatre – EVANGELIUM – (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 23/11/2021
La Sala Versus Glòries va iniciar ahir, 23 de novembre, el cicle “Dimarts #EnDansa” amb la coreògrafa Maria Rovira i la seva companyia Crea Dance Company, amb l’espectacle EVANGELIUM. Una proposta de dansa-teatre que va ser estrenada (amb un altre repartiment), a la malauradament desapareguda Sala Muntaner en 2010, i està inspirada en la pel·lícula “El cielo sobre Berlín” de Wim Wernders, on […]
– 037 – Concert – JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA – (🐌🐌🐌+🐚) – Palau de la Música Catalana – 21/11/2021
Diumenge 21 a la tarda, al Palau de la Música Catalana, hem pogut assistir al concert solidari que la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona ha ofert per la Fundació Banc dels aliments. Una breu presentació i el parlament de Roser Brutau, presidenta de la Fundació Banc dels Aliments, ha donat pas al concert amb la […]
– 036 – Teatre – PECATS IMPERDONABLES – (🐌🐌+🐚) – Teatre Aquitània – 20/11/2021
Ahir dissabte vam fer cap al Teatre Aquitània per veure PECATS IMPERDONABLES de Benjamin Cohen, dirigida per Edu Pericas. Aquesta proposta s’havia estrenat al Teatre Borràs, el 12 de marc de 2020, just uns dies abans del confinament total per la pandèmia …… Amb alguns canvis de cares respecte al repartiment inicial, hem pogut veure […]
– 035 – Teatre – A MAN OF GOOD HOPE – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 19/11/2021
Aquest passat divendres 19 de novembre, vam poder gaudir intensament, com de cap manera no us podeu arribar a imaginar, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, de l’espectacle musical A MAN OF GOOD HOPE, de la companyia sud-africana Isango Ensemble, a partir del llibre, del mateix títol, de Jonny Steinberg (Sudàfrica 1970). Aquest va ser el primeríssim espectacle que […]
– 034 – Teatre – LOS ÁRBOLES MUEREN DE PIE – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Cercle – 14/11/2021
Ahir diumenge dia 14, els amics de Ràdio Gràcia ens van convidar a anar al Teatre del Cercle a Gràcia, per veure la representació de LOS ÁRBOLES MUEREN DE PIE, un text d’Alejandro Casona dirigit per Quim Fuster. El Teatre del Cercle, és una entitat (creada l’any 1903), que dona cabuda a representacions de teatre […]
– 033 – Teatre – L’HABITACIÓ TANCADA – (🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 13/11/2021
Ahir dissabte dia 13 de novembre ens vam dirigir a la Sala Versus Glòries amb moltes expectatives. Ens havia atret el títol de la proposta i els actors que la interpretaven. L’HABITACIÓ TANCADA escrita i dirigida per Loredana Volpe fundadora de la Cia. La Salamandra, companyia resident actualment en aquesta sala. Vagi per davant el […]
– 032 – Teatre – PARTÍCULES PARAL·LELES – (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 12/11/2021
Ahir divendres 12 de novembre, vam fer cap al Teatre Akadèmia per veure una obra que s’havia estrenat el 12 de marc del 2020 a la Sala Dau al Sec, i havia hagut de suspendre representacions conseqüència de la Covid. Va fer temporada al juny i juliol del 2020 a la mateixa sala. Es tracta de PARTÍCULES PARAL·LELES una creació de […]
Estadístiques del Blog
763.544 hits
400 anys d’Opera en veu de Baix – Ivan Garcia (***) (3) Powered by WordPress.com.
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta | 0.695693 | curate | {"ca": 0.8583708013752975, "es": 0.04357312880190426, "en": 0.05216873842898704, "pt": 0.02096006347527109, "hu": 0.0023803226659613857, "sk": 0.005554086220576567, "de": 0.00039672044432689763, "it": 0.0010579211848717272, "oc": 0.0014546416291986246, "st": 0.00112404125892621, "ro": 0.00039672044432689763, "pl": 0.005487966146522084, "da": 0.0019174821475800054, "sv": 0.005157365776249669} | https://voltarivoltar.com/2018/11/29/091-roda-de-premsa-mas-i-mas-celebra-els-25-anys-al-capdavant-de-jamboree-2018-11-28-temp-18-19-rdp-018/ |
mc4_ca_20230418_12_636961 | Organitzacions sindicals i feministes criden a la vaga general del 8 de març | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
Els convocants de la vaga fan una crida a “buidar els llocs de treball”
03 de Març de 2018, per Joan Gomis
La Plataforma 8m del Camp amb el lema 'Vaga general feminista'
La Plataforma 8m del Camp amb el lema 'Estem fartes d'estar fartes'
Les portaveus del CGT,
Representants de la plataforma 8M del Camp han presentat aquest dissabte a Reus, la mobilització de vaga general feminista, de 24 hores, prevista per al pròxim 8 de març. A la convocatòria de vaga s’hi sumen sindicats com CGT, CNT, la IAC, COBA, i altres associaciones anticapitalistes i d’estudiants.
La vaga, amb caràcter internacional, té diversos objectius, entre els quals, protestar per la situació de desigualtat laboral entre homes i dones, modificar els models de consum cap a una direcció "conscient i sostenible i no sotmesos al capital"; i "aconseguir una societat en clau feminista igualitària i antipatriarcal" per acabar amb la violència masclista, agressions, marginacions i exclusions.
Les portaveus han criticat posicionaments d’altres sindicats, com el d’UGT i CCOO, ja que han convocat dues hores de vaga i no 24 “ i cal demostrar que si les dones ens aturem, tot s'atura". Les tres representants han fet una crida a la població per "buidar els llocs de treball i estar al carrer". També han apuntat que en la vaga hi han de formar part els estudiants perquè "des de l'educació es pot transmetre la necessitat de fer els canvis estructurals esmentats.
L'acte principal de la jornada tindrà lloc a Tarragona. S'ha convocat una manifestació que començarà a les 7 de la tarda, a la plaça Imperial Tàrraco, i que acabarà a la plaça de la Font amb un acte polític.
Plataforma 8m del Camp
Concentració en silenci davant d'una comissaria dels Mossos a Tarragona en rebuig a les càrregues a Girona i Terrassa | 0.850488 | curate | {"ca": 0.9885356956748307, "es": 0.011464304325169358} | http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/organitzacions-sindicals-i-feministes-criden-la-vaga-general-del-8-de-marc |
acn_ca_20201011_0_117349 | AMPLIACIÓ:La comissió del Procés Constituent acorda la compareixença de dotze acadèmics i ajorna la decisió sobre el pla de treball
Josep Maria Vallès, Joan Subirats, José Antonio Pérez Tapias i Francesc de Carreras, entre els més destacats de la llista
ACN Barcelona.-La comissió d'estudi del Procés Constituent ha acordat aquest dimarts els noms dels primers dotze compareixents. Una llista de deu homes i dotze dones experts en dret constitucional, entre els que destaquen l'exconseller de Justícia Josep Maria Vallès, el catedràtic en ciència política Joan Subirats, el degà de la facultat de Filosofia i Lletres de Granada i exaspirant a la secretaria general del PSOE, José Antonio Pérez Tapias, i el catedràtic en dret constitucional i fundador de C's Francesc de Carreras. JxSí, Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP han consensuat la llista amb l'objectiu que representi visions plurals del procés constituent català i han decidit ajornar la decisió sobre el pla de treball fins que s'hagin escoltat les compareixences, que començaran el proper 5 d'abril. El PPC, amb qui no s'ha comptat per negociar les compareixences, ha criticat públicament la seva exclusió.
L'inici de la reunió d'aquest dimarts s'ha endarrerit vint minuts perquè els portaveus de les formacions polítiques estaven tancant la llista definitiva dels primers compareixents. JxSí, Sí Que Es Pot i la CUP han pactat una dotzena de noms d'entrada perquè la comissió comenci a escoltar l'opinió dels experts en processos constituents.
A Vallès (UAB), Subirats (UAB), Tapias (Granada) i De Carreras (UAB) se'ls afegeixen d'altres professors: Mercè Barceló, catedràtica de ciència política a la UAB; Encarna Bodelon, directora del Grup Antígona i professora titular de Filosofia del Dret a la UAB; Marco Aparicio, doctor en Dret Públic a la Universitat de Girona; Albert Noguera, professor de Dret Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili; Oriol Homs, expresident de l'Associació Catalana de Sociologia; Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política a la UB; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra; i Antoni Abad, advocat i doctor en Filosofia per la UB.
Segons han explicat els grups, tots ells han estat contactats per comunicar-los que serien citats per participar a la comissió del Procés Constituent. Serà després d'escoltar els experts quan els portaveus dels partits decidiran com estructuren el pla de treball que, teòricament, s'havien emplaçat a acordar abans d'iniciar les compareixences.
El portaveu del PPC a la comissió, Santi Rodríguez, ha criticat que la resta de forces polítiques l'hagin exclòs de les negociacions per pactar els compareixents. Els populars demanaran l'empara de la presidenta del Parlament en entendre que s'han vulnerat els seus drets, ja que no se'ls ha deixat conèixer el contingut del pacte fins a l'inici de la reunió d'aquest dimarts. "Interpretem que la comissió no només exclou una part de la societat, sinó que, a més, téla voluntat explícita de fer-ho", ha lamentat. Els populars són, de fet, l'únic grup contrari al procés constituent que està present en la comissió (C's i PSC han decidit no ser-hi), tot i que ja ha advertit que no pensa participar-hi activament.
El reglament del Parlament preveu que tots els grups tinguin l'oportunitat de conèixer els continguts de les votacions i es fixa un termini de 48 hores prèvies. La portaveu de JxSí ha demanat a la Mesa que s'eximís la comissió de complir aquest termini, ja que l'acord s'havia pres en l'últim moment i no s'havia comptat amb el PPC perquè s'ha manifestat públicament en contra del procés constituent. "Nosaltres ens hem posat prèviament d'acord perquè estem entregats a estudiar com serà un procés constituent. Ens semblava que no era gaire coherent venir-li a demanar si vostè també ho volia, perquè des del primer dia s'hi ha oposat", li ha dit Rovira al portaveu popular.
La portaveu de JxSí ha destacat la importància de la comissió per definir el mètode que se seguirà per impulsar el procés constituent. "Com ha de ser, quines característiques ha de tenir, quin nivell de participació per garantir que el text constitucional sigui d'alta qualitat democràtica".
El portaveu parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Coscubiela, ha explicat que els 12 noms pactats no seran els únics que compareguin al Parlament i que "ningú tindrà cap inconvenient en afegir-ne algun altre si el PPC ho vol". "Acceptarem totes les propostes. Fins i tot alguna que proposi a Filibustero Anònim Jordi", ha dit en to sorneguer.
En la mateixa línia, el diputat de la CUP Joan Garriga ha subratllat que "no es pot confondre una voluntat de consens amb un caràcter excloent" i ha recalcat que estan oberts a qualsevol tipus de proposta per part dels populars. Segons Garriga, escoltar els experts permetrà conèixer "quins són els models constitucionals, quins processos s'han seguit al món per proclamar una constitució, quines són les experiències de participació ciutadana vinculades a aquests models constituents, i quins tipus de referèndums s'han fet servir històricament". | 1 | perfect | {"ca": 0.9936821322803554, "fr": 0.0063178677196446195} | https://www.acn.cat/text/item/la-comissio-del-proces-constituent-acorda-la-compareixenca-de-dotze-academics-i-ajorna-la-decisio-sobre-el-pla-de-treball-2 |
mc4_ca_20230418_16_419985 | Acord per a l'ERO temporal a la càrnia Francisco Puigvert d'Olot - Diari de Girona
Acord per a l'ERO temporal a la càrnia Francisco Puigvert d'Olot
Afectarà la plantilla durant tres mesos · L'empresa arrossega pèrdues de 2 milions i els treballadors temen que l'expedient sigui el pas previ al tancament
acn | olot 30.03.2018 | 11:15
Acord per a l'ERO temporal a la càrnia Francisco Puigvert d'Olot ACN
La direcció de l'empresa d'embotits Francisco Puigvert i els treballadors han tancat un acord per a l'ERO temporal que afectarà la plantilla durant tres mesos. L'expedient es començarà a aplicar a partir d'aquest abril i fins al 2 de juliol. Durant aquest temps, dels disset treballadors que té la càrnia, catorze aniran a l'atur. Els tres restants –entre ells, un representant sindical- es quedaran a la planta. La direcció no complementarà la prestació d'atur a la plantilla, però en cas que durant el temps d'aplicació de l'ERO necessiti reincorporar personal, s'ha compromès a avisar els treballadors amb un marge de 72 hores. Francisco Puigvert, fundada l'any 1892, es troba immersa en un concurs de creditors i arrossega un deute d'uns 2 milions d'euros. Justifica l'ERO per la baixada de vendes i perquè no disposa de recursos per comprar matèria prima (la carn que emboteix). La plantilla tem que aquest expedient sigui el pas previ al tancament.
L'ERO temporal a la càrnia Francisco Puigvert entrarà en vigor demà mateix i s'allargarà fins al 2 de juliol. Durant aquest temps, catorze treballadors aniran a l'atur i l'empresa deixarà de produir. De fet, quan va presentar l'expedient, la direcció de Francisco Puigvert ja va al·legar que el deute que acumula li impossibilitava comprar matèria prima per poder fer els embotits.
Mentre estigui en vigor l'ERO es mantindran però tres treballadors a la planta, un dels quals és delegat sindical. Tot i que durant la negociació de l'expedient la plantilla va intentar que la càrnia els complementés l'atur (perquè ara en cobraran el 70%), al final aquest punt no s'ha aconseguit. La direcció, però, sí que s'ha compromès a avisar els treballadors amb un mínim de 72 hores d'antelació en cas que durant l'aplicació de l'ERO necessiti reincorporar plantilla a la feina.
Els treballadors, però, no són optimistes. Creuen que l'expedient de regulació és l'avantsala del tancament de la càrnia, que acumula un deute de 2 milions d'euros. Fonts de la plantilla també lamenten que des de fa anys l'empresa no es modernitza.
A més, la firma es troba immersa en un concurs de creditors des del gener; és a dir, que els seus números els tutela ara un administrador nomenat pel Jutjat Mercantil. Aquest és el segon concurs de creditors que presenta en pocs anys. Entre d'altres, la direcció de Francisco Puigvert al·lega que el tancament de fronteres amb Rússia i una baixada sostinguda de les vendes han acabat passant factura a la càrnia.
Una càrnia centenària
Francisco Puigvert és una empresa centenària de la Garrotxa. Situada en una de les entrades d'Olot, disposa d'una fàbrica de 6.500 metres quadrats i té capacitat per produir 2.200 tones d'embotits anuals.
Fundada l'any 1892, al cap de 50 anys la firma es va traslladar a la nau que ocupa actualment (situada la carrer Joan Maragall). Entre d'altres, Francisco Puigvert produeix llonganissa, fuet, salami, xoriç.
La càrnia Francisco Puigvert d'Olot fa un ERO temporal per a tota la plantilla
Rècord de mínims en els ERO | 0.784153 | curate | {"ca": 0.9914630556373271, "ru": 0.008536944362672947} | https://www.diaridegirona.cat/economia/2018/03/30/acord-lero-temporal-carnia-francisco/904426.html |
mc4_ca_20230418_7_675416 | «Tornant al número 1 no hi guanya tant el restaurant com el país» - Diari de Girona
Joan Roca · Cuiner d'El Celler de Can Roca
«Tornant al número 1 no hi guanya tant el restaurant com el país»
És un dels vèrtexs del triangle més perfecte de la gastronomia mundial. Joan Roca, el primogènit, és el responsable de la cuina salada, en Josep s'encarrega del celler i en Jordi de les postres. Tots tres junts han tornat a situar el restaurant com el millor del món, segons la revista «Restaurant»
pilar salas / efe | girona 04.06.2015 | 07:13
El cuiner Joan Roca, en una imatge d´arxiu. marc martí
Han tornat al número 1 del rànquing dels millors restaurants del món. Com s'aconsegueix?
Les estrelles Michelin saps com pots mantenir-les, un lloc en una llista no, perquè hi opina moltíssima gent i és molt complicat. El Celler de Can Roca és ja una marca internacional, ja té guanyat el prestigi, i tornant al número 1 no hi guanya tant el restaurant, que està bloquejat des de fa sis anys en les llistes d'espera [un any], sinó el país, la imatge del turisme, dels seus productes i tots els cuiners, perquè veuran revalorat el seu ofici i la seva feina.
Com es fa un restaurant a tres bandes i en família?
Amb generositat, complicitat, esforç, compromís i treball. També és qüestió de mantenir l'equilibri. Ens prenem molt seriosament el que fa cadascun, i tenim la sort de tenir molt reconeixement en les nostres àrees i això equilibra moltíssim, fa que no hi hagi problemes de protagonisme.
El Celler de Can Roca és una màquina de creativitat. Què ha aportat a la gastronomia mundial?
És difícil que ho diguem nosaltres [rialles]. Sobretot la feina a tres bandes, fer veure que són importants tant la cuina salada com la dolça, sala i vins, que un restaurant són moltes coses i que s'ha de donar importància a tots els elements. I també aquesta energia de seguir compromesos amb la creativitat. El Celler ha aportat inconformisme, ens podíem haver quedat aturats en fases bones però sempre estem pensant en coses noves.
Treuen aromes d'un vi o d'un perfum i els porten al plat, fan del fum un ingredient, fan unes postres que «respiren»... Hi ha alguna cosa impossible, a El Celler?
No. Hi ha una frase que va escriure fa uns dies en Jordi a la pissarra: «Impossible vol dir que encara no has trobat la solució». Acabo d'olorar a La Masia [el seu centre d'investigació i creativitat] un oli essencial de llana d'ovella, amb una potència aromàtica que sembla que ets en meitat d'un ramat. Volem usar-lo per a un plat amb xai, intentarem portar-te a la memòria, provocar-te. Ho aconseguim mitjançant un sistema de destil·lació desenvolupat amb l'enòleg i agrònom Joan Carbó. Estem destil·lant fusta, llana, cuir...
Tenir Can Roca, la casa de menjars dels seus pares, al costat del Celler és com mostrar la revolució gastronòmica espanyola en pocs metres?
[Rialles] És veritat, en 200 metres hi ha d'un extrem a l'altre de la gastronomia. A Can Roca no han canviat res des que érem petits i és fantàstic que segueixi així, ens reconforta. Això és part important d'El Celler: la connexió amb la tradició, les arrels, els pares, la gent del barri que ens ha vist créixer i és testimoni del nostre esforç.
A l'agost del 2016 El Celler de Can Roca complirà 30 anys. Com ho celebraran?
No ho celebrarem perquè no en sabem. Quan vam canviar de local, el 2007, el nostre gran punt d'inflexió, ho vam fer d'un migdia a una nit. En un mitjà local van dir que ho havíem fet «a la gironina», és a dir, treballant. Ens fa cosa fer una festa, però sí que farem una exposició extraordinària al Palau Robert de Barcelona per explicar aquests 30 anys.
Cocció al buit, perfum-cocció, destil·lació, ús del fum com a ingredient, les pipes mecàniques de fum, el rotaval per captar les aromes volàtils... Què vindrà ara?
No ho sé. Hem aportat la idea de la transversalitat amb el documental El Somni, i estem molt ficats a fer que la gent senti, que visqui una experiència gastronòmica extraordinària. Volem commocionar amb aromes, sabors... El nostre equip farà un curs de percepció sensorial per transmetre millor al client el que volem que senti. També estem treballant en l'extracció d'aromes per crear olis essencials, obrint un món meravellós. I hi ha la feina de catalogació, amb el nostre biòleg, de plantes comestibles del nostre entorn. Ja anem per 2.800 plantes catalogades, que no coneixíem i que estem usant ja a la cuina.
A la Masia, el seu espai d'investigació i creativitat, hi tenen un futbolí. Qui sol guanyar?
En Pitu se'n surt molt bé, és futboler. Tenim el futbolí perquè quan vam obrir el restaurant el 1986 l'hi vam regalar a en Jordi i, com que hi havia nits de zeros, que no venia ningú, vam decidir portar-lo allà per entretenir-nos. L'hem posat a La Masia per recordar aquells anys d'inici, que van ser bonics.
S'imaginaven llavors que arribarien tan amunt?
Érem atrevits, valents i inconscients. Vam muntar un restaurant gastronòmic en un barri d'una ciutat petita; va sortir bé i encara no sabem ben bé com [rialles]. No ens imaginàvem arribar a aquest punt. Quan vam començar no sabíem d'estrelles, ens agradava cuinar, servir, n'havíem après a casa, a l'Escola d'Hostaleria, on s'usaven llibres d'Escoffier i Pellaprat, tot amb aire francès. I vam començar a aplicar-ho, després vam començar a anar a grans restaurants de França i vam descobrir coses meravelloses, després la nova cuina basca, després Ferran Adrià... Va ser un moment genial, la gent va començar a pensar amb llibertat, a interpretar el que havíem après. | 0.806129 | curate | {"ca": 0.9775095995611629, "es": 0.009873834339001646, "de": 0.0018284878405558603, "en": 0.007496800146279028, "pt": 0.0032912781130005485} | https://www.diaridegirona.cat/girona/2015/06/03/tornant-al-numero-1-no/727950.html |
naciodigital_ca_20220331_0_8826 | Cineclub Vic arrenca un nou any cinematogràfic. Ho fa amb un cicle de 21 pel·lícules que, entre gener i març, ens portarà el millor cinema actual en versió original, clàssics, animació, documentals, sessions de Pantalla Oberta i sessions especials.
Les sessions de Cineclub de dimarts recuperen algunes de les pel·lícules més importants de la temporada en versió original. Arrencaran amb l’esperada “Magical Girl”, el nou i aclamat film de Carlos Vermut, premiat a San Sebastià, amb diverses nominacions als Goya i que encara no s’havia pogut veure a les pantalles d’Osona. El cicle continuarà amb una de les pel·lícules de la temporada: “Ciutat morta”, un documental controvertit des del seu punt de partida -denuncia el cas 4F de corrupció policial a Barcelona- fins a la seva exhibició -la suposada negativa de TV3 a projectar un film català premiat a Màlaga. La sessió comptarà amb la presència de Mariana Huidobro, mare d’un dels afectats i guionista de la pel·lícula.
Un altre documental, més amable, serà “Sobre la marxa”, del jove director de Torelló Jordi Morató, que ha passat per diversos festivals com el D’A de Barcelona. La seguiran “Coherence”, cinta de ciència ficció guanyadora del millor guió a Sitges; “Sólo los amantes sobreviven”, d’un vell conegut de Cineclub, Jim Jarmusch; “The Fake”, cinema d’animació adult i contundent, i “Winter Sleep”, Palma d’Or a Cannes, que s’encarregarà de tancar el cicle. Aquesta última, per la seva durada, es projectarà una hora abans de l’habitual, a les 21h.
La selecció de Filmoteca no es queda enrere: “El seductor”, un western rar i pervers de Don Siegel; “Tener y no tener”, homenatge a Lauren Bacall i obra mestra de Howard Hawks i “Pierrot le fou”, un clàssic de Jean-Luc Godard que compleix 50 anys. Als voltants del Dia de la Dona es podrà veure “Agua”, que forma part de la trilogia de la directora Deepa Mehta sobre les injustícies de les dones a la Índia. I per acabar, “El cuarto mandamiento” servirà per commemorar el centenari d’Orson Welles.
Sessions de dijous i de diumenge
Cineclub Vic segueix comptant amb les sessions de dijous, dedicades als projectes de Pantalla Oberta i projeccions especials fruit de la col·laboració amb entitats i col3lectius. Aquestes sessions comencen a les 21 h.
Hi haurà dos documentals osonencs de Muntanya: “Joana pels camins dels matxos”, primer documental del periodista d’El 9 Nou Isaac Moreno; i “Pioners”, de Miquel Pérez i Miquel Vilaplana. Hi haurà espai per a més animació adulta, en aquest cas a càrrec de l’Animac de Lleida i la seva programació itinerant, l’Animac Camina. La última sessió de dijous serà pel documental “Cor suec”, sang finesa, en col·laboració amb el projecte Un món de cine.
Pel que fa a les sessions de diumenge, el Cineclub Xic va arrencar pel seu compte amb un cicle de desembre a març que encara donarà cinc vetllades. Com a novetat en aquest cicle, cal destacar la incorporació del gènere del documental a les sessions Xic amb Microcosmos i Els reis de l’Àrtic. També hi trobarem un Petit Animac Camina i dues pel·lícules de la mà del Festival Nits de cinema oriental: “Lifi”, una gallina tocada de l’ala, que ja es va poder veure a la passada edició de les Nits, i una nova versió (ara en imatge real) de “Nicky”, l'aprenent de bruixa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/44703/magical-girl-obre-nou-cicle-cineclub-vic |
macocu_ca_20230731_0_500686 | Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes
Els mons religiosos a l’Edat Mitjana centren les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes
Balaguer Televisió | 02/07/2014
Aprofundir en l’estudi dels Mons religiosos a l’Edat Mitjana i la coexistencia de jueus, cristians i musulmans. Aquest és l’objectiu de les cinquenes Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, un curs de caràcter internacional i interdisciplinari sobre la Història de l’Església i la religiositat. En aquesta trobada científica es proposa considerar un ampli ventall d’aspectes de la coexistència entre diferents religions i cultures a l’època medieval; un coexistència que s’estenia des de la convivència pacífica fins a la guerra. La presència simultània de tres grans religions monoteistes a Europa a l’edat mitjana s’havia de consolidar no només en l’àmbit religiós, sinó també en la vida social, política i cultural de la època. Les conferències d’aquestes Jornades d’Història tracten de punts de contactes i actituds entre les tres grans religions – el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam – tant en la vida diària de la gent, com en els sermons de la època, en l’art, i en la literatura. A part de les conferències, però, es duran a terme altres activitats relacionades. Es tracta d’una trobada científica molt útil per analitzar i entendre la societat actual on també hi conviuen diferents religions. En l’edició d’enguany l’organització ha posat en marxa una pàgina web amb informació de les diferents edicions i amb la previsió de crear espai de comunicació entre professors i participants. | 0.848545 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_446282 | El progrés d’un centre educatiu és a les mans de les persones que l’integren. Principalment, dels professionals (professorat, directius, PAS...) però, també, de l’alumnat, de les famílies i dels diversos agents socials que exerceixen funcions educatives.
Una comunitat educativa cohesionada i compromesa en un projecte educatiu comú constitueix un element clau de l’èxit escolar. Ara bé, perquè les persones s’impliquin en el bon funcionament d’un centre educatiu escola cal que coneguin com funciona: a qui model organitzatiu respon, quines són les seves funcions, com s’articula la dinàmica quotidiana, les seves possibilitats i limitacions...
La formació bàsica aporta elements per a la comprensió en profunditat del funcionament dels centres educatius, possibilita l’anàlisi del paper que correspon als diversos protagonistes i, allò més important, afavoreix la reflexió orientada a la millora, tot partint del coneixement i de l’acceptació de les singularitats de cada context.
Es concreta en accions formatives de curta durada (entre 4 i 12 hores), adequades a diversos destinataris: equip directiu, equip de coordinació, equips docents, claustres, AMPAs, famílies, directius d’una zona escolar, equips d’assessorament, equips multiprofessionals, etc..
Les accions formatives solen constar d’una part descriptiva (d’aportació i sistematització de coneixements); una part analítica (d’acceptació i de reflexió crítica sobre la pròpia realitat) i una part propositiva (de generació i anàlisi de propostes de millora).
Negociació-Concreció
El centre educatiu manifesta interés/sol.licita informació
Adreça’t a Fundació Universitària Martí l’Huma. La Garriga
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o bé 938605060
La FUMH recull la demanda i en valora la factibilitat
Un membre de ForDires es desplaça al centre per conèixer la institució i contextualitzar la proposta/demanda de formació.
Anàlisi i valoració conjunta de diverses possibilitats i/o alternatives de formació.
Delimitació dels objectius, els continguts, la modalitat, les sessions, els assistents, etc.
Gestió de l’activitat formativa a càrrec de la Fundació Universitària Martí l’Huma.
Gestió administrativa: matriculació, assistència, certificació…
Gestió logística: materials, recursos, lloc de realització…
Gestió temporal: calendaris, horari…
Gestió del personal: assistents, formadors, altres participants
Gestió económica: pressupost
Desenvolupament de les sessions formatives d’acord amb el disseny establert
Anàlisi i reflexió sobre el comportament organitzatiu
Establiment de criteris de funcionament organitzacional
Descripció i interpretació de les claus de funcionament del centre
Identificació, reconeixement i acceptació de trets culturals
Avaluació sistemática del disseny i el desplegament de l’activitat formativa
Nivell d’assoliment d’objectius previstos
Valoració in situ dels assistents
Valoració demorada mitjançant eines telemàtiques
Informe d’avaluació de l’activitat
ForDires ofereix un catàleg de propostes de formació bàsica que poden adaptar-se a les necessitats i característiques de cada context.
Estem oberts a analitzar i explorar noves possibilitats. fes-nos saber les teves necessitats i suggeriments.
Projecte Educatiu +
Elaboració del Projecte Educatiu de Centre. Elements a considerar en la introducció d’un tret o factor distintiu. Paper dels diversos actors en el procés d’elaboració, debat i aprovació. Difusió a la Comunitat Educativa. Desplegament del PEC.
Acollida als professionals de nova incorporació +
Processos de socialització institucional. Procediments, àmbits i espais d’acollida a les persones que s’incorporen a l’organizació. El centre acollidor. Modalitats d’acollida adequades a cada situació. Dimensió tècniCa: protocols d’acollida. Dimensió relacional: comunicació i relacions interpersonals. Dimensió personal: actitud d’acollida.
Formació i funcionament de l’Equip Directiu/de Direcció +
Funcions del director, de l’equip directiu i els coordinadors. Dinàmica de funcionament de l’equip directiu. Presa de decisions i assumpció de responsabilitats.
Funcionament institucional +
Delimitació de funcions i responsabilitats dels diversos protagonistes de l’acció educativa: professorat, equip directiu, director/a, coordinadors, assessors, inspecció, families....) en el bon funcionament del centre educatiu. La dinàmica quotidiana: el dia a dia de l’organització.
Lectura i interpretació de normativa +
La lectura de normativa: una competència professional bàsica dels directius. Desenvolupament d’habilitats de localització, lectura i comprensió de normativa. Hi ha marge per interpretar-la? La normativa, la llei i el sentit de la llei. El/la director/a com a representant de l’Administració en el centre i com a funcionari públic.
Coordinació vertical del professorat +
Funció de les àrees, departaments i seminaris. La programació de l’acció educativa a nivell institucional. Vertebració professional dels docents en l’àrea o el departament. Sentit de les àrees o departaments en models globalitzats. Llibertat de càtedra: concepte, limitacions, úsos i abusos.
Atenció a la diversitat i funcionament organitzatiu +
Atenció a la diversitat i autonomia de centre. Entitat, organització i funcionament de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD). Col·laboració entre els centre educatiu i els serveis d’assessorament extern. Anàlisi, valoració i presa de decisions del centre pel que fa a organitzatives d’atenció a la diversitat. Gestió de personal i atenció a la diversitat. Delimitació de funcions i responsabilitats entre diversos professionals.
Equips d’assessorament especialitzat +
Quin és el meu paper en aquesta representació? Entitat i vertebració dels equips d’assessorament en la dinàmica interna dels centres i en el conjunt del sistema educatiu. Assessorament i autonomia institucional. La construcció d’identitat professional: el rol d’assessor. La pràctica de l’assessorament i el modelatge. Creixement i consolidació professional dels equips d’assessorament.
Normes d’Organització i Funcionament +
Què son les NOFC? De quines parts o apartats consten? Procés d’elaboració: de la idea inicial al resultat final. Paper de les diverses instàncies en el procés d’elaboració i en la posada en pràctica. La posada en pràctica: previsió de dificultats.
Model de centre: entre la dependència i l’autonomia +
Volem, realment, un centre autònom? Quines responsabilitats volem/estem disposats a assumir?. És possible l’autonomia escolar amb un Consell Escolar desposseït de funcions de govern?. Entre l’observació de la normativa, la resposta a les demandes socials, l’obtenció de resultats i la construcció de clima escolar.
Gestió de Personal +
Atribucions de la direcció en la gestió de personal. Criteris d’elaboració de la proposta de plantilla docent. Criteris de centre en l’assignació de càrrecs de coordinació i tutoria, en l’assignació de docència, en l’elaboració d’horaris, en l’acompanyament a sortides i activitats extraescolar, etc.
Clima de centre +
Importància del clima de centre en els diversos àmbits de l’activitat institucional. Les organitzacions, en darrera instància, són persones. Què és? i com es construeix el clima de centre?. Factors determinants i elements a considerar en la transformació del clima de centre.
Articulació i desenvolupament d’ equips docents +
Funció Docent i Autonomia pedagògica. Funcions del Claustre de Professors i dels equips docents. Els equips docents: entitat, vertebració i funcionament: què són? per a què serveixen? quan es reuneixen? quins temes tracten?
Creixement professional docent +
Funció docent i funció tutorial. La construcció de la competència docent. Comunitat professional de pràctics. Creixement professional en el lloc de treball. Col.laboració i coordinació amb altres professionals. Adquisició i desenvolupament de competències docents transversals.
Equips multiprofessionals: entitat i funcionament +
L’educació, una feina compartida. De la metàfora de la tribu a l’eficàcia: no n’hi ha prou de reunir-se... Delimitació de funcions i responsabilitats: reconeixement i respecte. Reconeixement de les lògiques internes de cada servei/institució. Enfocament situacional: identificar reptes i possibilitats d’avenç vinculades al context i a la situació.
Participació de les famílies +
Quin és el paper de les famílies en el funcionament del centre educatiu?. L’educació com a servei o com a realitat socialment construïda que comporta la col·laboració dels diversos actors. Accions de vertebració i consolidació de les famílies en el funcionament del centre educatiu. Col·laboració escola-família: una crònica d’èxits amb algunes disfuncions que cal conèixer per tal d’anticipar-les i preveure-les. | 0.779838 | curate | {"ca": 0.9773384206266621, "fr": 0.003121748178980229, "it": 0.006012255752110071, "es": 0.007515319690137588, "nl": 0.002312406058503873, "en": 0.003699849693606197} | http://proves.fordires.org/index.php/f-basica |
acn_ca_20201011_1_52730 | Tallen la C-17 a Parets del Vallès en sentit nord i es reobre la circulació a la N-260 a la Seu d'Urgell
Una desena de carreteres continuen afectades per la vaga general
ACN Barcelona.-Una desena de carreteres continuen tallades per la vaga general d'aquest dijous. La C-17 està tallada a l'altura de Parets del Vallès en sentit nord, mentre que la circulació per la N-260 a la Seu d'Urgell s'ha restablert. L'AP-7 i la N-II a Medinyà s'han obert al trànsit, així com la C-17 a Gurb, en què ja es pot circular per un carril en cada direcció però acumula retencions en tots dos sentits. Els manifestants a Mataró han tallat, al migdia, l'N-II. Pel que fa a la resta de vies que continuen afectades són la C-17 a Parets del Vallès, la C-16 a Berga, la C-35 a Santa Maria de Palautordera, la N-II a Sant Julià de Ramis, la C-66 a Torrent, la N-152a a Puigcerdà, la C-233 a les Borges Blanques, la N-260 a Lles i la C-242 a la Granadella. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/tallen-la-c-17-a-parets-del-valles-en-sentit-nord-i-es-reobre-la-circulacio-a-la-n-260-a-la-seu-d-urgell |
mc4_ca_20230418_5_531530 | Algemesí reconeix els estudiants amb premi de batxillerat i cicles formatius - riberaexpress.es
Inicio Algemesí Algemesí reconeix els estudiants amb premi de batxillerat i cicles formatius
Algemesí reconeix els estudiants amb premi de batxillerat i cicles formatius
L’Ajuntament d’Algemesí, a través de la regidoria d’Educació, ha lliurat els premis extraordinaris de batxillerat i cicles formatius del curs 2018/2019. Es tracta de la desena edició d’uns premis que reconeixen els millors expedients acadèmics per als joves algemesinencs en estes dos etapes formatives. El premi consisteix en un ordinador portàtil per a cada un dels guardonats, acompanyat d’un diploma acreditatiu.
La regidora d’Educació, Fina Machí, i el regidor de Cultura, Pere Blanco, han felicitat els estudiants i els ha aconsellat davant la nova etapa que ara han començat a la Universitat. A més han destacat la capacitat de treball i l’esforç d’estos joves.
En batxillerat els premis són per a Ana Isabel Giner i Guillermo Soriano del col·legi Nuestra Señora de la Salud-Maristes, Júlia Esteve i José Girbés de l’IES Sant Vicent Ferrer i Maria Vila de l’IES Bernat Guinovart. En cicles formatius, el premi ha sigut per a Francisco Moreno de l’IES Bernat Guinovart.
Els alumnes i les seues famílies van rebre una felicitació per part del consistori.
Artículo anteriorUna representació de les ciutats centreamericanes agermanades visiten la comarca
Artículo siguientePP i Compromís «rebutgen» la reducció de plusvàlues a l’Alcúdia segons el PSPV
Alzira demana subvencions per evitar que l’aigua dels barrancs Fosc i Pescadors inunden la ciutat
Alzira demana subvencions per evitar que l’aigua dels barrancs Fosc i...
Ultima Hora26531
Zaira Bas d’Algemesi elegida Miss España Tierra en Jaén | 0.818534 | curate | {"ca": 0.9593821510297483, "pt": 0.009153318077803204, "es": 0.031464530892448515} | https://www.riberaexpress.es/2019/10/30/algemesi-reconeix-els-estudiants-amb-premi-de-batxillerat-i-cicles-formatius/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_141240 | CONVENI ESPECÍFIC ENTRE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS I EL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE LES ILLES BALEARS EN MATÈRIA BIBLIOGRÀFICA I DOCUMENTAL
Palma, 2 de març de 2011
REUNITS
D’una banda, Montserrat Casas Ametller, Rectora de la Universitat de les Illes Balears (en endavant, UIB) en virtut del Decret 55/2007, de 20 d’abril (BOIB núm. 60, de 21 d’abril), com a representant de la Universitat de les Illes Balears, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i el Decret 64/2010, de 14 de maig, pel qual s’aproven els Estatuts de la UIB.
I, de l’altra, Llorenç Huguet Rotger, president en funcions del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (en endavant, CES), nomenat pel Decret 3/2007, de 26 de gener, i en virtut de la disposició addicional segona, paràgraf segon, de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Ambdues parts es reconeixen mútuament la capacitat legal suficient per atorgar aquest conveni i, atès això,
MANIFESTEN
La UIB i el CES han formalitzat un conveni de col·laboració, signat el dia 10 d’octubre de 2008, que estableix, al punt sisè, que ambdues institucions «col·laboraran per facilitar, a través dels mecanismes propis de la gestió bibliotecària, l’accés a la informació, documentació i aprofitament dels respectius recursos bibliogràfics i documentals. Aquesta col·laboració pot implicar posar a disposició eines informàtiques concretes, com, per exemple, determinats tipus de software». D’altra banda, el punt novè del conveni esmentat estableix que en cas que la col·laboració entre la UIB i el CES generi despesa econòmica i aquesta no formi part d’una relació contractual entre ambdues institucions, es formalitzarà el corresponent conveni específic.
El 27 de novembre de 2008 varen signar un conveni específic, amb vigència fins al 31 de desembre de 2009, amb l’objecte principal d’integrar el centre bibliogràfic i de documentació del CES en la xarxa de biblioteques associades de la UIB, integració que posa a l’abast de la comunitat universitària i científica en general tot un seguit de publicacions de caire econòmic i social. Aquesta integració va implicar la posada a disposició del CES d’un programa informàtic, INNOPAC Millenium, que té capacitat per donar suport a biblioteques pròpies i a biblioteques associades, d’interès per a la comunitat universitària. El personal del CES responsable del centre bibliogràfic i de documentació va assistir a jornades de formació per conèixer les noves eines informàtiques i per catalogar la documentació pròpia i posar-la a l’abast dels usuaris de la xarxa de biblioteques associades de la UIB.
En vista de l’èxit d’aquesta col·laboració, es va signar un nou conveni el 18 de febrer de 2010 amb vigència fins al 31 de desembre de 2010. Per tal que els avanços efectuats i la integració del CES a la xarxa de biblioteques associades a la UIB puguin continuar beneficiant ambdues parts i, especialment, la societat balear, a la qual ambdues serveixen, es decideix continuar convenint per un període de 2 anys més.
D’acord amb tot això,
ACORDEN
Primera. Objecte
L’objecte d’aquest conveni és de continuar amb la integració del centre bibliogràfic i de documentació del CES en la xarxa de biblioteques associades de la UIB, amb la finalitat de posar a l’abast de la comunitat universitària i científica en general tot un seguit de publicacions de caire econòmic i social.
Segona. Compromisos de les parts
La UIB es compromet a:
El CES es compromet a:
Tercera. Finançament
Les despeses que es derivin de la realització de les actuacions descrites a la clàusula segona d’aquest conveni específic seran finançades pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears amb càrrec a la partida pressupostària 05101 G111D01 48000 00 dels Pressuposts Generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Aquestes despeses es xifren en 1.500 euros per a l’exercici 2011 i en 1.545 euros per a l’exercici 2012.
Aquestes quanties s’abonaran amb caràcter anual una vegada realitzades les tasques compromeses a la clàusula tercera d’aquest conveni. Amb caràcter previ al pagament, i abans del 16 de novembre de l’anualitat corresponent, ambdues parts hauran d’acreditar que s’han complert els compromisos i l’objecte del conveni.
Quarta. Vigència i durada
Aquest conveni entrarà en vigor el dia que se signi i romandrà vigent fins al 31 de desembre de 2012.
Aquest conveni és prorrogable per períodes iguals. En cas de pròrroga, la quantia de la clàusula tercera s’actualitzarà amb l’aplicació de la variació percentual de l’índex de preus al consum del període anual immediatament anterior a la data de l’actualització.
Com a prova de conformitat amb totes i cadascuna de les clàusules d’aquest conveni, ambdues parts el signen en dos exemplars en llengua catalana.
Per la Universitat de les Illes Balears,Montserrat CasasRectora
Pel Consell Econòmic i Social,Llorenç HuguetPresident
Diligència
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 22 de febrer de 2011 i el va ratificar el Consell de Govern en data 12 d’abril de 2011, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig). | 0.797837 | curate | {"es": 0.04366566716641679, "ca": 0.9484632683658171, "sl": 0.0013118440779610195, "de": 0.0018740629685157421, "ja": 0.0013118440779610195, "pt": 0.003373313343328336} | : /lauib/Convenis-i-acords/convenis/Convenis-i-acords-marcs.cid217251 |
mc4_ca_20230418_11_123054 | Vila-real reforça la seua vocació integradora amb 820 atencions a persones migrades de més de 40 nacionalitats el 2019 - Ajuntament de Vila-real
Vila-real reforça la seua vocació integradora amb 820 atencions a persones migrades de més de 40 nacionalitats el 2019
L'Ajuntament de Vila-real ha continuat reforçant durant 2019 la seua vocació com a ciutat solidària i integradora gràcies al servei que presta l'Oficina d'Atenció a les Persones Migrades OAPMI-Pangea per a l'acolliment, assessorament i orientació de la població d'altres països resident a la ciutat. El balanç d'atencions realitzades per aquest servei, municipal i totalment gratuït i que treballa per la integració i la convivència, comptabilitza un total de 820 assistències durant tot 2019 per a dur a terme gestions relacionades amb informació i acolliment, garanties jurídiques, salut, educació, ocupació i formació, habitatge o igualtat, entre altres qüestions.
Segons les dades de l'oficina OAPMI-Pangea, dependent de la Regidoria de Serveis Socials, a més de les atencions individuals a persones migrades, aquest servei també ha realitzat un total de 23 accions comunitàries durant l'any passat, entre les quals destaca la primera edició de la Fira de les Cultures, celebrada al juny, o els espais de trobada, xarrades, tallers i cursos per a consolidar el procés d'inclusió i convivència de les persones migrades al municipi. "Vila-real, que presideix en l'actualitat el Fons Valencià per la Solidaritat, s'ha caracteritzat sempre per ser una ciutat acollidora i integradora, i un bon exemple és aquesta oficina d'atenció a les persones migrades, un servei municipal, públic i sense cap cost per a les persones usuàries, que facilita el seu procés d'integració i els garanteix un acompanyament per a superar les dificultats que puguen trobar en el seu camí, a més de treballar per la diversitat cultural i la convivència a la ciutat", apunta el regidor de Serveis Socials i president del Fons Valencià per la Solidaritat, Álvaro Escorihuela.
L'oficina OAPMI-Pangea està atesa per tres persones -una administrativa, una psicòloga i una mediadora intercultural- que durant 2019 han realitzat un total de 820 atencions (un mateix usuari ha pogut requerir diverses atencions en diferents àmbits) a persones migrades de més de 40 nacionalitats diferents.
Del total d'accions assistencials, 526 corresponen a dones i 294 a homes. Així mateix, cal destacar que del total d'atencions, 391 han sigut a persones de nacionalitat marroquina. També destaquen les 62 atencions a ciutadans originaris de Veneçuela; 56 assistències a ciutadans algerians; 52 de Colòmbia i 27 de Romania, entre d'altres.
A més de l'assessorament en qüestions administratives, jurídiques o d'assistència sanitària i educativa, habitatge o inserció sociolaboral, les accions de l'oficina OAPMI-Pangea també s'han orientat a la formació de les persones migrades, amb cursos de castellà i valencià, escola d'acolliment o les xarrades sobre ocupació. Així mateix, s'han desenvolupat accions de sensibilització i cohesió social, com el programa de sensibilització i intervenció a l'aula amb mares i pares, la Fira de la Solidaritat o la Fira de les Cultures. També s'ha posat en marxa un espai de trobada per a dones com un espai de convivència intercultural. | 0.87536 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vila-real.es/portal/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&contenido=55193&tipo=8&nivel=1400&layout=p_20_contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=686 |
macocu_ca_20230731_0_486879 | Targeta ACA MASTER
PORT AVENTURA
PortAventura Resort es la destinació perfecta per passar-hi unes vacances meravelloses amb la família, la parella o els amics, alhora que gaudeixes de la millor oferta de lleure del sud d’Europa. I tot això en un entorn amb un clima ideal per gaudir de dos dels parcs líders d’Europa (un de temàtic i un d’aquàtic), del sol, de la platja i de la deliciosa cuina mediterrània.
CONDICIONS DEL DESCOMPTE
Explora tot un món de diversió i descobreix tots els parcs i hotels temàtics, i la millor oferta d'entreteniment, relax, gastronomia i "shopping" que et puguis imaginar.
Amb la targeta ACA Master podràs beneficiar-te, tu i fins a 3 acompanyants d'un descompte del 35% en la compra d'una entrada d'adult, júnior o sènior d'un dia a PortAventura Park o d'un descompte de 20 euros en l'entrada combinada de adult d'un dia per PortAventura Park + Ferrari Land. Per poder validar la promoció es imprescindible presentar personalment la teva targeta ACA Master justament amb el teu Passaport o DNI a les taquilles del parc.
Vàlid una sola vegada per dia. No vàlid a altres parcs o instal·lacions de PortAventura World. | 0.806121 | curate | {"en": 0.027264731750219876, "ca": 0.951627088830255, "it": 0.021108179419525065} | |
macocu_ca_20230731_3_308599 | La Torxa inicia l'eixamplament del seu Centre Especial de Treball i Ocupació
El diumenge 12 de juny va tenir lloc l’acte de col·locació de la primera pedra de l’edifici d’ampliació del Centre Especial de Treball i Ocupació per a persones discapacitades de La Torxa, a La Caparrella. | 0.723807 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_17206 | "—Fa uns anys, a la Universitat de Barcelona, durant una taula rodona, un estudiant et va preguntar a propòsit de les teves influències. Vas dir que els gols de Pelé t'havien influït molt. Tens una mena de fixació amb el futbol?
—Sí. El futbol m'agrada molt. Ara ja no jugo, però m'agradava molt jugar-hi. He aprofitat per treure'm l'espina d'escriure sobre futbol. Però no fent teoria, sinó convertint-lo també en element suplent. Crec que molts dels grans artistes del segle vint són fubtbolistes. George Best, o el mateix Pelé. Són gent que, personalment, m'han produït una sensació, no sé, d'una cançó collonuda, d'un quadre, d'una pel·lícula... són gent que han convertit el que fan en art, sempre els he admirat molt.
[...]
—De què et serveix la crítica?
—N'hi ha que em serveix i n'hi ha que no. Jo crec que la crítica ha de servir o bé al lector, o bé a l'escriptor. El que no pot ser és que només serveixi al propi crític. I això és el que moltes vegades passa aquí. És clar que, sabent el que cobren, tampoc no m'estranya. Jo, abans, era molt anticrítica, però amb el temps he anat veient que amb el que guanyen (cobren menys que els escriptors) és un miracle que existeixi. Si els paguessin millor, podrien dedicar-hi més hores, podrien llegir els llibres, per exemple. Podrien informar-se sobre l'escriptor, podrien mirar-s'ho sense segones intencions, relaxar-se.
—En un conte del teu primer llibre, dius: "A l'escola hi havia qui presumia de pare diputat o de mare escriptora". Tu també presumies, o presumeixes, de pares?
—Jo presumeixo en privat. I presumeixo de pares. Aquesta frase la vaig posar al primer llibre i era una manera de deixar-ho clar. Una manera de dir que no s'ha de presumir dels càrrecs, de les professions dels teus pares. Jo en presumeixo encara, però pel que fan, sinó per com són. Els meus pares em cauen molt bé. | 1 | perfect | {"ca": 0.9692982456140351, "st": 0.0021929824561403508, "en": 0.0027412280701754384, "gl": 0.025767543859649123} | |
mc4_ca_20230418_8_766128 | Inici > L’Ajuntament endega aquest mes d’octubre la tercera convocatòria del Pressupost Participatiu | 0.600199 | curate | {"ca": 1.0} | http://santjoanvilatorrada.cat/noticia.php?nId=815743441&cTitol=L%92Ajuntament+endega+aquest+mes+d%92octubre+la+tercera+convocat%26ograve%3Bria+del+Pressupost+Participatiu&cRef=%2Findex.php%3F |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_262863 | Guissona celebra la Diada Nacional de Catalunya a la plaça Francesc Macià Com ja ve essent tradició Guissona celebra la diada nacional amb la renovació de la senyera i la lectura d’un manifest a la plaça Francesc Macià, enguany el Manifest ha estat llegit pel Sr. Jordi Satorra, fent referència a la sentència del català a l’escola. https://www.guissona.cat/actualitat/noticies/guissona-celebra-la-diada-nacional-de-catalunya-a-la-placa-francesc-macia https://www.guissona.cat/actualitat/noticies/guissona-celebra-la-diada-nacional-de-catalunya-a-la-placa-francesc-macia/@@download/image/image.jpg
Guissona celebra la Diada Nacional de Catalunya a la plaça Francesc Macià
Com ja ve essent tradició Guissona celebra la diada nacional amb la renovació de la senyera i la lectura d’un manifest a la plaça Francesc Macià, enguany el Manifest ha estat llegit pel Sr. Jordi Satorra, fent referència a la sentència del català a l’escola.
DIJOUS 15 SETEMBRE 2011
Els capgrossos de la nostra vila i les gralles i els tabals dels Margeners de Guissona han fet cercavila fins a la plaça Francesc Macià, on s’han portat a terme els actes propis de la diada.
Amb la presència de l’Il·lm. Sr. Xavier Casoliva, alcalde de la nostra vila i de la resta dels regidors, el Sr. Jordi Satorra, filòleg català, ha estat enguany el responsable de la lectura del manifest de la diada, un manifest amb un marcat caràcter reivindicatiu, en el que es feia palès el seu rebuig a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’ús del català a l’Escola.
Després de la lectura del manifest, s’ha entonat el cant dels Segadors i representants de la Unió Esportiva Guissona han fet una ofrena floral al monument.
La jornada es va arrodonir amb l’actuació castellera de Festa Major, en la que els Margeners de Guissona acompanyats pels Capgrossos de Mataró i els Nens del Vendrell van actuar a la Plaça Major. La diada va servir perquè la colla de Guissona pogués escriure una nova pàgina en el llibre de la seva curta però exitosa història al descarregar el primer quatre de vuit. Van acompanyar el quatre amb el set de set , el tres de set aixecat per sota i un pilar de cinc. En tant sols quatre anys, han aconseguit fer-se amb la gamma de castells de sis, de set i des de diumenge han fet el salt cap als castells de vuit. | 1 | perfect | {"ca": 0.8752716210343329, "es": 0.1247283789656671} | |
mc4_ca_20230418_6_163822 | El Racó Del Metal: El Moment "Friki" de la Setmana #153
Avui us volem presentar un descobriment que, més que dedicar-se a fer versions de temes de qualsevol estil i transforma-los al heavy metal, es dedica a fusionar dos o més cançons, sent com a mínim una d'elles un clàssic de heavy metal o hard rock i l'altre un clàssic pop de la dècada dels '80!
Ells són Rock Sugar i la idea de combinar temes per crear-ne d'altres, sempre segons la seva pàgina web, va sorgir quan la banda es va quedar encallada en una illa deserta l’any 1989 amb un reproductor de cd, unes piles i el disc d'una nena de 13 anys. Amb temps per avorrir-se van començar a experimentar, arribant on han arribat.
L'any 2010 la banda va debutar amb el disc Reimaginator, on inclouen un total de 13 temes; si entreu a la seva pàgina web, podeu deixar recomanacions de temes perquè els combinin, a veure si poden editar un altre disc! El tema que hem triat no té vídeo, però és secundari després de que algú s'hagi atrevit a fusionar dos grans de la música: els AC/DC i la Madonna amb el tema Shook Me Like a Prayer!
Publicat per Gothikus a 11:09 | 0.86034 | curate | {"es": 0.04968383017163505, "ca": 0.950316169828365} | http://kalimetal.blogspot.com/2012/11/el-moment-friki-de-la-setmana-153.html |
mc4_ca_20230418_16_608494 | Arquitectes i GOB proposen criteris comuns per al sòl rústic | GOB Menorca
En els darrers anys, s’ha incrementat molt la compravenda de propietats en sòl rústic. Gran part dels nous inversors tenen interès en mantenir o reactivar l’activitat agrària, al temps que volen recuperar el patrimoni arquitectònic conformat pels casats, antics bouers, estables, païsses i d’altres.
Aquesta nova tendència, que pot ajudar a reactivar algunes activitats del camp menorquí, no està exempta del perill d’una escalada d’especulació urbanística que podria girar-se en contra d’una adequada conservació de les zones rústiques. Amb tal motiu, es venen mantenint reunions entre la Delegació de Menorca del Col·legi d’Arquitectes i el GOB.
Les dues parts coincideixen en alguns objectius. Es considera molt necessari mantenir l’activitat agrària i es creu que és convenient poder mantenir edificis que tenguin una certa prestància arquitectònica. També hi ha el desig d’aprofitar l’onada inversora per a activitats d’interès col·lectiu al temps que es vol evitar la urbanització del camp.
A partir d’aquestes premisses, s’ha treballat per a traslladar propostes de criteris de cara a la revisió del Pla Territorial Insular que actualment s’està duent a terme. A grans trets, aquestes serien les idees bàsiques.
1) Usos complementaris, només a l’entorn de les cases
Es permetria destinar a usos complementaris de l'activitat agrària aquells edificis antics, que tenguin valor arquitectònic i que es trobin a l'entorn de les cases, definit aquest concepte com un radi màxim d’entre 100 i 200 metres des de la casa principal de major volum de la finca.
2) Edificis de valor arquitectònic
El canvi d’ús es permetria en aquells edificis anteriors a l’1 de gener de 1960 que responguin a les següents característiques:
• murs de carreus de pedra de marès o pedra morterada o en sec,
• forjats amb bigues de llenya i llosa de marès,
• cobertes amb teulada àrab en la major part de l'edifici.
3) Límit en les places turístiques
Els hotels rurals i agroturismes haurien de mantenir l’activitat agrària. Es proposa definir un màxim de places d'allotjament destinades al públic, de tal forma que la resta d'edificacions que puguin existir han de ser destinades a usos agraris. En qualsevol cas, un percentatge del volum construït a tota la finca s’ha de mantenir amb usos agraris, comprenent en tot cas els edificis posteriors a 1960 i els situats a fora del radi definit al punt 1. Com a mínim un 40% dels edificis no residencials existents s’han de reservar per a ús agrari.
4) Ús residencial
Es permetrà destinar a nous usos residencials una part del volum edificat amb valor arquitectònic, situat a l’interior del radi definit al punt 1. Es congela la superfície edificada i la tipologia de volum dels edificis auxiliars a on es dugui a terme el canvi d’ús.
5) Noves construccions per a usos agraris
S’hauria de prioritzar sempre la reutilització d’edificis obsolets abans que apostar per alçar-ne de nova planta. Si la reutilització és inviable, s’han de definir els usos i el calendari de rehabilitació dels edificis obsolets o, en cas contrari, incloure’n la seva demolició i restitució del terreny. En qualsevol cas, les edificacions, construccions i instal·lacions de nova planta que s'erigeixin per a usos agrícoles han de quedar vinculades a aquest ús i tal vinculació ha de quedar reflectida en tots els registres corresponents. | 0.834352 | curate | {"ca": 0.9949763593380615, "es": 0.005023640661938535} | https://www.gobmenorca.com/arquitectes-i-gob-proposen-criteris-comuns-per-al-sol-rustic |
oscar-2301_ca_20230418_0_161128 | Aprovació definitiva del Projecte bàsic i executiu de la instal·lació fotovoltaica de 12 kWn per autoconsum individual a la coberta de l'Escola Bressol de la Llàntia. - Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)
Menú Ir al contenido principal
Català | Español
Contacto
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)
Boletín de hoy
Boletines anteriores
Encontrar un anuncio
Zona de anunciantes
Preguntas frecuentes
Aprovació definitiva del Projecte bàsic i executiu de la instal·lació fotovoltaica de 12 kWn per autoconsum individual a la coberta de l'Escola Bressol de la Llàntia. | 0.540466 | curate | {"ca": 0.7487179487179487, "es": 0.2512820512820513} | https://bop.diba.cat/anuncio/3324091/aprovacio-definitiva-del-projecte-basic-i-executiu-de-la-instal-lacio-fotovoltaica-de-12-kwn-per-autoconsum-individual-a-la-coberta-de-l-escola-bressol-de-la-llantia-ajuntament-de-mataro |
macocu_ca_20230731_4_157818 | S'han fet moltes interpretacions del resultat de la consulta però n'hi ha una que la trobo a faltar. Repassem. Si mirem la participació, aquesta es mou al voltant del 20%. És evident que d'aquest 20% la majoria és independentista. El que ha diferenciat la consulta de Barcelona Decideix de la resta de consultes és la implicació de la direcció de CDC, ja que la consulta era al seu municipi, Barcelona. Pràcticament tota la direcció del partit ha anat a votar i fins hi tot destacats dirigents d'Unió ho han fet. I veient aquests quatre fets jo em pregunto: on són els votants de CiU a l'hora de participar a la consulta?. Si la participació sempre ronda el 20% i ara s'hi ha sumat fins hi tot el President Pujol i el President Mas és evident que els electors de CiU no han anat a votar a la consulta d'una forma majoritària. Sempre he discutit el que molts deien, que molts dels votants de Mas eren independentistes, i ho discutia perquè en conec molts i de molt a prop. Ara gràcies a les consultes ho he pogut contrastar i suposo que la direcció de CiU ja té la seva conclusió, a l'hora de votar la independència al Parlament dirà que no. Així que la conclusió per a mi és clara, aquestes consultes han demostrat moltes coses, però entre d'altres han confirmat el que molts hem dit sovint, la majoria de l'electorat de CiU no és independentista. Aquest 20% passa de poc l'electorat de les tres formacions polítiques independentistes que hi ha al Parlament i s'entén que el poc que passa l'aporta CiU. Però llavors realment n'aporta molt poc. La meva conclusió en aquest sentit és que la direcció de CiU va anar a votar però no va ser capaç d'arrossegar el seu propi electorat. Si hagués estat així la participació hagués passat del 50%, o almenys hagués estat molt més elevada. Així que alguns hem confirmat el que ja pensàvem, l'electorat de CiU té un perfil de catalanisme evident, però en cap cas és un electorat aventurer ni expeditiu, és un electorat de defensa d'interessos catalans i deu ser per això que no és independentista. | 0.842559 | curate | {"ca": 0.9955467590301831, "fr": 0.004453240969816922} | |
macocu_ca_20230731_3_534487 | Un jove de Roquetes mor practicant snowboard al Pirineu
Anunci
Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 14.12 hores de dissabte. | 0.437186 | curate | {"es": 0.39855072463768115, "it": 0.043478260869565216, "ca": 0.5579710144927537} | |
mc4_ca_20230418_4_585346 | Comencen les obres del nou skatepark de Vic — Ajuntament de Vic
5/7/2020 05:27
Sou aquí: Inici → Notícies → Comencen les obres del nou skatepark de Vic
Obres de construcció de l'skatepark de Vic | 0.629733 | curate | {"ca": 0.9267015706806283, "ja": 0.07329842931937172} | https://www.vic.cat/news/comencen-les-obres-del-nou-skatepark-de-vic |
cawac_ca_20200528_3_95172 | Els nous portaveus
Es cronifica el divorci entre política i societat: hi ha una resposta social, que simbolitzen els indignats , i una contestació nacional que explica el sobiranisme vaporós que creix en totes les enquestes. I mentre els uns no troben resposta en l'esquerra tradicional, els altres se senten lluny de la desorientació d'ERC i els dubtes eterns de CiU (el panorama és idíl·lic per al PP). De manera simptomàtica, apareixen portaveus que no són polítics, sinó personatges d'altres àmbits que parlen prescindint de certes servituds. En la setmana de la Diada, les paraules més celebrades han estat de Pep Guardiola, del convers Gerard Quintana i de Màrius Serra (aquest últim, especialment brillant en una intervenció culminada, esclar, amb un palíndrom - català a l'atac - i un joc de paraules amb doble intenció - Visca la llengua Viva- ). La gent en vol més, la gent té pressa, i els que expressen aquest delit no són ni volen ser polítics. Tenim un problema. | 0.84487 | curate | {"ca": 0.9814432989690721, "es": 0.018556701030927835} | http://www.arabalears.cat/premium/cronica/nous-portaveus_0_553144720.html |
macocu_ca_20230731_8_501425 | Serveis a veterinaris
Medicorasse: Professionals al servei de professionals
Medicorasse té com a compromís proporcionar als col·legiats cobertura asseguradora integral adaptada als riscos i necessitats del moment, en l’àmbit professional, personal i familiar.
Avantatges de Medicorasse per als col·legiats del COVB:
Revisió gratuïta d’assegurances:
Analitzem el teu grau de protecció actual. Avaluem els teus riscos i les cobertures que tens contractades, i les optimitzem perquè tinguis unes pòlisses actualitzades, sense duplicitats ni sobrecostos. Sol·licita una revisió gratuïta d’assegurances.
Assessorament personalitzat:
Àmplia oferta de productes asseguradors:
Solucions a mida:
Atenció Multicanal:
T’atenem presencialment allà on et vagi millor, a la teva consulta o al teu centre de treball. També t’atendrem per videoconferència, telèfon o e-mail.
Gestió integral de sinistres:
Per què és important revisar les assegurances?
Per tal d’evitar aquestes situacions, a Medicorasse t’oferim una revisió gratuïta d’assegurances juntament amb un informe detallat sobre el teu grau de protecció actual i les solucions asseguradores adaptades a les teves necessitats.
Medicorasse: Tlf. : 900 10 49 69 Tlf. COVB: 93.211.24.66 Visites al domicili o consultori amb concertació prèvia. | 0.75803 | curate | {"sv": 0.01661392405063291, "en": 0.041930379746835444, "ca": 0.8995253164556962, "es": 0.013449367088607595, "it": 0.013449367088607595, "fr": 0.015031645569620253} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_322506 | Daniel Alves Da Silva, més conegut com Dani Alves, va néixer en una família humil el 6 de maig de 1983 a Juazeiro, ciutat de l'estat brasiler de Bahía, Brasil.
Els seus quatre germans recorden que ja amb sis anyets no parava de guixar amb el seu nom totes les parets de la casa i els quaderns de l'escola: es justificava dient que practicava la seva signatura per a quan fos famós.
El seu pare, Domingos Alves Da Silva, agricultor d'ofici, comenta d'en Dani que, ja de ben menut, era diferent de la resta de nens.
Ja des de molt petit, en Dani s'aixecava amb el seu pare a les quatre de la matinada per poder començar a treballar a les cinc al camp de Salitre, població situada a 30 km de Juazeiro.
Ajudava el seu pare tots els dies sense descans treballant la terra, amb una climatologia extrema de 6 mesos de pluja i 6 mesos de sequera. Amb aquestes condicions, els resultats de les collites mai estaven assegurats, un any donaven diners, el següent no, i així successivament.
En Dani ajudava en tot el que podia: fent d'agricultor, de comerciant, i fins i tot de cambrer. Tot i així, l'atleta treia temps per a la seva passió més gran: jugar al futbol amb els seus amics als camps de sorra de la zona per aconseguir algun dia el seu gran somni, arribar a ser futbolista. Era conscient, però, que no seria gens fàcil.
Tampoc li resultava senzill desplaçar-se a les instal·lacions esportives, ja que aquestes quedaven molt lluny de casa seva, Juazeiro, que es troba a l'interior de Bahía.
La vida d'aquest jove Bahiano no va resultar fàcil i, encara que ell assegura que era feliç, cal no oblidar que es llevava molt d'hora per ajudar el seu pare, dormia en un llit de ciment i havia de d’aguantar temperatures de fins a 40ºC mentre treballava al camp.
A la terra seca del sector Bahiano, el senyor Domingos Alves se les arreglava, amb l'ajuda dels seus fills, per plantar i recollir melons i cebes, que més tard venia per tirar la família endavant.
El pare del Dani, també molt aficionat al futbol, va emprendre la difícil tasca de treure temps per organitzar el seu propi equip de futbol, el Palmeiras de Salitre. Dani, amb tan sols 10 anys, jugava d’extrem o mitja punta amb companys de més edat.
La veritat és que com a extrem no va marcar gaires gols i, amb el pas del temps, va anar enrederint la posició fins a situar-se com a lateral dret, demarcació que conserva avui en dia. Si mirem els seus inicis, no costa entendre el seu marcat caràcter ofensiu.
El responsable d'aquesta decisió fou un entrenador conegut com Caboclinho i, si jutgem els resultats, sembla que no es va equivocar. Ningú hauria dit en aquella època que, en un futur, en Dani arribaria a ser el millor lateral dret del món.
Quan tenia 13 anys, Alves se'n va anar a Juazeiro amb els seus germans, on van instal·lar-se a una casa de lloguer. En Dani de vegades faltava a las classes per poder anar a entrenar dia i nit a les categories inferiors de l'equip.
L'entrenador del Palmeiras de Salitre era José Carlos Queiroz, que va rebre una oferta per entrenar al Bahía. Es volia endur amb ell a Lucas, el jugador referent d'aquell equip. Però el club, per deixar-lo marxar, va posar com a condició que s'endugués també en Dani Alves.
Als 15 anys, en Dani vivia ja a Bahía i jugava a l'equip Juniors (l'equip B del Bahía). Va viure moltes experiències, algunes de bones i algunes de dolentes, però les adversitats mai van impedir-li persistir en la búsqueda del seu somni.
A en Dani, la desitjada arribada als professionals li va caure del cel quan s'estava preparant per realitzar un viatge amb els Juniors per disputar la Copa Nordeste, a Recife. L'encarregat de donar-li la noticia va ser el coordinador de l'equip, que li va dir que s’havia de presentar davant de l'Evaristo Macedo (ex-jugador del Barça i del Madrid, i entrenador en aquell moment dels professionals del Bahía) per ser integrat al primer equip. La resposta de Dani fou d'incredulitat absoluta: pensava realment que era una broma, i va continuar amb la preparació de la maleta per a realitzar el viatge. No es va creure la notícia fins que un emissari del club li va confirmar.
A mesura que anava arribant a la convocatòria, en Dani no podia deixar de pensar si seria suplent o si, pel contrari, hauria arribat el moment de debutar amb el primer equip. L'Evaristo va desvetllar els seus dubtes en el moment que li va comunicar que sortiria de titular.
El seu debut com a professional va ser contra el Paraná, ja en la recta final del campionat Brasiler del 2001. El Bahía va guanyar 3-0, i el transcurs del partit va ser rodó per al Dani. Va fer una assistència de gol i va provocar un penal. El partit que havia fet havia estat de tal magnitud que els aficionats del Bahía li van començar a cantar: ¡Daniel titular! ¡Daniel titular! ¡Daniel titular! ¡Daniel titular! | 1 | perfect | {"ca": 0.9671135316296606, "es": 0.03288646837033934} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_98019 | https://www.nytimes.com/2017/04/25/world/asia/china-xinjiang-ban-muslim-names-muhammad-jihad.html?smid=tw-nytimesworld&smtyp=cur&_r=0Funcionaris van descriure la prohibició, introduïda aquest mes, com a part d'un esforç per "frenar el fervor religiós" a la regió occidental de Xinjiang, on viuen més de 10 milions d'uigurs, un grup minoritari majoritàriament musulmans.El govern considera Xinjiang un planter d'extremisme islàmic, la violència i el pensament separatista. La llista de noms, una còpia del qual es va proporcionar a The New York Times per activistes uigurs, es titula "Llista de Noms prohibits minoria ètnica." Es prohibeix més de dues dotzenes de noms, incloent "Mujahid" i "Medina".Els funcionaris de seguretat a Urumqi i altres ciutats de Xinjiang va confirmar la prohibició. Alguns van dir en entrevistes que si els residents no van complir, corrien el risc de perdre beneficis importants per als seus fills, incloent l'educació i la cura de la salut.defensors de drets humans van dir que la prohibició va mostrar els extrems als quals el govern vagi a limitar les llibertats civils dels uigurs en nom de la lluita contra el terrorisme. "Les polítiques de la Xina són cada vegada més hostil," va dir Dilxat Raxit, portaveu del Congrés Mundial Uigur, un grup a Munic que advoca per l'autodeterminació de Xinjiang. "Uigures han de tenir amb compte si es volen donar als seus fills noms que estan contents amb, i al mateix temps evitar el càstig per part del govern. "Sophie Richardson, el director de la Xina de Human Rights Watch, va dir que l'elecció dels noms del nadó ha de ser una "discussió alegre, privat".Per combatre el que les autoritats descriuen com l'extremisme a Xinjiang, el govern xinès ha posat en marxa una sèrie de restriccions en els últims anys. Aquest any, les autoritats van dur a terme grans concentracions de forces paramilitars i de la policia com una demostració de força a Xinjiang. La regió ha tingut problemes amb els enfrontaments entre els residents i els agents de seguretat i ocasionals actes de terrorisme domèstic.
Realment fa molta pena la situació dels uigurs i d'altres minories ètniques a la Xina. No hi ha democràcia, els estan arraconant via colonització, assimilant amb imposicions com aquestes, i ningú no en diu ni piu.Em sumo però a que algun entusiasta del món musulmà expliqui si és gaire freqüent el nom "Jihad" i si realment sona tan fonamentalista com sembla.
Segurament això de prohibir "Jihad" és el pretext per guanyar-se el favor popular i que ningú digui res per prohibir el nom de "muhammad" i d'altres, que seria com si aquí prohibissin "Jesús" o a Israel "David" , és a dir, una aberraciò. | 0.896541 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_419082 | Mosaic de Balèria
El mosaic de Balèria és una lauda sepulcral, en forma de mosaic, que fa referència a Balèria, dona de Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va dedicar aquest bell mosaic de la basílica paleocristiana de Son Peretó. Es conserva a la Torre dels Enagistes de Manacor (Museu d'Història de Manacor).
El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segons el model comú al Nord d'Àfrica i a la península Ibèrica. A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a cada banda; en la banda central del mosaic hi ha l'epitafi, i a l'inferior, una cràtera i dos cors. Es tracta d'una simbologia cristiana molt emprada en la decoració funerària. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombes i cercles.
L'epitafi, en llatí diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO.
La traducció, aproximadament, ens diria que "Balèria, fidel, va viure en pau anys 26 (? ), i va sortir d'aquesta vida el dia segon de les calendes d'Octubre."
Aquesta sepultura, es trobava als peus del temple, cobrint al mateix temps, la tomba d'un infant. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=419083 |
mc4_ca_20230418_11_287588 | abril – 2017 – Compromís per Fontanars dels Alforins
La XXXa Trobada de la Vall d’Albaida remarca l’espai de les tradicions dins la modernitat La Vall d’Albaida ha celebrat el 30 aniversari de la festa d’estima per la llengua al poble de Fontanars dels Alforins. Vora 10.000 participants dels…
Fontanars dels Alforins rebrà 50.000 euros del Fons de Cooperació Municipal
La Generalitat presenta el Fons de Cooperació Municipal per a reduir el “desequilibri territorial” i dotar els ajuntaments d’una “autonomia real” El fons presentat al Palau de la Generalitat i aprovat al ple del Consell del passat 27 de gener…
L’alcalde de Fontanars, Julio Biosca, ha valorat positivament la implicació de la Diputació de València “en la millora de les infraestructures dels pobles més xicotets” El diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, ha visitat algunes de les obres que…
Compromís TV Fontanars dels Alforins
Tuits de @c_fontanars
2018 - Compromís per Fontanars dels Alforins - Espai Web de Compromís per Fontanars dels Alforins | 0.790937 | curate | {"ca": 0.9502923976608187, "fr": 0.029239766081871343, "nl": 0.02046783625730994} | http://fontanarsdelsalforins.compromis.net/2017/04/ |
cawac_ca_20200528_2_135771 | Península inacabada
"Octubre", o la impossible indignació de la sensatesa.
Miquel Pairolí (1955-2011).
Només el foll es rebel·la contra la força de gravetat, la tramuntana o el terratrèmol de Lisboa.
El malaguanyat Miquel Pairolí ens ha deixat “Octubre” com si, intuint la mort, s’apressés a culminar una reminiscència, la darrera, del seu pas damunt la terra. Una confessió personal; una filigrana, tant en el fons com en la forma, relativament curta i fàcil de llegir, en la confecció de la qual ha esmerçat els darrers cinc anys. Què ho fa que com més fluïda i accessible és una prosa més senzilla sembla de confegir? Hom diria que fou escrita a raig, per bé que una lectura reposada evidencia l’excel·lència, fruit de moltes hores de reflexió, que el mena a l’equilibri, aquell punt tan inestable.
“Octubre” conté un missatge ocult o, millor dit, molts missatges ocults que conflueixen en una mateixa interpel·lació: quina és la finalitat de l’existència humana, si és que en té alguna? L’autor s’hi aproxima des d’aspectes diversos: el musical, el literari, el paisatgístic i, dins d’aquest, el món dels ocells, els arbres, les eines del camp, el conreu de la terra, els vents, i tants altres com el cosmos, la mesura del temps, l’arquitectura, el pas dels ancestres pels mateixos topants, la família, la soledat, els clàssics...
Els clàssics. S’ha volgut vincular l’obra a l’estoïcisme i a l’epicureisme, a partir de la seva contenció formal. Admetem-ho. Formalment, l’assaig és un model de continència, com han ressaltat tots els analistes, pocs, que fins ara s’hi han referit. Però el seu autor té una peculiar sensibilitat que es complau en la Sisena simfonia de Txaikovski o en la Setena de Bruckner, per exemple. Aquesta sensibilitat el revela. Exigir contenció a un tractat de lògica o a un manual d’instruccions és relativament senzill; però és molt més difícil imposar-se-la quan cal parlar de les fúries desbordades, de les grans passions per les quals hom se sent atret. Aquesta és la grandesa del llibre, que pervé la continència fins i tot en els àmbits més apassionats de l’art i de la vida. Pairolí se’n surt i amb nota. Tanmateix...
Tanmateix la seva oceànica sensibilitat vessa més enllà del text i de la circumspecció formal. L’autor ens informa que mai no ha pogut escoltar dues vegades seguides l’adagio de la Setena de Bruckner. Aquest detall ens proporciona una valuosa informació respecte de l’esforç titànic que s’hagué d’imposar per parlar del que hi parla de la manera que ho fa. Pairolí té un sentit de la vida que l’emmena a interrogar-se sobre les menudeses quotidianes, bo i aportant en totes elles la seva empremta personal amb la mateixa passió continguda. I d’aquest capteniment en fa una manera de viure; fins i tot s’ha d’armar de raons abans de matar la serp que s’introdueix a l’interior de la seva finca.
Pairolí tingué la sort de conèixer i tractar, per motius professionals, Joan Oró durant els noranta. I ens conta els fets essencials d’aquesta coneixença. Quin és el lloc de l’home en el cosmos? La muntanya, deia Raimon Panikkar, no té cames ni en necessita perquè ja ha arribat. És aquesta massa ingent de roques i gas que conforma l’univers per golejada, segons Oró, fins el punt que la vida és un mer incident minúscul, insignificant, microscòpic. Els arbres, continua Panikkar, tenen una sola cama i les persones, dues perquè encara no han arribat. Però la vida, aquesta impuresa irrisòria, s’arrapa a qualsevol medi, per hostil que sigui, i hi desenrotlla totes les astúcies imaginables encaminades a la supervivència de l’espècie, al compliment d’una única ordre genètica que passa per davant de tot: néixer, créixer, reproduir-se i morir. Per aconseguir això la vida ha adoptat les formes més temibles i paoroses. I l’home, també.
Però l’home té la important missió de superar la por, imposar-se a la seva genètica supervivent i renunciar a bona part dels artificis, si no a tots. La seva herència històrica i cultural, no solament li permet aquest repte, sinó que li imposa. Un repte que pot assolir per més d’un camí, no gaires, tots ells igualment legítims. Ingmar Bergman, en el seu llibre “Les millors intencions”, parla del pastor protestant Henrik Bergman, el seu pare. Quan era jove els hàbits eclesiàstics no li proporcionaven la tranquil·litat que freturava. Una matinada del mes de juny, insomne com era, s’aixecà, s’afaità, es rentà, es vestí i sortí a passejar. Poc després el trobà el professor Natham Söderblom, catedràtic de Ciència Teològica, matiner com ell. Es saludaren i encetaren una curta conversa: “insomne? Bon dia professor; sí, insomne. La nit blanca o l’ànima? Més aviat l’ànima; què esteu escrivint, professor? Doncs... no és fàcil d’explicar; escric que Mozart revela Déu; que els artistes demostren la presència de Déu. Doncs per a mi Déu és absència, silenci; jo parlo i Déu calla. Això no té cap importància. No te cap importància, professor? No; tu estàs al món per servir els homes, no a Déu; si t’oblides de la cantilena de la presència i de l’absència de Déu i adreces totes les teves forces a les persones, les teves accions seran accions de Déu. No et disminueixis a tu mateix coquetejant amb la teva fe i els teus dubtes. Déu és una part de la seva creació, de la mateixa manera que Bach viu en la seva Missa en si menor. Tu interpretes una partitura. A vegades resulta enigmàtica, això és inevitable. Quan fas sonar la música, aleshores reveles Bach. Llegeix les notes! Però no dubtis de l’existència de Bach ni del Creador. El que no pots fer és exigir la perfecció. No serveix de res desesperar-se per la crueltat de la Creació. No té cap sentit demanar responsabilitats. La teva missió és ser concret. No portis Déu als tribunals; és aquí on s’han estrellat molts dels cervells més subtils de la història universal”.
L’opció de Pairolí mena a la mateixa meta que la del catedràtic de Ciència Teològica, per bé que per verals diferents. Observador agut, com tots els solitaris, ha percebut que és de necis indignar-se contra els elements. Només el foll es rebel·la contra la força de gravetat, la tramuntana o el terratrèmol de Lisboa. Pairolí els accepta perquè sap que, de tots els móns possibles, aquest és el millor. Després de llegir “Octubre” hom queda persuadit de la seva maduresa, i només en lamenta el petit regust amarg, el mateix pessimisme d’ultratomba, per dir-ho d’alguna manera, que roman després de la lectura de les meditacions de Marc Aureli. Però això, com diria Söderblom, no té cap importància. | 0.799017 | curate | {"es": 0.01892353032418179, "ca": 0.9717698154180239, "fr": 0.004808438033193733, "it": 0.004498216224600589} | http://elmati.cat/article/1740/octubre-o-la-impossible-indignacio-de-la-sensatesa |
cawac_ca_20200528_5_111154 | Amb una inversió de 500.000 euros l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s'estan executant les obres per condicionar l'edifici, que tindrà dos usos específics: centre d'interpretació de la història del tren a Sant Feliu de Guíxols, i alhora punt d'arribada de les vies verdes gironines (també pot fer de punt de sortida, però està més pensat com a punt final d'un recorregut que comença a muntanya i acaba a mar). Una part dels diners serviran per restaurar les màquines i vagons que el consistori va adquirir fa temps. És previst que les obres finalitzin a final d'aquest any. El Tinglado serà el punt final d'un recorregut de vies verdes que comença a Ripoll, passa per Olot, creua Girona i que permet arribar fins a mar, amb destí a Sant Feliu de Guíxols. Un cop el visitant amb la seva bicicleta arriba en aquest punt, es trobarà amb una instal.lació que tindrà diferent usos: un de museístic, que explicarà a grans trets la relació de Sant Feliu de Guíxols amb el tren. Un segon aspecte, ja més lúdic, és l'arribada de les vies verdes, amb un petit taller per si alguna bicicleta ha patit algun desperfecte, així com una zona d'esbarjo, descans, dutxes i vestidors, així com un bar, entre altres. El regidor de Mobilitat, Joaquim Clarà, ha indicat que és molt important esdevenir "centre d'acollida final de tots els viatgers de bicicleta de les vies verdes, ja que a nivell turístic és molt important tenir aquest equipament en ser Sant Feliu l'única arribada al mar de la via verda. La proximitat amb la zona comercial i d'establiments de restauració hi pot jugar un paper fonamental", ha dit el regidor. A banda, es volen adequar nous espais de carril bici i es van senyalitzant nous carrils bici (com és el cas del Monestir i zona de la Corxera). | 0.885903 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.guixols.cat/noticies/365-notes-de-turisme-i-promoci/3695-obres-del-nou-centre-dacollida-de-ciclistes-de-les-vies-verdes-que-inclouen-tambe-el-centre-dinterpretacio-de-la-historia-del-tren-a-ledifici-del-tinglado.html?tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
mc4_ca_20230418_17_539717 | MEMÒRIES (1908-2005) (EBOOK) - BiblioEteca
MEMÒRIES (1908-2005) (EBOOK)
AUTOR: BROGGI, MOISES; ND
Casadellibro 32.99 €
Cyberdark 31.34 €
Booquo 24.99 €
9788429763737
El conjunt de les Memòries del doctor Broggi ofereix un panorama complet de tot un segle de vida a Barcelona. Ambel mateix rigor i precisió que amb el bisturí, Moisès Broggi traça el mapa duna intensa trajectòria personal en la qual es poden emmirallar diverses generacions de catalans.- volum I: a Memòries dun cirurgià (1908-1945) Moisès Broggi relata la vida dun noi en el si duna família de la Barcelona de primers de segle XX, com va esdevenir estudiant de medicina i, més tard, cirurgià de lHospital Clínic durant la República. La seva condició de cirurgià el converteix en un observador privilegiat dels esdeveniments de la guerra civil.- volum II: Anys de plenitud (1945-2005) és el segon volum de les Memòries, i abraça el període que va des del 1945 fins al present. La repressió franquista el va desproveir de tots els càrrecs oficials, però Broggi va continuar exercint de manera tenaç i compromesa. Per les pàgines daquest volum desfilen personatges com Josep Trueta, Agustí Calvet (Gaziel), Josep Puig i Cadafalch o el doctor Rosenthal, entre molts daltres. | 0.754227 | curate | {"es": 0.0734094616639478, "en": 0.044861337683523655, "la": 0.011419249592169658, "ca": 0.8703099510603589} | https://www.biblioeteca.com/biblioeteca.web/titulo/memories-%281908-2005%29-%28ebook%29 |
naciodigital_ca_20220331_0_76446 | Una campanya de la plataforma Change.org ha recollit més de 9.000 firmes per reclamar a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que canviï o elimini la definició en el seu diccionari de "sexe dèbil" o "bell sexe", que identifica amb les dones.
En aquest sentit, Rosa Isabel Torrandell, la impulsora de la iniciativa, subratlla que una altra internauta "va demanar l'eliminació d'aquestes definicions masclistes del vocabulari de la RAE" i l'entitat la va escoltar. És per això que aquest desembre el diccionari de llengua espanyola afegirà que es tracta d'una definició despectiva.
Fonts de l'IEC han assegurat a Europa Press que la institució està oberta a estudiar "qualsevol proposta de canvi", ja que treballen perquè les seves descripcions reflecteixin els usos lingüístics del català. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/21271/campanya-perque-iec-no-identifiqui-dones-amb-sexe-debil-recull-9000-firmes |
racoforumsanon_ca_20220809_3_299814 | En les últims dies, les JERPV-València, van realitzar un mural a la V30 seguint amb la campanya encetada fa pocs mesos. Aquest nou mural compta amb un logo de l’organització de grans dimensions i una estelada. Aquest és el tercer mural que les JERPV fem al llit de Túria. Les JERPV volem anunciar que la feina no s’atura i que seguirem escampant el missatge independentista arreu de la nostra ciutat, València, dia a dia. +info: www.jerpv.cat
Molt bé i molt maca | 0.710959 | curate | {"ca": 0.9562363238512035, "fa": 0.0437636761487965} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_296736 | "Si jo manés la cosa aniria molt diferent!" exclama una señora comprant el pa. "Si jo manés, els fuster tindríen feina construint taüts!" deia un iaio l'altre dia al bus. "Aqui lo que hace farta es mano dura! Si mandara yo veríais lo rápido que se iba a acabar er caxondeo! ", sentia dir-li la setmana passada a una espanyola al mercat. Observo que a molta gent li agradaria governar i que tots estan convençuts que ells ho faríen molt millor que els actuals governants i que ho solucionaríen tot. Ingenuitat? Suposo que si. Haig d'admetre que m'alegra que aquesta gent no tingui possibilitats reals d'arribar mai al poder, perquè dels seus comentaris se n'extreu que serien uns dictadors assassins en tota regla. Gràcies a Dèu que les seves intencions es queden en paraules buides. A vosaltres us agradaria estar ara al capdavant de Catalunya? Com creieu que ho faríeu?
Ni de conya. Potser diputat o ministre d'alguna cosa, però tant com a president no. | 0.717646 | curate | {"ca": 0.8191489361702128, "it": 0.03404255319148936, "es": 0.1074468085106383, "no": 0.011702127659574468, "gl": 0.014893617021276596, "eo": 0.01276595744680851} | |
cawac_ca_20200528_5_13093 | L'any 1932, l'amo de Vila-seca, feu construir una nova masoveria dins la seva propietat: la Casanova de Vila-seca. Així doncs, ens trobem davant d'una de les poques edificacions modernes bastides a Sant Bartomeu en el primer terç del segle XX, juntament amb l'Estanc i cal Pastisser. La Casanova és un edifici rectangular, de dues plantes i amb teulada a dues vessants. Els murs estan fets de pedres irregulars i arrenglerades, ajuntades amb molt poc morter, que recorden la façana del Bosquet, construïda en la mateixa època. Els maons que emmarquen el portal rodó, les finestres i la petita eixida palesen la modernitat d'aquesta edificació, ja que el material de bòvila era molt usat durant la primera meitat del segle XX. En conjunt, la Casanova és una masia de construcció molt simètrica, on les distàncies entre les obertures exteriors estan molt ben calculades.
Documental del Projecte de Barris
Rutes i Senders
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.802345 | curate | {"ca": 0.9881796690307328, "en": 0.01182033096926714} | http://sbg.cat/casanovadevilaseca |
acn_ca_20201011_0_88416 | El Govern traspassa la gestió de tres centres de persones amb discapacitats al Consorci de Serveis Socials de Barcelona
L'acord es farà efectiu l’1 de gener de 2019 i va acompanyat d’un pressupost de més de 2,7 milions d’euros per a l’any vinent
ACN Barcelona.-El Govern ha aprovat el traspàs de la gestió de tres centres que treballen amb persones discapacitades al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. El traspàs, presentat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, es farà efectiu l’1 de gener de 2019 i anirà acompanyat d’un pressupost de 2.786.857 euros per a l’any vinent. Es tracta, concretament, de la residència Mas Sauró –de 48 places i gestionada per la Fundació Privada Vella Terra-, el Centre Ocupacional La Sínia –de 45 places gestionat per la cooperativa Grans Disminuïts Ciutat Vella- i el Centre Ocupacional Can Carreras -de 56 places i gestionat per ASPROSEAT.
Així, segons el Govern, es traspassa la gestió dels serveis socials, els drets dels immobles i els crèdits pressupostaris dels tres centres esmentats. Aquest acord dona compliment a la "voluntat de territorialització que es preveu en la Llei de Serveis Socials i el que fixa la Carta Municipal de Barcelona". Segons aquest marc normatiu, el 2006 es va constituir el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, que preveia la creació d’una comissió mixta de traspassos. El 2008 es va portar a terme el primer traspàs de gestió i posteriorment s’han dut a terme quatre nous blocs de traspassos el anys 2010, 2013, 2014 i 2017. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-govern-traspassa-la-gestio-de-tres-centres-de-persones-amb-discapacitats-al-consorci-de-serveis-socials-de-barcelona |
macocu_ca_20230731_10_332758 | Salutació de l'Alcaldessa
Salutació
Som un grup inquiet, que evoluciona igual de ràpid que la realitat i canvis que es produeixen a la nostra societat i que te llibertat d’acció per encarar en cada moment els reptes i/o problemes que surtin de la forma més propera.
Així ho entenem nosaltres i d’aquí surt un grup amb un alt grau de coneixement del poble que vol treballar amb gent, volem SUMAR.
El nostre compromís amb els balsarenyencs i balsarenyenques després de presentar-nos a eleccions municipals és fer una realitat el projecte de poble innovador, fresc i amb força on els nostres veïns siguin els veritables protagonistes.
El nostre projecte arrenca amb unes propostes de programa que creiem adients pel poble com són el camp de futbol amb gespa, biblioteca nova, projecte riu, espai per joves... però el nostre objectiu és donar solucions immediates als problemes dels nostres veïns, en fer de Balsareny un indret millor de vida sumant esforços entre tots i totes per tal de satisfer les peticions ciutadanes que fins ara no han sigut ateses amb una Alcaldesa amb plena dedicació. Volem fer un pas més, ho volem fer diferent i ho volem fer real. | 0.865142 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_122111 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | LES FRANQUESES, C.F.,B - LLIÇA D'AMUNT, C.E.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17751004016064256, "ca": 0.6040160642570281, "en": 0.12931726907630522, "pl": 0.01285140562248996, "nl": 0.02248995983935743, "pt": 0.02650602409638554, "fr": 0.02248995983935743, "id": 0.004819277108433735} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-segona-divisio/grup-10/2al/les-franqueses-cf-b/2al/llica-damunt-ce-a |
mc4_ca_20230418_16_558418 | La CUP denuncia que l'Ajuntament d'Igualada ha pagat a preu d'or una app - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
La CUP denuncia que l'Ajuntament d'Igualada ha pagat a preu d'or una app
La ciutat ha gastat 63.000 euros en un sistema que els cupaires asseguren que costa molt menys
carles pauné | igualada
Els representants de la CUP de la roda de premsa, ahir
La CUP d'Igualada acusa l'equip de govern, de CiU, d'haver contractat una empresa per al desenvolupament d'una aplicació de telefonia mòbil, l'app Tickdi, amb un elevat preu, molt per sobre del que es podria considerar un preu de mercat. Els regidors cupaires, que ahir van presentar l'acusació en roda de premsa, han mirat preus de sistemes similars en altres municipis de característiques similars i conclouen que el cost és molt inferior. El Tickdi és una aplicació de telefonia mòbil creada recentment que permet posar en contacte comerciants i clients. A través d'un sistema d'escaneig de tiquets i promocions de punts, els usuaris poden aconseguir descomptes i ofertes en els comerços locals. Actualment, al web de Tickdi només hi figura com a client l'Ajuntament d'Igualada, municipi al qual consten un total 18 comerços adscrits a l'app. L'hivern passat els cupaires van formular diverses preguntes al govern igualadí arran de la contractació d'una empresa que oferia un servei d'una app. Anteriorment havien fet pública la seva denúncia pel que creien que era «un sobrecost» del servei. En un ple municipal van adreçar-se a l'aleshores responsable de l'àrea de Dinamització Econòmica, Àngels Chacón, per preguntar-li quins eren els barems que s'utilitzarien per valorar si la inversió de 76.000 euros públics en l'app Tickdi havia estat satisfactòria. En no obtenir cap mena de resposta concreta, el grup municipal va optar per passar a l'acció. Va enviar un correu a Tickdi fent-se passar per un suposat establiment comercial d'un altre municipi interessat en l'app. Aquest client fictici preguntava quin cost tindria l'app per a l'Ajuntament de la seva població, de característiques similars a Igualada. Tickdi va respondre a aquesta consulta amb «un pressupost escandalosament més baix que el que es paga a Igualada», han explicat els cupaires. Igualada està pagant uns 63.400 euros (sense IVA) per implementar el servei, més una quota anual de 2.000 euros per obtenir el retorn de les dades. A part dels 120 euros anuals que paguen els comerços adscrits, actualment menys d'una vintena. Mentre que les dades obtingudes per la CUP asseguren que «una ciutat amb característiques similars no hauria de pagar cap despesa d'implantació», i que aquesta quota estaria subjecta a la quantitat d'establiments participants. Així doncs, «la xifra que pagaria l'Ajuntament, suposant, en un cas molt favorable, que la meitat dels establiments igualadins hi participessin, seria de 20.000 euros», asseguren els cupaires; i la quota de manteniment anual seria de 1.100 euros. La CUP d'Igualada ha assenyalat aquesta gestió com «un tracte de favor» al creador de l'empresa i esperen la resposta del govern, que molt probablement tindrà lloc al ple que s'ha de celebrar demà. Han afegit que «estem convençuts que Marc Castells [alcalde d'Igualada] centrarà el seu discurs en com hem aconseguit aquesta informació», però han defensat que el procés que han emprat per obtenir les dades és completament legal i que «ha pagat la pena, vistos els resultats». Una història amb polèmica Un extreballador de l'Ajuntament d'Igualada, que va deixar la feina, va crear una empresa dedicada al desenvolupament d'aplicacions de telefonia mòbil. Un mes després, el govern igualadí va contractar aquesta empresa pel valor de 76.000 euros. El mes de gener passat els cupaires, en el ple municipal, van denunciar que aquesta contractació no havia estat subjecta a cap concurs públic i se'n van qüestionar els costos. L'alcalde va respondre llavors que es tractava d'»una oportunitat única i exclusiva» i va criticar les seves acusacions.
AnoiaAppCUPPremsa | 0.852648 | curate | {"ca": 0.9957200402819738, "en": 0.0042799597180261835} | http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2017/06/20/cup-denuncia-que-lajuntament-digualada/420683.html |
cawac_ca_20200528_11_10301 | Una mitjana de 1.055 persones han utilitzat el transport públic
Dilluns, 16 d'Agost de 2010 10:12
Durant els mesos de juny i juliol, una mitjana de 1.055 persones han utilitzat cada dia el transport públic a formentera. L’ús del transport públic a l’illa ha incrementat un 130% des del 2007 fins a dia d’avui només amb un increment de freqüències i una estructuració d’horaris El conseller de Turisme i Mobilitat del Consell Insular de Formentera, Josep Mayans, ha presentat aquest matí en roda de premsa les dades de transport públic des del dia 1 de gener fins al 31 de juliol de 2010. Durant el primer semestre de l’any s’ha produït un increment d’un 26,3% en el nombre d’usuaris de transport públic a Formentera respecte el 2009, només amb un increment de freqüències i una estructuració d’horaris. Així mateix, s’ha detectat un lleuger descens del nombre d’usuaris de la L3, la línia que fa trajectes al parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, a favor d’un increment d’un 35% de les línies L1 i L2, servei utilitzat per residents i turistes per les rutes interiors de l’illa. Aquest increment denota l’augment de l’ús del transport públic a Formentera, que des del 2007 fins a dia d’avui ha registrat una pujada d’un 130% amb la introducció d’aquestes millores. Cal destacar que, amb l’entrada del Pla de Mobilitat estival, durant els mesos de juny i juliol, s’ha quantificat una mitjana diària de 1.055 persones que fan servir el transport públic, uns resultats molt positius tenint en compte les deficiències històriques en matèria de mobilitat a Formentera. A més a més, des de l’any passat l’Àrea de Mobilitat del Consell de Formentera va posar a disposició del ciutadà una targeta d’abonaments diaris per recórrer l’illa, que ha registrat un notable increment del 2009 fins ara. Si bé durant tota la temporada estival 2009 es varen vendre 169 abonaments diaris, pel que fa a enguany, fins a dia d’avui ja s’han venut 2.128 abonaments. Per altra banda, pel que fa al servei de transport públic a la demanda, dirigit als pensionistes de l’illa, s’ha apostat per a la millora d’aquest servei amb la introducció d’un microbús a la demanda a la seva disposició durant tot el dia. Si bé l’experiència anterior donava la possibilitat d’accedir al servei a la demanda amb el pagament d’un suplement extra des de la parada de l’autobús fins el domicili familiar, ara els usuaris del servei a la demanda no hauran de pagar cap suplement extra per arribar fins el seu domicili. L’objectiu d’aquest pla de transport és flexibilitzar el servei i acostar el transport públic a la ciutadania. Des de l’entrada d’aquest equip de govern al 2007, s’han dut a terme diverses mesures de mobilitat, que han ajudat a definir el millor sistema de transport públic adaptat a les característiques d’una illa com Formentera. D’aquesta manera, el bon funcionament del Pla de Mobilitat estival ha ajudat a establir uns horaris definitius de cara a l’any que ve, fet que serà de molta utilitat a l’hora de iniciar la promoció turística per al 2011. Així mateix, s’està treballant amb els horaris d’hivern per tal de definir un transport públic adequat als mesos d’hivern. Es continuarà apostant per la seua flexibilització amb el servei a la demanda, tot i que falta determinar quin és el millor sistema tant pel que fa a termes de sostenibilitat com de servei a la ciutadania. En aquest respecte, el projecte de mobilitat europeu Flipper, que té com a objectiu posar en comú experiències en matèria de transport públic a petites poblacions, ajuda a establir un pla adequat a les característiques de Formentera. La adhesió a aquest projecte europeu permet fomentar l’ús del transport públic i finançar projectes de viabilitat per a la posada en funcionament de projectes de flexibilització i sostenibilitat del transport. De la participació de Formentera en aquest projecte s’ha valorat com la millor experiència entre tots els països participants. Totes aquestes accions són fruït del mateix conveni subscrit amb el Govern Balear, que el Consell de Formentera va heretar de l’antic Consell Insular d’Eivissa i Formentera. En aquest respecte, el conseller Mayans ha fet referència a unes crítiques del Partit Popular de Formentera, aclarint que “en cap cas s’haurà de fer una aportació econòmica extra, donat que amb les dades actuals de transport públic es veu clarament el bon funcionament del transport públic a l’illa”. El pla de mobilitat estival opera des del 30 de maig fins el 15 de setembre. | 0.846578 | curate | {"ca": 0.9926224010731053, "fr": 0.007377598926894702} | http://www.consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=731%3Auna-mitjana-e-1055-persones-han-utilitzat-el-transport-public&catid=274%3Amobilitat&lang=ca |
mc4_ca_20230418_10_708102 | Charles J. Merrill. Colom, 500 anys enganyats (Editorial Cossetània, 2009)
18,90 € (4,00% IVA inclòs)
Col·lecció: El Tinter, núm 99
- Capítol I. Teories que afirmen que Colom no era italià
- Capítol II.La versió oficial: Colom era italià
- Capítol III. Punts febles de la versió oficial
- Capítol IV. Història de la qüestió sobre els orígens catalans de Colom
- Capítol V. Colom era català
- Capítol VI. Els Trastàmara
- Capítol VII. Les respostes
- Capítol VIII. Conclusió
Cristopher Columbus, Myth or Man
Vilaweb, Avançament editorial
Raül Magí, Més debat sobre Cristòfor Colom (Vilaweb-El Punt Digital) | 0 | curate | {"en": 0.08703071672354949, "ca": 0.841296928327645, "fr": 0.02218430034129693, "pt": 0.04948805460750853} | http://www.histocat.com/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00550 |
oscar-2301_ca_20230418_4_12015 | Atendre als teus clients ha de ser una prioritat per mantenir la teva relació amb ells. Una bona relació es trasllada a un creixement de la teva companyia a curt, mitjà i llarg termini.
El nostre Contact Center t’ajudarà a integrar una comunicació omnicanal i personalitzada per poder solucionar el repte d’atendre als teus clients i gestionar els seus dubtes, els seus problemes, les seves necessitats, i així, aportar solucions i un servei diferencial perquè prengui la decisió de quedar-se amb nosaltres.
Tenim provada experiència en serveis de recepció i emissió de comunicacions tant per a grans empreses com per a Pimes, i en sectors clau com: Banca, Assegurances, Telecomunicacions, Subministraments, Distribució, Administració, Pharma, etc. | 0.824776 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ctoc.es/ca/soluciones/contact-center/ |
vilaweb_ca_20220728_0_13776 | La selecció de futbol de Catalunya s’enfronta aquest vespre a Veneçuela a l’estadi de Montilivi en el primer partit de la catalana en dos anys. El combinat català no disputava un partit amistós des del 2016, quan va empatar a tres gols contra Tunísia, també a l’estadi gironí.
Vegeu un recull fotogràfic dels moments abans del partit. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/recull-fotografic-els-moments-previs-del-partit-entre-catalunya-i-venecuela-en-imatges/ |
mc4_ca_20230418_7_771010 | PINYATA PINKIE PIE MY LITTLE PONY 48X47X18CM
Articles de festa Pinyates Totes les pinyates PINYATA PINKIE PIE MY LITTLE PONY 48X47X18CM
No. article 218737
Prepara't per a una explosió de màgia en quant pengis del sostre aquesta pinyata de Pinkie Pie, ideal per a una festa temàtica de My Little Pony. Es tracta d'una pinyata de paper de seda amb la forma del simpàtic poni de dibuixos animats, en un vibrant color rosa. Es tracta d'una pinyata de colpejar: els nens hauran de tapar-se els ulls i intentar encertar a la pinyata amb un pal, fins que tots els premis caiguin al terra.
La pinyata es ven buida, però en la nostra web trobaràs tot tipus de farciment per a pinyates, com un pack de joguines de My Little Pony. Combina aquestes joguines amb llaminadures i confeti per a un major efecte.
Aquesta pinyata te unes mides de 48cm x 47cm 18cm. | 0.755445 | curate | {"ja": 0.052568697729988054, "ca": 0.927120669056153, "en": 0.02031063321385902} | https://www.partyfiesta.com/ca/totes-les-pinyates/pinyata-pinkie-pie-my-little-pony-48x47x18cm-218737.html?cgid=100001761 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_258308 | Diari Valldigna: NdP Grup Popular de Tavernes: El Partit Popular denuncia que la Conselleria d'Educació no ha inclòs l'IES Jaume II el Just en la llista de centres a reformar en aquesta legislatura
Diari Valldigna
per conèixer amb bon humor tot el que passa a La Valldigna
27 de febr. 2017
NdP Grup Popular de Tavernes: El Partit Popular denuncia que la Conselleria d'Educació no ha inclòs l'IES Jaume II el Just en la llista de centres a reformar en aquesta legislatura
La Conselleria ha incomplit la seua promesa d'incloure la reforma de l'IES Jaume II el Just en el Mapa d'Infraestructures Escolars que especifica el començament de les obres en els centres que cal remodelar. El passat 29 de gener de 2016, després que el Partit Popular de Tavernes proposara al diputat Jordi Juan que sol·licitara finançament per al Jaume II el Just en els pressupostos de 2016 de la Generalitat, la Conselleria d'Educació va anunciar que incloïa l'IES Jaume II el Just en el Mapa de les Infraestructures Escolars. Ha passat un any des que la Conselleria va fer aquesta promesa però no és cert com podem veure a la web http://www.ceice.gva.es/mapa-de-infraestructuras-escolares. “No hi ha data ni partida pressupostària per a la remodelació integral de l'IES Jaume II el Just de Tavernes”, lamenta Eva Palomares, portaveu del Partit Popular de Tavernes de la Valldigna.
L'Institut té moltes deficiències en banys, instal·lació elèctrica, estanqueïtat, aïllament, accessibilitat, clos exterior o goteres entre unes altres, però la Conselleria no té prevista cap data per a l'inici de les necessàries obres de remodelació d'aquest centre educatiu. També ens arriben queixes de pares d'estudiants que no funciona la calefacció i que els alumnes i les alumnes han d'anar a classe amb mantes a més de la seua roba d'abric pel fred que pateixen.
La Conselleria d'Educació sap des de fa temps quins són les necessitats d'aquest centre. Té un informe tècnic en la qual estan detallades però per raons que desconeixem no han inclòs la seua remodelació en Mapa d'Infraestructures.
“En el passat ple preguntem per aquestes obres i l'alcalde ens va dir que preguntàrem en Conselleria d'Educació el que confirma les nostres sospites que el govern de Compromís no està fent cap seguiment del projecte. El Govern de Compromís de Tavernes no pressiona a la Conselleria perquè es facen les obres”, afirma Eva Palomares.
“De poc ens val que l'alcalde Jordi Juan, de Compromís, siga diputat i que forme part de la Comissió d'Educació de les Corts Valencianes si no exigeix l'inici d'aquestes obres tan necessàries”, conclou Palomares qui lamenta l'estat en què es troba l'IES i les condicions en què es vénen impartint les classes en aquest centre que ja té prop de 50 anys d'edat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9890230515916575, "sv": 0.005488474204171241, "es": 0.00402488108305891, "en": 0.0014635931211123307} | |
vilaweb_ca_20220728_0_32095 | Un altre periodista que deixa l’ofici temporalment per posar-se a primera línia política. Antonio Baños (1967) havia anat prenent rellevància pública en aquest últim temps, a través dels articles d’opinió, del llibre ‘La rebel·lió catalana’ i de les seves intervencions en programes i actes. Finalment, la militància i els simpatitzants de la CUP l’han elegit per encapçalar la candidatura de l’esquerra independentista. De fet, era l’aposta ‘oficial’. Un polític no professional, com diu que haurien de ser-ne tots, que vol viure de prop el moment històric en què es troba Catalunya. Parlem d’això i de quin serà el paper de la CUP fins al 27-S i un cop surtin els resultats de les eleccions. ‘La nostra tasca no és investir presidents’, etziba, i diu que ni ell ni ningú de la CUP no voldria ser mai president d’una institució autonòmica. L’entrevista, de la qual podeu veure un fragment en vídeo al final del text, acaba amb un qüestionari de vint preguntes que podeu llegir en aquest enllaç.
—Us va costar gaire deixar-vos convèncer per a presentar-vos de candidat?
—Em va costar fer el pas. Perquè sorprèn que et proposin de fer una cosa completament diferent del que has fet durant vint-i-dos anys, que és periodisme. Però la il·lusió, la responsabilitat, el moment històric, la formació amb què anava i tot plegat va fer que els dubtes duressin poc. És un canvi molt radical però també molt il·lusionant.
—Un altre periodista que es passa a la política.
—Sí. Això diu poc de l’ofici, oi? [riu] Vol dir que estem molt precaritzats! A la CUP ha passat això, però bé, la llista és plena de gent amb competències excel·lents en dret, economia, militància… Sóc un periodista entre molts altres companys que tenen altres habilitats i competències professionals.
—Potser és que els millors polítics són els no professionals?
—Jo crec que l’única manera de plantejar-se la política és des de la no professionalitat. La política s’ha de viure com a praxi diària. Tu vius en política. No s’hauria de fer un ofici de la política. La CUP-Crida Constituent, i jo personalment, creiem molt que la política és un compromís personal i social, i que s’ha de fer tal com ho plantegem nosaltres: entrar a les institucions, treballar per transformar-les i, en acabat, tornar al teu ofici i al carrer, que és d’on has sortit. Perquè si no, no és política, és una forma de control social i de dominació. La política és, precisament, la participació de la gent comuna en els afers comuns de tots. Això s’ha de fer des del carrer i des de la no professionalitat.
—No trobeu que s’ha estat perdent un temps molt valuós amb discussions sobre llistes que no s’ha dedicat a debatre arguments de cara a guanyar el 27-S?
—Sí. Crec que una part del temps era necessari de perdre’l perquè som en un moment revolucionari a tots els nivells i moltes coses no s’han fet mai. Però crec que també s’ha perdut massa temps de manera interessada per part de partits i s’ha fet molt perquè no es parlés d’allò de què s’ha de parlar essencialment, que és del procés constituent que volem engegar. Per això som independentistes, per retornar la sobirania que tenen les institucions al poble –que és el propietari legítim d’aquesta sobirania política– i que el poble es reorganitzi a través d’un procés constituent de manera lliure i sobirana. Hauríem d’estar parlant d’aquestes coses. De quina mena de república construïm, de quines són les lleis i institucions més justes i més favorables per a les classes populars. Crec que els interessos de sempre i alguns de nous han fet que ens desviéssim durant massa temps cap a temes que no tenien l’interès o el pes que haurien d’haver tingut.
No es tracta de tenir 68 diputats sinó d'aconseguir una gran majoria popular, que existeix
—Aquest procés constituent s’obrirà si el 27-S surt una majoria favorable. S’aconseguirà? Potser falta treballar molt encara?
—Treballar, s’ha de treballar sempre. Perquè no es tracta de tenir 68 diputats sinó d’aconseguir una gran majoria popular, que crec que sí que existeix. El problema és que pot estar desmobilitzada, despistada, precisament pels interessos de què parlàvem abans, per haver marejat la perdiu perquè la gent acabés avorrint-se d’una idea potent. Una idea que crec que és majoritària: que l’estat espanyol no es reforma, les institucions no funcionen i s’han de refundar en clau de sobirania i de llibertat. Aquesta idea és majoritària, n’estem convençudíssims, però s’emmascara amb altres debats molt interessats. Quan hàgim despullat de soroll tot aquest procés i hàgim tornat a posar damunt la taula i als carrers la idea bàsica, que és recuperar la sobirania per transformar institucions, les majories hi seran.
—Qui ha marejat la perdiu?
—Grups polítics que potser els ha interessat que el procés, en comptes de ser una fase transitòria curta cap a un moment constituent, es fes crònic; gent que ha jugat amb aquesta pressa que tenim per guanyar posicions favorables per als seus partits. Ha estat trist de veure-ho. Al final, resulta que els qui eren més patriotes sovint han estat dilatant, emmascarant i marejant un procés que havia de ser, i és, absolutament popular i que ha de ser executiu i ràpid.
—Veurem algun acte de campanya conjunt entre les candidatures independentistes?
—Em fas la pregunta a final de juliol. La campanya començarà l’11 de setembre. Ara no en podem parlar, jo no ho sé. Estem elaborant un programa, dissenyant la campanya, hi ha molta feina a fer des de la CUP-Crida Constituent per a la nostra campanya com per respondre de manera certa sobre aquests detalls. Nosaltres volem fer una proposta basada en la idea-força de ruptura, d’emergència social, i aquestes idees les estem treballant perquè arribin de manera clara, nítida i diàfana al nostre poble. Si es fan actes conjunts o no ja es veurà en campanya, ara som en la fase de definició del missatge, que és prou potent i engrescador.
Si es fan actes conjunts o no ja es veurà en campanya, ara som en la fase de definició del missatge: ruptura i emergència social
—Molt de fer servir el femení genèric, però no teniu cap dona encapçalant cap de les quatre demarcacions…
—Tot i que en sóc el número u, no ens plantegem la candidatura com cap llista. Hi ha d’haver un ordre numèric obligatòriament, però hi insistim, som un equip. Tant l’Anna Gabriel com la Gabriela Serra com l’Eulàlia Reguant són en el mateix grup i amb la mateixa intensitat. Evidentment, m’hauria agradat que hi hagués més dones, o que tot fossin dones, per tal de fer visible que aquesta ha de ser una revolució en femení, és absolutament imprescindible. L’ordre d’aquesta llista no és rellevant a efectes de visibilització política i de lluites feministes, al contrari: estem, com sempre, en la lluita antipatriarcal i de reivindicació dels feminismes.
—Si la llista de Junts pel Sí necessita els vots de la CUP per a investir president Artur Mas, què fareu?
—La CUP no es presenta al 27-S per investir presidents. Es presenta per fer un acte de ruptura amb l’statu quo, amb l’estat espanyol i amb l’autonomia. Hi anem per trencar la situació existent. No ens plantegem anar al parlament a ser crossa ni frontissa perquè hi hagi una majoria en un sentit o en una altre. Aquesta no és la funció de la CUP. La nostra funció és aconseguir, des d’avui fins al 27-S, una majoria prou àmplia en favor d’una ruptura immediata desobedient, massiva, popular, alegre, democràtica, per tal d’engegar com abans millor un procés constituent. Precisament perquè hi ha urgències socials absolutament escandaloses, i això és necessari i imprescindible. No hi anem amb la idea d’elaborar majories ni de jugar-hi. No és el paper de la CUP.
Ha quedat clar que la CUP no falla, que la CUP hi és, que la CUP no s’aixeca de la taula. I això tornarà a ser així
—Però algú serà investit…
—En tot cas, això s’haurà de plantejar a partir del 28-S. Però, com ja ha quedat clar, no és la nostra tasca investir presidents. Nosaltres som destituents, rebels, no som constituents d’institucions en les quals no creiem. Parlem d’investir un president autonòmic, i nosaltres no en volem cap més, de president autonòmic. A més, ni governs de concentració ni investidures automàtiques ni res d’això. De tot allò que hagi de ser ja se’n parlarà. Ha quedat clar que la CUP no falla, que la CUP hi és, que la CUP no s’aixeca de la taula. I això tornarà a ser així. Però no som en aquest moment i avançar-ho seria desvirtuar el més essencial d’aquesta candidatura, que és el missatge de ruptura i d’emergència social.
—El govern espanyol ja amenaça d’impugnar la convocatòria electoral i desplegar els mossos. Ha arribat la fase de difondre por?
—L’argument de la por de l’estat espanyol va començar el 1713 amb el bombardament de Barcelona i ha continuat des d’aleshores amb generals, dictadures, repressió, exili, mort, guerres… L’argument de la por és l’argument de l’estat espanyol. No en té cap altre. L’argument de la por via jurídica, via policíaca, via repressiva, via legislativa, via diplomàtica. Però és que l’estat espanyol només parla a través de la por. Si fos d’una altra manera, el conflicte polític català estaria resolt o seríem en vies de resoldre’l de manera política i democràtica, que és com el volem resoldre. De manera que no hi ha cap novetat. Simplement, la manera d’expressió essencial de l’estat espanyol vers el poble català, i els altres pobles de la península, i vers les classes populars, sempre ha estat la por, l’amenaça de coerció. És a dir, cap novetat en aquest sentit.
—L’esquerra rupturista serà a les eleccions en una candidatura independentista -la vostra- i en una de no independentista -Catalunya Sí que es Pot.
—Bé, hauríem de mirar millor si Catalunya Sí que es Pot és rupturista. Nosaltres parlem d’anticapitalisme, de capgirar les institucions, desobeir les institucions, repensar les relacions productives del país, de lluitar contra el capital en totes les seves formes, som una candidatura antipatriarcal. Això és rupturista. No sé si ells són exactament en el mateix punt d’anticapitalisme i transformació. Crec que no. Crec que és una esquerra socialdemòcrata, reformista, moderada, i que a més accepta les institucions de l’estat espanyol. Si no vaig errat, Lluís Rabell ha dit que vol ser president de la Generalitat. Ni a mi ni a cap membre de la candidatura de la CUP se li passaria mai pel cap de ser president d’un òrgan autonòmic com la Generalitat. Això és absolutament impensable per nosaltres. Si algú vol ser president de la Generalitat vol dir que admet que l’òrgan regional de l’estat espanyol, que és la Generalitat, ja li va bé. Volem una República Catalana. Evidentment, ens podem trobar amb gent de Catalunya Sí que es Pot, amb la qual hem compartit lluites. Hi ha idees que poden ser molts ressonants, poden funcionar de manera coordinada. Però que siguin esquerra rupturista… no veig cap ruptura enlloc.
Catalunya Sí que es Pot no és esquerra rupturista, en tot cas és reformista
—Raül Romeva us pot fer mal electoralment?
—No entrem en aquests termes. Nosaltres volem portar un missatge i omplir un espai de ruptura que el volem majoritari. No ens fan mal els altres candidats. Bé, hi ha candidats que fan mal a la intel·ligència i a la decència, parlo del candidat xenòfob que es presenta, però dit això, les altres opcions no ens en fan. Existeixen i està bé que existeixin. Nosaltres volem que la nostra candidatura arribi clarament a la gent, que s’entengui i es valori en la mesura que entenem que és intensa, realment democràtica i rupturista. Però el Romeva no ens fa mal.
—Home, us pot prendre vots que amb un altre candidat potser no perdríeu.
—La de la CUP no és una candidatura competitiva. És una candidatura que busca un espai que sigui ampli, però no es tracta de jugar ni a demoscòpia ni a lideratges ni competició sobre escons. Hi insistim: si anem al 27-S és per transformar tota aquesta cultura política per una altra cultura política diferent. Si entrem en el joc tradicional, el missatge de ruptura i de nova cultura política seria ridícul, no el podríem defensar pas.
—El president de Súmate, de número 6 a Junts pel Sí, i vós, que en sou membre, de cap de llista de la CUP. Teniu la sensació que no s’ha tingut prou en compte Súmate en les negociacions, veient la presència destacada que teniu ara?
—A Súmate n’hi ha molts que fa temps que piquem pedra, no només al carrer sinó també amb altres institucions del procés, intentant de tenir una presència més àmplia, perquè com qualsevol institució volem que se’ns tingui en compte. No ens queixem, s’ha fet el que s’ha pogut, però sempre hem volgut més protagonisme. Perquè crèiem que teníem moltes coses a dir, que teníem una perspectiva i un coneixement de les àrees metropolitanes de primera mà i que érem útils. Les nostres respectives presències són estrictament personals. Súmate simplement ens ha encoratjat a tenir sort, però no és una entitat partidista ni partidària, sinó una entitat que es dedica a l’acció directa de carrer per convèncer la gent d’un procés constituent.
—Un dels lemes clàssics de la CUP i l’esquerra independentista és ‘independència i socialisme’. No us sembla –i més ara amb aquest cap de llista– que d’uns anys ençà s’ha anat aproximant més a l’anarquisme?
—No… Bé, un dels grans miracles de la CUP és que ha aconseguit que les oposicions i misèries entre les tradicions de l’esquerra quedessin superades. A la CUP hi ha gent de la tradició marxista, de l’anarquista, de la llibertària, gent que apel·la a tradicions socials diverses. Això és fantàstic, perquè finalment hem entès que són diverses però ressonants. Coordinades i coordinables. I aquest és un dels grans plaers, poder compartir lluites amb gent de tradicions d’anàlisi diferent. No tira cap enlloc la CUP, sintetitza, enriqueix i fa florir aquests pensaments que, malauradament i durant massa anys, han estat en un conflicte que hem vist que era fals i que ens ha portat a la derrota durant molts i molts anys. | 1 | perfect | {"ca": 0.952108390088393, "ru": 0.0022460512969134905, "es": 0.032096797565570205, "st": 0.0005796261411389654, "fr": 0.0029705839733371975, "it": 0.0028256774380524563, "en": 0.003984929720330387, "oc": 0.0031879437762643097} | https://www.vilaweb.cat/noticies/antonio-banos-la-cup-no-es-presenta-al-27-s-per-investir-presidents/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_397900 | Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.465968 | curate | {"ca": 0.5572666025024061, "es": 0.40423484119345526, "en": 0.03849855630413859} | : /catalunya/territori/noticia-ampliacioreprenen-dispositiu-recerca-pescador-desaparegut-tossa-20190518162803.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.