id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_1_102890 | La Fundació Carulla presenta l’edició del Premi Lluís Carulla 2022, un guardó biennal que té com a objectiu principal estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana. A més de recursos econòmics, el premi ofereix formació i acompanyament cultural, empresarial, en l’avaluació de l’impacte i comunicació per tal que les iniciatives siguin el màxim de transformadores i viables econòmicament. La convocatòria de presentació de projectes és del 15 de novembre de 2021 al 9 de gener de 2022.
Però, què entenem per a projecte cultural transformador?
És aquell que incorpora processos per provocar impactes sostinguts en el temps a persones, comunitats i territoris. La sostenibilitat de la iniciativa és un aspecte clau, com també ho és el treball en xarxa i que generi valor per al màxim nombre de persones i agents. Així doncs, es busquen creadors culturals del territori català que, des de la cultura, ofereixin respostes als reptes de present i futur de la societat catalana. Hi poden optar particulars, organitzacions i entitats sense ànim de lucre. Les idees i projectes culturals presentats han de tenir una clara vocació transformadora, de naturalesa cultural i incorporant el vessant artístic.
El premi compta amb una dotació total de 100.000 € que es reparteix en dues categories: millor projecte, amb 60.000 € pel desenvolupament i 10.000 € en acompanyament empresarial i millor idea, amb 25.000 € per a la incubació i prototipat d’una idea cultural que plantegi solucions a una necessitat de la societat i 5.000 € en acompanyament empresarial. Els guanyadors es donaran a conèixer durant el mes de novembre de 2022, però durant aquest temps les iniciatives preseleccionades gaudiran d’un procés d’acompanyament d’alt valor afegit: només el fet de participar ja té premi.
L’ecosistema formatiu i seguiment per tal que els projectes i els emprenedors i emprenedores millorin l’integren diverses organitzacions aliades amb la Fundació Carulla. La xarxa d’empresaris Netmentora ofereix el seguiment empresarial dels projectes i la Fundació Autoocupació, de les idees. A més, Barcelona Activa incorpora en els seus programes emprenedors derivats del premi i D’EP Institut realitza la formació i el seguiment en clau d’impacte social.
“El Premi Lluís Carulla ens ha ajudat, sobretot, a fer realitat el nostre projecte”
“El Premi Lluís Carulla ens ha ajudat, sobretot, a fer realitat el nostre projecte. Abans del premi semblava una utopia i ens ha ajudat a fer realitat aquest somni, a poder tirar-lo endavant”, explica Oriol Escursell de Nilak, projecte guanyador del Premi Lluís Carulla 2020 amb la carpa itinerant que té l’objectiu de resoldre una deficiència estructural de país en qüestió d’accés a la cultura, i és que una de cada quatre comarques catalanes no té cap teatre en actiu. | 0.884926 | curate | {"ca": 1.0} | https://fundaciocarulla.cat/noticies/premi-lluis-carulla-2022/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_598732 | El meu primer fil Gràcies Elsa m'has donat la idea per la conversa que hem tingut al fil de l'anglès. L'he posat a Frikonaires perquè m'ha semblat el més adient El canvio a Viatges, fent cas a la proposta de la Jenny_1714 i en Independentistaimpacient 20 curiositats sobre Finlàndia 1 - Campionat mundial de portar la dona a coll: Cada any es celebra aquest concurs. Són 250 metres d’obstacles, incloent una fossa amb aigua, on l’home porta la seva dona a l'esquena. Si la dona cau has perdut. Premi si guanyes: un barril de cervesa amb el mateix pes que l'home. 2 - Dia del dormilega: Tradicionalment, l'última persona de la família que s’aixeca és llançada a un riu o al mar. Es celebra el 27 de Juliol 3 - Torneig de suor: esport típic a Finlàndia. Diverses persones competeixen a l'interior d’una sauna, escalfant-la cada vegada més i més fins que només quedi una capaç de resistir allà dins. Aquesta serà el guanyador/a 4 - Boscos i llacs: les dues terceres parts del país són boscos (la proporció més alta de qualsevol país). La resta està cobert per llacs (més de 200.000). No es d’estranyar que la seva població només sigui de 5 milions d'habitants. 5 - Concurs internacional de Air Guitar: Tots els anys es celebra aquest concurs a Oulu. Es tracta de tocar una guitarra amb tot el sentiment possible. L'originalitat? que la guitarra és imaginària. 6 - L'Ànec Donald: (Akku Ankka en finès) Segons una llegenda urbana el 1977 es va prohibir la venda de còmics d'aquest simpàtic ànec perquè No duia pantalons!!!!!!. La realitat? Els polítics van decidir que ja estava bé de gastar els diners dels contribuents en que les biblioteques tinguessin al dia la col·lecció de còmics de l'ànec Donald. 7 - Telèfons mòbils: El país on va néixer Nokia és l’estat del món amb el percentatge més alt d'usuaris de telèfons mòbils. Més d'un 95% de la població té almenys un telèfon mòbil. 8 - Abraçades: Els finesos no son massa partidaris a mostrar sentiments en grup (excepte si ha alcohol pel mig). El salut estàndard és una mirada fixa a l’infinit. 9 - Saunes: Un dels símbols del país. Hi ha una sauna per cada 3 habitants. Els arqueòlegs han trobat restes de saunes anteriors a Crist. 10 - Llengua: El finès és un dels idiomes més difícils del món. Aquest pot ser el motiu pel qual la majoria dels finesos parlen perfectament l’anglès. A més tenen la paraula més llarga del món: lentokonesuihku-turbiinimoottoriapumekaanikkoal-iupseerioppilas, una graduació en les forces aèries finlandeses. Quina grandària tindrà la placa del seu despatx? 11 - Gel: Els finesos han de, literalment, trencar el gel a l'hivern si volen sortir del país amb vaixell. Actualment Finlàndia és un dels principals constructors de trencagels del món. 12 - Home més jove en guanyar una medalla olímpica: Toni Nieminen va guanyar la medalla d'or en la categoria de Salt “d'esquí” en els Jocs Olímpics d'Hivern a França 1992.Tenia 16 anys 13 - Senyals a la carretera: Com el país és bilingüe (les seves dues llengües oficials són el finès i el suec) a les carreteres, tenen els senyals en les dues llengües. Per exemple: Hèlsinki (finès) Helsingfors (suec) / Oulu (finès) Uleaborg (suec). 14 - Igualtat: Finlàndia va ser el segon país del món que va permetre a les dones votar. A més el 1907 va ser el primer país a permetre que les dones fossin parlamentàries. 15 - Certificat de maneig d’ordinadors: Finlàndia va introduir aquest certificat el 1998. Avui, 140 països reconeixen aquest certificat de coneixements en informàtica. 16 - Alcohol: Als finesos els agrada beure més del compte. Dos cops en l'últim segle es va prohibir la venda d'alcohol dins el país. Avui dia la venda d'alcohol és un monopoli de l'estat. 17 – Noies Rosses: Finlàndia es el pais que té la proporció de noies rosses més alta del món. 18 - Aurora Boreal: Northern Lights. Un altre dels signes del pais. En finès s’anomenen revontulet.19 - Cafè: Finlàndia es el pais que més cafè per càpita consumeix anualment. 20 - Seguretat: Al contrari del que pugui semblar desprès de totes aquestes excentricitats, Finlàndia es el país més democràtic i amb menys corrupció del món. Font: http://techtastico.com/post/20-curiosidades-sobre-finlandia/ (en castellà)
M'és impressionant pensar d'un país amb només 5 milions de persones! La ciutat de Nova York en té més que 8 milions en sí!
segur que tambe hi han estats sencers a EUA que tenen menys poblacio que NYC PS...38 estats tenen menys poblacio que NYChttp://en.wikipedia.org/wiki/List_of_U.S._states_by_population
Sí, tens tota la raó! | 0.829125 | curate | {"ca": 0.9828009828009828, "en": 0.013848559303104758, "fr": 0.0033504578959124413} | |
mc4_ca_20230418_5_189154 | wandering around: Jo pacto, tu pactes, ell pacta (6). Ciutadans (espanyols).
Jo pacto, tu pactes, ell pacta (6). Ciutadans (espanyols).
Ho ha escrit en Jordi Eduard a les 8:32 a. m.
Quan era petit, no em digueu perquè, pensava que en Felipe Gonzàlez votava al meu col·legi electoral, a Can Sala. I és que veia la mesa on votava en Felipe i per mi deia, ostres però si això és la classe que dona a la Plaça del Silenci! Després, quan els meus pares anaven a votar, invariablement a partir de les 12, no veia cap càmara de televisió, ni fotògrafs, ni molta animació. On es deuen haver ficat ? Després vaig comprendre, encara que ho reconec, m'ha costat, que La garriga ni és el centre del món, ni tan sols compta per les enquestes electorals.
Fa tres anys, alguna cosa va començar a canviar. Un periodista francès, que treballava per a Libération i per a Le Devoir de Montreal ( "Vers une percée des indépendantistes catalans",15-16 de novembre de 2003, Le Devoir ) , va visitar La Garriga i el va posar com a exemple del canvi de fons que s'entrellucava en la política catalana i en la seva correlació de forces. Es va interessar sobretot per la pujada d'Esquerra al poble, i com encaraven les eleccions de 2003, que van resultar un èxit, total i sorprenent.
Suposo que l'Albert Rivera, que llavors ja era resident a les urbanitzacions de La Garriga també ho va llegir i constatar. I suposo que li va fer ràbia. Un discurs que s'articulava al voltant de l'independentisme cívic, social i posat al dia va fer molta por. Algú es va fixar en l'Albert, i van dir, aquest dóna bé en les fotos, la seva oratòria s'ha de pulir, però tan se val, no votem al garriguenc, votem contra el catalanisme. I ja el tenim aquí. Més de mig segle després, el lerrouxisme ha tornat a la vida política catalana. I, qui li havia de dir a l'emperador del Paral·lel, té com a cap visible un jove d'aquell poble on estiuejaven els seus arxienemics de la burgesia catalanista. Avui si que he vista la tele un col·legi electoral de La Garriga, l'escola dels Pinetons. A veure si aconseguim que sigui la última vegada que hi apareixi.
Com a promotor de la campanya "Jo també vull un Estat propi", et convido a registrar-te a la Xarxa de Blocs Sobiranistes:
www.sobiranistes.info | 0.757185 | curate | {"fr": 0.03324348607367475, "ca": 0.931266846361186, "es": 0.035489667565139264} | http://unviatge.blogspot.com/2006/11/jo-pacto-tu-pactes-ell-pacta-6.html?showComment=1162681740000 |
mc4_ca_20230418_14_705211 | Foios engega el primer inventari de béns i drets municipals
Està previst que els treballs de confecció de l'inventari duren al voltant de set mesos
REDACCIÓ - 10/10/2017
L?alcalde de Foios, Sergi Ruiz. / epda
El govern local de Foios ha adjudicat per un import de 7.623 euros els treballs d'elaboració del seu primer inventari de béns i drets municipals, al que està obligada qualsevol administració pública. L'Ajuntament de Foios no ha comptat fins ara amb este document essencial que recull tots els béns mobles i immobles del municipi, així com els drets de titularitat municipal.Segons va explicar l'alcalde d'aquesta localitat, Sergi Ruiz, "en este inventari es fan constar tots els béns municipals, des dels edificis, carrers i places, passant pels vehicles i qualsevol maquinària, fins els mobles dels edificis i el mobiliari urbà, així com els drets municipals i el seu valor econòmic, les dades dels quals després s'integren en la comptabilitat de l'Ajuntament. "L'alcalde va indicar que "només es disposa de dos llibres obsolets dels anys 70 que sols contenen una fracció mínima dels bens immobles de l'Ajuntament, en què a més no es fa cap referència als bens mobles ni als drets reals". Per Ruiz, "l'absència d'inventari ens ha perjudicat molt perquè ha dificultat el treball dels tècnics municipals a l'hora de poder demanar subvencions i especialment en la tramitació dels expedients urbanístics".L'inventari de béns és imprescindible per conèixer la situació econòmica i patrimonial de l'Ajuntament. A més, des de l'any 2013 és una exigència legal donar-li publicitat mitjançant el portal de transparència, perquè qualsevol ciutadà puga consultar la titularitat dels béns o camins, o de qualsevol dret real municipal.Està previst que els treballs de confecció de l'inventari duren uns 7 mesos, transcorreguts els quals s'obtindrà un document que haurà d'aprovar el plenari municipal, amb la informació detallada i actualitzada dels elements que integren el patrimoni municipal.L'alcalde d'aquesta localitat de l'Horta Nord va manifestar que, "l'inventari és un pas més que donem per millorar la gestió municipal, que durant estos dos anys s'ha centrat en sanejar els comptes i ordenar i modernitzar l'Ajuntament de Foios". | 0.912365 | curate | {"ca": 0.9833931777378815, "es": 0.013913824057450628, "en": 0.0026929982046678637} | http://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/foios-engega-el-primer-inventari-de-bens-i-drets-municipals/141657 |
macocu_ca_20230731_10_313325 | S'estan mostrant 2 resultats
Fundació Universitària Balmes. Arxiu fotogràfic UMedia Reig i Hernández, Dolors Opcions avançades de cerca | 0.558131 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_308452 | Els diners recol·lectats de la seva venda aniran en benefici de la confraria de la Mare de Déu del Roser
Vallbona construirà una estació de bombeig per garantir l’abastiment d’aigua a tota la població 17/04/2023
El dipòsit del Passeig del Mirador ara no ofereix prou pressió per arribar a Vallbonica i la zona de la Plana
Vallbona projecta el curtmetratge PERDER per abordar l'ús que fan els nostres menors de la tecnología 13/04/2023
S'aproven els plecs tècnics i administratius que han de permetre licitar el projecte d'Urbanització del Polígon del Carol 28/03/2023
L'Ajuntament de Vallbona posa a disposició del departament d'ensenyament de la Generalitat el terreny per a la construcció de la nova zona educativa 28/03/2023
El projecte inclourà l'ampliació de l'escola Josep Masclans, la secundària obligatòria i un possible cicle de Grau mitjà que complementi la part educativa.
Vallbona seguirà vetllant per la legalitat davant els incompliments urbanístics 28/03/2023
La promotora de les obres d'un immoble del carrer major incompleix un mandat judicial no permeten noves inspeccions
L’Ajuntament de Vallbona contracta a una persona pel servei de neteja a través d’un pla d’ocupació 20/03/2023
El 92% dels veïns estan molt o bastant satisfets de viure a Vallbona d'Anoia 02/03/2023
Els serveis més ben valorats són la recollida d'escombraries i reciclatge, el trànsit i l'aparcament
VALLBONA renova el conveni amb l'empresa Fragnor del polígon de les Llangònies 02/03/2023
Vallbona i Anima'ns Grup organitzen un Rànking de pàdel a partir del març 24/02/2023
Els participants disputaran 2 partits mensuals a les pistes de pàdel per 12 € per jugador
Comencen les obres de millora de la plaça de l’Església i del carrer de les Escoles de Vallbona 24/02/2023
La invervenció està previst que duri tres mesos amb un pressupost de prop de 70.000 euros
Ja es pot demanar les bonificacions de l’IBI per a les famílies nombroses i monoparentals per al 2023 10/02/2023
Les sol·licituds de famílies monoparentals presentades fins l’1 d’abril podran gaudir de bonificació automàtica
La Serra de Miramar compta amb 4 càmeres per la prevenció d’incendis 07/02/2023
Les han cofinançades els ajuntaments de la Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia, de Capellades i de la Pobla de Claramunt
Vallbona promociona la gimcana virtual dels bandolers a mitjans destacats 01/02/2023
L’activitat apareix als mitjans Descobrir Catalunya i Petit Sàpiens i es realitzada per una família de bloggers de turisme familiar | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_469827 | "Anem's-en, barca meva" (Albert Pla Nualart)
ALBERT PLA NUALART Actualitzada el 03/01/2012 00:00
Potser perquè l'escriptura s'ha vinculat tradicionalment a l'ús formal de la llengua, si demaneu a algú escolaritzat en català que escrigui certes formes tal com les diu no sabrà com posar-s'hi. Demaneu-li, per exemple, que escrigui anem-nos-en tal com es diu en dialecte central. Després de rumiar-hi molt, potser escriurà anem-se'n . Però escrivint-ho així, la s està en posició inicial i sona, per tant, sorda, contradient l'ús majoritari.
Fabra, que era un pioner en aquest sentit, va donar solucions per al que ell anomenava estil familiar. Per exemple, com a alternativa familiar d' anem-nos-en va proposar anem's-en , una forma en què la grafia s és tot el que queda de nos i el guionet fa que la pronunciem sonora perquè l'enllaça amb la vocal del mot següent. Igual que la del "I més, i més..." que comentàvem ahir. El problema és que com més ens acostem a la parla, més hem de triar un dialecte en concret, en aquest cas el central, i això crea recels. Però quan aquests recels ens impedeixen reflectir la col·loquialitat, fem el nostre estàndard menys flexible i competitiu.
'Sherlock' (i Moriarty?) torna l'1 de gener
Ibarra diu que els socialistes que votin contra Rajoy "tindran la decència de marxar" del partit
La inflació puja cinc dècimes a l'octubre i tanca al 0,7%
La Federació Espanyola va desviar uns 220.000 euros destinats als nens d'Haití, segons 'El Mundo' | 0.799059 | curate | {"en": 0.04644808743169399, "ca": 0.953551912568306} | http://www.ara.cat/opinio/Anems-en-barca-meva_0_620937922.html |
crawling-populars_ca_20200525_42_77090 | 3 min. 02/12/2011 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
192 Comentaris
14 Comentaris
8 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04220779220779221, "pt": 0.05194805194805195, "ca": 0.5714285714285714, "en": 0.07467532467532467, "de": 0.012987012987012988, "es": 0.20454545454545456, "br": 0.04220779220779221} | : /firmes/bru_rovira/Senegal-lluita-terra_0_601739851.html |
mc4_ca_20230418_10_531648 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Salut, alimentació i gastronomía » Xatonada » Caramelles » plat / menjar / aliment » Balls i danses » Aigua » Cerca Recursos Documentals | 0.729061 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2326&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A161&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2327&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A486&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2339 |
mc4_ca_20230418_12_566979 | El PP i el PSOE recuperen el recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia
CDC, UDC, ERC, PNB i l'Esquerra Plural ho rebutgen
3 min. Madrid 16/07/2015 18:24
651x366 La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría conversa amb diputats del PP. EFE La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría conversa amb diputats del PP. EFE
El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional impulsada per PP i PSOE que preveu la recuperació del recurs previ d'inconstitucionalitat per als Estatuts d'Autonomia o la seva modificació. La iniciativa ha rebut el suport del Partit Popular, del Partit Socialista, UPyD, UPN i Foro Astúrias, i el rebuig de CDC, UDC, ERC, PNB i l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA). Un cop superat aquest tràmit al Congrés, la mesura continuarà el seu camí al Senat amb l'objectiu que pugui ser aprovada definitivament a finals de setembre i entrar en vigor abans que acabi la legislatura.
El PP ha defensat que la iniciativa aporta una major "seguretat jurídica, eficàcia i senzillesa" i que "no busca una declaració de nul·litat" sinó que pretén detectar qualsevol tipus d'inconstitucionalitat per "corregir-la i modificar-la" abans de l'entrada en vigor de l'Estatut. Així ho ha manifestat la diputada popular Pilar Cortés que ha acabat acusant els grups que s'oposen a la reforma de voler "negar la legitimitat" del TC.
Per al grup socialista l'objectiu d'aquesta modificació és esmenar els problemes sorgits durant la tramitació de l'Estatut de Catalunya i evitar que es tornin a produir. "L'objectiu no és Catalunya sinó evitar la reproducció d'aquests problemes", ha subratllat el diputat socialista José Enrique Serrano. Així mateix, ha avançat que miraran de trobar espai per introduir una esmena durant la tramitació d'aquesta llei al Senat que asseguri i garanteixi la imatge de transparència del Tribunal Constitucional.
CDC alerta que aquesta no és la millor reforma per resoldre debats pendents a Catalunya
El diputat de CDC Jordi Xuclà ha carregat contra la reforma plantejada per PP i PSOE i ha alertat que aquesta "no és la millor contribució" per resoldre debats pendents a Catalunya perquè, a parer seu, només contribuirà a generar més tensió de legitimitats.
En la mateixa línia s'ha expressat la diputada d'UDC Montserrat Surroca, que s'ha mostrat convençuda que el Partit Popular i el Partit Socialista no recuperarien aquesta figura si les coses funcionessin correctament. "Reconeixen que el model vigent no és vàlid", ha assenyalat Surroca, per afegir que aquesta mesura "reforça el xoc de legitimitats", i que els dos partits estan "judicialitzant un debat estrictament polític".
Finalment, Joan Tardà, d'ERC, ha denunciat que el Tribunal Constitucional és "partidista" i una institució "venuda políticament". "És corrupte en les seves funcions", ha subratllat, perquè al seu parer no les exerceix amb independència.
Recuperen una figura que es va eliminar el 1985
El Partit Popular i el Partit Socialista recuperaran amb aquesta reforma una figura que va estar en vigor entre el 1979 i el 1985. La figura del recurs previ d'inconstitucionalitat permetrà deixar en suspens qualsevol reforma estatutària aprovada a les Corts que sigui objecte d'un recurs al TC abans que sigui referendada pels ciutadans, de manera que el TC podrà emetre veredicte abans que la reforma esmentada sigui sotmesa a referèndum. | 0.840279 | curate | {"ca": 0.9766824085005903, "eo": 0.0017709563164108619, "en": 0.00678866587957497, "de": 0.0008854781582054309, "es": 0.013872491145218418} | https://www.ara.cat/politica/TC-RECURS_PREVI-ESTATUT_0_1394860702.html |
vilaweb_ca_20220728_0_45953 | Els grups d’ERC i PDECat al congrés espanyol han registrat aquest dimarts una petició per crear una comissió d’investigació a la cambra baixa sobre les càrregues policíaques del priemr d’octubre. La iniciativa, anunciada la setmana passada, s’ha formalitzat ara i els dos grups esperen rebre el suport suficient de la resta de grups per tirar-la endavant. El portaveu d’ERC, Joan Tardà, confia que pugui començar a caminar en les properes setmanes i que permeti investigar “la repressió policial exercida a Catalunya”. Per part del PDeCAT, el portaveu, Carles Campuzano, diu que la comissió “guanya més pes” després de la informació publicada per ‘El País’ el diumenge on afirmava que el govern espanyol ha classificat com a secret d’Estat el desplegament policial a Catalunya. “És inaudit que no es doni informació a les cambres sobre els operatius desplegats i, a més, amb el que han suposat els reforços en termes de repressió”, ha manifestat. En aquest sentit, Campuzano ha avançat que estan plantejat d’altres “iniciatives legals i polítiques” per aixecar el secret d’Estat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/erc-i-pdecat-registren-la-peticio-per-crear-una-comissio-dinvestigacio-al-congres-espanyol-per-la-violencia-policiaca-l1-o/ |
mc4_ca_20230418_3_56806 | Collage, el ritual de retallar i enganxar que no passa de moda
La pràctica d’encolar fotografies i materials recuperats segueix vigent i suma aficionats amateurs
6 min. Barcelona 10/06/2019 23:04
651x366 Collage, el ritual de retallar i enganxar que no passa de moda / Coll2 Collage, el ritual de retallar i enganxar que no passa de moda / Coll2
El collage no deixa ningú indiferent. Del francès coller -enganxar-, implica l’ús de fotografies, pintures, dibuixos, teles o objectes tridimensionals. No és una tècnica nova, però no deixa de guanyar adeptes des de fa segles i està cada vegada més present en espais no especialitzats i a les xarxes. I, com en molts altres àmbits, les dones han estat amagades darrere de figures masculines i ara reivindiquen el seu paper a cop de tisores.
Collage per a tothom
La versatilitat i la llibertat de creació són les claus del collage. Es tracta d’una pràctica molt entretinguda, visual, i que tant pot inspirar-se en mons de fantasia com ser d’allò més reivindicativa. A més, acostuma a ser una tècnica econòmicament assequible i senzilla per a qui s’hi vol iniciar i permet fer infinitat de creacions amb materials fàcils de trobar. Treballar amb collage implica embrutar-se les mans, concentrar-se, deixar l’ordinador, trobar una estona per estar en contacte amb el nostre jo més creatiu. I aquí entren en joc també la imaginació i l’atzar, dos elements imprescindibles per passar-s’ho bé i crear peces úniques i, sovint, inesperades. Una vegada comences a retallar és difícil aturar-se. Però no tot és només retallar i enganxar. “El collage també és saber connectar i veure les imatges i desxifrar-les, és saber llegir entre línies”, explica la dissenyadora gràfica, il·lustradora i collagista Susana Blasco. Buscar revistes, fotografies i retalls per convertir-los en collage és tot un ritual sinònim de remenar en mercats de brocanters, comprar per internet lots de fotografies antigues o treure la pols a arxius familiars. Sovint, l’apropiació de materials o la seva destrucció són l’origen de tot plegat. “M’agrada la idea de destruir un material per construir-ne un altre de nou”, comenta Blasco.
Collage a BCN
Cursos, tallers, trobades i exposicions. A Barcelona, l’oferta d’activitats al voltant d’aquesta tècnica va en augment. La Societat Barcelonina de Collage n’és un clar exemple. Constituït per amants de les tisores, el cúter i la pega, aquest col·lectiu organitza anualment una trobada i mostra de treballs arreu de la ciutat. El 2018 fins i tot es van unir al Dia Internacional del Collage formant part d’un campionat que es disputava a escala mundial. Aquest 2019 van repetir l’experiència i l’11 de maig van celebrar un Guateque Collage al Centre Cívic Barceloneta.
I és que els centres cívics precisament són una peça clau per difondre la tècnica del collage. Els centres de Sagrada Família i Pati Llimona ofereixen de forma regular petites píndoles per aprendre les tècniques bàsiques i conèixer referents. Al del Convent de Sant Agustí, a més, proposen tallers de collage per a nens i nenes de 6 a 8 anys i els l’acosten des d’un punt de vista experimental per fer pensar i jugar a la vegada. I a Sant Andreu enguany van programar un taller gratuït per subvertir els rols sexistes d’una manera lliure i creativa en el marc del Dia Internacional de la Dona. Precisament aquest últim taller el va impartir el col·lectiu Coll2, responsable també de formacions entorn del collage al Casal del Pou de la Figuera. Poliamor, migracions, censura, gènere, consumisme i turisme són només alguns dels assumptes que proposen als seus tallers i exposicions.
Dones collagistes
Tant de forma amateur com professionalment, les dones estan fent-se seu el collage. Perquè és una tècnica lliure que permet investigar i crear més enllà dels cànons històrics. “Vivim en el materialisme constant i, per a mi, la idea del collage està molt lligada al reciclatge. És sinònim de donar noves oportunitats a materials antics”, diu Cristina García Redondo. Fotògrafa i aficionada al collage des de fa uns anys, García Redondo crea collages en el seu temps lliure i destaca que el fet que sigui una pràctica en què, si no es vol, no cal gastar-se gaires diners, l’engresca a seguir experimentant. En el seu cas, a més, barreja estètiques i materials, i es pren llicències per crear collages sobre temàtiques diverses com la infantesa, el feminisme i la feminitat, el buit o la mort. “El que més m’agrada és que el collage et dona llibertat econòmica i creativa”, conclou. Igual que ella, són moltes les aficionades que troben en el collage una estona per inventar nous mons i reivindicar-se.
En l’actualitat són moltes les artistes que incorporen la pràctica amb collage en les seves obres seguint el llegat de Hannah Höch, Grete Stern, Wanda Wulz, Barbara Kruger, Martha Rosler o les pioneres victorianes. Menys conegudes que els seus coetanis masculins, aquestes artistes han deixat un gran llegat que inspiren avui Susana Blasco, Marisa Maestre, Lara Lars, Isabel Martínez, Rocío Montoya, Beatriz Alarcia, Maria Salan, Aroa Rojo i moltíssimes altres mestres del cúter i la pega.
“Hi ha moltes artistes contemporànies que m’interessen, i la dona ha sigut menystinguda en la història de l’art com en la societat. Em sembla terrible que els collagistes famosos siguin només els homes”, es queixa Susana Blasco. “La manca de reconeixement públic de les artistes també conviu amb usos del collage allunyats del mercat, més terapèutics o fins i tot combatius”, explica la historiadora i artista visual Noelia Pérez.
Les aficionades a aquesta tècnica han trobat un espai on donar-se a conèixer: internet. Fa poc més d’un any va néixer Mujeres que Cortan y Pegan, una comunitat online que comparteix els treballs de collagistes, professionals o no, d’arreu del món. Amb més de 9.700 seguidors a Instagram, aquesta plataforma neix per posar en valor el moviment actual i, en concret, el collage fet per dones. “Molt sovint les dones que han estat relegades al paper de ser la dona de han sigut i són referents per a totes les que ens dediquem al món del collage”, assegura Anna Roig, impulsora de Mujeres que Cortan y Pegan juntament amb Javier Magerit i Natalia Romay. “Nosaltres, com a comunitat virtual, pretenem deixar constància a les xarxes socials de la gran quantitat de dones que ens expressem a través del collage avui dia”, afegeix.
“Si no existissin les xarxes socials seria molt més complicat conèixer el treball d’altres artistes de diferents llocs del món”, diu Roig. I és que el collage no és nou, però l’auge d’aquesta pràctica i el fet que les creacions es puguin compartir fàcilment a les xarxes socials han fet augmentar la sensació de moda collagista. “Aquest boom està posant el collage al lloc que li correspon”, conclou. | 0.85078 | curate | {"ca": 0.9741071428571428, "eo": 0.0008928571428571428, "en": 0.008333333333333333, "it": 0.002976190476190476, "es": 0.01369047619047619} | https://www.ara.cat/estils/Collage-ritual-retallar-enganxar-passa_0_2250374943.html |
macocu_ca_20230731_6_455284 | L’Estartit ho té tot a punt pel primer Sant Jordi sense mascaretes en dos anys
Malgrat que el dia de Sant Jordi acollirà el gruix de les activitats, aquestes ja comencen aquest dijous a les 19h amb el Club de Lectura a la Biblioteca Mar de Llibres de l’Estartit, on es comentarà el llibre Outline de Rachel Cusk.
Divendres l’Escola Portitxol concentra els actes amb els Jocs Florals de l’alumnat, un mercat d’intercanvi de llibres que han estat recollint aquestes darreres setmanes i l’espectacle CircOland de la Companyia La Sola.
La plaça de l’Església, epicentre de la festivitat
El dia de Sant Jordi tornen les paradetes de llibres i roses al carrer des de les 09h a la Plaça de l’Església, que serà el gran epicentre d’aquesta Diada Nacional a l’Estartit. En paral·lel a les parades d’entitats, llibreries i floristeries, entre les 11h i les 16.30 la Biblioteca Mar de Llibres organitza un taller de roses de paper i a les 17.30 Marcel Gros i el seu teatre mòbil amenitzaran la tarda amb l’espectacle familiar Remember Show.
Diumenge, un migdia de vermut a ritme de jazz culminarà els actes de Sant Jordi. Joan Mar Sauqué Trio i Blanca Forqué posaran música a la Festa del llibre i la rosa. | 0.846904 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_211117 | Telemedicina per millorar accessibilitat, resolució i llistes d’espera al Bages-Berguedà
1. Telemedicina per millorar accessibilitat, resolució i llistes d’espera Comitè Assessor ICS Barcelona 19 de desembre 2013
2. Introducció A la Catalunya Central les llistes d’espera de dermatologia havien augmentat de manera considerable durant els anys 2010-2011. Per intentar revertir aquesta tendència a finals del 2010 es va començar una prova pilot de teledermatologia a l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2. Degut als bons resultats, la teledermatologia es va estendre a la resta del Bages a principis del 2011, Berguedà (maig 2012) i Solsonès (juliol del 2012). 2
3. Introducció L’ús de la Teledermatologia facilita l’accessibilitat, a més de disminuir el temps d’espera en els diagnòstics i tractament de l’usuari entre la consulta d’atenció primària i l’atenció hospitalària. Objectius Facilitar l’accessibilitat i la comunicació entre l’atenció primària i l’atenció hospitalària Millorar la integració entre nivells assistencials tot garantint la continuïtat assistencial Reduir les llistes d’espera de dermatologia 3
4. Circuit de derivació i resposta 1. El personal d’AP procedeix a la fotografia de lesions dubtoses, adjuntant-les a la història clínica del pacient i creant un arxiu de fotografies identificades 2. El metge d’AP descriu el motiu de consulta mitjançant el MEAP on s’indiqui que es demana el servei de Teledermatologia 3. El personal administratiu via SIAP: • Programa la visita no presencial a l’agenda del dermatòleg (NO programar pel mateix dia) H C 4
5. Circuit de derivació i resposta • Programa una VISITA tipus VIRTUAL a l’agenda del professional metge/metgessa de primària que origina la demanda una setmana més tard de la data de visita donada per el dermatòleg (com a recordatori de revisió del resultat de la derivació) Resposta del dermatòleg amb diagnòstic i tractament: si en el pla de maneig recomanen una visita presencial al dermatòleg o cirurgià, es demana una derivació mitjançant ORDRE CLÍNICA. En cas contrari, el dermatòleg especificarà el tractament i seguiment que cal fer des de l’atenció primària En casos complicats o urgents, es pot utilitzar la consulta via e-mail (sense fotos) amb resposta en 24-48h 4. H C 5
6. Resultats - Resolució Durant el 2011 al Bages, les dues dermatòlogues de l’hospital de referència varen visitar 7.125 pacients, d’aquests, el 5,5% varen ser a través de la teledermatologia. De gener a setembre del 2012, el servei de dermatologia ha fet 5.005 visites presencials, el 27,9% a través de teledermatologia. De les visites de teledermatologia només un 56% s’han convertit en visites presencials. 6
7. Resultats- Llistes d’espera S’ha dut a terme un anàlisi retrospectiu de les dades de llista d’espera del Bages en el període 2009-2012, comparant 2 períodes: període pre-teledermatologia (gener 2009-juliol 2011) període post teledermatologia (agost 2011-desemb 2012) Les visites presencials del primer període van tenir una mediana de llista d’espera de 30 (P25 = 8, P75=52) dies enfront dels 20 (P25 = 7; P75= 52) dies del segon 7
8. Resultats- Llistes d’espera Les visites de teledermatologia, només incloses en el segon període, van tenir una mediana de llista d’espera de 3 (P25 = 1; P75 = 5) dies Agregadament, la mediana dels dies de llista d’espera s’ha reduït dels 30 (IC95%: 29-32) dies als 16 (IC95%: 15-17) 8
9. Criteris de derivació (ampliats) Dubtosa priorització de lesió de pell Incertesa sobre destinació: dermatologia vs. Cirurgia Lesió única o lesions localitzades en una regió petita: • • • • • • • Queratosi actínica i seborreica Berruga i moluscum contagiosum Lesions fúngiques que no responen al tractament Acné lleu i localitzat Psoriasi localitzada Dermatitis localitzada Valoració de nevus aïllat 9
10. No derivar a TeleDermatologia NO derivar a teledermatologia: Psoriasis generalitzada Acné moderat – greu Dermatitis atòpica generalitzada Rash cutani Control mapes de nevus de tot el cos (mapeig) 10
11. Discussió Cal destacar que hi ha un diferència important entre les 2 dermatòlogues del Bages per el que fa a la conversió de visites virtuals a presencials. Eina de formació continuada per a l’AP Satisfacció dels pacients i professionals Entesa entre proveïdors Projecte cost-eficient: 0€ inversió Projecte innovador referència a Catalunya Manca de Càmeres a tots els Centres 11 | 0.809682 | curate | {"ca": 0.9928686450425581, "cs": 0.005060961582700713, "sv": 0.00023004370830457784, "sr": 0.0011502185415228894, "fr": 0.00023004370830457787, "da": 0.00046008741660915573} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_41597 | El consumidor ha de comunicar a l’empresari la voluntat de desistir en el termini de catorze dies naturals (s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment). Aquest termini comença a computar-se a partir de l’endemà a la formalització del contracte en el cas dels contractes de serveis i a partir de l’endemà de la possessió material dels béns en el cas dels contractes de venda.
El dret de desistiment és la facultat que s’atorga a un consumidor perquè pugui deixar sense efecte el contracte que s’hagi formalitzat amb l’empresari. Pot ser de dos tipus:
Dret de desistiment legal. És obligatori en la contractació a distància i fora de l’establiment comercial.
Dret de desistiment contractual. El poden oferir els empresaris de manera voluntària.
L’empresari haurà d’informar per escrit en el document contractual, de manera clara, comprensible i precisa, del dret de desistir del contracte i dels requisits i conseqüències del seu exercici. També ha de lliurar un document de desistiment que expressi el nom i adreça a qui s’ha d’enviar i les dades d’identificació del contracte i dels contractants.
El consumidor ha de notificar aquesta voluntat a l’altra part contractant en el termini establert per a l’exercici d’aquest dret, sense necessitat de justificar la seva decisió i sense penalització.
Termini
El consumidor ha de comunicar a l’empresari la voluntat de desistir en el termini de catorze dies naturals (s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment).
Aquest termini comença a computar a partir de l’endemà de la formalització del contracte en el cas dels contractes de serveis i a partir de l’endemà de la possessió material dels béns en el cas dels contractes de venda.
Consumidors i vendes a distància
Desistiment. Els seus clients són consumidors (és a dir, ni empreses ni autònoms que comprin productes per a la seva activitat econòmica), per la qual cosa, en les vendes per Internet, vostè sempre els informa que poden exercir un dret de desistiment en el termini de catorze dies, sense necessitat d’al·legar cap motiu (i prèvia devolució del producte).
Recordi que, si no informa d’aquest dret, el termini de catorze dies s’incrementa fins a un any a partir de l’últim dia d’aquest termini.
Excepcions al dret de desistiment
Quant als béns, el dret de desistiment no es pot exercir en cas que:
S’hagin personalitzat.
Puguin danyar-se amb rapidesa.
Estiguin precintats i no siguin aptes per a la devolució per raons de salut o d’higiene o que s’hagin desprecintat després del lliurament.
S’hagin barrejat de manera indissociable amb altres béns.
El preu depengui de les fluctuacions del mercat financer que l’empresari no pot controlar i que es puguin produir durant el termini d’exercici del dret de desistiment.
Siguin premsa diària, publicacions periòdiques o revistes (excepte que siguin de subscripció).
Es tracti de continguts digitals sense suport material (CD i DVD).
En el cas de la prestació de serveis, el dret de desistiment no es pot exercir en cas que:
S’hagin prestat i executat de manera completa (si s’han començat a prestar es poden desistir, però cal satisfer la part corresponent als serveis prestats).
El preu depengui de les fluctuacions del mercat financer que l’empresari no pot controlar i que es puguin produir durant el termini d’exercici del dret de desistiment.
Contractes en els quals el consumidor hagi sol·licitat específicament a l’empresari que el visiti per efectuar operacions de reparació o manteniment urgent.
Contractes subscrits mitjançant subhasta pública.
Serveis d’allotjament per a fins diferents del d’usar el lloc com a habitatge, transport de béns, lloguer de vehicles, menjar o serveis relacionats amb activitats d’esbarjo, si els contractes preveuen una data o un període d’execució específics.
En rebre la sol·licitud…
Revisi els terminis. Quan rebi la sol·licitud de desistiment, verifiqui que no hagin passat més de catorze dies (inclosos festius i caps de setmana) entre la data de recepció de la comanda i la data en la qual el client hagi enviat la comunicació de desistiment (no la data en la qual vostè l’hagi rebut).
Devolució. El consumidor haurà de retornar el producte dins dels catorze dies següents a la comunicació, excepte si es va pactar una altra cosa o si, per la naturalesa del producte, no és possible la devolució per correu (en aquest cas, vostè s’haurà d’ocupar de recollir-lo, a càrrec seu). Anotació. El consumidor es fa càrrec de les despeses de devolució, tret que vostè les hagi assumit o no l’hagi informat prèviament d’aquest fet.
Reemborsament. La llei li permet retenir les quantitats abonades pel seu client fins que rebi el producte (o fins que el client aporti la prova de la devolució; el que sigui primer). Però, una vegada això s’esdevingui, efectuï el reemborsament sense dilació, i com a màxim dins del termini de catorze dies. En cas contrari, podrien exigir-li el doble de la quantitat lliurada, més una indemnització.
Revisi el producte. Quan li arribi el producte, comprovi que es troba en bon estat i que no hi ha hagut una mala manipulació pel client. El client només pot manipular i inspeccionar el producte com ho faria en un establiment comercial abans de la compra.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Consulti els nostres serveis aquí.
JDA/SFAI
Artículos relacionados
Espanya aprova un nou impost a les grans fortunes: Com és la tributació dels no residents amb habitatge a Espanya?
1 desembre, 2022
Les claus de les mesures per alleujar la pujada de les hipoteques
1 desembre, 2022
Consells per a invertir en una empresa emergent
1 desembre, 2022
Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario" Cancel·la les respostes
post a comment
Categories
Categories Selecciona la categoria Ajudes i financament en I+D+i Assesorament Internacional Catàleg Compliance Penal Contabilitat Economia Emprenedors Empreses Fiscal Fiscal footer noticies Laboral Laboral Legal Opinió Pensions Protecció de Dades R+D+i Recursos Humans Red SFAI Uncategorized @ca
Archivo
Archivo Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 febrer 2018 maig 2017 abril 2017 febrer 2017 abril 2016 març 2016 gener 2016
Articles recents
Espanya aprova un nou impost a les grans fortunes: Com és la tributació dels no residents amb habitatge a Espanya? 1 desembre, 2022
Les claus de les mesures per alleujar la pujada de les hipoteques 1 desembre, 2022
Més
JDA
Serveis
Negocis
Blog
Nostra newsletter
SUBSCRIU-TE
Portals
BoxOffice
Portal clients
Portal del treballador
Cercar
Copyright © 2022 JDA · Powered by Vänster and Lei
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers amb finalitats analítiques sobre el nostre trànsit web, així com per oferir-vos contingut d’acord amb els vostres interessos de navegació. Podeu acceptar-les fent clic al botó ACCEPTO o accedir a la nostra Política de cookies fent clic al botó CONFIGURACIÓ per tenir més informació i configurar-les o desactivar-les en qualsevol moment.
ACCEPTO
CONFIGURACIÓ
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies de tercers
Galetes addicionals
Resum de privacitat
Podeu obtenir informació completa de la nostra Política de Cookies en Política de les cookies
Cookies estrictament necessàries
Les cookies estrictament necessàries s’han d’habilitar en tot moment per poder desar les vostres preferències per a la configuració de cookies.
Si desactiveu aquesta galeta, no podrem desar les vostres preferències. Això significa que cada vegada que visiteu aquest lloc web haureu de tornar a activar o desactivar les cookies.
Cookies de tercers
Aquesta web utilitza galetes de tercers. Si vols activar-sol has de fer clic al botó inferior d'aquesta secció. Si prefereixes que segueixin desactivades, tanca aquesta finestra.
Enable or Disable Cookies
Habiliteu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les vostres preferències.
Galetes addicionals
Aquest web utilitza les següents galetes addicionals:
(Indica aquí les galetes que esteu utilitzant a la web.)
Enable or Disable Cookies
Habiliteu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les vostres preferències.
Activa cookies
Guardar tot
Subscriu-te a la nostra newsletter
Nom:
Cognoms: *
Correu electrònic:
Informació bàsica sobre Protecció de dades
Responsable: JDA Expert LegalTax, S.L.P. ; Finalitat: L'enviament de comunicacions comercials; Drets: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional; Informació adicional: Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la nostra pàgina web: https://www.jda.es/protecciondatos/contactos/. | 0.650812 | curate | {"ca": 0.919402657296585, "es": 0.030965191610848798, "it": 0.005160865268474799, "en": 0.03228285933897002, "su": 0.0015372790161414297, "fr": 0.007137366860656638, "pt": 0.001866695948171736, "nl": 0.0012078620841111233, "de": 0.0004392225760404085} | https://www.jda.es/ca/en-que-consisteix-el-dret-de-desistiment-dels-consumidors/ |
mc4_ca_20230418_10_313972 | La Locomotora Negra Golden Standards
Swing 1971, S.L
From the Great American Songwriters
El material musical que históricament ha nodrit el repertori de les orquestres i combos de jazz ha estat, ja des del seus orígens, extraordinàriament divers. Des dels blues i gospel songs procedents del folklore dels negres nord-americans fins a composicions sorgides de la música culta europea, la varietat de la temàtica ha estat prou evident: ragtimes, marxes militars, música tradicional portada pels diversos corrents d’immigrants europeus (polques, valsos, quadrilles franceses, balades irlandeses), temes procedents de comèdies musicals o del cinema i també, naturalment, composicions dels propis músics de jazz.
Ara bé, segurament, els temes que majoritàriament han estat interpretats per les orquestres i conjunts de jazz han estat els anomenats standards. Els standards son temes de compositors o lletristes, nord-americans en la seva majoria, procedents de comèdies musicals, de bandes sonores, del repertori de les orquestres de ball o de cantants mes o menys comercials que, havent assolit un altíssim grau de popularitat, han superat el pas del temps i els alts i baixos de la moda, quedant com a temes emblemàtics i representatius de tota una època. | 0.853592 | curate | {"en": 0.05693664795509222, "ro": 0.012028869286287089, "ca": 0.9310344827586207} | http://www.lalocomotoranegra.com/album/golden-standards/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_8256 | L'equip va aconseguir ahir allunyar els fantasmes que durant la setmana planaven pel municipal, i amb una nova victòria per la mínima a casa, i ja és la quarta, va sumar tres punts molt importants per mantenir una setmana més la 4ª posició en el grup 14 de la Segona Territorial.
Com tots els derbis de la temporada, el partit és presentava igualat, amb dos equips que ja van oferir un gran espectacle en la primera volta, i que buscaven els punts per no separar-se de les posicions capdavanteres.
L'equip, va mantenir-se serè i ferm en defensa durant els primers compassos, i això li va donar la confiança que li va marcar en la jornada passada davant el Bellpuig. Tot i jugar amb el vent en contra durant la primera part, el Bellvís va fer un esforç per sortir amb la pilota controlada, i enllaçant amb els seus jugadors més avançats.
Al voltant de la mitja hora de joc, i mitjançant una passada en profunditat, Bakary, va trencar de forma merescuda la seva llarga mala ratxa, i amb un gran xut creuat va marcar el 1-0, que deixaria els tres punts a casa.
Durant el primer temps, fou quan el Miralcamp més va buscar l'empat, i fins i tot va disposar d'una claríssima ocasió en un u contra u davant Pau, que el porter Bellvisenc va deturar amb molt d'encert.
El segon període va ser de domini altern, amb un Bellvís concentrat en no perdre l'avantatge i el Miralcamp, que sobretot durant els darrers 20 minuts, va buscar amb insistència l'empat.
Felip, amb una brillant jugada individual podria haver marcat el segon a les acaballes del partit, però el seu xut va sortir fora per poc.
Al final, resultat mínim per al Bellvís, però vàlid al cap i a la fi, que serveix per truncar una breu ratxa de dos partits sense perdre.
Ara ja toca pensar en la següent jornada, diumenge 3, on l'equip visitarà el complicat camp de l'Ivars, equip que ve de perdre el seu derbi contra el Bellpuig en aquesta jornada.
Publicat per jm a 10:57 Cap comentari:
dijous, 24 de març de 2011
Divendres... entrenament + sopar!
Al loro!
Demà divendres 25 de març, entrenament i posterior sopar de tota la plantilla i cos tècnic al municipal. L'hora d'inici de l'entrenament serà a les 21:00, per això es demana la màxima puntualitat per part de tothom!
Salut i futbol!
Publicat per jm a 1:18 Cap comentari:
dilluns, 21 de març de 2011
Toc d'atenció: CF Bellvís 1 - 4 CF Bellpuig
Partit estrany el que es es va jugar diumenge al municipal de Bellvís, tarda plàcida, bon ambient, i tot de cara per brindar una nova victòria a l'afició, però res va sortir com estava escrit al guió.
El Bellpuig, que ha estrenat entrenador en les darreres jornades, va venir a Bellvís molt motivat i amb ganes de fer bé les coses. El nostre equip, va sortir motivat, i amb ànsia de victòria des del primer minut.
Tot i així, els primers compassos ja van deixar clar que no era la tarda dels nostres homes. Continues imprecisions, errades en els marcatges, i molta mala fortuna. La combinació de tots aquests factors van afavorir els Bellpugencs, que ben aviat es van trobar amb un còmode avantatge en el marcador. Sacada de banda, el lateral visitant recull la pilota, i amb una centrada-xut, fica la pilota a l'escaire.
Era el 0-1 i ni els més incrèduls s'ho creien. El partit es reprèn, i pràcticament en la següent jugada, pilota per banda esquerra, recollida al centre per un jugador del Bellpuig, que controla amb el pit i col·loca la pilota ajustada al pal dret, lluny de l'abast de Pau. Un segon gol que posava les coses cada cop més difícils per a un Bellvís que no es creia el que li venia al damunt.
Però el millor encara estava per arribar. Un Bellpuig crescut, lluitava per marcar més gols, i en una jugada dins l'àrea, xuta el davanter visitant, Garcia tapa bé la posició de xut, la pilota rebota en el cos del jugador del Bellpuig, i fent una paràbola inversemblant supera Pau de forma imparable. 0-3 en tot just mitja hora de joc.
El tècnic local va fer canvis per intentar revolucionar el partit i trencar la mala dinàmica de l'equip. Tot i així, tampoc els canvis introduïts van tenir l'efecte esperat, i amb el desencoratjador resultat de 0-3 es va anar al descans.
El segon periode, va començar amb un Bellvís buscant a la desesperada un gol que el posés en el partit, i el va aconseguir ben aviat, mitjançant una acció de picaresca de Santa, que dins l'àrea, va anticipar-se al porter local.
Semblava que aquest gol donava un petit alè d'esperança al Bellvís, però res va canviar durant el segon període. Un Bellvís més espès que mai, no va trobar de nou el camí del gol, ni tant sols quan l'equip visitant es va quedar amb un jugador menys.
El Bellpuig, en va tenir prou sortint a la contra, i encara va tenir l'encert de marcar un 4t gol, en una jugada calcada al segon gol de la tarda, on el mateix jugador, connecta el mateix xut des de fora de l'àrea i marca el segon.
Greu entrepussada del Bellvís doncs, que no és res més que un toc d'atenció, i la constatació de que cal fer les coses bé, ja des dels entrenaments, per aconseguir bons resultats.
Bona setmana, molts ànims, i a per totes el diumenge!
Publicat per jm a 1:25 2 comentaris:
dilluns, 14 de març de 2011
I en bàsquet... el Bellvís no falla!
No tot és futbol a la vida! Els companys del Club Bàsquet Bellvís estan fent una brillant temporada, i des d'aquí, també els donem tot el suport!
Després de guanyar el Natural Òptics Mollerussa B, per 67 a 71 a domicili, els nois del nostre poble es situen segons a la taula de la Competició Territorial Sènior Masculí B.
Publicat per jm a 15:24 Cap comentari:
Massa premi per al líder: CF Albi 3 - 0 CF Bellvís
El Club de Futbol Bellvís va sortir derrotat ahir en la seva visita al camp del líder de la categoria, el CF Albi. En un gran partit dels ahir blanc-i-verds, el Bellvís va sortir molt ben posicionat en el terreny de joc, fent-se fort, i sentint-se recolzat pels nombrosos afeccionats i afeccionades que l'acompanyen cada diumenge, i que són la vertadera força del grup.
La primera part, fou molt igualada, amb dos equips lluitadors, que no volien encaixar cap gol, i amb més pressió pel líder, que es veia amb la necessitat d'aconseguir els tres punts.
La defensa del Bellvís va estar molt encertada en la majoria d'accions, i Pau, com sempre, superb. En atac, Bakary va donar-ho tot, i el mig del camp de l'equip va aportar la contundència necessària en totes les accions. La rapidesa de l'Albi en les seves accions de contraatac és la seva millor arma, i ho van demostrar en un parell de bones jugades a la contra. A la tercera, finalment, va arribar al vençuda per als locals, i amb un fort xut des de la frontal, van establir el 1-0.
El Bellvís, en cap moment va donar-se per vençut, i amb l'entrada de Juanca, va aconseguir més arribada a la porteria contrària.
Ell mateix, per dues ocasions, va estar a punt d'aconseguir l'empat, però dos grans actuacions del porter local, ho van evitar.
Amb la victòria per la mínima i el partit obert, va arribar-se al segon temps.
La segona part es presentava emocionant, i els verd-i-blancs, van tenir el control de la pilota els primers vint minuts del segon període. Alin va disposar d'una nova oportunitat per avançar el Bellvís, i en força serveis de cantonada, el Bellvís va intentar una vegada i una altra marcar el gol de l'empat.
Quan més insistia el Bellvís, va arribar el segon dels locals. Pilota perduda en zona atacant del Bellvís, rebuig llarg endavant de l'Albi, passada entre línies davant l'error de la defensa i l'extrem local no perdona davant Pau, que no podia fer res per evitar el gol.
2-0 al marcador, i les coses realment difícils per un lluitador Bellvís. Sense abaixar els braços, els homes d'Àngel van intentar-ho fins al final, amb més voluntat que cap, però encara van tenir temps d'encaixar un tercer gol, en una pilota perduda innecessàriament en una zona perillosa.
Així doncs, resultat injust pels mèrits d'uns i altres, que deixa el Bellvís, una jornada més, ancorat a la 4ª posició de la taula, que haurà de defensar aquest proper diumenge a casa, en un nou derbi davant el Bellpuig. | 0.824159 | curate | {"ca": 0.9876157117838379, "it": 0.010507880910683012, "id": 0.0018764073054791093} | https://cfbellvis.blogspot.com/2011/03/ |
macocu_ca_20230731_7_29864 | MIRAR AMB ULLS DE DONA
Mirar amb ulls de Dona és un projecte dirigit a dones on realitzem un procés d'indagació personal a través de tècniques artístiques que ens permeten un diàleg intrapersonal i interpersonal alhora.
A través del treball en grup i les nostres vivències revisem la nostra realitat amb perspectiva feminista a través de llenguatges més intuïtius i connectats amb les emocions.
Els tallers estan dirigits a dones que estiguin en procés de canvi, relacions tòxiques, hagin patit violències masclistes o vulguin revisar la seva forma de relacionar-se amb els altres i amb sí mateixa.
L'objectiu és crear un espai de reflexió i creació sobre el fet de ser dones, però fer-lo des de un lloc més vivencial a partir del llenguatge visual. Oferint a les dones un aparell que sempre porten damunt (smartphone) com una eina d’expressió a la seva vida quotidiana i com un mirall de les seves emocions.
Per tal de fer fotografies que parlen de elles, cal que inicien un procés introspectiu i de reconeixença.
Sentir que les imatges fetes per altres dones també parlen d'una mateixa, potencia la sororitat entre les dones i construeix un discurs del col·lectiu, alhora que potencia un sentiment més enllà de la durada del taller.
Imatges cedides per dones que han participat als projectes. | 0.845632 | curate | {"en": 0.017107309486780714, "ca": 0.9828926905132193} | |
mc4_ca_20230418_15_734677 | A la caça del catalàTren de llarg recorregut
A la caça del català
- 20/02/2011 - 11:14 h
A mi, la veritat, tenir de dir “ponme un cortado” quan el que jo vull és prendrem un tallat, ja fa temps que comença a tocar-me el que no sona. Tant és així que de dues a cinc de la tarda connecto el contestador automàtic, que diu: “Hola, ara no m’emprenyeu, després tampoc. Només parlo polonès”. Es tracta de posar fre a l’onada d’impertinències que a aquestes hores et sotmet-te’n una tribu d’afamats venedors que no els entenc com parlen, ni el perquè inicien el seu guió amb un “don iusep…”
Les hordes espanyoles estan en peu de guerra esmolant les eines. S’ha d’acabar “el maldito problema catalán”. Aquesta setmana amb el meu tren hem trepitjat les espanyes i les veus són unànimes: “estamos de los catalanes hasta los cojones”. Des de las zagalas salmantinas fins els cófrades trianeros fills de Almanzor, passant pels atracaments del Valle del Jerte i parant l’orella per la meseta controlada per la lideresa Aguirre i els seus chulapons y chulapas. No hi ha res a fer, volen que treballem, paguem i callem. Saben que si ofeguen Catalunya tornaran al segle XIX, però no els importa, primer España i la seva eterna caspa.
¿Quin és l’origen d’aquesta secular rancúnia? : Que som treballadors, que som estalviadors, que sempre ens avancem a qualsevol iniciativa o liderem les arts,l’esport, la medicina, l’industria o la investigació, que per la seva indiferència o ineptitud, sempre han de anar a remolc nostre. Perquè mirem amb plaer més a Europa que no pas aquesta odiosa i kafkiana piel de toro? Doncs no amics, els motius d’aquest odi que ens professen no és altre que el idioma que parlem. Passi el que passi no podem cedir amb el idioma. La llengua és la mare, el pare, el cunyat, el bisbe i la fulana, si és que hi és, de la nostre identitat i de ser com som. No hem de recular ni un mil·límetre, siguin espanyols, romanesos, xinesos o marroquins. Primer nosaltres, després ja en parlarem.
Som pactistes, dialogants i assenyats. Gent d’ordre, que parla fluixet i té un patrimoni cultural i festiu de primer ordre. Quan al 2010 varen declarar els Castells com Patrimoni de la Humanitat, a Andalusia, que els hi varen incloure el Flamenco, no varen entendre com es podia posar al mateix sac el seu folclore amb “un mogollón de tios que se van montando unos encima de los otros”. La Santa Inquisició no vestia corbata rosa ni s’omplia la closca de gomina, per això ara s’han inventat Intereconomía i La Gaceta per portar-nos a la foguera amb elegància i lluïdes sentències d’uns jutges que bavegen àcid corrosiu i anhelen una pàtria única i indivisible on el progrés o el mal d’ous vagi ferrament lligat als seus dictats.
En Mas no podrà sol tirar endavant el ramat de vens amb barretina, les coses estan molt enfurismades. Haurem de sortir al carrer i dir la nostre. L’invasor és falsari, torbador i es val del joc brut. (Continuarà).
Vella xiruca 20/02/2011 en 11:38
Sr. Durán: Estic totalment d´acord amb vosté.
Ja n´hi ha prou ! !!!!!!!!!!!!!! !.
Una Andaluza 20/02/2011 en 19:58
¡Por favor !no generalices .ni todo es blanco, ni todo negro.Justo es ponerlo
en un termino medio.Conozco algunos andaluces que son mas catalanes
que los nacidos en Catalunya y hablan su lengua como propia .Un saludo.
Maria 20/02/2011 en 21:20
Molt bé Josep. Felicitats per dir veritats com a temples, peró el Govern actual necessita tot el suport d’un poble català. Junts ferem una NACIÓ IMPORTAT. Com sempre, el poble català ha de desmostrar el què som
Jordi 20/02/2011 en 22:00
Bueno, yo no estoy de acuerdo por varias razones. Una histórica: Cataluña fue primero aragonesa (Corona d’Aragó) y después española. Asi pues, no hemos sido un pais. Esto es historia, y no se puede cambiar. El segundo punto es economico. Como pais independiente estariamos en bancarrota gracias al tripartito con los mismos problemas que Grecia. Por ultimo, Merkel, Sarkozy o Brown (los que mandan) no estan por la labor de rollos identitarios bastante demagogicos por cierto…
peps 20/02/2011 en 23:51
estic 100% d´acord, es hora de sumar i sortir al carrer, ja n´hi ha prou. No val dir tot. No val tot. Aviat a madrid hi haurà canvi de tornes i será pitjor. En Mas i el seu equip necessitaran de la suma ciutadana, de la suma de catalans i no catans pero a catalunya. Nosaltres sumarem .
serrallonga 21/02/2011 en 8:03
Quien fué primero el huevo o la gallina, claro que hay gente que habla mal de los catalanes tambien l los de terrasa dicen de los de sabadell” mala pell”¿ o no?las tribus desde siempre se han llevado mal ,lo malo es que ya no somos tribus ¿o si? Yo he recorrido mucho la odiada España como a veces se le llama, o el Estado español y la verdad es que nuca me he encontrado a nadie que me haya negado ni insultado por ser catalán, es cierto que siempre hay quien desarrolla un odio visceral hacia uno u otro lado , afurtunadamente son minorias por ambas partes y yo a fuer de sincero oí primero puta españa, que catalanes de mierda así que de esas lluvias vinieron estos lodos , si tengo que decir que tiempo atras notaba un respeto y admiración por ser y por todo lo catalán y eso me gustaba, ¿que se ha pedido ese respeto y admiracion ?quisiera saber quienes son los responsables .Tambien es cierto que ahora hay unos sectores chapuceros casposos y vergonzosamente anti catalanes pero tambien los hay anti españolistas que son de la misma calidad en cuanto a casposos y chapuceros, en realidad no es patriotismo ni por un lado ni por otro , son los mismos perros con distintos collares .Ya se todo lo que digo es muy ingenuo ,pero yo lo veo así | 0.602607 | curate | {"ca": 0.5899784482758621, "pt": 0.003951149425287357, "es": 0.38721264367816094, "fr": 0.010237068965517241, "ro": 0.00305316091954023, "en": 0.002514367816091954, "et": 0.00035919540229885057, "fa": 0.0026939655172413795} | http://blogs-lectores.lavanguardia.com/trendellargrecorregut/a-la-caca-del-catala |
mc4_ca_20230418_0_666072 | Fotografia i Processos de Reproducció d'imatges: HISTÒRIA DELS OBJECTIUS FOTOGRÀFICS
Publicado por Mafa Alborés en 10:44 | 0.448083 | curate | {"ca": 0.7058823529411765, "es": 0.29411764705882354} | http://fotomafa.blogspot.com/2011/06/historia-dels-objectius-fotografics.html |
mc4_ca_20230418_12_557411 | Bluff City (Tennessee) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització de Bluff City a Tennessee
389,75 hab/km²
36° 27′ 48″ N, 82° 16′ 30″ O / 36.46333°N,82.27500°O / 36.46333; -82.27500Coord. : 36° 27′ 48″ N, 82° 16′ 30″ O / 36.46333°N,82.27500°O / 36.46333; -82.27500
47-06960[1]
Bluff City és una població dels Estats Units a l'estat de Tennessee. Segons el cens del 2000 tenia una població de 1.559 habitants. [2]
Segons el cens del 2000, Bluff City tenia 1.559 habitants, 662 habitatges, i 450 famílies. [3] La densitat de població era de 398,6 habitants per km². [4]
Dels 662 habitatges en un 29,2% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 52,6% hi vivien parelles casades, en un 11,3% dones solteres, i en un 31,9% no eren unitats familiars. En el 28,2% dels habitatges hi vivien persones soles l'11% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,35 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,84. [3]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 23% tenia menys de 18 anys, un 9% entre 18 i 24, un 33,2% entre 25 i 44, un 22,8% de 45 a 60 i un 11,9% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 31.587 $ i la renda mediana per família de 36.938 $. Els homes tenien una renda mediana de 26.422 $ mentre que les dones 19.957 $. La renda per capita de la població era de 14.175 $. Entorn de l'11% de les famílies i el 14,7% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
↑ 3,0 3,1 3,2 «Fact Sheet- Bluff City». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12 de gener 2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Bluff City». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12 de gener 2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bluff_City_(Tennessee)&oldid=14876818» Categoria: Entitats de població de TennesseeCategoria oculta: Articles amb coordenades Menú de navegació
العربيةEnglishEspañolفارسیKreyòl ayisyenIdoMalagasyNederlandsPolskiPortuguêsSrpskohrvatski / српскохрватскиСрпски / srpskiOʻzbekcha/ўзбекчаVolapük Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 18 feb 2015 a les 07:31. | 0.616624 | curate | {"ca": 0.8515263644773358, "wl": 0.0064754856614246065, "en": 0.10083256244218317, "mk": 0.0013876040703052729, "uu": 0.0013876040703052729, "ru": 0.018038852913968548, "uk": 0.020351526364477335} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Bluff_City_(Tennessee) |
crawling-populars_ca_20200525_11_148202 | Expedient núm. :PLE/2018/6 Òrgan col·legiat: El ple Tipus de convocatòria Ordinària Data i hora 27 / de juny / 2018 a les 21:00 Lloc Saló de Plens
ASSUMPTES DE LA CONVOCATÒRIA
A) Part resolutiva
1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior
2. Expedient 657/2018. Aprovar definitivament les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC) de l’Escola Municipal de Música de Balaguer.
3. Expedient 892/2018. Rec 5/2018 Ajuntament de Balaguer.
4. Expedient 603/2017. Ratificar els decrets d’alcaldia 636 de 20 de juliol de 2017 i 637 de 20 de juliol de 2017.
5. Expedient 879/2018. Nomenar pavelló Primer d’Octubre al pavelló poliesportiu municipal.
B) Activitat de control
6. Donar compte dels decrets del núm. 437 al núm. 559
C) Precs i preguntes
Descarregar! (94:26min / 43MB)
L’Ajuntament de Balaguer porta avui a aprovació, en el ple ordinari d’aquest mes de juny, nomenar pavelló Primer d’Octubre al pavelló poliesportiu municipal. Fa uns mesos, el CDR de Balaguer, juntament amb altres entitats, va iniciar una campanya de recollida de signatures amb aquest objectiu.
Balaguer entrega avui els guardons del primer concurs “Flors als balcons”, una iniciativa que des de l’ajuntament valoren de forma molt positiva.
El Congrés fa el primer pas per aprovar una llei que iguala els permisos de paternitat i maternitat. La iniciativa, impulsada per Units Podem, rep el suport de tots els grups de la Cambra
El Departament d’Agricultura destinarà 2M€ a ajuts a activitats de demostració per al sector agrícola, ramader, forestal i agroalimentari de Catalunya.
Investigadors de la UdL desenvolupen un model de simulació per millorar el rendiment de les empreses càrnies.
Els preus universitaris i les rebaixes a les rendes més baixes es mantindran el curs vinent. El sistema de tarifació social se seguirà aplicant a estudis de màster amb rebaixes de fins al 25% en els que habiliten per a professions regulades.
El Servei Comarcal de Català de la Noguera organitza nous cursos de català en línia adreçats a persones adultes.
Els alumnes de l’aula d’adults de l’Escola Municipal de Música celebren el final de curs oferint una audició aquest vespre amb la qual donaran la benvinguda a l’estiu.
La Cursa del foc de Balaguer ja compta amb 350 inscrits. Aquesta prova nocturna tindrà lloc el proper dissabte i comptarà amb dues distàncies de 4 i 7,5 km.
Descarregar! (27:58min / 13MB)
Descarregar! (53:23min / 24MB)
Descarregar! (36:40min / 17MB)
La regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de Balaguer ja té a punt les visites guiades gratuïtes sota el nom de “Un tast de Balaguer” per tal de donar a conèixer la ciutat a tots els visitants i turistes que estiuegen per la zona. Com a novetat, s’obrirà al públic, cada primer diumenge de mes, el monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses.
L’exconsellera, Meritxell Serret, nova delegada del Govern a Brussel•les. El Govern aprova aquest dimarts la primera fase de la reobertura de delegacions a l’exterior.
La Diputació destinarà 40.000 euros en aquest any 2018 per a la realització de diferents actuacions destinades a impulsar l’enoturisme a les comarques de Lleida.
COAG i JARC veuen el marc pressupostari de la futura PAC “clarament insuficient per afrontar noves exigències i reptes” Així ho han traslladat en la reunió mantinguda amb el comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan.
AgroBank fa avui a Balaguer una jornada sobre Finançament de Regadius del Canal Algerri-Balaguer. La xerrada tindrà lloc a la Sala d’actes de l’Ajuntament a les 9 de la nit.
Neix ActivaFP, un nou programa de foment de la innovació a la formació professional.
Avui finalitza el termini per apuntar-se al Sopar d’estiu que l’Associació per la lluita contra el càncer de la Noguera ha organitzat per al proper dissabte als Cellers Costers del Sió. S’hi preveu l’assistència de prop de 300 persones.
Més de 100 persones participen en el primer torn de l’ESTIUESPORT . Un any més la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Balaguer organitza aquestes estades esportives dedicades als nois i noies de Balaguer i comarca.
Albesa acollirà el pròxim 2 de setembre una nova edició de la Cursa de la Cordera, la més antiga de Catalunya. Se celebra a la localitat des del 1590, any en què es té la primera documentació d’aquest certamen esportiu.
Descarregar! (23:33min / 11MB)
<< Pàgina anterior Pàgina següent >> | 0.707758 | curate | {"ca": 0.9296201351666278, "pt": 0.03635516196690748, "es": 0.008855744581682591, "cs": 0.0072244232113726405, "de": 0.008855744581682591, "fr": 0.004427872290841296, "mk": 0.0006991377301328362, "it": 0.003961780470752739} | : /audios/podcast/index.php?date=2018-06&page=2 |
wikipedia_ca_20230401_0_424162 | Veličná
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Veličná és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Persones il·lustres nascudes a Veličná.
- Mikuláš Baticiuc (1560 – 1635), poeta, professor i sacerdot evangèlic
- Vojtech Beňuš (1891 – ? ), literat i oficial
- Peter Michal Bohúň (1822 - 1879), professor i pintor
- Ján Cimrák (1859 - 1926), monjo evangèlic. Escrigué amb el pseudònim de Bralský a Dolský.
- Ján Čaplovič (1905 - 1979), professor i historiador
- Pavol Čaplovič (1917 - 1994), professor i arqueòleg
- Štefan Dzian (1695 - 1779), sacerdot jesuïta. Escrigué "Arcis Davico sive discordia" i "Beati Sulpici Severi".
- Ján Dudáš (? - 1946), pedagog i bibliografista
- Peter Faltin (1924 - 1971), pedagog musical i musicòleg
- Peter Halaša (1919 - 1981), professor
- Mikuláš Huba (1891 - 1981), funcionari, pioner de la fotografia i del turisme
- Peter Huba (historik) (? - 1949), historiador i editor
- Anna Hroboňová (1883 - 1949), escriptora popular
- Juraj Chorvát (1895 - 1955), arquitecte
- Jozef Janek (1912 - ? ), professor i publicista
- Oľga Jurkovičová (1895 - 1973), professora i poeta | 1 | perfect | {"cs": 0.03951890034364261, "ca": 0.647766323024055, "en": 0.16323024054982818, "it": 0.054982817869415807, "es": 0.05326460481099656, "bs": 0.019759450171821305, "pt": 0.02147766323024055} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=424163 |
mc4_ca_20230418_17_621581 | Antics alumnes | Jesuïtes Poble Sec- Col·legi Sant Pere Claver
Inici » Alumni
En aquesta secció podreu trobar-hi els vídeos de les festes de comiat dels alumnes d'antigues promocions així com informació sobre els ex-alumnes.
Festa de comiat 2013 (Promoció del 2004)
Festa de comiat dels alumnes de 6è. Vam gaudir d’una bona estona tots plegats, petits i grans, pares i mares, alumnes i mestres. A banda d’un espectacle de màgia, els alumnes de 5è van dedicar una cançó de la Cantània als seus companys de cicle i els de 6è, un ball a tot el seu públic.
Festa de comiat 2012 (Promoció del 2003)
La tarda va començar amb un espectacle de màgia, en què van participar alumnes, pares i mestres. Després els alumnes de 5è els van dedicar una cançó i la seva tutora els va fer entrega de les orles. També va haver-hi moments per recordar tots els mestres que han tingut a l'escola i per obsequiar el públic amb un ball. La tarda va acabar amb la batucada dels alumnes del taller de percussió i un berenar organitzat per l'AMPA, a qui volem agrair l'excel·lent organització i funcionament de la festa.
Vídeo de la festa de comiat
Recull de fotografies dels alumnes des de P3
Festa de comiat 2011 (Promoció del 2002)
Vam gaudir d’un espectacle molt divertit de pallassos a la Casa del Mar i després vam recordar els anys que vam passar al col·legi Sant Pere Claver amb molta alegria i afecte. Vam viure uns moments intensos molt emotius. Finalment vam acabar la festa amb la degustació de la mostra gastronòmica. Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les famílies que hi van col·laborar i a l’AMPA. A reveure!
Entrevista a Suraj Kumar. Ex-alumne de la promoció del 2002
Trobada d'antics alumnes (Promoció del 78)
Trobada d'exalumnes de la promoció del 78 doblement emotiva: d'una banda perquè és la primera vegada que celebrem un encontre d'aquest tipus i de l'altra perquè alguns dels assistents no s'havien vist des que tenien 14 anys. Gràcies sobretot a la tenacitat de l'Antonio Ortega -la seva dedicació ha resultat determinant- gairebé tots els components de la promoció van passar unes hores entranyables amb alguns dels seus antics mestres.
A reveure, promoció del 78... aquesta serà sempre casa vostra!! ! | 0.797265 | curate | {"ca": 0.9647597254004576, "ms": 0.006407322654462242, "es": 0.02379862700228833, "kk": 0.004576659038901602, "fr": 0.0004576659038901602} | http://www.spclaver.fje.edu/ca/node/976 |
macocu_ca_20230731_3_477083 | Benissa en set minuts; per Vicent Cabrera
10 de juliol de 2019 2 comentaris
Vicent Cabrera
Està escrit en la Bíblia que importa més el final de qualsevol cosa que el seu principi. La conclusió o el final del recent procés electoral que ha desembocat en una nova Corporació Municipal a Benissa ho vam conéixer dissabte passat dia 15 de juny de 2019 amb l’elecció d’Arturo Poquet com nou Alcalde de Benissa i l’equip del Partit Popular governant l’Ajuntament en coalició amb el CIBE d’Isidoro Molla. El resultat no ens ha de sorprendre. Des de les eleccions locals de 1999, els ciutadans de Benissa hem votat majoritàriament un partit conservador, el Partit Popular, i la resta del pastís electoral es reparteix sistemàticament dins d’un grup heterogeni liderat per l’esquerra, el nacionalisme i partits locals de difícil classificació ideològica, com el CIBE o l’extint PSI o PSD.
En vint anys, des de 1999 a 2019 res ha canviat. Tan sols un grapat de vots han decidit cada quatre anys o cada elecció si Benissa serà governada per un partit conservador amb majoria absoluta o no i el sorprenent d’esta dada és que en eixos vint anys han mort uns 1.700 Benisseros i Benisseres que han sigut substituïts per aproximadament altres tants Benissers i Benisseres. Som, ens agrade o no, un poble conservador o millor encara sense risc a aventurar-me en l’afirmació, “un poble antic”.
El que cada dia s’amaga després del nostre orgull és que la majoria de les nostres empreses facturen més d’un setanta per cent fora de la nostra localitat, que el nostre comerç local ingressa actualment menys de la meitat del que ingressava fa una dècada, que som l’única localitat dins de la Comarca de la Marina Alta d’una certa entitat que disminueix en població, que els jóvens més preparats aconsegueixen treball i trien viure fora de Benissa, que el mercat que celebrem els dissabtes cada vegada perd més llocs, que són pocs els negocis que comercialment resisteixen en el seu camí i cada vegada hi ha més locals comercials vacants a Benissa. Que no existeix en l’actualitat Avinguda o Carrer de Benissa que no tinga vivendes en estat ruïnós o cases ruïnoses. Que fatídicament i fins pareix que premonitòriament apliquem en l’actualitat un Pla General d’Ordenació Urbà aprovat l’any 1982 i estem a l’any 2019. Que seguim sense entendre la diferència entre Turisme i Urbanisme i pitjor encara, pareix que ni tan sols ens importa perquè no s’entén que a les portes de la temporada estival alguns dels nostres carrers i camins rurals estiguen absents de neteja i manteniment i els punts d’arreplegada de fem, sobretot els situats estratègicament des del punt de vista turístic no meresquen una especial atenció i manteniment. Que disposem d’una Societat Cultural que en el seu origen va arrancar amb més de 800 socis i hui escassament aconseguiren els 400′′ i pitjor encara, el seu format actual a males penes resistirà una dècada més. Que la nostra residència de la tercera edat Sant Joaquim i Santa Anna compleix mínimament el que en el futur pretenem que siga però no res més, perquè no té un Centre de Dia a l’altura de les exigències actuals.
Que disposem d’estructures organitzatives a nivell esportiu pròpies del segle XIX, però ineficaces en el Segle XXI. Que hem ignorat en certa manera als nostres infants i als nostres jóvens.
Per perdre, hem perdut per al públic fins al Convent dels Franciscans, una de les Joies de la Corona del Patrimoni Cultural de Benissa i això a causa de no tindre des de fa ja massa temps un Programa Cultural ambiciós més enllà d’idees polítiques diverses. Que fins a les nostres festes patronals en l’actualitat són un exemple d’esquizofrènia programàtica sense que ningú siga capaç de restructurar-les amb valentia i coratge. I en fi, la llista podria continuar però no creguen ni per un instant que la irrellevància actual en què es troba sumida Benissa en tots els àmbits és resultat del pensament conservador de gran part de la nostra societat monopolitzat per un Partit polític hegemònic durant vint anys. El conservadorisme està present en totes les forces polítiques sense excepció. Dos productes culturals llançats en l’última legislatura que en aparença estaven envernissats de modernitat en realitat no són tan moderns.
Benissa viu en l’actualitat una certa urgència i no hi ha un minut a perdre si pretenem donar resposta a les múltiples qüestions plantejades i altres no enumerades. Necessitem imaginació política i sobretot capacitat de lideratge per a encarar el nostre futur que, no oblidem, ens ve cada vegada més veloç i sorprenentment transformat. Si no volem fer revolucions almenys fem evolucions perquè són massa les qüestions públiques a abordar en profunditat que no podem permetre’ns el luxe que passen per davall del radar dels Benissers i les Benisseres per més temps. En això consisteix la política.
A tot nou Govern ha de donar-se-li el conegut període de cortesia política abans de començar a jutjar les seues accions polítiques, els anomenats cent primers dies que no és més que un període de gràcia (Roosevelt 1933) però ocorre que tant l’Alcalde Arturo Poquet com a gran part del seu govern del Partit Popular ja els coneixem de la seua etapa de Regidors en l’anterior govern del Partit Popular, eren membres executius d’aquell equip que es va instal·lar políticament en el “no fer, no evolucionar, no molestar, no obrar, no emprendre” i per descomptat, va generar escepticisme que el flamant alcalde de Benissa en el seu discurs d’investidura no fóra capaç d’establir un sintètic programa de primeres mesures que se li ha de suposar a l’Alcalde que des d’eixe instant és l’Alcalde de tots sense excepció i també va generar escepticisme que en el seu primer comunicat a la premsa de 18 de juny, manifestara que “encara han d’assentar-se per a prendre decisions sobre quin serà el camí de treball que s’ha de seguir, però que en tot cas dos dels puntals del seu projecte són l’Aprovació del Pla General i els Pressupostos Municipals, assumptes ambdós que va reconéixer sense rubor que estant en l’oposició, el Partit Popular no va contribuir a la seua aprovació. En fi, seran els nervis del començament.
En tot cas hem de ser optimistes i així li ho va transmetre la portaveu del Grup PSPV-PSOE, Carol Ivars en l’Ajuntament de Benissa durant el discurs d’elecció de l’Alcalde sobre la predisposició del PSPV-PSOE a realitzar una oposició constructiva i responsable. Confiem a remuntar pel bé del nostre poble, però sense oblidar que encara que pensem que hem tocat fons a Benissa políticament parlant, sempre és possible continuar rascant i anar un poc més avall. Ja veurem!
Vicent Cabrera és membre del PSPV-PSOE de Benissa.
Precis anàlisi del recorregut de Benissa durant les últimes dos dècades. Tornen els representants de l’immobilisme absolut, sense capacitat com ells mateixos han manifestat, i com única idea per a dignificar la política consisteix a pujar-se el sou.
# 10 de juliol de 2019 a les 10:45
Teo Crespo Santacreu - Treballador Social Fund. Resid. Ntra. Sra. de los Dolores, San Joaquín y Santa Ana ha dit:
Hola Vicent.
Qualsevol que llija això de “compleix mínimament” pensarà que la situació del centre és, si no deficient, quasi. I res més lluny de la realitat, donat que des de la Direcció Territorial hem sigut reiteradament felicitats en els últims set anys, tant per la qualitat en el servei (comprovat mitjançant les corresponents i habituals inspeccions que tenim per la seua part), com per la durada de les estades dels nostres residents (o, dit en altres paraules: se sorprenen gratament de la baixa taxa de mortalitat que tenim, si ens comparem amb els altres centres de la província). Fins i tot, ens han demanat el model d’expedient socio-sanitari que tenim, per utilitzar com a referència, perquè no n’havien vist cap tan complet com el nostre. Per no dir que el centre està permanentment amb el 100% de places cobertes i amb llistat d’espera, cosa que molts centres no poden dir. Així i tot, sóm conscients que sempre podem millorar, i amb eixa finalitat treballem cada dia.
Però esta Fundació Residència és això el que és: un Centre Residencial. I no un Centre de Dia.
Ser un Centre Residencial no implica en absolut que haja de ser també un Centre de Dia. Incorporar un Centre de Dia al Centre Residencial existent es tradueix en fer un nou projecte avalat per un estudi previ, una nova inversió i disposar de més espai físic destinat als suposats usuaris d’eixe Centre de Dia. No és tan senzill. Des de la Fundació fa uns anys que ens vam moure per tal de vore la possibilitat de tindre també Centre de Dia, però les exigències i els requisits van fer avortar eixa possibilitat.
Atentament.
Deixa un comentari | 0.876815 | curate | {"ca": 0.9743085291054276, "en": 0.0016201828492072676, "nl": 0.008448096285152182, "fr": 0.002546001620182849, "sv": 0.0006943640782316862, "it": 0.0018516375419511631, "es": 0.008448096285152182, "pt": 0.0020830922346950585} | |
mc4_ca_20230418_0_683533 | CONFERÈNCIES | SERRALLONGA | Pàgina 2
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: VALLGORGUINA. LA VALL, LA PARRÒQUIA, EL POBLE. UNA LLARGA HISTÒRIA, DE JOAN PORTALS
Publicat el 9 d'abril de 2011 per ramonverdaguer
FOTO: Un moment de la presentació amb en Joan Portals, autor del llibre. (Foto de la meva dona) Avui m’ha plagut molt que em convidessin a presentar el libre d’en Joan Portals sobre Vallgorguina. Avui ha estat un dels dies … Continua llegint → | 0.696366 | curate | {"ca": 0.8422273781902552, "en": 0.07424593967517401, "es": 0.08352668213457076} | https://blocs.mesvilaweb.cat/ramonverdaguer/?cat=7&paged=2 |
macocu_ca_20230731_4_111324 | Recordem... Octavio Paz
27 març 2014 603 views Sense Comentaris
Octavio Paz
Fill d’un advocat afí a Emiliano Zapata, va tenir el seu primer contacte amb la literatura a través del seu avi, soldat retirat de les forces de Porfirio Díaz, intel·lectual liberal i novel·lista. Els primers escrits d’Octavio Paz van estar influits per poetes com Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez o Antonio Machado. Va publicar Cabellera, el seu primer poema, l’any 1931, i dos anys després Paz apareixia Luna Silvestre, una col·lecció de poemes El 1939 ja se’l considerava un dels poetes joves mexicans amb més futur.
El 1937 va acabar els estudis universitaris de dret i va viatjar a Yucatán per treballar en una escola propera a Mérida. Allà va escriure el seu poema Entre la piedra y la flor (1941, revisat el 1976), on descriu l’explotació dels camperols. Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil, i mostra la seva solidaritat amb els Republicans participant en l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes. El 1943 rep la Beca Guggenheim i comença els seus estudis a la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Dos anys després comença la seva carrera com a diplomàtic, que el portaria a destins com França, la Índia o el Japó.
La seva obra poètica i assagística és tan extensa com original i difícil d’encasellar. La seva poesia, neomodernista en els inicis, manifesta una evident sensibilitat social, però amb els anys s’acostarà a temes existencials, i no serà aliena a la influencia dels surrealistes, que Paz va conèixer durant la seva estada a França, i que van influir molt en la seva formació. Al capdavall, la seva és una poesia molt personal i original, carregada d’imatges de gran bellesa.
Pel que fa a l’assagisme, el seu text més conegut és potser El laberinto de la soledad (1950), un estudi fonamental sobre la identitat mexicana. Però Octavio Paz també serà recordat des de la poesia pels seus assaigs: a ell li devem haver ajudat a difondre i entendre l’obra d’una poeta excepcional, amb Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe (1982). Qui vulgui apropar-se a la poesia de la modernitat, des del romanticisme a les avantguardes, trobarà pocs llibres tan estimulants com Los hijos del limo (1974). I si avui l’obra de Fernando Pessoa és tan coneguda, és en part gràcies a la difusió que en va fer a l’assaig que trobareu a Cuadrivio (1965), acompanyant altres textos sobre Rubén Darío, Ramón López Velarde i Luis Cernuda.
El reconeixement per la seva obra li arribà en vida: entre altres guardons, el 1981 va rebre el Premi Cervantes, i el 1990 li fou lliurat el Premi Nobel de Literatura. | 0.874498 | curate | {"pt": 0.008852963818321785, "ca": 0.9869130100076983, "en": 0.004234026173979984} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_790206 | Doncs això. He sentit a TV3 que a Caifornia ja hi ha un 70% dels escolars castellanoparlants. També han dit que si tots els il·legals d'EUA es cencessin, EUA incrementaria molt la seva població oficial. Al sentir aquesta notícia he pensat que infaliblement anem cap a un món que no el coneixerà ni sa mare, com diria en Pasquis.A veure com evolucionen les coses.
The census indicated that 42.2% spoke English, 41.7% Spanish. http://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles | 0.624119 | curate | {"ca": 0.7804347826086957, "en": 0.21956521739130436} | |
mc4_ca_20230418_11_518392 | Biblioteca Marcel·lí Domingo: 2015-11
English Reading Club in the Tortosa Library. Coordinator Lyudmila Futa
Dilluns 30 de novembre a les 19,30h
Activitats Desembre 2015 Biblioteca Tortosa
Per consulta les activitats de desmbre programades a la biblioteca de Tortosa clica aquí
Publicado por Biblioteca Marcel·lí Domingo en 16:55 0 comentarios
Etiquetas: Activitas Desembre 2015
La família Rubio ha visitat el llegat del seu pare a la biblioteca de Tortosa.
La sra. Dolors Queralt, regidora de cultura ha fet un obsequi d'un llibre de fotografies de la nostra ciutat a la vídua del Sr. Fernando Rubio.
Ha estat un plaer poder compartir amb tots els fills i a més dels familiars i amics que ens han acompanyat en aquests moments tan emotius que romandran per sempre a la memòria de la biblioteca.
Dissabte 28 de novembre a les 10,30h, a la biblioteca de Tortosa.
Etiquetas: Llegat Fernando Rubio
Publicado por Biblioteca Marcel·lí Domingo en 16:12 0 comentarios
Publicado por Biblioteca Marcel·lí Domingo en 20:55 0 comentarios
Si ets major d’edat, si t’interessa parlar català amb fluïdesa i tens una estona per xerrar, fes-te APRENENT/A. A la biblioteca tenim els grups de XERREM: Converses en català molt a prop teu. A càrrec de Bernat Monllao. Tots els dimarts i dijous a les 11h i a les 18,30h.
Si ja coneixes una mica el català i el parles encara que sigui amb dificultats, millora'l practicant-lo amb una persona que el parla habitualment com Bernat.
Taller de lectures a càrrec de Carme Blagué, bibliotecària
Avui hem llegit el conte de l'Elefant Mainú i l'amistat. Per a xiquets i xiquetes de 6 a 10 anys.
Etiquetas: taller de elctrues
Bases del Concurs de Nadales Per un Nadal més tolerant!
Nadal són festes per conviure i compartir, i entre tots, farem que aquestes dates, siguin millors per a més gent.
La Biblioteca de Tortosa vol potenciar la tolerància i fomentar el voluntariat i la participació activa dels ciutadans amb la voluntat que aquest sentiment es mantingui actiu durant tot l’any.
Ja podeu consultar les bases del Concurs de Nadales Per un Nadal més tolerant!
Etiquetas: Bases concurs Nadal 2015
Bases del Concurs de Relats Curts Per un Nadal més tolerant
Ja podeu consultar les bases del Concurs de Relats Curts Per un Nadal més tolerant!
Presentació del llibre "Valero, sabors i textures, aromes i sensacions". Actuació de la soprano Isabel Cañas i la pianista Alícia Gutierrez.
Divendres 20 de novembre, a les 19:30h. Biblioteca Tortosa
Publicado por Biblioteca Marcel·lí Domingo en 13:10 0 comentarios
Presentació del llibre "Valero, sabors i textures,...
Bases del Concurs de Relats Curts Per un Nadal més...
La família Rubio ha visitat el llegat del seu pare...
English Reading Club in the Tortosa Library. Coor... | 0.731085 | curate | {"ca": 0.8868761552680222, "en": 0.04436229205175601, "fr": 0.036968576709796676, "es": 0.03179297597042514} | http://bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com/2015/11/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_56534 | L’Educació Primària comprèn sis cursos acadèmics, des dels 6 als 12 anys, i té caràcter obligatori. Aquesta és la primera etapa obligatòria del sistema educatiu per la qual cosa s’han d’incorporar tots els nens de 6 anys independentment de si han realitzat o no l’educació infantil.
La seva finalitat és facilitar aprenentatges com l’expressió i la comprensió oral, l’escriptura, la lectura, el càlcul, l’adquisició de nocions bàsiques de la cultura, els hàbits de convivència, estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat; amb la finalitat de garantir a l’alumnat una formació integral i preparar-lo per a l’Educació Secundària Obligatòria.
La metodologia didàctica té un caràcter personal i s’adapta als diferents ritmes d’aprenentatge de cada infant.
En finalitzar 3r i 6è es realitza una avaluació individualitzada:
Prova de 3r: Competència en comunicació lingüística i competència matemàtica.
Prova de 6è: Competència en comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
Estructura de l'Educació Primària
Les àrees de l’Educació primària que s’imparteixen en tots els cicles d’aquesta etapa són les següents:
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Primera llengua estrangera
Matemàtiques
Coneixement del medi natural
Coneixement del medi social i cultural
Educació artística: visual i plàstica, música i dansa
Educació física
Educació en valors socials i cívics
Competències
Segons el Departament d’Educació, les competències són: “la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos”.
Les 8 competències bàsiques que l’alumnat ha d’assolir en acabar l’ensenyament obligatori són:
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
Competència matemàtica.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència artística i cultural.
Competència digital.
Competència social i ciutadana.
Competència d’aprendre a aprendre.
Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
Àmbit lingüístic
L’àmbit lingüístic inclou les àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengües estrangeres.
La llengua vehicular i d’aprenentatge a primària a l’escola Seda, continua sent el català, però a 1r de Cicle Inicial introduïm el castellà com a llengua cooficial que és a Catalunya.
Treballem des de ben petits la conversa en llengua catalana i intentem que els nostres alumnes perdin la vergonya a l’hora d’expressar-se en una llengua que moltes vegades no és la que parlen a casa seva.
Corregim amb discreció i prudència les errades per evitar situacions incòmodes en els nens i les nenes.
Des de ben petits potenciem l’hàbit de la lectura doncs considerem que llegir i comprendre el que llegim es una base fonamental en qualsevol aprenentatge.
Practiquem lectura diària tant individual com col·lectivament i destinem 30 minuts diaris a llegir tota la classe junta.
A la biblioteca d’aula disposen de contes adequats a la seva edat que els ajuden a descobrir mons meravellosos.
L’escriptura també la treballem en forma de dictats, còpies de petits textos i poemes, redaccions amb la intenció que, en acabar la Primària, tinguin un bon nivell d’ortografia i expressió escrita.
Dediquem una hora complementària a la setmana a fer Tallers d’escriptura per fer més divertit l’aprenentatge del català.
Gaudim aprenent poemes, petites obres de teatre preparant representacions per tots els companys/es
En acabar el Cicle Superior saben expressar-se amb un vocabulari i registre adequat d’ ambdues llengües. També redacten textos de diferents tipologies seguint les estructures treballades a l’aula. Així com el domini de la lectura i la comprensió de textos.
L’objectiu primordial és que els alumnes siguin capaços de dur a terme les tasques de comunicació que els permeti expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilització del llenguatge verbal oral i escrit i el no verbal emprant els mitjans audiovisuals i les tecnologies digitals.
Anglès a Educació Primària
En aquesta etapa s’incrementen les hores de classe (3 hores setmanals ). A més a més, s’imparteix l’àrea de plàstica en anglès per complementar un aprenentatge contextualitzat de l’ idioma (aprenent i interioritzant vocabulari/ estructures relacionades amb aquest context).
En iniciar aquesta etapa es continua prioritzant la comprensió i expressió oral. Tot i que a poc a poc, es dona continuïtat a la part escrita.
Tot això es fa a través de l’ús de jocs, cançons, rhymes, role plays, vídeos adaptats als nivells corresponents, diàlegs, lectures, projects…
És a dir, es tracta d’establir una dinàmica activa i participativa on l’alumnat en arribar al final d’aquesta etapa pugui desenvolupar un bon domini de la comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral i expressió escrita.
Al Cicle Superior s’ha iniciat el gust per la lectura en anglès. Setmanalment es fa 1 sessió on els alumnes llegeixen llibres, revistes o textos reals en anglès. Les sessions variaran al llarg del curs entre lectura individual o lectura col·lectiva.
Àmbit matemàtic
L’ensenyament de les matemàtiques té la finalitat de desenvolupar la capacitat de raonament i la facultat d’abstracció aportant un conjunt de models i procediments d’anàlisi, càlcul i estimació que, aplicats en diferents contextos de la realitat, han de possibilitar la comprensió dels conceptes i el seu domini competencial per resoldre situacions i problemes.
Quan comencen la Primària,els nens/es segueixen afermant i assolint nous conceptes matemàtics. Durant aquesta etapa aprendran les operacions bàsiques, geometria,a resoldre problemes que cada cop implicaran una millor comprensió lectora i un raonament matemàtic més elevat.
Completem les hores de matemàtiques marcades pel Departament,amb 2 hores complementàries destinades a realitzar un Taller Matemàtic, on també es treballa el càlcul mental i un Taller de lògica, els quals, amb diferents materials, ajuden els nostres alumnes a pensar i desenvolupar les seves capacitats (respectant sempre el ritme individual de cada nen/a) i a la llarga aconseguir un pensament abstracte i matemàtic.
Els alumnes finalitzen l’etapa de primària sent capaços d’entendre i resoldre problemes aplicant les operacions de càlcul i diverses estratègies apreses durant els darrers cursos.
Des d’aquesta àrea potenciem el raonament lògic així com la part més competencial de les matemàtiques, preparant els nens i nenes per a ser capaços d’enfrontar-se a situacions quotidianes.
Àmbit de coneixement del medi
L’àmbit de coneixement de medi inclou les àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural. Té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.
En aquesta àrea, als nens/es els agrada molt descobrir tot el que es refereix a la nostra vida quotidiana, aprenen sobre el nostre planeta, els paisatges, el temps i el clima, els animals, les plantes, el nostre poble, les ciutats, els tipus de feines, les festes populars més properes i més emblemàtiques del nostre País, fem cultura i descobrim les tradicions que ens són més properes.
El coneixement del medi es pot realitzar a partir de:
L’observació directa i vivencial de la natura, a través de sortides a la muntanya, parc,… mirant les plantes, els animals, esbrinant-ne els noms, les característiques morfològiques, com s’adapten al medi,..
L’observació indirecta a través de fotografies, llibres, explicacions, vídeos o altres mitjans multimèdia, …
Els alumnes de Primària ens encarreguem de cuidar l’hort de l’escola, plantem, reguem i fem la collita.
Llegim textos i els comentem entre tots, veiem pel·lícules i documentals sobre els temes que més ens interessen, fem treballs col·laboratius i ens enriquim amb les experiències que hem viscut uns i altres.
A través de diverses metodologies, com el projectes en petits grups, els alumnes arriben a connectar amb el medi que els envolta, sent capaços de comprendre com està estructurada la societat i sabent conviure en ella.
Durant els dos primers trimestres, tota la Primària treballa en el projecte interdisciplinari de Centre. Gaudeixen molt amb les activitats, vídeos, fitxes, jocs, cançons i altres feines que els tenim preparats per aquest interessant projecte.
El tractament que donem als diferents temes es basa en transmetre unes pautes de comportament social: aprendre a conviure i a relacionar-se amb una actitud de respecte cap a totes les persones i cap al patrimoni particular o públic.
Àmbit artístic
L’àmbit artístic inclou l’àrea d’educació artística: visual, plàstica, música i dansa. L’educació artística té com objectiu desenvolupar les competències perceptives i d’expressió que permetin als alumnes comprendre el seu entorn i els mons artístics i culturals i adquirir eines per comunicar-se amb els llenguatges de les arts. L’alumne aprèn a percebre, però també a produir a partir del coneixement i de la comprensió de si mateix i del seu entorn.
Els objectius de plàstica en finalitzar l’etapa de primària són experimentar i conèixer diferents materials i tècniques com: carbonet, pastissos, sorra de colors, diferents tipus d’estampació…
També aprenen a fer servir les diferents eines de dibuix (regle, compàs, cartabó, escaire i transportador) per construir diferents figures geomètriques bàsiques i, lògicament, no ens podem oblidar de potenciar la creativitat i adquirir una mica de cultura general sobre diferents pintors.
Aquesta feina s’inicia a primer de primària on ja comencen a treballar amb el regle i a conèixer un dels pintors que treballem i que estan distribuïts al llarg de tota la primària.
En les classes també treballem vocabulari i ordres de les rutines diàries en anglès, així doncs, complementem les classes d’anglès juntament amb l’experimentació, manipulació de diferents materials i tècniques plàstiques a l’hora que es potencia la seva creativitat.
A l’àrea de música, els objectius principals en finalitzar l’etapa de Primària són el reconeixement de les característiques del so, per poder obtenir el màxim nivell del llenguatge musical i poder llegir tant partitures rítmiques com entonades, a partir del cant i la pràctica de ritmes amb el cos.
També es treballa l’expressió corporal amb la pràctica de danses i diferents coreografies d’estils musicals diversos, i la sensibilització auditiva a través de audicions de diferents compositors de totes les èpoques i estils.
Acaben aquesta etapa coneixent i reconeixent molts dels instruments musicals del mon.
Es realitzen al llarg del curs dos festivals de cançons i danses, les Nadales, al primer trimestre, i un espectacle musical coincidint amb la festa de final de curs.
Àmbit educació física
L’ensenyament i l’aprenentatge de l’educació física a primària ha de fonamentar l’adquisició dels coneixements, habilitats, valors i competències relacionades amb el cos i la seva activitat motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la millora de la qualitat de la vida.
Es una àrea curricular de coneixement inclosa a Primària que contribueix a l’assoliment de les competències bàsiques.
Es fonamenta en l’adquisició d’aquells coneixements, habilitats i competències relacionades amb el cos i la seva activitat motriu, el desenvolupament d’hàbits saludables, regulars i continuats i el sentir-se bé amb el propi cos constitueixen principis valuosos de l’acció educativa i contribueixen a la millora de l’autoestima.
Aquest núvol de paraules elaborat a partir dels objectius curriculars d’educació física, acompanyarà a l’alumne durant l’etapa de Primària amb el desig de que formi part del seu futur personal.
Àmbit d'educació en valors
Les competències bàsiques de l’àrea d’educació en valors socials i cívics es refereixen a les capacitats que permeten als alumnes viure plenament i contribuir al benestar dels qui els envolten, tant dels qui els són més propers com dels qui els són més llunyans. En el món complex d’avui és imprescindible treballar actituds que, des d’uns principis morals compartits, contribueixin a la convivència, al respecte dels drets de les persones i a l’assoliment d’unes condicions de vida dignes per a tothom. Els alumnes, en el marc d’una escola inclusiva, han d’aprendre a ser competents per viure i conviure d’acord amb els valors propis d’una societat democràtica: la llibertat i la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat i l’equitat.
Ser competent en aquesta àrea significa poder detectar situacions de la vida quotidiana, a casa, a l’escola, al barri, etc., que permetin respondre i actuar des d’una perspectiva de caràcter ètic. L’enfocament de l’àrea ha de posar un èmfasi especial en l’assoliment d’actituds i d’hàbits de conducta al llarg de tota l’etapa i en l’adquisició d’habilitats mentals, d’auto coneixement, d’autocontrol, d’empatia i d’assertivitat.
Com a treball diari d’aula i a l’escola, potenciem l’esperit crític de tots els alumnes de la classe així com ensenyem el valor de l’esforç. També proporcionem eines perquè assoleixin la seva pròpia autonomia. Tots aquests conceptes són transmesos des del respecte dels uns als altres. Els valors són treballats de manera transversal en totes les àrees.
Àmbit digital
El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant l’educació bàsica obligatòria. Les competències digitals són transversals i poden ser utilitzades per tractar problemes i situacions que afecten qualsevol àrea curricular.
Al llarg de tota la Primària es treballen programes com el word, office, excel i Power Point.
Àmbit aprendre a aprendre
Atès que fan referència a l’aprenentatge en general, les competències bàsiques de l’aprendre a aprendre impliquen tots els àmbits del currículum, de manera que resulten transversals i no es vinculen a un àmbit concret.
Avui més que mai es veu imprescindible consolidar la capacitat d’adaptar-se a noves situacions i nous contextos: els canvis socials, polítics, tecnològics… es desenvolupen a un ritme accelerat que fa que les condicions que coneixeran els nostres alumnes en la seva etapa adulta siguin difícils de preveure. Els aprenentatges actuals seran a la base dels seus coneixements futurs però la majoria de continguts que podem incorporar ara quedaran obsolets i el camí que recorreran és imprevisible. Per això, els hàbits d’aprenentatge han de servir per seguir aprenent al llarg de tota la vida, de la mateixa manera que els aprenentatges adquirits en un context determinat s’han de poder transferir a altres contextos.
Àmbit autonomia i iniciativa personal
L’àmbit de competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria està relacionat amb valors i actituds personals, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i de convertir les idees en les accions, d’aprendre de les errades, d’assumir riscos i de treballar en equip.
Documentació relacionada
Normativa bàsica
Autorització medicaments
Autorització piscina
Horaris Educació Física
Equip de Primària
Tánia Vargas Tutora 1r
Alicia Ventura Tutora 2n
Cap d'estudis
Laia Roca Tutora 3r
Rubén Molina Tutor 4t
Cristina Sitjà Tutora 5è
Sandra Lorca Tutora 6è
Especialistes
David Arcos Especialista Educació Física
Alberto Suárez Especialista de Música i TIC
Elena de la Torre Especialista Anglès
Conchi Mallo Especialista plàstica i atenció a la diversitat
Mónica Molina Psicopedagoga i mestra atenció a la diversitat
Horari de dilluns a divendres
Matí: 9’00 a 13’00h
Tarda: 15’00 a 17’00h
Escola oberta a tothom
Es una escola petita d’una sola línia, familiar, propera i plena d’experiències. Educació en valors amb l’objectiu d’aconseguir bones persones
Projecte interdisciplinari i tallers
Projecte anual on es treballen totes les àrees d’aprenentatge.
Tallers de llengües i matemàtiques competencials
Seguiment personalitzat de l’alumne
Es dona suport reeducatiu a aquells alumnes que presenten mancances significatives en els seus aprenentatges, i que, per tant, requereixen estratègies metodològiques i organitzatives diferenciades de l’aula ordinària.
L’objectiu final és afavorir que l’alumnat que ho requereixi pugui assolir els objectius i les competències bàsiques de l’etapa educativa.
Llengua estrangera
A l’escola parlem català i apropem els nens/es a una llengua estrangera, l’anglès. S’introdueix el castellà com a àrea curricular al cicle inicial. A més a més, les classes de plàstica i educació física es realitzen
en llengua anglesa.
Espais diversificats
Els espais exteriors els formen la pista de futbol i de bàsquet, hort i un pati de sorra pels més petits on poden jugar i desenvolupar algunes classes a l’exterior. Comptem amb un menjador amb cuina pròpia, aula de psicomotricitat, aula de tecnologia, aula d’informàtica, aula de música, aula de reforç i laboratori.
Sortides i convivències
Diferents sortides al llarg del curs, poden ser d’un dia sencer o bé de mig dia. Convivències al 3r trimestre
Si vols rebre més informació de l’escola contacta amb nosaltres
Contactar
Informació de contacte
Pl. Pintor Grau Sala, 5
08820 El Prat de Llobregat
[email protected]
93 3790259 639857882
Horari de secretaria
Dilluns - dijous: 8.30 - 13.00 i 15:00 - 18.30
Divendres: 8.30 - 13.00 i 15:00 - 18.00
L'escola
Trets pedagògics
Equip
Instal·lacions
Organització de l’escola
On som
Oferta educativa
Educació Infantil
Educació Primària
Educació Secundària
Serveis
Menjador
Activitats extraescolars
Altres serveis
Actualitat
Actualitat
Preinscripció i matrícula
Segueix-nos
Política de privacitat
Política de cookies
Copyright @ 2021. Tots els drets reservats. Desenvolupat per bilateral.cat
Aquest lloc web utilitza cookies
Utilitzem galetes per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir funcions de mitjans socials i analitzar el trànsit del lloc. També compartim la informació sobre com feu servir el nostre lloc amb els partners de mitjans socials, de publicitat i d'anàlisis amb qui col·laborem. Al seu torn, ells la poden combinar amb altres dades que els hàgiu proporcionat o hagin recopilat a partir de l'ús que heu fet dels seus serveis.
Configuració de cookiesAcceptar
Manage consent
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Totes les cookies que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.792223 | curate | {"ca": 0.9730099250557018, "es": 0.009114847073121329, "fr": 0.0021267976503949767, "it": 0.002177435689690095, "pt": 0.0045574235365606645, "en": 0.002987644318411991, "ar": 0.00015191411788535549, "de": 0.0010127607859023698, "sv": 0.004304233340085072, "no": 0.00030382823577071097, "cs": 0.00025319019647559245} | https://www.colelaseda.com/oferta-educativa/educacio-primaria/ |
mc4_ca_20230418_11_162191 | Flors al pati d’Infantil de l’Escola Josep Carner
A l’escola Josep Carner, durant el mes de maig, hem plantat flors al pati d’educació infantil. Però a un lloc inesperat: hem reutilitzat els neumàtics! Hem ficat sorra i unes plantetes, hi ha varies i cadascuna és diferent, n’hi ha d’aromàtiques i també flors.
També hem creat un parterre amb ajuda dels nens i nenes de 6è. Van cavar un forat entre els arbres del pati i el Diego (el conserge) ens va posar unes fustes per delimitar l’espai. Desprès només calia omplir de terra i plantar les flors més boniques.
Tots sortim a regar i les cuidem perquè ens agraden molt!
Publicat per Medi ambient a 11:29
Etiquetes de comentaris: Escola Josep Carner | 0.751021 | curate | {"ca": 0.9521044992743106, "it": 0.047895500725689405} | http://xarxaescolesbdnsostenibilitat.blogspot.com/2017/06/flors-al-pati-dinfantil-de-lescola.html |
cawac_ca_20200528_7_119130 | Et pot interessar
Riba-roja d'Ebre acaba d'estrenar un centre de coworking que demostra, un cop més, l'aposta que el municipi i la comarca han fet per les noves tecnologies com a motor econòmic de la zona. L'espai es va inaugurar el 23 de maig amb la presència del director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich.
Els nostres telèfons mòbils emmagatzemen cada cop més dades personals nostres, que en cas de pèrdua o de mal ús poden ser utilitzades per tercers. Per això, la seguretat als dispositius mòbils adquireix més importància. CESICAT us ofereix una guia ràpida i una altra més completa amb consells per fer un ús segur del mòbil .
CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) compta amb diferents recursos adreçats a la ciutadania per tal d'ajudar-la a fer un bon ús de les TIC i Internet. Avui us apropem la seva “Guia per a l'ús segur de les xarxes socials”.
"Reinventa't" és el significatiu nom que han triat des de l' Òmnia de Santa Coloma de Cervelló per al seu projecte d'ocupabilitat adreçat a dones. Es tracta d'un programa formatiu que ja ha completat la seva quarta edició. | 0.843866 | curate | {"en": 0.01500441306266549, "ca": 0.9849955869373345} | http://punttic.cat/LesPersones_EtPotInteressar?page=6 |
macocu_ca_20230731_9_225816 | Elma Mckeirnan
Nom i cognoms Elma Mckeirnan. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Elma Mckeirnan. Tots els serveis en línia.
Elma Mckeirnan significat
Cognoms més comuns amb el nom Elma: Aranzado, Condict, Hazell, Cieslinski, Hamme. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Elma.
La compatibilitat de Elma i Mckeirnan és 73%. Aconseguir Compatibilitat de Elma i Mckeirnan. | 0.626808 | curate | {"en": 0.10103626943005181, "ca": 0.8989637305699482} | |
mc4_ca_20230418_17_639339 | PIMEC Baix Llobregat–L’Hospitalet va aplegar aquesta setmana una cinquantena d’empresaris i empresàries al Centre de Serveis El Pla de Sant Feliu de Llobregat en una jornada per explicar les principals novetats que comporta per al teixit empresarial l’entrada en vigor de la normativa del registre de jornada. La jornada es va complementar amb l’explicació de les mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en la feina i l’ocupació.
La directora del departament Jurídic de PIMEC, Estrella Rincón, va exposar les novetats introduïdes a través del Reial Decret 8/2019, el qual preveu l’obligació de l’empresari d’establir un sistema de registre diari de la jornada. Rincón va assegurar que aquesta nova regulació “pretén establir un marc jurídic que doni seguretat tant a les persones treballadores com a les empreses” i va afegir que també suposarà una eina de control en matèria de jornada laboral i de salari amb l’objectiu d’acabar amb la precarietat “a través de l’ús inadequat del temps de treball i la seva prolongació, que repercuteix directament en la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones treballadores i en el seu salari i cotitzacions.”
Per la seva banda, la responsable d’igualtat de PIMEC, Itziar Ruedas, va analitzar les novetats en matèria d’igualtat amb l’entrada en vigor del Reial Decret-Llei 6/2019, d’1 de març, i va explicar que “les empreses han de garantir la igualtat salarial entre dones i homes, i caminar cap a una corresponsabilitat en termes de conciliació laboral i familiar.”
En la jornada també van participar el vicepresident de PIMEC Baix Llobregat–L’Hospitalet, Jaume Masclans. L’entitat va voler recordar que ofereix a tots els seus associats una solució tecnològica gratuïta per tal de facilitar a les pimes el compliment del RD 8/2019 respecte al registre de jornada laboral sense límit de treballadors. | 0.881283 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/economia/23317-pimec-baix-llobregat-l-hospitalet-posa-al-dia-als-empresaris.html?tmpl=component&print=1&layout=default |
macocu_ca_20230731_10_7465 | «Mannheim és una ciutat industrial lletja i sense llum»
– Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara? – Des de que soc a Alemanya la meva trajectòria s’ha vist estancada, ja que no parlo alemany i el meu nivell d’anglès és el B1, així que no he pogut trobar cap treball qualificat. He hagut d’acceptar feines per sota de la meva qualificació.
– Quins motius el van portar a marxar de casa? – Va ser per amor a la meva parella. Ell feia temps que buscava treball a Tarragona, fins que al fòrum d’ocupació de la URV oferien fer un curs dual que consistia en estudiar un grau superior i després fer les pràctiques a una empresa a Alemanya. Si aprovaves el curs, et feien un contracte indefinit. Vam lliurar el nostre currículum però només el van trucar a ell i se’n va anar a Alemanya. Després de dos anys separats, vaig deixar la meva feina i vaig venir amb ell, sense saber res d’alemany, a l’aventura total. – Quina va ser la seva primera impressió del país? – La ciutat on visc és molt lletja, no em va agradar la primera vegada i menys ara. És una ciutat molt industrial, sense llum i a on el 40% de la població és immigrant. En el centre hi ha un gueto turc i sembla Turquia. Jo vinc d’una ciutat preciosa com Tarragona amb vistes al mar. Quan vaig veure la meva futura ciutat, quasi que em poso a plorar. Vaig veure molta pobresa, gent borratxa a les dotze del migdia, en el pàrquing em vaig trobar un noi punxant-se... Va ser una mala experiència. Per sort, hi ha altres ciutats al voltant de Mannheim que són boniques amb boscos i amb cura i respecte pels animals. –Quines són les diferències entre Mannheim i casa seva? –Ells dinen sobre les 12 del dematí i sopen a les 6 de la tarda. Els alemanys tenen el costum de treure’s les sabates quan van a fer una visita a casa dels amics. Em va semblar graciós quan la primera vegada que van venir dos alemanys a casa meva i em van preguntar on deixaven les sabates mentre les portaven a les mans. Son més respectuosos amb el medi ambient. Aquí les bosses son de paper i les de plàstic d’un sol ús estan prohibides. Has de pagar un import extra cada cop que compres ampolles de vidre o plàstic i després et retornen els diners quan les diposites buides en una màquina que hi ha als supermercats. D’altra banda, a l’hora d’adoptar un gat, vaig tenir moltes dificultats. Anava als refugis i quasi no en tenien. Vaig haver de passar una gran entrevista, però ens van fer una visita a casa nostra per després entrar en una llista d’espera ja que hi havia molta gent interessada. A més, has d’adoptar dos gats obligatòriament, no un només. També és legal el minijob que consisteix a treballar sense estar donat d’alta: els empresaris aprofiten aquest contracte per a fer mitges jornades i no donar-te d’alta. La sanitat és privada, així que, no sé com s’ho fa la gent que no té ni treball ni res. Els cursos d’alemany son molt cars: 800 euros per dos mesos. –Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida? –L’únic bonic es el Wasserturm, però no es res de l’altre món. Hi ha una gran font i vegetació, la qual només funciona al estiu. A prop hi ha la ciutat d’Heidelberg, que és molt bonica. –Què destacaria del país? –Els alemanys son molt seriosos i, quan parlen, em fan por. La manera que tenen de treballar és millor a la d’Espanya, el ritme de treball es més tranquil. Si treballes a una bona empresa tens de tot, però si treballes a empreses com les que he estat jo, es una pura explotació. A més, vagis on vagis, fa falta gent, així que crec que la gent que no treballa, és perquè no vol. –Tornarà aviat? –I tant que vull tornar i quan abans millor.
Ni es tan fea ni tiene tan poca luz, quizás debería mirar con otra lente porque yo veo una ciudad bien cosmopolita, con innumerables ofertas de trabajo, incluso sin hablar el idioma, con un par de rios preciosos, con una cultura musical increíble...vine con A1 y no me genera ningún problema. Quizás debió intentar aprender algo en esos dosaños wue estuvo "esperando". No dudo que haya ciudades más bonitas, pero no es tan fea. Supongo wue la ilusión y el cariño con el que miras también importan. Personalmente esta ciudad me está tratando muy bien
Denunciar comentari Respondre
#1 Xavier (07/07/19 21:36)
S'ha de pensar en els joves amb la idea de sortir del pais i els hem d'informar be. Porto mes de 6 anys vivint a Mannheim; es una ciutat oberta, tolerant, amb uns serveis i parcs preciosos (Rheinwiese, Luisenpark) que envejem els nascuts a Tarragona. No es una ciutat preciosa, com la majoria de ciutats alemanyes va quedar practicament destruida durant la guerra, pero la qualitat de vida es alta i me sorpren el contingut extremadament negatiu de la teva experiencia. Per qualsevol expatriat el primer a fer es aprendre l' idioma del pais d' acollida, estar gairebe 2 anys en un pais sense parlar l'idioma indica una nula voluntat d' integracio. Si a Catalunya esperem aixo dels nouvinguts, no hem de fer el mateix quan sortim fora? Fes aixo i potser despres els alemanys et deixaran de fer por quan parlen. Per estudiar alemany, facilitats n'hi ha, i barates (Abendakademie). Si despres encara no et trobes a gust i continues veient tanta pobresa (?? ), pregunta't sincerament que estas fent alla | 0.7855 | curate | {"ca": 0.8557395993836672, "es": 0.12885208012326657, "nl": 0.0075115562403697995, "it": 0.0028890600924499233, "en": 0.005007704160246533} | |
mc4_ca_20230418_16_264723 | El PP presumeix d’èxits en ciència que no són seus o no són èxits | Ciència | EL PAÍS Catalunya
El PP presumeix d’èxits en ciència que no són seus o no són èxits
El partit del Govern espanyol llança un web que inclou com a promeses complertes textos copiats de les seves pròpies declaracions d'intencions o projectes llançats per Zapatero
28 JUL 2015 - 12:45 CEST
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, responsable de les polítiques de ciència. Uly Martin
El Partit Popular ha llançat una pàgina web en què fan un repàs de les seves promeses electorals fetes realitat i conclou que ha complert el seu programa en un 92,5%. En l'apartat dedicat a la ciència, inclou vuit fites en què es consideren promeses complertes textos copiats literalment de les seves pròpies declaracions d'intencions o projectes llançats per José Luis Rodríguez Zapatero.
La primera promesa de la llista és la posada en marxa d'una infraestructura que normalitzi i harmonitzi totes les dades del sistema espanyol de ciència i tecnologia. Per explicar com han fet realitat aquesta promesa, esmenten l'existència de la pàgina de l'Observatori Español de R+D+I ICONO, de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt). Aquest òrgan i el seu web van ser presentats el 2009 per la ministra de ciència del Govern socialista, Cristina Garmendia. En aquest mateix punt, sense explicar quina és la relació amb els compromisos complerts del Partit Popular, es fa referència als progressos de la ciència espanyola durant les últimes dècades.
Detall de la web del PP en la qual un mateix paràgraf cortapegado serveix per a la justificació del compliment de dues promeses diferents
En l'últim dels apartats es parla del “desplegament del «Mapa d'Infraestructures Cientificotècniques Singulars (ICT)» (sic), clau per al desenvolupament territorial del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació amb la seva integració a l'Espai Europeu d'Investigació”. Aquesta frase, tallada i enganxada paraula per paraula, li serveix al PP per afirmar que han complert una segona promesa: “Oferir a la societat un mapa nacional de recursos científics i tecnològics” i donar “la més àmplia difusió a les capacitats i resultats de cadascun dels agents públics d'investigació”. Aquest mapa d'infraestructures singulars va ser, curiosament, la gran aposta científica del president José Luis Rodríguez Zapatero i es va aprovar el 2007. La més gran d'aquestes infraestructures, el sincrotró Alba, inaugurat pel mateix Zapatero el 2010, no va tenir retallades en el seu pressupost d'operació, com sí que han tingut moltes altres institucions científiques en els últims anys, però no va poder complir els projectes previstos d'ampliació per falta de fons. Més mal parat va quedar el Gran Telescopi de les Canàries, una altra de les ICT inaugurades en la legislatura anterior. El 2013, Rafael Rebolo, director de l'Institut Astrofísic de les Canàries, reconeixia que, "encara que cap projecte del Grantecan ha estat paralitzat de manera oficial, molts van a un ritme més lent del que requereix la competitivitat internacional". Només el 2012, l'IAC va veure reduït el seu pressupost en un 30%.
En els punts 3, 4 o 5, que es refereixen a les promeses de millorar la gestió de la ciència, es justifica el compliment emprant paràgrafs complets copiats de les declaracions d'intencions incloses en els seus propis plans i estratègies, no gaire diferents dels bons desitjos expressats en documents de planificació similars de les últimes dècades, que no impliquen cap compliment.
Després d'una setena promesa per complir sobre el suport als centres tecnològics, s'inclou un vuitè compromís que el PP computa com a mig complert i que justifica la curiosa dada de compliment del 81,3%. Es tracta de l'Agència Estatal per a la Investigació, que segons el document del partit del president Mariano Rajoy es farà realitat en les pròximes setmanes. Encara que és possible que la promesa per fi es faci realitat, no és la primera vegada que s'anuncia una aprovació pròxima que al final no es concreta.
La creació d'aquesta agència, que hauria de funcionar de forma independent per protegir el finançament de la ciència dels avatars polítics, estava contemplada en la Llei de la Ciència, aprovada l'1 de juny de 2011. Segons aquest text, elaborat amb Zapatero en el poder, l'organisme s'hauria de crear en el termini màxim d'un any. Un any després, el Ministeri d'Economia i Competitivitat, responsable d'R+D, va anunciar la creació de l'agència com si ja fos una realitat. “L'agència neix amb l'objectiu de crear instruments i mecanismes de finançament i gestió més eficients que millorin l'impacte de la inversió de l'Administració central en investigació”, asseverava un comunicat del departament que dirigeix Luis de Guindos. La realitat és que, malgrat l'ús del present, l'agència no havia nascut encara. L'abril del 2013, la secretària d'Estat d'R+D, Carmen Vela, va afirmar en una intervenció al Senat que l'agència estaria aprovada a finals d'aquell any. La previsió, una vegada més, no es va complir, però això no va acovardir el Govern. El maig d'aquest any, Luis de Guindos va tornar a assegurar que l'agència estaria creada abans del juliol. Arriba l'agost i l'agència seguirà als llimbs.
En els incompliments respecte a aquest organisme per millorar la gestió científica, malgrat això, els governs del PP no tenen l'exclusiva. El juliol del 2005, la ministra d'Educació, María Jesús San Segundo, ja va anunciar la creació de l'Agència de Finançament, Avaluació i Prospectiva de l'Activitat Científica, un organisme que funcionaria “de forma independent, allunyada dels avatars polítics i estaria dirigida per científics”. | 0.860617 | curate | {"ca": 0.9939833657759689, "es": 0.004247035922845514, "en": 0.001769598301185631} | https://cat.elpais.com/cat/2015/07/27/ciencia/1438022350_876200.html |
cawac_ca_20200528_8_94273 | Apartament en santanyi a casa de l'any 1700 totalment reformada. duplex en 1º pis: té salon-menjador, cuina i bany en la planta d'a baix i gran habitacion amb vistes el poble en la planta d'a dalt. es troba situat en el centre del poble i a 3 km. de la platja.
Apartaments gosa menor estan situats en cala dor, en la mallorca regió d'espanya - balears. aquest complex compta amb un total de 6 apartaments. els apartaments de categoria 1 clau tenen 2 dormitoris, cambra de bany, sofa-llit, cuina i calefacció. el complex té una piscina comunitària. consultar preu. de contacte: | 0.718814 | curate | {"ca": 0.9523809523809523, "pt": 0.026455026455026454, "fr": 0.021164021164021163} | http://anunciscatalunya.cat/anuncios/immobiliaria-en-santanyi-en-illes-balears_864_7_2 |
macocu_ca_20230731_10_348750 | Esteu aquí: Inici › Govern Obert › Notícies › Notícies entitats i voluntariat › El proper diumenge 2 de desembre es realitzarà una Caminada Popular per l'Anella Verda
27/11/2012
La caminada està organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), els grups ecologistes GEPEC i GATA i la Plataforma Salvem la Platja Llarga. L'obejctiu és, a més de gaudir d'un recorregut pels espais naturals propers a la ciutat, demanar l'acondicionament de les vies verdes i poder arribar, a peu i en bicicleta, a tots aquests indrets.
SORTIDES, TROBADES, ARRIBADES... La Canonja: 8.30 h al Parc del Carrer Rec de Bardina (on surt el Camí Vell) Bonavista: 8.50 h a la guarderia municipal Torreforta, CampClar, La Granja: 9.30 h a la passarel·la amb La Floresta Centre de Natura del Francolí: 10.30 a 10.45 h Sant Salvador i Sant Ramón: 11.15 h a la plaça de l’Església Sant Pere i Sant Pau: 11.15 h a la piscina municipal Pont del Diablre: 11.45 a 12.15 h. Aprofitarem aquesta estona per esmorzar Santuari del Llorito: de 13.45 a 14.00 h Platja Llarga: Està previst d'arribar sobre les 15.00 h. Des d'aquí es podrà tornar al lloc de partida amb transport urbà. | 0.88883 | curate | {"ca": 0.9913941480206541, "it": 0.008605851979345954} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_15093 | Segon lliurament del reportatge sobre el Transdnièster
El tràfic d'armes nuclears és el més cridaner i greu, sens dubte, però en aquest segon lliurament de la sèrie de reportatges sobre el Transdnièster Vicent Partal entrevista una dona que lluita contra el tràfic d'éssers humans i, molt particularment, contra el tràfic a laboratoris americans de cèl·lules mare. I el representant de la Unió Europea a la frontera moldava explica que un dels tràfics més beneficiosos en termes econòmics és el de pollastres.
No sabria dir quina edat té Oxana Alistratova i no trobe respectuós de demanar-li-ho obertament. Calle, doncs, davant aquesta dona que sembla tenir un cos jove, però d'aparença enormement cansada, i que seu en una habitació d'un soterrani dels afores de Tiraspol. Oxana és la directora de Vzaimodeistvie (Interacció), una organització no governamental que prova d'ajudar les víctimes de tràfic humà, entre moltes activitats més.
Comence a entendre el seu cansament quan explica que hi ha tràfic de cèlul·les mare. El relat és esfereïdor. Als diaris del Transdnièster hi ha anuncis demanant dones amb fills joves que vulguen quedar embarassades. L'estrany anunci amaga una pràctica consistent a fer avortar les dones al tercer mes per traure les cèl·lules mare del fetus, òbviament mort, i exportar-les. Mentre ho explica acarona una llibreta grossa on ha anat apuntant noms, telèfons, dades, de dones que han viscut aquesta experiència. N'hi ha que hi van pels diners: la tarifa és de 600 dòlars. I n'hi ha que són, simplement, segrestades. Oxana fa anys que treballa per fer allò que, segons ella, és l'única cosa que es pot fer: documentar els casos.
Quan recupere l'alè li demane si sap on van a parar aquestes cèl·lules i com ixen del país. Diu que treballa amb les dones i no sap gran cosa de què passa després, però que sempre ha sentit parlar de laboratoris dels Estats Units com a destinació. Als Estats Units Bush va prohibir d'invertir recursos públics en la recerca sobre cèl·lules mare embrionàries, però no posà cap trava a les investigacions fetes per empreses privades. Des de fa anys organitzacions ucraïneses i moldaves denuncien l'augment d'aquesta mena de pràctiques. Oxana diu, sempre amb la mateixa mirada trista, que més val dir-ne esclavatge, perquè l'esclavatge ha tornat i ella ho pot certificar.
La seua organització ha posat a disposició un telèfon (0 800 88888) amb l'ajut d'algunes ONG occidentals que aconsella les víctimes de l'esclavatge. Segons les seues pròpies dades, des del 2004, quan va començar a treballar, ha atès 141 víctimes directes i 33 familiars pròxims. La immensa majoria són dones de setze anys a vint-i-nou, forçades a dedicar-se a la prostitució. Amb destinació habitual a Bòsnia, els Emirats Àrabs, Israel, Rússia i Turquia. Però ella creu que això no passa d'una simple gota en l'oceà del tràfic humà. Segons les dades oficials, la població del Transdnièster ha perdut en quinze anys 170.000 habitants. Una xifra notable, si comptem que el total és de mig milió.
Alarma de la Unió Europea
Alarmada pel tràfic de tota mena, armes, persones, aliments, drogues..., que ix del Transdnièster, la Unió Europea va instituir, el novembre del 2005, la Missió de Suport al Control de les Fronteres de Moldàvia i Ucraïna (EUBAM). N'és el director Ferenc Banfi, un home diplomàtic com n'he vist pocs. Banfi dirigeix un grup d'uns dos-cents experts europeus distribuïts en uns quants centres de Moldàvia i d'Ucraïna, molt especialment al port d'Odessa. Quan li demane si pensa que Oxana té raó de creure que el Transdnièster, i Moldàvia en general, és un dels llocs del món on el tràfic de persones queda més fora de control, es limita a dir que sí amb el cap.
Banfi parla poc, però té les idees clares. S'alça de la cadira i dibuixa en un full de paper el mapa de Moldàvia, bo i fent veure la dificultat geogràfica de la seua feina. El port d'Odessa és a menys de cinquanta quilòmetres del Transdnièster; és enorme i molt difícil de controlar. Els membres de l'EUBAM no poden detenir ningú, solament poden avisar les tropes o la policia d'Ucraïna i de Moldàvia quan observen indicis de perill. Però topen amb una dificultat molt greu: no tenen cap contacte amb la policia del Transdnièster ni amb els soldats russos que envolten l'enclavament; per tant, perden molta eficàcia, oimés que els guàrdies són molt fàcils de subornar. Ho són tant, que han demanat als ucraïnesos que retiren de la frontera els soldats joves que hi fan el servei obligatori i els substituesquen per policies professionals.
Contraban de pollastres
I tot seguit es posa a recitar la llista de les coses que passen a través d'aquest racó on el món s'acaba: armes, persones, òrgans humans, droga, cotxes robats i coses molt més pintoresques, entre les quals una quantitat, aparentment ingent, d'ales de pollastre. Com diu?, li demane. Ales de pollastre? Que hi ha contraban d'ales de pollastre? I amb una paciència, hom diria que repetidament posada a prova, aquest policia de la Unió, que sol portar, d'uniforme, una jaqueta amb els dotze estels brodats, es posa a fer l'explicació.
Al port d'Odessa, hi arriben enormes mercants americans amb ales de pollastre: tones i tones, congelades. D'allà s'escolen al Transdnièster i a Moldàvia, a vegades oficialment, la majoria no oficialment. Així s'estalvien els impostos, a raó de sis-cents euros la tona. Des del Transdnièster, convenientment maquillades, les ales es distribueixen sobretot per Ucraïna i Rússia. Segons Banfi, a la Unió Europea n'arriben molt pocs d'aquests pollastres, perquè les condicions sanitàries són molt més dures. I afegeix una nota divertida: segons les enquestes internacionals, un alemany es menja vint quilos de pollastre l'any, i un moldau... setanta. Ben poc creïble.
Banfi, policia hongarès, és hermètic sobre les culpes. Ell no parla sinó d'allò que veu. Li demane, emperò, si ha denunciat mai casos d'abusos o de tràfic il·legal amb dirigents moldaus implicats, siguen de la república o del Transdnièster, i la resposta és que sí. I això motiva la pregunta següent: 'I en quants casos han estat portats a judici o condemnats?' En la resposta sembla que s'esquerde, un segon, el seu to diplomàtic: 'Molts menys dels que voldríem, però més que abans.' I per si un cas, hi afegeix que la corrupció és un gran problema en tot aquest territori. En tot.
Vicent Partal
(Fotografies: Oxana Alistratova a la seu de la seua associació, als afores de Tiraspol. Ferenc Banfi, cap de la Missió de la Unió Europea d'Assistència a les Fronteres de Moldàvia i Ucraïna, dibuixa sobre una pissarra la complexitat de la frontera que ha de controlar.)
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriu-re'm al butlletí de notícies:
Amb la col·laboració de: | 0.823446 | curate | {"ca": 0.9908737283064033, "fr": 0.006134051466187912, "oc": 0.001047277079593058, "en": 0.0019449431478156792} | : /noticia/3021941/20081008/sis-cents-dollars-cellules-fetus.html |
mc4_ca_20230418_0_358279 | Després de recopilar tot el que ens amoïna, i processar les accions que se’n deriven, hem de racionalitzar l’organització de tota la informació que conte el nostre sistema. En el post d’avui, parlo de com organitzar les nostres tasques però també de com estructurar els elements que entren en joc en el nostre GTD perquè […]
Publicat perDavid Torné 06/03/2012 05/03/2012 Publicat enGTDEtiquetes: GTD bàsicDeixa un comentari a Organitzar el teu Get Things Done amb eficàcia | 0.779116 | curate | {"ca": 1.0} | https://blog.davidtorne.com/2012/03/page/2/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_66317 | Coneixerem la vegetació i els arbres de la riera, els camps de can Bota i el refugi del Roquetal, on farem una aturada per descansar i prendre un cafè, te o infusió amb pastes i fruita.
. Durada: de 3,30 h a 4 h
. 10 km aprox - ruta circular
. Màxim 15 persones per grup
. 1 ruc portador per cada 3 persones
. Preu: 30 €/adult i 15 €/menors de 12 anys
Recomanacions
. Totes les rutes són guiades i els rucs transporten les motxilles dels participants. Després d’una breu introducció al guiatge de rucs, tothom que ho vulgui podrà menar els animals. Els adults no podran muntar-los, només hi podran pujar les nenes i els nens, sempre que els rucs estiguin aturats.
. Tot i que les rutes no són d’alta muntanya, el pas per camins irregulars fa recomanable l’ús d’un calçat adequat, com ara botes de senderisme. La roba ha de ser la convenient a cada època de l’any i al temps del dia de la sortida.
. La quantitat màxima de persones a cada ruta serà de quinze, de manera que hi pot haver un ruc per cada tres persones. La quantitat mínima per sortida és d’una persona. Per seguretat, no es permet l’assistència de gossos.
Guiatge de Rucs
Abans de cada sortida es fa una breu introducció sobre les característiques dels rucs que ens acompanyen, i sobre la manera de guiar-los i de relacionar-nos-hi durant la ruta.
Assegurança
En totes aquestes activitats, els possibles danys d’un ruc a les persones queden coberts. Qualsevol altre tipus d’incident o accident serà, únicament i exclusivament, responsabilitat dels participants.
Fes la teva reserva
Nom
Telèfon
E-mail
Número adults 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Número nens (menors de 12 anys) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Data
Veure la cistella
Rutes de Senderisme
La font dels Arbres
La font Josepa
La Verneda
Puig d'Arques
Rucs de les Gavarres
El Roquetal
On som
Associació Gavarres natura i cultura
Avís Legal
Política de protecció dades
Política de galetes
Tel. +34 605 856 580 Aleix Monguillot
Romanyà de la Selva
Santa Cristina d'Aro
Gestor web Comunicatek
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies | 0.614811 | curate | {"ca": 0.8562618595825426, "fr": 0.03178368121442125, "es": 0.0777988614800759, "pt": 0.005218216318785579, "en": 0.023244781783681213, "uk": 0.0028462998102466793, "no": 0.0028462998102466793} | https://rucsdelesgavarres.cat/ca/ruta-amb-rucs-la-verneda.html |
mc4_ca_20230418_17_215396 | Articles de Ignasi Riera | Blog Espai de Llibertat
Arxiu de l'Autor: Ignasi Riera
El futbol: una religió fins i tot per a ateus
setembre 2010 - Societat - Autor/s: Ignasi Riera - sense comentaris
El llibre pòstum de Manuel Vázquez Montalbán, editat a cura del seu fill, Daniel Vázquez Sallés, girava a l’entorn del futbol, que definia com a ‘una religión en busca de…
Joan-Francesc Pont Tono Albareda Ferran Escoda Joffre Villanueva Francesc Trillas Javier Otaola Xavier Domènech Oriol Illa Jordi Miralles Josep Sellarès David Sempere David Prujà Txus Sanz Quique Toledo Santiago Castellà Jordi Serrano Espai de Llibertat Gemma Martín Antoni Castells Duran Eddy Bonte Xavier Bretones Vicenç Molina | 0.78639 | curate | {"ca": 1.0} | http://blog.ferrerguardia.org/autor/ignasi-riera/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_415283 | D'acord, si... Les vacances d'estiu se'ns ha anat de les mans. Que si, que cinc mesos sense fer un programa és molt... Amagueu les armes, cony!! Vinga! Tornem amb força! I tornem parlant de les primaries del PSC a VNG, del 9N, de "fer un Francis", la Fira de Novembre, i del premi otorgat al podcast Dona'm la Veu a les JPod14, de la nostra experiència a les JPod, esdeveniment del qual érem col·laboradors. Tot això i mil bogeries més en un nou podcast de FemDiumenge! | 0.706912 | curate | {"fr": 0.1336206896551724, "ca": 0.853448275862069, "hr": 0.01293103448275862} | https://music.amazon.es/podcasts/3217da30-22e9-48f9-a1b8-ae40edcfe31a/episodes/e549624c-6ec9-401f-a0fe-aff7a5dbd0fd/femdiumenge-podcast-numero-40 |
crawling-populars_ca_20200525_34_243023 | Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.663685 | curate | {"ca": 0.972972972972973, "it": 0.02702702702702703} | : /futbolcat/article/1602932-rendicio-prematura.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_230927 | Els CDR de Terrassa van sortir aquest dimecres al vespre en una acció de suport a les persones que van ser detingudes i/o ferides pels Mossos d’Esquadra en les darreres actuacions. La concentració es va iniciar al Raval de Montserrat on es van congregar prop d’un centenar d’egarencs. Poc a poc, i sota la pancarta “la repressió no és la solució” van anar circulant pels carrers del centre fins arribar a la comissaria de la carretera Matadepera. La manifestació va estar acompanyada per un fort dispositiu policial.
Aquest és el comunicat sobre l’acció:
Aquest és el manifest que s’ha llegit en la concentració d’avui.#LaRepressióNoÉsLaSolució#SomGentDePau#ExigimRepública#PrimaveraCatalanapic.twitter.com/EDFoi7EP8q
— CDR Terrassa Ponent (@CDR_Trs_Ponent) 28 de març de 2018 | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/societat/cdr-terrassa-se-solidaritzen-detinguts-ferits-pels-mossos-54764/ |
macocu_ca_20230731_3_54743 | Després de mesos sense caminar per la costa catalana, he sentit el desig d’acostar-me a Tamarit i donar una volta per aquella zona. Ja fa molts mesos que vaig travessar la ciutat de Tarragona fent una ruta que resseguia les restes romanes que hi ha en aquella ciutat. Des d’allà em vaig acostar a la Pedrera del Mèdol que es el lloc del que sortiren les pedres que serviren per a construir els monuments tarragonins. En el trajecte no vaig passar pr la Torre dels Escipions, o sigui que la tenía com a objectiu pendent. Avui he pogut esborrar-lo de la llista de llocs a on anar..
La ruta d’avui ha començat a Tamarit a on he deixat el cotxe aparcat a prop del punt a on comença el camí asfaltat que porta cap al Castell de Tamarit ( es un camí molt estret, en el que penso que no hi ha lloc per aparcar). Això m’ha obligat a caminar aproximadament 1 km. per aquest camí fins que he arribat a un punt en el que podia triar entre anar a la platja ( esquerra) o al Castell ( dreta). He optat per anar a rodejar el Castell seguint el GR92. Aviat he pogut gaudir d’unes vistes magnífiques del Castell de Tamarit i de la Cala Jovera. He continuat pel GR92 fins arribar a la platja de la Móra. Allà el GR gira cap a la dreta ja que no es pot entrar al camping de la Móra. Jo he optat per continuar per les roques de la costa, assumint una mica de risc, fins que finalment ja no m’he vist en cor de continuar avançant. Pensva que hauría de tornar enrera i anar a buscar el GR en el punt en que l’havia deixat però he vist que allà a on era hi havía una petita escala que pujava cap al camping. He imaginat que al final em trobaría el pas barrat al arribar als bungalows del camping però per la meva sorpresa no hi havía cap limitació d’accés pel que he pogut entrar al camping i arribar a la Torre de la Móra que era un dels objectius de la caminada.
Un cop passada la Torre de la Móra he anat seguint el GR92 que travessa el bonic bosc de la Marquesa a pocs metres de la línea de la costa. En tot aquest tram he gaudit de les cales i de les formes que han agafat els pins del Bosc de la Marquesa. He sortit d’aquest bosc per arribar a la Pedrera dels Escipions situada a tocar del mar per entrar inmediatament després a la Platja Llarga, que a fe que ho es de llarga, seguint encara el GR92. He sortit d’aquesta platja a l’altura del Camping las Salinas, en un punt que permet travessar la línea de ferrocarril sense risc. La ruta que seguía marcava un camí que seguia paral-lel a la línea de ferrocarril en direcció a Altafulla, però m’he trobat que aquest camí estava ple de tolls d’aigua que feien molt complicat caminar-hi; després de intentar-ho uns quants metres he decidit fer marxa enrera per anar a cercar la N340 i caminar per la vorera d’aquesta vía en direcció a la Torre dels Escipions.
Passada la Torre dels Escipions he continuat en direcció a la Pedrera del Mèdol. Tot aquest tram no té gran cosa per explicar. En canvi la Pedrera del Mèdol es realment interessant. Es un lloc molt ben arrenjat, amb un munt de cartells informatius que expliquen tot el procés d’extracció de la pedra. Val la pena arribar-se aquí.
Des de la pedrera fins a Tamarit tampoc té cap mena d’interès especial. Nomès remarcar que s’ha de creuar una gran rotonda sobre l’autopista en el que hi ha diverses vies d’entrada i sortida de vehicles que fan que el procès de creuar-la sigui bastant lent.
El resum dels llocs pels que he passat sería el següent:
Castell de Tamarit Construcció d’estil romànic que tè el seu origen al segle XI. Està envoltat del nucli medieval de Tamarit del que ara en queda molt poc.
Cala Jovera Petita i bonica cala al costat mateix del Castell de Tamarit, en direcció Tarragona.
Torre de la Móra El seu origen es del segle XVI
Bosc de la Marquesa Bonic bosc, amb pins que agafen formes curioses. La seva propietària no va cedir a les ofertes que li feien una especuladors urbanístics i això ha permés que aquest espai natural es mantingui encara verge.
Torre dels Escipions Construída en el segle I, està declarada Patrimoni de l’Humanitat per l’Unesco
Pedrera romana del Mèdol Pedrera de la que va sortir la pedra per construir els edificis més importants de la Tàrraco romana
Caisleán
Estic caminant per la zona amurallada del Castell de Tamarit, rodejant-lo
Copio a continuació el que he vist a la web de “catalunyamedieval.es” sobre aquest castell: Situació: Sobre un petit promontori, a tocar de la mar Mediterrània, a Tamarit, entitat de població de Tarragona, ciutat i municipi del terme municipal del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. El castell estava envoltat de les cases de l'antic nucli medieval de Tamarit (deshabitat des de finals del segle XIX), que formava una vila closa, de la qual en resta ben poca cosa. Època: Documentat des del segle XI. El castell va ser fortificat amb muralla al 1363 (Segle XIV). L'edificació actual és dels segles XVI – XVIII. El 1916 es va vendre al financer Charles Deering (*), qui va fer la restauració romàntica que es veu en l'actualitat
7 m
Caisleán
Castell de Tamarit i Cala Jovera
Imatge del castell des del turonet que hi ha a l’altura de la Cala Jovera
12 m
Caisleán
Torre de guaita wue formava part de la línea de vigilància de la costa tarragonina. Sembla que es va construir entre els segles XVI i XVII
22 m
Foto
Vista de la costa
11 m
Torredembarra al darrera i cami
Torre de la Mora al davant
Praia
Platja de la Mòra
4 m
Risco
He deixat el GR i camino per sobre de la zona de roques. Estic caminant per la Caleta Petita de la Mòra
No aconsello deixar el GR. Jo ho vaig fer perquè volia veure si hi havia probabilitats d’arribar a la Torre de la Mòra sense haver de deixar la costa. Com que al final em vaig veure obligat a entrar al Camping per una porta lateral, he arribat a la conclusió de que no val la pena fr el que he feet jo
7 m
Monumento
Torre de la Mòra
Torre de sentinella construída en el segle XVI. Està declarada bé cultural d’interès nacional
18 m
Foto
Estic caminant per aquest corriol que va a pocs metres per sota de la plaça a on hi ha la Torre de la Mòra
Platja de l’Arboçar a la Cala Fonda
Segueixo pel Bosc de la Marquesa a l’altura de la Cala Fonda
Pedrera dels Escipions
Entrant a la Platja Llarga
4 m
Risco
Camí impracticable
He sortit de la Platja Llarga en un punt en que es possible passar a l’altre cantó de la via fèrria. Un cop fet això havia d’agafar un camí, el començament del qual no es gens evident, que va paral-lel a la via, en direcció a Altafulla. La questió es que hi havia uns grans tolls d’aigua que feien molt complicat caminar per aquest camí. Veient això decideixo dirigir-me cap a la N340 .
5 m
Foto
Camino fins a la Torre dels Escipions pel lateral de la N340
El lateral es bastant ample i s’hi pot caminar amb força tranquil-litat
M’he vist obligat a saltar per aquí per arribar a on tenia el cotxe
5 comentarios
Me gustó mucho las fotos de la Pedrera dels Escipions, se parece mucho a algunas playas de mi país con esas piedras!. Un abrazo
Ruta preciosa! Algun tram es poc clar però s’acaba trobant. El tros que passa per la carretera es pot evitar passant per un camí que passa mes amunt (darrera les cases deMonnars) Molt recomanable
Hem fet servir la teva ruta de referència dons la zona és molt perdedora plena de camins i corriols (el costat que no va vora mar). El gran descobriment el Clot del Medol, llàstima que estes tancat. Gràcies per la ruta. | 0.688803 | curate | {"ca": 0.9289924605894448, "es": 0.0590815627141878, "ga": 0.0032899246058944484, "en": 0.0037011651816312545, "oc": 0.0023303632625085676, "de": 0.001233721727210418, "pt": 0.0013708019191226869} | |
cawac_ca_20200528_12_136734 | Joan Reig, bateria dels Pets i vocalista de Refugi, entrevistat a Micro de Nit
Van passant els dies, i ens anem acostant a la xifra màgica: els 300 programes. Dintre de poc, esperem celebrar-ho en gran amb tots vosaltres, els nostres oients fidels, que ja sigui en directe o en diferit, ens feu costat en aquest programa. Tenim moltes sorpreses preparades i pensades!
Aquest passat dilluns, últim del mes de maig, comptarem amb la entrevista a Joan Reig i Soler, bateria dels Pets i vocalista dels Refugi. Amb ell vàrem repassar el nou disc que ha tret els Pets (Fràgil). També, vàrem escoltar i comentar, el grup que ell ha format i n’és el cantant (Refugi), i tampoc ens vàrem oblidar de preguntar-li sobre la actualitat de la política catalana i de les avellanes de Constantí (Tarragona)
[@more@]A més de tenir la entrevista a Joan Reig, el programa va comptar amb les seccions habituals: les endevinalles de la Sra. Angelina, la Cuina de la mà de Fina Estevez, la participació política municipal, amb la presència dels quatre regidors de CiU, l’Art de la Paraula de Rafael Planella, i per acabar, el programa, el tàndem Xavier Ribot i Pedro Zamora, amb la secció de Sense Cap Ni Peus, que es va acabar convertint amb una taula rodona, sobre la crisi ecònomica que estem patint.
I per acabar, vull adjuntar el vídeo de la gran cançó d’Eurovision, quina raó tenia la amiga Remedios Amaya l’any 1983, amb el tema Quién maneja mi barca? Serà que ja tenia informació privilegiada de tot el que ens esperava! | 0.873314 | curate | {"ca": 1.0} | http://microdenit.blog.cat/2010/06/02/joan-reig-bateria-dels-pets-i-vocalista-de-refugi-entrevistat-a-micro-de-nit/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_655178 | podia anar a Esports o Sexe, però com es tracta de Colòmbia ho he posat a internacional. L'uniforme de ciclisme colombià que ha desencadenat la polèmica El conjunt IDRD de Bogotà es va presentar al Giro de Toscana amb una indumentària totalment nova i cridanera CADENA SER 2014.09.14 - 00:32 CET D'un temps ençà, sembla que en el món de la publicitat i del màrqueting, qualsevol cosa que pugui cridar l'atenció es converteix en objectiu número u. Succés que ha passat a un equip ciclista de Colòmbia, que un mallot atrevit ha desencadenat la polèmica a internet. I és que a les xarxes socials no se'ls escapa un. Amb aquesta indumentària, l'equip IDRD de Bogotà va fer la seva presentació per al Giro de Toscana a Itàlia. Els fotògrafs i periodistes que van acudir a aquest esdeveniment no donaven crèdit al que veien i les fotos no van trigar a circular per internet.
Quin problema teniu amb la nuesa? Tan poc ós agrada que no la tragueu ni quan es simula? Hi ha cultures que no s'avergonyeixen de que les persones tinguem sexualitat, en podríem aprendre.
El problema és que es fa servir el cos nu de la dona per vendre i cridar l'atenció. És, al cap i a la fi, una conseqüència més del patriarcat. | 0.859382 | curate | {"ca": 0.9546218487394958, "es": 0.0453781512605042} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_680759 | .
Sembla que tenim dues postures irreconciliables, tocarà anar a eleccions i que el procés (si encara aguanta) el lideri ERC. | 0.618535 | curate | {"fr": 0.008064516129032258, "ca": 0.9919354838709677} | |
macocu_ca_20230731_9_207808 | Durkop cognom
Cognom Durkop. Significat del cognom, origen, compatibilitat del cognom Durkop. Tots els serveis en línia.
Noms que tinguin Durkop
Noms més comuns i poc comuns amb el cognom Durkop. | 0.466931 | curate | {"fr": 0.14210526315789473, "ca": 0.8578947368421053} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_322817 | Menú
Barcelona.-El Pla d'Equipaments i Serveis Juvenils de l'Ajuntament de Barcelona preveu crear abans del 2028 tretze nous espais joves, que se sumaran als setze que existeixen actualment. D'aquesta forma, la ciutat arribarà als 29 equipaments. Dos d'aquests nous centres s'ubicaran a Gràcia, dos més a l'Eixample, dos a Sants-Montjuïc i dos més a Sant Martí. Els districtes de Ciutat Vella, Sant Andreu, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris tindran també un equipament juvenil nou.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.507033 | curate | {"es": 0.2769431743958197, "ca": 0.6969301110385369, "en": 0.02612671456564337} | : /catalunya/territori/noticia-pla-dequipaments-serveis-juvenils-lajuntament-barcelona-preveu-crear-tretze-nous-espais-joves-20181121144034.html |
cawac_ca_20200528_9_126590 | Continguts
Dossier de premsa
L´Estat convoca al desembre els expropiats de la MAT
06 de novembre, 2013 | Diari de Girona
Les actes d'ocupació de terres se signaran als ajuntaments del tram entre Bescanó i Santa Llogaia
GIRONA | J. B. M.
l'Estat ja ha convocat mitjançant un edicte als propietaris afectats pel traçat de la línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT) per al desembre. La Delegada del govern, Llanos de Luna, demana la presència dels afectats per fer les actes d'aixecament d'ocupació de les finques dels diferents trams afectats pel projecte d'execució de la línia elèctrica aèria A 400 kV Bescanó-Ramis-Santa Llogaia i la compactació amb les línies existents Vic-Juià de 220 kV i Juià-Figueres de 132 kV, a la província de Girona.
La convocatòria es fa entre el 10 i el 12 de desembre en una quinzena d'ajuntaments dels termes municipals afectats. Aquest projecte creua tres comarques diferents, co...
Destaquem
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona | 0.799716 | curate | {"ca": 0.9786059351276742, "fr": 0.011732229123533472, "en": 0.003450655624568668, "pt": 0.006211180124223602} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/bescano/documents/143841 |
acn_ca_20201011_1_44059 | El Sindicat de Llogaters ocupa l'oficina d'un "fons voltor" i exigeix negociar els lloguers de 250 famílies
L'entitat afirma que no marxarà fins que pugui parlar amb algun responsable dels propietaris dels immobles
ACN Barcelona.-Unes 150 persones convocades pel Sindicat de Llogaters –segons la xifra que facilita l'entitat- ocupen des de poc després d'un quart de cinc de la tarda d'aquest dilluns una oficina de la gestora Azzam al carrer Pujades de Barcelona. L'entitat afirma que és la gestora d'un "fons voltor" anomenat Azora que posseeix milers de pisos arreu de l'Estat. Els membres del col·lectiu exigeixen parlar amb algun responsable d'Azora per negociar els lloguers de 250 famílies de Badalona, Terrassa, l'Hospitalet, Barcelona i Granollers, assetjades, segons el sindicat, per augments "de fins al 80%" de les quotes. Un membre del col·lectiu ha explicat a l'ACN que fins ara l'empresa s'ha negat a negociar, i ha alertat que fins que no ho aconsegueixin es quedaran a l'oficina.
Les 250 famílies afectades pertanyen a 11 fiques de 6 comunitats de veïns dels 5 municipis esmentats. El Sindicat de Llogaters va començar a rebre denúncies a finals de l'estiu d'augments de lloguer "abusius" a Badalona, i un cop els van fer públics van sorgir casos als altres indrets.
L'entitat assegura que tots els afectats tenen en comú que els seus pisos pertanyen a Azora, que qualifiquen com el "tercer fons voltor de l'Estat". Ara el que pretenen és que l'empresa s'assegui a negociar amb ells per aconseguir contractes de lloguer "per un preu just", i afirmen que no marxaran de l'oficina fins que ho aconsegueixin. Els Mossos d'Esquadra tenen constància de l'ocupació, que afirmen que es desenvolupa de manera pacífica, i de moment no tenen ordre de desallotjar-la.
En paral·lel el Sindicat de Llogaters reclama al govern estatal que reguli els lloguers per evitar que aquesta situació arribi a afectar les 13.500 persones que viuen a pisos d'Azora. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-sindicat-de-llogaters-ocupa-l-oficina-d-un-fons-voltor-i-exigeix-negociar-els-lloguers-de-250-families |
mc4_ca_20230418_2_30742 | Blog de Ferran Alexandri: MUNTANYA 894, els valors de la natura
MUNTANYA 894, els valors de la natura
L'excursionisme, a part de preconitzar el contacte amb la natura i de representar un esbarjo de caire esportiu, també té un vessant científic i cultural que comporta el coneixement més aprofundit del paisatge. Per això, en aquesta edició de la revista Muntanya de primavera es proposen un seguit d'excursions un xic diferents, que comporten l'observació de la natura i la descoberta dels camins tradicionals.
Una excursió d'alta muntanya per redescobrir llocs i camins oblidats de la Vall d'Aran, a la cara nord del Montardo.
Un recorregut diferent per Collegats, on podrem gaudir d'una bona caminada, mentre que observem els líquens dels diversos ambients del paisatge, passant per l'antic monestir de Sant Pere de les Maleses i la cova de la Serpent.
Pels Alps de l'Ötztaler, per Josep M. Sala i Albareda
Una travessa d'alta muntanya que va de refugi en refugi passant per les impressionants glaceres alpines del Tirol austríac.
Després del centenari del primer viatge al Sinaí del P. Bonaventura Ubach, tot just s'acaben de complir els 75 anys que el Centre Excursionista de Catalunya li va atorgar la medalla d'or.
Publicat per Ferran Alexandri a 10:54
Models morfològics en els processos espeleogenètics. - *Research frontiers in speleogenesis. Dominant processes, hydrogeological conditions and resulting cave patterns. * *Philippe Audra & Arthur N. Palmer* *Ac...
Pierra Menta. ARESTA NORD - | 0.779067 | curate | {"ca": 0.8511784511784511, "en": 0.13131313131313133, "es": 0.008754208754208754, "de": 0.008754208754208754} | http://ferranalexandri.blogspot.com/2011/04/muntanya-894-els-valors-de-la-natura.html |
macocu_ca_20230731_9_311403 | El Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent donava ahir llum verda a l’atorgament de noves bonificacions de l’IBI a 3 empreses, ubicades al Centre Comercial El Teler, per crear un total de 10 llocs de treball indefinits en 2016. Estes empreses se sumen a les 4 que renovaven el passat mes de març la mateixa bonificació de l’IBI, per arribar a un total de 7 empreses bonificades que han creat i mantingut 29 llocs de treball indefinits a la ciutat. El regidor d’Hisenda, Joan Sanchis, destacava en la sessió que esta línia d’ajudes impulsada pel Govern d’Ontinyent “està donant resultats i contribueix a la creació de llocs de treball indefinits”.
Estes bonificacions s’inclouen al conjunt d’accions per l’impuls a l’activitat econòmica posades en marxa al III Pla “Reactiva Ontinyent”, a les que l’alcalde, Jorge Rodríguez, al•ludia al seu recent balanç dels 2 primers anys de legislatura. Estes accions inclouen també les ajudes a la rehabilitació (que han suposat una inversió de 2’5 milions d’euros entre institucions i particulars); la posada en marxa de l’oficina de l’emprenedor; les inversions en millores a l’Avinguda del Tèxtil i els polígons industrials (per valor de 2’4 milions d’euros); els plans d’ocupació per donar treball a més de 150 persones; les ajudes a empreses per a assistència a fires i creació de catàlegs comercials; o l’impuls a les activitats organitzades a través del CES que han ajudat a convertir a Ontinyent en una ciutat de referència comercial. | 0.87224 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_58859 | Story Makers 2008-2011, Twenty-five textile stories | Fundació Ateneu Sant Roc
Les arpilleres són notícia al The Verbal Arts Centre de Derry. S’ha inaugurat una nova exposició commemorativa del Dia Internacional de la Dona 2012, on es pot veure una mostra de les arpilleres de l’exposició SANT ROC UN BARRI DIVERS juntament amb altres arpilleres internacionals.
>>Més informació a: http://forumarpilleres.blogspot.com.es/
arpilleresDerryDinamització socioculturalexposició | 0.734472 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundacioateneusantroc.org/story-makers-2008-2011-twenty-five-textile-stories/ |
mc4_ca_20230418_17_495213 | Notícies - Mig milió de vehicles sortiran de l'àrea metropolitana pel pont de la Immaculada
Més de 500.000 vehicles sortiran pel pont
el 3/des/09 Josep Gimeno Societat PDF
Uns 500.000 vehicles sortiran de Barcelona i la seva àrea d'influència pel pont de la Puríssima. La tornada es concentrarà sobretot la tarda de dimarts, quan es preveu que es desplacin a l'àrea metropolitana de Barcelona uns 360.000 vehicles. Segons el Servei Català de Trànsit, la mobilitat d'aquest pont s'incrementarà en un 7% respecte el de l'any passat.
Aquest any s'ha observat que en els períodes festius es registren més moviments de vehicles des de l'àrea metropolitana de Barcelona que en el mateix període de l'any passat. El director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, explica per què es preveu un augment de circulació respecte el pont de fa 12 mesos.
El conjunt de condicionants del pont estimularà la mobilitat i, per això, en preveiem un increment.
El Servei Català de Trànsit i Mossos d'Esquadra posen en marxa aquest divendres, a les tres de la tarda, el dispositiu especial de trànsit amb motiu del pont. Aquest dispositiu estarà vigent fins a la mitjant de dimarts a dimecres. | 0.778893 | curate | {"ca": 0.968403074295474, "es": 0.03159692570452605} | https://www.cugat.cat/noticies/societat/47320/mig-milio-de-vehicles-sortiran-de-l_area-metropolitana-pel-pont-de-la-immaculada |
crawling-populars_ca_20200525_22_86028 | L’objectiu general de la titulació consisteix a formar professionals fisioterapeutes. Per això, el programa d’estudis posa èmfasi en l’adequació d’habilitats i actituds que serveixin de guia per a la realització dels actes fisioterapèutics. Es considera que aquests actes són canviants, de manera que el fisioterapeuta, en la pràctica professional, ha de ser flexible i tindre la capacitat d’adaptar-se a aquests canvis. En conseqüència, es necessari preparar l’estudiant per a això, de manera que sigui capaç de sobreviure en el complex món de l’atenció a la salut i de dirigir el seu propi desenvolupament professional.
Per a la consecució d’aquest objectiu, el currículum formatiu s’elabora en funció de tres perspectives diferents: una perspectiva ideològica, una perspectiva científica i una perspectiva social.
Podem dir, de manera general, que amb el títol de grau en Fisioteràpia es pretén formar professionals fisioterapeutes generalistes, amb preparació científica i capacitació suficient perquè puguin descriure, identificar, tractar i comparar problemes de salut als quals es pugui donar resposta des de la fisioteràpia, utilitzant per a això el conjunt de mètodes, procediments, models, tècniques i actuacions que, mitjançant l’aplicació de mitjans físics, curin, recuperin i adaptin persones afectades de deterioraments, limitacions funcionals, invalideses o canvis en la funció física i en l’estat de salut, produïts com a resultat d’una lesió, malaltia o una altra causa; i fent servir també aquests mitjans en la promoció i manteniment de la salut i en la prevenció de les malalties i de les seues conseqüències. Tot això s'ha de fer considerant l’individu en la seua triple dimensió: biològica, psicològica i social (Llibre blanc del títol de grau en Fisioteràpia, pàg. 92).
OBJECTIU DE LA MENCIÓ ESPORTIVA
La menció en Fisioteràpia Esportiva té l’objectiu de dotar els fisioterapeutes de les habilitats i recursos necessaris per previndre, tractar i aconseguir una ràpida restauració de la funció en el esportista lesionat en el marc d’un equip multidisciplinari, que siguin capaços de desenvolupar el màxim potencial preventiu i terapèutic inherent a la seua especialitat i que estiguin qualificats per desenvolupar una pràctica basada en l’evidència.
La menció en Fisioteràpia Geriàtrica té l’objectiu de dotar els fisioterapeutes d’habilitats per realitzar una valoració integral de l'estat físic i funcional per proporcionar als pacients la màxima autonomia mitjançant exercicis i tècniques manuals per crear un òptim pla de prevenció individualitzat compartit amb un equip interdisciplinari. El fisioterapeuta també assessora familiars i cuidadors sobre els cuidatges i precaucions que cal seguir i quines capacitats s’han de promoure.
Relació de les competències generals: treball en equip, comunicació, resolució de problemes, etc.
1. Capacitat de comunicar-se de forma efectiva i clara, tant oralment com per escrit, amb les usuaris del sistema sanitari, així com amb altres professionals.
2. Capacitat de saber treballar en equips professionals i d’altre personal de les organitzacions assistencials professionals com a unitat bàsica en què s’estructuren de forma unidisciplinària o multidisciplinària i interdisciplinar-los.
3. Capacitat d'incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica professional, així com integrar els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.
4. Correcció en l’expressió oral i escrita.
5. Domini d’una llengua estrangera.
6. Domini de les TIC.
7. Respecte als drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, a la promoció dels drets humans i als valors propis d’una cultura de pau i de valors democràtics.
Relació de les competències específiques: coneixements, habilitats (saber i saber fer) que s’espera dels graduats.
1. Coneixement i comprensió de la morfologia, la fisiologia, la patologia i la conducta de les persones, tant sanes com malaltes, en el medi natural i social.
2. Coneixement i comprensió de les ciències, els mètodes, les tècniques i els instruments sobre els quals es fonamenta, articula i desenvolupa la fisioteràpia.
3. Coneixement i comprensió des mètodes, procediments i actuacions fisioterapèutiques encaminades tant a la terapèutica pròpiament dita que s'ha d'aplicar en la clínica per a la preeducació o recuperació funcional, com a la realització d’activitats adreçades a la promoció i manteniment de la salut.
4. Adquisició de l’experiència clínica adequada que proporcioni habilitats intel·lectuals i destreses tècniques i manuals; que faciliti la incorporació de valors ètics i professionals, i que desenvolupi la capacitat d’integració dels coneixements adquirits, de forma que, al final dels estudis, els estudiants sàpiguen aplicar-los tant a casos clínics concrets en el medi hospitalari i extrahospitalari com a actuacions en l’atenció primària i comunitària.
5. Capacitat de valorar l’estat funcional del pacient, considerant els aspectes físics, psicològics i socials.
6. Capacitat de fer una valoració diagnòstica de cuidatges de fisioteràpia segons les normes i amb els instruments de validació reconeguts internacionalment.
7. Capacitat de dissenyar el pla d’intervenció de fisioteràpia atenent criteris d’adequació, validesa i eficiència.
8. Capacitat d'executar, dirigir i coordinar el pla d’intervenció de fisioteràpia, utilitzant les eines terapèutiques pròpies i atenint-se a la individualitat de l’usuari.
9. Capacitat d'avaluar l’evolució dels resultats obtinguts amb el tractament amb relació als objectius marcats.
10. Capacitat d'elaborar l’informe d’alta dels cuidatges de fisioteràpia una vegada coberts els objectius proposats.
11. Capacitat de proporcionar una atenció de fisioteràpia eficaç, atorgant una assistència integral als pacients.
12. Capacitat d'intervindre en els àmbits de promoció, prevenció, protecció i recuperació de la salut.
13. Capacitat de participar en l’elaboració de protocols assistencials de fisioteràpia basada en l’evidencia científica, fomentant activitats professionals que dinamitzin la investigació en fisioteràpia.
14. Capacitat de dur a terme les intervencions fisioterapèutiques basant-se en l’atenció integral de la salut que suposa la cooperació multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial.
15. Comprensió de la importància d’actualitzar els coneixements, habilitats, destreses i actituds que integren les competències professionals del fisioterapeuta.
16. Adquisició d'habilitats de gestió clínica que incloguin l’ús eficient dels recursos sanitaris i desenvolupar activitats de planificació, gestió i control en les unitats assistencials on es presti atenció en fisioteràpia i la seua relació amb altres serveis sanitaris.
This site was built with html5 boilerplate, css3, & jquery, For a fully 'enhanced' experience view this website with chrome, safari or firefox. | 0.678951 | curate | {"ca": 0.9680679654313754, "es": 0.0005859088911674235, "cs": 0.007177383916800937, "fr": 0.0026365900102534056, "da": 0.0005859088911674235, "en": 0.020946242859235388} | : /ca/pla-formatiu/objectius-competencies.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_41509 | Una noia de 33 anys va desaparèixer el passat cap de setmana a Vilaplana. Família i amics van donar l'alerta durant el cap de setmana després que ningú sabés res de la jove després de moltes hores.
Després de dies sense saber res d'ella, els Bombers de la Generalitat van organitzar un gran dispositiu per iniciar la seva recerca aquest dilluns, 27 de febrer.
Hi van participar vuit dotacions dels bombers, entre les quals hi havia l'helicòpter, els GRAE (Grup d'Actuacions Especials), el grup caní i l'equip de prevenció activa forestal, així com Mossos d'Esquadra, els ADF i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
Gairebé sis hores després de l'inici del dispositiu, cap a les quatre de la tarda, van localitzar la jove a Vilaplana amb símptomes d'hipotèrmia, motiu pel qual va ser traslladada a l'hospital Joan XXIII de Tarragona.
Nova desaparició d'una menor a Catalunya
Els Mossos d’Esquadra busquen una menor desapareguda el passat 20 de febrer a Lliçà d’Amunt (el Vallès Oriental).
L’adolescent es diu Sofia, té 15 anys i l’última vegada que se la va veure duia un xandall blanc. La policia ha fet una crida a la col·laboració ciutadana a través de les xarxes socials per trobar-la.
Arxivat a:
Reus: últimes notícies, Baix Camp: últimes notícies, Successos, Mossos d'Esquadra, Vilaplana, Bombers
Ara a portada
EN DIRECTE: La jornada electoral del 28‑M a la demarcació de Tarragona
Cau la participació a les eleccions municipals a la demarcació de Tarragona
Els monjos del Monestir de Poblet voten en massa a Vimbodí
Rep el millor contingut al teu correu
Newsletters
Seleccioneu les newsletters que més us interessen i feu clic a "Continuar".
Correu electrònic *
DIARI Bon dia Els temes que marcaran la jornada i la informació de servei per arrencar el dia en menys de cinc minuts Veure el més recent
DIARI El despertador L’anàlisi, les claus del dia i algunes curiositats, de dilluns a dijous, de la mà de Ferran Casas Veure el més recent
SETMANAL La brúixola L’anàlisi i els protagonistes de la setmana, cada divendres, amb la firma de Joan Serra Carné Veure el més recent
QUINZENAL Impacte Una mirada positiva i realista per no perdre's en els temps difícils de l'emergència climàtica Veure el més recent
SETMANAL Next Els highlights de la nova cultura i comunicació digital i els seus protagonistes més influents, amb accent català Veure el més recent
SETMANAL Sopa de dades Les xifres, gràfics i mapes imprescindibles per comprendre l'actualitat, de forma tan rigorosa com amena Veure el més recent | 1 | perfect | {"ca": 0.9457177322074789, "eu": 0.004020908725371934, "pt": 0.04061117812625653, "es": 0.005227181342983514, "en": 0.004422999597909127} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_267849 | El projecte d’investigació Nixe3 ha fet saber que havien aparegut dos focus de plàstic a prop de la costa oest de les illes de Mallorca i Eivissa. Però no és res nou. La conca de la mar Mediterrània concentra entre el 21% i el 54% de totes les partícules de plàstic que hi ha al món, segons l’últim estudi de plàstics a la Mediterrània fet per Greenpeace. L’estudi explica que es troba un fragment de plàstic cada 4 metres quadrats, cosa que fa que la Mediterrània sigui comparable als grans girs oceànics (corrents circulars que transporten els plàstics i els deixen al centre, d’on ja no es mouen i creen ‘illes’ gegants de plàstic), ja que és una mar tancada i molt densa amb un únic punt de sortida, l’estret de Gibraltar, i això comporta una gran acumulació de plàstics a la conca.
Malgrat tot, no hem d’imaginar focus de plàstics concentrats com els que hi ha ara a la costa d’Eivissa i Mallorca. L’investigador del projecte, Luis F. Ruiz-Orejón, explica que són concentracions esporàdiques i que és tota la conca de la Mediterrània que sembla una sopa de plàstics. ‘S’han trobat acumulacions de plàstics temporals. Els corrents a la Mediterrània són molt canviants durant tot l’any. Sí que podem assegurar que hi ha un total de 147.000 partícules de plàstic per quilòmetre quadrat’, diu Ruiz-Orejón. Parlem d’una mar amb un total de 2.500.000 quilòmetres quadrats de superfície, és a dir, que hi ha prop de 400.000 milions de plàstics nedant per tota la Mediterrània. Un 85% d’aquestes partícules són microplàstics (plàstics de menys de 5 mil·límetres), de manera que són pràcticament imperceptibles per a l’ull humà.
De les nostres mans al nostre intestí
L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània i conclou que les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes de deixalles per quilòmetre quadrat a l’estiu. Només a Mallorca es troba una mitjana de 400.000 restes diàries per quilòmetre quadrat en ple estiu.
I què passa quan aquests plàstics arriben a la mar? Tot i que molts de nosaltres pensem que d’alguna manera acabaran desapareixent, això no és pas cert. Els plàstics no es descomponen fàcilment, poden tardar centenars d’anys a fer-ho. Mentrestant, els raigs ultraviolats i les ones de la mar s’encarreguen de fragmentar-los, generant, d’aquesta manera, microplàstics. Els microplàstics no fan desaparèixer el perill, al contrari, perquè són més difícils de reconèixer per un animal que no pas els plàstics grossos, i per tant, hi ha més perill que els confongui amb menjar.
Aquests plàstics poden tenir conseqüències molt diverses. D’una banda, la fauna marina s’hi embolica, de manera que redueix la mobilitat i lesiona. A més, la ingesta de plàstics els pot causar lesions físiques a l’estómac i els fa tenir sensació de sacietat, de manera que no ingereixen res més i acaben desnutrits. Tant l’una cosa com l’altra redueix la capacitat de supervivència de la fauna marina. Ho vam veure no fa gaire amb la mort del catxalot a Múrcia després d’haver ingerit 29kg de plàstic.
D’altra banda, comporten una contaminació química del planeta. Quan es fabriquen els plàstics, els afegeixen diversos químics per a proporcionar-los durabilitat i flexibilitat. En la mesura que el plàstic es va fragmentant, en queden més parts exposades al medi. A més, aquests fragments actuen d’esponja: agafen altres contaminants del medi i creen una mena de píndoles amb una concentració de químics molt elevada, susceptibles de ser ingerides per la fauna marina.
Alba García, responsable de la Campanya de Plàstics a Greenpeace Espanya, explica: ‘Imaginem que una petita gamba ingereix un microplàstics i els químics es queden al seu teixit, arriba un peix més gran que se la menja i, per tant, el peix també ha ingerit el microplàstics. El cas és que la concentració d’aquests químics va augmentant a mesura que passa de nivell a la cadena tròfica i al final acaba arribant al nostre àpat.’ García assenyala que aquí hi ha un risc, i és que aquests químics poden generar problemes a tots els organismes, problemes que solen ser reproductius o hormonals, ja que es tracta de disruptors endocrins, els que intervenen als processos hormonals.
Com es combat?
Tant el Govern de les Illes, com la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya treballen per pal·liar la situació. Els tres governs volen eradicar els plàstics d’un sol ús, i en aquest sentit, estan en contacte i treballen plegats.
El Govern de les Illes, tal com explica Sebastià Sansó, director general de Residus, tramita un avantprojecte de llei en què es prohibiran tots els plàstics d’un sol ús, se signarà un conveni amb l’hostaleria perquè no facin servir plàstics innecessaris i en els grans esdeveniments tots els envasos hauran de ser retornables. La Generalitat de Catalunya també treballa per modificar la llei de residus actual per anar en la mateixa línia que el govern balear. El Consell, per la seva banda, redacta un pla de gestió de residus en què també es recullen mesures amb el mateix objectiu. Tot i això, tant les lleis del Principat i les Illes, com el pla de gestió de residus del País Valencià, només estan en tramitació i encara no s’han implementat.
Fa dotze anys que, a més, a les Illes s’organitzen recollides de plàstic flotant a la costa. ‘Tenim embarcacions que durant els quatre mesos d’estiu fan batudes per tota la costa balear, recollint els residus que hi ha a la part superficial del mar’, explica Sansó.
El projecte Nixe 3 també ha fet un seguit d’estudis socials a les Illes amb diferents agents implicats en la qüestió. Ha parlat amb grups d’investigadors i ONG, amb les administracions públiques, tant locals com de les Illes, i amb grans empreses amb seu a Mallorca. Amb les conclusions a la mà, Ruiz-Orejón explica: ‘Hi ha molta manca de cooperació entre els diferents agents. Cadascú té una visió diferent i hi ha llacunes entre les diferents visions que es complementarien perfectament si aquests grups tinguessin converses en taules rodones per a trobar una solució conjunta.’
Ruiz-Orejón també explica que entre el 40% i el 50% dels plàstics que es produeixen a Europa són d’un sol ús i que n’hi ha molts d’innecessaris. ‘A l’estat espanyol es fomenta molt el reciclatge però no es tracta d’una solució total, només és una solució parcial. S’hauria de començar per la reducció, que acompanyada de cooperació de tots els gestors és un dels primers passos a fer per afrontar el problema’, conclou. | 0.872996 | curate | {"ca": 0.9978784664343082, "ie": 0.0021215335656917713} | https://www.mesdemar.cat/ca/noticies/la-mar-mediterrania-una-sopa-de-plastics/ |
mc4_ca_20230418_12_241609 | Ara Parets-ERC prioritza una piscina descoberta i ampliar el servei de la residència - somParets
Són les principals propostes que ha presentat al govern del PSC durant la negociació del pressupost de 2019
Dimarts, 16 d'octubre de 2018 | 20:07h
Espai que el grup d'Ara Parets proposa per a la construcció de la nova piscina descoberta pública.
El grup municipal d’ERC, Ara Parets, ha posat la construcció d’una nova piscina descoberta i l’ampliació de la residència Pedra Serrada per la gent gran com a prioritats en la negociació a,n el govern del PSC dels pressupostos per l’any vinent.
La proposta dels republicans situaria la nova piscina municipal a l’entorn dels dos pavellons actuals, i demana que s’inclogui una partida en el pressupost 2019 per a la redacció del projecte i alhora una partida en el capítol d’inversions per iniciar la seva construcció. Pel seu portaveu, Jordi Seguer, seria la millor manera de comprovar que “el PSC realment vol construir el nou equipament i no és un dels seus tradicionals globus sonda a mesura que s’apropen les eleccions”, en referència a que el grup socialista també va anunciar que volia construïr una piscina descoberta pública.
Pel que fa a la residència es reclama que s’ampliï el servei del centre de dia de als dissabtes, diumenges i festius a partir de l’1 de gener i que es renegociï amb la Generalitat el conveni signat el 2012 per tal d’incrementar el nombre de places.
Habitatge, seguretat i reformes
Per altra banda en capítols com habitatge també s’ha demanat incloure una partida mínima d’inversió de 300.000 euros per a l’adquisició de pisos en mans de bancs per destinar-los a lloguer assequible, i que aquests siguin gestionats per l’Oficina d’habitatge. O en seguretat, que hi hagi un increment de la plantilla de la Policia Local i el manteniment d’una oficina de denúncies al nucli antic, ja que no està d’acord amb traslladar les dependències al sector IVECO.
També vol que es contractin dins dels plans d’ocupació locals “vigilants per a tots els parcs públics” que alhora s’encarreguin els treballs de manteniment.
Altres peticions són la rehabilitació d’espais com el mirador de Gallecs, Can Berenguer, el cementiri o el carrer Aragó; la reforma del parc de la Linera pel que fa a les basses i les barreres arquitectòniques i l’augment de places d’aparcament a l’avinguda Lluís Companys per solucionar la supressió dels estacionaments en els carrers Major, Travessera i Barcelona.
residència Pera Serrada | 0.890432 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.somparets.cat/noticia/44129/ara-parets-erc-prioritza-una-piscina-descoberta-i-ampliar-el-servei-de-la-residencia |
mc4_ca_20230418_1_204982 | John Withcomb Jr. - "L'amor i la Unitat" contra la Doctrina i la Veritat
"L'amor i la Unitat" contra la Doctrina i la Veritat
per John Withcomb Jr.
És evident que sent guiats per la creença neoevangèlica actual, la nostra meta seria l'eliminar els distintius doctrinals i emfatitzar la unitat entre tots els quals diuen ser creients
Una de les idees bàsiques de la psicologia de l’evangelisme ecumenic actual, és que l'amor és més important que la doctrina. Els evangèlics i catòlics ecuménics, diuen que la doctrina divideix, mentre que l'amor unifica. Però, què diu la Bíblia? És veritat que l'amor en el Nou Testament, és més important que la doctrina i la Veritat? En l'anomenat capítol de l'Amor de 1 Corintis 13, se'ns diu:
" Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran. ." (agape). 1 Cor. 13:13 Alguns diuen que, establint això: L'amor és suprem!Però, quan examinem el capítol més curosament, descobrim que la Veritat també està esmentada en aquest capítol. En el verset 6, se'ns diu que l'amor es gaudeix de la Veritat. En altres paraules, la fe, l'esperança i l'amor són virtuts, però la Veritat es troba en un nivell diferent. Aquest és el punt de referència, el fonament, l’atmosfera sense la qual les virtuts com l'amor ni tan sols poden existir.L'amor es gaudeix de la veritat. Per què? Perquè sense Veritat que interpreti l'amor, que el protegeixi, el guiï, el canalitzi, l'amor pot convertir-se en un desastre total. Sens dubte la Veritat té el mateix valor com virtut. Les virtuts poden marcir-se i morir on no hi ha Veritat.
No podem imaginar la vida en aquest planeta sense aigua. L'aigua és absolutament essencial per a la vida, sempre que es trobi pròpiament canalitzada, en els seus canals i aqüeductes. Però, quan l'aigua se surt de control, és la segona catàstrofe més gran que li pot succeir a aquest planeta, secundant només al foc. D'una banda, és una absoluta benedicció, però, per l'altre costat pot ser un desastre total. Així succeeix amb l'amor.
LA DEFINICIÓ DIVINA DE L'AMOR
L'amor sense una definició divina (la canalització revelada per Déu en la qual deu fluir) resulta la cosa més horrible sobre la terra. Pot destruir als éssers humans per milions. Pot ser reduït a un sentimentalisme satànic.
L'amor, com Déu ho defineix, és fer per una persona el que li és millor en la llum de l'eternitat, no important quin pugui ser el cost. Així és com és definit per Déu. No obstant, al parlar del món d’un determinat cristianisme, molta gent s'ha oblidat de les definicions divines i ha caigut en el sentimentalisme. Consideri algunes Escriptures claus per a il•lustrar la distinció entre l'amor i la Veritat. Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
«Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.» Joan 8:31,32
La major llibertat només es pot assolir per la total submissió i la rendició incondicional a la Veritat. Aquí no apareix res sobre amor.
L'AMOR OBEEIX A LA VERITAT
Hi ha molts que parlen fervorosament del seu amor per Jesucrist i pels homes perduts. A Joan 14:15,21,23 i 24, Crist emfatitza que l'obediència a la Veritat és la millor forma d'amor:
"Si m'estimeu, guardeu els meus manaments. El qual té els meus manaments, i els guarda, aquest és el qual m'estima; i el qui m'estima, serà estimat pel meu Pare, i jo l’estimaré, i em manifestaré a ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules..." Aquesta és la prova de foc: Obeeix l'home els manaments del Senyor Jesucrist? De res serveix que parlem sobre el nostre amor; si no obeïm a Crist. És l'obediència el que conta, no les paraules. L'obediència sense amor és teòricament possible, però l'amor sense obediència és, en la pràctica, impossible. Aquest és un substitut satànic del pla de Déu
L'AMOR ENSENYA LA VERITAT
A Joan 21 es dóna un exemple d'algú que va dir molt sobre el seu amor per Crist. Però, quan va arribar l'obediència, no va estar allà. Quan va venir la pressió, la seva decisió es va esfondrar i va negar al seu Senyor. Després de la resurrecció de Crist, el nostre Senyor va confrontar a Pere amorosament, però en veritat:
"...Simó Pere: Simó, fill de Jonàs, m'estimes més que aquests? Li va respondre: Sí, Senyor; tu saps que t'estimo. Ell li va dir: Pastura els meus anyells... Pastura les meves ovelles... Pastura les meves ovelles". Joan 21:15-17
Com expressem l'amor al Senyor Jesús d'acord a la lliçó d'aquesta trobada? Per pasturar Els seus anyells, com Ell va manar en la gran comissió. Entrenat als seus deixebles i ensenyant-los el consell complet de Déu, ensenyant-los tot el que ens ha manat.
A Fets 20, trobem un bon exemple d'un Apòstol que va obeir a la gran comissió. Ell no parla d'amor als Efesis en aquest passatge. Però, ell va mostrar l'amor suprem a tots els deixebles a Éfes. Què va fer per ells? Va dir, els estimo, els estimo, els estimo?
Fets 20:26-27 ens dóna la resposta:
"Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu. ".
L'AMOR NO OMET RES
El resultat va ser el que tots els quals habitaven a Àsia, tant Jueus com Gentils, van escoltar la Paraula del Senyor Jesucrist. Pau va basar el seu evangelisme en la sana instrucció doctrinal. Aquesta és la clau de Déu per a l’evangelisme mundial. Les paraules de Pau a Gàlates 1:6 van ser desafiadores i necessàries, així com ho diu en Gàlatas 4, per a dir-los la Veritat.
A Efesis 4, se'ns diu com podem tenir el perfecte balanç. Noti els dons que Déu va donar a la veritable Església, el cos de Crist, per al servei i ministeri en aquesta era. “I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelitzadors, a d'altres el de ser pastors i mestres” Cadascun d'aquests dons en forma de persona, són una persona doctrinal. Ells estan tots relacionats amb la Veritat. Tots van estar implicats amb la predicació, ensenyament i discipulat a la llum de revelar la Veritat. No hi ha ensenyament en el Nou Testament suggerint que l'amor és més important que la doctrina o la Veritat.
A Gàlates 4:15 es fa referència a l'amor, on llegim de, parlar la veritat en amor. L'amor és una forma i manera de parlar la Veritat. L'amor és servent de la Veritat. Fa més fàcil de rebre, absorbir i digerir. Però, mai deu permetre's eclipsar o posar a un costat la Veritat. La Veritat de Déu mai pot canviar, però la Veritat de Déu en mans de missatgers humans és un assumpte delicat i fràgil.
L'AMOR RESISTEIX EL VERÍ
No hi ha sistema vivent conegut a la ciència, que pugui sobreviure sense un sistema complex, elaborat i constantment usat, per a purificar-se a si mateix dels verins. Això és veritat en l'Església de Déu. És impossible per a una organització el sobreviure sense que tingui un sistema per a purificar-se d'influències verinoses.
Necessitem recordar que estem en un mitjà altament verinós. Estem immersos en el món de Satanàs. Ell té constant accés a cada servent de Déu a través de la seva naturalesa caiguda. Com pot ser avaluat l'èxit relatiu d'un ministre Cristià fora de la infalible Paraula de Déu? Qui pot determinar el que aquest èxit significa?
L'AMOR PROTEGEIX AL RAMAT
Va encoratjar el Senyor Jesucrist als seus deixebles que escoltessin simpàticament als líders religiosos d'aquest temps? La seva resposta està donada en Mateo 7:15 . "Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços.". Però, avui en dia se'ns diu per mitjà dels neo-evangèlics que devem estudiar i ensenyar en universitats i col•legis de teologia liberals. Hi ha una cosa pitjor que la divisió i aquesta és la pau a costa de comprometre la Veritat. La Veritat és infinitament més important que la falsa unitat del món.
L'AMOR CORREGEIX L'ERROR
Per què? Perquè per causa de la Veritat, encara les famílies relliscaran en l'hostilitat, si és que algú en aquesta unitat pot perpetuar la Veritat de Déu. En Romans 16:17, Pau diu:
"Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! ".
Si honrem i estimem al Senyor Jesucrist, vetllarem contra qualsevol cosa que pugui destruir la seva Veritat. Evitarem a aquest tipus de persones. Una bona forma de vida o bona doctrina, és sempre contaminada per un mal medi ambient o una dolenta associació. Una mera associació del que és sa amb el que és està malalt mai farà a la cosa malalta millor. El que està be es posa malalt i el que està malalt no millora.
És el què passa amb una poma podrida dins un cistell. La podrida mai millora, però les bones es contaminen (1 Cor. 15:33). És correcte per a la puresa doctrinal ser submergida descaradament per causa de la unitat eclesiàstica mundial? Segurament, això és una negació total a la Paraula de l'Esperit Sant a través de les Santes Escriptures. | 0.765476 | curate | {"es": 0.018577254191209785, "en": 0.0026053466243769825, "ca": 0.9560489352061622, "it": 0.0009062075215224286, "ro": 0.008042591753511553, "de": 0.005777072949705483, "fr": 0.005550521069324876, "eo": 0.00045310376076121433, "zh": 0.0020389669234254643} | http://iglesiamistral.org/10042.htm |
crawling-populars_ca_20200525_12_65854 | L'adquisició d'aquest equip ha esta cofinançada amb suport d'un ajut de Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | : /sct/ca/equip/777/simulador-sala-maquines.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_529604 | L'Alcalde de Talkeetna reposant a una lona del seu poble L'alcalde d'un poble endormiscat d'Alaska és un gat refinat. El gat va clavar les seves urpes a l'escena política de Talkeetna (Alaska) a partir d'unes eleccions obertes poc temps temps després d'haver nascut, fa 15 anys. KTUU-TV va explicar divendres passat que als residents del poble no els agradaven els candidats que es presentaven a les eleccions i que van iniciar una campanya per encoratjar la gent a votar el gat Stubbs. El poble té 900 habitants. Encara que el seu càrrec és honorífic, la popularitat del gat és real. La seva elecció li va donar prou força per catapultar el poble, a la base del Mont McKinley, com a destinació turística. Els habitants estan molt contents per la campanya turística que el seu alcalde està endagant. La principal botiga de la ciutat, per on freqüenta l'alcalde Stubbs, diu que cada dia hi vénen uns 12 turistes preguntant per ell. Font: FOX News
Suposo que és necessari que sigue vell, perquè necessiten un alcalde experimentat. Un gat jove no hauria servit.
El gat va clavar les seves urpes a l'escena política de Talkeetna (Alaska) a partir d'unes eleccions obertes poc temps temps després d'haver nascut, fa 15 anys.Doncs ja ho veus | 0.800945 | curate | {"ca": 0.9648692810457516, "en": 0.011437908496732025, "la": 0.02369281045751634} | |
macocu_ca_20230731_9_535552 | Housfy es trasllada al 22@ per doblar el nombre d'empleats
La plataforma tecnològica incrementa un 400% la superfície de les seves oficines amb l'objectiu d'aconseguir els 100 treballadors el 2019 i els 170 el 2020
En el 22@, el 55% de la contratación es de empresas tecnológicas | iStock
Housfy es concentrarà a partir de juliol del 2019 en una nova seu d'1.000 metres quadrats en el districte tecnològic 22@ de Barcelona, situat en dues plantes de l'edifici de carrer d'Àvila 126, amb capacitat per a 170 professionals, i en la qual la companyia ha invertit 150.000 euros en concepte de reformes. Segons han informat en un comunicat, l'operació ha estat assessorada per Engel & Völkers, agència intermediadora de la propietat, que ha gestionat la signatura del lloguer de les noves oficines.
Actualment, la proptech empra a més de 80 professionals a Barcelona. La companyia, que ha incrementat un 300% la seva plantilla des del 2018, preveu créixer fins a aconseguir les 100 persones a Barcelona abans d'acabar l'any i duplicar plantilla el 2020. Segons Albert Bosch, CEO i fundador d'Housfy, "l'escalabilitat del model de negoci de Housfy és major del que es va preveure al principi. Per això, s'ha decidit canviar d'oficines abans de l'esperat, per garantir que els professionals duguin a terme l'activitat de la companyia en les millors condicions possibles.
Els 1.000 metres quadrats del nou espai suposen un increment del 400% de la superfície de les anteriors oficines. La motivació del canvi de seu és atreure i retenir talent, ampliar la plantilla i optimitzar el desenvolupament tecnològic, així com l'execució del servei, ha manifestat Bosch.
Des de la seva fundació el 2017, la seu central de la companyia se situava en el Pier01, clúster tecnològic del Barcelona Tech City, a l'emblemàtic edifici del Palau de Mar. Miquel Martí, CEO de l'associació, ha assegurat que "el sector proptech és un dels sectors amb més potencial i que més va a evolucionar a curt termini en l'ecosistema tecnològic de Barcelona. El fet que a Housfy, amb el seu model d'èxit, se li hagi quedat petit l'espai al Pier01 és exemple d'aquest creixement. La idea que perseguíem quan vam crear el Pier01 era justament aquesta, crear un cercle virtuós a través dels espais físics de la ciutat" | 0.856855 | curate | {"ca": 0.9677988531098368, "es": 0.032201146890163214} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_95399 | Bigues de fusta H20 (fusta contraxapada multicapa de tela i capçal de plàstic) La biga de fusta Luowen H20 és de pes lleuger, d’alta tenacitat, excel·lent en impermeabilitat, a prova d’àcids, a prova d’alcalins, de bona rectitud. Característiques: 1 Weight Pes lleuger: la densitat de la biga de fusta H20 és de només 4,5 kg per metre, és fàcil de lliurar 、 desmuntar i instal·lar. 2 、 Alta tenacitat: la biga de fusta H20 no és fàcil de trencar a causa de la fibra. 3 、 Bona prova: la biga de fusta H20 és bona en impermeabilitzacions, impermeabilitzacions, alcals ...
investigaciódetall
Fengqi Rd, districte de Yinzhou, ciutat de Ningbo, Zhejiang, XINA
+86 158 6737 8966
+86 183 9586 8099
[email protected]
últimes notícies
Tipus d’encofrat per a estructures de formigó ...
09,09,20 16 de juny de 2017
Bones notícies sobre l’encofrat d’alumini
09,09,20 16 de juny de 2017
Equips de bastides d’elevació adjunts
09,09,20 16 de juny de 2017
Subscriu-te
Per a qualsevol consulta sobre els nostres productes o llista de preus, deixeu-nos el vostre correu electrònic i ens posarem en contacte en un termini de 24 hores.
Consulta per a la llista de preus
Bastidor de cargol ajustable, Parts de bastides Ringlock, Bastides de metall Cuplock, Bastides per a treballs pesats Ringlock, Suport de bastida Ringlock, Accessoris per a bastides Kwikstage, | 0.650889 | curate | {"ca": 0.9367469879518072, "zh": 0.025602409638554216, "en": 0.017319277108433735, "pt": 0.02033132530120482} | http://ca.cn-zhongming.com/h20-timber-beam/ |
macocu_ca_20230731_3_305414 | Dia i Setmana de la Dona i la Ciència
Avui, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Més que una celebració, al Neus Català ens prenem aquest dia i tota la resta de setmana com una reivindicació per visibilitzar com de necessari és que a la Ciència (i a tot arreu) hi hagi diversitat de gèneres i persones, ja que la diversitat sabem precisament des de la Ciència que és el que dóna la riquesa a la vida.
Aquest any hem volgut apropar les científiques que tenim al nostre voltant al nostre alumnat. Per fer-ho, vam fer una crida a amigues, parelles i persones properes dels i les professionals del Neus Català que treballen en l’àmbit científic i tecnològic i els vam demanar una salutació i un missatge en vídeo.
Molt contentes que ens arribessin moltes veus i missatges encoratjadors, les hem organitzat a les benvingudes de la setmana: enginyeres nascudes i crescudes al nostre barri de Sant Ildefons, una tanatopractora, una pneumòloga investigadora de la Covid, una arquitecta d’estructures ecosostenibles, una primatòloga que ens va saludar des de Ghana... i unes quantes més... a més de les profes STEM de l’institut, que també són dones científiques!
A més a més, hem tingut dues visites presencials de luxe:
Dimarts va venir al nostre centre a xerrar amb l’alumnat de 3r d’ESO la investigadora Ruth Rodriguez Barrueco, bioquímica investigadora en la genètica del càncer, que ens va acostar la seva vida i la seva mirada científica, gràcies a l’associació ASEICA, des de la qual es fomenta la visibilització de dones investigadores en càncer.
I avui divendres ha vingut a xerrar amb 1r d’ESO Patricia Klefisch, veterinària que actualment es dedica a la farmacèutica de productes sanitaris animals, dins del marc del projecte #100tífiques.
Mil gràcies per apropar-vos i respondre les curiositats del nostre alumnat! | 0.893359 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_666597 | Saül Gordillo - #CatRàdioÉsCultura | NacióDigital
«Aquests dies s’ha produït un debat saludable a l’entorn de l’etiqueta #onéslacultura. Honestament, creiem que #CatRàdioÉsCultura i que la cultura és aquí»
per Saül Gordillo , 30 d'agost de 2016 a les 20:11 |
Com a director de Catalunya Ràdio m’enorgulleix que la graella de la nova temporada hagi generat interès fins i tot hores abans de la seva estrena, aquest 29 d’agost. És un bon símptoma que la proposta de la ràdio pública susciti debat perquè demostra que l’emissora està sent capaç de traslladar la il·lusió interna que marca aquesta nova etapa, que hem considerat renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada. Catalunya Ràdio és la generalista del grup d’emissores, i com a tal té l’obligació d’oferir continguts que interessin el màxim d’audiència possible acomplint l’encàrrec de servei públic que, des del 20 de juny de 1983, satisfà la ciutadania amb qualitat i amb una acceptació social molt alta.
Aquesta direcció ha intentat, des del primer moment, potenciar els continguts de l’emissora musical i de tendències culturals iCat.cat coincidint amb el seu desè aniversari. Venim d’una temporada d’estiu de Catalunya Ràdio que, per primera vegada, ha projectat com a generalista continguts culturals fins aleshores restringits a l’àmbit digital d’iCat. Aquestes finestres iCat a l’antena de Catalunya Ràdio han permès que la música, els llibres, el teatre, el cinema, la fotografia, etc, hagin centrat la proposta de programes que han causat bon impacte com Interferències de Montse Virgili, i que d’altres com El suplement amb Roger Escapa hagin mantingut la seva aposta cultural els caps de setmana d’estiu.
Una de les conquestes dels últims anys a Catalunya Ràdio és que la cultura formi part dels continguts transversals de la programació. La cultura hi és a pertot, no queda limitada a espais concrets, tot i que, a més, l’emissora ofereix programes culturals específics i de referència. Això és mèrit de totes les direccions i de tots els professionals de la casa, i no esdevé cap novetat com tampoc és revolucionari que l’emissora generalista tingui programes informatius o esportius. En l’etapa actual, hem posat l’èmfasi en la importància de concebre la nostra oferta com una bona proposta de continguts al marge de les franges horàries o del format rígid dels programes clàssics. És per això que la distribució de seccions i espais culturals destaca actualment més enllà de formar part o no d’un programa monogràfic.
Els dos programes més escoltats de Catalunya Ràdio, El matí i El suplement, han estrenat temporada amb dos fitxatges de primer nivell vinculats a la cultura, les lletres i la literatura. El matí de Catalunya Ràdio ha incorporat Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a l’històric Lecturàlia de l’escriptor Màrius Serra. El programa de Mònica Terribas manté seccions com l’Entreparaules amb l’escriptor i filòleg Ramon Solsona; l’Enigmàrius, que compleix 10 anys; el Dos a la cartellera, amb Àlex Gorina i Jaume Figueras sobre cinema, teatre i novetats musicals; i el Deixa que soni, de tendències musicals amb Miqui Puig, Guillamino i Blai Marsé, una novetat d’aquesta temporada.
El suplement de Ricard Ustrell, el programa líder del cap de setmana i un dels puntals estratègics de Catalunya Ràdio, participa de la idea que la cultura és una aposta estructural. Aquest any incorpora el col·laborador especialitzat en literatura David Guzmán i el dramaturg Joan Ollé per a un espai dedicat a jocs literaris. A més, El suplement recupera aquesta temporada el gènere de la radionovel·la, potenciant el teatre a la ràdio, sota l’autoria de l’escriptor Roc Casagran. Aquest és un dels pocs programes de la ràdio generalista que fa divulgació de la música clàssica amb Albert Galceran i Pedro Pardo, i el mateix programa s’obre a una finestra iCat amb el músic Lluís Galvadà. Hi ha una secció de retòrica, Els sofistes, en què dos convidats, molts d’ells escriptors, defensen postures diferents amb l’art de l’oratòria. Les arts escèniques també hi seran presents amb Àngel Llàcer, que cada setmana es farà acompanyar d’un actor per representar una peça teatral en directe.
Aquesta temporada incorporem Popap, de Mariola Dinarès, un programa diari d’una hora sobre tendències musicals i culturals i cultura digital en general. La tertúlia de l’escriptora Empar Moliner al Catalunya Migdia d’Òscar Fernández, tindrà entre els seus col·laboradors intel·lectuals, escriptors i periodistes, que parlaran d’actualitat però també de cultura. La novetat de les tardes, Estat de Gràcia, amb un comunicador sensible a la cultura com Roger de Gràcia, es basa en seccions i col·laboradors d’aquest àmbit, i pretén defugir la dependència de l’agenda informativa pura i dura. És un programa de tres hores diàries i dedica un ampli espai a la cultura, en particular a les recomanacions literàries. El debat sobre els continguts culturals a Catalunya Ràdio s’ha produït abans que l’audiència hagi pogut escoltar la primera edició de Biblioteràpica, un espai de David Guzmán amb recomanacions setmanals “per gastar menys diners en medicaments i més diners en literatura”. A tot això cal afegir-hi l’espai de l’escriptora Sílvia Soler dedicat a divulgar el procés creatiu d’artistes de diverses disciplines, i l’espai musical la Filharmònica conduït per Joan Pau Chaves i Pep Blay.
L’informatiu ‘Catalunya Vespre de Kilian Sebrià inclou un espai de crítica musical amb Blai Marsé, un espai de recomanacions literàries diari, i cobreix diàriament les estrenes de teatre, concerts i presentacions de llibres a Catalunya. Els informatius de Catalunya Ràdio, com no podia ser d’una altra manera, dediquen recursos i talent a transmetre el pols cultural del país, i fem el millor seguiment informatiu de l’activitat cultural.
Un programa històric de la casa (29 anys) com La nit dels ignorants 2.0 amb Xavier Solà aposta pel coneixement i afronta els temes culturals sense temors. La finestra indiscreta, d’Àlex Gorina, complirà 30 anys com a referència en el món de la cultura la nits dels divendres. I L’audiovisual és el programa de Gorina les nits de dissabte especialitzat en el món de la música de cinema i el món de l’espectacle, tant cinematogràfic com teatral.
El cap de setmana Catalunya Ràdio ofereix continguts i programes propis d’una ràdio pública, amb Mans, de Quim Rutllant i Ester Plana, un programa de 3 hores i mitja entre dissabte i diumenge que ha esdevingut referent de la cultura popular; l’En guàrdia, d’Enric Calpena, dedicat per quinzena temporada consecutiva a la divulgació històrica; Geografia humana de Maite Sadurní, descobridora de nous grups de l’escena catalana; A deshora de Magda Llurba; i les quatre hores entre les nits de dissabte i diumenge amb els programes d’iCat Pista de fusta de Miqui Puig, El celobert de Lluís Gavaldà, Delicatessen d’Albert Puig, Bonus cracks de Guillamino & New Raemon, i Songhunter de Raül Hinojosa.
El proper dilluns, 5 de setembre, iCat.cat estrenarà temporada, ampliant a dues hores diàries el programa Els experts, d’Albert Miralles i Roger Seró, amb una presència rellevant de la crítica literària; i posant en valor la nova periodicitat diària del programa d’actualitat musical Independents, presentat per Josep Martín. I el 12 de setembre, Catalunya Música estrenarà una temporada especial, la del seu 30è aniversari, amb una reformulació per fer la música clàssica i contemporània més propera a la ciutadania.
Aquests dies s’ha produït un debat saludable a l’entorn de l’etiqueta #onéslacultura. Honestament, creiem que #CatRàdioÉsCultura i que la cultura és aquí.
Dedicada a Catalunya Ràdio
Per obertament decebut el 2 de setembre de 2016 a les 12:05
distingit Sr Godillo.No m'agrada que les emissions del matí comencin amb un editorial o comentari encara que pugui coincidir moltes vegades.No m'agraden les musiquetes que acompanyen els butlletins horaris(la imatge de frivolitat és total).Mo m'agrada la barreja de notícies, informacions i opinions.A Deutschlandfunk per exemple,una autèntica ràdio nacional la qual escolto assíduament,distingeixen les notícies en les quals solament parla el locutor,les informacions a on s'escolten polítics i els directes i les opinions.Tot clarament separat.No m'agrada tant i tant esport a l'emissora dirà "nacional de Catalunya" M'Embafa.No m'interessa.No m'agrada que cap programa impedeixi o talli un butlletí horari.Tants tertúlia cansa.Sóc un gran consumidor de ràdio (europeu sobre tot).Malauradament aquesta Catalunya Radio no m'interessa gaire!Tant de bo tinguéssim uns ràdio nacional de Catalunya!
i si relativitzem una mica?
Per Anònim el 31 d'agost de 2016 a les 17:50
Un amic editor em va comentar que havent enviat un llibre a diverses emissores (era una biografia que tenia molt de morbo) l'autor va haver d'anar d'emissora en emissora sense parar i algun diari li va dedicar doble plana però a Catalunya Ràdio tot i insistir-hi ni cas. Ah! Al programa d'en Clapés el van tenir tres quarts d'hora. És casualitat que RAC1 a la tarda tingui el doble d'oients que Catalunya Ràdio? Potser que ens ho fem mirar. Esperarem aquesta nova graella que ens anuncien serà tan i tan bona... | 0.890325 | curate | {"ca": 0.9967216697628675, "it": 0.0029504972134192986, "pt": 0.0003278330237132554} | https://www.naciodigital.cat/opinio/13671 |
cawac_ca_20200528_8_135758 | Calma a Palau
La Zarzuela assegura no sentir-se extorsionada per Torres
Política > 09-05-2012 > 00:00
PILAR SANTOS<BR/>MADRID
La Casa del Rei no se sent pressionada per l'advocat de Diego Torres, exsoci d'Iñaki Urdangarin, i la possibilitat que surtin a la llum més correus electrònics que suposadament impliquen Joan Carles i Cristina en el cas Nóos. A les preguntes d'una periodista que va utilitzar la paraula «extorsió» , un portaveu de la Zarzuela hi va respondre ahir amb una negativa. Aquesta font va afirmar que «no té constància» que la Casa del Rei estigui sent objecte d'amenaces.
«Només tenim constància del que l'advocat de Torres presenta davant del jutge» , va afirmar el portaveu del cap de l'Estat en referència a la carta que el lletrat va enviar el dia 3 al jutge negant haver exercit cap tipus de pressió «directa o indirecta» per obtenir un tracte de favor per al seu defensat. Aquest portaveu de la Zarzuela va fer aquestes declaracions mentre aguantava amb la mà aquesta missiva i una altra, enviada ahir també al jutge, en què l'advocat de Torres nega que aquest hagi demanat 10 milions d'euros a canvi de no fer públics aquests correus electrònics, en referència a una informació d' El Mundo .
La investigació al duc de Palma i la polèmica per la cacera de luxe a Botswana, on el Rei es va trencar el maluc, ha obligat la Zarzuela a accelerar la política de transparència que l'any passat, tímidament, va començar a posar en marxa amb la publicació del desglossament pressupostari de la Casa del Rei, uns comptes que, per cert, no patiran una altra tisorada del 15%, tal com demanaven diversos grups al Congrés.
Ara, en una nova fase d'aquesta obertura a la societat, la institució està decidint els criteris que utilitzarà a partir del juliol per informar l'opinió pública i les institucions sobre els viatges privats i oficials de la família reial. Per exemple, ¿de quins viatges privats s'informarà?, ¿a qui afectarà: els Reis sols o també els viatges del Príncep i les infantes?, ¿com es comunicaran aquests desplaçaments al Govern?, ¿per escrit? En resum, una llista de criteris que han d'ajudar a fer una Casa del Rei una mica més transparent (ja se'n veurà l'abast) i evitar malentesos com el que van protagonitzar amb el Govern quan, durant dies, no va quedar clar si l'Executiu sabia o no que el Rei se n'havia anat a caçar elefants en una de les setmanes més crítiques per a l'economia.
Reaparició del Monarca
El cap de l'Estat, per la seva part, continua amb la rehabilitació i, mentre realitza tasques de despatx, ahir es va saber que reapareixerà en un acte fora de la Zarzuela el 2 de juny, amb motiu del Dia de les Forces Armades.
El Príncep assumirà alguna de les seves activitats, com l'assistència a la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça. La Zarzuela no tem que els habituals xiulets i esbroncades al Monarca siguin especialment sonors per la polèmica de la cacera i, a sobre, recaiguin en l'Hereu. «[Aquests xiulets] són contra Espanya, la bandera, la Corona. No tenen res a veure amb aquesta situació particular», va respondre el portaveu de la Casa del Rei. Un mal trago, en tot cas, que li tocarà viure al Príncep, que segueix mantenint-se en un discret segon pla. | 0.872287 | curate | {"en": 0.004037267080745342, "pt": 0.017701863354037266, "ca": 0.9711180124223603, "sv": 0.007142857142857143} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/calma-palau-1761454 |
mc4_ca_20230418_6_611057 | Meritxell Benedí: ‘Cal fer tots els esforços possibles per visualitzar el gran paper històric de les dones’
La historiadora ofereix a Guissona la xerrada ‘Les dones en la memòria històrica’
La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de Guissona va organitzar el passat divendres la xerrada ‘Les dones en la memòria històrica’, a càrrec de la historiadora Meritxell Benedí, experta en gènere, immigració i polítiques públiques i actualment directora general de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
L’acte va ser presentat per Josep Esquerra, candidat a l’alcaldia d’ERC a Guissona per a les properes eleccions municipals del 26 de maig, qui va introduir el tema posant algunes particularitats locals com a exemple, remarcant que a Guissona no hi ha hagut mai cap alcaldessa, que la primera dona regidora, Ester Roca, no va ser escollida fins el 1999 i que en el nomenclàtor de carrers, ‘de gairebé un centenar de carrers i indrets de Guissona, només n'hi ha 4 dedicats a personatges femenins, totes elles figures religioses; en canvi, n'hi ha 18 dedicats a homes: 2 presidents de la Generalitat, 6 figures religioses, 6 personatges il·lustres i 4 poetes’. Per a Josep Esquerra, aquestes particularitats són ‘segurament un fidel reflex de la realitat’ i confirmen que al llarg de la història, el paper de la dona s’ha vist invisibilitzat.
Meritxell Benedí, va remarcar que la memòria històrica ordena els fets que han esdevingut i que ha silenciat i invisibilitzat les dones perquè ‘les tasques de les dones no es consideren importants’. La historiadora va destacar que la II República va suposar per a les dones ‘un espai de llibertat, doncs es va aconseguir el dret a vot, a l’avortament, al divorci, accés a la formació o reconeixement en igualtat de condicions del seu espai al mercat de treball’. Malauradament, va continuar, ‘la repressió franquista va ser encara més dura que amb els homes, perquè a la repressió política se’ls afegia la repressió personal: se’ls negaven les seves aspiracions vitals’. Benedí va remarcar que el franquisme i la moral nacional-catòlica, van restringir les dones ‘a fer el paper de bones esposes i mares, a les que s’atribuïa la domesticitat, la reproducció, la cura dels marits i els fills i filles, mentre se’ls negava determinades feines, el dret al seu propi cos, a la participació política’.
Meritxell Benedí va voler deixar clar que cal fer tots els esforços possibles per visualitzar el gran paper històric de les dones i que al parlar de memòria històrica des una perspectiva de gènere ‘no fem res més que ressituar les dones en un espai que és el que els hi pertoca i fer visibles les experiències, les presències i les trajectòries de les dones al llarg de la nostra història i de la nostra memòria’. | 0.860923 | curate | {"ca": 1.0} | https://segarratv.cat/ca/turisme/segarratv/societat/45991/meritxell-benedi-cal-fer-tots-els-esforos-possibles-per-visualitzar-el-gran-paper-historic-de-les-dones/2928.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_14534 | Esborrat
Sheila escrigué: Dominique VennerTambé conegut com a "Sr. Syphilis" | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_528443 | La defensa de l'home subratlla la "brutalitat" de les càrregues que recullen fotografies i vídeos
2 min. Barcelona 20/02/2019 13:22
651x366 Una imatge del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 / PERE VIRGILI CRISTINA CALDERER Una imatge del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 / PERE VIRGILI CRISTINA CALDERER
Enric Sirvent, l'home que va patir un atac de cor en una de les càrregues policials de l'1-O a Lleida, ha declarat aquest dimecres i ha pogut identificar tres dels agents de la Policia Nacional que van carregar contra les persones que pretenien votar en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
El jutjat d'instrucció número 4 de Lleida ha iniciat aquest dimecres la fase d'instrucció arran de la denúncia presentada per Sirvent contra diversos agents de la Policia Nacional per les lesions que va patir durant les votacions del referèndum independentista. Durant la declaració, en què només han intervingut el jutge i l'acusació particular, la víctima ha pogut identificar tres agents de la Policia Nacional gràcies a les proves documentals –fotografies i vídeos.
L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, present en aquesta causa com a codefensa amb l'acusació particular, encapçalada per l'advocada Anna Llauradó –de la plataforma d'Advocacia per la Democràcia–, ha assegurat que la prova documental que obre les actuacions és "contundent". Segons ha subratllat, la prova mostra la "brutalitat" de les lesions que va patir Sirvent, com el trencament de costelles i diversos hematomes produïts per les puntades de peu d'un agent.
Malgrat que la investigació, un any i mig després dels fets, encara està en una fase molt inicial, els advocats de l'acusació particular manifesten que els fets podrien tipificar-se com un delicte de lesions amb agreujant d'odi i omissió del deure d'auxili. L'advocada Anna Llauradó ha considerat que els agents no van actuar amb la rapidesa i celeritat necessària davant la gravetat dels fets.
Alonso-Cuevillas ha asseverat que s'han identificat tres agents, un d'ells "clarament" per la cara i el número d'identificació, cosa que ha sentenciat que juguen "en camp contrari" i en són "conscients".
D'altra banda, Alonso-Cuevillas, que també defensa l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha informat que Puigdemont ha mostrat aquest dimecres el seu suport a Enric Sirvent, que aquest mateix matí ha rebut una trucada de l'expresident per enviar-li el seu "suport i una forta abraçada". També s'ha sumat al seu suport l'exconseller de Salut Antoni Comín, segons aquest lletrat.
Finalment, i preguntat l'advocat de Puigdemont sobre la seva possible inclusió en les llistes de cara a les eleccions europees, ha dit: "Soc advocat, m'agrada la meva feina i no em va malament, però si es creu que la meva contribució pot ajudar per denunciar en el cor d'Europa la situació que estem vivint a Espanya doncs estic a la seva disposició". | 0.878439 | curate | {"ca": 0.988815099615519, "eo": 0.0020971688220901784, "pt": 0.009087731562390773} | https://www.ara.cat/societat/votant-1-O-patir-infart-Lleida-identifica-tres-policies-carregues_0_2183781727.html |
crawling-populars_ca_20200525_23_17621 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons
Àlbum. 2010
Tens més informació sobre aquest grup? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
23 de maig 2018, 17:00h
Els dies 22 i 23 de juny se celebraran els concerts que combinaran grups de renom amb formacions del territori com La Cosa Nostra, Lo Pardal Roquer o Fa1na
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0.583704 | curate | {"ca": 0.9921414538310412, "fr": 0.007858546168958742} | : /grup/caracola |
oscar-2301_ca_20230418_5_30630 | A la Secció de Contractació de l'Ajuntament de Palma de Mallorca, Plaça Santa Eulàlia 9- 4t., de 09'00 a 14'00 hores en dies hàbils dins el termini assenyalat a la presentació d'ofertes.
Obertura d'Ofertes:
Dia 26/09/2016 a les 9,00 hores al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma, Plaça de Cort 1, 1r.
Les proposicions seran avaluades pel comitè d'experts format per: Margalida Munar Munar, pedagoga, Educació i esports; Cristina Alises, García, psicòloga, Igualtat, joventut i drets cívics i Sebastià Lladó Alemany, cap de secció de departament Assistencial de la Policia local.
Data de Publicació al BOIB:
30/08/2016
Url Publicació al BOIB:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10542/584535/seccio-de-contractacio-anunci-per-a-la-licitacio-d
Dades específiques En fase de valoració
Data de Publicació al Perfil del Contractant:
31/05/2017
Valoració:
Licitadors:
CIAC - FORMACIÓ I GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS SL
ESTUDI 6 GESTIÓ SOCIOEDUCATIVA SL
ESPIRAL ENTITAT PRESTADORA DE SERVEIS A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT
ASSOCIACIÓ AMÉS
LIREBA SERVEIS INTEGRATS SL
Obertura pública en Mesa de Contractació de dia 26 de setembre de 2016.
La Mesa ha donat compte de l'obertura del sobre A resultant que l'empresa ESPIRAL ENTITAT PRESTADORA DE SERVEIS A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT no ha esmenat les deficiències dins el termini reglamentariament concedit, per la qual cosa la Mesa acorda elevar a l'òrgan de contractació la proposta d'exclusió d'aquest licitador.
A continuació ha procedit a l'obertura dels Sobres B amb la Proposició tècnica relativa als criteris avaluables mitjançant judicis de valor dels licitadors admesos i la presidenta ha donat compte del contingut.
Les proposicions s'han tramés al comitè d'experts designat a l'efecte per a informe.
La Mesa de Contractació, en sessió interna de dia 7 d'abril de 2017 ha acceptat l'informe tècnic relatiu als criteris de valoració quantificables mitjançant judicis de valor (Sobre B), emès pel comitè d'experts designat a l'efecte, i ha acordat convocar per al proper dia18 d'abril de 2017, a les 9 h, al Saló de Sessions, una Mesa de Contractació on es donarà compte del resultat de l'informe abans esmentat i dels licitadors exclosos, si s'escau.
A continuació es procedirà a l'obertura pública dels Sobre C, amb la proposició econòmica i proposició tècnica relativa als criteris avaluables mitjançant fórmules, dels licitadors admesos.
Obertura pública en Mesa de Contractació de dia 18 d'abril de 2017.
La Mesa ha donat compte del resultat de l'informe tècnic dels sobres B, emès per la comissió tècnica designada a l'efecte i de la proposta d'exclusió de les empreses ASSOCIACIÓ AMES i LIREBA SERVEIS INTEGRATS SL per no haver assolit la puntuació mínima exigida als Plecs.
A continuació s'ha procedit a l'obertura dels sobres C amb la proposició econòmica i proposició tècnica relativa als criteris avaluables mitjançant fórmules dels licitadors admesos.
Les ofertes s'han tramès al servei de Benestar i Drets Socials perquè apliqui els criteris previstos a l'apartat B del Quadre de criteris d'adjudicació del contracte.
La Mesa de Contractació, en sessió interna de dia 29 de maig de 2017, ha acceptat l'informe de la comissió tècnica en qual s'han aplicat els criteris previstos a l'apartat B del Quadre de criteris d'adjudicació del contracte.
A l'apartat "documents" que trobareu a la vostra esquerra d'aquesta pàgina teniu a la vostra disposició els informes i/o quadre de valoració relatius a aquest contracte.
Dades específiques Adjudicacions i formalitzacions
Data de Publicació al Perfil del Contractant:
31/07/2017
Adjudicatari:
ESTUDI 6 GESTIÓ SOCIOEDUCATIVA SL
NIF: B-07526007
Formalització del contracte:
La formalització del contracte no es podrà efectuar abans què transcorrin quinze dies hàbils des que es trameti la notificació de l'adjudicació als licitadors i candidats.
Data d'adjudicació JG:
26/07/2017
Preu de l'adjudicació:
Segons plecs i la seva oferta econòmica de 13.09.16, per import de 443.591,30€ IVA inclòs (403.264,82 € més 40.326,48 € d'IVA) i preu per sessió de 26,25 € IVA inclòs, per a 20 mesos de contracte.
Dades específiques Devolucions de garanties
Informació
Per accedir a la DOCUMENTACIÓ TÈCNICA I ADMINISTRATIVA NECESSÀRIA PER LICITAR, s'han de seguir les següents instruccions: | 0.728611 | curate | {"ca": 0.9338686820973076, "fr": 0.004487482286254133, "it": 0.010155880963627776, "es": 0.045583372697213034, "en": 0.005904581955597544} | https://perfilcontractant.palma.cat/portal/PALMA/contratante/pc_contenedor2.jsp?seccion=s_fcontra_d4_v1.jsp&contenido=95467&tipo=10&nivel=1400&codResi=1&language=ca&codMenu=2435 |
oscar-2201_ca_20230904_9_167114 | Som els nens i nenes de 1r EP, i us volem explicar el projecte de comprensió que tenim en marxa aquest primer trimestre.
Porta per títol "Volta volta!" (encara no sabem per què, però ja ho comencem a sospitar...), i estem treballant diferents continguts com: els planetes, els dies de la setmana, els mesos de l'any, les estacions...
Voleu saber com?
Primer de tot, vam rebre un vídeo d'un extraterrestre que ens deia que al seu planeta sempre era de dia, i aquí es feia fosc. I també que al seu planeta sempre feia calor. Per què a la Terra de sobte cau aigua del cel?
Així que ràpidament ens vam posar a investigar! Primer de tot, vam fer la rutina de pensament "Veig - Penso - Em pregunto".
Vam conèixer els planetes del Sistema Solar. Vosaltres també els podeu aprendre amb el següent vídeo:
SISTEMA SOLAR
També hem après que la Terra dona voltes sobre ella mateixa (moviment de rotació) i al voltant del Sol (moviment de translació).
MOVIMENTS DE LA TERRA
Vam pintar el Sistema Solar amb aquarel·les. Ens va quedar molt bonic!
També estem aprenent els dies de la setmana, els mesos de l'any i les estacions. Aquí les podeu trobar:
Aquí us deixem també uns jocs per practicar:
DIES DE LA SETMANA
DIES I MESOS
Us seguirem informant del progrés del nostre projecte, doncs l'activitat final de projecte... té molt bona pinta! !
Publicat per Raquel Monlleó a 12:36 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 15 de maig de 2019
Treballem els plurals!
Els nens i nenes de 2n estem repassant els plurals.
És una norma ortogràfica que vam aprendre a 1r, i que hem d'acabar de consolidar d'allò més bé.
Per tal de poder practicar a casa amb l'ordinador, us deixem uns enllaços que segur són del vostre interès, perquè jugant també s'aprèn!
Plurals 1
Plurals 2
Publicat per Raquel Monlleó a 10:39 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 11 de maig de 2019
Enganxa't a Reus! - Projecte de comprensió 2n
Els nens i nenes de 2n hem realitzat el projecte "Enganxa't a Reus!"
Durant el segon trimestre, hem après moltes coses sobre la nostra ciutat, Reus. Voleu saber com? Seguiu llegint!
Tot va començar amb la història del Pere i la Cori, dos nens que sobrevolaven Reus damunt d'un tren anomenat Carrilet i acompanyats del follet Ganxet. Però... per què els nens es deien precisament Pere i Cori? I d'on ve el nom de Carrilet? I que el follet es digués Ganxet... era casualitat? De seguida ens vam posar a investigar coses sobre la nostra ciutat!
Primer de tot, vam fer la rutina de pensament "Penso - m'interesso - investigo" per conèixer què és el que sabem sobre Reus i què volem aprendre. Fet això, vam començar a investigar.
Ens va arribar una carta de l'àvia del Pere i la Cori, que ens deia que volia canviar de casa però no sabia si anar a viure a un poble o a la ciutat de Reus. Per tal d'ajudar-la, vam fer la destresa de pensament "Comparo i contrasto" entre un poble i una ciutat per treure'n les nostres conclusions.
Després d'enviar-li els nostres resultats de la destresa, l'àvia ens va dir que havia decidit viure a Reus. Així doncs, vam organitzar-nos en tres rutes diferents per aprendre tot el que poguéssim sobre la nostra ciutat. A més a més, vam barrejar-nos entre tots els alumnes de les tres classes, que divertit!
- Ruta municipal: en aquest espai vam aprendre tot el referent a la comarca i la província on es troba Reus, l'Ajuntament, la funció de l'alcalde i els regidors, els serveis públics, els edificis més importants, etc.
- Ruta modernista: com tots sabeu, Reus és una ciutat modernista, així que en aquest espai vam conèixer què és el Modernisme i les seves característiques, així com els seus representants més importants. Fins i tot ens vam animar a fer trencadissos!
- Ruta cultural: Reus és una ciutat molt rica culturalment, així que en aquest espai vam conèixer les nostres tradicions: els nostres patrons, la Festa Major, el seguici festiu... Vam dissenyar la nostra disfressa per Carnaval, on ens vam vestir d'àligues de Reus, ens vam animar a dibuixar gegants, etc. També vam aprendre curiositats sobre alguns dels fills il·lustres de Reus més importants.
Per acabar de conèixer del tot bé la nostra ciutat, vam fer un Tomb per Reus acompanyats d'una guia que ens va ensenyar l'Ajuntament, la Prioral de Sant Pere i el campanar. Va ser una sortida fantàstica!
Per finalitzar el nostre projecte, vam elaborar uns lapbooks on vam deixar per escrit tot el que havíem après sobre la nostra ciutat. Després, ens els vam autoavaluar.
Però el més divertit de tot, va ser poder representar una obra de teatre que tractava d'uns extraterrestres que visitaven la nostra ciutat i aprenien moltes coses. L'obra es deia "Algun dia tornarem a Reus" i ens ho vam passar súper bé fent d'actors i d'actrius! Un bon final per al nostre projecte.
Visca Reus!
Publicat per Raquel Monlleó a 11:43 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Projectes
dijous, 24 de gener de 2019
Trepitja'm fort - Projecte de 1r
Tot va començar quan a l’escola ens va arribar un paquet pels alumnes de 1r. Una petita caixeta amb un llapis de memòria a dins. Era un vídeo de l’avi Tonet demanant-nos ajuda per a la verema! Però què és això? Com el podem ajudar nosaltres?
Després de veure el vídeo amb la rutina de pensament Veig – Penso – Em pregunto ens vam començar a fer les primeres preguntes per tal de poder investigar i vam descobrir que ja sabíem algunes coses sobre la verema!
Més informació »
Publicat per Alba Nieto a 20:02 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 14 de gener de 2019
COPLAIN - Projecte de comprensió 2n EP
Hola de nou! Després d'uns dies de vacances, els nens i nenes de 2n EP us volem explicar el projecte de comprensió que vam fer durant el primer trimestre, i que porta per títol: COPLAIN
Per començar, les mestres ens van posar el títol a la pissarra i durant els dies que durés el projecte havíem d'intentar esbrinar-ne el significat.
El projecte va començar amb la lectura del conte "El llit màgic". A partir d'aquí, vam explicar de viatges que havíem fet durant l'estiu i ens van proposar convertir-nos en guies turístics de paisatges.
Seguidament, vam fer la rutina de pensament PENSO - M'INTERESSO - INVESTIGO per tal de conèixer què sabem i què volem saber sobre els paisatges i com ho investigaríem.
A partir de dues imatges, una d'un paisatge rural i una altra d'un paisatge urbà, vam fer la destresa de pensament COMPARA I CONTRASTA, per poder veure'n les semblances i diferències. Vam portar imatges de diferents paisatges (muntanya, plana i costa) i les vam classificar.
També vam aprendre les característiques dels paisatges de costa i d'interior a través de diferents jocs.
Aquí us deixem un enllaç per seguir repassant:
El relleu de Catalunya
És important saber com cuidar la natura i els paisatges, així que vam dedicar unes sessions a prendre consciència sobre l'impacte de les persones en els paisatges.
Una activitat molt divertida va ser representar el nostre paisatge preferit (interior o de costa) amb plastilina en una fullola. Va ser molt entretingut i, a més, vam acabar d'aprendre el vocabulari treballat!
I, per tal de convertir-nos en guies turístics experts del tot, vam aprendre a descriure paisatges tot seguint l'ordre correcte. Aquí us en deixem una mostra.
Ha estat un projecte molt divertit! !
Ah!! I voleu saber què vol dir COPLAIN? ?
CO: costa , PLA: plana, IN: interior
Ja estem esperant a veure quin serà el proper projecte!
Publicat per Raquel Monlleó a 14:01 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 12 de novembre de 2018
Taller - Contes de mil maneres!
Benvinguts de nou al blog de cicle inicial! En aquesta ocasió, us volem explicar l'activitat "Taller: Contes de mil maneres" que ja hem començat.
Aquesta activitat la fem tots els nens i nenes de 1r i 2n d'EP, l'últim divendres de cada mes, durant la mitja hora de lectura.
Ens barregem i anem amb diferents mestres a fer una activitat diferent de lectura. Voleu saber quins són els tallers que ens esperen al llarg del curs?
Rínxols d'or.
Pintacontes.
Els titelles trapelles.
Endevina endevinalla.
Scrabble.
Quin conte és?
Han caçat la lluna.
What the ladybird heard.
La caputxeta lectora.
Room on the broom.
The rainbow fish.
Bufar i fer ampolles.
Ens ho passarem genial llegint de maneres diferents!
Publicat per Raquel Monlleó a 13:47 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
diumenge, 10 de juny de 2018
Manyanet on tour! - Projecte de comprensió 1r EP
Durant aquest tercer trimestre, els nens i nenes de 1r EP hem dut a terme un projecte de comprensió que porta per nom: "Manyanet on tour!"
Amb aquest projecte, hem treballat els mitjans de transport, els itineraris i els viatges. A punt per les vacances!
El projecte va començar amb la visita d'en Roc, un treballador d'una agència de viatges que buscava noves idees per oferir als seus clients. El Roc ens va fer la proposta d'organitzar nous itineraris per poder-los presentar a la seva agència, i vam acceptar!
Així doncs, al llarg del curs hem après moltes coses sobre els mitjans de transport, els mitjans de comunicació, els itineraris, els díptics... tot mitjançant les intel·ligències múltiples i el treball cooperatiu. A més, hem utilitzat els iPads per buscar informació i tot!
També hem fet rutines de pensament sobre els mitjans de transport i comunicació i la destresa "Comparo i contrasto" entre una TV i un diari.
Finalment, amb tot el que hem après i amb l'ajuda dels nostres pares i mares, en grup hem preparat una destinació i un itinerari d'un viatge per poder presentar-li al Roc. La veritat és que han sortit molt bones idees! Li agradaran? Aquí us en deixem unes fotos i un vídeo.
Publicat per Raquel Monlleó a 19:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Projectes
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Enllaços d'Interès
Manyanet Reus
Blog Pastoral
Blog Educació Infantil
Blog Cicle Mitjà
Blog Cicle Superior
Blog Ciències
Blog Llengües
Total de visualitzacions de pàgina:
Arxiu del blog
▼ 2020 (1)
▼ de novembre (1)
Projecte "Volta volta!"
► 2019 (4)
► de maig (2)
► de gener (2)
► 2018 (7)
► de novembre (1)
► de juny (1)
► d’abril (1)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (1)
► 2017 (12)
► de desembre (5)
► d’octubre (1)
► de setembre (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► de març (1)
► de febrer (1)
► de gener (1)
► 2016 (14)
► de desembre (2)
► de novembre (8)
► d’octubre (4)
Reservats tots els drets al col·legi Pare Manyanet de Reus. Tema Picture Window. Imatges del tema creades per diane555. Amb la tecnologia de Blogger. | 0.674229 | curate | {"ca": 0.9261677087164398, "pt": 0.01305627068775285, "es": 0.016274365575579257, "en": 0.021239426259654283, "fr": 0.010481794777491725, "ia": 0.0033100404560500183, "it": 0.0022986392055902903, "eo": 0.001195292386906951, "hu": 0.0009194556822361162, "cs": 0.003861713865391688, "de": 0.001195292386906951} | https://inicial.reus.manyanet.org/ |
macocu_ca_20230731_9_274430 | Descripció detallada de les instal·lacions en què es faci constar expressament el sistema de tractament de l'aigua Informe sobre la previsió d'aforament màxim Descripció del servei de salvament i socorrisme d'acord amb l'aforament previst Descripció de tots els punts i activitats generadors o possibles generadors de risc, i dels sistemes d'autocontrol que s'aplicaran per garantir la seguretat de les persones usuàries; d'acord amb l'article 28 que es transcriu al final Proposta de normes de règim intern i indicació dels mitjans que s'utilitzaran per posar-les en coneixement de les persones usuàries | 0.738115 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_589132 | Canal 3/24 – Ramon Ciércoles
L’objectiu del canal 3/24 és emetre informació en directe i programes informatius d’actualitat. Conjuntament amb TV3, emet els informatius Telenotícies Migdia i Telenotícies Vespre. La fórmula és informatius de mitja hora que inclouen informació meteorològica, esports i trànsit (a primera hora del matí), a més de connexions amb la Borsa de Barcelona. El butlletí informatiu que s’emet a les 20:15 fins a les 20:30 i el de les 00:05 fins a les 00:30 es dedica exclusivament als esports. De les 08:00h fins a les 10:15h pel 3/24 s’emet els programa Els matins de TV3 de Josep Cuní i Helena Garcia Melero.
Logo 3/24
A més de les notícies, es realitzen diàriament entrevistes sobre temes d’actualitat, i s’emeten de nou programes informatius de TVC com ara 30 minuts o Valor afegit. A més, hi ha petits espais monogràfics dedicats a noves tecnologies, el medi ambient, “món” (repàs de l’actualitat internacional), “comarques” (sobre l’actualitat d’arreu del territori català) o cultura.
Des del 5 d’octubre de 2009 s’hi emet una roda informativa en aranès per tot Catalunya, presentada per Ares Riu.
Ha estat el primer canal informatiu de l’estat espanyol en emetre les 24 hores en format 16:9, des del dimarts 2 de febrer del 2010. Des del 10 de gener de 2011 ofereix l’emissió en directe del Telenotícies vespre amb traducció simultània a la llengua de signes catalana.
Segueix @324cat al Twitter
Posted in Informatius, Tècnic de soTagged ciercoles, Ramon Ciércoles, RCiercoles, Tècnic de so, Televisió, Tv
Anterior Electra
Següent Glengarry Glen Ross | 0.803838 | curate | {"es": 0.017891373801916934, "ca": 0.9661341853035144, "en": 0.01597444089456869} | https://rciercoles.wordpress.com/2003/09/11/canal-324/ |
mc4_ca_20230418_3_676368 | Com es troben unes proteïnes amb les altres per formar complexos de senyalització? - Notícies - IMIM Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques
Un treball dirigit per Jana Selent, coordinadora del grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G del GRIB (IMIM-UPF) i Martha Sommer investigadora de l’Institut de Física Mèdica i Biofísica de la Facultat de Medicina a l'Hospital Charité de Berlín, ha estudiat com els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) i una família de proteïnes anomenades arrestina formen complexos de proteïnes de senyalització intracel·lular. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature Communications.
La família de proteïnes GPCR són unes proteïnes de membrana que estan regulades per una petita família de proteïnes anomenades arrestina. Les GPCR són un tipus de dianes importants per gairebé la meitat dels medicaments receptats avui en dia, ja que participa en molts processos sensorials i neuronals. La formació de complexos amb proteïnes de senyalització intracel·lulars com ara l’arrestina és crucial per a molts processos que tenen lloc en el nostre cos. En aquest context, l'estudi publicat identifica, mitjançant la combinació de simulacions computacionals i espectroscòpia de fluorescència, un nou punt d’ancoratge de l’arrestina a la membrana prèviament desconegut que és clau per a la interacció GPCR-arrestina i per tant de gran importància per a molts d’aquests processos.
Aquest descobriment obre un nou camp d'investigació pel que fa a com la membrana influeix en la formació de complexos de senyalització GPCR-arrestina. Això permetrà poder proposar noves estratègies per modular aquesta important classe de dianes farmacològiques. | 0.890507 | curate | {"ca": 0.9661610268378062, "ru": 0.0338389731621937} | https://www.imim.es/noticies/703/com-es-troben-unes-proteines-amb-les-altres-per-formar-complexos-de-senyalitzacio |
mc4_ca_20230418_12_23132 | Llista d'Elo de la FIDE - Uniopèdia, el mapa conceptual
54 les relacions: Aleksandra Kosteniuk, Anish Giri, Anna Muzitxuk, Antoaneta Stéfanova, Aryan Tari, Benjamin Gledura, Bobby Fischer, Daniïl Dúbov, Ding Liren, Escacs, Fabiano Caruana, Federació Internacional d'Escacs, Hikaru Nakamura, Hoang Thanh Trang, Hou Yifan, Humpy Koneru, Ian Nepómniasxi, Illia Nyjnyk, Jan-Krzysztof Duda, Jorden Van Foreest, Ju Wenjun, Katerina Lahnó, Kirill Alekseenko, Levon Aronian, Llista de matxs pel campionat del món d'escacs, Llista de números u de la FIDE, Magnus Carlsen, Maria Muzitxuk, Marie Sebag, Matthias Bluebaum, Maxime Vachier-Lagrave, Michael Adams, Nadejda Kossíntseva, Nana Dzagnidze, Natàlia Pogonina, Pàvel Eliànov, Pendyala Harikrishna, Piotr Svídler, Radosław Wojtaszek, Richárd Rapport, Samuel Sevian, Serguei Kariakin, Sistema de puntuació Elo, Tan Zhongyi, Valentina Gunina, Vassil Ivantxuk, Vesselín Topàlov, Viswanathan Anand, Vladímir Kràmnik, Vladislav Artemiev, ..., Wei Yi, Wesley So, Xakhriar Mamediàrov, 1970. Ampliar l'índex (4 més) » « Shrink índex
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Aleksandra Kosteniuk · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Anish Giri · Veure més »
Anna Olehivna Muzitxuk (Lviv, 28 de febrer de 1990) és una jugadora d'escacs ucraïnesa, que té el títol de Gran Mestre Des de 2004 fins a 2014 va jugar representant Eslovènia.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Anna Muzitxuk · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Antoaneta Stéfanova · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Aryan Tari · Veure més »
Benjamin Gledura (Eger, 4 de juliol de 1999) és un jugador d'escacs hongarès que ostenta el títol de Gran Mestre Internacional des del 2016.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Benjamin Gledura · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Bobby Fischer · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Daniïl Dúbov · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Ding Liren · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Escacs · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Fabiano Caruana · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Federació Internacional d'Escacs · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Hikaru Nakamura · Veure més »
Hoang Thanh Trang (Hanoi, 25 d'abril de 1980) és una jugadora d'escacs hongaresa que té el títol de Gran Mestre des de 2007.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Hoang Thanh Trang · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Hou Yifan · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Humpy Koneru · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Ian Nepómniasxi · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Illia Nyjnyk · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Jan-Krzysztof Duda · Veure més »
Jorden Van Foreest (Utrecht, 30 d'abril de 1999) és un jugador d'escacs neerlandès que té el títol de Gran Mestre Internacional des de 2016.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Jorden Van Foreest · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Ju Wenjun · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Katerina Lahnó · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Kirill Alekseenko · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Levon Aronian · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Llista de matxs pel campionat del món d'escacs · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Llista de números u de la FIDE · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Magnus Carlsen · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Maria Muzitxuk · Veure més »
Marie Rachel Sebag (París, 15 d'octubre de 1986), és una jugadora d'escacs francesa, que té el títol de Gran Mestre des de 2008, i ha estat dos cops Campiona de França.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Marie Sebag · Veure més »
Matthias Bluebaum (Lemgo, 18 d'abril de 1997), és un jugador d'escacs alemany, que té el títol de Gran Mestre des de 2015.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Matthias Bluebaum · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Maxime Vachier-Lagrave · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Michael Adams · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Nadejda Kossíntseva · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Nana Dzagnidze · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Natàlia Pogonina · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Pàvel Eliànov · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Pendyala Harikrishna · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Piotr Svídler · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Radosław Wojtaszek · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Richárd Rapport · Veure més »
Samuel Sevian (Corning - Nova York,26 de desembre de 2000) és un prodigi dels escacs estatunidenc.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Samuel Sevian · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Serguei Kariakin · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Sistema de puntuació Elo · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Tan Zhongyi · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Valentina Gunina · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Vassil Ivantxuk · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Vesselín Topàlov · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Viswanathan Anand · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Vladímir Kràmnik · Veure més »
Vladislav Artemiev (Omsk,5 de març de 1998) és un jugador d'escacs rus que té el títol de Gran Mestre des del 2014 a l'edat de 15 anys, 10 mesos i 11 dies.
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Vladislav Artemiev · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Wei Yi · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Wesley So · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і Xakhriar Mamediàrov · Veure més »
Nou!! : Llista d'Elo de la FIDE і 1970 · Veure més »
Elo FIDE, Llista FIDE. | 0 | curate | {"ca": 0.9516735278324683, "uk": 0.04832647216753177} | https://ca.unionpedia.org/Llista_d'Elo_de_la_FIDE |
cawac_ca_20200528_8_155372 | xmorat
Un grup de persones de l’Associació Jubilats per Mallorca han estat unes hores a Sant Joan repartint fulletons i denunciant la política del Partit Popular en matèria lingüística, econòmica, sanitària, educativa i social. Es tracta de la campanya “Camins contra mentides” i pretén desemmascarar les mentides a partir de les quals el Partit Popular té la pretensió de justificar allò que és injustificable, és a dir, la destrucció dels serveis públics, l’empobriment de capes socials cada vegada més extenses i l’extermini de la cultura d’un poble. Han recorregut ja molts de pobles i han seguit el seu itinerari cap a Sineu. La campanya acaba a Manacor.
Dimarts, el dia de l’aprovació de la modificació de la llei de la funció pública al parlament de les Illes Balears, amb els vots del PP i amb l’oposició de tots els altres grups, es va llegir a la Plaça del Centre el manifest en contra d’aquesta modificació. Aquest manifest, que podeu llegir aquí també es va llegir a tots els pobles de Mallorca.
Aquesta llei modifica la llei de normalització lingüística i permet als funcionaris treballar a la nostra comunitat sense conèixer la nostra llengua. Ens podem demanar a on quedarà el nostre dret a ésser atesos en la nostra llengua i la protecció que es mereix la llengua pròpia, tan malmesa.
Dia 3 de juliol es va celebrar a l’Ajuntament un plenari extraordinari amb temes molt interessants i trascendentals: l’aprovació del pressupost pel 2012 i l’aprovació provisional de les normes subsidiàries. Vegeu el vídeo ampliant aquesta notícia:
El diumenge dia 27 de maig, l’Associació de la Tercera Edat va organitzar un taller d’herbes. La coordinadora del taller va ser la vicepresidenta ,en funcions, Antònia Maiolina i hi varen participar una desena de dones. Les herbes que feren duien els següents ingredients: farigola, herba lluïsa, camamil·la, tarongí, moraduix, fonoll, orenga, pensamí, romaní, menta, una fulla de mandarí , de clementí , de llimonera , de llaurer i de cost. A més de 5 o 7 grans de cafè, un trosset de clovella d’anou verd i de garrova verda; una pelleta de taronja , una de llimona i una cirera. Tot això sense oblidar l’anís o de cassalla segons si volem fer-les seques o dolces; si volem que siguin dolces la mesura seria ¾ d’anís per ¼ de cassalla o bé tot anís. L’aspecte de les botelles és magnífic i de ben segur que el gust també.
Per segona vegada, els pares i mares, alumnes i personal docent i no docent del C.P. Son Juny (Sant Joan – Mallorca) s’han congregat al pati de l’escola per protestar contra les retallades en Educació del govern de José Ramón Bauzá Díaz. Això ha estat dia 22 de maig de 2012.
Aquest pic no hem partit amb cotxe. Des de la plaça hem partit cap al puig de Sant Miquel de Montuïri, guiats i il·lustrats de forma impecable per en Tòfol Pizà. Hem partit cap al camí de Son Garrover, Rafal Aixat, Son Vaquer, Ses Rotes i el Puig. Hem pogut sentir el glosat dels dragons de Son Vaquer, veure la cova d’en Tomàtiga, conèixer detalls dels llocs per on passàvem… i fins i tot jugar a teia dalt del puig. Una excursió ben preparada i aprofitada per petits i grans.
El Col·legi Públic Son Juny s’ha adherit a la campanya de protestes per demostrar la disconformitat amb les retallades a l’educació, sanitat i serveis socials.
Per això, s’ha llegit un manifest a favor de l’escola pública de qualitat i s’ha duit a terme una sonada casserolada en què han participat mestres, pares i alumnes de l’escola. L’acte s’ha fet a l’acabament de les activitats i ha reunit un nombrós grup de persones. | 0.857388 | curate | {"ca": 1.0} | http://melisucre.cat/?author=3&paged=3 |
mc4_ca_20230418_1_652152 | El sotrac de cada temporada - Diari de Girona
El sotrac de cada temporada
El Llagostera, que acumula sis jornades sense guanyar, havia viscut ratxes semblants en els seus anys a Segona B El curs 2011/12 va encadenar 8 partits sense vèncer i va ser cinquè
Lluís Carrillo (d´esquenes) i Oriol Alsina en un entrenament. aniol resclosa
LLAGOSTERA | JORDI ROURA Les sis jornades que acumula el Llagostera sense guanyar (l'última victòria va ser al camp del Barça B el 20 de setembre) han conduït els blaugranes a la zona de descens. La reacció és urgent, però, en qualsevol cas, no es pot dir que la situació sigui nova. En les últimes tres temporades, a Segona B, l'equip blaugrana també havia patit un sotrac de característiques similars, i sempre se'n va acabar sortint. Tant, que l'any passat van assolir l'històric ascens a Segona A i en la campanya del debut a la categoria de bronze del futbol espanyol (2011/12) després d'encadenar les vuit primeres jornades sense guanyar, van ser cinquens, a un punt del play-off, quan es va acabar el campionat.
El Llagostera va ser campió del grup III de Segona B el curs passat i va pujar a la Lliga Adelante però no es va escapar d'estar-se sis partits, una ratxa com l'actual, sense conèixer la victòria. El sotrac, en aquella ocasió, va arribar a la meitat de la segona volta, entre les jornades 29 i 34. L'equip de Carrillo i Alsina es va encallar per culpa dels empats contra Olímpic, Mestalla, Alcoià i Badalona i les derrotes per la mínima a Olot i Tarragona. Un 3-1 contra el Reus va ser la millor medicina per sortir de l'embolic i acabar guanyant aquella lliga en l'última jornada gràcies al triomf sobre l'Elx Il·licità (1-0).
Més profund, i encara més matiner que l'actual, va ser el sotrac amb què el Llagostera va obrir la temporada 2011/12, la del seu debut a Segona B: no van guanyar cap dels vuit primers partits i van haver d'esperar a la jornada 9 (2-0 contra el Terol), per celebrar el primer triomf. Aquell Llagostera va perdre els quatre primers partits de Lliga (davant l'Ontinyent, el Balears, l'Olímpic i el Mallorca B), i molts ja el veien com a clar candidat a tornar a Tercera després de sumar tan sols tres dels primers vint-i-quatre punts en joc gràcies a empats contra Badalona, Saragossa B i Reus. Però vés per on que els blaugranes es van refer i amb una segona volta excepcional van acabar cinquens.
Fa dues temporades el Llagostera tampoc es va escapar de protagonitzar una ratxa de partits sense victòries. Aquella vegada (curs 2012/13) van ser cinc, amb quatre derrotes (Oriola, Nàstic, Badalona i l'Hospitalet) i un empat. Un u de quinze que va coincidir amb el temps amb l'eliminatòria de Copa contra el València i el partit de tornada a Mestalla. Els blaugrana també es van acabar refent i van acabar desens, salvant la categoria amb comoditat. | 0.85458 | curate | {"es": 0.0473984319315752, "ca": 0.9476122594440485, "ro": 0.004989308624376337} | http://www.diaridegirona.cat/ue-llagostera/2014/11/06/sotrac-temporada/695778.html |
macocu_ca_20230731_9_54754 | odi
Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l'efecte que hi ha una part de cert i una altra que...
Això és més seriós del que sembla i no ens ho podem pas agafar com una broma, són ja molts els números de la...
L'odi, del llatí odium, significa, segons el diccionari: Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú, persones o col·lectius. També ho cita com a repugnància...
Publicat: “PP, PSOE, C’s, qualifiquen de 'cop d'estat' al procés independentista iniciat per la societat catalana”. “El PP adverteix que el 21-D no pot...
Senyor. Vostè sap moltíssim més de lleis i justícia que jo, no en va és l'actual ministre del ram i, per tant, té els...
Sé perfectament que adreçar-me a tu és una pèrdua total de temps, així i tot vull fer-ho i vull fer-ho de forma oberta i publica,...
Senyora, Ignoro quins han estat els seus mèrits per ocupar el càrrec que ocupa però, com ha estat escollida per votació, me'n guardaré prou de...
Joseph Goebbels fou ministre de Propaganda i il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler i Canceller d'Alemanya, durant un breu període. Figura clau del...
Latest news | 0.777599 | curate | {"it": 0.0026595744680851063, "ca": 0.9654255319148937, "tr": 0.0062056737588652485, "pt": 0.015957446808510637, "en": 0.00975177304964539} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_168248 | Fa unes setmanes l’Ajuntament de Barcelona (BIMSA) ens ha adjudicat l’encàrrec de l’Estudi de l’estructura de cobriment de la línia de tren en l’Avinguda de Roma. L’objectiu de l’informe és verificar el seu estat de conservació i la seva capacitat […] | 0.712872 | curate | {"ca": 1.0} | https://bcnstructures.cat/tag/llosa/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_135314 | Quan contribueixes a un projecte d'Ulule establert en euros mitjançant la teva targeta de crèdit o de dèbit, se't cobra immediatament. No obstant això, els diners només es transferiran al propietari del projecte si s'assoleix l'objectiu inicial de la campanya.
Si el projecte no ha assolit el seu objectiu a la seva data final, se't reemborsarà automàticament l'import que vas donar per al projecte.
Si la campanya continua en curs, pots cancel·lar la teva contribució, ja sigui per rebre un reemborsament o per canviar l'import de la contribució. | 0.776592 | curate | {"ca": 1.0} | https://support.ulule.com/hc/ca/articles/115000487689-Per-qu%EF%BF%BD%EF%BF%BD-he-rebut-un-reemborsament- |
macocu_ca_20230731_0_305519 | 1/02/2016
L’Ajuntament de Barcelona ha obert un web on es poden consultar les candidatures a síndic/a de greuges de Barcelona. De moment, hi ha dues persones candidates, el senyor Àngel Miret i la senyora Maria Assumpció Vilà, actual síndica. Les entitats inscrites en el Registre municipal poden presentar els candidats i les candidates fins el 15 de març. A la pàgina oberta pel consistori també s’informa sobre el procés que se seguirà per l’elecció del nou defensora/a de Barcelona. | 0.733491 | curate | {"it": 0.01867219917012448, "ca": 0.9813278008298755} | |
acn_ca_20201011_1_44869 | Consum resol durant el 2017 a Lleida 658 reclamacions per la via de la mediació i 175 per l'arbitratge
L'organisme va tancar amb sanció 11 expedients a la demarcació, amb multes que van sumar un import total de 34.400 euros
ACN Lleida.-L'Agència Catalana del Consum (ACC) va atendre durant el 2017 a les comarques lleidatanes un total de 4.336 consultes i 1.206 reclamacions, cosa que suposa un descens del 8,72% i del 18,46%, respectivament, en relació amb el 2016, segons la Memòria d'Actuacions 2016 de l'Agència Catalana del Consum a la demarcació presentada aquest dimarts. Els serveis de telecomunicacions i Internet van tornar a encapçalar les reclamacions ateses per l'ACC a Lleida, un 32% del total, seguides per les relacionades amb serveis d'electricitat, aigua i gas (23,1%). En aquest sentit, cal destacar que 658 casos es van resoldre per la via de la mediació i 175 per l'arbitratge, xifres que representen un decrement del 35,30% i un increment del 65,09%, respectivament, respecte a l'any anterior. D'altra banda, durant el 2017 l'ACC va resoldre a la demarcació un total d'11 expedients amb sanció, que van sumar un import total de 34.400 euros.
Consum va rebre durant el 2017 a Lleida 4.336 consultes, 8,72% menys que al 2016, i un total de 1.206 reclamacions (-18,46%). Les telecomunicacions i Internet (32%) van continuar sent el sector amb més reclamacions a la demarcació, seguit dels serveis d'electricitat, gas i aigua (23,1%), altres serveis generals de consum (15,8%) i de béns de consum/productes (15,3%). En el mateix període a Catalunya també es van registrar menys reclamacions, en concret un 11,14%. Per Ribera, "és positiu que baixi la xifra de reclamacions rebudes perquè l'objectiu és que la gent no hagi de reclamar".
La directora de l'Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera, ha destacat que "s'estan fent bé les coses", després de donar a conèixer que l'ACC va resoldre l'any passat a la demarcació 658 reclamacions per la via de la mediació i 175 per l'arbitratge
Les telecomunicacions i Internet van ser el sector amb més casos resolts per acord de mediació, amb un 36,8% del total, seguits pels serveis de subministraments bàsics -aigua, electricitat, gas- (31%); altres serveis generals de consum (9,9%); els béns generals de consum/productes (7,8%); els serveis de transport (7,3%); els serveis financers (6,7%); i els restaurants i allotjaments turístics (0,6%).
Dels 175 laudes arbitrals resolts, també van ser les telecomunicacions i Internet els sectors que van registrar el major nombre de laudes (78,86%), seguit dels serveis d'electricitat, gas i agua (13,14%) i altres serveis generals de consum (5,71%). El nombre d'establiments adherits al sistema arbitral de Consum a través de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) va situar-se el 2017 a Lleida en els 837, un 17,39% més respecte a l'any anterior, fet que també es va incidir en l'increment dels laudes emesos l'any passat.
Companyies amb més reclamacions
Endesa va tornar a encapçalar les empreses amb més reclamacions, seguida de Telefónica, Orange Espagne, Gas Natural i Vodafone. Tot i que aquestes són les empreses amb més reclamacions, la majoria les solucionen per la via de la mediació o l'arbitratge, segons ha remarcat Ribera.
Creix el número de denúncies
L'any passat l'Agència Catalana del Consum va rebre a Lleida 155 denúncies, un 4,73% més que el 2016. Del total de denúncies, el 30,2% feia referència a serveis d'electricitat, gas i aigua; seguit d'altres serveis generals de consum (16,4%); dels serveis de telecomunicacions i Internet (13,8%); restauració i allotjaments (13,8%); serveis de transport (9,5%), i serveis financers (4,3%).
11 expedients resolts amb sanció amb un import de 34.400 euros
Durant 2017, les actuacions inspecció i control de mercat de l'ACC a la demarcació de Lleida van derivar en 11 expedients resolts amb sanció. L'import total de les multes va ser de 34.400 euros. Les infraccions que van motivar majors quanties en multes van ser les clàusules i pràctiques abusives (46,89%); la negativa o resistència a subministrar dades (32,20%), i les pràctiques comercials deslleials (12,59%).
564 inspeccions dutes a terme a Lleida
Pel que fa a l'actuació inspectora a la demarcació de Lleida, l'ACC va realitzar l'any passat 564 actuacions. D'aquestes, el 37% va estar motivada per la recerca de productes insegurs, el 28% per una campanya; el 15% per una denúncia; el 8% per una alerta; el 7% per iniciativa pròpia i el 5% per una comunicació.
Més de 2.900 productes alertats i 19.699 articles retirats del mercat
L'any passat es van registrar 2.912 productes alertats en el conjunt de Catalunya, un 1,32% més que el 2016. Per tipologia de productes, el 27,83% de les alertes van ser per joguines, seguit per vehicles i motocicletes (19,48%); material elèctric i lluminàries (16,5%); roba i calçat (10,74%), i d'altres (7,16%). Així mateix, l'Agència Catalana del Consum va retirar 19.699 articles del mercat l'any 2017, la majoria material elèctric i lluminàries, joguines i electrodomèstics. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/consum-resol-durant-el-2017-a-lleida-658-reclamacions-per-la-via-de-la-mediacio-i-175-per-l-arbitratge |
cawac_ca_20200528_1_71640 | Una vegada feta la primera volta de la consulta popular per buscar un nom per la nova escola bressol municipal del Masnou, ara és el moment de triar-ne el nom definitiu.
Aquest dimarts tanquem l'enquesta digital i les urnes presencials!! !
S'ha considerat els vots emesos a través de la xarxa i tambè els que s'han fet presencialment. S'ha rebut moltíssimes noves propostes, i a partir de tots aquests elements, arriba la proposta definitiva per escollir el nom d'aquest nou equipament municipal entre aquestes quatre opcions.
Ara, teniu fins al proper dimarts 16 de novembre per emetre el vostre vot.
Hi pot participar tothom. L'objectiu és triar el nom per donar identitat a l'Escola Bressol Municipal.
Convideu als vostres amics, parents, mestres, alumnes i veïns a participar-hi. Es pretén que sigui el poble del Masnou qui participi a batejar la nova escola bressol municipal que entrarà en funcionament al gener del 2005.
Resultats definitius:
Nom de l'escola
44 vots (35,77 %)
La Barqueta
25 vots (20,33 %)
L'Eucaliptus
25 vots (20,33 %)
Sol Solet
29 vots (23,58 %)
Floquet de Neu
També podreu dir la vostra presencialment mitjançant les urnes disposades a l'Ajuntament del Masnou i a l'Àrea de Serveis a les Persones. El nom triat, sortirà de la suma dels vots emesos en paper i les votacions fetes en xarxa. | 0.719231 | curate | {"ca": 0.9111969111969112, "fr": 0.06409266409266409, "es": 0.008494208494208495, "sv": 0.009266409266409266, "en": 0.0069498069498069494} | http://www.elmasnou.cat/enquesta.php?id=713 |
mc4_ca_20230418_9_547736 | Wikiloc - ruta A la Guàrdia per corriols i tornada per can Brugues - Vilanova del Camí, Catalunya (España)- GPS track
A la Guàrdia per corriols i tornada per can Brugues
439 78 0
Coordenades 2646
03/15 Vilanova (Can Titó)-corriols dels torrents-Planes i Serra Can Bernades-Esgavellats encantats | Anoia, Igualada {250m+} (senderisme)
Vilanova del Camí-Vilanova d'Espoia-Can Paixano (btt)
alexigualada Tots els drets reservats
Pujada a Sant Pau de la Guàrdia pels corriols de la cursa de l'esquiador 2017, empalmant amb els corriols desde la masia de Can Tardà, esmorzar a la Guàrdia i tornada per corriols fins la Pobla, Chatarrero i arribada a Vilanova. Algú tram de baixada una mica delicat pero la majoria bé.
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta A la Guàrdia per corriols i tornada per can Brugues https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/a-la-guardia-per-corriols-i-tornada-per-can-brugues-21474157 Salutacions, Wikiloc - Rutes i punts d'interès GPS del Món
La vaig fer juntament amb alexigualada
Demana a alexigualada que t'afegeixi com a company a aquesta ruta
Segueix a alexigualada i descobreix noves rutes! | 0.742597 | curate | {"ca": 0.9927272727272727, "en": 0.007272727272727273} | https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/a-la-guardia-per-corriols-i-tornada-per-can-brugues-21474157 |
mc4_ca_20230418_14_610520 | Pràcticament tot el recorregut és camí de terra, assequible per a tothom i les persones amb mobilitat reduïda ho poden fer amb bicicletes adaptades. El recorregut té imatges molt interesants: masos, vegetació molt variada en un espai reduït, història. https://www.youtube.com/watch?v=3-pIGA6E2HQ... Ampliar
Més de 200 persones estrenen el circuit inclusiu “Sumant capacitats” a la Serra de Marina
Santa Coloma és la 9ª ciutat del món que té un circuit inclusiu, amb la novetat d'un itinerari per a persones amb autisme. L'objectiu és millorar el temps d'oci i la pràctica esportiva a la muntanya de les persones amb diversitat funcional. Aquest diumenge 15 de març s'ha estrenat a Santa Coloma el circuit inclusiu ... Ampliar
I circuit inclusiu de neu a Espanya
Anna Vives i diversos nois i noies de l'Associació Down Lleida i l'Associació Alba han assistit a la presentació dels circuits inclusius de raquetes i d'esquí de fons de l'estació de Tavascan. Eduard Jornet, director tècnic dels circuits inclusius Sumant Capacitats, conjuntament amb ells han construït també un ... Ampliar
Sumant per La Marató a la 4a Cursa de Valldoreix
La cursa, adreçada a tot tipus de públic però, en especial, als col·lectius de persones amb necessitats especials, ha servit per inaugurar els 3 circuits adaptats i inclusius de Valldoreix, circuits que han nascut del treball conjunt entre l’EMD i la Fundació Itineràrium. Aquests circuits, segons ha explicat ... Ampliar
Premià de Dalt se suma a Llívia i Berga, sent el tercer circuit inclusiu ‘Sumant Capacitats’. 250 persones, entre elles, 2 amb Joëlette van gaudir del recorregut entre boscos i precioses vistes. La cursa va començar en la subestació elèctrica de Sant Mateu, va pujar fins a l'ermita, tornant a la central elèctrica. ... Ampliar
Núria Picas, padrina del projecte BOX21, no va faltar a la cita a la ciutat on viu actualment. 200 persones es van sumar a la festa de la inclusió organitzada per la Fundació Itinerarium i l'Ajuntament de Berga reivindicant que la muntanya és per tots i que sumant capacitats, ajudant-nos, som capaços d'arribar a ... Ampliar
El diumenge 1 de juny de 2014 va ser una data molt especial per a la Fundació Itinerarium en aconseguir començar aquest projecte social dins del BOX21 que aviat es replicarà en moltes altres ciutats. El objectiu és crear un espai per fer esport -córrer i caminar- adaptat per a tothom prop de la natura. Persones cegues, ... Ampliar | 0.827075 | curate | {"ca": 0.9616019818331957, "en": 0.022295623451692816, "sh": 0.004541701073492981, "pt": 0.011560693641618497} | http://www.inclusivecircuits.net/author/admin/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_234409 | Argelaguer forma part de la comarca de la Garrotxa, província de Girona i es troba situat a la vall del riu Fluvià damunt una extensa plana.
Les excavacions realitzades al jaciment arqueològic de Can Xac l’any 2003 van posar al descobert l’existència d’un assentament habitat estable, el més antic de la comarca de la Garrotxa, que data d’entre finals de l’edat del bronze i principis de l’edat del ferro [900 – 700 aC]. Argelaguer apareix documentat per primera vegada l’any 982, en un diploma on el rei Lotari confirma al monestir de Ripoll la possessió de l’alou d’Argelagarios.
La primera notícia documental que tenim de Santa Maria d’Argelaguer data de l’any 1004, moment en què el bisbe Odó reclama a Bernat Tallaferro la possessió de la parròquia de Sanctae Mariae de Argelagario per al Bisbat de Girona. En aquesta època, l’edifici devia ser una petita església d’estil preromànic, de la qual no s’ha conservat cap resta. Durant els segles XII i XIII, l’església fou reconstruïda en estil romànic.
Avui encara podem trobar alguns elements arquitectònics d’aquesta antiga construcció romànica, com la base del campanar i de l’absis, dues columnetes decoratives de l’absis i un pany de paret que queda ocult per una ampliació del segle XVII.
Com la majoria de municipis garrotxins, Argelaguer és un poble de sagrera, és a dir, nascut al voltant de l’església parroquial.
La casa forta dels Montpalau a Argelaguer constitueix un excel·lent exemple de castell – palau del gòtic civil català. El cos de l’edifici és de planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants i façana principal a l’oest. Antigament, tot el castell havia estat emmurallat i probablement tenia un fossar o vall; si bé del fossar no en tenim cap vestigi, ja que actualment es troba terraplanat, sí que podem reconèixer algunes restes de la muralla al voltant de l’edifici. | 0.904401 | curate | {"ca": 1.0} | https://cataloniawelcome.com/argelaguer/ |
macocu_ca_20230731_8_287712 | Línies ICO Avals COVID-19
4 maig, 2020
El Banc Sabadell posa a disposició dels col·legiats i col·legiades el pla d'Acompanyament Solucions ICO, per facilitar a trobar les millors alternatives que puguin ajudar-nos en aquesta situació excepcional.
Des del Banc Sabadell ens fan saber que volen ajudar els clients professionals que estan veient afectada la seva activitat comercial a conseqüència de la crisi de la COVID-19. En el marc del seu Pla d’Acompanyament Solucions ICO, el Banc Sabadell ens informa de les condicions del primer tram de 20.000 milions de la Línia ICO Avals COVID-19, destinada a autònoms, pimes i empreses.
Necessitats finançables: nòmines i assegurances socials, factures de proveïdors pendents de liquidar, lloguers de locals i instal·lacions, despeses de subministraments, etc.
Modalitats contractables a Banc Sabadell: préstec i pòlissa de crèdit.
Inversió màxima:
Terminis i garanties:
Els interessats/des podeu contactar amb la vostra oficina, identificar-vos com a membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i un gestor us explicarà les solucions específiques que el banc està posant a disposició. | 0.773665 | curate | {"ca": 0.9813167259786477, "en": 0.018683274021352312} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_323456 | Sincerament M'he passat dos mesos banejat i vaig estar pensant si valia la pena tornar o no. Al final he tornat, i sí, segur que alguns (per no dir masses) dels qui estan llegint això deuen estar pensant "tantdebó no haguessis tornat, fot el camp". Doncs mira, una cosa és clara el xat s'ha tornat irreconeixible, sincerament. Des de sempre que hi ha hagut comunistes voltant per aquí i fent i desfent al seu gust però ha arribat un punt que això s'està convertint en una secta on si ets "dels bons", "de la ideologia majoritària" tot va bé, però a la que et posen "l'etiqueta" l'has cagat. He obert un fil sobre els porros i la MArihuana a Rasquera i no ha durat ni una hora. Ahir vaig obrir un fil dient que m'agradava Pilar RAhola i la gent començant a votar negatiu! PErò això què és? D'acord que no us agradi un fil, però aquest sectarisme d'entrar a atacar directament, a despotricar dels usuaris que "no m'agraden" i a marginar-los doncs sincerament essent vulgar estic per dir "jo passo" Només puc dir que vaig entrar al xat com a usuari el 2005 i per tant porto molts més anys que alguns "macarres" d'aquests que corren per aquí i que es dediquen a acrivillar als qui no pensem com ells i als qui no pensem igual que la aclaparadora majoria comunista. Sincerament, si la cosa ha d'anar així doncs potser millor fotre el camp, el racó ha canviat molt i ja no el reconeixo. Sempre hi ha hagut discrepància però als nivells de sectarisme que hi ha actualment no recordo haver-hi arribat. Si dic que marxo doncs hi haurà usuaris que en faran befa i se'n fotran i ho celebraran (d'altres que potser no). Em sembla molt bé. Aquí ningú no obliga a escriure els qui escrivim és per passar l'estona i informar-nos, cert. Però penseu una miqueta si aquest racó és el racó que voleu. Si ja us sembla bé, doncs endavant, aquest portal perdrà pluralitat i guanyarà sectarisme però perdrà qualitat. En cas de que us sembli bé això doncs jo i alguns d'altres potser que marxem però no sense abans donar-vos un consell: li podrieu canviar el nom per un nom més adient: enlloc de xat li podeu posar xat d'en Potemkin o xat d'en Lenin.
Home tio, no m'extranya amb un fil així | 0.891472 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_308595 | ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES -224- PERQUÈ SOM POBLE – Vols Llegir?
ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES -224- PERQUÈ SOM POBLE
Posted by volsllegir on 14 d'abril de 2013 0 Comments
Les entrevistes s’han realitzat a persones que han destacat -i la majoria encara destaquen- en àmbits tan diversos com la música, la viticultura, l’associacionisme, la medicina, el patrimoni festiu, la religió, l’agricultura, el teatre, la competició esportiva d’alt nivell, la pintura, el col·leccionisme… Totes tenen en comú la vinculació directa amb Capellades i són el Xavi Cassanyes, l’Aurora Garriga, el Toni Miquel, l’Arantxa Yaben, la Teresa Gual, el Josep Prat, la Lydia Argelich, l’Angelina Vich, el Jaume Bernadet, el Joan Aloy, el Jordi Blasco, el Carles Muñiz, l’Aquilino Lozano, l’Anna Gumà, el Jordi Torres, el Berni Armstrong, la Montse Soler, l’Albert Grados, l’Antoni Quintana, la Neus Basart, l’Antoni Chia, el Cels Llorens, el Moisès Castells, la Maria Teresa Solà i la Núria Colom.
PRESENTACIÓ A CAPELLADES
La presentació de “Perquè som poble” tindrà lloc diumenge 21 d’abril a les 12 del migdia a la terrassa exterior de l’Espai Aloy, el renovat espai cultural i gastronòmic ubicat a l’antic Bar Aloy (carrer Major, 55) de Capellades.
JOAN PINYOL, ENTREVISTA AL ‘VOLS LLEGIR?’ DE RÀDIO NOVA
Dilluns 15 d’abril, l’escriptor capelladí serà entrevistat en el programa de llibres de Ràdio Nova, ‘Vols llegir?’, a partir de les 20h. en directe, amb motiu de la publicació d’aquest nou llibre.
2013anoiabiblioblocbibliotecaCapelladesentrevistaJoan Pinyolpresentacionsràdio novatardor 2012vilanova del camí | 0.855179 | curate | {"en": 0.0853582554517134, "ca": 0.8803738317757009, "es": 0.03426791277258567} | https://volsllegir.cat/2013/04/14/els-lectors-que-si-estimen-els-llibres_14-5/ |
cawac_ca_20200528_8_187008 | Director de l'Àrea de Llengua i Universitats: Andreu Bosch
Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, a més de tenir l'acreditació com a professor lector universitari.
Des de l'any 1992 és professor de Secundària, de Llengua catalana i literatura. I des del 2002 és també professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Entre 1993 i 1996 va ser professor de llengua catalana a la Università degli Studi di Sassari i coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l'Alguer.
També ha impartit cursos a d'altres universitats dels territoris de parla catalana i és especialista en l'obra folklòrica de Verdaguer i en el català de l'Alguer. Ha publicat diversos llibres, entre els quals El català de l'Alguer (2002), Els noms de la fruita a l'Alguer. Els registres d'estimes de fruita de la "Barracelleria" (1783-1829) (1999, Premi Extraordinari de Llicenciatura) i Històries de l'Alguer, entre la marina i la campanya (1996), amb Susanna Sanna; i les edicions de Jacint Verdaguer Totes les rondalles (1995), Rondalles (1992) i, amb Àngels Verdaguer, Què diuen els ocells. proses i poesies (2003), a més de participar en el volum Prosa (2003) dirigit per Joaquim Molas i Isidor Cònsul. També ha coordinat l'edició en alguerès d'Hergé, Tintín al país de l'or negre (1995).
El 2009 va rebre el Premi Francesc de B. Moll de Dialectologia de l'IEC per la seva tesi de doctorat La interferència dels parlars sards en el català de l'Alguer entre els segles XVII i XVIII. Estudi del lèxic a través dels registres de danys de la «Barracelleria» (1683-1829), Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de Barcelona.
Andreu Bosch ha compaginat la seva tasca laboral docent i investigadora amb la gestió pública. Des del 2003 fins al juny de 2009 va ser alcalde de Teià (Maresme) i va presidir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral. També ha estat vocal del Consell d'Administració del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) en representació de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). | 0.855699 | curate | {"ca": 1.0} | http://d.llull.cat/catala/quisom/bio_bosch.cfm |
naciodigital_ca_20220331_0_462281 | El procés independentista català està donant més feina de la prevista a la diplomàcia espanyola. L'ambaixador a Londres, Federico Trillo, ja es va veure obligat la setmana passada a enviar una carta de protesta a The Economist per un article que havia publicat aquell mitjà, i ara ho ha hagut de tornar a fer amb The Guardian. I amb un llenguatge diplomàticament dur. "La votació catalana no va ser constitucional", assegura Trillo, replicant un editorial publicat pel diari anglès l'11 de novembre en què reclamava que Mariano Rajoy canviés d'estratègia envers Catalunya.
"El govern espanyol no ha, com diuen, 'establert que una votació legal sobre la independència de Catalunya és inconstitucional'. El Tribunal Constitucional, la màxima autoritat en afers constitucionals, va dictaminar que l'anomenat referèndum no podria tenir lloc, i després d'això va ser quan el govern espanyol va fer el que tots els governs democràtics se suposa que haurien de fer: defensar la llei", es defensa Trillo.
El diari assegurava que el 9-N va mostrar que a Catalunya hi ha "una aclaparadora majoria" a favor de la independència, i Trillo els replica: "És una conclusió precipitada." L'ambaixador repeteix l'argument de Mariano Rajoy apuntant que "més del 70% de l'electorat català o no va votar, o va votar contra la independència en aquest vot simbòlic". "Però en qualsevol cas és un exercici estèril analitzar les xifres d'una votació que no té cap mena de garanties legals i democràtiques", sentencia.
"No va ser una decisió política", insisteix. I, tot seguit, ressalta que "el 85% del Congrés, on resideix la sobirania nacional, va votar que el govern català no tenia poders per organitzar cap tipus de referèndum". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/78926/trillo-acusa-guardian-exercicis-esterils-amb-9-n |
crawling-ib3_ca_20230205_0_47750 | La gimnasta mallorquina Cintia Rodríguez va liderar la classificació de la selecció espanyola de gimnàstica artística pels Jocs Olímpics de 2020, però no cau en el conformisme. Hem compartit una estona amb Cintia, qui travessa el seu millor moment. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/una-nova-coreografia-el-nou-repte-de-cintia-rodriguez |
mc4_ca_20230418_14_279367 | Albano enterra la idea del conformar el Front Unitari La República
Albano enterra la idea del conformar el Front Unitari
Assenyala els culpables de la manca d’unitat: ERC, CUP i PDeCat
Albano Dante Fachin, candidat a Barcelona de Front Republicà | Marina Bou
Albano Dante Fachin ha publicat a través de les xarxes un comunicat de Som Alternativa on explica que el “Front Unitari no ha estat possible ni tampoc Front Republicà”.
El comunicat desgrana les converses que ha tingut amb totes les formacions i destaca la predisposició a aconseguir la unitat independentista de la Crida i de JxCat.
D’altra banda, però, assenyala quins són els culpables que la idea no hagi pogut veure la llum: ERC, PDeCat i la CUP.
Dels republicans explica que no compartien els dos punts programàtics de la coalició, del PDeCat “es negava a acceptar cap acord que inclogués a una llista” el mateix Dante Fachin i en acceptar-ho, no van rebre resposta. Sobre els anticapitalistes ha narrat que amb la decisió d’avui, “decideixen presentar-se exclusivament com a CUP, negant tota possibilitat de fer un Front Unitari”.
En acabat, desitja “sincerament el màxim encert a JxC, ERC i la CUP”.
No ha estat possible un Front Unitari. L’opció del Front Republicà tampoc. Us deixo que comunicat que acabem de fer públic com @somAlternativa: https://t.co/tgVEPnG5PE. Desitjem sincerament el màxim encert a JxC, ERC i la CUP.
— Albano-Dante Fachin (@AlbanoDante76) September 28, 2019
front unitari | 0.7605 | curate | {"es": 0.08206896551724138, "ca": 0.8055172413793104, "pt": 0.06413793103448276, "en": 0.039310344827586205, "it": 0.00896551724137931} | https://www.larepublica.cat/noticies/politica/nacional/albano-enterra-la-idea-del-conformar-el-front-unitari/ |
mc4_ca_20230418_13_703676 | Sushi | Pixiecuina
← Pastís d’aniversari de xocolata amb fondant
Cookies de xocolata (estil USA) →
Posted on 9 Novembre 2014 by PixieCuina
Base arròs blanc:
200 grams d’arròs especial per a sushi
15 ml de mirin (si no en trobeu afegir 25 ml més de vinagre d’arròs)
Necessitareu: Estoreta de bambú per enrotllar el sushi, paper film transparent i cassó per coure l’arròs.
Com coure l’arròs?
Primer, rentem bé l’arròs fins que l’aigua deixi de sortir blanca i el deixem escórrer una mitja hora.
Després, posem l’arròs amb l’aigua en un cassó (si pot ser hermètic) i portem a ebullició a foc mig, coent amb la cassola tapada 5 minuts, després reduïm el foc i deixem coure entre 10 i 15 minuts més.
Retirem del foc l’arròs i tapem el cassó amb un drap de cuina 15 minuts.
D’altra banda posem en un cassó a foc suau, el vinagre amb el sucre i el mirin, remenant fins que el sucre es desfaci.
Posem l’arròs a refredar en un bol ample i el mullem amb la reducció de vinagre i sucre.
Ventilem l’arròs fins que estigui a temperatura ambient i tapem amb un drap humit fins que comencem a preparar el sushi.
Per manipular l’arròs és aconsellable mullar-se les mans per evitar que s’enganxi.
Nigiri de salmó 8 unitats:
200 grams d’arròs blanc
8 filets fins de salmó cru o fumat (jo l’he utilitzat cru)
Una mica d’ous (en el meu cas d’arengada)
Una mica de porro (de la part central)
Per preparar aquests nigiris amb salmó cru, haureu de congelar el salmó un mínim de 48 hores i utilitzar-lo descongelat.
Per fer la base d’arròs, jo vaig utilitzar uns motlles que venen especials per preparar nigiri (enllaç aquí). Després haureu de col·locar a sobre el salmó (tallat molt fi) els ous i el porro cru.
Servim amb salsa de soja.
Nigiri de llagostí 8 unitats:
Per fer la base d’arròs utilitzem els motlles que venen especials per preparar nigiri (enllaç aquí). Després haureu de col·locar a sobre el llagostí fent-li un tall a la part interior sense arribar a travessar tot el llagostí, per col·locar-lo obert en forma de papallona.
Fer un llaç amb un tros d’alga nori.
Hosomaki de salmó 6 unitats:
60 grams d’arròs blanc
1 tira de salmó
Per preparar els Hosomaki haureu posar sobre l’estoreta un full d’alga nori i estendre sobre ella una capa d’arròs (recordeu mullar-vos les mans amb aigua).
Al centre mullem amb el dit una mica de pasta wasabi fent una línia horitzontal i a sobre hi posem el salmó fent una línia.
Enrotllar utilitzant l’estoreta. Tallem 6 peces de Hosomaki.
Uramaki Californià 6 unitats (el meu preferit :–)):
125 grams d’arròs blanc
1 tira de cogombre
2 tires d’alvocat
2 tires de surimi
2 cullerades d’ous de salmó
Per preparar els Uramaki haureu posar sobre l’estoreta un full d’alga nori i estendre-hi a sobre una capa d’arròs (recordeu mullar-vos les mans amb aigua). A sobre de l’arròs mullem amb la maionesa i hi posem les llavors de sèsam escampades. Després posem paper film transparent i li donem la volta.
Amb la alga mirant cap a nosaltres posem el cogombre, l’alvocat, el surimi i els ous de salmó al centre fent una línia.
Enrotllem utilitzant l’estoreta i li traiem el paper film transparent. Tallem 6 o 8 peces de Uramaki.
Fins aquí el meu primer post sobre Sushi, espero més endavant poder compartir amb vosaltres altres varietats de Sushi.
Posted in Cuina internacional, Cuina sana, Peix | Tagged cogombre, Hosomaki, Llagostins, Nigiri, salmó, Sushi, Uramaki
9 Novembre 2014 a les 21:10
Buffff quina pintaaaaa + bona!!! 😛
23 Desembre 2014 a les 13:22 | 0.733983 | curate | {"en": 0.05144694533762058, "ca": 0.847413037123648, "oc": 0.019877228880444315, "es": 0.04150833089739842, "fr": 0.018123355743934522, "pt": 0.004969307220111079, "id": 0.016661794796843026} | https://pixiecuina.com/2014/11/09/sushi/?replytocom=180 |
mc4_ca_20230418_12_669671 | L'estigma de la Bèstia | Rudyard Kipling
Per a la majoria de lectors catalans, Rudyard Kipling (Bombai 1865 - Londres 1936) és només l'autor del popular Llibre de la jungla —tan magníficament traduït ja fa anys per Marià Manent, i reeditat moltes vegades— i, darrerament, de Kim, dues novel·les ambientades a l'índia, on aquest premi Nobel 1907 havia nascut i passat bona part de la seva vida. Curiosament, Kipling és entre nosaltres encara un autor desconegut. Millor dit, injustament desconegut, perquè se'l coneix parcialment i encara amb perjudici. En efecte: se l'acostuma a reservar tan sols a la lectura dels infants, o se'l menysprea des del punt de vista literari per motius ideològics, quan en realitat és un estupend narrador per a adults i les seves obres tenen un sentit crític i irònic que ja voldrien per a ells molts autors d'ideologia oposada, per exemple. Per bé que no hi ha cap antologia de la literatura fantàstica que s'abstingui d'incloure'n algun conte o relat, el vessant fantàstic de Kipling és força desconegut del públic en general, i fins i tot dels admiradors de les seves novel·les més llegides. Amb aquest volum, la col·lecció «L'Arcà» intenta omplir aquesta llacuna. Es tracta d'una breu mostra del gran creador d'atmosferes i d'emocions que fou Kipling en els seus relats, entre els quals destaca el titulat Ells, ambientat en una comarca anglesa —lluny, doncs, de la seva índia estimada—, arrelada en el seu cor perquè allí, a Sussex, va morir-se-li un fill. Ells remet, inevitablement, a The Tum of the Screw (Un pas més de rosca) de Henry James, i ha estat descrit com un «himne d'amor». Ben segur que aquesta selecció contribuirà a crear encara més lectors i admiradors de Kipling, i descobrirà per a molts un aspecte inèdit de la seva personalitat literària. | 0.910442 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/51878/Lestigma-de-la-Bestia |
grup-elmon_ca_20230726_0_203122 | La Cooperativa Pagesa d’Inca recupera aquest 2022 la Fira i subhasta ramadera, que s’instal·larà aquest cap de setmana del 22 i 23 d’octubre a la plaça de toros del municipi. L’esdeveniment s’havia anul·lat el 2020 per la COVID i l’any passat per les mesures imposades per les autoritats sanitàries després dels casos de llengua blava. Enguany, però, torna a obrir portes el dissabte a partir de les 14:00 hores del migdia i s’allargarà fins a les 19:00 hores de la tarda; diumenge es farà la subhasta de tots els animals a partir de les 11:30 h.
Andreu Truyol, vicepresident de la Cooperativa, comparteix que aquesta fira va néixer amb l’objectiu que els ramaders poguessin subhastar el seu bestiar, així com adquirir races autòctones. Coincidint amb aquest cap de setmana, hi seran presents races com l’ovella vermella mallorquina, l’ovella blanca mallorquina, Lacaune o mascle de carn i Dorper. La cooperativa Oviaragón també portarà mascles i femelles aragoneses.
Quatre edicions de la Fira
La Fira Ramadera d’Inca se celebra des de 2016 i la d’enguany serà la seva quarta edició. Tal com explica María Francisca Parets, directora gerent de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears “el principal objectiu que té aquesta quarta edició de la fira és la millora de les explotacions amb races càrnies i elevar així la seva qualitat”.
A més a més, dirà, com es vol professionalitzar el sector oví de les Illes Balears, sobretot a Mallorca on el cens és major, es pretén portar sementals millorants i que els qui treballen amb races autòctones portin els millors exemplars per a poder portar-los per tota l’illa. “Volem que el sector ramader estigui més prop de la societat, així com millorar el sector ramader oví a través de la subhasta ramadera d’Inca”.
“Des d’aquest dissabte, la plaça de toros d’Inca es converteix en una petita mostra de la ramaderia que tenim a l’illa i està oberta a tot el públic. La subhasta se celebrarà el diumenge a les 11.30”, conclou Truyol. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://balearsvadegust.cat/actualitat/cooperativa-pagesa-inca-recupera-subhasta-ramadera-32542/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.