id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_8_768976 | MultiVee, premi al millor projecte del Hackathon CCMA
L'equip va guanyar la marató amb una aplicació que recomana continguts a l'usuari quan s'acosta a una pantalla de televisor. També han estat distingides les propostes de Screenwalkers (millor projecte HbbTV) i Wheelteam (millor projecte Smart TV)
05/05/2014 - 16.18 Actualitzat 05/05/2014 - 17.03
L'equip MultiVee ha guanyat el premi al millor projecte del Hackathon CCMA per un sistema de recomanació de continguts basat en la detecció de la proximitat de l'usuari a una pantalla de televisor. També han estat distingides les propostes de Screenwalkers i Wheelteam, premis especials als millors projectes basats en l'entorn HbbTV i Smart TV, respectivament. Els equips guanyadors presentaran els seus projectes a l'espai Sónar+D, durant el Festival Sónar 2014, el dijous 12 de juny, a les 16.00.
La primera edició del Hackathon CCMA, dedicat al desenvolupament de projectes interactius, es va celebrar durant vint-i-quatre hores, sense interrupció, els dies 2 i 3 de maig, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. La marató la van organitzar l'Àrea de Mitjans Digitals de la CCMA i el Departament de Cultura de la Generalitat, en el marc de les jornades Digital 4C. L'esdeveniment té el suport del Festival Sónar+D i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i la col·laboració de Samsung, Abertis Telecom, Civolution, Tuitele i MediaData TV.
Després de la selecció de les candidatures per part de l'organització, a la jornada, hi van participar quinze equips, formats per un total de setanta persones. Els participants van tenir accés a diverses eines, APIs i bases de dades per poder conceptualitzar i desenvolupar algun servei que explorés les possibilitats de la televisió interactiva i multipantalla. L'únic requisit era que els projectes vinculessin d'alguna manera la pantalla del televisor amb la pantalla del mòbil o tauleta.
Premi (concedit pels organitzadors del Hackathon CCMA): Inclou 1.500 euros en metàl·lic, acreditacions per al festival Sónar+D 2014 per a tots els membres de l'equip i acreditacions per a l'esdeveniment per a emprenedors 4YFN (4 Years From Now) durant el Mobile World Congress 2015 per a tots els membres de l'equip.
Millor projecte basat en l'entorn Smart TV
Equip guanyador: Wheelteam, format per Salvador Rueda i Joan Rueda.
Projecte: Àlbum de cromos virtual que es fa a través de la pantalla de televisor i el mòbil.
Premi (concedit per l'empresa Samsung): Un televisor Samsung Smart TV de 40 polzades.
Millor projecte basat en l'entorn HbbTV
Equip guanyador: Screenwalkers, format per Alexandre Hurtado, Sílvia Gil, Marc Pérez, Eduard Martín-Borregón i Arnau Udina.
Projecte: Versió enriquida de les transmissions esportives amb contingut addicional sincronitzat a través del mòbil i la televisió. El mòbil enregistra constantment imatges de l'usuari i, quan hi ha alguna jugada important, les imatges de les seves reaccions es comparteixen a les pantalles de televisió dels seus amics.
Premi (concedit per l'empresa Abertis Telecom): Un set-top-box HD HbbTV de la marca Televes per a cada membre de l'equip. Els guardonats d'aquesta categoria també tindran l'oportunitat de testejar la seva proposta amb usuaris reals en el marc del projecte europeu de recerca TV-Ring. | 0.848241 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/tv3/%E2%80%8BMultiVee-premi-al-millor-projecte-del-Hackathon-CCMA/noticia-arxiu/616501/ |
macocu_ca_20230731_4_521381 | Laberinto de mentiras
Documental que recull les reflexions de John Beger, Bernardo Atxaga, Gianni Celati, Joaquín Jordá i Abdel Aziz sobre com trencar el laberint de mentides que avui ens atrapa. Aquests i altres creadors que van estar entre els ports de Livorno, Bilbao, Nàpols i Barcelona van teixint els fils d' Ariadnna necessaris per sortir del laberint del món. | 0.724262 | curate | {"es": 0.057534246575342465, "ca": 0.9424657534246575} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_49754 | Per a qui no estiga avesat: esta és, calcada, la mateixa operació del desmantellament dels Forns Alts de Sagunt. Amb Sandro Pertini i Felipe González com a protagonistes fa uns vint-i-set anys. El M.H. President de la Generalitat d’Avall era, llavors, en Joan Lerma, i ara, el de la Generalitat d’Amunt en José Montilla.
FETS I NO PARAULES, diu un “fenómeno”.
Puix com diu la Bíblia: “pels seus fets els coneixereu“.
Article del valencià Alfons López-Tena. Impecable!
Advertia Hayek que quan l’Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets. Després d’anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs de treball a les fàbriques de Catalunya, el 38% de la plantilla, per reduir la producció un 43%, i mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d’Indústria es va reunir a París amb el director de l’empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d’augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència. Fóra normal l’actuació del ministre espanyol, encara que bruta, si Catalunya no formés part del seu Estat i tingués un Estat propi i uns ministres que defensessin els interessos dels treballadors catalans, com el ministre espanyol defensa els interessos dels treballadors espanyols.
NO ÉS AIXÍ, I ELS TREBALLADORS CATALANS es troben en la pitjor situació possible, no ja sense Estat que els protegeixi, sinó amb un Estat depredador a la contra. El missatge espanyol a Nissan-Renault, i a totes les empreses, és diàfan: si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d’indústria i ocupació Espanya. Qualsevol reducció i acomiadament de treballadors que hagi de fer una multinacional al món compta amb un país al mapa, Catalunya, que no importa a l’Estat del qual forma part, que no ofereix cap resistència al seu desmantellament, i és per tant el candidat propici.
JOSEP MARIA ÀLVAREZ, SECRETARI GENERAL d’UGT-Catalunya s’ha exclamat: “¡Somos tan españoles como el que más!“. Però ja s’ha vist que, per a l’Estat, d’espanyols, com d’animals a la granja d’Orwell, hi ha de dues menes: tots són iguals però uns són més iguals que els altres. No falla mai: a l’hora de pagar els catalans són espanyols, però a l’hora de rebre només són catalans, i els ministres espanyols tenen avui el mateix propòsit que fa 50 anys, “ahogarlos económicamente“.
MÉS ANTIGA ENCARA ÉS LA SOBTADA sorpresa de Josep Maria Álvarez. Fa 150 anys s’exclamava el general Prim a les Corts espanyoles: “¿Ha podido creer que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creído, se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata. ¿Hasta cuándo hemos de morder el freno?, decían unos. ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?, decían otros. ¿Somos o no somos españoles?, decían todos. Ministros de Isabel II: los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, sea en buena hora, y sea por completo; sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y solo así, doblaréis nuestra cerviz, porque así y solo así venceréis nuestra altivez; así, y solamente así, domaréis nuestra fiereza“.
LA MATEIXA LLIÇÓ VAN APRENDRE a costa seva des de l’atònit Cambó, a qui el rei oferí la presidència del govern a canvi d’abandonar Catalunya, al fracassat Roca, quan la seva “altra manera de fer Espanya” no obtingué ni un diputat a Espanya, i recentment el Rossell que veu blocada la seva pretensió de presidir la CEOE perquè “un catalán no puede presidir a los empresarios españoles” i La Caixa que no pot ni presentar una oferta de compra als accionistes d’Endesa: abans alemanya, italiana o trencada que catalana. Tant és que, com J.M. Àlvarez, facin protestes d’espanyolitat: l’Estat té molt clar els darrers 300 anys qui són els espanyols veritables a protegir, i qui són els que no. No és rellevant quina sigui la llengua o els sentiments nacionals dels treballadors de Nissan; els toca patir perquè viuen i treballen a Catalunya, com els toca benefici als de Valladolid i Palència. La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.
ELS COMPATRIOTES DE NISSAN NO OBTINDRAN res manifestant-se a Barcelona, ni de la impotent Generalitat; tot allò que siguin problemes a Catalunya i per a les seves institucions afavoreix l’estratègia de l’Estat que els escanya. La protesta i la pressió l’han de fer on cou als ministres espanyols, a Madrid. Allà és on han de mostrar als que prenen les decisions, a Zapatero i a Sebastián, si són com deia el general Prim “un tigre que despedaza al que le maltrata o un perro que lame la mano que le castiga“. Mentrestant, l’usuari de la plaça de Sant Jaume, costat muntanya, fa bona la dita de Chaudhuri: la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament.
Vos en dese dues escultures d’Andreu Alfaro, que diu al respecte:
La primera intitulada “Bon dia Llibertat” i la segona “A Europa“
Ja fa molt de temps que passa; gent amagada darrera unes sigles de partits ‘nacionalistes’ o ‘socialistes’ o ‘comunistes’ o de ‘dretes’ o ‘liberals’, però a la fí són infiltrats que han anat teixint una colonització total. La por corromp, i molt. I la gent vota a gent amagada al darrera d’unes paraules que semblen enviar missatges d’optiisme, però saben perfectament que han de continuar treballant la seva tela d’aranya.
Molt bó el post d’avui i magnífic l’article de l’Alfons López Tena.
Moltes gràcies per incloure aquest meravellós article d’en A. López Tena a l’Avui de diumenge.
Certament, la situació es la que descriu i les properes passes també estan ben assenyalades.
Cordialment,Andreu
Com al Lopez Tena o a l’Avui els doni per reclamar-nos drets de copia veuràs! La de gent que l’ha comentat!
Llàstima que els de la NIssan no llegeixin l’Avui!
(extret de l’article d’Alfons Llorenç, Castellans, EL TEMPS)
Jaume I ja ho tenia clar i nosaltres… encara estem com estem!!!! AUSADES VIDA!!! !
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Captcha *
Lloc web
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. | 0.798796 | curate | {"ca": 0.8198882361369824, "es": 0.17137125662702393, "pl": 0.001432870038687491, "hu": 0.003009027081243732, "pt": 0.0021493050580312367, "fr": 0.0021493050580312367} | : /josepblesa/?p=112738 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_435459 | Entres al Racò i cada dia hi ha centenars de crítiques a ERC (i no és cap exageració), que si són uns venuts, que si ja no són independentistes, que si gran quantitat de gent diu que els deixerà de votar, que si res o quasi res del que fan o diuen està ben fet... En canvi, surts del Racò i ERC té 21 diputats al Parlament de Catalunya (segon millor resultat de la historia recent),cada mes s´afilien unes 100 persones al partit, presenteran més llistes municipals que mai a la història recent als PPCC i treurà més alcaldes, regidors i vots que mai. Aquesta dicotomia em desconcerta profundament ja que em sembla que hi ha com dos mons paral.lels i que a més són radicalment contraris. I una de les conclusions que es pot treure és que el racó no representa la "mitja" de l´independentista dels PPCC que sembla que si que està al costat d´ERC mentres que el racó li dona l´esquena.
Constato que ERC està en el millor moment...però de la historia recent espanyola. Hi ha hagut, de fa temps, un abandonament nacional. S'ha malbaratat la "mà estesa", s'ha deixat passar un temps preciós i ara en paguem les conseqüències. I no solsament aixó sinó que encara hem de sofrir que ens diguin nazis. Ens han donat "la volta com a un mitjó". I aixó ha estat així per que la classe política ha actuat sota uns interessos que no eren els dels catalans. Que s'hi han vist forçats per les circumstàncies -públiques i privades-? D'acord, però aixó no treu peu a la meva crítica. Ara sembla que ens estiguin dient -tots ells-: "Senyors, s'ha acabat la funció", "S'ha acabat el pati","El que voleu (ser nosaltres mateixos ves quina ambició tan estrafalaria) no pot ser i a més és impossible". Amablement ens donen un copet a l'esquena i ens conviden a caminar per la tabla (EDITO: el tauló) per caure al mar on ens esperen decenes de taurons famolencs. Penso que "la por ens ha convertit en traïdors" (I compte! una por que arrenca de la bogeria de la guerra civil i de tota la historia recent -150, 200 anys-, de la llarga Dictadura i la seva prórroga i tanda de penals, del 23 F ...fins arribar als darrers boicots i les darreres declaracions de polítics, militars i bisbes) No és una por "inventada" o induïda". Té raó de ser. I cal sobreposar-se a ella, fer el pas. El pitxor no és que els catalans estiguin cansats i fatigats, fastiguejats de mantenir constantment la catalanitat. Aixó es comprén. El pitxor és que estem dins d'una "immersió cultural, lingüística i mental espanyola" que està arrosegant a la gent. El major problema ja no és que no es parli català. És que ja "no es pensi en català". Volen liquidar-nos i ho estan fent per sobredosi d'espanyolisme
"El pitxor no és que els catalans estiguin cansats i fatigats, fastiguejats de mantenir constantment la catalanitat. Aixó es comprén. El pitxor és que estem dins d'una "immersió cultural, lingüística i mental espanyola" que està arrosegant a la gent. El major problema ja no és que no es parli català. És que ja "no es pensi en català"." Anàlisis brillants com aquesta són les que em fan tornar al xat. | 0.717505 | curate | {"ca": 0.9894319682959049, "es": 0.010568031704095112} | |
mc4_ca_20230418_8_25374 | La vida d’un il·lús | Notes i apunts
La vida d’un il·lús
Posted on 1 Juny 2010 by amadeu Quan Alan Lomax va arribar a Mallorca, pràcticament era, com si diguéssim, el tercer turista que hi posava els peus, després de Chopin i l’Arxiduc; era l’any 1952, en ple apogeu del règim, i a Palma s’hi celebrava un Congrés Internacional de Musicologia i un Festival Internacional de Folklore (el segon), dirigits per un ex-alt càrrec refugiat de l’administriació cultural nazi, Marius Schneider, que a Espanya s’havia pogut col·locar com a responsable de Folklore de l’Institut de Musicologia del CSIC que dirigia mossèn Higini Anglès. Lomax venia directe des de Nova York, en part fugint de la paranoia anti-comunista que l’havia deixat sense feina, però sobretot empès per una il·lusió immensa que l’havia llançat a córrer món, deixant dona i fills, per enregistrar tantes balades i cançons com el seu magnetòfon li ho permetés.
Alan Lomax era un utòpic, un romàntic; qualcú ara en diria un “ilús”. En tot cas, va se un pioner, convençut que a través de la música popular, de com la cantava i la representava i la sentia la gent que ell topava, podria conèixer-ne la seva forma de vida i la realitat social. Lomax va ser el primer musicòleg que va intentar veure la música com una expressió social. Primer amb son pare, John Lomax, director de l’Arxiu de la Biblioteca del Congrés nord-americà, i després tot sol, va recopilar milers i milers de cançons de tots els Estats Units i Europa. Poca gent sap, en general, que el seu nom apareix a les històries del Rock, lligat al de Woody Guthrie i Pete Seeger, i de retruc, Bob Dylan.
Armat amb una furgoneta, una guitarra, una càmera de fotogràfica i un magnetòfon de l’època, es va llançar a l’aventura per mig globus terrestre, animat per la música, per conèixer gent, cultures, cançons. Va travessar l’Europa devastada per la guerra, i concretament a Espanya, quedà assustat de la misèria de la societat i la mediocritat del feixisme: “Aquest maleït govern de Franco no se’n sortirà“, va escriure en la seva primera nota en territori espanyol, el 22 de juny, entre Portbou i Barcelona.
A Mallorca no el deixaren treballar -ja passa, això-, així que acabat el Festival, partí cap a Eivissa: l’any 1952! Encara faltaven deu anys perquè hi arribassin els hippies! Les Pitiüses eren just el que un tipus com ell cercava: un lloc remot i mig perdut, pur en mols sentits, amb velletes sempre endolades i pagesos amb poques dents, i amb una música autòctona encara ara singularíssima i mala d’explicar; i sorprenent… Fa uns anys, Sa Nostra li dedicà una petita exposició, més de fotos que de res més, però amb un llibre prou ben fet sobre el personatge i la seva obra.
Un caçador de cançons: això era Lomax, i molt més. Vital, entusiasta, diria, un poc somiador. Quan Rogier Kappers el va anar a entrevistar, l’any 2000, no podia xerrar, mig paralitzat per una embòlia. Fa pena veure’l així. Però Kappers, ja que Lomax no li podia explicar la seva història, va voler reconstruir-la: va tornar a agafar la furgoneta, càmera en mà en lloc de magnetòfon, per tornar a entrevistar les persones que, cinquanta anys abans, havien cantat davant aquell entusiasta guitarrista, o que recordaven com els seus pares havien volgut fer-ho. El resultat d’aquesta experiència és el documental que avui es passa al Teatre Municipal de Palma, a les 20:30: The Songhunter. Una petita joia filmogràfica, una d’aquelles perles que, sorprenentment -ho hem de dir així- de vegades se’ns regalen. Val la pena conèixer la història d’un dels darrers romàntics, utòpics d’aquest segle.
Ara en diríem il·lús.
This entry was posted in Feina, Per anar pel món and tagged Alan Lomax, Mallorca, Música, Musicologia by amadeu. Bookmark the permalink. Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 0.874946 | curate | {"ca": 0.9644549763033176, "en": 0.035545023696682464} | https://notesdediari.wordpress.com/2010/06/01/la-vida-dun-il%c2%b7lus/ |
mc4_ca_20230418_7_3467 | Portal de publicacions > Revistes científiques
Col·leccions bibliogràfiques
Cerca ràpida per Títol Autor Matèria Mots Clau Resum Ajuda
Llistat d'articles Registres 1 a 8 (50 registres en total)
Aguiló, Marià (2014): Cartes sobre el Renaixement. Materials, a cura de Margalida Tomàs. Lleida: Punctum (El Vuit-cents, 10), 336 p.
Autor/a: Massot i Muntaner, Josep
Matèries: Renaixença
Literatura catalana - Epistolaris - S. XIX
Descripció física: P. 404-406
Títol de la col·lecció periòdica: Estudis Romànics / a cura de Joan Veny
Citació Bibliogràfica
Article sencer
Alexandre Olivar (1919-2019)
Matèries: Olivar i Daydí, Alexandre - Necrologia
Descripció física: P. 90-91
Títol de la col·lecció periòdica: Catalan Historical Review
Aportació a l'estudi del romancer balear
Matèries: Cançoners catalans - Balears
Romanços catalans - Balears - Catàlegs
Descripció física: P. 63-155
Títol de la col·lecció periòdica: Estudis romànics / publicats a cura de R. Aramon i Serra
Biographical sketches of new members of the History-Archaeology Section: Albert Rossich
Matèries: Rossich i Estragó, Albert - Biografia
Descripció física: P. 93-94
Cançoner popular de Mallorca, Replegat i ordenat, amb nombroses variants, pel R. RAFAEL GINARD BUÇÀ, T.O.R. Vols. I-IV. Mallorca, Editorial Moll, 1966-1975- LXXXVIII + 370 pàgs., XXIV + 420 pàgs., XXXII + 472 pàgs., LXIV + 598 pàgs. ("Els Treballs i els Dies", 4-7.)
Matèries: Poesia de cançoner
Cançoners catalans - Mallorca
Literatura popular - Mallorca
Descripció física: P. 258-259
CASANOVA, Emili / MORA, Ramon / SANCHIS, Josep (eds.) (2002): Enric Valor, un home de poble. Jornada d'estudi i homenatge a Enric Valor i la seua obra (Agullent-València, 2000). Paiporta: Editorial Denes, 254 p.
Matèries: Valor, Enric - Crítica i interpretació
Descripció física: P. 427
Títol de la col·lecció periòdica: Estudis romànics / a cura d'Antoni M. Badia i Margarit
Contribució a l'epistolari de Joan Alcover. Transcripció i anotació per Miquel Gayà. Pòrtic per Octavi Saltor. Barcelona, Editorial Barcino, 1964, 158 pàgs. ("Biblioteca Renaixença", III)
Matèries: Poesia catalana - Mallorca
Alcover, Joan - Poesia
Alcover, Joan - Epistolaris
Descripció física: P. 260
Dámaso Alonso - José M. Blecua: Antología de la poesía española: Poesía de tipo tradicional. [Madrid, Editorial Gredos, 1956.] LXXXVI + 264 pàgs. (BRH, VI/3). José M. Blecua: Floresta lírica española. [Madrid], Editorial Gredos, [1957]. 604 pàgs. (BRH, VI/9)
Matèries: Literatura espanyola - Antologies
Poesia hispanoamericana - Antologies
Descripció física: P. 173-175
Anar a la pàgina:
Següent Última
Consultes i
Informació per
als distribuïdors
Dades de l´usuari/ària
Alta d´usuari/ària
Per a navegar pel portal necessiteu Mozilla o Microsoft Internet Explorer (recomanem la versió 5.0 o superior).
Amb altres navegadors i/o resolucions podria ser que visualitzéssiu incorrectament alguna de les pàgines del portal. | 0.603577 | curate | {"ca": 0.7730147575544624, "es": 0.09768095572733661, "en": 0.1061138439915671, "de": 0.0017568517217146872, "ro": 0.008784258608573438, "it": 0.012649332396345749} | https://publicacions.iec.cat/Front/X.do?method=start&LIST.ID=REVISTES_CIENTIFIQUES&moduleName=revistes_cientifiques&autor=Massot%20i%20Muntaner,%20Josep |
oscar-2301_ca_20230418_0_304982 | Per a persones sense pauta completa i entre 12 i 18 anys, s’administrarà la primera o la segona dosi segons correspongui. I per a persones amb pauta completa i majors de 18 anys, s’administrarà la dosi de reforç.
dilluns, 14 febrer, 2022 – 14:15
El proper dijous 17 de febrer, al Centre Cívic Delta, hi ha una convocatòria de vacunació sense cita prèvia al Prat de Llobregat, durant aquest horari: de 9 a 12.30 h i de 15.30 h a 19 h.
La població a la qual està adreçada la convocatòria són:
1) A les persones sense pauta completa i entre 12 i 18 anys, s’administrarà la primera o segona dosi segons correspongui. Els infants d’entre 12 i 15 anys que no puguin anar a vacunar-se amb el seu pare, mare, tutor o tutora legal hauran d’anar acompanyades d’una persona que porti la corresponent autorització impresa
2) A les persones amb pauta completa i majors de 18 anys, s’administrarà dosi de reforç.
IMPORTANT: Cal portar la targeta sanitaria individual o document d’identificación (DNI, passaport, NIE, etc.) | 0.809055 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.noticiasbaixllobregat.com/bll/2022/02/14/vacunacio-sense-cita-previa-el-dijous-17-de-febrer-al-prat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_913477 | Bé, només dir que 1000 missatges tenen els seus aventatges... He fet algun amic... (Dolsa, N4rgo-PV, OpB, Insurrecta) He fet algun enemic encara que no del tot... (DC, anticoife(el comunista) Però de bon rotllo.. xd) No us emprenyeu He vist persones que són realment fascinants jeje (m'ha cridat molt l'atenció la Mona-Lisa) I he après una miqueta sobre el món i les diferents ideologies... M'he fotut amb els 33 que ha donat gust (sobre tot al principi.. ) I bé, he rigut molt No vull molestar més per què ja se que això dels fils sobre els 1000 missatges rallent pero bé... xd Apa! Dolsa... VA PER TU!!! jajaja Com un record d'infantesa sempre recordare a ... La dolsa! Els teus programes a la ràdio usuari són la canya!!! jejeje Apa gent! Merces!! . :dimoniet:.
Glubs! Guapo!
jeje en serio en els teus missatges hi veig algo especial! | 0.703026 | curate | {"ca": 0.837772397094431, "es": 0.025423728813559324, "pt": 0.07869249394673124, "cs": 0.01937046004842615, "en": 0.009685230024213076, "fr": 0.0012106537530266344, "nl": 0.013317191283292978, "da": 0.007263922518159807, "eo": 0.007263922518159807} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_222227 | Un espai obert per l’aprenentatge, el joc i la descoberta que funciona com un taller d’art adaptat a l’ús de les xiquetes i els xiquets, en horari extraescolar.
Entenem este espai com una petita comunitat en que cadascú s’hi implica amb la intensitat i interessos que li semblen més adients. Tot és possible en la mesura que s’acorde i s’ajuste a les possibilitats de l’espai, els recursos disponibles i al col·lectiu, | 0.782794 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.catxirulolab.org/2016/12/30/espaitaller/ |
macocu_ca_20230731_0_547502 | Formulari de cerca
Gairebé són 90 els establiments col·laboradors que garanteixen un espai d'ús de la llengua catalana. La majoria s'identifiquen amb un adhesiu del programa a la porta, amb el qual es comprometen a parlar en català als clients i clientes que s'hi adrecin en aquesta llengua i a col·laborar activament amb les iniciatives dutes a terme des de l'Oficina de Català.
En el conjunt del 13 municipis que conformen el Centre de Normalització Lingüística de Ca n'Ametller, al qual pertany l’OC d’Olesa de Montserrat, són uns 1.000 els establiments adherits.
El CPNL compta a tot Catalunya amb una xarxa de gairebé 5.000 establiments comercials que s'han anat adherint al programa Voluntariat per la llengua des de l'any 2007. Es poden consultar al web www.vxl.cat/establiments. | 0.788293 | curate | {"es": 0.023047375160051217, "ca": 0.9769526248399488} | |
mc4_ca_20230418_8_601252 | Biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai: La Marató de la Lectura, als carrers de Sarrià
Divendres, 17 d'abril, molt a prop de la Diada, les escoles i instituts públics de Sarrià (i com ens agradaria que hi participessin més centres, també els concertats) vam celebrar la Marató de la Lectura al carrer.
Organitzava l'acte, també, el Centre de Recursos Pedagògics de Sarrià Sant Gervasi; hi participaven les tres biblioteques públiques del barri i les escoles bressol municipals. Vam comptar amb el recolzament inestimable del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Les bibliotecàries dels centres participants i totes les entitats teníem clar que aquesta vegada la celebració era especial: coincidia amb el centenari del naixement de les primeres biblioteques públiques de Catalunya, i volíem que la festa fos encara millor que la de fa dos anys. Mireu si ho vam aconseguir.
Quin goig, haver de fer cua per llegir
També els estudiants de Secundària gaudeixen llegint i escoltant. Com és que això no ho explica mai, la premsa?
Com a l'edició anterior, vam exposar els plafons que mostren el treball que fem a les escoles i instituts
Les biblioteques Clarà, Collserola-JM i Sant Gervasi-Joan Maragall varen mostrar la seva feina en una paradeta, i van fer participar l'alumnat, que responia en un punt de llibre aquesta qüestió:
"Per què no puc parar de llegir?"
Alhora que es llegia davant de l'Ajuntament, unes actrius del grup Vivim del cuentu ens entretenien amb les seves versions de la llegenda de Sant Jordi, a la plaça de Pere Figure i Serra:
La festa va ser un èxit. La tornarem a celebrar, d'aquí a dos anys? Segur que sí.
Publicat per la bibliotecària a 14:21
Etiquetes de comentaris: activitats, bibliotecaris/es, biblioteques, Celebracions | 0.823144 | curate | {"ca": 0.976891969959561, "pt": 0.01559792027729636, "es": 0.007510109763142692} | http://bibliotecaorlandai.blogspot.com/2015/04/la-marato-de-la-lectura-als-carrers-de.html |
acn_ca_20201011_1_58092 | Un advocat reconeix haver-se quedat 33.000 euros d'un matrimoni però el seu advocat defensa que els fets han prescrit
La fiscalia demana tres anys de presó per un delicte d'apropiació indeguda i l'acusació particular quatre
ACN Lleida.-Un advocat de Lleida, Pere R. F., de 60 anys, ha reconegut haver-se quedat els 33.000 que un matrimoni li va donar perquè negociés amb el banc el dret d'usdefruit de l'habitatge on vivien, a la ciutat de Lleida. La parella denuncia que el lletrat no va fer cap gestió per aconseguir aquest dret ni en una subhasta ni posteriorment negociant amb el banc. El lletrat en canvi ha explicat que sí que va dur a terme diverses gestions però que al juny de 2014 el col·legi d'advocats el va suspendre i que llavors "ja poc podia fer". És la quarta vegada que el lletrat s'asseu al banc dels acusats per haver-se quedat presumptament diners dels seus clients. En dos dels casos està condemnat per l'Audiència però les sentències estan recorregudes al Suprem. En l'altra, condemnat pel jutjat penal 2 de Lleida, l'Audiència el va absoldre perquè els fets havien prescrit. Precisament la prescripció és el que defensa en aquesta quarta ocasió el seu advocat, Dani Ibars. Al·lega que els fets van tenir lloc el 29 de desembre de 2008, que la causa no es va obrir fins al març de 2017 i que els fets prescriuen als cinc anys. Tant la fiscalia com l'acusació particular, en canvi, consideren que els fets no han prescrit perquè el 9 de setembre de 2013 va ser l'última vegada que el banc va parlar amb l'acusat per fer-li una oferta de 42.000 euros per l'usdefruit de l'habitatge, mentre que la querella es va presentar el 27 d'octubre de 2015 (tot i que es va inadmetre). La fiscalia demana tres anys de presó per un delicte d'apropiació indeguda i l'acusació particular quatre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/un-advocat-reconeix-haver-se-quedat-33-000-euros-d-un-matrimoni-pero-el-seu-advocat-defensa-que-els-fets-han-prescrit |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_204915 | A la web sintetia.com vaig llegir una interessant entrevista a Guy Kawasaki amic i col·laborador de Steve Jobs a Apple. Aquest emprenedor i assessor d’empreses participa en una interessant entrevista, us oferim una part d’aquesta per pensar i relacionar-la amb el nostre context educatiu.
Posa't en la pell d'algú que vol progressar en la seva carrera laboral. Podries completar les següents frases? Quins aspectes de la seva personalitat hauria de cuidar?
Hauria seguir estudiant ... tot allò que et entusiasmi.
He d'anar a esdeveniments ... que ampliïn la teva perspectiva de les coses.
He de llegir a autors ... que desafien l'estatus quo.
He d'utilitzar Internet ... de nou per ampliar la teva perspectiva!
Respecte a les qualitats personals, la simpatia, la confiança que transmets i la qualitat del teu treball són els tres pilars necessaris per transformar la realitat i el món que t'envolta.
La reflexió pot girar al voltant de fer-nos a nosaltres mateixos aquestes preguntes, pot ser un interessant exercici d'autoentrevista per mantenir el rumb. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_52358 | Educació s’ha reunit avui amb representants de l’Ajuntament de Campos i de la comunitat educativa del CEIP Joan Veny i Clar.… Llegeix més»
General ESCOLA NOVA 0
CANAL PRIORITARI PER COMUNICAR LA DIFUSIÓ DE CONTINGUT SENSIBLE A INTERNET I SOL·LICITAR LA SEVA RETIRADA
Margalida Obrador03/12/19
Canal Prioritari que ha establert l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per comunicar la difusió de contingut sensible a Internet i sol·licitar la seva retirada.… Llegeix més» | 1 | perfect | {"ca": 0.6821052631578948, "en": 0.26526315789473687, "pt": 0.05263157894736842} | |
mc4_ca_20230418_9_771773 | Goigs i devocions populars: Goigs de l'Anunciació de la Mare de Déu
Goigs de l'Anunciació de la Mare de Déu
GOIGS A LLAOR DE L'ANUNCIACIÓ DE NOSTRA SENYORA I ENCARNACIÓ DEL FILL DE DÉU. LA SEVA FESTA ÉS EL DIA 25 DE MARÇ.
Oh misteri incomprensible
i del cel admiració!
Haveu salvat, Senyor, l'home
per la vostra Encarnació.
i llinatge de David,
una donzella s'ha unit
amb un humil artesà.
A aquella voleu donar
tanta glorificació.
De Josep la casta esposa,
en sa cambra retirada,
meditant està admirada
la profecia sobtosa;
que d'una verge piadosa
naixeria el Redemptor.
Verge santa i piadosa,
sagrari pur i vivent,
d'un Déu tot omnipotent
del qui sou mare i esposa,
us supliquem fervorosos
Etiquetes de comentaris: Anunciació (de l'Anunciació) | 0 | curate | {"ca": 0.7291666666666666, "de": 0.04861111111111111, "en": 0.034722222222222224, "es": 0.059722222222222225, "it": 0.06666666666666667, "sv": 0.029166666666666667, "fr": 0.03194444444444444} | https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-de-lanunciacio-de-la-mare-de-deu.html |
mc4_ca_20230418_1_575284 | enigmística: L'harem dels Schwartz
dissabte, 16 d’octubre de 1993
Abans de l'estiu vam llençar una proposta enigmística arravatadament orgiàstica. Es tractava de trobar una mena de paraules que vam batejar a l'aràbiga: els mots harem (mots amb només una vocal i més de tres consonants o viceversa). La inspiració ens venia d'Italo Svevo. El nom real del genial escriptor de Trieste era Ettore Schmitz (harem i-6), però l'autor de Senilità i La coscienza di Zeno afirmava que sempre li havia semblat que la pobra "i" del seu cognom germànic restava sola i perduda enmig de la mitja dotzena d'agressives consonants que l'envoltaven, de manera que va decidir ocultar-se rera un pseudònim conciliador de les seves identitats italiana i germànica: Italo Svevo.
Alguns lectors, esperonats pels plaers de Schmitz, ens han fet arribar mots harem diversos, que aquesta vegada dividim a la manera de les cerveses, nacionals i d'importació. Pel que fa als nacionals, tots són homologats per la lexicografia oficial. Els camps (a4) i el magnífic harem panvocàlic ouaire (5r) eren els exemples que proposàvem. El professional de la compra-venda d'ous només ha pogut ser igualat, però els nostres camps han estat superats pels crancs frescs (a/e5), els grills lloscs (i/o5) i els troncs (o5) tramesos per Jaume Macià (Sabadell) i els bruscs grunys (u5) emesos per Sofia Robusté (Valls). Els èmuls de l'ouaire són dues simpàtiques velletes amigues de Carme Vilà (Torelló) —iaieta (5t) i iaiona (5n)— i un munt de pretèrits imperfets tramesos per la pròpia Carme Vilà i per Alfons Saumell (Barcelona): quèieu, obeíeu, adèieu, eixíeu, ajèieu... Uns dels principals conreadors dels mots harem homologats pels diccionaris són els jugadors d'scrabble, que sovint han de fer tirades amb només una vocal o una consonant al faristol.
Però la majoria aclaparadora d'harems que hem rebut són d'importació, potser per la presència d'Ettore Schmidt en la gènesi del fenomen. Clara Solans (València) ens fa arribar un retall de diari on hi consten una parella de famosos tennistes que mantenen modestos harems de quatre concubines: Prpic i Stich (i4). Una altra tramesa de grau 4 (Jordi Garcia, Badalona) conté la referència a un polèmic assaig sobre les drogues "Nuestro derecho a las drogas" (Anagrama, 1993) del pensador Thomas Szasz (a4). Garcia inclou també el líder de la vida esportiva de la ciutat comtal: Johan Cruyff (u5), a pesar de l'hermafroditisme latent de la i grega. Una última referència bibliogràfica puja al grau 6 la magnitud de l'harem. Es tracta de "La venganza de la historia" (El País-Aguilar, 1993) del periodista germànic Hermann Tertsch (e6). A més, el lector que ens el fa arribar rivalitza amb el teutó, perquè signa Pep Trenchs (e6) (Barcelona). Probablement Trenchs sigui el cognom d'origen català d'harem més fastuós.
L'harem més concorregut és, fins ara, el dels Schwartz (a7). L'incansable corresponsal Alfons Saumell (Barcelona) en documenta cinc via GEC. Els cinc Schwartz podrien fundar un harem en format acadèmia d'idiomes, perquè cobreixen moltes llengües: el francès del matemàtic gal Laurent Schwartz (1915-), l'esperanto de l'escriptor i humorista francès Raymond Schwartz (1894-1973), l'anglès del físic nord-americà Melvin Schwartz (1932-) —premi Nobel de física el 1988—, el neerlandès del novel·lista holandès en llengua anglesa J.M.W. Schwartz (1858-1915) i la incògnita del presumpte metge que devia batejar la síndrome de Schwartz-Bartter. A Saumell, com és natural, se li escapen d'altres Schwartz més o menys famosos, com el polític conservador espanyol Fernando Schwartz, que completarien aquest club de polígams. És clar que Saumell, murri enigmista, localitza a la sempre rendible "Guia Telefònica de Barcelona. Secció Alfabètica L/Z" una pàgina (la Schweiz-735) que és tota una joia, i ens demostra que els afortunats senyors Schmmitt, Schvenck, Schwandl, Schwandt i Schwippl són conciutadans nostres a la ciutat post-olímpica. Algú coneix un harem més nombrós? Escriviu a Secció Enigmística. Diari AVUI. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.
· Màrius Serra , 16.10.93 | 0.848816 | curate | {"ca": 0.989213042412356, "en": 0.0026967393969110076, "fr": 0.0051483206668301055, "oc": 0.002941897523902917} | http://enigmisticamarius.blogspot.com/1993/10/lharem-dels-schwartz.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_91540 | Gràcies, les dades de registre han estat rebudes correctament al CLC i hem enviat* les teves dades d'accés al correu-e que has indicat en el formulari.
Una vegada verificada pel CLC la teva identitat, rebràs un nou correu-e confirmant que ja pots accedir amb seguretat a les àrees restringides del web.
*Si no veus el missatge a la teva bústia d'entrada, revisa la carpeta de correu no dessitjat o d'altres.
Consento el tractament de les meves dades. COL.LEGI DE LOGOPEDES DE CATALUNYA tractarà les seves dades amb la finalitat de gestionar la seva sol·licitud. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal.
Registrar-me
* Registrant-te podràs accedir a totes les àrees restringides del web, veure-publicar ofertes a la borsa de treball del CLC i recuperar el teu mot de pas si l'oblides
Inicia sessió com usuari/a CLC
Consento el tractament de les meves dades. COL.LEGI DE LOGOPEDES DE CATALUNYA tractarà les seves dades amb la finalitat de gestionar la seva sol·licitud. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal.
Accedir
Has oblidat la teva clau d'accés?
Hem enviat un correu electrònic a l'adreça amb què et vares registrar que conté el teu mot de pas.
*Recorda que si no veus el missatge a la teva bústia d'entrada, revisa la carpeta de correu no dessitjat o d'altres.
Recuperar
Enviarem el teu mot de pas al correu-e amb el que et vares registrat.
Si no veus el missatge a la teva bústia d'entrada, revisa la carpeta de correu no dessitjat o d'altres.
Ofertes borsa de treball
català | español
El Col·legi
Presentació
Junta de govern
Comissions
Estatuts del CLC
Llei del CLC
Portal ètic
Transparència
Àrea col·legial
Llistat de col·legiats/des
Borsa de treball
Informacions i recursos
Finestreta única
Serveis a col·legiats
Biblioteca
Avantatges per a col·legiats
Perfil professional
Convenis col·lectius
Lleis i disposicions legals
Beques i premis
Enllaços d'interès
Àrea d'usuaris
Llistat de col·legiats/des
Derivació d’usuaris
Preguntes freqüents
Enllaços d'interès
Què fa un logopeda
Formació
Presentació
Cursos programats
Formació externa
Publicacions
Revista del CLC
Full Informatiu
Documents
Beques i premis
Agenda d'actes
Notícies
Contacte
inici > Notícies
NOTÍCIES DEL CLC 197 notícies
03 de juny 2019
FINAL DE VIDA: REFLEXIONS SOBRE ELS DRETS QUE TENIM I ELS QUE ENCARA ENS FALTEN
El passat 30 de maig la Dra. Glòria Cantarell va oferir una conferència al CLC per parlar, entre d'altres, dels orígens i finalitats de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) i de la situació legislativa actual. DMD es una entitat sense ànim de lucre que defensa la llibertat per el final de la vida de les persones. Va aclarir conceptes d'interès per tots, com ara la sedació, l'adequació de l'esforç terapèutic, l'eutanàsia i el Document de Voluntats Anticipades (DVA) i, finalment, va presentar casos pràctics per il·lustrar els continguts de la conferència.
23 de maig 2018
REGLAMENT DEL PARLAMENT EUROPEU SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
Benvolgut/da col·legiat/da, A partir del 25 de maig de 2018 serà d'aplicació el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu (RGPD), que deroga l'actual Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD). En aplicació del nou Reglament, perquè el Col.legi pugui seguir tractant les vostres dades, hem d'actualitzar el vostre consentiment, i amb aquest objectiu hem habilitat l'enllaç que es mostra a continuació per facilitar-vos el tràmit: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSejNEDg_q-_HEvvTQ1OJhTx1gkTiXpeFkzU0h49vatAgU9ZBA/viewform Barcelona, 18 de maig de 2018 Col.legi de Logopedes de Catalunya
24 de abril 2020
MESURES PER A LA REOBERTURA DE LES CONSULTES DE LOGOPÈDIA
Des del Consejo General de Colegios de Logopedas s'ha posat a disposició de tots els col·legiats aquesta guia de mesures per a la REOBERTURA DE LES CONSULTES DE LOGOPÈDIA, duta a terme pel Col·legi Professional de Logopedes de Galícia. Esperem que sigui d'utilitat per garantir la seguretat de logopedes i usuaris en la reobertura dels centres.
27 de març 2020
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2020
La Sra. Mireia Sala i Torrent, degana del CLC, convoca a tots els col·legiats a participar a l'Assemblea General Ordinària que tindrà lloc a la seu del CLC el proper 27 de març de 2020. Adjuntem convocatòria.
24 de juliol 2019
TARIFES 2019 SERVEIS LOGOPÈDIA SERVEI CATALÀ DE LA SALUT (SCS)
S'ha publicat al DOGC l'Ordre SLT/143/2019, de 15 de juliol, per la qual s'estableixen per a l'any 2019 les tarifes màximes dels serveis de rehabilitació ambulatòria, rehabilitació domiciliària i logopèdia que contracti el Servei Català de la Salut. http://cido.diba.cat/legislacio/9054692/ordre-slt1432019-de-15-de-juliol-per-la-qual-sestableixen-per-a-lany-2019-les-tarifes-maximes-dels-serveis-de-rehabilitacio-ambulatoria-rehabilitacio-domiciliaria-i-logopedia-que-contracti-el-servei-catala-de-la-salut-departament-de-salut
01 de juliol 2018
REVISTA DIGITAL
Per tal de contribuir a la sostenibilitat, en l'Assemblea General Ordinària del passat 16 de març de 2018, es va aprovar, per unanimitat, no enviar físicament ni la revista ni el calendari als col·legiats acollits a la quota no exercent. Els col·legiats exercents que vulguin rebre la revista en format digital, cal que ho notifiquin a través del correu: [email protected]
22 de juny 2017
REGISTRE DE SOCIETATS PROFESSIONALS
El passat divendres dia 16 de juny de 2017 es va publicar al DOGC la Resolució JUS/1346/2017, de 30 de maig, per la qual s'inscriu al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya el Reglament de funcionament del Registre de Societats Professionals del Col·legi de Logopedes de Catalunya aprovada en la passada Assemblea General Ordinària.
Anterior
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
Següent
El Col·legi
Presentació
Junta de govern
Comissions
Estatuts del CLC
Llei del CLC
Portal ètic
Transparència
Àrea col·legial
Borsa de treball
Informacions i recursos
Finestreta única
Serveis a col·legiats
Biblioteca
Avantatges per a col·legiats
Perfil professional
Convenis col·lectius
Lleis i disposicions legals
Beques i premis
Àrea d'usuaris
Llistat de col·legiats/des
Derivació d’usuaris
Preguntes freqüents
Enllaços d'interès
Què fa un logopeda
Borsa de treball
Llistat ofertes
Les Teves Ofertes
Publicar una oferta
Agenda d'actes
Notícies
Formació
Publicacions
Contacte
Revista del CLC Accés a correu CLC Segueix-nos
Passatge Pagès 13, 08013 Barcelona
L’horari d’atenció és de dilluns a divendres de 9:00 a 19:00h, excepte els divendres que l’horari és de 9:00 a 18:00h. | 0.570337 | curate | {"ca": 0.8975409836065574, "pt": 0.006678809957498482, "sv": 0.001973284760170006, "es": 0.025349119611414693, "en": 0.04902853673345477, "fr": 0.011687917425622344, "de": 0.006830601092896175, "ja": 0.00030358227079538557, "no": 0.00030358227079538557, "it": 0.00030358227079538557} | https://www.clc.cat/ca/noticies/28 |
racoarticles_ca_20221005_2_41391 | Són moltes les veus que des de fa un bon grapat d'anys manifesten la necessitat cada vegada més urgent de canviar la direcció en què l'economia mena el món. Resulta imperatiu començar a caminar en una direcció més sostenible com ens recorda cada dia l'omnipresent canvi climàtic. Però la sostenibilitat no només té una vessant ambiental, la sostenibilitat presenta com a mínim tres cares: l'econòmica, l'ambiental i la social. En definitiva, la nostra economia necessita recuperar una escala més humana, recordant l'obra de Manfred Max-Neef (1932).
Ens ha costat massa fer cas a la comunitat científica que ens alertava, ja fa temps, del canvi climàtic que estàvem provocant amb les nostres pràctiques productives i excessivament consumistes. Avui sembla que el consens en aquest sentit comença a ser ampli i generalitzat, encara que, a jutjar per la gravetat de la diagnosi, potser se-* Director de FETS -Finançament Ètic i Solidari VISTA PRÈVIA és fàcil identificar i denunciar les injustícies que ens envolten. Però construir un món més just és molt més difícil. Abandonar la comoditat de la crítica i portar a la pràctica nous patrons de vida necessita un sobreesforç individual. Per això és de lloar la tasca dels que d'una forma altruista fan possible un nou món, oferint-nos eines com les finances ètiques. Com ho fa FETS, guanyadora del Memorial Lluís Companys 2008 que atorga la Fundació Josep Irla per distingir a les persones o a les entitats que destaquen per la seva acció social a favor de l'emancipació de les classes populars i la lluita contra la marginació dels sectors menys privilegiats.
ria d'esperar una resposta força més contundent. Potser ens cal esperar uns quants anys més i patir-ne una mica més les conseqüències per a fer canvis significatius.
Tinc la sensació -i l'esperança-que la nostra economia i el nostre sistema financer acabaran seguint un procés similar. A la insostenibilitat plantejada pel nostre medi ambient, ja fa massa temps que hi hem de sumar la situació insostenible que viuen cada vegada més persones en aquest món. Les desigualtats i les injustícies creixents que pateixen massa persones, del Sud i del Nord, acabaran per situar en primer terme la necessitat de canviar el model econòmic que dirigeix aquest planeta, doncs qualsevol sistema insostenible té les hores comptades, sigui quina sigui la seva fi.
Podem enganyar-nos i pensar que els nostres nivells i esquemes de consum podran mantenir-se en el temps, però formo part del grup creixent de persones que opinem que això no pot ser així. Per sort, cada vegada sorgeixen noves veus a casa nostra que ens qüestionen com fem les coses. L'últim que he descobert ha estat en David Llistar, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització, que en el seu llibre Anticooperació. Interferències globals nord-sud insisteix en dirigir els esforços cap a la sensibilització dels ciutadans del Nord i les conseqüències dels nostres nivells i esquemes de consum, si realment volem incidir de manera significativa transformant el nostre món.
Començo fent aquesta reflexió perquè és des del convenciment que ens cal una economia més ecològica i Les desigualtats i les injustícies que pateixen massa persones, del Sud i del Nord, acabaran per situar en primer terme la necessitat de canviar el model econòmic que dirigeix el planeta més humana que escric aquestes unes ratlles sobre com veig la situació actual de les finances ètiques en el nostre entorn més immediat.
Inversió socialment responsable, finances ètiques i banca ètica
Per anar mostrant la meva idea d'una evolució positiva de les finances ètiques, m'agradaria començar apuntant que avui és possible trobar les finances ètiques a l'agenda de debat d'institucions de govern europees, on es reconeix el seu paper en el desenvolupament del consum responsable, en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social i, en definitiva, com a element de cohesió social. El 2004 es va presentar la Carta Europea de suport a les iniciatives ètiques i solidàries en el marc de la Comissió Europea, on es fa menció de les característiques i les necessitats de desenvolupar a Europa projectes de banca ètica, i el propi Consell d'Europa també ha estat actiu en la promoció i el desenvolupament de textos de suport a la banca ètica. Al meu entendre, una mostra més de la gradual consolidació de les finances ètiques a nivell europeu.
Val a dir que sota el paraigües de les finances ètiques cada vegada hi trobem més propostes, per la qual cosa una de les urgències que comença a tenir aquest sector emergent és la seva ordenació. Per aquest motiu, miraré d'estructurar la reflexió per grups d'iniciatives, centrantme exclusivament en el món de la Inversió Socialment Responsable (ISR) i, principalment, en les propostes d'intermediació financera exclusivament sota principis, criteris o polítiques èticosocials.
La Inversió Socialment Responsable Crec que a hores d'ara no podem plantejar-nos quina és la situació de les finances ètiques a Catalunya sense parlar de la ISR. Tot i tenir ben present que des de l'òptica de les finances ètiques, la ISR se sol considerar una proposta o resposta insuficient a les necessitats que planteja la nostra societat. Com el seu nom ja permet intuir, la ISR neix de bracet de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) i, de manera molt genèrica, podem definir una ISR com aquella inversió que incorpora criteris socials, mediambientals i ètics a l'hora de prendre decisions sobre la seva col•locació. A la pràctica, gairebé sempre acabem fent atenció exclusiva a l'actuació dels fons d'inversió o Institucions d'Inversió Col•lectiva (IIC) quan parlem d'ISR. Per tant, el seu origen és ben diferent al de les finances ètiques, que neixen a la dècada de 1960, de la inquietud dels nous moviments socials, quan algunes persones vinculades a grups ecologistes o organitzacions que treballaven en la lluita contra la pobresa van veure la necessitat de crear institucions financeres que s'organitzessin a partir de criteris ètics i de responsabilitat social, aplicant els valors que el propi moviment proposava a la societat i possibilitant l'ús de l'estalvi social per a reinvertir-lo en el seu àmbit d'actuació. a) Estancament de la ISR Sis anys d'informes anuals de l'Observatori permeten plantejar, amb una certa perspectiva històrica, la situació de quasi estancament que vivia la ISR a l'Estat espanyol, el 2006, una situació que lluny de millorar ha empitjorat, produint-se una davallada dels actius gestionats de més del 10% en els dos anys següents. I això, malgrat el creixent interès i desenvolupament viscut per la RSE en el nostre entorn. Una perspectiva que resulta encara més desoladora si la contrastem amb l'evolució positiva a la resta d'Europa o als Estats Units d'Amèrica (EUA). La millor notícia en aquest sentit era i és l'aparició de nous fons ètics en el mercat.
En realitat, el món de la ISR a tota Europa encara va força per darrere dels EUA pel que fa a volums d'inversió. Segons l'Observatori, 1 al conjunt de l'Estat la inversió feta amb criteris d'ISR tan sols representava el 0,3% del patrimoni total invertit en fons d'inversió mobiliaris a finals del 2008. Als EUA un de cada deu dòlars invertits en aquests fons ho fa seguint criteris d'ISR.
Com sempre, la lectura optimista d'una situació d'aquest estil és la de pensar que encara estem en un punt de sortida, que la crisi financera i econòmica actual no hi ajuda i que encara tenim molt de camp per córrer. De fet, països com Holanda, Alemanya o Gran Bretanya compten amb legislacions fiscals que donen suport a la inversió feta amb criteris de sostenibilitat i segur que mesures d'aquesta naturalesa, el dia que es posin en marxa a casa nostra, ajudaran a situar els nostres nivells d'ISR més a prop dels europeus. b) Tendències actuals L'informe de 2006 apunta dues tendències clarament diferenciades en el panorama actual de la ISR. Per un costat la tendència «nínxol», consistent en augmentar el número d'inversors i el patrimoni dels fons que incorporen criteris socials, mediambientals i ètics en la preselecció de les seves carteres. Per l'altre, la tendència de «corrent principal» o mainstreaming, consistent en l'impuls de la incorporació de criteris socials, ètics i mediambientals en els fons d'inversió convencionals.
Si bé la primera tendència apunta una necessitat evident, la segona no la podem oblidar mai, doncs encara que el seu avenç sigui molt més feixuc, el seu abast potencial és tan ampli que val la pena treballar-hi. Dit d'una altra manera, la segona tendència -o estratègia de creixement-incorpora una voluntat d'influir en el comportament de les empreses que no és directament factible des
Podem definir una Inversió Socialment Responsable (ISR) com aquella inversió que incorpora criteris socials, mediambientals i ètics a l'hora de prendre decisions sobre la seva col•locació
Les ISR a l'Estat espanyol viuen una situació d'estancament, una perspectiva que resulta encara més desoladora si la contrastem amb l'evolució positiva a la resta d'Europa i als EUA de la primera tendència. I en aquest sentit, l'informe també fa esment de «l'activisme accionarial» o shareholder activism, principalment d'alguns fons de pensions, com a via d'incidència en la gestió empresarial. 2 c) Necessitats i recomanacions En aquest sentit, l'Observatori fa molt d'èmfasi en la necessitat d'un bon govern corporatiu o corporate governance a les societats anònimes que faciliti el paper actiu dels accionistes i, per tant, l'activisme accionarial. Recomanació que de ben segur podem fer extensiva a tot el món empresarial, facilitant processos de decisió més participatius. També apuntava la recomanació de crear organismes que agrupin i impulsin la ISR de manera decidida, que troben resposta en passos com la recent constitució del Foro Español de la Inversión Socialmente Responsable o de l'Observatori de les Finances Ètiques impulsat per FETS. 3 I una de les demandes que se'ls fa és que contribueixin a l'estímul de l'oferta i la demanda de productes d'inversió que segueixin criteris ètics, socials i mediambientals, perquè si bé és veritat que les entitats financeres responen a les demandes dels inversors, no és menys veritat que en un mercat com el nostre l'oferta sovint crea la demanda i que davant de la manca de diversitat en l'oferta, tampoc es pot esperar que la demanda ho faci tot. I en aquest sentit, com també s'apunta a l'informe, l'administració pública hi té un paper molt important a jugar, desenvolupant una legislació que ho faciliti.
Finalment, una de les recomanacions que fa l'Observatori és la d'encoratjar tant a les pròpies entitats del tercer sector o de l'economia social, com a les empreses socialment responsables a fer una aposta decidida per la introducció de criteris ètics i de sostenibilitat a l'hora de plantejar-se les seves inversions o la col•locació dels seus estalvis. Una recomanació que des de FETS fem extensiva a l'administració pública perquè pensem que som les entitats que fins avui hem estat més implicades en el desenvolupament de les finances ètiques a Catalunya, les que ara hem de fer la primera passa cap a la inversió real en la banca ètica i facilitar així que es desenvolupin oferta i demanda en aquest camp.
I perquè el prisma de FETS ens fa observar el món de la ISR des d'un punt de vista particular, potser hi afegiria una darrera recomanació: la necessitat o responsabilitat d'oferir la màxima transparència possible, sobretot quan parlem de productes que es qualifiquen d'ètics, socials o solidaris. Evidentment, cadascú és lliure de triar en quin camp es troben les seves decisions ètiques a l'hora de decidir on vol invertir els seus diners, tothom és lliure de valorar si l'actuació de certs grups financers o em-A Catalunya, formant part del sistema parabancari, trobem cooperatives de serveis financers que ens permeten invertir els nostres estalvis en projectes amb un alt valor social presarials que cotitzen a borsa s'ajusta als seus criteris de responsabilitat social o no. Però per tal de poder exercir aquesta llibertat ens cal que els criteris utilitzats per incloure o excloure una empresa d'una cartera d'inversió siguin públics i fàcilment accessibles, així com conegudes les persones o empreses que fan aquest tipus de valoració. Aquesta és l'única manera de poder decidir lliurement si la nostra inversió ètica volem que es canalitzi cap a la majoria de valors que formen part de l'IBEX 35 o cap a iniciatives empresarials diferents, potser, que no cotitzen a borsa i, potser, que formen part de la nostra realitat més propera. En aquest sentit, el paper tant dels gestors i analistes d'inversions, com de les empreses de rating és clau i iniciatives com Analistas Internacionales en Sostenibilidad (AIS) 4 ens mostren camins interessants per desenvolupar altres formes de valoració empresarial.
Finances ètiques
Per aquells que volen anar més enllà en l'impuls d'una altra economia mitjançant els seus estalvis, centrant la seva inversió en l'activitat econòmica que queda fora dels mercats borsaris, l'evolució dels darrers anys és molt més positiva i les perspectives són encara millors. Val a dir que parlem d'iniciatives i evolucions que s'han de valorar de manera proporcional al pes que tenen en el mercat financer, però que tenen una influència directa en el nostre entorn més immediat i en els àmbits més necessitats d'una inversió ètica, arreu del món.
A Catalunya, formant part del que anomenem sistema parabancari, trobem cooperatives de serveis financers que ens permeten invertir els nostres estalvis en projectes amb un alt valor social. Trobem dues experiències principals amb actuacions complementàries. Per un costat trobem el Coop 57. Una cooperativa de serveis financers generada a partir de la indemnització aconseguida per 57 treballadors acomiadats de l'Editorial Bruguera i molt orientada al finançament de l'economia social i solidària. El Coop 57 ha mantingut sempre un creixement moderat però constant en número de socis i en volum d'estalvis captats. Si ens fixem en l'evolució dels socis, fa sis anys el Coop 57 comptava amb 60 socis i uns 150 socis col•laboradors. Avui s'apropen al miler. I si ens fixem en l'estalvi captat, els 981.761 euros que gestionaven el 2003 arriben, a finals del 2008, als 4.133.157 euros. D'altra banda, el Coop 57 també ha experimentat un creixement en la diversificació dels seus productes i en la seva extensió territorial. Avals compartits, avançament de subvencions, captació de recursos per un projecte concret i les darreres iniciatives com els títols en participació o els crèdits participatius són la mostra del desenvolupament de nous productes. Alhora, el Coop 57 també ha representat una proposta atractiva per col•lectius d'altres indrets de l'Estat que s'han fet seu el projecte: les obertures del Coop 57 a Aragó (2005), a Madrid (2007), a Andalusia (2009) i a Galícia (2009), són una mostra de la seva expansió territorial. Tot plegat, mostrant dues característiques clau d'aquest projecte: el seu dinamisme i la seva proximitat a les entitats de l'economia social a l'hora de desenvolupar plegats nous instruments financers; i la seva gran capacitat d'atractiu com a projecte, que ha permès obrir-se a la resta de l'Estat.
Així mateix, si el que volem és canalitzar els nostres estalvis cap al finançament de projectes al Sud, amb un gran potencial transformador de les societats que els reben, l'opció que tenim a Catalunya és Oikocrèdit. Oikocrèdit és una cooperativa d'origen holandès, amb implantació mundial i amb una important presència a Catalunya. Impulsada el 2000 per algunes ONG catalanes, l'experiència d'Oikocrèdit Catalunya també es consolida gradualment, creixent en número de socis i en volums d'estalvi recollits des del seu naixement. Avui, Oikocrèdit compta amb més de 650 socis i supera els 4.600.000 euros d'estalvis captats.
Més enllà de la valoració que es faci del pes total d'aquestes iniciatives en la mobilització de l'estalvi a Catalunya, crec que hem de dir que es tracta de dues experiències amb una clara progressió positiva, de les quals no en podem extreure cap altra conclusió que no sigui el creixent interès d'algunes persones i entitats per donar un ús clarament ètic i transformador als seus estalvis.
La banca ètica aplica en la totalitat de la seva tasca d'intermediació financera uns criteris ètics clarament orientats a la potenciació d'una economia més humana i sostenible
Banca ètica Finalment arribem al camp que crec que més s'ha desenvolupat a Catalunya en els darrers anys, el de la banca ètica pròpiament dita. I faig servir un concepte tan ampli o tan restrictiu de banca ètica com el d'una entitat financera que treballa com a tal, sota la supervisió del Banc d'Espanya i que aplica en la totalitat de la seva labor d'intermediació financera una sèrie de criteris ètics de caràcter negatiu i positiu, clarament orientats a la potenciació d'una economia més humana i sostenible. Crec que és l'àmbit on podem dir que en els darrers anys hi ha hagut un canvi més contundent, ja que des del naixement de FETS el 1999, per posar una data que ens permeti tenir certa perspectiva històrica, una banca ètica europea ha obert oficina a Barcelona i el primer projecte de construcció d'una banca ètica i ciutadana pròpia ha començat a prendre forma.
En primer lloc, el projecte europeu amb més de 29 anys d'experiència, Triodos Bank va iniciar la seva activitat a l'Estat espanyol el 2004 a Madrid, oferint els seus serveis també a Catalunya, coneixedors de la sensibilitat existent en aquestes terres. El creixement de la seva activitat a Catalunya, potser entre d'altres elements encoratjadors, els va fer decidir l'obertura, el maig del 2006, de la primera oficina que una entitat de banca ètica ha tingut a Barcelona. Des d'aleshores, el Triodos Bank ha augmentat en número de clients, d'estalvis captats i de productes oferts tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Avui,
No podem tenir un model de societat democràtic i just sense estructures que ho possibilitin i, en un món on l'economia té tant de pes, les empreses són clau
tenir el Triodos Bank a Barcelona suposa tenir una opció pragmàtica de banca ètica, amb una llarga tradició europea a l'esquena. Un projecte que ofereix un gran ventall de serveis bancaris a més de 10.000 clients i que gestiona actius per un valor superior als 300 milions d'euros. Un projecte que creix també en implantació territorial a nivell estatal i que ens ofereix la possibilitat de participar en el seu capital social. D'altra banda, esperonats per la proposta de la Fundació FIARE d'Euskadi, i després de molts anys de buscar un projecte que ens permetés construir la nostra pròpia banca ètica a Catalunya, el 2007 comença a caminar l'Associació Projecte FIARE a Catalunya, impulsora de l'oficina bancària oberta a Barcelona a finals de 2008. Constituïda durant la primavera de 2007 per una trentena d'entitats de l'economia social i solidària, aquesta associació suposa la culminació de molts anys de feina de totes les persones i entitats que en un moment o altre han treballat per les finances ètiques, bé sigui des de FETS o des de cadascuna de les seves organitzacions. I significa, també, la posada en marxa del primer projecte per construir una banca ètica i ciutadana pròpia a Catalunya, participant en un projecte d'àmbit europeu promogut per FI-ARE, la francesa Nouvelle Economie Fraternelle (NEF) i la italiana Banca Popolare Etica.
Coop 57, Oikocrèdit i FETS, entre moltes altres organitzacions, formen part activa d'aquest projecte integrador de les realitats existents que pretén anar molt més enllà de la creació d'una entitat financera, teixint un veritable sistema de finances ètiques a Catalunya que ja avui ofereix un ampli ventall de serveis financers clarament orientats a transformar la nostra societat. Per això mira d'arrelar en les xarxes d'entitats ja existents i convidar-les a que se'l facin seu.
És un projecte cooperatiu que situa en primer terme la importància de l'estructura de propietat, en coherència amb el model de societat i d'economia que volem construir. No podem tenir un model de societat democràtic i just sense estructures que ho possibilitin i, en un món on l'economia té tant de pes, les empreses són clau. Clau, també, per assegurar que no hi haurà canvis d'estratègia o deslocalitzacions perseguint rendiments superiors invertint els diners en un altre indret i clau, finalment, entre moltes altres coses, per garantir que els canvis d'estratègia de l'entitat requereixen d'un ampli consens.
Per tant, en el camp de la banca ètica no podem fer més que destacar com a molt positiva l'evolució d'aquests darrers anys a Catalunya i a la resta de l'Estat. L'evolució del negoci gestionat per les entitats de finances ètiques ha estat prou satisfactòria, amb una clara demostració que cada cop més gent i institucions coneixen i confien en aquest tipus d'entitats. Com destaca l'Observatori de les Finances Ètiques en el seu primer baròmetre de 2008, en el període 2005-2008, l'estalvi gestionat per aquestes entitats s'ha multiplicat per més de sis i els préstecs concedits ho han fet per més de cinc. Si bé és cert que la quota de mercat Com es poden fer compatibles els criteris ètics amb l'obtenció de beneficis? De manera general, la banca ètica persegueix un doble objectiu, l'obtenció d'un benefici econòmic que en garanteixi la viabilitat i d'un benefici social, que és el seu objectiu principal. Dit d'una altra manera, la banca ètica persegueix la maximització del benefici social, no de l'econòmic.
La concreció d'aquesta opció estratègica en cada projecte concret es porta a terme de forma diversa. Algunes entitats opten per ser entitats sense ànim de lucre i no repartir dividends. D'altres, utilitzen els beneficis per tal d'oferir millors condicions per als seus clients, o bé per endegar nous projectes amb una finalitat també social.
A la pràctica, els criteris ètics no només es concreten en una sèrie d'activitats econòmiques que queden excloses de qualsevol finançament, com ara tot el que estigui relacionat amb la indústria armamentística o la vulneració dels drets humans. La banca ètica fa un pas més enllà i aplica criteris positius, implicant-se en la construcció d'una realitat econòmica més humana i sostenible, invertint tan sols en activitats o entitats que generen un impacte social positiu. Aquests criteris ètics es vetllen de forma diferent en unes entitats o altres, però en la majoria de casos són terceres entitats o persones de reconeguda independència i honestedat les que vetllen per aquests criteris, uns a partir de comitès externs i d'altres des de la pròpia estructura de l'entitat.
La banca ètica persegueix un doble objectiu, l'obtenció d'un benefici econòmic que en garanteixi la viabilitat i d'un benefici social, que és el seu objectiu principal d'aquestes entitats respecte el global del sistema financer de l'Estat espanyol només representa a finals de 2008 el 0,0167% de l'estalvi total i el 0,0154% del total de préstecs. Però també hi ha altres elements molt significatius destacats pel baròmetre, com ara el comportament molt diferenciat respecte el sector financer tradicional de l'evolució de la concessió de préstecs i de la morositat.
Perspectives de futur
Però realment, és factible un model de banca ètica a Catalunya? En realitat, no només és un model factible sinó que ja comença a ser una realitat amb una certa entitat. De fet, Barcelona és una de les poques ciutats d'Europa que compta amb oficines de dues entitats de banca ètica: Triodos Bank i Projecte FIARE.
És cert que a Catalunya les finances ètiques encara són massa desconegudes, però no és menys cert que comptem amb una llarga tradició d'iniciatives pioneres en l'àmbit del microcrèdit social, com Acció Solidària Contra l'Atur, que som el bressol de projectes innovadors com el Coop 57 i comptem amb oficines de diverses banques ètiques, cosa que no passa a gaires indrets del món. I també és remarcable la nostra capacitat d'innovació en aquest camp amb exemples com el primer segell d'assegurances ètiques i solidàries (EthSI), a nivell mundial impulsat per la nostra economia social i solidària.
Una banca fiable i amb garanties, a més d'ètica
Des d'un punt de vista legal, la banca ètica ofereix les mateixes garanties que la resta de la banca, ja que està regulada de la mateixa manera, amb els mateixos mecanismes de protecció i amb els mateixos requisits de capitalització o de cobertura de risc. D'altra banda, la banca ètica, en invertir només en economia productiva i de caràcter social, evitant les inversions especulatives, ofereix un menor risc als seus clients. Probablement per això les ràtios de solvència siguin superiors a la mitjana, les ràtios de morositat inferiors i la qualitat dels seus actius molt millors, doncs s'eviten els productes estructurats, derivats o especulatius. Això, avui és fàcil de veure en un exemple. Mentre la banca ètica inverteix en les cooperatives de productors ecològics del nostre entorn o en les empreses d'inserció sociolaboral, la resta d'entitats tenen part dels nostres estalvis invertits en actius insegurs que ara alguns governs han de recomprar, altra vegada amb els nostres diners. Per tant, posats a triar, jo diria que la banca ètica és la més fiable de les banques.
No obstant això, la banca ètica ofereix avantatges i desavantatges
Un avantatge important és que ens ofereixen la possibilitat d'orientar els nostres estalvis de manera que treballin en la direcció dels nostres valors. El simple fet de poder saber quines activitats o empreses s'estan finançant amb els nostres diners, ja és un avantatge important i és a partir d'aquí que podem decidir que no volem que els nostres diners serveixin per a finançar la indústria armamentística o la multinacional que està acomiadant els nostres veïns, per posar dos exemples d'actualitat. Un altre gran avantatge és que els bancs ètics dirigeixen la seva tasca cap a una activitat econòmica, mediambiental o cultural que transforma la nostra societat en una de més justa, humana i sostenible. Són instruments de transformació social.
I per citar alguns desavantatges, doncs potser diria que la banca ètica encara és molt jove i petita, i això, en un món de grans corporacions i en un entorn on la confiança és clau, doncs és un desavantatge. De totes maneres, espero que amb el temps deixi de ser-ho perquè, de fet, la banca ètica hauria de generar més confiança que la majoria del món financer, bàsicament perquè se salva de l'assumpció de risc a la recerca d'un benefici econòmic i perquè no inverteix en mercats especulatius sinó tan sols en economia productiva i real.
I un darrer desavantatge. Al nostre país, estem acostumats a tenir una oficina a sota de casa i poder operar de manera molt còmoda amb entitats financeres que ens ofereixen una resposta a totes les nostres necessitats. La banca ètica no persegueix aquesta finalitat. L'objectiu principal és finançar projectes que transformin la nostra societat i, per tant, treballar-hi requereix un canvi de punt La banca ètica, en invertir només en economia productiva i de caràcter social, evitant les inversions especulatives, ofereix un menor risc als seus clients de vista. No és just o apropiat comparar-la amb la resta del món financer en termes de comoditat o amplitud de serveis, perquè el seu objectiu no és aquest.
I finalment, la transparència
El moviment de les finances ètiques fa una aposta per la transparència de forma evident. A la pràctica, algunes entitats entenen que aquesta transparència els ha de portar a informar de tots i cadascun dels projectes que financen i els seus imports, de manera que els clients puguem saber com s'utilitzen els nostres diners exactament. Altres, el que fan és anar informant periòdicament d'algunes de les entitats o empreses amb qui treballen o dels sectors en què estan presents. Són graus o formes diferents d'una aposta compartida per la transparència que també els diferencia de manera evident del món de la banca tradicional.
Però la transparència també és important per una altra cosa. Com comentàvem, si hem de decidir on volem que treballin els nostres estalvis, la millor manera és poder-ho conèixer i no haver de confiar tan sols en la publicitat d'uns i altres. Així, cadascú podrà fer la tria segons els seus propis criteris ètics i decidir quina realitat vol que construeixin els seus diners. |
Les finances ètiques són a l'agenda de les institucions europees, reconeixent el seu paper en el desenvolupament del consum responsable, en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social
Des d'un punt de vista legal, la banca ètica ofereix les mateixes garanties que la resta de la banca FontsA | 1 | perfect | {"ca": 0.998670073145977, "fr": 0.0012949287789171596, "eb": 3.4998075105869175e-05} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_76891 | Les denúncies s'han anat coneixent a través de vídeos i fotos publicats a les xarxes socials durant les últimes hores. Totes coincideixen que, en diverses taules de votació del país, els traços de les xifres que indiquen la quantitat de vots del candidat uribista van ser alterades per incrementar la seva votació real.D'aquests resultats que els jurats de votació van indicar en els formats E-14 van sortir les xifres presentades per la Registraduria en la nit de diumenge a l'etapa coneguda com el 'pre-recompte', que li van donar a Iván Duque més de 7.5 milions de vots.Qualsevol ciutadà colombià pot revisar els formats E-14 de cada mesa de votació ja que estan al seu abast a la pàgina web de la Registraduría. Pulzo va verificar la veracitat del vídeo i les fotos i va confirmar que coincideixen amb els formats E-14 publicats a la pàgina de la Registraduría.En diverses d'elles, els usuaris reclamen un augment en desenes i fins centenes dels vots que va rebre Iván Duque. No obstant això, la Registraduría no s'ha pronunciat de manera oficial davant aquesta situació i s'esperen els resultats finals que siguin publicats per l'entitat quan es culmini l'etapa de l' 'escrutini'.Durant les últimes hores es viralitzà a Facebook un vídeo gravat per un home, qui es va ocupar de la tasca de buscar a la pàgina web de la Registraduría diversos taules de votació al país en què els números dels formats E-14 van poder ser modificats lleument.De la mateixa manera, a Twitter, centenars d'usuaris han denunciat un presumpte frau electoral amb les fotos dels formats E-14 que estan compilats a la pàgina de la Registraduría. [Enllaç amb vídeo i piulades: https://www.pulzo.com/elecciones-2018/denuncias-presunto-fraude-electoral-favor-ivan-duque-PP493040 ]
Tabarnazi Style | 0.851159 | curate | {"ca": 0.9915062287655719, "en": 0.008493771234428085} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_130219 | Al xat s'obren desenes de fils anuals sobre quin és el partit amb qui ens sentim més indentificats, sobre quin partit pensem votar, sobre quina és la coalició que preferiríem donar suport... Però poques vegades s'ha fet això a la inversa: quin és el partit independentista que creieu que a dia d'avui perjudica més l'independisme?
Llegint aquest fil quedar clar que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure. | 0.781044 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_201502 | Últims programes - Independents - Pàgina 11
Independents - 11/06/2019
Eduard Iniesta, virtuós de la mandola. Entrevistem el veterà cantautor Eduard Iniesta, que demà presenta al Jamboree de Barcelona el seu últim disc, "White hole". Andrea Motis i Marco Mezquida col·laboren en les noves cançons, que tenen com a protagonista la mandola. I a "Cançons amb història", busquem els orígens del hit "My Sharona", de The Knack.
Cançó amb història: "My Sharona", de The Knack
El món de la música està ben farcida de cançons d'amor. Algunes són relats ficticis i d'altres històries reals. Ara us descobrim qui hi ha darrere del clàssic "My Sharona", de The Knack.
Independents - 10/06/2019
Sonarà... Jay Lemon. Després d'un EP publicat l'any passat, el grup Jay Lemon edita el primer disc llarg, "Coming true". És el projecte de l'arquitecte i cantautor tarragoní Albert Burrut, un nou valor de l'escena catalana.
Sonarà... Jay Lemon
El músic Albert Burrut ens parla del seu grup, Jay Lemon. El seu primer disc llarg, "Coming true", combina el soul amb les sonoritats més pop. Dimecres el presenta en directe a la sala 3 de Razzmatazz, a Barcelona.
Pàgina 11 de 147 | 0.695729 | curate | {"ca": 0.8437225636523266, "en": 0.043898156277436345, "es": 0.09569798068481124, "it": 0.016681299385425813} | https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/independents/ultims-programes/?items_pagina=15&pagina=11 |
macocu_ca_20230731_9_445073 | El llegat de Blasco Ibáñez es queda a València durant quatre anys més
VALÈNCIA. L'Ajuntament de València i la Fundació Centre d'Estudis Blasco Ibáñez han acordat un nou conveni de col·laboració per a la difusió de l'obra i figura de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, segons ha informat el consistori en un comunicat. Cal recordar que l'acord anterior va acabar el 31 de desembre i des d'aleshores la Fundació va pressionar el consistori amb el trasllat del fons a Madrid.
El nou acord, que tindrà una vigència de quatre anys i que reemplaça el conveni del 20 de desembre del 2012, inclou la pròrroga del dipòsit de fons bibliogràfics, fotogràfics, documentals i museogràfics de la Casa Museu Blasco Ibáñez per part de la fundació, així com el compromís municipal de custodiar els béns, subvencionar les activitats de la fundació i crear diverses rutes literàries relacionades amb la vida i l'obra del reconegut autor valencià.
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha manifestat la seua "satisfacció per l'acord aconseguit amb la Fundació Centre d'Estudis Blasco Ibáñez". "Pense que és imprescindible per a conservar el llegat d'aquest valencià universal", ha assenyalat el primer edil.
"L'Ajuntament disposarà del llegat durant quatre anys més i així, el custodiarà, conservarà i contribuirà a la difusió de la seua obra i figura", ha agregat Ribó, que destacat "el compromís ineludible amb un autor universal del qual la ciutat de València se sent orgullosa".
En aquest sentit, ha valorat el compromís de l'Ajuntament per a "custodiar degudament els béns, conservant-los i mantenint-los adequadament", a més de promocionar i difondre la figura i l'obra de l'escriptor.
Subvencionar activitats
Així mateix, també destinarà anualment una assignació econòmica de 20.000 euros, dins dels pressupostos globals del Servei de Patrimoni Històric i Cultural, destinats a la realització d'activitats culturals, didàctiques, de promoció i de difusió.
D'altra banda, es destinaran 30.000 euros per a la realització d'inversions i millores a la Casa Museu Blasco Ibáñez i es crearà un premi d'investigació o beca d'estudis amb el nom Vicente Blasco Ibáñez i una dotació de 6.000 euros anuals.
Comissió de coordinació
De la mateixa manera, es crearan diverses rutes literàries relacionades amb la vida i l'obra de l'autor i una nova Comissió de Coordinació, que es reunirà de forma trimestral a fi de facilitar l'intercanvi d'informació i la coordinació en l'execució de les activitats proposades. | 0.88522 | curate | {"ca": 0.9963680387409201, "es": 0.0036319612590799033} | |
wikipedia_ca_20230401_0_695604 | Bosquerola de Pelzeln
La bosquerola de Pelzeln ("Granatellus pelzelni") és un ocell de la família dels cardinàlids (Cardinalidae).
Hàbitat i distribució.
Habita la selva pluvial, vegetació secundària, especialment a prop de l'aigua de les terres baixes al sud de Veneçuela, Guyana i Surinam, cap al sud, a través del Brasil amazònic fins al nord de Bolívia.
Taxonomia.
En algunes classificacions es considera que la població del nord-est de Brasil és una espècie de ple dret:
- "Granatellus paraensis" Rothschild, 1906 - bosquerola de Pará. | 1 | perfect | {"es": 0.15917602996254682, "ca": 0.8220973782771536, "pt": 0.018726591760299626} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=695605 |
naciodigital_ca_20220331_0_59008 | 6 de desembre de 1979. Dos trens situats a la línia Barcelona-Ripoll xoquen violentament a l'alçada de les Franqueses del Vallès. Un d'ells estava aturat i sense llum, mentre que l'altre s'havia desfrenat a Sant Martí de Centelles i, ja sense passatgers ni conductor, s'havia anat embalant durant uns deu quilòmetres. En total hi va haver 22 víctimes mortals i 90 ferits de diversa consideració. A dia d'avui, es tracta encara d'un dels pitjors accidents ferroviaris a la història de Catalunya.
Aquest divendres fa 40 anys de la tragèdia. Quatre dècades que han servit a les víctimes per intentar curar les ferides, tot i que tots estan d'acord que es tracta d'un fet que no s'oblida, sobretot pel que van viure i perquè, en alguns casos, van perdre amics i companys de classe. És el cas dels alumnes de l'Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Aquell dijous anaven d'excursió a Figaró-Montmany per buscar minerals. Cinc d'ells no van tornar.
"Amb 40 anys les percepcions es van difonent, però sí que recordo estar amb dos companys al segon vagó i, de cop, el tren perdre velocitat. De cop, es va fer fosc. El següent que recordo és despertar-me. Havia perdut el coneixement. Veia molta pols i coses volant i sentia crits. Era un espectacle dantesc". Ho explica en Jordi Estrada, un llavors adolescent.
Un dels que estava al seu costat, en Jordi Cama, segueix amb el record: "Et comences a preguntar què passa i no entens res", relata. "Vàrem haver de trencar un vidre per sortir del comboi. A fora, hi havia gent tirada i algun mort", rememora. "Jo anava al costat d'en Jordi Ollers, un dels companys que va morir. Anàvem parlant de futbol i menjant un entrepà quan, de cop i volta, va haver-hi un soroll brutal. Vaig perdre el coneixement durant una hora", explica en Luis Pozo.
Els alumnes anaven acompanyats per dos professors. Una era la Glòria Riba, que recorda perfectament el que va passar: "Jo no feia classe als nois, però des de l'institut em van demanar que els acompanyés", rememora.
"Va ser tot plegat molt estrany. Inusual. No t'ho acabes de creure. Jo vaig anar a parar a una pila de jaquetes. Quan vaig ser conscient del que havia passat em vaig posar a recollir nanos, com si fos una mena de gos pastor amb les seves ovelles", destaca.
Com que el professor titular va quedar ferit i va ser traslladat a l'hospital, la Glòria recorda que li va tocar una feina que defineix com a terrorífica: "Em va dir: busca'ls! I, amb una llista a la mà, vaig estar tot el dia amunt i avall. I els anava trobant, alguns ferits i alguns morts".
Qui també va haver d'anar a reconèixer víctimes va ser en Luis, que no ho oblida: "Va ser duríssim".
Sense ajuda posterior
Tots els testimonis relaten que els dies posteriors a la tragèdia tothom va intentar tirar endavant, però coincideixen en dir que van trobar a faltar ajuda per superar el que va passar: "Jo vaig tenir sort perquè en vaig sortir il·lès i suposo que amb els companys ferits i van estar ingressats el tracte va ser diferent. Però si el que ens va passar hagués tingut lloc ara se'ns hauria donat una assistència psicològica. En aquell moment, res de res", lamenta. La majoria van tornar a classe pocs dies després de la tragèdia.
Alguns d'ells, fins i tot, reconeixen que l'accident els va afectar de forma psicològica de forma temporal. En Jordi Cama, per exemple, recorda que va estar uns anys que no podia viatjar al vagó davanter d'un tren. I en Luis Pozo, per la seva banda, explica que va estar patint malsons a les nits recordant el que havia passat.
Qui també ho va passar malament va ser la Glòria: "Tothom et diu que quina sort has tingut, però jo no podia acceptar que jo estigués bé i encara hi hagués nanos a l'hospital. Què feia a classe o a casa? Per això vaig anar a voltar pels hospitals a saludar, a veure com estaven. Va ser una situació molt estranya que ningú ens va ajudar a superar".
En aquest sentit, lamenta "el poc cas que ens van fer els mitjans i la societat. Se'ns deia que les coses s'havien d'oblidar, que s'havia de tirar endavant. Als nois els veies amb la capacitat de tirar endavant, però ara que ens hem retrobat els sento lamentar-se de la situació. Haguessin necessitat companyia i comprensió".
El fotògraf
Un dels primers que va arribar al lloc dels fet va ser el fotògraf Ramon Ferrandis. Amb 22 anys començava en en el món del fotoperiodisme i reconeix que el que va viure a les Franqueses el va marcar. Sobretot pel que va veure, que defineix com "un espectacle dantesc", però també per com va poder treballar: "Vaig poder fer el que em va donar la gana, entrar a tot arreu i moure'm sense problemes. Hi havia moltíssima gent, suposo que la majoria amb ganes d'ajudar, però allò era d'una promiscuïtat total", lamenta.
Pel que fa al que va veure, explica que la càmera li servia d'escut: "És una notícia que et supera, però l'adrenalina fa que no miris el que estàs fent. Ara, un cop arribes al laboratori i veus on has estat disparant...". Ferrandis, amb més de trenta anys de bagatge professional -molts d'ells al Vallès Oriental- afegeix que, quaranta anys després de l'accident, l'estat de la R3 no ha canviat tot el que hagués hagut de canviar: "Continuem tenint una sola línia. Segurament amb més seguretat, sí, però per anar de la Garriga a Barcelona tardes gairebé una hora. Com a principis de segle".
Aquest divendres, tots ells seran a l’acte de commemoració que es farà a les Franqueses per recordar aquella fatídica jornada. | 1 | perfect | {"ca": 0.9639806906795395, "pt": 0.01838098774600817, "es": 0.016152989231340512, "en": 0.0014853323431117712} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/32084/cop-es-va-fer-fosc-parlen-supervivents-accident-tren-franqueses-1979 |
mc4_ca_20230418_10_754712 | Fotos guanyadores del Concurs de Fotografia Matemàtica 2020 | Institut La Sedeta
Fa tres mesos que la nostra realitat va canviar radicalment, començant l’inici d’un confinament que no sabíem quan s’acabaria.
Als passadissos del nostre institut vam deixar exposades les fotos matemàtiques que enguany han fet els/les nostres alumnes. També vam deixar pendent el veredicte del jurat que s’havia de fer públic durant la celebració de la Diada de Sant Jordi.
Ara, tres mesos després, sembla que comencem a veure una mica la llum. Al següent padlet us volem mostrar l’exposició de les fotos finalistes i les que han resultat guanyadores. Aquestes últimes s’enviaran, com cada any, per participar al Concurs de Fotografia Matemàtica de l’ABEAM.
3 ESO-SIMETRIA HORITZONTAL A BURANO-ANNA MORENO
2n BATX-FUNCIÓ DEFINIDA A TROSSOS AL MIRALL-ISÀVENA ALTARRIBIA
4 ESO-ELS GOSSOS NO SABEN MATEMÀTIQUES PERÒ I ELS SEUS AMOS-ADA MATEO
4 ESO-PARABOLES QUE IL·LUMINEN-JÚLIA MATEOS
4 ESO-POLENDECAEDRE-MARIA ZULUETA
1 ESO-PERSPECTIVA DELS COLORS-TEO SÁNCHEZ
1 ESO-QUIN SENTIT TÉ-BERNAT CASTELLÀ
1 ESO-FEM UNA CARRERA CAP A L'INFINIT-SOFIA SEGUÍ
2019-2020, Batxillerat, Biblioteca 2.0, ESO, General, Matemàtiques, Portada, Premis i concursos 0 | 0.662657 | curate | {"ca": 0.7369727047146402, "ja": 0.03887510339123242, "fr": 0.05707196029776675, "en": 0.06286186931348221, "es": 0.07444168734491315, "de": 0.02977667493796526} | https://agora.xtec.cat/ieslasedeta/general/fotos-guanyadores-del-concurs-de-fotografia-matematica-2020/ |
macocu_ca_20230731_4_501841 | Lectors, al tren! acull una mostra de les mirades de la Carme Llop plasmades en els seus quadres
La inauguració tindrà lloc dissabte 22 de febrer a les 18.30 h amb unes peces de violí del mestre Tobias Gossmann
Les pintures de Carme Llop estan marcades per paisatges i natures | Carme Llop
La llibreria Lectors, al tren! ha vestit les seves parets amb les pintures de Carme Llop, una col·lecció de quadres motivats per la fascinació de la pintora per la llum, les ombres i el color dels entorns naturals. Les obres de Llop són fruit de l’observació i del treball del color, les intensitats, els matisos i els volums a través dels quals expressa sensacions, emocions i idees. "El paisatge no existeix sense uns ulls que hi posin una mirada que hi dona sempre un caràcter personal i únic, a l’hora que permet compartir-la amb el diàleg. Les mirades de la Carme Llop, plasmades en els seus quadres, ens porten per paisatges i natures amb acords de repòs, solitud i serenitat".
La inauguració de la mostra, sota el titol Llums efímers, serà el proper dissabte, 22 de febrer, a les 18.30 h, i comptarà amb l'acompanyament d'unes peces de violí a càrrec del mestre aleman Tobias Gossmann, concertino i director d'orquestra. | 0.827988 | curate | {"eo": 0.014072847682119206, "ca": 0.9859271523178808} | |
macocu_ca_20230731_1_98338 | Una guia de restaurants on trobar el millor menjar tradicional català.
Ara que el fred comença a calar a la ciutat i vénen de gust plats ben calents i de cullera per entrar en calor, no hi ha millor solució que descobrir alguns dels llocs a Barcelona amb la millor cuina tradicional catalana.
Restaurants de “tota la vida”, uns altres més moderns, algun amb estrella Michelin, segur que a la llista que trobaràs a continuació hi ha un restaurant que et pugui agradar:
Gaig dirigit pel xef amb una estrella Michelin, Carles Gaig, amb una carta que fusiona la cuina tradicional catalana amb un toc d’avantguarda. Amb dos menús degustació a triar, destaca la bona fama que tenen els canelons.
Can Vallés, un restaurant que els més assidus saben que és una veritable joia, sempre està ple, i és que cada mos dels seus plats és un plaer per al paladar. No deixis passar una de les seves especialitats, el flam de castanyes amb nata o el de formatge de cabra. Si vols provar la seva cuina tradicional recorda que has de reservar.
Cal Boter, un restaurant sense pretensions, on es mengen excel·lents plats de la cuina catalana en un local familiar i tradicional. No deixis de provar els “esmorzars de forquilla”. Un dels seus punts forts és que sorprenen al comensal amb el menjar a la qual donen un toc diferent.
Balmes/Rosselló, l’opció més popular són els menús diaris, en els quals per un preu raonable podràs triar entre un gran varietat de plats, i si estàs de sort, podràs escollir el menú de calçotada.
Chicoa, la seva especialitat és el bacallà i t’adonaràs quan llegeixis la carta, ja que se serveix de totes les maneres que et puguis imaginar, encara que a la carta tampoc falten plats típics del menjar català
Can Solé, fundat en 1903, és un restaurant emblemàtic de la ciutat que va començar donant de menjar als pescadors de la Barceloneta. La seva cuina es basa en la cuina marinera tradicional, encara que tampoc passen desapercebuts els “plats de cullera de l’àvia”, on pots menjar des de pèsols guisats amb xoriço, un gran caneló, fins a fricandó de vedella.
Consulta el mapa per saber on són els restaurants: | 0.870775 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_7_116753 | Prop del mas de les Torres, allunyada del principals nuclis del terme, abandonada, es troba l'església de Sant Joan, adossada a l'antiga casa de l'ermità, gairebé enrunada. Sembla que ja existia al segle XIV però va ser reedificada l'any 1428 aprofitant les estructures preexistents. Resta dempeus el campanar d'espadanya. | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4929 |
crawling-populars_ca_20200525_41_329776 | Menú
El conseller afirma que entén i "gairebé comparteix" la campanya dels tocs de campanes 'a morts' per reivindicar millores en infraestructures al Pirineu
La Seu d'Urgell.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest divendres que les obres de millora de la carretera C-462, que discorre per la vall de la Vansa i Tuixent, començaran durant el primer trimestre de 2019. En el marc d'una visita a l'Alt Urgell, ha concretat que el primer tram que s'executarà té una longitud de 14,5 quilòmetres i va des de la cruïlla del nucli d'Artedó, d'Alàs i Cerc, al d'Adraén, que pertany al municipi de la Vansa i Fórnols. El pressupost d'aquesta actuació, que al 2010 es va adjudicar però no es va dur a terme per manca de pressupost, ascendeix als 3,5 milions d'euros i inclou el reforçament del ferm i la correcció d'algunes corbes, a més d'implementar altres mesures de seguretat. Precisament, Calvet ha exemplificat el cas d'aquesta via, reivindicada històricament al territori, per defensar la necessitat de "fer un esforç" per disposar d'una partida destinada al manteniment de carreteres. De fet, aquesta és una de les demandes de la campanya del toc de campanes 'a morts', que s'ha dut a terme en diferents punts del Pirineu i sobre la qual el conseller ha afirmat: "Entenem aquest repic i gairebé el compartim; dit això, el què hem de fer és fer feina", ha dit.
El titular del departament de Territori i Sostenibilitat ha dit que espera poder licitar i adjudicar en breu els treballs de millora d'un tram de 14,5 quilòmetres de la carretera C-462, amb l'objectiu que les obres puguin començar durant els tres primers mesos de l'any que ve. La via, que connecta la Seu d'Urgell amb les comarques del Solsonès i el Berguedà, uneix els termes municipals de Josa i Tuixén i de la Vansa i Fórnols amb la capital alturgellenca. La primera intervenció, que comptarà amb una inversió de 3,5 milions d'euros, es durà a terme entre la cruïlla del nucli d'Artedó i el d'Adraén i és, precisament, la que ja es va adjudicar l'any 2010 però que, arran de la crisi econòmica, no es va poder executar.Calvet ha explicat que la intenció és dividir l'actuació global en la via en quatre fases, executant-ne una cada any. D'aquesta manera, després de la millora "del ferm, els revolts i mesures de seguretat" del primer tram, els treballs es duran a terme entre el nucli d'Adraén i Tuixent i entre aquesta darrera localitat i Coll de Port. A més, també s'intervindrà en un tram de la carretera C-563, que va des de Tuixent a Gósol (Solsonès). La inversió aproximada de cadascuna d'aquestes fases ascendirà, aproximadament, als 3 milions d'euros.Per la seva banda, l'alcalde la Vansa i Fórnols, Pep Camps, ha afirmat que l'anunci del conseller és "una gran notícia" i que des del municipi faran un seguiment per tal que "tots els processos es duguin a terme" dins del termini previst. Mentre, l'alcaldessa de Josa i Tuixén, Marta Poch, ha dit que les obres serviran per guanyar en "seguretat i eficàcia", a més de suposar una millora en seguretat, ja que ha explicat que la calçada s'eixamplarà en alguns trams.El conseller ha citat el cas d'aquesta via, de la qual se'n reclamava millores des del territori, per defensar la necessitat de "fer un esforç" per poder disposar d'una partida pressupostària destinada al manteniment de carreteres, tant de caire ordinari com extraordinari i tenint en compte també l'afectació de la neu en alguns casos. En aquest sentit, ha valorat positivament la campanya que s'ha dut a terme darrerament en alguns punts del Pirineu, la qual consisteix a fer un toc de campanes 'a morts' per reivindicar més recursos en infraestructures. Concretament, ha afirmat: "Entenem el repic i gairebé el compartim; dit això, hem de fer feina", en referència a la necessitat d'orientar inversions a la conservació i gestió de les infraestructures existents.Calvet també s'ha referit en la seva visita a l'Alt Urgell a les obres del túnel de Tresponts, a la C-14. El conseller ha explicat que els treballs avancen al ritme previst i les voladures per executar-lo començaran a l'octubre. D'altra banda, juntament amb el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, i el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, Calvet ha participat a la Taula Estratègica d’Estacions de Muntanya. En aquesta reunió, s’han tractat, entre altres temes, el suport i la implicació del Govern en la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.783182 | curate | {"es": 0.07695099818511797, "ca": 0.9157894736842105, "en": 0.007259528130671506} | : /catalunya/territori/noticia-ampliaciocalvet-anuncia-seu-durgell-les-obres-millora-carretera-vansa-tuixent-comencaran-2019-20180921213944.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_466872 | El femení groc i negre segueix amb la bona línia, tot i que no va poder sumar contra un rival directe com és el Santa Perpètua.
Llegir més ...
dilluns, 08 maig 2017 15:08
El femení demostra el seu bon estat de forma (2-5)
El femení groc i negre va reafirmar el seu gran moment de forma amb una solvent victòria a Barcelona, al camp del Gladiador, equip de mitja taula.
Llegir més ...
dilluns, 03 abril 2017 17:38
Després de tres victòries, tres empats de mèrit
Una setmana més continua la bona línia de resultats del nostre femení, després de tres triomfs ja encadena tres empats contra equips de la zona alta.
Llegir més ...
dimarts, 28 març 2017 18:16
Segon empat de mèrit seguit del femení (1-1)
Una setmana més continua la bona línia de resultats del nostre femení, després de tres triomfs ha sumat dos empats contra equips de la zona alta, aquest cap de setmana a Barcelona.
Llegir més ...
dilluns, 20 març 2017 09:05
El femení empata contra l'Arenys (1-1)
Segueix la bona ratxa del nostre femení, després de tres triomfs va aconseguir un bon empat contra un equip de la zona alta, com és l'Arenys de Mar.
Llegir més ...
divendres, 17 març 2017 20:52
El femení vol fer un pas endavant contra l'Arenys!
El nostre femení vol seguir la bona ratxa i rep el quart classificat, un Arenys que ara mateix té sis més que el nostre equip. Una gran pedra de toc per un equip que segueix a l'alça.
Llegir més ...
dimarts, 07 març 2017 18:54
Nova golejada del femení, aquest cop contra el Masnou (5-0)
Segueix la bona ratxa del nostre femení, que encadena el tercer triomf consecutiu en un altre gran partit de l'equip al Municipal del Centenari fent-ne cinc contra el Masnou.
Llegir més ...
dilluns, 13 febrer 2017 18:50
Golejada del femení contra el Mollet (6-0)
Còmode triomf del nostre femení a casa contra el cuer de la categoria, que va rebre 6 gols en un diumenge de golejades la Municipal del Centenari.
Llegir més ...
dilluns, 06 febrer 2017 21:08
El femení fa un bon partit al camp del colíder (5-2)
Bon partit del nostre femení al camp del Vilassar, equip que en la primera jornada de lliga havia guanyat a Mataró 0-10, però que va comprovar la important millora de l'equip groc i negre.
Llegir més ...
«
Inici
Anterior
1
2
3
Següent
Final
»
Pàgina 1 de 3
Paraules Clau Futbol Base
ascens Cadet B Canyelles CE Mataró Club Daniel Sánchez Dídac Bancells Femení Horaris Infantil B Infantil C Juan Moscoso Juvenil B Marc Aranyó Nadal Resum Segona Catalana temporada 2011/12 Trofeu Iluro Turó Peira | 0.629912 | curate | {"ca": 0.9436734693877551, "pt": 0.011428571428571429, "fr": 0.02163265306122449, "es": 0.02040816326530612, "en": 0.0024489795918367346, "sv": 0.00040816326530612246} | https://cemataro.cat/noticies/futbol-base/itemlist/tag/Femen%C3%AD |
macocu_ca_20230731_2_100023 | Al igual que els login i els passwords de qualsevol web, la "ciutat en la que estas" es guarda en una VARIABLE DE SESSIÓ. I al igual que els logins, si et passes una estona sense navegar per la web (normalment uns 15 o 30 minuts, depèn) aquesta variable CADUCA i es perd, i per tant el sistema "oblida" en quina ciutat estaves. Aquest es un protocol de seguretat molt utilitzat a la xarxa per milions de pàgines web.
Així que, aquí estem, havent perdut la web des d'on venies i demanan-te que hi fas aqui! Doncs bén fàcil, simplement clica a la ciutat d'on vèns o, clica aqui per guardar-ne una cookie al teu ordinador [en construccio]. Una Cookie no es mes que un fitxer de text que es guarda al teu ordinador per dir-nos quina és la teva ciutat i que et permetrà accedir directament a la web. Aqui tens més info
o fes-me un mail si creus que aquesta pàgina és un link erroni | 0.819665 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_580424 | joan Tue, 12/09/2014 - 13:58
Book traversal links for HOWTO: Com substituir taules per DIV des de ckeditor, per usuaris amb rol d'editor | 0.557253 | curate | {"en": 0.2074074074074074, "ca": 0.7925925925925926} | https://www.calbasi.net/index.php/howto-substituir-taules-div-ckeditor-usuaris-rol-d-editor |
macocu_ca_20230731_8_233448 | La família del ciclista que va rebre un tret de bala d’una batuda de caça a Argentona demana al Parlament que endureixi la normativa d’aquestes activitats
La família del ciclista que va rebre un tret de bala el 29 de gener passat quan circulava prop d’una batuda de senglars al terme d’Argentona ha fet una comunicació pública per denunciar els paràmetres legals que regulen aquest tipus d’activitats. Ho explicava ahir El Capgròs en un ampli reportatge al voltant d’un succés que va deixar malferit un mataroní, (natural de Vilassar de Mar) que roman ingressat de la Vall d’Hebron amb una lesió medul·lar greu, i un succés que no va donar peu a cap responsabilitat criminal perquè, segons han certificat Mossos d’Esquadra, la batuda complia amb tots els requisits que estipula la normativa i estava senyalitzada de forma adequada. Amb tot, però, la família de la víctima denuncia que la cacera es duia a terme massa a prop de nuclis habitats i de zones de pas habitual de ciclistes, corredors i excursionistes, en un dia i en una hora (dissabte a les 13.30h) que feia augmentar la seva perillositat, i amb una senyalització que, per molt que es pogués adequar a la normativa, resultava del tot insuficient (ja que estaven senyalitzats els camins principals però no els corriols, i la víctima assegura que no va veure cap senyal de res). És per això que la família vol que el Parlament de Catalunya modifiqui la regulació i insta els grups a promoure l’enduriment del marc legislatiu que regula les activitats de caça a Catalunya.
La víctima, Francesc Jiménez, està casat, és pare de dos fills i empresari del sector tèxtil. La bala li va impactar a l’omòplat i les vèrtebres, li va danyar la medul·la i li va perforar el pulmó. Va ser traslladat en helicòpter a l’hospital i les primeres hores es va témer per la seva vida, però van aconseguir estabilitzar-lo després de diverses intervencions. | 0.882039 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_235463 | Metal's Place: SONISPHERE II: SLIPKINOT: Get This
SONISPHERE II: SLIPKINOT: Get This
La referència d'avui són els SLIPKNOT. Una banda que he de reconeixer de la que no se gaire cosa i de la que poster s'ha de dir que fan millor músca de la que un pot pensar de la seva aparença. No es que m'agradi gaire la seva estètica, però penso que tenen prou a dir al marge d'aquesta.
Publicat per Metaljack a 9:28
Ei, jo esperava avui un clip del Jackson com a homenatge! M'has fallat! No serà que no pots justificar-ho dient que surt l'Slash o l'EVH...
divendres, 26 de juny, 2009
Si la pregunta és si m'ha sapigut greu, no vulguis saber la resposta....
Per cert l'Slash està gravant nou CD. | 0.704778 | curate | {"en": 0.12369597615499255, "ca": 0.8330849478390462, "it": 0.043219076005961254} | http://metalsplace.blogspot.com/2009/06/sonosphere-ii-slipkinot-get-this.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_9916 | Població Pals Begur S'Agaró Begur Platges La Bisbal d'Empordà Calella de Palafrugell L'Escala Llafranc Llagostera Madremanya Palafrugell Palamós Platja de Pals Platja d'Aro Sant Antoni de Calonge Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Tamariu Torroella de Montgrí Verges L'Estartit Gualta
Categoria Hotel Pensió Apartaments
Estrelles 5 GL 5 4S 4 3 2 1
Serveis Hotel adaptat per a persones amb mobilitat reduïda Hotel accessible per a persones amb mobilitat reduïda Sala de reunions / convencions Wi-Fi Piscina Spa / Jacuzzi Jardí Àrea de jocs infantils Zona esportiva Gimnàs Servei de cangur Admet animals Aparcament Restaurant extern Adaptat per a persones amb mobilitat reduïda Restaurant/cafeteria/bar Honesty Bar Bugaderia/rentadores Banquets Accessible Jardí o terrassa Restaurant del col·lectiu de la Cuina de l'Empordanet Restaurant Gastronòmic
Certificacions “Q” Qualitat Turística Distintiu de Garantia Ambiental ISO Destinació Turisme Familiar Certificat de Qualitat en Destinació SICTED Hotel Gastronòmic Recomanació Michelin | 1 | perfect | {"ca": 0.9739382239382239, "fr": 0.026061776061776062} | |
cawac_ca_20200528_4_1413 | Per setè any consecutiu la Piscina de Roses ha organitzat el concurs de dibuix, adreçat als abonats i als participants de les activitats aquàtiques, que ha permès escollir les il•lustracions per felicitar el Nadal. Els guanyadors, que s’han endut un lot de material de dibuix i un curs trimestral de natació gratuït, han estat: -Marina Marco (de 4 anys), en la categoria infantil, de 3 a 5 anys. -Kira Méndez (de 7 anys), en la categoria primària, de 6 a 11 anys. | 0.79157 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.piscinaroses.cat/cat/noticies.asp?u=guanyadors-del-concurs-de-dibuix&n=284&p=1 |
wikipedia_ca_20230401_0_397261 | Can Bec de Baix
Can Bec de Baix és una masia del municipi d'Agullana inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El gener-febrer 1939 Juan Negrín, el president del Govern espanyol hi feu estada, camí de l'exili. A costat de la masia es troba El Fadrí, un arbre monumental igualment protegit.
Descripció.
Masia aïllada situada a uns dos quilòmetres del poble, composta per diferents cossos que configuren una estructura totalment irregular. Cadascun d'aquests cossos tenen diferents alçades i diferent estructura. Així, a la façana principal, trobem un gran cos, que és la masia pròpiament dita, de planta baixa i dos pisos, amb una gran terrassa al primer pis i una galeria d'arcs de mig punt a la façana lateral. La coberta d'aquest edifici és a dues vessants, i la finestra del pis superior és de grans dimensions i carreuada.
Al costat d'aquest edifici, n'existeix un altre adossat amb una escala lateral per accedir al primer pis; consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a una vessant. Tot i que la façana està arremolinada, les cantonades estan cobertes amb carreus ben tallats.
Un tercer cos forma aquest mas; la seva façana es troba a la par posterior de l'edifici principal. Aquesta façana només té una entrada, tot i que és una gran porta d'arc de mig punt amb dovelles molt ben tallades. La façana lateral d'aquest edifici té unes obertures de dimensions considerables, sobretot les del pis superior, carreuades, la central de les quals amb arc de mig punt. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=397262 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_606807 | El cantautor Albert Pla ha assegurat que "la independència no s'aconsegueix dialogant, sinó amb bombes: això és un fet matemàtic, no una opinió". "Si hi va haver una vegada gent pacífica i reàcia a matar per idees o pàtries, segur que els van matar. L'anormal entre humans és no matar-se, i d'aquí venim tots", afegeix. Sobre el referèndum d'Arenys ha explicat que "un d'Arenys m'ho ha explicat, i m'he entretingut un moment. Dóna per a uns 5 minuts de conversa", a més d'apuntar que ell no hagués votat. Tot i que la Viquipèdia espanyola li va preguntar en quina nacionalitat volia figurar; catalana o espanyola i ell va respodre catalana. "Als 25 anys començava a cantar, i m'agradava. I ara, el mateix. Però espero que la Generalitat em concedeixi un sou vitalici, lliurat per un conseller, amb foto", apunta d'altra banda.
Sembla un "perdulari" El jugador del Barça "Chigrinsky" (o com es digui) me'l recorda molt. Amdós son lletjos com un cuc i tenen la manía de deixar-se els cabells llarguíssims, lo que encara accentúa més la seva poca gràcia fisonòmica. En aquests càssos, no sería millor anar "arregladets" per no cridar tant l'atenció? Segur que milloraríen el seu aspecte i al menys no espantaríen les criatures al nivell del "home del sac" Quina dèria que tenen!!! Puyol, Càceres, Chigrinsky, aquest Pla i un llarg etc. de personatjes populars. Estàn tant a disgust amb sí mateixos que busquen elements distintius per fer-se destacar i aleshores la caguen. Deficiències d'autoestima, inseguretat, debil.litat mental.
ja as acabat de dir tonteries? ja té collons ficar el Puyol, i tota aquesta colla de futbolistes amb uns sous astronòmics, al mateix sac que l'Albert Pla, nomès per un aparença física difícilment semblant! | 0.798228 | curate | {"ca": 0.9155503785672685, "st": 0.05299941758881772, "en": 0.0314502038439138} | |
mc4_ca_20230418_6_151753 | mayo 2018 – Página 6 – LA VEU D'ONDARA
LA CURSA POPULAR d’ONDARA SE CELEBRARÀ EL DISSABTE 19 DE MAIG, COMPLINT LA SEUA VINTENA EDICIÓ
Publicado el 10/05/2018 11/05/2018
La gran festa de l’atletisme local està organitzada pel Club d’Atletisme d’Ondara i la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament
Ondara, 10.05.18. La 20a edició de la Cursa Popular d’Ondara (10a prova puntuable del 22è Circuit a Peu Marina Alta) se celebrarà el dissabte 19 de maig, organitzada pel Club d’Atletisme d’Ondara i la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Ondara. Enguany 2018, l’esdeveniment cobra especial rellevància, en tractar-se del 20 aniversari de la cursa popular ondarenca. Per això, l’esdeveniment comptarà amb diverses sorpreses i animació musical durant la jornada (amb la participació de la Banda de Música d’Ondara; d’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals, i la batukada Ondaratack durant el recorregut de la cursa), segons han donat a conèixer en la presentació de la XX Cursa Popular d’Ondara l’Alcalde d’Ondara, José Ramiro; la Regidora d’Esports, Mar Chesa, i els representants del Club d’Atletisme Ondara, Pep Giner, Paco Giner i Juan Ginestar.
Des de l’organització es preveu la participació d’uns 1.300 corredors en la prova dels adults. A més, s’espera l’assistència d’uns 500 xiquets i xiquetes que participaran en les carreres de categories inferiors. La cursa d’Ondara és “tot un referent en l’àmbit esportiu comarcal, i un dels esdeveniments esportius més importants que se celebren en la nostra localitat” segons ha recalcat la Regidora d’Esports, Mar Chesa; qui ha agraït el seu suport als patrocinadors, a Protecció Civil, a la Policia Local, a Somesport, i sobretot, al Club d’Atletisme d’Ondara per la seua organització de l’esdeveniment.
Les inscripcions dels adults (aquells que no estiguen inscrits ja en el Circuit a Peu Marina Alta) es podran efectuar en la web www.somesport.com fins al 17 de maig.
Les inscripcions per a les categories inferiors: Per als xiquets i xiquetes d’Ondara, des de prebarrufets fins cadets, es distribuirà una circular en els centres educatius, a fi que s’apunten fins el dia 16 de maig, encara que també es podran inscriure a través de la web de somesport de l’11 al 17 de maig en www.somesport.com . Els dorsals es repartiran el divendres 18 de maig en el centre educatiu al que pertany . A qui li falte el dorsal, el recollirà de 17h a 19h. al Claustre de l’Ajuntament.
La prova tindrà 10 quilòmetres, amb el mateix recorregut que en l’edició anterior, amb eixida des de l’Avinguda Doctor Fleming i meta en el carrer General Bosch, al costat del Prado. L’eixida de la cursa dels adults serà a les 19 hores. Abans, des de les 17 hores, se celebraran les carreres de les categories inferiors: prebarrufets, barrufets, prebenjamins, benjamins, alevins, infantils, i cadets (femení i masculí).
HORARIS CURSES CATEGORIES INFERIORS:
PRE-BARRUFETS masculí i femení: nascuts 2014 fins 2016 DISTÀNCIA: 100m. HORA: 17 h.
BARRUFETS masculí i femení: nascuts 2013 i 2012 DISTÀNCIA: 100 m. HORA: Al finalitzar l´anterior
PREBENJAMÍNS masculí i femení : nascuts 2011 i 2010 DISTÀNCIA: 400 m. HORA: Al finalitzar l´anterior
BENJAMINS masculí i femení: nascuts 2009 i 2008 DISTÀNCIA: 800 m.
ALEVINS masc. i fem. : nascuts 2007 i 2006 DISTÀNCIA: 1200 m. HORA: Al finalitzar l´anterior
INFANTILS masc. i fem. : nascuts 2005 i 2004 DISTÀNCIA: 1700 m. HORA: Al finalitzar l´anterior
CADETS masc. i fem. : nascuts 2003 i 2002 DISTÀNCIA: 2.100 m. HORA: Al finalitzar l´anterior
Tots els xiquets i xiquetes inscrits en les proves de categoria prebarrufets, barrufets i prebenjamins obtindran una medalla per la seua participació. A partir de la categoria benjamí, es lliuraran trofeus als guanyadors de cada categoria.
Des de l’organització s’ha volgut agrair la participació dels patrocinadors i col·laboradors del circuit, com són somesport.com, Baleària, Matties Bags, Rema (Rehabilitació i cardiologia esportiva), Portal de la Marina, Canfali, Hotel Dénia Golf Resort Marriott, Ràdio Dénia i Ràdio Litoral-Cadena SER, i HLA SAN Carlos-HLA Sport, així com als col·laboradors de la prova d’Ondara.
LES PERSONES MAJORS D’ONDARA VAN PARTICIPAR EN LA IV JORNADA OLÍMPICS
Publicado el 09/05/2018 09/05/2018
Van participar 43 persones d’Ondara que van aconseguir podis en carrera femení i masculí, en bàsquet i en coreografia
Ondara, 09.05.18. Divendres passat 4 de maig es va celebrar a Xàbia la “IV Jornada Olímpics – Els olimpíades per a la gent major”, organitzada pel CEMA (Consorci Esportiu de la Marina Alta), que va comptar amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports i la Regidoria del Major de l’Ajuntament d’Ondara. Les persones majors de la Marina Alta van participar en aquesta iniciativa esportiva comarcal, provinents de Dénia, Els Poblets, El Verger, Pedreguer, Llíber, Pego, Xàbia, Ondara i Benissa.
En el cas d’Ondara, a través de la Regidoria d’Esports i la del Major, van participar en la Jornada Olímpics un total de 43 persones integrants del curs de gimnàstica de manteniment, coordinat per Alicia Ivars. En la IV Jornada Olímpics es van celebrar les proves d’atletisme (llançament de pilota, indiaca, cursa individual o per relleus), bàsquet i coreografia.
Cal destacar que les persones participants d’Ondara van aconseguir quatre trofeus:
Modalitat carrera femení:
1a classificada Leonor Salort
Modalitat carrera masculí:
3er classificat Pedro García
Competició de bàsquet:
1es classificades: Dora Tormo, Teresa Soler, Mari Leo Martí, Amparo Martí i Leonor Salort.
La més seductora
El lliurament de medalles va comptar amb la participació de l’Alcalde d’Ondara, José Ramiro, el qual va donar l’enhorabona a tots i totes els participants.
AQUEST DIUMENGE 13 DE MAIG, PARTIT DE FUTBOL BENÈFIC A FAVOR DE LA RESIDÈNCIA D’ONDARA
Jugarà la UD Ondarense contra la Selecció Comarcal futbolmarinaalta.com
Ondara, 09.05.18. Sota el lema “Esport i Solidaritat van de la mà”, aquest diumenge 13 de maig se celebrarà el partit de futbol de caràcter benèfic a favor de la Residència Mare de Déu de la Soledat d’Ondara. Es tracta de la segona edició d’aquest partit; una iniciativa benèfica que s’espera tinga continuïtat en anys pròxims.
La presentació d’aquest esdeveniment, realitzada aquest matí a la Residència d’Ondara, ha comptat amb la participació de l’Alcalde d’Ondara, José Ramiro; la Regidora d’Esports, Mar Chesa; el president de la UD Ondarense, Àngel Luís Álvarez; el coordinador de la Selecció Comarcal futbolmarinaalta.com, Lluís Pons, i la representant de la Residència, Sílvia Sivera.
Tots ells han animat a la ciutadania a presenciar aquest partit benèfic que tindrà lloc aquest diumenge 13 de maig a les 18 hores al Poliesportiu Municipal Vicent Zaragoza d’Ondara, entre la UD Ondarense i la Selecció Comarcal de futbol de la Marina Alta futbolmarinaalta.com (que està integrada per jugadors del grup VII de 1a Regional, dels equips d’Ondara, Benissa, Orba, Pedreguer, Pego i Gata, i entrenada per Joan Coca).
El donatiu per assistència serà de 2 euros (si bé es pot incrementar aquesta quantitat a voluntat), i els fons que es recapten serviran per a millorar la qualitat de vida de les persones usuàries de la Residència d’Ondara.
50 PERSONES ASSISTEIXEN A LA XERRADA INTERACTIVA SOBRE RECICLATGE PER A PERSONES MAJORS AL CENTRE SOCIAL D’ONDARA
Ondara, 09.05.18. Ahir dimarts 8 de maig es va impartir al Centre Social d’Ondara la xerrada interactiva “La tómbola del reciclatge”, dirigida a les persones majors d’Ondara, organitzada per la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Ondara, i per l’empresa municipal SINMA Ondara. En la xerrada van participar la Regidora de Serveis Socials, Mª Carmen Velázquez, i el Regidor delegat de SINMA Ondara, Francesc Giner, el qual va realitzar la presentació del taller. La xerrada-taller va comptar així mateix amb la col·laboració de la tècnica activitats cognitives els cursos de l’Ajuntament, Tere Fullana, i de l’associació de jubilats i pensionistes d’Ondara.
La xerrada – taller “La tómbola del reciclatge” va ser impartida per Ecoembes, amb la finalitat d’acostar la pràctica del reciclatge a la gent major d’Ondara, oferir-los informació real i actualitzada sobre la gestió d’aquests residus, i resoldre els seus dubtes. Mig centenar de persones van assistir a aquest taller interactiu amb què van aprendre, mitjançant jocs, els contenidors en què s’han de depositar cada tipus de residus. Aquesta activitat està emmarcada en la campanya “Recicla amb els 5 sentits” que duu a terme la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient junt amb les diferents empreses gestores de residus.
LA CIUTADANIA D’ONDARA DECIDIRÀ LA DESTINACIÓ DELS PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS 2018 A TRAVÉS D’UNA CONSULTA CIUTADANA D’INVERSIONS
Publicado el 08/05/2018 08/05/2018
Els Pressuposts Municipals d’Ondara contemplen 75.000 euros per a executar els projectes triats per la població
Els veïns i veïnes empadronats a Ondara majors de 16 anys podran presentar els projectes del 15 al 31 de maig en el portal https://participa.ondara.org/ o també de forma presencial a la Casa de Cultura; les votacions seran del 25 de juny al 10 de juliol
Ondara, 08.05.18. L’Alcalde d’Ondara, José Ramiro, i la Regidora d’Hisenda, Raquel López, acompanyats pels tècnics municipals d’Informàtica, Pere Sastre, i de Joventut, Pedro Gil, han donat a conèixer aquest matí els detalls del projecte de pressuposts participatius 2018 i la seua aplicació a través de la consulta ciutadana d’inversions. Enguany 2018, dins dels Pressuposts Municipals d’Ondara, es contempla una partida de 75.000 euros adscrita als projectes triats per part de la població d’Ondara. La Consulta Ciutadana d’Inversions pretén que siguen les persones empadronades a Ondara (majors de 16 anys) les que proposen inversions a partir de realitats i necessitats que observen, identifiquen i amb les que conviuen com a ciutadans i ciutadanes d’Ondara. Una experiència que es duu a terme per primera vegada a Ondara, com ha indicat l’Alcalde, José Ramiro, si bé ja s’ha realitzat en altres poblacions de la comarca.
Segons han explicat, podrà ser triat un únic projecte de 75.000 euros, o diferents projectes fins a esgotar aquesta quantitat. La Consulta Ciutadana d’Inversions pretén ser un mecanisme de participació ciutadana que permetrà a les veïnes i als veïns d’Ondara involucrar-se de forma directa en la presa de decisions respecte a l’execució d’una part del pressupost municipal 2018 adscrita per a tal efecte. D’aquesta manera, seran els veïns i les veïnes els que decideixen quines propostes volen dur a terme mitjançant el vot, per a triar les que veuen més necessàries.
Les veïnes i els veïns d’Ondara podran participar de dues formes: proposant projectes d’inversions, i votant els projectes en funció de les seues prioritats. El Govern Municipal d’Ondara, com recalquen José Ramiro i Raquel López, es compromet a dur a terme l’execució de les dites despeses, tenint en compte els resultats de la Consulta Ciutadana, sempre que s’atenguen als criteris tècnics de viabilitat dels projectes i els límits econòmics disponibles.
El procés de la Consulta Ciutadana s’articula en tres fases, en les que els veïns i les veïnes poden participar de formes diferents i amb diferents graus d’implicació. Les fases, segons ha detallat el tècnic de Joventut, Pedro Gil, seran les següents:
Presentació a la ciutadania: el proper dilluns 14 de maig, en un acte públic a celebrar a les 20 hores a la Casa de Cultura d’Ondara.
Primera fase: Presentació de propostes. Del 15 al 31 de maig. A través del portal de participació ciutadana “Ondara Participa” https://participa.ondara.org/ (es requereix donar-se d’alta amb correu electrònic). També es poden presentar de forma presencial, en la Casa de Cultura d’Ondara, en horari de 9 a 14 i de 18 a 20 hores. (Es presenta en la plataforma web, però amb l’ajuda d’un treballador /a municipal)
Segona fase: Estudi de la viabilitat de les propostes. De l’1 al 24 de juny. Per part de l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament d’Ondara
Tercera fase: Votació ciutadana. Del 25 de juny al 10 de juliol. A través del portal de participació ciutadana “Ondara Participa” https://participa.ondara.org/ També es pot votar de forma presencial, a la Casa de Cultura d’Ondara, en horari de 9 a 14 i de 18 a 20 hores. (Es vota a través de la plataforma web, però amb l’ajuda d’un treballador /a municipal)
Recompte de vots: 11 i 12 de juliol.
Publicació de propostes a executar: 13 de juliol
A fi d’evitar la bretxa digital i que les persones majors també puguen participar, presentant projectes i votant, es podrà realitzar ambdós tràmits a la Casa de Cultura d’Ondara, amb l’assistència de personal de l’Ajuntament. Si bé, des del departament informàtic, Pere Sastre ha aprofitat per a animar als més jóvens que ajuden a les persones majors en l’ús de noves tecnologies, creació de correu electrònic, etc. El procés es podrà seguir també a través de l’APP “OndaraConnecta”, en un apartat específic.
Les propostes d’inversió que presente la ciutadania hauran de nàixer d’una necessitat pròpia o de l’entorn, i han de definir i explicar el que es pretén millorar, pensant en el bé comú, la millora de l’espai públic, la solidaritat i la convivència. Respecte a les propostes, si bé no cal presentar-les amb una descripció tècnica massa complexa, sí que serà necessari que s’expliquen de manera clara i concreta per a facilitar la seua valoració per part de l’Ajuntament i també facilitar la votació per part de la ciutadania. A més, haurà de ser una proposta d’inversió viable tècnicament i econòmicament, competència de l’Ajuntament, i que s’ajuste a la legalitat vigent, segons ha informat la Regidora d’Hisenda, Raquel López. El projecte d’inversió a presentar haurà de tindre com a localització l’àmbit territorial del municipi d’Ondara. Les propostes hauran d’estar derivades de la creació, millora i/o ampliació d’infraestructures, l’adquisició de béns de naturalesa inventariable o les despeses amb caràcter amortitzable (una inversió és tot el que l’Ajuntament pot construir o adquirir). Per tant, les inversions que es presenten per a ser votades, han de reunir les següents característiques: que no siguen béns fungibles (és a dir, que no es consumisquen per l’ús que es puga fer dels mateixos); que tinguen una duració superior a l’exercici pressupostari (12 mesos) i que siguen susceptibles d’incloure’s en l’inventari que arreplega el patrimoni municipal. Com a exemple, les inversions poden ser obres, tant noves, com de manteniment de què ja hi ha (per exemple: un jardí o un skatepark) o adquisicions permanents per part de l’Ajuntament com, per exemple, la compra de contenidors de residus o l’adquisició de mobiliari urbà. En canvi, Raquel López ha matisat que no poden ser inversions per a la consulta ciutadana les activitats (programes culturals, cursos, festes, etc), ni els serveis, com podria ser la petició de més serveis de neteja o més personal a Serveis Socials.
Podran presentar propostes d’inversió totes les persones empadronades a Ondara, independentment de la seua nacionalitat i sempre que siguen majors de 16 anys. La proposta de Projecte d’Inversió es presentarà de forma individual o també per part d’associacions o col·lectius que tinguen com a àmbit d’actuació la població d’Ondara. Cada persona major de 16 anys empadronada a Ondara, igual que els diferents col·lectius i associacions locals, podran presentar fins a un màxim de 3 Projectes d’Inversió (sempre que el cost total aproximat no supere els 75.000 euros). No cal que es pose el cost real del projecte, que un veí o veïna pot desconèixer, sinó una aproximació al cost (serà el departament tècnic municipal el que finalment valore el cost del projecte de cara a la seua votació).
Una vegada finalitzat el termini de presentació de propostes (del 15 al 31 de maig), des de l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament d’Ondara es realitzarà un procés de validació, amb l’objectiu de verificar que totes compleixen els criteris establits en les Bases. Les propostes què s’hagen validat, passaran a ser estudiades pels Serveis Tècnics de l’Ajuntament d’Ondara, que redactaran informe sobre la seua viabilitat jurídica, tècnica i/o pressupostària. Les votacions es realitzaran del 25 de juny al 10 de juliol.
Des de l’Ajuntament d’Ondara s’ha animat a la ciutadania a participar en aquest procés històric en la població. A més, s’ha recalcat que el proper dilluns 14 de maig a les 20 hores es realitzarà una presentació pública a la Casa de Cultura, animant les veïnes i veïns d’Ondara que assistisquen per a conèixer el procés i resoldre els dubtes que tinguen.
PARTICIPA ONDARA REGLAMENT 2018
COMUNICAT POLICIA LOCAL ONDARA – III FIRA DE LA PARAULA I LA BONA TAULA 12-13 MAIG 2018
Des de la Policia Local d’Ondara s’informa que amb motiu de la celebració de la III Fira de la Paraula i la Bona Taula al Barri del Crist d’Ondara, aquest cap de setmana (dies 12 i 13 de maig de 2018), estarà prohibit l’estacionament als carrers Josep Iturbi, Sant Joan de Deu, Dr Albalat, Pça 9 d’octubre, primer tram de Constitució i Menendez Pidal (tram de Dolors fins José Iturbi). Igualment, quedarà restringida l’entrada i l’eixida dels guals d’aquests carrers.
També s’informa que es restringirà el trànsit de vehicles durant la celebració dels actes pels carrers i adjacents on es desenvolupe l’esdeveniment en els horaris d’activitat.
EL V CAMPUS DE BÀSQUET D’ONDARA SE CELEBRARÀ DEL 30 DE JULIOL AL 3 D’AGOST (INFANTILS I CADETS) I DEL 6 AL 10 D’AGOST (BENJAMINS I ALEVINS)
Com a novetat, oferirà la modalitat 24 hores (que inclou l’estada), que es vindrà a sumar a l’habitual modalitat de 9 a 20 hores
Ondara, 08.05.18. La Regidoria d’Esports d’Ondara (dirigida per Mar Chesa), l’empresa municipal PIMON i el Club de Bàsquet d’Ondara tornen a oferir aquest estiu el Campus de Bàsquet d’Ondara, que compleix la seua cinquena edició, i que estarà dirigit i coordinat per Lluís Fornés.
En aquesta nova edició hi ha importants novetats organitzatives. D’una banda, el campus se celebrarà en dues setmanes, depenent de la categoria dels seus integrants; serà la setmana del 30 de juliol al 3 d’agost (categories infantil i cadet) i del 6 al 10 d’agost (categories benjamí i aleví). El campus de bàsquet es realitzarà a les instal·lacions del pavelló municipal d’Ondara de 9 a 20 hores, si bé enguany s’ofereix com a novetat l’opció “24 hores” que inclou l’estada, sopar i desdejuni en la granja escola Baladre, i el transport del pavelló municipal a la granja escola i viceversa.
El V Campus de Bàsquet d’Ondara va dirigit a xiquets i xiquetes de 8 a 16 anys (categories benjamí, aleví, infantil i cadet de la pròxima temporada). El programa del campus suposa una oportunitat única perquè els xiquets i xiquetes interessats a practicar el bàsquet puguen adquirir nous coneixements i consolidar els que ja tenen, amb un treball més personalitzat que els permeta aconseguir una millora en poc de temps. Les diferents categories i grups de treball comptaran amb una atenció més personal i amb diferents treballs adaptats al seu ritme i habilitats. Durant aquesta setmana no faltaran activitats recreatives, aquàtiques, o xerrades, entre altres activitats.
Aquest campus està considerat com un campus de tecnificació d’alt nivell per a tots aquells amants de l’esport de la cistella, ja consolidat i amb molt bona acollida en la nostra comarca. Té com a finalitat reforçar i millorar tots aquells aspectes treballats durant la temporada, perquè l’esportista continue creixent. Es caracteritza per un treball específic a nivell tècnic i tàctic dut a terme pels entrenadors locals de les escoles esportives d’Ondara i membres del club de bàsquet i per entrenadors superiors o seleccionadors de la FBCV, que visiten el campus com a convidats any rere any. Al llarg de les diferents edicions, han passat pel Campus d’Ondara convidats com: Ferran Pizcueta entrenador superior, entrenador de la cantera del València Basket; Pablo Pérez seleccionador Cadet Femení de la Comunitat Valenciana; Óscar Retortillo seleccionador autonòmic aleví, David Avaria, entrenador que ha passat per equips com Joves Almàssera, València Basket; Josefa Costa, entrenadora de la selecció Infantil de la Comunitat Valenciana; Jaume Tormo, seleccionador Infantil Femení de la Comunitat Valenciana; i Víctor Rubio, actualment entrenador de l’UPB Gandia Bàsquet Liga EBA .
Aquest estiu 2018, el Campus de Bàsquet d’Ondara compta amb dues modalitats de preu, depenent de l’opció que es trie:
-150 euros per a membres de les escoles esportives municipals o empadronats a Ondara, i aquells participants en la IV edició. El preu inclou l’esmorzar, dinar, berenar i hidratació, així com una bossa esportiva, dos equipatges d’entrenament, dues camisetes tècniques i un baló de bàsquet.
-300 euros per a l’opció 24 hores. Aquest preu inclou el mateix que l’anterior, i a més l’estada, sopar i desdejuni en Baladre, així com el transport del pavelló municipal a la granja escola i viceversa.
Per a més informació, es pot acudir a l’Oficina d’Esports Municipal d’Ondara, ubicada al pavelló, o bé posant-se en contacte a través de:
[email protected] o [email protected]
https://spark.adobe.com/page/COCeca8mchFi0/
www.facebook.com/campusbasquetondara
http://clubbasquetondara.wixsite.com/campus
Inscripció on line en l’enllaç següent:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeQ_3UQANlO0UX9KLzVTbQIszjrObXf8zeZ5zqW40o8oQsxLA/viewform
INFORMACIÓ PROCÉS SELECTIU ASSESSORAMENT JURÍDIC MASSMA
La Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta (MASSMA), ha obert un procés de selecció per cobrir places d’assessorament jurídic.
Adjuntem l’Anunci de les Bases de la Convocatòria de la Borsa de Treball, Instància del procés, així com el Decret de Presidència.
Està tota la documentació publicada en la web www.massma.org i en el tauler d’anuncis de la MASSMA.
DECRET PRESIDÈNCIA BORSA ASSESSORAMENT JURÍDIC
EL SERVEF CONCEDEIX A ONDARA 200.000 EUROS PER A DUR A TERME EL TALLER D’OCUPACIÓ PER A JOVES “T’AVALEM”
Aquest programa mixt d’ocupació permetrà a 10 joves menors de 30 anys treballar i formar-se mentre realitzen treballs d’adequació de la Plaça de Bous d’Ondara
Ondara, 07.05.18. L’Ajuntament d’Ondara ha obtingut una subvenció de 199.830 euros concedida pel SERVEF (Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball) per a la realització d’un Taller d’Ocupació en el municipi emmarcat en el programa “T’avalem”, dirigit a joves de 16 a 30 anys. El programa “T’avalem” ha concedit a Ondara una subvenció de 199.830 euros per a les especialitats de “fàbriques d’obra” i “operacions auxiliars d’obra de fàbriques i cobertes”, i l’objecte de l’actuació és l’adequació de la Plaça de Bous d’Ondara (reposició d’abeurador i «burladeros», condicionament de corrals, neteja de la façana i museu taurí), segons ha anunciat l’Alcalde d’Ondara, José Ramiro. En total, es contractaran a 10 persones (de 16 a 30 anys) durant 12 mesos, que seran seleccionades pel propi SERVEF.
La tramitació de la subvenció “T’avalem” ha sigut gestionada per la Regidoria d’Ocupació i Promoció Econòmica que dirigeix José Ramiro, a través de l’oficina ADL-Afic d’Ondara. Les persones interessades poden obtindre més informació en l’ADL-Afic d’Ondara (Planta baixa de l’Ajuntament, tel: 96 576 62 50, correu [email protected] )
Durant 12 mesos mesos, es desenvoluparà el Taller d’Ocupació del Programa “T’avalem”, que començarà abans de finals de juny de 2018. Per mitjà d’aquest taller, els seus 10 integrants rebran formació bàsica i també tècnica, a més de realitzar els treballs en les especialitats de fàbriques d’obra i operacions auxiliars d’obra de fàbriques i coberta. Les persones seleccionades tindran un contracte de formació i rebran un salari.
El Programa denominat “T’avalem” està configurat com un programa mixt d’ocupació – formació que té per objectiu cobrir les deficiències estructurals detectades en la planificació estratègica del Servef, així com la millora de la qualificació i la inserció professional dels joves per a beneficiar-se d’una acció derivada del sistema Nacional de Garantia Juvenil mitjançant la realització de projectes de formació en alternança amb l’ocupació, a fi de facilitar una oportunitat laboral simultània a la formació necessària, per a adquirir les competències que augmenten la qualificació-inserció de les persones treballadores formades.
Les persones destinatàries d’aquest programa seran joves majors de 16 anys i menors de 30 i compliran els següents requisits mínims:
-Estar inscrites i figurar com a beneficiàries actives en el fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
-Els arreplegats en la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència.
-Els establits en la normativa d’aplicació per a formalitzar un contracte per a la formació i l’aprenentatge.
-Els prevists en l’article 20 del Reial Decret 34/2008, de 18 de gener, pel qual es regulen els certificats de professionalitat.
El projecte “T’avalem” concedit a Ondara es desenvoluparà en un període de dotze mesos equivalents a 1.920 hores de formació en alternança amb el treball o la pràctica professional, que també estarà dirigida a l’aprenentatge, la qualificació i l’adquisició d’experiència professional, als efectes de què es dedicarà a formació per a l’ocupació un mínim del 25% de la duració del projecte. L’alumnat gaudirà de la gratuïtat de la formació. La formació adquirida per l’alumnat serà objecte d’acreditació, mitjançant Certificat d’Aprofitament, per part del Servef, amb detall d’hores, àrees o mòduls superats amb avaluació positiva.
ONDARA CONVOCA LA CONSTITUCIÓ DE LA BORSA DE TREBALL PER A LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL DE MONITOR/A DE TEMPS LLIURE
Les sol·licituds es presentaran fins al 25 de maig a les oficines de l’empresa municipal
Ondara. 07.05.18. L’empresa municipal PIMON d’Ondara ha publicat les bases per a la creació d’una borsa de treball per a la contractació temporal de Monitor/a de Temps Lliure. Les sol·licituds es presentaran fins al 25 de maig del 2018 a les Oficines de l’empresa municipal (Plaça del Mercat núm. 6), en horari de 9 a 14h, acompanyant el Currículum vitae i justificant els mèrits al·legats. Les bases s’han publicat a les oficines de l’empresa municipal, el Tauler d’edictes municipal, Casa de Cultura/Biblioteca, Oficines municipals de l’Agència de Desenvolupament Local i seu electrònica de la pàgina web municipal.
L’objecte de la convocatòria és la contractació de Monitor/a de Temps Lliure. El contracte laboral serà de durada determinada a temps parcial (juliol i agost), i la funció seran les activitats pròpies de Monitor/a de Temps Lliure a les Escoles d’Estiu. La durada del contracte serà d’un mes (juliol) ampliable per un altre (agost) de 2018. Podrà prorrogar-se el contracte per al 2019. Quant a la titulació mínima requerida, les persones aspirants hauran de disposar dels títols de Monitor de Temps Lliure, cicle formatiu de Grau Superior Tècnic d’Educació Infantil, o tindre aprovades almenys la meitat de les assignatures de Magisteri, Educació Física, Psicologia, Pedagogia o títol acadèmic relacionat en l’àmbit educatiu.
Les bases de la convocatòria es poden consultar en la seu electrònica de la pàgina web municipal www.ondara.org. | 0.802112 | curate | {"es": 0.03727625023066986, "ca": 0.9383281048163867, "de": 0.004724118841114597, "pt": 0.0017715445654179738, "eb": 0.00040597896290828564, "it": 0.001033400996493818, "fr": 0.001033400996493818, "en": 0.013544934489758258, "eu": 0.00025835024912345447, "ro": 0.0016239158516331426} | http://laveu.ondara.org/2018/05/page/6/ |
macocu_ca_20230731_2_124500 | Fernando Martínez, Luis; Mena López, José Ignacio; Closa Soteras, Josep (Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de Barcelona, 1995) Article Accés obert | 0.639414 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_86399 | L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i el Sindicat Unificat de Policia (SUP) queden retratades
Molt greu la informació que s'ha acabat sabent gràcies a l'atac de gelosia dels cossos policials espanyols davant l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Tal com ahir us explicàvem, en un comunicat, l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i el Sindicat Unificat de Policia (SUP) carregaven contra els Mossos i la Generalitat i denunciaven haver-se sentit exclosos del procés d'investigació posterior als atemptats a Catalunya.
Mossos i Guardia Civil a Ripoll
Comparteix
En aquest comunicat, tant l'AUGC com SUP deixaven caure una frase que no han arribat a calibrar la gravetat del que ofereix entreveure: els cossos policials espanyols tenien unes informacions que mai van passar als Mossos d'Esquadra. Concretament diuen: "el desconeixement per part de les autoritats catalanes del fet que l'Imam de Ripoll fos deixeble d'un dels principals detinguts a l'operació de la Policía Nacional contra el terrorisme jihadista 'Chacal I' l'any 2007".
D'aquesta manera, s'estaria evidenciant per part d'aquests sindicats policials que hi ha informacions que la policia espanyola tenia i que no ha compartit amb la catalana. De fet, l'Imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, que va morir a la casa d'Alcanar quan es van produir les detonacions accidentals quan preparaven explosius, seria el responsable d'haver adoctrinat i radicalitzat els joves de la ciutat dels Pirineus i, a més, algunes fonts asseguren que hauria viatjat al centre d'Europa per a preparar-se.
Ara, els Mossos reclamen amb urgència que el Gobierno faci les accions oportunes per a poder entrar a la Interpol. Com us explicàvem ahir, la portaveu Soraya Sáenz de Santamaria ja va donar excuses per a dilatar-ne l'entrada.
Penso que sempre hauríem de dir i escriure RECUPEREM l'ESTAT CATALÀ No entenc perquè no es fa. Amb el RECUPEREM ja afirmem que érem un estat fa molts segles i n'hauríem de fer molta profusió,.
#16 I els subnormals de la teva poli informar de que hi ha un imam que pertany a una cèl.lula terrorista, no és molt difiicl. Si no saben fer la seva féina com la guàrdia civil que s'apartin, no interessa uns incomptents vestits de verd que es passen el dia al bar
PERO ESTAIS LOCOS O QUE. ESE INDIVIDUO RESIDIA EN RIPOLL, NO EN MADRID, EJERCIA DE IMAN EN RIPOLL Y NO EN SEVILLA, POR PARTE QUIEN ERA RESPONSABLE DE VIGILARLO Y VALIDAR SU FUNCION DE IMAN ERAN LOS MOZOS DE LA CUADRA
El reglament de l'Europol exigeix a l'Estat "garantir una cooperació i comunicació eficaç" amb els Mossos. L'article 7.5 de la normativa permet explícitament "autoritzar contactes directes" entre l'agència i els cossos policials no estatals. L'Europol, l'agència policial europea, requereix als estats de la Unió Europea que garanteixin una "cooperació i comunicació eficaç" amb tots els cossos policials competents, també amb els Mossos d'Esquadra. El reglament de l'Europol, així mate... Llegir més
Tot i que no sé si fa al cas, però Vic no és cap "ciutat dels Pirineus", com es llegeix al penúltim paràgraf. | 0.857056 | curate | {"ca": 0.9194499017681729, "en": 0.010150622134905042, "es": 0.07039947609692207} | |
mc4_ca_20230418_1_657831 | #reformafederal | Socialistes | Partit dels Socialistes de Catalunya
#reformafederal
Després de 35 anys de vigència de la Constitució fem un balanç positiu de l'Estat de les Autonomies, tant pel que fa al desenvolupament econòmic i social de Catalunya com per a la millora del nostre autogovern, però convé revisar a fons l'estructura territorial de l'Estat per corregir les disfuncions detectades i afrontar problemes que no es podien preveure el 1978.
Els darrers anys, ni el Govern espanyol ni el Govern català han sabut canalitzar la gran voluntat de canvi en les relacions de Catalunya amb la resta de l’Estat ni la desafecció creixent entre els catalans i les catalanes, davant les perspectives recentralitzadores del PP i els desafiaments sobiranistes de CiU i ERC. El procés participatiu que va tenir lloc el passat 9 de novembre va posar de manifest que la situació política és insostenible i que ni l’immobilisme d’uns ni la unilateralitat d’altres resolen el problema d’encaix entre Catalunya i Espanya, ni dóna resposta als anhels i la voluntat dels catalans i els catalanes.
La situació és insostenible i és més necessari que mai recuperar la POLÍTICA en majúscules, i donar una resposta adequada a les demandes de més i millor autogovern, millor reconeixement de la pluralitat de les nacionalitats de l'Estat i la singularitat de Catalunya, i un finançament més just. En aquest sentit, els i les socialistes defenem una reforma de la Constitució en sentit Federal, que permeti conciliar el nostre autogovern de la forma més àmplia possible amb el nostre compromís amb Espanya i Europa. Un acord de tipus federal per avançar sense trencar, coherent amb els nostres valors de llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat, i que sigui votat pel conjunt de ciutadans i ciutadanes.
Enllaç d'interès: http://reformafederal.wordpress.com/ | 0.876784 | curate | {"ca": 0.9918433931484503, "de": 0.008156606851549755} | http://www.socialistes.cat/pagina/reformafederal |
mc4_ca_20230418_12_748565 | Brazilian Journal of Medical and Biological Research - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Brazilian Journal of Medical and Biological Research | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | https://ddd.uab.cat/search?f=publication&p=Brazilian%20Journal%20of%20Medical%20and%20Biological%20Research&ln=ca |
racoforumsanon_ca_20220809_3_833494 | Jo vaig náixer a Madrid on vaig viure fins a complir un any i llavors ens mudem a Múrcia fins als cinc anys quan vam tornar a mudar-nos aquesta vegada a Alacant. Ja fa divuit anys que visc a el País Valencià i curiosament sempre vaig ser un dels pocs alumnes en classe als quals els interessava aprendre valencià i els agradava fer-lo. He après a viure en aquesta terra, amb el que m'agrada i no m'agrada d'ella. Sempre he cregut que una persona és d'on viu, d'on decideix viure, sobretot en el meu cas que els meus "arrels" vénen de França, Aragó, Euskadi i Madrid. No sóc independentista en tant que no milito per la independència de cap país o nació, però si crec en el dret d'autodeterminació dels pobles, que tot poble té dret a decidir lliurement com sigui el seu futur, ja sigui el basq, català o saharaui. EL meu dubte és si solament jo pense així, és a dir, jo visc en aquesta terra per que vull i al llarg d'aquests 18 anys he après les seues costums, festes, idioma i en general m'he criat açí, sóc d'açí? o el meu lloc de naixement em determina més que el que faci? Si visqués en altre lloc, Galícia per exemple, ho faria igual, aprendria l'idioma i faria per usar-lo més encara si està en una situació de clara inferioritat. Jo escric, m'agrada, ara estic escrivint una novel·la i per primera vegada l'estic escrivint en català. Sempre m'ha albergat el dubte de si pel fet d'haver nascut en un lloc diferent al que resideixo puc ser membre de ple dret, no legalment que si ho sóc, sinó més relacionat amb l'acceptació de la gent. Poso això aquí per que la vostra opinió, la de gent amb un sentiment al meu entendre més fort cap a la terra en la qual vivim, encara no la conec, i si bé no canviarà el que jo opino ni acabaré penjant-me pel que digueu, voldria conèixer-la. Gràcies ^^ PD: Lamente l'extensió.
Sempre m'ha albergat el dubte de si pel fet d'haver nascut en un lloc diferent al que resideixo puc ser membre de ple dret, no legalment que si ho sóc, sinó més relacionat amb l'acceptació de la gent. Si et serveix d'alguna cosa, el que determina que (per a mi) siguis o no part del meu poble (el català) és la llengua que parlis habitualment al carrer. Si habitualment parles el valencià, fins i tot amb els castellanoparlants, i no canvies de llengua a la mínima de canvi, ets part del meu poble i ets el meu germà. La teva religió, color o lloc de naixement me la bufa. Ja pots venir a l'Hospitalet; ets dels meus. D'altra banda, el que jo opini te l'hauria de portar fluixa. Ets tu qui decideixes el que ets. No jo. Jo no he demanat permís a ningú per ser català, de igual manera que no he demanat permís a ningú per ser hospitalenc, tot i que no he nascut a l'Hospitalet.
El que jo volia tractar era això, una persona es d'on vol o d'on naix? Volia coneixer l'opinió de persones amb les idees identitaries, per dir-lo d'alguna manera, com les vostres. Jo no m'identifique amb una cultura en particular, sino que intente integrar-me allà on vaig i visc. Si estigera en altra terra faria el matiex. Per a mi, el món és la meua casa, si canviara de lloc, dins o fora de l'estat espanyol, voldria viure en armonia i semblança amb les gent que viuen on estiga. Simplemente això. | 0.806596 | curate | {"ca": 0.998108448928121, "es": 0.0018915510718789407} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_145680 | Una exposició que acosta el món literari de Marcel Proust a l’univers plàstic del seu principal intèrpret, Luis Marsans.
Coincidint amb el centenari de la mort de Marcel Proust (París, 1871-1922), aquesta exposició pretén acostar el públic, d’una banda, al món d’un escriptor excepcional i el de la seva obra magna, À la recherche du temps perdu, i, de l’altra, al del seu principal intèrpret plàstic, Luis Marsans (Barcelona, 1930-2015), que d’ençà de la primera exposició a la galeria Trece de Barcelona el 1972 no va deixar de recrear-lo fins al final dels seus dies. Marsans, però, no es proposa tant ‘rellegir-lo’ de manera exhaustiva ni revisitar-ne les escenes més memorables com rescatar els seus personatges alliberats de la tirania del temps, talment com ho faria un aquarel·lista xinès. Deixa, doncs, que tots aquests personatges, escenes o escenaris proustians se li apareguin i agafin vida pròpia fins a convertir-se en la feliç transposició d’un món literari en un de plàstic que aspira a la pròpia autonomia.
L’exposició s’articula –en tres seccions– com una introducció al món narratiu d’A la recerca del temps perdut i al paper que hi juguen l’art i la música com a grans metàfores literàries; la presentació d’una àmplia selecció dels dibuixos, aquarel·les, guaixos i gravats amb què Marsans va evocar-lo des d’una gran llibertat interpretativa; i, per últim, la singular recepció de l’obra de Proust a Catalunya des dels anys vint del segle passat –Pla, Sagarra, Gaziel– fins a l’actualitat, amb l’edició d’una nova traducció integral i una altra en curs, la creació de la Biblioteca proustiana Ferran Cuito i la de la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust.
Exposició comissariada per Glòria Farrés i Àlex Susanna.
Full de sala COMPRA ENTRADES
Activitats
relacionades
Visites guiades a "De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut"
10 | Desembre | 2022
Espais Volart, Barcelona
Visites guiades amb els comissaris Glòria Farrés i Àlex Susanna
14 | Desembre | 2022
Espais Volart, Barcelona
Publicacions Relacionades
2022
De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut
Luis Marsans
Disponible online
Cercador
Tipus
Tots Actuals Passades Futures
Localització
Can Framis
Espais Volart
Can Mario
Palau Solterra
BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània
Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas * Avís legal i política de privacitat * Política de cookies * Mapa web * Pàgines web sabadell
Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí. | 0.736952 | curate | {"ca": 0.8837508028259473, "es": 0.05394990366088632, "it": 0.02697495183044316, "de": 0.0012845215157353885, "en": 0.02119460500963391, "pt": 0.004174694926140013, "nl": 0.005780346820809248, "fr": 0.002890173410404624} | https://www.fundaciovilacasas.com/ca/exposicio/de-proust-a-marsans-a-la-recerca-del-temps-perdut |
mc4_ca_20230418_4_456042 | Daiwa MKN Satchel Khaki/Black Verd comprar i ofertes a Waveinn
Tornar a la pàgina anterior | Inici Bosses, caixes i fundes Bandoleres
Daiwa MKN Satchel Khaki/Black
30 x 36 x 12 cm Khaki / Black 35 x 38 x 12 cm Khaki / Black
Compra ara i el rebràs a casa entre el Dc. 29 Gen. i Dll. 03 Febr. La data d'entrega prevista t'indica el temps que tardaràs en rebre el producte a casa. Aquest termini estimat inclou el temps de preparació de la teva comanda. I dependrà de la confirmació del pagament i del servei d'enviament.
Daiwa - Bosses, caixes i fundes - Bandoleres
Tipus de producte: Bandoleres
Descripció Daiwa MKN Satchel Khaki/Black
Aquests bosses estan dissenyats de forma idèntica però amb diferents mides per satisfer les exigències de cada tipus de pesca.
Gran butxaca interior amb compartiment desmuntable Cada bossa conté una bossa desmuntable a la part inferior que permet la perfecta neteja i manteniment (transport d'esquers, draps, etc.
30 x 36 x 12.
Daiwa MKN Satchel Khaki/Black és el producte perfecte per aconseguir tots els objectius de nàutica i pesca que et plantegis. Completa la teva comanda amb altres productes de Bandoleres i gaudeix de l’esport com mai! Alguns productes de la categoria de Bosses, caixes i fundes estan en promoció especial. Troba’ls a waveinn! T’oferim una àmplia selecció de productes de Daiwa, fabricats amb els millors materials del mercat i utilitzant les tecnologies més innovadores.
Característiques Daiwa MKN Satchel Khaki/Black
Tecnologias Daiwa MKN Satchel Khaki/Black
Daiwa Carryall Black Widow
$ 39.49 $32.99
76 x 40 x 42 cm
Daiwa MKO Satchel
Daiwa Emeraldas Shoulder Pouch
Daiwa N´Zon EVA 2 Boxes
Daiwa N´Zon EVA Double Bait Bag | 0.696277 | curate | {"en": 0.20737605804111245, "ca": 0.7575574365175333, "de": 0.0048367593712212815, "cs": 0.007859733978234583, "da": 0.008464328899637243, "id": 0.013905683192261185} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/daiwa-mkn-satchel-khaki-black/639143/p?tqw=30%20x%2036%20x%2012%20cm |
mc4_ca_20230418_14_407812 | L'Aldosa Venda Pis
Referència MLA1
MAGNIFIC ÀTIC
Àtic de 110 m2 amb acabats de qualitat. Grans finestrals amb molt bona vista i molta llum.
Distribució: Rebedor, saló-menjador amb llar de foc i accés a la terrassa de 4 m2, cuina tancada amb safareig i accés a la terrassa, 3 habitacions, una d'elles tipus suite i 2 banys.
Plaça d 'aparcament i gran traster.
Terrassa Aparcament Llar de foc Cuina tancada
Traster Acabats alta qualitat Parquet Ascensor | 0.694835 | curate | {"es": 0.040632054176072234, "ca": 0.9300225733634312, "ru": 0.029345372460496615} | http://www.immogeiser.com/ca/immoble-106/magnific-atic.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_46011 | Orden por defectoOrdenar por popularidadOrdenar por calificación mediaOrdenar por los últimosOrdenar por precio: bajo a altoOrdenar por precio: alto a bajo
La ciberseguretat, un perill més enllà de internet
Valorado en 0 de 5
36,30 €
Entrevista a Juan Caubet, director Ciberseguretat al Centre Tecnològic Eurecat
La ciberseguretat afecta a la vida diària de més persones cada dia. Avui tres hospitals i alguns CAPs de Barcelona i àrea metropolitana han vist afectat el seu funcionament per ciberatacs. Juan Caubet, director de Ciberseguretat al Centre tecnològic Eurecat explica conceptes i consells bàsics per adquirir hàbits per utilitzar la tecnologia amb seguretat i exposar-nos, lo mínim, als ciberatacs.
Contingut: vídeo entrevista + redactat article +imatges Idioma: català
Descargar
Xpatient Barcelona Congres senyala al pacient com la clau per l’eficiència en els tractaments
Valorado en 0 de 5
36,30 €
Durant dos dies, Barcelona acull el Xpatient Congress on es debat sobre la figura del pacient com epicentre per l’efectivitat de l’ús de la tecnologia en qualsevol procés assistencial. Aquesta setena edició, confirma aquest congrés com una trobada obligada entre agents implicats en els àmbits sanitaris i assistencial per millorar el sistema de salut.
Entrevistats: Felip Miralles, director de la Unitat Digital Health al centre tecnològic Eurecat. Dra. Carme Torras, cap del grup de recerca en robòtica assistencial i col·laborativa del CSIC i la UPC.
Contingut: vídeo + article+ imatges Idioma: català
Descargar
Avís Legal
Política de cookies (UE)
Política de Privadesa
Condicions Generals de Venda
Menu
Avís Legal
Política de cookies (UE)
Política de Privadesa
Condicions Generals de Venda
© 2022 INEDIT AGENCIA ® És una marca registrada que pertany a MARLEX MEDIA GROUP, SL. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tot o part dels continguts d’aquesta web sense el seu consentiment previ i exprés.
Gestionar el consentiment de les cookies
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional Funcional Siempre activo
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
Preferencias Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadístiques Estadístiques
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Marketing Marketing
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb fins de màrqueting similars. | 0.621638 | curate | {"es": 0.19064025265575654, "ca": 0.7872523686477175, "fr": 0.016652311225954636, "en": 0.005455067470571347} | https://ineditagencia.cat/etiqueta-producto/eurecat/ |
naciodigital_ca_20220331_0_748842 | L’Ajuntament de Berga ha suspès la desfilada de la comparseria de La Patum prevista pel dijous de Corpus per motius de seguretat. Es tracta d’una decisió acordada per tots els grups municipals del consistori (CUP, ERC, Junts per Berga i PSC), així com pels membres del Patronat i caps de colla de La Patum en una reunió d’urgència feta ahir dimarts, al vespre.
El canvi de format adoptat per complir la normativa i la possibilitat real que es produeixin concentracions de persones en zones de l’interior del perímetre del recorregut per entorpir o evitar el desenvolupament de la desfilada, així com el risc d’incomplir les mesures de prevenció per la Covid-19 han fet que el consistori prengui la determinació d’anul·lar l’esdeveniment. Per tot això, el consistori substituirà la passada per una plantada de la comparseria tal com es farà el diumenge de Corpus. El fet de fer-ho dos dies permetrà que tothom pugui ser-ne partícip.
Cancel·lació del sorteig
La suspensió de la passada de la comparseria patumaire també ha suposat la cancel·lació del sorteig per adjudicar les 700 cadires habilitades en diverses zones del recorregut per poder veure la desfilada. L’Ajuntament de Berga va haver d’adaptar el format inicial de la desfilada que consistia en una passada de la comparseria patumaire amb el públic distribuït a peu dret al llarg d’un recorregut d’uns dos quilòmetres.
Les directrius contradictòries rebudes per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, van comportar que la passada es fes obligatòriament amb el públic assegut mentre les comparses estiguessin en moviment per tal de complir la normativa vigent i evitar sancions.
Plantada de la comparseria
El consistori berguedà ha decidit substituir la desfilada del dijous de Corpus (3 de juny) per una plantada de la comparseria, tal com està previst que es faci el diumenge, 6 de juny. Així doncs, tant dijous com diumenge, els elements de la imatgeria de La Patum s’exposaran a la plaça de Sant Pere, de 10 a 14 h. L’accés a la plaça serà lliure i no caldrà fer reserva prèvia, però es comptarà amb personal de seguretat privada per evitar aglomeracions i afavorir la fluïdesa del trànsit de persones. Es recomana a la ciutadania evitar formar grups de més de 10 persones i dedicar el temps indispensable per visualitzar la comparseria per tal que tothom pugui gaudir-ne. | 1 | perfect | {"ca": 0.9888746255883611, "es": 0.011125374411638854} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/23181/ajuntament-berga-suspen-desfilada-comparseria-patum-motius-seguretat |
crawling-populars_ca_20200525_22_399627 | Tant si pujam a l’autobús per anar al nostre lloc de feina com si llogam o compram un habitatge que constitueixi la nostra residència habitual, feim actes de consum. A part de la transcendència econòmica i jurídica d’aquests actes, hem de ser conscients que el consum constitueix un fonament de la societat moderna i n’és un motor del desenvolupament.L’article 51 de la Constitució espanyola disposa que els poders públics han de garantir la defensa dels drets dels consumidors i usuaris protegint-ne, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els interessos econòmics legítims, i que han de promoure la informació i l’educació dels consumidors i usuaris, han de fomentar-ne les organitzacions i les han d’escoltar en les qüestions que els puguin afectar, en els termes que estableixi la llei.
L’article 30.47 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, estableix que la comunitat autònoma té la competència exclusiva en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, en el marc de les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat, en els termes que disposen els articles 38, 131 i els números 11, 13 i 16 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. També té competència exclusiva en la regulació i el foment de les associacions de consumidors i usuaris i en la regulació dels procediments de mediació.
A les Illes Balears, la protecció dels consumidors i usuaris es va dur a terme mitjançant la fins ara vigent Llei 1/1998, de 10 de març, de l’Estatut dels consumidors i usuaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que va pretendre ser una norma que omplís les llacunes de l’aleshores vigent Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la defensa dels consumidors i usuaris, que establia el marc general estatal en aquesta matèria, a més d’incorporar les prescripcions de les directives comunitàries.
En l’àmbit estatal es va aprovar el Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, i el de 27 de març de 2014 amb la Llei 3/2014, que constitueixen en gran part legislació bàsica i que pretenen incrementar els drets dels consumidors.
Després de més de quinze anys de vigència de l’Estatut dels consumidors i usuaris de les Illes Balears, els canvis produïts en l’oferta, la venda i la prestació de béns i serveis en el mercat i la seva contractació, així com la nova regulació en l’àmbit estatal i de la Unió Europea, fan necessari un canvi normatiu que protegeixi adequadament els consumidors i usuaris en un mercat que els situa en desavantatge i indefensió per enfrontar-se a les empreses i protegir els seus drets. Aquest canvi normatiu es produeix amb la Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears.
Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears
Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries
© Govern Illes Balears
Direcció General de Consum: Carrer de Jesús 38 A - 07010 Palma | 0.835888 | curate | {"ca": 0.9933594929067311, "en": 0.006640507093268941} | : /sites/consumidor/ca/llei_72014_de_23_de_juliol-96/ |
macocu_ca_20230731_3_592625 | Material informàtic per 215.349 euros a Educació
El Govern ha aprovat la compra de material informàtic per equipar diverses escoles del país dels tres sistemes educatius. El cost total ha estat de 215.349,46 euros i s’han adquirit, per exemple, pissarres digitals interactives o projectors. | 0.685695 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_373580 | El dissabte 17 de febrer es llança el primer satèl·lit espanyol d'observació de la Terra, portador de l'experiment de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) anomenat ROHP-PAZ
Estel Cardellach
Ciències de la Terra i de l’espai
Llicenciada en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997) i doctorada per la Universitat Politècnica de Catalunya (2002), el seu treball s’ha centrat en la recerca de noves aplicacions científiques dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS, acrònim anglès), tals com l’extracció d’informació geofísica dels senyals GNSS reflectits a la Terra, els senyals GNSS refractats per l’atmosfera o aplicacions geodèsiques.
Llicenciada en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997) i doctorada per la Universitat Politècnica de Catalunya (2002), el seu treball s’ha centrat en la recerca de noves aplicacions científiques dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS, acrònim anglès), tals com l’extracció d’informació geofísica dels senyals GNSS reflectits a la Terra, els senyals GNSS refractats per l’atmosfera o aplicacions geodèsiques.
Premiada pel National Research Council nord-americà amb una feina postdoctoral a la NASA/Jet Propulsion Laboratory (2002-03), realitzà recerca postdoctoral al Center for Astrophysics, de la Universitat de Harvard, i a la Smithsonian Institution, a Cambridge, Massachussetts (2003-05). L’any 2005, tornà dels Estats Units per fer recerca postdoctoral a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC) dins el programa "Juan de la Cierva", i, posteriorment, a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), dins del programa “Ramón y Cajal”. Des del 2016, és Investigadora Distingida del CSIC.
Entre altres tasques i mèrits, és responsable local del segment de terra d’EUMETSAT per a meteorologia de radioocultacions (ROM SAF); investigadora principal (PI) de l’experiment Radio Occultations and Heavy Precipitation, a bord del satèl·lit PAZ, i co-líder (co-PI) de la proposta de missió Earth Explorer 9 de l’Agència Europea de l’Espai (ESA), anomenada G-TERN. També copresidí el Consell Científic (SAG) de la missió GEROS-ISS de l’ESA. | 1 | perfect | {"ca": 0.9927007299270073, "en": 0.0072992700729927005} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_32211 | La primera ministra britànica, Theresa May. Foto: Europa Press
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.650579 | curate | {"ca": 0.8754325259515571, "de": 0.06228373702422145, "en": 0.06228373702422145} | : /noticia/129593/conservadors/may/son/clars/favorits/enquestes |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_281712 | La gestió d’una acadèmia d’idiomes no és una tasca senzilla. Encarregar-se de l’organització de les classes i els alumnes, les incidències, els informes, la gestió econòmica… una feinada que fa que dediquem més temps a la gestió que no pas a la docència.
Sovint disposem d’eines que ens ajuden a gestionar aquestes tasques, com ara els ERP (programes de gestió empresarial), però aquestes no sempre s’ajusten del tot al que necessitem i acabem fent-les servir de forma poc optimitzada.
També pot passar que, tot i disposar d’un programa de gestió, aquest no s’adapta al 100 % al teu tipus de negoci i acabes “tapant els forats” amb fulls d’excel i altres eines ofimàtiques, o amb tones de paper. Et sona?
O potser t’has d’ocupar de mantenir un servidor a les oficines i quan tens una incidència no t’atenen o has de parlar cada dia amb algú diferent que ni tan sols sap de què li parles.
Com cal triar el software adequat per gestionar la teva acadèmia
Hi ha 4 punts clau que cal tenir en compte a l’hora de triar una eina de gestió per a la teva acadèmia d’idiomes.
Experiència: El software que triïs ha d’estar tan adaptat com sigui possible al sector de les acadèmies. Al mercat hi ha molts programes de gestió disponibles, però la majoria són genèrics i no tenen processos adaptats a les necessitats particulars del dia a dia d’una acadèmia.
Suport: És clau disposar d’un bon servei d’atenció i poder parlar amb algú que sigui capaç de resoldre el dubte o, si s’escau, fer una modificació a l’instant per a solucionar el problema.
Actualitzacions: Cal que la solució tecnològica que triïs evolucioni al mateix temps que ho fa el teu negoci perquè si no tard o d’hora et deixarà de fer servei.
Tecnologia: L’eina que busquis ha de ser accessible via web i al núvol i ha d’estar adaptada als mòbils. També ha de ser clara i intuïtiva, de manera que us faciliti la comprensió a tu i als nous usuaris.
Què et semblaria canviar hores de feina fent tasques repetitives per un sol clic? Això és possible amb Acadesoft, una eina que et permet gestionar la teva acadèmia on vulguis i quan vulguis.
Gràcies a l’experiència recollida durant 10 anys acompanyant acadèmies d’idiomes Acadesoft ha aconseguit desenvolupar una eina de gestió a mida que simplifica i automatitza els processos típics d’una acadèmia. Alumnes, professors, control d’assistència, enviament d’informes, notificacions a les famílies o signatura d’autoritzacions: tot hi està contemplat i es pot gestionar des d’un mateix punt d’accés.
Visita el web per a més informació a www.acadesoft.com. Et faran una demostració gratuïta sense compromís simplement per ser membre del GEIC. | 1 | perfect | {"ca": 0.9969488939740656, "it": 0.0030511060259344014} | |
cawac_ca_20200528_10_86938 | Actualitat
La 3a Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! se celebrarà de l’11 al 25 de febrer
La majoria de les pel·lícules que es projectaran enguany han estat àmpliament premiades en diversos festivals de cinema
La Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM!, tindrà lloc aquest 2011 entre els dies 11 i 25 de febrer. Serà la tercera edició d’aquesta iniciativa cultural que es va estrenar l’any 2009 i que en les dues primeres edicions ha comptat amb l’assistència d’un miler d’espectadors.
Entre les novetats programades per al BRAM! 2011 destaca l’exposició Dies de Cine , un recorregut pel setè art a Castellar a través de les sales de cinema del segle XX, elaborada per la Comissió BRAM! i l’Arxiu d’Història de Castellar. L’exposició, que es podrà visitar entre els dies 11 i 25 de febrer a la Sala Polivalent d’El Mirador, inclou imatges relacionades amb les sales de Cal Tort-La Pajarera, la Rabassada, el Cafè Cinema Mundial, el cinema Excelsior, l’Ateneu Castellarenc, l’Edifici Patronat Tolrà i el Cinema Califòrnia, la darrera sala de cinema castellarenca, que va tancar l’any 1991. La inauguració de l’exposició tindrà lloc divendres dia 11 de febrer a les 19 hores.
La programació del BRAM! 2011 inclou també una sessió dedicada al director cinematogràfic José Maria Nunes, la projecció de tres curts castellarencs, una sessió de cinema familiar i una sessió especial per a L’Aula d’Extensió Universitària per a gent gran.
Com és habitual, la Mostra obrirà amb una producció catalana. En aquesta ocasió, la pel·lícula protagonista de la sessió inaugural oficial del BRAM! 2011 serà Pa Negre , el multipremiat film d’Agustí Villaronga. L’adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor és una història ambientada en la postguerra rural a Catalunya que ha estat guardonada amb 13 premis Gaudí i que opta a 14 Premis Goya a la gala que es durà a terme el proper 13 de febrer a Madrid. L’acte inaugural, que tindrà lloc dijous 17 de febrer a les 20 hores a l’Auditori Miquel Pont, comptarà amb la presència de la productora Isona Passola i d’altres membres de l’equip de la pel·lícula, encara per confirmar.
L’organització de la Mostra va a càrrec d’una comissió formada per diversos ciutadans a títol individual, l’Associació Cultural Subsòl, l’Ajuntament de Castellar del Vallès, i l’Aula d’Extensió Universitària, que enguany s’ha incorporat a la comissió, sota la direcció del cineasta castellarenc Pere Joan Ventura. Aquesta edició, a més, ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu d’Història de Castellar, la Federació Catalana de Cine Clubs, i la Filmoteca de Catalunya.
Projecció d’un total d’11 pel·lícules
Les pel·lícules de compromís, independents i d’autor seran novament les protagonistes de les projeccions del BRAM! en aquesta edició de 2011 que, a més, ha previst l’exhibició de films àmpliament premiats en diversos festivals de cinema.
A banda de Pa Negre, els films programats són el drama alemany La cinta blanca , que explica els estranys esdeveniments que tenen lloc els anys 1913 i 1914 a un petit poble protestant del nord d’Alemanya. El film va rebre la Palma d’Or al Festival de Cannes 2009; A propósito de Elly , un drama sobre una jove mestra iraniana que va ser guardonat amb l’Ós de Plata al Millor Director a la Berlinale 2009; Louise-Michel , una comèdia negra que explica la història d’unes obreres d’una fàbrica desmantellada a França que planegen l’assassinat del seu cap. La pel·lícula va rebre el premi al Millor Guió al Festival de Sant Sebastià 2008 i el Premi Especial del Jurat a Sundance 2009; el documental anglès La doctrina del shock , que tracta sobre l’auge de l’anomenat “capitalisme del desastre”; Neds , un drama sobre nois “no educats i delinqüents” situat a Glasgow l’any 1973 que va guanyar la Concha de Oro al Festival de Sant Sebastià 2010.
També es projectaran Exit through the gift shop , una pel·lícula sobre el món del grafit que aborda, a més, una interessant reflexió sobre el mercantilisme de l’art en els nostres dies; La montaña màgica , una pel·lícula d’aventures adreçada al públic familiar; 18 comidas, un film del director gallec Jorge Coira que fa èmfasi en les emocions, servides sempre a l’entorn d’una taula i que va ser premiat amb el guardó a la Millor Direcció al Taormina Film Fest 2010, i amb el Premi Especial del Jurat i Premi Especial del Públic al Festival d’Ourense 2010; i Soul Kitchen , una comèdia que explica una història sobre la família, els amics, l’amor, la confiança, la lleialtat i la lluita que tancarà la Mostra de Cinema. Aquest últim film va rebre el premi Especial del Jurat al Festival de Venècia 2009.
Homenatge a José María Nunes i projecció de 3 curts castellarencs
Gràcies a la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, el BRAM! 2011 inclou un homenatge al director cinematogràfic José María Nunes, mort el passat 2010 a l’edat de 80 anys, que tindrà lloc divendres, 18 de febrer, a partir de les 18 hores. La presentació de l’acte anirà a càrrec d’Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.
L’homenatge a aquest mestre i líder de l’anomenada Escola de Barcelona, i un dels realitzadors barcelonins més interessants de la nostra història cinematogràfica, ha previst la projecció del curt Nunes, anarquía visual , de Medi Terraza. Es tracta d’un breu repàs per alguns moments de la filmografia de Nunes, que precedirà la projecció d’una de les obres més representatives d’aquest director d’origen portuguès i resident a Barcelona durant molts anys: Noche de vino tinto (1966).
Essent fidel a un altre dels objectius que de l’organització del BRAM!, com és la promoció de la producció audiovisual de la vila, es projectaran tres curtmetratges que tenen alguna vinculació o altra amb el municipi. Es tracta de 3, 2, 1... Estem dins! , una producció de l’INS Puig de la Creu que ha guanyat el 1r Premi del 10è Festival Camera Zizanio de Pyrgos (Grècia); el tràiler del documental UE Castellar, El Centenari , de Josep Vidal; i Castellar 1980 , de Joan Vila Hosta, que proposa un recorregut per diferents imatges de la vila els anys 80.
Premi especial del públic: les mongetes del ganxet
BRAM! inclourà novament un premi especial del públic. Seran els propis espectadors els que podran valorar totes les pel·lícules que es projectaran a la mostra. La cinta guanyadora rebrà un guardó que consistirà en un sac de mongetes del ganxet, que l’organització s’encarregarà de fer arribar al director de la pel·lícula que en resulti premiat, i també a la productora del film. A més, també es sortejaran 20 sacs de mongetes entre tots els participants.
Venda d’entrades i abonaments
A partir del proper dia 7 de febrer es podran adquirir les entrades per poder gaudir de les pel·lícules programades al BRAM! 2011. Enguany, es podran comprar entrades anticipades al Servei d’Atenció Ciutadana (El Mirador), de dilluns a divendres, de 8.30 a 19 h, i divendres, de 8.30 a 14 h, i el mateix dia de la projecció, a la taquilla de l’Auditori, des d’una hora abans de l’espectacle.
També es podran obtenir abonaments, com és habitual, al Servei d’Atenció Ciutadana (El Mirador). Com a novetat, enguany els abonaments es podran adquirir, a més a través de Tel·Entrada (www.telentrada.com o trucant al telèfon 902 10 12 12).
Cal assenyalar que l’assistència a la projecció de Pa negre , és gratuïta, tot i que s’haurà de reservar entrada anticipadament al Servei d’Atenció Ciutadana d’El Mirador. També seran gratuïtes les entrades per a La cinta blanca i Noche de vino tinto . D’altra banda, la proposta de cinema familiar del 20 de febrer, La montaña mágica , no s’inclou entre les pel·lícules per a les quals es poden comprar abonaments. | 0.860299 | curate | {"ca": 0.9940781681800237, "es": 0.0046058691933149095, "en": 0.0006579813133307014, "hu": 0.0006579813133307014} | http://www.castellarvalles.cat/Continguts/noticia_detall/_WJSnMCmKj4EvDbD6aXC0Sm9driVnBn_015mFV1mkMa2YvMiJtpllWQ |
oscar-2301_ca_20230418_3_310661 | El projecte Prometheus es reuneix a Lleida en la primera trobada per presentar les línies estratègiques | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://all-andorra.com/ca/tag/estiu/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_127568 | Ahir van enterrar una amiga de la meva filla, la Raquel, de 34 anys. Aquest vespre se'ns ha mort el Kiko, l'entranyable periquito de casa. Sí, entre pedres hi ha el camí de peus descalços...
ResponElimina
Respostes
Respon
onatge 7 d’agost de 2011, a les 13:46
Galionar, davant de la mort "i més jove" no hi ha ni paraules ni consol... També entenc l'absència del Kiko, ja que a casa d'animals també en tenim, i acabes convivint amb ells i ells amb tu, formen part de tu, de la família... | 0.719794 | curate | {"ca": 0.9541666666666667, "pt": 0.04583333333333333} | https://onatge.blogspot.com/2011/08/cami.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_211127 | En el marc de les Nits d'Estiu a l'Antiga Estació de Benifallet, concert de Jofre Bardagí, presentant el seu tercer treball en solitari 'Hamburg'. un disc un disc plè de veritats, escrites des del més profund dels seus sentiments.
Entrada gratuïta
Antiga Estació de Benifallet
Ajuntament de Benifallet
Facebook Jofre Bardagí Facebook Estació de Benifallet Telèfon: 977 094 185 [email protected] | 0.672362 | curate | {"ca": 1.0} | : /ebre/agenda/2019/concert-de-jofre-bardagi/139674 |
macocu_ca_20230731_1_251989 | El 30 d'abril s'acaba el termini per a la presentació de treballs per al concurs que està organitzant la Fundació per la Pau. | 0.673488 | curate | {"ca": 1.0} | |
vilaweb_ca_20220728_0_73992 | Germà Gordó declararà com investigat el pròxim 24 de juliol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas 3%, sobre el presumpte finançament irregular de l’antiga CDC.
El jutge Carlos Ramos també ha citat a declarar a l’ex-tresorer del partit Andreu Viloca com a testimoni, tot i que assistit per un advocat, perquè està essent investigat per la peça del 3% que instrueix el jutjat del Vendrell. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-cita-a-declarar-germa-gordo-el-24-de-juliol-pel-cas-3-andreu-viloca-cdc/ |
mc4_ca_20230418_3_109845 | L'ÚLTIM GOL. LA SARA I LES GOLEJADORES 6. GALLEGO, LAURA ; LÓPEZ, LAIA. 9788491378648 Llibreria Al·lots
978-84-9137-864-8
La lliga esta a punt d'acabar i les Golejadores podrien guanyar-la! Les noies estan disposades a tot per aconseguir fer realitat el seu somni. Pero aixo no es l'unic que preocupa l'equip: s'acosta l'estiu, els ultims examens i... la festa de final de curs! | 0.548962 | curate | {"it": 0.03234501347708895, "es": 0.12129380053908356, "gl": 0.07816711590296495, "ca": 0.7681940700808625} | https://www.llibreriaallots.com/es/libro/l-ultim-gol_365957 |
mc4_ca_20230418_8_621534 | L’Ajuntament de València imposarà una taxa turística a Airbnb per a frenar-ne l’expansió | VilaWeb
L’Ajuntament de València imposarà una taxa turística a Airbnb per a frenar-ne l’expansió
El consistori també vol limitar els dies de lloguer anuals dels habitatges anunciats a la plataforma
El nombre de pisos de lloguer turístic creix a marxes forçades a València i l’ajuntament vol limitar-ne l’expansió. Les dades recollides en l’estudi encarregat pel consistori per a saber en detall l’evolució d’habitatges turístics a la ciutat indiquen que aquesta mena d’oferta turística representa el 48,60% del sector. Es tracta de 4.714 pisos (2.285 regulats per empreses i immobiliàries i 2.429 oferts directament pels particulars a plataformes especialitzades) amb capacitat per a 18.102 persones. Els 82 hotels de la ciutat, en canvi, presenten 16.191 places i representen el 43,37% d’oferta del sector. Les pensions i els càmpings representen el 7,93% de les opcions turístiques, amb capacitat per a 2.953 visitants.
Per a desincentivar el ràpid creixement de l’oferta de pisos turística, l’ajuntament aplicarà mesures impositives i més control a les vint-i-set plataformes d’allotjament particular que operen a la ciutat. ‘La intenció del consistori és protegir el resident, millorar la convivència i el benestar social, lluitar contra l’economia submergida i ajudar les empreses que donen el servei de manera legal’, diu la regidora de Turisme, Sandra Gómez.
Entre les mesures reguladores que vol aplicar l’ajuntament, la regidora en destaca tres: la creació d’una taula de treball amb l’Agència Valenciana de Turisme (AVT), la posada en funcionament d’un observatori de l’habitatge turístic i la creació d’una iniciativa de col·laboració entre l’ajuntament i les principals plataformes de lloguer d’habitatges particulars.
Quant a la col·laboració amb plataformes de lloguer de pisos, la regidora explica que el setembre ens reunirà amb l’empresa Airbnb, la plataforma de lloguer turístic més important, per tractar la imposició d’una taxa per als apartaments turístics, limitar els dies de l’any que un particular pot llogar el seu habitatge, regular l’oferta de lloguer d’aquesta mena d’immobles a la ciutat i que només es puguin publicitar els pisos que estiguin registrats.
No obstant això, la regidora de Turisme va més enllà i assegura que no n’hi ha prou que aquests habitatges estiguin inscrits al registre de l’AVT i paguin el model 347 d’Hisenda, sinó que ‘se’ls hauria d’exigir una taxa d’activitat econòmica’ per tal de gravar l’activitat del lloguer particular. Si fos així, Gómez diu que València es convertiria en la primera ciutat de l’estat a signar un acord d’aquestes característiques amb Airbnb. La intenció del consistori és, però, que aquest acord s’ampliï a la resta de plataformes que operen a la ciutat.
Gómez puntualitza que regularitzar el lloguer d’apartaments turístics de particulars és una iniciativa positiva, no solament per a l’ajuntament, sinó també per al sector hoteler i els veïns. De totes maneres, si Airbnb no volgués arribar un acord, i volgués actuar ‘al marge de la llei’, el consistori utilitzaria ‘la potestat sancionadora’ per a regular l’activitat econòmica. En aquest sentit, Gómez reconeix que, fins ara, només han actuat quan hi ha hagut alguna denúncia dels veïns i que, en algun cas, s’ha arribat a tancar algun pis per reincidència. | 0.893099 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vilaweb.cat/noticies/lajuntament-de-valencia-imposara-una-taxa-turistica-a-airbnb-per-frenar-ne-lexpansio/ |
cawac_ca_20200528_10_46202 | Que les consoles de nova generació són més potents no ho discuteix ningú. El debat no està en si aquestes són millors, el debat està en si suposen un avantatge real a l’hora de veure-ho als jocs. Es veuran els jocs molt millor? Com de gran serà la diferència? Aquestes Llegir complet
Google ha comprat Nest Labs , una empresa que ha fet 2 aparells que han revolucionat la tecnologia a l’àmbit de la llar. L’empresa ha estat comprada per 3.200 milions de dòlars. Google ha emès un comunicat en el que han anunciat que estan molt emocionats de tenir l’equip Llegir complet
Cada any es repeteix la mateixa cançó. Apple apuja el llistó amb un nou iPhone cap a la tardor i cap a la primavera Samsung presenta un Samsung Galaxy que incorpora moltes de les característiques que té l’iPhone i ho adoba amb moltes opcions afegides. Aquest any amb el Samsung Llegir complet
Michael O’Leary es un tipus controvertit. Sempre a l’ull de l’huracà per les seves declaracions i decisions polèmiques, el CEO de Ryanair ha assegurat en una entrevista a l’ Independent irlandès, que estan treballant amb Google en un producte que “canviarà per sempre la manera en la que comprem bitllets Llegir complet | 0.798601 | curate | {"ca": 1.0} | http://catablocs.cat/author/oscar-roig/ |
mc4_ca_20230418_4_611199 | Sitgesinfoguia – Subvencions per a la millora de l’ocupació i per a persones autònomes
Subvencions per a la millora de l’ocupació i per a persones autònomes
L’Ajuntament de Sitges celebra una sessió informativa per donar a conèixer el procediment per a l’obtenció de subvencions en el marc del Pla de mesures de foment de l’ocupació i de l’activitat econòmica a Sitges impulsat pel CIES Nivell 10. L’acte tindrà lloc al Centre Cultural Miramar el proper dijous 7 de juny.
L’Ajuntament de Sitges ofereix un nou paquet de subvencions dotat amb 75.000 euros destinats a fomentar la creació i consolidació d’empreses d’autònoms, d’una banda, i per a la contractació laboral de persones, de l’altra, en el marc del Pla de mesures de foment de l’ocupació i de l’activitat econòmica a Sitges impulsat pel Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10.
Per a informar sobre el procediment per a l’obtenció de subvencions, el CIES Nivell 10 celebra una sessió informativa al Centre Cultural Miramar, el proper dijous 7 de juny, que comptarà amb la presentació del pla de mesures i també amb la intervenció de la regidora de Promoció Econòmica, Aurora Carbonell.
També es presentarà el nou projecte Recull de bones pràctiques en qualitat de l’ocupació a Sitges 2018, que forma part de les actuacions incloses en el projecte Sensibilització empresarial per a la millora de les condicions laborals al municipi de Sitges.
La trobada s’adreça empresaris, entitats i associacions sense ànim de lucre i persones autònomes de Sitges. Les inscripcions per la sessió es poden tramitar a través de www.sitges.cat. | 0.873594 | curate | {"ca": 1.0} | http://sitgesinfoguia.com/subvencions-per-a-la-millora-de-locupacio-i-per-a-persones-autonomes/ |
cawac_ca_20200528_4_96907 | Joves,valors i Política
Biel de Montserrat i Valls, militant de Maulets
El nivell d'implicació política dels joves als Països Catalans és francament baix. Tant els nivells d'associacionisme polític com l'ús de les diferents formes de participació política s'allunyen molt d'allò desitjable. No cal ser un gran analista per constatar-ho: n'hi ha prou a sortir al carrer i observar. I això, que consti, no vol dir que no es mantinguin amb certa continuïtat algunes estructures associatives juvenils de caire polític, o que en determinats sectors polítics la implicació juvenil sigui determinant.
L'esquerra independentista catalana, sense anar més lluny, n'és un clar exemple. Sens dubte, aquesta baixa implicació política respon a múltiples factors: tants, que són impossibles de condensar en aquest article i, humilment, no em veig amb cor de desgranar. Però sí que m'agradaria fixar-me en aquells que responen, d'alguna manera, al model social que deriva del nostre sistema polític, també econòmic, fins i tot, de valors oficial.
En primer terme, per a la implicació política ens calen les habilitats, les aptituds, fins i tot els valors. Podem dir-ne capacitat de treball col·lectiu, voluntat cooperativa o associabilitat; és allò que ens expliquen conceptes com capital social o cultura participativa. Valors que no són estrictament polítics, però que són imprescindibles per a la implicació política.En tot cas, són habilitats, aptituds, estats de consciència que no poden imposar-se sinó que s'han de treballar i potenciar; cal dotar d'eines, facilitar als infants, als joves, que puguin assolir aquestes capacitats. I aquesta, sens dubte, no és la tendència dominant. L'individualisme, en certa manera l'egoisme, són valors liberals que se'ns presenten molt integrats a la nostra societat, massa, i que són antagònics a totes aquestes habilitats i capacitats. I els agents del sistema actuen de socialitzadors constants d'aquests valors: el mateix sistema polític, que marca el vot com a única forma de participació política diguem-ne oficial, les empreses –i més en l'actual tendència temporalitzadora i dinàmica- o la mateixa estructura social que ha derivat de l'Estat del Benestar. Tot plegat són elements i fenòmens distants però interrelacionats profundament en la inculcació d'unes pràctiques individualitzadores, que dificulten l'arrelament d'habilitats cooperatives i solidàries i que no faciliten una participació política conscient. Un altre element determinant i, aquest sí, directament relacionat amb la política, és la concepció de la política mateixa i del rol dels individus en el procés polític. Un model que limita la participació política oficial a l'emissió del vot per a l'elecció de representants és un sistema que desmotiva els ciutadans en la seva activitat política, que no afavoreix l'autoorganització i que situa la centralitat de la política, que ens pertany com a membres de la societat, a centres de poder i de presa de decisions allunyats dels individus. S'ho mirin com s'ho mirin i per molt que intentin negar-ho. I aquesta manca d'interacció i l'obsessió de foragitar la comunitat dels processos de presa de decisions i els debats polítics produeix desinterès, també desconfiança, i fa de la política quelcom poc atractiu i llunyà, especialment per als joves. D'una concepció activa de la política en resulta interès per a la formació, voluntat d'informació, capacitat d'anàlisi i participació, i aquests són precisament els valors que no transmet –voluntàriament, és clar- el sistema polític oficial d'avui. Aquests factors influeixen tots els ciutadans, no només el jovent, però és innegable que són especialment importants per als joves en les etapes de la socialització i en el desenvolupament d'una cultura política i social pròpia. Per això és important que des dels sectors més conscienciats dels Països Catalans dediquem esforços a transmetre aquests valors entre el jovent. Organitzacions juvenils, ateneus, moviments socials; però també actors aparentment no tan polititzats, com les entitats d'educació en el lleure, associacions de voluntariat, etc. hem de treballar per fer aflorar i consolidar l'"altra política", la de veritat, la justa, la cooperativa, la conscient, la participativa, la solidària, la popular, la de base. D'això que ara són només petits focus de resistència, fer-ne una xarxa crítica, efectiva en la transmissió d'eines per a l'activitat política i la transformació social entre els joves. En definitiva, fer pinya per fer créixer, als Països Catalans, joves que creguin en el futur i que lluitin per fer-se'l seu. [publicat al num. 260 de la revista Lluita] | 0.876521 | curate | {"pt": 0.0049967412557028025, "ca": 0.9858787747121442, "ku": 0.0036932435368238104, "es": 0.005431240495329133} | http://www.girona.cup.cat/node/3415 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_451634 | http://www.eleconomista.es/economia/noticias/3222032/07/11/Las-constructoras-plantean-un-sistema-de-peajes-en-autovias-para-recaudar-1800-millones-anuales.html De moment és només una "proposta" de les constructores, però això no s'ho haurien atrevit a dir-ho fa uns anys. La veritat és que seria un plaer veure als extremenys, andalusos i castellans pagant peatges! !
Doncs, podrien privatitzar... per exemple... les Comunitats Autònomes. Que Catalunya tingui estat propi, per exemple | 0.573374 | curate | {"ca": 0.9979166666666667, "fr": 0.0020833333333333333} | |
mc4_ca_20230418_12_273614 | MANRESA | FRANCESCO COMAS CLOSAS | Comprar libro
FRANCESCO COMAS CLOSAS
de FRANCESCO COMAS CLOSAS
Autor: FRANCESCO COMAS CLOSAS
isbn: 9788492571185
La ciutat és com un organisme viu que sofreix diverses modificacions en el seu paisatge per adaptar-se als temps i a les circumstàncies de cada època.Avui la ciutat de Manresa està immersa en grans transformacions com a conseqüència del creixement demogràfic i econòmic, després d’unes quantes dècades de recessió, que es manifesta en una gran expansió urbanística.El llibre Manresa la ciutat transformada 2 vol analitzar, amb l’ajuda del text i les imatges, alguns dels canvis que s’estan produint els darrers temps. | 0.728025 | curate | {"es": 0.11666666666666667, "fr": 0.07121212121212121, "ca": 0.8121212121212121} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/49343/MANRESA |
oscar-2201_ca_20230904_6_183696 | Aquesta segona jam session de l'Espai Jazz de tardor, comptarà amb la col·laboració dels músics Guillem Garcia (piano), Jordi Rexach (contrabaix) i Josep Maria López (bateria). | 0.667593 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.eventbrite.es/e/entradas-espai-jazz-jam-session-165403200425?aff=erelexpmlt |
mc4_ca_20230418_2_74079 | L’Àrea de Ciència Oberta presentarà el PRC i la gestió de dades de recerca a les 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació – El blog del CSUC
Pàgina d'inici / L’Àrea de Ciència Oberta presentarà el PRC i la gestió de dades de recerca a les 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació
L’Àrea de Ciència Oberta presentarà el PRC i la gestió de dades de recerca a les 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació
CSUC / 28/04/2018 / Comentaris tancats a L’Àrea de Ciència Oberta presentarà el PRC i la gestió de dades de recerca a les 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació / Biblioteques, Ciència Oberta
Un any més, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya organitza les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que enguany celebren la seva quinzena edició.Tindran lloc els dies 10 i 11 de maig a Barcelona, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.
L’Àrea de Ciència Oberta del CSUC hi participarà amb la comunicació científica: “Portal de la Recerca de Catalunya: agregant informació de procedència i institucions diverses” dins de l’eix temàtic “Gestors, Innovadors i Singulars” i també amb la presentació d’experiències “Gestió de dades de recerca en les biblioteques de les Universitats de Catalunya”.
Podeu consultar el programa complet al web del COBDC.
Etiquetes: Biblioteques, Ciència Oberta, COBDC, jornada, UPF
← Nova reunió de la Comissió de treball per al Portal de la Recerca de Catalunya
S’inaugura el Portal del Coneixement Obert de la UJI → | 0.841362 | curate | {"ca": 0.9654046997389034, "es": 0.034595300261096605} | http://blog.csuc.cat/?p=13573 |
mc4_ca_20230418_1_794940 | Concurs de Fotografia Nadal 2019 ~ Club Excursionista Salouenc
Noticies 2019 Concurs de Fotografia Nadal 2019
Concurs de Fotografia Nadal 2019
CONCURS “POSTAL DE NADAL 2019”
1. Participants.-
Podran participar al concurs els socis i simpatitzants del Club Excursionista Saulonenc.
2. Temàtica.-
El tema serà lliure, però ha de ser d’una excursió feta amb el club, i es valoraran l’originalitat i la capacitat creativa. En cas de que surti alguna persona en primer pla, s’ha de tenir el permís de cessió de drets d’imatge.
3. Característiques de las fotografies.-
Les imatges han de ser necessàriament originals, no havent estat presentades i/o premiades anteriorment.
Las imatges podran ser en color o en blanc i negre.
Quedaran excloses les fotos de WhatsApp per la seva baixa resolució.
Cada participant podrà presentar fins un màxim de tres fotografies.
Les fotografies hauran de ser propietat de l’autor que les presenti al concurs.
En el cas de fotografies premiades, l’organització podrà demanar l’arxiu RAW en cas que l’autor el disposi.
4.- Forma de presentació i lliurament.-
S’haurà d’enviar la imatge a [email protected], abans del dia 10/11/2019, aquest inclòs.
Caldrà especificar les següents dades:
De cada fotografia
Lloc i data de la fotografia
Càmera o dispositiu emprat
Domicili i codi postal
5.- Jurat.-
Júlia Àlvarez
El premi del jurat serà comunicat directament a l’autor premiat abans del dia 15 de novembre de 2019.
El fallo del jurat es farà públic el 15 de novembre de 2019 i serà inapel·lable.
El jurat es reserva el dret de declarar desert el premi en el cas que els treballs presentats no reuneixin, segons el seu criteri, els mèrits suficients.
6.- Premis.-
El premi consistirà en una motxilla de muntanya i la quota d’associat 2020.
El premi es lliurarà el dia 14 de desembre de 2019, durant el Sopar de Nadal del Club.
7.- Difusió de les fotografies participants.-
La fotografia guanyadora serà la imatge de la Postal de Nadal 2019 del Club Excursionista Salouenc.
Totes les fotografies participants formaran part d’un àlbum que es publicarà a les xarxes socials i la web del Club Excursionista Salouenc.
Pel fet de participar en aquest concurs, l’autor de les fotografies autoritza al Club Excursionista Salouenc a publicar-les en les seves xarxes socials, i incloure-les en exposicions i edicions posteriors.
Club excursionista Salouenc. | 0.766049 | curate | {"ca": 0.9412515964240102, "en": 0.024691358024691357, "cs": 0.002554278416347382, "es": 0.031502767134951044} | http://www.clubexcursionistasalouenc.cat/2019/10/concurs-de-fotografia-nadal-2019.html |
racoarticles_ca_20221005_1_46230 | Norm, use and language attitudes. The role of Catalan in everyday life (Joan Costa) Petit atles lingüístic del domini català (4 i 5) (Mar Massanell i Messalles) Gramática do português (Isabel Crespí Riutort) indiViduaL reViews arnau de ViLanoVa: Arnaldi de Villanova Opera Media Omnia, vol. XIV (Antònia Carré) anònim: Història de Jacob Xalabín / History of Yaqub Çelebi (Anton M. Espadaler) Francesc aLeGre: Obres de ficció sentimental. Requesta, Raonament, Somni i Faula de Neptuno i Diana (Pere Quer) Francesc FonTaneLLa: O he de morir o he d'amar (Carles Cabrera Villalonga) sTePhanie LanG: Translationen der décadence -(Anti)Dekadenz und Regeneration in den iberischen Literaturen (Josep Murgades) narcís oLLer: Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries (Margarida Aritzeta) PoL PiJoan i Pere maraGaLL: Josep Pijoan. La vida errant d'un català universal (Glòria Casals) JoseP carner: La paraula en el vent (Josep Camps i Arbós) Jordi marruGaT: Josep Carner 1914. La poesia catalana al centre de la modernitat europea (Enric Blanco Piñol) ricard saLVaT: Diaris (1962-1968) (Gerard Guerra i Ribó) GasPar Jaén i urban: Llibre de la Festa d'Elx (Manuel Llanas) damià Pons: Memòria i projecte. País, cultura i política (Pere Rosselló Bover) Jaume corbera Pou: La Unió Europea, un mosaic lingüístic (Michel Camprubí) Gemma Gómez duran: Gramàtica del català rossellonès (Claudi Balaguer) REPORTS ramon aran ViLà: The SOS campaign of the Col•lectiu Pere Quart Joan marTí i casTeLL: Joan Veny and the research of the origin and the geographic distribution of words Gemma aVenoza i Lourdes soriano: BITECA. Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears. Arxius i biblioteques valencianes emiLi casanoVa: In memory of Marina Zaragozà (1944-2016) VicenT PiTarch i aLmeLa: Jordi Carbonell i de Ballester: Live for the nation
INSTRUCCIONS PER ALS AUTORS 1
1. Enviament dels treballs 2. Citacions bibliogràfiques 3. Citacions textuals 4. Dedicatòries i referències a premis 5. Encapçalament de treballs i ressenyes 6. Abreviatures i símbols
Enviament dels treballs
Els treballs es poden enviar per correu electrònic, com a fitxers adjunts, a l'adreça ([email protected]). El tema de missatge ha de ser «L&L:...». També hi ha l'opció que els autors es registrin en el portal de l'Hemeroteca Científica Catalana (http://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/user/register) i hi gestionin directament la tramesa dels seus treballs. L'enviament del treball ha d'incloure una carta de presentació en què l'autor sol•licita l'avaluació del seu treball per a la possible publicació (com un fitxer addicional o omplint la casella «Comentraris per l'editor» de la plataforma OJS).
L'enviament d'un original implica una sèrie de compromisos amb la revista. Els autors registrats a la plataforma OJS poden fer les declaracions que es descriuen més avall a la pàgina corresponent de la revista, omplint les caselles pertinents de l'apartat «Llista de control de 1. Podeu veure la versió ampliada d'aquestes instruccions per als autors a la versió electrònica de la revista a http://revista.iec.cat/index.php/LLiL la tramesa». Cal certificar que el contingut de l'article és original -que no ha estat difós ni publicat anteriorment-i que ha estat enviat únicament a la revista L&L perquè sigui avaluat i, si escau, publicat. Cada una de les persones que figuri com a autor haurà d'haver participat de manera rellevant en la redacció de l'article i haurà d'assumir la responsabilitat dels continguts, per la qual cosa cal que estigui d'acord amb la versió definitiva del treball. L'autor accepta la introducció de canvis en el contingut després de la revisió i de canvis en l'estil del treball, si escau, per part del Consell de Redacció de L&L.
Citacions bibliogràfiques
Només s'accepta el sistema autor-data. Les referències van entre parèntesis i integrades en el text al llarg del treball, i al final s'especifica de manera sistemàtica la bibliografia.
La citació
Escrivim el cognom de l'autor en versaleta. Si n'hi ha dos, separats per la conjunció i, quan n'hi ha tres o més, s'ha de posar el primer, seguit de l'expressió en cursiva et al.
Després, l'any de la publicació seguit de dos punts. I finalment, la pàgina (amb guionet si són més d'una). Les referències bibliogràfiques dins del text s'han de correspondre amb les de la bibliografia final del treball.
(Gulsoy 1961: 214) (Knuth 1986a) / (Knuth 1986b)
La bibliografia
No s'hi ha d'incloure cap obra que no se citi al cos de l'article. Ordenades per ordre alfabètic i cada entrada amb sagnat francès.
• El cognom de l'autor en versaleta.
• L'any d'edició entre parèntesis i seguit de dos punts.
• El nom i el cognom de l'autor, en rodona.
• El títol, si és d'un llibre, en cursiva, els de capítols de llibres, entre cometes baixes.
• Quan forma part d'un llibre, després de la coma escrivim dins, especifiquem el nom i cognoms de l'autor (si no és el mateix que el de l'article), i, després de dos punts, el títol.
• Seguit de coma, la ciutat d'edició, dos punts, l'editorial, coma i la pàgina o pàgines quan és un article (precedides de l'abreviatura p. o ps. ).
• Si s'hi inclou la referència de la col•lecció, la copiem al final entre cometes baixes (separades de la informació anterior per un punt i coma) i amb el número de la col•lecció en xifres aràbigues després de l'abreviatura núm. • Els títols de revistes, diaris i publicacions periòdiques, en cursiva.
• El número de les revistes s'especifica en xifres aràbigues darrere del títol.
• El mes i l'any d'una revista van entre parèntesis darrere del número d'aquesta.
• En una data, el dia, el mes i l'any van en xifres aràbigues.
• El número d'un volum s'especifica darrere del títol en xifres aràbigues.
Soldevila (1925): Carles Soldevila, «Dogma i ironia», Revista de Catalu nya, núm. 15 (setembre), ps. 225-231.
• En el cas que es tracti d'un llibre, d'un capítol d'un llibre o d'un article d'una revista en línia, la referència s'ha de compondre afeginthi: «<URL>. [Consulta: data de consulta]», al final.
• En el cas que es tracti d'un article d'una revista publicat en doble suport, s'ha de compondre la referència com si fos imprès, i afegirhi al final «També disponible en línia a:», seguit de la localització i la data de consulta.
Citacions textuals
• Van sempre en rodona i les citacions breus, les úniques que poden anar inserides en el text, entre cometes baixes (« »), tant si són en català com en una altra llengua.
• Les cometes s'obren i es tanquen al començament i al final de la citació.
• Quan les citacions textuals són llargues, van entrades, sense cometes i amb lletra de cos 11.
• Les cometes dins les citacions (d'una altra citació o d'un títol d'article) són altes (""), si n'hi ha dins d'aquestes, són simples ('').
Dedicatòries i referències a premis
• Apareixen en nota en la primera pàgina (el títol remet a la nota per mitjà d'un asterisc (*)).
Encapçalament de treballs i ressenyes
Treballs
• El títol (màxim 80 caràcters) ha de ser en català i en anglès.
• El nom i els cognoms de l'autor, en versaleta, només al davant. A fi de facilitar la inclusió d'articles a les bases de dades, es recomana donar el nom i el primer cognom dels autors o els dos cognoms units amb un guionet, i emprar exactament la mateixa versió del nom que aparegui en altres articles que hagin estat indexats.
• A sota es detalla l'adscripció acadèmica o institucional de l'autor.
• A continuació, l'adreça postal completa (incloent-hi: telèfon, fax, i correu electrònic) de l'autor que mantindrà la correspondència amb L&L.
• Resum en català i anglès de 250 paraules com a màxim.
• Llista de paraules clau en català i anglès, 6 com a màxim.
Vegeu la plantilla per als treballs i materials originals a la pàgina de la revista (http://revistes.iec.cat/index.php/LliL).
Ressenyes
Ressenyes col•lectives
• Les ressenyes col•lectives corresponen a volums miscel•lànics o fan referència a diversos treballs. Quan són de diverses obres, s'hi posa un títol (en negreta cursiva).
• El nom de la persona que ha fet la ressenya, en versaleta, justificat a la dreta.
• Adreça institucional de l'autor (universitat o centre, departament o unitat, ciutat).
• La llista de llibres ressenyats va numerada i segueix l'ordre següent:
-Cognom de l'autor en versaleta i l'any d'edició entre parèntesi, seguit de dos punts i del nom i el cognom de l'autor.
-Títol de l'obra en cursiva, seguit de coma.
-Ciutat: editorial (separats per dos punts).
-La col•lecció, si escau, després de punt i coma, entre cometes baixes, juntament amb el número.
-No hi ha de figurar el nombre de pàgines del llibre.
J. Gulsoy (1993): Joseph Gulsoy, Estudis de gramàtica històrica catalana, València -Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana -Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993; «Biblioteca Sanchis Guarner», núm. 26.
Vegeu la plantilla per a les ressenyes col•lectives a la pàgina de la revista (http://revistes.iec.cat/index.php/LliL)
Ressenyes individuals
• Les ressenyes individuals no porten títol, llevat del de l'obra.
• L'encapçalament, en sagnat francès, segueix l'ordre següent:
-Cognom de l'autor en versaleta seguit de coma i el nom de l'autor en rodona seguit de dos punts.
-Títol de l'obra en cursiva, seguit de coma.
-Ciutat: editorial, any (separats per dos punts i coma).
-La col•lecció, si escau, després de punt i coma, entre cometes baixes, va darrere l'any, juntament amb el número. -No hi ha de figurar el nombre de pàgines del llibre.
Gulsoy, Joseph: Estudis de gramàtica històrica catalana, València -Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana -Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993; «Biblioteca Sanchis Guarner», núm. 26.
• El nom de la persona que ha fet la ressenya, en versaleta, justificat a la dreta.
• Adreça institucional de l'autor (universitat o centre, departament o unitat, ciutat).
Vegeu la plantilla per a les ressenyes individuals a la pàgina de la revista (http://revistes.iec.cat/index.php/LliL).
Abreviatures i símbols
Només s'han d'emprar abreviatures i símbols estàndard universalment acceptats (consulteu la llista d'abreviatures de l'IEC <http://dlc. iec.cat/abreviaturesA.html>). Si es vol escurçar un terme emprat sovint en el text, la primera vegada que aparegui el terme cal escriure l'abreviatura corresponent entre parèntesis. | 1 | perfect | {"en": 0.0032267527134056907, "pt": 0.025031778625207782, "ca": 0.8966461327857632, "de": 0.03285420944558522, "es": 0.030703040969981422, "cs": 0.0001955607705094358, "fr": 0.008506893517160458, "it": 0.0014667057788207685, "uk": 0.0007822430820377431, "da": 0.0005866823115283074} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_276151 | Notícies del PCC: Mena denuncia el “classisme” del Govern i li reclama que “assumeixi les seves responsabilitats i no culpi els més vulnerables” per l’informe PISA
Avís important
L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
Més informació Anar al web de Comunistes.cat
X
Article
Mena denuncia el “classisme” del Govern i li reclama que “assumeixi les seves responsabilitats i no culpi els més vulnerables” per l’informe PISA
2.4.14
PCC el Partit Cultura Realitat
Notícia publicada al web de la coalició Esquerra Unida i Alternativa.
Enllaç: Mena denuncia el “classisme” del Govern i li reclama que “assumeixi les seves responsabilitats i no culpi els més vulnerables” per l’informe PISA
Etiquetes de comentaris: EUiA, Joan Mena
Més nou› ‹Més antic
Comunistes de Catalunya
carrer Liuva, 39-45, Barcelona
www.comunistes.cat
[email protected]
(0034) 93 318 42 82
vCard
Comunistes.cat
Bloc
Imatges
Vídeos
Persones
Lluites
Organització
Segueix-nos!
RSS Tw G+ Fb Tmblr Yt Flckr
2014 Comunistes de Catalunya. Reconeixement - No comercial - Compartir igual (By-nc-sa) Avís legal Codi font | 0.712662 | curate | {"ca": 0.8477483917083631, "en": 0.06004288777698356, "de": 0.004288777698355968, "es": 0.04789135096497498, "ro": 0.013581129378127233, "fr": 0.012866333095067906, "nl": 0.005003573981415297, "pt": 0.008577555396711936} | http://noticies.pcc.cat/2014/04/mena-denuncia-el-classisme-del-govern-i.html |
mc4_ca_20230418_7_465077 | Lídia de Cadaqués — Cristina Masanés Casaponsa
LÍDIA DE CADAQUÉS. Crònica d'un deliri
Primera edició: desembre de 2001
Segona edició: març de 2002
Col·lecció: D’un dia a l’altre, 11 escrits
www.quadernscrema.com/llibres/lidia-de-cadaques
www.lacentral.com/web/book/?id=9788477273523
Llibre recomanat a La Central
Llibres més venuts de no ficció en català
Filla de l’última bruixa de Cadaqués, peixatera, escassament alfabeta, amb una tenacitat fora de mida i una sensibilitat exquisida, aquella que deia ser la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors va viure durant trenta-cinc anys amb una personalitat usurpada a la literatura i va saber captivar personatges com Dalí, Lorca i el mateix Ors. Un personatge amb l’atractiu de la llegenda i l’ambivalència de tota figura mítica.
Amb la voluntat de recuperar els fets des del rigor de la història, Lídia de Cadaqués és l’esforç per fer comprensible el trajecte d’una delirant i els seus efectes en els excepcionals interlocutors que van erigir-la en musa del surrealisme i en Quixot del Mediterrani.
Un libro apasionante con una escritura ágil, sin artificio, que atrapa. Jordi Busquets, El País
Hay nuevas maneras de narrar. El libro de Cristina Masanés va en esa línea. Julià Guillamon, La Vanguardia
Biografia, crònica o investigació històrica, un afortunat relat. Ricard Ruiz, El Periódico
Julià Guillamon: “Lídia, la Ben Plantada”
La Vanguardia, Libros, 11 de gener de 2002, p. 10
Jordi Puntí: “Gent en el temps”
El País, extra Sant Jordi, 22 d’abril de 2002
Pau Joan Hernández: “Lídia de Cadaqués”
Avui, suplement Cultura, 30 de maig de 2002, p. 10
Ricard Ruiz: “Lídia de Cadaqués”
El Periódico, 15 de febrer de 2002, p. 26 PDF
Montse Frisach: “La Lídia d’Eugeni d’Ors”
Avui, 25 febrer de 2002, p. 31
Jordi Serrat: “Lídia de Cadaqués, musa de Dalí i d’Ors”
Avui, 27 desembre de 2001, p. 32
Sebastià Roig: “La Lídia delirant em va enganxar “
Diari de Girona, Suplement, 18 de gener de 2002, p. 2
Miquel Pairolí: “Quan el deliri allibera”
El Punt, Presència, 15 al 21 de febrer de 2002, p. 32
Narcís Genís: “Lídia de Cadaqués, mite o realitat?”
El Punt, 20 febrer de 2002, p. 19
Pere Puig: “Lídia, el trajecte d’una delirant”
El Punt, Presència, 18 al 24 de gener 2002, p. 30
S.C.P. : “Un llibre treu a la llum la relació entre Lídia de Cadaqués, Dalí i D’Ors”
Diari de Girona, 28 de desembre de 2001, p. 35
Èrika Serna: “La filla de l’última bruixa de Cadaqués”
Revista de Girona, n. 216, gener-febrer de 2003, p. 95 | 0.736763 | curate | {"es": 0.11888980944490472, "eb": 0.007456503728251864, "ca": 0.795774647887324, "en": 0.04018227009113504, "de": 0.016984258492129246, "pt": 0.020712510356255178} | http://www.cristinamasanes.net/llibre-lidia-de-cadaques |
mc4_ca_20230418_3_411536 | 9 detinguts acusats d'assaltar amb violència un jove - Diari de Girona
9 detinguts acusats d'assaltar amb violència un jove
La víctima, que sortia d'una festa a Barcelona,presentava dues ferides d'arma blanca i múltiples contusions
acn | 13.06.2011 | 18:51
Els Mossos d'Esquadra van detenir entre els dies 27 i 30 del mes de maig passat nou persones acusades d'assaltar amb violència un jove que sortia d'una festa particular al districte de Gràcia de Barcelona. La víctima, a qui li van robar tots els objectes que duia a sobre, presentava dues ferides d'arma blanca i múltiples contusions. Tant els agressors com la víctima haurien participat a la mateixa festa. Entre els detinguts hi ha tres menors d'edat que han estat posats a disposició de la Fiscalia de Menors, mentre els sis restants han ingressat a presó. Els detinguts són sud-americans i formen part del col·lectiu conegut com el Latin Kings.
Els Mossos d'Esquadra van detenir, entre els passats dies 27 i 30 de maig, nou persones, com a presumptes autors d'un delicte de lesions i un robatori amb violència i intimidació, tres de les quals són menors.
Els Mossos d'Esquadra van iniciar una investigació el passat 23 d'abril, amb l'objectiu d'arribar a identificar els autors d'un robatori amb violència i intimidació que va tenir lloc el mateix dia. La víctima, un jove de 20 anys d'edat que havia participat en una festa particular en un domicili del districte de Gràcia, va ser assaltat per un grup de nou persones a l'interior del portal quan es disposava a abandonar l'immoble.
Els agressors el van abordar emprant una violència extrema que va començar amb puntades de peu i cops de puny. Una vegada van aconseguir sostreure-li tots els efectes personals que duia a sobre -una gorra, unes ulleres de sol i un telèfon mòbil-, la víctima va intentar escapolir-se fugint escales amunt.
Quatre dels agressors van perseguir-lo i van aconseguir interceptar-lo. Li van trencar una ampolla de vidre al cap i, posteriorment, un dels individus el va apunyalar dos cops a l'alçada de les costelles mentre dos més el subjectaven per evitar que pogués repel·lir l'agressió.
Els crits dels agressors i les queixes de la víctima van alertar els veïns de la finca, que van auxiliar el jove i el van posar fora de perill en introduir-lo en un domicili, mentre el grup d'agressors iniciava la seva fugida. De resultes de l'agressió, la víctima presentava dues ferides greus per arma blanca, de 15 i 3 centímetres d'amplada, i un trau al cap, com a conseqüència del cop amb l'ampolla de vidre, així com diversos blaus per tot el cos.
Les indagacions dutes a terme pels Mossos han permès saber que víctima i agressors es coneixien amb anterioritat i que, de fet, tots haurien participat en la festa particular a l'acabament de la qual va tenir lloc l'agressió. El motiu d'aquesta no tindria com a finalitat el robatori, sinó que obeiria a una revenja per la decisió de la víctima d'abandonar el grup dels Latin Kings, al qual pertanyien tots els joves.
Els detinguts són N. R. S. C., un jove de 23 anys i nacionalitat equatoriana; M. A. Q. C., un jove de 22 anys i nacionalitat equatoriana; J. S. A. B., un jove de 22 d'edat i nacionalitat peruana; W. M. C., una jove de 19 anys i nacionalitat boliviana; J. P. L. C., un home de 32 anys i nacionalitat dominicana; E. G. O., una jove de 18 anys i nacionalitat espanyola, i tres menors, tots de 15 anys i nacionalitats peruana, marroquina i espanyola.
El jutge ha ordenat l'ingrés a presó pels sis detinguts majors d'edat, mentre que els tres menors detinguts han estat posats a disposició de la Fiscalia de Menors, que ha adoptat les mesures cautelars adients. | 0.841776 | curate | {"ca": 0.9933975240715268, "ru": 0.006602475928473178} | https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/06/19/9-detinguts-acusats-dassaltar-violencia-jove/494461.html |
macocu_ca_20230731_6_260287 | .FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Nota | 0.588828 | curate | {"ca": 0.9649122807017544, "it": 0.03508771929824561} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_302829 | Fira Modernista de Terrassa: La gran festa del Modernisme català. Un sorprenent viatge al passat per reproduir l’esplendor modernista de Terrassa de finals de segle XIX i principis del XX. Personatges singulars, recreacions històriques, artesans tradicionals, visites als principals edificis modernistes, exposicions, espectacles i sobretot el caliu de la gent que protagonitza la Fira al carrer amb els seus vestit d’època, ens ofereixen l’oportunitat de viure una experiència única.
L’Ajuntament de Terrassa va impulsar la Fira Modernista de Terrassa l’any 2003 amb l’objectiu de recuperar la vella tradició de la Fira de Primavera, que es va institucionalitzar a Terrassa l’any 1228 per un privilegi del rei Jaume I.
Des de l’any 2007, la Fira Modernista de Terrassa està declarada per la Generalitat de Catalunya com a festa local d’interès turístic. L’any 2010, aquest certamen també va obtenir un dels Premis de Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques en la categoria d’activitats turístiques, atorgat per l’Associació Catalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fundació per al Foment de la Comunicació i el Desenvolupament.
Al llarg de tot el cap de setmana es celebra una mostra de parades d’artesania i alimentació Artesana que conformen el mercat modernista.
A l’entorn de l’excepcional edifici modernista de la Masia Freixa, es pot trobar el Mercat d’artesania i al llarg de la Rambla d’Egara davant del magnífic conjunt patrimonial del Vapor Aymerich Amat i Jover denominat com una de les catedrals del modernisme Industrial i actualment seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya trobareu el mercat d’alimentació artesana.
Aquest conjunt de parades que composen el Mercat Modernista ofereix al visitant una gran diversitat de parades, amb productes i articles elaborats seguint els processos naturals i artesanals.
El Mercat Modernista es complementa amb els diferents tallers participatius i les demostracions d’oficis que ens ofereixen els mestres artesans d’oficis antics: forjadors, ceramistes, vitrallers, ferradors de cavalls, boters, llauners, adobers, picapedrers, orfebres, treballs d’alabastre, lutiers, teixidors, cistellers, esclopers, etc.
Parades de venda d’alimentació:
Embotits. Embotits curats i bullits, pernils, cecines, llonganisses, fuets, cap de llom, secallones, bisbes bulls, llardons, embotits casolans i de muntanya elaborats de forma artesanal.
Patés i conserves. Paté de porc ibèric, d’ànec, d’olives, conserves d’anxoves elaborats de forma artesanal.
Melmelades i confitures i vinagres. Melmelades naturals, codonyat i confitures elaborades artesanament amb albercoc, figues, llimones, aranyons, gerd, mírtils, móres, saüc. Vinagres de cinc aromes, a l’estragó, amb gerd.
Formatges. Formatges curats d’ovella, vaca, i cabra, pastissos de formatge, formatge fresc (mató, recuits, iogurts), elaborats de forma artesanal.
Herboristeria. Tes, infusions, plantes medicinals i remeis.
Pa i coques. Coques variades. Coques reixades amb xocolata, de cabell de àngel, de poma, de vidre, i pa de pessic.
Ametlles garrapinyades. Elaborades artesanament amb ametlles i sucre.
Mel i productes d’apicultura. Mels, pol·len, pròpolis, gelea reial, arrop, fruits secs amb mel, procedent de les Borges del Camp.
Xocolates. Xocolates amb rajola, amb fruits secs tots ells elaborats artesanament.
Info comercialització i reserva d'espais
Accedeix si vols veure la info de comercialització o registra´t si encara no formes part de la comunitat Fires Catalanes. És 100% gratuït.
LoginRegister
Galeria d'imatges
Galeria de Cartells
Serveis per a ORGANITZADORS DE FIRES
Si sou una FIRA, i només si sou una FIRA, consulteu a [email protected] preu i condicions dels nostres serveis de direcció tècnica, assessorament, logística, seguretat, plans d'evaquació, muntatges stands i carpes, programacions temàtiques, firaries per tipologia, etc...
Informació per a FIRAIRES
Si sou FIRAIRE, podeu consultar el detall de la INFORMACIÓ DE CONTACTE d'aquesta FIRA si us REGISTREU a firescatalanes.cat i consulteu la fira estant loguejats.
Comparteix la informació, tria una xarxa social:
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppPinterestEmail:
Descobriex les properes Fires
02/12/2022 a 18/12/2022
Fira de Nadal a Vilanova del Camí
Vilanova del Camí
(Anoia)
02/12/2022 a 11/12/2022
Mercat de Nadal a Caldes de Montbui
Caldes de Montbui
(Vallès Oriental)
02/12/2022 a 18/12/2022
Fira de Nadal a Blanes
Blanes
(Selva)
02/12/2022 a 18/12/2022
Fira de Nadal a Igualada
Igualada
(Anoia)
Publicitat
Segueix-nos
Presentació
Aquí trobareu les fires, mercats i mostres del nostre país endreçades per territori, calendari, temàtica i més. Per a que descobreixis els petits i grans tresors que amaguen les tradicions dels nostres pobles.
Tenim registrades més d’un miler d’experiències per a que et deixis sorprendre.
Membres de:
Anuncia’t
[email protected]
Gestiona:
Amb el suport de:
Copyright 2012 - Fires Catalanes - [email protected]
FacebookInstagramTwitterLinkedIn
Page load link
• • • •
Aquesta web utilitza cookies per al seu correcte funcionament. Al clicar Acceptar, acceptes l´ús d´aquesta tecnologia i processament de dades per aquests proposits. Més informació | 0.728395 | curate | {"ca": 0.8736146218160606, "fr": 0.00699980556095664, "es": 0.01049970834143496, "it": 0.016138440598872254, "en": 0.048609760839976666, "de": 0.0025277075636787865, "pt": 0.031888003111024694, "gl": 0.00174995139023916, "ro": 0.00174995139023916, "ja": 0.006222049387517014} | https://firescatalanes.cat/fires/fira-modernista-2/ |
macocu_ca_20230731_0_110331 | Junts per la Garriga i SI s’uneixen; La Garriga en Comú i Podem trenquen converses
L’escenari electoral de cara a les municipals del 26 de maig es va dibuixant cada cop amb més claredat i aquesta setmana s’han conegut dues notícies de rellevància que afecten diversos grups municipals. Per una banda, ahir es va anunciar oficialment l’acord entre Junts per la Garriga i Solidaritat Catalana per la Independència, que s’integra a la llista provablement encapçalada per Jordi Pubill per tal d’anar junts als comicis; al seu torn, Ràdio Silenci va avançar que les negociacions de coalició entre Podem i La Garriga en Comú s’han trencat definitivament per desavinences a l’hora de confeccionar la llista.
Així, a dia 4 d’abril, i a menys de dos mesos de les eleccions municipals, el panorama electoral va agafant forma i cada cop queden menys incògnites sobre les formacions i els candidats que es presentaran als comicis del proper 26 de maig.
Per la seva banda, el PSC de la Garriga confirmarà oficialment el seu candidat Àlex Valiente en un acte previst per divendres 12 d’abril, a les 20 h, a l’Auditori de l’Escola de Música; Ciutadans no sembla tenir intenció de canviar Ángel Guillén, si bé encara no ho han fet públic; i el Partit Popular, excepte cop de volant d’última hora, és força provable que es quedi sense llista per primer cop.
Els més matiners han estat la gent d’ERC amb Acord, que ja varen presentar en acte oficial la seva llista el passat 24 de març, amb Dolors Castellà al capdavant del projecte; i la CUP, que va fer el mateix el 23 de febrer, anunciant el relleu de Clara Dachs en favor de Pep Tarradas i la resta de la llista nova.
Jordi Pubill i Junts per la Garriga sumen SI a la seva candidatura
Per la seva banda, el substitut de la fins ara alcaldessa, Meritxell Budó, va movent fitxes en el nou projecte de Junts per la Garriga, que pretén fugir del format clàssic de partit per a confeccionar una unió de diverses formacions polítiques i gent independent. Així, ahir dimecres, dia 3 d’abril, es va anunciar públicament l’acord amb Solidaritat Catalana per la Independència, que renuncia a presentar-se en solitari després de dues legislatures i se suma al projecte que, a priori, encapçalarà Pubill.
La Garriga en Comú, amb Carme Farrerons; i Podem, la gran incògnita
ICV–EUiA es presentarà a les properes eleccions municipals sota la nova marca de La Garriga en Comú, encapçalada igualment per Carme Farrerons, que presentarà projecte aquest diumenge a les 12 h, davant el Centre de Visitants. Abans d’ahir, però, Ràdio Silenci es feia ressò de la ruptura en les negociacions entre Comuns i la gent de Podem la Garriga, després que aquests últims, en boca del seu portaveu, Manu González, denunciessin l’incompliment d’un pacte intern a l’hora de confeccionar les llistes.
Podem, sempre segons González, està treballant per fer una llista a través d’un sistema de primàries, però tenen menys de dues setmanes per complir el termini, la qual cosa dificulta molt la seva candidatura. Si a això hi sumem que La Garriga en Comú comptarà amb el fins ara membre de Podem, Rafa Pérez –que no fou escollit en primàries internes– com a número 2 i Marina Bruguera, també de Podem, com a número 3, l’empresa es preveu titànica.
Què va passar el 2015?
En les darreres eleccions municipals de maig de 2015, CiU va ser la força més votada de la Garriga, obtenint 7 regidors dels 17 possibles, amb 2.426 vots; Acord + ERC, amb qui finalment varen formar govern, en va obtenir 4 (1.575 vots); i la CUP, que debutava en un comicis municipals, en sumava 2 (852 vots).
Per la seva banda, Ciutadans, també en les seves primeres eleccions a la Garriga, sumava 1 regidor després d’aconseguir 592 vots; un més que el PSC, que, amb 591, també obtenia 1 representant al consistori.
SI la Garriga i ICV-EUiA, al seu torn, també varen tenir un regidor, amb 545 i 464 vots, respectivament; mentre que el PP quedava fora de l’Ajuntament amb tan sols 246 vots comptats.
Fotografia extreta de les xarxes socials de JxLG i SI | 0.859573 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_442755 | Política de Cookies
Així mateix, la web de www.casaasia.es podrà saber totes les pàgines visitades pels usuaris, per la qual cosa podrà facilitar o oferir informació adequada als gustos i preferències de cada usuari.
Cookies de rendiment: Aquest tipus de cookie recorda les teves preferències per a les eines que es troben en les pàgines, per la qual cosa no cal tornar a configurar cada vegada que la visites. A tall d’exemple, en aquesta tipologia s’inclouen:
Algunes funcionalitats de les pàgines quedaran desactivades com, per exemple, romandre identificat, rebre informació dirigida a la seva localització o la visualització d’alguns vídeos.
Quan es produeixin canvis significatius en aquesta Política de cookies, es comunicaran als usuaris mitjançant la web. | 0.78041 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_512482 | Vist per a sentència el judici de les víctimes de la talidomida, més de 50 anys després dels fets
Els afectats, amb malformacions derivades de la toxicitat del sedant, reclamen 204 milions d'indemnització. L'empresa farmacèutica considera que el cas ha prescrit i que no hi ha proves
EFE Madrid 14/10/2013 18:46
260x366 Les víctimes de la talidomida demanaran 204 milions d'euros d'indemnització en el judici que comença aquest dilluns contra la farmacèutica Grünenthal/ EFE Les víctimes de la talidomida demanaran 204 milions d'euros d'indemnització en el judici que comença aquest dilluns contra la farmacèutica Grünenthal/ EFE
Aquest dilluns ha quedat vist per a sentència, al jutjat de primera instància número 90 de Madrid, el judici contra l'empresa alemanya Grünenthal, la farmacèutica responsable de la talidomida, el sedant que a la dècada dels seixanta va ser administrat a dones embarassades per pal·liar les nàusees i que va provocar greus malformacions als seus nadons.
Uns 180 membres de l'Associació de Víctimes de la Talidomida (AVITE) han reclamat al jutjat que la farmacèutica Grünenthal, responsable del fàrmac, els indemnitzi amb 204 milions d'euros per les malformacions que van patir. L'empresa ha demanat que es desestimi la denúncia per falta de proves i perquè considera que el cas ha prescrit.
Més de 50 anys esperant el judici
El fàrmac es va començar a vendre l'any 1957 com a sedant per pal·liar les nàusees i el mareig entre les embarassades. Mesos després de ser administrat a les pacients, van començar a ser habituals els naixements de nens amb greus malformacions i absència d'extremitats.
Metges i científics van establir la relació entre la talidomida i les malformacions i van donar la veu d'alarma. A finals del 1961, les evidències dels efectes del fàrmac van obligar l'empresa a retirar-lo del mercat a Alemanya. Però a Espanya es va seguir comercialitzant fins al 1965 per tres laboratoris amb set noms comercials diferents.
Segons els càlculs d'AVITE, a tot el món van néixer més de 20.000 nens amb malformacions derivades de la ingesta del fàrmac per part de les seves mares.
"Eren nadons que haurien nascut sans si no haguessin estat exposats a la toxicitat del fàrmac", segons les víctimes, que asseguren que molts d'ells van morir perquè la talidomida els va afectar el cervell, el cor i altres òrgans vitals, i que d'altres es van suïcidar en no poder suportar les conseqüències de les malformacions.
Molts altres van sobreviure i van arribar a adults, i són els que ara estan representats en el judici contra la farmacèutica.
Les víctimes demanen 204 milions d'indemnització
L'advocat de les víctimes, Ignacio Martínez, s'ha mostrat confiat que els afectats espanyols seran indemnitzats, encara que sigui "tard i malament", per poder afrontar les limitacions de la seva vida diària. Martínez ja ha assenyalat que l'empresa ha pagat gairebé 600 milions d'euros en indemnitzacions a Alemanya com a responsable dels danys produïts pel fàrmac, mentre que a Espanya els afectats no han rebut compensacions.
El lletrat de les víctimes ha assegurat que la talidomida es va seguir venent a Espanya quan ja s'havia deixat de comercialitzar a Alemanya sense que la farmacèutica donés a conèixer a la societat que el producte era "verí".
El cas és un "exemple perfecte de dany continuat", segons Martínez, que ha precisat que les malformacions de les víctimes evolucionen permanentment i que segueixen apareixent danys nous.
L'empresa considera que el cas ha prescrit
L'advocada de la farmacèutica ha assegurat que no s'ha aportat "ni un sol paper" per demostrar la data de naixement dels membres de l'associació que pateixen malformacions. La lletrada ha criticat els denunciants per "ocultar i manipular" informació bàsica i ha subratllat que no és possible establir una relació de causa-efecte al cent per cent entre les malformacions congènites i la talidomida.
L'advocada ha considerat que el cas és "un exemple perfecte de prescripció" per la dificultat de localitzar documentació i per considerar una injustícia que es jutgi l'any 2013 un afer del 1961.
El representant legal de Grünenthal ha intervingut com a testimoni i ha admès que el fàrmac "no estava indicat per a embarassades", però ha afirmat que no se les excloïa perquè en aquella època "no hi havia conscienciació" per a aquest tipus d'indicacions. | 0.854247 | curate | {"ca": 0.9937615526802218, "en": 0.006238447319778189} | https://www.ara.cat/societat/Vist-sentencia-victimes-Talidomida-despres_0_1010899101.html |
cawac_ca_20200528_7_177090 | 3. La incorporació de la cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses en tàndem (LC-MS/MS) al nostre servei s’ha completat amb un cromatògraf líquid d’alta i ràpida resolució i un cromatògraf líquid d’alta resolució, amb diversos sistemes de detecció. La utilització d’aquesta tecnologia aporta una millora de la qualitat de la mesura d'algunes propietats biològiques i la possibilitat de reduir els costos actuals. També permetrà ampliar el catàleg de prestacions del Laboratori Clínic, amb la mesura de magnituds que actualment es subcontracten a altres centres, i fomentar la participació del Laboratori Clínic en el desenvolupament de projectes d'investigació on aquesta tecnologia pugui aportar novetats i fiabilitat.
A l’octubre de 2011 es van incorporar al Laboratori Clínic les mostres procedents dels Centre Penitenciaris de Brians que abans s’enviaven al Laboratori Clínic de l’Hospitalet-Cornellà.
Al llarg de l’any 2011 s’han incrementat el nombre de mostres procedents del Laboratori Clínic de l’Hospitalet-Cornellà i del Laboratori Clínic de l’Hospital de Viladecans per a l’anàlisi de:
Referència completa: Guia per a la interpretació dels valors mesurats de control dels programes d’avaluació externa de la qualitat per a les magnituds biològiques. In vitro veritas 2011; 12:4-14 <http://www.acclc.cat/ continguts/ivv124.pdf> (accés: 2012-02-02)
Denominació de la guia: Guia per a l’elaboració d’un informe anual de la qualitat metrològica.
Entitat: Comisió d’Harmonització, Unitat de Negoci Corporatiu de Serveis de Suport al Diagnòstic i Tractament, Institut Català de la Salut | 0.823338 | curate | {"cs": 0.0012507817385866166, "ca": 0.9387116948092558, "es": 0.0600375234521576} | http://www.bellvitgehospital.cat/memoria11/area-assistencial/activitats-assistencials-i-cientifiques-per-serveis/laboratori-clinic |
cawac_ca_20200528_2_50550 | Dades de contacte
Crema un habitatge situat al carrer Mossèn Serret de Tàrrega i fereix a les mans a un home de 46 anys.
El foc s’ha declarat a primera hora de la tarda i els Bombers de la Generalitat ens informen que en aquests moments encara hi estan treballant 5 dotacions. L’incendi ha començat a la cuina i s’ha estès ràpidament cap al menjador. També ha afectat l’habitació de matrimoni que es troba a la planta superior del dúplex. En l’incendi ha resultat ferit a les mans un home de 46 anys que ha estat traslladat a un centre hospitalari.
Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | 0.768904 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiotarrega.cat/Noticia_detall_1/_WbG8NZvDIQSz5ZCWLd7Aalj-AIgRUMkg1tCbgxZ9POAXuhGMFsJHAqGisM2Fsjrt |
oscar-2301_ca_20230418_6_214235 | DEFOE, DANIEL EUROLIBER S.A. Ref. 9788479050993 Veure altres llibres de la mateixa col·lecció Veure altres llibres del mateix autor Peso: 250 gr
Descatalogat
0,00 €
Descripció
ISBN : 978-84-7905-099-3
Data d'edició : 13/01/2009
Any d'edició : 0
Autors : DEFOE, DANIEL
Nº de pàgines : 0
Col·lecció : JUVENIL
NumeroColeccion : 0
Amb la col·laboració de
Seccions
Rocaguinarda
Inici
Catàleg
Nosaltres
Pàgines legals
Avís legal
Condicions generals
Politica de cookies
Configurar cookies © Copyright Rocaguinarda Cooperativa Cultural
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.731025 | curate | {"en": 0.07339988256018791, "ca": 0.8590722254844392, "sr": 0.007046388725778039, "ru": 0.0035231943628890195, "es": 0.0369935408103347, "de": 0.012918379330593071, "fr": 0.007046388725778039} | https://llibreria.rocaguinarda.org/products/225913-robinson-crusoe.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_797568 | Bones!!! Any nou i ja ha començat altre cop el Dakar! Hi ha aficionats o aficionades per aquí al Dakar? El seguiu cada any o quan el temps ho permet? Qui creieu que guanyarà? Com veieu els nostres pilots: Marc Coma, Isidre Esteve, Nani Roma... I sobretot m'agradaria saber com veieu el canvi de lloc, del tradicional recorregut pel desert saharaui al d'Atacama! Si us agrada, us animeu a participar-hi?
Ei, doncs a mi per la poca cosa que he vist d'aquest any, el recorregut m'esta agradant prou. A més, crec que és bo canviar d'entorn de tant en tant. A vore si algun any el fan per Sibèria, Mongòlia i Xina en ple hivern a 50 sota zero.
Com dius els paisatges són espectaculars i la dificultat no es redueix gens! Al contrari, aposto perquè facin una prova per aquests paratges anualment! Estaria molt bé! Desert, muntanyes ben altes, vaja, una mica de tot... Tot i així, jo vull tornar a veure el Dakar en el seu lloc de sempre! Vull tornar a veure el Sahàra! Aquell desert té quelcom especial... és com hipnotitzant, i això que només l'he vist per la tele... Podrien fer el Dakar a ple agost en el seu recorregut original, i a l'hivern de l'hemisferi nord, fer el que han fet ara, anar-se'n a la Patagonia! xD
Tu vols matar al personal, no? El dakar de l'africa a l'estiu!? només falta demanar rally per Siberia al gener! Dakar a l'hivern, siberia a l'estiu! Per les temperatures normals i per a que funcionin minimament els motors
ei, hola, a l'hemisferi sud és estiu, el Dakar ja es fa a l'estiu edito: un any tard...
Molt be maco... vas mes tard que els rodalies
però jo sé que quan a l'hemisferi nord és hivern, al sud és estiu! | 0.804717 | curate | {"es": 0.023587833643699565, "ca": 0.9503414028553694, "pt": 0.024829298572315334, "sv": 0.0012414649286157666} | |
mc4_ca_20230418_14_741039 | Figueres compra les basses del Terrisser per protegir-les - Diari de Girona
L'Ajuntament ha acordat amb la propietat l'adquisició de les zones humides i un terreny adjacent per 13.000 euros. Tenen un alt valor però pateixen abocaments incontrolats
Figueres compra les basses del Terrisser per protegir-les Figueres
Comença el Gran Premi La Selva de BTT. | 0.706082 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2018/12/12/figueres-compra-basses-del-terrisser/951188.html |
mc4_ca_20230418_4_439340 | iessineu - Dia de la Poesia 2019
Vida a l'IES Sineu
GestIB Familílies
Formulari d'incidència d'aula
Avaluacions inicials/seguiment
Fulls Grocs
Dossier families 19/20
Sol·licitud bus Batx i CFGM
Dia de la Poesia 2019
SEMBRAM POESIA!
La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, i coincidint amb l’entrada de la primavera, el Departament de Llengua Castellana i Literatura de l’IES Sineu va organitzar una festa per sembrar poesia, amb el lema «Tota llavor sap com arribar a ser flor».
Tots els alumnes i les alumnes del centre hi varen participar: en primer lloc, creant i decorant «llavors de poesia»; després, aquestes llavors germinaran i donaran lloc a una «flor de poesia», amb poemes creats per els propis alumnes. D’aquesta manera, l’IES Sineu celebra una Primavera Poètica, que uneix flors i paraules, primavera i art.
Però, què és poesia? Com ens diu el poeta Miguel d’Ors, no té només a veure amb la paraula, sinó també i sobretot amb una mirada especial sobre les coses quotidianes:
Es una cosa extraña ser poeta,
es una cosa extraña sentir la propia vida
llena de muchedumbres,
escuchar en el propio canto todos los cantos
y cotidianamente
morir un poco en todo lo que muere.
Es una cosa extraña ser poeta;
es sorprender al niño en los ojos del viejo,
es oír los clamores del bosque en la semilla,
adivinar que hay una primavera dormida
bajo cada nevada,
partir el pan y ver los segadores.
Es una cosa extraña: ser poeta
es convertirse en tierra para entender la lluvia,
es convertirse en hoja para saber de otoños,
es convertirse en muerto para aprender la ausencia.
planeta.png
planeta2.png
planeta3.png
planeta4.png
planeta5.png
planeta6.png
Planeta imaginari
http://iessineu.net/images/1617/00planeta/planeta.png
http://iessineu.net/images/1617/00planeta/planeta2.png
http://iessineu.net/images/1617/00planeta/planeta3.png
http://iessineu.net/images/1617/00planeta/planeta4.png
http://iessineu.net/images/1617/00planeta/planeta5.png
http://iessineu.net/images/1617/00planeta/planeta6.png
Atenció! Aquest lloc web utilitza galetes (cookies)
Aquesta web utilitza galetes per mesurar, gestionar visites a la web i oferir una millor experiència i servei. Si continua considerem que accepta la seva utilització Més informació
www.iessineu.net utiliza en aquest web diversos tipus de galetes amb la única finalitat de millorar la navegació de l'usuari en aquest lloc web, sense cap tipus d'objectiu publicitari o similar. Totes les galetes, excepte la feta servir per Google Analytics, són temporals i desapareixen en tancar la sessió. A continuació s'identifiquen les galetes que estan sent utilitzades en aquest portal així com la seva tipologia i funció:
- Galetes d'anàlisi: Són aquelles que, ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per a això s'analitza la teva a navegació a la nostra pàgina web, amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que t'oferim. La Fundació puntCAT utilitza Google Analytics, un servei d'analítica web desenvolupada per Google, que permet el mesurament i anàlisi de la navegació a les pàgines web. En el teu navegador podràs observar 4 galetes d'aquest servei. Segons la tipologia anterior es tracta de galetes pròpies, de sessió i d'anàlisi. Pots trobar més informació sobre aquest tema i inhabilitar l'ús d'aquestes galeteshttp://www.google.es/intl/es/analytics/privacyoverview.html. A través de l'analítica web no s'obté informació sobre les teves dades personals. La informació que s'obté és la relativa al nombre d'usuaris que accedeixen a la web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma, el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquest portal. Si es desactiven aquestes galetes el web podrà seguir funcionant.
www.iessineu.net mostra informació sobre la seva Política de galetes en la part inferior de qualsevol pàgina amb cada inici de sessió.
IES Sineu
Carretera de Lloret de Vistalegre s/n
07510 Sineu
Tel: 971520268/971855127
fax: 971855023
[email protected]
www.iessineu.net
Copyright© www.iessineu.net | 0.66893 | curate | {"ca": 0.7262207822263365, "cs": 0.003934274473501504, "en": 0.09419115945383014, "es": 0.14950242999305716, "de": 0.01087711177968063, "eb": 0.0055542698449433, "ro": 0.003934274473501504, "fr": 0.0025457070122656793, "eu": 0.0032399907428835918} | http://www.iessineu.net/index.php/ca/192-llenguees/1022-dia-de-la-poesia-2019 |
cawac_ca_20200528_11_117823 | Formulari de cerca
Esteu aquí
Animals molt cosmopolites...
Encara que pugui semblar que el ciment i l’asfalt són incompatibles amb la vida animal, el cert és que també les ciutats, com a ecosistemes urbans que són, compten amb una diversitat faunística o vegetal important.
La majoria de vertebrats es beneficien de l’absència de depredadors naturals i de la relativa bonança i estabilitat tèrmica dels medis urbans, així com de l’elevada producció de deixalles. | 0.715433 | curate | {"es": 0.0611353711790393, "ca": 0.9388646288209607} | http://agendaescolar2012-2013.diba.cat/activitat/animals-molt-cosmopolites?page=2 |
macocu_ca_20230731_10_209128 | Fotografies de Guatemala
Podcasts
Escolta el programa de ràdio i entra a l'àlbum de fotos de Guatemala “Els camps de solidaritat són una oportunitat per conèixer la realitat de països de l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, per conviure amb famílies i conèixer també els projectes que es desenvolupen, es tracta de fer una petita immersió ja que són camps de màxim un mes de durada. La idea que planeja sobre els camps no només és l’estada, hi ha una primera fase molt intensa de formació, el viatge, i la tercera i més important: la difusió, fer d’altaveu de la realitat que has viscut." Irene Miranda, responsable dels camps de solidaritat de Setem Catalunya
"Un dels moments més especials que recordo de l'estada a Guatemala és el dia que vam assistir a l’assemblea del poble: ens van explicar la història de la comunitat, com la van crear i la situació d'amenaça amb la que viuen actualment: el govern de Guatemala té un projecte de construcció de represes hidràuliques i els poden desallotjar d'un dia per l'altre. Els camps de solidaritat són com una llavor que et queda dins i durant molt de temps està allà, mentre et va canviant la manera de pensar, de veure el món, i de comprendre les coses." Magalí Lladó, participant en un camp de solidaritat de Setem Catalunya a Guatemala | 0.873114 | curate | {"ca": 0.9937304075235109, "en": 0.006269592476489028} | |
mc4_ca_20230418_8_73452 | Catalunya perd Bigas Luna | NacióDigital
Catalunya perd Bigas Luna
per Guillem Ramos/Delcamp.cat , 6 d'abril de 2013 a les 12:01 |
El director Bigas Luna, en una imatge d'arxiu. Foto: Promocional Filmin.es
El conegut director de cine nascut a Barcelona però instal·lat a Virgili, a la Riera de Gaià (Tarragonès), Josep Joan Bigas Luna, ha mort aquesta matinada després d'una llarga malaltia, segons han confirmat fonts de la família a delCamp.cat. El director serà incinerat a Tarragona.
Artífex d'obres com 'La teta i la lluna', 'Jamón, Jamón', 'Yo soy la Juani' o 'Huevos de Oro' va arribar tard al món cinema, als anys 70, provinent del món del disseny. Va ser amb 'Bilbao' quan va assolir prestigi internacional, un film seleccionat pel Festival Internacional de Cinema de Canes. Després de dirigir Angoixa (1987), es va retirar Tarragona per a dedicar-se a la pintura. L'any 1990 va tornar a la direcció gràcies a la proposta d'Andrés Vicente Gómez per dur a la pantalla 'Las edades de Lulú', a partir de la novel·la homònima d'Almudena Grandes.
Amor pel Camp de Tarragona
Tot i que nascut a Barcelona, el pare de Bigas Luna era de Valls i l'artista es va retirar a Virgili durant alguns temps de la seva vida per tal de dedicar-se a la pintura. Era un apassionat de les nostres comarques i hi ha treballat en repetides ocasions. Una de les pel·lícules més recordades del director és 'La Teta i la Luna', un film eròtic relacionat amb el fet casteller. L'any 2006 va rodar, a Tarragona, Reus i Torredembarra 'Yo soy la Juani', un film que dibuixava una noia que marxava del seu barri per anar a Madrid a trimfar fent d'actriu. L'any 2011, a Valls, va dirigir l'espectacle inaugural de les festes de les Decennals. L'espectacle, amb el seu estil, no va deixar indiferent a ningú de la capital de l'Alt Camp.
Un director amb estil i d'èxit
Joan Josep Bigas Luna, conegut popularment com a Bigas Luna, provenia de móns molt diferents, l'interiorisme i el disseny industrial. Va començar la seva carrera cinematogràfica els anys 70 amb projectes de petit format. El 1976 va dirigir el seu primer llargmetratge, 'Tatuaje', Aquell mateix any va estrenar 'Bilbao' (1978), que li va atorgar un reconeixement internacional com a director, en ser seleccionat per al Festival de Canes.
L'any 1979 va obtenir diversos guardons en las categories de millor director i del premi de la crítica al Festival Internacional de Cinema de Porto. Bigas Luna ha rodat al llarg de la seva trajectòria tant en català com en castellà amb projectes com 'Reborn' (1981) i 'La teta y la Luna' (1994). També va rodar en anglès en el cas de la pel·lícula Angustia (1987).
D'entre alguns guardons que ha obtingut Bigas Luna durant la seva carrera hi ha el Premi Nacional de Cinema de Catalunya, l'any 1998 i el del Lleó de Plata a la millor direcció per 'Jamón, jamón' (1992).
Bigas Luna, que residia a Virgili, a la Riera de Gaià (Tarragonès), va tenir la oportunitat de treballar davant d'una càmera sota les ordres del director Pere Vila en la seva cinta 'Como un adiós' (1983). Com a director destaca també la pel·lícula 'Yo soy la Juani' (2006), on destaca especialment l'erotisme amb el qual el director català impregnava les seves pel·lícules. El director Bigas Luna, que el 2011 es va presentar a presidir l'Acadèmia del Cinema espanyol, va ser el descobridor de grans estrelles com Ariadna Gil, Javier Bardem, Penélope Cruz, Verónica Echegui o Jordi Mollà.
Pendent una pel·lícula inspirada en el 'Mecanoscrit del segon origen'
En aquests moments, estava treballant en una pel·lícula inspirada en la popular novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo, amb un rodatge en 3D que estava previst que s'estrenés als cinemes aquest 2013.
Cultura i Mitjans, cinema, bigas luna
Per català el 7 d'abril de 2013 a les 02:32
Catalunya? Direu espanya doncs no feia una peli en català ni que el matessin. Per sort ens estalviem la humil·liació de veure el mecanoscrit en espanyol. Ara el director que agafi el relleu esperem que no sigui un traidor i la faci en català
Y aragonés de adopción
Per Anònim el 6 d'abril de 2013 a les 19:42
Que parece que eso lo olvidais.
També........
Per Anònim olotí el 6 d'abril de 2013 a les 15:39
.....ha mort el gran Poblet,el nostre ciclista més internacional.
Per Anònim el 6 d'abril de 2013 a les 12:05
Veurà des del més enllà com ens independitzem. | 0.784425 | curate | {"ca": 0.9415569415569416, "es": 0.03857703857703858, "it": 0.009009009009009009, "pt": 0.008547008547008548, "id": 0.00231000231000231} | https://www.naciodigital.cat/noticia/53452/catalunya/perd/bigas/luna |
mc4_ca_20230418_11_475947 | Poder regalar una vida, per a mi simplement es regalar un somriure. - Testimonis - Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears
Acabo de complir 18 anys i he fet la meva primera donació i n’hi haurà moltes més, totes ses que faci falta.
Des de petita sempre he volgut ajudar als altres, a la meva classe hi havia un nin discapacitat i sempre que podia l’ajudava.
Amb 8 anys vaig començar a jugar a bàsquet, i fins fa un any era una jugadora. Per mala sort, durant un partit em vaig lesionar, em vaig rompre els lligament creuats i el menisc del genoll, i de moment estic apartada del bàsquet fins que estigui recuperada totalment. Esper poder gaudir del meu esport favorit i poder tornar a posar el peu sobre la pista prest.
Al llarg de la meva vida he estat envoltada de malalties que han patit alguns familiars meus i altres persones, em donava molta pena no poder ajudar-los, així que l’únic que podia fer era que al celebrar la majoria d’edat el primer que faria seria donar sang. Poder regalar una vida, per a mi simplement es regalar un somriure. Poc abans de que el meu avi moris, em va dir que havia de seguir ajudant als altres com l’ajudava a ell, llavors li vaig prometre que ho faria i que inclús en faria més, li vaig prometre que seria metge per poder salvar vides.
Acabo de complir 18 anys i he fet la meva primera donació i n’hi haurà moltes més, totes ses que faci falta. Mon pare es donant de sang i quan li vaig comentar que jo també ho volia fer, li va semblar molt bé. Quan vaig prendre la decisió de donar sang era menor d’edat, però sabia perfectament el que significava donar, i els meus pares sempre m’han recolzat de la mateixa manera que em varen ajudar quan vaig decidir donar els meus òrgans si són necessaris per quan jo ja no hi sigui. Ells ho saben, de fet tinc la targeta que m’acredita que soc donant d’òrgans.
Actualment, faig 2n de batxiller i si tot va bé en setembre partiré a França a estudiar medicina, ja que ma mare es francesa i allà està gran part de la meva família. | 0.728888 | curate | {"es": 0.06683291770573566, "ca": 0.9331670822942644} | http://www.donasang.org/testimonis/7/poder-regalar-una-vida-per-a-mi-simplement-es-regalar-un-somriure |
macocu_ca_20230731_10_329286 | Article de Marta Alcalde, vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona L’estudi CLOSER (CLarifying Vaginal Atrophy’s Impact On SEx and Relationships) va concloure que l’atròfia vaginal post menopausa (definida com una condició crònica amb símptomes que inclouen sequedat vaginal, dolor, irritació, picor i dolor durant el coit) té un impacte en aspectes físics i emocionals ... Llegir Més »
Recentment, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va acollir una nova edició del cicle de conferències “Trobades amb la Sanitat”. En aquesta ocasió, el ponent va ser Iñaki Betolaza, director de Farmàcia del Departament de Salut del Govern Basc que va fer una intervenció titulada “La farmàcia, un agent més de salut a Euskadi”. Amb motiu de la conferència, ... Llegir Més » | 0.831249 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_740799 | El termini per a la presentació d’instàncies/sol·licituds finalitzarà el dia 23 d’octubre de 2019
La plaça convocada és un lloc de treball d’administratiu/va a l’Ajuntament de Torà. Aquesta plaça està subjecta a la concessió de la subvenció del Departament de Treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya i regulada en la Ordre TSF/115/2018 i la Resolució TSF/1844/2019 de 20 de juny, d’acord amb l’article 4 de dita resolució, els/les joves que hagin participat en alguna convocatòria anterior no podran participar a la convocatòria d’enguany.
2.- NATURALESA I CARACTERÍSTIQUES DE LA PLAÇA:
a) Denominació: Administratiu/va
b) Règim jurídic: laboral temporal
c) Grup: C1
c) Tipus de contracte: contracte de treball en la modalitat de pràctiques. d) Durada: Temporal per 6 mesos no prorrogables, amb data inici màxim 31 d’octubre de 2019.
e) Jornada completa: 37,50 h/setmana, en horari de matí, tarda, o matí i tarda, d’acord amb les necessitats del servei.
f) Sistema de selecció: concurs de mèrits.
f) característiques de la plaça: les funcions a desenvolupar en caràcter general són tasques de suport a les àrees d’àmbit: jurídic, econòmic i de serveis generals de l’Ajuntament, tals com: atenció telefònica i presencial a la ciutadania, arxiu, redacció i tramitació de documents administratius, introduir dades en aplicacions informàtiques, realitzar tasques de consulta i recerca d’informació, comprovar i mecanitzar dades, així com totes aquelles tasques de caràcter similar que li siguin atribuïdes.
Convocatòria i Bases específiques selecció Adm-PGJ.V2 TORÀ (003) s
INSTÀNCIA ADMINISTRATIU | 0.82108 | curate | {"ca": 0.9062111801242236, "es": 0.09378881987577639} | https://www.tora.cat/govern-municipal/noticia/5526/Convocat%C3%B2ria%20i%20bases%20espec%C3%ADfiques%20que%20han%20de%20regir%20el%20proc%C3%A9s%20selectiu%20per%20a%20la%20contractaci%C3%B3%20en%20pr%C3%A0ctiques%20per%20a%20joves%20amb%20cicle%20formatiu%20o%20grau%20universitari,%20inscrits%20en%20el%20Programa%20de%20Garantia%20Juvenil |
mc4_ca_20230418_12_91595 | El BM La Roca planta cara al Palma del Rio però li falta l’empenta final (25-28) | La Jornada del Vallès
Inici masculí BM La Roca El BM La Roca planta cara al Palma del Rio però li...
El BM La Roca planta cara al Palma del Rio però li falta l’empenta final (25-28)
Els de Guillem Estapé van anar de menys a més en un partit en el qual van anar per davant al marcador des de l’equador del primer temps fins als 10 últims minuts de l’enfrontament.
El BM La Roca afrontava el tercer partit al Pavelló Nou amb l’objectiu de sumar la primera victòria de la temporada a casa. Els de Guillem Estapé havien perdut en terreny roquerol en la primera jornada de lliga davant el Juanfersa Gijón, clar aspirant al títol, per 3 gols (17-20), i en la tercera, per un sol gol davant el Bidasoa d’Irún (28-29). En la quarta, però, van donar un cop de puny sobre la taula i van aconseguir una valuosa victòria a Andalusia davant el Meridiano Antequera.
Un triomf que va donar moral als d’Estapé per sortir a la pista i plantar cara al rival, el Palma del Rio de Còrdova en la cinquena jornada de lliga. Els cordovesos van sortir endollats i van marxar de 5 gols en els primers compassos però els roquerols van començar a enfortir la defensa i a fer mal al contraatac i amb els extrems.
Els roquerols segueixen mostran bones sensacions, tot i que després de 5 jornades encara no coneixin la victòria a casa.
Article anteriorL’Atlético Guardés espera un KH7 BM Granollers amb moltes baixes
Article següentEl Caldes cau davant el Vic (3-1) i encara no coneix la victòria | 0.855385 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lajornadadelvalles.cat/ask-a-mechanic-tuning-a-campy-rear-derailleur/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_685723 | Endavant i Poble Lliure fan públiques les discrepàncies dins la CUPEmeten sengles comunicats mentre que el diputat Benet Salellas avisa d'un possible trencament Dilluns 23.11.2015 21:10Primera fotografia dels deu diputats de la CUP com a grup parlamentari (fotografia: ACN).La CUP viu un debat intern sobre la negociació amb Junts pel Sí i la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Diumenge es farà una assemblea oberta a tots els moviments de l’esquerra independentista per a debatre aquestes qüestions. De moment dos dels sectors interns de la CUP ja s’han pronunciat amb sengles comunicats.L’un és Endavant, el sector més anticapitalista, del qual forma part la diputada Anna Gabriel, que ha fixat la posició en un llarg comunicat a la seva pàgina web.Endavant és molt crític amb CDC i Mas. ‘Allò que explica les dificultats per a arribar a acords –diu el comunicat– són els interessos partidistes de CDC i la seva condició de representants de determinats sectors de les classes dominants, i la voluntat del conjunt de Junts pel Sí de no discutir-los.’Sobre el paper del líder de Convergència, assenyala: ‘Mas no pretén aconseguir el suport de la CUP per avançar cap a una ruptura amb l’estat, pretén assegurar-ne la submissió, possibilitar a través de la seva investidura la desactivació de tot el seu potencial rupturista i de la seva credibilitat davant les classes populars, per garantir-se una legislatura sense destorbs parlamentaris.’I afegeix: ‘CDC i Mas necessiten un pacte per a aturar la sagnia que les convulsions dels darrers anys els està causant: una sagnia electoral, en què perden vots procés electoral rere procés electoral; i una sagnia política i de legitimitat.’També fa una crida a la CUP perquè resisteixi les pressions: ‘Per això la consigna per a l’esquerra independentista no pot ser una altra que resistir l’embat que estan plantejant els sectors més conservadors i immobilistes de Junts per Sí i de Convergència Democràtica de Catalunya contra la CUP i contra la seva posició defensada públicament des de prou abans de les eleccions del 27 de setembre.’Manifest de Poble LliureUn altre dels sectors de la CUP que s’ha pronunciat és Poble Lliure, del qual forma part el diputat al parlament Albert Botran. A la seva pàgina web, ha emès un comunicat titulat ‘La prioritat per al moment present: la Ruptura Independentista’, en què exposa sis punts que reproduïm íntegrament:«Davant diferents declaracions i preses de posició confusionàries, sorgides de diferents sectors que es reclamen d’esquerra i fins i tot de l’independentisme entorn del procés independentista, Poble Lliure considera necessari refermar:Que el moviment independentista actual és un moviment popular de fons, de cairerupturista, que ens ha de dur a curt termini a la construcció d’una República Catalana independent. Aquesta República és un nou marc que representarà l’alliberament de l’opressió de l’Estat espanyol en una part del país, un avenç en l’accés al poder polític de les classes populars catalanes, i una oportunitat per construir una societat més igualitària. En aquest sentit, les declaracions neoautonomistes d’alguns dirigents de CDC no fan sinó refermar aquest diagnòstic, en la mesura que mostren la seva por que aquest nou marc esdevingui real.No afavorir la ruptura independentista en el moment actual representa posar-se al costat de l’Estat espanyol i l’oligarquia, perpetuar les formes de poder despòtiques d’aquest Estat i les polítiques de desposseïment, amb què s’ajuda a perllongar la situació d’opressió i ofec social per al poble treballador català.Abandonar el suport als objectius actuals i immediats de l’independentisme (forçar la ruptura i construir la República Catalana) amb l’excusa d’una hipotètica millora en la correlació de forces en un futur inconcret, no és altra cosa que un engany que amaga posicionaments políticament immobilistes.Substituir la batalla política actual per reivindicacions reformistes sense perspectives estratègiques, plantejar l’objectiu vague d’una vida digna, impossible dins el marc autonòmic, sense constatar la necessitat de ruptura amb l’Estat espanyol, és fer el joc al poder opressor.Caldrà, doncs, que l’independentisme i el conjunt del poble català identifiquem, denunciem i combatem amb claredat aquests postulats de caire lerrouxista o soleturista que, sota la pantalla d’una suposada defensa dels drets socials, no fan altra cosa que perpetuar el poder de l’oligarquia i l’Estat espanyol al nostre país.Per al moment present, les consignes són clares:Forcem la Ruptura Democràtica respecte de l’estat espanyol.Despleguem un Procés Constituent de base popular.Revertim les polítiques socials.Construïm la República Catalana.»Salellas avisa del perill d’una ‘fractura’ de la CUPPer una altra banda, el diputat al Parlament de Catalunya per la CUP, Benet Salellas, ha advertit en una entrevista a Televisió de Girona que abocar el partit a un debat ‘Mas o març’ pot portar la formació a una ‘situació de fractura’.Salellas ha subratllat que, a parer de la formació, el procés d’independència ‘demana’ que la CUP ‘existeixi amb totes les seves forces, matisos i pluralitat’. Però ha admès que ‘si algú vol trencar-la i ens planteja el debat en aquests termes, realment la ruptura pot produir-se’.http://www.vilaweb.cat/noticies/el-debat-intern-de-la-cup-es-fa-public/
"Endavant, el sector més anticapitalista"
Doncs si.Endavant és "anticapitalista" a seques. No és socialista revolucionaria ni res d'això. Producte típic de lai nfluència de la posmodernitat a l'esquerra política: S'abandonen les propostes, els objectius i les linees tàctiques i estratègiques i es cau en una linea oportunista, on només hi ha protestes, en comptes de propostes, i tan sols resta una ideologia d'oposició a l'status quo, sense cap possibilitat de canviar res, però si de protestar contra tot.Ja no es vol una República Socialista, sino que és mola més el rotllo del moviment perpetu, la protesta "anticapitalista" o, encara pitjor, "antisistema".Arran n'és la parodia més clara del que li ha passat a l'EI per no plantar cara als 90' a l'auge del posmodernisme al nostre pais. | 0.867045 | curate | {"ca": 0.9921836834391793, "hu": 0.007816316560820715} | |
mc4_ca_20230418_10_744446 | Temporada Alta explora com acostar-se al món de l'ensenyament i a la creació de nous públics - El Gerió Digital
'A Tempo' és la proposta que ho ha de fer possible
Dimarts, 19 de setembre de 2017 14:00h
Temporada Alta mira cap al futur i busca crear pedrera de nous públics i, fins i tot, de nous creadors culturals. Per a fer-ho han creat un "laboratori" que en aquesta edició busca saber quins són els mètodes més efectius per a seduir les noves generacions. El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, té molt clar què ha de ser 'A Tempo, Arts i Formació': "El festival és molt important, és molt gran, és internacional... però volem que arreli més a la zona i per això anem on hem d'anar, que és on hi ha els ciutadans del futur".
El repte -"una guerra de guerrilles" segons Sunyer- té dos aliats. D'una banda, la Fundació 'La Ciutat Invisible', que busca ser un nexe d'unió entre sector privat i públic entorn a l'accés a la cultura. De l'altra, la Fundació del Banc de Sabadell, que és qui posa el finançament perquè les propostes els surtin gratuïtes als centres educatius. Si la prova pilot d'aquest any funciona, la idea és que 'A Tempo' mantingui els lligams amb Temporada Alta, però es desplegui al llarg de tot l'any i arreu de tot el territori català.
Quatre fils per a pescar nous públics
Aquesta prova pilot d''A Tempo' busca desplegar el màxim de propostes per tal de poder analitzar-ne l'eficàcia. Sunyer organitza les iniciatives en quatre grans blocs. El primer és 'Temporada Alta a l'aula', que portarà espectacles teatrals als centres educatius. Aquest any, en aquells centres que ho demanin, se'n representaran dos: 'La llavor del foc', pensat per a alumnes de primària i que tracta sobre integració i diversitat, i 'Tdebat la corda', dirigit a estudiants de 4t d'ESO, Batxillerat i cicles formatius. "Entrarem a les escoles amb un espectacle i a partir d'aquí s'obrirà un debat", ressalta Sunyer.
El segon eix és just el contrari: 'L'aula a Temporada Alta'. En aquest cas, seran els alumnes els que aniran als teatres a veure les representacions de 'Terra Baixa', de Pau Miró amb Lluís Homar, i 'Pell de llarinté, cua de tiré', de Moisès Maicas, que tracta sobre diversitat i convivència. Sunyer ha ressaltat que alguns dels temes que es tracten han estat seleccionats pels mateixos alumnes.
Els altres dos eixos tenen la interrelació entre ensenyants, alumnes i artistes com a fil conductor. 'Artistes a l'aula' proposa que siguin actors o professionals de la cultura els que imparteixin sessions sobre temes curriculars. És el cas de tallers de lectura, oratòria, expressió, història de la música o la dansa, entre d'altres. Aquest grup de propostes està pensat per a alumnes de secundària.
El quart eix és, segurament, el més ambiciós en allò que fa referència a la fusió del món de l'ensenyament i el de la cultura. Porta per títol 'Aula d'artistes' i són dues propostes que han desplegat els alumnes de dos centres educatius de Girona i Salt (Gironès). La primera ha donat com a resultat l'obra 'Mai més set, mai més gana! ', de l'escola de la Farga de Salt. "Tot el curs passat el centre ha estat treballant amb un grup d'artistes professionals encapçalat per l'Oriol Broggi: han escrit un text, han fet l'escenografia, la música, la programació... ho han fet tot", destaca Sunyer. L'altre projecte que s'ha estat cuinant, també durant el curs passat, és un llargmetratge fet pels alumnes de l'institut Santiago Sobrequés de Girona. Porta per títol 'El vent és això', i ha comptat amb el suport de Pere Vilà, Lluís Homar, Anna Alarcón i Clara Segura.
"Ha arribat un moment on la cultura es diu que és elitista; no per què no sigui accessible, sinó perquè als ciutadans no se'ns ha donat informació per arribar-hi més fàcilment", es lamenta Sunyer. Per trencar les fronteres entre els dos sectors, 'A Tempo. Arts i Formació' busca sumar còmplices a banda i banda.
Per això, el projecte educatiu de Temporada Alta arrencarà amb un seminari de tres dies. Del 10 al 12 de novembre, el Centre Cultural la Mercè comptarà amb persones que reflexionaran sobre els dos mons i com superar fronteres. "La primera part constarà d'una reflexió de dos filòsofs –Toby Miller i Marina Garcés- sobre quina relació hi ha d'haver entre el món de la cultura i el de l'ensenyament", explica Sunyer.
Dissabte i diumenge, serà el torn de la formació per a professionals, que s'ha dividit a base de tàndems. Rosa Gamiz i Montse Palau o Anna Carné i Jordi Pous són dues de les parelles formades per artistes i docents que hi prendran part. El director del Temporada Alta espera arribar a una vuitantena de persones que es posin "ja" a treballar perquè puguin "incidir-hi gairebé tot l'any".
La idea d''A Tempo. Arts i Formació' és fer una "prova pilot" a Girona i Salt per "intentar que les arts escèniques entrin a les escoles i als instituts". Un laboratori al qual el mateix Sunyer dóna molta importància. "Aquesta és, des del nostre punt de vista, la línia més important de creixement de futur del Temporada Alta", assegura el director festival.
Per això, saber com es pot encarrilar l'èxit de la proposta és una de les prioritats. En aquest sentit, un cop s'hagi fet la iniciativa aquest any caldrà passar per un procés d'avaluació. Si funciona, 'A Tempo' s'independitzarà de Temporada Alta en el calendari –durarà tot l'any, segons Sunyer- i en l'àmbit d'actuació geogràfica. "Tenim la pretensió de fer propostes no només per a Girona i Salt, sinó per al país", puntualitza.
Si el projecte surt com s'espera, Salvador Sunyer deixa clar que no ho podran fer sols ja que "a mig termini" caldrà treballar aquesta línia "no en solitari" sinó "amb tota la gent que treballa en programació cultural". | 0.846024 | curate | {"ca": 0.9901060070671378, "fr": 0.006537102473498233, "es": 0.0033568904593639574} | https://www.gerio.cat/noticia/302086/temporada-alta-explora-amb-a-tempo-com-acostar-se-al-mon-de-l-ensenyament-i-a-la-creacio-d |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_308147 | És un fet constatat que l’esport fomenta la superació, la solidaritat, la feina en equip, el sacrifici, la lluita i l’entrega, alhora que fomenta la salut.
Dos mallorquins reconeguts mundialment com Rafa i Toni Nadal són exemples inigualables de passió, compromís i d’una força de voluntat que ens hauria de servir a tots per fer-nos millors.
I si en esdeveniments la “llei de Murphy” sempre es compleix, en esdeveniments esportius, amb una participació massiva, l’ús d’espais públics i generalment a l’aire lliure, les possibilitats que sorgeixin imprevists augmenten. Però que l’espai aporti un valor afegit és fonamental per generar expectatives majors i, en conseqüència, per a l’èxit de l’esdeveniment.
A MBS estam convençudes que Mallorca aporta l’entorn ideal i l’ecosistema necessari que fa possible no només tenir esportistes de talla mundial, sinó de ser el marc ideal per a l’exercici d’activitats esportives que contribueixen a fer la nostra illa més atractiva per al turisme.
Per això donam suport des de a les iniciatives d’empreses que aposten per vincular-se als valors d’un esport mitjançant el patrocini d’un esdeveniment fins a l’organització de grans tornejos internacionals, i MBS els acompanya per aconseguir els objectius de visibilitat i èxit de la convocatòria: comunicació, accions d’activació de patrocini, reptes d’organització, gestió de recursos....
Els espònsors, l’aportació de les estrelles a la marca “Mallorca” i l’enorme veta de mercat transversal que s’obri en molts d’altres sectors posen en alça un gran mercat que pot contribuir de manera significativa al creixement econòmic, la innovació i l’ocupació.
L’ètica i els valors de l’esport són sense cap dubte un gran punt de partida.
Este sitio web utiliza Cookies propias para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su disco duro, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación de la página web.De acuerdoCómo configurar | 1 | perfect | {"ca": 0.7909552376557453, "es": 0.20904476234425473} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_293635 | Víctor Gayà va néixer a Palma l'any 1952. Començà a fer feina d'Observador de Meteorologia als divuit anys. Es llicencià en Psicologia a la Universitat de Barcelona; especialitzat en psicologia educativa, la seva tesi de llicenciatura portava per títol Categorització i estereotip en un centre d'ensenyament mitjà. Durant quinze anys exercí la psicologia en un conegut col·legi de Palma i després ho feu de manera privada.
L'any 1989 realitzà el programa d'entrevistes Com és qui a Ràdio Calvià, entrevistes que van ser publicades per l'Ajuntament d'aquesta localitat amb el títol Gent entorn a Calvià (1990). L'any 1995 va publicar un llibre irònic sobre la inclinació irreprimible de l'ésser humà a ensenyar els altres sense que aquests altres hagin demanat ser ensenyats; el seu títol, Contra el vici d'ensenyar, va ser finalment substituït pel més comercial Manual per protegir-se de mestres i educadors. El 1997 va publicar la biografia de Jaume Santandreu, el controvertit activista defensor dels marginats, capellà llis i escriptor florit i impertinent, amb el títol de Jaume Santandreu. El sexe del profeta.
El 1998 va començar les seves col·laboracions a distints mitjans com el diari Última Hora, el quadern cultural S'Esclop, la revista Lluc i, posteriorment, el setmanari El Temps, en aquests dos darrers amb crítica literària. Des d'aleshores participa en diversos recitals i publicacions col·lectives com la de l'homenatge a Francesc de Borja Moll (AELC, Gremi d’Editors, 2003).
El seu primer llibre de poemes es va titular Morfologia d'una femme semàntica (1998); en ell la veu poètica estableix una relació eròtica amb la paraula. El 1999 rep el premi Roc Boronat de novel·la per Trenc d'alba, un intens relat en què el narrador vetlla les darreres hores de vida del seu pare i rememora d'una manera crua i afectuosa al mateix temps les seves relacions.
Posteriorment publicà Petit patit país (2000) una visió en vers lliure d'un país –Mallorca i, per extensió, els Països Catalans– que no hauria defensat amb prou decisió la seva identitat com a poble i com a cultura. Durant els anys 2001 i 2002 forma part de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. És membre del Consell Social de la Llengua Catalana des de la seva constitució el 2002 fins a la seva paralització pel Govern conservador de les Illes Balears (2003-2007).
El 2002 publica Víctor Fox, una novel·la en la qual el mateix autor es converteix en personatge i confessa que tota l'obra per ell publicada en realitat està escrita per una altra persona.
Organitzats pel Centre de Cultura de la Misericòrdia el 2003 i el 2005 imparteix uns tallers d'escriptura per a estudiants d'ESO, i durant els anys 2005 i 2006, organitzats per la Fundació "la Caixa", en realitza d'altres oberts a tothom, que durant el 2007 es transformen en tallers d'escriptura memorialística per a gent gran.
El 2004 publica Com la sequera, un llibre en què la veu del poeta menysprea el culte a la mort i la fossilització dels morts per centrar-se intensament en la vida. El 2005 és guardonat amb el premi Alexandre Ballester de narrativa amb Cercle enigmàtic, una novel·la fragmentària en què el temps i les situacions semblen fugir de les coordenades reals per endinsar-se en la subjectivitat del desig.
El 2006 és premiat amb el Ciutat de Mollerussa per la novel·la La vida perdurable de Salvador Duran, un relat escrit íntegrament en temps verbals de futur o amb connotacions de futur que, en una mena de contrapunt a Com la sequera, tracta sobre la suposada necessitat de perpetuar-se.
El 2011 publica un nou poemari amb el títol Porta trencada, en el qual reflexiona sobre la llum del fracàs i l'enlluernament de l'èxit. | 1 | perfect | {"ca": 0.9945578231292517, "es": 0.005442176870748299} | |
mc4_ca_20230418_14_625739 | Pauta per a l\'anàlisi sintàctica
PdT 36 setembre 2010
Micalet 6º de primaria (Valencià)
Sabaté -Guerrilla Urbana 1591 views
Oracio Composta Revisat2
Alexander Fleming-David Martín Ortínez
Revista Catalunya número 105
Escenaris dialeg
diari de la Torre febrer 2014
Practiques de conversa_editora_64_59
Textos de l'acte inaugural del Tricentenari a la Seu Vella de Lleida
U1 comunicació i llenguatge
Sols activ u1 2 3 4 5 7
Teatre de finals del xix
Els Verbs Haver, Ser I Estar
Activitats Finals U1 Morfosintaxi
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Exercici 1 Ens agrada que hi hagi més participants en el certamen Oi que t’estimes més que et doni taronjada? Serà complicat que s’apugin els preus de la benzina Els fabricants voldrien que veiéssim els anuncis de la tele com una norma de compliment obligat Convindria que entréssiu a poc a poc L’Oriol espera que els negocis vagin bé. Seria molt convenient que asfaltessin de nou el nostre carrer. 3.
Apunts: equivalències exercici 1 Oració principal Oració subordinada Present d’indicatiu Passat imperfet d’ind. Condicional Futur Present de subjuntiu Passat imperfet de subj. Passat imperfet de subj. Present de subjuntiu 4.
Exercici 2 En aquest poble sempre s’ha celebrat molt el carnestoltes Quan arribarem a casa, ja s’haurà acabat el programa de tele. Vam saber que havia plogut perquè els testos eren plens d’aigua. Sobretot, aneu amb compte i no sortiu del camí marcat. Si hagués plogut una mica més, s’hauria alleujat la sequera general. Encara que haguéssiu tingut una entrada, no hauríeu pogut veure bé l’escenari No malgastessis / malgastéssiu la paga! Quan vam anar a Grècia de viatge vam visitar moltes ruïnes 5.
Exercici 3 “ Durant la postguerra, el teatre, que sofreix les crisis típiques de l’occidental juntament amb altres de locals, porta una vida més aviat modesta i poc convincent. Josep M. de Segarra, que monopolitza la nostra escena durant un grapat d’anys, alterna les peces poemàtiques amb comèdies de tipus burgès; totes, però, són resoltes segons la seva versió personal dels esquemes modernistes. De fet, els dos corrents de major pes específic, si més no numèric, són l’anomenada comèdia burgesa i un altre de més rigorosament intel·lectual que reelabora els gran mites literaris, de d’Antígona fins a Don Joan”. 6.
Exercici 4 (solucions parcialment orientatives) Aquest any s’han llicenciat més noies que nois L’Olga s’ha trencat el braç aquest matí Aquest matí m’he perdut al bosc durant tres hores Avui s’ha inaugurat la variant de la població Aquest mes no ha fet tot el fred que la gent esperava Fa tres hores ens han renovat el contracte de treball 7.
Exercici 5 (ídem que 4) Quan van reobrir el teatre, encara no havien acabat les obres. Quan vaig arribar a BCN, els teus pares ja havien comprat aquest pis. Anava la mar de tranquil·la, quan de cop m’he adonat que no havia agafat les claus de casa. No em van concedir el permís que havia demanat a l’abril. Quan t’has posat a treballar, jo ja feia tres hores que ho havia fet . No he aconseguit cap medalla als compionats, tot i que m’havia entrenat amb molta regularitat. 8.
Exercici 6 Si el conductor del davant no hagués frenat de cop, no hauria ocorregut l’accident. Si hagués sabut que en Jordi es volia llevar tan d’hora, l’hauria despertat . Si no hagués demanat un préstec al banc, no m’hauria pogut comprar el pis. Si no hagués dut cordat el cinturó de seguretat, hauria pres més mal. Si la Maria hagués dut prou diners, s’hauria comprat el vestit. Si no haguéssim fet aquesta activitat, no hauríem après l’ús del plusquamperfet de subjuntiu . 9.
Exercici 7 Les frases A, C, E, F i G són correctes. B: No porto rellotge, però diria que ara mateix deuen ser les deu. D: La teva cosina deu tenir uns deu anys, per la carona que fa. H: No hi ha ningú al carrer: ja es deu haver acabat la funció. 10.
Exercici 8 Vinguis: prohibició en PRES. SUBJ. Vine sempre a casa meva . Repengéssiu: prohibició en IMPERF. SUBJ. Repengeu-vos a la barana . Posa’t: mandat en IMPERATIU No et posis a la dreta de la teva àvia . Moveu-vos: mandat en IMPERATIU No us mogueu lentament . Fareu: mandat en FUTUR Primer no farue el salt mortal 11.
Exercici 9 El pa és dirigit per aquest organismes amb molta facilitat. Fleming descobrí la penicil·lina. Els estels eren observats per l’astrònom amb gran deteniment. Els convidats estrangers seran rebuts a la sala de plens per les autoritats locals. Es confia que el públic assistent elegeixi el cantant guanyador. Al final, la directora general nomenarà adjunt el Marcel. Em van dir que el retaule de l’ermita havia estat/sigut pintat pel teu oncle. 12.
Exercici 10 Es construirà una variant de la carretera. Els jueus es deportaven en vagons de mercaderies. El telèfon s’inventa el 1876. S’inaugura un monòlit commemoratiu de la batalla de l’Ebre al passeig. Es netejaran les voreres després de la cavalcada. Es trenca la barana del port per segona vegada en un mes. L’epidèmia ja s’havia escampat, malgrat les previsions sanitàries. S’ensorra una casa a Moià. S’han derogat els articles polèmics de la llei. 13.
Exercici 11 (Solució parcialment orientativa) El parc Güell, el va projectar Antoni Gaudí. L’oxidació del ferro, la produeix l’oxigen. De potes, les aranyes en tenen sis. Que les cuines compleixin la normativa, ho ha de supervisar un inspector de sanitat. Les malalties dels ulls, les ha de diagnosticar un oftalmòleg. La penicil·lina, la va descobrir Fleming. 14.
Apunts exercici 11 Quan el CD és indeterminat (no porta article definit= el, la, els, les ), com és el cas de la frase C (on el CD és sis potes ), el pronom que el substitueix és el pronom en . Quan el CD és una OSub, com és el cas de la frase D (on el CD és que les cuines de les escoles compleixin la normativa ), el pronom que el substitueix és el pronom ho . 15.
Exercici 12 Per què temem la mort? Una almoina és allò que hom dóna de forma gratuïta a una altra persona. De vegades, t’esforces, t’esforces, i no en treus res. Inauguren la piscina nova del poble. De vegades un no sap com actuar davant les estafes telefòniques. Rescaten un banyista en perill. La gent viu per sota del llindar de la pobresa. En aquest restaurant es menja molt bé. 16.
Exercici 13 Durant aquest mes ha plogut cinc dies. Durant aquell mes també va ploure cinc dies. Als 30 anys se’n va anar a treballar a Mèxic; tanmateix, abans ja havia treballat a Xile. No devia ser tan important si ni tan sols van avisar la policia. Si haguessin escorcollat el rebost, hi hauien trobat l’arma del crim. No us mogueu d’aquí. No fumeu ni escopiu. M’hauria agradat molt poder col·laborar amb vos.. 17.
Exercici 14 Voldríem / volem demanar-vos disculpes per les molèsties. L’encarregada no deu tenir més de 18 anys. Aquest matí he comprat el diari. Si sentiu soroll, no us mogueu. Quan arribis a casa, fes / faràs com si no sabessis res del cas. Quan va acabar el concert, devien ser les 12. Si la calor hagués estat més forta, la cursa s’hauria fet de nit. Joan Maragall va morir / mor a BCN el 1911. Per sort, s’havia tallat el trànsit abans de la manifestació. Quan comenci / començarà el debat, restablirem la connexió. Demà passat es reprendran / es reprenen les negociacions per a l’expropiació dels terrenys dels meus avis. 18.
Exercici 15 (Solució orientativa) Madonna neix a Michigan el 1958. Voldria llogar la pista de tennis dilluns. No toquéssiu l’àcid amb les mans! Es troba un home en estat d’inconsciència al parc. Si la busques, la trobes. English | 0.761622 | curate | {"ca": 0.8985448116415069, "en": 0.012239902080783354, "es": 0.069359445124439, "gl": 0.002175982592139263, "sv": 0.0031279749762001905, "it": 0.0073439412484700125, "cs": 0.003943968448252414, "fr": 0.0032639738882088943} | http://www.slideshare.net/rocadembosch/usos-dels-temps-verbals-i-passiva-2977840 |
cawac_ca_20200528_11_9363 | Articles amb l'etiqueta " vint anys " (1)
Els baixos situats al carrer Taquígraf Martí estan totalment equipats per assajar les obres de teatre que preparen. Fins i tot tenen al terra, marcat amb cinta negre, les mides del Metropol, on sempre estrenen els seus espectacles. El grup Teatre Ganyotes, del Club Vaixell, comença aquest divendres els actes del seu vintè aniversari. I [...] | 0.690877 | curate | {"ca": 0.9816272965879265, "en": 0.01837270341207349} | http://www.fetatarragona.cat/tag/vint-anys/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_372380 | Les dones gironines guanyen uns 4.410 euros menys a l´any que els homes, segons un informe elaborat per Geshta. Avui, 8 de març, el Dia Internacional de les Dones compleix 100 anys i l'agenda bull amb propostes interessants: presentació d'informes, xerrades, conferències, cinefòrums, caminades, teatre...A Girona, la convocatòria unitària dels grups de dones de la ciutat es farà a la plaça del Vi, a les 19.30h. Us proposem, però, un recull amb d'altres activitats que es faran durant aquesta setmana.
DIMARTS 8 MARÇ
Convocatòria unitària de les dones de Girona. A les 19.30h a la Plaça del Vi de Girona. Concentració i lectura del manifest.
DIMECRES 9 MARÇ
Commemoració del Dia Internacional de la Dona a Figueres. A les 19h. al Cercle Sport de Figueres. Xerrada a càrrex de Maria Mercè Roca, escriptora, i Jordi Feu, sociòleg i pedagog; entrega dels premis M. Rosa Ymbert i concert a càrrec del grup ARA PLA.
Cinefòrum “Extranjeras”. A partir de les 10h. a Seu de CCOO. C/ Blay 1, 5è. Sala d'Executives - Girona. Presentació de la Jornada a càrrec de Yasser Saadoune, responsable d’immigració de la Unió Intercomacal de CCOO de les Comarques Gironines, i Olga Avellaneda, responsable de l’Àrea de Socioeconomia i Igualtat de la Unió Intercomacal de CCOO de les comarques gironines. Organitza: Secretaria de la Dona de CCOO de les comarques gironines.
DIJOUS 10 MARÇ
Presentació de l'informe "Equitat de Gènere i Cooperació al Desenvolupament: Avanços i Reptes del Marc Internacional i del Pla Director 2011-2014 de la Cooperació Catalana." Perquè és fonamental la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de cooperació? S'ha dut a terme aquesta integració en el nou Pla Director de la Cooperació Catalana? A les 19h., a l'Espai de Solidaritat (C. Mestre Francesc Civil, 3 de Girona). Es farà una Taula Rodona per a debatre entorn a la incorporació de la perspectiva de gènere a la cooperació que es fa des de Catalunya: amb Anna Teixidor, Tècnica de sensibilització de l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Humanitària; Núria Terés, Regidora d' Educació i Cooperació de l' Ajuntament de Girona; Pilar Martínez, del Grup de gènere i interculturalitat de la Coordinadora d'Ongs Solidàries; Amanda Alexanian, de la Fundació Indera i Marta Cairó, Representant d' Ajuda en Acció i de la campanya "Mou-te per la Igualtat. És de justícia".Organitza: Campanya Mou-te per la Igualtat, amb la col·laboració de la Coordinadora d'ONG Solidàries.
Conferència "Dona, salut i qualitat de vida". A l'Auditori Viader de la Casa de Cultura (Pl. de l’Hospital, 6) - Girona, a les 19h. A càrrec de Carme Valls, metgessa i política que ha investigat i posat en evidència les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris i vol proporcionar a les dones l'accés a la informació i als recursos per tal de millorar la seva vida. Organitza: Col.lectiu per la Igualtat.
DIVENDRES 11 MARÇ
Presentació del Mapa de la vergonya de les desigualtats de gènere. A les 19h. a la Llibreria Context de Girona. Saps que a Rwanda el parlament està format per més d’un 50% de dones i a França tant sols un 19%? El mapa de la vergonya vol ser una nova eina per conèixer i aprofundir en les desigualtats de gènere a nivell mundial. Organitza: Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries.
Acte de celebració del Dia Internacional de les Dones a Salt. A l’Hotel d’Entitats les Bernardes, carrer Sant Dionís, 42, de Salt, a les 5 de la tarda. L'acte, està organitzat conjuntament amb l'Associació Nous catalans i l'associació Al Mohajiren Al Magareba, amb el suport del Institut Català de les Dones, Departament de Benestar Social i Família, la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària i el Punt Òmnia de Salt. La programació inclou la inauguració de l'exposició fotogràfica de l'evolució de la Dona al Magreb, l’exposició Violència masclista en la parella: desmuntem mites?, la projecció del documental “Camí a la Igualtat”, la representació de l'obra “Ahamama”, musica tradicional i un pica-pica amb degustació d'entremesos de menjar marroquí.
DISSABTE 12 MARÇ
Xerrada-debat dones en lluita. Hi intervindran una treballadora de Clece i l'economista Carme Díaz. Al Centre Cívic Sant Narcís de Girona, a les 19h. Organitza: Plataforma Antipatriarcal. | 1 | perfect | {"ca": 0.948247471183251, "en": 0.006821924253116914, "fr": 0.020230533992001882, "pt": 0.003293342742884027, "es": 0.013643848506233828, "gl": 0.0039990590449306045, "ja": 0.0037638202775817455} | |
naciodigital_ca_20220331_0_561675 | L'autòpsia no ha trobat cap indici de violència al cadàver localitzat aquest dilluns en un tub de desguàs de Platja d'Aro (el Baix Empordà). El cos correspon al d'un home de mitjana edat, que anava vestit amb roba d'hivern. Els forenses es decanten per una mort natural, després de no trobar cap evidència que faci pensar en cap altra causa. Durant l'examen del cadàver, que s'ha fet aquest matí a l'Institut de Medicina Legal de Girona (IMLG), els metges han extret mostres de teixit del cos –els òrgans, ja estaven deteriorats- i també d'ADN per enviar-les a analitzar.
Ara, un cop es tinguin els resultats, els creuaran amb les bases de dades per intentar identificar el cadàver, una tasca difícil. D'entrada, perquè tant a la Policia Local com als Mossos d'Esquadra no els consta cap denúncia de desaparició a la zona. Això obre la hipòtesi que es pogués tractar d'un indigent que es va refugiar a l'interior del tub, que passa per sota la C-31, i que allà hi va morir.
El cos tampoc té tatuatges o marques que en puguin facilitar la identificació. Els forenses n'estudiaran ara la dentadura, per saber si això pot permetre saber-ne la identitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/113726/autopsia-no-troba-indicis-violencia-al-cadaver-platja-aro |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.