id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_1_455742 | Doncs això, quants de vosaltres us mastubeu, nois o noies.. Ho veieu normal? Si ho feu, des de quan? Teniu alguna joguina? Què n'opineu? Curiositat...
-Jo des de que he vist l'enquesta on diu que tirem al PP valencià que no pare, tu
Karmaaaaaaaaaaaaaaaa! | 0.39569 | curate | {"ca": 0.6330645161290323, "fr": 0.14516129032258066, "es": 0.0846774193548387, "la": 0.05241935483870968, "en": 0.0846774193548387} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_71957 | La resolució que dicta l’Ajuntament sobre la sol·licitud de llicència posa fi al procediment i s’ha de dictar i notificar en un termini màxim de 6 mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud.
Qui pot sol·licitar-ho:
La persona física o jurídica que, complint amb les condicions i requisits especials, vol posar en funcionament un establiment de règim especial o el seu representant legal. En aquest darrer cas s'ha de declarar la representació amb la qual s’actua.
Cal aportar:
1. La sol·licitud de la llicència municipal d’establiments oberts al públic de règim especial, d’acord amb el model normalitzat, acompanyada de la documentació que es detalla en aquest punt.
2. Projecte bàsic, signat pel tècnic competent amb el contingut mínim previst per la normativa sobre prevenció i seguretat en matèria d’incendis.
3. Per tal que els serveis tècnics municipals puguin informar, amb caràcter previ a qualsevol altre tràmit, la compatibilitat de l'activitat amb les normes legals o reglamentàries urbanístiques i amb el planejament urbanístic aplicable, el projecte
a.1) Plànol d'emplaçament de l'activitat projectada que permeti la identificació de la finca.
a.2) Explicació sintètica de l'activitat projectada que detalli la seva naturalesa i característiques principals.
a.3) Necessitats d'ús i aprofitament del sòl i del subsòl.
a.4) Requeriments de l'activitat respecte als serveis públics municipals que exigeixi l’activitat.
4. Memòria de seguretat si cal, d’acord amb la normativa d’aplicació.
5. Pla d’autoprotecció, si cal, d’acord amb la normativa d’aplicació.
6. Documentació relativa a mobilitat amb el contingut que determini la normativa d'avaluació de la mobilitat generada.
7. Un estudi d'impacte acústic de l'establiment amb el contingut requerit per les ordenances sobre contaminació acústica, la normativa específica de protecció contra la contaminació acústica o aquella que la substitueixi. També haurà d’acredita
8. Memòria del dispositiu d’assistència sanitària si cal, d’acord amb la normativa d’aplicació.
9. Memòria descriptiva de les condicions d’higiene i salubritat, que acrediti disposar dels serveis d'assistència sanitària que preveu el Reglament de la Llei 11/2009.
10. Acreditar el compliment de les condicions i requisits específics per a l’establiment de règim especial, aquests, poden incorporar-se al projecte tècnic o poden ser elaborats i presentats de forma independent al projecte:
a) Disposar del servei de vigilants de seguretat privada següent:
- D'1 a 500 persones d'aforament autoritzat: 1 vigilant/a de seguretat privada.
- De 501 a 1.000 persones d'aforament autoritzat: 2 vigilants/es de seguretat privada.
- De 1.001 a 2.000 persones d'aforament autoritzat: 3 vigilants/es de seguretat privada.
- A partir de 2.000 persones d'aforament autoritzat: 1 vigilant/a de seguretat privada més per cada 1.000.
b) Disposar del personal de control d'accés següent:
- D'1 a 150 persones d'aforament autoritzat: 1 controlador/a d'accés.
- De 151 a 500 persones d'aforament autoritzat: 2 controladors/es d'accés.
- De 501 a 1.000 persones d'aforament autoritzat: 3 controladors/es d'accés.
- De 1.001 a 2.000 persones d'aforament autoritzat: 4 controladors/es d'accés.
- A partir de 2.000 persones d'aforament autoritzat: 1 controlador/a més per cada 1.000.
c) Disposar d'un sistema automàtic de control d'aforament.
d) Disposar d'un aparcament propi dimensionat al seu aforament autoritzat. (Excepcionalment, la llicència o autorització pot eximir el compliment d'aquest requisit si l'estudi o memòria sobre mobilitat presentat acredita l'existència i l'ús de serveis de transport col·lectiu i la suficiència de places d'aparcament en la proximitat de l'establiment).
e) Justificar que no hi ha persones residents en un radi de 500 metres a l'entorn de l'establiment. (Excepcionalment, la llicència o l'autorització pot reduir aquest radi a 200 metres si el projecte acredita l'existència de mesures d'aïllament acústic suficients per garantir que no es produiran molèsties a les persones que resideixen a la proximitat de l'establiment).
f) Justificar que no hi ha centres educatius, biblioteques, centres esportius ni centres de culte en un radi de 500 metres a l'entorn de l'establiment. Excepcionalment, la llicència o l'autorització pot eximir del compliment d'aquest requisit si es garanteix que el local roman tancat des d'una hora abans de l'obertura i fins a una hora després de la clausura i durant l'horari lectiu o d'ús dels serveis esmentats.
g) Acreditar mitjançant un apartat específic del projecte que l'establiment de règim especial, atès el seu horari i el dels desplaçaments que ha de provocar i el volum d'aquests, no ha d'interferir en l'activitat econòmica i social de la zona afectada.
11. Declaració responsable de la persona titular o organitzadora on faci constar el compromís de contractació d'una d'assegurança de responsabilitat civil que cobreix el risc (segons les quanties mínimes del Decret 112/2010, de 31 d’agost).
12. Declaració responsable de la persona titular de la disponibilitat de la finca o local, si és el cas.
13. Documentació requerida per la normativa sobre sorolls, escalfament, contaminació acústica, residus i vibracions, i en tot cas la que determini la normativa sobre prevenció i control ambiental segons correspongui en funció de les característiques
14. Document acreditatiu de la designació per la persona sol·licitant de la llicència de la persona que ha d'assumir la responsabilitat tècnica de l'execució del projecte i que ha d'expedir la certificació que acrediti l'adequació de l'establiment
15. La sol·licitud de llicència urbanística, si escau, acompanyada per la documentació requerida per la normativa urbanística. Aquesta sol·licitud es pot presentar simultàniament a la presentació d'altres sol·licituds d'autorització o llicència
16. Autorització d'abocament a la llera pública o al mar, si és el cas.
Canals de tramitació:
Presencial
A les dependències de l'Ajuntament.
Telemàticament
És necessari disposar de certificat digital.
Tramitar ara
Compartir
Tweet
Darrera actualització: 22.06.2021 | 13:37
Documents
pdf Llicència municipal d'establiments oberts al públic de règim especial
151,11KB
RSS
L'actualitat a un clic
Agenda
Avisos
Notícies
Publicacions
Adreces i telèfons
Accedeix
Meteo
Dimecres, 7 de desembre
T.Màx: 16°
T.Min: 8°
Tarda
Dijous, 8 de desembre
T.Màx: 14°
T.Min: 7°
Butlletí digital
Subscriu-te
Plànol / Carrers
Accedeix
L'Ajuntament
Organització municipal
Òrgans de Govern i funcions
Alcaldia
Transparència i Accés a la informació pública
Participació
Tècnics municipals
Pressupost i informació econòmica
Publicitat institucional
Ordenances, reglament i normativa
Reglament Orgànic Municipal (ROM)
Anuncis / Edictes
Seu electrònica
Perfil de contractant
Imatge Corporativa
Tràmits i serveis
Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC)
Informació d'interès
Catàleg de Serveis
Tràmits i gestions
Notificacions electròniques
Registre Civil
Impostos
Factura electrònica
Carpeta ciutadana
Municipi
El municipi
Nuclis de població
Com arribar-hi
Guia de carrers / Plànol
Llocs d'interès
Què fer a Dosrius
Empreses i comerços
Equipaments
Patrimoni cultural i natural
Esdeveniments, festes, mercats i concursos
Informació geogràfica
Mapes
Actualitat
Notícies
Agenda
El Full
Publicacions
Butlletí digital
Hemeroteca
Xarxes socials:
Crèdits
Contactar
Protecció de dades
Avís legal
Accessibilitat
Ajuntament de Dosrius
Sant Antoni, 1
08319 Dosrius
Tel. 937 918 014
Fax. 937 919 080
NIF. P0807400G
Amb la col·laboració de:
.`; $(document).ready(function() { if (typeof articlesId !== 'undefined') { articlesId.push('internal_calendar'); var today = new Date(); var oneYearAfter = new Date(); oneYearAfter.setDate(oneYearAfter.getDate() + 365); for (id in articlesId) { Calendar.setup({ id: articlesId[id], cont: "dv_calendar_" + articlesId[id], fdow: 1, noScroll: true, bottomBar: false, min: today, max: oneYearAfter, animation: false, titleFormat: "%B %Y", dateInfo: getDateInfo }); setEqualContentColumns(); } } }); | 0.708524 | curate | {"ca": 0.8855223123732252, "it": 0.00595841784989858, "cs": 0.0046906693711967545, "da": 0.0002535496957403651, "es": 0.012550709939148074, "pt": 0.011282961460446248, "nl": 0.0006338742393509128, "en": 0.07150101419878296, "ja": 0.0010141987829614604, "fr": 0.00038032454361054766, "gl": 0.0010141987829614604, "eo": 0.0016480730223123732, "eu": 0.001394523326572008, "id": 0.0005070993914807302, "be": 0.0005070993914807302, "de": 0.001140973630831643} | https://www.dosrius.cat/tramits-i-serveis/finestreta-unica-empresarial/llicencia-municipal-destabliments-oberts-al-public-de-regim-especial.html |
macocu_ca_20230731_8_280321 | Cicle "Urbanisme i... Habitatge"
Per començar aquests balls, a la primavera convidarem a l'Habitatge. La idea és que els principals actors en matèria d'Habitatge i Urbanisme de Catalunya puguin explicar les darreres novetats en el seu àmbit. En cada sessió, els convidats parlaran d'alguna novetat d'interès i, seguidament, s'obrirà un debat obert entre els assistents.
Calendari de les sessions:
Dimecres, 23 de març. Carles Sala i Sílvia Grau. Secretari d’Habitatge i Inclusió Social i directora operativa d’actuacions d’urgència del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Dimecres, 30 de març. Agustí Serra i Maria Navarro. Director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme i secretària de la CTUAMB i subcomissió BCN del Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya. (posposada al 4 de maig a les 12 hores)
Dimecres, 6 d’abril. Laia Grau i Javier Burón. Gerent d’Urbanisme i gerent d’Habitatge de l’Àrea d’Ecologia Urbana i Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Dimecres, 20 d’abril. Alexandra Quesada, Josep M Borrell i Jordi Mas. Responsable Habitatge PDUM, coordinador tècnic de l’IMPSOL i coordinador tècnic CMH. Àrea Metropolitana de Barcelona – Urbanisme – IMPSOL - CMH.
Dimecres, 4 de maig. Josep Armengol i Maria Navarro. Subdirector general d’Actuacions Urbanístiques i secretària de la CTUAMB i subcomissió BCN del Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya. | 0.75878 | curate | {"ca": 0.9151069518716578, "fr": 0.017379679144385027, "es": 0.06751336898395723} | |
mc4_ca_20230418_0_786346 | Els resultats del 10-N a Tarragona barri a barri
ERC guanya al centre de Tarragona i el PSC manté el vot a Ponent tot i la pujada de VOX
En Comú Podem signa uns resultats similars als del 28 d'abril i Junts per Catalunya millora els registres en tots els districtes | Ciutadans perd la meitat de l'electorat a Ponent
dilluns, 11 de novembre 2019 - 15:39h
Imatge d'arxiu d'una dona exercint el seu dret a vot a la demarcació de Tarragona, aquest diumenge 10 de novembre. | Redacció
ERC ha tornat a guanyar al centre de Tarragona i el PSC ha aconseguit frenar la pujada de VOX als barris de Ponent, on s'ha posicionat com a segona força. Aquests són els resultats més destacats de les eleccions generals als barris de la ciutat, on Ciutadans també s'ha enfonsat en benefici de l'extrema dreta.
Per la seva banda, En Comú Podem ha pogut mantenir els registres anteriors i Junts per Catalunya ha millorat en gairebé tots els districtes. El PSC ha resultat guanyador a la ciutat amb més d'un miler de vots de distància respecte d'ERC i 7.000 més que En Comú Podem, tercera.
El PSC guanya a Tarragona amb una distància de 2 punts sobre ERC
El PSC ha estat el guanyador de les eleccions generals a la ciutat de Tarragona, on ha aconseguit un 22,18% —14.363 vots— de l'electorat. Els socialistes han superat per dos punts a ERC, que ha sumat 12.962 vots. En tercer lloc ha quedat En Comú Podem —8.461 vots— i, per darrere, el PP, que supera VOX per molt poc —6.775 i 6.581, respectivament—. Junts per Catalunya, que ha millorat els resultats en gairebé tots els districtes, suma 5.917 vots i Ciutadans queda relegada a setena força amb 5.113 vots.
La participació a la ciutat també ha seguit la tònica d'altres ciutats del país. Ha estat del 71,36%, cinc punts menys que a l'abril, quan es va enfilar fins quasi el 77%. Els vots en blanc han crescut dels 300 als 439, i els nuls han baixat dels 334 als 310.
Al centre de la imatge, el cap de llista del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, que ha revalidat l'acta de diputat aquest diumenge, 10 de Novembre. Ruiz ha recordat que és la quarta vegada seguida que guanyen a la ciutat de Tarragona. | Àngel Ullate
El centre per ERC i Ponent, on VOX suma el 36% dels vots, pel PSC
Els barris del centre de la ciutat han tornat a ser un bastió per ERC. A la Part Alta sumen el millor registre, amb un 27,79% de l'electorat, i tant a l'Eixample, l'Eixample Nord, l'Eixample Sud i els Barris Marítims són vencedors amb un percentatge que oscil·la entre el 24 i el 25%. També guanyen a Llevant, amb el 24,47% dels vots, i milloren registres a Torreforta, Campclar, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, on treuen entre un i dos punts més que a l'abril.
En canvi, Ponent ha tornat a ser l'epicentre del vot socialista. El PSC ha superat el 33% del total de vots a Torreforta, Campclar i Bonavista, on ha sumat fins al 35,57% de l'electorat, el millor registre de la jornada. A Sant Salvador també ha passat del 25% i a Sant Pere i Sant Pau s'ha frenat en el 24%. Amb tot, el PSC ha estat capaç de frenar l'auge de l'extrema dreta de VOX, que als barris de Ponent concentra el 36% dels seus vots.
La desfeta de Ciutadans es reflecteix en els resultats que la formació ha aconseguit als barris. Ponent, que també nodria de vots la formació d'Albert Rivera, ha traslladat els seus vots als ultradretans. Així doncs, Ciutadans ha perdut la meitat de l'electorat, i ha passat d'aconseguir entre el 18 i el 20% dels vots a Torreforta o Sant Pere i Sant Pau al 10% d'aquest novembre.
Sant Pere i Sant Pau Torreforta Bonavista Barris de Tarragona Campclar eleccions generals 2019 | 0.793513 | curate | {"ca": 0.9896503496503497, "fr": 0.01034965034965035} | https://tarragonadigital.com/tarragona/resultats-eleccions-generals-tarragona-barris-novembre-2019 |
mc4_ca_20230418_0_14308 | 9_ Ruta de la Serra de Miralles_
RUTA DE LA SERRA DE MIRALLES_
Distància: 10,82km
Una de les rutes més espectaculars de la zona per les àmplies panoràmiques que ens ofereix de les serres de l’Anoia gràcies al sender que ressegueix tota la cresta de la serra de Miralles. Des de la creu de ferro fins a l’agulla grossa es pot contemplar un mar infinit de boscos, camps i vinyes que donen immensitat al nostre territori. Una ruta per gaudir en tots els sentits pel seu paisatge i natura_
> Restaurant de Miralles
> Cal Ramonet
> Can Pau de can Vila
> L’Agulla Grossa
CASTELL DE MIRALLES_
AGULLA GROSSA_
El cim que s’aixeca a 846m. d’alçada ens ofereix una panoràmica excel·lent que s’estén fins a Montserrat a través de camps de conreus i vinyes. L’Agulla grossa és la culminació d’un seguit de tres agulles o plecs que conformen la serra de Miralles com s’apreciarà un cop fet el cim_
LA CREU DE FERRO_
Des de la primera agulla on hi ha instal·lada la concorreguda creu de ferro entre les valls de Miralles i de Tous, ens trobem davant d’un paisatge típicament mediterrani; un mosaic de roques, camps de conreu, brolles, boscos de pi blanc i pinassa amb alzines, i torrents. En aquests espais hi crien l’àliga cuabarrada, el duc, el cabirol, el gripau corredor i fauna cavernícola com els ratpenats de ferradura. Una riquesa que només un espai natural com les serres de l’Anoia us pot oferir_ | 0.760493 | curate | {"es": 0.06914119359534207, "gl": 0.026200873362445413, "ca": 0.8500727802037845, "fr": 0.017467248908296942, "en": 0.024745269286754003, "de": 0.012372634643377001} | http://anoiaturisme.cat/rutes/serres-de-lanoia/9_-ruta-de-la-serra-de-miralles_/ |
naciodigital_ca_20220331_0_309973 | Agents de la Policia Nacional han detingut quatre persones, d'entre 19 i 30 anys, d'una família del barri del Cabanyal de València i han intervingut un cultiu de 97 plantes de marihuana, entre d'altres efectes.
Les investigacions a aquesta família es van iniciar gràcies a la col·laboració ciutadana a principis de juny. Alguns dels seus components ja havien estat detinguts amb anterioritat per fets similars, segons ha informat la policia en un comunicat.
Durant les investigacions dels agents van establir diversos dispositius de vigilància en dos habitatges i van comprovar que a elles accedien gran quantitat de persones, que després de romandre a l'interior uns minuts s'anaven del lloc.
També van descobrir que els immobles comptaven amb reixes fixes a les finestres i balcons, a més de portes enreixades tant en l'accés de l'immoble com a cada un dels habitatges de cada planta, que "dificultava l'entrada dels agents".
Els agents van establir un operatiu per a l'entrada i registre dels immobles de manera simultània, en què va ser sorprès un dels sospitosos mentre llançava una caixa per la finestra cap al celobert interior, que va ser recuperada pels policies. Com a conseqüència dels registres es va detenir quatre persones i es va intervenir una plantació amb 97 plantes de marihuana, 62 grams de cabdells, tres bàscules i 72 euros.
Els detinguts, tres d'ells amb antecedents policials per fets similars, han passat a disposició judicial com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. Amb aquesta actuació, la Policia Nacional han realitzat en el que va d'any 27 registres en set operacions diferents contra el tràfic de drogues al districte de Marítim i han detingut 39 persones. En tot l'any passat la xifra va ser de 37 detingudes en deu operacions. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/183570/detinguts-quatre-membres-familia-tenir-cultiu-marihuana-gairebe-100-plantes |
cawac_ca_20200528_0_10347 | El dia 21 de setembre de 1985 començava el noviciat a Arenys de Mar fra Jordi Seubas Goixart, natural del barri de les Corts, a Barcelona, i metge de professió. Enguany, doncs, s’han complert vint-i-cinc anys que fa vida com a frare caputxí, i els germans ho hem volgut celebrar d’una manera senzilla i emotiva en ocasió de la nostra trobada matinal d’advent. Davant de tots els frares reunits, a la cripta del convent d’Arenys de Mar (el mateix on fra Jordi fou rebut a l’orde), va renovar la seva professió, repetint, una vegada més: Em dono de tot cor a aquesta fraternitat... Després, durant el dinar, el ministre provincial, en nom de tots, li va fer entrega d’un regal.
Fra Jordi Seubas actualment resideix a la fraternitat de Sarrià . És el responsable de la nostra infermeria provincial, i col·labora amb l’escola Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blanques, on porta la catequesi de Primera Comunió, i, entre altres activitats relacionades amb el món sanitari, col·labora també amb la Fundació Guttmann. Moltes felicitats! | 0.855683 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.caputxins.cat/vfranciscana/noticies/any2010/25_jseubas/index.htm |
cawac_ca_20200528_7_169376 | «Cos a terra, que vénen els nostres». Ho va dir Pío Cabanillas, ministre d’Adolfo Suárez, en temps de la convulsa UCD. Carme Chacón, després d’una estona llarga pensant-ho aquí i allà sobre els seus companys de PSOE i PSC, ha anat un pas enllà i mirarà de viure una temporada lluny del foc amic. No només per instint de supervivència, [...]
Aquesta setmana també hem tancat temporada de col·laboració a La Nit A Rac1. Amb moment Gonzalo Bernardos incorporat, dimarts on fire amb els fronts cas Palau i cas Bárcenas. Aquí l’àudio de la primera hora. Aquí el de la segona.
Aquest dimarts, a La Nit a Rac1, servidor va fer de pernil entre llesca i llesca d’antipolítica, amb Gonzalo Bernardos amb son xou a mil i amb na Natza Farré carregant-se també tots els polítics amb esmena a la totalitat. Però en vam sobreviure. Aquí l’àudio de la primera hora. Aquí el de la segona. [...] | 0.608326 | curate | {"ca": 0.8277456647398844, "fr": 0.09248554913294797, "es": 0.07398843930635839, "en": 0.005780346820809248} | http://www.toniaira.cat/tag/rubalcaba/page/9/ |
mc4_ca_20230418_14_633414 | L'HOME QUE PERSEGUIA LA VERITAT | 9788417660215 | ISIDRE GRAU | Llibreria El Cucut - Llibreria Online de L'Empordà - Comprar llibres
ISIDRE GRAU EDITORIAL GREGAL Ref. 9788417660215 Altres productes del mateix autor
Autors : ISIDRE GRAU | 0.637062 | curate | {"ca": 0.771551724137931, "en": 0.22844827586206898} | https://www.llibreriaelcucut.cat/products/225753-lhome-que-perseguia-la-veritat.html |
wikipedia_ca_20230401_0_273024 | A Medal for Benny
A Medal for Benny és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Irving Pichel, estrenada el 1945.
Argument.
En un petit poble del sud de Califòrnia, un home d'origen indi (Arturo de Cordova) tracta de conquerir una jove i bella dama (Dorothy Lamour), però aquesta només està interessada en Benny, el seu promès, que està combatent en la guerra al Pacífic.
Repartiment.
- Dorothy Lamour: Lolita Sierra
- Arturo de Córdova: Joe Morales
- J. Carrol Naish: Charley Martin
- Mikhail Rasumny: Raphael Catalina
- Fernando Alvarado: Chito Sierra
- Frank McHugh: Edgar Lovekin
- Rosita Moreno: Toodles Castro
- Grant Mitchell: Mayor of Pantera
- Douglass Dumbrille: General
Premis i nominacions.
Premis.
- Globus d'Or al millor actor secundari per J. Carrol Naish
Nominacions.
- Oscar al millor actor secundari per J. Carrol Naish
- Oscar al millor guió original per John Steinbeck i Jack Wagner | 1 | perfect | {"en": 0.2839366515837104, "ca": 0.6244343891402715, "fr": 0.010180995475113122, "es": 0.08144796380090498} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=273025 |
cawac_ca_20200528_0_78032 | El proper diumenge 1 de maig el Club Excursionista de Ripoll i la Comissaria del Cos de Mossos d’Esquadra del Ripollès organitzaran la XII Cursa de Muntanya Sant Amand, inclosa dins el IX Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC.
La muntanya de Sant Amand tornarà a ser el centre d’una cursa que tindrà 22,7 quilòmetres de distància i 2.740 m de desnivell acumulat. Els corredors, si el cansament i les ganes de córrer els ho permeten, podran gaudir de la magnífica panoràmica del Ripollès des del cim de Sant Amand (1.832 m), així com de la natura que trobaran pels indrets per on passa la cursa.
Com en les anteriors edicions se sortirà de Ripoll, de davant la comissaria de Mossos d’Esquadra. El punt d’arribada serà al cor de la capital del Ripollès, a la plaça del Monestir de Ripoll.
Pel que fa a les inscripcions, es poden formalitzar a través del web de la FEEC . Mérs informació de la cursa al següent enllaç . | 0.842072 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.madteam.cat/club/feecNota.php/288/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_134024 | Blocdenotes és un espai creat amb la intenció de difondre escrits curts i fàcils de llegir. Martíolaya
Novembre 10, 2008
Sempre fa anys d´alguna cosa
Posted by martiolaya under Uncategorized
Feu un comentari
Ja que sovint les valoro, les gloso i les magnifico, no em fa res dedicar a les efemèrides el bloc d´avui. Mestre Fabra ho explica ben clar: l´aniversari és “el dia que es compleixen anys d´algun fet o esdeveniment memorable”. (Memorable per tothom o, sovint, per aquells a qui l´efemèride “els recorda un fet notable esdevingut en aquella data…”) Sense ganes d´embolicar la troca, un cop d´ull al Diccionari català-valencià-balear (compte amb el seu us, repeteixen els lingüistes!) ens dona una referència que no contempla el Fabra i sí el normatiu actualitzat: cap d´any confós amb l´aniversari en complir anys una persona és viu encara en alguns llocs de Catalunya. No és cap antigalla: conec persones que ho diuen i no són pas iaios ni pescadors de paraules destres en peixets estranys.
Sempre, cada dia de tots els anys, fa anys d´alguna cosa i en algún lloc, país o poble, ho celebren al seu aire i al seu gust. Algunes persones ho recorden per raons familiars o per fets ocorreguts en el transcurs de la seva vida: naixements, himeneus, òbits, premis, accidents… O fins i tot el dia d´aquella mirada, del primer bes, d´una trobada o d´un adéu impensat. També els pobles tenen les seves dates a commemorar. Així mirat, les efemèrides poden no acabar-se mai. I si ho relaciones amb Sant Cugat i rodalíes, des del mar al Pirineu, la festa serà ben nostra. I si no – tal dia farà un any – esclatarà la revolta dels déus. I de les bruixes.
martiolaya
Share this:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Archived Entry
Post Date :
Novembre 10, 2008 at 6:43 am
Category :
Uncategorized
Do More :
You can leave a response, or trackback from your own site.
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.689173 | curate | {"ca": 0.8176221623701424, "it": 0.037322046941131205, "en": 0.11542901115813775, "sq": 0.003847633705271258, "oc": 0.0034628703347441324, "es": 0.010388611004232396, "ru": 0.00038476337052712584, "fr": 0.011542901115813775} | https://martiolaya.wordpress.com/2008/11/10/sempre-fa-anys-d%C2%B4alguna-cosa/ |
mc4_ca_20230418_0_552043 | PPT - Eix vertebrador de l’ACCIÓ Municipal 1987 - 2007 PowerPoint Presentation - ID:7030849
Eix vertebrador de l’ACCIÓ Municipal 1987 - 2007PowerPoint Presentation
Eix vertebrador de l’ACCIÓ Municipal 1987 - 2007
<iframe src="https://www.slideserve.com/embed/7030849" width="600" height="485" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe>
Eix vertebrador de l’ACCIÓ Municipal 1987 - 2007 - PowerPoint PPT Presentation
PLA D’ALINEACIÓ I COMPETITIVITAT ESTRATÈGICA PACTE Una visió social, econòmica i ambiental de Sant Cugat del Vallès. Equipaments esportius i educatius Equipaments socio-sanitaris Habitatge públic Vianantització Districtes. D’ON VENIM?. Eix vertebrador de l’ACCIÓ Municipal 1987 - 2007.
PowerPoint Slideshow about ' Eix vertebrador de l’ACCIÓ Municipal 1987 - 2007' - hope-klein
PLA D’ALINEACIÓ I COMPETITIVITAT ESTRATÈGICAPACTEUna visió social, econòmica i ambiental de Sant Cugat del Vallès
Equipaments esportius i educatius
Equipaments socio-sanitaris
Vianantització
2007-2010 Canvi de context
2008 – 2011 La transició
Pressupostos i organitzacióper objectius
PlaLocald’Innovació
Hem d’innovar
Hem de gestionar millor
”Tot està per fer i tot és possible”
2012-2015 Una nova visió social, econòmica i ambiental de Sant Cugat del Vallès
Cap a una nova Administració
D’ UNA ORGANITZACIÓ BUROCRÀTICA -ORGANITZATIVA
A UNA ORGANIZACIÓ ENFOCADA A LA ESTRATÈGIA
Burocràcia excessiva que impacta directament en un incremento de la despesa pública.
Absència d’ incentius i premis
Despreocupació general per l’aplicació eficient dels recursos públics.
Desmotivació i absentisme
Absència de competència
Mentalitat d’intervenció anticíclica i no de cara al foment del creixement econòmic
Increment dels dèficits públics
Moderna, motivada, innovadora, alineada, eficient amb els recursos públics, eficaç en l’acompliment dels objectius i col.laborativa
El model gerencial: gestionar la complexitat i el canvi
Neix el PACTE
PLA D’ALINEACIÓ I
COMPETITIVITAT ESTRATÈGICA
Premi EPSA 2009 en la categoria de Lideratge i gestió del canvi
THEME IV: In the fourth theme, Leadership and Management for Change, the winner is the Management in the San Cugat City Hall project (Spain).The traditional expenses culture of this municipality was changed into a cost culture by introducing contracts between politicians and top public managers (PACTE). This project led to both the politicians and public managers thinking in the same direction and having the same values, therefore making better policies.
PAS 1 : Definir l'estratègia a l’inici de la legislatura i vincular-la al programa electoral
PAS 2 : Alinear l’organització
PAS 3 : Vincular l’estratègia amb els recursos econòmics
PAS 4 : Definició de responsabilitats i transparència.
(Programa electoral i de govern)
Executiva /
Execució de l’Estratègia
Objectius Operacionals
Clients/Ciutadans
Pla estratègic 2012 - 2015
UNA NOVA VISIÓ SOCIAL, ECONÒMICA I AMBIENTAL DE SANT CUGAT
El desenvolupament de Sant Cugat i el context actual, fan necessària una evolució del model de gestió del govern local cap a la sostenibilitat social, econòmica i ambiental, és a dir, hem de passar d’articular el creixement de la ciutat a la gestió eficient dels serveis
Gestió+Innovació
Sant Cugat 2020
Eix vertebrador de l’activitat municipal 2012-2015
“Hem de transformar la ciutat tradicional en una ciutat intel·ligent, participativa i col·laborativa”
Informació tractada disponible per tots els actors i sistemes
Inici de la retroalimentació i de la millora continua
Desplegament eficient de sistemes de mesura i sensors
Generació de valor afegit (multi propòsit)
Cost reduït, fàcil manteniment
Integració i interpretació de dades
Respostes automatitzades i sistemes que aprenen
Desplegament de xarxes de comunicacions
Desplegament eficient i visió integrada
Fluxos bidireccionals i informació compartida
Elements fonamentals pel desplegament tecnològic
El pla estratègic 2012-2015 sistemes
Una nova visió social, econòmica i ambiental per Sant Cugat del Vallès
Pla estratègic 2012 - 2015 sistemes
Com ens comportem
Qué volem ser
Plans / Objectius estratègics
Objectius de gestió / Funcionals / Projectes i Pressupost
Sant Cugat: una visió social, econòmica i ambiental sistemes
La Corporació té com a missió promoure la sostenibilitat econòmica, social i ambiental per a les persones, entitats i empreses de Sant Cugat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida difonent els seus valors i fomentant la innovació i la creativitat.
La visió de Sant Cugat 2015 és la d’una ciutat creativa i emprenedora, socialment responsable, referent en qualitat urbana i amb projecció internacional
Com volem ser? sistemes
Sant Cugat ciutat creativa i emprenedora, socialment responsable, referent en qualitat urbana i amb projecció internacional.
Com volem arribar-hi?
EL MAPA ESTRATÈGIC O MAPA DE CIUTAT sistemes
SANT CUGAT, CIUTAT CREATIVA, EMPRENEDORA, SOCIALMENT RESPONSABLE, REFERENT EN QUALITAT URBANA I AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL
SOSTENIBILITAT SOCIAL,
ECONÒMICA I AMBIENTAL
TRANSPARÈNCIA I COMPROMIS ÈTIC
3. CENTRES DE FOMENT DEL TALENT
Suport a la creació de noves empreses, al teixit empresarial i comercial existent, mantenir i reforçar la marca Sant Cugat, ciutat de la ciència, innovació i coneixement
Ciutat amiga de la gent gran, de la infància i de les famílies, d’oportunitats per la joventut, saludable, educadora, culta i creativa, segura, que fomenta l’ocupabilitat i cohesionada socialment
2. ENTITATS, ASSOCIACIONS I AGENTS SOCIALS I CULTURALS
Suport al tercer sector: cohesió social i Identitat cultural: una ciutat amb un poble dins
4. ENTORN URBÀ i AMBIENTAL
Ciutat cívica, verda i sostenible. Compromís de protecció del medi i de la qualitat ambiental. Ciutat accessible, neta i endreçada
6. EL TERRITORI
EL PLANEJAMENT I LES COMUNICACIONS
Planificació territorial, ciutat en xarxa, millora les condicions locals per al mobilitat segura, fluida i sostenible
5. EQUIPAMENTS, URBANITZACIÓ I INVERSIONS
Compromís a favor de l'accés a l’habitatge, continuar la urbanització dels districtes i millorar o construir equipaments necessaris
7. EL PRESSUPOST
Garantir la sostenibilitat econòmica dels serveis municipals i de l’Ajuntament amb contenció fiscal
8. GOVERN, DIRECTIUS I AA.PP.
Gestió del talent. Perfeccionament del PACTE como mètode de gestió del pressupost, de transparència, de simplificació i d’eficiència. Promoure els valors, el bon govern i l'ètica corporativa.
9. EL CONEIXEMENT, LA TECNOLOGIA I LA INNOVACIÓ
Us intensiu i eficient de les noves tecnologies per l’optimització de recursos. Ajuntament on-line.
Entorn urbà i ambiental
Indicadors que obtindrem de l’observatori
Sociològic que fem març i novembre
Projectes de millora continua i estratègies d’eficiència energètica aplicat als serveis municipals concessionats
“El desenvolupament de la smart citiy persegueix assolir tres objectius: la qualitat de vida, la sostenibilitat mediambiental i la sostenibilitat econòmica”
Pilar Conesa. Directora de Aneverti i de l’Smart City World Congress.
“Podem avançar cap a formes de planificació i gestió que incorporin una major implicació de la comunitat ciutadana”
Narcís Sastre. Geògraf.
1987-2007: 20 YEARS OF PROMOTING ENTREPRENEURSHIP EDUCATION IN EUROPE -2. agenda. the importance of building the evidence basebackground on efer recent efer studiesmethodologies and lessonsopportunities and challenges for the future. 3. the
Table 4.2: Distribution of Inpatient vs. Outpatient Revenues, 1987 – 2007 -Table 4.1: aggregate total hospital margins, (1) operating margins, (2) and patient margins; (3) percentage of hospitals with negative total margins; and aggregate
LINX update to EIX -John souter, ceo @ripe62. agenda. new staff improvements to monitoring & set-up move to new optical platform move to vpls architecture. mike hellers network ops manager ben hedges marketing & business
PLAN DE DESARROLLO MUNICIPAL 2004-2007 -Municipio de moniquira. gustavo hernando rodriguez pardo alcalde municipal. la planificacion. articulo primero: la planificacion. concepto. responsables. el alcalde y su equipo de gobierno.
INFORMACIÓ SOBRE L’ARXIU MUNICIPAL DE L’HOSPITALET 20/03/2007 -InformaciÓ sobre l’arxiu municipal de l’hospitalet 20/03/2007. què és la web de l’arxiu municipal de
The Municipal Perspective Renewable Energy Workshop January 19, 2007 -Psc renewable workshop questions. how much renewable energy is available in florida?what are the barriers to renewable energy development?what is required from the public and
La Acci n Tutorial -<<si consegus cambiar el clima de vuestra clase; si dejis que se desarrolle la libre actividad, si sabis calentar un poco los corazones con un rayo de luz que suscite la confianza y la esperanza, superaris el trabajo de
Investigaci n - acci n | 0.579263 | curate | {"ca": 0.6652595550484883, "en": 0.2181403308613805, "de": 0.0013690815744438105, "fr": 0.011979463776383342, "id": 0.0019395322304620651, "pt": 0.015059897318881917, "es": 0.06811180832857958, "ro": 0.005476326297775242, "ja": 0.0034227039361095267, "cs": 0.0015972618368511123, "pl": 0.0013690815744438105, "da": 0.00022818026240730178, "ru": 0.0014831717056474614, "it": 0.002966343411294923, "oc": 0.0015972618368511123} | https://www.slideserve.com/hope-klein/eix-vertebrador-de-l-acci-municipal-1987-2007 |
mc4_ca_20230418_15_40428 | La Fiscalia investiga Narcís Serra per un forat de 900 milions a Caixa Catalunya | NacióDigital
per Redacció , 19 de febrer de 2016 a les 10:38 |
Narcís Serra el dia que va comparèixer al Parlament | ACN
La Fiscalia investiga Narcís Serra per un presumpte forat de 900 milions a Caixa Catalunya. L'exministre socialista i expresident de l'entitat bancària va declarar el passat 22 de gener a la Guàrdia Civil per aquestes pèrdues generades en operacions hipotecàries, segons publica El Mundo. Segons el rotatiu, també estan sent investigats la resta de membres de la cúpula entre 2005 i 2008 d'una caixa que, després de la fusió amb les caixes Manresa i de Tarragona, va haver de ser rescatada amb fons públics.
Narcís Serra va ser el darrer dels membres de l'antic consell d'administració en ser interrogat. Ho va fer en condició d'investigat –la nova denominació per imputat- a la comandància de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia de Barcelona. La declaració, segons pública El Mundo, va ser enviada juntament amb la resta al fiscal anticorrupció Fernando Maldonado.
Una investigació iniciada el 2014
La investigació sobre el forat de 900 milions d'euros es va iniciar a finals del 2014, quan aleshores el Fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) sotmetia des de feia més de dos anys a investigació diversos bancs i caixes que havien estat rescatades amb diners públics.
Les operacions que analitza la Fiscalia corresponen sobretot a moviments de finançament i refinançament per a la compra d'immobles, concessions sospitoses per a l'adquisició de participacions en societats i renegociacions de préstecs.
Fa 357 setmanes
El jutge imputa Narcís Serra i Adolf Todó per administració deslleial
Economia, Caixa Catalunya, caixes, CatalunyaCaixa, Narcís Serra, banc
Com diu aquell
Per Anònim el 19 de febrer de 2016 a les 23:21
No voleu politics moderats, dons aquí els teniu.
Deixa en ridicul en Pujol de llarg
Per Anònim el 19 de febrer de 2016 a les 22:37
Aquest plà.Cal furgar en el socialísme i deixar en Pujol en pau.
Per Anònim-T51 el 19 de febrer de 2016 a les 19:05
Al pianista li van faltar mans per fer "acords" ?
Per Anònim el 19 de febrer de 2016 a les 16:17
Es usurpación de los bienes de los demas con el supuesto fin de la "justicia social" y luego el 99,99999 de socialistas se equivocan de bolsillo a la hora de destinar el dinero, la única diferencia que hay entre socialistas es que unos tienen el bolsillo más grande que otros.
XORIÇ, TORNA ELS DINERS!
Per Jordi M el 19 de febrer de 2016 a les 11:40
N'estic seguríssim, que el propi càmera ja avisa els comissionats pels partits i sindicats espanyols d'esquerres enviats a fer el numeret, que comença a gravar i per tant ja poden engegar la cantarella 'Choriso, degüerve er dinero'. Després s'esperen a què surti l'encausat per repetir-ho. Amb la garantia que les televisions ho vendran com que aquell parell d'arreplegats comissionats pel partit o el sindicat són 'el poble'. O 'la gent', per dir-ho en terminologia pudent. Però fixeu-vos que el muntatge mai no el fan amb lladres de l'esquerra espanyola. | 0.792623 | curate | {"ca": 0.8814113034955897, "pt": 0.004573668735707285, "it": 0.016007840574975497, "es": 0.09016661221822933, "en": 0.007840574975498203} | https://www.naciodigital.cat/noticia/103562/fiscalia/investiga/narcis/serra/forat/900/milions/caixa/catalunya |
cawac_ca_20200528_10_255202 | Esteu aquí
telefònica
Fa uns dies em vaig trobar sense línia telefònica. Vaig telefonar la companyia. Després d'un 12 minuts d'intentar contactar amb un operador que em pugués atendre en català vaig penjar fastiguejat. La segona trucada al 1004 la vaig grabar i és tot un document. Teniu l'arxiu al peu d'aquest article. El resultat? El català penja els ordinadors de telefònica. | 0.640715 | curate | {"es": 0.026954177897574125, "ca": 0.8975741239892183, "id": 0.07547169811320754} | http://garrigos.cat/temes/telefonica |
macocu_ca_20230731_9_316911 | Els tres partits que donen suport al Govern d’Ontinyent dupliquen en vots al Partit Popular
PSOE, Compromís i EUPV, els tres partits que donen suport al Govern d’Ontinyent, han duplicat en vots front al Partit Popular en les eleccions al Parlament Europeu d’aquest diumenge, a les que han votat 13.588 ontinyentins (un 50’74% de participació).
Aquestes formacions sumen un total de 6485 paperetes amb el 48% dels vots (2884 i 21% PSOE, 1828 i 14% Compromís i 1773 i 13% EU) per les 3199 paperetes i 23% de vots del Partit Popular, que ha obtés sols un terç dels 9646 vots enregistrats a les Eleccions Generals de 2011, i queda un 6% per davall dels resultats autonòmics obtinguts pel PPCV.
La distància entre els dos grans partits a més a més es retalla a un 2%, els que equivalen els 315 vots en favor del PP, molt lluny dels 3994 vots i 20% de les Generals de 2011 o fins i tot dels 1364 i 10% de les Europees de 2009. Tots dos partits registren una davallada de vots respecte eixes dues referències, més acusada en el cas dels populars. Compromís, EUPV i UPyD superen en 200, 200 i 100 vots respectivament els resultats de les Generals de 2011, i en 1.500, 1.200 i 800 els de les Europees de 2009.
Sumant els vots de formacions progressistes i conservadores, l’esquerra (PSOE, Compromís, EUPV i Podemos) obtenen en les presents eleccions un total de 7644 vots i el 55%, mentre que la dreta (considerant PP i UPyD) sumen 4.150 i el 29%, una diferència de 3.500 vots per a l’esquerra que suposa un bolc respecte a la tendència a Ontinyent tant de les Europees de 2009 (651 d’avantatge per a les formacions de dreta) com sobretot respecte de l’ultima cita electoral, les Generals de 2011 (1724 vots d’avantatge per a la dreta). Els vots nuls a les Eleccions al Parlament Europeu 2014 a Ontinyent han estat 363 (2’61%) i s’han registrat 385 vots en blanc (2’77%). | 0.822169 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_486885 | ESPECIAL
Esteu aquí
Denunciades cinc persones al Centre Històric de Lleida per no portar mascareta
ACN
02-12-2020
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Lleida han dut a terme aquest dimecres al matí una actuació conjunta al Centre Històric de la ciutat per detectar possibles infraccions relacionades amb les restriccions per la covid-19 i amb la venda ambulant al barri. Durant el dispositiu, la policia ha identificat un total de 36 persones i n'ha denunciat cinc per no portar posada la mascareta. Així mateix, els agents han detingut un veí de Lleida de 25 anys com a presumpte autor d'un delicte de trencament de condemna. La policia ha comprovat que li constaven tres ordres de no apropament a tres persones, el domicili de les quals era molt a prop del lloc on es trobava. | 0.744604 | curate | {"ja": 0.010282776349614395, "es": 0.012853470437017995, "ca": 0.9601542416452442, "en": 0.0038560411311053984, "nl": 0.012853470437017995} | |
macocu_ca_20230731_8_551067 | Tornar als detalls de l'article GEOGRAFIA. Una comarca en regressió poblacional Baixa Descarrega el PDF Si teniu problemes per visualitzar el fitxer de l'article des del navegador (algunes versions dels visors dels navegadors no són compatibles amb les versions més antigues de fitxers PDF), useu l'opció "Descarrega el PDF" per desar-lo i llegir-lo directament des del vostre ordinador. | 0.771017 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_656414 | El Maresme s'alia en la lluita contra la violència masclista | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
El Maresme s’alia en la lluita contra la violència masclista
Publicat el 08/11/2019
El Protocol comarcal per a l’abordatge de la violència masclista al Maresme va presentar-se el passat 5 de novembre
És un document impulsat pel Consell Comarcal i el SIE Mataró-Maresme que ha comptat amb la participació activa de tots els agents del territori implicats en la detecció, prevenció i intervenció davant les diferents violències que pateixen les dones pels sols fet de ser-ho. També hi ha hagut una clara implicació institucional: ajuntaments, Institut Català de la Dona, Diputació i Generalitat. I aquesta confluència és justament el punt fort del document perquè “només des de la coordinació s’aconseguirà eradicar aquesta xacra social”.
Segons també informa el Consell Comarcal del Maresme, el Protocol del qual s’ha dotat la comarca és una eina per a totes i tots els professionals de la comarca implicats en l’eradicació de la violència masclista, i un instrument viu que permet abordar, paulatinament i d’una forma òptima, totes les formes de violència masclista entesa com a una “manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloent-hi les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
L’acte de presentació va ser conduït per la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero i hi van intervenir, a banda de responsables tècnics, la directora de l’Institut Català de la Dona, Laura Martínez; la diputada delegada de Polítiques d’Igualtat, Alba Barrusell i la subdirectora general de Famílies de la Generalitat de Catalunya, Engràcia Querol. El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, va fer la cloenda demanant als ajuntaments un reforçament polític de les línies d’actuació que estableix el Protocol. | 0.91063 | curate | {"ca": 0.9895038167938931, "es": 0.01049618320610687} | https://laclau.cat/el-maresme-salia-en-la-lluita-contra-la-violencia-masclista/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_169997 | Com que hi han molts fils oberts, proposo fer aquest per anar comentant tot el que va succeint al llarg de la jornada electoral
8tv peu d'urna
Han fet un copypaste de TV3? | 0.643227 | curate | {"ca": 0.9171597633136095, "fr": 0.08284023668639054} | |
macocu_ca_20230731_0_18284 | Programa LIFE Tritó del Montseny. Així és com les autoritats del Parc natural "protegeixen" aquest amfibi en perill d’extinció! | 0.527965 | curate | {"es": 0.2619047619047619, "ca": 0.7380952380952381} | |
mc4_ca_20230418_17_667919 | Territori clandestí - 'Fixing the future'. 50 genis per canviar el món
Territori clandestí - 5 de juny de 2019
Experts i emprenedors d'arreu del món, es donaran cita aquest divendres i dissabte al CCCB de Barcelona dins les segones jornades "Fixing the Future". La pèrdua de la biodiversitat, la contaminació dels oceans, la producció, distribució i consum dels aliments, la sostenibilitat de les nostres ciutats, el tractament dels residus o la lluita contra el canvi climàtic seran alguns dels eixos de les diferents ponències que es presenten a aquest esdeveniment on podrem comprovar com petits col·lectius, empreses o persones poden operar grans canvis a nivell planetari. Parlem amb Cathy Runciman, co-fundadora de Atlas of the future i directora de Fixing of the future.
veure més sobre "Territori clandestí - 'Fixing the future'. 50 genis per canviar el món" veure menys sobre "Territori clandestí - 'Fixing the future'. 50 genis per canviar el món"
> Territori clandestí - 'Fixing the future'. 50 genis per canviar el món | 0.665692 | curate | {"en": 0.08431372549019608, "ca": 0.9156862745098039} | http://www.rtve.es/alacarta/audios/territori-clandesti/territori-clandesti-fixing-the-future-50-genis-per-canviar-mon/5262475/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_440829 | Ja és tota una tradició al racó que cada any s'obri un fil per comentar els capítols de Lost, com els fils [Lost] Primera, Segona i Tercera temporada, [Lost] Quarta temporada i [Lost] Cinquena temporada. Aquest any i per desgràcia, serà l'últim fil, ja que com tots sabeu, és l'última temporada. D'aqui un mes just, el dimecres 3 de febrer tornarà la sèrie amb un doble capítol. Així doncs, tornem a comentar, tornem a spoilerejar, tornem a teoritzar perquè torna LOST! Som-hi racolosties! Capítols: LOST 6x01 - LA X LOST 6x02 - What Kate Does Lost 6x03 - The Substitute
El millor capítol de la temporada, indiscutiblement. Algú està d'acord amb mi? : El Widmore ha portat el Desmond a l'illa a fer el que ja ha succeït a la "vida paral·lela"; fer petar la bomba perquè l'illa sigui destruïda, i amb el fum dins. En la vida paral·lela, el fum no existeix i tothom és feliç. El que també entenc d'això és que, tot i que ho ha de fer el Desmond perquè és l'únic que aguantaria l'explosió, ell també acabaria morint d'alguna manera, i aquest és el sacrifici que ha de fer (morir per evitar que el fum s'escapi i així preservar la vida de la Penny i el miniCharlie). Dubte: El Desmond s'ha trastocat o també coopera amb el Sayid perquè ja sap exactament què ha de fer i, per tant, li està bé que el Sayid sigui qui se l'endugui a la part gran de l'illa (on està la bomba)? ?
Home, diria que en Desmond aguanta descàrregues electromagnètiques, no explosions nuclears. I vols dir que en Widmore, després de tant i tant buscar l'illa, simplement vol arribar-hi per carregar-se-la? Podria tenir sentit si a la línia alternativa no es tornés a treure el tema, però ara que en Desmond està indagant? I a més quan representa que en Widmore i la Eloise de la línia alternativa estan enterats del tema? És més, representa que en Widmore i la Eloise alternatius saben la història "alternativa" seva de la illa (és dir, la línia normal nostra, diguèssim)? Hosti no ho sé, no ho veig. Quin cacau.
A la realitat paraŀlela Widmore i Eloise si q han estat a l'illa igual q en Ben, per tant alguna cosa en saben. | 0.833369 | curate | {"ca": 0.972007722007722, "en": 0.00916988416988417, "fr": 0.00048262548262548264, "pt": 0.013030888030888031, "es": 0.005308880308880309} | |
mc4_ca_20230418_11_514491 | Guardiola: «Jugaré amb Catalunya si hi ha selecció»
El capità del FC Barcelona, Pep Guardiola, es va sumar ahir als partidaris que la selecció catalana pugui disputar tornejos oficials i assegurà: «Som català, nascut a Catalunya i si hi ha selecció jugaré amb Catalunya». Guardiola, de tota manera, assenyalà que desconeix en quina situació està el tema en aquests moments. «Crec que encara falta temps perquè s'aconsegueixi», va dir.
El de Santpedor afegí que si el tema continua endavant, i encara està en actiu, ja veuria, però insistí que «han de ser els polítics els que tractin que el projecte sigui una realitat». El blaugrana indicà que com a català anima «la gent a fer les passes necessàries».
Guardiola es referí a les darreres declaracions de jugadors disconformes amb Van Gaal, com Giovanni o Busquets: «Consider necessari arreglar qualsevol problema dins la privacitat del vestidor». | 0.814979 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dbalears.cat/poliesportiu/1998/10/10/33861/guardiola-jugare-amb-catalunya-si-hi-ha-seleccio.html |
mc4_ca_20230418_10_563014 | El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana. El regne va durar des del 718, any en el qual es coronà el rei Pelai I, fins al 925, quan Fruela II va accedir al tron del Regne de Lleó.
Cangues d'Onís, Samartín, Pravia i Oviedo
Revolta asturModifica
Després de les victòries de Pelai sobre els musulmans a les batalles de Cuadonga i Olalies l'any 722 s'estableix un petit territori en les muntanyes asturianes que donarà lloc més tard al Regne d'Astúries. Aquest territori no s'estableix com successor del regne got en un primer moment com la mitificació posterior ha establert, sinó més aviat com un fet sorgit d'un moviment de cabdills indígenes, conjuntament entre els asturs. La influència dels immigrants provinents del sud, fugits d'Al-Àndalus, anirà impregnant de goticisme al regne asturià.
A Fruela I el succeí Aureli I, descendent de Pere de Cantàbria, que instal·larà la cort en terrenys del que actualment és el municipi de Samartín del Rei Aurelio, entre els anys 768 i 774. A l'ascendir al tron Silo I, casat amb Andosinda d'Astúries, traslladà la cort a Pravia.
Apogeu i finalModifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Regne_d%27Astúries&oldid=22184355»
Darrera modificació: 28 oct 2019 a les 12:53 | 0.810101 | curate | {"ca": 0.9213323883770376, "pt": 0.014883061658398299, "de": 0.06378454996456413} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Regne_d%27Ast%C3%BAries |
macocu_ca_20230731_4_519454 | Planifica el teu projecte de vida
Un projecte de vida és un instrument pràctic per crear el futur de manera realista. Un pla d’acció que vincula el teu present amb els teus objectius personals i professionals més rellevants. L’objectiu fonamental d’un procés d’aquestes característiques és ajudar-te a viure la vida que veritablement desitges.
D’aquesta manera, en comptes de restar a l’expectativa de tot allò que pugui succeir demà, tu t’impliques per donar forma a aquest camí. D’una manera proactiva, prens decisions que t’apropen una mica més a aquest horitzó. L’elecció dels objectius més importants és una qüestió totalment personal. Aquesta organització no solament concreta quines són les fites més rellevants, sinó també la manera de fer realitat aquests plans.
Avançar-se al futur
Tingues en compte que aquestes finalitats se centren en el futur. Per això, aquesta previsió es pot enfocar a curt termini, en un horitzó a mitjà termini o, per contra, conduir a un propòsit més a llarg termini. Per tal que aquesta visió sigui viable a la pràctica, cal que l’enfoquis cap a allò que és objectivament possible.
Hi ha una diferenciació que has de fer per concretar els detalls d’aquest esquema. Hi ha qüestions del futur que ara no coneixes. Això no obstant, tu sí que pots comprometre’t i implicar-te amb les decisions que només depenen de tu.
Un projecte vital és una qüestió personal, però això no vol dir pas que no el puguis compartir amb altres persones. De fet, és possible que vulguis compartir algunes de les teves fites amb un dels teus millors amics. Compartir significa fer-ne partícip l’altre, és a dir, exterioritzar aquesta informació. I aquesta comunicació també pot incrementar el teu nivell de motivació.
Com pots desenvolupar un guió que t’ajudi a estar més a prop d’aquest escenari?
1. Concreta la teva veritable felicitat en objectius que siguin realistes
En primer lloc, defineix on és la teva veritable felicitat a la feina i en la teva vida personal. Pren-te el temps que necessitis per trobar una resposta sincera. No et centris en tots els obstacles que, objectivament, trobaràs en el teu camí. No ignoris aquestes possibles dificultats. Identifica aquestes qüestions i busca la manera de superar-les.
2. Què estàs disposat a fer avui?
Aquest futur desitjat et pot aportar molta felicitat, fins i tot abans que arribi realment. Cada decisió present que connecta amb l’expectativa d’aquesta evolució personal és una font d’il·lusió. Això no obstant, també és important que siguis sincer amb tu mateix per concretar fins on et vols implicar per aconseguir allò que somies. Per què aquest aspecte és tan important? Perquè la motivació de la realització personal no solament se centra en els objectius. És essencial que no abandonis aquest camí si sorgeixen els primers obstacles.
3. Crea un projecte vital pràctic
Perquè això sigui possible, és recomanable que es concreti en accions. I tota acció realista té un context temporal. Per això, pots ordenar aquest guió mitjançant l’elaboració d’un calendari. Això no vol dir pas que el teu projecte sigui un esquema totalment rígid. Tingues en compte que poden sorgir diferents factors que et portin a adoptar alguns canvis. La flexibilitat, és a dir, l’adaptació al canvi, t’ajudarà a seguir enfocat en el teu objectiu. Fins i tot encara que hagis de buscar un itinerari alternatiu. Però el calendari de la teva programació sí que pot tenir uns terminis orientatius.
4. Busca i utilitza els recursos que necessitis
Per exemple, la formació és un recurs essencial en un projecte de desenvolupament professional. Analitza els objectius i, en relació amb aquestes finalitats, identifica quins mitjans necessites.
5. Organitza el teu temps per assolir els teus objectius vitals
Tu decideixes què és veritablement prioritari per a tu en aquest moment de la teva vida, quan reflexiones sobre allò que et fa feliç. Però això implica, a més, que dedicaràs una atenció principal a curt termini a aquesta missió. Perquè aquest desig es faci realitat, fins i tot en una etapa de reflexió o introspecció, cal que hi dediquis hores. Això vol dir que és possible que et calgui fer algunes modificacions en la teva rutina.
6. Redacta per escrit allò que faràs
Pren-te el temps que necessitis per plasmar-ho sobre el paper. Mitjançant l’escriptura aprofundeixes en la teva realitat.
Un projecte de vida d’exemple et pot ajudar a fer aquest exercici personal.
Imagina la història de la persona que treballa durant vuit hores diàries en una empresa. Algú que sempre ha somiat tenir una feina que li permeti viatjar durant tot l’any. En aquest cas, aquesta persona tindrà com a objectiu trobar una feina que sigui compatible amb aquest estil de vida. I pot prendre la decisió de deixar el seu lloc de treball per reinventar-se com a nòmada digital. Aquest procés no serà immediat, sinó que hi haurà un període de transició entre aquests dos moments. Un període de transició en el qual el professional es formarà per aprendre una nova professió.
Un projecte vital també es pot compartir en parella. Imagina l’exemple dels qui desitgen viure un futur en comú. Dues persones que volen celebrar el seu casament, llogar una casa i formar una família.
Si encara tens dubtes sobre què és un projecte de vida, aquesta selecció d’exemples et pot ajudar a comprendre l’abast d’aquest concepte. Fixa’t que hi ha una connexió entre les decisions que prens ara i la construcció del futur que desitges.
Hi ha algunes preguntes que t’ajudaran a concretar els detalls de la teva realització personal:
Com imagines la teva vida personal o professional quan et visualitzes a tu mateix sent realment feliç en el futur?
Què faràs a partir d’ara perquè aquests objectius personals i professionals transformin la teva realitat?
Quina és l’expectativa temporal d’aquesta planificació? Delimita el temps al qual s’ajusta aquest horitzó. És a dir, és possible que estiguis duent a terme una previsió centrada en els propers cinc anys.
Un projecte de vida és, per tant, una eina molt útil que t’ajuda a crear el teu futur amb decisions preses de manera conscient. És important que cada elecció tingui un sentit per a tu. | 0.777675 | curate | {"ca": 0.9948971193415638, "pt": 0.0031275720164609055, "cs": 0.0019753086419753087} | |
naciodigital_ca_20220331_0_579117 | L'empresari Àlex Fenoll nega l'encaixada de mans a Felip. Foto: Nació Digital
La no-encaixada de mans de l'empresari Àlex Fenoll al príncep d'Espanya, Felip de Borbó , revelada aquest dilluns per Nació Digital , ha enervat bona part dels líders d'opinió espanyols. Però no tant pel gest protagonitzat per Fenoll, sinó per l'actitud de l'hereu del tron espanyol. Concretament, el periodista Carlos Herrera, en la seva editorial de bon matí, ha acusat Felip de ser una "ànima càndida", perquè després de la primera negativa de Fenoll, Felip encara va intentar encaixar-li la mà per segona vegada. "Menys candidesa, altesa, quan es tracta amb imbècils de primera divisió. Vostè deixi de donar-li la mà i se'n va", li retreu Herrera.
El periodista estrella d'Onda Cero no s'ha estat de ridiculitzar també Fenoll, a qui ha qualificat de "ruc del dia", de "cretí" i de ser "un imbècil de llarg recorregut", ressaltant que Fenoll "havia format part del partidet aquell que va muntar Laporta amb tres o quatre amiguets de garito de champán ".
Des dels micròfons de la Cadena Cope, Ernesto Sáenz de Buruaga també ha coincidit amb Herrera en les crítiques a Fenoll, titllant-lo de "ser simplement un botarate i un mal educat", i retraient-li que "si no volia saludar, que s'apartés de la fila".
El periodista estrella d'Onda Cero, Carlos Herrera. | 1 | perfect | {"ca": 0.9615674453654861, "es": 0.03843255463451394} | https://www.naciodigital.cat/noticia/65370/carlos-herrera-menys-candidesa-altesa-quan-es-tracta-amb-imbecils |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_337921 | Junta és un joc de taula on hauràs de mentir, enganyar, trair i assassinar als membres de les altres famílies de la República Bananera per aconseguir el poder total. +14 anys, 2 a 7 jugadors, 120′ de durada Comprar a botiga de jocs
SKU: 454339 Categories: DE TAULA, EUROGAME, JOC, MAS QUE OCA, PER A EXPERTS Etiquetes: comerç, economia, engany, revolta, traició
Descripció
Descripció
Junta és un joc de taula on hauràs de mentir, enganyar, trair i assassinar als membres de les altres famílies de la República Bananera per aconseguir el poder total. Transfereix milions de pesos a comptes suïsses, i sigues el més corrupte de tots! +14 anys, 2 a 7 jugadors, 120′ de durada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_366077 | Les darreres paraules públiques de Fran Álvarez: «Estic aprenent a viure»
Fran Álvarez ha mort aquest diumenge 9 de febrer per raons encara desconegudes. L’exmarit de Belén Esteban tenia 43 anys i ha deixat un fill, fruit del seu primer matrimoni, un gran buit en la vida de molts, entre ells la seva exdona i Andrea Janeiro, i un gran xoc a tot l’Estat.
Últimes paraules de Fran Álvarez
Feia uns mesos que Fran vivia allunyat dels mitjans, és més, la seva darrera entrevista pública va ser el setembre de 2018, quan va assistir al programa de Telecinco ‘Viva la Vida’, tot i que van ser aquests els que van desplaçar-se fins a la casa de l’ex de Belén Esteban. El periodista Aurelio Manzano, i amic seu, el va entrevistar i ha estat l’encarregat de donar la notícia sobre la seva defunció.
Dies abans va dir a la revista ‘Lecturas’: «Vaig fregar l'infern amb la beguda. Això em va portar també a coquetejar amb una altra mena de substàncies. Va ser la meva major desgràcia». Tot i que Fran Álvarez va començar a posar-hi remei: «He estat en una clínica de ‘Proyecto Hombre’ a Burgos i he sortit fa 20 dies. Estic molt orgullós del pas que he fet». I en la seva darrera aparició, va dir les seves últimes paraules públiques: «He deixat la mala vida enrere i estic aprenent a viure», mostrant-se crític amb ell mateix: «Em faig pena, és quelcom que serà aquí sempre per a recordar-me que no vull tornar aquí».
Tot i la seva voluntat, Fran Álvarez no va superar les seves addiccions i el passat 2019 va haver d’ingressar novament en un centre especialitzat, on ha continuat esforçant-se per continuar endavant. És més, segons Manzano, Fran tenia intenció de tornar al centre de desintoxicació de Burgos per prosseguir amb el seu tractament. | 0.877723 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_315438 | Historial Selecciona el mes novembre 2022 (12) octubre 2022 (7) setembre 2022 (5) juliol 2022 (4) juny 2022 (5) maig 2022 (6) abril 2022 (5) març 2022 (9) febrer 2022 (9) gener 2022 (7) desembre 2021 (8) novembre 2021 (16) octubre 2021 (11) setembre 2021 (11) juliol 2021 (11) juny 2021 (4) maig 2021 (7) abril 2021 (4) març 2021 (9) febrer 2021 (10) gener 2021 (5) desembre 2020 (2) novembre 2020 (1) octubre 2020 (8) setembre 2020 (7) juliol 2020 (2) juny 2020 (5) maig 2020 (4) abril 2020 (6) març 2020 (4) febrer 2020 (8) gener 2020 (5) desembre 2019 (3) novembre 2019 (2) octubre 2019 (7) juliol 2019 (2) juny 2019 (5) maig 2019 (2) abril 2019 (7) març 2019 (12) febrer 2019 (3) desembre 2018 (6) novembre 2018 (5) octubre 2018 (9) setembre 2018 (5) agost 2018 (4) juliol 2018 (2) juny 2018 (5) maig 2018 (6) abril 2018 (4) març 2018 (9) febrer 2018 (5) gener 2018 (7) desembre 2017 (8) novembre 2017 (9) octubre 2017 (5) setembre 2017 (2) agost 2017 (5) juliol 2017 (5) juny 2017 (10) maig 2017 (7) abril 2017 (5) març 2017 (5) febrer 2017 (10) gener 2017 (5) desembre 2016 (10) novembre 2016 (14) octubre 2016 (13) setembre 2016 (9) juliol 2016 (5) juny 2016 (9) maig 2016 (9) abril 2016 (5) març 2016 (5) febrer 2016 (12) gener 2016 (6) desembre 2015 (6) novembre 2015 (15) octubre 2015 (6) setembre 2015 (1) juliol 2015 (14) juny 2015 (11) maig 2015 (9) març 2015 (6) febrer 2015 (6) gener 2015 (5) desembre 2014 (11) novembre 2014 (10) octubre 2014 (10) setembre 2014 (4) juliol 2014 (3) juny 2014 (3) maig 2014 (6) abril 2014 (10) març 2014 (6) febrer 2014 (5) gener 2014 (15) novembre 2013 (6) octubre 2013 (1) setembre 2013 (10) juliol 2013 (11) juny 2013 (7) maig 2013 (10) abril 2013 (11) març 2013 (4) febrer 2013 (7) gener 2013 (10) desembre 2012 (19) novembre 2012 (6) octubre 2012 (14) juny 2012 (6) gener 2012 (4)
Síguenos en Facebook
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use. | 0 | curate | {"ca": 0.9385560675883257, "es": 0.010240655401945725, "en": 0.051203277009728626} | http://casaguadalupe.es/wp/ca/testimonio-de-elsa/whatsapp-image-2022-03-17-at-12-44-09-pm/ |
mc4_ca_20230418_11_712564 | Unió de Pagesos - Unió de Pagesos demana al Departament que deixi d’incomplir la llei i utilitzi totes les eines que preveu la normativa per afrontar els danys que ocasiona la sobrepoblació de fauna cinegètica al sector agrari gironí
Danys de senglars a camps de cereal de Sant Gregori (Gironès)
Tenint en compte les elevades densitats de senglar i la persistència dels danys d’aquests animals al sector agrari a les comarques gironines, Unió de Pagesos insta el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a aplicar correctament les eines que preveu la normativa i a posar en marxa les actuacions previstes en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica (2017-2018). Per exemple, el sindicat insisteix en la importància que el Departament declari l’emergència cinegètica ja que permet que es puguin executar mesures excepcionals de gestió cinegètica de manera subsidiària si es demostra la falta d'actuació del titular de l’àrea cinegètica (per exemple, si no consta que aquest hagi presentat cap sol·licitud d'autorització excepcional per minimitzar els danys o, si ho ha fet, que no consti que s'hagi executat, presentant els resultats o minimitzant els danys).
El sindicat apunta que aquest any l’emergència cinegètica només s’ha declarat a tres àrees privades de caça de les comarques de Girona (APC G-10167 Sant Grau, G-10176 Vall de Llémena i G-10187 Rocacorba) als termes municipals de Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Sant Aniol de Finestres, Mieres i Canet d’Adri, mentre que el juny de l’any passat, també en l’àmbit gironí, estava declarada a 171 àrees privades de caça i a dues zones de seguretat. Segons Unió de Pagesos això és un incompliment flagrant de la llei ja no hi ha cap motiu que expliqui que la direcció dels Serveis Territorials del Departament d'Agricultura a Girona no hagi declarat l’emergència cinegètica a més àrees privades de caça ja que la normativa preveu que es declari quan a la comarca o l'àmbit territorial afectats es detecti una abundància mínima de 8 senglars/km2 de densitat mitjana hivernal censada directament, o estimada d'acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça, i en el cas de les comarques gironines sobrepassen amb escreix aquest llindar: segons les últimes dades disponibles del programa de seguiment de senglar de la temporada 2016-2017, les densitats més elevades a Girona s’enregistren a la zona volcànica de la Garrotxa, amb uns 22,5 senglars/km2, seguit per l’Alt Empordà, amb 19,5 senglars/km2, i de la zona de les Guilleries-Savassona, amb 12 senglars/km2. A tot això, cal tenir en compte que una densitat adequada de senglar no hauria de ser superior als 3-5 senglars/km2, per tant, estem molt lluny d’una població en equilibri. | 0.833013 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.uniopagesos.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=3986:uni%EF%BF%BD%EF%BF%BD-de-pagesos-demana-al-departament-que-deixi-d%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDincomplir-la-llei-i-utilitzi-totes-les-eines-que-preveu-la-normativa-per-afrontar-els-danys-que-ocasiona-la-sobrepoblaci%EF%BF%BD%EF%BF%BD-de-fauna-cineg%EF%BF%BD%EF%BF%BDtica-al-sector-agrari-giron%EF%BF%BD%EF%BF%BD |
cawac_ca_20200528_5_171532 | Empreses Extraescolars
Hola, sóc Presidenta de l'APA CEIP Catalunya de Navarcles. Estem intentant crear un document que fixi un "plec de condicions generals" per a les empreses que fan extraescolars amb nosaltres. Com que en tenim 3 de diferents per les activitats, hi ha recels entre elles i això ens està causant problemes. Fins ara els acords eren sempre verbals i individuals i això aporta poca transparència. Algú coneix recursos al web que ens serveixin de base o de model de contracte? Alguna suggerència per suavitzar aquests recels? gràcies per endavant, Esther Julià
Esther, del teu missatge no m'acaba de quedar clar si hi ha un contracte entre la vostra AMPA i aquestes empreses, o si les empreses cobren directament als pares, o si les empreses passen factura cada mes a l'AMPA (suposo que deu ser aquesta darrera opció, però...). Si ho poguessis aclarir estaria bé. Gràcies. | 0.763712 | curate | {"pt": 0.025056947608200455, "ca": 0.9749430523917996} | http://www.fapac.cat/node/3450 |
cawac_ca_20200528_12_119495 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
EUiA de Montblanc: "Som una nació"
EUiA de Montblanc participà amb tota la ciutadania de Catalunya que es concentrà a Barcelona per la defensa del nostre país i en contra del retall antidemocràtic del nostre estatut, per part del Tribunal Constitucional. Pensem que ara el pròxim esforç el té que exercí la classe política catalana, amb forma d’unitat nacional i creant lleis que ens tornin de forma democràtica aquestes retallades feixistes del Partit Popular, que es dedica a denunciar tot el que perden democràticament al congrés dels diputats, al Parlament, i amb la ciutadania. Per això, EUiA de Montblanc va formar part d’aquest històric 10 de juliol amb una senyera que duia el lema Som una nació . També aquesta setmana diferents ciutadans ens han fet arribar queixes sobre un mateix tema: A la vorera que dona als porxos hi ha moltes defecacions d’animals. Segons ens diuen hi ha un veterinari a prop i és un pas habitual d’animals de companyia. Des de EUiA de Montblanc pensem que això no és un cas aïllat d’un sol carrer i que l’ajuntament hauria de ficar els mitjans suficients per a posar-hi remei. Pensem que caldria ser més estricte amb això, perquè hi ha molts amos que porten els seus animals sense morrió i sense lligar i també és cert que l’ajuntament no te un padró dels animals que hi ha a la vila. Ja fa molt temps que, entre les reivindicacions que EUiA Montblanc demana, hi ha la de pipi cans per diferents indrets de la nostra vila. Seria una bona mesura per no tenir les voreres plenes de defecacions.
Finalment informar que dos veïnes s’han acostat fins a la permanent per fer-nos saber que de la paret, que ja haviem denunciat del porxos, els hi havien caigut dos pedres que quasi els donen al cap. Des d'EUiA recordem que aquesta paret, i l’edifici que hi ha al carrer Major núm. 12, van ser dos punts de la denuncia presentada a la guàrdia urbana, a l’ajuntament i als Mossos d’esquadra per perill d’accident greu, i fins ara encara ningú les ha senyalitzat ni ha fet res per aturar aquest perill, com fixar les pedres, per exemple
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.865833 | curate | {"en": 0.0007089684509039348, "ca": 0.9959234314073023, "es": 0.002304147465437788, "hu": 0.0010634526763559024} | http://noticies.sirius.cat/2010/07/euia-de-montblanc-som-una-nacio.html |
mc4_ca_20230418_11_198756 | Reglament, del 17 de maig del 2017, regulador del Programa de foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys
No obstant això, l’experiència evidenciada amb l’aplicació del conjunt de mesures de foment de l’ocupació adoptades pel Govern en els darrers anys, i la millora de la situació laboral experimentada, que s’ha traduït en un decrement de la desocupació registrada al Servei d’Ocupació i alhora un increment del nombre de llocs de treball oferts en el sector privat, van motivar que l’any 2016 es fessin modificacions en els programes de foment de l’ocupació, i en concret en el programa per al foment de l’ocupació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys, amb l’objectiu de potenciar l’èxit d’aquest programa i que es poguessin contractar i formar com més joves millor.
El Pla per a joves actius de 16 a 20 anys es va promoure pel fet que a Andorra hi ha joves d’aquesta franja d’edat que presenten unes característiques específiques comunes, és a dir, que han acabat l’etapa d’escolaritat obligatòria i no han obtingut una certificació, o bé han abandonat els estudis prematurament i no han tingut una experiència laboral rellevant, la qual cosa els pot conduir a una situació d’exclusió social. Aquesta realitat segueix present enguany, i per aquest motiu els ministeris d’Educació i Ensenyament Superior, i d’Afers Socials, Justícia i Interior, volen continuar donant resposta a aquests joves i, en conseqüència, consideren necessari donar continuïtat al pla conjunt i transversal esmentat, que, en el marc de la tutoria, preveu accions destinades a donar suport i orientar, de manera individualitzada, els joves perquè identifiquin i desenvolupin els seus recursos i competències en dos etapes successives.
La primera etapa es desenvolupa en l’àmbit educatiu mitjançant el Programa per a la millora de l’ocupabilitat dels joves de 16 a 20 anys o un altre programa públic que fomenti la millora de l’ocupabilitat d’aquests mateixos joves, i ha de proporcionar als joves una formació professionalitzadora mitjançant el desenvolupament de competències específiques, transversals i laborals durant l’itinerari formatiu previ a l’accés al món laboral. La relació que s’estableix entre el jove actiu i l’organisme, l’entitat o l’empresa en aquesta primera etapa és la pròpia de l’àmbit educatiu. La segona etapa es desenvolupa en l’àmbit laboral i fomenta la contractació i la formació dels joves que hagin superat satisfactòriament l’etapa anterior, mitjançant el Programa de foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys, que és objecte d’aquest Reglament.
L’any 2016 es va considerar oportú d’incrementar l’import de la subvenció destinada a l’organisme, l’entitat o l’empresa beneficiària en la segona fase del programa fins a 400 euros mensuals, amb l’objectiu de fomentar que més organismes, entitats o empreses s’acollissin al programa i que, per tant, més joves es poguessin inserir en el mercat de treball i poguessin rebre una formació que els capacités a mitjà i llarg termini, la qual cosa es confirma enguany. A més, s’afegeixen alguns canvis per personalitzar i, en conseqüència, facilitar les contractacions quan es tracta de persones que es troben en situació vulnerable, com ara en el cas de les persones amb discapacitat, en què es preveu que la jornada pugui ser inferior a quaranta hores de treball setmanal.
El capítol segon incideix en les condicions del programa, i enumera, per tant, les característiques dels contractes que en porten causa, les obligacions tant dels organismes, entitats o empreses beneficiàries com dels joves treballadors destinataris del programa, les actuacions de tutorització que en són objecte, la subvenció que es paga, el règim de concurrència i d’incompatibilitats, el període de vigència del programa, i les causes concretes de revocació, revisió i restitució dels beneficis associats al programa. | 0.826039 | curate | {"ca": 1.0} | https://leslleis.com/R20170517F |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_376243 | Els dies passen molt ràpid a l’Imagine mSocial 2016 i aquest divendres ja hem arribat al final de la tercera fase, la del prototipatge. Els diferents equips han presentat l’evolució del seu prototip davant de l’staff de l’Imagine mSocial 2016 i també davant del seu client: Fundación ONCE, SUEZ, Cooperativa SUARA i Diputació de Barcelona.
Per la seva banda, l’equip de la Diputació de Barcelona presenta una solució per tal de millorar l’experiència dels treballadors i dels usuaris que assisteixen als serveis socials públics amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència.
Pel que fa a l’equip de la Fundación ONCE, ha presentat l’evolució que han fet els darrers dies amb la seva solució que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones cegues.
L’equip de SUEZ per la seva banda, ens ha presentat el seu prototip que pretén empoderar els joves per a millorar la societat en la que vivim.
Finalment, l’equip de la Cooperativa SUARA, ens va presentar la seva solució digital que té com a objectiu empoderar les persones ateses per atenció domiciliària per a millorar la seva autonomia personal.
Després d’aqueta sessió, els dreamrs han rebut la visita de Manel Sanromà, que ens ha expliat la importància de posar les TIC al servei de les persones, eliminant tota la burocràcia que perjudica l’eficiència.
Posteriorment, l’Anna Sala ens ha presentat el producte que ha ideat per a millorar la vida de les persones al·lèrgiques, l’anAPPhylaxis.
I abans d’anar a dinar, la Nina Roma, una persona amb una malaltia de la pell anomenada epidermòlisi ampul·lar, col·loquialment coneguda com a malaltia de la pell de papallona, ens ha vingut a explicar la seva experiència diària i com s’ho fa per a poder gaudir d’una vida normal.
anna salacooperativa suaradiputació barcelonaFundación ONCEImagine mSocial 2016Imagine mSocial 2016 Barcelonajordi tolràmanel sanromànina romaSUEZ | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_342096 | Recorda'm
El temporal que manté en alerta taronja el País Valencià per risc de pluja, ha deixat precipitacions de fins 187 litres per metre quadrat durant les darreres hores, en algunes zones de les comarques de la Marina i de l'Alacantí.
El Centre Meteorològic de València assegura que tot i que les pluges han començat a deixar-se notar, ha plogut menys del que s'esperava ja que els experts havien alertat de la possibilitat de precipitacions de fins a 100 litres per metre quadrat en 12 hores.
Segons les dades del sistema automàtic d'informació hidrològica de la Confederació del Xúquer, a la demarcació de València, les majors precipitacions s'han registrat a Ontinyent, amb 40 litres per metre quadrat, a Simat de la Valldigna, amb 33 litres i a València ciutat, on una tromba d'aigua, ha descarregat en tan sols mitja hora, 22,8 litres per metre quadrat.
A la demarcació de Castelló, les precipitacions no han estat significatives. A Castelló s'han registrat 8 litres per metre quadrat, a Alfondeguilla i Sot de Ferrer i 3,8 litres a Xèrica.
No obstant això, el servei d'emergències de la Generalitat Valenciana manté per a les pròximes hores l'alerta taronja en totes les demarcacions, tot i que el risc màxim s'aplicarà a la d'Alacant.
Algemesí, 19,2 litres per metre quadrat
Agres, 82
Alcoi, 56,8
Alfondeguilla, 22,8
Altea, 31
Altura, 12,2
Atzúvia, 138,6
Bellús, 34
Beneixama, 31,4
Beniarrés, 108,6
Bugarra, 2,4
Callosa d'en Sarrià, 56,8
Castelló de la Ribera, 13,2
Confrides, 84
Gandia, 54,4
Guadalest, 71,2
Guadassuar, 12,2
Llucena, 15,4
Manises, 10,4
Moixent, 19,2
Montanejos, 11,4
Morella, 3
Murla, 118,8
Mutxamel, 10,4
Ontinyent, 46,4
Pego, 180
Picassent, 11,4
Pinet, 53,6
Quart de Poblet, 20
Ròtova, 71,2
Sagunt, 26,2
Serra, 10,8
Simat de la Valldigna, 37
València, 24,8
Vallada, 28
Villalonga, 74,4
Villena, 97,1
Xèrica, 11
© 2020 El Punt Avui | 0.687971 | curate | {"ca": 0.8094713656387665, "fr": 0.10572687224669604, "ro": 0.004955947136563877, "it": 0.007709251101321586, "nl": 0.015418502202643172, "es": 0.02918502202643172, "en": 0.007158590308370044, "de": 0.006607929515418502, "eu": 0.007709251101321586, "sv": 0.006057268722466961} | : /punt-divers/article/4-divers/469611-la-pluja-deixa-fins-187-litres-en-punts-de-la-marina.html |
mc4_ca_20230418_14_379058 | EL MEU LLOGARET: Rafa Martínez Primo, Perfils
Rafa Martínez Primo, Perfils
El món de l’Art, és un camí llarg i dificultós, però té les seues compensacions...és apassionant!
Al llarg d’aquest d’aquests itinerari trobes amics als que no hagués conegut fora del món de artístic i què t’aporten molt per seguir creixent com artista i com a persona, i d’altres, que coneixes i admires i et sembla increïble tenir la sort de compartir la seua amistat.
Rafa Martínez, és d’aquest segon grup. La meua admiració, és a la persona i a la seva obra. Aquest pintor de l’Alcúdia viu amb passió des de fa molts anys amb i per a la seua creació pictòrica. Transmet els seus sentiments amb una línia de dibuix molt depurada i amb una paleta de color molt personal.
La Galería Cuatro de València inaugura demà el seu últim treball Perfils. Allí podeu trobar a Rafa acompanyat de Carme i rodejat de tots els amics i amigues que esperàvem retrobar-lo en la ciutat de València, el mateix dia que la ciutat vesteix de gala per inaugurar la gran festa homenatge de tots els artistes del Mediterrani Mostra Viva Cinema del Mediterrani, festa que durant quatre dies intensos de cinema, exposicions, música...i molt més, aglutinarà desenes d’artistes nacionals i internacionals del la nostra mediterrània.
Inauguració dijous 31 a les 20h
Del 31 d’octubre al 9 de desembre 2013
Publicat per El meu llogaret a 31.10.13
Etiquetes: exposicións, galeries, pintura, València
Aveiro, XI Biennal Internacional de Ceràmica
Museo de Teruel, CERCO | 0.805168 | curate | {"es": 0.06354515050167224, "ca": 0.9364548494983278} | http://cristina-guzman.blogspot.com/2013/10/rafa-martinez-primo-perfils.html |
mc4_ca_20230418_0_760453 | me moc en bici: Petits canvis => grans canvis (7)
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a [email protected] Gràcies! Avui presentem comentari no. 7 que hem rebut .....
La Via Verda en travessar el "pont roig" a Tortosa, desprès sembla que ha de compartir aquest tram de vorera amb els vianants. No estaria de més senyalitzar que és un tram compartit per a que tant els vianants com els ciclistes ho tinguessem en compte. | 0.713572 | curate | {"ca": 0.9437751004016064, "it": 0.05622489959839357} | http://memocenbici.blogspot.com/2014/08/petits-canvis-grans-canvis-7.html |
mc4_ca_20230418_0_25762 | lll➤ Primera bona notícia en el conflicte de la brossa de Reus
Comença a arribar el reforç de vehicles de la brossa a Reus
La plantilla segueix sense descartar convocar vaga per Setmana Santa
dimecres, 11 de març 2020 - 18:20h
L'endemà que el govern de Reus amenacés d'imposar sancions si no es duia a terme el servei de neteja viària i recollida de brossa, l'empresa encarregada, Fomento de Construcciones y Contratas, ha reaccionat. Segons confirmen tant fons de la plantilla com fonts municipals, ja estan començant a arribar els primers dels divuit vehicles que han de servir de reforç per a l'actual flota, molt malmesa.
«Són vehicles de lloguer i no estaven tots disponibles alhora, però han començat a arribar», s'apunta des del govern local. La plantilla, per boca d'Ángel Martín de Sande, secretari general de sanejament urbà d'UGT a Tarragona, també confirma aquesta situació, que veu com «una alenada d'oxigen» en una situació crítica. Des d'aquest dilluns, de fet, el comitè de riscos laborals havia restringit la sortida de qualsevol vehicle que no estigués en condicions de fer el servei per garantir la seguretat de treballadors i ciutadania.
Es mostren «contents però no satisfets» amb l'anunci fet per part de l'empresa. Recorden que segueix havent-hi mancança de vehicles, fins i tot quan hagin arribat els divuit que han de quedar operatius a finals de mes. Tot i això, consideren que és una bona notícia, i reivindiquen el paper que hi ha jugat el comitè d'empresa i el de riscos laborals a l'hora de pressionar perquè arribés.
Imatge d'arxiu d'un dels vehicles que ja formaven part del servei de neteja de Reus | Laia Riba
Els treballadors segueixen sense descartar la vaga
De Sande apunta, però, que la vaga segueix sent una opció possible de cara a l'abril i, en concret, a la Setmana Santa. En aquest cas no la contemplen tant pel que fa a la reivindicació en relació amb la flota de vehicles, sinó com una mesura de pressió per negociar el conveni col·lectiu. Recorda que va decaure el 31 de desembre passat, i que Fomento es nega a negociar-lo fins que no hi hagi la nova licitació del contracte de neteja viària i recollida de brossa de Reus.
Segons explica, l'empresa ha congelat les condicions laborals, tot i que sí que s'ha assegut per negociar el conveni de la plantilla de Tarragona. De Sande lamenta que «després de més de 40 anys junts, ara Reus i Tarragona hagin de tenir convenis diferents». En responsabilitza de manera directa l'empresa que, afirma, no es vol comprometre a increments de la massa salarial mentre estigui en pròrroga.
En aquesta reivindicació també apunten a l'Ajuntament, «de manera col·lateral». Reclamen que quan es redacti la nova licitació, es contempli la revisió salarial, una mesura que, asseguren, no es preveu al plec que s'ha de licitar —es va aprovar al plenari reusenc, però diverses empreses hi van presentar recurs i, finalment, el Tribunal va donar la raó al govern—.
"👉 Reus allarga el conveni de col·laboració amb els voluntaris de Protecció Civil" "👏 Bones notícies per al futur trasllat de l'Escola Els Ganxets de Reus" | 0.858211 | curate | {"ca": 1.0} | https://tarragonadigital.com/reus/comencen-arribar-vehicles-brossa-reus |
macocu_ca_20230731_2_174942 | Blog Post Visita a l’Institut La Sedeta
20
by Escola i'Univers
Avui dilluns 19 de Febrer del 2018, les dues classes de 6è hem anat a l’institut de la Sedeta de Gràcia.
Uns alumnes de 2n de l’ESO ens han explicat una mica el sistema de l’institut, per exemple: les optatives (una de elles alemany), els horaris i què passa si arribes tard, que li donen molt importància a treballar amb ordinadors i també el treball de síntesi que es fa al final de curs. Després, hem anat a la classe de tecnologia i ens han explicat una mica el que fan en aquesta classe, ens han ensenyat el que estaven fent i hem pogut treballar amb els nens de 1r de l’ESO. Ens ha agradat molt fer la visita i que els alumnes de l institut ens expliquessin la seva experiència a l institut la Sedeta. | 0.777879 | curate | {"ru": 0.051047120418848166, "de": 0.002617801047120419, "en": 0.024869109947643978, "ca": 0.9214659685863874} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_197689 | El líder d'Unitat Aranesa prefereix que la Vall d'Aran sigui una província espanyola independent abans que una vegueria catalana El líder d'Unitat Aranesa i màxim responsable de l'Aran, el síndic d'Aran Francés Boya, ha assegurat aquest dilluns que prefereix que la Vall d'Aran sigui una provínicia espanyola independent abans que una vegueria catalana compartida.Boya retreu al govern que el nou mapa inclogui la Vall d'Aran a la vegueria de l'Alt Pirineu i ha argumentat, en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, que està disposat a anar a Madrid. "L'Estat només reconeix com ens autònoms aquells que estan considerats com a província. És veritat que és una aspiració complicada i difícil, però crec que des del punt de vista nacional de l'Aran també tenim dret a somiar. Aquesta és una aspiració de la qual no en responsabilitzem a Catalunya sinó que diem que si Catalunya no ho fa, nosaltres ho farem", ha explicat Boya.Més
Aran protectorat! Anschlüss Andorra! (us ho juro que si mai toco en un grup de punk faré una cançó que es digui així) | 0.849194 | curate | {"ca": 0.9827586206896551, "en": 0.017241379310344827} | |
crawling-populars_ca_20200525_15_62753 | També podeu veure les estadístiques de tot aquest número:
Títol Consultes Introducció 50 Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya. 1939-1993 162 Una escriptura dramàtica per als noranta. (Notes de lectura) 42 Teatre en català a València durant el franquisme: crisi d'un model escènic 134 El «Teatre Estudi» de Lo Rat-Penat 54 Notes sobre els autors mallorquins contemporanis 70 Les representacions de la poesia escènica de Joan Brossa entre el 1947 i el 1959 62 Joan Oliver i Salvador Espriu en el teatre de postguerra 213 Cap a una cronologia dels models teatrals de Pedrolo 218 L'obra teatral de Llorenç Villalonga 66 «Antaviana»: del text narratiu al text dramàtic 452 La maduresa d'un autor: Josep M. Benet i Jornet, de «Revolta de bruixes» a «Fugaç» 584 Rodolf Sirera i la renovació del teatre català 512
Notes: 1. Es defineix una consulta a un article com un accés al seu resum, o bé com la descàrrega del text complet quan aquesta no és a través de la seva pròpia pàgina de resum. 2. Es defineix una descàrrega d'un article com un accés directe al text complet sense haver consultat prèviament el seu resum, sempre que aquest accés no sigui a una pàgina externa a RACO. 3. Els accessos automàtics de robots, tant aquells que consulten el fitxer robots.txt com d'altres detectats per nosaltres, no es comptabilitzen com a consultes. També s'exclouen els accessos realitzats des d'adreces del CSUC. 4. Aquestes estadístiques comptabilitzen només les dades des de RACO. 5. Per determinar les consultes per país s'usen les llibreries GeoIP.
Coneix RACO | 0.825877 | curate | {"ca": 0.9890038809831824, "en": 0.005821474773609315, "cs": 0.00517464424320828} | : /index.php/Caplletra/article/estadistiques/299468 |
mc4_ca_20230418_5_780994 | Barcelona mitològica (I): Laietans, Hèrcules o Amílcar Barca? | Núñez i Navarro
Skip to main content Home Hello admin3Log outAdministrative toolbarDashboard (View and customize your dashboard. )Content (Find and manage content. )Structure (Administer blocks, content types, menus, etc. )Appearance (Select and configure your themes. )People (Manage user accounts, roles, and permissions. )Modules (Extend site functionality. )Configuration (Administer settings. )Reports (View reports, updates, and errors. )Help (Reference for usage, configuration, and modules. )Hide shortcuts Add contentFind contentMenúsTradueixAdm. ContentAdm. VideoCategories de notícies Edit shortcuts You are here Home » Barcelona mitològica (I): Laietans, Hèrcules o Amílcar Barca? Edit Notícies Barcelona mitològica (I): Laietans, Hèrcules o Amílcar Barca?Primary tabsVIEWEDIT(ACTIVE TAB)TRANSLATE Title * Barcelona mitològica (I): Laietans, Hèrcules o Amílcar Barca? HIDE SCHEDULING OPTIONS Publish on Date E.g., 24-07-2018 Time E.g., 10:46:36 Leave the date blank for no scheduled publishing. Categoria Ciutat Arquitectura Rehabilitació Fotografia Entrevistes Imagen destacada Image icon font_dhercules_gaudi_1.jpg (184.74 KB) Imagen principal Image icon font_dhercules_gaudi_1.jpg (184.74 KB) Pie de foto principal Font d'Hércules als jardins del Palau de Pedralbes. (c) V.Ferris Language Body (Edit summary) Formato Fuente HTML
Si heu llegit o vist “La Vida de Pi”, novel·la de Yann Martel, al final el protagonista pregunta al seu interlocutor quin de les dues històries que li acaba d'explicar prefereix, les dues expliquen la seva vida en alta mar en un pot durant un any després de sobreviure a un naufragi. Una història és sorprenent, sempre està acompanyat d'un tigre de Bengala anomenat Richard Parker i li ocorren mil peripècies delirants, l'altra és la lluita sense pietat de quatre persones per la seva supervivència, canibalisme inclòs. Quin de les dues històries explica millor l'ocorregut?, pregunta el nàufrag. La del tigre, li responen sense dubtar-ho. Els mites ens ajuden a contestar les preguntes existencials de la vida. Ho feien els grecs i ho seguim fent nosaltres. Necessitem històries per entendre l'inexplicable.
Per què Barcelona es diu així? Grans lingüistes com Joan Corominas ens expliquen que l'origen és un topònim laietà: Barkeno. Consten monedes laietanes amb aquesta inscripció i com els laietans eren de cultura hel·lena, Barkeno ve a dir “Fer Vaixells” o el que seria el mateix, “drassana”. Un fet lògic, ja que es trobava en un enclavament privilegiat per a l'entrada i sortida de vaixells. Lògic, però amb poc glamur i menys èpica per a una ciutat amb l'ànima de Barcelona. Però que no decaigui l'ànim, si en comptes de l'etimologia traiem el cap a la mitologia, tenim dues explicacions molt més sucoses, encara que sense base arqueològica o històrica.
La llegenda d'origen cartaginès ens relata que va ser Amílcar Barca qui va fundar la ciutat cap al 230 a. C. amb el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Nova fent esment al seu llinatge. Recordem que Amílcar va ser el vencedor de la primera guerra púnica contra els romans i pare del gran Anníbal, que va travessar els Pirineus amb 38 elefants en la segona guerra púnica contra Roma, ciutat a la qual mai va aconseguir arribar.
Però la llegenda que més ha calat en l'imaginari barceloní és la d'origen romà, amb Hèrcules com a protagonista 400 anys abans de la fundació de Roma. Segons la mitologia, Hèrcules, després del quart treball que li va ser imposat en penitència per haver assassinat a la seva dona i els seus fills, s'uneix als argonautes liderats per Jàson en la cerca del vellocino d'or creuant el Mediterrani amb nou navilis. Una tempesta va dispersar la flota prop de la costa catalana, encara que van aconseguir reagrupar-se tots excepte una nau. Jàson li va ordenar a Hèrcules la cerca del novè navili (Barca Nona), que va trobar a la vora del pujol de Montjuïc. Pel que sembla, als tripulants els va fascinar tant el lloc que amb l'ajuda d'Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat amb el nom de Barcanona.
Si fos la iconografia de la ciutat la que decidís entre una o una altra llegenda, Hèrcules guanyaria sense dubtar-ho. Tant Amílcar com Hèrcules comptes amb sengles carrers a la ciutat comtal. Però Hèrcules té dues importants fonts en la seva haver-hi, entre altres representacions.
Es tracta de la font ornamental més antiga de la ciutat i data de 1797. Obra d'estil neoclàssic de l'escultor Salvador Gurri, es va fer amb pedra de Montjuïc, la qual cosa podríem considerar poètic. El motiu de l'encàrrec va ser la visita del rei Carles IV i les seves noces amb María Luisa de Borbó-Parma. Però el seu emplaçament actual no va ser ni molt menys l'original. Inicialment es va col·locar en l'actual Passeig de Lluís Companys, a l'altura del carrer Comerç. Però en construir-se el Palau de Belles arts per a l'Exposició Universal de 1888, la font va quedar enclavada en els seus jardins fins a 1928, en què es va traslladar a la seva actual ubicació, en l'encreuament del carrer Còrsega i Passeig de Sant Joan.
La font és una columna coronada per Hèrcules nu recolzat en un garrot i amb una pell de lleó sobre el seu braç esquerre. En la columna, es veu un medalló de la parella real flanquejada per dos lleons i la font a la seva al voltant.
La font d'Hèrcules, de Gaudí
En el Palau Real de Barcelona, exactament en el bosc de bambús, està la font d'Hèrcules de pedra i ferro forjat obra d'Antoni Gaudí en 1884, l'existència de la qual no va ser descoberta fins un segle més tard en 1984. La font ornamental va ser pensada per a la finca que la família Güell tenia a Pedralbes, part dels terrenys de la qual es van cedir per a la construcció del nou Palacio Real, i durant molts anys va quedar amagada per la vegetació fins a la realització d'uns importants treballs de neteja fa tan sols trenta i pocs anys.
No obstant això, el déu omnipresent a la ciutat és Hermes, el germà d'Hèrcules, Mercuri en la tradició romana. Només a la plaça de Catalunya hi ha 47 representacions del déu grec alat protector del comerç, de la indústria i de la navegació. Però aquesta serà una altra història.
Tornant al principi, ja tens clar qui va fundar Barcelona? Els laietans, Amílcar o Hèrcules? | 0.797548 | curate | {"ca": 0.889067782965706, "es": 0.0027370793753018837, "en": 0.10642408629850265, "de": 0.001771051360489454} | https://www.nyn.es/index.php/ca/blog/barcelona-mitologica-CAT |
mc4_ca_20230418_10_10548 | El Racó Del Metal: El Clàssic de la Setmana # 15
ZZ Top, també coneguts com The Little Ol' Band from Texas, és una banda de blues rock i hard rock que es va formar l’any 1970 a Houston, Texas. Després de 38 anys de carrera (encara estan en actiu) són un dels pocs grups que mantenen la formació original: Billy Gibbons a la veu i guitarra, Dusty Hill al baix i la veu i Frank Beard a la bateria.
Les guitarres i baixos que fan servir en els seus concerts són molt peculiars i estan dissenyades pels mateixos músics, Billy i Dusty, juntament amb el luthier John Bolin. També peculiars i estranys són els noms dels seus àlbums: entre ells trobem Tres hombres, Degüello, El Loco, Eliminator...
I si parlem de dades i fets curiosos, no ens hem de deixar de mencionar l’aspecte físic de Gibbons i Hill. Sempre apareixen amb ulleres de sol (en un gest a la seva cançó Cheap Sunglasses de 1980), amb roba semblant (o idèntica) i, sobretot, les seves llargues barbes; l’any 1984 la firma Gillette els hi va oferir un milió de dòlars per afaitar-se les barbes en un anunci de televisió, però ells van declinar la oferta.
L’any 2004, concretament el 15 de març van entrar al Rock & Roll Hall of Fame i fa un parell d’anys van editar el que és el seu àlbum número 15 i l’any passat van haver de cancel·lar la seva gira internacional degut a un tumor benigne d’oïda de Dusty Hill.
Avui ens quedem amb el tema La Grange, editat l’any 1793 dins l’àlbum Tres hombres
Grandíssima banda. Sempre fidels al seu estil i amb molta trempera.
29 de març de 2008 a les 20:02
I tant que si Marc! !
Des del Kalimetal estem agraïts de que ens hagis visitat i ens hagis deixat un comentari! !
Segueix visitant-nos perquè de grans bandes sempre en trobaràs aquí!! I els ZZTop segur que repetiran
31 de març de 2008 a les 19:36 | 0.780706 | curate | {"ca": 0.9780775716694773, "pt": 0.01011804384485666, "oc": 0.010680157391793142, "fr": 0.0011242270938729624} | http://kalimetal.blogspot.com/2008/03/el-clssic-de-la-setmana-15.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_530888 | Queden 10 dies per que el divendres 27 al vespre s'inaugurin els jocs olimpics, no he vist cap fil, ni se si algú els segueix, per mi es l'unic cop que veig retransmisions d'esports que sino, mai veuria. Entenc que ho haurem de veure tot per TVE, i que ens tocarà veure força esportitstes espanyols, algú saps si per internet hi haurà canals que facin retransmisions mes neutrals? Algú s'atreveix a dir quin estat aconseguirà mes medalles? entre els 5 primers suposo que tindrem els habituals, EUA, Xina, Russia, Alemanya i UK Linko la web dels jocs http://www.london2012.com/ El link al calendari amb cada dia i quines competicions hi ha. http://www.london2012.com/schedule-and-results/day=28-july/list.html
Tothom mirant Televisión Española eh, baconets? La independència mediàtica i lingüística per quan arribarà?
Com sempre l'impecable Joaquim donant lliçons de moral. Després et preguntaràs perquè d'altres et tenen mania. | 0.74326 | curate | {"ca": 0.8748639825897715, "en": 0.07399347116430903, "es": 0.051142546245919476} | |
crawling-populars_ca_20200525_16_23580 | Com a pares, intentem ser al seu costat i acompanyar-los de la millor manera possible. Carles Ventura ens facilitarà aquest camí.
Per inscriure's només cal enviar mail a [email protected] amb les dades del participant i mail de contacte. Es gratuït.
Horaris: De dilluns a dijous de 9 a 13h i de 16h a 19h. Divendres de 9h a 13h. | 0.61629 | curate | {"ca": 0.7659574468085106, "es": 0.16717325227963525, "fr": 0.0668693009118541} | : /actualitat/les-5-frasesbombadels-adolescents-que-ens-fan-explotar |
racoforumsanon_ca_20220809_4_57327 | Doncs això. Resulta que l'altre dia a l'ascensor vaig sentir com la portera li deia a la del cinquè que el fill d'un cosí seu tenia un amic a qui li havien explicat que els immigrants reben ajuts que els autòctons no poden rebre. Us ho podeu creure? És terrible, hem de fer alguna cosa. Que té algú alguna altra prova més irrefutable encara que aquesta? Que la puji al fil, si us plau, i anirem junts a denunciar-ho.
demagògia.
Gràcies per les proves que aportes. Són tan fefaents com les de la resta! Ja pdoem anar a denunciar-ho al jutge!
Bé, aporto les mateixes que les teves.
Jo noc aporto proves perquè jo no afirmo res. És la diferència. Tu dius que els immigrants reben ajuts que els autòctons no poden rebre? Proves.
jo no he afirmat res del que dius, només he dit que feies demagògia. | 0.73518 | curate | {"ca": 0.8868894601542416, "pt": 0.10411311053984576, "en": 0.008997429305912597} | |
macocu_ca_20230731_0_433053 | Els nostres mantres
”Si fóssim un país com els Estats Units o el Brasil, que han sabut exportar la seva música, el món fora ple de panderos quadrats i tothom pixaria colònia, amb això! Però som un país on certes coses fan vergonya, i ens n’amaguem perquè no semblen modernes” deia Guillem Ballaz quan va presentar el seu disc Projecte Pandero. Aquest cap de setmana al Masroig va haver-hi la jornada sobre pandero quadrat a la qual vaig assistir a un parell de sessions. Val a dir que a banda del pandero del Priorat vam fer un tomb per la Península i el Nord d’Àfrica. Segueix...
L’etnomusicòleg colombià Mauricio Molina ens va fer arrencar dels panderos sons a l’es l del nord de Portugal, Galí-cia, Astúries per una banda, i el Nord d’Àfrica i Catalunya per l’altra, sí catalanocatalans, l’es l de tocar el pandero a Catalunya s’assembla més a l’Africà que al Galaicoportuguès.
Surto de tema, però em torna a quedar clar després d’aquest viatge que amb d’altres pobles de la Península ens uneixen tradicions similars, com seria la música de pandero a Castella, les birllas de Campo, i un llarg etc. però que el poder central ha decidit per activa i per passiva oblidar per sempre i fomentar altres aspectes culturals. Volent contruïr uns ponts de ferro han deixat perdre ponts naturals.
Sigui com sigui, Mauricio Molina ens va fer una master class en tota regla, aquells que es dediquen a la percussió tenen feina per dies. Vam veure com al Nord-oest de la Península el pandero era un instrument que servia i serveix per cantar, per ballar i per anar de processó. Un instrument senzill, gairebé atàvic, que ha estat ventat durant segles per a acompanyar la veu del cant.
Més tard la cantadora Laia Pedrol ens va centrar al repertori del Priorat, Prades i la Ribera amb les tonades que s’han recollit de cançons de pandero, i de les quals vam esbossar un assaig de cadascuna.
Els dos tallers queden incomplets però, cert és que ens van passar lletres i partitures, però uns primitius mp3 amb aquestes cançons i tonades penjades en una web serien el col·lofó ideal a aquestes jornades. Si es tracta de repop-ularitzar el pandero, què voleu què us digui, jo m’aprenc més tonades escoltant les cançons del mòbil que llegint par tures.
Cantar al ritme repetiu i fosc del pandero seria l’equivalent al nostre mantra. No era estrany que en un principi aquestes cançons acompanyessin a casaments, bateigs, Corpus i festes majors... la repetició ens predisposa a un estat anímic procliu a l’espiritualitat... Però vaja, també s’han recollit cançons de pendero que devien ser del cap al final de la festa religiosa, quan potser el menjar, el beure i que les autoritats s’haguessin re rat, donaven pas a unes lletres més desenfadades. En tot cas, el pandero servia per a cantar de tot, i tal com vam veure al Masroig, encara pot fer aquesta funció.
0 comentaris: | 0.860697 | curate | {"ca": 0.9537918871252205, "it": 0.041622574955908286, "en": 0.004585537918871252} | |
mc4_ca_20230418_13_395902 | “Sant Sebastià Interpretat” Exposició d’Urban Sketching Girona | Museu del Suro
13.4.17 - 15.10.17
NOTA DE PREMSA urban sketchers | 0.41829 | curate | {"ca": 0.6220472440944882, "de": 0.14173228346456693, "en": 0.23622047244094488} | http://museudelsuro.cat/exhibition/girona-urban-sketchers/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_224785 | El Reial Madrid ha emès un comunicat en el qual confirma que té previst estudiar el prendre mesures legals contra l'ex vicepresident del FC Barcelona, Alfons Godall, per les seues declaracions després del partit de Lliga de Campions sobre l'entrenador José Mourinho, al que va qualificar de "psicópata". Declaracions de Alfons Godall al Twitter: "Lamentable el psicópata celebrant els gols com si fóra un jugador. Serà per a compensar la frustració d'haver sigut molt dolent com a jugador. En els últims 5 minuts i a empentes i rodolons, l'equip del psicópata ha salvat els 3 punts. Llàstima! Les han passat putes, però..." Comunicat del Madrid a la seua web: El Reial Madrid C.F. rebutja amb la màxima fermesa les desqualificacions de l'ex vicepresident del F.C. Barcelona, Alfons Godall, cap a la figura del nostre entrenador, José Mourinho, després de la conclusió del partit del passat dimarts entre el nostre equip i el Manchester City. El Reial Madrid C.F. condemna aquest atac i ha encarregat als seus serveis jurídics que emprenguen les accions legals que consideren oportunes. El Reial Madrid C.F no va a permetre atacs d'aquesta naturalesa i actuarà sempre enfront d'aquells que atempten contra l'honor d'els qui formen part del nostre club
Quin personatge aquest en Godall. | 0.800938 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_353879 | Unitat didàctica número 4 Muntage de menjadors
Unitat didàctica número 4. ( realitzada el curs 1998-1999 amb 4 ESO)
Unitat didàctica realitzada el curs 2014-2015 amb 2 CFC. Revisada , ampliada i fotografies afegides
Normes de servei a taula i muntatge de taules de restaurant.
1r BENVINGUDA I ASSEURE AL CLIENT Cal donar una bona i càlida benvinguda al client quan entri al nostre local Si no se li pot atendre en el moment, Saludar-lo i informar-lo que quan ens sigui possible tindrem seva taula llista Si hi ha alguna possibilitat donar-li l'opció de taula 2n SUGGERIR al client Presentar el menú fent especial èmfasi en l'Especialitat del dia Suggerir les begudes Suggerir al client els entrants corresponents 3r BEGUDES I LA PRESA DE COMANDA
Portar a la taula les begudes i oferir al client per si tenen algun dubte amb el menú Apuntar la comanda del client en l'ordre corresponent Preguntar al client si desitja algun aperitiu o entrant mentre espera que li servim Repetir la comanda per assegurar-se que tot està bé 4t PASSAR L'ORDRE Aquí farem èmfasi que depenent del restaurant es passés l'ordre mitjançant l'ordinador o bé es passés l'ordre directament a la cuina Durant el transcurs d'aquest temps de servir al client (aquest no deu sobrepassar els 10 minuts des de la presa de comanda) acabarem de preparar la taula amb els extres necessaris (condiments, salses, combois, etc) 5è INICIANT EL SERVEI Revisar la comanda abans de portar-lo a la taula (màxim 10 minuts des que es va prendre la comanda) Si hi ha nens portar aquests menús els primers Recordar el nom dels plats segons els estiguin servint cada comensal Quan tots els plats estiguin servits, s'ha de preguntar al client: hi ha alguna cosa més que pugui portar-los o servir? Oferir si cal una nova beguda i estar sempre pendent de que els gots no estiguin buits 6è REVISAR LA TAULA CONSTANTMENT
Preguntar especialment com aquesta el menjar (Mai interrompre al client sempre buscar el moment adequat per preguntar si esta tot bé o si necessiten alguna cosa més) Si el client necessita alguna cosa mes (tovallons, begudes, mantega, pa, etc) portar immediatament 7è ESTAR SEMPRE ATENTS DURANT EL SERVEI Anticipar-se en tot moment a les necessitats i peticions del client (llegir la taula) Retirar vaixella i coberteria innecessària que hi hagi a la taula Retirar en tot moment ampolles buides, oferir begudes novament i no deixar mai gots buits Estar pendent en tot moment dels senyals del client 8è PRESENTAR I OFERIR ELS POSTRES Presentar la carta de Postres Suggerir les postres del dia o de la casa Si el client declina les postres oferir cafè o infusions Retirar de la taula tota la vaixella i coberteria a excepció dels coberts de postres o cafè i les copes de begudes 9è COMPTE, acabant LA TAULA
Un cop el client demani el compte, aquesta no s'ha de demorar més de 3-4 minuts Repassar el compte abans de lliurar-la, verificar que està tot correcte Preguntar-li al client si vol alguna cosa més Retirar tota la vaixella sobrant 10è COMIAT DEL CLIENT
Acomiadar del client, agraint la seva visita Oferir un bon servei, tenir en compte els detalls i esforçar-se per la satisfacció del client amb seguretat va a convertir el seu negoci en un lloc al qual els clients sempre vulguin tornar perquè sabran que trobaran un bon producte en un bon ambient d'amabilitat. Tipus de muntatge de taules.
Taula Imperial. Cos de doble taula amb dues mitges “aspirines” a les capçaleres ( opcionals). És l’estructura més pomposa i que permet més tipus de decoració. Apropiada per dinars especials de com a màxim 60 comensals ja que si és més llarga perd l’estètica que la caracteritza. A les capçaleres no hi seu ningú.
Taula amb forma de “I” És una taula allargada de cos simple, de muntatge fàcil i ràpid però no és recomanable per a més de 30 comensals. A les capçaleres si el local ho permet hi pot haver comensals.
Taula amb forma de “T” És una taula allargada de cos simple i creuada a un cap per la presidència. Pot ésser més allargada que una taula “I” per no a de sobrepassar els 50 comensals.
Taula amb forma de “U” Són dues taules juntes per un cap per una taula( sol ésser la presidència). Apropiada per a uns 40/70 comensals. S’ocupen ambdós costats dels braços de la “U”, però del la taula presidencial sols el costat exterior.
Taula amb forma de “E” o “pintes”. Depenent de si tenen tres o més braços, adopten un dels dos noms. Són taules molt apropiades per a molts de comensals (100 o més). No solen dur presidència.
Taules rodones o “aspirines”. Una tendència molt forta darrerament, és la de col·locar els comensals en taules rodones (10/14 com a màxim per taula), que es distribueixen pel menjador, properes a una taula “imperial” on col·locaren la presidència.
Aquesta estructura s’acobla molt bé als diferents tipus de locals.
Normes generals per al servei a taula.
1) Es col·locarà tot el material a taula sempre per la. dreta 2)Es posaran 2 plats per client un de base i un pel pa. .
3)Els coberts que es posin a la taula es duran sempre damunt un plat amb una servilleta, anomenat muletilla. També s’emprarà sa muletilla per portar altres objectes a la taula. Per exemple: Tabac, un diari, el conte i el canvi.
4)La servilleta es pot col·locar sobre el plat de pa o una copa
5) la servilleta també es pot col·locar sobre el plat de base 6) Els escuts, anagrames o dibuixos de la vaixella amb a anar ben col·locat respecta del client.
7) Es retiraran abns del servir tots aquells plats o coberts que sobren si han quedat seients buits.
8) Evitar esperes innecessàries al client.
9)La retirada de plats es farà per l' esquerra
10) El servei directa amb font o palanganes es farà per la esquerra.
11) S’ha d’evitar tocar els aliments amb les mans.
12) Les copes de vi es retiraran abans de servir el postre. Les de cava, aigua o xupitos no.
13) No copejar ni vaixella ni coberteria.
14) Canviar sovint el cendrer, si està brut.
15) Vigilar les categories a l’hora de servir ( sexe, amfitrió, edat, etc)
16) No retirar res si no han acabat tots els comensals.
17) No es recomanable a l’hora de muntar una taula posar-hi el cendrer ni el comboi, però si el saler.
18) Si montam una taula amb decoració, primer posar aquesta i desprès montar la taula.
19) Servir el vi blanc fred ( 6-8º), el negre a temperatura ambient (16-18º), i el cava a 3-4º. El vi blanc i el cava dins cubitera.
20) Col·locar renta-dits si és necessari.
Conducta i Servei al menjador.
Un bon cambrer a de reunir una sèrie d’aptituds, algunes innates i altres que te que anar millorant i potenciant per aconseguir ésser un bon professional. Aquestes aptituds són:
A. Físiques: Resistència, força, lleugeresa de gestos, no tenir greus defectes físics, bona presència ( neteja personal i vestimenta coherent). Un cambrer ha de ésser elegant.
A. Intel·lectuals: Bon nivell d’estudis i idiomes. Bona memòria i retentiva, facilitat d’expressió, no ha de ésser vulgar ni descortès. Un cambrer a de ésser educat.
A. Professionals: Disciplina i subordinació, responsabilitat, amor a la professió, domini de si mateix, coneixement extens sobre la seva professió.
A. Morals: Ha de ésser honrat, tenir bona fe, perseverància, companyeris- me i autoritat.
Realitza un dibuix/croquis dels diversos tipus de muntatge de taules per banquets, indicant :
*El nombre de comensals de cada un del tipus
*La col·locació de la presidència.
* I el lloc més coherent per la col·locació de la decoració.
Si un client et fa una reclamació per alguna cosa que tu saps que no es veritat, o sia, que el client s’equivoca. Com actuaries?. I si te la raó?
C) *A una taula tenim una persona visiblement major que les dames, però no és la amfitriona. La servirem primer , o servim primer a l’amfitrió?
*Si a una taula tenim 6 persones de la mateixa edat però de distint sexe, a qui servirem primer? I en segon terme?.
Imagina una situació extrema o anormal dins un restaurant( que pugui ésser verídica) i explica com hauríem de reaccionar o com reaccionaries.
Mínim 150 paraules.
Deixa la teva opinió a : [email protected] Juan Antonio Fernández Vila.
08-10-2014 07:42:22. | 0.800719 | curate | {"ca": 0.9492075377511544, "en": 0.008236615499812805, "es": 0.03219767877199551, "fr": 0.003993510545363784, "oc": 0.004492699363534257, "ec": 0.0018719580681392737} | http://cuinant.com/menjador.htm |
mc4_ca_20230418_16_570601 | Uma estrena "Standing in the sun", enregistrat a La Bonne - La Bonne
Estàs aquí:Inici / Noticies / Uma estrena “Standing in the sun”, enregistrat a La Bonne
Uma estrena “Standing in the sun”, enregistrat a La Bonne
16 d'abril de 2020 per La bonne
La cantant empordanesa presenta el tema “Standing in the sun” enregistrat a La Bonne i emmarcat dins del seu primer projecte músical.
Diu la Uma Bunnag que la música li permet experimentar i trobar noves maneres de transmetre tot el que porta dins. En aquest sentit, el seu treball és una mescla d’influències difícil de definir. Ho diu ella, i ho diuen les seves referents musicals (Ella Fitgerald, Nico, Macy Gray, Bebel Gilberto…) tan diverses com el seu origen. Criada a cavall entre l’Empordà i Bangkok, la cantant presenta aquest 16 d’abril el seu primer EP, “Bel·li” (Slow Dance, 2020), un projecte íntim que la crítica emmarca dins del folk experimental.
El mes de novembre passat, la Uma va estar en residència a La Bonne enregistrant el seu tema “Standing in the sun”. Aquest és l’últim senzill del disc, una cançó sobre l’optimisme etern que ajuda a afrontar els daltabaixos de la vida. En aquest sentit, vol celebrar la incondicionalitat de totes les àvies, mares, germanes, cosines, nebodes i amigues. Amb ella i dempeus sota el sol d’aquest videoclip, les celebrem a totes. | 0.774842 | curate | {"en": 0.094553706505295, "ca": 0.905446293494705} | https://labonne.org/uma-estrena-standing-in-the-sun-enregistrat-a-la-bonne/ |
cawac_ca_20200528_11_63283 | En poques hores, l'emissió durant la final de la Superbowl d'un anunci de la web de compres col·lectives Groupon ha tingut a internet un efecte similar al del comentari sobre Egipte que va fer David Bisbal al seu Twitter i que va provocar el famós "trending topic" #turismobisbal.
L'anunci presenta un Tibet amenaçat per després dir que fan un peix al curri molt gustós que, gràcies a la compra en grup, ara surt molt més barat.
El blog corporatiu de Groupon explica que buscaven una campanya que s'ajustés al seu sentit de l'humor. Però la campanya no ha agradat gens ni als pro tibetans ni als nacionalistes xinesos. Als primers, per la lleugeresa amb què es prenen la seva delicada situació, i als segons, perquè no admeten una versió diferent al "Tibet harmoniós".
El que està clar és que probablement han aconseguit el que buscaven, que la gent parli d'una marca que fins ara ben pocs coneixien. La polèmica està servida.
Sobre el blog
Barris enderrocats, edificis en construcció, immigrants rurals que arriben carregats a les estacions de tren de les ciutats on busquen feina, restaurants i comerços que obren a totes hores, gent dormint o menjant en estones mortes a la feina... Són escenes habituals d'una Xina, i per extensió el continent asiàtic, que no descansa i que avui lidera el creixement mundial. "Obert per obres" per aquesta dinàmica trepidant, però també per aquell Orient cada vegada menys llunyà que s'obre a la resta del món. Una obertura econòmica i social que es resisteix en el terreny polític i de les llibertats. Una obertura simbolitzada també per aquest nou blog, una finestra dels canvis que, amb els seus llums i les seves ombres, relatem tant a Catalunya Ràdio com a TV3.
Sergi Vicente Nascut a Barcelona el 1975. Va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1999 va començar a treballar a Televisió Espanyola com a reporter local. És corresponsal de TV3 a Pequín des de la primavera del 2003, quan va començar a enviar cròniques sobre la crisi de la pneumònia asiàtica o SARS. | 0.876769 | curate | {"ca": 0.9935579781962339, "es": 0.006442021803766105} | http://blogs.324.cat/obertperobres/obertperobres.php?blogid=616&archive=2011-2-7 |
macocu_ca_20230731_6_390958 | Entre les dades que ofereix destaca que el 64 % dels fons externs captats per les universitats públiques catalanes l’any 2010 prové de convocatòries competitives, i d’aquest, un 22 % és d’origen europeu, xifra en consonància amb els estàndards internacionals.
Quant a la producció científica del període 2005-2009 encapçalada per les universitats, ha representat el 0,7% del món i el 40% s’ha fet amb la col·laboració internacional; la seva qualitat té un impacte superior a la mitjana mundial, ocupa les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat i se situa en una bona posició intermèdia dins la UE-15, tant en relació amb la població com al PIB.
L’impuls prioritari a la transferència de coneixement per part de les universitats ha significat que d’una mitjana de 70 sol·licituds de patents anuals, un 40% se sol·liciten a escala mundial i ha generat, l’any 2011, el 21% dels ingressos per transferència del total d’universitats de l’Estat.
Si bé l’estudi conclou que el sistema de recerca català és capdavanter en l’àmbit estatal i equiparable, quant a resultats, al de sistemes universitaris de països més avançats de la UE, també posa en evidència un sistema en tensió a causa de la situació de crisi actual. Poder mantenir i millorar, si és possible, aquests resultats, a més d’enfortir la innovació a partir del coneixement generat, aconseguir una connexió més sòlida entre universitats i empreses i potenciar la cultura emprenedora, són els reptes que caldria assolir en la construcció d’una societat i una economia del coneixement. | 0.872804 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_95421 | Education & Coaching Experiences: BON JUGADOR, MILLOR PERSONA
Estic il·lusionat amb la publicació del meu tercer llibre, que porta per títol Buen deportista, mejor persona (Proteus, 2010). Durant aquest mes de juny farem la presentació... però no vull avançar esdeveniments, ja us tindré informats. Del que us vull parlar és la gènesi del títol. Com haureu copsat, el títol del post és lleugerament diferent al títol que porta el llibre. Podríem dir que aquesta ha estat la distància entre el criteri editorial i la meva proposta original. Una distància, com podreu entendre, ben assumible.
Però què indica aquest canvi? Bé, crec que bàsicament podríem dir que el tipus lògic dels esportistes inclou als jugadores, però que de fet no a tots els esportistes podem nomenar-los jugadors. Els jugadors són, bàsicament, d'esports d'equip, encara que també en alguns esports individuals, com en el tennis. Per tant, un ajustament molt encertat.
Havent desvetllat aquesta interioritat del procés d'edició, vull dir-vos com se'm va ocórrer proposar aquest lema com a títol del meu tercer llibre. El cert és que en la meva experiència com entrenador de bàsquet he sentit algunes vegades aquesta expressió, sobretot en converses entre entrenadors. Aquest "bon jugador, millor persona", però, amaga diferents interpretacions:
- ÉS BO TÈCNICAMENT, TOT I QUE EXCEL·LEIX EN LA QUALITAT HUMANA. Ens pot donar a entendre que els aspectes personals, la qualitat humana, superen el que pot arribar a ser com esportista, és a dir, a nivell tècnic. Crec haver llegit aquests dies, en alguna entrevista entorn a David Barrufet i la seva retirada, que en el seu cas la persona està pel damunt del professional, referint-se a la dimensió personal d'una persona que ha assolit més de 70 títols. És realment tant superlatiu a nivell humà que podem assignar-li a Barrufet? No seran coses que també es diuen, sobretot, de cara a la galeria?
- DIEM QUE ÉS BONA PERSONA PER TAPAR LA MEDIOCRITAT DEL SEU JOC. De vegades també he tingut la sensació que alguns entrenadors han fet broma de la mediocritat tècnica d'algun jugador, i han fet servir aquesta expressió per tractar de treure-li alguna virtut al jugador en qüestió. És escaient dir que un jugador "és bona persona" per així tapar les carències en el seu joc? No es tracta d'una manera de maquillar si és bo o no jugant al seu esport?
Acabo fent una breu referència a Thierry Omeyer, el porter del Kiel que ens va donar la tarda el diumenge passat. Si algú no va veure la final de la Champions d'handbol entre Barça i Kiel, dir que el porter francès va tenir una actuació realment provocadora. Fins a tres i quatre cops es va encarar amb Juanín i Víctor Tomás després de fer algunes aturades de mèrit. Algú dirà: no demostra ser una bona persona si actua d'aquesta manera. Jo seré cautelós, i us diré que llegiu el meu llibre per treure'n l'entrellat.
Omeyer va donar-li la volta a la final, i al cap i a la fi cap dels col·legiats el van amonestar per la seva actitud desafiant. En bàsquet, jo us hi dic, li haguéssin xiulat falta tècnica ben fàcil. Però si diguéssim que Omeyer és mala persona, també ho hauríem de dir, potser, de Mourinho, que també en sap un munt de provocar. A partir d'allà, on posem la línia del bon esportista vs. mal esportista, i de la bona persona vs. la mala persona? I podem diferenciar al jugador de la persona? Són compartiments estancs? Grans preguntes per anar contestant de mica en mica.
Publicat per Mauro Valenciano Oller a 15:58 | 0.781448 | curate | {"en": 0.043654235328129516, "ca": 0.8988146863255276, "it": 0.010985834056085574, "es": 0.0465452442902573} | http://coachdynamics.blogspot.com/2010/06/bon-jugador-millor-persona.html |
mc4_ca_20230418_9_152124 | Programació del Festival de Música de Cadaqués 2011 | Sonabé.cat
← Cantània al Jardí de Figueres
Kodjo Senyo i Albert Llovet al Soul Cafè de Figueres → | 0.635832 | curate | {"ca": 1.0} | https://sonabe.wordpress.com/2011/05/23/programacio-del-festival-de-musica-de-cadaques-2011/ |
macocu_ca_20230731_4_197181 | Teatre, dansa, creació pròpia, residències artístiques i molt més en la nova programació de Projecte Inestable
27/01/2022
Projecte Inestable obri el primer semestre de 2022 amb un programa polifacètic que acull diferents projectes artístics que van des de l'exhibició en sala de teatre i dansa i la creació de la nova obra de Teatre de l'Inestable, fins a diferents residències artístiques i cicles teatrals dirigits a alumnes de secundària. La seua sala, Espai Inestable, situada a Ciutat Vella, continua apostant per les arts escèniques més aguerrides, més alternatives i més polítiques, oferint un lloc important a la dansa i a les estrenes de companyies locals. Memòria, crítica, resistència, identitat, solitud... són alguns dels temes que travessen les noves propostes del que queda de temporada, amb un clar protagonisme de la dona creadora valenciana: Paula Úbeda, Eva Zapico, Paula Martínez, Jéssica Martín i Carla Chillida.
El mes de febrer acollirà quatre peces teatrals. La primera d'elles és l'estrena de La mare coratge de Malatesta Teatre, una adaptació de Paula Úbeda de l'obra de Bertolt Brecht, amb la qual la jove creadora valenciana fa un esbós de la societat en la qual vivim a partir del clàssic teatral. Li segueixen Algún sitio al que volver de la veterana del teatre alternatiu Cambaleo Teatre i Huésped, de la nova companyia local La Galguera, un text amb tocs d'autoficció que parla de temes tan universals com la solitud i que està escrit i interpretat per Paula Martínez. Finalment, Espai I nestable presentarà Fraude o las consecuencias del fracaso d'Eva Zapico, una història que actua com a metàfora del sistema social i la mentida estructural sobre la qual s'assenteix.
Març arrancarà amb l'estrena de la nova creació de la companyia pròpia, Teatro de lo inestable. Aus migratòries, que s'estrenarà el divendres 11, tracta sobre la immigració des de diferents perspectives; d'una banda, la despoblació de les zones rurals a les ciutats que va viure la societat espanyola en els anys 50 i com algunes d'aquestes persones van emigrar a França cercant un lloc millor; i, per un altre, fa una actualització de l'emigració que certs personatges i col·lectius duen a terme per a evadir impostos.
En canvi, abril serà el mes dedicat a la presentació dels projectes gestats en les diferents residències artístiques de dansa que acull Projecte Inestable aquest primer semestre de 2022. Aurora Diago, Alberto Cortés, Javier Hedrosa i Ladyfunta mostraran en sala les seues propostes, algunes d'elles en col·laboració amb el festival Dansa València. Amb la finalitat d'impulsar la creació coreogràfica de joves artistes, el centre dona suport a processos de residències basats en les bones pràctiques nascudes en Graners de creació. Aquestes iniciatives de Graners estan permetent la creació de nous projectes de joves talents amb l'estreta col·laboració del Centre del Carme Cultura Contemporània.
El mes d'abril tancarà amb l'estrena de Vincent, de la companyia valenciana L'últim toc Teatre. Un text d'Emili Chaqués que, a cavall entre el deliri i l'espiritualitat, relata la passió, mort i resurrecció de Vincent Van Gogh.
La sala mostrarà el primer cap de setmana de maig dues produccions de la companyia Taller placer; Sumari 3/94 i El esfuerzo constante de ganarse la vida, dues peces de Vicente Arlandis. En la primera, Arlandis relata la història del seu pare, que va ser detingut i acusat per un crim que no va cometre, i la segona és una peça performativa que reflexiona sobre la disciplina i el temps que les persones inverteixen a treballar.
També al maig, Projecte Inestable oferirà una nova oportunitat per gaudir del talent coreogràfic de la mà del Festival 10 sentidos. Fruit de l'arrelada col·laboració entre el projecte cultural i el festival de dansa, primer tindrà lloc el Certamen coreogràfic i, després, un espectacle de la seua programació que més endavant es revelarà.
En la línia de les propostes més avantguardistes en dansa, la balladora i coreògrafa andalusa Belén Maya presentarà el diumenge 15 de maig el seu espectacle Yo quiero ser humana, una conferència ballada que reflexiona sobre l'anomenat Nou flamenc.
A partir del 21 de maig, la sala presentarà un cicle teatral amb el qual tancarà la programació d'aquest primer semestre de 2022. Sobre l'escenari tindrà lloc Jo vaig ser pròsper de Projecte Ingenu, amb la col·laboració de la Nau Ivanov, una peça (premi BBVA de teatre 2021 al millor espectacle i la millor direcció) que tanca la trilogia que la companyia dedica a l'obra de Shakespeare. La companyia de Carla Chillida, A tiro hecho, estrenarà Venezuela, una peça que reflexiona sobre el funcionament dels mitjans de comunicació, com fabriquen l'opinió pública. Finalment, per acabar la programació de juny, Els talents de La Farserí a, una història d'amistat i fracàs, i Paralaje, última cosecha d’El pez volador, una tragicomèdia sobre l'egoisme humà.
Sota el paraigua de Teatre de la Joventut, el centre ofereix un pla d'accions de caràcter artístic i pedagògic dirigit a l'alumnat de secundària per assistir al teatre com a públic. Federico, función sin título de L'Últim toc Teatre, Diaris de l’adolescència de Teatro de lo inestable i La ciudad de escarcha de Crit Companyia de Teatre són les tres obres que aquest semestre es presentaran en sala a través de 20 funcions, les quals congregaran a més de 2000 alumnes.
Sobre Projecte Inestable
Projecte artístic que sent, pensa i sua per les arts escèniques, per la qual cosa treballa, en diferents línies la difusió, la reflexió i la recerca teatral, de manera que: programa teatre, dansa i altres contaminants en Espai Inestable (sala d'exhibició); crea espectacles de teatre i dansa etiquetats com a avantguarda, nous llenguatges o experimentació amb la companyia pròpia Teatro de lo inestable; edita la publicació de referència de les arts vives Red escénica (abans Acotaciones en la caja negra); gestiona projectes artístics d'àmbit internacional; i escolta i parla amb tot aquell que vullga conversar sobre arts escèniques.
Contacto | 0.873324 | curate | {"ca": 0.9970119521912351, "en": 0.0016600265604249668, "es": 0.0013280212483399733} | |
mc4_ca_20230418_12_747902 | Remitjons (el que ens sobra de la vida ): Bancs fills de puta!
A hores d'ara a ningú no li sorprendrà un post parlant de bancs lladres (varga la rebundancia). Les seves comissions fan que cada dia siguem éssers més desgraciats, miserables i plens d’odi. El meu comentari de hui, però, va per aquí, ja que la seva capacitat per a sorprendre'ns no té límit.
Fa uns mesos vaig sol·licitar al meu banc que deixés de manar-me correu per estalviar-me 30 cèntims al mes a causa de les meves profundes conviccions ecologistes.
A l'oficina no em van posar cap problema, sinó que em van animar, ja que volen promoure la seua banca per internet.
Després d'un temps sense rebre cap carta, m'adone, però, que els molt fills de puta segueixen cobrant-me cada mes el preu del correu.
Parle amb el director de l'oficina i m'assegura que és un error que van a solucionar. Una puta mentida. Truque al servei d'atenció al client i em diuen que no es pot fer res, que el Banc d'Espanya els obliga a comunicar-me cada mes, els moviments del meu compte. Cabrons dels collons, també us obliga a cobrar-me?
És molt poc, i amb això mai no sortiré de pobre...pero és meu. A més, el mes que jo deixe de pagar-los a ells aquests mateixos 30 cèntims en la lletra de la meva hipoteca, em fotran una comissió i uns interessos.
Em trobe davant d'una cruïlla i no sé què fer.Necessite que algú m'ajude a decidir-me per una d'aquestes opcions:
C (amb totes les seues variants)
Publicado por Remitjó en 7:20
Srta. Tiquismiquis 15 de gener de 2010 a les 13:24
Definitivament C, com la vitamina, és molt sa i li evitarà l'stressss
Remitjó 16 de gener de 2010 a les 8:42
Gràcies. Demà mire els telediaris. | 0.821447 | curate | {"ca": 0.9690346083788707, "es": 0.030965391621129327} | http://remitjons.blogspot.com/2010/01/bancs-fills-de-puta.html |
mc4_ca_20230418_10_360958 | El blog de l'IEVA: 25ena Mostra de Titelles a la Vall d'Albaida
25ena Mostra de Titelles a la Vall d'Albaida
La pròxima setmana, del 3 al 8 de novembre, els escenaris de 18 poblacions de la Vall d'Albaida obrin les seues portes per acollir una de les manifestacions culturals més reeixides de la comarca i de la Comunitat Valenciana: la Mostra Internacional de Titelles a la Vall d'Albaida que en esta ocasió aplega a la seua 25a edició. Sota la direcció artística de Vicent Vila, responsable de l’Escalante Centre Teatral, la programació està formada per 52 funcions dividides a parts iguals entre sessions escolars per un costat i per a tots els públics i públic adult, per un altre, a càrrec de 22 companyies (sis internacionals, set valencianes i nou de la resta de comunitats espanyoles).Entre les línies seguides per a potenciar la programació destaca el rècord de companyies procedents de fora de les nostres fronteres. Dos solistes de referència mundial en les seues disciplines: l’australià Richard Bradshaw en les ombres i el rus Victor Antonov en les marionetes de fil, encapçalen un repartiment que es completa amb The pig dels anglesos The Whalley Range All Stars, El elefantito dels Muschetarii (mosqueters) de Romania, El país azul dels francesos Azika i la carpa dels italians Teatro delle Briciole on representen la seua particular versió de El patito feo.Aquesta internacionalització no ha suposat que la mostra deixe de costat el seu caràcter de punt d’encontre dels titellaires valencians. De fet, Bambalina Teatre Practicable (Kraft) rebrà el Premi d’Honor de la MIT per haver-hi posat en marxa el festival i estaran acompanyats per Anem anant Teatre (Joan Sense Por), Lluerna Teatre (Rosegó el rodamón, a més de l’exposició retrospectiva dels seus vint anys sobre els escenaris), Teatre Buffo (La flauta màgica), Teatre de la Caixeta (Asteroide B612) i Títere (Contes sobrenaturals).Igualment de diversa és la representació de l’Estat espanyol. Des d’Andalusia apleguen Axioma Teatro (Violeta), Búho & Maravillas (Los músicos de Brenes), El espejo negro (“Es-puto” Cabaret) i Zur Teatro (Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar). Catalunya també està amplament present amb Microcosmos Teatre (Réssurection à la carte), TaaaT (Mal de closca) i Trac Trac Titelles (Hansel i Gretel). Finalment, la programació es completa amb els bascos de Behibi’s (El viaje de Mur) i els aragonesos de Producciones Viridiana (En la cadiera).Un altre vessant reforçat en aquesta ocasió és l’increment dels espectacles per a un públic adult i en espais alternatius. Així, diverses obres s’escenificaran en pubs i llocs d’oci per treure la MIT al carrer. Per un altre costat, dos muntatges, The pig i El patito feo, segueixen una línia poc convencional; mentre el primer s’instal·la en mig del carrer i eix a l’encontre de l’espectador, el segon l’ubica dins del seu espai escènic fent-lo partícep de la representació.Per últim, el festival demostrarà que els titelles no són sols cosa de xiquets: d’això s’encarregaran dos propostes en les que la música juga un paper predominant (Résurrection à la carte i Contes sobrenaturals), la versió per a adults del show de Richard Bradshaw i la funció d’una de les companyies pioneres en aquest àmbit: El espejo negro.Els Premis “Mostra de Titelles”, atorgats per un jurat format per periodistes i programadors vinculats al món del teatre, seran els encarregats de destacar les millors propostes d’aquest variat ventall que permet durant la primera setmana de novembre conèixer totes les possibilitats narratives i escèniques dels titelles al mateix temps que ofereix una ampla visió del teatre de marionetes d’arreu del món. En aquest enllaç (www.mancovall.com/docs/cultura/MIT2009.rar) podeu descarregar-vos el dossier de premsa i imatges d'alguns dels més de 20 espectacles programats. | 0.847516 | curate | {"ca": 0.9361646690984888, "fr": 0.011464304325169358, "es": 0.05237102657634184} | http://ievablog.blogspot.com/2009/10/25ena-mostra-de-titelles-la-vall.html |
mc4_ca_20230418_16_520376 | Flic Festival 2019: Millors il·lustradors de la literatura infantil | betevé
La creació literària infantil i juvenil arriba al Festival Flic 2019
Aquest cap de setmana se celebra la Fira de Creació Literària al Museu del Disseny
Àrtic | Josep París | dimecres, 13 de març del 2019, a les 18.00
El Flic és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts fins al 23 de març a diversos espais de Barcelona. En la 9a edició, el Flic explora els paisatges literaris: llocs reals, inexistents o simbòlics que podem trobar a la literatura.
Fira de creació literària al Museu del Disseny
Aquest cap de setmana, al Museu del Disseny podrem gaudir de la fira de creació literària. Hi trobareu llibres, activitats i xerrades d’il·lustradors i pedagogs com la Roser Ros, que ens explica com els pares poden narra contes als seus fills.
La Plom Gallery i els il·lustradors
La taula d’il·lustradors és un nou format que s’estrena a la Fira de Creació Literària del Flic en la seva 9a edició, amb l’objectiu de donar visibilitat i un espai de venda als professionals de la il·lustració que han estat seleccionats en aquesta convocatòria per la galeria especialitzada Plom. Parlem amb Enric Vall Karsunke, il·lustrador i pintor que participarà en la fira.
El Flic, creació al MACBA
Flic Creació és el format del Flic festival on podreu viure en primera persona els processos creatius dels artistes convidats en l’àmbit del còmic, el text i l’audiovisual. El Flic Creació se celebrarà el 23 de març al MACBA i podreu fer tallers amb artistes i il·lustradors.
El còmic és tant una qüestió d’escriptura com de dibuix, però la màgia comença quan juguem a combinar-los. Mitjançant exercicis senzills, Andrea Ganuza explorarà les possibilitats d’aquesta alquímia i mostrarà en família els complexos derivats del dibuix acadèmicament correcte.
L’abecedari és com una col·lecció de sons i lletres que tots compartim. Quan parlem o escrivim, combinem les peces d’aquesta col·lecció i… tatxan! En surt alguna cosa. Alguns museus també tenen col·leccions. No pas de lletres i sons, sinó d’obres fetes per a artistes. Quines històries descobriríem, si n’agaféssim unes quantes i les combinéssim, com quan ajuntem lletres i fem paraules?
Sense parpelleig no existeix la sensació de moviment. Entre un parpelleig i un altre les coses es mouen. Els quadres es mouen. El museu es mou… o potser som nosaltres els que ens movem? O tot alhora? L’il·lustrador Pere Ginard descobrirà la tècnica del cinema als més petits.
— MACBA — MNAC — Museu del Disseny
Lluís Calvo: “La literatura ha de burxar, interrogar, sacsejar…”
Philip Glass omple el Palau de la Música amb un recital de piano
Una volta al món
Taula de cinema: Barcelona és una ciutat de pel·lícula?
El Festival de Jazz de Barcelona 2019 agafa forma
Barna’n’Roll 2019: tots els artistes del festival
El Concurs Internacional de Música de les Corts arriba a la 15a edició
Doctor Music Festival 2019: totes les confirmacions
Un detingut per la mort violenta d’una dona a l’avinguda de Mistral | 0.7917 | curate | {"ca": 0.9295401918623883, "es": 0.04399603043334436, "br": 0.004300363876943433, "it": 0.005292755540853457, "en": 0.016870658286470393} | https://beteve.cat/artic/festival-flic-2019/ |
mc4_ca_20230418_17_559269 | POLÍTICA - 04/02/2020 16:30 / Redacció
URGENT: Relliscada de la mà dreta de Tácito al judici, que afavoreix al Major Trapero
El número 2 de Baena, l'agent N29100C, creu que Trapero assessorava el Govern en "matèria de seguretat" tot i que admet que "potser no ho feia de manera conscient". El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem contra els líders independentistes ha dit durant la seva declaració a l'Audiència Nacional que de la investigació es desprèn que des de Mossos algú assessorava al comitè estratègic i que aquest algú seria el major. També ha afirmat que no veia "normal" que els atestats policials que es feien durant la campanya pel referèndum passessin per "serveis jurídics". "No és habitual", ha afirmat.
FOTO: Fiscal Miguel Ángel Carballo
El comandant de la Guàrdia Civil i secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem ha assegurat aquest dimarts durant la seva declaració com a testimoni que creu que Trapero assessorava el Govern en temes de seguretat, tot i que ha afegit que "potser no n'era conscient".
Preguntat sobre el fiscal Miguel Ángel Carballo, el número 2 de Baena ha dit que de la investigació feta en el marc del document EnfoCATs, es desprèn que "algú dels Mossos" feia tasques d'assessorament al comitè estratègic. Ho dedueix, ha detallat, per la figura del major "que té una sèrie de connotacions" i que "és de caràcter vitalici". "L'escenari es va preparant", ha afegit.
També ha reiterat, com ja va fer al Suprem, que als Mossos els preocupava la seva imatge abans i després de l'1-O i que no veia normal que els atestats policials que es van fer durant la campanya del referèndum passessin pels serveis jurídics. Ha dit que no era "habitual" i ha posat com a exemple el cas d'una patrulla que hauria intervingut "només" una carta de publicitat d'un estand on es feia publicitat sobre la votació.
D'altra banda, s'ha mostrat sorprès per algunes de les informacions que van localitzar al correu de Trapero i que formen part dels anomenats "informes d'intel·ligència". Entre ells, n'ha destacat un del 10 de d'agost del 2017 on es parla dels dies 6 i 7 de setembre com la data d'aprovació de les "lleis de desconnexió", tot i que aquesta informació ja s'havia fet pública en aquell moment. "Ens va sorprendre veure que tenien aquesta informació", ha insistit.
El número 2 de Baena també ha assegurat que la "dimensió" que va prendre el registre d'Economia el 20-S no es podia comparar amb cap altre en el qual hagués participat i ha acusat als Mossos de no atendre les peticions. En aquest sentit, ha dit que els requeriments per escrit – a través dels canals formals- que es van fer des de primera hora del matí perquè les peticions in situ no s'atenien. "Així ho van explicar els responsables de l'operatiu", ha remarcat.
El secretari d'atestats també ha dit que no entenia que Junqueras acudís aquell dia al Departament amb els seu escolta "sense problemes" i que "en canvi, no fossin capaços de posar un cordó policial". Sobre el paper de Jordi Sànchez, aquell dia, ha dit que els responsables de l'operatiu li van traslladar que tenia un paper "preponderant" i que els va ser presentat com a "mediador".
"Com a policia judicial no ho havien d'enviar"
D'altra banda, ha assegurat que Trapero traslladava per correu electrònic informació rellevant a l'exconseller Forn, Cèsar Puig i Pere Soler. "Entenem que com a policia judicial no s'haurien d'enviar", ha dit. El número 2 de Baena ha insistit al llarg de la seva declaració que en tota la seva "via professional" no ho havia vist mai res semblant. Com a exemple, ha posat diversos correus electrònics sobre fets relacionats amb el procés independentista que traslladava als comandaments polítics. "Crec que això és excedir-se de les funcions de policia judicial", ha dit. Malgrat això, ha precisat que el major també va enviar a Forn, Puig i Soler les pautes d'actuació dels Mossos l'1-O i que no li consta que hi hagués "feedback".
El secretari dels atestats ha donat molta importància al document 'EnfoCATs', trobat el 20-S a casa de Josep Maria Jové, perquè corroborava algunes de les seves sospites, però també ha admès que el pla inicial va variar arran del creixement de la CUP en les eleccions del setembre del 2015.
Les investigacions prèvies a l'1-O
Arran de la petició que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va fer el novembre del 2015 als tres cossos policials, la Guàrdia Civil va començar a investigar qualsevol aspecte relacionat amb el procés independentista, i es va basar en la seva experiència prèvia en l'organització de la consulta del 9-N del 2014, sobretot el seu finançament. En aquest sentit, ha explicat que mai van coincidir en les investigacions amb els Mossos d'Esquadra, però sí algun cop amb la Policia Nacional.
Les entrades al CTTI
La investigació es va centrar en empreses públiques de la Generalitat, el CTTI i la Conselleria d'Economia, després que el juny del 2017 l'àrea de processos electorals passés de la Conselleria de Governació al departament liderat per Oriol Junqueras. Al CTTI hi van entrar diversos cops: el 20-S per ordre del jutjat d'instrucció 13 i el 30 de setembre per ordre del TSJC, dia que van localitzar un 'call-centre' preparat per rebre trucades d'incidències i resultats del referèndum. Aquestes entrades van permetre a la Guàrdia Civil intervenir milers de correus electrònics de diversos alts càrrecs de la Generalitat, com el president Carles Puigdemont, exconsellers, la cúpula d'Interior o el mateix major Trapero.
Aquest dimarts també ha declarat un guàrdia civil que va fer el peritatge dels vehicles de la Guàrdia Civil danyats el 20-S davant d'Economia, i un altre que va analitzar les converses entre mossos l'1-O. Demà està previst que declarin diversos agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos.
Paraules clau: TRAPERO | 0.840033 | curate | {"ca": 0.9801607662048913, "es": 0.019839233795108602} | http://m.xcatalunya.cat/detail/URGENT:_Relliscada_de_la_ma_dreta_de_Tacito_al_judici,_que_afavoreix_al_Major_Trapero-56056.html |
mc4_ca_20230418_17_583274 | Aquest matí ens hem escapat un moment per anar fins els Jardins del Dr.Figueras, darrera Sant Pere de Galligans, on la gent del Centre Ocupacional de MIFAS, els de Riudellots de la Selva, estaven preparant la seva participació en l'exposició de flors que s'inaugura demà. Fa anys que d'alguna manera o altre hi participem. Enguany -el muntatge encara no es veu bé- fan 30 columnes de flors, representant els anys que té MIFAS. He de dir que Girona estava plena de turistes i era difícil transitar pels carrers del barri vell.
coses que passen geografia girona mifas
Etiquetes de comentaris: coses que passen geografia girona mifas
Sempre m'ha fet gràcia això de les flors a Girona... si no fós perquè és tan costerut!! !
divendres, 8 de maig de 2009 a les 22:29:00 CEST | 0.658124 | curate | {"ca": 0.7345597897503285, "pt": 0.26412614980289095, "fr": 0.001314060446780552} | https://www.quimbonaventura.com/2009/05/flors-girona.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_866470 | 16/11/2012 Aquest diumenge, 21.50 h.Debat electoral.Catalunya Ràdio i TV3 emeten el debat amb els candidats a la presidència de la Generalitat. Aquest diumenge, dia 18, Catalunya Ràdio i TV3 transmeten en directe el debat amb els candidats a la presidència de la Generalitat de les set forces amb representació parlamentària a les eleccions catalanes del 25 de novembre. El debat el protagonitzaran Artur Mas (CiU), Pere Navarro (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PPC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Oriol Junqueras (ERC), Albert Rivera (Ciutadans) i Alfons López Tena (SI).El programa de Catalunya Ràdio començarà a tres quarts de deu del vespre i el presentarà Francesc Soler. Des de TV3 n'informaran Martí Farrero i Anna Maria Ricart. Un cop s'acabi el debat, Catalunya Informació el tornarà a emetre íntegrament.També podeu seguir-lo i donar la vostra opinió a Twitter, amb les etiquetes #debattv3 i #catradio25N. Doncs això, aquesta nit únic debat televisat amb tots els candidats amb representació, podeu posar aqui les vostres impressions si voleu de com anirà tot plegat.
És una imatge conceptual: a) És com el federalisme, un bucle infinit que no porta enlloc b) És com el federalisme: irritant
Malgrat les discrepances que tinc amb el gruix del teu discurs t'he de felicitar per aquesta obra d'art. (Sóc historiador de l'Art, per tant si ho dic jo va a missa )
Gràcies. Li he volgut donar un toc op . | 0.82072 | curate | {"ca": 0.9367361610352265, "fr": 0.041696621135873475, "nl": 0.021567217828900073} | |
macocu_ca_20230731_1_264089 | Informació del curs
Descripció
+ vegeu més
Temari
•Primer curs ?Fonaments de matemàtiques (B): 15,00 crèdits ?Fonaments de física (B): 12,00 crèdits ?Fonaments de química (B): 6,00 crèdits ?Informàtica (B): 8,00 crèdits ?Fonaments de mecànica i resistència de materials (OB): 6,00 crèdits ?Fonaments de ciència de materials (OB): 6,00 crèdits ?Expressió gràfica (B): 7,00 crèdits •Segon curs ?Fonaments d'estadística (B): 6,00 crèdits ?Organització i gestió d'empreses (B): 6,00 crèdits ?Mecànica de fluids i termotècnia (OB): 6,00 crèdits ?Fonaments de mecànica i resistència de materials (OB): 12,00 crèdits ?Enginyeria gràfica i disseny (OB): 8,00 crèdits ?Estructures i resistència de materials (OB): 9,00 crèdits ?Càlcul i disseny de màquines (OB): 6,00 crèdits ?Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics (OB): 6,00 crèdits •Tercer curs ?Mecànica de fluids i termotècnia (OB): 6,00 crèdits ?Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics (OB): 9,00 crèdits ?Producció industrial i medi ambient (OB): 6,00 crèdits ?Enginyeria tèrmica i de fluids (OB): 12,00 crèdits ?Estructures i resistència de materials (OB): 12,00 crèdits ?Càlcul i disseny de màquines (OB): 6,00 crèdits ?Processos de fabricació (OB): 9,00 crèdits •Quart curs ?Projectes (OB): 6,00 crèdits ?Optatives generals i pràctiques externes (OP): 15,00 crèdits ?Projecte fi de grau (TFG): 15,00 crèdits ?Optatives intensificació20,00 crèdits AL LLARG DE LA CARRERA CAL SUPERAR ELS REQUISITS SEGÜENTS •Optativita t+ reconeixement acadèmic40,00 crèdits •Cal superar 1 dels mòduls següents: ? ?Nivell B2.1 - Alemany • •Nivell B2.1 - Anglès • •Nivell B2.1 - Francès • •Nivell B2.1 - Italià • •Nivell B2 - Alemany • •Nivell B2 - Anglès • •Nivell B2 - Francès • •Nivell B2 - Italià • •Nivell C1 - Alemany • •Nivell C1 - Anglès • •Nivell C1 - Francès • •Nivell C1 - Italià
4 anys | 0.771462 | curate | {"ca": 0.9967266775777414, "id": 0.0032733224222585926} | |
mc4_ca_20230418_3_280241 | L'oportunitat de les eleccions europees (Joan Subirats)
4 min. 12/01/2014 21:17
En aquesta mena de barreja de carrera de fons, de velocitat i d'obstacles en què estem involucrats, tenim davant les eleccions europees com a gran oportunitat. No sé si fem el ridícul o no enviant cartes als governants europeus, però el que estic segur és que no farem el ridícul si a Catalunya hi ha un dels índex de participació més alts en les eleccions europees. I aconseguir-ho no és senzill. Els incentius per votar són aparentment pocs. Si fins fa ben poc això d'Europa se'ns presentava com un espai institucional d'on venien recursos que permetien fer coses que, si no, no haurien estat possibles, en els darrers temps des de les institucions europees més aviat arriben males notícies. Hi ha moltes raons per pensar que les institucions europees han contribuït (per acció i/o omissió) a l'hegemonia del capitalisme turbofinancer en les decisions de política econòmica i monetària. Els governants d'aquí es presenten molts cops com a simples mitjancers entre les decisions de Brussel·les i els maldecaps que generen en la gent. La senyora Merkel i els seus aliats es fan servir per justificar decisions i retallades que no sempre tenen estrictament aquest origen específic. I ara, en aquests darrers mesos, tornem a parlar molt d'Europa quan tractem d'orientar-nos en el procés per concretar la voluntat de la gran majoria del poble de Catalunya de poder decidir sobre el seu futur, sense que de moment trobem grans respostes. Per tant, raons per imaginar grans entusiasmes a l'hora de votar el proper mes de maig no sé si n'hi ha gaires. Tot i així, a mi em sembla una molt bona oportunitat.
Mentre que Rajoy admet que, a la pràctica, la reforma constitucional a Espanya ja està en marxa i es fa a Brussel·les, Mas, l'ANC i el Consell Assessor per a la Transició Nacional situen la Unió Europea com a gran protagonista del que, si no, seria un estricte joc a dues bandes. Europa ha entrat en les nostres vides quotidianes i no en sortirà fàcilment. No tenim ni sortida nacional ni sortida social sense Europa. Però tan cert és això com ho és que amb aquesta Europa que tenim ara no anem enlloc. Tenim una Europa construïda des de la lògica dels outputs. Des de la lògica del qué hay de lo mío. Hem fet mercat únic, tenim moneda comuna i llibertat de circulació de béns i capitals. I ara necessitem dotar de cos polític un entramat institucional feble, poc democràtic i que està capturat pel sistema financer. No serà fàcil. A tot Europa creix el nacionalisme xenòfob i mesquí. L'aliança entre Marine Le Pen i Geert Wilders vol aprofitar les eleccions del maig per construir un gran grup d'extrema dreta al nou Parlament Europeu, que molts apunten que pot assolir més de 100 eurodiputats. Fins ara són aquestes forces les que més han sabut emocionar la gent amb missatges d'identitat excloent, davant de la fredor tecnocràtica i mig somnàmbula que ens arriba de les institucions europees. No podem seguir amb una Europa que ha anat passant de garantia de benestar i qualitat de vida a palanca de desigualtat i d'amenaça a tot el que s'havia aconseguit.
El futur d'Europa és el futur de la democràcia. I en aquest sentit és també el futur de Catalunya. La democràcia és dret a decidir, és justícia social i condicions de vida dignes per a tothom. Sabem que ja no serà possible seguir preservant Europa com un illot de benestar dins d'un món amb grans diferències socials. Però tenim prou marge per lluitar políticament perquè la desigualtat no creixi i acabi sent inexorable. Una gran participació política a Catalunya reforçaria la clara voluntat de pertinença del poble català al futur d'Europa. No ens ajuda la normativa electoral europea i la circumscripció única. Però si tots els partits signants de l'acord del 12 de desembre per convocar la consulta el 9 de novembre del 2014 situen de manera clara i preeminent aquest tema en els seus respectius programes electorals, la gran participació a Catalunya pot anar acompanyada d'un clar suport als partits i coalicions favorables a poder decidir. El plebiscit europeu és sens dubte una gran oportunitat per reforçar el conjunt de forces que volen construir una nova Europa, més política, més justa, més democràtica, i és també una gran oportunitat per recordar que els catalans volen votar i voten per una Europa en què hi puguin ser a ple dret. | 0.842632 | curate | {"ca": 0.972183908045977, "eo": 0.001379310344827586, "it": 0.0036781609195402297, "es": 0.022758620689655173} | https://www.ara.ad/firmes/joan_subirats/Loportunitat-eleccions-europees_0_1065493446.html |
mc4_ca_20230418_3_581184 | Repartir (Música popular catalana)
S’anomena repartir la sardana a la distribució que fa el que compta els compassos (convertint-los en passos), per tal d’aconseguir que cadascuna de les tirades de curts i llargs acabin d’acord amb les regles establertes per cadascun dels dos estils; empordanès i selvatà. El comptar i repartir ho fa el ballador que porta la sardana, mentalment. En realitat cada dansaire deuria fer-ho, com diu Maragall: “tots van els passos i compassos comptant”. Per repartir es faran les combinacions que calguin amb dosos, tresos i quatres, tenint en compte: a) que l’estil empordanès reparteix de la manera més senzilla, ja que no té exigències d’acabar a l’esquerra més que en les tirades 4a, 5a, 6a i b) que l’estil selvatà no admet acabament amb un dos o un quatre, sempre han d’acabar amb un tres, i en el repartiment no es poden establir més que tres dosos i tres tresos, com a màxim.
S’indiquen en aquest quadre, de manera sintètica, els repartiments que haurà de realitzar el ballador en les diverses tirades i en cadascun dels estils.
Cal tenir en compte abans d’entrar en el detall, els següents advertiments:
En la sardana no es poden marcar més de quatre punts ni menys de dos. Entre els conjunts, doncs, de dos, tres i quatre passos -o punts- s’ha de calcular el repartiment.
L’estil empordanès admet major llibertat en els acabaments, els quals poden ser justificats amb dosos, tresos i quatres.
L’estil selvatà és molt estricte i només accepta acabaments en tres.
En qualsevol cas, en el repartiment de llargs -en el de curts no fa el cas- no es poden marcar més de 3 dosos i 3 tresos.
Comença la 1a tirada a l’esquerra i es compta seguidament la segona, per tal de doblar el nombre de compassos i poder calcular l’acabament que serà sempre amb un dos -ja que el nombre de compassos serà parell- a la direcció que vingui.
Comencem en direcció contrària a la qual han acabat els curts i les tirades es ballen
també seguides. El total de compassos por ser:
múltiple de 4, amb el qual acabarà amb un quatre al cantó que vingui, o
múltiple de 4 o més 2 i, per tant, acabarà amb un dos, també al costat que vingui.
Comencem en direcció contrària a l’acabament de la tirada anterior i pot acabar:
amb un dos, si el compte de compassos és parell, o
amb un tres, si és senar, sempre al costat que vingui.
Comença en direcció contrària a l’acabament de la tirada anterior i pot acabar allà on vingui segons els compassos.
si són múltiple de 4, acabarà just amb un quatre.
si són múltiple de 4 més 3, acabarà amb un tres.
si són múltiple de 4 més 2, acabarà amb un dos.
si són múltiple de 4 més 1, es farà el repartiment 5, o sigui, un dos i un tres.
Comença en direcció contrària l’acabament de la tirada anterior i ha d’acabar obligatòriament a l’esquerra segons les regles del repartiment. (Desprès del contrapunt). Es ballen separadament. Comencen a l’esquerra i han d’acabar obligatòriament també a l’esquerra. Per les tirades 4a, 5a i 6a de llargs, cal tenir en compte les següents regles de repartiment.
Regles de repartiment (1)
De 2: Si el ballador es troba a la dreta i li falten dos punts per acabar, ha de marcar un dos i acabaràs a l’esquerra. Si el ballador es troba a l’esquerra, ha d’agafar quatre punts anteriors i fer el repartiment de 6, això és, marcar 3 dosos.
De 3: Si el ballador es troba a la dreta i li falten tres punts per acabar, marcant-los acaba a l’esquerra. Si el ballador es troba a l’esquerra ha d’agafar els 4 punts anteriors i fer el repartiment de 7, això és 2 dosos i 1 tres.
De 4: Si el ballador es troba a la dreta, marcant 1 quatre acaba just. Si el ballador es troba a l’esquerra, haurà de marcar 2 dosos.
De 5: Si el ballador es troba a la dreta, haurà d’agafar els 4 anteriors i fer la repartició de 9. Si el ballador es troba a l’esquerra, marcarà 1 dos i desprès 1 tres.
De 6: Si el ballador es troba a la dreta, marcarà 3 dosos. Si el ballador es troba a l’esquerra, farà 2 tresos o bé repartició de 2.
De 7: Si el ballador es troba a la dreta, marcarà 2 dosos i 1 tres. Si el ballador es troba a l’esquerra, farà 1 quatre i 1 tres.
De 9: Si el ballador es troba a la dreta marcarà 1 quatre i desprès farà la repartició de 5.
Si el ballador es troba a l’esquerra, farà 3 dosos i 1 tres.
Comença la primera a l’esquerra i es compten i ballen seguides. Han d’acabar amb un tres.
Per això haurà de fer repartició de sis (marcant 2 tresos).
També comencem a l’esquerra o al costat contrari al que han acabat els curts i han d’acabar a la dreta amb un tres. Es compten seguides i s’haurà d’aplicar el repartiment que convingui segons les regles.
Es ballen independents. Comencen a l’esquerra i acaben a la dreta i es tindran en compte els repartiments que segueixen.
(Desprès del contrapunt). Comencem i acabem a la dreta i cal tenir ben presents les regles de repartiment.
De 3: Si el ballador es troba a l’esquerra, acabarà just amb 1 tres a la dreta. Si el ballador es troba a la dreta, haurà d’aplicar el repartiment de 9.
De 5: Si el ballador es troba a l’esquerra, haurà d’aplicar la repartició de 9. Si el ballador es troba a la dreta , marcarà 1 dos i 1 tres.
De 6: Si el ballador es troba a l’esquerra, s’haurà d’acollir a la repartició 12. Si el ballador es troba a la dreta, marcarà 2 tresos
De 7: Si el ballador es troba a l’esquerra, marcarà 2 dosos i 1 tres. Si el ballador es troba a la dreta, aplicarà la repartició de 3, marcant 1 quatre i 1 tres.
De 8: Si el ballador es troba a l’esquerra, marcarà 1 dos i 2 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, haurà de fer repartició de 12.
De 9: Si el ballador es troba a l’esquerra, marcarà 3 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, marcarà 3 dosos i 1 tres.
De 10: Si el ballador es troba a l’esquerra, marcarà un seguit de quatre i 2 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, marcarà 2 dosos i 2 tresos.
De 12: Si el ballador es troba a l’esquerra, marcarà 3 dosos i 2 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, es farà un seguit de quatre i es marquen 1 dos i 2 tresos.
(1) El nombre amb que s’indiquen els repartiments (de 2, de 3, etc. ), es refereixen als compassos que falten per acabar la tirada.
Enllaç permanent: Repartir - Data: 2012-11-01 09:26:19
< Repartiment | Glossari Música popular catalana | Repetició > | 0.656297 | curate | {"es": 0.010342598577892695, "ca": 0.9738202973497091, "fr": 0.012120232708468003, "de": 0.0037168713639301873} | https://glossaris.servidor-alicante.com/musica-popular-catalana/repartir |
cawac_ca_20200528_9_167947 | Mostra de cinema: "Cinemes de l'Afganistan: relats de gènere i societat"
Casa Àsia presenta el primer cicle de cinema afganès coincidint amb l'exposició que ha produït dedicada a l'Afganistan i que inaugura a la seva seu de Barcelona. Mitjançant la projecció d'aquest programa de cinema documental, es tracta de contribuir al coneixement de la vida quotidiana d'un país en conflicte permanent, del qual sovint només ens arriba la notícia que transmeten els mitjans de comunicació convencionals.
En la breu història del cinema afganès, les dones se situaren per primer cop darrere de la càmera a partir de l'any 2001. L'obra cinematogràfica resultant és políticament conscient, perquè reflecteix, des d'una mirada crítica i constructiva, la situació present de la dona en la societat afgana que es compromet amb el seu destí. La programació que es presenta juxtaposa el tema «dones a l'Afganistan» a les iniciatives promogudes per realitzadores, actrius i organitzacions de dones a Kabul, el treball polític de les quals s'inicià en el període pretalibà i ha continuat desenvolupant-se des de l'exili fins avui. Les diferents perspectives internes o externes constitueixen a la vegada un document i un testimoni d'excepció sobre la producció de gènere, la migració i les seves representacions, en una societat que viu de manera conflictiva el pas de la tradició a la modernitat. | 0.877021 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.casaasia.cat/actividad/detalle?id=200308 |
mc4_ca_20230418_4_767926 | El món de la UOC… | Educació Social... des dels inicis
← Inici de campanya electoral!
Club DIXIT →
By migrubio • Etiquetat UOC
One comment on “El món de la UOC…” | 0.534335 | curate | {"ca": 0.7515923566878981, "en": 0.2484076433121019} | https://migrubio.wordpress.com/2010/05/11/el-mon-de-la-uoc/ |
mc4_ca_20230418_4_403250 | Blog oficial de TurismeVallès: 6 esdeveniments esportius del Vallès Oriental que no et pots perdre
6 esdeveniments esportius del Vallès Oriental que no et pots perdre
L’esport és la millor manera de poder desconnectar, relaxar-se i ens permet canviar d’ànims en tots els moments. Tot i això, moltes vegades creiem que si fem esport de manera autònoma o sense la companyia d’algú serà més avorrit o menys interessant, però no és així.
Per aquest motiu, avui us proposem sis esdeveniments esportius que es celebren al Vallès Oriental i que permetran que les nostres motivacions esportives es vagin desenvolupant cada vegada més. I és que, si el Vallès Oriental és bonic, mentre realitzem esport el podem observar encara millor. Us animeu a participar d’ alguna d’aquestes activitats?
En primer lloc podem destacar la Super Copa Seat León. Aquesta és una de les proves d’automobilisme més conegudes per la seva referència internacional. Un dels esdeveniments esportius de l’any on es podran veure cares conegudes del món del motor. És a dir, un espectacle únic digne d’admirar i de veure en primera persona al Vallès Oriental.
D’altra banda fer referencia a La Mitja, Mitja Marató de Granollers – Les Franqueses del Vallès – La Garriga. Aquesta mitja marató, és a dir, 21 kilòmetres de recorregut entre les ciutats de Granollers, Les Franqueses del Vallès i La Garriga és un gran repte per tots els participants. Tot un espectacle de superació i esforç per part dels corredors que s’esforcen per finalitzar la cursa amb el millor temps possible.
No podria faltar un dels actes esportius amb més trajectòria dins de l’àmbit català, és a dir, les 24 hores de Ciclomotors del Circuit de Barcelona-Catalunya. Aquestes curses es realitzen al famós Circuit de Barcelona-Catalunya i durant un dia sencer més de 50 equips mostren una gran resistència per poder portar-se la victòria en un apassionant cap de setmana. El món del motor mou grans masses, i l’emoció de les 24 hores del Circuit de Catalunya és increïble.
De la mateixa manera, la Granollers Cup és l’esdeveniment d’handbol més esperat per part de tots els amants d’aquest esport. Les últimes xifres de la Granollers Cup ho exemplifiquen: 350 equips i més de 5000 jugadors dividits en cinc categories separades per sexes: Aleví (2005-2006), Infantil (2003-2004), Cadet (2001-2002), Juvenil (1999-2000) i Junior (1996-1997-1998).
Tanmateix, el Campionat de Catalunya d’Automobilisme reflecteix a la perfecció la passió dels habitants del Vallès Oriental pel món de l’automobilisme. Aquest campionat representa un dels esdeveniments esportius de l’any en l’àmbit català. Aquest campionat congrega a milers de persones que volen gaudir de les curses d’automòbils en primera persona.
I per acabar, les 24 hores de la Vall del Tenes. Aquesta cursa que dura tot un cap de setmana no ha de desmerèixer al que es celebra al Circuit de Catalunya. Totes dues són diferents i el més important es que agraden a tots els apassionats del motor. En aquest cas, es celebra a Lliçà d’Amunt i el que pretén és mostrar tant la resistència física dels motors i motocicletes de les escuderies com dels mateixos participants.
Per tant, podem afirmar que al Vallès Oriental es celebren tot tipus d’esdeveniments esportius on es pot anar a gaudir de l’espectacle o per si en volem formar part. Una combinació perfecte.
Publicat pel TurismeVallès a 9:05 a. m.
5 testimonis històrics i arqueològics del Vallès O...
Els 10 principals atractius turístics del Vallès O...
6 esdeveniments esportius del Vallès Oriental que ... | 0.813066 | curate | {"ca": 0.984641638225256, "es": 0.015358361774744029} | http://turismevalles.blogspot.com/2017/08/6-esdeveniments-esportius-del-valles.html |
oscar-2201_ca_20230904_9_100830 | Descarregarà el fitxer '1' del grup Acció : periòdic setmanal al servici de la Patria Valenciana. : Número 51 - 18 mayo 1935 | 0.57479 | curate | {"ca": 0.7886178861788617, "es": 0.21138211382113822} | https://bivaldi.gva.es/va/catalogo_imagenes/descargar_imprimir_form.do?path=1023503&posicion=1&presentacion=miniaturas&interno&destino=..%2Fcatalogo_imagenes%2Fgrupo.do%3Fpath%3D1023503 |
mc4_ca_20230418_18_85486 | Activitats Sant Jordi 2016 | Barcelona Cultura
Cap altra festa uneix les barcelonines i els barcelonins amb la seva ciutat com aquesta diada
Sant Jordi és una de les jornades més úniques i especials de la nostra cultura. És cultura, flors, amor i participació ciutadana. I de la mateixa manera, Barcelona, ciutat oberta, inclusiva i participativa, és Sant Jordi. Cap altra festa uneix les barcelonines i els barcelonins amb la seva ciutat com aquesta diada i és per això que des de la ciutat s'ofereixen un munt d'activitats per a tots i totes que no es poden passar per alt.
Començant per les roses: l’import íntegre de les roses que es venen al pati de l’Ajuntament es destina a associacions sense ànim de lucre que formen part de la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores.
També s'obrirà a la ciutadania el Saló de Cent, i el pregó d’aquest any el farà l’escriptor Claudio Magris, que proposarà una conversa amb Josep Ramoneda per parlar del valor que té la literatura i del poder dels llibres i els lectors.
A més, les Biblioteques de Barcelona tenen preparada una llarga llista de propostes culturals per a grans i petits, començant per la Biblioteca de Catalunya, que com cada any ofereix una jornada de portes obertes el dia 23 d’abril, des de les 10 del matí fins a les 19.30 h.
És una data en què la cultura popular catalana és molt present. Per exemple, entre el 22 i el 24 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, se celebra una nova edició de l’Aplecat, una trobada que s’inicia amb una cantada d’havaneres al Centre Cultural Els Propis i els dies 23 i 24 d’abril la festa es trasllada a la plaça Major de Nou Barris. Durant tot el dissabte hi ha una fira de Sant Jordi, amb artesania, gastronomia, la presència de diverses entitats i actuacions de cultura popular.
Diumenge les celebracions continuen amb una ballada de gegants i dos concerts. I, és clar, a Sant Jordi la festa es converteix en forma de llibres i roses per a les persones que més estimem.
El 23 d’abril milers de persones surten a passejar per gaudir d’una de les diades més intenses, especials i belles de l’any!
En aquest enllaç hi teniu més informació sobre les activitats del dia.
Data: 23 d’abril. | 0.864816 | curate | {"ca": 1.0} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/activitats-sant-jordi-2016 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_582278 | En Xavier Sala i Martin planteja el següent: Enquesta: Grècia li deu a l'Estat espanyol uns 30.000m. Estaries disposat a perdonar al govern grec, els 600 euros que et deu?A tots els que heu votat que sí donaríeu 600 euros per cap per perdonar el deute grec, deixeu-me que ho pregunti d'una altra manera: els 30.000 milions que Espanya deixaria d'ingressar en cas de fallida grega, forçarien al govern espanyol a fer una de dues coses: augmentar els IMPOSTOS o fer RETALLADES per valor de 30.000 milions d'euros. Quina preferiríeu?A tots aquells que diuen que la solució per condonar el deute grec és augmentar els impostos als rics o reduir la corrupció o de no donar diners al Florentino (i la resta de la casta) per Castor. Penso que tots estem d'acord que tot això s'ha de fer INDEPENDENTMENT de si condonem el deute grec. Imaginem, però, que ho fem i que obtenim 30.000 milions més dels rics, dels corruptes i dels membres de la casta injustament subsidiats. Un cop obtinguts aquests 30.000 milions, els utilitzarieu per condonar el deute grec o per no fer retallades socials a casa nostra? Ens hem de preocupar primer dels grecs pobres o dels catalans o espanyols pobres? (i no val tornar a sortir per la tangent i dir que ho hem de fer tot perquè només hem obtingut 30.000 milions addicionals!)
La pregunta es més fácil encara, que faries per a que et tornesin els diners si els grecs no volen pagar?
No tornar-los a deixar diners. | 0.884826 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_266875 | La Junta de Portaveus aprova donar suport a la Declaració per a uns Municipis i Comunitats Cuidadores de la Diputació de Barcelona
28
abril
2022
La Junta de Portaveus aprova donar suport a la Declaració per a uns Municipis i Comunitats Cuidadores de la Diputació de Barcelona
La Junta de Portaveus ha aprovat avui una moció on es manifesta el suport de l’Ajuntament de Sabadell a la declaració Per a uns municipis i comunitats cuidadores, aprovada pel Ple de la Diputació de Barcelona el 24 de febrer de 2022. | 0.542754 | curate | {"ca": 0.9781746031746031, "fr": 0.003968253968253968, "pt": 0.00992063492063492, "de": 0.007936507936507936} | https://web.sabadell.cat/noticies-sub/ajuntament/item/la-junta-de-portaveus-aprova-donar-suport-a-la-declaracio-per-a-uns-municipis-i-comunitats-cuidadores-de-la-diputacio-de-barcelona?tmpl=component&print=1 |
cawac_ca_20200528_9_31403 | Fixau-vos q l’apartat numero 4 es refereix a les obres d’infantil. Si teniu res a dir ens podeu enviar els vostres suggeriments per a que les facem arribar al Consell escolar.
##########################################
CEIP COSTA I LLOBERA MARRATXÍ
CONVOCATÒRIA DEL CONSELL ESCOLAR
La Reunió ordinària del Consell Escolar tindrà lloc a aquest Centre el dimarts 24 de gener a les 17:30 hores, amb el següent ordre del dia:
1- Lectura i aprovació de l’acta anterior. 2- Aprovació del compte de gestió de l’any 2011. 3- Aprovació del pressupost de l’any 2012. 4- Informació sobre l’estat de les obres a l’edifici d’educació infantil. 5- Precs i preguntes.
Marratxí, 16 de gener de 2011
La Presidenta
Carmen Moreno Merlo
Comparteix amb els altres o imprimeix
Aquesta entrada va ser escrita el dimecres, 18 de gener de 2012 a les 10:00 i arxivada a Notificació . Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0 . Ni els comentaris ni els ping estan permesos. | 0.541155 | curate | {"ca": 0.8369905956112853, "de": 0.0438871473354232, "en": 0.030303030303030304, "it": 0.03343782654127482, "es": 0.055381400208986416} | http://www.amipacpcostaillobera.cat/?p=919 |
mc4_ca_20230418_4_99754 | L'Obra Social "la Caixa" destinarà més de 17.000 euros per desenvolupar un parc infantil inclusiu a Lleida | Ua1 Lleida 104.5 FM
L'Obra Social "la Caixa" destinarà més de 17.000 euros per desenvolupar un parc infantil inclusiu a Lleida
12/01/2018 - Redacció
El projecte 'Art, espai públic i inclusió', de l'artista Izaskun Chinchilla, ha estat un dels 18 escollits per l'entitat entre més de 200 propostes
L'Obra Social "la Caixa" destinarà més de 17.000 euros al projecte Art, espai públic i inclusió de l'artista Izaskun Chinchilla. Aquest es durà a terme amb nens i nenes amb discapacitat de Lleida i les seves famílies.
El projecte permetrà la construcció d'un parc infantil inclusiu que potenciarà un espai de convivència ciutadana. Per fer-ho, Chinchilla treballarà conjuntament amb l'Associació de Rehabilitació AREMI i el Centre d'Art La Panera.
La convocatòria s'emmarca en el programa Art for Change, que té com a objectiu fomentar la participació en processos creatius de qualsevol disciplina artística per afavorir la inclusió social. A la convocatòria 2017 es van presentar 224 propostes d'artistes i entitats culturals d'arreu de l'Estat espanyol, de les quals se n'han seleccionat 18.
Una empresa de missatgeria ecològica permetrà crear llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat a Lleida
El sector de la neteja a Lleida exigeix millores en el conveni i en les condicions laborals
La confiança empresarial cau menys d'un 1% per al primer trimestre del 2018 a Lleida
"El tercer home", l'editorial del Jordi Sebastià a l'Un Dia Més
En el període de postguerra, un escriptor nord-americà de novel·les barates anomenat Holly Martins arriba a Viena, ocupada per les quatre potències aliades, on descobreix que el seu millor amic, Harry Lime (Orson Welles), ha mort en un estrany accident de trànsit. El cap de la policia militar...
La confiança empresarial cau menys d'un 1% per al primer trimestre del 2018 a Lleida https://t.co/B3ON3SjZox
17/01/2018 - 14:16
La premsa rosa amb la @mirietus i la @MGarciaRubio https://t.co/5i8yK5XiaA
L'informatiu de l'#UnDiaMés amb @JordiSebas. Escolta-ho https://t.co/mIOD8sai8v
Escolta la tertúlia en 5 minuts. La "tertúlia express" @AngelesRibes_68 @Cs_Lleida @SaraMestres @lleidapsc… https://t.co/pOKeswugGZ
Tertúlia d'avui marcada per la seguretat a l'Horta @AngelesRibes_68 @Cs_Lleida @SaraMestres @lleidapsc… https://t.co/oDf3xhuiV6 | 0.785941 | curate | {"ca": 0.9235294117647059, "en": 0.021848739495798318, "hu": 0.013445378151260505, "pt": 0.041176470588235294} | http://www.ua1.cat/noticies/lobra-social-la-caixa-destinar%C3%A0-m%C3%A9s-de-17000-euros-desenvolupar-un-parc-infantil-inclusiu |
crawling-populars_ca_20200525_17_40186 | -Sol parlar-se de l'Ellroy hiperviolent però sovint s'obliden les relacions amoroses radicals i apassionades que poblen les seves novel·les.
-Qui vegi això haurà entrat de ple en el cor de Perfidia. Gairebé tots els personatges d'aquesta novel·la es fiquen al llit amb uns però estan enamorats d'altres. Tenen les seves lleialtats dividides tant en l'àmbit personal com en el polític. És una novel·la sobre l'amor i la passió i, també però no tant, sobre el crim.
-En un dels personatges de la novel·la, el capità de policia William H. Parker, un home religiós, desmesurat i vehement, no és difícil reconèixer-lo a vostè.
-Parker va existir realment. Va reformar el departament de policia de Los Angeles però als anys 60 va fer uns comentaris molt racistes i la seva carrera va acabar prematurament. I sí, jo també m'hi reconec.
-¿Per què ha volgut escriure una altra tetralogia sobre Los Angeles quan ja li va dedicar un quartet i la Trilogia Americana?
-Volia unir tots aquests personatges des del principi de la segona guerra mundial fins al Watergate. Fer un retaule gegantí.
-I deu ser el més gegantí que s'hagi escrit als Estats Units, un país ja prou ben servit de novel·les musculoses i ambicioses.
-En total seran 11 llibres, és veritat.
-Les seves novel·les històriques semblen filtrades per la mitologia del cine negre de Hollywood.
-Em vaig criar veient aquelles pel·lícules i a més la presència de la gent de la indústria de Hollywood va ser constant en la meva infància. La meva mare treballava com a infermera d'un actor alcohòlic i el meu pare saltava d'una feina a l'altra en aquest món.
-¿El detectiu Dudley Smith, que manté una relació amb Bette Davis, està inspirat potser en el seu pare?
-Quan jo tenia 10 anys, el meu pare de cop em va dir: «¡M'he tirat Rita Hayworth!». Era un home imaginatiu i no el vaig creure, però molts anys després en una biografia de l'actriu vaig veure que apareixia el seu nom. Va treballar per a ella als 40 com a assessor financer i va arreglar els detalls del seu casament amb Ali Khan a París. Més tard, també vaig saber que la seva família havia contractat el meu pare per protegir-la dels homes. Mala idea, mai posis un home com el meu pare a prop de Rita Hayworth. Per una altra part, la relació entre Dudley Smith i aquella gossa anomenada Bette Davis és una altra cosa, el xoc de dues personalitats absolutament poderoses.
-¿La Bette Davis perversa de la novel·la es basa en els papers que va interpretar o creu que era així de debò?
-Era així. No precisament malvada, més aviat forta i colèrica, amb una libido exacerbada perquè necessitava els homes i no els trobava del seu nivell. ¿Qui vol ficar-se al llit amb una dona així? Jo no.
-Va dedicar La dalia negra, que explica el crim de l'aspirant a actriu Elizabeth Short, a la memòria de la seva mare, que també va morir assassinada. Aquí torna Short a la vida.
-Volia mostrar-la viva perquè l'hi devia, era una obligació espiritual per a mi. Però la meva mare està molt present en aquesta novel·la en un altre personatge, la infermera alta, pèl-roja i, com la meva mare, inaccessible. Al final del llibre, Parker, que està perdudament enamorat d'ella, és objecte de burla per la multitud perquè la persegueix amb una pistola sense atrapar-la. Aquest home també sóc jo.
-¿Un home patètic i solitari?
-Sí, la relació amb la meva última nòvia s'ha acabat. [Més tard, aquesta periodista va poder saber que en realitat Ellroy tornarà a casar-se amb l'escriptora Helen Knode, que va conviure amb ell 14 anys i el va abandonar el 2006].
-¿Escriu per comprendre el perquè de la mort de la seva mare?
-La seva mort no em va fer escriptor. Jo ja volia ser-ho abans. El que sí que va fer va ser donar-me un tema, el crim, el comportament psicosocial, els detectius, la policia, les estructures socials sota pressió...
-La violència és un fet que va viure de primera mà en la seva adolescència i joventut. ¿Com l'afecta ara?
-M'agrada escriure sobre el tema però només és un aspecte de la meva vida en la persecució de la gran història. El gran drama de la humanitat és simplement home coneix dona. I col·locar això en el context de la història és la meva feina.
-Es confessa religiós però les seves novel·les no són gaire santes.
-Tracten d'homes dolents enamorats de dones fortes que intenten aferrar-se a alguna cosa enmig de la corrupció. Hi ha un punt espiritual en això.
-¿La literatura va ser la seva particular forma de redempció?
-Sens dubte. Vaig deixar enrere definitivament la delinqüència, l'alcohol. Escriure em va donar una missió al món.
-Ara té 67 anys. ¿Se sentirà amb forces per abordar les tres novel·les restants d'aquest quartet?
-Bé, jo no em veig malament. I sí, sento decebre-la però no són tres sinó sis novel·les les que em queden per fer. Després planejo una trilogia sobre l'Europa de postguerra, amb el teló d'acer i el pla Marshall. Serà la primera vegada que les meves novel·les no estiguin ambientades als EUA.
-¿Es ficarà en el terreny de John Le Carré?
-Jo a Le Carré l'admiro. Però els seus llibres no tenen gaire substància. Estan sobreproduïts, molt a prop de ser magnífics, però al mateix temps molt lluny.
-Crec que col·laborar en una sèrie televisiva amb David Fincher és un dels seus projectes.
-Sí, he escrit el guió del pilot que protagonitzarà el detectiu corrupte Fred Otash als anys 50 i m'han encarregat tres capítols més però això no significa que el projecte no es mori pel camí.
-¿Li va agradar True detective?
-No, em va semblar horrorosa.
Més notícies de Oci i Cultura | 0.811613 | curate | {"ca": 0.953970291582615, "pt": 0.023106546854942234, "en": 0.0011003117549972493, "es": 0.00715202640748212, "ms": 0.0045846323124885385, "fr": 0.004401247019988997, "it": 0.005684944067485788} | : /ca/oci-i-cultura/20150426/james-ellroy-escriure-em-va-donar-una-missio-al-mon-4134546 |
crawling-populars_ca_20200525_41_64701 | MÈXIC DF, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
Un terratrèmol de 7,1 de magnitud a l'escala Richter ha sacsejat aquest dilluns el sud de Mèxic, segons ha informat l'Observatori Geològic dels Estats Units (USGS) en un comunicat.
L'epicentre del sisme s'ha localitzat a 17 quilòmetres de la població de Mazatán, a l'estat de Chiapas, i a una profunditat de 76 quilòmetres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.498546 | curate | {"fr": 0.010951403148528405, "ca": 0.621492128678987, "es": 0.3401779603011636, "en": 0.02737850787132101} | : /internacional/noticia-mexic-terratremol-71-magnitud-sacseja-sud-mexic-20140707134826.html |
mc4_ca_20230418_5_726424 | [Vídeo][La Ciutat] Albert Deprius (20 anys Cor Harmonia): “Estic disposat a picar pedra” | Ràdio Calella Televisió
[Vídeo][La Ciutat] Albert Deprius (20 anys Cor Harmonia): “Estic disposat a picar pedra”
Següent [Vídeo][La Ciutat] Ramon Tarridas: “Fes confiança al teu peixater”
Anterior [Vídeo][La Ciutat] La família és un dels pilars fonamentals per evitar la diabetis
El llibre obert d’aquesta setmana és…. | 0.653669 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiocalella.cat/videos/videola-ciutat-albert-deprius-20-anys-cor-harmonia-estic-disposat-a-picar-pedra/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_103517 | El CE Castellbell va trencar amb la imbatibilitat delCF Cardona, en un partit de clar domini dels castellvilarencs que van buscar la victòria . El primer temps va ser de tràmit, on els dos equips van jugar sense gaires oportunitats Carrasco a la mitja hora del partit obria el marcador per els de Castellbell i uns minuts més tard el Cardona aconseguiria l’empat que amb aquest resultat s’anava al descans .
A la represa , el Castellbell va començar a millorar davant d’un Cardona molt conservador que més que buscar els tres punts es conformava amb l’empat, però vistes les oportunitats del Castellbell , cada vegada era molt perillós però li faltava imprecisió .
Aquesta angunia acabava al minut 77 quant Pujante del Castellbell en una falta lliure directe, l’esfèrica entra pel travesser dret de la porteria , en aquesta jugada el porter cardoní va rebre un cop a la cama al topar contra el pal al intentar aturar la pilota. A poc de finalitzar el partit un altre cop Carrasco , en una contra va establir el 3-1 definitiu .
Ara el Castellbell retalla distancies amb el líder que només 3 punts, a més dissabte vinent no hi ha lliga , excepte aquells que no es va poder jugar la setmana pasada per les inclemències del temps. El Cardona jugarà el seu partit pendent i el Castellbell jugarà els 55 minuts que resten del partit contra el minorisa de Manresa .Una jornada que pot marcar el destí de la temporada per a als dos equip capdavanters de la general .
Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]
Share and Enjoy !
Shares
Comparteix
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to email a link to a friend (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Click to share on Telegram (Opens in new window)
Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Click to print (Opens in new window)
More
Click to share on Pinterest (Opens in new window)
Click to share on Tumblr (Opens in new window)
Click to share on LinkedIn (Opens in new window)
Click to share on Reddit (Opens in new window)
Click to share on Skype (Opens in new window)
Click to share on Pocket (Opens in new window)
Like this:
Like Loading...
TaggedFutbol
Navegació d'entrades
Previous Post Previous post:
La colla gegantera de Castellbell i el Vilar ja prepara la nova temporada de sortides
Next Post Next post:
L’Equip d’Atenció Primària Montserrat s’apropa als usuaris amb un bloc propi a internet
Pere Sànchez
View all posts by Pere Sànchez →
You might also like
La Brigada municipal de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar,retira material mobiliari que deixen els incívics.
07/04/2017 07/04/2017
Dades Mèteo Castellbell i el Vilar : 27 Octubre
27/10/2011
Alerten del poquíssim ús de la mascareta en reunions als parcs
15/09/2020 15/09/2020
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom
Correu electrònic
Lloc web
Notify me of follow-up comments by email.
Notify me of new posts by email.
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Castellbell i el Vilar
Si et trobes amb un porc senglar, segueix aquests pràctics consells
29/11/2022 29/11/2022
Caminades saludables porta el pessebre a la residència de Castellbell i el Vilar.
29/11/2022 29/11/2022
Salut preveu arribar al pic de casos de bronquiolitis a finals de la setmana que ve i al de la grip al voltant de Nadal
29/11/2022 29/11/2022
L’apunt d’en Pere: Mig any per les municipals
28/11/2022 28/11/2022
Montserrat Badia ja és alcaldable per les municipals del 2023.
27/11/2022 27/11/2022
Castellbell tanca una setmana d’actes dedicats al 25-N
26/11/2022 26/11/2022
Castellbell i el Vilar celebrarà el cap de setmana solidari
24/11/2022 24/11/2022
Crispetes i Acció
Netflix estrena la sèrie sobre la filla de la Família Addams
25/11/2022 25/11/2022
Historias para no contar de Cesc Gay,s’estrena al Bages Centre de Manresa
23/11/2022 23/11/2022
Editorial
L’apunt d’en Pere: Mig any per les municipals
28/11/2022 28/11/2022
L’Apunt d’en Pere: Rodalies, un problema endèmic que cal solucionar ja! !
18/09/2022 18/09/2022
Vols Col·laborar amb nosaltres a Castellvilarenc.info? Per fer fotografies, vídeos o de redactor/ra. Sense Compromís. ( Només Zona Bages Sud)
Escriu-nos a: [email protected]
Videos Castellvilarenc.info
Escolta Castellet Ràdio: clica a l’imatge
Rellotge
Hora actual a
Castellbell i el Vilar
112
Mitja Associat
El Brogit ( ja a la venda)
L’Acudit d’en Manel Fontdevila
Calendari
novembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
« oct.
Arxiu Castellvilarenc
Arxiu Castellvilarenc Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008
Contacte
Si vols posar-te en contacte amb nosaltres, tant si voleu enviar qualsevol informació o queixa, ho podeu fer al seu mail corresponent.
Contacte:
Redacció:
Redacció@castellvilarencinfo.cat
Vistes
946.845
Política de privacitat. Aquest lloc utilitza cookies. Per continuar utilitzant aquest lloc web, esteu d’acord amb el seu ús ... Política de Privacitat
Castellvilarenc.info 2020, Tots els drets reservats Powered by and Bam.
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.621378 | curate | {"ca": 0.7410594245764991, "en": 0.13673030384511967, "id": 0.0016133369185264857, "es": 0.06614681365958591, "it": 0.004167787039526754, "pt": 0.011158913686474859, "fr": 0.024200053777897284, "ru": 0.00013444474321054048, "et": 0.0034955633234740524, "de": 0.006722237160527024, "sv": 0.002554450121000269, "nl": 0.00026888948642108095, "km": 0.00026888948642108095, "sk": 0.00026888948642108095, "ro": 0.0012100026888948643} | https://castellvilarenc.info/futbol-el-ce-castellbell-trenca-amb-la-imbatiblitat-del-cf-cardona/ |
macocu_ca_20230731_3_117772 | Treball en procés
En aquest moment, Quedémonos un poco más sentadas és un estudi ampli i desordenat sobre el desig. La poeta canadenca Anne Michaels deia dels ànecs salvatges: No és que siguin salvatges, és que la seva voluntat s'identifica amb els seus desitjos. En aquests mesos d'encontre entre nosaltres quatre (velles conegudes), passejarem per aquell parèntesi del possible dins del real que és el desig, la seva narració, les seves imatges i els seus moviments. | 0.746922 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_167391 | "Si una DUI vol dir que el dia 28 declarem la independència i ja som independents,... m'agradaria, però crec que no és possible, no és el camí. I jo no donaré mostres i enviaré senyals de coses que crec que no es produiran, i ho dic honestament".font: http://www.ccma.cat/324/el-nou-president-de-lanc-no-veu-possible-una-dui-lendema-del-27-s/noticia/2665699/
perdoneu però este paio era independentista a la crida quan et podien acusar de terrorista per fer una enganxada de renfe en català. trailer on surt en Jordi Sànchez
L'explicació de la història serveix precisament perquè joventut no sigui sinònim de desmemòria. | 0.706514 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_394611 | Apartment Sojka II Novigrad Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Apartment Sojka II-, Novigrad, Novigrad, Croàcia, 52466 - Veure al mapaApartment Sojka IIVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotos
Al visitar Novigrad, vosté es sentirà com a casa a Apartment Sojka II, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Apartment Sojka II, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix aparcament de cotxes, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com pesca. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Novigrad, el Apartment Sojka II és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.814818 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-sojka-ii/hotel/novigrad-hr.html |
mc4_ca_20230418_9_786440 | 100 Itineraris de pedra seca – Etnologia.cat
26 febrer 2020 APSATLeave a comment
Des de l’any 2000 el Patronat de Sant Galderic edita l’única revista d’àmbit català dedicada al món de la pedra seca. S’editen dos números a l’any, a l’abril i a l’octubre. Es publiquen textos generals d’informació i anàlisi sobre la pedra seca.
La resta de mesos que no s’edita la revista es publica el “Full Informatiu de la revista Pedra Seca”. Són nou números a l’any (n’hi ha un que és de juliol i agost conjuntament).
En aquest “Full Informatiu”, a més de les notícies d’actualitat sobre el món de la pedra seca, es publiquen les “Rutes de la pedra seca”. En el proper número, del mes de març, hi haurà la ruta especial número 100.
Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles.
Seguidament podeu veure els 100 itineraris publicats:
Per subscripcions a la revista “Pedra seca” i al “Full informatiu”:
http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca
També us podeu adreçar al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.
Portada de la revista “Pedra seca”
Inauguració de l’exposició permanent “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” a Mura | 0.739772 | curate | {"ca": 0.8410700236034618, "es": 0.15892997639653816} | https://etnologia.blog.gencat.cat/2020/02/26/100-itineraris-de-pedra-seca/ |
macocu_ca_20230731_2_89850 | El llenguatge inclusiu, la lluita contra la corrupció o l’envelliment actiu, entre les temàtiques de les conferències d’Unisocietat a juny
Les 12 seus d’Unisocietat d'Alzira, Benetússer, Bétera, Cullera, Gandia, l'Eliana, Massamagrell, Ontinyent, Paterna, Quart de Poblet, Requena i Riba-roja de Túria acullen les conferències d'aquest programa universitari durant el mes de juny. Les conferències són presencials i d'accés lliure, fins a completar l'aforament permés per raons de seguretat sanitària.
Durant el mes de juny participen una desena de professors i professores, amb temàtiques diverses, des de l'evolució de la vida a l'ús inclusiu de la llengua, de l'Alzheimer a la corrupció, l'envelliment actiu, o la delinqüència juvenil. De nou, reflex del caràcter de coneixement universal de la Universitat de València.
El dimecres 2 de juny la seu de Benetússer acollirà la conferència del professor Juli Peretó (Bioquímica i Biologia Molecular) sobre l'Evolució de la vida: Per què és certa i per què ens ha d'importar?
La professora Gora Zaragoza (Filologia Anglesa i alemanya) impartirà el 2 de juny una conferència a Bétera sota el títol Tots hauríem de ser feministes: estratègies per a un ús inclusiu i igualitari del llenguatge.
Dijous dia 3, la professora Ma Teresa Cortés (Psicologia Bàsica) oferirà la conferència Veritats i mites en addiccions a la seu d'Unisocietat de Paterna.
A Massamagrell, la investigadora Soraya Vallés (Fisiologia) compartirà amb els assistents les seues investigacions Sobre la malaltia d'Alzheimer el 17 de juny.
La professora Esperanza Navarro (Psicologia Evolutiva) debatrà sobre les Claus de l'envelliment amb èxit en el món, per què ens interessen les Zones Blaves? en dues seus d’Unisocietat: el 16 de juny a Bétera, i el 22 a Alzira.
El bloc temàtic dedicat al dret s'iniciarà a Requena el dia 3 de juny. Jaume Martí (Dret Mercantil) abordarà els Efectes jurídics derivats de la Covid-19; una conferència a la que els interessats tindran una nova oportunitat per a assistir el 17 de juny en Ontinyent. A Quart de Poblet, el dia 16, se celebrarà la conferència de Francisco Javier Jiménez (Dret Administratiu i Processal) sobre La resposta judicial a la delinqüència juvenil. I finalment, José Luis González (Dret Penal) tractarà a Massamagrell El paper de la justícia en la lluita contra la corrupció i la Covid-19 el 22 de juny.
El programa de conferències d’UNISOCIETAT-UV és una iniciativa de la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, que facilita la transferència de coneixement acadèmic en diversos territoris valencians, i està dirigit a qualsevol habitant amb inquietuds culturals. | 0.877427 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_149809 | RISQUES & ASSOCIATS l'informa sobre l'ús de les galetes a les seves pàgines web.
La pàgina web utilitza Google Analytics, un servei d'analítica web desenvolupada per Google, que permet el mesurament i anàlisi de la navegació a les pàgines web. En el seu navegador podrà observar 4 galetes d'aquest servei. Segons la tipologia anterior es tracta de cookies pròpies, de sessió i d'anàlisi. Podeu trobar més informació al respecte i inhabilitar l'ús d'aquestes galetes www.google.es/intl/es/analytics/privacyoverview.html.
crom: support.google.com/chrome/answer/95647?hl=es
Les seves opcions en línia: www.youronlinechoices.com/es/ | 0.668244 | curate | {"ca": 0.9196141479099679, "en": 0.08038585209003216} | http://www.risquesarquitectes.com/politica-de-cookies/?lang=ca |
crawling-populars_ca_20200525_26_88372 | Subscriviu-vos al butlletí gratuït
En aquest món en què tantes coses han canviat, les exèquies cristianes continuen sent un moment d’una gran importància per als creients i també per als no creients que hi participin.
Són moltes ara les famílies que opten per celebrar exèquies civils, l’aparició dels tanatoris contribueix notablemenmt a l’anonimat i a la fredor funcionarial, i, entre els que opten per celebrar exèquies cristianes, molts ho fan encara portats per una inèrcia de molt poc contingut. Tot això és cert, i és obvi que el pes de l’Església en els ritus de la mort és molt menor que fa només cinquanta anys, i moltíssim menor que en fa cent. Però també és igualment cert que, ara, tant els creients que participen amb fe d’unes exèquies, com els que tot i continuar considerant-se creients viuen la fe de manera molt distanciada, com els que no es consideren creients, aquest moment d’acompanyar-se mútuament en la mort, tant si és una molt molt sentida com si no ho és, i tant si es tracta dels familiars més propers del difunt com si es tracta d’acompanyants sense gaire implicació, els ritus que envolten la mort són viscuts gairebé sempre, si no com una cosa profundament sentida, almenys sí com una cosa seriosa.
Per això, tot el que fem des de l’Església per ajudar a viure aquest moment serà molt important: tant per acompanyar el dolor del moment, com per fer present el sentit de la fe cristiana en la vida eterna, reforçant-la en els qui ja hi creguin de cor, i permetent albirar-la, almenys una mica, als qui en dubten o directament no hi creuen.
Però és clar, perquè tot això sigui possible, certament que cal dedicar-hi molts més mitjans que els que ara hi dediquem. Ja es veu, pel que dèiem en el paràgraf anterior, que les situacions són variadíssimes, i, en conseqüència, les motivacions per les quals els familiars d’un difunt volen celebrar per a ell unes exèquies cristianes, són igualment variades i diferents les unes de les altres. Perquè, a les situacions abans enumerades, encara n’hi podríem afegir d’altres. Un exemple, només: el cas d’un difunt o difunta que, just després de la mort, se l’enduen al seu lloc d’origen, i els familiars que queden aquí tenen ganes de celebrar alguna mena de pregària o ritu de comiat.
Tota aquesta varietat hauria de ser atesa i hauria de rebre la corresponent resposta adequada, més enllà de plantejaments rigoristes sobre la qualitat cristiana dels peticionaris. I, crec jo, l’única solució és que els capellans no s’ho vulguin fer sols, perquè els és impossible i cada cop els ho serà més. I que no s’ho vulguin fer sols pot voler dir dues coses.
La primera i més senzilla, que es creïn, tant a les parròquies com als tanatoris, i de la mateixa manera com hi ha equips d’acollidors de promesos, uns equips de preparadors d’exèquies, que vagin a veure els familiars, que s’assabentin de qui era el difunt, que mirin de saber què voldrien destacar-ne els familiars, que els convidin a fer una semblança del difunt en començaer la celebració (i si cal els ajudin a fer-la, o la facin ells mateixos), i que els ajudin a descobrir la presència de Déu enmig del seu dolor.
La segona, que pot sonar més trencadora però que està prevista en el Ritual d’Exèquies encara que de manera molt restringida, és que alguns d’aquests “preparadors d’exèquies” puguin presidir en determinats casos la celebració, sigui a la parròquia o sigui al tanatori. Això permetria que el capellà o el diaca no es veiessin obligats a fer multitud de celebracions, i fos possible respondre millor i més personalitzadament a la diversitat de situacions que es donen davant la mort. Per exemple, en el cas que he citat abans d’un difunt o difunta que se l’enduen a enterrar a un altre lloc, als familiars i coneguts que resten aquí se’ls podria oferir una trobada de pregària i de comiat presidida per un capellà, o per un diaca, o per un laic o laica, més que no pas el que s’acostuma a fer en aquesta mena de casos, que és convidar-los a anar a una missa diària habitual en què es pregarà pel difunt, o a la missa comuna que es fa per tots els difunts.
I encara, per acabar, un apunt sobre el contingut i el missatge que transmetem en les exèquies. A vegades passa que, si hi ha intervencioins de familiars del difunt, en els seus parlaments utilitzin expressions de dubtós contingut cristià, com ara allò de “siguis on siguis nosaltres et recordarem...”, i més encara aquell conegut epitafi romà que ara s’ha tornat a posar de moda: “Que la terra et sigui lleu!”. Si s’ha parlat abans amb els familiars i s’han preparat una mica les intervencions, això es podria evitar. Però si no es pot, el qui presideix el ritu ho pot “arreglar” després, sense criticar, però, el que hagi dit la frase inconvenient.
Però, posats ja en aquest tema, caldria dir també que algunes de les expressions més habituals de la litúrgia exequial tampoc no és que siguin gaire afortunades. “Requiem aeternam dona eis Domine”, és a dir, “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”, no sé jo si té uns ressons gaire cristians: aquí sembla ressonar-hi, més aviat, la idea del Xeol jueu o de l’Hades grec. I més encara la frase de comiat “Requiescat in pace”, “Descansi en pau”, el famós R.I.P. En català, tenim una expressió molt més encertada: “Al cel sia!”. Però molt millor encara és el desig que trobem escrit a les tombes de les catacumbes: “Vivas in Deo!”, “Que visquis en Déu!”.
© CATALUNYA RELIGIÓ
AVÍS LEGAL | PUBLICITAT | COOKIES | QUI SOM | 0.881831 | curate | {"ca": 0.9885840545019333, "en": 0.0034984349106978456, "pt": 0.007917510587368809} | : /ca/blog/font-raja-sempre/exequies-cristianes-camp-obert-226821 |
macocu_ca_20230731_2_357849 | Rocío Flores llança un missatge conciliador que podria dedicar a la seva mare
Des que comencés a emetre's la sèrie documental de Rocío Carrasco, aquesta, el seu ex (Antonio David) i els seus fills (Rocío i David Flores) estan en el punt de mira. Aquesta jove especialment s'ha convertit en protagonista de l'actualitat. I és que hi havia interès a conèixer què opinava de la versió que està donant la seva mare respecte al que va viure amb el seu pare.
De moment, Rocío Flores no ha volgut manifestar-se de manera clara sobre aquest tema. Pel que sembla, té pensat fer-ho mitjançant una entrevista una vegada que hagi acabat aquesta producció.
No obstant això, mentre aquest moment arriba, segueix sense tenir relació amb la seva mare. No obstant això, ha publicat un missatge a les xarxes molt especial. Es tracta d'un missatge que ha donat lloc al fet que es rumoregi que podria estar dedicat a Carrasco i que facilitaria la reconciliació.
El missatge de Rocío Flores
Des que va sortir de 'Supervivientes', la filla d'Antonio David s'ha convertit en influencer. Per aquest motiu, és molt activa en xarxes, sobretot, a Instagram.
I precisament en el seu perfil d'aquesta xarxa social és on ha compartit un missatge molt enigmàtic. En concret, ha estat en les 'stories' on ha pujat unes frases que pertanyen a la cançó de Beret titulada 'Te echo de menos'.
Ens estem referint a uns versos que diuen així: «Estima't fins que oblidis per què no ho feies... Oblida tot menys l'alegria».
Rocío Flores ha publicat unes paraules que donen lloc a moltes interpretacions | Instagram
Per a molts, aquestes paraules semblen un clar i directe missatge a Rocío Carrasco. I és que vindria a dir-li que esborri de la seva ment tot el sofriment del passat i que se centri en la felicitat.
Precisament aquestes persones que han vist en aquesta publicació un intent d'acostament a la seva mare ho ratifiquen amb altres parts de la cançó. En concret, es refereixen a versos que diuen així: «Et trobo a faltar, encara que jo vaig ser qui et vaig apartar» o «El que fa mal no és anar-se'n, sinó adonar-se'n tard». Això sense oblidar aquest altre: «L'amor pot amb tot».
El fet que aquest títol de Beret tingui tantes frases que poden aplicar-se a la vida d'aquesta mare i de la seva filla és significatiu. D'aquí ve que a les xarxes hi hagi els qui creguin que és una manera de Flores d'acostar-se a la seva progenitora. Caldrà esperar per a veure si tenen raó o no.
Rocío Flores, en el punt de mira
No obstant això, per a moltes altres persones la citada publicació de la jove Rocío no va dirigida a la seva mare. Creuen que simplement l'ha realitzat perquè li agrada la cançó o més aviat que és un missatge de positivitat per a animar al seu pare.
No creuen que ella vulgui acostar postures en absolut amb Rocío Carrasco. I tenen aquesta convicció pel comportament que ha tingut la jove en aquestes setmanes que porta emetent-se la sèrie.
En concret, destaquen que, encara que no ha parlat de manera clara, ho ha fet indirectament. Així, ha deixat clar el suport a Antonio David malgrat l'esquinçador testimoniatge de la seva mare. I ho ha fet amb publicacions que ha dut a terme a Instagram.
Ens estem referint, per exemple, a la foto que va compartir agafada a la mà de la seva àvia paterna. Una dona, aquesta, de la qual Carrasco va revelar les crueltats que va arribar a dir-li. I a això se sumen les seves publicacions mostrant-li el seu afecte a Olga Moreno, l'esposa del seu pare, o dient que «La vida millor amb flors».
Tots aquests gestos són vists per moltes persones com a atacs directes a la seva progenitora. No creuen que vulgui un acostament amb ella d'acord amb aquests. I menys encara quan ha aprofitat el sofriment de la seva mare per a fitxar per 'El programa de AR' o les gales de 'Supervivientes'. Fitxatges que li estan guanyant nombroses crítiques. | 0.821275 | curate | {"ca": 0.9916098584163607, "es": 0.008390141583639224} | |
mc4_ca_20230418_3_349641 | Productes - Noces-Invitacions-om
Invitació casament Om
M'agradaria sol · licitar més informació del producte Om de E-Eventus.com | 0.470987 | curate | {"es": 0.25396825396825395, "ca": 0.746031746031746} | http://e-eventus.com/ca/producte/82/Noces-Invitacions-om/ |
mc4_ca_20230418_5_720075 | Elejabarrieta, F. J. - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Elejabarrieta, F. J.
2 p, 1.5 MB Psicologia Social II [21135] / Elejabarrieta, Francisco J. ; Muñoz, Juan ; Feliu, Joel ; Tirado, Francisco J. ; Vázquez, Félix ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Psicologia
Psicologia social [10218] / Elejabarrieta, F.J. ; Iñiguez, L. ; Muñoz, J.M. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Psicologia
2 p, 1.0 MB 2085 [2085] / Elejabarrieta, F.J. ; Iñiguez, L. ; Muñoz, J.M. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Psicologia
2 p, 901.4 KB Perspectiva Quantitativa en la Recerca Psicosocial [21190] / Elejabarrieta, Francisco J. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Psicologia
2 p, 1.0 MB Investigació i Coneixement Psicosocial [21165] / Elejabarrieta, Francisco J. ; Vázquez, Felix ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Psicologia
3 p, 98.7 KB Fonaments i Orientacions Metodològiques en Psicologia Social [42780] / Elejabarrieta Olabarri, Francisco Javier ; Pujol Tarrés, Joan ; Vázquez Sixto, Félix ; Martínez Martínez, Luz María ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Psicologia
3 Elejabarrieta, F.
2 Elejabarrieta, F.J.
40 Elejabarrieta, Fran
4 Elejabarrieta, Fran,
3 Elejabarrieta, Francisco
5 Elejabarrieta, Francisco J.
1 Elejabarrieta, Francisco Javier
5 Elejabarríeta, Francisco J. | 0.393046 | curate | {"es": 0.39164866810655147, "ca": 0.6083513318934485} | https://ddd.uab.cat/search?ln=ca&p=Elejabarrieta%2C+F.+J.&f=author |
macocu_ca_20230731_2_211356 | L'Institut de Ciències del Cosmos al Saló de l'ensenyament 2019
Publicada
12/03/2019
Àrea
Física de Partícules | 0 | curate | {"ca": 0.6320754716981132, "es": 0.27358490566037735, "it": 0.09433962264150944} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_84499 | València: bressol universal de l’art modern. Paradigma de la promoció del medi ambient entre la joventut. Epicentre d’una terra pionera en la protecció del territori, d’una Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana imitada per propis i estranys. Centre de gravetat d’una regió emissora de cultura al món sencer. Consagrada a una patrona que simbolitza la nostra voluntat de dedicació estoica als desemparats...
En aquesta ciutat que és l’enveja d’Europa per ser model de planificació respectuosa, uns forasters van eixir al carrer a manifestar-se, tal com ho va mostrar la nostra televisió, la millor eina informativa al servei dels valencians, modelo d’imparcialitat, objectivitat, transparència i pluralisme (i no com altres, que fan pena). El motiu era agredir les nostres sagrades institucions, que tan seriosament treballen per a prendre les decisions més encertades. Però el govern del partit popular, ferm el pas, mirada al front, continuarà implacable aplicant la legalitat per a la més sana consecució de l’interès general, que és l’únic objectiu que sempre ens guia. Des de la fortalesa, des de la coherència.
Perquè a nosaltres no se’ns pot acusar de favoritisme, amiguisme o nepotisme o com collons es diga això, ja que som extraordinàriament escrupulosos en el repartiment de prebendes i concessions i complim al milímetre les normes, els terminis, les formes.
Nosaltes som justos: alcem la veu contra qualsevol perjudici als valencians. No intoxiquem, no manipulem, no mentim. No apel·lem a les baixes passions. No faltem al degut respecte que ens mereixen els adversaris. Pel contrari, podem exhibir orgullosos un exemplar comportament cívic i una digna generositat amb els contraris. Qui vulga, que n’aprenga!
Categories: Cultura, Economia, Educació, Medi Ambient, Mitjans, Participació ciutadana, Patrimoni, Política, Serveis socials, Territori, Urbanisme | 1 | perfect | {"ca": 0.9654800431499461, "es": 0.034519956850053934} | |
macocu_ca_20230731_3_331320 | Tot just fa 40 anys...(10) Miquel Llull, en el seu laberint
Cap Vermell ha estat, i segueix essent, una gran empresa capitalista, que ha arribat a atresorar unes quantitats immenses de capital humà. Aquest capital humà ha subvencionat tots aquests anys d’existència d’una associació cultural sense ànim de lucre, però que, evidentment, s’ha lucrat amb tot això que es diu amor i amistat. Per tant, no som tan rojus com creien alguns, sinó que estam completament al servei d’aquest tipus de capitalisme. Miquel Llull i Maria Llissa damunt un escenari a la plaça des Sitjar en una data indeterminada.
«El funcionament de Cap Vermell és un misteri i és un miracle, és un caos meravellós que, malgrat tot, se’n surt i té l’aparença d’un mitjà de comunicació seriós i a l’altura de les circumstàncies». «Si volguéssim convertir l’exèrcit de Panxo Villa en una mena d’esquadrons prussians perdríem aquesta batalla per la utopia i ens hauríem de retirar al nord de Saxònia a passar l’hivern».
Per no recordar gaire cosa, Deu n'hi do amb les respostes! Aquesta, com tota la resta d'entrevistes, si no teniu una bona estona per llegir-la i assaborir-la, tal volta millor la deixeu per un altre moment. Per a un moment especial. No frisseu. Quedarà aquí i les celebracions dels 40 anys abraçaran tot l'any 2021. En aquesta sèrie de converses amb els que iniciaren Cap Vermell ens adonam que aquells «pares fundadors» són capaços de fer-nos una radiografia molt personal però molt encertada d'aquells moments i de Cap Vermell. Tenen la capacitat de reflexió per elevar a categoria qualsevol anècdota o fet concret. D'en Miquel ara ja quedarà per sempre aquella imatge de la seva habitació que descriu en Biel Pérez: «record la seva habitació amb munts de llibres amb un cendrer ple de llosques damunt, fum i música d’en Luís Eduardo Aute». Comencem!
- Finals de 1980, com començà l’aventura de Cap Vermell? Per què llavors? Què volíeu? Com es forma l’equip fundador? - La veritat és que la meva memòria és tan curta que no record molt bé com va començar tot allò, ni tan sols el meu grau de participació. Per tant, moltes de les meves respostes es faran des del present i, per això, poden diferir bastant del que recordin els demés i que defugi la «realitat». Els records, a voltes, són somnis que es van esborrant a vegades lentament i a vegades més ràpidament i amb una intensitat que no podem controlar. No record cap moment fundacional de Cap Vermell. Potser només una trobada a la Rectoria en la qual hi havia en Biel Pérez i no sé qui més. Devia ser a l’estiu o a la tardor de 1980. Potser aquest dia decidírem, entre no sé qui, tirar endavant amb la publicació d’una revista, però no ho puc assegurar.
- Vos definiríeu com un grup d’amics, d’apassionats per la llengua, per la política (en el sentit de aportar el gra d’arena per ajudar a canviar les coses), altres interessos... - No sé si exactament érem un grup d’amics. En conjunt, jo diria que érem més aviat coneguts, sense obviar que sí, que allà n’hi havia que ja eren amics d’abans. Amb alguns ens hem fet amics després de començar tota aquella aventura. En realitat només havia tengut relació en altres afers amb en Joan Rai, en Vicenç Nadal i Antoni Garau, a més de Maria Llissa pel que he pogut veure en una foto que m’ha fet arribar ella mateixa. Evidentment que ens coneixíem del poble i tots teníem, cadascú a la seva manera, unes «inquietuds» gabellines i calarajaderes que, en aquell moment coincidiren en la idea de crear una publicació informativa i cultural. Ah, i sí, potser sí que érem apassionats d’algunes de les coses que esmentau a la pregunta. [riu i mou el cap]
- El final dels 70 suposà el sorgiment de manifestacions ecologistes com sa Dragonera i llavors Es Trenc. Cala Agulla queda enmig amb el SALVEM L’AGULLA l’any 84. Cap Vermell té a veure amb tot aquest moviment? - Segur que sí. Jo venia d’una etapa molt interessant i creativa [riu] dins la meva vida, que va ser la fundació del Col·lectiu Torre Esbucada, un grup ecologista nascut a rebuf dels grans moviments europeus ecologistes i antinuclears que, a Mallorca, es concretaren en una lluita per salvar sa Dragonera «petita». La participació gabellina i marinera va ser relativament gran, diria, i d’aquí va sorgir la idea de fer aquest col·lectiu, amb l’objectiu de salvar Cala Agulla, sempre amenaçada. Parlam de 1978 i 1979 i després, ja dissolt el col·lectiu, encara s’hauran de fer més campanyes davant la voracitat dels destructors, com aquesta que esmentau de 1984. Ah, també es va crear una publicació, Torre Esbucada, que va assolir la «magnífica» xifra de 7 números publicats i que, a falta de confirmació «oficial», [riu] podria ser considerada la primera publicació més o manco periòdica d’aquest municipi. Va ser una primera aproximació meva al món de les edicions artesanals, curolla que no m’ha abandonat mai més. Tot aquell trull està per historiar. Existeixen les publicacions, alguns documents, algunes fotos (poques) i sabem que, secretament, un personatge (li direm X, de moment) està recopilant tot aquest paperum per fer-ne una cosa que podria ser important i reveladora [riu]. Evidentment no va acabar bé o, si més no, com molts de noltrus hauríem volgut. En tot cas va ser un primer avís contra el que després, amb les Normes Subsidiàries de 1986, arribaria i que acabaria per destruir el somni d’un equilibri natural. Aquelles Normes Subsidiàries segueixen destruint el nostru territori gabellí i també la societat gabellina, és a dir, tot el Planeta, encara que, evidentment, s’han fet algunes fortunes sobre aquest desastre natural i humà. L’Agulló ha estat barrat amb filferrus per la família March i, com diu l’amu Antoni Coix, «el que no aconseguiren en temps de dictadura, ho aconseguiren en democràcia». Tot plegat, un bany de realitat que ens demostra la vertadera naturalesa destructiva del Règim i els seus còmplices i ens fa maleir, una vegada més, la propietat privada i les herències, especialment si provenen d’autèntics robatoris a la hisenda pública. Uf, però tornant a la pregunta: sí, alguns dels participants en el Col·lectiu Torre Esbucada després ens trobàrem al Cap Vermell, Antoni Garau i Àngel López entre d’altres.
- A una revista el més important és el nom. Com sorgí el nom de CAP VERMELL? I per què? Hi havia altres alternatives? - No ho puc recordar de cap manera. [alça les mans] En tot cas, amb el nom endevinàrem en posar-ne un de ben eloqüent i molt visible [riu]. Tant i tant, que hem tengut molts d’imitadors i ara hi ha Cap Vermell per aquí i Cap Vermell per allà, creant una gran confusió que, si bé a moments és bastant molesta, també és cert que si t’ho agafes pel cap que NO crema, és molt meravellosa. Ara bé, en una comunicació de les Jornades d’Estudis Locals es diu que es pensaren diferents noms: Castell, Es Far o simplement Capdepera, però, com deia, no en record res. Ah, el que sí record és que al començament alguns, maliciosament, ens deien Cap Roig, donant a entendre que tots noltrus érem rojus, la qual cosa, no sé si per sort o per desgràcia, no era certa. En tot cas, no podem afirmar que el nom sigui molt original, [riu] ja que el Cap Vermell és un accident geogràfic ben visible sota el qual, a més, hi ha les coves de l’Ermita, tan importants i emblemàtiques per a noltrus com per dur el nom d’un altre municipi. [s’esbutza de riure] Per altra banda, no sé si vos hi heu fitxat, des del número zero la revista duu una mena de subtítol de localització que diu «Capdepera i Cala Rajada» que ara seria impossible, perquè hauríem de dir també: cala Mesquida, Canyamel, sa Font de sa Cala, es Pelats, cala Gat, sa Pedruscada, es Carregador, cala Lliteres, Son Moll de Dalt i de Baix, s’Heretat, Son Febrer, ses Set Cases, sos Sastres, es Camp Roig, Son Jaumell, Vila Nova i Vila Roja... i no aturaríem fins a omplir tota la coberta de la revista amb el subtítol. Bé, sempre ho podríem substituir amb l’abreujat «Platges de Capdepera». [riu]
- Com funcionava la qüestió econòmica? Publicitat, subscripcions, subvencions? - Com que tots érem rojus [riu], decidírem no posar publicitat i viure només dels subscriptors i de les vendes. Ni una cosa ni l’altra eren extraordinàries, però sí el suficient per tal que tot aquell trull es pogués mantenir durant molts anys. Per suposat, el que en realitat ha succeït és que Cap Vermell ha estat, i segueix essent, una gran empresa capitalista, que ha arribat a atresorar unes quantitats immenses de capital humà. Aquest capital humà ha subvencionat tots aquests anys d’existència d’una associació cultural sense ànim de lucre, però que, evidentment, s’ha lucrat amb tot això que es diu amor i amistat. Per tant, no som tan rojus com creien alguns, sinó que estam completament al servei d’aquest tipus de capitalisme. [riu de manera sonora] I també cal recordar que amb el temps sí que es posarà publicitat, com es fa ara mateix tant a la web com a l’Anuari.
- Com era el dia a dia de Cap Vermell? O el mes a mes... - Aquí he de fer una confessió personal. La meva participació va ser minsa. No record que fes gaire tasques perquè, entre altres coses, sempre he estat, especialment de jove, un tastaolletes amb poca constància i per això, vull fer un sentit homenatge a aquells homus i dones que aguantaren la publicació aquells primers anys, perquè sense ells no s’hauria pogut arribar tan lluny, si més no en el temps, i són els vertaders herois d’aquella aventura, els que li donaren tal embranzida que el seu vol ha arribat, increïblement, fins on som ara i ha fet que Cap Vermell sigui conegut aquí i a la Xina Popular. Per tant, em fa no sé què parlar de tot això en primera persona; en primer lloc, perquè la meva participació en els temps heroics i mítics va ser escassa, i també, per què no dir-ho?, perquè per causes molt llargues d’explicar, durant molts anys me vaig sentir molt enfora de tot això que significava Cap Vermell, i també molt lluny de Capdepera, i vaig viure una altra realitat allunyada en el temps i en l’espai. Bé, són coses que passen i, a més, no tenen remei.
- Què és allò que més recordes dels primers anys? - Ho torn a repetir, gairebé no record res. En tot cas tenc «impressions», però, com deia abans, això no vol dir que es corresponguin amb la realitat i, per tant, potser val més deixar-les en el racó dels somnis «viscuts». Els anys anteriors a Cap Vermell varen ser uns anys de descobertes, d’esperances, d’il·lusions, mai no acomplertes, és clar, però que en aquell moment ens ajudaren a aprendre moltes coses i ens iniciaren en aquest món tan complex en el qual vivim. En fi, vàrem viure tota una escola fora de l’escola. I Cap Vermell també forma part d’això, és clar, d’aquesta escola de la vida que ens ha ajudat a ser un poc millors o, en tot cas, a ser el que som.
- Quin era el teu rol a Cap Vermell? - Només puc assegurar una cosa certa: vaig escriure un dels editorials dels primers números. I segurament poca cosa més. [ho diu amb cara de resignació] Després, a partir del 2007, que és quan la revista es digitalitza, és quan m’hi he tornat integrar i he format part d’algunes de les accions que s’han fet.
- Als primers números hi ha escrits en castellà. Quan decidiu fer-ho tot en català? - No ho puc concretar. Segurament a Torre Esbucada vàrem tenir el mateix dilema. Les nostres ments colonitzades no donaven per més en aquell moment. [aixeca les espatles] És evident que després ho hem superat, hem descolonitzat les nostres ments com a passa prèvia a la descolonització definitiva dels esperits. És, sense cap dubte, un tema interessant per a debatre [somriu]. Personalment, l’únic que puc dir és que ja a l’etapa de Torre Esbucada m’havia «aclarit» [riu molt] i escrivia sempre en català i, pens, el Col·lectiu ho tenia assumit, però es deixava a una decisió personal de cadascú que escrivís en català o no. Supòs que a Cap Vermell va passar una cosa semblant. Per altra banda, com ja podeu suposar, ningú de noltrus havia estat escolaritzat en català i jo les primeres classes les vaig rebre d’Antoni Garau en un curset que, possiblement, havia organitzat ell mateix a través de la delegació de l’Obra Cultural. És a dir, molts de noltrus no en teníem ni idea i ens vàrem haver d’espavilar i ho férem així com poguérem i al ritme que cadascú va poder. Per altra banda, és segur que no tots teníem la mateixa visió i els mateixus antecedents o experiències i, malgrat tot, convergírem en la defensa d’una idea de país, molt ample, és clar, [riu i estira molt els braços], i en la defensa d’una cultura minoritzada i feta malbé per un règim etnocida que, increïblement, continua vigent i fent desastres que, com a mínim, han de ser titllats d’autoritaris. Per altra banda, aviat es va arribar a la conclusió que la revista s’havia de passar al català sense complexus estranys i així va ser, amb algunes excepcions. De fet, les excepcions encara duren amb els escrits d’en Marce, cosa que, per altra banda, ens ha d’omplir d’alegria i de conhort pel fet de poder difondre els pensaments, fins ara gairebé ocults, d’aquella gran persona i gran personatge que fou Marcelino López.
- Quin impacte tengué a la societat gabellina? Quina fou la contribució més important de Cap Vermell a la societat? - Uf! «Tants caps tants barrets». L’impacte (dit així sona com a molt fort) ha estat desigual i segons la percepció de cadascú. Jo vull pensar que, en segons quins segments socials ha estat gran, però potser no tant com alguns es pensen. Malgrat tot, sense voler ser grandiloqüent, pens que no és fer una afirmació forassenyada afirmar que, d’una manera o altra, Cap Vermell sortirà en els llibres d’història d’aquest racó de món, si és que encara hi ha llibres i encara hi ha història i encara hi ha món. [somriure esperançat]
- Què en pensava la gent de la revista Cap Vermell? - Ho torn a repetir: «Tants caps tan barrets». Quaranta anys donen perquè la percepció de Cap Vermell hagi pogut anar canviant amb el temps. És un període llarg en el qual els canvis socials han estat grans i, a més, estructurals. Cap Vermell ha volgut incidir en aquests canvis, però en realitat ha estat més aviat un notari. Com deia, la percepció ha anat canviant amb el temps i, fins i tot dins un mateix temps hi ha hagut percepcions diferents i contradictòries. En posaré alguns exemples. Quan començàrem molts ens deien rojus, així, com per insultar-nos, uns altres ens deien capellans, perquè és evident que tant en Biel Pérez com n’Antoni Garau varen tenir un paper determinant en la fundació de la revista i en la seva continuïtat. Per suposat, a mi m’han arribat a dir frare. [riu de manera ostentosa i sonora] És cert, el nucli fundador de Cap Vermell era tan heterogeni que arribava a despistar a molta gent, que no sabia molt bé com qualificar aquells papers impresus, i així continua encara la cosa. En fi, potser el resum de tot plegat és que Cap Vermell era, i és, una revista de poble que ha intentat defugir les «capelletes», tan típiques tant dels pobles petits com de les grans ciutat. Si ho ha aconseguit o no, cadascú ho sabrà. Ah, i potser hem d’acceptar que alguns ens vegin com una altra «capelleta». És bo també recordar que des del setmanari fundat per Antoni Palmer se’ns qualificava com a part del Règim, però el Règim en realitat volia acabar amb noltrus, com s’ha demostrat moltes vegades, especialment aquests darrers anys i basta veure com ha acabat aquesta revista de Palmer: Règim pur i dur. [riu] El que deia, moltes vegades no sabien per on agafar tot això que Cap Vermell representa i, això, és clar que és una cosa divertida i, al mateix temps, extraordinària i que demostra la capacitat de Cap Vermell de crear alguna mena de consens i aglutinar gent diversa i, això sí, apassionada. [riu] I també per aglutinar tota mena d’«enemics» que, com no podia ser d’una altra manera, també els ha tengut, els té i els tendrà. Ara bé, cal dir ben clar i ben alt que els atacs més furibunds ens han vengut d’una suposada «esquerra» que no ha acabat d’entendre el que significa l’esperit llibertari i republicà. A més, ho ha fet de manera covarda, sense donar la cara, amb anònims. Evidentment, en referesc a Felpudito, un esguerru nascut al voltant del nou «socialisme» gabellí i espanyol que, finalment, s’ha convertit en abanderat del sempre vell caciquisme i ha perpetuat l’opressió colonial i social. Qui ho havia de dir! [riu i plora al mateix temps] Sí, el nou «socialisme» ha estat una més de les calamitats que ha patit aquest poble i el seu pas pel govern municipal serà recordat com el pas de la marabunta, perquè poca cosa quedarà. De pins ja no en queda cap a Capdepera, i a Cala Rajada, coneguda abans pels seus pinars fins a la mar, resta en la fase final degut a la pinofòbia del nou «socialisme» i de molts dels nous calarajaders. En fi, una desgràcia! Una vertadera hecatombe vegetal!
- Una trajectòria de 40 anys no està exempta de crisis i renovacions. Quines fases o períodes establiries si haguessis de descriure la història de Cap Vermell? - A la publicació Els estudis i la premsa local al segle XXI hi ha una ponència feta per la redacció de Cap Vermell, on es conten algunes d’aquestes crisis i renovacions. Jo, per tant, tenint present aquesta publicació, només faré unes breus consideracions personals. A la llarga primera època de Cap Vermell, un dels elements imprescindibles va ser el pegamento. Sense pegamento i sense una màquina d’escriure de taca-taca no s’hauria pogut fer. Després la màquina va arribar a ser elèctrica, la qual cosa, m’imagín (perquè jo no hi era [riu]) ja degué ser un gran avanç, però encara hi havia pegamento. Després entraren els primers ordinadors amb impressores, però em tem que encara n’hi seguia havent, de pegamento. Potser només als darrers anys de l’etapa de paper es va poder prescindir del pegamento i es va entrar de ple en l’etapa de modernitat [riu molt]. Bé, tot això ho haurien d’explicar els que ho varen patir de veritat i varen ser capaços de millorar, a poc a poc, aquells papers i donar-los forma de revista. En resum, diria que Cap Vermell va començar d’una manera molt precària quant als instruments tècnics i ha acabat tenint un gran nombre de lectors a la Xina gràcies a tota aquesta «revolució» tecnològica que, malgrat tot, no ha acabat amb la impremta. [riu amb ulls de sorpresa] Quant a la qüestió humana que, com deia, és l’únic capital de Cap Vermell, si ho mires en perspectiva veus que la quantitat de persones que, d’una manera o altra, han fet feina per la revista, primer, i l’Associació Cultural després, és immensa. No tenc la xifra a mà, però aquesta gran diversitat de persones de tota casta ha estat un dels tresors que expliquen la llarga continuïtat d’un projecte comunicatiu com aquest. Amb llums i ombres, segurament, però gran, molt gran. Ah, i per suposat que hi ha hagut crisis i que moltes vegades Cap Vermell ha estat a punt de deixar d’existir, i de fet ho va fer durant uns mesus. Però ja veis, encara és aquí.
- I les fites informatives més importats que marcaren la Revista? - Aquesta resposta la deix en blanc, senzillament perquè no me ve al cap cap fita per destacar, que segur que n’hi ha. A mi, però, m’interessa molt el Cap Vermell, tot ell. En posaré un exemple: en Biel Roqueta durant molts anys va fer crònica esportiva. Tot allò pot semblar que no té un interès més enllà dels aficionats, però, ara que ha ajuntat tots aquells escrits en un llibre, ens adonam que també ens dona una imatge del poble i de la seva gent, aporta moltes dades per a entendre el que hem estat i el que som. En definitiva, aquestes són les fites que m’interessen, les que fan gent perseverant com en Biel Roqueta, xerrin de futbol o de la llum de la Lluna per darrere el Faralló. I, per sort, Cap Vermell té més Biels Roquetes. Ah, sí, hi ha una fita, encara que no informativa, que voldria destacar: la llagosta a la bomba que ens menjàrem tots plegats els membres de la suposada redacció de Cap Vermell. En realitat, tot ho feim per això. [riu] I aquesta llagosta a la bomba va culminar un somni que feia molt de temps que teníem entre cella i cella. No ho feim per res més. [torna a riure]
- Cap Vermell, a banda del pilar informatiu, tenia un apartat de recerca/divulgació històrica i un altre de literària? Què en valoraries de cada un d’ells? - Uep! això són paraules majors. [s’esbutza de riure] Bé, xerrant seriosament, quant a la vessant literària, diria que, sense cap mena de dubte, Cap Vermell deu molt a Joan Rai i Joan Rai deu molt a Cap Vermell. En el número 0 de la revista veim néixer un escriptor que, amb el temps, serà un dels puntals de la revista i que arribarà a tenir una obra de gran valor literari i, com no, de gran valor humà. Només això, només aquest fet, ja justifica Cap Vermell. Però la cosa no acaba aquí, perquè Cap Vermell també ha provocat l’erupció d’un altre personatge que ens ha donat moltes alegries literàries i intel·lectuals, que ens ha obert la ment al passat i també al futur, que ens ha acabat de «normalitzar» lingüísticament, com és Jaume Fuster. Ell també ha estat i és un dels puntals de Cap Vermell i, a més d’escriure molt, talment com ho feia Joan Rai, també s’ha embrutat molt les mans de pegamento. [riu) Quant a la recerca i divulgació històrica, hem tengut la immensa sort de veure créixer i créixer una obra ingent de Josep Terrassa, també conegut com l’amu en Pep de na Maians. Ja ho he dit altres vegades, ell ha estat el pioner en l’estudi de les coses primeres de Capdepera i ha posat les bases per a arribar a conèixer les diverses èpoques de la nostra història, amb una combinació de dades i reflexió davant la qual no ens queda més remei que aplaudir. I així ho faig. En fi, aquests autors han creat escola i ara només cal que Cap Vermell segueixi per aquest camí, amb altres autors, amb altres històries... que continuïn aquesta gran tasca cultural que es va encetar fa tants anys.
- Quan es creà l’Associació Cap Vermell? - Això s’hauria de consultar a l’hemeroteca digital de Cap Vermell i xerrar amb el seu primer, i únic, president. [riu i es mira el sostre]
- Quina relació heu tengut amb l’OCB i el moviment de premsa forana? - Amb l’Obra Cultural la relació va ser, segons com es miri, estreta, encara que inicialment l’OBC només va ser una tapadora per tal de no haver de fer molts de tràmits per a «legalitzar» la revista. Encara vivíem sota la síndrome de la Llei de Premsa que, com moltes altres coses d’aquest Regne, no se sabia molt bé si estava derogada o no. Eren temps contradictoris, en tot cas, porucs, per una banda, d’una por paralitzadora en molts aspectes. Basta dir que quan el Règim va aprovar la Llei d’Amnistia molts es pensaren que havia arribat la «llibertat»; només alguns espavilats varen avisar que el Règim en realitat s’havia amnistiat a ell mateix i s’havia assegurat la seva continuïtat. Bé, m’estic desviant, ja ho sé... Ah, però també, contradictòriament, com deia, va ser un temps d’esperances, moltes d’elles frustrades, és clar... Tornem. El 28 d’octubre de 1976 es va crear la delegació gabellina de l’OCB i es va enviar un escrit a la Delegación (colonial) [riu] del Gobierno per tal de fer-ho saber, com supòs que era prescriptiu. Aquesta delegació gabellina tenia un secretari que era Antoni Garau i set socis més. Segurament fou a través d’ell que es va arribar a la conclusió que era millor néixer com un butlletí de l’OCB per, com deia abans, estalviar-se tot l’embalum de paperassa que exigia crear un mitjà de comunicació. Potser, en aquest afer, hi va tenir participació Climent Garau, gabellí i president de l’OCB entre 1970 i 1976. Record haver assistit a una reunió a ca ses Monges [riu i diu ai] en la qual es va formalitzar aquesta relació. No sé quants érem, però sí que hi havia Gabriel Flaquer, el qual figura a la llista de fundadors de la delegació gabellina. Després, amb els anys, Cap Vermell, supòs que especialment des de que es va constituir en associació cultural, ha arribat a ser, de facto, la delegació gabellina de l’OCB, encara que és molt probable que mai s’hagi formalitzat. Quant a la Premsa Forana, ja des del primer número hi figura l’anagrama, però hauríem de mirar l’hemeroteca per a constatar quan es va fer efectiva la incorporació de Cap Vermell, però sens dubte Cap Vermell forma part d’aquell moviment, com es pot constatar, a més, en alguns llibres i estudis que s’han fet. Ara no els tenc a mà, però te’ls podria mostrar. [riu i fa com si cercàs qualque cosa] Ah, i com ja és sabut i conegut, Cap Vermell fou una de les pioneres en el pas a la versió digital, cosa que cal remarcar.
- Cap Vermell també ha organitzat o s’ha posat al davant d’altres activitats. Què diries de cada una d’elles? - Uf! sí, aquí comença el desgavell de Cap Vermell. [riu i pensa al mateix temps] CV ha arribat a tocar moltes tecles. Jo no he estat ficat en totes aquestes activitats paral·leles i potser seria convenient que en xerrassin els que sí que ho han estat. A més, ara m’adon que xerrar de Cap Vermell no és fàcil i que irremeiablement intentar-ho ens porta a la dispersió. Perquè CV és realment moltes coses i ara, quan pens en tot el que he dit fins ara, veig que m’he quedat curt i que només estic parlant d’una petita part i que, mira quines coses!, mentre el monstre vermellenc va creixent davant els meus ull, jo me vaig empetitint. I sí, també sent una gran impotència de no saber parlar de tot això d’una manera més entenedora. Per altra banda, supòs que del que es tracta en aquestes entrevistes és que cadascú digui la seva, sense la pressió d’haver-ho de contar tot, perquè tot és impossible. Per tant, parlaré del meu llibre, com deia aquell. [riu a rompre] Estic content d’haver participat, en algunes comptades ocasions, en «El cafè dels dissabtes», perquè això me duu a parlar del món de la ràdio a Capdepera. És un tema molt important per mi, perquè jo he estat un homu de ràdio en molts moments de la meva vida. I aquesta combinació de Cap Vermell i Capdepera Ràdio sens dubte va crear grans moments gabellins que, potser, s’haurien pogut allargar més en el temps. Per tant, una vegada més, quan es faci un estudi antropològic (la Societat Gabellina d’Antropologia Cultural ho té en marxa) de tot aquest trull radiofònic, segur que Cap Vermell hi tendrà un petit o gran apartat, en el qual, evidentment, hi haurà conversa, cafè i herbes. Ah, i algunes pastetes! [riu] Quant als concursos, exposicions i altres herbes, Cap Vermell ha tengut una participació tant com a organitzador o com a simple col·laborador en multitud d’elles, que demostra, una vegada més, l’amplitud de mires i de no defugir qualsevol mena d’iniciativa. Sens dubte, els Premis Cap Vermell donen també aquesta amplitud, perquè la llista de les persones o associacions premiades arriben a gairebé tot el poble, a tota la gent que s’ha implicat en el dia a dia del poble en les múltiples facetes que té una societat. Ah, i començar per Joan Rai va ser, no cal dir-ho, un gran encert. Quant als premis Ploma de Ferro, iniciativa de l’Ajuntament a la qual Cap Vermell sempre ha donat difusió i ha publicat els premiats, tant a l’etapa de paper com en l’etapa digital, cal dir que, a més de propiciar la participació dels autors locals, ha tengut incidència a tots els Països Catalans (o senzillament, digueu-li Catalunya), que és, sense cap dubte, un fet que ens omple d’orgull a tots noltrus i que ens acosta a coses que sentim molt a dins els cor. Bé, com deia abans, amb el pas del paper al format digital va ser quan jo m’hi vaig reincorporar i, ara sí puc dir que he viscut el dia a dia de la revista i les seves múltiples facetes. Però perdre definitivament el paper era una decisió massa dura per a persones com noltrus i per això alguns proposàrem de fer un anuari en paper que recollís una part d’allò publicat a la web. Si una cosa té l’actual gent de la redacció és que mai diu que no a res i sempre estan disposats a complicar-se la vida. Per això els Anuaris ja són 14. Ara bé, també és cert que cada any sembla que serà el darrer! [riu] Pens que l’Anuari té molt de sentit, encara que, evidentment, es podria millorar. Però la seva consulta dona moltes pistes dels batecs del poble i ens ajuda a entendre’l, i també ens facilita la recerca de més material per a consulta o per estudi. En fi, pens que l’Anuari hauria de continuar, però segurament amb alguns canvis, amb alguns retocs, que el fessin encara més útil, especialment de cara al futur. Ara bé, mai sabem com acabarà tot això. Cap Vermell sempre havia tengut vocació de publicar llibres. Ja ho va fer el 1986 recopilant alguns articles de Josep Terrassa sobre el Castell i després, el 1989, ho va fer amb algunes narracions de Joan Rai amb el títol de Cards del meu ermàs, i que jo vaig maquetar i l’Editor dels Bous va dur a la impremta. Es va presentar a la Sala amb un gran èxit de públic, entre el qual hi era jo mateix. Alguns anys després es va publicar el llibre de Jaume Fuster El vent de les paraules, que es va presentar al Racó de les Àncores. Aquests són els antecedents del que vendrà després perquè, ja a l’etapa digital, en una tertúlia (encara sense nom) que fèiem a Can Patilla, es va presentar l’amu Antoni Coix amb un exemplar del llibre d’Aurelia Canaan Señor Yesterday i ens va proposar de traduir-lo al català. Ho comunicàrem al Sanedrí de Cap Vermell i, evidentment, va dir que endavant, que la vida de Cap Vermell com més complicada millor. Després vàrem saber que un tal Blancus, en aquell temps molt amant i coneixedor de totes i cadascuna de les plantetes del municipi, tenia en ment fer un llibre sobre bolets, sobre els bolets de la comarca, i pensàrem que també es podia publicar. Això fou el 2010, i fins ara. I així, d’aquesta manera tan espontània i natural, de la mà de l’amu Antoni Coix i de l’exèrcit de Panxo Villa que és Cap Vermell, va néixer la Sèrie Cap Vermell, que ja té publicats més de trenta llibres, la majora, evidentment, o d’autors gabellins o de temàtica gabellina. No cal xerrar-ne gaire, però només llegint el catàleg dels llibres publicats, hom pot fer-se una idea de la importància que té poder disposar de totes aquestes publicacions que ens acosten a la nostra història, però no només a la història, sinó a molts altres aspectes que ens retraten com una comunitat i un territori. Evidentment, el retrat no és complet i segurament mai no ho serà, però s’intenta, o, si més no, es persegueix aquesta tendència per tal de redescobrir o descobrir coses que han estat importants i d’altres que ho són ara. Ara bé, com deia, encara queden molts buits per omplir, però sembla que Panxo Villa no defallirà i anirà omplint aquests buits de la millor manera que podrà i sabrà. Potser per això s’ha inventat la Biblioteca Digital, que complementa els papers i ja va per més de cinquanta publicacions. En tot cas, fins ara, tots els llibres de Cap Vermell produeixen superàvit, excepte els meus, és clar! [riu]
- Si haguéssiu de tornar a començar què faries i què no faries? - La pregunta és tòpica i la resposta també ho ha de ser: «No em penedesc de res». [riu]
- Quan ara tot és tan efímer, quin és el secret d’haver durat 40 anys? - És la pregunta més difícil de contestar. Jo mateix vaig fer un programa de ràdio que va arribar al programa 103 i ni jo mateix m’ho crec. Ningú de noltrus es podia imaginar que Cap Vermell arribaria a tenir 40 anys. No sé com s’ho ha fet, i si algú és capaç d’explicar-ho té un dinar pagat. M’agradaria saber-ho. M’interessa molt el tema d’aquest secret per si pogués tenir res a veure amb el «secret de l’eterna joventut». [riu]
- Com a membre fundador, com definiries el rol de la resta dels teus companys en aquesta aventura:- He pensat que només parlaré dels morts. Encara que són uns morts ben vius i que representen perfectament els molts esperits de Cap Vermell, i també de Capdepera i de Cala Rajada.
Vaig conèixer Vicenç Nadal amb motiu del futbol. Perquè jo he estat futbolista durant molts anys i, alguns d’aquests anys, ell era el secretari de l’Escolar. Evidentment, jo el veia més gran, però quan el coneixies de més a prop la diferència d’edat desapareixia i es convertia en una persona propera, que s’adaptava perfectament a l’ambient i t’ajudava a adaptar-t’hi a tu, i mai et feia sentir un estrany, sinó tot el contrari. Així, els nostrus primers contactes foren amb motiu del futbol, del qual, a més, ell era un gran aficionat, especialment de l’Escolar. No puc dir res del seu treball de directiu, però a vegades he pensat que més que directiu, en Vicenç era un jugador. Quan era al camp es notava. Sabies perfectament que jugaves amb un jugador de més. Sempre ens animava i especialment ho feia quan havíem perdut. Jo tenia mal perdre, ho he de confessar, però amb el seu somriure era més bo de dur i a poc a poc entenies que, evidentment, no sempre es podia guanyar i que les derrotes també eren unes grans lliçons que calia aprendre. Ell ho sabia més que ningú, perquè, incomprensiblement, a més de l’Escolar, era de l’Espanyol. [riu] Idò aquest mateix esperit que escampava pel futbol també l’escampava per tot arreu allà on anava i per tot allà on es ficava. Així no ens ha d’estranyar gens ni mica que ell fos una peça fonamental en la fundació de Cap Vermell i també amb la seva llarga continuïtat, perquè la seva aureola s’ha estirat tant que ens ha arribat fins ara. Segurament tot això té a veure amb les festes, amb un intent de revitalitzar les festes per tal que fossin més populars, cosa en la qual ell també hi va estar ficat. I aquell grup, o una part, si més no, durant l’estiu de 1980 també va ser el caliu que va encendre les ganes de fer una revista d’abast municipal. En Vicenç s’estimava el poble, calarajader de cap a peus i de tota la vida, malgrat que el seu pare era de Santa Catalina i la mare de Capdepera. Entre parèntesi, diré que aquest fet de la immigració, des de sempre ha estat determinant en les nostres vides i, ja ho he dit altres vegades, és el que ha creat el fet diferencial gabellí i ens ha donat moltes de les coses que estimam i, entre elles, en Vicenç i tot allò que ell representava i representa per a noltrus: optimisme malgrat tot, i transmetre ganes de fer, de continuar endavant, de ser allà i de no afluixar. Ah, i d’estimar! A finals dels setanta vaig fer moltes voltes amb el seu cotxu, a vegades acompanyats i a vegades tot sols. Gairebé sempre per dins el municipi, però molts i molts de quilòmetres i, quan se’ns feia petit, arribàvem fins a Artà i, a vegades, sopàvem a Can Faro. [riu] El seu cotxu tenia un casset que sempre sonava a tota pastilla i allà escoltàvem els gran hits de Cat Stevens, d’America, de Neil Diamond, però també de Maria del Mar Bonet... Algunes vegades vaig pensar que tots dos patíem de desamor, però, tímids com érem i som, mai ens ho arribàrem a dir.
A ca meva sempre que es parlava de la família Rai es feia amb un gran respecte; amb tant, que fins i tot un nin com jo el sabia captar. La primera imatge que record de Joan Rai és d’ell a la màquina registradora de la sala de festes de la Gili. Ja ho he contat en altres ocasions. Segur, però, que l’havia vist pel poble altres vegades i que, després, el vaig seguir veient. Però en realitat el tractu personal entre noltrus dos va començar quan el vell socialisme va treure el cap per Capdepera, cosa que va culminar en la refundació de l’Agrupació i la reobertura de la Casa del Poble, que així se’n deia encara a la segona meitat dels setanta. Evidentment, Joan Rai tenia per pares dos dels històrics del socialisme gabellí, dels quals n’he xerrat en alguns dels meus llibres i, per tant, no m’estendré en aquest punt. Vàrem compartir algunes trobades «polítiques» i ens férem amics. Després, per circumstàncies de la vida, ell va seguir un camí i jo un altre, però els dos sempre hem estat uns republicans de cor, malgrat les decepcions que hem rebut del nou «socialisme», contra el qual ell també es va arribar a rebel·lar. Però el 1980 ens tornàrem a trobar a Cap Vermell, del qual, des del número 0, ell en va ser un puntal. Allà, com he dit abans, vàrem veure néixer un escriptor i, des del primer moment, un escriptor català. Dins la seva escriptura hi ha les seves lectures, evidentment, però, i això és el més important per mi, hi ha la seva mare i hi ha Capdepera, talment com em va ensenyar a veure Josep Terrassa. Ell ha estat, per molts de noltrus, el nexe d’unió amb el passat esplendorós del nostru poble, amb ell s’hi conservaren algunes de les essències més boniques de la nostra gent, dins ell hi havia tantes i tantes esperances que sempre ens han mantinguts fidels a coses que ara són difícils d’explicar, però que existeixen dins els nostrus esperits i anhelam que segueixin vives. Evidentment, és inútil, però mai se sap. [riu] He volgut xerrar només dels morts perquè, com deia, resumeixen perfectament els esperits de Cap Vermell: persones aparentment molt diferents, que ho eren, però capaces de donar la volta a aquestes diferències per tal de perseguir un somni, impossible per una banda, però ben real. Un molt rialler, l’altre molt seriós, un molt escriptor, l’altre gens, un de Capdepera, l’altre de Cala Rajada, un autodidacte, l’altre amb estudis, i així fins a l’infinit si voleu, però sense ells dos segur que Cap Vermell no hauria estat el que ha estat. No sé si hauria existit o hauria durat tant, però segur que, en tot cas, hauria estat diferent. De qualque manera, tots noltrus voldríem ser una part de Vicenç Nadal i una part de Joan Rai, voldríem continuar al seu costat. Potser per això, alguns de noltrus continuam a Cap Vermell.
- Ara no teniu subscriptors. Com funciona i s’aguanta econòmicament Cap Vermell? - Aquesta pregunta l’hauria de contestar el servei de màrqueting, del qual no en coneixem molt bé el funcionament, [riu molt] però, tots ho sabeu, ens dona moltes alegries en forma de dinars i sopars. Ara bé, com deia aquell: «Tot això, qui ho paga?». Sí, efectivament, és un gran misteri.
- Quin futur veus a Cap Vermell? Quines perspectives té una publicació d’àmbit local en català? - El futur sempre ha estat negre, per a Cap Vermell. Això està clar. Però també està clar que diuen que ara celebra 40 anys d’existència. Per tant el negre no deu ser un color tan xerec. Pots tenir perfectament un futur negre i viure 104 anys, això sí, sempre amb el futur negre. [riu i riu] Bé, també cal xerrar seriosament sobre les perspectives d’una publicació local en català. És un tema complex, evidentment, perquè va lligat al futur del país i de la seva llengu. Hem de ser conscients que la cultura catalana és una anomalia, no tan sols europea, sinó mundial. Mantenir viva una cultura, i per tant la seva llengu, no tan sols sense un Estat, sinó amb un Estat en contra, és una lluita titànica i és, ho hem de saber, gairebé un miracle que haguem arribat fins aquí amb tot el que ens ha plogut al damunt. Malgrat tot, el futur està a les nostres mans. En la nostra voluntat. Però no podem obviar que tenim un Estat en contra i una ciutadania espanyola que no ha estat educada en la tolerància a la diferència i que, en la seva majoria, per desgràcia, no assumeix la immensa riquesa cultural que representa la diversitat, i ho viu com un problema administratiu que cal liquidar com més aviat millor a base de lleis i decrets, talment com ho ha fet el Regne d’Espanya des de fa 300 anys. Multitud de metges, infermers, jutges, policies, cambrers..., que es diuen a si mateixus conciutadans nostrus, reclamen el seu dret a menysprear la nostra llengu i la nostra cultura i reclamen a l’Estat que ho posi per escrit i aquest, és clar, ho fa, excretant una doctrina supremacista que distingeix entre llengus superiors i llengus inferiors, és a dir, entre cultures superiors i cultures inferiors, és a dir, entre ciutadans de primera i ciutadans de segona segregats segons la seva llengu. Això tan desbaratat en societats democràtiques, la majoria dels espanyols, especialment els monàrquics i ultranacionalistes, ho consideren el més normal del món. En poques paraules, els molesta la nostra existència i tenen una gran peresa per canviar a millor i assumir que també és responsabilitat seva la supervivència de la nostra llengu i el respecte a la diversitat biològica i cultural de tot el planeta. Senyors, la globalització democràtica és això: assumir que tots som responsables d’actuar amb respecte tant quant a la diversitat biològica com quant a la cultural. Que aquesta no és una qüestió ètnica, sinó d’actitud democràtica i de tolerància, d’intercanvi i no d’imposició. Però em tem que al Regne d’Espanya això de la democràcia els cau molt enfora. Encara tenen una policia política que actua com un grup paramilitar amb aires de segles passats; no cal dir res més. [cara trista i de resignació] Dins aquest context predemocràtic i colonial s’està jugant el futur, no de Cap Vermell, sinó de tota una cultura mil·lenària, com ho és la nostra. Oh, gran Ramon Llull!!!! !
Acabam amb les tres preguntes que feim a tothom: - Què és per a tu Cap Vermell? Crec que ja ho he dit: un poc de Vicenç Nadal i un poc de Joan Rai. Un poc de cultura local, un poc de cultura catalana i un poc de cultura internacional.
- Què és el que més t’agrada? - La seva desorganització. Alguns es pensen que la redacció de Cap Vermell està constantment reunida i que tot el que surt a la revista està pensat al mil·límetre. Res més lluny de la realitat. La redacció, d’entrada, no existeix. Les úniques «reunions» que es fan són per dinar o sopar, és a dir, menjar i beure. I això és tot. El funcionament de Cap Vermell és un misteri i és un miracle, és un caos meravellós que, malgrat tot, se’n surt i té l’aparença d’un mitjà de comunicació seriós i a l’altura de les circumstàncies. Però bé, com ja podeu suposar, el miracle no és tal. El «miracle» és que hi ha un parell de persones que hi fan una feinada i s’hi deixen la pell. I a ells els voldria enviar els meus millors desitjos i, evidentment, donar-los les gràcies públicament perquè aquest engranatge tan caòtic de Cap Vermell ens ha permès grans i petits moments de glòria que, segurament, no tenen preu. Si més no, no es poden pagar. Gràcies, per tant.
- Què és allò que menys t’agrada? - La seva desorganització. Aquesta desorganització crea disfuncions i discussions. Hom sempre voldria millorar, invertir-hi capital i que aquest produeixi beneficis. Però, com ja hem dit, l’únic capital que té Cap Vermell és l’humà. I hi ha el que hi ha. Darrerament sempre dic que a Cap Vermell no hi sobra res, però sí que hi falten algunes coses: informació municipal, una mena de periodisme d’investigació local, més opinió i que aquesta sigui més diversa i plural, la incorporació de noves generacions d’escriptors i redactors... i segur que més coses. Ah, i una reflexió sobre la «velocitat» digital que, a vegades, ens distreu de la crua realitat, que necessita una mirada més lenta, més reposada... Ara bé, el capitalisme humà té aquestes coses, que el capital no es pot inventar ni es pot fabricar amb una maquineta com fan els altres capitalistes, capaços de crear grans ficcions socials del no-res. El capital humà es té o no es té. I, com a conclusió, es fa el que es pot amb el que es té. I això és tot. Si volguéssim convertir l’exèrcit de Panxo Villa en una mena d’esquadrons prussians perdríem aquesta batalla per la utopia i ens hauríem de retirar al nord de Saxònia a passar l’hivern. [riu a pler]
- Vols afegir res més? - ... Uf! [aixeca les espatles] Bé, potser sí. En aquesta entrevista m’he vist a mi mateix intentant sortir d’un laberint. Del meu laberint. I no, no sé si ho he aconseguit. És probable que no.
Com heu pogut comprovar una vegada més, en Miquel era i és l'utopia de Cap Vermell. Amb una pausa entre mig. Gràcies, Miquel per ser com ets. És un luxe poder comptar amb tu! Moltes gràcies! | 0.81507 | curate | {"ca": 0.9863581896949027, "es": 0.005461332841736565, "hu": 0.00020739238639505946, "pt": 0.003156972992902572, "mk": 0.0004608719697667988, "eo": 0.0002304359848833994, "ru": 0.0006221771591851784, "it": 0.0020739238639505943, "en": 0.00013826159093003964, "ia": 0.0006221771591851784, "fr": 0.000391741174301779, "ro": 0.00027652318186007933} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_185773 | Exposició «Alta veu a les escoles: idees per canviar el món» a la biblioteca Xavier Amorós | ReusDigital
MENÚ PRINCIPAL CERCA
PORTADA ÚLTIMA HORA NACIÓDIGITAL
SUBSCRIU-TE
Fes-te subscriptor
Cerca
Última hora
Butlletí
Portada
Reus
El Camp
Economia
Esports
Cultura
Agenda
Opinió
Prioratdigital
Món URV
Cap de Setmana
Dos Punts
Fotos
Edicions Territorials
Osona
Sabadell
Terrassa
Granollers
Lleida
Manresa
Berguedà
Ripollès
Garrotxa
Girona
Tarragona
Solsona
Baix Montseny
Pallars
Ebre
Rubí
Sant Cugat
Baix Penedès
Reus
Cupatges: vins i gastronomia
Motor
Muntanya
Adolescents.cat
Enderrock
Criar.cat
Pensem
EN DIRECTE Tota l'actualitat, al minut | MAPES i GRÀFICS La pandèmia, en dades
MEDI AMBIENT
Exposició «Alta veu a les escoles: idees per canviar el món» a la biblioteca Xavier Amorós
per Reusdigital.cat, Reus | 1 de juny de 2021 a les 16:09 |
Escolars de diversos centres han pres part en la mostra | Reus.cat
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La biblioteca central Xavier Amorós de Reus acull, des d'aquest 1 de juny i fins al dia 12, l'exposició Alta veu a les escoles: idees per canviar el món, un recull de propostes elaborades pels alumnes de les escoles Eduard Toda, Isabel Besora, Misericòrdia i Prat de la Riba, que han participat de la mostra d'entre les que les han treballat al programa d'activitats Alta veu i relacionades amb els diversos objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU).
Durant els mesos de gener i febrer, Alta veu, i dins de l'eix Fem Consciència, ha apropat els llibres i la lectura a diverses escoles de la ciutat. L’activitat ha estat dinamitzada per Còdol Educació, i acompanyada d’un lot de llibres de les Biblioteques Municipals que durant un mes han restat a les escoles per tal que els participants els puguin llegir. De molts d’aquests llibres han sortit algunes de les idees que s’exposen.
Les escoles que han participat a Alta veu són Eduard Toda, Isabel Besora, Marià Fortuny, Misericòrdia i Prat de la Riba, Prim i Sant Bernat Calbó. L’exposició s’emmarca en la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient (DMMA) que se celebra el 5 de juny a tot el món.
Arxivat a:
Reus, biblioteca central Xavier Amorós, 'Alta veu a les escoles: idees per canviar el món', escoles, Reus, exposició, Dia Mundial del Medi Ambient | 0.703475 | curate | {"ca": 0.8746217034154777, "en": 0.040207522697795074, "es": 0.038910505836575876, "it": 0.007349762213575443, "pt": 0.008214440121054907, "de": 0.01772589710332901, "fi": 0.0034587116299178555, "sk": 0.0034587116299178555, "fr": 0.0017293558149589277, "eu": 0.00432338953739732} | https://www.reusdigital.cat/noticia/84995/exposicio-alta-veu-escoles-idees-canviar-mon-biblioteca-xavier-amoros |
macocu_ca_20230731_1_524197 | Tothom estava glaçat, incapaç de moure's. Els professors es van aixecar i van treure les varetes, a punt per fer qualsevol cosa. Era tot massa tranquil, va pensar la Gina. Després dels succesos de l'any anterior el curs havia començat amb tota la normalitat del món, cosa que els havia començat a fer oblidar que estaven en perill constant. Es va tornar a sentir un "toc-toc-toc" i la veu va repetir: -BROOOOOOOOMAAAAAAA O PEEEEEEEENTOOOOOORAAAAA?!?!?!?!?!?!? Llavors, davant la sorpresa de tothom, que s'havia quedat sense respiració, les bessones, la Clara, la Gina, el Robert, l'Enric i l'Hermínia es va posar a riure. Tos els alumnes i professors se'ls van quedar mirant i el professor Llunanova es va afegir també al petit grup de Griffindor que s'estava petant de riure. De sobte, amb un fort estrèpid, la porta es va obrir i va deixar passar dues ombres d'una alçada considerable. Els Griffis van parar de riur de cop, tement haver-se equivocat i els professors que havien abaixat les varetes en veure la reacció del director les van tornar a alçar. Aleshores una forta música alegre va trencar el silenci i per tot el menjador van començar a volar ratpenats de colors i serpentines que volaven per sota el cel encantat, tenyint tot el Gran Saló de coloraines perpellejants. Es van sentir unes explosions i van caure tot d'estrelles del sostre. Llavors les ombres es van apropar i van aparèixer en lloc seu dos nois no gaire alts que devien tenir uns disset o divuit anys, vestits amb unes túniques negres estampades amb unes carabasses de Halloween que picaven l'ullet i que feien conjunt amb els seus cabells. Els dos nois eren iguals des de la primera fins a l'última piga, i cal dir que entenien moltes, i des del primer fins a l'últim cabell pèl-roig. La Gina va saltar sobre els seus germans cridant i tota la taula de Gryffindor va aixecar-se aplaudint. Al cap de poc s'hi van afegir la taula de Hupplepuff (segur k u escric malament pro ara no estic per intentar escriure-ho millor), de Rawenclaw i fins i tot alguns professors. Els bessons Weasley van avançar fins al davant de tot de la sala fent reverències mig rient. Van encaixar de mans amb el professor Llunanova i es van col·locar en aquella mena de faristol que utilitzava per fer els seus discursos. Es van escurar la gola i van mirar tota la sala. Els alumnes ja no aplaudien sinó que estaven callats i atents als moviments dels dos bessons. De sobte van entrar quatre rat-penats portant un gran rètol amb lletres negres parpallejants. Al rètol hi deia: BROMES DELS BRUIXOTS BESSONS MULTIPLICA LA DIVERSIÓ PER DOS! Tots els alumnes van riure i van aplaudir ben fort. I aleshores el Jordi va murmurar "Sonorus"al mateic temps que el seu germà i va parlar. -Estimats alumnes de la nostra estimada Hogwarts, és un gran honor per nosaltres tornar a ser aquí. Tothom va aplaudir menys els Slitherin. -I no hi som perquè sí. Hem vingut perquè hem estat observant l'escola. Com ja molts debeu saber, tenim una botiga a la Ronda d'Alla i el negoci ens funciona molt bé. -va picar l'ullet a l'Enric. -Doncs com us deiem, hem estat observant l'escola i hem trobat que esteu molt avorrits. Sobretot en aquests anys foscos hem d'estar divertits! -Per això hem decidit que, ara que ja no hi som, hi haura d'haver uns substituts nostres. -I per trobar els més indicats hem decidit que farem un torneig. -Un torneig que se celebrarà durant aquest curs. -I que tindrà tres jutges: el Frederic -va fer en Jordi assenyalant el seu germà bessó- el Lluís (Lee crec k és el diminutiu de Lewis i Lewis és Lluís) Jordà i jo mateix. Es van sentir molts aplaudiments. -Hi podrà participar tothom que ho vulgui, però shi hauran de presentar en parelles. -Les principals qualitats demanades seran: sentit de l'humor, intel·ligència (s'ha de ser ràpid per poder inventar les bromes més divertides) i ganes de passar-s'ho bé. -Això sí, per poder participar haureu de fer riure al jurat. -va dir una veu a la porta i tothom es va girar. -Donem la benvinguda al nostre estimat amic i jutge, el Lluís Jordà! - van dir els bessons a l'uníson i tothom es va aixecar i es va posar a aplaudir. El Lluís va avançar fins al costat dels bessons i cadascú va fer aparèixer un silló al seu darrere i s'hi van escarxofar. La Gina i la Clara es van mirar i van acordar a l'acte que s'apuntarien juntes, donant per descomptat que les bessones anirien juntes. Totes quatre es van deixar les mans aplaudint i fins i tot es van aixecar, com quasi bé tots els de Griffindor i uns quants de Hupplepuff i de Rawenclaw, els de Slitherin s'havien quedat tot el banquet assentats, quan el Lluís i els bessons van dir tan fort com van poder: -S'OBRE EL TORNEIG! be, aqui teniu el nou capitol! weno, com k segurament n tornare a escriure fins daki uns dies us desitjo un MOLT BON NADAL!!! weno, plis, comenteu! espero k us agradi aquest capitol! el dedico a la ¿¡*|<a|2¬o+@*!? k està banejada!
kina pena :-( no sk la primera en escriuret un comentari!!! jeje sta mol be i la ff comença a posarse interessant!! bueno, continuala i BON NADAL! !
moolt bo!!! ja se q o faig una mica tard pro es q em vau dir q no llegis ff fins q macabes el 5e llibre... pro tot i axi MOLT BO!!! ! | 0.786307 | curate | {"pt": 0.03091580789422516, "ca": 0.9523624343768229, "eo": 0.00408321991055804, "es": 0.01224965973167412, "fr": 0.00038887808671981335} | |
mc4_ca_20230418_14_574424 | Apartament venda Cap Ras - Ref. 502 | Finques Fàbrega Goertzen
Home»Propietats Destacades»Apartament en venda a la zona de Cap Ras – Ref. 502
Apartament en venda a la zona de Cap Ras – Ref. 502
Apartament en venda a la zona de Cap Ras, comarca de l’Alt Empordà. La propietat es troba a 300 m de les cales i de la zona protegida de Cap Ras, molt apropiada per passejar.
Disposa d’1 habitació, menjador, cuina i bany.
Terrassa 27 m² amb vista al mar.
Apartament en venda a la zona de Cap Ras – Costa Brava – Llança
Cap Ras es troba entre els pobles de Colera, al nord, i Llançà, al sud. És en un dels racons a primera línia de mar més emblemàtics de la Costa Brava.
Una de les platges més emblemàtiques de la zona és la Platja de Garbet, en el municipi de Colera, Alt Empordà. La platja és muntanyenca i verge, i està situada en la Badia de Garbet, envoltada de muntanyes i amb molt pocs edificis o construccions.
La platja està a uns 2,5 quilòmetres del nucli urbà de Colera, i a 4,5 quilòmetres de Llançà. L’única forma d’arribar és per la carretera N-260.
Ref. 502 CAP RAS
« 500 CAP RAS – Apartament a Llançà
Apartament en venda a CAU DEL LLOP- 560 » | 0.667591 | curate | {"en": 0.03094606542882405, "ca": 0.8505747126436781, "es": 0.05128205128205128, "fr": 0.0671971706454465} | https://www.finquesfabrega-goertzen.com/apartament-en-venda-a-la-zona-de-cap-ras/?share=google-plus-1 |
macocu_ca_20230731_7_274795 | Mònica Santjaume: “Em sap greu que s’equipari la política local amb la d’administracions supramunicipals”
Mònica Santjaume (JxCat) es va estrenar en política municipal i com a alcaldessa el 2019. Va agafar el relleu a Marc Prat, qui havia ocupat el càrrec els tres mandats anteriors sota les sigles de CiU. Va obtenir cinc dels nou regidors del consistori ribetà. A deu mesos per a les eleccions municipals, serà de nou candidata a l’alcaldia?Està per veure. Encara queden deu mesos i sobretot mig any important per acabar de prendre una decisió conscient i acurada. Ser alcaldessa no és una tasca... | 0.747865 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_170105 | Operacions sobre monticlesModifica
Inserció d'un elementModifica
Eliminació de l'element màximModifica
Representació de monticlesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monticle binari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monticle_binari&oldid=23574728»
Darrera modificació: 19 maig 2020 a les 01:09 | 0 | curate | {"ca": 0.7433628318584071, "de": 0.25663716814159293} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Monticle_binari |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_250680 | De l’1 al 6 de juliol s’oferirà aquest servei a la ciutadania però només s’atendrà aquells propietaris que hagin demanat cita prèvia
Un any més, les persones propietàries de maquinàries agrícoles com tractors i remolcs o de vehicles especials com ciclomotors poden passar la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) al municipi. No obstant això cal demanar dia i hora a l’Ajuntament de Piera, a través del telèfon de contacte 93 778 82 00. Hi ha temps per a fer-ho fins al proper dilluns dia 29 de juny. Els tres punta habilitats romandran obert en la data que s’especifica en horari de 9 a 13 hores:
Dia 1 de juliol: Mas Marquet
Dies 2 i 3 de juliol: plaça del local social de Sant Jaume Sesoliveres
Dia 6 de juliol: al costat del camp de futbol de Piera
Degut a la situació actual, derivada de la Covid- 19, s’informa que només es revisaran aquells vehicles amb cita prèvia concertada i que cal respectar l’hora de citació. A més, només podrà anar-hi una persona per vehicle. Així mateix, es recomana pagar amb targeta i que totes les persones usuàries facin ús de guants i mascareta. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_12492 | Uns dos mil manifestants s'hi tornen a concentrar a les portes mentre es fa el ple per a exigir la dimissió de Bauzá i Camps · L'hemicicle també s'omple de samarretes verdes
El govern de les Illes Balears continua sense voler fer cas del clam de la comunitat educativa expressat en la històrica manifestació de diumenge. Els sindicats i l'Assemblea de Docents exigeixen que es retiri el decret de llengües (TIL), però el govern diu i repeteix que té l'aval de la majoria absoluta per a imposar-lo. Ahir, la quarta reunió entre els representants del sector i la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, es va tancar sense acord. Per aquest motiu i continuant la protesta dels darrers tres dimarts, centenars de manifestants, la majoria docents, pares i alumnes, s'han concentrat a les portes de parlament vestits amb samarretes verdes per a exigir la dimissió de Bauzá i Camps. A l'interior de l'hemicicle, els diputats de l'oposició també han exhibit samarretes verdes.
Mentrestant, el govern, per la seva banda, continua sense moure's ni un mil·límetre. El president Bauzá ha criticat durant el ple la presència de polítics catalans a la multitudinària protesta de diumenge. Ha esmentat el diputat d'Esquerra, Joan Tardà, i l'ex-president del mateix partit, Josep Lluís Carod-Rovira. Bauzá ha profitat per atacar la cap del PSIB, Francina Armengol, dient-li: 'Sou cada vegada més extremista que els nacionalistes que té al voltant.'
Camps aviva la catalanofòbia
La consellera d'Educació, Joana Maria Camps, per la seva banda, ha tornat a avivar la catalanofòbia quan ha assimilat els llaços quadribarrats penjats a les escoles en defensa de la llengua amb Catalunya. 'No vengui aquesta terra a altres països o a altres comunitats', ha retret al socialista Lluís Maicas.
Diumenge, clam històric per l'educació
Les principals ciutats de les Illes Balears i Pitiüses van esdevenir diumenge un clam contra la política educativa del govern de José Ramón Bauzá. Desenes de milers de ciutadans es van posar la samarreta verda de la revolta dels mestres i van sortir al carrer per alçar la veu contra les últimes imposicions del PP i l'aplicació del decret de llengües, que vol ensorrar el consens sobre la immersió lingüística. Els organitzadors calculen que hi hagué noranta mil assistents a la manifestació de Palma (més de cent mil a totes les illes). La Societat Balear de Matemàtiques, que s'havia proposat de fer-ne un càlcul precís, diu que es va arribar a vuitanta mil manifestants a Palma.
RECULL D'IMATGES DE LA MOBILITZACIÓ: Les Illes s'omplen de samarretes verdes
La manifestació de Palma va començar a caminar a les 17.55, cinc minuts abans del moment previst, per por de l'aglomeració. La plaça d'Espanya era plena de gom a gom i tota de color verd. Sindicats, docents, pares i mares d'alumnes van anar en massa a la manifestació que els organitzadors consideren la més gran de la història de les Illes. Poca estona després d'haver començat a Palma, també va arrencar la manifestació de Maó, que igualment va escampar el color verd dels concentrats pels carrers del centre de la capital de Menorca. Aproximadament a la mateixa hora, milers de manifestants començaven a caminar a Eivissa. A Palma, la manifestació va anat de la plaça d'Espanya fins a la plaça de la Reina, en un trajecte de prop de tres quilòmetres, mentre milers de manifestants continuaven arribant encara al punt d'eixida.
Manifestació a Palma contra el TIL
Palma
L'Estaca a la manifestació de Maó.
Maó
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriu-re'm al butlletí de notícies:
Amb la col·laboració de: | 0.819252 | curate | {"ca": 0.9977515458122541, "hr": 0.001405283867341203, "hu": 0.0008431703204047217} | : /noticia/4147185/20131001/riuada-verda-torna-dins-fora-parlament-illes.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_26988 | Salut usuaris! Arrel de l´aparició massiva del "Toro d´Osborne" ara ja fa uns anys, com a símbol de l´Espanya rància i casposa, no només en samarretes o gorres, sinó a la part del radera dels cotxos (Especialment taxis no sé perquè...Deu ser que els taxistes són uns fatxendes!). Des de el Principat a sortir la idea de crear el Ruc català en perill d´estinció com a símbol dels catalans...Ja sabeu, gent ruca, que remuga i es queixa però a base d´òsties acaba fent el que el seu amo li demana...I per les Ecspanyes encara s´en riuen: "¡Mira! ¡Otro burro catalang..ja,ja! ¡Peò si son ellos mismos que se identifican asi! Què voleu que vos diga, permeteu-me ser inparcial, però jo vot pel gatimoix del Doctor Cat... Jo som com un gat, si vull caricies em deix tocar, sino vull i em molesten trc les urpes i esgarrap! Ah! I som un animaló molt independent! Com Catalunya hauria de ser! Per cert, a la moto jo tenc al davant el Rat-Penat símbol que es trobava a l´antic escut del Barça, que es trobava també a l´escut de la ciutat de Barcelona, que es troba actualment al escut de Ciutat de Mallorca i també al del València C.F....I que es troba en innombrables edificis antics de tota la geografia dels Països Catalans... A la moto també hi port el Gat per radera i els 2 costats... I si posàssim un Gat coronat amb un Rat-Penat?? Com a ciutadà de Formentera també m´agrada molt la Sargantana, però potser no és tant representativa dels Països Catalans
El cavall! el cavall salvatge és llibertat pura, és un esperit lliure, com el nostre anhel i el de cada persona de cada pais. Tan de bo a tots ens criessin amb cavalls de ben petits i aprenguessim amb ells! Cada escola n'hauria de tenir! Tots els pobles que hi han hagut a la nostra terra, celtes, ibers no ho se, visigods, romans, àrabs, tots tenien el cavall com a element vital, i els visigods per exemple el glorificaven. Els àrabs tenien els cavalls més veloços (encara els tenen i els cavalls d'iberia diuen que són dels millors. Un cavall!!!! ! | 0.814663 | curate | {"es": 0.0453857791225416, "ca": 0.9409984871406959, "pt": 0.0015128593040847202, "en": 0.005042864346949067, "it": 0.006555723651033787, "fr": 0.0005042864346949068} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.