id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_3_134131 | Es pot enganyar a alguns tot el temps, i a tot algun temps, però no es pot enganyar a tot tot el temps
El temps no se n’ocupa, de realitzar les nostres esperances; fa la seva feina i alça el vol
El temps cura tots els dolors i totes les querelles, ja que nosaltres canviem, tot deixant de ser el que abans érem. Ni ofensor ni ofès són els mateixos | 0.7234 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.frases.cat/categoria/frases-temps/page/2/ |
mc4_ca_20230418_12_150739 | Wiki LliureX | Configuracio LMD
1.1. Passos que cal seguir
1.2.1. Opcions globals
1.2.2. Gestor d'arrancada
1.2.3. Plantilles
1.2.4. Clients | 0 | curate | {"ca": 0.5153846153846153, "fr": 0.26153846153846155, "en": 0.1, "es": 0.07692307692307693, "it": 0.046153846153846156} | https://wiki.edu.gva.es/lliurex/tiki-index.php?page=Configuracio+LMD |
macocu_ca_20230731_8_349101 | Decret 85/1992, de 18 de novembre, pel qual es crea el parc natural de Mondragó
Decret 85/1992, de 18 de novembre, pel qual es crea el parc natural de Mondragó BOCAIB núm. 146 de 1992
Decret 116/1994, de 22 de novembre, de modificació del Decreto 4/1988, de 28 de gener, pel qual es declara Parc Natural s'Albufera de Mallorca, i del Decret 85/1992, de dia 18 de novembre, pel qual es crea el Parc Natural de Mondragó BOCAIB núm. 152 de 1994
Decret 80/2000, de 12 de maig, de modificació del Decret 85/1992, de 18 de novembre, de creació del Parc Natural de Mondragó BOCAIB núm. 064 de 2000
Decret 39/2002, de 15 de març, pel qual es modifica el Decret 85/1992, de 18 de novembre, de creació del parc natural de Mondragó BOIB núm. 035 de 2002 | 0.62805 | curate | {"ca": 0.9400544959128065, "fr": 0.05994550408719346} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_47715 | Amb una ubicació privilegiada a prop de la Plaça Espanya i la Fira i amb excel.lents connexions amb l’Aeroport i el centre de Barcelona, l’Aparthotel Bcn Montjuic és un edifici d’una construcció singular amb un gran pati interior que et farà oblidar que estàs al costat de la mateixa Gran Via de Barcelona.
Tots els nostres estudis i apartaments, totalment renovats recentment, estàn dissenyats amb unes tonalitats clares i fresques per a que et trobis com a casa.
La nostra recepció ofereix servei personalitzat durant les 24 hores del dia. A la planta cinquena hi trobareu una terrassa amb solàrium i piscina exterior amb vistes a la muntanya de Montjuic, el lloc perfecte per desconnectar després d’un agitat dia de feina o recorrent la ciutat.
Font Màgica de Montjuïc
Els vespres de tot l’any es converteix en un espectacle de música, llum i color de visita obligada. Inaugurada al 1929 en motiu de la Gran Exposició Universal s’ha convertit en un símbol de la ciutat i en la protagonista d’alguns dels moments més importants de la història recent de la ciutat de Barcelona.
Concerts
Si ets afortunat i estàs de visita a Barcelona per assistir a algun dels concerts del Palau Sant Jordi, l’Aparthotel Bcn Montjuic serà la teva opció ideal. Si lo teu és el teatre, al nostre voltant hi trobaràs el Mercat de les Flors, el Teatre Grec i el Teatre lliure entre d’altres
Poble Espanyol
Concebut com un veritable poble, es reuneixen exemples de construccions típiques de diverses regions espanyoles, a través de reproduccions d'edificis reals que trobem per tota la Península.
Està pensat per poder gaudir d'un museu d'arquitectura popular espanyola mentre passeges a l'aire lliure per les seves places, carrers i jardins. Per aquest motiu es van reproduir, a escala, 117 edificis, carrers i places de tota Espanya.
El MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya
Està ubicat al Palau Nacional de Montjuïc, construït per a l’Exposició Internacional de 1929. L'any 1934 va obrir les portes com a Museu d'Art de Catalunya. Hi podeu veure la millor col·lecció de pintura mural romànica del món i els artistes més representatius del modernisme català, com ara Gaudí o Casas. L'art gòtic, grans pintors europeus del Renaixement i el Barroc, per exemple, Tiziano o Velázquez, i la col·lecció de fotografia completen el fons.
Localitza'ns
Passeja pels infinits racons de Barcelona i descobreix la seva diversitat, la seva cultura i la seva gent | 1 | perfect | {"ca": 0.9966804979253112, "en": 0.0033195020746887966} | |
macocu_ca_20230731_6_532480 | El candidat del PSOE de Calp anuncia un temps de reflexió
Lluís Serna, el candidat del PSPV-PSOE a l'alcaldia de Calp, ha remés als militants i simpatitzants del partit, una carta en la què els hi comunica que obre un període de reflexió sobre el seu futur polític.
També els hi anuncia que allà on s'hi trobe, né siga a l'Ajuntament o al carrer “com una persona més”, tothom pot comptar amb ell. És d'aquesta manera que l'escrit, obre els dubtes a que Lluís Serna arribe a fer-se càrrec de la sindicatura del seu grup polític a la localitat.
La missiva remesa, lluny d'aprofitar per a aclarir la vida política dels socialistes calpins, ha contribuït a enterbolir-la, ja que s'hi llig entre línies, la voluntat del cap de llista a dedicar-se a la seua professió i a la seua família, a qui sembla que fa relació en la carta. | 0.853704 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_96793 | Catalunya va registrar 282 incidents relacionats amb els delictes d’odi el 2016, segons el Ministeri d'Interior
La majoria, de caire racial
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.659209 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes.raw?task=quick.read&id=1314253&return=L21lcy9tYXRhcm8uaHRtbD9jY2E9MQ== |
mc4_ca_20230418_6_253606 | Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I | Blog de l'Observatori de la Recerca (OR-IEC)
L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria »
« La Fundación BBVA ha impulsat 27 projectes de recerca catalans, valencians i…
Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I Publicat 10 maig 2017 | Per Observatori de la Recerca (OR-IEC) La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.
En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.
L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.
Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.
Publicat dins de Fonts d'informació, General, Recursos econòmics | Etiquetat com a Horizon 2020, Informes, Innovació, Política científica, PRC, Programes Marc, R+D+I, Recerca, UE Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *Comentari Nom * Correu electrònic * Lloc web Current ye@r * | 0.888129 | curate | {"ca": 0.9678207739307536, "es": 0.03217922606924643} | http://blogs.iec.cat/observatori/2017/05/10/un-informe-avalua-la-idoneitat-i-eficacia-del-marc-normatiu-dels-ajuts-drdi-de-la-ue/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_1205 | Fil per comentar el debat electoral ara mateix a TV3.
La cosa està tan malament que a mi m'ha semblat que la millor és la Borràs. Però anem a mirar les coses pel costat possitiu, d'aquesta segurament el Rufian ja plega, no?
No se on li pagaran 150.000 euros l'any, si no es dedica a fer de puto de velles pels emirats o Moscou. | 0.712844 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_95720 | Aymar Navarro, Abel Moga, Núria Castán i Pau Riba participaran en la prova de fora-pista extrem internacional més espectacular, el Freeride World Tour, que per primera vegada arriba al Pirineu aranès del pròxim 22 al 28 de gener 2022.
Es tracta d'una competició, dirigida tant a l'esquí com al snowboard, on els riders més destacats del món competeixen buscant les millors línies fora-pista. El Freeride World Tour porta des de 2008 organitzant esdeveniments tan espectaculars com el que es viurà a Baqueira Beret aquest gener. El circuit que passarà per cinc localitzacions repartides entre Europa i els Estats Units s'ha convertit en el referent mundial que reuneix les màximes figures tant masculines com femenines sobre esquís i surf de neu d'aquesta modalitat en la qual preval la valentia i la creativitat.
Podran participar una selecció de 44 esportistes de 14 països diferents en el FWT i a més també es disputarà per als més joves el Freeride Júnior Tour–FJT by Dynastar 3* U16. El Freeride World Tour té una manera de puntuar diferent i especial. Només es fa una baixada, i aquesta és la que serà valorada pels jutges de competició. No hi ha ni portes, ni cronòmetre, ni tan sols hi ha reconeixement del terreny. Els riders es basen en una inspecció visual del terreny i la pista, per a triar les diferents possibles línies que faran durant la seva baixada. La puntuació va de 0 a 100 punts fent una mitjana de les valoracions dels tres jutges de l'esdeveniment. Per a la puntuació es tenen en compte diversos factors: la línia, els salts, la fluïdesa, el control i la tècnica dels diferents esportistes.
L'aranès Aymar Navarro (@aymar_navarro), de 32 anys, es prepara per a inaugurar el circuit Freeride World Tour a casa, Baqueira Beret. Navarro, que va acabar 7è en el FWT temporada 2020-2021, amb podis increïbles com el del Xtreme Verbier on va fer una baixada que li va valer per a un històric 3r calaix del podi. És la referència al Pirineu en l'àmbit mundial del powder i té ganes de demostrar del que és capaç de fer en els seus dominis. Aymar, que treballa actualment de bomber, va ser el primer espanyol a participar en una prova del Freeride World Tour fa ja una dècada. Per a ell competir a casa és un somni fet realitat i ha estat un dels artífexs per a portar aquest esdeveniment a la Vall d'Aran, de tal manera que posarà a Vaquèira en el més alt del mapa mundial del Freeride. Parlant sobre l'esdeveniment que s'acosta: “Per a mi és un somni! Poder esquiar amb els millors del món en el FWT aquí a casa, a les nostres muntanyes. Crec que és un moment històric per a la vall i per a tots els amants de l'esquí.” Navarro va comentar també els beneficis mediàtics de la creixent exposició de la vall gràcies al freeride: “Bo és una cosa que es mereix des de fa temps, tant Vall d'Aran com Baqueira i els Pirineus. Tot l'esquí a Espanya. Això posa en el mapa el poder de muntanyes que tenim i el nivell dels esquiadors i snowboarders i a poc a poc van sortint les coses i són més coneguts. Espero que això sigui només el principi.”
Abel Moga (@abel_*moga21), el jove aranès de tan sols 20 anys, compagina el Freeride amb els seus estudis d'Enginyeria de Materials en la UPC. S'ha classificat per primera vegada en el FWT gràcies a les seves victòries en dues competicions 4 estrelles del Qualifer. A més, ho fa a casa, després de les boníssimes actuacions en el Freeride World Tour Qualifier de la passada temporada s'ha guanyat la seva carta per a competir en el més alt nivell del fora-pista. Moga, que es va formar en la www.escuelaemotion.com des dels 7 als 18 anys, on va aconseguir ser tercer del món del Freeride Júnior World Championship i quedar segon del circuit Freeride Júnior Tour, té ganes de competir per primera vegada en la primera divisió del freeride amb el gran plaer de poder fer-ho a casa. Una paraula que descriu a Abel Moga és perseverança, com bé diu Cristian Boira, el seu ex entrenador i amb el qual l'aranès col·labora intensament formant als més joves. Abel actualment entrena amb els seus ex companys de club com Pol Tellosa, Jordi Riba o Axel Tukainen i sempre ha tingut la mà amiga de Aymar dins del circuit en la qual recolzar-se.
Núria Castán (@nurcastan), la snowboarder de 24 anys nascuda a Almoster (Tarragona), es va estrenar en el més alt del Freeride World Tour fa dues temporades després de diversos anys en el Freeride World Qualifier, on ha aconseguit 17 podis amb 7 victòries guanyant 4 proves de 4 estrelles. Va començar el 2013 com a júnior en el FJT des de llavors Núria ha compaginat estudis i la seva passió pel freeride fins avui que viu en Innsbruck, on està estudiant un màster en disseny gràfic. Per primera vegada té la sort de poder competir a casa gràcies a la WildCard. Castán serà l'única noia i snowboarder representant Espanya i destaca que l'esportista és ambaixadora del Freeride World Tour en sostenibilitat. Núria parla del que el FWT significa per a ella: “Per a mi és molt especial tenir l'ocasió de tornar al Freeride World Tour i competir als Pirineus, a Baqueira Beret. No em vaig quedar satisfeta amb la meva actuació la passada temporada, i aquesta Wildcard suposa una altra oportunitat per a demostrar el que sóc capaç de fer...”.
Més info a www.nuriacastan.com
Pau Riba (@pauribax), el Wild Card d'Espanya de 18 anys, també competirà en el Baciver. El snowboarder va aconseguir, amb un estil molt propi, la segona posició en el Freeride Júnior World Championship després que li convidessin pel seu bon resultat en Verbier, darrere de Neo Emery. Riba es va formar a l'Escola Drop-In Snowboard i actualment entrena a Baqueira per lliure i en temes de preparació física està sota la supervisió del seu germà Jordi Riba. S'espera veure la seva progressió i quina línia decideix en una muntanya que coneix a la perfecció i en una línia interessant plena d'aeris i grabs. Segons Riba: “Tenir l'oportunitat de participar en aquest esdeveniment és una cosa increïble! Ha estat al·lucinant rebre una Wildcard per a poder competir amb els millors del món, entre ells els que han estat els ídols de la meva infància. Estic desitjant mostrar a tothom tot el que els Pirineus poden oferir.”
En el Freeride World Tour Júnior participarà Alex Dedieu (@alexdedieu). El jove aranès de 17 anys, amb ja prèvia experiència en el circuit per a joves, es continua formant i millorant el seu Freeride amb l'Escola Emotion, on treballa la seguretat, la visió general, la tècnica, l'aire i el control en situacions extremes. Alex va ser el guanyador del circuit Freeride Júnior Tour sub 16. Aquesta temporada està seleccionat per a la final mundial i continua corrent el circuit, on li acompanya el seu germà Axel i també Hugo Solorzano (de 14 anys tots dos). Que sens dubte són ja les noves promeses del freeride nacional.
Els defensors del títol:
Kristofer Turdell (@kristoferturdell) de Suècia, el campió de 2018 i de l'any passat estarà intentant defensar el seu títol en la categoria masculina d'esquí. En la seva primera temporada participant en l'etapa mundial del Freeride World Tour, Turdell va guanyar a Andorra i va acabar en la quarta posició en la general. En les seves pròpies paraules: “Estic motivat a triomfar, però el que em mou no són els títols i les victòries. El rendiment es pot mesurar de moltes maneres, i en cada competició em concentro al 100% en el moment vivint al màxim cada dia.”
Elizabeth Gerritzen (@egerritzen), esquiadora Suïssa, defensa el títol per primera vegada després de la seva extraordinària victòria l'any passat a la seva ciutat natal, Verbier. No sols va guanyar el FWT, sinó que la Suïssa també es va convertir en la primera dona a guanyar el Verbier Xtreme per segona vegada en el Bec donis Rosses. Parla sobre com el seu triomf ha canviat la seva actitud: “Guanyar el títol em va aportar una cosa positiva i em va ajudar a incorporar trucs nous i a triar línies més atrevides. Sempre he competit contra mi mateixa, no tant contra els altres. No crec que el fet de defensar el títol canviï aquest enfocament.”
Victor De Le Rue (@victordelerue), snowboarder de 24 anys i local dels Pirineus Francesos, ha acabat en les dues primeres posicions en els últims 3 anys, guanyant en 2019 i 2021. Està constantment explorant els límits mentre experimenta idees noves i és considerat un dels talents més interessants i originals en el món del Surf de neu. L'any passat va començar la seva línia amb un drop enorme seguit d'un 360 que es creu que li va fer guanyar el títol. S'espera atentament per a veure el que té planejat per a la cara de Baciver.
Marion Haerty (@marion_*haerty), snowboarder francesa de 29 anys, ha acabat en posició de podi els últims cinc anys de la competició, incloent 4 victòries en el FWT. El fet que va començar en snowboard cross li ha ajudat a construir una base tècnica molt sòlida en l'esport, a través de la qual va desenvolupar habilitats que aplica també al freestyle i al freeride. El seu excel·lent rendiment constant ve no sols de les seves habilitats amb la taula, sinó també d'una forta mentalitat de millora constant. En les seves pròpies paraules: “La meva actitud aquest hivern és impulsar les meves habilitats, materialitzar línies boniques, i viure moments excepcionals gràcies al meu esport.”
Programa (segons la meteorologia pot haver canvis)
Dimecres 19 de Gener
Arribada i Acreditació dels riders FWT – Hotel Montarto
Dijous 20 De Gener
8 - 12h: Audi Driving Experience per als riders
9 - 16h: Workshop seguretat riders
19 - 20h: Riders Meeting - Hotel Montarto
19:30h: FWT Sopar benvingut
Divendres 21 de Gener
9h - 13h: FWT “Face Inspection” + riders meeting
18h: Ceremonía inaugural – Salardú
18:30h: Signatures riders – Salardú
19h: Aperitiu ofert per Naut Aran – Salardú
19h: FJT Riders Meeting – Salardú
Dissabte 22 de Gener
09h: FWT Elit Competition*
09h: FJT Baqueira Beret by Dynastar 3* Competition**
09h - 15h: Ski and Surf de neu test – Beret
12h - 12:30h: FWT Lliurament premis TV
15h: FJT Lliurament Premis
Diumenge 23 de Gener
10h – 15h: Test d'esquís i snowboard – Beret
La majoria dels actes d'aquesta prova inaugural del Freeride World Tour en el qual s'inclou la presentació oficial es faran en el municipi de Naut Aran i aquesta última concretament tindrà lloc en la localitat de Salardú. Serà una gran oportunitat per al territori i el municipi perquè sens dubte promocionarà internacionacionalment la vall i tindrà una repercussió social i econòmica durant els pròxims anys. Així mateix, l'estació d'esquí aranesa de Baqueira Beret, situada dins d'aquest municipi, tornarà a acollir una prova de molt alt nivell després de l'èxit que van tenir els mundials de Snowboardcross al 2019.
Patrocinadors i col·laboradors
El patrocinador principal del FWT 2022 és Catalana Occidente. També donen suport a l'esdeveniment Audi, Ajuntament de Naut Aran, Diputació de Lleida, Vall d'Aran Torisme, Consell Català de l’Esport, San Miguel, Peak Performance, Black Diamond, Alpina Watches, Ieti, Dynastar, Lange, Vibram, Sungod, GoPro, Recco i Crazy.
Com a marques d'esquís que seran presents en el test previst per al diumenge 23/1 són: Liken, Salomon, Atomic, Blizzard, Tecnica, Nordica, Scott, Fischer, Aerosize, Elan, Head, Volkl, K2, Ride, BCA, Rossignol i Dynastar.
Més informació de l’esdeveniment: www.freerideworldtour.com
L'aranès Aymar Navarro es prepara per a inaugurar el circuit Freeride World Tour
Autor: Baqueira
Notícies relacionades
06.01.2022. Compte enrere per la inauguració del FWT, a Baqueira
26.11.2021. Abel Moga, el nou fitxatge de Head, preparat per al Freeride World Tour
20.10.2021. Núria Castán, guardonada per la ciutat de Reus
Abel Moga
Alex Dedieu
Aymar Navarro
Baqueira
Freeride World Tour
Núria Castán
Pau Riba
Imprimir
PDF
Envia a un amic
Publicitat
Comentaris
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació
He llegit i accepto la Política de Privacitat
Editorial
Senyores i senyors, la festa de la neu queda inaugurada
Toggle Dropdown
Opinions
Ivan Sanz Tusell
La temporada de la sequera i la sostenibilitat
Toggle Dropdown
Oriol Porcel
A les portes d'una nova temporada de neu
Toggle Dropdown
Martina Igual
Són les estacions d’esquí poc sostenibles?
Toggle Dropdown
Més opinions
Territori
Àfrica
Alps
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Amèrica
Andorra
Aragó
Argentina
Àsia
Barcelona
Berguedà
Canadà
Catalunya Nord
Cerdanya
Internacional
Noruega
Occitània
Oceania
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Ripollès
Sierra Nevada
Solsonès
Val d'Aràn
Xile
Temàtiques
Velles postals
Temps de neu
Tracks
Reportatges
Pel·lícules
M'encanta!
Meteorologia
Més muntanya
Malalts de neu
Material
Gent de Neu
Gent de Masella
Gel
Gastronomia
Experiències
Competició
Compte enrere
Breus
Branded Content
País d'aventura
Jocs Olímpics
Viatges
Humor
Après Ski
Amb el suport de:
La nostra App:
Ens equipa:
Esquiem amb:
Aquí escoltem:
Predicció meteorològica:
Agència de viatges:
Col·labora:
Reconeixements:
Col·laborem amb:
Seccions
Actualitat
Opinions
Entrevistes
Galeries
Vídeos
Club
Contacte
Xarxes socials
Connecta amb nosaltres
Subscripció al butlletí
Rep els titulars a la teva bústia. Avís legal
Adreça electrònica
Envia
He llegit i accepto la Política de Privacitat
Qui som | Contacte | Hemeroteca | Club | Treballa amb nosaltres | Enllaça'ns | Tarifes de publicitat | Avís legal | 0.743107 | curate | {"ca": 0.9019413023540201, "es": 0.01834301436869459, "fr": 0.012763680831549985, "nl": 0.003974319779883827, "pt": 0.006496484255579333, "en": 0.03691531641699786, "it": 0.009400794863955977, "de": 0.004662182818709875, "id": 0.002904310608376643, "ja": 0.00022928767960868235, "sv": 0.0007642922653622745, "sk": 0.0006114338122898196, "oc": 0.0007642922653622745, "tr": 0.00022928767960868235} | https://www.diaridelaneu.cat/noticia/11523/el-freeride-world-tour-mes-catala |
macocu_ca_20230731_1_513733 | Esteu aquí
El dijous 30 de juny els nens i nenes del Casal d’estiu d’EI i CI han anat d’excursió al Zoo de Barcelona. Han visitat el dolfinari, el terrari i han observat tots els animals del parc zoològic. | 0.659268 | curate | {"es": 0.04926108374384237, "ca": 0.9507389162561576} | |
mc4_ca_20230418_14_150986 | Persones amb mobilitat reduïda queden excloses dels serveis educatius de l'edifici del Viaducte
Persones amb mobilitat reduïda queden excloses dels serveis educatius de l’edifici del Viaducte
• Persones amb mobilitat reduïda no han pogut matricular-se en l’Orosia Silvestre i en l’Escola Municipal de Belles Arts. Ho denuncia l’Associació Avançar. • En cas de no ser atesa la demanda i el pròxim curs continue l'exclusió de persones amb diversitat funcional, emprendrà les accions legals i judicials
Tags: AVANZAR, UPV
Persones amb mobilitat reduïda no han pogut matricular-se en l’Orosia Silvestre i en l’Escola Municipal de Belles Arts a causa dels obstacles que impedeixen la seua accessibilitat física a l’edifici. Ho denuncia l’Associació Avançar.
En concret, l’entitat assenyala que per a accedir a l’ascensor de l’edifici cal superar dos graons de més de 20 cm fins a l’entrada, i 5 graons fins a l’ascensor, cosa la qual impedeix l’accessibilitat a persones que utilitzen cadira de rodes, a les quals “els priva del dret humà a l’educació i a la cultura que per Llei tenen totes les persones independentment de la seua condició física, mental o sensorial”.
Aquest problema ho està denunciant Avançar des de fa anys, qui, juntament amb altres entitats va promoure una moció en l’Ajuntament per tal de “realitzar amb urgència gestions amb la UPV, per a fer accessible l’edifici per a totes les persones”.
Davant aquesta situació, de “passivitat i indiferència” per part del Govern local, Avançar sol·licita que, per al pròxim curs 2018-2019, cap persona per tenir mobilitat reduïda, desplaçar-se en cadira de rodes o per la seua condició sensorial, quede exclosa del dret a l’educació i a la cultura a Alcoi.
I anuncia que, en cas de no ser atesa la demanda i el pròxim curs continue l’exclusió de persones amb diversitat funcional, emprendrà les accions legals i judicials necessàries perquè es respecten els seus drets “en compliment de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seua Inclusió Social”.
Els robots del campus UPV d’Alcoi guanyen de nou el concurs nacional | 0.788496 | curate | {"ca": 0.9913875598086125, "en": 0.00861244019138756} | https://www.lesmuntanyes.com/2018/07/25/persones-amb-mobilitat-reduida-queden-excloses-dels-serveis-educatius-de-ledifici-del-viaducte/ |
macocu_ca_20230731_1_184025 | Sou a: Inici / Notícies / Els esportistes urgellencs amb èxits nacionals i internacionals, homenatjats a la Festa Major
L'alcalde de la ciutat, Albert Batalla, i el regidor d'Esports de l'Ajuntament urgellenc, Isidor Alberich, han presidit aquest diumenge a la sala la Immaculada l’acte de reconeixement públic a una trentena d’esportistes, equips i clubs urgellencs que han assolit resultats rellevants al llarg de la temporada 2015-2016.
El esportistes i equips homenatjats són els següents: | 0.83004 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_64985 | Aquest portal web és titularitat de la societat BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L. el domicili social de la qual es troba al C/ PUJADES, 77-79 2n 7a, BARCELONA i el CIF de la qual és B65505257 Telèfon 93 707 33 43 i correu electrònic de contacte [email protected]
. Constituïda en virtut d’escriptura pública i inscrita en el Registre Mercantil Nº 026171. 2.
2. DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L és titular de tots els drets d’explotació de propietat intel·lectual i industrial del lloc Web i és també titular o té la corresponent llicència sobre els drets de propietat intel·lectual, industrial i d’imatge sobre dels continguts disponibles a través del mateix.
En conseqüència, no està permès suprimir, eludir o manipular l’avís de drets d’autor (“copyright”) i qualssevol altres dades d’identificació dels drets de BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L o dels seus titulars incorporats als continguts, així com els dispositius tècnics de protecció, les empremtes digitals o qualssevol mecanismes d’informació i/o d’identificació que poguessin contenir-se en els continguts.
Així mateix està prohibit modificar, copiar, reutilitzar, explotar, reproduir, comunicar públicament, fer segones o posteriors publicacions, carregar arxius|arxivaments, enviar per correu, transmetre, usar, tractar o distribuir de qualsevol manera la totalitat o part dels continguts inclosos al Lloc Web per a propòsits públics o comercials, si no es compta amb l’autorització expressa i per escrit de BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L o, en el seu cas, del titular dels drets que correspongui.
3. ENLLAÇOS
Al Lloc Web, l’Usuari podrà trobar enllaços a altres pàgines web mitjançant diferents botons, links, banners, etc., els quals són gestionats per tercers. BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L no té facultat ni mitjans|medis humans ni tècnics per conèixer, controlar ni aprovar tota la informació, continguts, productes o serveis facilitats per altres llocs web als que s’estableixen enllaços des del Lloc Web.
En conseqüència, BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L no assumeix cap tipus de responsabilitat per qualsevol aspecte relatiu a la pàgina web en la qual s’estableix un enllaç des del Lloc Web, en concret, a títol enunciatiu i no taxatiu, sobre el seu funcionament, accés, dades, informació, arxius|arxivaments, qualitat i fiabilitat dels seus productes i serveis, els seus propis enllaços i/o qualsevol dels seus continguts, en general.
L’establiment de qualsevol tipus d’enllaç per part del Lloc Web a cap altre lloc web aliè no implica que existeixi algun tipus de relació, col·laboració o dependència entre BARCELONA EVENTS MUSICALS S.L, i el responsable del lloc web aliè.
4. LLEI APLICABLE I JURISDICCIÓ
Les presents condicions generals de l’Avís Legal es regeixen per la Legislació espanyola, essent competents els Jutjats i Tribunals de Barcelona per a conèixer qualsevol qüestió que es susciti sobre la interpretació, aplicació i acompliment de les mateixes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9790823211875843, "fr": 0.00033738191632928474, "cs": 0.002699055330634278, "en": 0.015182186234817813, "pt": 0.002699055330634278} | |
mc4_ca_20230418_0_350169 | Poeta Apartamentos Porto Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 2.023 allotjaments a Porto.
Rua Drº Barbosa De Castro, 38, Ciutat Vella, Porto, Portugal, 4050-090 - Veure al mapa
Més informació sobre Poeta Apartamentos
Poeta Apartamentos, ubicat a Ciutat Vella, Porto, és una destinació popular per a viatgers. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Poeta Apartamentos, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Poeta Apartamentos és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Porto.
Número d'Identificació Fiscal local / Llicència de lloguer: PORTO6511/ALVIAGENS6517/ALDESC
Cal que informeu Poeta Apartamentos de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Número de llicència: PORTO6511/ALVIAGENS6517/ALDESCOBRIMENTOS6522/AL
Tots els tipus de viatgers (161)Parelles (134)Viatgers en solitari (13)Famílies amb infants petits (3)Famílies amb infants grans (2)Grups (11) | 0.809255 | curate | {"ca": 0.9533622559652929, "es": 0.046637744034707156} | https://www.agoda.com/ca-es/poeta-apartamentos/hotel/porto-pt.html |
cawac_ca_20200528_5_38363 | jo sóc jo i les meves lectures
Avesats com estem a l’humor de baix to, superficial, fet al broc gros, bufonesc, tan bast i poc esmolat com el que ofereix la petita pantalla —en això, ministro Wert, us heu sortit amb la vostra, als alumnes catalans encara no, però als espectadors catalans ja ens heu espanyolitzat i, el que és més greu, banalitzat televisivament—, és tan probable com lamentablement previsible que Els lleopards de Kafka , del malauradament desconegut al nostre país Moacyr Scliar ( Raig verd editorial , Barcelona, 2012), un llibre tan pregon com extraordinàriament divertit, pugui passar desapercebut.
Amb major raó si considerem que no només navega contra corrent, atès que pertany a un gènere tan complicat com poc definit —el de la novel·la breu—, sinó que el publica una editorial novella i petita que no compta amb cap poderosa campanya de màrqueting al darrere, i que aposta de manera decidida per l’exigència, la qualitat i el respecte: envers el lector o lectora, però, per damunt de tot, envers un mateix.
Un coratge arriscat —suïcida, dirien alguns colossos editorials— que per fortuna, cal remarcar-ho, ha estat tan merescudament com insospitada recompensat: les seves dues primeres obres, A dalt tot està tranquil i M’agradaria , han obtingut sengles valuosos guardons, el Premi Llibreter i el LiberisLiber (ex-equo am b Saviesa grega arcaica , d’ades i ara editorial), respectivament.
Amb una molt agraïda subtilesa, amb una sobrietat i una seriositat d’aire burocràtic —la nouvelle arrenca amb un “Informe confidencial 125/65” redactat per la policia de la dictadura brasilera— Scliar ens pren pel clatell i ens immergeix en un permanent joc de confusions que descol·locaran el protagonista però també els desprevinguts lectors i lectores, que faran bé de malfiar-se d’aquest escriptor que mestreja l’art de les aparences: seriós quan sembla fer broma, irònic quan fa la impressió de mostrar-se seriós.
La seva és una tragicomèdia càustica i demolidora, que té com a eix central un heroi antiheroic, un risible i ensems entranyable ingenu al que “ li deien Ratolí ” (pàg. 11) —sens dubte emparentat, en la seva insignificança, tant amb el Gregor Samsa kafkià com amb els sempre superats, incòmodes i acomplexats humiliats i ofesos de les exquisides narracions d’un dels seus il·lustres predecessors, Txèkhov—, dotat d’una perspicàcia més que dubtosa —“ un petit jueu beneit arribat de l’Europa oriental, un petit jueu que feia una bestiesa darrera l’altra. Idiota, remugava fluixet, només sóc un pobre idiota ” (pàg. 63)— incapaç d’analitzar correctament res del que li succeeix i, encara menys, d’afrontar-s’hi: “ Quin desastre que estava fet, quin desastre, no havia ni començat la missió i ja havia fet una bestiesa monumental. ” (pàg. 34); “ Ah, si pogués confeccionar la pròpia vida com confeccionava una armilla ”, (pàg. 94).
L’atzar —o, qui ho sap?, potser el destí— determina que aquesta noble ànima càndida i quixotesca —que diàfanament comparteix filiació genètica, entre d’altres, amb alguns preclars avantpassats seus: Simplicissimus, Samuel Pickwick, Ignatius J. Reilly, l’innominat protagonista d’ El misterio de la cripta embrujada — hagi d’assumir l’altíssima, ineludible i indelegable responsabilitat de dur a terme una “ autèntica feina revolucionària ” que “ sens dubte implicaria riscos extraordinaris ” (pàg. 23). Llavors, armat únicament de la seva indesmaiable bona fe i un breu aforisme en alemany de Franz Kafka, com un pobre nàufrag perdut al bell mig d’un oceà d’incomprensió, es veurà irresistiblement i inesperada arrossegat en una incontrolable i indeturable espiral d’esdeveniments que convertiran la seva grisa i monòtona vida en una tan hilarant com il·lustradora aventura.
Els lleopards de Kafka suposa un contundent cop de puny damunt la taula —que, de rebot, també impacta i sacseja l’estomac del lector—, un devastador míssil terra-aire humorístic dirigit contra l’absurda comoditat dels tòpics i la injustícia de les generalitzacions (“ Els homes d’esquerres, que jo sàpiga, no tenen res a veure amb esglésies i temples ”, pàg. 62), contra la manipulació, les veritats , les consignes viscerals (“ no n’hi ha prou amb parlar, camarada, cal actuar ”, pàg. 17) i el miop maniqueisme de manual imperant.
Un maniqueisme anihilador i vergonyant que no coneix fronteres ni entén de distincions entre credos polítics o concepcions existencials, que agermana països, ètnies, creences i ideologies en un pou —o, més exactament, en un fangar— d’estultícia sense fons, que ensorra la humanitat en un apegalós llot d’hipocresia, misèria i immundícia, que converteix la mediocritat i la resignació en el més preuat dels valors.
Constitueix una fantàstica, imaginativa i intel·ligentíssima diatriba, en primer lloc contra la barbàrie de la dreta més ultraconservadora i totalitària, contra la seva incultura congènita i abissal —“ Necessito una informació [...] literària. Contesta’m una pregunta: has sentit parlar mai d’un tal Franz Kafka? Sí? De veritat que és un escriptor? ”, (pàg. 112), demana un membre de la repressora policia de la dictadura brasilera del 1964—, però també contra la progressia de fireta filla del 68 francès. No és pas per casualitat que el Ratolí dugui sempre amb ell el Manifest Comunista , tot i que no sigui capaç d’entendre-hi res —“ llegia molt, i llegia qualsevol cosa, des de ficció fins a filosofia ”, (pàg. 12)—, que jutgi el món exclusivament des del seu prisma primari —“ un revolucionari, pensava, pot fer literatura i fins i tot ha de fer literatura, però literatura compromesa ”, (pàg. 44)— i que se senti del tot desesperat quan el perd, (pàg. 33).
Així, en segon lloc, i amb una no pas menor causticitat, la prosa de l’escriptor de Porto Alegre es mostra igualment implacable contra el fal·laç reduccionisme (presumptament) revolucionari, contra aquell pensament escarransit que li concedeix acríticament a l’esquerra una superioritat per se —gairebé en podríem dir ontològica— sobre la dreta. Contra aquella intelitgentzia hereva directa de l’estalinisme que s’entesta en separar la humanitat entre els bons i els dolents , que no distingeix ni vol distingir matisos; que és més capaç de veure la palla en l’ull aliè, per més microscòpica que sigui, que no pas la biga en el propi.
Contra l’immobilisme anacrònic que no entén ni vol entendre, que no sap ni vol saber —o, potser, que no vol saber perquè sap massa bé; que sap que és millor que els altres no sàpiguen…— i alhora contra l’intel·lectualisme (o pseudo-intel·lectualisme) populista de butxaca —de vol gallinaci, per expressar-ho en termes planians— panxacontent, de diumenge per la tarda (amb piset a Pedralbes, esquí a la Cerdanya, apartament a la Costa Brava i etern seient al Parlament), disfressat de cosmopolita però amb àvid esperit de colonitzador.
No és tampoc casualitat que el desnortat protagonista no tan sols no sigui capaç de comprendre allò què li passa —“ havia de continuar vagant, per empaitar no sabia ben bé què ”, (pàg. 68)— sinó que, quan aquest home “ Incapaç de fer un judici”, (pàg. 101), accedeix a fer el per a ell gens habitual esforç de reflexionar, de les seves anàlisis superficials n’extreu unes conclusions que no poden ésser més forassenyades.
O, per dir-ho amb major precisió, forassenyadament hilarants. Perquè, convé remarcar-ho una i altra vegada, i ben alt i clar, el present llibre és una de les més enginyoses i sardòniques creacions artístiques que hem tingut el goig de llegir en molt de temps. Tant és així que, pel que a component humorístic es refereix —si, com ens sembla que ha d’ésser, ens circumscrivim a obres literàries de qualitat —, entre els publicats enguany, a “a questa història teva [...] molt divertida ”, (pàg. 98), sols la supera la pràcticament inigualable Els papers pòstums del Club Pickwick . (I té una mena de germà bessó en Bressol de gat , de Kurt Vonnegut, recentment publicat per Males Herbes ).
Entre d’altres múltiples mèrits —verbigràcia, el de reivindicar una lectura en clau irònica de l’obra kafkiana: no seria possible, per exemple, llegir El procés en clau de sàtira, més que no pas en clau existencial?— aquesta obra té el de recordar-nos que l’humor, si no vol conformar-se amb la insatisfacció de no superar el nivell de la simple i inefectiva paròdia, en síntesi, si no vol diluir-se en la insostenible lleugeresa de l’ésser , sempre ha d’ésser intel·ligent; que l’humor es malaguanyat quan es limita a desvetllar una rialla automàtica, quan no va més enllà, quan no mena a la reflexió. Que l’humor, com bé asseverava Nietzsche —“ homes superiors apreneu -me a riure ” ( Així parlà Zaratustra , De l’home superior, 20)— és l’arma de destrucció massiva més eficaç que mai no hagi inventat l’espècie humana.
Si, al damunt, la reflexió, al costat d’una intensíssima càrrega de profunditat ideològica i vivencial, que no tan sols ens incita a pensar sinó que quasi ens hi obliga , l’autor s’interroga (i ens interroga) sobre les tan infuses com indestriables relacions entre vida i literatura, entre existència i creació literària —“ No hem de crear res que no puguem controlar. I la ficció és això, una cosa sense control. Comences a escriure, a inventar, i qui sap on vas a parar ”, (pàg. 41)— implicant-s’hi tan íntimament i inextricable com això sigui possible (“ perquè una part de la vida —potser fins i tot tota, gosaríem aventurar nosaltres— és en aquest paper ”, pàg. 106) poc més li podríem demanar.
En definitiva, Moacyr Scliar ens brinda un demolidor, escaient, benvingut i molt recomanable antídot no únicament contra l’adotzenament i la futilitat —que amenaça amb engolir-ho tot, en rebaixar el nivell gairebé fins el llindar de la inanitat— sinó també contra la comoditat del pensament únic, de la ceguera de la filiació política —que també podríem definir com a futbolització de la política: els militants dels partits esdevenen cada dia més fanàtics hooligans , acrítics i furibunds.
En un país on la cultura no fos un simple i orfe aparador de fira —o, el que és pitjor, una presa fàcil i indefensa per a la insadollable voracitat recaptatòria d’una Hisenda Pública injusta i malbaratadora—, ans una inversió segura destinada a garantir un infal·lible i progressiu millorament qualitatiu de les futures generacions, l’èxit de llibres com aquest foren tan immediats com permanents. Serien constantment llegits i assaborits amb delectació; amb aquella deliciosa delectació que (et) fa recobrar el plaer per —allò que hauria d’ésser i no acostuma a ésser— la literatura. Qui tingui orelles, que escolti.
Publicat al Suplement de Cultura d’ El Punt Avui , el 16 de novembre del mmxii
Amb la cura que la caracteritza, Labreu Edicions ha publicat Nataixa i altres històries ( Nathasa and Other Histories ) del narrador canadenc d’ascendència letona David Bezmozgis , un volum d’una pregoníssima simplicitat —si se’ns permet el teòric oxímoron— que no només navega al bell mig del delta literari on conflueixen les sovint indistingibles aigües de la narrativa breu de la llarga, sinó del que separa la realitat de la ficció, l’autobiografia de la creació artística.
Mitjançant la figura d’un alter ego anomenat Mark Breman, relata els treballs i els dies d’una família jueva del bàltic emigrada —que malgrat la seva incompartible idiosincràsia, és en certa manera ensems totes les famílies emigrades— per trobar el seu lloc en aquell desconegut territori on els han dut l’atzar: “ Necessitàvem sort i érem susceptibles de caure en la irracionalitat més absoluta ”, (pàg. 45). Perquè, tal i com anirà comprenent el jove a mesura que les successives experiències vitals vagin afaiçonant-lo, a qualsevol persona li cal ésser (més i tot, sentir-se ) d’algun lloc. O el que és el mateix, construir-se una identitat.
S’agermana, doncs, amb un altre llibre, extraordinari, La llebre amb ulls d’ambre , d’ Edmund de Waal , protagonitzada també per una família jueva d’origen eslau exiliada, que sent “ la necessitat [...] de fondre’s perfectament amb la societat ” i d’afirmar “ la seva pertinença a un lloc concret ”. Necessitat d’adequació al lloc on viu —d’ésser-en-el-mon—, que esdevé encara més acusada per a un poble eternament errant com el jueu, que no només s’ha de bastir una identitat individual sinó també —i sobretot— col·lectiva: “ el que ens motivava no era la tradició, sinó la història ”, (pàg. 146); “ sentien la responsabilitat de garantir el futur del poble jueu ”, (pàg. 153).
És per això que el pelegrinatge existencial del jove no començarà a quallar fins que no sigui capaç de prendre consciència de la seva herència jueva, de formar part d’una ètnia que duu al damunt la càrrega de “ segles de dol ancestral ”, (pàg. 85). Sense que això signifiqui, ans al contrari, que es tracti d’una història de jueus ni, menys encara, per a jueus. Com bé han palesat els més graus autors (Rabelais, Tolstoi, Twain, Cervantes, Martorell, Dante, Goethe, els desconeguts creadors de Les Mil i una nits …), el millor mitjà per assolir la universalitat és essent pregonament localista.
Així, a Minyan , segons el nostre parer el més destacat dels contes del recull —una narració antològica, que justificaria, per ella sola, el llibre sencer—, quan expressa que “ Amb la mort de l’Itzik, el món perdia un trosset de l’antiga vida jueva. La seva mort era una tragèdia, no només per als que l’estimaven, sinó per als jueus de tot el món ”, (pàg. 155), el que fa és reforçar aquesta idea de la importància essencial del component individual, irreemplaçable, dins la generalitat.
Segurament és per això que els seus personatges són, voluntàriament, tan discrets, tan poc heroics que d’entrada faci la impressió que —com succeeix amb les narracions de Leonard Michaels o John Steinbeck , dues de les seves òbvies referències literàries— no ens oferiran res de l’altre món. Una aparença de futilitat que no pot ésser més falsa, atès que tan aviat com et submergeixes en la seva lectura t’adones que, no saps per mitjà de quina mena de màgia, no tan sols et brinden més que no pareixia en un principi, sinó molt més que d’altres autors que semblava que tant prometien.
Un miracle que es produeix no pas per casualitat, sinó per una tan laboriosa com invisible elaboració literària, que confereix una meravellosa simplicitat a la seva escriptura, que flueix —especialment en els diàlegs, magistrals— amb una més que benvinguda naturalitat. Una naturalitat (molt escaientment traduïda per Ferran Ràfols Gesa) que permet convertir en agradoses algunes de les escenes més sòrdides, en poetitzar —com fa Yasunari Kawabata en les seves obres— fins i tot la degradació, econòmica, però encara més moral, d’algun dels seus desorientats i desubicats personatges.
En síntesi, David Bezmozgis constitueix una tan agraïda con atraient obra literària que ens parla de la més magnífica i fantàstica, simple i complicada alhora, de les realitats possibles: la vida humana.
En un temps on tot es mou tan de pressa sovint caiem en el parany de deixar de banda qüestions cabdals que poden determinar el nostre futur —més encara quan és negativament. Un d’aquests assumptes que convé que mai no perdem de vista és tan progressiu com preocupant creixement del racisme, que —com advertia Xavier Rius i Sant a Xenofòbia a Catalunya — amenaça, com l’ou de la serp, qualsevol societat.
Res més adient, doncs, que l’àmbit universitari li dediqui la seva atenció, com ho fa Sergi Pardos-Prado amb Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals , ( Columna Edicions , Barcelona, 2012), una obra que rebé el Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític i que es proposa escatir “ els processos a través dels quals s’articula la por a la immigració i els mecanismes que la traslladen a la competició entre partits polítics ”.
Per a obtenir una resposta, duu a terme una exhaustiva anàlisi comparada dels darrers processos electorals europeus, que comporta uns resultats, si més no, sorprenents: en comptes d’ésser, com semblaria lògic esperar, les classes desfavorides les que mostren una actitud més combativa davant els immigrants, per entrar-hi en competència directa, són “ les posicions més properes a la dreta ” les que “ tenen més tendència a expressar actituds hostils ” envers ells.
Tot i que, per la seva condició de tractat acadèmic, alguns dels capítols —sobretot els primers— del llibre comptin amb una enumeració de dades tècniques i estadístiques possiblement excessives per al públic majoritari, les conclusions del seu detalladíssim estudi són tan fonamentals com imprescindibles. Entre d’altres raons, per una de primordial: posar en dubte alguns dels tan reiterats com falsos tòpics sobre el racisme i la xenofòbia. Només per això —i l’obra ofereix molt més— ja hauria estat necessària (i benvinguda).
Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui , el 2 de novembre del 2012
La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional de La Bête de David Hirson , dirigida per Sergi Belbel —una tan divertida com esplèndida obra que posa en escena l’eterna lluita heraclitiana entre contraris, principalment entre teatre vulgar i culte, entre comèdia i drama, entre missatge i entreteniment— i la publicació d’una igualment extraordinària novel·la que planteja una confrontació similar entre conceptes fonamentals oposats: ésser o semblar, raó o fe, decidir o seguir.
Amb Pura sang ( Edicions 62 , Barcelona, 2012), merescut guanyador del Premi Sant Joan Unnim d’enguany, Ada Castells ens presenta la història d’una dona que és, ensems, totes les dones —si més no, totes aquelles que tenen fills. Una dona que, bo i arrossegant el feixuc bagatge del seu passat, tracta de trobar el seu lloc al món, de descobrir qui és. O, més exactament, sí és. De saber si serà capaç d’alliberar-se de la seva acumulació de successives servituds —personals, familiars, religioses… D’aconseguir, per expressar-ho en termes heideggerians, ésser-en-el-món; que és, també i alhora, ésser en el temps.
El pelegrinatge existencial de la inoblidable protagonista del llibre, una noia barcelonina casada amb l’acabalat hereu d’una noble nissaga menorquina, la família Solivella, convençuda que tant l’illa com la casa pairal del seu marit la rescabalaran de les angoixes passades, començarà a partir del moment que tingui un fill i descobreixi que la família oculta un secret inconfessable. Un secret que li exigirà fer front al major repte de la seva vida: demostrar si és capaç de prendre les regnes de la seva existència o permet que segueixin essent els altres els que continuïn fent-la ballar al so de la seva música.
És en aquest sentit que pren rellevància la citació que encapçala el llibre: “ El capità / no és el capità. / El capità és el mar. ”, de J esús Lizano . Un leif motiv que es repetirà de manera recurrent al llarg de tota l’obra i que no pot ésser més escaient: el dilema cabdal és saber qui acabarà imposant-se a qui; si serà ella —“ El capità era el capità. Jo era el capità. I el mar m’hauria d’obeir, a la força ”, (pàg. 90)— o bé consentirà que sigui la força dels esdeveniments els que segueixin marcant la pauta: “ el capità tornava a ser el mar, i jo només era una dona que s’havia conformat amb la condició de nàufrag. M’ofegava. ”, (pàg. 118).
Una lluita ferotge, mai acabada de decantar del tot, permanentment irresolta, entre la passivitat ( un lema còmplice, una consigna per no haver de decidir res ”, pàg. 55) i l’acció (“ La capitana he de ser jo, costi el que costi ”, pàg. 280); entre la comoditat de deixar fer, de deixar-se dur (“ Em va aconsellar que deixés que les coses fluïssin, com un riu. [...] ”, pag. 218) o decidir (“ De cap manera. No, jo no deixaria que el riu fluís. [...] Sí, aquella nit de derrota em vaig reivindicar: intervencionista, individualista, inconformista ”, Íd. ).
El dilema definitiu de Sílvia és si vol viure de veritat , si està disposada a acceptar el risc de “ finalitzar d’una vegada aquella espera que no em permetia agafar les regnes de la meva vida ”, (pàg. 205) o deixar que sigui la vida qui la visqui a ella. Per a provar d’esbrinar la resposta definitiva, si és que existeix, li caldrà, abans de res, interrogar-se pregonament a ella mateixa i, sobretot, posar en qüestió la figura convencional de la dona, la seva humiliant i absurda subsidiarietat. Li caldrà procurar ésser ella mateixa, superar l’abisme sever entre l’aparença i la realitat, entre el semblar i l’ ésser , atès que “ No ens creiem que les aparences ens enganyen fins que no ens han enganyat ”, (pàg. 187), per la qual cosa “ «Si alguna cosa aprendran els meus fills, és que ningú no és el que sembla ”, (pàg. 250).
Castells no pot tenir-ho més clar ni dir-ho més alt: “ una persona ha de viure tal com és, no tal com voldria ser o, encara pitjor, tal com els altres voldrien que fos ”, (pàg. 15); “ Sentia ràbia per haver caigut en una vida que no era la meva ”, (pàg. 25); “ fins a quin extrem m’havia separat de la meva vida ”, (pàg. 43). Tan hereva del seu propi passat com ho són els Solivella del seu, la protagonista de Pura sang es plany amargament per “ haver desatès el meu camí natural, per haver triat la comoditat de les convencions, per no haver-me atrevit a ser jo mateixa ”, (pàg. 31). La seva família l’ha educada de tal manera que no se sent capaç “ d’encarar de nou la realitat amb totes les seves misèries ”, (pàg. 131).
Gens habituada a decidir, a fer en comptes de laisser faire, laisser passer, se submergirà en la facilitat del dubte i sap que li costarà déu i ajut —si és que mai ho aconsegueix— determinar si “ «Estàs preparada per ser qui ets?» ”, (pàg. 173). Una frase, sens dubte, cabdal: gosarà fer la passa endavant definitiva, acceptarà el gran repte heideggerià d’ ésser en el món ? Perquè, “ No és fàcil —i menys en una dona, i no és pas únicament per una qüestió de feminisme o masclisme, sinó d’herència històrica (en l’obra de Castells el pes de l’herència i de la dificultat extrema de deslliurar-se dels seus estigmes és també central)— alliberar-se d’una servitud tan incrustada ”, (pàg. 215).
Tot i les dificultats que hi troba, una vegada reconeix que fins aquell moment s’havia limitat a fer “ una simple excursió per la perifèria de la vida ”, (pàg. 220), esdevé conscient que, per més costa amunt que se li faci, li pertoca acceptar el risc: “ era jo qui ara havia de fer l’esforç de reconciliar-me amb el destí. Si m’hi empantanegava, si m’hi ofegava o si arribava a dic sec, era problema meu ”, (pàg. 224).
Llavors se li fa avinent que per a deslliurar-se de la “ llosa de l’esclavatge ” (pàg. 101) que la sotmet no n’hi haurà prou amb desfer-se de la servitud que la reclou i la tenalla al casalot de Menorca —per més que sigui la més evident i visible—, sinó que li caldrà combatre, encara amb major “ paciència ” i “ coratge ” les seves servituds interiors; aquelles servituds amagades, tan secretes com el misteri que la família Solivella procura mantenir ocult a tot preu. Servituds que són, almenys, tan abjectes i perilloses com les exteriors . Principalment, perquè li impedeixen ésser allò que és; o, més exactament, allò que hauria d’ésser .
Per començar, perquè, tal i com anirà descobrint progressivament la protagonista —i nosaltres amb ella—, com qualsevol persona, és una serventa del seu passat, d’allò en què els seus pares l’han convertida. Sílvia no tan sols es troba “ ancorada a Son Blanc ”, (pàg. 128) sinó també, i sobretot, a la llavor dels dies d’ahir, que la feren com és —i com no pot deixar d’ésser: “ Érem un animal prehistòric, amorf i, sobretot, lent ”, (Pàg. 166). Raó per la qual acabarà concloent que la vida és sempre un “ viatge cap al seu passat ”, (pàg. 277).
Aprendrà, pagant-ho amb uns horribles patiments, que la situen al caire del precipici de la follia, que “ l’acte més heroic de tots ” és conformar-se al fet que “ la nostra justa mesura, petita i voluble, anèmica, maleïdament fràgil ” és la d’ésser “ humans ”, (pàg. 194). Que no és gens senzill deixar enrere la servitud i començar a ésser del tot lliures perquè som esclaus de nosaltres mateixos, del nostre caràcter —com molt bé il·lustra la faula de la granota i l’escorpí, atribuïda a Isop. Caràcter que es forja en la infància, que en ocasions ens conforta —“ Per consolar-me em vaig refugiar en el passat ”, (pàg. 16)— però sovint ens fa incapaços d’abordar en condicions el món d’allí fora .
Segurament per aquesta raó la sobtada col·lisió de la protagonista amb el món real ens duu a la memòria no tan sols el viatge iniciàtic d’Odisseu sinó, encara amb major força, el record de la veu de La repetició de Søren Kierkegaard : “ Adéu-siau! Adéu! Oh tu, deliciosa esperança de la joventut, per què tens tantíssima pressa? Allò a què vols donar encalç no existeix, i tu existeixes amb prou feines! Adéu-siau! [...] Adéu! Tu, delícia dels boscos, quan t’he volgut mirar, t’havies marcit… ”.
De la mateixa manera, Sílvia, com a hereva d’aquest passat, és esclava de la religió que li han llegat els seus pares; religió que la manté en una permanent condició infantívola, convertint-la en incapaç d’actuar o decidir: “ Em limitava a esperar que un miracle ho capgirés tot ”, (pàg. 55). Em comptes d’acarar la realitat, es recolza en una seguretat (teòricament) salvadora, convençuda que l’empara de tot; en un refugi tan agraït i còmode —“ La comoditat sempre va ser la seva màxima ”, (pàg. 243)— com perillós. Perillós tant per a ella com per a tots els que l’envolten.
Incapaç de decidir —i, per tant, d’ésser —, de saber que “ La vida no es delega ”, (pàg. 268), limitant-se a deixar “ que les coses fluïssin, com un riu ”, (pàg. 218), serà “ el canal invisible de la vida ”, (pàg. 223), el que s’acabarà imposant: sense capità al timó, més tard o més aviat la barca de la vida quotidiana s’acabarà estavellant contra les roques. Quan ja no li sigui possible “fugir”, quan no li resti altre remei que deixar enrere el “refugi” —o els refugis— i deixar el port segur (la religió, les decisions dels altres…), naufragarà, indefectiblement: “ Això és la vida real i jo sangloto, ajupida. ”, pàg. 248).
Constatarà, dolorosament, que l’essència de la vida és que constantment “ es mou com un riu que flueix ” (pàg. 241) i que si no és capaç d’adaptar-s’hi, i amb rapidesa —recordem que l’obra, per més que la família Solivella sembla entestar-se en creure-s’ho, no transcorre al segle XIX, sinó al XXI (de nou, aparença i realitat, incapacitat d’assumir la veritat)—, estarà perdut, car la riuada de la vida la negarà: “ només era una dona que s’havia conformat amb la condició de nàufrag. M’ofegava ”, (pàg. 118). Si no és capaç de decidir el seu rumb, seran d’altres, o la vida mateixa, qui ho farà per ella. Raó per la qual, incapaç d’adaptar-se als canvis, Sílvia se sent a tot arreu —i no tan sols a Son Blanc— “ engabiada, sense rumb ”, (pàg. 241).
En aquest punt és paradigmàtica la figura de la dona de l’hospital que parla pel mòbil, i que no tan sols està disposada a “ deixar morir —frase tant o més paradigmàtica— dues hores sense cap neguit ”, sinó que “ s’hi conforma amb una ànima d’esclau ben domada ”, (pàg. 240). Altra volta la importància de la confrontació de dualitats, tothora presents a la novel·la: passivitat o acció; decidir o acceptar (o, més exactament, resignar-se a acceptar); capità o grumet; esclau o senyor.
Per descomptat, podríem prosseguir destacant d’altres característiques del llibre —l’acumulació de termes relacionats amb el mar o el riu; la seva vessant fosca o gòtica, que ens retrotreu al segle XIX; la confrontació entre el creure i el voler creure, d’influència dostoievskiana; l’èmfasi en la fugida com a (falsa) solució dels conflictes; l’omnipresència de la figura de “ la dona del quadre ” que en ocasions compleix una funció modernitzada del Retrat de Dorian Grey; les constants referències bíbliques (i alguna de mitològica); les reflexions artístiques o creatives; una cert aroma que recorda a la millor prosa de Maria de la Pau Janer , (especialment a Màrmara )…—, però entenem que, segurament, ja ens hem allargat més que no hauria convingut.
Conclourem, doncs, l’anàlisi literària d’aquesta obra —constituïda amb frases breus, pràcticament sense punts i comes, que avança a gran velocitat per a acabar deixant-nos sense alè, que fa gaudir i pensar alhora— indicant que, si no fos per temor que ens causa la possibilitat d’ésser malentesos, no dubtaríem en afirmar que aquesta darrera obra seva confirma que Ada Castells és una pura sang literària de primera magnitud.
En El principi de la poesia , Allan Poe posava l’èmfasi en l’essència poètica afirmant que “ si goséssim mirar dins les nostres pròpies ànimes descobriríem immediatament que [...] ni existeix ni pot existir cap obra [...] més supremament noble que un veritable poema, un poema per se , un poema que és un poema i res més que un poema, un poema escrit únicament per ell mateix ”.
Certament, la poesia —com qualsevol obra d’art— no tan sols ha d’ésser del tot autònoma, ha de sostenir-se o valer-se per ella mateixa, sinó que ha d’ésser compresa —o, millor dit, sentida , car s’adreça més als sentiments que no pas al pensament— i interpretada per i en ella mateixa. Ha de constituir un tot, una unitat completa, que comporti alhora les seves claus interpretatives.
En un món ideal on la cultura i el coneixement fossin el nucli i l’arrel de l’existència humana, el diàleg permanentment obert entre l’autor i el lector que fonamenta la veritable poesia no només no requeriria torsimanys, sinó que els rebutjaria. Però en el nostre, on la cultura no és més que una enlluernadora joia desada al calaix, que solament fem lluir en ocasions especials, la realitat és molt menys arcàdica: sense les crosses de la crítica la poesia no podria, no ja envolar-se, sinó caminar.
Menys encara quan, per raons inversemblants que res no tenen a veure amb criteris qualitatius, alguns autors de primeríssima categoria han estat arraconats, convertint la seva reivindicació, més que no pas en una necessitat, en un deute pendent ineludible. Deute que, pel que es refereix a l’obra d’Agustí Bartra, Anna Murià cregué —més per militància artística que no pas personal— li calia satisfer. I ho féu, sobradament, amb L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació , Abadia de Montserrat , Barcelona, 2012.
Com bé argüeix D. Sam Abrams en la seva tan esplèndida com acurada introducció, la “lectura oberta” de l’escriptora “ volia reïficar o institucionalitzar la figura de Bartra com a «clàssic» tal com havia fet Ferraté amb Riba o Castellet amb Espriu o Gimferrer amb Foix ”, (pàg. 14), posant en evidència que el poeta “ pertanyia a l’alta modernitat internacional i que difícilment encaixava en els valors estètics de la literatura catalana del segle XX ”, (pàg. 17).
En aquest punt, i de bell antuvi, cal destacar el gran encert del títol, o més aviat, del subtítol de l’obra: Assaig d’aproximació . Tant per la seva íntima relació amb el poeta com per la seva elevadíssima qualitat literària, Murià es podria haver permès el luxe de pontificar, de situar-se au dessus de la melée i convertir la seva visió, en la visió. Per contra, bo i remarcant que era una aproximació optà per una tan desacostumada com honorable modèstia.
Modèstia que, de tan excessiva —“ Què vaig a fer? (…) L’estudi escrit de tota l’obra d’un poeta sense cap de les condicions que exigeix l’assaig crític: ni pensament científic, ni bases erudites, ni objectivitat, ni anàlisi serena, ni perspectiva ”, ens anuncia al Prefaci—, acabà essent contraproduent, en oferir la —del tot falsa— impressió que no tenia la vàlua suficient per a dur-la a terme. Quan en realitat ningú no comptava amb les condicions, les possibilitats i els coneixements per a enfrontar-se amb èxit a un repte tan exigent com complex.
Murià, com a creadora, era conscient que la poesia —com a sublimació artística— ha d’ésser polièdrica, polisèmica i que, consegüentment, oferir una visió categòrica —i, no diguem ja, amb ínfules d’infal·libilitat— d’una obra no tan sols no contribueix a augmentar-ne el seu valor, ans el redueix, li nega la seva la seva grandesa, la seva universalitat i la seva eternitat.
Amb el seu capteniment analític, alliberat de la funció classificadora entomològica que acostuma a llastar la missió crítica, més que interpretar, ens ensenya a veure; més que no pas a trobar, a descobrir. En comptes d’imposar-nos la seva lectura, la seva mirada ens obre els ulls: “ L’obra de Bartra és una literatura de cara a la vida, dins de la vida i amb la vida a dins ” (pàg.61); “ La vida és tot, una totalitat tan absoluta que seria ociós definir-la. La vida se sent, es veu, es respira, es toca, es viu i no s’explica ”, (pàg. 62).
Com Diògenes, navega la poesia del seu company, escandallant-la amb la seva llum per a que hi trobem el reflex de l’home Bartra: “ Tota la seva obra, tota, prosa i vers, és el «Poema de l’Home» , (pàg. 29); aquest home no pas individual, i per tant contingent, sinó universal, etern, que inclou “ la humanitat sencera ”, (pàg. 40). En paraules de l’escriptor: “ No hi ha sinó un home que és tots els homes ”, (pàg. 30); “ En mi canten la vida / i l’esperit de l’home ” (pàg. 39).
Malgrat els absurds perjudicis amb què fou rebuda, la categoria de la interpretació crítica d’Anna Murià no tan sols és excepcional —tal i com dictamina Abrams— sinó que, sense cap pretensió d’univocitat, sap veure i mirar molt més enllà i molt més endins que la majoria dels crítics. La seva és una lectura insòlitament pregona i intensa, un guiatge d’una colossal acuïtat, que il·lumina poderosament l’obra bartriana amb una claror esbalaïdora. I, mercès a la seva claror, la podem veure —i entendre— molt millor. I, el que és més important, la podem treure de l’inhòspit pou de foscor i d’oblit immerescut on jau sepultada, miserablement i injusta, des de fa tant de temps.
Ho palesa, amb escreix, la recent reedició, per part de Meteora, del seu darrer poemari: El gall canta per tots dos ( Agustí Bartra , Editorial Meteora , Barcelona, 2012), igualment a càrrec de D. Sam Abrams, qui en fa una encesa i entusiàstica reivindicació: “ destaca per la seva extrema originalitat, humanitat, passió, intel·ligència i excel·lència artística ”, (pàg. 5); “ Poques literatures al món tenen el privilegi de comptar amb un llibre d’aquesta magnitud sobre la gran aventura final de la vida ”, (pàg. 20).
Per bé que sigui una obra breu, desigual i possiblement inacabada —en morir, Bartra “ encara estava treballant en l’últim poema i mirant de tancar l’original segons un esquema que ell mateix havia concebut un temps abans ”, (pàg. 5)— la seva vàlua poètica, i alhora existencial, és indiscutible. Fins a tal punt que podríem asseverar que esdevé no tan sols el seu testament literari, sinó també una perfecta síntesi de tota la seva producció poètica.
Una síntesi que és, ensems, un tan deliciós com enriquidor tast de la més excelsa poesia. Aquella que, segons exposava Rilke a Lou Andreas-Salomé, en carta d’abril de 1903, “ posada a recer de qualsevol forma d’atzar, sostreta a qualsevol manca de claredat, arrencada del temps i lliurada a l’espai, ha esdevingut perdurable, apta per a l’eternitat ”. Confirmant plenament, doncs, l’anàlisi de Murià: “ Res no mor realment a la natura bartriana, [...] tot retorna eternament ”, (pàg. 60); “ La vida no acaba en la mort, continua, sempre fugisserament, ella mateixa en la metamorfosi ”, (pàg. 66-67).
Particularitat que assolirà encara major relleu quan la imminència de la mort —que és la immanència de la vida— es va fent més i més present: “ L’ús reiterat de recursos de la lírica i la cançó tradicional —ens informa el curador— [...] és la manifestació artística de la voluntat de Bartra de voler renéixer davant de l’embat de la malaltia, la decadència i la mort ”, car “ tal com explica Konuk Blasing [...] cada vegada que un poeta escriu un poema líric, amb els sons del seu text està invocant i convocant la memòria més remota i originària de la llengua que guarda la humanitat ”, (pàg. 15-16).
Idea posada de manifest ja per Charles Baudelaire l’any 1861 en un article sobre Theódore de Banville: “ Q ualsevol mode líric de la nostra ànima ens obliga a considerar les coses no pas en el seu aspecte particular , excepcional , sinó en els seus trets principals , generals , universals . És aquesta consideració la que serveix per a explicar la comoditat i la bellesa que el poeta troba en les mitologies i en les al·legories. La mitologia és un diccionari de jeroglífics vius, de jeroglífics coneguts per tothom ”.
I represa per Murià al seu assaig, quan, tot partint d’un principi cabdal del poeta («La veritat és mite i el mite és veritat» ), aclareix que aquesta sentència “ exposa de forma sintètica per què Bartra ha volgut sempre fer-se seus, per reelaborar-los, els mites antics, i admetre’n i crear-ne de nous. [...] En possessionar-se dels mites antics, els ha modernitzat o bé els ha fet atemporals. ”, (pàg. 156)
Reflexió que —en aquesta generació i regeneració circular o etern retorn que és la creació artística— l’agermana a la seva vegada amb Richard Wagner, el qual en una carta de 1860, adreçada al crític francès Frédéric Villot, opinava que: “ En el mite les relacions humanes es despullen gairebé per complet de la seva forma convencional i intel·ligible només a la raó abstracta; mostren allò que la vida té de veritablement humà, d’eternament comprensible, i ho mostren d’aquella manera concreta, aliena a qualsevol imitació, que dóna a tots els veritables mites el seu caràcter individual, que es reconeix a primer cop d’ull ”.
I que li permet recobrar una nova transcripció bartriana —“ El mite, per al poeta, és la veritat mateixa que s’ofereix per a ésser viscuda des de dins, amb una idea de temporalitat i d’eternitat a la vegada. A tot el món hi ha signes i evidències de la voluntat mítica del nou home auroral. ”, (pàg. 155)— tenyida per una tan vigorosa com indiscutible adscripció nietzschiana: l’Home nou que ha de venir, una volta hagi superat el crepuscle dels ídols, brindarà una nova aurora a la humanitat.
Inspiració i admiració del filòsof alemany que no tan sols deixà una de les petges més indelebles en la poesia i el pensament de Bartra —sobretot en el concepte “ circular i cíclic ” (pàg. 76) de l’existència— sinó també en l’estructura del mateix assaig de Murià, què, invertint la lògica analítica convencional, parteix del general —de l’estudi del conjunt de l’obra— per a arribar al particular —a l’anàlisi obra per obra. Una construcció en espiral o deconstrucció: de l’individual al general per a tornar a l’individual.
Com a conclusió gosaríem asseverar que L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació no és només un llibre d’un altíssim nivell acadèmic, sinó que per la seva pregonesa i la seva exhaustivitat, està destinada a esdevenir un referent tan fonamental com imprescindible. I no únicament —deixeu-nos-ho dir— per a l’estudi de l’obra bartriana, ans per al de la creació poètica en general. | 0.874385 | curate | {"fr": 0.0007747733787867049, "ca": 0.9832907207975, "sk": 0.00018078045505023115, "es": 0.0056558456651429456, "bo": 0.0012912889646445082, "pt": 0.0049843754035278015, "it": 0.003331525528782831, "gl": 0.000490689806564913} | http://www.racodelaparaula.cat/tag/jo-soc-jo-i-les-meves-lectures/page/16/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_166140 | Aquest procès consisteix en aplicar una signatura electrònica a una imatge digital d’una factura escannejada en què es substitueixen els arxius de paper per arxius digitals. La imatge es guarda i la informació que estigui associada a la factura serà afegida com a metadada. Amb la seguretat que l’arxiu digital no pot ser manipulat posteriorment, la digitalització certificada susbstitueix a la factura física a efectes legals. | 0.754569 | curate | {"ca": 1.0} | http://document.cat/ca/solucio-empresa/digitalitzacio-certificada-i-signatura-electronica-3.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_155225 | «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització»: una exposició singular d’art i arqueologia ibèrica al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jusèp Boya i Busquet
Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Des del 30 d’abril d’enguany fins al 16 de gener de 2022, el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona presenta l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització», un ambiciós projecte expositiu dedicat a la història i la cultura dels pobles ibers. La mostra, que ocupa quasi mil metres quadrats, presenta una selecció de més de quatre-cents objectes procedents de trenta-vuit museus catalans, francesos i espanyols, en diàleg amb la rica col·lecció del mateix museu. Així, l’exposició es configura com un gran fresc històric, que, mitjançant una museografia innovadora i evocadora, convida a endinsar-se en la descoberta d’una de les civilitzacions mediterrànies més originals de la segona edat del ferro (segles VI-I aC).
L’exposició neix amb la pretensió de posar a l’abast de tothom el coneixement més actualitzat de la recerca amb una nova mirada i de divulgar-ne els vincles amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya sota una premissa: la cultura ibèrica és un tema d’estudi i de debat viu, i encara queden incògnites per resoldre.
Ibèria endins: un recorregut per la proposta museogràfica
L’exposició s’estructura en set grans àmbits temàtics, que, grosso modo, segueixen un fil conductor de caràcter eminentment cronològic. Al seu torn, els àmbits incorporen sis «enigmes». Es tracta d’espais de caràcter temàtic on s’aborden temes relatius a la cultura ibèrica que encara estan per resoldre.
El primer àmbit de la mostra, A la recerca dels ibers, actua com a pròleg. S’hi aborda el procés de descobriment de la cultura i l’art dels pobles ibers, fonamentalment a partir de les primeres descobertes de testimonis d’aquesta cultura fetes d’ençà mitjans segle XIX.
El segon àmbit de l’exposició, El mosaic iber, convida el visitant a descobrir els diversos pobles ibers que, des del Llenguadoc occità fins a les terres de l’interior d’Andalusia, visqueren als territoris del llevant de la península Ibèrica entre els segles VI i I aC, tot advertint-lo de la seva extraordinària diversitat interna.
El tercer àmbit de la mostra, Els primers ibers, explica el procés de formació de la cultura ibèrica. En el veïnatge d’aquest mateix àmbit, es presenten també els dos primers enigmes que planteja l’exposició: d’on venen els ibers? i quina llengua parlaven?, on es presenten els resultats dels estudis realitzats fins ara sobre el genoma de les poblacions ibèriques i sobre la filiació lingüística de la llengua que parlaven, respectivament.
El quart àmbit, El temps dels prínceps, acosta el visitant a la descoberta i comprensió de l’estructura de la societat ibèrica, especialment entre els segles IV i I aC. L’àmbit està flanquejat també per dos nous enigmes: en què creien els ibers? i tots iguals davant la mort? En el primer, el visitant pot endinsar-se en la descoberta de les creences del món ibèric, mentre que en el segon s’evoquen les pràctiques funeràries més característiques d’aquesta cultura.
El cinquè àmbit de l’exposició, Iberia endins, proposa al visitant una immersió en els paisatges, les economies i els assentaments del pobles ibèrics. Com la resta dels àmbits precedents, aquest espai expositiu està flanquejat per un nou enigma: on era la Barkeno ibèrica?, en aquest cas sobre el suposat emplaçament d’un establiment iber de primer ordre en el territori de l’actual ciutat de Barcelona, del qual només coneixem amb certesa el nom, Barkeno.
Des d’aquest nou enigma s’accedeix a l’àmbit sisè de l’exposició, Entre Roma i Cartago, dedicat a presentar l’impacte de la Segona Guerra Púnica en la vida dels pobles de la península Ibèrica i, entre ells, dels ibers. Com en els àmbits precedents, el dispositiu museogràfic incorpora un altre enigma, per on va passar Anníbal?, sobre el possible itinerari que aquest cabdill cartaginès va seguir camí d’Itàlia.
A tall d’epíleg, La fi del món iber explica les conseqüències del procés de conquesta romana de la península Ibèrica, que acabaria comportant la progressiva desaparició de l’organització, la llengua i la cultura dels pobles ibèrics.
Una mirada interdisciplinària, a cavall entre l’art i l’arqueologia
L’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització» no ha volgut ser una exposició d’art ibèric o, si més no, una mostra feta amb un enfocament predominantment artístic. Certament, a l’exposició es parla de l’art dels ibers i s’hi exposen peces d’alt significat i valor artístic. En contraposició, tampoc es pot dir que aquesta sigui una mostra arqueològica convencional, tot i el pes del discurs i els conceptes aportats per la recerca arqueològica, i el nombre i l’interès de les troballes arqueològiques exposades.
En conseqüència, i volgudament, l’exposició se situa més aviat en un punt de confluència entre les tradicions i visions disciplinàries i museogràfiques, l’artística i l’arqueològica, a la recerca d’una conciliació necessària i fecunda. Així, tot manllevant un concepte molt habitual en les tradicions museogràfiques alemanya i anglosaxona, la mostra més aviat pot qualificar-se com d’història cultural, en la mesura que el seu principal objectiu és fer descobrir i comprendre un ecosistema social, polític, econòmic i simbòlic d’una gran complexitat. Per mor d’aquesta opció, la mostra s’allunya i es diferencia d’altres propostes expositives sobre aquesta mateixa temàtica organitzades tant a Catalunya com a l’Estat espanyol durant els últims anys.
Igual que la mostra precedent, «Art primer. Artistes de la prehistòria», presentada a la seu del MAC a Barcelona l’any 2020, l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització» s’emmarca dins el nou cicle d’exposicions temporals de gran format del Museu anomenat Mediterranis(s), que té com a objectiu presentar temes de prehistòria i història antiga d’abast geogràfic mediterrani i/o europeu, bé que sempre des d’una perspectiva que podem anomenar glocal, en la mesura que fomenten la presència i el diàleg del patrimoni arqueològic català, i en especial de les col·leccions que conserva la institució, amb el d’altres territoris mediterranis o europeus veïns i, fins i tot, llunyans. En els propers anys, i dins aquest mateix cicle, el Museu presentarà també sengles mostres sobre la colonització grega a la Mediterrània occidental i sobre la influència i la presència del món fenici i púnic a Catalunya i a la península Ibèrica, respectivament.
De marcada vocació divulgativa, sense renunciar al necessari rigor acadèmic, l’exposició es caracteritza també pel fet de construir un discurs i utilitzar un llenguatge ben entenedor per a tothom, i per optar alhora per una museografia de caràcter immersiu, en què la creació d’una atmosfera especial esdevé absolutament essencial.
En una de les seves publicacions, el gran museòleg francès Georges Henry Rivière, considerat un dels pares de l’anomenada Nova Museologia, afirmava que «L’exposició és el instrument per excel·lència del museu, l’expressió del seu llenguatge particular». En aquest sentit, es pot afirmar que l’exposició tradueix i exemplifica abastament la nova visió, recollida en el pla estratègic del Museu, Estratègia MAC 2025, que, d’un temps ençà, inspira i guia la vida i l’activitat de la institució: «esdevenir un museu del segle xxi, símbol de l’aposta de Catalunya per la innovació i la creativitat, obert, transparent i sostenible, on l’arqueologia ensenya, qüestiona, sorprèn i emociona».
Entrades relacionades:
14 novembre 2022 Novetats
TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia
Un projecte col·laboratiu per difondre en línia el patrimoni arqueològic català
Llegir
6 abril 2022 Museu endins, Novetats
Les grans làmines del MAC
Les grans làmines del Museu d’Arqueologia de Catalunya són una mostra excepcional de les millors eines de sílex de la prehistòria | 0.863972 | curate | {"ru": 0.0019081541788576518, "ca": 0.9816817198829666, "fr": 0.005724462536572955, "es": 0.005470041979391935, "it": 0.0007632616715430606, "pt": 0.004452359750667854} | http://blog.mac.cat/lenigma-iber/ |
wikipedia_ca_20230401_0_330907 | Blaise Bontems
Blaise Bontems (1814 - 1881) va ser inicialment un fabricant de rellotges que al llarg de la seva vida es va especialitzar en la manufactura d'ocells autòmats. Bontems va millorar els principis dels ocells cantaires desenvolupats per Pierre Jaquet-Droz al segle XVIII. Gràcies a la perfecció en la reproducció del cant, la fàbrica que havia fundat l'any 1849 esdevindria la més gran i famosa del món fins a mitjans del segle XX. La dinastia continuà amb el seu fill Charles Jules i el seu net Lucien fins que finalment Bontems Ch & Co va ser adquirida per l'empresa suïssa Reuge el 1960. | 1 | perfect | {"en": 0.023411371237458192, "ca": 0.9765886287625418} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=330908 |
mc4_ca_20230418_10_261056 | Autor "unicorn_blanc_del_bosc"
Inici > Autors > unicorn_blanc_del_bosc
Poesia (45895)
unicorn_blanc_del_bosc
1 Relats, 0 Comentaris
Últims relats de unicorn_blanc_del_bosc
L'optimisme vist dels meus ulls.
unicorn_blanc_del_bosc - 14-05-2020 - 35 Lectures - 0 comentaris
¿Optimisme sí o no? Potser seria lo millor, I jo ho acceptaria si tant difícil no se'm faria, el cap, a mi, em dol i la malaltia m'apreta nit i dia, i si això un dia no em molestés tant, cantaria d'alegria enseguida. més
És un article molt romàntic. [Ofensiu]
Hola noi.
No sé si era la intenció, però sembla ser un article romàntic, de la noia que espera la seva ocasió per a embarcar-se, però la fatalitat del destí no li deixa fer-ho. L'article és entretingut pero no l'he entès al 100%, ho sento (no sóc Miquel Martí i Pol per a valorar certes coses).
Bé, ens veurem per aquí, salut! !
És bastant bonet. [Ofensiu]
unicorn_blanc_del_bosc | 29-05-2020 | Valoració: 8
Un poema acceptable, sí, i ho dic amb un somriure :-)
"La tristesa de lo efímer". A vegades de la tristesa en sorgeixen bones poesies si no és extrema.
M'agrada el teu poema, fa pensar en la companyia, en ser dos i no un, en lo social, en les coses boniques de la vida, en que a vegades lo bonic dura poc.
Ens veurem per Relats, Epicuri. Salut! !
Simpatiquet i relativament comprensible. [Ofensiu]
Hola Epicuri.
He llegit el teu poema i l'he trobat bastant correcte. Bonic i que fa relaxar-se una mica; no l'he entès del tot però crec que parla de l'amor i del seny. Tens bones virtuts com a escriptor que podries explotar si t'ho proposessis, o almenys això crec.
A reveure, xicot.
Curt però simpàtic[Ofensiu]
unicorn_blanc_del_bosc | 15-05-2020 | Valoració: 8
Sí, una gàbia també és una casa en certa manera.
M'ha agradat el teu poema, està ben fet, felicitats i salut, Persona.
A veure si el pròxim, amb respecte ho vull dir, el fas una mica més llarg, opino.
A per totes! !
Aigua i glaç (78 comentaris)
Això no és un poema, és un epitafi de merda (190 comentaris)
La vida en blanc i negre (120 comentaris)
30, 40, l’ametlla “amarganta” (171 comentaris)
let me love you (108 lectures)
La decisió (100 lectures)
Darrer desig (92 lectures)
Entre tu i jo (91 lectures)
Significat. (87 lectures)
LA MARE QUE LA VA .... (76 lectures)
El mas de la Leocàdia (Agrada a 1 relataires)
Relats de poesia (45895) | 0.62543 | curate | {"ca": 0.8460192475940508, "pt": 0.006124234470691163, "sv": 0.009623797025371828, "es": 0.04330708661417323, "fr": 0.024934383202099737, "it": 0.008748906386701663, "ro": 0.0026246719160104987, "en": 0.05336832895888014, "eb": 0.005249343832020997} | http://relatsencatala.cat/autor/unicorn_blanc_del_bosc/1041343 |
cawac_ca_20200528_7_90642 | ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS
ESTATUTS
Posem a la vostra disposició els ESTATUTS actualitzats del CLUB.
Si esteu interessats a posseir en paper aquest document, contacteu amb Secretaria i amb molt de gust us el farem arribar.
“El CLUB DE LA BONA TAULA fou fundat el 7 de Març de 1969 per maîtres i professionals de la restauració.” Així comença el primer article d'aquesta pàgina web: CLUB>>Història del Club>> Breu història del Club . Aquesta és la data oficial, certament.
No obstant això, els primers ESTATUTS del CLUB varen ser redactats ja amb anterioritat. Concretament amb data del 31 d'Octubre de 1968. En conservem un exemplar original (del qual aquí reproduïm la portada i la darrera pàgina, que inclou la data), mecanografiat i en espanyol: signes, els dos, propis dels temps que corrien.
Però els temps varen canviar i ens trobem que vint anys després se'n redacten i es registren uns de nous. No creiem que fos cap casualitat que la data que figura al final d'aquests nous ESTATUTS fos la del 31 d'Octubre de 1988. Vint anys exactes des dels primers.
Aquests segons ESTATUTS ja hi eren escrits íntegrament en català i foren registrats on calia: a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Són els que han estat oficialment vigents fins ara.
Uns anys més tard, pensem que a mitjans dels '90 o, millor encara, a les seves acaballes (hem trobat una referència de 1999), es va redactar una nova versió, una versió actualitzada, que seria ja la tercera. Fins i tot es va fer una tirada d'exemplars per la seva distribució. La seva portada és la reproduïda a l'encapçalament de l'article. Fos pel que fos, el fet es que no es varen arribar a inscriure mai; per això diem que fins ara hem estat regits oficialment pels ESTATUTS de 1988.
Una nova Llei de l'any 2008 ens donava tres anys de marge per adaptar-nos-hi. I és això el que hem fet, ni més ni menys. S'ha de dir que aquesta Llei regula estrictament el contingut dels estatuts de les entitats com la nostra; és a dir: no hem estat nosaltres qui els hem redactat, només hem hagut d'adaptar-los a les nostres peculiaritats.
En la Junta General Ordinària del 5 de Juliol de 2011 foren aprovats i dos dies més tard, el 7 de Juliol, foren presentats al Registre d'entrada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, sol·licitant la seva inscripció en el corresponen Registre d'Associacions, la qual cosa s'esdevingué finalment amb data del 14 de Setembre d'aquest mateix 2011.
El resultat de tot plegat és el text que segueix a continuació i que, hores d'ara, esdevé el dels ESTATUTS vigents i legalitzats del CLUB DE LA BONA TAULA.
E S T A T U T S
Capítol I. La denominació, els fins i el domicili
Article 1
L'Associació CLUB DE LA BONA TAULA regula les seves activitats d'acord amb el que estableix la Llei 4/2008, de 24 d'Abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de Març, reguladora del dret d'associació, i els seus estatuts.
Article 2
Els fins de l'associació són:
L'estudi i la promoció de la cultura gastronòmica i la difusió dels hàbits alimentaris saludables, sigui entre els seus associats com pel públic en general.
Per aconseguir les seves finalitats, l'associació realitza les activitats següents:
Les JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA, que comprenen, entre d'altres, les Xerrades Gastronòmiques i les Sortides Tècniques-Culturals.
En queda exclòs tot ànim de lucre.
Article 3
1. El domicili de l'associació s'estableix a Barcelona, i radica a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 491 (Golferichs Centre Cívic).
Poden formar part de l'associació totes les persones físiques i jurídiques que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats.
Pel que fa a les persones físiques:
1. Cal que tinguin capacitat d'obrar.
2. Si són menors en edats compreses entre els 14 i els 18 anys i no estan emancipats, necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis de ple dret, amb dret de vot a les assemblees generals, i no poden ser elegits membres de la Junta Directiva.
3. Els menors de 14 anys poden adquirir la condició d'associats i exercir els drets derivats d'aquesta condició per mitjà dels seus representants legals.
Pel que fa a les persones jurídiques:
1. La sol·licitud d'ingrés ha de ser acordada per l'òrgan competent.
2. Les normes per les quals es regula la persona jurídica en qüestió no han d'excloure la possibilitat de formar part d'una associació.
Per integrar-se a una associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual prendrà una decisió sobre la petició en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a l'assemblea general més immediata.
Article 5
Són drets dels membre de l'associació:
1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l'Assemblea General.
2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
3. Exercir la representació que se'ls confereixi en cada cas.
4. Intervenir en el govern i en les gestions, en els serveis i en les activitats de l'associació, d'acord amb les normes legals i estatutàries.
5. Exposar a l'Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l'associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris de l'associació.
7. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries.
8. Rebre informació sobre les activitats de l'associació.
9. Fer ús dels serveis comuns que l'associació estableixi o tingui a la seva disposició.
10. Formar part dels grups de treball.
11. Posseir un exemplar dels estatuts.
12. Consultar els llibres de l'associació.
Article 6
Són deures dels membres de l'associació:
1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir-les.
2. Contribuir al sosteniment de l'associació amb el pagament de quotes, derrames, i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d'acord amb aquests.
3. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
Article 7
Són causes per ser donat de baixa de l'associació:
1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.
2. No satisfer les quotes fixades.
3. No complir les obligacions estatutàries.
Capítol III. L'Assemblea General
Article 8
1. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà de l'associació: els seus membres en formen part per dret propi irrenunciable.
2. Els membres de l'associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l'Assemblea.
3. Tots els membres queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s'han abstingut de votar.
Article 9
L'Assemblea General té les facultats següents:
a) Aprovar, si escau, la gestió de l'òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.
b) Elegir i separar els membres de l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.
c) Modificar els estatuts.
d) Acordar la forma i l'import de les contribucions al finançament de l'associació o al pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l'associació.
e) Acordar la transformació, la fusió, l'escissió o la dissolució de l'associació.
f) Acordar l'ingrés i la baixa en federacions o confederacions.
g) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.
h) Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.
i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci, i també les altes i les baixes d'associats per una raó diferent de la separació definitiva.
j) Ratificar, si escau, la baixa disciplinària dels associats i les altres sancions imposades per la Junta Directiva per faltes molt greus.
k) Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l'associació.
Article 10
1. L'Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop a l'any, dins dels sis mesos següents a la data de tancament de l'exercici econòmic.
2. L'òrgan de govern pot convocar l'Assemblea General amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un 10% dels associats; en aquest cas, l'Assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.
Article 11
1. L'Assemblea és convocada per l'òrgan de govern mitjançant una convocatòria que ha de contenir, com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió.
2. La convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats que ha de tenir l'associació.
3. Les reunions de l'Assemblea General les presideix el president de l'associació. Si no hi és, l'han de substituir, successivament, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta. Hi ha d'actuar com a secretari qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
4. El secretari redacta l'acta de cada reunió, que han de signar ell mateix i el president, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.
Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegeix l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s'esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta i qualsevol altra documentació ha d'estar a disposició dels socis al local social.
Article 12
1. L'Assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.
2. El 10% dels associats poden sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar. En el cas que ja s'hagi convocat l'Assemblea, poden fer-ho dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data en què aquest òrgan s'ha de reunir. L'Assemblea únicament podrà adoptar acords respecte als punts inclosos en l'ordre del dia, llevat que s'hagi constituït amb caràcter universal o que els acords es refereixin a la convocatòria d'una nova Assemblea General.
Article 13
1. En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l'associació.
2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.
3. Per adoptar acords sobre la modificació dels estatuts, la dissolució de l'associació, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, i la disposició o alienació de bens, es requereix una majoria qualificada dels associats presents o representats (els vots afirmatius superen la meitat dels emesos). En qualsevol cas, l'elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple o relativa dels socis presents o representats (més vots a favor que en contra).
4. Les candidatures que es presenten formalment tenen dret a una còpia de la llista de socis i dels seus domicilis i adreces de correu electrònic, sempre que els associats ho autoritzin expressament.
Capítol IV. La Junta Directiva
Article 14
1. La Junta Directiva regeix, administra i representa l'associació. Componen aquest òrgan el president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i els vocals, càrrecs que han de ser exercits per persones diferents.
2. L'elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser associats i majors d'edat, es fa per votació de l'Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.
3. El nomenament i el cessament dels càrrecs s'han de comunicar al Registre d'Associacions mitjançant un certificat, emès pel secretari sortint amb el vistiplau del president sortint, que ha d'incloure també l'acceptació del nou president i del nou secretari.
4. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament.
Article 15
1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys, sense perjudici que puguin ser reelegits.
2. El cessament dels càrrecs abans d'extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:
a) mort o declaració d'absència, en el cas de les persones físiques, o extinció, en el cas de lesjurídiquesb) incapacitat o inhabilitació
c) renúncia notificada a l'òrgan de govern
d) separació acordada per l'Assemblea General
e) qualsevol altra que estableixin la Llei o els estatuts.
3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s'han de cobrir en la primera reunió de l'Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l'associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.
Article 16
1. La Junta Directiva té les facultats següents:
a) Representar, dirigir i administrar l'associació de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l'Assemblea General, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.
b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant els organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.
c) Proposar a l'Assemblea General la defensa dels interessos de l'associació.
d) Proposar a l'Assemblea General la defensa de l'establiment de les quotes que els membres de l'associació han de satisfer.
e) Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s'hi adoptin.
f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.
g) Contractar els empleats que l'associació pugui tenir.
h) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.
i) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l'associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.
j) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s'hagin d'encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
k) Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:
- subvencions o altres ajuts,
- l'ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana.
l) Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvi a qualsevol establiment de crèdit o d'estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 28.
m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l'Assemblea General.
n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a algun altre òrgan de govern de l'associació o que li hagi estat delegada expressament.
Article 17
1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president o per la persona que el substitueixi, s'ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, que en cap cas no pot ser inferior a una vegada cada trimestre.
2. S'ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoquin amb aquest caràcter el president o bé si ho sol·licita un terç dels membres que la componen.
Article 18
1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un dels seus membres.
2. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se'n. L'assistència del president o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.
Article 19
1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços dels seus membres.
2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.
3. No són delegables la formulació dels comptes ni els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l'Assemblea General.
Article 20
Els acords de la Junta Directiva s'han de fer constar en el llibre d'actes i han de ser signats pel secretari i el president. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si és procedent.
Capítol V. La presidència i la vicepresidència
Article 21
1. Són pròpies del president les funcions següents:
a) Dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
b) Presidir i dirigir els debats, tant de l'Assemblea General com de la Junta Directiva.
c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat.
d) Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació.
f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l'Assemblea General o la Junta Directiva.
2. El president és substituït, en cas d'absència o malaltia, pel vicepresident o el vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre.
Capítol VI. La tresoreria i la secretaria
Article 22
La tresorera té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi.
Article 23
El secretari ha de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.
Capítol VII. Les comissions o grups de treball
Article 24
La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball l'han de plantejar els membres de l'associació que vulguin formar-los, que n'han d'assabentar la Junta Directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme.
La Junta Directiva s'ha de preocupar d'analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions.
Capítol VIII. El règim econòmic
Article 25
Els recursos econòmics de l'associació es nodreixen de:
a) les quotes que fixa l'Assemblea General per als seus membres,
b) les subvencions oficials o particulars,
c) les donacions, les herències o els llegats,
d) les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-se.
Article 26
Tots els membres de l'associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'Assemblea General a proposta de la Junta Directiva.
L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 31 de Desembre.
Article 28
En els comptes corrents o llibretes d'estalvis obertes en establiments de crèdit o d'estalvi, hi han de figurar les signatures del president, la tresorera i el secretari.
Per poder disposar dels fons n'hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la de la tresorera o bé la del president.
Capítol IX. El règim disciplinari
Article 29
L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis.
Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l'expulsió de l'associació, segons el que estableixi el reglament intern.
El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l'adopta aquest òrgan de govern també dins d'un període de 15 dies.
En els casos de sancions per faltes molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades poden sol·licitar la ratificació de la sanció davant la primera assemblea general que tingui lloc.
Capítol X. La dissolució
Article 30
L'associació pot ser dissolta si ho acorda l'Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.
Article 31
1. Un cop acordada la dissolució, l'Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l'associació, com a la finalitat, l'extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.
3. Els membres de l'associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitatqueda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.
4. El romanent net que resulti de la liquidació s'ha de lliurar directament a l'entitat pública o privada sense afany de lucre que, en l'àmbit territorial d'actuació de l'associació, hagi destacat més en la seva activitat en favor d'obres benèfiques.
5. Les funcions de liquidació i d'execució dels acords a què fan referència els apartats anteriorsd'aquest mateix article, són competència de la Junta Directiva si l'Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada a aquest efecte.
Diligència per fer constar que aquests estatuts s'han aprovat en l'assemblea general de data 5 de Juliol de 2011. | 0.646684 | curate | {"en": 0.017051199558782978, "de": 0.000367680853019579, "ca": 0.9726537365566688, "cs": 0.0057450133284309216, "da": 9.192021325489476e-05, "es": 0.004090449489842817} | http://clubdelabonataula.cat/estatuts.html |
mc4_ca_20230418_4_751162 | The manifestation of intonational focus in Castilian Spanish - UAB Digital Repository of Documents
Home > Articles > Published articles > The manifestation of intonational focus in Castilian Spanish
Bibliographic citation -- Permanent link: https://ddd.uab.cat/record/2810
Abstract: In this paper we study the phonological manifestation of various intonational focus domains in Castilian Spanish. We propose that downstep is one of the intonational signallers of focus in this language. The phonological problems of accounting for this phenomenon in Pierrehumbertian models are explored. Alternative solutions are offered following the single-tone model put forward by Cabrera Abreu (2000) within the Government Phonology framework, taking into account other proposals by the author and her co-workers. Typically, the prefocal and focal items participate in licensing relations which integrate them in a well-formed phonological structure in terms of onsets and nuclei respectively as the only two possible constituents within another major constituent, the intonation group. Pitch movements in the prefocal and focal items in the various focus domains are accounted for by the presence / absence of T(one) associated to different constituent boundaries. In addition, the constituent licensing the focal item is preceded by an intonation group whose nuclear constituent is empty, thus showing toneless boundaries which are responsible for the observed downstep effect.
Abstract: L'article presenta una anàlisi fonològica del focus entonatiu en castellà peninsular. Hom defensa que l'esglaonament descendent és un dels indicis acústics que marquen el focus en aquesta llengua. S'exploren els problemes fonològics per explicar aquest fenomen en el model mètric i autosegmental i s'ofereixen solucions alternatives seguint el model de to únic proposat per Cabrera Abreu (2000) en el marc de la fonologia de recció (tenint també en consideració altres propostes de l'autora i dels seus col·laboradors). Típicament, els elements prefocals i focals participen en relacions de legitimació que els integren en una estructura fonològica ben formada en termes d'inici i nucli respectivament dins un altre constituent major: el grup d'entonació. La realització entonativa dels elements prefocals i focals en els diferents dominis s'expliquen per la presència/ absència de to associat a diferents límits de constituents. El constituent que legitima l'element focal és precedit per un grup d'entonació amb un constituent nuclear buit, fent que els límits prosòdics sense to siguin responsables de l'efecte d'esglaonament descendent observat.
Subject: Focus entonatiu ; Representacions fonològiques ; Esglaonament ; Relacions de llicència ; Inici ; Nucli ; Grup d'entonació ; To ; Associació de to ; Límits de constituents ; Focus entonativo ; Representaciones fonológicas ; Escalonamiento ; Relaciones de licencia ; Inicio ; Casco ; Grupo de entonación ; Tono ; Asociación de tono ; Límites de constituyentes ; Nucli buit ; Intonational focus ; Phonological representations ; Downstep ; Licensing relations ; Onset ; Nucleus ; Intonation group ; T(one) ; Tone association ; Constituent boundaries ; Empty nucleus
Published in: Catalan Journal of Linguistics, V. 2 (2003) , p. 33-54, ISSN 2014-9719 | 0.6355 | curate | {"en": 0.47229874502601776, "ca": 0.5277012549739822} | https://ddd.uab.cat/record/2810?ln=en |
mc4_ca_20230418_13_701518 | Els àrbitres catalans preparen l’inici de temporada amb la tradicional reunió d’inici de campanya - General - Federació Catalana de Voleibol | 0.668858 | curate | {"ca": 1.0} | http://arbitres.fcvolei.cat/noticia.php?ida=1&idn=274&els-carbitres-catalans-preparen-leinici-de-temporada-amb-la-tradicional-reunic-deinici-de-campanya |
grup-elmon_ca_20230726_0_106269 | Crec que aquests pressupostos (amb les millores puntuals que encara fossin possibles) s’haurien d’aprovar. I tinc la confiança que així serà. Dit això, els termes en què s’ha plantejat el debat amb tota aquesta tendència cap a la catàstrofe a la que semblem tan addictes darrerament, em sembla molt poc enraonada.
Declarar de forma solemne que la pròrroga del pressupost ens porta a eleccions és una línia causal forassenyada. El que sí que és evident és que una altra pròrroga tindria uns efectes polítics/simbòlics tristos i de debilitat. Sobretot perquè els incentius de l’aprovació són superiors a qualsevol rèdit polític que s’aconsegueixi amb la pròrroga.
Com ja s’ha dit aquests dies, els acords, en un món adult, s’han de complir. I la contrapartida de fons al cap del Mas era l’aprovació dels pressupostos. Si Mas ja no hi és, sembla lògic que Junts pel Sí reclami la contrapart al seu gest. Per altra banda, els números del pressupost, per atzars conjunturals si voleu, sí que permeten que una part substantiva d’allò que es va dir Pla de xoc es pugui sobre els carrers. Totes les prevencions, reticències i queixes sobre l’abast del fons poden ser sensates però el que no és gaire lògic de cara a la fiscalització de les despeses socials és fiar-les a la discrecionalitat què ens portaria uns pressupostos prorrogats. Per altra banda, votar en contra, dóna força i veu a la burgesia catalana de Ciudadanos, a la burgesia catalana del PP i a la burgesia catalana del PSC, per tal de lluitar contra els elements burgesos de Junts pel Sí. Rescatar de la paperera de la història els pressupostos del govern Mas, doncs, no sembla gaire bon negoci.
Dit això, anem al que crec que és el problema important d’aquest conflicte: el de la confiança. Tant uns com els altres com els de més enllà, han deixat palès en multitud de gestos i declaracions que no es tenen gaire confiança entre ells. Ha quedat clar que entre (alguns/molts) ells, la mirada a cua d’ull és més comuna que fer-ho de fit a fit. Però l’error general és creure que en aquest moment del procés la confiança entre els polítics és la baula única de la qual penja la independència. És moment de recordar que tots (polítics i entitats civils) han rebut la confiança no de cap altre partit, sinó del milió sis-cents mil votants de JxSí i dels 300.000 de la CUP. I que ells sí van donar un mandat confiat però unívoc i imperatiu: república catalana.
Les recances entre partits són irrellevants davant el gegantí acte de confiança que va suposar el 27S. Si entre ells no se’n refien, que tornin a mirar als indepes del carrer. Que busquin en la gent que fa més de sis anys que lluita per la independència, la confiança i la fermesa que potser avui els hi falta. Si continuem creient que la llibertat és l’únic camí, no fem de les pedres del mateix muntanyes que ens barrin el pas. Crec que s’han d’aprovar els pressupostos i seguir amb el pla que ens vam donar el 27S. Però si es prorroguen, tot i els problemes, també hem de seguir. Com sigui. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/opinio/crec-que-aquests-pressupostos-s-haurien-d-aprovar-10610/ |
naciodigital_ca_20220331_0_600075 | Aquest cap de setmana, dies 9, 10 i 11 de maig, se celebrarà a Prats la 5a edició del Cap de Setmana Jove, amb un ampli programa d'activitats per als més petits i joves.
Hi haurà una discomòbil, un espectacle infantil, un torneig de Pro Evolution Soccer, botifarrada, la trobada de músics del Lluçanès, futbol 3x3 i campionat de botifarra, entre d’altres propostes (foto: Cap de Setmana Jove 2007).
- Programa d’actes (PDF) | 1 | perfect | {"ca": 0.9429928741092637, "ru": 0.057007125890736345} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/7597/prats-celebra-nova-edicio-cap-setmana-jove |
oscar-2301_ca_20230418_5_193560 | A l'escola avui hem celebrat St Fortià. Una festa on el nen és el protagonista principal. S'ho han passat molt bé i ha estat un dia fantàstic.
Avui ha estat el primer dia de córrer després de la marató. Bones sensacions amb un terreny espectacular d'herba. Aquesta setmana m'ha passat factura la carrera del Puigsacalm ja que tenia una contractura molt forta a l'esquena. Ara anem molt millor després del massatge d'aquesta tarda. | 0.720199 | curate | {"ca": 1.0} | https://enricrotamundo.blogspot.com/2010_11_05_archive.html |
cawac_ca_20200528_11_79626 | Aquest volum aplega una selecció de les millors fotografies de Josep Maria Pérez Molinos, que va ser, sens dubte, el fotoreporter acreditat més jove de la segona república i després, paradoxalment, va poder cobrir gràficament els primers anys de la dictadura com a fotògraf oficial del governador civil, fins que, en saber-se el seu passat polític vinculat al comunisme, l'any 1942 es va veure obligat a abandonar la seva professió. Les fotografies de Catalunya en guerra i en postguerra conformen, doncs, un impressionant fresc de la realitat política i social en la Catalunya dels anys trenta i quaranta. | 0.788392 | curate | {"ca": 1.0} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=135902&indexSearch=MF_ |
mc4_ca_20230418_12_516468 | Professionals o interessats en temes de medi ambient, sostenibiliat i ordenació territorial, amb titulació universitària, dels àmbits de les ciències socials, les ciències ambientals, la salut i l'educació, la planificació urbana i territorial, així com tècnics superiors de la indústria i l'administració implicats en intervencions ambientals.
Científics socials (psicòlegs, sociòlegs, antropòlegs, geògrafs...), pedagogs, educadors socials i ambientals, filòsofs, advocats, economistes, biòlegs, ambientòlegs, químics, geòlegs, arquitectes o enginyers.
Eventualment s'acceptaran, amb l'autorització de la direcció del programa, aquells professionals sense titulació que, per la seva tasca relacionada amb el medi ambient, considerin d'interès la formació que s'imparteix. En aquest cas es lliurarà un certificat d'extensió universitària, en lloc del títol de postgrau. | 0.783066 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.il3.ub.edu/ca/postgrau/postgrau-analisis-intervencio-socioambiental-entorns-urbans-comunitat-sostenibilitat.html_1361961957.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_330136 | Per la contundència i poesia de les seves imatges i la qualitat de l’edició on intervenen diferents iniciatives i projectes.
Interesting links
Here are some interesting links for you! Enjoy your stay :)
Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) | Carrer Londres, 96, pral. 2a / 08036 Barcelona | Tel. 934161474 | [email protected] | www.apic.es | Nota legal | Política de galetes
Facebook
Twitter
Instagram
Youtube
Scroll to top
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la CONFIGURACIÓ
Accepta
Configuració galetes
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-li la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema al vostre navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Política de galetes
Més informació sobre la nostra Política de galetes
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Enable or Disable Cookies
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou. | 0.653512 | curate | {"ca": 0.8476380572188955, "en": 0.13040585495675316, "gl": 0.004657351962741184, "sv": 0.004657351962741184, "es": 0.012641383898868928} | http://www.premisjunceda.cat/edicio-2019-1/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_36810 | Força bé l'entrevista d'avui al diari hispà La Vanguardia. Toca temes com "¿qué es el liberalismo? ¿es usted liberal?" o "¿qué es la competitividad? ", o per què hem de subsidiar l'enorme despesa en aigua de l'agricultura; alguns temes interessants. No tots pel propi biaix de Sala i Martin, que a dia d'avui segueix qüestionant els gasos d'hivernacle com a causants del canvi climàtic, quan la tendència científica dominant va en la direcció de la confirmació i de que aquest ja és inevitable. Llavors clar això no ho preguntarà. Però cap candidat tampoc no ho esmentarà, principalment perquè tots són babaus sense excepció. L'electorat no els castigarà perquè també és majoritàriament babau de manera que el sistema funciona. Apunt: Malgrat alguns defectes, Sala i Martin sense ser periodista professional deixa en ridícul els periodistes de casa nostra i les seves entrevistes soporíferes, ignorants i llepaculs. Salutacions
No es pot pas dir que en Sala i Martín no "apreti" a en Mas. A veure com serà l' entrevista amb en Carod. | 0.742471 | curate | {"ca": 0.8560235063663075, "es": 0.14397649363369247} | |
macocu_ca_20230731_3_240375 | El Clúster MAV participa a una jornada sobre oportunitats per al sector aeroespacial i de l'automoció
El proper 15 de desembre el Clúster MAV participarà a un taller internacional organitzat pel projecte europeu ELCA – European Lightweight Cluster Alliance per a donar a conèixer les solucions dels membres de l'associació en materials lleugers enfocats als sectors de l'automoció i aeroespacial.
Durant la jornada, el Clúster es trobarà amb el Centre Europeu de Negocis i Tecnologia Europa-Índia, que representa diversos clústers i associacions d'ambdós sectors de l'Índia i que estan interessats a establir col·laboracions comercials i de recerca amb socis d'ELCA.
La reunió començarà amb presentacions introductòries i anirà seguida d'una taula rodona que els socis del Clúster podran utilitzar per a abordar obstacles, oportunitats i experiències en la col·laboració Europa-Índia i per a conèixer potencials socis de col·laboració.
Totes aquelles empreses membres interessades a expandir el seu negoci a l'Índia i explorar oportunitats de col·laboració, poden inscriure's al taller a través d'aquest enllaç.
Aquesta sessió serà la primera d'una sèrie de tallers d'automoció i aeroespacial. L'any 2022, hi haurà reunions B2B i presentacions de casos d'ús també recomanades pel Clúster. | 0.857152 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_534887 | Doncs això, algun programa realment fàcil de fer anar? Quan costa fer això? Val la pena? Gràcies
Jo ho faig a través del banc sabadell, és bastant fàcil de fer servir i mai he tingut cap problema.
Com estàn les comisions del Sabadell. Té comisions de custodia de valors i de cobrament de dividend ?
A veure no soc un expert del tema, simplement com que tenia la compta al banc sabadell doncs vaig demanar per poder invertir en borsa per internet. Respecte les comisions en tinc per custòdia de valors, pel que veig és d'un 0,33% amb un mínim de 3,5 euros. Per cobrament de dividend no en tinc. Quan compro accions em surt una comissió bancària de 0,17%, a part d'un canon de borsa i algo més. | 0.749003 | curate | {"ca": 0.9824046920821115, "it": 0.017595307917888565} | |
mc4_ca_20230418_1_710832 | UNA RESIDÈNCIA NOMES PER A ESTUDIANTS
PLATJA I FESTAAL TSH CAMPUS
Gaudeix de la vida al màxim a l’artística i inquieta Barcelona. Pren-te unes tapes delicioses, submergeix-te en l’art i l’arquitectura, i nodreix-te amb l’energia de la gent que passeja per la Rambla. Els dies de més calor, baixa fins a la Barceloneta a prendre el sol i fer surf. I encara millor: refresca’t a la piscina del terrat i a la nostra assolellada terrassa.
A les nostres instal·lacions, hi trobaràs un campus urbà convertit en pati de jocs, amb un seguit d’espais que tenen com a objectiu inspirar-te i estimular-te: modernes sales d’estudi dissenyades per motivar-te, cuines completament equipades dissenyades per relacionar-te amb altres estudiants i quatre piscines on podràs aconseguir la relaxació màxima. La teva propera gran aventura comença aquí.
Podries viure aquí? I és clar! Comprova-ho tu mateix.
Des de la nostra ubicació cèntrica, estem a 15 minuts de la impressionant Sagrada Família i a només tres parades de metro del centre de la ciutat. Si sents el cant de sirena de les onades, tens la platja a només 10 minuts a peu.
Estàs planificant un viatge per a més de 10 persones? Potser necessites una mica d’ajuda. | 0.790991 | curate | {"es": 0.031066330814441646, "en": 0.022670025188916875, "ca": 0.9462636439966414} | https://www.thestudenthotel.com/tshcampus-barcelona-marina/ca/ |
mc4_ca_20230418_6_781395 | 27/09/2018 - Ràdio Maricel de Sitges. 107.8 FMRàdio Maricel de Sitges. 107.8 FM
Àngel Sala: “tenim probablement la programació més potent de cinema de gènere del món”.
12:41, Dijous, 27 Setembre 2018
D’esquerra a dreta: Mike Hostench, Laura Borràs, Miquel Forns, Xavier Duran, Àngel Sala i Mònica Garcia.
El Reial Cercle Artístic de Barcelona va acollir dimecres la presentació de la 51a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya que ret homenatge a 2001: una odissea de l’espai, l’obra mestra d’Stanley Kubrick considerada la millor pel·lícula de la història del cinema fantàstic i la preferida d’Àngel Sala. El director del certamen va posar en valor el Festival de Sitges i el gènere fantàstic en tant que creadors de tendència i d’indústria. Pel que fa als convidats estrella aquest any la llista inclou Tilda Swinton, Peter Weir, Ed Harris, Nicholas Cage i John Carpenter que oferirà dissabte 13 un concert a l’auditori junt amb el seu fill. Àngel Sala es va referir també a la gran quantitat de seccions, exposicions i actes paral·lels que acompanyen els passis de pel·lícules al llarg dels deu dies del Festival.
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/09/27/festival_sala_27092018.mp3
El Festival de Sitges està considerat com el millor festival de cinema fantàstic del món, així ho va recordar l’alcalde Miquel Forns que també va fer menció al programa d’enguany que ha definit com el més ambiciós que mai s’ha fet.
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/09/27/festival_alcalde_27092018.mp3
La consellera de cultura, Laura Borràs, va remarcar el Festival com a exemple d’innovació a diferents nivells i va posar en valor l’homenatge als 200 anys del Frankenstein de Mary Shelley que farà el certamen amb una retrospectiva en clau femenina.
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/09/27/festival_consellera_27092018.mp3
Jordi Mas presenta les conclusions del pla d’equipaments. Els equipaments de salut, d’ensenyament, de joventut i d’esports capitalitzen l’interès de les 533 aportacions que s’han realitzat.
12:32, Dijous, 27 Setembre 2018
El regidor de territori, sostenibilitat i medi ambient, Jordi Mas, va presentar ahir les conclusions del procés d’elaboració del pla d’equipaments de l’Ajuntament de Sitges per als propers 10 anys. El document contempla la reserva de sòl públic necessària per a poder desenvolupar totes les propostes que han quedat recollides a partir de les aportacions de la ciutadania. Amb tot, de les 22 hectàrees de sòl públic disponible encara en quedaran lliures el 50% per a previsions de futur que no s’hagin pensat en aquest procés. El pla d’equipaments preveu noves residències per a la gent gran, vivendes tutelades, el centre de robòtica de la fundació Ave Maria, o la reserva de sòl per si l’escola Pia decideix posar en marxa el projecte de construcció d’un nou centre. També es planteja una tercera llar d’infants, un edifici propi per a l’escola municipal de música, un hotel d’entitats, la biblioteca central, el centre cívic de les Botigues, l’adquisició de l’edifici del Patronat, la reforma de Can Falç, una nova estació de busos, un recinte firal, espais lliures per a la pràctiva esportiva o un nou edifici consistorial entre altres aspectes. L’acte va finalitzar amb les paraules de l’alcalde fent referència a les possibilitats d’execució de les propostes presentades, atès que responen a competències de diferents administracions.
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/09/27/pla_equipaments_27092018.mp3 | 0.808104 | curate | {"fr": 0.010538308174309313, "ca": 0.8960410139561379, "en": 0.05126744517231558, "it": 0.017658786670464256, "es": 0.024494446026773} | http://www.radiomaricel.cat/2018/09/27/ |
macocu_ca_20230731_3_546314 | Bons resultats dels equips del CE Tortosa a Benicarló en partits de pretemporada
Tots els equips del CE Tortosa es van desplaçar a Benicarló per seguir amb la seua pretemporada. El sènior masculí tortosí va superar clarament als benicarlandos per 14-39, en un matx en el que el sènior del CE Tortosa es va veure les cares amb un equip més jove que plantejava una defensa oberta. Molta mobilitat de l’atac tortosí per a desactivar la defensa local, juntament amb una defensa 6-0 intensa que va permetre robar moltes pilotes i córrer per a distanciar-se en el marcador. A partir d’aquí molts contraatacs i partit costa avall.
Anunci
En altres categories, el CE Tortosa va superar (15-33) al Benicarló en juvenil masculí; el juvenil femení també va vèncer (15-43); el cadet masculí va firmar un triomf ampli (13-49); l’infantil masculí A va superar els benicarlandos per 19-23 i l’infantil masculí B va perdre (22-17). | 0.810109 | curate | {"ca": 0.9933993399339934, "it": 0.006600660066006601} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_49891 | Ús de cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i mostrar-li publicitat relacionada amb les seues preferències. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
x
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
PERMETRE
NO, GRÀCIES
Menu principal
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
Menu principal
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
Buscar
Cercador de l’Hemeroteca :
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Cercador de l’Hemeroteca :
Menu principal
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
Seccions
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
ESPORTS
poliesportiu
Un any amb grans cites
El 2021 esportiu al país estarà marcat pel retorn del Tour de França cinc anys després i per l’estrena de l’Andorra Multisport Festival
Un any amb grans cites
Un any amb grans cites
Actualitzada 02/01/2021 a les 06:36
Marc Basco
Andorra la Vella
Després d’un any marcat per la suspensió i l’ajornament de diverses cites esportives, Andorra tornarà a acollir aquest any 2021diversos esdeveniments esportius de primera línia internacional, amb dos que sobresurten especialment: el Tour de França i l’Andorra Multisport Festival. La ronda gal·la arribarà al país per sisena vegada a la història, i ho farà, de nou, amb una triple jornada, tot i que amb un final poc habitual a Andorra la Vella i no en alt com era habitual. La 15a etapa sortirà de Céret diumenge 11 de juliol i acabarà a la capital després de pujar el port d’Envalira i el coll de Beixalís. L’endemà hi haurà jornada de descans al país i dimarts 13 la Grande Boucle deixarà el Principat amb una sortida des del Pas de la Casa per primera vegada.
L’altre gran esdeveniment de l’any serà l’Andorra Multisport Festival, fruit de l’acord entre el Govern i l’empresa Ironman. La primera de les proves serà a mitjan març amb el triatló d’hivern a Naturlandia, que serà Campionat del Món, i a l’estiu arribaran les altres quatre proves, amb curses per etapes de ciclisme en carretera i BTT, curses de muntanya en una prova que substituirà a l’Andorra Ultra Trail, i també un triatló.
Clàssics i absències
Més enllà del Tour i l’Andorra Multisport Festival, en aquest 2021 no faltaran alguns dels clàssics del país com La Sportiva Andorra Skimo, el Freeride World Tour, el Mundial de trial (tant a l’aire lliure com indoor), així com les habituals marxes ciclistes de l’estiu, la Multisegur Volta als Ports i La Purito. Aquest any, a més, Arinsal serà la seu del Campionat del Món d’esquí de muntanya amb cinc dies de competició que reuniran els millors del món.
A l’altra banda hi haurà alguna absència destacada com la Copa del Món de BTT de la Massana. En un primer moment la cursa formava part del calendari del circuit mundial, tot i que finalment no es disputarà la prova. La voluntat és que el 2022 i el 2023 hi torni a haver Copa del Món del país per preparar el Campionat del Món que es farà el 2024.
ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL 2021
De l’11 al 13 DE JULIOL
TORNA EL TOUR AMB UNA TRIIPLE JORNADA
El Tour de França tornarà al país amb tres jornades. La primera serà l’arribada de la quinzena etapa a Andorra la Vella amb ascens anterior al port d’Envalira i a Beixalís, hi haurà també la jornada de descans dilluns 12 i l’endemà la ronda gal·la tornarà cap al país veí del nord amb una sortida des del Pas de la Casa. Aquesta serà la sisena vegada que el Tour de França arriba al país i ho farà després de cinc anys, amb la visita del 2016 com a darrera vegada.
20 i 21 de febrer
L’ANDORRA SKIMO OBRE EL CURS
La Sportiva Andorra Skimo serà el primer gran esdeveniment de l’any. Hi haurà quatre curses disponibles i tots els participants es realitzaran tests d’antígens de la Covid-19.
Del 20 al 26 de febrer
EL FREERIDE NO FALLA AMB LA CITA AL PAÍS
El Freeride World Tour arriba entre el 20 i el 26 de febrer a Arcalís. Enguany serà la primera prova del certamen i també hi haurà cites del circuit júnior i de qualificació.
De l’1 al 6 de març
EPICENTRE MUNDIAL DE L'SKIMO
Arinsal acollirà per primera vegada el Campionat del Món d’esquí de muntanya. En total hi haurà quatre curses durant els cinc dies de competició.
Del 19 al 21 de març
PRIMER MUNDIAL DE TRIATLÓ D'HIVERN
L’Andorra Multisport Festival arrencarà amb un plat fort, i és que Naturlandia serà la seu del Campionat del Món de triatló d’hivern amb entre 400 i 500 participants.
12 i 13 de juny
L'SPARTAN RACE SEGUEIX A ENCAMP
Encamp repetirà la nova Spartan Race, que mantindrà la sortida i l’arribada al nucli urbà, com va passar l’estiu del 2020, un canvi que va agradar als corredors.
Del 22 de juny al 4 de juliol
GRUIX DE L'ANDORRA MULTISPORT FESTIVAL
Entre el 22 de juny i el 4 de juliol es faran quatre proves del Multisport Andorra Festival: les curses per etapes de BTT i ciclisme en carretera, el triatló i el trail.
Juliol/agost
MARXES CICLISSTES PENDENTS DE DATA
L’estiu tornarà a ser època de marxes ciclistes amb el retorn de La Purito després d’un any d’absència, i la Volta als Ports, que espera recuperar la normalitat.
21 i 22 d’agost/9 d’octubre
DOBLE CITA AMB EL MUNDIAL DE TRIAL
Andorra tornarà a ser epicentre del trial, ja que hi haurà cita del Mundial a l’aire lliure a Sant Julià de Lòria, i també una prova de l’X-Trial (Mundial indoor) al Poliesportiu. | 0.554985 | curate | {"ca": 0.8888683089461011, "en": 0.023522874606408593, "de": 0.0014817558807186516, "es": 0.07093906278940544, "pt": 0.0016669753658084831, "ja": 0.008334876829042416, "fr": 0.0051861455825152804} | https://www.diariandorra.ad/noticies/esports/2021/01/02/un_any_amb_grans_cites_172500_1128.html |
mc4_ca_20230418_6_778739 | 5 febrer 2020Conselleria de Medi Ambient i Territori
L’impost de turisme sostenible genera una vintena de llocs de feina als espais naturals protegits de les Balears NNota Informativa
/2020/2/5/2435420.jpg
El projecte té un any de duració i un pressupost de més de 250.000 euros
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, han visitat, aquest dimecres, el Parc Natural de Mondragó, a Santanyí, on s’executa part del projecte «Gestió i conservació dels espais naturals protegits amb persones en risc d’exclusió social», finançat amb fons de l’impost de turisme sostenible (ITS).
El projecte, presentat per l’Institut Balear de Natura (IBANAT), està dividit en quatre lots i disposa d’un pressupost total de 254.660,23 euros.
Les actuacions que s’executen actualment al Parc Natural de Mondragó són restauració de marges de pedra en sec, instal·lació de senyals per informar els visitants del Parc dels valors ambientals que té, eliminació de flora al·lòctona, manteniment de repoblacions vegetals, treballs de restauració ambiental del sistema dunar de s’Amarador i conservació dels ecosistemes agrícoles i forestals del Parc. Aquestes tasques s’han adjudicat al Centre Especial d’Ocupació Estel de Llevant, que ha pogut donar feina així a vint persones.
Mir ha destacat, en aquest sentit, que «aquest projecte dona oportunitats laborals, a la vegada que compleix un dels objectius primordials de la Conselleria, com és el de garantir l’accés i el gaudi dels espais naturals per part de la ciutadania». Negueruela, per la seva banda, ha destacat "la tasca feta per Estel de Llevant i la col·laboració amb les conselleries de Medi Ambient i Afers Socials que posa de manifest la implicació, no només dels fons de l'ITS, sinó de la part social que és compatible amb la preservació del medi ambient".
La resta de lots estan ubicats a Mallorca, excepte un, que s’executa a Eivissa. Es tracta del projecte «Rehabilitació d’hàbitats degradats per flora al·lòctona» al Parc Natural ses Salines d’Eivissa i Formentera, adjudicat a l’associació Apfem Aktua. Els treballs a executar-hi són l’eliminació de plantes invasores del Parc, especialment a les zones dunars, i la selecció i retirada a abocador de les restes de vegetals eliminats.
Els altres dos lots han estat adjudicats a Estel de Llevant. El primer és «Rehabilitació d’hàbitats degradats al Parc Natural de la península de Llevant, es Canons i sa Duaia mitjançant actuacions de millora en la vegetació i la reforestació amb espècies autòctones». S’hi executen feines manuals de millora forestal (poda, desbrossament, etc. ), eliminació d’espècies vegetals invasores, manteniment de camins i itineraris, i tasques de sembra o plantació d’espècies vegetals autòctones en aquells llocs on la regeneració natural ha estat escassa.
Finalment, el darrer lot és «Actuacions de conservació al Parc Natural es Trenc-Salobrar de Campos». Inclou actuacions d’eliminació de flora al·lòctona del Parc, especialment a les zones dunars, recollida i retirada d’enderrocs o fems a la zona litoral i als sistemes dunars, treballs de revegetació i petites feines de manteniment a les zones del litoral i pròximes.
Els treballs s’iniciaren el primer d’agost de 2019 i la data prevista de finalització és el 31 de juliol de 2020. | 0.863336 | curate | {"ca": 0.9709969788519638, "de": 0.006344410876132931, "en": 0.022658610271903322} | http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/9400540 |
mc4_ca_20230418_16_541531 | Justícia i Pau - INVISIBLES: l'exclusió de les persones immigrades a casa nostra
El segon Dilluns dels Drets Humans porta per títol: "INVISIBLES: l'exclusió de les persones immigrades a casa nostra"
Gemma Pinyol. És directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies i investigadora associada del GRITIM-UPF. Coordinadora de la RECI-Red de Ciudades Interculturales.
Florencia Brizuela Gonzàlez. Llicenciada en dret, ha format part del Encierro Migrante, grup de col·lectius i persones que denuncien el racisme estructural i exigeixen la vida digna de les persones refugiades i migrades a l’Estat espanyol.
La moderació de l'acte va a càrrec de la Sònia Pau Cortada, periodista especialitzada en tercer sector, afers socials i migracions. És membre de la cooperativa Almena Cooperativa Feminista i docent al Master Comunicació i Gènere de la UAB.
La sessió tindrà lloc el dia 5 de novembre a les 19h a la Sala d'actes del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (C. Roger de Llúria, 13). L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia. | 0.75933 | curate | {"ca": 0.9190751445086706, "es": 0.08092485549132948} | http://justiciaipau.org/85-portada/2233-invisibles-l-exclusio-de-les-persones-immigrades-a-casa-nostra |
macocu_ca_20230731_4_348617 | 3CAT34.CAT Política El PSC avisa ICV que el govern està "decidit" a reformar l'impost de successions Publicado 08/12/2009 Barcelona
El PSC ha advertit a Iniciativa que el govern català està decidit a reformar l'impost de successions i donacions aquest any, amb el suport dels ecosocialistes o sense. El viceprimer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, ha dit que encara hi ha temps per arribar a un acord amb els seus socis i ha recordat que la seva reforma està dins de l'acord del govern d'entesa. De moment, però, Iniciativa-Esquerra Unida no està d'acord amb la proposta pactada entre el PSC i Esquerra i dimecres presentarà una esmena pròpia amb la seva proposta de reforma.
El govern tripartit arribarà dividit al ple de pressupostos que ha de tractar la possible reforma de l'impost de successions. ICV-EUiA té la intenció de presentar en solitari una esmena a la llei d'acompanyament als pressupostos amb la seva pròpia proposta de reforma l'impost de successions, ben diferent de la que han pactat PSC i Esquerra.
La portaveu ecosocialista, Laia Ortiz, ha admès que veu molt difícil que es tanqui un acord en les menys de 48 hores que queden perquè conclogui el termini de presentar esmenes. Ortiz creu que la proposta pactada pels seus socis de govern significa la pràctica desaparició de l'impost i comportaria un descens de 700 milions d'euros en la recaptació anual.
Per la seva banda, el PSC ha demanat a Iniciativa que s'avingui a la reforma "a fons" de l'impost, ja que si no es corre el risc de "condemnar-lo" definitivament. Segons el viceprimer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, es corre el risc que l'impost "sigui percebut com a injust" en cas que no es reformi i això el "condemnaria" en un futur a la seva desaparició total | 0.886961 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_30238 | Estudià música a la Lira Ampostina i va fer el primer concert als 14 anys amb la Banda La Lira i l'any 1947 va fundar la seva orquestra. Adolf Ventas va ser solista de saxòfon de la Banda Municipal de Barcelona i va col·laborar amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu i amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; va exercir de professor de saxofon al Conservatori de Barcelona i va publicar cinc manuals de l'instrument. El 1978 va fundar el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual va escriure diverses peces i transcripcions. Va fer concerts per Europa i l'Orient Mitjà. A part de la feina de músic, Ventas també va treballar, als anys seixanta de director musical de la discogràfica barcelonina Belter. | 0.817423 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.joanmanen.cat/cat/clasics-Adolf-Ventas-81 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_859002 | Fotos per penjar vídeos i fotos de tios bons. Byron Kelleher, jugador de los All Black: http://multimedia.asabadell.cat/0000000000/0000000264.jpg Brad Pitt a Ocean's eleven (ací ix molt bé): Més?
Els vampirs tela també
Ja l'he trobat:
Mamma mia! | 0.568462 | curate | {"ca": 0.9585062240663901, "eo": 0.04149377593360996} | |
mc4_ca_20230418_2_430613 | Extraescolars - Escola Mata de Jonc
173 entrades en total: 0 | 5 | 10 | 15 | 20 | 25 | 30 | 35 | 40 |...
Benvolgudes famílies, Les activitats extraescolars acaben divendres 31 de maig i, per tal que els vostres fills us puguin mostrar el que han fet i com de bé s’ho han passat, hem preparat unes (...)
Benvolgudes famílies, Per tal de no coincidir amb la xerrada formativa de na Pepa Horno organitzada per l’AMIPA, ajornarem el taller de cuina al proper dimecres dia 20 de març. L’horari del taller (...)
Taller de cuina de març. Curs 2018-2019
Benvolgudes famílies, Ja tornam a tenir aquí el taller de cuina mensual. El proper dimecres 20 de març, de 16 a 17.30h, els que s’animin a venir al taller prepararem: Pilotes vegetals de pastanaga (...)
Taller de cuina de febrer. Curs 2018-2019
Circulars (1255)
Pares i mares (1374)
Primària (1299)
Secundària (922)
UEECO (693) | 0.590657 | curate | {"pt": 0.04079254079254079, "en": 0.10256410256410256, "ca": 0.7634032634032634, "it": 0.04195804195804196, "fr": 0.03263403263403263, "es": 0.018648018648018648} | https://matadejonc.cat/Extraescolars?debut_news=10 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_147211 | La crisi de l'empresa Fadesa a deixat la Vall Fosca(Pallars Jussà)destruida,construida i ara quedará més oblidada que mai.Aquesta vall,que tenia un macroprojecte urbanístic,ha acabat per destruir el bell paisatge que tenia,les esperances d'una revifada pels habitants de la vall ha quedat frustrada.Es veia a venir,"pa per avui,fam per demà".Una de les darreres valls verges en quan a construcció,no tant sols ho ha deixat de ser-ho,sinó que el desastre ecològic quedarà amb les construccions fantasmes que quedaran,una pista d'esquí amb un futur incert i amb un camp de golf que vés a saber qui el farà servir.Un cop més,els diners han pogut amb tot,un altre desastre més al Pirineu.Espero que no descobreixin mai una vall que no prefereixo nombrar,no vagi a ser que també la destrossin...
dir vall verge a una vall que ha estat modificada per convertir-la en un central elèctrica i d'això fa molts anys, es una exageració. si puc, cada any pujo uns dies a la vall fosca, a caminar i es cert que es una vall molt maca, però amb una manca de serveis, com en moltes zones rurals, que van fer que una gran part de la població veiés en el complex residèncial/pista d'esquí una manera de millorar la seva situació. aquest projecte fa força anys que està en marxa i si s'hagués pogut fer a la primera, ara ja s'hagués acabat i la crisi no l'hagués enxampat a mig fer. és cert que els pisos que estaven fent no eren gran cosa, però l'objectiu era fer petits apartaments per l'època d'hivern i part de l'estiu, i que alhora de posar-hi preu potser se'ls va anar la ma, però segurament si no s'hagués dilatat el proejcte les construccions estarien acabades, i no estaria la vall desballestada. ara bé, el dia que les valls del pirineu i les zones rurals tinguin els mateixos serveis i la mateixa facilitat per accedir-hi que les zones urbanes, jo també posaré el crit al cel, cada cop que es vulgui tocar una vall.
El problema del despoblament de les àrees rurals no és tant la manca de serveis, com la fascinació estúpida que sent la gent jove per les llumetes de les ciutats. La vida al camp o a la muntanya, no necessita autopistes, hipermercats, macrocinemes, festivals de rock, etc.. per ser atractiva. A França, per exemple, les zones rurals estan plenes de jovent, i de jovent del país. Perquè? perquè pels francesos el camp és un dels pilars fonamentals de la pàtria i li dónen una importància cabdal. L'ofici de pagès a França està molt ben considerat, ben al contrari que aquí. Es diu que si un polític no li dóna una gran importància a l'agricultura està condemnat al fracàs. Aquí a Catalunya quans polítics parlen del camp durant les campanyes electorals?
Estic d'acord en què cal respectar les zones rurals. I per a fer-ho cal abandonar la visió que té molta gent de les ciutats que els pobles són una mena de jardí, on s'hi va unes quantes vegades cada any, s'hi passeja i es torna a la ciutat. Però que no sabeu que allà hi viu gent? No sabeu que aquesta gent té dret a l'espectativa de desenvolupament? Si el jovent marxa és perquè no hi ha espectativa de desenvolupament. Tu dius que marxen perquè han idealitzat la vida a la ciutat. I tu no ho has fet? Tu no gaudeixes de les comoditats de la ciutat? Doncs aquests joves rurals també en volen gaudir. Si aquestes comoditats, a grans termes, les poden trobar als pobles on viuen, s'hi quedaran; si no, marxaran a la ciutat.
Però què pretens, que es pugui viure al camp amb les comoditats de la ciutat? Això és impossible! La vida al camp és la vida al camp, i la vida a la ciutat és la vida a la ciutat. A ciutat no tenim llacs, muntanyes ni rius, i al camp no ténen hipermercats, autopistes i abundància de serveis propers. I això no ho determinen els polítics, sinó la pròpia natura.
doncs el que no pots es demanar a la gent que prefereixin viure al camp, on molts cops els llacs i les montanyes no són pel gaudi visual, ells treballen i molt dur en segons que zones, a precari de serveis. si volen "prescindir" de tenir una montanya, un llac o un riu aprop, per estudiar una carrera i trobar feina d'aquests estudis que molts cops es a ciutat i tenen tot el dret. per exemple centres d'investigació, si a ciutat ja són difícls de trobar, ja no et dic en zones rurals i com aquests exemple in extremis, en podria dir d'altres molt més comuns, o es que s'han de dedicar a la pagesia i ramaderia per obligació?
Tú ets molt "urbanita" oi?
soc totalment urbana. jo vaig a la muntanya a caminar, la família de la meva parella viu en un entorn rural, però no del rural catalogat d'alta montanya i tot i així també tenen mancances de serveis i de possibilitats de futur i la gent jove marxa a la recerca d'un nivell de vida millor. tu has dit que a frança la pagesia està molt ben considerara, aquí la pagesia en molts llocs va canviar els cultius tradicionals i adaptats a la terra per fer cereral perque aquell senyor de galícia va dir que haviem de ser el "granero de europa" (ara han de viure en molts casos de suvencions o demanar crèdits per trasformar els cultius i no tots poden fer-ho) i com que va "nacionalitzar" la llet i la indústria làctica, per dir-ho d'alguna manera va fer perdre molts formatges que afortunadament s'estan recuperant gràcies a l'esforç de molta gent, gent rural i gent urbana que en el seu moment de decidir fer de neorurals (en conec un que és llicenciat en telecos i s'en va anar a fer el neorural, en aquella epoca encara era fer el hippy i van aconsseguir fer un formatge de cabra que ha rebut tots els premis haguts i per haver. no pots comparar el pages/ramader francès, que té molta més aigua i per tant més facilitat per produir, tant siguin productes vegetals, com llet com càrnics amb el pages d'aquí que bàsicament és un pagès de secà. | 0.878484 | curate | {"ca": 0.9815757150377259, "pt": 0.006843305843130374, "en": 0.0033339182312686435, "it": 0.004562203895420249, "es": 0.0036848569924548165} | |
mc4_ca_20230418_17_330090 | Tarraco Festes: La Colla Jove tindrà un cap de setmana intens amb actuacions a Vilanova i a Vilallonga
La Colla Jove tindrà un cap de setmana intens amb actuacions a Vilanova i a Vilallonga
La Colla Jove de Tarragona li arriba un cap de setmana bastant intens en quan a actuacions i es que en tindra dues, una demà dissabte i un altre per diumenge. El dissabte aniran cap a Vilanova i la Geltrú i el diumenge aniràn cap a Vilallonga del Camp.
Per emà dissabte dia 30 de juliol actuaran a la Diada de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, a la Plaça de la Vila a partir de les sis de la tarda i ho faràn juntament amb els Castellers de Vilafranca i els anfitrions els Bordegassos de Vilanova.
Ja per diumenge marxaran cap a Vilallonga del Camp per a actuar a la Diada de la Festa Major a la Plaça de l'Església, i l'actuació serà a partir de les set de la tarda. Actuaran juntament amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Publicat per Tarraco Festes en divendres, de juliol 29, 2016 | 0.80985 | curate | {"ca": 1.0} | https://tarracofestes.blogspot.com/2016/07/la-colla-jove-tindra-un-cap-de-setmana.html |
mc4_ca_20230418_1_526418 | El Consell Comarcal referma el seu suport a la diversitat sexual i de gènere - Consell Comarcal del Vallès Occidental
Portada > Actualitat > Notícies > El Consell Comarcal referma el seu suport a la diversitat sexual i de gènere
El Consell Comarcal referma el seu suport a la diversitat sexual i de gènere
Avui, 28 de juny i cada dia, el Consell Comarcal es referma un cop més en el seu suport a la diversitat sexual i de gènere, des de la vessant del seu orgull de ser i de mostrar-se al món tal com són. La bandera irisada oneja al balcó del Consell Comarcal.
Aquest diumenge, Dia per l'Orgull de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals es commemoren els fets del 28 de juny de 1969 arran d'una batuda policial en un popular bar d'ambient anomenat Stonewall Inn, a Greenwich Village, Nova York (EUA). Aquell dia, la comunitat LGBTI+ va sortir al carrer per mostrar el seu rebuig i es va produir una revolta, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va ser immediata: milers de persones es manifestaren solidàriament per denunciar públicament per primera vegada la vulneració de drets i la repressió social que patien les persones LGTBI i van contribuir, així, al naixement del Front d'Alliberament Gai (Gay Liberation Front).
El 26 de juny de 1977, unes quatre mil persones es van manifestar a la Rambla de Barcelona. Va ser la primera manifestació LGTBI+ a l'Estat espanyol i va ser convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya, fundat el mateix any. I tot i els avenços cap a la igualtat formal de la diversitat sexual i de gènere en alguns països del món, el drets reals i les garanties per cobrir les necessitats específiques del col·lectiu LGTBI no estan encara assegurades, ni tampoc sembla que s’hagin arrelat a la consciència de la majoria social. Les persones.
LGTBI també s’han vist afectades per la situació excepcional provocada per la pandèmia de la COVID-19, el confinament ha fet aflorar situacions de rebuig intrafamiliar, d’increment d’angoixa i de soledat entre d’altres. No es pot deixar de banda que en moments de crisi, malauradament, les persones del col·lectiu es situen en un punt de partida de desigualtat.
En una situació com l’actual, es més important que mai vetllar per l’equitat social i pel respecte a la diversitat sexual i de gènere per corregir discriminacions derivades de la lògica heteropatriarcal. Des del Consell Comarcal treballem dia a dia a favor de la diversitat, per eliminar els prejudicis i aconseguir la igualtat real, a través d’accions directes orientades a professionals i ciutadania, així com accions de sensibilització i canals de denúncia de la discriminació.
I tal dia com avui, volem contribuir a la commemoració desplegant la bandera irisada al balcó de la Seu del Consell. Bandera que va ser exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978 i que ara és un dels símbol del moviment. | 0.874213 | curate | {"ca": 0.9767441860465116, "es": 0.023255813953488372} | http://www.ccvoc.cat/actualitat/noticies/2020/06/28/el-consell-comarcal-referma-el-seu-suport-a-la-diversitat-sexual-i-de-genere?sense-estils |
racoforumsanon_ca_20220809_4_277842 | Una jove britànica es penja accidentalment quan pretenia espantar al seu nuvi perquè entengués lo trista que s'havia sentit amb la discussió que havien tingut. Creient que la seguiria fins l'apartament, s'espantaria i la salvaria, va acabar suïcidant-se.Es deia Abigail Brown i tenia 26 anys, natural de Regne Unit. La jove s'ha penjat al seu apartament de Tailàndia després d'haver tingut una forta discussió amb el seu nuvi, encara que la seva intenció no era suïcidar-se sinó donar-li un ensurt a la seva parella, segons la investigació del cas.Havia estat fora de casa, a Phuket, amb el seu xicot, James Brun, de 30 anys, quan va decidir tornar-se a casa "per una rebequeria" després que tots dos discutissin. Segons Jane Rowland, mare de la jove, ella pretenia espantar quan la veiés intentant penjar i així fer-li veure lo trista que estava.Segons 'Daily Mail', ella va pensar que el seu nuvi la seguiria fins l'apartament i llavors, ella ho espantaria intentant penjar i ell la rescataria. Però James Brun no va tornar a l'apartament d'Abigail Brown fins passades tres hores, quan la jove ja es trobava inconscient, segons ha explicat el forense encarregat del cas.Va ser el jove que va haver de trucar als pares de la seva núvia i explicar-los el que ha passat, versió que la mare ha corroborat afegint a més que aquella nit Abigail havia begut "massa".Els testimonis presents en el judici van coincidir que la jove estava mentalment estable i saludable, que suïcidar-se no estava entre els seus plans. A més, la mare de la morta va deixar clar que mai sospitaria del nuvi de la seva filla perquè "James i Abi eren una parella d'enamorats que anaven a casar-se i a tenir quatre fills. Tenien un futur planejat". "Només puc arribar a la conclusió que aquella nit ella havia begut massa, estava molesta i només tenia la intenció de fer que James fos conscient del mal que se sentia", va assegurar Rowland.No obstant això, la mare va deixar clar que l'entristeix pensar que el nuvi de la seva filla no la seguís aquesta nit i la salvés, ha assegurat que "quan els joves viatgen a aquests llocs interessants, amb alcohol barat i no reglamentat, necessiten mirar l'un per l'altre i sempre mantenir-se fora de perill".http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/joven-ahorca-accidentalmente-cuando-pretendia-asustar-novio-despues-pelea_20170516591b31860cf27d4ef62a38df.htmlTomàs Calaixera, perquè ens has tornat a deixar? Premi Darwin de l'any
Qui més no ho ha entès?
Jo | 0.891213 | curate | {"ca": 0.9894265961773079, "oc": 0.010573403822692153} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_805843 | Quatre mesos i mig després del tiroteig de Halle i nou de l’assassinat del polític conservador Walter Lübke, la ciutat de Hanau, d'uns 100.000 habitants i situada a uns vint quilòmetres de Frankfurt, ha estat l’escenari d’un tiroteig nocturn que ha deixat onze persones mortes, entre elles, el tirador. El mòbil del crim: racisme ultradretà.El primer tiroteig es va produir a les 22 hores al centre de Hanau a l’interior del bar Midnight, un local per fumar xixa situat en una zona, coneguda com a Heumarkt, on també hi ha establiments de jocs d’aposta i màquines escurabutxaques. Allà, l’atacant va matar quatre homes i una dona, d’ascendència kurda. El segon tiroteig va tenir lloc al barri de Kesselstadt, a cinc minuts en cotxe del primer establiment, a la terrassa d’un quiosc i botiga de conveniència oberta les 24 hores on també es pot fumar xixa. Quatre persones més van ser assassinades, entre elles, cambreres del local d’origen turc, bosnià i polonès.Més tard, també a Kesselstadt, van sentir-se trets en un pis. La policia va trobar el seu inquilí mort. Es tracta de l’autor del tiroteig, un home de 43 anys anomenat Tobias Rathjen, alemany amb llicència d’armes de caça. Rathjen va ser trobat al costat d’un altre cadàver en un domicili. Era la seva mare, de 72 anys, segons va indicar la policia en un comunicat. La Fiscalia Federal ha assumit la investigació del cas.Rathjen, va deixar publicat fa gairebé una setmana un vídeo a YouTube on, en un fluid anglès, afirma que Alemanya està controlada pels serveis secrets, un mantra emprat per col·lectius neonazis durant anys que sosté que el país encara està governat per les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial. L’ultradretà, seguint els mateixos postulats que el neonazi australià que, el març de 2019, va perpetrar el tiroteig a les mesquites de la ciutat neozelandesa de Christchurch –Brenton Tarrant–, sosté que Alemanya viu sotmesa a la “criminalitat estrangera”, que identifica amb la comunitat turca i àrab del país, i que “l’expulsió de migrants podria ser una solució perquè l’existència de grups ètnics estrangers és un error fonamental en si mateix”.L’assaltant de Hanau, no conegut en cercles ultradretans militants, sosté que “s’han de destruir i eliminar completament les races foranes”. “Així (amb un govern al servei dels serveis secrets estrangers) i per les raons esmentades, no em va quedar cap altra opció que actuar de la manera que ho he fet”. També advoca per l’eliminació de diversos països musulmans del nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia Central.L’assalt als locals per fumar xixa respon al patró estereotipat de què aquest tipus d’establiments són punts de trobada de la comunitat turca d’Alemanya i per tant, seguint la lògica xenòfoba, un focus de presència estrangera i musulmana, i sobretot de criminalitat. Un patró que el partit d’extrema dreta populista Alternativa per Alemanya (AfD) repeteix darrerament.A més, en un vídeo de gairebé una hora, Rathjen comparteix un “missatge personal a tots els estatunidencs” i assegura que hi ha “instal·lacions militars subterrànies als EUA on nens són maltractats i assassinats i on es venera el diable”.L’islamòfob confés ha difós un manifest pòstum de 24 pàgines motivat per l’anomenat ideari “incel”, una abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibacy (celibat involuntari), que fa referència a una subcultura que consisteix en comunitats virtuals d’homes misògins i heterosexuals. En el text afirma que no ha tingut relacions amb les dones durant els darrers divuit anys i les culpa.https://directa.cat/el-tiroteig-neonazi-dhanau-una-nova-expressio-racista-i-misogina-a-alemanya/?fbclid=IwAR2p0zUZ_dvBakvN6Vg0qFt80BFVcswumqpQ4v66dOgo53rHSDhBk8zepME
Simplement algú amb una malaltia mental, per desgràcia. En pau descansin les víctimes.
Fa gràcia perquè depenent de qui és l'agressor és un un tarat en un cas però en canvi és fruit de la religió de l'odi en un altre cas.
Exacte. És la tècnica estrella dels mitjans nord-europeus els darrers anys. | 0.906043 | curate | {"ca": 0.9907314629258517, "es": 0.007515030060120241, "fr": 0.0017535070140280561} | |
mc4_ca_20230418_8_259388 | Diari d'Albert Balada © ...Visitant, si tens la ment neta i el cor també, entra i gaudeix... : Nostàlgia
Tramvia d'Alexandria, fotografia original de Faustino PerezQuan Alexandria respira, ho fa encara amb aires de nostàlgia, amb la vívida presència del poeta que contempla, des de la seva finestra estant, el color de les aigües turquesa i viu, a redós de la calma imperfecta que sòl envoltar el neguit de les ciutats cosmopolites, o de les que ho varen ser.Alexandria però, s’adorm en els murmuris petris de les seves essències, endinsada en els somnis del recolliment i l’estudi, a les llums candelàries que flirtegen amb aquella marinada perpètua planejant pels seus aires, amb els plors i les ràbies regalimant per les seves pedres. El foc va purificar el coneixement, aquell que enervava com enaltia la saviesa i la realitat, humanes elles, mentre la filosofia moria entre les parets de Cesària, humiliada en cos i ànima. Quan Alexandria respira, ho fa encara amb l’ impuls dels dogmes que aquella mirada plàcida sostenia, en l’explicació del mestratge d’antic que l’acadèmia destil·lava....
Konsdantin Kavafis | 0.874095 | curate | {"ca": 0.9838129496402878, "de": 0.01618705035971223} | http://albertbalada.blogspot.com/2009/10/nostalgia.html |
macocu_ca_20230731_2_350885 | 03/06/2014
Josep Manuel Prats (president de FapelJoan) és una de les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació. Les tres coses que he après: 1. Si la família tria de debò, s'implica 2. El mestre està al servei de la familia 3. La família està al servei de l'escola. | 0.65729 | curate | {"it": 0.03389830508474576, "ca": 0.8610169491525423, "fr": 0.10508474576271186} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_819360 | POKÉMON PROCÉS VERSIÓ 0.9.2El Joc de Pokémon dels Països Catalans.Descarrega aquí l'última versió!Propera versió: V. 0.10.x: RUTA 14 (SEGONA PART) - Aturat indefinidamentPerò... Sembla que el projecte, com el procés, ha mort. Per falta de feedback. Ara, silenci. Audio en mp3 per Linux i Mac: Audio 0.2Recordo que és un joc en desenvolupament, així que recomano anar salvant la partida regularment ja que en qualsevol moment es pot bloquejar o sortir una errada que ha de ser solucionada i pots perdre les dades no guardades. [TRAILER DEL JOC][GAMEPLAY DEL YOUTUBER BLAST][GAMEPLAY DEL YOUTUBER JONYMEGA] Com pots ajudar al projecte?Pots comentar l'actualització, fer propostes o comunicar errades. Si vols anar més enllà, segueix els enllaços següents.Enllaços a les diferents formes d'ajudar:[AJUDA AMB LA TRADUCCIÓ][AJUDA AMB EL DISSENY][COL·LABORA AMB EL TUTORIAL][DIFUSIÓ]Traducció: Olga , Gisela , Robert Martinez, Amparo , Natividad , Tarannà empordanès, Tro de Ponent, sonor, Josep Maria , Temporal, Vicente , Aoszco, Joan Disseny d'entrenadors i edificis:Temporal, Antoni , Gisela , Max , GpalauDisseny puntual d'entrenadors i edificis:Lluis_indp, Elena , Olga , Algú, Favara, Emma , Joel , Esther , Joan , Gonzalo , Pol , Itram_calderíMúsica: Olga FAQ:Com instal·lo el joc?Aquí tens un tutorial del youtube.Cada quant actualitzaràs?Intentaré fer-ho tant aviat com pugui i com la feina em permeti, pot variar entre una setmana o un parell de mesos, segons l'època i la complexitat del contingut afegit. A l'inici del fil hi ha la data aproximada de publicació amb el contingut d'aquesta.Quan sortirà el meu personatge usuari o el del meu segon usuari?Els usuaris no tindran un paper principal al joc però aniran apareixent, donaré prioritat als que ajudin al joc, als que participin al fil i als usuaris més actius i característics del racó.Com puc jugar des del meu apple? Fent servir el programa CrossOver per Mac o algunt similar pots obrir l'executable.També has de substituir el contingut de la carpeta audio per el de l'última versió d'audio per Mac i Linux que tens més adalt.Com puc jugar des del meu Linux? Has de substituir el contingut de la carpeta audio per el de l'última versió d'audio per Mac i Linux que tens més adalt.Has de fer servir wine.Com puc jugar des del meu android? De moment no és possible. Estic a l'espera de l'actualització adecuada del programa on l'edito.Si hi ha una nova versió i la descarrego, que faig per jugar amb la meva partida guardada?Les partides no es perden mai si no les borres, tot i que eliminis el joc, ja que el directori on tens guardada la partida no és el mateix que a on tens el joc. Per defecte es guarda a C: >> Users >> User >> Saved Games >> Pokemon Proc_ i es diu "game.rpgxp". Cuida aquest arxiu i tindràs sempre la teva partida tot i que eliminis el joc o canviïs la versió!Aquest arxiu és la teva partida guardada, si no el modifiques ni guardes una partida a sobre no has de fer res, quan penji una nova actualització només hauràs de descarregar-la i apareixeràs al lloc on hagis guardat l'últim cop. Tot i així recomano fer una copia de seguretat de l'arxiu de tant en tant, per si de cas. Per què el meu Eevee no evoluciona a Umbreon o Espeon per amistat o entrenant-lo a x llocs?En aquesta versió de Pokémon, l'Eevee només evoluiona fent servir les pedres corresponents.Com evoluciono als pokémon que ho fan per intercanvi?De moment no és possible, però més endavant estarà disponible evolucionar-los d'una altre manera.Cada vegada que executo el joc em diu que falten fonts.A al carpeta "Arxius Necessaris" trobaràs una carpeta que es diu "Fonts", si te les instales podràs jugar optimament.Em surt la següent errada: rgss player has stopped working.Segueix aquests pasos si fas servir windows.Estic atascat!Mira't el fil dels tutorials d'en Gisela ALTRES:Personatjes que surten al joc fins la versió acutal:Josmar, Pirat's Sound Sistema, Titot (Brams), Pau Llonch i Rodri (At Versaris), Albert Pla, Cao de Benos, Marhuenda, Joan Sanz Bartra, Laia Costa, Metro (Geronación), Els Txarango, Josep Anglada, Empar Moliner, Carles Puyol, Pablo Hasel, Pere Navarro, Maragall, Chacon, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Zapatero, Angel Ros, Jaume Balagueró, Antonio Baños, Bruno Oro, Duran i Lleida, Espadaler, Valero SanMartí, Pilar Rahola, J.M. Aznar, D. Trump, Pablo Iglesias, Leopolda Olda, CaraAnchoa, El Rubius, Loulogio, Dalas, LoryMoney, Puigdemont, Valtonyc, Anna Gabriel i Jutge Llarena. Notícies del joc:Café de punt 7 radio - FebrerZona Red - 19 de FebrerEl Nacional - 25 de JuliolRac1 (Versió Rac1) - 27 de Juliol (A partir de minut 32)NacióLleida i NacióDigital - 27 de juliolxat - 29 de JuliolVoz Populi - 29 de Juliol Documents traduits completament per fer el teu propi joc de pokémon en català fins el moment:Habilitats AtacsControls: [Fletxes] Moviment / Navegació [z] Correr / Canviar elements a la bossa[x] Cancelar / Menu [c] Fer servir / Interactuar / Acceptar[q]/[w] Salta d'un lloc a l'altre d'una llista més ràpidament. [F5] Fer servir objecte registrat. [F8] Captura de pantalla. Es guarda a C: >> Users >> User >> Saved Games >> Pokemon Proc_[Alt]+[Enter] Pantalla completa.
Mireu que he trobat !http://www.zonared.com/noticias/cataluna-independiza-mundo-pokemon/ (està en castellà).PD: Andreu , el trailer és genial , felicitats. I felicitats pel canal en general .
endavant! | 0.828086 | curate | {"ca": 0.9229474471666355, "pt": 0.004114456704694222, "it": 0.0024312698709556763, "en": 0.03777819337946512, "es": 0.03272863287824949} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_49177 | Dic això de polèmica perquè he llegit que s'ha tornat a obrir una mica el debat del cinema i el català, i la veritat, no m'estranya. Resumeixo una mica com van els premis:- Lo Imposible: so, maquillatge i perruqueria, muntatge, fotografia.- Blancanieves: vestuari, direcció artística, música.- Una pistola en cada mano: actor secundari, guió, actriu secundària.- Las aventuras de Tadeo Jones: efectes especials, pel·lícula d'animació.- Tornarem: millor pel·li per TV.- The Pelayos: direcció de producció. I de moment, va així. El tema de debat era el tema del català, com a premis de produccions catalanes que dona l'Acadèmia del Cinema Català. I és que Lo Imposible, Blancanieves, Una pistola en cada mano, Las aventuras de Tadeo Jones, etc. no sé jo si es poden considerar del tot pel·lícules catalanes. Està clar que a totes hi han treballat persones catalanes però això ja les fa produccions catalanes? Què s'entén per produccions catalanes? Pel·lícules simplement produïdes per catalans i res més? Pel·lícules amb participació, més o menys, catalana? Pel·lícules fetes exclusivament, o gairebé, per catalans? O què? Potser és un debat innecessari i potser són massa tiquis-miquis però la veritat és que no puc evitar que em faci mal veure tant espanyol als premis de l'Acadèmia del Cinema CATALÀ. No sé què en penseu vosaltres.PD: Els premis no han acabat però el que ja s'ha fet és més que suficient per parlar del tema, o per considerar-lo un debat estúpid (a l'ARA Premium en parlaven així que suposo que tant estúpid, o tant clarament estúpid, no serà xD).
El Bayona ha dit que considerava Lo Imposible una pel·lícula catalana quan l'han premiada millor pel·lícula europea. Sonava una mica oportunista... Algú sap de quin peu coixeja?
I que coi importa quin peu coixeja? És un director de cinema no pretén ser un polític ni abanderar la causa independentista. Si ha dit que és una pel·lícula catalana és perquè pràcticament tot el seu equip tècnic (que és el que està recollint tot els guardons a tot arreu) són catalans i són els que han parit la seva pel·lícula.
I als Goya dirà que és una pel·lícula espanyola. I anar fent.
I què? Es que sincerament, no li veig el problema. Si ell se sent català i espanyol que vols fer-hi? Fer-li boicot? No veure mai més una pel·lícula seva? Què vols, que vagi als Goya i digui que aquesta pel·lícula és catalana i que Catalunya no és Espanya i tregui l'estelada allà enmig? De debò que a vegades flipo amb alguns de vosaltres. Jo ja li agraeixo bastant que parli català perquè no és per res la seva llengua materna i criant-se a un barri com la Trinitat Vella té mèrit, molt de mèrit.
Oh i tant, quin mèrit!! Ja li farem un monument, pobrot! !
Surt de la bombolleta. | 0.790547 | curate | {"ca": 0.9183749534103616, "st": 0.022363026462914645, "fr": 0.013417815877748788, "ds": 0.004472605292582929, "es": 0.024226612001490868, "sw": 0.005218039508013418, "eo": 0.011926947446887812} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_74938 | http://www.youtube.com/watch?v=C6yHhScgxqI Mireu la piscina més gran del món ubicada a Chile! Qui pogués tenir una milèsima part d'aquesta piscina...
Això no és una piscina. És directament un llac. | 0.55889 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_387416 | Wikiloc | Ruta Pedraforca 360º : Saldes - Gresolet - Coll de Balma - Bassotes - Gósol - Coll de Gósol - Saldes
Pedraforca 360º : Saldes - Gresolet - Coll de Balma - Bassotes - Gósol - Coll de Gósol - Saldes
4.481 772 75
Coordenades 2572
Vista 596 vegades, descarregada 43 vegades
Una volta molt maca de 360º al Pedraforca, amb unes vistes magnífiques i molt ambient de muntanya.
Surto de Saldes i enfilo cap a Gresolet, per una pista amb força gravilla que costa de pedalar. Després d’un tram planer, comença la pujada, força dreta cap a Gresolet, amb algun tram encimentat.
Segueixo pujant cap el Coll de la Balma. Giro a l’esquerra i ara amb una pujada més suau, continuo pujant cap el Coll de Bassotes, aprofitant per gaudir d’unes vistes esplèndides.
Segueixo el GR, que comença a baixar per un corriol molt maco amb ambient d’alta muntanya. Passo la Font de la Roca i continuo baixant pel corriol, que gairebé tot es fa sobre la bici, amb alguna excepció molt puntual, però que és força entretingut.
Així s’arriba a la Font de Terrers. Una mica de pista i a la primera corba s’agafa un corriol que ens portarà directes a Gósol (la part final del corriol es complica una mica amb els rocs, que ens faran ficar el peu a terra).
Creuo el poble, passant per un parell de fonts i agafo el camí cap a Torentsenta. Passo la font i enfilo amunt cap el Coll de Gósol. Pujada força suau i sense gaires complicacions.
Es comença baixant per la pista, però aviat, en un revolt molt tancat, s’agafa un corriol de baixada sense cap mena de dificultat, cap a Moripol, on passarem una Font.
Segueixo baixant, passo el Túnel de l’Avi i gairebé arribant a Feners, s’agafa un camí en pujada pel costat d’una granja que es transformarà en corriol de pujada força dret, que ens farà empènyer la bici. Per sort, no es gaire llarg i aviat s’agafa un camí que ens deixa a la carretera de la Palomera.
La baixo un petit tram i agafo un camí que en la seva majoria és baixada i arriba al Càmping el Repòs del Pedraforca. Creuo la carretera i prenc un camí que em porta fins el Pont de Saldes. Per carretera acabo d’arribar al poble.
Ruta original de joanbtt
Font a Gósol
Font Plaça de Gósol
Font de Moripol
Font Torentsenta
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Pedraforca 360º : Saldes - Gresolet - Coll de Balma - Bassotes - Gósol - Coll de Gósol - Saldes https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/pedraforca-360o-saldes-gresolet-coll-de-balma-bassotes-gosol-coll-de-gosol-saldes-9691770 Salutacions, Wikiloc | Rutes del Món | 0.742917 | curate | {"es": 0.09267503035208417, "fr": 0.01578308377175233, "ca": 0.8850667745851882, "de": 0.006475111290975314} | https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/pedraforca-360o-saldes-gresolet-coll-de-balma-bassotes-gosol-coll-de-gosol-saldes-9691770 |
crawling-populars_ca_20200525_13_217611 | x8 (2 d’elles en llit addicional)
Camas: 1 de matrimoni, 4 individuals, 2 supletoris
Barranquisme, Ràfting, Piragüisme - caiacs, Pesca, Motos d'Aigua, Esquí Aquàtic.
Passeig en globus, Parapent, Paracaigudisme.
Quads.
Caça, Via ferrada, Bicicleta de muntanya- BTT, Senderisme - trekking, Rutes gastronòmiques, Paintball, Multiaventura, Esquí, Espeleologia, Cata de vins, Escalada, Caça de bolets.
Direcció: [email protected] - Biscarri (Lleida)
Coordenadas: Latitud 42.099420053122 - Longitud 1.098474264218 | 0.532465 | curate | {"ca": 0.7677165354330708, "es": 0.2204724409448819, "en": 0.011811023622047244} | : /casa-rural/lleida/cal-sabina |
wikipedia_ca_20230401_0_144484 | Hirschland
Hirschland (en alsacià "Hírschland") és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 340 habitants.
Forma part del cantó d'Ingwiller, del districte de Saverne i de la Comunitat de comunes de l'Alsace Bossue.
Demografia.
Evolució demogràfica
196219681975198219901999
291332329284286340 | 1 | perfect | {"de": 0.029239766081871343, "ca": 0.8157894736842105, "pt": 0.03216374269005848, "ru": 0.12280701754385964} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=144485 |
mc4_ca_20230418_8_736447 | Torredembarra gaudeix del tercer Festival de Màgia
Imatge d'un dels espectacles del Festival de Màgia.
Màgia a Torredembarra
Enguany ha reforçat la seva programació infantil i familiar
Actualitzada 28/04/2019 a les 20:25
Torredembarra ha viscut un cap de setmana intens de màgia amb el tercer Festival de Màgia que enguany ha reforçat la seva programació infantil i familiar amb la inclusió de la sessió familiar que es va celebrar el passat dissabte. El festival ha tancat aquest diumenge amb una Gala Cloenda al Casal Municipal. La gala ha anat a càrrec de Civi-Civiac Producciones i ha començat a dos quarts de sis de la tarda.
El festival va arrencar divendres amb les actuacions d’Alexis Pardo, Màgic Titu i Màgic Jordi. Dissabte va ser un dels dies més complets de l’esdeveniment al Taller familiar que es va dur a terme a l’Espai Cultural Casa del Mar, el va seguir l’espectacle de màgia familiar. La Gala Internacional ha reunit a l’escenari noms de la màgia tals com Enric Magoo, Kenris Murat&Aurélia, Duo Kybalion i Pedro III.
Comenta el contingut : Torredembarra gaudeix del tercer Festival de Màgia | 0.787644 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diarimes.com/noticies/camp_tarragona/2019/04/29/torredembarra_gaudeix_del_tercer_festival_magia_60122_1093.html |
macocu_ca_20230731_6_123364 | El redactat dels plecs de prescripcions tècniques i administratives ha durat més d’un any i la posada en marxa del servei està prevista pel novembre
Del 30 de juliol al 2 d'agost, la Societat Cultural i Recreativa del Papiolet organitza la Festa Major
El Jordi va assolir la marca mínima necessària per representar la Selecció Espanyola al campionat que es celebrarà a Sèrbia a l'octubre
La Festa Major s’allargarà durant 4 dies amb un programa adaptat a la situació de crisi sanitària que encara ens afecta
L’ajuntament agraeix la ràpida intervenció dels ADF, dels Bombers i dels Agents Rurals que amb la seva feina i entrega van evitar danys majors
El JBP ha editat un vídeo per conscienciar els i les joves sobre els perills que representa el trading, pràctica sovint il·legal
S’ha avançat la informació dels actes de la Festa Major pels quals cal fer inscripció i recollir tiquet per poder assistir-hi | 0.772633 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_340865 | Fes-te un hort urbà (I)
7 de març 2012 | Actualitzat el 13 de febrer 2019 per Trinitat Gilbert
El primer hort urbà
Les criatures també poden fer els seus primers passos com a pagesos a l’ampit de casa, al balcó o al terrat. El llibre La meva primera guia sobre l’hort urbà, escrit per Josep M. Vallès i publicat per La Galera, explica el pas a pas d’una manera amena i entenedora. Atenció als calendaris dels cultius i també als trucs per combatre les plagues i les malalties.
El primer pas és pensar on el posareu. Els creadors de la pàgina web www.horturba.com us recomanen que tingueu en compte dos factors fonamentals a l’hora de decidir-ne la ubicació: la llum i l’accés a l’aigua. “Com més llum tingui el balcó o terrat, més energia podran utilitzar les plantes per créixer i més possibilitats tindrà l’hort de produir molta collita”.
Per continuar, “regar l’hort és la feina que ens ocuparà més temps”, continuen explicant a HYPERLINK “http://www.horturba.com/” www.horturba.com. “És ideal disposar d’una aixeta al mateix balcó o terrat que ens permeti instal·lar un sistema de reg automàtic”. També es pot fer manualment, evidentment, però la recomanació és sobretot per a l’estiu, quan és necessari regar cada dia. “També podem preveure recuperar aigües pluvials per reutilitzar-les a l’hort”. Tan sols cal deixar unes galledes o uns recipients buits, perquè s’omplin de l’aigua de pluja.
Tercer pas: el substrat amb què omplim la torreta o el recipient on plantarem els cultius. La tria del substrat “és el factor més important per a l’èxit de l’hort al balcó, molt més important que el recipient”. A www.horturba.com, recomanen vigilar amb els substrats que s’acostumen a vendre als centres de jardineria, perquè no solen especificar tots els ingredients, i hi ha “el perill que s’hagin utilitzat en l’elaboració residus com els fangs de depuradora, que tenen un contingut elevat de metalls pesants”. A més, “l’adob que tenen sol ser químic i té una persistència només de dos o tres mesos”. Per tot plegat, una bona opció és fer un substrat propi. Quins són els components? “La fibra de coco, que prové de les parts vegetals del coco rebutjades durant el procés d’obtenció del coco”. També la “perlita i la vermiculita”, que són “argiles que s’han elevat a alta temperatura”. Quant als adobs, la recomanació és fer-ne servir d’orgànics, perquè “són ecològics, tenen tots els nutrients”, i, a més, els alliberen “progressivament”.
La setmana que ve parlarem del planter, de les llavors, de les associacions de cultius i de les conservacions de llavors. | 0.839372 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_4164 | AMPLIACIÓ:La selectivitat es farà entre el 22 de juny i el 10 de juliol amb canvis en el model i contingut de les proves
L'assignació final de places no es podrà fer abans del 25 de setembre
ACN Barcelona.-La selectivitat es farà entre el 22 de juny i el 10 de juliol en convocatòria ordinària i abans del 10 de setembre en extraordinària, segons han acordat el Ministeri d'Educació i el d'Universitats amb les autonomies. A més, s'ha decidit "modificar el model i el contingut de les proves" perquè l'alumnat no es vegi perjudicat per la situació generada pel coronavirus. Les dates finals "dependran de l'evolució de la pandèmia" i les qualificacions es publicaran abans del 17 de juliol en convocatòria ordinària i abans del 18 de setembre en extraordinària. L'assignació definitiva de places no es farà abans del 25 de setembre. La Secretaria d'Universitats consensuarà les dates de les PAU a Catalunya, previstes inicialment del 9 a l'11 de juny.
Aquesta és la decisió que s'ha pres en el marc de la Conferència Sectorial d'Educació que s'ha celebrat aquest dimecres per videoconferència amb els consellers d'Educació de les diferents comunitats autònomes i que ha presidit la ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá. Celaá ha assegurat que el ministeri treballa amb l'objectiu que "cap alumne perdi el curs per la situació provocada per la covid-19".
La modificació el model i el contingut de les proves s'ha fet per tal d'"assegurar que l'accés a la universitat es produeix en termes d'equitat i justícia" i perquè l'alumnat no es vegi perjudicat per no haver treballat a classe algun bloc de continguts d'alguna de les matèries. Tot i això, Educació no ha concretat en què consistirà la modificació.
Es cancel·len les avaluacions de primària i secundària
D'altra banda, el Ministeri ha proposat també a les autonomies cancel·lar les proves d'avaluació diagnòstica que estableix la Lomce i que es fan a tercer i sisè de primària i a quart de secundària.
Pel que fa als alumnes que estan fent el curs a l'estranger, s'establiran sistemes específics per poder homologar els seus estudis, donat que la majoria de l'alumnat està fent les classes en la modalitat online.
D'altra banda, la conferència ha aprovat també les mesures acordades aquest dimarts en la comissió d'FP, sobre flexibilitzar les pràctiques en el centre de treball per a superar el curs ampliant el període establert al calendari escolar. La mesura s'haurà de coordinar amb les dates de les PAU per tal que els estudiants que ho vulguin puguin fer les proves.
La durada de la Formació al Centre de Treball (FCT) es limitarà de manera excepcional a les hores mínimes recollides en la normativa bàsica (220) i s'integrarà el mòdul d'FCT amb un mòdul de projecte per tal de poder abordar el objectius associats a l'entorn laboral. Això afectarà tant a l'FP bàsica com als graus mitjans i superiors.
Pel que fa a les proves d'accés a l'FP de grau mitjà o superior per als que no comptin amb els requisits acadèmics d'accés, s'ha acordat posposar-les "el que calgui, arribant fins i tot a la primera quinzena de juliol".
Pel que fa a la formació a distància, el Ministeri d'Educació ha explicat que ha posat a disposició de les comunitats tots els recursos digitals disponibles de la modalitat d'FP a distància, que agrupa 104 cicles, per facilitar la continuïtat de l'ensenyament. En la resta de nivells, ha elaborat un portal web per canalitzar tots els materials d'ensenyament a distància i online. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-selectivitat-es-fara-entre-el-22-de-juny-i-el-10-de-juliol-amb-canvis-en-el-model-i-contingut-de-les-proves-2 |
mc4_ca_20230418_6_574791 | ORDRE DE VEDES 2014 -2015 | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Les espècies que poden ser objecte d’aprofitament cinegètic en el territori de Catalunya en la temporada 2014-2015 són les que figuren a l’annex 1 de l’Ordre de 17 de juny de 1999 (DOGC núm. 2922, de 2 de juliol de 1999), per la qual s’estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya, amb l’excepció de l’estornell negre (Sturnus unicolor), que no es considera espècie susceptible d’aprofitament cinegètic.
Entre el segon diumenge d’octubre (dia 12) i el primer diumenge de febrer (dia 1), ambdós inclosos.
Per a l’ànec griset (Anas strepera) i la fredeluga (Vanellus vanellus) el període hàbil és el comprès entre el segon diumenge d’octubre (dia 12) i el tercer diumenge de gener (dia 18), ambdós inclosos.
A les comarques de Tarragona i a les de les Terres de l’Ebre els tudons en passos tradicionals poden caçar-se des de llocs fixos entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: la Budallera (terme municipal de Tarragona), dins l’àrea privada de caça T-10.123; Coll de Balaguer (terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant), dins les àrees privades de caça T-10.127, T-10.352 i T-10.353; Mas Cusidó (terme municipal de Tarragona) dins l’àrea privada de caça T-10.327, i Mas Grimau (terme municipal de Tarragona), dins l’àrea privada de caça T-10.262; les Forques (terme municipal de l’Ametlla de Mar) dins l’àrea privada de caça T-10.104, Puig Moltó (terme municipal de l’Ametlla de Mar), dins l’àrea privada de caça T-10.150, i coll del Camp, coll de les Canals i barranc de les Valls (terme municipal de Paüls), dins l’àrea privada de caça T-10.281.
2.3.2 S’estableixen com a períodes i dies hàbils per a la caça de les espècies guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia) incloses les varietats domèstiques i híbrids, garsa (Pica pica), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus), gavià de potes grogues (Larus michahellis) i guineu (Vulpes vulpes), els següents:
La caça de la tórtora, el tudó, el colom roquer incloses les varietats domèstiques i híbrids, l’estornell vulgar i la garsa s’ha de realitzar des de llocs fixos.
La caça només s’ha de realitzar des de llocs fixos.
Durant els períodes hàbils per a la caça menor descrits als apartats 2.1 i 2.2, en els terrenys cinegètics d’aprofitament comú, l’exercici de la caça resta limitat als dijous, diumenges i festius no locals, i en el cas de la falconeria, també als dissabtes.
4.3 Caça de l’isard (Rupicapra pyrenaica), la cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica) i el cérvol (Cervus elaphus).
En les àrees privades i locals de caça, el període hàbil de caça de la cabra salvatge és entre el segon diumenge d’octubre de 2014 (dia 12) i el 6 de gener de 2015, ambdós inclosos i per a ambdós sexes, i entre l’1 de març de 2015 i el 31 de maig de 2015, ambdós inclosos i exclusivament per a mascles.
El període hàbil de caça de l’isard és entre el segon diumenge d’octubre (dia 12) i el 31 de gener de 2015, ambdós inclosos i per a ambdós sexes, i entre l’1 de març de 2015 i el 15 de maig de 2015, ambdós inclosos i exclusivament per a mascles.
El període hàbil del cérvol és entre el segon diumenge de setembre de 2014 (dia 14) i el segon diumenge d’octubre de 2014 (dia 12), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles i en la modalitat d’acostament, i entre el segon diumenge d’octubre de 2014 (dia 12) i el quart diumenge de febrer de 2014 (dia 22), ambdós inclosos i per a ambdós sexes i en qualsevol modalitat.
Per a l’isard i la cabra salvatge només es permet la modalitat de caça per acostament.
4.4 Caça del cabirol (Capreolus capreolus). En les àrees privades i locals de caça el període hàbil és entre el primer diumenge d’abril de 2014 (dia 6) i el segon diumenge d’agost de 2014 (dia 10), exclusivament per a mascles i en les modalitats d’aguait o acostament; entre el primer diumenge de setembre de 2014 (dia 7) i el primer diumenge de novembre de 2014 (dia 2), ambdós sexes i en qualsevol modalitat; i entre el primer diumenge de gener de 2015 (dia 4) i el quart diumenge de febrer de 2015 (dia 22), exclusivament per a femelles i en qualsevol modalitat.
Durant el període hàbil esmentat als apartats 4.1 i 4.2, en els terrenys cinegètics d’aprofitament comú, per a la caça del porc senglar, del mufló i de la daina els dies hàbils són els dijous, dissabtes, diumenges i festius.
6.1 Comarques de les Terres de l’Ebre.
7.3 Per les característiques i usos agronòmics propis de les comarques de l’Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Segarra, Noguera i Garrigues, a Lleida; a les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès a Tarragona; a les comarques del Baix Ebre i Montsià, a les Terres de l’Ebre; a les comarques de l’Anoia i Osona a la Catalunya Central; i a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental a Barcelona, el director/a dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural respectiu pot autoritzar, amb les limitacions escaients, la caça del conill amb fura, gos i escopeta a partir de l’1 de juliol fins al 31 d’agost, sempre que l’abundància de conills en aquestes comarques causi o pugui causar danys a l’agricultura i la pràctica d’aquesta caça no perjudiqui els cultius ni la fauna protegida.
9.1 No és permès caçar, en qualsevol època, les femelles acompanyades de cries i els exemplars menors de dos anys de l’isard i la cabra salvatge, excepte a les reserves nacionals de caça, zones de caça controlada i àrees de caça autoritzades, quan per raons biològiques sigui necessària autoritzar aquesta actuació.
9.3 No es pot dur a terme l’exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 2014-2015 en els terrenys afectats pels incendis forestals esdevinguts a partir de l’1 de gener de 2013. El detall de les zones afectades per aquests incendis es pot consultar a les bases cartogràfiques dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Tampoc es podrà dur a terme l’exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d’aquestes àrees incendiades.
9.4. Quan per risc d’incendis forestals s’activi el Pla Alfa 3, no es pot dur a terme l’exercici de la caça en els massissos forestals que siguin objecte de tancament per evitar-hi l’accés i en una franja a 500 metres d’aquests. Així mateix, quan s’activi el Pla Alfa 2, la caça quedarà limitada fins a les 13 hores. El mapa de risc diari d’incendis forestals i la situació d’activació del Pla Alfa es pot consultar a la web del DAAMhttp://www.gencat.cat/medinatural/incendis/plaalfa/ .
9.5 No és permesa la caça de les espècies isard, cabra salvatge, cérvol i cabirol en terrenys cinegètics d’aprofitament comú, llevat de les batudes de cérvol i cabirol que es realitzin en terrenys cinegètics de règim especial limítrofs i posin parades puntuals en aquests terrenys.
9.7 No es pot dur a terme l’exercici de la caça menor i d’ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. Tampoc es pot caçar enlloc en dies de neu quan aquesta cobreixi de forma contínua el terra, llevat del porc senglar, el cabirol i el cérvol.
9.8 No es pot dur a terme l’exercici de la caça en els terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic comú que es trobin a l’interior dels espais naturals de protecció especial i de les reserves naturals de fauna salvatge. Excepcionalment, el director/a dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural pertinent pot autoritzar l’aprofitament cinegètic controlat a proposta de la Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques, previ informe del director/a tècnic/a de l’espai natural afectat.
9.9 No és permesa la caça de la becada (Scolopax rusticola) a l’espera o a l’aguait entre la posta i la sortida del sol. El nombre màxim de captures de becada és de tres exemplars per caçador/a i dia. Amb la finalitat d’obtenir la informació necessària per a una correcta gestió de la caça de la becada, de forma voluntària, els caçadors especialistes de becada hi col·laboraran individualment o mitjançant la societat de caçadors a la qual pertanyin, emplenant un full de captures diàries. Aquest serà proporcionat per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat i les captures s’hauran d’anotar un cop cobrades. En finalitzar el període hàbil de caça de la becada, el full de captures diàries s’haurà de retornar a la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.
9.13 No es pot subministrar aliment als exemplars de porc senglar amb l’objectiu de caçar-los, llevat que estigui autoritzat excepcionalment pels directors/es dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per raons de control poblacional. La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l’adequada concessió d’aquestes autoritzacions.
9.14 Es prohibeix que es proporcioni aliment als senglars o se’ls en faciliti l’accés en qualsevol cas, inclosos els ambients urbans o suburbans, els jardins, els parcs i qualsevol altre lloc de similar naturalesa.
9.16 No és permesa la caça de les espècies estornell vulgar (Sturnus vulgaris), tord comú (Turdus philomelos), tord ala-roig (Turdus iliacus), griva (Turdus viscivorus) i griva cerdana (Turdus pilaris) a les comarques de les Terres de l’Ebre en terrenys cinegètics d’aprofitament comú limítrofs amb la reserva nacional de caça dels Ports.
12.1 Quan en una determinada comarca, municipi o àmbit territorial, tant en àrees privades o locals de caça, com en zones de seguretat, refugis de caça o refugis de fauna salvatge, es produeixi una abundància d’individus d’una espècie cinegètica, d’una espècie exòtica invasora o d’una espècie inclosa a la present resolució, de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, els/les directors/es dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a proposta de les corresponents seccions i valorades altres solucions alternatives més satisfactòries sense èxit, podran autoritzar la caça d’aquestes espècies.
12.2 Com a mesura de control i lluita per a l’eradicació d’espècies exòtiques invasores i d’espècies domèstiques ensalvatgides que es poden considerar com a exòtiques invasores, es poden autoritzar la caça i la captura de les espècies cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus), visó americà (Mustela vison), porc vietnamita ensalvatgit (Sus domestica) i els híbrids d’aquesta espècie amb el porc senglar, i les cabres domèstiques ensalvatgides (Capra hircus). La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l’adequada concessió d’aquestes autoritzacions.
12.3 Les autoritzacions excepcionals han d’especificar:
a) L’espècie o espècies objecte d’autorització.
e) El caràcter d’aquestes autoritzacions.
El període hàbil per a la pràctica de caça amb ocells de falconeria és el comprès entre el segon diumenge d’octubre (dia 12) i el quart diumenge de febrer (dia 22), ambdós inclosos. L’exercici de la caça ve determinat per l’Ordre de 3 d’octubre de 1990, per la qual es regula la pràctica de la falconeria.
14. Règim cinegètic aplicable a Era Val d’Aran
A Era Val d’Aran, en virtut de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Val d’Aran, i dels decrets de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d’Aran, l’ordenació, planificació i gestió de l’activitat cinegètica a les zones de caça controlada del territori aranès vénen establerts pels plans tècnics de gestió cinegètica corresponents, els quals són aprovats anualment pel Conselh Generau d’Aran. | 0.818105 | curate | {"ca": 0.9893351108148641, "es": 0.0033327778703549408, "pt": 0.0035827362106315612, "fr": 0.003166138976837194, "cs": 0.0005832361273121146} | https://cinegeticat.cat/ordre-de-vedes-2014-2015/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_876371 | Serà l' any 2014 l' any de la independència de Catalunya? Doncs pel que es veu el 2014 ja podria fer 22 anys que Catalunya havia d' ésser independent. L' Associació de Practicants de la Psicoestètica ja deien a finals dels anys 80 que el 1992 podia ser l' any de la independència. Fins i tot van editar un llibre amb el títol de Serà l' any 1992 l' any de la independència de Catalunya? : enllaç
Menys dates i més avançar-hi vertaderament. | 0.735544 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_864217 | El trauma identitari d’una nena d’Esplugues Eugeni Casanova Els fets i no paraules de les darreres setmanes demostren que Espanya no té altra columna vertebral que l’anticatalanisme i l’antibasquisme. Aquest atavisme xenòfob convertit en política és ja l’únic pensament nacional que exhibeixen. Ni dretes ni esquerres, ni carlins ni liberals, ni clericals ni laics ni punyetes. S’ha vist al País Basc, es va veure a Navarra i es comprova en la bilis que destil·len dia a dia, des del boicot al xampany del Penedès a la persecució histèrica de les seleccions esportives o els insults que perboquen minut a minut els mitjans constitucionalistes. L’opereta de Kosovo és la plasmació d’aquesta ideologia en política exterior. La cadena de despropòsits en l’anunciada retirada de “nuestras tropas” és llarga i ha posat en evidència urbi et orbi el nacionalisme barat del Govern Rodríguez. Sobta, però, que els que l’increpen hagin parlat molt de compromisos amb els aliats i gens de justícia o del simple dret a la vida. L’any 1999, les tropes dirigides pel president serbi Sloboban Miloševi?, acusat de crims contra la humanitat i empresonat pel tribunal de la Haia, recorrien Kosovo amb un pla estructurat. Cada dia encerclaven quatre o cinc pobles, els tallaven l’aigua i la llum i els bombardejaven. Si eren magnànims, donaven als habitants unes hores per fugir. A continuació entraven a sang i foc paramilitars voluntaris o l’exèrcit mateix. Disparaven contra tot el que es movia i s’acarnissaven amb els més dèbils, perquè la crueltat és bàsica per expulsar en massa la població d’un territori. Jo hi era. Els periodistes vèiem les columnes de fum alçant-se del poble al qual aquell dia li hagués tocat la ruleta macabra. Quan hi anàvem, controls policials ens barraven el pas “per la nostra seguretat”. Vaig anar també a Albània a veure com entraven els desterrats. Espaordits, desesperats i ferits, expulsats del seu país per raons d’ètnia només amb el que portaven. En tres o quatre mesos es van aplegar centenars de milers de persones en camps de refugiats. Aquest va ser l’error de Miloševi?. Europa no es podia permetre una Palestina al cor del continent i els Estats Units van forçar la intervenció de l’OTAN. Per a Espanya, els assassinats quotidians eren un afer intern serbi. Aquesta va ser la tercera matança a gran escala que Kosovo va patir durant el segle XX. Miloševi? havia fet el mateix a Bòsnia-Hercegovina, on s’aplicava “a totes les parts” un veto hipòcrita en la compra d’armes, quan els serbis disposaven de tot el material de l’exèrcit iugoslau. Els milers de víctimes de Srebrenica o Sarajevo (jo també hi era) són una conseqüència de la política d’aquests miserables. Al final, van ser els Estats Units els que van forçar una intervenció per aturar el genocidi, contra el que defensaven Espanya i França. Ara Chacón, que pensa en Catalunya quan parla de Kosovo, pretén que el país torni al camp de concentració. Pretén que, després de guanyada la llibertat amb sang, dos milions de persones s’abonin de nou al patiment diari. Els traumes identitaris que arrossega una nena d’Esplugues de Llobregat fan riure quan s’exporten. Resulta que les declaracions unilaterals d’independència no són legals. Les víctimes no compten, només compta la catalanofòbia. José María Aznar, soci ara al Parlament basc, ja va defensar amb entusiasme els bombardejos russos a la població txetxena. L’estudiant que va anar al Canadà a aprendre polítiques unitaristes –com ha explicat Josep Sort, expert en Quebec– pretén que les víctimes obtinguin el beneplàcit del botxí per prendre decisions. És kafkià i estúpid. El Estats Units van accedir a la independència amb una declaració unilateral esplèndida, però l’espanyoleta d’Esplugues que no ha vist mai una guerra això no ho ha anat a estudiar. Font: www.eldebat.cat Que grans, els articles d'en Casanova. Tots els que li he llegit són durs i punyents. M'estranya que no tingui cap tribuna més majoritària des d'on difondre'ls!
Boníssim. | 0.811903 | curate | {"ca": 0.9479008598887203, "id": 0.020738492665655032, "io": 0.002276176024279211, "es": 0.02680829539706626, "pt": 0.002276176024279211} | |
macocu_ca_20230731_3_83298 | L'etiologia dels trastorns de l'espectre autista (TEA), un grup de malalties del neurodesenvolupament d’aparició primerenca caracteritzades per problemes de comunicació, relació social, i per la presencia d’interessos restringits, és desconeguda per un terç dels individus afectats. La intensa investigació feta durant l'última dècada ha revelat una gran contribució genètica en aquesta malaltia, mentre que de l’epigenètica tot just es comença a evidenciar. Les marques epigenètiques, sense alterar la seqüència genètica subjacent, tenen un efecte en l'expressió dels gens. A la vegada, aquestes marques epigenètiques es poden veure afectades per mutacions genètiques a la seqüència. Així doncs, la recerca en genòmica, epigenòmica i transcriptòmica proporcionarà informació convergent per determinar les causes dels TEA, indispensable per establir millores en els protocols de diagnòstic i en estratègies terapèutiques, facilitant el diagnòstic precoç i el tractament personalitzat, crucial per a un millor pronòstic. Les nostres dades mostren que hi ha alteracions genètiques i epigenètiques associades al fenotip, que interactuen i tenen conseqüències sobre l’expressió gènica. També hem trobat regions amb alteracions epigenètiques, que sembla que contribueixen de manera additiva i seguint un model complex. Finalment, trobem marques epigenètiques específiques de grups de genotips TEA. En el futur, la millora de les tecnologies disponibles per avaluar l’epigenòmica, i la disponibilitat d'un epigenoma de referència en diversos teixits i tipus cel•lulars, serviran com a base per fer un pas cap endavant en l'establiment de l’etapa del desenvolupament, dels tipus cel•lulars i els teixits involucrats en els mecanismes epigenètics del trastorn. | 0.899855 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_63221 | Philippe Coutinho, jugador del Liverpool.
Philippe Coutinho, jugador del Liverpool.
< 1′
EN DIRECTE | El tancament del mercat de fitxatges
El dia 1 de setembre finalitza la finestra d'estiu. Segueix amb 'El Món' les darreres hores i els últims moviments | 1 | perfect | {"es": 0.33064516129032256, "fa": 0.016129032258064516, "ca": 0.6532258064516129} | https://monesport.cat/poliesportiu/en-directe-el-tancament-del-mercat-de-fitxatges-2-18991/ |
wikimedia_ca_20230829_0_4943 | Campionat d'Anglaterra de rugbi 2010-2011: els resultats de la vint-i-unena jornada:
Aquest cap de setmana, s'està jugant la vint-i-unena jornada del campionat d'Anglaterra de rugbi “Aviva Premiership”. Tres equips han obtingut el punt de bonificació ofensiu: el Bath Rugby, Saracens i els Harlequins. En canvi, només dos han assolit el de bonificació defensiu: els London Wasps i els Sale Sharks.
Fonts
Europa
Anglaterra
Esports
Rugbi a 15
21 | 0.652647 | curate | {"ca": 0.9193548387096774, "nl": 0.013824884792626729, "es": 0.02304147465437788, "en": 0.020737327188940093, "it": 0.02304147465437788} | |
macocu_ca_20230731_7_294231 | Notícies
Ja hem fet la primera connexió de fibra òptica a un particular de Masquefa | 0 | curate | {"pt": 0.0975609756097561, "ca": 0.9024390243902439} | |
macocu_ca_20230731_7_224159 | Comandaments de recanvi PUFFINS Qualsevol d'aquests comandaments de substitució serveix per poder realitzar el 100% de les funcions del comandament original | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_726585 | El Govern activa un pla de 3,3 MEUR per ajudar els sectors marítims a superar la crisi El Govern activa un pla de 3,3 MEUR per ajudar els sectors marítims a superar la crisi – Vadegust
El Govern activa un pla de 3,3 MEUR per ajudar els sectors marítims a superar la crisi
ACN 16/07/2020 11:26 am | 0.701585 | curate | {"ca": 0.9215017064846417, "en": 0.07849829351535836} | https://vadegust.cat/actualitat/el-govern-activa-un-pla-de-33-meur-per-ajudar-els-sectors-maritims-a-superar-la-crisi-5396/ |
mc4_ca_20230418_14_577389 | Referència: ZH12023 3 hab. 98 m2 2
Envia DESTACAT 17027 al 888. (cost del SMS: 10.00€ + canon)
Pis centric en zona tranquila de la part alta d'Escaldes a tocar de l'eix comecial. Consta de: saló menjador de, 3 habitacions dobles(1 en suite), 2 banys complets (1 amb dutxa, 1 amb banyera), cuina independent. Plaça d'aparcament opcional per 85€. No s'admeten mascotes. Les fotos son similars. | 0.524953 | curate | {"ca": 0.7127937336814621, "pt": 0.018276762402088774, "it": 0.1514360313315927, "fr": 0.1174934725848564} | http://pisos.ad/anunci-17027/pis-lloguer-escaldes-engordany-andorra |
crawling-populars_ca_20200525_17_35340 | 19 març 2020
PÀDEL PER UNA BONA CAUSA
Sor Lucía Caram va participar en la tercera prova del Circuit Solidari de Pàdel Femení Aegon Santander-Play&help al Club Bonasport. La monja, que va fer parella amb Mónica Espadaler, copropietària de Play&help, es va enfrontar a una altra religiosa, Rocío Ruiz, del col·legi Jesús-María de Sant Andreu, i la cantant Monica Green. Es van recollir diners per a l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris (Acadip) i Nuestros Pequeños Hermanos, que cuida nens abandonats al Carib i Llatinoamèrica.
Més notícies de Gent
Temes: Sor Lucía Caram Solidaritat
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies | 0.724196 | curate | {"ca": 0.9155749636098981, "en": 0.08442503639010189} | : /ca/gent/20150519/lucia-caram-a-cops-de-raqueta-solidaris-4200736 |
oscar-2301_ca_20230418_5_292157 | L’escriptor/a (el creador en general) contempla el món amb ulls diferents no perquè sigui millor ni més savi/a, sinó perquè, essent fidel a la seva naturalesa, escriu la manera com els seus ulls contemplen aquesta diferència.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:56 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: escriptor/a, naturalesa
dimarts, 29 de juny de 2010
Força interior
Si veiéssim l’ésser humà com una circumferència amb circumferències concèntriques que van des de la més perifèrica fins a la més íntima, els lectors i les lectores que visiten aquest blog entendran que avui, una de les circumferències, la que ateny al meu lloc de naixença (per a altres, la seva pàtria d’adopció) i a la meva màtria lingüística, que és la llengua catalana, està malferida. I dic malferida perquè hi ha voluntat de mal, en la procura d’aquesta ferida. No obstant això, al cor de la circumferència no em permeto que hi arribi, aquest mal. Perquè d’aquí ha de sortir l’energia per fer front a l’antidemocràcia que ens atenalla.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:40 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: antidemocràcia, ferida, màtria, pàtria
dilluns, 28 de juny de 2010
Sawabona, Shikoba
Sovint arriben Power Point per correu, uns més interessants que altres. Aquests dies n’he rebut un que parla de les relacions afectives i les seves perversions. Em crida l’atenció una frase que hauria pogut incloure en els mots d’introducció del poemari El mirall de Circe, on exploro els sentiments de les dones maltractades. La frase en qüestió és: Les relacions de dominació i les concessions exagerades són coses del segle passat.
Ah, sí? Per desgràcia, són encara moltes les dones que les pateixen, conec d’a prop el sofriment d’algunes d’elles, impossible no fer-me’n solidària, no puc girar la cara cap a una altra banda, estimo la seva dignitat humana, ni que sigui malferida. O malferit, ja que també conec algun home amb la dignitat trepitjada per una parella dominadora, manipuladora i amb l’ànima dura com una pedra.
El Power Point dur com a títol una paraula enigmàtica, Sawabona, una salutació que es fa servir al sud d’Àfrica i que vol dir: Et respecto, et valoro, ets important per a mi. Com a resposta es diu: Shikoba, que vol dir: Aleshores, existeixo per a tu.
Sawabona, Shikoba!
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:16 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Sawabona, Shikoba
diumenge, 27 de juny de 2010
Noces
En un capvespre càlid i nit de lluna plena, a Gratallops vam assistir al casament de l’Agustí Masip i la Montse Mateos. Tots els qui coneixeu la meva profunda estima pel Priorat, sobretot per les poblacions de La Vilella Baixa i Cabassers, on amb els meus fills d’edat molt jove vaig passar alguns dels estius més agradosos de la meva vida, sabeu que la d’Agustí Masip és per a mi una de les persones més apreciades d’aquesta terra màgica, d’energia vibrant. Poeta i home de compromís social i polític amb la societat falsetana i prioratina en general, ahir, davant de la seva família i amics, l’Agustí va començar una nova etapa de la seva vida que refermava aquell “t’estimo” que cinc anys enrere la Montse i ell van dir-se per primera vegada. A la fotografia, els nuvis obrint el ball que va cloure el sopar de celebració.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 14:08 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: noces, Priorat
dissabte, 26 de juny de 2010
L'estranya
“Mai no fas el que fan els altres”, em sentia dir sovint per grans i joves, com si hagués fet un crim. “Sempre nedes corrent amunt, sempre vols pensar les coses per tu mateixa, mai no et deixes influir, sempre has de ser tan conscient dels teus actes”. I tot això dit en un to entre despectiu, acusatiu i foteta, que em dolia en l’ànima perquè em feia sentir culpable, però havia de vèncer aquest sentiment, tan paralitzant. Després he sabut que bevedors i jugadors, per exemple, sempre busquen companyia i que les actituds singulars molesten al plural.
“Mai més no tindràs divuit anys”, em deia la meva pobra mare, amb pena, perquè em veia tan jove i tantes vegades em quedava a casa. Però jo, esgotada per les moltes hores de treball i d’estudi (sempre he fet els estudis en horari nocturn, ja que he treballat des de molt jove), els caps de setmana poc anava a ballar amb les amigues.
Mai no he perdut una sola nit en festes: les he necessitades totes, una darrera l’altra com els quadres en la paret d’un museu. L’estret límit de les meves forces físiques ja el vaig veure quan a penes tenia nou anys. Sé que tenia aquesta edat perquè va ser quan la meva mare es va posar molt malalta i vaig començar a anar a l’escola tota sola, a set mansanes de casa. L’últim viatge dels quatre que feia cada dia (el dissabte només dos), ja m’era un esforç.
¿Què hauria fet si m’hagués deixat arrossegar per la marea de tants desitjos interessats, si no hagués estat conscient del que volia fer, millor dit: del que jo havia de fer segons la meva naturalesa?
(extret de La Capsa Verda)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:26 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: límits, naturalesa
divendres, 25 de juny de 2010
En un planeta verd
M’imagino que un déu ha traçat per a cadascú la seva ruta. Però no és una ruta tancada, sinó oberta, amb capacitat de maniobra per als navegants. Avui m’imagino que transito per una ruta de l’esperança. Necessito la seva energia per tirar endavant, la invoco.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:54 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: esperança, planeta verd
dimecres, 23 de juny de 2010
Nit de Sant Joan
A casa no ens agradaven els petards, però ens extasiàvem en la contemplació de les fogueres, que s’alçaven com catedrals als carrers de la ciutat del meu temps, quan no hi havia tantes restriccions a causa del mal que a vegades fa la llibertat mal entesa.
La Nit de Sant Joan venia precedida per la recollida de trastos vells a càrrec d’una canalla delerosa d’encendre el llumí que cremaria andròmines ja inservibles. Era el temps de fer neteja, d’endreçar les cases, i qui sap si també d’endreçar els cors vells, corcats com mobles atrapats per la malaltia dels mals sentiments i que cremaven davant dels nostres ulls imantats per la dansa de les flames. Aquest ritual de purificació l’he reproduït mentalment tantes vegades com m’ha fet falta: que cremin la ràbia i l’enuig, que tremoli, entre el foc, el més petit mal pensament, verí que posa ombra a la llum… Que creixi la llum amb la llum del foc de Sant Joan i amb la llum del seu sol diürn. Bona Revetlla!
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 13:42 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: llum, Nit de Sant Joan
L'abraçada
Els éssers humans i Déu, o l’Infinit, s’atrauen mutuament. D’on ve, sinó, aquest anhel irresistible d’obrir les mans, d’enlairar els braços, de respirar a fons i percebre l’esperit que ens habita, espurna de la Seva Naturalesa? L’Amor no es deté i atrau i abraça, i en l’abraçada Déu, o l’Infinit, es fa u en nosaltres quan nosaltres ens fem u en Déu.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:33 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: abraçada, amor, Déu
dimarts, 22 de juny de 2010
En el Solstici
Molt t’agradaria enlairar-te, poeta, però les ales encara et pesen.
Molt t’agradaria, poeta, encendre tots els llums de casa quan la nit es vessa.
Molt t’agradaria participar en la dansa on els poetes dansen, i volen, i encenen fogueres en la posta verge.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:03 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Solstici
dilluns, 21 de juny de 2010
La música dels records
Jo no sé si la memòria és enganyosa o no, però hi ha records que retornen amb una coloració tan precisa com fascinant. En un concert de l’Orquestra de Cambra del Garraf, “la nostra”, ahir vam poder escoltar Les Quatre Estacions de Vivaldi. Les he escoltades tantes vegades, aquestes estacions musicals, que les sé de memòria. Ara bé, l’audició d’ahir em va resultar inèdita, com si escoltés les estacions de Vivaldi per primera vegada, o per segona vegada com si fossin inèdites, per ser més exactes. L’audició d’ahir, a llum tancada al Teatre Principal, em va evocar l’audició a plena llum del viatge de retorn de la ciutat occitana d’Albi, on hi havia anat a exposar una selecció dels meus ex-libris. En aquell temps de primavera –el pas del temps canvia tantes coses!-, l’audició va ser en cassette, a ulls d’ara una andròmina passada de moda. Però aquell viatge en cotxe duia a la falda una primavera més gran que la de l’atmosfera càlida que respiràvem: una relació amorosa en estadi inaugural, plena d’una llum aurífica, descoberta de poc…
(extret de La Capsa Verda)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:40 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Albi, Les Quatre Estacions de Vivaldi, primavera
diumenge, 20 de juny de 2010
Contemplació de les petites coses
L’any 2001, a la primavera, quan vaig complir 50 anys, vam viatjar a Grècia. Regal molt desitjat, significava l’acompliment d’un vell anhel de joventut, quan estudiava Belles Arts.
En una botiga dels carrerons antics d’Atenes vaig comprar unes sabates confeccionades artesanalment. Des d’aleshores, les sabates, amb tanta vocació pelegrina com els meus peus, han caminat molt i amb determinació. L’estiu de 2008, quan vam ser a Londres, tot passejant per Hyde Park se’m va ocórrer de fotografiar-les. I encara les duc, a penes desgastades, quan escric aquest apunt sobre la contemplació de les petites coses.
(extret de La Capsa verda)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 11:08 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Grècia, Londres, sabates
divendres, 18 de juny de 2010
José Saramago
M’assabento de la mort del premi Nobel portugués, José Saramago. En homenatge a un escriptor sempre en tensió entre la física i la metafísica de la nostra naturalesa humana que va donar com a fruit una literatura brillant, reprodueixo l’article dedicat al seu llibre Caín, publicat al Diari de Vilanova el passat 20 de novembre de 2009:
Caín, de José Saramago, és un llibre valent, extraordinàriament ben escrit, imaginatiu. Una perla literària difícil de digerir, però, per a aquells que, sabent-ho o no, han delegat la seva opinió, ja sigui en el marc d’una confessió religiosa o, per què no dir-ho?, en el marc d’aquestes altres esglésies paral.leles en què es converteixen de vegades els partits polítics, tan repatanis com l’Església, a la qual imiten en el seu dogmatisme i intolerància al pensament lliure i a la creativitat sense consignes.
No agradarà a segons qui, Caín (Edicions 62), de José Saramago, com no van agradar als aiatol.làs de torn aquells Versos satànics de Salman Rushdie, que hi posava potes enlaire alguns versos de l’Alcorà. De la mateixa manera que Saramago posa ara potes enlaire, amb humor i un punt d’irreverència, alguns capítols del Vell Testament.
El mite de Caín és un fet fundacional de la raça humana, segons la Bíblia. I comença malament. Dos joves, caín i abel (sic: Saramago s’atorga la llicència literària de no escriure cap nom propi amb majúscula), fills de la parella desterrada del paradís, ofereixen al seu déu els fruits del seu treball. Caín és pagès, Abel, ramader. Els fruits de Caín, treballats amb la suor del seu front, deixen indiferent el Senyor, que en canvi mira amb bons ulls l’ofrena del xai que s’ha criat entre el ramat. Caín no entén aquesta preferència, ja que cadascú ofereix al Senyor el millor de la seva collita o del seu ramat. Caín no entén el tracte injust del Senyor envers les seves criatures, com és difícil entendre a qualsevol que el seu pare o la seva mare faci diferències entre els fills. Sembla que aquest amor és un amor arbitrari, i això enfurisma Caín, un xicot de caràcter.
Aquest relat el sabem, o el sabíem, de memòria. Caín mata Abel, i aquí comencen totes les lluites fratricides de la història. De fet, però, i segons la Bíblia mateixa, tots som fills de Caín, que comet delicte perquè se sent maltractat pel Pare etern… És clar que tot això no ens ho hem de prendre al peu de la lletra: el relat és metafòric.
Però no ha estat així fins fa quatre dies. Fins fa quatre dies els relats de la Bíblia eren inqüestionables. A l’estil Saramago, provo de desfer el mite d’Eva. Eva volia conèixer la realitat que l’envoltava i així va ser temptada pel diable (podríem dir temptada per la seva necessitat de saber) i en conseqüència va menjar la poma de l’arbre del coneixement del Bé i del Mal. No sembla que això sigui una cosa tan horrorosa, oi? No obstant, després de la transgressió de l’ordre de no menjar de l’arbre del Coneixement, que situaria la parella fundacional a un nivell de saber superior, Adam i Eva van ser expulsats del Paradís.
Amb Caín, un relat literari i, per tant, un relat de ficció, el premi Nobel portugués José Saramago posa en qüestió diversos passatges de la Bíblia viscuts per Caín, condemnat pel Senyor a errar pel món tota la vida. Només la idea d’un Déu personal pot donar una història com aquesta, qüestió que ens podria portar més enllà, ja que els déus personals són desconeguts en altres concepcions religioses. En la nostra cultura la idea d’un Déu personal és cabdal, i aquest fet dóna lloc a una història com Caín, que es passa la vida intentant en va dialogar amb el Senyor: La història dels homes és la història dels seus malentesos amb déu, ni ell ens entén, ni nosaltres l’entenem a ell, escriu Saramago. No agradarà no, a segons qui, la història d’aquest diàleg impossible, que reivindica la llibertat, però també la responsabilitat de pensar. I això no va en detriment de la fe, ans al contrari, com va demostrar el mateix Jesús. Amb un sol manament, el de l’amor fratern, va posar cap per avall alguns dels capítols més sagnants de l’Antic Testament.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 17:17 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Caín, José Saramago
Homenatge a Brull Carreras
Avui s’inaugura a La Sala de Vilanova i la Geltrú l’exposició antològica Brull Carreras_Homo Natura. El nostre amic, que va preparar aquesta mostra amb tant d’entusiasme, va morir el passat 12 de maig. Els amics li retrem un homenatge amb unes paraules. Aquestes són les meves:
En la llum
Al pintor Pere Brull Carreras
Tornaré, sí, tornaré
quan gireu els ulls al sol.
Trèmul avançava el meu cos
al caire de la nit.
Sí, ja ho sé: el cos és post
i el sol no es veu en la foscor.
Però la nit és magnànima:
a la seva falda,
claror de foc i ardència de l’ànima
no s’hi extingeixen.
Tornaré quan gireu mirada al sol,
sóc per sempre més en la seva llum.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:41 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Brull Carreras, homenatge, llum
dijous, 17 de juny de 2010
Remembrança
El dia de Sant Joan farà disset anys que vaig venir a viure a Vilanova. M’hi va portar l’amor, sí, aquesta força poderosa que mou el sol i les estrelles, com deia el Dant. Els primers estius recordo que, de dia, al jardí, podia escoltar el cant de les cigales i de nit el cant dels grills. Ara no se sent cap cant i be que ho lamento, ja que aquells sons familiars em traslladaven als estius de la meva infantesa al petit poble penedesenc on va néixer la meva mare. No obstant el silenci d’aquells sons (els potents insecticides que protegeixen de malures els ceps de les vinyes els deuen haver esborrat del mapa), si tanco els ulls i escolto molt endins els rememoro. Aleshores em revé, intacta, la mateixa sensació de placidesa, de comunió amb la natura.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:11 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Dant, Sant Joan, Vilanova
dimecres, 16 de juny de 2010
Hildegarda de Bingen
“Em sorprenia molt el fet que mentre mirava al fons de la meva ànima mantingués també la visió exterior.” Així expressa la seva experiència espiritual la mística Hildegarda de Bingen (1098-1179), autora de Coneix els camins, Llibre dels mèrits de la vida i Llibre de les obres divines. Tal com escriu, des de l’edat de vuit anys veia molt. Però aconsellada per Jutta, la dona que la seva família noble havia escollit per educar-la, callava les seves visions, sempre sospitoses per la jerarquia eclesiàstica, i també perquè en aquell moment –a parer de la sàvia Jutta- no hi havia una línia tradicional que pogués interpretar les seves visions simbòliques (que cal discernir dels fenòmens psíquics).
Abadessa ferma que va intervenir en afers polítics, visiònaria, profeta, música, metge i teòloga, Hildegarda de Bingen va ser sobretot una dona a la recerca de l’Amat, una dona lliurada a Amor.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:42 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Hildegarda de Bingen
dimarts, 15 de juny de 2010
Naturalesa
La dona és naturalesa, va dir Rousseau, perquè el seu destí és la maternitat. Cal preguntar-nos què és l’home.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:38 5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: dona, home, naturalesa
dilluns, 14 de juny de 2010
Camarada
El passat 3 de juny el meu pare va fer noranta-un anys. Ets un home d’abans de la guerra, li dic sovint, pel seu esperit resistent. I ell riu. Els anys l’han fet petit com una figura de pessebre. Va anar al front amb divuit anys, quan van cridar la seva lleva. Volia ser aviador, que fardava tant, però es va marejar com una sopa amb les primeres proves. Després es va presentar voluntari per fer tots els treballs del món per a no veure’s en el càrrec d’agafar un fusell i haver de matar.
Perquè va ser a la batalla de l’Ebre, va viure aquell horror. Acabada la guerra va estar presoner en un camp de concentració fins que es va posar malalt de tifus. En va sortir pels pèls, la Parca ja li tenia la mà agafada. Al front els soldats s’anomenaven l’un a l’altre camarada. Els camarades s’ajudaven, se sostenien, alguns van sobreviure gràcies a la cura d’algun camarada que s’hi va jugar la vida. Per aquest motiu, a la gent que el meu pare aprecia li diu sempre camarada en senyal d’amistat, de respecte, fins i tot de reverència.
Ara llegeixo que a la Xina la paraula camarada, tan prenyada de connotacions comunistes (i en la nostra guerra també ho era), ha estat pràcticament oblidada. Oh, i encara com ha durat tant! Però no li ho diré al meu pare, que en realitat no era comunista ni res, simplement era un soldat, això sí, un soldat romàntic de cap a peus. Perquè per a ell el rang de camarada equival a germà.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:17 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: batalla de l'Ebre, camarada, guerra, Xina
diumenge, 13 de juny de 2010
La veritat
Els visitants d’aquest blog poden pensar que l’autora sempre s’enfila per les branques, que poc toca de peus a terra. I és que té una certa tendència a la metafísica, sí… Però ho sap, on té els peus. I en dóna testimoni quan ho creu necessari, i més quan comprova l’intent sostingut i interessat dels mitjans informatius i de les autoritats del moment de no dir la veritat. Segons mitjans i autoritats, en la manifestació d’ahir amb la proclama El dret a decidir, només hi havia cinc mil persones. Segons els organitzadors, cinquanta-mil. Dóno fe dels cinquanta-mil perquè hi era.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 11:23 5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: testimoni, veritat
dissabte, 12 de juny de 2010
Fades i bruixes
Haberlas, haylas, diu l’expressió popular, referint-se a les bruixes. I per la mateixa regla de tres, o llei de correspondències, haberlas, haylas, fades. Creure-hi o no creure-hi pertany a una esfera de la comprensió que s’escapa d’això que anomenem raó per entrar en l’esfera de la intel.lecció metafísica. La de fada o la de bruixa no són realitats materials (fades o bruixes que van pel carrer), sinó qualitats de l’esperit en les persones, i que es manifesten en la llum o en l’ombra de les seves ànimes.
El mateix podríem dir de les figures dels àngels i dimonis, amb les quals podríem emparentar fades i bruixes. En els contes tradicionals apareixen unes i altres, cadascuna d’elles fent el seu rol en el destí dels protagonistes, generalment infants en el seu camí vers l’adultesa passant per grans proves, o amenaçats per tota mena de monstres (imatge, ja sigui física o espiritual, de les dificultats que anem trobant pel món) abans d’assolir el seu destí. Que no és altra cosa que l’acompliment de la missió que cadascú té en aquesta vida, o, si voleu, l’assoliment del sentit personal de la vida posat en comú en el conjunt del món.
El materialisme i el positivisme històrics han trinxat i estrafet el veritable significat dels contes de fades que, com no podia ser d’una altra manera, també inclouen les bruixes (ja que tota realitat té la seva contrària o complementària). Els contes de fades que s’expliquen als infants en realitat són històries dipositàries, si bé de manera fragmentada (i d’aquí ve la confusió i la incomprensió) de la saviesa universal.
La figura de la Blancaneus, interpretada erròniament pel materialisme històric com una fleuma, en realitat és una versió de la figura de Psiqué (l’ànima humana) que, tot mossegant la poma (imatge del fruit del Bé i del Mal bíblics), cau en un son de mort en el qual manté el mossec dins la boca fins que és despertada per la divina figura d’Eros, és a dir, l’Amor, i aleshores cau el fruit de la seva boca, cau la mort de la seva boca i desperta a la veritable realitat de l’existència. O, si voleu ressuscita a la vida de l’esperit ofegada dins la matèria i les seves servituds.
A mi m’agrada pensar, i se non è vero è ben trovato, que (com en els contes que m’explicava la mare) en el dia del meu naixement van comparèixer les tres fades (la paraula fada ve de fat, destí) o les tres Parques, o les tres Gràcies (totes són figures del destí) i, agafant-me en braços, van atorgar-me els tres dons immortals: bellesa, veritat i bé, com deia Plató. Mes, ai!, amb els tres dons va venir també la seva contrapartida mortal en lletgesa, mentida i mal (les bruixes, amagades rere les cortines, ho duen al seu cabàs).
Però en els contes s’explica el camí per transformar la consciència humana en consciència divina, com ja era al principi. No sense els seus treballs, que la mística fa passar per tres vies: la purgativa (preparació), la il.luminativa (doctrinal) i la unitiva (realització). El camí de la vida no és fàcil, ens diuen els contes de fades tradicionals, i s’han de véncer gradualment les dificultats, enfrontar-se amb coratge als perills de la foresta per arribar al clar del bosc.
Així, la vida n’explica molts, de contes iniciàtics, un per a cada persona en el seu camí, on trobarà fades (bones persones) que li donaran un cop de mà, i bruixes (que li posaran un fre o la faran caure). Igualment trobarà aquestes figures al seu interior, on lluiten les dues forces, l’angèlica i la diabòlica. Fades i bruixes, doncs, fora i dins de nosaltres, fan el seu paper. Cal estar atents i llegir els seus ensenyaments en l’experiència humana perquè al final el Sant Jordi que som (Matador del Drac en els contes orientals), preservi, sana i estàlvia, la donzella (l’ànima).
(article publicat al Diari de Vilanova, 11 de juny de 2010)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 11:02 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: bruixes, contes tradicionals, destí, fades
divendres, 11 de juny de 2010
Mestres
Tot llegint un llibre sobre mística jueva trobo escrit: “Una vegada, a un rabí li van preguntar on estava el Messies del moment. La resposta va ser: Busca entre els captaires de Roma". Metàfora per suggerir que messies, budes o eixos de l’Era (com en diuen a l’islam d’aquests mestres espirituals) són gent santa que, incardinats en el seu temps, no sempre fan una feina visible com ens podria semblar, i més en els nostres temps d’oripells. Quan així és més útil (cada època demana unes actuacions determinades), aquesta feina és humil, amagada, discreta.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:07 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: budes, eixos de l'Era, messies
dijous, 10 de juny de 2010
Bozena Nemcová
Fica’t endins del món:
no t’entretinguis en bagatel.les.
La taula és parada com en el Sant Sopar.
No deixis que la magrana de la vida
s’escampi inúltilment a les tovalles.
Tracta les llavors com a tu mateixa:
cadascuna té una raó de ser.
Fa bonic el collar de granats al teu coll blanc,
procura que sigui rosari d’amor entre els dits.
Era de l’àvia,
que coneixia llegendes antigues.
Quan te les recitava a la falda,
àmplia i càlida com la vall,
insistia a dir que estaven lligades a l’història celeste
abans de la caiguda.
És hora que invoquis la veu de les mares
condemnades a parir amb dolor,
i escriguis el seu evangeli,
tan humà.
*L’escriptora Bozena Nemcová (1820-1862) va tenir un gran paper en la renovació de la prosa txeca. Va recollir contes i llegendes populars. L’àvia és la seva obra mestra.
El poema que li està dedicat pertany al recull Blau de nit a Praga
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:15 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Bozena Nemcová
dimecres, 9 de juny de 2010
Ànimes bessones
Vera estava atenta a l’explicació del conferenciant. Més encara: prenia notes. Darrere seu escoltava algun ronc suau, la conferència havia estat programada a primera hora de la tarda, feia poc que havien dinat. El tema de la conferència era interessantíssim i el conferenciant era un savi. Però als seus companys de seients, a dreta i a esquerra, se’ls tancaven els ulls.
Tot d’una el va veure. La mirava atentament i li va somriure, com presentant-se. En aquell moment, Vera va saber que no se separarien mai més.
(extret de La Capsa Verda)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:46 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: ànimes bessones
dimarts, 8 de juny de 2010
Drama de la Creació
Segons la Càbala, que és la dimensió esotèrica del judaisme (oculta, que no es veu a simple vista), l’existència humana té un propòsit, un pla diví, podríem dir.
Podem creure-ho o no. Però sembla evident que algun paper hi tenim, en el drama de la Creació, que escric en majúscula perquè d’aquesta imatge dels inicis, o Big Bang, parteix el nostre univers conegut, encara que per a cadascú de nosaltres tot comença amb el naixement. A partir d'aquí, se'ns convoca a interpretar el nostre paper a diari.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 10:36 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: càbala, creació, drama, propòsit
dilluns, 7 de juny de 2010
Les trenes
Després de fer la Primera Comunió, l’any 1959, em van tallar els cabells, aquelles llargues trenes gruixudes de dos dits de les quals jo estava tan contenta. Exactament no sé què volia dir, aquest costum, perquè no vaig ser sola: la majoria de companyes d’escola van passar pel mateix tribunal que obria la porta, deien, a l’adultesa. Em pregunto com és d’adulta una noieta de vuit anys. I encara vaig tenir sort, ja que els cabells que em van deixar aureolaven el marc de la meva cara i m’arribaven just per damunt les espatlles. A algunes companyes els van tallar els cabells a la garçon sense miraments.
Per fer aquesta feina delicada, la meva mare em va dur a ca la senyora Tresina, la seva perruquera de tota la vida. L’establiment de la Tresina era al pis principal del número 235 del carrer Villarroel de Barcelona. La perruqueria va plegar fa moltíssims anys, potser parlo de trenta anys enrere, o més, quan la senyora Tresina es va jubilar. Però jo encara puc portar als ulls de la memòria les dues trenes que la dona ens va donar embolicades en un paper de diari.
Un temps després del tall de cabells que posava una ratlla fina entre la infantesa i la primera adolescència, la meva mare va fer-ne fer un postís, de les meves trenes. En aquell temps sembla que estaven de moda els postissos.
No he vist mai més el meu postís que va servir per guarnir el fantàstic pentinat d’una cosina meva quan va ser dama d’honor de no sé quina festa del cava. Algunes vegades he pensat que m’hauria agradat conservar-lo. Però qui sap on para.
(extret de La Capsa Verda)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:15 4 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: adultesa, trenes
diumenge, 6 de juny de 2010
Obra d'art
Cada dia és una obra d'art.
A les parets del món hi pengen amb igual mestria escultures clàssiques, Verges de la Llet i paisatges romàntics, com pintures negres de Goya, autoretrats de Vincent Van Gogh amb l'orella esmussada, crits de Munch i guerniques picassians.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 11:07 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: art, Goya, Munch, Picasso, Van Gogh
dissabte, 5 de juny de 2010
El color dels sentiments
I si els sentiments tinguessin colors? I si la melanconia fos una combinació de gris i rosa a les vores com un fistó?
M’aturo al mig del carrer i veig unes llàgrimes que es vessen d’un fons verd. Deuen ser les llàgrimes de l’esperança que hi obren escletxes de llum.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 8:55 3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: color, sentiments
divendres, 4 de juny de 2010
Haiku
Al jardí amor
escampa pètals de seda
rosa de maig
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:34 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: haiku
dijous, 3 de juny de 2010
Estalvis
La mare explica que quan vaig néixer jo tenia una gana normal, proporcionada al meu pes, que no era gaire. Però aviat vaig deixar de menjar de manera normal, vaig esquifir la gana. La mare avui sosté que vaig ‘endevinar’ que com que ella no tenia llet, i la llet que em donava per substituir la llet materna era comprada amb penes i treballs d’estraperlo (un pot de Pelargon a la setmana que s’allargava amb aigua i més aigua, i això quan n’hi havia), vaig deixar de menjar amb gana normal per no gastar el pot de llet en pols abans que al rebost n’hi hagués un altre.
Aquesta manera de fer devia deixar empremta. El pare anava a futbol els diumenges a la tarda. Del camp de futbol, al meu germà i a mi el pare ens duia uns caramels que eren llargs com un dit. El meu germà se’l menjava tot seguit, mastegant-lo. A mi em durava tota la setmana. El xarrupava una estona i el tornava a embolicar, i així cada dia fins al dissabte, perquè sabia que el diumenge en vindria un altre.
(extret de La Capsa Verda)
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:04 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: estalvi, gana, Pelargon
dimecres, 2 de juny de 2010
L'àngel de la malaltia
El meu àngel de la malaltia té dues ales, i totes dues pesen: l’ala de l’osteoporosi i l’ala de la fibromiàlgia associada a la fatiga crònica. Els noms d’aquestes ales, noms pomposos, noms de diccionari de medicina, en realitat són noms per anomenar el pes que les afeixuga. Per aquest motiu el meu àngel vola amb penes i treballs, però vola. Volar forma part de la seva naturalesa i no hi renuncia.
Publicat per Teresa Costa-Gramunt a 9:28 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: àngel
dimarts, 1 de juny de 2010
Adam i Eva, yin i yang
Les històries dels altres sempre acaben per explicar una mica la nostra pròpia història. I és que de forma remota, molt remota, tenim pares comuns. La Bíblia explica aquests orígens través de les figures d’Adam i Eva. “Totes les coses porten el yin (femení) damunt les espatlles i el yang (masculí) en els braços”, es llegeix al Llibre del Dao. Els pares de la vida: Adam i Eva, yin i yang. Per això les històries dels altres són també la nostra història. | 0.710329 | curate | {"ca": 0.9546066206154122, "pt": 0.008253341706288688, "en": 0.005263000508358004, "de": 0.00014951705989653418, "es": 0.024371280763135075, "oc": 0.0012260398911515804, "fr": 0.004126670853144344, "cs": 0.00041864776771029574, "pl": 0.00029903411979306837, "it": 0.0006279716515654436, "id": 0.0006578750635447504} | https://elveldharmonia.blogspot.com/2010/06/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_721946 | Hola, sóc nou. No soc iberista, però la idea d'Iberia no me desagrada. Crec que tots, independentistes o no, espanyols, portuguesos, andorrans ens sentim d'una manera agermanats i ibèrics.He fet una proposta "ibèrica" per a acontentar a tothom (és dificil XD)... i voilà la meua proposta. Voldria que la llegíssiu i em donéssiu la vostra opinió ... i perdoneu les faltes i possibles castellanismes. És llarga avís xDPAÍS: IBERIA, REPÙBLICA DE IBERIA (cat/val), IBERIA, REPÚBLICA DA IBERIA (pt/gl), IBERIA, REPÚBLICA DE IBERIA (cast), IBERIA, IBERIAKO ERREPUBLIKA (Bsc) -Capital: Madrit (Govern i parlament dels diputats), Barcelona (Senat) i Lisboa (Poder judicial)-Llengües oficials: Portuguès, castellà, basc i català. *Es reconeix el gallec com variant del portuguès o galaicoportuguès, però normalitzada d'una altre manera. Si un ciutadà vol expressar-se en gallec ho pot fer perfectament i esperar una resposta en aquesta variant. El govern utilitzarà ambdues variants per a la seua comunicació oficial, però utilitzant la variant portuguesa (la del ACL) en primera opció als comunicats. *Es reconeix el valencià com varant del català, però normalitzada d'una altre manera. Si un ciutadà vol expressar-se en valencià ho pot fer perfectament i esperar una resposta en aquesta variant. El govern utilitzarà ambdues variants per a la seua comunicació oficial, però utilitzant la variant catalana (la del IEC) en primera opció als comunicats. *Acadèmies encarregades de la normalització de les llengües oficials:-Portuguès: Academia das Ciências de Lisboa (amb col·laboració de la RAG i de la CPLP)-Gallec: Real Academia Galega (amb col·laboració de la ACL i de la CPLP)-Castellà: Real Academia Española (amb col·laboració de la ASALE)-Basc: Euskaltzaindia-Català: Institut d'Estudis Catalans (amb col·laboració de la AVL)-Valencià: Acadèmia Valenciana de la Llengua (amb col·laboració del IEC)Aixina hi haurà al menys sis canals nacionals (similars a "la uno" en portuguès, gallec, castellà, basc, català i valencià). Que vol dir que una llengua es oficial a Iberia? Que es pot utilitzar per a qualsevol document que es dirigeix a la administració central o de àmbit central (Es a dir ibèric), que es pot utilitzar al parlament nacional, al senat i a tribunal constitucional. A tots els àmbits ibèrics. A de que s'ensenyarà conceptes bàsics en tot el país en una nova assignatura de primària (i potser secundària) que es diu "llengües d'Iberia). No es podrà utilitzar per a àmbits menors on no és oficial (per exemple no es podrà utilitzar el basc per a dirigir-se a la administració de Algarve (Portugal).Es reconeixen com llengües secundaries: El asturlleonès (tindrà 4 variants diferents (asturiana (Astúries), lleonesa (Lleó i Extremadura), mirandesa (Miranda) i normalitzada (per al conjunt)), el aragonès (amb una normalització més propera al aragonès medieval com proposa la SLA), el gascó (Només se utilitzarà la variant gascona normalitzada i no la unificada del occità) i el sard.Que vol dir que una llengua es secundaria a Iberia? Que es pot utilitzar per a qualsevol document que es dirigeix a la administració central o de àmbit central (Es a dir ibèric), però no es pot utilitzar al parlament nacional, ni al senat ni a tribunal constitucional. A de que s'ensenyarà conceptes molt bàsics en tota la zona europea del país en una nova assignatura de primària (i potser secundària) que es diu "llengües d'Iberia). Iberia es un país federal molt descentralitzat amb tres subdivisions diferents:- Països constituents: Tenen molt poquetes competències, s'utilitza sobretot per a seleccions esportives (excepte per a les olimpiàdes on va el Iberia junta).Cada país és internament diferent.-Nacions: Es un terme més bé reivindicatiu, tenen també molt poquetes competències.-Estat: És la subdivisió principal amb més competències, cada estat es divideix i separa el seus poders (en cas de voler-ho) de manera diferent. Per exemple: Aragó (comunitats), Catalunya (Vegueries), Galícia, País Valencià, Castellà-La Manxa, etc (províncies) i illes (Els arxipèlags). També no és el mateix les províncies que pot tindre el País Valencià o Extremadura (amb molt poques competències) que les províncies de les Bascongades, Iparralde o les illes (amb molta competència). Fins i tot els tres països andalusos (Sevilla, Còrdova i Jaen) tenen també moltes competències, després Sevilla es divideix en tres províncies (amb poques competencies). PAÏSOS CONSTITUENTShttps://ibb.co/fKRhiQ-Portugal-Lleó (a vegades es podria tractar conjuntament a Lleó com "Castella-i-Lleó")-Castella (a vegades es podria tractar conjuntament a Lleó com "Castella-i-Lleó")-Navarra (inclou la Baixa Navarra)-Granada (a vegades es podria tractar conjuntament a Castella i/o a "Castella-i-Lleó")-Aragó-Andorra-Iparralde (Només Labort i Sola) NACIONS:https://ibb.co/h03CiQ-Portugal (amb les subnacions de Cap Vert, Sant Tomé i Principe, Daman, Diu i Macao)-Galícia-Astúries-Lleó (amb la subnació de Extremadura)-Castella (amb les subnacions de Gibraltar, Ceuta, Melilla, Guajan, Chiloé, Anobón ¿Cantabria, Puerto Rico, Múrcia i Canaries?-Vasconia (amb les subnacions de Bascongades, Navarra i Iparralde)-Aragó-València-Catalunya (amb la subnació insular-balear ¿i l'Alguer? )-Andorra-Gascunya (Val d'Arán i en conjunt amb la nació vasca alguns municipis d'Iparralde)-Sardenya ESTATS IBÈRICS (Nom: Capital. Llengua oficial (i llengües reconegudes))https://ibb.co/bAuwA5-Portugal-Nord (Portugal Norte): Porto (Porto). Portuguès (Asturlleonés a Miranda).-Portugal-Central (Portugal Central): Lisboa (Lisboa). Portuguès (es reconeix el castellà als municipis d'Olivença, Tàliga i Barrancos)-Algarve (Algarve): Faro (Faro). Portugès.-Illes Madeira (Ilhas Madeira): Funchal (Funchal). Portuguès.-Illes Açores (Ilhas Açores): Ponta Delgada, Angra-do-Heroísmo, Horta. Portuguès.-Cap Vert (Cabo verde): Praia (Praia). Portuguès i capverdià (crioll)-Sant-Tomé-i-Principe (São-Tomé-e-Principe): São Tomé. Portuguès i santoprincipès (crioll)-Daman (Damão): Daman (Damão). Portuguès i gujarati (Es reconeix el hindi)-Diu (Diu): Diu (Diu). Portuguès i gujarati (Es reconeix el hindi)-Macau (Macau): Macau (Macau). Portuguès i cantonès (Es reconeix el macaès i el mandarí)-Galícia (Galicia/Galiza, Galicia): Compostela. Gallec (principal) i castellà (secundaria)-Astúries (Asturies, Asturias): Oviedo (Uvieu, Oviedo). Asturià (Asturlleonès) i castellà (es reconeix el gallec com tercera llengua i es cooficial a la zona més occidental).-País Lleonès (País Llionés, País Leonés). Lleó (Llión, León). Lleonès (Asturlleonès) i castellà (es reconeix el gallec com tercera llengua i es cooficial a la provincia del Bierzo i alguns municipis de Lleó i Zamora. El portuguès es cooficial també a alguns municipis de Zamora i de Salamanca)-Extremadura (Estremadura, Extremadura). Mérida (Mérida, Mérida). Extremeny/Lleonès (Asturlleonès) i castellà (Es reconeix el portuguès com tercera llengua i cooficial a alguns municipis. Es reconeix el gallec a la Val de Xalima).-Castella-La Vella (Castilla-La Vieja). Burgos (Burgos). Castellà (Es reconeix el basc a Treviño i la modalitat càntabra a Cantàbria).-Castella-Central (Castilla-Central). Madrit (Madrid). Castellà (Es reconeixen el portuguès/gallec, el basc i el català/valencià no més a la villa de Madrit).-Castella-La Manxa (Castilla-La Mancha). Toledo (Toledo). Castellà.-Andalusia (Andalucía). Sevilla (Sevilla). Castellà (Es reconeix el àrab modern, el calo, el sefardi i el hebreu).-País Granadí (País Granadino). Granada (Granada). Castellà.-País Murcià (País Murciano). Múrcia (Murcia). Castella (el valencià es cooficial a alguns municipis i es declara segona llengua del País Murcià, serà d'obligatòria ensenyament a l'escola).-Illes Canàries (Islas Canarias). Santa-Cruz-de-Tenerife i Las-Palmas-de-Gran-Canarias. Castellà (Es reconeix el silvo)-Puerto Rico (Puerto Rico). San Juan (San Juan). Castellà-Chiloé (Chiloé). Castro (Castro). Castellà i Huiltxe (Maputxe).-Guahan (Guåhån, Guaján). Aganya (Hagåtña, Agaña). Chamorro i Castellà (Es reconeix l'anglès, el filipí i el mandarí).-Annobon (Annobón, Annobom). San Antonio de Palé (São Antonio de Palé). Castellà i portuguès-Ceuta (Ceuta). Ceuta (Ceuta). Àrab Jebalí (àrab i llatí) i castellà (Es reconeix el àrab modern, el sefardita i el hebreu).-Melilla (Melilla). Melilla (Melilla). Rifeny (bereber i llatí) i castellà (Es reconeix el berber unificat, el sefardita i el hebreu).-Gibraltar (Gibraltar). Gibraltar (Gibraltar). Castellà i anglès (Es reconeix el parlar llanito, el sefardita i el hebreu).-Bascongades (Euskadi, Vascongadas). Vitòria (Gazteiz, Vitoria). Basc (batua, principal però amb delimitació) i castellà (secundaria però amb delimitació) (Es reconeix el basc biscaí, el basc guipuscoà, el erromintxela i el parlar catabro-muntanyès).-(Alta) Navarra (Nafarroa (Garaia), (Alta) Navarra): Pamplona (Iruña, Pamplona). Basc (batua, principal però amb delimitació) i castellà (secundaria però amb delimitació) (Es reconeix el basc alt-navarrès, el erromintxela, el aragonès i el francès (Aquest només a Pamplona).-Iparralde (Iparralde, Iparralde). Baiona (Baiona, Baiona). Basc (batua) i francès (Es reconeix el basc labortà, el basc baix-navarrès, el gascó que és cooficial als municipis on es parla amés del basc i el francès i el basc sulentí que és cooficial a Sola amb el basc i el francès)-Aragó (Aragón, Aragón). Saragossa (Zaragoza, Çaragoça). Castellà i aragonès (El català és cooficial a Saragossa i a la franja llevantina d'Aragó on serà amés la llengua principal d'eixa zona. El català és amés considerat la tercera llengua d'Aragó i es deu aprendre als centres educatius).-Catalunya. Barcelona. Català (El castellà és cooficial a Barcelona i a la seua vegueria, és també cooficial a la ciutat de Tarragona. El castellà és amés considerat patrimoni i la segona llengua de Catalunya i es deu aprendre als centres educatius. El francès és cooficial a la ciutat de Perpinyà i es reconegut a la vegueria del Rosselló. El francès és amés considerat la tercera llengua de Catalunya).-País Valencià (País Valenciano). València (Valencia). Valencià (català, principal però amb delimitació) i castellà (secundaria però amb delimitació) (Es reconeix el àrab md, el aragonès (a tot el país i a les comarques xurres), el noruec (a l'Alfàs del Pi), l'anglès (a Sant Fulgenci).-Vall d'Arán (Val d'Aran, Valle de Arán). Viella (Vielha, Viella). Gascó (Occità), castellà i català.-Illes Balears (Islas Baleares). Palma (Palma). Català (principal) i castellà (secundaria).-Sardenya (Sardinya, Sardegna). Càller (Casteddu, Cagliari). Sard (principal), català i italià (Es reconeix el castellà, el cors (cooficial al nord) i el lígur).-Andorra. Andorra-La vella. Català (Es reconeix el castellà com llengua secundaria. Es reconeix també el gallec, el portuguès i el francès). *"COLONIES-PROTECTORATS I ALTRES TERRITÒRIS REIVINDICATS DE FACTO O DE IURE"-Sàhara Occidental (Sáhara Occidental). Al-Aaiun (El Aaiún, لعيون, Laʕyūn). Àrab hassaniya i castellà (Es reconeix l'àrab modern i el berber normalizat)-Antàrtica Ibèrica-El Sud de l'illa de Amsterdam
-Capital: Madrit
hahaha, molt bo. Però he dit tres capitals: Lisboa, Madrit i Barcelona
Madrid s'escriu amb d.
Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) https://ca.wikipedia.org/wiki/Madrid
Madrid (nom oficial i estàndard en catalàDoncs això | 0.706068 | curate | {"ca": 0.8975152533380494, "es": 0.0635776814926165, "pt": 0.018038730214873108, "de": 0.0014148023697939695, "fr": 0.008400389070651694, "gl": 0.004244407109381908, "en": 0.001945353258466708, "eu": 0.002122203554690954, "nl": 0.0027411795914758156} | |
macocu_ca_20230731_9_67810 | Xavier Sabata
BIOGRAFIA
El repertori de Sabata abasta des de Cavalli i Monterverdi, passant pels herois de l’òpera seria barroca, fins a obres contemporànies. Alguns dels seus papers més recents són Bertarido a Rodelinda de Händel a l’Opéra de Lyon i al Teatro Municipal de Santiago (Xile); Ottone en un revival de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a la Staatsoper Unter den Linden; Endimione a La Calisto al Teatro Real de Madrid; l’estrena mundial de L’enigma di Lea al Gran Teatre del Liceu a Barcelona; protagonista a Rinaldo de Händel en una gira europea, que incloïa el Théâtre des Champs-Elysées, així com en una nova producció al Festival de Perelada, i Ottone a Agrippina de Händel.
Ha actuat amb formacions com Les Arts Florissants, Europa Galante, Collegium 1704, l’Orquestra Barroca de Venècia, Il Pomo D’Oro, Orquesta Barroca Sevilla i La Folia Barockorchester, i col·labora habitualment amb directors com Fabio Biondi, René Jacobs, Jordi Savall, Alan Curtis, Gabriel Garrido, Fabio Bonizzoni, Diego Fasolis, Andrea Marcon, Xavier Díaz Latorre, Ivor Bolton, George Petrou, Riccardo Minasi, Harry Bicket i Christopher Moulds. Ha actuat a sales prestigioses d’arreu del món com Concertgebouw d’Amsterdam, Barbican Center i Wigmore Hall de Londres, Lincoln Center de Nova York, Kennedy Center de Washington DC, Tchaikovsky Hall de Moscou, Auditorio Nacional de Madrid i Palau de la Música de Barcelona; així com al Festival de Haendel a Halle, el Festival de Salzburg, el Festival d’Aix-en-Provence, el Festival de Música Antiga d’Innsbruck, el Dresdner Musikfestspielethe, el Festival de Haendel de Karlsruhe i el Festival de musique Baroque d’Ambronay. Va ser guardonat amb el Premio Ópera Actual el 2013 i nominat el 2019 com a millor artista masculí als International Opera Awards.
La seva extensa discografia sota grans segells com Virgin Classics/EMI, Decca, Harmonia Mundi Iberica i Aparté inclou enregistraments d’òperes de Händel, Faramondo, Arminio, Ottone i altres treballs premiats internacionalment com Alessandro i Tamerlano.
A més de l’òpera, té passió pel lied i va interpretar a Barcelona i Girona Winterreise de Schubert, cicle que va enregistrar i publicar posteriorment.
Concerts de l'artista | 0.898355 | curate | {"en": 0.005858494817485353, "pt": 0.00405588102748986, "ca": 0.9806219017575485, "fr": 0.00946372239747634} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_485454 | Blanquerna-URL posa els seus professors i experts en Comunicació, Educació, Esport, Relacions Internacionals i Salut a disposició dels professionals de la informació.
Periodistes i mitjans, si us interessa posar-vos en contacte amb algun dels nostres investigadors, experts o professors, podeu demanar-ho a: | 0.710654 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.blanquerna.edu/ca/coneix-els-experts-blanquerna |
oscar-2301_ca_20230418_7_149984 | Rasos de Peguera – Pla de l’Orri – Torre dels Enginyers. ... Visita fabrica M.B.E. – Portes obertes – 2022.09.14
Scroll to top
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en parèmetres.
Accepta
Configuració
Canvia la configuració de les galetes
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Política de galetes
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.608398 | curate | {"ca": 0.8474962063732928, "pt": 0.01896813353566009, "de": 0.022003034901365702, "en": 0.009863429438543247, "sv": 0.005311077389984826, "es": 0.09635811836115327} | https://www.adjsantandreu.org/2022/06/16/pardines-pla-de-lestany-estany-de-can-roca-2022-06-15/ |
cawac_ca_20200528_4_101081 | Inici de sessió d'usuari
El Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments (CERPTA) de la UAB organitza del 26 al 29 de novembre a la Facultat de Veterinària, la dotzena edició del Workshop sobre Mètodes Ràpids i Automatització en Microbiologia Alimentària. La trobada servirà per actualitzar els coneixements sobre els últims mètodes per a la detecció dels microorganismes presents als aliments i a l'aigua.
Aquesta trobada anual té com a objectiu ampliar i difondre els coneixements sobre mètodes innovadors per detectar, aïllar i caracteritzar ràpidament els microorganismes i els seus metabòlits, habituals en els aliments i l'aigua. Dirigit a directors i tècnics d'indústries, consultories i laboratoris agroalimentaris, el workshop comprèn tant sessions teòriques, a través de les ponències que impartiran els experts internacionals en la matèria, com sessions pràctiques, a càrrec dels professors Manuela Hernández i Artur Xavier Roig.
El doctor Daniel Y.C. Fung, catedràtic del Departament de Ciències Animals i Empresa de la Kansas State University, serà, un any més, el principal ponent del workshop. Amb més de 1000 publicacions en revistes, llibres i proceedings, Fung és considerat una eminència en l'àmbit de la seguretat alimentària i dels mètodes ràpids miniaturitzats i de l'automatizació.
La ponència inaugural serà a càrrec de la Dra. Cécile Lahellec, directora honoraria d'investigació de la Agencia Francesa de Seguretat Sanitaria dels Aliments, i la Sra. Corrie Allaert Vandevenne, microbiòloga experta en seguretat alimentària, aigües i medi ambient de l’empresa Creolia, que parlaran de l'evolució de la microbiologia.
Altres ponents destacats de la trobada seran el Dr. Armand Sánchez Bonastre, director del Servei Veterinari de Genètica Molecular (SVGM) de la UAB; la Dra. Noelia Sagarzazu Grau, investigadora del Departament de Bioprocessos de l'àrea de R+D+i del Centre Nacional de Tecnologia i Seguretat Alimentària (CNTA); l'investigador Thibau Mercey, fundador de l'empresa Prestodiag, que desenvolupa un mètode innovador per a la detecció i la identificació ràpides de múltiples bacteris patògens en mostres complexes; Montse Vila Brugalla, de l'Agència de Salud Pública de Barcelona, i el Sr. Jon Basagoiti Azpitarte, que es dedica als sistemes de gestió de la qualitat i innocuïtat dels aliments en diverses vessants, entre d'altres.
El workshop també comptarà amb exhibicions d'empreses de microbiologia, que explicaran i mostraran el funcionament dels seus productes i serveis. Pel que fa als tallers que s'hi realitzaran, enguany destaca un sobre l'ús dels recursos per a microbiologia predictiva disponibles a Internet i un altre sobre la detecció d'al·lèrgens i quantificació de micotoxines i OMGs per immunodifusió lateral. | 0.889662 | curate | {"ca": 0.9924023154848046, "en": 0.007597684515195369} | http://www.cerdanyolaoberta.cat/content/nova-edici%C3%B3-del-workshop-en-microbiologia-aliment%C3%A0ria-del-cerpta |
crawling-populars_ca_20200525_52_67154 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | ESPLAIS, C.F.,C - LA JONQUERA, U.E.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21440129449838188, "ca": 0.6084142394822006, "en": 0.08737864077669903, "pl": 0.012944983818770227, "nl": 0.022653721682847898, "pt": 0.02669902912621359, "fr": 0.022653721682847898, "id": 0.0048543689320388345} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-segona-divisio/grup-38/2al/esplais-cf-c/2al/la-jonquera-ue-b |
mc4_ca_20230418_1_161827 | Renfe programa 31 trens especials de Rodalia per a assistir a les mascletades de Falles - Diari La Veu
Escriba el número 485082
Renfe Rodalies oferirà prop de 12.500 places extraordinàries diàries, que s\'afegeixen a l\'oferta habitual entre València i les localitats de Gandia, Sagunt, Aldaia, Cullera, Alzira, Xàtiva.
Renfe ha programat 31 trens especials de Rodalies per a facilitar el desplaçament a les persones que acudeixen a presenciar les mascletades a la plaça de l'Ajuntament de València durant el cap de setmana del 3 i 4 de març.
En total, Renfe Rodalies oferirà prop de 12.500 places extraordinàries diàries, que s'afegeixen a l'oferta habitual entre València i les localitats de Gandia, Sagunt, Aldaia, Cullera, Alzira, Xàtiva. Així, l'oferta general arriba a les 40.000 places entre les 10.30 i les 16 hores.
A més, amb motiu de les festes de la Magdalena, Renfe també ha programat trens especials en la línia C6, la que circula entre Castelló de la Plana i València-Estació del Nord, per als dies 4, 10 i 11 de març. En el cas d'aquest diumenge, 4 de març, el tren eixirà de Castelló a les 6.05h i està previst que arribe a València a les 7.26h.
Pel que fa a dissabte i diumenge vinents, 10 i 11 de març, el tren especial eixirà de Castelló a les 6.50h i ha d'arribar a València a les 8.07h.
Escriba el número 446988 | 0.794823 | curate | {"ca": 0.9637462235649547, "es": 0.03625377643504532} | https://www.diarilaveu.com/noticia/80187/renfe-especial-magdalena-falles |
mc4_ca_20230418_16_200385 | Manca d’Autoestima – PsicoGavà
L’autoestima es pot definir com el sentiment d’estima i acceptació cap a un mateix.
Una persona amb bona autoestima té una visió positiva i realista sobre si mateixa, creu en els seus criteris, valors i facultats, se sent competent, no sent inferior, no necessita l’aprovació dels altres, és segura en la presa de decisions (és segura de si mateixa), aprèn dels seus fracassos i té la capacitat d’afrontar nous reptes amb una actitud positiva i optimista.
Per contra, una persona amb baixa autoestima sol ser insegura, cosa que la porta a tenir dificultats en la presa de decisions, de vegades pot experimentar sentiments d’inferioritat, no confia plenament en els seus criteris, valors i facultats, en la majoria de les ocasions necessita l’aprovació dels altres i sol tenir por a l’error o fracàs. | 0.828581 | curate | {"ca": 1.0} | http://psicogava.com/CA/adultos/falta-de-autoestima/ |
cawac_ca_20200528_11_117240 | 5 Comentaris en aquesta entrada.
Pel que veig, sembla una foto del caixer senyor d’enguany i la seva muller, amb la roba d’anar per casa (casual, en diuen, no? ).
Santi el 30 juny, 2011 a les 15:56
Isma, no t’extranyi que acabi essent la vestimenta oficial de Sant Joan, ara que s’ha obert la veda a “repensar la festa” (que per altra banda, ja tocava)
Pau el 30 juny, 2011 a les 16:10
m’al·lucina que encara hi hagi empresaris que pensin que això ven.
Geno el 10 juliol, 2011 a les 11:48
Hola! no us espanteu, fa deu anys que cada estiu cerc una postal per enviar i aquestes sempre hi han sigut. Açò sí pot ser per dues raons ben diferents: 1- que realment es venguin i per açò encara n’hi hagi o bé 2- Que siguin ses mateixes de fa 10 anys i que encara estiguin aquí. De totes maneres quan vaig ser a l’estranger es guiris identifiqen qualsevol cosa que tengui a veure amb “Spain” amb això i de fet és això el que cerquen. Sa nostra feina és mostrar-lis que sa realitat Menorquina, Balear i /o Catalana és diferent. Salut i fins dissabte!! ! | 0.785523 | curate | {"ca": 0.9922254616132167, "es": 0.001943634596695821, "eo": 0.004859086491739553, "fr": 0.0009718172983479105} | http://www.xalandria.cat/?p=1394 |
oscar-2201_ca_20230904_2_44084 | ACPV Casal d'Elx - Delegació d'Acció Cultural del País Valencià a la ciutat d'Elx. : Assemblea preparatòria 25N
Pàgines
Pàgina d'inici
Casal Jaume I d'Elx
dimarts, 16 de novembre de 2021
Assemblea preparatòria 25N
8m_elx
El #25N, dia internacional per l'eliminació de les violències contra les dones, tornarem als carrers, que també són nostres. Si vols sumar-te a col·laborar amb l'assemblea de dones, ens veiem esta vesprada al @acpv_elx 💪💜 #Elx #Elche | 0.672671 | curate | {"ca": 0.9168539325842696, "fr": 0.0696629213483146, "en": 0.01348314606741573} | http://casalelx.blogspot.com/2021/11/assemblea-preparatoria-25n.html |
mc4_ca_20230418_9_674747 | Mas obre la porta a tornar-se a presentar a unes eleccions al Parlament
L'expresident de la Generalitat Artur Mas | Cristóbal Castro
L'expresident de la Generalitat insisteix que no en té ganes, però que està "compromès"
per Redacció 21 de juny de 2019 09:33
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha assegurat aquest divendres que no descarta presentar-se com a candidat per JxCat a unes eventuals eleccions al Parlament en cas que la militància del seu espai polític li ho demani. En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, ha volgut deixar clar que no en té ganes, però que està "compromès". "Si la pregunta és si en tinc ganes, la resposta és no; si em demana si ho faré, la resposta és que no ho sé", ha afirmat.
"En condicions mínimament normals el meu rol no hauria de ser presentar-me a unes eleccions, de manera que la balança està més inclinada en el no que en el sí", ha avisat. Mas, que està inhabilitat pel 9-N fins al febrer de 2020, ha deixar clar que ara per ara no en té ganes i que a dia d'avui la resposta seria que "no". També ha situat com a objectiu independentista guanyar més "legitimitat" aconseguint una majoria social a les urnes més "clara" i "neta".
Mas ha assegurat que Junts per Catalunya manté la independència com a objectiu: "Ho mantenim, però hem de traçar un altre camí perquè, en algun moment, sigui possible". En aquest sentit, ha afirmat que l'objectiu de la independència ha de passar per "guanyar legitimitat".
Convertit JxCat en un partit polític
Després de reunir-se amb el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, a Waterloo durant quatre hores per abordar l'endreça del seu espai polític i d'haver-se emplaçat a reforçar JxCat amb una estructura "operativa i eficaç", Mas ha concretat que l'objectiu és que la marca JxCat es converteixi en un partit polític del qual en pengi el PDeCat i La Crida.
Mas ha apostat així per una "confluència de sensibilitats" i que persones "que no pensen igual" puguin conjurar-se en un context "complicat". "Cal posar ordre i concert. Crear una organització política amb JxCat de forma eficaç, moderna i posat al dia", ha subratllat. Per Mas, aquest procés no pot anar més enllà de la tardor i el nou espai polític ha d'estar conformat abans que hi hagi sentència del judici de l'1-O. L'expresident de la Generalitat ha apostat també perquè Carles Puigdemont lideri la reconstrucció de JxCat des de Waterloo. Ha dit que l'ha vist compromès en fer-ho i, per exemple, poder ser president de JxCat.
Mas ha explicat que després de la reunió amb Puigdemont ha constatat que "comparteixen anàlisi i objectiu" i ha dit que cal "acumular forces" per arribar a construir Catalunya com un estat independent en el marc europeu.
Prefereix no avançar les eleccions catalanes
Pel que fa al procés català, ha dit que si els partits independentistes han d'assumir algun "cost addicional més", afegit a la presó preventiva o l'"exili" dels líders independentistes, haurà de ser si aquest "cost" aporta alguna "cosa positiva". "No té sentit tenir més costos si no té rendiments a curt termini", ha dit.
De la possibilitat que se celebrin unes eleccions al Parlament, Mas ha dit que convocar-les després de la sentència del judici de l'1-O serà "el recurs més fàcil". "El més fàcil no és el més recomanable", ha aconsellat. De fet, Mas ha apostat per no avançar les eleccions i ha prioritzat "no posar en risc" la majoria absoluta independentista a la cambra catalana". "Abans de posar-la en risc, cal pensar-ho dues vegades", ha suggerit.
Crec que es una bona molt bona noticia!!! Nomes cal veure com s'exclama la "carcundia" espanyolista, oi Maria Teresa, San Fost i Jordi Comasubirana?
Sugar daddy Mas Fa 3 mesos
Collons Artur, ja et pots enrotllar de puta mare amb les cupaires que fan servir copes menstruals i els seus maromos calçasses. Si no mai sortiràs de la paperera de l'història, on ara vius.
President, això de " em presentaré si m'ho demanen" sona molt insegur. Presentis d'una vegadqa!!! i a qui no li agradi doncs moala sort. Prou de concedir per quedar bé, i prou d'empassar-se gripaus. A la Independència si arriva amb pas ferm i sense la CUP ni els Hyperventilats d'en Graupera.
San Fost Fa 3 mesos
Ni Puigdemont ni Torra (per favor!) no tenen ni la força ni el carisme, ni les formes per guiar-nos a bon port. En Mas és sens dubte, la millor opció.
Mas for President Again, :)
Sí, sis plau, Sr. Mas, tregui'ns d'aquest atzucac. Des que en Mas va marxar, hem tingut representats pèssims que encara empitjoren la situació.
En Mas ha dit que No
Jordi Comasobirana Fa 3 mesos
Mas ja no pot aportar res de bo més enllà de més processisme i autonomisme més o menys disdimulat. Per molt que digui q l'objectiu és fer la independència, les formes són de la vella política convergent
Si tens rao, més val que seguim al triomfador Graupera. Balanç : 0 regidors a BCN | 0.811239 | curate | {"ca": 0.9737991266375546, "en": 0.011021002287377834, "fr": 0.007901850696610521, "es": 0.00727802037845706} | https://www.elmon.cat/politica/mas-obre-la-porta-a-tornar-se-a-presentar-a-unes-eleccions-al-parlament_1935987102.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_40676 | L’associació espanyolista Somatemps afirma que el 2017 ha estat, pel Celler Vall Llach, menys rendible que el 2016, amb un descens de facturació del 33%. Asseguren que aquesta xifra que es desprèn del Registre Mercantil reflecteix que el celler ha acusat el boicot promogut des de diversos col·lectius contraris a la independència de Catalunya.
Somatemps entén que aquest descens en la facturació és conseqüència, entre d’altres, de les declaracions de Lluís Llach, ex diputat de Junts pel Sí i copropietari d’aquest celler del Priorat, en les que “amenaça als empleats públics de Catalunya amb sancions si no complien amb les lleis secessionistes”.
Des de Vall Llach aclareixen que els seus exercicis es computen de juny i a juny i des de juliol de 2017 fins a dia d’avui han venut més que l’exercici anterior tant a Catalunya com a Espanya, “per tant de boicot res”.
Albert Costa, copropietari del celler amb Lluís Llach, recorda en declaracions a Vadevi, que la seva és una empresa petita que ven tota la seva producció. Això vol dir que la seva facturació va en funció de la quantitat produïda cada any i no pas de la venda.
Somatemps, des de l’entrada en política de Lluís Llach, ha atacat el seu celler en reiterades ocasions. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://vadevi.elmon.cat/actualitat/somatemps-assegura-que-vall-llach-ha-facturat-33-menys-culpa-del-boicot-23088/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_28274 | Ara fa un parell de setmanes que el bar Fèlix és tancat. Hi havia anat el mes anterior per encàrrec del director del setmanari. Havia d’investigar com era que, en poc temps, havia repartit participacions de set premis importants de la loteria nacional.
L’Eustaqui, el propietari d’aquell negoci, em va ensenyar la sala impersonal i la cuina, vella i heretada, que obraven la màgia d’aquell local de polígon. De seguida va sospitar que la meva visita era per un altre motiu. No li ho vaig poder negar. Em va fer jurar —petonejant-li l’anell que duia al dit petit de la mà dreta— que, mentre ell fos viu, mai no publicaria res del que anava a veure.
Em va fer passar per una porta, camuflada dins d’un armari, que duia a un passadís contigu a la paret mitgera de la nau. Un soroll percudiu i persistent inundava aquell espai. Em vaig sobresaltar. Rient, em feu alçar la vista perquè pogués entrellucar, entre la penombra, una canal per on corrien gats negres. De tant en tant s’aturaven i ens enfocaven amb els ulls reflectants. Feien basarda.
M’explicà que aquell era un mètode ancestral per invertir el fat. Amb la canal evitava que els gats es creuessin i, amb unes pinces i un fil d’estendre, aconseguia que les participacions de la loteria, que tenia esteses pel damunt d’aquell conducte, freguessin el llom dels felins.
Abans d’acomiadar-nos em va regalar un dècim de la grossa, per tal d’assegurar-se el pacte de silenci.
És de matinada i soc davant del Fèlix. Trenco el vidre d’una finestra lateral per poder-hi entrar. Ningú no em veu. De seguida busco l’armari i accedeixo al passadís per la porta secreta. Trepitjo un objecte. M’ajupo i descobreixo, entre esquitxos de sang seca, l’anell i el dit petit, ennegrit, de l’Eustaqui. Sento uns miols: un parell de cries de gat, que semblen haver caigut de la canal, trenquen el silenci. Els altres fèlids han fugit. Engrapo les cries pel clatell i me les enduc cap al cotxe.
A la butxaca, on reposa el dècim premiat, deso l’anell.
Comentar i Valorar
Afegir als preferits
M'agrada
Comentaris
Afegir comentari
Enhorabona[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 30-11-2022
Benvolgut/Benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: [email protected] el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.
Cordialment,
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .............................................................................................
Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
Vila/Ciutat ......................................................................................
comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
AUTORITZO
a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2023,
on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ......................................................
La roda i el gat[Ofensiu]
Mary Jane Steinburg | 21-11-2022
Bona vesprada, Fesolmenut,
Moltes gràcies pel teu comentari crític, sóc nova relataire, feia un grapat d'anys que no em dedicava a l'escriptura creativa, però he escrit relats breus des de ben menuda, i em motiva molt que la meua escriptura agrade.
Pel que fa a la relació del gat amb la roda del molí, has encertat en la qüestió d'introduir un element inquietant, pertorbador, d'intriga; no obstant això, es tracta també del clàssic tòpic literari de la roda com a símbol o representació de l'aleatorietat de la Sort, de l'atzar, com una mena de ruleta de la fortuna.
Espere que la meua autoanàlisi et puga esclarir el dubte. De nou, molt agraïda per la teua atenció. Salutacions!
Final potentíssim[Ofensiu]
Mary Jane Steinburg | 20-11-2022
Enhorabona pel teu microrelat, és de les millors narracions que he llegit en aquest certamen, el final impacta, dona molta força a la narració. Sort!
dos en un[Ofensiu]
marialluïsa | 17-11-2022
En un sol conte has barrejat el tema de novembre i el de desembre =)
El mes vinent a veure què t'empesques per tractar la rifa.
Un relat negre, fosc, amb final sorpresa malgrat el pacte establert. I els pobres gats en un circuit maquinat per una ment maquiavèlica. Sort!
Deu n'hi do! [Ofensiu]
Cesca | 16-11-2022
Caram! Ho tenien ben muntat els del Fèlix, però sembla que al final els gats es van rebel·lar? Que vagi en compte el periodista!
Un bon relat. Original i ben portat. Enhorabona!
Cert! [Ofensiu]
llpages | 16-11-2022 | Valoració: 10
Li toca la loteria i..., hi deixa la pell després de combatre la superstició del gat negre fent que el llom d'aquest fregui un número candidat a premi. Un relat sofisticat en la seva concepció però extremadament ben resolt. Enhorabona, fesolmenut! | 0.390136 | curate | {"ca": 0.8073044009779952, "pt": 0.09199266503667482, "la": 0.005501222493887531, "fr": 0.007793398533007335, "nl": 0.006723716381418093, "oc": 0.0012224938875305623, "es": 0.01039119804400978, "en": 0.03346577017114914, "it": 0.006876528117359413, "fa": 0.017267726161369193, "de": 0.0029034229828850855, "vi": 0.003973105134474328, "gl": 0.0027506112469437654, "eu": 0.0018337408312958435} | https://relatsencatala.cat/relat/la-reinversio-de-la-sort/1072578 |
dogv_ca_20231006_0_38219 | Informació pública de la versió preliminar de l'estudi de detall de l'illa delimitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana. [2019/2863]
(DOGV núm. 8528 de 12.04.2019) Ref. Base de dades 003470/2019
-
Anàlisi documental
La Junta de Govern Local, en sessió celebrada el dia 20 de març de 2019, va adoptar, entre altres, el següent acord:
«13. Aprovació de la versió preliminar de l'estudi de detall presentat per Clínica Vistahermosa, SA, de l'illa delimitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana.
1. Mitjançant instància de 25 d'abril de 2016, E2016021973, presentada per José Fernando Marín, en representació de la Clínica Vistahermosa, SA, se sol·licita la tramitació d'un estudi de detall de l'illa limitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana.
Es tracta d'una modificació d'escassa entitat, que abasta una parcel·la que ja és solar, en la qual es pretén un increment de volum per a un ús dotacional indicat en l'article 157.2, en relació amb l'article100 de les normes del PGOU.
L'actuació que es pretén realitzar, amb base en aquest estudi de detall, consisteix en l'ampliació de la Clínica Vistahermosa, que té esgotada l'edificabilitat de la seua actual parcel·la. Aquest centre sanitari, profundament arrelat a la ciutat i també a la província, ha vist, d'alguna manera, limitada la seua activitat hospitalària pròpiament dita per la successiva instal·lació de consultes externes i especialitats medicoquirúrgiques. Un primer desplaçament d'aqueixes consultes externes a un altre edifici en la zona de la Goteta (Vista Hermosa, 76), es troba ja complet en l'actualitat. Per això es pretén un nou desplaçament de consultes externes i especialitats que hui es desenvolupen en el mateix edifici de la Clínica a aquesta nova parcel·la, incrementant el nombre de llits d'aquella.
El compliment de les determinacions establides en les normes urbanístiques del PGOU ha sigut establit en l'informe del Departament Tècnic de Planejament de 3 de març de 2017.
2. Mitjançant Decret de data 30 de maig de 2017 es va admetre a tràmit i es va sotmetre a consultes el document que conté estudi de detall: memòria informativa, justificativa i plans, estudi d'integració paisatgística i document inicial estratègic de l'illa limitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana.
3. Mitjançant Decret de la Regidoria d'Urbanisme de data 6 de novembre de 2018 es va emetre informe ambiental estratègic favorable respecte de l'estudi de detall de l'illa limitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana pel procediment simplificat.
Aquesta aprovació es va condicionar a la inclusió de l'opció 1 de les previstes com a solució viària en l'estudi de detall, havent-se d'incorporar aquesta al text de l'estudi de detall i al compliment de les garanties previstes en l'article 100 de les normes urbanístiques PGOU.
En el referit Decret de 6 de novembre es va requerir la representació de la mercantil Clínica Vistahermosa, SA, perquè presentara un document de planejament ajustat a les determinacions de l'informe ambiental per a continuar amb la tramitació urbanística.
4. L'informe ambiental estratègic favorable va ser degudament publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 20 de novembre de 2018.
5. Després de la presentació de diverses versions de la documentació urbanística, amb Registre d'Entrada E2019019571, s'executa el requeriment realitzat mitjançant el Decret de 6 de novembre de 2018. Informació facilitada en format digital que conté la següent documentació refosa:
1. Estudi de detall (memòria i plans)
2. Document inicial estratègic
3. Document d'integració paisatgística (memòria i plans)
4. Estudi de mobilitat (memòria i plans)
6. En data 8 de març de 2019 s'emet informe favorable de la documentació aportada pel Departament Tècnic de Planejament.
En aquest informe es recorden les garanties per a evitar l'ús indegut de les excepcions que es regulen en l'article 100 de les normes urbanístiques del PGMOU i per a garantir la permanència de l'ús dotacional.
1. L'edifici construït o ampliat a l'empara de l'article 100 que haja utilitzat totalment o parcialment els increments d'edificabilitat previstos per a l'ús dotacional, haurà de mantindre indefinidament el dit ús.
2. L'autorització d'un altre ús diferent del dotacional solament podrà concedir-se prèvia demolició de l'edificació que, per excés sobre la característica de la parcel·la, s'haja atribuït mitjançant el referit estudi de detall.
3. No es podran concedir llicències municipals de cap mena si l'objecte d'aquestes fora un canvi a un altre ús diferent del dotacional, sense que es complisca el requisit del paràgraf anterior. En tot cas, la llicència d'activitat ha d'obtindre's per a l'ús dotacional concret a què es destine l'edifici. La concessió d'una nova llicència per a una altra activitat diferent es condicionarà al fet que aquesta mantinga el caràcter d'ús dotacional.
4. L'incompliment pel propietari de destinar l'edifici a l'ús dotacional, tindrà la consideració d'infracció urbanística amb les conseqüències corresponents, i no li serà aplicable en cap cas el règim de fora d'ordenació.
5. Si es tracta d'ampliacions d'edificis ja existents, els propietaris dels quals pretenguen utilitzar la figura de l'estudi de detall per a atribuir-se aquests increments d'edificabilitat, haurà d'incorporar-se com a documentació annexa còpia de la llicència d'activitat inicialment obtinguda per a comprovar el seu ajust a l'ús dotacional declarat.
6. En qualsevol cas, serà exigible el compliment estricte de les places mínimes d'aparcament establides per les normes urbanístiques del PGMO per a l'ús dotacional concret que se sol·licite en la llicència d'activitat.
Sempre que s'utilitze la possibilitat de l'increment d'edificabilitat, la condició d'ús dotacional indefinit de l'edifici haurà d'inscriure's en el Registre de la Propietat als efectes informatius procedents, una vegada aprovat l'estudi de detall i com a requisit previ a l'obtenció de la llicència d'activitat, de conformitat amb el Reial decret 109311997, de 4 de juliol, pel qual s'aproven les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei hipotecària sobre inscripció d'actes de naturalesa urbanística.
7. El procediment, tal com es va expressar en l'informe del Departament Jurídic de Planejament de data 20 de juny de 2016, ha de continuar amb la formalització de la versió preliminar per part de l'Ajuntament d'Alacant i el sotmetiment a exposició pública durant un període mínim de 20 dies amb les garanties de publicitat de l'article 53.2 LOTUP.
En aquest termini haurà de consultar-se amb els organismes afectats, si n'hi ha, així com sol·licitar informe a les entitats de serveis públics urbans sobre els quals tinga incidència. Atés que en el present cas no existeixen organismes que puguen resultar afectats no pertoca aquest tràmit, i s'ha de sol·licitar únicament informe als serveis públics.
Posteriorment a l'exposició pública pertocarà, si escau, l'aprovació pel Ple de l'Ajuntament i la publicació d'aquest acord.
8. La competència per a l'aprovació de la versió preliminar i el sotmetiment a exposició pública correspon, ex article 127.1.d a la Junta de Govern Local.
A la vista de tot el que s'ha exposat, la Junta de Govern Local adopta els següents acords:
Primer: aprovar la versió preliminar de l'estudi de detall de l'illa limitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana presentat per la mercantil Clínica Vistahermosa, SL, i que es conté en la versió refosa presentada amb Registre d'Entrada E2019019571. Aquesta documentació és la següent:
1. Estudi de detall (memòria i plans)
2. Document inicial estratègic
3. Document d'integració paisatgística (memòria i plans)
4. Estudi de mobilitat (memòria i plans)
Segon: obrir un període d'informació pública durant un termini de 20 dies hàbils, mitjançant anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en premsa escrita de gran difusió, i posar a la disposició del públic la documentació que integra l'expedient de l'estudi de detall de l'illa limitada pels carrers Creu de Pedra, Germans Álvarez Quintero, avinguda de Dénia i Jaime Galiana presentat per la mercantil Clínica Vistahermosa, SL.
Durant aquesta fase, i durant el termini indicat, es podran formular al·legacions i observacions, i es podrà aportar tot tipus de documentació o mitjans de prova que s'estimen adequats en el seu suport.
La documentació podrà examinar-se en les dependències de l'Oficina d'Informació Urbanística, situada en la plaça de l'Ajuntament, número 5, en dies hàbils i en horari d'oficina, i en la pàgina web http://www.alicante.es.
Tercer: efectuar consultes, d'acord amb el que estableix l'article 57.1.b de la LOTUP, a les entitats subministradores dels serveis públics afectats Aigües d'Alacant i Iberdrola.»
Alacant, 21 de març de 2019. El sotssecretari: Germán Pascual Ruiz-Valdepeñas. | 1 | perfect | {"ca": 0.9853168469860897, "en": 0.0012143961139324355, "es": 0.008059174210642527, "it": 0.00011039964672113049, "ru": 0.00044159858688452196, "cs": 0.00463678516228748, "da": 0.00022079929344226098} | dogv36618 |
macocu_ca_20230731_10_74047 | Cinc espectacles del Cítric de l’Ateneu Popular 9Barris que reflexionen sobre la por i les violències
El cicle de cultura crítica i popular compta amb artistes com Albert Pla, Iria Pinheiro o Alberto San Juan
Un any més el cicle de cultura crítica i popular Cítric aterra a l’Ateneu Popular de Nou Barris per fer reflexionar, aquest cop sobre la violència en les seves diferents vessants. El cicle debat, entre d’altres temes, sobre la violència que exerceix el masclisme per defensar-se de les mobilitzacions del moviment feminista, denuncia també el racisme i la por que s’exerceix molt cops des d’organismes i les institucions. Són violències que, diuen, ens envolten diàriament i que en la majoria dels casos ens priven de llibertats i drets.
En aquesta edició del Cítric convida a pensar sobre la por i la violència en les seves diverses formes. L’Ateneu Popular de Nou Barris aposta per fer servir la cultura com una trinxera comuna per combatre desigualtats i injustícies. Per l’escenari passaran els espectacles Nueva York en un poeta d’Alberto San Juan i la Banda Obrera (avui diumenge), Miedo d’Albert Pla (dues sessions divendres 28 de febrer), No es país para negras de Silvia Albert Sopale (dissabte 14 de març), Anatomia dunha serena d’Iria Pinheiro (dimecres 29 d’abril) i Deforme semanal a càrrec d’Isa Calderón i Lucía Lijtmaer (dissabte 23 de maig). | 0.877287 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_581060 | L’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona té com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de les seves persones col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de la procura i, especialment, garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió i la protecció dels interessos de les per- sones usuàries i consumidores dels serveis professionals. També té com a finalitat l’ordenació, la representació i la defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades.
De conformitat amb l’anterior, són finalitats del Col·legi:
a) La formació professional permanent dels procuradors.
b) El control deontològic i l’aplicació del règim disciplinari en garantia de la
c) La col·laboració efectiva en el funcionament correcte, la promoció i la millora
de l’Administració de Justícia.
d) La representació institucional de la procura i la defensa dels drets i dels interessos
professionals dels seus col·legiats.
En la seva condició de corporació de dret públic, l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona està subjecte al règim de responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques en tot allò referent a l’exercici de les funcions públiques atribuïdes per la Llei.
El Col·legi està constituït pels actuals col·legiats i pels que, successivament, reunint les condicions exigides per les disposicions legals vigents per ser procurador dels tribunals i les que s’estableixin al present Estatut, hagin obtingut la sevaincorporació.
2. Els col·legiats són:
a) Procuradors en exercici.
b) Procuradors no exercents. | 0.807727 | curate | {"ca": 0.9660512209648601, "cs": 0.0011911852293031567, "es": 0.016081000595592615, "en": 0.016676593210244194} | https://www.icpb.es/contenido.php?m1=&id_menu=222&id_contingut=88 |
macocu_ca_20230731_0_416774 | Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.
Observacions:
La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny.
Història
De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.
Bibliografia | 0.810423 | curate | {"ca": 0.9928783382789318, "pt": 0.007121661721068249} | |
mc4_ca_20230418_13_606278 | Esdeveniments – Innovació Social Vallés
Maig 7, 2019 Xarxa d'Innovació Social del VallèsEsdeveniments, General
Jornada de Bones practiques de l’economia social i cooperativa al Sector Industrial
Aquesta jornada té l’objectiu de generar interès per la generació de nous i innovadors projectes cooperatius de caire industrial. Emmarcarem el tema en la situació actual de la indústria i parlarem de finançament, reconversió, incorporació de socis, etc. I, sobretot, coneixerem exemples de bones pràctiques de cooperatives industrials del nostre entorn.
Organitza: Ajuntament del Prat de Llobregat i Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, amb la col·laboració de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i Metròpolis Barcelona Agència de Desenvolupament Econòmic.
Maig 2, 2019 Xarxa d'Innovació Social del VallèsEsdeveniments, General
La Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidaria (trobareu tota la informació a https://xmess.cat/) ha publicat recentment la Guia “L’ABC de l’economia social i solidaria als municipis” que recull de de forma detallada un conjunt d’iniciatives que poden orientar, inspirar i ajudar al desenvolupament d’activitats, mesures i polítiques que permetin enfortir aquest model.
Us animem a ser partícips del seu desenvolupament així com també a compartir-la amb tots els agents i entitats que treballen a favor de l’ESS.
La trobareu en Enllaç | 0.806616 | curate | {"ca": 1.0} | https://innovaciosocialvalles.cat/category/esdeveniments/ |
cawac_ca_20200528_8_83130 | Qui és més independentista?
JOSEP ROMEU – Ho deia l’altre dia. El Govern de la Generalitat ha fet un gir espectacular en el seu posicionament en relació a la sobirania nacional. No ho tenia pas previst, i potser no voldrà reconèixer-ho, però aquest gir ha estat degut a la pressió de la societat catalana posada en escena en la manifestació de l’Onze de setembre. I, ara, ens caldrà estar amatents i mantenir la pressió perquè realment el procés ja no tingui marxa enrere; però, alhora, actuar amb responsabilitat i amb visió global de país. I em sembla que la proposta de Solidaritat Catalana no va precisament en aquesta direcció.
Amb una CiU veritablement sobiranista, avançant decididament cap a un Estat propi, és evident que el paper dels partits independentistes minoritaris, com ERC o SI, pot ser menys lluït. Si algú milita en un d’aquests partits amb l’objectiu personal o de grup d’adquirir notorietat i ser al capdavant de les reivindicacions, pot pensar que aquesta gent de CiU ara li està prenent el lloc. Però per als qui hi militem amb l’únic objectiu de fer que el país avanci cap a la independència, aquest és el nostre gran èxit: haver contribuït a arrossegat una majoria social, i per tant el partit majoritari, cap a les nostres tesis independentistes. Per això, entenc que ara no és moment de fer una cursa per veure qui és més independentista, i molt menys de posar paranys per obligar el Govern a fer marxa enrere, o a semblar que ho fa, o potser a fer passos en fals.
La proposta que presenta Solidaritat, enlloc de ser una proposta positiva per a cohesionar l’objectiu comú del procés cap a la independència, sembla estar redactada expressament perquè sigui rebutjada. La idea no és altra que la de fer veure, després, que ells són els únics o els més independentistes de tots. Ridícul. Em sembla molt assenyada la posició i el full de ruta de l’ANC, que passaria per convocar eleccions anticipades per tal que sigui la següent legislatura la que prengui un caire constituent. Pretendre que CiU enceti el procés de secessió immediatament, quan no ho tenia en el seu programa electoral, és absurd. Més absurd i inviable és la pretensió d’un Govern d’unitat nacional aquest mateix 2012; un Govern d’unitat nacional només tindrà sentit en la fase definitiva de gestionar la secessió. Igualment, l’assumpció de la hisenda pròpia tampoc es pot improvisar ni provocar el tancament de caixa a base de forçar una resolució parlamentària. I tampoc sembla gens prudent introduir una simbòlica assemblea d’electes dels Països Catalans, cosa que barrejada en el mateix procés de secessió afegiria elements de confrontació i de dificultats, per un resultat del tot estèril; una altra cosa és que immediatament després d’assolir la independència caldrà veure com s’articula la coordinació i el suport als nacionalistes valencians i balears, avui en franca minoria als respectius territoris.
Ara fa un any, en aquest mateix debat de política general Solidaritat hi va presentar una bateria de més 100 propostes amb l’oblectiu de desbordar el Parlament. Si podia estar més o menys d’acord, algú podia pensar que era una acció força inútil, altres creure que podia servir per posar de manifest les greus mancances en què viu el país, però en qualsevol cas era una acció que no perjudicava ni anava en contra de res. Ara, hem d’anar més amb compte amb aquesta mena d’accions testimonials.
Naturalment que tothom és lliure de presentar les propostes que estimi convenient, però seria bo que tots plegats féssim un exercici de rigor i de serietat si de veritat volem que la independència arribi a bon port. L’experiència de la manifestació de l’Onze de setembre va ser justament que tots els partits van renunciar a bona part del protagonisme en benefici d’una plataforma unitària com l’Assemblea Nacional Catalana.
Comments
El meu aplaudiment més sincer Trobo la teva exposició molt encertada Crec que la batalla que vol lliurar el unionisme és la de la opinió pública, a Espanya, i especialment a Catalunya. Els partits polítics i tot ànima vivent ens hauríem d’aplegar en les formulacions més elementals i bàsiques que nodreixen l’opinió de la majoria social que opta clarament per a la indepèndencia.
Josep, Dius: “El Govern de la Generalitat ha fet un gir espectacular en el seu posicionament en relació a la sobirania nacional. No ho tenia pas previst, i potser no voldrà reconèixer-ho, però aquest gir ha estat degut a la pressió de la societat catalana posada en escena en la manifestació de l’Onze de setembre.” La valoració d’en Mas, l’endemà, va apuntar a la manifestació justament per començar a cercar les estructures d’estat propi. En la conferència a Madrid va tornar a dir que cal no decebre tota aquesta gent i què, per tant, caldria anar a la cerca d’un estat propi. En la celebració de l’Escola d’Estiu de CDC en Mas, entre d’altres coses, va dir que no podiem apagar la flama que hi ha als cor dels catalans, referit a l’11S. A la roda de premsa de Madrid, un cop acabada la reunió amb en Rajoy, va a tornar a dir que la lectura de la manifestació obliga a tirar pel dret. Ho ha dit del dret i del revés que el clam de la manifestació era claríssim i que calia donar-hi resposta democràtica. No comprenc, per tant, aquesta acotació. Ara, vull dir que comparteixo el teu article. Crec importantíssim que tothom entengui el moment que comencem a viure, que obliga a posar l’interès general per damunt del particular.
Dessmond, Aquesta acotació es refereix justament al que dius tu. Jo m’ho miro amb una mica més de perspectiva: la societat ha seguit una evolució que, en els darrers temps, no era seguida per la classe política. Ho deia l’altre dia Salvador Cardús, gaire bé de cop i volta s’havia posat en sintonia el sentiment de la ciutadania amb la política. Aquesta acotació també la podria haver fet per ERC: quan Esquerra va aprovar la proposta de Carod de celebrar un referèndum el 2014, ho va fer com a concessió a un home que ja havien defenestrat; però des de la direcció ningú es pensava que aquella calendari no aniria tan desencertat. De fet, la mateixa Esquerra proposava per al 2015 encetar una negociació per al Pacte Fiscal. I faig quest incís sobre el meu partit perquè, encara que el meu article anava sobre Artur Mas, crec que el gir de la política catalana ha estat espectacular i no previst pels mateixos partits polítics. Era el mateix Artur Mas el qui en l’acte de concessió de la medalla d’or de la Generalitat a Heribert Barrera, ei mateix Heribert que també discrepava de la deriva d’Esquerra, reconeixia que tenia raó. O recorda que el Duran i Lleida estava en contra de posar en un lloc peeminent del programa electoral el tema del Pacte Fiscal. Dessmond, em sembla que no ens hauria de saber greu reconèixer els errors, quan n’hi ha hagut, o en aquest cas reconèixer que la societat ha passat per davant de la classe política. L’encert de Mas és adonar-se’n a temps; i això la gent li valorarà, n’estic segur. | 0.861637 | curate | {"ca": 0.9927745664739884, "it": 0.004913294797687861, "st": 0.0011560693641618498, "en": 0.0011560693641618498} | http://diarigran.cat/2012/09/qui-es-mes-independentista/ |
cawac_ca_20200528_11_192145 | 50:47 Em costa molt començar una crònica parlant de números, de debò... Pero és que avui ha sigut la millor cursa de la meva vida i també la que he corregut de forma més intel.ligent. Allà on de vegades no tiraven les cames, em tirava el cap a base de concentració per no defallir. D´inici sabia que podia aconseguir marca. Que això d´estar preparant una 1/2 amb en Roger Roca i fent en una setmana els quilòmetres que no he fet en tot un any, han de donar els seus fruïts tard o d´hora. Però no imaginava fer una cursa tant bestia!! D´aquesta cursa tenia la meva millor marca personal, al 2008, en 53:21. Venia de fer la Sant Silvestre de Barcelona 2009 en 54:37. D´inici no volia ser massa ambiciós per no cagar-la; tot i que era un test de cara a la 1/2 de Gavà i això em preocupava al principi només "lo justet". Baixant de 54' i com donaven pluja que al final no ha aparegut, potser ja em donaria per satisfet. He intentat recordar la descripció que feia en Dani del recorregut, no se quantes vegades. Abans de sentir el tret de sortida he intentat localitzar visualment a en Pucurull que volia fer Sub 53'. No l´he vist i, per tant, m´he quedat amb les ganes d´anar amb un bon company de viatge. He sortit fent els 2 primers qms per sota de 10' (això m´ha motivat moltíssim perque em trobava molt bé i tenia confiança per fer uns quants qulòmetres per sota o llepant els 5' i intentar treure renda pel final). Però "al loro" perque s´havia d´enfilar el Paral.lel!! El pas pel 5000 a a 25:13. Molt malament ho havia de fer per no baixar de 54'!! Però tampoc he pensat massa en el tema. Sobre la marxa m´anava adonant que estava fent una bona cursa. Tot i els dos passos per Sepúlveda que m´han donat una mica pel cul he pogut mantenir més o menys un ritme constant. Pel camí, m´he trobat un munt de correcats: Esther, Belenka, Bernaus (que m´ha tret targeta groga per posar un peu a la vorera de la Gran Via. Es feia molt difícil avançar durant els 3 primers quilòmetres), Kalimero, Manel (company de repte a la Mitja de Gavà) I moltes (masses) cares conegudes d´animació (en Zenon, Debutante, Chute, Enric59..). Us desitjo que, si esteu lesionats, us poseu a tope ben aviat... A la recta final (que aprop es veu l´arribada i quant costa fer els darrers 200 m) m´enxampen la Belenka i la Trinity . Porto poc més de 50' i se que si apreto els 51' els tinc a tocar. Li dic a la Belenka que s´obri perque davant meu portava un noi que anava més lent que jo, i surto com un llamp sense pensar en res més... Només en arribar. He gaudit dels darrers 100 metres com mai. I al final, fent un flash back d´aquest missatge, em surten els 50:47 He dit que estic content? ?
p.d. : No se què collons té aquesta cursa on tanta gent fa marca... De debò que és fàcil?? I el Paral.lel?? I Sepúlveda?? Més aviat penso que hi ha molta gent que se la prepara a conciència i per això surten les marques que surten...
bonesssssss, ja soc aki. primer de tot demaraos disculpas, e estat mitja hora buscant aparcament, i e arribat tard a la fotu. trobo algun company de feina escalfem i buwco entre milers de persones la barketa sub 50 que no e trovat jajaja, be al final e anat uns 2 o 3 km amb un que ara no recordo el nom jejejeje. cada km que passaba estava mes i mes cansat, 2 mesos sense sortir a entrenar m han pasat factura, els ultims km e anat rader den ramon_b al que he arribat a agafar pero e fet llufa del tot i e patit com mai. com es habitual alguna cosa m havia de deixar a casa i m he deixat la guia que em vaig fer de la fisionomia... tot i que no hagues pogut miarr res perke e matit molt. gracies als correcats animadors, com sempre. tambe als fotografs faltaria mes jejejeje
felicitar als que heu acomplert objectius sobretot la kasu felicitats.........al final tindre que deixar de fumar......jajajaja
en fi jo al final 50:30 i patint com quan estava en 47:14 no, mes!!! e arribat marejat i amb ganes de vomitar, al final deixare de ferme el canut de rigor avans de la sortida jajajajaja. e anat amb flato 2 o 3 km i despres amb la cervesa emprenyantme al estomac tota la cursa.......aixi que no trobo que estigui del tot malament despres de tot jejejeje. es la priemra del any aixi que trankilament espero poder entrenar mes i tornar per on toca que ara fumo poket i no o deixo perke de moment no bull jajajajaja.
Primera cursa de 10K de l'any i segona despres de la Mitja de Sitges on vaig acabar força tocat a la cama esquerre ... la qual cosa m'ha mimbat força els entrenaments d'aquestes dos setmanes;
Sortida estreta i plenissima de gent així que em quedo dels ultims per sortir sense agobios i marcar un ritme tranquil (per no dir lent, molt lent ) de 5:25 per acabar amb 54:06
al final, objectiu aconseguit (poder acabar-la sense sentir gens de molesties a la cama) i amb la moral una mica més alta que fa dues setmanes on m'havia desmoralitzat força perque em pensava que la preparació de la Marató se m'anava al garete ... espero que no sigui així; ... de moment, avui, bones sensacions ! ! !
felicitats a tots aquells que heu fet MMP i anims, molts anims als companys lessionats; de debó que us recupereu bé i us tornem a tenir aviat a l'asfalt
La barqueta sub50, un desastre, inexistent , a on sou companys? ? !!!! . Ens veiem amb el cat abans de la sortida pero a l'hora de la veritat no ens trobem. Surto amb el Sherpa , quin paio, em recorda al delurian , no callen ni sota l'aigua , diu que baixarem de 50 i cap el km3 veig clar que ell si que baixarà, se'n va progressivament com una bala, jo no em desanimo i segueixo la meva velocitat de creuer vaig controlant i paso els kms millor que el temps previst, arribar el km 7 i em dic no puc perdre el que he guanyat i hem surt el km mès ràpid de la cursa, apreto les dents per fer els dos últims i arribo a meta amb 48'56" MMP (24:45 - 24:11), el segon 5 mès ràpid que el primer.
Agrair al sherpa que m'ha ajudat a marcar el ritme els primers kilòmetres, felicitar a tots els que heu fet marca, els que ja he felicitat i als que no.
Felicitar especialment als meus companys de barqueta virtual, al cachirulo per la seva regularitat fent Sub36 com a xurros i al Kilometer per què està en un progressió de la qual no veig encara el final… em sembla que a Granollers et veurem només l’esquena!
Gràcies Dani. hem sento molt honrat pels teus comentaris . Ets un crack ! !!. Gent com tu m'inspira a millorar en aquest mon de l'atletisme. Ens veiem a Granollers ! !
Moltes felicitats a tots , sobre tot als que habeu fet MMP ¡¡¡¡ , Jo m'he quedat amb ganes de correr aquesta cursa, pero he preferit descansar y sortir a entrenar a un ritme tranquil, ja que arrossego unes molesties que no acaben de marxar.
Gran cursa avui! No he aconseguit el sub40 ( era una bogeria, ja ho sé), però ja em veig més a prop. La barqueta sub40 brutal! El ManoloM , un crack, sense ell ja al km 3 hagués baixat el ritme.Dient piropos, mil.limetrant els segons per km..que més dir de la llebre correcat per excel.lència!!. Per part meva, com es mereix un crack com ell, ho he donat tot, al km 5 m'ha entrat el flato per sobresforç i m'ha durat fins el 8. Feia temps que no patia tant, les darreres curses havia pogut arribar fins i tot en sprint. Al final molt contenta amb la meva marca i per les multiples marques personals de companys. Han estat tants, que no vull nomenar a ningú per que segur que me'n deixaria. Contenta pel retorn a les curses de correcats lesionats, per la quantitat de fotògrafs i animadors, que són les millors. Mufasa , no et preocupis per l'ensopegada, és normal, hi havia massa gent....no t'he contestat gairebé per que a aquelles alçades ja no podia parlar! Tant de bo pugui córrer prop teu la propera cursa, que estàs molt fort!! M'ha sabut molt greu no poder dir res als que s'anaven desenganxant de la barqueta, no tenia forces... Zenón , me han dicho que te has lesionado...cuidate, eh?? Finalment, donar les gràcies a tots per esperar-vos i aplaudir quan he recollit el trofeu.Si per l'aplaudiment semblava que hagués guanyat jo la cursa!! Dóna gust ser correcat. Sou els millors
Hola, jo també m'apuntare al tema de la MMP que sembla estar de moda avui 42:51 ( 21:26 - 21:15 ) rebaixant en 4 minuts el meu temps de l'any pasat 46:52 ( 24:02 - 22:51 ) i rebaixant la meva MMP en 4 segons, tenia 42:55 al Circuit de Catalunya.
Avui ha fet molt bon dia per correr, una temperatura ideal, una gran animacio correcat i una llebre inesperada ALEXIA que m'ha ajudat a portar un ritme adecuat per fer marca.
En el que portem d'any en dues curses MMP a les dues, potser es que he començat a entrenar una miqueta, a veure si amb el temps aconsegueixo anar a la barqueta de sub 40
Gracies als correcats que heu vingut a animar i si esteu en una situacio delicada espero que us ensortiu el mes aviat possible,
Gran dia avui a sant Antoni, ja ho vaig dir que era un luxe el poder anar amb una barqueta com aquesta: Sub45' - Dani (llençador) - meep (rematador) - Pedro (A per marca) - Danigoal - the last (= Pedro = Pedro (A per marca) - Arcadi42 - JaviC - Roland - Tiny - juavalga - Apintu Avui era el meu dia de provar-me, desprès d’un any sense poder competir a tope, volia veure com estava, en principi no les tenia totes de poder seguir aquest ritme durant tota la cursa, però vaig pensar, quant no pugui mes baixo el ritme i ja esta, entrant al voltant de 45’30”-46’ em donava per satisfet. Fins al km 7 de la cursa m’he trobat, podríem dir en “els paràmetres normals d’anar en una cursa a tope”, però l’ultima part del paral•lel, ja s’ha m’ha fet mooolt pujada amunt, els companys de barqueta es començaven a allunyar, llavors s’ha despenjat en Roland i m’ha anat regulant d’aquí fins al final, a estat un patir, tenia la barqueta a tocar, feia un petit esforç per atrapar-los, però a la que arribava es tornaven a escapar. Al final els últims dos kms estava fos, pel meu cap passava el baixar el ritme, però tenia a en Dani, meep, Pedro allà mateix a tocar 20metres per davant, i en Roland al costat que m’ha anava animant, moltes, però moltes gracies company, sense el teu suport m’hagués deixat anar. Al final entro just quant el marcador marcava 45:00 això volia dir que havia fet un temps espectacular 44:37 MMP , fent la segona part mes rapida que la primera (22:24- 22:14) i això es tot mèrit de les llebres. No m’ho podia creure, desprès d’un any al pou, la primera que provo seriosament faig saltar el crono!!! Estic moolt feliç!!! !
Me’n alegro molt també, per les marques que heu fet molts de vosaltres i en especial als companys de barqueta en Pedrodesants, Danigoal i The last i d’entrenaments bcnrosie, Kasumei, Parisienne, i segurament em deixo algú
També moltes gracies als animadors, quant vas molt fotut, els ànims d’algu que et coneix valen moltíssim, encara que no els vegis, els sents
Esperavem pluja i no ha estat així. La temperatura perfecta. Gràcies a tota la claca d'animadors! Aviat us volem veure a l'altre costat. L'animació impresionant. També, moltes gràcies als/les fotograf@s pels vostres reportatges. Fenomenals! . Felicitats a tots els que heu pogut acabar la Cursa, als que heu gaudit corrent-la, als que hue fet M.P. Felicitats a les Llebres. La meva Cursa, millor del que esperava. Havia possat Sub39, esperant poder aproximar-me o baixar si podia de 38'. Al final he millorat el temps de l'any passat que era el meu millor en aquesta Cursa. Suposo que ja no ho podré fer més. Però de moment m'ha deixat força content. I especialment la regularitat, practicament clavada a 3:46 el km. tant els de baixada com els de pujada.
M'ha agradat :-)))))) Córrer mentre la ciutat dorm en una de les millors competicions de Barcelona Demostrar-me que corro més ràpid amb 43 anys que amb 42 Córrer els 10Km en 43’39’’ aconseguint la Millor Marca de la 2 últimes Temporades i la 10 MMP de 31 Passar el Km 5 amb 21’47’’ i casi doblar en 21’52’’ en els segons 5Km Dur el meu cor a gairebé 170 pulsacions x minut a les 9:31 a. m. Saludar, conversar i córrer al costat dels meus companys CORRECATS Conèixer a nous correcats i que em reconeguin com l'Arquitecte de la Marató Coincidir amb els companys d'entrenament de L’ Hospitalet Nord Córrer d'una vegada sense molèsties Descobrir el meu límit actual
No m'ha agradat :-((((((( Reconèixer que el meu MMP 40’22’’ aconseguida aquí en el 2005 cada vegada sembla més impossible Demostrar-me que si vull tornar a córrer com en el 2005 cal entrenar Molt més Els Retalladors de voreres que fan trampes i corren 9km en lloc de 10 Els vianants que creuen enmig de la carrera amb el bicing i que he de saltar per damunt per a evitar una caiguda Que Sant Antoni no sigui una carrera solidària | 0.789177 | curate | {"ca": 0.9643513707937016, "pt": 0.011030293341859164, "it": 0.010950363679961633, "fr": 0.000959155942770362, "es": 0.0031971864759012068, "en": 0.001918311885540724, "de": 0.002238030533130845, "nl": 0.0032771161377987373, "tt": 0.0002397889856925905, "ro": 0.0018383822236431938} | http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=6889.msg411905 |
oscar-2301_ca_20230418_2_878 | Aquest any amb nova web per presentar les obras. en format digital, i amb un tema especial “nucli urbà del Prat”. Us recomaneu que us llegiu les bases amb carinyo i no dubteu a participar. Teniu fins al 27 de maig!! !
Acta Pratimag 2017
L’agrupació
Aquest és l’espai virtual de l’Agrupació Fotogràfica del Prat. Un lloc on trobareu totes les nostres activitats, concursos, exposicions, i tot allò que, com amants de la fotografia, pensem que us pot interessar. És un punt de trobada per compartir tot allò relacionat amb la fotografia. | 0.719514 | curate | {"ca": 0.9638783269961977, "fr": 0.0019011406844106464, "en": 0.034220532319391636} | http://www.afprat.org/blog/2017/pratimag-2017/ |
mc4_ca_20230418_13_550458 | Es consolida el programa Aprèn.cat al Maresme - Notícies - Consorci per a la Normalització Lingüística - CPNL
Es consolida el programa Aprèn.cat al Maresme
El CNL del Maresme, en col·laboració amb les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya, durà a terme 5 cursos per a persones que estan a l'atur i volen millorar el seus coneixements de llengua catalana a fi de tenir més opcions per trobar una feina.
Els cursos es fan a tres localitats de la comarca: Mataró, Pineda i Premià de Mar, fet que permet arribar a una gran part de la població. En total, unes 50 persones estan inscrites en aquests moments en un curs de nivell bàsic 1 i es preveu que puguin continuar fent el següent nivell un cop el superin.
Els cursos del programa Aprèn.cat són intensius de 45 h. El CNL del Maresme oferirà a aquests alumnes la possibilitat de continuar estudiant llengua fent algun dels cursos o tallers de l'oferta general del Centre. | 0.833578 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cpnl.cat/noticies/view.php?ID=12867 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_11611 | Els nens i nenes del Cicle de Petits han començat aquest segon trimestre anant a veure l'espectacle del Monstre de Colors (adaptació del conte de l'Anna Llenas).
Anna Llenas és autora, il·lustradora, dissenyadora gràfica i directora d'art.
El monstre de colors va ser el seu primer àlbum que va signar com autora i il·lustradora, al que seguirien altres llibres com Diari de les emocions, T'estimo (quasi sempre), Si jo fos un gat...i molts més.
EL MONSTRE DELS COLORS
En aquest àlbum, el protagonista és un monstre ben diferent als altres, aquest no fa por i no sap que li passa, té un garbuix d’emocions i ara toca desfer l’embolic. Una nena l’ajudarà a diferenciar i separar les diferents emocions.
Aquest conte ens ajuda a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i donarà peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.
A la nostra biblioteca tenim uns quants llibres d'aquesta il·lustradora:
El nou àlbum il·lustrat d'Anna Llenas és: La Joia Interior
"Tots naixem amb una joia al nostre interior. És el nostre ésser, el nostre jo vertader, la nostra essència, el més preuat que tenim. Però a mesura que anem creixent, el món ens anima a mirar cap enfora i no pas cap endins, cap a les nostres necessitats, emocions, sentiments...I és així com ens anem desconnectant. Podem passar-nos la vida sencera buscant allò que un dia teníem i que vam perdre. Podem emprendre el camí de la consciència, del creixement personal, on la motivació sigui trobar les respostes dins d'un mateix, més que agafar-les des de fora. Si cuidem i cultivem la nostra essència, podrem recuperar la nostra autoestima i el nostre valor perduts, i, davant els girs i els cops de la vida, ja mai no estarem sols, perquè per fi ens tindrem a nosaltres mateixos.
Un llibre meravellós que agradarà igualment a grans i a petits. "(ressenya del llibre)
Si esteu interessats en saber més d'aquesta autora cliqueu a sobre del seu nom i anireu a una pàgina a on trobareu coses sobre ella, els seus llibres, recursos, el seu blog... | 1 | perfect | {"ca": 0.9892315222711698, "ru": 0.010768477728830151} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_58219 | http://www.ara.cat/politica/SEAT_0_940706147.html Pobres PPC'S!! XDDDDDDDD
Canviaran el nom de la companyia almenys? Serem el país del rídicul amb un club de futbol anomenat Espanyol i una empresa de cotxes anomenada Sociedad Española de Automóviles de Turismo.
SCAT
Tant-debò! | 0.417076 | curate | {"en": 0.28308823529411764, "ca": 0.6801470588235294, "fr": 0.03676470588235294} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_1146 | Col·lectius de dones d'Alacant declaren l'emergència feminista davant el repunt dels assassinats masclistes - Diari La Veu
Agermana't
Agermana't
Informació
Política
Economia
Societat
Cultura
Educació
Ciència
Medi Ambient
Opinió
Columnistes
Apunts
Veus
Editorials
Tribuna
Cartes dels lectors
En imatges
Vídeos
Fotogaleries
Diari la Veu
Agermana't
Qui som?
Contacte
Subscripció al butlletí
Rep els titulars a la teua bústia
Escriba el número 382009
Alta
Accepte rebre comunicacions comercials.
674351005
Política
Economia
Societat
Cultura
Educació
Ciència
Medi Ambient
Opinió
En imatges
Agermana't
Societat
Col·lectius de dones d'Alacant declaren l'emergència feminista davant el repunt dels assassinats masclistes
La Plataforma Feminista d'Alacant convoca per al 20 de setembre una concentració estatal en protesta per un "estiu negre", amb dotze víctimes mortals
DLV
6 agost 2019 18:50h
La Plataforma Feminista d'Alacant ha declarat l'emergència feminista en tot el territori espanyol. / IMATGE D'ARXIU DANIEL GARCÍA-SALA
VALÈNCIA. La violència masclista ha estat especialment present a l'estat espanyol aquest mes de juliol. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, nou dones i un xiquet han sigut assassinats per aquesta causa durant l'últim mes. A aquests se sumen dos homicidis que no han sigut considerats com a violència de gènere oficialment. En total, dotze assassinats, pràcticament un cada tres dies, als quals ja s'ha afegit un més des de principi d'agost.
A més, també s'ha multiplicat el nombre d'agressions sexuals múltiples –del qual no hi ha un registre oficial–. Segons la plataforma Geoviolencia Sexual, que fa un recull dels casos que transcendeixen als mitjans de comunicació, ja en són nou, als quals cal afegir l'últim.
Davant aquesta situació, la Plataforma Feminista d'Alacant ha declarat l'emergència feminista en tot el territori espanyol. En un comunicat, el col·lectiu denuncia el que ha sigut un "estiu negre", on els mitjans de comunicació han estat copats per una successió d'assassinats masclistes. Per aquesta raó, l'entitat assegura que l'alerta feminista ja no és suficient, sinó que cal un pas més per a fer front a la xacra que ha impregnat aquest mes de juliol, i fixen una data: el 20 de setembre anuncien una concentració per a "omplir de llum violeta" els carrers de la ciutat.
El col·lectiu també qüestiona la justícia espanyola com a garant dels drets de les víctimes, ja que "posa en dubte la declaració de les víctimes" i llança el que consideren com a "denúncies sense sentit". Tot això, segons expliquen, per a enviar un missatge clar: "El teu cos no et pertany". El comunicat posa el focus en la forma bàrbara en què s'ha normalitzat la violència contra les dones en qualsevol de les seues formes: "Ens estem acostumant", afirmen. La Plataforma Feminista denuncia que no s'ha de permetre una convivència "dia a dia amb el terrorisme masclista".
Tampoc falten crítiques a la falta de govern espanyol mentre continuen els assassinats masclistes. "El feminisme no vota atorgant cartes blanques i vostés no poden negociar amb els nostres drets", recalquen. La data del 20 de setembre pretén concentrar un crit per a "trencar els vidres, i contra la violència i contra la barbàrie"; una cita que pretenen estendre a tot l'àmbit estatal per a "donar llum a la foscor" i omplir amb les seues demandes els principals punts de l'estat espanyol
Junt amb aquest comunicat, la Plataforma Feminista d'Alacant també ha difós un dia per a convocar tots els col·lectius interessants. Davant la dramàtica xifra d'assassinats masclistes en els últims anys, que el passat mes de juny sumava la víctima número 1.000, la ciutat d'Alacant reclama que la nit del 20S "siga violeta".
DECLARADA LA EMERGENCIA FEMINISTA #luzvioleta #20SSOS #EmergenciaFeminista #nochevioleta #feminismo #feminismoobarbarie #niunamenos #8m #niunamas #yositecreo #patriarcado #violenciamachista #violenciadegenero #feminicidio #sororidad #bastaya #vivasnosqueremos #hastaelcoño pic.twitter.com/uaVkULhi51
— Emergencia Feminista (@EmergenciaFem) August 6, 2019
Víctimes violència masclista
Violència masclista
Alerta Feminista
Feminisme
Alacant
Política
S.A.
A.B.
I.L.
M.D.
M.H.
31 desembre 2019
Cites electorals, sentència de l'1-O, emergència climàtica i alerta feminista: els nostres destacats del 2019
L'exhumació de Franco, el reconeixement de València com a referent del disseny, el Brèxit, els efectes de la gota freda i les defuncions de figures destacades de la nostra cultura són altres de les notícies que han marcat la nostra agenda enguany
Societat
DLV
21 desembre 2019
El 44% d'usuaris del TRAM d'Alacant prefereix viatjar en tramvia abans que en qualsevol altre mitjà de transport
Un 95,1% dels enquestats per la Generalitat es considera "satisfet", la xifra més alta fins al moment
next
Les més llegides
Una vintena d'activistes nus protesta contra l'ús de pells d'animals en la indústria pelletera
L'equip de Diari La Veu obri les portes de la redacció per a acomiadar-se 'en persona' de l'audiència
El TSJ apunta que "seria molt raonable" que la prostitució es regulara legalment "i en tots els sentits"
ERC admet "contactes discrets" amb el PSOE però espera la posició de l'Advocacia sobre Junqueras per a reunir-se
Què diu l'acord de govern entre el PSOE i Podem sobre l'agenda política valenciana?
Opinió
Columnistes
Salva Almenar
30 desembre 2019
Gràcies i fins sempre
Apunts
El conte del diumenge
29 desembre 2019
Baixar els muscles
Joan Nave
Veus
31 desembre 2019
Homenatge a Diari La Veu
Societat
DLV
15 desembre 2019
Detingut a València un home que va estirar dels cabells la seua nóvia i la va amenaçar amb un ganivet al coll
Els agents de la Policia Nacional han detingut l'home com a presumpte autor d'un delicte de maltractaments en l'àmbit familiar, amenaces i temptativa d'homicidi
Informació
Política
Economia
Societat
Cultura
Educació
Ciència
Medi Ambient
Opinió
Columnistes
Apunts
Veus
Editorials
Tribuna
Cartes dels lectors
En imatges
Vídeos
Fotogaleries
Diari la Veu
Agermana't
Qui som?
Contacte
Subscripció al butlletí
Rep els titulars a la teua bústia
Escriba el número 965878
Alta
Accepte rebre comunicacions comercials.
674351005
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
AMB EL SUPORT DE:
MEMBRE DE:
LLICÈNCIA:
AUDIÈNCIA:
Avís Legal | Política de Cookies @Copyright - Diari La Veu 2018
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari. Més informació Aceptar | 0.551815 | curate | {"ca": 0.8656646312822922, "sk": 0.007828401440425865, "pt": 0.008454673555659934, "es": 0.06654141224361985, "en": 0.028808517300767184, "ro": 0.0028182245185533112, "de": 0.0037576326914044154, "oc": 0.002505088460936277, "fr": 0.002505088460936277, "eu": 0.0028182245185533112, "it": 0.006262721152340692, "no": 0.002035384374510725} | https://www.diarilaveu.com/col-lectius-de-dones-alacant-declaren-emergencia-feminista-davant-repunt-assassinats-masclistes |
macocu_ca_20230731_3_416736 | Cada dia som més a prop de Firentitats, que se celebrarà el dissabte 28 de maig. Us recordem que el proper plenari serà dimarts 12 d’abril a les 19.30 h a la sala d’Actes de les Cotxeres de Sants (plaça Bonet i Muixí, 4a planta). L’ordre del dia previst és: • Selecció d’eslògan • Sorteig d’ubicació • Presentació de la programació d’activitats prevista • Altres informacions
Última hora
Coincidint amb el 3r plenari de Firentitats, el proper dimarts 12 d’abril hi haurà les eleccions al Consell dels Centres Cívics de les 18 a les 21 h a la sala d’actes de les Cotxeres de Sants.
Activitats
La Coral Sant Medir arriba als 60 anys d’història en el seu millor moment. Bufarà les espelmes amb 160 cantaires i en un moment àlgid d’activitat, cohesió i repercussió als nostres barris i a la ciutat. Per celebrar-ho, la coral ha preparat el Concert del 60è ...
El Secretariat ofereix a les entitats associades una àmplia carta de serveis que poden ser útils en el funcionament de l’entitat: fotocòpies mensuals, cessió d’espais, suport econòmic puntual, etc. A més facilitem el préstec i lloguer de materials com: carpes, ...
Projectes
La 3a edició de la Marató de Sants ha aconseguit recaptar 9.100 €, que contribuiran a la investigació científica i la millora dels tractaments de la diabetis i l’obesitat. La recaptació s’ha aconseguit gràcies a les activitats solidàries que van organitzar més ...
L’organització dels tallers Aprenem a Sants busca una persona que parli alemany per fer intercanvis lingüístics els dissabtes a les Cotxeres de Sants. Informa-te’n! | 0.812803 | curate | {"ca": 0.9844660194174757, "pt": 0.007119741100323625, "hu": 0.008414239482200648} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_129620 | Synusia és un espai de llibreria a l'Ateneu Candela. Hi podràs trobar materials sobre moviments socials, filosofia, feminismes, metròpolis-ciutat, agroecologia, salut, alimentació, fronteres, estudis postcolonials, tecnopolítica, cultura lliure, cine, fotografia, narrativa o conte infantil. synusia forma part d'una xarxa de llibreries que entenen el llibre i/o el material audiovisual com un suport que ens permet pensar autonomia i teixit comú, desde i en el si de les pràctiques socials, a partir de la cooperació entre iguals.
Un dels reptes de synusia és encomanar-se dels desitjos i problemàtiques de la ciutat i de les persones que l'habitem. Un laboratori d'idees, activitats i accions dins de l'epai urbà, un espai de construcció d'una àmplia agenda cultural, oberta i crítica, una aposta per constituir-se com un lloc d'autoformació i exploració de noves eines d'anàlisi i d'acció, a l'alçada dels nous escenaris.
Enfront a les retallades, al discurs de la crisi, la por i la soledat, seguim creient en l'aposta pels projectes socials vius. Creiem en el teixit de xarxes d'acció, afinitat i afecte, per això, proposem diverses formes de col.laborar a synusia.
Inicis. Synusia comença la seva trajectòria a l’Ateneu Candela el novembre de 2009 partint de l'articulació entre un concepte de llibreria i projecte polític. Amb aquest nou curs que iniciem, comencem a reflexionar sobre les ganes i els reptes d’avançar un pas més respecte a aquella primera etapa del projecte, sumant a la llibreria espais d’autoformació i d’agència cultural.
Xarxa de llibreries. Synusia forma part d’una xarxa de llibreries a nivell estatal que, molt lligades als processos polítics de centres socials autogestionats, comparteixen el repte de reinventar espais de discussió, debats entorn el comú i sobre allò social. Algunes d’aquestes llibreries tenen un llarg recorregut i biografies singulars, altres han anat sorgint aquests últims anys i d’altres som encara projectes molt incipients. Per anomenar alguns d’aquests projectes: Traficantes de sueños (Madrid), La Pantera Rosa (Zaragoza), La Hormiga Atómica (Pamplona), La Libre (Málaga), Distrito Maravillas (Madrid).
Material de Synusia. Distribuïm el material que editen i distribueixen Cambalache, Errata Naturae, Icaria, Traficantes de Sueños i Virus així com també alguns materials editats per Cactus, Ediciones La Cebra o La Caja Negra Editora.
Singulars i parts del comú. Conjuntament amb l’Ateneu Candela, gestionem l’agenda política, social i cultural que es composa de presentacions de llibres, xerrades, seminaris, projeccions, sessions de música, etc.
La Cafeta de l’Ateneu està oberta matins i tardes. Allà s’escolten i recullen propostes vàries de desitjos de tramar o fer quelcom, que després es sumen a aquesta agenda que les/els synusieres/osanem composant.
Amb Communia, projecte cooperatiu de l’Ateneu i plataforma formativa que fomenta l’autonomia tecnològica, pensem i discutim l’entramat tecnopolític del projecte (formació, web, programació, discursos comuns, presència a la xarxa, etc).
Llocs comuns. Synusia es troba actualment en una fase itinerant. En aquesta fase no disposem d’un espai ni físic ni virtual singular sinó que ens recolzem en els llocs comuns, com són la web de l’Ateneu o el local del centre social.
A l'espera d’una web on poder plasmar la informació de la llibreria, pensem aquest blog per explicar qui sóm, què fem i pretenem fer, visibilitzant els desitjos i reptes que ens mouen.
En una fase posterior vindran les obres i una sala pròpia per a poder tenir el material a disposició de la gent. Mentre esperem, el local de l’Ateneu Candela ens acull amb caixes a Post Scriptum, carpetes a les Oficines i llibres a les sales de classes.
Reptes polítics i sostenibilitat. Synusia té com a repte aportar al projecte social de l'Ateneu, aquest és un dels seus objectius polítics. Un altre és aportar també a la ciutat espais de reflexió i confabulació per sumar-nos a l'allò social en moviment. Sense dubte, ser part d'aquests punts de fuga i connexió amb l'allò altre, amb l'allò de fora.
Per tot això Synusia pensa i vol pensar amb la resta de gent de llibreria, l'autoformació i l'agència cultural. Fer sostenible aquests passos, fer-los vitals i part d'un salt pel centre social, té en part relació amb el fet de fer-ho econòmicament possible.
Estem pensant en aquests canals o fonts de recursos que puguin aportar, en èpoques de retallades, a projectes socials que impliquen transformació i aposta vital.
Programació. Partint del desig de generar i reinventar espais de reflexió crítica col·lectiva com a part del nostre projecte polític vinculat al context actual, Synusia articula cicles de xerrades i/o seminaris responent a alguns dels eixos de problematització social que ens atrevessen: Fronteres, Deute, Democràcia, Moviment veïnal, Feminismes, Noves economies, Innovació en la Cultura...
Aquest projectes es realitza amb el suport de:
Publicacions del grup: Synusia
Traficantes de Sueños
http://www.traficantes.net/
Librería asociativa de Madrid, editorial y punto que coopera con redes de distribución alternativa. Los textos de la editorial se publican con licencia Creative Commons y con copyleft
Etiquetes:
copyleft
editorial
libreria
Madrid
Inicieu sessió per enviar comentaris
Post Scriptum Radio
http://www.postscriptumradio.org
PSR, la radio ubicada a l'Ateneu Candela que aposta per la comunicació social i el treball comunitari.
Etiquetes:
comunicación
cultura libre
hacktivismo
Radio
software libre
tercer sector
Terrassa
Inicieu sessió per enviar comentaris
EXGAE
http://exgae.net
Asesoría legal especializada en librar a los ciudadanos de los abusos de las entidades de gestión y de la industría cultural
Etiquetes:
barcelona
cultura libre
hacktivismo
software libre
Inicieu sessió per enviar comentaris
Enmedio
http://www.enmedio.info
Investigar de qué está hecha está capacidad imaginativa, definir la función que las prácticas artísticas desempeñan en ella e inventar, así, nuevas formas de intervención social, es lo que se han propuesto, en Enmedio. | 0.653851 | curate | {"ca": 0.839586459896615, "gl": 0.0011672502918125731, "es": 0.12889778222444556, "pt": 0.008671002167750541, "en": 0.01534100383525096, "fi": 0.0013340003335000834, "eo": 0.0050025012506253125} | https://ateneucandela.info/node/88?page=68 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_229374 | En directe ara pel 3/24 Mas ja ha anunciat eleccions anticipades per al 25 de novembre.
Què collons ha dit del castellà!! !
No se que ha dit però ja et dic jo que serà cooficial. Però segur eh, no pot ser d'altra forma.
Doncs llavors no calia tanta volta. Crearem Espanya 2 talla S.
Efecte que em produèixen els drama-queens -> | 0.643942 | curate | {"ca": 0.871875, "fr": 0.003125, "it": 0.125} | |
cawac_ca_20200528_4_43417 | Descarregar programa L’objectiu de la Jornada, que es farà el 25 de maig, és reflexionar conjuntament sobre com podem enriquir el nostre abordatge diari amb joves amb intervencions que ajudin a construir un món més just i sostenible, tot i mantenir l’eix de les nostres intervencions (tallers, materials educatius, treball de carrer,... | 0.736792 | curate | {"ca": 1.0} | http://edpac.cat/category/noticies/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_170864 | [Sona9 2022] la preliminar: Plan-ET, XisK i Manava - Foto 31 de 121 | Galeria de fotos | Enderrock.cat
×
Ús de cookies
Enderrock.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto | 0.61121 | curate | {"pt": 0.24056603773584906, "de": 0.0023584905660377358, "ca": 0.7405660377358491, "es": 0.01650943396226415} | https://www.enderrock.cat/galeria/1470/foto/63950 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.