id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_6_310626 | Luis Codera Puzo, premi Cast@fiore 2017
Luis Codera ha liderat durant molts anys l'Ensemble CrossingLines
Aquest diumenge, el cicle Sampler Sèries de l’Auditori presenta Noves perspectives globals, concert de la mà de CrossingLines, grup de referència de la música contemporània a Catalunya, on sentirem música de nova creació de joves compositors d'una nova generació global. | 0.704923 | curate | {"it": 0.10427807486631016, "ca": 0.8957219251336899} | https://www.nuvol.com/etiquetes/luis-codera-puzo |
mc4_ca_20230418_12_696721 | Cafè de Comerç Just - Cafès Lider
Cafè de “COMERÇ JUST” Acabat de torrar (100% Natural), mòlt i envasat al buit.
PRODUCCIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE: Retribuir d’una manera digne al productor esdevé la millor forma d’afavorir la seva promoció personal, familiar i comunitària, i de contribuir al desenvolupament sostenible.
CAFÈS LIDER, S.L. (Flo ID: 19892) Empresa CERTIFICADA per FLO-CERT,GmbH.
Cada gra del cafè que teniu a les vostres mans ha estat elaborat artesanalment per oferir-vos una tassa de cafè única i diferent. Una tassa exquisida que us farà descobrir el plaer de viatjar a través del món de les sensacions de LIDER Coffee.
Paquet de Trieu una opció250 gr1 kg
Format Trieu una opcióen gramòlt per a cafetera de filtremòlt per a cafetera expressmòlt per a cafetera italiana Neteja
quantitat de Cafè de Comerç Just
SKU: #000074 Categories: Cafè en gra, Cafè en gra, Cafè mòlt, Cafè mòlt, ECOLÒGIC, MESCLES
Mescla Espresso, Essenza d’Italia – 250 gr, en gra
Paquet de: 250 gr, Format: en gra
Bio, Equilibri natural – Ecològic – 250 gr, en gra
CAFÈ ESPRESSO – 250 gr, en gra
ARABICA natural extra gourmet – 250 gr, en gra
Envasos: 250 gr, Format: en gra
Bio, Equilibri natural – Ecològic
Des de: 4,60€
ARABICA natural extra gourmet
Des de: 3,85€
Mescla Espresso, Essenza d’Italia
Des de: 3,95€ | 0.636786 | curate | {"ca": 0.717408274785324, "en": 0.03590944574551132, "es": 0.15144418423106948, "de": 0.06479313036690086, "fr": 0.03044496487119438} | https://www.cafeslider.com/producto/cafe-comerc-just-espresso/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_366994 | Per primera vegada, un empresari ha implicat Artur Mas en el cas del 3% de suposades comissions a Convergència, a canvi de l'adjudicació d'obra pública.Aquest testimoni protegit ha declarat davant dels jutges i dels fiscals del cas que es van entrevistar amb Mas abans que fos president de la Generalitat i el va derivar a la seva mà dreta, Germà Gordó, perquè fes donacions, que ell interpreta que eren a canvi d'obra pública.Fonts judicials han confirmat a TV3 la declaració d'aquest empresari davant dels jutges i fiscals del cas. Ho va fer mantenint la seva identitat en secret i aquestes fonts lamenten que s'hagi filtrat als mitjans.Segons ha transcendit, el donant s'hauria reunit amb Mas quan aquest era president de Convergència i abans que fos president de la Generalitat, és a dir, abans del 2010. La trobada s'hauria fet al seu despatx, a la seu del partit, i en presència de l'exconseller de Justícia Germà Gordó, llavors la seva mà dreta i gerent de CDC. Diu que el context de la conversa era el de donacions a canvi d'adjudicació d'obra pública. I sobre això, Mas li hauria dit que en parlés amb Gordó.Aquest contractista també hauria confessat que se sentia extorsionat per Gordó, que li hauria recriminat que no feia prou aportacions.http://www.ccma.cat/324/un-testimoni-protegit-implica-artur-mas-en-el-cas-3/noticia/2775104/
Algun dia faran les declaracions abans de que es publiqui la informació: Ricardo sobre el cas 3%: "Ara entem la pressa d'Artur Mas pel canvi ideològic i voler sortir d'Espanya"https://t.co/BG23eci6Aw— El Món Ricardo) 25 de febrer de 2017
Doña Inés és partidària del Corredor Mediterrani?
No ho crec. De fet el titular hauria de ser "C's gira l'esquena al corredor mediterrani". | 0.885527 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_550829 | 683 anuncis de local comercial de lloguer a Girona - habitaclia
683 anuncis de local comercial de lloguer a Girona
Selecció ràpida de població Amer Anglès Banyoles Bellver de Cerdanya Besalú Bescanó Bisbal d´Empordà (La) Blanes Breda Caldes de Malavella Calella de Palafrugell Camallera Cassà de la Selva Castell d´Aro Castelló d´Empúries Celrà Cervià de Ter Empuriabrava Escala (L´) Estartit Figueres Forallac Fornells de la Selva Girona Hostalric Jonquera (La) Llafranc Llagostera Llançà Llers Lloret de Mar Maçanet de la Selva Mieres Mont-ras Olot Palafrugell Palamós Platja d´Aro Port de la Selva (El) Preses (Les) Puigcerdà Quart Riells i Viabrea Ripoll Riudarenes Roses Rupià Salt Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Gregori Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Llierca Sant Julià del Llor i Bonmatí Santa Coloma de Farners Santa Cristina d´Aro Sarrià de Ter Torroella de Montgrí Tortellà Tossa de Mar Vall d´en Bas (La) Verges Vidreres Vilablareix Vilafant Vilobí d´Onyar
Locals Comercials per comarques
Alt Empordà 89
Baix Empordà 120
Garrotxa 50
Gironès 305
Pla de l´Estany 10
Ripollès 2
Local comercial de lloguer província Barcelona 7.003
Local comercial de lloguer província Lleida 274
Local comercial de lloguer Andorra 45
des de 165.000 €
habitaclia.com > Llogar local comercial Girona
Lloguer Pisos Girona Lloguer Cases Girona Lloguer Girona Lloguer Pisos Girona Lloguer Pisos Blanes Lloguer Pisos Blanes Lloguer Pisos Figueres Lloguer Cases Lloret de Mar Lloguer Cases Alt Empordà Lloguer Cases Garrotxa Lloguer Cases Ripollès Lloguer Cases Selva Lloguer Cases Cerdanya Lloguer Pisos Torrent Lloguer Pisos Figueres Lloguer Cases Figueres Lloguer Pisos Banyoles Lloguer Pisos Olot Lloguer Cases Pals Lloguer Cases Olot Lloguer Cases Calonge Lloguer Cases Mieres Lloguer Masies Girona Lloguer Cases Blanes Lloguer Cases Ripoll Lloguer Pisos Palamós Lloguer Pisos Lloret de Mar Lloguer Cases Empuriabrava Lloguer Pisos Olot Lloguer Pisos Palafrugell Lloguer Pisos Mieres Lloguer Cases Begur Lloguer Pisos Hostalric Lloguer Pisos Lloret de Mar Lloguer Cases Camprodon Lloguer Pisos Puigcerdà Lloguer Pisos Salt Lloguer Pisos Cerdanya Lloguer Pisos Alt Empordà Lloguer Pisos Selva Lloguer Terrenys residencials Girona Lloguer Cases Puigcerdà Lloguer Apartaments Girona Lloguer Cases Molina Lloguer Cases Girona Lloguer Cases Vidreres Lloguer Pisos Camprodon Lloguer Cases Palamós Lloguer Cases Banyoles Obra nova a Torrent Lloguer oficines Girona Aparcament Olot Habitatges Llívia Habitatges Sant Joan de les Abadesses Habitatges Forallac | 0.842235 | curate | {"ca": 0.9634577603143418, "en": 0.01218074656188605, "fr": 0.006286836935166994, "es": 0.01807465618860511} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-local_comercial-a-girona/buscador.htm |
oscar-2201_ca_20230904_3_12951 | Per tal que els òrgans interventors dels ens del sector públic local compleixin amb el lliurament d'informació relativa a l'exercici del control intern prevista en la normativa, la Sindicatura va crear una aplicació web per gestionar la seva tramesa telemàtica. Els canvis que s'han produït en aquesta legislació, han fet necessari generar una segona versió de l'aplicació web per la seva tramesa.
En fer servir l'aplicació i introduir l'any a que farà referència la tramesa, automàticament s'obrirà la versió adequada a la legislació vigent en aquell any.
Normativa de referència i instruccions per a la tramesa
Normativa de referència Instruccions per a la tramesa
Conveni amb el Tribunal de Comptes
Conveni de col·laboració entre la Sindicatura i el Tribunal de Comptes que coordina la tramesa telemàtica de la informació.
Acord del Ple del 28 de gener del 2020
Acord del Ple de la Sindicatura que regula la tramesa de la informació relativa a l'exercici del control intern.
Reial decret 424/2017 (articles 12.5 i 15.7)
Reial decret 424/2017, del 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern de les entitats locals.
Acord del Ple del 3 de novembre del 2015
Acord del Ple de la Sindicatura que regula la presentació dels acords i les resolucions contraris a objeccions dels òrgans interventors.
Reial decret legislatiu 2/2004 (art. 218.3)
Article 218.3 del Reial decret legislatiu 2/2004, del 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals
Manual d'usuari de l'aplicació web de tramesa de la informació sobre l'exercici del control intern
Manual d'usuari de l'aplicació web que regula la tramesa establerta en l'acord del Ple del 28 de gener del 2020.
Manual d'usuari de l'aplicació web de tramesa dels acords contraris a objeccions dels òrgans interventors
Manual d'usuari de l'aplicació web que regula la tramesa establerta en l'acord del Ple del 3 de novembre del 2015
Visualització de contingut web
Programa anual d'activitats
Compareixences davant la Comissió del Parlament
Perfil del contractant
Convocatòries d'ocupació
Protecció de dades
Enllaços d'interès
Contactar
Servei d'atenció a les corporacions locals
93 270 11 61
[email protected]
© Sindicatura de Comptes de Catalunya | Avís legal | Política de privacitat | Localització i horaris
Si continues fent servir aquest lloc web, significa que acceptes l'ús de les nostres cookies, per més informació clica"aquí" | 0.754061 | curate | {"ca": 0.9531120331950207, "en": 0.02199170124481328, "es": 0.01991701244813278, "fr": 0.004979253112033195} | http://www.sindicatura.org/web/guest/corporacions-locals/tramesa-dels-acords-contraris-a-objeccions-dels-organs-interventors;jsessionid=75A35E30D34A1541A8D20EAE6C303C98 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_675469 | GOOOOL de bosnia!! GOOOoOOOOoOOOOL!! K opineu de akesta selecció veïna? ?
Per jugar amb Espana Puyol s'ha lesionat. Sort que ja ha acabat la Lliga, que si no... | 0 | curate | {"es": 0.11612903225806452, "en": 0.10967741935483871, "ca": 0.7677419354838709, "fr": 0.0064516129032258064} | |
mc4_ca_20230418_4_59307 | Moscova Apartment Milà Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Piazza Lega Lombarda 5, Sempione, Milà, Itàlia, 20154 - Veure al mapa
Més informació sobre Moscova Apartment
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Milà, no busqui més enllà de Moscova Apartment. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Moscova Apartment, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, habitació familiar, ascensor, àrea de fumadors.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Moscova Apartment la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Milà.
Cal que informeu el Moscova Apartment de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
Tots els tipus de viatgers (28) Parelles (6) Viatgers en solitari (2) Famílies amb infants petits (3) Famílies amb infants grans (8) Grups (9) | 0.835364 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/moscova-apartment/hotel/milan-it.html |
mc4_ca_20230418_10_480567 | Centre de Documentació d'Atenció a les Persones catalog › Results of search for 'se,phr:"Animació Sòciocultural " and au:Torralba, Francesc'
Results of search for 'se,phr:"Animació Sòciocultural " and au:Torralba, Francesc' | 0.611284 | curate | {"ca": 1.0} | https://centredocumentacioap.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-search.pl?q=ccl=se%2Cphr%3A%22Animaci%C3%B3%20S%C3%B2ciocultural%20%22%20and%20au%3ATorralba%2C%20Francesc&sort_by=relevance_dsc&limit=location:MUNDET |
mc4_ca_20230418_3_437150 | El 30% dels espanyols pateix mal alè - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Aquest problema ve donat per una acumulació de bacteris en la cavitat bucal
Fer front al mal alè. GETTY IMAGES | 0.616503 | curate | {"ca": 0.8253968253968254, "ro": 0.1111111111111111, "en": 0.06349206349206349} | http://www.regio7.cat/salut/2016/08/20/30-dels-espanyols-pateix-mal/375484.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_273316 | Ernest Benach aposta per Oriol Junqueras com a nou president d'ERCL'expresident del Parlament creu que l'única fórmula per millorar el partit és la “renovació total i absoluta” i que “cap de les persones a l'actual direcció ha de ser al davant” del nou projecte llegir article
Però sobretot que ell no torni si us plau.
Millor la fada amb l'atxuda de deu sens dubte | 0.680496 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_30141 | Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera (barri) Dreta de l'Eixample (barri) Poble Nou (barri) Sant Antoni (barri) Corts Catalanes, gran via de les Jonqueres, plaça de Muralla de Terra (desapareguda) Vell, font del La Boqueria, mercat de Isabel II, palau d' Llotja de Mar, la Ciutadella, església de la Santa Maria del Mar, església de Sant Pere de les Puel·les, església de Santa Anna, església de Santa Creu i Sant Pau, hospital de. Casa de la Comvalescència Generalitat de Catalunya, palau de la Sant Miquel del Port, església de Barcelona-Estació del Nord Xifré, cases d'en Principal, teatre Pedró, plaça del Barri Gòtic Barceloneta (barri) Duana Vella Poblenou, cementiri del Raval, el (barri) Banc de Barcelona Reial, plaça Boqueria, pla de la Gran Teatre del Liceu Rambla, la Gràcia, passeig de Palau de Belles Arts Palau, pla de Duc de Medinaceli, plaça del Nova, plaça Casa de la Ciutat Universitat de Barcelona, edifici històric de la Casa de la Convalescència
Fortificacions Cases consistorials Edificis de govern Palaus Edificis comercials Edificis financers Teatres Estacions Claustres Patis Universitats Escales Esglésies Mercats
" Bellezas de Barcelona "
Codi classificació: AFB4-210
Nombre d'expedient / dossier: AFB4-210
Centre: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fons: AFB4-210 Col·lecció d'àlbums de l'AFB
Data inicial: 01/01/1874
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Banc de Barcelona
Raval (barri) Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera (barri) Dreta de l'Eixample (barri) Poble Nou (barri) Sant Antoni (barri) Padró, plaça del Corts Catalanes, gran via de les Jonqueres, plaça de Barceloneta (barri) General, jardí de Gòtic (barri) Principal, teatre Vell, font del La Boqueria, mercat de Gibert, casa Ciutadella, església de la Isabel II, palau d' Llotja de Mar, la Duana Vella,la (delegació del govern) Santa Maria del Mar, església de Sant Pere de les Puel·les, església de Santa Anna, església de Santa Creu i Sant Pau, hospital de. Casa de la Comvalescència Generalitat de Catalunya, palau de la Sant Miquel del Port, església de Est, cementiri de l' Barcelona-Estació del Nord Xifré, cases d'en
Ports Cases consistorials Edificis de govern Edificis comercials Edificis financers Jardins Estacions Fortificacions Palaus Universitats Claustres Patis
" Exposición Catalana "
Codi classificació: AFB4-210
Nombre d'expedient / dossier: AFB4-210
Centre: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fons: AFB4-210 Col·lecció d'àlbums de l'AFB
Data inicial: 01/01/1877
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Barcelona, Universitat de
Exposicions Universitats Arquitectura efímera
" Golondrinas "
Codi classificació: L100
Centre: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fons: AFB1-001 Ajuntament de Barcelona
Data inicial: 01/02/1995
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Barcelona, port de Ciutat Vella
Ports Nens Vaixells
" Obras realizadas con motivo del XXXV Congreso Eucarístico Internacional "
Codi classificació: Q100
Centre: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fons: AFB1-001 Ajuntament de Barcelona
Data inicial: 01/05/1952
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Montjuïc (parc) Barcelona, port de Muntaner, carrer de Diputació, carrer de la Corts Catalanes, gran via de les Palau Nacional Lluís Companys, Estadi Olímpic Colom, passeig de Alfons XIII, palau d' Victòria Eugènia, Palau de Zona Franca, passeig de la Miramar, passeig de
Obres d''urbanització Obres de construcció Palaus carrers Ports
" Obras realizadas con motivo del XXXV Congreso Eucarístico Internacional "
Codi classificació: Q100
Centre: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fons: AFB1-001 Ajuntament de Barcelona
Data inicial: 01/05/1952
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Nova, plaça Garriga i Bachs, plaça de Sagrada Família, basílica de la Sagrada Família, plaça de la Bisbe, carrer del Barcelona, catedral de Catedral, avinguda de la Santa Llúcia, carrer de Casa de l'Ardiaca Rambla, la | 0.534595 | curate | {"ca": 0.891194466613461, "es": 0.08459696727853153, "fr": 0.020218143123171058, "pt": 0.0039904229848363925} | https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/search?q=*%3A*&start=0&rows=10&sort=msstored_typology+asc&norm=*&fq=mssearch_geographics&fv=%22+Barcelona%22&fo=and |
cawac_ca_20200528_9_59234 | Actualitat entitats
Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans
A l?inicid?aquest 2012, el dissabte 28 de gener, Carrutxa membre de CARAMELLA i conjuntament amb Solc i Tramús, usproposem una activitat sobre cant improvisat als Països Catalans. La diada, quetindrà lloc a Reus (La Palma) proposa activitats que combinaran tallerssobre jota cantada, nyacres, garrotins i corrandes, i sessions de mostra sobreel cant l'estil valencià i la glosa mallorquina. També hi haurà un tallerd'instruments per acompanyar el cant improvisat.
La cançóimprovisada és una modalitat de cant desapareguda en molts llocs del nostrepaís, que a partir de l?impuls de persones que l?han anat recuperant, comptaamb una força emergent important i que s'ha adaptat als nous contextos contemporanis.
La jornadadel dia 28, que començarà a les 10 del matí i finalitzarà amb un sopar popular,anirà precedida d'actes de difusió com la presentació del primer llibre de lacol·lecció de "Els llibres de la Caramella" el dijous dia 26 o unataula rodona sobre el cant improvisat en l?àmbit educatiu el divendres 27.Durant el dissabte, persones músics i estudiosos de la cançó popular com araArtur Gaya, Carles Belda, Felip Munar, Ferriol Macip o Josemi Sánchezdesenvoluparan tallers i mostres dels diferents cants.
Lesjornades funcionen amb inscripció prèvia (20?, inclou el sopar) i cal fer-laefectiva abans del 20 de gener. Us animem a participar-hi i inscriure-us el mésaviat possible.
Comtantes altres vegades, la mostra-taller de cant improvisat vol reflectiraquesta voluntat de descoberta, coneixement compartit i de transmissiód?experiències que comporten les trobades. | 0.869513 | curate | {"ca": 1.0} | http://entitatsreus.cat/noticias/detall/794/mostra-taller-de-cant-improvisat-dels-paisos-catalans |
oscar-2201_ca_20230904_13_134065 | Habitatge disposa d’un parc públic d’habitatges en lloguer a diferents àmbits de Terrassa i gestiona un parc d’habitatges privats a través del Servei de Mediació per al Lloguer Social.
Per poder optar a ambdós serveis, lloguer públic i mediació, és requisit imprescindible estar inscrit en el Registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial de Terrassa, en la modalitat de demanda corresponent.
Per a fer la inscripció heu de demanar cita prèvia trucant a Habitatge Terrassa, al 010, presencialment a les oficines d’Habitatge o a citaprevia.terrassa.cat
NOTA INFORMATIVA:
La inscripció al RSHPO és indispensable per participar a qualsevol procediment d’adjudicació d’habitatges propietat de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa, S.A.
Així mateix els recordem que per inscriure’s a l’esmentat registre, el sol·licitant ha d’estar empadronat a la ciutat de Terrassa. En cas d’estar empadronat a un altre municipi haurien d’inscriure’s al municipi de residència. | 0.79374 | curate | {"ca": 0.9815573770491803, "en": 0.018442622950819672} | https://habitatgeterrassa.cat/ca/accedir-a-un-habitatge-lloger |
macocu_ca_20230731_9_226514 | Sheryl Schwend
Nom i cognoms Sheryl Schwend. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Sheryl Schwend. Tots els serveis en línia.
Els noms més comuns amb el cognom Schwend: Edmundo, Sheryl, Nicolas, Josefine, Elouise, Nicolás. Aconseguir Noms que tinguin Schwend. | 0.590547 | curate | {"en": 0.050724637681159424, "fr": 0.10507246376811594, "ca": 0.8442028985507246} | |
cawac_ca_20200528_7_154929 | Construint un Internet millor
Apunts de maig, 2007
Espai requerit: 8KB Idioma: Anglès Compatibilitat: 1.5-2.0.0. * FaviconizeTab és una lleugera extensió la qual permet comprimir l’espai que gasta una pestanya a la barra de pestanyes, mostrant-ne només el favicon ( + ) .
Al fer Alt+Clic (es pot canviar per doble clic, Control+Clic …) sobre una pestanya, aquesta quedarà reduïda, ocupant molt poc espai a la barra: desapareixerà el títol de la pàgina i el botó de tancar.
Això pot resultar molt útil si tenim moltes pestanyes obertes, per evitar el molest screll horitzontal.
Al entrar segur que heu observat que apareix un banner de color blau (com el de la imatge superior) amb anuncis.
De moment són en castellà i no estan relacionats amb la temàtica del bloc, però ho sol·lucionarem. Els diners que recaptem amb aquests anuncis serviran (depèn de quants siguin) per millores al bloc, com un domini .cat…
Són de color blau perquè es pugui diferenciar bé què forma part del bloc i què es publicitat, esperem que no siguin una molèstia excessiva.
Com a curiositat podeu veure quin anunci ha aparegut al bloc:
Actualitzat: He bloquejat l’adreça del PP per no rebre anuncis seus al bloc, si trobeu anuncis que van contra la identitat del bloc (anuncis de Microsoft, de la COPE…) podeu enviar-m l’adreça i també els bloquejaré. Tot i això tarda 4 hores en bloquejar-se. | 0.821679 | curate | {"ca": 1.0} | http://dev.mozilla.cat/2007/05/page/4/ |
mc4_ca_20230418_13_665807 | El premi Nobel de Física, Joe Taylor, felicita EA3W per la traducció al català del programa WSJT-X | ea3fhp.cat
Extraordinària propagació esporàdica a la banda d’FM →
El desenvolupador del programari WSJT-X, Joe Taylor (K1JT), ha felicitat EA3W (Xavi) per la traducció al català del programa de modes digitals FT4 i FT8 que utilitzen cada dia més de dos milions de radioaficionats a tot el món. El català és l’única llengua que inclou actualment aquest programa, a part de la llengua original, l’anglès.
Congratulations! I am very impressed by the professional-looking catalan labels that I see when WSJT-X built from our latest code is started with the command “wsjtx-language ca-ES”. Just for fun, I have just made several QSOs on 6m using the catalan interface. (K1JT)
Joseph Hooton Taylor Jr. (1941) és un astrofísic nord-americà i premi Nobel de Física pel seu descobriment amb Russell Alan Hulse d’un nou tipus de polsar, un descobriment que ha obert noves possibilitats per a l’estudi de la gravitació.
És el desenvolupador de diversos programes informàtics i protocols de comunicacions, entre d’altres, el WSJT-X, un paquet de programari i de protocols que utilitza missatges generats per ordinador i transceptors de ràdio per comunicar-se a llargues distàncies amb altres radioaficionats. El programa WSJT-X és útil per a emetre missatges curts mitjançant mètodes de comunicació de ràdio no tradicionals, com el rebot lunar, la dispersió de meteors i altres emissions de baixa relació entre el senyal i el soroll. També és útil per a contactes de llarga distància amb transmissions de potència molt baixa a les bandes d’HF. | 0.820097 | curate | {"ca": 0.837137569401604, "en": 0.1591610117211598, "fr": 0.003701418877236274} | https://ea3fhp.cat/2020/05/19/el-premi-nobel-de-fisica-joe-taylor-felicita-ea3w-per-la-traduccio-al-catala-del-programa-wsjt-x/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_89437 | Aprofito el racó per donar una notícia a l'independentisme català, en especial al País Valencià. La recent creada secció local d'Ontinyent té activa des de fa dues setmanes la seva pàgina web. Aquesta eina comunicativa vol contribuir al projecte polític de les JERPV/JERC en Ontinyent, ciutat industrial en decadència de la Vall d'Albaida. La nostra intenció és crear un portal del jovent independentista per a tota la comarca, des d'on difundir campanyes, manifestos, noticies i altres informacions que ens afecten, així com per donar a conèixer als joves el cas català, la cultura de resistència duta a terme pel nostre poble i la necessitat creixent de llibertat de la nostra nació oprimida. Entra-hi ara! P.D. ; Espere les vostres opinions i sugerències, us recorde que la pàgina segueix en construcció. Salut companyes i companys!
Faig una crida als ontinyentins xics perquè entren a militar a la nostra secció local... resulta que sóc l'únic homenet entre un bon grup noietes, s'està convertint totalment en una assemblea de dones independentistes, i quan s'ajunten són perilloses de veritat.
És que sense les dones no hi ha revolució!!! Des d'Aielo teniu tot el suport!
Doncs a intentar obrir una secció local a Aielo! A Bocairent tenim a gent, un xic i una xica, segurament acaben per formar secció local en disposar d'una tercera persona. Les quotes són mínimes, 1,5 euros mensuals per als menors de 18 anys i no se si arriba a 3 euros per als majors, els tres o quatre primers mesos no hi ha quota per ser nouvingut a l'organització. A veure si algú s'anima!
No, no, que la gatara és de l'EI!
Quin problema hi ha? Tinc amics en Aielo que els interessaria!
A Aielo??? Independentistes??? On estan? On estan? On estan? No m'ho puc creure...
Jo sóc d'Aielo d Malferit i sóc Josep Maria Clar també està Aielo de Rugat
Aielo de Malferit, terra de nino bravo i la coca-cola Si al final serem uns quants de la comarca i tot. Tal com estan les coses a Ontinyent, espere que us vaja bé, encara q preferia altra organització
A poc a poc anem fent país... Podria anar millor però va bé per ara... | 0.717289 | curate | {"ca": 0.8936170212765957, "pt": 0.006286266924564797, "en": 0.011121856866537718, "ec": 0.01160541586073501, "es": 0.059477756286266927, "it": 0.00483558994197292, "id": 0.013056092843326886} | |
cawac_ca_20200528_1_149018 | President Mas: "Catalunya encapçala Europa pel que fa a la generositat i la solidaritat de la seva gent"
El president i la seva esposa atenten les trucades
· Artur Mas, acompanyat de la seva esposa, Helena Rakosnik, ha participat aquest vespre en el programa La Marató de TV3 atenent les trucades dels donants
· El cap del Govern es felicita de la resposta ciutadana i destaca “la bondat de la gent, que fa de Catalunya un país de primera”
El president de la Generalitat, Artur Mas, s’ha mostrat orgullós aquesta nit de la resposta solidària que els catalans estant tenint amb La Marató de TV3. “ Quan veus aquestes coses i et compares amb els altres, t’adones que Catalunya és un país absolutament de primera”, ha dit . “En el context europeu anem al davant de tot des del punt de vista de la generositat i la solidaritat de la gent”, ha ressaltat el cap del Govern en la breu entrevista que li han fet durant la seva participació en el programa.
Artur Mas, acompanyat de la seva esposa, Helena Rakosnik, ha participat aquest vespre en la 20a edició de La Marató de TV3 atenent les trucades de les persones que volien fer donacions a aquest programa, dedicat enguany a la regeneració i els trasplantaments d’òrgans i teixits.
“Els catalans són solidaris, també des del punt de vista de les donacions d’òrgans, i t’adones que la qualitat d’un país es mesura per la bondat de la gent; per això, Catalunya és un país de molta qualitat”, ha afirmat el president. “Hi ha crisi però no de bondat ni de solidaritat ni de generositat i això és molt important ”, ha ressaltat.
Artur Mas ha explicat que després d’atendre les trucades des dels estudis de TV3, ell i la seva dona es desplaçarien fins a la Fira de Barcelona, a Montjuïc, per visitar el centre d’operacions d’atenció telefònica de La Marató que hi hainstal·lat allà. “M’aproparé al centre logístic perquè vull agrair personalment als voluntaris la seva feina també molt meritòria; el voluntariat va en la mateixa línia d’un país de qualitat ”, ha dit el president. | 0.903228 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/actualitat/noticies/notapremsa-132216.html?mode=static |
mc4_ca_20230418_8_598106 | Com recobrar RoundCorners d'iPhone
Com recobrar iMessages d'iPhone (iPhone 6s Plus inclòs)
IMessages missatges de text és força fàcil mitjançant iOS 9 iPhone, iPad, iPod touch i Mac. Tanmateix, accidentalment suprimir RoundCorners també passa tot el temps. És també tan bonic recuperar iMessages suprimits? La resposta és sí. Hi ha tres maneres per tu per recuperar iMessages suprimits de iPhone, iPad i iPod touch.
iOS 6s 9/iPhone (Plus) RoundCorners programari de recuperació
T'ofereix tres maneres de recuperar iMessages suprimits des d'iPhone 6 (Plus) / 6 (Plus) / 5S / 5C/5/4S/4/3 GS
Recuperar iMessages directament de l'iPhone, reserva d'iTunes i reserva d'iCloud.
Recuperar suprimits iMessages incloent-hi contingut de text, arxius adjunts i emoji.
És compatible amb iPhone 6s (Plus), 6 (Plus) d'iPhone i l'última iOS 9 plenament!
Presentar i recuperar selectivament iMessages en qualitat original.
Només de lectura i lliure de risc.
1: recuperar-se suprimia iMessages de iPhone
2: recuperar perdut iMessages des d'iTunes
3: recuperar iMessages anterior d'iCloud
Part 1: Recuperar directament iPhone iMessages, Simple i ràpid
Pas 1 Connecta teu iPhone (iOS 9 compatible) a l'ordinador i l'escannegen
Després de descarregar i instal·lar el programa, executar-lo al seu ordinador. Llavors la finestra del programa serà el següent. Pot simplement feu clic a "Inici" escannejar-lo.
Pas 2 Presentar i selectivament suprimits iPhone iMessages
Igual que l'últim pas en el mode de recuperació anterior. és el moment per obtenir una visualització prèvia i comprovi les dades anteriors. Només comprovar un per un i feu clic a recuperar per salvar-los al seu ordinador.
Bitllet: Més informació sobre els missatges suprimits des d'un iPhone (iOS 9 compatible), pot anar-hi: recuperació de iPhone missatges suprimits
Part 2: Recuperar RoundCorners continguts de reserva d'iTunes
Com tots sabem que iTunes pot automàticament reserva les dades sobre un Tacte d'iPhone, iPad o iPod, quan vostè sync amb ell. Després de perdre dades, directament podeu restaurar la còpia de seguretat al seu iPhone. Referint-se a recuperar iMessages de la reserva d'iTunes, hi ha dues maneres per tu triar: selectivament iMessages de recuperar o recobrar la còpia de seguretat sencera.
Restaurar mitjançant iTunes
Dispositius suportats Per tot l'iPhones, incloent-hi iPhone 6s (Plus) Per tot l'iPhones
Reserva d'iTunes presentar contingut abans de recuperació;
Recuperar selectivament el que vulguis de la còpia de seguretat;
No hi ha dades sobreescrits en l'iPhone;
Lliure;
Contres Programari pagada amb una versió de judici.
No presentar;
No restaurar selectiva;
Substitueix totes les dades en l'iPhone.
Descarregar Versió per a Windows, versió de Mac iTunes
Anem a comprovar com recobrar iMessages iPhone per extreure la reserva d'iTunes d'arxiu en passos. Primer, Descarregui la versió de judici per sota de franc.
Pas 1 Extregui l'arxiu de reserva d'iTunes
Tots els arxius de còpia de seguretat del seu tipus de dispositiu es llistaran automàticament després d'introduir aquest mode de recuperació (com la finestra mostrat a dalt). Escollir aquest per al seu iPhone (normalment l'un amb l'última data de còpia de seguretat si hi ha més d'un) i faci clic a Començament escanneja per començar pel seu FakeCarrier extracció.
Pas 2 Presentar i recobra suprimit RoundCorners de iPhone
Quan l'extracció completa, tot el contingut del fitxer de còpia de seguretat es visualitzen en detalls. Seleccioneu missatges a la banda esquerra en la finestra i pot presentar contingut detallada dels seus missatges i RoundCorners. Marca aquells que vol recuperar i fer clic el "Recobrar" botó en la part superior de la finestra, podeu desar-los al seu ordinador amb un simple clic.
Part 3: RoundCorners de restaurar des de reserva d'iCloud
Per restaurar RoundCorners des IImpossible reserva, cal restaurar la còpia de seguretat sencera posant el seu iPhone com un dispositiu nou primer. Si no voleu fer-ho d'aquesta manera, també pot utilitzar Wondershare Dr.Fone per iOS. Permet accedir per presentar i recuperar selectivament iMessages en el seu iPhone.
Pas 1 Executar el programa i registre al seu iCloud
Canviar a mode de recuperació de recuperar d'iCloud de seguretat en la part superior de la finestra del programa.
Quan corrent Wondershare Dr.Fone per iOS al teu ordinador, anar al mode de recuperació de recuperar d'iCloud de seguretat en la part superior de la finestra. Llavors el programa us presentarà una finestra per a connectar-se a l'Apple ID. Només fer-ho com li diu. Wondershare pren seriosament la seva privacitat i no en conservaran cap constància.
Pas 2 Descarregar i escanejar la reserva d'iCloud per obtenir dades en ella
Una vegada que heu iniciat la sessió, el programa trobarà automàticament tots els arxius de còpia de seguretat en el compte d'iCloud. Tria la que vulguis i fes clic aquí per descarregar-lo. Llavors pot escannejar-lo amb un sol clic una altra.
Pas 3 Presentar i recuperar iMessages per al seu iPhone
L'exploració portarà algun temps. Quan s'atura, podeu llegir que tots trobar dades en la seva reserva d'iCloud. Trieu l'element de missatges i fitxers adjunts del missatge. Podeu seleccionar un qualsevol que vol i guardi'l al seu ordinador fent clic al botó recuperar .
6s (Plus), 6 (Plus), iPhone 5S, 5C, iPhone 5 iPhone iPhone iPhone iPhone 4S, iPhone 4, iPhone 3GS
tots els iPads incloent iPad aire, mini iPad amb pantalla de la Retina, iPad mini, IPADE amb la pantalla de la Retina, el nou iPad, IPADE 2, iPad 1
10 grans usos per vells telèfons i Tablets
Com suprimir/clara missatges en iPhone
[Tema solucionat] iPhone Stuck a la pantalla de Logo de pomes
Com resoldre iPhone Notes icona desaparegut o ocult
> Recursos > iPhone > com recobrar iMessages d'iPhone | 0.724097 | curate | {"ca": 0.8960126471104866, "pt": 0.019673282979097137, "es": 0.023186369225364482, "en": 0.037238714210433864, "fr": 0.010012295801861935, "it": 0.013876690672756016} | http://ca.wondershare.com/recover-iphone/recover-imessage-from-iphone.html |
racoarticles_ca_20221005_2_6115 | Dossier
Dinosaures de Fumanya
Antecedents
El descobriment del jaciment d'icnites (petjades) de dinosaure del Cretaci Superior, a 1650 metres d'altitud, en el paratge de Fumanya, fou la conseqüència d'una explotació de carbó a cel obert executada després d'anys d'haver-se abandonat l'extracció tradicional del carbó en mines, a causa del baix rendiment de l'explotació i al procés de tancament de l'empresa minera. Fa aproximadament 16 anys l'equip multidisciplinari de la Universitat de Barcelona, Taller de Projectes, en l'estudi previ a la redacció del nostre projecte, va manifestar: • Científicament, l'aflorament de Fumanya és el més importants dels situats en un pla quasi vertical, del període Cretàcic superior, a Europa. • Allò que fa més rellevant Fuma-nya és l' entorn natural, l' enorme mural paleontològic on es troben les petjades.
• Fumanya era una zona del Cretaci Superior amb llacunes i vegetació exuberant. • Els canvis climatològics i geològics van portar a l'aparició d'estrats de carbó i als grans plegaments orogènics. • En l'actualitat Fumanya és, en primer lloc, un important jaciment d´icnites i, en segon lloc, un gran espai d'interpretació obert sobre l' explotació del carbó a Catalunya. • L'estudi de la Universitat de Barcelona suggereix que la intervenció que s'havia de dur a terme a Fumanya, per posar de manifest i interpretar bé els aspectes de la geologia, la mineria i la paleontologia, es referissin al gran mural paleontològic i que l'entorn es mantingués tal com va que-dar després de l'explotació del carbó a cel obert, sense ferhi cap intervenció de pretesa millora.
• Pel projecte arquitectònic recomanaven un contenidor allunyat del parc temàtic, que jugués amb l'efecte de les coses autèntiques, reals, més enllà de la ficció cinematogràfica, on seria molt fàcil de caure seguint els esquemes a l'ús que incita el món dels dinosaures.
Hem de dir que vàrem acceptar de molt bon grat les recomanacions arquitectòniques dels experts, ja que les trobàvem pertinents i coincidien plenament amb les nostres.
Entorn
L'entorn de la construcció és un lloc topogràficament alterat per l'extracció del carbó. Es tracta d'una extensa porció de terreny extremadament singular, que la presideix el tall inclinat, gairebé vertical, del mural paleontològic. Davant d'aquest mural, en una posició poc comú, lleugerament penjat cap el precipici que va quedar després de l' explotació del carbó a cel obert, s'alça l'edifici del Centre d'Interpretacio, molt enfonsat en el terreny amb la finalitat de posicionar-lo davant del mural i de disminuir el seu impacte. Al voltant, tot és terreny transformat, estrats i sinclinals amb els colors de les margues expansives -que van dificultar molt la fonamentació, les roques calcàries, el guix, el carbó i un petit estany natural ple de boga i cant de granotes, generat sobre la base de l' esplanada, al fons de l' excavació. El conjunt forma una mena de Land Art, ja que és el resultat d'una acció humana amb resultat artístic evident.
Programa
Es tracta de projectar un Centre d'Interpretació per explicar els fenòmens, ocorreguts fa milions d'anys durant l'època dels dinosaures, a través dels rastres paleontològics que van deixar i la naturalesa convulsa que va quedar després de l'extracció del carbó. Tot plegat facilita la comprensió d'alguns temes geològics, a més dels estrictament paleontològics. D'aquí ve la consideració de Fumanya com un edifici obert per a el projecte arquitectònic de Fumanya
Agustí Costa
CinglesdeFumanya. Vallcebre.
1.L'edificiallímitdel'excavació.
2.Marquesinad'accés.
3.Relaciódel'edificiambeltall.
4.Paramentderocad´1,10metresdegruixiLandArt.
FOtOs: ViCenç tOlOsA la interpretació de la geologia i la mineria, a més a mes de la paleontologia.
Amb aquesta finalitat, el programa fixat pels gestors del projecte constava, en un primer moment d'una gran sala d'exposicions a la planta baixa, una terrassa adjacent situada davant del mural paleontològic, una botiga, una oficina, la recepció i una sala tècnica. A la planta Inferior -a la qual s'accedeix a traves d'una escala i un elevador per a discapacitats-, hi trobàvem un petit auditori, el bar, els lavabos i un magatzem. Un segon programa va traslladar la botiga, l'oficina i el bar en un altre edifici que van construir a l' exterior, amb un altre equip tècnic.
Proposta
Com que es partia de la idea que el Centre d'Interpretació es construeix per explicar fenòmens que van passar molt abans de l'existència de l'ésser humà i que està emplaçat en plena natura, en un lloc deshabitat, on no hi ha altra experiència constructiva que les masies, des del primer moment el projecte es va proposar assolir una expressió que no prengués com a referent les construccions tradicionals ni els clixés estereotipats d'alguns dissenys contemporanis. És a dir, el projecte volia trobar un llenguatge propi, potent, tant allunyat com fos possible de les formes convencionals.
Qualsevol intervenció arquitectònica situada enmig de la natura ha d'assumir la seva situació i deixar que el lloc suggereixi solucions. I, encara que les solucions puguin sotmetre's més o menys a l'entorn, fins al punt d'arribar-ne a prescindir totalment, sempre és convenient tenir-lo en consideració. En el nostre cas era clar que, com més tancat fos l'edifici pel costat de la carretera, més bon diàleg establiria amb els cingles rocosos dels voltants, amb una única excepció: la façana de vidre situada davant del mural que conté les petjades, incorporat a l' edifici com si es tractés de la seva quarta façana.
L' edifici té una secció trapezial rematada amb una coberta lleugerament inclinada de zinc, sense voladissos, i és d'un sol vessant, ascendent cap al tall paleontològic. La construcció consta de dues plantes, una i mitja ancorada al terreny. El paviment de llosa de quarsita gris de grans dimensions (el mateix color que la superfície del mural), des de l'interior surt a la terrassa, inclinadament. Tant des de l'interior com des de la terrassa les vistes s'obren davant del mural, potenciades pels dos murs laterals cecs; i una barana de vidre transparent de seguretat protegeix la terrassa sense interrompre la visió tant del mural com de l'estany natural ple de boga que hi ha entre l'edifici i el tall.
Al costat de l'entrada destaca una gran marquesina de formigó externa i exempta de l'edifici principal, que protegeix l'accés amb l'ajuda també d'una fina paret de planxes d'acer acabades en brut, que s'aguanten només per la base. Aquesta marquesina és l'únic element arquitectònic que evidencia la presència de l´edifici i, de nit, és un reclam lluminós, en tractar-se d'un volum buit que s'il•lumina interiorment des de terra. La marquesina és un senyal que indica des de lluny l'accés a l'edifici. Els dos murs laterals cecs, de pedra ciclòpia de 1,10 metres de gruix, tenen l'aspecte d'uns paraments de roca semblants als singles esquarterats que són tant abundants a la zona i, ni pel gruix ni per l'aspecte, no s'assemblen gens a una paret de pedra convencional. Tots els materials, fins i tot els acabats interiors, s'utilitzen en la seva expressió literal, directa, sense revestiments afegits.
A excepció dels paraments laterals de roca, l'edifici es tot de formigó vist, tant per dintre com per fora, i s'assenta sobre el terreny horitzontalment, com un estrat del paisatge. Aquesta horitzontalitat queda rematada amb plans inclinats que donen a l'edificació un cert aire dislocat, com a conseqüència d'haver triat l' opció de construir els plans estructurals que han d'evacuar les aigües pluvials directament inclinats. Això passa amb les marquesines, la terrassa i, naturalment, amb la coberta de zinc. Creiem que el fet infon espontaneïtat i que és pertinent, ja que ens adrecem a uns temps sense referents constructius. Per altra banda, creiem que l'expressió abstracta que ha quedat després de les excavacions a cel obert, dutes a terme durant l'extracció del carbó, el magnífic Land Art resultant, és important que dialogui amb unes formes constructives que han establert les seves pròpies regles compositives sense voluntat de representar res que no provingui de la interpretació que s'ha fet del context.
Criteris d'integració al lloc
A més dels criteris formals utilitzats en el plantejament de les solucions, que són conseqüència directa de les funcions pròpies d'un museu d'aquestes característiques, el projecte planteja un seguit de subtileses que potencien elements intangibles, que la naturalesa de l' encàrrec i el lloc suggereixen, sense els quals el projecte no acabaria d'estar qualificat del tot. N'esmentarem alguns:
L'explotació minera va maltractar un tros de terreny natural i el començament d'una petita llera d'aigua, que es formava just en aquell indret. La resposta del projecte consisteix a aportar l'aigua de la pluja que baixa llepant Façanaest:marquesines,parets deplanxesd'aceribases.
el mur de formigó cec de la façana est. Pel camí, aquesta aigua troba una marquesina que provoca una cortina d'aigua caient a l'interior d'unes basses. Aquest fenomen també es pot provocar artificialment mitjançant un tub de rec ocult a la coberta de zinc. La finalitat és propiciar processos biològics que incorporaran la naturalesa -sense reproduir-laperò integrant-la literalment sobre els elements de la construcció. Amb el temps, aquell mur s'omplirà de minúsculs organismes, líquens o simples taques... En definitiva, paisatges naturals vius. I així es produirà una maduració lenta i s'introduirà, a l'edifici, el concepte d'efímer, en el sentit que es produiran transformacions a causa de l'acció d'elements variables, com l'aigua, la vegetació o el so de l'aigua caient en forma de cortina sobre les basses.
Les basses, encara que petites, pretenen fer una picada d'ullet al fet que en aquest lloc, a l'època dels dinosaures, segons el testimoni dels professors de la Universitat de Barcelona, era una zona amb llacunes i vegetació abundant. La resposta del projecte fa passar l'aigua de pluja de la coberta per aquestes basses abans d'entrar en un dipòsit amagat a la planta inferior, per ser reutilitzada als WC. Les dues basses s'han colonitzat amb una plantació de boga i, ara, faltaria la vegetació autòctona, abundant -que els professors avisen que hi havia-per acabar de completar el fossat existent i la rocalla de la carretera.
El parament de roca de les dues façanes laterals està previst que es colonitzi amb herbes i mates autòctones per oferir l'aspecte que tenen les cingleres veïnes, formades per roca i una petita proporció de plantes.
L'esplanada d'accés, tractada amb grava grisa de la Plana de Vic que té la mateixa tonalitat que el tall, té com objectiu fer un tractament senzill i de poc manteniment, que connecta molt bé amb l'esperit que ha animat el projecte. Dèiem que la zona era plena de llacunes i en conseqüència de llims, que tenien un color gris com el tall paleontològic, que està ple de les petjades dels dinosaures que caminaven sobre aquests llims.
AgustíCosta
Aparellador i dissenyador d'interiors
Façanaestal'hivern.
FOtO: ViCenç tOlOsA | 1 | perfect | {"nl": 0.0006372325898953118, "ca": 0.9890760127446518, "pt": 0.002822030040964952, "en": 0.0007282658170232135, "eu": 0.0015475648611743287, "es": 0.0027309968138370506, "it": 0.0007282658170232135, "tr": 0.001729631315430132} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_747737 | Mirant l'evolució del logo del Bloc en la seua dècada d'existència, observem com ha anat difuminant la senyera (encara més del que ja estava) fins a no poder reconèixer-la. Ara, a més a més, el Bloc ja no és "nacionalista" ni "valencià". Però ja ho sabem, la culpa de tot això no la té el Bloc, ara ja ens ho han fet veure, la culpa la tenen Esquerra Repúblicana i Solidaritat Catalana per la Indepèndencia per montar la seua "sucursal" al País Valencià.
Un altre: Ara des d'una vessant més seriosa, crec que al País valencià es viu una situació "d'emergència". Emergència de molts tipus; nacional, identitari, lingüístic, de model social, laboral, econòmic, polític... I és dins aquests supòsits quan el lema "la unió fa la força" pren més sentit que mai, i gairebé ha d'ésser obligada una entesa dels partits polítics que podrien arribar a un acord de mínims. Fugir dels sectarismes i dels recels mutus hauria de ser la recepta a seguir en aquest cas. Un veritable "compromís" signat entre tots aquells que defensen un País Valencià amb uns trets identitaris forts, amb voluntat d'assolir majors quotes d'autogovern, amb una política lingüística en favor del valencià de veritat, i a la vegada que apostin sense embuts per la unitat de la llengua i la cooperació entre tots els territoris catalanòfons (i en més àmbits), uns partits que defensin un nou model de societat més equitatiu i que enterri els fantasmes de l'especulació i de la corrupció. En definitiva, tots aquells que pensin que dir-li "comunitat" a una regió històrica com el País Valencià és una ofensa històrica. I tot això més enllà del fet que uns creguin en la unitat dels PPCC, altres en la nació valenciana o d'altres es baixin en l'estació de "l'Espanya federalista", o que uns siguin més "d'esquerres" i d'altres més de "dretes". Si s'està d'acord en un, ni que fos, mínim full de ruta conjunt i s'aconsegueix de tenir una veu prou forta que sigui escoltada per la gent, potser es podrà anar revertint aquesta situació actual de despersonalització, de mitjes veritats, d'ocultacions, manipulacions, ambigüitats i de violència impune dels feixistes, sovint permesa per les autoritats. Ja sé que tot això són només paraules, en part il·lusòries, i que no s'esdevindran mai una realitat, però crec que tota solució que no passi per aquesta "unitat", en molts sentits, farà que el procés d'espanyolització latent continui el seu curs al PV, malrat honroses excepcions. Que ningú renuncii al seu projecte, però que cadascú es faci responsable de l'esmicolament mutu i del fracàs general de tots aquells que no viuen només per a ofrenar "noves glòries a Espanya".
No hi ha cap unitat possible perquè no hi ha cap divisió, tot eixe conte de la unitat està molt bé quan tens dos, tres o quatre faccions amb igualtat de forces i que unint-se podrien convertir-se en algo molt gran. En este país està el PP, el PSOE, després un desert enorme, Compromís, un desert encara més gran i després la resta. No estem parlant de 3+2+2+1 sino de 10+0.03+0.02+0.001, no val la pena. Qui vulga la unitat del valencianisme ja fa temps que està resolta, es diu BLOC-Compromís. Salut!
Bon miting! Per començar, aquest "compromís 2011" no és el mateix "compromís 2007", no?´Té la mateixa força EUPV que IPV i els verds? Doncs ja ha començat esmicolat... Aquí es tracta d'anar sumant, poc o molt, per anar creixent el moviment en general, no un partit. Així es podrà exercir una mínima influència sobre els qui maneni articular un tercer espai que obligui a la no mimetització amb el PP...
molt de poc a poc ? hi ha algunes forces al País Valencià que porten molts anys que mai han arribat a l'1 %. Quan començarà a creixer este moviment?Ja se que el Bloc tampoc està per a donar lliçons, no ha superat la tanca del 5 %, però alemenys manté els resultats a les municipals i autonòmiques. | 0.880627 | curate | {"ca": 0.9769089477827342, "es": 0.018630280766203097, "ro": 0.001574389923904487, "en": 0.0028863815271582263} | |
vilaweb_ca_20220728_0_49051 | Fonts del govern de l’Aragó han desmentit a Europa Press que s’hagi tancat un acord amb Catalunya sobre una candidatura conjunta pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. L’executiu aragonès ha remarcat que està a favor que se celebrin els jocs al Pirineu, però ha reiterat que solament acceptarà el projecte en igualtat de condicions amb Catalunya. Ara com ara, segons han afegit aquestes fonts a Europa Press, “no hi ha cap garantia que la candidatura es plantegi d’igual a igual i de forma equilibrada.”
“La desconfiança cap a la resta d’interlocutors és absoluta”, han explicat les fonts consultades, que han remarcat que la candidatura als jocs és un projecte d’àmbit espanyol. L’Aragó, ara com ara, ni tan sols descarta presentar la seva pròpia candidatura.
Aquesta horabaixa s’havia informat que el govern català i l’aragonès havien arribat a un acord tècnic per la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Ho ha avançat La Vanguardia i fonts del govern català han confirmat a VilaWeb les negociacions. El projecte s’havia treballat en l’àmbit tècnic i havia d’ésser anunciat dilluns pel Comitè Olímpic Espanyol (COE).
Segons informacions preliminars, Catalunya es reservava l’organització de les principals proves d’esquí, com és el cas de l’esquí alpí, descens i eslàlom (La Molina-Masella); esquí de muntanya (a Boí Taüll); ‘snow’ i ‘freestyle’ (Baqueira Beret) i hoquei gel (Palau Sant Jordi). A l’Aragó tindrien lloc les modalitats de biatló i esquí de fons, patinatge artístic i de velocitat curta i llarga.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, s’havia mostrat obert a col·laborar amb altres territoris, però exigia que Catalunya ocupés un paper central. En aquest sentit, fonts del govern defensen que el Principat acollirà les proves de més pes.
L’entesa política havia esdevingut una obligació exigida pel COE per tal que la candidatura tirés endavant. El seu president, Alejandro Blanco, havia demanat “consens” per activa i per passiva i un acord polític entre Catalunya i l’Aragó. De moment es desconeix quin nom tindrà la candidatura i que també era motiu de disputa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-catala-tanca-un-acord-amb-laragones-per-la-candidatura-dels-jocs-olimpics-dhivern/ |
macocu_ca_20230731_6_540874 | Sant Antoni 2019
Activitats esportives
12.00h Partits de bàsquet del Club de Baloncesto Benicarló categories benjamí i aleví en el poliesportiu 13.15h Partit futbol sala categoria divisió d'honor en el poliesportiu municipal de Benicarló 17.00h Partit de bàsquet categoria sènior en el poliesportiu Activitats esportives | 0.721997 | curate | {"ca": 0.9339622641509434, "fr": 0.0660377358490566} | |
mc4_ca_20230418_5_49198 | Avui dijous a les 21 hores el Municipal de Vista Alegre Molins rep un partit molt interessant entre els dos equips mataronins que aquesta temporada s'han proclamat campions de les seves lligues respectives i gràcies a això participen a la Copa Catalunya Amateur. La UD Molinos, campió del grup 4t de 3a Catalana, rep el CE Mataró, campió del grup 2n de la 2a Catalana.
És un partit inèdit a nivell oficial entre els dos equips de dos clubs que mai han coincidit en la mateixa categoria.
Recordem que l'equip blanc-i-blau que dirigeix Juanjo Palma ha acabat primer de la 3a Catalana amb 76 punts, 23 partits guanyats, 7 empatats i 4 perduts, 86 gols a favor i 37 en contra.
L'equip groc-i-negre que entrena Raul Monroy ha acabat primer del seu grup de 2a Catalana amb 75 punts, 23 partits guanyats, 6 empatats i 5 perduts, 83 gosl a favor i 37 en contra.
Com es pot veure els números són molt semblants, però està clar que el CE Mataró és favorit per ser de superior categoria. Però el fet que el rival jugui a casa, i la motivació extra d'alguns dels seus jugadors que havien vestit de groc-i-negre, igualarà de ben segur el matx, que promet moltes emocions. | 0.869214 | curate | {"ca": 1.0} | http://web.totmataro.cat/esports/futbol/item/45152-el-dijous-cita-de-campions-al-municipal-de-vista-alegre-molins |
macocu_ca_20230731_8_7832 | Fira virtual d’universitats
Esteu aquí
Una fira virtual d’universitats informarà sobre els ensenyaments de grau i màster a Catalunya.
dimecres 18 març 2020
On som | 0 | curate | {"ca": 0.8987341772151899, "es": 0.06329113924050633, "no": 0.0379746835443038} | |
macocu_ca_20230731_7_250643 | Terrassa: Unnim i Lunwerg publiquen la monografia sobre Jacint Morera
bonart - 20/01/11
Jacint Morera, construir des de la senzillesa és la dissetena monografia de la col·lecció de llibres d’art d’Unnim, que enguany està dedicada a aquest artista, que va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1915 i va morir a Calonge l’1 de juliol de 1989, després de cinquanta anys d’activitat com a pintor, dibuixant, il·lustrador, escriptor i activista cultural. Morera ha estat un dels artistes més importants del segle XX a Terrassa i s’ha singularitzat dins de l’art català per la seva constant inquietud innovadora i de recerca de nous llenguatges plàstics a través de diferents tècniques. El llibre, coeditat per Unnim i Lunwerg Editores, és el treball més extens i complet realitzat fins ara sobre aquest pintor, amb més de 200 pàgines i 225 il·lustracions. L’anterior estudi monogràfic data de l’any 1983, escrit per Marc Molins, inclòs en el catàleg de l’exposició retrospectiva organitzada per Amics de les Arts. El president d’Unnim, Salvador Soley i Junoy, en el pròleg, explica que “Morera ha excel·lit en el seu treball, però no ha tingut la projecció pública que mereix la seva obra en relació a altres artistes de la seva generació. Aquest llibre vol precisament fer justícia amb ell, donant a conèixer i redescobrint tota una vida intensa i fructífera lliurada a l’art”. L'autor d'aquesta monografia és Miquel-Angel Codes Luna (Olot, 1977), historiador i crític d'art. | 0.868175 | curate | {"ca": 0.9883959044368601, "pt": 0.011604095563139932} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_881702 | Bon dia gent, aquesta pregunta va per aquells que ahir van veure el Polònia...recordeu el gag on surten els membres de l'actual govern (Montilla, Carod i Saura) discutin sobre qui s'adjudicava la figura de Companys? Al començament del gag, però, no només surten aquests tres si no que a més a més també hi ha un noi que treu un cartell dient qe és mut, i automàticament Montilla diu que si no pot dir res se'n vagi, i aquest se'n va. Soc jo o és una fletxa dirigida a l'EI? vull dir..aquesta persona "muda" representava a l'EI? Com ho vau veure vosaltres?
El que trobo curiós és que el mòbil d'en Duran estigués configurat en castellà ---> "ZP llamando". No hi busqueu segones lectures: segur que tots els mòbils de l'equip del Soler ho estan per defecte.
després del que van dir als Premis d'Octubre ja m'ho crec tot d'aquests paios. | 0.808514 | curate | {"ca": 0.9033816425120773, "it": 0.0640096618357488, "pt": 0.03260869565217391} | |
mc4_ca_20230418_4_503343 | Fer-se soci de l’AMPA | AMPA Pla Marcell
Per ser soci de l’AMPA de l’Institut Pla Marcell cal fer l’ingrés de 25€ al Compte Corrent de l’AMPA. La quota és per família per tant cas de tenir més d’un fill/a només cal abonar una sola quota de 25 €. En l’ingrès s’ha de fer constar el nom del/s fill/s. Gràcies per la vostra col·laboració.
Raons per fer-se soci de l’AMPA
Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament que reben els nostres fills i filles. Es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa.
Fer d’interlocutor amb el professorat i l’equip directiu per a tractar temes que afecten i interessen a les famílies.
Recollir les opinions i demandes dels pares i mares sobre el funcionament del Centre i sobre temes educatius en general, NO tractar assumptes personals de cada alumne que han de sert tractats directament amb el seu tutors.
L’AMPA organitza activitats, xerrades, extraescolars…
L’AMPA col·labora, econòmicament, en algunes activitats educatives organitzades pel Centre, com ara els esmorzars de les festes populars: Carnestoltes, Sant Jordi, final de curs, intercanvi alemany, …
A més, l’AMPA ha comprat l’equip de so del centre, ordinadors portàtils, material lúdic (raquetes, pilotes, … reparacions de mobiliari, etc…). | 0.776664 | curate | {"en": 0.03117692907248636, "ca": 0.9041309431021044, "fr": 0.04053000779423227, "ro": 0.024162120031176928} | http://ampa.plamarcell.cat/?page_id=34 |
macocu_ca_20230731_3_147693 | Practica la multiplicació
Introducció - Practica la multiplicació
Multiplicar tres nombres
Per a multiplicar tres nombres, primerament se'n multipliquen dos i el resultat es multiplica pel tercer. Ara multiplicarem 4 × 2 × 5: El resultat és el mateix: 4 × 2 × 5 = 40
Multiplicar per 10, per 100 i per 1.000
Per a multiplicar un nombre per 10, per 100 o per 1.000, s'escriu el nombre i s'hi afig un, dos o tres zeros a la dreta, respectivament.
Multiplicar per un nombre seguit de zeros
Quants euros són 3 bitllets de 500 €? 3 bitllets de 500 € són 1.500 €. Per multiplicar un nombre per un altre seguit de zeros, es multipliquen els nombres com si no hi hagués zeros i després els zeros s'afegeixen al resultat.
Activitats - Practica la multiplicació
Repàs - Practica la multiplicació
Resolució de problemes - Practica la multiplicació
Practica la multiplicació | 0.647277 | curate | {"ca": 0.9256198347107438, "es": 0.02833530106257379, "it": 0.04604486422668241} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_440150 | A la sessió d'ABN hem jugat a cercar els amics del 10. Hem posat 10 pals de polo i després un amic en'agafava els que volia i nosaltres havíem d'endevinar. | 0.660616 | curate | {"ca": 1.0} | https://345infantilceipespillari.blogspot.com/2019/03/amics-del-10.html |
macocu_ca_20230731_10_64248 | Xavier Oriol Granado, investigador del CEJEM, ha llegit la seva tesi doctoral “Jóvenes delincuentes tutelados: perfiles delictivos, desarrollo socioemocional y apego” a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació.
Les directores de la tesi són les investigadores del CEJEM Gemma Filella Guiu i Josefina Sala Roca. L’enhorabona al nou doctor que, amés, va obtenir la màxima qualificació | 0.755982 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_513642 | AVA-Asaja estima que la producció valenciana de caqui descendirà un 35%
La pedra i les gelades registrades a la Comunitat als últims mesos són les responsables.
Aquesta important caiguda de collita no compta amb precedents similars al segle XXI.
El descens es produeix, malgrat l'entrada al circuit comercial de noves plantacions.
AVA-Asaja estima que la producció valenciana de caqui descendirà un 35% AVA
La producció de caqui a la Comunitat Valenciana experimentarà un "desplom" del 35% respecte a la campanya passada, segons les primeres estimacions de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja).
L'aforament previst mancant poc més d'un mes per a l'inici de la recollida dels primers fruits se situa entorn de 240.000 tones, la majoria de les quals corresponen a la varietat Roig Brillant que està obtenint un excel·lent acolliment en els mercats nacionals i internacionals.
Aquesta important caiguda de collita no compta amb precedents similars des que començara a principis de segle XXI l'expansió del cultiu, moltes vegades com a alternativa a cítrics, hortalisses i fruiteres d'os que venien patint una perllongada crisi de rendibilitat.
La superfície valenciana dedicada al caqui ha anat creixent "de manera imparable", de tal manera que en només deu anys s'ha multiplicat per cinc en passar de 3.298 hectàrees en 2007 a 15.977 hectàrees en 2017, d'acord a les estadístiques oficials del Ministeri d'Agricultura (Enquesta sobre Superfícies i Rendiments de Cultius - ESYRCE), segons AVA-Asaja.
El descens productiu d'aquesta temporada es produeix, per tant, malgrat l'entrada al circuit comercial de noves plantacions, que, tenint en compte l'increment de la producció assegurada (333.208 tones en 13.732 hectàrees), estan xifrades per AVA-Asaja en un augment del 8% en comparació a l'aforament de la temporada 2017.
Efecte de gelades, pedra i vent
La principal causa de la baixada de collita es troba en els "devastadors efectes" tant de les gelades registrades al febrer i març com, sobretot, del temporal de pedra i vent que va assotar la comarca de la Ribera el passat 1 de juliol. A més, l'organització agrària constata en nombroses explotacions una major 'escombrà' o caiguda de fruits durant l'actual fase de quallat.
En aquests moments les operacions de compravenda tancades en el camp valencià ja mostren una tendència a l'alça dels preus en origen, movent-se en una àmplia gamma entre 0,35 i 0,45 €/kg, la qual cosa suposa la tornada a cotitzacions prèvies a l'establiment del veto rus en 2014.
AVA-Asaja recomana als agricultors que siguen prudents i actuen amb calma a l'hora de vendre la seua collita ja que la pujada dels preus ha d'aconseguir a compensar els minvaments de volum de producció comercialitzada. | 0.894877 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.20minutos.es/noticia/3409003/0/ava-asaja-estima-que-produccio-valenciana-caqui-descendira-35/ |
boua_ca_20231006_0_2243 | RESOLUCIÓ RECTORAL DE 17 DE MAIG DE 2011 DE NOMENAMENT DE VICEDEGANA, VICEDEGÀ I SECRETARI DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT.
- Data d'aprovació
- 17/05/2011
- Data de publicació
- 24/05/2011
- Òrgan competent
- Rector
- Secció
- NOMENAMENTS I CESSAMENTS D'ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ
Títol: RESOLUCIÓ RECTORAL DE 17 DE MAIG DE 2011 DE NOMENAMENT DE VICEDEGANA, VICEDEGÀ I SECRETARI DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT.
Secció: NOMENAMENTS I CESSAMENTS D'ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ
Òrgan: Rector
Data d'aprovació: dimarts, 17 de maig de 2011
RESOLUCIÓ RECTORAL DE 17 DE MAIG DE 2011 DE NOMENAMENT DE VICEDEGANA, VICEDEGÀ I SECRETARI DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT.
Segons les competències que em són atribuïdes per pels articles 87.2 i 88.2 de l'Estatut de la Universitat d'Alacant i en virtut del Decret 52/2011, de 13 de maig, del Consell, pel que s'autoritza la modificació, per canvi de denominació, de l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat d'Alacant, per la de Facultat de Ciències de la Salut, nomene a:
- SRA. CARMEN SOLANO RUÍZ, vicedegana d'Ordenació Acadèmica d'Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut.
- SR. JOSÉ ANTONIO HURTADO SÁNCHEZ, vicedegà d'Ordenació Acadèmica de Nutrició Humana i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut.
- SR. JOSÉ RAMÓN MARTÍNEZ RIERA, secretari de la Facultat de Ciències de la Salut.
Alacant, 24 de maig de 2011.
EL RECTOR,
Ignacio Jiménez Raneda | 1 | perfect | {"es": 0.20868347338935575, "ca": 0.7570028011204482, "pt": 0.01680672268907563, "en": 0.01750700280112045} | boua6285 |
oscar-2301_ca_20230418_0_465011 | En aquest nou capítol de "Quanta guerra", en Peyu accepta compartir un viatge de recerca amb l'Eloi Vila i resseguir la Guerra Civil que va viure el seu avi Esteve, amb 24 anys
27/09/2022 - 12.06
compartir a Whatsapp
compartir a Facebook
compartir a Twitter
L'avi d'en Peyu, l'Esteve, va morir quan ell era molt petit i no va tenir temps de preguntar-li com va ser la seva guerra i per què no en va parlar mai amb ningú.
Sense gaire informació, només un parell d'anècdotes, en Peyu sempre s'ha imaginat un avi espavilat i supervivent, però el sobta el silenci familiar. Per això accepta compartir un viatge de recerca amb l'Eloi Vila i resseguir la Guerra Civil que va viure l'avi Esteve amb 24 anys.
View this post on Instagram
A post shared by Televisió de Catalunya (@tv3cat)
I malgrat les poques dades inicials, al final del capítol de "Quanta guerra!" i després d'un recorregut dur i transformador, en Peyu torna a casa amb les respostes que buscava i una imatge nova i commovedora de l'avi. | 0.757408 | curate | {"ca": 0.8944162436548223, "en": 0.04568527918781726, "pt": 0.05989847715736041} | https://www.ccma.cat/tv3/quanta-guerra/quanta-guerra-les-set-vides-de-lavi-den-peyu/noticia/3186594/ |
mc4_ca_20230418_0_551263 | Minut de silenci a Sabadell en record als morts per la Covid-19 | Ràdio Sabadell
L'alcaldessa i els sis portaveus guarden un minut de silenci | Roger Benet
27.05.2020 14:52 Núria García
Sabadell s'ha sumat aquest dimecres al dol oficial decretat pel govern espanyol en memòria de les víctimes del coronavirus amb un minut de silenci a la plaça Sant Roc aquest migdia i les banderes de l'Ajuntament a mig pal, que ho estan des del 24 de març passat. Hi ha participat l'alcaldessa Marta Farrés i la resta de portaveus municipals, a excepció d'Adrián Hernández, de Ciutadans, que ha comptat amb la representació del coordinador de la formació a la ciutat, Sergio Salcedo, a més d'altres regidors del govern que s'han acostat fins a les portes del consistori. "L'Ajuntament també s'hi havia de sumar per llençar un missatge d'escalf a familiars i amics de les víctimes de la Covid-19", ha afirmat l'alcaldessa Farrés en declaracions als mitjans de comunicació. L'alcaldessa també ha afegit que ha estat una "situació molt dura per a tothom" i que era "necessari" fer un homenatge d'aquest tipus.
#Coronavid19 | L'@Aj_Sabadell fa un minut de silenci en record a les víctimes de la #Covid_19. Hi han participat els portaveus municipals, amb mascareta i respectant la distància de seguretat. El dol oficial s'allargarà fins el 6 de juny #Sabadell pic.twitter.com/aRcRK6PaOH
Avui era el primer dia del dol nacional decretat per l'executiu de Pedro Sánchez i que s'allargarà fins el pròxim 6 de juny.
Homenatge sabadellenc
A banda del minut de silenci, Marta Farrés ha anunciat que el govern municipal ja està treballant en un homenatge "obert a tota la ciutadania" i quan la situació ho permeti per recordar tots els sabadellens que s'ha endut la pandèmia. L'alcaldessa ha explicat que ja hi ha una primera idea traçada i que s'ha fet arribar als grups municipals per poder-la començar a concretar. "Estem pensant en diferents models, però caldria trobar algun element físic per recordar els sabadellencs víctimes del coronavirus. Serà un acte d'homenatge obert a la ciutadania", ha subratllat.
Els sanitaris del Taulí se sumen al minut de silenci
Els professionals sanitaris de l'Hospital de Sabadell també s'han sumat aquest migdia al minut de silenci decretat pel govern espanyol. A les dotze en punt, una cinquantena de treballadors del Taulí s'han concentrat a les portes de l'equipament en senyal de dol; una concentració que també ha coincidit amb l'inici de la campanya impulsada a tots els hospitals catalans per reivindicar més recursos per a la sanitat pública i revertir les retallades dels sous dels professionals registrades fa deu anys. En aquest sentit, la portaveu de la Plataforma Assambleària del Taulí, Xus Merino, també ha afegit la necessitat que se'ls tingui en compte a l'hora de prendre decisions. “Som persones adultes, amb formació i capaces d'entendre les coses. Fer dotze hores, menjar un entrepà, que ens canviin els horaris i nosaltres no diguem res no pot ser. Hem de reivindicar”, denuncia Merino, afegint que sense un acompanyament, la pandèmia es traduirà en problemes de salut mental, tant entre la plantilla com en el conjunt de la població. | 0.864266 | curate | {"ca": 0.9609275730622617, "en": 0.009212198221092757, "fr": 0.02986022871664549} | http://radiosabadell.fm/noticia/minut-de-silenci-sabadell-en-record-als-morts-la-covid-19 |
oscar-2301_ca_20230418_7_81701 | El Vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret insòlit pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, malgrat vuit segles d'història i la voluntat dels feligresos. Consumada la segregació, un nunci acusat de corrupció va prendre la decisió fraudulenta de lliurar un centenar d'obres d'art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. La persecució a tota costa del botí ha evidenciat al llarg dels anys una cadena d'intrigues, conxorxes i irregularitats jurídiques que han implicat altes personalitats de l'Església i de l'Estat, amb un denominador comú: la catalanofòbia. El cas s'incardina en el setge del nacionalisme d'Estat contra la personalitat catalana i en la fagocitació de l'Església oberta i conciliar de Joan XXIII i Pau VI per la reaccionària de Joan Pau II i Benet XVI. La petita Lleida i el seu museu s'han trobat immersos en aquesta tempesta. | 0.844548 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.pageseditors.cat/en/quickview/index/ajax/product_id/561/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_197132 | Tenint en compte la primera i última convocatòria, només van comptar les titulacions acadèmiques rellevants per al lloc de treball. A continuació adjunto una taula on indico quants punts val cada formació:
.
A més, encara que a la convocatòria no s' especifiqui gaire bé, compta la formació (cursos homologats). No indica quan valdrà ni a partir de quantes hores es contemplaran.
Jo el que et recomano es fer cursos de 100 hores (o mínim de 40), d'aspectes que et siguin interessants, aplicables a l'aula on treballaràs.
Cal tenir en compte l'ORDRE ENS/248/2012, de 20 d'agost, que indica el següent: "El nombre d'hores computables per setmana a les activitats no presencials i semipresencials no podrà ser superior a 10. S'establiran tasques distribuïdes de forma periòdica en el temps, sota la supervisió de la persona formadora, que seran lliurades mitjançant una plataforma de treball en línia".
Dels cursos homologats online conec: Prisma, Somdocents, Rosa Sensat i Cenhomologados (de la UNIR). Aquest últim és el més barat que he trobat i hi ha diversos aspectes que m'agraden:
1. Cada dos per tres surten ofertes per estalviar diners si compres alguns cursos.
2. Tenen en compte la normativa al respecte, la qual indica un temps determinat per a realitzar els cursos, per esperar-te entre un curs i l'altre, etc. ; enviant un correu quan pots fer el següent curs i envia'n-te el diploma quan toca.
3. En menys d'un dia, en el cas que així ho decideixis, és possible fer tot el curs (respondre a tots els tests amb un 10 com a nota a cada un), amb respostes il·limitades i amb facilitats per arribar al 10. | 0.650413 | curate | {"ca": 0.9300873907615481, "km": 0.003745318352059925, "fr": 0.0006242197253433209, "es": 0.061797752808988755, "cs": 0.003745318352059925} | https://www.oposteeicatalunya.com/formacio |
cawac_ca_20200528_8_267419 | Exemplars
Barcode
Call number
Media type
Location
Section
Estat
255
MCC
Catàleg
Vitrines
V 01 Biblioteca Picassiana
Exclòs de préstec
page /2
Fons bibliogràfic i documental
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. Aquest fons integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. l uns 15.000 volums dedicats sobretot a les arts plàstiques, especialment a la pintura, i també assaigs, llibres dedicats, obres de referència, primeres edicions, edicions especials, biografies, memòries i epistolaris d'artistes i escriptors del segle XX. Alhora, també reuneix part de la bibliografia literària generada pel mateix Palau en diferents edicions. Hom hi pot trobar des de catàlegs de galeristes fins a col·leccions de revistes d'art i disseny (fons Palau Oller). També integra volums de literatura, sobretot catalana i francesa, amb especial dedicació a la poesia i al teatre, a més de llibres d'història, filosofia i psicologia. A la Fundació també es conserven documents diversos relacionats amb figures literàries, en una tasca col·leccionista que relaciona la peça amb diferents avatars de la vida de Palau. La tipologia de documents -alguns dels estan exposats- inclou dedicatòries, primeres edicions, targetes, fotografies, dibuixos... tant de noms de la literatura catalana (Foix, Carner, Verdaguer, d'Ors) com d'altres artistes amb renom internacional (Picasso, Artaud o Lorca). El fons documental de l'Arxiu Palau i Fabre, integrat per manuscrits originals i correspondència i documentació diversa (literària i picassiana), també es pot consultar prèvia concertació de visita. Igualment, es poden trametre consultes via mail.
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons bibliogràfic de Josep Palau i Fabre, integrat per uns 15.000 llibres sobre literatura, història, teatre i art, amb especial atenció a l'univers picassià. Alhora, acull l'Arxiu personal que guarda la correspondència, manuscrits i documents diversos. Arxiu i Biblioteca són oberts al públic amb prèvia concertació de visita. | 0.785982 | curate | {"ca": 0.934348239771646, "en": 0.025689819219790674, "fr": 0.0014272121788772598, "es": 0.035204567078972404, "fa": 0.003330161750713606} | http://biblioteca.fundaciopalau.cat/index.php/index.php?lvl=author_see&id=1163&page=2&nbr_lignes=21&l_typdoc=a |
mc4_ca_20230418_13_261357 | Casal Infantil: Activitats del Casal - Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Casal Infantil: Activitats del Casal - Centre Cívic Ateneu Fort Pienc
Casal Infantil Activitats del Casal
El Casal Infantil és un espai de lleure educatiu, per infants de 4 a 12 anys i les seves famílies. A partir del joc com a eina educativa creem un espai de relació on compartir les estones de lleure, descobrir, experimentar i relacionar-se. La nostra finalitat és crear dinàmiques de joc positives, inclusives i respectuoses per gaudir acompanyats d’un espai d’aprenentatge lúdic i vivencial. | 0.746625 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fortpienc.org/casal-infantil/activitats-del-casal/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_577224 | L'exalcaldessa del PSC de Badalona dóna per acabat el federalismeMaite Arqué, presidenta del Pacte Local pel Dret a DecidirQ., ACN | Actualitzat el 15/10/2013 a les 01:20hArxivat a: Política, procés català, Maite Arqué, PSC, Dret a DecidirL'exalcaldessa de Badalona pel PSC entre 1999 i 2008, Maite Arqué, veu "molt difícil" una configuració federal d'Espanya, tal com defensa l'actual direcció dels socialistes catalans. Segons Arqué, la relació entre Catalunya i Espanya ha fet passes enrere perquè des del govern espanyol "no ens ha entès i no ens ha volgut creure".Arqué, que aquest dilluns s'ha presentat com a presidenta del Pacte Local pel Dret a Decidir de Badalona, entén que altres exdirigents socialistes es plantegin interrogants i defensa que es permeti a la gent votar sobre el futur polític de Catalunya: "El més important d'una societat és que se senti partícip d'allò important que esdevé. La gent té la necessitat de decidir".http://www.naciodigital.cat/noticia/60530/exalcaldessa/psc/badalona/dona/acabat/federalisme
El follet del federalisme és un dels millors personatges del Polònia en la seva vessant d'anàlisi política, llàstima que humorísticament sigui dels pitjors. | 0.820793 | curate | {"ca": 0.8923465096719932, "es": 0.10765349032800672} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_267014 | Periodista de vocació i, per això mateix, fundador i editor d’EL TRIANGLE des de 1990. Militant de la causa per un Món millor
Totes les Notes »
por Jaume Reixach
juliol 15, 2013
9:11 am
Poc a poc, la violència identitària va fent forat al nostre país. No vull crear alarmisme ni fer groguisme, però els incidents que enfronten independentistes i espanyolistes comencen a sovintejar massa i això ens hauria de fer reflexionar. No tinc cap mena de dubtes que, en alguns d’aquests casos, l’alcohol i les substàncies psicotròpiques hi juguen un paper rellevant, però la tensió entre els més abrandats exponents de l’estelada i els de la “rojigualda” va pujant de to i, ara que fa caloreta i les cervesetes volen, l’ambient polític pot esdevenir tòrrid.
La passada revetlla de Sant Joan, un noi independentista d’Igualada va ser apunyalat per una colla d’exaltats espanyolistes. I, a la inversa, una dirigent tarragonina de Ciutadans va ser colpejada, dies enrere, durant una festa popular al Morell. Les seus dels partits titllats d’unionistes –ja sigui Ciutadans, PP o PSC- pateixen pintades i trencadisses sistemàtiques arreu de Catalunya. De la mateixa manera que, al País Valencià, militants i locals de partits o d’organitzacions que defensen el concepte dels Països Catalans són objecte, des de fa anys, d’atacs violents per part dels “blaveros”.
Calma, calma, calma. Esbatussar-se en nom de la pàtria o per una bandera engega una espiral que, a tot arreu on passa, sempre acaba molt malament. La història de la Humanitat està plena d’exemples que no val la pena referenciar. Per això hem inventat la política: per llimar les diferències a través de la dialèctica, la democràcia i les lleis.
Des d’EL TRIANGLE sempre hem blasmat la violència xenòfoba i d’extrema dreta i hem publicat molts articles denunciant, amb noms i cognoms, els responsables de les agressions dels “blaveros” valencians i dels grupuscles neonazis que pul·lulen per Catalunya. Per això em provoca basarda que, en nom dels ideals independentistes, hi hagi captorrats que cauen en actes semblants.
Compte amb jugar amb la història. Ara que ens endinsem en la commemoració, a tota castanya, del tercer centenari del 1714, mai no hem d’oblidar que la Guerra de Successió va ser una guerra i que, com totes les guerres, va deixar un estol de mort i dolor en ambdós bàndols. Els soldats felipistes que van caure en el camp de batalla també tenien família… Deixem la història a les biblioteques i a les universitats. Intentar fer reviure en el present esdeveniments luctuosos del passat és una invitació formal a la violència que va marcar la seva inscripció en la memòria dels segles. L’independentisme i l’espanyolisme mai no avançaran amb cops de puny ni garrotades.
La gent és molt manipulable i, en especial, en èpoques de vaques magres com l’actual, quan les tensions s’exacerben. Per tant, els dirigents polítics, de tots els colors, han de tenir cura i responsabilitat amb les paraules i els actes. El passat 9 de juliol, 39 ajuntaments de la comarca d’Osona van penjar una bandera negra al balcó, rememorant el 300 aniversari de l’anomenat Ban de Guerra a Ultrança que va dictar la Junta de Braços quan s’acostava la derrota en la Guerra de Successió. La bandera negra –al contrari que la bandera blanca- vol dir extermini, sense contemplacions, dels enemics i de tots els seus col·laboradors.
A mi em sembla fortíssim i fora de lloc que la bandera negra, carregada d’odi i de sang, onegi, encara que sigui només un dia, en els màstils de 39 ajuntaments de Catalunya. Qui són els enemics que cal “exterminar”, segons els promotors d’aquesta brillant i idea, la Comissió Osona 2014? Els castellanoparlants, els magrebins, els equatorians, els seguidors de la Roja, els socis de l’Espanyol, els turistes francesos, els votants de PSC, PP i Ciutadans? Afortunadament, el poble és molt més savi que tots aquests malalts d’indigestió històrica.
Les banderes engendren monstres que cal foragitar. En nom de la tolerància, hem de ser intolerants amb els profetes de la intolerància, ja siguin espanyolistes o independentistes.
Facebook
Twitter
WhatsApp
AVUI DESTAQUEM
Doctrina Queer, la bogeria d’un peix que es mossega la cua
29 de novembre de 2022
El CAC s’haurà de pronunciar sobre els “puta Espanya” i la publicitat prohibida a ‘Zona Franca’
29 de novembre de 2022
Qui retreu a Puigdemont que va donar suport a “un talp d’ERC”?
29 de novembre de 2022
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom Correu electrònic Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Notícies més llegides
Els governs locals aposten per la captació de nou talent
Borràs es mostra incòmoda, però confiada, amb el perit ultra triat pel seu advocat
Laporta afavoreix el pla de Brussel·les i Madrid de convertir el Barça en SA
Vaga de Metges de Catalunya el 25 i 26 de gener
El Govern posa al capdavant del Port de Barcelona Lluís Salvadó, imputat pel procés
Apunta't a la nostra newsletter
Subscriu-te a la nostra newsletter i rebràs diàriament tota la informació al teu correu.
Email
Subscriu-te
QUI SOM?
Publicitat
Subscripció
Avís legal
POLÍTICA DE PRIVACITAT
Contactar
Menu
QUI SOM?
Publicitat
Subscripció
Avís legal
POLÍTICA DE PRIVACITAT
Contactar
Facebook-f Twitter Youtube
Copyright © El Triangle - ISSN 2385-5258 - Tots els drets reservats
Amb el suport de:
El Triangle és una publicació adscrita a:
Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido
Pulsa el icono del adblocker
Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”. | 0.653936 | curate | {"ca": 0.8882731498033607, "fr": 0.018055058991776902, "es": 0.05148373257061137, "de": 0.0012513407222023596, "pt": 0.005541651769753307, "gl": 0.00893814801573114, "en": 0.008223096174472649, "ru": 0.0001787629603146228, "it": 0.010547014658562746, "ja": 0.002860207365033965, "zh": 0.004647836968180193} | https://www.eltriangle.eu/2013/07/15/noticia-ca-37073/ |
mc4_ca_20230418_13_600046 | Joleks Apartments Ohrid Macedònia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Joleks ApartmentsVilla District Lagadin, Lagadin, Ohrid, Macedònia, 6000 - Veure al mapaExcel·lent8,8Basada en13comentarisJoleks ApartmentsVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 25 fotosExcel·lent ubicació 9,2Veure al mapa9,2UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionatbalcó/terrassa
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Ohrid, no busqui més enllà de Joleks Apartments. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb les atraccions principals de la ciutat com Sveti Jovan en Kane, Hospital Sant Bogorodica, Hospital Sant Nicolau a prop, els visitants de l'hotel estaran encantats amb la seva localització. Joleks Apartments ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com servei de bugaderia. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com jardí. Joleks Apartments és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Ohrid.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.879405 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/joleks-apartments/hotel/ohrid-mk.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_436172 | Que us sembla de moment? Diuen que encara queden grups per confirmar (fins a 25). A mi de moment em sembla mes fluixet que altres anys (Excepte el dissabte que es bastant bo). DISSABTE 14: -OJOS DE BRUJO -OBRINT PAS -BERRI TXARRAK -DR. CALYPSO DIVENDRES 13: -CELTAS CORTOS -BETAGARRI -LA TROBA KUNG-FU -BURMAN FLASH -FELIU VENTURA DIJOUS 12: -ELS PETS -DISCIPULOS DE OTILIA -HABEAS CORPUS -SOUL ATAC -XERRAMEQU TIQUIS MIQUIS
Simple pregunteta, enguany també serà "socialisme a 60 euros l'entrada"?
Molt de socialisme, molt de socialisme... Però les begudes, el material -camisetes i altres coses- i els grups que tant estimau, que cobren "lo" seu (i altres coses) costen una pasta tot plegat. Recordau que és una festa de tres dies i on s'hi fan moltes coses, és relativament normal que els preus assoleixin aquesta quantitat. L'Acampallengua a Mallorca és el mateix durant dos dies (un dia i mig) i l'abonament valia 25-30 EUR. No crec que Joves de Mallorca per la llengua (qui l'organitza) sigui una entitat capitalista dedicada a embossar-se doblers ni a fer negoci, ja que els doblers no són una cosa que ens caigui a damunt a cada moment. Fer aquestes coses no és ni senzill ni barat.
rep l'Acampallengua subvencions de la Genralitat i de TV3 (pq crec que ho patrocinava? ), pq jo diria que no, eh? i diria que els de Joves per Mallorca ho fan tb per a traure diners ja que no són polítics, mentre que estos els diners els trauen dels ajuntaments i parlaments.... No crec jo que siga massa comparable el suport que tenen uns i els altres..... | 0.815385 | curate | {"ca": 0.8384364820846906, "es": 0.16156351791530943} | |
mc4_ca_20230418_14_539178 | S'obre la preinscripció escolar amb un increment notable dels grups a 1r d'ESO | NacióBerguedà
Redacció | 13/04/2018 a les 09:38h
Arxivat a: Societat, preinscripció escolar, P3, escola, institut, Departament d'Ensenyament
La preinscripció escolar per al curs 2018-2019 arrenca aquest divendres a Catalunya. La nova temporada escoltar tindrà menys grups de P3 i obrirà la porta a un increment notable dels grups de 1r d'ESO. Concretament, Ensenyament ofereix un total de 78.089 places a P3, és a dir, 869 places més que l'any passat i 6.511 places més que l'estimació del padró, que és de 71.578 nens. Tot i aquest increment, l'oferta de grups és una mica menor: es perden un total de dos grups a la pública i tres a la concertada.
La situació és totalment oposada, doncs, a Secundària. Per respondre a l'augment de la població escolar en aquesta etapa, s'incrementen en 75 els grups totals a 1r d'ESO i en 2.358 les places, arribat a les 85.860 per un padró de 83.233.
Ensenyament convocarà unes 5.000 places de mestres i professors cada curs fins al 2023
Ensenyament dóna 344 beques menjador a alumnes del Berguedà
Obert el termini de preinscripció per als estudis postobligatoris
Guardiola reparteix roses a les vídues de la població. | Cedida
FOTOS Guardiola reparteix roses entre les vídues del municipi
L'ajuntament ha entregat aquest Sant Jordi un total de 62 flors
Administradores de la Patum, l'any 2016. | Martí Albesa
Berga busca encara dues parelles d'administradors per a la propera Patum
El període d'inscripció per optar a ser-ho finalitza el proper 30 d'abril
Ciutadans escollint llibre, a Berga. | Pilar Màrquez Ambròs
«La vida en gris» i «La màgia dels pedals», entre els títols locals més venuts a Berga
«La força d'un destí» de Martí Gironell, i les publicacions sobre l'1-O com «Operació Urnes» de Laia Vicens i Xavi Tudó i «Dies que duraran anys» de Jordi Borràs també triomfen
08:13 FOTOS Guardiola reparteix roses entre les vídues del municipi
06:34 Berga busca encara dues parelles d'administradors per a la propera Patum
00:29 Berga aprofita Sant Jordi per reflexionar sobre l'amor romàntic
23:41 Suspenen la venda de Dalsy a les farmàcies
22:44 Martí Gironell i Laia Vicens i Xavi Tedó, els autors més venuts de Sant Jordi en català
21:42 «La vida en gris» i «La màgia dels pedals», entre els títols locals més venuts a Berga
20:46 Xavier Gonzàlez-Costa: «Un llibre de contes curts atrau molt, perquè permet ser llegit a glops petits»
1 Els Mossos identifiquen una vintena de persones a Avià per arrencar símbols independentistes
2 Zoido encomana la codirecció de l'Institut de Seguretat Pública a Juli Gendrau
3 Berga resol el deute històric amb la figura del seu alcalde afusellat
4 La Patum es queda fora de l'Smithsonian Festival de Washington
5 Berga omple els carrers de llibres i roses en el seu Sant Jordi més reivindicatiu
9 FOTOS El Sant Jordi més groc de Berga treu al carrer grans i petits, en imatges | 0.811656 | curate | {"ca": 0.9703754736479504, "pt": 0.002755769893213917, "es": 0.02686875645883569} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12991/obre/preinscripcio/escolar/amb/increment/notable/dels/grups/1r/eso |
macocu_ca_20230731_8_70639 | – Consolidar els coneixements adquirits a l’assignatura de Química Analítica. – Conèixer el material bàsic d’un laboratori de química analítica i com utilitzar-lo. – Aprendre a seguir i interpretar els procediments normalitzats de treball. – Disposar de coneixements sobre la gestió de residus químics i de seguretat al laboratori.
– Saber seleccionar i utilitzar la informació bibliogràfica relacionada amb l’assignatura per triar el tractament i el mètode d’anàlisi més adient per a cada determinació i dur a terme els càlculs previs necessaris. – Treballar correctament en un laboratori bàsic d’anàlisi. – Utilitzar correctament el material usual d’un laboratori bàsic de química analítica. – Saber utilitzar els aparells i els instruments d’un laboratori bàsic de química analítica. – Saber elaborar i utilitzar una llibreta de laboratori. – Saber manipular amb seguretat productes químics, saber-ne valorar el risc d’usar-los i saber gestionar adequadament els residus generats. – Saber expressar i avaluar els resultats d’una anàlisi. – Saber expressar de manera oral i/o escrita el treball fet al laboratori.
1. Introducció i informació general
1.2. Mesures de seguretat: precaucions que cal prendre i actuacions en cas d’incident o accident
2.2. Determinacions gravimètriques: – De dessecació – De calcinació
2.3. Determinacions potenciomètriques: – Valoracions àcid-base – Valoracions d’oxidació-reducció – Valoracions per precipitació – Determinació de constants de dissociació – Determinació de productes de solubilitat
3. Altres activitats
3.1. Elaboració d’un informe
3.2. Presentació oral
L’alumnat ha de fer un nombre variable de pràctiques, assignades pels professors i professores, en sessions presencials d’assistència obligatòria, i ha de redactar una llibreta de laboratori en què registrarà les activitats diàries.
Seminaris: a l’aula i al laboratori es duen a terme seminaris breus sobre seguretat, l’ús de les balances, del material volumètric i la tècnica de treball de determinacions volumètriques, gravimètriques i potenciomètriques. Es miraran alguns DVD per comprendre millor la metodologia de treball.
Ús de la llengua anglesa: part de la bibliografia que s’utilitza en aquesta assignatura és en anglès. Cal tenir en compte que l’alumnat necessita aquesta bibliografia per preparar alguna de les determinacions que s’han de fer al laboratori.
Treball dirigit: es pot demanar l’elaboració d’un informe d’una pràctica que s’hagi fet, seguint unes indicacions dels continguts mínims i l’estructura que ha de tenir. Es pot fer una presentació oral sobre alguna de les determinacions dutes a terme al laboratori.
Atès el caràcter experimental de l’assignatura, s’avalua de manera continuada a partir, bàsicament, del treball i de la progressió de l’estudiant al laboratori. El desenvolupament i la realització de les pràctiques i especialment el seu grau de comprensió; l’actitud al laboratori i el nombre i la qualitat de les pràctiques dutes a terme suposen un 70 % de la qualificació de l’assignatura. El 30 % restant prové de l’elaboració de la llibreta de laboratori, la resposta de les preguntes que es proposen a cada pràctica i les activitats addicionals. Atès el caràcter experimental de l’assignatura, no se’n preveu la reavaluació.
Avaluació única | 0.799373 | curate | {"ca": 0.9926040061633282, "cs": 0.002465331278890601, "fr": 0.0012326656394453005, "es": 0.0012326656394453005, "it": 0.0012326656394453005, "de": 0.0012326656394453005} | |
mc4_ca_20230418_13_326638 | 2019/11/CSUB Contractació del subministrament de mobiliari per al centre d’acollida a persones sense sostre en risc d’exclusió social Sa Placeta
dimecres, 24. juliol 2019 | 0.678901 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.imasmallorca.net/ca/contratante/1644 |
mc4_ca_20230418_0_253393 | Paros Eden Park Paros Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Krios Beach, Parikia, Paros, Grècia, 84400 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Paros Eden Park
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Paros, no busqui més enllà de Paros Eden Park. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Aquest modern hotel està situat a prop de atraccions populars de la ciutat com ara Aeroport Nacional de Paros.
A Paros Eden Park, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, instal.lacions de barbacoa, lloguer de cotxes, visites turístiques.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, balcó/terrassa, insonorització, aparell de televisió, cuina americana a cada habitació. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com piscina exterior, buceig, pesca, massatge, equitació. Paros Eden Park és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Paros.
Cal que informeu el Paros Eden Park de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.830374 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/paros-eden-park/hotel/paros-island-gr.html |
cawac_ca_20200528_11_160601 | Notícies
El Lleida Esportiu i l’empresa Impursa arriben a un acord de col•laboració
El Lleida Esportiu ha arribat a un acord de col·laboració amb l’empresa nacional dedicada al mobiliari urbà Impursa per anunciar la campanya de socis de la present temporada 2012-2013.
L’acord consisteix en la col·locació de 7 mupis que es troben distribuïts en diversos carrers de la ciutat. En aquests panells que hi ha per la ciutat apareix el cartell que anuncia la campanya d’abonaments que s’ha dissenyat per aquest any. Estaran a la vista dels ciutadans fins a finals de setembre.
El responsable de l’àrea Lleida Sports Events, Ramon Folguera, admet que “aquest acord és molt important per al club ja que permetrà que la gent tingui present que ha començat la campanya de socis. Necessitem la seua ajuda per tirar endavant aquest projecte”. | 0.7725 | curate | {"pt": 0.009708737864077669, "ca": 0.9902912621359223} | http://www.lleidaesportiu.cat/node/1968 |
oscar-2301_ca_20230418_4_52240 | L’11 de juliol, estrena de Themesis, el primer llargmetratge produït pel Grau en Mitjans Audiovisuals. El projecte va ser impulsat durant el curs 2018/19
L’11 de juliol, estrena de Themesis, el primer llargmetratge produït pel Grau en Mitjans Audiovisuals. El projecte va ser impulsat durant el curs 2018/19 per alumnes d’últim any del grau en el marc del treball de final de grau. Al projecte s’hi van sumar alumnis i professors del centre.
El rodatge es va dur a terme a l’agost i el setembre del 2019 durant 26 dies, en més de 35 localitzacions del Maresme. L’equip humà es va complementar amb estudiants de l’escola EADI Moda, que es van ocupar de l’estilisme dels actors, i amb estudiants de l’escola Thuya de Barcelona, per encarregar-se del maquillatge. En total, a l’equip s’hi van vincular més de 50 persones.
Gran part del finançament es va aconseguir a través d’una campanya de Verkami, en la qual es van recaptar més de 10.000€. També hi ha col·laborat la Fundació Tecnocampus i Mataró Art Contemporani, plataforma creada com a projecte cultural públic fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Mataró i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A l’estrena també hi assistiran autoritats locals del Maresme, representants del centre i de diferents col·laboradors i personalitats del sector audiovisual.
Horaris:
20:00 – 20:30: Arribada de convidats i atenció als mitjans + presentació de la pel·lícula
20:30 – 21:50: Projecció de la pel·lícula a l’Auditori.
21:50 – 22:10: Cinefòrum + atenció als mitjans
22:10 – 22:30: Aperitiu
Redacció
Article anteriorPierre Radisic mostra unes Santes diferents a l’exposició “Jocs quadrats”
Article següentDues startups del TecnoCampus, Wipass i Bambai, premiades al DES2022
Articles similars
L’Amel i la seva família viuen en un cotxe des del setembre
Destacats Redacció - 30 noviembre 2022
L’Amel i la seva família van ser desnonats al setembre, després de 16 anys pagant la hipoteca, i des d’aleshores viuen en un cotxe
“La gent jove se’n va del Palau”
Destacats Redacció - 30 noviembre 2022
L’Associació de Veïns del Palau de Mataró assegura que un dels principals reptes del barri és rehabilitar el parc d'habitatges | 0.73363 | curate | {"ca": 0.9630484988452656, "pt": 0.003695150115473441, "en": 0.018475750577367205, "es": 0.014780600461893764} | https://www.revistailuro.com/mataro/themesis-primer-llargmetrartge-tecnocampus/ |
mc4_ca_20230418_7_490484 | Flor de neu i el ventall secret | 9788496863620 | See, Lisa | Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona
See, Lisa LABUTXACA Ref. 9788496863620 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
Lisa See ens explica la història de dues dones que, gràcies al llenguatge mantingut en secret durant milers d'anys, són capaces de trobar en l'amistat el sentit de la seva vida.A la Xina del segle XIX, les nenes eren recloses, aïllades i sotmeses a una tortura que els havia de garantir un bon matrim...
Ancho: 11 cm Largo: 11 cm Peso: 252 gr
ISBN : 978-84-96863-62-0
Lisa See ens explica la història de dues dones que, gràcies al llenguatge mantingut en secret durant milers d'anys, són capaces de trobar en l'amistat el sentit de la seva vida.A la Xina del segle XIX, les nenes eren recloses, aïllades i sotmeses a una tortura que els havia de garantir un bon matrimoni: els embenaven els peus ajuntant-los els dits amb el taló, perquè quan fossin grans quedessin de la mida, forma i textura ideals; de set centímetres. En aquest context, a la remota província de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi per poder mantenir lligams entre elles. El nushu els permetia traçar missatges als ventalls o brodar-los en mocadors i així comunicar-se de manera secreta.
Amb precisió històrica i una gran càrrega lírica i emocional, Lisa See ens explica la història de dues dones que, gràcies a aquest llenguatge mantingut en secret durant milers d'anys, són capaces de trobar en l'amistat el sentit de la seva vida. | 0.854038 | curate | {"ca": 0.9448717948717948, "en": 0.015384615384615385, "es": 0.03974358974358974} | https://www.llibres.cat/llibres-de-narrativa-en-catala/228012-flor-de-neu-i-el-ventall-secret.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_123205 | ISTANBUL, 13 Ag. (Reuters/EP) -
El primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, ha descartat formar govern amb el Partit Popular Republicà (CHP), i ha indicat que, tot i que intentarà negociar amb altres membres de l'oposició, la probabilitat de convocar eleccions anticipades ha augmentat "enormement".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.492379 | curate | {"eo": 0.011363636363636364, "ro": 0.009943181818181818, "ca": 0.5973011363636364, "es": 0.35298295454545453, "en": 0.028409090909090908} | : /internacional/noticia-davutoglu-descarta-formar-govern-amb-chp-augura-unes-eleccions-anticipades-20150813163939.html |
macocu_ca_20230731_8_215833 | El sots21 femení sorprèn amb una temporada brillant i es classifica per jugar fases
L’equip sots21 femení de l’AB Premià s’ha classificat per jugar les fases de Barcelona després d’una gran temporada. Les jugadores han sumat 15 victròries en 20 partits i han estat capaces de plantar cara a un mal inici de curs, on van sumar dues derrotes en tres partits. El tècnic, Enric Balagué, celebra la quarta posició i assegura que poder jugar les fases és un premi.
Escolta el tècnic, Enric Balagué
Gairebé totes les jugadores del sots21 són de primer any i també és el primer curs del tècnic a la banqueta. Ara volen mantenir la bona dinàmica i aconseguir classificar-se per a la Final a 4. Ho aconseguiran si acaben entre les dues primeres posicions d’aquest segon tram. | 0.774286 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_165962 | Esteu aquí
Taller El nostre Raval, organitzat amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya | 0.548874 | curate | {"es": 0.11764705882352941, "ca": 0.8823529411764706} | |
mc4_ca_20230418_16_791893 | Barça B-Múrcia: Igualtat i mentalitat guanyadora - FC Barcelona
HomeFutbolBarça BNotíciesBarça B-Múrcia: Igualtat i mentalitat guanyadora
Javier Espinosa durant l'últim partit al Miniestadi / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB
Eusebio: “Volem mantenir el bon esperit d’equip" | 0.601246 | curate | {"ca": 0.8160919540229885, "es": 0.1839080459770115} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/barca-b/noticies/2013-2014/barca-b-murcia-igualtat-i-mentalitat-guanyadora |
macocu_ca_20230731_10_380685 | XII FIRA DEL SENLGAR D OSOR
03/05/2015 Osor (Girona)
Organitza: S.C. d’Osor i Associació de Comerciants i Empresaris d’Osor | 0.396515 | curate | {"es": 0.2231404958677686, "hu": 0.19834710743801653, "ca": 0.5785123966942148} | |
mc4_ca_20230418_4_82908 | Entitats que composen el Consorci – Consorci Provincial de Bombers de València
Extinció d'incendis, rescat, salvament, assistència en accidents de tràfic i prevenció.
Home/Consorci/Entitats que composen el Consorci
Entitats que composen el Consorcibomberadm2019-10-23T12:15:16+00:00
El Consorci per al Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), és un servei Públic d’àmbit Provincial que té com a missió la protecció de les persones i béns compresos en el seu territori, enfront de qualsevol accident com a conseqüència d’un risc que puga produir-se.
El Consorci Provincial de Bombers de València està integrat funcional i econòmicament per la Diputació de València, que aporta el 50% del pressupost, la Generalitat Valenciana, que aporta el 30%, mentre que els Ajuntaments de l’àrea operativa corren amb el 20% d’aquestes despeses. No obstant açò, l’aportació dels municipis amb menys de 5.000 habitants recau també sobre la Diputació de València, en disposar aquests de menys recursos.
El Consorci per al Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament és un Consorci entre la Generalitat Valenciana, la Diputació Provincial i els municipis de la província.
Els òrgans de Govern dels Consorcis són els següents:
President/a: serà el/la president/a de la Diputació Provincial que pot delegar en un/a diputat/da provincial.
Vicepresident/a: Director/a General de Prevenció, Extinció d’Incendis, i Emergències de la Conselleria de Governació, que pot delegar en un membre d’aquesta Conselleria
Assemblea General: Integrada pel/per la President/a del Consorci, el/la Vicepresident/a i un/a representant per cadascun dels municipis consorciats. Sent assistits pel/per la Secretari/a o Gerent, l’Interventor/a i el/la Director/a Tècnic/a.
Comissió de Govern: Integrada pel/per la President/a, Vicepresident/a, un/a representant de cadascuna de les zones operatives, Secretari/a o Gerent, Interventor/a i Director/a Tècnic/a.
Relació de Municipis
Conega quins municipis composen el Consorci Provincial de Bombers de València.
Descarregar llistat d’Entitats
La Diputació de València, la Generalitat i els ajuntaments
adherits formen el Consorci Provincial de Bombers, responsable
de l’extinció d’incendis i el salvament en tota la Província,
a excepció de la Ciutat de València, que compta amb el seu propi servei. | 0.797544 | curate | {"ca": 0.9732065687121867, "en": 0.02679343128781331} | https://www.bombersdv.es/consorcio/entitats-que-composen-el-consorci/ |
mc4_ca_20230418_6_129902 | IB3 | Jaume Matas podria implicar Javier Arenas en la presumpta manipulació del concurs de Son Espases
Jaume Matas podria implicar Javier Arenas en la... Portada > notícies > Jaume Matas podria implicar Javier Arenas en la presumpta manipulació del concurs de Son Espases notícies Jaume Matas podria implicar Javier Arenas en la presumpta manipulació del concurs de Son Espases Segons el diari El Mundo
15/09/2016 15:20h
Segons publica El Mundo, l’expresident hauria explicat al fiscal que el dirigent andalús li va demanar per telèfon que es reunís amb Álvaro Lapuerta, l’excomptable del PP que va donar a Matas el sobre amb les instruccions per adjudicar l’hospital. La trucada s’hauria produït entre el 2005 i el 2006, uns anys en els quals Matas, Arenas i el periodista Pedro J. Ramírez jugaven junts a pàdel a Mallorca. Però Arenas assegura a El Mundo que en aquells temps no tenia ni tracte ni afinitat amb l’expresident balear. | 0.813126 | curate | {"ca": 0.9817007534983854, "it": 0.01829924650161464} | http://ib3tv.com/jaume-matas-podria-implicar-javier-arenas-en-la-presumpta-manipulacio-del-concurs-de-son-espases.html |
mc4_ca_20230418_12_221625 | Roselló Serra, Josep Lluís
R RO 1 Imatge 1 Col·laborador/a 42 Visites Bústia de suggeriments
Roselló Serra, Josep Lluís (Eivissa 1943) SOC Diplomàtic de carrera. Fill del mestre d´escola Josep Roselló Colomar i d´Alícia Serra Fornés, pintora alumna del mestre Puget. Cursà el batxillerat a l´institut d´Eivissa, fou becari de l´American Field Service (AFS) als Estats Units d´Amèrica (1961-62) i es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid (1967). Acabada la carrera, fou director de la residència de postgraduats San Alberto Magno de Madrid; després fou subdirector i, més endavant, director del col·legi major universitari San Pablo, també de Madrid. El 1973 ingressà en la carrera diplomàtica, en la qual fou el primer eivissenc. Una vegada acabada la formació a l´Escola Diplomàtica, com a primera destinació fou el cap d´assumptes jurídics consular en el Ministeri d´Afers Exteriors entre 1973 i 1975. Passà després a exercir de conseller de l´Ambaixada Espanyola a Managua (Nicaragua), de 1975 a 1978, i més tard fou cònsol i conseller cultural a Nova York (1978-1982) i conseller i ministre de la Missió Permanent d´Espanya davant les Nacions Unides a Nova York (1984-1989). Posteriorment ocupà els càrrecs de conseller econòmic i comercial i de cap de l´Oficina Comercial d´Espanya a Rabat (Marroc) de 1989 a 1992; d´allí fou destinat com a ambaixador d´Espanya a Angola fins a 1996, any en què passà a estar acreditat com a ambaixador d´Espanya a Bahrain i Kuwait, fins a l´any 2000. Entre 2001 i 2003 fou designat ambaixador en missió especial per a afers de medi ambient; aquell últim any passà a ser ambaixador en missió especial per a afers de la mar. El 2003 tornà de nou al Marroc, llavors com a cònsol general d´Espanya a Casablanca. L´any 2006 fou designat ambaixador i representant permanent d´Espanya davant dels organismes internacionals a Viena. El 2010 va ser designat ambaixador d’Espanya al Sultanat d’Oman. L’agost de 2013 va ser ascendit, amb caràcter honorífic, a la categoria d’ambaixador d’Espanya i aquell mateix mes va deixar el càrrec per jubilació i establí la residència a Eivissa. Està en possessió de diverses condecoracions, com la Creu de Cavaller de l´Orde d´Alfons X el Savi, comanador dels ordes d´Isabel la Catòlica i de Miguel de Larreynaga de Nicaragua, Comanda de número de l´Orde del Mèrit Militar i de la Gran Creu al Mèrit Naval, que li fou concedida el 1993. [FCC] | 0.861103 | curate | {"ca": 0.9979296066252588, "en": 0.0020703933747412005} | http://www.eeif.es/veus/Rosell%C3%B3-Serra-Josep-Llu%C3%ADs/ |
mc4_ca_20230418_5_35809 | Terra Enllà ofereix a partir de 2018 un calendari regular de rutes pels vestigis de la Guerra Civil a Almatret (Segrià). Amb el nom ‘La batalla de l’Ebre a Almatret. La ruta dels biberons’, l’itinerari trepitja tres escenaris del municipi, el més important dels quals el mirador privilegiat sobre el riu Ebre del Cingle de la Pena, on es conserva una imponent posició fortificada, parcialment soterrada, del bàndol republicà.
La ruta ofereix un recorregut històric pels fets més destacats viscuts al poble entre 1936 i 1939, tot destacant la seva participació directa en l’ofensiva republicana de la batalla de l’Ebre, amb una nodrida presència de soldats de la lleva del biberó, i el sagnant bombardeig aeri franquista sofert per la població civil.
La creació de l’itinerari és fruit de l’estudi de recerca sobre els vestigis de la guerra civil al municipi encarregat per l’Ajuntament d’Almatret a l’investigador Andreu Caralt, a la vegada soci fundador de l’empresa Terra Enllà. Així, la ruta aporta nombrosa documentació inèdita ressenyada a l’estudi que demostra el paper rellevant d’Almatret com escenari dels fronts de guerra de l’Ebre i el Segre al llarg de 1938, ara fa 80 anys. En aquest sentit, la posada en marxa del calendari de rutes pel municipi s’inscriu en la commemoració enguany del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.
Durant la primavera de 2018, Terra Enllà ha ofert dues visites promocionals a l’espai, amb l’assistència d’un centenar de persones, una d’elles dins el calendari d’activitats de l’Associació Leader de Ponent.
Activitat: Ruta guiada ‘La batalla de l’Ebre a Almatret. La ruta dels biberons’
Inici: Plaça Major d’Almatret
Preu: 15 €/adults
L’activitat es realitzarà a partir d’un grup mínim de 6 persones. | 0.8509 | curate | {"ca": 0.9901790872328134, "en": 0.009820912767186597} | https://terraenlla.com/ca/la-batalla-de-lebre-a-almatret-la-ruta-dels-biberons/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_325286 | Si mor tindran via lliure per fins i tot neteja ètnica. Temps difícils. Els joves tenen molta força però els líders són covards i no han volgut liderar. Em temo el pitjor. Fins hi tot podrien acabar forçant la seva mort, així de sucosa és la situació.
Tant de bo es recuperi aviat.
perquè?. Perque torni a venir a apalliçar a la gent?. Que el donin pel cul!
No tornara durant un temps ben llarg aquest. Que se'n torni a casa seva a espanya i expliqui als seus com de dolents som aqui, a veure si la propera es queden a casa tots.
A la que li donin un parell de dosis de coca, sortirà esperitat de l'hospital a hostiar gent altre vegada, en pots estar ben segur. Aquest bestiar funciona així. | 0.744106 | curate | {"ca": 0.930780559646539, "es": 0.026509572901325478, "fr": 0.042709867452135494} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_268668 | Imatges d’alta qualitat dels exteriors i interiors del teu establiment, tenint-ne cura de l'estilisme i cuidant-ne fins el més mínim detall.
Capturem aquells aspectes que caracteritzen l'espai, a través d'enquadraments suggestius i d'una il·luminació acurada que aconseguim mitjançant flaixos d'estudi.
Totes les nostres imatges les processem i optimitzem perquè puguis publicar-les a fulletons, targetes, catàlegs, revistes o la teva web.
REPORTATGES GASTRONÒMICS
PER A RESTAURANTS
Fotografiem plats cuinats i ingredients per a llibres de cuina, menús, anuncis publicitaris, revistes i pàgines web.
Ens encarreguem de l'estilisme de cada recepta, sols o juntament amb el xef del restaurant.
El reportatge el podem realitzar a l'establiement del client, on muntem un petit plató temporal amb flaixos, o al nostre estudi amb llum natural i artificial.
Vermut de Reus
Reus, Baix Camp
press to zoom
Celler De Muller
Reus, Baix Camp
press to zoom
Detall d'uns coberts de fusta
press to zoom
Vermut de Reus
Reus, Baix Camp
press to zoom
1/24
Hotel Porta Fira
L'Hospitalet de Llobregat
press to zoom
Hotel Porta Fira
L'Hospitalet de Llobregat
press to zoom
Torre de Collserola
Barcelona
press to zoom
Hotel Porta Fira
L'Hospitalet de Llobregat
press to zoom
1/22
REPORTATGES PER A
ARQUITECTES I IMMOBILIÀRIES
Imatges acurades de l'interior i l'exterior dels edificis i el seu entorn.
Acceptem encàrrecs tant de clients particulars que vulguin vendre o llogar casa seva com d'estudis d'arquitectura, immobiliàries, decoradors, locals comercials i negocis que necessitin mostrar amb la màxima qualitat les seves instal·lacions.
L'objectiu de les nostres imatges és mostrar al detall els espais i les seves característiques més especials amb la millor llum.
REPORTATGES DE DESTINACIONS
Imatges seductores dels paisatges que envolten el teu hotel o casa rural per il·lustrar la teva pàgina web o per decorar les parets de les habitacions i estances del teu establiment.
Les fotos podem fer-les a la primavera, quan les llums són més maques i la vida esclata als boscos, les muntanyes i els camps. Però si prefereixes atreure clients a la tardor o l'hivern, quan la neu enfarina el paisatge exterior i el caliu de la llar de foc resulta més acollidor, només ens ho has de dir!
Rupit sota la Via Làctia
Osona
press to zoom
Congost de Mont-rebei
Noguera
press to zoom
Camps de tarongers
Les Cases d'Alcanar, Montsià
press to zoom
Rupit sota la Via Làctia
Osona
press to zoom
1/16
FOTOGRAFIA CORPORATIVA
Producció fotogràfica per a Zinkdo
press to zoom
Producció fotogràfica per a Zinkdo
press to zoom
Fira Born.cat
press to zoom
Producció fotogràfica per a Zinkdo
press to zoom
1/15
Fotografiem al detall i amb la millor llum oficines, botigues, estudis, clíniques, laboratoris, tallers i fires.
Realitzem retrats corporatius de l'equip humà de cada empresa perquè els clients coneguin qui hi ha al darrera de cada negoci.
També realitzem retrats publicitaris que mostrin els usos dels productes i serveis.
El nostre servei fotogràfic pot incloure maquillatge, estilisme i recerca de localització per a la sessió fotogràfica.
Aquesta web utilitza galetes per oferir una millor experiència i servei. Si segueixes navegant-hi, entenem que acceptes la nostra Política de Cookies
Avís Legal | Política de Privacitat
2016 © La General Fotogràfica | Magí Sanjosé 670 80 22 71 · 651 11 58 85 Maria Rosa Vila | [email protected] | 0.54275 | curate | {"ca": 0.8594029850746269, "de": 0.015522388059701492, "en": 0.08925373134328358, "nl": 0.004776119402985075, "es": 0.02716417910447761, "ja": 0.003582089552238806, "km": 0.00029850746268656717} | https://generalfotografica.wixsite.com/lageneralfotografica/serveis |
mc4_ca_20230418_5_286993 | Pastissets - Pastís Supernena
Llegir 3355 vegades Darrera modificació el Diumenge, 25 Agost 2013 16:45
Més en aquesta categoria: « Pastís Cotxet Pastís d'Arròs amb Llet » | 0.598657 | curate | {"fr": 0.17261904761904762, "ca": 0.8273809523809523} | http://pastissets.cat/ca/pastissos/item/18-pastis-supernena-la-burbuja-pastel-supernena-burbuja.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_295332 | Darrera actualització: 3 de desembre de 2019.
Índex de volum de transport interior de mercaderies com a % del PIB.
Aquest indicador es defineix com la proporció entre les tones-quilòmetres (interiors) i el PIB (calculat en volums a taxes de canvi de l'any 2010), i s'indexa en l'any de referència 2010. Inclou transport per carretera, tren i vies d'aigua interiors. El tren i el transport per vies d'aigua interiors es basen en moviments en territori nacional, sense tenir en compte la nacionalitat del vehicle o vaixell. El transport per carretera es basa en tots els moviments de vehicles registrats al país informant. | 0.72684 | curate | {"ca": 0.8894308943089431, "es": 0.11056910569105691} | : /indicadors/?id=ue&n=10162 |
mc4_ca_20230418_11_290492 | L'última sessió | Associació de Veïns Can Solei de Badalona
16 de diciembre de 2008 - 23:05 - Betulo.cat espai de debat a Badalona
← La junta en ple
Els reis d' Orient a CAN SOLEI → | 0.501188 | curate | {"ca": 0.5112359550561798, "es": 0.4887640449438202} | https://cansolei.blogia.com/2008/121601-l-ltima-sessi-.php |
oscar-2201_ca_20230904_0_123621 | Educació Salut Cooperació Igualtat i acció social Neteja i medi ambient G. Urbana i Protecció Civil Habitatge
Atenció ciutadana Seu electrònica Tràmits en línia Perfil del contractant
Transparència Govern Obert TGN Dades Participació Comunicació
Esteu aquí: Inici › La ciutat › Notícies › Notícies 2019 › 8.500 JOVES PARTICIPEN DE L’ESTIU TARRAGONAJOVE
8.500 JOVES PARTICIPEN DE L’ESTIU TARRAGONAJOVE
Agenda
Notícies
Notícies 2021
Notícies 2019
8.500 JOVES PARTICIPEN DE L’ESTIU TARRAGONAJOVE
Plànol
Com s'arriba a Tarragona?
La ciutat per temes
Informació turística
Història de la ciutat
Població
Visites virtuals
Platges i espais verds
Nova Ciutadania
Agermanaments
Nadal a Tarragona
Telèfons i adreces d'interès
Info
8.500 JOVES PARTICIPEN DE L’ESTIU TARRAGONAJOVE
L’Espai Jove Kessse, l’Espai Jove La Palmera i altres espais tarragonajove han acollit més de 100 actes i activitats Per una previsió inicial d’oferta de fins a 7.500 places, s’han superat amb escreix les expectatives de persones usuàries.
Alumnes del curs de fotografia de retrats
12/08/2019
Des del passat 28 de juny, just quan va arrancar la campanya ESTIU TARRAGONAJOVE, els espais joves municipals, com també les seus de les entitats joves, empreses de serveis i els espais de carrer, han reunit un volum important d’assistents amb un ritme constant i trepidant, i sempre immersos en participar en algun dels cursos, tallers i actes programats de dilluns a diumenge.
La proposta inicial es va presentar a principis de maig amb una oferta de 107 activitats lúdiques, formatives i culturals aportant fins a 7500 places dedicades a una gran diversitat d’àmbits i tipologies entre tallers, cursos, actes i espectacles. La totalitat de l’oferta es pretenia i construïa amb el suport de 35 entitats i col·lectius joves. Cal tenir present que a la campanya d’estiu tarragonajove si sumen els 40 tallers, actes i espectacles realitzats a l’espai jove la palmera en el marc del Festival Sota La Palmera i que ha reunit fins a 5500 espectadors.
Només dues de les propostes inicials han estat anul·lades vist que no assolien el mínim d’inscripció previst. Aquestes activitats ja estan de nou reeditades en les futures campanyes de tardor i hivern.
Les activitats amb més volum d’assistència i acceptació per part dels i les joves participants, han estat els casals setmanals de teatre, circ, ràdio, cinema, hip hop, escriptura i robòtica; i el Jove Express; les sessions esportives d’iniciació al jugger i la sèrie enigmàtica “els irregular’s de pilon’s street” que aquest any han estat ambientats en emplaçaments com el refugi antiaeri del museu bíblic o el far de la banya; les 12 claus de l’humor de Toni Cano; el monogràfic del youtuber Roc Massaguer; i el taller de Teatre Musical impartit per la Neus Pàmies han estat dels més participats.
Per sobre de tota l’oferta, cal destacar l’acte d’obertura del programa d’estiu que va convocar a més de 200 joves a la TARRACO ZOMBI EXPERIENCIE del divendres 28 de juny, al Parc de la Ciutat. Aquesta és una mostra més d’activitats satisfactòries per parts dels i les joves assistents, són la constatació real de la demanda existent d’iniciatives juvenils que milloren el desenvolupament personal i social i permeten espais de creació i expressió.
La franja d’edat que més ha participat a l’ESTIU TARRAGONAJOVE s’ha donat entre els 12 i els 18 anys, amb un 75% de l’ocupació de les places. És doncs la primera etapa de la joventut la què ha accedit més a les activitats d’estiu. Aquest fet demostra la necessitat de treballar coordinadament amb les entitats, col·lectius i institucions per confiar recursos de suport, acompanyament i assessorament en les primeres fases de creixement personal.
Pel que fa a les entitats promotores i cogestores de les activitats ofertes, es valora molt positivament la tasca compartida a l’hora de programar accions i iniciatives lúdico-formatives tant pel seu caràcter innovador com per la recerca de nous formats i alternatives de lleure educatiu. Finalment, 62 entitats, col·lectius i grups de joves han sumat els seus coneixements, habilitats i energies a la campanya ESTIU TARRAGONAJOVE.
Els col·lectius, associacions, entitats, persones i serveis que han contribuït en aquest ESTIU TARRAGONAJOVE han estat: Versembrant; Associació Tarragona Literària, Petits Enginyers, Toni Cano, Roc Massaguer, Associació Astronòmica de Torroja, Tarraco Karting, Fundació Casal l’Amic, cia Imperfecta Dansa, FITT, Pixelmoreno, La Imaginada, L’espiga d’or, Eva Vallès, Anna Fonoll, Oficina Jove del Tarragonès, Associació de Jugadors de Rol i Estratègia de Tarragona; Nightmare Grims; Centre Cívic Sant Salvador; Centre Cívic de Torreforta; Centre Cívic de Bonavista, Museu del Port de Tarragona, Museu Bíblic de Tarragona, Museu d’Història de Tarragona, Associació KayakTGN, Zois Crossfit, MarketPc Tarragona, Nebulosa Teatre, Estudi de Música, Kyarameru’s, Nunny G, Merche Ochoa, Judith Trilirí, Yogansun, Banda Unió Musical, Albert Medina i Arnau Fà, Albert Margalef, Txus Pérez, Ràdio Ciutat de Tarragona, Guillermo Santiesteban, Hugo Prades, Maria Batet, Eloy Hernandez, Marjorie Machado, Cooperativa el Far, Creu Roja Joventut, Ser Yoga, Àngel Monedero; Fundació en Xarxa; Acadèmia Elegant, Multimedia Tarragona, Educació Passabarret, Escola de l’esplai de Tarragona, Genovesa Narratives Teatrals, Josep Anton Egega, Jordi Rodríguez, Escola de Lletres de Tarragona, Auriga Serveis Culturals, Vortex i la Conselleria de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.
Aquest contingent de teixit associatiu i persones joves són el capital bàsic i essencial per tirar endavant un cicle d’activitats d’estiu que conviu amb moltes més propostes ciutadanes. El fet ha estat que 8 de cada 10 actes i activitats realitzades s’han programat tenint en compte la demanda dels i les joves i els col·lectius què els representen.
L’ESTIU TARRAGONAJOVE també ha contribuït en el suport i acompanyament a molts dels promotors i iniciatives joves , oferint assessorament per explorar les dimensions formatives de les seves propostes i en algun dels casos, afavorint l’aparició de models de cogestió i vies d’autofinançament en la recaptació de les matrícules i quotes d’inscripció. Fins i tot, l’experiència i el procés de participar al cicle d’estiu d’activitats com a formadors joves, ha permès aportar eines i recursos per la construcció emprenedora de les mateixes propostes.
Es recorda que actualment els equipaments juvenils aturen la seva activitat i atenció per vacances. L’Oficina Jove del Tarragonès reobre el 3 de setembre i l’Espai Jove Kesse el 12 de setembre. Des de l’obertura dels espais, es podrà consultar la informació de la nova temporada de tardor que iniciarà inscripcions el 17 de setembre.
OMAC
Oficines d'atenció ciutadana
PLÀNOL
Amb les dependències municipals
EPP!
Avisa'ns d'incidències a la via pública
TELÈFONS
Principals telèfons d'interés
Accessibilitat
Avís legal, privacitat i cookies
Què opines?
Ajuntament de Tarragona - Plaça de la Font, 1 43003 Tarragona - Tel. 977296100 [email protected] | 0.789228 | curate | {"ca": 0.9606468231253578, "es": 0.020177447052089296, "it": 0.0008586147681740126, "pt": 0.003005151688609044, "oc": 0.003577561534058386, "ru": 0.0022896393817973667, "en": 0.006296508299942759, "no": 0.0005724098454493417, "hu": 0.0008586147681740126, "de": 0.0005724098454493417, "fr": 0.0011448196908986834} | https://www.tarragona.cat/la-ciutat/noticies/noticies-2019/8.500-joves-participen-de-l2019estiu-tarragonajove |
mc4_ca_20230418_12_115890 | Projectes, premis i reconeixements - Màster Universitari en Animació - UPF Barcelona
Accedeix al nostre bloc per veure els projectes realitzats en el marc del màster | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu/ca/master-universitari-en-animacio/projectes-premis |
macocu_ca_20230731_7_549877 | Navegación principal versión móvil
Seguint endavant
Prova d'impremta amb anotacions manuscrites. -- Una composició de 9 versos; Comença, " Sé bé que els llorers no són per als mateixos caps;"; Acaba, "Això seria / com riure per plorar després...", vers lliure (corr. amb tinta del corrector). | 0.624492 | curate | {"es": 0.11805555555555555, "en": 0.05555555555555555, "ca": 0.8263888888888888} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_183763 | Codi fotografia: 55189 Voleu aquesta fotografia?
Aconsegueix una còpia digital d'aquesta fotografia en alta resolució (sense marca d'aigua) per 4 € (IVA inclòs)
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins. | 0.651182 | curate | {"it": 0.1643835616438356, "ca": 0.8356164383561644} | : /serveis/fotografies/galeria/20/55189/ |
vilaweb_ca_20220728_0_76494 | El ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) ha aprovat una moció en què demana que els presos polítics catalans surtin de la presó i que puguin ser acostats a presons del Principat mentre això no passi. El text ha comptat amb el suport del grup que l’impulsava, SOM Gramenet, de GE-ICV-EUiA, i també del PSC, amb la batllessa Núria Parlon al capdavant. Ciutadans i el PP hi han votat en contra. Els socialistes colomencs es desmarquen així de la posició formal mantinguda fins ara pel partit i donen suport per primera vegada a una moció que condemna de forma clara l’empresonament d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
La moció aprovada diu: ‘Manifestem que considerem desproporcionada la decisió de mantenir en presó preventiva càrrecs electes i representants de l’ANC i Òmnium Cultural, dels quals demanem l’excarceració. Mentre aquesta excarceració no es produeixi, exigim l’immediat trasllat de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras a centres penitenciaris catalans i que cessi aquest càstig social afegit que significa l’allunyament penitenciari i que vulnera drets reconeguts pel dret internacional.’ | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/parlon-es-desmarca-del-psc-i-santa-coloma-de-gramenet-demana-lalliberament-dels-presos-politics/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_277584 | Planta erecta, llenyosa per sota de la família de les escrofulariàcies de fins a 2 m. Fulles lanceolades de fins a 70 cm. Flors de color púrpura de 3 a 4 cm agrupades en espigues enganxoses. A vegades de color groguenc clar. En parets abandonades, en roques i llocs secs.
Més informació sobre plantes
Llistat de noms vulgars
LListat de noms científics
Llistat de plantes medicinals
Aliments naturals
Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts
11 Octubre, 2022
Fotografia
Altres articles d'interès
Pi negre
Parcs naturals
Drogues
Angines
Blackstonia perfoliata (Centaura groga)
Tipus de calze
Conreu de l’Alfàbrega
Remeis per a la piorrea
El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.
Especial
Suscriu-te
©1999-2022 Botanical-Online SL - Tots els drets reservats
Contactar
Qui som
Política d'ús
Política de cookies
Como citar els artícles
Aquest lloc web fa servir cookies per accedir, emmagatzemar i processar dades personals durant la seva visita. Pot retirar el seu consentiment o cancel·lar el processament de dades en qualsevol moment fent clic en "Més informació" o a la nostra Política de cookies.
Accepta i tancar
Més informació
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies d'anuncis
Galetes d'estadístiques
Política de cookies
Resum de privacitat
Botanical-online fa ús de cookies per emmagatzemar, accedir o processar informació personal de l'usuari per dur a terme tasques d'estadístiques, mostrar anuncis personalitzats o per al simple correcte funcionament de la navegació de l'usuari.
Cookies estrictament necessàries
Serveixen per oferir servei o recordar configuracions per millorar la vostra navegació en el nostre lloc web. Estan gestionades per nosaltres. Podeu llegir més informació a la Política de Privacitat.
Enable or Disable Cookies
Cookies d'anuncis
Recullen informació sobre els anuncis mostrats, ajuden a millorar i gestionar correctament l'exposició d'anuncis al servei web. Estan gestionats per Google DoubleClick. Podeu obtenir més informació al DoubleClick.
Enable or Disable Cookies
Galetes d'estadístiques
Serveixen per recopilar informació d'accés i de navegació i poder generar informes estadístics posteriorment. Les fem servir per analitzar el comportament general dels usuaris i poder adaptar o dirigir el contingut segons les preferències de el públic. Són gestionades per Google Analytics. Podeu obtenir més informació a Google Analytics
Enable or Disable Cookies
Política de cookies
En aquesta secció trobarà informació sobre les cookies que es poden generar utilitzant aquest servei web.
Botanical-online, com la majoria dels altres llocs web a Internet, fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari i que la navegació sigui més accessible i adaptada possible. A continuació trobarà informació detallada sobre les cookies, tipus de cookies que utilitza aquest lloc web, com desactivar-les al seu navegador i com bloquejar-les durant la navegació.
Es posa de manifest, així, el compliment amb la regulació normativa en referència a les cookies (Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSI), que transposa a la legislació espanyola la Directiva 2009/136 / CE, anomenada també "Directiva de les cookies").
Què són les cookies?
Les Cookies són fitxers de text que genera el navegador o dispositiu quan es visiten llocs web d'Internet. Serveixen per emmagatzemar informació de la visita i complir els següents requeriments:
Assegurar que el lloc web pugui funcionar.
Establir nivells de protecció als usuaris contra ciberatacs.
Emmagatzemar preferències de navegació.
Conèixer l'experiència de navegació de l'usuari.
Recopilar informació estadística anònima per millorar la qualitat.
Oferir contingut publicitari personalitzat.
Les Cookies s'associen a un usuari anònim únicament. L'ordinador o dispositiu no proporciona referències que permetin conèixer dades personals. En tot moment és possible accedir a la configuració del navegador per modificar i/o bloquejar la instal·lació de cookies enviades, sense que s'impedeixi l'accés als continguts. S'informa, però, que la qualitat del funcionament dels serveis pot veure's afectada.
Quina informació emmagatzema una cookie?
Les cookies no solen emmagatzemar informació sensible sobre la persona, com targetes de crèdit, dades bancàries, fotografies, informació personal, etc. Les dades que guarden són de caràcter tècnic.
Quins tipus de cookies hi ha?
Existeixen 2 tipus de cookies depenent de la gestió de les mateixes:
Cookies pròpies: són aquelles que són enviades al navegador o dispositiu i són gestionades exclusivament per nosaltres per al millor funcionament del Lloc Web.
Cookies de tercers: són aquelles que són enviades al navegador o dispositiu i són gestionades per terceres persones. Estan establertes per un domini diferent al nostre. No tenim accés a les dades emmagatzemades.
(Per exemple, al prémer botons de xarxes socials o visionar vídeos allotjats en un altre lloc web), que són les establertes per un domini diferent del nostre lloc web. No podem accedir a les dades emmagatzemades a les cookies d'altres llocs web quan navegui als esmentats llocs web.
Quines cookies s'utilitzen en aquest lloc web?
Al navegar per Botanical-online es generaran diverses cookies pròpies i de tercers utilitzades per emmagatzemar i gestionar informació de configuració de la navegació, analítica web i personalització d'anuncis. Les dades emmagatzemades són tècniques i en cap cas tenen informació per identificar personalment el navegant.
A continuació es mostra una taula amb identificació de les cookies més rellevants usades en aquest lloc web i la seva corresponenet finalitat:
Cookies propies
Nom de la cookie Finalitat
aviso_idioma Acceptació de l'avís de secció amb idioma d'acord amb el navegador del visitant. Cookie tècnica.
tocplus_hidetoc Desplegament o recollida de la taula de continguts. Cookie tècnica.
adGzcDpEokBbCn
XztAIvbJNxM
sdLtvFO Genera dades alfanumèriques aleatòries per protegir el lloc web mitjançant la detecció i mitigació d'activitats malicioses. Cookie tècnica.
Cookies de tercers
Nom de la cookie Finalitat
_gid
_ga
_gat_gtag_* Relacionada amb la funció analítica o estadística del trànsit del lloc. S'emmagatzemen identificadors per fer recompte de nombre de visites, dates d'accés, ubicació geogràfica, entre altres funcions d'estadística. Cookie analítica. Cookie analítica.
__gads Relacionada amb la publicitat que es mostra al lloc web. Cookie de publicitat
IDE
DSID
CONSENT
NID Generades per serveis de Google (per exemple reCaptcha, Youtube, cerca. Cookie tècnica
Youtube Cookies per integrar el servei de vídeo de Youtube al lloc web. Cookie social.
Com modificar la configuració de les cookies?
Es poden restringir, bloquejar o esborrar les cookies de Botanical-online, o qualsevol altre lloc web, utizant el seu navegador d'Internet. Cada navegador té una configuració diferent. Pot consultar com procedir a la secció Ajuda d'aquest. A continuació, mostrem un llistat per operar amb els principals navegadors actuals:
Internet Explorer: windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie="ie-10"
Microsoft Edge: support.microsoft.com/es-es/help/4468242/microsoft-edge-browsing-data-and-privacy-microsoft-privacy
FireFox: support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies
Chrome: support.google.com/chrome/answer/95647?hl="es"
Safari: www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/
Com modificar les preferències sobre cookies a aquest lloc?
Es recorda que es pot revisar en tot moment les preferències sobre l'acceptació o no de les cookies en aquest lloc fent clic a "Més informació" del missatge d'acceptació o fent click a "Política de cookies" present en tot moment en totes les pàgines del lloc web. | 0.660444 | curate | {"ca": 0.9093629223288867, "es": 0.018451564642812616, "fr": 0.0013714000748036405, "en": 0.060840294227652414, "it": 0.0028674728836803392, "pt": 0.00211943647924199, "no": 0.0008727091385114076, "sv": 0.0037401820221917466, "sl": 0.00037401820221917467} | https://www.botanical-online.com/ca/fotografia/antirrhimum-majus-imatge |
macocu_ca_20230731_7_138306 | Llengües
Inici
El 25 de novembre del 2015, el Sr. Josep Saravia, president de l'Associació Andorrana Contra el Càncer, recollia de mans de la Sra. Jacqueline Pradère, presidenta de la Fundació, un xec de 3.449 euros.
Pàgines
Search form | 0.618343 | curate | {"ca": 0.9523809523809523, "en": 0.047619047619047616} | |
macocu_ca_20230731_9_598710 | núm. 5 (2006): Vivència dels ports -- Homer a son Real / Carlos Garrido ; fotografies de Javier Padilla -- Sanitja, la badia santa / Bartomeu Homar ; fotografies de Carlos Garrido -- Retaule de Jesús, art en pau i naturalesa en harmonia / Antonio Colinas ; fotografies d'Antoni Pomar -- Far de la Mola, metàfora i paisatge / Vicente Valero ; fotografies de Rif Spahni -- Josep Ferragut, la llum i la línia / José María Nadal Suau ; fotografies de Rif Spahni -- Homenatge a Cristóbal Serra, el rastrejador de signes / José María Nadal Suau ; fotografia de Javier Padilla -- Supersticions de Menorca / Ramon dels Pujols | 0.796368 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_727427 | Bellesa versus Vellesa – La nostàlgia ja no és el que era
24 Mai, 2020 27 Mai, 2020 icervelloautuoriDeixa un comentari
A la nostra societat de consum existeix un mercat ampli i variat de productes i serveis relacionats amb la cura del nostre cos i el culte a la bellesa. La publicitat i el màrqueting s’encarreguen de fer-nos-ho notar cada dia: vivim envoltats d’una iconografia que ret un homenatge permanent a tot allò que és bell i jove.
Des del Dorífor de Policlet – primer cànon de bellesa – fins ara, l’ideal estètic ha anat canviant segons els gustos i els dictàmens de cada època fins arribar al moment actual en què la bellesa femenina i masculina estan indissolublement lligades a la idea de joventut. És bell allò que és jove, jove de debò o en aparença. A la vegada, la joventut està associada a la salut, a la bona salut. Per tant, és bell allò que es jove perquè és o està sa. D’aquesta manera, bellesa i salut van de la mà. Cossos forts i atlètics, fibrats – neologisme que ascolto sovint – broncejats en la justa mesura, sense un fil de greix, sans i joves. Aquest és el model de bellesa que el màrqueting global de manera més o menys explícita ens està venent des de fa uns quants anys. I no cal que ens hi posem en contra, no, perquè el negoci que mou és tan arximil·lionari i engloba tants sectors de l’economia que hi ha molt d’interès en mantenir-lo malgrat la despesa econòmica i el perjudici mental que ens pugui ocasionar. Perquè aquesta idea de bellesa gairebé inassolible per la majoria de les persones, a part de ser un escurabutxaques poderós, pot arribar a ser una font inasgotable d’insatisfacció i patiment.
En som conscients tots i, especialment totes, d’aquesta tirannia de la imatge perfecta que ens pot portar a un estat d’insatisfacció constant i a anhelar ser el que no som, o com no som, a negar la nostra naturalesa. I, de la mateixa manera que ja fa unes quantes dècades vam aprendre que el tabac era nociu per la nostra salut, ja podríem haver aprés també que aquest sentiment de frustració amb el nostre cos, portat al límit, pot provocar unes patologies físiques i mentals no menys perilloses que l’addicció al tabac.
La ciència i la tecnologia també participen en el negoci de l’estètica i ja fa temps que s’han posat al servei de la indústria per a llançar al mercat una sèrie àmplia i variada de tècniques, productes cosmètics i nutricionals prometedors de bellesa i eterna joventut. I ja sabem que el suposat aval “científic” de molts dels productes que comprem acostuma a donar al consumidor una certa garantia de seriosa fiabilitat.
En el camp de la medicina, primer va ser la cirurgia plàstica, contudent i agressiva, i més recentment, a partir d’una visió holística del pacient, apareix un nou concepte, la medicina anti-aging: un tractament integral que neix amb l’objectiu de retardar i pal·liar els efectes de l’envelliment. Una nova idea de cura multidisciplinar que promet una longevitat sana i feliç a totes aquelles persones que puguin invertir temps i diners en afrontar la darrera etapa de les seves vides. A partir d’estudis genètics i proves analítiques la medicina anti-envelliment proposa una reorientació d’hàbits de vida, amb una alimentació controlada, exercici físic i el suministrament de complements nutricionals, a més de tractaments hormonals personalitzats segons el pacient. En definitiva, un altre escurabutxaques, adreçat això sí, a un públic selecte i minoritari. La resta, i en això potser consisteix el veritable negoci, ens limitem a adquirir de tant en tant i de manera erràtica – perquè algú ens ha dit o perquè ho hem llegit no sé on – qualsevol producte d’aquesta mena que trobem a les lleixes de supermercats o botigues bio, físiques i virtuals, i que ens recorden aquesta noció etèria d’anti-aging sense saber exactament què és i per a què serveix: ara unes perles d’onagra, ara unes llavors de llí o de chía, ara un potet de cúrcuma o unes càpsules d’omega 3 i 6, ara l’aigua de mar, ara una ampolla d’aloe vera… i tan contents! Perquè, a més, com es tracta de productes “naturals” – ja caldria revisar què vol dir això exactament – no et poden fer cap mal o el que és gairebé el mateix: potser no et faran res de res!
Al final, el pensament que anima tot aquest negoci és el de maquillar fins a negar una part de la vida que és inevitable però que no ens agrada: la vellesa. No hi volem arribar. Som una societat anti-envelliment. Ens resistim a acceptar que el nostre cos, tard o d’hora, començarà a fallar i que la nostra vida entrarà en una nova fase més lenta i pausada, menys productiva – en el sentit de “fer coses” – una etapa en què necessitarem l’ajuda dels altres dels qui serem depenents. I això ens espanta no només perquè tenim por de la feblesa sinó perquè no estem gaire segurs de qui hi haurà a l’altra banda per fer-se càrrec de nosaltres. Qui ens cuidarà? Els fills? Els professionals de la salut? L’Estat?
Però el cert és que gràcies als avenços mèdics i a una alimentació abundant i variada envellim millor que abans i vivim molts més anys. Ja no és tan estrany escoltar que la mare d’algú ha fet els 100 anys. “Les persones que arribaran als 130 anys ja han nascut”, vaig llegir no fa gaire.
I aleshores, què passa amb tota aquesta gent gran quan arriba la Pandèmia? Què en fem de tots ells quan ens adonem que, amb o sense patologies prèvies, tenen més probabilitats de ser contagiats i de morir? Ens fan nosa quan tenen la mala sort de posar-se malalts perquè ocupen massa llits d’UCI? Posem en dubte la seva hospitalització? Prioritzem? Hi ha malalts de primera, segona i tercera categoria segons l’edat?
Al començament de la pandèmia de la COVID-19 va esclatar un debat sobre aquesta qüestió. A Europa sembla haver-hi diferències de sensibilitat entre nord i sud en relació a la cura dels ancians. I per primer cop en molt de temps m’he sentit orgullosa de pertànyer a una cultura mediterràniament càlida en les relacions familiars i l’expressió dels afectes. Però a la vegada, i de manera urgent, aquesta crisi ha fet palès que cal renovar de dalt a baix el concepte i la gestió de les residències de persones grans.
És curiosa aquesta societat nostra que vol allargar la vida al màxim però que després menysté els seus vells, que a més d’improductius ja no són ni bells ni sans, per considerar-los una càrrega massa feixuga per a l’administració i els maltracta sense garantir-los tota l’atenció i les cures que mereixerien.
I qui vol cel·lebrar el 100 anys amb aquestes perspectives? | 0.866991 | curate | {"ca": 0.9769099643576631, "pt": 0.009298000929800094, "es": 0.003099333643266698, "it": 0.007748334108166744, "de": 0.0029443669611033626} | https://icervelloautuori.wordpress.com/2020/05/24/bellesa-versus-vellesa/ |
mc4_ca_20230418_7_2781 | BertaiPolete: de març 2011
Anem pel 17. Aquesta és la pàgina amb els seus pares. Penseu que totes les fotos són nostres, de manera que tot i que ella en té infinitat amb els seus pares, justament aquestes no, i això és el més divertit de tot plegat.
La pàgina dels llocs on anar a menjar, llocs emblemàtics i singulars.
I aquí un cop més l'espai per guardar documents.
He utilitzat una "paper bag" de 7 Gypsies a la que he fet un embossing amb la Cuttlebug.
Finalment el 18, una pàgina altra vegada amb números i una foto que considero especial, sé que és ella però no és la típica foto, i em va semblar molt escaient per acabar el seu projecte.
Ahhh el lloc de les compres ! !! No podia faltar la referència a les botigues. També he de dir que a la Laura li encanta anar de compres.
I el lloc dels tiquets de compra. Darrerament em guardo les etiquetes de roba i tenia aquesta on apareix un segell estampat amb la paraula Nova York, de manera que aquí l'he posat.
I punt i final, l'última pàgina, fi del projecte.
Ha esta un projecte de molta feina. Ja sé que no té molta laboriositat però cada pàgina està molt pensada, tot té un motiu per estar on estar i la tria de fotos ha estat una tasca d'hores. Al final, quan regales aquests projectes sembla que et desprens d'una cosa molt personal i sap greu perdre'ls de vista. Sort que en queden les fotos.
I ara els agraïments :
A la Ruth per la seva llista de "18 Places". Sense ella encara hauria de començar.
Al Pol i la Berta per la seva col.laboració en la recerca de fotos.
Al Joan per haver-me deixat diumenges sencers fent de les meves.
I a les persones que heu seguit el projecte. Espero que us hagi agradat tant com a mi.
Avui començo ja amb el 14 i també la relació de la Laura amb el Joan i amb mi, amb més records fotogràfics, i algunes paraules com "Laureta", que és la manera com sempre l'ha anomenat ell. De vegades el més simple amb el temps té la seva rellevància.
Aquest paper m'agrada especialment, pel dibuix, pels colors, per la textura...
I aquí estic jo. No tinc moltes fotos amb els meus nebots, poder perquè és més normal que surtin ells a les fotos i no pas jo, i és quan fas aquests tipus de projectes que veus com has deixat passar mil moments i no has fet aquella foto que ja no podràs tornar a fer mai. Fent aquesta pàgina també m'he donat de com costa de vegades expressar el què sentim.
Aquí una mica de decoració amb embossing i la Cuttlebug.
Aquesta pàgina tampoc no podia faltar. És la dels dies inoblidables, no pels dies, sinó per les persones que t'acompanyen. Són moments per recordar, perquè no es poden repetir.
I el lloc a visitar, un de molt especial : el Central Park. Evidentment per a la Laura molt millor que els museus del començament.
I a destacar, un petit espai per l'Strawerry Fields i la lletra de la cançó "Imagine" de John Lennon.
Botons i etiquetes vintage de Jenni Bowlin per aquestes dues nenes maques. La pàgina 12 està altra cop dedicada a la Berta i la Laura, les dues nenes, amb 3 anys de diferencia. Fotos del pont de Brooklyn i una mica d'estampació amb tinta daurada. I un altra bonic paper decorat.
I aquí els tres grans : el Bernat, la Laura i la Berta. A la foto més antiga la Berta feia 1 any i a la més recent quasi en tenia 15.
Aquesta decoració ha estat divertida de fer : alguns papers de My Mind's Eye tenen a la tira de la referència aquesta combinació dels dos papers decorats, amb aquesta forma de bracket, que he retallat i he enganxat amb foam per donar-hi relleu i fer que de sota hi surti aquesta blonda de paper. Per últim uns quants "3" acaben la decoració, amb el text : tres somriures, enganxat al costat del 13.
Aquí una foto amb una coloració especial que he volgut repetir en l'estampació amb un segell de Tim Holtz. Simplement he agafat tres colors de tinta de distress i he tintat una part del segell amb cada una d'elles, començant per la tinta més clara.
I aquí una típica foto de Canal Street.
Una nova pàgina amb el nº10, i fotos altra vegada d'aquesta colla, més o menys àmplia segons el moment del temps o el dia de la trobada.
Aquí les fotos, junt amb el paper decorat acaben formant un bloc que només és veu trencat per alguna etiqueta i per les paraules que sobresurten.
I tot i que aquestes pàgines són ara buides, espero que la Laura les omplirà ben aviat amb els seus records. De moment pot gaudir de la bellesa dels papers, igual que jo, encara que ara ja només en foto.
Aquí comença la primera de les dues pàgines dedicades a la Berta i la Laura, o la Laba, com li deia la Berta quan era petita. Podeu observar que quan fem les fotos arrodonides l'aspecte de la composició esdevé més càlid.
I aquí una bonica foto d'un altre punt d'interès a Nova York, amb un segell estampat del Tim Holtz , que li queda molt escaient.
I un dia més segueixo amb l'àlbum de la meva neboda Laura, avui amb les pàgines 6 i 7.
Aquesta pàgina recull algunes fotos de jocs infantils, i és que la Laura sempre ha estat una noia molt dedicada als seus cosins, sempre jugant amb ells i compartint estones.
En aquest bloc les fotos tenen les cantonades arrodonides, i la decoració, feta amb el paper decorat que queda a la dreta, trobo que fa de festa, amb totes les banderetes.
I la pàgina del lloc, amb un petit rellotge dels Vintage Findings de Making Memories.
El següent paper decorat torna a ser de My Mind's Eye.
I la pàgina del nº 7 la he fet coincidir amb les fotos de grup dels 7 cosins. Son fotos de la vigília de Nadal de tres anys diferents. Suposo que decorar amb rodones és una constant en mi, a l'igual que decorar amb números. Aquesta pàgina m'agrada especialment, per la foto del banc. Està enganxada amb foam adhesiu i l'estampació, feta amb un segell de Tim Holtz queda per sota.
I aquesta última pàgina d'avui també suggereix un altre lloc per anar : el Ground Zero.
Avui és el torn de les pàgines 4 i 5, on comencen les fotos de la Laura amb altres persones de la família, diferents moments en el temps i instantànies senzilles.
Les fotos estan enganxades amb foam adhesiu i la decoració, que ja he utilitzat altres vegades en aquest mateix paper, es basa en fer petites rodones de 1/2" i enganxar-les aleatòriament sobre les pròpies rodones de la cartolina. Les paraules estan enganxades directament a la foto i queden integrades en el bloc que formen les quatre fotos.
I seguint amb les formes rodones, aquesta pàgina dedicada al Museu Guggenheim té la petita foto enganxada a sobre d'un paper kraft al que he fet un embossing amb la Cuttlebug, utilitzant una de les carpetes de Tim Holtz.
I aquest és l'espai per les seves fotos i el paper decorat següent.
Les mides dels papers decorats son 24x29.7cm. de manera que sempre veiem 3 cm que sobresurten respecte a la cartolina blanca A4, donant una mica més de color.
Aquesta pàgina 5 és la de l'artista. Qualsevol tema creatiu sempre se li ha donat molt bé, i darrerament sempre la veiem amb la seva càmera i la dels pares fent-nos fotos.
Les fotos en aquest bloc estan enganxades totes juntes sense deixar espai entre elles, i he acabat d'omplir l'espai superior i inferior amb rodones amb una base de cartró.
I si al full nº 4 hi havia embossing en fred, ara hi ha estampació. Com en les altres pàgines, el nº està fet amb un dels 2 papers decorats que estic utilitzant. I fins aquí la part d'avui. Demà més, que encara no hem arribat al 18. | 0.784807 | curate | {"ca": 0.9822411894273128, "et": 0.0016519823788546256, "en": 0.00027533039647577095, "es": 0.011563876651982379, "it": 0.0042676211453744495} | http://bertaipolete.blogspot.com/2011/03/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_180419 | Estic d'acord Aquesta plana web guarda petits fragments d'informació (cookies) en el vostre dispositiu amb la finalitat d'oferir un millor contingut i per a finalitats estadístiques. Vostè pot desactivar l'ús de cookies modificant la configuració del seu navegador. Navegar per la nostra plana web sense canviar la configuració del navegador fa que vostè ens està autoritzant a emmagatzemar aquesta informació en el seu dispositiu.
Lloguer de cotxe
Renting
Oficines
Aeroport
Cala d'Or
Cala Figuera
Cala Llombards
Cala Santanyí
Colònia de Sant Jordi
Porto Petro
Tarifes
Faqs
Contacte
Blog
CA
es - Español
en - anglès
de - Deutsch
Vima Rent a car
Seguint la nostra filosofia de preus reduïts i atenció personalitzada als nostres clients, hem aconseguit més de 8.000 clients anuals que satisfets, repeteixen amb nosaltres cada vegada que desitgen el millor servei de lloguer de cotxes a Mallorca.
Des de la nostra experiència amb més de 50 anys de professionalitat en el sector del rent a car, garantim un tracte personalitzat als nostres clients per satisfer les seves necessitats gràcies al dinamisme de la nostra empresa.
La nostra empresa disposa d'una gran varietat d'automòbils, on el client segur que troba el cotxe i la categoria idònia per a les seves necessitats.
Posem a la seva disposició una àmplia gamma de models amb més de 350 vehicles, des dels més petits i econòmics fins Mini Busos de 9 places i els més moderns híbrids i vehicles descapotables.
Vostè tria on vol rebre el seu cotxe, en l'Aeroport de Palma de Mallorca o directament a la nostra oficina de Cala Figuera.
Com a organització tenim un notable afany de millora i superació. El nostre objectiu és treballar dia a dia per mantenir una bona imatge davant clients i proveïdors. | 0.77797 | curate | {"ca": 0.9204875217643644, "en": 0.035983749274521186, "es": 0.02089378990133488, "it": 0.0046430644225188625, "pt": 0.006384213580963436, "fr": 0.011607661056297156} | https://www.vimarentacar.com/ca/about/ |
macocu_ca_20230731_7_221448 | Que un joc tan popular com The Binding of Isaac es pugui gaudir en català és una gran notícia i, per a que sigui més fàcil instal·lar-ne la traducció, el company Narx de Projecte Ç ens ha donat les següents instruccions. Concretament aquesta traducció és per a l’AfterBirth+.
Descarregar les traduccions
Automàticament es descarregaran les traduccions (pot trigar una estona fins que comenci a descarregar).
Activar les traduccions
3- Inicieu el joc un cop efectuada la descàrrega.
4- Per activar la traducció haureu de seleccionar el vostre arxiu i anar a l’apartat de Mods:
5- Premeu la tecla del tabulador per activar-los:
6- Amb la barra espaiadora, seleccioneu la traducció i deixeu-ho així.
Reiniciar el joc
7- L’últim pas és reiniciar el joc, i ja podreu gaudir de Binding of Isaac en català 😀 | 0.742912 | curate | {"ca": 0.9379746835443038, "es": 0.0620253164556962} | |
mc4_ca_20230418_10_55807 | Posted by Radio Sant Feliu on 11 oct. 2018 / 0 Comment
CLASSIFICACIÓ DEL CAMPIONAT DE NATACIÓ AMB ALETES DE SFG
Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc a Sant Feliu la primera cita dels campionats de natació amb aletes amb el Campionat de Catalunya gran fons d’aigües obertes.
Un centenar de participants de les categories d’infantils a séniors han competit en diferents distàncies, dels 1.000 als 3.000 metres. Ha estat una jornada festiva per iniciar la temporada de la natació amb aletes. Podeu consultar la classificació, aquí.
VI TROBADA DE PENYES DEL GIRONA F.C.
Serà aquest dissabte dia 13 al Guíxols Arena.
10.15 Tornejos de botifarra, futbolí i activitats infantils.
13:00 Parlaments d’autoritats.
14:00 Dinar de germanor al preu de 15 euros.
16:00 Música a càrrec del DJ.
17:30 Fi de festa Holi.
ACTE INSTITUCIONAL AL CEMENTIRI EN HOMENATGE ALS BRIGADISTES INTERNACIONALS ENTERRATS A SANT FELIU
Sant Feliu de Guíxols i els municipis de la Vall d’Aro van homenatjar els set brigadistes internacionals i a una infermera enterrats al cementiri de Sant Feliu, aquest passat diumenge.
Els combatents van morir joves entre els anys 1938 i 1939 a l’hospital militar Clínica número 4 instal.lat a S’Agaró.
Al cementiri guixolenc hi ha enterrats la infermera, Magdalena Girth, i els brigadistes Jaroslaw Feledi (polonès), Carlo Bossi (italià), Kelvin Duan (amb doble nacionalitat canadenca-estadounidenca) i els francesos Georges Alfred Dallongeville, Maurice Lessentier, Juan Gasco Vincent i Paul Fagard.
L’acte va començar amb unes paraules de Patrick Diaz, de l’associació d’excombatents de França ACER-AVER i va seguir amb la directora general de Memòria Democràtica, Carme Garcia. En acabat va prendre la paraula l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas.
La comitiva va visitar les tombes i diferents representants públics van fer l’ofrena. Després ho van fer els presents que ho van desitjar, dipositant-hi clavells.
L’Orquestra de Cambra de Sant Feliu va interpretar l’Himne de Riego, La Internacional, Els Segadors i The Valley of Jarama.
46 APLEC DE LA VERGE DEL BON VIATGE
Serà el divendres 12 d’octubre a l’Ermita de Sant Elm.
A les 9.30 hores tindrà lloc la Santa Missa.
També hi haurà exposició de treballs de puntes de boixets i punt de creu.
A les 12 del migdia, audició de Sardanes a càrrec de la Cobla Vila de La Jonquera.
A les 2 de la tarda, arrossada popular a benefici de la restauració de l’Ermita. El preu del dinar és 9€. A continuación ball i quina. En cas de mal temps es traslladarà a l’escola l’Estació.
És una activitat organitzada per l’Associació Amics de l’Ermita i Paratges de Sant Elm.
El proper divendres 19 d’octubre el Circuit Estable de Cinema Català Cicle Gaudí projecta la pel.lícula Formentera Lady de Pau Durà. Tindrà lloc al Casino Guixolenc a partir de les 21 hores.
La podreu fer servir per desprendre-us de tot el material de rebuig que no està admès als contenidors habituals de la via pública, com ara ferralla, roba i sabates, electrònica/informática, olis vegetals i/o cuina (no industrials), oli mineral i/o motor (no industrial), dissolvents, radiografíes, telèfons mòbils, piles i bateries, pintures i més.
General Guitart i Lostaló va ser un arquitecte i urbanista de gran transcendència per a la ciutat de Sant Feliu. La seva relació amb la nostra població va arribar al ser nomenat arquitecte assessor l’any 1891. Amb anterioritat ja havia projectat i dirigit les obres de l’edifici del casino La Constància (1888), a la rambla del Portalet, cantonada al passeig dels Guíxols.
09.30 Aleví B – Sant Gregori
09.30 Aleví E – Monells
11.00 Prebenjamí A – Llagostera
11.00 Prebenjamí D – l’Empordanet
12.30 Prebenjamí C – Begur
12.30 Benjamí B – Llagostera
16.00 Juvenil A – Manlleu
18.00 Futbol d’empreses La Pansa – Costa Brava
10.30 Infantil Masc. – Grifeu
12.00 Cadet Masc. – Sarrià de Ter
16.00 Junior Masc. – Adepaf
17.45 Junior Fem. – GeiEG
19.30 Senior Masc. – Vilabrareix
Dimenge 14 d’octubre
Camp de Futbol de Vilartagues:
11.00 Benjamí E – Vilabrareix
11.00 Prebenjamí B – Sant Ponç
12.30 Cadet A – Palamós
17.00 Vilartagues CF – Quart
10.00 Senior Legendes – Fontcoberta | 0.765065 | curate | {"en": 0.05794254849005647, "ca": 0.8467959734839184, "es": 0.03903756444880923, "oc": 0.007365578197888534, "pt": 0.028234716425239382, "sv": 0.012521482936410509, "sk": 0.006383501104836729, "de": 0.001718634912840658} | https://www.rsf.cat/11-noticies-11-imatges-de-sant-feliu-25/ |
macocu_ca_20230731_4_56478 | Mides: 400 x 515 mm
Suport: Pergamí
Contingut: Els administradors de la confraria de teixidors de llana de Barcelona reconeixen a Francesc Fonts, paraire de llana de la ciutat, que n'han rebut 72 ll. amb les quals ha redimit un censal mort de pensió de 3 ll. 12 s. obligat amb unes cases del carrer de Sant Pere més Baix, propietat de Fonts i abans de la vídua Caterina Alfonsa.
Llengües: Llatí | 0.708676 | curate | {"en": 0.04884318766066838, "ca": 0.9511568123393316} | |
macocu_ca_20230731_9_577996 | Les 10+10 cançons de Nadal de Brian Cutts
Nadal a Anglaterra és sinònim de llum, alegria i pau... i l’estrès de córrer amunt i avall fins l’últim minut arreglant regals, i de comprar prou menjar per a tot un exèrcit... Tot això, gastant diners que realment no tens, i que et faran falta al gener, barrejat amb baralles de família quan coincideixes amb aquell germà, cunyat, cosí que no pots suportar. Menjar massa, alguna borratxera, repeticions de pel·lícules vistes mil cops a la tele, aquells dies que somnies amb un Nadal blanc de postal amb els carrers coberts de neu, però normalment et trobes amb grisor, pluja, vent i fang. And, of course, la música. Des de temps molt antics es canta per Nadal a casa, a l’església, al carrer... i gairebé tots els artistes de l’època ‘moderna’, des de Bing Crosby fins a Ariana Grande, també han fet les seves cançons de Nadal. Aquí repassarem unes quantes; primer, mirarem les 10 que potser són més conegudes perquè a cada botiga que entres al desembre les sents, o perquè surten en la banda sonora d’alguna pel·lícula. Les altres 10 són cançons que no se senten tant avui en dia. Tampoc són rareses, ja que en el seu moment la majoria van tenir èxit i alguns han significat molt per diferents generacions d’anglo-parlants.
1. Last Christmas de Wham! Tot un clàssic del grup de George Michael i Andrew Ridgeley dels anys 80, una dècada gloriosa per a la música pop. La cançó ara torna a estar de moda per una pel·lícula que ha sortit aquest Nadal. És una cançó del 1984, escrita i produïda per George Michael mateix, qui també va tocar tots els instruments. Com moltes cançons en anglès, reflecteix molt bé els moments melancòlics de Nadal; els canvis, un temps que acaba, gent que ja no hi és, els desitjos incomplerts, etc. Per cert, els cabells que surten en el vídeo també són dels 80!
Anunci
2. The Power Of Love del grup Frankie Goes to Hollywood. Una altra joia de la collita del Nadal del 1984, va ser la tercera cançó dels FGTH que va arribar al numero 1 de les llistes britàniques aquell any. Les llistes de vendes (amb la famosa pregunta anual, quin serà el ‘Christmas number one’ aquest any?) encara generen molt d’interès malgrat les noves formes de comprar i escoltar música.
3. La tercera cançó que, afortunadament, va arrasar també a l’hivern del 1984 va ser la cançó que diverses estrelles de la musica pop/rock van gravar junts, per a recollir fons per a la gent que patia la sequera extrema i moria de fam aquells anys a Etiòpia. Es diu Do They Know It’s Christmas Time (La gent d’allà, saben que és Nadal? ), i el col·lectiu, Band Aid. Després d’aquest èxit, vindria la cançó que van fer els cantants americans, We are the world, i el gran concert de Live Aid a l’estiu 1985. Pels que coneixeu la música dels 80, el vídeo és un bon exercici de Qui és qui? I la lletra de la cançó, brutal, per a fer-nos pensar una mica sobre el que passa en llocs més pobres mentre natros ens estem posant les botes de menjar.
4. Fem un salt cap enrere en el temps fins al 1963 i trobem a la meva cançó de Nadal favorita. Té de tot: una producció bestial (sobretot si pensem en l’any en què es va gravar), un so com un tren, o dos, pianos, instruments de vent, de cordes, campanes, i una lletra simple però que reflecteix aquella sensació agredolça del Nadal que abans he esmentat. I una veu com poques. Quina força tenia, i té, la Darlene Love, quines emocions transmet! Aquesta cançó es troba en un àlbum ple de cançons de Nadal gravades pels diferents grups que produïa i controlava Phil Spector. Si només compreu un àlbum de música de Nadal, aquest és el millor! Aquest vídeoclip és per a escoltar la versió original però també recomanem que busqueu les actuacions que Darlene va fer cada Nadal des dels anys 90 en directe al programa de David Letterman fins que el programa va acabar fa un parell d’anys. Christmas (Baby, Please Come Home).
5. Una altra cançó que no pot faltar en cap selecció de Nadal, o a la banda sonora de qualsevol supermercat aquests dies, és el Happy Xmas (War is over) de John Lennon i Yoko Ono del 1971. Escrita com a protesta de la guerra de Vietnam, la lletra demana pau a la terra i explica que tots som persones iguales, malgrat ser rics o pobres, blancs, grocs o negres, un missatge recurrent en la lletra de John Lennon –un missatge i una persona que ens ha fet molta falta aquests anys.
6. L’instrumental In Dulci Jubilo de Mike Oldfield també és un estàndard de Nadal. Gravat al 1975, és una versió instrumental, i molt balladora, d’un himne de Nadal alemany.
7. Després de formar part del grup The Move en els 60, i ser un dels fundadors del ELO, Roy Wood va crear el grup d’estil glam rock, Wizzard. I al Nadal del 1973, ho van petar amb aquesta cançó. Segueix la recepta típica de Nadal de posar tots els instruments que et pots imaginar a la cassola i cuinar-los durant 3 o 4 minuts, amb una tornada súper-enganxosa, un cor de xiquets, i, aquest cop, un missatge simplement positiu sobre xalar a les festes: desitgem que pogués ser Nadal cada dia! I Wish It Could Be Christmas Every Day.
8. Molta gent viatgem per Nadal, tornem a casa, o anem a casa d’algú. Viatges plens de records d’anys anteriors, pensant potser amb gent que aquest any ja no hi són entre natros, o recordant Nadals passats plens de regals i jocs... Un viatge ple d’esperança i ganes, amb un toquet de tristor o melanconia. I un viatge en què encara es pot ‘gaudir’ més temps, els dies abans de Nadal, si et quedes atrapat en un aeroport o en un embús a l’autopista: altres moments típics de la festa! Bé, la cançó Driving Home For Christmas del Chris Rea (1986) és ideal per aquests moments.
9. Difícil de creure-ho, però aquesta cançó de la Mariah Carey ja té 25 anys! Com passen els anys –una altra reflexió que fem molts a Nadal! All I Want For Christmas Is You. Tots la coneixem, una cançó amb una marxa, una força, una alegria brutal de principi a fi, una d’aquelles cançons que no descansa ni un moment. La generació de menors de 25 anys també la coneixeran per mil pel·lícules o anuncis, o hauran sentit alguna de les diferents versions que se n’han fet.
10. Torno a parlar de la sensació agredolça, o simplement agra, del Nadal. No s’ha reflectit mai tan clarament com en la lletra – i veus – d’aquesta meravella, Fairytale Of New York. Dels The Pogues i Kirsty MacColl (que tristament va morir en un accident al Nadal del 2000), van crear màgia el 1987 amb aquesta peça. Per molts, poder sentir una cançó ple d’insults i renecs, mentre una parella de desgraciats es barallen, lamenten les oportunitats perdudes, i desitgen no haver de passar mai més un Nadal junts, ens va marcar de per vida! PD: reconeixeu l’actor que fa de policia?
11. Acabat ja amb les súper-famoses, mirem 10 cançons que han tingut èxit però potser no tant, o que van vendre milions de copies però ara estan cobertes de pols en el bagul dels records. Primer, el Rei, the King. Elvis Presley va gravar moltes cançons de Nadal, però la que recordo més haver escoltat de petit amb el tocadiscs de mons pares, i a casa dels iaios, és aquesta cançó estil country/rock – Blue Christmas de l’any 1957. El Nadal serà ‘blau’ (trist) per a Elvis pensant en una noia que està amb una altra persona.
12. Una altra gran veu dels 60, Roy Orbison, també té una cançó de Nadal al seu repertori. Al 1963 va gravar aquesta cançó (escrita, i també gravada un altre any, per Willie Nelson), Pretty Paper. La lletra parla d’un venedor de carrer, intentant guanyar-se la vida venent paper d’embolicar regals.
13. Si tornem a l’LP de Phil Spector del 1963 que hem comentat abans, a banda de Darlene Love, trobarem altres grans grups de la ‘fàbrica’ d’Spector. Aquí el girl group The Ronettes va fer una versió molt bona de la peça Sleigh Ride (viatge en trineu) que feia anys que s’havia escrit, principalment com a peça per a orquestres o grups més clàssics.
14. Al 2009, Sharon Jones and the Dap-Kings van preguntar com podria arribar el Pare Noel a casa d’ells, si els apartaments barats on vivien en una mena de gueto no tenien ni xemeneies. La resposta la trobareu en la lletra del tema Ain’t No Chimneys In The Projects.
15. Continuant amb música soul (cada tipus de música té les seves cançons de Nadal; jazz, country, rock, punk, soul, electronica...), aquesta cançó del 1972 és un crit a buscar el significat de Nadal, un significat que no es troba emmig de tantes guerres, capitalisme, disbauxa, etc. Who Took The Merry Out Of Christmas, dels The Staple Singers.
16. No podia faltar una de les grans, i molt grans, veus del soul, Mr James Brown! Déu-n’hi-do com treu les emocions d’aquesta joia, Lets Make Christmas Mean Something This Year, cançó del 1966. Fem que Nadal signifiqui alguna cosa de veritat aquest any.
17. Qualsevol britànic de la meva (jove) edat recordarà els discs de Nadal d’Elvis Presley i de Jim Reeves a casa de son pares, tios, i iaios. Van formar part del Nadal dels aquells anys igual que l’arbre o el gall d’indi. Del disc que Jim Reeves va gravar al 1967, aquesta Senor Santa Claus, (sense la ñ! ), una cançó country amb un aire mexicà, és la que sempre m’ha agradat més.
18. Sabíeu que el Louis Armstrong, un altre músic i cantant més que famós, també va gravar, sol o amb l’Ella Fitzgerald, unes bones cançons de Nadal? Al 1964 Armstrong va posar la seva veu màgica a Winter Wonderland, una cançó de la qual se n’han fet mil versions, però cap tant bona com aquesta, per a mi.
19. Els fans dels 80, potser recordareu el grup Everything But The Girl. Potser alguns sabeu que després la cantant Tracey Thorn ha fet discs en solitari. Però crec que pocs coneixem el disc de cançons de Nadal/hivern que va gravar al 2012, amb alguns covers (versions) i altres peces escrites per ella. Tot el disc és excel·lent, com no podia ser d’altra manera, però la primera cançó, Joy, és de fora d’aquest món. Una cançó, per la musica, la veu, la lletra, que et toca molt a dins. Baixeu les llums del menjador, enceneu les llums de Nadal o, millor, unes candeles, agafeu un got de mistela, i deixeu-vos emportar. Que la llum i moments d’alegria de Nadal t’ajudin a superar el foscor de la vida, ni que sigui només per uns dies.
20. Last but not least, últim, però no per això la menys important... no podia acabar sense colar una cançó d’una cantant de folk de la meva ciutat natal, Barnsley. Sovint quan es pensa en la música folk/tradicional ‘britànica’ acabem pensant en gaites i música celta, però hi ha un tipus de folk anglès molt diferent, del qual la Kate Rusby és un bon exemple. Té la veu d’una àngel, amb accent del nord com l’Arya Stark. Cada any treu un disc de cançons de Nadal, i fa una gira especial al desembre. Al disc Angels And Men, del 2017 va incloure aquesta versió d’una cançó tradicional, Santa Never Brings Me A Banjo. | 0.817887 | curate | {"ca": 0.972843899241502, "pt": 0.002434684895589475, "cs": 0.004588444610918625, "en": 0.017042794269126322, "it": 0.000561850360520648, "da": 0.00018728345350688266, "es": 0.0023410431688360334} | |
macocu_ca_20230731_4_399138 | El desig de l’ull
Estem d’acord que podem educar la mirada, i que el nostre judici pot ser més o menys encertat a l’hora d’apreciar l’entorn. Però hi ha un fet innegable: la mirada sempre busca la bellesa, tant esperant a la cua del supermercat com a la Piazza San Marco. I no es tracta de ser superficial, és simple supervivència. Als ulls, l’estètica sempre tira més que l’ètica perquè som fets així.
La mirada és un instrument d’adaptació a un entorn que roman hostil per bé que t’hi hagis adaptat. Per això Brodsky marxa cada hivern a Venècia, el lloc on sembla que li reposen millor els ulls. L’ull busca seguretat, i Brodsky diu que això explica la predilecció de l’ull per l’Art, i el seu afany de bellesa. La bellesa és un consol perquè és seguretat. “No t’amenaça de mort ni et fa posar malalt. Una estàtua d’Apol·lo no mossega”, igual que unes faccions simètriques o un cul ben posat són millor consol que una cara peluda o una panxa caiguda. Que tothom sigui dèbil a la temptació no s’explica pel cap si no pels ulls, i a “la marca de l’aigua” aquesta fascinació per observar s’explica a través de la ciutat mateixa.
“La marca de l’aigua” és un dietari de ritme estrany, amb passatges que encaixen magistralment sense càrrega narrativa, només teixits per les mirades de Brodsky, que ja ha avisat: “No tinc principis, només nervis. Per tant el que ve a continuació té més a veure amb l’ull que amb les conviccions”. A part de voler comprar un vol per aterrar a Marco Polo (o en la versió low cost a Treviso), la marca de l’aigua és un manifest a favor de la llum, dels canals, dels reflexos i del refinament de les sensacions més primitives, aquelles que entren bé pels ulls.
La marca de l’aigua – Joseph Brodsky – El cercle de Viena | 0.835737 | curate | {"ca": 0.8923611111111112, "it": 0.07465277777777778, "es": 0.03298611111111111} | |
macocu_ca_20230731_9_58209 | Search form
III Setmana d’Acció Global en contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals
Barcelona del 15 al 17 d’octubre, al Consell de la Joventut de Barcelona (c. Gran de Gràcia, 190). Veure programa AQUÍ
Des de fa més d’un any ens trobem immersos dins una crisi global que constata el mal funcionament de la globalització de l’economia neoliberal a escala mundial. Des de la Campanya ‘Qui deu a qui?’ veiem amb preocupació com les solucions que els nostres governants han proposat fins la data són del tot insuficients i fragmentàries.
Per aquest motiu dins la III Setmana d’Acció Global en contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals, que organitzarem a Barcelona del 15 al 17 d’octubre, tractarem la qüestió de la crisi. Dins aquesta setmana debatrem com afecta aquesta crisi als països més empobrits del planeta, quines creiem que haurien de ser les solucions que s’haurien d’emprendre i què està a les nostres mans com a ciutadans | 0.794154 | curate | {"en": 0.011434511434511435, "ca": 0.9688149688149689, "es": 0.01975051975051975} | |
cawac_ca_20200528_4_153944 | Una de les insígnies informatives de la casa. Dirigit i presentat per Olga Valencia, ofereix informació de servei i tot el que cal saber abans de sortir de casa al matí, amb informació pràctica sobre com moure’s per Barcelona.
Destaca per la dedicació gairebé exclusiva a les informacions de la ciutat. L’objectiu és que sigui el gran informatiu de Barcelona a BTV, per bé que les informacions de Catalunya, Espanya i el món que afectin els barcelonins també hi tenen cabuda amb un format més breu.
Un informatiu nocturn, pausat, reflexiu i còmplice dels ciutadans que volen estar ben informats. Volem que sigui un informatiu de referència que inclogui el relat de les notícies més destacades de la jornada, la veu d’experts que ens ajudin a comprendre l’actualitat i una entrevista al personatge del dia.
7 WINCHESTER PARA UNA MATANZA
Western El ex coronel sudista Thomas Blake, que no accepta el final de la Guerra de Secessió, recluta a un grup de lladres que sota bandera rebel es dedicaran a robar per tot el territori. Un enigmàtic pistoler s'uneix a ells i proposarà a Blake recuperar un botí enterrat pel general Beauregard en un cementiri.
EL GRAN LEBOWSKI
Comèdia El Nota (Jeff Bridges), un gandul que viu a Los Angeles, un dia es confós per un parell de matons amb el milionari Jeff Lebowski, amb qui només comparteix el cognom. Després que orinin a la seva catifa, el Nota inicia la recerca d'El Gran Lebowski. De la trobada en sortirà un tracte: el Nota rebrà una recompensa si aconsegueix trobar la dona del magnat.
MY ENEMY'S ENEMY
MY ENEMY'S ENEMY: Aquest film relata la història del comandant de la Gestapo Klaus Barbie, conegut també com “el Carnisser de Lyon”. Malnom que li prové pels nombrosos crims, entre els quals hi ha la captura i assassinat de 44 nens jueus amagats a la vila d'Izieu, l'assassinat de 4.432 persones, l'enviament als camps de concentració de més de 7.500 persones, i l'arrest i tortura de 14.000 membres de la Resistència.
PALABRAS ENCADENADAS
Thriller Tancada en un obscur sòtan, Laura, una psiquiatra, contempla aterroritzada un video en el que un home confesa davant de la càmera ser un assassí en sèrie. És en Ramón, aparentment normal i inofensiu. Emordassada i lligada a una cadira,la Laura reconeix en ell al que va ser el seu marit durant dos anys. En Ramón li proposa jugar a les paraules encadenades. Si ell guanya, la deixarà marxar; si perd, li treurà un ull. Presa del pànic, la Laura accepta.
EL MEU PARE
Comèdia En Jake Tremont, un jubilat que sempre va viure dominat per la seva esposa i que poc cas li va fer al seu fill, s'hi atansa per primera vegada quan la seva dona està malalta de gravetat. Les atencions del seu fill adult, un executiu enfeinat, li retornen les ganes de viure. A més, la relació amb el seu nét, afectat per la separació dels seus pares, l'animarà a reconstruir la família.
TERRATRÈMOL
Drama Un tremolor de terra similar als que amb freqüència pateix la ciutat de Los Angeles és el primer senyal d'alarma. Un jove sismòleg l'havia pronosticat com a preludi d'un terratrèmol de gran intensitat. Hores després, quan es produeix un segon tremolor, els tècnics ja no tenen cap dubte: la catàstrofe és imminent.
BIGFOOT Y LOS HENDERSON
Comèdia En tornar d'una cacera en el bosc, el cotxe dels Henderson colpeja un animal. Al principi temen que es tracti d'un home, però aviat s'adonen que es un “bigfoot”. En considerar-lo mort, se l'emporten a casa i esperen obtenir-ne algun benefici econòmic. Però no està mort i, a més a més, en lloc de ser un monstre ferotge, resulta ser un gegant amistós.
UN LUGAR LLAMADO MILAGRO
Drama Milagro és un poblet de Nou Mèxic, habitat per camperols al llindar de la pobresa per culpa de la sequera. Les coses poden canviar perquè un poderós grup financer va instal·lar-hi un luxós centre d'entreteniment. L'inconvenient és que José Mondragón s'oposa al projecte plantant mongetes a les seves terres i regant-les amb amb aigües que no són seves. | 0.807483 | curate | {"ca": 0.9532924961715161, "en": 0.017355793772332824, "ja": 0.006891271056661562, "es": 0.019652884124553342, "pl": 0.002807554874936192} | http://www.btv.cat/cinema/ |
mc4_ca_20230418_17_102232 | CE Noia Freixenet – FC Barcelona: Volen acabar l’any amb un triomf - FC Barcelona
HomeMés esportsHoquei PatinsPrimer EquipNotíciesCE Noia Freixenet – FC Barcelona: Volen acabar l’any amb un triomf
Barroso, en una acció al Palau contra el Noia. FOTO: G. PARGA - FCB
PRÈVIA - Les distàncies s’han de mantenir amb el somriure del Palau! | 0.694402 | curate | {"ca": 0.939209726443769, "ru": 0.060790273556231005} | https://www.fcbarcelona.cat/seccions/hoquei-patins/primer-equip/noticies/2014-2015/c-e-noia-freixenet-fc-barcelona-volen-acabar-lany-amb-un-triomf |
mc4_ca_20230418_12_741754 | Al mirador del CCCB hi ha un piano i taules rodones. Els tècnics de so repassen que tot estigui a punt. Kosmopolis, el programa del festival de literatura amplificada del CCCB, està a punt de començar. | 0.673019 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.nuvol.com/llibres/k-de-kosmopolis-33469 |
crawling-populars_ca_20200525_41_148598 | MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -
El català Rafael Rabasa (CN El Balís) s'ha proclamat aquest dissabte campió de la Copa Espanya de la classe Europe que s'ha disputat de l'1 al 4 d'abril en aigües de Port Balís.
De la cita, n'ha sortit com a vencedor absolut el balear Veith Nicklas, després de les proves de Torrevieja i Sant Andreu de Llavaneres.
El jove Rabasa, de 15 anys, s'ha imposat per davant d'Alejandro Pareja (RCN Torrevieja), qui ha acabat a dos punts del campió, mentre que tercer ha estat Sven Stadel (RCN Dénia Marina Alta), a tres punts.
La victòria absoluta de la Copa Espanya, que surt de la suma de les dues regates de les quals constat la competició disputades al RCN Torrevieja i al CN El Balís, ha estat per al balear Veith Nicklas (CN Eivissa).
Nicklas arribava a aigües catalanes amb una còmoda avantatge i per darrere d'ell ha quedat Alejandro Pareja (RCN Torrevieja). La tercera plaça ha estat per a Rafael Reyes (CN Eivissa). La Copa Espanya de la classe Europe ha comptat amb una participació global de més de mig centenar de tripulacions procedents de Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana.
En categoria femenina la vencedora de la Copa Espanya de la classe Europe i en Sub-19 femení ha estat l'alacantina Irene Sánchez (RCN Torrevieja), en categoria sub-19 masculí, Salvi Borrat (CN l'Estartit). El Club Nàutic El Balís també ha premiat als millors en categoria sub-17, en categoria masculina ha estat per a Rafael Rabasa i en femenina Mar Doreste (Port d'Aro).
Després de la cita a Port Balís, s'han confirmat també els deu regatistes classificats per disputar el Campionat del Món de la classe internacional Europe, que es farà a final de juliol a Noruega.
En categoria masculina l'equip nacional estarà el format per Alejandro Pareja, Veith Nicklas, Rafael Reyes, Rafael Rabasa i Salvi Borrat, i en categoria femenina, Irene Sánchez, Laura Oliva (CN Torredembarra), Cristina Pujol (CN Port d'Aro), Irene Pareja (Torrevieja) i Andrea Rabasa (CN El Balís).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.712969 | curate | {"eb": 0.0045351473922902496, "ca": 0.8215095562034338, "es": 0.16099773242630386, "en": 0.01295756397797214} | : /esports/noticia-catala-rafael-rabasa-guanya-copa-espanya-classe-europe-balis-20150404201515.html |
macocu_ca_20230731_1_519126 | A 2n estem treballant el reciclatge
Aquest trimestre l’alumnat de 2n estem treballant el reciclatge. Primer vam recollir durant una setmana les deixalles de les dues classes de segon. Després de classificar-les ens vam adonar que aquest curs estem gastant moltíssim paper, sobretot de mans.
Després de fer aquesta observació vam decidir recollir durant una setmana tot el paper de l’escola per comprovar quina quantitat en gastem. Encara estem en procés; ja us informarem dels nostres descobriments.
Estem molt conscienciats/des amb el tema i és per això que hem decidit sensibilitzar a la resta de la comunitat educactiva. Per fer-ho estem elaborant uns cartells que penjarem per l’escola perquè tots i totes aprenguem a reciclar correctament i així respectar el medi ambient. | 0.758422 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_360221 | L'Hotel Centre Reus és un petit hotel modern de 3 estrelles situat al centre de la ciutat, amb vistes a la Prioral de Sant Pere de Reus i que compta amb 14 habitacions. | 0.779401 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_104382 | Pressupost i plantilla per a l'any 2020 | Ajuntament de Castellar del Riu | Normativa local | Cercador d'Informació i Documentació Oficials (CIDO) - Diputació de Barcelona
Traductor
Español
Euskera
Gallego
Français
English
Aquesta eina, Google Traductor, facilita la traducció automàtica dels continguts del web. El CIDO no es fa responsable de les versions obtingudes, que no tenen caràcter oficial. | 0.636565 | curate | {"ca": 0.8852040816326531, "es": 0.04081632653061224, "eu": 0.017857142857142856, "uk": 0.017857142857142856, "fr": 0.02040816326530612, "en": 0.017857142857142856} | http://cido.diba.cat/normativa_local/9945208/pressupost-i-plantilla-per-a-lany-2020-ajuntament-de-castellar-del-riu |
cawac_ca_20200528_1_79038 | Search form
Renovació de la xarxa d'aigua potable dels entorns del Grup de Les Santes
Aquesta obra esta inclosa dins del Pla Director d’Aigua de Mataró (PDAM 2011-2025)
Monday, 5 March, 2012 - 09:41
Aigües de Mataró va començar la setmana passada les obres de renovació de la xarxa d’abastament d’aigua potable dels carrers d’Enric Prat de la Riba, la ronda de Miguel Cervantes i els vials que formen part del Grup Les Santes. Els treballs es fan aprofitant la coincidència amb la reurbanització de l’espai interior del Grup Les Santes que duu a terme l’Ajuntament. El projecte consisteix en la instal·lació de 109 m lineals de tubs de polietilè de 9 cm de diàmetre i 146 m lineals de 16 cm de diàmetre.
La millora d’aquesta zona està contemplada en el Pla de Renovació del Pla Director de l’Aigua de Mataró (PDAM 2011-2025). L’actuació té una durada prevista de 7 setmanes.
Aquesta obra suposa una inversió total de 48.627,13 €, que inclou tant l’obra civil, adjudicada a l’empresa Vialitat i Serveis, SL per un import de 31.727,27 €, com l’obra mecànica que realitza directament la companyia, i l’IVA. | 0.790835 | curate | {"en": 0.03656307129798903, "ca": 0.9634369287020109} | http://www.aiguesmataro.cat/en/node/549 |
cawac_ca_20200528_2_80171 | Darrers blogs adherits
Enllaços
Catosfera
Mercat al PerúSegurament es vanta de ser un personatge universal. Algú que ha recorregut món i que les ha vist de tots colors i possiblement sigui cert. Posaria la mà al foc que ha vist moltes coses i que en sap un munt més, però en sentir-lo parlar, en sentir els seus comentaris, em dóna la sensació que no ha marxat mai del seu poble natal. Del seu estimat Arequipa. S'ensuma en el seu discurs.
Ha mort qui fou primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el reusenc Albert Vilalta. La seva relació amb el món dels ferrocarrils és important. Ocupà la direcció general de Transports en l'època del president Tarradellas, quan es van traspassar les competències en ferrocarrils i es creà la primera empresa pública de la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, companyia que Vilalta presidiria entre 1983 i 1991 i en la qual transformaria el mitjà de transport, a punt de ser clausurat, en un dels millors valorats pels usuaris.
Allò que durant uns mesos era un rumor entre la classe política valenciana, sembla que ha agafat consistència. L'actual Consellera d'Educació Maria José Català podria haver estat l'elegida per Gènova per esdevindre pròxmament la lideressa dels populars valencians.
L’altre dia vaig dir, amb Carod-Rovira per testimoni , que la profecia de Carod-Rovira es complirà i que el 2014 passarà alguna cosa. Que el procés es lidera des de baix i que si els polítics tinguessin temptacions d’alentir-lo o de frenar-lo o de fer marxa enrere, la gent de la Via Catalana els passaria pel damunt. Vaig dir aquestes coses que comencen a sonar gastades de tan dites i em van acusar de tenir un “entusiasme juvenil”.
Dimecres jutgen l'actual alcalde de Badalona per un delicte d'incitació a l'odi (tipificat a l'article 510 del Codi Penal). i el dia abans la societat civil organitzada es documentarà i reflexionarà sobre com afecta la justícia en temes de convivència ciutadana.
El Telenotícies de TV3 d'aquest migdia ens ha ofert una petita perla d'ordre lingüístic. No té més importànica de la que se li vulgui donar, però em permet publicar un apunt en un dia de sequera (d'idees, que no meteorològica).
Parlaven d'esports, com casi sempre, i m'ha semblat entendre que es referien a Neymar com "el déu". Que el món de l'esport i del periodisme especialitzat va sempre passat de voltes i es tendeix a glorificar, mitificar o directament elevar a uns inconcrets altars laics els grans astres de la pilota, el motor o la pista, és cosa sabuda, però m'ha semblat un pèl exagerat dir que Neymar és "déu" (o potser "Déu").
El Telenotícies de TV3 d'aquest migdia ens ha ofert una petita perla d'ordre lingüístic. No té més importànica de la que se li vulgui donar, però em permet publicar un apunt en un dia de sequera (d'idees, que no meteorològica).
Parlaven d'esports, com casi sempre, i m'ha semblat entendre que es referien a Neymar com "el déu". Que el món de l'esport i del periodisme especialitzat va sempre passat de voltes i es tendeix a glorificar, mitificar o directament elevar a uns inconcrets altars laics els grans astres de la pilota, el motor o la pista, és cosa sabuda, però m'ha semblat un pèl exagerat dir que Neymar és "déu" (o potser "Déu").
Espai_frumentària organitza un nou taller d'iniciació a l'escriptura creativa, adreçat a qualsevol persona adulta, sense formació prèvia, interessada en la literatura i el seu conreu. En aquesta entrada podreu accedir a una fitxa informativa del curs (durada, horaris, lloc, etc.). Naturalment, podeu contactar amb Espai_frumentària per ampliar la informació. Gràcies
Pensem, parlem i escoltem durant hores i hores al llarg de la vida. En moments més puntuals, llegim. I potser encara més espontàniament, posem negre sobre blanc les nostres idees. Per tant, l'acte més passiu de la lectura i l'acte més reflexiu de l'escriptura no ocupen, ni de bon tros, el vast espai que representa l'acció lingüística més directa i instantània.
La llengua oral és, doncs, producte de l'espontaneïtat, de la improvisació i de la influència dels usos que sentim al nostre voltant.
Enfilo càntirs a l'ombra, figures buides. L'aigua ha rajat a dolls dels seus cossos malmenats. I han quedat tant secs que no podran omplir-se més. Ara són signes muts, una o Sempre sorpresa Un punt lluminós Una panxa plena Uns brocs excessius Potser només són una silueta... Per les ferides s'omplen de llum.
Amb tot l'embolic aquest que munten els catalunyistes amb el PSC no hi ha dubte -per si algú encara en tenia algun- que si una cosa ha funcionat a l'Estat espanyol des del pacte de Nova Planta, perdó, de la Constitució espanyola filla de l'acord entre el franquisme i els adelerats demòcrates emergents, és el reconeixement general de les autonomies.
La pluja cau generosa i juganera en els camps que contingueren la infantesa, aquell temps de pell en expansió en el que el món era tot dels adults -sobretot del mestre, del rector i del batlle- amb dret a pegar closcades a qualsevol nin entremaliat i la bolla la joguina dels grandolassos que s’atrevien a explorar terres ignotes.
Kilian Jornet, muntanyenc esportista i persona admirable per molts motius, a l' entrevista que li feien fa uns dies al "9 Nou", es contradeia. Després de definir-se ideològicament com un ecologista d'esquerres i lloar l'anomenat "Procés constituent", quan se li va preguntar sobre com veia la retirada de la candidatura de Barcelona als Jocs d'hivern, va tenir una resposta, que intentant deixar content a tothom, no s'adeia gens ni mica amb el posicionament personal que havia explicat abans.
Enguany se celebra el 25è aniversari de la publicació de Camí de sirga, l'òpera magna de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Per tal de commemorar aquesta efemèride Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre i lo fardatxo – productora cultural han decidit organitzar un acte d’homenatge a la Bilioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el 22 de novembre a les 19.30.L’acte comptarà amb la presència de l’escriptora i editora Rosa Regàs, i es llegiran textos de Moncada a càrrec d’alumnes i/o professors dels instituts J. Bau, Cristòfol Despuig i de Roquetes. | 0.76666 | curate | {"en": 0.003605375286791216, "ca": 0.9895116355293346, "es": 0.0014749262536873156, "fr": 0.005408062930186824} | http://xbs.cat/aggregator?page=212&option=com_content&task=view&id=158&Itemid=48 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_130745 | Més enllà del PP, que en penseu de la cadena perpètua?
El que no pot ser és que el màxim estigui en 30 anys. Així doncs, si has matat algú i et descobreix un policia, tens barra lliure per matar-lo que això no incrementarà la pena. Si condemnen a algú a 50 anys de presó que els compleixi. Ah i les presons que deixin de ser com hotels.
30 anys ja és massa si tenim en compte les possibilitats de "recuperar" per a la societat qualsevol reclús. I per altra banda, les presons no són como hotels. Poques n'has vist, em sembla.
El nou centre penitenciari tindrà 7 mòduls residencials, amb 64 cel·les individuals per a homes adults. Els mòduls disposaran de sala de dia, menjador propi i office, servei de venda automàtica, economat, aules i tallers ocupacionals, consulta mèdica i despatxos per als equips de tractaments, perruqueria i un petit gimnàs.Es destinarà un edifici per a activitats culturals, amb sala d’actes, biblioteca, aules d’informàtica, tallers d’arts plàstiques i un centre de formació d’adults. Un altre edifici es dedicarà a les comunicacions, un poliesportiu, un gimnàs i amb una pisicina descoberta. Font:vilaweb.cat
Ja tenc casa. | 0.793371 | curate | {"ca": 0.9631255487269534, "br": 0.025460930640913083, "es": 0.01141352063213345} | |
racoarticles_ca_20221005_2_43396 | Aspectes jurídics
Tot el que ha precedit aquest punt han estat remarques sobre els factors condicionants materials del transport multimodal. Una imatge d'aquest sistema de transport, perd, no resta completa mentre hom no en desprengui les seqüeles en els ordres jurídic, econbmic i comercial, car en dur a terme la prictica de la materialitat d'aquestes operacions se'n deriven conseqükncies en tots els tres ordres d'idees esmentats i, de retruc, aquestes seqüeles tenen una influencia, de vegades no menyspreable, damunt els criteris d'optimització dels procediments materials d'aplicació de les tecniques del transport multimodal. D'antuvi pensem que cal fer una referencia i és que, en materia de transportingenere, hom legisla als nivells nacional, internacional i, d'un temps en@, supranacional, segons que les normes promulgades afectin els hmbits i tinguin abast nacional, o bé els eixamplin per via de convenis internacionals, segons el doble vessant dels convenis bilaterals i dels multilaterals, o bé responguin a criteris emanats de I'activitat legislativa d'ens supranacionals com és el cas, per a nosaltres, de la procedent del Mercat Comú Europeu.
En tota aquesta producció legislativa cal apreciar I'exist6ncia dels elements estructurals següents: 1) elements de caire dominantment tecnic; 2) elements de caire jurídic que fan referencia a I'establiment d'obligacions de donar, de fer o de no fer, en termes d'obligacions bilaterals consensuades entre les parts atorgants; 3) elements de tipus netament polític; 4) elements de caire netament jurídic doctrinal, els quals sovint no es plasmen en preceptes, ans resulten de la interpretació del text de la norma.
Cal entrar per aquesta via d'anilisi, ja que altrament hom disposaria d'un coneixement més o menys profund del que són les tecniques del transport multimodal, per6 hi mancaria tot I'embolcallament, dins el qual aqueixes thcniques es materialitzen i prenen vida. Llavors, una il.lustraci6 d'aquest tipus restaria coixa dels elements vitalitzadors i mancaria de sentit, a mesura que el subjecte que hi roman interessat surt més i més de la seva prbpia esfera d'actuació i té la irremeiable necessitat de posar-se en relació amb unes altres persones físiques o jurídiques, a fi de consumar els resultats i les conseqüencies del transport multimodal en el qual roman interessat.
Els elements de caire dominantment t6cnic esmentats ja han estat objecte de la nostra consideració i si bé aixb ha estat fet en uns termes de necesdria concisió, car aquest treball, a tall d'article, no pot pas ésser d'extensió il.limitada, sí que hem donat els elements de coneixement suficients, a fi que I'estudiós resti introdui't en el tema i pugui acostar-se a uns altres treballs d'especialitat. bbviament, cal introduir en aqueixa legislació (interna, internacional o supranacional) elements tkcnics de referencia amb una precisió i una profunditat adient a la claretat amb la qual hom vol que la idea de fons del text jurídic sigui copsada per aquells qui s'acosten a I'examen del text jurídic de referencia. Hom ho fa per la via de I'esment directe dels termes, elements i mots o expressions consagrades per !' Ús i per la professió específica i pel trafic de referencia, o bé per la via dels annexos tecnics si és que I'esment tecnic cal que sigui molt dilatat o quan la tecnificació exigeix taules de quantificació o una dilatada apreciació de parimetres i de coeficients.
Els elements de caire jurídic referents a aspectes del dret general d'obligacions (de donar, de fer i de no fer) basteixen el que hom pot considerar com a part jurídica declarativa del text legal a qualsevol dels tres nivells esmentats (inter?, internacional, supranacional). Es aquell conjunt d'articles del text de ple contingut jurídic i que afaiqonen el marc general del consens que ambdues parts atorgants interessades en el transport multimodal hi han de prestar, a fi que llur contracte (el marc del qual és el text legal de referencia) tingui validesa plena segons els pronunciaments del dret d'obligacions de cada país, amb validesa en el propi país i també a tall de dret comparat, atesa la sensible uniformitat general dels ordenaments jurídics arreu del món en materia de dret d'obligacions. Ací, les referencies tecniques, o bé hi manquen o bé hi són indirectes, i més aviat per tramesa a annexos o a aquell articu-lat abans al.ludit sota I'apartat 1) que precedeix. Quan n'enregistrem la mancaqa, res no vol dir que el conveni o la norma interna siguin deficients i sovint s'escau a la inversa. I és desitjable, en bona estructura jurídica de textos legals, que les unes i les altres referencies, les jurídiques i les excloentment tecniques, apareguin separades i clarament diferenciades.
En aquesta mena de textos legals hem esmentat I'existencia d'elements polítics. Cal entendre que en tota norma jurídica i qualsevol que en sigui I'abast s'hi amaga una part d'element polític, el qual ha de respondre i respon a les tbniques generals de I'orientació de la política de cada país i, en el nostre cas, quant a política de transports, la qual concepció obliga a pensar tot d'una si el país de referencia és netament productor o venedor, importador o exportador, industrialitzat o en desenvolupament, etc. Quant a transports, perb, de qualsevulla mena que siguin, I'element clarament polític és sempre el preu quan cal fixar-lo i en aquest tema hem d'enregistrar com a citació primera i de bon tros principalissima, la cota de preu d'indemnització a parts perjudicades com a consequencia de I'execució del contracte de transport. Hom entén que en dur a I'execució el contracte en pot resultar perjudicada la mercaderia transportada per culpa d'alguna de les parts interessades, i fins i tot de la prbpia titularitat de la mercaderia com també per forqa major o per cas fortuit. També en pot resultar perjudicat el transportista, i hdhuc terceres persones alienes a I'execució del contracte de transport.
Sense haver d'entrar ara en I'exposició d'una tan sucosa com in-teressant histbria de les clausules de limitació del deute per responsabilitat, car aix6 allargaria impensablement I'extensió d'aquest treball, sí que direm que el criteri est& darrerament arreu del món és el de fixar un forfait o preu fet que defineix el grau d'indemnització per unitat. Ens interessa remarcar ara i ací aquest concepte, car hi hem de treballar damunt, perb sempre amb la idea refermada que es tracta d'un preu polític, ja que cada país té la tendencia (i procura satisfer-la) de determinar tant com pot un preu fet adient a la defensa dels interessos nacionals preferents, ja siguin els de la mercaderia en pai'sos dominantment exportadors, ja siguin els del transportista en els pai'sos on hi ha domini d'empreses de transport, a més de possibilitats híbrides o intermedies. Assenyalar I'existencia de preus polítics és referir-se a es-Unitat d: tren 111 ments de preus que poden ésser modificats a mesura que evolucionaran les circumstincies de mercat; i a mesura que evolucionari I'estructura comercial i industrial del país de referhncia. Vol dir, també, que hom no pretén la fixació d'un preu equitatiu ni just ans la d'una cota de diner que representi I'avantatge mixim o el perjudici mínim als interessos preferents nacionals. I representa, de vegades, haver d'estudiar compensacions per a aquells sectors econbmics que poden restar perjudicats. Representa també, gaudir de la Ilibertat d'ús d'una eina que, ben emprada, pot dur vers un cert desenvolupament comercial, industrial i econbmic.
Finalment, hem de referir-nos als elements de caire doctrinal jurídic, dels quals hem dit d'antuvi que sovint no resten plasmats en forma literal en el text de la norma de referhncia, ans se'n desprenen, com a qüestions pendents a I'hora d'investigar i d'analitzar la naturalesa jurídica de la institució o institucions de referencia, la qual anilisi és necessiria sempre que I'execució del conveni o del text legal de referhncia deixi pas a una qüestió litigiosa a ésser resolta per les instincies d'un procés judicial o arbitral.
Ací la qüestió pot resultar molt i molt complicada, ja que una part d'aqueixos textos jurídics i qualsevol que en sigui I'abast (intern, internacional, supranacional) el conveni de transport multimodal de Ginebra de 1980; els convenis anomenats vehiculars, que acompanyen d'una o altra manera I'aplicació dels ja esmentats (v.g. : conveni TIR). I com a resultat necessari; la consideració de la figura del transitari internacional.
Val a dir que, en la mesura que caldre i sempre amb concisió, haurem de remarcar la importincia que tindri qualsevol element a cada moment, ja sigui de caire polític (el subapartat 3 esmentat), ja I'element de caire doctrinal (el subapartat 4 esmentat).
Quant a la normativa sobre transport terrestre internacional, hem d'esmentar el conveni anomenat CIM de transport de mercaderies per ferrocarril, signat a Berna el 25 d'octubre de 1952 i ratificat per Espanya mitjanqant instrument de 25 de setembre de 1954 i el de transport de mercaderies per carretera signat a Ginebra el 18 de maig de 1956 i ratificat per Espanya mitjanqant instrument de 12 de setembre de 1973, conegut amb la sigla CMR. De tots dos i quant al transport multimo-dal, és de bon tros més important el conveni CMR, bo i advertint que I'estructura d'ambdós convenis és forqa semblant, llevat de certes peculiaritats que poden distingir el transport ferroviari del fet per carretera.
El conveni CMR estructura el contracte de transport a executar per carretera entre pai'sos diferents, essent-ne la lletra de port el document típic de prova del contracte, bo i que no negociable i on cal fer constar I'indret i data d'atorgament; I'adreqa i noms del remitent, del destinatari i del transportista; I'indret de lliurament de la mercaderia; la mena i embalatge de la mercaderia; el nombre i la identificació dels fardells; i les instruccions per al transport. L'atorgament inclou la norma general de responsabilitat del remitent quant a les indicacions que dóna? fi de redactar la lletra de port. Es una tbnica general en aquests convenis internacionals. El transportista ha de respondre per danys a la mercaderia, exonerant-se quan s'escau culpa del titular de la mercaderia. Si hi ha declaració de valor, aquesta avaluació defineix el límit de la responsabilitat del transportista quant al deute que li escaigui. Fins ací, el que és essencial com a clausules en termes de dret d'obligacions.
En relació amb aquest conveni, és important de remarcar que el seu article 2 estableix el supbsit de transport de la mercaderia dins el vehicle i el conjunt dins un altre vehicle (ferrocarril, via navegable marítima i interior o via ahria), sense fraccionament de la mercaderia, en el qual supbsit i si hi ha phrdua o danys a la mercaderia sense culpa específica del transportista terrestre, cal indemnitzar la mercaderia segons el que ser5 la norma corresponent a cada un d'aqueixos mitjans de transport esmentats com a cangurs. Cal remarcar que la intenció dels elaboradors del conveni va ésser aleshores incloure el rhgimpiggyback o cangur primitiu, quan encara no frui'a de prou desenvolupament el regim ro-ro.
Quant el sostre d'indemnització pel transportista a la mercaderia, quan s'escau la seva responsabilitat per culpa, el conveni estableix un sostre (art. 23.3) de 25 francs germinals per quilogram de pes brut, tot entenent com a franc germinal I'equivalent de 10131 grams d'or de 900 mil.I8ssimes, el qual sostre va ésser modificat pel protocol de 5 de juliol de 1978 que fix i I'equival6ncia de 8,33 drets especials de gir per quilogram de pes brut, la qual valdri per als paTsos del Fons Monetari Internacional mentre que els que no hi pertanyin hauran de seguir I'equivalkncia més amunt esmentada.
Quant als convenis exclusivament dedicats al transport marítim, hem d'esmentar el conveni de Brussel~les de 25 d'agost de 1924, el qual representa I'aprovació de les anomenades regles de la Haia a les quals cal considerar incorpo-opinable) i resta com a vigent el text del conveni a Brussel.les esmentat amb les modificacions que hi produeix el susdit protocol de Visby.
Aquesta normativa estableix la validesa del coneixement, un document que gaudeix de la connotació de títol-valor, i doncs endossable a fi de transmissió, i que representa o incorpora la titularitat de la mercaderia als efectes de retirarla el legítim tenidor del coneixement d'embarcament del transportista en arribar a I'indret de destinació.
El coneixement d'embarcament incorpora circumstincies semblants a les esmentades per a la lletra de port en el transport terrestre, bo i havent d'afegir que, puix que es tracta d'un títol-valor, la finalitat essencial del qual és acon-seguir el lliurament de la mercaderia pel transportista al destinatari, hi mana el seu valor i circumstancies facials. Per tant, hom protegeix aqueix valor facial fent que all6 que hi diu respongui a la veritable situació de la mercaderia. Per aixb aquesta llei admet la validesa de les anomenades reserves del capiti que consisteixen en aquelles declaracions que el capits del vaixell té dret a incorporar-hi si, en fer-se cirrec de la mercaderia a bord, té prou motius per a creure que la descripció escrita en el coneixement no correspon a I'estat i a la condició aparent de la merca-deria. Per tant, es tracta de protegir essencialment els interessos de terceres parts alienes al contracte de transport que és el coneixement d'embarcament, de manera que en examinar la descripció de les mercaderies en el coneixement sapiga quines són les condicions d'estat de conservació de la mercaderia. Nogensmenys resta protegit 11inter8s del transportista qui, en haver posat una reserva adient en el coneixement, remarcara d'aquesta manera que la mercaderia patia determinades imperfeccions a la'hora d'embarcar-la i, així, s'exonerari de qualsevulla reclamació contra ell per part del receptor de la mercaderia a I'indret de destinació.
El transportista s'exonera per diverses causes que el conveni dóna detalladament (art. 4) tot distingint entre la culpa administrativa i la culpa nautica, de les quals la naviliera no respon, de la culpa comercial de la qual sí que respon. El coneixement estableix una presumpció iuris tantum (que admet prova contraria tot i que a tall de prova esdevé dificilíssima) que la naviliera (a través del capiti) rep la mercaderia a bord en les condicions especificades pel coneixement d'embarcament i que mentre no hi haura protesta en contra, el destinatari la rep talment com apareix especificada en el susdit document.
El sostre de limitació del deute per responsabilitat quan s'esdevé culpa del transportista (la naviliera) I'estableix el conveni, després de la modificació aportada pel Protocol de Visby, en 2 drets especials de gir per quilogram de pes brut de mercaderia o en 666,67 drets especials de gir per fardell o unitat si el país de la naviliera pertany al Fons Monetari Internacional i respectivament en 10.000 francs Poincaré per fardell o per unitat i 30 francs Poincaré per quilogram de pes brut de mercaderia si es tracta de naviliera de país que no pertany al susdit Fons Monetari Internacional.
El franc Poincaré correspon a 65,5 mil.lígrams d'or de 900 mi-I.l8ssimes de llei.
L'edat, quasi-vellesa, ja remarcable, del conveni de Brussel-les de 1924 i la circumstancia dels evidents avenqos en matBria de t8cniques d'explotació de vaixells, de tractament de mercaderies, de sucursalisme bancari i de comunicacions en general i també de transmissió de documents han promogut diverses voltes temptatives de renovació de les regles de la Haia, les quals, després de grans esforqos, han fruit amb I'elaboració de les anomenades regles d'Hamburg de 1980, sota els auspicis de les Nacions Unides. Certament, representen una important passa endavant, tot reconeixent I'exist8ncia de conceptes nous i convenients, com ho és el de transportista efectiu, entre d'altres. El sostre d'indemnització en el supbsit de culpa del transportista roman fixat en 835 drets especials de gir per fardell o per unitat o bé 2,5 drets de gir per quilogram, tot podent triar la modalitat de calcul que doni la indemnització més grossa.
El valor aproximat d'un dret especial de gir en data de mitjan setembre de 1987 era de 143,60 pessetes.
El conveni dlHamburg, perb, no és encara vinculant en no haver assolit el nombre mínim necessari de ratificacions i d'adhesions, tot i que recentment el British Shippers' Council apressa per a la posada en vig8ncia, com a f o r ~a més adaptat a les circumst~ncies del trafic que no pas la normativa actualment encara vigent.
Un cop arribats a aquest punt, és necessari estudiar qu8 passa quan una mercaderia és objecte de transport multimodal, tot tenint present I'esquema dels convenis internacionals vigents, és a dir, la legalitat internacionalment vigent.
El supbsit tipic no és pas el de la mercaderia carregada en contenidor a bord del vaixell des del moll, damunt el qual ha estat deixat per un camió o per vagó de ferrocarril, ans el de la mercaderia que entra a bord del vaixell, sempre damunt del camió, en rBgim roll on roll off i fermat el camió als elements de subjecció del mateix vaixell, resta alla fins a I'arribada al port de destinació. L'estudi d'aquest supbsit, 6bviament complex, exigeix que hi hagi danys a la mercaderia (altrament el supbsit deixaria d'existir) i que en aqueixa producció de danys hom arribi a identificar culpa, havent de determinar solament de qui seria aquesta culpa per a identificar a qui hauria de ser imputada.
Els textos normatius que hi intervenen són d'una banda els de la Haia-Visby i de I'altra el conveni CMR, els quals cal lligar-10s tots dos a fi de determinar si el supbsit en estudi troba solució, sempre en el sentit que la solució cercada cal que sigui veritable solució per a I'inter8s de la mercaderia, f o r ~a més que no pas per als empresaris de transport terrestre o marítim, ja que ells són els presumptes subjectes d'imputació.
Ací pren tota la seva importancia I'anilisi de quina seria la naturalesa jurídica de la mena de transport que hom du a terme, la qual anal¡si ha de permetre determinar si la normativa a aplicar és la típica del transport marítim o, contrariament, la del terrestre. Volem dir amb aquests mots que ací té importancia aquesta an8lisi; que cal escatir si veritablement es tracta d'un camió carregat a bord del vaixell (i aix6 és veritat) o bé si es tracta d'una mercaderia que navega vers destinació (la qual afirmació també és veritat) bo i admetent que cap d'aqueixes dues proposicions reflecteixen la veritable situació, ja que en el primer cas no es tracta d'un camió com a cosa carregada ja que era camió més mercaderia i en el segon no existeix tampoc una descripció exacta de la situació, ja que la mercaderia no navega devers I'indret de la destinació puix que entre la mercaderia i la materialitat de I'arribada a destinació s'hi interposen alguns elements no recollits en cap dels dos textos legals o, si més no, no són recollits de manera explicita, és a saber: el vaixell i el camió. Efectivament i certa, cap dels dos textos legals es refereix a la situació que, exactament definida, seria: ((mercaderia carregada en camió, el qual és car-regat a bord del vaixell sense fraccionament de la mercaderiau.
Aixi doncs, cal recollir amb tot el que valen aquelles consideracions que més amunt hem fet sobre el fet i les circumstancies del fraccionament de la mercaderia; o sobre el desenvolupament de les tecniques de transport cangur; o sobre el trajecte fet per la mercaderia a camió parat.
És ben clar per a nosaltres entendre que les regles de la Haia-Visby no es proposin aquest cas, ja que ni quan les primeres (la Haia) foren aprovades no es feia el transport multimodal, ni tampoc quan fou aprovat el protocol de Visby, I'any 1968. Quan va ésser redactat el conveni CMR tampoc no es feia el transport multimodal bo i admetent que hom ja comenGava a practicar les tecniques del piggyback (el qual no és encara ben bé un transport multimodal prbpiament dit) i aixb apareix recollit com a excepció en el seu article 2.1. (del conveni CMR) d'on podernextraure el criteri següent: 1) que si el vehicle que conté la mercaderia és dut en una part del seu recorregut per ferrocarril, o mar o via navegable interior o aire sense fraccionament de la mercaderia cal aplicar el conveni CMR; i que si en aquest trajecte -als nostres efectes el trajecte marítim-; la mercaderia pateix danys no produits per culpa o negligencia del transportista per carretera ans per circumstincies que solament poden escaure's en trajecte marítim havent-hi culpa (laqual no ser& per hipbtesi, del transportista per carretera) hom aplicar i el conveni adient a aquest mitja de transport (el marítim) si hi ha contracte de transport entre el carregador i el transportista marítim.
Hom podria dir que en principi la qüestió resta resolta, car el conveni CMR canalitza la introducció de les regles de la Haia-Visby com a norma vinculant quan hi ha culpa causal de danys en el trajecte marítim sense intervenció del transportista terrestre, per6 cal parar esment en la condició ulterior que imposa aquest article 2.1 del conveni CMR, en el sentit que cal, per a I'efectivitat de la vigencia al cas de la norma marítima, que existeixi un contracte de transport entre el carregador de la mercaderia i el mateix transportista maritim, el qual molt sovint no existeix. I aquesta és una subtilesa en la darrera part de la redacció de I'art. 2.1 del conveni CMR que sovint mena, equivocadament a parer nostre, vers una aplicació indeguda de I'art. 30.4 del conveni de Ginebra de 1980 encara no vigent.
La modalitat multimodal del transport internacional en I'actualitat es produeix merces a la intervenció d'un transitari, que no és el carregador de la mercaderia ni n'és el titular, per6 qui pren a cura seva I'organització del transport en tots els seus estadis i particularitats, tot i que la practica internacional i, fins i tot el text que també considerarem del conveni de Ginebra de 1980, encara no en vigor, permeten que aquest transitari sigui transportista.
Aixi doncs, el que resulta més usual quan hi ha interveflció de transitari (i aquesta intervenció és constant i repetida) és que el carregador de la mercaderia en el camió, legitimitat com a carregador en la lletra de port per carretera, no sigui part en el contracte de transport marítim i normalment, llavors, no sera d'aplicació aquest article 2.1 del conveni CMR.
Quin n'és el resultat? Si s'escau dany a la mercaderia per culpa del transportista de torn (i encara que no sigui el de torn) el transportista maritim respondre amb les regles de la Haia-Visby a la rna fins al sostre que abans hem esmentat, mentre que el transportista terrestre haura de respondre al titular de la mercaderia d'acord amb el sostre de limitació del conveni CMR. La diferencia ja és coneguda: en respondre el transportista maritim fins a 2 drets especials de gir per quilogram i el terrestre fins a 8,33 drets especia!^ de gir per quilogram, el terrestre indemnitzari 4,16 vegades més per una mateixa mercaderia i en unes identiques condicions, i aixb, encara, amb possibilitat que aquest nivell elevat d'indemnització a carrec del transportista terrestre arribi a cobrir el veritable valor de la mercaderia.
A més d'aquesta consideració de caire relatiu, cal introduir-hi la de caire absolut, que representa que la menor indemnització, si acaba manant el sostre de limitació de deute segons el conveni marítim voldra dir que la diferencia que deixara de percebre's seri de 8,33 -2 = 6,33 drets especials de gir que representen aproximadament 912 pessetes per quilogram, la qual és certament una quantitat important per a la major part de mercaderies cotitzades en el mercat.
Per tant, la qüestió roman irresolta, ja sigui per aquesta diferencia certament gran que es donara en tot cas; ja sigui perque, demés, hi ha pai'sos que no han ratificat encara el conveni CMR tot i que el de Brussel.les ha estat majoritariament ratificat o adherit, bo i que no sempre amb I'addició del protocol de Visby; ja sigui per criteris sobre llei d'aplicació preferent en el país en el qual es doni a resoldre la qüestió contenciosa en la qual la reclamació del titular de la mercaderia consistira: ja sia perque, tot i I'adhesió o ratificació de les regles de la Haia, si han estat incorporades al dret intern tot aprofitant la llibertat que deixa el conveni de Brussel4es de matisar-10, de convertir-lo en dret intern, I'equivalent de les primitives 100 lliures esterlines or i després 100 Iliurespaper pot representar qualsevulla xifra (sempre a la baixa) com a preu polític en el dret intern del país de referencia, talment com s'esqueia en el dret anterior a la rectificació del protocol de Visby, per part de I'Estat espanyol quan I'equiva!encia assenyalada per a aquestes 100 lliures esterlines hom la declara, a nivell oficial, en cinc mil pessetes paper! Hom en treu una de fonamental, de conclusió, que és la insatisfacció produida per les regles de la Haia-Visby darrerament vinculants quant a problemes de dany a la mercaderia en transport multimodal; segonament, hom haura d'addicionar aquesta reflexió amb la de la inviabilitat de qualsevulla interpretació d'acomodació del nou problema a la normativa ja vella, car el que cal és establir una normativa adient a les noves circumstincies, ja consagrades pel mercat com a situació de fet.
Les reflexions sobre aquest tema trobarien una momentinia cloenda si esbrinem les possibilitats d'esmenar aquesta situació mitjanqant la intervenció de I'asseguranqa. Aquesta intervenció ha estat suggerida algunes vegades i ha merescut estudis a tall de relacions privades entre interessos de la mercaderia i algunes companyies asseguradores o grups de companyies, tot i que els estudis no han passat més enlli de, tot just, reflexions.
La considerable diferencia absoluta i relativa entre els sostres d'indemnització per deute provinent de culpa del transportista, la qual ja hem esmentat i comentat, hom ha suggerit d'eixugar-la per la via de I'asseguranqa, la qual proposta cal matisar molt acuradament abans d'arribar a iniciar-ne I'estudi.
Pensem que ací cal esmentar la durada de la travessia marítima com un dels elements o factors del risc, el qual hom destija cobrir. No és I'únic, per6 sí un dels factors del risc i, en aquest sentit, hom pot dir amb algunes reserves que el risc és sensiblement proporcional a la durada de la travessia mentre la travessia marítir?a no sigui excessivament llarga. Es clar que aci caldrh arribar a concrecions sobre quan una travessia és llarga i quan és curta. Aleshores sí que tindria un cert sentit pensar en una cobertura d'asseguranqa per tota la diferencia entre la mancanca d'indemnització que resulta dels dos sostres convencionals tan diferents, sempre que la travessia sigui enraonadament curta, car I'atzar del risc és mínim i aquesta consideració pot entrar en aquell element bdsic de juguesca que comporta tota operació d'asseguranqa.
Aixb tindria un cert sentit, o almenys en tindria d'estudiar-ho en travessies curtes, de les anomenades trans-Manche perb més probablement que no pas quant a travessies que representen creuar la totalitat de la mar del Nord des del Continent al Regne Unit. També en tindria quant a les travessies dels estrets danesos (Skagerrak, Kattegat, Sund, Belt) i el mateix estret de Gibraltar (Algesiresanger). Fins i tot tindria un cert sentit quant a les travessies Alacant-Uahran o Alacant-Alger, perb ja mancaria forqa de sentit quant a BarcelonaAIgeria i, bbviament, quant a Marsella-AlgBria, Ací ja no solament es donaria una travessia considerablement més llarga, ans caldria interpretar que, sobretot la de Marsella-Algeria, representa creuar dues regions marítimes perfectament diferenciades, és a saber: el golf de Lleó i la mar d'Algeria, on sobretot la primera d'ambdues és caracteritzada pels duríssims temporals hivernals que converteixen aqueixa irea en una de les de pitjor temps de tot el litoral europeu.
Per tant, la solució per la via de I'asseguranqa roman molt penjada i mai no podri esdevenir una solució versemblantment generalitzada.
Malgrat tot, el problema, el plantejament del qual ja era sospitat i advertit per alguns cercles i sectors econbmics interessats i també per alguns juristes, va ésser objecte de recerca de solucions per una altra banda, forca en consonincia amb el que és la realitat del trific i tot tractant de donar solucions adients al que són els veritables plantejaments tBcnics del transport ro-ro i de la contractació anomenada de porta a porta.
Els assaigs ja comenqaren a tall de beceroles poc abans de I'any 1965 i ocuparen, a més dels juristes, tots els sectors interessats. A la fi hom arribi a I'elaboració i aprovació d'un conveni internacional sobre transport multimodal, el qual fou aprovat a Ginebra I'any 1980 sota els auspicis de les Nacions Unides.
Aquest conveni ha estat objecte de poques ratificacions fins en aquesta data i, ara com ara, hom no pensa en una immediata posada en vigor mentre no hi hauri I'adhesió o la ratificació dels pa'isos maritims i importadors i exportadors més importants del món. Pensem que aixb és solament pensable si aqueixos pai'sos cedeixen a les pressions que ara fan i produeixen sectors capdavanters de ESPAIS GENER. FEBRER 1 42 I'economia anglesa, els quals empenyen vers I'aprovació de les regles dlHamburg sobre transport marítim internacional de mercaderia, el qual ja ha estat esmentat més amunt. El devessall d'innovacions i de perfeccionaments de tecniques comercials que aqueixes regles recullen a una escala f o r ~a més gran del que sembla i que ací no precisem per una palesa manca d'espai, seria una important passa endavant devers la possibilitat de reconeixer aquesta situació substantiva del transport multimodal. Aixb és una possibilitat i adhuc una probabilitat que cal tenir present.
La dificultat que ha calgut v&ncer fins arribar a estructurar un conveni sobre transport multimodal ha estat identificar els elements humans que hi intervenen de manera absolutament substantivada i entre ells, de manera sobresortint, I'anomenat multimodal transport operator que en catali planer hauria d'ésser traduR com a explotador o empresari del transport multimodal. Venir a parar ací és reconeixer palesament que les operacions de transport multimodal, cada dia més generalitzades, responen a les iniciatives i a I'estructura comercial d'uns empresaris que es troben en condicions de recollir les necessitats de I'interessat en la mercaderia i, tot prenent40 com a client, organitzar-li la cadena de transports successius i diferenciats que constitueixen el transport multimodal, subrogant-se en allb que caldri al mateix client a qui, pel total transport, cotitzen un preu Únic tot identificant una unicitat del transport i organitzant, ordiniriament, una recollida de la mercaderia al seu magatzem, amb engatjament de lliurament de la mercaderia al magatzem-del receptor o destinatari final. Es a dir, tot actuant, ja sia de manera substantiva, ja com a agent del mateix carregador interessat en la mercaderia.
Venir a parar a aquesta nova figura en el dret del transport és recollir el que ja s'escau en la realitat per la via d'una figura semblant, no exactament igual, que respon a les denominacions de forwarder a Anglaterra i a Estats Units; commissionnaire des transports a Fran~a; Spediteur a Alemanya; spedizioniere a Itilia i transitari a Espanya, bo i havent de deixar constincia que les atribucions que el conveni de Ginebra de 1980 incorpora a I'explotador de transport multimodal (multimodal transport operator) són més nombroses que les que les respectives lleis nacionals atribueixen a la figura quasi hombloga en cada país, tot i que en el llenguatge prictic i casoli del trific hom I'anomena indistintament forwarder o transitari, amb el que les parts interessades s'hi entenen, més que no pas menys.
Remarquem, un cop més, que ha calgut una llarga circumvalació des d'aquell punt quan acabivem I'exposició tecnica del que és el transport multimodal o combinat, perb que és absolutament necessari explicar com roman aquest transport inserit en I'enciclop&dia jurídica si volem que aquella explicació tecnica sobre I'Ús de contenidors i sobre els vaixells ro-ro tingui sentit, ja que altrament, no copsaríem el perque d'aquelles mutacions tecniques, cap ni una de les quals ha estat capriciosa.
Pensem, tot arrodonint aquest concepte, que I'explotador o empresari de transport combinat aplega prop d'una quarantena d'atribucions diferents i si és aixi (i la prictica ens ho demostra) és perque li calen a fi de dur a terme la seva tasca en qualsevulla circumstincia; que cap de les figures anilogues dels drets nacionals esmentats no n'aplega tantes; que aquest empresari de transport combinat pugui esdevenir ell mateix transportista en un trajecte determinat és un element accidental i pot ser escaient mentre aqueix empresari disposari d'una estructura adient a tall de transportista de qualsevulla mena que sigui. Per6 no és indispensable, tot i que, així, hom recull algunes situacions de fet, com és la del spedizioniere-vettore de la prictica i del dret italii.
L'estructura del conveni de Ginebra de 1980, semblant a la dels convenis CMR i la Haia-Visby, recull a I'article 18 el sostre de limitació del deute per responsabilitat en una quota de 2,75 drets especials de gir per quilogram o 920 drets especials de gir per fardell. Per als Estats que no són membres del Fons Monetari Internacional, els respectius sostres per quilogram i per fardell han estat fixats en 41,25 i 13.750 respectivament, francs Poincaré, la identificació del qual ja ha estat feta més amunt.
Pot sorprendre aquest sostre relativament proper al del conveni marítim de la Haia-Visby, tant com és d'allunyat del conveni CMR. Cal tenir present, perb, que un sol sostre com aquest amb cobertura per a tot el viatge del cap a la punta, elimina qualsevulla indeterminació com la que aleshores es produia i un cop assolida aquesta eliminació o ambigüitat, la situació jurídica de I'inter8s de la mercaderia roman f o r ~a més sblida quant a possibilitats de fer les seves previsions.
Ens trobem, doncs, en una fase de desenvolupament en la qual tenim quasi a I'abast els mitjans per donar solucions a I'estat actual dels procediments tecnics del transport multimodal, bo i havent d'esperar que s'escaiguin les adhesions i ratificacions adients, les quals han de produir-se a diversos convenis, i d'altra banda, fetes per un nombre i una selecció adient de paisos a fi d'assolir efectivitat. Passa, perb, que I'abís entre el creixent progrés tecnolbgic i els aven-GOS en matBria de dret promulgat tendeix a créixer i alguns retards en les adhesions i ratificacions poden fer que el forat s'eixampli més que no pas es redueixi.
Aspectes econbmics
Els plantejaments tecnolbgics, assaonats per les consideracions jurídiques que suara hem exposat, tenen una traducció al camp de I'economia. El transport multimodal ha entrat com a capítol amb substantivitat prbpia en el conjunt de I'enciclop8dia del transport i, quant a ell, cal cercar els elements definidors del cost amb les seqüeles que poden tenir aquests costos en els diversos pai'sos interessats a gran escala en aquest procés.
El producte: tones x quilbmetres x temps de transport, és un element primer de tota consideració avaluadora del que aquest transport representa quan hom li adscriure un cost en diner, i atesa la variació que poden experimentar els factors ponderals (tones) i el temporal (temps de durada de la travessia mitjana, per a una tona mitjana de mercaderia), hom pot arribar a determinar d'acord amb quina llei minva el temps emprat. Ha d'ésser la consideració definidora de les bases de rendibilitat d'aquest procés, que ha estat recercat i assolit, quant a la seva realització tecnica, tot pensant en les solucions pragmitiques que hom pot donar a una suma integrada de problemes locals o regionals, tot pensant a treure un profit enraonat del que semblava ésser una serie de mitjans de tecnologia millorada, de possible aplicació al transport.
No amaguem, ni menystenim, la circumstancia que es tracta d'un estudi econbmic de gran volada, per a fer el qual caldra un dossier documental molt complet, fins i tot si hom vol treballar solament basant-se en mostres, ja que per a ésser vilid el procediment cal que les mostres siguin representatives. Tot i amb aixb, I'estudi roman pendent d'ésser fet i en sentim la necessitat.
Aspectes comercials
L'elaboració del conveni de Ginebra de 1980 ha donat carta de naturalesa a I'empresari de transport multimodal o multimodal transport operator i I'ha consagrat, tot embolcallant-lo en la normativa legal. Consagra la professionalització d'unes tasques que fins ara són fetes per persones properes a aquest sector comercial, tot i que sense el suport doctrinal jurídic adient i, en assolir aixb, dóna suport a unes actuacions de diversificació especialitzada de formes de compravenda de mercaderia i, especialment, de compliments de molts dels aspectes de les obligacions que resulten del contracte de compra-venda.
Assolit aixb, qualsevol progrés que ens forniran els avenGos tecnolbgics tindri una base jurídicocomercial f o r ~a més ferma i permetri dur a terme processos d'anilisi f o r ~a més acurats en ma-t8ria de transport.
S,H.I. | 1 | perfect | {"ca": 0.9885393740941543, "fr": 0.004025980997369692, "es": 0.006790487948896881, "ru": 0.0004831177196843631, "en": 0.00016103923989478768} | |
macocu_ca_20230731_3_175164 | Denegació de servici en Asterisk a través de SRTP
S’ha solucionat una fallada en la implementació de SRTP (Secure Real-time Transport Protocol), que podria permetre a un atacant provocar una denegació de servici en Asterisk.
Risc: Alt
SRTP és la implementació segura (que proporciona encriptació i integritat) de RTP (Real-time Transport Protocol), usat principalment per a l’enviament de flux multimèdia.
La fallada permet a un atacant remot provocar una denegació de servici en el servidor. Per a aconseguir-ho ha de crear una connexió de vídeo segura i que el servidor no tinga suport de vídeo actiu, però sí que haja carregat el mòdul (cap_srtp) de SRTP.
Asterisk Open Source versions 1.8.x i 10.x
Referències:
CVE-2012-0885 | 0.733433 | curate | {"ca": 0.9111111111111111, "pt": 0.0125, "en": 0.0763888888888889} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_96071 | A Veneçuela l’oposició assegura que la policia ha assassinat dues persones durant una protesta a l’estat de TÀTXIRA. Ja són 41 les morts violentes durant l’onada de manifestacions antigovernamentals que varen començar fa 45 dies i que han deixat centenars de ferits i de detinguts. Els dos morts són un jove de 18 anys i un home de 33 anys que ha mort d’un tir en el pit per part de la policia nacional bolivariana. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/dos-joves-morts-a-una-nova-jornada-de-protestes-a-venecuela |
cawac_ca_20200528_10_223988 | Informació addicional
Agenda
Visites Online
Tenim 142 persones visitants i 1 membre en línia
Comptador de visites
Visites del contingut : 2017368
Flaixos
El Col·legi de Periodistes demana l'alliberament dels professionals retinguts a Síria
Després del suport expressat des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per l'alliberament del periodista d'El Periódico, Marc Marginedas , ara també fa extensiva aquesta petició al reporter d'El Mundo, J avier Espinosa , i el fotògraf català Ricard García . | 0.66325 | curate | {"ca": 0.8414634146341463, "it": 0.012195121951219513, "en": 0.028455284552845527, "es": 0.04065040650406504, "fr": 0.06300813008130081, "pt": 0.014227642276422764} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_jevents&task=day.listevents&year=2011&month=10&day=19&catids=105&Itemid=145&lang=ca |
crawling-populars_ca_20200525_11_145843 | 1. Començarem retallant un tros de paper kraf una mica més ample que la disfressa que hi enganxarem. Nosaltres vam retallar trossos d’un metre d’ample aproximadament.
2. Com que hi enganxarem la part inferior de la disfressa, hi dibuixarem a llapis unes cames. Aquest dibuix ens ha de servir de referència per a la disfressa, tant si finalment s’hi veuen les cames com si les cobrim amb uns pantalons o una faldilla.
3. Un cop decidida la disfressa que volem fer (el dia del taller, els nens i nenes en van triar de ben diferents: un pop, la Campanilla de Peter Pan, un drac, un soldat romà…) haurem de triar el material que en caldrà. Penseu que podeu “jugar” amb el volum i, per exemple, fer servir cartolina o goma eva per als pantalons o les cames, però amb paper de seda confeccionar una faldilla.
4. Retallarem els materials necessaris i els anirem enganxant a sobre de les cames que hem dibuixat al paper kraft. És molt important que feu servir cola de barra o silicona segons el tipus de material. Normalment, per als elements plàstics (goma eva, lluentons, …) cal fer servir silicona líquida, mentre que el paper, cartolina, paper de seda o pinotxo s’enganxa fàcilment amb cola de barra.
5. Un cop feta la disfressa, només caldrà fixar el paper kraft a la barana del balcó i lluir així de bé la vostra obra!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
I ho hem tornat a fer! La segona edició del Concurs Infantil “Dibuixa la Festa” ha estat un èxit de participació. Des del passat dia 15 gener, hem rebut molts i molts dibuixos dels nens i nenes de 1r a 6è de Primària de les escoles de Vilanova i la Geltrú. I si l’any passat els infants van ser d’allò més creatius per plasmar la Merengada en tres vinyetes, enguany L’Arrivo ha estat representat de moltes maneres, totes ben maques!
Durant aquestes setmanes, hem estat rebent centenars de vinyetes i n’estem molt contents! Hem rebut 88 còmics d’alumnes de primer de Primària, 152 de segon, 140 de tercer, 127 de quart, 46 còmics de cinquè de Primària i 118 de sisè. 671 dibuixos que ens han fet molt contents!
Hi han participat nens i nenes de moltes de les escoles de Vilanova: El Cim, Escola Pia, Canigó, El Margalló, Volerany, L’Aragai, Ginesta, Sant Jordi, Pompeu Fabra, Llebetx, L’Arjau, Santa Teresa, Divina Providència, Ítaca, i Sant Bonaventura. A tots, infants i escoles, us donem les gràcies per haver-hi participat.
A continuació, anunciem el nom dels 6 guanyadors i guanyadores infantils de cadascuna de les 6 categories, junt amb les tres vinyetes amb què han estat seleccionats, així com els noms de les escoles que han guanyat en la categoria de biblioteca escolar:
Guanyadors Infantils:
Categoria: Primer de Primària
Francesc Rafael (Escola Sant Bonaventura)
Categoria: Segon de Primària
Naiara Aguilar (Escola Sant Bonaventura)
Categoria: Tercer de Primària
Marina Cardona (Escola L’Aragai)
Categoria: Quart de Primària
Noa Izquierdo (Escola L’Aragai)
Categoria: Cinquè de Primària
Pau Llopart (Escola Pia)
Categoria: Sisè de Primària
Queralt Inocencio (Escola Pia)
Biblioteques Escolars Guanyadores:
El jurat ha estat format per Albert de Arias i Lluís Miquel Quintana (professors de l’EMAiD, Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú) i per Carme Parrillas i Eva Solé (treballadores de la biblioteca Joan Oliva i Milà). Fent clic aquí podeu consultar les bases del concurs.
Recordeu que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 29 de febrer a les 11.30 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà i que, entre el 18 de febrer de 2020 i el 9 de març de 2020, podreu veure totes les vinyetes participants en l’exposició que tindrem a la biblioteca.
Moltes gràcies a tots els participants!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Com em dol haver perdut la cal·ligrafia, apresa amb tant d’esforç durant segles i segles! Aquest meu testimoniatge no podrà ser el mateix que si l’hagués escrit quan dibuixava les marques una a una, quan la meva mà creava del no-res els signes que li dictava el cervell. Totes les lletres i les paraules que utilitzo ja han estat escrites abans per explicar altres coses. L’art de la cal·ligrafia em permetia fer que cada paraula que escrivia jo tingués la meva marca, el meu traç. [...]
El proper dilluns 10 de febrer, tindrà lloc a la biblioteca Joan Oliva i Milà un Fòrum Literari a càrrec de l’editor Francesc Mestres. En el fòrum, que porta per títol Nous Mites, la Cram de Darró. Allò que la literatura procura versemblança, s’hi comentarà una de les obres de l’escriptor Antoni Munné-Jordà, L’última mort. En l’esmentat fòrum, s’hi tractarà sobre “el paper de la literatura per conèixer i aprofundir els fets històrics. Els temps de la Cram i del relator per compartir memòria i testimoniatges dins un territori que ens és proper. La Cram i el relator en la perspectiva d’uns protorefugiats?”
Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és un escriptor, redactor i gran divulgador del gènere de la ciència-ficció a Catalunya. La narrativa és, segurament, el gènere que més ha desenvolupat aquest autor i la ciència-ficció i la literatura fantàstica, la seva especialitat. A través de les seves novel·les i, durant anys, des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, n’ha fet una enorme difusió al nostre país. L’any 2015, va ser guardonat amb el Premi Ictíneu, a la millor novel·la de ciència-ficció en català per Michelíada.
L’última mort forma part d’una de les dues trilogies que en Munné-Jordà ha dedicat al gènere de la ciència-ficció i la fantasia. La primera, formada per Damunt un blanc així com el del paper (1978); Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987). La segona, composta pels llibres La paciència del mar (1994); L’Última mort (1999) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008).
La trilogia de què forma part L’última mort està ambientada a Vilanova i la Geltrú. Totes tres obres s’endinsen en la història de Vilanova al llarg del temps, de manera que La paciència del mar té la Vilanova actual (la dels anys noranta) com a escenari, mentre que L’última mort retrocedeix a l’època dels íbers, amb el poblat de Darró com a escenari literari de la novel·la, i Poso el comptaquilòmetres a zero avança prop de 4.500 anys en la història.
En Francesc Mestres, encarregat de la de ben segur interessant tertúlia que tindrà lloc a la biblioteca Joan Oliva, és editor de El Cep i la Nansa que l’any 1999 va inaugurar la seva col·lecció La Cram amb l’obra d’en Munné-Jordà, L’ultima mort. Quaranta anys avalen ja la trajectòria d’aquesta editorial vilanovina, compromesa amb la cultura catalana des dels seus orígens fins a l’actualitat.
Encara hi ha places disponibles, així que no deixeu perdre l’oportunitat de participar en el fòrum literari d’en Francesc Mestres a la Joan Oliva! Inscripcions a la mateixa biblioteca.
Antoni Munné-Jordà a les biblioteques de VNG.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
EL CARNAVAL EN VINYETES: L’ARRIVO.
La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú convoca el 2n concurs infantil Dibuixa la Festa, que dedica la segona edició al Carnaval, amb el títol: El Carnaval en vinyetes: L’Arrivo.
L’objectiu del concurs és:
Bases del Concurs:
1. El tema del concurs és L’Arrivo. A partir del 8 de gener, en el bloc Fora del prestatge de la biblioteca Joan Oliva i Milà, hi podreu trobar informació sobre el tema del concurs.
2. Els nens i nenes participants hauran de dibuixar tres vinyetes i portar-les a la biblioteca Joan Oliva i Milà dins del termini establert.
3. El lliurament dels còmics començarà el 15 de gener de 2020 i finalitzarà el 5 de febrer de 2020 (ambdós inclosos).
4. Cadascun dels nens i nenes que participin en el concurs només podran presentar un còmic, que haurà de ser una obra original i inèdita.
5. Poden participar en el concurs tots els nens i nenes de 1r a 6è de Primària.
6. Els còmics hauran de presentar-se sobre cartolina o paper blanc de 21 x 10 cm. La biblioteca en farà arribar a tots els centres escolars de Primària de Vilanova i la Geltrú. Feu clic aquí per descarregar-vos la butlleta.
7. Els participants hauran de lliurar el còmic amb les seves dades personals al dors: nom i cognoms, telèfon, escola, curs i, si en té, correu electrònic.
8. El concurs reconeixerà:
9. Premis:
10. El veredicte es farà públic el dia 14 de febrer de 2020 a través del web, facebook, twitter i del bloc de la biblioteca. Els còmics guanyadors es publicaran en el bloc Fora del prestatge, de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
11. El jurat està format per Albert de Arias i Beatriz Rojas (professors de l’EMAiD, Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú) i per Carme Parrillas i Eva Solé (treballadores de la biblioteca Joan Oliva i Milà).
12. El lliurament de premis tindrà lloc el dia 29 de febrer de 2020, a la sala infantil de la Joan Oliva, en finalitzar l’Hora del conte.
13. Una selecció de les obres participants seran exposades a la biblioteca Joan Oliva i Milà entre el 18 de febrer de 2020 i el 9 de març de 2020 (ambdós inclosos).
14. Els còmics podran ser recollits a la biblioteca Joan Oliva i Milà entre el 13 i el 23 de març de 2020.
Els còmics que no siguin recollits durant aquest període de temps seran inutilitzats.
15. Qualsevol esdeveniment no previst en aquestes bases el resoldrà la biblioteca Joan Oliva i Milà.
16. La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases.
Feu clic aquí per descarregar-vos les bases del concurs.
I què en sabem de l’Arrivo de Vilanova?
La primera edició del Concurs Dibuixa la Festa la vam dedicar a la Merengada, protagonista absoluta de dijous de Carnaval. Enguany, avancem en el calendari i ens centrem en divendres de Carnaval. Per als vilanovins i les vilanovines, divendres de Carnaval és sinònim de L’Arrivo. Sí, sí, amb V i regust venezià, fent honor a l’origen de la paraula.
L’Arrivo té un protagonista cabdal, el Rei Carnestoltes, que ja cap al vespre, arriba a la Plaça de la Vila per llegir el seu temut i esperat sermó, ple de sàtira i crítica als esdeveniments que han tingut lloc, dins o fora de Vilanova, en el darrer any. Però no està pas sol aquest rei tan entremaliat. Centenars de persones disfressades, i en gran part organitzades en diferents carrosses temàtiques, desfilaran ballant pels carrers de la ciutat ja sigui fent crítica d’algun tema o, senzillament, movent-se al ritme de la música.
Carnaval de Vilanova Menjatvilanova.com
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
La novetat d’aquest mes de desembre i última d’aquest any 2019 és la novel·la de Xavier Vernetta,‘Boira, octubre, revolta’. Xavier Vernetta va néixer a Barcelona, però ja fa anys que viu a Vilanova i des de la xarxa de biblioteques de Vng, volem donar a conèixer la seva darrera novel·la publicada a finals d’octubre. Anteriorment, n’ha publicades quatre per al públic adult i més d’una desena, per al públic juvenil. I de què va la història? Hi dues línies argumentals: una transcorre durant la guerra cívil, s’inicia en uns fets del mes d’octubre de 1938 en el Front del Segre, entre Tremp i Ponts, i l’altra és actual, l’octubre de 2017.
‘Posem que comencem a fer la crònica des d’un 2 d’octubre de 1938. Això ens porta fins al tercer any d’aquesta maleïda guerra. Maleïda sobretot perquè l’estem perdent, malgrat l’ofensiva de l’Ebre, malgrat la campanya del Segre i malgrat tots els intents de guanyar uns quilòmetres de territori que sempre han acabat en desastre.’
…
‘…, el que passa a Catalunya sembla poca cosa. De moment només és una revolució de contusions a l’esquena i, com a molt, d’algun os trencat. Fins ara només tenim blaus, una mica de sang, ossos trencats o amb fissures i algun ull en perill per la merda de pilotes de goma. Encara no hi ha hagut cap mort, ni cap ferit gaire greu, però dona’ls temps. has vist les escenes dels policies que cridaven Que nos dejen actuar? Aquests, si els deixen, serien capaços de convertir Catalunya en un cementiri.’
Les fosses comunes són l’espai on es troba aquesta Catalunya derrotada del passat i on es pot veure el seu futur. És el lligam entre les dues línies narratives i és també una metàfora de la situació actual. Els problemes s’amaguen, es tapen, però tornen a aparèixer anys més tards si no se solucionen. I és un peix que es mossega la cua! Vilanova i la Geltrú també hi és present.
‘Els primers dies de la guerra, a Vilanova, semblava que, de cop i volta, ens havíem tret de sobre la misèria, la brutícia i la deixadesa. Semblava que tots estiguéssim nés nets, que els carrers fossin més amples, les cases més acollidores. Semblava.’
Quina és la finalitat d’aquesta narració? És la de fer reflexionar els lectors davant d’uns fets que van trasbalsar en el passat la relació entre Espanya i Catalunya i que, actualment, aquesta mala relació encara continua. És molt important que s’escrigui literatura sobre fets històrics, ja que seran el testimoni d’una època en la qual vivim. Qui realment escriu la història és el poble i és en aquesta història on es dona la veu al poble. Xavier Vernetta ens en parla a continuació:
A continuació, una mostra de les seves novel·les que pots trobar a les biblioteques VNG:
El llibre a les biblioteques VNG. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Et presentem una obra de divulgació històrica que posa de relleu la importància de l’emigració catalana a l’Havana en el període entre principis del segle XIX fins als anys trenta del segle XX a partir de l’estudi del patrimoni material que els catalans hi van deixar.
Molta terra catalana a l’Havana
L’obra té dos volums i ressegueix la petja dels catalans a la capital de Cuba a partir de 121 relats històrics dedicats a descriure la vida i peripècies de persones i empreses, endreçats en vint capítols, corrresponents a l’activitat professional dels immigrants. Cada relat es completa amb fotos actuals que identifiquen i situen en el mapa els elements arquitectònics que han perdurat. La informació és sobre sis-centes persones o entitats catalanes i la localització d’uns 500 edificis, monuments, indrets… Per mitjà de tot aquest recull de notícies ens endinsem en la lluita per l’emancipació nacional de Cuba, coneixem la vida econòmica o professional d’homes que van emigrar-hi: hisendats sucrers i cafeters…
‘…fou després de tornar del segon viatge quan vaig concebre la idea d’escriure un llibre -el que teniu a les mans- que pretén divulgar la vida quotidiana i professional, i les peripècies d’aquells emigrants catalans ben localitzats en adreces concretes de l’Havan o de la seva rodalia, dels quals he pogut obtenir prou informació per escriure’n un relat històric.’
En el llibre trobaràs històries sobre nissagues vilanovines que van anar a Cuba com els Samà i els Gumà. Però, també, d’altres personatges que van tenir relació amb Vilanova pel fet de deixar als seus testaments la construcció d’elements arquitectònics, com és el cas del personatge que segueix:
‘Elies Miró i Soler (…) al seu testatment, havia atorgat a l’Ajuntament de vilanova i la Geltrú un llegat destinat a construir una font ornamental de ferro colat a la placeta que hi havia davant de la casa del carrer Fossar Vell, 25, la qual havia esat el seu domicili particular abans de traslladar-se a ultramar. Inaugurada el 1895, la font, que estava coronada per un fanal, tenia la missió de fornir aigua a la vila i també d’il·luminar i embellir la placeta.’
Josep Maria Torné i Pinyol, l’autor d’aquest estudi tan exhaustiu, és enginyer tècnic electrònic i llicenciat en història contemporània. Quan es va prejubilar i amb força temps disponible va fer dues estades a l’Havana, els anys 2010 i 2013 per tal de documentar-se per escriure aquests llibres. La seva esposa el va ajudar en aquesta aventura de recopilació d’informació. La sala noble de la Casa Olivella acollirà, aquest divendres dia 25 d’octubre, la presentació d’aquests dos volums. Acompanyarà l’acte en Francesc Gumà i Ràfols, besnét d’en Francesc Gumà i Ferran, promotor del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i del Banc de Vilanova.
El llibre a les biblioteques VNG. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Ja la tenim a tocar! El proper divendres dia 7 de Juny els clubaires de l’Alt Penedès-Garraf es reuniran en la seva cita anual. Des del 2012, els diferents clubs de lectura de l’Alt Penedès-Garraf s’apleguen tots junts per comentar de primera mà amb l’autor escollit la seva obra. Enguany, l’autora triada ha estat la vilanovina Maria Rosa Nogué amb qui la Joan Oliva té una relació d’allò més estreta ja que és la conductora del nostre club de lectura La Crisàlide. El lloc on es durà a terme l’activitat és l’Espai Far i serà conduït per la Mercè Foradada.
Al llarg del curs 2018-2019, els diferents clubs participants en la trobada han llegit alguna de les obres de la Maria Rosa Nogué, tot esperant l’oportunitat de compartir-la amb la mateixa autora el proper dia 7. A tall d’exemple, el club de gènere negre de la Joan Oliva L’Oliva Negra va comentar el passat mes de novembre No arriba la mort. La novel·la és la primera incursió en el gènere policíac de l’autora i l’estrena no havia pogut tenir més éxit ja que va ser guardonada amb el Premi Bellvei Negre 2017. El passat 2018, l’autora va repetir en l’àmbit del gènere negre en publicar La segona mort de Lorenzo Contini, finalista del Premi Gregal de Novel·la.
La Maria Rosa Nogué va néixer a Còrdova, tot i que amb només tres anys va venir a viure a Vilanova i la Geltrú. Del 1983 al 1988, va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, tot seguit, els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Té també el títol de Professora de Piano i ha exercit de professora d’Ensenyament Secundari, de cursos de català per a adults i de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Des del curs 2014-15, s’encarrega del Club de Lectura La Crisàlide de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
El seu primer conte, El regal, va comptar amb les il·lustracions de Glòria Fort i va ser publicat per l’Ajuntament de Vilanova. El 2009 va publicar la novel·la juvenil La noia del descapotable, ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010, la novel·la per a adults La casa dels cants, al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 va escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra. El 2017 va publicar la segona novel·la juvenil, La noia del creuer.
La Trobada de Clubs de Lectura d’enguany està organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, enmarcada dins del Club del Llibre, i per la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Hi col·laboren l’editorial Gregal, l’Espai Far, les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa i comptarem amb el patrocini de les Caves Jaume Serra i els forns Enrich.
Per obrir boca abans de la Trobada de Clubs del proper divendres 7 de juny a les 19 h a l’Espai Far, us deixem amb l’entrevista que Sílvia Romero va fer a Maria Rosa Nogué ara tot just fa un any.
Entrevista a Maria Rosa Nogué per a Núvol.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
La diada del llibre i la rosa ja torna a ser aquí i les biblioteques de VNG ho tornem a celebrar com cal! Com és habitual, oferim als lectors una gran selecció de novetats literàries per a grans i petits. Les podeu consultar en la Guia de Novetats de Sant Jordi’19 i en la Guia de Novetats Infantils.
Guia de Novetats Sant Jordi 2019
Guia de Novetats Infantils
I també us presentem la novena edició de la Guia de Lectura de Fons Local de la comarca del Garraf. Aquí, hi trobareu obres que tenen com a tema el Garraf o els seus municipis així com també publicacions d’autors nascuts o vinculats a la comarca.
Guia de Fons Local del Garraf
Les biblioteques de VNG us desitgen Bona Diada de Sant Jordi!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
El Carnaval ja és aquí i a la Joan Oliva no podíem deixar passar l’ocasió de fer un taller dirigit als més petits. Si no disposeu de mantó per guarnir el vostre balcó, podeu llegir a continuació les instruccions per fer-ne un de ben maco amb les vostres mans.
1. Començarem retallant el paper craft en forma triangular. Segons la mida del vostre balcó, el podeu retallar més o menys gran.
2. Deixarem a part el tros de paper craft i començarem a muntar les flors. En farem tantes com vulguem, segons la mida del mantó. Per a cada flor, necessitarem 6 càpsules de magdalena de colors. Nosaltres en vam posar 10 a cada mantó.
3. Un cop fetes les flors, enganxarem un trosset de cinta adhesiva de doble cara per darrere i les enganxarem repartides pel mantó.
4. I ara arriba el moment de deixar volar la creativitat i dibuixar amb ceres allò que més us agradi per acabar de guarnir el mantó: tijes i fulles, caramels, antifaços,…
5. I com a toc final, tallarem tires de paper de seda i les enganxarem a la part posterior del mantó i tot al seu voltant per fer el serrell. Ara sí, ja tenim acabat el nostre mantó!
Us deixem amb algunes fotografies del dia del taller:
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
El passat dia 15 de gener, obríem el període de lliurament dels còmics fets pels nens i nenes de 1r a 6è de Primària. I és que aquell dia començava el 1r Concurs Infantil “Dibuixa la Festa”, organitzat per la biblioteca Joan Oliva i Milà, que en aquesta primera edició va triar el Carnaval i, en concret, la Merengada com a tema d’inspiració. Feu clic aquí per consultar les bases del concurs.
Durant tot un mes, hem estat rebent moltes i moltes vinyetes i el resultat final d’aquesta primera edició del concurs infantil “Dibuixa la Festa” no ha pogut ser més satisfactori. Hem rebut 132 còmics d’alumnes de primer de Primària, 166 de segon, 79 de tercer, 79 de quart, 100 còmics de cinquè de Primària i 109 de sisè. 665 dibuixos que ens han fet molt contents!
Hi han participat nens i nenes de moltes de les escoles de Vilanova: Sant Bonaventura, L’Arjau, L’Aragai, Volerany, Divina Providència, El Cim, Santa Teresa, La Pau, Sant Jordi, Escola Pia i l’Ítaca. A tots, infants i escoles, us donem les gràcies per haver participat en aquesta primera edició del concurs “Dibuixa la Festa” que, de ben segur, tornarem a convocar l’any vinent.
I ara, fem públic el nom dels 6 guanyadors i guanyadores infantils de cadascuna de les 6 categories, junt amb les tres vinyetes amb què han estat seleccionats, així com els noms de les escoles que han guanyat en la categoria de biblioteca escolar:
Guanyadors Infantils:
Categoria: Primer de Primària
Alba Cano Cazorla (Escola El Cim)
Categoria: Segon de Primària
Lucía Muñoz Corrales (Escola Sant Bonaventura)
Categoria: Tercer de Primària
Gerai Macarrón Ciurana (Escola Volerany)
Categoria: Quart de Primària
Toni Peregrina Verdú (Escola Pia)
Categoria: Cinquè de Primària
Alexia Garrido Carmona (Escola Sant Bonaventura)
Categoria: Sisè de Primària
Yuliana Hoyos Osorio (Escola L’Arjau)
Biblioteques Escolars Guanyadores:
El jurat, a qui li ha estat molt difícil de triar els guanyadors, de tants i tants dibuixos ben macos que hem rebut, ha estat format per Albert de Arias i Beatriz Rojas (professors de l’EMAiD, Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú) i per Carme Parrillas i Eva Solé (treballadores de la biblioteca Joan Oliva i Milà).
Recordeu que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 9 de març a les 11.30 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà i que, entre el 26 de febrer de 2019 i el 18 de març de 2019, podreu veure totes les vinyetes participants en l’exposició que tindrem a la biblioteca.
Moltes gràcies a tots els participants!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Pàgina Següent »
Per text:
Bitàcora de La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, realitzada per WordPress. | 0.672709 | curate | {"cs": 0.002452245740836345, "ca": 0.9756066081569438, "it": 0.0013336775081741524, "es": 0.010626398210290829, "pt": 0.003958010669420065, "en": 0.004603338495955946, "da": 8.604371020478404e-05, "de": 4.302185510239202e-05, "nl": 0.00043021855102392013, "eo": 0.0008604371020478403} | : /blog/joanoliva/?cat=61 |
oscar-2201_ca_20230904_10_22260 | A les properes eleccions, Catalunya escull els seus símbols. No únicament els de la seva catalanitat, sinó també els que proven l’acceptació de l’alteritat. L’amalgama d’electoralisme, identitat i immigració composarà un còctel complicat, que caldrà combinar amb les dosis justes i agitar amb cautela si no es volen ferir sensibilitats. I qui beurà les contraprestacions…
Llegir més
Hi ha una remor de bosc en el petit jardí
Vist el passotisme que impera en una gran part del semicercle espanyol, a ningú hauria de sorprendre que moviments com el 15-M optin per formes d’acció desafiants com ara el bloqueig de les institucions que diuen representar el poble. Però no tinguin por, senyores Cospedal i Cifuentes, aquests quatre gats no tramen un cop d’estat…
Llegir més
Publicacions recents
“La propietària no vol estrangers” 28 de febrer de 2018
El delicte, en safata 31 de gener de 2018
El blackface d’Alcoi als mitjans 3 de gener de 2018
Nom sota sospita 3 de gener de 2018
Fins als ous de les aturades racistes 24 de Novembre de 2017
L’odi vesteix samarreta negra 24 de Novembre de 2017
Odi islamòfob al parc infantil 24 de Novembre de 2017
In dubio pro reo vs. principi de veracitat policial 5 d'Agost de 2017
Cerca:
Mons i trànsits
Relats, cròniques, entrevistes, fotografies i altres materials mutimèdia que qüestionen "la normalitat" i mostren les atrocitats que una societat alienada com la nostra és capaç de tolerar. #racisme #diversitat #migracions i molta #utopia.
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes febrer 2018 gener 2018 Novembre 2017 Agost 2017 Juny 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 Mai 2015 gener 2015 Desembre 2014 Mai 2013 Desembre 2012 Octubre 2012 Mai 2012
Les meves piulades
Els meus tuits
Facebook
LinkedIn
Twitter
Instagram
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.770968 | curate | {"ca": 0.9798622151563328, "it": 0.003179650238473768, "en": 0.01695813460519343} | https://monicalopezmas.com/tag/conflicte/ |
macocu_ca_20230731_8_96449 | INTERVENCIONS A CÀRREC DE:
PONENT: Anna Benavent, directora d'Organització Digital al Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí
CONDUCCIÓ SESSIÓ: Coordinadores de la Comissió de Gènere de COEINF:
Assumpta Rocosa: Consultora de Govern de la Dada al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
DATA
11 de desembre 2020
HORARI
De 10:30 h a 12.30 h
INSCRIPCIÓ
ORGANITZA
Aquest taller està impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Mobile World Capital i l'Ajuntament de Sabadell amb la col·laboració de donesCOEINF. | 0.668444 | curate | {"fr": 0.04727272727272727, "ca": 0.8818181818181818, "en": 0.05454545454545454, "de": 0.016363636363636365} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_85202 | En Zeferino Iluminación Profesional volem compartir la nostra entrevista amb el director de fotografia Pau Català. Nascut a Barcelona, va estudiar cinema a l’ESCAC, especialitzant com a Director de Fotografia. El 2004, Wim Wenders li va triar com a director de fotografia per rodar «Barcelona asleep», un comercial dels European Film Awards. Ja en 2006 va participar en el Camerimage Lodz Film Festival amb el curtmetratge «No vull la nit». El seu profund coneixement del procés de realització cinematogràfica i les habilitats tècniques es basen en l’experiència directa en tots els nivells del procés de fotografia, havent treballat primer com elèctric i després com a càmera en comercials de marques com Mercedes, Heineken, Vodafone o Movistar, entre molts altres. Com a director de fotografia, Pau ha desenvolupat un marcat estil visual i una empatia per les visions personals i les múltiples necessitats que els directors troben durant el procés cinematogràfic.
¿Quins van ser els teus inicis en la direcció de fotografia?
La veritat que l’inici va ser una recerca a través de la intuïció i les amistats. Érem un grup d’amics a l’ESCAC particularment cinèfils i li donàvem molta importància a descobrir nous looks estètics, estàvem molt interessats en les noves narratives del moment. Ens fixàvem en directors tan diferents com Won Kar Wai, Abel Ferrara fins Martin Scorsese, Wim Wenders, Ignmar Bergman, Paul Verhoeven, David Cronenberg entre molts d’altres així com els seus directors de fotografia Gordon Willis, Cristopher Doyle, Sven Nykvist, Robert Richardson o Harris Savides, entre molts.
Alhora viatjàvem anualment a Lodz (Polònia) a Camerimage entre d’altres festivals on podíem gaudir d’entrevistes amb els nostres ídols, veure infinitat de pel·lícules, jugar com nens amb un capçal de manetes i anar-nos de festa a Lodz Kaliska per seguir parlant de cinema.
Amb aquests somnis, aquesta experiència i la nostra amistat; el fèiem servir per experimentar i replicar amb més o menys èxit en les nostres practiques rodades en O-Matic 16mm i finalment 35mm.
¿Quin ha estat el teu treball més rellevant o amb el que has quedat més satisfet?
No crec que pugui decidir-me per un. La veritat és que en tots els treballs m’implico molt i m’aporten moltíssimes noves experiències.
Recordo els meus primers curtmetratges per estar experimentant i per la màgia de rodar en suport de foto químic. Recordo amb molt afecte «Costures» un curtmetratge que vam rodar amb Iván Tomas que vam aconseguir tirar endavant a través d’anar demanant negatiu sobrant a les productores de cinema i publicitat de Barcelona. Amb tot aquest negatiu record tancar-me al bany de casa meva, usant-ho com una cambra fosca, tallar i reenlatar un metre de cada llauna per fer falques sensitomètriques. Amb el negatiu en bon estat i la script ja vam poder organitzar el pla de rodatge en funció de la sensibilitat i els números d’estoc. Al final tot va quedar de meravella encara que va suposar un esforç enorme.
Més endavant he tingut l’oportunitat de treballar amb multitud de directors amb conceptes o visions fotogràfiques excepcionals, amb els quals he après molt i entaulat una relació proactiva i propositiva. Sempre intento traduir en imatges la visió del director, a més de suggerir-noves opcions.
Quin aparell o projector et portes sempre a un rodatge? Per què?
No crec que hi hagi un projector determinat. Crec que cada projecte requereix d’unes necessitats especials. Així i coincideixo amb els meus col·legues que tant les Kinoflood, Celeb com la sèrie M tenen un molt bon rendiment per potència i lleugeresa, però també em considero un enamorat dels projectors amb lent Fresnel, els dedolights o els tubs fluorescents. No em decideixo per un. Tot depèn de com hagis de fer servir aquest projector, particularment si l’utilitzes a contrallum o a favor, per a fons o per al personatge i també de la llum aprofitable de les pròpies localitzacions. Treballar la qualitat d’aquesta llum difuminándola o no, jugant amb més flood o més spot. Sobre els projectors sempre vigilo molt amb les fuites de llum indesitjats.
Tens algun referent audiovisual o director de fotografia que t’hagi marcat?
La veritat és que avui en dia hi ha tantes produccions audiovisuals de tota mena que un es queda fascinat diàriament amb les noves propostes. Crec que el nostre treball és present en diferents tipus de produccions cinematogràfiques, publicitat, documentals, videoclips, sèries, videoart. etc
Per descomptat que directors de fotografia com Roger Deakins, Harris Savides, Gordon Willis, Jordan Cronenweth, José Luis Alcaine, Néstor Almendros, Xavi Jiménez o Oscar Faura entre moltíssims altres han estat referents per a mi. També Santi Peyrona o Mario Montero m’han ensenyat moltíssim personalment.
Em sento a gaudir d’una bona pel·lícula esperant que aparegui el títol de director de fotografia, li aplaudeixo a mi mateix i penso que bo ets, com t’ho has currat.
Com creus que evolucionarà la posició del director de fotografia?
Avui en dia la nostra professió és requerida en molts sectors i el nostre propi està en constant evolució. Tant càmeres, projectors o continguts es modifiquen cada dia. És molt important estar atent a aquests canvis i saber com podem aplicar-los en les nostres produccions. Considero que la nostra figura sempre serà un referent necessari per saber aplicar la tecnologia i aconseguir explicar la història de la millor manera.
En aquest sentit, la nostra responsabilitat és ser coneixedors de tota aquesta tecnologia des dels filtres, els objectius, les càmeres, els formats, les obturacions, el tractament del color i els suports. Des com s’aconsegueix amb un gimball, una steady, un dolly o un iphone, finalment saber que requereix cada situació.
Si poguessis demanar un projector a mida, quines característiques li demanaries?
Suposo que li demanaria que fos un projector que predir com clareja el dia i que dia farà, A més d’adaptar-se al màxim a les meves necessitats. Ara seriosament, crec que cada vegada més ens estem acostant a projectors que ens estalvien temps, per exemple amb molts projectors pots decidir quina temperatura de color o fins i tot el color que vols. Això ens apropa a un món més lliure de les gelatines de color la qual cosa suposa un gran avanç a nivell de temps que consumim en el set filtrant aparells, àmplia nostres matisos i paleta de colors. A més tenim més projectors eficients a nivell d’energia / rendiment, pes, etc. Cosa que fa estalviar en tirar mànigues més pesades als nostres elèctrics i una major rapidesa. | 1 | perfect | {"ca": 0.978173993237012, "pt": 0.009068552105748539, "en": 0.00046111281893636643, "es": 0.012296341838303105} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_219373 | La gran afició per Les aventures de Tintín que hi ha a Catalunya es deu a la suma de l’esforç de tots els tintinaires. Com que el significat del terme tintinaire es refereix a “qualsevol persona que gaudeix llegint Les aventures de Tintín”, sota aquest nom s’apleguen infinitatde sensibilitats, tantes com persones. Des de qui ha llegit només un àlbum fin sal més gran col·leccionista o expert, tots som tintinaires. Tintinaire és el nen que obre per primera vegada un àlbum de Tintín i queda fascinat pel dibuix de línia clara i tintinaire, també ho és la persona que ha llegit tots i cada un dels àlbums i que se sap les disset mil cinc-centes vinyetes de memòria. Tintinaire és qui en el seu moment va homenatjar Hergé a les pàgines de les revistes Taka de Tinta, Cairo o Xarxa. També, qui va dibuixar en l’homenatge paròdic Tintín a Barcelona. I els nens i els qui no ho són tant que agafen un llapis i, per plaer, intenten dibuixar Tintín. I els comissaris de les exposicions que hem pogut veure al llarg del temps, tant de col·leccions particulars com de mostres que arriben de fora. I els mestres que intenten ensenyar amb Tintín, i els alumnes que, amb Tintín, intenten aprendre. També són tintinaires els assagistes i investigadors que ens apropen al coneixement de l’obra d’Hergé. I els membres de l’Associació Catalana de Tintinaires, és clar! I els divulgadors militants i els programadors culturals que han cregut en aquest concepte.
I els col·leccionistes que, de vegades en silenci, de vegades públicament, guarden mil i un objectes o referències tintinaires, procedents de mil i un orígens, cadascun més diferent i estrany que l’anterior. I tintinaires són els editors, els llibreters i els botiguers que al llarg dels anys ens han acostat a la nostra afició. I tots aquells que, a la seva manera, artesanalment, creen homenatges a l’obra d’Hergé. I tintinaires són també els traductors de l’obra d’Hergé, sense els quals no hauríem pogut llegir Tintín en la nostra llengua: Conxita Zendrera, Joaquim Ventalló i Albert Jané. | 0.8719 | curate | {"ca": 1.0} | http://lloproig.cat/product/tintinaires-de-catalunya-la-presencia-de-les-aventures-de-tintin-i-milu-en-terres-catalanes |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.