id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_6_187442 | O COM SORTIR ENFORTITS DELS PROBLEMES
A L'ERA DE LES XARXES SOCIALS
Xarxes El Guaitador
Ahir a Barcelona vam viure (i protagonitzar) una nova jornada històrica. Un mar de senyeres festives però també reivindicatives amb un únic clam de comunió: INDEPENDÊNCIA!
Quin dubte hi ha que diades com la d'aquest 2012, per sobre de traslladar un missatge podent a Madrid i al món, per sobre de dir inequívocament als polítics que la societat civil està farta i vol l'autodeterminació, ens deixa a l'interior de cadascú de nosaltres un sentiment perdurable: tota aquella gent constituíem un únic poble caminant!
Mar de persones fluïen per tota Barcelona, anessis per on anessis. Era la voluntat desbordada de tot un poble.
Ara, la pilota queda en mans dels polítics però tota aquesta gernació es mantindrà activa per recordar a qui calgui quin és el full de ruta per la independència. No ha d'haver-hi marxa enrere. Som una nació i tenim dret a decidir! | 0.785641 | curate | {"de": 0.03965702036441586, "ca": 0.9603429796355841} | http://www.elguaitador.cat/node?page=108 |
macocu_ca_20230731_9_480258 | Hua Luogeng (en xinès tradicional: 華羅庚; en xinès simplificat: 华罗庚; en pinyin: Huà Luógēng; en Wade-Giles: Hua Lo-keng; 12 de novembre de 1910 – 12 de juny de 1985) va ser un matemàtic xinès nascut a Jintan, Jiangsu. Ell va ser el fundador i pioner de molts camps de la investigació matemàtica. Va escriure més de 200 papers i monografies, moltes de les quals van esdevenir clàssics. Des de la seva sobtada mort mentre feia una conferència a la Universitat de Tòquio, Japó, han sigut nomenats molts programes d'ensenyança secundària de matemàtiques.
Hua Luogeng (en xinès tradicional: 華羅庚; en xinès simplificat: 华罗庚; en pinyin: Huà Luógēng; en Wade-Giles: Hua Lo-keng; 12 de novembre de 1910 – 12 de juny de 1985) va ser un matemàtic xinès nascut a Jintan, Jiangsu. Ell va ser el fundador i pioner de molts camps de la investigació matemàtica. Va escriure més de 200 papers i monografies, moltes de les quals van esdevenir clàssics. Des de la seva sobtada mort mentre feia una conferència a la Universitat de Tòquio, Japó, han sigut nomenats molts programes d'ensenyança secundària de matemàtiques. Hua no va rebre una educació universitària formal. Encara que va rebre diversos doctorats honoris causa, ell mai va obtenir un títol oficial provinent de qualsevol universitat. De fet, la seva educació formal només constava de sis anys de primària i 3 anys d'escola intermèdia. (ca) | 0.609671 | curate | {"ca": 0.9970781592403214, "it": 0.002921840759678597} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_20727 | “ETA està debilitada no per l'acció policial, sinó per manca de suport social” afirma Julen Maradiaga, fundador d'ETA, en una entrevista a Nació Digital Julen Madariaga (Bilbao, 1932) fou un dels fundadors d'ETA l'any 1959. Empresonat durant tres anys (1989-1991) a l'estat francès per col·laboració amb banda armada, abandona ETA i s'incorpora a la vida política amb Herri Batasuna. L'any 2001 se suma a Aralar, que es postula clarament en contra de la violència.Aquest diumenge, ETA va anunciar a través de la BBC i del diari GARA una suspensió de les "accions armades ofensives", i afegia que "si el govern d'Espanya té voluntat, ETA està disposada, avui igual que ahir, per acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic". Com interpreta vostè aquesta comunicació?D'aquest missatge se'n dedueix una gran prudència per part d'ETA en la utilització de la terminologia que convé. Però malgrat les imprecisions del text, hi ha una dada molt rellevant, el cessament del foc real. Però no es parla, per exemple, de l'entrega de les armes, una qüestió que sempre obsessiona els governs. No cal preocupar-se per això, les armes es poden entregar en qualsevol moment. L'important és que cessi l'activitat d'atac. Després ja aniran venint els altres passos.Confia que ETA complirà amb aquest “cessament de les accions” de forma definitiva?Encara no està garantit. En episodis de guerra revolucionària sempre s'exigeixen moltes coses al petit i cap ni una al gran, l'estat que tutela, que en el cas d'Euskadi i Catalunya és l'espanyol i el francès. S'exigeix al petit, en aquest cas una organització clandestina, perquè no es pot defensar adequadament, i en canvi a tothom se li oblida que a qui se li han de demanar més garanties és al gran, l'opressor. [...] L'entrevista segueix (és llarga de collons) aquí-> http://www.naciodigital.cat/noticia/17853/pot/demanar/eta/deixi/matar/canvi/res
A Catalunya no hem matat mai, i no hem demanat res a canvi. Què us penseu els bascos, que sou escollits de Déu per poder torejar-vos les normes mínimes de convivència o què?
Milagros escrigué: A Catalunya no hem matat mai, i no hem demanat res a canvi. Sí que ho heu fet, a Hipercor us vau carregar molta penya innocent i a Vic també. Ja us val.
Crec que t'has colat i molt.
ai! és cert! hehe! havia llegit de pressa i em pensava que era un activista de la banda o un que parlava en nom d'ETA... lo típic vaja.
a mi també m'ha passat | 0.83317 | curate | {"ca": 0.9711459192085737, "fr": 0.018136850783182192, "hu": 0.00741962077493817, "it": 0.001236603462489695, "de": 0.002061005770816158} | |
cawac_ca_20200528_2_181776 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Imatge de l'actuació d'El Sueño de Morfeo (Foto: RTVE)
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La cançó 'Contigo hasta el final', interpretada pel grup El Sueño de Morfeo, ha quedat penúltima a la final del festival d'Eurovisió, que s'ha celebrat aquest dissabte.
L'actuació, que només ha sumat 8 punts, ha estat la segona per la cua quedant en la vuitena posició i confirmant els pronòstics dels darrers dies que auguraven un fracàs espanyol basant-se en els comentaris dels seguidors del festival a Internet i a les xarxes socials.
El Sueño de Morfeo, doncs, malgrat ser un grup musical d'èxit, ha aconseguit el pitjor resultat dels darrers anys des de l'any 1999. En aquella ocasió la cantant Lydia només va sumar un punt.
Dinamarca, amb la cançó Only teardrops, interpretada per la cantant Emmelie de Forest, ha estat la guanyadora de l'edició del 2013 amb un total de 281 vots. L'edició d'enguany del festival s'ha celebrat a la ciutat de Malmö, a Suècia.
ARa que tindrem una educació que ens ensenyarà a mara a Espanya (i per tant no serà adoctrinadora) la cosa canviarà.
2
.
.
#12 JosepPages(Cardedeu , VALLES ORIENTAL . 20/05/2013 - 08:56
Valorar
Una demostració en FETS que la LLengua Castallana no els agrada pas als Europeus no agrada pas a EUROPA . LA MARCA ESPAÑA altra cop molt perjudicada per els mateixos Espanyols Me gusta que los planes salgan bien , com diria el del Equipo-A JA JA
ARa que tindrem una educació que ens ensenyarà a mara a Espanya (i per tant no serà adoctrinadora) la cosa canviarà.
2
.
.
#12 JosepPages(Cardedeu , VALLES ORIENTAL . 20/05/2013 - 08:56
Valorar
Una demostració en FETS que la LLengua Castallana no els agrada pas als Europeus no agrada pas a EUROPA . LA MARCA ESPAÑA altra cop molt perjudicada per els mateixos Espanyols Me gusta que los planes salgan bien , com diria el del Equipo-A JA JA
3
.
.
#11 Carles Romero, Barcelona. 19/05/2013 - 21:02
Valorar
Espanya és un país de perdedors. Espanya és la riota dels europeus. Déu ens ha donat la sort de no ser espanyols.
Oh, quina pena. Segur que si Catalunya hagues participat amb el grup aquell de tres noies que canten ; envas on vas, triumfaria! !
7
.
.
#6 FERRAN, BARCELONA. 19/05/2013 - 17:27
Valorar
I això té cap trascendència; el nivell musical és ínfim. La qual cosa fa que països de gran tradicio musical,com Itàlia, mai es mengin un torrat, mentre que guanyen autèntics avortaments musicals,procedents de l'est d'Europa.
Si tu et dónes per al·ludit, Carlos, molt bé, però no m'hi fiquis. No sóc un ignorant monolingüe que va per Europa fent el ridícul cantant en un idioma del Tercer Món. De fet, em faria vergonya enviar gent amb els diners que ha costat i la crisi que hi ha. Els portuguesos han tingut més dignitat.
#1.2 carlos, bcn. 19/05/2013 - 17:25
Valorar
-16
.
.
eso incluye a nosotros los catalanes paquito
#1.1 Maria Isabel, Bna. 19/05/2013 - 13:07
Valorar
23
.
.
En el Pre-festival, va sortir un sr.(Ibarbia) que deia que Serrat (al seu dia) volia cantar en" catalan, etrusco a algo asi", com desprecien els españols les seves llengues!, no volen cap altra que el castellano.El festival va començar amb un glorios desfile de nacionalisme,cada cantant sa bandereta | 0.591899 | curate | {"ca": 0.8843657817109144, "en": 0.03864306784660767, "es": 0.015634218289085546, "sv": 0.0011799410029498525, "fr": 0.004424778761061947, "it": 0.02566371681415929, "pt": 0.02920353982300885, "ko": 0.0008849557522123894} | http://comunicacio.e-noticies.cat/espanya-penultima-a-eurovisio--75960.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_83129 | El futbolista argentí Leo Messi ha tornat a ser reconegut com a millor jugador del món i ha aconseguit la seva setena Pilota d’Or, un rècord total i absolut, el qual ja era seu, però que ara amplia amb un guardó més. El davanter de Rosario, que actualment milita a les files del París Saint-Germain (PSG), ha estat premiat per la revista France Football per la seva temporada amb el Futbol Club Barcelona, l’equip de la seva vida, i la selecció argentina. Com a blaugrana es va convertir en Pitxitxi i va aixecar una Copa, mentre que amb l’albiceleste va assolir la desitjadíssima Copa Amèrica. Acompanyat de tota la seva família, Messi ha recollit la Pilota d’Or visiblement feliç i emocionat: “És increïble tornar a ser aquí”. Si bé ha recordat el Barça, ha parlat en especial dels èxits de la selecció argentina: “Tenia una espineta clavada i per fi me l’he pogut treure”.
Finalment, ni Robert Lewandowski, ni Karim Benzema, ni Jorginho, ni molt menys Cristiano Ronaldo, que aquest cop ha acabat sisè, li han pogut prendre el trofeu. Si bé no ha estat l’any en què Messi hagi guanyat de forma més clara, els seus èxits tant individuals com col·lectius l’han dut a tocar el seu cel particular per setena vegada. Benzema o Lewandowski han pogut arribar a tenir un rendiment fins i tot superior de forma individual, però els seus equips no han assolit els objectius esperats, sobretot pel que fa a la selecció francesa en el primer cas i en el Bayern de Munic a la Champions en el segon. Això sí, Lewandowski ha marxat de París amb el premi a millor golejador del món.
D’altra banda, més enllà dels premis a Pedri González i Alèxia Putellas, cal destacar altres premis. Gianluigi Donnarumma ha estat seleccionat com a millor porter del món, mentre que el Chelsea, guanyador de la Champions masculina i finalista de la femenina, ha estat escollit com a millor club del món. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monesport.cat/barca/leo-messi-setena-pilota-or-llegenda-216964/ |
macocu_ca_20230731_0_206085 | ESCOLA DE NADAL 2018
Matrícula oberta
Descripció
Dates:
Matrícula:
Data de matrícula: Oberta des del 16 de desembre (fins a esgotar places)
Documentació:
Fotografia carnet* | 0 | curate | {"en": 0.15757575757575756, "es": 0.15757575757575756, "ca": 0.5757575757575758, "pt": 0.10909090909090909} | |
naciodigital_ca_20220331_0_30229 | Les dues ovelles del Molí Petit de l'any 2009. Foto: CEA Alt Ter
La nit de divendres 21 a dissabte 22 un o diversos lladregots van entrar amb un vehicle a la finca del Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses per endur-se les dues ovelles que hi havia en un recinte tancat. El Centre d'Educació Ambiental (CEA) Alt Ter, entitat que gestiona l'ecomuseu, utilitzava des de feia tres anys -de maig a setembre- ovelles tant per netejar la finca com per les activitats amb la mainada.
Enguany tot just feia dues setmanes que un pastor ripollès, en Miquel Casas, els hi havia cedit un parell de caps de bestiar. Tal i com explica el responsable del Molí Petit, Xavi Barchero, “és sospitós que el primer any que tenim ovelles fèrtils ens les hagin robat”. I és que habitualment tenien exemplars d'edat avançada. Per Barchero, “es tracta d'un cop fort” tant pel CEA Alt Ter com pel pastor que gratuïtament els cedia les ovelles. “A més, és d'una explotació de Sant Pere de Torelló d'una persona jove i que promou la recuperació de la raça autòctona i que prioritza el benestar animal i el medi ambient” es lamenta.
Tant el CEA Alt Ter com el mateix pastor han presentat denúncia als Mossos d'Esquadra. Segons sembla, en una explotació propera al Molí Petit és habitual que es robin xais. “Ara bé, a tothom ha sorprès que s'emportessin ovelles” explica Barchero. En tot cas, el succés de la matinada de divendres a dissabte farà que els responsables del CEA Alt Ter es replantegin el fet de tenir bestiar “malgrat la seva indiscutible finalitat educativa i de gestió ambiental”.
Es roben ovelles a Sant Joan de les Abadesses
Miquel Casas · Pastor
El passat divendres 21 a la nit uns lladres van robar dos ovelles joves que hi havia en un tancat de l'ecomoseu del Molí Petit a Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d'ovelles procedents d' un ramat petit que portem dos socis joves i que havíem acordat cedir les ovelles temporalment a l'equip de CEA Alt Ter amb finalitats pedagògiques.
Com a pastor i propietari de les ovelles manifesto la meva indignació i ràbia per aquest robatori que perjudica uns joves que intentem tirar endavant un projecte de ramaderia ovina ecològica tot preservant l'ofici de pastor amb dignitat i la raça d'ovella ripollesa a les nostres muntanyes. Si algú de Sant Joan hagués vist alguna cosa sospitosa que pugui estar relacionada amb aquests fets, estarem molt agraïts de que ho faci saber per almenys poder enxampar els lladres. | 1 | perfect | {"ca": 0.9629934210526315, "eo": 0.0069901315789473685, "fr": 0.030016447368421052} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/11457/roben-dues-ovelles-cea-alt-ter-sant-joan |
mc4_ca_20230418_16_343634 | pols de cautxú sòlid anell de goma roda sòlid roda de mà carro
anell de goma roda pols de cautxú sòlid roda sòlid Mà carro 1.Heavy vora metàl·lica deure roda de cautxú sòlid 10 × 2 2. A generador, maquinària, carros, compressor d'aire, volanderes Name rodes de goma sòlid Mida 10 * 2,75 Línia model o com la seva petició Hub longitud com el seu requisit Bore compressors d'aire d'ús 12.7 / 16 / 20mm, carros de jardí, carretons roda d'aplicació de producte Adequat per a tot tipus de petits carros comercials i carretó. productes relacionats fotografies ...
Anterior: molts patrons Mà carro cautxú sòlid roda pols
Pròxim: cinc capes prestatge del magatzem boltess | 0.79927 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.qdmiracleshelf.com/ca/solid-wheel-hand-trolley-solid-rubber-powder-wheel-rubber-ring.html |
mc4_ca_20230418_2_709079 | El pas del ‘drone’ al dron: un exemple d’integració (Albert Pla Nualart)
El pas del ‘drone’ al dron: un exemple d’integració
Drone (pronunciat droun, amb la o que pot ser vocal neutra) és, en anglès, el verb que descriu el brogit greu i monòton que fan alguns insectes quan volen. Com a nom significa abellot (i algú que viu de l’esforç dels altres). I també, d’uns anys ençà, aeronau no tripulada i sovint teledirigida. És en aquest sentit que el català i moltes altres llengües l’han manllevat.
Perquè un estrangerisme s’integri a la llengua (sovint no ho fa) cal un procés d’adaptació. D’entrada fonètic -diem dròn (amb r catalana)- i, en la mesura que es percep que el terme és i serà necessari, com és el cas, també gràfic: passem de la cursiva a la rodona.
Mentre s’escriu en cursiva, no passa res si no es pronuncia com es llegiria en català. Però, quan passem a la rodona, sembla més normalitzador -menys excepcional- que l’escriptura s’avingui amb la pronúncia. Escriure’l en rodona el fa català i, si és català, esperem que es comporti com qualsevol paraula catalana i no resulti ortogràficament anòmal.
El català tendeix més a adaptar ortogràficament els estrangerismes que algunes llengües veïnes. Quan Fabra decideix escriure futbol o esport (i no football i sport, com el francès o l’italià) inaugura una tradició -més paral·lela a la del castellà o el portuguès- que fa que avui escriguem, per exemple, bodi, estrès, escúter, fúting, bàsquet, magazín, xip o xou.
Tendeix vol dir que no ho fa sempre. Escrivim, per exemple, blues, boom, croissant, rock, whisky o zoom. En tot cas, els estrangerismes que, tot i no estar adaptats ortogràficament, són prou comuns per escriure’ls en rodona (és el cas de tots els d’aquest paràgraf) són més l’excepció que la norma.
Tenint això al cap i constatant que el drone és aquí per quedar-s’hi, l’ARA (entre altres grans mitjans) ha decidit adaptar-lo ortogràficament i escriure’l en rodona. Escriure dron i drons. És un pas que, per ara, el Termcat no ha fet però que segurament farà aviat. | 0.835159 | curate | {"ca": 0.9491358024691358, "pt": 0.017777777777777778, "it": 0.03308641975308642} | https://llegim.ara.cat/del-drone-dron-exemple-dintegracio_0_1370862953.html |
macocu_ca_20230731_7_116928 | Els Grups de Treball del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona posen en comú la feina realitzada al 2013
14/12/2013
Membres dels Grups de Treball
Com manifesta Joaquim Nolla, president del COFT, “l’objectiu és que tots els GdT tinguin l’oportunitat de poder exposar la feina feta al llarg del 2013 i compartir-ho amb la resta de companys, tant si formen part o no dels GdT”.
Com exposa Nolla, “els Grups de Treball són un dels actius més importants, potser el més important per al nostre col·legi. Realitzen un treball molt valuós tant pel que ens aporta com a professionals, tot el material queda a disposició del col·lectiu i per tant el podem utilitzar sigui quin sigui el nostre àmbit professional d’actuació, com pel que ens aporta com exemple de generositat, treballant de manera desinteressada per a la professió”.
Els GdT 2013
Aquesta iniciativa, que es va dur a terme per vuitè any consecutiu, té diversos objectius: trencar l’aïllament del farmacèutic en el seu lloc de treball, facilitar la formació continuada, fomentar la bona pràctica farmacèutica i potenciar la imatge del farmacèutic com un agent de salut. Els GdT s’encarreguen d’elaborar documents de consens d’actuació professional i de propietat intel·lectual del COFT, a més de crear una cartera de xerrades sobre educació sanitària per tal d’oferir-les a la societat o per cobrir la demanda existent.
Durant l’acte, es va informar a tots els assistents sobre les activitats i resultats de sis dels GdT amb els que compta el COFT actualment: Nutrició a l’escola, Educació Sanitària en Gent Gran, Comunicació farmacèutic/pacient i Cessació tabàquica, Atenció Farmacèutica a pacients amb Hepatits C crònica amb triple teràpia i Conciliació medicació crònica a l’hospital.
Com a cloenda de la Jornada es pronuncià la conferència “Autocuidado y felicidad. Ser optimista allarga la vida?”, a càrrec de la Dra. María Inés López-Ibor, Doctora en Psiquiatria i autora del llibre “Drogas Fuera” (temas de Hoy 2007).
Nombre * | 0.854597 | curate | {"ca": 0.933871781928319, "it": 0.005047955577990914, "en": 0.006057546693589096, "es": 0.05098435133770823, "fr": 0.004038364462392731} | |
mc4_ca_20230418_2_43088 | Gran partit de Bernat Bonamusa que ha fet 8 gols
L'equip barceloní ha dominat durant quasi tota la primera part, però amb marges molt estrets, amb els dos equips trobant solucions per superar les defenses contràries amb certa facilitat. Però en el tram final s'ha entonat la defensa local i Quico Sola ha començat a treure pilotes i això ha permès el Joventut córrer al contraatac i arribar al descans amb dos gols d'avantatge (15-13).
A la represa l'equip local ha fet una sortida magnífica i s'ha posat cinc gols amunt (19-14). I ja ha tingut el control del partit durant tota la segona part, amb una gran defensa 6:0 i ara amb Felenbok aturant molt i en atac amb una gran primera línia, capitenajada per un Bernat Bonamusa motivadíssim, que ha estat el màxim golejador amb 8 gols, i connectant bé amb la segona línia.
I així s'ha entrat en els cinc minuts finals amb quatre gols amunt (28-24), una diferència que semblava suficient per emportar-se els dos punts. Però aleshores l'equip visitant ha equilibrat el partit a falta de mig minut per acabar el partit, aprofitant dues exclusions de l'equip local i una mica de precipitació mataronina jugant en inferioritat. Jordi Fernàndez encara ha demanat temps mort, però no hi ha hagut sort en la darrera acció.
JOVENTUT HANDBOL MATARÓ 28-28 SANT MARTÍ ADRIANENC
JH MATARÓ: Quico Sola i Julian Felenbok porters; Manel Núñez (3), Oriol Prat (2), Bernat Bonamusa (8), Bernat Muñoz (3), Dani Aguilera (3), Jan Bonamusa (3), Oriol Vaqué (2), Berenguer Chiva (1), Jaume Pujol (3), Eric Zambrano, Sergi Fuster.
PARCIALS CADA 5': 1-2, 4-4, 6-7, 8-9, 11-12, 15-13 descans; 18-14, 19-18, 22-21, 25-22, 28-24, 28-28. | 0.768765 | curate | {"ca": 0.7619914996964178, "en": 0.23800850030358228} | http://totmataro.cat/esports/handbol/item/41353-el-joventut-handbol-mataro-fa-un-gran-partit-que-s-espatlla-una-mica-al-final |
macocu_ca_20230731_3_429847 | El dissabte 14 d'agost, torna la Caravana Nesquik.
A la platja Picòrdia, hi haurà moltes activitats. L'horari serà d'11:30 hores fins les 19:00 hores. Les activitats que es realitzaran seran les següents: castells inflables, tallers d'estels, recorregut de l'aventura, regals de FOX KIDS... | 0.654025 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_500623 | Una final de poder a poder: Ferrer, Javi i Carlos guanyen el VII Trofeu Vila de Benissa (60-55) | 0.624498 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_401194 | Telefònica-Movistar: La vaga indefinida i l’ocupació del MWC, construint poder popular - Created by pep valenzuela - In category: Veus / Opinions - Tagged with: ocupació, poder popular, Telefònica-Movistar, vaga indefinida - malarrassa - El periòdic independent i de distribució gratuïta de Terrassa
You are here: Home / Veus / Opinions / Telefònica-Movistar: La vaga indefinida i l’ocupació del MWC, construint poder popular
Telefònica-Movistar: La vaga indefinida i l’ocupació del MWC, construint poder popular
Fa més de 50 dies que vam començar la vaga; és a dir, que vam posar en suspensió el nostre intercanvi entre treball i salari. Un intercanvi que sempre és desigual, però que en el nostr cas ja estava a punt de deixar de ser intercanvi, perquè entregàvem tot el nostre treball a Movistar, però a canvi ja no rebíem pràcticament res.
Ocupació de la seu de Telefònica, Mobile Woirld Center, a Barcelona. Foto: TeleAfonica
Però que ningú s’equivoqui. Des d’aquell moment no hem deixat de treballar ni un sol minut. Des de l’organització de piquets a la difusió del conflicte mitjançant tots els mitjans al nostre abast, el disseny gràfic de la campanya, les manifestacions, concentracions, caixa de resistència… l’activitat és frenètica. Intentar guanyar un conflicte laboral a una multinacional com Telefònica no és tasca fàcil.
Telefònica té tots els poder fàctics a la seva disposició, els mitjans de comunicació, la policia, el poder econòmic. Amb tots aquests poder Telefònica aconsegueix imposar una definició de la realitat. Insisteix una i altra vegada en què nosaltres no som treballadors seus, i que per això no pot fer res per millorar les nostres lamentables condicions laborals. Però allò que veiem és que aquesta definició de la realitat xoca de nassos contra el sentit comú. És evident per a tothom que som treballadores i treballadors de Telefònica contractats per altres empreses gràcies a les malifetes legals que només afavoreixen els directius de les empreses. Potser és pel pes que aquesta evidència té el motiu pel qual fa 6 dies que estem ocupant la tenda més emblemàtica de Telefònica a Barcelona, seu a més del Mobile World Center.
Sí, som treballadores de Telefònica, i Telefònica sí que té la capacitat i la responsabilitat de millorar les nostres lamentables condicions laborals. No ho diem només nosaltres, ho diuen totes les personalitats politiques que han signat el “Compromís de les Escales”, ho diuen els centenars d’entitats que han signat el manifesta de solidaritat a Barcelona, ho dien les milers de persones que han omplert les caixes de resistència, les que ens han ajudat a les xarxes per visualitzar aquest conflicte, les que ens ajuden cada dia amb el seu treball i la seva creativitat per a que aquesta vaga vagi agafant cada dia noves dimensions, dimensions que ni tan sols podíem imaginar abans. No acabaríem. Aquesta mobilització que va començar com a una vaga indefinida es transforma cada dia amb el treball de milers de persones.
La vida a la tenda transcorre d’una manera sorprenentment normal. El Mobile World Center s’ha convertit en una assemblea permanent en la qual a més de treball en l’organització i el manteniment de la vaga i l’ocupació riem, juguem, creem, pensem…
No sabem si guanyarem avui o més endavant, però el que sí sabem és que guanyarem. Amb aquesta vaga estem construint poder popular, estem aprenent a organitzar-nos millor, detectant errors i planejant com superar-los, creant aliances tant dintre del col·lectiu de tècniques i tècnics a tot l’Estat espanyol, com amb altres col·lectius en els diferents territoris. Telefònica ha tornat a oferir intermediar en el conflicte si sortim del Mobile World Center, però ara ja no marxarem sense garanties.
TeleAfonica. blogspot | 0.846869 | curate | {"ca": 0.9865879828326181, "de": 0.0045600858369098714, "es": 0.0034871244635193135, "pt": 0.003218884120171674, "en": 0.002145922746781116} | https://malarrassa.cat/veus-opinions/telefonica-movistar-la-vaga-indefinida-i-locupacio-del-mwc-construint-poder-popular/ |
macocu_ca_20230731_4_231737 | Etnografia àrees de joc
A partir d’aquesta observació, s’han determinat els aspectes comuns de les difersnts àrees per arribar a unes conclusions que puguin servir per orientar el disseny o remodelació no només d’aquestes àrees observades, sinó de totes les àrees de joc de la ciutat.
Arxius vinculats
Projecte relacionats
Programa relacionat | 0.700568 | curate | {"ca": 0.8964497041420119, "sv": 0.047337278106508875, "es": 0.05621301775147929} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_132851 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
L’oferta d’activitats durant la setmana van adreçar-se a tot tipus de públic, d’escolars a adults. Ajuntament de Cubelles
La Setmana del consum responsable va cloure enguany a Cubelles el passat diumenge 1 de desembre amb un taller per aprendre a fer sabó casolà a partir d’oli reciclat. L’activitat, que va tenir molt bona acceptació, va tenir lloc als antics safareigs municipals. Precisament antigues usuàries d’aquest equipament recentment rehabilitat van ensenyar a la setantena de participants quin és el procés d’elaboració del sabó casolà i es van endur un punt de llibre amb la recepta i una mostra de sabó. L’acceptació de l’activitat va ser tan gran entre el públic que des de la regidoria de Turisme, comerç i fires es planteja fer nous tallers similars al llarg del proper any.
L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) va programar diverses activitats d’informació i sensibilització dins la Setmana del consum responsable entre el 26 de novembre i l’1 de desembre sempre amb l’objectiu final d’adreçar-se a diferents públics per conscienciar del consum responsable i de l’impacte a l’entorn.
Durant la setmana lectiva les activitats es van concentrar en les escoles del municipi oferint tallers als cursos de P5, 3r i 6è de primària inclosos al catàleg d’activitats de la Diputació de Barcelona on va fer-se pedagogia de la responsabilitat i dels drets i deures dels consumidors., com els tallers ‘El forat al moneder’ i ‘La joguina no juga’.
Aprofitant el mercat setmanal dels divendres, el 30 de novembre va tenir lloc l’acció ‘Posa’t al dia’. Una novetat de la Diputació de Barcelona que va provar-se a Cubelles on un grup d’actors van obrir una parada i de forma dinàmica i divertida van escenificar situacions quotidianes entre un centenar de consumidors i venedors.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.858234 | curate | {"es": 0.013583138173302109, "ca": 0.97096018735363, "en": 0.010772833723653397, "fr": 0.00468384074941452} | : /economia/doc/80591/cubelles-sensibilitza-la-ciutadania-per-un-consum-responsable.html |
cawac_ca_20200528_1_190669 | e-zine nº 54
T'informem que les dades que ens facilitis seran utilitzades per ExploraTgn.cat amb l'única finalitat de possibilitar l'enviament de la teva invitació.
Imprimir
L'espectacle: Nadal al Teatre Magatzem de Tarragona
Animació i espectacles
Com anar-hi: Des de A
Adreça:
Tarragona, Tarragonès
Adreça:
Teatre Magatzem, C / Reding 14a
Telèfon:
977 211 148
Edat recomanada:
De 4 a 12 anys
Què trobareu:
Què passaria si el Tió, els Reis Mags o el Pare Noel fessin vaga perquè no se senten prou valorats? Qui ens portaria els regals? La Margarida, una nena de 6 anys, no es dóna per vençuda i inicia una aventura a “Nadals i Nadales” per convèncer a tots els éssers màgics que fan del Nadal un dia especial que no poden perdre la il•lusió.
Al “Cabaret de les Bèsties”, en canvi, els protagonistes són uns altres. Davant nostre apareixerà el Flautista de Hamelin que, amb la seva flauta, hipnotitza als nens, i el Gall Presumit, que té enamorades a totes les gallines del corral amb la seva veu.
Faules, contes i nadales per gaudir del millor teatre en família aquest Nadal!
Horaris:
Del 28 al 30 de desembre de 2009 i 4 de gener de 2010 a les 19:00.
Preu:
5€
Més informació:
Cabaret de les Bèsties: Dilluns 28 i dimarts 29 de desembre a les 19:00.
Nadals i Nadales: dimecres 30 de desembre i dilluns 4 de gener a les 19:00. | 0.721843 | curate | {"pt": 0.02617397998460354, "ca": 0.9337952270977675, "en": 0.006158583525789068, "id": 0.02386451116243264, "fr": 0.010007698229407237} | http://www.exploratgn.cat/ca/ezine/spectacle/nadal-al-teatre-magatzem-de-tarragona |
macocu_ca_20230731_9_591317 | Ferran Bel: ‘El PDeCAT, Junts i ERC ens haurem de trobar, fins i tot no fent govern’
El secretari d’organització del PDeCAT, Ferran Bel, creu que arribar a un acord amb Junts no serà més complicat si abans de les eleccions no hi ha una entesa entre les dos formacions polítiques. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el diputat tortosí ha donat per fet que ara l’encaix entre el Partit Demòcrata i el nou partit de Puigdemont no serà possible. Però ha dit que, una vegada celebrades les eleccions, els partits independentistes han d’intentar mantenir uns acords i entendre’s, bé per governar o bé per posar en comú “reptes de país”. “Més desencontres que hi ha hagut entre ERC i el grup parlamentari de Junts durant esta legislatura són difícils de trobar en molts de govern de coalició. Això inhabilita que es puga produir una entesa després de les eleccions entre JxCat, el Partit Demòcrata i ERC? Jo crec que no, perquè ens equivocaríem tots plegats”, ha manifestat. “No estic dient que s’hagi de produir, però fins i tot no fent govern, segur que tenin reptes de país en els quals el PDeCAT i Junts, si no anem de forma conjunta, i ERC, ens haurem de trobar. Com ens haurem de trobar en alguns temes puntuals amb la CUP, amb el PSC o amb qualsevol altre de les formacions polítiques que siguen mínimament democràtiques i tinguen representació parlamentària”, ha argumentat el diputat.
De fet, Bel ha donat poques opcions a un possible acord electoral entre Junts i el PDeCAT, ja siga presentant-se conjuntament com una coalició o bé integrant independents a les llistes de Puigdemont, com ha proposat Artur Mas. “Encara hi ha un bri d’esperança. No d’esperança, sinó de possibilitat que es puga produir, i com que estic a les negociacions no em pronunciaré”, ha matisat. “Però dissortadament tot això són etapes que s’han anat cremant, i són propostes que nosaltres hem anat posant damunt de la taula. Per tant, no vull enganyar a ningú més. Les possibilitats d’avui són menys que les d’ahir i menys que les de fa una setmana, tres mesos...”, ha afegit Bel, que també ha deixat clar que ja han començat a preparar les eleccions al marge del partit de Puigdemont: “Això fa que el PDeCAT, igual que està fent la nova formació política de Junts, independentment de què poguéssem arribar a un acord, tinguem activada la nostra maquinària a efectes de fer front a unes eleccions que seran imminents. Seran al desembre, al gener o al febrer, però no seran més enllà”, ha valorat.
A més, Bel també ha tornat a deixar clara la seua aposta per la celebració immediata d’eleccions al Parlament. I més encara, davant de la situació anormal i de paràlisi que afectarà el govern amb la possible inhabilitació del president Quim Torra, en el context de crisi econòmica i social per la pandèmia del coronavirus. “Tot el govern i tots els consellers entraran en una situació de semiparàlisi, perquè legalment és així i perquè tothom estarà mirant-se de reüll per unes properes eleccions i la campanya electoral”, ha pronosticat. Finalment, l’exalcalde de Tortosa ha recordat que el pressupost de la Generalitat per al 2021 “no l’està fent ningú, perquè tothom sap que este govern no hi serà”. “Si retardem les eleccions, hauran de constituir el nou govern i estic veient que serà difícil que hi hagin uns pressupostos per a l’any vinent. Si jo sóc molt crític reclamant uns pressupostos a Madrid, també he de ser crític reclamant uns pressupostos a Catalunya, el meu país”, ha sentenciat Bel. | 0.883142 | curate | {"ca": 0.9904651834729847, "br": 0.009534816527015313} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_311705 | Menú
MADRID, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha votat "a favor" de renovar l'autorització d'explotació de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) encara que amb "nombroses condicions", segons ha pogut conèixer Europa Press a través de fonts coneixedores de la decisió presa en el ple d'aquest dimecres.
En tot cas, la decisió definitiva correspon al Govern, pel qual l'informe del regulador atòmic és preceptiu i vinculant en cas de ser negatiu però no vinculant en cas de ser favorable.
Així, l'organisme regulador ha convocat una roda de premsa aquest dimecres a la tarda per explicar la "decisió" i el dictamen tècnic sobre la sol·licitud de renovació d'autorització d'explotació de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), presentada el 2014 per Nuclenor, el seu titular, al Ministeri d'Indústria, Energia i Agenda Digital.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.620125 | curate | {"es": 0.21957534955981356, "sv": 0.007767995857068877, "ca": 0.7519419989642672, "en": 0.020714655618850338} | : /gent/noticia-csn-favorable-renovacio-central-nuclear-garona-20170208131548.html |
mc4_ca_20230418_6_693105 | PREMIATS PER DISSENYAR MASCOTES… i 2 – vedrunavall.cat
PREMIATS PER DISSENYAR MASCOTES… i 2
06/26/2009 Posted by Ismael PeralvarezNotícies
Els tres alumnes de 2n d´ESO de la nostra escola, que havien guanyat la totalitat de premis per la creació de diferents mascotes, la Laura Forcada, en Guillem Ruíz i la Queral Bàscones, van tornar a ser premiats a les finals de Catalunya (amb un 1r, 2n i 5a posició!). Aquests dibuixos van ser treballats a les classes d´Educació Visual i Plàstica amb el professor Jordi Coll.
Aquí teniu unes imatges de l´entrega de premis i dels tres artistes.
Per augmentar la fotografia, cliqueu a sobre d´ella. | 0.705562 | curate | {"pt": 0.08557844690966719, "en": 0.12995245641838352, "ca": 0.7844690966719493} | https://vedrunavall.cat/premiats-per-dissenyar-mascotes-i-2/ |
macocu_ca_20230731_9_608576 | FESTA JOVE DE L'ESPORT https://www.cornella.cat/ca/viure-a-cornella/cornella-humana/esport/noticies/festa-jove-de-lesport-1 https://www.cornella.cat/ca/viure-a-cornella/corne/festa-jove-de-lesport-1/@@download/image/Cartell FJE - 3JUN.png
FESTA JOVE DE L'ESPORT
dimarts 17 maig 2022
Després de l'èxit de la passada Festa Jove de l'Esport, repetirem una tarda plena d'activitats esportives per a joves de 12 a 21 anys, on es podrà participar lliurement i sense inscripció prèvia.
Divendres 3 de juny, de 17h a 20h a la Plaça Europa, podràs jugar a VOLEI, 3X3 DE BÀSQUET, TENNIS TAULA i FUTBOL BOMBOLLA. A més, les activitats estaran amenitzades pel DJ GENÈ CUEE. | 0.472941 | curate | {"en": 0.3628048780487805, "es": 0.03353658536585366, "ca": 0.6036585365853658} | |
macocu_ca_20230731_5_15913 | Joves d’Esquerra Verda convoca la seva 13a Assemblea Nacional
El Consell Nacional també va valorar la situació política després de les eleccions generals, la constitució del Congrés dels Diputats i el Senat i la investidura de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, a més d’aprovar una resolució en contra del nou Pla Hidrològic Nacional i mostrar el seu suport a la convocatòria de manifestació del proper 7 de febrer a Amposta.
Finalment, a més d’aprovar el balanç econòmic del 2015 i el pressupost del 2016, que es faran públics a la web en el transcurs d’aquesta setmana, es va acordar que la Trobada d’Estiu Miguel Núñez, que l’organització realitza cada any, tindrà lloc el cap de setmana del 9 i 10 de juliol a la masia de Can Sans (Viladasens). | 0.809892 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_218147 | FC Barcelona
BARÇA ESCOLACAMP FUTSAL(del 6 al 11/07)* Mitja pensió *375 €
Ciutat esportiva Joan Gamper
FC Barcelona
BARÇA ESCOLACAMP FUTSAL(del 5 al 11/07)* Amb allotjament *630 €
Ciutat esportiva Joan Gamper | 0.386234 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/microsites/campus-esports/campus-futsal |
racoforumsanon_ca_20220809_3_582458 | GeoGuessr. Veient un radi de 200m de la zona de GoogleMaps que et surt has d'indicar al mapa de la dreta on creus que es troba, com més a prop, més punts. No totes les ruïnes gregues són pel Peloponès, Austràlia i l'oest americà no són de gaire bon distingir i que hi hagi cartells en japonès no vol dir que no sigui d'una illa a fer la mà... és una viciada i es coneix molt de món a bon preu
Quin vici... | 0.740941 | curate | {"en": 0.024875621890547265, "ca": 0.945273631840796, "la": 0.029850746268656716} | |
mc4_ca_20230418_3_767490 | albert diez | AEB
More from: albert diez
L’Alternativa d’Esquerres per Badia present en aquestes jornades de formació i intercanvi d’experiències entre candidatures de l’esquerra alternativa convocades per les CUP. Diversos membres de l’organització alternativa badienca han participat activament d’aquestes jornades. Tècniques, recursos i enfocs per a l’anàlisi de la realitat, tàctica i estratègia, experiències de govern, campanyes electorals, política al carrer i a la institució, remunicipalització, reactivació econòmica, lluita […]
Ressaca de la vaga general. Parlo amb companyes i companys que van ser perseguits i agredits per la policia i que no reconeixen la situació que van viure en aquella que expliquen els mitjans. És recurrents. Llegeixo el diari. Fa uns mesos que em vaig quedar de nou orfe d’opinadors afins al quiosc i vaig provant diaris. | 0.750394 | curate | {"es": 0.05176470588235294, "en": 0.02588235294117647, "ca": 0.9223529411764706} | http://aebadia.org/tag/albert-diez/ |
cawac_ca_20200528_12_14118 | Primera revista clandestina impresa en català Llibre que inclou, relligats, els exemplars del nº 1 al nº 20. D´aquestes revistes es va fer un titatge de 100 exemplars en paper de fil Guarro de cada una d´elles. Exemplars amb el nº 3 A la sobrecoberta, empremta de la mà de Joan Mirò, al dors dibuix del mateix artista.
Primera revista clandestina impresa en català Llibre que inclou, relligats, els exemplars del nº 1 al nº 20. D´aquestes revistes es va fer un titatge de 100 exemplars en paper de fil Guarro de cada una d´elles. Exemplars amb el nº1 A la sobrecoberta, empremta de la mà de Joan Mirò, al dors dibuix del mateix artista. A l´interior, 2 fulls manuscrits de Josep Palau i Fabre. Copia del text de Josep Palau i Fabre que figura en la sobrecoberta de l´edició facsimil d´aquesta revista.
Primera revista clandestina impresa en català Llibre que inclou, relligats, els exemplars del nº 1 al nº 20. D´aquestes revistes es va fer un titatge de 100 exemplars en paper de fil Guarro de cada una d´elles. Exemplars amb el nº5 A la sobrecoberta, empremta de la mà de Joan Mirò, al dors dibuix del mateix artista. A l´interior, 2 fulls manuscrits de Josep Palau i Fabre. Copia del text de Josep Palau i Fabre que figura en la sobrecoberta de l´edició facsimil d´aquesta revista.
Exemplars
Barcode
Call number
Media type
Location
Section
Estat
8968
LUJ
Llibre
Compacte
M 04.01 Literatura Catalana
Exclòs de préstec
page /2
Fons bibliogràfic i documental
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. Aquest fons integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. l uns 15.000 volums dedicats sobretot a les arts plàstiques, especialment a la pintura, i també assaigs, llibres dedicats, obres de referència, primeres edicions, edicions especials, biografies, memòries i epistolaris d'artistes i escriptors del segle XX. Alhora, també reuneix part de la bibliografia literària generada pel mateix Palau en diferents edicions. Hom hi pot trobar des de catàlegs de galeristes fins a col·leccions de revistes d'art i disseny (fons Palau Oller). També integra volums de literatura, sobretot catalana i francesa, amb especial dedicació a la poesia i al teatre, a més de llibres d'història, filosofia i psicologia. A la Fundació també es conserven documents diversos relacionats amb figures literàries, en una tasca col·leccionista que relaciona la peça amb diferents avatars de la vida de Palau. La tipologia de documents -alguns dels estan exposats- inclou dedicatòries, primeres edicions, targetes, fotografies, dibuixos... tant de noms de la literatura catalana (Foix, Carner, Verdaguer, d'Ors) com d'altres artistes amb renom internacional (Picasso, Artaud o Lorca). El fons documental de l'Arxiu Palau i Fabre, integrat per manuscrits originals i correspondència i documentació diversa (literària i picassiana), també es pot consultar prèvia concertació de visita. Igualment, es poden trametre consultes via mail.
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons bibliogràfic de Josep Palau i Fabre, integrat per uns 15.000 llibres sobre literatura, història, teatre i art, amb especial atenció a l'univers picassià. Alhora, acull l'Arxiu personal que guarda la correspondència, manuscrits i documents diversos. Arxiu i Biblioteca són oberts al públic amb prèvia concertació de visita. | 0.639861 | curate | {"ca": 0.9620740740740741, "en": 0.01274074074074074, "nl": 0.0008888888888888889, "es": 0.022222222222222223, "fa": 0.002074074074074074} | http://biblioteca.fundaciopalau.cat/index.php/index.php?lvl=publisher_see&id=106 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_538657 | Com que estem farts de barallar-nos entre nosaltres per si els catalans formem una nació, els valencians i els illencs una altra distinta, i també de vore gent que això i allò és una nació o no, propose que cadascú done la seua definició de nació i que, a partir d'això, justifique si es habitants dels Països Catalans formen una nació o diverses, i que també ho aplique a altres pobles que considere que no estan reconeguts com a nació o que considere que es reconeixen com dues o més nacions, quan en realitat només hauria de ser-ne una, o cap.
IEC:1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2 f. [PO] Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. Els valencians o València som nació? Sí. Per què? Tenim organització política, tenim Comunitat , tenim identitat col·lectiva singular, i característiques culturals compartides, també lingüístiques i jurídiques més específicament. Oficis i costums, cultura del foc, festes xurres, festa i cultura cristiana i també mora. Tenim valencià i xapurreau. Tenim el dret civil valencià i l'antic fur, tenim Nomdedéu... i moltes coses més Definició de la casa: Què és una nació? Un conjunt de gent que vol organitzar-se sota unes formes jurídiques pròpies i compartir uns trets propis. | 0.861027 | curate | {"ca": 0.9978525411596277, "es": 0.0021474588403722263} | |
macocu_ca_20230731_6_76889 | Ferran Bel assegura que el monument 's'ha de transformar', però no especifica quan
Ni les reiterades demandes polítiques ni les més de 2.000 signatures demanant la retirada del moment franquista més gran de Catalunya; res sembla que hagi de fer canviar d'opinió Ferran Bel, l'alcalde de Tortosa (CiU), de manera que al ple del proper 8 de novembre la federació nacionalista votarà contra la moció per eliminar el memorial franquista. A més els impulsors de la moció, la comissió per la retirada del Casal Panxampla, veuen difícil que desaparegui la construcció franquista a mig termini: 'Bel insisteix que la retirada del monument no és prioritària ara mateix, i que té la percepció que a Tortosa no hi ha demanda ciutadana'.
Comparteix
Segons recull El Punt, Bel s'ha mostrat partidari de transformar el monument, però 'no ha dit com ni quan'. La comissió que promou la retirada també demana que al mateix ple s'aprovi el canvi de nom de l’institut i plaça Joaquin Bau, dirigent franquista, i el canvi de nom del barri 13 de gener, el dia d’entrada de les tropes franquistes a Tortosa. Aquesta moció es debatrà al ple municipal del 8 de novembre i previsiblement comptarà amb el suport d'ERC i el PSC, que ja han impulsat mocions similars. Les plaques commemoratives, retirades el 2008 Els moviments per acabar amb el gegantí monument franquista de Tortosa no són nous, i anteriorment ja havien existit mobilitzacions que només havien aconseguit retirar les plaques commemoratives del document, així com d'altres símbols menors.
COMENTARIS
#13 No, si jo el tiraria a terra aquest monument, i un altre que hi ha al parc central (i del que ningú parla), jo canviaria el nom d'aquell barri i bastantes més coses. Jo només explicava perquè molta gent de per ací no vol canviar aquests símbols: no és que siguin feixistes, només miren els seus interessos i defensen un aspecte identitari que, a més, és bastant recent: va néixer a l'empar d'un personatge bastant sinistre, cacic indiscutible de la zona de Tortosa a l'època franqui... Llegir més
Ah, jo votare a SCI pero no em venc l'anima. Els politics, tots, han de magnificar les coses i han de fer campanya, tots en fan coses ancertades o no, i tots parlan, es part de la seva feina. Ells son un mon, i no en podem dir res d'un sense dir.ho de la resta, perque angels caiguts del cel, no hi ha cap. Pero la gent a peu del carrer, els que farem o no que es faci realitat, hauriem de tenir mes seny i menys tonteria, hauriem de treballar mes per guanyar vots i no per perdrels en la practica d... Llegir més
#10 Tots hi cabem, i no es questio de pell, es dignitat i respecte. Vull una Catalunya lliure, una democracia que sigui model de llibertat, vull recuperar la dignitat de la meva terra i la dels meus avantpassats, mal comencem si entre els que volem el mateix hi ha insults i difamacions constants. Trobo que fem molt el ridicul devant del enemics i devant de la gent que no ho te clar. Diria que l'educacio i el seny son importants i necesaris per dur a terme qualsevol projecte amb exit. Es moment... Llegir més
#2 Amic meu, quan Vostè en un dels seus paràgrafs diu de CiU "que deixin de ser covards", ha estat molt tou. El què passa, és que aquests de CiU, no és que siguin covards, és que són farsants, bergants, manipuladors, botiflers, traïdors a Catalunya i finalment corruptes fins a les celles. Salutacions
#12 Lo de les polítiques en els pobles estic totalment d'acord, s'enfronten quatre famílies pel poder municipal. Ara referent als monuments, em sap greu que consideris tu i part de Tortosa (segons dius tu) símbols identitaris monuments franquistes, plaçes i tot l'assortit d'edificis, que a última hora els edificis mira, no s'hi para massa gent que diguem. Quan, a la ciutat de Tortosa, hi ha un patrimoni del quinze, escriptors, i un fart d'història digne d'envejar i que moltes ciutats ja ... Llegir més
En el món rural i a les Terres de l'Ebre en particular, CiU es va dedicar a reciclar alcaldes i polítics feixistoïdes que en realitat no eren ni feixistes ni res. En realitat, en el món rural, el que prima no és el color polític perquè no n'hi ha. El que mana són les relacions i fidelitats tribals caciquils. Les tribus segueixen enfrontant-se com a l'edat de pedra, però amb el mitjà de partits que no signifiquen gaire cosa. El monument de Primo de Rivera (o les cases del 13 de Giner")... Llegir més
Catlliure no cal tenir la pell fina, informar a la gent sobre coses que han fet altres persones que ara s'omplenen la boca amb la paraula independència no és atacar a un partit, es dir el que ha fet un personatge públic en la seva vida pública, tampoc crec que això sigui atacar a SI, i de fet tant sols has d'escoltar declaracions dels dirigents de Si i veuràs que són ells els que ataquen a esquerra i reagrupament. Partits independentistes també per molt que us sàpiga greu. Visca la ter... Llegir més | 0.866762 | curate | {"ca": 0.9750669688852256, "id": 0.0020605810838656502, "pt": 0.00906655676900886, "es": 0.013805893261899856} | |
cawac_ca_20200528_12_51442 | [quote author=daniel link=1123435516/0#0 date=1123435514]Si l´any 1955 el monestir de Montserrat es decidia a encarregar unes campanes noves (vist el lamentable estat del joc de 1930 que tenien) fou perquè trobaren qui els va agradar com treballava. El P. Gregori Estrada, que va planificar juntament amb el fonedor l´afinació de l´actual conjunt de campanes del monestir, va rebre ordres de l´Abat Escarré d´ocupar-se del tema. Aquest havia sentit notícies d´Alemanya advertint-lo que a Sant Ottilien s´estaven sentint unes campanes prou bones. I això va motivar la comanda, feta entre el 1955 i 1958. Com era, però, el joc de Sant Ottilien??? L´any 1950 el campaner Karl Czudnochowsky completava el joc de campanes del monestir de Sant Ottilien, a la diòcesi d´Augsburg, a Alemanya. El joc s´havia començat l´any anterior amb el fis0 (5250kg ca.) però amb acer o ferro (?) ("Euphon") aconseguint, no obstant, una bona sonoritat. Cal dir que es féu així per pobresa i misèria d´aquell temps (moltes campanes alemanyes després de la segona guerra mundial es feren en acer (Stahl) i altres material menys nobles... Seguiren, ja en bronze, un a0 (ca 3500kg) i d´altres, totes en costella prima, lògicament molt semblant a les de Montserrat, quedant el joc així: 1.) Hosanna - Salvatorglocke (Euphon) Nominal fis0+1, Durchmesser 218 cm, Gewicht ca. 5250 kg gegossen 1949 von Firma Czudnochowsky, Erding 2.) Gloriosa Nominal a0-1, Durchmesser 183 cm, Gewicht ca. 3500 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding 3.) Assumpta - Jubiläumsglocke Nominal h0-1, Durchmesser 158 cm, Gewicht ca. 2250 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding 4.) Annuntiata - Angelusglocke Nominal cis1+/-0, Durchmesser 143 cm, Gewicht ca. 1750 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding 5.) Ottilienglocke Nominal e1+1, ,Durchmesser 119 cm, Gewicht ca. 1050 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding 6.) Apostelglocke Nominal fis1+1, Durchmesser 102 cm, Gewicht ca. 650 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding 7.) Hl. Ulrich und Konradsglocke Nominal gis1+1, Durchmesser 88 cm, Gewicht ca. 450 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding 8.) Benediktusglocke Nominal h1+1, Durchmesser 80 cm, Gewicht ca. 350 kg gegossen 1950 von Firma Czudnochowsky, Erding En el següent link, es poden escoltar, i veureu que no està malament... http://www.erzabtei.de/html/Jahrbuch/1999/Glocken/Glocken.html A costat de la descripció de cada campana hi ha l´enllaç per sentir-la individualment, i on diu "Kluniazenserlaüten in St. Ottilien" es pot sentir un bon plenum de totes elles juntes ( el primer dels dos enllaços. Paciència; les gran tarden uns segons a entrar en escena i després també es senten individualment en ordre decreixent...) Nota curiosa: mentre que la web dóna les característiques d´un coherent joc de 8 peces, en el plenum crec que hi falta la petita; en tot cas, es sent bé la 7a campana (gis´) i es mengen completament la 8a (h´). Ja direu què us en sembla... a mi no em desagrada; potser és un xic metàl.lic de so, però no és pas el material del bordó la causa d´això, sinó més aviat el muntatge tot en acer dels accessoris (jous, beffroi...) I sona potser més metàl.lica la 2a campana que no pas la grossa (no sempre s´ensopega tot bé, el metall pot no ser bo, o no prou ben fos, o no prou equilibrat d´aliatge; i a més la costella també hi fa el seu paper). Ah! Crec que l´Albert Bachert tindria alguna cosa a dir sobre les "Ballen" dels batalls, tenint en compte el que es veu a la foto... Bé, prou per avui; fins una altra! Daniel Vilarrubias [/quote]
Màxim de lletres: 1000000 . T'en queden:
Annexe (sisplau pitja una sola vegada quan enviis el missatge! ):
Tipus d'arxiu permesos: Tots els tipus. Mida màxima: 9999 KB
Desactiva carones:
Clica aquí si vols escriure parts de codi font o no t'agraden les carones.
abreviacions: alt+s per a enviar, alt+p per revisar, alt+r per reiniciar
Si l´any 1955 el monestir de Montserrat es decidia a encarregar unes campanes noves (vist el lamentable estat del joc de 1930 que tenien) fou perquè trobaren qui els va agradar com treballava. El P. Gregori Estrada, que va planificar juntament amb el fonedor l´afinació de l´actual conjunt de campanes del monestir, va rebre ordres de l´Abat Escarré d´ocupar-se del tema. Aquest havia sentit notícies d´Alemanya advertint-lo que a Sant Ottilien s´estaven sentint unes campanes prou bones. I això va motivar la comanda, feta entre el 1955 i 1958. Com era, però, el joc de Sant Ottilien?? ?
L´any 1950 el campaner Karl Czudnochowsky completava el joc de campanes del monestir de Sant Ottilien, a la diòcesi d´Augsburg, a Alemanya. El joc s´havia començat l´any anterior amb el fis0 (5250kg ca.) però amb acer o ferro (?) ("Euphon") aconseguint, no obstant, una bona sonoritat. Cal dir que es féu així per pobresa i misèria d´aquell temps (moltes campanes alemanyes després de la segona guerra mundial es feren en acer (Stahl) i altres material menys nobles... Seguiren, ja en bronze, un a0 (ca 3500kg) i d´altres, totes en costella prima, lògicament molt semblant a les de Montserrat, quedant el joc així:
A costat de la descripció de cada campana hi ha l´enllaç per sentir-la individualment, i on diu "Kluniazenserlaüten in St. Ottilien" es pot sentir un bon plenum de totes elles juntes ( el primer dels dos enllaços. Paciència; les gran tarden uns segons a entrar en escena i després també es senten individualment en ordre decreixent...)
Nota curiosa: mentre que la web dóna les característiques d´un coherent joc de 8 peces, en el plenum crec que hi falta la petita; en tot cas, es sent bé la 7a campana (gis´) i es mengen completament la 8a (h´).
Ja direu què us en sembla... a mi no em desagrada; potser és un xic metàl·lic de so, però no és pas el material del bordó la causa d´això, sinó més aviat el muntatge tot en acer dels accessoris (jous, beffroi...) I sona potser més metàl·lica la 2a campana que no pas la grossa (no sempre s´ensopega tot bé, el metall pot no ser bo, o no prou ben fos, o no prou equilibrat d´aliatge; i a més la costella també hi fa el seu paper).
Ah! Crec que l´Albert Bachert tindria alguna cosa a dir sobre les "Ballen" dels batalls, tenint en compte el que es veu a la foto... | 0.600151 | curate | {"ca": 0.8079105203436537, "it": 0.029502350461987355, "de": 0.15188847463122063, "pt": 0.0009726049602852974, "en": 0.0043767223212838385, "nl": 0.0019452099205705948, "es": 0.003242016534284325, "fr": 0.00016210082671421625} | http://www.campanes.cat/web?action=post;num=1123435516;quote=0;title=PostReply |
crawling-populars_ca_20200525_49_4849 | Club Vela Granollers
Ajuntament - Plaça de la Porxada, 6 08401 Granollers (Barcelona)
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona)
010
938 426 610
Atenció al públic:dl-dj 8.30-19h i dv. 8.30-14h
Copyleft | 0 | curate | {"en": 0.17180616740088106, "ca": 0.7797356828193832, "zh": 0.013215859030837005, "it": 0.03524229074889868} | : /adreces/esportives/club-vela-granollers |
macocu_ca_20230731_3_224609 | Inscriu-te a les ofertes per fer feina a l'Ajuntament de Pollença del programa SOIB Jove - Qualificats Entitats Locals 2022
09-Setembre-2022 | 0.620052 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_790983 | COIXÍ MANTA- COJIN MANTA | Manualidades
Aquest conjunt es per un nadò que ha nascut fa un més . L"hi he fet un coixi manta, un pitet i una funda per la cartilla sanitaria, tot amb les mateixes robes.
Etiquetas: más manualidadescoixi mantanens | 0.504315 | curate | {"pt": 0.16317991631799164, "ca": 0.6610878661087866, "es": 0.17573221757322174} | https://manualidades.facilisimo.com/coixi-manta-cojin-manta_1079926.html |
mc4_ca_20230418_6_78304 | (A)punts suspensius...: Stop Egos!
Publicat per Roger M. Puig a dimarts, de febrer 15, 2011
D'on l'has tret? L'has fet tu?
Sí. Refekxions d'aquests dies...
15 de febrer de 2011 a les 22:57
El trob molt encertat...
16 de febrer de 2011 a les 18:52
Entenc que hi ha més d'un que no pot passar per cap porta i, per tant, se les fa a la mida del seu ego...
17 de febrer de 2011 a les 18:43
I els gordos egocèntrics relatius què fem? No cabem per enlloc?
2 de març de 2011 a les 12:42
I love I or I love me? Quin matís més interessant!
Als gordos egocèntrics relatius (relatius de gordos? o relatius egocèntrics?). Un egocèntric relatiu és dels pitjors pq a sobre es creu conèixer el límits del seu ego. El gordo i egocèntric pobre, a sobre necessita una grua.
3 de març de 2011 a les 10:50
3 de març de 2011 a les 23:56
4 de març de 2011 a les 14:05
4 de març de 2011 a les 14:08 | 0.699272 | curate | {"pt": 0.06338028169014084, "ca": 0.8732394366197183, "ms": 0.018779342723004695, "it": 0.015258215962441314, "es": 0.0035211267605633804, "en": 0.025821596244131457} | http://rogermpuig.blogspot.com/2011/02/stop-egos.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_291786 | Comença la Lliga Catalana d’hoquei - Dracs Club d´Esport Adaptat - Hoquei amb cadira de rodes elèctrica
Qui som?
On som?
L’equip
Galeria
Temporada 2019-2020
Temporada 2018-2019
Temporada 2017-2018
Temporada 2016-2017
Temporada 2015-2016
Contacte
Enllaços
Menú
Comença la Lliga Catalana d’hoquei
Aquest dissabte 30 de novembre ha començat una nova edició de la Lliga Catalana d’hoquei en cadira de rodes elèctrica amb el partit entre el Comkedem i els DRACS CEA Sènior amb victòria per l’equip local per 8 a 4.
El partit, disputat a les instal.lacions de l’INEFC de Barcelona, va ser força igualat durant la primera part on, el jugador local Òliver Vilela, va ser determinant gràcies als tres gols anotats durant aquest primer parcial on es va arribar al descans amb un marcador de 5 a 3 favorable a l’equip local. Durant la segona part, el Comkedem va anar ampliant la diferència en el marcador fins arribar al resultat final de 8 a 4. En aquesta edició de la Lliga Catalana ja entra en vigor la modificació del Reglament Internacional del valor doble, dos punts, dels gols marcats pels jugadors amb T-stick (jugadors amb més discapacitat que porten l’stick com un apèndix a la cadira de rodes). | 0.748998 | curate | {"ca": 0.8904923599320883, "oc": 0.006791171477079796, "hu": 0.005942275042444821, "pl": 0.005942275042444821, "es": 0.08404074702886248, "fr": 0.006791171477079796} | http://www.dracscea.com/noticies/comenca-lliga-catalana-dhoquei/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_161128 | Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l'Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat / Intersindical Alternativa de Catalunya
Twitter
Instagram
Youtube
Facebook
Mail
Delegats
Menú
Inici
Qui som
Definició
On som
Reivindicacions
Acció Social
Dona
Igualtat
Moviments Socials
Estatuts
Afilia’t
Meses de negociació
ICS
Mesa General
Informació Mesa General
Acords i Instruccions General
Mesa Sectorial
Informació Mesa Sectorial
Acords i Instruccions Sectorial
Concertats i Privats
Conveni SISCAT
Normativa
BOE
BOE Salut
Estatut Marc
Llei Llibertad Sindical
DOCG
DOCG salut
II Acord 2006 Mesa Sectorial ICS
LLIBRE DE RETRIBUCIONS 2020
RJ Adm, Públiques
EBEP
Processos selectius
INSS
Salut Laboral
Teletreball
Llei de Prevenció de Riscos Laborals
ICS
Determinació de contingencia IT
Comunicats de Risc
Protocols
Embarassades
Protocols Genèrics
Protocols Covid
Assetjament
Concertats i Privats
Afiliats
Assessoria legal
Formació
Permisos
Multimèdia
COVID-19
ICETAZO
Cerca de:
Cerca
Escrits
Intolerable que pateixin amenaces i agressions verbals
Nota informativa vaga 30-11-21
Per què és el moment de mobilitzar-nos Vaga 28-10
Retorn del 100% de la paga 2014
DOCG salut
RESOLUCIÓ SLT/3536/2021, de 26 de novembre,
1 de desembre de 2021 Comunicació DOCG salut
RESOLUCIÓ SLT/3536/2021, de 26 de novembre, de convocatòria per a l’assignació de les funcions de llocs vacants de cap de servei i cap de secció a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, dependent de l’Institut Català de la Salut (convocatòria CJ-HUGTiP–01/2021). Continua llegintContinua llegint
Continua llegint
ANUNCI sobre l’oferta pública d’ocupació del Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf, aprovada pel Consell Rector el 18.10.2021
30 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
Anunci sobre l’oferta pública d’ocupació del Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf, aprovada pel Consell Rector el 18 d’octubre de 2021. Continua llegintContinua llegint
Continua llegint
ANUNCI de convocatòria extraordinària segons el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol.
30 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
El Banc de Sang i Teixits convoca les següents places, corresponents a la convocatòria extraordinària 2021, aprovades pel seu òrgan de govern, com a mesura d’estabilització laboral proposada dins del pla de garantia d’estabilitat laboral coordinat pel Departament de Salut Continua llegintContinua llegint
Continua llegint
ANUNCI de convocatòria ordinària de places de concurs de mèrits, taxa de reposició 2021 banc de sang i teixits
30 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
El Banc de Sang i Teixits convoca les següents places, corresponents a la convocatòria ordinària 2021 aprovades pel seu òrgan de govern, com a mesura d’estabilització laboral proposada dins del pla de garantia d’estabilitat laboral coordinat pel Departament de Salut Continua llegintContinua llegint
Continua llegint
ORDRE EMT/222/2021, de 26 de novembre
29 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
ORDRE EMT/222/2021, de 26 de novembre, per la qual es garanteixen els serveis essencials que s’han de prestar a la Comunitat Autònoma de Catalunya durant la convocatòria de vaga convocada en el sector públic per al dia 30 de novembre de 2021 i, també, durant la convocatòria de vaga en el sector de l’ensenyament públic per als dies 1 i
Continua llegint
RESOLUCIÓ SLT/3512/2021, de 25 de novembre
26 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
En un context de transmissió comunitària del virus, un dels pilars fonamentals de l’estratègia de lluita contra laCOVID-19 és l’adopció de mesures preventives i de control dirigides a afavorir el distanciament entre personesque no pertanyen a grups de convivència estable, limitar les interaccions socials, prescindir d’aquelles activitatsno essencials que suposen un risc de contagi i evitar les aglomeracions o concentracions
Continua llegint
RESOLUCIÓ SLT/3458/2021, de 18 de novembre
25 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
RESOLUCIÓ SLT/3458/2021, de 18 de novembre, d’adjudicació de l’edició 2020 de la convocatòria única delconcurs de trasllat obert i permanent, publicada mitjançant Resolució SLT/2099/2020, de 25 d’agost, alDOGC núm. 8214, de 31.8.2020, la qual està prevista a l’Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat per aldesenvolupament de la línia 5.4 del Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de
Continua llegint
RESOLUCIÓ SLT/3428/2021, de 9 de novembre
25 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
RESOLUCIÓ SLT/3428/2021, de 9 de novembre, per la qual es fa pública la convocatòria per sol·licitar elsnivells de carrera professional de personal estatutari de tots els grups professionals de l’àrea funcionalsanitària i de l’àrea funcional de gestió i serveis de l’Institut Català de la Salut. El II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de
Continua llegint
ORDRE EMT/218/2021, de 19 de novembre, per la qual es garanteix el servei d’atenció de trucades telefòniques d’urgència que presta l’empresa Racc Servei Mèdic, SL, a la ciutadania.
24 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
Vista la convocatòria de vaga presentada pels treballadors a l’empresa Racc Servei Mèdic, SL (amb registred’entrada de 9 de novembre de 2021), que està prevista per als dies 25, 26 i 27 de novembre de 2021, des deles 00:00 hores del dia 25 de novembre fins a les 23:59 del dia 27 de novembre, transformant-se en indefinidaa partir de les
Continua llegint
ANUNCI sobre convocatòria de selecció per l’oferta pública d’ocupació
24 de novembre de 2021 Comunicació DOCG salut
De conformitat amb allò establert a la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals per l’Estat de2017, i específicament el seu article 19.U.6, en relació a la Disposició Addicional 15na U.; la Llei 6/2018, de 3de juliol, de Pressupostos Generals per l’Estat de 2018, i específicament el seu article 19.U.2,3 i 9, en relació ala Disposició Addicional 29na
Continua llegint
Navegació d'entrades
1 2 3 … 18 Entrades següents»
Cerca de:
Cerca
Web Antic - Observatori
Escrits
Intolerable que pateixin amenaces i agressions verbals
Nota informativa vaga 30-11-21
Per què és el moment de mobilitzar-nos Vaga 28-10
Retorn del 100% de la paga 2014
Enllaços
ICS: Aplicatius-Borsa Treball
ICS: Correu Corporatiu
ICS. La teva nòmina – ATRI
IAC
Noticies Jurídiques
Rebel·lió Atenció Primària
My Tweets
Etiquetes
# #estemfartes #FixesaJa #icetazo 1 de maig Administratiu Sanitari? Borsa de Treball Caravana Carrera Professional Catacrac Comunicat Concentracions Concentració Concertació Conciliació Corrupció COVID-19 DPO Eleccions Finançament IAC Igualtat Informació Infància Interins intrusisme Marea Blanca Mesa-Sectorial MIR Mobilitat Permanent Mobilitzacions Multimèdia Oposicions Pacte de Toledo Parlament Pensions Primària Privatització de la Sanitat Reivindicacions Renda Bàsica Retribucions Salut Laboral Sanitat Pública Servei Català de la Salut Vaga
Agenda
desembre 2021
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
« nov.
Categories
#ICETAZO
Actualitat
Portada
Borsa de Treball
Carrera Professional
Catacrac
Escrits
Meses de negociació
General
Sectorial
Informació Mesa Sectorial
Mobilitzacions
Multimèdia
Normativa
BOE
BOE Salut
Decrets
DOCG
DOCG salut
Lleis
Processos selectius
Unió Europea
Qui som
Acció Social
Dona
Salut Laboral
Events pròxims
No upcoming events
Delegats
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques i perquè tinguis la millor experiència d'usuari/ària. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per acceptar les esmentades galetes, així com la nostra política de galetes consultable a l’enllaç. Informació sobre l'ús de galetes | 0.574435 | curate | {"ca": 0.8650907666187801, "en": 0.05263157894736842, "gl": 0.0009141961603761264, "de": 0.0031343868355752907, "es": 0.03722084367245657, "no": 0.0026119890296460754, "gd": 0.0010447956118584303, "fr": 0.02559749249053154, "hu": 0.0009141961603761264, "pt": 0.0077053676374559225, "it": 0.0020895912237168606, "sv": 0.0002611989029646076, "nl": 0.0002611989029646076, "km": 0.0002611989029646076, "sk": 0.0002611989029646076} | https://www.catacctsiac.cat/temes/normativa/docg/docg-salut/ |
macocu_ca_20230731_4_69666 | ARRIBA AMB ÈXIT ALS CLIENTS: EL VALOR DE LA PRIMERA CONVERSA
NOU SEMINARI FORMATIU
Aprèn a generar noves oportunitats de venda aportant un valor diferencial des de la primera conversa. Descobreix l'efectivitat d'una estratègia focalitzada en construir relacions comercials que et permetin arribar amb èxit als teus possibles clients sense "vendre". | 0.617256 | curate | {"en": 0.23478260869565218, "ca": 0.7652173913043478} | |
mc4_ca_20230418_17_29710 | Un miler d´escolars de Girona participen en la campanya "Juguem per la Pau" - Diari de Girona
Un miler d'escolars de Girona participen en la campanya "Juguem per la Pau"
La festa commemorativa del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau dóna el tret de sortida a les activitats dels centres
ddg | girona 30.01.2019 | 17:28
Un miler d´escolars de Girona participen en la campanya "Juguem per la Pau"
Més de 1.000 nens i nenes de vuit centres educatius de Girona han participat aquest matí a la festa que cada any commemora el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). En aquesta ocasió, l'acte celebrat al parc del Migdia ha marcat l'inici de les activitats escolars que durant els mesos de febrer i març s'organitzaran sota el títol "Juguem per la Pau".
L'esdeveniment ha comptat amb l'assistència de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha volgut donar les gràcies a tothom qui hi ha participat i, especialment, "als equips docents que treballen intensament per la pau". L'alcaldessa també ha destacat la feina que es fa a la ciutat i ha instat els infants "a sempre resoldre els problemes parlant i entenent les altres persones i mai a través de les baralles". A l'acte hi han assistit també el regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació, Seguretat i Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso; el regidor de Cooperació, Cristóbal Sànchez, i el membre del secretariat de la Coordinadora d'ONG Solidàries Javier Castro.
El joc com a eina per fomentar la convivència
Enguany, la campanya se centra en el joc com a eina per fomentar la convivència i la no-confrontació i per treballar valors de pau positiva com la cura dels companys i companyes, el diàleg, la companyonia o el joc en equip. Durant els propers dos mesos, l'alumnat del cicle infantil intercanviarà puzles fets a classe i basats en una il·lustració d'un conte per la pau, mentre que la resta de cursos de les escoles participants haurà d'inventar i desenvolupar un joc que reculli els valors de la campanya.
A principis de març, tots els centres educatius que han participat a la iniciativa intercanviaran els treballs per conèixer els jocs de les altres escoles de la ciutat. A més, l'alumnat del cicle d'Educació Infantil i Integració de l'Institut Montilivi de Girona i del cicle d'Animació Sociocultural de l'institut Vallvera de Salt dinamitzaran tallers i activitats lúdiques per ajudar els infants a repensar la importància dels valors del joc.
La novena edició d'aquesta campanya inclou també l'activitat l'"Hora del conte", adreçada a les famílies i orientada a completar el treball fet a les escoles. La proposta, organitzada pels nois i noies d'Educació Infantil de l'Institut Montilivi, tindrà lloc del 4 a l'11 de febrer a les biblioteques municipals Just M. Casero, Ernest Lluch i Antònia Adroher, a la Sala de Lectura Girona Centre, i a la biblioteca escolar Montfollet del CEIP Montfalgars.
L'acte d'avui, amenitzat per l'actuació de Pallassos Sense Fronteres, ha comptat amb la participació de l'escola Migdia, la FEDAC Sant Narcís, l'escola de Santa Eugènia, l'escola Doctor Masmitjà, l'escola Maristes, l'escola Eiximenis, l'escola Bell-lloc i l'escola Àgora. La jornada ha estat organitzada per l'Ajuntament de Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries.
Salvador Balliu es torna a presentar com a alcaldable amb Junts per Caldes.
Inversions per als infants a Cornellà de Terri. | 0.883119 | curate | {"ca": 0.9908202546639029, "en": 0.009179745336097127} | https://www.diaridegirona.cat/girona/2019/01/30/miler-descolars-girona-participen-campanya/959797.html |
macocu_ca_20230731_10_200074 | 26-M AMPLIACIÓ: Pueyo vol respectar la ”comoditat política’ de JxCat i el Comú a l’hora de formar part del govern de la Paeria
ERC inicia aquest dimarts a la tarda les primeres reunions per tancar l'acord i la setmana que ve l'alcaldable republicà es vol trobar amb tots els candidats
ACN Lleida .- El candidat d’ERC i guanyador de les eleccions municipals a Lleida, Miquel Pueyo, vol respectar la ”comoditat política” de JxCat i el Comú de Lleida a l’hora de decidir si prefereixen formar part del govern de la Paeria o quedar-se a l’oposició i donar-hi suport. Els republicans comencen aquest dimarts a la tarda dels primeres reunions amb les dues formacions per tancar un acord. Segons Pueyo, ara cal veure fins a quin punt ”compartim uns objectius macropolítics” i també un full de ruta per ”reaccionar responsablement a l’onada cívica pel canvi que s’ha produït a la ciutat”. Pueyo també te previst reunir-se la setmana que ve amb tots els candidats a la Paeria, inclòs alguns dels que s’han quedat sense representació com la de la Crida-CUP.
Miquel Pueyo ha recordat aquest dimarts en una entrevista a l’ACN que ja havien deixat clar que si guanyaven les eleccions, el seu espai preferent de negociació era el ”marc republicà”, amb JxCat, el Comú de Lleida i la Crida-CUP. Membres de la candidatura ja s’han posat en contacte amb les dues formacions que tenen representació a l’Ajuntament i les reunions començaran aquest dimarts a la tarda i continuaran demà dimecres. Pueyo no té previst participar en aquestes primeres reunions però si que té la voluntat de trobar-se la setmana que ve amb tots els caps de llista dels partits a la Paeria així com també alguns que han quedat fora com la Crida. L’alcaldable republicà va parlar el diumenge a la nit amb Fèlix Larrosa, candidat de PSC, i també amb Toni Postius, de JxCat i Sergi Talamonte, del Comú de Lleida, que el van felicitar pels resultats. Encara no ha tingut l’ocasió de fer-ho ni amb Ángeles Ribes, de Cs, ni amb Xavier Palau, del PPC.
Amb aquests primers contactes, Pueyo vol tenir clar quins objectius comparteixen amb JxCat i el Comú així com quina és la seva ”comoditat política” a l’hora de decidir si volen entrar a formar part d’un possible govern municipal integrat per les tres formacions. ”Encara estem lluny del repartiment de regidories”, ha afirmat Pueyo, que veu prioritari calcular les coincidències en un full de ruta que doni resposta a ”l’onada cívica pel canvi que s’ha produït a la ciutat”. En aquest sentit, Pueyo afegeix que no només és el ”canvi honest” que proposava ERC sinó que s’ha trobat amb una certa ”sensació d’eufòria cívica” pel fet d’haver-hi un canvi a la Paeria després de 40 anys de PSC.
D’altra banda, Pueyo ha elogiat la reacció ”responsable i institucional” que va tenir Fèlix Larrosa quan va reconèixer la victòria d’ERC i va anunciar que faria una oposició lleial, oberta a converses i negociacions. En aquest sentit, el republicà està convençut que Larrosa sabia perfectament que ”40 anys de govern pesaven molt” i difícilment podria intentar ”combinacions peculiars” per mantenir l’alcaldia.
Una de les primeres coses que vol fer Miquel Pueyo quan sigui paer en cap és fer una auditoria als comptes de la Paeria per saber al detall l’endeutament però també el funcionament dels serveis i altres qüestions de caràcter intern. Per fer-ho espera comptar amb la complicitat del personal i els ha animat a participar en una nova etapa que pot generar en l’estructura una ”certa il·lusió”. Quan tingui els resultats d’aquesta auditoria, Pueyo té previst fer-los públics i explicar que s’han trobat tot i que no creu que hi hagi ”cap monstre als calaixos”.
En aquest sentit, Pueyo també vol aclarir els escàndols de corrupció i els informes de la Sindicatura de Comptes en relació a la Paeria tot i que prefereix més no ”llençar acusacions sobre la base d’indicis”.
Revisió de la situació del català
El guanyador de les eleccions a la Paeria també vol revisar l’acord del PSC i Cs que va fer que el català deixés de ser la llengua d’us preferent a l’Ajuntament. Això no obstant, aposta per intentar ”desdramatitzar” aquesta qüestió i no utilitzar la diversitat lingüística com una ”eina de confrontació política” perquè això ”ja ho fan uns altres que els forma part del seu ADN”. En qualsevol cas, Pueyo té clar que la nova Paeria donarà ”més oportunitats al català” perquè és una llengua més dèbil en el context de diversitat lingüística de la societat.
Simbologia a favor dels presos i exiliats
Miquel Pueyo encara no s’ha plantejat què farà en relació a la simbologia de suport als presos independentistes i exiliats. Davant la situació ”convulsa i complexa” a Catalunya, Espanya i Europa, té clar que el seu paper a la Paeria és gestionar aquesta anomalia des d’un punt de vista ”clarament a favor dels presos polítics”. En aquest sentit, l’alcaldable diu que pancartes i llaços grocs són importants però remarca que el que permet actuar en una determinada direcció és guanyar eleccions, ja que és a partir d’aquí que es poden fer ”canvis efectius i reals”.
Pueyo assenyala que la retirada del groc de la ciutat ha format part de l’acord entre Cs i el PSC i que als primers els ha permès ”treure pit” a l’hora d’afirmar que l’espai públic s’ha mantingut neutre a la ciutat. Però segons Pueyo, l’espai públic no és ni ha de ser neutre, perquè és on s’expressen les ”múltiples conviccions” i per tant, aquesta és una qüestió que ”ens haurem de plantejar amb naturalitat, desdramatitzant-la però assumint que podem conviure bo i sabent que l’opinió dels altres és diferent a la nostra”. | 0.87911 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_146724 | Una vegada a la teva vida, arriba el moment, t'has de plantejar reformar la teva vivenda o el teu local comercial. La decisió més difícil: escollir la empresa de reformes que durá a terme el projecte dels teus somnis.
Liders en atenció al client
Desde Ejs Reformes realitzem un seguiment personal i totalment dedicat sobre els projectes dels nostres clients. La nostre fidelitat, comença desde la primera sol.licitud de pressupost, desde la primera conversa per telèfon. Per nosaltres els projectes dels nostres clients són els nostres projectes. Per aquest motiu donem un tracte directe i professional fins la finalització del projecte de reformes de cadascun dels nostres clients.
EJS Reformes Integrals
Publicado el 1 mayo, 2017 25 mayo, 2017
Reformes Farmàcia Gordo
EJSREFORMES.CAT El Carles i Milagros ens vam contractar al veure la Reforma de la Farmàcia Llorens i parlant amb el Xavi i Tere de la Farmacia Llorens. Aquí hem fet tota la Reforma i ens hem encarregat del disseny de la nova Farmàcia, una farmàcia que era molt antiga i estava d’origen. El terra …
Continuar leyendo «Reformes Farmàcia Gordo»
Publicado el 6 febrero, 2017 1 mayo, 2017
Una mostra dels nostres projectes
Reformes Integrals a particulars Reformes Pis Sergi i Carla Reformes Pis Ricard Gava Reformes Locals Comercials Reformes Farmàcia Llorens Reformes Farmàcia Gordo Reformes Instal.lacions Elèctriques Reformes Pis Sergi i Carla Reformes Pis Ricard Gava
Publicado el 1 mayo, 2016 29 mayo, 2017
Reformes Pis Sergi i Carla
EJSREFORMES.CAT Una altre reforma integral d’un veí satisfet Aquesta vegada parlarem d’el Sergi, un bon amic que va confiar en ejsreformes.cat després de tindre diferents problemes amb altres empreses que havien gestionat petites reformes a l’anterior pis on vivien.Un cop dins al nou pis, viurien els seus dos fills i la dona. Per tant, ja no podia …
Continuar leyendo «Reformes Pis Sergi i Carla»
Més sobre nosaltres
És molt important, que l'empresa que s'encarrega d'un projecte tant valuós com el teu s'encarregui de tots els detalls tècnics assessorant-te en cada pas del procès. Ejs Reformes compta amb professionals titulats per guiar-te en totes les decissions tècniques, estètiques i més econòmiques en relació al teu projecte.
El fet de comptar amb un equip tècnic a la teva disposició garantitza que tindràs una amplia supervisió de serveis tant importants com: realització del projecte, tramitació de llicencies, certificacions energètiques, projecte d'estalvi d'energía, etc.
Contacte
Contacte amb nosaltres
El teu nom
Nom
El teu email
Email
Assumpte
Assumpte
Missatge
Missatge
Contacte amb nosaltres
Com trobar-nos
Persona de Contacte
Jordi Sánchez
[email protected]
Horari d'atenció
Dilluns a Divendres: 8:00AM a 18:00PM
Telèfon d'atenció
660.50.72.39
Més sobre nosaltres
Realitzem un seguiment personal i totalment dedicat sobre els nostres clients. La nostre fidelitat comença desde la primera conversa fins la finalització del projecte de cadascun dels nostres clients. | 0.66769 | curate | {"ca": 0.8353658536585366, "es": 0.10230352303523035, "en": 0.025745257452574527, "pt": 0.008130081300813009, "et": 0.007791327913279133, "fr": 0.012533875338753388, "cs": 0.008130081300813009} | https://ejsreformes.cat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_809456 | Nou fil pel joc online Hattrick, ja que l'altre no es pot modificar perquè és antic. Així tindrem llista d'equips actualitzada i altres coses diferents a l'encapçalament. Aquest cop me'n cuidaré jo, que l'altre usuari diu que ja ho va fer molt de temps.Pels qui no ho sàpiguen es tracta d'un joc en el qual tu controles un equip de futbol i has de controlar la seva economia, comprar i vendre jugadors, entrenar-los, fer les alineacions, en resum ets mànager del teu propi equip. És un joc senzill en aparença i un cop t'hi acostumes també en funcionament i que, si no vols, no necessita molta dedicació, però és molt divertit!-El fil pot servir per plantejar dubtes, trobar rival per a amistosos, publicitar jugadors en venda, programes i pàgines útils, i explicar anècdotes, resultats i novetats dels nostres equips!Manuals i guies (excepte els manuals, les guies que he posat són en castellà)Aquí teniu el manual de la pròpia pàgina de Hattrick i un d'allotjat al racó:http://www.hattrick.org/Help/Rules/Default.aspx http://racocatala.com/manualht/-Tot i així, més que visitar un manual per dubtes sobre el funcionament que us puguin venir, el més útil és mirar una guia d'algun usuari. La més famosa és aquesta:http://www.simontxodice.info/ -Jo quan vaig començar vaig mirar algunes coses d'aquí també, un blog amb coses molt bàsiques però algunes de molt útils:http://eldeonturhattrick.blogspot.com/-Per últim, mirant per internet a veure si en trobava alguna per gent que s'hi apunti ara, he vist que en una pàgina web recomanaven aquesta guia per a novells en el joc. Sembla interessant, si més no l'apartat que et diu què fer just en el primer moment de tenir l'equip.http://victormght.blogspot.com/-ComplementsUs recomano jugar al Hattrick amb el Mozilla Firefox i baixar-vos el complement Foxtrick, ja que afegeix moltes petites coses útils al joc.-També és prou interessant descarregar d'alguna web gratuïtament el programa Hattrick Organizer o el Hattrick Control. Serveix, sobretot, per fer les alineacions traient el màxim de rendiment a l'equip. També pots veure com afecta l'entrenament, veure el possible resultat del partit...-Llista d'equips usuaris en actiu (usuari racó, equip, lliga): Valldepop --------------------- Coll de rates CF ----------------- III (lliga andorrana)mano! ------------------- Cymru-Catalunya United ------------- II.3 (lliga gal·lesa) Araceli --------- Nostàlgics de la RDA i d'Enver Hoxha ---- IV.26 (lliga andorrana)pascu --------------------------- Cat-ximbes ----------------------- V.234 el català és fàcil i(n)útil ------ Esguerrats F.C. ------------------- V.168 Araceli ----------------------- Marratxí Raiguer ----------------- VI.737aquikiwi ------------------------- Kiwi's Team ---------------------- VI.571HiF -------------------------- Montana Barbarians ---------------- VI.989Nech -------------------------- xatcatalà FC --------------------- VI.437 Geku -------------------------- FC Virrei Amat --------------------- VI.97xivirrimpali ----------------------- La Llança ------------------------ VI.760korver -------------------------- U.E. Vigatana ---------------------- VI.856 Daniel ------------------------ CE Matagalls ----------------------- VI.219 Forse un giorno----------------- Gavarresa FC --------------------- VI.400Beni-masclet ----------------- Esportiu Benimaclet --------------- VI.152 Ferran ----------- UE Jonatan ------------------- VII.360zzcc -------------------------------- pim_pam ------------------------ VII.30Gerardpc -------------------------- FC Donjon ---------------------- VII.930 Thanatos ------------------------- Palamós CF ---------------------- VII.224 Unitat i Orgull ----------------- SANTBOIÀ 1998 -------------------- VII.285Desperdicis ----------------------- Sants Unit ----------------------- VII.820albertsurfer ---------------- Pallars Sobirà team------------------- VII.370nandu ---------------------------- knds's team ---------------------- VII.947 Aurora ------------------------------ Gràcia Atlètic ---------------------- VII.104Josetxu --------------------------- Lenin C.F. ------------------------- VII.560NaskoV ----------------------- Columna Mitrofan ------------------- VII.500Tracalet --------------------------- Cruïlles FC ----------------------- VII.801 Pol ------------------------- Karate Shotokan ------------------- VII. 259 Exploitation ---------------Tites Petites Futbol Club -------------- VII.141 el noi de vic --------------------- ENDV TEAM ------------------------ VIII.370fcim ------------------------- Celtes del Vallès CF ------------------ VIII.1342Micromatxín ------------------- Franciscanos team ---------------- VIII.1878Mr.Gumby ------------------------ UE Infausta ---------------------- VIII.684pituCAT -------------------------- Bohemis FC ----------------------- VIII.317 Rebeca ----------------------------- Gracilis -------------------------- VIII.730Catalunya tropical ------- UCF Perpètua de Mogoda ------------- VIII.1190animaldeburguera ------------- Burguera FC ----------------------- VIII.188Pirinarra ------------------------ Exèrcit Català --------------------- VIII.1907Burgos.vlc ---------------------- U.E Maduixa ----------------------- VIII.296pajuly -------------------------- The Turbous FC -------------------- VIII.401Monmoll -------------------- F.C. Independència ------------------- IX.1740 Youssef --------------------- CataloniaUnited -------------------- IX.1617ktorretti --------------------- U.E. Països Catalans ----------------- IX.619JVIla09 ------------------------- Faluya's Team ------------------ IX.1070catMarc ----------------------- F.C. Guanyarem --------------------- IX.1.605 Rafael ---------------- C.F. Barbens ----------------------- IX.382Alex Haixix ------------------ The Otegi Boyz F.C. ------------------ X.709Blues ------------------------------ BluesVal --------------------------- X.4003 (lliga italiana)Caszely --------------------------- CF Bildu ---------------------------- X.1057gualgasull ----------------------- FC Catalònia ------------------------ X.3657Països Catalans Lliures -------CF Independència ------------------- X.1281Sopa ------------------------------ Borbomort ------------------------- X.727-LJRC - Lliga Juvenil del xatEls equips juvenils dels usuaris del xat s'organitzen, actualment, en dues lligues de 8 equips, amb uns sistema d'ascensos i descensos. A continuació teniu els enllaços:LJRC 1 LJRC 2-Palmarès LJRC:- Temporada I: Twentysixers - usuari korver- Temporada II: NaNdU team - usuari nandu- Temporada III: Promeses Marratxineres - usuari Araceli - Temporada IV: FC Malrubí - usuari Forse un giorno- Temporada V: Joves vigatans - usuari korver- Temporada VI: FC Malrubí - usuari Forse un giorno - -TORNEIG usuari1a Edició: FC Virrei Amat - Geku2a Edició: Kiwi's Team - Aquikiwi3a Edició: FC Virrei Amat - Geku4a Edició: Kiwi's Team - Aquikiwi5a Edició: Esguerrats F.C. - El català és fàcil i(n)útil6a Edició: Marratxí Raiguer - Araceli
Se'm va lesionar un entrenable i vaig fitxar un jugador amb el subnivel alt per fer stepping. Amb un partit m'ha pujat de nivell i el poso a la venda: 18 anys i 18 dies, excel·lent d'extrem i insuficient de creativitat i pilota aturada. Preu de sortida: 59.999 euros. http://www94.hattrick.org/Club/Players/Player.aspx?PlayerID=337338420 | 0 | curate | {"ca": 0.7146974063400576, "en": 0.2811856731165088, "es": 0.004116920543433511} | |
mc4_ca_20230418_16_359361 | Himne del club[modifica]
Clubs de futbol catalans
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 juny 2019 a les 00:07. | 0.570546 | curate | {"es": 0.1951219512195122, "ca": 0.8048780487804879} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_Esportiva_Valls |
cawac_ca_20200528_0_171176 | Lluís Muncunill (1868-1931) és un referent de l’arquitectura industrial de Terrassa que adaptà l’estil modernista a l’arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 va ser arquitecte municipal, i fou el més prolífic que ha tingut Terrassa. Va crear edificis per als usos més diversos i va definir diferents tipologies d’edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades per pilars de ferro colat.
L’exposició permanent s’articula en cinc espais: La Terrassa industrial; Una nova arquitectura industrial; Els habitatges; L’arquitecte i la ciutat; i, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Els continguts s’ofereixen mitjançant informació gràfica i elements multimèdia que permeten interactuar amb dues pantalles tàctils; una mostra el catàleg amb més de cent edificis de Lluís Muncunill i l’altra convida a conèixer 25 edificis significatius, alhora que fa un recorregut virtual per la ciutat. El visitant contemplarà les maquetes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (antic Vapor Aymerich, Amat i Jover), del sistema constructiu de la volta catalana, i recrearà la seva imaginació observant les línies corbes de la Masia Freixa.
La mostra té els referents en les obres que encara es poden contemplar i, per tant, convida els visitants a fer una passejada per l’ambient industrial i modernista que Terrassa avui encara conserva.
La construcció de la Terrassa industrial Terrassa és una ciutat coneguda des d’antic per la qualitat de les seves manufactures tèxtils. A mitjan segle XIX viurà un gran desenvolupament industrial gràcies a l’aplicació de la màquina de vapor com a força motriu i a la substitució dels telers manuals pels telers amb mecanisme Jacquard.
El pla urbanístic del mestre d’obres Miquel Curet va marcar les pautes de creixement de la ciutat. Miquel Curet finalitza el seu Pla l’any 1879 en sintonia amb el d’altres ciutats catalanes, com el Pla Cerdà a Barcelona. En els darrers anys del segle XIX, Terrassa s’expandeix cap al sud, fins a superar la carretera de Montcada i cap el nord, gràcies a la construcció de l'estació de ferrocarril. Apareixen nous barris que acolliran les noves fàbriques, afavorits per la construcció del pont del Passeig i per la cobertura de la Riera del Palau. És sobre aquesta trama urbana que Lluís Muncunill situarà la seva obra arquitectònica.
Lluís Muncunill a Terrassa Lluís Muncunill i Parellada va néixer el 25 de febrer de 1868, en una antiga casa pairal del terme de Sant Vicenç de Fals, prop de Manresa. Estudià al col·legi de San Ignasi d’aquesta ciutat i, acabats els estudis d’arquitectura l’any 1891, es va traslladar a Terrassa. Tres anys més tard va contraure matrimoni amb Àngels Palet pubilla de la casa d’aquest nom i va viure a Terrassa fins la seva mort. En els primers anys de professió va treballar segons els estils històrics i des de 1903 va desenvolupar un llenguatge arquitectònic cada cop més creatiu.
Passejada Modernista per Terrassa
Una nova arquitectura industrial Lluís Muncunill defineix diferents tipologies d’edificis industrials i desenvolupa solucions constructives més interessants en les fàbriques allunyades del nucli urbà. La funcionalitat dels edificis industrials i els seus coneixements tècnics li permeten crear construccions industrials de grans dimensions. En canvi els magatzems són cada vegada més luxosos per a impressionar els clients en les transaccions comercials, exhibien a les seves façanes les formes més arriscades del modernisme. El factor comú és la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla.
Els habitatges burgesos i les “cases barates” Els habitatges, excepte en casos excepcionals, presenten les dimensions d’un “casal”, la repetició del qual dota a la ciutat d’una gran harmonia urbana. La distribució interior dels habitatges era molt simple: un cancell amb el “quarto de reixa”, el passadís amb les habitacions i al fons el menjador i els serveis. Aquest esquema es reprodueix a diverses escales des de les cases burgeses a les promocions d’habitatges obrers. La dignificació dels habitatges dels treballadors, anomenades “cases barates”, és una constant en aquesta època.
Una extensa producció Lluís Muncunill va transformar la ciutat de Terrassa. Va treballar també a Rubí, Manresa, Ripoll, Matadepera, Montserrat i Ullastrell. A partir dels fons municipals s’ha pogut documentar una part de l ‘obra immensa que Lluís Muncunill produí, principalment a Terrassa. Fins el 1903, va ser l’únic arquitecte municipal amb residència a la ciutat. Realitzà treballs de planejament i urbanística, ponts, edificis públics i religiosos, fàbriques, magatzems i tota mena d’habitatges. A més de les construccions de nova planta, va fer reformes importants i petites intervencions. Va ser també arquitecte municipal de Rubí (1892-1925) i de Manresa (1924-1925).
L’arquitecte i la ciutat Les poblacions d’origen rural com Terrassa, tenien una parcel·lació que definia solars d’uns cinc metres d’amplada, el “casal”, la mida comuna de les bigues de fusta. La imposició espacial del “casal” no impedí a Lluís Muncunill desenvolupar un ampli ventall de solucions arquitectòniques, sempre a la recerca d’una composició estètica harmònica. L’amplada de les façanes dels edificis d’habitatges, fàbriques i magatzems situats en un entorn urbà responia a la pauta de múltiples de cinc metres. Les construccions tenien mida d’un, dos o tres “casals” segons les possibilitats econòmiques dels seus propietaris.
Lluís Muncunill configura la imatge urbana de la Terrassa modernista, és l’arquitecte més prolífic que ha tingut Terrassa. Hi va treballar durant quaranta anys, hi va fer tot tipus d’edificacions en una època en que la ciutat va créixer desmesuradament. D’altra banda, entre 1892 i 1903, els anys que va ser arquitecte municipal, va fer diverses obres de planejament, a l’entorn de la llera de la Riera del Palau, futura Rambla d’Ègara. Així mateix, altres arquitectes com Antoni Pascual, Melcior Viñals i Josep M. Coll i Bacardí també han deixat la seva empremta en la Terrassa modernista | 0.861104 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mnactec.cat/expo/lluis_muncunill_arquitectura_per_a_la_industria.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_439750 | xerr de quan esteis amb un al·lot i vos ha de masturbar que per on vos agrada més que vos ho faci. Vos agrada més que vos fiqui es dits o que vos estimuli es clítoris?
La combinació seria el millor plà | 0.674854 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_408582 | Els Mossos han localitzat aquest dimecres un cadàver prop de Barcelona i a última hora de la tarda la justícia ha confirmat que és el de Martín Ezequiel Álvarez Giaccio, el pare del nen assassinat a l'hotel Concòrdia de la capital catalana. Els Mossos feia tres setmanes que buscaven l'home, el principal sospitós de la mort del nen de dos anys. La policia científica ha determinat que el cadàver localitzat prop del Prat és el del pare del menor, que va fugir després de cometre el crim i, segons els investigadors, es va suïcidar poques hores després.
El jutjat d'instrucció número 1 del Prat de Llobregat, en funcions de guàrdia, ha procedit aquest mateix dimecres a la tarda a fer l'aixecament del cadàver. La comitiva judicial, conformada per la jutgessa de guàrdia, el lletrat de l'administració de justícia, la fiscal i el forense, han anat fins al lloc on es trobava el cos, prop de la terminal 1 de l'aeroport. El cadàver ha estat plenament identificat com l'home acusat de la mort del seu fill. A primera hora de la tarda, quan s'ha localitzat el cos, els Mossos ja donaven per fet que seria el sospitós per la roba que duïa, la mateixa que quan va fugir de l'hotel.
Feia tres setmanes que els Mossos buscaven sense èxit Martín Ezequiel Álvarez Giaccio, el pare del nen de dos anys assassinat el 25 d'agost a l'hotel Concòrdia de Barcelona, un establiment de quatre estrelles situat a l'Avinguda del Paral·lel. Els investigadors creuen que l'home, de 44 anys, va matar el fill per fer mal a la mare, que havia decidit posar fi a la relació que mantenien des de feia anys. Álvarez Giaccio va fugir després de cometre el crim i fins a dia d'avui continuava desaparegut. La policia va demanar ajuda a la ciutadania, i va difondre la fotografia de l'home i algunes característiques físiques.
Els Mossos van arribar a l'hotel la nit de dimarts després de rebre una trucada de la mare. Van trobar el cos del nen en una habitació de la setena planta, amb la cara morada. Es van enviar quatre ambulàncies fins al lloc dels fets, però els equips d'emergència no van poder fer res per salvar-li la vida. El menor, de només dos anys, havia arribat sol amb el pare, que havia reservat habitació per una nit. Les càmeres de seguretat van enregistrar l'home sortint per comprovar que no hi havia ningú al passadís. Després, va fugir saltant la tanca de la piscina cap a dos quarts d'onze, abans que arribés la policia.
En un primer moment, la recerca es va centrar en Montjuïc, tot i que les primeres informacions apuntaven que hauria pogut anar cap a l'aeroport en taxi. Així va ser, però no hi va arribar a entrar. Els investigadors creuen que es va suïcidar poc després de cometre el crim. Havia planificat l'assassinat del fill -ho va fer a l'hotel on, anys enrere, s'havia casat amb la mare del nen- però no la seva fugida. En els últims dies els Mossos treballaven amb la idea que s'hagues suïcidat, després de trobar el seu passaport al domicili.
La parella s'estava separant
L'home, economista de 44 anys, s'estava separant de la seva parella des de feia poc més d'una setmana. En un principi l'home havia actuat de manera exemplar, acceptant la situació, i s'havia traslladat a viure al Vendrell, amb uns familiars. Dimarts a la tarda, el pare va recollir el nen i, com detalla Nius, van passar una estona a la piscina de l'hotel Concòrdia. No va ser fins l'últim dia, abans de la mort del nen, que l'actitud de l'home va canviar i van començar les amenaces. "Te'n penediràs", li va dir a la mare. L'últim missatge va fer saltar les alarmes: "Et deixo a l'hotel el que et mereixes".
Un nou cas de violència vicària
El crim es podria tractar d'un nou cas de violència vicària, una branca de la violència masclista. La violència vicària és una expressió de violència i maltractament contra les dones per part de les seves parelles a través dels fills. Aquest concepte el va emprar per primer cop la psicòloga Sofia Vaccaro fa més d'una dècada, fent servir la paraula "vicari" en referència a la substitució d'una víctima per una altra amb la finalitat de fer mal a un tercer. Segons dades del Ministeri d'Igualtat, des de 2013 hi ha hagut 40 menors que han estat assassinats pels seus pares per exercir una violència contra la mare.
Altres notícies que et poden interessar
SUCCESSOS
Entra armat a un banc de la Cerdanya i s'emporta 200.000 euros
El lladre accedeix a l'oficina al moment del tacament, quan els operaris obren la caixa forta
Successos
Tragèdia a la Llanera Trail: mor un corredor mentre participava en la mitja marató
Els serveis d'emergències no han pogut fer res per reanimar la víctima
REPORTATGE
«Ens diuen que ens busquem la vida»: la queixa dels afectats pel Glòria
Dos anys després del temporal, que a Cànoves i Samalús va ensorrar dues cases i va afectar nou habitatges, els veïns lamenten que ningú els ha ajudat
alimentació
Retiren del mercat un producte de Ferrero Rocher i demanen no consumir-lo
L'empresa demana que els clients afectats hi contactin | 1 | perfect | {"ca": 0.9884498480243161, "fr": 0.005673758865248227, "en": 0.003850050658561297, "pt": 0.00182370820668693, "km": 0.00020263424518743666} | https://www.naciodigital.cat/noticia/224548/troben-un-cadaver-que-podria-ser-el-del-pare-del-nen-mort-en-un-hotel-de-barcelona |
crawling-populars_ca_20200525_21_12095 | Confinament. L’endemà de suspendre l’‘stage’ a Torremirona, el club blanc-i-blau opta per cancel·lar definitivament tota l’activitat
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.633559 | curate | {"it": 0.04938271604938271, "ca": 0.9506172839506173} | : /mes.raw?task=quick.read&id=1757696&return=L21lcy9iYXJjZWxvbmEuaHRtbA== |
macocu_ca_20230731_1_316258 | Inici Societat al Montsià Desmantellades dues plantacions indoors de marihuana a l’Ampolla i Roquetes
En un dispositiu conjunt amb la Policia Local de l’Ampolla es va detenir tres homes i es van intervenir 170 plantes
Divendres al migdia, agents de la Unitat Regional de Policia Administrativa de la Regió Policial Terres de l’Ebre van anar juntament amb agents de la Policia Local de l’Ampolla a fer una inspecció a una finca que s’anunciava a diversos portals web com a lloguer vacacional.
En arribar al lloc, van veure un vehicle i un individu que sortia de l’interior. Quan es van identificar com a policies aquest va intentar marxar cap a la casa però va poder ser interceptat. Allà els agents van localitzar dos homes més i mentre feien comprovacions van notar una forta olor a marihuana procedent d’unes bosses de plàstic al jardí.
En total, els agents van intervenir prop de 170 plantes amb un pes de 140 quilograms. A més, es van recollir una bossa amb 2 kg de cabdells i diversos sobres per enviar la substància embassada al buit per correu postal.
Un detingut i una plantació de marihuana interior desmantellada a Roquetes
Només dos dies després, els mossos van desmantellar una altra plantació de marihuana interior ubicada en una finca de Raval de Crist a Roquetes.
Gràcies a la informació d’un policia local fora de servei, els mossos van localitzar la finca on hi havia una casa i un magatzem. Van trobar que l’immoble disposava d’una instal·lació elèctrica connectada irregularment a la xarxa. A més, els agents van notar també una olor característica de marihuana que sortia del magatzem.
Els mossos van parlar amb el propietari que va accedir voluntàriament a obrir el magatzem. Allà, els agents van localitzar una plantació amb un gran sistema de ventilació, espais aïllats, bàscules de precisió i 180 plantes de marihuana. | 0.851056 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_53246 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SAN LORENZO, U.D.,A - MANRESA, C.E.,E
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17880258899676377, "ca": 0.6084142394822006, "en": 0.12297734627831715, "pl": 0.012944983818770227, "nl": 0.022653721682847898, "pt": 0.02669902912621359, "fr": 0.022653721682847898, "id": 0.0048543689320388345} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-segona-divisio/grup-13/72b/san-lorenzo-ud-a/72b/manresa-ce-e |
oscar-2201_ca_20230904_0_1617 | En total hi ha 45 usuaris connectats :: 0 registrats, 0 ocults i 45 visitants (basat en els usuaris actius durant els darrers 5 minuts)
El nombre màxim d’usuaris connectats ha estat 288 el dt. ago. 04, 2020 4:34 am
Estadístiques
Nombre d’entrades 16842 • Nombre de temes 4059 • Nombre de membres 625 • El membre més recent és BraulioRd | 0.686777 | curate | {"ca": 0.9393939393939394, "en": 0.012121212121212121, "de": 0.048484848484848485} | https://www.gobmallorca.com/forum/index.php?sid=760a7ad4ee70d5fcc53063b4014f0e99 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_13439 | Avui per casualitat he vist un tros del programa els matins de TV3 i exposaven un gos dissecat. Realment a mi et fot molta pena i molt fastig aquesta mena d' exhibicions i proposo que properament surti dissecada aquesta secallona
però vejam, l'animal ja es mort, no? no veig el problema, mes enllà que es una mica chungo veure a qui abans era la teva mascota allà com una estatua. jo no ho faria, però no es pot comparar amb els toros. | 0.731016 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_267501 | I Jornada de Ceràmica Negra – Etnologia.cat
17 Novembre 2015 17 Juliol 2017 etnologiagencatDeixa un comentari
9.00h Benvinguda i presentació de la jornada a càrrec de Jaume Marcó i Blai Puig
9.30h El noucentisme com a antídot de la turistització de Catalunya, a càrrec de Narcís Comadira
10.15h La ceràmica negra, fil conductor de l’obra de l’obrador de Ceràmiques Marcó en l’espai català transfronterer, a càrrec de Brígida Payrou-Neveu i Mercedes Palau-Ribes.
11.15h Del blanc al negre: Masó i la ceràmica aplicada a l’arquitectura, a càrrec de Jordi Falgàs.
12.15h Ceràmica negra en l’art contemporani i experiències docents, a càrrec de Miquel Planas i Matilde Grau.
13.00h Del turisme cultural al turisme creatiu, a càrrec de Jaume Marín.
13.30h La ceràmica al món, a càrrec de Ricard Domingo.
14.14h Dinar.
La jornada serà reproduïda en temps real a través del web http://www.catalunyaart.org
artesania, ceràmica negra | 0.76847 | curate | {"ca": 0.9857612267250822, "es": 0.014238773274917854} | https://etnologia.blog.gencat.cat/2015/11/17/i-jornada-de-ceramica-negra/ |
acn_ca_20201011_0_87529 | Denuncien 26 conductors per excés de velocitat a la variant de Manresa
Un d'ells, a més, conduïa sota els efectes de les drogues i sense el cinturó de seguretat cordat
ACN Manresa.-Els Mossos d'Esquadra van denunciar, el passat dissabte, 26 conductors per excés de velocitat i un d'ells, a més, per conduir sota els efectes de les drogues i sense el cinturó de seguretat cordat. Les denuncies es van posar en un control de velocitat muntat a la C-25, a l'Eix Transversal, a l'altura del punt quilomètric 29,8, dins del terme municipal de Manresa. Durant el control, es van detectar un total de 411 vehicles. Un dels denunciats circulava a 157 km/h, quan la velocitat màxima permesa és de 90 km/h. Es tracta del mateix conductor que circulava sota els efectes de les drogues i sense el cinturó de seguretat cordat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9256505576208178, "es": 0.07434944237918216} | https://www.acn.cat/text/item/denuncien-26-conductors-per-exces-de-velocitat-a-la-variant-de-manresa |
mc4_ca_20230418_15_696927 | cuina generosa: bombó de carn, o un flam de patata farcida
Publicat per Manel Bonafacia a les 15:58
Francesc 15 de novembre de 2013 a les 14:58
Caram, Manel, quin pla més bo!! Aquest me l'apunte!! MMMM!! !
Roser Quina delícia 15 de novembre de 2013 a les 19:11
Que bé que queda!!! T'ha quedat genial. M'encanta la patata farcida. petons
Judith 17 de novembre de 2013 a les 23:22
ostres Manel! Quina súper recepta, m'agrada moltíssim la idea de combinar la patata amb la carn amb aquest format. Moltíssimes gràcies per participar. petonets
Coses de Llàbiro 19 de novembre de 2013 a les 12:43
Això és una bomba de luxe total! Molt bona proposta, sobretot de cara a les festes que venen.
Gemma 19 de novembre de 2013 a les 16:39
Una forma de convertir un plat ben sencill en tot un plat de festa
La Cuina de l'Olga 19 de novembre de 2013 a les 23:52
Uala!!!! Quin flam!!!! Quina delícia!!!!! Ets un artista!! !
Marina A.F. 20 de novembre de 2013 a les 9:49
Un petit plat per un gran plaer pels sentits.
Anònim 1 de desembre de 2013 a les 12:31
Una idea genial!!!. Aquesta recepta passa directament a la llista de plats d'aquestes festes de Nadal. | 0.472377 | curate | {"es": 0.11171171171171171, "it": 0.036036036036036036, "fr": 0.290990990990991, "ca": 0.5036036036036036, "fi": 0.005405405405405406, "en": 0.036036036036036036, "pt": 0.016216216216216217} | http://cuinagenerosa.blogspot.com/2013/11/bombo-de-carn-o-un-flam-de-patata.html |
macocu_ca_20230731_3_44032 | Catalunya arriba als 849 MW eòlics amb la posada en marxa de 6 parcs durant el 2010
Font: EolicCat
24/01/2011 - 00:00
Catalunya ha afegit 195,13MW eòlics a la xarxa elèctrica, durant el 2010. Una xifra que augmenta fins a 849,64MW la capacitat de generació eòlica catalana, el que suposa un total de 31 parcs eòlics i 626 aerogeneradors.
L'Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat, què aplega a 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya, ha fet públiques aquestes dades. I en aquest sentit, el seu president Ramon Carbonell expressava la seva satisfacció: "sempre és una bona noticia que Catalunya avanci en la implantació d'energia eòlica i escali posicions en aquest sentit pels grans avantatges tant visibles com invisibles que aquesta aporta a la societat i el territori".
Els MW instal·lats actualment a Catalunya han suposat una inversió de 275 milions d'euros amb una transferència de renda al territori de 950.000 euros cada any.
Segons EolicCat aquestes dades es poden traduir en beneficis ambientals: Durant un any s'ha evitat l'emissió de 700.000 tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, l'equivalent a retirar de la circulació mig milió de turismes, i s'ha generat amb una energia autòctona, neta i renovable l'equivalent el consum elèctric anual de 600.000 llars catalanes.
Amb tot, Carbonell, recorda que "cal accelerar el ritme d'instal·lació d'eòlica a Catalunya, perquè encara estem lluny d'assolir l'objectiu dels 3.500MW marcat al Pla de l'Energia, per al 2015"
EolicCat aplega a 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya. En aquesta associació hi són presents primers fabricants d'aerogeneradors del món, tots els impulsors eòlics a Catalunya, entitats financeres i altres petites i mitjanes empreses.
*Els 195,13 MW del 2010 els han aportat la connexió total o parcial dels parcs de Corbera, Vilalba dels Arcs, Mudèfer, Almatret, Sant Antoni i Coll de la Garganta, ubicats a les comarques de la Terra Alta, el Segrià, Les Garrigues, Ribera d'Ebre i Priorat.
Relacionats | 0.8653 | curate | {"ca": 0.984015984015984, "de": 0.006993006993006993, "en": 0.008991008991008992} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_481927 | Mitjançant aquesta pàgina web es facilita l'accés al portal web de GESTORIA CASTELLS S.L. El fet de connectar-se a aquesta pàgina implica l'acceptació del present Avís Legal.
Política de privacitat
En relació a les dades de la direcció del terminal amb el que vosté s'està connectant, l'informem que no queda emmagatzemat en el nostre sistema, de manera que la seva visita no genera cookies en el seu terminal.
Això no obstant, pot ser que el seu dada IP identifiqui indirectament la seva visita al nostre portal. En tot cas aquestes dades seran tractades de conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades i normativa concordant.
Propietat intel?lectual
Tots els continguts del Portal, entenent per aquests a tñitol enunciatiu els textos, fotografies, gràfics, imatges, icones, tecnologia, programari, links i altres continguts, així com el seu disseny gràfic i codis font són propietat intel?lectual de la nostra companyia, sense que puguin esntendre's cedits a l'Usuari cap dels drets d'explotació sobre els mateixos més enllà de l'estrictament necessari i per al correcte ús del Portal.
Aquests drets estan registrats en el Registre de la Propietat interl?lectual.
Identificació de l'empresa. Dades registrals
En compliment de l'article 10 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic GESTORIA CASTELLS S.L l'informa:
GESTORIA CASTELLS, SL és una societat limitada, amb CIF B17490467, domiciliada a carrer Pare Roca, nº 6, 17800 d?Olot, amb e-mail [email protected]
Societat inscrita al Registre Mercantil de Girona, Tom 982, llibre 0, secció 0, foli 99 , full GI-17883, Inscripció 1a i Protocol 1146
L'administrador de la Societat és Gloria Castells Girgas, Llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona. Gestor administratiu col·legiat al Col.legi de Gestors administratius de Catalunya amb el n º 1914.
La normativa professional està a la web:
http://www.cgae.es/portalCGAE/printPortal.do?urlPagina=S001012002/es_ES ....
Altres portals ¿?
Exclusió de responsabilitat
GESTORIA CASTELLS, S.L. declina qualsevol tipus de responsabilitat per les notícies i circulars que apareixen a la web.
Llei aplicable i jurisdicció
Per a qualsevol controvèrsia relacionada amb el present avís legal les parts accepten la submissió expressa als jutjats de Girona. | 0.807386 | curate | {"ca": 0.9492785308264101, "es": 0.040664626147791864, "de": 0.010056843025797988} | https://www.gestoriacastells.cat/popup.php?idm=1&quin=1 |
cawac_ca_20200528_4_17471 | Copa, lliga i Champions!! amb estil
Aquest Barça ha fet història i serà recordat per molts com un dels millors equips que mai ha vist jugar. Jo no sóc molt donat a parlar de futbol (crec que ja se’n parla prou) però ara que ja s’ha acabat la temporada faré una excepció. Un petit homenatge al Barça que aquest any ens ha emocionat , ens ha fet gaudir i ens ha fet recuperar la il·lusió com ho va fer aquell ja mític “Dream Team”. No només han jugat bé , sinó que a més han guanyat títols i no s’han deixat endur per l’eufòria d’un 2-6 contra el Madrid o d’una temporada quasi perfecte de principi a fi. Val a dir que els jugadors hi tenen molt a veure, com la directiva, els periodistes, l’anomenat entorn, l’afició, però per sobre de tots, crec que s’ha de reconèixer la tasca de l’equip tècnic i per sobre de cap altre la de Josep Guardiola .
Aquest home és la personificació de la feina ben feta, amb rigor, amb entrega, amb il·lusió, amb ganes, i un llarg etcètera de qualificatius dels quals m’agradaria ressaltar-ne un, amb estil. Sí senyor, aquest Barça ha demostrat que per joc és el millor i també ha donat una gran lliçó d’estil actuant amb modèstia i treball diari. La figura de Guardiola, al meu entendre, ha estat clau. Crescut, esportivament parlant, a la Masia i essent una de les figures del “Dream Team” va deixar el Barça per veure món, per entendre altres formes de veure i viure el futbol i finalment ha tornat, rodejat de bona gent. Ha sabut aprendre, escoltar, deixar-se aconsellar i ha sabut fer-se respectar, fer-se escoltar i transmetre una filosofia de futbol basada en la disciplina i el respecte. Un respecte als vestidors, i també un respecte de portes enfora, a l’afició i als rivals. Ha potenciat el paper de les estrelles de l’equip i les ha sabut compensar a la perfecció amb la il·lusió dels nois de la Masia. Ha respectat als rivals i ha sabut anar amb la cara ben alta defensant els seus principis de treball. I això ho ha sabut transmetre als jugadors.
De l’equip de les tres copes en recordarem centenars de jugades, de moments, de victòries però per sobre de tot, en recordarem aquell noi de la Masia que va començar com a recull pilotes, va triomfar com a jugador i va arrasar com a entrenador. I per acabar em desvio de l’esport per deixar una reflexió que aquests dies ha estat redundant al meu cap, i és que desitjaria que moltes altres persones del món empresarial, polític, docent, etc. prenguessin nota del que han vist i comencessin a treballar amb aquesta entrega, esforç i també modèstia. Potser d’aquesta manera tindríem alguna esperança per poder canviar les coses.
Quant a Josep Mª
Graduat en Multimèdia i estudiant de Ciències Empresarials a la UOC. Treballo en el sector del màrqueting online i noves tecnologies, en projectes propis a internet i col·laboro en iniciatives sorgides a la xarxa. Apassionat dels esports, la música, els viatges i la fotografia. Addicte al mòbil i a les xarxes socials.
4 comentaris a l'entrada: Copa, lliga i Champions!! amb estil
Ha fet una bona feina sí, i estic d’acord que el camí fins a arribar al resultat final ha estat excepcional. Ara els títols ho revaloritzen, però el procès, el com encarar el dia a dia, aquesta modèstia i humilitat. Per mi és el millor. Per altra banda, es nota que a part de veure i jugar a futbol ha llegit un parell de llibres. Mai fa mal… :) | 0.780012 | curate | {"ca": 0.9447447447447448, "pt": 0.05105105105105105, "de": 0.004204204204204204} | http://batega.cat/copa-lliga-i-champions-amb-estil/ |
mc4_ca_20230418_3_380385 | La guerra segons Simone Weil | Max | Comprar libro 9788481314281
isbn: 9788481314281
Tant de bo els humans feren les guerres per quelcom tan material com la riquesa; potser calcularien aleshores els guanys i les pèrdues d¿un conflicte i sabrien aturar-se a temps. Però malauradament les guerres no les fan els qui pensen. | 0.696843 | curate | {"ca": 0.940251572327044, "pt": 0.059748427672955975} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/48275/La-guerra-segons-Simone-Weil |
macocu_ca_20230731_7_182762 | Ús de càmeres de videovigilància per controlar la prestació laboral o de serveis
25-10-2021
L’ús de les càmeres de videovigilància en l’àmbit de les relacions laborals ha estat i sembla que continuarà sent un assumpte complex, prova d’això són les vacil·lacions jurisprudencials d’aquests darrers anys, no només de la jurisprudència del TC i del TS a aquest respecte, sinó també de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Malgrat la regulació expressa d’aquesta matèria de la Llei orgànica 2/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, continuen els dubtes sobre algunes qüestions importants: és lícit l’ús de càmeres de videovigilància oculta per controlar la prestació laboral a efectes de sancionar disciplinàriament els empleats? És possible emprar les càmeres de videovigilància general, és a dir, instal·lades per controlar la seguretat de béns i instal·lacions, per sancionar disciplinàriament sense haver-ne informat expressament de l'existència i la finalitat?
Principalment, hi ha quatre sentències del Tribunal Constitucional (STC) que aborden aquesta qüestió. La STC 98/2000, de 10 d’abril –assumpte Casino de la Toja-; la STC 186/2000, de 10 de juliol –assumpte Ensidesa-; la STC 29/2013, d’11 de febrer –assumpte Universitat de Sevilla-, i STC 39/2016, de 3 de març –assumpte Bershka. Prescindirem de l’anàlisi de les dues primeres, que només tracten sobre el dret a la intimitat i ens centrarem en les dues darreres, que posen en joc el dret a la protecció de dades i hi podem observar més clarament l’evolució d’aquesta doctrina constitucional.
La STC 29/2013, d’11 de febrer (assumpte Universitat de Sevilla) enfronta l’ús de les càmeres de videovigilància instal·lades en un recinte universitari que reproduïen les entrades i sortides d’un empleat i van permetre verificar l’incompliment de la seva jornada laboral. Pel que fa al dret de la persona afectada a ser informada de qui posseeix les seves dades personals i amb quina finalitat, ens diu el TC que forma part del nucli essencial del dret fonamental a la protecció de dades personals. Afirma que l’existència de distintius que anuncien la instal·lació de càmeres de captació d’imatges en zones d’accés i pas públics no és suficient per salvar el dret d’informació de la persona afectada i que calia una informació prèvia, expressa, clara i inequívoca als empleats de la finalitat de control de l’activitat laboral, és a dir, que la informació ha de concretar les característiques i l'abast del tractament de les dades, amb referència explícita al fet que es poden emprar per imposar sancions disciplinàries per incompliment de la prestació laboral.
La STC 39/2016, de 3 de març (assumpte Bershka) matisa la doctrina anterior. El cas plantejat fa referència a la instal·lació expressa de càmeres de videovigilància en els espais on s’ubicava una caixa registradora davant les sospites d’incompliments laborals com a conseqüència del desquadrament comptable, i constava únicament en un lloc visible de l’aparador de l’establiment un distintiu informatiu genèric de l’existència de sistemes de videovigilància. El debat es planteja sobre la suficiència del distintiu informatiu o si era necessari, com semblava desprendre’s de la STC 29/2013, una informació específica, és a dir, una informació prèvia, expressa, clara i inequívoca als empleats de la finalitat de control de l’activitat laboral. Doncs bé, el TC manifesta que, tot i exigir un judici de proporcionalitat sobre la mesura adoptada, el dret d’informació es pot entendre que s'ha satisfet amb la col·locació del distintiu informatiu davant la sospita raonable d’incompliment laboral, és a dir, en aquest cas, com sigui que les persones empleades podien conèixer l’existència de les càmeres de videovigilància amb la col·locació del panell informatiu i davant de l’existència de sospites raonables, no s’aprecia la vulneració del dret fonamental a la protecció de dades. Pel que fa al judici de proporcionalitat de la mesura adoptada –instal·lació expressa de càmeres de videovigilància a les caixes registradores-, el TC entén que és idònia i necessària a la finalitat pretesa per l’empresa –sospites raonables de l’apropiació de diners per alguns empleats- i és equilibrada –la gravació de les imatges queda limitada a la zona de la caixa registradora. Veurem com aquesta doctrina és acollida per la legislació orgànica de protecció de dades, però deixa enlaire la qüestió de si és possible, sempre que se superi el judici de proporcionalitat, instal·lar càmeres ocultes per controlar la prestació laboral, qüestió que el TEDH sembla aclarir.
La doctrina del TEDH, en el cas conegut com a López Ribalda i altres, també evoluciona en una línia més flexible del dret a la informació de l’existència de càmeres de videovigilància. Es tracta del cas de la instal·lació de videocàmeres, unes de visibles, que enfocaven l’entrada i la sortida del supermercat Mercadona, i d’altres d'ocultes, que enfocaven les caixes registradores. Els empleats només tenien coneixement de l’existència de les primeres.
La STEDH de 9 de gener de 2018 (Secció 3) manifesta que, malgrat l’existència de distintius informatius generals de l’existència de videocàmeres, s’ha vulnerat el dret a la vida privada (art. 8 del CEDH), perquè, d’una banda, no s’ha respectat el principi de transparència perquè l’empresa no va atendre l’obligació d’informar les persones interessades de manera expressa, prèvia, precisa i inequívoca sobre l’existència i les característiques del particular sistema de recollida de dades personals i, de l’altra, no se supera el judici de proporcionalitat, és a dir, sospita justificada i vigilància individualitzada, limitada espacialment i temporalment. Sosté que no se supera el test de proporcionalitat perquè la vigilància encoberta no era fruit d’una sospita justificada contra les empleades demandades, és a dir, no anava dirigida específicament a les afectades sinó a la totalitat del personal que treballava a les caixes registradores, per la qual cosa esdevenia una sospita contra tot el personal i, a més a més, la mesura no estava limitada, de tal manera que es va establir durant setmanes, sense limitació temporal i durant totes les hores de feina.
La STEDH de 17 d’octubre de 2019 (Gran Sala), dictada en el mateix assumpte, li dona la volta a l’argumentació de la Secció 3. Declara que en el cas plantejat no s’ha produït la violació de l’article 8 del CEDH perquè els tribunals espanyols van fer una ponderació correcta entre els drets dels empleats afectats a la protecció de les seves dades personals i l’interès empresarial de protecció del seu patrimoni. El TEDH manifesta que la manca d’informació sobre l’existència de càmeres ocultes estava justificada per l’existència de sospites raonables sobre la comissió de greus irregularitats. En relació amb el test de proporcionalitat sobre la raonabilitat de les mesures –instal·lació de càmeres ocultes en les caixes registradores-, el TEDH entén que queda superat perquè les càmeres es limiten a controlar les caixes on sembla que rau l’origen de les pèrdues i que efectivament la videovigilància estava limitada temporalment.
La regulació vigent: Llei orgànica 2/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
Prohibició absoluta de l’ús de videocàmeres (art. 89.2): en cap cas s’admet la instal·lació de sistemes de gravació de sons ni de videovigilància a llocs destinats al descans o esbargiment dels treballadors o els empleats públics, com ara vestidors, lavabos, menjadors i anàlegs.
Ús de videocàmeres específicament instal·lades per exercir el control laboral (art. 89.1): els ocupadors han d’informar amb caràcter previ, i de manera expressa, clara i concisa, els treballadors o els empleats públics i, si s’escau, els seus representants sobre aquesta mesura.
La redacció legal sembla clara, en principi:
La regla general és que per usar videocàmeres per controlar la prestació laboral cal informar els empleats o els seus representants, si s'escau, de manera prèvia, expressa, clara i concisa, de la instal·lació d’aquests dispositius de videovigilància, de les seves característiques i del fet que tenen l’específica funció del control empresarial de la prestació laboral i que les gravacions poden ser emprades, si escau, per imposar sancions disciplinàries.
Actes il·lícits dels treballadors i empleats públics: gravacions mitjançant les videocàmeres de seguretat general dels establiments o instal·lacions
En aquest cas, com hem vist, s’entén complert el deure d’informació als empleats amb la col·locació del distintiu informatiu. En principi, com a acte il·lícit hauríem d’entendre qualsevol actuació contrària a l’ordenament jurídic, incloent-hi la totalitat d’infraccions laborals subjectes al règim disciplinari. L’ús d’aquestes videocàmeres de seguretat general està justificat davant la presència d’indicis fonamentats de la comissió d’irregularitats. Però, quines irregularitats? La jurisprudència del TS és més restrictiva i exclou qualsevol tipus de control laboral aliè a la seguretat, com poden ser controls sobre l’efectivitat en el treball, les absències del lloc, la manca de puntualitat, distraccions, converses entre companys, etc. Ens situem davant d’infraccions que podríem qualificar de greus, com seria el cas d’embriaguesa, robatoris, assetjaments, agressions etc. En aquesta línia, trobem la darrera jurisprudència contenciosa dictada en cassació del TS (STS de 26 d’abril de 2021, rec. 4645/2019), relativa a accions i omissions adreçades a evadir els sistemes de control horari o a impedir que siguin detectats incompliments de la jornada de treball. D’acord amb l’esmentada STS, en el cas plantejat, el funcionari coneixia l’existència del sistema de control de seguretat per videovigilància, per tant, no era exigible especificar, més enllà de la mera vigilància, la finalitat exacta assignada a aquest control.
D’acord amb el marc jurídic actual, no sembla possible l’ús de videocàmeres ocultes per verificar la prestació laboral dels empleats. L'ús d'aquests dispositius, encara que sigui per verificar incompliments greus, no està establert en la normativa de protecció de dades personals, la qual cosa es pot interpretar com a prohibició absoluta, atès que no hi ha cap excepció al deure d’informació prèvia de l’existència de videocàmeres.
No obstant l’anterior, aquesta possibilitat ha estat avalada, amb determinats condicionants, per la STEDH de 17 d’octubre de 2019 que, com s’ha comentat anteriorment, tractava el cas de la gravació encoberta o secreta de les caixeres d’un conegut supermercat. La Gran Sala rectificava la seva doctrina anterior i justificava la mesura de videovigilància oculta (sense informació als empleats) per l’existència de sospites raonables sobre la comissió de greus irregularitats, les càmeres estaven limitades a l’espai origen de les pèrdues, estaven limitades temporalment i havien estat emprades exclusivament per a les finalitats que les justificaven (identificar les persones responsables i sancionar-les amb l’acomiadament). Especialment significatiu és la valoració que es fa respecte de la inexistència d’altres mesures adequades per a aquesta finalitat, atès que la informació al personal hagués compromès l’eficàcia i la finalitat de la mesura.
Ens trobem amb una certa inseguretat jurídica perquè, mentre que el TC i el TS no admetrien excepcions al deure d’informació, la STEDH comentada deixa la porta oberta a prescindir-ne en casos excepcionals. | 0.848931 | curate | {"ca": 0.9966947899452031, "nl": 0.0008697921196833957, "en": 0.002435417935113508} | |
mc4_ca_20230418_12_512531 | QUINA LA FEM? : Lavaix
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lavaix. Mostrar tots els missatges
1973. Alaó. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«L'imposant serra de Sant Gervàs, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, les aigües del contraembassament de Sopeira al fons i el campanar refet d'Alaó».
«És ben bé la Serra de Sant Gervàs, aquests estretiments que determinen la petita presa de Sopeira i la d'Escales, els que ens separaran de l'Alta Ribagorça. Encara hom veu, en baixar fins al riu, les cases de teula vermella, els habitatges baixos, els corrals assolellats, els conreus de l'olivera i l'ametller. La persistència del clima mediterrani és sorprenent tot al llarg d'aquests cursos fluvials...»
Escriu en Vallverdú sobre el Monestir d'Alaó, «que avui fa d'església parroquial al poble de Soperia», que els diumenges des de dalt la carretera moderna s'hi pot veure «la corrua de gent endiumenjada que surt del temple i emprèn, entre ametllers i oliveres, els tres-cents metres que separen el temple del poble. En la calma del paisatge enfonsat, la xerrameca de la gent, el seu ribagorçà els menys -el seu castellà, els més-, s'aixeca com una eixelebrada ocelleria».
1973. Sopeira. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«Contraembassament de Sopeira, aigües avall de la presa d'Escales. Una orografia retorta i violenta ensorra literalment aquest conjunt de comportes i el pont provisional».
Com diu el nostre homenot: «Naturalment, l'home no ha fet altre que seguir el curs de la natura, construir -primer- els passos allí on l'aigua dels rius s'havia, també, obert pas; i, segonament, dreçar la paret de les preses exactament als estretiments més marcats. Així hem vist el decoratiu congost, curt, però accidentat, on s'aixeca la paret de presa del contraembassament de Sopeira, d'un nivell màxim de 703 metres... Per la riba esquerra la paret de roca, després del contraembassament, se'ns dibuixa al davant abrupta, en un desnivell que arriba als 916 metres».
«El poble de Sopeira se serveix de l'antiquíssim temple del monestir d'Alaó com a església parroquial. El monestir es troba arran del petit llac del contraembassament, en un paisatge esquerp».
Detalls del monestir romànic d'Alaó. «del segle VIII amb tota probabilitat en el seu primer traçat... el trobem sota l'advocació de Santa Maria a la cèlebre acta de consagració de la Seu d'Urgell, document únic per conèixer l'escampall de fundacions monàstiques i esglésies de la Catalunya comtal dels primers temps. Benedictí, fou ampliat en el romànic».
1973. Serra de Sant Gervàs. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«La serra de Sant Gervàs és travessada per la Noguera Ribagorçana. Sàrries i arguedells als lloms dels animals, aquesta rècula s'adreça vers el contraembassament de Sopeira».
Detalls del transport agrícola d'altres temps. A baix, la presa de Sopeira. Els vells humils però elegants pedrissos de pedra resseguien el perfil de la carretera enlloc de les horroroses (però útils) tanques metàl·liques actuals.
1973. Pont romànic d'Escales. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«Ensota de la paret de la presa d'Escales, a la sortida quasi de la central, conviuen la primera estació transformadora i aquest pont secular que les obre hidroelèctriques han respectat». Sense comentaris.
1973. Presa d'Escales. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«Admirable embassament d'Escales. Hom no pot fer sinó augurar-li un futur turístic de primer ordre. La majestuositat dels pics del nord, la bellesa encara a la mesura humana de les vores, més meridionals, aquesta mateixa sinuositat de les ribes».
Afegeix: «El pantà és sinuós, i els indrets més amples es troben, tanmateix, a prop de la paret de la presa. Mas d'Andreu i Mas del Barrugat, soterrats per les aigües, en descomposició. Tot just si a les vores Casterner de les Olles i Aulet sobreviuen, almenys en edificis, que no en persones».
1973. Aulet. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«Aulet, en una graciosa península dins l'embassament d'Escales. Poble ja desert, abellidor descans al bon temps, fantasmal conjunt d'habitacle al gris d'hivern».
«Una península: petita, gairebé una illa segons com es miri. Hi ha el poble d'Aulet, abandonat. Lluminós matí i tarda, escampat en la verdor d'unes terres herboses. L'església encara té un campanar totalment modern, construït per les empreses que feren l'embassament; però no hi ha ningú al poble. Unes conilleres, un home que hi deu viure pels volts i té quatre caps d'aviram... ni rastre de família».
1973. Monestir de Lavaix. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
«Santa Maria de Lavaix -quan era monestir-, en un costat de pany d'Escales, en l'enforcat de la ruta a la Pobla. Les aigües no és poc sovint que en cobreixen el que en resta». Ens descriu l'escriptor de Ponent: «Lavaix fa molts anys que està en ruïnes. Abandonat en temps de l'esclaustració de 1835, ha anat decaient. No hi havia cap poble veí que justifiqués, com en el cas de Sopeira, que el monestir quedés convertit en església parroquial. Depredacions, ensulsiades, autèntic robatori de biblioteca i arxiu... la història trista d'unes èpoques d'abandonament, quan aquesta muntanya era pràcticament un altre món».
«Abans de 1835 els abats de Lavaix eren cistercencs: anteriorment havia pertangut a la regla dels canonges aquisgranencs i encara més anteriorment el monestir fou benedictí. Però hom diu que la fundació arrenca del segle VIII, per més que la primera notícia històrica és del segle X».
«Del monestir en resta la porta d'entrada a l'església, una secció del campanar de cadireta i un mur. Hom pot discernir-hi, encara, que la nau estava dividida en sectors per arcs de mig punt recolzats en pilastres. En realitat, la incúria començà abans de l'exclaustració. Al Pont de Suert hi ha algun capitell del claustre, rústec i avui dia totalment desparegut».
Sentencia: «L'acció indiferent de les aigües, implacable, acabarà d'enfonsar definitivament aquest venerable monestir. Si hagués estat situat en una cota més alta hi hauria hagut la possibilitat de reforçar-ne les ruïnes... tants anys contemplades pels més vells de la comarca, seran aviat només un munt de pedres...», d'on la «mlenconiosa recança de no haver pogut llegar als temps que vindran un monestir més, una peça arqueològica de les que componen el fris de la Catalunya comtal i muntanyenca».
Publicat per JM Mir a 09:50
Etiquetes de comentaris: Lavaix, Noguera Ribagorçana, Ribagorça, Sopeira
1906. Lavaix (la Ribagorça).
«Este antiquísimo cenobio hállase en el partido judicial de Tremp, junto a la provincia de Huesca, escondido en un valle entre muy ásperos y helados montes pirenaicos sobre la confluencia del río de Noguera de Tor y el torrente Peranera, a tres kilómetros al S. del Pont de Suert». Apunt: la Noguera de Tor desemboca bastant més amunt.
Un esplèndid dibuix de la façana de la façana de l'abandonada església des de la desamortització.
Una magnífica perspectiva del conjunt del cenobi.
«...cuando los viejos de la tierra nos cuentan el incendio de la biblioteca, perpetrado en la época de la revolución...» Es refereix a la Gloriosa del 1868. Un incendi que res no degué d'envejar al de la ficció d'Uberto Eco a El Nom de la Rosa.
«...en cuanto a las rentas... un anciano del país me escribe que poseía bastantes tierras para trigo, prados y una extensión de monte y pasto para ganados, grandiosa, llamada Eurrens, y que cobraba el diezmo y muchos censales».
Anys 1960. Lavaix (la Ribagorça).
Sota les aigües del pantà d'Escales.
[493] Lavaix encara damunt les aigües
Publicat per JM Mir a 10:23
Etiquetes de comentaris: G. Barraquer, Lavaix, Ribagorça, Segle XIX | 0.662224 | curate | {"zh": 0.0063324538258575196, "fr": 0.0010554089709762533, "ca": 0.8881266490765172, "es": 0.09841688654353561, "pt": 0.0010554089709762533, "id": 0.0007915567282321899, "it": 0.004221635883905013} | https://quinalafem.blogspot.com/search/label/Lavaix |
mc4_ca_20230418_3_779512 | CBR | 23 de març de 2018
Archive For 23 de març de 2018
El SM es desplaçarà aquesta nit a la pista del segon classificat, el Centre Catòlic de l’Hospitalet, per mirar de trencar la mala ratxa com a visitant. Des del 3 de febrer, quan els ribetans van superar el Tremp, l’equip no ha sigut capaç de rendir a les pistes del Tàrrega (65-47) ni del Martorell (96-66). Tot i que el rival d’avui és un dels més durs de la categoria – no perd a casa des de la jornada 5 contra el Santa Coloma -, el partit és una gran ocasió per retallar distàncies amb el segon lloc i guanyar confiança per la recta final de la temporada.
CC 2a Catalana
Consell Comarcal: L’Infantil Femení, campiones!
L’Infantil Femení – Ausolan es va proclamar campió de lliga matemàticament a tres jornades pel final després de superar l’Hostalets per 6-10. L’empat del Monalco A dóna al Bàsquet Ribes un avantatge de 4 partits respecte el segon classificat i per tant el primer lloc definitiu a la classificació. L’equip de Gerard Pascual i Marta Cortés, a més, també encapçala la classificació en l’apartat de Valors.
Campionat Comarcal Infantil Femení
La jornada de consell es va tancar amb la gran victòria de l’Aleví Mixte contra el líder, el CNB Vilanova Canigó (9-7), la quarta victòria del Benjamí A contra el Llebetx (6-10, seguim invictes), i l’empat del Benjamí B també contra el Llebetx (8-8).
Classificació Benjamí A
El SM segueix refredat
Són temps de refugiar-se en la defensa, el rebot, i l’escalfor del factor camp. El Bàsquet Ribes no viu el seu millor moment ofensiu (63 punts de mitja en els últims 4 partits), i mentre no arribi el bon temps, haurà de seguir treballant el doble per continuar guanyant partits. (més…)
Bàsquet Ribes – Bàsquet Neus, diumenge a les 19:00
El SM buscarà la sempre important quinzena victòria de la temporada aquest diumenge davant el Bàsquet Neus. L’equip de Santa Coloma ha demostrat la seva qualitat diverses vegades aquest any, però ha pecat d’irregularitat en molts trams de la temporada. (més…)
El SM s’oblida de competir per l’ascens
Potser – esperem – només va ser durant 40 minuts una mala tarda de diumenge, però la imatge que va donar l’equip ribetà a Martorell dista molt de la dels equips que tenen objectius ambiciosos. (més…) | 0.723866 | curate | {"ca": 0.9919246298788694, "fr": 0.008075370121130552} | http://basquetribes.org/arxius/date/2018/03 |
mc4_ca_20230418_0_232269 | Web: https://www.escaperoomlloret.com
Telèfon: 662233595
Direcció: Carrer Sant Josep, 9, 17310 LLoret De Mar, Girona
8.7/10 from 7 users. ( 7 reviews.)
Proves (8.4/10)
GEGE · 28 days ago.
Un restaurant molt especial! Una ambientació senzilla però molt ben aconseguida, una sala espaiosa i fresca ( fet que s'agraeix moltíssim amb aquestes calors!!!). Apte per tots els nivells. Proves originals i divertides. Uns game masters molt atents. La que més m'ha agradat de les que he fet a la província de Girona.
Urik · 1 months ago.
Escape room amb molt bona ambientació i un bon començament. Crec que encara el podrien millorar una mica més i ja els hi vam comentar. A veure si ens fan cas
Albert Llach · 1 months ago.
Escape rcomenable lunic que cambiaria es lentrada al bar per el dames bon escape
Recomanable totalment
Fumie · 1 months ago.
Un dels escape rooms on millor m'ho he passat! Hi vam anar força colla (7 persones) i prèviament a la reserva ens van avisar que el joc sovint no és idoni per a tanta gent. Tot i així ens vam "arriscar" i la veritat és que va ser un encert. La sala és molt espaiosa i molt ben ambientada i la dinàmica del joc és la que més ens agrada: proves diferents, gens repetitives, on has d'explotar les habilitats del grup en molts àmbits. És a dir, no has d'estar constantment resolent problemes per a trobar les xifres d'obertura de candaus, sinó que has de fer proves variades i entretingudes.
El recomano sense cap dubte!
Sorprendente escape!! !
Un escape realmente sorprendente y tensión asegurada hasta el final!
Imprescindible Escape a Girona!
Mario · 3 months ago.
Gran, gran sorpresa ens hem endut amb aquesta sala! Una immersió molt i molt ben pensada i sorprenent, un joc molt variat, original i divertit amb una història ben lligada! També super espaiós, cosa que s'agraeix després d'haver jugat a sales claustrofòbiques. La veritat es que ens va agradar tot! A Girona li faltava una sala així per pujar el nivell una mica!
La sopa especial del Xef sorprèn ! !
Marc · 3 months ago.
l 'equip Furosemi2, Seguril que Sortim, hem anat aquesta tarda a "The Gourmet escape room" i ha superat les nostres expectatives. Una sala que sorprèn per una idea tant diferent a les altres. A vegades la senzillesa és un gran què. Proves a l'abast dels que comencem, tot i que n'hi ha de complicades.
Gamemasters molt entusiastes i amb ganes de fer les coses ben fetes, tot i que jo personalment els faria participar un xic més per posar més tensió al joc.
Sala gran i espaiosa que permet que un equip de 5-6 persones es pugui moure sense molestar-se.
Polint alguns detalls serà una sala que en sentirem parlar. Moltete!s felicitats i molta sort en el projec | 0.719331 | curate | {"en": 0.10504361016306409, "ca": 0.7921880925293895, "es": 0.06332954114524081, "fy": 0.008342813803564657, "it": 0.007963594994311717, "fr": 0.0007584376185058779, "pt": 0.022373909745923397} | https://escaperanking.cat/escape-room/escape-room-girona/174-the-gourmet-escape-room.html |
macocu_ca_20230731_9_416539 | Dissabte que ve, 2 d’octubre al matí, el GOB serà a la Mostra d’Entitats de Menorca que tindrà lloc a la Plaça des Pins de Ciutadella. Serà un matí divertit amb activitats per a petits i grans organitzades per 22 entitats pertanyents al Fòrum ETS Menorca: dansa, circ, música, desfilades, batucada, showcooking... Aquesta serà la sisena Mostra d’Entitats.
Aquesta setmana s'ofereix un taller gratuït per mostrar les millors pràctiques per alliberar, i fins i tot reanimar, aus i tortugues marines enredades en arts de pesca.
El primer diumenge d'octubre hi ha programada una nova excursió talaiòtica. S'anirà a visitar el poblat de naviformes de Son Mercer de Baix, on s'hi poden veure diferents navetes d'habitació, entre la que destaca l'anomenada Cova des Moro. Té places limitades i cal inscripció prèvia. | 0.805896 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_198927 | Reunits a les 19:00 hores del dia 4 de gener de 2022, el jurat format per Joan Josep Chavarria, Bendi Suarez i Miquel Accensi han donat com a guanyadors, per unanimitat, d'un total de 5 participants en POESIA:
Categoria A: Nascuts, residents o escolaritzats a Jesús fins 16 anys d'edat, amb una dotació de 50 euros i diploma.
Mariona Botella Gràcia amb l'obra: Saber estimar
Conte curt
Reunits a les 19:00 el dia 4 de gener de 2022, el jurat format per Montse Boldú, i Pascual Pérez han donat com a guanyadors, d'un total de 56 participants en CONTE CURT:
Categoria A: Nascuts, residents o escolaritzats a Jesús que cursen fins a 4t de primària, amb una dotació de 50 euros i diploma.
Berta Zaragoza Fumadó amb l'obra: Viatge al castell del cel
Categoria B: Nascuts, residents o escolaritzats a Jesús que cursen fins 5è de primària, amb una dotació de 50 euros i diploma.
Joan Gisbert Pellicer amb l'obra: L'home que mai va sortir de casa
Categoria C: Nascuts, residents o escolaritzat a Jesús que cursen fins 6è de primària, amb una dotació de 50 euros i diploma.
Georgina Subirats Agramunt amb l'obra: La bola màgica
Categoria D: Nascuts, residents o escolaritzats a Jesús que cursen 1r o 2n d'ESO, amb una dotació de 100 euros i diploma.
Emma Colomé Benet amb l'obra: Maleït Malson
Categoria E: Nascuts, residents o escolaritzats a Jesús que cursen 1r o 2n d'ESO, amb una dotació de 100 euros i diploma. | 1 | perfect | {"ca": 0.9928212491026561, "pt": 0.007178750897343862} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_281205 | Font [castellà]: http://www.publico.es/espana/379151/democracia-real-ya-prepara-una-manifestacion-mundial-para-el-15-de-octubre Què us sembla? Qui hi està al darrere? Per què es vol vendre la imatge que tenen alguna cosa a veure amb les acampades? És casualitat que convoquin pel 15 d'octubre? És possible que s'avancin les eleccions generals al 16 d'octubre? Perquè els interessa accentuar tant el caràcter apartidista i asindical (amb una demagògia, de fet, antipolítica i antisindical) i en canvi no assenyalen clarament a l'enemic? Extracte:"Podemos hacerlo mucho mejor sin los políticos, pero necesitamos empezar de cero. No podemos contar con ellos para nada", consideran en la rueda de prensa. Entre las ideas que surgen se incluye la idea de derrocar al Gobierno y crear un comité de sabios para que redacten una nueva Constitución tomando como base la de Dinamarca.Què coi és això? Cop d'Estat? Revolució de vellut? Tinc molts dubtes. O potser no, el que em passa és que em temo la resposta i no vull acceptar la realitat per la ràbia que em fa que tota aquest gent que hi està dedicant moltes hores estiguin sent utilitzats pel seu enemic. Almenys em queda l'esperança de que qui juga amb foc es pot cremar i, tot i que duguin guants ignífugs, han encès el misto sobre un bombona de gas. Tot el poder a les assemblees populars!
nan | 0.67606 | curate | {"ca": 0.7232277526395173, "es": 0.2654600301659125, "fr": 0.00904977375565611, "ht": 0.0022624434389140274} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_31052 | Tarifes elèctriques domèstiquesAnalitzam l'impacte potencial dels canvis del passat 1 de juny en les tarifes elèctriques domèstiques.
Notícies
29 novembre
Fotovoltaica a l'estació d'autobusos de MaóEl Consell finalitza la instal·lació fotovoltaica de l’estació d’autobusos de Maó.
Medi Marí
26 novembre
Jornada final MAREBIEl projecte MAREBI arriba a port: cinc estudis científics sobre medi marí es presenten a la clausura del projecte MAREBI del Consell Insular.
Marca MRB
22 novembre
Nova categoria de la marca MRBEls espais culturals ja es poden certificar amb la marca Menorca Reserva de Biosfera.
Història
18 novembre
Excursió i dinar a LlatzeretEl departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera posa en marxa aquesta iniciativa durant dos diumenges consecutius.
Notícies
17 novembre
Pol·linitzadors, nova unitat didàcticaLa 8a Unitat Didàctica de la RB contribuirà a difondre entre els i les alumnes la vital importància de la seva funció i conservació.
Residus
10 novembre
[OFERTA DE CONTRACTACIÓ]Per al contracte menor d´assitència tècnica per a l´elaboració d´un estudi de la bossa tipus a Menorca.
Agenda d'esdeveniments
VEURE MÉS NOTÍCIES
Subscriure'm al Butlletí de notícies RB Menorca
Català Castellano
Les dades personals facilitades en aquest document s'inclouran en fitxers propietat del Consell Insular de Menorca amb la finalitat de gestionar la seva sol·licitud. D'acord amb les previsions del nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea aplicable des del 25 de maig de 2018 i en compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, podeu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, indicant-ho per escrit al Consell Insular de Menorca a la direcció [email protected]. Estic d'acord amb els termes
Les dades personals facilitades en aquest document s'inclouran en fitxers propietat del Consell Insular de Menorca amb la finalitat de gestionar la seva sol·licitud. D'acord amb les previsions del nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea aplicable des del 25 de maig de 2018 i en compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, podeu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, indicant-ho per escrit al Consell Insular de Menorca a la direcció [email protected].
Informació per a empreses
L'Agència Menorca Reserva de Biosfera vol mantenir informades a totes aquelles entitats i empreses interessades en els diferents projectes en què participa o impulsa.
En el següent enllaç podrà introduir les seves dades de contacte i indicar els diferents temes sobre els quals desitja rebre informació. Un cop feta la inscripció, rebrà comunicacions periòdiques de cada un dels projectes sol·licitats.
Formulari
Mapa de recursosConeix tot el que t'espera
Platges de MenorcaSubmergeix-te a les nostres aigües transparents
Parc Natural de s'Albufera des Grau Visita el cor de l'illa
Producte localGaudeix de la gastronomia i l'artesania de Menorca
Consells de visitaCuidar Menorca també pot ser part de la teva experiencia a l'illa
Camí de cavallsDescobreix el camí més emblemàtic de l'illa
SostenibilitatESTRATÈGIA MENORCA 2030. Full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic
El canvi climàtic és un dels principals reptes al qual fan front les societats d´arreu del món. El seu aven&c...
Més informació
Medi maríProjecte MAREBI
El projecte «Gestió d’espais protegits en una reserva de biosfera insular (MAREBI)» té com a objec...
Més informació
SostenibilitatPacte de Milà
Al gener del 2017 es va aprovar l´adhesió del Consell Insular de Menorca (CIMe) al conjunt de ciutats signatàries de...
Més informació
ConservacióLa nostra geodiversitat
L´illa alberga un ampli conjunt de formacions geològiques característiques que la fan única.
Més informació
ConservacióLa nostra biodiversitat
A Menorca, a causa de la seva insularitat i de la seva història evolutiva i cultural, podem trobar una gran biodiversitat. Amb l´o...
Més informació
VER MÁS PROYECTOS
Compartir en
Últimes notícies
Més Notícies
Properes activitats
Calendari
2022
Setembre
dil dim dix dij div dis diu
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
Tràmits i gestions Catàleg dels Tràmits que l'Ajuntament ofereix a la ciutadania, les empreses i les entitats amb l'objectiu d'informar i donar a conèixer l'oferta de tràmits, informació sobre els requisits, procediments necessaris, models d'instància, i, fins i tot, la possibilitat de fer-ne la tramitació en línia amb signatura electrònica, segons el cas.
Es pot accedir al Registre Electrònic de l'Ajuntament des Castell durant les 24 hores del dia, cada dia de l'any. Més informació
Reserva BiosferaMenorca Reserva
Qui som
Els nostres 5 pilars
Menorca RB 25 anys
Xarxa Mundial d'Illes i Zones Costeres
Programa MAB
DescobreixInformació pràctica
La nostra mar
La nostra naturalesa
La nostra cultura
Els nostres pobles
Els nostres productes
ProjectesConservació
Sostenibilitat
Investigació i Recursos
Sensibilització
Publicacions
Agència Menorca Reserva de Biosfera - Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera - Consell Insular de Menorca | 0.669433 | curate | {"ca": 0.9137762100725064, "pt": 0.016852831667646482, "it": 0.014109347442680775, "fr": 0.023123652753282382, "es": 0.01352145796590241, "en": 0.00725063688026651, "de": 0.004703115814226925, "hu": 0.005291005291005291, "no": 0.0013717421124828531} | http://biosferamenorca.org/portal.aspx?CALENDARSEL=19/09/2022&FECHA=18/09/2022 |
naciodigital_ca_20220331_0_427280 | El col·lectiu de capellans del bisbat de Solsona, el Fòrum Ondara, ha publicat un document a la seva pàgina web on intenta combatre la por i les amenaces d'aquests últims dies, quan falta poc pel 27-S. El document remarca que "estem vivim un moment històric transcendental molt important a Catalunya" i, tal com van fer tres anys enrere, lamenten les amenaces i manipulacions que van a més en unes eleccions "que tothom veu com a decisives".
Per això, amb serenitat i considerant bones totes les opinions que es manifesten de manera pacífica i respectuosa a favor del drets de les persones i dels pobles, "animem a tots els qui ens escolten a no tenir por, que amenaçar és la manera antidemocràtica que utilitzen els que no saben trobar raons per dialogar. I, sobretot, us animem a tenir esperança en un futur millor treballant per una Catalunya pacífica, respectuosa, democràtica i, si així ho decideix la majoria, independent al servei de tots els ciutadans sense exclusió de ningú". El col·lectiu acaba demanant que es voti "sense por i amb esperança".
Fidels i esperançats
Missatge del Fòrum Ondara davant les eleccions al Parlament 2015
Estem vivim un moment històric transcendental molt important a Catalunya. No hi ha dubte que els esdeveniments a moltes persones els produeix perplexitat, a d’altres por i a d’altres esperança. Nosaltres, sacerdots del bisbat de Solsona, des de fa temps hi estem reflexionant i volem compartir les nostres reflexions amb la gent de les nostres parròquies i del nostre bisbat i en general amb totes les persones de bona voluntat.
Ja fa tres anys vam publicar un manifest en què analitzàvem la situació i denunciàvem les manipulacions, les falsedats i les amenaces davant d’un moviment democràtic i pacífic com el que es viu a Catalunya.
Actituds antidemocràtiques que –dèiem– “intenten atemorir el poble, perquè acoti una vegada més el cap, perquè calli i continuï la dependència”. També instàvem a no tenir por a manifestar pacíficament i democràtica la nostra voluntat. Avui veiem que la cosa va a més davant unes eleccions al Parlament que tothom veu com a decisives.
La trajectòria històrica de Catalunya (fem nostre el resum històric del professor Flocel Sabaté que adjuntem en el document), la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat fan del nostre país una nació, tan digna com qualsevol altra de ser respectada, de ser escoltada i de decidir el seu futur. No voler veure i escoltar la veu de tantes de persones que surten al carrer a manifestar-se cada 11 de setembre de la manera com es fa des de fa anys, és un error polític de molta gravetat.
Des de la serenitat de la nostra fe, davant la realitat que vivim i considerant bones totes les opinions que es manifesten de manera pacífica i respectuosa a favor del drets de les persones i dels pobles, animem a tots els qui ens escolten a no tenir por, que amenaçar és la manera antidemocràtica que utilitzen els que no saben trobar raons per dialogar. I, sobretot, us animem a tenir esperança en un futur millor treballant per una Catalunya pacífica, respectuosa, democràtica i, si així ho decideix la majoria, independent al servei de tots els ciutadans sense exclusió de ningú. Davant les properes eleccions, preguntem-nos què puc fer jo a favor de Catalunya en aquest moment històric que vivim i votem sense por i amb esperança! | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/95017/forum-ondara-anima-fidels-votar-27-s-sense-amb-esperanca |
crawling-populars_ca_20200525_26_101239 | El nou projecte expandeix aquest esperit per construir un nou referent intel·lectual, un espai de divulgació, de formació i de debat cultural amb quatre nivells d’activitat principals: cursos, seminaris d’especialistes, conferències i debats públics, i la creació d’un lloc web de referència.
L’Escola Europea d’Humanitats, amb seu permanent al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”, està dirigida per Jordi Alberich i Josep Ramoneda, i el seu Consell Assessor, presidit per Jaume Giró, està format per Victòria Camps, Adela Cortina, Eugeni Gay, Carmen Iglesias, Jaume Lanaspa, Juan José López Burniol, Javier Solana, Josep Maria Vallès i Vicenç Villatoro.
Totes les activitats de l’Escola Europea d’Humanitats tindran caràcter gratuït i, per assistir-hi, només caldrà inscriure’s a cadascuna d’elles.
La idea: Europa com a espai cultural
Entre els dèficits de la construcció europea, es troba el retard en la interrelació cultural. El pes de les cultures nacionals continua sent molt gran, i els protocols de comunicació entre europeus es mostren encara poc afinats per poder parlar d’una cultura compartida. Els debats culturals segueixen sent molt endogàmics, molt autoreferencials. I els darrers temps, més que no pas emergir un espai cultural europeu compartit, ha continuat creixent la penetració del poder tou (soft power) americà.
L’afirmació d’uns llaços culturals europeus —encara que siguin febles, relatius a les actituds i el tipus de relació amb el pensament i amb la creació— és molt important per poder seguir avançant en la configuració d’un vertader démos europeu. És a dir, l’Europa política no serà versemblant sense un espai pluricultural europeu que posi en contacte la diversitat cultural del continent.
Europa és una terra gastada i carregada d’història. Però s’hi han configurat algunes categories i conceptes culturals que han resultat determinants per la seva evolució i per la seva aportació a la construcció simbòlica i institucional, més enllà d’Europa. Reconstruir els eixos fonamentals d’aquest patrimoni podria servir per pensar les bases d’una cultura compartida. I, al mateix temps, per relativitzar els mites eurocèntrics. Una mobilitat més gran de les idees pot fer avançar culturalment Europa. No es tracta de buscar una identitat europea, es tracta de crear espais d’interrelació real. L’Escola Europea d’Humanitats vol ser una contribució a superar aquests dèficits.
© CATALUNYA RELIGIÓ
AVÍS LEGAL | PUBLICITAT | COOKIES | QUI SOM | 0.872048 | curate | {"ca": 0.974745417515275, "en": 0.007739307535641548, "pt": 0.017515274949083504} | : /ca/articles/palau-macaya-obre-lescola-europea-dhumanitats |
racoforumsanon_ca_20220809_1_71157 | Fins ara he vist molt que discutim sobre el referèndum, com fer-lo, quina participació és suficient, què passarà...Però m'agradaria obrir un altre debat que toquem (per la meva opinió) molt poc.Posem-nos en el següent escenari: aconseguim fer el referèndum, desobeïnt a l'Estat Espanyol i amb tots els punts de votació i sense discussió possible, tot va sobre rodes i l'Estat Espanyol amenaça algun funcionari però decideix no actuar amb la policia.Aconseguim un resultat de 79% SÍ amb un 63% de participació, el resultat que prediu el GESOP, que seria tot un èxit.Fem la Declaració Unilateral d'Independència al Parlament.I després què?Què creieu que passarà?Creieu que els polítics s'han preparat suficient per aquest moment?Sabem com controlarem el país?Quin nivell de mobilització ciutadana s'exigirà?Com creieu que respondrà la població?
Doncs si s'arriba a fer el referèndum i va de la manera que has descrit es farà el que ja s'ha anunciat: Eleccions constituents, m'imagino que amb una nova polèmica sobre la candidatura unitària i tota la resta.
El que s'ha anunciat no és això. S'ha anunciat que si el referèndum va així es fa una Declaració Unilateral d'Independència que ja és un xoc obert amb l'Estat.
Això quan? Com que canvia el full de ruta cada dos o tres mesos. Jo recordo el President declarant que es farien eleccions constituents després del referèndum. En tot cas, les constituents ja estaven previstes al full de ruta inicial amb els 18 mesos. De fet haurien de ser aquest març, cosa que pels terminis vol dir que pràcticament ara ja hauria d'estar feta la DUI i convocant eleccions.
Però evidentment no es faran constituents quan tot estigui en joc. Si es fa una declaració d'independència formal la que es liarà no serà pas petita. I si tiren endavant hi haurà uns quants mesos d'estires i arronses i negociacions i la comunitat internacional involucrada.En aquest escenari no es podran fer unes eleccions pel mig. Fins que l'Estat Català no estigui reconegut, no començarem a construir-lo.Les eleccions no han de ser una revàlida (ja prou que ho és el referèndum) per tant l'Estat Català ha de ser una realitat.
I si no faràn constituents per què va dir que les farien? I això que és una absurditat doncs no ho sé, no serà la primera absurditat que diuen. Per començar donar per fet que si es guanya el referèndum després hi haurà unes eleccions constituents de les que sorgirà un Parlament compromés a fer una constitució d'un país independent. Pero vaja, realment no crec que facin res, hi veig massa contradiccions, improvització i manca d'un pla raonable ni creïble. D'altra banda crec que no recordes que ara fa un any que el President ja va dir que la DUI no seria aquesta legislatura, després el referèndum, després que si constituents, etc. O no saben que faràn o no ho diuen. Estic al 95% convençut que és la primera opció. Realment crec que el més possible són eleccions abans de l'estiu.
Sí que les faran, només t'estic dient que potser passin 6 mesos o 1 any més tard del previst.Primer, assegurar l'Estat Català i el seu reconeixement. Després, eleccions constiuents.No pots deixar Catalunya sense govern enmig de la negociació, és de sentit comú.
Convocar eleccions no implica quedar-nos sense govern, continua en funcions. A sobre, si de veritat has trencat la legalitat espanyola, el govern en funcions, sese constitució ni res es pot atribuir els poder que faci falta en tant que no es normalitzi la situació. Seria el paper típic d'un govern provisional.
Però diguem que no és seriós que tinguis la comunitat internacional en diàlegs i que hi hagi un president que saben que és en funcions.Tal i com vam veure a Rajoy ni el van convidar quan es debatien coses importants, crec que seria un error fer això en plena negociació, per exemple.Ara un cop ja estigui reconegut, llavors sí, el primer que cal fer és convocar eleccions. | 0.872782 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_69771 | 3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa | AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació.
27/01/2016 — ampaipse Tal com es va avançar en el darrer butlletí InfoAPAs, s’ha prosseguit el treball d’identificació de les bones pràctiques o experiències reeixides de les AMPAs federades a la CCAPAC arreu del territori -que en són moltes!- amb la intenció de donar relleu al seu treball i esperonar les altres AMPAs a dur-les a terme. Des de la CCAPAC, aquest projecte neix amb la intenció de compartir; és a dir, donar el millor de nosaltres i acollir obertament allò que ens pot fer millors.
« És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor?
AMPA IPSE NEWS #077 » | 0.820612 | curate | {"ca": 0.9704225352112676, "en": 0.029577464788732393} | https://ampaipse.wordpress.com/2016/01/27/3a-trobada-ampas-en-xarxa-el-21-de-febrer-a-terrassa/ |
mc4_ca_20230418_7_42414 | By Antoni Garcia Llorca. 2014
Heus aquí el drac més famós de la història: el més pudent, el més golafre, el més temible, el més…
malvat... Això no és un drac corrent, és una veritable bèstia! Aquest àlbum il·lustrat recrea de manera àgil i divertida la llegenda del cavaller amb més renom a Catalunya, Sant Jordi. La història, escrita en vers lliure i còmic, comença com ho han de fer les llegendes: "Això era i no era... una fera!"
By Marc Donat Balcells, Marc Donat. 2013
El Pare Noel ha perdut un regal i és la Nit de Nadal! Algun nen no tindrà el seu regal…
al matí. Els esquirols Redimonis i Rediantre decideixen tornar el regal al Pare Noel. Per fi ha arribat la nit de Nadal, la més freda però també la més bonica de l'any i el Pare Noel creua el cel carregat amb joguines i regals per a tots els nens del món. Mentre els esquirols bessons Redimonis i Rediantre juguen al bosc, troben un paquet a la neu. Al Pare Noel li ha caigut un regal! S'han d'afanyar, algun nen es quedarà sense regal aquesta nit! L'han de dur al Pare Noel immediatament! Per fer-ho necessitaran l'ajuda dels seus amics Rampoines i Renofont i de la Mare Noel.
L'Elmer i el cangur saltimbanqui (L'Elmer. Primeres lectures #7)
A la selva passa alguna cosa extranya: un cangur s'ha instal·lat prop d'on viuen l'Elmer i els seus amics i…
no deixa de fer saltets extravagants. El lleó i el tigre corren a avisar l'Elmer, i ara el nostre elefant multicolor preferit haurà de descobrir què està passant. I el que passa és que el cangur no sap saltar i està acomplexat perque ha de participar a un concurs de salts! El podran ajudar l'Elmer i els seus amics? Format especial per a tot tipus de dispositius electrònics.
By Joe Abercrombie. 2015
El dramàtic desenllaç de l'apassionant trilogia d'aventures fantàstiques per a tots els públics «El mar Trencat» de Joe Abercrombie. «Una…
història trepidant de traïció i venjança que em va atrapar des de la primera pàgina, i de la qual ja no he pogut desenganxar-me.»George R.R. Martin «Com Joc de trons amb una xutada d'adrenalina.»Daily Mail «Només podràs vèncer les pors encarant-hi.Si les defuges, et venceran.» La princesa Skara ha vist com tot el que estimava es convertia en sang i cendres. La seva dinastia ha estat aniquilada i en ser ella l'única supervivent haurà de vèncer l'aflicció i el terror, afilar la ment i lluitar com a reina de Throvenland. El pare Iarvi ha recorregut un llarg camí i de ser un esclau esguerrat ha passat a ser un clergue poderós. Ha aconseguit que els seus antics enemics esdevinguin els seus aliats, i ha assolit una pau inestable, ja que l'àvia Wexen ha organitzat un exèrcit mai vist d'ençà que els elfs es van enfrontar a Déu. Tothom es prepara per a la batalla que s'està gestant i en Raith, el portador de l'espasa de Grom-gil-Gorm, també. Per a ell, però, la presència de l'Skara és un bàlsam que alleuja qualsevol ferida. I l'Skara, al seu torn, detecta, sorpresa, que el somriure d'en Raith és com una flama capaç de caldejar la nit més gèlida. N'hi ha que han nascut per lluitar, potser per morir. D'altres s'estimen més viure en la llum. Però quan la mare Guerra estén les seves ales, amenaça de sumir tot el mar Trencat en la foscor més profunda. Mitja guerra és l'entrega final de la trilogia «El mar Trencat», que va arrencar amb Mig rei i va seguir amb Mig món. Quan es van publicar en anglès, les dues novel·les es van situar a les llistes de llibres més venuts de The Sunday Times. Si bé Abercrombie ja havia venut més de dos milions d'exemplars del seus llibres arreu del món, traduïts a vint-i-sis llengües, amb aquesta nova saga ha consolidat l'èxit entre la crítica i els lectors, i s'ha confirmat com un autor de best sellers per a tots els públics. Ressenyes:«En el gènere fantàstic, Abercrombie és únic.»The Guardian «Esplèndid... Abercrombie té un do per crear personatges amb dramatisme i enginy.»Publishers Weekly «Una lectura excel·lent, molt addictiva... plena de drama i nervi.»New York Daily News «Fantasia per a totes les edats i tots els moments, sempre que estiguis preparat emocionalment perquè t'arrenquin el cor. Perquè, malgrat els títols de les seves novel·les, Joe Abercrombie no és un autor per a mitges tintes.»Tor.com «Intel·ligent, emocionant i inesperat.»SFF World
By Carme Osan Tort. 2015
Una magnífica novel·la ambientada a la Barcelona dels fets més transcendentals del segle XX, que ens parla de secrets familiars,…
guerra, ideals i les voltes del destí, inspirada en una història real i en la qual els sentiments prenen el protagonisme. Novel·la guanyadora del Premi Autor Revelació 2015. «"Has de fer bona olor quan arribis, si no, es pensaran que han contractat una qualsevol. Som pobres, però nets!". Quan es va mirar al mirall, la imatge que va veure li va agradar. Mentre es fitava fixament, va sentir la seva pròpia veu: "26 de gener de 1932, comença el primer dia de la teva nova vida, Rosita, aprofita-la!". I el mirall li va tornar un somriure ampli.» «-Què passa, avi? Què t'ha passat? Parla! -S'hi va acostar, espantada, però l'avi només boquejava, incapaç de parlar-. Avi, no m'espantis! Digues!-Acaben de matar Carrero Blanco, Angelines -va balbotejar a la fi-, aquests cabrons l'han assassinat.» A través de dues històries que transcorren entre la Barcelona convulsa dels anys trenta i la de les darreries del franquisme, Carme Osan ens endinsa en la vida de la Rosa i l'Àngela, dues dones que passaran per situacions personals tan convulses com l'època que els ha tocat viure. Mitjançant una narració intimista que mostra el millor i el pitjor del que els éssers humans som capaços, serem testimonis de l'amor, l'amistat, l'odi, les mentides, els sacrificis i les renúncies de les dues protagonistes.
By Rafael Santandreu. 2016
El nou llibre de Rafael Santandreu presenta un mètode contrastat científicament que ens permetrà convertir-nos en persones sanes i fortes…
emocionalment, tranquil·les, centrades en el present i alliberades de totes les nostres pors. Les «neures» que ens amarguen la vida com ara l'ansietat, la depressió, l'estrès o la timidesa, així com les preocupacions i les pors són, senzillament, el resultat d'una mentalització errònia que podem revertir de manera permanent. Ser feliç a Alaska ens mostra com fer-ho possible amb el mètode de l'escola terapèutica més eficaç del món: la moderna Psicologia cognitiva. «Amb els dos darrers llibres, L'art de no amargar-se la vida i Les ulleres de la felicitat, he arribat a milions de lectors, cosa que m'omple de joia. Em sento molt orgullós de saber que els meus llibres s'estudien a les facultats de Psicologia d'arreu del món. Ara bé, el que més em satisfà és rebre diàriament correus electrònics de persones que han transformat del tot les seves vides amb aquestes lectures. Fins i tot en casos de trastorns psicològics considerats "greus" per altres professionals de la salut. A Ser feliç a Alaska he volgut fer un pas més depurant la metodologia de la Psicologia cognitiva en tres grans passos, que són a la base de qualsevol procés de transformació: 1) Orientar-se cap a l'interior.2) Aprendre a caminar lleugers.3) Apreciar les coses que ens envolten. Aplicats amb intensitat i diàriament, aquests tres passos són la clau d'una ment "musculada", impertorbable. Amb el cap ben moblat, cap adversitat no serà motiu per impedir-nos gaudir cent per cent de la vida.»Rafael Santandreu Ressenyes:«Amb aquest llibre iniciaràs un viatge fascinant cap a la pau interior.»Manolo García «Ser feliç a Alaska conté el millor mètode dissenyat per adquirir fortalesa emocional.»Dr. Luis Minguel Martín, psiquiatra i director d'àrea a l'Hospital del Mar, Barcelona
By Elísabet Benavent. 2016
Elísabet Benavent, autora de «Saga Valeria», «Saga Silvia», la trilogia «Mi elección» i la bilogia «Horizonte Martina», torna al panorama…
literari amb una novel·la en la qual treballa des de fa uns quants anys. Una història especial, diferent i arriscada, La meva illa ens parla de límits, de somnis, de remordiments, de canvis i, sobretot, d'amor, molt d'amor. La Maggie viu en una illa i regenta una casa d'hostes...La Maggie té un hort i gairebé sempre va descalça...La Maggie no vol recordar per què és allà; fa massa mal...La Maggie ha renunciat a l'amor i és complicat explicar-ne els motius...fins que coneix l'Alejandro...i la calma dóna pas a una tempesta de sensacions...i a la possibilitat que tal vegada sí que es pot començar un altre cop. Després d'haver triomfat amb les seves «Saga Valeria», «Saga Silvia», la trilogia «Mi elección» i la bilogia «Horizonte Martina», Elísabet Benavent, també coneguda pels seus fans com @BetaCoqueta, torna a la càrrega amb una història d'amor diferent que reflexiona sobre com tot allò viscut en el passat condiciona molts cops el futur. Una novel·la que ha anat escrivint al llarg dels anys i que aglutina tots els elements que la caracteritzen: frescor, innocència, proximitat, enginy, simpatia i molt d'amor. Les seves lectores opinen...«M'encanta com @BetaCoqueta enllaça amb cadascuna de les seves històries i els fa l'ullet; el final d'"Horizonte Martina" és senzillament perfecte #oletubeta.» «Tot just he acabat la #sagavaleria. Enyoraré aquests fantàstics personatges! Gràcies per aquestes històries tan reals!» «Increïble el que és capaç de fer-te sentir @BetaCoqueta amb els seus llibres. N'estic enamorada.» «Ja l'he acabat, m'ha encantat @BetaCoqueta, però em moro de pena!! Per què em duren tan poc els teus llibres?? En necessito més! !» «Tot just he acabat amb la Martina i el Pablo... El segon llibre ha estat molt dur de llegir... Em sentia tan identificada... Gràcies per documentar-te tan bé; aquest és el meu preferit juntament amb la "Saga Valeria". Gràcies per les teves històries. Ja n'espero la pròxima!! !»
By Jordi Sierra i Fabra. 2015
El sisè cas de l'inspector MascarellAbril del 1950. La policia deté en Miquel Mascarell. El seu nom surt a l'agenda…
del fill d'un periodista amic seu afusellat pel rè- gim. El jove és acusat de l'assassinat d'un diplomàtic espanyol. En Miquel es veu obligat a investigar què ha passat per demostrar la seva innocència i també per ajudar el noi. El diplomàtic acabava de ser expulsat dels Estats Units. Per què?Els dies en què Espanya intenta per tots els mitjans ser reconeguda internacionalment i acostar-se sobretot als Estats Units, i quan a l'horitzó ja s'albira la "venda" de les bases de Morón, Saragossa, Torrejón de Ardoz o Rota, en Miquel descobreix que l'ambaixada espanyola a Washington és un colador per a la intel·ligència nord-americana. Un paper massa important perquè el servei secret rus es mantingui inalterable: les bases nord-americanes a Espanya poden desequilibrar el mapa europeu.La figura d'un espia acabar à complicant la història, que té un desenllaç tan inesperat com visceral. Per primer cop des que va tornar a Barcelona, en Miquel es juga realment la vida.Amb el seu habitual rigor documental, mostrant els clarobscurs de l'Espanya de la segona meitat del segle XX, Nou dies d'abril segueix el rastre de les cinc novel·les anteriors: Quatre dies de gener, Set dies de juliol, Cinc dies d'octubre, Dos dies de maig i Sis dies de desembre.
By Xavier Sala i Martín. 2014
"La demanda dels catalans sembla estranya en un món que no està acostumat a dibuixar fronteres amb la força dels…
vots. Però hi haurà un dia en què votar per decidir fronteres serà normal. I quan ho sigui, la gent mirarà enrere i pensarà que la situació del 2014 era anacrònica i indecent. "Amb un estil directe, clar i contundent, Sala i Martín ens fa una radiografia magistral de quina ha estat la situació econòmica i política dels darrers anys i de quin pot ser el futur de Catalunya. Totes les preguntes que ens fem sobre la possible independència queden més que contestades en aquestes pàgines. Un llibre imprescindible per a tots els que avui es pregunten si realment ha arribat l'hora dels adéus.
Language: Catalan, Finnish, Korean
Supprimer le filtre DAISY text (Direct to player) (321)
Clear filter Catalan (304) | 0.777678 | curate | {"es": 0.020437342304457526, "fr": 0.008746846089150547, "ca": 0.9447434819175778, "en": 0.016652649285113542, "ia": 0.002943650126156434, "it": 0.003868797308662742, "ru": 0.00042052144659377626, "oc": 0.002018502943650126, "no": 0.0001682085786375105} | https://celalibrary.ca/bibliographic-search?search_term=&%3Bamp%3Bsort_by=search_api_relevance&%3Bamp%3Bsort_order=DESC&%3Bamp%3Bf%5B0%5D=catalogues_1%3A14636&%3Bamp%3Bf%5B1%5D=cela_nonfiction_categories%3A14561&%3Bf%5B0%5D=cela_grades_borrower_view_1%3A13809&f%5B0%5D=formats%3A13801&f%5B1%5D=language%3A9944&f%5B2%5D=language%3A9949&f%5B3%5D=language%3A9966 |
oscar-2301_ca_20230418_1_101552 | post-template-default,single,single-post,postid-1169,single-format-standard,bridge-core-3.0.5,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.5.5,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-29.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,e-lazyload,wpb-js-composer js-comp-ver-6.10.0,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231
Molto contento d’haver-te conegut, nano
30 ag. Molto contento d’haver-te conegut, nano
Posted at 16:27h in barça by admin 6 Comments
0 Likes
Share
En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.
Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.
Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.
Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.
I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.
Il·lustració de Carlos Rivaherrera
admin
[email protected]
Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.
6 Comments
Eduard
Posted at 19:58h, 29 novembre Respon
Hola Jaume.
El tema de l’Ibra amb el Barça ja és una mica recurrent, me´s que res perquè a nosaltres ens va molt bé sense ell i a ell també sense nosaltres. Es va provar i no va funcionar, doncs el que deiem, bon vent l’apreti ….
Salut i € company
Jaume Sans (@Txaumell)
Posted at 14:23h, 29 novembre Respon
Ostres!, aquesta entrada em va com l’anell al dit, després de reflexionar com em va anar ahir a classe. Tinc un Ibra a l’aula.A més, tal com vam començar la classe ahir amb una actitud ben passiva de l’alumnat vaig pensar: “sort que no ens juguem cap final!”.
jaume Pros
Posted at 00:33h, 31 agost Respon
I això que ahir tampoc no va ser un dels millors partits del Barça, però és que juguen de memòria! Se’ls veu tan superiors… Fins i tot Villa sembla que porti tota la vida a can Barça.
A veure si dura.
Salutacions
admin
Posted at 22:12h, 30 agost Respon
Hola Jaume.
I el resultat d’ahir a sobre li ve a donar la raó altre cop al Guardiola, l’Ibra en aquest equip era totalment prescindible.
Quina exibició a Santander, a veure si la cosa dura tota la temporada i poder gaudir amb la cara que els queda a els d’Intereconomia, “Punto Pelota” quan el Barça guanya i el RMadrid o empata o perd.
Salut i € company 😉
Jaume Pros
Posted at 20:51h, 30 agost Respon
Estic totalment d’acord. Després del fitxatge de Villa, el millor fitxatge d’enguany ha estat el de l’Ibra… pel Milan. I no per l’Ibra, que a mi em segueix semblant un bon jugador (tot i que potser no és el més idoni per l’estil del Barça). Ho dic pel seu representant. De fet, una de les coses pitjors del futbol són els agents dels jugadors. Són vampirs insaciables!
Bitacoras.com
Posted at 16:30h, 30 agost Respon
Información Bitacoras.com…
Valora en Bitacoras.com: En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual……
Post A Comment
Cancel Reply
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
− dues = un
Tags
aiguaaturbarçablocaire convidatcanvi climaticcatalunyachavezciucrisicrisi economicacrisiscrossbloggingdebateconomiaeleccionsesglesiaespanyaesquerraeuafinançamentfutbolimpostosinflaciojusticiamontillaobamapla sanejamentpoliticapppscpsoeRajoyrecessiosaurasequerasobiraniasolbestribunal constitucionalzapateroZP
Categories
Categories Selecciona la categoria 3ª via actualitat Art Artists barça blocaire convidat blocoespai Business Canvi Climàtic catalanisme catalanofòbia corrupció Covid19 Design Disseny Gràfic Drets Humans ecologia economia enllaços espanya feixisme feminisme fotografia Graphic Design Illustration immigracio internacional internet Music Musica Photography piulades poesia politica catalana Política espaÑola Print Design reflexions Republica Catalana Sport tecnologia terrorisme twitter Via Catalana viatges Video
Follow @edp
Piulades
Tweets by edp
Enllaços
El Nacional.cat
Ara.cat
Vilaweb
El Món
La República
Piulades
Follow @edp
piulades
@Rita61478726 @carme1964sole @Kaltzagorri1_ @maneltec @MONARITX @laxarxaxanante1 @MnicaRebullCome @anem_pams… https://t.co/8jRjD1Oq6Q
2 hores ago
@carme1964sole @Kaltzagorri1_ @maneltec @MONARITX @laxarxaxanante1 @MnicaRebullCome @anem_pams @pvt43sp4nh4 @MarcBS74 Bon dia Carme! | 0.692694 | curate | {"en": 0.11715749039692702, "ca": 0.7948143405889885, "hu": 0.0009603072983354673, "el": 0.002560819462227913, "et": 0.0009603072983354673, "it": 0.013284250960307298, "es": 0.05985915492957746, "pt": 0.006081946222791294, "eo": 0.0020806658130601793, "fr": 0.002240717029449424} | https://www.edp.cat/2010/08/30/molt-contento-dhaverte-conegut/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_147891 | Catalunya. Barcelona. Campus Nord. Carrer Jordi Girona, núm. 1-3. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Activitat
Extensió de la docència (cursos, seminaris, jornades, etc.)
Comparteix
Reportatge
Debats del CDDECMA: Situación actual de la Ingeniería Civil en España. 2001
Persones/entitats
No identificat
Citació
“Vista detall de ponents amb presentació de l'acte Debats del CDDECMA,” Memòria Digital de la UPC, consulta 2 desembre de 2021, http://memoriadigital.upc.edu/items/show/7533.
Comparteix
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
← Previ
Següent →
© UPC Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech
Avís legal
×
Clica i escriu per cercar dins l'arxiu. Criteri de cerca específic? Visita el nostre Cerca avançadapàgina. | 0 | curate | {"ca": 0.8051511758118701, "en": 0.02127659574468085, "de": 0.005599104143337066, "es": 0.11982082866741321, "fr": 0.004479283314669653, "oc": 0.043673012318029114} | https://memoriadigital.upc.edu/items/show/7533 |
macocu_ca_20230731_7_175671 | La remuneració del concert serà de 580 Euros pels Duets, 780 Euros pels Trios, 920 Euros pels Quartets i 1000 Euros pels Quintets.
Premi Solans, val de 50 Euros.
La remuneració dels concerts serà de 260 Euros pels Duets, 360 Euros pels Trios, 440 Euros pels Quartets i 500 Euros pels Quintets.
La remuneració del concert serà de 130 Euros pels Duets, 180 Euros pels Trios, 220 Euros pels Quartets i 250 Euros pels Quintets.
-Manel Ribera: violinista, compositor, director i professor de composició de l’ESMUC.
https://musica.santjoanvilatorrada.cat/wp-content/uploads/2020/04/logo-escola-aj-340x156-1.png 0 0 Escola https://musica.santjoanvilatorrada.cat/wp-content/uploads/2020/04/logo-escola-aj-340x156-1.png Escola2018-03-21 17:33:002018-03-21 17:33:00XXIII Pòdiums de Música de Cambra | 0.458871 | curate | {"ca": 0.644955300127714, "en": 0.3550446998722861} | |
mc4_ca_20230418_7_247815 | Contesta. Comprensió lectora | Recurso educativo 580726 - Tiching
Recorda la lectura i contesta les preguntes: Què vol obtenir Marcus? Per a què li servirà? Què li passa al principi de l'examen? Per què ho saps? Quina pregunta li ha costat més de contestar, a en Marcus? En què consisteix l'examen pràctic del carnet de quadriga? Quina diferència d'edat penses que pot haver-hi entre Marcus i Prosèrpina? Com ho saps?
http://cu.tiching.com/contesta-comprensio-lectora/recurso-educativo/580726 | 0.577399 | curate | {"it": 0.01867219917012448, "ca": 0.8029045643153527, "pt": 0.024896265560165973, "es": 0.15352697095435686} | http://cu.tiching.com/contesta-comprensio-lectora/recurso-educativo/580726 |
mc4_ca_20230418_9_714015 | Anàlisis de microrestes i residus d'origen vegetal en contextos arqueològics : _tòlits i midons - USP | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.buscaintegrada.usp.br/primo_library/libweb/action/display.do?tabs=viewOnlineTab&gathStatTab=true&ct=display&fn=search&doc=TN_uab86311&indx=2&recIds=TN_uab86311&recIdxs=1&elementId=1&renderMode=poppedOut&displayMode=full&frbrVersion=&rfnGrpCounter=2&vl(4708289UI0)=sub&dscnt=0&scp.scps=scope%3A%28USP_PRODUCAO%29%2Cscope%3A%28USP_EBOOKS%29%2Cscope%3A%28%22PRIMO%22%29%2Cscope%3A%28USP%29%2Cscope%3A%28USP_EREVISTAS%29%2Cscope%3A%28USP_FISICO%29%2Cprimo_central_multiple_fe&fctV=Archaeobotany&fctV=Arqueologia+Social&vid=USP&mode=Basic&vl(4708291UI1)=all_items&rfnGrp=2&rfnGrp=1&tab=default_tab&fctN=facet_topic&fctN=facet_topic&vl(freeText0)=Archaeology&dstmp=1568779406201 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_806631 | Bon dia!Arriben aquestes dates tan boniques i tal, i mira, per què no fem una trobada?Apunteu-vos-hi! Assistents:- Roderic- Macarronet del meu cor- galetacuqui- EmulatorQ- Toni Montagutí- Benfresc- Segon_usuari_Bob- Arkitekte- Choike- pastor_de_bits- Marcos41247- Roberto (+1? )- Bushido- Hevyata rural- Heikki- onofre- Aufrany- Roderic- Fungus- TUTTLEPossibles:- zikort- Eimeric- Comtat_Invisible- Pocafeiner- Fidel Alfals- Turanga_Leela- Estatpropi- HomenatgeABabel- Choike- JoanVecord- Hummer_Sex- Landaluze- hiparxiologistaVotacions lloc:Terra d'escudella Jaume CompteLa bauxaAddis AbebaVotacions plans:Proposeu el que volgueu i ho apuntaré. Quan n'hi hagi prou idees votem
A l'Addis Abebba m'he mort de gana.
Un Adriana m'ha dit que no us han donat ni coberts
Hi ha molt d'espia... | 0.577191 | curate | {"ca": 0.7371794871794872, "pt": 0.22307692307692303, "fr": 0.03974358974358974} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_682650 | http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/jueus_americans_proposen_pressionar_espanya_153822.php
Si hem de viure en un país que sigui reconegut per Israel però no per Palestina, prefereixo quedar-me a Espanya.
Ser un estat reconegut per Israel no és problema, ser un aliat actiu d'Israel és vendre-li l'ànima al mateix dimoni. | 0.483425 | curate | {"en": 0.2897196261682243, "ca": 0.7102803738317757} | |
macocu_ca_20230731_3_544893 | El BOE núm. 312, de 29 de desembre, publica la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. Aquesta llei entrarà en vigor el 30 de desembre, però les previsions del seu article 1 que modifica la regulació dels funcionaris interins a l’EBEP només tindrà efectes amb el personal nomenat o contractat amb posterioritat a l’entrada en vigor de la norma. | 0.785278 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_288647 | El nostre institut participa en la II Trobada de Teatre en l’Educació organitzada pel proyecto inestable amb la col•laboració d’AVEC teatre (Associació Valenciana d’Expressió i Comunicació), el Potsgrau de Teatre en l’Educació (UV) i feccoo-pv. i ho fa entre el 21 i el 24 d’abril de 2015.
Com l’any anterior, la trobada es planteja com a una oportunitat excel•lent per a conéixer i celebrar l’activitat teatral que es fa als centres d’educació secundària. Al llarg de 4 jornades, de dimarts a divendres, amb un mateix pla d’activitats: primerament, l’exhibició d’un espectacle fet per alumnes d’institut; després tallers impartits per professionals de la pedagogia i de les arts escèniques; i, per últim, dinar de convivència al parc del riu Túria. En total, al voltant de 6 hores diàries per reivindicar l’educació artística, el seu valor pedagògic i la seua capacitat humanitzadora en un ambient de festa.
“Estem fets de la mateixa matèria que estan fets els somnis.” W. Shakespeare.
El nostre institut presenta el treball d’investigació per al muntatge adaptació de l’obra de Shakespeare Romeu i Julieta titulat “JULIETES A L’INSTITUT” en el que han participat alumnes de l’optativa de dramatització i del “Taller de Teatre”.
Publicat a Actividades culturales, TeatreEtiquetat Optativa Dramatització-teatre, Taller de teatre
L’institut de la Malva-rosa
Desembre 2022
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« maig
Cerca:
Isabel de Villena
Avda. Isabel de Villena, 4, Valencia-Espanya
+34 961 20 61 90
Entrades recents
Curs 2020-21
Acollida 2019-2020
Benvinguda CURS 2019-2020
Comiat del curs 2018-19
Graduació 2019
Segueix el blog per Email
Escriu el teu e-mail per seguir aquest blog i rebre notificacions de nous missatges per correu electrònic.
Adreça electrònica:
Seguiu
Uniu-vos a 198 seguidors
Blogs de l'IES Isabel de Villena
50 Aniversari
Blog dels Projectes Europeus
Concurs Microrelats de l’IES Isabel de Villena
Els punys no parlen
http://50aniversariiesisabeldevillena.blogspot.com.es/
Karicies
La paraula imaginada
Modernisme popular
VILLENA.SO
Núvol d’etiquetes
actividades culturales activitats culturals argumentació coeducació competència comunicativa debats dia de la dona dia de la pau Drets humans filosofia FLE IES Isabel de Villena intercanvis interculturalitat lliga de debats Mediación música projectes europeus teatro ètica
Categories
Categories Selecciona la categoria Actividades culturales Activitats esportives Animació lectora Batxillerat Artístic Biblioteca bicicleta Carnestoltes ciència Ciències Naturals Ciències socials Comenius Competència cultural i artística Competències bàsiques Competències digitals Con Sumo Gusto Consell Escolar Contacontes Dansa Direcció Drets Humans Ecoinnovació Educació artística Educació en valors ERASMUS + Escola valenciana Expressió corporal Filosofia Formació del Professorat Francés Horta Igualtat de gènere Informació Integració social Intercambios Lliga de debats Malva-rosa Matemàtiques Música Medi natural Mediación Microrelats Movilitat Alumnes Comenius Multilingüisme Per l’horta Plurilingüisme Podcasts Poesia Premis Projecte Comenius Projecte Educatiu Projectes de treball Protestes Representants Taller de dramatització-teatre Taller de literatura Teatre TIC Tutoria Uncategorized
Administrar
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.com
Qui ens visita?
95.137 hits
Creative Commons
Aquesta obra está sota una llicència de Creative Commons. Contingut digital adscrit a la llicència Creative Commons CC ES en les opcions Reconeixement – No Comercial – Compartir sota la mateixa llicència
Inici
Pla de Lectura
Mediació i cultura de pau
Aula CIL
Multilingüisme
Batxillerat Arts
Memòria
L’escola pública del barri
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com. de Automattic.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.747764 | curate | {"ca": 0.8725038402457758, "fr": 0.024065540194572452, "it": 0.006144393241167435, "de": 0.013568868407578085, "pl": 0.0007680491551459293, "wa": 0.0007680491551459293, "cs": 0.0007680491551459293, "en": 0.026113671274961597, "hi": 0.0007680491551459293, "es": 0.030209933435739886, "pt": 0.015360983102918587, "nl": 0.0028161802355350742, "ru": 0.00409626216077829, "hr": 0.002048131080389145} | https://iesisabeldevillena.wordpress.com/tag/taller-de-teatre/ |
mc4_ca_20230418_8_786953 | La revolució democràtica esgotada d’Àfrica | País Valencià, Segle XXI
Publicat per Redaccio el 28 juliol 2016 en Article del dia · 0 comentaris
El pas donat a la RDC pot convertir aquest país en una icona del reflux del colonialisme polític a l’Àfrica, entès com la imposició d’un model institucional calcat al dels països europeus. El fet que un país deixi de celebrar eleccions perquè els seus dirigents no li veuen utilitat a continuar executant comeses electorals amb resultats precuinats cada cinc anys és un fenomen relativament inèdit, però en el fons no deixa de ser un cas extrem del que està succeint en molts altres països. Les “democràcies” sorgides durant els 90 veuen com els seus líders es perpetuen en el poder, com es salten els límits de mandats fixats en les seves respectives constitucions –com és el cas de Rwanda, Congo-Brazzaville, Uganda, Gabon o Camerun, entre d’altres– i com les seves constitucions es canvien o deroguen sense cap pudor en cas de ser necessari. El “vernís democràtic” cada vegada suporta pitjor tal allau de presidents a perpetuïtat, partits quasi-únics i eleccions amb nul·la credibilitat. Les formes es mantenen, però ja no enganyen.
Publicat a Crític (6 de juliol de 2016)
Etiquetes: Rebordosa mMnel
Article anterior Què serà de Ciutadans? Article següent Paraules màgiques, paraules sospitoses | 0.84333 | curate | {"ca": 1.0} | http://paisvalenciaseglexxi.com/2016/07/28/la-revolucio-democratica-esgotada-dafrica/ |
mc4_ca_20230418_3_111626 | Yangshuo Panjiangyue Inn Yangshuo Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Yangshuo Panjiangyue Inn
No.38 Fenglou Country,Gaotian Town, Dodda Alada Mara, Yangshuo, Xina, 541903 - Veure al mapa
Yangshuo Morningsun Hotel
Excepcional 9,3 (14 comentaris)
Excel·lent 8,2 (111 comentaris)
Barri Dodda Alada Mara West Street West Street Riu Yulong Riu Yulong West Street West Street Poble pesquer de Xingping West Street West Street
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Yangshuo Panjiangyue Inn es troba a la zona de Big Banyan Tree de la ciutat de Yangshuo. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Yangshuo Panjiangyue Inn és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, servei de bugaderia, lloguer de bicicletes.
L'ambient de Yangshuo Panjiangyue Inn es reflexa en cada habitació. aire condicionat, escriptori, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, articles de tocador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Yangshuo Panjiangyue Inn és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Yangshuo.
Tots els tipus de viatgers (4) Parelles (1) Famílies amb infants petits (1) Famílies amb infants grans (1) Grups (3) | 0.763018 | curate | {"ca": 0.8247678018575851, "en": 0.17523219814241486} | https://www.agoda.com/ca-es/yangshuo-panjiangyue-inn/hotel/yangshuo-cn.html |
macocu_ca_20230731_3_37497 | Iniciem el nostre recorregut a Banyeres de Mariola en un dia ventós i fred, seguim fins arribar a la Font de Mariola on fem un mosset. Seguim camí d'Alcoi, busquem el barranc del Cinc, que és un congost en qual cada volta del barranc no deixa de sorprendre'ns. Recordem a l'Ovidi Montllor i la seua cançó de Vacances on cita el barranc del Cinc. Fins que arribem a la fàbrica del llonganissero on dinem. Finalment arribem a Alcoi | 0.713637 | curate | {"ca": 0.9411764705882353, "it": 0.058823529411764705} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_193606 | Matías Prats, el testimoni de la història recent d'Espanya i el compromís amb la veritat - Reial Acadèmia Europea de Doctors
TRIBUNA PLURAL
REVISTA
DIARI
PUBLICACIONS
NEWSLETTER
ENLLAÇOS
ACADÈMIES
UNIVERSITATS
ORGANISMES
EDITORIAL I PREMSA
TEXTOS LEGALS
CONTACTE
SIGNA EL MANIFEST DE GALÀPAGOS
PRESENTACIÓ
HISTÒRIA
ÉSSER ACADÈMIC
TÍTOL DE DOCTOR
GALERIA DE PRESIDENTS
RÈGIM JURÍDIC
AUDITORIA
ORGANITZACIÓ
ORGANIGRAMA
JUNTA GENERAL
Junta de Govern
Senat
Seccions
Comissions
Notícies i activitats
Notícies
ACTIVITATS
SUBSCRIPCIÓ NEWSLETTER
ACADÈMICS
NUMERARIS
EMÈRITS
D’HONOR
CORRESPONENTS
Acadèmics Supernumeraris
Història centenària
Select Page
Matías Prats, el testimoni de la història recent d’Espanya i el compromís amb la veritat
Des 30, 2021 | Premis, distincions i nomenaments
Aldo Olcese
President de la Fundación Independente i de l’Associació Nacional Societat Civil Ahora, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Dr. Aldo Olcese
Aldo Olcese, president de la Fundación Independente i de l’Associació Nacional Societat Civil Ahora, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presidir el passat 21 de desembre el lliurament del XXIV Premi Fundació Independent de Periodisme Camilo José Cela 2021 a Matías Prats per la seva dilatada i profitosa activitat professional i el seu compromís amb la societat civil. El lliurament del guardó es va celebrar al Saló d’Actes del Campus d’Almagro de la Universitat Camilo José Cela.
El premi, instaurat el 1997, ja s’ha concedit a 24 professionals de la comunicació, la literatura, el teatre, la sociologia, la filosofia i la pedagogia. Els quatre últims que havien estat reconeguts fins avui són Manuel Campo Vidal, Carlos Alsina, Pedro J. Ramírez i Ana Rosa Quintana. Tots ells han estat reconeguts per la seva professionalitat, integritat i pràctica d’un periodisme de qualitat, la seva dilatada activitat professional, la seva contrastada independència, la seva remarcable trajectòria i el seu compromís sense fissures amb la societat civil.
“Fa quaranta anys que és en antena i mai no ha generat una controvèrsia i sempre amb el seu saber estar en els moments més difícils. És una de les cares de la democràcia espanyola i així li hem de reconèixer. És un premi molt merescut que s’engrandeix concedint-lo a una figura com ara Matías Prats“, va assenyalar el mateix Olcese en presentar aquesta edició del guardó i abans de donar la paraula a Alejandro Dueñas, director de l’edició de cap de setmana d’Antena 3 Noticias, responsable de la Laudatio al guardonat.
El jurat que va reconèixer Matías Prats va estar presidit per Victoria Prego, Camilo José Cela Conde, Manuel Campo Vidal, María Eizaguirre i Baldomero Falcones, que van reconèixer els mèrits del guardonat entre la resta de candidatures presentades. “És un honor i una gran alegria rebre aquest premi”, va agrair el periodista el reconeixement abans de repassar la seva trajectòria professional. Matías Prats va rememorar també la figura dels seus pares i els seus consells d’estudiar “alguna cosa de profit”. És per això que va començar Dret, si bé es va acabar deixant portar per la màgia de la narració radiofònica del seu pare.
“Ell em va ensenyar, em va mostrar el camí i em va ensenyar els principis que no he abandonat mai: l’honestedat, la llibertat, la independència, l’equilibri, intentar ser sempre senzill i humil i treure a les coses solemnitat i transcendència per fer-les properes. I aquest ha estat el meu procedir al llarg de tots aquests anys. La sort ha estat tenir Matías i un dia acudir a Televisió Espanyola i que els que m’examinaven, que devien ser amics d’ell, m’aprovessin. I la mort de Franco, que va suposar un canvi de cares a la televisió”, va explicar el premiat.
Prats va recordar la narració que va fer amb el seu pare a la visita del papa Joan Pau II a Espanya a la seva jornada a Sevilla, la nit del 23-F o l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, moments de la història espanyola que li va tocar narrar. “El compromís del periodista està avui dia més vigent que mai, hem d’explicar més que mai la veritat perquè la mentida ens està enverinant. I els asseguro que el Matías Prats que va sortir en antena ja fa molts anys continua sent el mateix d’ara”, va concloure el premiat la seva intervenció.
Vídeo de l’acte
Share:
PreviousObres de referència del pensament protestant a Espanya
NextConstruir una Europa que garanteixi les llibertats des dels seus ciutadans
Related Posts
L’Oració Terzaghi
2 Juny, 2022
Dues dècades vetllant per la comptabilitat
24 Novembre, 2022
Llums i ombres sobre el delicte fiscal
22 Novembre, 2019
Isidre Fainé: Reconeixement a una llarga i intensa vocació de servei a la comunitat
9 Decembre, 2021
Suscripción a la Newsletter de RAED
* campos obligatorios
Dirección e-mail *
Nombre *
Apellidos
Profesión
Entidad o empresa
Privacidad *
He leído y acepto la política de privacidad
Idioma
Español
Català
English
Organización
Academia RAED
Fundación RAED
RAEDSocial
Facebook
Youtube
Twitter
Search
Search for:
La Reial Acadèmia Europea de Doctors, tot respectant com a criteri d'autor les opinions exposades en les seves publicacions, no se'n fa ni responsable ni solidària.
Copyright © 2017 Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) Barcelona-1914
Via Laietana, 32, 3ª planta
Edifici Foment del Treball
08003 Barcelona (España)
tlf: +34 93 667 40 54
[email protected]
Contacte y subscripció a la Newsletter
Política de privacitat
Designed by Elegant Themes | Powered by WordPress
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.741615 | curate | {"ca": 0.802028740490279, "es": 0.11242603550295859, "en": 0.04497041420118343, "sq": 0.0008453085376162299, "pt": 0.004733727810650888, "ja": 0.001521555367709214, "de": 0.008791208791208791, "uk": 0.002197802197802198, "fr": 0.009467455621301775, "id": 0.002197802197802198, "nl": 0.001521555367709214, "it": 0.004395604395604396, "an": 0.002704987320371936, "gl": 0.001183431952662722, "ru": 0.0010143702451394759} | https://raed.academy/ca/matias-prats-el-testimoni-de-la-historia-recent-despanya-i-el-compromis-amb-la-veritat/ |
mc4_ca_20230418_1_304402 | Franqueig pagat - Josep Miret
Inici Opinió Franqueig pagat
Mira que us ho tinc dit. Ja no sé dir quantes vegades en els darrers mesos ho heu fet.
La darrera va ser fa mig anyet, al desembre.
Però vosaltres que dieu escoltar i estar al servei de la gent, quan us diem alguna cosa, ni cas. Per una orella us entra i per l’altra us surt. Sense gaire temps de romandre al vostre privilegiat cervell, no fos cas que ho acabéssiu assimilant, i això podria esdevenir perillós.
Si. Hi heu tornat. Sense escrúpols, pels diners que costa. Sense vergonya per les mentides que, la majoria, hi deixeu anar tal com raja, pel boc gros. Sense por a fer el ridícul, doncs aquest ja forma part en la majoria de les vostres vides.
No vull rebre aquests sobres de paper, o de plàstic, multicolors al meu nom o dirigit als residents de la meva adreça, i em dieu que envieu un sobre per casa i així estalvieu diners i paper.
Fins no fa gaire jo era dels que els obria i se’ls mirava. Fins i tot hi va haver una època que em llegia el contingut. I m’entretenia a buscar noms coneguts o curiosos a les llargues llistes que adjunteu.
És preocupant veure que molts d’aquest noms, fa anys i panys que els vaig retrobant continuadament a les zones superiors d’aquests llistats. Es veu que el verb renovar, cedir el pas, apartar-se, alternar… no entren a les vostres llargues relacions de verbs en temps infinitiu ni tampoc a les de bones intencions. Tots repetiu un munt de mots: canvi, corrupció, ciutadans, problemes, benestar, pensions, atur, treball, referèndum, gent, constitució, sobirania… I els més atrevits, fins i tot independència.
I els més porucs, unitat.
Molts tenim la tentació de retornar-los. Però com que sou més espavilats que la pell del dimoni, no hi poseu remitent.
I si els deixem a la bústia directament, on van a parar?
Em miro les fotos, gran invent el del photoshop… i podrien ser perfectament l’anunci d’un dentifrici, o d’un detergent, doncs les camises blanques abunden arreu.
Fins i tot deixeu en evidència que heu renunciat a moltes coses. Aquells que teniu per símbol un puny clos i una rosa vermella, amb l’ajuda d’una lent d’augment l’he pogut trobat, l’heu substituït per un camp ple de roselles, o gallarets si ho preferiu, i ens voleu fer dipositar un sí a l’urna. Ara sí? Quan una bona de catalans varem votar SI-SI en un referèndum que vosaltres vàreu desqualificar barroerament i no vàreu demanar el vot en cap sentit, ara demaneu el Sí? Qui us entengui, ja us comprarà…
També he de dir-vos que al moment de redactar aquestes ratlles, només he rebut el sobre dels quatre partits que tenen arrels més enllà de les terres catalanes.
I vosaltres els nostrats què feu? Encara esteu fent cua a correus amb els sacs plens de sobres? Els altres han estat més matiners? O tenen un cunyat que hi treballa i els hi ha colat les saques per una porta lateral?
O potser esteu fent cas al meu prec?
També deixar constància que qualsevol eslògan polític que contingui una enorme X al mig d’unes paraules em posa summament nerviós, i més si la darrera paraula és Catalunya. Deuen ser coses de la memòria visual. No entro en continguts de programa ni en res més. Però crec que quan volem fer una renovació i un canvi de mobles a casa nostra, no n’hi ha prou amb treure’ls tots al carrer, tornar-los a entrar i canviar-los lleugerament de lloc. No és una renovació, és una re-ubicació.
També he vist una candidatura dual. Una parella, un tàndem…
És realment per anar tots dos a una o es tracta que un vigili l’altre, i el corregeixi quan calgui. O hem recuperat la figura del mestre i de l’aprenent?
Si us plau, la propera vegada no m’envieu aquests papers, que a molts ja no ens fan gaire gràcia, tot i que darrere nostre tenim familiars que van perdre la vida, defensant la democràcia o van patir penúries de tota mena, i van estar moltíssims anys desitjant votar, i tardaren molts anys en poder-ho fer, no ens feu perdre el tremp ni la il·lusió de votar a aquells que creiem els millors, i que parlaran amb la nostra veu i el nostre cor allà on calgui.
La propera vegada, feu-me arribar solsament un full. Us ho prego. I serà la millor propaganda electoral de la història, n’estic ben segur.
Aquest full, gairebé tots els ciutadans el tenim. Alguns més curt que altres. Altres amb una llarga llista plena d’interrupcions en el temps.
Ja sé que us fa certa por. Però tranquils que no passa res….
Au va! Que no sereu els primers a mostrar el vostre full d’experiència laboral!
Aleshores crec que l’interès pels nostres politics, creixerà.
Torà, 13 de juny de 2016 | 0.816683 | curate | {"ca": 0.9695690804087073, "ec": 0.0006663705019991116, "de": 0.003109729009329187, "hu": 0.0028876055086628164, "pt": 0.015326521545979565, "it": 0.0026654820079964462, "es": 0.005775211017325633} | https://www.taradell.com/2016/06/21/franqueig-pagat/ |
mc4_ca_20230418_12_15981 | BLOCTECA DE SANT GREGORI: Contes teatralitzats en anglès a càrrec dels alumnes de quart del CEIP Agustí Gifre
Contes teatralitzats en anglès a càrrec dels alumnes de quart del CEIP Agustí Gifre
Demà dimecres 14 de maig, els nens i nenes de quart del CEIP Agustí Gifre, ens representaran en anglès les adaptacions de dues obres de teatre: Little Red Riding Hood- La Caputxeta Vermella i The 5 Goats, the Bee and the Troll- Les 5 cabretes, l'abella i el Trol.
Serà a les 5 de la tarda. Va dirigida a tots els públics!
Tal i com ens ha explicat la Srta Miss Rose: “Són obres originals fetes i pensades pels alumnes. Fa dos anys les van escriure els alumnes que ara fan 6è i ara els de 4t les han canviat segons les persones que actuen i la seva manera de pensar.”
Etiquetes de comentaris: anglès, Els nostres usuaris, Escola Agustí Gifre, teatre | 0.812881 | curate | {"ca": 1.0} | http://bibliotecadesantgregori.blogspot.com/2014/05/contes-teatralitzats-en-angles-carrec.html |
macocu_ca_20230731_6_72375 | A tan sols un dia abans d'expirar la darrera pròrroga
El vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, presentarà aquest matí en roda de premsa al Ministeri les línies bàsiques del nou model de finançament. Juntament amb Solbes hi assistirà el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña. A tan sols un dia abans d'expirar el termini de finals d'any, només ha transcendit d'aquest nou sistema, de mans del Partit Popular, la creació d'un tercer fons de convergència que beneficiarà a les comunitats menys dinàmiques. Es mantenen els fons per garantir el finançament dels serveis bàsics i per fer front a les competències. | 0.805247 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_3_47486 | Publicacions en accés obert derivades de l'activitat docent del professorat i documents informatius sobre docència publicats per les unitats administratives i acadèmiques de la Universitat de Barcelona. Els materials docents de la UB a MDX (Materials Docents en Xarxa - repositori cooperatiu (CBUC)) s'obtenen de les col·leccions de Docència del Dipòsit Digital de la UB.
Aquesta col.lecció conté documents de difusió de les accions d’innovació docent del professorat de la UB implicat en projectes i/o grups d’innovació docent.
Aquesta col.lecció conté documents i material docent publicat per professors de la Universitat de Barcelona
Aquesta col.lecció conté documents informatius publicats per unitats administratives i acadèmiques de la UB útils al professorat en el desenvolupament de la seva funció docent.
En aquesta col·lecció podeu trobar el recull de manuals i guies d'eines TIC i TAC adreçades als usuaris per ajudar-los en el seu aprenentatge, docència i transferència de coneixement.
Coordination: CRAI Universitat de Barcelona Legal notice
Metadata subject to: Powered by: DSpace Feedback | 0.78637 | curate | {"ca": 0.9562043795620438, "en": 0.043795620437956206} | : /dspace/handle/2445/1 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_74773 | La pandèmia ha posat en relleu com n’estem, de vulnerables i interconnectats tots. Si no tenim cura els uns dels altres, començant pels últims, pels que estan més afectats, fins i tot de la creació, no podem guarir el món.
És lloable el compromís de tantes persones que en aquests mesos estan demostrant l’amor humà i cristià envers el proïsme, dedicant-se als malalts posant també en risc la pròpia salut. Són herois! Malgrat això, el coronavirus no és l’única malaltia que cal combatre, sinó que la pandèmia ha tret a la llum patologies socials més àmplies. Una d’aquestes és la visió distorsionada de la persona, una mirada que n’ignora la dignitat i el caràcter relacional. A vegades mirem els altres com a objectes, per a usar i descartar. En realitat, aquest tipus de mirada encega i fomenta una cultura del rebuig individualista i agressiva, que transforma l’ésser humà en un bé de consum (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 53; Enc. Laudato si’ [LS], 22).
A la llum de la fe sabem, però, que Déu mira l’home i la dona d’una altra manera. Ell ens ha creat a la seva imatge i semblança (cf. Gn 1,27). D’aquesta manera ens ha donat una dignitat única, convidant-nos a viure en comunió amb ell, en comunió amb les nostres germanes i els nostres germans, en el respecte de tota la creació. En comunió, en harmonia, podríem dir. La creació és una harmonia en la qual som cridats a viure. I en aquesta comunió, en aquesta harmonia que és comunió, Déu no dona la capacitat de procrear i de custodiar la vida (cf. Gn 1,28,29), de treballar i cuidar la terra (cf. Gn. 2,15; LS, 67). S’entén que no es pot procrear i custodiar la vida sense harmonia; serà destruïda.
D’aquesta mirada individualista, la que no és harmonia, tenim un exemple en els Evangelis, en la petició que la mare de Jaume i Joan fa a Jesús (cf. Mt 20,20-28). Ella vol que els seus fills es puguin asseure a la dreta i a l’esquerra del nou rei. Però Jesús proposa un altre tipus de visió: la del servei i de donar la vida pels altres, i la confirma retornant immediatament la vista a dos cecs i fent-los els seus deixebles (cf. Mt 20,29-34). Intentar escalar en la vida, ser superiors als altres, destrueix l’harmonia. És la lògica del domini, de dominar els altres. L’harmonia és una altra cosa: és el servei.
Demanem, per tant, al Senyor, que ens doni ulls atents als germans i a les germanes, especialment a aquells que sofreixen. Com a deixebles de Jesús no volem ser indiferents ni individualistes, aquestes són les dues males actituds contra l’harmonia. Indiferent: jo miro cap a un altre costat. Individualistes: mirar només el propi interès. L’harmonia creada per Déu ens demana mirar els altres, les necessitats dels altres, els problemes dels altres, estar en comunió. Volem reconèixer la dignitat humana en cada persona, de la raça, llengua o condició que sigui. L’harmonia et porta a reconèixer la dignitat humana, aquella harmonia creada per Déu, amb l’home al centre.
El concili Vaticà II subratlla que aquesta dignitat és inalienable, perquè «ha estat creada a imatge de Déu» (Const. past. Gaudium et spes, 12). És el fonament de tota la vida social i determina els principis operatius. En la cultura moderna, la referència més propera al principi de la dignitat inalienable de la persona és la Declaració universal dels drets humans, que sant Joan Pau II va definir com la «pedra mil·liar posada en el llarg i difícil camí del gènere humà»,[1] i com «una de les més altres expressions de la consciència humana». [2] Els drets no són només individuals, sinó també socials: són dels pobles, de les nacions. [3] L’ésser humà, de fet, en la seva dignitat personal, és un ésser social, creat a imatge de Déu U i Tri. Nosaltres som éssers socials, necessitem viure en aquesta harmonia social, però quan hi ha egoisme, la nostra mirada no va cap als altres, cap a la comunitat, sinó que torna sobre nosaltres mateixos i això ens fa lletjos, dolents, egoistes, destruint l’harmonia.
Aquesta renovada consciència de la dignitat de tot ésser humà té serioses implicacions socials, econòmiques i polítiques. Mirar el germà i tota la creació com un do rebut per l’amor del Pare suscita un comportament d’atenció, de cura i d’estupor. Així el creient, contemplant el proïsme com un germà i no com un estrany, el mira amb compassió i empatia, no amb menyspreu o enemistat. I contemplant el món a la llum de la fe, s’esforça per desenvolupar, amb l’ajuda de la gràcia, la seva creativitat i el seu entusiasme per a resoldre els drames de la història. Concep i desenvolupa les seves capacitats com a responsabilitats que brollen de la seva fe,[4] com a dons de Déu per posar al servei de la humanitat de la creació.
Mentre tots nosaltres treballem per la cura d’un virus que colpeja a tothom indistintament, la fe ens exhorta a comprometre’ns seriosament i activament per a contrarestar la indiferència davant les violacions de la dignitat humana, aquesta cultura de la indiferència que acompanya la cultura del rebuig: les coses que no em toquen no m’interessen. La fe sempre exigeix que ens deixem guarir i convertir del nostre individualisme, tant personal com col·lectiu; un individualisme de partit, per exemple.
Que el Senyor pugui «retornar-nos la vista» per a redescobrir què significa ser membres de la família humana. I aquesta mirada pot traduir-se en accions concretes de compassió i respecte per cada persona i de cura i custòdia per la nostra casa comuna. | 1 | perfect | {"ca": 0.9646971386101821, "sv": 0.0020438498699368265, "en": 0.002229654403567447, "st": 0.0005574136008918618, "es": 0.018208844295800816, "eo": 0.0005574136008918618, "it": 0.007803790412486065, "fr": 0.0039018952062430325} | |
mc4_ca_20230418_5_162594 | Tecnologia / digital / Pain | Curriki
Tecnologia / digital / Pain
Website Address:https://www.curriki.org/oer/Tecnologia--digital--Pain-652572
L'any 2008 el joc més descarregat de la botiga online de la PlayStation 3 va ser Pain. Explicar Pain és senzill, però pot sonar molt frívol: Apuntem una catapulta on a sobre hi ha un personatge que repetidament és llençat contra edificis, objectes, automòbils i persones i n'observem les conseqüències. Sona aburrit, però l'experiència no és decebadora. L'inici del joc és un curs d'aprenentatge de gairebé una hora. En aquesta hora te n'adones de les variables que té el joc i del camí imprevisible que poden agafar les patacades del protagonista. A Pain tot cau, rebota i interacciona entre si i fer caure un anunci que és dalt d'un edifici pot fer accidentar un cotxe que alhora pot fer caure una cabina telefònica. Aquesta versió, en capça, de Pain inclou tots els extres que s'han anat incorporant quan era versió online i costa 29 euros amb 95 cèntims, és per PlayStation 3 i per majors de 16 anys sobretot per les patacades, que de vegades són molt violentes i pels insults que diu el protagonista. Fòra d'això Pain és com un Pinball humà, cada partida serà única i ens sorprendà.
EUN,LOM,LRE4,hdl:10494/261248,work-cmr-id:261248,MERLI:merli/13251,ilox,learning resource exchange,LRE metadata application profile,LRE
↓http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=51248 | 0.732002 | curate | {"es": 0.02644746247319514, "pt": 0.01929949964260186, "en": 0.15082201572551823, "ca": 0.8034310221586848} | https://www.curriki.org/oer/Tecnologia--digital--Pain-652572 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_137865 | La Federació Galàctica no vol que es facin públics els contactes que tenen amb el govern americà. Hi ha un acord per tal de fer experiments. Hi ha una base subterrània a Mart, a gran profunditat, on s'estableixen els contactes.https://www.youtube.com/watch?v=_-nmheejkJkEn Jordi Graupera ho ha comentat:https://www.youtube.com/watch?v=RpEByT2LXfk
No sé si el fil és irònic, però veure a en Rigel fan d'en Paula és el que em faltava per veure
Els mesos posteriors a l'octubre del 2017 va ésser una forma d'evasió de la punyalada a l'esquena que ens van clavar els processistes.
No si jo també me l'he mirat força, darrerament no però farà un any o així sí. Els videos dels seus colegues no perque realment estan molt tronats i fa una barreja de llàstima i vergonya, però en Mireia és molt divertit perque el tio és un caradura i no té cap vergonya. És entretingut i provoca una barreja de gust per la ficció i plaer en la schadenfreude de saber que hi ha gent que realment s'ho creu. M'agraden especialment els videos aquells on es posa a buscar coses rares pel Google Earth, que és quelcom que molts hem fet quan estem avorrits. I en alguns videos no està tan desencaminat, quan parla d'economia i l'intent de fer desaparèixer els diners i tal, de fet l'altre canal que té on parla de temes més seriosos és molt millor.
Reconec que em va fer gràcia un vídeo seu amb Google Moon (o com es diga) en què afirmava que es podia veure un Juan Francisco gegant habillat amb una guaiabera. | 0.878594 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_474367 | Read more about Matèria Bosc: María Langarita
Read more about Festes d’Arquitectura de Les Corts i L'Hospitalet: Disseny d'elements d'espai públic amb materials sostenibles | 0.633437 | curate | {"ca": 1.0} | http://arquitectes.cat/es/taxonomy/term/790 |
mc4_ca_20230418_12_193871 | Política cultural local: tanquem el pla de mandat. - konzepte.cat
By Xavier Mingo 3 mesos agoNo Comments
Home / Cultura Municipal / Política cultural local: tanquem el pla de mandat.
Com la resta d’àmbits, el mandat en la política cultural conclou amb la configuració del nou equip de govern.
Cal doncs fer una mirada i identificar els assoliments del pla de mandat.
Acabat el mandat en els ajuntaments. És el moment de poder fer anàlisi i compilar les dades que ens permeten una anàlisi.
Això és possible gràcies al plantejament d’inici del pla de mandat.
En altres entrades hem parlat del pla de mandat. Una eina de seguiment i avaluació diacrònica que permet la orientació i redirecció de les línies estratègiques del mandat.
Naturalment, aquest procés de tancament és gràcies a la creació d’aquesta eina i a la seva implementació regular al llarg dels quatre anys.
Si bé, és una feina que al llarg dels quatre anys pot semblar desagraïda, no ho és.
Disposar anualment del grau d’implementada dels objectius inicials és un ajut evident. Primer per a identificar i després per focalitzar energies després de molt valor.
Ara, que el període es tanca es pot tancar finalment traient moltes més informacions que les que inicialment ens podíem imaginar.
En el seu plantejament, i d’això ja ho em exposat en altres posts, el disseny de la bateria d’indicadors és determinant.
No val fer un treball exhaustiu i inabastable, sinó que cal adaptar una bateria d’indicadors plausible, abordable i útil.
Davant d’aquesta bateria, dates i percepcions, valoracions i fets: tots ells amb la mesura del tipus d’avaluació que volem fer, prenen el just valor i en fem la interpretació (més objectiva que instrumental).
És molt satisfactori poder veure i poder argumentar de forma objectiva.
El grau d’assoliment i valor del treball fet, del treball no fet i de les raons d’ambdues. Podem instrumentalitzar aquestes dades, però els farem trampes al solitari.
El pla de mandat és una d’aquelles eines que ningú no veu. És, de sobte, una eina de màxima identificació i de total transparència.
També de presa de consciència sobre el treball que es plantejar en un nou mandat. Tant de forma continuïsta com renovadora, pren força per la legitimitat del mandat electoral.
Plantejar un pla de mandat en els projectes i àmbits culturals, és a més d’una eina eficaç en la implementació de projectes, una eina impagable per a la seva explicació publicació i legitimació.
Ara doncs, toca reescriure i adaptar un nou pla al programa electoral legitimat o a aquell que es desprén dels pactes arribats.
Cultura MunicipalRecursos gestió cultural
avaluació, gestió cultural, Gestió pública local, Pla de mandat, planificació estratègica. | 0.785639 | curate | {"es": 0.06275681733283527, "de": 0.005229734777736272, "en": 0.014194994396712738, "ca": 0.9178184534927157} | http://www.konzepte.cat/politica-cultural-local-pla-mandat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_127297 | Militants d'ERC i SI. Deixem de banda els retrets i la rancúnia mútues, la rendició i la desil·lusió. Belluguem-nos. Belluguem fils dins els nostres respectius partits i fem possible demà una darrera reunió entre SI i ERC. Podem fer-ho, us ho asseguro. Com a mínim, que hi hagi la reunió. I si no ho aconseguim, mala sort. Però com a mínim ho haurem intentat. Qui està amb mi? És ARA o mai.
Que els militants de SI convencin la seva direcció per què retirin la proposta de diputats rotatoris. Els d'Esquerra no em de convèncer de res a la nostra direcció. Si retiren la proposta hi haurà coalició, així de fàcil.
Nosaltres lo dels diputats rotatoris i vosaltres que el nom no sigui unicament ERC. Aquests són els dos respectius esculls principals.
N'estic segur que si SI retira la proposta de diputats rotatoris Esquerra es podria replantejar la qüestió del nom.
Jo intento això. Tu intenta lo del nom per la teva banda, entesos? Si no és un que sigui l'altre. Què me'n dius? | 0.719725 | curate | {"ca": 0.831765935214211, "pt": 0.0794148380355277, "it": 0.03761755485893417, "es": 0.051201671891327065} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_529867 | Kaixo!! (No sabia quin títol posar-li al fil ) Només volia saber, per curiositat, quanta gent al racó és vegeta o succedanis i per què. Si no ho sou, també podeu explicar per què. Jo no sóc vegeta, em considero omnívora, ho vaig intentar fa temps, però el cos no em deixa... La maleïda 'anèmia' (cansament i manca d'energia) que em surt si em poso amb dieta vegetariana em fa que m'ho hagi de pensar. Sé que hi ha vegetals que tenen moltes proteïnes, però sembla que no m'és prou. La curiositat em ve perquè aquí a Alemanya he conegut una densitat de vegetes per metre quadrat que a casa meva (EH) mai no ho havia conegut, i crec, són les meves hipòtesis, que és per diverses raons: -A Alemanya la cultura gastronòmica és una puta merda. Sí, hi ha plats tradicionals i depèn del Bundesland, de si vius a la ciutat o a un poble. Però en general el menjar alemany es pot resumir en porc, cogombre, cervesa i papes. -Generalment els alemanys mengen malament, és a dir, tant a la feina com a l'escola hi ha la costum de menjar ràpid i malament, un entrepà i a córrer. Això està lligat al fet de què la cultura del 'slow food' no triomfa generalment a Alemanya i hi ha problemes d'obesitat infantil fruit del desconeixement de com portar a terme una dieta saludable parant una mica d'atenció en el que la gent es duu a la boca.A EH també hi ha aquests problemes, però no són tant abundants, és a dir, no hi ha tanta obesitat infantil i la cultura del 'slow food' es coneix es practica 'bastant' (més que a Alemanya segur). Que no vol dir que no hi hagi gent que mengi de cul. Suposo que per la raó que he comentat abans, el menjar vegetarià a Alemanya està bastant més extens entre la població i és una cuina molt més elaborada que altre tipus de cuina a Alemanya. -A Alemanya hi ha un munt de gent molt conscienciada amb el dret a la vida dels animals, els moviments animalistes tenen molta més força aquí que a casa meva, crec jo. -La carn de qualitat en general és caríssima a Alemanya, la carn de porc és barata encara que sigui bona, però la carn de pollastre, paó és més cara i ja la carn de vedella és 'caríssima'. Si ja vas a una botiga BIO flipes. Que en penseu vosaltres? Hi ha molta cultura vegeta al vostre entorn o país? Per què creieu que és així? Que consti que parlo des del meu (des)coneixement. No tinc dades exactes, però ho sé pel que llegeixo de vegades als diaris sobre temes de salud i el que diuen els "experts"...I pel que visc cada dia a Alemanya. Jo personalment sí que sóc de cultura 'slow food', tot i que depèn del temps que tingui al dia, també hi ha dies en què he de menjar a la uni i prenc el que menys em desanimi del que hi hagi. Però quan sóc a casa i tinc temps lliure m'agrada cuinar plats elaborats. Així doncs, em queda afegir unes preguntes més (curiositat): Com sou els catalans (o d'on vingueu) a la cuina? Teniu costum de cuinar (slow food)? Edito: Ja he vist les bromes amb "EL Vegeta" de Bola de Drac...
Sóc ovolacto, i a la llarga vull deixar la llet. Simplement no és necessari menjar carn i matar o fer patir animals.
Ue, i l'ensiam, i les verduretes, i tota classe d'hortalisses,..., no pateixen? .Montsetes.
nan
Però no comparem. Una cosa són les males herves i l'altra les hortalisses. A mi que una cabra tot pasturant s'alimenti de qualsevol hervot no li veig problema. En canvi un enciam tot ben plantat, junt amb els seus companys, allí tot cofoi. És una llàstima arrencar-lo, és un crim contra la humanitat, que faran els altres enciams sense ell? A la terra ha nascut i a la terra s'ha de quedar.
HAHAHAHAAHAHAHA però tu noi quines drogues prens? De vegades no sé si fas bromes o ets així.
Evidentment que és broma. M'en enfont-ho dels animalistes, que diferencieu uns animals d'uns altres. I mentre alguns els tracteu com per persones perquè s'assemblen més als humans i els trobeu més bufons, a d'altres els trobeu indesitjables i no teniu cap problema en eliminar-los.
una planta no és un animal! | 0.801609 | curate | {"pt": 0.06417795960112503, "ca": 0.8839171567374073, "es": 0.016108412170800307, "st": 0.008693428790590641, "it": 0.017386857581181282, "en": 0.008949117872666838, "ht": 0.000767067246228586} | |
crawling-populars_ca_20200525_17_44875 | Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
A mesura que avançava el segle XX —més o menys a partir del moment en què Marcel Duchamp va subvertir la Comuna de París convertint-la en un lavabo— l’experimentació artística anà esdevenint més i més una caricatura esperpèntica d’ella mateixa: en comptes d’innovar, d’explorar nous camins, com havien fet Picasso o Joyce, semblava que la majoria dels artistes confonien abstracció amb buidor i es proposaven la tasca infructuosa de dur a terme la definitiva, impossible cabriola
És per aquesta raó que alguns —i jo el primer— acostumem a prendre’ns amb prevenció les obres que es presenten com a transgressores (sobretot quan la transgressió ha esdevingut una finalitat i no pas un mitjà). Per fortuna, hi ha autors que, més que servir-se de l’experimentació, la serveixen. Un viatge a l’Índia (Uma Viagem à Índia), de Gonçalo M. Tavares, Edicions del Periscopi, maig del 2013, n’és un tan magnífic com agraït exemple.
D’entrada, en veure que no tan sols ha dividit el seu llibre en cants, sinó que ha escollit una estructura similar al vers lliure per a escriure’l, amb un to que fa impressió d’ésser grandiloqüent, sentenciós i categòric, no podem més que imitar les tortugues i recloure instintivament la nostra testa dins la closca, demanant-nos: «Haurem de patir, per enèsima vegada, les ànsies de vàcua notorietat del darrer jove escriptor que vol enlluernar-nos amb la seva (pretesa) genialitat?»
Tanmateix, si ens alliberem d’aquesta prevenció i ens submergim en la seva prosa, ben aviat ens adonarem, amb plaer (i alleujament), que el portuguès ha aconseguit, amb enginy, dur-nos exactament allí on volia: quan esperem una delicatessen —tan exquisida com insubstancial, que degustarem tan de pressa com oblidarem—, ens trobem amb una novel·la (?) realment personal, que converteix l’epopeia en una poderossíssima —i sorneguera— càrrega de profunditat contra la feixuguesa i la transcendència; contra la literatura salvadora o terapèutica: “No es tracta aquí de trobar la immortalitat / sinó de donar un cert valor al que és mortal”, (pàg. 19).
Certament, com qualsevol obra de mèrit, diu molt, enriqueix al lector o lectora amb el seu recorregut, però, tot i la seva contundència, tot i la diàfana, intransferible i irrenunciable visió del món que ens brinda, ho fa de manera franca, oberta i dialogant —obrint el debat més que no pas tancant-lo. “Els ulls són fets també per ser vistos: no són fets només per veure”, (pàg. 199); “La mirada d’un home és més important per a aquest home que les coses que aquest home mira”, (pàg. 294) —assevera en sengles frases de benvingut ressò machadià.
En aquest sentit, el recurs a un estil que recorda tan explícitament a Així parlà Zaratrusta —igual que les seves inequívoques referències a l’Odissea homèrica i a l’Ulisses joyceà (no és pas per casualitat que el personatge s’anomeni Bloom) o una certa aroma al Siddharta de Hesse— no podria ésser més escaient per al seu objectiu: escriure l’única epopeia possible al segle XXI: l’epopeia “ínfima”, (pàg. 407), antiepopèica —i, alhora, antipoètica: “Un fracàs excel·lent produeix innombrables formes d’aixecar-se”, (pàg. 155).
El viatge que ens forneix l’autor és molt més en el temps —en el present, però encara més en el passat, en la memòria— que no pas en l’espai; un viatge més espiritual que no pas geogràfic. Els successius escenaris no són més que incitadors del record, de la rememoració que aporten els objectes i els paisatges; de les reminiscències que, com descobrí Proust, ens fan reviure. Atès que —l’ombra de Kavafis és allargada— el fonamental no és tant arribar, sinó el que s’aprèn al llarg del camí: “assenyat, havia entès que l’important era trigar molt de temps a arribar on volia arribar”, (pàg. 216).
Raó per la qual —tal i com se’ns adverteix de bell inici: “que se’ns perdoni aquesta altra desviació: seran tantes, estimat, prepara’t!”, (pàg. 29)— el viatge no tan sols és llarg, sinó també lent: “En Bloom, ell, vol arribar a l’Índia més vell de l’edat que té. Triga, per tant”, (pàg. 208); “què és explicar una història sinó allargar la distància entre la primera paraula i l’última?”, (pàg. 250).
Perquè en el segle XXI, com en el XX, el vertader viatge només pot ésser —o és, sobretot (per dir-ho amb major precisió, i menor rotunditat)— un viatge de descoberta a l’interior de nosaltres mateixos: “I allà va començar el viatge interior d’en Bloom cap a l’Índia”, (pàg. 226). A l’interior d’aquest home —Bloom— que és, alhora (i heus ací el gran secret) tots els homes; aquest jo que —com en tota gran literatura— és un nosaltres.
És per això que Un viatge a l’Índia —que com més avança esdevé més addictiu, més irrenunciable— és tan complet com difícil de definir: una novel·la?, una epopeia?, un llibre de viatges?, una paròdia?, una amonestació?, un presagi?, una advertència? Sens dubte el seu valor consisteix en el fet que (tot i alguna davallada puntual, una indefugible sensació de dejà vu en alguns instants, i una certa tendència a la reiteració) és tot això i més, encara.
Un retrat molt exacte —tot i que canviant, mal·leable, polièdric, plural i divers— de la societat del nostre temps. O, per dir-ho amb major precisió, dels únic herois plausibles en aquest inici de mil·lenni: aquells que, potser sense ésser-ne conscients, viatgen no pas per saber, sinó per trobar-se a ells mateixos; per descobrir, com els romàntics alemanys, que el seu viatge d’aprenentatge només acabarà —o, més aviat, començarà de nou (i de veritat)— quan retornin a casa.
En definitiva un llibre més que recomanable —esplèndidament traduït per Pere Comellas— per a tots aquells que sàpiguen que únicament és possible assolir la seriositat si som capaços de riure’ns de nosaltres mateixos —sobretot quan, com Tavares, sabem fer-ho amb intel·ligència. Una obra que ens descobreix la feixuga lleugeresa de l’existència. I que, per tant, convencerà als snobs d’haver trobat la Terra Promesa —i a la resta del món, de la conveniència de seguir cercant-la.
dilluns, 8 de juliol del mmxiii
© Xavier Serrahima 2013 www.racodelaparaula.cat
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu:
Les essais Michel de la Montaigne Le livre de poche 2002
Copyright © 2020 Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Design by ThemesDNA.com | 0.85859 | curate | {"es": 0.027141133896260553, "ca": 0.9531061519903499, "en": 0.010554885404101327, "fr": 0.0091978287092883} | : /2013/07/08/un-viatge-a-lindia-goncalo-m-tavares/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_535832 | Comunicat d’eixida de la CAJEI L’Assemblea de Joves de València hem pres la decisió de no seguir formant part de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Esta decisió pressa després de sis anys de pertinença a la coordinadora no ha estat fàcil i tanmateix no ens ha quedat cap més opció donada la situació que s’ha estat donant en els últims mesos i que ha desembocat finalment en la pressa de mesures disciplinàries i expulsions. El problema de fons que ens ha empentat a prendre esta determinació han sigut no ja les diferències polítiques que puguem tindre, sinó la manca de voluntat per a afrontar-les per la via del debat, arribant a resolucions positives i constructives. No entenem els mecanismes utilitzats per a resoldre els problemes interns i els debats de fons que hi ha hagut en la CAJEI, i que s’han basat en la pressió, la manipulació i els formalismes intranscendents. Per damunt de tot veiem clar que s’ha prioritzat la imposició d’uns determinats plantejaments tàctics per la via de l’expulsió i l’estigmatització d’alguns companys, tot i sabent els profunds problemes que això anava a originar-li a l’organització a nivell territorial del País Valencià. En estos moments, valorem que la nostra permanència en la CAJEI suposa una font de problemes i de conflictes, més que no una potenciació del nostre treball polític. Esperem que la nostra eixida de la CAJEI supose una oportunitat per a la reflexió i l’autocrítica. En qualsevol cas volem deixar patent que la nostra eixida de la coordinadora no significa en cap cas una variació dels principis polítics que han guiat la nostra activitat des de la creació de l’AJ València, no ens hem mogut ni un mil·límetre en els nostres plantejaments ideològics ni el nostre esquema organitzatiu. Tothom pot estar segur de que anem a seguir treballant i lluitant cada dia amb el màxim esforç per l’alliberament nacional i social del nostre poble. Assemblea de Joves de ValènciaAbril de 2012enllaç
Atenció al que diuen a valenciafreakdom.com: la CAJEI no sea disuelto, me explico: Hace unos 5 años dentro de la CAJEI se creo un grupo paralelo la Asamblea de Joves de Valencia que se centraba en realizar sus actividades en Valencia ciudad por los barrios, pues ahora ese grupo es el que desaparece por motivos internos, asi que por desgracia la CAJEI continua, tanto MAULETS como la CAJEI se han unido tambien dentro de un grupo nuevo que se llama ESQUERRA INDEPENDENTISTA que lo forman mas grupos como el SEPC,COS, ALERTA SOLIDARIA, ENDAVANT..... Asi esta el patio 100% veridico Que poc ens coneixen i que poc saben sobre nosaltres
Manuela escrigué: Atenció al que diuen a valenciafreakdom.com: Asi esta el patio 100% veridico | 0.745709 | curate | {"ca": 0.7312661498708011, "es": 0.268733850129199} | |
macocu_ca_20230731_6_240971 | Inicio Benicarló Benicarló, la Coral Polifònica oferirà el 9 de març el tradicional Concert del Ninot
Concert del Ninot 2018
La Coral Polifònica Benicarlanda oferirà el dissabte 9 de març el tradicional Concert del Ninot a l’Auditori Municipal Pedro Mercader. Es tracta d’un acte emmarcat dintre de la programació de Falles, que s’ha convertit en una cita imprescindible per als amants de la música i del món faller. Enguany els cantaires més joves interpretaran diverses cançons de diferents parts del món en un recital que serà molt variat i que de ben segur farà les delícies dels espectadors. Els més petits de la Coral Infantil Bovalar, dirigits per Maria Foix, seran els encarregats d’encetar el concert, després continuarà amb els xiquets de la Coral Infantil Petiquillo sota la direcció de Raquel Maura, mentre que els joves de la Coral Juvenil Kylix dirigits per Liliana Vizcarro seran els encarregats de tancar el recital. En total prop de 100 cantaires participaran en el tradicional concert del Ninot que sempre es caracteritza per les disfresses que porten originals i divertides que porten els més petits. La cita amb la música coral serà el proper dissabte 9 de març a l’Auditori Municipal Pedro Mercader a les 12h, l’entrada serà gratuïta a tot el públic amb ganes de gaudir d’una bona estona. | 0.846042 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_77884 | Els aeròbics per a nens d'edat preescolar de 3 a 7 anys es gasten millor en classes especialment organitzades no més de trenta minuts o en forma d'exercicis de matí.
Els nens en edat preescolar són fàcilment excitables, tenen mobilitat, així que els jocs i exercicis actius són aptes per a ells, cosa que ajudarà a frenar la seva activitat i els seus impulsos. Aquests aeròbic diversifica essencialment els exercicis per als nens. En aquest cas, és desitjable que cada exercici es correspongui individualment amb cada nen.
Els aeròbics per a nens d'edat escolar també posen de manifest l'autocontrol del nen, a més, aquests aeròbics per a nens consisteixen en exercicis més difícils que entrenen i desenvolupen tots els músculs de l'infant.
Dansa aeròbic per a nens
L'aeròbic de ball és una bona opció per a qualsevol nen. Desenvolupa perfectament la plasticitat, el sentit del ritme, i també enforteix els músculs del bebè. L'entrenament de dansa consta de tres parts: preparatòria, bàsica i final. Com a regla general, la part principal es pot dividir en jocs i ball. A la part de ball, el nen aprèn els elements de ball, així com diverses combinacions.
A causa del fet que la formació requereix una gran concentració, solen acabar no només amb fatiga física sinó també amb fatiga psicològica. En aquest moment, el nen comença a perdre l'interès per la formació. És a aquests efectes i hi ha una part del joc.
Per assolir els màxims resultats, és necessari que, en primer lloc, les activitats siguin d'interès per al nen, i no les perdeu. Una visita sistemàtica donarà fruits i no farà que esperis llargs resultats.
L'aeròbic fitness per a nens entrena el sistema cardiovascular, coordina, educa la confiança en el propi nen, desenvolupa la percepció i forma una postura correcta. A través d'exercicis físics, els aeròbics i els nens es converteixen en un, mentre que el nen millor resistiria l'estrès i regula el seu equilibri psicosocial.
Aeròbic per a nens: conjunt aproximat d'exercicis
De peu dret, manteniu els peus separats per l'ample de l'espatlla. Aixecar la cama esquerra, que està doblegada al genoll i tocar-la al colze de la mà dreta. A continuació, aixequem la cama dreta, respectivament, al colze de la mà esquerra. Feu aquest exercici almenys sis vegades.
Aixeca't, posa les cames separades, posa les mans a la cintura. El pes del cos es transfereix a la cama dreta, que està inclinat al genoll, posa la cama esquerra al peu del peu. Tornant a la posició inicial, repeteix la mateixa acció només al peu esquerre. Repetiu aquest exercici unes cinc vegades a cada costat.
Mantenir-se en l'estómac, les mans cap endavant. Simultàniament, intenteu aixecar els braços i les cames cap amunt i mantenir-se en aquesta posició. Repetiu aquest exercici unes sis vegades.
Mantingueu-vos dret, amb les cames amples d'espatlla, amb les mans a la cintura. Seure als dits dels peus mentre manté l'esquena recta, i gira els genolls lleugerament cap als costats, les mans per tirar endavant. Torna a la posició inicial i repeteix aquest exercici 6-8 vegades més.
Mantingueu-vos al peu, mantingueu els peus amples de l'espatlla, baixeu els braços. Durant el salt, posa les cames separades, mentre fa el cotó sobre el cap. Aquests salts s'han de fer, com a mínim, cinc vegades.
Agafeu el pal de gimnàstica. Mantingueu-vos dret, es baixen les mans amb un bastó. Mantenir el bastó el més a prop possible fins als extrems, passar-ho amb el peu dret. Torna a l'exercici original i fes el mateix amb el peu esquerre.
Acuéstese sobre l'esquena, inclineu els genolls, les mans cap avall al tronc. Tome els genolls amb les mans, intenteu inclinar el cap. Feu uns quants rodets d'anada i tornada.
A sota del vídeo es mostra una versió alternativa dels exercicis complexos:
Related Articles list:
Natació per a nens
Fitness
Ponderació dels peus amb les pròpies mans
Fitness
Tècnica de patinatge sobre gel
Fitness
S'està eliminant el menisc
Fitness
Com triar els patins?
Fitness
Estirament dels músculs de les cames
Fitness
Equip per a aeròbic aquàtic
Fitness
Preparació de hondoprotectors
Fitness
Tubs - regles per a tubs segurs
Fitness
Esquí per a nens
Fitness
Música per a esports
Fitness
Fitball per a nens
Fitness
Squash - què és això: un joc o un esport, com jugar?
Fitness
Fisioteràpia en escoliosi
Fitness
Enjoy other users choice:
Nen amb pantalons texans 2015
Moda
Com esborrar calamar?
Aliments
19 senyals que estimen afectuosament el vostre gos
Casa
Pastís de formatge curat
Aliments
Carbassó estofat al multivari
Aliments
Com tractar les hemorroides externes?
Bellesa i salut
Intresting articles list:
Calçat per córrer a l'hivern
Moda
Com lubricar adequadament les esquís de plàstic?
Fitness
Michael Douglas va rebre acusacions d'assetjament sexual, però va aconseguir refutar-les amb antelació. | 0.63381 | curate | {"ca": 0.9332908434246866, "en": 0.042702358189929894, "it": 0.0082855321861058, "pt": 0.009560229445506692, "es": 0.00616103675377098} | https://ca.tierient.com/aerobic-per-a-nens/ |
cawac_ca_20200528_6_167930 | Un any més s'ha publicat l'agenda llatinoamericana mundial 2014. Aquest any arriba a la 23a edició i se centra en el concepte de llibertat. Aquesta agenda va néixer per commemorar el Descobriment d'Amèrica, per estimular la consciència i l'actuació alternatives al Tercer Món. Més enllà de ser una eina útil, busca ser un signe de comunió continental i mundial, un recull de memòria històrica i un instrument pedagògic i de reflexió. Jordi Roig és membre de la comissió que impulsa aquesta Agenda, i que lligat a aquesta publicació, també du a terme el projecte Anada i Tornada, en què cada any visiten comunitats llatinoamericanes.
La portada és obra de Maximino Cerezo Barredo i acompanya les paraules de Llibertat, llibertat amb el dibuix d'una noia de faccions llatinoamericanes que sosté una entorxa, a símil de l'estàtua de la llibertat nord-americana. De fons, es veu el colom de la pau. A més de l'agenda física, que inclou textos d'autors d'arreu del món que giren entorn del concepte de llibertat i on destaca la introducció del bisbe Pere Casaldàliga, també s'ofereixen recursos en línia per a completar la informació i poder-ho treballar.
Cada any aquesta agenda és el llibre llatinoamericà més difós arreu del planeta. L'agenda es pot comprar a diferents establiments de Figueres, Roses i Girona. | 0.849896 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiolescala.cat/media-gallery/mediaitem/10445-surt-a-la-venda-l-agenda-llatinoamericana-2014 |
macocu_ca_20230731_10_458172 | El Tractat Antàrtic és un tractat internacional, signat per dotze estats a Washington (EUA), l'1 de desembre de 1959, per tal de gestionar l'ocupació de l'Antàrtida. Així com l'explotació de recursos econòmics i la investigació científica.
Per als propòsits del Tractat Antàrtic, l'Antàrtida és definida com totes les terres i barreres de gel situades al sud de la latitud 60 ° S sense afectar drets sobre l'alta mar allà existent. El tractat va ser signat l'1 de desembre de 1959 i va entrar en vigor el 23 de juny de 1961 al dipositar l'últim dels instruments de ratificació dels 12 signataris originals. El Govern dels Estats Units és el dipositari del tractat, mentre que la seu permanent de la Secretaria del Tractat Antàrtic està situada a la ciutat de Buenos Aires a Argentina des de la seva creació el 2004 .
Els signants originals van ser: Argentina, Austràlia, Bèlgica, Xile, Estats Units, França, Japó, Noruega, Nova Zelanda, el Regne Unit, Sud-àfrica i la Unió Soviètica, però el tractat va deixar la porta oberta a qualsevol membre de l'Organització de les Nacions Unides, o un altre estat convidat per la totalitat dels signataris consultius. Des de la seva signatura el nombre de signataris va créixer fins a un total de 54 a l'abril de 2019, però només 29 d'ells posseeixen la categoria de «membres consultius», que els atorga plens drets decisoris. Els restants 25 són considerats «membres adherits», per la qual cosa no gaudeixen del dret a votar.
El tractat té vigència indefinida i no ha patit esmenes. Pot ser modificat per la unanimitat dels membres consultius o -després dels 30 anys de vigència- per la majoria de membres presents en una conferència convocada a l'efecte en la qual poden participar els membres no consultius.
Els acords que integren el Sistema del Tractat Antàrtic són:
Convenció per a la Conservació de les Foques Antàrtiques: (CCFA), es va obrir a la signatura des l'1 de juny al 31 desembre de 1972 pels estats participants en la Conferència sobre la Protecció de les Foques Antàrtiques. Està en vigor des de l'11 de març de 1978. S'aplica a la mar al sud dels 60° de latitud sud; [1]
Convenció per a la Conservació de Recursos Vius Marins Antàrtics (CCRVMA), signada a Canberra des l'1 d'agost de 1980 i en vigor des del 7 d'abril de 1982. S'aplica al sud d'una línia artificial de Convergència Antàrtica, que es considera que està constituïda per una línia que uneix els següents punts al llarg de paral·lels i meridians: 50°S, 0°; 50°S, 30°E; 45°S, 30°E; 45°S, 80°E; 55°S, 80°E; 55°S, 150°E; 60°S, 150°E; 60°S, 50°O; 50°S, 50°O; 50°S, 0°; [2]
Protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient ( Protocol de Madrid o Protocol Ambiental del Tractat Antàrtic), signat a Madrid el 4 d'octubre de 1991 i en vigor des del 14 de gener de 1998. [3]
El Protocol de Madrid només pot ser signat per membres part del Tractat Antàrtic i la seva àrea de vigència coincideix amb el mateix, però les dues convencions són acords independents al Tractat Antàrtic. Tanmateix, les dues convencions contenen disposicions que representen un compromís de les parts amb aspectes essencials del Tractat Antàrtic. La CCFA expressa en el seu abast que Aquesta Convenció s'aplica a la mar al sud dels 60° de latitud Sud, respecte del qual les parts contractants afirmen les disposicions de l'article IV del Tractat Antàrtic . [4] Mentre que la CCRVMA expressa en el seu article III: les parts contractants, siguin o no part del Tractat Antàrtic, acorden que no es dedicaran a la zona del Tractat Antàrtic a cap activitat contrària als propòsits i principis del Tractat Antàrtic, i convenen que, en les seves relacions entre si, estan vinculades per les obligacions contingudes en els articles i V del tractat Antàrtic. en el seu article IV.1 assenyala: les parts contractants tenen l'obligació d'obeir els articles IV i VI del tractat Antàrtic pel que fa a les seves relacions entre si. A més el seu article V expressa: que les parts contractants que no són Parts del Tractat Antàrtic reconeixen les obligacions i responsabilitats especials de les parts consultives del Tractat Antàrtic en matèria de protecció i preservació del medi ambient a la zona del Tractat Antàrtic. A més, aquestes parts contractants accepten respectar les mesures acordades per les RCTA per a la protecció del medi ambient antàrtic. [5]
Va existir a més un altre acord denominat Mesures acordades per a la conservació de la flora i fauna de l'Antàrtida, que es va acordar en la tercera Reunió Consultiva del Tractat Antàrtic a Brussel·les el 1964, com a recomanació nombre VIII. Aquest acord va ser ratificat per 21 països membres del Tractat Antàrtic i va perdre vigor l'1 de juliol de 2011 per decisió de la RCTA de Buenos Aires. [6] Un altre acord va ser la Convenció per a la Reglamentació de les Activitats sobre Recursos Minerals Antàrtics (CRAMRA), signada a Wellington, Nova Zelanda, el 2 de juny de 1988 per 19 països, però que no va ser ratificada per cap i després la va reemplaçar el Protocol de Madrid de 1991. [7]
Des del 26 d'agost de 1946 i fins a començaments de 1947 es va realitzar la Operació Highjump, la major força militar expedicionaria que els Estats Units hagi enviat a l'Antàrtida fins al present, composta per 13 vaixells, 4700 homes i nombrosos aparells aeris. Tenia entre els seus objectius entrenar personal militar i provar material en condicions de fred extrem per a una eventual guerra al Àrtic.
Alguns incidents s'havien produït durant la Segona Guerra Mundial i un de nou es va produir a la badia Esperança l'1 de febrer de 1952, quan militars argentins van fer trets de advertència sobre un grup de britànics. La resposta del Regne Unit va ser enviar un vaixell de guerra que va desembarcar el 4 de febrer infants de marina en el lloc. [8] això es va produir, però, després que el 1949 l'Argentina, Xile i el Regne Unit firmessin una Declaració Naval Tripartida comprometent-se a no enviar vaixells de guerra al sud del paral·lel 60° sud, que va ser renovada anualment fins a 1961 quan es va considerar innecessària en entrar en vigor el tractat. [9] Aquesta declaració tripartida va ser signada després de la tensió generada quan l'Argentina va enviar a l'Antàrtida al febrer de 1948 una flota de 8 vaixells de guerra.
El 17 de gener de 1953 l'Argentina va reinaugurar a l'illa Decepció el refugi Tinent Lasala, quedant en ell un sergent i un caporal de l'Armada Argentina. El 15 de febrer, al incident de l'illa Decepció, van desembarcar 32 royal marines de la fragata britànica HMS Snipe armats amb metralladores Sten, rifles i gas lacrimogen capturant als dos marins argentins. [10] El refugi argentí i un proper refugi xilè deshabitat van ser destruïts i els marins argentins van ser lliurats a un vaixell d'aquest país el 18 de febrer a les illes Georgias del Sud. Un destacament britànic va romandre tres mesos a l'illa mentre la fragata va patrullar les seves aigües fins a l'abril.
El 4 de maig de 1955 el Regne Unit va presentar dues demandes, contra l'Argentina i Xile respectivament, davant la Cort Internacional de Justícia perquè aquesta declarés la invalidesa de les reclamacions de sobirania dels dos països sobre àrees antàrtiques i subantàrtiques. El 15 de juliol de 1955 el Govern xilè va rebutjar la jurisdicció de la Cort en aquest cas i l'1 d'agost ho va fer també el Govern argentí, de manera que el 16 de març de a 1956 les demandes van ser arxivades. [11]
Estacions d'investigació i territoris reclamats a l'Antàrtida (2002).
El 2 de setembre de 1947 el quadrant americà de l'Antàrtida (entre 24°O i 90°O) va ser inclòs com a part de la zona de seguretat del Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca, comprometent els seus membres a defensar-lo en cas de agressió externa.
L'agost de 1948 els Estats Units van proposar que l'Antàrtida quedés sota tutela de les Nacions Unides a manera d'un fideïcomís administrat per Argentina, Austràlia, Xile, França, Estats Units, Regne Unit i Nova Zelanda, però la idea va ser rebutjada per Argentina, Austràlia, Xile, França i Noruega. Davant el rebuig, el 28 d'agost de 1948 Estats Units va proposar als reclamants alguna forma d'internacionalització de l'Antàrtida, comptant amb el suport del Regne Unit. Xile va respondre presentant un pla de suspendre per un període de 5 a 10 anys tota reclamació antàrtica mentre es negociaria una solució definitiva, que no va prosperar. L'interès dels Estats Units per mantenir a la Unió Soviètica allunyada de l'Antàrtida es va frustrar quan el 1950 aquest país va comunicar als reclamants que no acceptaria cap acord antàrtic en el qual no estigués representada. [12] El temor a que l'URSS reaccionés fent una reclamació territorial trasladant la Guerra Freda a la Antàrtida, va portar als Estats Units a no fer-ne cap. El 1956 i el 1958 l'Índia va intentar infructuosament portar la qüestió antàrtica a la Assemblea General de les Nacions Unides. [13]
El 1950 el Consell Internacional d'Unions Científiques (ICSU) va discutir la possibilitat de realitzar un tercer Any Polar Internacional. Per suggeriment de l'Organització Meteorològica Mundial la idea de l'Any Polar Internacional va ser estesa a tot el planeta, naixent així l'Any Geofísic Internacional que va tenir lloc entre l'1 de juliol de 1957 i el 31 de desembre de 1958 i en què van participar 66 països. A la reunió del ICSU a Estocolm des del 9 a l'11 de setembre de 1957 es va aprovar la creació d'un Comitè Especial per a les Investigacions Antàrtiques (SCAR), convidant als 12 països que realitzaven investigacions antàrtiques a enviar delegats per integrar el comitè, amb l'objecte d'intercanviar informació científica entre els seus membres respecte de l'Antàrtida. El SCAR va ser després reanomenat com Comitè Científic per a la Investigació a l'Antàrtida. [14]
Tant l'Argentina com Xile van expressar que la realització d'investigacions durant l'Any Geofísic Internacional no donaria cap dret territorial als participants i que les instal·lacions que fossin erigides durant aquest any havien de ser després desmantellades al finalitzar el mateix. Després que els Estats Units proposessin estendre un any més les investigacions antàrtiques, al febrer de 1958 la Unió Soviètica va comunicar que mantindria les seves bases científiques fins a acabar les investigacions que en elles es realitzaven. Aquest increment de la tensió internacional respecte de l'Antàrtida, i el perill que la Guerra Freda s'estengués a aquest continent, va fer que el president dels Estats Units, Dwight D. Eisenhower, convoqués a una Conferència Antàrtica als 12 països actius a l'Antàrtida durant l'Any Geofísic Internacional, per tal de signar un tractat. En la primera fase es van reunir a Washington representants dels 12 països, que es van trobar en 60 sessions des de juny de 1958 fins a octubre de 1959, amb l'objecte de definir el marc bàsic de negociació, però no es va arribar a cap consens sobre un avantprojecte. En la segona fase es va desenvolupar una conferència de més alt nivell diplomàtic des del 15 d'octubre al 1 de desembre de 1959, data de la signatura del tractat. Les idees centrals amb àmplia acceptació eren la llibertat d'investigacions científiques a l'Antàrtida i l'ús pacífic del continent, però també tenien consens seva desmilitarització i el manteniment del statu quo.
Les posicions dels Estats Units, la Unió Soviètica, el Regne Unit i Nova Zelanda coincidien en l'establiment d'una administració internacional per l'Antàrtida, proposant l'últim que fos en el marc de les Nacions Unides. Austràlia i el Regne Unit van expressar la necessitat d'inspeccions mitjançant observadors i el segon proposava la utilització de mitjans militars per a funcions logístiques. Argentina va proposar que es prohibissin a l'Antàrtida totes les explosions atòmiques, el que va provocar una crisi que va durar fins a la vigília de la signatura, ja que els Estats Units, juntament amb altres països, pretenia prohibir només aquelles que es fessin sense previ avís i sense consulta prèvia. El suport de l'URSS i de Xile a la proposta argentina varen acabar finalment amb l'oposició dels Estats Units.
La signatura del tractat va ser el primer acord de control d'armes que es va produir en el marc de la Guerra Freda i els països reclamants van aconseguir evitar la internacionalització de la sobirania antàrtica.
El tractat consta d'un preàmbul i 14 articles, va ser redactat en espanyol, francès, anglès i rus.
«
Reconeixent que és en interès de tota la humanitat que l'Antàrtida continuï utilitzant-se sempre exclusivament per a fins pacífics i que no arribi a ser escenari o objecte de discòrdia internacional; Reconeixent la importància de les contribucions aportades al coneixement científic com a resultat de la cooperació internacional en la investigació científica a l'Antàrtida; Convençuts que l'establiment d'una base sòlida per a la continuació i el desenvolupament d'aquesta cooperació, fundada en la llibertat d'investigació científica a l'Antàrtida, com fos aplicada durant l'Any Geofísic Internacional, concorda amb els interessos de la ciència i el progrés de tota la humanitat. Convençuts, també, que un Tractat que asseguri l'ús de l'Antàrtida exclusivament per a fins pacífics i la continuació de l'harmonia internacional a l'Antàrtida promourà els propòsits i principis enunciats en la Carta de les Nacions Unides, Han acordat el següent:
Article 1 - Ús exclusiu de l'Antàrtida per a fins pacífics, prohibició de tota mesura de caràcter militar, excepte per a col·laborar amb les investigacions científiques. Es prohibeixen els assajos de qualsevol classe d'armes.
Article 2 - Llibertat d'investigació científica a l'Antàrtida i continuïtat de la cooperació com en l'Any Geofísic Internacional de 1957.
Article 3 - Compromís d'intercanvi d'informació sobre els projectes de programes científics a l'Antàrtida, personal científic i lliure disponibilitat de les observacions i resultats científics.
Article 4 - Cap disposició del tractat s'interpretarà com a renúncia o menyscabament o com perjudicial als drets de sobirania territorial o a les reclamacions territorials a l'Antàrtida, prèviament declarades. Cap activitat que es realitzi mentre estigui en vigència el tractat servirà per fer valer, crear, donar suport o negar un fonament de reclamació de sobirania territorial. Es prohibeix l'ampliació o creació de noves reclamacions de sobirania territorial a l'Antàrtida mentre duri el tractat.
Article 5 - Prohibició de tota explosió nuclear a l'Antàrtida o eliminació de deixalles radioactives, excepte que siguin establertes en acords internacionals en què els membres consultius siguin part.
Article 6 - Àmbit d'aplicació del tractat a la regió situada al sud dels 60° de latitud sud, incloses totes les barreres de gel però no l'alta mar.
Article 7 - Dret dels membres consultius a nomenar observadors amb tota llibertat d'accés, en qualsevol moment, a totes les regions de l'Antàrtida. Obligació d'obrir als observadors totes les instal·lacions, equips, naus i aeronaus que es trobin a l'Antàrtida. Obligació d'informar prèviament sobre tota expedició a l'Antàrtida en la qual un estat membre participi, o les que passin pels territoris de cada signatari, de tot personal o equip militar que s'introdueixi a l'Antàrtida i informar sobre les instal·lacions que s'ocupen.
Article 8 - extraterritorialitat dels observadors, del personal científic intercanviat i dels seus acompanyants, que pel que fa a les seves accions estaran sotmesos només a la jurisdicció de la part contractant de la qual siguin nacionals. S'anima a trobar solucions dialogades en qualsevol controvèrsia en aquests assumptes.
Article 9 - Prescripció de reunions regulars dels representants dels membres consultius, sent la primera a Canberra als dos mesos de l'entrada en vigència. Amb l'objecte d'intercanviar informacions, realitzar consultes, formular, considerar i recomanar als governs mesures per promoure els principis i objectius del tractat i rebre els informes dels observadors. Els estats adherits no participen de les reunions fins que adquireixin estatus consultiu establint una estació d'investigació o enviïn una expedició científica. Unanimitat de les decisions en les reunions per a la seva posada en vigència.
Article 10 - Compromís dels signants de fer els esforços apropiats, compatible amb la carta de les Nacions Unides, perquè ningú porti a terme a l'Antàrtida cap activitat contrària als propòsits i principis del tractat.
Article 11 - Resolució de les controvèrsies respecte a la interpretació o l'aplicació del tractat mitjançant consultes, negociació, investigació, mediació, conciliació, arbitratge, decisió judicial o altres mitjans pacífics. Per al que no s'aconsegueixi resoldre, submissió a la Cort Internacional de Justícia, si les parts ho accepten.
Article 12 - Modificació o esmena del tractat per unanimitat dels membres consultius en qualsevol moment, entrant en vigència després de la notificació de l'última ratificació. Per als adherents, entrarà en vigència al moment en què notifiquin la seva ratificació, considerant que van renunciar al tractat si no ho fan dins dels dos anys de l'entrada en vigència per als consultius. Després de 30 anys de vigència, el tractat pot ser revisat en conferència de tots els signants si ho sol·licita un dels membres consultius. Tota modificació que s'aprovi en aquesta conferència ha de comptar amb una majoria de vots, incloent una majoria de vots dels membres consultius, entrant en vigència de la mateixa manera que en la forma regular. En aquest cas, després de 2 anys es podrà renunciar al tractat, però a partir de 2 anys de la seva comunicació.
Article 13 - El tractat ha de ser ratificat d'acord amb els procediments constitucionals dels estats signataris. Podrà adherir qualsevol membre de les Nacions Unides o un altre convidat per tots els membres consultius. Els instruments de ratificació i d'adhesió es dipositen davant el Govern dels Estats Units d'Amèrica, que informar els altres sobre les dates de dipòsit de cada ratificació, adhesió, entrada en vigència, modificació o esmena del tractat. El tractat entra en vigència en ser dipositats tots els instruments de ratificació dels signataris, fins i tot per als que s'adhereixin abans d'aquest moment. Després, entrarà en vigència per a qualsevol adherent a dipositar el seu instrument d'adhesió. El tractat serà registrat pel govern dipositari d'acord amb l'Article 103 de la Carta de les Nacions Unides.
Article 14 - Els idiomes de confecció del tractat són l'anglès, francès, rus i espanyol. El govern dels Estats Units d'Amèrica enviarà còpies degudament certificades als signataris i adherents.
Excepte Nova Zelanda, els altres signants originals van fer declaracions o reserves al tractat.
Congelació de les disputes sobre sobirania territorial[modifica]
Amb la signatura del tractat les disputes territorials de sobirania a l'Antàrtida han perdut tot potencial perill de generar incidents o conflictes bèl·lics. El compromís dels signataris de no realitzar a l'Antàrtida cap activitat de caràcter militar amb fins que no siguin els de cooperar amb la investigació científica, així com l'esperit del tractat respecte al diàleg i la cooperació, han generat el que freqüentment es designa com congelació dels litigis antàrtics. La necessària unanimitat per modificar el tractat garanteix als estats reclamants que podran conservar tots els seus drets per temps indefinit sense que cap altre estat els menyscabi, mentre que els estats no reclamants tenen garantit l'exercici dels seus drets sense que l'Antàrtida sigui repartida mentre duri el tractat.
Respecte a la sobirania territorial sobre l'Antàrtida, el tractat salvaguarda les opinions dels 3 grups dels 12 estats signataris originals: 1) aquells que prèviament van declarar la seva sobirania sobre part del Antàrtida (Argentina, Austràlia, Xile, França, Noruega, Nova Zelanda i el Regne Unit); 2) aquells que es van considerar com tenint una base per reclamar sobirania territorial a l'Antàrtida (Estats Units i la Unió Soviètica); 3) aquells que no van reconèixer a cap estat el dret a reclamar o a tenir una base de reclam de sobirania a l'Antàrtida (Bèlgica, Japó i Sud-àfrica). [15]
Pel que fa a les reclamacions territorials proclamades prèviament a la signatura del tractat per 7 dels signataris originals, aquest estipula que cap disposició del mateix s'interpretarà com una renúncia o menyscapte dels drets o fonaments de sobirania territorial a l'Antàrtida esgrimits per ells. Estableix també que cap acte o activitat que es dugui a terme mentre el tractat es trobi en vigència constituirà fonament per fer valer, donar suport o negar una reclamació de sobirania territorial a l'Antàrtida, ni per crear drets de sobirania en aquesta regió. El tractat no suspèn ni congela les reclamacions de sobirania territorial a l'Antàrtida, sinó que manté el statu quo existent al moment de la seva signatura preservant les posicions de totes les parts. El que ha quedat congelat és el litigi en tots els seus àmbits. Els estats reclamants poden continuar negociant entre si les seves diferències territorials, però no poden ampliar-ne ni s'acceptarà una de nova mentre es trobi vigent l'article que ho prohibeix. [16] Tanmateix això, a l'adherir-se l'Equador el 1987 va fer reserva dels seus drets territorials a un sector de l'Antàrtida sobre el qual havia proclamat sobirania en 1967 esgrimint la teoria de la Defrontació.
El tractat permet que els estats reclamants preservin els seus títols de sobirania i exerceixin aquesta, amb les limitacions que la seva firma va imposar, en tots els aspectes que el tractat no regula expressament, encara que altres estats no les reconeguin, és per això que països com Argentina i Xile consideren a les seves reclamacions territorials a l'Antàrtida com a parts sobiranes integrals dels seus respectius territoris. Si bé el tractat esmenta les reclamacions de sobirania territorial prèviament fetes valer, ni les reconeix com a vàlides ni les desestima.
Organitzacions d'administració de l'Antàrtida[modifica]
La "administració" de l'Antàrtida, que en realitat no existeix en absolut a causa de la situació legal internacional, és essencialment absorbida per dues organitzacions:
El Comitè Científic per a la Investigació a l'Antàrtida (SCAR) que uneix a totes les institucions científiques del món amb interès a l'Antàrtida i coordina la investigació científica. El SCAR va ser establert durant l'Any Geofísic Internacional i continua implementant els acords que es van fer en aquell moment;
El Consell d'Administradors de Programes Antàrtics Nacionals (COMNAP) que coordina les activitats de les autoritats responsables dels programes antàrtics nacionals.
Des de mitjans de la dècada de 1980 es van fer intents per establir una secretaria per al Sistema del Tractat Antàrtic, però alguns països temien que derivés en una forma de govern antàrtic o en una burocràcia. Els països amfitrions de la Reunió Consultiva del Tractat Antàrtic (RCTA) han establert llocs d'Internet en la dècada de 1990 per donar a conèixer els resultats de les reunions consultives. El Sistema del Tractat Antàrtic no va tenir una institució permanent fins l'1 de setembre de 2004 quan la RCTA de Ciutat del Cap va crear la Secretaria del Tractat Antàrtic amb seu a Buenos Aires, Argentina. [18]
La Secretaria del Tractat Antàrtic és una organització creada per al maneig de diverses tasques, com ara l'organització de les trobades anuals dels signataris del tractat o la publicació de l'informe anual. Altres activitats inclouen el suport de les sessions del Comitè per a la Protecció Ambiental, augmentant la comunicació entre els signataris del tractat, així com la recopilació, arxiu i distribució d'informació.
El primer secretari executiu va ser el neerlandès Johannes Huber, qui va ocupar el càrrec fins al 31 d'agost de 2009, quan va ser succeït per l'alemany Manfred Reinke, que va ser triat per la trobada consultiu d'abril de 2009 a Baltimore.
Reunions consultives del Tractat Antàrtic[modifica]
Després de la Conferència Antàrtica de 1959 s'han realitzat, des de 1961 fins 2019, 42 reunions consultives del Tractat Antàrtic (RCTA). [19] Des de 1998 aquestes reunions es fan en conjunt amb les reunions del Comitè per a la Protecció del Medi Ambient, de les quals se'n van efectuar 17. Altres 28 reunions consultives especials del Tractat Antàrtic es van efectuar en diverses parts del món, l'última l'any 2000. També s'han realitzat 10 reunions d'experts i 4 conferències diplomàtiques.
A les reunions consultives assisteixen els següents representants:
Dels 29 països anomenats "parts consultives".
Dels 25 països anomenats "parts no consultives".
Dels "observadors". Aquests són el Comitè Científic per a la Investigació a l'Antàrtida (SCAR), la Convenció per a la Conservació de Recursos Vius Marins Antàrtics (CCRVMA) i el Consell d'Administradors dels Programes Antàrtics Nacionals (COMNAP).
De convidats. Com la Coalició Antàrtica i de l'Oceà Austral (ASSOC) i l'Associació Internacional d'Operadors Turístics a l'Antàrtida (IAATO).
Només les parts consultives participen en l'adopció de les decisions. No obstant això, els altres participants en la reunió poden contribuir a les deliberacions. Les seves resolucions no són jurídicament vinculants, en canvi les mesures sí que ho són per a les parts consultives, quan són adoptades per unanimitat. [20]
Les reunions consultives es van efectuar en les següents ciutats:
Membres part del Tractat Antàrtic i del seu sistema[modifica]
País amb estatus consultiu original, amb reclamació territorial
País amb estatus consultiu original que va reservar el dret a fer una reclamació territorial
País amb estatus consultiu, sense reclamació territorial
País sense estatus consultiu
País no signant del tractat
Dels 54 països signataris, 29 d'aquests són «parts consultives», formant un grup compost pels països signataris originals i els adherents consultius; tots els membres d'aquest grup són consultius, tenint dret a veu i vot en les reunions consultives del tractat. A cada un dels restants 25 països que s'ha adherit al tractat se'l considera «part no consultiva», se'ls convida a assistir a les reunions però no participen en la presa de decisions en tenir només veu, però podran arribar a ser consultius si construeixen una base antàrtica o realitzen «investigacions científiques importants» a la regió. Els signants originals no perden el seu caràcter consultiu si no realitzen investigacions científiques. [21]
↑ Antàrtida - Introducció a un continent remot. Itineraris Viatgers. Capítol 4. Autor: Rodolfo Sánchez. Editor: Editorial Albatros, 2009. ISBN 950-24-1211-7, 9789502412115
↑ L'Antàrtida en el sistema internacional del futur. Pàg. 229. Autor i editor: Carlos Juan Moneta. ISBN 950-694-043-6, 9789506940430 | 0.822212 | curate | {"ca": 0.9920450281425891, "en": 0.0024390243902439024, "uz": 0.0001125703564727955, "uu": 0.0004127579737335835, "tg": 0.000150093808630394, "fr": 3.75234521575985e-05, "es": 0.002176360225140713, "de": 0.002476547842401501, "pl": 0.000150093808630394} | |
macocu_ca_20230731_10_508191 | El Rebost Solidari impulsa una nova campanya de recollida d’aliments els propers 19 i 20 d’octubre
L’alcalde de Manuel Bustos ha participat aquest matí en la presentació de la campanya, i ha destacat que “Sabadell és una ciutat que lidera moltes coses, però el lideratge més important és aquest, el més important de la ciutat és la nostra gent i que tothom pugui disposar d’aliments”. Bustos ha afegit “el que ho rep és perquè ho necessita perquè és un cop molt dur per a qualsevol família tenir que recórrer a aquest servei”. A més, l’alcalde ha animat a tothom a participar-hi “el 19 i 20 espero que tothom s’acosti a fer una comprar solidària i vull agrair a tots els comerços la seva col·laboració”.
De la seva banda, Pepi Rodríguez, presidenta de l’Associació Rebost Solidari de Sabadell ha assenyalat que “pel que sabem no hi ha cap Ajuntament que presti aquest servei conjuntament amb cap entitat, l’Ajuntament de Sabadell i el rebost som pioners i un exemple que estan copiant moltes poblacions properes. Quan estem patint una crisi sense precedents no és hora d’estar per altres coses és hora d’estar tots junts”.
Associació Rebost Solidari
La detecció i el seguiment de les persones i/o famílies amb necessitats bàsiques la fan els Serveis Socials municipals que, en coordinació amb el Rebost, garanteixen una correcta utilització del servei.
Així, el Rebost Solidari, a part de cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació i de nutrició, desenvolupa també una important funció de detecció i de canalització dels usuaris cap als Serveis Socials municipals. | 0.888253 | curate | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.