id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_2_640167 | Apartments Elka Vodice Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Stablinac 31, Vodice, Vodice, Croàcia, 22211
Sobre Apartments Elka
Convenientment situat a Vodice, Apartments Elka és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Apartments Elka asseguren una estada plaentera als seus clients. L'hotel ofereix aparcament de cotxes, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Apartments Elka és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Vodice. | 0.762538 | curate | {"ca": 0.9797101449275363, "en": 0.020289855072463767} | https://www.agoda.com/ca-es/apartments-elka/hotel/vodice-hr.html |
mc4_ca_20230418_4_68474 | Pastís de taronja – FentPensantDient
Aquesta entrada s'ha publicat en Cuina i etiquetada amb pastís, taronja. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← La Màquina de cosir
Un pensament sobre “Pastís de taronja”
Lucia | 27 Juny 2012 a les 8:26
Doncs jo he de gastar taronjes, així que em va motl bé la teva recepta! | 0.500114 | curate | {"es": 0.23197492163009403, "ca": 0.670846394984326, "fr": 0.09717868338557993} | https://fentpensantdient.wordpress.com/2012/06/27/pastis-de-taronja/ |
cawac_ca_20200528_3_189969 | L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha comunicat al Consell, que estan disponibles a la web del Departament de Salut, els documents corresponents als informes tècnics de resultats de la vigilància i el control de l''encefalopatia espongiforme bovina i de la tremolor ovina, corresponent a l''any 2011, així com el sacrifici de bestiar als escorxadors i caça salvatge a les sales de manipulació de caça a Catalunya, també de l''any 2011. | 0.804522 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.veterinaris.cat/CommonFiles/noticianopopup.asp?id=728&keepThis=true&TB_iframe=true |
cawac_ca_20200528_5_85467 | Ara, de la mà de Javier Corcuera -l'autor del documental La espalda del mundo- aquests antics opositors armats al franquisme prenen la paraula per explicar davant la càmera què els va impulsar a continuar lluitant contra la dictadura franquista en diferents regions peninsulars (no només aquelles que tenien frontera amb França) després de la derrota republicana l'any 1939 (alguns ja havien començat la seva resistència en el moment que l'exèrcit franquista va ocupar el seu territori).
A partir d'un viatge d'aquests antics maquis a les muntanyes i boscos que els servien de refugi i de base per preparar els atacs contra les forces de la dictadura -alguns, durant més de vint anys-, es construeix aquest relat històric que restitueix la veu a un grup de persones que, d'alguna manera, representen aquells milers de lluitadors antifranquistes injustament oblidats, almenys pel que fa al cinema.
I és que, si el franquisme va resultar dur per a tothom, la repressió a les zones rurals va ser encara més directa i acarnissada que a la ciutat.
Projecció
divendres, 2 de juliol de 2004
Sala
sala
Gente en sitios dijous, 16 de gener de 2014 Insòlita i imprescindible comèdia de l'absurd | 0.880669 | curate | {"ca": 0.9931972789115646, "es": 0.003401360544217687, "pt": 0.003401360544217687} | http://www.cineclubvila.cat/llargmetratge/382-La%20guerrilla%20de%20la%20memoria.html |
mc4_ca_20230418_1_214220 | PROJECTES A MOÇAMBIC | Xarxa Solidària
2012-04-27T16:04:54+00:000000005430201204 Menú de inici, Moçambic No comments
PROJECTES A MOÇAMBIC
Si em vols comprendre
vine i inclina’t sobre la meva ànima africana
en els planys dels negres traginers,
en els tambors frenètics dels machopes,
en la rebel·lió dels machanganas,
en l’estranya melodia que vola,
en una cançó nascuda dins la nit.
I no em preguntis res més
si el que vols és conèixer-me.
Moçambic és un país de l’Àfrica austral de 80.1590 Km2 i més de 20 milions d’habitants. La població es majoritàriament rural i viu en poblacions o comunitats aïllades.
La capital, Maputo, és una aglomeració urbana desordenada i molt poblada amb 1.300.000 habitants que viuen en grans barris marginals.
Sorprèn la pobresa extrema en què viu molta gent, tant a les ciutats com al camp. Van aconseguir la independència de Portugal el 1975 però, de seguida, una guerra civil va deixar el país desestructurat i en la misèria més absoluta.
Els recursos naturals del país estan explotats per sud-africans, portuguesos o actualment també per empreses xineses. Hi ha agricultura de subsistència i molt poca indústria.
La immigració cap a Sud-àfrica és el somni i l’objectiu de molts caps de família i de joves per sobreviure. Aquesta immigració econòmica repercuteix molt negativament en l’economia del país. La falta d’homes i el retorn d’aquests amb malalties, sobretot la SIDA, fa que aquesta malaltia s’hagi estès per tot el país amb més del 30% d’afectats, seropositius. Aquesta situació no ajuda per tal que el país entri en la fase de prosperitat que es desitjaria.
La dona és qui porta a les espatlles la feina familiar més dura, així com també el treball al camp per a obtenir el menjar diari de la família.
Maputo, antiga Lourenço Marques, és una ciutat diferent de qualsevol altra ciutat africana. És una ciutat semblant a una ciutat europea, amb l’Oceà Índic al fons. Hi conviu l’arquitectura de l’època colonial portuguesa, com ara l’estació de tren i la Casa de Ferro, amb edificis sense cap mena d’atractiu. El centre, ple de grans superfícies comercials, bancs, serveis, hotels i restaurants de tots els nivells, contrasta amb la gran misèria de les barriades on no hi ha ni llum ni aigua i la brutícia i la misèria hi són presents.
Projecte_Ajut en material escolar per a 100 infants orfes i seropositius.
Associació : SIM Solidariedade para infância em Moçambique
L’associació ofereix suport als infants acollits en centres estatals. En aquest projecte es dotarà 100 infants del material necessari per a un curs escolar.
És la capital de la província del mateix nom i es troba a la badia natural formada a la desembocadura del riu Matumba a l’Oceà Índic. És una ciutat d’amplis carrers i avingudes, d’arquitectura colonial i amb un passeig vora el mar per on es pot passejar amb tota tranquil·litat veient les espectaculars marees i les postes de sol. Les platges properes, Tofo, Tofinho, Ponta da Barra, Baia dos Cocos són d’una bellesa natural impressionant. Són freqüentades tant per la gent del país com pel turisme que es va consolidant. El turisme, que normalment comporta avantatges i inconvenients pels habitants locals, aquí de moment no els beneficia.
Projecte_Escolinha Nhassanana al Barri Josina Machel de Inhambane
Associació : POSITIVO
Xarxa Solidària de SFG ha col·laborat en la construcció i posada en funcionament de l’escolinha en el Barri de Josefina Machel d’Inhambane, que ha afavorit mares i pares a incorporar-se en feines retribuïdes. També ha iniciat els infants a hàbits i a l’ensenyament preescolar.
Projecte_Educació en la prevenció de la SIDA i de la convivència amb la malaltia en el Barri de Josina Machel d’Inhambane. Fase I
Associació: POSITIVO
Treball de sensibilització i bones pràctiques de salut en els col·lectius de metges tradicionals, líders comunitaris i seropositius en concepte de prevenció i convivència amb el VIH, mitjançant audiovisuals i música.
Projecte_Curs de primers auxilis i farmacioles per a 6 col·lectius del Barri Josina Machel d’Inhambane
Es realitzarà un curs de primers auxilis i s’entregarà una farmaciola First-Aid als sis col·lectius amb quals es treballarà en el projecte 02/11: metges tradicionals, líders comunitaris, seropositius, associacions de dones i joves esportistes.
MALAMBA-EP1 NHAMBUICA
Comunitat del districte de Massinga, al nord de la província d’Inhambane. Població rural molt disseminada amb falta de serveis com l’electricitat, l’aigua i la telefonia.
Projecte_Canvi de la bomba manual del pou d’aigua de la comunitat i curs de mecànica per al manteniment del pou.
Associació: AMADAC
La manca d’aigua a la zona de Malamba i Nhambuica és el problema més important al qual cal trobar una solució urgent. Els desplaçaments als pous més propers obliguen les dones i els nens a fer llargues caminades per proveir l’aigua a la família. | 0.798408 | curate | {"ca": 0.9723377703826955, "en": 0.004159733777038269, "pt": 0.01788685524126456, "it": 0.0012479201331114808, "sk": 0.004367720465890183} | https://xarxasolidaria.com/?p=149 |
macocu_ca_20230731_4_180785 | Embeno 8 playstation 3 de 60 gb amb caixes tocades +2 comandaments
Solament Barcelona i al voltant a mà.
Anuncis similars Embeno 8 playstation 3 de 60 gb amb caixes tocades +2 comandaments | 0.64872 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_1_51938 | Els preus dels pisos el primer trimestre a Catalunya acusen ''el fre'' de finals del 2017 i pugen el 7,3%
Barcelona, la ciutat més cara per metre quadrat, també modera el valor dels habitatges amb un increment d l'11%, el tercer augment més alt de l'Estat
ACN Madrid.-La recuperació dels preus dels pisos ja ha deixat d'estar liderada pel mercat immobiliari català com s'havia vist en la primera part del 2017 i en gran part durant el període de recuperació de l'economia. Catalunya ''acusa el fre registrat en l'últim trimestre del 2017 i modera la taxa de creixement interanual fins al 7,3% en el primer trimestre'', segons l'informe de la taxadora Tinsa 'IMIE Mercats Locals'. Per ciutats, Barcelona segueix sent la ciutat més cara de l'Estat, amb una mitjana de preu de venda de 3.174 euros el metre quadrat, però, ha deixat de liderar els increments de preus. En aquest primer trimestre, la ciutat de Barcelona ha vist com els preus pujaven l'11% més que el primer trimestre del 2017, un augment per sota del registrat per Madrid, el 17% més, i Palma de Mallorca, amb el 14,7% més, els dos creixements més alts de l'Estat.
En el conjunt de l'estat espanyol, els preus dels pisos en el primer trimestre es van incrementar el 3,8% en relació amb el mateix període del 2017, i se situa en nivells del segon trimestre del 2013. Tot i aquesta evolució positiva dels preus del pisos a l'Estat, el valor dels habitatges encara estan un 37,2% per sota dels preus màxims que es van registrar poc abans de l'esclat de la bombolla immobiliària el 2007.
Les comunitats autònomes que van registrar un increment de preu dels pisos més gran van ser la Comunitat de Madrid, amb un creixement del 15,5%, seguit de Navarra amb un 12,1% i les Illes Balears el 10,5%.
A Catalunya el creixement dels preus es va moderar fins el 7,3% i els preus encara estan un 38,9% per sota dels màxims del 2007.
Només tres comunitats autònomes van disminuir el preu dels pisos. Castella-La Manxa, amb una reducció de l'1,3%, Extremadura -0,6% i Galícia el -0,1%.
Comarques de Barcelona
Per demarcacions, a les comarques barcelonines la mitjana de preus dels pisos es va situar en 2.023 euros el metre quadrat, amb un increment del 7,5% en relació amb els primers tres mesos del 2017. Els preus a la demarcació de Barcelona encara estan un 38,3% per sota dels màxims del 2007, per sota del 37,2% que es registra al conjunt de l'Estat.
Comarques de Girona
A Girona, la mitjana de preus dels pisos es va situar en 1.375 euros el metre quadrat, el 2,4% menys que el valor de venda del primer trimestre del 2017. A Girona, els preus dels habitatges encara estan un 48,5% per sota dels màxims del 2007.
Comarques de Lleida
A les comarques lleidatanes, el preu per metre quadrat s'ha situat en el primer trimestre en 868 euros, amb un descens del 0,8% en relació amb el mateix període del 2017. A Lleida, els preus dels pisos encara estan un 49,9% per sota dels màxims del 2007.
Comarques tarragonines
Finalment, a les comarques de Tarragona, els preus dels pisos s'han situat en el primer trimestre en 1.181 euros el metre quadrat, amb un increment del 5,4% en relació amb el mateix període del 2017. A Tarragona, els preus dels pisos encara estan un 49,8% per sota dels màxims registrats el 2007.
Ciutat de Barcelona
En relació amb els preus dels pisos per les quatre capitals de demarcació catalanes, l'evolució ha estat asimètrica i mentre que a Barcelona i Tarragona han augmentat, a Girona i Lleida han disminuït en termes anuals.
La ciutat de Barcelona, tot i haver deixat de liderar els increments de preus de l'Estat, segueix sent en el primer trimestre la ciutat més cara de l'estat espanyol amb 3.174 euros el metre quadrat de mitjana, amb un increment de l'11%.
La segona ciutat més cara de l'Estat és Sant Sebastià, que en el primer trimestre ha situat la mitjana de preu en 3.165 euros el metre quadrat. Madrid, la ciutat que lidera els increments d preus amb el 17%, registra un preu de 2.699 euros el metre quadrat.
En relació amb el rànquing de ciutats de l'Estat amb els preus més alts, Madrid se situa en primer lloc amb una pujada del 17% en el primer trimestre, seguit de Palma de Mallorca, el 14,7% més i Barcelona, en tercer lloc, amb l'11% més.
La ciutat de Barcelona encara situa els preus en un 28,5% per sota dels màxims que es van registrar el 2007.
Els preus reculen el 0,5% a la ciutat de Girona
A la ciutat de Girona els preus al primer trimestre e van situar de mitjana en 1.483 euros el metre quadrat, amb una reculada del 0,5% en relació amb el mateix període del 2017. Girona encara té els preus un 51% per sota dels màxims del 2007.
Els preus disminueixen el 6,2% a la ciutat de Lleida
A la ciutat de Lleida, els preus dels pisos es van situar en 889 euros el metre quadrat, amb un descens del 6,2% en relació amb el primer trimestre del 2017. Els preus a la capital del Segrià encara estan un 58,1% per sota del màxims del 2007.
Els preus a la ciutat de Tarragona pugen l'1,4%
Finalment, a la ciutat de Tarragona, els preus dels pisos en el primer trimestre es van situar en 1.152 euros el metre quadrat, l'1,4% més que el mateix període del 2017. El preus de Tarragona encara estan un 54,7% per sota dels màxims del 2007.
Districtes de Barcelona
El districte més car de Barcelona és el de Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana de preu de 4.182 euros el metre quadrat, un increment del 6,3% en relació amb el primer trimestre del 2017.
El creixement de preus més gran s'ha registrat en el primer trimestre al districte de Sant Martí, amb un augment de preus del 18,4% i una mitjana de 3.236 euros el metre quadrat.
El segon districte amb un increment de preus més alt és Sants-Montjuïc on els preus van augmentar el 18,2% i es van situar en 3.056 euros el metre quadrat.
El tercer increment de preus més alt en el primer trimestre ha estat a Sant Andreu amb una pujada de l'11,5% en relació amb el primer trimestre del 2017 i amb una mitjana de preu de 2.529 euros el metre quadrat.
El quart increment de preus més alt en el primer trimestre ha estat al districte de Nou Barris amb una pujada de l'11,1% en relació amb el primer trimestre del 2017 i amb una mitjana de preu de 2.213 euros el metre quadrat, el preu més barat de la capital catalana.
El cinquè increment de preus més alt en el primer trimestre ha estat al districte d'Horta-Guinardó amb una pujada del 10,1% en relació amb el primer trimestre del 2017 i amb una mitjana de preu de 2.677 euros el metre quadrat.
El districte de L'Eixample els preus es van situar en el primer trimestre en 3.934 euros el metre quadrat, amb un increment dl 9,9%. L'Eixample és el segon districte de Barcelona amb els preus més alts.
El tercer districte amb els preus més alts de la ciutat de Barcelona és Les Corts amb 3.864 euros el metre quadrat, el 5,6% més que el primer trimestre del 2017.
Ciutat Vella presenta un preu de 3.566 euros el metre quadrat, amb un augment del 8,8%, i Gràcia amb un preu de 3.513 euros el metre quadrat i un increment del 8,6%. | 1 | perfect | {"ca": 0.9941049604601007, "fr": 0.005895039539899353} | https://www.acn.cat/text/item/els-preus-dels-pisos-el-primer-trimestre-a-catalunya-acusen-el-fre-de-finals-del-2017-i-pugen-el-73 |
macocu_ca_20230731_0_380369 | Cor calent
Artur Mas ha agafat amb força el timó de la nau catalana rumb a Ítaca. En dos mesos tindrem data i pregunta; s'hi ha compromès.
Comparteix
Avui, en la sessió d’obertura del debat de política general, Artur Mas no ha dit res de nou. L’únic que ha fet és expressar-ho de forma solemne al Parlament de Catalunya; i això és un senyal de compromís. Les declaracions que realment importen, i les que donen valor i recorregut al procés independentista, son les que es pronuncien en seu parlamentària, i Mas ho té molt clar. En el relat cronològic que ha fet a l’inici, ha subratllat reiteradament tots aquells acords que s’havien anat prenent al Parlament en relació al full de ruta: la constatació del gir social, la conseqüent convocatòria d’eleccions, la declaració de sobirania, les comissions, l’aprovació del pas del diàleg amb Madrid... Mas és molt escrupolós en no fer cap passa sense el consentiment previ del Parlament. Marcant un ritme amb el que se sent més o menys còmode, sap que aquesta és la manera de fer bé, legítimament, i amb el màxim consens polític possible, les passes necessàries per portar a bon port l’embarcació catalana. Així, empunyant amb força el timó, Mas indica quin serà el següent pas a acordar abans de finals d’any: trobar la data i la pregunta concreta per convocar el referèndum en el 2014. Sense més dilacions. Probablement hagués estat millor si ja hagués apuntat que la pregunta només podrà ser una, però no ha volgut destapar la capsa dels trons massa aviat. Tampoc ha volgut donar rellevància ni munició a les propostes desesperades del seu soci de coalició Duran i Lleida, que ha volgut ser una mica protagonista del debat sense ser-hi, detallant una mica més la “tercera via”. Poc se n’adona que contra més parla, més s’acosta al ridícul i a la marginalitat política. Fer una consulta per decidir si volem demanar al govern espanyol una reforma de la Constitució, en la que demanarem el pacte fiscal, i el reconeixement d’algunes singularitats per Catalunya; i un referèndum final –el de la reforma constitucional- que òbviament s’hauria d’acabar votant a tot l’Estat espanyol. Duran a més, diu que els independentistes hauríem de votar que no. Ja ens explicarà qui ho aprovarà, doncs. Afegeix que ja n’està parlant amb Rajoy, Rubalcaba, i “cercles d’influència”. Seriosament pot algú contemplar aquesta opció? De veritat creu que fer això és viable? Que algú li ho comprarà? Quants anys haurien de passar per completar alguna d’aquestes passes, sense comptar que després vindria el TC? Com sempre, després de llençar la pedra amaga la mà, i avui el trobàvem a Polònia recollint una medalla en nom d’Espanya. Bé. Més important que tot això, el president de Catalunya ha sorprès deixant clar que a partir de la Via Catalana cap a la Independència, ja no descarta cap camí legal (el CATN n’ha plantejat cinc), per arribar a Ítaca. Mas ha deixat molt clar que si no hi ha consulta, com a última opció es guarda l’atot d’avançar novament eleccions (sense haver d’arribar al 2016), la qual cosa significa l’assumpció de la Declaració Unilateral d’Independència com a opció legítima i plausible per a CiU. | 0.855253 | curate | {"fr": 0.003201024327784891, "ca": 0.9881562099871959, "es": 0.008642765685019206} | |
cawac_ca_20200528_9_151004 | Crònica del segon torn del Campionat Balears Juvenil masculí
Després d’un exquisit dinar de germanor a la fresca, tiberi preparat pels pares dels juvenils (veure fotos adjuntes en el facebook del club), afrontàvem els partits del capvespre amb les pil·les súper carregades.
A les 17:00 els equips d’Artà i Eivissa es veien les cares, dues plantilles de similars característiques. Dos equips guerrers que lluiten totes i cada una de les pilotes, des del primer punts fins al darrer. Els dos primers parcials han estat molt igualats i a partir del tercer el cansament ha passat factura als jugadors pitiüsos i han començat a tenir problemes físics, baixant molt el seu nivell i facilitant les coses als artanencs. El partit ha acabat amb un 3-1 per Artà amb parcials de 26-24 23-25 25-19 25-15.
En el segon partit els nostres menuts de Podes i Tales els hi tocava enfrontar-se amb uns vells coneguts, el CV Manacor. A priori els nostres eren favorits però com sempre deim, això s’ha de demostrar dins el terreny de joc. El primer set els visitants han sortit molt concentrats i han estat per davant en el marcador quasi tot el set, havent de fer una remuntada d’aquestes que creen afició i emportar-se’n els nostres el parcial per 26-24, aixecant 3 pilotes de set dels manacorins. Després d’aquest esforç físic i psicològic els visitants ja no han tornat a jugar amb el nivell que havien fet a la primera part del partit i els marratxiners han pogut fer rotacions i donar entrada a tots els convocats, cadets inclosos. Els dos darrers sets han estat de manera clara pels portolans 25-10 25-16.
Volem agrair a tots els que us heu atracat al pavelló de Blanquerna a recolzar als nostres jugadors i a donar ambient a aquest important torneig i sobretot donar l’enhorabona als protagonistes d’aquesta pel·lícula, els jugadors de l’Artà, Manacor, Eivissa i Pòrtol, gràcies per l’espectacle que heu donat i lo bé que ens ho hem passat veient-vos jugar a volei!!!! !
Amunt Pòrtol, la família cada dia és una micona més gran gràcies a tots vosaltres!! ! | 0.804952 | curate | {"ca": 0.9990142927550517, "fr": 0.0009857072449482504} | http://www.viumarratxi.cat/cronica-del-segon-torn-del-campionat-balears-juvenil-masculi/ |
mc4_ca_20230418_15_428144 | Ànima serena
Portada Actualitat Opinió Ànima serena
19/11/2013 12:14h
Analitzem per un moment com es desenvolupa qualsevol dels nostres dies i, sobretot, a quina velocitat es desenvolupa. A quin ritme es van incorporant a les nostres agendes els compromisos, demandes, propostes... per a avui però gairebé per a ahir. Sense adonar-nos-en, circulem a una velocitat fins i tot temerària, que també va desgastant a poc a poc els nostres cossos, uns cossos “físics" que esdevenen vulnerables i fràgils.
Algú que m’estimo molt, fa uns dies, després de compartir un bon dinar, es va acomiadar dient-me: “Recorda que el manament era estimar els altres com a un mateix". No cal dir que en les nostres professions ens posem al servei dels altres i oferim la nostra estima sovint arrossegats per la nostra pròpia autoexigència i al ritme de les nostres agendes, però alhora oblidant-nos de la segona part d’aquest manament, que som nosaltres mateixos.
Durant un moment, un petit gran instant, val la pena aturar-se, obrir els ulls, mirar l'horitzó, respirar i relaxar les arrugues del front, i somriure perquè ens agrada allò que fem. És sa parar per oxigenar la ment alhora que se'ns oxigena el cos, el cor i... l'esperit.
És lícit que en un món com el nostre en què la velocitat impera, on amb un sol clic ho tenim tot, ens deixem portar per allò que ens arrossega, però val la pena saber per què. Cal aprofundir una mica per conèixer el motiu pel qual ens deixem portar per la corrent. En la resposta sincera, sobretot amb nosaltres mateixos, podem trobar explicacions desagradables, com la fugida. O podem descobrir coses meravelloses, com que bateguem pel què ens agrada i per tot allò que ens fa sentir. Convé explorar aquesta sensació, mirar cap a dins nostre per comprovar què se’ns remou. Per desgranar les nostres més profundes misèries i indagar en les nostres més grans passions.
La passió és un altre dels grans conceptes a investigar. Tots aquells que ens dediquem a l'àrdua tasca d'educar podem reconèixer en nosaltres aquest estrany sentiment que desperta el fenomen de l'educació. Val la pena investigar quines són les nostres passions, allò que ens fa SER i SENTIR .
En resum, estimar-nos a nosaltres mateixos per a poder-nos oferir i estimar els altres. No oblidem que el nostre cos respon a les nostres inquietuds, els nostres dolors físics sovint són fruit de les nostres inquietuds emocionals. Portar una vida conscient ajuda al nostre cos a fer-se fort. Actuar amb aquesta consciència ens porta a ser coherents sobre què pensem i sentim i com actuem. I d'aquesta manera, el nostre esperit, la nostra ànima, també es mou, es remou i es commou de manera conscient per viure en harmonia amb allò que som. | 0.834417 | curate | {"ca": 0.9713861018208845, "pt": 0.028613898179115572} | https://www.estris.cat/actualitat/opinio/anima-serena_317_102.html |
mc4_ca_20230418_11_466235 | Esquerra Republicana ha estat el partit més votat a El Pla d’Urgell
Un total de 6.100 persones han votat la formació republicana. En segon lloc ha quedat JxCAT amb 4.924 vots
Un 35,04% dels vots escrutats a El Pla d’Urgell han anat a parar a Esquerra Republicana, el partit més votat de la comarca durant les eleccions general del 10N. En total, han estat 6.100 persones les qui han escollit l’opció republicana. En segon lloc, ha quedat JxCat amb 4.924 vots, que significa un 28,28% de l’escrutini. Darrere seu, hi ha quedat PSC amb 2.020 vots (11,60%).
Aquests han estat els tres partits que han aconseguit representació a la demarcació de Lleida. En concret, han estat dos diputats per Esquerra Republicana (Xavier Eritja i Inés Granollers), un per JxCat (Concep Cañadell) i un altre pel partit socialista (Montse Mínguez).
Les altres formacions, que no han aconseguit escó a la província, han estat En Comú Podem (1.055 vots), CUP (1.054 vots), PP (872 vots) o VOX (551 vots). Pel que fa als resultats municipi a municipi, els guanyadors a cada població han estat:
Mollerussa: ERC – 1.721 vots (29,89%)
Barbens: ERC – 149 vots (40,27%)
Bell-lloc d’Urgell: ERC – 436 vots (36,52%)
Bellvís: ERC – 516 vots (43,88%)
Castellnou: JxCat – 150 vots (41,90%)
Fondarella: JxCat – 149 vots (33,63%)
Golmés: ERC – 324 vots (35,84%)
Ivars d’Urgell: ERC – 349 vots (40,44%)
Linyola: ERC – 540 vots (38,63%)
Miralcamp: ERC – 242 vots (36,07%)
El Palau d’Anglesola: ERC – 450 vots (38,14%)
El Poal: JxCat – 134 vots (33,58%)
Sidamon: ERC – 130 vots (31,94%)
Torregrossa: ERC – 450 vots (40,95%)
Vila-sana: ERC – 144 vots (37,99%)
Vilanova de Bellpuig: ERC – 267 vots (39,56%) | 0.658918 | curate | {"ca": 0.8064713064713065, "en": 0.16605616605616605, "es": 0.027472527472527472} | https://plaurgelltv.cat/ca/turisme/pladurgelltv/politica/47791/esquerra-republicana-ha-estat-el-partit-mes-votat-a-el-pla-durgell/2888.html |
cawac_ca_20200528_0_127754 | Notícies
Deslleialtats milionàries
Mas actualitza el saldo d’impagaments de l’Estat en 9.375 milions i engreixa el llistat de greuges Repta Rajoy a complir la legalitat amb què rebutja la consulta La Generalitat ja ha enllestit la factura de la involució autonòmica i la remetrà a Mariano Rajoy. L’Estat espanyol no reconeix els deutes amb Catalunya. Però l’executiu d’Artur Mas va acordar ahir enviar-li la llista amb justificant de recepció i un desafiament: que la contrasti o la contradigui. Els impagaments van arribar al setembre als 9.375 milions d’euros. Així ho especifica l’informe de “la deslleialtat de l’Estat respecte a Catalunya”, que n’actualitza el saldo. Aquest document de 50 planes farcit de deutes i de reducció d’ingressos finalistes retrata també les invasions de competències, l’incompliment espanyol de sentències del Tribunal Constitucional (TC) favorables al govern català, la vulneració de lleis i la paralització del desplegament de l’Estatut, una barreja explosiva que esclata entre dos executius encallats en un diàleg eixorc sobre la consulta.
La Moncloa insta Catalunya a dialogar dins de la llei. És a dir, dins de la Constitució espanyola. “Doncs que comencin; la praxi del bon minyó comença aquí”, els va etzibar el portaveu del govern, Francesc Homs, amb aquest nou memorial de greuges farcit d’incompliments legislatius a la mà. El gabinet de Mas sustenta la factura en la vulneració del principi estatutari de lleialtat institucional, també consagrat a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). La principal conclusió que n’extreu és que la deslleialtat de l’Estat espanyol envers Catalunya és, a la pràctica, “un increment de desigualtat i discriminació entre els ciutadans” segons el territori on viuen.
Al Palau de la Generalitat rebutgen parlar de confrontació o de “xoc de trens” amb Madrid, perquè són […]
Mas denuncia actituds “bel·ligerants” de l’Estat
El PSC demana al govern seguir “l’esperit de Companys” per “evitar l’enfrontament” i “reduir el to de crispació” ICV s’afegirà, el mes de novembre, a la querella argentina contra el franquisme Artur Mas va aprofitar el tradicional homenatge al president màrtir Lluís Companys, assassinat ahir feia 73 anys pel franquisme, per denunciar que algunes actituds de l’Estat espanyol són avui “bel·ligerants” i “intolerants”. L’actual president de la Generalitat va arribar a dir que el procés que viu Catalunya “per la justícia i la lliberat” també es fa “per aquelles persones que van morir en les últimes dècades per defensar el país”. Mas va dir això després que l’expresident espanyol José María Aznar advertís dilluns que l’Estat “ha d’acabar amb el desfalc a la sobirania nacional del nacionalisme més reaccionari i destructiu”.
L’ofrena floral a la tomba de Companys a Montjuïc se situa en un dels moments de major tensió entre Catalunya i l’Estat de les darreres dècades. CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA van anar al Fossar de la Pedrera, mentre la CUP, que feia actes locals d’homenatge, i el PP i Ciutadans no hi eren. El líder del PSC, Pere Navarro, va aprofitar per subratllar la “tensió” dels darrers mesos després de l’atac feixista a la llibreria Blanquerna, les agressions contra militants de les Joventuts Socialistes i la picabaralla al Parlament atiada per Ciutadans. Per això va exigir a Mas que “reculli l’esperit de Companys” en la lluita “per evitar qualsevol enfrontament violent i per l’aposta per les vies de diàleg”. Segons l’anàlisi del líder del PSC, “el to de crispació va augmentant dia a dia” a Catalunya i Mas hauria d’aturar l’escalada de tensió entre governs.
L’escriptora i analista política Patrícia Gabancho ha expressat aquest vespre la seva confiança en el procés sobiranista a partir de la determinació d’Artur Mas i de la mobilització massiva i serena del poble català. Gabancho veu el president de la Generalitat “vacunat contra qualsevol temptació de fer marxa enrere”, especialment després de l’ensarronada del pacte amb José Luis Rodríguez Zapatero per l’Estatut del 2006. “És essencial que el nostre líder polític tingui ja viscuda l’experiència de buscar l’acord amb Madrid. Aquella vegada va sortir escaldat. El van enredar i a sobre va tornar com un traïdor. No li tornarà a passar”, ha vaticinat la periodista d’origen argentí.
En un acte a l’Ateneu Barcelonès compartit amb l’escriptor i activista Héctor López Bofill i el politòleg Roger Buch, amb canvi de sala inclòs a causa de l’afluència de gent, Gabancho ha evidenciat que Mas rep moltes pressions de les elits, “no paren de trucar-lo”, però que no pensa fer com fa set anys quan es va plegar a les seves pretensions. “Aquest cop això ho contraresta el suport popular”, ha indicat. Els grans poders fàctics catalans, encapçalats al seu entendre per La Caixa, Godó i Lara, tots membres del lobby Puente Aereo, han i estant intentant que Mas viri, però també veuen que el que els ofereix el govern espanyol és massa poc, reflectit amb els últims pressupostos. “Així li ho van dir en una reunió la setmana passada amb Gallardón a Barcelona”, ha exemplificat. En tot cas, és una elit empresarial i financera que “voldrà frenar com sigui la independència”, ha alertat.
Després de la #ViaCatalana, “Signa un Vot per la Independència”
La campanya “Signa un Vot per la independència” és una de les grans accions que està duent a terme l’ANC després de la Via Catalana. L’ANC posa en marxa la segona fase de la campanya “Signa un Vot per la Independència” que té per objectiu que els catalans demanin per escrit i de forma individual, utilitzant el Dret Fonamental de Petició, que el Parlament de Catalunya actuï decididament per convocar la consulta vinculant sobre la independència i que, en cas que aquesta no es pugui celebrar, declari la independència del nostre país d’acord al Dret Internacional. L’ANC es proposa arribar en els propers mesos a totes les persones que desitgin exercir el seu dret a la lliure determinació, recollir la seva instància i custodiar-la fins a l’entrega al Parlament de Catalunya al final de la Campanya.
Eines per l’Estat en acció
L’ANC prepara un seguit d’actes locals, comarcals i nacionals, i compta amb una extensa xarxa d’apoderats organitzats en Juntes Peticionals que permetran fer arribar les instàncies recollides arreu. “Signa un vot per la Independència “ es va iniciar el juny passat en algunes zones del país que ja s’han dotat d’una xarxa d’apoderats i de l’estructura organitzativa necessària. Aquest estiu s’han dut a terme centenars d’actes de recollida de signatures-vot en aquestes zones amb una acollida excel·lent, ara és el moment d’estendre la campanya arreu del país.
La segona fase de la campanya es presenta aquest dijous
Agustí Carles, membre de la Sectorial de Juristes, i Rosa Alentorn, membre del Secretariat Nacional, seran els encarregats de detallar aquesta fase de la campanya en una roda de premsa en la que el jutge Santiago Vidal i els advocats August Gil Matamala, Pep Cruanyes i Magda Oranich, donaran suport a […]
Unió veu espai electoral per a la tercera via i reclama una pregunta plural
Pelegrí acusa Camacho i Rivera de provocar “crispació” al carrer i al Parlament Admet que la relació amb Convergència és “millorable”
La direcció d’Unió considera avalada l’aposta per la tercera via en les enquestes. El secretari general dels socialcristians, Josep Maria Pelegrí, va apuntar que un 40% rebutja la independència i la unió a Espanya en els termes actuals. “Hi ha un gruix de població que segurament, segons interpretem nosaltres, no s’identifica amb cap de les propostes plantejades”, va afegir Pelegrí. I això els fa “refermar”, va dir, la posició que abandera Josep Antoni Duran i Lleida i que ha obert un front de discrepància amb CDC. Els socialcristians reclamen una pregunta al màxim d’unitària i “plural” possible per a la consulta. I culpen el PP i C’s de provocar “crispació” al Parlament i en la societat.
El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va insistir dimecres que l’única via és el full de ruta aprovat pel Parlament per tirar endavant la consulta. Tot i això, divendres Duran va insistir en el camí del mig, i ahir ho tornava a fer Pelegrí. La direcció dels socialcristians rebutja alinear-se amb el bloc unionista. “No tenim com a objectiu garantir la unitat d’Espanya”, va insistir el secretari general d’Unió. Però també marquen distàncies amb CDC i ERC per la pregunta de la consulta, tot i que alhora reiteren el suport al programa electoral de CiU i a l’acord de governabilitat rubricat amb Oriol Junqueras. Segons Pelegrí, la pregunta ha de garantir la unitat i “pluralitat” dels partits. Una posició que dista de l’enunciat sobre el sí o el no a l’estat propi o a la independència que propugnen CDC i ERC.
Mas replica a Rajoy que ara no és moment de “canvi de cromos” sinó de fer la consulta
El president de la Generalitat es queixa que la mentalitat “intolerant” espanyola no hagi canviat 35 anys després de la Constitució
Reclama al cap de l’executiu espanyol que doni una resposta “madura i democràtica” a les aspiracions del poble català
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha replicat aquest dimarts al president espanyol, Mariano Rajoy, que ara no es moment de “canvi de cromos” sinó de fer la consulta. En declaracions després de participar en l’ofrena floral davant de la tomba de Lluís Companys, Mas ha tornat a reclamar a Rajoy que doni una resposta “madura i democràtica” a les aspiracions del poble català. “El que està en joc no és un canvi de cromos”, ha dit. Alhora, ha aprofitat per queixar-se que la mentalitat “intolerant” espanyola no hagi canviat després de 35 anys de la Constitució. Ho ha dit en referència a les declaracions de diferents expresidents espanyols, entre ells José María Aznar.
Rajoy tranquil·litza els seus barons: «No canvio cap cromo amb Catalunya»
“No és veritat que la Generalitat estigui mal finançada”, assegura en una reunió amb els màxims dirigents autonòmics del seu partit
Rebutja un cop més la proposta del PPC
El president del govern espanyol i del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha volgut llançar avui un missatge de tranquil·litat a la seva plana major en relació amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. “No tinc cap pacte ni canvio cap cromo amb Catalunya, ni ho faré”, ha proclamat, segons que han informat a Europa Press fonts populars.
“No és veritat que Catalunya estigui mal finançada”, ha dit, assegurant tot seguit que no hi haurà cap finançament “singular” per a la Generalitat, com va reclamar la setmana passada el PP Català (PPC).
Rajoy s’ha expressat així en la seva intervenció a la reunió a porta tancada del Comitè Executiu Nacional del PP, centrat en el finançament autonòmic, al qual també ha assistit la presidenta del PP Català (PPC), Alícia Sánchez-Camacho. En aquesta mateixa reunió, Rajoy s’ha compromès a publicar les balances fiscals abans del desembre, generant ja el rebuig dels presidents d’Extremadura i de Castella Lleó.
Comparteix això:
El “relat” espanyolista
“Armats amb aquest relat, però, no guanyen eleccions a Catalunya. Ni tan sols aconsegueixen desbordar la plaça de Catalunya de Barcelona quan toquen a sometent”
Vicent Sanchis
Es queixava ahir amargament Joaquín Leguina, expresident de la comunitat de Madrid, que el PSOE i el PP han deixat “el relat” de Catalunya en mans dels “nacionalistes”. Això del “relat” s’ha posat de moda darrerament. Com en el cas del “patriotisme constitucional”, que José María Aznar va tergiversar i es va adjudicar, el concepte comença a cansar. Si abans qualsevol fracàs era atribuïble a “la comunicació”, ara sempre hi ha algú que els justifica per “la falta de relat”. Però, si acceptem per entendre’ns l’ús de “relat” que fan els nous esnobs o els que no en tenen, aquí, de “relat”, en té tothom. El catalanisme i també l’espanyolisme.
I què diu aquest “relat” que a Espanya practiquen els dos grans partits i que a Catalunya defensen el PP i Ciutadans? Definim-lo a través d’una sèrie de punts. El “relat” espanyolista afirma:
A) Que el catalanisme s’ha inventat la història. Que Catalunya mai ha estat independent i que el gran mite del nacionalisme català, la guerra de successió i el setge de Barcelona de 1714, va ser, exactament, només un conflicte dinàstic sense conseqüències “nacionals”.
B) Que el catalanisme és victimista i egoista. Que inventa falses acusacions, com ara l’espoli fiscal, només amb la intenció d’enganyar les ànimes càndides tocant-los la butxaca, perquè a Catalunya, això, “la butxaca” o “la pela”, sempre ha estat un element determinant en les conductes tant individuals com col•lectives.
C) Que el catalanisme menteix perquè s’atribueix majories inexistents. En les manifestacions sempre falseja les xifres i en les eleccions només guanya quan els “catalans espanyols” decideixen abstenir-se, […]
Comparteix això:
Operació Catalunya
Rajoy jugarà a consumir el temps sense fer gestos confiant en la ruptura del front català i de CDC i Unió No tem eleccions avançades perquè creu que emergirà un Parlament més dividit Madrid sentencia Camacho, mentre que Londres mima l’ariet Carmichael
Durant el descans estival, Mariano Rajoy va airejar que entre les lectures que s’enduia a la casa rural de Ribadumia (Pontevedra) hi havia Victus, la novel·la històrica sobre la guerra de successió espanyola d’Albert Sánchez Piñol. Rajoy, que per l’erudició sent tanta aversió que no cita mai un literat perquè confia més a rematar les frases amb la postil·la que el que diu és “de sentit comú” o “com Déu mana”, guarda amb zel el secret de si ha acabat el llibre i quines reflexions li ha suscitat. Plenament reincorporat al timó de l’executiu i a punt d’afrontar el repte secessionista més sever que ha vist un inquilí de La Moncloa, Rajoy no es disposa a fer cap gest cap a Catalunya i es prepara per consumir el temps, el seu millor aliat en política, confiant que l’erosió del calendari esquerdi el front català i fins i tot propiciï la ruptura entre CDC i Unió en cas que Artur Mas convoqui unes eleccions anticipades de to plebiscitari.
Com ha obrat sempre davant tots els grans desafiaments, Rajoy –que ha citat el comitè de direcció del PP– abraçarà l’estratègia de consumir fulls i fulls del calendari, segons coincideixen a assenyalar diverses fonts parlamentàries i de La Moncloa. Una vella estratègia, la de desafiar l’elasticitat del temps amb l’immobilisme que la pell de brau bateja com a tancredisme –en honor del torero valencià Tancredo López–, que ha desesperat sovint alguns dels col·laboradors que ha tingut a prop, com […]
Pilar Rahola: ‘Preparem-nos per a la suspensió de la Generalitat’
Filòloga de formació, escriptora i periodista de professió, persona mediàtica per excel·lència i polemista bregada en debats televisius, Pilar Rahola forma part del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Fa exposicions contundents i defensa apassionadament cada idea amb una mirada heterodoxa i incisiva. En aquesta entrevista, avisa de la duresa que prendrà el procés cap a la independència i demana que ens preparem per resistir. ‘Espanya no deixarà perdre el 22% del PIB estatal alegrement. La batalla serà molt dura. Molt dura.’ I vaticina que l’estat optarà per suspendre l’autonomia com a única via d’evitar les eleccions plebiscitàries. El misteri acapara la conversa quan parlem de la intervenció d’Israel en favor de la independència de Catalunya.
—Arriba l’hora de la veritat. Esteu convençuda de la victòria de la independència?
—En aquests moments tinc la convicció que no ens queda cap més alternativa. I cada dia amb més rotunditat. El camí és atzarós i complex, entrem en un terreny desconegut i haurem de ser molt rigorosos, però també és cert que ja hem tastat què significa quedar-se a Espanya i el pa que s’hi dóna. Quan un poble ha arribat a la conclusió col·lectiva molt majoritària que ha d’explorar un camí arriscat perquè no hi ha cap més alternativa, perquè si no passaríem de pobres a misèrrims, no hi ha més opció que fer un pas endavant. Si no tenim més opcions i hem arribat a aquesta conclusió col·lectiva, certament hi ha una immillorable possibilitat històrica de guanyar. És la primera vegada en la història que realment tenim possibilitat de guanyar. Aquesta situació no s’havia produït mai.
—Quins són els riscs principals que poden fer perillar la independència? | 0.860773 | curate | {"pt": 0.0004941016614168365, "ca": 0.9986412204311037, "en": 0.0008646779074794639} | http://www.assembleabellpuig.cat/category/noticies/page/26/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_728031 | Ha mort un dictador.Però la dictadura continua.
Jo no entenc certes coses.1. Em podeu dir els usuaris d'esquerres en quin moment el castrisme recolza la independència de Catalunya? Em podeu dir què han fet ells per nosaltres? Perquè de fet institucionalment mai van moure un dit, i a nivell de ciutadania l'opinió que m'han donat cubans castristes envers Catalunya ha estat al nivell C's.I això coincideix amb gran part de la societat llatinoamericana.El que pensa l'esquerra independentista aquí és que aquell que va ser enemic del meu enemic és el meu amic, però la resta del món no creu en això. La resta del món creu en que no existeixen amics sino interessos.2. Els progres sabeu que feia el castrisme amb els homosexuals? Sabeu que els tancaven en camps de concentració i els ensenyaven a caminar "como hombres"? Sabeu que eren les UMAP?https://laverdadofende.wordpress.com/2015/07/09/umap-infierno-castrista-la-tumba-de-los-homosexuales-cubanos-todo-por-cuba/Eo? Hi ha algú? Es troba la senyora Coherència al terrat?Per què teniu aquesta obssessió per tal de fer creure que l'eix ideològic amb el que simpatitzeu és el que està a favor de la independència de Catalunya? I això arriba a extrems exagerats.Recordo que fa uns anys van ficar a la presó a un ciutadà català, no diré el nom, perquè va fer una acció simbòlica de caire anarquista. Va passar molt poc temps a la garjola, i durant aquest procés les JERC van inundar Sants, Gràcia i les seves zones afins amb cartells a on s'assagurava que aquest ciutadà havia estat empresonat perquè amb la seva acció il.legal responia a motivacions independentistes.Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell de manera casual, molts anys després d'ell sortir de la presó. Em va dir que no era independentista, que mai ho havia estat, que era anarquista, que va identificar-se com a tal quan va cometre l'acció simbòlica per la qual fou detingut, i que agraïa als independentistes el fet d'haver ajudat a treure'l de la presó, i que en un moment donat se li sudava que aquests anessin dient que era un activista independentista encara que fos mentida, doncs al cap i a la fi a ell li interessava que se l'ajudés.No entenc per què busqueu constantment l'abraçada i l'aprovació d'elements exteriors que no tenen cap interès en la independència de Catalunya. No entenc per què confoneu tant aquests conceptes amb Catalunya.Però si és que a més a més el tarannà català està més a prop d'un tarannà lliberal que d'un tarannà comunista.Som un poble emprenedor, individualista, si en una trobada usuari jo em foto un menu de 15 euros i tu un de 9 i proposo pagar a mitges la factura em miraries raro, les zones més obreres del país són precisament les més espanyolistes... si és que no sé d'on coi treieu la llei aquesta inventada i nascuda dels vostres ous de que l'independentisme és socialisme.
L'important era que deia ser comunista (ho va dir després de la revolució però és igual) i l'important és que era anti EUA. La resta se li passa tot | 0.87643 | curate | {"it": 0.015814266487214, "en": 0.009421265141318975, "ca": 0.9162180349932705, "es": 0.05047106325706595, "nl": 0.00807537012113055} | |
cawac_ca_20200528_9_162006 | 26 abril 2012
A una setmana de la inauguració del 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona , ComiCat ha estrenat els Premis ComiCat 2012 . Aquests premis van néixer per donar resposta a una mancança que constatem que tristament encara avui es manté. La nostra intenció era i és reconèixer el bo i millor de la feina feta en llengua catalana en l'àmbit del còmic, sigui quina sigui la procedència, atesa la distracció d'institucions oficials i professionals sobre el tema.
En la present edició són premiables totes aquelles obres publicades durant l'any natural 2011, indistintament del seu format, gènere, procedència de l'autor o idioma original.
A diferència de l'any passat que els Premis es van decidir internament, enguany tornen a ser populars i les votacions es fan a través dels nostre Facebook , on hi podreu veure 5 enquestes per als 5 Premis amb votació popular. Com sempre el Premi Especial es votat pels propis membres de ComiCat. Així doncs les categories són:
Hi ha l'opció de votar a més d'una opció per Premi, com també la d'afegir algun candidat. L'organització s'encarregarà de vetllar que aquests afegits entrin dintre dels paràmetres dels premis. Les votacions es tancaran el 6 de maig, donant-se a conèixer els resultats al web posteriorment.
2 comentaris:
Anton ha dit...
Encara que el Facebook estigui tan i tan estès, no em deixa de semblar injust que sigui l'única manera possible de participar. Que jo sàpiga, encara no és obligatori tenir-hi un compte. Quin problema hi ha de fer l'enquesta de manera oberta a tothom?
Enguany els membres de ComiCat hem valorat aquesta opció a l'hora de fer les votacions. Ja d'entrada, tal com comentes, sabem no té tothom té Facebook, però hem apostat per aquesta opció per donar visibilitat a la nostra pàgina d'aquesta xarxa social.
En tot cas agraïm la teva consulta de disconformitat, tenint-la en compte, de cara l'any que ve.
Els Llibres
Ja podeu comprar els llibres de ComiCat , el bloc de referència del còmic en català! Inclouen totes les crítiques de còmic, una selecció dels millors articles i una útil guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008 i el 2009 . | 0.807908 | curate | {"pt": 0.012189404594467886, "ca": 0.9807782466010314, "co": 0.007032348804500703} | http://www.comicat.cat/2012/04/obrim-votacions-pels-premis-comicat.html |
cawac_ca_20200528_10_138744 | Promocions d'habitatges pendents d'executar
En aquest espai podeu consultar la llista de municipis que han manifestat interès per desenvolupar promocions d’habitatges amb protecció oficial i a les quals l’Agència de l’Habitatge de Catalunya hi ha donat suport tècnic i administratiu.
L’evolució del mercat i les noves circumstàncies sobrevingudes ens han obligat a reorientar les condicions inicialment establertes inicialment i a oferir l'execució de promocions a promotores que tinguin interès i capacitat per a dur-les endavant. L’adjudicació s’atorgarà mitjançant el corresponent concurs públic.
Per a cada promoció hi ha una fitxa en què s’hi indica l’emplaçament i l’entorn urbà on se situa, les característiques de la promoció, el tipus de sòl residencial o de sistema d’habitatge de dotació pública i les característiques del projecte o estudi arquitectònic.
L’existència de projecte no ha de ser en cap cas un entrebanc o una dificultat afegida per al desenvolupament de la promoció, sinó una ajuda per aprofitar la feina feta, sempre que encaixi amb les necessitats del moment i els objectius del promotor. | 0.864953 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.adigsa.cat/wps/portal/!ut/p/c4/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3hHS0dXRyMvYwN_P0M3A89AfyfTUDMvI_dAM_2CbEdFAMUEbjE!/?PC_7_A9AEA2J30ON1F0IQOB5U6J2GE7000000_WCM_CONTEXT=/wps/wcm/connect/ca/ahc/web/serveis/promotor/Promocions+habitatges+pendents+executar/ |
crawling-populars_ca_20200525_0_94072 | [Contra la barbàrie canfelipútrida]
Tenim l’enemic sempre viltingut, mes mentrestant ens la va fotent
Tornat a trobar aquell trosset deliciós al diari d’en Pedrolo. Hi diu, si fa no fa: “entr a una botiga, el botiguer garlant i fent brometa amb un client, l’estona sencera en castelladre…” Quan el capsigrany fuig, el botiguer dient a en Pedrolo, car se n’adona de seguida que és català, i amb la complicitat de sempre dels catalans, on, tantost la purrialla brutal i invasora es desa, ens fiquem a enraonar de coses serioses, i alhora de passada bescantem amb un menyspreu descartador, tractats com el flagell agressiu qui són, el castelladre venturosament fos… (Tret que massa sovint, llas, els viltenim només d’amagatotis, amb ullals escalabornats, amb volpell entrecuidament de murri pec.) Tant se val. La qüestió que el botiguer, doncs, dient a en Pedrolo, amb el típic deix de fàstic, parlant de l’enemic : “Aquell carallot…!” I en Pedrolo responent: “No deu ser tan carallot si us fa canviar de llengua, si us constreny a parlar en la seua.” Llavors, com sempre: “Home, allò són figues d’un altre cofí…” L’esfigassada excusa de cada botiguer covard — i carallot.
L’esdevinença em torna a dur a l’esment aquell dia, ara fa més de trenta anys, on sóc a la carnisseria de la cantonada, a comprar-hi un os per al brou del nostre fill gran, qui el tenim una mica pioc, i hi ha el carnisser i la carnissera, darrere el taulell, tallant amb el punyal, embolicant, pesant a la balança, i hi ha tres clientes més, i n’hi ha una altra, amb el seu farcellet ja a la bossa, la dona vora la porta, de tal faiçó que gairebé ni hi cabem, a la botigueta, i la dona servida encara parlant a crits, com si tingués raó. La podrida dient, en català, tota mena d’heroiques meravelles dels seus dos fills, apuntats a la verda, lluitant contra els maleïts “terroristes” bascs, i no aturant la merdegada, potser ja culpabilitzada al fur intern, allò de tindre fills col·laboradors dels agressors, amb la febre folla del convers, com tantes de dones catalanes qui es casen amb un castelladre i, sotmeses al feixisme masclista d’aquella gentota, es tornen vergonyós bordissall anticatalà — en acabat pertanyen al gruix d’excatalònics qui voten pels partits feixistes psoè i ppè.
I doncs, allà la teníeu, esgargamellant-se sola, tothom altre callant i empegueït. El botiguer de més a més probablement acollonit per la brutalitat dels fills el dia que tornin, vius, de permís. Les clientes tampoc ni piulant — en deu haver alguna d’andalusa, d’aquelles qui les veus sempre dignament silents, per massa garrotades rebudes, car prou són els andalusos els qui han patits més ferotgement l’ocupació castelladra — a la península, ep, no pas a sudamèrica, és clar, on els “indis” entomaren de ple el deliri genocídic (d’on tard o d’hora s’hi tornaran encara més fort).
Ja fa més d’un minut que l’aguant… Hi ha també dones contra qui cal cridar encara més, o poc que aturarien, escarbats carronyaires, fins a “convertir’t”, ultrafanoques i ultrabotxines, a les “veritats” més falornioses dels capellanufes castrenses — llurs ídoles assenyalant-los, com aquell ridícul Colom barceloní, l’indret on rau (totalment encastelladregotitzit!) el paradís del totalitarisme. De rampell, encara esgarip molt més que ella: “Ja n’hi ha prou, collons. N’anem tips, d’aquest coll. Si ja és servida, foti el camp, que no hi cabem. A això hem vingut, a comprar, no pas a escoltar propaganda feixista, com si no en tinguéssim prou vomitada pertot arreu… Si volem propaganda feixista, només en cal engegar la televisió. No ens fotreu pas, tot és mentida! Tant anar contra els altres, no se n’adona que, per a un basc, els terroristes són el seus fills…? No ho troba evident…? I quina tristor i quina vergonya per a un català! La verda és la merda, és tot el mateix; la més banal de les covardes forces de repressió… Au, osta, osta, a fer la mà, apa, a ficar maror a un altre lloc. Uix!”
Remugant vagues amenaces s’esmunyí defora, a esquitllar’s, com rat d’albelló, ràpidament al cau estantís on el rat contagiat es migra, a engegar-hi el verí perbocat pel televisor encastelladregotitzit, que no fos cas que el meu lleu sacseig moral encara li afeblís un brinet l’eixarreïment, l’empedreïment de la seua coent, infecta crosta — adquirida qui sap ja de quan, pel martelleig dels mitjans agressors, pobrissona, afegits a la seua innata beneiteria — i ara doncs la crosta ingratable…? — probablement.
[@more@]
Tweet
Filed by cuixplec at 21:57 under General Comentaris tancats a Tenim l’enemic sempre viltingut, mes mentrestant ens la va fotent
Comments are closed.
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. Som-hi. | 0.887497 | curate | {"ca": 0.9519148936170213, "fr": 0.01148936170212766, "lt": 0.0010638297872340426, "en": 0.03297872340425532, "nl": 0.0010638297872340426, "br": 0.0014893617021276596} | : /2005/07/21/tenim_lenemic_sempre_viltingut_mes_mentrestant_ens_la_va_fotent/ |
mc4_ca_20230418_14_369388 | BRICK'R'KNOWLEDGE SET DE LEDS 7 COLORS - Material escolar
Noves Tecnologies LABORATORI VIRTUAL Brick'r'knowledge BRICK'R'KNOWLEDGE SET DE LEDS 7 COLORS
El Set de LEDS de 7 colors conté 28 Bricks en 7 colors diferents. Els Bricks LED estan disponibles en els sigüents colors: vermell, groc, blau, taronja, violeta, verd i blanc càlid. Es pot construir per exemple la seva propia làmpada de taula, ja que els Bricks no només es connecten de forma plana, sinó que també es poden crear figures 3D. Els nens poden aprendre els colors jugant amb el nostre sistema de llum. Degut a que els Bricks són molt robustos, també són apropiats per a que juguin nens petits i així milloren la seva motricitat connectant les peces
NT12BRN150 BRICK'R'KNOWLEDGE SET LEDS 7 COLORS Consultar | 0.649071 | curate | {"en": 0.2699868938401048, "ca": 0.7300131061598951} | https://www.hiperescola.com/ca/57087/laboratori-virtual-brick-r-knowledge-brick-r-knowledge-set-de-leds-7-colors.html |
mc4_ca_20230418_0_508534 | Ball parlat - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
representacions teatrals populars que uneixen teatre, música i dansa
Els balls parlats són representacions teatrals populars que es fan a l'aire lliure. Aquests espectacles uneixen teatre, música i dansa i estan dedicats als sants patrons de la població; narren aventures de bandolers, pirates i donzelles o fan sàtires de temes d'actualitat. [1]
A les festes majors hi ha algunes manifestacions en les quals intervé la paraula. En són exemple els versos que reciten les balladores dels balls de Gitanes del Penedès o del Camp, els balls de Pastorets o les danses que, com la de Mossèn Joan de Vic, segueixen el fil d'una cançó narrativa entonada pels balladors. Són els balls parlats, representacions de teatre popular de carrer, peces que es poden representar a l'aire lliure, en una plaça o en una cruïlla de carrers, en el marc d'una festa; una forma d'espectacle popular que uneix teatre, música i dansa, amb coreografies senzilles, que serveixen per canviar d'escena i perquè el ball desfili pels carrers en el curs dels seguicis festius o de les processons. [1]
Aquest gènere té, a la Catalunya Nova, una llarga tradició. No obstant això, arreu del país es representen peces, com el Ball d'en Serrallonga, ben conegut als pobles de la Catalunya Vella, o el ball o vida de Sant Antoni, representat a les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià. [1]
La temàtica dels balls parlats entronca amb formes de teatre populars anteriors, però aquests no es popularitzen fins als segles XVIII i XIX i han perviscut fins a l'actualitat. Hi ha molts tipus de balls parlats. N'hi ha de caràcter hagiogràfic, dedicats a explicar la vida dels sants patrons de la població que els representa i que, més enllà del significat religiós, tenen un profund caire identitari, perquè reflecteixen llegendes molt arrelades a la localitat. En són exemples el ball del Sant Crist de Salomó, que explica la troballa de la imatge del santcrist venerada a la població, o el Ball de la Mare de Déu de Reus, la versió més coneguda del qual és la de Francesc Torné, que narra la llegenda de l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a una pastoreta el 1592. [1]
Les narracions d'aventures, de bandolers i pirates, de donzelles segrestades i de successos de sang i fetge van tenir en el passat un gran predicament entre el públic. Eren força populars les aventures del cavaller Marcos Vicente o la tràgica història de la desgraciada Rosaura. No obstant això, el que més triomfava era el ball de Serrallonga. Arreu del país s'han fet múltiples versions de la trobada d'aquest bandoler, que es va convertir en un autèntic heroi popular, amb els membres de la seva colla. [1]
Hi ha una peculiaritat de certs balls parlats, la sàtira, que fa possible que aquests s'hagin actualitzat al llarg del temps. Hi ha balls parlats de caràcter burlesc com el de Criades, en el qual es critica els amos, i sobretot el de Dames i Vells, de llarga tradició a Tarragona, basat en un diàleg entre homes vells i xarucs amb dones joves. [1]
El caire burlesc es fa evident també en els balls de Diables amb Parlaments, en què, més enllà de l'eterna lluita del bé contra el mal i el triomf de l'arcàngel sant Miquel sobre Llucifer i els seus sequaços, s'hi introdueixen uns versots de caràcter satíric sobre personatges i esdeveniments d'actualitat. Aquests versots, que també reciten els diables burlescos d'altres balls, antigament eren la novetat que, d'any en any, cridava l'atenció dels espectadors. En el present aporten un contingut de plena actualitat a aquestes antigues representacions. [1]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Els balls populars, Generalitat de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ball_parlat&oldid=22210274»
Darrera modificació: 2 nov 2019 a les 22:35 | 0.692788 | curate | {"ca": 0.9724794919290818, "uu": 0.005557025668166181, "en": 0.02196348240275205} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ball_parlat |
oscar-2201_ca_20230904_13_62204 | A les Escolàpies de Sabadell apostem per un aprenentatge que va molt més enllà de les aules de dilluns a divendres.
Els nens i nenes estan en un constant aprenentatge i volem aprofitar-ho portant les noves metodologies i projectes innovadors a un ambient més lúdic on l’alumne segueix el seu propi ritme i nosaltres els acompanyem en aquest procés.
D’aquí sorgeix “Escolàpies es mou per Sabadell”, un espai en format de tallers lúdic-educatius els caps de setmana arreu de la ciutat. En aquests tallers fem tota mena d’activitats, van dirigits a nens i nenes entre 2 i 11 anys i estan oberts a tothom de manera totalment gratuïta.
T’hi esperem!
Consulta l’tinerari
Cerca:
Arxius
novembre 2021
setembre 2021
juny 2021
Contacte ESCOLAPIES SABADELL
C/ Sant Josep, 21 08202 - Sabadell
Tel. : 937 255 348 / +34 636 510 581
[email protected]
Web: escolapiessabadell.org
Xarxes Socials
Forma part de la nostra comunitat. A les xarxes socials de Col·legi Escolàpies Sabadell, estaràs al dia de la nostra oferta educativa i novetats. | 0.739743 | curate | {"ca": 0.8729064039408867, "pt": 0.012807881773399015, "it": 0.03940886699507389, "fr": 0.07093596059113301, "en": 0.003940886699507389} | https://escolapiessabadell.org/escolapies-es-mou-per-sabadell/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_670236 | Crec que l'actitud del Domingo pasa de taca d'oli. No es pot tolerar que elements neofeixistes com aquest personatge estiguin intoxicant i esgrimint xenofòbia per un tub amb total impunitat. Per això proposo fer una campanya de protesta digital. L'idea esta en omplir de missatges privat el compte del Domingo amb el missatge: FORA NAZIS INTOXICADORS DEL RACÓ CATALÀ!! ATUREM EL FEIXISME! No se si tal acció de protesta pot provocar algun problema al racocatala.com espero que no! !, però si fos així, crec que l'obligació dels administradors seria la de borrar a l'usuari Domingo . CONTRA EL FEIXISME, TOLERANCIA 0! !
Però que rucs sou..dient això encara li doneu més corda... | 0.731408 | curate | {"ca": 0.9206586826347305, "ja": 0.02844311377245509, "es": 0.04940119760479042, "fr": 0.0014970059880239522} | |
macocu_ca_20230731_1_594390 | El Col,lectiu LGTB Mariola participará a unos jornades sobre drets humans organitzades per la universitat d'Alacant
LGTB MARIola naix amb força i marcant-se una ruta de treball
Després de l’èxit de la primera assemblea de constitució, el col·lectiu LGTB MARIola dóna un pas endavant convocant una nova assemblea per marcar-se una ruta de treball, començar a assolir els objectius de visibilitat i de donar veu a la comunitat LGTB de les comarques.
El proper divendres, a les 19 hores, es reuniran, al Centre Ovidi Montllor, on els objectius són: la legalització del col·lectiu i els tràmits per constituir-se oficialment, proposar un calendari d'activitats i establir els objectius bàsics.
LGTB MARIola assistirà, a més, a unes jornades sobre drets humans organitzades per la Universitat d’Alacant, on faran una ponència. "Les Jornades, que se celebraran a Benissa els dies 11 i 12 de desembre, per a commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans, pretenen no solament donar una visió sobre la situació del col·lectiu LGTBI en altres zones del món, sinó també analitzar i exposar com es viu la diversitat en zones rurals del nostre territori", han manifestat des del Col·lectiu. | 0.87012 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_50674 | Apartment Full-House on Rybinskaya 41a Yaroslavl Rússia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Leninski, Yaroslavl, Rússia - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment Full-House on Rybinskaya 41a
Dissenyat tant per oci com per negoci, Apartment Full-House On Rybinskaya 41A està situat idealment a Centre de la ciutat; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Yaroslavl. Els clients de l'hotel poden gaudir de habitació familiar.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera, forn microones per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Apartment Full-House On Rybinskaya 41A la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Yaroslavl.
Cal que informeu el Apartment Full-House on Rybinskaya 41a de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. En arribar, cal abonar un dipòsit de 1500 RUB per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. Cal fer el pagament abans de l'arribada amb transferència bancària. L'allotjament es posarà en contacte amb tu després de fer la reserva i et donarà més informació. | 0.824829 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-full-house-on-rybinskaya-41a/hotel/yaroslavl-ru.html |
wikipedia_ca_20230401_0_658822 | Xanca menuda coronada
La xanca menuda coronada ("Grallaricula nana") és una espècie d'ocell de la família dels gral·làrids (Grallariidae).
Hàbitat i distribució.
Habita el sotabosc de la selva pluvial, localment a muntanyes de Colòmbia, oest i nord de Veneçuela, est de l'Equador i nord del Perú. | 1 | perfect | {"es": 0.07167235494880546, "ca": 0.9283276450511946} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=658823 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_387092 | @JEFFERSONCATALA [Gràfic] Baixa l'independentisme o canvia la mostra del CEO? Evolució de la llengua materna dels enquestats. Miquel · [Gràfic] Baixa l'independentisme o canvia la mostra del CEO? Evolució lloc de naixement de la mare dels enquestats Miquel ·[Gràfic] El Govern juga amb la mostra del CEO x interessos polítics? Evolució del % d'enquestats nascuts a Catalunya.
No ens fem trampes al solitari. És cert que l'independentisme ha baixat menys del que indica l'enquesta, però l'últim CEO és més realista que els anteriors.
Si dius que no ens fem trampes no comencis dient que l'independentisme ha baixat perquè en tot cas ha pujat. | 0.744488 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_386191 | Ref. 60105154 | Actualitzat el 22/03/2017
C. Cristobal colon, 51
Metres Façana (M) 16,30
Ampli local comercial situat a la planta baixa d'un edifici residencial. Disposa a més d'un altell. Situat en una zona cèntrica, molt ben comunicat mitjançant transport públic i proper a instal·lacions esportives. No esperis i informa't ja. | 0.570214 | curate | {"en": 0.08074534161490683, "ca": 0.7670807453416149, "fr": 0.07142857142857142, "es": 0.08074534161490683} | http://www.servihabitat.com/lloguer/local/la-coruna/ferrol/naron/60105154 |
mc4_ca_20230418_3_687981 | EXPLORADORS DE PRIMER: Problemes a partir d'un enunciat
Dins la metodologia ABN, l'aprenentatge del càlcul va totalment lligat a la creació i resolució de problemes que aproximen als xiquets al llenguatge matemàtic i contextualitzen les operacions donant-los un sentit.
En l'activitat que us mostrem hui, "un sol de problemes", partim d'un senzill enunciat que els plantegem als alumnes al centre de la pissarra i són ells i elles qui van proposant diferents preguntes per a convertir aquest enunciat en un problema que, a continuació, resolen calculant mentalment els resultats.
Com podeu comprovar, han aparegut problemes de diferents categories semàntiques (combinació, comparació, igualació...) i inclús algun problema que requeria vàries operacions de producte i suma.
Aquesta activitat, en la que tota la classe participa molt activament inventant i resolent, resulta molt enriquidora tant per a la reflexió i la comprensió dels problemes com per a la pràctica del càlcul mental contextualitzat.
A més, és ideal per a aquests últims dies del curs ja que els ha resultat tan entretinguda o més que el "sol de les operacions" que practicàvem en cursos anteriors.
Publicat per Rosa Piera a 19:44 | 0.835461 | curate | {"es": 0.04614093959731544, "ca": 0.9278523489932886, "it": 0.026006711409395974} | http://blascoexploradors.blogspot.com/2018/06/problemes-partir-dun-enunciat.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_341643 | L’objectiu d’aquesta acció és contribuir a incrementar la relació entre la UE i el GCC fomentant el diàleg polític, la cooperació i la participació entre les dues parts. Per fer-ho, el projecte donarà suport als països GCC en els seus processos de transformació nacional en marxa, facilitant la implementació efectiva i el monitoratge dels acords de cooperació amb el GCC, millorant el coneixement i la visibilitat de la UE a la regió i incrementant els contactes personals entre totes dues regions.
El projecte s’estructurarà al voltant de dos components interrelacionats:
El component 1 se centrarà en la cooperació política entre la UE i cadascun dels països GCC. El punt clau de referència per a aquest component seran els plans de transformació nacional/visions nacionals/desenvolupament dels respectius països GCC i els acords de cooperació signats entre la UE i aquests països.
El component 2 se centrarà en la diplomàcia pública. Juntament amb el component 1, treballarà per a la millora del coneixement i la conscienciació de la Unió Europea a la regió, alhora que enfortirà la confiança i els vincles entre persones de les dues zones. A aquest efecte, utilitzarà diferents eines com ara tallers, viatges d’estudi, col·laboracions institucionals, intercanvis culturals, etc.
El projecte se centrarà en la cooperació bilateral amb cadascun dels països GCC per finalitzar amb la fusió cap a una lògica regional, tal com correspon.
Líder
Socis
FINANÇAT PER
Informa’t
Registra’t per rebre el butlletí en català i estar al cas de l’agenda d’activitats i noves publicacions.
A més, també pots subscriure’t al butlletí temàtic (en anglès) sobre migracions a la regió euromedierrània: EuroMed Insights Migrations | 1 | perfect | {"ca": 0.9817539729252501, "es": 0.002942907592701589, "sv": 0.002942907592701589, "pt": 0.007062978222483814, "de": 0.00529723366686286} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_302651 | Menú
BARCELONA, 8 mar� (EUROPA PRESS) -
Les dones catalanes cobren de mitjana a l'any 5.382 euros menys que els homes, és a dir, un 29,5% menys, segons l'actualització de l'informe 'Bretxa salarial i sostre de vidre tenen nom de dona', elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Segons ha informat Gestha aquest dimecres en un comunicat, en el cas del conjunt d'Espanya, les dones cobren una mitjana de 4.636 euros menys a l'any que els homes, la qual cosa suposa gairebé un terç (-28,7%).
D'aquesta manera, segons les últimes dades disponibles, del 2015, en l'últim any la bretxa salarial a Espanya s'hauria mantingut pràcticament estable, ja que el 2014 era de 4.620 euros de mitjana, mentre que entre 2005 i 2015 aquestes diferències es van rebaixar gairebé un 15%; és a dir, les dones van percebre uns 885 euros més de mitjana en l'última dècada.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.649128 | curate | {"es": 0.21699078812691913, "ca": 0.7625383828045036, "en": 0.02047082906857728} | : /espanya/noticia-les-dones-cobren-295-menys-els-homes-catalunya-segons-gestha-20170308150028.html |
macocu_ca_20230731_0_517540 | Newsletter desembre 2017
EL CONSERVATORI HA ACOMIADAT L'ANY AMB TRES CONCERTS DE NADAL
El Conservatori ha acomiadat el primer trimestre del curs amb tres Concerts de Nadal, que han comptat amb la participació de gairebé tota la comunitat educativa. D'una banda, divendres 15 de desembre el Centre d'Arts Escèniques El Canal de Salt va comptar amb l'actuació dels alumnes de percussió, a més de les Bandes, que van actuar juntament amb el Cor jove i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona. El mateix escenari va acollir l'endemà l'Orquestra de corda de nivell elemental i les de grau professional, a més de l'Orquestra de guitarres. Per altra banda, tots els alumnes de cant coral van cantar i ballar diumenge 17 de desembre a l'Auditori de la Mercè. Aquest darrer concert va comptar també amb la participació de la coral de pares i mares d'alumnes. D'aquesta manera, alumnes, professors i públic en general es van desitjar un Bon Nadal.
UN CENTENAR D'ALUMNES GIRONINS PARTICIPARAN A LA X ORQUESTRADA
Un centenar d'alumnes d'arreu de les comarques gironines participaran a la X Orquestrada. Els primers assajos començaran el 20 de gener i el gran concert tindrà lloc el diumenge 18 de març a l'Auditori Palau de Congressos de Girona. A diferència de les útimes edicions, en aquest cas només hi participaran alumnes des de 4t curs de nivell elemental a 2n de grau professional. Una vegada més, David Salleras assumirà la direcció de la Banda i l'Orquestra Simfònica. En aquesta ocasió Pierfrancesco Fiordaliso dirigirà l'Orquestra de corda. Es tracta d'una edició molt especial, donat que arriba al desè aniversari.
La Banda de Grau Professional del Conservatori, dirigida per Lluís Caballeria, començarà l'any 2018 amb dos concerts el mes de gener. Juntament amb el quartet de saxos format per David Salleras, David Molina, Marta Romero i Joan Soler actuaran el dia 27 al Teatre La Societat de Maçanet de la Selva a les 19h i el diumenge 28 de gener al Centre d'Arts Escèniques El Canal de Salt a les 12h. Interpretaran, entre d'altres, "Jeu de cartes" de Bart Picqueur per a quartet de saxos i Banda simfònica.
TOT ÉS A PUNT PER COMENÇAR LA TEMPORADA DE CONCERTS
La Temporada de Concerts 2017-2018 començarà el 31 de gener. En aquesta ocasió, Sara Parés (flauta de bec) i Anna Romaní (dansa) presentaran "A l'ombra d'un cirerer florit", amb obres de J.V. Eyck, G.Ph. Telemann i B. Giner.
La Temporada continuarà fins al mes de maig i comptarà amb nou concerts a càrrec de professors del Conservatori. A més, també tindran lloc cinc Concerts Familiars destinats especialment al públic infantil. | 0.810052 | curate | {"ca": 0.9642440730664594, "en": 0.03575592693354061} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_11498 | A 'Los peces de la amargura', Fernando Aramburu relata deu històries de víctimes i botxins en temps de la banda terrorista
Publicat per Redacció
Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Quan vaig acabar de llegir Pàtria (Tusquets), la novel·la de Fernando Aramburu que tants elogis -merescuts- ha rebut, una amiga em va dir que si m’interessa seguir llegint sobre la societat basca en temps d’ETA, havia d’agafar Los peces de la amargura (Tusquets), un llibre de relats que l’autor va publicar el 2006. No m’ho vaig pensar. En aquests relats, Aramburu retrata diverses vides amenaçades o marcades per la banda terrorista. En alguns, ens parla de familiars de víctimes, assassinades en atemptats, i en altres són familiars de condemnats per formar part de la banda i per haver matat. Vaja, com una mena de Patria, però en petites dosis. Recordem que en la seva novel·la, Aramburu es posava en la pell dels diversos personatges que conformaven un ampli ventall d’actors que estaven implicats en el conflicte basc: terroristes, familiars de terroristes, víctimes, familiars de víctimes, uns que volen tirar endavant sense haver de ficar-se en la lluita, altres que senten que la lluita armada és la seva obligació, uns que carreguen amb rancúnia i dolor i d’altres que necessiten entendre i perdonar.
En el primer dels relats, que dóna nom al llibre, el protagonista és un home, pare de família, que mira de tirar endavant amb la seva vida, després que la seva filla hagi perdut la mobilitat d’una cama en un atemptat terrorista d’ETA. Ella no era l’objectiu, però passava per allà. Ha tingut la sort de no morir, però l’experiència li ha canviat el caràcter. Torna a casa, després d’un temps a l’hospital, i avisa: “no compteu amb mi per fer d’aquesta una llar feliç.” Tampoc ajuda l’actitud de la mare, esposa del protagonista, que en tot moment imposa la seva voluntat, amb un caràcter agre. No sabem si abans de l’accident era diferent i és ara que s’ha tornat una dona difícil, però el cas és que ara mateix el protagonista se sent atrapat en una vida trista. La paraula “triste” apareix diverses vegades. La tristor poc a poc avança en una família que sembla que ha tirat la tovallola. Com viure en una peixera, on tots els peixos miren de fer la seva, però estan obligats a trobar-se una vegada i una altra.
Un altre relat és el retrat d’una dona que ha perdut el seu marit, que era policia municipal al País Basc. L’han disparat. Ja l’havien avisat fa temps i ell sabia que estava en la llista d’ETA. Primer mirava de no seguir sempre els mateixos camins, després veu que potser és una bona idea agafar una excedència, però triga massa a prendre una decisió i al final el maten (ho sabem des del principi, no es cap spoiler). I la dona, amb els seus fills, que no sap què fer, si marxar a Galícia, al poble on van néixer, o seguir al País Basc, on han nascut els seus fills. Com en el primer relat, aquesta família també ha estat destruïda pel terrorisme. Ens els carrers es respira l’amenaça constant, el conflicte social, la por, la violència. Els personatges estan obligats a posicionar-se o a assegurar la seva posició de discreció, de no fer soroll, de no deixar-se veure en segons quins contextos.
Altres històries són la d’una mare que va a veure al seu fill a la presó, condemnat per haver participat en un atemptat que li ha costat la vida a diversos nens. Mentre al poble empaperen els carrers amb la cara del seu fill com si fos un heroi, algú li deixa missatges relacionats amb l’atemptat. En un altre relat, una nena és treta de classe quan el seu pare és assassinat per ETA. Anys després explica aquell dia al seu fill que encara no ha nascut. També tenim la història d’un matrimoni que parla sobre els inconvenients de tenir un veí que és regidor de l’ajuntament, just després de què el pis d’aquest hagi estat atacat amb còctels Molotov. Un altre personatge és una dona que escriu un informe a la seva psicòloga sobre com va ajudar a la seva parella a superar el trauma d’haver presenciat l’assassinat del seu pare a mans d’ETA. Un home és el protagonista d’una altra història, qui s’ha convertit de la nit al dia en objectiu dels terroristes per un malentès.
Certament, els relats de Los peces de la amargura semblen petits assajos de la que serà la seva gran novel·la, Patria. Segurament no és així, perquè Aramburu ja ha tocat aquests temes amb anterioritat, però és la sensació que molts lectors poden tenir. Haig de dir que tot i que hi ha alguns relats realment extraordinaris, en general no hi ha el nivell de Patria. Potser és que estic condicionat per la impressió que em va provocar llegir aquesta magnífica novel·la, però veig a Los peces de la amargura algunes coses que grinyolen. Per exemple, a Patria tot el que ens mostrava Aramburu, especialment els sentiments dels personatges i les seves maneres d’actuar, era totalment versemblant. Era fàcil posar-se en la pell de tots els personatges encara que no estiguéssim d’acord amb les seves idees i accions. En aquests relats, en canvi, és fàcil veure quines són les seves intencions més o menys des del principi. I no només això, també es nota quan vol donar un cop d’efecte, quan vol ser dramàtic. I és així que veig que algunes conductes d’alguns personatges són una mica forçades i previsibles.
Aquestes sensacions, insisteixo, potser deriven de què he llegit Patria o potser perquè com que tots els relats tenen un fil conductor molt semblant, al final acabes sabent per on anirà Aramburu. Ara bé, més enllà de tot això, aquests relats són un bon complement de la novel·la per apropar-se a la realitat que ha viscut la societat basca durant tants anys. En alguns moments he pensat que potser l’autor exagerava, que potser el conflicte basc no entrava en totes les cases, que les amenaces i la por no devien ser per tant. Però això només significa que respecte al conflicte basc, són un autèntic ignorant. No n’hi ha prou amb conèixer les xifres de morts, els detinguts o els atemptats més importants de la banda terrorista. Més enllà d’això hi ha les vides de les persones, les que lluitaven, les que volien aparentar, les que tenien por, les que morien i les que mataven. Les històries humanes del conflicte basc donen per a molta literatura i està clar que per molt que haguem llegit i seguit als mitjans, allò s’ha d’haver viscut per entendre la magnitud d’un conflicte que ha tingut durant tants anys en escac la societat basca i l’espanyola. Aramburu reviu en els seus llibres aquest drama que em sembla bastant complex. Després de llegir Aramburu, un es mira aquest tema amb uns altres ulls. Els éssers humans som capaços d’autèntiques barbaritats per defensar les nostres idees i condemnar les dels altres.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
L’hora de despertar-nos junts, Kirmen Uribe (Edicions 62/Seix Barral).
Patria, Fernando Aramburu (Tusquets).
Etiquetes
ETAFernando AramburuLiteratura espanyolaManel HaroTerrorisme
Categories
LLIBRESRelats
COMPARTIR AQUEST ARTICLE
ARTICLE ANTERIOR
Cada viatge té els seus tresors
Publicat per Redacció - nov. 4, 2017
SEGÜENT ARTICLE
Un enèrgic homenatge a la música negra al Teatre Condal
Publicat per Redacció - nov. 6, 2017
Sense comentaris
Deixa una resposta Cancel resposta
Nom
Email
Website
× 9 = 18
LLIBRES
El supermercat, un gran retrat de la nostra societat
LLIBRES
La vida val la pena
LLIBRES
Un paisatge ple d’històries entre Galícia i Portugal
Biografies i memòries
Sau celebra amb un llibre els trenta anys del disc ‘Quina nit’
LLIBRES
Deslliureu-nos de qualsevol mal
llegirpuntcat
A #LaPobladeLillet (#Berguedà) es troben els #Jar
Ara mateix el President @perearagones està tenint
La Júlia Albesa us dona la benvinguda a la seva l
Imatges de @lasetmana, que estarà oberta fins al
ALTRES ARTICLES
Infantil i juvenil
Fer-se gran per dintre i per fora
Vanesa Martinez i Viv Campbell publiquen 'A vegades em sento petita', un conte sobre la importància dels valors.
Històrica
Quan les bruixes són les altres
'Vardø', de Kiran Millwood Hargrave, és una història sobre dones que sobreviuen al fanatisme religiós i a la misogínia.
LLIBRES
Una transgressora novel·la sobre la identitat nacional i sexual
A 'La cita', de Katharina Volckmer, una alemanya que vol canviar de sexe parla dels seus neguits amb un metge jueu.
Històrica
El cos d’un frare assassinat
'Pedres marcades', de Joan Andrés Sorribes, se centra en la troballa d'un mort ocult durant set-cents anys a Morella. | 0.748173 | curate | {"ca": 0.9562926595617292, "pt": 0.0076637528439707815, "es": 0.00658603760028739, "fr": 0.005508322356603999, "en": 0.016524967069811998, "sv": 0.0015566997964315652, "it": 0.0019159382109926954, "ro": 0.003951622560172435} | https://www.llegir.cat/2017/11/los-peces-de-la-amargura-fernando-aramburu/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_164591 | La Vall dels Horts és un espai entre els pobles de Llardecans i Maials, en el qual trobareu una notable mostra del paisatge de secà del Segrià, a més a més d’un bon nombre de construccions tradicionals de pedra seca.
El recorregut és composat de dos itineraris, un a Maials i l’altre a Llardecans. L’eix conductor dels dos recorreguts és la Riera de la Vall dels Horts, un curs hídric que circula en paral·lel a la C-12.
Empreu el ratolí per desplaçar-vos pel mapa, fent clic a qualsevoll lloc i movent el cursor. Girant la roda podeu reduir i ampliar la vista; i també podeu fer clic a diferents llocs per obtenir informació sobre rutes i punts d’interès.
Itinerari de Maials
L’itinerari de Maials és una ruta circular d’uns quatre quilòmetres. S’inicia a la zona de benvinguda i avança en direcció sud. Els punts de més interès són:
El mirador de les oliveres: amb una vista de tota la plana i els camps de cultiu tradicionals del poble.
La bassa de pedra: bassa circular amb una escalinata de cargol que s’emprava per poder baixar al nivell de l’aigua i recollir-la. Està envoltada d’un perímetre de seguretat per evitar accidents.
Mas de pedra seca: antiga construcció de pedra seca que dóna pas a la zona més notable de la visita, annex a una zona de pícnic amb taules i bancs. Al voltant de la zona trobareu un gran mur de pedra seca especialment ben conservat.
Rentador (safareig): aquesta construcció s’emprava com rentador públic del poblat. Encara s’hi poden apreciar les diferents seccions. A pocs metres hi trobareu un pou de pedra.
Museu a l’aire lliure: espai delimitat i amb senyalització explicativa, el qual es composa d’un seguit de tancats, masies i antics horts.
Pou amb molí: cap al final del recorregut, apareix un grup de masies antigues, entre les quals hi podeu trobar un pou amb una sínia.
Cultiu d’ametllers
La bassa bona
Vista de Maials
Construcció de Pedra Seca
Mas
Construcció de Pedra Seca
Safareig
Construcció de Pedra Seca
No et perdis! Aquí pots descarregar el track:
Descarregar
Itinerari de Llardecans
L’itinerari de Llardecans és una ruta circular d’uns tres quilòmetres. S’hi arriba creuant la C12 per la rotonda del Carrer Flix i cal girar a ma esquerra a un centenar de metres des de la carretera. Durant el recorregut trobareu:
Pou de pedra: Antic pou situat sobre la riera de la Vall dels Horts, construït en pedra seca i en el qual s’hi poden apreciar els detalls i les diferents parts del funcionament.
Mas de volta: construcció de pedra seca i de grans dimensions incrustada al tossal. S’hi aprecien amb bon detall la volta, la qual era l’antiga porta, i les successives ampliacions en pedra seca.
Pou amb molí: Aquesta construcció es va situar sobre una altra més antiga, la qual es va modernitzar amb un seguit d’equipaments metàl·lics i engranatges.
El molí fariner
El pou de la Sènia
El pou de Llardecans
Cabana de volta
Pou de la Sènia
Restes del molí fariner
Safareig i pou de Llardecans
No et perdis! Descarrega’t el track
Descarregar
Descarregar el fulletó.
Posted in Experiències, Imprescindibles, pedra seca | Tagged Llardecans, Maials
L’antiga Farmàcia de Cal Tomàs del Potecari
Posted on juny 18, 2015 by segriasec
La farmàcia més antiga de Catalunya
Fou a partir de la dècada de 1980 que la farmàcia va començar a despertar l’interès més enllà del seu ús científic i comercial. El fet que es mantingués igual que com va ser dissenyada i fundada a mitjan segle XIX li atorgava un valor afegit. Això s’expressa, per exemple, en l’aparició de la farmàcia a diverses guies turístiques comarcals, a diverses publicacions especialitzades en el sector farmacèutic i en el gran nombre de visitants que s’apropaven a veure-la i a escoltar les explicacions del seu darrer farmacèutic:Tomàs Piñol Visa.
A diferència d’altres farmàcies històriques que han mantingut algun element aïllat (taulells i mobiliari) o bé algunes col·leccions destacables (de pots i elements de ceràmica, de vidre, etc. ), a la farmàcia Piñol es conserva un conjunt extraordinàriament complet i homogeni, per la qual cosa podem parlar de la farmàcia més antiga de Catalunya conservada i in situ.
Des de la distribució i la tipologia del mobiliari, passant per les pintures murals que la decoren, els conjunts de ceràmica i vidre que s’hi conserven i els objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ, tot està perfectament interrelacionat i contextualitzat, ja que forma part d’un conjunt d’elements que s’han anat configurant de generació en generació i no com a resultat d’un afany col·leccionista dispers.
Probablement el valor patrimonial més important d’aquest conjunt és que es pot contextualitzar i documentar perfectament cadascun dels elements que el formen a partir de la mateixa farmàcia i del seu ús des del segle XIX fins ara. Sens dubte, constitueix una col·lecció de referència que a més es troba al seu lloc original, la qual cosa li dóna encara més importància.
En aquest sentit, podem destacar els elements següents:
Hi trobem la convivència de diverses èpoques i estils diferents de mobiliari que enriqueixen encara més el conjunt. Aquest mobiliari, entès d’una manera aïllada i sense el seu context original, perdria la major part del seu valor patrimonial.
La ceràmica i els pots de farmàcia: pots de la primera meitat del s. XIX, on es pot llegir en llatí la inscripció que dóna referència del nom del producte que s’hi guardava i que la majoria dels pots conserven encara al seu interior.
Cal destacar també la col·lecció d’ampolles, pots i instrumental de vidre etiquetats amb el nom del producte que contenen: tintures, extractes tous i altres substàncies diverses. També podem veure algunes peces aïllades (embuts, matrassos, alguna ampolla, etc.) que semblen datar dels segles XVIII-XIX.
Altres objectes d’ús farmacèutic: el gran morter metàl·lic i un altre de pedra de grans dimensions, jocs de balances d’èpoques diferents, sedassos, caixes, estris de precisió, etc. Aquest seguit de material és una bona referència per entendre l’ofici farmacèutic i, sobretot, la seva evolució des del segle XIX fins a l’actualitat.
Les pintures murals fetes a l’aigua que acompanyen tot el sostre, la porta i les parets de la farmàcia.
La biblioteca que es troba dins la mateixa farmàcia, amb una gran varietat de volums representatius de la bibliografia científica, farmacològica i cultural de les diferents etapes històriques per les quals ha passat l’establiment. A més dels llibres, hi ha una gran quantitat de documentació familiar que fa referència a la farmàcia i a la història de la família.
A més a més, des del febrer del 2007 el conjunt ha estat declarat Bé Cultural d’Interès local.
Informació facilitada per:
L’antiga farmàcia Piñol
Carrer Vall, 12
Telèfon: 973 13 02 29
Posted in Imprescindibles | Tagged Llardecans
Cal Xolva
Totalment reformada, amb estil rústic, Cal Xolva, amb 10 places, us ofereix un espai ampli i còmode, especialment preparat per al gaudiment de famílies amb infants, amb un equipament complert,
Pàgina web: http://www.xolva.cat/
Contacte:
e-mail: [email protected]
Telèfon: 600 235 894
Posted in allotjament | Tagged Allotjament, Llardecans
Cooperativa Verge de Loreto
Posted on abril 2, 2015 by segriasec
La Cooperativa Verge de Loreto, productora de l’oli Rajolí d’Or, basa la seva producció en el seguiment d’uns principis de Respecte, dedicació i selecció, orientats a aconseguir el millor oli:
Respecte: Gelades, humitat i boira ens donen la benvinguda de matinada. La terra es desperta amb tota la seva duresa per donar-nos el seu millor fruit: l’oliva arbequina del nostre poble.
La natura mana. Ho sabem bé perquè som de pagès. El nostre és un esforç del dia a dia, amb el respecte absolut pel paisatge que ens envolta, pel pas del temps, sense presses. Respecte per un fruit; l’arbequina, un arbre, l’olivera i un entorn privilegiat.
Dedicació: Ens agrada el que fem i sobre tot, ens motiva compartir-ho. La nostra és una feina intensa, a vegades dura, que fem amb dedicació. Cadascun de nosaltres deixa una petita empremta treballant amb les mans, sense artificis.
Hi dediquem els nostres esforços que finalment es recompensen en forma de Rajolí d’Or, el nostre oli, l’oli de Llardecans.
Selecció: La recollida de l’oliva arbequina es realitza durant els mesos de novembre i desembre. En aquest moment l’olivera ens espera majestuosa, resistint al fred, amb les olives en el seu punt òptim de maduració. És aleshores quan hem de tenir la màxima cura en no fer malbé el fruit.
La recollida de l’oliva es fa de forma totalment artesana. Se sotmet a un procés de porga i neteja i la mòlta s’efectua seguidament a la seva recol·lecció per tal de garantir-ne la seva frescor. Amb la pasta d’oliva obtinguda, se separa de l’oli per un simple procés mecànic.
Adreça: Carrer de Flix 2, Llardecans 25176 (Lleida)
Telèfon: 973 130 209
e-mail: [email protected]
Posted in Els molins d'oli | Tagged Llardecans
La Ruta de l’aigua del Segrià Sec
Posted on abril 2, 2015 by segriasec
Ruta de l’aigua del Segrià Sec
La ruta de l’aigua del Segrià Sec proposa un recorregut per cinc municipis, amb un eix central fonamental en l’empremta que ha deixat l’explotació històrica de l’aigua en el sector agrícola d’aquest territori. El visitant podrà descobrir un paisatge que evoluciona entre dos espais naturals protegits, circulant per valls, tossals i bancals, des de la frondositat del bosc de ribera fins l’ancestral sobrietat dels camps d’olivera i els marges i construccions de pedra seca.
La ruta de l’aigua del Segrià Sec es pot realitzar indiferentment de nord a sud, iniciant-la a Sarroca de Lleida; o bé de sud a nord, iniciant-la a Almatret. Està dividida en 6 trams, coincidint els caps amb els cinc nuclis urbans, a més dels propis inicis i final de la ruta, el suma un total de 46,4 quilòmetres.En principi la ruta està orientada al cicloturisme, tot i això, es pot realitzar en qualsevol mitjà de transport, des de a peu fins a vehicles motoritzats o de tracció animal
Us proposem una experiència de descoberta d’un territori singular, el Segrià Sec. Per fer-ho la millor fórmula que trobareu és fer-ho en bicicleta de muntanya, en un espai que és apte per a tots els públics.
Si voleu gaudir d’una ruta propera i en una zona ben comunicada, amb nombroses sorpreses, rutes ben delimitades i sempre evitant les zones amb circulació, el Segrià Sec us espera.
Vista de Maials
El camí de la independència
oliveres centenàries
La Torre de la Senyora
Marge de pedra seca
Santuari de Sant Roc
L'horitzó del Segrià Sec
En primavera la zona esclata en colors
En molts trams només cal seguir els marges
Un agradable passeig entre Llardecans i Torrebesses
Mapa de la ruta
Descarrega’t el track GPS de la ruta i comença a pedalar pel Segrià Sec.
Informació de la ruta
Distància: 46,4 km.
Perfil d’elevació (iniciant a Utxesa)
Etapes
1-Camí d'Utxesa
2-La Vall Major
3-Sant Roc - Vall dels horts
4-La Vall dels horts
5-Pla de la Sària
6-Cingle de la Pena
Utxesa és un Espai Natural Protegit format a partir de la construcció del Canal de Seròs a principis del segle XX, el qual estava destinat a la producció elèctrica. Amb la inundació de les Valls de Secà i d’Utxesa, a més d’altres de més petites, es va crear una làmina d’aigua amb unes condicions idònies per acollir una important reserva de fauna aviària i aquàtica.Tot i que els dos pantans forment part del PEIN, és el de secà on s’ha generat un millor hàbitat per les aus, esdevenint una reserva de fauna salvatge, el nivell més elevat de protecció ambiental que es troba a Ponent.
La Vall Major és l’antic camí que unia Torrebesses i Sarroca de Lleida, en el qual la gestió de l’aigua ha tingut històricament un paper central. Seguit un mur de pedra seca què s’estén al llarg de tot el camí, el visitant podrà anar descobrint nombroses construccions en diferents estats de conservació, com pou, basses i alguns aljubs, els quals es troben entre els horts i bancals. Un cop passat el pont, el visitant podrà comprovar els efectes de l’arribada del Canal Segarra Garrigues i la parcel·lació i modernització dels espais. Finalment, tot arribant a Sarroca, a l’ombra del Castell, s’hi troba una bassa de remarcables dimensions, la qual s’emprava pel consum humà, i una mica més endavant, els antics safarejos del poble.
L’itinerari és una nova mostra de la natura de les terres de seca, amb una notable mixtura de pineda de pi blanc, matollar i conreus amb domini d’olivera, ametller i festuc. Al llarg del recorregut es travessen nombroses finques i pinedes, així com una granja (avui en desús) i una estació de processament de festucs. Més endavant, es troba la Ermita de Sant Roc, on hi ha un antic pou i, ja a tocar de Torrebesses, una bassa i el pou de la Vila.
La Vall dels Horts són dos itineraris què donen a conèixer unes antigues construccions, testimoni d’uns ancestrals pobladors desconeguts. Totes dues són rutes senyalitzades i circulars, les quals es connectaran a través de la ruta. El circuit pren el nom de la seva ubicació en aquesta Vall, la qual s’estén en paral·lel a l’Eix de l’Ebre. Es creu que l’espai havia estat poblat a l’època prehistòrica. Algunes troballes daten de l’Edat del Bronze, és a dir, una època pre-ibera. Més enllà de l’antiguitat, el valor d’aquest espai és significatiu, ja que permet al visitant conèixer alguns exemples d’enginyeria i construccions prehistòriques, moltes de les quals tenien la funció de conduir, emmagatzemar i gestionar l’aigua, com són alguns pous, basses i conduccions d’aigua.
Aquest tram es caracteritza pel fort canvi de paisatge entre l’altiplà d’Almatret, caracteritzat pels boscos de pins; i la plana de Maials, on dominen els cultius de regadiu. En aquest espai es pot apreciar amb claredat l’efecte de l’arribada dels nous regadius (hi arriba el canal Segrià Sud), els quals han permès incorporar moltes hectàrees de conreus com el préssec o la nectarina. Un element a mencionar és la bassa propera al nucli de Maials, en la qual s’han trobat nombroses restes arqueològiques i que fan pensar en la presència de l’aigua, precisament d’aquesta bassa, com un dels motius darrera els primers assentaments ibers del territori.
Aquest tram de la ruta està dominat per l’ENP dels Tossals d’Almatret. Els Tossals són una zona marcada per la presència de l’Ebre, el qual canvia completament la fisonomia del paisatge i les espècies naturals dominants. Arreu de l’espai hi ha nombroses rutes, les quals ofereixen unes vistes extraordinàries al visitant. Són destacades les fonts i basses artificials a la vora del poble, en especial el recorregut del Pou d’Avall fins el Pou de la Vila, el qual es troba a pocs metres del nucli urbà d’Almatret. Aquesta és una construcció datada al 1792, la qual s’emprava per emmagatzemar aigua de boca pels veïns del poble. A l’entorn del pou s’hi poden veure antics safarejos per rentar la roba, alguns dels quals encara conserven símbols de les famílies que n’eren propietàries.
Posted in Experiències | Tagged Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida, Torrebesses
Els Camins d’or líquid
Posted on març 31, 2015 by segriasec
Camins d’or líquid: endinsat a la cultura de l’oli.
Anualment, el Consell Comarcal del Segrià, en col·laboració amb els ajuntaments del Segrià Sec, les cooperatives i altres productors d’oli, organitzen els Camins d’or líquid; un seguit de trobades festives i culturals amb l’objectiu de promocionar la cultura de l’oli al territori.
Els Camins d’Or Líquid representen l’activitat oleoturística per excel·lència del Segrià Sec, on acostem el patrimoni oleícola del nostre territori a tota aquella gent que hi participa. En les diverses jornades, el visitant coneix tots els pasos que integren el procés d’elaboració d’un oli d’oliva verge extra de primera qualitat com els que produïm al Segrià Sec.
Activitat dels camins d’or líquid a Torrebesses
La cura del fruit màgic de l’arbre;
el seu procés d’elaboració;
les qualitat beneficioses per la salut;
aprendre a identificar el sabor, la textura i aroma;
aquesta és la cultura que l’envolta i que ens envolta.
Les activitats s’organitzen durant l’època de la collita i la producció del primer oli de la temporada, el qual té unes
característiques gustatives i olfactives molt especials. En aquesta època, amb els molins a ple rendiment, els pobles s’inunden dels agradables olors de l’oliva premsada i arreu es pot degustar l’inconfusible or líquid.
Paisatge comestible elaborat per la xef Montse Freixa a Llardecans
Tot i que els nostres productors cada any aporten novetats a la programació, a la major part dels pobles s’ofereix:
Rutes culturals i turístiques pels racons més significatius del poble.
Visites guiades a les instal·lacions dels productors.
Tastos musicals, xerrades i conferències.
Els camins també coincideixen amb la celebració de la Fira de l’Oli Verd de Maials, la qual sovint n’és l’acte central.
En definitiva, si tens ganes de submergir-te dins el setrill de la cultura de l’oli, les edicions dels camins d’or líquid són un oportunitat excel·lent per fer-ho, ja que podràs descobrir els secrets del nostre or líquid, a més a més de gaudir d’una jornada envoltat del nostre patrimoni i la nostra gent.
Si voleu més informació podeu contactar amb el Consell Comarcal del Segrià
Lot de productes dels camins d’or liquid 2017
A continuació, podeu consultar el programa de la propera edició dels camins.
Posted in Experiències, Fires i festes de l'oli | Tagged Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida, Torrebesses
Les viles closes de Maials i Llardecans
Posted on març 31, 2015 by segriasec
Retorna a l’època medieval passejant per les nostres viles closes
Maials i Llardecans són les dues viles del Segrià Sec. Tots dos municipis, molt propers l’un respecte l’altre, comparteixen un mateix origen en el temps, quelcom que ha deixat grans semblances en els seus centres històrics, conegudes com les Viles Closes.
Són aquestes l’origen de les dues poblacions, antigament fortificades per muralles avui ja majoritàriament desaparegudes, igual que els seus castells, del qual només se’n conserven algunes restes a Maials. Tot i haver perdut llurs edificacions més significatives, les dues viles closes són plenament mereixedores d’una visita ben aprofundida per impregnar-se de l’ambient medievalitzant que regna en els nombrosos carrerons i raconades dels centres històrics.
La Vila Closa de Llardecans
Situada al bell mig del poble, la Vila Closa de Llardecans és formada pels antics carrers entorn el castell, el qual era al límit nord del nucli. Aquest espai encara avui manté un ambient especial de poble històric, amb les seves dues esglésies i les restes del Castell.
Desplegueu el següent menú per observar la galeria fotogràfica de la Vila Closa de Llardecans
Veure fotografies
Mare de Déu de Loreto
Estàtua a la Mare de Déu de Loreto
Carrer de Sant Isidre
Carrer Sant Isidre
Torre de l'església de Sta. Maria
Façana de l'església de Santa Maria
El Carrer Vila Closa
Mirador del Castell
La Plaça dels Arbres
La visita s’inicia a la Plaça dels Arbres, centre urbà de la vila i des d’on podeu accedir fàcilment a tots els racons. De la Plaça estant, dirigiu-vos al Carrer de la Mare de Déu de Loreto, on fàcilment divisareu la gran nau de l’Església de la Mare de Déu i l’estàtua de la Verge. Des d’aquí, cap al Carrer de Sant Isidre, un dels racons més bonics del Segrià Sec, estret i amb gairebé totes les façanes ben conservades en pedra, en trànsit cap a la Plaça de l’Església.
Entre la silueta dels edificis no trigareu a divisar el campanar de l’Església de Santa Maria, d’ornamentada façana gòtica i esvelta figura, la qual us dona la benvinguda cap al Carrer Vila Closa. Resseguiu-lo per la suau pujada fins el mirador del Castell, on trobareu una vista panoràmica del terme i els pobles veïns. Fixeu-vos en els cartells per descobrir els diferents racons del terme i conèixer una mica més els espais.
Fent tornada, baixeu fins el Carrer Nou i el Carrer dels Quatre Cantons. Estigueu atents a la baixada, on descobrireu una placa en record d’un missioner local, abans de trobar-vos amb l’antiga església de Cal Tomàs del Potecari, la qual és la més antiga de Catalunya mantinguda al mateix lloc sense variació. Tot seguit, de nou a la Plaça dels Arbres, podeu aturar-vos a agafar forces abans de dirigir-vos cap a Maials.
Desplegueu el següent menú per observar el mapa de la Vila Closa de Llardecans
Desplega un mapa
La Vila Closa de Maials
Situada al nord-oest del nucli urbà, la Vileta és un exemple extraordinari de l’arquitectura tradicional, un espai on tots els visitants descobreixen vells portals, portes ornades, balcons i tota mena d’edificis testimoni de la prosperitat que baronia va gaudir durant l’època medieval.
Desplegueu el següent menú per observar la galeria fotogràfica de la Vila Closa de Maials
Veure fotografies
Carrer Major
Plaça Major
Mur del Carrer Major
La Vila Closa
Escales del Carrer Vila Closa
Antiga església de Santa Maria
Plaça Vila Closa
Vistes del Carrer Costa
Arcs del Castell
Arribant de Llardecans, us recomanem iniciar la visita pel Carrer Barceloneta, davant la monumental nova església de Santa Maria, on trobareu fàcil aparcament, ja ben envoltats de l’inconfusible ambient maialenc. Un cop a la Plaça, resseguiu la suau pendent del Carrer Major cap a la Plaça Major, on podeu fer la primera parada per admirar els casals que formen la plaça, un dels quals forma una passera després del destacable mur del Carrer la Palla.
Des de la Plaça, agafeu les escales del Carrer Vilaclosa, les quals us portaran a la placeta del mateix nom. Estigueu atents a la pujada, ja que a ma dreta descobrireu l’accés a l’antiga església de Santa Maria (segle XIII). Per accedir-hi heu de demanar-ho al telèfon de l’Ajuntament (973 130 004), tot i que les principals restes són visibles des del carrer.
Seguint les escales, arribeu al centre històric del municipi, i ràpidament s’hi observen les antigues cases, paviments, portalades. Des de la Plaça Vilaclosa deixeu-vos endur per l’ambient i passejeu pels carrerons abans d’avançar cap al Carrer Costa, on es conserven les darreres arcades de l’antic Castell de Maials, i des d’on es regala una extraordinària vista de la plana i en dies clars, s’hi divisen els pobles de la vall del Segre i fins i tot la Seu Vella i les serres prepirinenques.
De tornada, podeu resseguir el Carrer Costa cap al Carrer la Palla i el Carrer la Vall, on no us abandonaran les tradicionals construccions de pedra, amb les seves fantàstiques façanes, per arribar de nou a la nova església de Santa Maria. Atureu-vos ara a admirar la monumental construcció i magnífica portalada, abans de tornar cap al Carrer Barceloneta i arribar-vos fins els cafès de la Plaça Eliseu de Sales (un notable professor local, fundador de la Unió Recreativa Maialenca), a fer un descans i reposar forces després de la passejada.
Desplegueu el següent menú per observar el mapa de la Vila Closa de Maials
Desplega un mapa
Posted in Experiències | Tagged Llardecans, Maials
Segueix-nos a les xarxes socials!
El temps al Segrià Sec
El tiempo - Tutiempo.net
Copyright © 2022 Benvinguts al Segrià Sec. Un territori per gaudir! All Rights Reserved.
Adventurous Theme by Catch Themes
Us informem que aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local i compta amb el finançament del Fons Social Europeu. L'allotjament d'aquesta plana web ha estat proporcionat per la Diputació de Lleida. | 0.765719 | curate | {"ca": 0.9602877202050222, "pt": 0.0027135288797002196, "fr": 0.003359607184390748, "en": 0.01529051987767584, "es": 0.01593659818236637, "ro": 0.0003876469828143171, "hu": 0.0009906534005254771, "it": 0.0010337252875048455} | http://segriasec.org/turisme/tag/llardecans/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_36889 | L'àrea de Via Pública vetlla per garantir el bon estat de les infraestructures municipals al carrer, com el clavegueram, la senyalització viària, el mobiliari urbà, l'enllumenat o les àrees infantils, entre d'altres. | 0.778644 | curate | {"ca": 1.0} | https://santsadurni.cat/viapublica |
oscar-2301_ca_20230418_3_143189 | UIC Barcelona t'ofereix un programa diferencial que ampliarà les teves oportunitats per a poder exercir als Estats Units
Accediràs a una universitat americana de prestigi situada al districte de Queens, Nova York
Podràs triar entre tres programes: el LL. M. in Bankruptcy Degree Program, el LL. M. in Transnational Legal Practice (TLP) i el LL. M. in U.S. Legal Studies for Foreign Law School Graduates
Rebràs un tracte personalitzat i assistiràs a classes d'aprenentatge pràctic a càrrec dels millors professionals en actiu
Prepararàs l’examen BAR que et permetrà exercir l'advocacia als Estats Units
Inici
UIC Barcelona ofereix als seus alumnes del Grau en Dret o del Màster Universitari en Advocacia (MUA) la possibilitat d'exercir com a advocat als Estats Units a través del conveni amb la St. John's University. La prestigiosa universitat nord-americana ofereix tres programes per triar del conegut Master of Laws (LL. M.), en els quals et preparen per presentar-te a l'examen del Col·legi d'Advocats de Nova York. Cada programa constitueix un màster d'especialització.
Basat en un aprenentatge pràctic, el LL. M. a la St. John's University té un claustre format pels acadèmics i advocats en actiu més experimentats de Nova York, al qual, ara, els alumnes de UIC Barcelona tindran accés gràcies a aquest acord entre totes dues universitats.
Presentació
Estudiar el Grau en Dret a UIC Barcelona i el Màster d'Accés a l'Advocacia de UIC Barcelona t'obre la porta al LL. M. a la St. John's University, a Nova York.
Durant un curs sencer, podràs fer aquest programa que permet exercir l'advocacia als Estats Units, després de superar el corresponent examen BAR, que a més té reconeixement de Màster (Master of Laws) a nivell internacional. Un acord al qual molt poques universitats espanyoles tenen accés directe.
La universitat nord-americana també ofereix als alumnes de UIC Barcelona la possibilitat de realitzar un curs previ al LL. M. d'anglès jurídic per a estrangers, English for American Law School, que t'ajudarà a encarar amb més seguretat el procés d'habilitació i l'examen BAR.
Requisits d'admissió
Sol·licitud d'admissió
La sol·licitud d'admissió es pot tramitar des de UIC Barcelona.
Contacte
Maria Mut
932541800
[email protected]
Destinataris
Alumnes del Grau en Dret o del Màster Universitari en Advocacia (MUA) de UIC Barcelona
Criteris d'accés
Tenir el títol de graduat en Dret o del MUA a UIC Barcelona
Acreditar un nivell d'anglès proficiency: 100 TOEFL o 7.0 IELTS*
Presentar una carta de motivació i dues cartes de recomanació
Superar una entrevista amb el responsable del programa LL. M. a St. John’s
*Els estudiants amb una puntuació de TOEFL entre 85 i 99 poden ser admesos a discreció de la St. John’s University, amb la condició que s'inscriguin i completin amb èxit el Programa d'Anglès de l'Escola de Dret estatunidenc (que s’ofereix al juliol).
Beques i finançament
La St. John’s University ofereix als estudiants o alumni acabats de graduar de UIC Barcelona un descompte del 40 % de la tarifa completa publicada per a cada any acadèmic. | 0.772608 | curate | {"ca": 0.9035348529897589, "en": 0.0650809382226627, "fr": 0.007928642220019821, "ru": 0.002973240832507433, "uk": 0.004955401387512388, "es": 0.003964321110009911, "de": 0.004955401387512388, "pt": 0.006607201850016518} | https://www.uic.es/ca/estudis-uic/law/master-laws-ll-m-st-johns-university |
macocu_ca_20230731_0_308443 | Albert Batlle presenta les noves furgonetes de la Unitat d’Investigació i Prevenció de la Sinistralitat i de la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana : Servei de Premsa
11/04/2022
Paraules clauprevencióGuàrdia Urbana/ seguretat/ Unitat Canina/ | 0.647875 | curate | {"ca": 0.957983193277311, "en": 0.04201680672268908} | |
mc4_ca_20230418_8_486741 | VeryExclusive.co.uk marca de compres en línia de luxe accessible | CAT.rickylefilm.com
VeryExclusive.co.uk marca de compres en línia de luxe accessible
Tenim una notícia molt emocionant per als aficionats a les compres en línia
Una excel·lent notícia per a tots vostès (barra, tots nosaltres) que són addictes a les compres en línia: my-wardrobe.com fundador Sarah Curran MBE i faci compres directe han anunciat plans per llançar una nova marca que ofereix col·leccions i produccions de moda i luxe accessible i marques de bellesa.
VeryExclusive.co.uk anomenat, el nou lloc posarà en marxa durant la Setmana de la Moda de Londres al febrer de 2015 i es centrarà en roba, calçat, accessoris i la bellesa de la dona.
Som el que hi ha.
El braç de luxe de la marca en línia oferirà peces de Marc by Marc Jacobs, Kenzo, See by Chloe i J Brand Jeans (entre molts altres), mentre que la divisió del carrer principal es concentrarà en "marques del carrer de subscripció i col·leccions dels 'luxe' de minoristes del carrer ", com Reiss. La bellesa braç inclourà marques com Stila, Bliss, Elemis i Laura Mercier.
I el millor de tot, si vostè està temptat a gastar abans de dia de pagament, el lloc ofereix als clients una targeta de la botiga virtual, on els clients poden estendre els pagaments a través de tres mesos - ideal per a nosaltres els addictes a les compres.
Gareth de compres directe, va dir: "Després de mesos d'investigació de mercat i proves, és molt clar que hi ha una gana real - tant entre els clients d'Very.co.uk i dones que no compren en l'actualitat amb les nostres marques existents - per anar a comprar un lloc independent i el luxe té l'opció de distribuir el cost.
"També hem estat encantats amb la reacció de la
Marques de luxe que hem parlat, que han vist immediatament que molt
Exclusiu els ofereix l'oportunitat d'accedir a una base de clients
Que d'altra manera no ser capaç de permetre el luxe de comprar els seus productes
Pura i simple. Estem segurs que molt exclusiu serà una
Èxit massiu ".
Sarah Curran, director general de molt exclusiva, va dir: "Amb molt
Exclusiu, estarem mirant per oferir una edició curada, juntament amb el nostre
Favorit cal tenir peces de cada col·lecció que s'ajusti a
Perfectament a l'armari de qualsevol dona. A més d'oferir la
Opció per distribuir el cost, també serà un focus afilat en
Preus molt accessibles. El lloc en si proporcionarà una rica
Experiència editorial que guiarà les dones a través de la temporada
Col·leccions, tendències i looks clau.
"Creiem molt exclusiu baixarà per una
Tempesta amb dones amb estil al Regne Unit i estan llançant la nostra completa
Pes darrere de la marca. No podríem estar més emocionats de veure la
Reacció quan empenyem el botó de la primavera que ".
Confiï en nosaltres, Sarah, estem emocionats també - ens encanta
Luxe accessible!
Family Guy matar a Brian el gos Vinny new pet - notícies dentreteniment
Classes de Beetlejuice i lliçons de moda Lydia Deetz | 0.828739 | curate | {"ca": 0.9849521203830369, "en": 0.010259917920656635, "ba": 0.0047879616963064295} | https://cat.rickylefilm.com/moda/veryexclusivecouk-marca-de-compres-en-linia-de-luxe-accessible/ |
wikipedia_ca_20230401_0_90636 | Cycloramphus mirandaribeiroi
Cycloramphus mirandaribeiroi és una espècie de granota de la família dels leptodactílids. Només es coneix de la seva localitat tipus al sud del Brasil, a São João da Graciosa, a la Serra do Mar, Estat de Paranà, entre els 50 i els 150 metres d'altitud. No s'ha tornat a trobar des de la seva primera caputra a finals dels setanta tot i els esforços per retrobar-la que s'han fet a partir del 1986.
Viu en corrents ràpides i rocoses en boscos de terres baixes, on també es reprodueix. És possible que estigui amenaçada pel turisme. | 1 | perfect | {"it": 0.05054151624548736, "ca": 0.9494584837545126} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=90637 |
mc4_ca_20230418_8_251739 | Habitant-global: Quiròfanmania
Quiròfanmania
Tots els mitjans de comunicació treuen fum aquest dies amb l’escàndol sanitari internacional creat arran les centenars de milers de pròtesis mamaries fetes de “silicones no homologades” fabricades per l’empresa francesa PIP. Diuen els experts que les dones portadores d’aquest nyap de la indústria sanitària se les haurien d’extreure. El cost econòmic i social és enorme, lògicament tal com l’alarma de les dones afectades.
La raó que va abocar a milers (potser milions arreu del món) de dones a passar pel quiròfan, com qui va a la perruqueria, amb la finalitat de canviar l’aspecte del seu cos, s’explica per dues causes principals: l’abundància de diners a les societats desenvolupades i la insatisfacció personal, una mena de dèficit en l’autoestima. Estadístiques recents mostren que als EUA un 80% de les dones no estan conformes amb el seu cos. És una dada massa general, caldria saber el grau d’insatisfacció; potser anirà des de l’efecte “magdalena”, que és aquell arrodoniment que sobreïx tant graciós sobre la cintureta de la faldilla, o l'alçada, fins casos realment justificats de malalties i altres causes que recomanen tractaments clínics. Entre ambdós extrems trobarem disconformitats sobre el volum i forma de les sines, la textura de la pell, el color de l’iris... Els homes no estan lliures d’aquestes insatisfaccions i també alguns passen per sessions d’implantologia diversa.
Darrere aquesta tendència estan les clíniques d’estètica, la publicitat, els models socials; però sobre tot està l’abundància de diners que canalitza aquest negoci, que podem qualificar de excrescència marginal i sucosa del sistema mèdic i de salut.
Els resultats de les intervencions quirúrgiques d’estètica no sempre són satisfactoris, recordo aquella companya de la feina que va quedar amb uns llavis com salsitxes, o aquella amiga mallorquina que anys enrere va fer-se xuclar, mitjançant un tub metàl·lic connectat a un aparell aspirador, el greix de les cuixes; ara ha de dur-les embotides en mitges especials faci fred o calor a més de patir en els membres inferiors dolors i aspecte d’olla abonyegada.
Amables lectors, penso que la vida és prou curta com per evitar-nos malgastar-la en quiròfans i posteriors sessions de convalescència i rehabilitació tot sense motiu de salut que ho justifiqui. Tenim prou exemples demostratius que la vanitat pot dur-nos a equivocar els objectius en la nostra vida. Esperem que les regulacions estatals, algun dia gloriós, mirin sobre aquestes pràctiques que permeten medicastres amb títol dubtós (segurament legal, però que suspendria en ètica) fer negocis que freguen la immoralitat i veritablement actuen contra la salut de les persones.
Publicat per Lukas4 a 20:41
De títol dubtós res, si ho fan malament els cau un puraco i sino els cau el puro és perquè el pacient ha firmat mil fulls primer.
Cadascú és lliure de gastar-se els diners amb lo que li doni la gana, per això serveixen no? tenint en compte que és legal i no li fan mal a ningú jo no ho veig tant malament.
Cito: "La raó que va abocar a milers (potser milions arreu del món) de dones a passar pel quiròfan, com qui va a la perruqueria, amb la finalitat de canviar l’aspecte del seu cos, s’explica per dues causes principals: l’abundància de diners a les societats desenvolupades i la insatisfacció personal com una manca d’autoestima."
Això dels diners és una xapuça, igual que amb implants es fan servir per coses molt més perverses. Jo parlaria de les causes: nivell de vida tan alt que tenim temps de preocupar-nos per paridetes i medis menjacocos.
És molt humà voler ser/tenir més que el veí
11 de gener de 2012 a les 22:10
Benvolgut “MembrillO” no entenc que vols dir amb que el nivell de vida tan alt ens doni temps per preocupar-nos de paridetes i medis menjacocos... Potser, és que no et sembla oportú el meu comentari contrari a les operacions de cirurgia descontrolades i innecessàries que per vanitat dels intervinguts i avarícia de les clíniques acabaran desviant milions d’euros públics per reparar les malifetes particulars i privades d’uns i d’altres.
A mi lo que me parece mal es meterse en un quirófano, con anestesia y otros riesgos, sin necesidad.
12 de gener de 2012 a les 12:24
Poden ser 12.000 les dones afectades a l'Estat espanyol per aquest problema. Han fet una associació, i diuen:
.../... (El País - 15.01.2012)
Giménez, como Regatero o Emy Mignone —implantada en 2006 y que tuvo que retirarse los implantes reventados en 2011—, ha formado asociación de afectadas por las prótesis PIP. El foro donde se organizan reune ya a más de 1.300 mujeres y la asociación prepara una demanda para exigir responsabilidades a las clínicas y a las autoridades sanitarias, que no frenaron a tiempo la venta de los implantes adulterados. “Estamos pagando con nuestra salud los fallos del sistema, alguien debe responder por ello”, dice Giménez.
15 de gener de 2012 a les 13:03
Tindrem feina i sou?
Qui pagarà l’electricitat?
Què és insostenible? | 0.826943 | curate | {"ca": 0.8502512562814071, "fr": 0.01648241206030151, "es": 0.1292462311557789, "pt": 0.004020100502512563} | http://habitant-global.blogspot.com/2012/01/quirofanmania.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_76571 | Col·laborem amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a entendre la vida a través de la literatura, de les obres dels nostres autors i autores i de les seues reflexions i recomanacions. | 0.726501 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/tertulia-literaria/10-02-2022-tertulia-literaria_135_1488008.html |
macocu_ca_20230731_8_153819 | Tercera victòria del femení aquesta temporada.
MANRESA RC 30 – RC SITGES 15
Manresa RC | 5/2/2018 11:00
Diumenge a les 11:30h el sènior femení s’enfrontava a un dur RC Sitges que sempre les havia passat per sobre. Sobre un terreny de joc enfangat i una pluja continua que va acompanyar tot el partit, les manresanes sortien al camp amb una actitud immillorable, disposades a lluitar el que calgués. El partit començava força igualat però amb superioritat enla davantera manresana, que era la primera a dir la seva i sumar els primers punts al marcador amb un assaig en una jugada sorgida d’una touche.
El joc era molt intens, i enfangat, i les locals seguien amb la seva feina, i una de les pilars posava el segon assaig.
Amb 13 jugadores per banda, que és com es jugava des de l’inci del partit, continuava el joc per les dues bandes, però en una meleé molt aprop d’assaig, la número 9 del Manresa sortia pel tancat amb el recolzament del primer centre manresà que posava un altre assaig al marcador.
Abans d’arribar a la meitat del temps, el RC Sitges jugava amb habilitat a la mà i posava el seu primer assaig, que no feia abaixar el cap a les manresanes. El primer temps acabava amb un 20-5 al marcador.
Durant la segona part, les manresanes eren capaces d’afegir dues marques més, però el cansament, la pluja, i alguns errors en defensa feien que al RC Sitges aprofités per dir la seva i jugar al seu joc. Així doncs, les del Sitges aconseguien dos assaigs més, i el partit finalitzava 30-15 favorable a les locals. Que sumen la seva tercera victòria de la temporada. | 0.834774 | curate | {"ca": 0.9647435897435898, "es": 0.035256410256410256} | |
mc4_ca_20230418_7_283089 | Podologia infantil. Grans consells per als peus 'més petitets' | Avantmèdic
Realitzar una revisió podològica als més petits és molt recomanable per controlar l’evolució de la seva petjada i detectar incipients patologies. Un diagnòstic precoç és essencial per començar tractaments correctors, en el cas que siguin necessaris, ja que es poden solucionar gran part dels problemes en els peus i la marxa amb tractaments senzills com exercicis o plantilles personalitzades.
A partir dels 4-5 anys, o davant del menor dubte que sorgeixi, és tan important acudir a un expert que pugui analitzar el possible problema, com mantenir un seguiment de l’evolució de la petjada dels nens, ja que fins a l’etapa adulta els peus pateixen canvis i patologies que han de ser supervisats per professionals. Per aquest motiu, és recomanable realitzar un estudi biomecànic de base, així com les revisions periòdiques indicades.
Però, abans de tot això, coneguem alguns consells per a la cura dels peus dels nostres més petits.
En primer lloc, hem de saber com triar un bon calçat. Es recomana optar per calçat fabricat en pell o en materials que afavoreixin la transpiració del peu i, hem d’assegurar que al dit més llarg del nen o la nena li quedi una distància de 0,5 centímetres per arribar a la puntera de la sabata.
És important utilitzar un calçat específic per a educació física, i per al dia a dia tenir l’hàbit de variar el calçat, i no abusar ni de l’esportiu ni de les botes. No s’ha d’anar només amb bota perquè la major part de la musculatura del peu té el seu origen a la cama, i la bota pot fer que aquestes estructures no es desenvolupin correctament.
Es recomana portar els nens al podòleg almenys un cop l’any des dels 4 o 5 anys d’edat.
També és recomanable escollir una sabata amb cordons que aportin subjecció a l’empenya, a més d’un contrafort semirígid per controlar els moviments del turmell. Per a nens de menys de 6 anys és molt pràctic el calçat amb velcro, perquè aporta subjecció i resulta més fàcil de treure i posar per als petits. En el cas que l’infant necessiti un tractament amb plantilles, és millor optar per calçat que incorpori una plantilla original que pugui extreure’s.
Es desaconsella l’ús de sabatilles amb rodetes, o, si es fan servir limitar la seva utilització a moments puntuals de joc, ja que generen inestabilitat i sobrecàrrega a l’avantpeu, comparable a la de l’ús d’un taló entre 4 i 5 centímetres. Les conseqüències de l’ús continuat d’aquest tipus de sabatilles poden arribar a ser molt negatives, com per exemple: problemes de creixement, metatarsàlgies o possible desenvolupament de peus plans, entre d’altres.
Quan cal portar els nens al podòleg?
Igual que en el cas dels adults, és recomanable portar els nens al podòleg almenys un cop l’any, ja que durant la infància estem a temps de tractar i prevenir patologies que podrien agreujar-se en l’edat adulta. En aquest sentit, la primera visita dels més petits s’hauria de fer als 4 o 5 anys per a la realització del corresponent estudi biomecànic de la trepitjada; o abans, en el cas que es detecti algun problema previ. La majoria dels nens amb quatre anys no trepitja bé. A aquesta edat, per exemple, és normal tenir el peu pla perquè el peu no s’ha acabat de formar. Aquí l’important és que el professional conegui els valors de normalitat i anar veient l’evolució del petit.
A casa, hem de veure com evoluciona el nen en la seva forma de trepitjar, fixant-nos en com camina i com corre, o si presenta dificultats al desplaçar-se, camina de puntetes, fica molt les puntes cap a dins o cap a fora, o junta en excés els genolls . També en ocasions es pateixen dolors propis del creixement.
Esport i extraescolars
De manera general es recomana inculcar als petits els hàbits d’escalfar i estirar abans de practicar esport, i dosificar l’activitat. El peu d’un nen encara no està format completament per la qual cosa l’excés d’intensitat esportiva en edats prematures pot arribar a produir dolors i sobrecàrregues musculars.
És important triar el calçat adequat per a cada esport i per a la superfície en la qual es jugarà. Si la carcassa del calçat és dura, com en el patinatge o en l’esquí, és convenient escollir la talla adequada. En el cas de les botes de futbol caldrà saber si es juga en gespa artificial o gespa natural, i conèixer l’estat del terreny de joc. Si la gespa no es troba en bon estat ni són superfícies d’última generació, el més recomanable és triar una bota amb tacs més petits i més nombrosos.
També cal recordar la importància que els nens mantinguin una alimentació saludable amb la correcta ingesta de fruites i verdures, i que s’hidratin correctament al llarg de tot el dia.
El peu pla, una patologia comuna entre els nens
Una de les patologies típiques del peu infantil és el peu pla, el peu que té l’arc plantar intern amb menys alçada del normal, i va acompanyat d’un eixamplament del peu i una caiguda cap a la part interna del mateix. En realitat, tots els nens neixen amb els peus plans, però segons van creixent se’ls va formant l’arc, el problema es presenta quan aquest no arriba a desenvolupar-se.
Existeixen tres tipus de peus plans: rígid, flexible i semi-flexible.
El peu pla flexible és normal fins als set anys, però si a aquesta edat no s’ha corregit cal solucionar la patologia amb plantilles personalitzades i exercicis, o de vegades, n’hi ha prou amb un programa efectiu d’exercicis.
El peu pla semi-flexible és normal fins als quatre anys. Si a aquesta edat no s’ha corregit s’ha de començar el tractament per corregir la patologia.
El peu pla rígid de manera general es soluciona amb cirurgia, però no és freqüent trobar aquest tipus de casos en nens.
Altres dels problemes més habituals que trobem en pacients infantils són: els peus valgs, mala posició dels dits, malaltia de Sever, papil·lomes, disminució de l’estabilitat o caminar “de puntetes”.
En definitiva, encara que no es detecti cap anomalia en la marxa del nen és aconsellable realitzar un estudi biomecànic de base. Els peus dels nens són molt elàstics i potser en un primer moment no refereixen cap dolor, però és millor assegurar-nos de l’adequada marxa de l’infant i realitzar revisions periòdiques. | 0.850984 | curate | {"es": 0.0030844155844155846, "ca": 0.9933441558441558, "en": 0.0035714285714285713} | https://www.avantmedic.com/ca/consells-de-salut/podologia-infantil-grans-consells-per-als-peus-mes-petitets/ |
cawac_ca_20200528_6_147623 | El regal de la meditació i els seus benefi cis per a la salut i el creixement personal. Tan fàcil i natural com respirar. La meditació és a l’abast de tothom. No cal experiència ni coneixements previs. Meditar en grup, una experiència extraordinària. La sessió fi nalitzarà amb una pràctica de meditació guiada. Margarita Rodríguez és mestra de reiki i meditadora des de fa 10 anys. Fabio d’Agostino té 17 anys d’experiència com a meditador i Mercè Ramón és mestra de reiki, aromaterapeuta i practicant de reiki i meditació des de fa 26 anys. | 0.733007 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tarragona.cat/cultura/agenda/2013/novembre/apren-a-meditar-per-fabio-dagostino-margarita-rpdriguez-i-merce-ramon |
macocu_ca_20230731_3_223472 | Contactar amb: NO + VELLO
03/05/2011
Oferta de Treball: Necessitem esteticien per fer fotodepilació (IPL) per un centre nou que obrirà properament a Martorell. | 0.563372 | curate | {"ca": 0.9363057324840764, "fr": 0.06369426751592357} | |
mc4_ca_20230418_6_383323 | Prop del 70% de la població desconeix que el dany en el nervi òptic és el factor determinant del glaucoma | Fundación IMO
Prop del 70% de la població desconeix que el dany en el nervi òptic és el factor determinant del glaucoma
La majoria creu que tenir hipertensió ocular és sinònim de patir glaucoma, malgrat que se'n donen casos amb pressió intraocular normal i que hi ha persones amb aquest factor de risc que no arriben a desenvolupar la malaltia. Per això, les especialistes de l’IMO incideixen en el diagnòstic precoç i en el control dels pacients.
Resumen Semana Mundial del Glaucoma 2018
Video of Resumen Semana Mundial del Glaucoma 2018
Un 68% de les 400 persones enquestades per la Fundació IMO amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma desconeix que el dany en el nervi òptic és el factor clau per al diagnòstic de la malaltia. Aquest elevat percentatge es manté inclús entre els pacients i familiars afectats pel glaucoma (més de la meitat de la mostra), un 62% dels quals ignora el paper determinant del nervi òptic.
La majoria d’enquestats atorga aquest paper a la pressió intraocular elevada, considerada com a decisiva per un 73% del total. De fet, un 47% creu que patir hipertensió ocular és sinònim de tenir glaucoma, mentre que el 26% restant associa la pressió intraocular elevada a altres aspectes com el mateix dany en el nervi òptic o l'angle ocular estret.
Dany en el nervi òptic sense pressió intraocular alta
No obstant això, les especialistes de l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) afirmen que "la condició sine qua non perquè es desenvolupi aquesta malaltia és que el nervi òptic estigui afectat, de manera que va perdent progressivament les fibres nervioses". Aquest procés de mort neuronal precoç de les cèl·lules ganglionars de la retina (els axons de les quals formen el nervi òptic) té com a principal factor de risc la hipertensió ocular –"pista" per explorar més detingudament molts pacients segons la Dra. Sílvia Freixes–, tot i que no és indispensable perquè s'origini un glaucoma.
En aquest sentit, la Dra. Elena Arrondo explica que "hi ha casos de glaucoma normotensiu en què els valors de pressió intraocular estan dins dels paràmetres considerats normals". Tanmateix, davant la pregunta de si es pot patir glaucoma sense hipertensió ocular, 1 de cada 2 enquestats ignorava aquesta possibilitat, amb un destacat percentatge de no resposta (36% ns/nc). Així mateix, cal recordar que hi ha persones amb hipertensió ocular que mai arriben a desenvolupar la malaltia.
Les oftalmòlogues del Departament de Glaucoma de l'IMO alerten del desconeixement existent al voltant d'aquesta patologia que pateixen més d'1 milió de persones Espanya i 60 milions al món, amb xifres creixents a causa de l'augment de l'esperança de vida i de l'envelliment de la població.
Per això, a la sessió informativa "Glaucoma: més enllà de la pressió intraocular" –que va reunir prop de 150 assistents a l'Institut per la Setmana Mundial del Glaucoma– van explicar els punts bàsics de la patologia i van incidir en la importància del diagnòstic precoç, ja que el dany en el nervi òptic no sol donar símptomes fins a fases avançades. "Detectar el glaucoma a temps és el més important per controlar la malaltia i intentar detenir-ne l’avenç i la consegüent reducció progressiva del camp visual, que inicialment passa desapercebuda a molts pacients", destaca la Dra. Laia Pascual. Els exàmens oculars rutinaris a partir dels 40 anys i especialment en cas de tenir factors de risc són la principal eina per fer front al glaucoma.
La campanya preventiva impulsada per la Fundació IMO, amb el suport d'òptiques (COOOC) i de farmàcies (AFB), també va incloure revisions gratuïtes a mig centenar de persones en situació de risc de desenvolupar glaucoma. Aquestes revisions a la Unitat de Diagnòstic Precoç de l’IMO van permetre diagnosticar glaucoma o sospita de la malaltia en una quarta part dels pacients, als quals es va recomanar acudir de nou a l'oftalmòleg per iniciar el tractament oportú o fer-se proves complementàries que confirmessin la patologia. D'altra banda, es van detectar factors de risc que poden desencadenar la malaltia a un altre 31% dels pacients, de manera que, en total, es va aconsellar seguiment oftalmològic estricte al 57% dels pacients visitats durant la Setmana Mundial del Glaucoma.
Amb relació als factors de risc, el majoritari entre els revisats va ser la hipertensió ocular (43%) –com passa en la població general– malgrat que també es van trobar diversos casos d'angle ocular estret (33%), a més d'alta miopia i d'uveïtis (patologies que també poden augmentar la predisposició a patir glaucoma).
A més de sotmetre’s a revisions periòdiques per identificar precoçment el glaucoma, un altre aspecte en el qual poden incidir els pacients a qui es diagnostica la malaltia és el compliment del tractament prescrit. D'acord amb les especialistes de l'IMO "ser constant en l'ús diari de gotes per rebaixar la pressió intraocular és fonamental atès que el glaucoma és una malaltia crònica". Altres vies per reduir la hipertensió ocular –única estratègia terapèutica efectiva en l'actualitat– són els procediments amb làser i diferents tècniques quirúrgiques, amb les quals s'està innovant per disminuir cada vegada més la dependència dels col·liris. | 0.856588 | curate | {"ca": 0.9806194185825575, "es": 0.019380581417442522} | https://www.fundacionimo.org/ca/prop-del-70-poblacio-desconeix-que-dany-nervi-optic-es-factor-determinant-del-glaucoma |
racoforumsanon_ca_20220809_2_109401 | El Regal Barça rep el Reial Madrid al Palau en el vuitè clàssic d'aquesta temporadaEl Madrid-Barça del Bernabéu no serà l'únic clàssic que es jugui aquest dissabte. Al Palau (18 h), els blancs i els blaugranes s'enfronten en partit corresponent a l'ACB en el que és el vuitè derbi entre tots dos equips aquesta temporada. Amb el duel entre merengues i culers de l'Eurolliga encara recent, els de Xavi Pascual reben els d'Ettore Messina amb la intenció de tornar-los a guanyar i reforçar encara més el seu lideratge a l'ACB. Els blancs, però, són els únics que han estat capaços de vèncer al Blaugrana en l'últim any.Els blaugranes han demostrat ser clarament superiors als blancs aquesta temporada. (Foto: EFE)La victòria del Reial Madrid davant el Regal Barça per 63-70 en el segon enfrontament de l'eliminatòria de quarts de final de l'Eurolliga ha estat, de moment, l'única derrota dels blaugranes al Palau en el darrer any. Una dada que demostra la fortalesa dels culers quan juguen a casa però també de l'amenaça sempre latent que és l'equip blanc quan s'enfronta al seu màxim rival. En un dissabte marcat pels clàssics de bàsquet i futbol, el Regal Barça s'enfronta al Madrid per vuitè cop aquesta temporada i amb un balanç favorable de sis triomfs i una derrota. La superioritat dels catalans és més que manifesta. Els de Xavi Pascual intentaran sumar la setena victòria per consolidar el seu lideratge a l'ACB i començar a mirar el duel de semifinals de l'Eurolliga amb el CSKA sabent que a la Lliga regular la feina està pràcticament feta. Els d'Ettore Messina, per la seva banda, buscaran la sorpresa. Caldrà veure, però, si aquest cop Tomic repeteix l'exhibició que va permetre als madrilenys imposar-se al Palau en l'Eurolliga. Un triomf permetria als blancs guanyar en autoestima de cara al tram final de temporada. VIDEO: http://www.elsesports.cat/video/2828670 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------El partit es juga a les 18:00Hrs retransmès pel segon canal públic espanyol.. Vuitè enfrontament aquesta temporada!!! Si guanyem ens assegurem el primer lloc a la fase regular i ja ens podrem dedicar a preparar la final four...
Els hi estem cardant el cul! | 0.783111 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_459203 | novembre | 2019 | Escola La Sagrera
2B – Seguim coneixent el barri
Pere Carreras26/11/19
El grup de Frisbees de 2n hem fet una ruta pel barri de la Sagrera. La Dolors Barbany, veïna del barri, mestra jubilada i estimada per gran part dels alumnes per la seva etapa en la direcció de l’Escola Bressol municipal l’Alzina, on van coincidir amb ella, ens ha explicat com era el barri fa molts anys. Sabíeu que hi havia moltes botigues? Hem après un munt de coses! Moltes gràcies, Dolors!
IMG-20191119-WA0042
IMG-20191119-WA0041
IMG-20191119-WA0040
IMG-20191119-WA0039
IMG-20191119-WA0048
IMG-20191119-WA0047
IMG-20191119-WA0046
IMG-20191119-WA0044
IMG-20191119-WA0043
“Mama, vull que siguis com un elefant”
Pere Carreras19/11/19
Durant aquest trimestre hem estat llegint el llibre: Mama,vull que siguis com un elefant!
Avui hem tingut la gran sort de rebre la visita de la il·lustradora del llibre, Marta Montañá. Ens ha explicat la seva feina i ens ha regalat un dibuix en directe!!! Gràcies,… Llegeix més»
P3 – “Sopa de Carbassa”
A P3 hem explicat el conte “Sopa de carbassa” i després hem experimentat amb carbasses de diferents tipus!
Ens ho hem passat pipa i feien una oloreta!! !
IMG-20191114-WA0013
IMG-20191114-WA0015
IMG-20191114-WA0014
2n – Racons de llengua amb materials
Els nens i nenes de la classe dels taurons hem fet racons de llengua amb diferents materials. Comencem a despertar l’interès per les lletres i els seus sons! Comença l’aventura del procés de lectoescriptura.
IMG-20191113-WA0024
IMG-20191113-WA0023
IMG-20191113-WA0022
IMG-20191113-WA0021
IMG-20191113-WA0020
IMG-20191113-WA0029
IMG-20191113-WA0028
IMG-20191113-WA0026
IMG-20191113-WA0025
1A a la biblioteca del poble
Pere Carreras12/11/19
El dijous passat la Belén i l’Olga de la biblioteca del poble ens van obrir les portes al meravellós món dels llibres. Les cuineres i els cuiners de la Sagrera vam passar un matí fantàstic.
Els Cavallets de mar a la biblioteca
Pere Carreras07/11/19
Avui els cavallets de mar hem visitat la biblioteca Joan Ruiz i Calonja del nostre poble! Ens han explicat moltes coses i hem mirat contes! Que emocionant
IMG-20191105-WA0038
IMG-20191105-WA0037
IMG-20191105-WA0036
IMG-20191105-WA0035
IMG-20191105-WA0034
IMG-20191105-WA0033
P5 – Selva aventura
El passat dimarts els alumnes de P5 vam anar a la Selva de l’Aventura a caminar descalços. Quina sensació als peus!! !
IMG-20191105-WA0029
IMG-20191105-WA0028
IMG-20191105-WA0027
IMG-20191105-WA0026
IMG-20191105-WA0025
IMG-20191105-WA0024
IMG-20191105-WA0023
2n – Construïm frases a expressió escrita
Els infants de 2n fem expressió escrita a partir de la construcció de frases. Escrivim respectant la pauta i fent molt bona lletra! Aquí podeu veure diferents mostres de les grafies d’aquests grans escriptors! Les tutores n’estem molt orgulloses!! !
IMG-20191105-WA0021
IMG-20191105-WA0020
IMG-20191105-WA0019
IMG-20191105-WA0018
IMG-20191105-WA0017
IMG-20191105-WA0016
IMG-20191105-WA0015
IMG-20191105-WA0014 | 0 | curate | {"it": 0.038408304498269895, "ca": 0.6397923875432526, "es": 0.050173010380622836, "fr": 0.010380622837370242, "en": 0.25640138408304497, "pt": 0.004844290657439446} | https://agora.xtec.cat/esc-lasagrera/2019/11/ |
cawac_ca_20200528_10_214611 | Adreçat: Alumnes de segon cicle d’educació infantil i educació primària Descripció: Visita guiada a una de les estacions de Sabadell de FGC. Es detalla el coneixement necessari per moure’s en l’interior d’una estació de tren i manipular els seu elements: l’adquisició de bitllet, validació, accés andanes i totes les mesures de seguretat fins accedir al tren. Hi ha l’opció d’embarcar en un tren de línia regular fins a Rubí, a on es fa una visita guiada a les instal·lacions de FGC: als tallers
A qui s'adreça: Educació primària, ESO, Batxillerat i Formació professional Descripció: L'activitat consisteix en una xerrada dinàmica molt participativa sobre el que és la solidaritat, com tractar-la, com portar-la a terme i, sobretot en els cursos més petits, com esdevindrà aquest concepte en el nostre futur
A qui s'adreça: Alumnes d’educació primària, ESO, batxillerat i formació professional Descripció: Visita comentada en català, en castellà o en francès de la Casa Taulé, casa pairal construïda al 1902 per l’arquitecte Enric Fatjó a l’any 1902. Actualment és la seu de l’Alliance Française.
A qui s' adreça: Alumnes de cicle mitjà i superior d'educació primària. Descripció: ‘Juguem-hi tots’ és una activitat de simulació en què es convida a jugar els participants a diversos jocs tradicionals, però fent-los posar en el lloc de persones que tenen diferents tipus de discapacitat ja siguin visuals, físiques, auditives... Per això, s'embenaran els ulls als participants, se'ls asseurà en una cadira de rodes... | 0.880339 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.sabadell.cat/ca/resultats-cerca-ciutat-i-escola?search=csprimaria&module_id=320&view=results&start=180 |
macocu_ca_20230731_9_597480 | Rànking d’universitats iberoamericanes 2010: pocs canvis, el sistema català líder
Suposo que deu ser per la trobada de rectors d’universitats iberoamericanes que tindrà lloc la setmana entrant, que ha sortit el rànking 2010 d’unviersitats iberoamercianes, publicat pels granadins de Scimago (SIR2010). Els resutlats no varien pas gaire d’edicions anteriors d’aquest rànking, cosa lògica ja que les anàlisis es fan en un espai de temps força gran (2003-2008) i mig any o un any no pot introduir-hi variacions gaire fortes.
Universia, patrocinadora de l’event iberoamericà, n’ha parlat, i també se n’ha parlat en algun altre lloc. Les unviersitats catalanes hi tenen un lloc destacat en qualitat: internacionalització, rellevància dels articles, i percentatge d’articles en el top 25%. La UB i la UPF són, en una anàlisi ràpida del rànking, les millors, seguides de la UAB, la URV, la UdL i la UdG, clarament per davant de les altres iberoamericanes (incloguent-hi les espanyoles), amb alguna excepció. una de peruana, la Univ. Saragossa i la Univ. Illes Balears (mirant el criteri de rellevància de les publicacions).
Les universitats catalanes també estan molt bé en internacionalització i en publicacions al top 25%, on la l’esquema general és semblant (hi apareix alguna altra universitat pel mig de les catalanes). Ja ho he dit altres vegades: sóc crític amb la unviersitat catalana. Però si ho féssim millor, formaríem part de la “champions” mundial. I si estiguéssim agrupats en la marca Universitat de Catalunya, podríem entrar millor als rànkings anglosaxons.
Si tinguéssim el rànking en forma de full de càlcul seria més fàcil reordenar la classificació, però només a cop d’ull ja es veu la posició de cadascú. | 0.83175 | curate | {"ca": 0.9466275659824047, "es": 0.01407624633431085, "pt": 0.03929618768328446} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_567232 | Dels polítics i dels líders que patim els catalans ben poc en podem esperar per promoure el català com a llengua normal. No han estat bon exemple de res. En el judici dels madrilenys podrien haver demostrar que com a mínim mantenien la dignitat de parlar sempre en català amb tothom. Però hi van renunciar. Mentre que Jordi Carbonell es mantingué ferm parlant en català en les presons franquistes.Pocs àmbits deuen restar en què no hi ha ingerència més o menys descarada: si vas al metge et fan signar papers de protocol sanitari, conforme t'han pres la temperatura, has fet la desinfecció de mans, etc. Et presenten un paper sense cap opció, i has de signar un paper sense llegir, no pas en català. Si el català fos com ha de ser, això no hauria de caldre:https://www.plataforma-llengua.cat/serveis-formacions/consultoria/Tips i retips d'aquestes opressions quotidianes!
El castellà és lerruxisme. | 0.781978 | curate | {"ca": 0.9753086419753086, "it": 0.024691358024691357} | |
mc4_ca_20230418_0_782966 | La setmana de l'Educació Física
TFG_2018_ChafrarSola_I_y_PalauPorcar_M.pdf (440.6Kb)
Scholar | Other documents of the author: Chafrar Sola, Ismael; Palau Porcar, Mikel
Chafrar Sola, Ismael;
Palau Porcar, Mikel
http://hdl.handle.net/10234/175832
A pesar que l'Educació física forma part del currículum com assignatura obligatòria, al nostre parèixer, podem dir que la seva valoració en els centres d'avui en dia segueix sent baixa. En el següent treball, presentem ... [+]
A pesar que l'Educació física forma part del currículum com assignatura obligatòria, al nostre parèixer, podem dir que la seva valoració en els centres d'avui en dia segueix sent baixa. En el següent treball, presentem un projecte on volem dur a terme el canvi d'aquest pensament per part d'alumnes i docents, és a dir, la comunitat educativa dels centres. En primer lloc, s'observarà el perquè del desenvolupament d'aquest projecte, les causes i els aspectes a tindre més en compte per a realitzar el projecte dins del centre, basant-nos en informació extreta tant d'articles com de revistes i introduint un poc de les vivències viscudes personalment. Per una altra part, a continuació exposem l'elaboració d'una proposta per a portar a terme dins del centre i així aconseguir a l'augment de la consideració en l'assignatura. El projecte consisteix en la realització de "La setmana de l'Educació Física". Des de gener fins a juny, on cada mes es realitzarà aquesta setmana. La novetat que tal volta introduïm, és que cada vegada serà un curs el que l'elaborarà, des de primer de primària fins a sisè. Durant aquesta setmana, es tractarà l'educació física des de diferents assignatures, estudiant els continguts per a què d'una manera o una altra, puguin treballar l'educació física dins d'altres assignatures, arribant a la conclusió de què no soles és una assignatura on es practica exercici físic. A més, els mateixos alumnes en diversos moments mostraran a la resta de companys i als docents el que han treballat i après, compartint així coneixements i diverses experiències. El que es vol aconseguir amb açò és donar-li més importància a l'Educació Física, ja que realment creiem que soles està compensada pel docent que la imparteix dins dels centres i fer veure a la resta d'alumnes i docents que no soles es tracta de realitzar un "joc", sinó que es pot utilitzar per optar altres aprenentatges importants per a la vida d'ells i d'elles. [-]
Grau en Mestre o Mestra d' Educació Primària | Grado en Maestro o Maestra de Educación Primaria | Bachelor's Degree in Primary Education | Currículum | Assignatures | Educació Física | Beneficis | Interdisciplinarietat | 0.774908 | curate | {"ca": 0.9194963754292255, "es": 0.019839755818389926, "en": 0.059519267455169785, "mk": 0.0011446012972148034} | http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/175832 |
mc4_ca_20230418_5_52108 | PARAULES QUE TU ENTENDRÀS. BOSCH, XAVIER. Libro en papel. 9788466425377 Papereria Llibreria Núria
Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningúái les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posarála música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar laápau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se. La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d'èxit, rep l'encàrrec de dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l'any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre. Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L'any que enceten pot canviar-ho tot. Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l'ús que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de l'ànima, disposats a emocionar-nos. Després dels èxits d'Algú com
L’exitosa trilogia d’en Dani Santana, per primer cop en un sol volum. ...
No et perdis la nova edició amb llibreta de regal! ... | 0.720764 | curate | {"es": 0.03336045565500407, "de": 0.011391375101708706, "ca": 0.950366151342555, "sh": 0.004882017900732303} | https://www.nuria.biz/cat/libro/paraules-que-tu-entendras_10208571 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_202247 | Com el "Fil random" però sobre llengües: curiositats diverses, anècdotes, mots estranys, fonètica, jocs de paraules, etimologia, mapes, embarbussaments, ortografia, poemes, alfabets, endevinalles, vídeos*, imatges i vinyetes d'humor (aquelles típiques sobre com de troll és l'alemany ) queixes per la dificultat de la llengua que esteu estudiant, dubtes que tingueu, recomanació de pàgines per aprendre'n... El que vulgueu mentres tingui a veure amb el meravellós món dels idiomes. *Si poseu vídeos llargs i/o en una llengua que no és el català expliqueu una mica de què va.
Arbre de les llengües indoeuropees (obriu a una altra pestanya)
Mola molt!El sard(el cors hauria d'estar al costat de l'Italià, són molt semblants)
Si no m'equivocoel cors en realitat és toscà, és a dir italià.
Sí, de fet tinc entès que és una sort de toscà que ha conservat les seves característiques més primitives a causa del factor de la insularitat corsa.I ara que ho menciones, hi ha certs sectors del nacionalisme cors que reclamen que la llengua tendeixi a integrar-se en l'italià per tal de guanyar parlants i disputar la batalla contra el francès en unes condicions més favorables. Més o menys el que cerquen certs gallecs respecte al portuguès. | 0.883971 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_338398 | El dia 27 de juliol, a tres quarts de cinc, sortien de la Renclusa l'Adolf Blass, l'Eduard Kröger i l'infatigable Josep Sayó, per enfilar el pic de l'Aneto. Jo vaig sortir mitja hora més tard, perquè em vaig quedar una estona a consolar el meu company, que restava tot consirós, dient-li que arranjaríem la qüestió del calçat amb el sabater de Benasc, i podríem pujar-hi un altre dia, puix d'ocasions no en mancarien pas.
Al Portilló várem acoblar-nos tots, contemplant la visió sempre nova de la immensa gelera que el sol del matí feia lluir resplendent. Tindríem un dia com pocs se'n troben: l'horitzó eslava claríssim i sols alguna boira s'aixecava pel cantó de la Vall d'Aran; emperò el sol la fondria segurament, i veuríem els últims termes fins allà on la vista pogués allargar.
Tot era satisfacció i alegria, i amb quatre salts passàvem la tartera, ben curta aquest any, i empreníem la costa dura per guanyar l'estreta i llarga tartera de penyals gegantins que separa la congesta de la gelera. Aquella costa dreta de neu és ben pesada al raig del sol matinal, i de tant en tant ens aturàvem, girant la vista enrere. Aviat sortien els fantasmes del Portilló de Dalt, i fèiem una més llarga parada; en Sayó ens explicava la pujada que havia fet allí amb don Alfred Gaza i com hi passaren hores llargues traient fotografies de les esquerpes roques.
—Una, sobretot, va treure'n —deia ell— que no li perdono pas: enfilant-me al cim d'un dels fantasmes, va treure una vista que ha de resultar molt interessant i que no la té ningú més. Ja li pot dir que no he pas oblidat que em donà paraula d'enviar-me-la.
El senyor Gaza prou complí sa paraula; mes, quan la imatge arribà, en Sayo ja era fora, i no tornaria mai més, ni podria contemplar aquella vista on estava ell assegut damunt la roca altiva com un rei dalt del seu soli.
Un altre cop de coll, i érem a la gran moraine lateral de la gelera d'Aneto. Allí es fa el primer descans i es pren quelcom ans de lligar-se a la corda, i tornàvem a fer calendaris sobre el temps que no es presentava ja tan segur, àdhuc sense fer-nos cap por, puix per més que les boires aixecaven el cap i enfilaven els cims del Mall dels Puiys i les vessants de Mulleres, com que no eren empeses per l'ala de foc de la tempesta, s'ajeien als peus d'Aneto i no feien pas cara de tenir força per muntar-hi, sinó que es destriaven, si per cas eren atrevides de pujar amunt, i es fonien, a l'últim, amb la calor del sol.
Ens lligàrem, doncs, plens de coratge, i emprenguérem altra volta la ruta per damunt la gelera. Al davant nostre es presentà de sobte com una gola fenomenal oberta: era lluny encara, i feia feredat per ses dimensions colossals aquella gola negra.
—Anem-hi —vaig dir jo—: serà una caverna com no n'hem vista mai cap.
I, a mida que ens hi acostàvem, creixia, creixia, com si ens volgués engolir.
Jo no havia vist mai a la gelera d'Aneto un espectacle tan grandiós com aquell: la boca de l'infern del Dant, amb el fons caòtic ple d'espectres capgirats; el portal d'una cova de gegants amb muntants de sis metres i una obertura de dos o tres, i un sostre prim, com parany posat als qui descuidats passessin per sobre, per enterrar-los al fons sense fons de la caverna. L'esquerda fenomenal s'endinsava lluny, lluny, i es perdia de vista amb un revolt que feia. La visió era ferestament tètrica, tan atractiva emperò, que passàrem una bella estona contemplant-la embadalits al temps que la nuvolada s'anava alçant fins a tapar-nos ja de tant en tant el sol, cosa molt agradable en aquella hora, perquè picava ja de debò.
Jo no sabia anar-me'n d'allí; havia tirat quatre clixés i encara amb recança vaig dir al nostre guia:
—¿Em permetrà sortir-me de la corda i anar-me'n un tros lluny per fer una altra fotografia en què hi surtin vostès? Aquí em sembla que no hi ha cap perill en deslligar-se.
—Vagi, i faci totes les fotografies que vulgui, perquè si no les fa aquí, no en farà pas més —va dir-me amb gran aplom; pot deslligar-se sense cap perill.
Aquesta resposta, relacionada amb una contesta que em féu al cim del Pic d'Aneto, m'ha intrigat després: en Sayó preveuria el mal temps, però en aquell moment jo em vaig creure que volia dir-me tan sols que l'espectacle que teníem al davant era de tal magnitud, que enlloc trobaria vistes tan interessants com aquella. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_20_72634 | Encamp, 1955: estampa rústica al carrer Major de la Mosquera, amb rucs i esclops; a la dreta, la façana de Sant Miquel; al fons cal Viliella.
Més informació sobre els formats de text
Baixada del Molí, 5AD500 Andorra la VellaPrincipat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Envian'ns un correu electrònic
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Presentació · Avís legal | 0.704869 | curate | {"ca": 1.0} | : /vist-i-no-vist/encamp-1955-1 |
mc4_ca_20230418_6_503079 | Setge de Tulaytula - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
39° 51′ 29″ N, 4° 01′ 14″ O / 39.8581°N,4.02063°O / 39.8581; -4.02063
Emirat de Tulaytula Emirat de Tulaytula
Emirat de Badajoz
Yahya al-Qàdir Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas
Batalla de Sagrajas →
L'Emirat de Tulaytula i l'Emirat d'Isbiliya aspiraven a unir als seus dominis la resta de Taifes. Yahya ibn Ismail al-Mamun de Tulaytula va ocupar l'Emirat de Balansiya el 1064 i la República de Qurtuba serà agregada als dominis de Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid d'Isbiliya el 1070.
Alfons VI de Castella, que havia rebut protecció de Yahya ibn Ismail al-Mamun quan va fugir del seu germà Sanç II de Castella amb qui es disputava les terres que Ferran I de Castella havia repartit entre els seus fills, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici, i l'Emirat de Granada i Qurtuba el 1075. En 1075 va ser enverinat a Qurtuba, assumint el regnat el seu nét Yahya al-Qàdir, que es va considerar prou fort en els seus dominis com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de Tulaytula als partidaris de la col·laboració amb els cristians, però aquests van provocar una revolta a Balansiya, que es va declarar independent sota el comandament d'Abu Bekr ben Abd al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de cristià, va perdre les terres cordoveses i les províncies del sud el 1077, i va veure's atacat per Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas, l'Emir de Badajoz.
Al-Qadir es va veure, forçat a demanar ajut castellà i es va alienar el suport d'una gran part de la població: els musulmans volien trencar l'aliança amb Castella i Lleó i l'acostament als altres regnes musulmans, mentre els mossàrabs i jueus eren partidaris de l'aliança i fins i tot de l'annexió.
Al-Mutawakil va entrar en la ciutat el 1080, mentre Al-Qadir es refugiava a Conca. El 1081 Al-Mutawakil, que havia restat els darrers deu mesos a Tulaytula, va marxar a Badajoz i els castellans van contraatacar i van atacar la zona del riu Tajo ocupant Majrit i Talavera i establint fortificacions a Escalona (1081/1082).
El 1082 els castellans van reconquerir Coruche, fortaleses a la zona de Talavera i altres punts i van entrar a la capital, on van col·locar com a rei vassall a Yahya al-Qàdir. El rei de Castella va exigir als sevillans l'evacuació dels territoris toledans que ocupava (la moderna província de Ciudad Real i una part de la de Conca) i davant la negativa va declarar la guerra a l'emirat d'Isbiliya. Una incursió castellana va arribar fins a Tarifa.
El nou emir toledà va cedir als castellans els territoris al nord del Tajo (Majrit, Escalona, Madina Salim...) i fins i tot algunes fortaleses al sud del riu a canvi de Balansiya. Finalment va cedir la a Alfons a canvi de Balansiya. Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid i Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'Islam la cessió de Toledo.
En aquell moment, el regne de Lleó, en el que s'aplicava la legislació de caràcter romano-visigòtic diferenciada de la de Castella, basada en les comunidades de villa y tierra, considerat l'hereu del Regne de Toledo era més poderós que el Regne de Castella i també tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne.
El 1085, després de quatre anys de setge, Tulaytula es rendia pacíficament el 6 de maig després d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i béns i que se'ls permetria seguir en possessió de la mesquita major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcàsser. El 25 de maig del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat.
Alfons VI de Castella va conquerir València amb les tropes d'Alvar Fáñez, que es quedà encarregat de la defensa perquè Yahya al-Qàdir hi pogués governar l'emirat de Balansiya, on fou reconegut tret de Xàtiva, que fou assetjada i passà a mans d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla,[1] i atacar Balansiya, però Yahya al-Qàdir va aconseguir el suport financer de Muhàmmad ibn Àhmad ibn Tàhir, antic emir de Múrsiya, exiliat a Balansiya des de la conquesta per Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, i va poder resistir al tortosí, que es va retirar després de quatre mesos de setge. Quan els almoràvits van iniciar la conquesta de la península cridats per Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid, Yahya al-Qàdir va creure que la seva ciutat estava en perill i va contractar a El Cid perquè protegís la seva ciutat dels almoràvits.
↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.26. ISBN 84-232-0655-6.
Coord. : 39° 51′ 29″ N, 4° 01′ 14″ O / 39.858084°N,4.020631°O / 39.858084; -4.020631
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Tulaytula&oldid=21490430» | 0.837816 | curate | {"ca": 0.9218719404738595, "en": 0.022126493048756607, "es": 0.011748580379870765, "ru": 0.009790483649892304, "ku": 0.0011748580379870766, "de": 0.03328764440963384} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Tulaytula |
naciodigital_ca_20220331_0_356648 | El Consell Comarcal del Ripollès, amb la col•laboració de l'Ajuntament de Ripoll i l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el suport de la Secretaria General de Joventut, organitza per primera vegada a Ripoll un Curs de Formació en Lleure. La inscripció val 181 € i està adreçat a totes aquelles persones, majors de 18 anys, que treballen o volen treballar en el món del lleure infantil i juvenil, ja siguin colònies, casals, escoles, esplais etc. La durada del curs es de 275 hores repartides de la següent manera:
•Etapa lectiva : 100 hores
•Etapa de pràctiques : 150 hores
•Memòria de pràctiques : 25 hores
El curs començarà el dia 4 de febrer i finalitzarà el dia 8 d'abril i es portarà a terme tots els dissabtes, a la seu del Consell Comarcal del Ripollès, amb els següents continguts i horaris :
Continguts
•El context de l'educació en el lleure
•Àmbit de la pedagogia del lleure
•Psicopedagogia
•Recursos per a l'educació del lleure.
Horaris
•Matins de 9:30 a 14:30 Tardes de 15:30 a 19:30.
La fundació Pere Tarrés és l'encarregada d'impartir el curs i els alumnes que el superin satisfactòriament obtindran una titulació reconeguda per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
Per últim cal destacar també que aquest curs convalida crèdits de lliure elecció a diverses universitats catalanes
Per a més informació i inscripcions cal adreçar-se al Consell Comarcal del Ripollès, el Centre Cívic de Sant Joan de les Abadesses o la Sala Eudald Graells de Ripoll | 1 | perfect | {"ca": 0.9128378378378378, "es": 0.0445945945945946, "it": 0.010135135135135136, "en": 0.032432432432432434} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/2468/curs-formacio-lleure-ripoll |
mc4_ca_20230418_13_268286 | citações literárias Jorge Amado Archives - Xavier Serrahima: el racó de la paraula
citações literárias Jorge Amado
* Tot el que és bo, i el que és dolent també, al final s’acaba. (© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 105) * Tudo que é bom, tudo que é ruim, também termina por acabar. (© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela ) * L’amor és la millor i la […]
Xavier Serrahima on 15 desembre, 2014
Citacions literàries d’Els vells mariners, Jorge Amado
* De cada fet s’aprèn sempre alguna lliçó. (© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 25) * Existam sempre, em cada fato, lições a aprender. (© Jorge Amado, Os velhos marinheiros) * Qui ha viscut molt és així: qualsevol fet, paisatge o cara li recorda quelcom del passat. (© Jorge Amado, Els […]
Xavier Serrahima on 11 desembre, 2014
on 26 novembre, 2008 by Xavier Serrahima
Sóc mandinga
on 14 febrer, 2012 by Xavier Serrahima | 0.552487 | curate | {"pt": 0.2563256325632563, "ca": 0.6578657865786579, "en": 0.0858085808580858} | http://www.racodelaparaula.cat/tag/citacoes-literarias-jorge-amado/ |
macocu_ca_20230731_6_568011 | Aquest projecte té com a finalitat de reforma de Can Franquesa, situat al Municipi de Santa Fe de les Oluges. L’objectiu és donar un nou us a la casa i transformar-la en un petit hotel rural. Es pretén que la reforma afecti el menys possible a l’encant actual de la casa. Can Franquesa és una construcció entre mitgeres que data del segle XIII. La casa està construïda sobre restes medievals i consta de planta baixa, planta primera i planta segona. El total de superfície construïda és de 756.12m2 . El projecte de reforma pretén fer una reforma estructural conservant en la mesura del possible l’estètica actual però donant-li un nou us a les estances. | 0.72577 | curate | {"ca": 0.8780864197530864, "es": 0.12191358024691358} | |
mc4_ca_20230418_13_595916 | Aksai (Rostov) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aksai (Rostov)
Per a altres significats, vegeu «Aksai».
Q4485316
47° 16′ 00″ N, 39° 52′ 00″ E / 47.2667°N,39.8667°E / 47.2667; 39.8667
Districte municipal Aksaysky District (en)
Assentament urbà Q4059831
Q4059831
Aksaysky District (en)
45.078 (2018)
3.005,2 hab/km²
1570 (Gregorià)
346720–346724
Aksai - Аксай (rus) - és una ciutat de Rússia, es troba a la província de Rostov. Es troba a la vora dreta del riu Don i a 18 km de Rostov del Don, la capital.
La vila fou fundada a la segona meitat del segle XVI com un assentament cosac, conegut al llarg del temps amb els noms d'Ust-Aksàiskaia, Níjnie Razdori, Kobiakovski, Atamanski i Nijni. Des del 1791 se'l coneixia com l'stanitsa Aksàiskaia, i el 1957 rebé l'estatus de ciutat i el seu nom actual.
Ciutats de la província de Rostov
Aksai - Azov - Bataisk - Bèlaia Kalitvà - Donetsk - Gúkovo - Kàmensk-Xàkhtinski - Konstantínovsk - Krasni Sulín - Míl·lerovo - Morózovsk - Novoixàkhtinsk - Novotxerkassk - Proletarsk - Salsk - Semikarakorsk - Taganrog - Tsimliansk - Volgodonsk - Xakhti - Zernograd - Zvèrevo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aksai_(Rostov)&oldid=23034097»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 març 2020 a les 11:05. | 0.653939 | curate | {"ca": 0.76671974522293, "en": 0.2085987261146497, "ru": 0.012738853503184714, "nl": 0.01194267515923567} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Aksai_(Rostov) |
mc4_ca_20230418_1_265607 | Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors | David Portabella | madrid | Política | El Punt Avui
Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors + Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors E-mail
madrid - 11 gener 2020 2.00 h
Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors
El secretari d’organització del PSC serà la quota catalana de Sánchez juntament amb el sociòleg Castells a Universitats
La jurista basca relleva Borrell a la diplomàcia en ple foc encreuat judicial amb la UE
Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors Illa pren el llegat de Lluch a Sanitat i Laya va a Exteriors E-mail
Fidel al manament vigent des de la investidura de no tenir pressa els dies senars i tenir pressa els dies parells, el mateix Pedro Sánchez que el 7 de gener es retirava a pensar noms del govern va continuar ahir –10 de gener, parell– amb el degoteig dels futurs ministres i va desvelar qui encarnarà la quota del PSC en el primer Consell de Ministres de coalició des de la Segona República. L’elegit és Salvador Illa, el secretari d’organització del PSC i mà dreta de Miquel Iceta, que rep una cartera carregada de simbolisme com és la de Sanitat, perquè recollirà el llegat d’Ernest Lluch, artífex de la universalització quan en va ser titular, del 1982 al 1986. Qui ja no parlarà en català és el cap de la diplomàcia espanyola: la plaça vacant de Josep Borrell serà ocupada per la jurista basca Arancha González Laya, pensant en el foc encreuat judicial que Madrid té amb la UE.
El Ministeri de Sanitat va tenir la catalana Dolors Montserrat com a titular del 2016 al 2018, però des del llegat d’Ernest Lluch, a finals dels anys vuitanta, cap socialista català n’havia tornat a ser el titular. Qui aviat va ser conscient del simbolisme va ser Miquel Iceta, primer secretari del PSC, que airejava a Twitter tant el salt d’Illa a Madrid com el regal que li havia fet: el llibre La construcción de un éxito. Así se hizo nuestra sanidad pública, de Juli de Nadal.
Vacant de Batet i Borrell
Amb el salt de Meritxell Batet al Congrés com a presidenta de la cambra el maig del 2019 i amb la marxa de Borrell a la UE com a alt comissionat per a la Política Exterior, el PSC no tenia cap seient en el Consell de Ministres. Illa va deixar caure aquests dies que hi esperava “algun ministre” del PSC i que no creia que l’elegit fos ell, i ahir es va confirmar l’encert en el seu auguri i el desencert en la modèstia. Alcalde de la seva ciutat, la Roca del Vallès, del 1995 al 2005, i més tard director general d’Infraestructures de la conselleria de Justícia amb José Montilla, Illa ha estat un negociador clau en l’acord amb ERC que ha permès la investidura de Sánchez amb l’abstenció republicana. Així que un arquitecte de la taula de governs seurà al Consell de Ministres. Serà la quota catalana de Sánchez –en espera d’esvair les incògnites pendents a Justícia, Política Territorial i Cultura–, juntament amb el sociòleg Manuel Castells (Universitats), aquest per l’òrbita dels comuns.
En l’allau de filtracions de noms en què ha convertit la formació de govern, a Sánchez només li queden tres buits: qui agafarà Política Territorial –vacant des de l’adeu de Batet–, qui serà ministre de Justícia un cop ja ha dit a Dolores Delgado que no repetirà i qui rebrà Cultura després que José Guirao també hagi caigut en desgràcia. Amb un horitzó marcat pel futur dels presos polítics i amb una fiscalia que desafia tant l’advocacia com la justícia europea, qui ocupi Justícia serà escrutat amb lupa. Delgado no ha controlat els ressorts judicials tot i provenir de l’Audiencia Nacional i, a més, unes escoltes la van retratar en conversa amistosa amb el polèmic comissari José Villarejo tot insultant Fernando Grande-Marlaska amb termes homòfobs com ara “maricón” i “nenaza”.
Escrivá: Seguretat Social
Un dels fitxatges és el prestigiós economista José Luis Escrivá, sorgit del servei d’estudis del BBVA i ara responsable de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef), que serà el ministre de Seguretat Social. Sánchez enrola al govern els seus puntals: José Luis Ábalos (Transports), María Jesús Montero (Hisenda), Margarita Robles (Defensa) i Marlaska (Interior), i perd Magdalena Valerio a Treball per l’escissió: Treball per a Yolanda Díaz (Podem) i Seguretat Social per a Escrivá.
Inflació de ‘vices’ i ministeris fins a superar els vint d’Adolfo Suárez
Salvador Illa, número dos del PSC i nou ministre de Sanitat ACN
El Consell de Ministres no té un límit de cadires: si en els de Mariano Rajoy (des del 2011 fins al 2018) hi seien tretze ministres, en els d’Adolfo Suárez i en els de Leopoldo Calvo-Sotelo n’hi havia vint. El primer govern de coalició que Madrid veu des de la Segona República desafiarà l’overbooking de la taula ministerial i superarà el nombre de cadires dels de la UCD.
Tres ‘vices’ i Iglesias
Per a Pablo Iglesias –segur que havia pactat ser vicepresident segon amb Carmen Calvo (vicepresidenta primera) i Nadia Calviño (vicepresidenta tercera)–, descobrir una quarta vicepresidència per a Teresa Ribera ha estat un disgust. Per sota d’ells, hi ha una inflació de carteres pel fet de trossejar ministeris i vestir secretaries d’estat com a carteres: Ábalos (Transports), María Jesús Montero (Hisenda i portaveu), Isabel Celaá (Educació), Irene Montero (Igualtat), Margarita Robles (Defensa), Fernando Grande-Marlaska (Interior), Arancha González Laya (Afers Estrangers), Yolanda Díaz (Treball), José Luis Escrivá (Seguretat Social), Alberto Garzón (Consum), Reyes Maroto (Indústria), Luis Planas (Agricultura), Pedro Duque (Ciència) i Manuel Castells (Universitats). I en falten.
Ábalos remarca l’aposta pel “diàleg polític” amb Catalunya basat en “el reconeixement i la legitimitat de l’altre”
Sánchez presenta el seu nou executiu: “Aquesta serà i ha de ser la legislatura del diàleg”
Budó no confia en el nou executiu espanyol
Els nous vicepresidents i ministres de Sánchez reben les carteres després de prometre el càrrec
El Punt Avui. Girona 11-01-2020, Pàgina 14
El Punt Avui. Nacional 11-01-2020, Pàgina 14 | 0.823513 | curate | {"ca": 0.986145703611457, "es": 0.013854296388542964} | https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1722743-illa-pren-el-llegat-de-lluch-a-sanitat-i-laya-va-a-exteriors.html |
mc4_ca_20230418_14_753523 | La Generalitat millora l'accessibilitat de les marquesines a les parades d'autobús interurbà - Diari de la Discapacitat
PortadaAccessibilitatLa Generalitat millora l’accessibilitat de les marquesines a les parades d’autobús interurbà
En total hi han prop de 1500 a tot el territori
Les actuacions de millora a les marquesines va començar a l’estiu // Foto: gencat
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat el procés per a la millora de l’accessibilitat i el confort de les marquesines de les parades d’autobús interurbà que són de la seva competència per donar compliment a les normes sobre l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda.
En concret, des de l’estiu s’han realitzat reformes en 135 marquesines distribuïdes per tot el territori i s’aniran remodelant progressivament fins a arribar a les 1.494 que hi ha a tot Catalunya (577 a Barcelona, 366 a Girona, 261 a Lleida i 290 a Tarragona). A la demarcació de Barcelona s’han millorat 89 marquesines, a la de Lleida, i a la de Tarragona, 32. Abans que acabi l’any està previst començar a la demarcació de Girona.
Les millores consisteixen en la reforma dels diferents elements que constitueixen l’interior de la marquesina. En concret, se substitueixen els bancs existents per uns de nous amb reposabraços i amb l’alçada d’acord amb la normativa corresponent. També s’incorpora un nou element, el suport isquiàtic, una barana per recolzar-se que té com a objectiu la comoditat dels usuaris. Finalment, es desplaça el planímetre amb la informació dels horaris i les parades a l’altra banda de la marquesina per tal que no interfereixi ni amb les persones assegudes al banc ni amb el suport isquiàtic.
Aquestes actuacions formen part del contracte de manteniment i conservació de marquesines que es va adjudicar el 2016 a Clear Channel. | 0.867191 | curate | {"ca": 1.0} | https://diarideladiscapacitat.cat/la-generalita-millora-laccessibilitat-de-les-marquesines-a-les-parades-dautobus-interurba/ |
mc4_ca_20230418_12_782740 | Quart número de la bibliografia del fons local de la Biblioteca Pública Terra Baixa - L'Opció
Quart número de la bibliografia del fons local de la Biblioteca Pública Terra Baixa
Dimarts, 9 de gener de 2018 a les 13:45h
L’any 2014, la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell va posar en marxar una nova col·lecció de bibliografies de periodicitat anual destinada a difondre els nous documents catalogats en una de les seves seccions més importants: la Col·lecció Local. Enguany s’edita ja el quart número d’aquesta publicació, corresponent a les incorporacions produïdes durant el 2017, amb el mateix objectiu de promoure i posar aquest fons a l’abast de tothom. La publicació està a disposició dels usuaris tant a la mateixa Bibliotea (en format paper) com a internet (https://issuu.com/bibliotecaelvendrell/docs/col__lecci___local__incorporacions_).
A més del nou número de la guia, cal destacar dues accions dutes a terme dins de la “Col·lecció Local” de la Biblioteca durant el passat any. Per un costat, s’ha ampliat la Biblioteca Digital Vendrellenca amb la incorporació de la col·lecció de documents relacionats amb el pianista i compositor vendrellenc Benvingut Socias, aprofitant l’avinentesa dels actes commemoratius en el marc del 140è aniversari del seu naixement, organitzats per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, els Amics de l’Orgue del Vendrell i el Grup Pessebrista del Vendrell.
El Vendrell, 4 de gener de 2018 | 0.850074 | curate | {"ca": 0.9417543859649122, "es": 0.05824561403508772} | https://www.lopcio.cat/article/45560/quart-numero-de-la-bibliografia-del-fons-local-de-la-biblioteca-publica-terra-baixa |
racoforumsanon_ca_20220809_0_247399 | En les passades setmanes l'Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) ha eixit al carrer per a denunciar diferents problemes que pateix la nostra comarca. El primer problema, l'especulació urbanística que ha patit la nostra costa, els nombrosos PAI que estan projectats o a mig fer i la quantitat d’immobles i de solars que romanen abandonats, als quals se’ls podria donar un millor ús. Sota el lema “Qui destrueix la terra acabarà sota ella” es va realitzar un mural al poble de Borriana, just davant de l'estació de tren. Aquest poble té previst augmentar un 295% el seu sòl urbanitzable, mesura del tot descabellada si parem atenció que constructores d’arreu de la comarca continuen portant a terme expedients de regulació de l’ocupació, molts d’ells faltant a anteriors promeses als treballadors, deixant al carrer a famílies senceres i sent còmplices de la crisi capitalista que vivim. El segon aspecte treballat ha girat entorn a la problemàtica que els nostres carrers encara són plens de simbologia feixista. Són nombroses les cases de la nostra comarca on encara es manté la placa del Ministerio de la Vivienda. A més, en algunes poblacions com Fondeguilla i la Vall d'Uixó encara és present l'escut franquista (escut d'Espanya amb l'àguila al darrere). S’hi pot sumar que en la gran majoria de pobles encara apareix a l'entrada de les esglésies la inscripció “A los caídos por Dios y por España”. És per tot aixó que l'AJPB, continuant amb la campanya nacional encetada per la CAJEI, “Subversió per la llibertat”, ha assenyalat l'escut franquista de la Vall d'Uixó i una placa de pedra en un bloc d'edificis de la ciutat de Vila-real. El jovent defensem el territori! Fora simbologia feixista dels nostres carrers! AJPB-CAJEI Plana Baixa, juny de 2009 http://ajovespb.ppcc.cat
bona punteria...
Almenys la foto ha quedat simbòlica, amb el senyal de prohibit davant de la inscripció! | 0.855129 | curate | {"ca": 0.919893899204244, "es": 0.08010610079575597} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_16317 | Croatians back same-sex marriage ban in referendum http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-25172778
M'he quedat tan ample de democràcia que m'han entrat ganes de votar alguna cosa. Anem a votar l'expulsió del fòrum d'El_Gran_Senescal.
Voto a favor de la seva expulsió. | 0.475104 | curate | {"en": 0.3712121212121212, "ca": 0.6287878787878788} | |
macocu_ca_20230731_10_416756 | El Liberal va ser un diari matutí fundat el 31 de maig de 1879 a partir d'una escissió de periodistes republicans d'El Imparcial entre els quals es trobava Miguel Moya, qui seria director del diari entre els anys 1890 i 1906. Representa un dels principals diaris del període conegut com la Restauració, juntament amb El Imparcial, El Debate, El Sol, ABC o La Vanguardia.
Des dels seus inicis fou veritablement popular, d'idees democràtiques i temperat republicanisme, aferrissat defensor de la llibertat de premsa i un model d'equilibri entre la serietat informativa i l'amenitat. Intenta arribar a les classes populars desenvolupant un aspecte nou quant a la publicitat, incloent anuncis per paraules una mica que no s'havia vist en els diaris espanyols fins al moment. Entre 1901 i 1902 va fundar edicions a Sevilla, Barcelona, Bilbao i Murcia, aquest últim a través de la compra de Las Provincias de Levante, algunes de les quals, com la de Bilbao, van seguir una marxa independent posteriorment. L'èxit del periòdic el dugué al creixement i a iniciar un procés de concentració empresarial, i ja en 1906, va formar juntament amb El Imparcial i Heraldo de Madrid la Societat Editorial d'Espanya també coneguda com "el Trust" o "Grup El Liberal", sent, dels tres periòdics el més situat a l'esquerra i el més difós entre les classes populars de Madrid i la seva província. Entre 1906 i 1908 aquest grup segueix creixent amb l'adquisició d'"El defensor" (Granada) i "Diario El Noroeste" (Gijón). En 1913 comença el declivi del "Trust" i finalment es disgregà en 1916. | 0.888454 | curate | {"ca": 0.9544871794871795, "es": 0.04551282051282051} | |
mc4_ca_20230418_10_350249 | ariadnacornado Tots els drets reservats
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Excursió en bici pels voltants de Terrassa 'Mossèn Homs -Terrassa' (part 2) https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/excursio-en-bici-pels-voltants-de-terrassa-mossen-homs-terrassa-part-2-18241071 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món
La vaig fer juntament amb ariadnacornado
Demana a ariadnacornado que t'afegeixi com a company a aquesta ruta
Segueix a ariadnacornado i descobreix noves rutes! | 0.628907 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/excursio-en-bici-pels-voltants-de-terrassa-mossen-homs-terrassa-part-2-18241071 |
mc4_ca_20230418_12_440938 | Dr. Javier Bassas > Sobre el Centre > Què és el Centre Dermatològic Javier Bassas?
Què és el centro dermatológico Javier Bassas?
El Centro Dermatológico Dr. Javier Bassas és un centre dermatològic i quirúrgic de prestigi reconegut dotat dels últims avenços tècnics. L'equip mèdic, liderat pel Dr. Javier Bassas Bresca, està integrat per facultatius especialistes en Dermatologia Quirúrgica i Venereologia, amb molta experiència clínica i quirúrgica.
El nostre objectiu és oferir una atenció especialitzada en Dermatologia Quirúrgica i Venereologia, rigorosa, eficient i accessible, amb els estàndards de qualitat i ètics més alts. El diagnòstic i tractament de les malalties de la pell és la nostra prioritat, així com oferir els últims avenços en dermoestètica.
El Centro Dermatológico Dr. Javier Bassas és al centre de Barcelona, al carrer Balmes (entre el carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes), a 10 minuts caminant de la Plaça Catalunya i Plaça Universitat. | 0.809491 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.drbassas.com/ca/clinica-dermatologica.php |
mc4_ca_20230418_8_175059 | Comentaris d'obra Josep Maria Quintana | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
L'agitadíssim segle XVIII de Menorca ha estat objecte de nombrosos estudis històrics però crec que no havia estat mai tema d'una novel·la realista que el travessés des de 1753 fins a la segona dècada del segle XIX. Josep Maria Quintana (Alaior, 1950) s'ha atrevit amb aquest repte i ha escrit una ambiciosa i reeixida novel·la, Els Nikolaidis, en la que el protagonisme principal recau en una família de pare grec i mare italiana que arriba a l'illa per aprofitar-se de les oportunitats comercials obertes gràcies a la primera dominació britànica.
El gran encert de Quintana és que tot aquest gran cabal d'informació no l'aporta gairebé mai el narrador sinó que són els personatges o el mateix curs de l'acció els qui ens il·lustren sobre els esdeveniments del segle i les lluites entre les diferents potències estrangeres.
Al final del llibre, l'autor assenyala que es va documentar sobre la història de la família Ladico, que s'establí a Maó durant la primera meitat del segle XVIII, i que li serví d'inspiració per crear amb absoluta llibertat creativa els Nikolaidis.
Tot i que els protagonistes són els Nikolaidis, la novel·la està farcida de personatges. Alguns són històrics, entre ells, per exemple, alguns governadors britànics, el rector Panedes o Joan Ramis i Ramis; i d'altres són imaginaris. Fins i tot ens trobem una vegada amb un personatge molt secundari escapat d'una novel·la d'un gran clàssic de les lletres universals.
Els Nikolaidis és una novel·la important en la que els personatges, plens de passions, respiren. Quintana ha aconseguit plenament que la Menorca del segle XVIII torni a viure als ulls del lector.
(Lluís Vergés. "L'illa dels prodigis", Menorca, 5 de febrer del 2006)
Durant gairebé tot el segle XVIII Menorca va formar part de la corona britànica. La presència anglesa a l'illa mediterrània no fou pròpiament una colonització sinó una possessió estratègica destinada a assegurar la navegació britànica a la Mediterrània. Tot plegat formava part dels equilibris polítics de tres potències: Gran Bretanya, França i Espanya.
La novel·la de Josep M. Quintana (Alaior, 1950) es desenvolupa en aquest context. Els Nikolaidis són una família grega instal·lada a Maó a partir de 1753. La família de Iorgos Nikolaidis són navegants i comerciants a l'engròs, activitat que continua Iorgos a Menorca malgrat les dificultats de ser estranger i de professar una fe minoritària.
Els Nikolaidis relata la vida de dues famílies integrades a la vida menorquina i que foren a la base de la burgesia moderna. En la novel·la destaca la tasca de documentació exhaustiva que ha dut a terme l'autor. Res no s'escapa a l'aguda mirada de Josep M. Quintana: des del parament, els mobles i la roba d'una casa, la cuina que menja la burgesia, els vestits masculins i femenins que porta una determinada classe social, els gustos culturals d'una minoria. Tot és registrat tal com un notari ho hauria pogut fer. Al costat de les formes de vida descrites, l'autor no negligeix els entramats de la política local internacional. La novel·la es pot considerar dins la narrativa històrica, encara que la vida dels Nikolaidis sigui inventada.
(Joan Agut: "En la Menorca britànica", Avui Cultura, 8 de març del 2006, p. 14)
Una novel·la és quasi sempre una història. Per contar-la, l'autor ha d'optar per un o uns quants punts de vista. Llavors l'autor s'arriba a confondre amb la veu narradora fins al punt que podria dir "jo pens que...". En fer la tria de la persona narrativa, l'autor, no omniscient, sols escriurà sobre allò que coneix, veu o ha vist. Aquesta és, doncs, una perspectiva parcial: no ho comprèn tot, ni ho sap tot, ni ho veu tot, perquè té zones fosques tant en si mateix com en el món sencer. Tanmateix, sigui quin sigui el punt de vista narratiu adoptat, hom pot dir que tota bona novel·la està escrita en primera persona, fins i tot quan el "jo" hi és absent. Tant si tracta d'un tema que afecta de prop el seu autor com si li és totalment extern o aliè, l'autor s'hi ha de ficar del tot.
Un personatge neix dins el cervell de l'autor, hi pren consistència, s'imposa, insisteix per fer-se entenent. Així, els personatges que focalitzen narrativament la història d'Els herois de la nit, de Josep M. Quintana (Columna, Barcelona, 2011), permeten al novel·lista d'expressar més directament allò que ell mateix sent interiorment. El novel·lista entra dins la pell dels seus narradors per exposar els revolts dels pensaments propis i dels sentiments més íntims. Llurs narracions semblaran més autèntiques com més permetin al lector identificar-se amb els personatges.
El millor Quintana, polifacètic, ara com a literat, ens dóna en Els herois de la nit una ficció que beu les seues fonts d'una història —per temps amagada darrere els mites locals de cartró pedra i ara descoberta per historiadors com Miquel A. Casasnovas, Josep Pallicer o Florenci Sastre—, la d'aquells "que van decidir que construirien el futur sobre l'oblit i van negar als perdedors el dret a la memòria, que és l'únic bé que l'home conserva quan ho ha perdut tot". Un episodi lamentable per molts motius, que reclama, a desgrat que la nostra nació no tingui per ara indústries culturals poderoses, una versió cinematogràfica. Desgràcia de corrupcions a la ciutat de Pregonda (lligi's Ciutadella) ahir com avui!
(Joan F. López Casanovas. "Els herois de la nit, de Josep M. Quintana", Diari de Balears, 4 d'abril del 2011)
Algú va dir que una vida no és del tot vida si no és reflexionada. Doncs en Ningú no pot enganyar els morts tenim el relat d'una vida feta paraules, que és la millor manera de reflexionar. Una novel·la, en definitiva, com va dir Mercè Rodoreda, són paraules. I com el mateix Quintana va dir en boca d'un personatge de Les revolucions perdudes, potser canalitzant l'opinió del propi autor: "De fet, si el novel·lista és un bon escriptor, amb qualsevol matèria pot construir una novel·la. En literatura, el que importa no és el què, és el com. [...] El que compta en una narració és el fet de contar, el tremolor d'aquest moviment [...] allò que fascina d'un text és l'art de disposar-les en la pàgina; en definitiva, la sumptuositat de l'engany". La "sumptuositat de l'engany", heus aquí de forma sintètica el sentit de la literatura. La història del pintor més gran que Menorca ha donat al món és un engany, és un engany preciós, una gran mentida que ens fa gaudir i reflexionar alhora.
Crec que amb aquesta novel·la, Quintana s'ha desprès del pes d'historiador i ha construït un relat més atent al teixit verbal i a la trama interna, amb personatges que presenten una gran densitat psicològica i són gairebé tots humanament atractius. Mentre avança la lectura es va detallant, de forma retroactiva, els fets i es van ampliant els diversos matisos d'una vida complexa: la relació conflictiva amb l'entorn i amb un mateix, el matrimoni malavingut entre l'ètica i l'estètica, la sublimació de l'experiència en obra artística, el pes de la consciència i la soledat, l'atzar que tot ho trava sense sentit, la veritat última de la infància, l'amor i l'ajuda, els moments de follia... L'argument és interessant, l'estructura és estimulant, el llenguatge és net i precís. La novel·la, amb episodis apassionants i episodis reflexius, fent salts en el temps tot reconstruint les peces d'un encaix, ens dóna allò que demanam a una bona novel·la: que ens delecti de forma intel·ligent.
(Francesc Florit Nin. "Sumptuós engany", Menorca. Culturàlia, 24 de juny del 2012, p. 3)
És molt possible que els lectors atents de la novel·la Els Nikolaidis haguessin desitjat, després de llegir-la, saber la continuació d'aquella família que havia muntat un imperi econòmic en la Menorca del segle XVIII i que s'havia d'enfrontar posteriorment als canvis profunds i a les crisis que patiria l'illa durant el segle següent.
No debades els personatges de les històries que ens interessen i emocionen passen a formar part del nostre imaginari i ens deixen amb l'anhel de saber-ne més, de seguir encara la seva peripècia literària. Amb Els Clark Josep Maria Quintana reprèn la història dels Nikolaidis i la tanca amb la nova generació representada per Daniel Clark, besnét de l'iniciador de la saga Iorgos Nikolaidis, el grec.
La novel·la s'estructura en cinc capítols que duen, tots, noms de dona. Quintana aconsegueix un dibuix penetrant d'aquests personatges femenins, en què brilla especialment el de Bruna Nikolaidis, la dona forta, intel·ligent, inflexible, que des de jove es veu obligada a agafar les regnes del negoci familiar i a qui no li importa enfrontar-se, amb orgull i decisió, als costums socials i religiosos de la Menorca del seu temps, un caràcter que contrasta amb el de la seva nora, una dona submisa i tradicional a qui arriba a tenir, però, una gran estimació.
Amb una prosa àgil i una llengua impecable que dóna gust de llegir, Josep M. Quintana ens narra una història molt ben travada, de personatges complexos i ben construïts, que enganxa el lector fins al final gràcies a una estudiada intriga, i ens dibuixa amb precisió el rerefons del convuls segle XIX a Menorca a partir d'una sòlida documentació, com ha estat habitual en les altres novel·les de l'autor, a través de les quals, i com a suport de la ficció literària, se'ns fa present la història de l'illa en diferents èpoques i moments transcendents.
(Pere Gomila. "Els Clark, la nova novel·la de Josep M. Quintana", Menorca, 8 d'abril del 2014, p. 19) | 0.87563 | curate | {"ca": 0.9908936891147818, "pt": 0.0026471833968657347, "en": 0.005082592121982211, "it": 0.0013765353663701822} | https://www.escriptors.cat/index.php/autors/quintanajm/comentaris-dobra-josep-maria-quintana |
crawling-populars_ca_20200525_41_170289 | ALACANT, 22 des. (EUROPA PRESS) -
La data de naixement de la filla d'un dels membres de la penya El Ravalell de Bolulla (Alacant) ha estat el número elegit aquest any per a la loteria de Nadal i ha resultat finalment premiat amb un dels quarts premis de la Grossa, de manera que aquest col·lectiu ha venut 15 sèries del 07.211 i ha repartit tres milions d'euros, sobretot en aquesta població alacantina.
Segons ha confirmat a Europa Press aquest dijous membres de la penya, quan començaven a destapar les ampolles de cava, el número ha estat elegit perquè és el dia del naixement de la filla d'un d'ells i ho van encarregar a l'administració de loteria número 6 de Benidorm.
Així, han destacat que els 3 milions d'euros estan molt repartits entre els veïns perquè "gairebé tot el poble" té una participació d'aquest 07211.
Des de l'administració de loteria número 6 de Benidorm, que els va reservar i va vendre el número, han afirmat que la penya és client seu "des del principi" i s'han mostrat "molt contents" per haver repartit aquests tres milions d'euros en el petit municipi de la muntanya alacantina.
Alhora, des de l'administració número 1 de Pedreguer s'han repartit cinc sèries d'aquest mateix número, en total un milió d'euros. Fonts de l'administració han manifestat que s'ha venut tot per finestreta i que l'últim es va vendre aquest mateix dimecres a una veïna de Madrid que passava per la població i es va acostar per portar-se un dècim, 20.000 euros de premi.
Per la seva banda, César Redondo, gerent de l'Administració de Loteria número 1 de Quart de Poblet (València), ha afirmat que ha venut una sèrie premiada amb un quart premi des de finestreta, però desconeix si ho van comprar particulars o alguna empresa.
"Per aquí encara no ha vingut ningú i no sabem qui ha pogut comprar-lo", ha afirmat Rodó, qui ha recordat que l'any passat també van vendre un cinquè premi a una empresa. També una sèrie. "Estem molt contents", ha subratllat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.717386 | curate | {"es": 0.168086500655308, "ca": 0.8066841415465269, "ms": 0.012123197903014417, "en": 0.01310615989515072} | : /gent/noticia-loteria-penya-bolulla-alacant-reparteix-tres-milions-quart-premi-amb-data-naixement-duna-filla-20161222131908.html |
macocu_ca_20230731_6_368814 | Bones Vacances... als qui en facin.
Per a tots aquells que les fan a l’Agost, que han començat oficialment les Vacances d’Estiu. N’hi ha uns quant, però, que no en faran, o que en faran ben poques, de vacances. Els aturats de llarga durada. Parlo d’aquest col·lectiu que ha tingut la mala sort de ser víctimes de primera línia d’aquesta crisi que estem vivint, i que estan trobant serioses dificultats per accedir a un nou lloc de treball. No parlo d’aquells que aprofiten la laxitud de les nostres lleis i la ineficàcia dels nostres governants per estar períodes intermitents de la seva vida laboral vivint a costa de tots els altres (si us plau, que ningú s’esveri, que d’aquests també n’hi ha, i massa). Als primers els recomano que aprofitin aquest període per formar-se i planificar les accions que duran a terme a partir de l’u de setembre. Als segons els demano una mica d’honestedat, responsabilitat i esforç. Els polítics. Sí, és veritat, aquests normalment fan quinze dies de vacances a l’Agost, per allò que cal fer-se veure en entorns més relaxats per què la gent puguin dir allò de “sembla ben normal, de prop”. No obstant, intueixo que tenim tota la maquinària engegada en la preparació d’unes noves eleccions generals. És a dir, el país un altre cop aturat, i sotmès al caprici de la juguesca pre-electoral. Els polítics corruptes. Aquests no descansen mai. Tot moment és bo per tal de posar-se algun “€urillu” dels altres a la butxaca. Aquests es troben a més llocs del que sembla. Cada dia en descobrim de nous. Fins i tot, de vegades són els jutges qui els descobreixen després que tothom conegués perfectament com es guanyaven la vida. Els polítics inútils. Una part dels qui viuen de la política i poca gent sabria dir ben bé a què es dediquen o quin és el servei concret que presten a la societat que els paga el sou. Majoritàriament aquells que cobren de tots i treballen pel seu partit. Els càrrecs de confiança. Curiosament aquest terme que s’utilitza amb tanta facilitat en l’àmbit de la política no existeix en el món de la gestió privada on, si un càrrec no gaudeix de la confiança del seu cap, simplement no té càrrec. En contrapartida, a l’empresa privada no hi ha càrrecs que tinguin, com a única raó d’existir, el ser de confiança. Suposo que el ser de confiança no es pot deixar al calaix durant un parell de setmanes. És per això que estic assumint que no fan vacances. Els lladregots. I no parlo dels qui operen als carrers de les nostres ciutats. Aquests treballen ara més que mai. Parlo dels qui surten als diaris. Aquests dies se’n parla força d’uns que gestionaven una caixa per Alacant. No tan sols no tenien la capacitat tècnica i professional per identificar els problemes de la seva empresa. Llegeixo avui que es van pujar el sou i es van garantir unes pensions de €30 milions, fins i tot algun es va acollir a un pla de pre-jubilacions força generós el dia abans que s’intervingués la caixa en qüestió. També es parla d’altres que han estat recentment condemnats per aprofitar-se dels seus càrrecs per extorsionar, enganyar i robar. A tots els demés. BONES VACANCES! ! | 0.804013 | curate | {"nl": 0.011382113821138212, "ca": 0.9655284552845529, "pt": 0.008130081300813009, "an": 0.00975609756097561, "es": 0.004878048780487805, "fr": 0.0003252032520325203} | |
mc4_ca_20230418_4_643297 | Juliol | 2014 | Fessols&Naps
Mes: Juliol de 2014 Nobody’s Business Aci us deiexem el trailer que s’ha get smb el motiu de la eixida del llibre d’edició limitada Nobody’s Business, Left Out et Out of Line, el llibre estara proximament a la tend on line left out. Via all city
31 Juliol 2014 fessolsandnaps bookgraffitigraffti bookNobody's Businessshopsubwaytrain Chris Wood – Branding El dissenyador Chris Wood ha trobat una manera senzilla i cassolana de donarli un toc a les seues tarjetes, ens pareix interesat aquesta idea ja que es una manera barata i senzilla de oferir un bon producte. Via behance
29 Juliol 2014 fessolsandnaps behancebrandingChris Wood EINDEXAMEN 2011-2012 Dennis de Vries ha dissenyat aquest magnific projecte, Academie Minerva és una Acadèmia d’Art amb seu a Groningen, Països Baixos. Amb molts talents artístics en el mateix lloc, això només pot resultar en un gran catàleg amb tot tipus d’art – belles peces de graduació, els estudiants que estudien Disseny Gràfic, Il · lustració, Arts Visuals i Art. Via behance.
29 Juliol 2014 fessolsandnaps Dennis de VrieseditorialEindexamen 2012FLYERgraphic design OFFF Cincinnati 2014 Main Titles Us deixem quest magnific video fet per a OFFF
28 Juliol 2014 fessolsandnaps OFFF Cincinnati 2014video SMF Beer Navegant per Behance ens hem trobat amb aquest projecte de Nicklas Hellborg i com la cervessa es algo que tambe ens agrada moltissim us deixem amb aquest solid packaging, encara que reflexionant sobre aquest packagings no estm molt segurs si tindrien exit al mercat, pq totes les marques de cervessa tenen etiquetes tan diferents a la que sempre propossen els dissenyadors?
28 Juliol 2014 fessolsandnaps BEERbehanceBottlebrandinggraphic designNicklas Hellborgpackaging Chronixx – Here Comes Trouble Aci us deixem un big tune de Chronixx, tambe te un canal de you tube on podeu vore mes videos seus
26 Juliol 2014 fessolsandnaps ChronixxdancehallHere Comes Troublejahjamaicamusicreggaeroots reggaeyou tube A I R B N B by Tomba Lobos Hem trobat al behance de Tomba Lobos aquest treball realitzat per a Airbnb, ens encanta el estil d’aquest il lustrador
25 Juliol 2014 fessolsandnaps Airbnbbehancegraphic designillustrationTomba Lobos Navegació d'entrades | 0.886989 | curate | {"ca": 0.9088447653429603, "en": 0.0861913357400722, "nl": 0.0049638989169675084} | https://fessolsnaps.wordpress.com/2014/07/ |
macocu_ca_20230731_3_396143 | El dia 28, l'Ametlla de Mar tornà a recuperar les revetlles, en aquest cas, les de Sant Pere. I és que es donava el tret de sortida a les festes en honor de Sant Pere Pescador organitzades per la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar. La cita com sempre, al port pesquer, on els joves caleros van poder gaudir del concert de rock amb el grup local DER-ANGËDS. I després continuà la música amb tres dj's locals, i cervesa de franc, obsequi de la Taverna del port, Can Paco.
"Tot ha anat molt be. Del que es tracta es que puguem fer uns dies de festa i compartir-los amb tot el poble. Són moments difícils pel sector, però hem fet l'esforç d'organitzar la festa, ajustant-nos a un pressupost molt modest, però donant continuïtat a la tradició", explica Janet Llambrich, patró major de la Confraria de Pescadors.
Les festes van acabar el diumenge 1 de juliol, amb la sardinada popular al matí, i a la tarda, l'espectacle infantil TURUT PALLASSOS amb escuma, al recinte de la llotja. | 0.831282 | curate | {"ca": 0.9785056294779939, "it": 0.021494370522006142} | |
vilaweb_ca_20220728_0_35577 | Ingredients:
(per a 4 persones)
de 8 a 12 escamarlans grossos
una copa de cava
sal normal
sal Maldon
pebre negre
50 g mantega
el suc d’una llimona
Per a acompanyar:
patates fregides gruixudes
cebollí per a decorar
Elaboració:
Obrim els escamarlans de dalt a baix, per la banda de la panxa (amb tisores o amb un ganivet que talli molt).
Els traiem la tripa. Ho salpebrem i posem un raig de llimona per sobre.
Fonem la mantega i la barregem amb la copa de cava. Ho aboquem per sobre els escamarlans. Tot seguit, els posem al forn de 8 a 10 minuts, a 200°, quan el forn sigui calent.
A banda, fregim unes patates tallades gruixudes per a acompanyar el plat.
Posem una mica de sal Maldon per sobre els escamarlans. Muntem el plat amb el marisc, acompanyat de les patates i una mica de cebollí al costat.
A banda, servirem una salsa feta amb mantega desfeta, cava i pebre. | 1 | perfect | {"en": 0.0378698224852071, "ca": 0.9159763313609467, "es": 0.046153846153846156} | https://www.vilaweb.cat/noticies/recepta-escamarlans-amb-cava/ |
mc4_ca_20230418_2_167106 | CDC i ERC exigeixen aclarir el cas de la presumpta agressió d'un policia a Berga - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
CDC i ERC exigeixen aclarir el cas de la presumpta agressió d'un policia a Berga
Els convergents demanaran responsabilitats i els republicans que s'expliqui què va passar
d.c. | berga 28.09.2016 | 07:25
Un agent de la Policia Local regulant el trànsit a Berga ARXIU/PILAR màrquez
Els dos grups majoritaris a l'oposició a Berga, CIU i ERC, exigeixen al govern de la CUP que aclareixi els fets al voltant de la presumpta agressió per part d'un caporal de la Policia Local a una ciutadana destapada per aquest diari. Els convergents han anunciat que demanaran responsabilitats polítiques al govern independentista per aquest cas. Per la seva banda, els republicans reclamen a l'alcaldessa, Montse Venturós, que expliqui a la ciutadania el que ha vist dels fets a les cintes enregistrades per les càmeres de les dependències policials.
Antoni Biarnés, cap de files del grup municipal de CiU, ha explicat a Regió7 que "estem a l'expectativa" dels propers moviments de l'executiu berguedà. "Els donarem uns dies de marge". Amb tot, preveu que al proper ple ordinari, convocat per al dijous 6 d'octubre, portin aquesta qüestió al debat del ple i en demanaran responsabilitats als gestors locals.
Per la seva banda, el regidor d'ERC Jordi Pujals reclama a l'alcaldessa, Montse Venturós, que, "si ha vist les gravacions " dels fets enregistrats per les càmeres de les dependències policials, "ho hauria d'explicar" perquè els ciutadans n'estiguin informats. Pujals ha dit que l'alcaldessa té la potestat de suspendre de sou i feina un agent per un cas com aquest. El regidor Pujals argumenta que, si això no s'ha fet, es pot interpretar que és "perquè no hi ha indicis que puguin fer creure que l'agent va actuar" de forma incorrecta.
La suspensió sine die dels actes de celebració del centenari de la Policia Local de Berga pel cas s'ha rebut ha provocat reaccions diverses dels portaveus dels grups de l'oposició. El del grup de CiU, Antoni Biarnés, diu que "ho trobem lògic" perquè "no és el millor moment per fer celebracions, ja que seria bo que s'aclarís tot pel propi interès de la policia". Un cop això hagi passat, "hi hauria d'haver el clima propici per fer la celebració".
Biarnés ha revelat que ell mateix va comentar a l'alcaldessa la possibilitat de suspendre els actes. "En certa manera som partícips de la decisió", ha assenyalat. El líder dels convergents assegura que "no interpretem ni com una falta de confiança ni de fluïdesa" entre el govern de la CUP i el cos policial la decisió de l'executiu de suspendre els actes, per bé que matisa que n'hi podria haver.
Per la seva banda, el grup del PSC també troba bé que s'hagin suspès els actes del centenari, segons ha declarat la regidora Rosalia Monroy, que ha dit que no demanaran responsabilitats pel cas.
Per contra, els grups d'ERC i ICV no troben bé l'ajornament. Jordi Pujals, portaveu del grup d'ERC en aquest cas, comenta que malgrat respectar la decisió del govern de la CUP "no ens ha agradat la forma" triada, ja que considera que "ens havien d'haver consultat". Pujals ha recordat que la proposta de celebrar del centenari policial la va fer el seu grup en un ple municipal, una iniciativa ben vista per la resta de grups i que es va aprovar per unanimitat. "Creiem que [la suspensió de celebració del centenari] es podria haver gestionat d'una altra manera". Per a Pujals "no s'ha de desmerèixer la feina feta per un col·lectiu durant 100 anys" arran d'un cas puntual d'una presumpta agressió que encara s'ha d'aclarir. Pujals creu que "s'està extradimensionant la qüestió" i que accions com la suspensió només fan que mantenir el focus sobre el cos policial.
Per la seva banda, el regidor Joan Torres, d'ICV, assegura que "jo no ho hauria suspès perquè d'aquesta manera sembla que estiguem fent un judici paral·lel".
El jutge ha citat a declarar els implicats el 10 de novembre. | 0.836691 | curate | {"ca": 0.9921518987341772, "de": 0.007848101265822785} | http://www.regio7.cat/bergueda/2016/09/28/cdc-erc-exigeixen-aclarir-cas/380956.html |
mc4_ca_20230418_1_279798 | Iceta qualifica de prematura la seva proposta d'indult però defensa la reconciliació
PSOE, PP i Ciutadans no donen suport a la idea d'Iceta d'indultar els presos independentistes
El secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, considera que la proposta del líder del PSC, Miquel Iceta, de proposar indults per als líders independentistes catalans va ser "un element" que va generar "certa desconfiança" entre els votants antiindependentistes.
"En la capacitat del PSC per estar clarament alineat en la posició de bel·ligerància que s'estava exigint en aquest moment", ha expressat Ábalos.
En declaracions a la Cadena Ser, Ábalos ha puntualitzat que no creu que la proposta fos "determinant" per frenar les expectatives electorals del PSC a les eleccions del passat dia 21, i també que aquesta "desconfiança" en els socialistes ja existia en part del sector antiindependentista.
A més, s'ha mostrat convençut que la posició que va mantenir el PSC a la campanya electoral era "la més assenyada", però ha reconegut que alguna cosa "tan racional i tan lloable" com la crida a la reconciliació i la unitat "en moments de combat no té tants partidaris ".
Ábalos ha remarcat que el preocupa "molt més la situació de Catalunya que la dels socialistes a Catalunya", però també ha admès que els seus es van plantejar "algunes expectatives elevades" que, a més, es van ser "alimentant" amb les enquestes, a al que se suma el fet que en campanya solen incrementar-se les expectatives.
EL VOT ÚTIL ES VA SER A CIUTADANS
En tot cas, s'ha mostrat convençut que "en algun moment aquestes expectatives eren certes", encara que en l'últim tram de la campanya hi va haver una situació "molt, molt excepcional" en què va sorgir "amb molta força" el vot útil i aquest es va anar a Ciutadans, que mantenia "una posició molt més clara en el seu objectiu i en el seu propòsit.
Això sí, ha negat l'afirmació de Ciutadans que ells han "fet els deures" perquè, al seu parer, el que ha aconseguit el partit taronja és "aglutinar el vot útil" dels que ja eren antiindependentistes però no "recompondre la fractura entre els blocs, que és el que cal intentar fer ".
Ábalos ha deixat clar que la direcció del PSOE no comparteix la posició de l'expresident socialista extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra que, un cop més, ha instat el PSOE a trencar amb el PSC i fundar una federació socialista catalana.
En la seva opinió, Ibarra demostra "una visió diferent" no ja del partit, sinó d'Espanya, i ha argumentat que PSOE i PSC han demostrat entendre i coordinar-se bé. | 0.863149 | curate | {"ca": 0.9869771112865036, "en": 0.013022888713496448} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/976717/psoe-admet-proposta-dindultar-als-independentistes-no-ajudar-psc-21d |
cawac_ca_20200528_6_202811 | Bon començament del “CIRC A LES PLACES”, amb la compamya VIOLETA, de La Persiana i Venancio y los Jóvenes de Antaño. amb una Plaça Major, plena de gom a gom, es va poder gaudir d’un espectacle de gent que té ganes de gaudir d’una bona estona. Set acròbates enamorats de la música en directe i cinc músics bocabadats amb els acròbates provinents d’escoles de tot el món. Veure vídeo de l’actuació a Olot.
PRÒXIMS CIRCS A LES PLACES:
L’HOME QUE PERDIA ELS BOTONS, de Circ Pànic 17 de juliol – Plaça Campdenmàs – 20 h Un espectacle molt visual en el qual s’utilitzen diverses tècniques de circ com el cable, l’acrobàcia, els equilibris i el pal xinès, que es completa amb un actor, dansa i música en directe.
RHYTHM & BEAST, de Le Botrio 24 de juliol – Plaça del Carme – 20 h Tres ciutadans tocats i posats que necessiten desestressar-se i deixar-se anar. Deixen seguir el ritme que els marca el cor i apareix aquell instint primitiu que semblava oblidat però que els transforma.
STARFATAL, de Los2Play 31 de juliol – Plaça Pia Almoina – 20 h Los 2Play practiques aquella mena de circ on només hi tenen cabuda els cossos esculturals i els moviments perfectes, on l’error és improbable i la descoordinació impossible. Una barreja explosiva d’acrobàcia, malabars, i equilibris.
I a més: tallers de circ amb CIRCulant 10, 17, 24 i 31 de juliol – Passeig de la Muralla – De 17.30 a 19.30 h Aprèn les tècniques del trapezi i de la bola d’equilibri, a fer malabars amb pilotes i bitlles, a conduir un monocicle i a caminar sobre un cable com un funambulista! Tallers i actuacions gratuïtes. | 0.899068 | curate | {"ca": 0.9828025477707006, "en": 0.017197452229299363} | http://www.elgarrotxi.cat/21829 |
oscar-2301_ca_20230418_8_181903 | La Xarxa d'Innovació és el teixit format pels diferents agents dedicats a la qualitat i la transformació pedagògica dels processos d’aprenentatge. Està coordinada pels Responsables d’Innovació de les UCA, el vicerectorat de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació, el comissionat d’EDvolució, i el personal del CLIK. Té per objectiu impulsar i implementar estratègies de millora educativa a la UPF que impliquin la interacció i coordinació entre diverses UCA i altres institucions externes.
Què fa?
La Xarxa d'Innovació s'encarrega de:
Promoure projectes d'innovació i de millora de la docència
Promoure la cooperació i/o col·laboració de bones pràctiques inspirades en models com el de l’scholarship
Contribuir a marcar i aplicar els estàndards i indicadors de qualitat i innovació docent a la UPF
Esdevenir un motor constant de transformació i renovació educativa a la Universitat
Generar un espai per a la discussió de les tendències i les necessitats de l’educació superior universitària
Ser un referent en coneixement i en tendències educatives per a l’aplicació pràctica a les aules (on line i off line) de la UPF
Fomentar la interacció entre experts del camp de l’educació dins i fora de la universitat
Facilitar la millora de la qualitat docent a través de pràctiques d’observació mútua i peer review
Desenvolupar anàlisis, diagnosis i recerques en l’àrea de l’educació i en els àmbits específics des d’on s’imparteix docència a la UPF
Responsables d'innovació
Els responsables d’innovació són les persones encarregades dels temes relacionats amb la innovació educativa de cadascuna de les UCA. La seva missió és fomentar la innovació en la docència de manera genèrica a la UPF.
Les funcions dels responsables d’innovació són les de coordinar i liderar els projectes d’innovació educativa dins del Pla Estratègic de la UPF, així com contribuir i encoratjar el PDI de les seves respectives UCA al seu desenvolupament professional en l’àmbit de la docència i a la participació en convocatòries d’innovació docent. | 0.817107 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.upf.edu/web/clik/xarxa-innovacio |
oscar-2201_ca_20230904_13_141514 | Assessorament Multimèdia a Osona. Hosting, Web i xarxes, Social Media, Publicitat, Comunicació, Disseny gràfic, Disseny web, Fotografia, Vídeo, Venda Online.
Inici
Multimèdia
Productes TIC Multimèdia
Productes TIC Multimèdia Galeria
Productes TIC Multimèdia LListat
Disseny gràfic
Comunicació
Publicitat
Fotografia
Vídeo
Web i xarxes
Hosting
App Manager
Característiques Hosting Windows
Característiques Hosting Linux
Plans i serveis de Hosting i Dominis
Eines estadístiques Urchin
Blog
Portfoli
Portfoli articles
Qui som?
Política de Cookies
Avís Legal
Contacte
Mapa del web
Navigation Menu
Home » xarxes »
xarxes
25 exemples de pàgines creades amb WordPress
By Factoriadengeni in botiga online, continguts, disseny gràfic, disseny web, gestió de webs i continguts, web, xarxes
WordPress és una eina de creació de llocs web allotjat en si mateix el més gran del món, amb milions de llocs per confiar-hi per posar el seu contingut. És també un projecte de codi completament obert que permet utilitzar una gran gamma de temes i plugins increïbles, donant als usuaris la màxima llibertat per crear i personalitzar els seus llocs com vulguin. Avui en dia, els usuaris estan trobant tota mena de noves formes de prendre els seus llocs de WordPress molt més enllà del disseny i la funcionalitat estàndard, amb alguns dels resultats que demostren ser poc menys que sorprenents. Aquí hi ha 25 exemples perfectes de pàgines creades amb WordPress. 1. Gisi Disseny Gisi Design és un lloc web de l’empresa alemanya de la marca. El lloc ha estat clarament construït per posar visuals front i al centre, mantenint un mínim de text i elegant. Navegar a través de cada pàgina el portarà a través d’algunes transicions molt boniques i animacions que semblen increïbles, si vostè està navegant des d’un escriptori o dispositiu mòbil. 2. Dagoberto Dagoberto és un lloc web de la companyia francesa de la marca que compta amb alguns dels més impressionants efectes d’animació que veuràs en qualsevol tema de WordPress. En fer clic al menú desencadenarà un altre petit efecte d’animació i demanarà que s’expandeixi ràpidament a pantalla completa. Tot i la simplicitat del lloc, el desplaçament a través d’ella és molt captivador. 3. Mercedes-Benz Mercedes-Benz és una de les marques més grans del món que té el seu lloc internacional que s’executa en WordPress. Amb una imatge molt personalitzada per a que coincideixi amb la seva marca, el lloc serveix clarament per ressaltar les imatges i vídeos dels seus cotxes. Moltes de les seves pàgines compten amb controls lliscants complets de pantalla per mostrar aquestes imatges als visitants. 4. Katy Perry Grans celebritats fan servir WordPress per als seus llocs web també, i la cantant Katy Perry només passa a ser un d’ells. El seu lloc es tracta visuals scroll parallax, amb grans imatges de fons que canvien quan el visitant fa el seu camí cap avall la pàgina. Els mitjans de comunicació social són un focus important al...
Llegeix Més
Perquè WordPress és el millor CMS?
By Factoriadengeni in analítica web, articles, atenció tècnica, botiga online, comunicació, continguts, disseny web, enviament arxius, gestió de webs i continguts, gestió de xarxes, hosting, newsletters, posicionament, rds, seo, social media, web, xarxes, xarxes socials
Perquè WordPress és el millor CMS? Com convèncer d’això als nostres clients. A molts clients no els preocupa gaire com construïm els seus llocs, sempre que els construïm bé. D’altres, però, volen els detalls i són escèptics de WordPress, pitjor encara, alguns pensen que pocs desenvolupadors utilitzen WordPress. Com a professionals de WordPress sabem perquè és el nostre CMS favorit, però, ens tanquem tant en el nostre treball del dia a dia que pot ser difícil de comunicar per què sentim el que sentim. Amb això en ment, aquí hi ha nou objeccions a WordPress que un client desinformat podria augmentar o dubtes que podria tenir i nosaltres tenim les respostes de perquè Wordpress és el millor CMS. Objecció número 1: ¿No és WordPress només pels Blocs? Benvolgut client, Molts cops es crea una confusió i no se sap diferenciar entre WordPress, el paquet de programari de codi obert, que es troba en WordPress.Org, amb WordPress.com. El primer és un paquet de programari de ple dret, mentre que el segon és un servei que allotja llocs web personals de la mateixa manera com Blogger, Tumblr i altres. WordPress va començar com un sistema de publicació personal en 2001, però l’any 2008 aproximadament va evolucionar fins a esdevenir un complet sistema de gestió de continguts. Està instal·lat en el mateix servidor (o el servidor del seu servei d’allotjament). Vostè és propietari de tot el que has creat allà i tens llibertat creativa total i il·limitada. A més, WordPress es construeix utilitzant llenguatges de programació àmpliament utilitzats i totalment provats incloent PHP i SQL i, pot aconseguir gairebé qualsevol tasca o necessitat que se li demani a un lloc web. És eminentment extensible amb una vasta i creixent biblioteca de connectors al voltant de 40.000, molts plugins són lliures, el que significa que vostè pot aconseguir el lloc que desitgi més ràpid i amb un cost menor que si es codifica a mà a partir de zero. No està limitat a la plantilla del “tema” tampoc. Els desenvolupadors i dissenyadors sovint utilitzen aquests punts només com a partida perquè puguin crear dissenys únics sense haver de reinventar la roda proverbial. Objecció número 2: WordPress és només per als llocs personals i petites empreses, cert? Benvolgut client, WordPress és utilitzat per algunes de les marques més reconegudes en el món com CNN, CBS de Nova...
Llegeix Més
Mai és tard per aconseguir els teus somnis
By Factoriadengeni in assessoria multimèdia, comunicació, disseny gràfic, fotografia, publicitat, vídeo, web, xarxes
Publicar informacions al blog que puguin ser interessants i que puguin ajudar als nostres clients, és una tasca que tots els que disposem d’un negoci o d’una pàgina a on oferim els nostres serveis mirem de fer amb regularitat. Avui, pensant en quin article publicar al blog he pensat… Perquè no parlar per primer cop d’alguna cosa que no tingui a veure amb el negoci i el sector Multimèdia? M’he decidit finalment per fer-ho i a la vegada he fet una mirada enrere quan pensava en si publicar o no i he recordat moltes coses de quan era un menut a qui l’apassionava aquest món Multimèdia i en com al final quan un lluita pels seus somnis els pot aconseguir amb molta feina i dedicació. Recordo que de molt petit vaig sempre vaig sentir passió pel cinema, cada dissabte anava amb l’àvia a veure les dues pel·lícules que feien al Cinema Niza de la plaça de la Sagrada família. Normalment eren pel·lícules de Western o del Louis de Funes, el que li agradava a la iaia. Recordo el cinema amb cremades a les butaques vermelles, amb olor a tabac, amb el fum d’algun espectador que es mesclava amb la llum del projector de la sala. Quins records!!! Aquelles anades al cinema em van despertar aquesta passió per aquest gènere. Un dels estius recordo com em vaig comprar una càmera de cinema que anava amb piles i de format Super 8. Era una càmera que…funcionava!! i que cada cop em feia endinsar més en el màgic món del cinema. Més endavant, quan tenia uns 11 anys, vaig ajudar al meu pare, l’Antoni, que estava molt implicat a l’escola, a recuperar el vell cinema que teníem a l’escola. Disposava d’una sala per unes 50 persones però en un estat perfecte i que havia estat tancada molts anys. La vam descobrir els dos, igual que el projector que hi havia a la cabina. Recordo que era un Bell & Howell de 16mm. De mica en mica fent algunes reformes, el vam aconseguir posar en marxa i vam obrir un altre cop el cinema. Jo era el maquinista i recordo que anava a buscar les pel·lícules a un distribuïdor que hi havia a la Plaça Letamendi. Cada pel·lícula anava en una llauna metàl·lica i totes en una bossa de roba a on posava el nom de la pel·lícula i que ja tenien preparada per mi. Passaven les pel·lícules els dissabtes al matí a l’escola i recordo que quan vam passar “La Guerra de las Galaxias” em vaig posar darrere de...
Llegeix Més
La nova imatge de Google, millor o pitjor?
By Factoriadengeni in analítica web, articles, assessoria multimèdia, atenció tècnica, campanyes publicitàries, comunicació, continguts, disseny gràfic, disseny web, gestió de webs i continguts, gestió de xarxes, imatge de marca, indentitat corporativa, logotip, posicionament, publicitat, seo, social media, web, xarxes, xarxes socials
El gegant d’internet introdueix canvis en la seva marca gràfica que mereixen ser debatuts. Coneixeu alguna empresa que hagi aconseguit posicionar-se en la ment de tot el món, en alta estima, sense invertir un centau en publicitat? Clar que sí, estem parlant d’un cas que probablement és únic al món: Google. Però com és que va aconseguir semblant proesa? Simplement ens va facilitar la forma de trobar informació; és a dir, ens va canviar la vida a punt tal que resulta impossible imaginar-se com seria sense Google. I el millor de tot és que ho va fer —i ho segueix fent— sense cobrar-nos gens a canvi. Segurament no existeixi campanya de branding que pugui aconseguir el mateix resultat en tan poc temps. No obstant això, aquesta organització que no cobra res pel seu servei original (les cerques per internet), ha desenvolupat infinitat de productes, serveis i empreses molt rendibles, projectes en els quals sol repetir-se una mateixa constant: tot el que fa Google ho fa, com a mínim, bé; i en alguns casos, extraordinàriament bé. D’aquí prové el seu alt i privilegiat posicionament. Però el motiu d’aquest debat és analitzar i avaluar el recent canvi que la companyia ha introduït als seus signes identificadors. Com pot observar-se en el vídeo, el concepte del logotip no ha variat des de la seva creació. Pràcticament tots els canvis notoris que s’han produït al llarg del temps han estat merament tipogràfics. Google s’ha identificat sempre amb el seu logotip compost amb lletres dels mateixos quatre colors, prescindint sempre d’un símbol gràfic. En aquest sentit, més enllà que la nova tipografia de pal sec pugui resultar per a alguns millor o...
Llegeix Més
Adéu Wi-Fi, arriba la tecnologia Li-Fi.
By Factoriadengeni in comunicació, continguts, enviament arxius, gestió de xarxes, rds, social media, xarxes, xarxes socials
Amb només un focus LED compartiràs 10,000 vegades més informació en segons i de forma més segura; Sisoft és una empresa pionera en transmissió de dades a través de llum i ja comercialitza la seva tecnologia. El llum de la teva habitació o escriptori podrà transmetre dades, música, vídeo, fotos i documents tan ràpid que la connexió a alta velocitat aconseguirà un altre nivell. Això, gràcies a l’empresa mexicana Sisoft, una de les signatures pioneres en transmissió de dades a través de la llum que ha adaptat i comercialitzat el sistema conegut com a Li-Fi (Light Fidelity). Li-Fi pot treballar amb fins a 10,000 vegades més informació que l’actual Wi-Fi i seria capaç de transmetre el volum de dades corresponent a 13,3 anys de vídeo en alta definició, en un segon. A més, la transmissió és més segura, diu Andre Possani, acadèmic de l’ITAM, qui va donar suport a a Sisoft quant al desenvolupament de el maquinari. “Garanteix que la informació no surti d’una habitació, doncs, a diferència del WiFi, el senyal de la llum no pot travessar una paret”. Un edifici en la colònia Narvarte, a la Ciutat de Mèxic, és la seu de Sisoft. Dins, unes 15 persones desenvolupen algorismes per operar amb robots i dispositius que transfereixen informació a través de la llum. La majoria té en mitjana 25 anys.En una de les habitacions, un focus apunta a un telèfon mòbil. De fons sona la cançó ‘Clocks’, de Coldplay, una banda britànica de pop. Arturo Campos, fundador i director de la signatura, posa la mà entre la llum i el telèfon. La música deixa de sonar. Retira la mà i la cançó continua. A la mateixa sala, un altre llum apunta cap a un petit dispositiu. Al costat hi ha un televisor que transmet en viu l’activitat de l’oficina. Campos de nou posa la mà entre el dispositiu i la llum. La transmissió de vídeo s’interromp. La transmissió d’informació a través de la llum s’estudia des de fa 50 anys. El primer a usar per primera vegada el terme Li-Fi va ser el professor de la Universitat d’Edimburg, Harald Haas. L’acadèmic va mostrar el primer dispositiu Li-Fi l’any 2011. No obstant això, Campos és el primer a portar la tecnologia al mercat. “Aquesta solució permet reduir costos del cablejat de les oficines”, explica. “Gasten molts diners en això. La llum, que és...
Llegeix Més
Fotografies impactants fetes de manera il·legal
By Factoriadengeni in continguts, fotografia, social media, xarxes, xarxes socials
Vadim Mahora i Vitali Raskalovym són dos fotògrafs russos que estan molt de moda a les xarxes socials, especialment a Instagram per les seves fotografies impactants fetes de manera il·legal. Aquests nois porten diversos anys arriscant les seves vides per aconseguir les instantànies més espectaculars de molts llocs emblemàtics del planeta. Les seves gestes es mouen entre l’increïble i l’irresponsable, ja que solen grimpar a grans edificis i treuen fotos des d’aquesta posició. Tal vegada el que més cridi l’atenció no és solament que posin en perill la seva integritat física sinó, més aviat, que gairebé totes les seves fotos es poden considerar il·legals i, possiblement, podrien utilitzar-se contra ells en un judici. El modus operandi dels 2 nois sol ser el mateix en totes les ocasions. Esperen el moment oportú per colar-se en el lloc, pugen fins al més alt burlant tots els sistemes de seguretat i, una vegada arriben, fan unes quantes fotos espectaculars. Les fotos de la Gran Piràmide de Gizeh a Egipte són les que els han fet famosos Abans de realitzar les fotografies van estar amagats durant 4 hores després del tancament del monument, a l’espera de poder burlar als guàrdies. Si els enxampen realitzant aquest acte podria haver-los caigut un apesara d’entre 1 i 3 anys de presó. Porten ja anys escalant edificis i pujant a sostres. A Colònia, Alemanya, van fer fotos com aquesta de la catedral, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Van travessar la multitud de visitants i van escalar per les bastides de la catedral fins a arribar a llocs on ningú ha estat mai. La parella també va pujar fins al més alt de la Torre Xangai a Xina, a una altura de 650 metres. Van decidir que els ascensors no arribaven prou alt per a les seves fotos i es van decidir a pujar a la grua del terrat . Van trigar unes 20 hores des que van entrar a la torre, van escalar la grua durant l’alba i van esperar al fet...
Llegeix Més
« Older Entries
Enllaç a pàgines
App Manager
Assegurança iCover
Blog Factoriadengeni
Bon Nadal
Botiga
Característiques Hosting Linux
Característiques Hosting Windows
Comunicació
Disseny gràfic
Eines estadístiques Urchin
Fotografia
Hosting
Mapa del web
Multimèdia
Plans i serveis de Hosting i Dominis
Portfoli
Portfoli articles
Productes TIC Multimèdia Galeria
Productes TIC Multimèdia LListat
Publicitat
Vídeo
Web i xarxes
Núvol d’etiquetes
amazon apple cms comunicació càmeres disseny disseny gràfic disseny web edif estudi de fotografia facebook fotografia fotografia productes gestió de xarxes gestor de continguts google identitat corporativa imatge de marca llocs web logotip mapping 3d multimèdia mòbils publicitat rds smartphones somnis tipografies wordpress xarxes socials
Entrades recents
El Festival Loy Krathong, tot un espetacle de llums. 12/09/2016
La presó interior, per Jordi Ribas 24/07/2016
Publicitat
Atenció al client
Telèfons d'atenció telefònica:
658304277
Contacte:
[email protected]
©Factoriadengeni
Equip de treball
Factoriadengeni és una empresa formada per professionals de la comunicació amants del marketing digital, la publicitat, la imatge, el disseny i totes les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Contacta amb nosaltres per mail: [email protected]
Dóna’t d’alta als Newsletters
Nom:
Cognoms:
Adreça de correu:
Xarxes socials
Segueix-nos a:
Inici
Multimèdia
Disseny gràfic
Comunicació
Fotografia
Vídeo
Web i xarxes
Blog
Portfoli
Qui som?
Disseny: Factoriadengeni | © 2016 Factoriadengeni / Desenvolupat per: Factoriadengeni
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Suposem que està d'acord amb les cookies però vostè pot optar per no acceptar-ho si ho desitja. Accepto Llegir més | 0.660376 | curate | {"ca": 0.9680059066018581, "en": 0.009167538300621423, "es": 0.005106749523164954, "oc": 0.0009844336430197501, "fr": 0.002891773826370516, "cs": 0.0004922168215098751, "pt": 0.0021534485941057035, "id": 0.0064603457823171105, "it": 0.0006152710268873438, "de": 0.0025841383129268443, "ro": 0.0005537439241986094, "ms": 0.0009844336430197501} | http://www.factoriadengeni.com/blog/xarxes/ |
mc4_ca_20230418_10_577988 | Oakwood Raleigh at Brier Creek Raleigh (NC) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Raleigh (NC) Apartaments
7920 Oak Estate St, Brier Creek, Raleigh (NC), Estats Units
Aeroport més a prop Raleigh-Durham International Airport (RDU)
Més informació sobre Oakwood Raleigh at Brier Creek
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Raleigh (NC), no busqui més enllà de Oakwood Raleigh Brier Creek. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Oakwood Raleigh Brier Creek també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Raleigh (NC). A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com habitació familiar.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Oakwood Raleigh Brier Creek.
Els clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements. Cal que informeu Oakwood Raleigh at Brier Creek de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.786178 | curate | {"ca": 0.9473684210526315, "en": 0.05263157894736842} | https://www.agoda.com/ca-es/oakwood-raleigh-at-brier-creek/hotel/raleigh-nc-us.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_640687 | Aragonès i Espot diuen que s’obre una nova etapa després de la “trobada històrica” a BarcelonaHan acordat que es reuniran una o dues vegades l'any, i que la pròxima trobada es farà a Andorra.la Generalitat amb l’objectiu de tractar i millorar les relacions en la primera trobada presencial dels màxims representants dels dos governs des de fa dotze anys. La trobada ha arribat amb el rerefons d’una relació incòmoda per la poca atenció de la Generalitat a les demandes andorranes de mantenir una certa mobilitat entre ciutadans de Catalunya i d’Andorra, però segons que han expressat a la conferència de premsa posterior ha estat satisfactòria. Aragonès i Espot han parlat de “nova etapa” i de “trobada històrica” i s’han conjurat per “enfortir” la relació entre els dos executius.Els dos presidents s’han compromès per “donar impuls” al Conveni de Col·laboració del 2009 entre la Generalitat i Andorra, tal com ha asseverat Aragonès –que ha remarcat la represa de les relacions “bilaterals” entre els dos governs. Espot ha agraït la rebuda de la Generalitat i ha dit que hi ha moltes qüestions que interessen als dos territoris. Els dos presidents han acordat que es reuniran una o dues vegades l’any i que la pròxima trobada es farà a Andorra. Guillermo Valls: “Potser a Madrid ja li va bé el desacord entre Catalunya i Andorra”La darrera vegada que tots dos es van reunir va ser telemàticament a principi d’any, quan Aragonès encara era vice-president de la Generalitat, amb funcions de president per la inhabilitació de Quim Torra. Durant la trobada, van compartir la situació sanitària de tots dos territoris en plena tercera onada i pocs dies després de Nadal. Van parlar de les campanyes de proves diagnòstiques en massa i de la vaccinació, que havia començat pocs dies abans a Catalunya però encara no a Andorra.A més, Espot va insistir en la necessitat que es permetés la mobilitat amb Andorra quan s’aixequés el confinament municipal. Tot i les bones intencions, no van acabar de trobar una solució satisfactòria per totes dues parts. D’ençà del 8 de febrer, la Generalitat va deixar que Andorra s’assimilés amb la comarca de l’Alt Urgell per a permetre la mobilitat entre tots dos territoris. Però quan el govern català va aixecar el confinament comarcal el 15 de març, va deixar fora Andorra, cosa que va desagradar considerablement al govern andorrà. Finalment, el govern espanyol va tancar un acord bilateral amb Andorra per a permetre la mobilitat entre tots dos estats.Espot ha visitta Catalunya després de la reunió de divendres entre el ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet, el conseller català Josep Maria Argimon, i el batlle de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, per a ampliar el conveni sanitari entre Andorra i la Seu d’Urgell. Després de la trobada, Benazet va dir que la previsió era que Andorra superés amb més facilitat l’impacte de l’augment de contagis per la variant delta perquè el Principat tenia un percentatge alt de joves vaccinats. Amb tot, va dir que amb això no n’hi havia prou: “Ens interessa que millori tothom perquè tots depenem de tots. Si Catalunya va malament, nosaltres anem malament.” En una línia similar, Argimon va explicar que el virus estava desbocat a Catalunya i va felicitar Andorra pel nivell alt de vaccinació, per sobre de molts altres països europeus: “Andorra ens porta un gran avantatge i, segurament, podran sortir millor d’aquest rebrot que no pas nosaltres.”https://www.vilaweb.cat/noticies/aragones-rep-espot-palau-generalitat/
Broma de la foto de l'Espot a banda, el que hauria de fer Andorra és posar-se a disposició de Catalunya per ajudar-nos a asolir un Estat Català. Amb un Estat com Andorra reconegut internacionalment en podria fer molt més, ells només miren per ells, colla d'egoïstes.
Ja t'ho han comentat. Andorra no és a la pràctica un Estat sobirà. De fet hi ha diferents graus de sobirania que es mesuren en funció del poder militar que l'Estat té. Espanya tampoc no ho és al 100%. Estats sobirans al 100% n'hi ha pocs: la Xina, Russia, EUA, Corea del Nord, el Regne Unit... no molts més. La resta són Estats que en major o menor mesura fan i desfan en funció de l'òrbita geopolítica en la que es trobin.En aquest sentit, Andorra no arriba ni al 1% de sobirania. Per això és tan important que un Estat sobirà català s'armi fins a les dents per poder assolir el major % de sobirania política. Però els catalans són tan infantils i tan mediocres que van d'eco hippie friendlys i mai de la vida no s'armaran, ja que això és "faicczsizta".Som un poble infantil, mediocre i idiotitzat fins al moll de l'os. Si els nostres avantpassats aixequessin el cap i veiessin aquesta societat progre i infantil es fotrien un tret al cap. Què dirien els germans Badia de tanta imbecilitat i estupidesa? En fi, és millor riure.
Tens raó. | 0.886953 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_118333 | Revisió de 16:22, 10 gen 2009; Esther (Discussió | contribucions)
Estructura dels Continguts de l'Eduwiki
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: wiki primaria)
Obtingut de «http://eduwiki.cat/index.php?title=Ajuda:PrincipisPedagogics&oldid=874» | 0.393426 | curate | {"ca": 0.7315175097276264, "en": 0.1867704280155642, "it": 0.08171206225680934} | http://eduwiki.cat/index.php?title=Ajuda:PrincipisPedagogics&oldid=874 |
mc4_ca_20230418_9_540535 | Guesthouse Gloria Incheon Incheon Corea del Sud - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
#303-401 Gyeyang Centreville, Gyulhyeon-Dong, Gyeyang-Gu, Gyeyang-gu, Incheon, Corea del Sud, 407-350 - Veure al mapa
Barri Gyeyang-gu Aeroport d'Incheon
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Guesthouse Gloria Incheon es troba a la zona de Gyeyang-gu de la ciutat de Incheon. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Incheon. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com àrea de fumadors, àrea de TV/saló compartit, cuina compartida.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, escriptori, balcó/terrassa, articles de tocador, plat de dutxa per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Guesthouse Gloria Incheon no troba competidors en cap categoria.
Tots els tipus de viatgers (6) Parelles (2) Viatgers en solitari (3) Famílies amb infants petits (2) Famílies amb infants grans (2) Grups (1) | 0.791829 | curate | {"ca": 0.8847611827141774, "es": 0.0887035633055345, "fr": 0.026535253980288095} | https://www.agoda.com/ca-es/guesthouse-gloria-incheon/hotel/incheon-kr.html |
crawling-populars_ca_20200525_26_22689 | LLoc: Parc de la Guineueta Data: 3/7/2010 Hora: 11:30 Població: Barcelona Observacions: Pral. Llobregat i Bellpuig
Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies. | 0 | curate | {"ca": 0.801980198019802, "en": 0.07920792079207921, "it": 0.1188118811881188} | : /boigperlasardana/llistat2.asp?id=9863 |
mc4_ca_20230418_8_484041 | BellCam Temps i vistes de Belltall 3
Lloc web amb 143 pàgines vistes
BellCam mostra imatges en directe de Belltall (Conca de Barberà, Catalunya) i informa del temps que hi fa. Consta de tres apartats:
El primer presenta els valors enregistrats per una estació meteorològica. Temps actual mostra un recull d’aquests valors que s’actualitza cada 3 minuts. Quadre numèric i Quadre analògic són uns compendis de la situació. Els Gràfics mostren l’evolució del temps durant diversos períodes. Predicció presenta el temps que farà en els próxims dies segons l’Agència Estatal de Meteorologia.
El segon apartat presenta les vistes captades per dues càmeres, una orientada al Nord i l’altra a l’Est. Vista actual és una instantània que es renova cada 5 minuts. Càmera en línia permet veure-la en directe i canviar-ne el punt de mira (sovint també s’escolta el so ambiental). Vídeos mostra uns muntatges amb vistes captades en les últimes 24 hores i en els últims 30 dies. A Terra de comes hi ha altres vídeos fets amb aquestes vistes. Finalment, el tercer apartat mostra un croquis del firmament, així com les hores de Sol, les hores de Lluna i la fase lunar.
Darrere BellCam hi ha la següent tecnologia: dues càmeres Panasonic WV-SW172, una estació meteorològica Davis Vantage Pro2+ i un servidor de dades meteorològiques Meteohub en un microordinador ALIX3.
L’adquisició de les càmeres i de l’estació ha comptat amb el patrocini de l’Associació de Veïns i Amics de Belltall, i de l’Agrupació d’Agricultors de Belltall.
Amb motiu dels mil dies de presència de BellCam a Internet, el 10/10/2010 es va fer aquesta presentació.
BellCam, així com la pàgina facebook associada, és una web produïda per Xavier Berenguer de cal Gran. Latitud 41º30′ N (41,50)Longitud 1º11′ E (1,18)Altitud 780 m
Clíca’m!
És una web
Quadre numèric | analògic
Gràfics 48h | mes | any
història maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 2016 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 2015 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 2014 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 2013 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 2012 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 2011 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 2010 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 2009 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 2008 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 agost 2008 setembre 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 Predicció pels propers dies
Vista actual N | E
Càmera en línia Nord | Est
Vídeos Nord | Est
Hores de Sol i Lluna | 0.805689 | curate | {"ca": 0.9685688129386634, "es": 0.02380225816295392, "gl": 0.0024412572474824534, "pt": 0.0051876716509002135} | http://www.bellcam.cat/quant-a |
crawling-populars_ca_20200525_17_26061 | En aquesta campanya ha aparegut un element nou que ha estat utilitzat per uns i altres com una arma llancívola. La crisi migratòria de Veneçuela, amb l’arribada a Colòmbia de milers i milers de ciutadans de veneçolans que fugen de la repressió i la misèria generades pel chavisme, ha estat utilitzada per la dreta contra la candidatura de Petro associant-lo al bolivarisme, i a aquest per presentar-se com una víctima dels esmentats atacs. Amb un veïnat immers en greus problemes polítics i econòmics com el Brasil i l’Argentina, Colòmbia hauria d’apostar per l’estabilitat, però el que apareix a l’horitzó és el populisme, ja sigui de dretes o d’esquerres.
Últimes editorials
Temes: Iván Duque Álvaro Uribe FARC Colòmbia
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies | 0.818485 | curate | {"ca": 0.9778051787916153, "pt": 0.02219482120838471} | : /ca/opinio/20180526/editorial-el-populisme-plana-sobre-les-urnas-a-colombia-6841438 |
mc4_ca_20230418_0_96214 | Apartments Matić Omisalj Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 99 allotjaments a Omisalj.
Mali kijec 51, Omisalj, Omisalj, Croàcia, 51513 - Veure al mapa
Més informació sobre Apartments Matić
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Omisalj, Apartments Matić és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Apartments Matić també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Omisalj. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, llits extrallargs (> 2 metres), aparell de televisió per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Apartments Matić no troba competidors en cap categoria. | 0.778791 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartments-matic/hotel/omisalj-hr.html |
mc4_ca_20230418_6_230363 | Publicat 1 Maig, 2020
Avui toca parlar (més) de la seguretat en el treball2020-05-012020-05-01https://www.sitprevencio.cat/wp-content/uploads/2018/09/sit-prevencio-logo-5.pngSalut i Treballhttps://www.sitprevencio.cat/wp-content/uploads/2020/05/st-recull-diari-01-05-2020.jpg200px200px
Article d’opinió signat per Paco Lari, director general de Salut i Treball, i publicat a Diari de Tarragona.
“L’1 de maig i el passat 28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, són dues dates assenyalades en el calendari laboral. Dues dates, gairebé a tocar, que ens haurien de convidar a tots a la reflexió, en el sentit de que no podem baixar la guàrdia, i en el context actual encara menys, a l’hora d’activar els mecanismes d’alerta per tal d’actuar decidida i eficientment davant una xacra, la de la sinistralitat, que és encara un greu llast, tant pel cost que té en vides i salut com en la pèrdua de competitivitat a les empreses.
Però avui m’agradaria parlar dels reptes del sector de la prevenció. I de les empreses. I de la societat en el seu conjunt. La crisi econòmica i social a nivell global, derivada de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19, ens obliga, indefectiblement, a replantejar-nos les actuacions del passat i a preveure quines ens caldran en el futur més immediat.
I en tot això, quin paper hi juguem els serveis de prevenció de riscos laborals?
Deixeu-me que us digui que les empreses del sector hi jugarem un paper cabdal. És la nostra raó de ser. Caldrà que posem la nostra experiència al servei d’un nou escenari empresarial i social que ens exigirà desenvolupar estratègies i metodologies per assegurar, encara més, però des d’un àmbit fins ara inèdit, la seguretat i la salut de les persones.
Per la nostra experiència, l’adaptació al canvi per donar el millor servei possible en l’àmbit de la vigilància de la salut i la prevenció ve de lluny. Hem hagut de resoldre reptes necessaris i canviants com ha estat l’arribada de la digitalització, la nanotecnologia i també el foment dels hàbits saludables a les empreses. Totes aquestes novetats exigien i exigeixen una eficient comprensió del canvi per donar resposta a les necessitats emergents.
Però ara se’ns demana més. Anar més enllà. Donar resposta a un repte inimaginable fa només uns mesos enrere. I ja ens hi hem posat. Ja hi estem treballant.
De fet, des del minut u de la declaració de la pandèmia i l’estat d’alarma, hem activat tots els actius al nostre abast per tenir, primer, degudament informades a les empreses i, en la mesura que aquestes informacions de l’administració es convertien en certeses, s’han habilitat els necessaris protocols sectorials per garantir que els plans de desconfinament vetllin de forma eficaç per la seguretat i salut dels treballadors i els clients. Una tasca inèdita, però a la que hi estem donant resposta amb la millor de la nostra predisposició i experiència.
Tant de bo, aprofitant el dia d’avui, realitzem tots plegats, una profunda reflexió amb optimisme i voluntat de millora per aprofitar el repte de seguir treballant activament en la seguretat i la salut. El futur va d’això.” | 0.852438 | curate | {"en": 0.006735086593970494, "ca": 0.9804361770365619, "es": 0.005772931366260423, "sv": 0.007055805003207184} | https://www.sitprevencio.cat/avui-toca-parlar-mes-de-la-seguretat-en-el-treball/ |
macocu_ca_20230731_0_290971 | Visibilitzant la diversitat funcional
Visibilitzant la diversitat funcional
19/12/2019 - 11:43
Imatge de la Carmeta pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat 2019
Discapacitat. A l'acte central del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a Sants-Montjuïc es va presentar un vídeo de l'activitat de sensibilització que duen a terme aquestes entitats a les escoles.
Eudosio Gutiérrez, conseller de Persones amb Discapacitat al Districte de Sants-Montjuïc, va donar la benvinguda a l’acte. Tot seguit es va fer la presentació del vídeo de l’activitat de sensibilització escolar, que podeu veure en aquesta mateixa notícia. I després van venir les actuacions en directe: la de musicoteràpia dels companys i companyes d’ASPACE i la batucada del CO Artesà. | 0.625283 | curate | {"ca": 0.9595300261096605, "it": 0.02349869451697128, "ku": 0.016971279373368148} | |
macocu_ca_20230731_0_383881 | Espai famílies
Som una escola familiar i propera, amb un fort sentiment de comunitat educativa. És per això que a l’etapa d’infantil destinem un espai a la setmana per a que les famílies puguin venir a compartir un moment molt especial amb el grup classe. Aquests moments són necessaris per als infants i creen un bon vincle família-escola. Són instants per a explicar contes, realitzar tallers creatius i activitats diverses. | 0.739639 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_125734 | Tot i això, ni de ben lluny, la ‘figura’ de l’arxiver no existeix al seu si. Sembla no tenir sentit. En realitat, els arxivers, per entrar a les empreses, hauríem de deixar de ser una ‘figura’ per passar a ser uns solucionadors de problemes de gestió, uns destructors sel·lectius de documents o, potser, uns venedors de mantes tecnològiques i nous freaks o frikis del món laboral. El dia 19 de juny, a Ibi, tindrem ocasió de plantejar i madurar totes aquestes coses. I més. Ens veiem. | 0.714901 | curate | {"ca": 0.9311064718162839, "id": 0.04801670146137787, "no": 0.020876826722338204} | http://arxiversvalencians.org/es/arxius-dempresa-o-arxivers-a-lempresa/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_59314 | Processos d'identificació i avaluació del talent per a desenvolupar-lo professionalment en llocs de direcció, tècnics/ques qualificats/des o comandaments intermedis, liderant o jugant un paper clau en qualsevol de les àrees funcionals estratègiques de l'organització (operacions, finances, TIC, recursos humans, màrqueting, comercial, enginyeria, etc).
Objectiu
La diversitat d'objectius o reptes organitzatius requereixen talents específics i particulars. Igualment, una mateixa persona amb una tipologia de talent de base, requerirà diverses oportunitats de desenvolupament, en funció del seu moment vital. I, finalment, el talent de cada persona evoluciona, es desenvolupa i té un gran poder de creixement, si es mou en un entorn organitzatiu adequat.
Així doncs, el repte consisteix en detectar la capacitat d'aportar valor a l'organització de la forma i en el moment oportú, buscant generar sinèrgies i equilibri entre les necessitats de l'organització i les del/la professional.
Serveis
√ Identificació i Valoració de talent específic i potencial.
√ Avaluacions de competències per a plans de promoció.
Eines i metodologies aplicades
Hi estan implicats dos factors dinàmics i canviants: l'organització i el/la professional. Utilitzem una metodologia pròpia, rigorosa i efectiva que ens permet assegurar la resposta més ajustada a les necessitats de cada client/a i de cada vacant-projecte a cobrir. Els nostres serveis i eines, ens permeten deixar definides les necessitats i les possibilitats, presents i futures, de desenvolupament competencial. | 0.795815 | curate | {"ca": 0.9759896171317326, "pt": 0.004542504866969501, "es": 0.01946787800129786} | https://www.joanafrigole.com/ca/en-que-et-puc-ser-util/avaluacio-i-potenciacio-del-talent/ |
mc4_ca_20230418_4_380218 | Publicitat de cuina de restaurant Negre pissarra de paper Images & Photos
Home > Productes > Publicitat de cuina de restaurant Negre pissarra de paper
Pissarra de la cuina del restaurant , Paper decoratiu de pissarra , Pissarra publicitària del restaurant , Pissarra laminada al restaurant , Pissarra per a restaurant , Pissarra de cuina gran , Pissarra de cuina petita , Pissarra de mida de paret
Pissarres blanques de gran grandària barates en venda Contacta ara
Pissarra blanca magnètica per a alumnes docents Contacta ara
Paret de pissarra per a nens de grans dimensions magnètiques per a nens Contacta ara | 0.745783 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.softwhiteboard.com/ca/productimage/57171792.html |
cawac_ca_20200528_10_157826 | Posts Tagged ‘bug’
Quina setmaneta… avui he reinstal·lat diverses vegades un WordPress 2.6 que tenim a la feina, ja que de tant en tant a l’accedir als posts, es generava un dump de tota la resposta HTTP, des de les capçaleres fins al darrer bit transmés.
Com que feia poquet que había actualitzat a WordPress 2.6 he procedit com és habitual:
Desactivar plugins
Posar el tema per Default
Reinstal·lar WordPress
En tots els casos el resultat era el mateix, de tant en tant, aleatoriament, el Firefox (i només el Firefox) mostrava un dump de tota la resposta HTTP o bé intentava baixar-se l’arxiu com si fos un oct/stream .
Finalment he recordat, després de fer les més diverses proves, desactivar mod_gzips, etc… que no fa massa provant la pijadeta del PicLens a la feina tots ens vàrem instal·lar la seva extensió per Firefox de forma compulsiva
Doncs bé, tant fàcil com desactivar l’extensió en qüestió i tot arreglat, el WordPress torna a funcionar perfectament. Crec que és possible que la seva funció de prefetch a l’estil Google Web Accelerator hi tingui quelcom a veure, però no em vull aventurar del tot a afirmar-ho. | 0.814366 | curate | {"en": 0.016143497757847534, "ca": 0.967713004484305, "es": 0.016143497757847534} | http://blog.oriolmorell.cat/tag/bug/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_656532 | El malestar sobre els fets d'ahir al Consell de Barri de La Farga de Banyoles m'arriben de primera mà i de fonts fiables. Em limitaré a descriure els fets i a evitar judicis valoratius extrems.Ahir a les 20:30 del vespre es va realitzar (com tants altres cops) el Consell de Barri de la Farga de Banyoles. En començar les intervencions, una membre de la llista de la CUP (Mònica Alonso) va exigir que es fessin en castellà perquè "els veïns subsaharians no entenen el català". Aleshores, l'alcalde de Banyoles (CDC), Miquel Noguer, conegut per la seva tebior nacional, va preguntar als presents si el Consell s'havia de fer en llengua catalana o en llengua castellana, tot remarcant que a Banyoles els Consells SEMPRE s'havien fet en català. Alguns dels veïns catalanoparlants van demanar que es fes a dreta llei, és a dir en català, i la major part de subsaharians va demanar, envalentits en la defensa del seu dret a ignorar el català fet per la cupaire Alonso, que es fes en castellà. Cap dels representants polítics que hi havia a l'acte (tots de partits independentistes) hi va oposar ni s'hi va fer fort. Ni la regidora de la CUP (que no acostuma a assistir als Consells) Sandra Pazos, ni ningú. L'única que hi va intervenir és la cap de llista d'ERC a Banyoles, Roser Masgrau, que va acceptar que el Consell es fes en castellà però que al final del Consell va demanar que es fessin cursos de català i que, tan aviat com sigui possible, es tornin a fer els Consells en català.Tot plegat, em mereix una opinió negativa per part de TOTS els reprsentants polítics independentistes de Banyoles. Em sap, però, especialment greu, l'actitud d'aquells que van d'aiatol·làs i exigeixen sempre dimissions i responsabilitats dels altres, que reclamen l'oficialitat única del català, que són ràpids a tractar de botiflers els altres però que, en canvi, es dediquen a conflictivitzar l'ús del català a una de les poques capitals de comarca on encara és majoritari: Banyoles.Esperem moviments a nivell privat i de partit, i si cal rectificacions i explicacions públiques, dels partits implicats en els fets. I jo, personalment, els espero especialment de la CUP i de les senyores Mònica Alonso i Sandra Pazos. Sense obviar, és clar, la responsabilitat dels altres que van permetre que aquesta humiliació lingüística als catalanoparlants presents es dugués a terme.
Ostres!!! !, si que esta la cosa fotuda | 0.890075 | curate | {"ca": 0.9840604026845637, "zh": 0.0037751677852348995, "pt": 0.012164429530201342} | |
mc4_ca_20230418_12_576367 | Més de 400 persones en la festa solidària ‘Ara i ací’ « Distrito Fallas
Inicio » Solidaridad » Més de 400 persones en la festa solidària ‘Ara i ací’
Més de 400 persones en la festa solidària ‘Ara i ací’
Artículo publicado en Solidaridad en 17 mayo 2011
La festa de la Falla Borrull-Socors i la Fundació Aixec, en la qual pretenien “normalitzar la discapacitat”, va tindre una bona acollida: més de 400 persones van assistir eixe dia 15 de maig a la convocatòria, segons els organitzadors. Per ella van aparéixer els jugadors veterans del València C.F. Ricardo Arias i Pablo, els quals van fartar-se de firmar autògrafs.
La festa anomenada “Ara i ací”, que va celebrar-se a l’encreuament dels carrers Borrull i Doctor Peset Cervera de València, tenia com a objectiu que la gent veja la discapacitat com una cosa normal, i per a aconseguir-ho van muntar un ambient festiu. També es una oportunitat perquè es coneguen persones amb paràlisi cerebral, segons ha declarat Aixec, organització que ajuda a este col·lectiu. Aquell dia van instal·lar-se al carrer diversos jocs i actvitats per als xiquets, i es va poder vore una exhibició de punta de boixets, a més d’una discoteca mòbil, sortejos i cinc calderes d’arròs amb fesols i naps. Per altra banda, i amb intenció de sensibilitzar a la població de les dificultats de desplaçament d’un minusvàlid, van posar-se a disposició de la gent unes bicicletes adaptades a discapacitats per tal que les provaren.
Tant la comissió fallera com la fundació Aixec van quedar molt satisfets de com va resultar la jornada, i han agraït la col·laboració desinteresada de fallers i no fallers per tal que tot isquera bé.
← Es clausuren les III Xarrades en Curt
El divendres és de Maxi →
València · comisiones falleras · tertulias y debates · proyectos de falla · fallera mayor de Valencia · solidaridad | 0.83447 | curate | {"ca": 0.9098405717427158, "es": 0.09015942825728422} | http://www.distritofallas.com/2011/05/17/mes-de-400-persones-en-la-festa-solidaria-ara-i-aci/ |
wikipedia_ca_20230401_0_452150 | Sonata per a piano núm. 5 (Beethoven)
http://www.allmusic.com/work/piano-sonata-no-7-in-d-major-op-10-3-mc0002402483
La Sonata per a piano núm. 5 en do menor, op. 10, núm. 1, és la primera de les tres "Sonates op. 10" de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven. La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les "Sonates op. 10", assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós." Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la "Sonata Patètica" i la "Cinquena simfonia".
Les tres obres d'Op. 10 estan en do menor, fa major i re major. La primera es va iniciar el 1795 i la tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder.
Estructura.
La sonata es divideix en tres moviments:
- "Allegro molto e con brio", en do menor
- "Molto Adagio", en la bemoll major
- "Finale: Prestissimo", en do menor
El primer moviment de la sonata és amb compàs 3/4, el segon moviment 2/4 i el moviment final 2/2.
I. Allegro molto e con brio.
El primer moviment, en forma de sonata, obre energèticament contrastant amb frases fortes i suaus. L'exposició s'allarga fins al 105. El tema principal va dels compassos 1 al 30; a continuació hi ha la transició fins al segon tema (compassos 31-55) que proporciona un contrast tranquil en dues parts. El tema secundari, que és acompanyat per un baix Alberti, dura des del compàs 56 al 75 i acaba amb el tancament de l'exposició temàtica. La secció final, que consta de dues parts, es basa en el tema secundari i conclou amb el tema principal. El desenvolupament s'allarga fins al compàs 167 i dona lloc a la recapitulació temàtica.
II. Molto Adagio.
El segon moviment és un Adagio líric amb molts adornaments. Té una estructura ABAB o forma de "sonatina", perquè no hi ha una secció de desenvolupament. Una tercera aparició aparent del tema principal es converteix en una coda, que s'esvaeix a poc a poc per donar lloc a una cadència perfecta final.
III. Finale: Prestissimo.
El tercer moviment és una peça molt nerviosa en forma de sonata, fent un ús intensiu de grupets de cinc corxeres. La secció de desenvolupament conté una referència de l'inequívoc tema de la "Cinquena Simfonia" de Beethoven. La coda dona lloc a un esclat final, que s'esvaeix en una tercera picarda. | 1 | perfect | {"ca": 0.8582360048328634, "en": 0.03664921465968586, "nl": 0.00724929520741039, "fr": 0.02053966975432944, "es": 0.004430124848973017, "it": 0.07007652033830045, "de": 0.002819170358437374} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=452151 |
mc4_ca_20230418_5_218159 | Museros acull una Jornada Estratègia i Implicació de les Noves Generacions en l'empresa familiar
Organitzada per Caixa Popular, IVEFA i l'Associació de Comerciants de Museros (CAMU), amb la col·laboració d'AUPIM
REDACCIÓ - 31/05/2018
Jornada sobre la successió de l"empresa familiar.
Jornada sobre la successió de l'empresa familiar a Museros. Durant el matí de hui, la Casa de la Cultura ha acollit la jornada Estratègia i Implicació de les Noves Generacions com a Clau de Futur en l'Empresa Familiar. El punts claus de la trobada han sigut al voltant de la necessitat d'un protocol de gestió, que s'adapte a les circumstàncies de cada moment i que marquen les pautes davant la problemàtica de la successió familiar. A més, tots els ponents i les ponents han posat en valor la professionalització dels treballadors, siguen o no part de la família, i la responsabilitat dels dirigents i de les dirigents de transmetre l'entusiasme del projecte familiar, de generació en generació. D'altra banda, també s'ha donat a conéixer una visió general de la situació fiscal i dels seus beneficis, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic, que presenta la successió empresarial.
En l'acte, han participat autoritats d'aquest àmbit com Blanca Marín, secretaria autonòmica d'Economies Sostenibles, Sectors Productius; Sonia Díaz, subdirectora general de Tributs de la Generalitat Valenciana; José Bernardo Noblejas, president d'IVEFA; Juan Gallur, director de Banca Empresa Caixa Popular; Juanjo Barceló, representat del Grup Ifedes, i Emi Boix i Salvador Benedito, empresaris i experts en la gestió de la successió en l'empresa familiar.
Aquesta jornada ha sigut organitzada per Caixa Popular, IVEFA i l'Associació de Comerciants de Museros (CAMU), amb la col·laboració d'AUPIM, les regidories d'Indústria i Comerç, i el Consorci PACTEM Nord.
Museroa
AUPIM
El servicio que conecta la localidad con la playa de Port Saplaya se pondrá en marcha el sábado 22 de junio y estará en funcionamiento hasta el 1 de septiembre | 0.844645 | curate | {"ca": 0.9141996989463121, "eu": 0.0035122930255895636, "en": 0.002508780732563974, "es": 0.07977922729553437} | http://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/museros-acull-una-jornada-estrategia-i-implicacio-de-les-noves-generacions-en-l-empresa-familiar/157661 |
mc4_ca_20230418_4_252251 | Quan es parla de "documentació acreditativa de les referències tècniques per a la ponderació dels criteris d'adjudicació... assenyalats en l'apartat 2 de la clàusula...." del sobre núm.2A, fa referència a la presentació de proves gràfiques (com captures de pantalla) dels resultats de les avaluacions segons les diferents eines, o amb menció de la font que s'ha fet servir és suficient? A la descripció dels criteris amb judici de valor, a la pàgina 20, es fa referència a reflectir els resultats complimentant el quadre Excel. El dubte és si a més a més, és necessària la captura de pantalla que ho justifiqui.
29/08/2019 09:59h Publicació acreditada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya
Resposta: Suggerim aportar les captures de pantalla dels resultats on es vegin totes les dades i la font dels resultats per justificar les dades registrades a la plantilla Excel i evitar possibles errades. | 0.843629 | curate | {"ca": 1.0} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/answeredQuestion.pscp?reqCode=view&cn=49777406&type=cn&answerId=51558436 |
crawling-populars_ca_20200525_30_147714 | El supermercat estrella del Club del 155 destrossa el principal argument unionista en matèria econòmica
Alerta Ultra: Els «legionarios» preparen aquest acte feixista a Terrassa
Mar 20
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya
Únete a otros 1.831 suscriptores
Dirección de correo electrónico
© 2020 Per Catalunya.
Made with by Graphene Themes. | 0.570202 | curate | {"ca": 0.7344173441734417, "en": 0.0948509485094851, "es": 0.17073170731707318} | : /una-serie-propostes-la-cup-encenen-els-seguidors-del-girona |
mc4_ca_20230418_11_411333 | El veredicto (Het Vonnis) - Cines Verdi Barcelona
Títol original: Het Vonnis
Data d'estrena: 03-10-2014
Luc Segers ho té tot per ser feliç: una dona i una filla meravelloses i un pròsper futur com a director d’una gran empresa. Una nit la seva vida canviarà radicalment i es veurà desposseit de tot el que li donava sentit. Sense res que perdre i davant la negligència i l’abandó de la llei, comença una lluita desesperada que farà trontollar l’Estat de dret. | 0.682007 | curate | {"es": 0.10792951541850221, "nl": 0.05726872246696035, "ca": 0.8348017621145375} | http://www.cines-verdi.com/barcelona/ca/pelicula/el-veredicto-het-vonnis/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_30252 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Catalunya Nord
Octubre 2019
Agenda cap de setmana:
Festa de les llengües a Cotlliure, Festa de la Ciencia avui dissabte, demà 9a Cat'Festa a Arles,tot el cap de setmana a Perpinyà les trobades medievals i vídeo dels Castellers de V...
12.10.19
Agost 2019
Altres notícies
Redada de la policia als HLM Beltriu, acccident mortal a la RD 11, festa catalana a Argelers de la Marenda, Homenatge al Comte Guifré i a LLuís Maria Xirinachs a Ripoll diumenge, i...
10.08.19
Juliol 2018
Cinc notícies més:
2a edició del Festival 20 sobre 20, els duaners persegueixen dos cotxes amb cànnabis als Banys d'Arles, el tren turístic de Sant Cebrià pateix un accident, i deixa 7 ferits lleus, ...
20.07.18
Comença la Diada; de dos dies, d'Adifolk a Perpinyà
Aquesta diada es celebra en dos dies: avui divendres i demà dissabte,...
28.07.17
Octubre 2015
Un cap de setmana ple de propostes
Un dissabte i diumenge, ple de propostes, des de la festa dels barris a Perpinyà, l'acolliment dels 'nous catalans' les jornades ponsetianes d'Illa , la festa medieval i diumenge ...
3.10.15
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.773961 | curate | {"ca": 0.93, "es": 0.017142857142857144, "de": 0.027857142857142858, "pt": 0.017857142857142856, "en": 0.007142857142857143} | : /etiqueta/festa-catalana/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.