id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_16_683133 | Harold Pinter, paraula de xaman
Xavier Albertí deixa que aquest sortilegi literari escrit per Pinter s'expandeixi i respiri lliurement per l'escenari central de la Sala Petita del TNC
La puresa és difícil de digerir. Terra de ningú és teatre en estat pur. Teatre en el seu sentit més primigeni: la paraula del xaman. Britànic i del segle XX. En aquest magistral text de Harold Pinter importa tant el que es diu com el que queda sense dir. La matèria fosca de l'Univers. És una obra sobre la memòria insistint en el present. És una comèdia filosòfica i filològica que tensa l'estómac per la nuesa emocional dels seus personatges centrals. Una suma de paradoxes que la fa irresistible sense obligar-te a comprendre-la. El xaman crea realitats, obre estats de consciència, no sentencia dogmes.
Potser tot això sona poc pinterià, i sembla una reflexió més pròpia del Moviment Pànic, de Jodorowsky i Raval. Pinter no es troba entre ells, però en canvi Terra de ningú expel·leix l'energia còsmica de la lluita de forces oposades que es disputen l'ànima del senyor Hirst: la foscor (l'oblit) representada pels dos servents, i la llum (la memòria) representada pel poeta (Spooner) que teixeix una teranyina de sentències, paràboles, aforismes, preguntes retòriques, en què intenta atrapar el seu amfitrió per despertar-li la curiositat i els records. Un salvavides elaborat només de paraules.
Xavier Albertí deixa que aquest sortilegi literari escrit per Pinter s'expandeixi i respiri lliurement per l'escenari central de la Sala Petita del TNC. El quartet d'excel·lents intèrprets surt convençut de la transcendència oculta dels seus personatges, amb un realisme que és aparença calculada. Hi ha alguna cosa en l'impecable treball de tots que transmet la brutalitat d'un combat subterrani a mort. Intens el de David Selvas i Ramon Pujol, i reverencial el de Lluís Homar (Spooner) i Josep Maria Pou (Hirst). Gran davant del seu abisme. | 0.813459 | curate | {"es": 0.016247379454926623, "ca": 0.9680293501048218, "fr": 0.015723270440251572} | https://www.ara.cat/premium/cultura/Harold-Pinter-paraula-xaman_0_1013898667.html |
mc4_ca_20230418_9_18040 | fragments des de l'illa: fragment 96 - el PP, fàbrica de corruptes o tots els polítics són iguals?
fragment 96 - el PP, fàbrica de corruptes o tots els polítics són iguals?
Si l'altre dia el jovent del JEN proposava que les Illes entrassin en el llibre guiness per batre el rècord de ser la regió del món amb un espoli fiscal més alt, avui jo els proposaria que preparin la demanda de l'entrada a l'esmentat llibre perquè arribarem a ser la regió (no sé si del món, però hi farem aprop) amb més càrrecs del PP imputats per casos de corrupció, malversació, prevaricació, i tots els qualificatius d'aquests tipus que se vos ocorrin, cap de bo.
Això ja sembla un enfilall; algú ja ho va dir; 'només s'ha de començar a estirar el cap de fil de la troca i anar desembolicant'; veurem quan, com i a on acaba tot plegat; jo no confiï massa en que aquesta gentussa es passi anys i panys a la 'garjola'; s'emparen entre ells, tenen la xarxa i les esquenes ben cobertes, són com una 'secta' i, a més, són tants, que no hi cabrien a les presons de tot l'estat espanyol.
I en Matas va saber fer 'escola', n'han après aviadet els seus deixebles. I això fins i tot es deu heretar; el mateix Matas segur que ho va heretar del seus amics Zaplana i cia.
Notícies de referència en circulen tantes i tantes per la xarxa que només posaré algunes de les darreres, d'ahir i d'avui:
'Sis detinguts més per...'
'En llibertat tres dels sis detinguts...'
'Anticorrupció investiga els escàndols del PP'...
Perquè vegis que sí que segueixo el teu Bloc.
divendres, d’agost 15, 2008 12:05:00 a. m. | 0.897187 | curate | {"ca": 1.0} | http://cat-fragments.blogspot.com/2008/08/fragment-96-el-pp-fbrica-de-corruptes-o.html |
macocu_ca_20230731_9_17232 | Club de Bàsquet Cabrils, 10 anys de passió pel bàsquet
Quatre aficionats al bàsquet van fundar el que avui dia és un club amb deu anys d’història, amb una gran salut econòmica, una base molt potent i que fa poble. Parlem del Club de Bàsquet Cabrils, una entitat que va trobar el seu municipi orfe de bàsquet i que ha aconseguit que quasi 200 joves el practiquin actualment. Coneixem la seva interessant filosofia i quina és la causa del seu èxit.
El Club de Bàsquet Cabrils va néixer l’any 2012, és a dir, acaba de complir una dècada de vida. El naixement del club és obra de quatre aficionats al bàsquet que, veient que al seu municipi, Cabrils, hi havia clubs de moltes disciplines esportives però en faltava un del seu estimat esport, van decidir prendre la iniciativa i fundar-lo.
Aquestes quatre persones són en Xavier Mauricio, l’actual president; en Joan Roig, en Miquel Riera i en Guillem Frowd. Tots quatre segueixen al capdavant de l’entitat avui dia. A més, els capricis del destí van voler que la fundació del club coincidís en el temps amb la construcció del Pavelló Municipal de Cabrils, de manera que l’entitat va fer la seva inauguració en un pavelló nou de trinca. Un presagi que feia veure el que seria el CB Cabrils: un club nou, fresc i amb una filosofia renovada.
Precisament aquesta filosofia és la clau de l’èxit del club. Segons explica el president Xavier Mauricio, «tenim uns ideals molt semblants als de la Penya (Club Joventut Badalona), en el sentit que valorem molt la base i tenim altres prioritats per sobre de la competitivitat i les categories altes, tot i que mai a ningú li desagrada competir en aquestes categories, especialment perquè motiven els nanos. També intentem inculcar el gaudi a través de l’esport, fer veure als nostres esportistes que l’important no és guanyar, sinó gaudir. Sempre els dic, quan una derrota els enfonsa, que els problemes de veritat estan a fora del pavelló, que aquest és un lloc per passar-ho bé i ser feliç».
El club, en coherència amb els seus ideals, no fa selecció per nivell, sinó que acull a tothom qui vulgui practicar el bàsquet. «L’únic requisit és tenir una bona actitud», comenta en Xavier.
En tan sols una dècada, podríem considerar el CB Cabrils com un club gran pel que fa a nombre de llicències de jugadors i jugadores. En són 184, repartides entre 14 equips, incloent-hi els veterans, que també competeixen de manera federada. La sostenibilitat econòmica del club es basa en reinvertir tot el que genera el club dins del propi club. «Els membres de la junta treballem sense cobrar... Ho fem per passió i perquè estar a prop dels joves ens dona vida», diu el president.
Així doncs, tot el que guanya el club s’aprofita, per exemple, per reduir al màxim les quotes. «Dels clubs que conec, som el més econòmic pel que fa a quotes», explica. Una altra mesura interessant és que tothom paga exactament el mateix, des del nen més petit de l’escoleta al millor jugador del primer equip. «Aquí tots som iguals, i per tant pensem que tothom ha de contribuir amb el club de manera totalment igualitària».
Un dels objectius de futur de l’entitat és, a part de continuar amb la seva filosofia, fomentar que els jugadors del club esdevinguin també entrenadors. «Ens agradaria molt que la gent del club compaginés el poder jugar amb ser entrenador del club, o si més no fer aquesta transició. És per això que tenim intenció de subvencionar, a alguns jugadors del club, la formació que habilita per ser entrenador».
Per celebrar el seu desè aniversari, el club organitzarà cap al juny un acte on es convidarà a tots els antics jugadors i entrenadors del club, i es farà un dinar per tothom. També s’estan planificant altres esdeveniments encara pendents de confirmació. A més, s’ha arribat a un acord amb la marca RAMS 23 per la compra d’unes dessuadores amb un disseny especial del club, que el propi club regalarà a tots els seus membres. | 0.865429 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_713725 | Tu Auto Centro Norauto Barcelona Manresa - C/ Bisbe Perelló S/N, Pol. Ind. Els Trullols
Opiniones recientes Norauto, Manresa
146 clientes opinaron sobre este centro
Canviar una bombeta del davant u he trobat car peró ja u sabia per el demes tot correcte
Ràpid eficient econòmic.
Els treballadors em van atendre a la perfecció. El producte que són uns imans porta esquís la caixa estava molt feta malbé i la noia de la botiga molt amablement va comprovar que estigués tot bé a l interior. Això si aquest producte no es pot vendre amb l embalatge tant fet malbé.
rapidesa i preu
Tu centro Norauto Manresa
Hemos encontrado 9 centros cerca de Norauto, Manresa | 0.633732 | curate | {"ca": 0.7340590979782271, "en": 0.006220839813374806, "es": 0.19751166407465007, "eb": 0.02332814930015552, "fr": 0.038880248833592534} | https://centro.norauto.es/barcelona/manresa/c-bisbe-perell-sn?page=2 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_384676 | Aquest cap de setmana estem molt contents i orgullosos dels nostres equips, d’aquells que han aconseguit la victòria que han estat la majoria: Sènior; Juvenil Masculí; Aleví Femení; Aleví Masculí i Benjamí Mixt però també d’aquells que no han guanyat però han posat la millor actitud i moltes ganes de seguir aprenent noves tècniques, valors i esperit d’equip.
D’altra banda, el partit de l’Infantil Femení va ser suspès perquè no es va presentar l’àrbitre i el partit del Cadet s’ajorna al proper 8 de desembre. Molta sort a tots de cara a la propera jornada del 17 i 18 de novembre?♂️?♀️? ?
Crònica i resultats dels partits del passat cap de setmana
–Club Handbol Esplugues 27–28 Handbol Esportiu Castelldefels
Enhorabona per una altra victòria del Sènior fora de casa! !
El partit va començar molt malament, amb un parcial de 11-3, però es va reaccionar molt bé i al descans ja només perdíem de 2 punts. La segona part va començar molt intensa i van anar tota l’estona per davant i jugant bé.
Marc Juvany, entrenador del nostre Sènior Masculí ha resumit el match com a “bon partit i molt bona reacció de l’equip”
–Handbol Esportiu Castelldefels 24–38 Club Handbol La Salle Montcada
En aquest partit el resultat final enganya. Es tracta del primer partit de la segona volta de Lliga Catalana del nostre Juvenil Femení (on allà van tenir un -22 . Es va començar amb un bon nivell mantenint-se dins del partit els primers 15 minuts. De nou, el cansament fa baixar la intensitat i braços i van acabar la part de -8. La segona part va començar amb la mateixa tònica que la primera, on els primers minuts ens anàvem mantenint en el mateix marge de gols i on hem aconseguit retallar fins estar 2 gols per sota. El balanç del partit és positiu, segons el seu entrenador Marçal Guardiola que afirma “estic segur que corregint algunes coses i treballant bé podem plantar cara als equips rivals que vinguin. Falta molt, el camí serà llarg i dur pero seguirem persistint en l’intent treballant en pista i fora com a grup! Gràcies al públic que ens ha recolzat al llarg de l’enfrontament”
–Handbol Esportiu Castelldefels 41–33 Handbol Parets
Victòria merescuda del nostre Juvenil Masculí de Juan Antonio Rodríguez Dafonte.
Primera victòria de la temporada, aconseguida amb molta intensitat i actitud per part de l’equip. Molta feina per davant per realitzar, però donant els primers passos amb un canvi de actitud notori. Defensa amb bastants errors en situacions de 1vs1 provocada principalment per la variant plantejada defensivament i que genera més espais per treballar. Atac amb més profunditat que en partits anteriors i aplicant un ritme més alt del que és habitual.
–Club Balonmano Granollers 39–24 Handbol Esportiu Castelldefels
Segons l’entrenador del Infantil Masculí, Aaron Murugó, el partit s’ha jugat molt bé els primers 20 minuts, mantenint l’empat en tot moment i amb les forces igualades, “però després se’ns ha anat el partit. Hi ha hagut jugadors que jugaven molt bé al 1vs1 i tenien molt bon llançament. Falta molta actitud en defensa”. A continuar treballant per aconseguir millors resultats de cara a la propera fase.
–Handbol Esportiu Castelldefels 10– 6 Lycée Bel Air
L’Aleví Masculí va guanyar 3 parts i perdut 1. “Es el primer equip que ens han ficat canya. En atac, han estat molt bé i en defensa una mica despistats. Cal seguir treballant per millorar alguns aspectes” ha afirmat la seva entrenadora la Glòria Vidal que també ha afirmat “El més important és que han gaudit al màxim, molt orgullosa d’ells”
—Club Handbol Martorell 9–7 Handbol Esportiu Castelldefels
Debut del nostre Benjamí Groc, nou equip que se ha creat en las darreres setmanes degut a la gran inscripció de nous jugadors en la categoria dels més petits del Club i que estarà dirigit pel Sergio Marin.
–Club Handbol Sant Llorenç Benjamí B 4–12 Handbol Esportiu Castelldefels
Primer desplaçament de la temporada a Sant Feliu de Llobregat del Benjamí Mixt; que va guanyar ha guanyat les quatre parts del partit. “L’equip ha jugat molt bé, s’ho han passat molt bé i hem après molt” ha declarat el seu entrenador Guillem Jubany.
–Handbol Esportiu Castelldefels 16–0 CHR Cornellà
L’Aleví Femení de la Monxi Rodríguez va guanyar les 4 parts (16-0). Les nostres alevines van fer un gran treball defensiu, aquest ha estat l’aspecte més destacat del partit. Gràcies a la gran intensitat, es va aconseguit provocar diversos errors en el rival, cosa que va afavorir la recuperació de moltes pilotes. En atac, es va poder veure un joc ràpid i fluid de 2-3 combinacions que ens va permetre fer llançaments clars i gairebé sense oposició. | 1 | perfect | {"ca": 0.967600700525394, "fr": 0.011602451838879159, "en": 0.013791593695271453, "es": 0.0070052539404553416} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_139766 | Berlusconi guanya. La Lliga Nord dobla, per la protesta contra el maltracte a l'aeroport de Milà L'esquerra reconeix el triomf del Poble de la Llibertat Silvio Berlusconi, candidat d'Il Popolo della Libertà,governarà Itàlia. Ho ha reconegut ja Walter Veltroni, candidat del Partit Demòcrata. Els resultats són ja prou clars (seguiu-los en directe) i la gran sorpresa és com la Lliga Nord dobla els seus vots i representants segurament a causa del maltracte a l'aeroport de Malpensa, d'on Alitalia ha retirat la majoria dels seus vols fa només unes setmanes per concentrar-los a l'aeroport de Roma. Tot amb tot, caldrà esperar els resultats definitius perquè el sistema electoral del Senat és força complicat. Primer de tot, solament poden votar-hi els electors de més de vint-i-cinc anys i, en segon lloc, la llei estableix que la majoria es calculi segons una base de proporcionalitat regional, cosa que dificulta de formar majories sòlides. El sistema de recompte, a més, és diferent segons les regions. El sistema de representació al Senat va desencadenar la crisi del gener proppassat. Per més que l'esquerra tenia majoria absoluta a la Cambra, al Senat hi havia un empat entre dreta i esquerra, i per cinc vots Romano Prodi va perdre una moció de confiança. A la cambra baixa, el sistema electoral atorga una majoria del 54% dels escons de la Cambra dels diputats al grup que obté més vots, encara que la diferència sigui d'un sol vot. Aquesta reforma la va aprovar el mateix Berlusconi abans de deixar de ser el primer ministre. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2817168
Tothom és lliure de decidir el seu futur, però aquest de la Lega Nord no m'acaven de convencer, es basen massa en termes econòmics, culturalment és tan italià la tarantela com qualsevol cosa del nord, és diferent a Espanya que la cultura identificativa és la castellano-andalusa.
Missatge repetit. | 0.866257 | curate | {"ca": 0.9732620320855615, "ru": 0.026737967914438502} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_39480 | Ene 19, 2019 GelesPodcastCocentaina, comarcal, cultura, especial, llegendes, local, misteris, món, programa, ràdio, successos, una nit al castell
A Ràdio Cocentaina s’obrin una nit més les portes del Castell. Juan Fran Ferrándiz està acompanyat aquesta setmana per dos consellers, la psicòloga Stella Vicens per parlar del factor D, segons investigacions recents aquest defineix el perfil fosc de la personalitat i en altra estança està l’historiador Pablo Leon que ha rescatat un fet real ocorregut a un lloc prop de aci, al poble de Benimassot. | 0.81286 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiococentaina.com/una-nit-al-castell-18-gener-19/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_242024 | XX ARRIBADA DEL MORO MACLET CARNESTOLTES A BENIMACLET Divendres 22 de febrer 18.00 h. Festa infantil amb xocolatada i jocs a la seu de l’Assemblea.Taller de muixeranga per als xiquets a càrrec de la Muixeranga de València. 21.00 h. Sopar de Comares a la seu de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet. (CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA T/620001950) Dissabte 23 de febrer 19.00 h. Eixida de la cercavila des del local de l’Assemblea, amb elTirant, l’Ajuntament Carnestoltenc, la participació de gent disfressada del barri, les filades de moros, colles de muixeranguers i colles de dolçainers i tabaleters d’arreu del país. TROBADA DE DOLÇAINA I TABAL- BENIMACLET 2008 “SENSE DOLÇAINA I TABAL NO HI HA REVOLUCIÓ” 20.00 H. Encontre del Tirant amb el Moro Maclet i els Dimonis de Benimaclet (a Baró Sant Petrillo-Leonor Jovani). 20.30 h. Proclamació de la independència del Califat de Benimaclet a la seu de l’Assemblea a càrrec d’una personalitat destacada del nostre país. 21.30 h. Sopar al local de l’Assemblea. CARNESTOLTES 2008 ORGANITZADOR: Assemblea de Veïns de Benimaclet Extret de: Dimonis de Benimaclet ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Allà ens vorem!
Serà qüestió d'anar a vore com està l'assunt, ja que ens em perdut Pego... Algú que haja anat als dos llocs em pot fer una breu comparació?
et puc dir que no hi ha comparació, sense haver anat a Pego mai... a Pego és mil voltes millor, ja que hi ha festa tooooota la nit i molt moguda... en canvi a Benimaclet... jo hi vaig estar l'any passat... i per prompte que vaig marxar del Glop no sé si es van moure massa, ara, hi havia com unes 150-200 persones a l'hora que vaig marxar | 0.792578 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_42_40156 | 2 min. 26/09/2011 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
183 Comentaris
28 Comentaris
27 Comentaris
13 Comentaris
12 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04180064308681672, "en": 0.12540192926045016, "ca": 0.6109324758842444, "de": 0.012861736334405145, "es": 0.16720257234726688, "br": 0.04180064308681672} | : /firmes/empar_moliner/Ai-quin-gustet-que-dona_0_561543854.html |
mc4_ca_20230418_2_463391 | Preguntes Freqüents - Hortanic
Preguntes freqüents BOTIGA DE CALÇOTS
Hortànic fa entregues a tot Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol. Per a altres destinacions europees, contacteu-nos a: [email protected] o bé per telèfon 676.640.216
1. Com puc tornar un article?
A través del nostre apartat “Contacte” omplint el formulari amb el motiu del canvi i / o devolució. T’especificarem en quina direcció hauràs de tornar l’article. L’enviament anirà a càrrec del client. Els articles han d’estar en perfecte estat i amb el seu corresponent comprovant de compra.
2. Quin és el termini per poder realitzar un canvi / devolució?
El termini per a qualsevol canvi / devolució és de 1 dia a partir de la recepció de la comanda.
3. He de pagar alguna cosa pel meu canvi / devolució?
Hauràs de pagar. L’enviament anirà a càrrec del client tal com apareix en la resposta “Com puc tornar un article?”
4. Què passa si m’arriba un article defectuós?
A HORTÀNIC som rigorosos quant al nostre control de qualitat però tot i així pot haver-nos passat per alt algun detall. En cas que l’article arribi amb mal estat procedirem a canviar-te’l o tornar-te l’import (segons prefereixis). SENSE COST. Entendrem com “mal estat” qualsevol tipus d’indici que faci que el producte no sigui consumible
5. Com rebré l’import de la meva devolució?
Un cop aprovada la devolució, rebràs l’import per transferència bancària.
6. Quan rebré l’import de la meva devolució?
Després d’aprovar la devolució i confirmat el seu estat defectuós rebràs un email de confirmació indicant que l’import s’abonarà al compte en uns dies. Recorda que l’abonament a la targeta de crèdit depèn sempre de la teva entitat bancària.
7. Com he de fer si l’import de la meva devolució és incorrecte?
Posant-te en contacte amb nosaltres a l’apartat “Contacte” omplint el formulari o trucant al nostre número d’atenció al client, solucionarem el problema el més aviat possible. HORTÀNIC es reserva el dret de rebutjar devolucions comunicades o enviades fora del termini fixat, o articles que no mostrin cap deteriorament. 8. Quant pagaré de despeses d’enviament?
Les despeses d’enviament es pagaran al moment de fer la comanda. Per enviaments a fora de l’Estat Espanyol, consultar.
9. Quant trigarà a arribar la meva comanda?
Els terminis de lliurament depenen de la destinació on es lliurin. Per a enviaments nacionals (excepte Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, ons’amplia a 7 dies) d’1 a 3 dies laborables. Per entregues a l’extranger consulteu en el nostre nº d’atenció al client 676.64.02.16.
Pots rebre en la direcció que triïs: domicili, treball, etc. (mai en apartat de correus). Recorda que és convenient que facilitis l’adreça on probablement et trobis en horari laborable en els dies següents a la teva compra o en una direcció en la qual es trobi algú per rebre la teva comanda.
10. Puc seguir l’estat de la meva comanda? Com?
Sí, enviant-nos un correu electrònic a [email protected]. Aquí t’informarem de l’estat de la teva comanda, ja sigui per enviaments provincials, nacions o internacionals. 11. Què passarà si en el moment del lliurament no troben a ningú?
Els nostres repartidors es posaran en contacte amb tu a través del número de telèfon que ens has facilitat. Si després de 2 intents no aconsegueixen entregar-te la comanda en mà, et notificaran la botiga més propera perquè vagis a recollir-la dins el termini de 2 dies.
12. Quina forma de pagament puc utilitzar per realitzar la meva compra?
Disposem dels següents mitjans de pagament: Visa, Visa electron, Mastercard, American Express. Segueix les instruccions de compra de la secció “Botiga” i fes la teva comanda correctament. 13. Quines són les condicions de pagament?
Tots els nostres comandes són servides un cop es rep el pagament dels mateixos. Per a tots els pagaments el nostre web compta amb una passarel·la de pagament protegida mitjançant connexió segura. Les dades es transmeten de forma encriptada SSL. Per al pagament amb Visa i Mastercard només s’acceptaran transaccions CES (Comerç Electrònic Segur). Després de verificar que la targeta està adherida al sistema CES, el sistema contactarà amb el banc que l’ha emès perquè el comprador autoritzi la compra. Quan el banc confirmi l’autenticitat, s’efectuarà el càrrec a la targeta. En cas contrari la comanda serà cancel·lada. 14. Per quina raó pot ser rebutjada la meva targeta de crèdit?
a) La targeta pot estar caducada. Comprova que la teva targeta no excedeixi la data de validesa.
b) Potser s’hagi arribat al límit de la targeta. Consulta amb el teu banc que la targeta no hagi excedit l’import permès per efectuar compres.
c) Potser alguna dada introduïda sigui incorrecta. Comprova que hagis omplert correctament tots els camps necessaris.
d) Potser no disposis encara de les claus per poder operar per Internet. En aquest cas, et recomanem que provis una segona vegada. | 0.768023 | curate | {"ca": 0.9404761904761905, "cs": 0.006474519632414369, "ro": 0.005430242272347535, "en": 0.003132832080200501, "da": 0.0004177109440267335, "it": 0.00835421888053467, "es": 0.03571428571428571} | https://www.hortanic.com/faqs/ |
mc4_ca_20230418_10_451704 | Crònica partit U.D. Benissa Vs C.D. Dénia Juvenil B | per @BoludaNando – CLUB DEPORTIVO DÉNIA
Crònica partit U.D. Benissa Vs C.D. Dénia Juvenil B | per @BoludaNando
BENISSA 2 – 1 JUVENIL “B” 17-1-15
1-Miguel 2-Pablo (Jose V. 70’) 3-Steven 4-Joan 5-Pons 6-Carlos (Henry 70’) 7-Jordi (Franco 65’) 8-Mario 9-Palomino 10-Lucas 11-Bilal (Jonathan 60’)
Gols: Lucas 89’
El Juvenil “B” va jugar un partit de molta intensitat contra el Benissa.
Els dos equips es jugaven la primera posició ja que sols separava 1 punt als dos equips en la classificació. Fou un partit amb molta tensió perquè els dos equips sabien el que es jugaven, fet que es traslladà a la grada on van assistir molts aficionats que no van parar d’animar als seus en aquest cas al Benissa, també aficionats del Dénia es desplaçaren a Benissa per veure aquest partit tant vibrant.
En la primera part el Benissa dominà el partit amb una bona possessió del baló, però el Dénia amb una bona organització i concentració no deixava que al Benissa aproximar-se a l’àrea del conjunt groguet, però en una jugada desafortunada en el mig del camp provocà el gol del Benissa en el minut 15. A partir del minut 30 el Dénia arribà amb perill a l’àrea del Benissa, amb el marcador de 1 – 0 s’arribà al decans.
Ja en la segona part, el partit continuà amb les mateixes sensacions, partit dur, amb tensió, jugades al límit…
En el minut 72 arribà el 2 – 0 per al Benissa, després el Dénia intentà de totes les maneres marcar un gol per a clavar-se en el partit i tingué una rematada de Jonathan sense perill i un altra de Lucas que va eixir desviada. En el minut 88 Lucas marcà el 2 – 1 i tots els minuts que restaren el Dénia llançà balons a l’àrea del Benissa per intentar traure un empat que no arribà.
Al final del encontre dir que el Dénia va mostrar una actitud i un caràcter que demostra que lluitarà fins el final per estar en la primera posició.
◂ Crònica partit @AutoDeniaMotors, FS Vs Calpe CFS | per @raaulgil Crònica partit Recambios Colón C.D. Vs C.D. Dénia | per @ralfdenia ▸ Tweet | 0.6682 | curate | {"ca": 0.8399405351833499, "en": 0.09117938553022795, "es": 0.044598612487611496, "it": 0.01684836471754212, "nl": 0.007433102081268583} | http://www.cddenia.es/cronica-partit-u-d-benissa-vs-c-d-denia-juvenil-b/ |
mc4_ca_20230418_11_188036 | alcaldes.eu | “Economia sostenible: quan els municipis fan més via que el G-8”
Però és la sostenibilitat, de debò, un problema dels països o ho és de les persones?
Qui ha de fomentar els valors sostenibles?
Què es pot fer des de les ciutats i pobles?
Han de ser els alcaldes, sense recursos, els guardians del territori?
Nombroses experiències de gestió de residus i d’ordenació dels recursos ens en poden donar pistes.
L’esmorzar d’Alcaldes.eu sobre economia sostenible oferirà perspectives, exemples i propostes que mostraran com el món pot ser més sostenible si cada ciutadà pren la paraula.
Per primera cop en la història contemporània, les generacions actuals creuen que els seus descendents heretaran un món en condicions pitjors de les que van trobar-se. Així ho determinen cada vegada més estudis sociològics. En bona mesura, el canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental són els causants del temor.
I és que el desenvolupament econòmic ens fa deutors d’un model d’organització que ha portat el consumisme, l’abús de combustibles contaminants i la generació de grans quantitats de residus. Paradoxalment, les societats demanden solucions que no sempre estan disposades a adoptar i pocs països estan disposats a posar fil a l’agulla per a propiciar el canvi.
Aliè a les altes disquisicions diplomàtiques hi trobem la ciutadania i, ben a la vora, les seves administracions locals. Fa temps que els nostres municipis s’han adonat que, si no es treballa des de la primera línia de proximitat, pocs canvis es produiran que valguin la pena.
Hem assistit a propostes brillants en els àmbits de l’electricitat, l’aigua, la telefonia, la gestió del trànsit i dels residus, l’eco-disseny, les normatives, etc. Totes ells són claus per a l’assoliment d’un model econòmic sostenible i han estat assumides pels nostres ajuntaments, comarques, diputacions i govern de forma directa, a l’espera que les nacions més riques del món assoleixin consensos que no arriben.
Però és la sostenibilitat, de debò, un problema dels països o ho és de les persones? Qui ha de fomentar els valors sostenibles? Què es pot fer des de les ciutats i pobles? Han de ser els alcaldes, sense recursos, els guardians del territori? Nombroses experiències de gestió de residus i d’ordenació dels recursos ens en poden donar pistes. L’esmorzar d’Alcaldes.eu sobre economia sostenible oferirà perspectives, exemples i propostes que mostraran com el món pot ser més sostenible si cada ciutadà pren la paraula.
El col·loqui ajudarà a plantejar, comprendre i imaginar l’aportació municipal i local a un tema tan important, i controvertit, com el de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social. Ho farà a través de la visió dels alcaldes participants. Es buscaran idees i visions de consens, útils per a tots els actors implicats. | 0.678414 | curate | {"ca": 1.0} | http://alcaldes.eu/articulo/1182 |
cawac_ca_20200528_0_172627 | Creix el nombre de films amb participació catalana
El nombre de pel·lícules amb participació de productores catalanes ha crescut de manera considerable durant els darrers 25 anys. Tant, que l’any 2007 des de Catalunya es va arribar a produir o coproduir el 7,16% del total de llargmetratges de la Unió Europea.
Aquesta és una de les conclusions que presenta l’estudi Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions , elaborat per l’economista Carles José Solsona per a l’associació Productors Audiovisuals Federats (PROA). “No es pot mirar la salut del cinema català analitzant un sol aspecte, però si ens fixem en el nombre de títols, la salut es resplendent”, afirma l’autor a l’ Avui/El Punt .
Segons l’estudi, entre els anys 1985 i 2009, les diverses productores establertes a Catalunya han participat total o parcialment en 713 pel·lícules de les 2.357 que s’han rodat a l’Estat, xifra que suposa el 30,25%. Si s’agafa el període 2002-2007, que és el triat per l’estudi, són 287 títols amb presència catalana dels 843 de tot l’Estat, un 34,05%. Si s’hi afegeixen les dades del 2008 i el 2009, el percentatge és del 35,61%.
Pel que fa a la Unió Europea, de l’1,92% del 1999 s’ha passat al 7,16% de films amb participació de productores catalanes el 2007, un de cada tretze. Per nombre de títols, només Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit i la resta de l’Estat estarien per davant de Catalunya, que està frec a frec a amb Suïssa.
S’ha tocat sostre
“Per a un país petit, es tracta d’una producció resplendent. Però si després analitzem els resultats de taquilla, els pressupostos… les coses no van tan bé. Sí que hi ha un avançament general del sector, però no resulta tan espectacular com el volum de les xifres podria convidar a pensar”, diu Solsona per rebaixar l’eufòria.
L’estudi analitza també la inversió en producció cinematogràfica realitzada a Catalunya i a l’Estat espanyol entre el 2002 i el 2007 i la mitjana també se situa al voltant del 30%: dels 2.044,39 milions invertits a tot l’Estat, 655,52 són d’empreses catalanes.
Amb tot, Carles José Solsona creu que s’ha tocat sostre: “El 2010 hi va haver 95 pel·lícules amb participació catalana, això és una xifra astronòmica. No crec que superem aquest sostre, que un dia arribem a participar en tot el cinema estatal. Crec que s’ha de fer un esforç intensiu, s’ha d’anar enfortint la robustesa dels productes, sense deixar de fer productes de qualitat, però se n’han de fer amb més pressupost. Els pressupostos estan per sota de la mitjana de la resta de l’Estat. S’ha de crear teixit industrial”, assegura a l’Avui-El Punt. | 0.848496 | curate | {"ca": 1.0} | http://cultura21.comunicacio21.cat/2011/07/21/creix-el-nombre-de-films-amb-participacio-catalana/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_264891 | llegir-escriure - Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
VilaWeb
Preguntes freqüents
Blocs
Entra-hi
VilaWeb
Search
llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
Arxiu de la categoria: A la recerca del geni de la llengua
ferrar oques – trencar l’olla
1
Publicat el 4 de juliol de 2014
L’espai natural d’afirmació i creixement d’una llengua és la conversa, la tertúlia, una taula, els amics al seu voltant, escarxofats al seient i amb tot el temps del món…
A Masquefa fa temps que cada dijous el Francesc Estruch, de cal Pere Llec, convida els amics a reunir-se una estona al Casal o a l’Hotel, a sopar, fer-la petar, riure, fer memòria… La majoria membres honorables de la generació del Baby Boom, organitzats a través del whatsapp.
I gairebé sempre als sopars del dijous a Masquefa la llengua pren presència de manera discreta. I jo, únic filòleg de la colla, en prenc apunts mentals. Excepte ahir, que els vaig passar al paper. I avui m’he animat a traslladar-los a la pantalla.
D’expressions d’aquelles dels avis, que ara amb prou feiens es diuen, en coneixia unes quantes, però ahir em van sorprendre amb una surrealista ferrar oques, que és el que es preguntava quan algú volia saber si algú altre tenia feina: “què fas demà al matí, ferrar oques?”. Algú hi va afegir que això es deia amb un matís picant, ja fos sexual o viciós, que no tots els de la taula van reconèixer.
Més tard, un va aparèixer amb un cafè amb gel, que bé podria ser un suau, és a dir, un cafè amb gasosa. I es va encetar el debat de si també es podia fer amb sifó, possibilitant denegada amb vehemència. “Un suau es fa amb grasiosa!”, amb accent a la o, que és com n’havíem dit tota la vida abans de la interferència del català escrit, i per això a la taula es reinvindica amb orgull.
No recordo com vam acabar parlant de bestioles com les cuques de llum i els dragons, que abans se’n veien més, i dels sabaters, que caminen per sobre de l’aigua, i d’una mena de cucs, de pell metàl·lica, que es cargolen quan els toques: les senyorites.
D’aquí es va passar al món de quan érem canalla, i als jocs infantils, com el Pare Carbasser, habitual de les nits d’estiu, quan es prenia la fresca a la porta de casa. Un preguntava “El Pare Carbasser quan va venir de la guerra va portar…”, i a partir d’aquí havies de descobrir què era fent preguntes i no es podia contestar ni si ni no, ni blanc ni negre, ni or ni plata. I si t’equivocaves havies trencat l’olla, igual que a cuit amagar quan deies el nom d’algú que no era, i llavors havies de tornar a parar.
I també com l’arri arri tatanet, anirem a Sant Benet, comprarem un… I aquí és quan algú diu un formatget. I hi intervinc per explicar que jo deia un panellet, i que també havia sentir a dir a Manresa un vitanet. En aquest punt no hi va haver consens…
I d’altres paraules que ens van acompanyar de petits, com el puntax, el nom d’un estri per fer punta al llàpits, substantiu invariable. Llavors desconeixíem que Puntax era una marca comercial.
I, en fi, vam aconseguir tancar la nit sense parlar ni del Barça ni del Procés.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
topònims – falses etimologies
0
Publicat el 20 de juny de 2014
Sempre havia pensat que el Sudan, l’Estat que hi ha al sud d’Egipte, es deia així per això, perquè estava al sud. D’acord, no tan al sud com Sud-àfrica, però sí al sud del límit (polític, mental) que va establir l’imperi Romà al voltant del Mediterrani (d’aquí el nom). I quan el 2011 el sud del Sudan es va independitzar amb el nom de Sudan del Sud, vaig trobar repetitiu el nou topònim. És clar que si el nom vingués del sud, en castellà hauria de ser Surán. Ja ho vaig pensar en el seu moment, però com que el castellà fa Sudáfrica, amb d, com en català…
Una cosa semblant pensava sobre Manhattan. Havia sentit mil vegades que li deien la Gran Poma. Bé, gairebé sempre en castellà, la Gran Manzana. I ho associava sense ni pensar-hi amb el valor urbanístic que aquesta paraula té en castellà, és a dir, amb una gran illa de cases. De fet, que no és això el que és aquest barri de Nova York?
Doncs bé, com ja deveu haver deduït, ni el Sudan té res a veure amb el sud ni la Gran Poma amb l’urbanisme.
El nom de Sudan ve de l’àrab Bilad-al-sudan, el país dels homes negres, segons el web d’etimologia de la llengua anglesa http://www.etymonline.com. I com acostuma a passar més sovint del que ens pensem, el nom no li van posar els mateixos habitants del país, sinó els seus veïns. En aquest cas, historiadors i geògrafs àrabs, que en van dir així del “territori situat al sud del desert del Sàhara, comprès entre el massís etiòpic i la costa atlàntica i limitat al sud pels altiplans dels Grans Llacs i la selva equatorial”, segons la Gran Enciclopèdia Catalana.
El nom de la Gran Poma per referir-se a Nova York ve dels hipòdroms i les curses de cavalls. El millor premi per a un cavall que ha corregut bé és això, una poma. Per associació, als anys 20 del segle passat, el millor premi per a un joquei era córrer a l’hipòdrom de Nova York. Aquest era el gran somni, la gran ambició, la gran poma. Al periodista esportiu John Fitz Gerald li va agradar l’expressió i va titular així la seva columna hípica al New York Morning Telegraph. Ell mateix va explicar la metàfora en el seu primer article: “La Gran Poma. El somni de qualsevol mosso que hagi muntat un pura sang i l’objectiu de qualsevol joquei. Només existeix una Gran Poma i és Nova York”. Més tard, els músics de jazz van popularitzar la metàfora, tocar a Nova York era la seva gran poma. I als anys 70 una campanya de l’ajuntament va divulgar l’expressió per tot el món. Així neixen les paraules i les expressions.
He tret la història de http://www.guiadenuevayork.com, però hi ha una pila de webs que l’expliquen.
Els parlants establim analogies entre les paraules, per com sonen, o per la manera d’escriure-les (ara ve, deia jo; que vol dir moro, afegia l’avi)…, i sovint ho fem només per divertir-nos, com un joc (en cap cap cap el que cap en aquest cap). I algunes vegades ho fem de manera inconscient, com ara associar el Sudan amb el sud o la poma nord-americana amb la manzana castellana. La llengua funciona així. És juganera. No ho oblidem.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
sanar – sanació – sanador
0
Publicat el 6 de juny de 2014
Els parlants de qualsevol llengua quan necessiten una paraula per designar algun objecte o concepte nou l’acostumen a crear a partir de les altres paraules existents a la seva llengua. En català, per exemple, tenim molts substantius acabats en –ció construïts a partir de la forma infinitiva d’un verb. Per exemple, de curar fem curació, i de guarir, guarició. Per tant, seguint aquesta regla que tots els parlants saben aplicar encara que no la coneguin, de sanar fem sanació. Cap problema fins aquí, oi? Doncs no exactament, perquè si busquem sanació al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) no la hi trobarem. I no cal dir que sanar sí que hi és. Tres quarts del mateix passa amb els substantius acabats en –ador. De guarir fem guaridor, que és la persona que guareix i alhora és adjectiu (diem “un bàlsam guaridor”), i de curar fem curador, que és la persona que té cura d’algú o alguna cosa, per exemple de l’edició d’un llibre. En aquest cas, no fa d’adjectiu. Alhora, curador també és una persona que guareix algú (acc. 4). I què passa amb sanador?
A diferència de sanació, sanador sí que surt al DIEC. L’entrada sanador sanadora et remet a castrador castradora, i prou. I sí, llavors se’m desperta una llum adormida al fons dels records, de quan el masover de Can Massana sanava els porcs i de com xisclaven els pobrets. I torno a buscar sanar i em trobo dues accepcions que es relacionen entre si amb un fil molt prim:
1 v. intr. [LC] [MD] Recobrar la salut perduda.
2 tr. [LC] [MD] [AGR] Castrar.
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), el fil “s’explica per l’efecte de mitigació de l’apetit sexual produïda per la castració”.
I ara tornem a la sanació i al sanador.
Googlejo una mica i em trobo que els primers deu enllaços sobre sanació fan referència al Centre Maranatha, al reiki, a la sanació prànica, al Centre Tao… I els deu primers de sanador els copa una notícia d’un sanador vident abusador al servei de premsa de la Generalitat, a l’Ara, al 324, a Europapress…, i la que fa deu sí, una entrada de la Facultat de Veterinària de la UAB sobre sanar toros.
Torno al DCVB, que amplia les accepcions del DIEC sobre els dos termes:
1. Acció de sanar. Sia arrencada ab sanació de les altres úlceras, Cauliach Coll., ii, 3.
1. Que sana o guareix; cast. sanador. Sàpies que jo son senyor e sanador teu, Serra Gèn. 72.
I acabo al diccionari de la Real Academia Española (DRAE), per allò que no fos un castellanisme. I llavors em trobo que la definició que dóna de sanació sí que respon a la idea que s’apunta al Google, però no la de sanador.
sanación.
1. f. Acción y efecto de sanar.
2. f. Curación por medio de prácticas esotéricas o de terapias alternativas.
sanador, ra.
(Del lat. san?tor, -?ris).
1. adj. Que sana. U. t. c. s.
Aquestes dues definicions són una altra prova que la llengua als diccionaris avança passet a passet. A poc a poc i bona lletra, en podem dir.
De fet, en català ja tenim un terme per referir-se al sanador, i per tant no caldria incorporar-ne un de nou. És el següent:
curandero curandera
1 m. i f. [AN] [PR] [LC] [MD] Persona que fa de metge sense ésser-ho.
2 m. i f. [AN] [MD] [PR] [LC] Persona que usa procediments no verificats per la ciència per curar malalts o alleugerir els símptomes de les malalties.
Ara bé, també és evident que curandero té un matís negatiu, vulgar, que fa que no funcioni amb el valor de sanador com a terapeuta que fa servir tècniques alternatives (els nous usos d’alternativa es mereixen un apunt a part).
En una societat més preocupada per la salut humana que per la virilitat dels porcs, la paraula sanador remet més al verb sanar com a sinònim de guarir que no de castrar. És una qüestió d’intuïció del parlant. Deixem guarir, guarició i guaridor en el sentit tradicional, i no ens els deixem perdre, i alhora incorporem sanació i sanador amb aquest matís nou, que ha vingut per quedar-se.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
humpty-dumpty
1
Publicat el 9 de maig de 2014
Fa gairebé dos anys, al juliol del 2013, vaig dedicar tres articles a l’actualització del diccionari de la RAE a la xarxa i a les diverses polèmiques que va generar. I una mica més tard, un altre a les esmenes del diccionari de l’IEC.
Ahir mateix, 8 de maig, la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’IEC, va organitzar la taula rodona La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents. I per fer-ho, va convocar quatre personalitats, sota el guiatge de Miquel Strubell, a la sala Nicolau d’Olwer, que no van ser ni neutres ni innocents. Hi van intervenir Margarida Sanjaume, cap dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya; Silvia Senz, lingüista, hispanista i editora, especialista en normativitat i autora, amb Montserrat Alberte, d’El dardo en la Academia, sobre les definicions del DRAE; Ferran Domínguez, professor associat de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, i Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC.
Aquesta darrera va fer la intervenció més acadèmica. Va fer un repàs de termes que havien generat peticions d’entitats i organismes, com ara el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que va demanar una definició pròpia per a cava. En la primera edició del DIEC, cava remetia a xampany. O la queixa d’alguna marca comercial, com Buff, que no vol que el terme s’entri al diccionari com a genèric perquè això obriria la porta al fet que altres marques el fessin servir. O la proposta del Govern d’Andorra d’introduir al diccionari més termes propis del país dels Pirineus. O la queixa per la definició d’aragonès com a dialecte o de l’asturià com a conjunt de parlars en comptes de fer-ho com a llengües romàniques.Un canvi que ja està aprovat però encara no introduït. O la modificació de matrimoni; ara, unió entre dues persones. Tot un reguitzell de propostes d’usuaris que indiquen que, com ja sabem, els parlants associem les paraules a valors més socials o culturals que no pas lingüístics. Com el cas de les patgesses de la cavalcada de Reis d’Igualada. Un munt d’anys reinvindicant que les dones poguessin fer de patges, i les Oficines Lexicogràfiques els neguen el femení perquè era una professió (ara extingida) que només feien homes, més exactament nois joves. Més evident va ser el cas de moro. Una associació va demanar a les Oficines Lexicogràfiques que es definís com a insult, valor que no recull el DIEC, per així poder presentar denúncies per xenofòbia i racisme contra els individus que el facin servir amb sentit despectiu. És a dir, el valor de les paraules per fer canviar la realitat.
Aquesta idea va estar molt ben exposada per Sanjaume amb eufemismes extrets del món econòmic, com ara externalitzar per dir acomiadar o despatxar. De fet, acomiadar en el sentit de fer fora algú de la feina ja és també un eufemisme. Les paraules estan ideologitzades. I és feina del lingüista, i encara més si es tracta de la redacció d’una llei, de canviar els termes ambigus. Per exemple, país pel nom al qual fa referència, habitualment Catalunya.I igual amb expressions com el nostre país. Sempre a la recerca d’una llengua neutra. Però, és clar, al Parlament hi arriben propostes amb un component ideològic fort, com ara que el 23 d’abril esdevingui el Dia de la Comunitat Autònoma. És evident el rerefons ideològic. I per això en la mateixa proposta no es va fer servir mai diada ni l’adjectiu nacional. En resum, la selecció de termes vehicula punts de vista polítics i no garanteix l’objectivitat.
Qui va entrar més directament en el camp de la relació entre llengua i poder, va ser Senz. Va fer una introducció sobre la història de la RAE i el poder, d’ençà que Felip V la va acollir sota la seva protecció el 10 d’octubre de 1714, i les relacions que manté actualment amb les grans corporacions econòmiques. Així, el 1993 es va crear la Fundación Pro RAE, que té com a president honorari el rei d’Espanya i com a president executiu el president del Banc d’Espanya, i com a donants, la majoria d’empreses de l’IBEX-35. I la RAE els torna el favor a través del diccionari. Consulteu El dardo en la Academia (Melusina. Barcelona, 2011), que, com va dir Strubell, més que un dard és tota una bomba. Les darreres esmenes del diccionari en paper també van en una clara direcció política. Per exemple, les diferències entre l’edició de 1992 i la del 2001 en el terme catalanismo. El 1992 hi havia tres accepcions, i la segona feia referència a “movimiento político”. Cosa ben lògica si es fa un cop d’ull a l’història recent de l’Estat espanyol. En l’edició actual aquesta accepció ha desaparegut i només se’n conserven dues: “1 m. Locución, giro o modo de hablar propio de los catalanes. 2. m. Amor o apego a las cosas características o típicas de Cataluña.” Una definició del tot insuficient. Fins i tot, segons l’accepció 1, no podem dir que cordel o capicua siguin un catalanismo del castellà. Pel que fa a españolismo, podem llegir: “1. m. amor o apego a las cosas características o típicas de España. 2. m. hispanismo. (en el sentit d’interferència lingüística, amb una definició molt més completa que catalanismo) 3. m. Carácter genuinamente español.” I per tant un españolista és algú “dado o afecto al españolismo“. En fi…
En resum, en paraules de Senz, el DRAE descriu i alhora construeix “un món fet a la seva mida”.
I és que les paraules tenen amo. O hi ha persones, o institucions, que s’autoproclamen amos de certes paraules. Això és el que va explicar Ferrran Domínguez amb la metàfora de Humpty Dumpty, el personatge d’una cançó popular anglesa que apareix a Alícia al país de les meravelles. Domínguez es va centrar en tres termes: drets, nació i regió. Vaig trobar especialment interessant la distinció entre nació i nacionalitat. Aquest últim està recollit a l’article 2 de la Constitució: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”. Malgrat que s’hi indica que hia ha nacionalitats i regions, el Tribunal Constitucional (un humpty-dumpty de la terminologia constitucional, ja que és l’amo de les paraules i diu què volen dir i què no) no ha donat mai contingut al terme nacionalitat. No ha establert mai cap distinció amb regió. I per tant la distinció s’ha anat diluint fins a no voler dir res.
I ja hem acabat amb els peus ficats en el món de la política, cosa que dóna la raó al títol de la jornada. Però això no vol dir que sigui un fenomen inevitable. Com a parlants hem d’evitar, tant com sigui possible, la instrumentalització de les paraules.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
10 euros – SP98
0
Publicat el 25 d'abril de 2014
A l’Eix del Llobregat, a l’altura d’Esparreguera, hi ha una benzinera automatitzada que presumeix de ser la més barata de la rodalia on pots comprar gasolina i gasoil en valencià. Encuriosit, vaig atrevir-me a seleccionar l’opció. De seguida, l’encapçalament de Premi un botó per començar es va convertir en Polsi un botó per començar. I, amb el diccionari de l’Institut a la mà (bé, a la punta dels dits), m’adono que polsar és sinònim de pitjar un botó, mentre que prémer és Agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo. Casumlolla, el valencià fa servir un català més correcte que el català. Com pot ser?
Continuo i trio en quin sortidor tinc aparcat el cotxe. Ara em posarà eixidor o alguna cosa semblant. Doncs no. Quina decepció, posa sortidor. I triar, en tercera persona, per educació: Trie Sortidor. Llàstima que no faci servir la segona persona del plural com a tractament d’educació. Llavors el trieu esborraria les diferències.
Passo pantalla. Que quina mena de carburant vull: Trie Combustible. El combustible en qüestió està simplificat en símbols com GAS-A+ o SP98. Aquí els idiomes s’esborren.
Tercer pas. Quants calers vull abocar al dipòsit i si vull Pagar o Bescanviar Val. A mi, això de bescanviar em sona més funcionarial que valencià, però vés a saber, potser sí que aquí canviem i al sud bescanvien. Entro al DIEC en línia i em trobo que, un altre cop, la versió valenciana afina més. L’accepció 5 de canviar és la següent: Donar a algú (alguna cosa) i rebre d’ell una altra cosa com a equivalent, bescanviar.
Com passa més sovint del que ens pensem, les dues paraules són bones, però bescanviar és més exacte, i per tant s’adequa millor al context.
I com ho pensem pagar això? Trieu, entre Amb Tarjeta Bancària o Amb Bitllets (Import Exacte). Tan bé que anàvem i ja han de lligar valencià amb faltes d’ortografia de jutjat de guàrdia, de setze jutjats de guàrdia, com escriure targeta amb jota.
Encara rai que a la pantalla següent no es deixen la dièresi d’INTRODUÏSCA TARjETA BANCÀRIA i I SEGUISCA LES INSTRUCCIONS. Sí, curiosament repeteixen la falta ortogràfica, però, com si la terminal tingués mala consciència, la deixa en minúscula. La resta del text va tot en majúscules. Com si digués, ep, que ja ha arribat l’hora de pagar, poca broma que ara va de debò. El panell inferior, on s’ha de marcar el número secret de la targeta, només garla en castellà.
En fi, vaig posar 10 euros per sortir del pas i vaig tornar a la carretera.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
imaginar – imaginar-se
0
Publicat el 11 d'abril de 2014
reflexiu “Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex. : El nen ja es renta tot sol” (Enciclopèdia Catalana).Si busqueu el verb rentar al DIEC, hi trobareu això:
1 1 v. tr. [LC] Netejar amb aigua o un altre líquid. Rentar la roba bruta. Rentar-se la cara, les mans, els peus. Rentar llana. Rentar un mineral.
Per tant, el verb rentar és un verb transitiu, sempre que rentem rentem alguna cosa, aquesta cosa és el complement directe: la roba, la cara. Si volem expressar que l’acció recau en el mateix subjecte, hi afegim un pronom: es o se.
– En Jesús renta els peus al Pere.
– En Jesús es renta els peus.
Veiem un altre cas, semblant però no igual: entrenar – entrenar-se. Quina diferència hi ha?
– Tata entrena el Barça.
Entrenar és un verb transitiu, però si hi afegim el pronom reflexiu, passa a ser intransitu:
– El Barça s’entrena cada dia.
No podem eliminar el pronom:
– El Barça entrena cada dia.
Entenem què vol dir, perquè comprenem el context de la frase, però en aquest cas el pronom és obligatori.
Què passa en l’ús pronominal d’un verb com passejar? Segur que heu sentit frases com aquesta d’en Boadella a l’Ara: “No em passejo per Catalunya perquè em diuen fatxa” (03/01/2013). Aquest em té cap sentit? També hi ha una pàgina de Facebook que es diu: Jo també em passejo per casa descalç/a. Aquest darrer em té una valor de familiaritat? No ho sabria dir. En tot cas, al DIEC passejar-se té un significat concret, no sé si gaire usual actualment:
3 tr. pron. [LC] Rifar-se 1 . Noi, com se’l passeja; i ell no ho sap veure.
Un altre cas: agafar – agafar-se.
– Agafar la paella pel mànec
– Agafar-se a una branca
El significat varia. Segons la definició del DIEC:
1 v. tr. [LC] Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se’n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s’ho, transportar-ho, per servir-se’n, per possessionar-se’n.
2 1 intr. pron. [LC] Fer amb quelcom, valent-se de la mà o d’alguna altra cosa, el mateix que per agafar-ho, a fi d’aguantar-se, d’evitar d’ésser emportat, de deturar-se.
Hi ha casos en què costa veure-hi la diferència. Per exemple: imaginar – imaginar-se. Veiem què en diu el DIEC:
1 v. tr. [LC] [PS] [PE] Formar la imatge mental (d’alguna cosa), representar-se (alguna cosa) en l’esperit.
2 v. tr. [LC] [PE] Concebre, inventar. La bellesa d’aquells indrets no es pot imaginar. Ha imaginat una màquina curiosa.
3 tr. pron. [LC] [PE] Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar. Ja m’imagino el que t’haurà dit.
L’accepció 3, la versió pronominal, és sinònima de pensar. Precisament, aquest verb és intransitiu perquè el fem servir sense complement (penso, llavors existeixo), o amb un complement preposicional introduït per en: penso en tu o en què penses? ; però també pot ser transitiu: què penses? La versió pronominal, pensar-se, té un significat concret, com agafar-se i imaginar-se.
4 tr. pron. [LC] Ésser de l’opinió, tenir com a cert. Qui et penses que és? Jo em penso que és boig.
Per tant, aquí hi ha un matís a tenir en compte. No ens mengem el pronom.
En canvi, en el verb creure, que també té una versió pronominal, la distinció és molt subtil:
1 1 v. tr. [LC] Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus.
1 2 tr. pron. [LC] Creure’s una cosa. Això, no m’ho crec d’ell. Creure’s tot el que diuen.
No creu res o no es creu res? Totes dues. Volen dir el mateix?
Un últim cas per embolicar encara més la troca: menjar o menjar-se? Depèn del complement.
– El Joan no menja carn
– El Joan no es menja carn*
– El Joan es menja el món
– El Joan menja el món*
Els exemples amb * no els diríem mai. El verb menjar el fem pronominal quan el complement directe és definit.
rentar-se les mans, entrenar-se per a la cursa, agafar-se per no caure, imaginar-se el que ens diran, pensar-se el pitjor, no creure’s res, menjar-s’ho tot… Verbs reflexius que ens fan reflexionar.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
els adjectius aquest – aquell
0
Publicat el 28 de març de 2014
Els adjectius designen una qualitat del substatiu amb el qual concorden amb gènere i nombre (tret dels invariables, que només concorden amb nombre) o el determinen. En el primer cas hi ha els adjectius qualificatius (blau, bonic, pobre, perillós, nou, cert…); en el segon, els determinatius (meu, alguna, quin, sis-centes, vuitè, poc…). Alguns d’aquests últims poden fer de pronoms, i per això també se’n diu adjectius pronominals, per exemple: quin t’agrada més, aquest o aquell?
Centrem-nos en els demostratius, i concretament en aquest i aquell, i deixem de costat l’aqueix i altres variants, que n’hi ha unes quantes. El primer indica proximitat a la persona que parla o escolta, i el segon, llunyania. Així, si redacto un apunt sobre dos blogs, el meu i el de l’Om Hil (http://l-endema.blogspot.com), per exemple, quan escric “aquell blog” faig referència al de Hil, i quan dic “aquest blog” al meu.
Els demostratius poden tenir tres funcions: la d’introduir distincions basades en la proximitat o la llunyania respecte a l’espai que ocupen l’emissor i el receptor, o funció díctica, segons la definició del DIEC (p.e. : aquesta taula); la de fer referència a un element aparegut anteriorment en el discurs, o funció anafòrica (p.e. : Els homes i les dones anaren per camins diferents; aquestes últimes pel camí ample), i la d’anticipar alguna cosa, funció catafòrica (p.e. : aquesta és la nostra desgràcia: que mai no ens vol escoltar). Els exemples els he extret de l’edició digital de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Anem una mica més enllà, a la part que no he trobat en cap gramàtica. Si en comptes d’escriure sobre blogs, ho féssim sobre un país llunyà, quin adjectiu faríem servir?
– Llavors se’n va anar a Austràlia, perquè …….. país era una terra d’oportunitats.
Segons el que he explicat, hauria d’escriure aquest, perquè l’adjectiu té un valor anafòric. Però a mi no em sembla malament, fins i tot millor, aquell, que remarca la distància del país envers el lector.
De fet, passa una mica el mateix que amb els noms col·lectius amb un complement en plural. Veiem-ho:
– Un gran nombre de treballadors està en situació de risc laboral.
– Un gran nombre de treballadors estan en situació de risc laboral.
En el primer cas fem la concordança estrictament gramatical, és a dir, el verb concorda amb el substantiu que fa de subjecte: “nombre”. En el segon cas, el verb concorda amb la idea externa que el parlant té del subjecte.
Si voleu més informació sobre això, escriviu “nom col·lectiu” a l’Optimot i cliqueu criteris. L’exemple l’he tret d’allà.
En el cas dels noms col·lectius, les dues concordances són bones. El que s’ha de vigilar quan s’escriu és la coherència, no anar saltant d’una solució a l’altra. Més que res, per no atabalar el lector. Pel que fa als demostratius, no és un fenomen tan sistemàtic. No hi ha gaires casos com els de l’exemple. En tot cas, està bé tenir-ho en compte a l’hora de redactar. Qüestió de matisos.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
perfet d’indicatiu – imperfet d’indicatiu – passat perifràstic
0
Publicat el 14 de març de 2014
Els temps verbals ens serveixen per situar l’acció del verb en el temps. Així, el passat (simple o perifràstic) assenyala una acció passada en un període de temps que també ha passat: Ramon Llull va morir (morí) l’any 1315; el perfet d’indicatiu (abans pretèrit indefinit) assenyala un fet que s’ha realitzat en un període de temps que encara no ha acabat: La collita d’enguany ha estat magra, i l’imperfet d’indicatiu assenyala una acció passada que era present en un temps passat: Van arribar mentre sopàvem.
En aquests exemples, extrets dels Curs superior de gramàtica catalana, de Jeroni Marvà (Editorial Barcino; Barcelona, 1988) el complement de temps ens indica el temps verbal que hem d’utilitzar. L’any 1315 és un període passat, en canvi enguany situa el parlant dins del mateix període de temps que l’acció, i finalment l’imperfet no porta cap complement que limiti el temps de l’acció de sopar. Si intercanviem els complements de temps les frases esdevenen agramaticals: Ramon Llull va morir enguany, La collita de l’any 1315 ha estat magra, com també si introduïm un complement de temps al tercer exemple: Van arribar mentre sopàvem l’any 1315/enguany.
Aquesta distribució verbal no coincideix amb el castellà. Així, en castellà el pretérito indefinido (o pretérito perfecto simple) es fa servir per indicar una acció passada, estigui dins del període de temps del parlant o no. Per exemple, es diu: Le ví esta mañana, quan en català diem L’he vist aquest matí i El vaig veure ahir.
Per tant, en castellà l’imperfet es fa servir per indicar accions sense especificar si han acabat, i també accions habituals del passat, com ara: De pequeño leía mucho. Veiem-ne alguns exemples extrets d’El Periódico de Catalunya l’any passat:
a. Zhou ha reaccionado con prestancia: esta semana pedía unidad y subrayaba su fidelidad al «camarada Hu».
b. El pasado viernes, dentro del Festival Mil·lenni, Niña Pastori volvía al Palau de la Música con el disco ‘La orilla de mi pelo’.
En el cas de a., en català diem que ha demanat unitat i en el de b., que va tornar al Palau, encara que el referent temporal no estigui al costat mateix, sinó al començament de la frase.
Aquest ús de l’imperfet l’he trobat també en l’edició en català del mateix diari, però de manera esporàdica. Per exemple:
c. «Qui mana aquí és Jorge, i ara que és ministre ja ni t’ho explico», m’assegurava aquesta setmana un destacat membre del PP català.
Gairebé sempre la traducció és l’adequada:
d. ‘Que tinguem sort’, la cançó de Llach en l’adéu al Pep, va ser ahir la més descarregada a l’iTunes
‘Que tinguem sort’, la canción de Llach en el adiós a Pep, era ayer la más descargada en el iTunes
No tinc clar que aquest ús tan majoritari de l’imperfet en castellà sigui sempre correcte. Per exemple, en el cas de b., l’acció de tornar al Palau no és una acció que es pugui allargar en el temps, com la de sopar.
Aquest fenomen de substitució no l’he sentit en el català parlat; només es dóna en el català escrit. La qüestió és que hem d’evitar que l’imperfet substitueixi el perfet i el passat perifràstic per la indefinició temporal que això comporta.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
diccionari ? normatiu ? valencià
0
Publicat el 28 de febrer de 2014
Primer de tot, em ve a la memòria una frase que vaig llegir quan va sortir el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el 1995, també acompanyat de polèmica, si fa no fa com el Diccionari Normatiu Valencià (DNV). Deia més o menys que no et compris mai la primera edició d’un diccionari, perquè la segona sempre serà millor. És a dir, que qualsevol obra de l’envergadura d’un diccionari sempre conté errors, errors que només es poden corregir després d’una temporada de pràctiques. Sembla lògic, oi?. Llàstima que no recordi l’autor de la sentència.
En segon lloc, el cognom normatiu crida l’atenció. No em ve al cap cap diccionari que faci explícit al títol que és normatiu. El més normal és que la normativitat i el prestigi li vingui de la institució que l’ha elaborat i que acostuma a acompanyar el títol. Així, al petit món dels correctors, el fet que Enciclopèdia Catalana o el Termcat reculli un terme ja és prou garantia per fer-lo servir. En tot cas, la paraula normatiu no surt gratis, comporta obligacions. De diccionaris, vocabularis i reculls lèxics n’hi ha de diverses menes… Un diccionari que s’autoqualifica de normatiu està obligat a seguir, i a establir, una norma (perdoneu-me l’obvietat). El DNV vol ser normatiu i dialectal alhora; reflectir tota la diversitat i alhora definir un estàndard. I no se’n surt, ni tan sols per definir un subestàndard valencià. No es pot tocar campanes i anar a la processó. Feu un cop d’ull al meu apunt fenoll-fonoll del 7 de setembre del 2012.
Finalment, sobre el DNV hi plana l’ombra del secessionisme lingüístic, si fa no fa com va passar amb l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), com explico a l’apunt català-valencià-balear, del 26 d’octubre del 2012. Ara bé, si el model de llengua del DNV és el que es pot extreure de la introducció del mateix diccionari, no hi veig cap problema. No ens avancem. Per veure si serà una eina útil per als parlants o un altre punt de conflicte, igual que per avaluar-ne el rigor lexicogràfic, l’hem de fer servir. El dia a dia ens marcarà la pauta.
Després de llegir a Vilaweb i Núvol els articles de Francesc Esteve, tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, i Felip Gumbau, professor de valencià a secundària, i també l’entrevista a Toni Mollà, lectures que per aquelles casualitats de la vida m’han coincidit amb la de Vint i Ramon Barnils, de Laia Altarriba (Edicions Dau; Barcelona, 2013), la conclusió es clara: no hi pot haver un estàndard catalanovalencià si no hi ha un espai comunicatiu catalanovalencià. El 1931, la gran i ràpida acceptació que van tenir les Normes ortogràfiques de Fabra s’explica, en part, perquè existia un espai comunicatiu format per diaris, revistes i literatura que reclamava una ortografia clara. En aquest cas tenim un espai trencat, que només l’escola manté de manera més o menys artificial. Felip Gumbau assenyala l’IEC; jo assenyalo TV3, d’un cantó, i Canal 9, de l’altre, i els respectius governs, no cal dir-ho.
I una última conclusió, que recull el que reclamava ja fa anys Emili Casanova en un article a Serra d’Or, núm. 537, setembre del 2004 (p. 33-34). Potser que el DCVB no es converteixi en un diccionari fossilitzat, com el Marià Aguiló, potser que li traguem la pols i l’anem actualitzant, permanentment, perquè de la mateixa manera que és important tenir un diccionari que ens marqui per on passa la ratlla de la llengua estàndard, la que ha de servir de referència de tots els parlants, també ens cal un diccionari on trobem totes les paraules i tota la diversitat de la nostra llengua, de Fraga a Maó i l’Alguer i de Salses a Guardamar.
Teniu l’enllaç al DNV a la columna del costat.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
Eugeni S. Reig – Jordi Palou – Enric Gomà…
0
Publicat el 14 de febrer de 2014
Les webs sobre llengua, com les que vaig enllaçar al darrer apunt, ens donen accés directe a molts continguts, però no són l’única plataforma de què disposem per a això. Els grups de correu en són una altra de molt eficaç. Avui en faig una tria de cinc.
Espero que els trobeu interessants.
INFOMIGJORN
Infomigjorn és un butlletí sobre la llengua catalana que recull articles, notícies, ressenyes de llibres… i també informa de cursos, jornades… Tots relacionats amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, la dialectologia, la literatura, la política lingüística, la normativa… Els continguts els selecciona Eugeni S. Reig. El butlletí funciona des del 12 d’agost del 2008, compta amb 10.300 membres i té dues versions, una de gratuïta i una altra de pagament, l’Infomigjorn Cap de Setmana. Això a banda, és interessant perquè ho fa des d’un punt de vista valencià.
Us hi podeu donar d’alta a migjorn.cat, on també trobareu un arxiu dels butlletins publicats.
Els temes de l’últim butlletí, el d’ahir dijous, el número 948, van ser els següents:
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
2) Diccionari normatiu valencià
3) Josep Lluís Navarro – Benvinguda al diccionari de l’Acadèmia
4) Felip Gumbau Morera – Les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià
5) Francesc Esteve -Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri
6) Quim Monzó – Un desenllaç inesperat
7) El Tempir rebutja la ingerència del Govern valencià en l’AVL i demana unitat per fer-hi front
8) 46 sentències que demostren la unitat de la llengua
9) Alfons Esteve i Francesc Esteve – El Consell Jurídic Consultiu denunciarà acadèmies, tribunals i el govern valencià?
10) La Universitat de València demana a Fabra respecte per a la comunitat científica i la unitat de la llengua
11) El CJC dictamina que l’AVL no té competència per a definir el nom de la llengua
12) L’AVL edita el Vocabulari de la música en col·laboració amb la Federació de Societats Musicals i CulturArts
13) Sixto Ferrero – Vocabulari i Diccionari
CATALÀ SEMPRE
El Col·lectiu Català Sempre edita una revista en línia sobre llengua i cultura catalanes, Lletra. Fins ara se n’han editat 134; l’última, la d’aquest mes de febrer. A part d’això, té un grup de debat on us podeu subscriure i rebreu al correu les actualitzacions, així com l’enllaç a l’última Lletra. Darrerament, seguint els canvis viscuts al país, el grup de debat ha evolucionat cap al debat sociolingüístic i fins i tot polític.
En el darrer número hi trobareu articles, o extractes d’articles d’Aina Santamaria, Rosana Cantavella, Joan M. Tresserras, Carles Castellanos, Toni Soler, Vicenç Villatoro i Albert Pla Nualart, entre d’altres, i entrevistes a Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Carles Martí Casanova, fundador de l’associació El Tempir, d’Elx, a més de ressenyes de llibres i altres continguts. A la web també hi trobareu una pestanya amb totes les Lletra.
Us hi podeu donar d’alta a [email protected], amb la paraula adhesió al títol del correu.
RODAMOTS
Jordi Palou va tenir una idea ben senzilla: enviar cada dia a un grup de subscripció un mot o una expressió a través del correu electrònic (i ara també a Twitter), acompanyat de la definició, de l’etimologia i d’alguns paràgrafs on apareix per situar-lo en el seu context, i d’aquesta manera contribuir a difondre i ampliar la nostra riquesa lèxica. Ho fa des del 1999 i compta amb més de 25.000 subscriptors.
El darrer és ser del morro fort.
“Ser molt tossut, recalcitrant, no gens disposat a deixar-se conduir per altri.
Dubto que puguis persuadir-lo d’acompanyar-te; ha dit que no i ja saps que és del morro fort.
[Etimologia de morro: d’origen incert, potser d’una base onomatopeica murr, expressiva d’una posició botzinaire dels llavis.]
“—Us vaig sentir discutir la nit que va venir. Sé que t’ho vas prendre malament i crec que estàs malalta des de llavors. Per què no et reconcilies amb ella?
Vaig negar amb el cap.
—La meva mare és del morro fort.
—De segur que t’estima molt.
—I un be negre amb potes rosses.
Ella no tenia ni idea del que era conviure amb la Demèter.
Aleshores, la Meritxell em va fer la segona confessió de la seva vida.
—Jo no tinc mare. No saps la sort que tens de tenir una mare.
Vaig agafar-li les mans i les hi vaig estrènyer amb força. Hi ha moments en els quals les paraules fan nosa.”
Maite Carranza, El desert de gel (Barcelona: Edebé, 2006)
“Ella no callava i ell s’encenia com una mala cosa. Amb un home així no pots intentar raonar-hi. És millor deixar que s’esbravi i que llanci els plats contra la paret que no pas que te’ls llanci a tu. La Severiana, com que és del morro fort, no em feia cas i s’hi enfrontava, fins i tot s’hi tornava, però ho pagava molt car.”
Víctor Alexandre, Set dones i un home sol (Barcelona: Proa, 2009)
AL CARRER
L’Enric Gomà, guionista de professió, manté aquest grup, que es dedica a caçar frases al vol, sentides al carrer, tant en català com en castellà. El va fundar fa 14 anys, i actualment compta amb més de 700 informants per tot el territori, entre ells l’actor Paco Mir o l’escriptora Marta Rojals. El grup va néixer d’una deformació professional: de parar l’orella al carrer per recollir material amb què elaborar uns diàlegs creïbles.
L’últim al carrer és aquest, enviat avui mateix:
“El Jose Montoya ha sentit a la cantonada de Muntaner amb Provença, a Barcelona, una noia que parla pel mòbil:
-Escribe un poco guarro, pero me gusta.”
I també el trobareu en forma de columna al TimeOut, cada divendres amb El Periódico. Si us hi voleu subscriure, escriviu un correu a [email protected]
EL BLOG DE L’OPTIMOT
L’Optimot, com deveu saber (si no, en teniu l’enllaç aquí al costat), és una eina de cosulta molt útil, que fa temps que funciona. El setembre del 2012 l’Optimot va engegar un blog amb l’objectiu, tal com explica a la web, de “difondre els dubtes lingüístics habituals, les novetats de l’Optimot i el funcionament del cercador”.
Us hi podeu subscriure i rebreu al correu electrònic, cada quinze dies, articles com aquest, el de dimecres passat:
“Noves fitxes de relatius al cercador
L’ús dels pronoms relatius sovint planteja dubtes. Per exemple, s’ha de dir “el tema del que parles” o “el tema de què parles?” “El professor el qual han contractat” o “el professor que han contractat?” Com es tradueix el pronom cuyo en català? L’ús dels pronoms febles en la mateixa frase que els pronoms relatius també és motiu freqüent de dubte: “la casa on hi viu” o “la casa on viu?”, “on diu això” o “on hi diu això?”. Recentment s’han incorporat al cercador de l’Optimot un grup de tretze fitxes que resolen aquests dubtes.”
Si us interessa, entreu a http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/optimot/ i allà hi trobareu la pestanya de subscripció.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
dites – diccionaris – gramàtica – llengua
0
Publicat el 31 de gener de 2014
La xarxa bull de llengua. Una bona pila de bons blogs ofereixen als badocs del català un tou de pàgines per passar-ho bé. N’hi ha de tota mena. I també n’hi ha que han hagut de plegar. Avui dono de baixa un enllaç de la columna del costat. Trau la llengua, un dels programes de més audiència de la RTVV, ja no té ni web pròpia. A partir d’ara, l’haureu de cercar al Youtube.
Avui destaco quatre pàgines, amb una mica de tot.
DITES.CAT
El blog de paramiologia catalana, mantingut per Víctor Pàmies Riudor, un crac dels refranys i les frases fetes. Hi trobareu de tot: diccionaris i reculls, traduccions al castellà i a altres llengües, els seus llibres, materials audiovisuals…
LEXICOGRAFIA.BLOGSPOT.COM
Gazophilacium és el blog dels malalts de lexicografia. Sí, existeixen. D’enamorats dels diccionaris n’hi ha hagut sempre. A més dels apunts sobre tot el que es mou en aquest àmbit, hi trobareu enllaços a tots els diccionaris catalans en línia.
“Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”, Wittgenstein
ENXANETA.INFO
Una web més clàssica. No és un blog, és un bon recull de tota la normativa del català: vocabulari de termes gramaticals, verbs conjugats, ortografia, bibliografia… I exercicis, amb els quals podeu autoexaminar-vos.
ENALTRESPARAULES.BLOGSPOT.COM
El blog sobre llengua de Neus Nogué, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, té una mica de tot. No hi aneu a cercar-hi res en concret, com sí que podeu fer en els altres tres. Aneu-hi a aprendre, això sí. A deixar-vos sorprendre i a seguir el camí que us ofereixi. A més a més, té l’avantatge que, a diferència del meu, el plantejament i desenvolupament dels apunts és molt acadèmic. En un món, el de la llengua, ple de xerraires, s’agraeix la claredat d’exposició i la rigurositat de les seves entrades.
Els teniu tots quatre aquí al costat.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
repàs gener-desembre
0
Publicat el 17 de gener de 2014
Més d’un cop m’ha passat que després de publicar un apunt hi torno a entrar per corregir algun error, des d’un accent que hi havia de ser i no hi era fins algun castellanisme subtil. D’altres vegades entraria a canviar algun exemple, a millorar la redacció d’algun paràgraf… Com que això seria un començar i no acabar, m’ho vaig prohibir. El que està penjat, penjat està. Ara bé, he decidit aprofitar el meu primer apunt del 2014 per fer allò que se suposa que s’ha de fer al gener: un repàs de l’any que se n’ha anat.
Als qui hi entreu avui per primer cop, potser que deixeu aquest apunt per més endavant. Als habituals, espero que us ho passeu bé.
Comencem.
El paràgraf final de l’apunt titulat les normes ortogràfiques – la declaració de sobirania (1 de febrer) ara em fa somriure. Que ingenu que era fa un any. En aquell moment, aquella declaració em va semblar plena de trascendència, avui em fa la sensació que ha quedat superada pels fets i la velocitat d’això que en diuen el procés, o el desafiament, sobiranista. Millor que no em dediqui a fer anàlisi política.
Pel que fa a la polèmica entre bloc – blog (7 de març), remarcar que es mantenen les resistències a acceptar blog a Vilaweb, entre d’altres mitjans. I constato que la llengua, i sobretot l’ortografia, manté intacte el poder de generar identificacions, crear simbolismes i encetar debats que ja tenia fa dos segles, pel cap baix.
A castellà fàcil – català difícil: el ‘lo’ neutre (12 d’abril), vaig acabar l’apunt amb un exemple que volia ser provocador (si ho va ser, no es va manifestar). Vaig voler establir una distinció, un matís, entre normatiu i correcte. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, el verb detenir té una accepció que jo no faig servir. No diria mai “el porter va detenir la pilota”, per mi és incorrecte, però en canvi és normatiu. Així que en aquest cas, cal deixar llibertat de vot, per dir-ne així.
També he tingut temps per denunciar algun cas d’atemptat a la llengua, a olla a pressió – sense òs (5 de juliol), perpetrats per Decathlon i Àrea de Guissona. El primer ha estat rectificat; el segon continua ignorant que les olives tenen pinyol. Em tornaré a queixar i ja us ho explicaré com acaba tot plegat.
Sobre l’enfrontament entre Fabra i mossèn Alcover, en l’apunt la guerra per la normalització – els morts en combat (13 de setembre), m’agradaria fer una precisió. Els objectius que es van imposar els dos lingüistes eren diferents, i per tant els camins que van agafar també. M’explico. Per mossèn Alcover, que en català puguem dir nosaltres de més de vint maneres diferents (nosatres, naltros, mosatres…) demostra la riquesa d’una llengua, i aquesta riquesa és la que ell volia recollir al seu diccionari. Un idea coherent amb l’aplec de les rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó. Per Fabra, en canvi, sense qüestionar la riquesa de la llengua, que hi hagués més de vint maneres de dir nosaltres era un obstacle, petit, a superar. Una llengua moderna no podia escriure el pronom personal de primera persona de nombre plural de vint maneres diferents, ni de cinc, ni de dues, només d’una. Hi poden haver formes dobles (com llançar-llençar), i fins i tot triples (estim, estime, estimo) però han de ser l’excepció. És per això que enfrontar les figures d’Alcover i Fabra com a lingüistes no té cap sentit. Tots dos van reeixir en el que s’havien proposat.
L’apunt dedicat a Casasses-Puntí sobre les lletres que desapareixen, em vaig deixar en els exemples un excepció que ara vull recordar: Enric. A totes les llengües de l’entorn aquest nom s’escriu amb h, tret del català i el castellà (i de l’italià, que no en té cap): Henry, en anglès; Henri, en francès; Henrique, en portuguès; Heinrich, en alemany; Hendrik, en holandès; Henric, en romanès; Henrik, en hongarès, noruec i suec… No, no he trobat cap explicació a la desaparició hispanocatalana de la h. Si algú en sap res…
Tinc pendent un apunt sobre el cas contrari, les lletres que apareixen del no-res, com ara la t del bart i el col·lègit al català central, o la i d’agraieixo.
Finalment, a l’apunt sobre Masquefa (20 de desembre), afegeixo de la meva collita algunes paraules que en Marius Serra es va deixar al sarró, paraules com ara gallaret per referir-se a la rosella, un mot que Alcover només situa al nord del país i que jo relaciono amb el joc de gall, gallina o pollet?, que es juga amb aquesta flor abans que surti . O el pèlag, molt estès al Penedès, en comptes de bassal o toll. O l’expressió un tou de, amb el significat d’un munt de o una pila de. Aquesta expressió sembla que ve del gruix que fa una cosa tova, com ara herba, palla, carn, neu… (busqueu-ho al DCVB). D’aquí a un ús més general només hi ha un pas.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
‘Paraules en ruta’ – Masquefa
0
Publicat el 20 de desembre de 2013
Paraules en ruta és l’espai que el magazín Divendres, de TV3, dedica a la llengua. Marius Serra n’és el presentador i l’ànima. A cada poble que visita, es dedica a cercar paraules i expressions locals. I el 25 de novembre d’enguany va arribar a Masquefa i es va instal·lar a la plaça de l’Estació, on va plantar la pissarra. De la visita, Màrius Serra ens en va deixar un article a La Vanguardia, titulat Masquefins i masquefines, que també podeu llegir en un blog: Hotel Dilluns. Teniu els dos enllaços aquí al costat.
Màrius Serra i Espartac Peran, a la plaça de l’Estació. Foto: TV3
El programa va començar amb tot un clàssic: Masquefa es diu amb e tancada, com ara Berga o Matadepera. És tot un misteri per què els forasters la fan oberta. Tampoc no ens hi emprenyem gaire.
D’altra banda, a Masquefa, com a molts llocs de Catalunya, canviem la e àtona per u quan la tònica és una o. No hi ha gaires casos. Màrius Serra n’esmenta tres: sogro, onclo i jonoll.
D’aquí van passar a una dita, un rodolí, que es diu sobre les masquefines, i que Màrius Serra va conèixer quan va anar a fer el programa a Piera: “masquefina, puta fina”. Com molt bé va remarcar l’Espartac Peran, no tan sols no ens vam ofendre, sinó que vam reivindicar que la dita és en plural: “masquefines, putes fines”; perquè no n’és una, en són moltes. Sembla que això ve d’una casa de barrets que hi havia a Barcelona al primer terç del segle XX, a la ronda de Sant Antoni, que era coneguda com a Can Masquefa. Una altra veïna, en canvi, va explicar que al segle XVI, quan Masquefa encara era un escampall de masies i cases aïllades, a tocar de la carretera el capellà en va obrir una, de casa de barrets. I tothom que hi passava hi parava. I d’aquí ve. I, és clar, en Màrius Serra va reivindicar noms com Can Masquefa per sobre de Riviera.
Mentre els veïns explicaven tot això, anaven apareixent en pantalla piulades al Twitter. I em va cridar l’atenció aquesta: “A mi de Masquefa em sona una gasosa que bevien els meus avis, pot ser?”. Doncs si, pot ser. Fins fa pocs anys encara es podia trobar la gasosa marca La Masquefina, elaborada a Vila-seca. I també una taronjada. Això sí, no va arribar a ser tan popular com per donar lloc a una frase feta.
Pel que fa al lèxic, es van explicar les paraules següents:
Corraló, també viva al Maresme, segons Màrius Serra, fa referència a un carrer estret. A Masquefa ent tenim dos: el corraló de l’Estació i el de la Fassina.
Marmanyer -a; dit d’una persona tafanera, enredaire, xerraire… tant en positiu com en negatiu.
Mistela, vi dolç que s’elaborava a moltes cases fins no fa tant.
Vidagua, una liana que es troba als torrents i les rieres i que, seca, es fumava, sobretot els adolescents.
Rondinar, com a sinònim de renyar, és a dir, rondinar algú.
Ulleres de batre, mena d’ulleres que portaven els cavalls en batre per no marejar-se quan feien voltes a l’era.
Estanyapaelles, ofici desaparegut. De tant en tant passava pel poble un home que es dedicava a adobar tota mena d’estris: paraigües, cassoles… I tapava els forats de les paelles amb estany. D’aquí el nom. Passava pels carrers cridant: “l’estanyapaelles, que tapa tots els forats, tant de les joves com de les velles”.
Garlanda, mena de tortell. Només es venia per la festa de Sant Isidre, patró de la pagesia. El noi regalava la garlanda a la noia, i aquesta se la posava al braç per ballar el Ball de la Garlanda. Com més generós era el noi, més garlandes duia la noia.
Si aquest apunt us ha interessat, us recomano que veieu el vídeo.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
saber a poco – sacar fuerzas de flaqueza – ser de tripas – dar largas – con la verdad por delante – ir de farol – tener el corazón en un puño…
0
Publicat el 6 de desembre de 2013
Continuació de l’apunt de fa dos divendres.
Aquest cop em centro en expressions en comptes de paraules. Algunes no surten a l’Optimot, i d’altres surten de manera incompleta. I en un cas, f), la traducció fa servir la proposta de l’Optimot però varia la redacció per adaptar-la, cosa que he trobat molt interessant.
La frase original, en castellà, i la traducció al català les comparo amb la traducció que surt a l’Optimot. Cal remarcar, i en el darrer apunt no ho vaig fer, que l’Optimot és un cercador que agrupa diverses fonts. Les propostes de traducció aquí transcrites es corresponen a la quarta edició del Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana.
Com en el darrer apunt, tots els casos aquí anotats van sortir publicats a El Periódico de Catalunya el 2012.
a) en ocho capítulos que saben a poco
14 saber a poco tenir gust de poc.
en vuit capítols que es fan curts
b) para sacar fuerzas de flaqueza
25 sacar fuerzas de flaqueza fer el cor fort
per treure forces d’on no n’hi havia
c) Soy una actriz de tripas
No hi surt
Quan actuo em surt de dintre.
d) el grupo armado consideró que «no caben más largas a la posibilidad de entablar conversaciones».
7 dar largas (a un asunto) donar allargs (o allargues).
el grup armat va considerar que «ja no és possible ajornar més la possibilitat d’entaular converses».
e) Creo que es importante ir con la verdad por delante para poder volver los sitios.
No hi surt.
Penso que és important anar amb la veritat com a bandera per poder tornar als llocs.
f) Obama asegura que no va de farol con la opción militar contra Irán
8 es un farol fam és una fanfarronada.
Obama assegura que l’opció militar contra l’Iran no és cap fanfarronada
g) con tres defensas y el corazón en un puño
no hi surt
amb tres defenses i el cor engongit
h) Belén Rueda se ha vuelto a poner el mono televisivo para grabar ‘Luna, el misterio de Calenda’
5 (traje) granota f.
Belén Rueda s’ha tornat a arremangar per a la televisió per gravar ‘Luna, el misterio de Calenda’
i) Las dos se han convertido en su sombra en los ‘front row’ y en las fiestas de alto copete.
9 de alto copete fig d’upa. Son gente de alto copete, són una gent d’upa.
Les dues s’han convertit en la seva ombra als ‘front row’ i a les festes d’alt estànding.
j) La Preysler también es abuela de Alejandro (en la foto superior) y Sofía, hijos de Chábeli y su marido Christian Altaba, una pareja que ha tenido sus más y sus menos.
58 sus más y sus menos (inconvenientes) els seus pros i els seus contres.
La Preysler també és àvia d’Alejandro (a la foto superior) i Sofía, fills de Chábeli i Christian Altaba, un matrimoni que ha tingut moments bons i dolents.
k) En altres temps, la falta de pluja anunciava que habría que apretarse el cinturón.
3 apretarse el cinturón fig estrènyer la bossa (o els cordons); treure els biaixos.
I a la fitxa 6917/1 de l’Optimot hi diu: “L’expressió apretarse el cinturón en català equival a estrènyer-se el cinturó, estrènyer-se la cintura, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se els cordons i treure els biaixos. Totes tenen el mateix significat: ‘estalviar’.”
En altres temps, la falta de pluja anunciava que venia una època de vaques magres.
l) a punto de celebrarlo por todo lo alto
18 por lo (o por todo lo) alto (con lujo) amb tota mena de luxes.
19 por lo (o por todo lo) alto (con pompa) amb magnificència; de primera; sense estar-se de res.
I a la fitxa 2712/2 de l’Optimot hi surten les mateixes traduccions més “en gran”.
a punt de celebrar-ho com l’ocasió es mereixia
m) Y en la reanudación, más de lo mismo
La fitxa 7872/2 de l’Optimot diu això: “L’expressió més del mateix no és correcta en català. Segons el context i el grau de formalitat, podem usar diverses expressions, com ara: és el mateix que; una i altra vegada; més encara; tornem-hi; ja hi tornem a ser;tornar amb la mateixa cançó; ser la cançó de l’enfadós; el conte de mai no acabar; si no vols brou, tres tasses; nyic-nyic; etc.”
I en la represa, sant tornem-hi
n) Alejarse del mundanal ruido
No hi surt
Allunyar-se dels sorolls de la gran ciutat
o) Pep es un exagerado de mucho cuidado.
26 ser de cuidado fam que cal anar-hi amb compte; ésser capaç de fer-ne de totes.
el Pep és un exagerat com n’hi ha pocs
p) Nadie en su sano juicio cree que las reformas son la única via de crecimiento
12 estar en su juicio (o en su cabal juicio) estar en el seu seny.
21 no estar en su sano juicio tenir un perdigó a l’ala; estar tocat de l’ala; estar fora de seny.
Ningú amb dos dits de front creu que les reformes són l’única via de creixement
Continuo recollint traduccions, que presentaré en pròxims apunts.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
xino-xano
0
Publicat el 5 de desembre de 2013
Aquest estiu m’havia fet el propòsit de penjar alguns apunts, de tant en tant, sense la disciplina que m’autoimposo la resta de l’any. Doncs bé, sense disciplina, no hi ha resultats. Això sí, vaig prendre algunes notes, i us les faig arribar a continuació, com a comiat de les vacances d’estiu.
A la cua d’un petit supermercat en una poble de la platja, tinc al davant un matrimoni amb una nena d’uns quatre anys. La caixera, una senyora gran, després de cobrar als pares, li demana a la petitona com es diu. “Meritxell”, li contesta. I la senyora continua… “¿Quieres un caramelo? ¿Te gustan los caramelos? Mira, ¿de piña?, o ¿de fresa?, de maduixa, ¿te gusta la maduixa?” Em fa somriure. Primera, perquè de petit la fresa era un dels castellanismes que tenia més arrelats. Els iogurts, els polos… tot era de fressa, així, amb essa sorda, és clar. I després, perquè en aquest cas la catalanada, la interferència, serveix per acostar-se al parlant, per trencar barreres. En aquesta maduixa dita amb la tendresa d’una àvia hi ha un matís que només podem fer servir i entendre els bilingües. Afortunats que som.
Per l’autovia, tornant cap a casa, veig que els panells lluminosos m’adverteixen que al cotxe porti sempre els nens lligats, i ho fan en català, castellà i anglès. Em crida l’atenció la introducció de l’anglès, que no necessita cap oficialitat per ficar-se per tot arreu. No n’estarem fent un gra massa? El fet de parlar anglès genera un consens més ampli fins i tot que el català, perquè s’associa al progrés econòmic. No sé si els panells són una aposta pel multilingüisme o una rendició al turisme i als seus ingressos. A mi em recorda els menús d’alguns restaurants de la costa, que tenen l’anglès en primer lloc.
Una família camina xino-xano pel passeig marítim al capvespre, entre parades d’artesania i manters. Els nanos corren amunt i avall. De cop i volta, un d’ells es dirigeix a un senyor de cabells blancs al crit d’”avi!, avi!” i es para a explicar-li, per la cara que fa, alguna cosa molt i molt important. Continuo endavant quan sento que el mateix nano ara crida un altre senyor del grup, calb i amb ulleres, que s’ha avançat i ho fa al crit d’”¡abuuu!”. Avi i abu, d’abuelo, és clar. Ho podríem classificar com un cas de diglòssia igualitària, si no fos una contradicció.
Per la festa major, em trobo una amiga que ha tornat fa poc del País Valencià, on ha passat uns dies al poble del seu home, que es diu Vicent. Ella, però, li diu Vicenç, com fem per aquí. I m’explica que al poble, asseguts a la fresca, se li va acudir cridar al seu home: “Vicenç!” I la sogra, sorneguera, li va replicar: “A quants en crides?”
Finalment, un dels grans temes de l’estiu ha estat l’epidèmia d’Ebola. I des del primer moment, el seu nom ha fet parlar molt. Més que res, la pronúncia, en els mitjans orals, i la majúscula, en els escrits. Per tant, serà el tema del pròxim apunt. El que no he fet a l’estiu, ho hauré d’enllestir al setembre, ves.
Publicat dins de A la recerca del geni de la llengua | Deixa un comentari
Posts navigation
1
2
3
4
»
Search
Entrades recents
‘Cançó de la rosa de paper’, de Vicent Andrés Estellés
‘jodert’ – ‘lockout’
cuyo – del qual
‘En el café de la juventud perdida’, de Patrick Modiano
tots – totes
Comentaris recents
Narcís Llauger i Dalmau en ferrar oques – trencar l’olla
xaviermanuel en humpty-dumpty
xaviermanuel en agobio – capricho – bandazo – pucheros – tropel – baza – vidilla – orillar – cuajar – desmelenar – encumbrar
Eva en agobio – capricho – bandazo – pucheros – tropel – baza – vidilla – orillar – cuajar – desmelenar – encumbrar
xaviermanuel en agobio – capricho – bandazo – pucheros – tropel – baza – vidilla – orillar – cuajar – desmelenar – encumbrar
Arxius
abril 2015
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
agost 2014
juliol 2014
juny 2014
maig 2014
abril 2014
març 2014
febrer 2014
gener 2014
desembre 2013
novembre 2013
octubre 2013
setembre 2013
agost 2013
juliol 2013
juny 2013
maig 2013
abril 2013
març 2013
febrer 2013
gener 2013
desembre 2012
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
agost 2012
juliol 2012
juny 2012
maig 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
Categories
A la recerca del geni de la llengua
Amics, coneguts i saludats
Construint la República de les Lletres
General
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Darreres Notícies VilaWeb
10.12.2022 | 09:15 La traductora Mara Faye Lethem, guardonada amb el Premi Internacional J. B. Cendrós
10.12.2022 | 08:26 S’ha mort a Catar el famós periodista dels EUA a qui van detenir per portar una samarreta LGBTI
10.12.2022 | 08:00 Les portades del dissabte 10 de desembre de 2022
09.12.2022 | 21:40 Panxo (Zoo): “Plantar la bandera a Madrid tenia el simbolisme de tornar el colp”
09.12.2022 | 21:40 “Menteixen per encausar-nos”: demanen fins a dotze anys de presó per a dos activistes pel dret d’habitatge | 0.73843 | curate | {"ca": 0.9110817941952507, "es": 0.056909630606860155, "pt": 0.007882585751978892, "ru": 0.0006431398416886544, "sk": 0.0004782321899736148, "en": 0.004650395778364116, "it": 0.0025725593667546174, "ro": 0.001550131926121372, "sh": 0.0004947229551451188, "mk": 0.00039577836411609497, "cs": 6.596306068601583e-05, "no": 0.00014841688654353561, "sl": 0.0001154353562005277, "ar": 0.00018139841688654353, "de": 0.0007091029023746702, "lt": 0.0002803430079155673, "hu": 0.0004947229551451188, "fr": 0.003578496042216359, "eo": 0.00041226912928759896, "st": 0.00034630606860158313, "cl": 0.00034630606860158313, "ja": 0.0003133245382585752, "br": 0.00034630606860158313, "sv": 1.6490765171503957e-05, "pl": 0.005986147757255937} | https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/a-la-recerca-del-geni-de-la-llengua_7156/ |
naciodigital_ca_20220331_0_225430 | La xarxa bull per les eleccions. Foto: ElRipollès.info
Les segones eleccions després que Twitter hagi penetrat entre els internautes del país han estat les municipals d'aquest diumenge. Durant tota la jornada i sobretot a partir de les vuit del vespre els comicis han centrat l'atenció a la xarxa.
La majoria de partits polítics han fet servir Twitter per retransmetre, des de les seves seus, la nit electoral i les reaccions dels candidats. Malgrat hi ha hagut certa dispersió en l'ús d'etiquetes, en part per la territorialitat d'aquests comicis, #22M i #municipals han esdevingut temes del dia, segons el rànquing del portal Twit.cat. La primera acumula més de 23.000 piulades -s'ha fet servir a tot l'Estat- i la segona, més de 1.200, segons Research.ly.
Molts partits polítics han utilitzat Twitter per retransmetre el minut a minut de la nit electoral. El compte de CiU en aquesta plataforma ha estat especialment actiu. S'hi han pogut seguir els resultats que la formació ha obtingut en diverses poblacions i, una vegada completat l'escrutini, també les reaccions dels principals candidats.
"Arribant a l'Hotel Majestic, comença el compte enrere, farem història" han estat les primeres paraules que s'han pogut llegir al compte de Xavier Trias. Poca estona llavors, s'hi han pogut llegir les previsions del sondeig de TV3, que ha desencadenat una allau de felicitacions per part dels internautes cap al candidat. Finalment, en el 'timeline' de Trias s'han transcrit les paraules del discurs del candidat guanyador.
En el compte de Jordi Hereu s'ha pogut seguir el minut a minut de l'escrutini, que ha començat donant la victòria als socialistes en els primers minuts. En produir-se el punt d'inflexió, que ha començat a donar avantatge als convergents, el 'timeline' del candidat socialista desprenia esperança. "Encara resten vots", s'hi podia llegir
El compte general dels socialistes ha servit per seguir resultats, igual que el d'Esquerra. En el compte d'Unitat per Barcelona s'han transcrit les paraules de Portabella, que no ha piulat en el seu compte personal.
Iniciativa també ha publicat alguns resultats i ha transcrit les paraules de Ricard Gomà en el seu compte a Twitter, si bé gairebé al punt de la una de la matinada no ha aparegut cap nova piulada del candidat ecosocialista.
"Moltes gràcies a tots, som decisius a Barcelona", ha piulat Alberto Fernández Díaz una vegada acabada la nit electoral. En el compte del PPC a Twitter s'han destacat les victòries a Badalona i a Castelldefels. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/25265/eleccions-twitter |
acn_ca_20201011_1_57062 | Detenen un conductor drogat al barri de Sants de Barcelona que portava 300 grams de marihuana
Portava una motxilla amb dues bosses de plàstic precintades
ACN Barcelona.-La Guàrdia Urbana va detenir dimecres el conductor d'un turisme al barri de Sants que va donar positiu al test de drogues i que transportava en una motxilla dues bosses de plàstic precintades amb més de 300 grams de marihuana. Els fets van tenir lloc poc després de les 14 hores, segons han explicat a l'ACN fonts municipals. L'home va quedar detingut per tràfic de drogues. | 1 | perfect | {"es": 0.1725417439703154, "ca": 0.8274582560296846} | https://www.acn.cat/text/item/detenen-un-conductor-drogat-al-barri-de-sants-de-barcelona-que-portava-300-grams-de-marihuana |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_10425 | Accedim a la Bastille per qualsevol de les múltiples vies que ens endinsen en aquesta antiga fortalesa integrada a la part baixa de la muntanya. Es pot optar per agafar el telefèric i estalviar-se els primers 200m de desnivell però els camins d’accés (en molts moments per escales) entre antigues muralles i túnels fan aquesta part de l’ascens molt interessant.
Des de la part de darrere de la Bastille (a l’entrada del pàrquing) s’agafa una pista forestal que ens porta ràpidament cap al Mont Jalla on hi ha un memorial a les tropes de muntanya i unes boniques vistes de la ciutat i de la Bastille.
El camí segueix amunt, aquest cop ja molt més estret, amb moments de fort pendent que ens fan guanyar alçada ràpidament. Cap als 800m d’altitud cal abandonar el GR i seguir un camí molt menys transitat amb marques vermelles (no sempre gaire visibles) que ens portarà del dret al cim del Mont Rachais. El cim no té res d’especial ja que la vegetació tapa les vistes però es pot continuar “crestejant” per camí molt més còmode en direcció nord i després de remuntar des d’un petit coll arribarem a unes praderes molt agradables que deixen una bonica panoràmica del massís de la Chartreuse.
El descens el podem fer seguint una pista (amb bones vistes de la Belledonne i de la vall) i posteriorment un camí que ens portarà al serpentejant camí que descendeix directament a La Tronche des d’on es torna fàcilment a Grenoble.
Una excursió a l’abast de la mà ja que es pot realitzar, sense utilitzar cap mitjà de transport, des de la mateixa ciutat de Grenoble.
La proximitat d’aquesta petita muntanya a la ciutat fa d’ella una bonica excursió familiar que pot completar les visites a la Bastille i al memorial del Mont Jalla. Tot i així, encara que no presenta cap dificultat tècnica, si es vol fer l’ascensió completa s’han de tenir ben en compte els 900 metres de desnivell a superar, ja que poden resultar molt durs si no s’està una mica en forma. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_23252 | Ja en tinc un Crear-ne un gratis
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 08/12/2018
Una de les moltes coses que he d’agrair als meus pares és que mai es van queixar de la música que m’agradava. Sé que sembla una cosa poc important, però us asseguro que ara, amb 55 anys complerts, no hi ha...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 01/12/2018
“No t’enyores?” La frase es repeteix com un mantra cada cop que vinc a Catalunya. Me la diuen amics, familiars, coneguts i, fins i tot, gent llunyana que només conec per les xarxes. Gent que em trobo al...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 24/11/2018
Amb això de viatjar passa com amb tot, que l’experiència ajuda a no cometre les mateixes errades gaire sovint. Aprens, per exemple, a no emportar-te aquelles sabates tan mones que encara no has estrenat o a...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 17/11/2018
Un terrabastall sobtat em fa adonar que acabo d’aterrar a Barcelona. És el que té agafar el mateix vol vint-i-vuit vegades en un mateix any, acabes fent-ho com qui va al cotxe dels papes, clapat com un nen...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 10/11/2018
Des de ben petit he amagat una mena de tara terrible que tacava de mala manera la meva mediterraneïtat. Ara que soc gran crec que ja us ho puc confessar: odio els petards amb totes les meves forces. Bé, qui...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 03/11/2018
Fa quinze anys em vaig passar tot un hivern a la ciutat de Wolverhampton (Anglaterra). La meva dona hi feia un voluntariat europeu i jo ho vaig aprofitar per fer una escapada de les meves i fugir de la...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 27/10/2018
Quan ma germana gran va tenir la seva primera filla jo tenia quinze anys i, per dir-ho suau, exercia d’adolescent a temps complet. Em passava els dies escoltant vinils compulsivament, sol com un mussol,...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 20/10/2018
Pels volts d’octubre, mentre els catalans tremolen de por al Festival de Sitges, la dona i jo, porucs de mena, ens fem passar les ganes de cinema al London Film Festival. Amb el programa a la mà triem tres...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 13/10/2018
Soc a casa barallant-me amb l’ordinador i els renecs se senten des del Big Ben. La incompetència pròpia i una abdicació incomprensible per part de la televisió nacional de Catalunya, la nostra, fa que la...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 06/10/2018
El dia que vam buscar casa a St. Albans en vam veure sis d’una tirada. Ens hauríeu d’haver vist, caminant a peu d’una a l’altra; jo diria que vam fer més quilòmetres que el dia de la mitja marató. N’hi...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 29/09/2018
Sé que us sorprendrà, això, però encara hi ha indrets al món on l’estiu s’acaba. Aquí a Anglaterra, per exemple, els arbres ja fa dies que comencen a tintar-se de color taronjós i les nits et demanen...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 22/09/2018
L’Enric i la Sònia han decidit deixar-ho còrrer. Ja fa dos anys que el seu matrimoni no va enlloc. Ella n’està farta, de tirar del carro contínuament, de fer veure que no nota l’apatia i la desídia que es...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 15/09/2018
Era un pla collonut. Anàvem a un festival de música i ho teníem tot ben planejat. D’entrada, amb l’experiència que teníem d’actes similars, havíem demanat al nostre nen que convidés un amic seu per fer-li...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 08/09/2018
Ja sé que és molt lleig això que diré, però arriba un dia que la millor manera de saber què pensa el teu fill és espiant les seves xarxes. Sí, és políticament incorrecte i atempta contra la seva privacitat...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 01/09/2018
S’ha passat un estiu de somni. D’entrada, ha fet un interrail amb sa mare per mig Europa, repassant llocs emblemàtics de la Segona Guerra Mundial. Sí, ja sé que sembla una ruta una mica curiosa per a un...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 25/08/2018
Quan en Ruben arriba al matí a obrir el bar jo encara estic si fa o no fa pel tercer son. No veig mai com treu les taules i cadires i les escampa meticulosament per la plaça, ni com omple les neveres de...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 18/08/2018
Sembla mentida però fa dues generacions la gent no sabia què era això de fer vacances. Per als meus avis, sense anar més lluny, el més semblant al que fem ara quan arriba l’estiu era sortir els dies de...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 11/08/2018
Quan ja no pots més de tanta xafogor i marxes a estiuejar a un poblet de muntanya, una de les coses més segures és que de sobte et trobaràs envoltat de gent nova. Sí, ja sé què deveu estar pensant ara...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 04/08/2018
Són quarts de quatre de la tarda i els peus et fan xup-xup. De l’asfalt sembla que pugi un volcà adormit que s’ha desvetllat de la migdiada. Et fotries la mitja ampolla d’aigua que tragines des del matí,...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 28/07/2018
Hi ha ciutats que t’aclaparen de manera agressiva, gairebé impertinent. Són les que t’omplen els ulls de castells imponents i edificis senyorials, les que t’enlluernen amb places i catedrals testimonis d’un...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 21/07/2018
No és un destí amb molta requesta per estiuejar, ho reconec. De fet, és molt probable que ara mateix et trobis més vilatans de Guissona remullant-se a la platja de Cambrils que no pas aquí. És comprensible,...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 14/07/2018
Anar de vacances a Escòcia demana temps. Per una banda necessites molts dies per fer-te una idea aproximada de les seves dimensions. Potser per això és preferible delimitar una mica la ruta que vols fer si...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 07/07/2018
No sé si heu estat mai als Estats Units. Potser és la destinació que teniu programada per a aquestes vacances o la teniu apuntada a l’arbre dels desitjos, quan les factures no us lliguin com cadenes a casa....
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 30/06/2018
Ja fa una setmana que estic instal·lat a Catalunya. Al davant hi tinc dos projectes ben engrescadors, un programa de televisió sobre música popular i també un nou disc amb els meus companys de vida, que,...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 23/06/2018
Són quarts de set del matí i, per dir-ho mesuradament, no és el meu moment preferit del dia. Fa una hora llarga que m’he llevat i no crec que hagi dormit més de quatre hores. Però no pateixo pas; tinc un...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 16/06/2018
“Com va la vida per Londres?” És la pregunta que tothom em regala quan em retroba. Sembla senzilla de contestar però no ho és pas. I no ho és perquè, tot i que et sap greu trencar la mística de la vida a la...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 09/06/2018
Ja sé que anem molt tard, que a hores d’ara molts de vosaltres ja teniu la pell torrada i heu tastat el gust salat de l’aigua. Nosaltres no, nosaltres estem blanc filats i l’única cosa salada que hem tastat...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 02/06/2018
Sí, ja ho sé, n’he parlat altres vegades aquí. Es tracta d’aquest festival que fem a Tarragona quan arriba el mes de juny. Els primers anys ho feia per ajudar a omplir-lo, no me n’avergonyeixo pas, era el...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 26/05/2018
“Un altre dia sense anar al gimnàs i ja van dotze anys”. Quan vaig llegir aquest post en el perfil d’un bon amic no vaig poder evitar el somriure. M’hi sentia ben identificat. Fa cinc anys, el dia que no...
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR | 19/05/2018
No fa gaire temps, el meu fill i jo ho fèiem gairebé tot plegats. Des que s’aixecava el tenia aferrat al clatell com una paparra. Quan el recollia de l’escola m’explicava tan minuciosament el que li havia...
< Anterior |
1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
Següent >
18 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.713499 | curate | {"ca": 0.7916503587736464, "de": 0.07488584474885844, "pt": 0.015916503587736466, "it": 0.08284409654272668, "fa": 0.005348988910632746, "es": 0.015525114155251141, "en": 0.005218525766470972, "eb": 0.006001304631441618, "br": 0.0016960208741030659, "eo": 0.0009132420091324201} | : /firmes/lluis_gavalda/?page=3 |
crawling-populars_ca_20200525_47_23325 | <a href='http://www.bannerstotmataro.com/www/delivery/ck.php?n=a4aee013&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE' target='_blank'><img src='http://www.bannerstotmataro.com/www/delivery/avw.php?zoneid=74&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE&n=a4aee013' border='0' alt='' /></a>
El doctor Pere Clavé a l'Hospital de Mataró
La disfàgia és un trastorn que afecta gran part de la població, sigui per una suma de factors quan ens fem grans o bé derivat d'altres malalties. Tot i això, a diferència de malalties com la diabetis o la hipertensió, la disfàgia és encara una gran desconeguda per a molts. L'Hospital de Mataró, amb el Dr. Pere Clavé com a director de la Unitat d'Exploracions Funcionals Digestives, és pioner en la investigació de la malaltia. Descobrim la disfàgia de la mà de Clavé, gran expert en el camp, Director Acadèmic, de Recerca i d’Innovació del CSdM, president de la Societat Europea de Trastorns de Deglució i professor associat de la UAB.
Normalment sempre hi ha una causa, a excepció de quan ens fem grans, que n'hi ha moltes. La gran majoria de persones grans, quan passen dels 80 anys, tenen disfàgia per una suma de factors: perquè han perdut força muscular, velocitat de reflexos, elasticitat dels teixits, el seu cervell funciona més lent...
El més comú és l'ictus. La meitat de les persones que tenen una embòlia cerebral, pateixen disfàgia. I en moltes, es convertirà en crònica i els portarà a tenir greus complicacions, com ara malnutrició, deshidratació o, la més greu, pneumònia aspirativa. Això tant en ancians com en persones amb disfàgia per altres motius. També la poden causar el Parkinson, l'esclerosis múltiple, l'Alzheimer i altres malalties, la majoria neurològiques.
En un nombre important de pacients és perquè el cervell no dona bé l'ordre d'empassar-se el menjar, i en un altre nombre important de casos és perquè senzillament es té poca força muscular.
En primer lloc, la força que necessitem per empènyer el bolus alimentari de la boca a l'esòfag és més dèbil. Per una altra banda, els mecanismes fan que quan empassem l'aliment no vagi a la via respiratòria. En un malalt amb disfàgia, això no funciona bé,
Tristament, ho és. La disfàgia, malgrat ser una malaltia tan freqüent com la diabetis, és una gran desconeguda. Si surts al carrer i preguntes a algú què és una diabetis o com es tracta, tothom et donarà una explicació. En canvi, si preguntes què és una disfàgia, ningú t'ho sabrà dir del tot, si no és que han tingut un parent directament afectat. I si preguntes com es tracta, encara menys. Per tant, hi ha una gran diferència en el coneixement d'una malaltia i una altra, que curiosament són molt semblants des del punt de vista del tant per cent de gent a la qual afecta.
”Un diagnòstic precoç i un tractament simple redueixen molt les possibles complicacions de la disfàgia” – Pere Clavé
Fa anys que m'ho pregunto. Per desgràcia, hi ha algunes malalties que no són tan visibles, i d'alguna manera les oblidem. A l'Hospital de Mataró fem precisament el contrari, posar damunt la taula el fet que és fàcil de diagnosticar, que si no es diagnostica, t'arrisques a tenir complicacions molt greus i que és raonablement fàcil donar un tractament efectiu a aquesta gent.
Hi ha dos escenaris entre els quals estan la majoria de malalts. Un és, per exemple, el d'un senyor de 60 o 70 anys que ha tingut un ictus. Ahir estava bé i avui té disfàgia. L'objectiu del tractament d'aquest malalt és curar-lo, i avui tenim tècniques de neuroestimulació a l'Hospital que ens permeten recuperar la funció, perquè et permeten estimular la part de cervell que encara té sana. Aquest seria el millor pronòstic. Per altra banda, pot haver-hi un senyor molt gran, de 80 o 90 anys, que té disfàgia, i a ell ja no podem aspirar a curar-lo.
Però inclús a aquests malalts, mitjançant diferents textures i viscositats, és possible donar-los una alimentació bona perquè la millor qualitat de vida possible. En aquests casos l'objectiu és evitar la complicació. Les persones grans que tenen pneumònia com a complicació de la disfàgia, moltes vegades moren a conseqüència d'això. Tenim estudis a l'Hospital que ens diuen que molts malalts moriran per culpa de les complicacions de la disfàgia. Moltes vegades, els ancians que la pateixen moren a causa d’una pneumònia que els ha comportat una complicació de la malaltia.
I tant. Tenim un estudi molt bonic que vam acabar fa un any on demostrem que un diagnòstic a temps i un tractament molt simple, que és bàsicament ajustar la viscositat dels fluids, la textura dels aliments i la higiene de la boca d’aquest pacient, redueix de forma molt important aquestes complicacions respiratòries i fa que la gent visqui més amb millor qualitat de vida. Actualment fem servir el protocol d'Intervenció Mínima Massiva, que es va començar a aplicar fa quatre anys a l’Hospital de Mataró, i el qual redueix un 13% la mortalitat durant el primer any. Ara hem fet un pas endavant, l'hem refinat i ajustat, i estem a punt de llançar un gran estudi on volem demostrar amb uns 1.500 malalts el seu efecte terapèutic. El gran missatge és que fent bé les coses, podem millorar molt l'estat d'aquests malalts.
El Consorci Sanitari del Maresme, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, va engegar la campanya “El menjar cura!” per recaptar fons per millorar la salut de les persones del Maresme que tenen disfàgia. Segons el Consorci, només a la ciutat de Mataró hi ha unes 3.000 persones que no poden empassar, menjar i beure amb normalitat. La majoria, sense diagnosticar. A més, informa que a l’Hospital de Mataró, la meitat de les persones grans ingressades pateixen disfàgia. Amb aquesta la campanya es pretén iniciar dos projectes de recerca per diagnosticar i tractar la disfàgia en dos col·lectius especialment sensibles: els nens i els adolescents amb afectacions neurològiques greus i les persones grans hospitalitzades. Amb els diners recaptats, a més, es produiran una sèrie de videoreceptes de plats de textura modificada perquè, tant en els centres sanitaris com a casa, es puguin preparar aquests menús. Les persones que, a títol individual, vulguin col·laborar-hi, poden fer les seves donacions a través de la web impulsemlarecerca.csdm.cat
En primer lloc, a l'Hospital de Mataró som pioners a Europa en l'estudi d'aquesta malaltia. Em tiro floretes però és la veritat. El segon missatge és que cada vegada entenem més els mecanismes pels quals el cervell controla la deglució, i això permet entendre per què tenen disfàgia moltes persones. A més, avui dia tenim moltes tècniques que ens permeten fer tres coses: estimular el cervell perquè torni a empassar normalment, o estimular la perifèria, la boca i la faringe amb substàncies farmacològiques, per ajudar a la deglució. En el grup de pacients que ja no es poden curar i tornar a empassar, es busca compensar la seva disfunció amb una alimentació adaptada.
En alguns països apareix la figura de la persona que es cuida de la disfàgia. Una mica és el deglotòleg, una persona que s'encarrega de coordinar un equip multidisciplinari en què participen diferents perfils professionals i pot tenir diversos orígens; pot ser logopeda, infermer, metge, dietista, nutricionista, neuròleg.... L'important és que entre tots donem al malalt tot el que li calgui des del punt de vista de diagnòstic i terapèutic.
Aquí a l'Hospital de Mataró tenim un grup pioner a escala europea. En el món, en alguns països això està molt ben enfocat. Jo presideixo una societat europea en la qual, quan fem un congrés, som entre 800 i 1.000 persones. En el mateix congrés al Japó hi assisteixen entre 7.000 i 8.000 persones. Allà donen molta importància a la disfàgia i al fet que quan ens fem grans no podem empassar normalment. Per tant, a poc a poc ens anem posant una mica més al dia, però encara estem molt per darrere d'alguns països.
Dissabte 19 d’octubre, a les 11 h a l'Escola L’Arboç El CSdM ha organitzat una gran festa a l'Escola L'Arboç. Un xef elaborarà plats adaptats per a persones amb dificultat per empassar i Els Comediants oferiran un gran espectacle.
No, afecta inclús a infants. Des de l’Hospital de Mataró estem treballant amb els nens de l'Escola d'Educació Especial L'Arboç, els quals tenen grans discapacitats que els comporten molts problemes per empassar.
La primera fase, la d'avaluació, ja està acabada. La segona fase comença ara. Aquest dissabte farem una gran festa a l'Escola L'Arboç per explicar a les famílies el món de les textures dels aliments i com poden millorar la salut dels que estan a l’escola. A partir d'aquí, començarem un assaig per demostrar que introduint aquest tipus d'alimentació els
De fet, tenim tres grans idees. La primera és fer que als hospitals o les escoles sigui normal poder donar al pacient una dieta especial per disfàgia. Que les cuines i les empreses de càtering estiguin preparades, de la mateixa manera que serveixen menús per a diabètics o celíacs. El segon objectiu és que aquest tractament es pugui continuar quan el pacient es dona d'alta i se'n va a casa. Per això, el que hem fet és desenvolupar un total de 300 receptes, de les quals ja n'hem gravat 50 en videoclips que expliquen molt fàcilment com fer el plat. Estan penjades a Internet i s’hi accedeix amb una clau que donem al pacient.
Això depèn. Passa de vegades en pacients que han patit un ictus i que, després d'un tractament de neuroestimulació, poden tornar a menjar més o menys normal. En canvi, és molt infreqüent en persones que tenen disfàgia associada a l'envelliment o una malaltia neurodegenerativa. En aquests casos el que vols és que puguin viure més i millor amb aquesta dieta adaptada.
L'electroestimulació ajuda a potenciar els músculs implicats en el procés de deglució.
Els triturats que els donem en residències a vegades són per espantar-se una mica. Però també et puc dir que estan molt interessats a conèixer més sobre el tema. Veus que a mesura que ho vas posant damunt de la taula, hi ha molts sectors interessats. El missatge és que la disfàgia afecta molta gent i tots tenim algun familiar a qui això li complica molt la vida. Per tant, l'important també és divulgar les malalties i enviar un missatge positiu als malalts. Val la pena un diagnòstic precoç perquè hi ha una gran quantitat de maneres de millorar i tractar aquests malalts i fer que això tingui un impacte positiu en la seva salut i la seva qualitat de vida.
Sí, des de l'Hospital de Mataró fa anys que fem molt de soroll, i inclús ve gent expressament perquè la visitem. Un fet molt curiós és que durant un cap de setmana, dos o tres diaris van publicar una sèrie de notícies relacionades amb els estudis que fem a Mataró, i durant la setmana següent vam tenir unes 40 trucades cada dia, tant de pacients com de famílies, preguntant com podien enviar-nos malalts de disfàgia.
A principis de febrer van començar les obres d'enderrocament del Cine Iluro, una sala que encara roman en la memòria de molts mataronins
+ Hemeroteca
<!--//<! [CDATA[ var m3_u = (location.protocol=='https:'? 'https://www.bannerstotmataro.com/www/delivery/ajs.php':'http://www.bannerstotmataro.com/www/delivery/ajs.php'); var m3_r = Math.floor(Math.random()*99999999999); if (!document.MAX_used) document.MAX_used = ','; document.write ("<scr"+"ipt type='text/javascript' src='"+m3_u); document.write ("?zoneid=44"); document.write ('&cb=' + m3_r); if (document.MAX_used != ',') document.write ("&exclude=" + document.MAX_used); document.write (document.charset ? '&charset='+document.charset : (document.characterSet ? '&charset='+document.characterSet : '')); document.write ("&loc=" + escape(window.location)); if (document.referrer) document.write ("&referer=" + escape(document.referrer)); if (document.context) document.write ("&context=" + escape(document.context)); if (document.mmm_fo) document.write ("&mmm_fo=1"); document.write ("'><\/scr"+"ipt>"); //]]>-->
<!--//<! [CDATA[ var m3_u = (location.protocol=='https:'? 'https://www.bannerstotmataro.com/www/delivery/ajs.php':'http://www.bannerstotmataro.com/www/delivery/ajs.php'); var m3_r = Math.floor(Math.random()*99999999999); if (!document.MAX_used) document.MAX_used = ','; document.write ("<scr"+"ipt type='text/javascript' src='"+m3_u); document.write ("?zoneid=77"); document.write ('&cb=' + m3_r); if (document.MAX_used != ',') document.write ("&exclude=" + document.MAX_used); document.write (document.charset ? '&charset='+document.charset : (document.characterSet ? '&charset='+document.characterSet : '')); document.write ("&loc=" + escape(window.location)); if (document.referrer) document.write ("&referer=" + escape(document.referrer)); if (document.context) document.write ("&context=" + escape(document.context)); if (document.mmm_fo) document.write ("&mmm_fo=1"); document.write ("'><\/scr"+"ipt>"); //]]>-->
<!--//<! [CDATA[ var m3_u = (location.protocol=='https:'? 'https://www.bannerstotmataro.com.mialias.net/www/delivery/ajs.php':'http://www.bannerstotmataro.com.mialias.net/www/delivery/ajs.php'); var m3_r = Math.floor(Math.random()*99999999999); if (!document.MAX_used) document.MAX_used = ','; document.write ("<scr"+"ipt type='text/javascript' src='"+m3_u); document.write ("?zoneid=3&block=1"); document.write ('&cb=' + m3_r); if (document.MAX_used != ',') document.write ("&exclude=" + document.MAX_used); document.write (document.charset ? '&charset='+document.charset : (document.characterSet ? '&charset='+document.characterSet : '')); document.write ("&loc=" + escape(window.location)); if (document.referrer) document.write ("&referer=" + escape(document.referrer)); if (document.context) document.write ("&context=" + escape(document.context)); if (document.mmm_fo) document.write ("&mmm_fo=1"); document.write ("'><\/scr"+"ipt>"); //]]>-->
<!--//<! [CDATA[ var m3_u = (location.protocol=='https:'? 'https://www.bannerstotmataro.com.mialias.net/www/delivery/ajs.php':'http://www.bannerstotmataro.com.mialias.net/www/delivery/ajs.php'); var m3_r = Math.floor(Math.random()*99999999999); if (!document.MAX_used) document.MAX_used = ','; document.write ("<scr"+"ipt type='text/javascript' src='"+m3_u); document.write ("?zoneid=3&block=1"); document.write ('&cb=' + m3_r); if (document.MAX_used != ',') document.write ("&exclude=" + document.MAX_used); document.write (document.charset ? '&charset='+document.charset : (document.characterSet ? '&charset='+document.characterSet : '')); document.write ("&loc=" + escape(window.location)); if (document.referrer) document.write ("&referer=" + escape(document.referrer)); if (document.context) document.write ("&context=" + escape(document.context)); if (document.mmm_fo) document.write ("&mmm_fo=1"); document.write ("'><\/scr"+"ipt>"); //]]>-->
<!--//<! [CDATA[ var m3_u = (location.protocol=='https:'? 'https://www.bannerstotmataro.com.mialias.net/www/delivery/ajs.php':'http://www.bannerstotmataro.com.mialias.net/www/delivery/ajs.php'); var m3_r = Math.floor(Math.random()*99999999999); if (!document.MAX_used) document.MAX_used = ','; document.write ("<scr"+"ipt type='text/javascript' src='"+m3_u); document.write ("?zoneid=3&block=1"); document.write ('&cb=' + m3_r); if (document.MAX_used != ',') document.write ("&exclude=" + document.MAX_used); document.write (document.charset ? '&charset='+document.charset : (document.characterSet ? '&charset='+document.characterSet : '')); document.write ("&loc=" + escape(window.location)); if (document.referrer) document.write ("&referer=" + escape(document.referrer)); if (document.context) document.write ("&context=" + escape(document.context)); if (document.mmm_fo) document.write ("&mmm_fo=1"); document.write ("'><\/scr"+"ipt>"); //]]>-->
+ Especials
El Tot Mataró i Maresme Carrer d'en Xammar, 11 08301 - Mataró
Tel: 93 796 16 42 <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy88150 = 'mataro' + '@'; addy88150 = addy88150 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=Contacte%20El%20Tot%20Matar%C3%B3'; var addy_text88150 = 'mataro' + '@' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy88150 + '\'>'); document.write(addy_text88150); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //--> <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy56885 = 'redaccio' + '@'; addy56885 = addy56885 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=Redacci%C3%B3%20El%20Tot%20Matar%C3%B3'; var addy_text56885 = 'redaccio' + '@' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy56885 + '\'>'); document.write(addy_text56885); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //-->
Anuncieu-vos a El Tot Mataró! <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy2541 = 'mataro' + '@'; addy2541 = addy2541 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=anuncis%20des%20de%20www' + '.' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; var addy_text2541 = 'Edició Electrònica'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy2541 + '\'>'); document.write(addy_text2541); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //--> / <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy24170 = 'mataro' + '@'; addy24170 = addy24170 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=anuncis%20des%20de%20www' + '.' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; var addy_text24170 = 'Edició Paper'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy24170 + '\'>'); document.write(addy_text24170); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //-->
© El Tot Mataró i Maresme - 2014
Avís legal i condicions generals d'ús Advertència de privacitat
Lloc web desenvolupat per tàctic.cat
Amb la col·laboració de:
© El Tot Mataró i Maresme - 2018
El Tot Mataró i Maresme Carrer d'en Xammar, 11 08301 - Mataró
Tel: 93 796 16 42 <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy33979 = 'mataro' + '@'; addy33979 = addy33979 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=Contacte%20El%20Tot%20Matar%C3%B3'; var addy_text33979 = 'mataro' + '@' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy33979 + '\'>'); document.write(addy_text33979); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //--> <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy49476 = 'redaccio' + '@'; addy49476 = addy49476 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=Redacci%C3%B3%20El%20Tot%20Matar%C3%B3'; var addy_text49476 = 'redaccio' + '@' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy49476 + '\'>'); document.write(addy_text49476); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //-->
Anuncieu-vos a El Tot Mataró! <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy61267 = 'mataro' + '@'; addy61267 = addy61267 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=anuncis%20des%20de%20www' + '.' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; var addy_text61267 = 'Edició Electrònica'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy61267 + '\'>'); document.write(addy_text61267); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //--> / <!-- var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy74301 = 'mataro' + '@'; addy74301 = addy74301 + 'totmataro' + '.' + 'cat?subject=anuncis%20des%20de%20www' + '.' + 'totmataro' + '.' + 'cat'; var addy_text74301 = 'Edició Paper'; document.write('<a ' + path + '\'' + prefix + ':' + addy74301 + '\'>'); document.write(addy_text74301); document.write('<\/a>'); //--> <!-- document.write('<span style=\'display: none;\'>'); //--> Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. <!-- document.write('</'); document.write('span>'); //-->
Avís legal i condicions generals d'ús Advertència de privacitat | 0.371824 | curate | {"en": 0.21443936542081204, "ca": 0.5055570493860356, "es": 0.00192704131935108, "pt": 0.0005377789728421619, "da": 0.0017925965761405396, "fr": 0.13708882316034776, "zh": 0.12843954468046967, "uk": 0.010217800484001076} | : /especials/reportatges/item/46033-som-pioners |
oscar-2301_ca_20230418_6_83122 | [Hemeroteca] Els forts aiguats provoquen inundacions a diversos carrers de l'Aldea, Amposta i Alcanar (l'Ebre ) 27082021 - InfoAldaia
Home
Rutes
Antena Aldaia
l'Aldea
Casal de Joves
Facebook
Contacta
Hemeroteca
skip to main | skip to sidebar
La Vaqueria
[Hemeroteca] Els forts aiguats provoquen inundacions a diversos carrers de l'Aldea, Amposta i Alcanar (l'Ebre ) 27082021
divendres, 27 d’agost de 2021
Etiquetes de comentaris: Pepe Caballe, Seguretat
Tweet
Share this article on :
Publicat per InfoAldaia a divendres, d’agost 27, 2021
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Predicció 4 dies
El Tiempo. Consulte la predicción de la AEMET para Aldea, L'
-
Arxiu del blog
Arxiu del blog de novembre (60) d’octubre (72) de setembre (51) d’agost (26) de juliol (50) de juny (62) de maig (65) d’abril (51) de març (82) de febrer (77) de gener (65) de desembre (78) de novembre (107) d’octubre (88) de setembre (91) d’agost (85) de juliol (75) de juny (103) de maig (80) d’abril (90) de març (89) de febrer (81) de gener (83) de desembre (93) de novembre (105) d’octubre (99) de setembre (95) d’agost (78) de juliol (69) de juny (59) de maig (87) d’abril (80) de març (139) de febrer (83) de gener (73) de desembre (67) de novembre (84) d’octubre (79) de setembre (46) d’agost (36) de juliol (67) de juny (57) de maig (29) d’abril (53) de març (48) de febrer (55) de gener (39) de desembre (35) de novembre (66) d’octubre (47) de setembre (29) d’agost (16) de juliol (36) de juny (53) de maig (60) d’abril (33) de març (44) de febrer (41) de gener (39) de desembre (30) de novembre (56) d’octubre (47) de setembre (30) d’agost (21) de juliol (29) de juny (46) de maig (35) d’abril (25) de març (29) de febrer (18) de gener (21) de desembre (17) de novembre (26) d’octubre (11) de setembre (28) d’agost (10) de juliol (19) de juny (39) de maig (32) d’abril (26) de març (29) de febrer (27) de gener (15) de desembre (29) de novembre (22) d’octubre (30) de setembre (35) d’agost (22) de juliol (30) de juny (35) de maig (29) d’abril (25) de març (22) de febrer (27) de gener (23) de desembre (18) de novembre (25) d’octubre (27) de setembre (21) d’agost (24) de juliol (29) de juny (31) de maig (23) d’abril (29) de març (23) de febrer (17) de gener (27) de desembre (17) de novembre (30) d’octubre (20) de setembre (23) d’agost (9) de juliol (18) de juny (21) de maig (25) d’abril (19) de març (31) de febrer (26) de gener (15) de desembre (24) de novembre (29) d’octubre (47) de setembre (19) d’agost (12) de juliol (24) de juny (39) de maig (19) d’abril (28) de març (37) de febrer (15) de gener (16) de desembre (32) de novembre (24) d’octubre (22) de setembre (12) d’agost (7) de juliol (14) de juny (8) de maig (8) d’abril (12) de març (15) de febrer (29) de gener (9) de desembre (19) de novembre (5) d’octubre (5) de setembre (8) d’agost (11) de juliol (16) de juny (9) de maig (13) d’abril (9) de març (23) de febrer (18) de gener (9) de desembre (10) de novembre (10) d’octubre (14) de setembre (24) d’agost (2) de juliol (11) de juny (14) de maig (27) d’abril (12) de març (35) de febrer (22) de gener (19) de novembre (15)
La teua publicitat aquí
< /iframe>
l'Aldea,Camarles i l'Ampolla
El temps a l'Aldea
El Tiempo
El tiempo en L'Aldea
Agenda
Revista digital InfoAldaia
Hemeroteca revistes
Visitants
Podcast Antena Aldaia
Guia de carrers
l'Aldea
TRÀMITS ON-LINE
Tuits de @InfoAldaia
Segueix-nos
temps a l'Aldea
El Tiempo en el mundo
El tiempo en L'Aldea
Cercar
Diputació de Tarragona
Guia Didàctica
Torre Ermita
L'Aldea
Mostra un mapa més gran
Antena Aldaia En Directe
S'està carregant...
InfoJove
Gabinet de Premsa
Ajuntament de l'Aldea
www.laldea.cat
© Copyright 2010-2018 InfoAldaia Tots els Drets Reservats. Avís Legal i Política de Privadesa i Cookies | 0.556164 | curate | {"ca": 0.8782540099921115, "en": 0.03970549566132001, "eu": 0.00946621088614252, "es": 0.0407572968708914, "eb": 0.002103602419142782, "pt": 0.005521956350249803, "fr": 0.0076255587693925845, "nl": 0.006573757559821194, "it": 0.0034183539311070208, "ru": 0.0026295030239284773, "ja": 0.003944254535892716} | http://www.infoaldaia.info/2021/08/hemeoteca-els-forts-aiguats-provoquen.html |
mc4_ca_20230418_0_239242 | 1609-2009: Una nova manera de mirar el cel | Blog de Física i Química-CRAI
← Concedits els Premis Nobel de Física i de Química de 2009
SINC:Servei d’Informació i Notícies Científiques →
3 responses to “1609-2009: Una nova manera de mirar el cel”
15 Octubre 2009 a les 4:36 pm
Enhorabona! M’ha agradat molt la conferència del Dr. Sanromà i l’exposició. I gràcies pel refrigeri! Espero que aquesta iniciativa continuï amb els anys i porteu més conferenciants d’aquesta talla, per tal que podem gaudir tot aprenent.
15 Octubre 2009 a les 5:56 pm
Gràcies Anna pel teu comentari. Ens alegra que t’hagi agradat la conferència i l’exposició.
Retroenllaç: Acte d’inauguració de l’exposició sobre Astronomia « Bloc de Física i Química | 0.613289 | curate | {"es": 0.26788218793828894, "ca": 0.7166900420757363, "it": 0.015427769985974754} | https://blocfiq.ub.edu/2009/10/09/1609-2009-una-nova-manera-de-mirar-el-cel/?replytocom=202 |
mc4_ca_20230418_2_477428 | ÁNGEL JUÁREZ: Trenquem el tabú del suïcidi | Diari La República Checa
ÁNGEL JUÁREZ: Trenquem el tabú del suïcidi
REDACCIÓ23 Maig, 20190
RUBÉN VIÑUALES: Vota Pau Ricomà, vota el canvi… o no tanto cambio
JOSEP Ma. BUQUERAS: Temps de vacances
En quin món vivim, que molts joves prefereixen suïcidar-se a viure-? Què fem tan malament com a societat per emmalaltir mortalment una època vital de rebel·lia, de ser indomable gairebé per obligació, de beure la vida a glops llargs i menjar-se el món a mossegades? Són xifres de la vergonya: el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves, fins i tot per sobre dels accidents. Xifra que podria ser més gran perquè, segons alguns estudis, un 5% dels sinistres viaris són suïcidis encoberts.
El fenomen és a tot Europa i especialment sagnant en els països nòrdics, paradigma de societats i democràcies avançades. Quin contrast amb els joves que es deixen la carn i la sang en murs amb filferros de punxes per entrar en aquest mal anomenat primer món nostre. Què terriblement malament ho fem perquè joves que no tenen res valorin la vida per damunt de tot i joves que ho tenen tot perdin les ganes de viure.
Ho tenen tot … o no. També viuen amb l’amenaça de la precarietat, les altes taxes d’atur, la frustració de ser la generació més preparada de la història que no pot emancipar-se, de veure només carrerons sense sortida al que hauria de ser un enorme món per explorar. No obstant això, per molt dur que sigui, és insultant comparar-lo amb les persones que es juguen la vida creuant el mar dalt de barquetes gairebé de paper.
És el nostre deure tornar les ganes de viure als que les han perdudes,, han renunciat o se les han arrabassat per la raó que sigui. Hem de fer una reflexió urgent, seriosa i en profunditat sobre en quin monstre estem convertint el nostre món i per què no podem parlar d’aquesta xacra social.
Uns anys enrere, ningú parlava de càncer. Era un tabú amagat sota “una llarga malaltia” que ja s’està trencant. Trenquem també amb el tabú del suïcidi i abordem el problema de manera clara per posar-hi remei abans que sigui massa tard.
President de la Fundació Mare Terra – Mediterrània
previousNOEMI LLAURADÓ: L'impuls per generar recursos energètics sostenibles a Reus
nextPATRÍCIA OLIVÉ: Repensar la mobilitat per defensar la societat | 0.792097 | curate | {"es": 0.07712532865907099, "ca": 0.9101665205959685, "th": 0.003943908851884312, "eu": 0.008764241893076249} | http://larepublicacheca.cat/angel-juarez-trenquem-el-tabu-del-suicidi/ |
macocu_ca_20230731_6_302198 | Per aquelles persones que no participin al trofeu Costa Cálida de Múrcia... encara que siguin poques... teniu la 1a Cursa de la Copa Tarragona, organitzada pel Club Montsant Orientació.
La primera puntuable del circuit de promoció a les comarques de Tarragona, la qual, es realitzarà al Parc de la Ciutat de Tarragona i modalitat que hem anomenat "super sprint", ja que es preveu menys de 15 minuts el 1er classificat. Però hi haurà emoció, perque cada segon compte.
Categories OPEN (H21B D21B) i INICIACIÓ, masculí i femení.
Inscripcions i més informació a: www.copatarragona.tk
Sort a tots els participants al Costa Cálida!
Eduard Vizcaya | 0.759528 | curate | {"ca": 0.9779179810725552, "de": 0.022082018927444796} | |
cawac_ca_20200528_8_189826 | Comunicat oficial de la junta directiva de l'Associació de Veïns el Llombo
Els pressupostos participatius que proposa enguany per primer cop l'Ajuntament d'Ontinyent presenten en la seua descripció com un punt a votar 'l'ampliació del local social el Llombo'. Al respecte, tot i no volen interferir en res, sí que ens veiem en l’obligació d'aclarir:
1r. La qüestió s'ha difós de manera inexacta. No es tracta d'una ampliació. Tal com estan les coses a hores d'ara, estan bé. I l'Associació de Veïns el Llombo es troba còmoda en la situació actual. El barri del Llombo NO necessita més.
2n. El problema el té l'Ajuntament d'Ontinyent, i més havent difós la qüestió de manera inexacta. Pel que nosaltres sabem, el regidor de Benestar Social volia traure l'obra dels pressupostos participatius, però aquesta proposta va topar amb la negativa de Compromís. Finalment, s'hi ha inclòs.
3r. El local on es troba el Casal Jaume I i el Consell de la Joventut (en la cantonada del carrer de Jaume I amb l'avinguda del Llombo i ben a prop d'on està el local social el Llombo) s'eliminaria. El que es pretén és unificar els dos locals atés que el del costat del centre social està disponible. La unificació comportaria la reducció en una sèrie de costos a l'aprofitar les sinergies de tots dos i donaria un millor servei: hores obert, un conserge, més associacions, més activitats, tot agrupat en un lloc, i a banda —recalquem— més econòmic.
4t. El problema, si no s'accepta, serà de l'Ajuntament d'Ontinyent, en general; i de Compromís, en particular, perquè porten la Regidoria de Joventut, de la qual depenen el Casal i el Consell de la Joventut. El contracte d’aquest local acaba el 31 de desembre de 2014.
5é. Lamentem que no s'haja difós bé la qüestió, i encara més que a l'Ajuntament es produïsquen aquestes deficiències de comunicació entre els diferents grups municipals. | 0.81343 | curate | {"ca": 0.9951272333513806, "id": 0.0016242555495397943, "en": 0.0016242555495397943, "es": 0.0016242555495397943} | http://m.vilaweb.cat/noticia/4166436/20140111/comunicat-oficial-junta-directiva-lassociacio-veins-llombo.html |
mc4_ca_20230418_10_191542 | L’EQUIP DE GOVERN DE SANTANYÍ VOTA CONTRA LA PROTECCIÓ DEL MONUMENT “ES FORTÍ” – El Pi
L'EQUIP DE GOVERN DE SANTANYÍ VOTA CONTRA LA PROTECCIÓ DEL MONUMENT "ES FORTÍ"
Pàgina d'inici Actualitat L’EQUIP DE GOVERN DE SANTANYÍ VOTA CONTRA LA PROTECCIÓ DEL MONUMENT “ES FORTÍ”
L’EQUIP DE GOVERN DE SANTANYÍ VOTA CONTRA LA PROTECCIÓ DEL MONUMENT “ES FORTÍ”
L'Equip de Govern va votar en un Ple extraordinari en contra d'instar al Consell Insular de Mallorca per a protegir de l'ús privatiu i lucratiu del monument "Es Fortí" un bé catalogat de patrimoni del municipi.
Tots els regidors de l'oposició, inclosa la regidora Cristina Coll que al Plenari es va abstendre, signaren una moció demanant que, a la vista d'un informe favorable a un projecte presentat a l'Ajuntament d'activitat de bar i celebració d'esdeveniments a implantar a la planta baixa d'Es Fortí, que s'aturés l'expedient i s'instàs al Consell Insular a que es rebutgi qualsevol iniciativa o projecte que contempli un ús privat i lucratiu del monument “Es Fortí”.
D'aquesta manera, els regidors a l'oposició consideren que aquest edifici emblemàtic sí a d'estar a disposició de la ciutadania però sempre amb fins benèfics i d'interés culturals i no perquè un particular se'n pugui lucrar.
"És totalment inexplicable que l'Equip de Govern voti en contra de protegir i preservar aquest edifici. I encara més estrany, per dir-ho d'alguna manera, que una de les regidores signants s'abstengui" han comentat des de l'oposició.
Previous article JAUME FONT DEFENSA L'ESMENA A LA TOTALITAT D'EL PI: “SÓN UNS PRESSUPOSTS MADE IN XINA” Next article EL PI INCA ACONSEGUEIX QUE L'AJUNTAMENT D’INCA INSTI AL GOVERN BALEAR A TREBALLAR PER FRENAR LA MASSIVA DESTRUCCIÓ DEL TEIXIT INDUSTRIAL | 0.858832 | curate | {"ca": 0.8533333333333334, "en": 0.14666666666666667} | http://el-pi.com/lequip-de-govern-de-santanyi-vota-contra-la-proteccio-del-monument-es-forti/ |
mc4_ca_20230418_11_617 | 938733251
REPRODUCCIONS ARTÍSTIQUES
Aquesta web utilitza ‘cookies’ propies i de tercers per oferir-li un servei i experiència millorats. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l’usuari accepta l’ús que en fem de les ‘cookies’. Tot i així, l’usuari té la opció d’impedir la generació de ‘cookies’ i la seva eliminació a la configuració del seu navegador. En el cas de bloquejar-ne l’ús, és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina no estiguin disponibles.
Una ‘cookie’ és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s’emmagatzemen al terminal de l’usuari, el qual pot ser un ordinador personal, un telèfon mòbil, una tauleta, etc. Aquests arxius permeten que un lloc web recordi informació de la visita, com ara l’idioma i les opcions preferides, per tal de facilitar-ne la següent visita i fer que sigui més útil per a l’usuari. Les ‘cookies’ tenen un paper molt imporant al millorar-ne l’experiència d’ús de la web.
Al navegar por aquest portal web, l’usuari està acceptant que es puguin instal.lar ‘cookies’ al seu terminai i que ens permetin saber el següent:
· Informació estadística de l’ús de la web.
· El ‘login’ de l’usuari para mantenir la sessió activa a la web.
· El format de la web preferent en l’accés desde dispositius mòbils.
· Les últimes cerques realizades als serveis de la web i dades de personalització dels serveis.
· Informació sobre els anuncis que es mostren a l’usuari.
· Informació de les enquestes en les que ha participat l’usuari.
· Dades de la connexió amb les xarxes socials per als usuaris que accedeixin amb el seu usuari de Facebook o Twitter.
Aquesta web utiliza tant ‘cookies’ temporals de sessió com ‘cookies’ permanents. Les ‘cookies’ de sessió emmagatzemen dades només mentre l’usuari accedeix a la web i les ‘cookies’ permanents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin disponibles i usades en sessions posteriors.
Segons la finalitat de les dades obtingudes a través de les ‘cookies’, la web pot fer servir:
Les que permeten a l’usuari la navegació a través de la pàgina web o apliació i l’ús de les diferents opcions o serveis que hi ha. Per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les zones web d’accés restringit, recordar els elements que conformen una comanda, realitzar la sol.licitud d’inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts per a la difussió de vídeos o so.
‘Cookies’ de personalizació
Les que permeten a l’usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides al seu terminal o que defineixi el propi usuari. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del que accedeix al servei, el disseny de continguts escollit, geolocalització del terminal i la configuració regional des d’on s’accedeix al servei.
‘Cookies’ publicitaries
Les que permeten la gestió eficient dels espais publicitaris que s’han inclòs a la pàgina web o apliació desde la que es presenta el servei. Permeten ajustar el contingut de la publicitat perquè sigui rellevant per l’usuari i per evitar mostrar anucis que l’usuari ja ha vist.
‘Cookies’ d’anàlisi estadístic
Les que permeten realitzar un segiument i anàlisi del comportament dels usuaris davant el lloc web. La informació recollida amb aquest tipus de ‘cookies’ s’utilitza en la mesura de l’activitat dels llocs web, apliació o plataforma i per a la el.laboració de perfils de navegació dels usuaris d’aquests llocs, amb la finalitat d’introduir-ne millores al servei en funció de les dades d’ús que en fan els usuaris.
En algunes pàgines web es pden instal.lar ‘cookies’ de tercers que permeten gestionar i millorar els serveis oferts. Com per exemple, serveis estadístics de Google Analytics.
Per més informació sobre aquestes ‘cookies’ i com desactivar-les, llegeixi la política de privadesa individual de tercers que figura tot seguit:
Tipus i finalitat: Ubicació
Google Maps és un servidor d’aplicacions de mapes. Registra l’origen de l’usuari i les ‘keywords’ utilitzades. Genera un prefix únic amb finalitats analítiques.
Tipus i finalitat: Analítiques
Google proporciona dades anònimes sobre les visites a la pàgina web.
Tipus i finalitat: Vídeos
YouTube és un servei de Google que permet la pujada i visualització de vídeos. Utilitza ‘cookies’ per medir les visualitzacions o registrar esdeveniments.
Google proporciona dades anònimes sobre les visites a la nostra web i ens permet fer proves i evaluar la millor manera de presentar la web als nostres usuaris.
Més informació: https://www.google.com/intl/es/policies/technologies/types/
Tipus i finalitat: Esencials i de usuari
Utilitzem ‘cookies’ que permeten recordar si l’usuari ha acceptat un banner que mostra el missatge sobre les ‘cookies’ per no tornar-lo a mostrar.
A més a més, aquest lloc web podria contenir altres ‘cookies’ de diferents xarxes socials i d’eCommerce.
L’usuari te la opció de permetre, bloquejar o eliminar les ‘cookies’ instal.lades als seu maquinari mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal.lat al seu terminal:
Par ajustar els permisos relacionats amb les ‘cookies’ al navegador Google Chrome:
· Fer click al menú situat a la barra d’eines
· Seleccionar Configuració
· Fer click a Mostar opcions avançades
· A la secció ‘Privadesa’ fer click al botó Configuració de contingut
· A la secció de ‘Cookies’ es poden configurar les opcions
Para ajustar els permisos relacionats amb les ‘cookies’ al navegador Mozilla Firefox:
· A la part superior de la finestra de Firefox, fer click al menú Eines
· Seleccionar el panel Privadesa i Seguretat
· Anar a la secció Historial
Para ajustar els permisos relacionats amb les ‘cookies’ al navegador Internet Explorer:
· A la part superior de la finestra d’Internet Explorer fer click al menú Eines
· Seleccionar el botó Eines i després Opcions d’Internet
· Selecciona la pestanya Privadesa i, a Configuració, marca Opcions avançades i escull si vols o no permetre o bloquejar les ‘cookies’ d’origen i de tercers o si prefereixes que t’ho preguntin.
En cas de bloquejar l’ús de ‘cookies’ al seu navegador, és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina no estiguin disponibles.
En alguns navegadors es poden configurar regles específiques per administrar ‘cookies’ concretes per cada lloc web, el que ofereix un control més acurat sobre la privacitat. Això significa que es poden inhabilitar ‘cookies’ en tots els llocs web excepte en els que es confia.
Ens reservem el dret a actualitzar aquesta política.
Som una empresa dedicada al sector de la Retolació amb la última Tecnología
© RETOLSALLENT 2019
Avís Legal Política de cookies Política de Privadesa | 0.781377 | curate | {"it": 0.0013511484762047741, "en": 0.010058549767302206, "ca": 0.988590301756493} | https://www.retolsallent.es/cookies |
macocu_ca_20230731_4_380471 | electrodomesticos su hogar-Benetússer:Ajuntament de Benetússer::Directori comercial de la Comunitat Valenciana | 0.537159 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_313951 | El 27 de gener de 2007 s’inaugurà el Centre de la Imatge Mas Iglésias de Reus per tal d’acollir tots els fons fotogràfics catalogats, provinents de la Fototeca Municipal, creada a partir l’any 1990 sota el mestratge de Josep Maria Ribas Prous, així com el material audiovisual i d’imatges en moviment relacionades amb Reus i la seva àrea d’influència que nodreixen la Cinemateca Antoni Martra Badia. Amb la posada en marxa de l’equipament, que gestiona l’Institut Municipal de Museus, culmina tot un procés de molts anys en els quals la feina de l’Agrupació Fotogràfica de Reus ha resultat capdal. La constància en la recuperació de col·leccions d’importants fotògrafs pioners com Eduard Borràs, Manuel Cuadrada, Salvador Ferré, Josep Maria Magrané, Josep Massó, Jordi Olivé, Josep Ornosa, Enric Pàmies, Estanis Pedrola, Josep Prunera, Albert Prunera, Francesc Subirà,... i la celebració continuada de certàmens com les “Biennals de Fotografia”, les “Mostres Estatals d’art fotogràfic”, les “primaveres fotogràfiques”, les “medalles Gaudí” dels Premis Reus de Fotografia o el reconegut Fotosport que organitza el C.N. Reus Ploms, han acabat bastint uns fons fotogràfics de qualitat internacional que s’han pogut complementar amb moltes col·leccions locals cedides per particulars, institucions o famílies, per fotògrafs professionals o amateurs. L’altre pilar que dóna sentit al Centre de la Imatge és la creació de la Cinemateca, batejada en honor d’un dels pioners del cinema reusenc: Antoni Martra Badia. A partir la posada en marxa, coordinada amb la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV amb Pedro Nogales i José Carlos Suárez al capdavant, s’han pogut recuperar importants documents fílmics de començament del segle XX i s’han pogut classificar i catalogar també el material que molts afeccionats particulars van enregistrar en els anys cinquanta o seixanta. La constitució del Centre de la Imatge Mas Iglesias posa a disposició de tothom un servei públic que garanteix la continuïtat del nostre patrimoni fotogràfic i cinematogràfic, permet que no es perdi la feina que durant molts anys van fer entusiastes de la fotografia i del cinema amb un voluntarisme digne d’admirar. Amb la posada en marxa de l’equipament els objectius del Centre poden resultar més ambiciosos: amb producció pròpia, recolzant la investigació i mirant d’esdevenir alhora un espai per a la reflexió i el pensament. Que està en el bon camí ho demostra que altres ciutats n’han seguit l’exemple i han apostat per models semblants. L’any 2009 l’Ajuntament de Barcelona va crear el Centre de la Imatge al Palau de la Virreina. En la línia del document fundacional de la Fototeca Municipal de l’any 1992, el Centre de la Imatge és un servei cultural públic que aplega, documenta, investiga, conserva i difon el patrimoni fotogràfic i cinematogràfic relatiu a la ciutat de Reus i la seva àrea d’influència. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/23059/genesi-centre-imatge-mas-iglesias |
mc4_ca_20230418_13_315245 | Gènesi 17 BCI - Quan Abram tenia noranta-nou anys se li - Bible Search
Gènesi 16 Gènesi 18
Gènesi 17
Aliança amb el Senyor i circumcisió d’Abraham
1Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:
– Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. 2Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
3Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
4– Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. 5Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. 6Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. 7Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. 8A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
9Déu digué encara a Abraham:
– Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. 10Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. 11Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. 12De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. 13Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. 14Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança.
15Després, Déu digué a Abraham:
– A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara.
16Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
17Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» 18I va dir a Déu:
– Ja estaré content que visqui Ismael.
19Déu li replicà:
– Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. 20Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. 21Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps.
22Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant.
23Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.
24-25Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. 26Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, 27amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d’Abraham com els comprats als estrangers. | 0.800254 | curate | {"ca": 0.9756244357508276, "fr": 0.012940114354498947, "es": 0.011435449894673488} | http://bibles.org/cat-BCI/Gen/17 |
mc4_ca_20230418_13_641729 | Casal de Barcelona « Servei Local de Català de Castelldefels
Entrades amb l'etiqueta ‘Casal de Barcelona’ | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://blogs.cpnl.cat/castelldefels/tag/casal-de-barcelona/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_460772 | Bon dia a tots, Aquest any el nostre estimat Cat.N.AZ no pot obrir aquest fil i m'ha cedit el torn aquest any, i jo com tinc molt de temps ho faig encantada. Hi haurà uns petits canvis, ja que mano jo i tinc el dret de fer-ho (). usuari de l'any (edició del 2011) Patrocinat per: usuari de l'any (edició del 2011) Be, ja ho tenim aquí un altre any. Ben trobats tots i totes a la vuitena edició per escollir el nostre o la nostre usuari de l'any 2011. Recordar-vos que el vot es per premiar la gent que te mes qualitat, respecte i iniciativa en clau catalana. Be, potser hauria de fer un xic de resum sobre l'any usuari i crec que mes enllà de la frustració de les retallades a les nostres llibertats i els atacs de l'espanyolam més ranci cap a la nostra nació i cultura ens hauriem de centrar en els magnífics resultats que aquest nostre portal esta obtenint darrerament. Un projecte que va començar ja fa molts anys i que creix conscienciant dia rere dia la gent del nostre país, obrint-los els ulls més enllà del que el poder establert vol fer que la nostra societat anestesiada cregui. El nostre xat va començar sent un gra de sorra i avui ja ha esdevingut un puntal de referència inqüestionable sobre aquest nostre país... de Fraga a l'Alguer i de Guardamar a Salses. Esperem que, com cada any, la cordialitat sigui un referent. No oblidem que aquest concurs es per apropar-nos i per coneixer-nos un xic més. Apa dons, que comenci aquesta nostra festa per escollir el o la usuari de l'any 2011, una festa començada per en INTRANSIGENT allà per l'any 2004. Des de la diàspora, a tots els i les usuaris, una abraçada i un petó ben afectuós. VISCA EL RACÓ, EL NOSTRE RACÓ!!!! Dons apa, queda inaugurat el certamen per escollir el/la usuari més popular/interessant del 2011. Escolliu els vots per popularitat i/o per que escriguin interessant, i no pas per amiguisme. Teniu un formulari per votar, feu-lo servir si us plau. Se'm poden passar per alt si no!! Gràcies Escolliu un màxim de 10 usuaris. A els/les participants que votin més de 10 opcions se'ls hi contaran només els 10 primers vots valids. El dret a participar al concurs es reserva a tots aquells usuaris que siguin actius en el moment que el concurs hagi estat inaugurat. Si voleu votar sense fer-ho públic, envieu-me un privat amb els vostres vots. Garanteixo l'anonimat total. --------------------------------------------------------- AQUEST ANY NO HI HA REGALS, SI VOLEU US REGALO UN PETÓ, UNA ABRAÇADA I LA MEVA AMISTAT, PERÒ EL RACÓ NO ESTÀ PER FER REGALETS I JO ENCARA MENYSS'ha obert aquest fil per la gent que vulgui participar incloent un detallet per al guanyador (http://www.racocatala.cat/forums/fil/152059/panera-solidaria-als-usuaris-lany) aviam que us sembla :)------------------------------------------------------- Si algú més es vol unir a afegir premi per els/les guanyadors/es, endavant! (Poseu-vos en contacte amb mi per correu intern) La data de tancament de concurs es el dia 20 del mes de desembre a les 11:59 de la nit.Apa, a votar i molta sort a tothom! usuari de l'any 2004/1, el Molt Honorable usuari Fenix_1123 usuari de l'any 2004/2, el Molt Honorable usuari Francesc Xavier usuari de l'any 2005, el Molt Honorable usuari Wu Mingusuari de l'any 2006, el Molt Honorable usuari Bismutusuari de l'any 2007, el Molt Honorable usuari Marc Xelviusuari de l'any 2008, el Molt Honorable usuari Josep Dencàsusuaris de l'any 2009, la Molt Honorable usuari GORRITI_rudegirl el Molt Honorable usuari Alex Haixix usuari de l'any 2010, el Molt Honorable usuari Picamoixons el Molt Honorable usuari Izan LA LLISTA ES PROU LLARGA I ENREVESADA D'ACTUALITZAR, AIXI ES QUE SI DESCOBRIU ALGUNA ERRADA, FEU-M'HO SABER ENVIANT L'OBIETAT PER CORREU INTERN EL MÉS AVIAT POSSIBLE.Sigueu clars en emetre el vostre vot. La llista serà actualitzada tant sovint com sigui possible. NOTA IMPORTANT: Per fer la votació el més ajustada a la realitat, els vots utilitzant usuaris dobles no seran acceptats. En el cas que un usuari doble voti, només es contaran els vots fets amb el primer usuari que ha emes vots. Sempre podeu fer un petit comentari sobre el perquè voteu al/la usuari que escolliu, que fa gracia de llegir. usuari DE L'ANY (edició del 2011) S'han emès 2649 vots en total, des de 334 usuaris diferents, per triar 469 usuaris de l'any diferentLa mitjana de vots rebuts per usuari que n'ha rebut és de 7.93 amb un màxim de 88 vots i un mínim de 1 vot, i una mediana de 2La desviació estàndard dels vots rebuts és de 10.59, i la seva variància és de 112.16. 88 votsporc senglar87 votsSkaw77 votsprojectedetraductora74 votsTethys59 votspicamoixons51 votsMiquel Badia50 votssovietcat45 votsHarry_lo_brut44 votslarsson43 votsJosep-Dencàs39 votsFidel Alfals38 votslucius34 votsTywyll32 votsJenny30 votsIndepessimista29 votsCal_VibraDixie28 votsIl_TifossiMiquel IIIlo gambusí25 votsBismutDona_Rebel·lat24 votsziolTomàs Calaixera23 votsJoaquim_bcnFollpensa_i_actua!22 votsMenphis19 votsMaulaPVSalvador_sense_porxamemaalbert2318 votsWill17 votsFalciotPartisano Titolydieta16 votsCabrerAlcalaní_PVProw15 votsMcFlypirata1714Unitat_Catalana14 votszoesoldat SvejkIndependència i Comunismegran torinoVolksarmee13 votsUlrike Meinhof Izan Ruffles1714IusGentiumkorver12 votsGatalóHeavyata RuralMisaki1111 votsIndevalenciàHOYGANFartet10 votsRigelMitridatesRoig de MetilBeni-mascletrevoltadigitalmorganetaEl PoliseroTaverner9 votsAlojasubversiuCAT.N.AZKayaALXHesseLaBerta8 votsanonim.xnovrenrubricatusRafel_ULTRAheroipirinencAlex HaixixEstatpropiAlgúFrancescCiutaYodaixader7 votsFutur_Mosso_Indepe.CATradi2catgatzara!! !hipocresiaBushidoVicMonSònia91ansesoocellTemplar FanaticMastegotMaestratSometentTir-fixSe_GiTaNikOOO_WenOReiDelMam6 votsllampJames HetfieldIndesquerramarccaleroCalidoscòpicFuRTiespurna.independentistaimpacientNaskoVGatNegreorxaterpukyxd5 votsskamarlanadefensorJordiSFerran_AdriàBaccusNechEl viejo de la montañaOcatalàCèsarBífidAldalarJosep DencàsOscar lo RoigsenderiRogetSonictolomónnanduJordi EbenFr3sKikagunredeu4 votsfutur_systemPirinarraMarc_CatalunyaScatmanSafrerutpoc a pocforse un giornoImperi90Van Eyckpastor_de_bitsrequiemTarankgndnafcimAndaluz PrideEspertaczTracaletBeti aizkolariManVinNoweldSkaBellazepCaTaLaNa29INUITCAT3 votsPILOEnric-Catmutxamelno newstyleAndaluz CryrobertgLesttattNeithAndaluz GaiHartiganAndaluz més gai que maiel gaiato del Tio CanyaTaujàPagesTisanaOi?Jordi de BlanesEr PuponeOsc_TarBizkaitarwillybarnaPulkerPifaalbert93PUTA ESPANYAalbacat92elsenyordelesmosquesEl català és fàcil i(n)útilmaberorezkelMartorellPalamós!Currito_de_la_Cruzlife_on_marc2 votspolmasDatiu_emfàticalellencGorritigekuHanseaticgrinfilduri90Gesta_ComitumRamon MuntanerBernatcapgiratpebreKerosmikibcPol_pot_fanblandinedikkensmalllamplllpituCATHarry_el_brutDolsaineraSEGADOR BLAUGRANAKasatKaMichael CollinsHeikkimuuuuAlmogatenEmulatorQavecesveovascosSenyor XObservadortocatronsEl Crostóla fera ferotgeAnankéOrgull empordanès*jOAkO*el noi de vicmalomorgenclubjazzMergonribentropp-molotovadriafbbreizhcatalonia1993knoxcontrarevolucióPandinosauriaEstolsonador_de grallaStoichkovbarcelonista100cant de batreEPSTobiesjoanot_colomFormatgejordidegironaOhtarTxedosRutger von BlumHiFQueraltOutblastalbert_IIIIKatalonienGerardpcSinn_Féin!AutomatFeralja_PVaucadelsenyoresteveEnginyCatlehendarkadiRolf SteinertutukiFlagell_apanyoDoinostraobssesióantropòfagCatacrak1 votvia_fora!Josep Fourierjdg1elibetcony71Fot-li-fortWinnfieldistanbulIdentitatsBernatNech veritablePorc al curry amb arròsafanymandarinatbwtmsilyFigaxopaoprimitTurkilmaznosferatuuri.puxiNech2MoisitovilafrescCulerPPCCLandaluzeAiDuSrourevalenciàGarramósmoscatellDalmau de Queraltla familia iskarioteRobafavesSicàniaRosa LuxemburgPiratillaCrom el NòrdicMicaletzakoMussolarrancanapsMoscallóJordi_S3albertsurferThe TowerChichi CreusplegatsTaningracienc roigCrom el SudacaAnna_93zwiespältig.Canari NegreIdòenriquitoMeLLOrwellCatacrackhostiopataSprkCroma la usuariaderyndhuzzcccristinonTrastuvictor_vDesficilludrigotmarcc1714ramonibuisanpajulySocialisme_o_BarbàrieOcellotdeBoscFeréstecLesterDragolíPI RAíM OLIVERA I TARONGELlonkabertzale-catferranpoinsolitsJosep CarlesScipio AfricanusmilancapdecreusfefpalautorderencIsonallopJoan DallaFrangyCanal 33lolpapasseitnemokanikaDulesamarrinxaGuiamonSadSongDniwehtniwolbAllen Iversonpa-integralArbequinaKomincatBatistecebadelaterraLLUITA 1714sapeiranagalipàndriaSantslaquintaforcaI.R.A.trufetallegonaDCKm 0.0Patriota ValenciàllombaibanyeríAljullugHmcbCorbgualgasullDoraemon2maxpowermiquelccArandurRAshKaSilencisadriineopunkiÀlvarArrelsSr.FawltyTerratracamatinadaRobin dels BoscossorrutRaça humanaveganeseMuricecEndavant OSANÓ Thuaidhpepjandr_birrasRFRonofresanfainarambonouGnyeePaïsos Catalans Lliuresmilicià_de_Sant_SebastiàVoltorAskatasunPensat i fetorgullmicacoJordi_SupportertutTossolóEl_respeto_es_fundamentalQuercusnodaAlmogaver.catMoscatell1974shincuffikomyTonixCatBurretCriquetVaixell de LlibertatmiluSBDGerard91catalàamallorcamemphisgeekest_catJoan AlmogàverSarmentFront PatriòticLluísfrancescSovietSargantannatio_cucLottaRobRoypopcalentGuardiana de la FronteragepetTarryCompte Català ClimentCrema catalananulesantifaJaume_IKafkiànRibasissite
REPETEIXO QUE PER VOTAR HEU DE FER SERVIR EL FORMULARI, QUI NO HO FACI NO SE LI COMPTARAN ELS VOTS. NO HO REPETIRÉ MÉS!!!! Amb molt d'amor i estima. T.
M'agrades més tu que el CATNAZ haha | 0.85097 | curate | {"ca": 0.9867342536669542, "es": 0.010677308024158758, "en": 0.0025884383088869713} | |
mc4_ca_20230418_3_310342 | Vídeo 11 Mai 2016 24 Juliol 2017 Museu Casteller de Catalunya a VallsDeixa un comentari
La construcció del Museu Casteller de Catalunya a Valls és en plena ebullició. Aquest espai d’experiències s’aixeca al Barri Antic vallenc en un procés de revitalització a partir de l’obertura de nous equipaments culturals com la Biblioteca o el Convent del Carme -també seu de l’Escola Enxaneta-, la urbanització del call jueu, la restauració de l’església de Sant Joan o la il·luminació dels campanars d’aquests dos temples i del de Sant Francesc.
castellers, museus, patrimoni immaterial | 0.786778 | curate | {"ca": 0.9304347826086956, "en": 0.06956521739130435} | https://etnologia.blog.gencat.cat/2016/05/11/assaboreix-com-sera-el-museu-casteller-de-catalunya/?shared=email&msg=fail |
racoforumsanon_ca_20220809_3_251670 | BarcelonaDesmantellat al Poble-sec un "supermercat" de droga per a turistesUn urbà i un mosso, mostrant una foto del gos "Atila". (Foto: Mossos d'Esquadra)Redacció Actualitzat a les 12:53 h 29/01/2012Les queixes dels veïns permeten a la Guàrdia Urbana i als Mossos trobar haixix, cocaïna, èxtasi, heroïna i marihuana en un pis del barri que subministrava a petits 'camells'.La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han desarticulat al barri del Poble-sec un pis on es guardaven diverses quantitats de diferents drogues per distribuir-les entre petits 'camells' i turistes. El pis servia de "supermercat" de la droga, ja que hi anaven tant consumidors com petits "camells" que distribuïen les substàncies bàsicament entre turistes que captaven al carrer, en les zones més turístiques de la ciutat, a través de llauners. En l'escorcoll del pis hi va participar la unitat canina de la Guàrdia Urbana, que va descobrir droga amagada al terrat de l'edifici. L'operació es va iniciar el diumenge de la setmana passada, 22 de gener, quan una patrulla de la Guàrdia Urbana va ser informada per veïns de la zona que en un pis del carrer Blesa s'hi venia droga. Uns agents de paisà van muntar un dispositiu de vigilància a diversos punts del barri i a l'interior de l'immoble. D'aquesta manera es va detenir tres homes d'entre 26 i 32 anys amb cocaïna, heroïna, marihuana i centenars d'euros en efectiu i moneda fraccionària. Davant de les evidències, la Guàrdia Urbana va posar el cas en coneixement dels Mossos, que van sol·licitar una ordre judicial per entrar al domicili. Quan el jutjat de guàrdia la va autoritzar, agents dels dos cossos van escorcollar el domicili. Inicialment no hi van trobar gaire quantitat de droga, cosa que va "decebre" la policia, però la unitat canina, i en especial el gos 'Atila', van trobar una maleta on hi havia hagut droga, i més tard van descobrir 2,5 quilos d'haixix, més de 250 grams de cocaïna, i marihuana, bosses amb èxtasi i heroïna, una balança de precisió i bitllets. Els detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. La investigació segueix oberta i no es descarten més detencions. L'intendent portaveu de la Guàrdia Urbana, Carles Reyner, i l'inspector en cap dels Mossos de Sants-Montjuïc, Jordi Garcia, s'han mostrat satisfets de la col·laboració dels dos cossos i han destacat la importància de la informació facilitada pels veïns.
Poca cosa.
A qualsevol cosa li diuen supermercat la premsa.
Si volen veure un supermercat de la droga que visitin el meu altell xDD
Ets farmacèutic?? ? | 0.870361 | curate | {"it": 0.05450980392156863, "ca": 0.9450980392156862, "fr": 0.000392156862745098} | |
mc4_ca_20230418_10_283380 | La roda | suport Euskal Herria
Posted on 26/03/2012 by suport Euskal Herria Lliçons a extreure per al nostre moviment. Dialèctica entre lluita del moviment popular i el front institucional. Extret i traduït de la web “Borroka garaia da”
La lluita institucional en l’aparell burgès ha estat font de discussió per a tot moviment revolucionari. Des d’algunes escoles de pensament com l’anarquisme clàssic on generalment aquest front ha estat rebutjat d’una manera inflexible passant per revolucions socialistes on han encaixat en l’estratègia global de lluita com les dutes a terme pel partit bolxevic. El fet de dur a terme una dinàmica en les esferes capitalistes ja sigui a través de les institucions o del sindicalisme, ha portat i pot portar els seus avantatges però alhora no es poden obviar els inconvenients i perills que subjeuen al seu si. El més evident és que la lluita institucional es converteixi en el centre de la iniciativa política. El principi i el final d’on comença i acaba tot. En esdevenir això la primera conseqüència és la social-democratització. La següent conseqüència encadenada és la desmobilització i finalment l’abandonament de la lluita. A partir d’aquí, es produeixen generalment els processos de descomposició ideològica pronunciats i costosament recuperables. Això no passa així per alguna cosa aleatòria sinó que és producte de l’efecte assimilador, de molta potència, de la qual estan imbuïdes totes les estructures burgeses.
L’esquerra abertzale ja des de fa dècades va apostar per obrir el front institucional no sense ser conscient de tots aquests perills. La il•legalització de les estructures institucionals de l’esquerra abertzale són el testimoni vivent que el sistema no va poder ni assimilar aquesta lluita institucional i no només això sinó que a més li va ocasionar forta erosió a l’estat. En aquesta segona fase de lluita institucional que s’obre es mantenen aquests perills però segons avanci el procés que deixi enrere aquestes il•legalitzacions s’afegiran d’altres nous encara que no cal oblidar que els avantatges també poden ser majors. Superar les il•legalitzacions no ho han aconseguit innombrables moviments revolucionaris que han estat derrotats. Tornar d’un període il•legalitzador amb força és una tasca d’extrema dificultat. En la qual els bons resultats electorals no poden ennuvolar la gran fotografia de l’estat de les coses.
Els primers símptomes que poden indicar que s’inicia aquest procés degeneratiu abans esmentat són principalment dos: la desconnexió amb el moviment popular i al seu torn que la societat es quedi mirant que és el que fa o no fa el front institucional. És un problema que malgrat les aparences no està en mans simplement del front institucional i com es relaciona amb les lluites només sinó que principalment resideix en tota la resta.
Posem un exemple; molts ajuntaments d’HB en l’època del servei militar espanyol es van negar a lliurar a l’estat paperassa relacionats amb els mossos que havien d’acudir a prestar tal servei degradant. Si no hagués existit un fort moviment pro-insubmissió al carrer, ni s’hagués fet això segurament i si s’hagués fet s’hagués quedat en una lluita inconnexa gairebé sense rellevància. I com passa amb això passa amb tot i ens porta a la conclusió que és impossible que des de les institucions es generi lluita per si sola, és impossible que des de les institucions es puguin posar en marxa estratègies d’alliberament nacional i social per si soles. Ha de ser el poble organitzat el que les porti a terme i des de les institucions després ser altaveus d’això i complementar-lo amb dinàmiques de lluita i estratègies que són extensions de les ja existents. A l’inrevés és impossible. I és el que crea desmobilització i finalment que la societat passi a ser espectadora i no agent actiu de canvi. Delegacionisme seria la paraula clau aquí. Des de les institucions tampoc es pot organitzar ni ser la força originària d’aquestes lluites per molts motius i no només relacionats amb l’efecte assimilador.
Per tant hi ha una responsabilitat múltiple de la qual ningú és aliena. D’una banda ser conscients que la unitat popular no pot generar lluita profunda per si mateixa sinó que precisament és la unitat dels i les que lluitem en múltiples àmbits, que el front institucional més que marcar allò que s’ha de fer és ser un sonar gegantí que capti aquestes lluites i que les reflecteixi en les institucions i al seu torn que la societat i l’esquerra independentista necessiten mecanismes de lluita i de construcció nacional i social. I aquests mecanismes no són el partit. Com ajuntar totes les peces i estratègicament canalitzar cap a la independència i el socialisme depèn de molts factors i cal ser conscients també de la independència de molts àmbits.
No cal tornar a inventar la roda, però recordar com gira pot ser valuós quan vénen sots. Revertir el procés podria ser letal a mig o llarg termini. Ja que no servirà de res tenir un cotxe impressionant sense rodes. Al sistema i als estats els pot agradar més tunejar aquest cotxe en un moment donat mentre et punxen la roda i no t’assabentes.
De la mateixa manera es requereix un nivell de transparència i connexió popular molt profund fins a eliminar el concepte de “bases socials”. Ja que el procés d’alliberament nacional i social no necessita bases de res sinó un gegantesca assemblea que faci minimitzar al mínim possible els conceptes d’amunt i avall i institucions i poble. En cas contrari es poden generar castes segons creixi la influència política i institucional.
Comparteix això:Like this:Like S'està carregant... Filed under: Articles, Documents, Internacionalisme « Tasques del Moviment Popular Basc Llibertat Iosu! Llibertat preses polítiques! » | 0.851701 | curate | {"eu": 0.005277044854881266, "ca": 0.9825857519788919, "hu": 0.004573438874230431, "es": 0.007387862796833773, "fr": 0.00017590149516270889} | http://suporteuskalherria.wordpress.com/2012/03/26/la-roda/ |
wikipedia_ca_20230401_0_562500 | Marcello Piacentini
Marcello Piacentini (Roma, 1891-1960) va ser un arquitecte i urbanista italià actiu, sobretot, durant la primera meitat del segle XX. És considerat un dels arquitectes més representatius del feixisme, amb obres d'un classicisme sobri (va anomenar-lo "Neoclassicisme simplificat") però d'acusada monumentalitat. Va intervenir en projectes tan emblemàtics del Feixisme com la Via de la Conciliació de Roma i l'EUR (Esposizione Universale Roma). El 1937 construí el pavelló italià de l'Exposició Internacional de París. Així mateix és l'autor de l'anomenada Torre Piacentini, a Gènova (1935-40), un dels primers gratacels europeus. Va estar casat amb l'artista Matilde Festa | 1 | perfect | {"it": 0.027737226277372264, "ca": 0.9722627737226277} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=562501 |
mc4_ca_20230418_14_353801 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Triana Entrada:
14 ComentarisBarcelo Sevilla Renacimiento...Habitacions per nit per només92 EUR 25 ComentarisHotel Zenit Sevilla...Habitacions per nit per només57 EUR 7 ComentarisMonte TrianaTot en general ha estat molt correcte....Habitacions per nit per només76 EUR 4 ComentarisHotel Exe Isla Cartuja...Habitacions per nit per només46 EUR 3 ComentarisRibera de Triana HotelEl barri de Triana es molt tranquil, hi ha oferta de restauració i es a un passeig de 15 minuts del pont que travessa el riu i va a la Maestranza...Habitacions per nit per només67 EUR 12 ComentarisApartamentos ResiturEl llit era molt còmode, l'esmorzar per 4€ val força la pena si algun mati no et ve de gust preparar-lo. El personal és molt amable i eficient. En...Habitacions per nit per només52 EUR 2 ComentarisNoches de Triana...Habitacions per nit per només39 EUR 1 ComentarisCasas y Patios de Triana...Habitacions per nit per només84 EUR 1 ComentarisTriana BackpackersL'interès per ajudar-te i fer-te sentir bé, a més la situació és perfecta....Habitacions per nit per només39 EUR 1 ComentarisPierre & Vacances Sevilla...Habitacions per nit per només109 EUR B&B Casa Alfareria 59...Habitacions per nit per només84 EUR Apartamentos Turisticos Clave de Sol...Habitacions per nit per només90 EUR 2 ComentarisApartamentos Turísticos Resitur...Habitacions per nit per només Triana Apartment...Habitacions per nit per només Apartment Rosario Vega...Habitacions per nit per només Residencia la Cartuja...Habitacions per nit per només Holi-Rent Apartamento Castilla...Habitacions per nit per només Triana con Encanto...Habitacions per nit per només Wonderful House...Habitacions per nit per només Apartamento Ronda De Triana...Habitacions per nit per només Més zones a Sevilla
Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Triana Coses a fer
Triana és una de les destinacions més visitades de Sevilla. Hi ha moltes atraccions per descobrir en aquesta part de la ciutat com Capilla del Rocío, Capilla de los Marineros, Parroquia de Santa Ana. Amb calor i comfort, Triana és un lloc per a vacances relaxades després d'una setmana de feina. Estalvii temps i diners fent la reserva amb Agoda.com, que us promet les millors opcions d'hotels a Triana i molts més àrees a Sevilla. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Trobi les més bones ofertes en hotels a Triana emplenant les dates d'estada a la pestanya de recerca.
Hotels destacats a Triana, Sevilla
Àrea Triana
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Sevilla, Barcelo Sevilla Renacimiento...
Al visitar Sevilla, vosté es sentirà com a casa a Hotel Zenit Sevilla, què li ofereix un...
Tot en general ha estat molt correcte.
Montserrat, Espanya 3 de febrer de 2017 Hotel Exe Isla Cartuja
Dissenyat tant per oci com per negoci, Hotel Exe Isla Cartuja està situat idealment a Triana; una...
El barri de Triana es molt tranquil, hi ha oferta de restauració i es a un passeig de 15 minuts del pont que travessa el riu i va a la Maestranza.
Montse, Espanya 3 de febrer de 2017 Apartahotel Resitur (Apartamentos Resitur)
El llit era molt còmode, l'esmorzar per 4€ val força la pena si algun mati no et ve de gust preparar-lo. El personal és molt amable i eficient....
David, Espanya 3 de febrer de 2017 Noches de Triana
El Noches de Triana està situat al barri de Triana de Sevilla, a 10 minuts a peu de la plaça de...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Casas y Patios de Triana està situat idealment a Triana; una...
L'interès per ajudar-te i fer-te sentir bé, a més la situació és perfecta.
Pío, Espanya 3 de febrer de 2017 Pierre & Vacances Sevilla
El Pierre & Vacances Sevilla, situat al pintoresc barri de Triana, a uns 15 minuts a peu dels...
El B&B Casa Alfareria 59 està situat a Sevilla, a només 400 m del pont de Triana. Aquest bed and...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Sevilla, no busqui més enllà de Apartamentos...
L'Apartamentos Turísticos Resitur està situat davant de la parada de metro de Plaza de Cuba de...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Triana Apartment està situat idealment a Triana; una de les...
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Apartment Rosario Vega es troba a la zona de Triana...
La Residencia la Cartuja està situada a Sevilla, a 500 m del parc de l'Alamillo. L'alberg ofereix...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Sevilla, Holi-Rent Apartamento...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Wonderful House està situat idealment a Triana; una de les...
Situat en el cor de Triana, Apartamento Ronda De Triana és un lloc ideal des d'on descobrir...
Hotels a Triana: Apartahotel ResiturApartamento Juan Díaz de SolisApartamento Ronda De TrianaApartamentos Turisticos Clave de SolApartment Rosario Vega
Llocs d'interès a Triana: Parc d'AtraccionsAntic Teatro | 0.810204 | curate | {"ca": 0.9701344936708861, "es": 0.029865506329113924} | https://www.agoda.com/ca-es/triana/maps/seville-es.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_335268 | Amy Parrino, una dona de 44 anys, ha estat condemnada per un delicte greu de violència domèstica a Colúmbia, Estats Units, per asseure's despullada a la cara del seu nòvio i exigir-li que practiqués sexe oral amb ella.La dona, processada el mes passat per un delicte greu d'assalt, va ser sentenciada a tres anys de presó,encara que un jutge li va suspendre la pena i l'ha substituït per cinc anys de llibertat condicional com a part d'un acord de culpabilitat, informa The Smoking Gun.L'home no podia respirar mentre estava asseguda al seu rostre.L'home va ser "mort de por" durant l'assalt domèstic.https://elcaso.elnacional.cat/ca/successos/obliga-parella-realitzi-sexe-oral-asseient-despullada-cara_18451_102.html
Sembla que aquest pobre home ho va passar malament. Hi ha una certa tendencia a invisibilitzar les victimes de violacions quan les victimes son homes.
És que n'hi ha tants i tants... no te'n faries creus.
Rata misandrica!
La finalitat ha de ser trobar un equilibri respectuos entre homes i dones. Si participem a la lluita de sexes, estem fent un favor a la secta cupera, que no te cap altra motivacio que dividir i enfrontar els catalans i catalanes.
Deixar votar les dones fou un error del qual sera molt dificil recuperar-se.L'unica solucio es diu patriarcat. Patriarcat és equilibri.
No m'estranya gens que no suquis el melindro.
Melindro | 0.843142 | curate | {"ca": 0.9822222222222222, "it": 0.011851851851851851, "pt": 0.005925925925925926} | |
cawac_ca_20200528_9_44166 | Donada la pressió ja tradicional, però cada vegada més indecent, de l’estat espanyol contra la nostra llengua, des de la TRENKABAND hem volgut posar-hi alguna cosa de la nostra part.
I ho fem novament a través de la música.
En homenatge a un d’entre tants joves que a mitjans dels anys 80 van militar al moviment Crida a la Solidaritat, la cançó URI vol expressar la fidelitat a la nostra llengua i a la nostra cultura, sempre amb la no violència com a eina bàsica.
L’acte de dissabte passat a Sant Celoni va ser un èxit. Vam comptar amb la participació de molts infants de la vila i llurs famílies i vam poder filmar bones imatges per al videoclip durant la presentació de la cançó Ana.
TV3 va fer una entrevista als nanos de l’escola Avet Roig i la van emetre a l’InfoK d’ahir dilluns 26-3-2012.
L’Ana va néixer als Balcans on va viure la guerra de Bòsnia durant els anys 1992-94. Més de 100.000 persones perdrien la vida, 250.000 serien ferides i dos milions serien expulsades de casa seva.
En descobrir la veritat de tot el que se li havia estat amagant, i avergonyida pels crims comesos pel seu pare, un militar d’alta graduació, l’Ana, de 24 anys d’edat, es trauria la vida d’un tret al cap.
L’home que va escollir la guerra havia destruït per sempre la seva pròpia pau.
El pare de l’Ana, el general Ratko Mladic, cap de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia i responsable del setge de Sarajevo i de la massacre de Srebrenica, seria posteriorment detingut i empresonat acusat de crims de guerra i contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional.
Amb el tema “ ANA ” hem volgut retre un homenatge als milers de nens i nenes morts durant aquella guerra, així com un crit de ràbia tot esperant – encara – que Ratko Mladic sigui jutjat definitivament.
Avui ens hem trobat per gravar els chorus i el violí del nou tema de Trenkaband, Ana .
Hem pogut comptar amb la inestimable i desinteressada col·laboració de l’Alba, l’Alícia, el José, l’Olivier i en Vincent.
És bonic treballar amb ells i els vull agrair des d’aquí l’estona que ens han dedicat i la bona predisposició que han mostrat per participar en el projecte.
Ens hem trobat en un bar per fer un mini-assaig previ a la gravació (els chorus estaven escrits però la part del violinista encara estava per definir). El cambrer ens ha fet passar molt amablement a la sala del fons, on ningú no ens molestaria; o potser era al revés? De fet, no hi havia ningú a qui molestar, però per si un cas entrava algun altre client…
L’acte va tenir lloc a la sala d’actes del Museu de l’Esport Doctor Colet de Barcelona (cedida per la Secretaria General de l’Esport, a qui reiterem el nostre agraïment) i va comptar amb la presència del President de la Federació Catalana de Tennis, Francesc Orriols, del Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau i del president i fundador de l’entitat Trenkalòs , Jordi Rodri. | 0.880618 | curate | {"ca": 0.9858956276445698, "es": 0.014104372355430184} | http://www.barbara.cat/temes/musica/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_212056 | escolto "hotel california", dels Eagles. disc: Hell Freezes Over fantàstica! n n
Interpol - Pioneer to The Falls Mai em cansaré d'esta cançó! | 0.385074 | curate | {"ca": 0.5434782608695652, "de": 0.021739130434782608, "oc": 0.43478260869565216} | |
mc4_ca_20230418_3_601735 | El Comerç Local amb les Festes de Bétera | ASOCIACIÓN DE COMERCIANTES DE BÉTERA
El Comerç local no es preocupa sols d’oferir durant l’any grans propostes comercials per als seus veïns i veïnes, sino que també s’implica en ajudar altres col·letius i entitats quan es necessari.
En aquest sentit, un alt percentatge del comerç local associat a l’Associació de Comerciants de Bétera col·labora de diverses maneres amb les Obreres i Majorals Bétera 2018. Dins d’aquestes accions cal destacar les referides al LLIBRE de FESTES 2018. Per a animar al municipi a comprar aquest exemplar, botigues associades com la Merceria Mayte, Estanc Paqui i Vicent (Ricart) i La Tenda de Ricart són punts de venda del citat llibre.
A més a més, a les pàgines d’aquest més d’un 90% dels nostres establiments han participat en publicitat com és el cas de Sport Gym 22, Tapería El Sol, ELENA Pastor Inmobiliaria, Nou Tropical, Farmacia Daries, Bétera, Hermanos Sanchez Betera, El Almacén, Talleres Luis Pradas López, Rutalchi, VALCAN – Residencia, Criadero y Adiestramiento de Perros, Josynes Albahaca Vintage, Amparo Royo, Electrodomésticos Broseta, Bambi Betera, Calzado Fina, Betera Salut, Ecotienda karak, El Capritx – Betera, Ferreteria Asensi, Material de Construcción Ricart, FORN I Pastisseria Llistó, Bar-Restaurante MAS De RODA, Merxes Centre de Estetica, Nicolette Betera, Óptica y Centro Auditivo Furió, Clinica Podologia Betera, Peluqueria Unisex Silvana Pelu, Suministros Agrícolas Sanfélix, Farmacia Albereda, L’Almàssera, Ca Serruch, Peluqueria Aparisi, Raquel Peluqueria, La Pujaeta, CSC Comunicación, Nou Estil Peluqueria & estetica, Talleres Hosan, Mascotas Vicmar, El Corral Bétera, Veo veo, Noelia Duran Estilistas, Extintores Extinsan, Talleres Aparisi, Ges Seguros Bétera, Osteopatia Bétera, 2d’arquitectura, Clínica Bétera Dental, La Piñata, Clinica Dental Noelia Rel, El Gordo y el Flaco, Castillos Hinchables en Valencia Dix Animacion, Taller Hnos.Doñate, Ágora Veintitrés, Ágora 23, Copicentro Bétera, Colchones MAX Colchon, Restaurante Fusió Bétera, R.A Inmobiliaria Betera, Autoescola Juanjo.
A més, des del diari digital associat betera.com també s’està oferint cobertura de diferents actes rel·lacionats amb la festa.
Noticias associació de comerciants de bétera | 0.943832 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acbetera.com/el-comerc-local-amb-les-festes-de-betera/ |
mc4_ca_20230418_4_73523 | DISSABTE DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II
Lectura primera 1R 12,26-32;13,33-34
Jeroboam va fer dos vedells d'or
En aquells dies, Jeroboam pensà: «El reialme podria retornar als descendents de David. Si el poble va a Jerusalem, per oferir víctimes en el temple del Senyor, es reconciliarà amb el seu amo, Roboam, el rei de Judà, i a mi, em mataran». Per això demanà consell, i decidí fer dos vedells d'or. En posà un a Bet-El i un altre a Dan, i digué al poble: «No aneu més a Jerusalem. Israel, aquí tens el teu Déu que et va fer pujar del país d'Egipte». Això creà en el poble d'Israel una situació de pecat. La gent acompanyà un dels vedells fins a Dan. Jeroboam hi construí un santuari i nomenà sacerdots una gent qualsevol, que no era dels levites. Instituí una festa d'aplec el mes vuitè, el dia quinzè del mes, semblant a la festa de Judà, i ell mateix pujà a l'altar. Igualment va fer a Bet-El, on oferí víctimes als vedells que ell havia fet. També hi nomenà sacerdots del santuari que ell havia dedicat.
Jeroboam no abandonà el mal camí que havia emprès, sinó que nomenà encara d'altres sacerdots d'aquells santuaris, presos d'entre la gent qualsevol del poble. A tots els qui ho volien, els consagrava sacerdots d'aquells santuaris. Això creà en la casa reial de Jeroboam una situació de pecat, que la portà a desaparèixer de la terra sense deixar rastre.
Salm responsorial 105,6-7a.19-20.21-22 (R.: 4a)
Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
Els nostres pares a l'Egipte
no van comprendre els vostres prodigis.
R. Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
A l'Horeb van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
per adorar un ídol de fosa,
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba. R.
Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig. R.
Evangeli Mc 8,1-10
La gent en menjà tant com volgué
En aquells dies, hi havia molta gent amb Jesús i no tenien res per menjar. Jesús cridà els seus deixebles i els digué: «Tinc compassió d'aquesta gent. Fa tres dies que no es mouen d'aquí i no tenen res per menjar. Si els deixo anar dejuns a casa seva, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells viuen lluny d'aquí». Els deixebles respongueren: «D'on traurem el pa que cal per alimentar-los? Som en un lloc despoblat». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu?» Li responen: «Set».
Jesús ordenà que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava els trossos als deixebles perquè els servissin a la gent. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en menjà tant com volgué, i després recolliren set senalles de les sobres. N'havien menjat unes quatre mil persones. Després Jesús acomiadà tothom, s'embarcà i anà amb els deixebles a la regió de Dalmanuta. | 0.756148 | curate | {"en": 0.03208002759572266, "es": 0.018627112797516384, "ca": 0.9275612280096585, "pt": 0.011728182131769576, "it": 0.010003449465332874} | http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2020/02/15022020-dissabte-de-la-setmana-v.html |
macocu_ca_20230731_4_564885 | Trobades 4 Piscines d'aigua salada prop de Cocullo | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_180048 | L’humorista català Andreu Buenafuente no vol compartir amb Federico Jiménez Losantos ni els premis. Per això, ha decidit rebutjar el Micròfon d’Or, un guardó que li ha atorgat la Federació d’Associacions de Ràdio i Televisió, conjuntament amb el polèmic periodista de La Cope. Buenafuente ha assegurat que ha decidit rebutjar el premi perquè Jiménez Losantos "no només m’ofèn a mi: ofèn el periodisme". Així mateix ha explicat que no vol "estar al mateix palmarès" que un personatge que "no fa una ràdio que a mi m’agradaria per a aquest país". L’humorista de Reus s’ha mostrat molt crític amb Losantos l’organització dels premis i ha subratllat que "es pot optar per la discrepància en silenci, però jo he optat per dir en veu alta que no suporto aquests premis salomònics, que tracten d’honrar colors impossibles. Així tracten de dir que tot val, i poc a poc es va podrint el periodisme". El Micròfon d’Or són uns premis que atorga la Federació d’Associacions de Ràdio i Televisió i que tenen com a president d’honor a Luis del Olmo. Els guardons es lliuraran el proper mes d’abril i, a més de Buenafuente i Losantos, han estat premiats Lorenzo Milà (TVE), Filo i Eva González (La Sexta), Tito Valverde (Telecinco), Channel 4 (Cuatro), Fernando Onega (Onda Cero), Pablo Motos (M80-Ser), Ramón García (Punto Radio) i Olga Viza (RNE). http://www.lamalla.net/canal/media/noticies/article?id=159563
Molt però que molt bé. L'altre dia vaig veure el cartell, d'un cinisme atroç, SOMOS LIBRES, de la Cope. Els bisbes pagaran això amb unes esglésies cada cop més buides. Espero apostatar algun dia, les portes del cel se'm tancaran, quina pena.
Eugenio escrigué: Molt però que molt bé. L'altre dia vaig veure el cartell, d'un cinisme atroç, SOMOS LIBRES, de la Cope. aquest el veig cada dia al bus de l'autònoma....BRUTAL
El bus sempre es para allà
sí, no són tontos, col·loquen l'anunci justament a la cruïlla de Ripollet-Cerdanyola
fa mal a la vista | 0.75611 | curate | {"ca": 0.9460300985988583, "en": 0.0316554229372081, "pt": 0.013492475350285417, "it": 0.008822003113648157} | |
mc4_ca_20230418_15_521093 | CAMPO, MARTA []
L'Antiga església del Roser (Ulldecona, Montsià): resultats d'una intervenció arqueològica / Margarida Genera i Monells, Marta Campo
En: Quaderns d'història tarraconense. Tarragona, núm. 12 (1993) , p. 187-207 : il.
Matèries: Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Esglésies ; Moneda ; Art funerari
Matèries: Església del Roser d'Ulldecona
Autors add. : Campo, Marta
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QHT/article/view/94573/164417
Conjuntos de abandono y circulación monetaria en la neápolis emporitana / Marta Campo, Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona
En: Empúries. Barcelona. vol. 1, núm. 48-50 (1986-1989) , p. 152-163 : il.
Matèries: Nuclis de població ; Restes ceràmiques ; Indústria lítica i òssia ; Moneda ; Datació arqueològica ; Arqueòlegs
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118260/288222 | 0.41901 | curate | {"en": 0.10444177671068428, "ca": 0.5498199279711885, "fr": 0.05042016806722689, "cs": 0.013205282112845138, "ru": 0.07923169267707082, "es": 0.15486194477791115, "it": 0.04801920768307323} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=CAMPO,%20MARTA&indexSearch=AU |
oscar-2301_ca_20230418_9_243101 | Aquest tràmit us permet exercir el vostre dret d'accés a la informació pública, tant a títol individual com en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, de què disposa el Consorci de la Colònia Güell.
Qui el pot presentar: Qualsevol persona major d'edat, entitat i/o empresa.
Preu: Gratuït.
Com es realitza?
Per internet:
A través del tràmit electrònic habilitat en aquest web.
Accedir al tràmit
Presencialment:
Cal presentar-se al registre del Consorci de la Colònia Güell dins l'horari establert, amb la instància i la documentació que es vol annexar, si s'escau. | 0.721473 | curate | {"ca": 0.9523809523809523, "de": 0.022108843537414966, "es": 0.025510204081632654} | https://www.lacoloniaguell.info/sollicitud-dacces-informacio-publica |
macocu_ca_20230731_1_332848 | Inici Terrassa L’Ajuntament de Terrassa cedirà espais esportius municipals a l’aire lliure a clubs...
Es tracta d'una mesura per garantir que puguin seguir actius complint les mesures sanitàries per frenar els contagis
La proposta pretén garantir una certa activitat en els negocis afectats per les noves mesures, sobretot en iniciatives que “formen part del teixit social i econòmic de la ciutat, contribueixen al benestar de la ciutadania i de la seva qualitat de vida”, segons detalla l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. A banda, es preveuen ajudes econòmiques directes per donar suport a tot el teixit empresarial de la ciutat.
D’altra banda, també s’està estudiant una reducció, o fins i tot exempció, de la taxa de residus per aquests establiments de cara al 2021, així com altres bonificacions en taxes municipals. | 0.850833 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_248423 | usuaris, Fa un temps va ser una espècie de costum la marxa de usuaris i l'obertura de posts dient que era hora de marxar i tal qual... al final semblava que tothom, simplement, volia el seu minut de glòria i tornava al poc. Si escric un post així, és per complir la meua promesa, crec que ha arribat l'hora de "colgar l'avatar" . Ha estat un any i mig ací, quasi 5000 missatges i molts i bons amics fets ací. Últimament, però, crec que les coses em donaran un tomb i que és l'hora que deixe de cremar-me en debats idiotes i en trolls imbècils i posar-me de mala llet per quatre xorrades. Crec que toca deixar el xat. Voldria escriure un text bonic, perquè aquesta època que ens ha tocat viure pot semblar freda, i idiota, una actitud com la d'agrair a gent que tens a kilòmetres i que apenes veus tantes estones junts i tants somriures. No sé què més dir, en fi, aniré responent este missatge fins arribar als 5.000 missatges i ja està, així pare a una altura significativa hehehehehe. Bé, no és un fins mai, perquè per informar-me ja sé quin és el millor lloc que hi ha, i perquè seguiré apareixent de tant en tant el xat, supose, i a una dimensió desconeguda pel poble pla usuari , de tant en tant. Com ara ja faig. Tinc por, però, de no poder complir aquesta promesa, com ja he dit, i si faig el post este és per recordar-m'ho i poder-ho fer hehehe Ha estat un plaer, ara toca deixar-se de crispacions, discussions i no prendre's les coses tan a pit, dedicar-me a llegir i analitzar, per arribar a ser més gran, per ser millor per servir la nostra terra i el nostre poble. SALUT I INDEPENDÈNCIA! FINS SEMPRE!
Ha estat un plaer, ara toca deixar-se de crispacions, discussions i no prendre's les coses tan a pit, dedicar-me a llegir i analitzar, per arribar a ser més gran, per ser millor per servir la nostra terra i el nostre poble. | 0.865363 | curate | {"ca": 0.9725726823916621, "et": 0.00877674163466813, "es": 0.012068019747668678, "pt": 0.006582556226001097} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_189959 | Bixus! no puc dormir i pensava mirar una peli o jo que se fer algu pero no tinc idees!he tornat aviat a casa(massa aviat per cert..) i ara nose que fer!Que hem doneu alguna idea? alguna peli per veure o algo...mercimuakmuak!
per que no vens al xat ?
Que no l'havien tret el xat? on és?
http://xat.com/chat/room/83135506/
Perdona si baixo de la figuera. Gràcies!
que va, el van obrir fa pocs dies, però a aquestes hores, t'aviso que el nivell de decadència es important, ja veuràs xD
No entra... alguna suggerencia? Vull dir, es queda buscnat i no surt res jeje
calla, ara si... que lent! | 0.506012 | curate | {"en": 0.06956521739130435, "ca": 0.688695652173913, "hu": 0.010434782608695653, "pt": 0.05391304347826086, "es": 0.13217391304347825, "st": 0.04521739130434783} | |
mc4_ca_20230418_5_63790 | Càmping Equipament càmping preus a Trekkinn, comprar, ofertes
Equipament càmping ()
$ 26.47 $13.99
$ 9.61 $4.99
$ 41.31 $20.99
$ 9.67 $3.99
Ferrino Solar Shower 20L
$ 31.78 $22.99
Regatta Montegra 100 Lantern
$ 7.79 $4.99
Led Lenser ML4 Rechargeable
$ 79.01 $62.99
$ 8.15 $6.49
$ 43.04 $33.99
$ 50.85 $39.99
$ 100.49 $76.49
Outwell Orion Lux
$ 10.04 $8.49
$ 30.5 $25.49
$ 10.27 $8.49
$ 91.02 $73.99
$ 169.08 $134.99
$ 76.3 $61.99
$ 64.06 $51.99
Columbus Ul Hammock
Columbus Camp Hammock
$ 72.35 $53.99
$ 123.15 $103.99
$ 31.03 $25.99
$ 28.7 $23.99
$ 51.35 $42.49
Sobre Equipament càmping
Estalvia temps i diners comprant a trekkinn, la botiga online de muntanya. Posem al teu abast les últimes novetats de Equipament càmping de les millors marques de muntanya com per exemple Outwell, Campingaz, Sea to summit, Easycamp, Lifesystems, Regatta, Trespass, Primus, Columbus, Ferrino, Led lenser, Lifeventure, Robens, Burton, Coleman, Go system, Nite ize, Trangoworld.... Mai havia set tant fàcil comprar online tal i com ho demostren les opinions dels clients publicades als llistats de productes de muntanya. A trekkinn, el nostre equip d’experts treballa perquè puguis fer la compra online de material de muntanya amb totes les comoditats. Revisem el catàleg de Càmping a diari per oferir-te sempre els millors preus de Equipament càmping; i assegurar-nos que tens al teu abast el catàleg més ampli de material de muntanya sense moure’t de casa. Tenim el catàleg més ampli de Equipament càmping perquè tinguis milers d’opcions per regalar en les dates més especials: Nadal, aniversaris, el dia de la mare o del pare, rebaixes, Black Friday o el dia que tu vulguis. Si busques una web on poder fer totes les teves compres online de manera ràpida i segura, trekkinn és la millor opció per estalviar temps i diners.Trobaràs la millor selecció de Equipament càmping del mercat a la teva botiga de muntanya. A trekkinn, la teva botiga online de muntanya, sabem com d’important és per tu comprar el millor material. És per això que només et venem els millors productes de Equipament càmping de les principals marques de muntanya i al millor preu online. A més a més, et garantim la major seguretat al realitzar la compra online, i t’entreguem ràpidament els productes que més necessites sense que t’hagis de desplaçar. Fes la compra des de qualsevol dispositiu i t’ho portem directament a casa! | 0.705155 | curate | {"ca": 0.8081023454157783, "en": 0.1582089552238806, "da": 0.010660980810234541, "ja": 0.005970149253731343, "de": 0.011940298507462687, "no": 0.00511727078891258} | https://www.trekkinn.com/muntanya/camping-equipament-camping/12613/s |
mc4_ca_20230418_11_761730 | Esquerra Unida-Els Verds es converteix en la tercera força del País Valencià – EL SOVIET DE LES VALLS
Aquesta entrada s'ha publicat en EUPV, Generals 2011, Izquierda Unida, Lluita de classes, País Valencià i etiquetada amb Declaracions, Propostes. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← Marga Sanz: “Serem al Congrés la referència de la gent de baix contra els mercats”
La Generalitat bajará el sueldo de los funcionarios y estudia el copago → | 0.684301 | curate | {"ca": 0.8388520971302428, "es": 0.16114790286975716} | https://pcpvlesvalls.wordpress.com/2011/11/22/esquerra-unida-els-verds-es-converteix-en-la-tercera-forca-del-pais-valencia/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_246340 | Ahir a la televisió vam veure un cop més com els votants som moneda de canvi d’aquest debat instal.lat en el bipartidisme. Els models però estan clars. Per a Zapatero som “ciudadanos” i per a Rajoy “españoles”. Ara bé resulta curiós que a la posada en escena, la preocupació per les persones sordes durant la campanya no es reflectís en el directe, sinó fos per la sordesa mútua que manifestaven al crit de “Yo voy a hablar de… (lo mío)”.
Aquests polítics només es recorden de les persones sordes per la campanya electoral i es fan els sords la resta de la legislatura. A tots el mítings hi ha una persona que els hi tradueix al llenguatge de signes, els anuncis a la televisió són subtitulats, en tots, però només els quinze dies de campanya. Aquest col.lectiu es mereix que tota la informació sigui al seu abast, no només quan el seu vot està en joc. És un detall més del fals interès pel ciutadà que ens envolta avui.
Technorati Tags: Zapatero, Rajoy, debat, sords, campanya, eleccions, 2008, Espanya
Compartir
Related Posts:
Mai ho hauríem pensat
Estiu proper
La nova normalitat
Els Reis de la il·lusió
Bona nit Gelida!
Etiquetes:2008, campanya, debat, eleccions, Espanya, Rajoy, sords, Zapatero
Publicat a Actualitat, Espanya
URI de retroenllaç | Fil de comentaris
Deixa un comentari
Nom (required)
Mail (no es mostrarà) (required)
Website
Contacte
Sóc a…
Què estic fent…
Twitter
follow me on Twitter
Què estic veient…
www.flickr.com
Daniel García Peris Photoblogging photoset
Translate to:
ArabicBulgarianCatalanChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishFilipinoFinnishFrenchGermanGreekHebrewHindiIndonesianItalianJapaneseKoreanLatvianLithuanianNorwegianPolishPortugueseRomanianRussianSerbianSlovakSlovenianSpanishSwedishUkrainianVietnamese
Powered by Google Translate.
Comentaris recents
SLJ: HOLA QUIERO PRESENTARME AL NIVELL MEDIO, ME DIJERON QUE HABIAN 35 VIDEOS DE CITILAB ALGUIEN PODRIA DECIRME DONDE...
Daniel García Peris: Els darrers dies hem viscut amb consternació les pintades al Funi acabat de recuperar. No és pas...
Pep: Bon dia Si us plau, corregiu aquestes errors (sí, error, com tots els mots abstractes en -or, ha de ser femení...
miriam: Hola el mes passat vaig presentar-me al nivell mitjà el 18 de gener i pels pells no he pogut obtenir la nota...
Adriana: Hola, algú que hagi fet l’examen de nivell avançat em sabria donar algun consell o recomanació? O si...
Seguidors
Follow this blog
Recopilatoris
Entrades recents
Ciao, rei!
Estiu proper
L’esport post-covid
La nova normalitat
Mai ho hauríem pensat
Bona nit Gelida!
La lliçó de córrer
Els Reis de la il·lusió
Santa Llúcia Solidària
95 anys
2n 1-O
Sardana per un país
El vi de la casa
Salvar l’onada
Enoturisme és molt més
Categories
Actualitat
Bloc
Catalunya
El Nord del Penedès
Espanya
FontBarbuda
Gelida
Penedès
Records de viatge
Turisme
UOC
Web 2.0
Ajuntament anoia Barcelona Bloc blocaires blocs blog blogs bloguers catala Catalunya cava col.laboració comunicació comunitat cultura educació enoturisme Espanya fotografia Garraf Gastronomia Gelida Història Institut d'Estudis Penedesencs jornades literatura patrimoni Penedès Penedesfera podcast política promoció Ràdio social media societat solidaritat Turisme TV3 Twitter Vi Vilafranca Vilanova i la Geltrú Vins&Blogs Web 2.0
WP Cumulus Flash tag cloud by Roy Tanck and Luke Morton requires Flash Player 9 or better.
Arxius
Arxius Selecciona el mes agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 maig 2007 març 2007 | 0.663789 | curate | {"ca": 0.7773068772876132, "es": 0.041225197457137354, "en": 0.13754575226353305, "pt": 0.015411288769023309, "de": 0.008090926603737237, "fr": 0.012136389905605857, "ru": 0.0038528221922558272, "sr": 0.0013484877672895394, "it": 0.0019264110961279136, "eb": 0.0011558466576767482} | http://www.danielgarciaperis.cat/2008/03/04/politics-sords |
racoforumsanon_ca_20220809_3_795333 | M'en vaig a Palerm , Trapanni i Erice, a veure la Setmana Santa siciliana. Seran pocs dies, però també m'agradaria veure llocs relacionats amb el gloriós imperi català. I també on beure i menjar. Tinc un parent que viu allà,i a qui vull visitar , però m'han dit que porta una vida molt discreta i que pot ser que no el vegi, crec que em pot ajudar, però no es segur. A veure qui em pot aconsellar. Favor per favor .
però m'han dit que porta una vida molt discreta Deu ser un capo mafiós | 0.714093 | curate | {"ca": 0.9020833333333333, "pt": 0.06249999999999999, "it": 0.035416666666666666} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_665557 | http://cup.cat/noticia/la-cup-fa-un-pas-endavant-en-lassemblea-nacional-daquest-diumenge-reus La CUP fa 'un pas endavant' en l'Assemblea Nacional d'aquest diumenge a Reus La Candidatura d'Unitat Popular celebra el proper 11 de març l'Assemblea Nacional al Teatre Bartrina de Reus. Tota la militància és cridada a participar en el debat, millora i aprovació d'una ponència política i organitzativa que ha estat elaborada per un grup de treball amb representació de totes les Assemblees Territorials de la CUP i que ha estat debatuda en els darrers mesos pel conjunt de l'organització. Aquesta Assemblea Nacional té el repte d'adaptar l'organització a la nova realitat sorgida de les eleccions municipals del maig del 2011, on la CUP va aconseguir més d'un centenar de regidors, l'entrada per primera vegada de representants en Consells Comarcals, i la gestió de quatre governs municipals. En la ponència titulada "Un pas endavant" s'aborda el reforçament de les estructures organitzatives de la CUP, com el Secretariat Nacional, el Consell Polític i les Assemblees Territorials amb l'objectiu de dotar les assemblees de la CUP de totes les eines necessàries per desenvolupar la seva tasca amb la màxima eficiència. Un altre repte d'aquesta Assemblea Nacional serà el de dotar l'organització de mecanismes per perfilar i detallar un discurs nacional en pro de la construcció de la Unitat Popular. Per aquest motiu la CUP es dotarà de Comissions de Treball que tindran la funció de bastir-la d'un programa nacional útil per afrontar aquest repte. La CUP entén la Unitat Popular com una aliança de diferents forces polítiques, socials i culturals que té l'objectiu d'articular una majoria social al voltant d'un programa de reivindicacions en clau de transformació social i construcció nacional dels Països Catalans. La CUP vols esdevenir un motor polític en el procés de construcció i articulació de la unitat popular, rebutjant limitar-se a exercir un paper de representant institucional de les lluites populars i impulsant la mobilització, l'agitació i la participació activa en les lluites socials. En aquest mateix sentit, la ponència posa èmfasi en la coordinació amb aquelles forces polítiques que comparteixen amb la CUP els seus objectius estratègics i que han de permetre la definició d'un programa polític d'alliberament nacional i social. Per aquest motiu la CUP es fixarà com a objectius per a treballar en els proper mesos la creació d'una taula de coordinació de les diferents organitzacions i sectorials de l'esquerra independentista, definir la participació de la CUP en els moviments populars per l’autodeterminació, dibuixar un projecte d'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans i prioritzar la participació de la CUP en els moviments en defensa dels drets socials com aposta ferma per la lluita contra les retallades de serveis públics i drets socials. Un dels reptes importants que afrontarà la CUP en els dos anys vinents, més enllà de l'aposta decidida pel creixement i la consolidació dels nuclis ja existents, és la de prioritzar l’expansió de la CUP a tots els Països Catalans. La CUP és conscient que el seu creixement no és homogeni i que cal canviar aquesta tendència i expandir l'organització cap als territoris on encara no tenim implantació, com les Illes, les Terres de l'Ebre, els Pirineus, el País Valencià, Andorra i la Catalunya Nord. Per tal d'aconseguir aquest repte, la CUP es marca com a objectiu obrir ponts de contacte amb aquestes realitats i els moviments populars existents en el territori per tal de recollir opinions i obrir debats que en el futur permetin l'arrelament del projecte d'unitat popular. Finalment, la ponència de l'Assemblea Nacional de la CUP també s'ocupa del debat sobre la participació en eleccions supramunicipals. Aquesta Assemblea Nacional no decidirà a quins comicis ens presentarem o no sinó que dotarà de mecanismes l'organització per fixar les condicions subjectives i objectives que s'han de donar per participar en eleccions supramunicipals (autonòmiques, europees...) i els mecanismes per a decidir-ho. 6 de març de 2012Candidatura d'Unitat Popular Països Catalans
No hi ha voluntat de què la CUP siga una organització nacional, no hi ha més. I alerta! perquè la CUP pot acabar convertint-se en una AUP 2.0, és a dir, una organització d'autoconsum principatina, amb un discurs nacional i un mapa al seu anagrama i res més. Quants valencians (o illencs) hi ha actualment al secretariat nacional (?) de la CUP? Quants hi haurà després d'eixe "reforçament de les estructures organitzatives"? Com va a reforçar-se eixe discurs nacional que es vol impulsar si no són presents? Si realment es vol que la CUP siga una organització nacional, que siga present a tots els Països Catalans independentment de les assemblees que tinga (o els pobles on presente candidatura), com tenen totes les organitzacions de l'EI.
El problema que tens és que no saps que és la CUP. La CUP és una organització curiosa i diferent, a tu no t'agrada, perfecte, però és el model que ha sigut considerat millor pels militants cupaires. Vols valencians, creaa assamblees locals de la CUP, així és com funciona la CUP.
jo de vegades no sé si és tontet o simplement un troll. És increïble el matxaque que porta aquest usuari amb el tema de què "no hi han CUP's al País Valencià"
El matxaque el portaràs tu faltant cada vegada que no t'agrada una opinió meua. Hi ha COS al País Valencià? Hi ha Endavant? Hi ha maulets? Que no diguen el que no volen ser i punt. Només demane això.
Si hi ha COS, Endavant i Maulets és perquè hi ha gent de l'EI allà que l'ha volgut formar. Si no hi ha CUP és perquè aquesta gent no ha decidit presentar-se a unes eleccions municipals. Sembla que oblidis que les CUP són candidatures, es fan per presentar-se a unes eleccions, la resta d'organs de l'EI no. Jo no soc de l'EI però vaja, no crec que sigui tan difícil d'entendre.
Trobo lamentable la concepció aquesta de fer CUPs per presentar-se a eleccions. És una concepció nítidament reformista, com ho són totes les organitzacions -sobiranes- que serveixen per presentar-se a eleccions. (I fes-te de l'EI! ).
A veure l'EI ja té les seves organitzacions polítiques, les CUP són candidatures com el seu nom indica. Que ara es pretengui fer de la CUP una altra cosa és una altra història, però fins ara CUP ha sigut un nom en comú que han utilitzat diferents candidatures de l'EI, i una candidatura, per definició, es fa per presentar-se a unes eleccions.
El que dius és pel tema del municipalisme, que és evident que ha ajudat molt al moviment i que com a desplegament tàctic ha estat tot un encert, però d'aquí a fer-ne un element estratègic cabdal hi va un bon tros. Si vols fer de candidatura electoral et funcionarà a municipis mitjans on tothom coneix el regidor i amb una assemblea i 4 comissions ho despatxes tot, mantenint-se la tan mitificada relació amb els "moviments socials" (tenint en compte que la gent de la CUP està acostumada a treballar-hi i que hi ha una tradició política assembleària forta). Quan no parlem de municipalisme sinó de ciutats grans o del país sencer, aquesta aproximació de fer de braç institucional de lluites populars diverses és inviable, com reconeixen els mateixos municipalistes o fins i tot indignadíssims d'acadèmia que s'emprenyaven quan la CUP de Barna no s'havia dissolt al 15M. Per tant no es tracta d'aplicar els esquemes de la lluita municipalista a un àmbit que és radicalment diferent: com ens ensenya la dialèctica, les propietats d'una part no s'apliquen a la totalitat social, la nostra manera d'enfocar-ho ha de ser diferent perquè A+B+C no sumen ABC sinó que un creixement quantitatiu engendra un canvi qualitatiu i això és el que es fa desplegant la CUP a nivell nacional: prendre l'ofensiva, generar les condicions en comptes d'esperar esdeveniments. En aquestes condicions, de poc em serveix que m'expliquis per què han estat creades les organitzacions o quina funció han desenvolupat fins ara. Una organització que serveix per presentar-se a eleccions sense un lideratge conscient és nítidament reformista. Per altra banda, la CUP no hauria arribat on és ara essent el sumatori de realitats municipals diverses i inconnexes, és obvi que molta gent la veu com una alternativa nacional, començant per bona part dels seus militants. La solució òptima a tot plegat és que la CUP esdevingui l'organització referencial de masses que tingui la major prioritat en l'enquadrament i la mobilització popular i que empri les eleccions per reforçar aquesta línia d'actuació, cosa que d'altra banda és el que sempre s'ha defensat des de la CUP.
Aroa escrigué: La solució òptima a tot plegat és que la CUP esdevingui l'organització referencial de masses que tingui la major prioritat en l'enquadrament i la mobilització popular i que empri les eleccions per reforçar aquesta línia d'actuació, cosa que d'altra banda és el que sempre s'ha defensat des de la CUP.Jo també ho veig així, com a referent polític en clau de mobilització i suport a l'agitació social més que no pas un referent polític en clau institucional, buscant únicament treure bons resultats electorals i prou. Això últim els convertiria en un partit polític més i les CUP no són com cap altre partit. La lluita institucional pot ésser un bon reforç, però només això, no la principal arma d'atac | 0.854522 | curate | {"ca": 0.9882606354334948, "pt": 0.0009693053311793214, "eo": 0.0010770059235325794, "tl": 0.0016155088852988692, "en": 0.001507808292945611, "es": 0.004631125471190092, "fr": 0.0019386106623586429} | |
macocu_ca_20230731_3_97556 | Una abraçada que pot ser un premi
Igualada Comerç proposa un concurs de cara les festes
economia
Dimecres, 7 desembre 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
Un any més, els comerciants d'Igualada preparen les activitats promocionals de cara les festes de Nadal. Enguany, Igualada Comerç proposa una campanya que transmet 'els sentiments i la sensibilitat del Nadal', segons ha apuntat l'entitat. Es tracta d'una campanya en què els associats i els ciutadans d’Igualada i d’altres llocs siguin participants actius. Per això, Igualada Comerç inicia un concurs que pretén reunir les abraçades amb el comerç.
PUBLICITAT
'Què passa si se sumen abraçades i comerç?'. Segons l'entitat igualadina, el resultat d'aquesta unió pot esdevenir atractiu, innovador i participatiu. Per poder optar als premis d'Igualada Comerç cal que els ciutadans que ho desitgin enviïn una fotografia d'una abraçada en algun dels establiments que formen part de l'associació, o al costat d'algun element identificatiu d'una botiga.
Igualada Comerç apunta que és important que quedi clar de quin establiment es tracta. Amb aquesta fotografia, els ciutadans entren al sorteig de 4.500€ en premis.
Un primer premi de 1.500€ en vals de compra, dos segons premis de 500€ i cinc tercers de 300€.
1 Comentaris
Joan | 0.758687 | curate | {"ca": 0.9713147410358566, "pt": 0.006374501992031873, "en": 0.012749003984063745, "es": 0.009561752988047808} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_31415 | L'alumnat de 2n repassem el què hem après sobre la funció dels aliments amb un joc de preguntes. Per equips de treball hem contestat amb els Ipads les preguntes que anaven sortint a la pantalla digital. Hi havia quatre respostes i només una era bona. Al final hem pogut veure que havíem après moltes coses i que cada vegada tenim més clar com alimentar-nos de forma equilibrada.
2n aprenentatges compartits dieta equilibrada itinerari d'aprenentatge kahoot
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Entrades populars
NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA!
Hola famílies! Necessitem la vostra ajuda. https://summempiacaldes.wixsite.com/ lesdents Escriviu la resposta en un comentari aquí a sota. Poseu primer el nom de l'infant i després tota la informació que respongui a les dues preguntes. Moltes gràcies!
Busquem informació sobre les dents!
Bon dia nois i noies! Avui us proposem que per equips cooperatius busqueu informació sobre les dents i els seus tipus . Trobareu tota la informació clicant al següent enllaç o la fotografia: https://summempiacaldes.wixsite.com/ lesdents
Busquem informació als ipads sobre els arbres!
Bon dia nois i noies! Avui us proposem que per equips cooperatius busqueu informació sobre els arbres . Observeu el vídeo amb atenció i seleccioneu la informació més important: https://summempiacaldes. wixsite.com/arbres/blank
DE QUÈ TREBALLAVEN?
Bon dia nois i noies! Avui a us proposem que per equips cooperatius busqueu informació sobre l'ofici que heu escollit i ompliu la Fitxa de l'ofici . Trobareu tota la informació clicant al següent enllaç: https://summempiacaldes.wixsite.com/oficis100anys Aquí podeu veure com van dur a terme l'auca dels oficis de fa 100 anys, cada equip es va ocupar d'un i aquí podeu veure el resultat.
Fem un Kahoot!
Els alumnes de primer ja fa molts dies que estem investigant "Com és que ens cauen les dents?" Per saber si estem aprenent moltes coses, les mestres ens han preparat un Kahoot ! El Kahoot és una eina que representa un concurs. Ens projecten unes preguntes amb quatre possibles respostes, dels quals només n'hi ha una de correcte. Els alumnes, organitzats en equips cooperatius, som els concursants. Tenim l'ipad per respondre quina és la resposta correcte. Així podem anar veient si aprenen o ens cal reforçar alguns aprenentatges. Ha estat molt emocionant!!! Aquí us deixem unes fotografies:
PER QUÈ NECESSITEM ELS SENTITS PER VIURE?
A segon, ens ve a visitar una senyoreta de P5 per demanar-nos que fem conscients als seus alumnes de la importància de fer servir tots els sentits. En parlem i decidim començar a informar-nos dels sentits. Repartim un sentit a cada equip de treball i busquem informació a les tablets sobre aquell sentit. Després ens plantegem les següents preguntes: Què passa si no ens funciona el sentit de…? Com podem ajudar una persona que no li funcioni el sentit de….? Us seguirem explicant com evoluciona el procés!
COMENCEM UN NOU ITINERARI!
Aquestes setmanes passades els i les alumnes de 3r de primària han començat un nou itinerari. La pregunta vertebradora d'aquest nou itinerari és: Quins problemes tindríem si no hi hagués serveis al nostre poble? Primer de tot, vam constituir els nous grups, van assignar-se els càrrecs dins l'equip, van fer la portada del dossier conjunt i van fer el pla d'equip. Un cop van tenir constituït el grup, van començar fent-se preguntes sobre què eren els serveis i van estar parlant oralment de tot el que en sabien i quins serveis coneixien. Arran d'aquesta pregunta, hem investigat què vol dir un servei, qui s'encarrega de gestionar-los, quins serveis hi ha a Caldes de Montbui... També han estat treballant amb el mapa de Caldes i han buscat els barris, les carreteres principals, l'escola Pia... Aquí us deixem un recull de totes aquestes activitats!
FEM LES MAQUETES DEL COS!
Per anar acabant l'itinerari, els nens i nenes de 3r han fet per grups una maqueta del cos per dins amb tot allò que han après que necessiten per poder respondre a la pregunta de l'itinerari: Què passa dins el nostre cos quan xutem una pilota? Pe grups van haver d'organitzar-se i portar el material necessari per a poder-la fer. En general els materials que es van fer servir van ser: llana, globus, plastilina, palets de les orelles... Finalment, han fet una exposició oral de la seva maqueta davant de la classe.
Què sabem?
Per descobrir com és que ens cauen les dents? primer de tot hem de saber moltes coses de les dents, com per exemple: on són?, com són?, quantes n'hi ha?, quants tipus hi ha?, quines funcions tenen?... És per això que vam decidir observar com eren les nostres boques i dibuixar tot el que sabíem i el que veiem: llavis, dents, llengua, saliva, genives... Aquí us deixem un petit recull de les vivències:
Comencem un nou itinerari!
Els alumnes de primer comencem un nou itinerari d'aprenentatge! Resulta que aquests últims dies a molts companys i companyes de primer se'ls mouen les dents o es cauen... i com és? per què? COM ÉS QUE ENS CAUEN LES DENTS? Tot ho descobrirem al llarg d'aquest trimestre! | 0.73298 | curate | {"ca": 0.8853919239904988, "en": 0.008115597783056216, "es": 0.04196357878068092, "it": 0.01049089469517023, "ro": 0.012470308788598575, "fr": 0.01583531274742676, "ru": 0.008115597783056216, "pt": 0.012470308788598573, "ms": 0.005146476642913698} | https://summempiacaldes2012.blogspot.com/2019/10/kahoot.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_230550 | Laia de Ahumada va parlar sobre l'espiritualitat al segle XVI i al segle XXI a La Selva del Camp - Fragmenta Editorial
Àrea usuari
Català Castellano
Catàleg
Assaig
Opera Omnia Raimon Panikkar
Sagrats i Clàssics
Introduccions
Biblioteca de pensament contemporani
Fora de col·lecció
Fragmentos
Autors
Actualitat
L’editorial
Premsa
dialogal
Cerca:
No hi ha productes a la cistella.
Presentacions i actes
Laia de Ahumada va parlar sobre l’espiritualitat al segle XVI i al segle XXI a La Selva del Camp
4 oct. 2015
Laia de Ahumada, doctora en filologia catalana i escriptora, autora dels llibres Monges (Fragmenta, 2008) i Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015), va pronunciar la conferència “Espiritualitat al segle XVI i al segle XXI”. Fou el dimenge dia 4 d’octubre de 2015, a les 19h, a l’auditori de Santa Llúcia de La Selva del Camp (Baix Camp) en un acte organitzat per Justícia i Pau.
L’acte fou conduït per Salomé Balsells.
Notícia de Canal Camp
Conferència de la doctora Laia de Ahumada a la Selva del CampRamon M. Nogués, entrevistado por 'Cerebro y trascendencia' en "InquietaMENTE"Ramon M. Nogués, entrevistado por 'Cerebro y trascendencia' en "InquietaMENTE"
Llibres relacionats
Laia de Ahumada
Espirituals sense religió
¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren […]
Laia de Ahumada
Monges
Un llibre de converses íntim i agosarat, que intenta trencar amb la imatge estereotipada que es té de les monges per acostar-nos a la riquesa i diversitat que viuen totes i cadascuna. Només una pregunta —«¿Quin és el teu desig […]
Laia de Ahumada
Monjas
Un libro de conversaciones íntimo y atrevido, que rompe con la imagen estereotipada que se tiene de las monjas para acercarnos a la riqueza y diversidad que viven cada una de ellas. Una simple pregunta —«¿Cuál es tu deseo profundo?»— […]
Vídeos
Què és l’espiritualitat? Laia de Ahumada a La Selva del Camp
Laia de Ahumada, doctora en filologia catalana i escriptora, autora dels llibres Monges (Fragmenta, 2008) i Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015), va pronunciar la conferència “Espiritualitat al segle XVI i al segle XXI”. Va ser el dimenge dia 4 d’octubre de 2015, a La Selva del Camp (Baix Camp) en un acte organitzat per Justícia i Pau. Canal Camp se’n va fer ressò amb aquesta notícia.
Laia de Ahumada, entrevistada a El 9 TV per ‘Espirituals sense religió’ (min. 19:35)
Laia de Ahumada, entrevistada a El 9 TV pel llibre Espirituals sense religió, a partir del min. 19:35.
Conversa al voltant del llibre ‘Espirituals sense religió’, amb Laia de Ahumada, Raimon Ribera i Xavier Melloni
El dijous dia 18 de juny, a les 19h, va tenir lloc una conversa al voltant del llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada, amb la pròpia autora, Raimon Ribera, professor del Departament de Ciències Socials a ESADE i Xavier Melloni, antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Fou a la seu de Cristanisme i Justícia (Roger de Llúria 13, Barcelona).
Laia de Ahumada, entrevistada per Lluís Reales a “Terrícoles”
L’autora del llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada, ha estat entrevistada per Lluís Reales al programa “Terrícoles”, de BTV.
Entrevista a Laia de Ahumada, autora d”Espirituals sense religió’, a “Religions”
Laia de Ahumada, autora del llibre Espirituals sense religió, és entrevistada per Mireia Rourera al programa “Religions”, produït per El Punt Avui TV per a La Xarxa TV.
El llibre ‘Espirituals sense religió’, de Laia de Ahumada, es va presentar a Barcelona
El dimarts dia 26 de maig, a les 19h, s’ha presentat el llibre Espirituals sense religió, on Laia de Ahumada hi entrevista quinze persones. L’acte consistí en un col·loqui amb Teresa Guardans, Laia Monserrat i Oriol Texidor (entrevistats al llibre) i Laia de Ahumada, moderat pel periodista Ramon Colom. En obrir i tancar l’acte, hi va haver una actuació de Lídia Pujol acompanyada de Guilermo Rizzotto. Fou a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça de Lesseps, 20-22), Barcelona.
Booktrailer ‘Espirituals sense religió’, de Laia de Ahumada
Booktrailer del llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015) de Laia de Ahumada.
Entrevista a Laia de Ahumada i Victòria Molins pel llibre “Monjas”
Laia de Ahumada, autora del llibre Monjas (també en català), la teresiana Victòria Molins, una de les entrevistades al mateix volum, foren entrevistades per Jesús Bastante a Madrid per Religión Digital.
Presentació del llibre Monjas/Monges, de Laia de Ahumada
El dijous, dia 19 d’abril de 2012 es presentà el llibre Monjas / Monges, escrit per Laia de Ahumada. L’acte fou presentat per Ignasi Moreta, i hi van intervenir Laia de Ahumada, Carme Riera, i Lluís Serra. Clogué l’acte Xavier Puigdollers.
Lucía Caram entrevista Laia de Ahumada, autora de ‘Monges’ / ‘Monjas’
Sor Lucía Caram, conductora del programa ‘El torn’, del CanalTaronja (Manresa), entrevista l’autora del llibre Monges, Laia de Ahumada, en sortir-ne ara la versió castellana, Monjas, amb pròleg inèdit de Carme Riera.
Presentació de “Monges”, de Laia de Ahumada
El 7 d’abril de 2008 més de 300 persones van assistir, en l’auditori de l’Espai Francesca Bonnemaison, a la presentació del que es convertiria en el best-seller de Fragmenta: Monges, de Laia de Ahumada. Hi van intervenir el sociòleg de […]
Reportatge sobre el llibre “Monges” a Signes dels Temps (TV3)
Quan encara no s’havia presentat públicament el llibre Monges, de Laia de Ahumada, es va fer un esmorzar per a la premsa a la pastisseria Caelum, del barri gòtic de Barcelona, amb una gran afluència de periodistes. “Signes dels Temps” […] | 0.685874 | curate | {"ca": 0.8296858453935757, "en": 0.009177550300035298, "pt": 0.011824920578891633, "de": 0.002117896223085069, "fr": 0.001941404871161313, "it": 0.0010589481115425344, "es": 0.13801623720437697, "nl": 0.0010589481115425344, "ja": 0.0010589481115425344, "oc": 0.004059301094246382} | https://www.fragmenta.cat/2015/10/04/laia-de-ahumada-va-parlar-sobre-lespiritualitat-al-segle-xvi-i-al-segle-xxi-a-la-selva-del-camp/ |
cawac_ca_20200528_1_190954 | Informació addicional
Agenda
Visites Online
Tenim 172 persones visitants en línia
Comptador de visites
Visites del contingut : 2018534
Flaixos
El Col·legi de Periodistes demana l'alliberament dels professionals retinguts a Síria
Després del suport expressat des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per l'alliberament del periodista d'El Periódico, Marc Marginedas , ara també fa extensiva aquesta petició al reporter d'El Mundo, J avier Espinosa , i el fotògraf català Ricard García . | 0.657105 | curate | {"ca": 0.8378378378378378, "it": 0.012474012474012475, "en": 0.029106029106029108, "es": 0.04158004158004158, "fr": 0.06444906444906445, "pt": 0.014553014553014554} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=2113:universitat-dalacant-actes-programats-al-voltant-del-8-de-marc&catid=188:conferencies-seminaris&Itemid=234&lang=ca |
racoforumsanon_ca_20220809_3_238751 | http://deumil.cat/ Deu Mil Catalans Facebook 'Hi haurà un abans i un després de la manifestació per l'autodeterminació a Brussel·les' ! ! ! ( 1 vot ) Processant ... 02.10.2008 ! 05.00h Enric I. Canela Catedràtic de Bioquímica i impulsor de la manifestació per l'autodeterminació a Brussel·les L'Enric I. Canela va néixer a Barcelona el 3 de desembre de 1949 i viu a Barcelona. És catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Biologia de la UB, i s'ha especialitzat en Bioquímica de la Nutrició. Ha dirigit els anys 2002 i 2003 l’Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al compromís amb el país, és membre d’Òmnium Cultural i del Cercle d’Economia, de la Plataforma per la Sobirania i col·laborador del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Ha militat a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de l’any 1984, a Sarrià – Sant Gervasi, va ser membre del Comitè Executiu Nacional (CEN) de CDC i va ocupar la Secretaria d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació des del juliol de 2004 fins a l’octubre del 2007. A Internet, escriu al seu bloc personal i al Bloc Gran del Sobiranisme, del que és fundador i on escriu cada setmana. Darrerament ha estat notícia per ser l'ideòleg de la gran marxa per l'autodeterminació a Brussel·les, que de moment ja compta amb més de 400 catalans disposats a viatjar davant les institucions de la UE per reivindicar l'autodeterminació de Catalunya. D'on surt la idea de plantejar la gran marxa a Brussel·les? La idea va sorgir d’un article que vaig escriure al Bloc Gran del Sobiranisme el dia sis de setembre. És titula Perplex, jo?. L’article tenia a veure amb el recentment publicat anuari de la Societat Catalana de Sociologia del IEC. Allà em preguntava per què els catalans no podríem fer com els negres americans al 1963 quan 200.000 persones van anar a Washington encapçalades per Martin Luther King? Jo deia aleshores Madrid, però el comentari de Manel Picó suggerint Brussel·les em va fer adonar que era molt millor. Així va néixer aquesta proposta de marxa a Brussel·les amb un protagonisme inicial del Bloc Gran. Brussel·les és la capital europea i estem fa temps fermament convençut que la independència de Catalunya passa per la internacionalització. Cal cerca aliats, fer lobby fora de l’Estat espanyol. En pocs dies heu creat el web Deumil.cat, heu aparegut als mitjans, teniu 1.500 persones adherides i 400 persones que ja han confirmat que viatjaran. S'han desbordat les previsions? Doncs no. Jo soc vitalment optimista, sense exagerar, no m’agrada plantejar fites inassolibles i crec que als companys amb els que estem treballant la iniciativa tampoc. A hores d’ara ja som 1.600 adherits. Jo estic convençut que els adherits serem molts més de 10.000. més difícil és el viatge i la seva logística, però sortirà bé. Quina reacció hi ha hagut per part dels partits? Algun s'ha interessat per la iniciativa? De moment no hi ha cap reacció. No sabem què en pensen, però em consta que no els hi ha passat desapercebut. De moment cap no s’ha interessat, però com escrivia en algun lloc, no tenim cap pressa. De fet s’han d’adonar que massa gent no combrega amb ambigüitats ni amb dir una cosa i fer una altra. Veuran que els independentistes som una xifra respectable capaç d’organitzar-nos. Recordem les dades que aportava el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Un 35% de la població és molt si tenim en compte que a l’hora d’una votació ens mobilitzaríem. Si ho sabem fer bé, hi haurà un abans i un després d’aquest moviment. Heu engrescat alguna personalitat catalana perquè us doni suport? No hem anat a cercar encara a ningú, no sé si ho farem. Una de les coses que defensem és que aquest és un moviment que sorgeix de la societat civil, militants de diferents partits, però sense els partits. Justament el que volem és que la iniciativa no es contamini amb discussions estèrils habituals entre els partits. Ara no toca discutir si són llebrers o conillers, el país està en risc. Estic d’acord amb el que comentava Patrícia Gabancho quan deia que la seva 'predicció és que s’independitzarà Escòcia, ho farà després el País Basc aprofitant l’escletxa i, quan Catalunya s’ho estigui rumiant i donant-hi voltes, Europa tancarà la porta. Ens quedarem a dintre i ens fotran de debò. Ens destruiran. Si Catalunya es queda dintre d’Espanya, desapareix'. La gent de Catalunya ha de despertar. Hem deixat les pedagogies inútils. Ara cal adonar-se d’una vegada que el model espanyol és incompatible amb una nació catalana. Per què el 7 de març? De fet és una data anterior a les eleccions europees. Creiem que s’ha de generar una acció unitària de cara a aquestes eleccions. Aprofitar per fer la campanya a Europa. Tampoc volíem córrer massa, però no és bo que aquestes coses és dilatin massa en el temps. La trobada de Torroella ja està en marxa. Quins són els següents passos que us plantegeu? La trobada a Torroella és l’inici d’un seguit d’accions de dinamització. Un primer encontre presencial en el que no volem mesurar res. Convé iniciar allà el camí per dinamitzar la societat des de diferents centres territorials. Lògicament pretenem sumar, sense protagonismes de ningú, sota la mateixa bandera, a totes les entitats, plataformes, associacions que tinguin com a objectiu la independència. Volem fugir de qualsevol protagonisme. Els que hem iniciat aquest moviment no som polítics, en el sentit de voler ocupar cap càrrec, però no excloem que participin polítics a títol individual. Tenim clar que la política professional l’han de fer els polítics. La propera setmana definirem una mica més les diferents accions afer. Hem d’avançar amb prudència i donar passes fermes. Heu pensat en donar-hi caràcter de cita anual? La veritat és que no. No descartem res, però no ens plantegem que això sigui un 'aplec' anual. Si l’acció té èxit, que el tindrà, el que ha de passar és que alguns que estan adormits en el Parlament despertin. L’independentisme suma més vots que qualsevol dels partits del Parlament. I com deia en un dels escrits al Bloc Gran, si els partits no hi juguen, caldrà cercar l’alternativa política. No és l’objectiu, si més no el meu. Penseu contactar amb institucions europees per explicar la iniciativa? Com dia abans, és imprescindible que l’independentisme tingui recolzament internacional, per això cal trobar suports. Fer que el món s’adoni que no som quatre eixelebrats, que hi ha gent de totes les classes socials, de totes les formacions, treballadors i empresaris. Que som gent seriosa que vol un país lliure i entre els més desenvolupats d’Europa. I amb grups nacionalistes flamencs? Lògicament els nacionalistes flamencs anant a Brussel·les poden ser uns excel·lents col·laboradors, més encara penant en les eleccions europees. http://www.directe.cat/entrevista/enric-i-canela http://deumil.cat/ Deu Mil Catalans Facebook
Jo hi seré, com no, però l'abans i el després serà igual. La colonització i el repoblament amb foranis de Catalunya no s'aturarà per aquesta manifestació.
Quina obsessió amb la immigració. ja dorms tranquil?
Ni dormo ni visc tranquil mentre la Pàtria agonitza
I està ple d'immigrants que volen robar-me la feina, atracar-me pel carrer i violar les dones blanques.
El 99,99% dels atracadors i dels violadors no parlen català.
i? Els empresaris que ens putegen als treballadors molt si que parlen català i són igual de lladres. Què em vols dir amb això? En comtes de relacionar llengua (en el teu cas raça) amb delinquència perquè no ho relaicones amb nivell de pobresa i exclusió social? És aquest el problema. Jo veig la immigració com una oportunitat tu amb por, com fa la gent a allò que ignora i desconeix. Em sap greu per tu.
Jo no relaciono llengua amb delinqüencia. Jo relaciono llengua a Catalunya amb delinqüència.
Jo no relaciono llengua amb delinqüencia. Jo relaciono llengua a Catalunya amb delinqüència. | 0.764527 | curate | {"ca": 0.9656532247805623, "fr": 0.00025442055718102023, "en": 0.004706780307848874, "da": 0.004579570029258364, "pt": 0.005470041979391935, "es": 0.014374761480727643, "fi": 0.002289785014629182, "it": 0.00025442055718102023, "ro": 0.0024169952932196924} | |
mc4_ca_20230418_16_72138 | les meves circumstàncies i jo: REFLEXIONS EN DIUMENGE D'ELECCIONS
REFLEXIONS EN DIUMENGE D'ELECCIONS
Al blog no parlo gaire de política perquè, tot i que tinc una ideologia bastant definida, moltes vegades em costa trobar les paraules justes per fer-me entendre. A més, admeto que em costa ser tolerant amb segons quines idees i passo de segons quins comentaris que el personal em pugui fer.... Sí, ja ho sé, aquest és el pitjor "pecat" en el que es pot caure. La norma bàsica de la democràcia és respectar les opinions de tothom. Sense aquesta premisa, mal aniríem.
També us dic que només em costen algunes idees determinades. És a dir, les del PP. Obertament us diré que avui he votat Iniciativa i que les pasades generals vaig votar PSC. I que avui el meu vot ha estat ideològic. Per una vegada he intentat que no em vencés la temptació a recórrer al vot últil.... I la veritat, llegia el programa d'Iniciativa i pensava: tengui, tengui, tengui... En fi...
Pel que fa a les idees de les altres persones, si bé no comparteixo els plantejaments de Convergència i d'ERC, tampoc em posen nerviosa ni m'alteren. Jo sóc d'un nacionalisme molt moderat. Amb catalanisme en tinc prou. Però ja està.
Qui em posa francament nerviosa és el PP. Així de clar. M'altera. Em supera. Amb ells em costa moltíssim ficar-me al cap que tothom té dret a la seva ideologia... Ja ho sé, ja ho sé: he de treballar en això... Potser és que em prenc la política molt en serio (o això em diu el Mico, amb bastanta raó) però jo penso que un posicionament polític és, també, un posicionament moral. Em passo de la ratlla? Potser sí. Però per mi la política és, precisament, una manera d'entendre la societat i les relacions entre les persones. Configurem les nostres idees polítiques en funció dels nostres valors i dels nostres principis. Per tant, des del meu punt de vista, les nostres idees polítiques diran molt del que som com a persones...
Per exemple: Per mi, la igualtat i la justicia són valors fonamentals. Justicia també vol dir ètica, equitat i honradesa. Aleshores, la igualtat entre persones és i ha de ser, per mi, la base del funcionament de la nostra societat. La base de la convivència i el respecte entre persones. Així doncs, no es justifiquen de cap de les maneres, les desigualtats que defensen ideologies com les del PP. Que quines desigualtats? Doncs desigualtat en els drets de les persones: no només no van votar la Llei d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes i la Llei de matrimonis homosexuals; sinó que les han recorregut davant del Tribunal Constitucional. Aleshores, està clar que el PP no pensa que sigui necesari legislar per a que les dones tinguem els mateixos nivells d'ocupació, de salari i d'oportunitats professionals que els homes. I si algú està pensant en dir-me que faig demagògia, gustosament li recordo que els nivells d'atur són superiors entre les dones, que les dones cobrem més d'un 20% menys que els homes i que les dones ocupem molts menys càrrecs directius. També és evident que el PP no creu en la igualtat entre totes les persones, idenpendentment de la seva orientació sexual. I jo em pregunto, per què una persona homosexual no ha de tenir dret a veure reconegut, jurídicament, el seu amor i la seva relació estable amb una altra persona? Per què s'ha de trobar en situacions d'indefensió legal en les que els heterosexuals no tenim cap problema? Aleshores, és que pensem que nosaltres som millors que ells? I que per això hem de tenir més drets? Hem d'estar més protegits?...
I, tot això, sense haver entrat a parlar de l'ús que està fent el PP al fenòmen de la immigració... Que em posa que ni us ho explico...
Qui vulgui dir-me que m'ho prenc massa a pit, vale. Potser té raó. Però crec que, de fet, només he de treballar en la meva capacitat de tolerància. Que les meves idees les tinc molt clares...
Una circumstància de la Gatxan a les 17:42
Doncs jo trobo que t'expliques molt, però molt bé!
Molt bé explicat Gatxan. Jo sento més o menys lo mateix (encara que l’altre dia una entrevista al Duran Lleida també em va atacar els nervis), i del PP el que més m’ofèn es que utilitzen el mètode de “una mentida repetida mil cops es converteix en veritat”
Ja tenim els resultats, i encara que estic contenta de que hagi guanyat el PSOE estic una mica decebuda de que tantíssima gent voti al PP encara. (A més jo també voto a Iniciativa i em perdut un escon amb lo macos que som!)
Gatxan nena! quin discurs. Comparteixo totalment la teva opinió, encara que diferim en una cosa...jo sóc votant d'ERC. Aquest any però no ho he fet. M'han decebut i penso que en Carod perd punts per moments! així doncs, no me n'he pogut estar i he recorregut al vot útil: el del PSC.
Jo tampoc entenc com encara hi ha gent que vota al PP. Cal dir però que Girona (la meva província) és la única de tot l'Estat on el PP no ha aconseguit ni un diputat!!! VISCA GIRONA I ELS GIRONINS!!! ;-)
doncs jo, com la Sandra, he recorregut al vot útil del PSC perquè estava cagada que pogués treure el cap el putu Mariano...
de normal, voto als verds, mensy una vegada que vaig votar a ERC perquè em covencia el seu discurs, cosa que ara fa temps que no...
Em mola que hagin sortit els socialistes, però em sap greu que a l'augmentar la dreta, tot això de més que té el Zapatero sigui dels partits petits de l'esquerra... com jo ha pensat molta gent i els ha perjudicat. Culpa també del bipartidisme de tot moment...
almenys, tenim un govern d'esquerres... | 0.799598 | curate | {"ca": 0.9688195991091314, "de": 0.006867112100965108, "it": 0.002412769116555308, "pt": 0.01540460282108389, "ga": 0.001855976243504083, "eu": 0.0022271714922048997, "fr": 0.002412769116555308} | http://circumstanciesijo.blogspot.com/2008/03/reflexions-en-diumenge-deleccions.html |
crawling-populars_ca_20200525_30_226531 | Pantalons, generalment de roba elàstica, que s'ajusten a les cames.
Paraula femenina i en plural: unes malles.
Forma preferent davant de l'anglès leggings.
Lèxic moda i parament de casa | 0.571671 | curate | {"ca": 0.7692307692307693, "es": 0.23076923076923078} | : /entrades/fitxa/node/malles |
crawling-populars_ca_20200525_49_140757 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Marc Castells designa el nou cartipàs de la Diputació de Barcelona. EIX
El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha signat aquest dimarts el decret nomenant els nous diputats delegats de la corporació, després que en un ple extraordinari s’hagi aprovat la creació de les cinc àrees executives de la Diputació.
El regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, s’incorpora a l’Àrea de Presidència, assumint Presidència, Serveis Generals i Relacions amb la ciutat de Barcelona; mentre que Joan Carles Garcia i Cañizares (Tordera) continuarà sent diputat d’ Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació.
L’Àrea de Territori i Sostenibilitat comptarà amb els mateixos diputats adscrits fins la setmana passada. La primera vicepresidència continuarà encapçalada per l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i que comptarà amb Rosa Funtané (Montgat) com a diputada adjunta de Territori i Sostenibilitat. D’altra banda, el diputat d’ Infraestructures Viàries i Mobilitat serà Jordi Fàbrega (Sant Pere de Torelló); el d’Urbanisme i Habitatge, Josep Ramon Mut (Cervelló); i, el d’Espais Naturals i Medi Ambient, Valentí Junyent (Manresa), que continuarà tenint a Jesús Calderer (Cercs) com a diputat adjunt d’Espais Naturals.
Una altra de les principals novetats d’aquest nou període és que la vicepresidència segona recaurà sobre l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, que continuarà com a responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones i seguirà comptant amb la diputada de Salut Pública i Consum, Laura Martínez (Vilassar de Mar), i el d’Igualtat i Ciutadania, Antoni Garcia (L’Hospitalet de Llobregat). Budó també assumirà les responsabilitats de Relacions Internacionals i Benestar Social.
L’alcalde de Llinars del Vallès, Martí Pujol, continuarà sent vicepresident tercer i responsable de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports. El nou diputat de Cultura de la Diputació serà el regidor de l’Ajuntament de Badalona, Oriol Lladó; mentre que Rafael Homet (Castellar del Vallès) i Maite Fandos (Barcelona) seguiran encapçalant les matèries d’Educació i Esports, respectivament.
El nou vicepresident quart i responsable de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local és l’alcalde de Sitges, Miquel Forns. Sònia Recasens (Barcelona) i Isaac Albert (Terrassa) continuaran sent diputats de Promoció Econòmica i Ocupació i de Comerç, respectivament; mentre que Pere Regull (Vilafranca del Penedès) serà el nou diputat de turisme de la Diputació, que tindrà com a nou diputat adjunt de la matèria a Josep Salom (Tona).
Acords de ple
El ple extraordinari d’aquest dimarts també ha aprovat la creació de les comissions informatives i de seguiments de les diferents àrees, de la comissió especial de comptes i de la comissió especial de caràcter informatiu i de seguiment de les competències i activitats de la XAL.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.857613 | curate | {"es": 0.008597687518529499, "ca": 0.9768751852949896, "ru": 0.0008894159501927068, "fr": 0.006818855618144086, "en": 0.006818855618144086} | : /politica/doc/78313/miquel-forns-encapcala-la-vicepresidencia-quarta-i-es-responsable-de-l%C3%A0rea-de-desenvolupament-econom.html |
macocu_ca_20230731_9_573260 | Fa milers d’anys aquí hi havia un gran llac, i l’evaporació de l’aigua ha deixat pas a una enorme capa de sal (entre 2 i 10 metres de gruix) plena de minerals como sodi, magnesi... però en destaca un de molt especial, el liti. Anomenat el material del futur, s’utilitza per a la fabricació de les bateries dels principals dispositius tecnològics, i el seu valor és incalculable. I aquí s’acumula la mitat de tota la reseva mundial!! !
Aquesta regió semidesèrtica acull paratges espectaculars, que semblen extrets d’un altre planeta. A més del color blanc predominant a l’extensa capa de sal, també trobem estranyes formacions rocoses, pous volcànics, gèisers... Si poguéssim anar enrere en el temps fins a la creació de la Terra, segurament s’assemblaria molt al que Uyuni és avui dia.
Situat al Departamento de Potosí, al sud-oest de Bolívia, i a 3.675 metres d’altitud, fa que no sigui fàcil la seva visita pel nostre compte. Gairebé tothom arriba aquí amb algun tour contractat, normalment d’entre 1 a 4 dies. Per accedir és imprescindible un cotxe 4×4, i un guia experimentat que conegui els camins. Perquè si aquí una cosa és fàcil, és perdre’s. Tot és tan gran, tan semblant, que sense l’experiència d’haver-lo trepitjat milers de vegades, no en sabríem sortir.
Val a dir, que com sempre, la nostra primera intenció és fer la visita pel nostre compte, però ràpidament ens adonem que resulta “gairebé” impossible (deixeu-nos remarcar aquesta paraula, ja que si un vol, ho pot aconseguir), però vam veure que tot es complicaria i necessitaríem més dies i energia dels previstos.
Així doncs, un cop tenim clar que volem contractar un tour, la primera pregunta que ens ve al cap és: -i amb quina companyia?-
Llegim un munt d’informació, i no triguem a entendre que operen un munt d’empreses, i totes tenen comentaris sobre el seus serveis de tots els graus i colors. Ens costa moltíssim decidir-nos. El que per uns ha sortit molt bé, altres han trobat dificultats. A més, també depén moltíssim des d’on volem sortir per fer el tour, quants dies volem dedicar, i a on retornarem.
En el nostre cas, tenim clar que sortirem des de Xile, concretament des de San Pedro de Atacama, on ens trobem uns quants dies de visita, i que retornarem al mateix punt, per continuar la ruta pel país xilè.
A grants trets, totes les companyies ofereixen uns tours molt similars, que després cada un pot acabar de personitzar lleugerament.
La ruta acostuma a ser d’entre 2 a 4 dies per recòrrer el Salar de Uyuni i voltants, en un cotxe 4×4 amb un conductor, que fa de guia i inclús de cuiner. Depenent del pressupost, al cotxe viatjaran entre 2 a 6 ocupants, i un altre aspecte que fa canviar el preu total del viatge, és el nivell dels hotels on farem nit, que són de diverses categories.
Finalment, i després de demanar pressupost a diferents companyies que organitzen aquest tour, ens decidim per l’empresa Ruta Verde, que té la seva seu a Bolívia. Ens posem en contacte amb ells abans de sortir de viatge, i ens envien un detallat pressupost amb tot el que ofereixen.
A més, pel que veiem després, el tour pot variar una mica el recorregut, depenent de les condicions meteorològiques, i fins i tot del “bon rotllo” que entablim amb el nostre conductor.
Decidim anar només nosaltres dos al cotxe, sobretot preveient que tindrem més llibertat per aturar-nos més estona allà on ens agradi.
I aquest és el tour que contractem, de 3 dies i 2 nits, amb els llocs que finalment veiem:
Dia 1:
San Pedro de Atacama – Hotel Luna Salada
Ens venen a recollir al nostre hotel de San Pedro de Atacama.
Gestió de documentació a l’oficina aduanera de Atacama.
Conducció fins a la frontera Xile -Bolívia, on canviem de vehicle i ens presenten al nostre guia.
Gestió de documentació a l’oficina aduanera de Bolívia.
Poble de Polques
Salar Capina (on extreuen bórax)
Ens aturem al petit poblet de Viña Mar, on dinem.
Poble miner de San Cristóbal, on hi ha una gran cantera de coure, or.. Visitem el Mercat Central i voltants.
Cementiri de trens
Ciutat d’Uyuni
Poblet de Colchani
Recorrem el Salar de Uyuni i ens quedem fins veure la posta de sol
Hotel Luna Salada – Hotel Tayka Ojo de Perdiz
Isla Incahuasi
Ens aturem un moment al poblet de Colchaca, on viu el nostre conductor.
Ciutat de San Juan de Rosario. Visitem Necrópolis i museu. Anem al poble on dinem en un petit comerç.
Segurament la companyia triada per fer aquest tour és una de les decisions més importants, però també podem veure, un cop fet el recorregut, que el guia/conductor és igual (o encara més important) i que això només dependrà de la sort.
Un cop fets els tràmits de passar la frontera boliviana, en ple desert i en un petit “garito” al mig del no res, ens presenten al nostre conductor pels següents 3 dies. Es tracta d’en Valerio, un bolivià, no gaire xerraire, però que sembla conèixer tota la zona amb molt detall. El vehicle és un Lexus, en força bones condicions, tot i que es nota que els recorreguts pel desert són dura feina pels automòbils.
Com hem dit abans, els llocs on passar la nit poden ser de diferents categories. Les més bàsiques acostumen a ser en habitacions compartides, i inclús s’ha de portar el propi sac de dormir. Hi ha uns pocs hotels de categoria més alta, que en temporada alta s’han de reservar amb força previsió, ja que no són gaires.
Nosaltres triem l’hotel Luna Salada i l’hotel Tayka del Desierto. Els dos estan molt ben integrats a la zona on s’ubiquen, i el tracte és perfecte. L’hotel Luna Salada és un dels més coneguts i populars, ja que està completament fet de sal (parets, llits, cadires...).
No són de luxe, però estan considerats entre els millors de la regió. Disposen de calefacció i aigua calent, tot que només durant determinades hores. L’electricitat també queda tallada a certes hores (sobretot per la nit), ja que funcionen amb generadors i panells solars.
La zona d’Uyuni està situada a una gran alçada sobre el nivell del mar (arribem als 4.500 metres) i això pot provocar problemes amb el denominat mal d’alçada. No s’ha de prendre a broma, ja que pot causar molesties que poden esgarrar el tour (mal de cap intens, vòmits...). El millor per prevenir-ho, és habituar-se gradualment a l’alçada.
Nosaltres passem 3 dies a San Pedro d’Atacama, que està a 2.400 metres d’altitud, abans d’iniciar el tour. Sovint notem com costa respirar per qualsevol esforç físic, i en determinats moments ens fa força mal de cap, però acaba passant. Una de les nits ens costa moltíssim dormir, i a l’hotel ens recomanen posar-nos oxigen (a l’hotel disposen de botelles). En cap moment veiem perillar el tour.
Tot i veure que som força turistes els que fem el recorregut, l’extensió de terreny és tan gran que sempre tenim la sensació d’estar sols. Aquí s’agraeix la feina del nostre conductor, que canvia sobre la marxa alguns dels itineraris per tal d’aconseguir-nos menys presència de persones.
En aquesta zona, i sobretot a la zona estrella del recorregut: el gran Salar de Uyuni, no existeixen carreteres, i és al·lucinant veure com tots els conductors es guien sense cap ajuda d’indicacions ni cartells. Aquí l’experiència és tot un grau!
Respirarem moltíssima pols, sobretot durant l’estació seca, i reconeixerem altres vehicles en la distància degut precisament a la polseguera que aquests aixequen al circular. Tots els automòvils que circulen per aquí són enormes 4×4, amb grans rodes, i grans bidons de combustible perquè aquí tampoc hi ha gaires benzineres.
Recomanem l’ús del cinturó i no deixar que el guia es relaxi i circuli a altes velocitats. Nosaltres patim un dels sustos més grans que hem tingut durant els nostres viatges. Presenciem un accident davant nostre entre dos vehicles de turistes amb conseqüències greus, al xocar frontalment degut a la polseguera que aixecaven, impedint la visió. Al ser dels primers a arribar, ens trobem amb ferits i una visió força inquietant per continuar la marxa. Per sort, i tot i la gravetat que observem, uns dies més tard, ens confirmen que no hi ha hagut víctimes, només ferits de diversa consideració.
La sensació de caminar al mig del no res és increïble. Amb una superficie de més de 10.000 quilòmetres quadrats, els perfectes hexàgons de sal que, com si fossin un gran mosaic, tapissen el terra del desert, creen un visió interminable.
Aquí no hi ha gaires activitats a fer, i els grups de turistes es reparteixen per diferents zones, fent fotos o simplement contemplant les interminables vistes. La infinita capa de costra salada crea una continua imatge de tons blancs, que van ataronjant-se a mida que s’apropa la posta de sol. Un dels pocs edificis d’aquest desert es troba a l’anomenada Playa Blanca, una construcció on fa any hi havia un hotel. Ara només funciona com a sala on poder seure i menjar alguna cosa que portem, petita botiga i on podem trobar lavabos.
Aquesta zona és famosa per dos motius: pel seu conegut monument al rallie Dakar (per aquí passa sovint aquesta competició), i per les moltes banderes de diferents països que hi ha col·locades i que donen un caire internacional.
No podem marxar del gran Salar sense fer alguna de les típiques fotos que tots els turistes fem jugant amb la perspectiva. La relació dels tamanys i els objectes són claus per fer-les divertides...
I és que aquest lloc ofereix moltíssimes possibilitats als amants de la natura. A més del gran salar, aquests són alguns dels majors atractius de la zona i que s’han de visitar:
Isla Incahuasi i Isla del Pescado
Aquestes extensions de terra s’anomenen illes perquè semblen coexistir entre un enorme mar de sal. Aquí viuen enormes cactus de més de 5 metres d’alçada i són els millors llocs per observar el salar.
Desierto de Dalí
La similitud amb alguns paisatges pintats per Dalí formen part d’aquest desert.
Termas de Polques
Un edifici amb una petita botigueta i lloc on fer una aturada acull dues petites piscines d’aigua calenta. Aquí es pot fer un bany amb vistes al llac i als flamencs que allà habiten.
Salar Capina
L’extracció de borax, un mineral amb multitud d’usos, és l’activitat principal
Poble d’Uyuni
Aquí es concentra la màxima activitat de la zona (que no és gaire) amb hotelets, hostels, agencies de tours i restaurants. Té un carrer comercial i un mercat on comprar provisions.
Cementiri de trens
A només 3 km. de la ciutat d’Uyuni, trobem uns quants vagons i locomotores abandonats, vestigi d’una època passada on la ciutat era un important centre ferroviari i miner. L’abandonament del lloc ha creat una visió diferent, que els tours aprofiten per oferir-ho com a visita.
Valle de las Rocas
Grans formacions rocoses que semblen sortides d’una pel·li del Lejano Oeste.
San Cristóbal
Un petit poble miner amb una gran cantera de coure. Té un mercat central amb diferents paradetes.
Colchani
L’anomenat “Porta del Salar”, és el lloc on trobem la principal indústria que extreu la sal del desert.
San Juan de Rosario
Aquest petit poble, ple de camps de cultiu de quinoa, acull una important necròpolis i un petit i interessant museu.
Mirador del Volcà Ollague
Una petita construcció permet admirar més alçat una de les llacunes de la zona, on habiten colònies de flamencs rosats.
Reserva Nacional Eduardo Avaroa
Aquí trobem llocs d’una gran bellesa. La Laguna Colorada, Laguna Verde que són l’hàbitat d’una gran reserva de flamencs.
Atenció a la documentació. A l’arribar a Xile, a l’aeroport ens posaran el segell al passaport i ens donaran un petit paper anomenat PDI, que caldrà entregar al passar la frontera boliviana.
Recomanem portar algo de moneda boliviana per petites compres. La ciutat d’Uyuni és un dels millors llocs on canviar moneda.
Pel mal d’alçada es poden fer infusions o mates de Cupusa i fulles de coca.
Trobarem molts pocs banys i lavabos durant la ruta, així que cal aprofitar sempre que trobem un. A la majoria ens faran pagar (entre 2 i 5 bolivianos). El millor és no tenir gaires miraments, i fer servir el Baño Inca (com el defineix en Valerio, el nostre conductor), és a dir, tota l’extensió de terreny que trobarem al nostre voltant. 🙂
El conductor porta menjar que viatja amb nosaltres (amanida, pasta, verdura bullida, carn...). És molt senzill, però compleix la seva funció.
Degut a la diferència de temperatura entre nit i dia, s’aconsella portar també roba d’abric, mitjons gruixuts per la nit, gorra i ulleres de sol, protector solar i tovallola i banyador (per si volem fer un bany a la zona de les Termes de Polques).
No és mala idea portar toallites refrescants per treure’s la molta pols que ens deixarà el recorregut.
També és bona idea, si portem càmera i equipament electrònic, portar bateries extres i bankpowers per poder carregar-les. No sempre disposarem de corrent.
A la frontera boliviana s’ha de fer un pagament per entrar/sortir, però no ens va quedar gens clara la tarifa. Ens va semblar que la decidien segons el moment els policies que la custodiaven. Sincerament creiem que si poden cobren el que volen (uns 15 bolivians per persona).
No és obligatòria la propina al conductor un cop finalitzat el tour, però és aconsellable fer-ho, ja que la majoria cobra sous molt ajustats, i les condicions allà són molt dures.
Qualsevol època és bona per visitar el Salar de Uyuni, però com sempre, la climatologia pot acabar d’arrodonir o rebaixar les nostres sensacions.
D’agost a desembre és l’època seca, amb dies de calor i bona temperatura i nits fresques.
Entre desembre i maig és època de plujes. Depenent de la quantitat d’aigua potser no es pot accedir a tots els llocs especificats al tour. A canvi, podrem admirar l’efecte mirall que l’aigua proporciona al desert de sal, creant una meravella de paisatge.
Entre maig i agost és època d’hivern, amb temperatures molt més baixes. També existeixen possibilitats de nevada i gelades durant la nit.
T'agrada:
M’agradat molt el article, es una de les preguntes que faig a la gent que ha anat a Bolivia: com escollir el tour. 😛 Tindria em compte la gent de la Ruta verde son de fiar, ja havia vist la agencia fa temps i te bona pinta. Vosaltres ho vau reservar quan estaveu de viatge? ?
Hola, benvingut al nostre blog de viatges. Moltes gràcies per les teves paraules. El tour bolivià per Uyuni ens va encantar, amb uns paisatges realemtn diferents i únics. La reserva amb l’agència Ruta Verde, la vam efectuar uns dies abans de marxar de viatge. Començàvem visitant Xile, així que volíem tenir tancat l’únic tour que vam contractar. tot ho vam fer per mail, i no vam tenir cap problema. Tal com diem al post on expliquem tot els detalls, trobar un bon guia és una de les milors opcions, però això és difícil de preveure i és qüestió de la sort. Salut i molts bons viatges! ! | 0.785159 | curate | {"ca": 0.9488667772249861, "fr": 0.00020729684908789387, "pt": 0.004491431730237701, "es": 0.035724156992813706, "en": 0.005873410724156993, "de": 0.001105583195135434, "it": 0.0030403537866224434, "vi": 6.909894969596462e-05, "oc": 0.0006218905472636816} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_441577 | L'Ajuntament de Barcelona ha xifrat en 240.000 euros els desperfectes que les acampades dels 'indignats' han causat a la plaça de Catalunya i l'entorn. La portaveu en funcions del govern local, Assumpta Escarp, ha explicat que s'haurà de reconstruir part del terra de la plaça i algunes de les zones enjardinades, així com netejar a fons tota la plaça, per restablir la imatge habitual de l'indret després que aquesta matinada se n'hagin desallotjat els últims 150 resistents del moviment. Escarp ha matisat que en aquest càlcul no s'hi ha pogut incloure encara el valor de les estàtues que s'han malmès, atès que els responsables de l'àrea de Patrimoni encara n'estan valorant els desperfectes.
depén dels desperfectes que hi hagin, sobretot si s'ha de refer el terra de la plaça, aquesta xifra es pot quedar curta. en tot cas, estaria bé que pengessin al web de l'ajuntament els desperfectes detallats i les factures corresponents.
Crec que agraïriem una mica de transparència en aquest sentit perquè no dubto que això és una presa de pel. No crec que s'atreveixin a detallar-ho perquè podrien sortir-ne molt escaldats.
I si ho fessin igualment dirieu que és mentida així que no guanyen res | 0.867983 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_137200 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Editorial Edicions ProaBeta, nú, 121Català189 pàgines11.70 euros
Novel·la d'amors, d'erotisme i de passió. Descriu la relació d'un home que ve de l'Est i dues dones occidentals.
Un crític d'art coneix, a Petersburg, una misteriosa pintora nord-americana d'origen rus, Patricia Pavloff. Seduït per l'encís de l'artista, el jove crític decideix escriure un llibre sobre la seva obra i li segueix els passos fins a Sitges, on ella viu. La dona li mostra, a la vegada, les dues facetes de la seva personalitat: tan aviat és amistosa, entremaliada i gairebé frívola com esdevé, tot d'una, freda, distant i altiva. Una altra dona, Radhika, que viu amb Patricia, fa créixer la tensió del noi: la seva bellesa voluptuosa l'atrau tant com l'allunyen les seves opinions polítiques. Vadim, el crític rus, no sap quina de les dues dones desitja més i comença a tenir dubtes sobre les raons del seu viatge.
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.770892 | curate | {"es": 0.02392739273927393, "ca": 0.9488448844884488, "en": 0.018976897689768978, "fr": 0.00825082508250825} | : /cultura/llibre/450/menta-fresca-amb-llimona.html |
cawac_ca_20200528_7_132792 | Piñera
Quan l’any 1989 vaig viure a Xile les primeres eleccions democràtiques després del cop d’estat del general Pinochet, no era el primer cop que estava a Xile. El primer fou una breu visita comercial, l’any 84 ó 85, (La memòria ja no és el que era), quan treballava a Editorial Fontanella, una editorial catalana una mica esquerrana, per definir-la d’alguna manera. D’aquell primer cop recordo la por, la por en l’ambient i la meva por personal. Feia pocs dies que havien desapareguts uns opositors a la dictadura, si no recordo malament mestres, que després aparegueren degollats. L’exèrcit Xile patrullava els carrers i a la nit els controls s’intensificaven. Una nit gent del gremi editorial i llibreters ens convidaren a sopar a l’Àngels i a mi. Al final del sopar es posaren, en algunes que em sabia ens posarem, a cantar cançons de Víctor Jara, de Violeta Parra, de Quilapayun. Aquelles que els meus amics i jo cantàvem a Barcelona, l’any 73, en les protestes contra el cop d’estat del general Pinochet.
Després la vida, millor dit Grijalbo Mondadori, em portar a viure a Xile duran dos anys. Temps suficient per viure el període del pas cap a la democràcia. Les eleccions i la primera victòria de la Concertació, la presa de possessió a Valparaiso de Patricio Aylwin com a President, el començament de la lenta i llarga “jubilació” del general Pinochet.
En aquelles eleccions el candidat del règim, del continuisme, era un ciutadà que es deia, que es diu si es viu, Büchi Buck. Una persona jove d’edat i d’aspecte i, si no em falla la memòria, em pot fallar, Ministre de Finances o que havia estat Ministre de Finançes, i que habitualment anava amb bicicleta. Pobre Joan Herrera, si ho sabes es compraria una Vespino. El candidat de la Concertació, de la renovació, era, com he dit, Patricio Aylwin, un vell demòcrata cristià; vell per edat i vell per històric i, amb tots els respectes, almenys per a mi, vell per idees. Realment algú mal informat, que portés poc temps en les qüestions de la política xilena, podia pensar que Büchi Buck era el canvi i Aylwin la continuïtat.
La Concertació va ser una bona manera de deixar enrere la dictadura i consolidar la democràcia. Aylwin primer, Eduardo Frei i Ricardo Lagos, i ara Michelle Bachelet, han treballat en aquest objectiu. Però la Concertació, en el que implica d’amalgama de Partits i d’opcions polítiques diferents, que en normalitat es contraposarien entre ells, només té, tenia, sentit en un moment excepcional. Xile avui ja no està en un moment excepcional. Ja son vint anys des de les primeres eleccions.
Que el que és, hauria de ser, excepcional es converteixi en normalitat, no és bo per l’autèntica salut democràtica. La Concertació ha fet el seu paper, i vist a la distància, a grans trets com es veuen les coses a la distancia, segurament l’ha fet bé. Gloria i honor.
Avui, penso que el millor que li pot passar a Xile, per consolidar la normalitat democràtica, és que les properes eleccions les guanyi Sebastian Piñera i com a conseqüència que es torni a un regim normal de Partits on el Partit Socialista és oponent dels demòcrata cristians. Seria, en la meva modesta i llunyana opinió, el millor per Xile.
Es el que desitjo a un país que aprecio per haver conviscut amb ell durant un període de la meva vida. Ho desitjo per aquells que ho creuen, i creuen bé, i en aquesta línea estan treballant. Ho desitjo pels ciutadans de Xile, pels demòcrates de Xile, per que la millor manera de garantir la democràcia és que les situacions excepcionals siguin el més excepcionals possibles. La democràcia és normalitat, no és excepcionalitat.
El Penedès
Darrers blogs afegits
Enllaça amb la Penedesfera
Imatges i el seu codi HTML que pots introduir al teu blog per donar suport a la Penedesfera:
Actualització automàtica :
Si teniu un domini propi i voleu que el vostre article es visualitzi a la penedesfera tan bon punt el publiqueu i no a la propera actualització cal que afegiu http://www.penedesfera.cat/ wordpress/xmlrpc.php a les URIs dels serveis d'actualització a què envieu pings. | 0.807771 | curate | {"en": 0.005219985085756898, "ca": 0.927914491672881, "es": 0.06686552324136216} | http://penedesfera.cat/wordpress/2010/01/02/pinera/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_302489 | Ànims pels ibicencs!!. Han cremat una excavadora . L´empresa encarregada de les obres de l´autopista ja ha dit que si les coses segueixen així abandonaràn l´obra perquè perden doblers degut a les aturades pels manifestants i per més collons han cremat una màquina. Seguiu així! !
ves a saber si la màquina no l'han cremat ells mateixos perquè vegin que dolentots i abertzales són els manifestants. Endavant eivissencs! ! | 0.583716 | curate | {"ca": 0.8813559322033898, "es": 0.06537530266343826, "fr": 0.004842615012106538, "en": 0.048426150121065374} | |
mc4_ca_20230418_15_390541 | Fundació Guné: Visionat de 'La dona teixint cultures' 2012
Visionat de 'La dona teixint cultures' 2012
Maria, Fattem, Aissatou, Xiao Miao és la història de 4 dones residents a la ciutat de Barcelona. Dones que trenquen amb aquells estereotips marcats per la nostra societat i ens mostren el seu periple de vida per reflexionar sobre el seu fet migratori i tot allò que han anat construïnt per tal de fer-se un lloc a Barcelona. Dones que han aportat tant o més del que han rebut i d'aquesta manera cada dia fan de Barcelona una ciutat que pot presumir de tenir una gran riquesa cultural.
Els convidem a veure el resultat d'aquest treball el dijous 7 de febrer a les 17:00 a la Fundació Antoni Tàpies, Aragó 255, on s'han dur a terme durant el mes de gener del 2013 debats a l'entorn de conceptes com immigració, identitat, discriminació, feminisme, estereotip, dintre del marc de l'arxiu intinerant de video performance: re.act.feminism.
Un cop finalitzada la projecció, s'obrirà un espai de reflexió amb les coordinadores del projecte Omaira Beltrán de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya i Anna Alié Zanini de la Fundació Guné. | 0.851469 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.teixintcultures.com/2013/02/visionat-de-la-dona-teixint-cultures.html |
mc4_ca_20230418_1_752281 | Dilluns, 26 Novembre 2018 20:42
Els metges de Lleida demanen una pujada del salari per poder atendre adequadament a la població
Si tot segueix pel bon camí, la ciutadania podrà ser atesa millor, amb un mínim de 12 minuts per consulta.
Dilluns, 26 Novembre 2018 20:32
L'Associació antisida de Lleida vol acabar amb el sexisme i l'homofòbia
L'associació que té una llarga trajectòria a la ciutat es centrarà a temes com ara la normalització del col·lectiu LGTBIQ+ i per aquest motiu ha fet una entrega de premis a les entitats i empreses que tenen un compromís amb l'entitat.
Dilluns, 26 Novembre 2018 20:15
A un pas de curar el TDAH
Les enfermetats mentals com el TDAH podrien ser curables en un futur si es continua investigant.
Dijous, 22 Novembre 2018 20:08
Creix notablement l'esperança de curació entre les persones amb trastorn mental
Els trastorns mentals són les malalties més desconegudes del món (però ara ja no tant) perquè els mitjans de comunicació i els governs s'han posat metes optimistes per aconseguir la plena integració d'aquestes persones a la societat. Segons alguns científics, psiquiatres, farmacèutiques i experts, els pacients poden arribar a assolir el seu gran somni: curar-se.
Segons l'OMS, l'esquizofrènia, els trastorns de la personalitat, trastorns límit, bipolaritat i trastorn obsessiu són malalties incapacitants. Però des de fa uns anys ha nascut una nova generació de psiquiatres que volen desmuntar el "mite" que les malalties són incurables i argumenten que el negoci farmacèutic és una despesa molt elevada pel govern, ja que el preu dels tractaments i fàrmacs estan sobrevalorats econòmicament.
Cal remarcar que fins ara es parlava de l'estigma com a principal barrera per tenir una vida la més normalitzada possible per aquestes persones. Ara, gràcies als mitjans de comunicació molta gent té una visió molt més esperançadora que fa uns anys sobre el futur d'aquestes persones i els mateixos pacients fan pronòstics que en qüestió de poc temps pot haver-hi sorpreses optimistes.
Dimecres, 21 Novembre 2018 20:31
El Plenari del Consell Comarcal de les Garrigues debatrà demà, dijous 22 de novembre, una moció presentada pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya en la qual es demana que Departament de Territori I Sostenibilitat sol·liciti al Ministeri de Foment que s’habiliti un accés a l’autopista AP-2 des dels municipis de Castelldans i Juneda.
L’alcalde de l’Espluga Calba i portaveu de la formació republicana, Josep Cunillera, s’ha mostrat convençut que davant de la conjuntura de l’anunci de l’esmentat Ministeri d’alliberar tres autopistes el termini de concessió de les quals acaba l’any vinent,‘aquest pot ser el precedent que evidenciï que les autopistes de peatge que finalitzen els anys següents també poden ser objecte d’alliberament, com és el cas de l’AP-2 i que finalitza l’any 2021’.
Així doncs ha volgut aprofitar per formalitzar una reivindicació històrica d’Esquerra Republicana i aprofitar aprofitar aquesta oportunitat per demanar ‘un enllaç de Castelldans a l’AP2, i que aquesta petició cal fer-la de manera imminent per tal que pogui ser valorada i tinguda en consideració en el moment en que s’alliberi l’AP2’.
Dimecres, 21 Novembre 2018 20:29
Dimecres, 21 Novembre 2018 20:26
La trobada –que ha comptat amb la participació de la vicepresidenta primera de l’ens provincial, Rosa Pujol - ha servit per fer un balanç de les accions que han dut a terme els diferents grups de treball
Dimecres, 21 Novembre 2018 20:23
El programa setmanal de castells de Televisió de Catalunya, que aquest any ha arribat a la 14a temporada. Durant 22 programes, presentats per Agustí Forné, s’ha ofert un relat complementari del fet casteller des del mateix món dels castells, des de dins, amb la seva gent. En aquest últim programa, es reviurà la Diada dels Minyons de Terrassa amb el primer i únic pilar de 8 malva.
La Diada dels Minyons posa el punt i final a la temporada, amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants. Els de Terrassa descarreguen el seu únic pilar de 8 de la temporada. A més, el programa viatjarà per tots els locals d’assaig de les colles que han encapçalat el món casteller aquesta temporada.
Dimecres, 21 Novembre 2018 20:10
Les instal·lacions del Tennis Lleida van acollir la tradicional trobada anual dels presidents de l’entitat, en què hi van prendre part l’actual màxim mandatari, José Luis Solans, i els ex presidents Josep Estadella, José Antonio Valero i Jorge Culleré.
Com és habitual en aquesta mena de trobades, els quatre dirigents van compartir consells, vivències i experiències, a més de fer un petit recorregut per les instal·lacions del club i celebrar un dinar durant el qual es va posar de manifest, un cop més, la unitat com a mitjà per tal que el Tennis Lleida continuï creixent i es mantingui com un referent del tennis a nivell estatal.
Dimecres, 21 Novembre 2018 20:05
Dia Internacional contra la violència vers les Dones: seguirem als carrers per #NiUnaMenys, Vives ens volem!
Fa gairebé 58 anys les germanes Mirabal eren assassinades per la dictadura genocida del general Trujillo a la República Dominicana. Pàtria, Minerva i María Teresa van ser segrestades, torturades i assassinades per rebel·lar-se contra un estat genocida i trencar amb els estàndards del rol de les dones. | 0.854243 | curate | {"fr": 0.052922139729678276, "ca": 0.9352750809061489, "it": 0.011802779364172854} | http://www.elmercadal.cat/seccions/vida/itemlist/user/888-josepmariacastells?start=80 |
mc4_ca_20230418_4_96486 | Sitges NewsLa regidoria de Cultura, Tradicions i Festes organitza la segona jornada sobre el Carnaval de Sitges La regidoria de Cultura, Tradicions i Festes organitza la segona jornada sobre el Carnaval de Sitges Publicat el 16 Novembre 2016 La regidoria de Cultura, Tradicions i Festes organitza la segona jornada sobre el Carnaval de Sitges La jornada tindrà lloc dissabte 19 de novembre a l’Edifici Miramar, a partir de dos quarts d’onze del matí.
La regidora de Cultura,Tradicions i Festes de l’Ajuntament de Sitges, Rosa Tubau, obrirà dissabte, a dos quarts d’onze del matí, la segona jornada sobre el Carnaval de Sitges que tindrà lloc a l’auditori de l’edifici Miramar que, en aquest cas, girarà entorn el model del carnaval.
La jornada comptarà amb la participació de diferents persones que han estat o estan vinculades molt directament amb el carnaval sitgetà. A les 10.45h, sota el títol El carnaval que he viscut / el carnaval que m’agrada, la sitgetana Jetza Muntané farà una reflexió al voltant de l’evolució que ha experimentat el carnaval sitgetà, partint de diversos interrogants: És aquest el carnaval que volem?, com i perquè s’ha arribat on estem? És el nostre un model esgotat? Cal reinventar el carnaval?. Seguidament hi haurà una taula rodona que girarà entorn el model de carnaval que vol Sitges. La taula estarà moderada pel periodista, Jordi Castanyeda, i hi intervindran tres Carnestoltes i tres Reines, de diferents anys, estils i edats. Per acabar, hi haurà un torn obert de paraula per als assistents.
L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, serà l’encarregat de fer l’acte de cloenda a dos quarts de dues del migdia. Programa de la jornada
10.30 hores Presentació
A càrrec de la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau
10.45 hores El carnaval que he viscut / el carnaval que m’agrada
A càrrec de Jetza Muntané 11.10 hores Taula Rodona: Quin model de carnaval volem?
Moderat pel periodista i vilanoví Jordi Castanyeda, tres Carnestoltes i tres Reines.
Els Carnestoltes: Josep Maria Rosés (1982 i 1990)
Francesc Nuñez (Frantxu) (2008)
Carme Artigas (1987)
12.30 hores Torn obert de paraules
A càrrec del Batlle de Sitges, Miquel Forns. | 0.789913 | curate | {"ca": 0.9232914923291492, "es": 0.06229660622966062, "en": 0.014411901441190145} | http://www.visitsitges.com/ca/sitges-news/3323-la-regidoria-de-cultura-tradicions-i-festes-organitza-la-segona-jornada-sobre-el-carnaval-de-sitges |
wikipedia_ca_20230401_0_638967 | Los guardiamarinas
Los guardiamarinas és una pel·lícula espanyola de comèdia romàntica del 1967 dirigida per Pedro Lazaga amb guió de Pedro Masó, Rafael J. Salvia i Vicente Coello.
Sinopsi.
Després de tornar d'un viatge a bord del vaixell-escola Juan Sebastián Elcano (A-71), el comandant Carlos Torres acaba de ser pare novament i forçat per la seva esposa accepta un nou destí a terra ferma: s'ha de fer càrrec de la nova promoció d'aspirants a guardiamarina per l'Escola Naval Militar a Marín (Pontevedra). Un grup de soldats de la Marina es preparen per a arribar a ser guardiamarines, alguns d'ells hauran de suportar les típiques quintades. Entre els veterans hi ha Enrique Andrade, estudiant de cinquè curs fill d'un contramestre que vol viure la vida. Un altre, Miguel Montero, es estudiós i competitiu. Miguel i Enrique rivalitzaran encara més quan Miguel festegi amb María José, amiga d'Enrique.
Repartiment.
- Alberto de Mendoza... Carlos Torres
- Julia Gutiérrez Caba... Isabel
- José Luis López Vázquez ... Caporal Goro Rioseco
- Pepe Rubio... Enrique Andrade
- Paloma Valdés ... María José Ferreira
- Manuel Zarzo ... Miguel Montero
- Alfredo Landa ... Ignacio Vidal
- Andrés Mejuto ... Contramestre Andrade
- Emilio Gutiérrez Caba... Cerebro
- José Marco Davó ... Sr. Ferreira
Premis.
Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1966 va guanyar el primer premi a la millor pel·lícula (250.000 pessetes), així com el premi al millor actor secundari (Emilio Gutiérrez Caba) i a la millor fotografia (Juan Mariné). | 1 | perfect | {"es": 0.19484808454425362, "ca": 0.6968295904887715, "mt": 0.005284015852047556, "en": 0.05416116248348745, "pt": 0.0488771466314399} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=638968 |
oscar-2301_ca_20230418_6_44774 | Reflexions al voltant de l’art. Música, cinema, dansa, pintura, escultura, arquitectura i les arts menors. La meva professió frustrada i aquella a la que vull arribar
CINEMA, TELEVISIÓ I LLIBRES
He desobert món, històries i personatges que m’han fet riure i plorar. Segueixo buscant-ne més cada dia!!! !
CULTURA
Tot allò que no té espai en els altres llocs o que potser hauria d’estar en tots els altres.
BALLAR – PSP
Agafar-te de la mà i que em seguexis al ritme de les músiques d’arreu.
Sobre mi
Etiqueta: TARRAGONA
SOPA, podré tronar enrera
Al final ho vaig aconseguir: SOPA DE CABRA!! !
El concert de Sopa de Cabra de Tarragona va servir per fer un salt en el temps, viatjar al carrer dels torrats un cop més. Fer un d’aquells salts que es fan sense paracaigudes perquè saps que l’aterratge serà segur i autèntic. Hi ho va ser! Va ser com si estiguéssim altre cop somiant.
Amb una potencia descomunal, finalment els vaig poder gaudir (tot i les recances d’en Marçal), com feia temps que desitjava. Tornar a escoltar aquelles cançons, des de la força i la potencia que només poden donar els directes més roquers, va ser un gran èxtasi global. Ja ho deia el mateix Gerard Quintana, que aquells instants del temps valia la pena viure’ls, i que ell es volia quedar allà amb nosaltres, tots embolicats amb la música, l’ambient i les lletres.
Una nit com aquesta va servir per tornar enrera, tornar a aquella època que teníem 15 o 20 anys, i sortíem de nit, de concerts, de festes majors. Amb un grup de gent ben diversa, sorgits la majoria de l’escoltisme, però arreplegant molta altra gent.
Cada una de les cançons del grup em servia per fer memòria d’una pila de moments viscuts en aquella època: com el campament de Ràngers cantant una i una altre vegada el mai trobaràs. O cantant el boig de la ciutat viatjant de camí a Londres amb la família fent girar i girar el K7 de La Roda dins el Ford Taunus del pare.
El gran concert del Sant Jordi ben acompanyats per Els Pets, Sau i Sangtraït. I cantant l’Empordà amb el micròfon de Can Vilalta en alguna nit de Cap d’any
La xafarderia ens farà pensar que han tornat per calers, que necessitaven omplir la butxaca i que aquest és l’únic motiu pel qual s’han tornat a trobar. Que les seves diferencies artístiques, musicals i personals van fer petar la gallina ara fa deu anys, i que la necessitat d’alguns o de tots ha fet que es tornessin a trobar. Però és cert que, si no hi hagués hagut la necessitat per part de tota la resta de tornar a reviure aquells temps per part de tota la població, els fans, els nostàlgics, potser no haguessin omplert tres Sant Jordi, no?
Tot i això, jo agraeixo que ho hagin fet, que hagin tornat al passat només durant unes hores, perquè això m’ha permès reviure aquells anys d’adolescent inoblidables.
L’endemà la realitat ens farà tornar. L’endemà el clímax ja ha passat, ja ha deixat de ser una bombolla del temps, i la música torna a ser dins els discos (els LP’s o K7 que corren per casa) i la memòria i la nostàlgia torna a fer de les seves. I cada un de nosaltres seguirà fent els seus propis camins. I les cançons es faran inmutables amb el temps.
Publicat el 3 octubre 2011 21 abril 2013 Autor Estel Armengol GinestíCategories CULTURAEtiquetes CRITICA D'ART, MÚSICA, TARRAGONA2 comentaris a SOPA, podré tronar enrera | 0.779511 | curate | {"ru": 0.009488827670645853, "es": 0.02509947964493419, "ca": 0.9430670339761249, "en": 0.011937557392102846, "fr": 0.008264462809917356, "ie": 0.0021426385062748698} | https://www.elcabas.com/tag/tarragona/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_4995 | Facebook elimina comptes de sis líders d'extrema dreta per ser "perillosos"L'empresa de Mark Zuckerberg elimina els comptes del mitjà InfoWars, i d'Alex Jones, Louis Farrakhan, Paul Nehlen, Milo Yiannopoulos, Paul Joseph Watson i Laura LoomerRedacció 03/05/2019 - 17.19Actualitzat 03/05/2019 - 17.48 Facebook ha anunciat aquest dijous que ha vetat permanentment sis líders d'extrema dreta dels Estats Units, així com una mitja de comunicació. L'empresa de Mark Zuckerberg considera que "fomenten la violència" i els qualifica de "perillosos".Aquesta decisió també afecta els seus comptes a Instagram, propietat de Facebook. Els sis comptes que ja han esborrat són els d'Alex Jones, Louis Farrakhan, Paul Nehlen, Milo Yiannopoulos, Paul Joseph Watson i Laura Loomer.El mitjà vetat és InfoWars, propietat d'Alex Jones, que combina teories conspiratives amb el supremacisme blanc.Jones i InfoWars sí que havien estat suspesos de Facebook fa uns mesos, però ara tampoc podran propagar els seus missatges a Instagram. "Sempre hem vetat persones o organitzacions que promouen o participen en violència i odi, sigui quina sigui la seva ideologia. El procés d'avaluació de potencials violadors d'aquestes polítiques és extens, i és el que ens ha portat a prendre la decisió d'eliminar aquests comptes". Facebook, amb seu a Menlo Park, a Califòrnia, considera que des d'aquests comptes es "promou una empresa violenta", cosa que està prohibida en els estàndards de la comunitat. Tot i que ho van evitar durant molt temps, Twitter i Apple ja els han bloquejat amb anterioritat, fet que va rebre les crítiques de Donald Trump. El president dels Estats Units va dir que s'estaven discriminant opinions conservadores i limitant la llibertat d'expressió.Gir de 180 grausDimarts passat, Mark Zuckerberg anunciava que Facebook canvia tal com el coneixem. Vol reforçar la privacitat i que la plataforma passi a ser un espai on amics i família es comuniquin amb seguretat.VÍDEO
Aquesta colla de marietes i conservacucks ara s'els considera "extrema dreta"? Sí que estem fotuts A banda d'això, em sembla molt descarat aquest argument de que "és una empresa privada i poden fer el que els hi roti". Cal tenir en compte que aquestes "empreses privades" tenen un monopoli absolut sobre l'espai públic i les transaccions que es fan per internet, i, cada vegada més, els resultats polítics del segle XXI. Vaja, que no estem parlant d'un fòrum de mala mort com el xat on res del que passi té cap mena d'influència en el món real.Per això, aquestes xarxes haurien de ser considerades com a preocupació pública i no pas privada, i s'haurien d'introduir regulacions i directrius més transparents i definides a l'hora de fer-li "de-platforming" a algú.
Per això, aquestes xarxes haurien de ser considerades com a preocupació pública i no pas privada"Preocupació pública", mola. T'ha faltat la fórmula "interès general", però m'ho apunto per quan interessi nacionalitzar quelcom i em surtin amb no sé quines històries de la sagrada propietat privada.
la sagrada propietat privada.I a mi què coi m'expliques? Jo no sóc libertarian ni cap merda d'aquestes, defenso una República Social Catalana.
Sembla que ara els progres esteu molt contents de que l'espai públic i polític hagi passat a mans privadesNi jo progre.
Sí que ho ets, potser t'has quedat endarrerit uns anys respecte al que diu el gruix de progres a l'actualitat, però ets un progre al cap i a la fi.
T'animo a continuar amb les teves encertades anàlisis, estic segur que totes les previsions que has fet aniran tal com esperes. | 0.878072 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_409508 | Fins ara això dels polítics populistes ho vivia una mica de lluny, vull dir que mai hi havia tingut un contacte directe amb aquestes formacions, però ahir dissabte em van deixar aquest paper sota la porta i pel que he vist també ho han repartit per tot el barri. Aquests de PxC han començat l'ofensiva a Terrassa.Com podreu llegir aquest home té les coses molt clares; associar crisi amb immigració, els dos temes més preocupants avui dia, ho posem a la coctelera i ja tens uns quants diputats/regidors/parlamentaris...Malauradament si ho fa bé, tindrà vots.Per cert, això és propaganda electoral? És legal si és així? Cara (mai millor dit): Dors:
Josep Anglada, espanyol i feixista. "No hase falta desir nada más". | 0.795875 | curate | {"ca": 0.956338028169014, "es": 0.04366197183098591} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_426278 | Fil de seguiment, coses que van sortint. Nou trailer de Tomb Raider Primer DLC de Skyrim, Dawnguard Metal Gear Rising Guia de conferències:Dilluns 4 de juny a les 18:00 - Conferència de Microsoft - Enllaç Dilluns 4 de juny a les 22:00 - Conferència de EA - Enllaç Dimarts 5 de juny a les 00:00 - Conferència de Ubisoft - Enllaç Dimarts 5 de juny a les 3:00 - Conferència de Sony - Enllaç Dimarts 5 de juny a les 18:00 - Conferència de Nintendo - Enllaç
I la nova generació de consoles quan?
Fa un temps es donava per fet que es presentarien aquest any, però no s'ha sentit res més i si s'hagués de presentar alguna cosa grossa ja s'hagués filtrat com a mínim alguna informació. És bastant estrany. Tot i així tenim Wii-U, que està a mig camí.
però no s'ha sentit res més De fet, Sony i Microsoft ho han negat repetidament. | 0.823718 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_404165 | ÚLTIMA PARAULA, L'
En Mamoon Azam és un monstre sagrat, una patum de la literatura les vendes del qual decreixen. I sense les vendes, li costa mantenir la casa de camp on viu amb la seva actual muller, la Liana, una italiana amb caràcter i més jove que ell. La Liana, d¿acord amb el desenfrenat editor d?en Mamoon i amb...
Descripció
En Mamoon Azam és un monstre sagrat, una patum de la literatura les vendes del qual decreixen. I sense les vendes, li costa mantenir la casa de camp on viu amb la seva actual muller, la Liana, una italiana amb caràcter i més jove que ell. La Liana, d¿acord amb el desenfrenat editor d?en Mamoon i amb el beneplàcit poc convençut de l¿escriptor, ordeix un pla per millorar les finances familiars: encarregar una biografia que rellanci el novel?lista. Però la vida d¿maquest autor indi que va arribar a la metròpolis per estudiar i va decidir convertir-se en un perfecte gentleman britànic no està lliure d¿episodis escabrosos. Abans de la Liana hi va haver altres dones: la Peggy, que va morir amargada i malalta, i la Marion, a qui va sotmetre a pràctiques sexuals humiliants. Tot plegat és esbrinat pel biògraf, en Harry Johnson, a través de cartes, diaris i entrevistes amb el mateix Mamoon i amb persones que el van conèixer. Però els fantasmes i les tensions no només emergeixen del passat, ja que la parella d?en Harry passa uns dies amb ell a casa d?en Mamoon i l?escriptor hi estableix una relació peculiar. Mentrestant, la Liana pateix atacs de gelosia, en Harry s?embolica amb la criada i el biografiat treu al biògraf dades sobre la seva voracitat sexual, la seva mare boja i altres aspectes foscos de la seva vida. I així, entre el vell escriptor i el jove aprenent s¿entaula un perillós joc de manipulació en una novel?la que parla del desig, la culpa, la luxúria, els dimonis interiors, les relacions de parella, les fantasies sexuals i el poder ?de vegades temible? de les paraules. «El seu millor llibre des d¿El buda del suburbi, potser perquè torna als seus temes originals: la família, la raça i la identitat? Un llibre important i alhora de lectura molt amena (Amanda Craig, The Independent). «Kureishi en el seu registre més salvatge i subversiu» (Boyd Tonkin). | 0.730681 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_160412 | Huwell Chemicals és una empresa líder en la producció de pols decolorant per a productes de perruqueria.
Fundada el 1960, Huwell Chemicals compta amb una gran experiència en el sector cosmètic i gràcies al seu compromís constant amb la investigació i les noves tecnologies, garanteix productes innovadors, dissenyats a les necessitats específiques dels clients. | 0.758895 | curate | {"ca": 1.0} | http://special-chemicals.es/p-huwell.html |
mc4_ca_20230418_5_111508 | meditacion - Blog de iogareusaltell
Blog de iogareusaltell
MANTRA de la TARA VERDA - om tare tuttare ture soha
Escrito por iogareusaltell 14-03-2017 en yoga. Comentarios (0)
Aquests dies en la nostra pràctica a la sala de ioga l'altell de Reus estem cantant el mantra de la Tara Verda.
El 8 de març, dia de la dona treballadora, vaig voler crear una seqüència de vinyasa flow yoga inspirada en l'apoderament de la dona, i així va ser com vaig arribar a conéixer la deesa Tara i el seu mantra. Simplement va ser un amor a primera vista. :)
Tara, que significa estrella en sànscrit, és un Buda femení associat a la pràctica del Budisme tàntric. És coneguda com la mare de l’alliberament i representa les virtuts de l’ èxit en el treball i de les proeses. La paraula Tara deriva de l’arrel “tri” (travessar), així que el significat implícit és: ‘qui permet als ésser vius creuar l’oceà de l’existència i el patiment’. És diu que la seva compassió pels ésser vius, el seu desig de salvar-los del patiment, és més fort que l’amor d’una mare pels seus fills.
Una de les llegendes sobre la deessa Tara diu que fa molt de temps enllà, Tara va néixer com a filla d’un rei. Tara era una princesa molt espiritual i compassiva, regularment feia oferiments i cantava pregaries als monjos i monges. Els monges van dir-li que gràcies a la seva devoció, demanarien que fos reencarnada en home i així ella podria difondre les ensenyances budistes. Ella va respondre que no hi havia forma masculina o femenina, que res existia realment, i que ella desitjava romandre en forma femenina per servir als altres ésser fins que tothom pugui arribar a la il·luminació. Va insinuar la falta de coneixement dels monges en pretendre que només els homes podien ser predicadors de la religió Budista.
La deesa Tara té vint-i-una diferents encarnacions associades a diferents qualitats. Una de les encarnacions més venerades és la de la Tara Verda, que simbolitza l’energia femenina de la intuïció i de la creació.
El Mantra de la Tara Verda fa:
OM significa “el sagrat cos, paraula i ment dels Budes”.
TARE “Aquella que allibera del patiment verdader”.
TUTTARE “que elimina totes les pors, afeccions y patiments”.
TURE “que concedeix tot l’èxit”.
SOHA significa “que pugui tenir la força per arrelar en la meua ment el significat del mantra”.
Aquí deixo un link de youtube del mantra:
Mantra Tara Verda
A mi m'agrada molt cantar-lo després de la pràctica d'assanes, avans de descansar en savasana. Pel feedback que he rebut en les sessions és un goig compartit per totes. ;)
http://www.crystalinks.com/tara.html
http://www.exoticindiaart.com/article/tara/
http://hermandadblanca.org/significado-om-tare-tuttare-ture-soha/
https://ayurvedatibetano.es/wordpress/invoca-a-tara-verde-para-que-se-cumplan-tus-deseos/
http://kadampa.org/es/buddhism/puyha-de-tara
http://nin-hursag.blogspot.com.es/2015/06/tara-buda-femenino-la-misericordia-que.html | 0.706239 | curate | {"es": 0.10326842837273992, "en": 0.07962447844228095, "it": 0.01773296244784423, "ca": 0.7687760778859527, "uz": 0.0006954102920723226, "gl": 0.014255910987482615, "el": 0.0006954102920723226, "nl": 0.014951321279554937} | http://iogareusaltell.blogspot.es/categoria/meditacion/ |
mc4_ca_20230418_4_635129 | 27-S: les coses tal com són - Mail Obert - VilaWeb
No m'agrada la data ni m'agrada la fórmula. Per què us hauria d'enganyar? Jo era partidari de fer les eleccions aviat i de presentar-hi una llista unitària del gruix de l'independentisme i una segona llista unitària anticapitalista. I m'he quedat sense l'una cosa ni l'altra. Les coses tal com són. Sí que era partidari de l'acord. I n'hi ha hagut. Qui no es consola és perquè no vol, oi?
Una cosa que sí que havia escrit és que no volia les eleccions perquè sí. Tan sols les volia si eren per a fer la independència. I unes eleccions al març amb els dos partits forts barallats a mort per a lliurar una batalla a camp obert no ens haurien portat a la independència, sinó a una desfeta total. Estic completament segur que aquesta és la raó de més pes que tenia aquests dies el president Mas per situar l'escenari electoral a la tardor. La crispació entre bàndols era de tal magnitud que fer eleccions ara amb llistes separades hauria estat un suïcidi.
Per tant, tenint en compte com s'havia deteriorat l'ambient aquestes últimes setmanes i descartada la candidatura d'unitat, té sentit que Mas i Junqueras hagin pactat un camí per a refer la confiança sense deixar d'avançar cap a la independència. I trobo especialment encertat que s'arribi a les eleccions amb un pacte tancat sobre el conjunt del full de ruta que, segons que van dir ahir tots dos dirigents, ja és força avançat.
Cal reconèixer que l'acord s'ha fet amb bones dosis d'intel·ligència política i pragmatisme. Tanmateix, em sembla prou evident que si a última hora es va actuar així va ser perquè els cinc catalans que es van reunir ahir al Palau de la Generalitat durant quatre o cinc hores van notar el pes de la història a les seves espatlles. Sortir d'aquella reunió sense acord era un fracàs col·lectiu que no es podien permetre.
Em semblaria injust de no destacar també l'habilitat del president Mas per reeixir en les situacions més complicades quan tothom considera impossible la missió. Va passar amb la data i la pregunta de la consulta, va passar amb el 9-N i la suspensió del TC, i torna a passar ara amb l'avançament electoral. La capacitat de Mas de resoldre els embolics més grossos és un dels elements que hauria de merèixer més confiança dels ciutadans.
D'ací al 27 de setembre hi ha vuit mesos que serviran per a posar a prova la fortalesa del moviment independentista i la seva tenacitat per a ampliar la base social del sí. Serviran també per a comprovar la lleialtat entre les principals forces polítiques a l'hora de construir aquestes estructures d'estat que fan part de l'acord. Amb tot, ara mateix és una quimera pretendre encertar quin serà l'estat de les coses d'ací a vuit mesos.
Sigui com sigui, el 27 de setembre farà 110 anys que el diari científic Annalen der Physik va rebre el tractat d'Albert Einstein segons el qual la inèrcia d'un cos depèn del seu contingut energètic. Esperem que la inèrcia del cos independentista sigui d'ací a vuit mesos la que correspon al seu contingut energètic. El 27 de setembre farà 60 anys que l'Espanya de Franco va sol·licitar l'ingrés a l'ONU. No seria una mala correcció que aquesta mateixa data fos el primer pas de la sol·licitud d'ingrés de Catalunya. El 27 de setembre farà 40 anys que l'estat espanyol va afusellar tres militants del FRAP i dos d'ETA. Aniria molt bé que aquesta coincidència servís per a refermar el compromís en la construcció d'un estat molt diferent per a Catalunya. El 27 de setembre farà 83 anys que Gabriel Alomar va expressar a les corts espanyoles l'oposició a un estatut per a Mallorca sense Catalunya. Que aquesta coincidència serveixi per a recordar que la independència del Principat és tan sols un primer pas cap a un futur de llibertat per a la nació sencera. També podem recordar que el 27 de setembre serà l'aniversari de la mort de Bonaventura Carles Aribau, autor de l'Oda a la Pàtria; de Josep Maria de Sagarra, un dels millors escriptors en llengua catalana; i d'Anna Murià, intel·lectual i escriptora que va lluitar contra l'oblit.
Si mirem al passat, trobarem moltes dades i experiències que ens convidaran a no fallar el 27-S. Si mirem al futur, encara hi trobarem més raons. Ara que tenim data al calendari, és un bon moment per a deixar enrere els mals moments, la tensió, els retrets i les ferides, per concentrar l'energia en la victòria de la independència.
La crispació entre bàndols era de tal magnitud que fer eleccions ara amb llistes separades hauria estat un suïcidi.
Els cinc catalans que es van reunir ahir al Palau de la Generalitat durant quatre o cinc hores van notar el pes de la història a les seves espatlles.
La capacitat de Mas de resoldre els embolics més grans és un dels elements que hauria de merèixer més confiança de la ciutadania. | 0.819892 | curate | {"ca": 0.9966315789473684, "eu": 0.003368421052631579} | https://www.vilaweb.cat/mailobert/4227211/27-s-coses-tal.html |
macocu_ca_20230731_2_236947 | L’acusat va atacar la víctima i la va deixar inconscient per poder agredir -la sexualment
L'Audiència Provincial d’Alacant jutja dimecres un home acusat de violar la seua parella de pisos. L'acusat i la víctima es coneixien des de feia anys, compartien un pis a Dénia i, de vegades, havien mantingut relacions sexuals i esporàdiques.
El 12 de juliol de 2018, quan la dona va tornar a casa, l’acusat la va esperar en un estat de gran nerviosisme i la va esbroncar per besar -se amb un altre. Després la va colpejar en la cara, la va deixar inconscient i la va violar.
L’endemà, la dona va eixir de casa. Quan va tornar, dies després, l’home li va preguntar amb molta agressivitat on havia estat i de nou la va atacar sexualment. La Fiscalia demana 18 anys de presó per aquests fets. | 0.787441 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_534931 | Hi ha previstos continguts específics per a la gent gran, entre altres
Per Redacció NoticiesTGN. Actualitzat el 09/11/2020
Ús de cookies | 0.497741 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_660577 | Som, sens dubte, un poble llatí, igual que els txecs són eslaus, però la influència germànica al tarannà català hi és força present.Formaríem part de la "Germània perduda", és a dir, de les terres no germàniques que han rebut una gran influència d'aquestes cultures?Catalunya, França, la Suïssa romànica, la Bèlgica ídem, el nord d'Itàlia, Eslovènia, Txèquia, Finlàndia, els països bàltics i els països celtes, la Germània perduda. Mola o no mola? Debatem-ho, xapandem.
La cultura carolíngia que ens va influir tant en els nostres inicis com a nació era ben germànica
Per això ho dic. | 0.763101 | curate | {"ca": 0.9379310344827586, "pt": 0.06206896551724138} | |
mc4_ca_20230418_9_252751 | Eurored :: Avís legal
Els drets de propietat intel·lectual d’aquesta web i dels diversos elements que s’hi troben continguts són titularitat de l’Euroxarxa de l’Esport.
L’Euroxarxa de l’Esport es reserva la facultat d’efectuar, en qualsevol moment i sense necessitat de previ avís, modificacions i actualitzacions sobre la informació continguda en la seva web o en la seva configuració o presentació.
L’Euroxarxa de l’Esport no garanteix la inexistència d’errors en l’accés a la web ni en el seu contingut, ni que aquesta es trobi oportunament actualitzada, tot i que desenvoluparà els esforços que calgui per evitar-los i, si s’escau, esmenar-los o actualitzar-los tan aviat com sigui possible.
Tant l’accés a la web com l’ús que es pugui fer de la informació continguda en aquesta són responsabilitat exclusiva de qui ho realitza. L’Euroxarxa de l’Esport no respondrà de cap conseqüència, dany o perjudici que es poguessin derivar d’aquest accés o ús d’informació, amb excepció de totes aquelles actuacions que resultin de l’aplicació de les disposicions legals a les quals s’hagi de sotmetre en l’estricte exercici de les seves competències.
L’Euroxarxa de l’Esport no assumeix cap responsabilitat derivada de la connexió o els continguts dels enllaços de tercers als quals es fa referència a la web.
La utilització no autoritzada de la informació continguda en aquesta web, així com els perjudicis i pèrdues ocasionats en els drets de propietat intel•lectual de l’Euroxarxa de l’Esport, donarà lloc a l’exercici de les accions que legalment li corresponguin a l’Euroxarxa de l’Esport i, si s’escau, a les responsabilitats que d’aquest exercici es derivin.
Les dades personals que ens són facilitades en emplenar formularis a la nostra web passen a formar part d’un fitxer automatitzat que està degudament registrat.
Si algun usuari no desitja que conservem o tractem les seves dades personals ho pot comunicar mitjançant un escrit a l’adreça següent: Kirol Etxea - Pº de Anoeta, núm. 5, 20014 Donostia-San Sebastián. Gipuzkoa – España, per tal d’exercir els seus drets d’accés, rectificació o cancel·lació de les seves dades personals. Les dades personals conservades són tractades d’acord amb les exigències legals imposades per la llei, amb l’aplicació de les mesures de seguretat que en garanteixen la confidencialitat. | 0.905312 | curate | {"en": 0.009075194468452896, "ca": 0.9770959377700951, "es": 0.01382886776145203} | http://eurored-deporte.net/legal_ca.php |
crawling-populars_ca_20200525_34_51910 | Recorda'm
La crisi de les xarxes socials viurà avui un altre episodi. Després de la reunió dimecres de la comissió delegada, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va decidir no prendre cap decisió dràstica, escoltar els seus companys directius i els executius del club i ordenar una investigació interna per conèixer a fons què havia passat amb el contracte amb I3 Ventures i les seves actuacions a les xarxes socials a través de comptes no oficials. Bartomeu s’ha donat més temps i també té clar que no li tremolarà el pols si ha de tallar algun cap, però els esdeveniments es podrien accelerar perquè avui està prevista una trobada de la junta directiva i diversos membres del consell continuen estupefactes i enutjats amb tot el que està passant aquests dies amb aquest assumpte.
Es preveu una junta calenta perquè molts directius desconeixien l’existència d’aquest contracte amb I3 Ventures i també per la manera com es va firmar tot plegat, fraccionant el pagament en quantitats inferiors a 200.000 euros perquè no hagués de passar per la junta, i perquè també consideren absolutament desproporcionat el cost. Molts d’ells volen exigir ja responsabilitats i que es prenguin decisions contundents que enviïn un missatge clar. En la diana d’aquests directius hi ha Jaume Masferrer, director de l’àrea de presidència i l’home que va contractar l’empresa esmentada. Alguns directius volen el seu cap i potser algun més. Avui Bartomeu els escoltarà a tots i els intentarà oferir explicacions i demanar-los que esperin als resultats de la investigació interna. Caldrà veure si se’n surt però tindrà pressió a sobre perquè l’enuig és tan gran que alguns directius estan estudiant renunciar als seus càrrecs, amb tot el que això significa a hores d’ara. Els que tenen previst seguir en la candidatura continuista que, en principi, hauria d’encapçalar Emili Rousaud són els que exigiran decisions ràpid.
La versió d’I3 Ventures
Ahir l’empresa hi va voler dir la seva després d’haver perdut el contracte amb el Barça. Va donar la cara el seu administrador, Carlos Ibáñez, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Va voler matisar moltes de les acusacions que se li han fet, sobretot la d’haver dissenyat un pla per desprestigiar Víctor Font. “Aquest informe no va sortir de la nostra companyia, és fals”, va afirmar. També va negar rotundament que l’encàrrec del Barça fos crear perfils falsos per atacar jugadors o opositors. “L’encàrrec del Barça en cap moment va ser de crear continguts negatius ni positius. La nostra tasca consistia a monitorar tota l’activitat dels comptes del Barça i de tot allò que té a veure amb el Barça. No generem continguts”, va aclarir.
Segons Ibáñez, tampoc gestionaven el que es deia des del compte Respeto y Deporte, que va ser el que va atacar jugadors: “Neix a Facebook. Nosaltres vam registrar el domini. Però no en gestionàvem els continguts. És un compte amb opinions, s’hi pot estar d’acord o no, però no conté termes insultants ni fa fake news.”
Finalment, va dir que no havien cobrat el milió d’euros que s’ha publicat, sinó que el contracte era de 198.000 euros. Per Ibáñez, tota la polèmica és deguda al clima preelectoral que es viu al FC Barcelona.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.790179 | curate | {"ca": 0.9971894322653176, "it": 0.002810567734682406} | : /barca/article/1743165-una-reunio-de-junta-calenta-que-pressionara-bartomeu.html?vermobil=1 |
mc4_ca_20230418_12_393014 | Ciutadans proposa crear un pla de xoc per al retorn d’empreses que han marxat de Catalunya a causa de la inestabilitat generada pel ‘procés’ | Ciudadanos | Parlament de Catalunya
Ciutadans proposa crear un pla de xoc per al retorn d’empreses que han marxat de Catalunya a causa de la inestabilitat generada pel ‘procés’
by cscatalunya — 13 setembre 2018 @ 16:23
Cs aconsegueix que la comissió d'Empresa del Parlament aprovi la seva proposta “d’eliminar les torres elèctriques de Rubí” pels “riscos” que suposen per a la salut
Parlament de Catalunya, dijous 13 de setembre del 2018. La diputada de Ciutadans (Cs), María Luz Guilarte, ha proposat crear “un pla de xoc per al retorn d’empreses que han marxat de Catalunya a causa de la inestabilitat generada pel ‘procés’” i que ascendeix a 5.022. El que pretenen amb aquesta iniciativa és “donar una resposta urgent a la dramàtica i innegable situació que ha provocat el trasllat d’empreses fora de Catalunya” i de les quals la majoria són PIMES.
“La tensió política i la incertesa provocada per l’anterior govern separatista i que persisteix en l’actual segueix amenaçant l’economia catalana”, ha alertat la diputada de Cs, després d’apuntar que Catalunya és “la segona comunitat autònoma que menys ha crescut en 2018”. Per això, ha urgit al Govern a “revertir la situació” creant aquest pla de xoc “en un màxim de tres mesos”.
D’altra banda, des de la formació taronja també s’ha proposat “eliminar les torres elèctriques de Rubí” tal com porten reclamant els veïns des de fa temps pels “riscos” que suposen per a la salut. La iniciativa, que ha estat aprovada, busca “donar compliment a una moció” que es va debatre en el ple de l’Ajuntament de la ciutat i que va comptar amb el suport de tots els grups. | 0.882081 | curate | {"ca": 1.0} | http://parlament-catalunya.ciudadanos-cs.org/2018/09/13/ciutadans-proposa-crear-un-pla-de-xoc-per-al-retorn-dempreses-que-han-marxat-de-catalunya-a-causa-de-la-inestabilitat-generada-pel-proces/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_166435 | Vaig començar a llegir les novel·les de Manuel Vázquez Montalbán quan era adolescent i això, sense cap mena dubte, em va marcar. I malgrat que la meva escriptura no s’assembla en res, la seva influència plana al llarg de totes les pàgines de ‘No cerramos en agosto’, especialment pel que fa a la intenció: fer una crònica de la Barcelona del moment. Per això em va fer especial il·lusió que a Crític em demanessin escriure un perfil del creador de Pepe Carvalho. Aquí podeu llegir-ne una part:
Perfil publicat el 27 de gener del 2020 al diari Crític:
Si el seu cor no hagués llançat la tovallola el 18 d’octubre de 2003 en un lloc tan improbable com un aeroport –espai de pas i transició, però mai de punt final–, Manuel Vázquez Montalbán tindria ara 80 anys. Pocs dies després de morir a Bangkok, Canal + va emetre el seu Epílogo, unes converses pactades per ser emeses després de la defunció de l’entrevistat. Repassant els seus orígens, li pregunten si hauria preferit viure una infantesa diferent, sense la misèria i el sentiment de derrota del Barri Xino de la postguerra, “Més dur hauria estat ser fill de feixista”, respon sense dubtar. L’entrevistadora comenta: “Potser hauria estat bé un terme mitjà”. Ell, aleshores, replica: “Amb el temps m’he adonat que es tracta sempre de l’injust terme mitjà”. Aquest era MVM, i per això ens faria tanta falta en aquests temps que corren.
Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) va morir quan el nou mil·lenni acabava de néixer. La seva desaparició va deixar un buit immens a l’horitzó de la novel·la, de la poesia, del periodisme, de la crònica gastronòmica, de l’assaig i a una esquerra que, segons ell ja alertava aleshores, havia canviat d’era desorientada. La seva obra literària va ser tan prolífica –deien els companys de generació que escrivia com un coet– que els lectors no van tenir la sensació que deixava una obra inconclusa. En canvi, el paper de far progressista que exercia en la darrera etapa des de la seva columna setmanal a El País va quedar orfe. Pocs com ell sabien combinar una potent càrrega intel·lectual i una amplíssima cultura amb una mirada planera i popular, sense resultar pretensiós (bé, a vegades, potser sí). Tant podia citar un poema de Pavese o una teoria d’Adorno com una cobla de Concha Piquer. I declarar-se “comunista malgrat tot”, una definició que estava destinada a esvair-se amb el nou segle.
Comunista? L’últim que apagui el llum
Va militar al PSUC i a Iniciativa per Catalunya (nom que, per cert, va ser una proposta seva), i demanava, amb referència al crepuscle del comunisme, ser ell qui apagués el llum. Hauria premut ja l’interruptor? La seva dona i companya de lluites des dels temps de la universitat, la historiadora i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Anna Sallés, explica en una conversa amb CRÍTIC que, més enllà de qualsevol terme, s’hi trobava el seu compromís inqüestionable: “No sé què significa ser comunista actualment; però, si visqués, continuaria lluitant com ell sabia, a través de la paraula, contra la injustícia que pateixen les classes treballadores. Continuaria dient que en aquest món hi ha opressors i oprimits, explotadors i explotats. Ell tenia molt clar quins eren els seus orígens i d’on venia la seva família. Això el va marcar moltíssim”.
Sabent això, i llegint els seus darrers articles crítics contra la globalització neoliberal de finals del segle XX, és més fàcil intuir la resposta a la gran pregunta: què diria ara Vázquez Montalbán? Una qüestió que no paren de fer-li a Sallés i a tots els qui el van conèixer. De fet, comenta Eduardo Mendoza, qui va cobrir durant un temps el buit de la seva columna setmanal, que la gent el parava pel carrer per preguntar-li quina seria l’opinió del Manolo sobre això i allò. Potser no cal jugar a les endevinalles, sinó només mirar el que va deixar escrit a Siglo XX, a Tele/eXprés, a Triunfo (etapa de la qual se sentia més orgullós), a la satírica Por Favor, a El País, a Interviú i a l’Avui, entre d’altres. Per facilitar la cerca, s’acaba de publicar La mirada inconformista (Literatura Random House), un recull dels articles més representatius dels seus 40 anys de carrera periodística, seleccionats per Francesc Salgado, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Pots llegir la resta de l’article en aquest enllaç.
Previous PostUn año de ‘No cerramos en agosto’ en diez ‘tuits’
Next PostUn virus del siglo XXI
Author Eduard
More posts by Eduard
twitter
instagram
Política de cookies – Términos y condiciones – Aviso legal – Política de privacidad – Resolución de litigios en línea | 0.8278 | curate | {"ca": 0.9088913282107574, "es": 0.07288693743139407, "it": 0.0021953896816684962, "de": 0.006805708013172338, "en": 0.009220636663007684} | https://www.eduardpalomares.com/manuel-vazquez-montalban/ |
macocu_ca_20230731_3_209182 | Set 23, 2016
Tota la informació es pot consultar a http://programamediambient.vic.cat/ | 0.404774 | curate | {"en": 0.1411764705882353, "ca": 0.8588235294117647} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_322815 | Daniela dice: hauries de plantejar-te tancar lastoa Daniela dice: no t'ho diuen a casa? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Eh, eh! Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Són dos anys de feina!!!! Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: A més, no m'agrada sortir amb gent Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Ara em fas aquesta recomanaciota? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Comencem bé! Daniela dice: no t'ho diuen a casa que és una pèrdua de temps Daniela dice: i que sols et porta disgustos? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Pèrdua de temps??? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Ehhh, ehhh! Daniela dice: o ja t'han donat per inútil? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Que vens de part de la RFS??? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Nurbers! Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Què m'estàs dient? Crom http://www.lastoa.cat -- Els intents de negoci amb l'EdF han fracassat. Adeu, propaganda!!! dice: Això és bastant ofensiu! Daniela dice: que hauries de tancar lastoa Daniela dice: pel teu bé Daniela dice: prens massa inquietuds Daniela dice: t'ho prens massa a la valenta
Sempre es fot així quan l'aconselles o l'intentes ajudar o sigui que pel cool! | 0 | curate | {"it": 0.05580357142857143, "ca": 0.7589285714285714, "pt": 0.13839285714285712, "la": 0.010044642857142858, "et": 0.009486607142857142, "es": 0.01953125, "tr": 0.0078125} | |
mc4_ca_20230418_5_734928 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » sardana » Correfoc » Pells » Audiovisual (pel·lícules, documentals, dvd's) » En suport físic » FESTA » Cerca Recursos Documentals | 0.727207 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A470&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2176&f%5B6%5D=field_tipologia_rec_doc%3A1&f%5B7%5D=field_format_rec_doc%3A2&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319 |
cawac_ca_20200528_10_134712 | Actualitat | Notes de premsa
El proper dissabte 24 d'octubre a les 6 de la tarda s'inaugura, al Casal Pere Quart de Sabadell, la XIX edició de la "Mostra de Bolets", organitzada per l'ADENC. Aquesta exposició es podrà visitar el 24 i el 25 d'octubre. Els horaris de visita són el dissabte de 18 a 21 hores i el diumenge d'11 a 14 i de 18 a 21. La mostra s'organitza cada any...
El PTMB és una bona oportunitat per fer un pas significatiu i responsable pel necessari canvi de model territorial i econòmic. Les entitats organitzadores de les jornades de debat sobre el Pla reclamen una millora substancial en les estratègies, accions i normes definides pel Pla abans de la seva aprovació provisional. Els passats 6 i 8 d'octubre...
L'Obra Social Caixa Sabadell i l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) presenten IV Instants de Natura al Pavelló Miquel Poblet de Montcada i Reixac del 15 d'octubre al 8 de novembre amb una organització compartida amb l'Ajuntament de Montcada i Reixac. L'exposició recull les 52 millors fotografies presentades a la quarta...
L'equip de govern de Llinars del Vallès va resoldre el passat divendres 9 d'octubre, just un dia abans, no concedir el permís per fer la tradicional caminada popular a la Torre del Moro organitzada pel Col·lectiu d'Atletes de Cardedeu. Segons la notícia publicada a "El 9 Nou" en la seva edició de dilluns 12 d'octubre el motiu de la no concessió...
En el marc del cicle L'Hora Cargol, l'ADENC organitza una projecció de projecció de fotografies sobre els ocells d'Escòcia el divendres 16 d'octubre a les 20h. Les fotografies s'han realitzat al nord d'Escòcia, concretament de la regió del Speyside i de les Illes de Mull, Staffa i Lunga. Mostraran, per una banda, les aus que es poden observar en...
Ja fa dies que la tardor ha arribat. Lluny de deixar-nos portar per la melangia amb la qual habitualment s'associa aquesta estació, l'ADENC (Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura) llença una oferta de cursos i activitats per mantenir el dinamisme que ens caracteritza. CURSOS Tots els cursos tenen places limitades. Cal...
2 D'OCTUBRE DE 2009 HORA: 20h LLOC: ADENC. C/Sant Isidre 140. Sabadell Aquest divendres 2 d'octubre, a l'ADENC, es presentarà el resum del premi Joan Xirgo 2007 atorgat pel consorci de les Gavarres a la sabadellenca i doctora en biología, Sandra Saura. Aquest estudi premiat és un recull de part de la saviesa popular relacionada amb les plantes de... | 0.82232 | curate | {"ca": 0.9729950900163666, "pt": 0.0024549918166939444, "en": 0.024549918166939445} | http://adenc.cat/actualitat/notes-de-premsa?page=26 |
oscar-2201_ca_20230904_4_145815 | Quan vaig comprar aquest llibre, la llibretera em va dir somrient: “tens bon gust”. Era un llibre prim, d’aquests que, si t’agraden, te’ls pots cruspir en un dia i així va ser.
Quan l’he acabat l’única cosa que m’ha vingut a la ment ha estat que “és normal que haja estat premiat”.
Cada llibre té unes virtuts: ben narrat, lèxic ric, personatges humans…, però aquest els té tots i, a més a més, la dificultat de fer-nos connectar entre les generacions. Si aquest llibre el llegeix una mare, podrà veure’s reflectida en les actituds, però també l’ajudarà a comprendre millor el seu fill.
El fil conductor és particular, dividit en tres.
En primer lloc trobem el dietari d’un fill que entra a una mena de tribu urbana, tots amb el cap rapat (sense cap sentit polític), vestits de blanc i buscant el contacte directe amb la natura. Un fill intel·ligent, per sota de la mitjana, amb unes reflexions pròpies d’un cervell molt evolucionat.
En segon lloc, una mare moderna i progressista que intenta entendre allò que fa el seu fill amb l’ajuda de llegir el seu diari. Per últim, uns fragments d’un assaig titulat “Brevíssima relació de les heretgies”, amb un vocabulari acadèmic i dens que et fa entendre algunes actituds del xic protagonista i, en general, de l’evolució o involució de la societat.
-¿Així que vot de silenci? -li va preguntar P. F va fer que sí amb un gest lleu.
-Em sembla fenomenal, nano -va afegir P-. Un vot de silenci és la millor manera de no dir collonades. Això del vot de silenci hauria de prosperar. Conec un munt de subnormals que ens farien un favor si prenguessin exemple i callessin una bona temporada.
Al llibre hi trobem un pare i un fill que tenen visions diferents del món, mentre que la mare intenta fer d’adhesiu familiar entre ambdós, entenen per una banda la maduresa paterna, i per l’altra, les ganes d’innovació juvenils. Per separat es complementen però la convivència resulta cada cop més abocada al trencament, fet que ens aporta diàlegs amb ironies i reflexions que, i això m’encanta, ens fan pensar.
Pegues? Cap ni una. Bo, sí: volia que el llibre no acabés, però aquesta és virtut de l’autor que, amb una narració àgil i un dietari suculent, ha fet que desitge un llibre de 500 pàgines.
Aquí teniu els primers capítols en pdf d’Els romanents de Víctor García Tur. Gaudiu del Premi Just Manuel Casero! !
Títol: Els romanents
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2017
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-17016-31-9
Preu: 16,50€
Aquesta entrada s'ha publicat en Ficció, Narrativa i s'ha etiquetat amb Escrit originalment en català, Víctor García Tur el 16 de febrer de 2018 per Álvaro Muñoz.
Els ocells, de Víctor García Tur
Deixa un comentari
Vaig llegir Els ocells, de Víctor García Tur, en primera lectura, ja fa un munt de temps. Com que l’Anna Carreras n’havia fet una excel·lent ressenya pensava que ja no calia dir res més. Però com que m’ho vaig passar molt bé, l’estic rellegint i ja sóc a les acaballes. I em reafirmo: és un molt bon llibre per llegir-lo en aquests dies que comença a ser evident que tenim l’estiu al damunt.
M’ha acabat de decidir a fer-ne un comentari haver llegit al diari (Ara, el de l’onze de juny de 2017) un article a la secció “Viatges d’Autor” que duu per títol “L’esclat del turisme ornitològic”. Parla doncs, del tema i del món on se situa Els ocells i una de les seves protagonistes.
Precisament, la gràcia d’aquesta novel·la és la presència d’una galeria de personatges molt ben caracteritzats que podem considerar protagonistes, acompanyats d’una pila de secundaris que, amb les seves fòbies, fílies i dèries resulten tan de carn i ossos que tenim la impressió que els coneixem de fa temps.
Tota l’acció passa en els entorns de Sant Salvador, poble imaginari que jo situaria ben a la vora d’Horta de Sant Joan, al peu dels penya-segats dels Ports on segurament hi fan niu voltors com els de la novel·la però que també podria ser més al Nord, a la serra del Boumort -on ens diu el reportatge del diari que s’hi pot veure el “Trencalòs”.
L’indret, sigui on sigui, és fresquet i convé en aquests dies que se’ns prometen calorosos. La fauna humana que es troba a la novel·la és tan o més interessant i, fins i tot, més divertida que els ocells: l’activista de 16 anys que fa pintades contra l’alcalde, l’especulació i el turisme, la traductora barcelonina que buscava tranquil·litat, la família de la fonda,…
Si voleu una molt bona descripció de què trobareu a la novel·la rellegiu la ressenya que l’Anna Carreras en va fer i que acabava així: es tracta d’una joia per començar l’any.
Ara jo torno a dir: és una joia per l’estiu. Poseu Els ocells a la bossa de la platja o a la de de viatjar en agradables trens de rodalies. Us farà oblidar la calor i les catenàries.
Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquests ocells del Víctor García Tur. Gaudiu del viatge literornitològic! !
Títol: Els ocells
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-37-5
Preu: 18,50€
Aquesta entrada s'ha publicat en Ficció, Narrativa i s'ha etiquetat amb Escrit originalment en català, Sant Jordi, Sant Jordi 2016, Víctor García Tur el 14 d'agost de 2017 per Lluís-Emili.
Els ocells, de Víctor García Tur
Deixa un comentari
Nosaltres, avui és un dia d’aquells que fan il·lusió! I és que tenim una lectora que se’ns estrena!! L’Anna Carreras arriba al Nosaltres amb un escrit sota el braç sobre -poca broma!- el Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015.
Aquí teniu el seu escrit sobre Els ocells, de Víctor García Tur:
“Feien cara de nens de poble interior. Mala gent en potència.” – Víctor García Tur, Els ocells
Premi de novel·la Marian Vayreda 2015, Els ocells de l’escriptor, dissenyador gràfic –i ara ornitòleg– Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és la història de la torbadora desaparició dels ocells d’un poble petit, i de les conseqüències que aquest misteri provoca, d’entrada, a l’Observatori ornitològic del poble (“un observatori de rapinyaires necròfags”) i a qui hi treballa. La Virgínia Urpí, el seu company, en Bartók, i el gos Anubis fan mans i mànigues per descobrir quina pot ser la causa d’aquest daltabaix natural que pot comportar, entre coses molt més grosses, la pèrdua de turisme a les Moles.
En paral·lel, la Dafne, una traductora de Barcelona que s’acaba de separar de la seva parella i que té un nom “entre hel·lènic i estúpid”, arriba al poble de Sant Salvador, a la comarca recòndita de les Moles (la Mare, el Fillot, la Fillota i l’Esquerda), i va sovint al poble del costat, Querrassa, més gran però semblantment retrògrad. S’instal·la en un hostal per descansar uns dies i dedicar el temps a la traducció d’una novel·la francesa bastant avorrida. Els propietaris de l’hostal, la família Querol, també són els amos de la polleria. La Dafne coneix la mestressa comedianta Teresa, el seu fill Vador (amb qui té un flirt breu però apassionat), la Mercedes –una nena subnormal obsessionada amb la mort–, i la neboda punk i feminista de setze anys, la Judit. Òrfena de mare, la Dafne xoca amb les relacions familiars dels seus dispesers i, en general, amb els sistemes de comunicació dels habitants de Sant Salvador.
El poble prepara els seus dies de festa major. Però, de sobte, dos fets inesperats fan que l’Ajuntament dubti entre suspendre o prosseguir la celebració: d’una banda, cada dia algú omple el poble de consignes incendiàries contra el turisme i contra l’alcalde –grafits que titulen les parts en què està dividida la novel·la. De l’altra, la Reina d’Espanya ha mort d’accident sobtat. Passant de monarquies, la festa se celebra com cada any: la foguera de Sant Antoni i els garsots que espanten nens. El problema dels ocells, tanmateix, continua sense resoldre’s, i passa a ser preocupant a nivell de catàstrofe ecològica: “els necròfags són una de les eines que la natura empra per fer net i aconseguir la quadratura del cercle tròfic”.
Víctor García Tur cuida els secundaris: els fa fer l’orni, tenen la pell de gallina, resten muts i a la gàbia, s’esparveren, grallen. El conductor que els porta a l’institut (Perecamps), el fastigós vell verd de les caderneres (Cary Grant), el resistent que no havia venut cap propietat (senyor Benito), la propietària del forn i catequista del poble (senyora Marmanyé), la propietària de l’altre hostal del poble (Cinta de Ca la Cinta), l’avi exhibicionista que atén a l’estanc de Querrassa i passa el dia al bar (Josep Maria), la nena de la bicicleta rosa, la néta de l’alcalde Moisès, les germanes Brugués convertides en telesèrie de TV3. Un cor de personatges que fa les delícies del lector amb ganes de passar-ho bé a tots nivells.
Els ocells reflexiona sobre l’assalt que sofreixen els pobles per part dels Barcelonins àvids de natura (“des del poble podien apreciar la roba fluor de les figures aferrades a la roca”), un turisme maldestre empeltat de pijos hipocondríacs que a banda de no entendre les tradicions locals, estan a anys llum d’adaptar-se a la vida rural i d’empatitzar amb la franquesa de la seva gent: “La Dafne desconeixia si allò era cosa de subnormals o de gent de poble confiada”.
A través d’un humor de tots els colors (del groc al negre, del verd al lila), Víctor García Tur edifica un diccionari rural nascut en un món perdut de paraules: un pou de saber local fet de mots ben vius. La filigrana estilística de la novel·la –farcida de reflexions metalingüístiques sublims i de poètica sobre la traducció– apropa Els ocells a la bellesa lèxica de les novel·les modernistes de Víctor Català. La natura és sàvia i l’autor treu matrícula d’honor en ciència, llengua, filosofia, antropologia, geografia i biologia.
Una joia per començar l’any.
L’Anna Carreras i Aubets és escriptora i crítica literària. Torna aviat, Anna! Nosaltres t’esperem!
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: Els ocells
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-37-5
Preu: 18,50€
Aquesta entrada s'ha publicat en Narrativa i s'ha etiquetat amb Escrit originalment en català, Sant Jordi, Sant Jordi 2016, Víctor García Tur el 29 de gener de 2016 per Nosaltresllegim.cat.
Troba el llibre o l’autor
Cerca:
Segueix-nos
Follow @Nosaltresllegim
Sobre Nosaltres
Què és Nosaltresllegim.cat?
Martí Bou, responsable de Nosaltresllegim.cat
Som el Racó Literari de RacóCatalà.cat
Entrades recents
Invisible, de Paul Auster 16 de desembre de 2019
El llibre de les mosques, d’Emili Teixidor 8 de desembre de 2019
Escriure. Memòries d’un ofici, de Stephen King 2 de desembre de 2019
Ganivet, de Jo Nesbo 22 de novembre de 2019
Blanca Busquets ens explica l’argument de la seva desena novel·la, ‘El crit’ 7 de novembre de 2019
Oració per Owen Meaney, de John Irving 14 d'octubre de 2019
Exorcismes, de Vicenç Pagès 7 d'octubre de 2019
Montse Barderi, premi Prudenci i Bertrana 2019 17 de setembre de 2019
Persecució, de Toni Sala 21 d'agost de 2019
Mor Andrea Camilleri, creador del Comissari Montalbano 17 de juliol de 2019
Robert Langdon, el protagonista d’El Codi da Vinci, tindrà sèrie de televisió pròpia a la NBC 18 de juny de 2019
Disset pianos, de Ramon Solsona 7 de juny de 2019
L’última entrega de la Serie Millennium, a les llibreries a finals d’agost 28 de maig de 2019
Mentides consentides, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt (Serie Bergman 6) 27 de maig de 2019
Carmen Pastora ens explica el seu llibre ‘On air’ 10 de maig de 2019
Joan Margarit, premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana 7 de maig de 2019
La llibreria El Gat Pelut ens fa la llista de llibres per Sant Jordi 23 d'abril de 2019
En Jordi Campoy ens explica el seu llibre ‘La noia del violoncel’ 15 d'abril de 2019
Sebastià Portell ens explica el seu llibre ‘Ariel i els cossos’ 2 d'abril de 2019
Gemma Lienas ens explica el seu llibre ‘El fil invisible’ 18 de febrer de 2019
Josep Torelló ens explica el seu llibre ‘La tela blanca’ 6 de setembre de 2018
Una relació perillosa, de Michela Murgia 31 de juliol de 2018
Les ànimes de Brandon, de César Brandon Ndjocu 31 de juliol de 2018
Oest, de Carys Davies 27 de juliol de 2018
De tot cor, d’Anna Gavalda 20 de juliol de 2018
Quina tropa!, de Joaquin Luna 18 de juliol de 2018
Una proposta per a Barcelona, de Jordi Graupera 17 de juliol de 2018
Oest, de Carys Davies 13 de juliol de 2018
El president ha desaparegut, de Bill Clinton i James Patterson 12 de juliol de 2018
Només nit, de John Williams 11 de juliol de 2018
Records dorments, de Patrick Modiano 4 de juliol de 2018
Potser és amor, de P. Z. Reizin 2 de juliol de 2018
La dama de blanc, de Wilkie Collins 29 de juny de 2018
La química de l’odi, de Carme Chaparro 27 de juny de 2018
El quadern suís, de Quim Torra 25 de juny de 2018
NosaltresEntrevistem en Joan Calsina, autor de ‘La ciutat de Déu’ 21 de juny de 2018
Quan erem els peripatètics, d’Hèctor Lozano 18 de juny de 2018
Rut sense Hac, de Muriel Villanueva 15 de juny de 2018
Tània Juste ens explica el seu llibre ‘Passatge a un nou món’ 11 de juny de 2018
Lisbeth Salander i Millennium tornen al cine amb ‘El que no et mata et fa més fort’ 8 de juny de 2018
NosaltresEntrevistem en Miquel Fañanàs, autor de ‘Susqueda’ 6 de juny de 2018
La noia de l’aniversari, de Haruki Murakami 4 de juny de 2018
En Joan Todó ens explica el seu llibre ‘Guia sentimental del Delta de l’Ebre’ 1 de juny de 2018
Operació urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó 28 de maig de 2018
NosaltresEntrevistem en Josep Piera, autor de ‘El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai’ 23 de maig de 2018
NosaltresEntrevistem la Tània Juste, autora de ‘Passatge a un nou món’ 18 de maig de 2018
NosaltresEntrevistem en Jaume Funes, autor de ‘Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito’ 12 de maig de 2018
Sebastià Alzamora ens escriu «Algunes notes sobre l’escriptura de ‘La netedat’» 10 de maig de 2018
La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado 7 de maig de 2018
Sant Jordi 2018, al Nosaltresllegim 25 d'abril de 2018
Categories
Actualitat (16)
Algunes coses nostres (192)
Còmic (15)
Infantil (73)
Grans lectors (48)
Lectors (40)
Juvenil (81)
crossover (42)
Llibre pràctic (86)
Art (2)
Bestioles (3)
Cites (3)
Economia i empresa (12)
Esport (9)
Menjar i beure (25)
Parella (6)
Pares i mares (10)
Salut (13)
Narrativa (1.466)
Ficció (1.117)
Drama (212)
Fantasia i Ciència Ficció (64)
Històrica (177)
Humorístic (76)
Intriga (40)
Negra (197)
Romàntica (110)
Terror (24)
No ficció (284)
Assaig (54)
Biografies i memòries (131)
Lingüística (8)
Política (49)
NosaltresEntrevistem (6)
Poesia (61)
Relats breus (72)
Sobre Nosaltresllegim.cat (2)
Teatre (7)
Vam publicar-ho fa temps… (1.260)
2010 (379)
2011 (310)
2012 (310)
2013 (261)
Etiquetes
Albert Villaró
Andrea Camilleri
Best-seller
Bestseller
Care Santos
Carme Riera
Dan Brown
David Martí
David Nicholls
David Safier
David Vann
Diversos autors
Donna Leon
Emili Teixidor
Escrit originalment en castellà
Escrit originalment en català
Federico Moccia
Ferran Torrent
Francesc Miralles
Gemma Lienas
Gerard Piqué
Geronimo Stilton
Haruki Murakami
Internacional
Jaume Cabré
Joan Margarit
John Le Carré
Jo Nesbo
Manuel de Pedrolo
Marc Levy
Maria Barbal
Paul Auster
Paulo Coelho
Pau Vidal
Premi Sant Jordi
Ramon Gasch
Ramon Solsona
Sant Jordi
Sant Jordi 2011
Sant Jordi 2016
Sebastià Alzamora
Stieg Larsson
Sílvia Soler
Vicenç Pagès
Xavier Bosch
Gràcies al WordPress.
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.712702 | curate | {"ca": 0.9026195533243225, "es": 0.04357340541932162, "en": 0.02162579648580807, "it": 0.009396923472999936, "fr": 0.008302761150801313, "cs": 0.0007723498744931454, "pt": 0.007594773765849263, "nl": 0.0028963120293492954, "sv": 0.0016090622385273863, "de": 0.0016090622385273863} | https://www.nosaltresllegim.cat/tag/victor-garcia-tur/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_303965 | Et presentem la nova bijuteria i articles de regal solidaris elaborats per les persones usuàries dels centres assistencials del grup MIFAS.
Hi trobaràs anells, penjolls i braçalets entre d’altres. Amb la seva compra, contribuiràs directament a la realització d’activitats lúdiques o terapèutiques de les persones usuàries dels centres MIFAS.
http://www.mifas.cat/ca/bijuteria-i-articles-de-regal/
Posted in General
Navegació d'entrades
2n Concurs de contes FEPCCAT
Respir Residència MIFAS
Related Post
9934La FEPCCAT participa a l’acte central a Lleida en motiu del Dia de la Discapacitat reivindicant una cultura accessible, diversa i oberta
9927La Directora del Pacte Nacional per la Salut Mental, Magda Casamitjana, es compromet a treballar amb els departaments implicats en el Pacte pel reconeixement de l’especificitat de la paràlisi cerebral i la pluridiscapacitat
9855La FEPCCAT visita el projecte “Ludoteca Guitard, reimaginada: Ludoteca digital per a tothom i gestió del canvi”
9857Vídeo-resum X Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”
9845L’Associació pel Desenvolupament de la Basale Estimulation organitza les II Jornades de la Basale Estimulation els dies 11 i 12 de novembre
9235Galeria d’imatges de la Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral” 2022
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Tweets by fepccat
Membre de
Col·laboradors
La FEPCCAT participa a l’acte central a Lleida en motiu del Dia de la Discapacitat reivindicant una cultura accessible, diversa i oberta
La Directora del Pacte Nacional per la Salut Mental, Magda Casamitjana, es compromet a treballar amb els departaments implicats en el Pacte pel reconeixement de l’especificitat de la paràlisi cerebral i la pluridiscapacitat
La FEPCCAT visita el projecte “Ludoteca Guitard, reimaginada: Ludoteca digital per a tothom i gestió del canvi”
Vídeo-resum X Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”
L’Associació pel Desenvolupament de la Basale Estimulation organitza les II Jornades de la Basale Estimulation els dies 11 i 12 de novembre
FEPCCAT | Contacte
Carrer Garraf, 17 (Residència Aremi, 2a planta), 25005, Lleida
Telèfon: 873 45 18 51
Administració: 621 211 032
Comunicació: 621 211 033
[email protected]
Polítiques d’ús del web
Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes
Els texts, imatges, sons, animacions, vídeos i la resta de continguts inclosos en aquest lloc web són propietat de la FEPCCAT o bé està autoritzada per a fer-ne ús. Qualsevol transmissió, distribució, reproducció o emmagatzematge, total o parcial, ha de tenir el previ i exprés consentiment per escrit de la FEPCCAT, llevat que s’indiqui el contrari. | Clearex Theme by Xgenous. | 0.776919 | curate | {"ca": 0.9081297849070361, "en": 0.055049216186656945, "es": 0.024790375501275976, "fr": 0.011666059059423988, "ru": 0.0003645643456069996} | https://fepccat.org/2016/04/13/bijuteria-solidaria-mifas/ |
mc4_ca_20230418_3_583285 | Més de 4.600 persones celebren el quaranta aniversari de l'Homenatge a la Paella d'Almussafes | Almussafes en moviment
En aquesta segona edició en la qual era possible inscriure’s a través d’internet, ho van fer un total de 531 persones de 40 taules
Categories: CELEBRACIONS, FESTES, GENERAL, HISTÒRIA, NOTÍCIES, SOCIETAT
El Cementeri Municipal d’Almussafes ja disposa de megafonia
Més de 4.600 persones... | 0.520877 | curate | {"ca": 0.6766169154228856, "pt": 0.17661691542288557, "de": 0.14676616915422885} | https://almussafes.net/mes-de-4-600-persones-celebren-el-quaranta-aniversari-de-lhomenatge-a-la-paella-dalmussafes/ |
cawac_ca_20200528_8_237285 | Estrenada el 1856 a l'Òpera de París, amb música d'Adolphe Adam. Reestrenada el 1858 a Sant Petersburg dirigida per Jules Perrot, a la qual Cesare Pugni va afegir nova música i Marius Petipa va crear una nova coreografia en base als autors del llibret, Joseph Mazilier i Vernoy de Saint-Georges.
Argument dels actes:
Acte I: El naufragi El corsari Conrad i els seus amics Birbanto i Alí naufraguen durant una tempesta i estan encallats en una platja del Mar Jònic. Medora, la seva amiga Gulnara i altres companyes troben als nàufrags i Conrad s'enamora immediatament de Medora. Però apareix Lankedem, el venedor d'esclaves, i les pren presoneres. El Corsario jura rescatar-les. Al mercat, Lankedem ha reunit els paixàs per realitzar una subhasta d'esclaves algerianes i palestines, incloent també a Medora i Gulnara. El seid Pachá queda enamorat de Gulnara i la compra. Lankedem havia reservat a Medora per al final i quan el seid Pachá li ofereix tots els diners que li queda per ella, apareix un foraster (que no és altre que Conrad disfressat) i aconsegueix comprar-la. Mentrestant, els amics del Corsari prenen presoner a Lankedem i alliberen a les noies, menys a Gulnara, qui ja havia estat portada al palau del seid Pachá.
Acte II: Els pirates A la caverna dels pirates, Medora intenta persuadir Conrad perquè abandoni la vida de bandoler i deixar lliure a les presoneres, però Birbanto i els seus amics no estan d'acord, ja que ells ja pensaven vendre i repartir els guanys. Es desencadena una baralla i Birbanto pacta amb Lankedem per donar-li un somnífer a Conrad i així poder dur a Medora. El pla té efecte i els dos es duen a Medora mentre Conrad dorm.
Acte III: El palau El seid Pachá està en el seu palau envoltat de odalisques que ballen per a ell. Arriba Lankedem amb una sorpresa: Medora, que balla tristament pensant en Conrad, encara que s'alegra després al retrobar-se amb la seva amiga Gulnara al Jardí animat. Conrad i els seus amics arriben al palau disfressats de pelegrins i aconsegueixen alliberar Medora i Gulnara.Durant la fugida, el Corsari s'assabenta de la traïció de Birbanto i el mata. Conrad, Medora, Alí i Gulnara parteixen a la recerca de la felicitat.
Epíleg El vaixell amb Conrad i Medora a bord lluita amb les altes onades nedant cap a la llibertat. [/I]
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
No podeu publicar temes nous en aquest fòrum No podeu respondre en temes d’aquest fòrum No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum | 0.825799 | curate | {"ca": 0.9671002295332823, "es": 0.03136954858454476, "en": 0.0015302218821729148} | http://forum.totsrucs.cat/viewtopic.php?f=22&t=11244 |
mc4_ca_20230418_14_590218 | El fonament de l’amor, en el qual els fonamenta allò incondicional, és una sola cosa amb la voluntat de veritable realitat. Allò que jo estimo, vull que existeixi. I allò que existeix veritablement, no ho puc albirar sense estimar-ho. KARL JASPERS
Publicat per Rodapoemes. Alexandre Planas a 19:32
rodapoemes (146)
Colin Murray Turbaine (1)
Llibreria Saltamartí, carrer del Canonge Baranera, 78, Badalona
Frases sobre Bibliofília 598
literaturitzar v tr
POESIA ALS BARRACONS 2019-2020 (9a edició)
Collserola. Octubre 2019
Sant Climent. Setembre 2019
La Vall. Agost 2019
Santuari del Paller. Juliol 2019
Colin Murray Turbaine | 0 | curate | {"ca": 0.7301324503311258, "ja": 0.019867549668874173, "en": 0.07947019867549669, "pt": 0.056291390728476824, "fr": 0.076158940397351, "it": 0.018211920529801324, "es": 0.019867549668874173} | https://rodapoemes.blogspot.com/2016/05/uns-quants-haikus-de-salvador-espriu.html |
macocu_ca_20230731_9_26831 | Durant les vacances de Setmana Santa, el Centre de Lleure l’Espurna de Valls i el Servei d’Habitatges de la Fundació el Maresme, vam organitzar una excursió al camí de les Fonts d’Argentona i després vam dinar plegats al STO Pere Parera.
Va ser un dia molt profitós i divertit on vam tenir temps de xerrar, jugar a futbol, compartir experiències i, per acabar, vam anar a ballar al DISCONCERT del CLAP amb els amics i amigues de Valls. Com que ens ho vam passar tan bé, hem quedat que aviat seríem nosaltres qui els tornaríem la visita!
https://www.fundaciomaresme.cat/wp-content/uploadsCENTRE-DE-LLEURE-LESPURNA-DE-VALLS-ENS-VISITA.png 369 748 fundmaresme http://www.fundaciomaresme.cat/wp-content/uploads//Logo-Fundacio-el-Maresme_Web-Header2-300x138.png fundmaresme2014-05-13 10:52:042014-10-13 10:52:56EL CENTRE DE LLEURE L'ESPURNA DE VALLS ENS VISITA! | 0.551626 | curate | {"ca": 0.6260257913247362, "en": 0.37397420867526376} | |
cawac_ca_20200528_7_52036 | Dissabte 11 de setembre ens trobàvem a Otos, a Ca les Senyoretes, gaudint de l'hospitalitat i el mestratge erudit i planer alhora del físic i escriptor Joan Olivares, i de la cuina esplèndida d'Assumpció. L'excusa era la presentació d'un llibre, i la possibilitat d'assistir -en rigorós i privilegiat directe- a la presentació d'Andanes, el darrer disc de Rafa Xambó, acompanyat pel músic Albert Ortega. La presentació del llibre Sortir de l'armari lingüístic suscità un bon grapat d'intervencions per part dels assistents. Com sempre que es parla de llengua, els valencians hi tenim moltes coses a dir. Desitjos, frustracions, retrets i amargors solen omplir els minuts —o les hores— que dediquem a reflexionar sobre aquesta llengua que les lleis ens defineixen com a pròpia, i que les autoritats que patim s'entesten a tractar com a forastera. Tothom té alguna història a explicar sobre algú que l'ha insultat o fins i tot atacat per haver comés l'horrible pecat de parlar en valencià, ja siga en un ajuntament, una botiga o pel carrer. Sovint, aquesta mena de catarsi té efectes perjudicials, i els assistents n'ixen amb una sensació de desemparança més gran que la que arrossegaven a l'entrada.
Fa temps que vam arribar a la conclusió que això no era una bona estratègia, i sempre procurem fer anar el diàleg per uns altres viaranys, que ens acosten més a l'alegria o a l'esperança. Cal dir que no sempre és fàcil. Algunes vegades, tanmateix, hi apareixen aliats que, dotats potser d'un optimisme espontani i a prova de frustracions, són capaços de llançar una mirada distinta sobre la realitat. Quan ja moltes persones més joves ('estudiosos', com ell els va qualificar) havien pres la paraula, alçà la mà Bruno, un home del poble, amb prou anys com per haver viscut la guerra de jovenet. Després d'excusar-se per no tenir estudis, i en un valencià de deliciosa fonètica, farcit de les ressonàncies profundes i les sonoritats precises de la comarca, ens explicà a tots una història que havia passat en acabar la guerra. Un home d'Otos, sabedor segurament del magre futur que li esperava després de la derrota, decidí d'anar-se'n a l'exili. Com que sabia que un altre otosí, conegut al poble com 'Miquel el de Margarida', se n'havia anat anys abans a l'Alger, replegà les poques pertinences que tenia i s'embarcà cap allà. Analfabet com era —sempre segons el relat d'en Bruno— no feu les previsions necessàries, com ara preguntar pels cognoms o l'adreça on podria trobar el seu paisà. I fou així que —en desembarcar a Orà— es trobà en una ciutat atapeïda de gent, d'aspectes i llengua estranys, i sense manera de trobar el seu amic. Sense cap altra alternativa, l'otosí mamprengué a anar pels carrers cridant a veu en coll: «Ningú no sap on para Miquel el de Margarida?». I així anà pels carrers d'Orà, entremig d'aquella gentada que ni l'escoltava ni l'entenia, bramant cada vegada amb més desesperació en espera d'una resposta que tenia ben poques opcions de produir-se. Quan ja no li quedaven ni diners ni provisions, i començava a resignar-se al seu fracàs, es veu que va sentir algú que l'increpava des de lluny: «Qui està parlant valencià per ací?». Era el mateix Miquel, el de Margarida, que entremig de l'enrenou de la gentada, havia sentit parlar la seua llengua, i se n'havia anat a buscar la font d'aquelles paraules, cosa que —molt probablement— salvà la vida del seu paisà. Bruno, amb els ullets lluents i riallers, acabà la seua intervenció deixant-nos la seua reflexió: Qui diu ara que el valencià no serveix per a res? | 0.893894 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tallersperlallengua.cat/documents/articles/140-l11-de-setembre-a-ca-les-senyoretes.html |
cawac_ca_20200528_4_49805 | Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
per Trina Milan
Levántate ZP
L’agència Tiempo BBDO, els mateixos del video Amo a Laura per a MTV, han creat una campanya per a l’ONU, publicitant la campanya Levántate ZP contra la pobresa que el dia 16 d’octubre promociona l’organització mundial.
És una gravació de video pretesament real sobre el robatori de la cadira de l’escó de Rodríguez Zapatero a les Corts espanyoles.
És cada vegada més interessant veure com els documents-realitat són els que tenen més ressó en el context de l’espai audiovisual i de la xarxa Internet. Qualsevol cosa no serveix per a reclamar l’atenció de l’espectador perquè hi ha massa coses, massa inputs, masa informació disponible. La selecció del que realment és interessant, del que és significatiu, passa per donar-li forma de realitat. No és casual que es diguin “reality shows” els programes de captació d’entreteniment que més triomfen en aquest moment. Són estractes de suposada “realitat” que manipulats ens ofereixen divertiment real.
La publicitat sempre ha estat l’avançada dels continguts més innovadors quant a comunicació, no és fàcil resumir en 50 segons el missatge d’un producte i que sigui vàlid per a l’empresa que el vén. Més si aquest producte no és un objecte sinó un intangible, un sentiment, una invitació, però els publicistes ja saben què és això, són els amos de la seducció per excel·lència.
Veure’m si el públic entèn el missatge, que no és només per a la ciutadania en general, és més aviat per als polítics que decideixen si un escó val més que un nen de tres anys mort per gana fa uns dies a Galícia. | 0.862784 | curate | {"ca": 0.9835766423357665, "it": 0.009124087591240875, "es": 0.0072992700729927005} | http://trinamilan.cat/2006/10/02/75/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_321968 | La divisió política L'advertiment dels analistes La fractura nacionalista pot passar factura competència · És difícil la complicitat entre dues formacions, CiU i ERC, que es disputen el vot en un mateix espai sentit d'estat · El món intel·lectual sobiranista reclama unitat en debats clau de país Antoni Aira jaume Vicens Vives va escriure a Notícia de Catalunya que "no hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l'existència d'un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o dirigeix". En els darrers temps, la política catalana ha viscut temps convulsos. I l'especialment intensa etapa del tripartit ha estat un període que segurament ha evidenciat més que mai una profunda fractura en el món nacionalista que podria haver transcendit l'àmbit polític per estendre's també a la societat civil. Pot passar això factura al país? De fet, l'està passant ja ara? Segons l'historiador Joan B. Culla, hi ha un trencament evident, "tot i que això forma part de la lògica i la dinàmica dels partits", en un marc on l'analista veu CiU i ERC com les dues grans formacions polítiques catalanistes. Culla apunta que des del 1977 la correlació de forces entre aquestes dues formacions havia estat molt desequilibrada i decantada a favor de CiU, "però això s'ha anat escurçant amb el temps, i d'aquí s'han derivat unes actituds i unes percepcions recíproques, entre el gegant i el nan". Culla considera que quan una situació així es prolonga durant un quart de segle "es provoquen actituds de llarga durada que sempre acaben tenint conseqüències". Una d'aquestes conseqüències va ser la tria que va fer ERC després del 16-N. Segons Culla, la trencadissa estava servida: "Tot això va provocar que en el món convergent s'instal·lés un complex de víctima, mentre que a ERC va anar arrelant la percepció que la truita s'havia girat i que es podien prendre la revenja de cara a un possible sorpasso en l'espai nacionalista". Amb tot, l'historiador considera que si analitzem els discursos dels darrers tres anys "la cosa no és tan dramàtica ni irreversible", tot i que adverteix que "es fa molt difícil la complicitat entre dos partits que pugnen per un mateix segment de mercat, com la Coca-cola i la Pepsi". En aquesta línia, centrant el debat en els partits polítics, l'escriptor Alfred Bosch defensa que no hi ha fractura entre nacionalistes, sinó entre professionals: "La gent normal i corrent es relaciona igual que abans, tant si vota CiU com si vota ERC, però la política d'aquests dos partits sí que evidencia una fractura, que no hi és més o menys que abans". Considera que la imatge ha estat "lamentable però superable" i adverteix que aquest escenari ha pogut tenir conseqüències més enllà de l'esfera política: "La fractura ha estat una cosa entre professionals, tot i que és cert que la picabaralla partidista ha deixat desorientada una part de l'electorat". Segons Bosch, el 30 de setembre va ser una excepció en aquest context "perquè durant uns dies va semblar que hi havia una connexió real entre els polítics i la societat". I afegeix: "Escenaris com aquest demostren una gran desconnexió entre les necessitats dels polítics i les d'una part important de la ciutadania, i això ens podria fer córrer el risc de ser un país amb enxanetes i acotxadors, però sense pinya". Precisament a peu de carrer, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, amplia clarament la divisió de l'esfera política a la ciutadana: "És evident que hi ha hagut fractura, i no només perquè els dos partits nacionalistes han estat enfrontats durant tres anys. El més greu és que s'ha fragmentat la societat civil, i això és evident entre els que vivim el dia a dia del món associatiu, cultural i intel·lectual. A nivell d'opinadors, han existit enfrontaments entre gent que està en el mateix bàndol". Porta considera que aquestes fractures són "superables" si es parteix de la base que en el món sobiranista no hi ha divergències respecte de l'objectiu final, sinó en les estratègies per arribar-hi. La seva recepta és clara: "Des de la societat cal superar l'escenari actual oblidant les baralles estratègiques. Cal que tothom tingui present que davant de qüestions d'Estat no s'hi valen tacticismes". Miquel Sellarès, fundador del grup l'Opinió Catalana, també admet una fractura entre CiU, ERC i la part de societat civil que es mou al seu voltant: "L'esgotament del pujolisme, sobretot els últims quatre anys, va dur un cansament que va fer que molta gent que votava Pujol es mogués cap a una opció més sobiranista que havia de fer pressió sobre CiU. ERC va ser un punt d'atracció gran per a aquest sector, però no va saber descodificar-ho i no va tenir present que part del vot que va rebre de votants tradicionals de CiU volia, com molta altra gent, un front nacional". Sellarès recorda que "ERC ja havia ofert un pacte d'aquestes característiques abans, que Pujol va rebutjar, però passat el 16-N va optar per Pasqual Maragall". El sotrac d'aquesta tria hauria afectat una part del món nacionalista "i això s'ha deixat notar molt especialment entre els sectors intel·lectuals i de la societat civil que havien apostat per ERC com a impuls per allunyar CiU del PP". Admet que durant aquesta legislatura "s'ha retrocedit en molts àmbits a nivell nacional", i destaca que s'ha acabat amb un PSC que ha fet fora del govern el partit que el va fer accedir al poder: "Gent que havia votat ERC dubta de tornar-hi per por a una reedició del tripartit, però també tem que CiU pacti amb els socialistes. Això tensa molt". Agustí Colomines, assagista i director del Centre Unesco de Catalunya, coincideix amb Sellarès a assenyalar com a causa de la divisió els pactes que CiU i ERC han fet en els últims temps, "però a això cal sumar-hi dos anys i mig convulsos de tripartit i un dur procés estatutari, on ERC ha hagut d'avançar a empentes i rodolons amb un entorn que bàsicament entén la política com a passió". I més enllà d'unes sigles concretes, Colomines troba que "tots van partir de la idea falsa que José Luis Rodríguez Zapatero havia de canviar Espanya, i així es va emprendre un procés que va parir un projecte tant de màxims que després ningú no ha sabut explicar per què no ha estat possible". Segons Colomines, "per superar la fractura caldria una reflexió profunda de les dues grans famílies del nacionalisme", tot i que creu que les ferides encara estan massa obertes per fer judicis prou acurats. Per la seva banda, segons l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, "considerar que l'afinitat política es produeix a Catalunya per damunt de tot en l'eix dreta-esquerra i no pas en l'eix nacional ha estat un fet rellevant, ja que considerar que ser d'esquerres uneix més que ser nacionalista ha estat una opció política important". Per Villatoro és evident que si és més important ser d'esquerres que ser nacionalista, es pot parlar de fractura nacionalista. Segons aquest raonament, el tripartit hauria arribat, entre d'altres raons, perquè "els interessos de partit de les principals forces nacionalistes no tan sols són diferents, sinó que han esdevingut antagònics". Amb tot, Villatoro considera que aquesta fractura de fa tres anys es pot superar ara: "Perquè el tripartit d'esquerres ha fracassat com a fórmula de govern, perquè ERC ha fet mal negoci amb el tripartit, i perquè el referèndum de l'Estatut va demostrar que el canvi d'hegemonia en el catalanisme no era tan fàcil, tan pròxim, ni tan segur com alguns es pensaven fa tres anys". Però també hi ha qui troba en la divisió catalanista un problema congènit. És el cas de l'escriptor Hèctor López Bofill: "Si hi hagués unitat en el catalanisme polític, ja faria segles que seríem independents". Bofill admet que "no hi haurà avenç nacional significatiu sense unitat política, com ha passat arreu que s'ha comptat amb un sòlid bloc nacional". Seguint aquest raonament, considera que "el que va passar amb l'Estatut és un exemple de manual de com el poder s'aconsegueix en la mesura en què els partits polítics s'ajunten al voltant d'un objectiu comú, i de com el poder desapareix quan això no passa". Recorda, a més, que l'Estat espanyol sempre ha jugat amb la divisió del catalanisme, i ara hi ha tornat. "Històricament s'han intentat superar moments com aquest i hem de tenir present que no hi ha res d'impossible", adverteix, alhora que argumenta que "tot està en mans del catalanisme polític, que cal que sàpiga plantar-se davant d'Espanya i compartir un objectiu comú en què l'Estat no pugui introduir esquerdes Aquest informe el publica avui el diari AVUI. Què en penseu? És tant llarg cm interesant.... qui creieu que hi toca mé si qui fa el millor anàlisi?
Ara de sobte ens volen fer creure que els catalans conscienciats estem dividits i que això és dolent. Certament hi ha una baralla superficial entre partits, CiU i ERC, és més que evident, si més no entre els seus equips directius. Però la veritable fractura, la profunda, no és entre partits, sinó entre encaixistes i independentistes, entre qui ja li està bé anar pidolant fins a l'infinit i qui vol deixar de pidolar avui mateix. Aquesta és la fractura. Però és clar, no es veu tant. Primer, perquè ens volen fer creure que a CiU no hi ha independentistes, i que a ERC ho són tots. FALS. Ara mateix aquesta fractura està ben dissimuladeta, perquè en realitat tant a CiU com a ERC els interessa aquesta que només se'n vegi l'altra, perquè els seus equips directius són encaixistes, en major o menor grau. Però així com a ERC hi ha remor de fons i ja hi ha hagut un intent de rebelió, a CiU encara no hi ha hagut moviment. M'atreveixo a dir que fins que en Pujol no palmi, no n'hi haurà. Però no vol dir que no hi hagi convergents que ja no sintonitzen amb la seva direcció, i cada dia ho fan menys. Sense anar més lluny aquesta va ser la causa del transvassament de vots a ERC a les passades eleccions. I només em queda dir, per si no s'havia induït ja, que aquesta "fractura" entre encaixistes i independentistes no és dolenta. Més aviat és una esquerda que permetrà respirar una mica, i saber de quin costat està cadascú, un cop tothom s'hagi tret la màscara. I aquesta esquerda, suposo que algú li sobtarà que digui això, s'ha d'alimentar. Estem caient a la puta trampa dels espanyols, pensant-nos que ens estem dividint. El que estem és identificant d'una vegada els encaixistes. Tot això, repeteixo, per sota de la lluita partidista superficial. És un corrent més lent, però imparable al meu parer.
Tot això esta molt be, pero per exepmle aquesta setmana un partit català ha fet alcalde l'Hereu perque l'altre partit Ctalà es de dretes...i tot i que te sembli una discussió menor creus queno importa?
A mi no m'importa gaire, comparativament, la veritat. La discussió aquesta de matissos quan el país se'n va a la merda sense matissos, sincerament, m'importa ben poc. I total, posats a discutir, què vols que et digui, no he sentit gaire a l'Hereu, no visc a Barcelona, però tant en Trias com en Clos tots dos són encaixistes i no saben parlar bé. El meu parer és que una ciutat com Barcelona no pot tenir un batlle que no sàpiga parlar. | 0.882535 | curate | {"ca": 0.9995475113122172, "en": 0.00045248868778280545} | |
mc4_ca_20230418_12_47433 | Tècniques, Tècniques Ofensives, Variants del Kamehameha, and 2 more
Tècniques de Videojocs Combinació de tècniques Dodohameha
どどはめ波Dodohameha
Big Bang KamehamehaFinal Kamehameha
Obtingut de «http://ca.dragonball.wikia.com/wiki/Dodohameha?oldid=24302» | 0 | curate | {"ca": 0.5040650406504065, "ja": 0.06097560975609756, "en": 0.14227642276422764, "es": 0.2926829268292683} | http://ca.dragonball.wikia.com/wiki/Dodohameha |
cawac_ca_20200528_1_76251 | Ple extraordinari a Castellvell del Camp per aprovar el Consell Consultiu de les Dones
El proper divendres 27 de novembre tindrà lloc un Ple Municipal Extraordinari dedicat a la dona, a les 19h a la Sala Polivalent de l'Ajuntament. En aquest acte, que serà obert a tothom, es tractaran tres grans punts: l'adhesió al Pla Comarcal de Polítiques de Dones, la creació del Consell Consultiu de les Dones, i la lectura i aprovació del Manifest contra la violència vers les dones.
L'acte comptarà amb la presència de tots els grups polítics del Consistori, i amb tres convidades d'excepció: la Sra. Marta Selva i la Sra. Isabel Sales, Directora i Coordinadora Territorial respectivament de l'Institut Català de les Dones, i la Sra. Gemma Capella, Consellera Comarcal de la Dona al Consell Comarcal del Baix Camp.
Aquest acte s'emmarca dins del Pla Local de Polítiques de Dones de Castellvell, una de les prioritats del qual era la creació d'aquest Consell Consultiu de les Dones. Aquest òrgan serà un espai estable de debat i participació sobre tots aquells temes que tinguin a veure amb les castellvellenques, i que comptarà amb una representació de totes les entitats i grups polítics del municipi. | 0.820103 | curate | {"ca": 0.9822934232715008, "es": 0.01770657672849916} | http://www.xarxapageses.cat/profiles/blogs/ple-extraordinari-a |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.