id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_4_321687 | la vida és vertical: alpinisme, escalada clàssica, escalada esportiva, escalada en gel... tot el que tingui a veure amb la muntanya
11.7.10
TANCAT PER VACANCES
EL BLOG ESTARÀ UNS DIES TANCAT PER VACANCES
el meu malmès dit m'agrairà tres setmanetes sense escalar...
obert per Iban Bessa a les 13:46 3 A0's
Etiquetes: altres
8.7.10
PEDRAFORCA. Solstici d'estiu
després de la visita del dia anterior a montserrat, canviem de massís buscant més fresca i amb el joan anem al pedraforca, a la cara nord del pollegó inferior. la via: solstici d'estiu, 250m, 6c (6a i A1).
la ressenya
mentre pujàvem la tartera sota un sol de justícia esperàvem que la via valgués la pena. d'entrada trobem ombra i ventet, fins i tot vem escalar amb polar algun llarg!
comença el joan:
L1: offwidht de 6a+/b, a mi aquestes coses em costen molt, i amb la motxilla encara més. se solventa amb un A0 de l'espit i després a seguir arrossegant-se cap amunt. el llarg no fa 45m com diu la ressenya, 35m estaria bé.
L2: comença per terreny herbós, després xemeneia i després fissura pitonada, amb un espit al pas més dur. 6b+, però passo amb un altre A0. em costa trobar la reunió. aquí travessa una corda fixa que es fica a la via font, amb reunions amb anella...
L3: comença facilet fins a una travessa de dos espits en placa per tornar a la fissura. el joan em diu que més amunt hi ha algun canto i em surt en lliure, 6b+/c.
L4 i L5: llargs de tràmit de IV+, una mica trencadots fins a posar-se al peu de la fissura final.
L6: la cirereta del pastís, fissura desplomada de 6c, equipada amb parabolts, més atractiva d'escalar que la imatge que dóna a primera vista. els parabolts donen confiança en els trams més difícils o on la fissura encara té molsa. és important no carregar tota la ferralla cap amunt, jo vaig passar amb l'alien groc i gris i el camalot 0,75 i algun A0 extra!
des d'allà es flanqueja a buscar la baixada per les costes de'n dou i retorn al cotxe. una hora llarga d'aproximació, desmentint el mite que a la tartera un pas endavant i dos enrere, hi ha camí marcat per anar pujant. a la via unes 3h i mitja i un descens que també ens portarà una estoneta.
de material amb el joc d'aliens i camalots es passa, els grans són pels llargs de baix, a l'últim llarg no val la pena agafar res més gran que el camalot de l'1 o el 2, i portar poca ferralla, que desploma...
una via que serà una clàssica, amb bona roca (la típica de cara nord del pedra, poc adherent) i un traçat molt elegant.
obert per Iban Bessa a les 18:09 4 A0's
Etiquetes: berguedà, escalada clàssica, pedraforca
PARET DE DIABLES. CADE
dimarts quedem amb el cunill per anar a montserrat, quedem tard per esperar que marxi una mica el sol, a un quart d'una som a l'aparcament de santa cecília, anem a diables, a la CADE, 260m 6a, A2.
la ressenya dels ressenya
la pedreta decideix que comença el joan:
L1: comences entre la paret i l'arbre, per roca polsosa, 6a i Iv+
L2: travessa "vegetal" i sorrenca, on em salto un dels dos parabolts que hi ha (50% d'efectivitat...). llarg guarro.
L3: comença el tomàquet, diedre bastant desequipat, on has d'anar escalant amb pas fi al final amb roca no gens bona. diuen 6b, però també 6a i A0.
L4: sortida desplomada de la R amb roca trencadissa, després una placa montserratina amb algun parabolt i bona roca, 6a.
L5: diedre tècnic, amb el pas de la figuera com a dificultat més remarcable, 6a.
L6: aquí ja comença a tirar enrere, sortideta en lliure a caçar el primer parabolt i, a no ser que facis 7a+ montserratí a vista sobrat, ja vas a la caça de la següent xapa. es passa bé amb un pedal i amb alguna sortideta a buscar la següent xapa.
L7: les ressenyes diuen A2, nosaltres el vem trobar prou pitonat com per anar passant fent algun tram mig en lliure. només en un punt el joan va posar un tascó per arribar a la següent assegurança, reunió incòmoda.
L8: llarg curt de IV amb un espit.
després queda la grimpada fins dalt de diables.
vem trigar gairebé 5h a fer la via, tota a l'ombra i amb bona temperatura.
material: joc d'aliens i camalots fins el 2, un petit joc de tascons, un estrep i 15 cintes.
una via molt recomanable per les tardes llargues d'estiu.
obert per Iban Bessa a les 14:40 1 A0's
Etiquetes: escalada clàssica, montserrat
2.7.10
PARET DE L'AERI. Fragel Rock
aprofitant que hem començat vacances, amb el marc decidim anar a montserrat, a buscar l'ombra de la paret de l'aeri, a la fragel rock, 300m 6b+ (6b obl. ).
la ressenya dels ressenya
la ressenya del luichy
a les 12 sortim del cotxe, fa una calor espectacular, la pujada fins a peu de via es fa dura tot i ser només mitja horeta. a mitja pujada ens creuem amb una serp de considerable tamany.
arribem a peu de via i encara ens toca el sol, com que el marc és més montserratí que jo li toca el primer llarg, que és el més finet:
L1: placa tombada i fina, 6b, amb parabolts prou junts per no passar molta por però prou separats com per haver d'escalar entre xapes. és el llarg més obligat de tots.
L2: placa de 6a, amb un petit sostret que és on hi ha el passet. llarg preciós, amb molt canto.
L3: similar a l'anterior però més fàcil.
L4: llarg rarot, primer molt fàcil, després s'afina i supera pel lateral el sostre que ens barra el pas. V+.
L5: llarg de IV+ de tràmit.
L6: comença amb un desplom en diagonal a la dreta, de bona presa. és físic però no és difícil, més aviat 6b que 6b+. després el llarg segueix preciós, amb canto i bona roca.
L7: la cirereta del pastís. el suposat pas de bloc és molt més fàcil del que ens esperàvem, i la placa final ens posa les piles just quan els parabolts es canvien per espits i burins. 6b+ ben bo, més que no 6a+ com a la ressenya dels ressenya.
des d'aquí un petit ràpel cap al collet i a remuntar per cordes fixes i després caminant fins al cim de la paret de l'aeri. hem trigat unes 5 horetes, sense córrer (l'escalada montserratina és lenta quan no hi estàs acostumat).
de material portàvem 15 cintes, ens els trams fàcils potser es podria posar algun alien, però si pots anar de xapa a xapa en els trams difícils, en els trams fàcils ja no et fan falta.
és una via molt recomanable, però s'ha de tenir suficient nivell per no passar-hi agonies i gaudir-ne.
obert per Iban Bessa a les 15:07 5 A0's
Etiquetes: escalada clàssica, montserrat
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Seguidors
Traductor [translator]
Selecciona un idioma
per Solrac Korner
Arxiu del blog
► 2012 (6)
► d’abril (3)
► de març (2)
► de gener (1)
► 2011 (24)
► d’octubre (4)
► de setembre (2)
► d’agost (3)
► de juliol (3)
► de maig (2)
► d’abril (3)
► de març (4)
► de febrer (1)
► de gener (2)
▼ 2010 (51)
► de desembre (2)
► de novembre (5)
► d’octubre (3)
► de setembre (4)
► d’agost (6)
▼ de juliol (4)
TANCAT PER VACANCES
PEDRAFORCA. Solstici d'estiu
PARET DE DIABLES. CADE
PARET DE L'AERI. Fragel Rock
► de juny (3)
► de maig (7)
► d’abril (7)
► de març (5)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2009 (76)
► de desembre (6)
► de novembre (4)
► d’octubre (5)
► de setembre (6)
► d’agost (3)
► de juliol (9)
► de juny (9)
► de maig (8)
► d’abril (4)
► de març (9)
► de febrer (5)
► de gener (8)
► 2008 (118)
► de desembre (11)
► de novembre (9)
► d’octubre (15)
► de setembre (12)
► d’agost (5)
► de juliol (3)
► de juny (11)
► de maig (6)
► d’abril (6)
► de març (15)
► de febrer (13)
► de gener (12)
► 2007 (81)
► de desembre (5)
► de novembre (8)
► d’octubre (10)
► de setembre (9)
► de juliol (9)
► de juny (8)
► de maig (15)
► d’abril (9)
► de març (8)
et pot interessar...
RIUGRÉIXER
roure
ressenyes al bloc
Etiquetes
100 millors (46) àger (6) aigüestortes (1) alpinisme (10) alpinisme alps (3) alpinisme pirineu (13) alt urgell (10) altres (23) ansabere (1) aragó (14) ariège (3) berguedà (96) bolivia (8) calders (6) camarasa (3) canalda (1) cantal (1) cavallers (7) cerdanya (5) cicle de muntanya (11) collegats (3) colomina (1) ecrins (7) el doll (1) escalada clàssica (110) escalada en gel (3) escalada esportiva (172) esquí de muntanya (21) garrotxa (12) la mature (1) mont-roig (3) montgrí (1) montrebei (14) montsant (4) montserrat (14) osona (3) parois de légende (3) pedraforca (8) psicobloc (1) ressenyes (10) riglos (2) ripollès (30) riugréixer (12) rodellar (1) sadernes (11) sant llorenç de montgai (3) sant llorenç del munt (1) solius (1) terradets (10) tirol (2) ulldeter (1) verdon (1) vilanova de meià (10) | 0.647217 | curate | {"ca": 0.9299401928475528, "zh": 0.001586720371048456, "ja": 0.005248382765775662, "es": 0.008177712681557427, "en": 0.009276211399975589, "pt": 0.005980715244721104, "fr": 0.012083485902599781, "de": 0.019895032344684486, "hu": 0.0003661662394727206, "it": 0.00207494202367875, "cs": 0.005370438178933235} | https://ibanelterrible.blogspot.com/2010/07/ |
macocu_ca_20230731_6_79382 | La republicana Neus Sanromà ja és presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_303971 | Remeis naturals per combatre l’insomni
Rosella
És de les plantes més populars per combatre l’insomni, ja que és una planta que té la capacitat de relaxar i, al mateix temps, provocar un son profund i durador. Només s’han d’utilitzar 2 grams de flors per cada tassa d’aigua bullint, i beure després de deu minuts de repòs i posterior filtració.
Flor de la passió
Es pot utilitzar també amb nens o amb gent gran, fins i tot amb tractaments prolongats, la qual cosa els permetrà descansar millor a la nit. També és molt útil per calmar els nervis en situacions estressants: època d’exàmens o presentacions en públic. Fer una infusió d’un parell de cullerades de la planta seca per mig litre d’aigua. Beure un parell de tasses petites al dia.
Valeriana
La valeriana és antiespasmòdica, hipnòtica, sedant i millora la qualitat del son. Millora l’humor i la concentració. Prendre en infusió, una culleradeta plena d’arrel de valeriana picada (1-3 g) en una tassa d’aigua calenta i deixar reposar entre 10-15 minuts. Es pot prendre fins a 3 tasses al dia o pots prendre-la en comprimits.
Melissa
A més de calmar els nervis, la melissa té propietats lleugerament narcòtiques. Tot això resulta interessant quan es té dificultats per dormir. Fer una infusió d’una cullerada per got d’aigua durant 15 minuts. Un got mitja hora abans d’anar-se’n al llit. O posar tres gotes d’essència en un terròs de sucre i prendre’l mitja hora abans d’anar a dormir.
Llimona
La llimona fa miracles. Des de males digestions fins a calmar els nervis, passant pel mal alè, el reumatisme o problemes a la pell. I també serveix per ajudar a agafar el son. Cal que exprimim una llimona i ho barregem amb un parell de cullerades de mel en aigua tèbia. Beure’s la barreja just abans d’anar-se’n al llit. | 0.795419 | curate | {"de": 0.021788990825688075, "en": 0.013188073394495414, "ca": 0.9650229357798165} | |
macocu_ca_20230731_8_442770 | Correo de Ibiza, El SOC Diari local que va aparèixer per primera vegada el dijous 8 de desembre de l’any 1899 com a substitut del Diario de Ibiza , que s’havia editat per última vegada el dimarts 6 o el dimecres 7 (hi ha un error a l’encapçalament, ja que indica “miércoles 6 de diciembre”). Ambdós tenien el mateix subtítol, Diario administrativo, literario, de interés local, avisos y noticias, a pesar que el Diario no sortia els diumenges i El Correo sí.
L’administració i la redacció varen estar a la ciutat d’Eivissa, al carrer d’Amadeu I –avui de Manuel Sorà–, núm. 44, entresòl, i en fou fundador, director i propietari Bartomeu de Roselló Tur . Tal com indicaven en el seu primer número, en “Carta al lector” El Correo de Ibiza substituïa el Diario i de fet, només va sortir fins a l’any 1903 quan es reprengué la impressió del Diario de Ibiza, en la seua segona etapa. Comptà amb el mateix personal, llevat del director.
Manifestaren la seua voluntat de canviar l’estil i donar més expansió a la informació telegràfica, local i provincial. Algunes de les notícies d’aquest primer número varen ser, entre d’altres, un article sobre la Puríssima (se’n celebrava l’onomàstica), sobre Felip Curtoys i Valls , aleshores secretari del Govern de la província de Tarragona; sobre el cessament en el seu càrrec del recaptador de contribucions de l’illa, Recared Jasso, i sobre el seu substitut, Mateu Ros Pujol, així com la relació (com era habitual en la premsa del moment) de les persones que sortien de viatge o visitaven les Pitiüses.
Tal com ja feia el Diario de Ibiza, es continuaven publicant els donatius, particulars i institucionals, que es feien per al monument a Vara de Rey . De fet, El Correo de Ibiza va treure, pràcticament a diari, notícies sobre aquest fet i sobre el personatge: poemes, cartes, etc.
Una altra notícia important d’aquest primer dia varen ser els comptes de la construcció del Teatre Pereyra , que començà a funcionar poc després. També hi havia, a l’última pàgina, espai per a la publicitat, com la de l’agència de transports dels germans Gotarredona o la del dentista Juan Ticoulat.
S’editava a la impremta de Josep Tur i alguns dels més fidels col·laboradors varen ser Jacint Aquenza i Loaiza , que signava amb una o dues X articles com “La Marina militar en España”, “La señora Doña Manuela Morante”, “La botella negra”, “El 14 de julio”, “La fiesta de San Lorenzo”, “Dos Coronas”, “Magníficat...”, “El Excmo. é Ilmo. Señor Don Pablo de Alzola”, “La subasta de los muelles y andenes en la ‘Gaceta’”, entre d’altres; l’historiador i militar Josep Clapés Juan , que escrigué articles sobre Vara de Rey, sobre la història d’Eivissa, com “Los jesuitas en Ibiza” (el 3 de setembre del 1900), “La antigua nobleza ibicenca” (el 2 de gener del 1901), etc. ; Joan Roig Boned; A. Saizy, encarregat de la secció “Paris nouvelles” o “Parisiense”; Jaume Tur i Marí, corresponsal del diari a Madrid i qui portava les seccions “Desde Madrid” o “Madrileña” i “Telegramas”; Valls, que va fer-se càrrec dels “Telegramas” durant l’agost del 1900; o col·laboracions esporàdiques com les de Josep Puget –que publicà alguns articles sobre l’enllumenat de gas a Eivissa i sobre Vara de Rey–, Felip Curtoys, Fèlix Loaiza Vidiella (“Desde Montroig”); firmes que escrigueren només sobre Vara de Rey, Com Francesc i Pere Escanellas Sunyer ; Plàcid Pereyra i Morante (“Ibiza a Vara de Rey”); Emili C. Buil (“Al heroico mártir Vara de Rey”); Joan Ferrer (“Un recuerdo a Vara de Rey”); Lluís Llobet (“Al ilustre ibicenco General Vara de Rey”, “El triunfo del heroísmo”...); o Ricard Salvà (“Sobre Vara de Rey”), entre molts altres.
Alguns col·laboradors signaven amb les seues inicials o amb pseudònims, com és el cas de “Murciélago”, “Lechuzo” o “Mochuelo”, que era com es va firmar, successivament, la secció de teatre; de “Fregoli”, encarregat de “Juicio Oral y Público”; o del mateix Jacint Aquenza, que signava com ja s’ha dit, amb una o dues X. Altres pseudònims varen ser “Clamores”, “Madrileño”, “Mahonés” –que escrigué articles sobre l’enllumenat de gas i el port–, “Langostino”, “Abelardo”, “Andreu” o “A. Caandor”.
També va publicar algun escrit de personalitats del prestigi de Jacinto Benavente (poemes), Francesc Pi i Margall (articles polítics), Lluc Costa Ferrer, director de “La Unión Balear” (que va mantenir correspondència amb el director del diari, Bartomeu de Roselló), o Garcilaso de la Vega, Pedro A. de Alarcón, Gustavo A. Bécquer.
Com ja era tradicional en la premsa de l’època, es publicava poesia d’una manera habitual. Eren Ramón de Campoamor, Guillem Ramon, J. Palerm, Ferrylán, J. Martell, Joaquín Alcaide de Zafra, Costa, Manuel Delgado y Uranga, Vicente Sanchís, Jesús Escobar Rubio, José J. Herrero, José M. Collantes, Federico Balart, M. García Lladó, R. R. Urbano, C. J. de Cuenca, Aurelio Mariño, Narciso Díaz de Escovar, Vital Aza, Ventura Ruiz de Aguilera, Vinicio (que va publicar-ne algunes), Arturo Reyes, Amancio Díaz, Arturo G. Carraffa, Camilo Pou, Francisco Reguilón Audet, Teodoro Guerrero, Rodolfo Gil, Daniel Blanco, Pepita Curet, Luis Rico, Salvador Rueda i José Brissa, entre molts d’altres.
Eren les seccions més habituals del diari “Desde Madrid” o “Madrileña” i “Telegramas” –que recollien notícies polítiques sobretot–, “Noticias”, “Ecos de la escena” o “Teatralerías” –crítica de les obres de teatre que es representaven a Eivissa i que gairebé mai no comptaven amb la presència massiva de públic–, “Juicio Oral y Público”, “Del Ayuntamiento” –política local–, “Paris Nouvelles” o “Parisiense”, “Curiosidades”, o bé sèries d’articles que, sense constituir seccions fixes, tengueren una certa periodicitat durant un temps determinat; és el cas de “Por Ibiza”, sèrie de noranta-cinc articles publicats entre setembre de 1901 i juliol de 1902, firmats per X (Jacint Aquenza i Loaiza), que són reflexions sobre la situació d’Eivissa.
Altres seccions menys habituals varen ser “Postres” i “El acta de Ibiza”.
En una sola ocasió va sortir un número extraordinari d’El Correo de Ibiza, i va tenir com a protagonista, és clar, Vara de Rey. Va ser l’1 de juliol de 1900 i es recollien comentaris de Pere Tur, Ricard Gotarredona, aleshores batle de la ciutat, Vicent Pereyra, Emili O. Buil, Lluís Llobet, Marià Riquer, Plàcid Pereyra i Jaume Tur i Marí, entre molts altres. Publicava, també, unes fotografies del general, del castell d’Eivissa –on va néixer, ja que son pare també era militar– i del passeig de Vara de Rey, on s’havia d’instal·lar el monument. En les pàgines següents s’incloïa la relació completa dels donatius que s’havien fet fins al moment per a la subvenció de l’esmentat monument.
Aquest número especial no es va editar a Eivissa, sinó a l’Establecimiento Tipográfico El Trabajo, del carrer de Guzmán el Bueno, 10, de Madrid.
Amb un format d’un sol full, a tres columnes i amb una o dues pàgines, se’n conserva la col·lecció quasi completa –llevat dels números 1014 al 1022, ambdós inclosos– a l’Hemeroteca Municipal d’Eivissa . El seu fundador i director, Bartomeu de Rosselló, en va fer la donació.
Sortí al carrer per última vegada el dijous 10 de setembre del 1903, amb el número 1310. Al llarg de la seua existència com a diari es va enfrontar al Partit Liberal i als seus representants polítics a Eivissa. Diario de Ibiza tornaria a aparèixer el dijous 1 d’octubre d’aquell any. [FTR] | 0.861396 | curate | {"ca": 0.8965235173824131, "pt": 0.0009543285616905249, "eo": 0.001226993865030675, "es": 0.10061349693251534, "en": 0.0006816632583503749} | |
cawac_ca_20200528_10_196764 | Càritas Diocesana d'Urgell
El dilluns dia 17 d’Octubre de 2011, 20 participants del projecte Amós de Càritas Diocesana d’Urgell de Balaguer van assistir a l'Exposició "Te corresponde. Nos corresponde" organitzada per Creu Roja La Noguera a l’Ajuntament de Balaguer amb l'objectiu d'informar i sensibilitzar sobre temes d'igualtat d'oportunitats home- dona i corresponsabilitat en l'àmbit laboral. Aquest projecte està adreçat a persones que reben una RMI (Renda Mínima d’Inserció) i està finançat per el Departament d’Empresa i Ocupació i cofinançat per el Fons Social Europeu.
Amb motiu del dia 17 d'octubre, Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, s'està celebrant una setmana de sensibilització per tal de canviar aquesta realitat. Des de Càritas ens unim a aquesta lluita, amb el nostre suport físic i la nostra pregària. Podeu trobar més informació a www.rebelatecontralapobreza.org .
Els alumnes de la Unitat d'Escolarització Compartida van realitzar, el dia 29 de setembre, una sortida en tren a la població de Sant Llorenç. Un cop allí, van anar en bicicleta fins a l’Ermita Mare de Déu del Castell de Llorenç de la mateixa localitat per, posteriorment, rebre una classe de piragüisme d’una hora al pantà de Sant Llorenç.
La jornada va servir per a millorar la cohesió del grup- classe, per a conèixer la Serra del Montsec i una de les seves principals ermites, aprendre a fer piragüisme, conèixer un dels pobles de l'entorn del Centre i per observar detingudament la fauna i la flora del pantà. La valoració de la sortida va ser molt positiva tant per part dels alumnes com dels professors.
Càritas Urgell el passat dia 4 d’octubre va començar un nou curs de català al Centre Sant Domènec de Càritas a Balaguer.
El curs està emmarcat dins el projecte Activa’t cofinanciat pel Fons Social Europeu i que pretén millorar l’empleabilitat de persones que estan a l’atur. Les classes es duen a terme dos cops de setmana amb una assistència de 15 persones majoritàriament nouvingudes.
Al curs es treballa l’expressió oral acompanyada d’exercicis per reforçar la comprensió del idioma. Les classes es duran a terme fins al desembre.
Una delegació de Càritas Andorra va visitar la botiga Grapats el passat dijous 6 d'octubre. Per tal de conèixer més de prop el funcionament de la botiga en vistes a la possibilitat d'engegar a Andorra un projecte semblant es van entrevistar amb la responsable de la botiga Lurdes Ubach i amb el seu personal. | 0.851379 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.caritasurgell.cat/index.php?limitstart=130 |
macocu_ca_20230731_9_433164 | Les diades i les celebracions d'entitats regionals més importants són:
* Diada Bastonera: Organitzat per la Colla de Bastoners de Gavà. Té lloc el primer dissabte de juny i compta amb la participació d'unes 10 colles convidades.
* Diada de la percussió – Més què Ritmes: Organitzat per l'Associació de Timbalers Sonaquetomba. Es realitza el 2n dissabte de juny, al parc de la Torre Lluc, festival que es consolida com a espai de difusió de la percussió al Baix Llobregat.
* Diada Castellera: Organitzat per la Colla Castellera de Gavà. Es realitza el 3r diumenge d'octubre, coincidint amb l'aniversari de la colla. Es convida a 2 o 3 colles més, a la plaça de J. Tarradellas.
* Plantada de bèsties de foc i correfoc de Festa Major: Organitza la Companyia General del Foc. Actes diversos que es realitzen el dissabte de festa major en les que el foc i la imatgeria de foc tenen el seu ingredient principal
* La Festa de les Falles: Organitza Casa València de Gavà. Tenen lloc al mes d'abril es realitza un seguit d'activitats per homenatjar, de la mateixa manera que al País Valencià, les Festes de Sant Josep.
* Festes del Pilar: Organitza la Casa de Aragón de Gavà, Viladecans y Castelldefels. Festes que comencen a finals de setembre i conclouen amb la celebració del dia del Pilar. Diverses activitats tradicionals i de dinamització.
* Dia d'Andalusia: Organitza les dues entitats regionals andaluses; Casa de Andalucía i l'Asociación Cultural Andaluza de Gavà. Es realitza a principis de març i es tracte d'una jornada de difusió dels balls tradicionals i mostra d'art folklòric andalús.
* La Romería de Gavà: Organitza l'Asociación Cultural Andaluza de Gavà. Es realitza a finals de maig. Des de la seu de l'entitat fins a la Sentiu, comitiva rociera amb cavalls i cotxes de cavalls, i misa rociera. | 0.814598 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_221002 | El dilluns de Pasqua, és un dia de festa que normalment es passa amb la família o amics fent un passeig, un pícnic o una activitat a l’aire lliure. Una interpretació d’aquesta tradició pot ser que d’alguna manera es vol reviure l’activitat dels dos deixebles d’Emmaús.
Segons escriu Lluc a l’Evangeli, Jesús es va aparèixer a dos deixebles que caminaven de Jerusalem a Emmaús, després de la seva resurrecció. Un dels deixebles és anomenat Cleofàs en el verset 18, mentre que el seu company roman sense nom. Emmaús és una ciutat situada a uns 12 km de Jerusalem.
Lluc situa la història a la tarda del dia de la resurrecció de Jesús. Els dos deixebles han sentit parlar que la tomba de Jesús s’ha trobat buida, aquest mateix matí. Estan discutint els esdeveniments dels últims quan un estrany se’ls apareix i pregunta què estan discutint. Els seus ulls eren incapaços de reconèixer aquest estrany. Aviat se’ls renya per la seva incredulitat i els dóna un estudi de la Bíblia amb les profecies sobre el Messies.
Quan es parteix el pa durant el seu primer sopar a Emmaús, “els van obrir els ulls” i ells reconeixen aquell estrany com el Jesús ressuscitat. Jesús desapareix immediatament. Cleofàs i el seu amic, llavors tornen corrents a Jerusalem per portar la notícia als altres deixebles, i proclamem que Jesús realment està viu. En descriure els esdeveniments, Jesús es va aparèixer de nou a tots els que hi eren, els dóna una comissió per evangelitzar. Després els va portar a prop de Betània i els va beneir abans de pujar de nou al cel.
Dilluns de Pasqua a Verges
A Verges lògicament les activitats que tanquen els actes de Setmana Santa són a l’aire lliure. La primera activitat col·lectiva del dia, és desmuntar el “tablado” és a dir, l’escenari de la Plaça Major on el Dijous Sant a la nit es van representar els últims dies de la vida de Jesús. La segona activitat i que aquesta si posa punt final a la Setmana Santa, és una arrossada popular a la Placeta. Els encarregats de fer l’arròs són pràcticament els mateixos que fan la Sopa de Carnaval.
La processó ha acabat però el regust que ha deixat continuarà viu a l’ambient del poble durant tot l’any. Demà serà un altre dia, el mercat setmanal i la tranquil·litat tornaran a Verges. | 1 | perfect | {"ca": 0.9882830103650293, "fr": 0.011716989634970707} | |
mc4_ca_20230418_1_728182 | Avís legal i política de privacitat - El Solei
De conformitat amb la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, l’informem que aquest web és titularitat de Raquel Xargay Torrent, (en endavant ''EL TITULAR''), amb NIF: 40362527B, domicili a av. Catalunya, 276 de Porqueres (17834); telèfon 972 57 40 51; correu electrònic [email protected] | 0.721324 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elsolei.com/ca/avis-legal-i-politica-de-privacitat/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_40979 | Xocolatada solidària a favor de la Marató de TV3 a l'escola Mar i Cel, aquest divendres 25 de març | Ràdio Cubelles
Cerca
MENÚ
PORTADA
QUI SOM
Ràdio Cubelles. Des de 1981
Qui som
NOTÍCIES
Notícies
Arxiu de notícies
Novetats de la Ràdio
Eleccions municipals 2019
PROGRAMES
A LA CARTA
Ràdio a la carta
Arxiu històric
EN DIRECTE
PROGRAMACIÓ
Programació Tardor 2022
Programació Estiu 2022
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
CONTACTE
Equipaments emissora
Formulari contacte
PUBLICITAT
Publicitat Ràdio Cubelles
Publicitat Cubelles Comunica
PREMIS VÍCTOR ALARI
Inici
Xocolatada solidària a favor de la Marató de TV3 a l'escola Mar i Cel, aquest divendres 25 de març
24 de març de 2022
L'AFA del centre ha organitzat una xocolatada i una rifa de regals
Entrevista a Noa Aguilar, president de l'AFA de l'escola Mar i Cel
L'escola Mar i Cel de Cubelles acollirà aquest divendres 25 de març una xocolatada solidària per 1€ a favor de la Marató de TV3. La jornada organitzada per l'AFA del centre es desenvoluparà a partir de les 16h en un acte que comptarà també amb una rifa de regals. Aquesta xocolatada susbtitueix, en un format més reduït, l'acte que va quedar suspès a causa de la situació per la pandèmia i que l'escola Mar i Cel havia programat el 14 de desembre per recollir fons per a la Marató de TV3, 'La Marató que trenca murs', dedicada a la salut mental.
La 31 edició de La Marató de TV3, que se celebrarà a finals del 2022, que se celebrarà el diumenge 18 de desembre, estarà dedicada a les malalties cardiovasculars. En un comunicat, la Fundació La Marató recorda que són la principal causa de mort als països desenvolupats, i el 32% del total de defuncions mundials. Des del 1992, en què es va impulsar la primera edició del programa solidari, TV3 i Catalunya Ràdio han recaptat prop de 225 milions d'euros. A l'última edició, celebrada el passat 21 de desembre, La Marató va recaptar nou milions per a la salut mental. | 0.73204 | curate | {"ca": 0.9080705505077499, "it": 0.002672367717797969, "ar": 0.002137894174238375, "pt": 0.02244788882950294, "fr": 0.01549973276322822, "no": 0.0037413148049171567, "de": 0.004810261892036344, "es": 0.010689470871191877, "ja": 0.010154997327632281, "en": 0.01977552111170497} | http://www.radiocubelles.cat/pl5/noticies/id10301/xo.htm |
crawling-populars_ca_20200525_15_25037 | També podeu veure les estadístiques de tot aquest número:
Títol Consultes Civilitzar l'organització del treball / Civilizar la organización del trabajo 219 Projecte d'artista: Virginia García del Pino 547 La diferencia italiana 385 Barreras simbólicas 370 Tema monogràfic: Civilitzar l'organització del treball / Civilizar la organización del trabajo. Presentación 204 El doble "sí" de las mujeres a la maternidad y al empleo 551 Nuevas formas de trabajo y clases medias en la sociedad postfordista 667 Las ambigüedades de la feminización del trabajo 217 Democracia económica y diferencia 267 Un paso atrás 150 Nom de dona 383 En el umbral 203 Ecos, Anochecer y Fluye el tiempo 108 Cotlliure i Desamar 200 Silenci i Estruç 208 Dones en Forma de Torre Lobeta. Abrir ventanas por Celia Juárez Barreiro 346 Entrevista: Pilar Beltrán Lahoz por Mar Arza 215 Ressenyes 426 Carta de Gemma Ballester 280 Summaries 104 Les autores / Els autors 216 Llibres rebuts 504
Notes: 1. Es defineix una consulta a un article com un accés al seu resum, o bé com la descàrrega del text complet quan aquesta no és a través de la seva pròpia pàgina de resum. 2. Es defineix una descàrrega d'un article com un accés directe al text complet sense haver consultat prèviament el seu resum, sempre que aquest accés no sigui a una pàgina externa a RACO. 3. Els accessos automàtics de robots, tant aquells que consulten el fitxer robots.txt com d'altres detectats per nosaltres, no es comptabilitzen com a consultes. També s'exclouen els accessos realitzats des d'adreces del CSUC. 4. Aquestes estadístiques comptabilitzen només les dades des de RACO. 5. Per determinar les consultes per país s'usen les llibreries GeoIP.
Coneix RACO | 0.605207 | curate | {"ca": 0.6321090047393365, "es": 0.3578199052132701, "en": 0.00533175355450237, "cs": 0.004739336492890996} | : /index.php/DUODA/article/estadistiques/63173 |
mc4_ca_20230418_7_465305 | Paciència i silenci: imprescindibles per a educar als teus fills - Paisdelmar
Paciència i silenci com a virtuts
La paciència i el silenci són necessaris per a l’educació i perquè es puga criar als xiquets amb amor i amb intel·ligència i perquè aquests cresquen sabent com són les persones fortes i com convertir-se en una d’elles. Cultivar la paciència i el silenci és imprescindible perquè es visca millor en família i augmente la qualitat de vida en les persones. La paciència i el silenci faran que la teua vida siga molt més fàcil del que t’imagines.
Hi ha persones, sobretot pares, que sembla que s’han oblidat de què és la paciència o el silenci, especialment quan es té la llar plena de xiquets. Apreciar la paciència en moments de tensió i el silenci quan escasseja canviarà la teua manera de veure les coses. Vegem què us pot a aportar com a família…
La paciència en les persones és una gran virtut i no tothom sap apreciar-la. Hi ha els qui sembla que tenen la paciència de forma innata en la seua personalitat i uns altres, que han de treballar-la per a poder gaudir dels resultats de practicar aquesta virtut en la vida diària. Encara que a vegades les coses es giren en la nostra contra, això no significa que no podem ser pacients perquè, d’una forma o una altra, les coses es tornen al nostre favor.
La paciència ajuda al fet que les persones no es rendisquen, al fet que es tinga la calma suficient per a acceptar l’inevitable i et dóna la força i la intel·ligència necessària per a poder actuar davant les situacions de la forma correcta. La paciència ajuda a entendre el temps i a aprofitar-lo al màxim.
Els xiquets aprendran la paciència a través de l’exemple, a través de veure com els seus pares tenen paciència amb ells cada dia. Si no eres una persona pacient i no tens paciència suficient perquè els teus fills vegen en tu aquesta virtut, serà complicat que ells aprenguen aquesta qualitat tan important per a la vida. És necessari deixar de tindre tanta pressa o enfadar-se per les xicotetes coses que es torcen. A vegades, saber esperar mentre s’actua, és la millor solució.
Paciència i silenci per a educar als fills
No tothom sap apreciar el silenci. Estar en silenci no significa que no es puga dir el que un pensa o gaudir del rebombori ocasional, però el silenci és essencial per a aprendre quan és el moment de respectar-lo. El silenci és la pausa que ens permet connectar amb nosaltres mateixos i també amb els altres. Quan sabem estar en silenci després podem parlar per a connectar amb els altres quan primerament hem sigut capaços d’escoltar-los. El silenci és una forma directa de respecte i també una forma de complicitat.
Alguna vegada has sentit cert silenci incòmode quan estaves acompanyat? Si la resposta és afirmativa és que no tenies la confiança suficient amb aqueixes persones, en canvi, si estàs amb la teua família, per exemple, el silenci mai és una molèstia, sinó que també és una forma d’unió entre persones… Perquè amb aquelles persones que més vols, només el fet d’estar present… és més que suficient per a gaudir del plaer d’estar junts.
A més, el silenci sempre dóna l’oportunitat de poder observar el que tenim al voltant, de gaudir de la vida, d’estar present amb el nostre interior i amb l’exterior al mateix temps. El silenci és important ensenyar-lo als fills perquè aprecien la importància de tot el que hem parlat ací. Potència el silenci en la teua llar, creant moments de silenci, mentre els xiquets lligen o descansen… escolteu el silenci i tot el que us porta amb ell.
Font: Etapa Infantil Foto: Jelleke Vanooteghem a Unsplash
educacióEducació Infantilxiquets | 0.834136 | curate | {"ca": 0.9747011398387545, "es": 0.009452321378926884, "en": 0.0158465387823186} | https://paisdelmar.com/2019/08/30/paciencia-i-silenci-imprescindibles-per-a-educar-als-teus-fills/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_52043 | El 15 desembre 2021 a la Casa del Mar de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc una nova edició del cicle “Converses a la farola”. En aquesta ocasió la xerrada estava dedicada al vincle històric entre el Pòsit de Pescadors i la Casa d’Empara de Vilanova i la Geltrú. Hi van participar en Jaume Carnicer Mas (Patró Major de la Confraria de Pescadors de Vilanova […]
Do you like it?
Read more
09/12/2020
09/12/2020
GAUS I CIGRONS. LA PLATJA DE VILANOVA ABANS DEL PORT
Les barques varades damunt la sorra, els actuals passeig Marítim i passeig del Carme, una imatge que el pintor Alexandre de Cabanyes va plasmar repetidament en les seves marines, quadres que reproduïen la vida dels mariners i les peixateres, dels remitgers i les remendadores de xarxes. Però també ho va fer amb la seva càmera fotogràfica captant l’activitat diària, la quotidiana tasca d’empènyer els bous […]
Do you like it?
Read more
22/10/2020
22/10/2020
MIG SEGLE D’EFECTES DE PESCA
Al número 17 del carrer del Gas cada dia s’aixeca la persiana d’Efectes de pesca, una botiga amb personalitat d’aquelles que en queden poques, pintoresca i singular vista pels ulls dels qui hi entren per primera vegada, però sabuda i concorreguda pels pescadors i els mariners del barri de mar durant més de sis dècades. Entre canyes de pescar, salabres, cordes i calaixets de fusta […]
Do you like it?
Read more
18/09/2020
18/09/2020
CUINAR A LA BARCA
Si com diu el proverbi “cada terra fa sa gerra”, jo hi afegiria que cada platja fa el seu suquet. I és així, si comencem pel cap de Creus fins a Tarifa i encara continuem per la costa atlàntica, donant el tomb a la península fins al País Basc, veurem com els productes de base són gairebé els mateixos: peix fresc, acabat de pescar, oli […]
Do you like it?
Read more
03/09/2020
03/09/2020
UN VIATGE DE BARCELONA A VILANOVA EN VAIXELL DE VAPOR
El divendres 11 de desembre de 1874 viatjava de Barcelona a Vilanova i la Geltrú Àngel Giribet i Colomer (Cervera 1846-Barcelona 1907). Advocat i natural de Cervera, exercia des de l’any 1871 de professor a l’Institut (anomenat Colegio Libre de Segunda Ensenyanza ) de Vilanova i la Geltrú, però durant les vacances i dies festius marxava a Barcelona, on hi devien viure els seus pares. […]
Do you like it?
Read more
27/08/2020
27/08/2020
VILANOVA I EL PATÍ CATALÀ
5,60 metres d’eslora, 1,60 de mànega, 6,80 de llargada de l’arbre, 12,60 metres quadrats de superfície de vela i un pes mínim de 98 quilos. Aquestes són les mides del patí català que fa 72 anys, un dia d’agost de l’any 1942, va guanyar una mítica regata que es va fer a la platja de Vilanova i la Geltrú. Tothom que tingui relació amb el […]
Do you like it?
Read more
12/08/2020
12/08/2020
JAUME MORATÓ. L’ÀNIMA DE LES DRASSANES
Aquest article va fer-se a partir de l’entrevista a Jaume Morató el mes de maig de l’any 2014 per la Cecília Lorenzo. Jaume Morató va morir el mes d’octubre del mateix any Amb 89 anys, en Jaume Morató Massip encara recorda quan va començar a treballar de mestre d’aixa: “Tenia 12 anys, vaig començar fent d’aprenent amb un cosí germà del pare, en Fernando […]
Do you like it?
Read more
29/07/2020
29/07/2020
PASÍFAE, DINS LA MOLASSA
Pasífae no és la vaca banyuda (n’hi ha) sinó la figura femenina que, nua i eixerrancada, s’amaga al ventre de la nostra colossal mulassa de Baix-a-mar (com el Patufet al ventre del bou, on no hi neva ni plou). Escric “mulassa”, com sempre, però en puritat hauria d’haver escrit “molassa”. Augmentatiu de “mola” (de pedra d’esmolar) i no de “mula”, el mot, d’origen gascó, tipifica […]
Do you like it?
Read more
17/07/2020
17/07/2020
DES DEL FAR
Cada cinc segons, tres ràfegues de llum blanca il·luminen el mar de Vilanova. El nostre far emet un missatge clar i inequívoc, visible a 20 milles de distància. De nit, els seus batecs lluminosos guien als pescadors i els mariners a alta mar. De dia, la seva torre cilíndrica, blanca, adossada a un vell i entranyable edifici quadrat amb porxades, s’albira fàcilment des de gairebé […]
Do you like it?
Read more
12
Pàgina següent
Contacta amb nosaltres
Si voleu comunicar-vos amb el museu, ho podeu fer a través de:
600 50 92 23
[email protected]
Subscriu-te al nostre newsletter
Segueix-nos!
Enllaços d’interès
Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
Museus de Vilanova i la Geltrú
Vilanova Turisme
Avís legal - Política de privacitat - Política de galetes
© 2022 Museu Espai Far. Pujada Far de Sant Cristòfol, 2. Vilanova i la Geltrú (Barcelona) 08800. Tel +34 600 50 92 23. Tots els drets reservats. | 0.59658 | curate | {"ca": 0.8427800269905533, "en": 0.10323886639676114, "es": 0.025416104363472785, "mk": 0.0006747638326585695, "fi": 0.0029239766081871343, "fr": 0.0051731893837157, "ro": 0.007197480881691408, "pt": 0.007872244714349977, "da": 0.004723346828609987} | https://espaifarvng.cat/bitacola/author/alvaro/ |
naciodigital_ca_20220331_0_156343 | El Govern ha aprovat la creació de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), que serà l’encarregada d’avaluar la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals de Catalunya i d’impulsar la coordinació i priorització de les polítiques en els diferents àmbits de govern, per tal de reduir els perjudicis causats arran del desequilibri demogràfic i territorial del país.
L’evolució demogràfica a Catalunya, des del segle XIX, mostra una pèrdua contínua de pes demogràfic i econòmic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de Barcelona i el litoral. Aquesta concentració de població a les zones urbanes del litoral es contraposa al fet que el 90% del territori restant és rural. A més, el despoblament té causes i conseqüències desiguals a les diferents comarques de Catalunya, per la qual cosa cal definir polítiques específiques per a cadascuna, per poder adaptar millor les accions a la realitat de cada territori.
Entre d'altres, les funcions d'aquesta nova Comissió han de ser les d'impulsar un espai de debat i reflexió en determinades zones de Catalunya, per tal que les administracions, entitats i experts elaborin una diagnosi de cada cas; coordinar l'elaboració d'un informe en què s'avaluï la situació actual de despoblament d'algunes zones rurals i es proposin mesures concretes; i impulsar una línia de treball sobre polítiques d'igualtat a les zones rurals.
Aquesta Comissió també ha d'impulsar, segons han informat, una proposta per millorar la coordinació i la cooperació interadministratives entre tots els nivells de l’Administració pública que actuen a les zones rurals de Catalunya, que ajudi a avançar cap a un sector públic descentralitzat, racional i proper a la ciutadania, a l’abast també dels pobles més allunyats i amb menys població. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.pallarsdigital.cat/noticia/7960/govern-crea-comissio-coordinar-politiques-contra-despoblament-rural |
mc4_ca_20230418_17_306030 | Tarragona confirma que IKEA obrirà un establiment a la ciutat
La multinacional sueca IKEA s'instal·larà definitivament a la ciutat de Tarragona. Reus també hi aspirava, però com va passar amb el Corte Inglés, la firma sueca s'instal·larà finalment a la capital tarragonina, segons ha confirmat el mateix alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
14 Des 2010 - 20.40
Ikea, una de les empreses sancionades. (Foto: Reuters)
Després de mesos d'incògnita i de molta prudència per part del govern municipal, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'ha expressat amb claredat sobre l'arribada d'IKEA a la ciutat. "Ikea vindrà a Tarragona", ha confirmat. Ballesteros ha dit que ho tenen tot "situat i perfectament enfocat, a falta d'uns petits serrells", segons ha explicat en una trobada amb els mitjans de comunicació.
Abans de 5 anys
Ballesteros ha reconegut que el govern fa tres anys que treballa en aquest projecte, però no ha volgut donar més detalls d'on s'instal·larà, ni la inversió ni tampoc la creació de llocs de treball que implicarà el nou centre comercial. L'únic que ha avançat és que la implantació no s'allargarà gaire i que no caldrà esperar "ni cinc ni deu anys".
La pugna amb Reus
Respecte a les aspiracions que també tenia Reus per acollir aquest nou equipament comercial, l'alcalde de Tarragona ha recordat que "aquest tipus d'empreses no prenen decisions perquè li agradi més una ciutat, un paisatge o un alcalde; són gent molt professionalitzada amb estudis de mercat molt precisos i ajustats".
Ahir el ple del consistori ja va fer un pas important per facilitar la instal·lació d'Ikea aprovant la nova delimitació de la trama urbana consolidada, que permet delimitar futurs creixements d'equipaments comercials.
Pla d'expansió de la multinacional
Ikea té previst obrir a Sabadell d'aquí a dos anys el tercer centre a Catalunya. Al Camp de Tarragona ja té en funcionament el centre logístic de Valls, que dóna servei a 11 botigues de la marca sueca i que ha generat 150 llocs de treball. | 0.822358 | curate | {"ca": 0.9437185929648241, "fr": 0.009547738693467337, "es": 0.019095477386934675, "de": 0.007537688442211055, "ms": 0.020100502512562814} | http://www.ccma.cat/324/tarragona-confirma-que-ikea-obrira-un-establiment-a-la-ciutat/noticia/983443/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_162496 | Urgcan és una empresa de gestió i prestació de serveis sanitaris, transport sanitari, formació, socorrisme i plans d’autoprotecció entre d’altres, que neix, de mà de persones amb més de 20 anys d’experiència en gestió i atenció d’emergències i assistència sanitària, des de els seus començaments aconsegueix consolidar-se en el sector i ampliar ràpidament les seves fronteres a tot el territori espanyol on presta els seus serveis amb un creixement ferm, continuat i consolidat
Disposem d’una àmplia xarxa de recursos de primer nivell i una dotació humana altament qualificada i experimentada els qui presten serveis a tot el territori nacional garantint la qualitat assistencial, el tracte humà i proper a les persones que necessiten la nostra atenció i serveis els qui proporcionen un servei ràpid, de qualitat, i professionalitat el que ens ha fet mereixedors de la confiança i la fidelitat d’aquests, augmentant a més la nostra cartera de clients de manera considerable.
La nostra prioritat és la qualitat dels serveis prestats i l’atenció als pacients i usuaris dels nostres serveis
El nostre equip de tècnics especialistes treballa constantment per dissenyar nous serveis, innovadors i eficients, capaços d’aportar solucions a la demanda del sector i que garanteixin l’atenció als nostres clients les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
Comptem entre els nostres clients amb importants companyies asseguradores, entitats públiques i privades, centres sanitaris privats o federacions esportives entre d’altres
Treballem amb cura i dedicació a poder ampliar les àrees de cobertura on desenvolupar la nostra activitat ia augmentar la nostra oferta de serveis per tal de poder atendre totes les necessitats dels nostres actuals i futurs clients.
Des de la seva creació, Urgcan ha aconseguit una notable expansió ampliant la seva cartera de clients i la seva cartera de serveis adaptant-nos a les necessitats dels nostres actuals i futurs clients així com una expansió de l’àrea geogràfica on desenvolupa la seva activitat i dels mitjans disponibles millorant la qualitat assistencial, els recursos disponibles i els serveis prestats per la nostra empresa a totes les àrees d’acció de la nostra empresa.
Neve | Powered by WordPress
Política Privacidad
Política de Cookies
Aviso Legal
Usamos cookies en nuestro sitio web para brindarle la experiencia más relevante recordando sus preferencias y visitas repetidas. Al hacer clic en "Aceptar todo", acepta el uso de TODAS las cookies. Sin embargo, puede visitar "Configuración de cookies" para proporcionar un consentimiento controlado.
Cookie SettingsAccept All
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience. | 0.643636 | curate | {"ca": 0.6980835689601005, "en": 0.20106817467797675, "es": 0.09927741124725102, "cs": 0.0015708451146716933} | https://urgcan.es/ca/urgcan-2 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_274736 | El mateix dia 13 de desembre, mentre molta gent prenia silenciosament la paraula a Catalunya, per a expressar el seu desig de normalitat, a Bilbao tenia lloc la fase final del concurs de bertsolaris del País Basc. Els bertsolaris -com probablement molta gent ja sap- són una mena de trobadors moderns, emparentats conceptualment amb els versadors valencians i els glossadors de les illes. Improvisen versos sobre qualsevol tema proposat, i la seua excel·lència és mesurada d’acord amb diversos criteris. L’esdeveniment -aquesta vegada- va convocar unes 14000 persones durant una llarga jornada del BEC (Bilbao Exhibition Center) de Barakaldo, i va finalitzar amb la proclamació -com a Txapelduna (campiona) de Maialen Lujanbio, que és la primera dona que arriba a conquerir aquest títol.
El bertsolarisme és una tradició molt antiga de la cultura basca, que no s’ha limitat a conservar-se sinó que s’ha desenvolupat, adaptant-se als nous temps i a la realitat d’una cultura mil·lenària, que no compta amb un estat que la sustente. L’arrelament social que té actualment deu molt a aquesta capacitat d’evolucionar, al seu inqüestionable poder d’emocionar auditoris, i al fet que el bertsolarismne es practica a les escoles. Des del punt de vista psicològic, sembla una magnífica eina per a treballar diverses capacitats intel·lectuals, incloent-hi el sentit del ritme, el càlcul, la riquesa de vocabulari o la creativitat i l’ingeni. Difícilment podríem trobar un mètode més eficaç per a treballar eficaçment -amb una sola activitat- totes aquestes qualitats.
La popularitat del bertsolarisme fa que molta gent -fins i tot els qui no tenen l’èuscar com a llengua pròpia- s’hi acoste amb interés, i em diuen que no són pocs els que diuen -fins i tot amb una certa indignació- que els bertsos s’haurien de fer també en castellà, per tal que aquells que no coneixen la llengua basca, no se’ls perden. El comentari és molt interessant perquè reflecteix una forma de pensar – fortament recolzada i sostinguda per la utilització demagògica del concepte de bilingüisme- que podem anomenar prepotència lingüística. Qui diu això (que els bertsos també haurien de ser haurien en castellà), a banda de passar per alt les enormes dificultats pràctiques (què fem amb la rima? ; qui en fa la traducció? ; com es mantenen els jocs de paraules i el sentit original?… ), està expressant una idea bàsica, de profund contingut discriminador i antidemocràtic: que aquelles persones que, vivint en un territori, han decidit d’ignorar-ne la llengua pròpia, no s’han de privar de res; ni tan sols de l’accés a les manifestacions culturals més genuïnes.
La idea central és: si algun espectacle val la pena, ha d’estar disponible -també en castellà- per a aquells que opten per mantenir-se en la volguda ignorància d’un monolingüisme radical i militant. És evident que aquests adeptes del bilingüisme trampós, mai no mouran un dit per demanar que les obres del teatre clàssic castellà o les pel·lícules del cinema modern siguen traduïdes a l’èuscar. Això no forma part del seu empobrit concepte de la riquesa lingüística, ni de la seua raquítica comprensió de la cultura viva. Crec que hauríem de començar a fer servir el terme ‘discapacitats lingüístics’, per a referir-nos a aquesta mena de gent. Potser així, en la seua qualitat de discapacitats, podran reivindicar més bé el seu dret a que tot, en aquest món i en qualsevol altre, els hi siga donat en l’única llengua que coneixen.
CategoriesHorta EtiquetesPublicat a criteri.cat 9-01-2010
0 respostes a «Prendre la paraula»
Josep ha dit:
21 de gener de 2010 a les 07:58
Aquests monolingüístes radicals són els mateixos que demanen la traducció al castellà (i de fet ja hi han) dels versos de les Falles. | 1 | perfect | {"ca": 0.9754650849285522, "pt": 0.015368023726071718, "ru": 0.009166891345376111} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_28442 | El microscopi electrònic és un aparell que permet fer observacions de la matèria a nivells molt més petits que la microscòpia òptica. Es diferencia dels microscopis òptics perquè utilitzen electrons en comptes de fotons.
Microscopi electrònic de transmissió.
En tractar-se de partícules amb comportament dual, que actuen alhora com a partícula i com a ona, actuen com una ona electromagnètica amb una longitud d'ona molt més petita que la dels fotons, fet que permet obtenir una major resolució de les imatges. El flux primari d'electrons pot controlar-se amb l'ús de lents electromagnètiques, que se situen sobre el canó. Ernst Ruska va ser el primer a construir un microscopi electrònic l'any 1931. [1] i el primer microscopi electrònic comercial va ser posat al mercat per Siemens a la dècada del 1930.
Contingut
1 Fonaments
2 Tipus de microscopis electrònics
3 Referències
4 Enllaços externs
FonamentsModifica
La microscòpia electrònica es basa en la creació d'un flux d'electrons, els quals són accelerats i canalitzats en un flux. Quan impacten en la mostra, es reflecteixen i es difracten en funció de la composició de la matèria sobre la qual impacten. Arran d'aquest fet, es generen electrons secundaris, els quals donen lloc a les imatges observades.
Tipus de microscopis electrònicsModifica
En funció del tipus de comportament dels electrons secundaris es poden classificar en: microscopis electrònics de transmissió (TEM, acrònim anglès de transmision electron microscope) i microscopis electrònics de rastreig (SEM, acrònim anglès de scanning electron microscope). [2]
En els microscopis electrònics de transmissió, els electrons secundaris s'originen per desviació o per desplaçament d'electrons de la mostra travessada, que prèviament ha estat fixada i tenyida amb materials electrodensos. La placa on els electrons secundaris impacten i generen la imatge òptica està sota la mostra.
En els microscopis electrònics de rastreig, els electrons secundaris s'originen per desplaçament d'electrons de la superfície de la mostra. Els receptors estan situats a la base del canó per sobre de la platina. La imatge generada és tridimensional, talment com una fotografia, podent-se observar diferents aspectes de la mostra segons l'orientació que es doni a la platina, en contraposició al TEM, en què les mostres són sempre làmines fines de material.
En aquest cas darrer cas, es poden treballar a augments similars a la microscòpia òptica, però eliminant-ne els efectes de difracció que provoquen els fotons.
ReferènciesModifica
↑ Mulvey, Tom; Kazan, Benjamin; Hawkes, Peter W. The Growth of Electron Microscopy (en anglès). Academic Press, 1996, p. 134. ISBN 0080577628.
↑ Alberts, B.; Bray, D.; Lewis, J.; Raff, M.; Roberts, K.; Watson, J. D.. Biologia Molecular de La Cèl·lula: Traducció de la segona edició americana. Omega, 1994. ISBN 84-282-0927-8.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Microscopi electrònic
«Electron Microscope» (en anglès), 26-06-2011. [Consulta: 21 maig 2013].
«Nanohedron». [Consulta: 4 novembre 2013]. «Lloc web dedicat a imatges de microscòpia electrònica i altres imatges d'objectes petits»
Krumeich, F. «The Electron Microscopy Site» (en anglès). Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, 8 novembre 2012 (darrera modificació). [Consulta: 25 març 2014]. | 0.775777 | curate | {"ca": 0.9341825902335457, "pt": 0.008492569002123142, "mk": 0.0009099181073703367, "en": 0.008795875037913256, "ru": 0.010615711252653927, "es": 0.020928116469517744, "eb": 0.003639672429481347, "uk": 0.003942978465271459, "it": 0.008492569002123142} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic |
racoforumsanon_ca_20220809_3_112430 | Heus aquí la meva primera enquesta ...Creieu que els catalans hem de conservar el domini polític, cultural i demogràfic de Catalunya?— Sílvia Orriols Meritxell) August 5, 2020
Sí, evidentment. Salutacions. | 0.608025 | curate | {"ca": 0.9211822660098522, "es": 0.07881773399014778} | |
cawac_ca_20200528_3_55704 | Dues persones moren per l'esfondrament parcial d'un edifici a França
L'enfonsament, provocat per una explosió "probablement" de gas, provoca un nombre indeterminat de ferits
Internacional > 28-04-2013 > 13:25
Almenys dues persones han mort a l' ensorrar-se parcialment un edifici a la ciutat francesa de Reims , han informat avui fonts oficials locals, que afegeixen que hi ha a més un nombre indeterminat de ferits .
L'alcaldessa Adeline Hazan , que regeix el departament de Marne, on s'emmarca la ciutat de Reims, ha indicat en una entrevista concedida a la cadena BFM TV que l'enfonsament ha estat provocat per una explosió, "probablement" de gas .
El balanç provisional disponible fins ara indica que la xifra de morts podria augmentar , ja que s'ignora el nombre de persones que estan atrapades sota la runa del lateral d'aquest immoble, situat en un barri perifèric de Reims.
Era un edifici de vivendes, de manera que "en principi" les seves quatre plantes estaven habitades, ha afegit l'alcaldessa, segons la qual 15 persones han aconseguit sortir il·leses i estan sent ateses pels serveis d'auxili. | 0.835899 | curate | {"ca": 0.9690909090909091, "en": 0.03090909090909091} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/enfonsament-ortal-dun-edifici-reims-2376612 |
cawac_ca_20200528_8_261777 | Petita descripció dels elements clau que hi apareixen: Senyeres a Albània i Nàpols.
Imatges: 02
Anònim (646 kB)
Anònim (635 kB)
(Fes clic al damunt de les imatges per veure-les més grans)
"Ajuda'ns amb les preguntes":
L’autor d’aquest mapa mostra DALMATIA (actual Croàcia, Bòsnia, Albània, Macedònia), amb una senyera groga i vermella, que indica irrefutablement que es tracta d’un territori sota el control exclusiu de la Corona Catalana. Per contra l’autor interpreta que Nàpols es un territori de titularitat com a mínim compartida entre Catalans i Castellans.
Així dons, es evident que a partir del mapa, podem deduir-ne que a meitat del segle XVI DALMATIA estava sota control exclusiu català. | 0.74335 | curate | {"ca": 0.9564586357039188, "de": 0.04354136429608128} | http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=1vmmp02300 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_344971 | L'ANC ha convocat una concentració a la plaça Sant Jaume aquest dissabte per donar suport a l'Acampada per la Llibertat, desallotjada aquest dimecres pels Mossos d'Esquadra. L'Assemblea ha convocat a tothom que vulgui a les 7.00 h davant la Generalitat amb un llibre i paperetes del referèndum de l'1-O. La convocatòria, a més, coincidirà amb la manifestació convocada per un sindicat de policies espanyols per commemorar l'actuació de les forces de seguretat espanyoles durant el referèndum de l'1-O, que va deixar més de 1.000 ferits, a la mateixa plaça Sant Jaume. https://www.elnacional.cat/ca/politica/anc-crida-sant-jaume-coincidint-policies-1o_308310_102.html
ARRAN INUTILS!!!! Espanya esta escampan imatges de la vostre violència i les agressions d'avui ara l'independentisme esta associat a la violencia
les agressions d'avui ara l'independentisme esta associat a la violenciaEs una broma oi? Si això ho porten dient els fatxes des del dia 1. De fet, no està pas malament que a les espanyes vegin que també tenim orgull.A la cova, troll! | 0.756382 | curate | {"ca": 0.8892100192678227, "en": 0.11078998073217726} | |
macocu_ca_20230731_9_56174 | Els Jocs Esportius Escolars arrenquen el nou curs en plena forma, amb la principal missió de fomentar la pràctica de l’esport entre els més joves. Després de dos anys afectats per... Read more
L’Antic Poble de Sant Pere es bolca aquest cap de setmana en la celebració del Casament Vuitcentista, la recreació que fan cada cinc anys, dels casaments benestants que es feien pe... Read more
La Víbria Intercultural organitza aquest divendres una tarda de jocs per combatre la desocupació juvenil a la seva nova seu a Carrer Pantà 75. Es tracta de 5 jocs de taula i l’esca... Read more
Els participants dels casals d’estiu s’han trobat aquest dimecres al Parc de Vallparadís en una festa per fomentar el contacte entre infants i joves. L’objectiu és fer xarxa i que... Read more | 0.792919 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_582195 | Trobada interdiocesana del clergat de les diòcesis catalanes - Actualitat - NotíciesTarraconense
Trobada interdiocesana del clergat de les diòcesis catalanes
Avui, dilluns dia 22 d’abril de 2013, en el marc de la celebració de l’Any de la Fe, els arquebisbes i bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) han celebrat una Jornada interdiocesana amb els preveres i diaques de les seves diòcesis, al Monestir de Santa Maria de Poblet. Acollits pel P. Abat de Poblet, dom Josep Alegre, hi han assistit l’arquebisbe de Tarragona i president de la CET, Mons. Jaume Pujol; el cardenal arquebisbe de Barcelona i vicepresident de la CET, Lluís Martínez Sistach; l’arquebisbe-bisbe d’Urgell i secretari de la CET, Mons. Joan-Enric Vives; el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo; el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris; el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell; el bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz; el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; els bisbes auxiliars de Barcelona i Terrassa, Mons. Sebastià Taltavull i Mons. Salvador Cristau; l’administrador diocesà de Tortosa, Mn. Josep Lluís Arín i els bisbes emèrits de Girona, Solsona i Ayaviri (Perú), Mons. Carles Soler, Mons. Jaume Traserra i Mons. Joan Godayol. També hi ha assistit el P. Abat de Montserrat, dom Josep Maria Soler, el president de la Unió de Religiosos de Catalunya, P. Màxim Muñoz, el vicari de la delegació de la prelatura a Catalunya, Dr. Antoni Pujals i més de cinc-cents preveres i diaques de les deu diòcesis catalanes.
La Jornada ha començat amb una conferència del cardenal arquebisbe de Viena, Christoph Schönborn, OP, sobre “El ministeri sacerdotal en la nova evangelització”. El cardenal Schönborn, a partir dels documents conciliars i del Catecisme de l’Església Catòlica, ha exposat allò que és propi del sacerdoci comú de tots els cristians per la gràcia que han rebut en el baptisme i allò que és propi del sacerdoci ministerial dels bisbes i dels preveres, que és un mitjà volgut per Déu per fer possible la plenitud del sacerdoci comú dels fidels, que s’encamina a la santedat. El cardenal Schönborn ha precisat diverses característiques del ministeri sacerdotal, subratllant com a més importants la de ser testimonis de la misericòrdia de Déu enmig del món i la de despertar, alimentar i acompanyar els fidels laics en la seva vocació baptismal d´evangelitzar a tothom i arreu.
L’Eucaristia ha estat presidida pel mateix cardenal arquebisbe de Viena i concelebrada per l’arquebisbe de Tarragona i pel cardenal arquebisbe de Barcelona, amb els altres bisbes i preveres, assistits pels diaques. A l’homilia, el cardenal Schönborn ha animat els preveres a donar testimoni de la seva experiència de fe i de la seva vocació sacerdotal, tal com sant Pere i sant Pau ho van fer en els inicis de la història de l’Església, tal com recullen els Fets dels Apòstols.
La Jornada ha conclòs amb el dinar de germanor a l’hostatgeria externa del mateix Monestir de Poblet. La Jornada d’avui segueix a altres, també convocades pels bisbes de la CET: l’any 2010, a Mataró, amb motiu de l’Any Jubilar de Sant Joan Maria Vianney i la beatificació del Dr. Josep Samsó; la del 2009, a Tarragona, coincidint amb els 1.750 anys del martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, en la qual es va presentar la carta pastoral Pau, apòstol del nostre poble; el 2002, a Vic, coincidint amb l’any Verdaguer; el 2000, a Montserrat, amb motiu del Jubileu de l’Any Sant; el 1996, també a Montserrat, amb motiu del 150 aniversari del naixement del Dr. Torras i Bages i com a acció de gràcies per la celebració del Concili Provincial Tarraconense i el 1992, a Poblet, en el IX Centenari de la restauració de la Seu de Tarragona. | 0.864343 | curate | {"ca": 0.9914255091103966, "en": 0.00857449088960343} | http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=19764 |
macocu_ca_20230731_9_168943 | El Centre Excursionista Olot organitza, un any més, les 24 hores muntanya, una marxa a peu que enguany sortirà d’Olot i acabarà a Camprodon. La novetat d’aquest any serà que els participants que només vulguin fer la primera etapa tindran, en aquesta edició, un preu especial.
Aquest cap de setmana es durà a terme la 37a edició de les 24 hores muntanya, una caminada per etapes organitzada pel Centre Excursionista Olot que es dividirà en cinc etapes d’unes quatre hores cada una i amb inici Olot, al pavelló firal a les dues del migdia del dissabte, i final a Camprodon, a la mateixa hora.
Pere Rifà, coordinador 24 hores muntanya CEO:”Sortim d’Olot, anem a Castellfollit, passem per Begudà, de Begudà anem a Oix, saltem a la vall de Beget, després cap a Molló i de Molló fins a Camprodon que és el final.”
Tothom qui vulgui participar-hi pot decidir quines etapes fer, i és que un autocar portarà i recollirà als participants en les diferents etapes que es duguin a terme, amb el condicionant d’haver-se inscrit abans de l’inici de la prova, inscripcions que es poden fer presencialment el mateix dissabte o bé per la plana web del CEO.
Clara Rifà, coordinador 24 hores muntanya CEO:”La novetat d’aquest any és que per la gent que només faci la primera etapa, sí que hem fet un preu especial, però llavors aquesta gent no té opció de seguir caminant, han de tenir molt clar que només volen fer l’etapa de la tarda del dissabte. Nosaltres en el moment de fer les inscripcions demanem a la gent quines etapes tenen previstes fer, però llavors un cop i siguin, si s’animen a seguir caminant ho poden seguir fent sense cap problema, i si estan cansats abans o el que sigui poden plegar.”
L’any passat una setantena de participants van aconseguir completat tot el recorregut, d’una marxa pensada per tots als ritmes i amb guies voluntaris. Des de la organització es recomana portar líquid, un bon calçat, impermeable, i frontal per a les etapes nocturnes. Durant el recorregut hi haurà avituallaments on s’hi podrà fer cada àpat. | 0.875404 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_460638 | Hi ha el triple de catalans madridistes que de l'EspanyolEl 77% dels aficionats del futbol a Catalunya són del Barça mentre que un 10% simpatitzen amb el Reial Madridhttp://www.naciodigital.cat/noticia/128304/triple/catalans/madridistes/espanyol
Mencionen l'Athletic i l'Atlético i no el Betis, que a CAT té seguidors a carretades? ? | 0.652357 | curate | {"ca": 0.9969788519637462, "fr": 0.0030211480362537764} | |
mc4_ca_20230418_7_229954 | Un equip gironí participa a la final mundial de la First Lego League als Estats Units - Diari de Girona | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/04/22/equip-gironi-participa-final-mundial/841930.html |
mc4_ca_20230418_6_776917 | Edició 2019 del Microvi d’Avinyonet. FOTO: TURISME D?AVINYONET
23/03/2020 - 12:02h
L’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès ha decidit suspendre l’edició 2020 del Microvi que s’havia de celebrar entre el 22 d’abril i el 30 de maig
L’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès ha anunciat aquest dilluns al matí que el Microvi 2020 no se celebrarà. Des del consistori han explicat que després de plantejar-se diverses opcions, al final han considerat la suspensió del certamen com la més adequada per donar resposta al coronavirus.
El Microvi 2020 havia de tenir lloc entre el 22 d’abril i el 30 de maig, amb la participació de diverses empreses del sector. Finalment, però, i al·ludint a la “responsabilitat” el consistori juntament amb la comissió organitzadora de la mostra han decidit suspendre-la. “El Microci haurà d’esperar un any per tornar a celebrar-se”, han dit des del consistori.
L’Ajuntament ha volgut agrair la col·laboració de totes les persones que s’impliquen en el Microvi any rere any, i han assegurat que treballaran perquè l’edició del 2021 “vingui més reforçada que mai i sigui tot un èxit”, han apuntat. | 0.786655 | curate | {"ca": 0.9601809954751132, "ja": 0.02262443438914027, "it": 0.017194570135746608} | https://el3devuit.cat/2020/03/23/75502/vins-i-caves/avinyonet-del-penedes-suspen-el-microvi-2020-per-la-pandemia-de-coronavirus/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_492585 | En el seu 22 aniversari , Mohamed ha dit que MAI reconaixara el dret a existir a Israel Obro aquest fil sense anim de polemica , nomes com a contrapunt als que ens volen sempre alliçonar amb una historia de dolents que no volen la pau ni cap acord ( els jueus) i els bons amants de la Pau i dels acords ( els arabs )
A això se li diu colonització (o siga el que fan espanyols, francesos, gringos i sionistes): Així ens vols als Països Catalans, desintegrats pels colons espanyols!!? ?
Em sembla molt be , pero potser que recordis que en els 5 anys posteriors a la creacio d´Israel mes de la meitat dels jueus que hi van anar no van ser europeus . Van ser jueus que feia segles i segles que vivien als paisos musulmans i que van haver de fuguir abandonant cases , terres i negocis , per salvar la vida | 0.853109 | curate | {"ca": 0.9987437185929648, "fr": 0.001256281407035176} | |
mc4_ca_20230418_0_242001 | Publicat per la Biblioteca a divendres, 5 octubre 2012
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Conferències i congressos, Innovació | Etiquetat: Emprenedoria, Innovació docent | Deixa un Comentari » Meridià: Observatori de la Recerca
Publicat per la Biblioteca a divendres, 11 novembre 2011
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Innovació, Institucions i organismes, Recerca | Etiquetat: IEC, Institut d'Estudis Catalans, Meridià, OR-IEC | Deixa un Comentari » Coneixement obert: Repositoris
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en CRAI, Innovació, Màrqueting, Notícies i novetats, Recursos d'informació, TIC | Etiquetat: Accés obert, Diposit Digital, Open Access, repositoris | Deixa un Comentari » bizbarcelona
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 14 juny 2010
D’aquesta manera, les cites anuals consolidades en l’àmbit de l’emprenedoria, el creixement empresarial, la internacionalització i la innovació de la ciutat de Barcelona – el Dia de l’Emprenedor, HITBarcelona, Emprendedor XXI i Fòrum Tecnio - sumen esforços i s’emmarquen, a partir d’aquest any, en una mateixa setmana i lloc, fent realitat bizbarcelona.
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Conferències i congressos, Innovació | Etiquetat: bizbarcelona | Deixa un Comentari » G·IDEA
Publicat per la Biblioteca a dimecres, 4 novembre 2009
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Empresa, Facultat d'Economia i Empresa, Innovació, TIC, UB | Etiquetat: G·IDEA | Deixa un Comentari » Barcelona, capital de la innovació
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 26 octubre 2009
Emmarcat en la iniciativa PRO INNO Europe i amb un total de sis festivals que es faran fins al 2011 en diverses ciutats europees innovadores -Milà, Lisboa, Tallinn, Vílnius i Kortrijk- l’Innovation Festival Barcelona té també com a objectiu potenciar el perfil internacional de la capital catalana. “Barcelona és líder en innovació, creativitat i disseny i per això ha estat escollida entre les sis ciutats que organitzen l’IF“, afirma Pau Herrera, director del BCD.
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Conferències i congressos, Economia, Empresa, Innovació | Etiquetat: IF Barcelona, Innovation Festival Barcelona, PRO INNO Europe | Deixa un Comentari » Category killers: tot en un
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 5 octubre 2009
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Economia, Empresa, Innovació, Màrqueting | Etiquetat: Category killers | Deixa un Comentari » Caixa Catalunya i el dipòsit de memòries autobiogràfiques
Publicat per la Biblioteca a dimecres, 30 setembre 2009
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Empresa, Estalvi, Innovació, Llibres, Màrqueting | Etiquetat: Bancs, Caixa Catalunya, Dipòsit Memòries | Deixa un Comentari » SONAR, un projecte de cercador financer
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Cercadors, Economia, Empresa, Innovació, Recursos d'informació, Software, TIC | Etiquetat: Indra, Plan Avanza, Projecte SONAR | Deixa un Comentari » El Mapa de la Recerca i la Innovació de Barcelona
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 6 abril 2009
Share this:Like this:Like S'està carregant... Publicat en Empresa, Innovació, Recerca, UB | Etiquetat: Mapa de la Recerca i la Innovació de Barcelona, Mapes | Deixa un Comentari » Bloc a WordPress.com. | Theme: Andreas09 by Andreas Viklund. | 0.767582 | curate | {"ca": 0.9888432178508514, "en": 0.011156782149148562} | http://bloceconomiaiempresa.ub.edu/category/innovacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_271282 | Dues notícies fortíssimes: Ingressa a la presó per "atemptar" amb cansalada contra una mesquitaPUBLICAT 30 juliol 2011Per Dazibao-Ñ-Un jutge de Newecastle, ha dictat presó incondicional sense fiança per John White, per haver dipositat davant d'una mesquita un tros de cansalada.Segons el Mail Online, White, de 63 anys d'edat, ha estat acusat de la comissió de diversos delictes d'odi racial, per haver deixat prop d'una mesquita i els domicilis d'alguns muslimes locals despulles de porc. Mohammed Miah, imam de la mesquita, ha declarat en presència judicial que, tot i l'angoixa que la conducta de White li ha causat, no guarda rancor. La seva Il.lustríssima, que ha definit l'actitud de l'imam com summament humanitària i de gran sensibilitat, ha cregut prudent que l'autor de l'ofensa porcina romangui a la presó fins que sigui jutjat al setembre.El jutge C. Prince, ha basat la seva contundent decisió en "la gravetat dels delictes comesos que equivalen a una campanya hostil contra els musulmans", i per residir White en les proximitats de la mesquita, per la qual cosa seria probable que trobant-se en llibertat reincidir en les seves activitats de llançar talls de cansalada contra llocs freqüentats per muslimes.La defensa, com és habitual en aquests casos, demanarà una reducció de la condemna a causa dels desajustos mentals de l'acusat que, encara que al principi es va declarar innocent, finalment, va confessar els seus crims.http://www.minutodigital.com/2011/07/30/ingresa-en-prision-por-atentar-con-tocino-contra-una-mezquita/L'islam a la Gran BretanyaEls musulmans "britànics" afirmen que aplicaran la Xara en els seus barris amb fermesaPUBLICAT 29 juliol 2011Per Dazibao-Ñ-/ Mentre que la Comissió Europea té previst reunir al setembre per frenar els missatges populistes i demagògics contra els immigrants, certes ètnies i grups religiosos, el conegut ventadora d'odis aliens Choudary, ha imposat la Xara en àrees del districte londinenc d'East London. Segons informa el Mail Online, mahometans "extremistes" han declarat "zones" sotmeses a la Xara en què no es pot fumar, beure, ballar, jugar a les cartes, exercir la prostitució, ni vestir de manera que atempti contra el pudor islàmic . I perquè sigui de coneixement públic quins llocs es troben lliures d'homosexuals, porretas i borratxos, s'han repartit en les àrees afectades adhesius il.lustratives de color groc.Choudary, que afirma tenir milers de seguidors, ha declarat haver posat la primera pedra del que serà algun dia un emirat. El "emirat", serà o no serà, però les violències exercides pels "aplicadors" de la Xara contra els nadius dissidents i les natives que no fan servir el niqab, són actuals i estan provocant notable preocupació en molts barris de la capital britànica .El sequaç de Mahoma a Gran Bretanya, ha afegit que: "imposar la Xara amb fermesa en les zones sotmeses al nostre control" i "això vol dir que en els nostres districtes no tolerarem el consum de drogues ni alcohol, com tampoc el joc, la pornografia , la usura ni la barreja d'ambdós sexes en llocs públics ".Però, entre les activitats dels muslimes "britànics", a més de proclamar territoris sotmesos a les ocurrències del seu "profeta", també es troba l'assetjament als jueus de Manchester, com assegura l'Evening News. Segons el digital, un mahometà ha estat condemnat a una pena privativa de llibertat per haver udolat a uns menors hebreus que sortien de l'escola: "Tots els nens jueus han de morir". El seguidor de les mentides de Mahoma, estaria pensant en els 183 nens infidels assassinats el 3 de setembre per terroristes txetxens en una escola de Beslan?http://www.minutodigital.com/2011/07/29/los-musulmanes-britanicos-afirman-que-aplicaran-la-sharia-en-sus-barrios-con-firmeza/
Que bé, d'aquí quatre dies tots els fumadors a la pressó. Em tiren el fum al davant. I és més nociu que un tros de cansalada. | 0.876678 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_384480 | Les Festes de Moros i Cristians de Novelda, que se celebren del 19 al 25 de juliol, coincidint amb les Festes Patronals en honor a Santa María Magdalena, són, com ha assenyalat Fran Martínez, alcalde de Novelda, en l’última sessió de ple de l’Ajuntament, “patrimoni cultural amb gran arrelament a Novelda, com demostren els cinquanta anys que van complir l’any passat, ajudant a crear una identitat pròpia que ens vincula al territori amb el seu folklore”.
Fran Martínez ha recordat que aquesta sol·licitud, iniciada per la Federació de Comparses noveldense, cerca “posar les nostres festes on es mereixen, entre les millors de la província i la Comunitat”. Unes celebracions, les de Moros i Cristians, que tenen un fort impacte econòmic, amb un import de despesa superior als dos milions d’euros, que afecta directament l’hostaleria local i als sectors relacionats amb la festa (gastronomia, música, confecció de vestits, pirotècnia) i que compten amb desfilades “excepcionals” de més de 2.500 festers, amb unes ostentacions de gran qualitat, que enalteixen més si cap les desfilades, i als quals acudeixen, cada 21 i 23 de juliol, més de 7.000 visitants de tot el món.
Martínez ha mostrat la seua satisfacció pel suport unànime de tots els grups polítics municipals a aquesta sol·licitud i ha subratllat “la importància, aquest any més si cap per la seua absència, que tenen les nostres festes de Moros i Cristians i Patronals per a Novelda”. Per part seua, José Eugenio Pérez, president de la Federació de Comparses de Moros i Cristians Santa María Magdalena, ha agraït “el suport de l’Ajuntament a una iniciativa, en la qual s’està treballant molt durant els últims anys, i que busca engrandir les nostres festes per a atraure més interés turístic al municipi”. | 0.854037 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_739816 | by Rafa Gisbert "Cato"
Envie el CD sense cap cost adicional.
Includes unlimited streaming of Vida via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
Primera lliçò 02:06
Afinant 05:20
Treta 03:49
Jota antigua Segoviana 02:40
Boato 05:17
A la vora del riu mare 02:33
Mitja vida 05:16
Vuit x vuit 02:35
Un poc de caos 02:09
La gitana d'Alkassares 02:56
On nam 02:46
Tristesa 03:01
Rafelicitat 10:35
Obrint els ulls 08:41
CD autoeditat i serigrafiat a ma per Jordi Albinyana.
Podeu demanar-lo al correu "[email protected]" o al telefon 659386129
Este disc te una llicencia Creative Commons 3.0 sou lliures de reproduir, copiar i modificar el contingut sempre que s'esmente l'autor de l'obra i les obres derivades tinguen la mateixa llicencia.
01-Naixement (Primera lliçò) Rafa Gisbert “Cato”
02-Afinant Rafa Gisbert “Cato”
02-Treta Rafa Gisbert “Cato”
04-Jota antigua Segoviana Tradicional
05-Boato Rafa Gisbert “Cato”
06-A la vora del riu mare Josep amirola – lletra Soledat Gallego
07-Mitja vida Rafa Gisbert “Cato”
08-Vuit x vuit Xavier Ahuir
09-Un poc de caos Rafa Gisbert “Cato”
10-La gitana d'Alkassares Josep Pons - Rafa Gisbert “Cato”
11-On nam Improvisació de PEN/NEM
12-Tristesa Rafa Gisbert “Cato”
13-Rafelicitat Rafa Gisbert “Cato”
14-Obrint els ulls Rafa Gisbert “Cato” 2on premi al 2on concurs de composició “Vila de Petrer” a la secció música de concert
Vida és un projecte que tenia en ment de ja fa temps, la motivació principal de Vida ha segut poder donar-los a tots els que han sigut alumnes meus un trocet del aprés en la meua vida com a músic, i que millor que un poc de la meua vida representada amb música. Espere de tot cor que haja sigut de profit alguna de les lliçons que havem apres junts, pense que hi ha una linea en la que pot desapareixer qui és professor i qui alumne, si es sap aprofitar tots eixim guanyant, un milió de gràcies. A vosaltres vos dec tot el que se.
I tampoc puc deixar d'agrair especialment a tots els que han fet possible que aquest CD(disc compacte?) siga una realitat, sense vosaltres el meu somni no haguera segut possible, gràcies a: Josep Pons per la xirimita a “Obrint els ulls” i per els acordions a “Afinant”, “Mitja vida”, “A la vora del riu mare” i “La gitana d'Alkassares” que tenim a mitges, Vicent Millo amb les bateries i percussions a “Afinant”, “Jota antigua Segoviana”, “Mitja vida”, “Vuit x vuit” i “La gitana d'Alkassares”, Marcos Olcina tabal a “Obrint els ulls” i davul a “La gitana d'Alkassares”, Vicky Trillo veus a “Boato” i “On nam”, Elies Fuster zarb i panderos a “Treta” i “Rafelicitat” i “On nam”, Rene Dossin contrabaix a “reNaixement”, “Tristesa” i “La gitana d'Alkassares” també amb l'heliocón , Ivan Candela guitarres a “A la vora del riu mare” i “Vuit x vuit”, Pau Miquel Soler guitarra elèctrica a “Naixement (Primera lliçò)” i “Un poc de caos”, baix elèctric a “Afinant”, “Vuit x vuit” i “Rafelicitat”, Rafeta jordà guitarra a “Rafelicitat”, Joan Alandete veu a “A la vora del riu mare”, Frederic Fesseler violí a “Tristesa”, Josep Alcover Trombons a “Mitja vida”.
Des-de que vaig començar a fer les meues primeres gravacions caseres ja fa un grapat d'anys, no se m'ha presentat fins ara la possibilitat de gravar un CD amb tot el que composa, per a mi a segut tot un plaer aprendre tota la cadena que composa gravar un disc compacte i sols espere haver-ho fet lo millor possible, ha estat gravat tot pràcticament a ma casa (estudis14) des-de la tardor de 2011 fins principis d'estiu de 2012.
Agraïments d'aprenentatge: a tots els alumnes que son, han sigut i seràn i que tant he apres d'ells, a tots els que han fet possible el meu aprenentatge, en especial a les colles i grups en els que he pogut compartir moments i experiències: La Xafigà, Unió musical de Muro, La Degollà, L'Arraix, El Rebuig, el Mal Passet, la Enxancamallà, Els Arreplegats, La Cordeta i a totes les colles que haja tocat alguna vegada, a Xarxa Teatre, Aljub, L'ham de foc, PEN/NEM i Pelandruska. A tota la gent que amb tot i pese les meues i les seues intoleràncies he pogut aprendre d'ells.
tags: folk autoproducció creative commons dolçaina experiemental traditional xirimita Muro
estudis14 Muro, Spain
Electro'n'druska
Contact estudis14 | 0.798235 | curate | {"en": 0.06220095693779904, "ca": 0.8755980861244019, "es": 0.042822966507177034, "nl": 0.004066985645933014, "fr": 0.011483253588516746, "eb": 0.003827751196172249} | https://xarxastudis.bandcamp.com/ |
mc4_ca_20230418_8_101698 | Linedance Country: Eighty-Eight # 1er Lloc al IV Concurs del Nashville Country Club - 2002
Eighty-Eight # 1er Lloc al IV Concurs del Nashville Country Club - 2002
Temps: 88 - Parets: 4
Autor/a: A. Benet, J. Monfà, P. Asensi, R. Álvarez
Font: Aleix Benet i LD Pemai (traducció al català per Linedance.cat)
John Landry - Fantasy Island
Keith Gattis - Whoop-de-doo
KICK, STOMP, KICK, I STOMP AMB EL PEU DRET
1. Fem una puntada endavant amb el peu dret.
3. Fem una puntada darrere amb el peu dret.
4. Stomp amb el peu dret a lloc.
SHUFFLE ENRERE I ROCK
5 - 6. Shuffle darrere començant amb el peu dret.
7 - 8. Rock darrere amb el peu esquerre i tornem el pes al peu dret.
KICK, STOMP, KICK I STOMP AMB EL PEU ESQUERRE
10. Stomp amb el peu esquerre a lloc.
11. Fem una puntada darrere amb el peu esquerre.
12. Stomp amb el peu esquerre a lloc.
13 - 14. Shuffle darrere començant amb el peu esquerre.
15 - 16. Rock darrere amb el peu dret i tornem el pes al peu esquerre.
PAS,1/2 VOLTA, SHUFFLE, SHUFFLE AMB 1/2 VOLTA I ROCK
17 - 18. Pas endavant amb el peu dret i fem 1/2 volta a l’esquerra.
19 - 20. Shuffle endavant començant amb el peu dret.
21 - 22. Shuffle endavant començant amb el peu esquerre fent 1/2 volta a la
23 - 24. Rock darrere amb el peu dret i tornem el pes al peu esquerre.
25 - 26. Pas endavant amb el peu dret i fem 1/2 volta a l’esquerra.
27 - 28. Pas endavant amb el peu dret i fem 1/2 volta a l’esquerra.
SHUFFLES AMB 1/2 VOLTA
29 - 30. Shuffle endavant començant amb el peu dret fent 1/2 volta a la
31 - 32. Shuffle darrere començant amb el peu esquerre fent 1/2 volta a la
PAS I TWIST
33. Fent un pas endavant amb el peu dret desplacem els dos talons cap a la dreta.
34. Desplacem els dos talons cap a l’esquerra.
35. Desplacem els dos talons cap a la dreta.
36. Desplacem els dos talons cap a l’esquerra.
1/4 DE VOLTA I CROSS
37. Pas darrere amb el peu dret fent 1/4 de volta a la dreta.
38. Creuem el peu esquerre per davant del peu dret.
41 - 42. Pas endavant amb el peu dret i fem 1/2 volta a l’esquerra.
43 - 44. Kick Ball Change començant amb el peu dret i en l’últim temps creuem el peu esquerre per davant del peu dret.
ROCK, CROSS I SCUFF
45 - 46. Rock fent un pas a la dreta amb el peu dret i tornem el pes al peu esquerre.
47. Creuem el peu dret per davant del peu esquerre.
48. Scuff amb el peu esquerre al costat del peu dret.
GRAPEVINE DE SIS TEMPS
49. Pas a la dreta amb el peu esquerre creuant-lo per davant del peu dret.
50. Pas a la dreta amb el peu dret.
51. Pas a la dreta amb el peu esquerre creuant-lo per darrere del peu dret.
52. Pas a la dreta amb el peu dret.
53. Pas a la dreta amb el peu esquerre creuant-lo per davant del peu dret.
54. Stomp amb el peu dret al costat del peu esquerre.
SWIVEL I STOMP
55. Desplacem la punta del peu esquerre a l’esquerra.
56. Desplacem el taló del peu esquerre a l’esquerra.
57. Desplacem la punta del peu esquerre a l’esquerra.
HOOK COMBINATION, 1/4 DE VOLTA I TALÓ
59. Marquem el taló del peu dret davant.
60. Aixequem el peu dret per davant de la canya de la bota del peu esquerre marcant la punta.
61. Marquem el taló del peu dret davant.
62. Tornem el peu dret a lloc.
63. Fem 1/4 de volta a la dreta deixant marcat el taló del peu dret davant.
64. Tornem el peu dret a lloc.
65. Marquem el taló del peu esquerre davant.
66. Aixequem el peu esquerre per davant de la canya de la bota del peu dret marcant la punta.
67. Marquem el taló del peu esquerre davant.
68. Tornem el peu esquerre a lloc.
SALT AMB 1/2 VOLTA I SALT AMB HITCH
69. Amb un salt sobre el peu dret fem 1/2 volta a l’esquerra aixecant el genoll del peu esquerre cap endavant.
70. Fem un salt endavant sobre el peu dret mantenint el genoll del peu esquerre aixecat.
PAS, PUNTA I SCUFF
71. Pas endavant amb el peu esquerre.
72. Marquem la punta del peu dret darrere.
73. Scuff amb el peu dret al costat del peu esquerre.
PUNTA,1/2 VOLTA I HOLD
74. Marquem la punta del peu dret a l’esquerra per davant del peu esquerre.
75. Fem 1/2 volta a l’esquerra.
76. Fem una pausa.
JAZZ BOX I JAZZ BOX AMB 1/4 DE VOLTA
77 - 80. Jazz Box començant amb el peu dret.
81 - 84. Jazz Box començant amb el peu dret fent 1/4 de volta a la dreta al tercer temps.
PIGEON TOED MOVEMENT I STOMP
85. Obrim les puntes dels dos peus a la vegada.
86. Desplacem a la vegada el taló del peu dret i la punta del peu esquerre a la dreta.
87. Aixequem el genoll del peu esquerre duent el peu cap endarrere al mateix temps que desplacem la punta del peu dret al centre.
88. Stomp amb el peu esquerre al costat del peu dret.
Etiquetes de comentaris: 4, 88, Aleix Benet, Josep Monfà, Pere Asensi, Raül Álvarez | 0 | curate | {"ca": 0.8106297454220635, "en": 0.10897722197409558, "cs": 0.00915587315765967, "ja": 0.017641804376953996, "da": 0.01496203662349263, "pt": 0.0073693613220187585, "ru": 0.004689593568557392, "it": 0.003796337650736936, "uk": 0.0026797677534613666, "bg": 0.0013398838767306833, "fr": 0.0044662795891022775, "nl": 0.0024564537740062527, "eb": 0.002009825815096025, "hr": 0.0006699419383653417, "es": 0.007815989280928986, "pl": 0.0013398838767306833} | http://country-dance.blogspot.com/2007/02/eighty-eight-1er-lloc-al-iv-concurs-del.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_152371 | Johanna Aya, presidenta de l'Associació Catalana de Dones de la Mar assisteix al 7è Congrés de la Xarxa Espanyola de Dones al sector pesquer | Associació de dones de la mar
“Orgullosa estàs de viure així Aspirant d’un sol cop Tot l’embruix que et dona L’encant del medi marí.”
J. Fulcara
“Marinera que suspires Entre càlides aigües D'una mar plena D'emocions i ambrosies.”
J. Fulcara
“Dona marina, que medites amb un tapis d'algues i petxines cercant l'horitzó il·lusions i fantasies.”
J. Fulcara
FES-TE SÒCIA
INICI
FES-TE SÒCIA!
CONEIX-NOS
II FÒRUM
NOTÍCIES
RECURSOS
CONTACTE
GALERIA DE FOTOS
Menu
INICI
FES-TE SÒCIA!
CONEIX-NOS
II FÒRUM
NOTÍCIES
RECURSOS
CONTACTE
GALERIA DE FOTOS
Johanna Aya, presidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar assisteix al 7è Congrés de la Xarxa Espanyola de Dones al sector pesquer
La nostra presidenta, Leidy Johanna Aya, ha tingut el plaer de ser convidada al 7è Congrés de la Xarxa Espanyola de Dones al
sector pesquer (REMSP) organitzat a la illa de la Palma, els dies 3 i 4 de juny. La Johanna ha participat com a ponen en la sessió d’experiències autonòmiques en l’associacionisme i lideratge de les dones, explicant la trajectòria de la nostra associació i els projectes de futur previstos. Un orgull comptar amb la seva representació en aquest congrés.
Deixa un comentari
Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
PrevEntrada AnteriorL’associació engega el projecte “La mar comença aquí” per a visibilitzar el problema de les deixalles marines | 0.592183 | curate | {"ca": 0.8697478991596639, "en": 0.058823529411764705, "es": 0.0546218487394958, "fr": 0.005402160864345739, "pt": 0.010804321728691477, "ru": 0.0006002400960384153} | https://donesdelamar.cat/uncategorized/2022/06/06/johanna-aya-presidenta-de-lassociacio-catalana-de-dones-de-la-mar-assisteix-al-7e-congres-de-la-xarxa-espanyola-de-dones-al-sector-pesquer/ |
mc4_ca_20230418_7_561016 | Sortida a l’Arxiu de Joan Maragall i assistència a l’espectacle “Maragall a casa” - Agenda - Cursos, activitats i jornades - Enginyers BCN
Portada > Serveis per a col·legiats > Formació > Cursos i activitats > Sortida a l’Arxiu de Joan Maragall i assistència a l’espectacle “Maragall a casa”
Sortida a l’Arxiu de Joan Maragall i assistència a l’espectacle “Maragall a casa”
La Comissió de Cultura i Oci ha programat una sortida per visitar l’Arxiu de Joan Maragall a Sant Gervasi, amb l’assistència a l’espectacle “Maragall a casa”. A continuació indiquem el programa de la sortida:
11.45 h - Trobada dels assistents a l’entrada de la Casa Arxiu de Joan Maragall, c. Alfons XII, 79, (Plaça Molina), de Barcelona.
12.00 h - Inici de la visita i de l’espectacle “Maragall a casa” de Josep M. Jaumà.
Un espectacle que s’ha construït a partir dels articles, poemes i correspondència del poeta Joan Maragall i Gorina (Barcelona 1860 – 1911). Des del menjador de la seva casa de Sant Gervasi, ens explicaran les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari i modestament es farà un repàs breu, però el més viu possible, de la seva vida.
Els versos, articles, discursos i cartes del poeta van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al ‘Diario de Barcelona’ va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat. La seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres i per al país.
Us convidem a una immersió en la figura humana i pública del poeta des del menjador de casa seva.
Després de l’espectacle es visitaran algunes de les dependències de la casa i l’arxiu.
Més informació a www.maragallacasa.cat
13.30 h - Dinar al Restaurant La Brasa de la Travessera de Gracia, 81.
El menú consisteix en un entrant a escollir, un plat principal a escollir, postres, cafè, pa, aigua i vins.
El preu es de 25 € per persona.
11 de maig de 2019, a les 11.45 h
Casa Arxiu de Joan Maragall
Alfons XII, 79, (Plaça Molina)
Per inscriure-us heu de trucar a recepció d’ENGINYERS BCN al telèfon 934 96 14 20 i escollir un entrant i el plat principal del menú, el qual trobareu clicant el següent enllaç.
Les data màxima per fer la inscripció i el corresponent pagament serà fins el divendres 26 d’abril. El pagament de la reserva de la sortida que té un cost de 15,00 € per persona (corresponent a la reserva del restaurant), la resta de 10 € es pagarà directament al restaurant.
Transferència bancària al número de compte: IBAN ES80 0081-7011-13-0001930699 del Banc de Sabadell; indicant número, nom i cognoms del col·legiat i com a referència JOAN MARAGALL. | 0.811003 | curate | {"ca": 0.9632192279679533, "es": 0.03678077203204661} | https://www.enginyersbcn.cat/serveis-colegiats/formacio/cursos-activitats/2649/sortida-a-larxiu-de-joan-maragall-i-assistencia-a-lespectacle-maragall-a-casa |
racoforumsanon_ca_20220809_1_715123 | Un jutge de Vic nega una traducció en català a un advocat murciàLi diu que si vol els documents en castellà, tal com va reclamar, que se’ls pagui ell. L’advocat considera la decisió una “burla” i una “discriminació” dels castellanoparlants.L’advocat murcià José Luís Mazón ha presentat un recurs contra una providència del Jutjat de Primera Instància número 4 de Vic, en la que se l’instava a fer-se càrrec de les despeses de traducció d’uns documents escrits en català i que ell va reclamar en castellà. Mazón, que també ha remès una queixa al Consell General del Poder Judicial, ha qualificat els fet d’”increïble”. També considera que vulnera la Ley Orgánica del Poder Judicial, ja que si s’al•lega indefensió per desconèixer l’idioma es procedirà d’ofici a la traducció. “No sóc nacional d’una potència estrangera, pertanyo al mateix Estat del Jutjat”, diu Mazón en el recurs. I afegeix: “La interpretació que fa la providència reenviant a una empresa , ¿privada?, i a costa del propi demandant constitueix un menys rescabalament de precepte legal, i una burla del dret a la traducció i una discriminació del castellà en relació al català”. L’advocat finalitza el recurs amb la petició que “s’ordeni la traducció dels documents sol•licitats sense càrrecs al litigant, en compliment de la llei i el dret a la justícia i a la no discriminació dels castellanoparlants que no sabem català”. Mazón representava un veí de Vic en el moment de la suposaa vulneració. - Referències del cas a Internet Font: Osona.com
mira com es posen quan els paguen amb la seva pròpia moneda | 0.891151 | curate | {"ca": 0.9545454545454546, "es": 0.045454545454545456} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_368807 | Els colzes i els col·lectors d'escapament components a tenir sempre molt presents en les revisions de la nostra embarcació.
Quan parlem de vaixells d'ocasió hem de tenir present que són embarcacions que han pogut tenir un manteniment adequat o que en alguns casos han patit el pas del temps sense haver-se realitzat les revisions i treballs necessaris per a poder navegar. El éssers humans vam acudir al metge per fer-nos revisions mèdiques rutinàries i poder allargar saludablement la nostra vida. En el cas de les embarcacions hem de tenir la mateixa cura i acudir entre d'altres al mecànic perquè el motor, component fonamental, funcioni perfectament. Avui ens aturarem en un problema que afronten molts dels nostres clients i que han requerit la intervenció del nostre equip mecànic, ens referim als colzes i col·lectors d'escapament situats al conducte d'escapament que té la funció de conduir els gasos residuals després de produir-se la combustió en els cilindres, traient-los a l'exterior.
Aquestes peces de ferro estan exposades a un agent molt corrosiu, la sal. Quan vam sortir a navegar el nostre motor en el seu funcionament fa que la bomba d'aigua impulsi aigua salada aspirada per la cua cap als col·lectors, refrigerándolos i reduint, a més, el soroll procedent de la fuita. Aquesta aigua que entra i surt contínuament amb tota la càrrega de sal és la causa de greus problemes en colzes i col·lectors etc que si no són atesos a temps ocasionen grans avaries.
Quina és la solució? Què has de fer?
Doncs molt senzill, el teu taller té la resposta. Si es pot evitar canviar els colzes i col·lectors amb un manteniment que faci possible allargar la vida d'aquests components uns dos o tres anys més del seu cicle de vida l'objectiu s'haurà complert, en cas contrari caldrà substituir-los. Un consell no tracti de realitzar aquest tipus de treballs com si d'un experiment es tractés doncs augmentaria el problema. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_432496 | Afegir un producte
Naturoney - 1 kg
en:edulcorants (18 productes) en:produits-a-tartiner-sucres (23 productes) en:produits-a-tartiner (54 productes) en:petit-dejeuners (65 productes) % de diferència valor de 100 g/100 ml | 0.531288 | curate | {"ca": 0.926605504587156, "es": 0.07339449541284404} | |
mc4_ca_20230418_4_159179 | Escriptura tartèssia - Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Escriptura tartèssica)
Una de les propostes de signari tartesi. Adaptat de Rodríguez Ramos 2000
L'escriptura tartèssia, també coneguda com del sud-oest (sud-occidental) de la península ibèrica i com sud-lusitana, és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura ibèrica sud-oriental, però a diferència d'aquesta, que expressa llengua ibèrica, l'escriptura tartèssia expressa una llengua que no ha pogut encara ser relacionada amb cap altra . Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec.
A diferència de les altres escriptures paleohispàniques, aquesta escriptura i la llengua que expressa no tenen una denominació consensuada. La denominació més neutra és la de escriptura del sud-oest de la península ibèrica, atès que només fa referència a la localització geogràfica de les inscripcions que usen aquesta escriptura en el quadrant sud-occidental de la península ibèrica. Però la denominació més popular és la d'escriptura tartèssia, tot i que no és una denominació precisa, atès que les inscripcions que usen aquesta escriptura només apareixen marginalment en el territori en el que les fonts clàssiques situen el regne de Tartessos i en canvi es concentren en el territori que les fonts clàssiques atribueixen als Conis. Una tercera denominació és escriptura sud-lusitana, que fa referència a la seva posició geogràfica relativa respecte del territori dels lusitans.
Llevat de l'alfabet grecoibèric, la resta d'escriptures paleohispàniques comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura no són ni alfabets ni sil·labaris, sinó un tipus d'escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisil·labari. La particularitat de l'escriptura tartèssia és la sistemàtica redundància vocàlica del signes sil·làbics, fenomen que en les altres escriptures paleohispànics és residual. Alguns investigadors consideren aquesta escriptura com un semisil·labari redundant, mentre que d'altres el consideren un alfabet redundant. El fenomen de la redundància vocàlica del signes sil·làbics va ser descobert per Ulrich Schmoll i permet classificar la major part dels signes d'aquesta escriptura en sil·làbics, vocàlics i consonàntics. Tot i així, el seu desxiframent encara no es pot donar per tancat, ja que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes.
Aquesta escriptura s'escriu molt majoritàriament de dreta a esquerra i el seu àmbit d'ús és el quadrant sud-occidental de la Península Ibèrica: fonamentalment a l'Algarve i al Baix Alentejo i residualment a Andalusia occidental i Extremadura. Pràcticament l'únic suport sobre el que apareix són grans lloses de pedra, prop d'un centenar. El tipus de suport i el fet que pràcticament totes han aparegut fora de context, impedeix precisar excessivament la seva cronologia, encara que pels escassos exemplars que presenten alguna restricció cronològica sembla que haurien de ser del s. V aC o anteriors. Tot i així, tradicionalment se'ls hi atribueix una antiguitat que les podria fer remuntar fins al s. VII aC, hipòtesi que de confirmar-se la convertiria en l'escriptura paleohispànica més antiga.
(castellà) La escritura sudlusitano-tartesia - Jesús Rodríguez Ramos
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escriptura_tartèssia&oldid=11236605» Categoria: Sistemes d'escriptura Menú de navegació
Darrera modificació de la pàgina: 10 març 2013 a les 06:08. | 0.856234 | curate | {"ca": 0.9896614112173688, "fr": 0.010338588782631171} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura_tart%C3%A8ssica |
macocu_ca_20230731_9_463634 | Regata
La pròxima edició de la regata eixirà d'Alacant en setembre o octubre de 2021 | 0 | curate | {"no": 0.07228915662650602, "ca": 0.927710843373494} | |
cawac_ca_20200528_7_46714 | Els estudis a l’estranger són una part fonamental dins el programa de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot i tenen com a objectiu l’intercanvi d’idees i d'experiències dels diferents països que configuren Europa i la resta del món.
L'Escola, a través de la seva carta Erasmus, ofereix la possibilitat d’estudiar en altres centres educatius europeus amb els quals té establert un conveni. | 0.778225 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.escolartolot.cat/ca/internacional.html |
mc4_ca_20230418_5_775896 | Màsters Anàlisi de dades en línia - página 3 | Emagister
País Espanya 23 Xile 3 Itàlia 1
... d'escriptori, web i mòbils. Gràcies a la realització d'aquest curs, seràs capaç de dissenyar sistemes de bases de dades i coneixeràs les bases de la programació... Veure'n més
... en anàlisi de dades, dirigida als professionals de perfil d'empresa, que es basa en el treball pràctic en casos d'ús de la intel·ligència de negoci tant... Veure'n més
...La intel·ligència de negoci i l'anàlisi de dades, baix diferents noms (business intelligence, business analytics, data science, big data... Veure'n més
...El Postgrau en Enginyeria de dades i Big Data proporciona formació aplicada dirigida especialment a professionals de perfil tècnic interessats... Veure'n més
...El Perfil de l'Emprenedor 3. Exemple de Pla de Negocis per a Emprenedors II. LIDERATGE I HABILITATS SOCIALS 1. Concepte d'Emprenedor 2. Lideratge... Los mejores profesores: Óscar Sagüillo Rubio, Carlos Burón Jiménez... Veure'n més
...El màster en Big Data & Analytics busca atendre l'alta demanda de professionals sobre el tractament de dades que demana el mercat laboral. Per això... Los mejores profesores: Vidal Alonso Secades, Manuel Martín-Merino Acera... Veure'n més | 0.733315 | curate | {"ca": 0.9474979491386383, "es": 0.025430680885972112, "en": 0.027071369975389663} | https://formacio.lavanguardia.com/master/master-analisi-dades-online-kwonline-1778_3.htm |
macocu_ca_20230731_8_376895 | NOTÍCIES
Dissabte, 14 de setembre de 2013
Una 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic farcida d'estrenes
. La meitat de la cinquantena de concerts programats són estrenes de disc i projectes en viu
· S’estima una xifra de públic superior als 120.000 espectadors
· Impuls al sector amb un miler de micro-reunions als speed meetings i més de 700 professionals inscrits
· Creix la presència de programadors internacionals
L’equip de direcció artística del Mercat - format per Marc Lloret, Oriol Roca i Maria Lladó – segueix amb la seva línia de programar propostes que destaquin per la seva singularitat, risc i rigor artístic.
La programació, que es reparteix entre MVLab - apartat professional del Mercat de Música Viva de Vic - i el festival - amb programació per al públic general – es va inaugurar la nit de dijous amb una sèrie de concerts pensats per celebrar l’efemèride del 25è aniversari. La direcció artística actual ha convidat als sis anteriors directors a programar una sèrie de concerts que han servit d’homenatge a l’impuls que cadascun d’ells ha donat al MMVV al llarg d’aquests 25 anys.
Marc Lloret afirma que “la nit dels 25 anys va ser un èxit, tant de públic com de nivell artístic. Totes les propostes presentades definien molt bé el tarannà de cada un dels 6 directors artístics que han passat pel Mercat abans que nosaltres i els diferents moments del MMVV”.
Aquestes propostes són: Víctor Jou (1989-1992) va presentar Mercy, Mercy Soul, Jordi Turtós (2002-2003) Cabo San Roque, Manel Montañés (2004-2007) Tui Higgins & Xavier Monge jazz Project, Lluis Puig (2008-2010) aposta per The New Catalan Ensemble & Andrea Motis & Joan Chamorro; i La Troba Kung-Fú va tancar la nit a proposta de Carles Sala (1996-2001).
El concert inaugural va anar a càrrec del trio inèdit format per Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, a proposta de l’antic director Ramon Muntaner (1993-1995). Els tres artistes, de tres generacions diferents i amb una forta vinculació amb el Mercat, van presentar un concert singular amb cançons de tots tres. Segons Marc Lloret, “tots els que vam assistir a aquest concert vam tenir la sensació de veure un espectacle irrepetible. No hi havia intenció de girar-lo, però els artistes s’ho van passar tan bé que és probable que li donin continuïtat. Si fos el cas, potser no haurà estat una ocasió única però sí irrepetible per la màgia de la primera vegada”.
Premi Puig-Porret
Maria Coma va ser la guanyadora del premi Puig-Porret de l’any passat i enguany ens ha vingut a presentar el seu nou disc i espectacle Celesta. Marc Lloret comenta que “aquesta presentació suposa una nova orientació pel que fa a la composició de la Maria Coma que s’endinsa en universos més densos i èpics, així com instrumentalment més complexos. L’instrument Baschet que han creat a partir de l’aportació del premi és preciós, sona bé i aporta un gran atractiu al directe. Arrel de la presentació al Mercat de divendres – que va exhaurir entrades – té ja dates confirmades”.
Aquesta vint-i-cinquena edició la programació artística del Mercat de Música Viva de Vic ve farcida d’estrenes de discs i projectes: concretament en són 25, tantes estrenes com anys fa el Mercat. D’entre les presentacions de nous treballs hi trobem el nou disc del trio vigatà, La iaia que ha exhaurit localitats; el nou treball del multi-instrumentista Mau Boada amb el seu projecte Esperit! ; els ritmes contundents del nou treball d’Anímic; el folk electrònic de Le Parody, el rock provinent d’Euskadi d’Audience; l’eclecticisme tant singular i celebrat per la crítica del projecte de Raül Fernández, Refree; el nou treball conjunt després de 10 anys del seu debut d’una de les referències del hip-hop estatal, Tote King & Shotta; el nou single de la jove formació madrilenya The Parrots; el nou disc d’una formació amb gran projecció internacional com The Right Ons, el rap aragonès de Sharif, o el pop-rock electrònic de la banda del Raval 08001 que tornen a l’escena amb nou disc i documental: Children rise. Els Pets que també havien de presentar també nou disc – Àrea petita – van haver de cancel·lar per un problema de salut del cantant, Lluís Gavaldà.
La programació gratuïta, pensada per al gran públic i que es concentrarà divendres i dissabte a la Plaça Major i al Sucre està protagonitzada enguany per Oques Grasses, Che Sudaka i Macaco divendres a la plaça Major i Audience, Xoel López, Standstill i The Suicide of Western Culture divendres al Sucre. L’escenari del Sucre dissabte s’omple de hip-hop amb The Excitements, Sharif, Dremen i els ja esmentats Tote King & Shotta, mentre que a la plaça hi actuaran El Petit de Cal Eril, Delafé y las Flores Azules i Gossos.
Tancarà el MMVV la programació de diumenge al matí a la plaça de la Catedral, pensada per a públic familiar. El primer concert anirà a càrrec de Carles Belda, Rafalito Salazar, Joan Colomo i Joan Garriga que tocaran sota el segell de 1, 2, 3... Pica Bressola, i el segon concert anirà a càrrec dels mallorquins Tiu i les seves particulars lletres gastronòmiques. La tarda de diumenge arriben les propostes de l’OFF Mercat – VicSona amb Siracusa, Nult i la Núria Graham.
Gràcies al bon temps i a una Plaça Major plena a vessar, s'estima la xifra de públic d’aquest 25è aniversari del Mercat serà de 120.000 persones.
Marc Lloret considera que l'objectiu de cerca de l'eficiència que l'equip del Mercat s'havia fixat s'ha assolit. S'han ampliat les reunions de venda i generació de negocis amb gairebé 1.000 micro-reunions als speed meetings. Han assistit al mercat un total de 724 professionals (gairebé 200 periodistes) amb una creixent presència internacional, i – amb una aposta per punts de trobada més petits i assequibles, fugint del clàssic estand i afavorint la proximitat.
El Mercat de Música Viva de Vic, en el seu 25 aniversari, es consolida com a espai de trobada i hub de negoci per al sector musical. Aquest any presència de professionals internacionals ha augmentat amb un total de 77 persones provinents dels cinc continents. Els països que encapçalen el rànquing de programadors internacionals són França amb 19 i Regne Unit amb 13. D’Amèrica Llatina en venen 8, 5 de Corea, 4 de Canadà i 2 d’Austràlia. Com cada any, també en aquesta edició hi ha una àmplia representació de països europeus.
Marc Lloret comenta que “s’estan tancant acords internacionals amb països com Austràlia i Corea del Sud. Cada vegada se’ns convida més a fires i trobades internacionals, ja ens hi esperen, i les relacions s’estan consolidant. L’any vinent ha de suposar un salt internacional important per al Mercat”.
De l'Estat espanyol, les comunitats amb més professionals assistents han estat: Euskadi (18), Andalusia (16), Madrid (14), Galícia (11), Aragó (8), València (7) i Balears (4).
Aquesta edició s’han incrementat els speed-meetings amb un horari més ampli de dues sessions més. Consisteixen a organitzar rondes d’entrevistes breus entre programadors i representants de grups per impulsar l’intercanvi i contacte professional prioritàriament per a la compra-venda de música en directe. Les peticions prèvies de reunions d’aquesta edició han estat de 1.500 – envers les 1.000 de l’edició anterior de 2012 – de les quals s’han acceptat prèviament un 50% i se n’ha fet un total de 1.000.
El Recinte Firal i el VIT han estat les seus de les activitats professionals de l’MVLab. Aquesta edició les activitats professionals s’han caracteritzat per unir associacions en jornades úniques, aplegant tots els agents. Aquesta sinergia ha generat una notable major assistència i més cohesió del sector.
D’entre les activitats dutes a terme cal destacar, la jornada Nous models de negoci, Apps&Music organitzada pel Servei de desenvolupament empresarial (SDE) del Departament de Cultura i la jornada Canviem l’IVA! organitzada pel SIM amb suport de l’SDE i del MMVV. També hi ha hagut presentacions de la Junta d’Andalusia, del Govern d’Euskadi, dels Premis ARC, de les Cases de la Música, dels ajuts de l’Institut Ramon Llull, del llibre d’Antoni Mas “Cooperatives de músics”, la presentació del Womex 2014 a Santiago de Compostel·la, un maridatge de vins DO Penedès amb música del Club Tr3sC, la festa del 20è aniversari de WAM Produccions i la trobada de l’Acadèmia catalana de la Música.
L’impacte econòmic del Mercat
L’estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya l’any passat a partir de 2.000 enquestes va concloure que el MMVV va generar l’any 2011 gairebé 3,5 milions d’euros en contractacions corresponents a 747 contractes, una mitja de 3 contractes per organització assistent i un valor mig per contracte d’uns 4.626€.
El Mercat de Música Viva de Vic va generar la passada edició riquesa a la ciutat i comarca per valor superior als 6 milions d’euros i un total de 42 llocs de treball directes i indirectes | 0.880508 | curate | {"ca": 0.9998865955999092, "fr": 0.00011340440009072352} | |
mc4_ca_20230418_12_52177 | La selecció UEFA empata amb el Cornellà amb els dos escapulats a l'onze titular - ceeuropa.cat
Sergi Pastells disputa la pilota durant el partit jugat ahir FCF
Amistós · 30/10/19 · 17:30 hores · CAR Sant Cugat
1 - 1 CORNELLÀ
Un mal control de la pilota del porter Sergio Fernández, quan el cuir li va botar just al davant, va propiciar un autogol al primer minut, posant per davant el Cornellà al marcador. El combinat català va gaudir d'ocasions però no va poder marcar durant el primer temps.
A la represa el tècnic Toni Almendros va canviar tots onze jugadors del Principat i, als cinc minuts de joc, Jaume Pascual va marcar el gol que significava l'empat pels de la senyera. El d'ahir era el segon amistós de preparació de la #CatUEFA de cara a l'inici de la competició oficial el mes de desembre.
CATALUNYA: Sergio Fernández, Sergi Pastells, Pelegrín, Ayala, Pujol, Morales, Jordi Cano, Àlex Fernàndez, Sergi Arranz, David Silva i Sergi Serrano... També van jugar: Ortega, Germà, Bora, Martín, Bermúdez, Fornés, Avellaneda, Casals, German, Oumar i Jaume Pascual.
CORNELLÀ: Oriol Martí, Adrian, Riego, Álvaro, Robles, Abdulaye, Lobato, Pina, Becerra, Leonardo i Víctor... També van jugar: Ramon Juan, Torrenblanca, Prats, Javier Jiménez, Esteve, Paz, Serrano, Pereira, Gerard, López-Pinto i Jude.
TARGETES: Groga a Leonardo (Cornellà).
GOLS: 0-1 (Sergio Fernández -pp-, 1'); 1-1 (Jaume Pascual, 50').
Segon amistós de preparació per a la fase estatal de la Copa de Regions UEFA.
Jordi Cano realitza una passada en el duel de la selecció disputat al CAR / Foto: FCF
Jordi Cano realitza una passada en el duel de la selecció disputat al CAR / Foto: FCF Jordi Cano realitza una passada en el duel de la selecció disputat al CAR / Foto: FCF
http://www.ceeuropa.cat/el-club/historia/historia-del-club/la-seleccio-uefa-empata-amb-el-cornella-amb-els-dos-escapulats-a-l-onze-titular#sigProId649a27d408 | 0.705578 | curate | {"ca": 0.7519915029208709, "it": 0.007434944237918215, "es": 0.24057355284121085} | http://www.ceeuropa.cat/el-club/historia/historia-del-club/la-seleccio-uefa-empata-amb-el-cornella-amb-els-dos-escapulats-a-l-onze-titular |
oscar-2201_ca_20230904_0_176436 | Per tal de poder disposar de dades per poder lluitar pels nostres drets des del Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca hem fet una enquesta i ens agradaria que ens ajudéssiu a recollir dades reals dels afectes reals del COVID-19 a l’àmbit de la restauració i l’hostaleria.
El Gremi Informa
El propòsit d’aquesta mesura forma part del compromís moral i professional que la FIHRT i la seva junta directiva assumeixen de manera directa en representar a tot el sector hostaler com a patronal reconeguda del sector.
Fupar i el Gremi d’Hostaleria de Terrassa signen un conveni per impulsar la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual
Fupar, entitat social compromesa amb la inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, i el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, associació empresarial que agrupa empreses del sector de l’hostaleria, la restauració i els hotels, han signat un conveni de col·laboració per promoure la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social.
Menjazz 2020
Demà comença la campanya de Menjazz
Llei contra el malbaratament alimentari
El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya.
La llei ens ha d’ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i es proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030.
Cerca:
Entrades recents
XV CONCURS D’AMBIENTACIÓ DE BARS I RESTAURANTS
Nou acord amb Tastal.cat
REGALA HOSTALERIA
Tenim la recepte
Convocatòria CONCENTRACIÓ RESTAURACIÓ divendres 23 d’octubre a les 12 h a la Plaça Sant Jaume, Barcelona | 0.796797 | curate | {"ca": 0.9629850746268657, "es": 0.023283582089552238, "it": 0.003582089552238806, "en": 0.010149253731343283} | https://gremihostterrassa.com/2020/03/ |
mc4_ca_20230418_5_579657 | Vinyetes i carpes | El Biblionauta
Els còmics i el circ han tingut una intensa relació al llarg de decennis, una relació que s’ha mogut en línies diverses i múltiples i que ha forjat uns lligams sorprenents i, curiosament, poc estudiats. La vinculació entre aquestes dues manifestacions culturals no és quelcom estrany, sinó que més aviat té un tarannà inevitable, natural; estem parlant de dos camps expressius que no només han compartit públic –infantil i adult- desitjós d’experiències creatives i imaginatives, sinó que ambdós han esdevingut terrenys extraordinàriament fèrtils per als artistes, espais de llibertat on tot era possible; en el cas concret del nostre país, fins i tot la poca valoració que la cultura oficial ha manifestat cap a les carpes i les vinyetes, considerades i tractades durant molts anys com a subproductes, agermana encara més aquestes dues realitats culturals.
Aquest article vol analitzar com el circ arriba a les vinyetes en múltiples manifestacions, a tebeos que es mouen per l’espai i el temps, per diverses èpoques i continents; al menys inicialment, deixem de banda l’estudi del camí invers, és a dir, de com el còmic arriba al circ, recordant si més no de passada, que hi ha tota una recerca que pot resseguir com molts dels seus personatges han arribat al món circense a través d’espectacles acrobàtics o humorístics: Superman, Batman, Spiderman, Pif, Spirou o Tintin han estat personatges que han servit de reclam per atreure al públic a l’espectacle més gran de món en més d’una vegada, i seria interessant algun dia fer un estudi per aquesta línia.
Aquest text vol mostrar com el circ ha estat un espai especialment privilegiat per guionistes i dibuixants des de perspectives tan diferents com poden ser l’aventura, l’humor, el terror, el relat policíac o el fantàstic, un escenari singular regit per les seves pròpies lleis que esdevenia un repte per poder desenvolupar aventures i gags. Trapezistes, domadors, carpes multicolors, pallassos, equilibristes, animals perillosos, un món al marge del món rutinari i previsible, una nova realitat dins de la quotidianitat: això és el circ i, davant de quelcom tan fascinant i carregat de possibilitats, els tebeos no hi podien quedar indiferents.
Si pensem en molts dels grans personatges del còmic, aquells més universals i perennes -Superman, Batman, Spirou, Mortadel·lo…- descobrirem que tots han viscut alguna aventura on el circ ha esdevingut l’escenari. Igualment, si pensem en revistes i personatges vinculats al tebeo més humorístic, sovint recordarem historietes construïdes a partir de les situacions còmiques que pot generar un domador o un equilibrista, que certament són moltes. Com espai per a l’aventura o escenari per al gag, el circ ha esdevingut un magnífic marc de gran potencial narratiu i gràfic; en aquest darrer aspecte, no s’ha de menystenir com un univers artístic caracteritzat per la llum i el color, per les vestimentes singulars, per les perspectives sorprenents i els tipus inclassificables i únics també ha estat un element que ha despertat una innegable fascinació en els dibuixants.
Fer un recorregut per aquest matrimoni entre circ i còmic no és senzill, donada l’abundància de material i la seva disparitat; un lloc on conflueixen els superherois, el còmic infantil, el millor còmic franco-belga o els personatges Disney ens obliga a fer una aproximació generalista, un recorregut global que ens permeti mostrar aquesta intensa relació precisament subratllant la seva heterogeneïtat. Aquesta diversitat, però, no és més que la constatació d’una evidència: els còmics han sabut entendre sempre que el circ, més enllà de visions reduccionistes i simplificadores, és tot un món, multiforme i divers, integrat per identitats molt diferenciades, un microcosmos ric i complex regit per les seves pròpies lleis, un totum revolutum ordenat en la seva riquesa polifacètica. Des d’aquesta perspectiva, el còmic ha entrat en la carpa del circ amb un esperit obert, carregat d’admiració, reconeixent un territori prenyat de mil i una peripècies possibles i obert a múltiples mirades.
Els experts sovint discuteixen a l’hora de decidir quan neix el còmic, si a Europa o a Amèrica, sobre què és un precedent i què és una primera manifestació d‘aquest mitja de comunicació de massa, al voltant de quin va ser el primer ninotaire…; tots, però, coincideixen a l’hora de proclamar Little Nemo in Slumberland, de Windsor McKay, com la primera obra mestra d’aquest camp expressiu; començat a publicar l’any 1905 al New York Herald, aquest prodigi gràfic i imaginatiu que explica els somnis d’un nen en una pàgina on es barreja l’art nouveau i es prefigura el surrealisme, esdevé una eclosió de talent, un còmic imaginatiu i experimental, popular i avantguardista. En ell el circ hi té una presència recurrent, no només per la seva aparició explícita sinó sobre tot a l’hora de dissenyar personatges, vestuari, escenaris i accions; a inicis de segle XX, el circ és el gran espectacle popular i quan McKay vol forjar un món alternatiu caracteritzat per la imaginació, el color, la llibertat i el trencament dels límits racionals, ha de poar necessàriament en el món del circ, una experiència que té aquests atributs i que és compartida per tots els lectors.
Des d’aquest moment fundacional, tebeos i circ aniran sovint del bracet al llarg de més de cent anys; des dels Estats Units, aquesta relació serà intensa, i es mostrarà en sèries policíaques i d’aventures on hi destacarà Mandrake, l’elegant mag i hipnotitzador sempre acompanyat del forçut de circ Lothar, creat per Lee Falk i Phil Davis i també Dick Tracy, de Chester Gould, però on aquesta relació tindrà més importància serà en la gènesi dels més universals dels arquetipus creats per comic USA: els superherois. Que Superman, creat per Jerry Siegel i Joe Schuster, ja en el nº 7 de la revista Action Comics visqui una aventura al circ, o que Batman sigui creat per Bob Kane envoltat d’una atmosfera circense a l’hora de dibuixar moltes de les aventures i de crear molts dels malfactors als que s’ha d’enfrontar pels carrers de Gotham City, no és cap cosa estranya; el concepte de superheroi –un individu amb habilitats físiques i mentals extraordinàries que es vesteix de manera estrafolària i que mostra públicament les seves habilitats- té una concordança innegable amb l’artista de circ: Són diferents, és innegable –un s’enfronta al mal, l’altre és un artista-, però els punts de confluència són notables, i per això no ens ha d’estranyar que hi hagi, al llarg dels anys, molts moments en què els superherois entren de ple en el món del circ. Dècades després de Superman i Batman, els X-Men, creats per Stan Lee i Jack Kirby, esdevindran els grup de superherois de referència de finals del segle XX. i, en memorables aventures guionitzades per Chris Claremont i dibuixades per John Byrne, la relació amb el circ apareixerà de nou: en una època, posterior a la creació de l’equip, on es reinventa el grup i el concepte de mutant, algun dels seus membres –Nightcrawler, Rondador Nocturno en la versió espanyola- serà fins i tot un artista de circ, i en aquest espai viuran aquests personatges algunes de les aventures més recordades.
Els superherois, però, no monopolitzen aquesta aproximació americana; no ha estat estrany l’ús que n’ha fet el gènere de terror; precisament perquè el circ és un món caracteritzat per la llibertat i l’alegria, molts guionistes –i també escriptors i cineastes- han volgut imaginar una part fosca i tèrbola, inquietant, aconseguint d’aquesta manera sacsejar emocionalment el seu públic. Més enllà de pallassos assassins, podríem recordar els còmics de terror dels anys cinquanta de la E.C., uns veritables revolucionaris que van trasbalsar els lectors americans, o els seus hereus naturals, els còmics de la Warren dels anys setanta, on també els domadors i equilibristes esdevenien torbadors protagonistes; potser el títol més memorable i inquietant va ser el Freak Show del guionista Bruce Jones i el gran Berni Wrightson, un homenatge a la pel·lícula Freak de Tod Browning.
L’aventura americana del circ i el còmic no quedà però, circumscrita als exemples esmentats; múltiples serien els casos que trobaríem però potser és interessant subratllar la relació de Disney i el circ. No entrarem, ja ho hem comentat abans, en els múltiples espectacles de circ que s’han desenvolupat a partir d’aquest univers de personatges, ni en valorar els parcs temàtics, veritables circs estables en molts moments, sinó en un apartat concret d’aquesta factoria de ficcions com són els tebeos. Disney s’expandeix per tot el món com a empresa de dibuixos animats –cal recordar el llargmetratge Dumbo per subratllar la relació amb el circ?-, però els seus tebeos, des d’un primer moment, esdevenen un element d’extraordinària potència a l’hora d’universalitzar personatges. Els tebeos Disney no els dibuixava Walt Disney, sinó que durant decennis hi ha hagut un exercit de dibuixants que han desenvolupat aquesta feina sense signar les seves obres, tot i que des de fa uns anys hi ha un reconeixement a la tasca de cada un d’ells. Els primers anys, els dibuixants són nord-americans, destacant Floyd Gottfredson i, per damunt de tot, Carl Barks, però a partir dels anys seixanta hi ha una eclosió de dibuixants italians, nòrdics, espanyols i catalans. En aquest maremàgnum de vinyetes, diversos seran els exemples d’aventures de Mickey Mouse o l’ànec Donald on les peripècies tindran lloc a la carpa d’un circ. De manera prou curiosa, un dels darrers grans dibuixants formats a la factoria de tebeos Disney ha estat l’espanyol Juanjo Guarnido que, gràcies a la seva experiència dibuixant animals antropomòrfics, ha estat el creador, amb el guionista Díaz Canales, de la sèrie Blacksad, un dels darrers grans èxits del còmic europeu; precisament el quart volum de la col·lecció, Amarillo, es desenvolupa en un circ.
Europa, i especialment el món cultural franco-belga, ha estat sempre molt predisposada a portar les seves sèries d’aventura cap a aquest món alternatiu, carregat de codis secrets i fascinants. En aquest terreny seria inevitable parlar d’un dels grans personatges, Spirou, i del seu mes gran dibuixant, André Franquin, que va ser responsable de les seves aventures al llarg d’una desena d’àlbums i va crear personatges inoblidables com el Marsupilami; precisament la primera gran aventura on aquest amimal impossible i adorable esdevé protagonista, Han robat el Marsupilami, es desenvolupa gairebé integrament en un circ. Un altre dels grans del còmic belga, Willy Vandersteen, extraordinàriament popular al món flamenc, és el creador de Bob et Bobette,una sèrie imaginativa i fantasiosa protagonitzada per un parell de germans que viuen mil i una aventures i de la qual s’han publicat –i no és cap exageració- més de tres-cents títols; entre tantes peripècies, semblava inevitable que descobrissin Le roi du cirque. El recorregut pel món franco-belga seria ampli, cosa que no és estrany si pensem en el prestigi cultural que le cirque i la bd –així en diuen en francès dels tebeos- tenen en aquest àmbit cultural; en ell trobaríem figures de gran renom com Peyo, el pare dels Barrufets, que va fer viure una aventura circense al seu personatge Benet Tallaferro a El circ Bodoni, artistes de culte com Fred, que té l’àlbum Le petit cirque com una proposta arriscada i innovadora, o d’altres autors clàssics de reconegut prestigi com Macherot o Craenhals, que també han portat els seus personatges a aquest escenari.
Voldríem però, fer esment d’algunes singulars aportacions prou diferents i notables com perquè les subratllem. Unes estarien vinculades al western, un gènere que en el món del còmic franco-belga ha donat obres memorables. En aquest apartat, dues sèries tremendament popular que combinen l’aventura i l’humor han volgut agermanar també carpes i vinyetes. Una és la divertida i alhora rigorosa, Les tuniques bleus, obra de Cauvin dibuixada per Salverius i Lambil, una sèrie protagonitzada per dos soldats de l’exèrcit de la Unió en temps de la guerra de Secessió que, a les Les bleus en cavale es veuen obligats a camuflar-se com a artistes d’una companyia de circ. L’altre western, encara més popular, és Lucky Luke, de Rénè Goscinny –el pare d’Astérix- i Morris; Western circus és una magnífica aventura on l’impassible i solitari cow-boy es veu en l’obligació d’acompanyar un circ que vol creuar territoris hostils; el talent dels dos creadors de la sèrie no va desaprofitar les possibilitats gràfiques, narratives i humorístiques d’aquest plantejament. Un darrer exemple franco-belga que voldríem subratllar seria Ric Hochet, una esplèndida sèrie policíaca força desconeguda al nostre país, però molt popular a l’àmbit francòfon escrita per A.P. Duchâteau i dibuixada per Tibet, un altre dels destacats autors vinculat a la revista Tintin; les aventures d’aquest periodista i detectiu es recullen en setanta-vuit àlbums, destacant de manera molt especial Coups de griffes chez Bouglione, un títol on, a més d’una narració intensa, crida l’atenció l’espectacular, circense i inquietant coberta.
Al nostre país, els tebeos han mirat amb molt d’interès l’espectacle més gran del món, i des de perspectives prou diferenciades. Una primera presència remarcable estaria en el camp del tebeo humorístic, on les possibilitats de desenvolupar un gag al bell mig de la pista ha estat sovint una temptació difícil de reprimir; en aquest terreny, dues bones mostres serien una sèrie i una revista. En el primer cas, estem parlant d’Ot el bruixot, creació de Picanyol, un curiós heroi aparegut ininterrompudament a Cavall Fort al llarg de quaranta-dos anys i jubilat el passat any 2014; aquest mag sovint entra al circ i no són estranys al seu univers els domadors, trapezistes i malabaristes, sempre disposat a participar de les excel·lents habilitats d’aquest bonhomiós creador d’encanteris. El segon cas, fa referència a la revista per excel·lència, el TBO, que va donar nom al mitjà. Publicació d’una extraordinària longevitat, es va caracteritzar per un humor blanc i intel·ligent que buscava la complicitat amb els seus lectors a partir d’un retrat còmic i amable de la quotidianitat; en aquest terreny, el circ, una experiència compartida per tots els lectors, era també un territori a explorar, i així ho va fer en infinitat de gags, alguns d’ells aplegats en un número especial que mostrava el caràcter transversal d’aquesta temàtica en la història de la revista. De tota manera, el circ tenia una presència permanent i indirecta en la publicació gràcies a un dels seus grans personatges Eustaquio Morcillón, dibuixat per Benejam amb guions de Buigas i Carles Bech, un hàbil caçador que vivia a l’Àfrica i que, en companyia del seu inseparable Babalí, es dedicava a capturar animals per als zoos i circs de tot el món.
Sense deixar de banda l’humor, però barrejada amb una bona dosi d’aventura i d’imaginació cal fer esment a dues memorables aportacions. Una és Pumby, la creació del valencià Josep Sanchis i possiblement el millor tebeo infantil mai publicat en el nostre àmbit cultural; la sèrie es va caracteritzar sempre per un exquisit dibuix i una capacitat imaginativa superlativa, on tot era coherent i possible i on no hi havia límits per accedir al món de la fantasia. En aquest terreny tan creatiu, el circ, com no podia ser d’altra manera, hi apareixia de manera recurrent. Pumby va ser un veritable fenomen editorial als anys seixanta i setanta generant una popular revista i infinitat d’àlbums que recollien les aventures. I si parlem de fenòmens populars, és inevitable fer referència al còmic hispànic més popular, Mortadel·lo y Filemón, creació del gran Francisco Ibáñez que des de fa més de cinquanta anys arriba a quioscos i llibreries; els agents de la T.I.A. s’han apropat a tots els escenaris possibles per demostrar la seva incompetència proverbial, i el repte d’haver de moure’s entre tigres, malabaristes, elefants i trapezistes era una oportunitat que Ibáñez va explotar intensament en l’àlbum El circo, un dels grans títols de la col·lecció.
Seguint en el camp del tebeo hispànic i català, dues noves fites ens aproparan cap al final del nostre recorregut. Una d’elles és l’obra de Josep Maria Madorell, potser el dibuixants de còmics en català més important; no hi ha dubte que Jep i fidel, publicat a la contra de Cavall Fort durant decennis, els àlbums de Massagran – escrits per Folch i Camarasa– i Les aventures de Pere Vidal –amb guions de Joaquim Carbó– el van convertir en el ninotaire més popular del país. Precisament una de les aventures de Pere Vidal, La casa sota la lona, té lloc a un circ, i en ella podem resseguir les peripècies dels protagonistes de la sèrie, que acompanyen els Danieloff i la seva companyia quan actuen en un petit estat al cor de l’Àfrica; allà es veuen obligats a remuntar rius cabalosos i a enfrontar-se a malfactors i feres molt més perilloses que les que traslladen a les gàbies del seu circ.
La darrera fita remarcable ens duria a uns quadernets d’aventures publicats als anys cinquanta, l’època daurada d’aquest mitjà, quan omplien els quioscos els lliuraments setmanals de sèries com Hazañas bélicas, El guerrero del antifaz, El Capitán Trueno o Diego Valor. En aquells anys d’efervescència editorial i de duríssima competència, va trobar el seu lloc al mercat una sèrie publicada per la valenciana Maga, guionitzada per Pedro Quesada i dibuixada pel seu germà, un dels gran del tebeo hispànic, Miguel Quesada. La sèrie portava per títol Tony y Anita, los ases del circo, i els protagonistes eren els dos artistes del títol, ell trapezista i ella domadora de cavalls. Al llarg de més de 150 números, la sèrie va esdevenir una magnífica mostra del gènere d’aventures i del policíac, però també una de les poques propostes on els protagonistes no eren visitants ocasionals de les carpes sinó veritables artistes de circ que, gràcies al seu tarannà nòmada, a les seves extraordinàries habilitats físiques i al seu coratge s’enfrontaven a malfactors de la pitjor condició.
Tebeos i circ han caminat plegats al llarg de més de cent anys i ambdós han estat camps expressius d’una enorme creativitat, només superada per la seva abassegadora popularitat. Precisament aquesta popularitat ha estat sovint la culpable que la cultura oficial menystingués en moltes ocasions dues manifestacions que, des de fa anys, han estat objecte de diverses iniciatives de reivindicació i reflexió destinades a subratllar la seva excepcional aportació a la cultura universal. Els dos van viure al segle XX la seva època de plenitud, però també els canvis socials i culturals que han portat, ja en segle XXI, a la necessitat de buscar nous camins expressius. Del circ i dels còmics molts van decretar fa temps la inexorable decadència i extinció, auguri grotesc si veiem en l’actualitat l’excepcional vitalitat d’ambdós. Sota la carpa d’un circ i entre les vinyetes d’un tebeo el talent i la creativitat estan més vius i actius que mai.
Després d’aquest recorregut, que no ha estat exhaustiu ja que ens han quedat molts casos per evocar, com, per exemple, els dels manga japonesos, queda una pregunta que molts lectors es faran. I Tintín? El còmic més important de tots els temps viu allunyat del circ? Tot el que és important, tard o d’hora surt a les vinyetes d’Hergé; és possible que no hi surti el circ? Evidentment, no, tot i que surt d’una manera molt especial… i espacial. En el primer cas, hem d’anar a Les set boles de cristall i a aquelles pàgines memorables on el Capità Haddock, Milú i Tintín assisteixen al Music Hall Palace, que no és exactament un circ, però poc li falta si tenim en compte que hi actuen un llançador de punyals i el seu partenaire –el general Alcázar i Chiquito-, un prestidigitador –Bruno, el rei dels il·lusionistes-, un faquir acompanyat d’una vident –Ragdalami i Madame Yamilah- i una parell de pallassos als que veiem entre bastidors. També hi actua la Bianca Castafiore, però és veu que al Music Hall Palace oferia una programació molt heterogènia, atractiva per a tots els públics. I si volem veure l’aparició espacial que anunciàvem, animem tots els lectors a acompanyar els nostres herois en la seva aventura més espectacular, Hem caminat damunt la lluna, i trobar un singular circ a la pàgina 19. Com no podia ser d’una altra manera, Tintín també va al circ.
13 d'Abril de 2015 a les 11:43
Un món màgic dins un altre. Magnífic article. Hauré de repassar la meva col·lecció de Pumby. | 0.863186 | curate | {"en": 0.002499509900019604, "ca": 0.995589100176436, "id": 0.0004410899823564007, "fr": 0.0014702999411880023} | https://elbiblionauta.com/ca/2015/04/13/vinyetes-i-carpes/ |
mc4_ca_20230418_7_189405 | VicentP, albarduscorunner. Les curses per muntanya, quan més dures millor. : BON ANY 2011 A TOTS ! ! !
Bé, acabem de començar un nou any en el que segur que més d'un té un grapat de bons propòsits per a complir. Des del blog vull desitjar-vos a tots que tots aquestos propòsits vagen per bon camí, que disfruteu molt de tot i que sigueu tots molt feliços.
Els entrenos d'aquestos 3 dies han segut:
DIVENDRES 31/12/10:
1h28'41" running. Entrenament de colines, fent 270 m+ a una mitja de 122 ppm i en una màx. de 154.
Ruta: escalfament per el camí vell de Castelló i colines a la pista del Pou del Guardia.
Després de 3 dies d'entrenos molt bons, avui les sensacions han segut d'anar molt apretat. Menys mal que he entrenat amb Cristian, ja que sino, no sé si haguera acabat l'entrenament.
DISSABTE 01/12/10:
27'26" running, rodant molt suau, a una mitja de 110 ppm i en una màx. de 135.
Ruta: volta de baix del Bovalar.
Avui és el segon dia de la temporada que he abandonat l'entrenament. He fet l'escalfament, i quan he començat a apretar, m'he agobiat molt de cames, però sobretot cardiovascularment. Hi ha vegades que no val la pena voler encabotar-se en complir en el plan. I avui era un d'eixos dies. I més si és el dia de Cap d'Any. Així que cap a casa i demà més.
DIUMENGE 02/12/10:
1h47'00" running per muntanya. 845 m+ a una mitja de 133 ppm. i en una màx. de 148 ppm.
Ruta: hem fet part del circuit de la cursa de Tombatossals, afegint un parell de pujades més.
El principi de l'entreno avui s'ha tornat a fer pestós. Després ha millorat un poc la sensació, però l'última pujada s'ha tornat a fer pudenta.
Sobretot per culpa de la lessió, feia molt de temps que no entrenava per un circuit com aquest, en continues pujades i baixades en molt de desnivell i molt tècniques. Les cames estan un poc verdes per a rendir en estos circuits, però.... com que encara estem començant la temporada, poc a poc ja aniré agafant eixa força que em falta.
Publicado por VicentP en 22:59
Hola Vicent, feliç any nou encara que siga amb retras, jejeje!! !.
Ja feia algun temps que no llegia el blog i ara ja hi ha "chicha" per a pasar un bon rato llegint.
Ja veig que enguany esteu a tope amb el ultra-trail, jo tambe continuare fent ultres, ja estic inscrit a ultra d´Andorra, mareeeee!!!! ja vaig anar al 2009 i allo es durissim, jejeje!!! pero nosaltres som "masoques" jejeje!! !.
FELIÇ ANY. Paco (el de olga)jejeje!!! !.
Bon dia Paco, ¿com va tot? Feliç any per a vosaltres també.
Enguany li pegarem a l'ultra, a vóre com va la temporada. Jo estic inscrit al de Xerta. I en vull fer un parell més, un altre per a juny/juliol i un altre per a setembre/octubre, però encara no tinc clar quins.
Com tú dius, som masoques i ens agrada massa el matxaque.
4 de enero de 2011, 9:43 | 0.691534 | curate | {"en": 0.01582045621780721, "ca": 0.8576158940397351, "fr": 0.00919793966151582, "gl": 0.009565857247976454, "es": 0.07027225901398086, "ja": 0.013245033112582781, "et": 0.002207505518763797, "id": 0.01839587932303164, "zh": 0.003679175864606328} | http://atopeeeeeeeeee.blogspot.com/2011/01/bon-any-2011-tots.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_771129 | Poc a poc, quasi imperctiblement, se'ns escapa la llengua de les mans, mentre la classe política dorm Sant Feliu de Guíxols. Baix Empordà. Cartells de l'Ajuntament en castellà. D'aquest tipus, no n'he sabut veure en català. A la piscina municipal, en mans de l'empresa Llop, veig que cada vegada més classes es fan en castellà. Ningú no diu res. La correcció política que domina la societat catalana és tan perfecte, que callem, estabornits pels complexos induïts i per l'anastèsia de la comoditat del poder. Em sap molt greu no haver pogut fer més des del Parlament. Tenia compareixences demanades amb la DG de "Normalització Lingüística" (existeix? ), amb la direcció de 8TV per demanar-los perquè marginen tant el català en la programació de ficció, o en els companys dels Tallers de Llengua (Suay, Gibert i companyia) que haguessin dit algunes coses dins el resclosit àmbit parlamentari, que algú havia d'haver dit a crits fa anys ja. Frustrant. I vist tot això des de l'Empordà (of all places), encara més. FRANCament. Toni Strubell
Probablement l'hagi redactat algun membre de la Brigada. Sóc de Sant Feliu i els conec pràcticament a tots, i tots els que conec són castellanoparlants. No crec que estigui fet amb cap intenció estranya. Crec que el més simple és notificar a l'Ajuntament l'anomalia, i estic força segur que canviaran el rètol (A vegades) tenim tendència a fer grans escarafalls quan es tracta de coses de fàcil resoldre.
Tu saps quina és la meva intenció d'obrir fils al xat? Només cerco informar a la gent i confiar en el poder del poble català. El poble català és fort, però desgraciadament ocupa tot el seu dia en la feina i el poc temps que no treballa en la família, per tant moltes coses passen desapercebudes pels ciutadans catalans i quan s'adonen ja és massa tard per a canviar-ho.
Aina escrigué: El poble català és fort, però desgraciadament ocupa tot el seu dia en la feina i el poc temps que no treballa en la família,
Adela escrigué: El poble català és fort, però desgraciadament ocupa tot el seu dia en la feina i el poc temps que no treballa en la família, La majoria de gent que conec i no és independentista em donen com a raó de que es passen el dia treballant i llavors quan arriben a casa no es volen posar a llegir premsa, informar-se, etc, el poc temps lliure que tenen el volen dedicar a la família i molts ignoren tota la marginació que pateix Catalunya per part d'Espanya.
Treure conclusions a partir de la "gent que conec" i anomenar-ho "el poble català" és exactament la definició de sociologia barata.
En conec forces que coincideixen amb el que t'he dit, però tens raó que he generalitzat a tot el poble. | 0.835822 | curate | {"ca": 0.9870771569745344, "en": 0.00798175598631699, "de": 0.0049410870391486126} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_61012 | Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona
Segueix-nos
A fons
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
Podcasts
Vídeos
Opinió
Especials
10 cançons
Amics x Sèries
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Si pogués parlar
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
El World Press Photo torna a Barcelona - Diari de Barcelona
FOTOPERIODISME
El World Press Photo torna a Barcelona
A partir d'aquest dijous i fins al 12 de desembre es podrà visitar l'exposició al CCCB amb la Covid, el canvi climàtic i les protestes ciutadanes com a eixos principals
Per ACN
Fotos ACN (Pere Francesch)
Publicat el 11 de novembre 2021
L'exposició World Press Photo torna al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La mostra, que es podrà visitar des d'aquest dijous fins al 12 de desembre, exposa els projectes guanyadors el 2021 del World Press Photo. En declaracions a l'ACN, Sílvia Omedes, directora de la Fundación Photographic Social Vision, explica que l'exposició tracta temes diversos com la crisi sanitària de la Covid-19, present en moltes propostes, però també "la denúncia del canvi climàtic, els abusos dels recursos naturals, les protestes ciutadanes i conflictes ideològics i de gènere". D'altra banda, s'amplia el programa de visites guiades presencials i es torna a oferir la visita en format en línia a través de la plataforma Filmin.
Omedes ha destacat que aquesta és una edició especial amb un apartat que tracta la crisi sanitària de la Covid. "En molts projectes veiem la incidència de la Covid-19 perquè les persones van amb mascareta, tot i que hi ha una gran oferta de temes".
La directora de la Fundació Photographic Social Vision ha remarcat que hi ha molts projectes dels llocs on viuen els fotògrafs, que s'han apropat a temàtiques "més intimes, i personals". Així mateix, ha assenyalat que s'ha cobert "la denúncia del canvi climàtic, els abusos dels recursos naturals, les protestes ciutadanes i conflictes ideològic i de gènere".
Pla general de l'exposició World Press Photo 2021, al CCCB, el 10 de novembre del 2021. ACN (Pere Francesch)
L'exposició, organitzada per dissetè any consecutiu per la Fundació Photographic Social Vision amb la coproducció del CCCB i la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell, exhibeix els treballs guanyadors de l'última edició del concurs World Press Photo que "mostren una àmplia visió dels reptes que afronta la societat global, més enllà dels titulars d'actualitat". Aquest any, Photographic Social Vision celebra el seu vintè aniversari.
Una abraçada protegida amb plàstic per evitar contagis de Covid-19 captada pel fotògraf danès Mads Nissen va ser la guardonada amb el premi World Press Photo de l'any 2021. Al costat de la foto de Nissen, el World Press Photo al Reportatge Gràfic de l'Any ha estat per a Habibi, de l'italià Antonio Faccilongo, que explica històries d'amor durant el conflicte entre Israel i Palestina.
En aquesta edició, cinc autors espanyols han guanyat un World Press Photo: Pablo Tosco –nascut a l'Argentina–, primer premi en la categoria de Temes Contemporanis (Fotografies Individuals); Aitor Garmendia, tercer premi en la categoria de Medi Ambient (Reportatges Gràfics); Jaime Culebras, tercer premi en la categoria de Natura (Fotografies Individuals); Luis Tato, tercer premi en la categoria de Natura (Reportatges Gràfics) i Claudia Reig Valera, menció destacada al Projecte Interactiu Educatiu.
\uD83D\uDCF8\uD83D\uDD34 Tot a punt per a una nova edició del World Press Photo!
Avui, a les 11h, podeu seguir en directe la roda de premsa de presentació, aquí: https://t.co/NMSIVeZk1a
La mostra es podrà veure de l'11 de novembre al 12 de desembre: https://t.co/w9n2NqQqyt#WPPBarcelona pic.twitter.com/EY7ed3rWEm
— CCCB (@cececebe) November 10, 2021
Pablo Tosco
L'argentí Pablo Tosco, resident a Barcelona, va guanyar el primer premi a la categoria Temes Contemporanis, Fotografies Individuals, al World Press Photo 2021 per la fotografia Yemen: Hunger, Another War Wound. En declaracions a l'ACN, ha dit que li agrada pensar que la fotografia és la petjada d'un treball col·lectiu de més de dos anys i mig. L'objectiu que tenien, ha apuntat, era indagar i conèixer les històries que podien narrar les opressions a què estan sotmeses les dones al Iemen.
El seu treball es va centrar en la Fàtima, que els va compartir la seva història. La van conèixer en una platja que era un cementiri de vaixells destruïts pel conflicte armat. La Fàtima i un grup de dones sortien a pescar. Tosco ha lamentat el nivell d'opressió estructural que patia "per ser dona i per venir d'una zona rural i no tenir accés a l'educació".
Visites guiades en línia i presencials
Per altra banda, en aquesta edició s'amplia el programa de visites guiades presencials que s'ofereixen, sempre amb reserva prèvia i aforament limitat, tant a públic general (aquest any també en caps de setmana), com a centres educatius i també a empreses.
Després de l'acollida de la passada edició, l'àrea educativa de la Fundació Photographic Social Vision torna a oferir la visita guiada en format en línia a través de la plataforma Filmin, que adapta el relat de l'exposició al llenguatge audiovisual.
A més, Photographic Social Vision oferirà de forma gratuïta més continguts exclusius en format virtual, com entrevistes amb alguns dels fotoperiodistes guanyadors d'aquesta edició del prestigiós concurs de fotoperiodisme.
— El més vist —
Sense Oposicions
El dramàtic testimoni d'una educadora atrapada a la carretera el dia de les oposicions
Drets
Joves no acompanyats malden per obrir-se pas a la plaça de la Trinitat malgrat les protestes veïnals
Cas D'altsasu
Adur Ramírez de Alda:
"La jugada els ha sortit malament, no he abandonat les meves conviccions"
Dret A L'habitatge
El desnonament d'una família amb tres menors a Ciutat Meridiana, en imatges
Entrevista
Manuel Delgado:
"Vivim en una ciutat en la qual cremar una paperera és vandalisme i destruir un barri sencer en nom de la gentrificació és prosperitat social"
- Etiquetes -
barcelona
catalunya
cinema
coronavirus
covid-19
cultura
feminisme
música
salut
teatre
- Comentaris -
Si us plau, activeu JavaScript per veure els comentaris impulsats per Disqus..
— El més vist —
Comicis Presidencials
Lluita per la Casa Blanca: la campanya en pandèmia
Vídeo
'Mil batalles', el nou single dels Búhos abans de la victòria
Això Rai
Això de la violència contra les trans
7 Pecats Capitals
Xoc de trens: quan el dret a l’avortament entra en disputa amb el dret a l’objecció de consciència
Masclisme
Natza Farré: “L’exposició et dona molt mal rotllo, però al mateix temps t’empodera molt”
La teva privacitat és important per a nosaltres. Fem servir cookies al nostre lloc web per proporcionar funcionalitats bàsiques. Fent clic consenteixes l'ús d'aquesta tecnologia al nostre web.
Accepta i tanca
Roc Boronat, 13808018 Barcelona(+34)93 542 16 96
Segueix-nos
EL NOSTRE NEWSLETTER
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
A fons
Opinió
Podcasts
Vídeos
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
Especials
10 cançons
Amics x Sèries
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Si pogués parlar
Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona | 0.608089 | curate | {"ca": 0.9092251913522224, "pt": 0.00765408889485699, "fr": 0.00523700819121794, "es": 0.016516718141533503, "de": 0.007519806633543709, "en": 0.034644823418826375, "hr": 0.002148516181012488, "vi": 0.0026856452262656104, "no": 0.0018799516583859273, "st": 0.0037599033167718546, "ja": 0.0018799516583859273, "it": 0.0009399758291929637, "sv": 0.0034913387941452934, "eu": 0.0017456693970726467, "eo": 0.0006714113065664026} | https://www.diaridebarcelona.cat/-/world-press-photo-torna-barcelona |
mc4_ca_20230418_4_195769 | Qala Allotjaments vacacionals - Malta | Airbnb
Lloguers vacacionals a Qala
Els allotjaments vacacionals més ben valorats a Qala
Situada al tranquil poble de Qala, Gozo és aquesta caseta ultra molt acabada, que ofereix un sistema d’il·luminació interior d’il·luminació interior, amb un sistema de cinema a casa i un sistema de so exterior i interior, amb zona de barbacoa (barbacoa proporcionada) i piscina exterior.
“Els amfitrions eren meravellosos, ja que és l'apartament. Ben situat al petit poble d'I-Qala, és un lloc tranquil que ofereix llocs agradables per menjar a poca distància a peu. Si preferiu cuinar, trobareu tot el que necessiteu a la cuina. L’apartament és acollidor i confortable i l’espai es manté molt net. Els amfitrions realment es cuiden de l’apartament, de manera que tot és còmode, molt net. Millor experiència amb Airbnb! Dono 5 estrelles, però mereix 6 estrelles! Gràcies !”
“WSPANIALE! Apartament perfecte: terrassa neta, completament equipada i sensacional amb piscina i barbacoa. Excel.lent ubicació: a prop de tot, botiga sota el nas, parada d'autobús a la volta de la cantonada, a prop de les platges a uns 2 km de diverses platges Contacte sensacional: els propietaris són molt bons, útils: van venir a la parada d'autobús, ens van portar a la nau, ens van permetre veure més tard, eren molt bons! RECOMANAT A CADA DIFERÈNCIA! Va ser meravellós! SALUTS CALENTS PER A PROPIETARIS! Ewelina”
Situat al nivell de la piscina d'un complex de nova construcció, aquest apartament de 2 dormitoris ofereix una terrassa privada al costat d'una gran piscina comunitària i un jardí, ideal per a famílies amb nens i parelles. Situat a la població tradicional de Qala, a pocs minuts del ferri i una parada d'autobús, es troba a pocs metres, donant accés a totes les platges populars, atraccions turístiques i altres pobles de l'illa. Hi ha bars, restaurants i botigues de comestibles a poca distància.
“Josette va anar més enllà per ajudar-nos amb la nostra estada al seu encantador apartament durant Nadal. Ens va recollir de l’aeroport i va ser molt acollidora, ja que ens va permetre l’aturada en un supermercat i recollir queviures per al sopar del dia de Nadal. Va donar consells sobre llocs per visitar i on agafar l'autobús local per a viatges. Jo i els meus dos fills vam estar molt agraïts per tota la seva ajuda, i em recomanaven quedar-se a l’apartament de Josette. Era molt ampli, net i ideal per a la nostra petita família. Les portes del pati s’obren a la zona de la piscina i vam tenir la sort de menjar el nostre sopar de Nadal fora d’aquest any. Qala és un lloc encantador per allotjar-se i no gaire lluny per arribar a altres zones. Vam contractar un cotxe durant un dia i vam aconseguir veure tots els llocs principals en un dia. Gozo és una illa realment bella i relaxant, no us decebrà. Estàvem encantats de quedar-nos aquí els quatre dies i no aventurar-nos més a Malta.”
Equipament i serveis que triomfen als allotjaments vacacionals a Qala
Allotjaments vacacionals per menys de €85
El cost mitjà d'una estada a Qala és de €107 per nit.
Shared room4.63 (16)
Bed in 4 person S/R w/AC in Farmhouse w/Sea View
Habitació d'hotel4.77 (45)
Shared room4.63 (8) | 0.788708 | curate | {"ca": 0.9100126742712294, "en": 0.04150823827629911, "es": 0.008871989860583017, "pl": 0.0025348542458808617, "pt": 0.0370722433460076} | https://www.airbnb.cat/qala-malta/stays |
oscar-2301_ca_20230418_5_61453 | Aquesta extensió no s'ha provat en les darreres 3 versions majors del WordPress. Segurament no està mantinguda o suportada, i pot tenir problemes de compatibilitat quan s'usa en versions recents del WordPress.
Baixa
WP Automatic Updates
Per ak.singla
Detalls
Ressenyes
Instal·lació
Desenvolupament
Vista avançada
Suport
Estadístiques
Versions actives
Baixades diàries
Historial de baixades
Opcions avançades
Aquesta secció està pensada només per a usuaris avançats i desenvolupadors. Es presenten aquí per a proves i finalitats educatives.
Versions anteriors
És possible que les versions anteriors de les extensions no siguin segures o estables. No es recomana utilitzar-les en llocs web en producció. | 0 | curate | {"ca": 0.9001468428781204, "pt": 0.027900146842878122, "en": 0.05286343612334802, "hr": 0.01908957415565345} | https://ca.wordpress.org/plugins/wp-automatic-updates/advanced/ |
mc4_ca_20230418_9_90181 | Bé per l’O-se-vé | Bloc de Joan Brunet i Mauri
Posted by Joan Brunet i Mauri | març 27, 1997 | Articles, Barcelona, Cultura, Sabadell | 0 |
Els que els agrada gaudir de la bona música estan d’enhorabona. L’OSV (l’Orquestra Simfònica del Vallès) s’està mostrant, concert rera concert, com una formació que treballa i que interpreta la música amb vocació i amb eficàcia. Lluny queden els fluixos i vacil·lants inicis de l’OSV que no donaven massa marge a les possibilitats de futur per a la formació vallesana. Fins i tot, quan l’OSV va començar la seva singladura, s’escoltaven justes crítiques sobre la qualitat de la Simfònica. El temps, però, ha tingut cura de demostrar que les ganes de l’orquestra i dels seus components estan donant bons fruits. Sota la batuta de Jordi Mora, l’OSV donà un tomb en el seu caminar inicial i ara, sota la direcció de Salvador Brotons, la Simfònica apunta trets de gran qualitat. Memorable ha estat, en aquest sentit, el darrer dels concerts populars, el de Pasqua, que l’OSV va oferir la setamana passada a La Faràndula i durant el qual s’interpretaren peces de Puccini d’una gran bellesa, les quals requerien d’una millor execució. L’OSV, acompanyada en aquesta ocasió pel Cor Madrigal, va entusiasmar.
Llàstima que l’assistència de públic als concerts no estigui a l’alçada de la qualitat que avui té l’OSV. Una OSV que, d’altra banda, comença a obtenir èxits a Barcelona. No podríem perdonar-nos que, després del què ha costat consolidar l’OSV, la formació sucumbís a cants de sirena i es decidís per a traslladar-se a Barcelona. Una vegada més quedaria ben clar que ningú no és profeta a casa seva. Que no passi!
Publicat a El 9 Nou, el 27 de març de 1997
NextAlbània: un altre conflicte a la cuina d’Europa | 0.821657 | curate | {"ca": 0.9924898902368573, "pt": 0.007510109763142692} | http://joanbrunetmauri.cat/be-per-lo-se-ve/ |
crawling-populars_ca_20200525_49_172834 | Codi fotografia: 71372 Voleu aquesta fotografia?
Aconsegueix una còpia digital d'aquesta fotografia en alta resolució (sense marca d'aigua) per 4 € (IVA inclòs)
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins. | 0.651182 | curate | {"it": 0.1643835616438356, "ca": 0.8356164383561644} | : /serveis/fotografies/galeria/30/71372/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_78436 | El director general de Ports i Aeroports del Govern, Xavier Ramis, aconsella esperar que entri en vigor el descompte del 75% en els trajectes amb la península per reservar bitllets d’avió o vaixell. Una mesura que creu es produirà a principi del mes que ve.
En declaracions a IB3 Ràdio, Ramis ha explicat que creu que serà difícil que el Govern de Rajoy prescindeixi del 75% en els pressupostos de l’any que ve després de la passa feta enguany. Amb tot assenyala que la millor garantia es tenir el descompte garantit pel REB. Quant al descompte pels vehicles en el transport marítim, diu el director general de Ports que compta amb l’aprovació de la Direcció General de la Marina Mercant però que és una mesura que no compta amb el suport de les Canàries. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/el-director-general-daeroports-aconsella-esperar-al-75-per-comprar-bitllets |
mc4_ca_20230418_9_556994 | Un Salt al món: Sumaríssim d'urgència 1643
"Sumaríssim d'urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)" de Jaume Prat i Pons (CCG Edicions, 2010) no és un llibre sobre les sumaris d'urgència que es van fer acabada la guerra civil per part de l'exèrcit franquista. Tampoc és un llibre sobre la guerra civil, ni una novel·la, ni un assaig d'història. El llibre d'en Prat és el retrat de dos perdedors, d'una família truncada per la desgràcia de la guerra que mai ha sortit ni sortirà en els llibres d'història.
L'Isidre, el Jordano, el Paco i la Teresa eren quatre germans que van veure com la seva joventut se'ls escapava de les mans amb l'esclat de la guerra civil. Quatre germans compromesos amb una causa que creien justa i per a la qual van lluitar. Isidre i Jordano des dels comitès antifeixistes i la rereguarda, el Paco des dels camps de trinxeres i la Teresa des del Consell Municipal de Salt que la va convertir amb la primera dona regidora de les comarques gironines.
La vida dels quatre germans, i amb ells la de tota la família Pons, va canviar radicalment l'any 1939 quan la Teresa va haver de fugir a l'exili i es va trobar sola en un país desconegut, el Paco va trobar la mort en mans dels seus mateixos companys i l'Isidre i el Jordano es van haver d'enfrontar a un procés sumaríssim d'urgència que ja tenien perdut abans de celebrar-se.
Escrit per Deric a les 18:34
Costa trobar algun document/llibre que no sigui partidista. M'apunto aquest a veure què tal! !
15 de novembre de 2010 a les 18:58
Com dius ni uns van ser tan dolens ni el altres tan bons, la guerra trastorna las ments humanas i enfronta a totom.
Te que está molt bé aquet llibre,queda apuntat.
15 de novembre de 2010 a les 19:31
Saps em costa pensar en que un llibre así deixi de ser partidista però et crec i me'l apunto, tu mai ! !!!!! em fas sentir decebuda.
15 de novembre de 2010 a les 21:15
Benvolgut Deric, comentaris com el teu són el millor premi que pot rebre l'autor d'un llibre. Crec que has copçat del tot la idea que intento transmetre amb el meu llibre.
17 de novembre de 2010 a les 9:06
Un Salt a la història
Nominada a millor novel·la de l'any!
De nou enfeinat
Adéu París 2 | 0.78923 | curate | {"ca": 0.9240389069013432, "fr": 0.06299212598425197, "de": 0.002315886984715146, "pt": 0.010653080129689671} | http://unsalt.blogspot.com/2010/11/sumarissim-durgencia-1643.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_894389 | Corre per internet, i des de fa temps, la següent anècdota sobre el premi Nobel de medicina espanyol Santiago Ramón y Cajal. Es diu quee durant un sopar amb els seus col·legues suecs, l’il·lustre metge espanyol no parava d’exclamar-se i intentava esbrinar les raons de la separació entre Suècia i Noruega, que per a ell resultava del tot incomprensible:–A veure, com és que vostès han permès aquesta barbaritat ?–Bé, és que vam voler evitar una guerra… Va dir un dels seus companys de taula.Però, l’explicació no va convèncer gens ni mica l’aragonès. Va fer referència al cas recent d’Espanya amb Cuba:–Vaig estar treballant-hi com a metge militar i vaig veure de primera mà els patiments i els sacrificis dels soldats a la guerra. Hi va haver moltes baixes per part d’Espanya, però el meu país no va pensar mai a rendir-se. De manera que, la seva reacció davant un cas similar em sembla del tot inconcebible. Va ser el retret del metge espanyol als seus companys suecs.–Un altre company de taula va suggerir-li:–Bé, potser això de Noruega va ser diferent.. aquí som un pèl distints…Però, Ramon y Cajal no va cedir i va contestar:–És la mateixa cosa a tot arreu. No entenc de cap manera com van permetre la disgregació del seu país. Cal evitar, com sigui, la fragmentació que porta cap el desastre. No comprenc com ho han permès, sense la més mínima resistència. És del tot inaudit.Apa,els donen la independència als noruecs sense més ni més. Per què?Tots el companys de taula se’l van mirar una estona en silenci i finalment un va contestar en nom de tots:–Doctor, ho vam fer per la senzilla raó que ells, els noruecs, ho volien. Per això ho vam fer.La qüestió és que he intentat trobar la font d'aquesta anècdota, que podríem dir que és molt actual, i no n'he estat capaç. Sospito que podria ser apòcrifa, però tampoc n'estic segur. En sabeu res o em podeu donar un cop de mà?
No hi ha dubte que el Garcia-Margallo és una reencarnació del Ramón y Cajal...
Malauradament hi ha milions de reencarnacions d'en Ramón y Cajal. I encara més malauradament tots han decidit reencanar-s'hi alhora. Un malson. | 0.858894 | curate | {"ca": 0.9745681381957774, "pt": 0.020633397312859885, "es": 0.0047984644913627635} | |
mc4_ca_20230418_17_154926 | 3r d'ESO - Matawiki
Revisió de 22:27, 23 març 2006; Rferrer (Discussió | contribucions)
2 Cultura Clàssica
3 Plàstica
3.1 Michael Dudok de Wit - Father and Daughter
4 Castellà
Això es un treball que vaig fer sobre els Rolling Stones
La historia musical de els Rolling Stones va començar al 1960, quan Mick Jagger I Keith Richards, dos vells amics de estudis, comencen a compartir la seva passió per la musica. L’any següent crearen un grup “Little Boy Blue & Blue Boys”, junt amb Jack Taylor. El 1962 coneixen a Brian Jones i a Charlie Watts i el pianista Ian Stewart i decideixen renombrar es grup . El nou nom elegit va ser: The Rolling Stones, inspirat en un vell tema de Muddy Waters.
El 1964 publiquen el seu primer àlbum, al qual només disponia d’una cançó creada per ells. Les altres eren versions de altres artistes. El fort ritme i la agressivitat que adoptaven en els instruments els dona un aire pròpiament seu.
Els managers volien donar-lis a conèixer com els nins dolents del pop/rock, al contrari que els Beatles que podien ser considerats els nins bons. El 1967 treuen un nou disc “ Between The Buttoms” amb cançons compostes per ells, que es va veure salpicat per la detenció de Jagger i Richards per possessió de drogues .
Jack Taylor (va ser substituït per Bill Wyman) Brian Jones (el 1969 el troben mort a ca seva víctima de les drogues)
Darrer disc?
El 1997 treuen “Bridges to Babylon” , el seu darrer àlbum fins ara. Ara estan de gira per tot el mon amb infinitats de concerts.
Fonts: http://.
Ja que 3r va ser l'any de Cultura Clàssica, posaré algunes de les feines fetes durant aquesta assignatura:
Activitat sobre els déus de l'Olimp
La mateixa activitat dels déus de l'Olimp
Esquema dels ateus i els seus aliats i dels troians amb els seus (Llibre de la Ilíada)
Així com ha comentat na Rosa Ferrer a un altre apartat, i ha demostrat na Neus amb sa seva feina; a tercer d'ESO férem els treballs de cultura clàssica, el quan és aquí abaix (un trosset :P) En Francesc Bassa en Pere Suau i jo (Bàrbara) férem un viatje inmaginari a l'illa de Creta
Bàrbara Vives
Aquí pos una imatge de la portada d'un treball que vam fer a cultura clàssica sobre les olimpíades de la Ilíada.
El treball va consistir en fer un treball que parlàs sobre les Olimpíades de la Ilíada. En Jaume Bueno va formular algunes preguntes que nosaltres, per grups, havíem de contestar, també vam haver de omplir amb l'informació necessària alguns punts que ell mateix ens va fer anotar.
Michael Dudok de Wit - Father and Daughter
Imatge del curtmetratge
Father and Daughter (Pare i Filla)
Autor: Michael Dudok de Wit
Premis: Oscar al Millor Curtmetratge de l’any 2000
La història comença quan un pare i la seva filla van en bicicleta, i en arribar a la costa del que podria ser un llac o la mar, s’aturen. Allà, en pare s’acomiada de la filla, que no és més que una nina petita, agafant-la als seus braços, i poc després s’embarca, sol i deixant la seva filla a terra, en una petita barca de rems i es perd en la llunyania de l’horitzó.
La nina, veient que el pare ha marxat, agafa la seva bicicleta que romania al costat de la del pare i torna en la direcció que ha vingut. Llavors representa que la filla va tornant al lloc on el pare havia embarcat, i va passant el temps, es pot distingir que cada vegada que la filla va al lloc va creixent, per representar que passa molt de temps, i es torna una dona, i al final una vella.
Com a darrer episodi dels viatges, la filla, ja vella, fa la última visita al lloc. En arribar veu que l’aigua del que podia ser el llac o el mar, s’havia assecat, i en el seu lloc hi ha un gran camp amb herba alta. Deixa la bicicleta (on es produeix, juntament amb altres moments, una de les poques coses “gracioses” de la pel•lícula) i s’endinsa en aquell mar d’herba. Al cap d’una estona arriba a un escampat, on hi troba una barca, on s’hi ajeu i s’adorm. De dormida somnia en que es desperta i comença a caminar cap a un home (on representa que és el seu pare) i es torna jove, com quan el pare se’n va anar i s’abracen.
A mi el curtmetratge em va agradar molt, els colors amb el que està fet, molt adients per a una història dramàtica o trista com aquesta, la història en sí, a mi m’agraden les històries dramàtiques (encara que conservi un punt humorístic que la fa més real) i la qualitat del dibuix està molt treballada.
Aquest curtmetratge ens pot mostrar d’una manera no tan tràgica les crueltats de les guerres o els fets que s’han esdevingut degut a fets de la història. Podríem suposar que el pare fuig per qüestions polítiques, ja que sembla que és la època de la I o II Guerra Mundial, ja podria ser un jueu, o algun oprimit. I el final és (encara que és un final no molt innovador), hi escau molt, ja que fa acabar la història d’una manera dolça, que et deixa bon gust de boca. Podríem dir que l’amor no s’acaba, la filla va estar sempre amb l’esperança de trobar al seu pare, però al final et deixen clar que el pare va morir. És una historieta molt maca.
Francesc Rul·lan
Aquí teniu una feina que varem fer en Damià, en Francesc Rul·lan, en Tenma i jo. Era un còmic de un fragment de la obra de teatre "La Celestina", vàrem treure un 9'5...no ens va voler posar el 10 suposadament perquè a la darrera pàgina hi havia massa poc text.... (hi ha gent que no li agrada posar 10...)
Fitxer:2n ESO (1).jpg
Obtingut de «http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=3r_d%27ESO&oldid=7716» | 0.818212 | curate | {"ca": 0.9671825470818571, "en": 0.027782957300018646, "hu": 0.005034495618124185} | http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=3r_d%27ESO&oldid=7716 |
mc4_ca_20230418_12_190372 | El Funicular de Gelida pateix un acte vandàlic – La Bústia
El Funicular de Gelida pateix un acte vandàlic
Per Redacció 8 de Juny de 2019 a les 19:00 0 1306 Visites
Un dels cotxes ha aparegut amb grafitis i Ferrocarrils ha començat la neteja el mateix dia per continuar a partir de dilluns amb els treballs de vernís de la fusta
Actualització, 9 de juny a les 11.45h:
Ferrocarrils de la Generalitat ha reaccionat immediatament esborrant els grafitis. Ha avançat els treballs que havia previst en un principi per dilluns a aquest mateix dissabte quan ha acabat el servei del dia. A partir de demà, els operaris continuaran amb l’envernissat de la fusta del vehicle afectat.
D’altra banda, l’Ajuntament de Gelida ha emès un comunicat per “manifestar la seva indignació per les pintades que s’han realitzat en un dels vagons del Funicular; un Funicular que Gelida ha recuperat gràcies a una important inversió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i que per Gelida és un símbol d’identitat.
Rebutgem aquests actes incívics que per més que alguns vulguin justificar amb l’excusa de la llibertat artística no tenen cap mena de justificació i que, més enllà de malmetre el patrimoni gelidenc, donen una imatge de Gelida que en cap moment s’ajusta a la realitat.
En aquest sentit, demanem la col·laboració de tots els gelidencs i gelidenques per evitar aquests actes i demanem als qui els realitzen que respectin el poble, el seu patrimoni i a tots els veïns i veïnes de Gelida.
Tanmateix, agraïm la rapidesa per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que a hores d’ara ja ha iniciat les tasques de neteja. Llibertat d’expressió, SÍ, CIVISME, també. GELIDA és CIVISME”.
Notícia, dissabte 8 de juny a les 19h:
Aquest dissabte al matí un dels dos vehicles del Funi de Gelida ha estat objecte d’un acte vandàlic amb diverses pintades, a l’estació inferior. Desconeguts l’autor o autors, “es revisarà si hi ha imatges i es farà la neteja”, afirmen des de Ferrocarrils.
Des de la companyia, consultada per labustia.cat, expliquen que “habitualment el protocol diu que quan un comboi apareix amb grafitis acaba el servei del dia i el portem a netejar”.
Però aquest cas “és especial, en tractar-se d’un element de fusta, històric i no poder-lo traslladar”.
Les mateixes fonts confirmen que “es farà el servei durant el cap de setmana i a partir de dilluns es procedirà a reparar-lo perquè estigui net el cap de setmana vinent”.
Sobre el cost de retirar els grafitis, denunciar els fets i si es reforçarà el tancament d’accés, ens informaran els pròxims dies.
Cal recordar que el mes de febrer el Funi va tornar a Gelida i fa dos mesos que es va posar en marxa els caps de setmana, després de la seva reforma integral.
Alguns veïns han fet constar la seva opinió a través de les xarxes socials:
Xavi Gavilán:
“Escoltar des de la cuina que està passant el funi, aixecar la mirada i descobrir que durant aquesta setmana ha patit “actes vandàlics” i que està ple de graffitis. Graffitis sí, però no a tot arreu. Ens hem de poder expressar, però el funi NO pot ser el nostre altaveu”.
Marc Gironès:
“Fa falta urgentment una reixa a l’estació inferior del Funi per la part de la via o càmeres de vídeo vigilància per evitar aquestes bretolades repugnants. Suposo que ha estat allà a on l’han “pintat”.
Foto: @xavigavilan.
Etiquetes: Acte vandàlicTransport
Detenen dos lladres per atracament a Sant Andreu | 0.823317 | curate | {"ca": 0.9905128965312778, "es": 0.009487103468722205} | https://labustia.cat/el-funi-de-gelida-pateix-un-acte-vandalic/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_28145 | Orquestra Universitat de Barcelona, Cor UB (amb la col·laboració del Cor Trobada) i Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis.
En preparació
Inauguració: Divendres 16 de desembre de 2022
Lloc i accés:
Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Dates:
Divendres 16 de desembre de 2022
[email protected]
Entrades:Entrada lliure i gratuïta amb invitació. Invitacions disponibles a www.ub.edu/cultura a partir del dilluns de la mateixa setmana del concert. Es podrà obtenir un màxim de dues entrades per persona fins a completar l'aforament de la sala. | 0.699779 | curate | {"ca": 0.967266775777414, "en": 0.009819967266775777, "es": 0.022913256955810146} | http://www.ub.edu/cultura/activitats/cicle-de-musica-la-universitat/concert-de-nadal-i |
mc4_ca_20230418_14_337914 | NacióLaGarrotxa.cat: Diari digital de la Garrotxa
Fòrum pobles
PortadaFotosFòrumFòrum PoblesAgendaBorsa TreballPetits AnuncisDiccionaris
PolíticaSuccessosInfraestructuresEconomiaSocietatCulturaComunicacióFires i festesEspectaclesEsportsMunicipisInternet Fonts RSS
NacióLaGarrotxa.cat posa a la vostra disposició les darreres notícies en format RSS. D'aquesta manera, podeu seguir les novetats més recents des d'un lector RSS que us avisi, així com incloure les últimes notícies al vostre bloc o web.
RSS general RSS General
Bloglines | Google Reader | My Yahoo | Windows Live | Netvibes
RSS per categories RSS Política
RSS Successos
RSS Infraestructures
RSS Societat
RSS Comunicació
RSS Fires i festes
RSS Espectacles
RSS Municipis
RSS Edicions locals RSS Argelaguer
RSS Besalú
RSS Beuda
RSS Castellfollit de la Roca
RSS Les Preses
RSS Maià de Montcal
RSS Mieres
RSS Montagut i Oix
RSS Olot
RSS Planes d'Hostoles
RSS Riudaura
RSS Sales de Llierca
RSS Sant Aniol de Finestres
RSS Sant Feliu de Pallerols
RSS Sant Ferriol
RSS Sant Jaume de Llierca
RSS Sant Joan les Fonts
RSS Santa Pau
RSS Tortellà
RSS Vall de Bianya
RSS Vall d'en Bas
Predicció Olotdiumenge10°C 20°Cdilluns9°C 20°Cdimarts8°C 22°C
Follow @NacioLaGarrotxa Tuits sobre "#garrotxa" EnquestaVeus correcte la supressió de la paga extra als treballadors públics?Sí, com passa amb altres treballadors.No, ja han patit prou retallades.Depèn del rang i el salari dels treballadors. Tenen el lloc assegurat, per tant, han d’acceptar contrapartides. Vots emesos: 61 Vegeu més enquestesDarwin s'explica a BarcelonaEl Museu Marítim acull una exposició sobre el científic que va deixar escrita l’única explicació científica de l’espectacular diversitat de vida a la terra 1 comentariNeymar ja és blaugrana1 comentariHermann Terscht justifica l'afusellament de CompanysEl compte de twitter del periodista d'ABC i Telemadrid ha estat suspèsAfegiu comentariGuardiola entrenarà el campió d'EuropaEl Bayern derrota el Borussia al darrer minut (2-1)Afegiu comentariTres mesos amb el Sr. MitCarles Serras debuta en solitari amb el disc 'Juny, juliol i agost'Afegiu comentariUn mort en un pou de MatadeperaAfegiu comentariAlbiol admet el poble gitano com a «part de la realitat»Badalona acull la Primera Jornada per la Difusió del Poble de Gitano de la mà de la Fundació privada Pere Closa7 comentarisLes autonomies tindran «mitjans» per pagar deutesMontoro assegura que totes les administracions públiques pagaran a trenta dies a finals d'any2 comentarisIrlanda del Nord copia el model català de consultes popularsAlfred Bosch participa com a observador en una jornada de votacions sobre la reunificació d'Irlanda al poble fronterer de Crosmaglen 12 comentarisIsabel Vallet substitueix Georgina Rieradevall com a diputada de CUP7 comentarisTexans, un jove de 140 anysEl 20 de maig de 1873 Jacob Davis i Levi Strauss van patentar els pantalons més usats del món4 comentarisCamats repta CiU i ERC a presentar els pressupostosICV assegura que no posarà les coses fàcils ni a l'Estat ni al Govern en el debat del dret a decidir15 comentarisRivera acusa Mas de convocar «una cimera contra el trilingüisme»25 comentarisVegeu més notícies
Nació.cotI un referèndum a tot l'Estat?6 comentarisAl lloro, que s'hi tornen23 comentarisEl dilema unionista31 comentarisAznar Campeador23 comentarisEl vell Franco sabia la veritat20 comentarisMés articles<</a>>OpinióAznar, o sigui, EspanyaPatrícia Gabancho1 comentarisOpinióCompte amb Enric Millo, senyora CamachoVíctor Alexandre23 comentarisOpinióUn combat de debilitatsMarc Arza2 comentarisOpinióDecidir pel dretXavier Vilà6 comentarisVegeu més articlesAixí és el nou Google MapsJa hem pogut provar la nova versió, que encara no inclou totes les funcionalitats5 comentarisSalt extremEs llança daltabaix d'un barranc amb una moto i una càmara1 comentariL'aspecte físic, tema de salut més buscat a internetSegons un estudi de la UOC fet a 542 adolescents gironinsAfegiu comentariA 263 quilòmetres per hora... amb bicicletaLa velocitat assolida representa un nou rècord mundial 9 comentarisSamsung ven 10 milions de Galaxy S4 Marca un nou rècord a l'aconseguir-ho en menys d'un mesAfegiu comentariVisita als Alps SuïssosUs portem un relaxant time-lapse amb protagonistes d'alturaAfegiu comentariAixí és la Xbox OneMicrosoft ha revelat els detalls més importants de la seva nova consolaAfegiu comentariAlumnes de Manlleu guanyen un concurs europeu de websEls joves de l’institut Antoni Pous i Argila s’imposen en dues categories.Afegiu comentariLondres, 1926Un primerenc vídeo en color de la capital britànica.Afegiu comentariApunts de fotografia: Entrenament fotogràficAfegiu comentariYahoo compra TumblrEl mantindrà com a servei independent i es centrarà en rendibilitzar-loAfegiu comentariVuit anys de vídeosLa xarxa celebra el seu aniversari amb 1000 milions de visites mensualsAfegiu comentariPer què hi veiem un gos?Alguns apunts i curiositats sobre psicologia modernaAfegiu comentariVegeu més notícies
Edicions localsEscull un municipi per veure'n l'edició localArgelaguer
Planes d'Hostoles
Última horaMés llegitGrans temes16:16L'assassí d'Olot, a judici16:15O alcaldes o diputats?24/05Sant Joan les Fonts, capital de la flor24/05El regidor de PxC a Olot aplaudeix l'homenatge a la División Azul24/05Riudaura homenatjarà mossèn Mel Vegeu més noticies06/05El CPA Olot es proclama campió d'Europa09/05Recull de vídeos del «Divendres» de TV3 a Sant Joan les Fonts10/05Condemnen les dues hoteleres de Besalú que van fingir un robatori22/05Un jove garrotxí s'enfronta a 7 anys de presó per uns aldarulls del 29-M06/05La Fageda, l'empresa més responsable a tot l'Estat espanyol11/09 Diada Nacional de Catalunya 201024/04 Consulta sobre la Independència del 25A a Olot
+ Vegeu més fotografies
Galeries de fotos9 FotosUE Olot campió de Tercera Divisió7 FotosExposició: «Espai Terra: Catalunya com tu l'has vist» al Museu dels Volcans Vegeu més galeries
Comarques Gironines GironaL'alcalde Puigdemont destaca l’augment de l’oferta cultural de GironaEl TSJC anul·la el decret català per gestionar la conca fluvialGirona Temps de Flors, en imatgesVegeu més notícies de GironaEl RipollèsLes obres de l'esvoranc obligaran a realitzar talls nocturns al junyLa trobada gegantera de Ripoll 2013 aplegarà quasi 450 personesLes tres notícies més llegides de la setmana a ElRipollès.infoVegeu més notícies del RipollèsCerdanyaO alcaldes o diputats?La Generalitat reordena les fundacions d’Unnim
50 experts d'Irlanda del Nord, la Toscana, Romania i Catalunya debaten a Solsona sobre l'atur juvenil en l'àmbit ruralVegeu més notícies de la Cerdanya
#LaGarrotxaINDRETSPeratallada Tasting Tour: turisme d'història i gastronomiaAfegiu comentari | 0.867228 | curate | {"ca": 0.9682849842176462, "en": 0.012776191191943485, "pt": 0.006613557793476627, "fr": 0.009469412295205171, "es": 0.00135277318502931, "de": 0.0015030813166992333} | http://www.naciodigital.cat/lagarrotxa/llistacanals |
dogv_ca_20231006_0_25160 | RESOLUCIÓ de 12 de desembre de 2013, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es compleix la Sentència número 850/2013, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Segona, de data 15 de novembre de 2013. [2013/12281]
(DOGV núm. 7178 de 23.12.2013) Ref. Base de dades 011625/2013
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Vista la Sentència número 850/2013, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Segona, de data 15 de novembre de 2013, recaiguda en el procediment ordinari 219/2013 interposat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, en relació amb la resolució per la qual es convocaven proves selectives d'accés al grup A, subgrup A1, sector d'administració especial, tècnic superior de suport a la investigació (PF1811), pel sistema de concurs oposició, codi 2013/P/FC/C/1 (BOE 01.03.2013), aquest Rectorat, en execució d'aquesta sentència, procedeix a l'anul·lació de la resolució esmentada, així com dels actes que se'n deriven.
València, 12 de desembre de 2013. El rector: Francisco José Mora Mas. | 1 | perfect | {"ca": 0.9328426862925483, "bg": 0.011039558417663294, "de": 0.02207911683532659, "it": 0.0018399264029438822, "es": 0.03219871205151794} | dogv55095 |
crawling-populars_ca_20200525_20_71757 | Tots els articles de la secció
Articles per entrenar a l'aigua
Articles per fer esport a laire lliure
Articles per entrenar indoor
Consells per afinar l'entrenament
Et recomanem material esportiu
Secció per als que sortiu a córrer
Tots els articles de la secció
Últimes tendències per desconnectar
Les lesions més comuns en l'esport
T'expliquem com prevenir lesions
Assoleix una ment equilibrada
Tots els articles de la secció
Alimentació orientada a l'esport
Coneix les propietats de cada aliment
Receptes delicioses i equilibrades
29 de maig, 2013
La nostra societat ha fet un canvi espectacular en els darrers anys. Abans a la persona fluixa de salut li deien: «repòs i bons aliments», mentre que ara li diuen: «exercici i dieta». Actualment, un dels mals més estesos són el sedentarisme i l’excés d’aliments, que a la vegada comporten una laxitud i manca de tremp en el caràcter.
«Hem d’activar la facultat de redescobrir-nos, perquè viure amb resignació no és una bona tàctica»
Tot el que requereix esforç i sobreposar-se a un mateix genera esperit i actitud enfront de la vida. No sempre tot va endavant com voldríem, és habitual trobar-se amb notícies que no són bones, sigui de salut, de feina, etc. I aquests contratemps de la vida poden comportar un descens de l’estat d’ànim molt considerable i permanent en funció d’alguns trets de la nostra personalitat.
Tenim fortalesa de caràcter o una mala notícia ens pot fer trontollar dràsticament? De què depèn que una persona encari bé un problema greu i una altra s’enfonsi? Podem estar preparats?
Tenir confiança a l’hora de superar els cops de la sort i anar cap endavant és la nota dominant de les personalitats ben estructurades. Davant les adversitats que trobem cada dia hi ha persones que creixen i es fan encara més fortes. Dependència de la tecnologia Avui que la tecnologia ha arribat a cotes tan inversemblants, l’ésser humà pot quedar encongit perquè aquests enginys li donen una falsa sensació de fortalesa, quan en realitat necessita posar-se a l’altura d’aquests avenços. És a dir, la sensació de seguretat que dóna la vida moderna pot atrofiar el caràcter i en els moments crítics és quan es nota aquesta mancança. Potenciar les capacitats La humanitat en aquests moments pateix un deliri de grandesa, creu que és el centre de l’univers i que pot desenvolupar una tecnologia que la porti a ser pràcticament omnipotent. Es parla de grans avenços en tots els camps: en medicina, en transport, en comunicacions, en audiovisuals, etc. Però en contrast amb aquest complex de superioritat, apareix la seva inferioritat davant la magnificència de l’univers i dels atzars de la vida, ja que, paral·lelament a tot aquest desenvolupament tècnic, l’ésser humà no ha desenvolupat un millor coneixement de si mateix i de com potenciar les pròpies capacitats.
Per exemple, tot i els avenços en els sistemes de comunicació, amb els quals es pot estar en contacte constant a través de ràpids missatges de text, observem que l’expressivitat ha disminuït progressivament. També el desenvolupament del home cinema, del 3D i la multitud de canals de televisió, fan que la persona estigui una part molt important del seu temps incomunicada dels altres i absorta en un espai de ficció que no li procura experiències reals —malgrat que les imatges que veu en són cada vegada més, de «reals»—, amb la qual cosa li manca l’entrenament de les situacions vitals que l’han d’ajudar a enfortir el caràcter. Afebliment de la ment Aquestes i moltes altres incoherències de la vida actual afebleixen la ment humana sense que siguem clarament conscients que això està succeint, fins al punt que, com han preconitzat alguns films de ciència-ficció, l’espècie humana pugui ser superada per les mateixes màquines que ha creat.
En les seves memòries, l’astronauta Yuri Gagarin ens assenyala la personalitat que cal per pilotar les naus espacials i fa el retrat psicològic següent: «Per al vol al cosmos buscaven persones de cor ardent, intel·ligència ràpida, nervis d’acer, voluntat inflexible, esperit ferm, animosos i amb alegria de viure. El futur astronauta ha d’orientar-se i no perdre’s en les circumstàncies complexes, reaccionar amb rapidesa instantània davant de qualsevol contingència.» És per això que cal un entrenament diari de les nostres facultats, superar les adversitats quotidianes en lloc de fer-nos enrere i deixar-nos empetitir per la mala sort que ens afecta. Exercitar el cos La nostra societat, basada en l’oci i la llei del mínim esforç, ens porta a actituds de feblesa i és per això que cal sortir d’aquesta espiral i, entre altres coses, exercitar el cos pot ser una eina molt eficaç. L’esport ajuda a enfocar les dificultats de manera positiva, és una eina d’entrenament que influeix en la fortalesa física i psíquica de la personalitat perquè requereix un esforç, trenca la rutina dels esdeveniments quotidians i ajuda a canviar els hàbits nocius del cos i la ment, encara que després sempre hi ha d’haver l’entrenament en l’escenari real, l’enfrontament amb el problema tangible.
En l’estrès posttraumàtic, és a dir, el que sobrevé després d’haver hagut d’encaixar les conseqüències d’una mala notícia o d’un episodi difícil de la vida, s’ha demostrat que l’exercici ajuda a pal·liar-ne els símptomes de manera significativa, augmenta l’autoestima i els nivells de substàncies cerebrals com la serotonina, principal neurotransmissor implicat en l’estat d’ànim. Com cal actuar Donar sentit a allò que fem, haver adquirit hàbits de conducta positius, tenir capacitat d’esforç per remuntar les situacions, autocontrol per no atabalar-se, pensar més en el futur que en el passat. Aquestes i altres capacitats ens faran ser capaços de tirar endavant i de tenir una bona tolerància a la frustració.
La força d’autosuperació ens porta a confiar en nosaltres mateixos i ens recorda que som els forjadors de la nostra felicitat, i que no hem d’inclinar-nos davant del destí quan és advers.
l'autor
Directora del Centre de Psicologia i Grafologia
Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).
comparteix
articles relacionats
troba més articles
Estaràs al dia dels nous articles, activitats i receptes
Gràcies! Ja formes part de la nostra comunitat d'esport, salut i de vida saludable!
Hi ha hagut un error durant l'enviament
Si us plau, torna-ho a intentar més tard
afegir la revista a les RSS
Tuits a @clubsclaror | 0.789106 | curate | {"ca": 0.9731100184388445, "fr": 0.004917025199754148, "es": 0.010295021511985249, "pt": 0.003380454824830977, "it": 0.008297480024585127} | : /revistaclaror/article/RevistaClaror80_MensSana |
cawac_ca_20200528_8_157621 | Arxius etiqueta: Catalunya
Aquesta foto no és meva, ha estat enviada per l'autor de la foto a THE GUARDIAN i jo l'he copiada. Crec que no ofenc a ningú, però si l'autor o la persona de la foto em demanen que la tregui, Llegir complet
Més d'un centenar de ciutats de tot el món han fet aquestes últimes setmanes cadenes humanes per la independència, prèvies a la Via Catalana de l'Onze de Setembre. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha publicat avui un vídeo amb imatges de gairebé totes aquestes cadenes humanes, amb música de Pepet i Llegir complet
El proper dimecres 11 de setembre hi haurà socialistes encadenats a la Via Catalana , no en dubteu. A la Via Catalana de l’11 de setembre s’hi encadenaran socialistes, també militants i càrrecs orgànics i electes del PSC .
El President Mas té com a gran objectiu , i principal repte , d'aquesta legislatura, consulta a banda i malgrat la consulta , acabar la legislatura , sobretot després d'haver escurçat a la meitat , per voluntat pròpia, l'anterior.
El passat mes de juny d'enguany, en la presentació del seu Llegir complet | 0.837143 | curate | {"ca": 1.0} | http://catablocs.cat/tag/catalunya/page/7/ |
mc4_ca_20230418_4_577513 | Portal UPCommons: Nova metodologia quantitativa d’avaluació de riscos de seguretat pel sector de la construcció
Títol: Nova metodologia quantitativa d’avaluació de riscos de seguretat pel sector de la construcció
Autor: Nolla Magriñá, JordiPérez Delgado, Álvaro Joaquín
Altres autors/autores: Abad Puente, Jesús; Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Seguretat en la construccióBuilding--Safety measuresConstrucció -- Mesures de seguretat -- PFG
Descripció: Aquest document presenta una proposta metodològica basada en la quantificació del risc, amb la finalitat de penetrar amb rigor científic però de manera simplificada en l’avaluació dels riscos de seguretat en el sector de la construcció.
El que es proposa s’aproxima més a un procediment d’investigació, que busca en la seva especificitat punts de compromís entre la flexibilitat i la estandardització, amb la intenció d’obtenir una puntuació per a classificar els riscos.
Partint d’una identificació del riscos observats, es defineixen una sèrie de variables que, mitjançant eines matemàtiques i estadístiques senzilles, proporcionen una avaluació numèrica del risc. D’aquesta manera, adoptar una escala quantitativa per als diferents factors que es consideren a l’estudi permet treballar amb valors intermedis per tal d’aconseguir una estimació més aproximada del risc.
Així doncs, reconèixer el component subjectiu de tota avaluació de riscos, no ens ha d’acostar necessàriament a un relativisme cultural que impedeixi disposar d'una norma tècnica per prendre decisions. Així, gràcies a aquesta metodologia, és possible abordar l'estudi del risc d'una manera objectiva i usar els resultats d'aquesta valoració per a enriquir el procés d'avaluació tècnica i optimitzar les decisions posteriors en matèria preventiva.
A través de la comparativa realitzada amb diverses avaluacions de riscos de Plans de Seguretat i Salut, s’ha demostrat la seva solidesa, tant en l’homogeneïtat dels resultats obtinguts com en el seu criteri i significat.
Altres identificadors i accés: http://hdl.handle.net/2099.1/11112 | 0.863471 | curate | {"ca": 0.9737950397753861, "es": 0.026204960224613945} | http://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/11112 |
cawac_ca_20200528_4_63149 | Realitzen un campionat de volei platja a l'Hospitalet de l'Infant
Durant la jornada de dissabte van competir en el campionat un total de 10 equips
La platja de l'Arenal de l'Hospitalet de l'Infant a acollit el campionat de volei platja que va organitzar l'ajuntament del municipi conjuntament amb la Federació Catalana de Voleibol. Un total de 10 equips, formats per veïns, turistes del municipi i els joves que han participat en les estades d'estiu de la mateixa federació. Els guanyadors van ser els anomenats 'Katxuli', que van jugar la final contra els 'Llença't', amb un resultat de 21 a 15.
Per altra banda, aquest cap de setmana també van finalitzar les estades organitzades per la Federació Catalana de Voleibol, en les quals hi van participar un total de 300 nens i nenes. Les estades van iniciar-se el 28 de juny, i hi van acudir joves d'entre 8 i 17 anys, la majoria dels quals procedents de Barcelona, però també de la resta de Catalunya, i fins i tot d'Aragó i Madrid. Aquesta era l'onzena vegada que el municipi de l'Hospitalet de l'Infant acollia les estades, què enguany han arribat a la 24a edició. Està previst que l'any vinent també es realitzin a l'Hospitalet de l'Infant.
Segons ha pogut saber EsportsDelCamp.cat, el club calafellenc deu totes les mensualitats corresponents a la campanya 2013/2014 als seus jugadors | Parlem amb el president Josep Maria Guinovart i assegura que la solució arribarà, com a molt tard, durant el mes de febrer
Les torrenques guanyen al Sant Nicolau per 72 a 47
Després de la xerrada es jugarà un partit entre el CBT i el Bàsquet Ploms-La Salle
Els andalusos han caigut eliminats a la tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei contra el Racing de Santander, equip de Segona B | Vélez, que ha jugat de lateral dret, ha compartit titularitat amb un altre tarragoní: Aleix Vidal
Tània Burillo, 'exiliada' a Sèrbia, també va ser a la cadena humana gràcies a una figura amb samarreta groga feta pel seu pare
S'omplen sense incidents els noranta quilòmetres de Via Catalana pel Camp de Tarragona en una jornada històrica | Alguns punts de Reus i Tarragona es col·lapsen i en d'altres s'han fet fins a tres cadenes sumultànies | 0.883443 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/1058/nom/queden/tres |
naciodigital_ca_20220331_0_220397 | Calçotada Popular al Parc Pau Casals de Palautordera Foto: SZS | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/163/santa-maria-palautordera-enceta-primavera-cultural |
macocu_ca_20230731_4_213722 | Goigs de Sant Ponç bisbe i martir Venerat a la seva capella de l'església parroquial de Sant Agustí, i antigament a la de l'Hospital General de la Santa Creu
Descripció física
Edició original
Barcelona : Conservatori de les arts del llibre, 1977
Etiquetes
Citació
Llicència | 0.626915 | curate | {"ca": 0.9662921348314607, "pt": 0.033707865168539325} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_879619 | Hola! Sóc Yaiza, sóc del país valencià, més bé d'Alcoi... I res, volia dir-vos que sóc nova aquí, m'he registrat avui, i... res més! que espere poder participar-hi molt! Bo, fins aviat!
Tens ascendència guanxe? Yaiza, Ruymán, Acaymo, Ayose, Guacimara, Yerai... | 0.479676 | curate | {"eo": 0.01968503937007874, "ca": 0.7874015748031497, "en": 0.19291338582677164} | |
mc4_ca_20230418_5_735004 | Liffey - Mig any sense cotxe patrulla a la Garda de Ballybofey
Mig any sense cotxe patrulla a la Garda de Ballybofey
Els cotxes patrulla nous que no arriben a Ballybofey / Foto: Garda
Durant els darrers anys, el parc mòbil de la Garda s’ha recuperat de mica en mica després que les dures retallades aplicades durant la crisi no permetessin de comprar vehicles nous que, sumat al fet que els més vells s’havien de retirar de la circulació en compliment del contracte amb el fabricant, feia que la flota policial caigués a trossos; en aquest sentit, un dels casos més sonats va ser el d’una manifestació en què el cotxe patrulla que l’encapçalava va fer llufa i va haver de ser empès pels que protestaven.
De tota manera, sembla que la renovació de la flota policial no ha arribat a tot arreu, com és el cas de Ballybofey (Comtat de Donegal), puix que a la comissaria de la població ja fa sis mesos que es va jubilar l’únic cotxe patrulla que hi havia i per ara no hi ha arribat cap substitut, per la qual cosa, els gardaí es mouen d’una banda a l’altra amb els seus cotxes particulars.
Evidentment, la situació ha generat molt de malestar a la zona i Patrick McGowan, regidor al Donegal County Council, ho ha titllat d’inacceptable i que no pot durar ni un dia més, sobretot tenint en compte que la de Ballybofey és una de les comissaries amb més feina del comtat atès que dóna servei a una zona molt àmplia.
McGowan ha assegurat que ha parlat amb Inspecció de la Garda i que la resposta ha estat que són plenament conscients del problema però que, d’altra banda, no hi ha prou recursos disponibles, amb l’agreujant que, essent una zona fronterera amb el Nord, hi podria haver un augment de tasques de vigilància a fer un cop es faci efectiu el Brexit.
Els gardaí igual que els turistes, amb cotxe de lloguer
Cerca de grua per als cotxes de la Garda que facin llufa
Creix l'acarnissament contra els cotxes de la Garda
Qui vagi a signar a una comissaria que porti el boli | 0.88393 | curate | {"ca": 0.9734558448187851, "es": 0.026544155181214904} | https://liffey.cat/index.php/inici/societat/81-societat/13223-300819-garda |
mc4_ca_20230418_3_484573 | West Lexham Allotjaments vacacionals - Anglaterra, Regne Unit | Airbnb
Lloguers vacacionals a West Lexham
Els allotjaments vacacionals més ben valorats a West Lexham
Equipament i serveis que triomfen als allotjaments vacacionals a West Lexham
Altres allotjaments vacacionals fantàstics a West Lexham
Cabana4.75 (68)
SUPERHOSTCasa sencera4.97 (99)
SUPERHOSTCasa sencera4.97 (78)
SUPERHOSTBungalou sencer4.85 (169)
SUPERHOSTGraner4.81 (21)
SUPERHOSTCasa rural sencera4.98 (52)
SUPERHOSTIurta4.94 (52)
› West Lexham | 0 | curate | {"ca": 0.59, "en": 0.41} | https://www.airbnb.cat/west-lexham-united-kingdom/stays |
racoforumsanon_ca_20220809_1_818536 | Trista imatge la que s'ha viscut aquesta tarda a l'occità ascens de Port Balès, un port de nivell màxim que presentava grans expectatives de cara a aclarir quin dels dos homes que s'havien mostrat més forts fins ara, el luxemburguès Andy Schleck i l'espanyol Alberto Contador. En un esport tan sacrificat com el ciclisme on els corredors són considerats com vertaders herois i grandíssims esportistes, i on la cavallerositat i honestedat (en el sentit de no aprofitar les causes externes: caigudes, punxades de rivals... sinó que competir sobre la bicicleta d'igual a igual) entre els corredors són pràcticament inqüestionables, el corredor espanyol Alberto Contador ha aprofitat un desafortunat incident mecànic del seu rival, i fins avui líder de la cursa, el jove luxemburgués de 25 anys Andy Schleck, per prendre'l-hi el mallot groc de líder i passar a liderar la cursa amb 8 segons d'avantatge sobre Schleck, ara derrotat i relegat a la segona posició de la classificació general. La situació estava igualada i es preveia un altre interessantíssim i emocionant "combat" de tu a tu entre els dos millors homes de la cursa, Schleck i Contador, en les brutals rampes finals del temible port de muntanya occità de Balès quan el líder Andy Schleck amb una arrancada brutal i plena de força deixava enrere Contador i la resta de favorits per enfilar el capdamunt del port(el corredor basc d'orígen asturià de l'Euskaltel Samuel Sanchez (3r classificat a la general) i el rus Dennis Menchov (4t classificat)). Quan Schleck havia aconseguit guanyar uns metres a Contador que intentava reaccionar i plantar cara a l'atac, el jove luxemburgués ha tingut la mala sort de que la cadena de la bicicleta li han sortit del pinyó, fet fatal en un moment crític on els dos corredors, Contador i Schleck s'hi estaven jugant pràcticament el Tour. Schleck ha intentat reenganxar la cadena al pinyo, però això no ha estat possible i ha hagut de parar i baixar de la bicicleta. Els moments de tensió que s'han viscut han estat dramàtics i ens han fet posar l'ai al cor als qui estavem mirant l'ascensió en directe. Mentre Schleck, carregat d'adrenalina i veient que degut a una desafortunada desgràcia se'l-hi escapava el Tour, intentava sense èxit tornar a col·locar la cadena als engranatges per tal de poder tornar arrancar, a Contador li han faltat temps per posar-se a tirar com un desesperat, a tota màquina, amb tota la força que ha pogut per tal de distanciar al seu rival (a l'arribada ha afirmat que "desconeixia" la desgràcia que havia tingut el seu rival Schleck). Veient que Contador no s'esperava, Menchov i Samuel Sanchez han seguit la roda de l'espanyol que en cap moment no ha fet cap signe de voler aturar-se i esperar a que el seu rival es pogués reintegrar al grup, i en tot cas, bàtre'l de tu a tu damunt de la bicicleta. Quan Schleck ha aconseguit tornar a col·locar la cadena ja havien passat uns valuosíssims 20 segons; en un port de muntanya, un temps importantíssim. És aleshores quan Schleck, nerviós i carregat d'adrenalina ha tirat amb una força brutal, demostrant que és tot un campió i que en condicions normals Contador no l'hagués pogut pas deixar, avançant rivals que l'havien passat degut al problema mecànic però tot i així no ha pogut arribar a Contador que des del davant tirava com un condemnat, disposat a aprofitar la desgràcia que havia tingut el seu rival. Un cop arribats al capdamunt del port, Contador no s'ha pas aturat sinó que juntament amb Samuel Sanchez i Menchov s'han embrancat en una baixada a tota màquina, passant els revolts arranats tant com han pogut i a velocitats vertiginoses. Quan Schleck ha aconseguit arribar al capdamunt del port, Contador ja feia força segons que estava baixant a tot gas. Els intents d'arriscar a la biaxada de Schleck (jugant-se fins i tot la vida en uns revolts i precipicis de vertigen) no han servit de res car Contador, acomanyat de Sanchez i Menchov han arriscat igual o fins i tot més que Schleck. RESULTAT: Contador pren el mallot groc de líder del Tour mentre Schleck és ara segon a 8 segons de l'espanyol. La cara de frustració i decepció de Schleck a l'arribada de la meta de la població occitana de Banhèras de Lushon contrastava amb el somriure de liderat de l'espanyol Contador, que tot s'ha de dir ha estat xiulat quan ha pujat al podi a recollir el preuat mallot que el distingeix ara com a líder de l'etapa. A remarcar que quan Contador ha estat entrevistat ha tingut la barra de dir que "no savia el que li havia passat a Schleck". Quina Barra! Resulta que tot i que els ciclistes porten "Pinganillo" i estan en contacte constant amb el seu director de cursa perquè els informi de la situació de la carrera a cada moment, Contador no s'ha adonat que Schleck havia patit un salt de cadena... La cursa continua i encara queden dos dies forts de muntanya però aquest gir inesperat ha posat les coses molt favorables a Contador. Tot i així la premsa ultra-nacional-espanyola "explica" la seva versió i segons el diari Marca Schleck no ha tingut un desafortunat problema mecànic del qual Contador se'n ha aprofitat d'una manera que poca cosa té a veure amb el "fair play". Segons el "diari" MARCA Andy Schleck ha "tingut un error" i Contador "Ya lidera el Tour" Permeteu-me que posi uns fragments en castellà perquè veieu de quin pal va la merda mediàtico-espanyola. Alberto Contador ya luce el maillot amarillo del Tour de Francia después de una espectacular decimoquinta etapa entre Pamiers y Bagnères-de-Luchon sobre un recorrido de 187,5 kilómetros. El de Pinto aprovechó un error de Andy Schleck en el último puerto para colocarse líder. Thomas Voeckler se adjudicó la etapa MARCA
que el contador es un espanyol de merda es una cosa, i que el que ha fet el contador es habitual doncs es un altre també certa, normalment els pactes aquests de cavallers es fan quan la diferencia de nivell es gran, tot i haver competencia, jo mes be ho veig com una manca de respecte i d'anar sobrat. a mes, el schleck s'ho ha merescut per fer el gilipolles ahir, que va haver-hi un moment que el contador es va mig aturar i el schleck també ho va fer deixant que els altres com en menchov se n'anessin. com ha dit jaumot, a veure si en schleck ataca ara, que aquests ciclistes que només segueixen roda no m'agraden gens, i al cesar el que es seu, en contador practica ciclisme d'atac, cosa que no moltes vegades li he vist fer, i si, l'altre dia que va guanyar va ser una merda d'atac
El Contador pot guanyar el Tour sense guanyar ni una sola etapa... aquest és el seu ciclisme d'atac. Només ha atacat quan ha vist que l'Schleck se li ha sortit la cadena.
ja havia atacat abans de sortir-se. i si que es possible que guanyi sense atacar, de fet ja ho va fe al giro del 2008, on atacava per eliminar rivals i després deixava que els altres lliutessin per la etapa. pero es que en aquest tour no te rivals, el que ha d'atacar es el schleck, que sap que en la contra en contadir li fotrà uns minutets. a mes, tot i lo del giro extrany aquell, als dos tours i a la volta que te, si que ha guanyat alguna etapa de muntanya atacant, si mes no va guanyar una al angliru, un tipic sprint..
Contador pot guanyar el Tour amb la ultima contrarellotge i sense despentinar-se i a qui no agradi o no ho vulgui veure... es que li agrada enganyar-se
es que es el que farà, potser ataqui al tourmalet i poc mes, qui està obligat a atacar son els altres, i l'unic que sembla que ho pot fer es en schleck i ja veus la merda que va fer a ax. | 0.837447 | curate | {"ca": 0.9560144830360735, "it": 0.0016092262303875552, "es": 0.042376290733538956} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_534529 | Esta clar que l'eliminació del barça, no es un fet que afecti de manera exagerada ni a favor ni en contra de l'alliberament nacional del principat, però si alguna afectació te, es mes negativa que positiva. Esta clar que els que lluitem per aquest objectiu, no deixarem de lluitar-hi ni hi dedicarem ni un segon menys ni mes si el barça hagues passat a la final, pero... - les radios que tracten el barça a tota hora (CAT RADIO, RAC 1, COM RADIO, ONA ESPORT..) perden audiencia a causa de no estar a la final (hi ha menys seguiment) per tant, menys ingressos en publicitat i menys oportunitat de creixer, això afecta a l'audiencia de la radio en català -Les teles igual, tots els apm, zona zaping, crakovies, especials de l'esport 3 que hi hagues hagut fins al 19 de maig, no tindran ni la meitat d'audiencia, per tant menys ingressos per publicitat, i mes diners que hi ha d'abocar la generalitat - Les celebracions on el català es l'idioma que fan servir molts dels idols dels nens es l'unicamanera que el nostre idioma arriba a moltes llars del nostre pais com a cas d'exit i com a llengua que s'utilitza fora de l'escola. el català i els símbols catalans guanyen prestigi entre molta gent que normalment ni usa ni li arriba res de ola realitat que vivm nosaltres cada dia. -Per últim, esta demostrat que l'euforia i el sentir-se feliç, influeix positivamnet tant en el rendiment laboral, (augment de la productivitat) com en el consum. En fi, que no es cap drama nacionalment parlant, però si que hagues estat mes positiu per la causa passar a la final.
És una collonada, amb tot el respecte, aquesta derrota encara fa més fort el sentiment català i blaugrana. I no barregem peres amb pomes...perquè l'època de més creixement de l'independentisme hagi coincidit amb victòries blaugranes no vol dir que hi influeixi, si no mira el 92' i el Dream Team. | 0.898901 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_19945 | La pregunta central que ens fem avui és la següent: com parlar de Déu en el nostre temps? Com comunicar l´evangeli per obrir camins a la seva veritat salvadora en aquells cors sovint tancats dels nostres contemporanis i en aquelles ments a vegades distretes pels tants fulgors de la societat? Jesús mateix, ens diuen els evangelistes, en anunciar el regne de Déu es va preguntar sobre això: «A què compararem el regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?» (Mc 4,30).
Com parlar de Déu avui? La primera resposta és que podem parlar de Déu perquè ell va parlar amb nosaltres. La primera condició per parlar de Déu és, per tant, escoltar el que va dir Déu mateix. Déu ens ha parlat! Déu no és una hipòtesi llunyana sobre l´origen del món; no és una intel·ligència matemàtica que tenim lluny. Déu es preocupa per nosaltres, ens estima, ha entrat personalment en la realitat de la nostra història, s´ha autocomunicat fins encarnar-se. Per tant, Déu és una realitat de les nostres vides, és tan gran que encara així té temps per a nosaltres, ens cuida. En Jesús de Natzaret trobem el rostre de Déu, que ha baixat del seu cel per submergir-se en el món dels homes, en el nostre món, i ensenyar l´«art de viure», el camí a la felicitat; per alliberar-nos del pecat i fer-nos fills de Déu (cf. Ef 1,5; Rm 8,14). Jesús va venir per salvar-nos i ensenyar-nos la vida bona de l´evangeli.
Parlar de Déu significa, en primer lloc, tenir clar allò que hem de portar als homes i dones del nostre temps: no un Déu abstracte, una hipòtesi, sinó un Déu concret, un Déu que existeix, que ha entrat en la història i que hi és present; el Déu de Jesucrist com a resposta a la pregunta fonamental del perquè i del com viure. Per tant, parlar de Déu requereix una familiaritat amb Jesús i amb el seu evangeli, suposa el nostre coneixement personal i real de Déu i una forta passió pel seu projecte de salvació, sense cedir a la temptació de l´èxit, sinó d´acord amb el mètode de Déu mateix. El mètode de Déu és el de la humilitat -Déu s´ha fet un de nosaltres-, és el mètode de l´Encarnació a la senzilla casa de Natzaret i a la gruta de Betlem, com allò de la paràbola del gra de mostassa. No hem de témer la humilitat dels petits passos i confiar en el llevat que penetra dins la massa i de mica en mica la fa créixer (cf. Mt 13,33). En parlar de Déu, en l´obra de l´evangelització, sota la guia de l´Esperit Sant, ens cal una recuperació de la simplicitat, un retorn a l´essencial de l´anunci: la Bona Nova d´un Déu que és real i concret, un Déu que s´interessa per nosaltres, un déu-amor que s´acosta a nosaltres en Jesucrist fins a la creu, i que en la resurrecció ens dóna l´esperança i ens obre a una vida que no té fi, la vida eterna, la vida vertadera.
Aquest comunicador excepcional que va ser l´apòstol Pau ens dóna una lliçó que va directa al centre de la fe del problema «com parlar de Déu», amb gran senzillesa. En la primera carta als Corintis escriu: «Quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d´eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat» (2,1-2). Així, el primer fet és que Pau no està parlant d´una filosofia que ell hagi desenvolupat, no parla d´idees que hagi trobat en un altre lloc o que s´hagi inventat, sinó que parla d´una realitat de la seva vida, parla de Déu, que va entrar en la seva vida; parla d´un Déu real que viu, que ha parlat amb ell i parlarà amb nosaltres, parla de Crist crucificat i ressuscitat.
La segona realitat és que Pau no és egoista, no vol crear un equip d´aficionats, no vol passar a la història com el director d´una escola de gran coneixement, no és egoista, sinó que sant Pau anuncia Crist i vol guanyar les persones per al Déu veritable i real. Pau parla només amb el desig de predicar el que hi ha en la seva vida i que és la vida veritable, que el va conquistar per a ell al camí a Damasc. Per tant, parlar de Déu vol dir donar espai a aquell que ens el fa conèixer, que ens revela el seu rostre d´amor; significa privar-se del propi jo oferint-lo a Crist, sabent que no som capaços de guanyar-ne d´altres per a Déu, sinó que ho hem d´esperar de Déu mateix, demanar-ho a ell. Parlar de Déu ve per tant de l´escolta, del nostre coneixement de Déu que es realitza en la familiaritat amb ell, en la vida de pregària i d´acord amb els manaments.
Comunicar la fe, per a sant Pau, no vol dir presentar-se a ell mateix, sinó dir obertament i públicament allò que ha vist i sentit en l´encontre amb Crist, allò que ha experimentat en la seva vida ja transformada per aquell encontre: és portar aquell Jesús que sent dins seu i que s´ha convertit en el sentit vertader de la seva vida, perquè quedi clar a tothom que ell és el que es requereix per al món, i que és decisiu per a la llibertat de cada home. L´Apòstol no s´acontenta a proclamar unes paraules, sinó que implica la totalitat de la seva vida en la gran obra de la fe. Per a parlar de Déu, hem de fer-li espai, en l´esperança que és ell qui actua en la nostra debilitat: deixar-li espai sense por, amb senzillesa i alegria, en la profunda convicció que com més el posem al mig a ell, i no a nosaltres, més fructífera serà la nostra comunicació. Això també és vàlid per a les comunitats cristianes: estan cridades a mostrar l´acció transformadora de la gràcia de Déu, superant individualismes, foscor, egoismes, indiferència, sinó vivint en les relacions quotidianes l´amor de Déu. Preguntem-nos si són realment així les nostres comunitats. Hem de reorientar-nos per convertir-nos així en anunciadors de Crist i no de nosaltres mateixos.
En aquest punt hem de preguntar-nos com comunicava Jesús mateix. Jesús en la seva unicitat parla del seu pare -Abbà–, i del regne de Déu, amb la mirada plena de compassió pels sofriments i les dificultats de l´existència humana. Parla amb gran realisme, i fins i tot diria que l´anunci més important de Jesús és que deixa clar que el món i la nostra vida tenen valor davant Déu. Jesús mostra que en el món i en la creació apareix el rostre de Déu i ens mostra com en les històries quotidianes de la nostra vida, Déu hi és present. Tant en les paràboles de la naturalesa, del gra de mostassa, del camp amb diferents llavors, o en la nostra vida, pensem en la paràbola del fill pròdig, de Llàtzer i d´altres paràboles de Jesús. Als evangelis veiem com Jesús s´interessa per qualsevol situació humana que troba, se submergeix en la realitat dels homes i de les dones del seu temps, amb una confiança plena en l´ajuda del Pare. I que de veritat en aquesta història, amagat, Déu hi és present; i si estem atents podem trobar-lo.
I els deixebles, que viuen amb Jesús, les multituds que el troben, veuen la seva reacció davant diferents problemes, veuen com parla, com es comporta; veuen en ell l´acció de l´Esperit Sant, l´acció de Déu. En ell, anunci i vida estan entrellaçats: Jesús actua i ensenya, partint sempre d´un relació íntima amb Déu Pare. Aquest estil es converteix en una indicació fonamental per a nosaltres els cristians: la manera com vivim la fe i la caritat es converteix en un parlar de Déu en el present, perquè mostra, amb una vida viscuda en Crist, la credibilitat, el realisme del que diem amb les paraules, que no són només paraules, sinó que mostren la realitat, la vertadera realitat. I en això hem d´anar amb compte a l´hora de llegir els signes dels temps en la nostra època, és a dir, identificar el potencial, els desitjos, els obstacles que es troben en la cultura contemporània, en particular el desig d´autenticitat, l´anhel de transcendència, la sensibilitat per la integritat de la creació, i comunicar sense por les respostes que ofereix la fe en Déu. L´Any de la fe és una oportunitat per a descobrir, amb la imaginació animada per l´Esperit Sant, nous camins a nivell personal i comunitari, a fi que arreu la força de l´evangeli sigui saviesa de vida i orientació de l´existència.
També en el nostre temps, un lloc privilegiat per a parlar de Déu és la família, la primera escola per a comunicar la fe a les noves generacions. El concili Vaticà II parla dels pares com els primers missatgers de Déu (cf. Const. Dogm. Lumen gentium , 11; Decr. Apostolicam actuositatem , 11), cridats a redescobrir la seva missió, assumint la responsabilitat d´educar, i d´obrir les consciències dels petits a l´amor de Déu, com una tasca essencial per a les seves vides, sent els primers catequistes i mestres de la fe per als seus fills. I en aquesta tasca és important sobretot la supervisió , que significa aprofitar les oportunitats favorables per a introduir en família el discurs de la fe i per a fer madurar una reflexió crítica respecte a les moltes influències a què estan sotmesos els nens. Aquesta atenció dels pares és també una sensibilitat per acollir les possibles preguntes religioses presents a la ment dels nens, a vegades òbvies, a vegades ocultes.
Després hi ha l´ alegria ; la comunicació de la fe sempre ha de tenir un to d´alegria. És l´alegria pasqual, que no calla o oculta la realitat del dolor, del sofriment, de la fatiga, dels problemes, de la incomprensió i de la mort mateixa, però que pot oferir criteris per a la interpretació de tot, des de la perspectiva de l´esperança cristiana. La vida bona de l´evangeli és aquesta nova mirada, aquesta capacitat de veure amb els mateixos ulls de Déu cada situació. És important ajudar tots els membres de la família a comprendre que la fe no és una càrrega, sinó una font d´alegria profunda, és percebre l´acció de Déu, reconèixer la presència del bé, que no fa soroll, sinó que proporciona una orientació valuosa per a viure bé la pròpia existència. Per últim, la capacitat d´escoltar i dialogar : la família ha de ser un àmbit on s´aprèn a estar junts, per a conciliar els conflictes en el diàleg mutu, que està fet d´escoltar i parlar, d´entendre´s i estimar-se, per a ser un signe, l´un per a l´altre, de la misericòrdia de Déu.
Parlar de Déu, per tant, significa entendre amb la paraula i amb la vida que Déu no és un competidor de la nostra existència, sinó que és el vertader garant, el garant de la grandesa de la persona humana. Així que tornem al principi: parlar de Déu és comunicar, amb força i senzillesa, amb la paraula i amb la vida, alló que és essencial: el Déu de Jesucrist, aquell Déu que ens ha mostrat un amor tan gran fins encarnar-se, morir i ressuscitar per nosaltres; aquest Déu que ens invita a seguir-lo i deixar-se transformar pel seu immens amor, per renovar la nostra vida i les nostres relacions; aquell Déu que ens ha donat l´Església, per caminar plegats i, a través de la Paraula i dels sagraments, renovar tota la Ciutat dels homes, a fi que pugui convertir-se en Ciutat de Déu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9919558507155551, "pt": 0.0021513422504910672, "es": 0.0025254887288373397, "en": 0.0005612197175194089, "pl": 0.0004676830979328407, "de": 0.0023384154896642037} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_357446 | Una de les conclusions que els primers cristians van treure de l’experiència pasqual és que el manament d’amor de Jesús guanyava sobre la mort i sobre l’odi.
Els textos que hem escoltat, especialment la lectura de l’apocalipsi i l’evangeli reflecteixen aquesta conclusió dels primers cristians.
Per això aquests diumenges escoltem fragments del discurs del darrer sopar, on l’evangelista Joan desenvolupa el significat del manament de l’amor.
“Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”
Aquestes paraules tenen més importància del que sembla. Delimiten la paraula “estimar”. És una paraula amb la que ens podem omplir la boca. És una de les paraules més utilitzada i també més banalitzada. Darrera d’ella hi poden haver realitats ben diverses.
En la frase de Jesús ens queda clar de quin amor es tracta quan ens diu que hem d’estimar. Es tracta de l’amor amb què ell va estimar.
No es doncs una idea abstracta, filosòfica o moral, és l’amor posat en pràctica per ell mateix. És una manera d’estimar ben concreta. No són paraules, són fets.
I quin és l’amor de Jesús: és un amor universal, sense fronteres i que té una preferència especial per aquells que no són al centre sinó a la perifèria de la humanitat, com li agrada repetir sovint al bisbe de Roma Francesc. Una preferència especial cap als pobres, caps als infants, cap aquells que no compten per res, que estan discriminats, exclosos. Ja sabem que aquesta preferència li va portar moltes incomprensions i molt rebuig.
És un amor que està centrat en l’altre, que m’ajuda a sortir de mi mateix, un amor que em fa pensar en primer lloc en el que li passarà a l’altre i no en el que em passarà a mi si l’estimo o no l’estimo. Un exemple ben clar és la paràbola del bon samarità. El samarità és l’únic que es pregunta què li passarà a aquell home caigut al costat del camí si ell no s’atura. Els altres es pregunten què em passarà a mi si m’aturo. I per això ells no s’aturen i el samarità sí que ho fa.
És un amor que no fa càlculs i no espera recompenses, un amor gratuït i generós. L’amor del pare que estima aquell fill que s’ha gastat l’herència, l’amor de l’amo que paga el mateix als treballadors de la darrera hora que als qui han arribat a la primera hora.
És un amor que va més enllà del que sembla raonable: amor als enemics, parar l’altra galta, perdonar setanta vegades set...
Aquest és l’amor de Jesús, aquell que ens hauria d’identificar com a cristians. Més que les pràctiques religioses, més que la creu que em pugui penjar al coll, el que ens ha d’identificar és la pràctica d’aquest amor: “Per l’estimació que us tindreu, tothom coneixerà si sou deixebles meus”
Les estadístiques que utilitza la societat són les de la pràctica religiosa, quants van a missa el diumenge, quants posen la creueta a la declaració de la renda. Només de tant en tant, i gràcies a entitats com Càritas, es parla dels cristians pel seu amor universal i generós.
Si volem començar a bastir ja aquí el cel nou i la terra nova de l’Apocalipsi, cal que ja ara siguem d’aquells que eixuguen les llàgrimes dels altres, estant al seu costat, acollint, compadint, servint, en comptes de ser dels qui fan vessar les llàgrimes dels altres, pel nostre egoisme, per la nostra manca d’amor.
L’evangeli és exigent. Però al mateix temps és comprensiu i misericordiós. No demana que siguem perfectes ara, sinó que ens posem sempre en camí per anar una mica més enllà d’allà on som. D’intentar estimar cada dia una mica més i una mica millor, seguint l’exemple de Jesús.
Que l’eucaristia que celebrem, sagrament de l’amor de Jesús, ens ajudi a sortir d’aquí amb més ganes d’estimar tal com Jesús va estimar.
Publicat per Josep Maria Canet a 0:55
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 19 d’abril de 2013
Vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar
Ap 7, 9. 14b-17 Jn 10, 27-30
4 diumenge de Pasqua any C
« Vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües”
La universalitat que traspuen aquestes paraules, contrasta amb l’esperit que domina el nostre món. Un esperit que és elitista, que separa, que sospita d’aquell que és estranger, d’un altre color, d’una altra religió o d’una altra llengua.
L’esperit de Pasqua, l’esperit de Pentecosta, és l’esperit sense fronteres, que reconeix en tot ésser humà un fill de Déu.
Que sigui batejat o no, tot home, tota dona són fills i filles de Déu.
Ja Sant Agustí havia dit que el cristià, pel baptisme, esdevé allò que és: Ja és fill de Déu pel fet de ser humà. El baptisme el crida a esdevenir-ho realment. A posar-ho en pràctica, sobretot pel reconeixement de l’altre com a germà o germana.
La imatge de Jesús com a pastor, que cada any se’ns evoca en el quart diumenge de Pasqua, reforça aquesta imatge d’un Déu que estima, que és a prop, que acompanya, que eixuga les llàgrimes, i no d’un Déu justicier o venjatiu.
Un Déu que coneix la nostra veu i que vol la nostra felicitat. Un Déu que es deixa conèixer, que es deixa escoltar.
No ens estalvia les llàgrimes, però ens les eixuga; és a dir que és al costat nostre misteriosament i moltes vegades silenciosament.
Es a aquest Déu que hem de fer confiança.
Pasqua no ens dóna respostes a les nostres preguntes sobre la injustícia, la malaltia, les catàstrofes, el mal, o la mort. Pasqua ens revela que més enllà de tot això és l’Amor que té la darrera paraula. Que més enllà de tot això, cal fer confiança, i vivint en aquesta confiança, cal que responguem amb amor. Les úniques respostes que, com a cristians, podem donar als qui ens qüestionen són respostes d’amor. D’amor al malalt, al qui no té prou per viure dignament, al desesperat, al qui ha viscut una mort a prop seu, al qui viu sense esperança.
D’amor, també a l’immigrant que viu a casa nostra, amb papers o sense papers, recordant-nos que tots, d’una manera o altra, som immigrants en aquesta vida. Que ningú no és propietari de cap racó d’aquest món. Que tots som usufructuaris del sol, de l’aigua i de la terra. I que fa milers d’anys, uns avantpassats nostres van emigrar d’un altre lloc per venir aquí a la recerca d’un indret que fos bo per viure.
Obrim el nostre esperit, deixem de costat prejudicis, posem-nos en línea amb aquest Déu que reuneix una multitud que ningú no pot comptar, de tota nacionalitat, raça i llengua, en un sol poble de germans.
Celebrem l’eucaristia, sagrament d’aquell banquet on tothom hi té un lloc, on a ningú no li manca el pa de cada dia, l’aliment del cos i el de l’esperit. Que la nostra participació a la taula de Jesús ens comprometi amb la seva bona notícia d’amor.
Publicat per Josep Maria Canet a 8:07
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 12 d’abril de 2013
Ja ho sabeu que us estimo
Jn 21, 1-19
3 diumenge de Pasqua any C
Acabem d’escoltar el final de l’evangeli de Joan, amb una aparició de Jesús plena de significats. Són aquests significats, allò que és essencial i que no es veu amb els ulls sinó amb el cor, el que és important que descobrim, i no la part més visible, superficial i anecdòtica.
Jesús es manifesta al llac de Tiberíades. Aquell llac que havia estat tan important per a la missió de Jesús i també per al deixebles. Aquell llac a la vora del qual va cridar uns quants dels seus deixebles. Aquell llac on les tempestes van fer témer el pitjor als deixebles, on van aprendre a fer confiança a aquell que dormia a la barca. El llac que servia a Jesús per anar a les regions allunyades, no jueves, per anunciar una bona noticia que s’adreça a qualsevol home o dona que la vol acollir.
És a la riba del llac, al clarejar i no enmig de la nit i de la tempesta que Jesús torna a cridar els deixebles. No és en la nit de la creu sinó a l’albada de la resurrecció. La nit ja ha passat, cal viure en el nou dia que Jesús ha inaugurat. Els convida que tornin a pescar, i que ho facin al bon lloc. Els convida a viure d’una altra manera, no enfonsats en la foscor de la creu, en la decepció o en el fracàs, sinó caminant, ulls d’esperança. De l’esperança que la mort no és la darrera paraula, que l’amor venç sobre l’odi i l’egoisme.
És enmig de les nostres pròpies tempestes, foscors, desànims i fracassos que Jesús ens crida a alçar els ulls cap a ell i viure en la confiança i en l’esperança, escoltant-lo i seguint-lo.
La xarxa plena de peixos, cent cinquanta tres, i que no es trenca, és símbol d’una humanitat que no està esquinçada per les desigualtats, per la intolerància, per la violència, per la pobresa. Aquesta xarxa que Jesús confia a Pere, avui, d’alguna manera ens és confiada a nosaltres cristians, també al successor de Pere, Francesc, i a tots els homes i dones de bona voluntat, tinguin les creences i les conviccions que tinguin per construir una humanitat fraterna i unida. Els primers missatges que Francesc està donant van en aquesta línia, en la d’una Església que no es miri el melic sinó que surti cap enfora, cap a les perifèries de la societat, per anunciar una bona notícia de bondat i de tendresa. I quan se surt a fora, cal saber treballar colze amb colze amb tots aquells que volen un món més just, més digne, més humà.
La segona part de l’evangeli, la triple pregunta de Jesús a Pere, ens recorda la triple negació d’uns dies abans.
Pere, el deixeble decidit, que no té por de parlar encara que es pugui equivocar, que treu l’espasa per defensar el seu mestre, és també el que el nega per tres vegades, que sucumbeix davant el perill de comprometre’s.
Malgrat això, Jesús no li ha tancat la porta, li segueix fent confiança, li dóna l’oportunitat de dir-li per tres vegades que l’estima i el convida a seguir-lo.
Jesús ressuscitat ve enmig de les nostres vides, també de les nostres pors, dels nostres fracassos per poder-li dir, malgrat tot, com Pere, que l’estimem i que el seguim.
Un estimar que, d’acord amb l’evangeli, no es tracta d’una relació intimista, de devoció cap a Jesús. Estimar Jesús vol dir estimar com Jesús i estimar els preferits de Jesús. Estimar com Jesús vol dir estimar, amb un amor sense fronteres, amb un amor generós que no fa càlculs. Estimar Jesús vol dir en definitiva fer créixer l’amor de Déu allà on l’amor manca.
Vist així, preguntem-nos què podríem respondre-li si ens preguntés “m’estimes?”. Podríem dir-li, com Pere, “Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo”? Tu ho saps tot, ja saps que en la meva vida de cada dia intento estimar aquell que es creua en el meu camí i que em necessita, sigui qui sigui, sense fixar-me en la seva condició social, religiosa o política. Però segurament hauríem de dir-li també que ens doni la força necessària per fer-ho.
Jesús va compartir el pa i el peix amb els deixebles. Avui comparteix amb nosaltres el pa i el vi, sagrament de la seva vida donada i compartida per tothom. Que aquest aliment sigui força pel nostre camí, que ens ajudi a estimar cada vegada més i millor.
Publicat per Josep Maria Canet a 7:23
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 5 d’abril de 2013
Senyor meu i Déu meu !
Jn 20, 19-31
2 diumenge de Pasqua any C
Cada any, en aquest segon diumenge de Pasqua, una setmana després de Pasqua, la litúrgia ens proposa aquest text de l’evangeli de Joan, degut a la coincidència cronològica del text. Està situat també una setmana després de Pasqua.
Aquesta coincidència no deixa de ser una anècdota. L’experiència pasqual desborda els esquemes de l’espai i del temps. No és bo que els prenguem al peu de la lletra.
En canvi sí que és bo, després d’escoltar el text, d’anar al ric missatge que ens dóna.
Tomàs és un deixeble que ens cau bé. El seu tocar de peus a terra, el seu escepticisme i fins i tot el seu toc d’incredulitat són propers al nostre esperit modern, científic, també d’un cert escepticisme i d’una més o menys gran incredulitat.
El seu gest ens posa davant d’un dilema important: creure o no creure? Fer confiança o no fer-ne.
La vida de l’ésser humà està molt fonamentada en aquest fer confiança, en el creure. A part del fet de creure o no en Déu, hi ha contínuament actes de fe o de confiança.
A vegades fem confiança excessiva en les coses, en els béns materials. És en aquestes confiances on les decepcions arriben ràpidament. Fem confiança en el diner, en el benestar, en la ciència, en la feina, en la salut... i en un tres i no res el que teníem avui ho podem perdre demà.
Quan fem confiança excessiva en les institucions, en les ideologies... també moltes vegades tenim l’experiència de la decepció. Ho veiem en la política, però també en la religió.
I després, ens queden les persones. I aquí tots tenim l’experiència d’haver confiat en persones i que aquestes persones ens han decebut, ens han ferit, ens han traït. Devia ser una mica l’experiència dels deixebles respecte a Jesús al Calvari. Decepció perquè aquell en qui havien posat tanta confiança, tanta fe, mor com un malfactor.
Però l’experiència també és que amb les persones cal arriscar, que no podem viure sense fer confiança a ningú. Que no podem viure aïllats dels altres, pensant que potser ens fallaran. Ens cal confiar.
La fe en Déu, el darrer graó, està basada en aquesta estructura humana de confiances. I quan fem confiança en Ell, el primer que ens convida és a relativitzar totes les altres confiances. D’entrada relativitzar la confiança en les coses, també en les institucions, en les ideologies.
I en canvi, respecte a les persones, la fe en Déu més aviat ens empeny a fer confiança malgrat tot. Per què? Perquè en l’ésser humà és on Déu és més present.
Creure en nosaltres i en les nostres possibilitats. Possibilitat de ser millors del que som, perquè Déu viu en nosaltres. Creure en els altres, malgrat tots els fracassos. Perquè Déu habita en tots els cors. Fer confiança en els altres malgrat les decepcions, sobretot fer confiança, creure en aquells dels qui ens sentim més responsables: els nostres pares, els nostres fills, la nostra parella, els nostres amics, aquells sobre els que tenim una responsabilitat...
No esperar, com Tomàs, a posar el dit a les marques dels claus, aquelles marques que eren signe de l’amor incondicional de Jesús. Hem de recordar no només els moments en què ens han decebut, en què ens han fallat, sinó sobretot tants moments en què hem rebut el seu amor. Per creure en Déu i en els altres cal arriscar. Sabent que hi ha Algú que no ens falla mai.
La fe en Déu, la confiança posada en Ell és el fonament de totes les altres confiances. Quanta més confiança posem en Ell, més capaços serem de confiar en els altres i de no confiar en excés en tot allò que pot esdevenir un ídol.
Demanem avui de ser d’aquells que creuen, que confien, sense haver vist i palpat. D’aquells que arrisquen en el seu amor perquè en Jesús han descobert que estimar val la pena malgrat tots els riscos. | 1 | perfect | {"ca": 0.978835621069714, "es": 0.006558928933666915, "hu": 0.0014875921292852796, "sl": 0.0005409425924673744, "en": 0.0028399486104537155, "pt": 0.00865508147947799, "gl": 0.0010818851849347488} | |
macocu_ca_20230731_0_324252 | Instrument de descripció generat
Preparació pentagrames facsímil. Tot manuscrit Albéniz amb tinta negra i vermella. No hi ha escriptura al revers dels fulls. És l'obra Catalonia (segons Frances Barulich). | 0.561103 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_720184 | Línies d'activitat | Biloba Projectum Constructora
Biloba Projectum Constructora desenvolupa la seva activitat professional i de servei en tres àmbits de gestió diferenciats:
PROJECTES DE CONSTRUCCIÓ I INTERIORISME
I INTERIORISME
Gràcies a l'experiència acumulada dels professionals que componen el nostre equip, elaborem projectes d'edificació tant per a empreses com per a particulars, amb la màxima exigència en el seguiment dels costos i els terminis d'execució.
Oferim solucions constructives i de rehabilitació per a hotels i apartaments. El nostre ampli ventall d'industrials i proveïdors ens garanteix la resolució de les necessitats plantejades pels nostres clients. L'experiència en el sector ens avala.
Com a constructora oferim els nostres serveis a promotors i inversors que necessitin construir immobles o fer reformes complint sempre els estàndards de qualitat i de control pressupostari i els terminis acordats.
El nostre Departament Tècnic ofereix els serveis de tramitació de projectes, inspeccions tècniques i informes tècnics i analitza totes les possibilitats amb l'objectiu d'oferir la millor solució.
Passeig de Gràcia, 60, 3-D
T. + 34 93 010 77 81
Disseny SdE | 0.765543 | curate | {"ca": 0.9709649871904356, "es": 0.011955593509820665, "fr": 0.017079419299743808} | http://bilobaprojectum.com/ca/linies-activitat.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_25842 | La ciutat d’Altea tornarà a comptar amb el seu festival de música dedicat al compositor alemany Beethoven. El Beethoven Fest que va nàixer en 2020, coincidint amb el 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, torna després de l’aturada de la pandèmia.
Una cita musical que contempla la celebració de tres concerts, durant el mes vinent de maig en el Centre Cultural d’Altea la Vella, en els quals s’interpretaran peces d’aquest reconegut compositor. Així ho han donat a conéixer l’edil de Cultura, Aurora Serrat i l’impulsor del festival, Marcos Ivorra.
“El Beethoven Fest de 2020 va nàixer com un nou projecte coincidint amb la Capitalitat Cultural Valenciana a Altea, i va obtindre un gran acolliment per part del públic. La intenció era repetir el Festival en 2021, però a causa de l’evolució de la pandèmia no va poder dur-se a terme, però per a este 2022 el públic podrà gaudir novament de les composicions del geni alemany”, ha declarat la regidora de Cultura, Aurora Serrat.
Per part seua, Marcos Ivorra, director artístic i organitzador del Beethoven Fest, ha agraït a la regidoria de Cultura el suport a la continuïtat del projecte: “després de l’èxit d’acolliment per part del públic en el Beethoven Fest de 2020 ens vam posar a treballar ja en la següent edició, i ací tenim el Festival del 2022”.
El Festival estarà conformat de tres concerts que tindran lloc els diumenges 15, 22 i 29 de maig a les 12:00h en el Centre Cultural d’Altea la Vella. Quant a la programació, Ivorra ha comentat que els concerts serà interpretat per agrupacions de diferents formats instrumentals. El cicle començarà amb el concert del 15 de maig titulat “Vientos Cásicos”, constituït amb obres de mestres de la música com Mozart i Beethoven. Interpretat per un sextet de vent de la Sinfonietta Altea. En la segona audició, 22 de maig, el quartet de corda Lucetum, representarà el programa aPärt from Beethoven. I per a tancar el festival, el diumenge 29, s’interpretarà el programa “Beethoven: la puerta del romanticismo”. Per part del duo format pels músics alteans Anna Alvado, flauta, i Luis Alvado, piano.
“Cadascun dels concerts és representatiu de les composicions que feia Beethoven, cambra, piano i agrupació de cambra amb moments simfònics”, ha conclòs Marcos Ivorra.
Finalment, l’edil de l’àrea, Aurora Serrat, ha convidat als amants de la música a assistir a aquests concerts que són amb entrada lliure fins a completar l’aforament i ha manifestat que “continuem treballant perquè Altea siga una destinació turística-cultural referent”.
Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Artículos relacionados:
El Beethoven Fest es reprén amb el concert del 15 de…
Altea s’impregna de música el mes de febrer. El…
El Beethoven Fest es consolida a l'agenda cultural d'Altea
Cultura homenatjarà el 250 aniversari de Beethoven…
Cercar …
Search for:
Notícies per Categories
Notícies per Categories Select Category Agricultura i pesca (184) Altea La Vella (105) Benestar Social (601) Cicle Hídric (81) Ciutadans Estrangers (29) Comerç (569) Comunicació (124) Cultura (1,758) Educació (708) Empresa Pública (117) Esports (1,238) Festes (338) Film Office (19) Hisenda (268) Igualtat (239) Infraestructures (478) Joventut (388) Medi Ambient (532) Noves Tecnologies i Xarxes Socials (142) Ocupació (263) Participació Ciutadana (656) Projectes Europeus (137) Recursos Humans (88) Sanitat (459) Seguretat Ciutadana (294) Sense categoria (3) Turisme (938) Urbanisme (425) | 0.830711 | curate | {"ca": 0.9708369787109945, "en": 0.012540099154272382, "es": 0.006707494896471274, "hy": 0.0008748906386701661, "de": 0.0023330417031204435, "pt": 0.006707494896471274} | https://alteadigital.es/ca/2022/04/05/altea-repren-el-beethoven-fest/ |
mc4_ca_20230418_11_381378 | 2016 – COCAT
19th of Desembre, 2016
La experiencia de Maxi image
Hola, mi nombre es Maxi y soy voluntario europeo. Llevo cuatro meses en Letonia, trabajando para una organización de actividades con niños (JAUNATNE SMAIDAM). Os preguntareis ¿Porque un voluntariado europeo? Mi respuesta es la siguiente: El año pasado estuve en un intercambio europeo y tuve la suerte de conocer a un integrante de Erasmus +. Él me comentó las posibilidades que tenia de hacer algo tan interesante como esto y empecé a trabajar duro para estar donde estoy hoy. Busqué una organización en la que me pudieran ayudar a conseguirlo y conocí a COCAT (Barcelona). Esta magnífica organización me dejó claro todo lo que necesitaba hacer si realmente quería cumplir mi objetivo. Hoy, con ayuda de ellos y después de cuatro meses en Letonia, ...
29th of Novembre, 2016
Video informativo sobre el Voluntariado de larga duración standard
En el marco de su Proyecto personal, los voluntarios europeos en COCAT, Francesco y Jérôme, han creado un vídeo informativo sobre el Voluntariado de Media y Larga duración. Aquí encontraréis detalles sobre este programa, los requisitos necesarios y el proceso de inscripción. ¿Vives en España y tienes entre 18 y 35 años? ¡Echa un vistazo al vídeo y anímate a vivir una experiencia increíble en el ...
17th of Novembre, 2016
Oportunitat de voluntariat a Regne Unit image
YMCA Fairthorne Group és una associació caritativa en creixement. El seu objectiu principal és afegir valor a les vides dels joves oferint-los experiències que els reptin i els ajudin a desenvolupar-se. Fairthorne Manor és un centre d’activitats a l’aire lliure que ofereix activitats i esdeveniments a més de 30.000 nens i famílies. Com a centre d’activitats, ofereixen un gran ventall d’opcions com per exemple circuits de cordes, activitats aquàtiques i activitats en equip. Durant el curs escolar, ofereixen diverses activitats a l’aire lliure a diferents escoles i comunitats, mentre que durant les vacances d’estiu, ofereixen un campament per a nens d’entre 4 i 16 anys. T’agradaria formar part del seu equip durant 8 mesos? Conèixer gent nova i viure mil experiències ...
15th of Novembre, 2016
El procés d’inscripció per a projectes de voluntariat de curta durada (camps de treball internacionals) que es duguin a terme durant el 2016 es tancarà el proper 18 de novembre. Aquelles persones que estiguin interessades en participar en un voluntariat de curta durada durant el 2017, us aconsellem que estigueu atenta a les notícies de la web i a la pàgina de Facebook de COCAT, on es publicarà la data d’inici d’inscripcions i les condicions de participació. Així mateix, us informem també que durant el 2017 es duran a terme diverses xerrades informatives sobre els camps de treball internacionals. Recordar-vos també que les inscripcions per a projectes de mitja o llarga durada (MLTV/LTV) seguiran obertes durant tot l’any. Si voleu més ...
Butlletí SVE Novembre image
VOLS FER UN VOLUNTARIAT SUBVENCIONAT PER EUROPA? Si vols marxar l'any que ve, hauràs de començar a buscar projectes ja a partir d'ara. Afanya't! Mira l'oferta de destins en aquest butlletí. Si vols estar al corrent de totes les ofertes, agrega't al nostre grup "SVE con ...
Nou MLTV a Taiwan image
La organització Louyoung Cultural & Education Foundation ofereix dues places per anar a realitzar un voluntariat d’entre tres i dotze mesos a Xiluo Township, una ciutat situada a dues hores i mitja de Taipei, la capital de Taiwan. El projecte es durà a terme entre el 24 de desembre de 2016 i el 23 de març del 2017, sent l’estància mínima 3 mesos i la màxima 12. Aquest projecte consisteix en mantenir la “backpacker House” de Xiluo Township en bones condicions per tal que els clients s’hi sentin el màxim còmode possible. A més a més, els voluntaris hauran de mantenir les xarxes socials i la web de l’alberg actives amb la informació corresponent. Els voluntaris també seran els encarregats ...
8th of Novembre, 2016
Nou voluntariat a USA image
Volunteers for Peace (VFP) és una organització sense ànim de lucre que promou el servei de voluntariat als Estats Units. Ofereix més de 3000 voluntariats a l’any i el seu objectiu principal és vetllar per la sostenibilitat, la justícia social i la pau a través del voluntariat. Aquest cop, VFP ofereix dos projectes a les ciutat de Burlington i Winooski per cooperar amb Dismas House, un centre que ofereix un servei d’ajuda i atenció a homes i dones que han sortit de la presó i volen incorporar-se de nou a la societat. Els voluntaris col·laboraran tant en tasques relacionades amb els residents com en tasques més relacionades amb temes administratius de l’associació. La durada de l’estada dels voluntaris pot ser d’entre ...
In: Camps i voluntaris, Llarga durada
Nou projecte de llarga durada a Estònia image
Hiiuma és la segona illa més gran d’Estònia, situada a l’oest del país i a 130 quilòmetres de la capital. Aquesta illa ofereix un gran nombre d’activitats relacionades amb la naturalesa i sobretot a l’aire lliure. La organització Estyes està buscant a diferents voluntaris que vulguin formar part d’un projecte que es durà a terme a Alliksaare Farm, una granja on la principal tasca seria cuidar els animals i mantenir l’entorn d’aquesta net i en bones condicions. Per participar en aquest projecte, només es demana una persona oberta de ment, amb ganes de treballar i disposada a ajudar en tot el que faci falta. Si tens ganes de viure una nova experiència i conèixer un nou territori, no t’ho pensis ...
31st of Octubre, 2016 | 0.649363 | curate | {"en": 0.027160043747721473, "ca": 0.7150929639081298, "es": 0.23423259205249727, "gd": 0.0016405395552314983, "ro": 0.015129420342690485, "de": 0.0067444403937294934} | https://www.cocat.org/2016/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_326057 | Menú
BARCELONA, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El líder del PP català, Xavier García Albiol, ha anunciat aquest dilluns que no anirà a veure els presos sobiranistes a la presó, malgrat la carta conjunta que li han enviat els set dirigents independentistes que es troben al centre penitenciari de Lledoners (Barcelona).
"No aniré a cap presó a visitar els independentistes presos, per participar del seu circ mediàtic i frivolitzar amb la seva pròpia situació", ha exposat el popular en una publicació a Twitter recollida per Europa Press.
Albiol ha argumentat que els acusa de "circ mediàtic" perquè ha assegurat que els presos han enviat la carta als mitjans abans que als mateixos destinataris de la missiva, i ha conclòs: "El seu xou no és el meu".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.607893 | curate | {"es": 0.23833614390106803, "ca": 0.7391793142214728, "en": 0.022484541877459248} | : /espanya/noticia-albiol-rebutja-anar-veure-els-presos-sobiranistes-els-acusa-circ-mediatic-20181105115102.html |
mc4_ca_20230418_3_421324 | Escola d'Escriptura > mapa de cursos > Redacción y mejora de textos
curs Redacción y mejora de textos
Professorat: Ana Guerberof / Aquest curs s'imparteix en: Castellà
Estilística: del texto correcto al texto literarioRedacció i millora de textosRedacción de tesis doctorales cursos d' escriptura >> Grups d'aquest curs...
Dimarts i dijous 19:00-21:00 hgrup A4Data d'inici: 27/06/2017Professorat: Eduardo González places disponibles Què diuen d'aquest curs......
“ Si es planifica un text, la revisió serà como una operació d'ambulatori; si no es planifica, haurem de passar pel quiròfan.”Helen Gilboy (Professorat) >> Servei "Aviseu-me quan s'obri la matriculació per aquest curs" | 0.697169 | curate | {"es": 0.14792899408284024, "ca": 0.8520710059171598} | http://cursos.campusdescriptura.com/CA/curs/Redaccion-y-mejora-de-textos |
cawac_ca_20200528_5_129037 | Projecte educatiu
Som una escola d’una sola línia situada al Baixador de Vallvidrera –dins del Parc de Collserola- ,en els límits fronterers entre els municipis de Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès.L’escola existeix per als Nenes & Nens i nenes del Baixador de Vallvidrera i està oberta a tota la ciutat de Barcelona.
Considerem que l’escola ha d’estar connectada amb tot allò que passa en el món i que per aquesta raó creiem que cal vetllar per a què els Nenes & Nens i nenes coneguin el món en el qual viuen, estiguin informats, siguin capaços d’exercir el seu pensament crític davant dels esdeveniments del món, aprenguin a reflexionar i aprenguina incidir positivament amb les seves actituds, dia a dia, en la realitat que els envolta… tot respectant la seva maduració i l’etapa infantil en la qual es troben.
ELS VALORS,
que creiem que la nostra escola ha d’impulsar són:
La inclusió educativa: Una escola per a tothom
La democràcia. Participació a tots nivells
La tolerància. Respecte per les diferències culturals, socials,…
La cooperació. Treball cooperatiu entre alumnes, mestres i famílies
L’esperit crític.
La responsabilitat.
El respecte als altres.
La coeducació.
L’autoestima
L’esforç. Com a eina per a evolucionar personalment en tots els àmbits.
La sostenibilitat. Des del punt de vista estrictament ecològic i aplicat a tots els sistemes de la comunitat educativa.
L’empatia. Treballar perquè tothom: claustre, alumnat, equip de Monitors & Monitores i famílies aprenguin i practiquin el posar-se en el lloc de l’altre. Deixar de pre-jutjar per arribar a una millor comprensió i poder resoldre els conflictes o les diferències en benefici de l’alumnat. | 0.801182 | curate | {"ca": 0.9636583888552392, "uk": 0.006662628709872804, "ru": 0.0072683222289521504, "hu": 0.005451241671714113, "it": 0.010902483343428226, "id": 0.0060569351907934586} | http://www.elsxiprers.cat/projecte-educatiu/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_143060 | Prèviament a la creació de Murmuris Comunicació, durant la nostra trajectòria professional hem participat en la guionització i presentació de diversos esdeveniments culturals.
És el cas, per exemple, de diverses edicions de la Mostra Literària d’Arenys de Mar, de la presentació del documental “Un poema a l’exili” a l’Auditori de Barcelona, de la conferència de Carod Rovira en el marc de l’Any Cucurull 1919 – 2019, de la desfilada “I elles, escabellades vora el mar” de Guillem Soler i Pou i les puntaires d’Arenys de Mar, etc.
Política de privacitat
Política de privadesa
Política de cookies
© Murmuris
© Murmuris
Utilitzem cookies per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines cookies estem utilitzant o desactivar-les a configuració.
Accepta
Configuració
Canvia la configuració de les cookies
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies de tercers
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Podeu consultar la nostra política de privadesa i cookies.
Cookies estrictament necessàries
Les cookies estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de cookies, per garantir el bon funcionament i seguretat de la web.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta cookie no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les cookies de nou.
Cookies de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.652219 | curate | {"ca": 0.908899420747762, "eo": 0.000526592943654555, "es": 0.045813586097946286, "en": 0.010531858873091101, "sv": 0.003686150605581885, "pt": 0.030542390731964193} | https://murmuris.com/projectes_/presentacio-esdeveniments-culturals/ |
macocu_ca_20230731_8_533905 | Aportem 60.000 € a entitats i moviments
A Arç Cooperativa orientem la nostra activitat socioeconòmica cap a la transformació econòmica, social i ambiental de la societat. Per aquest motiu, la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn és enxarxar-nos. Creem sinergies amb altres entitats i organitzacions amb projectes transformadors i arrelats a la comunitat amb els quals intercooperem a través, entre altres fórmules, d’acords i convenis d’intercooperació.
Alhora, a Arç Cooperativa no cerquem un creixement econòmic il·limitat, infinit i insostenible ni entenem el treball o l’empresa des de l’òptica exclusivament mercantil. El nostre objectiu com a cooperativa és ser una organització sostenible social i ambientalment, creadora de treball de qualitat i que atengui a les necessitats de cadascuna de les persones que en formen part i de les nostres comunitats.
Els acords d’intercooperació s’expliquen, doncs, per la concreció d’aquestes dues reflexions i es basen, entre d’altres, en el retorn d’una part dels recursos econòmics generats per les pròpies entitats amb la contractació de les assegurances que necessiten per cobrir les seves necessitats.
Generem recursos autònoms per a projectes transformadors
D’entrada, algú es podria preguntar què guanyem des d’Arç Cooperativa amb aquestes aportacions. A més, es tracta d’una pràctica que portem duent a terme des de fa dècades. I l’error és plantejar-se aquesta qüestió des d’un prisma mercantil. “Les empreses han d’acceptar que la seva existència només és possible gràcies a la societat i l’entorn dels quals formen part” defensa Jordi Via, soci fundador d’Arç Cooperativa i una de les persones impulsores de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). I és aquesta la clau de volta que explica la nostra manera d’actuar i relacionar-nos.
Des d’Arç Cooperativa volem ajudar a construir una societat més democràtica, solidària, igualitària i equitativa, que posi les necessitats de les persones i el planeta al centre. Sabem que una de les maneres amb les quals podem contribuir a afavorir aquest canvi és a través d’aquests acords i els consegüents retorns econòmics. D’aquesta manera, promovem la generació de recursos autònoms per aquelles entitats transformadores, compromeses socioambientalment i que impulsen fórmules més horitzontals de relacionar-se, com l’associacionisme de base.
Un impuls per l’assegurança ètica, el consum conscient i el Mercat Social
A través d’aquests retorns econòmics, els beneficis van més enllà de la nostra organització. Aquesta pràctica permet que altres entitats que formen part del nostre entorn guanyin en autonomia econòmica i puguin promoure noves iniciatives i projectes.
A més a més, la nostra aposta per la gestió ètica i solidària de les assegurances, fa possible que cada vegada més entitats de diferents sectors descobreixin i assumeixin la importància d’una assegurança al servei de la comunitat gestionada des de les bones pràctiques, la transparència i la responsabilitat social. En altres paraules, que incorporin el discurs i la pràctica del consum conscient al seu dia a dia.
La combinació entre aquesta difusió del consum conscient i unes organitzacions amb més autonomia econòmica, repercuteix de manera directa en l’enfortiment del Mercat Social. Si som capaces d’ajudar a que les entitats tinguin més capacitat econòmica i alhora promovem un discurs crític i transformador del consum, aquestes organitzacions buscaran satisfer les seves necessitats d’adquisició de béns i serveis a través d’agents que actuïn sota els principis de la democràcia i transparència i compromís socioambiental. En altres paraules, ajudarem a crear les condicions per estimular l’activitat de l’economia social i solidària, el conjunt d’iniciatives que prioritzem les necessitats de les persones per davant del lucre.
Categories | 0.856637 | curate | {"ca": 0.997364953886693, "pt": 0.002635046113306983} | |
macocu_ca_20230731_4_141614 | Personatges com el senyor Alejo Vidal-Quadras o el senyor José Manuel Lara són inevitables en una societat on tothom pot dir el que pensa, fins i tots aquells que no creuen massa en la democràcia.
Si només l'anunci, sense data ni text, d'una consulta als catalans pot esverar tot un vice-president del parlament europeu i a un empresari molt important del món de la comunicació, no vull ni imaginar-me quants Vidal-Quadras i quants Laras sortiran dels amagatalls quan la consulta demostri la voluntat de la majoria de catalans de caminar per un camí potser estret però propi.
Exabruptes com els dels senyors Vidal-Quadras i Lara demostren més ganes de fer por que veritable patriotisme, del color que sigui. Es d'esperar que el parlament europeu rebutgi les paraules del seu vice-president i que el senyor Lara recordi que el seu grup empresarial, amb seu a Barcelona des la seva fundació l'any 1949, ha estat ben tractat a casa nostra malgrat tenir entre les seves empreses algunes (com La Razón) que no s'han distingit mai per entendre Catalunya.
Una cosa s'ha agrair als senyors Vidal-Quadras i Lara i és que ens han fet adonar a temps de l'allau de despropòsits, amenaces i dubtoses intencions que ens caurà al damunt quan els que manen facin el proper pas. Aguantarem la pedregada?. | 0.856899 | curate | {"ca": 0.9804992199687987, "es": 0.01950078003120125} | |
mc4_ca_20230418_17_472976 | El ple declara Tiana municipi feminista - La Local Tiana | La Local Tiana
Coincidint amb la setmana del 8M, l’equip de govern ha pujat dues mocions al ple relacionades amb el feminisme i el Dia de la Dona.
8M dia de la dona feminisme igualtat ple municipal
Marta López | 04/03/2020 a les 16:44 0
Aquest diumenge 8 de març es commemora el Dia de la Dona. Aprofitant que el ple ha tingut lloc aquest dimarts 3, l’equip de govern ha pujat dues mocions al ple relacionades amb aquest assumpte.
La primera és una moció per commemorar el Dia de la Dona on, entre altres assumptes, es reafirma el compromís de l’Ajuntament per continuar treballant pels drets de les dones i tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les polítiques municipals.
A la moció, es remarca que aquesta és “una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna tots els dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat”.
També es denuncien situacions com la del sostre de vidre, que segueix limitant les possibilitats d’ascens i desenvolupament de les dones, i la manca de conciliació de la vida personal, familiar i laboral que encara existeix avui dia.
Finalment, es proposen acords com treballar amb les empreses del poble per l’elaboració de plans d’igualtat i implementar polítiques que redueixin els casos de pobresa energètica que, en gran manera, afecten dones grans que viuen soles.
La segona moció declara Tiana municipi feminista i s’acorda l’adhesió a la “Carta europea per a la igualtat de dones i homes a la vida local” i a assumir com a propi el “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes”.
“En un moment on les diverses institucions han fet una aposta per feminitzar els espais masculinitzats, ara que han donat passes per reduir desigualtats i lluitar per la justícia i la igualtat, des del món municipal no podem girar l’esquena” es manifesta a l’escrit.
Ambdues mocions es van aprovar per unanimitat, però des de Junts per Tiana van voler remarcar que les trobaven molt generalistes. La regidora Susanna Hernández va demanar que el Consell d’Igualtat fos més actiu i que es destinessin més esforços en aquest camp:
http://lalocal.tianat.cat/wp-content/uploads/2020/03/susana-moció.mp3
El portaveu dels socialistes de Tiana, Albert Sales, va dir que els recursos dels quals es disposaven eren limitats i que treballarien pas a pas en les polítiques d’igualtat:
http://lalocal.tianat.cat/wp-content/uploads/2020/03/sales-moció-1.mp3
La commemoració del Dia de la Dona a Tiana anirà més enllà del 8 març. | 0.849951 | curate | {"ca": 0.9580745341614907, "fr": 0.014751552795031056, "es": 0.02717391304347826} | http://lalocal.tianat.cat/el-ple-declara-tiana-municipi-feminista/ |
dogv_ca_20231006_0_60750 | RESOLUCIÓ de 24 de gener de 2022, del director general de Qualitat i Educació Ambiental, per la qual es formula declaració d'impacte ambiental del projecte bàsic «Ronda oest de Vilamarxant» del terme municipal de Vilamarxant. Expedient 030/2018/AIA. [2022/2902]
(DOGV núm. 9322 de 21.04.2022) Ref. Base de dades 003325/2022
-
Anàlisi documental
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: (1864327) 030/2018/AIA.
Títol: projecte bàsic «Ronda oest de Vilamarxant».
Promotor: Direcció General d'Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible.
Òrgan substantiu: Direcció General d'Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible.
Ref. òrgan substantiu: 2536-PLF.
Localització: TM Vilamarxant (València).
Objecte i descripció del projecte
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, a través de la Direcció General d'Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, promou el projecte bàsic «Ronda oest de Vilamarxant».
L'objectiu principal de l'actuació és eliminar l'actual travessia de la CV-50 al seu pas per Vilamarxant, millorar el nivell de servei i la seua funcionalitat, i resoldre al seu torn la problemàtica urbana que genera l'actual travessia, de manera que es compte amb una ronda perimetral urbana que evite el pas del trànsit per dins del nucli urbà. L'execució d'aquesta ronda per l'oest del municipi connectaria amb la CV-370, i alhora resoldria els problemes de funcionalitat i seguretat derivats de l'encreuament de la CV-50 i la CV-370 a l'interior del nucli urbà de Vilamarxant, ja que es proporciona un itinerari alternatiu al trànsit provinent de Pedralba que es dirigeix a la CV-35 i cap a la A-3, en els seus dos sentits de circulació, millorant el nivell de servei de la CV-370 en aquest àmbit.
La nova ronda presentarà les característiques següents (3.200 m de longitud total aproximada):
1. Corredor Nord (quadrant conformat entre les carreteres CV-50 i la CV-370 al nord-oest de la població de Vilamarxant). La secció tipus d'aquest tram serà la típica d'una ronda urbana, i estarà formada per:
Dos carrils per sentit de circulació, amb un ample de 3,50 m per carril, formant calçades de 7,00 m d'ample en cadascun dels sentits.
Voral exterior d'1,00 m d'ample i voral interior de 0,50 m.
Mitjana intermèdia entre calçades de 0,50 m d'ample.
Carril de ciclovianants perimetral pel costat nord-oest d'ample mínim de 3,00 m, que connecte amb el carril de ciclovianants existent en l'actual glorieta de la CV-50 que connecta amb l'existent al Parc Natural del riu Túria. Existirà un separador vegetal entre la calçada i el carril de ciclovianants d'1,00 m d'ample.
Es disposarà d'una berma de 0,75 m d'ample, en el sentit oposat al del carril de ciclovianants (costat aquest), per a la instal·lació de senyalització vertical.
Accessos directes dels principals camins i carrers, impossibilitant els girs a esquerres.
Es projectaran diverses glorietes, destacant la de la connexió amb la CV-370, així com amb els camins principals i carrers, com el carrer Pea.
La velocitat de projecte del tram nord serà de 60 km/h en tot l'eix principal, limitant-se la velocitat a 40 km/h en els ramals de les interseccions.
2. Corredor sud-oest (quadrant conformat entre les carreteres CV-370 i CV-50 al sud-oest de la població de Vilamarxant). La secció tipus d'aquest tram serà la típica d'una carretera convencional, i estarà formada per:
Un carril per sentit de circulació, amb un ample de 3,50 m cadascuna, formant una calçada de 7,00 m d'ample en total.
Voral d'1,50 m d'ample i bermes d'1,00 m.
Via de servei de 5,00 m d'ample, per a donar accés a les diferents propietats i per a l'itinerari ciclista per als vianants, que es connectaran a les noves glorietes projectades.
La velocitat de projecte del tram sud-oest serà de 80 km/h en tot l'eix principal, limitant-se la velocitat a 40 km/h en els ramals de les interseccions.
Es preveu l'execució d'una glorieta en la intersecció amb la carretera CV-3770.
Aquest corredor sud-oest ha de sobrepassar el barranc de Teulada, per la qual cosa és necessari procedir a l'execució d'una estructura de pas sobre aquest.
Respecte a la resta de paràmetres de disseny dels dos corredors, s'han seguit els criteris constructius següents:
Totes les glorietes es dissenyaran a nivell.
El perfil longitudinal del traçat s'ajustarà el màxim possible al terreny existent, complint les restriccions de la velocitat de disseny considerada en cadascun dels corredors (tram nord serà de 60 km/h i tram sud-oest de 80 km/h).
Tractar d'afectar el menys possible a les edificacions disseminades existents.
La via disposarà de 6 rotondes dividint l'actuació en 5 trams, que enumerats de sud a nord són:
Tram 1: S'enclava entre la rotonda 1, en la connexió amb la CV-50 al sud de Vilamarxant, i la rotonda 2, en la intersecció amb la CV-3770 al sud-oest. En aquest tram la via està composta per una calçada amb un carril per a cada sentit.
Tram 2: entre la rotonda 2 i la rotonda 3, en la intersecció amb la CV-37. En aquest tram la via està composta per una calçada amb un carril per a cada sentit.
Tram 3: entre la rotonda 3 i la rotonda 4, al nord-oest de Vilamarxant. En aquest tram la via està composta per doble calçada amb dos carrils per sentit.
Tram 4: de la rotonda 4 fins a la rotonda 5, en l'encreuament amb el camí de la Pea. En aquest tram la via està composta per doble calçada amb dos carrils per a cada sentit.
Tram 5: entre la rotonda 5 i la rotonda 6, on finalitza connectant amb la CV-50 al nord de Vilamarxant. En aquest tram la via està composta per doble calçada amb dos carrils per cada sentit de circulació.
Per a l'execució de les obres, es realitzaran actuacions vàries com ara: excavacions, demolicions, moviment de terres, estés i compactació de materials de préstec, estés i compactació d'aglomerat asfàltic, col·locació de prefabricats de formigó, senyalització vertical i horitzontal, etc.
Tramitació administrativa
En data 22 de febrer de 2018, el Servei de Planificació de la Direcció General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat, va remetre a aquest òrgan ambiental el document d'inici del projecte bàsic de la «Ronda oest de Vilamarxant», sol·licitant el document d'abast d'estudi d'impacte ambiental, d'acord amb el que s'estableix en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. En data 11 de juny de 2019, es va remetre al Servei de Planificació l'esmentat document de determinació de l'abast de l'estudi d'impacte ambiental, on es van identificar les administracions públiques i persones interessades següents:
De la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, a la Subdirecció General d'Espais Naturals Protegits.
De la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, a la Direcció Territorial d'Educació, Cultura i Esport, l'informe del qual, amb data d'entrada a aquest òrgan ambiental 26 de febrer de 2019, conclou amb el requeriment, conforme a l'article 3 del Decret 208/2010, de 10 de desembre, del Consell, de la realització d'una memòria d'impacte patrimonial sobre els béns integrants del patrimoni cultural valencià de l'àmbit d'actuació.
De la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, a la Subdirecció General d'Ordenació del Territori i Paisatge.
Ajuntament de Vilamarxant.
Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Amb data 11 de març de 2020, la directora general d'Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, resol aprovar inicialment el projecte bàsic de la Ronda oest de Vilamarxant (València) i sotmetre'l a informació pública.
El tràmit d'informació pública del projecte es va publicar en el DOGV núm. 8824, d'1 de juny de 2020, i en els periòdics de màxima difusió Las Provincias i Levante-EMV de data 1 de juny de 2020. També es va publicar en la pàgina web de l'Ajuntament de Vilamarxant anunci on s'indicava l'enllaç per a la consulta dels documents. D'aquesta manera es va donar inici al període d'exposició al públic per un termini de 30 dies hàbils. També es va remetre còpia del projecte a les administracions públiques afectades identificades en el document d'abast.
Durant el període d'informació pública es van rebre 9 al·legacions de particulars i els informes de les administracions públiques següents: Ajuntament de Vilamarxant, Diputació de València (Àrea d'Infraestructures) i Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Posteriorment, es va rebre l'informe favorable de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.
Una vegada elaborat l'informe de contestació d'al·legacions i modificat el projecte bàsic en aspectes no substancials derivats del tràmit d'informació pública, amb data 22 de desembre de 2020, el Servei de Planificació de la Direcció General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat va sol·licitar d'aquest òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental del projecte, adjuntant per a això, la documentació següent:
Document tècnic del projecte bàsic «Ronda oest de Vilamarxant (València)».
Estudi d'impacte ambiental.
Al·legacions i informes rebuts en els tràmits d'informació pública i de consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.
Informe de resposta a les al·legacions i informes rebuts, elaborat pels serveis tècnics del Servei de Planificació de la Direcció General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat, amb data de signatura 6 d'octubre de 2020.
A continuació, es mostren resumidament, els informes recaptats:
L'Informe del Servei d'Espais Naturals Protegits, que va ser emés amb data 28 de maig de 2018, i conclou de la manera següent:
«D'acord amb la documentació presentada els promotors consideren, des del punt de vista tècnic i econòmic, que l'alternativa més viable seria per al primer tram (quadrant CV-50 a la CV-370) el corredor Nord A i per al segon tram (quadrant CV-370 a la CV-50) el corredor Oest B.
No obstant això una vegada estudiades les diferents alternatives considerem més adequat per al segon tram l'alternativa Sud B, en no presentar cap afecció al PORN del Túria, sent el seu traçat més curt i afectant, per tant, una superfície menor de cultiu, i acabant en la CV-50 a l'altura del polígon industrial d'Argilagar del Rullo en una glorieta existent».
Informe de la Diputació de València. Àrea d'Infraestructures.
Redactat amb data 30 de juny de 2020 i amb registre d'entrada en l'òrgan substantiu i promotor, del 2 de juliol de 2020. Les al·legacions presentades manquen de caràcter ambiental, fent referència, principalment, a temes de caràcter tècnic.
Informe de l'Ajuntament de Vilamarxant, redactat el 14 de juliol de 2020 per l'arquitecte municipal. A continuació, s'extracten les al·legacions que puguen tindre caràcter ambiental i la resposta formulada pel promotor:
«2. Contingut 2: «Annex 07. Planejament urbanístic»
S'assenyala que el pla del concert previ per al Pla general de Vilamarxant, no té vigència, tal com succeeix també amb el Pla general de Vilamarxant que no va arribar a superar la fase d'avaluació ambiental. No obstant això conclou que molta de la informació recollida en aquests documents és vàlida. Així mateix, aclareix que la delimitació vàlida del sector de sòl urbanitzable «Caseta dels Pastors» és la vigent en les normes subsidiàries.
Resposta 2:
En l'annex 7 del projecte bàsic es recull tant el planejament urbanístic vigent com el previst pel municipi, però el contemplat com a definitiu coincideix amb l'indicat en l'informe municipal.
4. Contingut 4: Plànol 4.1 i 5.1 Full 1.
L'informe municipal sol·licita prolongar la via de servei de la ronda fins a connectar amb el vial de servei de la CV-50 per a facilitar l'accés a l'ecoparc, amb la finalitat d'evitar un cul de sac i millorar el servei. D'altra banda indica que el talús de la rotonda 1 envaeix un dels carrils de l'actual accés al polígon des de la CV-50.
Resposta 4:
Les dimensions de la glorieta estan condicionades per la seua ubicació respecte al polígon, a l'eix de la CV-50 i a la no afecció al PORN. En aquesta configuració no es permet una nova connexió de la via de servei a la glorieta 1. En entrar en servei la Ronda oest, el trànsit passant per l'actual CV-50 es reduirà notablement, fent innecessària la via de servei actual. En el projecte constructiu s'ajustarà el traçat en planta i alçat de la glorieta 1 per a evitar l'afecció al vial del polígon. S'estima parcialment el contingut de l'al·legació referent a l'afecció al vial el polígon.
9. Contingut 9: Proposta general.
L'informe municipal proposa millorar la seguretat viària i la mobilitat evitant els accessos directes dels camins a la ronda, projectant vies de servei a banda i banda connectades a les rotondes.
Resposta 9:
El tram comprés entre les rotondes 3 i 6 està concebut com una ronda de caràcter urbà a causa de la seua proximitat al nucli urbà de Vilamarxant i a la gran quantitat d'habitatges disseminats. Per això es limita la seua velocitat a 60 km/h, a fi de disminuir el soroll, i es projecta mitjançant carretera multicarril amb dos carrils per sentit, que permet la incorporació de vehicles a la calçada mitjançant accessos directes puntuals a parcel·les, impedint els girs a esquerra. D'aquesta manera es redueixen els problemes de seguretat viària que poguera plantejar la incorporació a la ronda, es millora la seua connectivitat amb els camins més transitats provinents del municipi i es beneficia l'accessibilitat en aquesta zona rural amb amplis nuclis disseminats. En aquest tram es va estudiar la possibilitat de projectar un altre tipus de via, però es va descartar amb la finalitat de minimitzar les afeccions als habitatges disseminats. Es desestima el contingut de l'al·legació».
L'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), de data 1 de setembre de 2020, conclou de la manera següent:
«En el contingut d'aquest informe s'acorden els aspectes importants següents:
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ja va emetre informe amb data 25 de juliol 2018 indicant els criteris generals a tindre en compte en la redacció del projecte.
Les obres afecten el llit públic del barranc de Teulada, mitjançant la construcció d'un pont de 42,80 m de llum lliure, amb tauler de bigues prefabricades.
Els estreps queden fora de la zona inundable per a 100 anys de període de retorn. Per a l'avinguda de 500 anys, únicament hi ha una xicoteta superfície que es veu ocupada per l'estructura.
La Direcció Tècnica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no té prevista cap actuació en la zona del projecte.
No es veu inconvenient a les obres previstes en la Ronda oest de Vilamarxant, encara que les obres s'hauran d'executar amb autorització prèvia de la confederació, que estarà subjecta a un cànon anual d'utilització del DPH, sense perjudici del dret de l'administració general de l'Estat a l'execució de les actuacions previstes en els seus plans.»
Respecte a l'informe de data 28 de maig de 2018, del Servei d'Espais Naturals Protegits, atés que per al segon tram, l'alternativa Sud B, que proposava en l'informe, no fou finalment la triada, aquest òrgan ambiental va considerar necessari sol·licitar novament informe de valoració de repercussions, al Servei d'Espais Naturals Protegits, perquè valorara la nova situació. Amb data 24 de setembre de 2021, es rep en aquest òrgan ambiental el segon informe del Servei d'Espais Naturals Protegits, el qual, a manera de resum, conclou de la manera següent:
«En conclusió, es va considerar en el citat informe de 2018 com més adequat per al segon tram l'alternativa Sud B, en no presentar cap afecció al PORN del Túria, sent el seu traçat més curt i afectant per tant una superfície menor de cultiu, i acabant en la CV-50 a l'altura del polígon industrial d'Argilagar del Rullo en una glorieta preexistent.
Per tant, es reitera el que s'ha dit en l'informe de l'any 2018 relatiu a les alternatives més adequades i compatibles amb el PORN del Túria. En tot cas, i com ja es va dir en informe que se cita, les funcions bàsiques de les mesures a adoptar per a evitar la fragmentació dels hàbitats passen per facilitar connexions entre els hàbitats fragmentats per les infraestructures que permeten el pas de fauna silvestre i afavoreixen la connectivitat ecològica, així com que s'augmenta la seguretat viària en reduir la mortaldat causada pel trànsit o per altres elements relacionats amb la infraestructura. Serà en l'estudi d'impacte ambiental on aquestes mesures hauran de desenvolupar-se, sent fonamental analitzar els futurs passos de fauna coneixent la distribució de fauna en els traçats proposats en el projecte».
L'informe del Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge, de data 12 de novembre de 2021, conclou favorablement, indicant mesures addicionals d'integració paisatgística:
«El contingut d'aquest estudi es considera suficient de conformitat amb el que s'estableix en l'article 6.4 i l'annex II del TRLOTUP, valorant-se positivament les mesures d'integració paisatgística establides i la integració d'aquestes en el projecte (plànols i valoració econòmica), conforme a l'apartat j de l'annex II del TRLOTUP.
No obstant això, cal assenyalar que aquestes mesures es basen en l'execució de plantacions arbòries i arbustives, d'alineació (paral·leles a les vies de servei, després de les pantalles acústiques, entre la calçada, el carril-bici o la via de servei, quan no afecte la seguretat viària) o de forma naturalitzada, en els espais annexos i intersticials en els quals el projecte d'expropiacions contempla major amplitud que la necessària per a la traça de la infraestructura.
Per això, i vista l'afecció del traçat i disseny proposats a recursos paisatgístics existents en l'àmbit, com són el barranc de Teulada i les rutes del Parc Natural del Túria, es considera necessària l'adopció de mesures d'integració paisatgística addicionals:
Reserva d'àrees annexes a la infraestructura en la zona del meandre del barranc de Teulada, i especialment a l'entorn d'aquest, i tractament paisatgístic de les mateixes adequat al caràcter d'aqueix àmbit de paisatge. En cas que es contemplara un desplaçament de la traça de la infraestructura, aquest haurà de ser cap a l'est i el límit amb la zona industrial, preservant en major mesura el paisatge agrícola de l'entorn.
Valoració d'una amplitud d'obertura per a l'estructura de pas sobre el barranc de Teulada i realització de plantacions a l'entorn de l'estructura, que permeten garantir la permeabilitat i continuïtat ecològica i visual del llit, considerant que aquest és un element de la infraestructura verda del territori (article 5.2.m del TRLOTUP. En les esculleres i pedraplens s'empraran tonalitats adequades a les del terreny on se situen.
Adopció d'una solució per a la continuïtat de la ruta del Parc Natural del Túria, identificada com a «Ruta Violeta de l'Aigua», coincident amb el camí del Molinet i que es veu afectada per l'últim tram de la infraestructura, al nord del nucli urbà de Vilamarxant, vist que aquesta ruta constitueix un recorregut paisatgístic i un element de connectivitat de la infraestructura verda.
Reducció de la contaminació visual que implicarà la il·luminació proposada, limitant-la a l'estrictament necessària per a garantir la seguretat viària i, especialment, en els trams agrícoles menys transformats, a l'entorn del barranc de Teulada, i en el tram entre les rotondes 5 i 6, a l'entorn del Parc Natural del Túria.
Concreció i tractament paisatgístic de les àrees annexes a la infraestructura «des de les quals puga gaudir-se d'alguns dels recursos paisatgístics de l'entorn», indicades en les mesures d'integració paisatgística de l'estudi d'integració.
Quant a l'afecció sobre la infraestructura verda del projecte, cal considerar que la implementació de les mesures d'integració proposades contribuirà a compatibilitzar-lo amb la citada infraestructura, sent que es pretén garantir-ne la continuïtat, coherència i funcionalitat (article 4.5 de la LOTUP)».
Consideracions ambientals
El traçat del projecte discorre en sòl totalment antropitzat, amb parcel·les dedicades al cultiu de tarongers, ametlers, i altres d'abandonades, amb l'existència al llarg de la traça d'alguns habitatges disseminats. Així mateix, la traça creua puntualment el barranc de Teulada mitjançant una estructura de pas sobre aquest.
L'estudi d'impacte ambiental conté un epígraf relatiu a l'estudi d'alternatives. A continuació, es mostra plànol en planta amb les diferents alternatives del traçat, on apareixen entre altres, els corredors proposats:
Primer tram (quadrant CV-50 a la CV-370): Corredor Nord A.
Segon tram (quadrant CV-370 a la CV-50): Corredor Oest B.
De les alternatives proposades, s'ha triat com a solució final el corredor Nord A i Oest B. Segons la documentació aportada, el traçat seleccionat s'ajusta a la proposta plantejada per l'Ajuntament de Vilamarxant en els trams nord i oest, rebutjant-se les alternatives que contemplen en el seu itinerari qualsevol de les solucions del tram sud perquè són tècnicament inviables.
Els usos del sòl en l'àmbit del traçat projectat, són el sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable, amb existència d'habitatges disseminats, en el Sector Nord; i, d'altra banda, sòl no urbanitzable, sòl urbanitzable i sòl urbà industrial en el tram sud-oest.
Per a complir amb les indicacions de l'òrgan gestor del Parc Natural del Túria, i davant la impossibilitat d'implantar el tram 3 sud, s'ha modificat la solució prevista per al tram Oest de manera que no afecte el PORN del Túria, a més d'adoptar-se les mesures correctores necessàries per a la integració del traçat de la ronda, minimitzant en la mesura que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
Consultat el visor cartogràfic d'IDEV, l'actuació queda fora de la ZEPA Alt Túria i Serra del Negret. En l'àmbit d'actuació, no s'observa cap altre espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000.
No consta afecció directa a cap hàbitat d'interés ni a vies pecuàries.
No es preveu afecció al PORN del Túria, atés que la rotonda 1 definitiva s'ha situat de manera que no afecte l'àrea d'influència 2 del PORN.
Vist l'estudi d'impacte ambiental i la tipologia dels treballs a executar, es preveuen afeccions potencials tant en la fase de construcció com en la fase d'explotació del projecte.
L'estudi d'impacte ambiental del projecte contempla les mesures preventives i correctores que solen ser d'habitual aplicació en obres lineals. Aquestes s'encaminen a minimitzar els impactes derivats de les accions que són inherents a la construcció d'aquesta mena d'infraestructures viàries.
En la fase de construcció, s'identifiquen, entre altres, els impactes ambientals següents:
Les tasques de rebuig i desbrossament, així com el moviment de terres en general per a la preparació de l'esplanada de la ronda, es preveu que causen impacte temporal i reversible en la qualitat de l'aire i soroll, a causa de la generació de partícules en suspensió, i al soroll i a les vibracions de la diferent maquinària pesant intervinent. L'eliminació de vegetació o de cultiu es considera elevada, per la qual cosa els efectes possibles sobre el sòl es preveuen significatius, i suposarà una pèrdua de sòl fèrtil, la terra vegetal del qual serà reutilitzada en el farciment de rotondes, talussos i en la mitjana, principalment. D'altra banda, es produirà un increment sonor en l'àrea, ocasionat pels motors de combustió interna, el funcionament de la maquinària, la presència humana, etc.
Com a mesures correctores i protectores previstes, s'estableixen:
1. La maquinària a utilitzar, haurà de complir l'exigit per la legislació vigent referent a emissió de gasos a l'atmosfera, no sobrepassant els límits permesos.
2. Regs d'emprimació freqüents amb dissolucions antipols mitjançant camió cisterna, especialment en períodes secs i/o ventosos, de zones transitades i fronts d'extracció de terres i apilaments.
3. Tots els camions que transporten materials pulverulents hauran d'anar coberts amb lones, les quals hauran de cobrir totalment el plató del camió, i cauran uns 30 cm a cada costat d'aquest.
4. Es realitzaran controls dels nivells acústics de maquinària i instal·lacions segons el programa de vigilància ambiental.
5. Se seleccionarà l'àrea d'apilament, descàrrega, emmagatzematge i fabricació de materials, el més allunyada possible de les zones residencials i del riu.
6. Els parcs de maquinària estaran tancats i perfectament delimitats. Se situaran, en zones ermes pròximes al municipi o en el polígon Argilagar, sempre de manera preferent en zones pavimentades.
7. Els àrids necessaris procediran d'explotacions pròximes degudament autoritzades.
8. Es durà a terme la descompactació mitjançant ripadora dels terrenys ocupats per la maquinària d'obra per a afavorir la infiltració d'aigua.
9. S'haurà de reduir al màxim el temps existent entre l'arrancada de la capa vegetal i la finalització de les obres per a evitar l'erosió, tal qual s'indica en el pla d'obra. El reg periòdic evita l'erosió per vent.
Des del punt de vista del patrimoni, assenyalar com un dels elements més importants en l'àmbit, la casa de peons caminers existent al costat de la CV-370, la qual quedarà situada en l'anell interior d'una de les rotondes, per la qual cosa no es preveu afecció durant els treballs. Com a mesura protectora principal establida, es jalonarà i barrarà perimetralment l'element, durant els treballs.
El soroll de la maquinària i l'eliminació d'arbratge de cultiu i les zones de matoll, també causen un impacte rellevant sobre la fauna existent a l'entorn de l'actuació. Algunes de les mesures protectores i correctores que s'estableixen seran:
1. Per a evitar alteracions en l'hàbitat de les espècies, es reduirà la superfície d'ocupació, la transformació de l'entorn i es realitzarà correctament la revegetació.
2. Es durà a terme el tancat provisional longitudinal dels talls durant les obres amb la finalitat d'evitar possibles accidents de fauna per atropellaments.
La generació de residus serà un altre impacte important en la fase de construcció, provinents de l'arrancada de l'escorça vegetal de la traça. Així mateix, la gestió de residus generats serà un aspecte important a vigilar.
Com a mesures preventives i correctores previstes en la fase de construcció per a minimitzar o anul·lar els impactes indicats, són les següents:
1. Elaboració d'un sistema de gestió mediambiental (SGMA) per la contracta, i nomenament d'un responsable ambiental que el duga a terme.
2. Curs de formació mediambiental al personal d'obra, impartit pel contractista.
3. Respecte als residus apilats en obra, aquests hauran de ser retirats immediatament per un gestor de residus autoritzat, segons el pla de gestió de residus.
4. L'eliminació dels abocaments i enderrocs, generats en fase de construcció, es realitzarà en abocadors controlats i en ubicacions on existisca autorització per a això. A més, es realitzarà la separació dels diferents residus per a facilitar el reciclatge.
5. S'ha de minimitzar la superfície afectada mitjançant senyalització i jalonament, abans del començament del desbrossament, de la zona d'ocupació estricta de les obres, així com de les d'instal·lació d'elements auxiliars.
6. Es farà la retirada i apilament de la capa de terra vegetal de les zones de desbrossament i de les àrees d'ocupació per al seu posterior aprofitament.
Els moviments de terres, eliminació de terra vegetal, l'estructura per a salvar el pas en el barranc de Teulada, etc., alteraran les variables objectives i subjectives que determinen el paisatge. Les actuacions en els talussos generats en els desmunts i terraplens tenen com a finalitat principal evitar l'erosió, a més de contribuir a integrar-los en l'entorn paisatgístic. Per a això es proposen plantacions d'espècies arbòries i arbustives que afavorisquen la contenció dels talussos, per al que s'han triat plantes autòctones que posseeixen un alt grau d'adaptabilitat a les condicions edafològiques i climàtiques de la zona, amb l'objectiu d'aconseguir un major èxit i reduir el cost de manteniment. L'EIA estableix mesures de restauració i revegetació per a millorar la integració paisatgística de l'actuació:
1. La revegetació es realitzarà al més prompte possible i en els períodes adequats per a assegurar un bon arrelament.
2. La integració paisatgística i la protecció dels terrenys enfront de l'erosió es durà a terme mitjançant la creació de cobertes vegetals herbàcies, arbustives i arbòries en aquelles zones afectades per les obres susceptibles de poder fer-se (espais intersticials, desmunts, terraplens i rotondes).
3. A l'interior de les rotondes, a part de les plantacions, s'instal·larà malla antiherbes, sobre la qual es col·locaran cudols.
4. Els treballs compliran amb el que s'estableix en el Decret 7/2004, de 23 de gener, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals.
5. Una vegada executades i acabades les obres, es farà la retirada de tots aquells elements o restes que hagen sigut depositats, abocats o abandonats en les zones d'obra i en els seus voltants, i es farà la neteja i adequació de qualsevol àrea de terreny afectada per aquesta. L'eliminació dels abocaments i enderrocs, generats en fase de construcció, es realitzarà en abocadors controlats i en ubicacions on existisca autorització per a això, amb la finalitat d'evitar possibles afeccions a la vegetació i sòls de l'àmbit d'estudi.
6. Seran aplicable les mesures d'integració paisatgística definides en l'estudi d'integració paisatgística aportat, com ara: execució de plantacions arbòries i arbustives per a restauració en la zona dels estreps, suports i elements complementaris en la infraestructura de pas sobre el barranc de Teulada, en les alineacions que siga possible per qüestions d'espai i de seguretat, plantacions després de les pantalles acústiques i entre la calçada, el carril-bici o la via de servei. El sistema de reg per a aquestes plantacions es realitzarà des dels dos aljubs inclosos en el projecte bàsic.
Durant la fase d'explotació, algun dels impactes en l'àmbit de la nova variant serà sobre la qualitat de l'aire i soroll en l'entorn, a causa del trànsit que circule per la nova traça que provocarà emissió de gasos i soroll. No obstant això, la IMD de vehicles serà distribuïda entre els que circulen per l'interior del nucli urbà i els que circulen per la nova traça executada, reduint-se considerablement la càrrega de trànsit, i per consegüent, el soroll i l'emissió de gasos a l'interior del municipi, atés que es preveu el desviament de part del trànsit per la nova ronda. Amb l'objectiu de reduir els nivells de soroll en la zona pròxima a la nova traça, es preveu la instal·lació de pantalles acústiques absorbents de metacrilat de 2,50 a 4,00 m d'altura, en els trams projectats següents:
Aquest tipus d'actuacions de caràcter lineal, d'aproximadament 3.200 m de longitud total, provoca en la fauna el denominat «efecte barrera», especialment en la fase d'explotació, provocant la fragmentació dels hàbitats existents. Per això, s'ha observat la projecció de dos passos de fauna (p.k. 1+780 i p.k. 2+710) intermedis de dimensions 2,00x2,00 m de buit lliure, tal com es defineix en les prescripcions tècniques per a passos de fauna del ministeri competent en medi ambient, sota la traça a una distància no major d'1 km de separació, per a permeabilitzar la infraestructura i permetre el pas de la fauna silvestre. Així mateix, el barranc de Teulada (p.k. 0+850 0+900), complementarà com a tercer pas de fauna natural els ja projectats.
Entre les mesures establides a les quals es fa referència en la fase d'explotació, se citen:
Es verificarà que els vehicles i maquinària utilitzada en les diferents labors de manteniment han passat la inspecció tècnica de vehicles, que controla les seues emissions sonores.
Les operacions de manteniment de la carretera han de contemplar la neteja de cunetes i arquetes.
Col·locació de senyals de limitació de velocitat en les zones en què es considere necessari, així com de perill per presència d'animals solts (en el cas que n'hi haguera).
Els dos passos de fauna projectats de 2x2 m² es mantindran prou nets i en condicions per al compliment de les seues funcions.
Per a evitar la resplendor lluminosa nocturna es disminuirà el flux hemisfèric superior per les lluminàries i els nivells d'il·luminació no superaran els valors màxims establits en instrucció ITC-EA-04, del Reglament d'eficiència energètica.
L'estudi d'impacte ambiental compta amb un pla de vigilància ambiental (d'ara endavant PVA) que estableix les pautes establides a seguir, efectuant els controls i activitats programades amb la periodicitat corresponent, el qual durant la fase de construcció defineix un triple objectiu:
1. Establir un sistema de vigilància que garantisca l'execució correcta de totes les mesures protectores i correctores contingudes en el projecte de construcció.
2. Verificar i controlar que les operacions constructives, el funcionament de les instal·lacions auxiliars, el manteniment de la maquinària i equips, i la gestió de residus es realitzen segons la legislació vigent i de manera que es minimitzen els riscos per al medi ambient.
3. Comprovar que la magnitud dels efectes generats per les obres s'assembla a les previsions establides en el PVA, mitjançant un seguiment de les variables ambientals afectades.
Les actuacions de control i seguiment que han sigut contemplades en el PVA per a la fase de construcció seran:
Control de les emissions de pols i partícules, de les emissions atmosfèriques, dels nivells acústics de la maquinària, dels nivells acústics de les obres, de desbrossaments i tractaments silvícoles, de l'excavació i apilament de terra vegetal, de l'alteració i compactació de sòls, vigilància de l'erosió de sòls i talussos, vigilància de la protecció de la vegetació natural, vigilància de les mesures de protecció contra incendis, control de les labors de preparació del terreny, de l'extensió de terra vegetal, de les plantacions, de l'execució d'operacions molestes per a la fauna, l'execució d'activitats que puguen suposar enverinament o mort per a la fauna, de la protecció del patrimoni arqueològic i etnològic, gestió dels residus inerts, de residus no perillosos, de residus perillosos, recollida d'aigües residuals, recollida prèvia de residus, control del replanteig, localització i control de la zona d'instal·lacions i parc de maquinària, i control del moviment de maquinària.
Durant la fase d'explotació de la infraestructura, el PVA, se centrarà en els objectius següents:
1. Verificar l'execució de les labors de conservació i manteniment de la coberta vegetal implantada i el desenvolupament d'aquesta vegetació.
2. Determinar les afeccions que la presència i funcionament de les instal·lacions suposa sobre el medi.
3. Detectar afeccions no previstes i articular les mesures necessàries per a evitar-les o corregir-les.
4. Comprovar l'efectivitat de les mesures protectores i correctores aplicades.
Es duran a terme els controls següents:
Seguiment de l'evolució de la coberta vegetal implantada, control de la contaminació sonora, control de la permeabilitat de la carretera per a la fauna, control de residus en la zona del barranc de Teulada i de l'àmbit del PORN.
Els informes a emetre en relació amb el PVA, seran:
Informes ordinaris, amb periodicitat quadrimestral.
Informes extraordinaris, quan existisquen causes que motiven l'emissió d'un informe.
Informe final del pla de vigilància ambiental.
Consideracions jurídiques.
El projecte constitueix un supòsit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària conforme a l'annex I del Decret 162/1990, Grup 8.a) Construcció de carreteres de nova planta, l'itinerari de la qual es desenvolupe íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana, en concordança amb l'article 7 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.
L'expedient ha observat els tràmits previstos en la secció 1a, capítol II del títol 2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i en les altres disposicions que li són aplicables.
L'article 13 del Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Consellería d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre l'avaluació d'impacte ambiental de projectes.
Per tot quant antecedeix, a proposta del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i amb el vistiplau del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que ostente, resolc:
Primer
Estimar acceptable, als sols efectes ambientals i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte bàsic denominat «Ronda oest de Vilamarxant», situat al terme municipal de Vilamarxant (València), promogut per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Direcció General d'Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb el que s'estableix en l'estudi d'impacte ambiental, el projecte tècnic i altra documentació obrant en l'expedient, i de conformitat amb les condicions següents:
A més dels dos passos de fauna projectats, el pas natural del barranc de Teulada haurà de romandre net i en condicions, per a complir la seua finalitat i reduir l'efecte barrera causat per la infraestructura sobre la fauna.
En cas d'aparició de restes arqueològiques durant l'execució de l'obra, s'hauran d'aturar immediatament els treballs i comunicar la seua troballa a l'òrgan competent en matèria de cultura.
El seguiment del compliment de les mesures preventives i correctores descrites en l'EIA, així com les mesures addicionals proposades pels organismes consultats i les reflectides en la present resolució, correspondrà a l'òrgan substantiu. L'òrgan ambiental podrà realitzar comprovacions i recaptar informació, si així ho estimara oportú, així com avaluar el grau d'implementació, els resultats, l'eficàcia i l'eficiència de les avaluacions d'impacte ambiental realitzades, permetre una millora contínua del mètode basada en la retroalimentació i elaborar estadístiques.
Control i vigilància de l'àrea destinada a les instal·lacions auxiliars de les obres. Mitjançant aquestes accions de control, es comprovarà que totes les instal·lacions de l'obra disposen dels mecanismes i elements necessaris per a minimitzar els riscos de contaminació a cursos d'aigua superficials o subterranis, els riscos de contaminació atmosfèrica i acústica, etc., tant en el funcionament quotidià com en casos de possibles accidents. A més, es controlarà que la gestió dels residus generats en cadascuna de les instal·lacions, i en el conjunt de l'obra, es duga a terme d'acord amb la normativa vigent. Es prendran les mesures corresponents per a minimitzar el consum energètic durant la fase d'obres.
Les accions incloses en el programa de vigilància i seguiment ambiental hauran de documentar-se, a l'efecte d'acreditar l'adopció i execució de les mesures preventives i correctores proposades, i de la comprovació de la seua eficàcia. La documentació estarà a la disposició de les autoritats competents.
En els termes previstos en l'article 43 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, la present declaració d'impacte ambiental perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, no s'haguera començat l'execució del projecte en el termini de quatre anys. A l'efecte, el promotor notificarà a l'òrgan ambiental el començament de les obres.
Segon
Conforme al que es preveu en l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre:
a. Publicar la present declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, així com en la seu electrònica.
b. La present declaració d'impacte ambiental no serà objecte de recurs sense perjudici dels que, si convé, escaiguen en via administrativa i judicial enfront de l'acte pel qual s'autoritza el projecte.
Tercer
L'òrgan substantiu haurà de tindre degudament en compte, en el procediment d'autorització del projecte, l'avaluació d'impacte ambiental efectuada, atesos els criteris establits en l'article 42 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, referits tant al contingut de l'autorització com a la publicitat de la decisió.
València, 24 de gener de 2022. El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga. | 1 | perfect | {"ca": 0.990513893038542, "es": 0.006224479633502639, "en": 0.00037346877801015837, "it": 2.4897918534010556e-05, "cs": 0.0016432626232446967, "pt": 0.0008216313116223483, "da": 4.979583706802111e-05, "nl": 0.00029877502240812666, "ar": 4.979583706802111e-05} | dogv15580 |
mc4_ca_20230418_9_734549 | EL BLOG DE L'AMPA JOAN SANPERA: XERRADA: COM ACOMPANYAR EN LA SEXUALITAT ALS INFANTS
XERRADA: COM ACOMPANYAR EN LA SEXUALITAT ALS INFANTS
Des del Patronat Municipal de Cultura, Educació, Infància i Joventut us conviden a participar a la propera sessió de Fem un café i parlem dels nostres fills/es en aquesta ocasió sobre Com acompañar en la sexualitat als infants.
Es durà a terme:
- Dijous 19 s´octubre
- A les 17.30n
- Al Centre Cultural de Bellavista
Us informem que les places són limitades i que el período d´inscripció s´inicia el dia 2 d´octubre per als empadronats al municipi i el 9 d´octubre per als no empadronats. Finalitzarà el dia 13 d´octubre.
Per poder formalitzar la seva inscripció és necessari que indiqui les següents dades:
- Nucli del municipi
Al correu electrònic: [email protected]
Publicado por AMPA JOAN SANPERA en de setembre 28, 2017 | 0.568652 | curate | {"es": 0.24423963133640553, "ca": 0.7004608294930875, "fr": 0.016129032258064516, "en": 0.03917050691244239} | http://ampasanpera.blogspot.com/2017/09/xerrada-com-acompanyar-en-la-sexualitat.html |
macocu_ca_20230731_0_299882 | I TROBADA CLÀSSICS MONCADA
Dades bàsiques
Títol: I TROBADA CLÀSSICS MONCADA Organisme: MONCADA Data de inici: 24-07-2016 Data de finalizació: 24-07-2016 Resum: Trobada de vehícles clàssics (cotxes i motos), exhibició i pasacarrers La campanya està associada a una targeta de fidelizació? NO La campanya té un contingut benèfic? NO | 0.656468 | curate | {"en": 0.07975460122699386, "ca": 0.9141104294478528, "eo": 0.006134969325153374} | |
macocu_ca_20230731_0_103182 | Formulari per incorporar accions
3. Altres agents implicats Hi ha massa opcions seleccionades
Podeu indicar un enllaç a un web o document amb més informació
Les aportacions a aquest formulari es tractaran i publicaran a l'apartat "Accions en curs".
Enviar respostes | 0.590622 | curate | {"it": 0.18461538461538463, "cs": 0.007692307692307693, "ca": 0.8076923076923077} | |
macocu_ca_20230731_1_443600 | Aigües de Reus i l'ACA executen inversions per al manteniment i la millora de la depuradora de Reus | Ajuntament de Reus
Noves inversions a la depuradora de Reus per millorar-ne els processos
Aigües de Reus i l'Agència Catalana de l'Aigua plantegen millorar el tractament d'aigües
Redacció 02/03/2020 12:56h
Diverses accions i projectes s'estan duent a terme a la depuradora de Reus per «perfeccionar el procés de tractament de les aigües» segons informa l'Ajuntament de Reus. A l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals –EDAR– s'hi està estudiant com combatre la presència d'escumes que dificulten aquests processos a través d'anàlisis biològiques i de les mostres que s'agafen mitjançant drons.
Un dels sistemes que ja s'ha millorat és el de desinfecció de l'aigua regenerada que s'utilitza en el procés de depuració i també per al servei propi de l'EDAR. En el cas de les escumes, segons informa el consistori, dificulten la decantació de les aigües, motiu pel qual ja s'han instal·lat diversos ruixadors que llencen aigua de la mateixa planta en alguns punts del recorregut per evitar que s'hi acumulin aquestes escumes.
Des del govern es qualifica d'«important esforç inversor» el que Aigües de Reus i l'Agència Catalana de l'Aigua duen a terme per poder executar aquestes actuacions, tot i que no es detalla. El que sí que es coneix és la inversió d'1,6 milions d'euros que ha suposat la renovació del col·lector d'aigües residuals de l'avinguda de Salou que va començar l'any 2018 al que es defineix com «una de les principals artèries de sanejament de la ciutat».
Pel que fa al manteniment, recau en Aigües de Reus, tot i que els darrers anys «ha rebut una important injecció econòmica per part de l'ACA». En aquest sentit, des de Reus ja s'han presentat diversos projectes a l'Agència Catalana de l'Aigua per sol·licitar-ne el finançament, unes propostes que sumen, de nou, 1,6 milions d'euros. Hi destaquen la redacció del projecte d'ampliació de l'EDAR i la reparació dels danys provocats pels aiguats de l'any passat. | 0.864801 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_314690 | Avui diumenge es farà a Gombrèn l'Aplec mil·lenari del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony. Els actes previstos són els següents: a les 12 h, missa solemne acompanyada de l'orquestra Bofills, a l'església de Sant Pere de Montgrony. A les 14 h, dinar del mil·lenari. (Les reserves al telèfon 972 19 80 22). A les 17 h, audició de sardanes a l'era de l'Hostatgeria del Santuari de Montgrony, amb l'orquestra Bofills. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/4347/aplec-millenari-santuari-mare-deu-montgrony |
mc4_ca_20230418_7_216639 | La Costa Brava acollirà l'assemblea general de Medcruise 2020 ·
Jordi Masquef (esquerra) i Joan Pere Gómez durant la 55ª Assemblea general de Medcruise que se celebra a Antibes (França)
La 56a Assemblea General de Medcruise se celebrarà del 26 al 29 de maig de 2020 a la Costa Brava
En el marc de l’assemblea general de l’Associació amb ports de creuers a la Mediterrània (Medcruise), que s’està celebrant aquests dies a Antibes (França), el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, i el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef, en representació de la marca Costa Brava Cruise Ports, van anunciar ahir dimecres que del 26 al 29 de maig se celebrarà la 56a Assemblea General de Medcruise de 2020 a la Costa Brava, on el port de Palamós i la destinació turística en seran els amfitrions. A més, l’esdeveniment consolida la projecció internacional que estan adquirint els ports de Palamós i Roses, les seves poblacions i la destinació turística dins del sector de creuers.
A l’acte es va presentar el nou vídeo promocional dels ports de Palamós i Roses i la destinació Costa Brava, en què es mostren les activitats culturals, gastronòmiques, esportives i d’oci que es poden fer a la demarcació de Girona, i que ha estat molt ben rebut pels assistents. L’organització d’aquest esdeveniment és fruit del treball conjunt de les institucions i entitats membres de Costa Brava Cruise Ports que el 2014 van sol·licitar a Medcruise l’organització d’una assemblea. Des d’aleshores han treballat perquè l’organització de l’assemblea a la Costa Brava fos una realitat i perquè la seva consecució sigui un èxit.
El 2020, els ports de Palamós i Roses i la destinació acolliran durant tres dies un dels esdeveniments més rellevants de la indústria europea de creuers, en què participaran una desena de companyies, un centenar de ports de la Mediterrània amb tràfic de creuers, operadors turístics i patronats de turisme. Joan Pere Gómez Comes ha comentat: “Es una gran satisfacció per al Govern celebrar per primer cop en la història un dels esdeveniments cabdals de la indústria de creuers a la Costa Brava”. Gómez Comes ha afegit que esdevindrà “una gran cita del sector i una gran oportunitat pels port de Palamós i la seva destinació que durant tres dies seran els referents per a les companyies, els operadors turístics i els ports més representatius de la Mediterrània”.
Per la seva banda, Jordi Masquef va manifestar que “per a la Costa Brava serà un repte important acollir aquest rellevant esdeveniment de la indústria creuerística mundial”, afegint que “el sector turístic de la demarcació està preparat per exhibir els seus atributs i serveis de qualitat que la destinació ofereix als professionals del sector i visitants de creuers”.
Tags: 56a Assemblea General de Medcruise, A Roses, Alt Empordà, Badia de Roses, Cap de Creus, Catalunya, Costa Brava, Costa Brava Cruise Ports, Empordà, Girona, Medcruise 2020, Port de Palamós, Port de Roses, Roses, Vila de Roses
Previous L’Associació MaRoNeS de Roses celebrarà la Setmana Mundial de la Lactància amb un seguit d’activitats
Next L’Observatori Astronòmic Albanyà comença la seva col·laboració amb la NASA | 0.859525 | curate | {"it": 0.01981755268952501, "ca": 0.980182447310475} | https://www.viladeroses.cat/la-costa-brava-acollira-lassemblea-general-de-medcruise-2020/ |
mc4_ca_20230418_6_173799 | Somnis en temps de guerra | 9788416689132 | wa Thiongo, Ngugi
Libros distribuidos por Libelista
/ Somnis en temps de guerra
Memòria d'infància
wa Thiongo, Ngugi RAYO VERDE EDITORIAL, S.L. Ref. 9788416689132 Ver otros productos de la misma colección Ver otros productos del mismo autor
Ngugi wa Thiongo va néixer el 1938 a la Kenya rural. Fins i tot mentre la Segona Guerra Mundial afectava les vides dels africans sota el jou imperialista anglès i la seva família passava penúries econòmiques, Ngugi va aconseguir anar a l?escola per sadollar la seva singular set de coneixements. Anys...
ISBN : 978-84-16689-13-2
Fecha de edición : 17/10/2016
Autores : wa Thiongo, Ngugi
Nº de páginas : 256
Colección : Ciclogènesi
Nº de colección : 5
Ngugi wa Thiongo va néixer el 1938 a la Kenya rural. Fins i tot mentre la Segona Guerra Mundial afectava les vides dels africans sota el jou imperialista anglès i la seva família passava penúries econòmiques, Ngugi va aconseguir anar a l?escola per sadollar la seva singular set de coneixements. Anys més tard es convertiria en un dels principals escriptors i pensadors africans.
A Somnis en temps de guerra, Ngugi dibuixa hàbilment una era passada, capturant-ne el paisatge, la gent i la cultura.
El llibre, narrat des dels ulls d?un nen i la intel·ligència d?una vida dedicada a l?estudi i defensa de les cultures minoritzades, evidencia les vicissituds socials i polítiques de la vida colonial i la guerra. L?autor ens apropa a la seva experiència a través del relat sobre la guerra per la independència o la complicada relació entre una classe mitjana cristianitzada emergent i la classe pobra rural que manté les creences tradicionals.
A l?obra, s?expressen delicades i poderoses subtileses i complexitats amb una sensibilitat commovedora. És el testimoni d?un nen que, enmig d?un país immers en el desencant i la mort, emprèn cada dia el seu camí cap a l?escola amb la ferma esperança que els somnis poden canviar el món.
Somnis en temps de guerra mostra la promesa que un nen va fer a la seva mare. El jove Ngũgĩ continua amb els seus estudis malgrat l?adversitat. Se?n va a l?escola, preua la seua capacitat de llegir, memoritza poesia [?]. El retrat de Kenya que presenta, en altres paraules, està admirablement deslliurat d?elegia o sentimentalisme, i fins i tot així pot fer-te plorar.
Marie Arana, The Washington Post
Commovedor, honest i informatiu, aquest és un llibre sobre la influència dels relats, sobre l?art de contar-ne i sobre els contacontes. És un recordatori que totes les generacions poden somiar amb canviar el món.
Margaret Busby, The Independent | 0.708544 | curate | {"ca": 0.843737882900349, "es": 0.10275300504071345, "en": 0.04303993796044979, "de": 0.010469174098487785} | https://www.libelista.com/products/411270-somnis-en-temps-de-guerra.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_164100 | Les verdures i hortalisses dels nostres menús són 100% ecològiques i de projectes dins del territori català. Malauradament, les difícils condicions climàtiques, fa que durant algunes setmanes, algun producte concret no pugui ser de proximitat.
Què vol dir verdura de temporada?
Vol dir que no tindrem de totes les verdures durant tot el curs i que durant algunes setmanes, la varietat de verdura serà més limitada. Vol dir que no tindrem mongeta tendra a l’hivern perquè no és temporada ni tomàquets a les amanides durant tot el curs o cremes de carbassó a l’hivern, encara que a la botiga de sota de casa veiem que hi ha carbassons al gener.
Vol dir que farem un consum responsable i de proximitat per evitar petjada mediambiental i que una verdura hagi recorregut milers de kilòmetres perquè ens la puguem menjar. Que la verdura que menjarem passarà per molt poques mans, i que aquestes no especularan amb ella ni li carregaran un preu que no cobrarà el pagès o la pagesa que l’han fet créixer. Vol dir que menjarem la verdura en el seu punt òptim de maduresa i sabor, perquè haurà crescut seguint un procés natural i no sota un plàstic a l’altra punta de casa nostra i amb fertilitzants perquè creixi més ràpid.
Durant l’hivern cuinarem amb més tubercles i verdures d’arrel com les pastanagues, els naps i les xirivies. El bròquil en la seva multitud de variants, la coliflor i la col trinxada son les estrelles de les verdures a l’hivern. El fonoll també el cuinem quan en tenim perquè dona un punt molt bo quan el combines. Les cremes les farem amb api-rave, amb porros, amb carbasses, amb api… amb les verdures que l’hivern ens ofereix. el moniato l’oferirem quan sigui temporada, és a dir d’octubre a començament de gener. Les crudités de les amanides també són verdures d’hivern: raves, nap, nap daikon, colirave, pastanaga, fonoll….
Bledes i carbassa acostumem a tenir-ne tot l’any. Aprofitem els espinacs quan és temporada per fer truites.
A mitja primavera, i depenent del temps que faci, començarem a servir carbassó, pebrots, albergínies, tomàquets i seguirem amb verdures de fulla com la bleda o verdures d’arrel com la pastanaga. I a finals de curs i començament de curs, arriba per fi la mongeta tendra que tant agrada.
Els nostres principals proveïdors de verdures són:
Cal Peretó
Tudela de Segre, Lleida
Horta de Cal Castell
Vilanova de l’Aguda,Lleida
Central Parc
Baix Llobregat, Barcelona
Can Tria Ecològic
Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona
Peretó SCP
Sant Boi de Llobregat, Barcelona
Cal Cerdà
Cardedeu, Barcelona
Productes ecològics Tugas
Baix Llobregat, Barcelona
La Pageseta
Vallès Oriental, Barcelona
Planifiquem comprem i ens abastim de les nostres verdures a través de la central de compres “Eco Central» que ens permet planificar les compres anualment i que ens permet treballar directament amb el pagès i el productor. El fet de no tenir intermediaris garanteix que el pagès rebi un preu just per la seva feina i disposar de producte de qualitat, acabat de collir, que no passa per càmeres i amb una mínima petjada ambiental
“Eco Central” és una central de compres de productes ecològics especialitzada en la distribució a menjadors escolars. La seva finalitat és connectar a petits productors de productes ecològics amb els seus consumidors finals. La gran majoria dels seus productors són a Catalunya, tot i que puntualment, es pot abastir d’algun producte que ve de la península. Actualment, “Eco Central” abasteix a més de 30 menjadors escolars de tot Catalunya. Podeu tenir més informació del projecte d’Eco Central al seu web, clicant aquí central de compres per menjadors escolars ecològics
La nostra fruita
Què vol dir fruita de temporada?
Vol dir que no tindrem de totes les fruites durant tot el curs, que durant algunes setmanes, la varietat de fruita serà escassa. O que no tindrem meló al desembre perquè no és temporada ni maduixes al febrer només perquè tenim ganes de menjar maduixes.
Vol dir que farem un consum responsable i el màxim de proximitat per evitar que una fruita hagi recorregut milers de kilòmetres perquè ens la puguem menjar. Que la fruita que menjarem passarà per molt poques mans i que aquestes no especularan ni li i carregaran un preu que no cobrarà el pagès o la pagesa que l’han fet créixer. Vol dir que menjarem la fruita en el seu punt òptim de maduresa i sabor, perquè haurà crescut seguint un procés natural i no sota un plàstic a l’altra punta de casa nostra i amb fertilitzants perquè creixi més ràpid.
Fruites com poma i pera que ens arriben majoritàriament de Lleida, seran durant alguns mesos de temporada i la resta del curs serà de càmera per poder garantir el seu consum. Algunes setmanes puntuals podrem gaudir de la poma de muntanya, que és un vist i no vist.
Fruites com el kiwi (que ens arriba de Lleida), o els caquis de Tarragona tenen una vida més curta i només en podrem servir quan sigui temporada
El plàtan és ecològic i ve de les Canàries. (És una de les poques excepcions que fem)
Les taronges i mandarines, venen de les terres de l’Ebre, i tenen una temporada força llarga, des de mitjans de tardor fins a ben entrada la primavera, així que sempre són unes de les fruites estrelles dels nostres menús.
Pel que fa a la fruita de pinyol (temporada de primavera i estiu) té una vida molt curta i depèn del temps que hagi fet. Normalment a finals de curs i començament de curs gaudim de prunes, préssecs, nectarines, paraguaios….
El meló i la síndria, acostumem a tenir-los a finals de curs (i durant el casal d’estiu són les fruites estrelles) i a començament de curs fins a mitjans o final d’octubre.
Els nostres proveïdors de fruita són:
Gimeno Fruits
Lleida
Biocitrus
Tortosa, Tarragona
Cal petit del nen
Ivars de Noguera, Lleida
Cor de fruita
Sant Quirze del Vallès, Barcelona
Fruita al punt Bio
Alfarràs, Lleida
Fruites Montmany
Torrelles de Llobregat, Barcelona
Planifiquem comprem i ens abastim de les nostres verdures a través de la central de compres “Eco Central»
“Eco Central” és una central de compres de productes ecològics especialitzada en la distribució a menjadors escolars. La seva finalitat és connectar a petits productors de productes ecològics amb els seus consumidors finals. La gran majoria dels seus productors són a Catalunya, tot i que puntualment, es pot abastir d’algun producte que ve de la península. Actualment, “Eco Central” abasteix a més de 30 menjadors escolars de tot Catalunya. Podeu tenir més informació del projecte d’Eco Central al seu web, clicant aquí central de compres per menjadors escolars ecològics
Els llegums
El llegum de proximitat i ecològic és un producte complicat de trobar, degut a la poca producció dins el nostre territori i l’alta demanda que en fem.
Els llegums dels nostres menús acostumen a provenir tant del Consorci de Gallecs, de Cal Peretó de Lleida, o de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’ Anoia.
El Consorci de Gallecs és un espai rural principalment agrícola que actualment es troba en conversió a l’ agricultura ecològica, al terme de Mollet del Vallès, a 15 km de Barcelona.
Està format per la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments de la zona del Vallès que en gestionen l’explotació conjuntament amb petits productors i pagesos de la zona
Cal Peretó de Tudela de Segre, un dels nostres principals proveïdors de verdures, també ens ofereix un cigró menut de l’Anoia deliciós i que mai queda dur…
La llentia vermella prové del projecte familiar Fruits del Secà, on en Joan i la Fàtima han recuperat el conreu de llegums i de blats antics amb certificació ecològica.
Planta de cigró a l’Anoia
La carn
La carn vermella que oferim és de vedella i ocasionalment de porc.
Treballem amb Mafriseu, una empresa familiar amb escorxador propi de la Seu d’Urgell molt vinculada al territori i compromesa amb els projectes i explotacions ramaderes familiars d’aquesta part del Pirineu . D’aquesta manera garantim un producte de gran qualitat, sostenible i compromès amb la ramaderia de casa nostra, que no ha de malvendre el seu bestiar.
La carn de vedella és de raça bruneta, l’autòctona del Pirineu, amb denominació d’origen protegida (IGP) ” Vedella dels Pirineus catalans”. D’aquesta manera, ajudem els ramaders i ramaderes de l’ Urgell, el Pallars i la Cerdanya, que lluiten per mantenir la raça autòctona bruneta.
Cap dels productes carnis que servim contenen sucres, ni traces ni additius.
Els elaborats que podem oferir de manera puntual (panxeta curada, botifarra negra…) són ecològics i elaborats de manera artesana per la Victòria i el Domènec molt compromesos amb el nostre projecte i amb qui compartim camí des del primer moment de Vatua l’Olla.
El peix
El peix és segurament el producte que es fa més difícil de preveure, ja que depèn completament de moltes variables, (temporalitat de les espècies, condicions climàtiques, preus del mercat…) per això hem de contar amb diversos proveïdors i qualitats de peix per poder-ne garantir el seu consum.
A Vatua som molt fans del nostre principal proveïdor de peix, ja que representa uns valors molt afins al nostre projecte, i ens permet treballar molt fàcilment i amb una flexibilitat molt ample.
El nostre peix ens arriba de la Llotja de Barcelona a través de La Platjeta : un projecte que neix a la Barceloneta amb el desig de donar a conèixer el peix i marisc fresc, de qualitat i de proximitat.
Són moltes les generacions de la família Caparrós que es dediquen a la pesca tradicional, un ofici que ara s’esforça per incorporar noves tecnologies i per cuidar l’impacte mediambiental.
Gràcies a aquest projecte podem gaudir de peix blau de costa (seitons, sardines, verat o bísol) i puntualment peix blanc (maire ). També ens serveixen el peix de roca per la nostra famosa sopa de peix i els suquets, i la canana de la fideuà.
Els cereals
La nostra pasta prové de La Moianesa, una empresa familiar de Moià, especialitzada en l’elaboració de pasta des del 1880.
Utilitzem pasta ecològica integral.
L’arròs integral prové del Delta de l’Ebre, de l’empresa familiar “Ecocastells”. Un arròs de qualitat i de kilòmetre zero produït enmig de l’espai protegit del Delta.
L’Arròs blanc el subministrem a través de Riet Vell, i hem volgut fer una aposta amb un producte que no és de kilòmetre zero pel que representa per nosaltres treballar amb Riet Vell, una empresa creada i participada per l’associació ecologista “Seo Bird Life” per desenvolupar un projecte agrícola vinculat a la protecció de la flora i la fauna de zones protegides com el Delta de l’Ebre, la Conca de l’Ebre i el parc natural de Doñana, d’on prové l’arròs blanc que servim actualment i que està en conversió a ecològic.
El mill i la civada en gra són ecològics però no de proximitat, ja que no se’n produeix al nostre territori
Els làctics
Sens dubte un dels nostres proveïdors preferits pel seu compromís amb la qualitat, el medi ambient i el seu compromís social.
Els iogurts i la llet de vaca ens els ofereixen des de La Selvatana, una granja familiar situada a Capllong, Girona. On l’Ana i l’Alfons crien les seves vaques de manera respectuosa, i elaboren els iogurts a un obrador a la mateixa finca amb la llet fresca, no fan servir llet en pols ni espessants ni additius que fa que per als nostres petits gourmets sigui el iogurt més bo del món. A mes a més dels ferments propis del iogurt (bulgaricus i termófilus) també porta bifidus i acidofilus. Aquestes dues bactèries son probiòtiques i arriben vives a l’intestí, el que fa que sigui no només bo sinó de gran valor nutricional.Enteneu ara perquè ens agraden tant?
Els iogurts i la llet de la selvatana disposen de certificat ecològic, i ens arriben en formats industrials que ens permet minimitzar el residu d’envasos plàstics
Els ous
Fem servir ou fresc sencer, sense pasteuritzar, seguint un protocol de seguretat alimentària especial per tal de garantir un resultat més gustós i de major qualitat.
Els ous ens el fa arribar en Juli Bergé des de la seva granja Cal Bergé a Bellcaire d’Urgell (La Noguera) on tenen els camps, la granja i la sala de classificació i d’envasament dels ous.
Cal Bergé és una explotació familiar on les gallines viuen en llibertat, disposen de molt espai de pastura i, com que creixen lliures d’estrès, poden desenvolupar els seus hàbits socials.
El pa
Treballem amb forns vinculats als barris de les nostres escoles, i que elaborin de manera tradicional el pa, evitant producte pre-congelat.
A l’escola dels Encants, ens porten el pa del Forn Elies, un forn familiar que acaba de fer 100 anys, instal·lat primer al carrer Freser i ara a Rogent, El forn Elies és dels pocs forns tradicionals que queden a Barcelona, on elaboren al seu obrador les masses que ens serviran a diari. El forn Elies ens prepara el pa amb farina ecològica, fent una barreja de farina blanca amb farina integral.
La massa de les pizzes ens l’elaboren amb farina blanca ecològica.
A Can Besora , ens porten el pa del Forn Prat . Un forn familiar, que aposta clarament per la proximitat, utilitzant farines provinents del consorci de Gallecs de Mollet.
L’oli
Un dels altres productes preferits que tenim és l’oli d’oliva ecològic de “Dominis de Granyena”, un oli 100% arbequina, verge extra premsat en fred.
Aquest oli el produeix la cooperativa, Molí de la Societat, fundada el 2011. Actualment són 3 socis productors que tenen com a objectiu comercialitzar la seva pròpia producció basant-se en l’agricultura ecològica com a principal eix del projecte.
Dominis de Granyena, prové de Granyena de Les Garrigues, a Lleida.
El pollastre
Oferim 3 tipus de pollastre als nostres menús:
Pernilets de pollastre de procedència convencional i amb certificat de sacrifici halal.
Ales de pollastre ecològic de Folgueroles (Osona), que ens serveix Ecoviand, una distribuidora catalana pionera en la distribució de carn ecològica.
Les hamburgueses de pollastre ecològic, les fem de manera artesanal a la cuina, amb pollastre que ens serveix Ecopollastre.
Ecopollastre és una granja situada a Riudarenes (La Selva) on el Jordi cria de manera totalment respectuosa amb els animals i el medi ambient els seus pollastres de la raça Label Rouge, amb certificació ecològica . Els pollastres es crien a l’aire lliure i s’alimenten de cereals ecològics produïts majoritàriament a prop de la mateixa granja i d’herbes i insectes.
© Vatua l’Olla
Qui som
Proveïdors
Escola dels Encants
Can Besora
Menús
Blog
Borsa
Contacta
Galeria
Avís legal
Política de cookies
Política de privacitat
Fotos: Albert Armengol – albertarmengolphoto.net
Disseny web: Toni Quesada – blaugrafic.com
Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de privacitat. Més informació...Accepta
Privacy & Cookies Policy
Cerrar
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necesarias
Necesarias
Siempre activado
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
No necesarias
No necesarias
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.729211 | curate | {"ca": 0.9021862757487679, "sk": 0.003096170858081638, "fr": 0.0017692404903323644, "es": 0.00985719701756603, "en": 0.07651965120687476, "nl": 0.0008214330847971692, "hu": 0.0005686844433211172, "it": 0.0004423101225830911, "no": 0.0004423101225830911, "de": 0.0029697965373436117, "eb": 0.0005054972829521042, "pl": 0.0004423101225830911, "sv": 0.0003791229622140781} | https://vatualolla.cat/proveidors/ |
cawac_ca_20200528_3_177803 | Des de la seva creació en 1998, Gestió Viària S.L. Gestvia ha estat encarregada de la gestió, explotació i promoció d’aparcaments i zones d’estacionament limitat i regulat, i a partir de 2003, Gestvia desenvolupa la gestió directa del servei municipal de gestió i explotació de les zones d’estacionament controlat.
L’objectiu del servei regulat és aconseguir una rotació dels vehicles que permeti un ús més racional del espai de via pública disponible per aquesta finalitat en determinades zones de la ciutat. | 0.804087 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gestvia.cat/zona_blava.php |
mc4_ca_20230418_4_158369 | Coneixeu els llibres de Lectura Fàcil (LF)? « Diari d'aula del nivell bàsic
Voler és poder Què hi ha a prop de casa teva?
Jo he pres de la biblioteca el llibre “Catalunya 1714” d’Eugènia Salvador. L’autora sintetitza els aspectes més rellevants d euna guerra en la qual Catalunya surt molt mal parada i que acaba dibuixant un nou mapa polític a Europa. Espero conèixer aspectes rellevants de perquè el catalanisme com a país.
El titol del meu libre es “Prepara’t per Triunfar” de Josef Ajram
El tema central es la fi de la crisis a España i l’assoliment d’objectius personales i de treball, amb exemples autobiográfica.
Jo he escollit “Hola Connie” de Rosa Gallifa i Mas. Encara no he començat a llegir-ho, però sembla que es tracta d’una historia d’ amistat entre dues dones que es comuniquen per mail.
Jo he escollit “Les mateixes estrelles” de Núria Martí Constans. és la història d’una mare y una filla que fugen de la Guerra Civil Espanyola a Xile en un vaixell des de França. Es una història d’amistat, de solidaritat i d’amor. | 0.774173 | curate | {"ca": 0.8863858961802155, "es": 0.11361410381978453} | https://blogs.cpnl.cat/diaridaulabasic/2016/11/21/coneixeu-llibres-lectura-facil-lf/ |
macocu_ca_20230731_2_227056 | Com es gasta FGV els 15 milions destinats a la reparació de la via Calp-Teulada del TRAM
El termini de l'obra és de 12 mesos i s'espera que el tram Calp-Benissa-Teulada puga començar a funcionar en gener de 2019
Obres en les vies de l'estació de Benissa.
El passat mes de juliol de 2016 Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana anunciava la paralització definitiva dels viatges del TRAM de la Línia 9 que unien Dénia amb Calp fins que finalitzara la renovació de les vies i la instal·lació del bloqueig automàtic dels trens. Un desastre històric que deixava a la comarca sense cap tipus de connexió ferroviària des de la inauguració de la línia entre Dénia i Carcaixent el 1884.
Tot i això, era menester. FGV no va deixar lloc a discussió pel que fa a la necessitat imperant de paralitzar els trajectes per falta de seguretat. Ara, gairebé un any i mig després, comencen les obres de renovació del TRAM. I aquest dilluns, la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Maria José Salvador, ha estat a l'estació de tren de Benissa per revisar els treballs i explicar alguns detalls tècnics.
Gairebé 15 milions d'euros
El pressupost d'adjudicació de l'obra és de 10.950.163 euros, dels quals tres milions, com ha explicat un tècnic de FGV, es destinen al reforç dels ponts; 2,6 milions a la renovació permanent de la via; 1,6 milions a mitigacions del risc geològic; un milió a instal·lacions de canalitzacions i 900.000 euros a la millora del drenatge. A aquest pressupost cal afegir 3,2 milions en concepte d'adquisició, tant de carril com de travessa.
En total, el pressupost per al condicionament de la via Calp-Benissa-Teulada és de 14.659.212 euros. El termini de l'obra és de 12 mesos, i s'espera que estiga finalitzada en setembre de 2018. Posteriorment hi haurà un període de dos mesos per a instal·lar els sistemes de senyalització i ATP, i un mes per a proves, formació i adaptació dels maquinistes d'aquest tram. La posada en marxa es preveu per a la primera quinzena de gener de 2019.
Deficiències i mesures
El tècnic ha desgranat algunes deficiències que presentaven les vies que unien el tram Calp-Benissa-Teulada, de 12,5 quilòmetres amb una orografia molt difícil. "Com deteriorament generalitzat s'han detectat danys per corrosió, pèrdua de la pintura o desgast en els muntants o les diagonals, entre d'altres", ha assenyalat.
A més, també ha indicat algunes de les actuacions més singulars en aquest tram del projecte, com l'adequació de sis túnels, dos d'ells de longitud curta, d'entre 30 i 40 metres, i quatre d'entre 100 i 130 metres.
Una altra de les particularitats d'aquest traçat és l'adequació a la nova normativa dels viaductes de Ferrandet i de Quisi, construïts l'any 1914. "En el seu dia aquests ponts van costar 650.000 pessetes, menys de 4.000 euros. I el quilo d'acer costava menys d'una pesseta, 0,85 pessetes concretament", ha anotat el tècnic, qui ha afegit que aquesta millora costa hui 3,2 milions d'euros.
Pel que fa a les altres actuacions que comprèn l'obra es troben, entre d'altres, la millora de la plataforma amb condicionament de talussos, els desmunts o la implantació de les canalitzacions. | 0.857811 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_85094 | KÍEV, 14 abr. (Reuters/EP) -
Un mínim de 100 activistes prorussos han atacat aquest dilluns el quarter general de la policia a Horlivka, a l'est d'Ucraïna, segons han informat testimonis dels fets.
L'atac arriba el mateix dia en què s'ha complert l'ultimàtum de les autoritats de Kíev perquè els manifestants prorussos abandonessin els edificis oficials que mantenen ocupats i es rendissin, cosa que no ha succeït.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.502917 | curate | {"pt": 0.008563899868247694, "ro": 0.00922266139657444, "ca": 0.6284584980237155, "es": 0.32740447957839264, "en": 0.026350461133069828} | : /internacional/noticia-ucraina-minim-100-activistes-prorussos-ataquen-quarter-general-policia-horlivka-20140414115036.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_10192 | AjuntamentOficina d'Atenció a la CiutadaniaAlcaldiaConsistoriRegidoriesPle MunicipalJunta de GovernComissió InformativaComissió Especial de ComptesGrups municipalsOrganització internaOrganismes autònomsPla d'Actuació del MandatPla Estratègic MunicipalEleccionsQuè és i què fa un ajuntament?
Informació OficialAnuncis i edictesPlens municipalsNormativaOferta pública d'OcupacióPressupostos i gestió econòmicaUrbanismePerfil del contractantPlans, programes, protocols i altres documentsDictàmens Comissió Judídica AssessoraSubvencions i ajutsConvenisInventari de béns i dretsDocuments amb efectes jurídicsActuacionsImatge corporativaCalendaris
ServeisOficines d'atenció a la ciutadaniaCatàleg de serveisCartes de serveisOpina sobre els serveis municipals
Tràmits i gestionsCita prèviaDret d'accés a la informació públicaTràmitsCarpeta ciutadanaImpostosFactura electrònicaNotificació electrònicaIdentitat digital
Transparència
Sobre la Seu Electrònica
Protecció de DadesPolítica de protecció de dadesRegistre d'activitats de tractamentEl Delegat de Protecció de Dades (DPD)
Tràmits
La Garriga
MunicipiEls barrisEl municipi en xifresHistòriaCom arribarTransport públicPlànols i guia de carrersParcs de lleureAparcaments municipals
Turisme i patrimoniPortal de turisme i patrimoniCommemoració del bombardeigJornades ModernistesJornades Europees del PatrimoniPlans i projectesCentre de Documentació Històrica
Fires i festesFiresCavalcada de ReisCommemoració del bombardeigCarnavalCorpusJornades ModernistesFesta MajorJornades Europees del PatrimoniFestes de Barri
Equipaments
EntitatsPortal d'entitatsDirectori d'EntitatsRecursos per a les entitats
Empreses i comerçosDirectori d'empreses i comerçosAssociacions de comerciantsPolígons industrialsMercat setmanal
Restaurants
Allotjaments
Informació geogràfica
Adreces i telèfons
Govern obert
Portal de transparència
Segell Infoparticipa
Espais de participacióEspais directesEntitatsConsells, comissions i espais de debatPle municipal
Processos ParticipatiusProcessos actiusProcessos finalitzats
Decàleg de bones pràctiques
Actualitat
Notícies
Hemeroteca
Agenda
Històric d'agenda
Aplicacions mòbils
Avisos i incidències
Butlletí municipal
Butlletí digital
Xarxes socials
Ràdio Silenci
Vallès Oriental Televisió
Campanyes
Altres publicacions
Comunicació
Canals RSS
Turisme
Temes
Atenció a les persones
Gent gran
Joves
Habitatge
Ocupació i promoció econòmica
Cultura i esdeveniments
Educació i formació
Esports
Igualtat
Medi Ambient
Obres i serveis
Salut
Seguretat Ciutadana
Queixes i suggeriments
Inici
/ Actualitat
NotíciesHemerotecaAgendaHistòric d'agendaAplicacions mòbilsAvisos i incidènciesButlletí municipalButlletí digitalXarxes socialsRàdio SilenciVallès Oriental TelevisióCampanyesAltres publicacionsComunicacióCanals RSS
/ Agenda
Actualitat
NotíciesHemerotecaAgendaHistòric d'agendaAplicacions mòbilsAvisos i incidènciesButlletí municipalButlletí digitalXarxes socialsRàdio SilenciVallès Oriental TelevisióCampanyesAltres publicacionsComunicacióCanals RSS | 0 | curate | {"ca": 0.9425951086956522, "fr": 0.007472826086956522, "pt": 0.019021739130434784, "en": 0.026154891304347828, "it": 0.004755434782608696} | https://www.lagarriga.cat/actualitat/agenda/inauguracio-de-lespai-de-dol-gestacional-perinatal-i-neonatal |
macocu_ca_20230731_0_295788 | Un jove de València
Hi ha dies que et fiques al llit i saps que les coses han canviat, que ha estat un dia especial. Una d’eixes nits va ser el passat diumenge 24 de maig. En aquell moment no podíem aventurar com serien els pactes posteriors, les negociacions, els programes resultants ni les persones destinades a portar endavant determinada tasca al si del Consell. Tanmateix, aquella capvespre valencià sabíem una cosa amb seguretat: ens havíem guanyat democràticament un País València millor i més digne per a la seua gent.
M’agradaria en aquestes línies exposar el que això significa per a un jove de 24 anys que només ha conegut a un partit, Popular, en l’exercici del govern a la seua ciutat, València, i al seu país. Els joves valencians vivíem perduts en la política institucional, massa lluny per estimar-la i massa important com per obviar-la. El jovent de la meua ciutat hem crescut, des de que tenim consciència política, contra el govern. No d’esquenes, que és una possibilitat si no directament enfrontats.
València ha estat una ciutat en la qual no es comptava amb una oferta cultural autòctona per al jovent. Podem encetar el repàs per quelcom de tal importància per vertebrar el nostre país com la música. Per suposat, podies tindre a l’abast als grups musicals internacionals de més renom en grans escenaris pagats per tots, però els nostres? Se’ls ignorava sistemàticament. Els grups valencians triomfaven arreu dels Països Catalans, però a casa seua havia de ser la societat civil organitzada la que poguera brindar-los la oportunitat d’actuar. Si la música en valencià està on està és gràcies a la societat civil, amb el paper bàsic d’Escola Valenciana, i sempre amb la indiferència quan no el menyspreu dels governants valencians.
Aquest apartheid cultural pot ser perfectament completat per qualsevol de les altres branques de la cultura. La literatura? La sola comparació amb el cas, per exemple, català fa escàndol. El cine en valencià? Sense vida mentre construíem una Ciutat del Cinema megalòmana a Alacant per a que vingueren a rodar grans productors de fora. L’epítet de tot açò? El tancament de Canal9 i la condemna a l’ostracisme de la nostra forma de veure el món, de la nostra llengua i cultura al territori valencià.
L’educació? Altre pilar bàsic per als joves, baix mínims. Els exemples serien infinits: barracons als IES, taxes a la universitat, el sistemàtic atac a la nostra llengua i un etcètera infinit. El treball? Massa joves valencians el coneixen només d’oïdes. Les subvencions als lloguers per als joves estudiants de fora la ciutat que viuen a València? Eliminades. La mobilitat? Uns bitllets de metro i autobús excessius per a persones sense recursos.
Per suposat, cada grup pot fer una llista dels seus particulars greuges, molts compartits per diferents col·lectius. No obstant, això que fa especial el cas del jovent valencià, respecte a altres col·lectius, és que és la primera volta que sentim esperança. No una esperança desmesurada doncs massa sabem com estan els comptes dels ajuntaments i, sobretot, de la Generalitat. Però per damunt d’això no podem evitar sentir-nos extremadament feliços perquè per primera vegada veurem un canvi polític que per les persones dignes i per al país estem obligats a que no siga a pitjor.
El precariat ha passat de ser una situació econòmica per esdevindre una actitud mental. Ens consta ardus esforços imaginar-nos que és promocionar (de veres, amb diners) polítiques de gènere que faciliten la vida de les dones, elevar la nostra llengua a la categoria de llengua digna, de promocionar projectes de joves investigadors, d’ajudar als creadors de totes les branques, etc.
Crec que el que vàrem guanyar el 24 de maig no varen estar les eleccions. Ni tant sols un futur millor, que tots desitgem. El que vàrem guanyar aquell capvespre va ser l’autoestima com a col·lectiu i com a poble. Ens havien arribat fins i tot, i sense donar-nos massa compte, l’esperança en el nostre país. Ara el canvi ha de ser pausat; estratègic, i, per damunt de tot, profund i irreversible. El jovent de país d’esquerres els perdonarem que no entren en segons quines coses que ara no toquen, sent el que toca restablir la democràcia política i econòmica, però no els perdonaríem mai que ens retornaren al desgovern i a la corrupció. | 0.808579 | curate | {"ca": 0.994127319708715, "it": 0.003288700963119568, "es": 0.002583979328165375} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.