id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_6_160009 | https://www.ivoox.com/player_ej_36533407_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Abans d’ahir, dimecres 29 de maig de 2019, férem el tres-cents unè programa, el trenta-dosè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Jordi Valls i Pozo, el convidat, nasqué a ... Continua llegint →
https://www.ivoox.com/player_ej_36323055_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Abans d’ahir l’altre, dimecres 22 de maig de 2019, férem el tres-centè programa, el trenta-unè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi. Salvador Comelles i García, el notre convidat, nasqué ... Continua llegint →
https://www.ivoox.com/player_ej_35985393_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Abans d’ahir, dimecres 15 de maig de 2019, férem el dos-cents noranta-novè programa, el trentè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Antoni Clapés i Flaqué fou el quart i ... Continua llegint → | 0.528731 | curate | {"ca": 0.8282722513089005, "fr": 0.17172774869109947} | |
mc4_ca_20230418_13_613951 | Enginyer Industrial en l'especialitat d'Organització Industrial per la Universitat Politècnica de Madrid, amb més de 25 anys d'experiència dirigint projectes tant en el sector privat com el públic, en empreses industrials, tecnològiques, de gestió de residus i amb especial dedicació al sector turístic. En aquests anys ha dirigit projectes de: Intel·ligència Artificial, Smart Island, Transformació Digital, Conducció Autònoma i Elèctrica, Canvi Climàtic i Eficiència Energètica, Custòdia del Territori, Planificació Estratègica, Experiència de Client, Desenvolupament Organitzacional, Implantació de Sistemes de Qualitat, Desenvolupament Comercial, Desenvolupament de RH, Col·laboracions Público-Privades, i Planificació i Implantació de Serveis Públics de Gestió de Residus. Té un gran compromís amb l'assoliment dels objectius de tots els projectes que ha dirigit, construint-los sobre el desenvolupament de les capacitats dels equips humans amb els quals ha treballat i sempre afronta els projectes amb una gran energia, dedicació, i constància.
Les destinacions turístiques espanyoles han de comptar amb una plataforma digital única que jugarà un paper decisiu en la interacció entre les empreses turístiques de les diferents destinacions i els turistes. Aquesta plataforma permetrà millorar l'experiència del turista i la gestió de la sostenibilitat de la destinació.
Aquest projecte haurà de ser públic-privat i basar-se en una estratègia d'innovació oberta que els Centres d'Innovació en Turisme i Tecnologia llançaran en cada destinació, amb l'objectiu de fomentar la construcció i la participació de tota la societat a través del desenvolupament d'un ecosistema emprenedor. | 0.856566 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.visitinnovation.com/2019/ponente.php?Cod_pon=9 |
mc4_ca_20230418_13_287420 | El Festival de Senderisme dels Pirineus s'inicia al Berguedà - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Les inscripcions es poden fer a través d'internet
redacció 02.07.2020 | 22:04
Una família fent senderisme per la comarca del Berguedà arxiu particular
Una família fent senderisme per la comarca del Berguedà
La comarca del Berguedà serà la protagonista aquest cap de setmana de les primeres sortides del Festival de Senderisme dels Pirineus. Per al dissabte hi ha programada una excursió circular de la Nou al Sobrepuny amb un recor-regut exigent de 9,5 km des de les 8 del matí. L'alternativa serà una ruta per Saldes amb atracctius de primer ordre, Pedraforca i Gresolet; se sortirà a les 9 del matí i el traçat és de 12 km des de la plaça del Pedraforca de Saldes.
Diumenge també són dues les opcions, la primera una circular des de Graugés (9 h) de 10,5 km, i l'altra, un recorregut pel camí Aeri de l'Àrtic per contemplar les vistes espectaculars dels jaciments paleontològics de la zona, de 6,3 km prou complicats (9.30 h).
Les inscripcions es poden fer a la web www.visitbergueda.cat; el preu és de 12 euros per sortida els adults (fins a 16 anys) i de 6 els nens i nenes; inclouen el guiatge i els tastets a cadascuna de les activitats. Hi col·labora l'Agència del Desenvolupament del Berguedà.
Inclouen el Berguedà en els Festivals de Senderisme dels Pirineus d'enguany.
Inclouen el Berguedà en la cinquena edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus. | 0.82776 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/esports/2020/07/03/festival-senderisme-dels-pirineus-sinicia/618998.html |
mc4_ca_20230418_8_201654 | Un total de 280 balenes s'han deixat veure pel litoral català aquest 2017
Balena alletant una cria
El nombre d'albiraments de balenes es duplica aquest 2016
Un dels albiraments de Rorcual realitzats aquest 2016.
El primer albirament es va produir el 27 de febrer des de Tarragona
Actualitzada 15/06/2017 a les 21:34
Pescadors i científics han estat testimonis de la presència de balenes a les costes del litoral català durant la primavera d’aquest 2017. En total s’han realitzat un total de 200 albiraments i s’han observat almenys 280 animals, ja que hi ha cops que en un mateix albirament es pot observar més d’una balena. A més, una mateixa balena també pot ser vista diverses vegades durant la temporada.
Aquestes dades es desprenen dels resultats del Projecte Rorqual 2017, dut a terme per l’Associació EDMAKTUB, una investigació sobre el rorqual comú i les condicions que fan possible la seva presència. L’estudi registra els albiraments de balenes al litoral mediterrani des de Palamós fins a Cambrils. Els llocs on s’han produït els albiraments es poden veure en un mapa elaborat per l’associació.
El primer albirament de balenes es va produir el 27 de febrer des de Tarragona per un pescador. De fet, de tots els albiraments d’aquest 2017, la xarxa de pescadors n’ha presenciat 139 amb un total de 200 balenes vistes. En el Projecte Rorqual hi col·laboren un total de 60 embarcacions de pesca professional de set confraries que cobreixen la franja de la costa entre Palamós i Cambrils. També col·laboren pescadors esportius i altres navegants, que han reportat un total de 10 avisos.
Pel que fa a l’equip científic d’EDMAKTUB, ha presenciat 65 albiraments amb un total de 82 balenes observades. El primer albirament es va produir el 8 de març i el darrer el 21 de maig. La zona d’estudi que recorre el catamarà d’investigació cobreix la franja costera des de Vallcarca fins a Cunit. | 0.793176 | curate | {"ca": 0.98718633208756, "it": 0.012813667912439935} | https://www.diarimes.com/noticies/actualitat/catalunya/2017/06/15/un_total_280_balenes_han_deixat_veure_pel_litoral_catala_aquest_2017_20758_3029.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_219680 | El jutjat d'instrucció número 14 ordena la identificació dels vigilants de seguretat de l'establiment que haurien agredit i lesionat un jove mentre l'insultaven i proferien...
Concentració el juny de 2020 davant la comissaria dels Mossos a Sabadell en protesta per l'agressió racista contra en 'Wubi' | Àlex Verdejo
El jutge tanca la investigació i envia a judici els sis mossos acusats d'una agressió racista al Bages
David Bou
El magistrat del jutjat d'instrucció número 5 de Manresa acorda seure els sis agents al banc dels acusats per respondre d'un delicte d'atemptat greu contra...
Jackson i la seua família, residents a la localitat del Vinalopó Mitjà, denuncien haver patit l'atac xenòfob d'un individu d'uns 50 anys | Arxiu
Una agressió racista a Elda acaba amb la detenció de la víctima
Sara Romero
Jackson i la seua família, residents a la localitat del Vinalopó Mitjà, denuncien haver patit l'atac xenòfob d'un individu d'uns 50 anys. El suposat agressor...
Cinc treballadors de seguretat realitzen la reducció mortal del jove Iliyas el-Tahiri al CMI Tierras de Oria d'Almeria, el juny de 2019. Fotograma del documental "Els nostres George Floyd" | Arxiu
"Els nostres George Floyd", cròniques d'un racisme ignorat
Marc Almodóvar Ricard Gonzàlez
Les morts de persones racialitzades sota custòdia policial a l'Estat espanyol es compten per desenes en l'última dècada, totes elles marcades per la impunitat dels...
Captura de pantalla del vídeo on 'Wubi' explicava els fets | Arxiu
SOS Racisme demana que es jutgi per un delicte de tortures els mossos acusats de l'agressió racista al Bages
David Bou
L'entitat que representa ‘Wubi’, detingut per sis antidisturbis de les ARRO dels Mossos d'Esquadra el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages), demana en...
Concentració davant del CIE de València | Ana de Inés Trujillo
L’Audiència de València no veu delicte en la mort de Marouane Aboubaida al CIE tot i considerar “reprovable” el tracte policial
Jorge Mancebo
El tribunal decreta el sobreseïment provisional de la causa en considerar que ni els agents ni el personal sanitari van cometre cap delicte en la...
Concentració antiracista a Barcelona, en record de la mort de George Floyd als EUA | Victor Serri
Més impunitat per al racisme durant el 2020
Judit Esposa
L’informe anual de SOS Racisme, que es presenta avui, alerta de l’augment de les discriminacions i agressions no denunciades així com aquelles en què no...
La barrera de la nacionalitat deixa fora de les urnes més d'un milió de persones
Paula Lara Ferré
Casa Nostra, Casa Vostra, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i el Sindicat popular de venedors ambulants han posat en marxa una campanya per denunciar que...
Concentració el juny de 2020 davant la comissaria de Mossos de Sabadell per protestar contra l'actuació policial en el cas del 'Wubi' a Sant Feliu Sasserra (Bages) | Àlex Verdejo
Els mossos investigats per l'agressió racista al Bages forcen la renúncia de la víctima a la roda de reconeixement
David Bou
La representació legal de 'Wubi' descarta la pràctica d'aquesta prova per "preservar la salut i integritat de la víctima", al·lega que els policies ja estan...
Casa d'acollida de Rocafort | Mathías Rodríguez
L'Ajuntament de València investiga l’entitat que gestiona la casa d’acollida de Rocafort pel presumpte tracte racista a les famílies
Ester Fayos
La investigació s’inicia arran de la denúncia de "xenofòbia" i "maltractament psicològic" publicada i signada per cinc de les huit famílies migrades residents. En l'actualitat,...
Casa d'acollida de Rocafort | Mathías Rodríguez
Cinc famílies de la casa d'acollida de Rocafort denuncien racisme per part de l'equip de treball i directiu
Ester Fayos
La casa d’acollida de Rocafort (Horta Nord) és gestionada per l'Associació Obra Mercedària València (OMV), a través d'un contracte signat amb l'Ajuntament de València. L’entitat...
Agents de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra encaputxats durant un escorcoll a Barcelona | Arxiu
Els mossos investigats per l'agressió racista al Bages demanen fer la roda de reconeixement amb passamuntanyes
David Bou
El jutjat de Manresa que investiga l'actuació de sis agents antidisturbis de l'ARRO dels Mossos durant la detenció d'un noi el gener de 2019 a...
La Delegació del Govern espanyol a València investiga si diversos funcionaris de la comissaria de la Policia Nacional espanyola de Paterna (Horta Nord) van humiliar i intimidar dues dones migrades | Jaume Ferrando
Nova investigació per presumpte tracte intimidatori de la Policia espanyola de Paterna a una família migrant
Jorge Mancebo
Segons ha denunciat València Acull, agents de la comissaria de la Policia Nacional espanyola de Paterna (Horta Nord) han tornat a "intimidar i sancionar" una...
La Delegació del Govern espanyol a València investiga si diversos funcionaris de la comissaria de la Policia Nacional espanyola de Paterna (Horta Nord) van humiliar i intimidar dues dones migrades | Jaume Ferrando
Investiguen diversos agents de la Policia Nacional espanyola pel presumpte tracte humiliant a dues dones migrades
Jorge Mancebo
La Delegació del Govern espanyol a València investiga si diversos funcionaris de la comissaria de la Policia Nacional espanyola de Paterna (Horta Nord) van humiliar...
Concentració de venedors ambulants a València, en l'any 2018, arran d'unes agressions | Lucas Guerra
El col·lectiu manter de València exigeix que s'ature la persecució policial i es regularitze la venda al carrer
Miriam Frígols
La detenció d'Ibrahima Tine, un jove manter a la ciutat de València, ha tornat a posar el focus social en la violència i la persecució...
Najia, que viu en un pis a Badalona, assegura que pateix assetjament continuat per part d'una veïna que s'acarnissa contra tots els inquilins d'origen forani del bloc [la fotografia no s'ha fet al seu domicili per demanda seva]. | Sira Esclasans
Racisme al replà de l’escala
Eloi Latorre
Fets com els que expliquen la Lilian o la Najia mostren una realitat sovint invisible d'assetjament per motiu d'origen o perfil ètnic en l'àmbit veïnal....
Un moment de la intervenció policial el passat 18 d'abril, en ple confinament per la pandèmia de la COVID-19 | Arxiu
Un jutjat de la Bisbal d'Empordà investiga dos policies locals per una intervenció a punta de pistola durant l’estat d’alarma
David Bou
Els fets van ser filmats per un veí i van esdevenir virals a les xarxes socials fins a saltar als mitjans de comunicació. La família...
Concentració el juny de 2020 davant la comissaria dels Mossos a Sabadell en protesta per l'agressió racista contra en 'Wubi' | Àlex Verdejo
Dos sergents dels Mossos reconeixen les veus dels agents implicats en l'agressió racista al Bages
David Bou
Després de fer-se públic l'enregistrament de la detenció de 'Wubi', els mateixos caps de l’ARRO que prèviament havien assegurat no poder identificar els seus subordinats...
Amy Doumbia, María Baldé i Jenny Effah, tres joves catalanes afrodescendents a la plaça de Sant Jaume de Barcelona | Jaume Herrero
El nostre racisme de cada dia
Nicolas Lupo Sonnabend
El microracisme impregna les experiències diàries de moltes minories racialitzades a Catalunya, tot i que el relat social imperant sol negar-ne o minimitzar-ne l'existència. Arran de les protestes per...
El Parlament de Catalunya aprova suspendre de sou i feina els sis mossos investigats per l’agressió racista al Bages
Redacció Directa
Per ara, el departament d'Interior només ha canviat de destinació els agents implicats a l’espera de la resolució judicial, però avui, la cambra catalana, a...
Concentració el juny de 2020 davant la comissaria de Mossos de Sabadell per protestar contra l'actuació policial en el cas del 'Wubi' a Sant Feliu Sasserra (Bages) | Àlex Verdejo
Els sis mossos investigats per l'agressió racista al Bages es neguen a identificar les seves veus davant del jutjat
David Bou
Els caps de l'ARRO de la Regió Policial Central asseguren al jutjat d'instrucció 5 de Manresa que no poden reconèixer les veus dels seus subordinats...
Una gravació prova les agressions racistes d'un grup de mossos contra un jove
David Bou Marta Pérez Santos
Un jutjat de Manresa investiga l'actuació de sis agents antidisturbis de les ARRO dels Mossos d'Esquadra durant la detenció d'un noi el gener de 2019... | 1 | perfect | {"ca": 0.9637008066487411, "en": 0.011121975067220728, "es": 0.010266438523588365, "pt": 0.006722072842825715, "fr": 0.005499877780493767, "de": 0.002688829137130286} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_550425 | Morta per apunyalament a la Universitat de PerpinyàUn estudiant xinès ha sembrat el caos aquest matí a l'atacar al professorat amb una arma blancaDDG Una persona, una secretària de 49 anys, ha mort i algunes han quedat ferides, tres professors, a la universitat de Perpinyà, després que un estudiant xinès de segon de sociologia sembrés el caos en atacar al professorat amb una arma blanca.Actualment les portes de la Universitat estan tancades i no es pot accedir al recinte. La zona està acordonada per la policia, i s'han desplaçat fins al lloc els bombers, la policia judicial i un fiscal. L'estudiant xinès, que estava fent segon de sociologia, ha atacat a les víctimes al departament de sociologia de la universitat amb un ganivet de carnicer d'uns 20 o 30 cm i sense cap motiu aparent.Una unitat mèdico-psicològica està atenent als joves que han presenciat l'assassinat i els atacs i diverses personalitats del món de l'eduació i representants del govern francès s'han desplaçat fins a la zona. De moment l'autor de l'assassinat, l'estudiant xinès, ha acceptat entrat en tractament psicquiàtric a l'hospital de Perpinyà, ja que presentava evidents transtorns de personalitat. DiarideGirona No ha sortit res ni a Tv3 ni a l'Avui?
Em dol profundament veure com la majoria de vosaltres només us heu dedicat a fer aportacions frívoles a una qüestió tant greu com un assassinat a sang freda en un centre educatiu. L’important de la notícia no és de quina nacionalitat és l’assassí, si el seu color de la seva pell és blanc, negre o groc, sinó perquè ha succeït aquest fet. Cal anar a cercar les explicacions sobre les raons i detonants que han fet que una persona “psicològicament malalta” hagi pogut fer això, i perquè des dels serveis sanitaris, que sembla ser que el tractaven, no van detectar la perillositat del seu comportament.Sincerament, m’agradaria poder trobar una mica més de sensibilitat cap a notícies com aquestes i dono tot el meu suport moral als familiars de la víctima i tota la resta d’afectats per aquesta tragèdia.
Doncs sí, tens raó. Tot i que jo he sigut el primer en parlar de grocs i negres. | 0.911331 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_203873 | Solucions de cobrament per a comerços
AVÍS: les comandes realitzades entre el 12 i 18 d'agost s'enviaran a partir de dilluns 19
Solucions per al control i la seguretat dels diners
Suports giratoris i inclinables per datàfons (Terminal de Punt de Venda - TPV) amb adaptadors específics de les principals marques de datàfons: Ingenico i VeriFone, Hypercom, ATOS, Worldine,... a més d'adaptadors universals que s'adapten a tot tipus de terminals de pagament. A més, disposem d'adaptadors universals vàlids per a tots els terminals de pagament del mercat. També tenim ja disponibles els nous adaptadors específics pels datàfons Verifone P200 i P400.
Com a recent novetat, disposem del braç/suport específic per a venda des del cotxe, taxistes,..
Compri ara i li servim en 24/48hores
Màquines detectores comptadores, portàtils, de bitllets totes elles amb detecció de falsos. Compten bitllets per denominació donant el total de bitllets comptats. Preparades per autentificar els nous bitllets d'euro inclouent el nou bitllet de €50,€100 i €200 Euros
Màquines destinades a la detecció de bitllets falsos des del euro fins a qualsevol moneda sol·licitada. Múltiples opcions i preus.
Les totalitzadores de bitllets a més de comptar els bitllets pel seu nombre i el recompte per lots, compten i valoren bitllets barrejats, i detecten bitllets falsos. Software actualitzable per identificar els nous bitllets d'euro de la Serie Europa, inclòs el nou bitllet de €50,€100 i €200 Euros. Connexió a impressora per a poder imprimir els compteigs. Comptadores professionals de sobretaula i portàtils de grans prestacions
Comptadores i classificadores de monedes que permeten fer lots per entubar o embossar. Generen informes en pantalla o a impressora. Classifiquen la moneda per denominació. Per a petits volums per a comerços, bars,... i grans volums pel vending, estancs,..Mostren el total comptat per denominació i el gran total en valor i quantitat de monedes. Separen la moneda físicament en caixetins , bosses o tubs. Connexió a impressora per a poder imprimir els resultats dels compteigs
Blisters per a monedes d'euro per ingressar al banc. en plàstic PET, reciclable per a més d'un ús. Cartutxos homologats per ingressar al banc. Estalvien temps en el procés del compteig de monedes, agilitzen el transport i emmagatzematge. Eviten errors de recompte de moneda. Disposem de blisters de monedes tant en format espanyol com en format europeu, ambdós homologats. Servim en 24h hores. Stock tant a les nostres oficines de Barcelona. Possibilitat de recollir la seva comanda a les nostres botigues de Barcelona, L'Ametlla del Vallès
Suport giratori per a iPad de seguretat
Suport giratori per instal.lar a un mostrador o bé a Paret. De Seguretat per a iPad Air, iPad Air 2, iPad Pro 9.7 amb sistema anti robatori i carcassa de plástic o bé amb candau Kensington i tether. Orientació horitzontal i...
Terminal punt de venda amb suport tablet iPad wifi, bluetooth
Solució complerta per a Terminal punt de venda amb suport tablet anti robatori per a iPads i calaix portamonedes. Sistema intel.ligent de connexió wifi, bluetooth compatible amb sistema iOS.
Suport Tablet giratori universal per a iPads, Samsung,..
Suport universal per a tablets. D'alumini en color gris plata. Possibilitat de clau de seguretat anti robatori. Instal·lació amb claus o bé arandela adhesiva. Gir 360º. Posició tablet horitzontal o vertical
Cartera Cambrers amb dispensador per a 6 monedes Amb Cremallera
Portamonedes portàtil tipus ronyonera - Cartera moneder cambrer amb dispensador per a 6 monedes amb cinturó i cremallera interior
Suport COMPLETE per a Datàfons INGENICO iPP310, iPP320 o iPP350
Suport giratori per a terminals de pagament TPV INGENICO Serie iPP310, iPP320, iPP350 Complete amb adaptador específic inclós i nansa per facilitar el moviment
Solucions per al control i la seguretat de l'Efectiu
Countermatic és una empresa creada l'any 2001, dedicada a la fabricació de màquines de gran precisió així com la distribució de prestigioses marques com Talaris- De La Rue-Glory, Volumatic Ltd,. totes elles destinades a la seguretat i el control de l'efectiu en el punt de venda. Comptem amb oficines a Madrid, Barcelona i Lisboa així com distribuïdors tant a nivell nacional com internacional. Entre la nostra gamma de productes acabats tenim suports per a datàfons i PinPads, comptadores de bitllets amb detecció de bitllet fals, totalitzadores de bitllets, detectors de bitllets, comptadores i classificadores de monedes, calaixos portamonedes, calaixos de seguretat en el punt de venda, comptadores de bitllet i moneda per pes, carteres amb dispensador de monedes, blisters i cartutxos de plàstic per a monedes d'Euro,....
Verified by Visa per a targetes VISA I Mastercard Secure Code per a targetes MASTERCARD
Entregues 24h / 48h
La rapidesa és un valor afegit molt important per nosaltres i pels nostres clients
Tots els nostres productes tenen 2 anys de Garantia
Agilitzar la detecció de bitllet fals el punt de venda
Organitzar les monedes soltes que tenim a casa o oficina
Suport Tablet amb sistema de seguretat anti furt | 0.758481 | curate | {"pt": 0.01109789932619897, "ca": 0.8975426080063417, "es": 0.04974237019421324, "fr": 0.007134363852556481, "it": 0.01109789932619897, "en": 0.023384859294490686} | https://www.countermatic.com/ca-ES/inici?oscsid=0kfsumfs6sno3u0lpq1bhd0li3 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_509285 | usuari de l'any (edició del 2015) Patrocinat per: Be, ja ho tenim ací un altre any. Ben trobats tots i totes a la novena edició per escollir el nostre o la nostre usuari de l'any 2015. He sigut prou ingenu com per preguntar pel concurs i al final me'l menjo jo. NOMÉS CONTARAN ELS VOTS FETS AL FORMULARI.HERMES EL FORMULARI!!!! Us recordo que el vot és per premiar la gent que té més qualitat, respecte i iniciativa en clau catalana. Bé, potser hauria de fer un xic de resum sobre l'any usuari i crec que mes enllà de la lluita entre convergents i cupaires per qui té raó sobre la investidura post 27S, l'èxit de la V, noves discusions sobre els refugiats siris i la lluita contra el gihadisme i els atacs de l'espanyolam mes ranci cap a la nostra nació i cultura ens hauriem de centrar en els magnífics resultats que aquest nostre portal esta obtenint darrerament. Un projecte que va començar ja fa molts anys i que creix conscienciant dia rere dia la gent del nostre país, obrint-los els ulls més enllà del que el poder establert vol fer que la nostra societat anestesiada cregui. El nostre xat va començar sent un gra de sorra i avui ja ha esdevingut un puntal de referència inqüestionable sobre aquest nostre país... de Fraga a l'Alguer i de Guardamar a Salses. Esperem que, com cada any, la cordialitat sigui un referent (ni jo m'ho crec ). No oblidem que aquest concurs és per apropar-nos i per conèixer-nos un xic més (i de pas per recordar de quina corda som). Apa dons, que comenci aquesta nostra festa per escollir el o la usuari de l'any 2015, una festa començada per en INTRANSIGENT allà per l'any 2004. A tots els i les usuaris, una abraçada i un petó ben afectuós. VISCA EL RACÓ, EL NOSTRE RACÓ!!!! Dons apa, queda inaugurat el certamen per escollir el/la usuari més popular/interessant del 2015. Escolliu els vots per popularitat i/o per que escriguin interessant, i no pas per amiguisme. Escolliu un màxim de 10 usuaris. No es pot votar dos cops al mateix usuari, ni tampoc votar-se a un mateix. Penseu en escriure correctament el nom dels usuaris, especialment quan tinguem el formulari. El dret a participar al concurs es reserva a tots aquells usuaris que siguin actius en el moment que el concurs hagi estat inaugurat. Si voleu votar sense fer-ho públic, envieu-me un privat amb els vostres vots. Garanteixo l'anonimat total. La data de tancament de concurs és el dia 31 del mes de desembre a les 11:59 de la nit. Probablement estigui borratxo aquella nit i no pugui dir "s'ha acabat", o sigui que els vots emesos més enllà de les 11.59 (hora del servidor del xat) ja no comptaran directament, per evitar confusions. El tema dels premis shaurà de parlar amb els administradors del racó, jo no hi tinc res a veure. La llista serà actualitzada tant sovint com sigui possible. Apa, a votar i molta sort a tothom! *Menció especial a en Novren que li he fet un bon copypaste, fins i tot en la menció. Guanyadors d'altres anys: usuari de l'any 2004/1, el Molt Honorable usuari Fenix_1123 usuari de l'any 2004/2, el Molt Honorable usuari Emma usuari de l'any 2005, el Molt Honorable usuari Wu Ming usuari de l'any 2006, el Molt Honorable usuari Aina usuari de l'any 2007, el Molt Honorable usuari Jana usuari de l'any 2008, el Molt Honorable usuari Muhammad usuari de l'any 2009, la Molt Honorable usuari GORRITI_rudegirl el Molt Honorable usuari Alex Haixix usuari de l'any 2010, el Molt Honorable usuari Picamoixons el Molt Honorable usuari Montserrat usuari de l'any 2011, el Molt Honorable usuari Lluc usuari de l'any 2012, el Molt Honorable usuari Harry_lo_Brutusuari de l'any 2013, el Molt Honorable usuari Ona usuari de l'any 2014, el Molt Honorable usuari Aina NOTA IMPORTANT: Per fer la votació el més ajustada a la realitat, els vots utilitzant usuaris dobles no seran acceptats. En el cas que un usuari doble voti, només es comptaran els vots fets amb el primer usuari que ha emès vots. Sempre podeu fer un petit comentari sobre el perquè voteu al/la usuari que escolliu, que fa gràcia de llegir.
Quan es tanca la votació?
La data de tancament de concurs és el dia 31 del mes de desembre a les 11:59 de la nit. La negreta està en el text inicial, no costa gaire de trobar dropo!
Hi ha molt -massa- text inicial, i cada any que passa el fan més llarg
Precisament l'he retallat força, era el doble de llarg! | 0.822676 | curate | {"ca": 0.9708963911525029, "en": 0.015133876600698487, "it": 0.008149010477299184, "es": 0.005820721769499418} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_163097 | Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Moianès Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Tria... Alàs i Cerc Arsèguel Bassella Cabó Cava Coll de Nargó Estamariu Fígols i Alinyà Josa i Tuxén Montferrer i Castellbó Oliana Organyà Peramola Pont de Bar, El Ribera d'Urgellet Seu d'Urgell, La Valls d'Aguilar, Les Valls de Valira, Les Vansa i Fórnols, La
municipis Alt Urgell
Ribera d'Urgellet Seu d'Urgell, La Valls d'Aguilar, Les Valls de Valira, Les Vansa i Fórnols, La
Fígols i Alinyà Josa i Tuxén Montferrer i Castellbó Oliana Organyà Peramola Pont de Bar, El
Alàs i Cerc Arsèguel Bassella Cabó Cava Coll de Nargó Estamariu
amaga mapa interactiu
Anar a la poblacioColl de Nargó
Anar a la comarca Alt Urgell
Anar a Catalunya
Dades Generals Ajuntament Organismes Eleccions Escuts i Banderes allotjaments gastronomia Biblioteques Oficines de Turisme Fotografies Propostes Agenda
Catalunya // Alt Urgell // Coll de Nargó // Dades Generals
Dades Generals
Autor: Àngela Llop
Les vinyes més altes d'Europa i l'ermita de Sant Joan de Montanissell.
Autor: Llorenç Melgosa Alonso
esglèsia romànica de Sant Climent a les afores de Coll de Nargó
Veure galeria de fotos (2)
Coll de Nargó
Tweet
Dades de la Població
Població 2014 587 hab. | Densitat 3,82 hab/km2 | Superfície 153,65 km2
Altitud 573 m | Gentilici nargonins
Ajuntament | Hotels 3 | Cases Rurals 9 | Apartaments 2 | Restaurants 2
Pregunta a TC Envia fotos / Foto queixa Modifica dades
tanca
Evolució Demogràfica
veure les fotografies
Subscriu-te al nostre newsletter
Promociona
el teu negoci Truca'ns al 938 401 603 i destaca el teu negoci al portal, apropa't als usuaris de TERRA CATALANA des de 15 €/mes
Inici Qui som Cercar Contactar Promociona't Col·laboradors Avís Legal
Dades Útils Dades Generals Ajuntament Més Organismes Eleccions Escuts i Banderes
Turisme allotjament gastronomia Propostes Agenda
Serveis Biblioteques Oficines de Turisme
Fotografies Fotografies
Telèfons
607 07 91 21
938 401 603
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Pot acceptar totes les galetes prement el botó ”Acceptar” o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant a la Política de Galetes
acceptar
Què són les galetes
Les galetes són petits arxius de dades que es reben al terminal des del lloc web visitat i s'utilitzen per registrar algunes interaccions de la navegació d'un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius es guarden a l'ordinador de l'usuari i conté dades anònimes que no són perjudicials per al seu equip. S'utilitzen per recordar les preferències de l'usuari, com l'idioma seleccionat, dades d'accés o personalització de la pàgina.
Les galetes també es poden utilitzar per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc. Per exemple, des de quina pàgina web s'ha accedit, o si s'ha utilitzat un baner publicitari per arribar.
Per què utilitzem galetes?
Aquesta web utilitza galetes estrictament necessàries i essencials perquè vostè utilitzi el nostre lloc web i li permetin moure's lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades... A més utilitzem les galetes per recollir les dades relatives a l'anàlisi de l'ús de la web. Aquestes s'utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l'ús i el rendiment de la pàgina per optimitzar-la i personalitzar-la.
Quina utilitat li donem als diferents tipus de galetes?
Galetes tècniques: són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries pel correcte funcionament d'un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereixen.
Galetes de personalització: permeten a l'usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web.
Galetes analítiques: les utilitzem per crear perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris amb la finalitat de millorar l'oferta de productes i serveis.
Galetes de publicitat: permeten guardar informació del comportament per mitjà de l'observació dels hàbits, estudiant els accessos i creant un perfil de preferències de l'usuari per oferir publicitat relacionada amb els seus interessos.
Segons el termini aquestes galetes les podem definir com:
Galetes de sessió: són aquelles que duren el temps que l'usuari està navegant per la pàgina web i s'eliminen quan s'acaba.
Galetes permanents: són aquelles que queden guardades al terminal de l'usuari, per un temps més llarg, facilitant el control de les preferències escollides sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
Galetes de tercers
Galetes d'anàlisi: permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.
Coneix els tercers:
- Google analytics
Galetes utilitzades per complements de proveïdors externs de contingut: permeten accedir a continguts o serveis proporcionats per tercers, per exemple veure els vídeos allotjats a Vimeo o Youtube.
Coneix els tercers:
- Adobe
- Facebook
- Google maps
- Instagram
- Linkedin
- Pinterest
- Twitter
- Vimeo
- Youtube
I si no vull tenir aquestes galetes o no faig res al respecte?
Per complir amb la legislació vigent, hem de demanar el seu permís per gestionar galetes. Si decideix no autoritzar el tractament indicant la seva no conformitat, només utilitzarem les galetes tècniques, ja que són imprescindibles per a la navegació a la nostra web. En aquest cas, no guardem cap galeta. En cas de continuar navegant per la web sense denegar la seva autorització implica que n'accepta l'ús.
Ha de tenir en compte que si refusa o elimina les galetes de navegació per la web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir serveis personalitzats i cada vegada que hagi de navegar per la web haurem de tornar a demanar l'autorització per l'ús de les galetes.
Si així i tot, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les galetes o impedir que es registri aquesta informació al seu equip en qualsevol moment modificant els paràmetres corresponent segons el navegador: | 0.76906 | curate | {"ca": 0.9323524950705293, "es": 0.020779614742909146, "nl": 0.0007583801001061733, "en": 0.023054755043227664, "pt": 0.009252237221295314, "ro": 0.004853632640679509, "de": 0.0034885484604883967, "fr": 0.0034885484604883967, "mk": 0.00197178826027605} | http://www.terracatalana.cat/coll_de_nargo/dades_generals/?info=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_339784 | Ell, si l'home, que ben bé podria passar com a una persona d'alguns països de l'occident, amb màniga curta i pantalons curts, i amb el rostre descobert. S'està cruspint un gelat, junt amb el seu fill. Ella, tapada de cap a peus, on només sembla tindre el dret a mostrar els ulls i les mans... I el gelat?... Infidel¡¡¡ Això està passant a Barcelona, concretament a la Rambla, com podria passar -de fet, està succeint- per qualsevol poble o indret del nostre país. I dic jo, com pot ser que el sector feminista i d'esquerres no denuncia aquesta actitud clarament masclista i humiliant? Com pot ser que davant de tanta cantarella feminista durant la Diada s'arribi a permetre actituds com la d'aquesta imatge?-Foto, i amb el seu permís, de l'usuari Furti.
Pels progres, el masclisme és un pecat exclusiu del malvat home blanc. Els moros o els negres poden tractar les dones com a gossos, que mai no seran titllats de masclistes.
Un petit apunt. Aquests són blancs, però entenc el que vols dir. | 0.780793 | curate | {"ca": 0.9704383282364933, "es": 0.014271151885830785, "la": 0.01529051987767584} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_198855 | Després de veure l'altre fil sobre els noms de Barcelona, he caigut que extisteix aquesta pàgina on podem fer sugeriments de noms per a carrers de la nostra capital: http://www.bcn.es/nomenclator/ Podem sugerir noms de molts personatges o fets oblidats però que són molt importants per la història catalana i la majoria Barcelonina. Se m'han acudit aquests: - Josep de Trinxeria (guerriller antiborbònic de la Catalunya Nord)- Joan Baptista Basset i Ramos (general màrtir valencià austriacista)- Pere Joan Barcelò i Anguera “Carrasclet” (coronel i guerriller austriacista)- Abat-bisbe Oliba (eclesiàstic)- Arnau Mir de Tost: fou un noble i militar del comtat d'Urgell al segle XI, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell, les seves gestes foren claus per a la reconquesta catalana en aquell segle. - Joan Pujol “Garbo” (1912-1988) barceloní, espia que va enganyar a Hitler i propicià l’èxit del desembarcament aliat a Normandia. - Carrer de la Pau i Treva de Déu. (Assemblees per cercar la Pau, origen del parlamentarisme català). - Joanot Colom ( - Felanitx 1523) màrtir va ser un cap dels agermanats mallorquins Potser si la gent envia varies d'un mateix personatge o fet, ens fan cas.
Carrer d'en Carretero Amb una estàtua, per exemple, així: | 0.890225 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_158434 | Articles de blocs sobre cànnabis especialment elaborats i fàcils d’entendre per a principiants. Descobriu com solucionar el creixement retardat de plantes i plàntules, com saber si la vostra planta és mascle o femella abans de la floració. Localitzar els primers signes de l’etapa de floració. Apreneu a cultivar males herbes a partir de llavors amb fotos, il·lustracions i molt més. Diverteix-te i feliç creixent!
Nutrients per a les plantes de cànnabis: una guia per a principiants
Aliciaabr. 13, 202114 min read
En aquest article, aprendràs els fonaments dels nutrients per a plantes de cànnabis per començar a conrear. Per exemple, com llegir les etiquetes dels nutrients, què és el NPK i…
Cannabis XXL: Com aconseguir varietats d’alt rendiment
Aliciafebr. 1, 202110 min read
Quan parlem de llavors de cànnabis sempre parlem de la seva genètica, White Widow, Haze, AK 47, però què és una genètica cannàbica? Com s’aconsegueix una genètica Cannabis XXL ?…
Com collir plantes de cànnabis en interior: una guia per a principiants
Aliciaoct. 15, 20209 min read
Taula de continguts Abans de collir una planta de cànnabisPrepara les teves plantesEnrogiment abans de la collitaPrepara el teu espai d’assecatQuan collir les teves plantes de cànnabisCom saber si la…
Com germinar les llavors de cànnabis: una guia per a principiants
Aliciaoct. 9, 202011 min read
Última actualització: 24 de maig de 2021 En aquest article, aprendràs a germinar les llavors de cànnabis en 3 senzills passos. Com germinar les llavors a l’interior pas a pas,…
Llista de comprovació: què necessito per començar a cultivar cànnabis? Fotos + Consells [2021]
Aliciaag. 5, 202012 min read
Completeu aquesta llista de control per començar a cultivar cànnabis a casa. Aquí teniu una llista de comprovació i una breu explicació de cada element que necessiteu per començar a…
Etapa de floració en plantes de cànnabis: una guia per a principiants
Aliciamarç 12, 202013 min read
Etapa de floració en plantes de cànnabis: una guia per a principiants En aquest article trobareu informació sobre la floració del cànnabis, setmana a setmana, amb fotos i imatges. La…
Etapa vegetativa en plantes de cànnabis: guia per a principiants
Aliciafebr. 28, 20208 min read
La planta de cànnabis té dues etapes principals en el seu cicle de vida: les etapes vegetativa i de floració. En aquest article, coneixeu l’etapa vegetativa, què passa després dels…
El cicle de vida de la planta de cànnabis – Etapes de cànnabis setmana a setmana
Aliciafebr. 4, 202013 min read
Aquest article tracta sobre el cicle de vida de les plantes de cànnabis, dividit en etapes setmana a setmana. You’ll find information about the plant’s growth at each stage, some…
Plàntules de cànnabis – Com evitar el creixement sorprès
Aliciagen. 15, 20208 min read
Taula de continguts Etapa de plàntules (de 2 a 3 setmanes)Factors que condueixen a un creixement saludable de les plàntules cannàbiquesFactors que condueixen a un creixement sorprès de les plàntules…
Determinar el sexe de les teves plantes de cànnabis
Aliciades. 23, 201910 min read
En aquest article us explicarem com identificar plantes de cànnabis masculines, femenines i hermafrodites i com explicar la diferència. Taula de continguts Planta de cànnabis femeninaPlantes de cànnabis masculíPlantes de…
El cultiu de cànnabis a casa: una guia per a principiants
Aliciaoct. 22, 201923 min read
Taula de continguts En aquest primer article trobareu informació sobre el cicle, la reproducció i les necessitats de cultiu de la planta de cànnabis. És una visió general del creixement… | 0.646572 | curate | {"ca": 0.8916452808668378, "pt": 0.00285143997718848, "en": 0.08696891930424865, "es": 0.015112631879098944, "nl": 0.0025662959794696323, "ru": 0.000855431993156544} | https://growithjane.com/ca/cannabis-blog/ |
mc4_ca_20230418_14_265348 | "Els músics han de ser els primers emprenedors", Xavier Gironès (lpc3.com)
estils arxiu revista agenda "Els músics han de ser els primers emprenedors"
Xavier Gironès 08-04-2012Carles Lama, pianista, promotor musical i gestor cultural
El duet que formes amb la teva dona, la Sofia Cabruja no és gaire conegut aquí. Sembla que teniu més concerts fora de Catalunya que no pas a dins. Tu series un exemple d'artista no reconegut a la teva terra?
No sé quin model d'artista sóc, perquè cadascú fa el seu camí com pot. Aquest any fa justament 25 anys que toquem amb la Sofia i hem tocat moltíssim a l'estranger. També val a dir que la nostra formació aquí es va escurçar. De seguida vam anar a París i als Estats Units. Sempre hem voltat molt en aquest període de formació bàsic (aquell que va des que tens 16 anys fins als 24 o 25) i tot el que és aquest grau superior normalment vam estar fora. Això, juntament amb no ser de Barcelona... Crec que Barcelona pesa molt, i el fet de ser de Girona també ha ajudat a que la nostra projecció aquí no sigui la que hauria pogut ser perquè, vulguis o no, Barcelona mana molt. Moltes coses es decideixen des de Barcelona i jo crec que si haguéssim estat aquí haguéssim tingut més projecció a casa nostra. Estar a Girona és com estar una mica desplaçat. Ara, internacionalment sí que hem fet la nostra carrera. Sobretot per la nostra formació, pels nostres contactes i pel nostre dia a dia. No som tant coneguts relativament, perquè també hem de pensar que la música clàssica és un sector de nínxol molt específic i dintre de la música clàssica sí que som coneguts. Més enllà de la clàssica, aquell pas que alguns han pogut fer perquè han popularitzat la seva música a través d'un programa de televisió, una sèrie, etc. doncs aquest pas nosaltres no l'hem fet... encara.
Quin és el vostre repertori i com ha evolucionat? Sempre ha estat el mateix?
No. Jo crec que per un artista el seu repertori és un factor de constant evolució. Per suposat toquem tot el repertori tradicional de quatre mans, tots els Schubert, tots els Brahms i tot el repertori més clàssic. Ens agrada molt i molt tocar el repertori de prescripció simfònica que potser és un repertori molt més difícil a nivell tècnic. L'altre també és difícil sobretot en definir la sonoritat i l'estilística, però tot el que és l'entorn del repertori simfònic ens agrada molt. I també hem desenvolupat el nostre propi repertori que neix de la relació amb diferents compositors com el Daniel Basomba, el John Carmichael i molts d'altres. Crec que molts d'aquests compositors, escoltant la nostra música s'han inspirat i sempre ens han vingut a proposar "escolta, et composaré això, podríem tocar això" i nosaltres la veritat és que sempre hem estat encantats de poder treballar amb els compositors. És una gran experiència que crec que els músics clàssics no portem a terme gaire sovint, perquè toquem obres escrites fa centenars d'anys i, per tant, no ens podem imaginar com ha estat el procés de creació. Quan treballes amb algú viu, de seguida veus que el procés de creació no és tan tancat com semblava al principi. A vegades ells canvien moltes coses: canvien opinions, fan altres versions, et pregunten, t'escolten, i quan t'escolten et diuen "mira, he pensat que tocat d'aquesta manera potser faria això així i t'he canviat una cosa i crec que encara quedarà més bé". Per tant veus que és un procés obert i on el compositor normalment es replanteja les seves obres.
O sigui que sou muses de compositors.
No m'ho havien dit mai però m'agrada molt que m'ho diguin. Sí, en certa manera podríem dir que sí.
Heu desenvolupat molts treballs discogràfics amb compositors actuals i, de fet, toqueu altres tecles més enllà de les del piano: teniu una discogràfica.
Sí, vam fundar una discogràfica amb la Sofia i és un projecte que va néixer d'una manera molt romàntica. La vam fundar perquè volíem la llibertat d'enregistrar allò que realment sentíem, que teníem ganes. Volíem fugir una mica de l'esclavitud del mercat, d'allò típic en què has de gravar allò que no ha estat enregistrat. No, jo crec que has d'enregistrar allò en el qual tu creus de veritat, allò que sents i que creus que tens alguna cosa a dir. Hi ha moltes obres que s'han enregistrat moltíssimes vegades per diferents intèrprets. Però si tu creus que aquella obra és important per tu, que la toques d'una manera especial i que t'hi trobes excepcionalment bé, doncs crec que val la pena que la tornis a enregistrar i crec que les persones que ens agrada la música clàssica no ens fa res descobrir noves versions, nous punts de vista sobre la mateixa obra. Això sempre enriqueix.
La discogràfica és KNS. Què vol dir?
Aquesta és una pregunta que ens fa molta gent. A l'hora de buscar un nom volíem que ens inspirés sobretot a nosaltres, que som els que vam portar el projecte a terme. La K fa referència a Carles. (Ja sabem que Carles no s'escriu amb ca però...). La N és de la nostra filla gran que es diu Nora i la S és de Sofia. Per tant és Carles Nora i Sofia. Val a dir que després vam tenir una altra filla i està pendent que fem alguna cosa amb el seu nom.
Aquest segell no només grava enregistraments vostres.
Al revés. Nosaltres, un cop creem una estructura el que fem és obrir-la perquè altres músics se'n puguin beneficiar. És de la manera que som la Sofia i jo, que ens agrada ajudar els altres i si hem creat i treballat per nosaltres doncs per què no poder-ho oferir a altra gent?
I quines espases inclou aquest segell?
Hi ha artistes de tot el món. Tenim japonesos, alemanys, belgues, italians, americans... L'hem obert bastant a qualsevol artista que tingui una personalitat especial. És bo que tingui unes característiques especials, que li faci molta il·lusió gravar una obra, que pensi que aquella obra la toca especialment bé o que se senti molt identificat amb aquella música. Tota aquesta gent té cabuda a KNS.
I ara amb el 25è aniversari fareu alguna cosa especial?
Tenim alguna sorpresa. Però com que és sorpresa em reservo per explicar-ho d'aquí uns quants mesos.
Parlem del teu paper com a gestor cultural. Estàs com a organitzador del Festival de Sant Pere de Rodes i en molts més projectes. Tot això, paral·lelament a la teva activitat artística i, fins fa poc, a la gestió del Conservatori de Girona. Tot això ja ho feia anteriorment. Una de les coses per les quals em van venir a buscar els del Conservatori és per tota la feina de producció i gestió cultural que havia fet abans de que em nomenessin. A mi em sembla que a casa nostra tenim excel·lents músics, excel·lents artistes i en canvi falta una cosa fonamental que són els promotors. Els artistes no toquen si algú no es lia la manta al cap i comença a fer un festival o una sèrie de concerts. I crec que els promotors són la clau perquè això acabi de funcionar com ha de funcionar. En altres països, per exemple Itàlia, Alemanya o fins i tot França, qualsevol petita ciutat o poble té una sèrie de concerts: tres, quatre, sis... A mesura que anem pujant en importància, cada vegada els concerts són més importants, amb gent més coneguda, amb estructures més ben equipades, amb auditoris (podem passar de les petites esglésies als grans auditoris) i crec que a casa nostra, a Catalunya i a Espanya en general tenim un problema. Un problema perquè no hi ha un camí equilibrat. Tenim la base: conservatoris, escoles de música, certes activitats per als joves. I entre aquí i a dalt de tot no hi ha res o hi ha molt poca cosa, quan realment hi hauria d'haver el gruix important. En canvi, tots tenim moltes activitats elitistes. Tot és de primera fila, cosa la qual està bé i també s'entén perquè som un país turístic i a l'estiu, per exemple, és molt normal que tinguem les primeres figures a tot arreu. També és normal que una ciutat com Barcelona, amb el seu Auditori i el seu Palau tingui el millor del millor. Però el que no és normal és que entre això i els conservatoris no hi hagi realment una oferta. Crec que ens falten moltes Cases de Cultura, ens falta molt el que jo anomeno "cultura de trinxera". Pots arribar a tocar al Palau o amb l'OBC puntualment però la veritat és que la majoria dels que toquen és perquè han tingut tota una promoció i han fet la seva carrera a fora. No una gran promoció sinó la gran promoció.
I a Sant Pere de Rodes heu fet aquesta tasca de concerts de trinxeres?
Sí. Potser Sant Pere de Rodes és el que menys de trinxera és, tot i que encara ho és. Però sempre hi ha un equilibri. A mi m'agrada molt, com a gestor, tenir un equilibri entre el que és la sala, el nombre de seients, el preu per seient i l'activitat que s'hi està fent. És a dir, si tu tens una sala amb 200 llocs per seure i cada lloc són 10 euros això són 2000 euros. Bé, doncs, què es pot fer per 2000 euros? A vegades ens podem passar una mica. La subvenció pot servir per arribar a fer una cosa d'una mica més de qualitat sempre que ho compensis després, però el que em semblaria un error, fora del sentit comú, és fer una activitat que costi 20000 euros quan la recaptació només pot arribar a 2000. Aquesta subvenció crec que està fora de lloc. I una de les coses que la crisi pot arribar a posar a lloc és aquest equilibri, a fer les coses una mica més com s'han de fer, com es fan a la resta del món. La subvenció existeix, però hem de fer atenció amb la mesura, amb el tram que s'arriba a subvencionar.
I tu que has viatjat per tot el món de manera assídua i activa, com veus a Catalunya i el seu estat de desenvolupament cultural i musical?
Jo crec que Catalunya té potencial però encara ha de fer el procés de professionalitzar l'organització. I professionalitzar-se sense aquesta dependència tan gran de les subvencions. Crec que hem de canviar de model. És important que tots els músics entenguin que també han de ser promotors perquè si no ho ets tu mateix, qui ho serà? Ocasionalment pot sortir algú que no és ben bé del món de la música i que li interessi promocionar un festival però la veritat és que si analitzem la història, veiem que molts dels grans intèrprets i virtuosos de la música han sigut també grans promotors i gestors. El nostre model és una mica de que l'artista ha d'estar allà tancat, al cel, amb les seves muses i no. Jo penso que, com en qualsevol professió hi ha la part de davant i hi ha la part de darrera. És com algú que porta una botiga: hi ha la part d'atendre al públic, de tenir un bon producte, però a darrera un s'ha de preocupar de parlar amb els proveïdors, de parlar amb el banc, de fer números i de veure com ha de funcionar i quin és el seu model. I crec que a vegades a casa nostra ens queda una mica la reticència a enfocar l'art d'una manera que jo li dic professional.
Dónes classes de gestió cultural?
He fet xerrades sobre gestió cultural i un dels projectes que tinc ara en preparació són una mena de seminaris per poder ajudar als músics a enfocar la seva carrera i a sortir-se'n, que és el que m'han demanat sempre. Hi ha molts músics que em truquen i em diuen "explica'm com ho fas".
És possible sortir-se'n?
Sí, és clar que sí. És perfectament possible. El que passa és que un ha de treballar molt i ha de saber canviar de paradigma. Si un pensa que tenir un concert és únicament perquè toca molt i molt bé, el telèfon no sonarà ni els correus electrònics arribaran per contractar-te. Has de ser conscient que ho has de fer molt bé, sempre has de treballar la teva millora artística però també has de cuidar altres aspectes com la promoció, tenir una molt bona web, poder explicar molt bé què és el que tu estàs fent, saber entendre què necessiten els programadors en aquell moment, on vas a tocar, quina és la teva audiència o, si vols dir-ho d'una manera més mercantil, qui són els teus clients. Crec que tot aquest esforç s'ha de fer. Has d'entendre com es fa la promoció avui en dia. Una promoció és sortir a la tele? O realment has d'entendre molt de digital marketing, has d'entendre de branding, has de saber de promoció online, de promoció offline... Tot això són conceptes que crec que no s'ensenyen als conservatoris i en canvi és l'abecé perquè un músic pugui desenvolupar-se. És veritat que ara està sortint tota aquesta preocupació i les escoles superiors de música tenen aquesta branca però encara crec que hi ha molt de camí per recórrer.
Aquí els ensenyaments de gestió cultural estan molt enfocats al sector públic. Però no als artistes. I per tant hi ha un trencament, perquè els artistes no s'entenen amb els de gestió cultural. I a més a més jo crec que la gestió cultural pública està molt potenciada a casa nostra i en canvi la privada no. Els músics també han de ser emprenedors. Han de ser els primers emprenedors. Han de tenir la seva empresa. I han d'aprendre a tenir també ingressos no només quan toquen sinó també ingressos passius, és a dir, entendre que també es pot fer producte al costat seu, per exemple els discos. Per vendre un disc no necessites el teu temps. Quan fas un concert, sí. En canvi si fas discos pots tenir uns ingressos passius. Tot això s'ha d'analitzar, han d'entendre com funciona una empresa, saber quina diferència hi ha entre tenir una nòmina i tenir una empresa, com funcionen els impostos... Tot això són coses bàsiques que en general he de dir que a casa nostra no entenem gaire molts de nosaltres. L'educació financera i l'anglès crec que són els temes pendents. Ho són a nivell general a casa nostra però els músics necessiten entendre d'això especialment i, a més a més, a nivell global. El músic no és com un actor de teatre que fa una obra en català i té un territori limitat. Per sort, el músic té un mercat enorme que és tot el món. Per tant, l'anglès és imprescindible i el coneixement financer i del món també perquè necessita treballar amb molts països diferents on la legislació és diferent i sobretot les cultures i la manera de pensar també és diferent.
Aquesta és l'assignatura que hauries pogut fer si haguessis seguit al Conservatori i que no podràs fer?
Segur que la faré. No sé si al Conservatori però no ho descarto, depenent de com evolucionin les coses. Sóc dels que pensa que tot és possible. I de fet quan surts a l'exterior te n'adones que moltes coses que semblaven impossibles finalment han sigut. Però jo crec que sí, que és una de les assignatures pendents, formar el músic amb una visió del mercat. Ha d'aprendre a saber-se vendre bé i a tenir més recursos i no només els que provenen de la música en viu sinó també tenir altres ingressos passius. Això crec que és important.
I l'altra assignatura pendent és que els nostres dirigents siguin més honestos? Ho dic pel cas Millet i altres.
Els casos de presumpta corrupció realment són lamentables. De sistemes polítics n'hi ha molts però no podem obviar l'ètica. Qualsevol polític que tingui una ètica correcta, que pensi en els altres i no només en els seus interessos, pot funcionar. Jo crec que l'ètica en política és una de les grans assignatures pendents a casa nostra.
Per retallar cultura, per on comencem?
M'agrada molt aquesta pregunta. Doncs comencem per fer-la més eficient. Si tenim una nevera a casa que gasta 100 euros al mes i no tinc aquests diners, o la desendollo o intento que sigui, en comptes de classe C, de classe A i per tant que funcioni totes les hores que funcionava però a més a més que me'n costi 80. Les retallades segurament s'han de fer, però del que no sento parlar gaire és d'aquesta eficiència i eficàcia. El que hem d'intentar és que les nostres administracions públiques almenys siguin eficients i eficaces. I crec que encara tenim molt de marge per millorar-les, molt de marge. S'han de replantejar molts sistemes de treball, simplificar les estructures polítiques i administratives i crec que amb tot això més les retallades ens en podem sortir.
Tens la sensació que quan diuen retallades volen dir extirpació?
La retallada és una reducció, per tant et treuen alguna cosa. Hem d'intentar que tot i extirpant puguem tenir i donar el mateix servei. I això és possible si davant de les administracions públiques també tenim emprenedors. Aquí ningú en parla. Sembla que els emprenedors han de ser només els que estan a la privada. No, disculpi'm, els emprenedors també han d'estar a l'empresa pública. Han de creure en l'empresa pública. Justament un emprenedor a l'empresa pública té una responsabilitat fins i tot molt més alta que a l'empresa privada perquè a la privada està arriscant els seus diners mentre que a la pública està arriscant els de tots. Crec que hem de tenir persones amb capacitat de lideratge, persones emprenedores i que actuïn una mica com amb la privada, és a dir, que avaluïn constantment quin és el servei que s'ofereix, quins són els costos i com reduir els costos i millorar el servei, és a dir, millorar aquesta eficàcia.
Podeu veure i escoltar la continuació d'aquesta entrevista a cultur.TV
Vull creure! editorial, 11-09-2012"Els músics han de ser els primers emprenedors" entrevista, 08-04-2012El "canvi" com a mètode magistral en política de gestió cultural editorial, 22-06-2011Veure tots L'enquesta | 0.786657 | curate | {"ca": 0.9699596295416766, "en": 0.005046307290429827, "pt": 0.008370933270007125, "es": 0.010567561149370696, "it": 0.004096414153407742, "nl": 0.0019591545951080504} | http://lpc3.com/arxiu/entrevistes/qels_musics_han_de_ser_els_primers_emprenedorsq |
mc4_ca_20230418_10_118160 | Pau i Càndid, colla de xeremiers - Model de xeremies
CORNAMUSA DE MALLORCA
Model patentat dels Xeremiers de Sa Calatrava
Sarró/Bot Bannatyne (Pell i Goretex amb obertura amb cremallera)
Llengüetes tradicionals de canya per al grall i bordons
Posibles afinacions del bordons: Do, Do# i Re
Grall en Re 415 Hz. (Do#)
Envirollat en acer inoxidable
Vestit per al sarró
Bufador amb sistema d'embocadura i vàlvula enroscades en un tub independent.
Unions entre peces sintètiques
Desglosament de preu total:
200 € SARRÓ
250 € GRALL
11 € LLENGÜETA DEL GRALL
28 € LLENGÜETES PER ALS BORDONS
50 € VESTIT
25 € MUNTATGE I AFINACIÓ
1240 € FUSTES
PREU: 1550 €
Aquest model de xeremies està aconseguit gràcies als Xeremiers de Sa Calatrava, que treballant des de 1992 amb diversos constructors professionals de la cornamusa i destacats intèrprets han assolit llançar unes xeremies d'unes qualitats òptimes. Destacaquem la seva afinació, potència sonora, l'equilibri harmònic, el seu tornejat i acabats.
El primer model de xeremies el va treballar Josep Rotger amb el reconegut artesà i músic Antón Varela a Ferrol (Galícia) entre els anys 1989 i 1994. Després, durant una sèrie d'anys, Varela ajudà a desenvolupar un prototip de xeremies mallorquines modernes, que varen influir enormement en el procés de revitalització de la cornamusa a Mallorca amb la recuperació de la sonoritat del bordó mitjà i petit.
Aquest model fou patentat a la Fábrica de Gaites Les Xanes (Oviedo) el 2001, esdevenint així un nou model d'instrument amb procés de fabricació totalment novedos, treballava amb eines d'alta precisió i torns d'alta velocitat. Aquesta empresa asturiana dedicada a la construcció de cornamuses i vestits tradicionales de forma industrial situada a Santu Adrianu (Astúries) tancà el 2005 en situació de crisi sense haver tengut gaire activitat.
Així, Antón Varela continuà las tasca de producció d'aquesta cornamusa de forma artesanal durant uns anys.
Avui, el model el produeix el constructor asturià Chus Solís, que conta amb l'únic taller de producció mecanitzada d'Astúries.
Pau i Càndid us proporciona el muntatge, l'ajustament i afinació de l'instrument així com la venda d'accesorios i complements de l'instrument.
Garantin que treballem amb els millors materials, proveïdors i constructors actuals.
FUNDA PER A TAMBORÍ
FUNDES PER A CORNAMUSA
PROTECTOR PER A GRALL
tots els productes a la botiga de | 0.776742 | curate | {"ca": 0.8991525423728813, "en": 0.04576271186440678, "es": 0.025847457627118643, "fa": 0.00211864406779661, "fr": 0.004661016949152543, "sl": 0.005084745762711864, "ru": 0.008050847457627118, "de": 0.009322033898305085} | https://www.pauicandid.cat/Instruments/xeremies-shop |
macocu_ca_20230731_9_430538 | Trabajo de Tecnico de Turismo en Terrassa
Tasques específiques Es precisa de tècnic de prevenció de riscos laborals a Argentona. Les tasques a desenvolupar són: executar les tasques de implantació del sistema integrat de gestió (SIG), supervisió i menteniment al dia dels procediments i registres del SIG, coneixement de les eines i tècniques de gestió i tots els rpcediments de qualitat, etc. Horari: de dilluns a dijous de 07:00h a 14:30h...
Tècnic/a en Prevenció de riscos laborals Número d'oferta 333248 Publicat Modificat 27/09/2022 27/09/2022 Ubicació Argentona Ocupació 3326 Tècnics en prevenció de riscos laborals i salut ambiental: Tècnics en prevenció de riscos laborals Capacitats requerides Horari: de dilluns a dijous de 07:00h a 14:30h i divendres de 07:00 a 14:00h.Sou: 1843e bruts/mes + 2 pagues 1700e bruts/anual Requisits...
Empresa ubicada a la comarca del Bages busca incorporar a un/a tècnic/a de RRHH. Les teves funcions a realitzar serien: Gestió de la formació interna i externa Gestió processos de selecció i acollides de les noves incorporacions Gestió roba laboral treballadors Atenció al treballador Gestió tasques administratives REQUISITOS MÍNIMOSEs requereix:Estudis en Relacions Laborals, Psicologia, Ade o...
Tècnic/a en Seguretat i SalutFormació en Sistemes integrats de Gestió:ISO 45001, OHSAS 18001,ISO 9001, ISO 14001, EMASExecutar les tasques de implantació dels sistema integrat de gestió (SIG)Supervisió i manteniment al dia dels procediments i registres del SIG, identificar i preparar procediments de producció i tots els procediments de qualitat.Coneixement de les eines i tècniques de gestió i...
La persona seleccionada, junto con el resto del equipo tendrá las siguientes funciones: Realizar el control de calidad e informar a fábrica del estado del mismo, así como de ajustes necesarios, etc. Informar al Jefe de Laboratorio o Responsable de asistencia técnica de cualquier incidencia que afecte al control de calidad. Identificar los productos no conformes Realizar físicamente los trabajos...
**Descripció - Data d'alta: - 29/08/2022 - Estat de l'oferta: - Oberta - Població: - Terrassa - Places: - 1 - Resum: - Personal tècnic de gestió de RRHH - Funcions: - Tècnic de recolzament Administratiu legal / RRHH (Gestió Integral): - Assessorament intern. - Altes i Baixes a la Seguretat social - Gestió de realització de contractes - Gestió i revisió de nòmines - Altes,...
•Control recepción materia prima•Informes primeras muestras•Efectuar pautas de control •Control de los inicios de procesos•Efectuar pauta de control utillajes robot•Autocontrol•Control volante•Control final producto acabado•No conformidades•Control de los rechazos •Actualizar fichas técnicas•Definir los sistemas de almacenamiento•Definir el embalaje de los productos fabricados•Supervisar los... | 0.657249 | curate | {"es": 0.31562054208273893, "ca": 0.6843794579172611} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_97488 | La biblioteca de Nou Barris es troba ubicada en el que va ser l'Institut Mental de la Santa Creu. S'inaugurava l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
Pi i Molist entenia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l'ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l'hospital en un lloc ben ventilat, proveït d'aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l'actual Nou Barris, una zona agrícola entre Horta i Sant Andreu dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapiscina.
L'edifici era immens, tenia dotze pavellons perpendiculars, estava envoltat per una propietat de més de 100ha des de la fi del passeig de Pi i Molist fins al cim de Collserola. Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, etc.
El 30 de setembre de 1987, després d'un segle d'existència, el Mental va tancar les seves portes. Avui només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l'obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill. | 0.874646 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibnoubarris/ca/canal/institut-mental-de-santa-creu |
mc4_ca_20230418_13_431294 | còmic generalment per a adults
Als anys 70 es publiquen una sèrie de novel·les gràfiques que reivindiquen el llenguatge audiovisual com a forma narrativa, són històries que no pretenen ensenyar ni depenen de cap text escrit o personatge previ. Destaca l'aportació de Will Eisner a aquest nou gènere. L'aparició de Maus (d'Art Spiegelman) va consolidar el gènere entre la crítica.
El còmic, que es publica directament en format de llibre, sense que s'hagi publicat prèviament, es consolida d'una manera significativa amb el pintor belga, d'origen flamenc Frans Masereel (1889-1972). Des de 1918, fa novel·les amb imatges, en blanc i negre, sense diàlegs, i clarament dirigides a lectors adults. [1] L'historiador Richard va establir el terme "novel·la gràfica" en un assaig en el fanzine Capa-Alpha de novembre de 1964. [2][3] i Will Eisner el va popularitzar amb la publicació de A Contract with God en 1978. [4]
Algunes novel·les gràfiques destacadesModifica
A Contract with God, de Will Eisner
The Dark Knight Returns], de Frank Miller
↑ Schelly, Bill. Founders of Comic Fandom: Profiles of 90 Publishers, Dealers, Collectors, Writers, Artists and Other Luminaries of the 1950s and 1960s. McFarland, 2010, p. 117. ISBN 978-0-7864-5762-5.
↑ Madden, David; Bane, Charles; Flory, Sean M. A Primer of the Novel: For Readers and Writers. Scarecrow Press, 2006, p. 43. ISBN 978-1-4616-5597-8.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Novel·la_gràfica&oldid=22295024»
Darrera modificació: 10 nov 2019 a les 01:54 | 0.616297 | curate | {"ca": 0.7183754993342211, "uu": 0.0019973368841544607, "en": 0.229693741677763, "de": 0.03062583222370173, "fr": 0.019307589880159785} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_gr%C3%A0fica |
macocu_ca_20230731_8_160707 | La casa es troba a la zona més emblemàtica del Masnou, propera a l'estació de tren, comerços, col·legis i serveis per portar una vida saludable. . Reformada completament i amb molt de gust s'han respectat els sostres, columnes, mosaics i s'han col·locat terres hidràulics que li donen un gust modernista excel·lent. . A l'entrar a la propietat per una gran porta antiga, ens trobem un rebedor obert on se situa la zona de menjador, una cuina office, un ascensor envidriat, una escala moderna que dóna accés també a les tres plantes, un lavabo, un gran saló amb dos grans finestrals que donen al jardí, a la piscina i una bonica font. . A la primera planta se situen dues habitacions suite, una altra habitació que es pot utilitzar amb sala polivalent, la zona de rentat i l'accés a un pàrquing per a dos cotxes amb entrada pel carrer de darrere. A la planta segona se situa l'habitació principal amb vestidor, una zona d'armaris i l'impressionant bany amb jacuzzi i dutxa. A la tercera planta se situa una terrassa amb vistes a la població i al mar. . La casa disposa d'aire condicionat, terres hidràulics, ascensor hidràulic, tancaments amb trencament tèrmica, calefacció, sistema d'osmosi, pou, piscina i mina d'aigua.. . | 0.671152 | curate | {"ca": 0.9967023907666942, "fr": 0.0032976092333058533} | |
mc4_ca_20230418_14_39485 | Theodor Wiesengrund Adorno - Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Theodor Wiesengrund Adorno» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Adorno, Theodor Wiesengrund».
Filòsof alemany postmarxista, sociòleg, crític literari i musicòleg i fins a compositor, un dels principals representants, juntament amb Horkheimer i Marcuse, de la primera generació de l'Escola de Frankfurt, o de la teoria crítica. Va estudiar a la universitat de Frankfurt i, de 1928 a 1938, es va associar a l'«Institut für Sozialforschung», del que va ser sempre un dels seus membres més actius, si no el que més. En 1934, fugint del nazisme, marxa a Oxford i, quatre anys més tard, als EUA Després d'unes primeres obres de sociologia de la música, en les quals analitza les contradiccions de la societat en la mesura en que es reflecteixen ja en el mateix fenomen musical (addueix la música de Schönberg, veí seu a Los Angeles, com a exemple d'independència de l'influx social i de la indústria cultural, que tendeix a «cohesionar» a la gent amb el sistema vigent), instal·lat ja a Amèrica, publica Fragments filosòfics (1944), reeditats com a Dialèctica de la Il·lustració (1947) i Minima Moralia (1951), obra feta d'aforismes, per a oposar-se a l'esperit de sistema de Hegel, i pren part en investigacions empíriques fetes sobre la personalitat autoritària (1950). En 1953, torna a Frankfurt i a l'any següent es fa càrrec de la direcció de l'Institut d'Investigacions Socials, que de nou s'ha instal·lat a Alemanya. En aquesta època pren part en la segona fase del debat sobre la lògica de les ciències socials, o sobre el mètode de les ciències socials, genèricament denominat Methodenstreit i publica Dialèctica negativa (1966). Mor a Suïssa sense acabar la que pogués haver estat la seva millor obra, Teoria estètica (1970). En les seves obres es mostra crític respecte de la dialèctica de Hegel, del marxisme i de les filosofies –que denomina ontològiques– de Husserl i Heidegger.
La primera de les seves obres importants, l'esmentada Dialèctica de la Il·lustració, escrita en col·laboració amb Horkheimer, durant la guerra, és una crítica a la raó instrumental, concepte fonamental d'aquest últim autor, o, cosa que és el mateix, una crítica, fundada en una interpretació pessimista de la Il·lustració, a la civilització tècnica i a la cultura del sistema capitalista (que anomena «indústria cultural»), o de la societat de mercat, que no persegueix una altra fi que el progrés tècnic. L'actual civilització tècnica, sorgida de l'esperit de la Il·lustració i del seu concepte de raó, no representa més que un domini racional sobre la naturalesa, que implica paral·lelament un domini (irracional) sobre l'home; els diversos fenòmens de barbàrie moderna (feixisme i nazisme) no serien sinó mostres, i la vegada les pitjors manifestacions, d'aquesta actitud autoritària de domini.
En Dialèctica negativa intenta mostrar el camí d'una reforma de la raó, amb la finalitat d'alliberar-la d'aquest llast del domini autoritari sobre les coses i els homes, que arrossega des que és raó il·lustrada. Oposa a la filosofia dialèctica inspirada en Hegel –i, per tant, al marxisme–, que redueix a identitat o a sistema de les coses a través del pensament, superant les seves contradiccions (i al mateix positivisme lògic, que creu ensenyorir-se de la naturalesa mitjançant les teories científiques), el mètode dialèctic de la «no identitat», de respectar la negació, les contradiccions, el diferent, el dissonant, a la qual cosa anomena també inexpresable: el respecte de l'objecte, en fi, i el rebuig del pensament sistemàtic. La raó només deixa de ser dominadora si accepta la dualitat de subjecte i objecte, interrogant i interrogant-se sempre el subjecte davant l'objecte, sense saber ni tan sols si pot arribar a comprendre-ho.
Aquest aspecte d'admissió de l'irracional (diu que l'irracional és justament pensar segons les categories tradicionals que suposen una reafirmació de les estructures socials injustes i irracionals de la societat) li porta a valorar l'art, sobretot l'avantguardista, ja per si mateix problemàtic –la música «atonal» de Schönberg, per exemple–, perquè suposa una independència total respecte del que representa la raó instrumental. En l'art veu un reflex del món real.
Podeu /w/images/1/16/Adorno.ogg">descarregar el clip o descarregar un reproductor per a veure el vídeo al vostre navegador.
Bibliografia:Obres d'Agnes Heller
Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Autor:Adorno,_Theodor_Wiesengrund&oldid=59291» | 0.889512 | curate | {"de": 0.03129855715871254, "ca": 0.9687014428412875} | https://www.wikisofia.cat/wiki/Autor:Adorno,_Theodor_Wiesengrund |
oscar-2201_ca_20230904_12_30521 | Expedient per a la declaració de l’ermita d’origen romànic de Santa Magdalena de Guardiolans, ubicada al municipi de Vilada, Berguedà, com a Bé Cultural d’Interès Local. L’església de Santa Magdalena de Guardiolans és d’origen Baix Medieval. Capella, ja esmentada al 839 (Gardilane), la construcció actual és del segle XII amb modificacions als segles XVII, XVIII i XX. Va ser declarat oficialment BCIL pel Consell Comarcal del Berguedà el 07/07/2010 amb el núm. de registre 3293-I. | 0.72478 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.in-situ.cat/patrimoni/declaracio-bcil-st-ma-guardiolans/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_22400 | Després de veure tots els recursos d’aquest projecte hauríeu tenir algunes idees bàsiques sobre què és la Intel·ligència Artificial, i sobre com podem saber si una màquina és intel·ligent o no.
Quines conclusions traieu? Creieu que existeix realment la Intel·ligència Artificial? Actualment hi ha alguna màquina o algun programa d’ordinador amb una intel·ligència comparable a la d’una persona, o potser no té sentit fer aquesta pregunta?
El tema és molt ampli i les possibilitats d’exploració molt grans. Us invitem a veure uns quants vídeos curts i a seguir debatent i explorar més el tema.
Robot de LEGO resolent el cub de Rubik en 3,253 segons
L’ordinador Deep Blue guanyant als escacs a Kasparov l’any 1997
Robots que expressen emocions i que també en reconeixen: http://www.ted.com/talks/david_hanson_robots_that_relate_to_you
Per crear un món més intel·ligent, es necessiten persones com tu
Aquestes activitats que heu realitzat, són tan sols un tast de tot el que queda per fer en innovació tecnològica. La Intel·ligència Artificial és encara un món molt nou, en el que es poden millorar i inventar moltes coses.
La seva aplicació pràctica la podem trobar per exemple: en els sistemes recomanadors de la publicitat de Facebook; en el desenvolupament de videojocs; en la comunicació amb personatges virtuals en pàgines web; en sistemes d’ajuda a la diagnosi mèdica; en el desenvolupament d’ordinadors, robots, electrodomèstics, cotxes intel·ligents, i un llarguíssim etcètera.
Podeu contribuir a fer que el món que ens envolta sigui més intel·ligent a través de moltes carreres i professions, per exemple: Arquitectures, Enginyeries Informàtiques, Industrials, Elèctriques, Mecàniques, Químiques, Agroalimentàries, Biotecnologia, Matemàtiques, Física…
Equip Investigador
Eduard Muntaner Perich
Belén Caparrós
Diari de recerca
1: Hi ha màquines intel·ligents? Definim la Intel·ligència Artificial
2: Com podem saber si una màquina és intel•ligent? (el test de Turing)
3: Programes capaços d’aprendre: l’exemple del 20Q
4: IA a la Terra: el robot ROOMBA
5: IA a la Terra: l’aplicació SIRI
6: IA a la Terra: Wii Sports Tenis
0 Comentaris
Envieu un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.784929 | curate | {"ca": 0.9193277310924369, "en": 0.010924369747899159, "de": 0.009243697478991597, "es": 0.030252100840336135, "sk": 0.013865546218487394, "pt": 0.014285714285714285, "fr": 0.0021008403361344537} | https://www.recercaenaccio.cat/7-un-mon-molt-nou/ |
vilaweb_ca_20220728_0_35016 | El capità del Barça, Leo Messi, ha dit al club que demà no es presentarà a la Ciutat Esportiva per fer-se les proves PCR previstes per al començament de la temporada, segons que ha avançat RAC 1. Amb aquesta decisió, el jugador dóna una passa més en el pols que manté amb el club d’ençà que dimarts va dir que volia anar-se’n immediatament. Aquests dies l’argentí ha demanat una reunió amb el club per a pactar una sortida amistosa, però el Barça ho ha refusat perquè vol parlar de la seva renovació, no de la seva anada. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va dir que, si el jugador es comprometia públicament a quedar-se, estaria disposat a dimitir.
El jugador va demanar d’acollir-se a la clàusula del seu contracte per la qual pot rescindir-lo de manera unilateral en acabar la temporada i que, per tant, li és concedida la carta de llibertat per a poder fitxar per un altre club. Messi podia acollir-s’hi tècnicament fins el passat 10 de juny, però en aquesta data la competició no havia conclòs a causa de l’aturada per la pandèmia. Per tant, s’entén que el jugador pot prorrogar aquest límit per l’extraordinarietat de la situació, però el club va respondre que Messi tenia fins al 10 de juny per rescindir el contracte i que la situació queda en mans dels serveis jurídics, cosa que implica un enfrontament entre la junta directiva i el jugador. El club diu que, com que té un any més de contracte en vigor, la clàusula de rescissió és de 700 milions d’euros. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/messi-planta-cara-al-barca-i-comunica-que-no-anira-dema-a-fer-se-les-proves-pcr-a-la-ciutat-esportiva/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_203974 | Les llistes fantasma dels partits de l'antic règim han aconseguit arribar a dures penes al mig miler de vots
Jordi Creus
Altres articles de l'autor
25/05/2015 Cent anys
18/05/2015 El podi
Més articles ...
Respon al nom de Benito Jurado Pruna i és de Mataró. Militant del PSC, per més senyes. Des de fa dies, des de la secretaria de l'Ajuntament del Cogul –petit poble de les Garrigues conegut sobretot per les pintures rupestres que hi ha dins del seu terme– intenten comunicar-li que ha estat escollit regidor del seu municipi i que el proper dissabte 13 de juny hauria d'anar a prendre possessió del càrrec.
El Benito és el cinquè edil d'aquest Ajuntament gràcies a una carambola i als vots que li van atorgar dos solitaris veïns d'una vila que difícilment podria ubicar en un mapa. El vergonyós cas de Jurado, però, no és l'únic. Bona part de les prop de 300 llistes fantasma que van presentar el PSC i el PP en les darreres municipals no van aconseguir ni un sol sufragi, però en alguns casos, fruit de les casualitats, alguns d'aquests espectres aspirants a regidor van aconseguir l'acta. Com el tal Benito i com altres individus que el proper dia 13 haurien d'assistir al ple com a nous edils dels municipis de Sant Jaume de Frontanyà, Fulleda i Prullans.
Lucena i Millo, Iceta i Camacho. Vestits amb la pitjor versió de la política, tots ells van justificar la presentació d'aquestes llistes en nom de la llibertat. Només els movia, deien, oferir una alternativa als seus nombrosos seguidors de comarques, atemorits pels independentistes. I tots sabem que els independentistes –sobretot a comarques– són extremament violents.
Doncs bé, aquestes llistes fantasma dels partits de l'antic règim han aconseguit arribar a dures penes al mig miler de vots. En total 500 sufragis i 4 regidors. Ah! I me n'oblidava, perquè aquesta dada deu ser poc important per a Camacho, Iceta i cia. : més de 600.000 euros per a cada partit gràcies a unes llistes fantasma que els han permès estar presents a més del 50% dels municipis de Catalunya. Barruts! | 1 | perfect | {"ca": 0.9490351311232064, "oc": 0.012864918357248886, "it": 0.008906481939633844, "en": 0.007916872835230085, "es": 0.01583374567046017, "pt": 0.0014844136566056407, "eu": 0.0039584364176150424} | |
macocu_ca_20230731_4_245945 | Com podem fer surar un recipient pesat?
Experimentem amb una reacció química àcid-base
Amb una reacció química àcid-base podem fer surar un recipient amb pedres
Amb un senzill experiment on es dona una reacció química, veurem com és possible. Nosaltres ho he aconseguit. I tu, t’atreveixes?
Aquest experiment és una proposta de Carmen Bermudo (Química).
1 recipient de vidre gran amb aigua
1 recipient petit de vidre (tipus els d’espècies de cuina) amb un pes de 105g aprox.
5 mL de vinagre
Bicarbonat sodi (1 cullera de postres)
Omplim el recipient gran d’aigua. A continuació posem les pedretes dins del recipient petit (d’espècies). Quan estigui ple tapeu-lo i poseu-lo a l’aigua per comprovar que s’enfonsa. En el nostre cas, el pes del recipient amb les 35 pedretes és de 160 g.
Una vegada haguem comprovat que s’enfonsa, destapem el recipient petit on tenim les pedretes i li afegim bicarbonat (1 cullera de postres).
Seguidament agafem l’embut i omplim el globus amb 5 ml de vinagre. Posem el globus a la boca del recipient amb molt de compte, sense que el vinagre caigui al recipient. Comprovem que el globus està molt ben enganxat a la boca del recipient, i l’introduïm al recipient gran ple d’aigua. I observem què passa! El globus s’infla i el recipient ple de pedretes sura!
Què passa?
El que es produeix dins del recipient petit és una reacció química endotèrmica, perquè durant la reacció baixa la temperatura.
I parlem de reacció química perquè unes substàncies, que s’anomenen reactius, es transformen en unes altres substàncies diferents que són els productes.
Així en aquesta reacció la barreja de vinagre (àcid acètic) i bicarbonat de sodi (una base) produeix una sal que és l’acetat de sodi, aigua i diòxid de carboni. El diòxid de carboni és el gas que fa inflar el globus i per tant fa pujar el recipient.
La reacció química del nostre experiment és la següent:
Si us heu fixat durant l’experiment, el CO2 s’allibera en forma de bombolles i té tendència a escapar-se del recipient i arriba fins al globus provocant que aquest s’infli.
Sabies que....? Les pastilles efervescents contenen bicarbonat sòdic i un àcid en estat sòlid. Quan les posem en contacte amb l’aigua produeixen una reacció química on s’obté una sal, aigua i diòxid de carboni que en forma de bombolles pugen cap a la superfície de l’aigua. | 0.77733 | curate | {"pt": 0.025217391304347827, "ca": 0.95, "it": 0.011739130434782608, "es": 0.006521739130434782, "en": 0.006521739130434782} | |
cawac_ca_20200528_3_16981 | Edició Impresa
La plaça d'Eivissa, centre neuràlgic del cor d'Horta en què els vianants guanyaran espai gràcies a la seva conversió en plataforma única (voreres i calçada al mateix nivell).
Les obres per convertir l'emblemàtica plaça d'Eivissa en un espai públic de plataforma única (sense vorades) reben aquests dies un important impuls i podrien acabar abans del mes de juny, segons calcula el districte d'Horta-Guinardó. Amb un pressupost d'uns 835.000 euros, les actuacions al cor d'Horta pretenen retornar la plaça als vianants i, al mateix temps, reactivar comercialment la zona.
A aquestes actuacions al nucli històric d'Horta s'hi sumen una dotzena d'obres més que ja estan en execució per tot el territori. «La gran majoria s'acabaran durant el primer trimestre de l'any, i les més complexes, com les obres d'edificació dels equipaments a l'illa del mercat del Guinardó, rebran una important empenta. El pressupost total és de 9.800.000 euros», explica Carles Mas, gerent del districte d'Horta-Guinardó.
MOLÈSTIES PER LES OBRES / La plaça d'Eivissa conservarà el seu encant tradicional però amb una imatge renovada. «Al prescindir del vial que travessava la plaça per la baixada del Mercat i eliminar els aparcaments del carrer de Fulton, els vianants guanyaran més de 800 metres quadrats», explica Mas.
La majoria dels establiments situats a la plaça aproven aquestes obres, si bé en pateixen les molèsties. «Sobre el paper, la plataforma única em sembla molt bé perquè encara li donarà més centralitat a la plaça», explica Mario Pérez, propietari de Centre Òptic Eivissa (Eivissa, 5). Per posar una pega, continua Pérez, les obres «s'haurien pogut acabar abans i perjudicar menys els comerciants i les terrasses».
Anna Corretja, propietària de Can Corretja (Pere Pau, 2), una botiga històrica dedicada al parament i serveis per a la llar, és optimista però amb reserves. «El carril per a estacionament és necessari per a la gent que ha de fer encàrrecs», explica Corretja, que també lamenta la supressió del Bus de Barri que travessava la plaça i arribava fins al barri de Sant Genís dels Agudells. «Ara hi ha un autobús cobrint aquest recorregut però al carrer de Tajo. Aquesta parada ens donava molta vida», lamenta la venedora.
DESPRÉS DE L'ESVORANC / La reurbanització de la plaça d'Isop costarà 650.000 euros i estarà acabada al març. El cas d'aquesta plaça, tristament coneguda per l'enorme esvoranc produït el 2011, és similar al de la plaça d'Eivissa perquè les actuacions en aquest punt central del barri de la Teixonera pretenen regenerar l'espai públic. «Encara que a diferent escala, aquestes obres també suposaran unes millores importants en accessibilitat. La nova pavimentació, la reducció de la velocitat per als vehicles i el desplaçament de l'aparcament milloraran l'experiència dels vianants a la zona», explica Gonzalo Puelles, conseller d'Urbanisme i Mobilitat del districte d'Horta-Guinardó.
PETITES OBRES EN CURS / Davant del número 393 del carrer de Padilla els operaris estan treballant aquests dies per convertir uns monticles d'arbustos en una nova àrea de jocs infantils. Altres millores de l'espai públic, amb pressupostos per obra no superiors als 80.000 euros, s'estan portant a terme al carrer d'Escornalbou, a la plaça de la Font d'en Fargues, a Can Marcet i al carrer d'Arenys amb Sant Crispí. | 0.879681 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/horta-guinardo/vianant-guanya-espai-futura-placa-deivissa-3011237 |
mc4_ca_20230418_3_281190 | Totes les dones avancem - CIUTADANIA I BENESTAR
Dimecres, 24 d'abril de 2019 | 17:48h
Cada cita amb les urnes és una nova oportunitat per tornar a dir a l'Estat que la democràcia no s'empresona. Aquesta primavera tindrem l'oportunitat de tornar a dir de manera contundent que la lluita per la democràcia, la llibertat i la República continua. Haurem de tornar a escollir entre democràcia o repressió i nosaltres, la gent d’Esquerra Republicana, tenim clar que ara, va de llibertat.
La meva generació és nascuda en el que havíem cregut que era una democràcia consolidada, en un suposat marc de drets i llibertats pels que havien lluitat els nostres padrins i padrines. Vivim la davallada del règim del 78 i hem constatat, un cop més, que en aquest Estat espanyol centralitzador, uniformitzador i antidemocràtic Catalunya no hi té lloc.
I és més: en aquest nou context ens cal blindar els drets de les dones i fer-los avançar davant dels qui volen decidir per nosaltres, davant dels qui ens diuen què hem de fer amb els nostres cossos, els que sostenen una justícia masclista i polititzada. Per això és important, imprescindible, que les dones siguem a les institucions: als ajuntaments, al Congrés, al Senat, al Parlament Europeu… Per justícia, per representativitat democràtica, per comptar amb talents, punts de vista, experiències i interessos que fins no fa gaire havien quedat exclosos de l’esfera pública. Les dones hem de ser a les institucions perquè quan hi ha dones feministes, totes les dones avancem. | 0.870022 | curate | {"fr": 0.031291611185086554, "ca": 0.9687083888149135} | http://ciutadania.esquerrarepublicana.cat/noticia/40534/totes-les-dones-avancem |
macocu_ca_20230731_6_324261 | Quadre de Sant Pere i Sant Pau del pintor El Greco
Sant Pere i Sant Pau són els patrons del Prat. Segons la tradició catòlica van ser dos dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. La seva festivitat se celebra el 29 de juny, data en que se celebrava la Festa Major del Prat antigament, fins que va començar a guanyar protagonisme la festa dedicada als copatrons Sant Cosme i Sant Damià a finals de setembre.
Tradició catòlica
Sant Pere
Segons la tradició catòlica, Pere, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seva tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'església catòlica així com el seu primer papa.
Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.
Sant Pau
Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc en la qual Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (és a dir, els no jueus) de l'imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a Hispània.
Se'l representa amb barba, amb un llibre, amb una espasa, o caient del cavall.
Al segle XVI la Festa Major se celebrava coincidint amb la festivitat de Sant Pere i Sant Pau el 29 de juny, tot i que l'església celebrava amb la mateixa solemnitat la diada dels copatrons del 26 de setembre. En aquella època l'agricultura era la principal activitat econòmica del Prat i a finals de juny els pagesos estaven enfeinats amb les tasques del camp, de manera que les festes del setembre van anar prenent rellevància i durant un temps es van celebrar totes dues amb la mateixa intensitat. Però a partir del 1830, la dels copatrons Cosme i Damià va guanyar tot el protagonisme.
Sant Pere i Sant Pau foren els primers patrons del Prat de Llobregat. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència parroquial de Sant Boi i Provençana (l'Hospitalet) gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada a Sant Pere i Pau.
A l'escut del Prat s'hi reprodueixen els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.
Xarxes socials | 0.86832 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_87751 | Publicada el 30/05/2022
Han estat dos dies intensos i inoblidables, culminació d’un seguit de mesos de treballar fort, d’il·lusió i també, per què no dir-ho, de nervis perquè tot sortís bé. I així ha estat. El segon Congrés Internacional de Fisioteràpia organitzat pel CFC ha estat tot un èxit.
Hi va haver ponències, masterclass, afterwork, exposició fotogràfica, fira comercial, concurs de projectes, presentació de pòsters i comunicacions lliures... gairebé 2.000 persones, entre assistents, ponents, organitzadors, voluntaris i empreses, participant d’aquest Congrés que ha estat a l’alçada dels més importants del món.
Durant els dos dies del Congrés es van organitzar activitats al marge del programa científic. D’una banda, vam poder gaudir de bona música gràcies a Northern Cellos i Bipolar. De l’altra, els companys del MUAFT (Màster Universitari d’Activitat Física Terapèutica de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna) van realitzar sessions lúdiques d’Activitat Física Terapèutica. I Lia Jensen va posar la banda sonora a un afterwork en el qual gairebé un centenar de persones es va reunir per compartir una bona estona de diversió.
El projecte “Prevención con Restricción del flujo sanguíneo de la neuropatía inducida por quimioterapia” de María López Garzón va guanyar el Concurs de Projectes FTPITCH de l’FTP22 i un xec de 1.000 euros.
Pel que fa a les comunicacions orals, Vinicius Rosa de Oliveira va resultar el guanyador dels 300 euros amb How COVID-19 Pandemic Affected Urinary Incontinence and its Management in Nursing Homes: a Descriptive Phenomenological Study. Per la seva banda, el pòster guanyador va ser Static postural changes after forefoot weight training in long-distance athletes: clinical trial, presentat per Pere Palmada Andreu, que va rebre un xec de 200 euros. I finalment, els 100 euros al premi al tuit d’or se’ls va endur Víctor Fernández Blanco.
Només ens queda agrair, com va voler fer el degà en aquest vídeo, la tasca dels voluntaris i de la vintena de moderadors sense els quals el Congrés no hagués estat possible. Així com, òbviament, els ponents, els assistents, els participants de la convocatòria de pòsters i les comunicacions lliures, comitès, les universitats i el jurat del Concurs de Projectes, pòsters i comunicacions orals.
El CFC agraeix també el suport rebut per part de patrocinadors i empreses col·laboradores: Naggura, Indiba, EUSES, SEPAR, MAP+, Unitat de Covid Persistent, MedicalScan, Prim, Quvitec i Winback.
× | 0.837298 | curate | {"es": 0.09230769230769231, "ca": 0.9072874493927126, "de": 0.0004048582995951417} | |
mc4_ca_20230418_5_240256 | Dijous, 10 de novembre del 2011 | 20:02
Terribas diu que no vol viure en un país en el que 'Sálvame' "sigui líder" i que lluitarà "perquè això no passi"
La directora de TVC avisa que si el model de televisió catalana "s'esquerda" l'impacte espanyol sobre l'espai comunicatiu català serà "imparable".
L’11 de maig d'aquell any, clergues vestits amb sotana es dirigiren cap a la Prefectura Superior de la Policia –a la Via Laietana de Barcelona- en protesta per les tortures que havia rebut el dirigent estudiantil i membre del PSUC, Joaquim Boix Lluch, el qual havia estat detingut juntament amb altres líders estudiantils.
La recent commemoració dels 40 anys de l'Assemblea de Catalunya [Crònica / Vídeo] posa de relleu que també sectors de l'Església han jugat un paper important contra la dictadura franquista.
Jorge Fernández aposta per reduir la despesa de TV3 i Duran l'insta a tancar Telemadrid
El candidat del PP de Catalunya considera un "luxe" que TVC tingui cinc canals, tot i que aquest fet no ha comportat un augment de la despesa.
Gara publicarà aquest divendres la primera entrevista a ETA després de dir que deixa les armes
"El desarmament és a l'agenda i ETA està disposada a adoptar compromisos". Aquest és el titular que ha filtrat el diari basc de l'entrevista que publicarà demà.
"Pels nostres drets. Prou retallades": Palma surt al carrer aquest 12-N
Més de 36 entitats de les Illes han convocat, per aquest dissabte 12 de novembre, una manifestació contra les retallades davant els atacs de les institucions públiques.
Cardús: "És urgent combatre el fals argument que la lluita per la independència 'crearà frustració'
Salvador Cardús creu que no ens hauríem de deixar atrapar en la vella dicotomia que parla de separadors i separatistes perquè "és especialment perniciosa en la comprensió de l'independentisme polític per tres raons".
Gordillo: "Dret a decidir? Dret a no decidir per interès partidista, tacticisme o covardia"
El periodista lamenta que a "Catalunya no tenim llei electoral pròpia, i malgrat tres dècades de majories parlamentàries sobiranistes seguim depenent de l'espanyola". | 0.844333 | curate | {"fr": 0.018580276322058123, "ca": 0.9595045259647451, "en": 0.009528346831824679, "tr": 0.01238685088137208} | http://www.tribunacatalana.cat/public/getButlleti.php?id=233 |
oscar-2201_ca_20230904_7_156136 | Més de 40 cooperatives ja han participat de les edicions anteriors del Programa d'apadrinament cooperatiu. Font: Federació de cooperatives de treball
Arrenca la 3a edició del Programa d’apadrinament cooperatiu
23/06/2020
Autor/a:
Anna Echeverria i Bel
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Resum:
La Federació de Cooperatives de Treball engega una nova edició d’aquest programa que té per objectiu consolidar cooperatives de nova creació a través del mentoratge. El període per presentar candidatures finalitza el 6 d’agost.
Des de l’any 2018, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya du a terme el Programa d’apadrinament cooperatiu amb l’objectiu de promoure el suport mutu, la transmissió de valors cooperatius i la consolidació de cooperatives de nova creació a través del mentoratge.
Consisteix concretament en un acompanyament personalitzat, voluntari i desinteressat en relació amb problemàtiques i dubtes sobre la posada en marxa d’una cooperativa, l'àmbit societari o els aspectes empresarials del dia a dia.
En les dues edicions anteriors del programa hi han participat més de 40 cooperatives, agrupades en parelles. Tant les cooperatives mentores, agrupades en la Xarxa de cooperatives Mentores, com les apadrinades reben una formació específica a l'inici de l'acompanyament.
El programa d’apadrinament s’estructura en 5 fases. A la primera, de selecció, es fan les entrevistes a les cooperatives interessades en participar, tant com a mentores com a apadrinades.
A la segona, de formació, les persones participants reben la formació específica sobre el funcionament i la metodologia del programa.
A la tercera, de ‘matching’, el programa proposa les parelles de cooperatives d’acord amb les seves necessitats i habilitats detectades.
A la quarta fase, de relació de l’apadrinament, es duen a terme reunions mensuals durant un any entre les cooperatives mentores i les apadrinades. La Federació en fa el seguiment.
Finalment, en la darrera fase de tancament, es realitza una valoració conjunta i el tancament de l’experiència.
Des del 10 de juny i fins al 6 d’agost la Federació està oberta a rebre les candidatures per a participar del programa. El 15 i 17 de setembre estan programades les sessions en línia de formació per a cooperatives apadrinades i mentores, . I durant els mesos de setembre i octubre es durà a terme el ‘matching’ per a començar la relació de mentoria durant el curs 2020 - 2021.
Etiquetes:
cooperativisme, cooperatives, cooperatives de treball, mentoria social, Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Afegeix un comentari nou
El vostre nom *
Correu electrònic * El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Assumpte
Comentari *
Switch to plain text editor
Control anti-spam * Escriu l'any actual, amb quatre xifres.
Aquesta pregunta es per veure si realment ets una persona i no un generador de spam.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es per veure si realment ets una persona i no un generador de spam.
Servei d'Assessorament gratuït per a entitats
Informa't
Fes voluntariat
Vols fer voluntariat? Informa't i troba el teu lloc
Ves-hi
Finançaments
Ajuts en forma de garantia per al finançament de les empreses d'economia social per als anys 2020-2022 | 0.750979 | curate | {"ca": 0.9321608040201005, "pt": 0.01256281407035176, "nl": 0.006595477386934673, "en": 0.014447236180904523, "es": 0.024183417085427136, "fr": 0.007223618090452261, "os": 0.002826633165829146} | https://xarxanet.org/economic/noticies/arrenca-la-3a-edicio-del-programa-dapadrinament-cooperatiu |
mc4_ca_20230418_9_294953 | cal rèflex: Estan sonats, aquests romans!
Per primer cop a la vida Cataluyna reprsenta Espanya devant de tot el mon. I els capullos d'españols no s'han adonat que nosaltres som mes llargs que ells i es dediquen a tallarnos les potes.
Que volen ara que ens acaramelen amb aixo?
Desconfieu dels españols.
A mi no em sembla gens bé que Pa negre representi a Espanya. M'hauria agradat molt més que representés Catalunya. En això del cinema també els hem de fer la feina?
2 d’octubre de 2011 a les 11:04
Quan l'art s'impregna de política, cagada paturet. Pa negre és una magnífica pel.lícula espanyola en parla catalana. Aquests nacionalistes espanyols son igual de limitats, pobres, que els d'aki. En fi.,
Estan sonats, ja ho pots ben dir. Als espanyols normals, que sé que n'hi ha, la pregunta els deu fer mal a la vista.
4 d’octubre de 2011 a les 6:53
Exacte Núria. És el mateix tema, la mateixa cançoneta de sempre: els que volem la independència, els que creiem fermament que el nostre país no té futur si no és com a estat sobirà, ja ens hem cansat de la història de les seleccions, de reclamar que el català sigui oficial a Europa, o d'haver-nos d'alegrar perquè una pel·lícula catalana representi Espanya als Oscars.
El dia que siguem independents tindrem selecció sense haver de demanar permís a ningú, el català serà oficial allà on nosaltres en siguem membres, i com que som bons en molts terrenys, tindrem l'opció també de guanyar un Oscar. Però com tu dius, a més del que està passant últimament encara els hem de fer la feina. N'hi ha per emprenyar-se.
Quina raó tens, catalunya es España per molt que ens vulguin fora, de tota manera la Núria te raó hauria de representar Catalunya ja que te el nivell.
4 d’octubre de 2011 a les 20:43
La pregunta està feta des d'una militància nacionalista -espanyola, of course- de campionat:
fan referència a "película rodada en catalán", la qual cosa no vol dir necessàriament que s'hagi d'exhibir en català.
4 d’octubre de 2011 a les 23:57 | 0.821774 | curate | {"ca": 0.9796126401630989, "hu": 0.003567787971457696, "de": 0.016819571865443424} | http://reflexionsencatala.blogspot.com/2011/09/estan-sonats-aquests-romans.html |
mc4_ca_20230418_4_383656 | Parc Riu Clar celebra les seves festes amb jocs, tallers i el popular festival 'Ramirock'
Tindran lloc aquest cap de setmana, del divendres 12 al diumenge 14 de juliol, al barri tarragoní
Un any més, es dedicarà el festival de Rock and Roll a l'ex Número Rojo Ramiro Beá CAPSA DE MÚSICA
Dijous, 11 Juliol 2019 10:40
Amb l’estiu arriba la temporada de les festes als diversos barris tarragonins. El pròxim cap de setmana, del divendres 12 al diumenge 14 de juliol, és el torn de Parc Riu Clar. Com és habitual, aquest barri celebra les seves festes amb especial protagonisme de la música i, més concretament, del Rock and Roll. Un any més, el ‘Ramirock’ , el festival de Rock and Roll tribut al baixista de Números Rojos Ramiro Beá, serà un dels plats forts de la nit del divendres 12. Així mateix, hi ha moltes altres propostes durant els tres dies de festes amb activitats i actes per tots els públics, des de concursos, tallers, la festa Holly o la guerra de l’escuma, pels més petits, fins a les tradicionals revetlles i el vermut rumbero, pels més grans.
Les festes de Parc Riu Clar donaran el tret de sortida, el divendres 12 de juliol, a partir de les 18 h, amb el concurs de dibuix, i seguidament, a les 19 h, tindrà lloc l’elecció del rei i la reina de les festes. A les 20 h, el periodista Miguel González farà el pregó de les festes i, a continuació, tindrà lloc la traca d’inici de festes. A partir de les 20:30 h, donarà inici la 9a nit de Rock and Roll, ‘Ramirock’, en aquesta edició amb la participació del grup reusenc Medussa, Circulos, del barri de Bonavista; Chissouray, Groggy Rude i 2UT, de Tarragona.
L’endemà, dissabte 13 de juliol, la jornada festiva començarà a les 9 h, amb el campionat de petanca i continuarà a les 10 h, amb la missa a l’ermita del barri. A les 11 h, tindrà lloc el taller participatiu de pintura mural pels més petits, càrrec de Polígon cultural. Ja a la tarda, El Cargol oferirà una sessió de jocs amb fang i pintura i un primer contacte amb malabars, a les 18:30 h. Al vespre, a les 20 h, Karate Club Shuto farà una demostració de karate, i seguidament, a partir de les 20:45 h, tindrà lloc una ‘Batalla de galls’, que s’allargarà fins a les 23:30 h. Paral·lelament, a partir de les 21:45 h, hi haurà una exhibició de dansa urbana a càrrec de Secondhome Studios. La nit la clourà l’artista Ferran Blues, a partir de les 23 h, que oferirà un recull de música des dels anys 60 fins a l’actualitat.
El diumenge, a les 10 h, hi haurà la tradicional chocolatada popular i el matí continuarà amb jocs pels més petits i un vermut rumbero, a partir de les 13:30 h, patrocinat per Vermout Yzaguirre. Al migdia, se celebrarà la fideuada popular en homenatge a la tercera edat, a partir de les 14:30 h. Al vespre, a partir de les 20 h, hi haurà una sessió de sevillanes a càrrec de ‘Compañía Alma Flamenca Marisol’. Finalment, des de les 21:30 h fins a les 23:30 h, se succeiran els actes de cloenda de les festes, amb els tambors de Riu clar, la festa Holly, la guerra de l’escuma i el fi de festes. | 0.855717 | curate | {"ca": 1.0} | https://infocamp.cat/arxiu-seccio-cultura/item/30907-el-barri-de-parc-riu-clar-celebra-les-seves-festes-amb-jocs-tallers-i-el-popular-ramirock |
mc4_ca_20230418_12_89271 | Vila-real serà la primera localitat a crear un menjador escolar d’estiu per als xiquets a través de l’Aplec Municipal – Coalició Compromís
Mònica Alvaro, regidora de Serveis Socials i de la Dona per Compromís a l’Ajuntament de Vila-real, ha anunciat que el proper dilluns dia 10, tant a la plana web de l’Ajuntament de Vila-real com al Centre Social, publicaran les llistes amb els xiquets i xiquetes admesos en l’Aplec d’Estiu que porta a terme la Regidoria de Serveis Socials. Alvaro ha posat de manifest que enguany les inscripcions han sigut més nombroses que altres anys, més de 500 infants inscrits, per la qual cosa, en compte de 400 places que s’oferien inicialment, l’ajuntament n’oferirà 496. Un cop realitzades les inscripcions, es preveu que cap xiquet o xiqueta es quede sense plaça. El preu de l’Aplec és de 20 euros per quinzena, encara que també hi ha bonificacions. L’activitat es duu a terme simultàniament en dos col·legis de la ciutat, CEIP Escultor Ortells i CEIP Carles Sarthou, abastant dos zones de la ciutat diferenciades.
La regidora de Compromís destaca que l’edició de l’Aplec d’enguany serà ben especial, ja que complix 25 anys i té un caràcter marcadament social en oferir per primera volta el servei de menjador.
Mònica Alvaro assenyala que hi ha molts pobles, partits polítics (entre els quals COMPROMÍS) i entitats socials (com ara Càritas o la Creu Roja) que estan pensant en la necessitat d’assegurar d’alguna forma la continuïtat del menjador escolar durant els mesos d’estiu, quan l’escola tanca. Cal tindre en compte que els infants amb risc d’exclusió social tenien beques de menjador durant el curs escolar. Ara per ara, però, cap municipi no s’ha tirat avant.
Seguint la línia de Compromís d’ajudar els més desafavorits i ajudar les famílies treballadores a conciliar la vida familiar i laboral, la regidoria de Compromís ha pres la decisió de crear aquest menjador i assegurar així el dinar als xiquets i xiquetes de la ciutat que ho necessiten.
D’aquesta manera, el servei de menjador serà contractat exclusivament per l’ajuntament i tindrà un preu de 3 euros per dia. És a dir, vora 30 euros per quinzena. No obstant això, hi ha famílies que podran acollir-se a una bonificació del 50%, sempre que complisquen algun dels requisits següents:
que el pare, mare, tutor/a estiguen en l’atur durant més d’un any
persones amb discapacitat major del 33%
Aquestes famílies pagaran 15 euros per quinzena.
A més a més, els xiquets o xiquetes que siguen derivats per Serveis Socials, els infants víctimes de violència de gènere o que el pare, mare, tutor/a estiguen en l’atur sense percebre cap tipus de prestació ni subsidi, tindran el servei de menjador debades.
Mònica Alvaro assenyala que l’Aplec s’ha oferit a tots els col·legis de la ciutat i que els tècnics de Serveis Socials i de la Dona insistixen molt en què les famílies amb problemes econòmics greus inscriguen els fills a l’Aplec. Amb aquesta beca de menjador totalment excepcional la regidora de Compromís vol assegurar que els xiquets i xiquetes amb una situació econòmica alarmant tinguen una nutrició adequada, que, al cap i a la fi, és la base per a gaudir d’una bona salut.
En un context de crisi com el que estem patim, el menjador de l’Aplec aprofita per a ajudar moltes famílies de Vila-real amb infants menuts. L’Aplec també prestarà un servei a la ciutadania, que podrà deixar els fills i filles a l‘escola durant tot el matí fins a les 15 hores.
En aquests moments, la regidora de Compromís al capdavant de Serveis Socials i de la Dona treballa a destall perquè el dia 1 de juliol tot estiga enllestit i l’Aplec i el servei de menjador puguen començar amb normalitat.
Pel que fa al mes d’agost, Serveis Socials prepara un pla de reforç conjunt amb les entitats socials per tal que la major demanda, en acabar l’Aplec, puga ser absorbida per altres mitjans. Mònica Alvaro avança que per a aquest pla d’emergència seran molt benvinguts els 20.000 euros -més els interessos- que la Diputació de Castelló ha de tornar a l’Ajuntament de Vila-real i que es destinaran a la partida d’ajudes immediates. Cal fer memòria que el Tribunal Superior de Justícia ha dictat una sentència en la qual reconeix que la Diputació de Castelló ha de tornar 20.000 euros a l’Ajuntament de Vila-real. Mònica Alvaro insistix que aquesta partida és bàsica perquè moltes famílies de Vila-real puguen subsistir i recorda que l’anterior govern del PP tant sols hi dedicava 1000 €
menjadors mònica àlvaro vila-real | 0.866269 | curate | {"ca": 1.0} | https://compromis.net/10250/vila-real-sera-la-primera-localitat-a-crear-un-menjador-escolar-destiu-per-als-xiquets-a-traves-de-laplec-municipal/ |
cawac_ca_20200528_10_134186 | Roger Puigbò i Verdaguer
Atleta en cadira de rodes
Atleta en silla de ruedas
Wheelchair athletics
Únic atleta estatal en cadira de rodes convidat a participar en proves de la Diamond League de la IAAF, al costat de les grans estrelles de l'atletisme mundial, Bolt, Gatlin, Isinbayeva, Farah...,en Roger ha disputat aquesta setmana la prova dels 1.500 m cadira de rodes en els meetings de Lausanne, el dijous i en el de París, avui dissabte. A la prova de l'Athletissima de Lausanne, va aconseguir la quarta plaça, amb un temps de 3' 23" 75. El podi el van ocupar el suís Marcel Hug, 3' 21" 66, el polonès Tomasz Hamerlak 3' 22" 72 i el francès julien Casoli 3' 22" 92. A la prova disputada aquesta tarda a París, en Roger ha lograt imposar-se a l'esprint al francès Casolí, al suís Hug, dominador de la distància, i al polonès Hamerlak. El temps d'en Roger ha estat de 3' 12" 46, 7 centèssimes menys que el segon el francès Casoli. | 0.779345 | curate | {"ca": 0.9241603466955579, "es": 0.05417118093174431, "en": 0.021668472372697724} | http://www.puigbo.cat/noticies2.asp?idn=182 |
mc4_ca_20230418_6_26733 | Llegir les opinions de Hotel Montesol Arttyco (mostrant les @@mostrades@@ més recents de 142). (mostrant @@mostrades@@ de 142)
"Les habitacions són còmodes, la varietat de l'esmorzar tant per al sopar com l'esmorzar no hi ha molta però tot estava molt bo de gust. La noia jove de recepció va ser molt amable"
"La calefacció la posaven una estona a la nit i feia tanta calor que calia obrir la finestra de l'aclaparament, però després a l'estona la treien i cap fred."
"El seu personal ha estat molt amable, amb tracte molt proper"
"Podrien millorar les àrees comunes"
"Tracte i atenció de el personal excel·lent. Habitacions confortables i adequades per al servei desitjat. Es troba proper (400 m) el telecadira que et porta a la plaça de Pradollano. La parada de l'autobús urbà que et porta a la plaça, està en la mateixa porta de l'hotel."
"Bona relació qualitat preu. El personal molt servicial i amable."
"Una mica lluny dels remuntadors."
"Tracte fantàstic de tot el personal, menjar casolà i molt rica. Habitacions molt acollidores, i netíssimes. Molt bon lloc per anar a esquiar, ja que pots tenir el teu equip a l'habitació. Temperatura estupenda per assecar roba de neu d'un dia per l'altre."
Estimada Idoia moltes gràcies per la seva valoració i comentaris, per a nosaltres són de gran importància. Una salutació i esperem tornar a veure-la aviat entre nosaltres. | 0.795256 | curate | {"ca": 0.9771048744460856, "fr": 0.022895125553914326} | https://www.esquiades.com/cat/hotels/hotel-montesol-arttyco?id=1204&pi=14&nNi=7&dFo=6 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_264701 | Poso l'enllaç amb el web de l'ANC:L’ANC convoca una manifestació per exigir al nou Govern que desplegui la República L’Assemblea Nacional Catalana convoca la ciutadania el diumenge 11 de març, a les 17.00 h, a una manifestació multitudinària per exigir que el nou Govern obeeixi el mandat de l’1 d’octubre i posi en marxa la Llei de transitorietat i les institucions de la República. Mantenim la mateixa posició des del 31 d'octubre: cal restituir el Govern legítim i fer valdre la Declaració d'independència. Per això l’ANC considera que la renúncia de Carles Puigdemont a la investidura no era el que milers de catalans esperaven, i també deplora l’espectacle de les últimes setmanes entre els partits. Malgrat tot, l'ANC es mantindrà sempre fidel a tota accció política que faci avançar la República.La manifestació de l’11 de març començarà al passeig de Colom a les 17.00 h i acabarà davant el Parc de la Ciutadella amb un acte polític on s’exigirà als representants polítics que compleixin allò que van prometre a les eleccions del 21 de desembre: recuperar el Govern legítim i desplegar la República.https://assemblea.cat/?q=node/13563
“Hem votat, hem guanyat i ja som independents. No cal cap manifestació, només exigir que marxin els militars i policies deixant les armes i municions al darrera”Que simple és la vida així...
Però hi iràs o no pas?
A la Catalunya del Nord dieu iràs per aniràs? És un castellanisme o gal·licisme?
Emprem l'arrel ir per al futur i el condicional. Ve, o bé de la presència de tantes tropes espanyoles a ca nostra durant les repetides guerres amb França, o bé d'abans.
No en tenia ni idea. Molt interessant | 0.845208 | curate | {"ca": 0.9497549019607843, "sv": 0.028186274509803922, "es": 0.012254901960784314, "en": 0.00980392156862745} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_39516 | Inicio Josep Tarradellas Barcelona-El Prat Serveis de l aeroport Categories i terminals Zona d'arribades
Serveis Aeroport Barcelona
Aquí podràs trobar tots els serveis de l’aeroport
Acces prioritari
Agències de viatge i turoperadors
Centre de Negocis
Canvi de moneda
Connexió de vols
Correos
Culte religios
Devolució de l'IVA
Equipatges
Families
Informacio i punts de trobada
Oficines bancaries i caixers
Altres serveis
PMR
Reunions i treball
Seguretat
Serveis mèdics i desfibril·ladors
Zona d'arribades
Zona de Sortides
Acces prioritari Agències de viatge i turoperadors Centre de Negocis Canvi de moneda Connexió de vols Correos Culte religios Devolució de l'IVA Equipatges Families Informacio i punts de trobada Oficines bancaries i caixers Altres serveis PMR Reunions i treball Seguretat Serveis mèdics i desfibril·ladors Zona d'arribades Zona de Sortides
Acces prioritari
Agències de viatge i turoperadors
Centre de Negocis
Canvi de moneda
Connexió de vols
Correos
Culte religios
Devolució de l'IVA
Equipatges
Families
Informacio i punts de trobada
Oficines bancaries i caixers
Altres serveis
PMR
Reunions i treball
Seguretat
Serveis mèdics i desfibril·ladors
Zona d'arribades
Zona de Sortides
Zona d'arribades
Control de passaports
Recollida d'equipatges
Duana
Control de passaports Recollida d'equipatges Duana
Control de passaports
Recollida d'equipatges
Duana
ZONA D'ARRIBADES
Control de passaports
En desembarcar de l'avió, seguiu les indicacions per passar el control de passaports (si cal) i accediu a la sala de recollida d'equipatges i a la duana.
Una vegada hàgiu desembarcat, si el vostre vol procedeix de països que no pertanyen a l'espai Schengen haureu de passar el control de passaports.
ZONA D'ARRIBADES
Recollida d'equipatges
Després de desembarcar, seguiu les indicacions per arribar a la sala de recollida d'equipatges assignada al vostre vol. Un cop arribeu a la sala corresponent, si heu facturat equipatge a l'aeroport d'origen, mireu a les pantalles el número de cinta assignat al vostre vol.
En cas de pèrdua o deteriorament de l'equipatge, acudiu al taulell de la vostra companyia o agent handling.
ZONA D'ARRIBADES
Duana
L'aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat disposa de servei de duanes a la zona d'arribades de les terminals T1, T2 A i T2 B, així com a la zona de connexió no Schengen-Schengen de la T1.
Si procediu d'un país que no és membre de la Unió Europea, heu de valorar si heu de declarar béns que transporteu a l'equipatge i passar pel control de duanes de l'aeroport. Alguns exemples de productes que han de ser declarats són: aliments, equips electrònics d’alt valor, quantitats superiors a 10.000 euros, etc. En cas de dubte, la millor opció és consultar en el mateix control de Duanes.
breadcrumb-footer
Inicio Josep Tarradellas Barcelona-El Prat Serveis de l aeroport Categories i terminals Zona d'arribades
footer-section
COM ARRIBAR-HI
Cotxe
Metro
Tren
Autobús
Taxi
VTC
SERVEIS DE L AEROPORT
Categories i terminals
Transport entre terminals
Botigues i restaurants
Lloguer de cotxes
Serveis vip
Aena Market
PMR
Guiat a l’aeroport
Wifi
APARCAMENT
Terminal T1
Terminal T2
Preguntes freqüents de pàrquing
AEROLÍNIES I DESTINACIONS
Aerolínies
Destinacions de l'aeroport
Noves rutes
CONEIXEU-NOS
Presentació
Història
RC
Contacte
Desenvolupament del hub
footer-info-section
servei d’informació a passatgers
(+34) 91 321 1000
Tens una discapacitat auditiva?
Accés al xat per a discapacitats auditius
Horari del servei
Introdueix el tu número de telèfon i enviarem un missatge amb un codi de verificació
09:00 a 0:00 h horari peninsular espanyol
(Fora d’aquest horari no seran ateses les peticions).
Prefix
Telèfon
Error intern del servidor Si us plau, introduïu un número de telèfon vàlid L’horari del servei és de 06.00 h a 00.00 h
Com a Responsable del Tractament, Aena SME, SA tractarà les seves dades de contacte (telèfon mòbil i adreça IP) amb la finalitat d’autenticar la seva identitat en l’ús del nostre xat, conservant, al seu torn, el contingut de la conversa sobre la base dels nostres interessos legítims a garantir la seguretat aeroportuària i interessos d’Aena davant qualsevol actuació que pogués resultar il·lícita. Les dades personals seran conservades durant el termini d’un mes, i podran ser cedides, en el seu cas, a Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. No es preveuen transferències internacionals de dades. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, limitació, oposició i portabilitat a través de [email protected], a través del nostre portal de serveis telemàtics o mitjançant escrit a C/Peonías, 12, 28042 (Madrid). També pot contactar amb el nostre Delegat de protecció de dades a [email protected]. Té dret a presentar una reclamació a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (www.aepd.es). | 0.566002 | curate | {"ca": 0.8737406216505895, "es": 0.02658092175777063, "pt": 0.005144694533762058, "de": 0.0034297963558413717, "it": 0.00964630225080386, "zh": 0.0019292604501607716, "en": 0.0645230439442658, "sv": 0.003215434083601286, "fr": 0.010503751339764202, "te": 0.0012861736334405145} | https://www.aena.es/ca/josep-tarradellas-barcelona-el-prat/serveis-de-l-aeroport/categories-i-terminals/zona-darribades.html |
mc4_ca_20230418_6_705971 | Turismofòbia - Diari de Girona
«Que de negocis com AirBnb se'n digui turisme col·laboratiu és la cirereta del pastís»
judit pujadó 01.07.2017 | 16:17
Als mitjans tothom parla de la fòbia, ràbia o angúnia que molts senten davant l'allau de turistes. I és que a partir de Sant Joan hi ha carreteres que deixen de ser transitables. Les cues per passar el pont de Torroella de Montgrí són antològiques. Tampoc no es fan estimar els propietaris de caravanes o rulots parapetats a l'entrada dels pobles, al costat de les fonts, on treuen taules i gandules que ocupen l'espai públic, s'escarxofen a sopar a la fresca i a la vista de tothom, les panxes alliberades de tèxtil amb lluïment de sacsons esplendorosos.
Però el problema greu de veritat és l'habitatge. Que de negocis com AirBnb se'n digui turisme col·laboratiu és la cirereta del pastís. De vivalis disposats a viure de renda sempre n'hi ha hagut i a la plataforma s'hi barreja tot. És inevitable que hi hagi espavilats que mirin de fer negoci llogant per mil i rellogant per quatre mil. D'aquí se'n deriva un gran desastre: els indígenes no troben pis perquè són impagables.
Els més grans recordaran que, abans de 1995, els pisos es llogaven per generacions. Molta gent vivia en cases que havien llogat els pares. No diré que aquella llei fos la panacea. Era bona per als llogaters, un desastre per als propietaris i el resultat és que moltes cases van caure per falta de manteniment. Llavors va venir el ministre Boyer, el progre, i va capgirar la legislació. Un canvi copernicà: cada cinc anys l'amo pot fer fora el llogater, o apujar-ne el preu tant com vulgui. Una llei d'arrendaments que trobés un punt mig evitaria la desfilada, tan abassegadora, del capitalisme. Permetria que la majoria visqués un xic millor i que no agafés tanta mania a un dels ingressos principals del país. | 0.823689 | curate | {"ca": 0.960989010989011, "hu": 0.01703296703296703, "es": 0.02197802197802198} | http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/07/01/turismofobia/854452.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_33346 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | VILANOVA GELTRU C.F.,G - SANTA COLOMA QUERALT, U.E.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.2244408945686901, "ca": 0.6006389776357828, "en": 0.08626198083067092, "pl": 0.012779552715654952, "nl": 0.022364217252396165, "pt": 0.026357827476038338, "fr": 0.022364217252396165, "id": 0.004792332268370607} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-tercera-divisio/grup-19/73b/vilanova-geltru-cf-g/73b/santa-coloma-queralt-ue-a |
mc4_ca_20230418_4_670666 | Montse Milian Feng Shui & 4 Pilars: Feng Shui viscut: Fusta i dispersió
Ahir vaig llançar aquesta pregunta al meu Facebook: “Si les llars ens diuen moltes coses de qui les habita, què us suggereix l’espai d’aquesta imatge des del punt de vista del Feng Shui?” I les respostes han estat molt encertades.
Han apuntat, entre d’altres, que hi ha una certa acumulació de coses, una certa agressivitat (fletxa, lleó, miralls), natures mortes o “reprimides” (bonsai), foscor... I tot això és molt cert.
Primer de tot, i gustos a banda, en destaca la dispersió: massa objectes decoratius. Si sempre insisteixo que casa nostra ens ha de servir per carregar-nos d’energia, imagineu com deu ser tenir cura d’una llar amb els espais tan plens. Només a treure-hi la pols, ja es comencen a complicar les coses.
D’altra part, la fletxa esdevé un símbol agressiu doncs no endebades es tracta d’una arma. Passa el mateix amb les màscares tribals, escopetes, espases, etc. Tots aquests elements solen delatar conflictes. El Feng Shui no és només simbologia però aquesta –i el seny– en són uns bons aliats.
Pel que fa al lleó, en aquest cas es tracta d’un element que serveix per picar a les portes. I, a l’agressivitat que en puguin captar algunes persones, s’hi afegeix la connotació de picar a la paret, d’acudir allà on no hi ha resposta... A més a més, si us hi fixeu bé, veureu que no té ulls.
Les flors seques i elements similars s’admeten en Feng Shui sempre i quan siguin imatge de vida, amb colors vius, i no estiguin fetes malbé ni acumulin massa pols. Els espais han de traspuar llum i vida, alegria i una mica de color.
Dels miralls, cal anar amb compte amb què reflecteixen i d’altres aspectes que tracto en aquest enllaç.
A tot això m’agradaria afegir que moltes vegades, la dispersió decorativa, amb excés d’elements de la natura (frescos o secs, vius o morts), coincideix amb persones de kua fusta; és a dir de kua 3 o kua 4. Calcular els kuas de les persones ens ajuda a saber quines orientacions són més favorables per a elles però ens ajuden, també, encara que sigui una mica, a conèixe’n determinats aspectes. Si voleu calcular el vostre, trobareucom fer-ho en aquest article.
L’element fusta representa, entre d’altres, les plantes. D’aquí aquest símil entre una planta que creix sense que ningú no la podi amb l’energia de fusta que fa augmentar i augmentar els elements en un espai.
Publicat per :) a 6:16 | 0.854056 | curate | {"ca": 0.9907911259941398, "it": 0.009208874005860193} | http://fengshuimontsemilian.blogspot.com/2015/10/feng-shui-viscut-fusta-i-dispersio.html |
acn_ca_20201011_1_74834 | L'Ajuntament de Cadaqués denúncia actes vandàlics a l'escola pública
El consistori assegura que en les darreres setmanes han entrat i han malmès mobiliari i material utilitzat al casal
ACN Cadaqués.-L'Ajuntament de Cadaqués (Alt Empordà) ha denunciat a través de les xarxes socials diversos actes vandàlics a l'escola pública Caritat Serinyana. Els fets haurien passat durant les darreres setmanes. Els brètols haurien accedit a les instal·lacions i malmès mobiliari del centre i material del casal d'estiu. Des del consistori asseguren que estan prenent mesures per dificultar l'accés al recinte. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-ajuntament-de-cadaques-denuncia-actes-vandalics-a-l-escola-publica |
crawling-populars_ca_20200525_46_15896 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Raynald Colom ha aconseguit una relació estreta com pocs artistes entre la seva música i el seu instrument. Ell estima i odia la trompeta, la mima i dorm amb ella. És així com ha elaborat, pas a pas, una carrera pròpia, independent, amb una fusió d'estils única i personal que l'ha dut a la primera línia dels solistes europeus.Va ser el seu pare, també músic de professió, qui de petit li va regalar la primera trompeta. Va començar a buscar incansablement una altra mirada jazz de Barcelona, forjada sense manies amb la modernitat de marca Nova York, la tradició de mestres com Josep Maria Farràs i el mestissatge amb músics d'arrel de tot el món, els que va conèixer al seu barri, el Raval.La seva manera d'entendre el gènere és molt àmplia, trencant les limitacions clàssiques que segons el mateix Raynald Colom neguen el sentiment de llibertat que du el jazz per essència. I per ell, l'autèntica revolució d'un músic, més que triomfar, és aprendre.
Resum 2
Resum 1
Sanjosex
Las Migas
La iaia
The New Raemon
Maria Rodés
Oliva Trencada
Maika Makovski
Raül Fernandez Refree
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Planta baixa
Un dinar amb 80 persones, inici del brot d'Igualada i la conca d'Òdena
Telenotícies migdia
Telenotícies migdia - 20/03/2020
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 19/03/2020
Crims
Crims - Machala
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
APM?
"La televisió és cultura", amb David Solans
Telenotícies migdia
Què sabem i què no sabem, encara, del coronavirus
Planta baixa
L'increment d'ús de mascaretes: són útils?
Polònia
Polònia - 12/03/2020
InfoK
Especial "Pregunta al president" - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.577533 | curate | {"ca": 0.8090865152247463, "en": 0.04349927501208313, "es": 0.017883035282745288, "fr": 0.012566457225712905, "ms": 0.01014983083615273, "pt": 0.09183180280328661, "sv": 0.01304978250362494, "ja": 0.0019333011116481392} | : /tv3/alacarta/33-revolucions/raynald-colom/video/4503411/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_902680 | Apa, a vere què dieu
Lena Gasol, es catalana i te molt de morbo (morbo en català? Ismael ?)
morb | 0 | curate | {"ca": 0.8602150537634409, "es": 0.0967741935483871, "fr": 0.043010752688172046} | |
mc4_ca_20230418_10_379968 | A l'ombra del voltor: Es Ratxo, síquia i passos
Es Ratxo, síquia i passos (8 octubre '16)
Per aquest dia en que tots els endevinaires i meteoròlegs es posaren d'acord en assenyalar un temps decididament inclement i advers, decidirem substituir un recorregut molt exigent previst per aquest altre què, al final, realitzàrem i que podriem resoldre sense por als llamps ni a la pluja caminant per indrets no massa exposats. No obstant això, fruirem d'un dia sense pluja i amb qualque estona de calor abrassador.
Arribàrem amb els cotxes des de Puigpunyent per la pista asfaltada que condueix cap a La Reserva del Galatzó fins desviar-nos cap a la font des Pi, lloc on, a la seva altura, deixàrem els cotxes, a la pista asfaltada per continuar a peu, en primer lloc, cap al pas des Ratxo, un pas sense complicacions i des d'on ja divisem un panorama muntanyenc preciós de les rodalies meridionals del Galatzó.
El grup, a falta d'un servidor que dispar la foto, poc després d'haver deixat els cotxes aparcats.
Portell pel que passem poc després d'abandonar la pista asfaltada per la esquerra. Poc després del portell, a un tirany fitat, deixarem també aquesta pista de terra per enfilar-mos cap el pas des Ratxo que, des d'aquiest punt, al portell, ja podem divisar el puntal al fons
Travessem una rosseguera
El collet on es sitúa el pas des Ratxo
El grup pujant sense entrebancs. Arribar fins aquí no implica cap complicació
El grup sencer una vegada superat el pas i havent fet un piscolabis
Continuem ruta, envoltant la carena que davalla del Galatzó, anant a cercar la vessant de l'oest que ens davallarà cap al camí de ses Planes. A la imatge copsam des de la mola de sa Fita de Ram, a la esquerra, fins el puig des Caragol, a la dreta, passant per na Bauçana i els puntals des Ratxo, per on pujarem de tornada
Voltant la carena del Galatzó ja dominam la vista cap a s'Esclop i els seus satèlits geogràfics: puig Batiat, Cadira del Bisbe, Moletó... Més a prop veim la moleta del Galatzó i el coll on es situen l'aljub i el porxo de ses Planes, el nostre següent objectiu. No hi ha camí ni senderó que ens faciliti la tasca d'arribar-hi. Davallam a les braves per un rocallar que ens fa estar atents on posar els peus
Per aquest indret es troben registrats uns jaciments talaiòtics que no hem sigut capaços de localitzar entre tant rocallam. Amb el que sí hem topat és amb les restes de camí i qualque construcció semblant a una sitja, apart de antigues marjades
Copsant el coll amb s'aljub i porxo de ses Planes. Més enllà creua el comellar de ses Sínies
La davallada es fa divertida
Mola de s'Esclop domina la vista. El camí de ses Planes es distingueix perfectament arribant fins s'aljub i passant pel porxo
S'aljub amb la seva canalització d'aigües recentment netejada
Els companys arribant a s'aljub, lluitant amb la pregona vegetació composta de llentiscle, bruc o xiprell i argelaga, bàsicament, cosa que empitjora la passa i la fa esgarrinxosa
Es porxo de ses Planes
Assolint el camí de ses Planes que ens portarà prop de ses cases de Galatzó, fins la canaleta on deixarem el camí per resseguir-la
Una era de batre es troba a n'aquest pinar, indici d'un cultiu de cereals a la contrada, a l'antigor
Les cases des Galatzó amb els seus dos molins d'aigua a la esquerra de la imatge
El camí ens condueix fins el safareig de ses cases de Galatzó, d'uns 95m de llargària, enmagatzenava l'aigua que recollia de la font des Ratxo, portada fins aquí per sa canaleta o síquia que hem de recòrrer, per alimentar i moure els molins d'aigua
A l'inici de la canaleta ens aturem i pegam una mossegada amb la intenció d'agafar forces per la tornada. En aquest punt deixarem el camí i resseguirem per sobre la canaleta.
Foto de na Bàrbara
La síquia, una obra d'ingenyeria dels temps de dominació àrab, té una longitud aproximada de dos kilòmetres.
Aquest recolze està equipat amb una corda per facilitar la passa
Just on es creua la canaleta amb una pista de terra, la deixam per agafar cap a la esquerra la pista durant uns 50m aprox, per on surt un tirany fitat a la esquerra també, que resseguim amb la intenció de pujar cap el pas des Puntals. A la foto, el grup mirant el rost coster que hem d'assolir
El tirany brut aviat arriba a les parets dels Puntals i es converteix en un antic camí amb marges de sosteniment que va pujant cap el pas des puntals i el supera després d'un centenars de mètres, on desapareix definitivament.
Mentre pujam, copsam els bells i rustics marges de sosteniment del camí
El rost del camí ens obliga a fer aturades per recobrar l'alè i hidratar-mos. A estones, el sol copetja de valent malgrat el dia gris que ens acompanya
Pujant fruim de la vista a la pregona i boscosa vall des Ratxo
Ens aproximam al pas des Puntals. El camí continua encara que desfet i esbaldregat a qualque banda
Superat el pas, copsam la vista del comellar que puja cap el pas des Ratxo i on desapareix el camí poc més envant. Els seus puntals s'enfilen a la dreta i el Galatzó guaita al fons, ensombreït
El grup havent superat el pas des Puntals, que es veu allà al darrera, continuant el camí per on venim
Resseguint el brut comellar una bona estona i fent aturades per agafar aire i alè, arribam al punt on ja copsam el pas des Ratxo, per on hem pujat i per on davallarem per arribar als cotxes, punt on hem iniciat el recorregut i on el tancarem.
El grup descansant al pas des Ratxo. -Foto de na Bàrbara-
No queda més que davallar per arribar al punt inicial.
Una sortida marcada per unes previsions nefastes i, al final, no hem vist una gota d'aigua de pluja ni hem sentit un tro, tot el que estavem esperant que ocorrí en qualsevol moment.
Publicat per Peptoni Pardo a 19:46
Etiquetes de comentaris: cases des Galatzó, Es Ratxo, pas des Puntals, pas des Ratxo, ses Planes, síquia des Ratxo | 0.810451 | curate | {"ca": 0.9538166608574417, "it": 0.010108051585918439, "es": 0.006622516556291391, "fr": 0.029452771000348554} | http://pateadors.blogspot.com.es/2016/10/es-ratxo-siquia-i-passos.html |
macocu_ca_20230731_0_16542 | Oferta grupal
Estás cansad@ de hacer todos los meses la misma planilla? no te funciona esa fórmula que querés hacer? Te puedo ayudar a que utilices esta potente herramienta a tu favor.
T'ensenyo a fer servir el Microsoft Word i el Microsoft Excel. Et puc ensenyar els programes, els seus menús i funcions o bé puc ensenyar-te a fer algún document o arxiu concret que necessitis puntualment. Des dels principi, encara que no en sàpigues gens, fins a nivel avançat.
Ensenyar al que no sap res de l'utilització d'un ordinador. No importa l'edat, s'ensenya des de encendre i apagar l'ordinador a utilitzar el ratolí del teclat, l'impressora, a utilitzar programes de comunicació com Skype, Facebook, Messenguer, Correu, Buscadors, Editors de Text, de dibuix, arxivar i organitzar els documents a l'ordinador, llegir la premsa digital, veure pel·lícules, escoltar música, gravar CDs o DVDs o USBs o discs durs externs, jugar, xatejar, etc.
Si necesitas utilizar las aulas, tienes que hablar primero con la gestora del Banc del Temps del Raval
Ensenyar informàtica (word, power point, etc.) i ensenyar navegació per Internet, com buscar informació sobre pel•lícules, música i d’altres. | 0.717869 | curate | {"pl": 0.01113013698630137, "es": 0.23116438356164384, "ca": 0.7577054794520548} | |
cawac_ca_20200528_8_3108 | Sabem que les TIC son ja una eina clau en la educació, afavorint el desenvolupament i integracio dels joves. Des de l’any 1990, Sala ha volgut participar en la educació del joves. Sala dona resposta integral a escoles referents de tota Catalunya, garantint les millors eines pels nostres joves. | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.salasl.cat/nosaltres/sectors/educacio |
macocu_ca_20230731_3_372991 | Ajuts a la recerca
AYUDAS FUNDACION BBVA A EQUIPOS DE INVESTIGACIÓN CIENTÍFICA BIOMEDICINA 2017
Organisme
FUNDACIÓN BBVA
Objecte
Els ajuts a projectes d'investigació objecte d'aquesta convocatòria responen al compromís de la Fundació BBVA amb l'impuls de la investigació científica i la seva projecció a la societat, com a forma d'ampliar les oportunitats individuals i col·lectives i abordar de manera eficaç els principals reptes del segle XXI. L'àrea objecte d'aquesta convocatòria és la Biomedicina i, específicament, projectes de recerca altament innovadors en les dues àrees transversals següents:
Metabolisme i malaltia
Imatge molecular Es concedirà un màxim de 6 ajudes, 3 per metabolisme i malaltia i 3 per imatge molecular.
Requisits
Els projectes hauran d'estar presentats per un únic investigador principal (IP), que haurà de complir els requisits següents:
Aquest vincle s'ha de mantenir durant el període previst per al desenvolupament del projecte presentat.
La resta dels investigadors de l'equip podran pertànyer a universitats o centres públics o privats no lucratius dedicats a la investigació de qualsevol país.
En la memòria del projecte s'haurà de posar de manifest, de manera expressa, la novetat i avenç que s'espera aportar al corresponent camp d'investigació, així com la seva aplicabilitat.
En cas d'existir altres ajuts per a la realització del projecte sol·licitat (concedides o sol·licitades), s'haurà de fer constar expressament, aportant informació sobre els imports i naturalesa de les mateixes.
Termini oficial
22 marzo 2018
Termini IISPV
15 marzo 2018
Documentació a presentar
Documentació:
Còpia del DNI o passaport de l'investigador principal.
'Currículum' de tots els membres del grup investigador. Aquests documents s'han de presentar seguint el model de la convocatòria.
En el supòsit de projectes que impliquin experimentació en humans s'haurà d'aportar un informe o dictamen favorable d'un Comitè d'Ètica de la Investigació.
En el supòsit de projectes que impliquin experimentació en animals s'haurà d'aportar un informe o dictamen favorable d'un Comitè d'Ètica de l'Experimentació Animal. Les sol·licituds s'han de presentar en llengua anglesa.
Import
125.000€
Període d'execució | 0.775612 | curate | {"ca": 0.9197446420428637, "es": 0.051527587779297765, "fr": 0.004103967168262654, "en": 0.004103967168262654, "it": 0.017783857729138167, "de": 0.0027359781121751026} | |
macocu_ca_20230731_3_227198 | Notícia
Puigcercós diu que si ERC és a la Generalitat el proper abril donarà suport a la consulta de Barcelona
Fa costat Ausàs després que fos desautoritzat per Montilla · Pregunta a Artur Mas si també hi donarà suport si governa CiU
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha donat suport avui el conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, que ahir va ser desautoritzat pel president Montilla, que li va impedir donar suport a la consulta sobre la independència que Barcelona Decideix organitzarà a Barcelona l'abril de 2011. Puigcercós ha recordat que Governació "ha actuat amb el mateix capteniment que amb qualsevol altra entitat" que impulsa un procés electoral. Per això, el líder republicà ha dit que si Esquerra és a la Generalitat el proper abril "Barcelona Decideix tindrà el suport del govern". Puigcercós també ha reconegut que "si el PSC és al govern, sembla clar que no el tindrà. El dubte és, senyor Mas, si governa CiU, Barcelona tindrà el suport de la Generalitat?". El president d'Esquerra també ha considerat "ridícula" la polèmica sobre si el conseller Ausàs ha de dimitir, per haver fet "el que havia de fer", que és "atendre" una petició de suport d'una entitat privada, tal com sempre s'ha fet.
Si Esquerra és a la Generalitat, no ens va prometre en Puigcercós que seria a canvi d'un referèndum oficial a tot Catalunya? Aleshores què ens importarà un referèndum de pega a Barcelona?
Que n'és de fàcil, enxampar aquests poltronaires d'Esquerra. Com al 2006, es vendran de franc, només per seguir aferrats a la mamella.
No ens preocupem que feran tot el possible per seguir al govern mamant-la aquests d'E! I per enèssima vegada, hauran de tornar a callar..
Perfecte, i la ILP per un referèndum d'independència a tot Catalunya tindrà aquest cop el vostre suport?
Però si el partit amb el que pactin diu que no, ells callaran i faran el que el bon amo digui... Gollum!! ! | 0.807009 | curate | {"pt": 0.007966011683483803, "ca": 0.9915029208709506, "fr": 0.0005310674455655868} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_622651 | Guillem López Casasnovas: "El dèficit fiscal reiterat és dèficit social. "És catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra, i ens explica de manera didàctica i rigorosa per què el dèficit fiscal reiterat acaba sent dèficit social. López Casasnovas diu que la redistribució dels recursos fiscals s'ha de revisar i que l'Estat no pot continuar privilegiant uns territoris i restant recursos a uns altres. http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4054270
No espot encastar, però paga la pena entrar-hi i veure-ho. | 0.704986 | curate | {"ca": 0.9115913555992141, "en": 0.08840864440078586} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_18306 | L’educació ambiental té l’objectiu de formar persones que siguin amigables amb el seu entorn, generant consciencia i donant solucions als problemes ambientals causats per la mà humana. Així, l’educació ambiental es basa en el reconeixement de l’entorn (ecosistemes, atmosfera, hidrosfera, història natural..) i en aprendre a minvar-ne l’impacte dels humans.
ICONES I CRITERIS PER MAPAR MBCN+S: Informació i educació ambiental.
Bones pràctiques i altres enllaços.
El camí a l’escola verd i saludable
Publicada el 01/06/2019 17/07/2020 per Cristina Junyent
Recorregut dissenyat per Som Natura. La caminada va de Casa Orlandai a escola Orlandai, que és el recorregut en el
Continua llegint
Comerç, serveis i turisme sostenibles, Empreses i organitzacions sostenibles, Informació i educació ambiental, Instal·lacions ambientals i eco-innovació, Itineraris, Mobilitat i accessibilitat, Patrimoni ecològic i cultural
Deixa un comentari
El mapa verd al postgrau d’Anàlisi i Intervenció social i ambiental UB
Publicada el 23/02/2015 03/03/2017 per Cristina Junyent
Ens han convidat al post grau ANÁLISIS E INTERVENCIÓN SOCIOAMBIENTAL. ENTORNOS URBANOS, COMUNIDAD Y SOSTENIBILIDAD (2014-2015),per parlar sobre el projecte
Continua llegint
Informació i educació ambiental, Presentacions, Tallers
Deixa un comentari
La Setmana de la Ciència a la Casa Orlandai
Publicada el 19/10/2014 07/11/2022 per Cristina Junyent
El Mapa Verd. Sarrià més sostenible, amb la Casa Orlandai i Ciència en Societat, també participen en la Setmana
Continua llegint
Informació i educació ambiental, Instal·lacions ambientals i eco-innovació, Patrimoni ecològic i cultural
Deixa un comentari
Sarrià, un fragment de món
Publicada el 19/10/2014 07/11/2022 per Cristina Junyent
Amb aquesta exposició ens aproximem a Sarrià situant el barri en el seu context ecològic, sense oblidar que ha estat
Continua llegint
Comerç, serveis i turisme sostenibles, Empreses i organitzacions sostenibles, Exposicions, Exposicions, Informació i educació ambiental, Instal·lacions ambientals i eco-innovació, Mobilitat i accessibilitat, Participació i innovacions comunitàries, Patrimoni ecològic i cultural
Deixa un comentari
Los espacios verdes de Barcelona ayudan a reducir la contaminación del aire
Publicada el 30/04/2014 17/07/2020 per Cristina Junyent
Primer estudio de estimación del valor biofísico y monetario de la filtración del aire y la captura de CO2 generados
Continua llegint
Informació i educació ambiental
Deixa un comentari
Navegació d'entrades
1 2 Entradas següents»
Tweets by MapaVerdSarria
Cerca:
Cerca
Entrades recents
El camí a l’escola verd i saludable
Taller: els líquens de Barcelona (14/04/2018)
Bioblitz al Parc del Castell de l’Oreneta (14/04/2018)
Bioblitz al Parc del Turó del Putget (07/04/2018)
Líquens dels jardins del Palau de Pedralbes (03/03/2018)
Etiquetes
#SC14cat accessibilitat arbres singulars Barcelona bioblitz biodiversitat City Nature Challenge comerç concepte educació ambiental energia espai Gardenyes estalvi fauna flora història il·lustració científica informació ambiental innovacions comunitàries instal·lacions ambientals itineraris líquens Mapa BCN+S metabolisme meteorologia mobilitat Natusfera notícies Parc de l'Oreneta participació ciutadana patrimoni cultural patrimoni natural proximitat qualitat acústica qualitat de l'aire residus Sarrià sons sostenibilitat turisme voluntariat social
Arxius
Arxius Selecciona el mes juny 2019 (1) febrer 2018 (5) octubre 2017 (2) juny 2017 (1) maig 2017 (1) març 2017 (4) abril 2016 (1) febrer 2016 (1) març 2015 (1) febrer 2015 (2) gener 2015 (1) desembre 2014 (3) novembre 2014 (3) octubre 2014 (11) setembre 2014 (1) juliol 2014 (2) juny 2014 (8) maig 2014 (6) abril 2014 (12) març 2014 (15) gener 2014 (13) | 0.627531 | curate | {"ca": 0.8671706263498921, "pt": 0.026727861771058316, "es": 0.09665226781857451, "en": 0.0064794816414686825, "it": 0.0029697624190064796} | https://mapaverd.casaorlandai.cat/temes/mapa-barcelona-mes-sostenible/informacio-i-educacio-ambiental/ |
mc4_ca_20230418_14_14279 | LA FONT DE GRECCIO: El menjar a la Xina
Toni 22 de març de 2015 a les 12:25
Però què tal era el menjar que us donaven allà? Us donaven tots aquests animalets tan gustosos? jajaja
Benet 22 de març de 2015 a les 20:40
Si des de petits haguéssim crescut amb aquests costums i menjars, no ens serien estranys. Però nosaltres hem nascut en una cultura diferent, que no vol dir ni millor ni pitjor. Per això a l'hora d'analitzar costums d'altres països no podem basar-nos en la nostra cultura, perquè tot és relatiu, i sobretot els aspectes culturals.
Nuria (fenix) 22 de març de 2015 a les 23:01
Reconec que soc una mica especial ,en veure vius ,segons quina espècie d'animal ,especialment si es tracta d' escorpins, serps, aranyes ,llangardaixos .. i pensar que son cuits per menjar com una llaminadura ! ! i que els orientals els consideren una delicadesa ! ! em costa una mica.
Jo com el Sergi,no podria resistir sense tenir una forta indisposició, tot el ventall
de cuques a punt per posar-se’ls a la boca. No obstant a part d’aquestes experiències en les parades del carrer ,tinc entès que hi ha plats molt ben elaborats i molt diferents de la cuina xinesa ,que coneixem a través dels restaurants xinesos ,que s’han implantat des de fa anys en el nostre país.
En quant a la poca sensibilitat cap als visitants del zoo.....ostres ! !! .....si ja sabem que les serps mengen ratolins..però no cal fer-ne ostentació del patiment d’uns pobres animalons, que no tenen cap oportunitat de lluitar per la seva vida....Cosa que si tenen en el seu habitat natural.
Per tant crec que l'element cultural te molt a dir ,no nomes per els elements externs (les formes de vestir, el menjar, determinats costums…), sinó també per altres aspectes com la manera de pensar: què trobem “normal” o no, què considerem correcte o incorrecte, què ens agrada o ens desagrada…
Namaste ! ! Núria
M. Teresa 22 de març de 2015 a les 23:40
Això sí que ha de ser un patiment... Només d'imaginar-m'ho ja m'agafa mareig.
Marta 23 de març de 2015 a les 9:51
Quan vaig saber que anàveu a la Xina en el primer que vaig pensar va ser això i després llegint algunes de les cròniques dels escolans encara més!! Jo crec que m'hagués passat el dia al lavabo, la veritat és que només de pensar-ho m'agafa mal de panxa ja!! !
Nuria (fenix) 23 de març de 2015 a les 12:31
Per el que veig si mai ens perdem ,la M.Teresa ,la Marta i jo mateixa ,que no ens busquin en països gaire exòtics..on sia fàcil trobar aranyes ,llagostos,serps, ,dragons etcccc . Jo com la Marta quant vaig saber que anaven cap a la Xina.... nomes vaig pensar en les hores d'avió i el menjar...principalment en veure segons que ,molt fàcilment per el carrer..... No obstant penso que ,aquesta experiència farà entendre i respectar molt mes les diferents cultures ,a tots els qui vareu fer el viatge...tot i les males estones que segur vareu patir. .
Sergi d'Assís 26 de març de 2015 a les 8:58
Gràcies pels comentaris! No, no vam provar cap d'aquests animalets. El menjar que ens donaven al restaurant era típic xinès... però arròs, pollastre i coses per l'estil. Per sort! :)
Ramon Branch Biescas 7 d’abril de 2015 a les 23:44
Quins menjars!!!! !
Sergi d'Assís 8 d’abril de 2015 a les 20:22 | 0.70271 | curate | {"ca": 0.9836065573770492, "id": 0.0018915510718789407, "fr": 0.004728877679697352, "pt": 0.005674653215636823, "en": 0.0006305170239596469, "ds": 0.0028373266078184113, "uz": 0.0006305170239596469} | http://fontdegreccio.blogspot.com/2015/03/el-menjar-la-xina.html |
cawac_ca_20200528_8_127240 | El coordinador local d’Esquerra Unida a Castelló, i candidat a l’alcaldia, Carmelo Garcia , ha destacat avui la necessitat d’emprendre plans específics per a rehabilitar els districtes tradicionals de Castelló, com és el Centre Històric, i els Ravals de Sant Roc i de Sant Francesc-Trinitat, front a l’estat de degradació i despoblament que es ve produint “ en especial, en el centre històric, el nombre de vivendes buides va en augment, i no s’emprenen plans integrals de rehabilitació, limitant-se les ajudes actuals a genèriques de la Conselleria per a aspectes puntuals com és la subvenció parcial de la reforma de façanes o teulats; per tant, sent insuficient per revitalitzar els barris”.
[@more@] La predilecció del PP per alimentar la bombolla immobiliària, ha fet que es prime la creació de noves zones residencials elitistes, i oblidar-se de les zones històriques de la ciutat “ aquesta degradació ha fet que molts indrets al no estar en condicions, siguen llogats a persones immigrants més necessitades de vivenda; sembrant la llavor per a l’aparició de bosses de marginació social, i per més dificil encara la regeneració d’aquests barris”.
Per a Garcia, fa falta emprendre un Pla Integral de Rehabilitació del Casc Antic del Centre Ciutat, i dels Ravals de Sant Roc i de la Trinitat, catalogant tota la vivenda buida o en mal estat de conservació, posant mesures per a facilitar la seua eixida al mercat de lloguer amb ajuts condicionats per a la rehabilitació, el lloguer jove, l’aplicació de crèdits especials per a la compra de primera vivenda en aquests districtes, l’habilitació de baixos comercials per recuperar el menut comerç tradicional,.
Segons EU, l’ajuntament només ha vingut actuant en aquestes zones peatonalitzant-les com ja s’ha materialitzat al centre, i està en vies als Ravals, però sempre en la vista posada en el negoci dels aparcament privats que han vingut aparellats a aquest mesura, per al lucre de l’empresa de sempre “ la solució per regenerar la vida de les zones més característiques de la ciutat no ve només amb un adoquinat del carrer, sinó amb plans i paquets de mesures concretes. | 0.868823 | curate | {"ca": 1.0} | http://entescnpremsa.blog.cat/2007/02/14/garcia-demana-un-pla-per-rehabilitar-i-revitalitzar-el-centre-hist-ric-i-els-ravals-de-la-ciutat/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_111203 | El Ple de l’Ajuntament de Constantí ha aprovat aquest dijous 2 de desembre els pressupostos generals de l’exercici 2022. La proposta va comptar amb els vots favorables del PSC i Compromís per Constantí i el vot en contra de Junts per Constantí.
El total del Pressupost municipal per a l’exercici 2022 se situa en 9.742.550 €uros,un 6,5 % menys que el pressupost de 2021 (que va ser de 10.414.441, 45 €).
Aquest pressupost preveu la congelació d’impostos i noves bonificacions com la de l’IBI (aprovada en el Ple del passat mes d’octubre) amb un 50% de bonificació de l’impost durant 3 anys per aquells veïns i veïnes que instal·lin plaques solars fotovoltaiques
D’altra banda, es preveu una major inversió pública gràcies al gran Pla d’inversions 2021-2024 aprovat el passat mes d’abril amb més de 7 milions d’€uros d’inversió, que es finançaran amb càrrec al Romanent de tresoreria. Algunes d’aquests inversions ja s’han executat durant aquest any 2021 (renovació xarxa d’aigua dels carrers Falset, Girona i Raval de Sant Cristòfol; renovació integral carrer Serapi; millores al cementiri municipal) i d’altres es troben en fase de tramitació i es començaran a executar en les pròximes setmanes.
Pel que fa a les despesa social, es manté la dotació de la subvenció destinada a Càritas de 19.000 euros, i també la quantitat destinada a ajuts d’urgència social fins als 36.000 euros. Es manté la partida de 130.000 euros per a les beques menjador i una partida de 10.000 euros destinada a ajuts d’urgència per a lloguers.
També es contemplen les partides destinades als Plans d’Ocupació Local. D’altra banda, d’acord amb la Llei General 38/2003 General de Subvencions es manté la dotació amb caràcter nominatiu de subvencions a entitats i associacions i projectes singulars: subvencions per a la contractació d’aturats del municipi i per a nous emprenedors (amb una partida de 50.000 €uros); pels treballs de recerca dels alumnes de l’Institut i pels millors expedients acadèmics; subvencions a l’IBI rústic per finques cultivades i netes; el projecte “Constantí, posa’t bonic”; i l’aportació als treballs d’investigació a la vil·la romana de Mas dels Frares”.
En l’apartat de taxes es preveu una variació a l’alça de l’11,5 % respecte les previsions de 2021 per l’actualització de la taxa del servei i la depuració d’aigua a les empreses del Polígon; també hi ha un increment en els preus públics, degut a la recuperació de l’activitat en nivells similars al 2019 en serveis com la Llar d’infants, l’Escola de Música, el Pavelló Poliesportiu i la Piscina municipal.
L’alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, ha parlat d’un pressupost realista, “amb congelació d’impostos i noves bonificacions com la de l’IBI, més inversió pública gràcies a l’ambiciós Pla d’inversions de 7 milions d’euros aprovat el passat mes d’abril” i ha afegit que es dotarà de major qualitat als serveis que dona l’Ajuntament “gràcies a les licitacions de contractes com el de la recollida selectiva neteja viària i deixalleria o el de l’aigua”, entre d’altres. Finalment, s’ha referit a una major eficiència en la resolució dels recursos d’ajuda d’emergència social, “tal i com es pot contrastar en les liquidacions dels darrers exercicis”.
Modificació de la plusvàlua
Un altres dels punts del Ple d’aquest dijous ha estat l’aprovació de la modificació de la plusvàlua, l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, d’acord amb les últimes modificacions de la normativa reguladora d’aquest impost a causa de la recent jurisprudència del TC. Amb l’adaptació d’aquesta ordenança, la previsió és que l’Ajuntament ingressarà per aquest concepte, aproximadament, un 21% menys que en anys anterior.
Durant el ple d’aquest dijous també s’ha aprovat l’adhesió al conveni de col·laboració per regular el funcionament del sistema integrat de gestió dels envasos i del paper/cartró
A més, s’ha prorrogat fins el 31 de desembre de 2022 el conveni amb el Consell Comarcal del Baix Camp per a la prestació del tractament de la fracció orgànica dels residus municipals a través de Secomsa.
D’altra banda, en el marc del conveni de cooperació amb l’Ajuntament de Reus en matèria de sanejament, s’ha encarregat a l’empresa “Aigües de Reus” la licitació i execució de diverses obres de millora a l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) del Polígon Industrial de Constantí, per valor de 417.379€ .
Anterior
Acte de reconeixement a la tasca de les entitats socials del municipi en el Dia Internacional del Voluntariat | 0.898296 | curate | {"ca": 0.9982146842222718, "es": 0.0017853157777281857} | http://web.constanti.cat/2021/12/03/el-ple-aprova-els-pressupostos-de-lexercici-2022/ |
acn_ca_20201011_1_26154 | L'empresa Moove Cars presenta un ERO per a 730 treballadors
La companyia va criticar la setmana passada les mesures del decret que regula les VTC per "discriminatòries i desproporcionades"
ACN Barcelona.-L'empresa del sector VTC Moove Cars ha presentat aquest dilluns al migdia un ERO de suspensió per a 730 treballadors, segons fonts del Departament de Treball, que ha rebut l'expedient al voltant de les dues del migdia. Es tracta del primer que arriba a mans de la Generalitat després que Uber i Cabify comuniquessin que cessaven l'activitat des de divendres, coincidint amb l'entrada en vigor del decret del Govern que regula el sector i que estableix, entre d'altres, la precontractació del servei en 15 minuts d'antel·lació o la prohibició de la geolocalització i l'estacionament al carrer. Dimecres passat, fonts de l'empresa ja van explicar a l'ACN que el decret els abocava a aturar la seva activitat. I va titllar aquestes mesures incloses en la nova normativa d'"absolutament discriminatòries i desproporcionades". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-empresa-moove-cars-presenta-un-ero-per-a-730-treballadors |
crawling-populars_ca_20200525_37_83985 | Cada constel·lació ha estat pensada amb l’artista, treballant conjuntament la selecció de peces que es presenten, els artistes convidats que comparteixen mirades comuns i la programació expandida en paral·lel a les obres presentades.
Durant la constel·lació es desplegarà una programació paral·lela als espectacles amb conferències, pel·lícules i activitats teòriques i pràctiques. Veure la Programació Expandida.
Subscriu-t’hi!
Lleida, 59 08004 Barcelona Tel. +34 93 256 26 00 info [ at ] mercatflors.cat
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat | 0.72406 | curate | {"ca": 0.9133034379671151, "uz": 0.02092675635276532, "en": 0.06576980568011959} | : /constellacions-2019-20/ |
cawac_ca_20200528_4_127937 | Les diferents llengües han estat emprades pel poble jueu en diferents moments i entorns, però també amb finalitats diferents. Per això, l'exposició arrenca dels temps més antics del Poble d'Israel i presenta l'hebreu com a llengua de la Bíblia; i arriba fins al món actual, on l'hebreu és una la llengua oficial d'un dels estats creats al segle XX.
- Facsímil del llibre de comptes de Jucef ben Zabara, 1443 (fragment). Arxiu Històric de Girona. També veiem aparèixer paraules catalanes enmig d'alguns textos hebreus dels jueus de Girona, quan no en sabien la traducció. Entre els comptes (en hebreu) de la comunitat jueva de Girona, el recaptador Jucef ben Zabara va anotar que calia pagar als porters dels jurats, per estrenes de Nadal, neules, clareya (beguda que es feia amb vi, mel i espècies aromàtiques) i torocs (torrons? ).
Al llarg de l'exposició el discurs es focalitza també en dues llengües gairebé oblidades, però de gran riquesa literària i social: el ídix o el judeocastellà, així com presenta les llengües pròpies de la quotidianitat i dels àmbits familiars: la haquitia dels espais propis del judaisme mediterrani (segles XIX-XX) i el català medieval dels calls catalans (segles XII-XV).
Paral·lelament s'ha programat un cicle de conferències que tractaran les diverses llengües del judaisme des d'òptiques concretes: l'adaptació de l'hebreu com a llengua oficial de l'estat d'Israel, l'ús del ídix en l'àmbit familiar i en l'alta literatura (Premi Nobel), el ladino com a llengua emprada en les normatives rabíniques del món sefardita, la haquitia com a parla pròpia de les comunitats sefardites de Marroc, i el català com a llengua materna de les comunitats jueves de la Catalunya medieval.
Tsene-rene , 1911. El Tsene-rene és el gran comentari en ídix den la Torà o Pentateuc, obra de Jacon ben Isaac Ashkenazi de Janow, del segle XVII. És una enciclopèdia del saber religiós i popular jueu, que va ser extraordinàriament popular (especialment entre les dones) en el món jueu de l'est d'Europa. Col·lecció de Joan Ferrer i Costa. | 0.89138 | curate | {"ca": 0.9901864573110893, "es": 0.0009813542688910696, "en": 0.008832188420019628} | http://www.pedresdegirona.cat/reportatges/separata_llengues_judaisme.htm |
mc4_ca_20230418_8_109104 | Altitut - Uiquipèdia
Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Altitud de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.
Obtingut de «http://www.uiquipedia.org/index.php?title=Altitut&oldid=60170» Categoria: Térmens de geografia Menú de navegació
Esta pàgina fon modificada l'última volta el 10 jun 2013 a les 19:20.
Esta pàgina ha segut visitada 2016 voltes. | 0.640503 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.uiquipedia.org/Altitut |
racoforumsanon_ca_20220809_3_309063 | A mí no.
A les 14:30 m'han trucat de la feina dient que havia d'anar a treballar a les 15:30 fins les 21:30 de recepcionita a la Dexeus, ja que la que havia de substuir la que està de baixa no s'ha presentat i m'ha tocat pringar a mi en un lloc que no és el meu!!! I en comptes de fer les meves 5 horetes en el meu lloc habitual he acabat treballant més! | 0.823672 | curate | {"es": 0.022727272727272728, "ca": 0.9772727272727273} | |
macocu_ca_20230731_10_453736 | vore animetes SV, veure coses que no són, il·lusionar-se amb coses que no són reals | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_332479 | Des de que vaig néixer, o fins i tot abans, la música ja m’acompanyava. De fet, el primer que sents quan ets un nadó ja són sons, notes, música. A casa meva, en concret, els meus pares eren d’aquells que cantaven molt, que tenien una estima especial per la música, és per això que crec que des dels meus primers dies de vida ja portava aquest sentiment molt arrelat dins meu. Després vaig anar creixent, durant una època vaig cantar en un duet amb el meu germà, i posteriorment vaig començar els meus estudis orientats a la música.
Però, a banda de la música, l’altra passió que tenia eren els nens. És per això que vaig decidir escollir la branca de pedagogia a la carrera, i dins de pedagogia em vaig especialitzar en terapèutica, que era el que més m’agradava. I aquí va ser on la musicoteràpia entrà a la meva vida; era el que unia les dues carreres que jo estava fent; la música i la pedagogia terapèutica.
2) Com pots descriure la teva experiència al llarg d’aquests anys que portes fent la teva professió actual?
La trajectòria que porto jo la definiria com a molt maca però amb molt d’esforç, tot i que m’ha compensat en molts aspectes. Sempre he fet allò que he sentit que tenia ganes de fer i, tot i que a vegades les coses han estat complicades, sempre me n’he sortit. Fins i tot he arribat més enllà del que jo m’imaginava! Al principi jo només em vaig plantejar fer un disc amb cançons que servissin per aprendre música. Aquest era el projecte que jo volia fer, i el tenia molt clar, perquè feia classes a nens petits i me n’adonava de la importància que tenia la música per fer entendre els conceptes bàsics (aguts i greus, fort i fluix, compassos) als infants. I amb aquesta idea al cap, vaig decidir que el disc seria el meu treball de final de carrera. Quan vaig acabar els estudis aquí, me’n vaig anar a Boston amb el meu marit per acabar de realitzar aquest projecte.
A Estats Units els va encantar la feina que havia fet i em van posar molt bona nota. De fet, tothom em va animar perquè edités el disc amb les 13 cançons que havia fet jo, així que els vaig fer cas i, quan vaig tornar a Barcelona, vaig decidir tirar-ne endavant l’edició amb un segell discogràfic propi (Totsona Records).
3) A partir d’aquí ja vénen cançons pels hàbits dels nens: per anar a fer pipí, per anar a dormir, per menjar bé…
Sí, venen moltes cançons que dins el repertori musical català no existien. En altres països sí que havia escoltat cançons populars que parlaven d’adquisició d’hàbits, adquisició d’aprenentatges bàsics, psicomotrius, etc, però aquí no ho trobava. Crec que l’èxit de les meves cançons, tan a les escoles com en l’àmbit familiar, ve precisament per això, perquè faltaven cançons que ajudessin el nen a créixer.
4) I l’últim disc és el de ‘Massatges amb cançons’, un recopilatori original i diferent que ha tingut una gran acceptació, és així?
Sí, està agradant molt. A més, són uns exercicis que es poden fer a casa, sobretot va adreçat a les mares i pares amb els primers fills, que és quan tenen més temps per fer aquestes coses. I els encanta als adults, perquè passen una estona molt divertida i relaxada amb el seu fill, com al nen, perquè els massatges estimulen cadascuna de les parts del seu cos.
5) Què podem aconseguir amb la música?
Amb la música arribem als nens d’una manera més emotiva i afectiva, més que no només amb la paraula. Quan cantem, automàticament els nadons i els infants en general reaccionen positivament; els agrada i entenen millor el que els estem dient.
D’altra banda cantar serveix per regular conductes, i encara que sembli impossible, també als nens més grans.
Encara que se’t quedin mirant estranyats quan els cantes per dir-los que no es barallin, per exemple, o per transmetre’ls que han de compartir les coses, segur que acaben rebent el missatge d’una forma diferent; més entenedora i suau, potser. Segur que al final fan cas i, a més, després estan més contents i realitzen les tasques més alegrement: recollir les joguines, aixecar-se del llit, anar a rentar-se les mans…i molts hàbits més!
6) Partint de la base que la música és molt important, com ens acabes d’explicar, com creus que els infants han de tenir el primer contacte amb aquesta?
El més important és que el nen sigui feliç amb la música. Si el nen sent que està content i alegre amb les cançons, et demanarà que vol aprendre’n: a tocar un instrument, a cantar, a començar amb el llenguatge musical…I encara que tingui tres anys, tu ja veus si aquell nen té passió per la música (quan li dones una trompeta bufa o quan li dones una vaqueta vol tocar el timbal) o no; potser prefereix córrer, pintar o xutar una pilota. Per tant, nosaltres, com a pares, el que hem de fer és donar-los els estímuls i observar. A partir d’aquí ja veurem què passa, no hem de forçar res.
El que sí que puc dir que estic notant és que cada vegada a més nens, sobretot perquè la treballen ja des de les escoles bressol, els agrada la música i els encanta treballar amb melodies, cançons, instruments, etc. Són més musicals que en èpoques anteriors! I està clar que l’aprenentatge musical serà més amè i més fàcil per a un nen que des de petit ja ha viscut la música, ja sigui amb el joc, el divertiment, el ball…Si ha partit d’una bona base d’estimulació musical, quan és més gran això ja ho té, té més possibilitats que li agradi i només ho ha de recuperar. Igual passa amb l’anglès o amb qualsevol altre aspecte que fomentem i treballem des de petits, simplement es tracta de fer un aprenentatge nou sobre un aprenentatge que vas fer amb els primers anys de vida.
7) El projecte Totsona actualment arriba a una nova etapa, una evolució, que és l’Espai Totsona. D’on va sorgir aquesta idea?
Penso que ha estat una evolució natural. Feia temps que pensàvem amb aquesta possibilitat de tenir un espai obert, un espai físic per trobar-nos amb els pares i mares, amb professors, i professionals del sector de la música. I la veritat és que va anar tot molt ràpid; es va plantejar i de seguida vam començar a treballar-hi.
Quan vam començar amb els massatges ens vam adonar que ens endinsàvem al món de la formació, sobretot dirigit als adults, i necessitàvem espai per fer classes. A més, tampoc teníem lloc per fer activitats destinades a les famílies, els nens, i sobretot per posar en pràctica el projecte d’estimulació musical Totsona en la primera etapa del nen. 8) Quines activitats feu a l’Espai Totsona?
En formació d’adults hem plantejat diferents coses: Els nous cursos d’estimulació musical Totsona, que es fan de forma intensiva en dissabte i van adreçats a mestres i també a tots els qui vulguin apuntar-se. Aquest any també tenim una proposta per treballar i descobrir la veu, perquè trobem que hi ha molts professionals -ja sigui perquè ho necessiten per la seva feina o perquè simplement els agrada cantar- que ho demanaven. També disposem del curs de Brain Gym, un projecte de kinesiologia que barreja la psicomotricitat, la optometria, l’educació física, etc. Són uns exercicis que bàsicament treballen el moviment humà i que estan orientats als nens, sobretot per solucionar problemes de dislèxia, hiperactivitat, i millorar i treballar les connexions a nivell cerebral.
De cara a les famílies tenim el taller de Dansa en família, que el realitza una professora de dansa tradicional. També oferim els cursos d’estimulació musical en grup per a nens de 0 a 3 anys, que vénen amb els pares, i per a nens de 3 a 5 anys, on els infants es queden sols. En aquest últim cas els pares només poden quedar-se un cop al mes a les classes per veure i participar de tot el que fan els seus fills. Aquesta és una manera de reforçar l’aprenentatge de l’infant, perquè els pares després poden practicar i reforçar els exercicis amb el nen a casa.
La musicoteràpia m’ha ensenyat que la música no només serveix per assolir uns objectius musicals, que a Totsona aconseguim, com són aprendre l’escala de les notes, per exemple, sinó que la puc fer servir per resoldre una conducta, millorar una problemàtica social d’un infant, un problema a nivell físic… La música i la dansa ajuden als nens a ser més oberts, a compartir experiències en grup, i aquesta és bàsicament la diferència en el nostre programa.
9) Hi ha alguna novetat que ens vulguis comentar?
Sí, com a novetat oferim la possibilitat de fer Teatre Musical amb unes classes adreçades a nens a partir de 8 anys, ja que fins ara no havíem tocat aquesta franja d’edat. Tenim dos grups, un de 8 a 13 anys i un altre a partir de 13 anys. A l’estiu va tenir molt d’èxit i ara ja es pot fer durant el curs, tots els dilluns a la tarda, amb dos professionals molt bons com són la Francesca Masclans i el David Cuspineda.
Més informació a Espai TotSona www.totsona.cat/espaitotsona/
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares. Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa.
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692 | 0.84729 | curate | {"ca": 1.0} | : /entrevista-a-damaris-gelabert-de-totsona/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_375499 | Aquest estiu alguns nens i nenes de la classe del Circ han volgut compartir amb els companys les seves aventures de les seves vacances. Per això van confeccionar uns diaris on explicaven el que havien estat fent i amb moltes, moltes fotos.
Vam felicitar a tothom perquè estaven molt ben fets i eren molt divertits.
A partir d’ara tindran un petit tros d’aquest estiu, en forma de diari, a casa seva per sempre. Bona feina!
To view this content, you need to have JavaScript enabled in your browser.
To do so, please follow these instructions.
Categories Quart
Cerca:
Entrades recents
Anem al Museu de la Xocolata
Les portes de les classes
A P4 anem d’excursió a Hortus
Taller de matemàtiques per a pares i mares
Categories
Escola
Educació Infantil
P3
P4
P5
Cicle inicial
Primer
Segon
Cicle Mitjà
Tercer
Quart
Cicle Superior
Cinquè
Sisè
Anglès
Música
Educació Física
Biblioteca
Per mesos
Per mesos Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012
Escola Mogent
Pl. Marta Mata, s/n.
08430 La Roca del Vallès
93 879 90 26 [email protected]
Altres escoles de La Roca:
EBM Les Orenetes
ESC Pilar Mestres
ESC Santa Agnès
ESC La Torreta
INS La Roca
EMM La Roca
© 2022 Generalitat de Catalunya | Avís legal | Fet amb WordPress
Aquest lloc web utilitza galetes per donar-vos una millor experiència de navegació, tot recordant les vostres preferències i visites repetides.
Si feu clic a "Accepta-les totes" doneu el consentiment per utilitzar TOTES les galetes. També podeu anar a "Configuració de galetes" per permetre'n només algunes.
Configuració de galetesAccepta-les totes
Gestiona el consentiment
Tanca
Descripció general de privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar l'experiència mentre hi navegueu. Fora d'aquestes, les galetes que es categoritzen com a necessàries s'emmagatzemen en el navegador, ja que són essencials per al funcionament bàsic del lloc web. També utilitza galetes de tercers que ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes només s'emmagatzemaran al navegador amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de descartar aquestes galetes, però això pot afectar l'experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web, de manera anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months Aquesta galeta l'estableix l'extensió GDPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per les galetes de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional 11 months Aquesta galeta l'estableix l'extensió GDPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per les galetes de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months Aquesta galeta l'estableix l'extensió GDPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per les galetes de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others 11 months Aquesta galeta l'estableix l'extensió GDPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per les galetes de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months Aquesta galeta l'estableix l'extensió GDPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per les galetes de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy 11 months Aquesta galeta l'estableix l'extensió GDPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Funcionals
Funcionals
Les galetes funcionals ajuden a realitzar certes funcionalitats com compartir el contingut del lloc web en plataformes de xarxes socials, recollir comentaris i altres característiques de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a proporcionar una millor experiència d'usuari per als visitants.
Analítiques
Analítiques
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com els visitants interactuen amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques: el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Publicitat
Publicitat
Les galetes de publicitat s'utilitzen per proporcionar als visitants anuncis rellevants i campanyes de màrqueting. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants a través dels llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Altres
Altres
Altres galetes no classificades són les que s'estan analitzant i que encara no s'han classificat en una categoria. | 0.670911 | curate | {"ca": 0.9250503018108652, "it": 0.007880617035546614, "en": 0.029342723004694836, "pt": 0.01358148893360161, "fr": 0.007880617035546614, "kn": 0.00033534540576794097, "de": 0.00033534540576794097, "ja": 0.00033534540576794097, "es": 0.0102280348759222, "ar": 0.0005030181086519115, "pl": 0.0026827632461435278, "cs": 0.0008383635144198525, "eb": 0.001006036217303823} | https://www.mogent.cat/2016/11/30/diaris-destiu-de-la-classe-del-circ-4t-a/ |
naciodigital_ca_20220331_0_124715 | El Club Padel Wellnes Mas Passamaner de la Selva del Camp acollirà aquest diumenge, 23 de maig, entre les 9 del matí i les 3 de la tarda, el 2n Torneig Express de Pàdel Solidari a benefici de la Lliga Contra el Càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
El campionat és obert a tota la ciutadania i les inscripcions es poden fer a través del correu electrònic [email protected] o bé al telèfon 646 124 982. El beneficis del torneig es destinaran als objectius de la Lliga Contra el Càncer, com són el suport econòmic, psicològic i social dels pacients i de les seves famílies, a la prevenció i a la recerca.
Més concretament, en aquest cas s’incidirà en els programes d’exercici físic que la Lliga porta a terme com són ioga, gimnàstica, natació, tir amb arc o caminades, entre altres.
El Torneig Express de Pàdel Solidari, organitzat conjuntament pel Club Padel Mas Passamaner i la Lliga Contra el Càncer, compta amb el patrocini i el suport de l’Ajuntament de la Selva del Camp. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/84673/selva-acull-torneig-padel-donar-suport-lliga-contra-cancer |
mc4_ca_20230418_17_314669 | LA PANXA DEL BOU: Innocència i crueltat
Innocència i crueltat
Llegeixo a l’AVUI un fet tràgic, inquietant, que, pel que sembla, ja fa algun temps que va passar. No entenc els condicionants periodístics que, mentre algunes coses ens les refreguen per la televisió un dia sí i un altre també, altres ni les mencionen. Hi ha fets que resten amagats i de vegades, sobtadament, o perquè algú ha mogut fitxa, surten de cop als diaris i televisions, com ara això dels pisos ocupats, que els propietaris no poden recuperar amb facilitat i que ha generat, fins i tot, un sector laboral paral·lel, dedicat a desocupar-los amb estratègies semblants a les que havien utilitzat els ocupadors, que en algunes ocasions, no totes, han estat, també, víctimes d’estafes promogudes per espavilats. El tema era pràcticament desconegut pels que no ens trobem amb aquests problemes, fins ahir, quan televisió i diaris en van parlar de forma exhaustiva.
La notícia que volia comentar, però, és la de la mort d’un noi, de dotze anys, equatorià, a causa de la manipulació en els frens de la bicicleta que li van fer dos altres nois de l’institut, de la mateixa edat. Ignoro la filiació d’aquests nois, el diari no en dóna cap detall, només de la víctima. Tan sols precisa que el fet va passar a l’eixample barceloní. Aquestes coses, tan terribles, quan els botxins són infants, ens sobten i en aquests darrers anys, amb els avenços de la psicologia i la tendència a cercar causes profundes, han generat moltes explicacions, totes inútils, moltes vegades absurdes, sempre impotents. Fa uns quants anys, molts, vaig saber, de primera mà, la manipulació dels frens del cotxe d'una professora de formació professional, per part d'uns noiets de catorze o quinze anys. No es va matar per casualitat. La van convèncer, els advocats, amb certa coacció psicològica, de fer la denúncia per gamberrada i no per intent d'assassinat, a causa de la joventut dels nois. La cosa es va descobrir, també, per un seguit de factors casuals, en cas contrari hauria passat fàcilment per un accident. Evidentment, era un d'aquests afers que no sortien als diaris, ni molt menys.
Que els infants no són uns angelets, ni de bon tros, es pot comprovar amb facilitat, a escoles i instituts i al carrer i a casa. Jo diria que fins i tot s’ha millorat, perquè la violència, ara, en la nostra societat, al menys, està mal vista, en teoria. La literatura és plena d’exemples de crueltat infantil, cosa que mostra que no és cap fet nou, aquest. Les crueltats sovint són subtils, la víctima i fins i tot els botxins, sovint superen aquesta etapa i són, després, persones que fan una vida normal. També es pot donar el cas contrari, un infant exemplar, de petit, pot fer grans disbarats de gran. I també hi ha qui en farà sempre, de petit i de gran.
No tenim, encara, cap recurs definitiu per saber com és o pot ser la conducta humana. La cultura i la moral vigent encotillen els instints més primaris, però en determinats casos afloren. Fins i tot hi ha persones, afortunadament, que, en qualsevol circumstància, defugen la violència. Això es palesa en èpoques de crisi i tragèdia, com són les guerres, quan els violents reprimits s’acullen al caos per fer malvestats i la bona gent rep de totes bandes. De vegades els instints violents busquen legitimar-se darrere d’idees polítiques, reivindicatives. Entenc que algú es defensi, fins i tot amb violència, però no entenc que la violència vagi dirigida a persones que no tenen res a veure amb el mal que li han fet. Però el fet és que passa i això, a gran escala, desemboca en el terrorisme. Ahir, a la Vanguardia, llegia també un interessant article d’Eulàlia Solé sobre la suposada ingenuïtat del ‘bon salvatge’ que ha generat protestes a l’entorn de la pel·lícula de Mel Gibson sobre els maies i sobre justificacions etnològiques per preservar pràctiques primitives en determinats grups socials, que, a casa nostra, fan esgarrifar. Busquem en el primitivisme el paradís perdut, però el paradís perdut no existeix enlloc i més aviat hem millorat en moltes coses, si volem ser objectius i una mica optimistes.
Fa anys es culpava a l’herència, avui, a la cultura, a la societat, a la desestructuració familiar i a d'altres factors absolutament aleatoris. Tendim a pensar que les coses no passen en els nostres grups socials, sinó en altres. El fet que comento, el de la bicicleta, tindrà lectures diferents si s’arriba a saber la filiació dels agressors, si són sudamericans, com la víctima, semblarà que la cosa ‘no va amb nosaltres’, si són d’aquí, catalans, i de casa més o menys arregladeta, la cosa serà molt diferent. En el cas dels brètols, assassins, de fet, que van cremar la dona que dormia al caixer es va palesar que no hi ha fòrmules, eren nois catalans, de casa bona, de famílies estables i cultes. No hi ha fòrmules, tot és un misteri, tenim por del que és diferent però moltes agressions i crims i violacions i maltractaments els efectuen gent molt propera a les víctimes, de vegades de la família i tot. Els infants són, en general, bons, o ho fan veure per tenir-nos contents, però hi ha algun tipus d’energia amagada, primitiva, que, en ocasions, empeny a l’agressió. Fins i tot l’actitud de les víctimes, moltes vegades, és estranya, ambígua. Cal dir també que la violència directa la practiquen més els nois, encara que les noies exergeixin una violència subtil, més psíquica. Encara que també sigui cruel, jo, personalment, preferiria que em marginessin amb crueltats verbals que no pas que m’estovessin de valent.
L’educació no és una ciència exacta, gens ni mica. Per això, culpar l’escola, la família, el grup social, és un intent, una mica desesperat, de trobar explicacions que no sempre són certes ni contrastades. Ara hi ha un altre culpable, la immigració, l’altre, que ha arribat massivament a la nostra societat, de forma no sempre controlada. Fa anys no hi havia immigració i tan sols cal repassar hemeroteques per veure que tampoc el món no era, ni molt menys, una bassa d’oli. I comptant amb el fet que, durant l’època franquista, el control sobre les notícies era molt fort i que es tendia a no crear alarmisme social. Una estratègia inútil i càndida es batejar els fets de sempre amb noms d’avui, per això tenen tan èxit conceptes com bulling, mobbing o violència de gènere, sembla que si els mencionem amb un nom diferent responen a fets diferents dels del passat.
Respecte a la literatura, que recull fets d’aquesta mena, recordo, per exemple, una narració inquietant d’Ana Maria Matute sobre uns infants que em maltracten un altre. Un llibre que vam llegir amb certa simpatia, i que en la seva època va ser portat al cinema, i mostrat com a exemple de bon cinema per a infants, ‘La guerra dels botons’, ara ens neguiteja, per violenta i masclista. A ‘Mirall trencat’, sense anar més lluny, dos infants n’assassinen un altre, allò els marca en el futur, perquè s’adonen de la crueltat que van mostrar. Recordo una obra de teatre que va tenir molt d’èxit, fa anys, ‘Mala semilla’, sobre una nena aparentment encisadora, que va matant gent, en aquest cas es culpava l’herència genètica. El costumari català és ple d'exemples de pràctiques violentes i humiliants, entre infants, o per part dels adults als infants. El mal es vol explicar, avui, des del camp patològic, també, però, és el mal una malaltia? Abans s’acceptava que hi havia gent bona i dolenta, uns anaven al cel i els altres a l’infern, el patiment es premiava i la crueltat es castigava, però a l’altra vida. Les persones podem ser, també, bones en algun moment i dolentes en altres, de fet, sol ser així, en major o menor grau. I en moltes altres ocasions, covardes, o, encara pitjor, indiferents al patiment que no ens toca de prop.
Com sempre, has fet un post magníficament lúcid que arriba al fons de la qüestió.
He llegit aquesta notícia, la de la bicicleta, aquest matí, i he pensat, segurament sense raó, que el fet que la víctima i probablement els botxins siguin nens de 12 o 13 anys, es tracti d'un cas d'inconsciència pura i dura. Però subscric del tot el que dius al post.
Hola, Spock, benvingut,
segurament hi ha una part molt important d'inconsciència, però sembla que això dels frens no era un fet puntual, que l'assetjament ja durava. Misteris del mal, que, d'alguna manera, existeix.
Milers d'anys interrogant-nos sobre el mal i ja es veu: el més calent a l'aigüera.
Com dius, es cerquen tota mena d'explicacions. I això segons la corda que resulta més tocada en cada moment o època.
Encara que pugui semblar primitiu, tal vegada s'haurà d'admetre, i jo ho crec així, que el mal existeix en estat pur. I tu n'has donat algun exemple pregon.
Sigui petit, jove o gran el malparit.
Hola, Peroides,
Hem avançat en moltes coses però les grans preguntes de sempre encara no tenen resposta, per ara... Malgrat això sempre hi ha 'experts' que pontifiquen, abans eren els capellans, ara un teixit divers de 'nous' professionals que ens volen 'ajudar'.
Potser és perquè a nivell tecnològic i científic hem avançat en progressió geomètrica, mentre que a nivell evolutiu pur i dur encara ens falta arrencar en progressió aritmètica?
Júlia, recordo haver llegit un relat esfereïdor d'una de les nostres escriptores catalanes (si ara m'ho fessin jurar, no ho podria fer, però diria que és d'Olga Xirinachs) sobre la maldat infantil. El protagonista és un nen dolent. Però dolent dolent. Posa els pèls de punta, perquè a més, el lector mentre va llegint s'adona que allò podria passar de veritat. El buscaré. Ara mateix no puc perquè no tinc temps, però ho faré.
Per altra banda, ahir vaig penjar un post al meu blog, sobre l'evopsy, un paradigma que nosaltres no havíem estudiat en fer psicodallonsis, que va explicar l'altre dia Alcoberro al programa del Bassas.
Com va la ressaca? ;)
Arare (per si decas, que avui blogger fa el burro)
HOla, Spock, personalment crec que sempre hi haurà una part 'animal' en els humans, per molt que avancem, admetre-ho i controlar-ho quan es pugui, intentar canalitar-ho, és la tasca de la cultura i de la moral. Per això, però, s'ha de superar aquest 'bonisme' que portem arrossegant des de fa algunes dècades.
Hola, Arare, crec que sí que Olga Xirinachs té un relat sobre el tema, ara no recordo el títol. Ara et visito ràaaaapidament.
Crec que el relat que menciones, Arare, és 'Sense malícia'. | 0.844002 | curate | {"ca": 0.9872132747681795, "es": 0.004685212298682284, "sv": 0.0014641288433382138, "it": 0.0018545632015617374, "ro": 0.0017569546120058566, "el": 0.00019521717911176182, "fr": 0.0028306490971205466} | https://lapanxadelbou.blogspot.com/2007/01/innocncia-i-crueltat.html |
macocu_ca_20230731_2_394361 | No s'han trobat concerts de Concha Acústica da Faculdade Fito | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_199013 | Una dona espanyola de 53 anys ha mort a Buenos Aires, a l'Argentina, hores després de sotmetre's a una operació d'implants de mama. La víctima, que vivia a Màlaga, havia viatjat a la capital argentina per visitar uns parents i, de passada, fer-se una mastoplàstia. Un nebot de la dona ha presentat una denúncia a la clínica privada on van fer l'operació perquè li van oferir diners a canvi d'alterar el certificat de defunció.
El fiscal d'instrucció investiga la mort d'aquesta dona espanyola i ha ordenat fer una autòpsia a la víctima, per determinar si va morir per un error mèdic. Segons el nebot de la dona, des de la clínica li van oferir diners per alterar el certificat de defunció i atribuir la mort "a causes naturals".
Segons la Societat Internacional de Cirurgia Plàstica i Estètica, l'Argentina ocupa el cinquè lloc entre els 50 països amb més demanada d'intervencions estètiques, amb unes 30.000 operacions anuals. Durant els últims anys, Buenos Aires ha començat a rebre turistes estrangers, d'Europa i Amèrica Llatina, que aprofiten un tipus de canvi favorable per sotmetre's a operacions de cirurgia estètica, mentre fan estades turístiques. | 0.851744 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/noticia/253041/societat/Mor-una-espanyola-durant-una-operacio-de-pits-a-lArgentina |
macocu_ca_20230731_2_537732 | Per una cultura de l’aigua real
Article del mes de març de 2018
publicat el 25/03/2018
Volem inculcar una cultura de l’aigua que fomenti l’estalvi i el consum responsable i en canvi tenim una empresa, la que gestiona el servei de l’aigua a Amposta, Sorea, a qui li permeten que perdi 1.400 milions de litres d’aigua a l’any.
Com sabem que perd tanta aigua? La memòria tècnica del servei feta per Sorea certifica que tenen a Amposta un rendiment del 44%. Això vol dir que el 56% es perd. Així, dels pràcticament 2.500 milions de litres a l’any que s’extreuen dels pous d’Amposta, els habitants i les empreses només en consumeixen poc més d’1.100 milions de litres a l’any. Per tant, per una mala gestió de Sorea, se’n perden 1.400 litres a l’any.
Des de quan es perd aquesta aigua? Sorea fa 13 anys que té adjudicat el contracte de gestió de l’aigua i encara en queden 12 més per finalitzar-lo. Durant tot aquest temps es perd molt aigua, i també molts diners de la ciutat i dels ciutadans.
Què signifiquen aquestes dades? Gairebé es perd un 60% de l’aigua, una xifra que és escandalosa! També, que aquesta aigua que es perd no la paga l’empresa gestora, la paguen els abonats, és a dir tots els ciutadans, via tarifa. I que l’Agència de l’Aigua (ACA), no donarà cap subvenció a Amposta ja que requereix un rendiment mínim del 75%. Això significa desenes de milers d’euros a l’any.
Què hem de fer? El nostre grup municipal considera que cal remunicipalitzar el servei i deixar de llençar tant els 1.400 milions de litres anuals com els milions d’euros dels ampostins i ampostines.
No permetrem el mobbing laboral
Gràcies a la nostra denúncia, s’ha obert una investigació sobre el tracte que reben l’equip de neteja de l’hospital. Són desenes de treballadores i extreballadores les que ja han aportat els seus casos, algunes d’elles amb proves de vídeo i àudio. Són intolerables els insults que aquesta persona feia a les seves treballadores davant d’altres persones. També que amb els sous que es paguin, s’obligui a treballadors en vacances a anar a treballar en 15 minuts sota l’amenaça de l’acomiadament. Som Amposta diu no al mobbing. I l’Ajuntament ha de traslladar el missatge que aquestes persones que tenen comportaments abusius cap als seus subordinats acabaran al carrer. Si és intolerable a l’empresa privada, encara ho és més a l’empresa pública.
No volem favoritismes
L’Ajuntament va traure una oferta de feina en què un requisit indispensable era disposar dels graus d’ADE o Relacions Laborals. El SOC només va poder enviar els currículum de tres persones, però l’Ajuntament no les va voler. Al final, acaben contractant a la cosina de l’alcalde, que no tenia aquesta formació. Denunciem que moltes persones es van quedar fora pels requisits que es demanaven i en canvi es col·loca a dit una persona que no tenia aquesta titulació. Això ho denunciàvem amb l’anterior govern i continuem fent-ho amb l’actual. No ens podran acusar ni de falsos ni de covards. | 0.801944 | curate | {"ca": 0.9478882833787466, "es": 0.04155313351498638, "pt": 0.01055858310626703} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_117815 | Doncs sí; no tinc prou paraules d’agraïment per als lectors que heu fet vostre el ¿Jugamos? i heu fet que s’exhaurís, amb la qual cosa s’ha aconseguit que se’n publiqui una segona edició. I és que és una sensació molt especial, aquesta d’escriure un llibre.
A l’inici només penses en totes les coses que vols dir, tot allò que vols compartir. Jo m’hi vaig posar amb moltes ganes, però també amb un pessigolleig a l’estómac… Almenys a mi, donar forma al garbuix d’idees, d’experiències, de coneixements, de jocs, d’activitats que vull reflectir, no m’és fàcil. Parlar és una cosa, i em surt fàcil, però escriure, n’és tota una altra!
Acabada l’escriptura, comencen les correccions, que no s’acaben mai. Sempre trobes alguna cosa per millorar, recordes una cosa oblidada fins que dius (o l’editor et diu…), «prou!»
Quan tens el llibre editat a la mà, les sensacions es multipliquen. Emoció, satisfacció, alegria i, fins i tot, per què no dir-ho, orgull d’haver superat un repte, i un dels grans! I, al costat d’aquest orgull, també apareix la vergonya. En un llibre et mostres i t’arrisques. Saps que no agradarà a tothom, que hi haurà qui el trobarà pobre, o massa genèric, o massa concret, o massa complex, o massa… Llavors és quan et cal una bona dutxa d’humilitat i una ensabonada de confiança.
A partir d’aquí, superada la presentació, esperes que el llibre es vengui i creues el dits. Però la partida encara no s’ha acabat… ara encara queda el més difícil i és que aquells lectors que l’han comprat, trobin el moment de llegir-lo! I ho dic per experiència pròpia… ¿Quants llibres comprem que no sempre acabem llegint?
Però ara, amb ¿Jugamos? les xarxes m’han donat un premi. I és que han estat les portes per les quals m’han arribat els comentaris entusiastes i l’agraïment dels lectors. Durant aquests mesos he rebut missatges i he llegit comentaris a les xarxes socials que m’han omplert d’alegria i han elevat la meva motivació fins a desbordar-la. Sento que ¿Jugamos? ha estat un llibre molt positiu per a molts lectors. Potser, fins i tot m’atreviria a dir que ha canviat alguna perspectiva a més d’una persona. Ha provocat preguntes i reflexions i ha fet treure el cap a més d’un nen i nena interior… o almenys això és el que m’han dit els lectors. I això és el que pretenia el llibre: obrir la mirada, provocar la curiositat i les ganes de més! I jo he entrat en contacte amb moltes persones que fins ara no coneixia, i els seus comentaris m’han enriquit i també m’han obert a mi perspectives. Tot un intercanvi, com quan juguem.
¿Jugamos? no neix d’una ambició personal, sinó que neix de la necessitat de posar ordre a tot el que hem treballat i après a Marinva amb les escoles durant els darrers anys. Neix de la necessitat de reflexionar sobre la situació de l’escola, la desmotivació dels alumnes, la diferència entre el que l’escola verbalitza sobre els beneficis del joc i les dificultats que troba per posar-se a jugar. Neix del convenciment íntim i viscut que l’aprenentatge lúdic pot transformar l’educació.
Tots sabeu que el joc forma part del meu ADN i jo no seria el que sóc sense la seva força. He escrit sobre la seva influència en la creació dels vincles familiars, sobre la seva capacitat de transformació en el món de l’empresa, ¿com no havia d’escriure sobre el seu poder transformador en l’educació?
Aquests mesos han estat molt emocionants i enriquidors també per a mi. He rebut moltes mostres d’agraïment, comentaris molt positius i divertits sobre la influència del llibre, mostres d’actitud lúdica a cabassos de lectors engrescats i encuriosits.
Chinchimonete l’ha regalat a molts dels seus amics, Adnaloy se n’ha enamorat, la Irene el llegia durant les vacances pensant en millorar quan tornés a l’escola, la Iraide valorava que ´¿Jugamos? es pot aplicar a tot, la Zoraida que agraïa un estiu lúdic, en Toni Viader li donava voltes a la frase «el juego es un derecho de la infancia y, en cambio, el trabajo infantil está prohibido» pensant en els deures que arriben a casa…, en David Vega explicava que el primer capítol l’havia llegit en digital, perquè no havia pogut esperar a tenir-lo en paper, i n’han aparegut traduccions del ludòmetre en diversos idiomes (però això ho explicaré en un altre post!) i la María, «por fin lo tengo». Uf, és molt gran això.
Moltes gràcies per l’energia positiva de tots els vostres comentaris (dels que he citat i de tots els que he pogut oblidar). Són un magnífic estimulant de la meva #ActitutLúdica!
(Visited 243 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
Google+
Pinterest
LinkedIn
Article anterior
← El Sonajero, el podcast per a tota la família
El Sonajero, el podcast per a tota la família
Següent article
TRANSFORMAR L’EDUCACIÓ: DUES MIRADES COMPLEMENTÀRIES PER A UN MATEIX OBJECTIU →
TRANSFORMAR L'EDUCACIÓ: DUES MIRADES COMPLEMENTÀRIES PER A UN MATEIX OBJECTIU
Escrit per
Imma Marín
Soy mujer, madre de familia y emprendedora; especializada en educación y comunicación a través del juego // Sóc dona, mare de família i emprenedora; especialitzada en educació i comunicació a través del joc.
Potser també t'agradarà això
Cultura Reflexions
L’ànima del joc
Llegeix-lo
Reflexions
Competir des del naixement
Llegeix-lo
Reflexions
20 de novembre | Dia Internacional dels Drets dels Infants
Llegeix-lo
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Español
Català
¡Hola, soy Imma Marín! | Hola, soc Imma Marín!
Soy mujer, madre de familia y emprendedora; especializada en educación, comunicación a través del juego y la gamificación (también conocido por ludificación y gamification). He hecho de todo esto un compromiso personal y vital que me ha llevado a fundar la empresa MARINVA Juego y Educación, y a presidir la Asociación IPA en España. Me gusta leer, escuchar música, conocer gentes y lugares, curiosear y por supuesto ¡jugar! Me fascinan las peonzas y las colecciono. | Soc dona, mare de família i emprenedora; especialitzada en educació, comunicació a través del joc i la ludificació (també conegut per ludificació i gamificació). He fet de tot això un compromís personal i vital que m'ha portat a fundar l'empresa MARINVA Joc i Educació, i a presidir l'Associació IPA a Espanya. M'agrada llegir, escoltar música, conèixer gents i llocs, tafanejar i per descomptat jugar! Em fascinen les baldufes i les col·lecciono. | 0.736886 | curate | {"ca": 0.8352193458378546, "fr": 0.00666563323515734, "es": 0.12447682529840334, "en": 0.011471089753526585, "ru": 0.012401178111920633, "it": 0.00666563323515734, "de": 0.0031002945279801583} | https://www.immamarin.com/ca/2018/10/i-despres-de-la-primera-ve-la-segona/ |
mc4_ca_20230418_3_613494 | Diuen diuen | Volen desallotjar La Figa Tendra – Ràdio Terra
Avui hem anat al País Valencià, perquè una persona que forma part del col·lectiu Figa Tendra ens expliqués que passa amb l’espai alliberat que tenen. Ens ha comentat que una constructora els vol desallotjar de manera il·legal i per això demanen que la gent els ajudi anant per evitar que tapiïn la casa quan ells no hi són. | 0.762276 | curate | {"ca": 1.0} | https://laradio.cat/2016/11/08/diuen-diuen-volen-desallotjar-la-figa-tendra/ |
macocu_ca_20230731_9_167700 | David Jané, Alcalde de Riudaura: Si el resultat és favorable, tenint en compte que hi ha un projecte redactat, un finançament compromès i que hi hauria un suport popular, el més normal és que s’executi. Si el resultat és en contra el següent equip de govern haurà de plantejar una alternativa.
Les obres de remodelació, valorades en 600.000 euros, preveuen millores estructurals i de funcionalitat per adaptar l’equipament a la normativa actual i a les necessitats del municipi.
David Jané, Alcalde de Riudaura: “Hem intentat maximitzar el resultat i l’optimització de l’espai vetllant per la funcionalitat i la normativa i respectant l’element icònic que suposa a nivell d’arquitectura d’aquest espai i minimitzar l’impacte que té a nivell del pressupost municipal, és a dir, que no suposi cap sacrifici pels veïns rehabilitar el centre cívic”
De fet, el finançament de les obres ja està gairebé resolt, a l’espera de concretar de quina manera hi col•laborarà la Generalitat. RCR Arquitectes, que va dissenyar l’edifici, es farà càrrec d’una quarta part de la reforma, la Diputació i l’ajuntament cent-cinquanta mil més.
Dissenyat per RCR Arquitectes, el Centre Cívic de Riudaura es va inaugurar el 1999 i es va tancar el 2003. Durant més de quinze anys ha estat pràcticament en desús. | 0.862168 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_38557 | L'Audiència de Lleida ha confirmat la presó provisional ordenada pel jutjat d'Instrucció 1 de Lleida pel conductor que dilluns 23 de desembre va atropellar mortalment a una veïna de Lleida de 79 anys. La causa està oberta per homicidi per imprudència greu, abandonament del lloc de l'accident, conducció sota els efectes de les drogues i conducció sense permís per pèrdua de punts. A més, el conductor no tenia l'assegurança del vehicle en regla. L'home va reconèixer, a més, que havia anat a comprar heroïna, que n'havia consumit i que després de l'accident va anar a l'estació d'autobusos per tornar cap a casa. Per tot això l'Audiència rebutja el recurs de la defensa que demanava deixar-lo en llibertat. La Sala entén que existeix risc de fugida i per la gravetat dels fets.
L'accident va passar a les 12.20h i un veí que va presenciar els fets va trucar a emergències. El conductor, un home de 52 anys, va abandonar el vehicle i va marxar del lloc. La Guàrdia Urbana el va localitzar a l'estació d'autobusos de Lleida, al carrer Saracíbar, i el va detenir a les 13.36h. L'home va donar negatiu a la prova d'alcoholèmia i positiu a la prova del drogo test. | 0.842493 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lamanyana.cat/detall-noticies-curtes/article/laudiencia-confirma-la-preso-de-lhome-que-va-atropellar-mortalment-una-veina-de-79-anys-a-lleida/ |
wikipedia_ca_20230401_0_138906 | Joseph Campbell
Joseph Campbell (White Plains, Nova York, 1904 – Honolulu, Hawaii, 1987) va ser professor estatunidenc de literatura al Sarah Lawrence College, va treballar en mitologia comparada i religió comparada. Poliglot i home de gran cultura, va donar classes a la Universitat de Colúmbia, a París i a Alemanya, entre d'altres. L'obra més coneguda de Campbell és el llibre "The Hero with a Thousand Faces" (1949), en el qual parla de la teoria dual del viatge de l'heroi arquetípic compartit per les mitologies mundials, l'anomenat monomite. D'una banda el motiu universal d'aventura i transformació i de l'altre el Cicle Cosmogònic, les històries de creació i dissolució mundial.
Biografia.
Formació i viatges.
Joseph Campbell va néixer a White Plains, Nova York, el 26 de març de 1904, fill gran de l'importador i majorista Charles William Campbell, de Waltham, Massachusetts, i Josephine Lynch, de Nova York. Campbell va créixer en una família catòlica, irlandesa de classe mitja alta. Va relatar que l'avi patern, Charles, era un camperol que va arribar a Boston des del Comtat de Mayo, Irlanda; que es va convertir en el jardiner i cuidador de la finca Lyman a Waltham. On el seu fill Charles William Campbell va créixer i es va convertir en un venedor reeixit en un departament abans d'establir-se en el negoci de tresoreria. Durant la infància, es va traslladar amb la família a New Rochelle, Nova York. El 1919, un incendi va destruir la casa familiar de New Rochelle, matant l'àvia materna i ferint el pare, que va intentar salvar-la.
El 1921, Campbell es va graduar a la Canterbury School, centre preparatori per a la universitat de New Milford, Connecticut. Mentre era a la Universitat de Dartmouth va estudiar biologia i matemàtiques, però va decidir que preferia les humanitats. Va canviar a la Columbia University, on va obtenir el seu grau de Bachelor of Arts en literatura anglesa el 1925 i un "Master of Arts" en literatura medieval el 1927. A Dartmouth es va incorporar a la fraternitat d'estudiants Delta Tau Delta. Tocà el saxòfon en una banda de Jazz. Atleta consumat, va rebre diversos premis en curses en pista i camp obert, essent durant un temps, un dels corredors de mitja milla més ràpids del món.
A partir de 1923 va començar a viatjar per diversos països com Mèxic o Guatemala. El 1924, Campbell va viatjar amb la família per Europa. En el viatge de tornada es va trobar amb qui era considerat elegit com a cap espiritual per la Societat Teosòfica, Jiddu Krishnamurti; van dissertar sobre filosofia índia, provocant en Campbell un interès en el pensament hindú i indi. El 1927 va rebre una beca de la Universitat de Colúmbia per estudiar a Europa, va començar a estudiar literatura centrada en llegendes artúriques. Campbell va estudiar francès antic i provençal a la Universitat de París i a la Universitat de Munic va estudiar sànscrit i Filologia Indoeuropea. Va aprendre a llegir i parlar francès i alemany.
Quan tornà a la Universitat de Colúmbia el 1929, Campbell va expressar el seu desig de seguir l'estudi del sànscrit i l'art modern, a més de la literatura medieval. A falta d'aprovació de la facultat, Campbell es va retirar dels estudis de postgrau. Més tard, afirmaria que era un signe d'incompetència tenir un doctorat en arts liberals, la seva especialitat.
La Gran Depressió.
Durant la Gran Depressió, Campbell va passar cinc anys (1929-1934) vivint en una barraca llogada sense aigua corrent a Woodstock, Nova York. Temps que dedicà a un estudi independent, intensiu i rigorós. Més tard va dir que "dividia el dia en quatre períodes de tres hores, dels quals estava llegint en tres dels períodes de tres hores, i temps lliure en un d'ells ... M'agradava tenir nou hores de lectura pura al dia. I així va continuar durant cinc anys".
Campbell passà un any a Califòrnia (1931-1932), continuant els estudis independents i fent-se amic íntim de l'escriptor John Steinbeck i la seva esposa Carol. Campbell va ser presentat a la família Steinbeck per l'autor i nutricionista Adelle Davis a qui va conèixer i amb qui va desenvolupar una estreta relació en un creuer al Carib amb el seu pare el desembre de 1929. A la península de Monterey, Califòrnia, Campbell i John Steinbeck, van caure sota l'encanteri del biòleg marí Ed Ricketts (el model de "Doc" a la novel·la d'Steinbeck "Cannery Row", així com altres personatges centrals en diverses novel·les). Campbell va viure durant un temps al costat de Ricketts, va participar en activitats professionals i socials a casa del seu veí, i el va acompanyar, juntament amb Xenia i Sasha Kashevaroff, en un viatge el 1932 a Juneau, Alaska en els "Grampus". Campbell va començar a escriure una novel·la centrada en Ricketts com un heroi, però, a diferència de Steinbeck, no la va finalitzar.
Bruce Robison escriu queCampbell es referiria a aquells dies com un moment en què tot en la seva vida estava prenent forma. ... Campbell, el gran cronista del "monomite" de la mitologia, va reconèixer patrons que feien paral·lels el seu propi pensament en un dels assajos filosòfics inèdits de Ricketts. Es poden trobar ecos de Carl Jung, Robinson Jeffers i James Joyce a l'obra de Steinbeck, Ricketts i també en la de Campbell.Campbell va continuar l'aprenentatge independent mentre ensenyava l'any 1933, a la Canterbury School. Temps en que també va intentar publicar obres de ficció i va vendre el seu primer conte "Strictly Platonic" a la revista "Liberty".
Sarah Lawrence College.
El 1934, Campbell va acceptar un càrrec com a professor de literatura al Sarah Lawrence College. El 1938, es va casar amb una alumna de les primeres promocions que ensenyà, la ballarina i coreògrafa Jean Erdman. Durant la major part dels 49 anys de matrimoni van compartir un apartament de dues habitacions a Greenwich Village a Nova York. A la dècada de 1980 van comprar un apartament a Honolulu i van dividir el seu temps entre les dues ciutats. No tenien fills.
A principis de la Segona Guerra Mundial, Campbell va assistir a una conferència de l'indòleg Heinrich Zimmer; amb qui va establir una bona amistat. A la mort de Zimmer, Campbell va rebre la tasca d'editar i publicar pòstumament els papers de Zimmer, tasca que realitzaria durant la dècada següent.
Entre 1955 i 1956, el darrer volum del difunt Zimmer ("The Art of Indian Asia, Its Mythology and Transformations") estava a punt de ser publicat, Campbell es va prendre un any sabàtic del Sarah Lawrence College i va viatjar, per primera vegada, a Àsia. Va passar sis mesos al sud d'Àsia (principalment l'Índia) i altres sis a l'Àsia Oriental (principalment al Japó). Aquest any va tenir una profunda influència en el seu pensament sobre la religió i el mite asiàtics, i també en la necessitat d'ensenyar la mitologia comparada a un públic més gran i no acadèmic.
El 1972, Campbell es va retirar del Sarah Lawrence College, després d'haver-hi ensenyat durant 38 anys.
Idees.
Va comparar els mites de diferents cultures i va arribar a la conclusió que són la transposició en relat d'una mateixa recerca espiritual. En aquestes històries, apareix un heroi que funciona com a arquetip i que segueix un camí marcat per l'aventura i l'apoteosi final (monomite). Aquest camí es mostra també als somnis i a la ficció, perquè és un universal que pertany a l'inconscient col·lectiu (segons la teoria de Jung). Per tant el relat particular és només una "màscara" cultural i per estudiar-lo s'ha de veure quins elements essencials el formen. Aquests elements estan en descrèdit en el món contemporani i per això afloren sota la forma de trastorns mentals o obres de fantasia.
Els mites de diferents cultures comparteixen mitemes o elements comuns, de manera que són variants d'històries semblants. Aquestes passen per diverses fases: al Paleolític sorgeixen els mites sobre animals fabulosos, tòtems i esperits lligats a la natura, que perviuen en el simbolisme dels animals enlats posteriors; al Neolític el focus està en la fertilitat, la Mare Natura, els cicles naturals i altres fenòmens similars; amb l'Edat de Bronze sorgeixen els primers panteons, amb déus especialitzats en diferents funcions i mites derivats i finalment sorgeixen els mites que augmenten en abstracció, on l'ésser humà hi té un paper rellevant.
Obres destacades.
- "A Skeleton Key to Finnegans Wake" (1944)
- "The Hero with a Thousand Faces" (1949)
- "The Masks of God" (1959-1968)
- "The Mythic Dimension: Selected Essays" (1959-1987)
- "The Power of Myth" (1988), obra editada per Betty Sue Flowers basada en entrevistes de Bill Moyers a Campbell.
- "The Hero's Journey: Joseph Campbell on His Life and Work" (1990), obra editada per Phil Cousineau basada en entrevistes amb Campbell. | 1 | perfect | {"en": 0.03843474222015792, "ca": 0.9465861588481189, "pt": 0.0011611704598235022, "ds": 0.0006967022758941013, "es": 0.013121226196005574} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=138907 |
mc4_ca_20230418_14_232912 | XIII EDICIÓ DEL RAL-LI FOTOGRÀFIC "TROFEU LA PREMSA" — Penedès Cultura
Esteu aquí: Inici → Agenda → XIII EDICIÓ DEL RAL-LI FOTOGRÀFIC "TROFEU LA PREMSA"
Vestibol Teatre Casal
Casal Societat la Principal i Club Diafragma
93 890 12 48 | 0.480073 | curate | {"ca": 0.6622807017543859, "en": 0.2850877192982456, "fr": 0.05263157894736842} | http://el3devuit.penedescultura.cat/agenda/xiii-edicio-del-ral-li-fotografic-trofeu-la-premsa |
crawling-populars_ca_20200525_41_319777 | Menú
BILBAO, 10 des. (EUROPA PRESS) -
La portaveu del Govern central i ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha considerat "lamentables i insensates" les paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la "via eslovena", atès que "ni Catalunya és Eslovènia ni Espanya és Sèrbia"
En declaracions a Radio Euskadi, recollides per Europa Press, Celaá s'ha referit a les paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, que dissabte passat, en la presentació del Consell per la República, va proposar imitar Eslovènia com a via cap a la independència.
En aquest sentit, la portaveu de l'Executiu ha indicat que "ni Catalunya és Eslovènia ni Espanya és Sèrbia" i ha qualificat de "lamentables i absolutament rebutjables" les afirmacions de Torra.
"Són tan insensates... No sé si se li ha oblidat que després de la història d'Eslovènia hi havia desenes de morts i centenars de ferits. No és interessant, ètic ni moral sacrificar una vida per una idea política".
En la seva opinió, és "rebutjable i insensat" el que ha afirmat i ha confiat que "dins de les files independentistes arribin a corregir-lo". En aquesta línia, ha indicat que el mateix Govern català sap "que no es pot trencar la legalitat i si ho fa, el Govern d'Espanya actuarà".
"Encara no hi ha hagut cap trencament, només un discurs inflamat, una retòrica que Torra hauria de desarmar per posar raó on hi ha un excés d'emoció", ha valorat.
Així mateix, ha contraposat aquesta retòrica amb l'actuació "dia a dia de nombroses reunions entre els governs d'Espanya i Catalunya". "A la Generalitat li correspon fer política perquè només amb política es podrà canalitzar el conflicte", ha afegit.
En aquest context, ha recordat que el proper dia 21 se celebrarà a Barcelona el Consell de Ministres en el qual es portaran "importants qüestions de fons social, bones per a tots els espanyols, inclosos els catalans".
Així mateix, ha destacat que el Govern de Sánchez porta fent "propostes" per solucionar el conflicte "des del juny i treballarà exactament igual". "El fet que se celebri a Barcelona el Consell de Ministres no significa que porti un paquet explícit per a Catalunya", ha matisat.
Preguntada per la vaga de fam que estan fent els presos separatistes, ha mostrat la seva preocupació "des d'una perspectiva humana", perquè és portar les coses "a l'extrem emocional".
"Però a qui ha de preocupar és a les forces independentistes, a qui diuen representar aquests presos del PDeCAT, que no d'ERC que no s'han posat a fer vaga de fam", ha indicat, al mateix temps que ha remarcat que els presos "tindran un judici just perquè viuen en un estat de dret, per la qual cosa han de saber que no pressionaran el poder judicial".
Així mateix, i en referència a l'actuació desenvolupada durant el cap de setmana passat pels Comitès de Defensa de la República (CDR) que bloquejaven autopistes, Celaá ha lamentat que els Mossos d'Esquadra hagin estat "aturats" i sembli que s'hagin d'alinear amb "objectius partidistes".
"Em sembla fatal que es faci els Mossos retrocedir en relació amb una feina que feien amb feina professionals i ara sembli que hagin de parar per alinear-se amb criteris partidistes", ha reprovat. Per això, ha reconegut que no concep que no hagin intervingut aquest cap de setmana.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.766741 | curate | {"es": 0.09869646182495345, "de": 0.0034916201117318434, "ca": 0.8885009310986964, "en": 0.00931098696461825} | : /espanya/noticia-celaa-veu-lamentable-lapellacio-torra-via-eslovena-critica-els-mossos-no-actuin-contra-els-cdr-20181210104850.html |
mc4_ca_20230418_10_657339 | L'aixeta: Dues racions més de Font de Mora
El conseller d'Educació Font de Mora segueix encabotat a passar a la història: a la història del disbarat. Després d'haver aconseguit mobilitzar la comunitat educativa en contra de la seua política, amb manifestacions històriques al País Valencià, vol continuar mostrant-se com el polític més nefast que hem conegut al cap del departament d'ensenyament. És com si es diguera a sí mateix: "quina barbaritat més puc fer a continuació? ; anem allà...!". En pocs dies ha donat dues mostres del que és capaç de fer, el personatge.
El 14 de maig va signar un conveni amb l'ambaixada xinesa per a impartir el xinés mandarí al sistema educatiu valencià el curs 2010/11. La idea és començar a implantar aquest idioma tot i que la normalització del valencià es troba a anys llum d'assolir els objectius marcats per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Recentment, hem vist com s'han suprimit tres línies d'ensenyament en la nostra llengua a Primària en benefici d'una immersió lingüística en anglés per al curs que ve.
El dia següent es van publicar al DOCV les ordres de convocatòria d'oposicions per a professorat de diferents cossos. En elles no es té en compte la titulació de Filologia Catalana per a l'exempció de la prova de coneixements de valencià. Sorprenent? Sí, des del punt de vista del sentit comú; però no, si es tracta del genial Font de Mora. I açò es produeix després de quinze sentències del TSJ valencià, i una altra del Tribunal Suprem, que obligaven a afegir aquesta titulació. Amb dos collons, sí senyor!
Quina serà la pròxima? Hi haurà un conveni amb McDonalds per a que es consumeixquen les seues hamburgueses als menjadors escolars? S'imposarà l'Himno Regional als centres públics?
Personalment, pense que Font de Mora té l'habilitat de crear indignació en la comunitat educativa. I això pot venir bé com a combustible per a les mobilitzacions. Recordem que la Plataforma per l'Ensenyament Públic segueix la lluita amb una estratègia dissenyada per al mig -o llarg- termini.
Publicat per Vicent Terol a 8:42 | 0.817671 | curate | {"ca": 0.9946315275744265, "ro": 0.005368472425573451} | http://laixeta.blogspot.com/2009/05/dues-racions-mes-de-font-de-mora_20.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_91915 | L’Ajuntament de Manresa ha penjat aquest matí al balcó central la bandera romaní per conmemorar el Dia Internacional del Poble Gitano. L’acte institucional que s’havia de fer avui a la tarda al Pont Vell queda ajornat a petició de l’Associació Unió Gitana de Manresa, per motius mèdics d’un membre del col·lectiu. Tant bon punt es conegui la nova data de l’acte, es comunicarà.
Penjen la bandera romaní per commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano. Foto: AJM
MANRESA / Redaccio/ Sergi Vazquez
08/04/2022 12:10
Avui, 8 d’abril, es commemora el Dia Internacional del Poble del Gitano. Aquest matí, tal i com estava previst, hi ha hagut la penjada de la bandera del poble gitano al balcó ce ntral de l’Ajuntament de Manresa. En canvi, s’ha ajornat l’acte institucional previst per aquesta tarda al Pont Vell, a la vora del riu Cardener, a petició de l’Associació Unió Gitana de Manresa, per motius mèdics d’un familiar del col·lectiu. Tant bon punt es pugui tornar a celebrar, es comunicarà la data.
L’acte de penjada de la bandera romaní ha comptat amb la participació de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; el president de l’Associació Unió Gitana de Manresa, Juan García Giménez; i representants de grups municipals: la regidora d’Acció i Inclusió Social, Mariona Homs Alsina (ERC); Joan Calmet Piqué (JxM); Mercè Cardona Junyent (PSC-CP) i Andrés Rojo Hernández (Cs).
Aquest any és el segon any que se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano a Manresa. El 8 d’abril de l’any passat es va celebrar per primera vegada i va consistir en un acte institucional a la Sala Gòtica de Sant Andreu Salut, amb un aforament limitat a causa de les restriccions de la pandèmia.
Dies després d’aquesta primera celebració –el 15 d’abril de 2021- el Ple Municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals penjar la bandera romaní cada 8 d’abril, treballar conjuntament amb l’Associació Unió Gitana per donar visibilitat a la comunitat gitana de la ciutat que, segons diversos estudis hi té presència des del primer terç del segle XVIII, fa 300 anys.
El 8 d’abril és el Dia Internacional del Poble Gitano. Se celebra aquest dia per recordar la data del Primer Congrés Internacional del Poble Gitano a Londres, 1971. En aquesta reunió, a més, es va decidir quina seria la bandera del col·lectiu: la bandera amb la roda de carro. Es va confirmar el romaní com a llengua oficial i l’himne internacional Gelem, Gelem. En aquest dia també es vol recordar la història d’aquest poble i retre homenatge a les víctimes gitanes de les diferents persecucions al llarg dels segles.
La comunitat gitana està constituïda per més de 10 milions de persones que habiten en nombrosos països de tot el món. A Europa constitueix la minoria ètnica més important i nombrosa, amb més de 8 milions de persones. L’Associació Unió Gitana de Manresa va ser creada cap al 2010, actualment treballa en diferents projectes d’inclusió social en relació amb el col·lectiu gitano per la ciutat de Manresa. | 0.855566 | curate | {"ca": 0.9806214500501169, "de": 0.003007016371533578, "es": 0.011025726695623121, "en": 0.0053458068827263614} | https://m.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=68342 |
macocu_ca_20230731_3_386556 | Aquest article es va publicar el el 21 octubre 2010 a les 21:11 i s'ha arxivat com a càmera, fem un pla. Podeu seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de RSS 2.0 canal. Podeu deixar una respota, or afegir un retroenllaç des del vostre lloc web
4 Respostes a “Fem un pla”
M’agraden molt tots aquests plans, està molt bé la llum i la importància de cada personatge... amb cada personatge podríem fer-hi una història, a mi m’han suggerit moltes coses. Moltes felicitats a tots i totes!
Hola, Ens han agradat molt els vostres primers plans, perquè hi heu aplicat diferents paràmetres que han enriquit molt els plans. El que us ha quedat molt bé ha estat el nítid i el flou, creiem que en general heu intentat transmetre tristesa en els vostres plans. Esperem que us agradi el nostre comentari i esperem resposta aviat. Adéu
Em sembla que heu fet uns molts bons treballs, per tenir aquesta edad. Crec que us heu de esforçar una mica més per tal d’aconseguir un treball ben fet i lograreu uns molts bons resultats. Anims! =) | 0.766171 | curate | {"ca": 0.8968565815324165, "es": 0.09332023575638507, "pt": 0.003929273084479371, "en": 0.005893909626719057} | |
wikipedia_ca_20230401_0_6238 | Escut de Sant Llorenç de Morunys
L'escut oficial de Sant Llorenç de Morunys té el següent blasonament:
Escut caironat: de gules, una graella de sable posada en pal amb el mànec al cap, acostada de 2 cards de 3 flors d'or. Per timbre una corona mural de vila.
Història.
Va ser aprovat el 22 d'abril de 1993 i publicat en el DOGC el 5 de maig del mateix any.
La graella és l'atribut de sant Llorenç, el patró de la localitat. Els dos cards d'or sobre camper de gules s'han agafat de les armes parlants dels vescomtes de Cardona, senyors de la vila. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=6239 |
macocu_ca_20230731_3_62053 | Plantejament Útic de la investigaci3⁄4. El consentiment. L'Útica de l'investigador. | 0 | curate | {"ca": 0.8024691358024691, "en": 0.19753086419753085} | |
mc4_ca_20230418_14_510100 | octubre « 2011 « barricaputxins.cat
Trobada amb els comerciants del barri
Convocats per la comissió de comerç de l’Associació de veïns ens vàrem reunir el passat dilluns a Can Pau Raba veïns i comerciants del barri.
En Lluís Tello, president de l’Associació de veïns, va agraïr l’assistència i rellançar la proposta de treballar conjuntament, oferint també la seva intermediació amb l’Ajuntament.
A la trobada hi va assistir la regidora de comerç Anna Erra. Va intervenir per explicar les seves propostes per potenciar el comerç local -un dinamitzador permanent i mantenir el web de locals buits, entre atres- i va convidar a assistir a la taula de comerç de la ciutat. De la campanya de Nadal va dir que l’Ajuntament no proporcionaria els llums però si en farà el muntatge i desmuntatge gratuïtament a qui ho demani.
Es va presentar el web de l’Associació i especialment el seu directori. Es va destacar que era fruit de la voluntat de dotar-nos d’una eina de comunicació participativa i oberta per tal de que sigui eficaç. S’ha creat una llista de correu pròpia on s’informarà dels actes de la comissió, de la taula de comerç de l’Ajuntament, notícies i activitats del barri.
El president va destacar la molt positiva valoració de la desfilada de la passada festa major, fruit de la iniciativa conjunta de comerços i l’Associació. A partir de gener es treballarà ja per a la propera edició. Va parlar de promocionar ‘botigues al carrer’ i demanar col·laboració per penjar cartells de les activitats que s’organitzin.
En el torn obert d’intervencions es vàren tractar molts i difererents temes d’interès:
La necessitat de donar un nou impuls a la comissió de comerç ja que hi ha interès per les dues parts. La situació comercial a la Plaça dels Màrtirs i altres indrets del barri. La circulació, aparcament, neteja, contenidors i retirada de deixalles, desperfectes en la via pública i millores urbanístiques. Manca de cartells indicadors de la ubicació del centre Cívic Can Pau Raba. El Mercat Medieval. El Pla de mobilitat. La delimitació del perímetre del barri…
La trobada va concloure amb una renovada oferta de col·laboració i una invitació a promoure l’associació dels comerciants.
Nota: S’informarà del contingut de la propera reunió de la Taula de comerç de l’Ajuntament a través de la llista de correu.
barricaputxins | dv. 28.10.2011 | comerç
barricaputxins | dj. 27.10.2011 | castanyada
‘Necessito una infermera': Programa de mà
barricaputxins | dj. 20.10.2011 | teatre
Teatre: ‘Necessito una infermera’
El grup de teatre del barri Caputxins Xins Xins es complau en presentar l’obra ‘Necessito una infermera’.
Se’n faran dues representacions a Can Pau Raba:
Dissabte 15 d’octubre, a les 10 de la nit
Diumenge 16 d’octubre, a 2/4 de 7 de la tarda
Venda d’entrades des d’una hora abans al mateix lloc de l’espectacle.
Tingueu en compte que l’aforament és limitat.
> cartell ‘Necessito una infermera‘
barricaputxins | dj. 06.10.2011 | teatre
Molt teatre
Recentment hem conversat amb el director i coordinador de Teatre Caputixins en Bernat Ricart. Ens ha parlat de manera cofoia de la seva colla. I no n’hi ha per menys. Sigui pels seus coneixements de teatre o pel seu tarannà, ha aconseguit formar un grup de gent entusiasta i em moltes ganes de treballar i divertir-se.
Ara mateix en són una quarantena que en temps entre obres es troben per assajar un parell de cops a la setmana i quan s’acosta l’estrena ho fan de manera intensiva. Son les ganes de fer-ho bé.
Ens comenta que són gent que, sobretot, vol ser-hi. Alguns no havien fet mai teatre i que ho tenien com a assignatura pendent. Altres ja han pogut aportar el seu bagatge al grup. La majoria són del barri o hi estan vinculats. Altres no, però tots hi caben.
Com que són molta colla per fer segons quina obra, s’ha decidit de programar-ne més d’una alhora i organitzar-se per repartir-se els papers. Ens ha dit que estan preparant dos sainets per a principis d’any i alguna representació més… No paren.
Ara mateix, però, estan assajant intensament la que serà la segona obra representada. Ben aviat ho anunciarem en aquestes mateixes pàgines.
Prepareu-vtos i reserveu butaca que gaudireu de l’espectacle.
> facebook Teatre Caputxins
barricaputxins | dt. 04.10.2011 | teatre
Trobem-nos per caminar
És una iniciativa del departament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Vic i l’Associació de veïns del barri dels caputxins.
Es tracta de quedar per animar-nos a passejar i a relacionar-nos entre veïns.
La primera caminada tindrà una durada d’unes dues hores i visitarem llocs que ens puguin interessar.
La farem el proper dimarts i sortirem de Can Pau Raba a les 10 del matí.
barricaputxins | dg. 02.10.2011 | civisme | 0.744515 | curate | {"ca": 0.9233426905635932, "bn": 0.01295616497516735, "de": 0.004966529907147484, "sv": 0.006478082487583675, "es": 0.007125890736342043, "id": 0.010148995897214425, "it": 0.007557762902180954, "ru": 0.008205571150939322, "fr": 0.010148995897214425, "eu": 0.004318721658389117, "pt": 0.004750593824228029} | http://barricaputxins.cat/blog/2011/10/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_79636 | Primera reunió de l’any de l’equip de secundària de Candela, agendes sobre la taula i ambient distès, tot i tornar de vacances, tot i les agendes sobre la taula. Adormida, il·lusionada, nerviosa, atenta i amb un somriure a la cara, diria que estic contenta, tot i les agendes, tot i les vacances, tot i ma mare.
A mesura que es van omplint els buits de les setmanes que vindran i anem quadrant els tallers de tot el mes, una secció del meu cervell va activant les altres agendes. Les que tinc amb les meves famílies, la de sang i l’escollida que en diem, amb qui comparteixo les cures de la meva mare i totes les altres necessitats que se’n deriven. També compartim remeis que ens hem anat inventant per poder-ho sostenir.
Em sento enèrgica, diria que inclús entusiasta ( tot i les agendes, tot i les vacances, tot i ma mare, tot i els malabars… ). Tot un engranatge i nosaltres sense títol d’enginyeria!
Les cures impliquen moltes coses, diners, per descomptat, i temps (no una o altra, sinó ambdues). I tot arriba així, quasi per sorpresa. Perquè costa mirar els senyals quan són inequívocs, espanten massa i a més (almenys aquest cop) venen tan a poc a poc, que sembla que vinguin de cop, doncs no ets capaç d’identificar-los fins que ja has de córrer.
Els malabars es converteixen, a estones, en un engranatge meravellós i encoratjador, però amb un equilibri fràgil, doncs anem construint els fonaments al mateix temps que l’estructura. És que no hi ha massa on agafar-se, dins d’aquesta lògica neoliberal, amb un sistema econòmic despiadat, on no se’ns reconeix quan ja no som ni productives ni consumidores. I em refereixo a un tipus de productivitat que té un horitzó definitori absurdament curt, merament mercantilista.
I vaig aprenent que acompanyar implica també saber i poder sortir del centre, deixar de ser l’única protagonista de la teva vida, però només en la mesura justa, perquè sinó tampoc se sosté. Implica pensar i resoldre en temps futur o immediat, tenir la capacitat de veure vindre, però no avançar-se massa, per allò de no entrar en pànic i també, per què no, perquè la vida sempre et té sorpreses amagades. Implica una dosis extra d’energia i paciència, molta paciència que no sempre es té.
La paciència en els canvis de ritme, per exemple, de coses tan fútils i quotidianes com escalfar la llet del matí, vestir-se o preparar un àpat senzill. I jo amb la meva pressa per economitzar temps i esforços, per intentar fer quatre coses alhora, millor que tres. Davant meu, el ritme lent i pausat de qui ha de pensar en com fer allò que ha fet tota la vida, mentre feia tres sinó quatre coses alhora. Algú per qui, ara, economitzar esforços té la finalitat de poder funcionar en el quotidià, per qui la victòria més gran és aconseguir fer aquestes “futileses”, per si mateixa. I jo amb el rellotge al costat, el mental i el físic, i les agendes sobre la taula i també al cap, i amb el cap aquí i allà, i de sobte que fàcil és, a vegades, perdre la paciència.
Tot això implica assumir que sovint tindràs un regust amarg a la boca, però que altres vegades serà dolç, i a mi que tinc una llarga experiència en hostaleria, l’agredolç m’està bé, però no com a plat principal.
Acompanyar la vellesa de qui t’ha parit o vist créixer, semblaria un fet tan lògic com orgànic, si no fos per la societat en què vivim. Sobretot la vellesa dels subjectes feminitzats, que s’ocupen del treball productiu i reproductiu, que no estan acostumades a ser el centre, que s’han passat la vida sostenint i cuidant, escoltant i deixant pas. Com tenir cura de qui sempre ha estat cuidant als altres? Com ocupar l’espai que sempre ha ocupat ella? Com fer-ho sense inhabilitar-la, sense desproveir-la del seu jo que l’ha conformat, sense malmetre el seu orgull? Sense passar-li per sobre?
Sovint fem comparatives del moment vital de la infància i de la vellesa, en tant que són dues etapes de la vida en les que sembla que necessitem algú que ens acompanyi. Un moment on és bo poder recolzar-se, deixar de fer-ho tot, que t’ajudin, o inclús que t’ho facin. Però no és aquest un pensament que es deriva de la mateixa lògica capitalista? Del seu individualisme extrem? On la màxima vergonya personal és la vulnerabilitat.
I de cop el meu cervell entre agendes, recorda la frase viral del filòsof sur coreà Byung-Chul Han: “quien fracasa en la sociedad neoliberal del rendimiento se hace responsable a si mismo y se averguenza en lugar de poner en duda a la sociedad o al sistema. En eso consiste la inteligencia del regimen neoliberal. Dirigiendo la agresividad sobre si mismo, el explotado no se convierte en revolucionario sino en depresivo”, i penso, en què consistirà el fracàs per aquelles persones, com ma mare, per qui el bon rendiment ha estat cobrir les necessitats de tothom, i que s’han passat la vida sostenint i cuidant, escoltant i deixant pas…?
Selene García Sanagustín.
Cerca:
Entrades recents
Despedida
La caca burocrática: una distopía pandémica
Ambivalències i alertes front la nova llei de violència
Equilibrismes, peripècies i aventuretes molt emocionants
Adolescents i gestió de la pandèmia
Comentaris recents
La caca burocrática: una distopía pandémica - Candela.cat en Ambivalències i alertes front la nova llei de violència | 0.825062 | curate | {"ca": 0.9205157813702848, "es": 0.0731331793687452, "it": 0.0011547344110854503, "pt": 0.0017321016166281756, "fr": 0.003464203233256351} | https://candela.cat/category/vellesa/ |
mc4_ca_20230418_13_360877 | La pregària de Txernòbil Crònica del futur | Inici
Xavier Serrahima: el racó de la paraula Una finestra de diàleg oberta a la literatura: anàlisis, cròniques, citacions i altres Archives for La pregària de Txernòbil Crònica del futur Tria per Sant Jordi Un altre Sant Jordi és possible (i imprescindible) Fa no pas gaire, Ricard Ruiz Garzón es demanava a El Periódico si “un altre Sant Jordi és possible”, i oferia les seves alternatives al Sant Jordi dels darrers temps, on, per desgràcia, sembla que compta més el qui que no pas el què: si el llibre […] 0 Xavier Serrahima
19 abril, 2016 maig 2017
Random PostsRandom post Les nits blanques, Fiódor Dostoievski on 13 desembre, 2015 by [email protected] Manifiesto federalista dels intel·lectuals espanyols on 7 novembre, 2012 by Xavier Serrahima Ernest Maragall i disciplina de vot on 2 agost, 2012 by Xavier Serrahima Sant Jordi a Barcelona, Consols Bancells i Narcís Narcís Sayrach on 23 abril, 2014 by Xavier Serrahima El meu gat Autíčko, Bohumil Hrabal on 29 desembre, 2016 by Xavier Serrahima Subscribe Follow @XavierSerrahima Theme Swift by SwiftThemes.Com Copyright © 2017 Xavier Serrahima: el racó de la paraula | Entries (RSS) and Comments (RSS) powered by WordPress | 0.828476 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.racodelaparaula.cat/tag/la-pregaria-de-txernobil-cronica-del-futur/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_56806 | Una «catalano taverna»usa la paella com reclam independentista http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20130828/abci-catalano-taverna-201308281600.html
les paelles, se fan en lo que es té a mà. és a dir les zones d'horta posen més verdura, les zones caçadores conill d'interior conill, l'alfufera o el delta "pato", les zones més de marisc ....
Exacte, aquesta és la idea original de la paella | 0.479021 | curate | {"es": 0.3949367088607595, "ca": 0.6050632911392405} | |
mc4_ca_20230418_8_264863 | El govern municipal, per un Bicing més elèctric i que funcioni 24 hores al dia tot l’any | betevé Web
Redacció btvnotícies dimarts 11 d'abril, 2017 , 19.06
El govern municipal, per un Bicing més elèctric i que funcioni 24 hores al dia tot l’any
S’han presentat les noves bases per al concurs d’explotació del servei que també inclouen la subrogació dels treballadors
La voluntat de l'executiu de Colau és introduir canvis al servei de Bicing, com ara millorar-ne la cobertura territorial, poder reservar bicicletes cinc minuts abans que s'utilitzin o que estigui integrat dins la futura T-Mobilitat.
El govern municipal ha començat a preparar les bases pel nou concurs del Bicing , després de 10 anys d'explotació per part de l'empresa Clear Channel. En espera que s'aprovi el plec de condicions definitiu a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el govern ha presentat la seva proposta, vinculada al Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona.
Els principals punts són l'ampliació del servei fins a les 24 hores els 365 dies de l'any, l'increment fins a les 1.000 unitats de bicicletes elèctriques, la possibilitat de reservar la bici fins a cinc minuts abans o la integració del servei amb la T-Mobilitat.
També es contempla instal·lar noves estacions mixtes que tinguin bicicletes convencionals i elèctriques, millorar l'atenció al client, que passarien a gestionar els serveis municipals, o la introducció de dos sistemes tarifaris, l'anual i el pagament al detall per ús.
Els punts del nou contracte que més han cridat l'atenció als usuaris són poder utilitzar el bicing sense interrupció i la possibilitat de reservar amb antelació. Tot i això, alguns també es queixen que sovint hi ha estacions que es queden buides i no es reposen les bicicletes amb suficient celeritat.
Ajuntament de BarcelonaBicingComissió d'Ecologia Urbanisme i Mobilitat
El comitè d’empresa de Bicing no descarta noves aturades si no se soluciona el conflicte
El Bicing viu la sisena jornada de vaga
Tercera jornada de vaga al Bicing amb un seguiment total segons la CGT
La vaga del Bicing deixa la zona alta sense bicicletes i la baixa sense aparcaments
La vaga parcial del Bicing sorprèn a molts usuaris de les estacions amb més demanda | 0.852123 | curate | {"ca": 1.0} | http://beteve.cat/bicing-mes-electric-i-que-funcioni-24-hores-al-dia-365-dies-lany/ |
mc4_ca_20230418_7_209613 | La Vila Joiosa - Notícies: El Teatre Auditori rep ‘Oliver Twist’
El Teatre Auditori rep ‘Oliver Twist’
El Teatre Auditori de la Vila Joiosa es prepara per a rebre l'espectacle Oliver Twist, un musical familiar basat en les aventures del protagonista de la novel·la de Charles Dickens. La representació tindrà lloc dissabte que ve 12 de gener a les 18.30 hores.
La companyia Taules Teatre és l'encarregada de posar en escena aquesta obra, la qual narra els esdeveniments que viu Twist després de la seua fugida de l'orfenat en el qual es va passar la seua infància fins arribar als industrials carrers de Londres. Es tracta d'un musical per a gaudir en família i l'edat recomanada per a assistir a la funció és a partir de 5 anys.
Les entrades tenen un cost de 4 € i poden adquirir-se en les taquilles del Teatre Auditori i en la plataforma digital instanticket.es.
Notícia publicada el 10 de Gener de 2019 | 0.76696 | curate | {"en": 0.11247216035634744, "ca": 0.8875278396436526} | http://villajoyosa.com/noticias/ver_noticia.php?item=7460 |
macocu_ca_20230731_6_203321 | La Fundació Mies van der Rohe ofereix un Pla d’Acció Educativa, adreçat a estudiants de batxillerat i de primària i al públic familiar per aprofitar l’espai inigualable que és el Pavelló Mies van der Rohe per ensenyar a les nenes i nens, als visitants i als barcelonins a conèixer i gaudir de la bona arquitectura.
El nostre projecte pedagògic inclou actualment quatre activitats:
Visita lliure al Pavelló, amb suport documental per a preparar la visita dels grups escolars acompanyats per professors.
Imprescindible reserva a [email protected] amb la sol.licitud de data i hora de visita indicant el nombre d’alumnes (accés gratuït als professors acompanyants i als alumnes d’escoles catalanes amb visita concertada).
Visita virtual guiada al Pavelló, si preferiu organitzar una visita des de l’aula o des de casa de cada alumne, en col·laboració amb Guiding Architects Barcelona oferim com a novetat una visita virtual guiada per un arquitecte expert que combina les imatges actuals amb les històriques oferint una visió àmplia i il·lustrativa i que permet interactuar amb els continguts i generar diàleg. La visita virtual guiada està disponible en català, castellà, anglès i alemany.
Activitat ‘Descobrim les claus de l’arquitectura moderna’, adreçada a batxillerat. Sobre una gran maqueta amb peces mòbils presentem de manera experimental el possible camí que van seguir les idees de Mies van der Rohe i Lilly Reich, que ens han arribat a través dels seus escrits i els seus esbossos, per acabar materialitzant-se en el Pavelló Alemany de l’Exposició Universal de Barcelona el 1929. Aquest exercici permet ampliar la mirada i entendre per què el Pavelló va esdevenir un manifest arquitectònic que va canviar la manera d’entendre l’arquitectura a tot el món i com encara avui és referent i font d’inspiració per a les noves generacions d’ arquitectes.
Cal concertar la reserva a [email protected] amb la sol.licitud de data i hora de visita indicant el nombre d’alumnes (Màxim 30 alumnes per grup. Preu per grup: 75€)
Suport als treballs de recerca. Per tal de facilitar i alentar la recerca entorn del Pavelló Mies van der Rohe oferim l’accés a documentació específica del nostre arxiu, bibliografia i accés a la nostra biblioteca, la visita a les nostres instal·lacions, atenem les consultes via correu electrònic, donem assessorament i la possibilitat d’entrevistar al personal de la Fundació Mies van der Rohe
Cal adreçar un correu electrònic a [email protected] on aparegui una breu descripció dels interessos al voltant del tema escollit. | 0.885658 | curate | {"ca": 0.9877712031558186, "nl": 0.01222879684418146} | |
cawac_ca_20200528_12_52224 | Segons l´informe de l´Estudi General de Mitjans (EGM) referit al primer trimestre del 2004, Catalunya Ràdio es manté líder d´audiència a Catalunya amb una audiència mitjana de 639.000 oients. La Cadena SER, amb 581.000 oients, i Onda Cero, amb 323.000, se situen en segona i tercera posició. La COPE és quarta, amb 166.000 oients, mentre que RAC 1 segueix la seva línia ascendent i acumula 153.000 oients. COMRàdio creix un 12% respecte al novembre passat i acumula 106.000 oients, mentre que Ona Catalana recupera 7.000 oients i se situa en els 46.000; Catalunya Cultura manté els 8.000 oients de fa un any. L´estudi també revela que els atemptats de l´11-M i les eleccions han fet augmentar el consum de ràdio a Catalunya en un 17%. Quant als programes més escoltats, El matí de Catalunya Ràdio torna a liderar el rànquing, amb 399.000 oients d´audiència acumulada, seguit d´ Hoy por hoy , de la Cadena SER (353.000 oients), i Protagonistas , d´Onda Cero (268.000 oients). Pel que fa a la fórmula musical a Catalunya, Cadena 40 lidera el rànquing, amb 369.000 oients, seguida de per Ràdio Tele-Taxi (309.000 oients), Hit Radio (260.000 oients) i Flaix Back (169.000 oients). | 0.819971 | curate | {"ca": 1.0} | http://anuaris.cat/cronologia/segons_linforme_de_lestudi_general_de_mitjans_egm_referit_al_primer_trimestre_del_2004_catalunya_radio_es_mante_lider_daudiencia_a_catalunya_amb/17204/ |
mc4_ca_20230418_11_232169 | Ets a: Inici / La CUP informa / Per una terra lliure de transgènics! Solidaritat amb Josep Pàmies tornar enrere
La CUP informa 30/05/2007
Per una terra lliure de transgènics! Solidaritat amb Josep Pàmies
Manifestació "Som lo que sembrem, Transgènics fora!"
Diumenge, 10 de juny, a les 12h a la Plaça Víctor Siurana (Rectorat de la UdL)
Dilluns, 11 de juny, a les 9.30h concentració als Jutjats de Lleida en suport a Josep Pà mi...continua llegint
Urbanisme 30/05/2007
El jovent necessitem un canvi transformador
Assemblea de Joves de Lleida - CAJEI Ã?s innegable que els partits polítics que formen el govern municipal no han sabut atraure el jovent, ni dotar-lo dâ? ?iniciatives il·lusionants, això és degut a que els partits p...continua llegint | 0.714876 | curate | {"ca": 0.938858695652174, "es": 0.033967391304347824, "fr": 0.02717391304347826} | http://lleida.cup.cat/noticies/all?page=56 |
cawac_ca_20200528_4_186536 | Reflexions des de sota l’aigua (II)
19-Mar-2012
Marta Rojals
19.03.2012 Reflexions des de sota l’aigua (II)
Xarxes socials Envia l'article Imprimeix l'article Converteix a PDF
Oh, injustícia! Un dels pares de les tres famoses famílies al·lèrgiques al català es lamenta que ‘s’ha vist obligat’ a enviar la seua xiqueta a Pamplona a fer l'ESO, suposem que perquè no l’hagin d’acabar ingressant. Vegin què hi diu un apunt brillant de la brillant blocaire Isabel Sucunza, justament nascuda a Pamplona i, per tant, que sap de què parla: ‘En Pamplona aprenderá UN castellano tirando a basiquillo y CERO catalán, mientras que en Barcelona aprendería castellano y catalán tirando a basiquillos, sí, pero los DOS.’ Llegeixin l'apunt, llegeixin-lo, que mentrestant els espero aquí.
Doncs això: els espanyols tenen el vici de donar per fet que els xiquets catalans, per definició, no tenen un nivell de castellà acceptable. Un raonament lògic mentre també donin per fet que, a les escoles d’aquí, cada vegada que parles castellà t’obliguen a sostenir dos ‘Pompeus’ amb els braços en creu i a desinfectar-te la llengua amb una senyera sucada de ratafia. Però, a aquests espanyols, els podríem demanar: i el nivell de castellà de la vostra canalla, ja ho és, acceptable? Si de cas, feu-ne primer la prova amb els vostres, i després ja en parlarem. Perquè exigir el grau de filologia hispànica a un xiquet d’Olot mentre a un altre de Quintanilla de Onésimo li deixeu passar un cinc pelat, és fer una mica de trampa.
Mirin: fa vint-i-cinc anys, i ja em perdonaran la batalleta, les víctimes de la terrible immersió lingüística rebíem unes lliçons de castellà (sí, sí, de castellà) que tractaven el ‘loísmo’, el ‘laísmo’, el ‘leísmo’, el ‘dequeísmo’, i que gira i que tomba amb uns exercicis estranyíssims que pretenien adreçar-nos la castellana parla o, en el millor dels casos, prevenir-la d’aquesta llista de pecats mortals. Fins aquí, tot molt bonic.
El cas és que la nostra tendra oïda quadribarrada mai de la vida no havia tingut el gust de topar amb aquesta classe de perversions i, és clar, els exercicis eren cosa de bufar i fer ampolles, senzillament perquè les frases que havíem de corregir ens grinyolaven pertot arreu: 'A Soraya ‘la’ gusta mucho el cine' (Aaapa, aquí! ); 'Al caballo ‘le’ mataron en la batalla' (Aaalça, Manela! ), 'Es posible ‘de que’ llueva mañana' (Fot-li, que és de Reus!). Tota la classe esclatava en riallades amb les explicacions òbvies d’una professora aragonesa. I bé, tot això per donar a entendre que, a les aules de Segòvia, segur que també els passava igual.
El nostre castellà era el que sentíem a la ‘tele’, quan a la ‘tele’ parlaven bé, i era el que llegíem als llibres, quan els xiquets llegien llibres. Ara, els nanos catalanopensants consumeixen el castellà del cinema, de les sèries, dels videojocs, dels còmics, de l’internet, i, en definitiva: que, si encara parlen el català o fan catalanades, ho hauria d’investigar el Vaticà, perquè és un miracle. Amb tot, a l’espanyola oïda d’Espanya, el castellà articulat per catalanopensants mai no serà prou tolerable, mentre que la resta d’accents i accidents lingüístics de l’estat, per accidentats que siguin, sempre seran considerats entranyables i lògics contagis sobre l’espanyol de llei, que, com bé deu certificar la RAE, és el que parlen a Pamplona. | 0.856635 | curate | {"de": 0.02444176222088111, "en": 0.0033192516596258297, "es": 0.021424260712130355, "ca": 0.9462884731442366, "pt": 0.004526252263126132} | http://www.normalitzacio.cat/testimonis/index.php?sec=testimonis&n=12716 |
mc4_ca_20230418_10_687533 | La vida dels monjos | Genealogia - Gent d'Amer
Els benedictins eren considerats els “senyors monjos” doncs eren tan senyors que només acceptaven els fills dels nobles. A partir de 1348 qui volia entrar en un monestir benedictí havia de pagar uns 100 sous.
Els béns del monestir procedien principalment de donacions i cobrament de delmes (que oscil.laven entre la desena o la quinzena part de les collites i podia ser diferent per a cada tipus de conreu). Aquests béns es solien distribuir en una mensa abacial, de la que s’encarregava l’abat, i una caixa comuna. Una part d’aquests bens s’assignava als diferents oficis que exercien els monjos, de manera que cada monjo era el responsable de l’assignació que li donaven per cobrir les despeses que tenia encomanades. Els benedictins eren els senyors eclesiàstics d’Amer i també els senyors feudals. Apart de la seva tasca evangelitzadora eren amos de quasi tots els masos de la vall d’Amer i d’altres propietats més llunyanes. Quan es va imposar el feudalisme, l’abat es comportava com un senyor feudal més, es feia retre homenatge i cobrava els impostos i delmes als vilatans; fins i tot va aplicar els mals usos als seus vassalls. Les esglésies sufragànies que eren les que es trobaven allunyades i depenien, en aquest cas del monestir (Lloret Salvatge o Sant Genís Sacosta) estaven sotmeses a la tributació económica (delmes i demés) i depenien del monestir en qüestions religioses .
Els senyors laics més importants a Amer eren el del Castell d’Estela-Rocasalva i el de La Llobera de La Barroca. Els de Bell-lloch de Girona també s’hi podrien incloure perquè eren grans propietaris.
La comunitat de monjos del monestir d’Amer estava formada per monjos, clergues, clergues seglars, escolans i donats (que eren nens que algunes famílies donaven al monestir i que quedaven lligats a la vida religiosa; els monjos s’encarregaven de la seva educació i manutenció).
Les feines dels monjos eren diverses: es cuidaven dels objectes de culte, manteniment dels edificis, es procuraven l’aliment i el vestit, tenien cura dels malalts, acollien els peregrins, donaven almoina als pobres i feien les tasques pròpies dels capellans. A més vetllaven per les seves propietats i els seus interessos.
Tipus de monjos
L’abat: era la màxima autoritat i solia ser elegit entre els monjos. A partir de 1343 el papa va intervenir en l’elecció.
Els priors: hi havia el prior conventual, que era nomenat per l’abat i s’encarregava del grup de monjos durant les seves absències i després hi havia el prior titular, que era el titular d’un priorat.
Monjos prebendats: eren els que vivien de les seves rendes en cases apart, dins del mateix monestir, i podien tenir criats. Aquests eren el sagristà, el cambrer i l’infermer.
Sagristà: s’encarregava de tenir cura dels objectes de culte i de l’ordre dins l’església. Més tard va delegar la guarda de l’església a un sagristà segon, que també dormia dins l’església per evitar robatoris i l’administració de sagraments a un porcioner. Havien estat sagristans del monestir: Ramon de Pedraforta, Artau de Freixe, Ramon de Costa, Guillem de Puigmoradell, Joan de Casanyes, Guillem Goy, Guillem de Bell-lloc, Bernat de Closes, Pere Oller, Ramon de Socarrats, Simó de Canal, Bernat Beuda, Pere Domènech, Rafael Sunyer, Pere boscà, Miquel Pinyol, Salvador Vives, Isidre Bellapart, Narcís Sarsaneda, Josep Gros, Jaume Mestres, …
Com a sagristans segons: Guillem de vila, Joan Pinyana, Bartomeu Arbosset, Antoni Gelats, Pere Bartomeu Bertran, Guerau Ivó, Guerau Marull, Pere Moner, Climent Quer, Miquel Pla, Joan Toralles, Vicenç Valentí, Josep Cadirach, Jeroni de Benzi, …
Cambrer: era com un majordom. Administrava els béns comuns i proveïa vestit als monjos. Varen ser cambrers: Bernat de Santromà, Guillem de Miralles, Galceran de Sorribes, Hug d’Arjac, Bernat de Cous, Arnau Bernat, Joan Pinyana, Rafael Artés, Joan de torn, Joan Castellet, Dalmau Sotera, Bartomeu Sala, Pere Sampsó, Jaume Benet, Miquel Serrat, Agustí Valls, Ignasi Masdeu, Josep Climent, Esteve Clarasó, …
Infermer: s’ocupava dels monjos vells o malalts. A Amer la figura de l’infermer es troba per primera vegada el 1252 i hi tenim: Berenguer de Castell, Ramon de Pou, Francesc Turon, Nicolau Cavall, Jordi de Castellet, Berenguer Saliteda, Dionís de Luna, Joan compte, Francesc Costa, Baltasar Setmana, Bartomeu Molnell, Joan de Vern, Guerau Rafael, Sebastià Sotera, Joan Calbus, Bartomeu Sala, Climent Quer, Jaume Paller, Manuel Darguines, Isidre Bellapart, Pere Pau Carbonell o Ramon de Pastor i Descatllar.
Almoiner: va aparèixer el 1240. Acollia els pobres i s’encarregava de repartir l’assignació destinada a almoines. Varen ser: Guillem de Carreres, Berenguer de Lloberes, Bernat Boada, Bernat Ferrer, Bernat Beuda, Nicolau Soler, Ponç Llosa, Salvador Marull.
Piater: S’encarregava de les piateries, és a dir de les fundacions religioses. Més tard l’abat va assumir a més de les seves funcions aquest càrrec.
Porcioner: rebien porció de la taula dels monjos. No tenien veu ni vot en les decisions del monestir, però participaven en les funcions litúrgiques.
Q interessant:-)🙂🙂🙂🙂🙂
By: paula on Setembre 30, 2013 at 4:13 pm
Núvol d'etiquetes Cases de pagès d'Amer Els Barcons-Puig Els benedictins Els cognoms El terratrèmol de 1427 Població d'Amer (s. XIV-XVIII) Estadístiques del Blog 60,256 hits
Follow “Genealogia - Gent d'Amer” | 0.850082 | curate | {"ca": 0.9675787106446777, "hu": 0.01461769115442279, "fr": 0.003935532233883058, "pt": 0.007683658170914542, "en": 0.006184407796101949} | https://gentdamer.wordpress.com/amer/els-benedictins/la-vida-dels-monjos/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_484429 | http://m.publico.es/politica/1967115/la-eleccion-de-la-mesa-del-congreso-indica-que-ciu-y-pnv-se-acercan-a-rajoy
Em sembla molt bé que el PDC s'hagi aprofitat de les necessitats i les contradiccions dels partits espanyols.De quin partit sigui el president del Congreso espanyol val menys que una una pixarada de mosquit per als catalans, però en canvi tenir un segon grup parlamentari independentista a Madrid serà positiu, mentre no siguem independents.Em sembla també molt bé l'abstenció d'ERC. ERC no necessitava votar per ningú (ni tan sols si aquest algú és "fraternal" i "plurinacional") i no ho han fet.Els espanyols encara deuen estar preguntant-se què ha passat avui: en contra del que havia passat sempre, els partits catalans han votat d'acord únicament amb els interessos propis.Independència vol dir això.
Em pots explicar perquè es positiu que convergència tingui grup propi apart de perquè el partido tingui més diners?
CDC anava a tenir grup propi igualment perque el PP ja havia anunciat que estaria a favor, el PSOE també i Podemos també perque l'estan demanant per ECP. El pacte de CDC no és per tenir grup, és per altres motius. De totes maneres, quin pacte? Si encara ni admeten que diputats convergents hagin votat amb el PP i Cs.
Ni ho admetran, els hi costaria vots. Però que el pacte existeix n'estic convençut. | 0.836129 | curate | {"es": 0.08440090429540316, "ca": 0.8937452901281085, "ia": 0.021853805576488316} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_241378 | cabre poder voler trobar estar dur menjar beure córrer cantar escriure prendre llegir ser viure fer posar treure saber conèixer deure anar veure sortir pujar dir dormir arribar tenir haver agrair venir
Molt fàcil!
Saps com utilitzar el passat perifràstic? O com utilitzar el subjuntiu en català? Llegeix això i més en els articles sobre l'ús dels modes i temps verbals. | 0.70332 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.verbs.cat/ca/conjugacio/1562-borbollejar.html |
cawac_ca_20200528_10_149226 | L’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat inicia un nou curs i ho amb una exposició dels alumnes d’il·lustració. Es titula Qui és qui? i poden veure una part amb només imatges. Amb aquesta mostra posem el punt final a aquest informatiu... | 0.712252 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tvsantcugat.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=2699:exposicio-dels-alumnes-dillustracio-de-lescola-dart-i-disseny&catid=32:cultura&Itemid=220 |
oscar-2301_ca_20230418_8_315221 | El duel entre el CB Salou i el Girona, a l'abril, va ser l'últim que es va disputar al Pavelló Municipal.
Gerard Martí
El CB Salou torna a casa per estrenar el Pavelló Municipal a la LEB Plata
Els de Jesús Muñiz jugaran contra el CB Sant Antoni el seu primer partit davant l'afició
Comentaris
Arnau Montreal Quesada
Actualitzada 23/11/2022 a les 21:01
El CB Salou torna a casa. Fa unes setmanes que l'equip va començar a entrenar al Pavelló Municipal d'Esports, però el primer partit oficial arriba aquest diumenge a les 18.15 hores contra el CB Sant Antoni. Després de set jornades consecutives acumulant desplaçaments, els de Jesús Muñiz recuperen, finalment, la rutina.
Aquests mesos sense Pavelló, que va quedar danyat a causa de les fortes pluges al mes de setembre, van suposar tot un esforç tant físic com mental: «Encadenar desplaçaments, entrenar a diferents hores i, fins i tot, de nit, això és un desgast mental. Ara tenim el que necessitàvem, entrenar amb normalitat i recuperar jugadors», va destacar el tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz.
Després de jugar set jornades seguides a contracorrent, els salouencs faran el Pavelló d'Esports de plata. «Tenim moltes ganes de sentir l'escalf de la nostra afició. Aquesta empenta és el que ens ha faltat en alguns partits, com el de la setmana passada contra el Cartagena», va assenyalar Muñiz.
Els salouencs van caure l'última jornada contra el FC Cartagena CB. Els de Muñiz es van posar per davant durant els tres primers quarts, però al final els locals van acabar per remuntar el partit. Les notes positives van ser que tant Ronnie Gombe com Iker Montero van poder gaudir de minuts.
Gombe va ser l'últim fitxatge del CB Salou, però no va arribar fins fa unes setmanes per problemes burocràtics. El darrer diumenge es va estrenar amb la samarreta de l'equip de la Costa Daurada i ho va fer durant 23 minuts, on va aconseguir nou punts i sis rebots.
El tècnic salouenc va destacar que «és un jugador que aporta energia en el camp, és molt sòlid en defensa i això és el que busquem d'ell. S'ha adaptat bé, però fa una setmana que treballa amb nosaltres, així que hem de donar més marge».
El partit d'estrena del Pavelló del Milà no serà gens fàcil. El CB Salou s'enfrontarà al CB Sant Antoni, equip que actualment es troba en tercera posició amb cinc victòries i dues derrotes. Jesús Muñiz va assenyalar que «és el rival amb millor dinàmica que hi ha actualment al grup. Les cinc victòries que té les ha aconseguit de forma consecutiva. Sabem que serà complicat, són un club amb experiència d'haver lluitat per l'ascens l'any passat i amb jugadors veterans com Jordi Grimau. Serà un partit exigent i molt físic».
El CB Salou arriba al duel amb dues victòries i cinc derrotes en els set partits que ha disputat fora de casa. Després de mesos d'incomoditat i de molt de treball a contracorrent, per fi gaudeixen de la rutina que necessitaven per poder competir amb igualtat a una categoria tan exigent com és la LEB Plata. A més, Muñiz també comptarà amb tota la plantilla, encara que Xavi Hernández i Adrià Aragonès arrosseguen molèsties. Amb tot, el bàsquet torna a Salou el diumenge. | 0.801951 | curate | {"ca": 0.9777992277992278, "en": 0.003861003861003861, "es": 0.010296010296010296, "it": 0.008043758043758044} | https://www.diarimes.com/noticies/esports/2022/11/24/el_salou_torna_casa_per_estrenar_pavello_municipal_leb_plata_130515_1094.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_776205 | Trias afirma que "poden entendre's amb el PP" en l'àmbit local tot i que no comparteixin els temes de país CiU preveu la possibilitat de pactar amb el PP a l'Ajuntament de Barcelona, després de les eleccions municipals del 27 de maig, segons ha anunciat avui el president del seu grup municipal i candidat a l'alcaldia, Xavier Trias. En declaracions a COM Ràdio recollides per Europa Press, Trias ha assegurat que CiU i PP no comparteixen la visió de Catalunya, però "poden entendre's quan es parla de ciutat", i s'ha mostrat predisposat a pactar amb qualsevol partit "per respondre a les demandes ciutadanes". Trias ha recordat també que CiU "és una formació nacionalista que pot englobar des del centredreta fins al centreesquerra i que, per tant, fa frontera amb tothom". http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2304984
Doncs jo prefereixo un pacte CiU-PP a l'ajuntament que no pas un nou tripartit. Bàsicament per allò de l'aire fresc... Se'n recorden d'això, els d'Esquerra? Va ser el motiu pel qual no van pactar amb CiU a l'hora de formar govern després de les eleccions al Parlament. A menys que siguin uns hipòcrites... els d'Esquerra ho entendran.
Aixó que dius, es una crueltat. I que sapigues que pots ferir greument la sensibilitat d'alguns. Es UNIVERSALMENT sabut, que l'exclusiva de l'aire fresc, la tenen els del tripartit. I que a l'ajuntament de Bcn, l'aire es fresquisim i mola molt peque es surperguai. I que cap altra opció, seria trair a la Patria perque si, perque ho dieuen els que ho saben. Així, que fes el favor de no dir coses incomodes i no facis dubtar als que tenen la veritat enganxada pels...ous?. Ah, dolent, dolent... | 0.812698 | curate | {"ca": 0.9360925136944613, "es": 0.05112598904443092, "fr": 0.01278149726110773} | |
mc4_ca_20230418_11_453002 | Un total de 10 partits es presenten a les municipals en Torrent | Periódic local L' Opinió de Torrent
Els partits torrentins que lluiten per l'alcaldia ja han fet publiques les llistes electorals. Les llistes es poden consultar en el Butlletí Oficial de la Província de València.
El pròxim 26 de maig se celebraran les eleccions locals a Torrent per conèixer quin partit es posarà al capdavant del govern de la ciutat. Els partits polítics van tindre fins al passat dia 22 d'abril per a presentar les llistes electorals. Els últims partits polítics en donar la llista van ser el Partit Popular i Ciutadans.
El PP estarà representat per la seua candidata a l'alcaldia, Amparo Folgado. Destacar del Partit Popular que presenta una llista amb més candidates dones que homes. A més, assenyalar que més del 60% estan per davall dels 35 anys. El PSOE per Torrent segueix apostant per l'actual alcalde, Jesús Ros per seguir al davant del govern de la ciutat de Torrent durant els pròxims quatre anys.
Ciudadanos, representat per Raúl Claramonte Val. El partit taronja ha destacat per tindre a la seua llista electoral a 10 independents. Compromís per Torrent aposta pel seu candidat Pau Alabajos. Destacar que a la llista també hi ha dos titulars independents i un de suplent. Per Guanyant Torrent-Esquerra Unida: Seguim Endavant serà representat per el seu candidat Sergio Fernández Martínez. Aquesta llista la conformen 25 titulars entre els quals 10 són independents.
Contigo somos democracia serà representat per Begoña María Vazquez Algara, la seua representant. Aquest partit també conta a la seua llista amb tres independents. Podemos compta amb Carmen Verdet Cuenca com a principal candidata per a presidir l'alcaldia de la ciutat de Torrent. Som Valencians en Moviment es presenta amb el seu candidat Roberto Gomez Alabajos.
Vox es presenta a les eleccions locals amb Salvador Benlloch Pascual com a principal candidat per a l'alcaldia. La coalició dels grups Avant i Los Verdes es presenten a les pròximes eleccions amb el seu candidat Ricardo Romero Piquera. El dia 30 d'abril eixiran les llistes definitives, per si s'ha de corregir alguna errata, amb els candidats per a les eleccions locals del pròxim 26 de maig. | 0.815757 | curate | {"ca": 0.9781818181818182, "en": 0.02181818181818182} | https://laopiniondetorrent.es/valencia/art/60562/un-total-de-10-partits-es-presenten-a-les-municipals-en-torrent |
naciodigital_ca_20220331_0_57319 | Els dentistes gironins oferiran assistència 'a preu solidari' a les famílies sense recursos i que no es poden costejar les consultes d'odontologia privada. Es tracta d'un projecte solidari per fer arribar l'assistència en salut bucodental a persones amb 'dificultats econòmiques', sobretot en aquests moments de crisi quan moltes famílies tenen 'més problemes' per pagar-se el dentista. El Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona juntament amb la Diputació, l'Ajuntament i la Caixa de Girona estan ultimant els detalls per engegar el projecte a principis de l'any que ve. Preveuen atendre, com a mínim, un centenar de gironins l'any.
Més d'un centenar de persones l'any que compleixin amb dos requisits: necessitar l'assistència des d'un punt de vista mèdic i no tenir diners per pagar-se-la. Els problemes bucals han de ser reparacions 'imprescindibles' per mastegar els aliments correctament. Segons ha explicat el president del Col·legi, Emili Banchilleria, els pacients potencials són persones que s'hagin quedat sense algunes peces i que, per això, els hi costa menjar 'amb normalitat'.
Fins ara els gironins que no tenien diners per pagar-se una consulta privada havien d'anar a Barcelona, Badalona o Granollers perquè els atenguessin de forma solidària. A partir de l'any que ve, Girona se sumarà a aquests centres. Tot i això, Banchilleria ha explicat que el sistema sempre serà 'el copagament, en la mesura del possible'. 'Volem que la feina es valori i donar la visió que la boca s'ha de cuidar', ha detallat. Per això, les consultes seran 'a un preu simbòlic' però s'hauran de pagar.
La sanitat pública només cobreix les extraccions en adults, tractaments pal·liatius de conservació i higiene en dones embarassades i extraccions, odontologia reparadora i ortodòncies en els infants. 'Les dents es treuen però també s'han de posar', ha explicat Banchilleria que posa de relleu que la intenció és arribar a tot allò que la sanitat pública no arriba per a persones amb dificultats econòmiques. El projecte va dirigit a gent de totes les edats.
L'organisme autònom de salut pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, i el Col·legi d'Estomatòlegs i Odontòlegs de Girona han signat aquest dilluns un conveni marc de col·laboració. El president del Dipsalut, Josep Marigó, ha explicat que convenis d'aquest tipus serveixen com a marc per a poder tirar endavant projectes d'aquest tipus. Actualment, estan fent l'exposició 'Cuida't les dents' que vol potenciar la salut dental de la població. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/9584/dentistes-gironins-oferiran-assistencia-preu-solidari |
macocu_ca_20230731_2_503762 | Les notes de tall del curs 2017-2018 ja estan publicades
La Generalitat ha publicat les notes de totes les universitats catalanes
El CRAI de la URV del Campus Catalunya | URV
per Redacció, Tortosa | 12 de juliol de 2017 a les 18:59 |
Els estudiants ja coneixen quina és la nota de tall de les universitats catalanes i si han pogut entrar o no a la que ells han seleccionat en la prematrícula. Aquest dimecres, la Generalitat les ha fet públiques i es poden consultar totes en aquest enllaç. Les notes de tall de la URV són aquestes: | 0.729093 | curate | {"ca": 0.9163498098859315, "es": 0.08365019011406843} | |
mc4_ca_20230418_14_9543 | InformacióExitosa trobada al Vendrell dels guanyadors de la campanya Barris Antics
El passat dissabte 20 de juliol va tenir lloc la trobada de guanyadors al Vendrell de la campanya conjunta de dinamització comercial de la Xarxa Barris Antics, a la qual hi van participar 57 persones dels 30 municipis organitzadors de la novena edició.
El matí va començar amb una visita guiada pel nucli històric i temps lliure per fer un tomb pels carrers comercials del centre de la vila i va continuar, al migdia, amb una recepció a la Sala de Plens de l’Ajuntament del Vendrell, en la qual van ser rebuts pel regidor de Participació Ciutadana, Christian Soriano i el regidor del govern, Rubèn Gràcia. Després, el grup es va traslladar a Sant Salvador, on després de dinar, va poder assistir a dues visites teatralitzades al Museu Pau Casals.
La trobada al Vendrell va coincidir amb la trobada a Calaf, i la de Tortosa -que la fa coincidint amb la Festa del Renaixement-. Aquestes tres trobades són les primeres de les 30 que s’organitzaran d’ara i fins al proper mes de gener del 2020 en els 30 municipis organitzadors.
La valoració dels participants en aquestes trobades és molt positiva tant pel fet de descobrir territoris propers, i sovint desconeguts, com per la jornada de convivència amb gent de les quatre demarcacions del país que afavoreix el compartir i atraure interès, cadascú pel seu municipi.
La campanya “Barris Antics. Compra i guanya” té com a objectiu incentivar les compres als comerços dels nuclis antics i fer promoció turística dels municipis organitzadors. | 0.88937 | curate | {"ca": 0.9826923076923076, "en": 0.01730769230769231} | https://elvendrell.net/informacio/6805-exitosa-trobada-al-vendrell-de-guanyadors-de-la-campanya-barris-antics |
mc4_ca_20230418_13_261160 | El blog. Entrades - Setembre 2013
Com és de costum i ja ho sabeu, toca entrada de la setmana. Avui tenim la Marta i Josep, una noia de Berga i el Josep, un xicot de Manresa, que es van casar el dissabte 31 d'agost a les 18.30 a Cal Puntes durant una tarda fantàstica, amb una cerimònia civil celebrada pel nostre amic Jordi.
A les cerimònies són molt importants les persones que esculls perquè hi parlin i et dediquin unes paraules, en aquest cas la Nuri ( amiga comuna que va provocar que la nostra parella es conegués el 11 de setembre de fa 3 anys a la seva boda ) i la Mireia ( cosina de la Marta) van fer un tàndem perfecte entre l'emoció i la diversió.
Després com és normal, vem tenir aperitiu, sopar, concurs pels nostres nuvis, regals, projeccions, rialles i plors i per acabar un video-...
Maria Alba i Eduard
Anem per la nostra entrada nº24, si si, sembla que fos ahir que iniciàvem aquesta etapa nova amb certa por i incertesa per com sortiria tot plegat i de veritat que estem molt contents de l'acollida que ha tingut el nostre blog entre les parelles que aquest 2013 han passat i passaran per casa nostra.
Avui tenim l'enllaç de l'Eduard i la Mª Alba, un 10 d'agost, una parella que ha fet i ha mirat cada detall en primera persona i ho han viscut al màxim. Van arribar a Cal Puntes amb un escarbat vermell, triar un bon cotxe per sorpendre els convidats sempre és un bon punt a favor, aquelles coses que recordes al cap del temps, i per entrar a l'aperitiu la gent els esperava amb globus que es varen anar deixant a mesura que ells anaven fent el passadís, omplint-ne el cel.
Es va disfrutar de l'aperitiu i del fant&agra...
Dídac i Mercé
Després del dia festiu i de tenir ja els menuts de casa col·locats de nou al cole, anem per l'entrada de la setmana.
Ens situem a 3 d'Agost, un dia radiant, el Dídac i la Mercé van passar per la vicaria, escollint casar-se a l'església de Viver i Serrateix, així que nosaltres teníem una mica més de temps per preparar-ho tot. Durant l'aperitiu i d'amagat de la nostra parella els convidats van anar fent un llibre amb fotos polaroid que més tard seria un regal que els hi va donar el seu nebot, una mica més i ens enganxen però ens sembla que venien tan nerviosos que no se'n varen pas adonar.
Un cop acabat el sopar i entregats tots els corresponents regals ens quedava una última sorpresa pels nuvis; els hi varen envenar els ulls i un cop ell...
Jordi i Glòria
Vaaa que ja arribat el setembre, si nois, se'ns ha acabat l'estiu, però nosaltres encara tenim casaments del Juliol per explicar, imagineu-vos si donen de sí les nostres parelles.
El Jordi i la Glòria ens han explicat una mica la seva història com a parella, perquè ens encanta que compartiu aquestes cosetes amb nosaltres i així poder-les recordar sempre amb el nostre blog. Ells es coneixen des de que tenien 12 anyets, van ser els típics noviets de quan ets preadolescent i la cosa no va funcionar... Al cap dels anys es van trobar de Festa Major, no sabem ben bé que té aquesta tradició tan catalana que no és la primera parella que se'ns fa després d'alguna nit d'estiu. I aquí van rempendre la seva relació fins arribar a fer el pas de casar-se! Quines coses que t&e... | 0.866253 | curate | {"sv": 0.0025196850393700786, "ca": 0.9801574803149606, "pt": 0.013228346456692913, "sk": 0.004094488188976378} | https://www.calpuntes.com/blog.php?DAT=September%202013&CA=Setembre%202013 |
macocu_ca_20230731_1_71610 | RÀDIO Igualada notícies vespre
ÀUDIO – Enric Conill (ERC) “trobem a faltar que el govern municipal lideri una taula de reconstrucció econòmica amb mesures de ciutat per fer front a la crisi social i econòmica que ja tenim a sobre”
En una entrevista a Ràdio Igualada, el portaveu d’ERC ha explicat que cal liderar i consensuar mesures concretes, amb partides pressupostàries concretes, per abordar les crisis derivades de l’emergència sanitària. Segons Enric Conill no és important les mesures que proposi una formació o una altra, sinó que el més important és consensuar entre tots aquelles mesures de ciutat que han de servir per pal·liar els problemes que pateix i patirà la ciutadania com a conseqüència de la situació que estem vivint en aquests moments.
Algunes mesures, segons Conill, han de ser específiques per cada municipi, però en d’altres també cal buscar el treball conjunt amb la resta de municipis de la Conca d’Òdena. | 0.854509 | curate | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.