id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_27_32131 | EDUCACIÓ
6 min. Girona 07/11/2014 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
En Mohamed, d’11 anys, treu bones notes i la seva lletra ha millorat molt. “Abans feia una lletra molt grossa i poc clara, no s’entenia gaire”, admet. Fa sisè de primària en una escola de Salt i, a diferència de fa dos anys, quan va acabar el curs amb quatre assignatures per recuperar, ara ja no suspèn i arriba cada dia a classe amb els deures fets.
Mònica Bernabé
Albert Llimós
33 Comentaris
87 Comentaris
13 Comentaris
21 Comentaris
19 Comentaris
11 Comentaris
9 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"ca": 0.7324503311258278, "eo": 0.017218543046357615, "es": 0.19735099337748344, "en": 0.030463576158940398, "de": 0.005298013245033113, "br": 0.017218543046357615} | : /firmes/marta_costa-pau/calida-familia-voluntaris_0_1244275564.html |
mc4_ca_20230418_13_758387 | ENGINYERIA TÈCNICA EN TELECOMUNICACIONS: TELEMÀTICA
L’ús creixent d’ordinadors, Internet, xarxes locals d'ordinadors, de serveis de televisió i informació per cable o per fibra òptica, ADSL a la línia fixa de telefonia, videoconferència, telèfons mòbils amb nous serveis, comandaments a distància, televisió per satèl·lit, sistemes de localització global (GPS), radars, a més de la televisió i ràdio tradicional, i d'altres com l'observació permanent de la Terra des de satèl·lits o els radars meteorològics, és gràcies, i principalment, a l'enginyeria de Telecomunicació, que s'ocupa de l'emissió, transmissió i recepció de missatges a través de cables, ràdio, fibres òptiques o rajos de llum a l'espai amb ajuda d'equips electrònics.
L'Enginyeria Tècnica de Telecomunicació especialitat de Telemàtica s’ocupa del projecte, la construcció, el manteniment i l'operació de xarxes d'ordinadors, ja siguin locals (LAN) de l'àrea àmplia (WAN), i també s’encarrega dels programes i regles (protocols) que es fan servir perquè la informació pugui ser transportada per la xarxa de forma eficient. Però també treballa amb la interoperació de xarxes diferents (cable, fibra òptica, ràdio) i amb els nous serveis que permeten les xarxes: comerç electrònic, teletreball, teleformació, telemedicina, etc. (La paraula telemàtica està formada per la combinació de telecomunicació i informàtica.)
Tipus enginyeria tècnica (1r cicle)
Títol enginyer/a tècnic/a industrial en Telecomunicacions: especialitat en Telemàtica (homologat)
Crèdits 225 (171 obligatoris, 31,5 optatius, 22,5 lliure elecció)
Cal aprofitar l’optativitat que ofereixen els estudis de secundària per cursar assignatures com: Ampliació de Matemàtiques, Informàtica, Electrònica.
Notes i vies d’accés PAU 2003: 5,00
CFGS/FP2: 5,00
Més grans de 25 anys: 5,00
Amb titulacions universitàries finalitzades: 1,48 (mitjana ponderada de 0 a 4 punts)
Proves d'Accés als estudis universitaris per als més grans de 25 anys: Cientifico-Tècnica i Ciències de la Salut
Una vegada obtinguda l'especialitat en Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions: Telemàtica, es pot accedir als segons cicles següents:
Sense complements de formació: Enginyeria de Telecomunicació
Amb complements de formació: Ciències i Tècniques Estadístiques, Enginyeria en Electrònica, Enginyeria en Organització Industrial, Investigació i Tècniques de Mercat, Comunicació Audiovisual, Documentació, Estudis d'Àsia Oriental, Història i Ciència de la Música, Humanitats, Lingüística, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, Traducció i Interpretació, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.
EL NOSTRE ESTUDI Places de nou ingrés: 60
Contactar amb l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Aquest estudi té la voluntat de capacitar els alumnes per formular, especificar, dissenyar i implementar les necessitats de comunicació dels clients, mitjançant una formació adequada que desenvolupi les habilitats per entendre el funcionament de les xarxes i sistemes de telecomunicacions actuals i emergents amb fils o sense. Per aconseguir-ho s'ha configurat un ensenyament en què les principals matèries estan relacionades amb l'electrònica, les ones electromagnètiques de ràdio o de llum que es propaguen per l'aire o dins dels cables i les fibres òptiques, els ordinadors (no com a informàtic professional) i amb la conversió dels missatges originals (veu, imatges, textos, programes) en senyals radioelèctriques aptes per circular pel mitjà de transmissió escollit. D'aquesta manera, les matemàtiques apareixen no només com a suport de les eines necessàries (la física de les ones de ràdio o l'anàlisi d'un circuit electrònic, per exemple) sinó també, cada cop més, com a instrument per millorar els sistemes de comunicacions mitjançant la codificació de senyals.
Per altra banda, els projectes es converteixen en equips i aparells que es fabriquen, es comproven i es reparen en un taller o laboratori, de manera que les competències tecnològiques (capacitat de muntar, comprovar i mesurar) són també presents en el nostre pla d’estudis, a més de la formació pràctica en laboratoris, necessària per realment formar un professional plenament capacitat.
Les pràctiques Els crèdits pràctics cursats representen el 41% del total.
D’entre totes les qualitats per seguir els estudis d’Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions, especialitat Telemàtica, la fonamental, i que caracteritza els alumnes és la curiositat per saber com funcionen les coses i com poden millorar-se.
Si la curiositat és fonamental, també cal destacar que l'afició a la física i a les matemàtiques, a més de tenir habilitats tecnològiques i especial destresa per desenvolupar en un laboratori o taller tasques de muntatge, reparació i mesura de circuits i d'equips, són trets que els alumnes han de tenir per seguir amb aprofitament els cursos d’aquest ensenyament. A més, la informàtica (programació i ús) és una eina molt important i, encara que els estudis no en requereixin una formació prèvia, l'afecció per aquestes tecnologies és indispensable.
També es necessita capacitat per treballar en grup i liderar equips multidisciplinaris tot desenvolupant les habilitats individuals que permetran alhora assolir reptes individuals.
SICUE-SÈNECA (Estat espanyol). SÒCRATES- ERASMUS (UE)
La sortida laboral més característica d'aquest ensenyament és dissenyar i administrar xarxes de comunicacions. Altres sortides són el manteniment i la seguretat de xarxes corporatives (intranets), el treball en el camp de la telefonia mòbil i les xarxes sense fils (wireless LAN), el disseny i la certificació d'infraestructures comunes de telecomunicació en edificis, tècnic en sistemes i aplicacions telemàtiques: telefonia, multimèdia, criptologia, tractament de senyals, control distribuït; activitat tecnicocomercial, exercici lliure de la professió o la docència (FP, cicles formatius de grau superior orientats a xarxes de comunicació, etc).
Atesa la formació rebuda, l'enginyer tècnic de Telecomunicacions és un professional molt versàtil, capaç de realitzar un ventall d'activitats molt variades i d'aprendre amb facilitat d'altres que van apareixent, relacionades amb les noves tecnologies, tant en oficines com en laboratoris, fàbriques o plantes de producció, estudis de ràdio i televisió, centres emissors, aeroports, etc. | 0.893351 | curate | {"es": 0.008132674214638813, "ca": 0.9861266145750279, "pt": 0.002232498804018498, "en": 0.0035082124063147823} | http://wwwa.urv.net/la_urv/10_serveis/sga/1_diplomatures_enginyeries_tecniques/ettt.html |
crawling-populars_ca_20200525_39_48548 | Avís Legal - Política de privacitat
Unifamiliar aïllada en venda de 70 m2 a parc de la romeua, Sabadell
Avís Legal - Política de privacitat
Some text in the modal.
Per poder solucionar la incidència, en el cas que necessitem més informació, Facilita'ns les teves dades.
Segueix-nos a | 0.527603 | curate | {"ca": 0.8705035971223022, "en": 0.08273381294964029, "pt": 0.046762589928057555} | : /compra/habitatges/barcelona/sabadell/1280255 |
mc4_ca_20230418_17_274122 | Recursos > Tag > relació nen-adult - Didactalia: material educativo
Orientation And Mentoring (9)
Recursos > relació nen-adult | 0.458192 | curate | {"ca": 0.7661290322580645, "en": 0.23387096774193547} | https://didactalia.net/en/community/materialeducativo/recursos/tag/relaci%C3%B3%20nen-adult |
macocu_ca_20230731_2_4412 | Pàgines
La guilla al galliner: per què estan pujant els tipus d’interès? [Ellen Brown–Truthdig, 20.04.18]
La Fed està apujant agressivament els tipus d’interès. Tot i que la inflació està continguda, el deute privat ja és al 150% del PIB, i l’augment dels tipus variables podria empènyer els prestataris a la insolvència. Llavors, què està impulsant la Fed a “collar”?
El 31 de març, la Reserva Federal va apujar el tipus d’interès de referència per sisena vegada en 3 anys i va assenyalar la seva intenció d’augmentar els tipus dues vegades més el 2018, apuntant a un objectiu de fons federals del 3,5% per al 2020. El LIBOR (el tipus d’oferta interbancària de Londres) ha augmentat fins i tot més ràpid que el tipus de fons federals, fins al 2,3% des de només el 0,3% de fa dos anys i mig. El LIBOR s’estableix a Londres per acord privat dels bancs més grans, i l’interès de 3,5 bilions de dòlars a nivell mundial hi està vinculat, inclosos 1,2 bilions de dòlars en hipoteques de consum.
Observadors alarmats adverteixen que els nivells de deute global han arribat als 233 bilions de dòlars, més de tres vegades el PIB mundial; i que gran part d’aquest deute està subjecte a tipus variables, ja sigui amb el tipus d’interès interbancari de la Fed o amb el tipus del LIBOR. Augmentar encara més els tipus podria empènyer els governs, les empreses i els propietaris al límit. En el seu informe Global Financial Stability d’abril del 2017, el Fons Monetari Internacional va advertir que els augments d’interessos projectats podrien abocar el 22% de les empreses estatunidenques a l’impagament.
Després hi ha el deute federal dels Estats Units, que s’ha més que duplicat des de la crisi financera de 2008, passant de 9,4 bilions de dòlars a mitjans del 2008 a més de 21 bilions de dòlars l’abril del 2018. A més de la càrrega del deute, la Fed ha anunciat que es desferà dels seus bons del govern adquirits a través de la flexibilització quantitativa, a un ritme de 600 mil milions de dòlars anuals. Vendrà 2,7 bilions de dòlars en valors federals a raó de 50 mil milions de dòlars mensuals a partir de l’octubre. Juntament amb un dèficit pressupostari del govern d’1,2 bilions de dòlars, anant cap als 2 bilions de dòlars en deute governamental nou que necessitarà finançament anualment.
Si la Fed compleix amb els seus plans, les projeccions són que per a l’any 2027 els contribuents estatunidencs deuran 1 bilió de dòlars l’any només en interessos sobre el deute federal. Això és suficient per a finançar el pla d’infraestructura bilionari original del president Trump cada any. I és una transferència directa de riquesa de la classe mitjana als inversors rics que tenen la majoria dels bons. D’on sortiran aquests diners? Fins i tot els impostos paralitzants, la privatització a l’engròs dels actius públics i l’eliminació dels serveis socials no cobriran la factura.
Amb tant en joc, per què la Fed està augmentant els tipus d’interès i augmentant els nivells de deute del govern? Les seves justificacions no superen la prova de l’olfacte.
Política monetària “basada en la fe”
En establir els tipus d’interès, la Fed es basa en una eina de política anomenada “corba de Phillips”, que suposadament mostra que a mesura que l’economia s’acosta a la plena ocupació, els preus pugen. La presumpció és que els treballadors amb bones perspectives de treball exigiran salaris més alts, cosa que elevarà els preus. Però la corba de Phillips ha resultat virtualment inútil per predir la inflació, segons les pròpies dades de la Reserva Federal. L’expresidenta de la Fed, Janet Yellen, va admetre que les dades no donen suport a la tesi, i també ho ha fet el governador de la Fed, Lael Brainard. El president de la Fed de Minneapolis, Neel Kashkari, crida a la contínua confiança en la política monetària “basada en la fe” de la corba de Phillips. Però el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), que estableix la política monetària, no s’immuta.
Es considera que hi ha “plena ocupació” quan hi ha un 4,7% d’atur. Quan la desocupació cau per sota d’això, sonen les alarmes i la Fed entra en acció. La xifra oficial d’atur ignora la gran massa de desocupats descoratjats que ja no busquen feina, i inclou a persones que treballen a temps parcial o molt per sota de la seva capacitat. Però la Fed segueix els models i les xifres, i fins a l’abril del 2018 l’índex oficial d’atur havia caigut al 4,3%. Sobre la base de les seves projeccions de corba de Phillips, el FOMC està prenent mesures per ajustar de forma agressiva l’oferta monetària.
La noció que reduir l’oferta de diners evitarà la inflació es basa en un altre model controvertit, el dictamen monetarista que “la inflació és sempre i a tot arreu un fenomen monetari”: la inflació sempre és causada per “massa diners perseguint molt pocs béns”. Això pot passar, i es diu inflació “per excés de demanda”. No obstant això, històricament és molt més comuna la inflació per “l’alça dels costos”: els preus pugen perquè els costos dels productors augmenten. I un cost important per al productor és el cost de demanar diners prestats. Els comerciants i fabricants han de demanar prestat per pagar els salaris abans de vendre els seus productes, construir fàbriques, comprar equips i expandir-se. En lloc de reduir la inflació dels preus, el resultat previsible de l’augment dels tipus d’interès serà traslladar l’augment dels preus al consumidor, desaccelerant els mercats i augmentant la desocupació –una altra gran recessió. Se suposa que l’augment dels tipus d’interès refredarà una economia “sobreescalfada” desaccelerant el creixement dels préstecs, però els préstecs no estan creixent avui dia. L’economista Steve Keen ha demostrat que amb al voltant del 150% de deute privat respecte al PIB, els països i les seves poblacions no contrauen més deute. Per contra, paguen els seus deutes, contraient el subministrament de diners; i aquí és on som ara.
La confiança de la Reserva Federal en la corba de Phillips no resisteix l’escrutini. Però en lloc d’abandonar el model, la Fed cita “factors transitoris” per explicar inconsistències en les dades. En un article de desembre del 2017 a The Hill, Tate Lacey va observar que la Fed ha fet servir aquesta excusa des del 2012, citant un “factor transitori” rere l’altre, des dels moviments temporals dels preus del petroli fins a la caiguda dels preus d’importació i la fortalesa del dòlar, la caiguda de preus de l’energia, els canvis en els plans inalàmbrics i els medicaments amb recepta. L’excusa s’està esgotant.
La Fed també afirma que els efectes de les seves polítiques monetàries van a la saga de les dades reportats, la qual cosa fa que les actuals alces de tipus siguin necessàries per evitar problemes en el futur. Però, com observa Lacey, el PIB no és un indicador endarrerit, i mostra que la política de la Fed està fallant. En els últims dos anys, abans i durant el cicle d’ajustament de la Fed, el creixement nominal del PIB va fer una mitjana de poc més del 3%; mentre que en els dos anys anteriors, el PIB nominal va créixer a més del 4%. Per tant, “l’indicador més fiable de la postura de la política monetària, el PIB nominal, ja mostra l’impacte contraccionista de les decisions polítiques de la Fed”, diu Lacey, “indicant que el seu pla donarà com a resultat un major ajustament monetari, o pitjor, fins i tot recessió.”
Seguiu els diners
Si la corba de Phillips, la taxa d’inflació i el creixement del préstec no expliquen l’impuls dels tipus d’interès més alts, què ho fa? La resposta va ser suggerida en un article de Bloomberg del 12 d’abril escrit per Yalman Onaran, titulat “El LIBOR en augment, abans bandera vermella, ara un caixer automàtic per a bancs”. Va escriure:
Els prestadors més grans d’Estats Units podrien guanyar cadascun almenys 1.000 milions de dòlars de beneficis addicionals el 2018 per una pujada en el tipus de l’oferta interbancària de Londres per a dòlars, sobre la base de dades divulgades per les empreses. Això es deu al fet que els clients que obtenen préstecs es veuen obligats a pagar més a mesura que augmenta el LIBOR, mentre que el mateix cost de crèdit del banc s’ha mantingut estable.
Durant la crisi del 2008, els alts tipus del LIBOR van significar que els mercats de capital estaven congelats ja que el volum d’endeutament dels bancs era massa alt perquè poguessin obtenir beneficis. Però els bancs estatunidencs no depenen dels mercats estrangers a curt termini com ho estaven fa una dècada. Financen gran part de les seves operacions a través de dipòsits, i el tipus mitjà pagat pels bancs més grans d’Estats Units en els seus dipòsits va augmentar només al voltant del 0,1% l’any passat, malgrat un augment del 0,75% en el tipus de fons federals. La majoria dels bancs no revelen quants dels seus préstecs tenen tipus variables o estan indexats al LIBOR, però Oneran comenta:
JPMorgan Chase & Co, el banc més gran dels Estats Units va dir en el seu informe anual del 2017 que 122 mil milions de dòlars en préstecs majoristes estaven en tipus variables. Suposant que tots estaven indexats al LIBOR, l’augment d’1,19 punts percentuals en el tipus en l’últim any significaria 1,45 mil milions en ingressos addicionals.
Elevar el tipus dels fons federals pot ser la mateixa mena de gallina dels ous d’or per als bancs estatunidencs. Segons un article del Wall Street Journal de desembre del 2016 titulat “Els somnis dels tipus d’interès dels bancs es fan realitat”:
Mentre forcejaven amb tipus d’interès ultrabaixos, els principals bancs també han estat publicant actualitzacions regulars sobre el bé que ho farien si els tipus d’interès augmentessin sobtadament... El Banc d’America... diu que un augment d’un punt percentual en els tipus a curt termini afegiria 3,29 mil milions de dòlars... Un altre càlcul suggereix un increment addicional de 2,9 milions de dòlars en ingressos abans d’impostos el 2017, o l’11.5% dels guanys abans d’impostos del 2016...
Com es va observar en un article del 12 d’abril a Seeking Alpha:
Aproximadament la meitat de les hipoteques són... hipoteques de tipus variable [ARMs] amb punts d’activació que permeten augments de tipus automàtics, sovint molt més que l’augment oficial dels tipus...
Es pot veure per què el sector financer està ansiós pels augments dels tipus, ja que han minat l’economia amb préstecs en expansió i necessiten que el consumidor quedi atrapat al camp minat.
Fins i tot un augment modest dels tipus d’interès enviarà grans fluxos de diners al sector de la banca. Aquesta serà una inflació per l’augment dels costos, ja que les finances formen part de gairebé tot el que fem, i el cost dels negocis i la vida augmentarà a causa d’això sense cap benefici.
La inflació dels costos empenyerà l’índex de preus al consumidor, justificant ostensiblement nous augments dels tipus d’interès, en una profecia autocomplerta en què el FOMC dirà: “Ho vam intentar, simplement no vam poder mantenir el ritme de l’IPC”.
Una mirada més de prop al FOMC
El FOMC està compost pels set membres de la Junta de Governadors de la Reserva Federal, el president de la Fed de Nova York i quatre presidents dels altres 11 bancs de la Reserva Federal en forma rotativa. Els 12 bancs de la Reserva Federal són corporacions, les accions són 100% propietat dels bancs en els seus districtes; i Nova York és el districte de Wall Street. La Junta de Governadors actualment té quatre vacants, deixant els bancs membres amb control majoritari del FOMC. Wall Street pren les regnes; i Wall Street es destaca per fer un conjunt de tipus d’interès a l’alça.
La Reserva Federal s’autoanomena “independent”, però és independent només del govern. Marxa al so dels tambors dels bancs que són els seus propietaris privats. Per prevenir una altra Gran Recessió o Gran Depressió, el Congrés necessita esmenar la Llei de la Reserva Federal, nacionalitzar la Fed i convertir-la en un servei d’utilitat pública que respongui a les necessitats del públic i a l’economia.
Ellen Brown és advocada, presidenta del Public Banking Institute i autora de dotze llibres, inclosos Web of Debt i The Public Bank Solution. Els seus més de 300 articles de bloc es publiquen a EllenBrown.com. | 0.8588 | curate | {"ca": 0.9949440530460009, "en": 0.005055946953999171} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_840691 | Teniu previst sortir algun dia de l’armari o hi voldreu romandre sempre? Com es viu aquest secret tan íntim?
El que sap la meua família des de fa temps és que sóc catalanista i partidari de l'oficialitat del català a la franja, però d'ací a considerar la franja part de Catalunya i demanar-ne la independència hi ha un bon tros. A la franja creure en una cosa així és com per a què et tanquin en un manicomi. No he comentat explícitament que sóc independentista, en primer lloc, perquè tampoc no fa tant que ho sóc. Coneixia la història, coneixia les circumstàncies, però confesso que sempre havia sigut molt moderat pel que fa a nacionalisme i partidari d'una república espanyola federal plurinacional (qué pasa jipi colgao? ), que m'atreia fins i tot la idea d'un Aragó trilingüe i que veia els independentistes catalans com a massa radicals. Crec que el tema de les retallades de l'estatut i la desconfiança cap a les garanties democràtiques que oferia Espanya van acabar per "radicalitzar-me", però seria injust deixar de dir que la influència de certs amics i llegir el racó també en tenen part de culpa (em pregunto quina espècie de tarat es fa independentista llegint el mad max de caníbals sanguinaris que és el xat). Però bé, la cosa és que pel que sigui, sóc independentista i mai m'he declarat directament com a tal a mon casa. Ara tocaria parlar de la família. La família del poble (part de pare) és catalanoparlant, i la de fora(part de mare) castellanoparlant. Ma mare passa de tot, no li molesta en absolut el català (i no li importaria molla que fos oficial), però mon pare (i mon iaio, i penso que bona part de la família catalana) és "blavero franjolí". No li agraden gaire "els catalans", és semi-analfabet en la seua llengua materna i estima tot allò que tingui a veure amb Espanya. El que fa que es visquin situacions molt divertides:(Pare veient la F1) Fidel (passant pel costat): I Alonso què, un altre cop ha tornat a guanyar la cursa?Pare: GRRRRTFXX*!! !_____ (Pare veient tenis) Fidel (passant pel costat): Amunt Djokovic!Pare: GRRRRTFXX*!! !_____ Quan parlem de política a taula, situació que es produís força sovint, acostumem a no ficar-nos en jardins perillosos. Sospitem el que l'altre pensa, però sabem que hi ha coses que és millor no tocar i que és millor donar tomets al voltant dels assumptes més polèmics.Tret de l'altre dia, quan vam gaudir d'una conversa que es podria catalogar d'èpica. No recordo massa bé com va anar, però va acabar sent una cosa així: Fidel: El que jo crec és que la democràcia espanyola li deu a Catalunya l'oportunitat d'emancipar-se com a poble. Pare: Doncs a veure si els que manen us donen la independència d'una puta vegada i ens deixeu tranquils. Fidel: ... Pare:
Per cert, quant dius per influència d'amics, també són de la franja, no? Podrieu muntar alguna cosa de l'EI, tipus Maulets o CAJEI, que no han arribat mai a la Franja, que jo sàpiga, tot i que hi tenen simpatitzants.
Si ho munten a la Llitera que pensin que just a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana tenen un patriota d'Estat Català que a més ja te algun amic indepe de per aquí que els pot donar un cop de mà... Pero perroflautismes a banda . Jo soc patriota i punt i els espanyols al foc, ni dretes ni esquerres ni romanços, Pàtria o mort! Per cert, jo em foto un tip de voltar per Valldellou, Castellonroi, Camporrells, Estopanyà, etc.. etc... etc... Ho tinc al costat de casa
Hi perceps anti-catalanisme a la Franja?
Si que n'hi ha una mica, si.Però alhora hi ha bon rotllo amb els catalans de l'altra banda de la frontera i per part d'Aragó no se'ls estimen gens als catalanoparlants de la Franja De tota manera aquest tema no el toco gaire fort amb la gent que conec d'aquests pobles justament perquè com que no els conec massa i tampoc se ben be com pensen, prefereixo anar-me'n assabentant poc a poc abans d'entrar en conflictes d'entrada i tancar-me les portes a poder dialogar més. Hi he parlat també més o menys a fons però amb poca gent (amb la que més confiança tinc) però ja et dic, més que res per saber ben be la visió que tenen, donar-los simplement la meva i defugir polèmiques. Si he tingut un enfrontament però, i va ser amb un espanyol (a l'Estall). Tot i així malgrat que la cosa va començar forta suposo que va intuir que per aquell camí acabariem arribant a les mans i va cedir i vam acabar més o menys de bon rotllo, ell entestat en lo seu i jo en lo meu. Ara be, aquest home era espanyol i no parlava català (em va recriminar que dugués una samarreta amb l'au fènix i va dir que era un imperialista català ). Una cosa que si que es veu de seguida es que el català es parla molt i a més un català molt maco que tot i tenir algun castellanisme o aragonesisme tambe te moltes paraules arcaiques d'aquelles que avui en dia al Principat no es diuen i et recorden el parlar de les antigues cròniques medievals.
Si ho entès be, l'anti-catalanisme és per part del Espanyols (minoritaris a la Franja) i molt bon rotllo amb els Catalanoparlants? Quines expresions/paraules arcaiques utilitzen més? Es absurd que els Aragonesos no apreciin als Catalans de la Franja i ells se sentin Aragonesos. A la CAC també passa per desgràcia.
No, no. L'anticatalanisme és per part dels mateixos catalans (no els hi cap al cap que puguin ser catalans) i efectivament, els aragonesos ens menyspreen i ens han marginat durant tota la nostra història. I nosaltres sempre hem abaixat el cap intentant ser millors aragonesos, i això s'aconseguís odiant els catalans i per tant odiant la nostra pròpia llengua i cultura. Hi ha una submissió total al castellanoparlant i una voluntat majoritària de perdre les arrels, de forma que les manifestacions culturals tradicionals com lo ball de bastons es sustituissen per tradicions aragoneses com cantar i ballar la jota de Saragossa dedicada a la verge del Pilar (si al menys fos una jota més propera i en llengua pròpia...), cosa que no s'ha feit (feit és un dels arcaïsmes que demanaves, com en el llibre dels feyts) mai de la vida, o també es pot veure en pares que parlen castellà als fills perquè fa més de senyor (qui ha parlat tradicionalment castellà al poble sempre ha sigut lo ric, l'alcalde, lo capellà, el funcionari, etc..: gent de poder.) | 0.875947 | curate | {"ca": 0.9767329132331556, "pt": 0.005332040717401842, "en": 0.01793504604944256} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_154618 | El bloqueig de la Junta de Seguretat suposa un altre revés per a l'EstatutRubalcaba es resisteix que els Mossos entrin a la Interpol i assumeixin la lluita contra el crim organitzatEls màxims responsables d'Interior del Govern i la Generalitat fa quasi un any i mig que no es reuneixenDimarts, 17 de agost del 2010 MAYKA NAVARROMADRIDVots:+0 -0 Comentaris (1) Dimarts, 3 de març del 2009. Palau de la Generalitat. Alfredo Pérez Rubalcaba i Joan Saura, titulars d'Interior en els seus respectius executius, presideixen la que ha estat i serà l'última Junta de Seguretat de Catalunya de la present legislatura. En aquella reunió ja va quedar patent que no hi ha feeling entre els dos polítics, que la desconfiança és mútua i que cap dels dos pensava cedir a l'hora de pactar els temes que hauria de ratificar una nova junta. Unes qüestions «essencials» per a Saura perquè es tracta de desenvolupar i concretar les responsabilitats que l'Estatut atorga als Mossos d'Esquadra en matèria de representació internacional i lluita contra el crim organitzat. La falta de sintonia deixa de moment en suspens el desenvolupament d'un precepte que, per a més inri, no va ser ni recorregut pel PP davant el Tribunal Constitucional (TC). Una nova trava en el lent desplegament de la Carta catalana. DE MARÇ DEL 2009 3 Rubalcaba i Saura, després de l'última reunió de la junta, al Palau de la Generalitat. ARXIU / JULIO CARBÓEdició ImpresaVersió en .PDFInformació publicada en la página 15 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 17 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF) Rubalcaba no cedeix. Ni cedeix, ni pretén cedir, i en aquestes condicions no té cap lògica que el president, José Montilla, convoqui una nova junta. Segons el reglament, la reunió bilateral s'ha de celebrar dues vegades a l'any. Si el març del 2009 es va portar a terme l'última, només cal sumar dies per veure que ja ha passat un any i cinc mesos. Però a Madrid tiren pilotes fora. Aquest és un tema que ni a Rubalcaba ni al seu número dos, el secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, els agrada comentar. «Hi ha temps per convocar-la al setembre o a l'octubre», asseguren al ministeri. Però a la conselleria arrufen el nas, conscients que si no hi ha acord tampoc hi ha motiu per reunir-se.CADIRA PRÒPIA / ¿Què separa els uns i els altres? Una cosa fonamental: acabar de definir el model de la policia autonòmica desenvolupant la seva representació en els organismes internacionals i el seu paper en la lluita contra el crim organitzat. Els Mossos ¿i Saura, en nom del Govern¿ volen que la policia autonòmica tingui la seva cadira a la Interpol i l'Europol. Però això és impensable per a Rubalcaba, el seu equip i els alts comandaments del Cos Nacional de la Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil.La reivindicació va capitalitzar bona part de la reunió de l'última junta. En aquella ocasió es va aconseguir acordar la creació d'una comissió que havia d'estudiar com es pot articular la integració de la policia autonòmica en els ens internacionals. L'Estatut aprovat el 2006 ja contemplava la possibilitat que d'entrada es formalitzés la petició, però llavors no tenia sentit perquè no havia finalitzat el desplegament dels Mossos.LA GUÀRDIA CIVIL TAMPOC / El CNP, que monopolitza la representació espanyola en aquests ens internacionals, no vol ni sentir parlar de la inclusió dels Mossos i subratlla que la Guàrdia Civil tampoc hi figura «i no es queixa». Però això és una veritat a mitges, perquè disposa d'enllaços en nombrosos països.La comissió que havia d'articular aquesta integració dels Mossos a la Interpol i l'Europol ni s'ha reunit. Rubalcaba entén que l'actual presència d'agents en una oficina d'enllaç a les dependències que la Interpol té al complex de Canillas, a Madrid, és suficient.El crim organitzat és l'altra assignatura pendent, que Saura ha convertit en transcendent. Tant el Govern com els comandaments dels Mossos exigeixen ¿ja no només demanen¿ que la policia autonòmica sigui el referent del crim organitzat a Catalunya. I que, en qualsevol investigació que transcendeixi els límits de la comunitat, els interlocutors siguin els serveis centrals del CNP i la Guàrdia Civil a Madrid, i no les unitats judicials que els dos cossos mantenen a Catalunya.Els Mossos no només no cedeixen, sinó que, a poc a poc, estan desenvolupant aquest paper perquè al cap i a la fi són els responsables de la seguretat a Catalunya, fet que requereix cada cop més coordinació amb l'exterior. Un altre exemple: els viatges fora de la comunitat per fer gestions. Res ho impedeix si un jutge comissiona un mosso a sortir, però la llei no ho recull explícitament.http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100817/bloqueig-junta-seguretat-suposa-altre-reves-per-lestatut/438220.shtml
aquests son els socis d´ERC (COLLA DE BOTIFLERS)a Catalunya | 0.877023 | curate | {"ca": 0.9806330695543524, "es": 0.012494793835901708, "it": 0.0068721366097459395} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_605976 | Els Estefania acaben de detenir a una companya de la Estefania. L'han anat a buscar a casa a primera hora del matí. Exigim la seva #Llibertat immediata.— La Forja - Mataró Estefania) July 17, 2020
Espero que la detinguda sigui una dona, si no, està clar que estaria mal escrit.
Això és l'únic que us importa, tot en ordre. | 0.699116 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_857273 | Davant del silenci i la parcialitat i la manipulació dels mitjans de comunicació... fem un recull fotos, vídeos i demés en aquest fil....
http://www.llibertat.cat/content/view/5054/1/ | 0.47104 | curate | {"ca": 0.7527472527472527, "en": 0.24725274725274726} | |
racoarticles_ca_20221005_1_19576 | M. DIXSAUT I A. BRANCACCI (eds.) Platon, source des présocratiques, Paris: Vrin, 2002. 240 pp.
Les eines conceptuals que emprem per discriminar dins el corrent històric l'anècdota de la categoria, no són en si mateixes històriques, sinó historiogràfiques, és a dir, són artificis que descriuen solament el passat que estan en disposició de mediar. En conseqüència, en últim terme reflecteixen la nostra ubicació en tant que mediadors dins la història en ressaltar o posar entre parèntesi tal o qual esdeveniment pretèrit. Tota historiografia autèntica és una estètica contemporània. Cada generació té l'obligació científica de refer críticament la seva visió del passat. La història que renuncia a ser contemporània es transforma immediatament en filologia o en crònica. La història de la filosofia que renuncia a ser una estètica esdevé, per la mateixa raó, en ciceronisme. Ens és imprescindible, per tant, revisar periòdicament el vocabulari categorial heretat de les generacions anteriors.
Un dels vocables historiogràfics més definidors de la historiografia filosòfica del segle XX va ser el de presocràtic. Ha vingut exercint imperialment el seu potencial discriminador en els manuals acadèmics al llarg de dècades, però sembla evident que ha arribat l'hora de revisar-lo. Es tracta d'un vocable confús, i el fet de haver-ho heretat com un lloc comú no fa sinó augmentar la seva ambigüitat. Si l'analitzem de prop veurem que ens diu més de la situació conjuntural de la historiografia de Hermann Diels que de la pròpia història de la filosofia grega. No pretenc criticar els Die Fragment der Vorsokratiker (1903), sinó ressaltar la especificitat d'aquest Vorsokratiker, incapaç de delimitar amb precisió el que proclama. Tots sabem que considerar l'atomisme o la sofistica com esdeveniments presocràtics res no té a veure amb la lògica històrica. Fins i tot el pitagorisme, si comparem amb rigor la divergència existent entre la raquítica consistència de les fonts històriques i la reelaboració historiogràfica a la que hem donat aquest nom, es dubtosament presocràtic. Malgrat aquesta divergència, com creiem saber què són els pitagòrics sovint parlem de la seva influència en Plató, sense adonar-nos que la nostra imatge historiogràfica del pitagorisme ha estat elaborada en gran part amb textos gens explícits del propi Plató. De fet es troben solament dues referències a Pitàgores i els pitagòrics en tot el Corpus platònic. La llegenda del pitagorisme platònic és més deutora de la peculiar mirada de Jàmblic (ca. 250-325) que de la nostra estricta documentació històrica. Els nostres manuals, però, gairebé han aixecat a la categoria de dogma la tesi de què la (suposada) doctrina platònica de la transmigració de les ànimes és d'origen pitagòric, malgrat no disposar de cap testimoni antic (és a dir contemporani o anterior a Plató) que ens permeti justificar aquesta afirmació tan rotunda. No tenim arguments per a considerar aquesta doctrina més pitagòrica que òrfica (si és que hi ha alguna possibilitat de discriminar científicament les diferències doctrinals entre els òrfics i els pitagòrics). Per contra, malgrat la gran quantitat d'índexs suggeridors d'una determinat influència del corpus hipocràtic en Plató, fins i tot en l'elaboració de la teoria de les idees, majoritàriament han estat ignorats, sens dubte pel fet de què Hipòcrates mai no ha tingut un lloc historiogràfic entre els presocràtics. Quina raó hi ha per a considerar l'obra d'Empèdocles més filosòfica que la d'Hipòcrates? Fora bo recordar que en el seu moment la categoria Vorsokratiker va néixer amb la intenció de fer-se un lloc historiogràfic propi entre la filosofia preàtica de Ueberweg i l'anomenat període ontològic de la filosofia grega de Wildebrand. És cert que el seu triomf sempre ha estat tenyit d'una certa precarietat, d'una certa sospita d'interinatge entre els historiadors de primera línia, però no és menys cert que aquests historiadors no han estat capaços d'oferirnos una alternativa convincent. La raó, cal buscar-la al meu entendre en els propis signes dels temps, que confonen, en el cas de la història, la cientificitat amb el microrelat maxidocumentat. Però tots sabem que els microrelats, quan més alt estimen la seva cal•ligràfica especialització, més incapaços són de crear categories historiogràfiques noves, encara que siguin tan problemàtiques, es cert, però també tan fèrtils com la de Vorsokratiker. Si la comparem amb la de pre-platonisme aportat per un dels darrers polemistes, Havelock, tot defensant un marc teòric en el qual l'aspecte central de l'evolució de la filosofia antiga fora la relació entre cultura, oralitat i escriptura 4 , el que acabem descobrint és l'essencial diferència entre una categoria i una anècdota historiogràfica.
No cal ser molt sagaç per descobrir darrera de la major part de perioditzacions retrospectives diferents projectes de construcció d'alguna lògica interna en el decurs de la filosofia grega que, d'una manera o altra, desembocaria en Sòcrates i Plató. És paradigmàtica en aquest sentit l'Early Greek Philosophy de John Burnet (1892) i de les seves traduccions a l'alemany (Die Anfänge der griechischen Philosophie) i francès (L'Aurore de la Philosophie grecque) Evidentment ni la idea de començament ni la d'«aurora» són gens asèptiques, més aviat són metàfores compromeses amb una certa teleologia de la veritat que tendeixen a ignorar que no ha estat Grècia qui ha triat com la seva hereva a Europa, sinó que ha estat l'Europa moderna qui, en l'elaboració del seu projecte històric, ha triat Grècia com el seu ancestre. I aquesta elecció, lluny de restar inscrita de manera indeleble en els gens dels europeus, bé pot un dia deixar de renovar-se 5 .
Aquesta qüestió de la categorització de l'origen no tindria més importància si el que estigués en joc fora únicament la discriminació d'un punt de partida cronològic per a consum didàctic. Encara que, pot ser, caldria recordar que la didàctica de la història de la filosofia és deutora de la pròpia constitució historiogràfica de la filosofia com història en el recent procés d'independització acadèmic de la teologia (el manual de Zeller continua ben viu en els nostres manuals escolars), la qüestió rellevant és que en la història de la filosofia, i molt especialment des de Nietzsche cap aquí, l'origen ha estat transvestit en lloc d'autoreconeixement, és a dir en el mirall en el què la filosofia hauria d'identificar la seva essència. Crec que ha arribat el moment de prendre's amb tota seriositat la confrontació entre les històries teleològiques de la filosofia i aquelles propostes més narratives que, com la d'Émile Bréhier, defensen que la història de la filosofia no és en absolut la descripció «d'un progrès nécessaire, mais d'un mouvement libre, mouvement qui tantôt se ralentit et se fixe, tantôt reprend» 6 . Aquesta confrontació és, al meu entendre clarificadora per descobrir allò que cada part amaga en el seu discurs. Així des de la perspectiva de Bréhier se'ns fa manifesta la ceguesa del teleologisme historiogràfic vers allò personal en la reflexió filosòfica. I si el gran filòsof fos a la filosofia el que un gran home a la història, és a dir, una figura daimònica? En aquest cas convindria reservar-li un lloc dins el panteó dels herois, i abaixar el cap respectuosament davant la seva figura, en lloc de catalogar-la asèpticament en el museu del desplegament regulat de la veritat.
Imaginem-nos que abandonem el supòsit de l'anomenada filosofia pre-x, i lliures d'aquesta mediació teleològica acudim directament als textos de Plató. No trigarem en descobrir que Plató no sembla tenir cap consciència d'estar portant el pensament vers una nova frontera, cap a una mena de new deal filosòfic. Es limita a discutir críticament las qüestions candents del seu temps. No és ni un historiador de la filosofia ni un doxògraf (i d'ambdues coses li estem ben agraïts els seus lector quotidians). De fet en el seu temps no existia res de semblant a la història de la filosofia. Plató no vol obrir noves sales en el museu de la història de la veritat; ell és més aviat un cuiner que experimenta creativament amb tots els ingredients al seu abast i, en aquest sentit, no té predecessors, sinó interlocutors als que tracta en els seus textos directament, com si els tingués davant seu. Dit d'una manera més plàstica: si Plató és el cuiner el que troba al seu voltant filosòfic són ingredients, no receptes periclitades. Si inaugura alguna cosa, es tracta d'una cuina filosòfica en la qual cada ingredient constitueix l'actualitat del plat filosòfic. Aquesta metàfora de la cuina filosòfica és, per cert, estrictament platònica. En diferents llocs del seu corpus (veure especialment el Llibre I de la República) planteja la discussió filosòfica com un festí. Aquesta va ser també l'actitud filosòfica pròpia de l'antiguitat. Els medievals no tenien cap consciència de ser medievals, és a dir, d'ocupar una mena de parèntesi històric. Més aviat tracten els filòsofs antics com a contemporanis. Parlen de Sòcrates, de Plató, d'Aristòtil com si visquessin al costat de casa seva o, si es vol, com si els seus ingredients tinguessin plena actualitat culinària. De fet la peculiaritat de la cultura medie-6. En «Comment je comprends l'histoire de la philosophie» (en Les Études Philosophiques, abril-juny 1947, pp. 105-113. Veure també la seva «Conclusion» a La philosophie de Plotin, Paris : Vrin, 1999, 172-207; «La notion de renaissance dans l'histoire de la philosophie», en The Zaharoff Lecture for 1933, Oxford: Clarendon Press, 1934;La philosophie et son passé, Paris: PUF, 1940 Paris: Aubier, 1988, pp. 939-973. val només es pot entendre en la seva estreta dependència dels grecs i dels romans. Quan un escriptor medieval cedeix la paraula a Plató ho fa de la mateixa manera directa i immediata que ho faria amb un contemporani. La consciència històrica és una perspectiva (o una manca de perspectiva) que arrosseguem nosaltres com una distancia insalvable, i que, en tot cas conforma l'actual capítol de la «Història de la filosofia».
Totes aquestes cavil•lacions tenen la intenció precisa de dirigir l'atenció del lector cap a un llibre magnífic encara que fracassat: Platon, source des présocratics. Magnífic, sens dubte, per obrir una gran quantitat d'interrogants sobre els límits de la nostra mirada historicista envers Plató; limitat perque, al meu entendre, no gosa ser prou valent i es limita a un recull invertebrat de brillants articles. Cal destacar-hi el sempre lúcid Luc Brisson, que escriu a l'entorn del suposat pitagorisme platònic (21-46). Ara bé, precisament en les limitacions d'aquesta obra hi ha una invitació a aprofundir el que en les seves pàgines solament resta esbossat. Encara que no fora més que per aquest motiu bé que valdria la pena llegir-ho. Però cal ressaltar la seva capacitat per plantejar, encara que en esbós, la paradoxa d'un Plató que es pot entendre científicament en tant que font documental dels presocràtics. La paradoxa rau en el fet que Plató, com ja hem dit, no té cap consciència de tenir predecessors, sinó interlocutors, als quals interroga directament, cara a cara, sense cap mediació historiogràfica. I, malgrat la perplexitat que provoca (i també gràcies a ella), aquesta paradoxa es mostra plena de potencialitats. Si més no aquest llibre suggereix la possibilitat de resoldre-la, encara que els editors no hagin volgut explicitar tot el que en aquesta resolució entra en joc.
El volum recull les següents col•laboracions: Aldo Brancacci, «Qu'est-ce q'un présocratique?» ( 7 ; Monique Dixsaut, «Platon et la leçon de Gorgias: pouvoir tout dire del'Être, ne rien pouvoir dire de ce qui est» .
Menció molt especial mereix la bibliografia confeccionada per Luc Brisson sobre cada un dels capítols anteriors (221-231) i que recull l'essencial del publicat fins el 2002.
Gregorio LURI MEDRANO
4. | 1 | perfect | {"es": 0.0027109454422229754, "fr": 0.02261945103354795, "it": 0.0023720772619451034, "ca": 0.9472212809217214, "pl": 0.0006777363605557439, "ru": 0.024229074889867842, "cs": 0.00016943409013893597} | |
wikipedia_ca_20230401_0_478059 | (166) Ròdope
(166) Ròdope és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, als Estats Units d'Amèrica, el 15 d'agost de 1876.
Està anomenat així per Ródope, un personatge de la mitologia grega.
Rhodope orbita a una distància mitjana del Sol de 2,687 ua, i pot apropar-se fins a 2,121 ua. La seva excentricitat és 0,2108 i la inclinació orbital 12,03°. Fa una òrbita completa al Sol als 1.609 dies. | 1 | perfect | {"fr": 0.02390438247011952, "ca": 0.9760956175298805} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=478060 |
macocu_ca_20230731_6_48765 | Comparteix
CiU: Ramon Tremosa. ERC: Oriol Junqueras. ICV: Raül Romeva. PSC: ... PSC? Fins fa quatre dies, tothom donava per fet que el cap de llista dels socialistes catalans a les eleccions europees del 7 de juny tornaria a ser Raimon Obiols, que el 2004 va obtenir la gens menyspreable xifra de 907.121 vots (el 42,85% del total). Però ara, a can PSC sembla que no ho tenen pas tan clar. Cap referència a la web, cap declaració pública, cap lloança a la feina feta... Qui va ser en tres ocasions candidat socialista a la presidència de la Generalitat i primer secretari de la formació entre 1983 i 1996, ara pateix un silenci mediàtic si més no inquietant. Contràriament, l’eurodiputada socialista que més ha sonat els últims dies ha estat Maria Badia, promotora de l’euroinforme que la setmana passada va frenar l’intent del PP europeu de censurar la immersió lingüística de les escoles catalanes. Estrasburg, finalment, va aprovar que és 'vital salvaguardar el multilingüisme en els països i regions en què coexisteixen dues o més llengües oficials' i va suprimir el paràgraf del PP que fixava que 'cap escolar no podrà ser privat de l’ensenyament en la llengua oficial de l'Estat'. I és que sembla ser que Raimon Obiols no té tan clar que el deixin continuar sent la cara visible del PSC a Brussel·les. Enfeinat com està en promoure la Causa Comuna, que ja ha reunit la tampoc gens menyspreable xifra de 137 inscrits, a Nicaragua estarien fent càbales de si Badia pot representar millor l’esperit del PSC. Si la campanya pivota sobre l’eix sobiranista (atenent als perfils dels altres tres candidats), Badia té unes credencials per brandar. I si ho fa sobre l’eix espanyolista... per això sempre hi ha l'inefable José Borrell o els amics del PSOE! | 0.863026 | curate | {"ca": 0.9695227142035653, "es": 0.023001725129384705, "en": 0.007475560667050029} | |
mc4_ca_20230418_11_734645 | La Diputació finalitza l'habilitació de les seues instal•lacions a Bétera i oferix 56 llits per a pacients del COVID-19
La corporació provincial acaba el condicionament d'un dels edificis lliures del complex de l'Hospital Psiquiàtric i posa a la disposició de la Generalitat dues plantes per a tractar el coronavirus
La Diputació de València ha finalitzat el condicionament del pavelló A del complex de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, que permet habilitar dues plantes per a oferir atenció sanitària i posa a la disposició de la Generalitat 56 llits per a pacients del coronavirus.
Este pavelló, que forma part de les instal·lacions que la corporació provincial posseix en terme de Bétera, oferix als responsables del Consell dues plantes condicionades expressament per a contribuir en la gestió de la crisi provocada pel COVID-19. En concret, una planta baixa amb elements comuns com a recepció, despatxos, menjador i sala d'estar, 13 habitacions dobles i 2 individuals; i una primera planta amb 12 habitacions dobles i 4 individuals.
“En total, 56 llits que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives té ja a la seua disposició per a continuar fent front a la pandèmia”, segons confirma la diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, que destaca “la resposta conjunta i la coordinació de totes les institucions valencianes per a facilitar el treball del personal sanitari que està donant una extraordinària lliçó de professionalitat i humanitat en estos moments tan complicats”.
L'habilitació d'este pavelló A del complex de Bétera forma part del paquet de mesures que la Diputació està prenent per a contribuir en la lluita contra el coronavirus, de la mà de la Generalitat i els ajuntaments de la província. En este sentit, la institució, amb el president Toni Gaspar al capdavant, treballa en la consecució de material sanitari per a distribuir-ho en els municipis, cas de les 56.000 mascaretes que van arribar als ajuntaments la setmana passada i que s'ampliaran fins a les 100.000 en els pròxims dies.
Conveni amb Creu Roja
Des de l'àrea d'Inclusió Social, la diputada Empar Folgado avança la signatura en els pròxims dies d'un conveni amb Creu Roja que reforçarà l'atenció a persones majors i col·lectius més vulnerables en els municipis de menys de 5.000 habitants.
Esta aportació de la Diputació a Creu Roja servirà per a posar en marxa dues vies d'actuació: d'una banda, membres del moviment humanitari es posaran en contacte telefònic amb tots els majors de 65 anys de la província per a conéixer les seues necessitats i atendre-les; per un altra, la Diputació finançarà el repartiment d'aliments, medicines, ‘kits’ d'higiene personal i altres béns de primera necessitat entre les persones majors i altres col·lectius vulnerables de zones d'interior com La Serranía, el Rincón de Ademuz i la Vall d'Albaida.
Este projecte pilot que s'iniciarà en les tres comarques té com a objectiu “tendir la mà a col·lectius en risc d'exclusió i pobresa, on s'inclourien persones majors que viuen soles, persones amb mobilitat reduïda, xiquets i gent que ha canviat la seua residència i té problemes per a trobar un sostre”, explica Folgado. La diputada ha afegit que “l'ajuda és més necessària, si cap, en estes zones que presenten problemes de despoblació i en les quals resulta més complicat accedir als recursos bàsics”. | 0.875998 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dival.es/sala-prensa/content/la-diputacio-finalitza-lhabilitacio-de-les-seues-instal-lacions-betera-i-oferix-56-llits-pac |
racoforumsanon_ca_20220809_0_795462 | Gràcies i demano realitat, no allò que uns o altres voldríem. Ah no demano qui governarà, sinó qui guanyarà les eleccions ehh I en tot cas podeu dir els pactes que creieu que hi hauran.
Home Maria Antonia ! !!!! Has tornat!!!!!!!!! Ja t'enyoràvem! Home, vist que en Clos ho deixa, seguirà guanyant el PSC crec, per poc, però el problema era Clos principalment.
Home, amb aquesta notícia bomba no hi podia faltar! A casa ja hem obert el cava! Adéu Clos!! !
Jo ho confés... jo també me n'alegr...
I qui no? És que aquest home quan més lluny millor! | 0.643934 | curate | {"ca": 0.9155722326454033, "en": 0.0375234521575985, "de": 0.0075046904315197, "pt": 0.020637898686679174, "fr": 0.001876172607879925, "it": 0.016885553470919325} | |
macocu_ca_20230731_10_383294 | Nova victòria del Llagostera a Segona B
El Llagostera ha superat aquest diumenge al Sant Andreu per 2 gols a 0. Una nova victòria que referma el liderat dels homes de Lluís Carrillo a Segona B, amb 51 punts i a 10 punts del cinquè classificat. Podeu llegir la crònica el partit des del web oficial de la UE Llagostera | 0.729472 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_93474 | La 20th Century Fox contracta l'Oquestra Camerata XXI
Redacció - Tarragona 18 de juny de 2013
Camerata XXI, assajant al Teatre Bartrina
L'Orquestra Camerata XXI ha estat l’escollida per la multinacional 20th Century Fox per acompanyar la presentació que l’empresa americana farà a Barcelona el proper dia 25 de juny. L’esdeveniment s’emmarca en el CineEurope 2013, la Convenció Oficial de UNIC (Union Internationale de Cinemas), i està organitzat en col·laboració amb Prometheus Global Media.
L’Orquestra Camerata XXI, dirigida per Tobias Gossmann, interpretarà, en directe, la banda sonora de la projecció que la 20th Century Fox presentarà al món.
Aquesta és una participació més de Camerata XXI en el sector multinacional després d’haver treballat per Mercedes-Benz, KAS i Martell. | 0.764824 | curate | {"en": 0.06812339331619537, "ca": 0.9318766066838047} | http://www.campdesports.cat/index.php?command=show_news&news_id=20853 |
dogv_ca_20231006_0_15377 | Notificació de la resolució. Expedients números A-RAFP-0068/12, A-DAFP-0565/12 i A-DAFP-0854/12. [2013/5371]
(DOGV núm. 7031 de 24.05.2013) Ref. Base de dades 2013/5371
En compliment del que disposen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, mitjançant aquesta notificació es fa saber, a les persones interessades que s'assenyalen, la resolució dels expedients administratius ressenyats més avall.
Les persones interessades, per a coneixement i constància del contingut íntegre de l'expedient, podran comparéixer en les oficines de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, al carrer Girona, número 4, baixos, d'Alacant, en horari de 09.00 a 14.00 hores, de dilluns a divendres, excepte festius, i disposaran d'un termini, a tal fi, d'un mes.
Expedient núm. A-RAFP-0068/12
Dades de la persona adjudicatària
- Cognoms: Torá Limiñana.
- Nom: María José.
Dades de l'immoble
- Codi de l'immoble: 03 0829 0012.
- Adreça: carrer Gran Capitán, núm. 146, esc. 36, pis baix, pta. B.
- Població: Asp.
- Província: Alacant.
- Règim de cessió: compravenda.
- Data de la resolució: 2 d'abril de 2013.
Expedient núm. A-DAFP-0565/12
Dades de la persona adjudicatària
- Cognoms: Fernández Fernández.
- Nom: Antonio.
Dades de l'immoble
- Codi de l'immoble: 03 7032 0007.
- Adreça: carrer Morera, núm. 11, pis 1r, pta. B.
- Població: Elx.
- Província: Alacant.
- Règim de cessió: arrendament.
- Data de la resolució: 21 de març de 2013.
Expedient núm. A-DAFP-0854/12
Dades de la persona adjudicatària
- Cognoms: Garrido Inés.
- Nom: Susana Giovana.
Dades de l'immoble
- Codi de l'immoble: 03 7069 0211.
- Adreça: av. P. Gastón Castelló, núm. 4, bl. 11, pis 2n, pta. A.
- Població: Alacant.
- Província: Alacant.
- Règim de cessió: arrendament.
- Data de la resolució: 20 de març de 2013.
Alacant, 22 de maig de 2013.- La directora del Centre de Gestió d'Habitatge Públic: María Jesús Rodríguez Ortiz. | 1 | perfect | {"ca": 0.7503789792824659, "es": 0.12026275896917635, "sr": 0.0055583628094997475, "en": 0.03233956543708944, "pt": 0.04295098534613441, "fr": 0.03436078827690753, "it": 0.011116725618999495, "cs": 0.003031834259727135} | dogv61610 |
macocu_ca_20230731_10_320847 | Malgrat haver estat realitzat abans del codi Hays, la pel·lícula va causar un gran escàndol per l’escena nocturna en què Dolores del Rio neda tota nua. La història també presentava una relació interracial sana, un fet que es prohibiria tres anys més tard. Un relat de gran força emotiva; Delmer Daves en va fer un remake el 1951 amb Debra Paget i Louis Jourdan com a protagonistes. | 0.757174 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_214768 | Dins la graella de sortida de qui serà el successor de Jaume Matas qui té més números en aquests moments és Joan Flaquer. La política no és una ciència exacta i poden passar moltes coses, però tots els condicionants objectius apunten cap al fins d’aquí uns dies conseller de Turisme. Té l’edat perfecta (poc més de quaranta anys), formació jurídica sòlida, és catalanoparlant de Palma amb arrels a la Part Forana, molta experiència a l’administració autonòmica i, sobretot, és el favorit d’importants poders fàctics hotelers molt ben relacionatas amb Madrid i amb el secretari general del PP, Ángel Acebes, al qual ja li hauria arribat el missatge que «Flaquer ha de ser el nou Matas». També té suports mediàtics molt influents dins i fora del PP que no quedarien lluny d’aquesta iniciativa. | 0.859722 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.capvermell.org/index.php/fets-i-gent/xafarderies/192-joan-flaquer-successor-de-jaume-matas?tmpl=component&print=1&layout=default |
mc4_ca_20230418_15_147076 | Festival Propaganda pel fet! 20 anys a les Santes 2017 (Mataró)
FESTIVAL PPF! 2017
“La feina dels artistes és fer de la revolució quelcom irresistible”
En concert a les 00:20h · Parc Central Divendres 21 juliol
Els de Gandia arriben en un moment de forma immillorable i el seu ‘La Hoguera de los Continentes Tour 2017’ ja ha posat del revés festivals, sales i escenaris de Chile, Argentina, Alemanya, Irlanda, Itàlia... i a finals d’estiu el grup actuarà a Portugal, Polònia i Mèxic. Per contra, La Raíz actuarà en comptades ocasions a l’estat espanyol i ja ha anunciat que tancarà aquest 2017 amb un macro-concert al Palacio de Deportes de Vistalegre, a Madrid, on enregistraran DVD en directe. La seva participació al Festival de Propaganda pel fet! serà una de les poques ocasions de veure el grup a Catalunya aquesta temporada!
Si ja els has vist, saps que no te’ls pots perdre
Si no els has vist... t’ho estàs perdent!
El 2017 giraran per Chile, Argentina, Alemanya, Itàlia, Irlanda, Polònia, Portugal, Mèxic...
XARXES SOCIALS La Raíz
Divendres 21 juliol · En concert a les 22:25h · Parc Central
Djous 20 juliol · Presentació curtmetratge 'Jarama' · Festa inaugural del Festival 20h · Cafè de Mar
Entre les seves influències es troba tot allò que de joves i no tan joves han anat plasmant en cada disc, gustos per The Clash, Leño, La Polla Records, Kortatu, Negu Gorriak, Pearl Jam, Nirvana, Banda Bassotti, Bad Religion, NOFX...b>
Divendres 21 juliol · En concert a les 21:25h · Parc Central
Pirat’s Sound Sistema són el sound system de reggae, ragga i dancehall per antonomàsia a Catalunya. Els de Sants porten posant del revés el panorama català des de finals dels 90s, amb tres discos publicats i centenars de concerts i un show que es ple d’himnes propis, hits de la sempre bullent actualitat musical jamaicana i incursions també al drum’n’bass. Lluny de cremar-los sobre els escenaris, la seva política d’obert 365 dies a l’any i el seu non-stop tour els ha dut a ser una de les propostes més estimades pel públic català, a sumar adeptes cada dia que passa i a situar el seu espectacle entre els més demandats arreu de les programacions dels Països Catalans. A Mataró tindrem nova oportunitat de remenar amb el seu ritme i la seva irreverència i, a més, prometen presentar en primícia alguna perla que formarà part del seu proper nou disc en preparació!
Ska i reggae pel teu sexy body!
La millor selecció de música jamaicana festiva i contestatària
Noves cançons per primer cop a Mataró!
XARXES SOCIALS Pirat's Sound Sistema
Divendres 21 juliol · En concert a les 20:30h · Parc Central
Directament des d’Argentina, la sensació de l’underground sud-americà!
Espectacle en directe amb banda!
De gira a Europa... vine a descobrir-la!
XARXES SOCIALS Sara Hebe
Dijous 20 juliol · Festa inaugural · Sessió a les 22:00h · Cafè de Mar
20h • BOIKOT
Presentació de ‘JARAMA’ (curtmetratge, making off i videoclip) • amb membres del grup
XARXES SOCIALS PROPAGANDA PEL FET!
[email protected] | 0.808415 | curate | {"ca": 0.9319336268201829, "ja": 0.0044023027429732475, "en": 0.0372502539790044, "es": 0.007450050795800881, "pt": 0.013545546901456146, "sv": 0.005418218760582459} | http://festival.ppf.cat/artistes.html |
mc4_ca_20230418_10_353884 | Noticies | Web oficial C.F.A Espluguenc | Page 22
Home > Noticies (page 22)
Intens partit de l’Espluguenc tot i perdre el derbi davant el Can Vidalet
Can Vidalet 1 – 0 CFA Espluguenc El derbi de la ciutat d’Esplugues es presentava dins un context d’especial competitivitat per la situació d’ambdós equips. El Can Vidalet encapçalant la competició necessitava la victòria per mantenir la distància amb el segon classificat, l’Unificación Bellvitge. L’Espluguenc en una molt bona situació, tercer a sis punts del líder, es veia en condicions ... Llegir més »
Dos derrotas consecutivas frenan a los veteranos
CFA Espluguenc 1 – 3 CF Martorell Tras la buena imagen mostrada la pasada semana en campo del líder, Castelldefels (2-0), donde el portero local evitó con varias grandes intervenciones (incluida la detención de un penalty) que nuestro equipo pudiera adelantarse en el marcador, los veteranos dieron este sábado un nuevo paso atrás al no poder superar al Martorell, otro ... Llegir més »
Setena victòria consecutiva de l’Amateur A
CFA Espluguenc 3 – 1 Marianao Poblet L’Espluguenc guanya al Marianao Poblet en un partit igualat en forces a la primera meitat on el marcador va quedar 1 a 1 amb gols d’Edgar pels d’Esplugues i d’Eitan pel Marianao. Els de Sant Boi es van mostrar molt perillosos en aquest primer període gaudint de clares ocasions i on el porter ... Llegir més »
CFA Espluguenc Vs. Marianao Poblet. Dissabte 25 de març, a les 18.15 h. Salt del Pi
L’Espluguenc busca continuar enfront els de Sant Boi amb la seva ratxa de victòries consecutives per mantenir-se en les posicions altes de la classificació. Llegir més »
L’Amateur “A” encadena la sisena victòria consecutiva
Olímpic Can Fatjó 0 – 3 Espluguenc Sisena jornada consecutiva amb victòria per l’equip de Xavi Vila que el col·loca tercer a la classificació amb 48 punts, a 3 del segon classificat, l’Unificación Bellvitge i a 6 del primer, el Can Vidalet. L’Espluguenc ha fet molt bon partit davant l’Olímpic, tot i l’empat a zero de la primera meitat, l’Amateur A ha mostrat superioritat, major perill i més solvència en el ... Llegir més »
Espluguenc 3-1 Gelida Dos nuevas victorias (la anterior jornada 2-5 en el campo del Mollet, y la del pasado sábado en el Salt del Pi) sitúan al Espluguenc en la zona desahogada de la clasificación, en el selecto grupo de equipos que cuentan con menos de 10 derrotas en estas 24 jornadas de campeonato. El pasado sábado nuestro equipo se ... Llegir més » | 0.63179 | curate | {"ca": 0.6692495921696574, "fr": 0.010195758564437194, "es": 0.3205546492659054} | http://www.cfaespluguenc.com/category/noticies/page/22/ |
macocu_ca_20230731_6_389979 | Les falles de Torrent tanquen la Setmana Cultural amb una xarla sobre indumentària valenciana
Sergio Esteve: “No és el mateix vestir de valenciana que de fallera”
Maria Cantos: “les peces de vestir eren joies en el segle XVIII, tant com podia costar una casa, per això és llegaven de mares a filles”
Raul Mora: “hem de defendre i fomentar els dibuixos antics en les teles de valenciana”
Les Falles de la capital de l’Horta Sud han tancat la seua II Setmana Cultural, organitzada per la Junta Local Fallera, amb un col•loqui al voltant del món de la indumentària per tal de donar llum sobre què és vestir de valenciana i què és vestir de fallera. Tres experts van donar la seua visió sobre allò que és correcte, el que no ho és, diferenciant entre invents i tradició en el vestir. Les Falleres Majors de Torrent, Ester Veguer i Maria Bartual, junt amb les sues Corts d’Honor van estar presents, junt amb el regidor de Cultura, Modest Muñoz, qui es van interessar pel món de la indumentària.
L’acte va comptar amb la participació de Sergio Esteve, Raul Catala i María Cantos. Sergio Esteve és la segona generació d’un conegut establiment d’Indumentària Fallera i Roba Tradicional Valenciana amb més de 40 anys de trajectòria professional a Torrent. Va ser un dels comerços degans en indumentària en aquesta localitat i organitzador del concurs d’indumentària Narci Garcia, de la falla Barri Cotxera. A través de fotografies originals de dones de Torrent del selge XIX i amb gravats antics es va fer una demostració de com vestien a l’antiga i les diferències amb el vestit actual “de fallera”: A la vegada que va ressaltar que no tot val en la indumentària. Esteve també va voler fer menció a cóm l’home en els últims anys ha deixat de banda el tratge de “cucaracha” i va vestit més acord a la tradició que la dona.
Per la seua banda, Maria Cantos, llicenciada en Història per la Universitat de València, especialitzada en Història Moderna, va donar importància a peces que no poden faltar a l’hora de vestir de valenciana. Maria Cantos va obtindre el seu diploma d’Estudis Avançats del Departament d’Història Moderna d’aquesta universitat amb el treball «La indumentària: indicador econòmic i sociocultural. Torrent, segle XVIII», un gran treball que va comentar i per al qual va consultar vora 600 documents relatius a Torrent, entre cartes de dot, testaments i inventaris post mortem. “La quantitat d’informació que he trobat a Torrent ens fa reflexionar de la importància que tenien les peces, eren joies en el segle XVIII, tant com podia costar una casa, per això és llegaven de mares a filles”-comentà la historiadora.
I per últim, relacionat en el món de les teles valencianes, va participar Raul Mora, qui pertany des de 2009 al departament de vestit regional de Rafael Catalá, sent actualment el responsable. Raul Mora va remarcar el valor dels cartonatges antics, dels dibuixos catalogats i com no, de les joies de la indumentària valenciana: els espolins, així com el seu procés de creació, alhora que va alertar sobre les copies i la creixent intromissió de teixits provinents de la India i Xina. “Des de la meua empresa treballem per conservar un catàleg de dibuixos originals en més de cent anys”, afirmà Raul Mora.
D’esta manera Junta Local Fallera conclou la seua setmana cultural, tot un periple d’activitats que començà dissabte i diumenge amb les Gales de la Cultura infantil i major, així com la presentació de monuments, xerrades sobre comunicació fallera i la presentació del cartell guanyador de les falles de 2015. | 0.894565 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_629810 | Tensió a la Part Alta després de l'agressió d'un MENA al president dels gitanos tarragonins Segons apunten des del col·lectiu gitano, un MENA hauria agredit al president de l'Associació Gitana de Tarragona, Antonio GutiérrezEls fets haurien començat aquest dilluns, 16 de setembre, pels volts de les cinc de la tarda, a la plaça de la Font de Tarragona. | MIGUEL CABRERIZO Aquest dilluns, 16 de setembre, pels volts de les cinc de la tarda, el president de l'Associació Gitana de Tarragona, Antonio Gutiérrez, es trobava conversant amb uns coneguts en un banc de la cèntrica plaça de la Font, a la Part Alta, a Tarragona. Segons el relat de fonts coneixedores dels fets, «un MENA que passejava per la zona, sense solta ni volta, va llançar una llauna de cervesa que va impactar contra el rostre de l'Antonio». Antonio, que es trobava amb familiars, «va fer una crida a la calma, dient-li al noi que marxés d'allí però aquest no va fer cas i va escopir-li al crit de 'gitano'». Gutiérrez i els seus acompanyants van avisar a Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Tarragona. El màxim representant dels gitanos de Tarragona va presentar denúncia. Els gitanos van seguir al jove per poder tenir-lo localitzat i semblaria que aquest, encara que no està del tot clar, hauria pogut arribar a mostrar una arma blanca en un moment de l'enfrontament. Altres fonts han apuntat que «no era una navalla, era una forquilla». Des del col·lectiu s'assegura que «ens referim a ell com a MENA perquè tenim coneixement que és un dels 10 joves que la Generalitat ha instal·lat en un pis tutelat que té a la Part Alta de Tarragona».«No volem que vagi a més»Els gitanos remarquen que la resposta rebuda, tant per Mossos com per la policia local tarragonina, ha sigut «molt satisfactòria. Ens han dit que vindrien més, que patrullarien per la zona, i això ens ha donat tranquil·litat». També llancen un missatge de tranquil·litat pel seu mateix col·lectiu: «no volem que vagi a més, volem que els ànims es calmin una miqueta». Antonio Gutiérrez, en el moment de presentar la denúncia, hauria traslladat als dos cossos de seguretat que «els veïns es queixen per aquestes situacions i estan instal·lant càmeres de videovigilància». L'associació de veïns de la Catedral estudia el patrullatge nocturn de la zona amb drons. https://tarragonadigital.com/tarragona/gitanos-crida-calma-davant-agressions-rebudes-menas-tarragona
Així doncs és cert que els moros i els gitanos no es poden veure ni en pintura... per què creieu que és així això?
Competeixen pel tràfic de drogues. | 0.880131 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_360328 | au, ja hi has picat
No els han enganyat com a xinos.
es veu que els "xinos" d'avui en dia, no són com els d'abans..... | 0.55283 | curate | {"en": 0.16379310344827586, "ca": 0.8362068965517241} | |
macocu_ca_20230731_10_424955 | És això un cuc?
Es presenta a la Clínica Veterinària Costa Brava Cori, un llebrer femella, de 5 anys d’edat. Com molts llebrers no ha tingut una vida fàcil fins ara, ha estat abandonada i ha passat molt de temps en gosseres i cases de voluntaris. Per sort ha trobat un lloc on viure i una propietària que la cuida molt.
A part l’estat general que reflectia la difícil condició que havia tingut fins ara, una cosa en particular preocupava la seva propietària: Cori tenia una forta obsessió per les seves potes que es llepava i mossegava contínuament, fins al punt de provocar greus ferides que li causaven coixesa . Després de provar diversos tractaments que van resoldre el problema només temporalment, la propietària de Cori va acudir al nostre centre.
Després d’un acurat examen físic, es van agafar diverses mostres de les lesions i al microscopi es va observar la presència d’una larva en moviment que per forma, dimensió i localització es va considerar compatible amb Uncinaria stenocephala o Ancylostoma caninum, paràsits intestinals que excepcionalment poden ser responsables de pododermatitis parasitària. Els adults d’aquests paràsits normalment viuen a l’aparell digestiu dels nostres animals, eliminen els ous amb la femta que per ingestió o aspiració poden contagiar els intestins d’altres animals. Un examen coprológico dels excrements va confirmar la presència d’aquests paràsits també a nivell intestinal.
En algunes situacions higièniques, d’humitat, temperatura etc .... dels ous poden desenvolupar-se les larves que poden sobreviure a terra i penetrar en la pell dels nostres animals i infestar-los externament.
El tractament triat va ser una correcta i repetida desparasitació interna de Cori i de tots els animals que vivien amb ella i un tractament antibiòtic per possibles infeccions secundàries bacterianes i cures locals. La propietària va efectuar correctament tota la teràpia i al cap d’una setmana va començar a veure una important millora física i psicològica, fins arribar a una condició pràcticament perfecta en un mes.
La pododermatitis parasitària per larva migrans no és una malaltia comuna en animals que viuen a casa i en condicions higienicosanitàries normal. És més freqüent en gosseres, criadors, residència etc ..., sobretot quan se sumen diferents factors que poden predisposar el desenvolupar d’aquesta malaltia (contacte amb gossos infestats, escassa condició corporal, immunodepressió, estrès, etc ....).
La forma més comuna d’ingestió d’aquests paràsits en els nostres animals és a nivell intestinal. Això pot causar diversos problemes més o menys greus entre els quals aprimament, diarrea des ocasional fins greu, anèmia, pèrdues de proteïnes i vitamines essencials per a l’organisme, reaccions immunitàries etc ... Els paràsits intestinals són un perill per als nostres animals i fins i tot per nosaltres, es parla de zoonosi, és a dir, de la possible transmissió d’una malaltia d’animal a home.
Per al benestar de la nostra mascota i per poder gaudir al màxim de la convivència dels nostres amics és essencial seguir les pautes de desparasitació que tots els veterinaris recomanem: cada 3 mesos és important recordar de subministrar a les nostres mascotes un antiparasitari veterinari segons el pes o fins i tot en algunes situacions en concret més sovint. Al mercat hi ha molts tipus de productes compatibles amb les necessitats nostres i del nostre animal per poder efectuar amb tranquil·litat, eficàcia i facilitat el tractament, fin
Categories | 0.890086 | curate | {"ca": 0.9971231300345225, "pt": 0.0028768699654775605} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_361309 | Desprès de la manifestació "PRO-PLA HIDROLOGICO NAZIONAL" on aquest esportista d'elit ha sigut la veu del pepisme més ranci i tant democrata que organitza manis gastant diners de les valencianes i valencians, crec que seria bo empendre una campanya per desprestigiar i donar a coneixer lo milloret d'aquest esportista... De moment podem adreçar preguntes i opinions a : http://www.terra.es/estrellas/ferrero/responde/pregunta.cfm
El ferrero no es mes que un pobre idiotitzat com ni han tants als ppcc, no cal que oblidem que els culpaples d'aquest plan hidroilogico estatal son els feixistes del pp ecspanyol i els botiflers de ciu, i el que volen que valencians i catalans hens barallem, No caiguem en provacacions lluitem contra els nostres autentics enemics tot i que esta be dir li 4 coses aquest pocavergonya ara mateix li enviare un mail... [addsig] | 0.799719 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_72633 | El Bona Nit Barcelona arriba al Poble Espanyol
La primera edició del festival ecològic Bona Nit Barcelona se celebra aquesta nit al Poble Espanyol. Noruega n'és el país convidat ja que és un referent en la sostenibilitat i el compromís mediambiental. El país escandinau està representat pels grups Kakkmaddafakka i Kings of Convenience. Els catalans Inspira i els anglesos Dry the River i Fanfarlo en completen el cartell.
Malgrat les últimes cancel·lacions de festivals per problemes econòmics , Bona Nit Barcelona s’estrena amb l’objectiu d’arribar a les 4000 localitats. El festival es vol diferenciar de la resta convertint-se en el primer festival de música de la ciutat “eco-friendly” . Els organitzadors realitzen diverses accions per minimitzar l’impacte energètic i ambiental del festival: s’han contractat proveïdors locals, els cartells i fullets que es reparteixen són de paper reciclat, el menjar és biològic i vegeterià, els gots són reutilitzables i el material escenogràfic es guardarà després del festival per poder-lo reutilizar en pròximes edicions.
El grup Inspira obre el festival a les 19 h . Els catalans presenten el seu nou disc ‘Amunt!’. A les 20 h actuaran els anglesos Fanfarlo seguits a les 21 h dels també anglesos Dry the River. Noruega n’és el país convidat en aquesta primera edició i està representat per Kings of Convenience i KAKKMADDAFAKA. Kings of Convenience actuarà a les 22.15 h i deixaran pas a Kakkmaddafakk a, que també presenten el seu nou disc ‘Six months is a long time’. Més tard, dues sales de la ciutat s’uneixen a la festa: per una banda, a la sala BeCool, hi haura sessió a la 1.30 h d’Indiespot Dj Set i a la Sala City Hall, a les 2 h punxarà Marcin Öz i a les 4 h Joan S. Luna.
Les entrades ja només es poden comprar a taquilla a 45 euros. Les entrades a preu reduït de 28 euros es van exhaurir el mateix dia que es van posar a la venta el passat 13 de març. Les actuacions es poden seguir via streaming per la pàgina web del festival. | 0.859808 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/20/el-bona-nit-barcelona-arriba-al-poble-espanyol/ |
mc4_ca_20230418_7_284110 | Hello, Marlon Williams | l'Apartament18
Hello, Marlon Williams
Alt-Country, Dead Oceans, Marlon Williams
No vull faltar a la meva cita setmanal a l’Apartament18. Veure com està tot, obrir portes i finestres per a que la música no només ressoni entre les quatre (petites) parets. Una visita avui amb un disc sota el braç: beneïda radio! Escoltant fa un parell de setmanes un dels meus programes preferits, em vaig trobar amb la veu de vellut blau de Marlon Williams, a qui no coneixia. Un registre aproximat a un Elvis més prop de la tormenta que no pas de la llum del despertar, una veu greu, col·losal, introspectiva, que banyava les melodies tènues d’una cançó enigmàtica. I em va cridar l’atenció.
Tinc per costum quan escolto la ràdio de tenir paper i llapis prop, i vaig anotant totes les cançons que m’agraden, per saber després on les puc aconseguir i escoltar els discos que aquell artista tingui publicats. Vaig anotar la cançó What’s Chasing You del disc Make Way For Love, el seu segon disc, editat molt recentment.
Doncs el salt em va portar directament al seu disc de debut, Marlon Williams (Dead Oceans, 2016). I vaig trobar tot el que m’agrada: pols de caminals fronterers, una veu excepcional, melodies terroses i un aire fosc que t’atrapa. La música perfecta per posar la banda sonora a l’entrada d’un nouvingut foraster en una ciutat dura i perduda de l’oest. En alguns casos, em recorda a les composicions clàssiques de Gerry Goffin, amb aires d’Antony Hegarty, i al millor alt-country llaurat pel gran (tots d’empeus) Jeff Buckley. I no puc dir americà, perquè tot i que ho sembla, Marlon Williams és un afamat compositor de Nova Zelanda.
Ha trigat, però al final, el viatge des de les antípodes ha arribat. Benvingut a l’Apartament18, Marlon. Has vingut per a quedar-te. | 0.810079 | curate | {"en": 0.05752961082910321, "ca": 0.9424703891708968} | https://apartament18.com/2018/02/26/hello-marlon-williams/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_97983 | Lluís Obiols Perearnau (ed. ), El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal, pròleg de Josep Capdeferro, la Seu d'Urgell, ANEM, 215 p.
Detalls Text complet
Núm. 19 (2020) - Recensions
Maria Àngels Clotet i Miró, Besora. L'Església del Pla de la roca tallada i els Miró de Navès, Solsona, Gràfiques Muval, 2018, 169 p.
Detalls Text complet
Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
ISSN: 2014-0010 (edició electrònica); 1578-5300 (edició impresa).
Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009). | 0.679118 | curate | {"en": 0.02276559865092749, "ca": 0.9586846543001686, "fr": 0.01854974704890388} | http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/search/authors/view?firstName=Josep&middleName=&lastName=Capdeferro&affiliation=&country= |
oscar-2201_ca_20230904_12_61041 | El poble de Maldà és un municipi de la comarca de l’Urgell, situat al sud d’aquesta comarca, dins la vall del riu Corb. La població de Maldà és de 290 veïns i quasi tota la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia.
Tradicionalment els homes i dones d’aquest territori s’havien sentit segarrencs. Sense anar gaire lluny, a Maldà, entre els anys 1925 i 1927 s’hi publica, a iniciativa de Josep Iglesias, un quinzenari titulat Segarra, que llueix a la seva capçalera, branques d’olivera.
Per què els habitants d’aquests pobles s’han sentit segarrencs fins fa escasses dècades? Doncs per diverses raons; per la morfologia del terreny de la zona, caracteritzada per sistemes de tossals i de fondals i de petites valls, per una consciència històrica en aquest sentit; i pel fet que el canal d’Urgell no ha irrigat les seves terres o ho fa en algun cas de manera eventual.
El terme de Maldà té una extensió de 31’62 km2, cosa que en fa en un dels termes més grans de la vall del Corb. Aquesta grandària del terme no pot explicar-se al marge de la condició senyorial dels pobles de Maldà i Maldanell, i més en concret, de la importància estratègica d’aquests enclavaments durant l’alta edat mitjana, quan són possessió dels Cardona.
El terme de Maldà confronta pel nord amb Sant Martí de Maldà i Belianes; pel sud, amb els de Llorenç de Rocafort i els Omells de na Gaia; per l’est, amb els de Sant Martí de Maldà i Llorenç, i per ponent, amb els d’Arbeca, l’Espugla Calba i els Omells de na Gaia. L’extensió del terme de Maldà és especialment acusada cap a la seves bandes sud i occidental: això explica que en el marc del vigorós creixement agrari de la segona meitat del segle XVIII i de les dècades centrals del segle XIX, quan es roturen noves terres per als conreus, es (re)construeixen masos en aquestes zones: el mas de la Rata, el mas de les Comes, el mas del Puig, el mas del Vid, el mas de les Setze, etc.
Per la part meridional, el terme de Maldà és molt accidentat. Per aquesta banda hi flueix la riera de Maldanell, que neix als peus de la serra del Tallat, a Rocallaura, i que conflueix amb el riu Corb a la partida dels Prats de Maldà; un lloc conreat segurament des de molt antic puix que aquest topònim ja apareix en la documentació més reculada relativa a Maldà, dels ss. XI i XII.
Es també en aquesta banda del terme on s’hi troben les millors terres de conreu. El caràcter muntanyós que tenen aquestes parts de Maldà contrasta amb la plana urgellenca que s’inicia una mica més avall del terme Maldà, al terme de Belianes. Aquest contrast, molt acusat, que explica la importància que van tenir en el seu moment el castell i lloc de Maldà, és el que ha fet d’altra banda que hom hi hagi volgut veure la frontera natural entre la Segarra i l’ Urgell. Tal com posa en relleu aquesta gràcil composició del poeta maldanenc Iglésias Guizard:
A n’el pla n'hi tinc mig cor,
i'altre mig a la muntanya;
amb un ull miro l’Urgell
i amb l' altre ull a la Segarra.
Verge Santa, quin embull ... ¡
I... després dirà la mare
que jo no hi veig de cap ull!.
Tradició olivarera i oleícola
Ja el Baró de Maldà, Rafael d’Amat de Cortada i de Sanjust, en la primera de les visites que fa a Maldà, durant la segona meitat del s. XVIII, diu que des del castell de la vila i fitant cap a Arbeca, només divisa oliveres i més oliveres. De fet, aquest conreu, la vinya i els cereals han conformat la trilogia tradicional de l’agricultura d’aquestes terres. En aquesta agricultura, el conreu de l’olivera hi ha tingut una incidència molt important.
Tant és així que la gent fins ara mateix del collir olives n’ha dit “collir” per antonomasia: “ara ve el collir”, “que culls ja?”. La varietat d’oliva de Maldà i dels pobles de l’entorn és l’arbequina. Així s’hi referia el poeta i propietari establert a Maldà Josep Iglesias i Guizard a Corrandes segarrenques:
Quan vaig dir-te: Jo t'estimo...
vas tresmudar la color,
com una oliva arbequina
quan de verda, es torna d'or.
La recol·lecta de les olives ara comença al novembre. No obstant això, dècades enrere no era estrany que aquesta collita comencés fins entrat el desembre. Sigui com sigui, cal tenir en compte que aquesta feina ha estat sempre molt condicionada per les condicions meterològiques:
Les cançóns per llà'l Desembre
m'arriven al fons del cor,
i es perque xàfen la oliva
i plora llàgrimes d'or.
Des del principi del funcionament del Sindicat Agrícol de Maldà, antecedent de l’actual Cooperativa, han estat pagesos i propietaris els qui han portat les seves olives al molí.
Fins fa pocs anys, ho feien un cop havien netejat el fruit amb el tradicional passador. Ara una màquina moderna neteja i pesa les olives que li són descarregades a dojo. Abans de la instal·lació d’aquesta tecnologia, els pagesos tenien una cura especial en que no haya aglomeración de aceitunas, a fin de que salgan sus aceites más finos, tal com deia, el desembre de 1932, el corresponsal de La Vanguardia que es feia ressò que el Sindicat de Maldà estrenava unes noves instal·lacions oleícoles. Aquest any, a fi que no s’amunteguessin els sacs d’olives al molí, la junta avisa a cada propietari quan li correspon portar al Sindicat les olives que li toca per al dia o dies assenyalats.
Volem ara fer memòria de dos costums que s’havien desenvolupat entorn de les olives i de l’oli. El primer d’aquests és fer la rosta. Aquest costum s’esdevenia les nits d’hivern, quan colles de pagesos es reunien al molí d’oli, per menjar llesques de pa untades amb oli novell de l’espremuda dels esportins. Aquestes llesques untades generosament d’oli nou s’anomenaven rostes: la clàssica rosta o sia un troç de pà marat d’oli verge i fregit a la paella. La rosta si la fan a casa no és tan bona. A frec de la perola del molí, a la vora del foc i tot mirant com llagrimegen d’oli verge els “esportins”, té un regust especial, que demana tornar... amb aquesta gracilitat rústica torna a referir-se a aquest costum el referit poeta de la Segarra, pubill de Cal Capdevila de Maldà:
Vine al sac de les olives,
que te'n vull dona una aumosta,
i després cap al molí
qu'ens cruspirem una rosta.
L’altre costum a què volíem fer referència és el fer llunes. Com apuntava fa pocs anys Josep Farré, de la veïna localitat de Sant Martí de Maldà, fer llunes consisteix a treure de casa un objecte o objectes de valor, i vendre-ho d’amagat del cap de casa. No pas diners, perquè estaven controlats i amagats, però si els fruits del camp. Això són: ametlles, olives, ordi… sempre en petites quantitats perquè no es notés. Qui feia la lluna, s’ho venia i ja tenia unes quantes pessetes… Com no podia ser altrament, Iglesias Guizard, que recrea en poesia i en teatre bona part del folklore d’aquestes terres, també al·ludeix aquest costum. I ho fa amb el poema Olives i llunes:
Temps d'olives,
temps de borsa
que s'infla com vela el vent
temps d'olives, temps de lluna
que sempre va en quart creixent ....
Joaquim Capdevila i Capdevila
Rebeu les darreres notícies i ofertes
Us podeu desubcriure en qualsevol moment. Tan sols cal que cerqueu la informació de contacte a l'avís legal. | 0.815881 | curate | {"ca": 0.9596348595064899, "sk": 0.0012836970474967907, "gd": 0.004136357153045215, "es": 0.015689630580516332, "id": 0.0032805591213806874, "fr": 0.012123805448580802, "oc": 0.0038510911424903724} | https://botiga.cooperativademalda.es/ca/content/8-el-poble |
mc4_ca_20230418_1_642831 | Col·legis i orientadors · Campanya TalentTorch | ESADE
Inici › Programes › Graus › Admissions › Col·legis i orientadors
TalentTorch: portant lluny el seu talent
A ESADE, sabem que el batxillerat és una època de gran creixement i que els estudiants et vénen a veure perquè els guiïs mentre planegen el seu futur acadèmic. Per aquest motiu, hem creat la campanya TalentTorch, un pla d’acció especial per a orientadors, pensat per oferir-te els recursos i les eines necessàries que et poden ajudar en la teva tasca d‘assessoria i orientació. Durant tot un any, treballarem estretament amb tu perquè tant tu com els teus estudiants conegueu a fons ESADE i les oportunitats de futur que us ofereix.
Treballant amb tu per prendre el relleu
La campanya TalentTorch inclou diverses iniciatives al llarg del curs. Entre elles, cal destacar:
The “ESADE Day” Experience és una jornada de portes obertes, pensada perquè els orientadors i els vostres alumnes redescobriu junts ESADE.
Xerrades d’ESADE al teu Institut/Col·legi
En aquest cas, serem nosaltres els qui ens desplaçarem per presentar als nois i noies els nostres graus i els seus punts forts, resoldre els dubtes que tinguin, orientar-los sobre les sortides professionals, i explicar-los com són els nostres campus i el dia a dia a ESADE.
Invitació als actes per a Preuniversitaris
Et mantindrem puntualment informat de l’agenda de sessions informatives i dels actes per a preuniversitaris que es desenvolupen al llarg de l’any: open days, classes del programa Vine a la Uni, Summer School per a preuniversitaris, etc.
Et proporcionarem material informatiu de tota la nostra oferta de graus i et mantindrem al dia de les novetats que anem incorporant als programes i dels actes que organitzem al llarg del curs (open days, master classes, etc. ). | 0.83553 | curate | {"ca": 0.9842608206857786, "es": 0.015739179314221474} | https://www.esade.edu/ca/programes/graus/admissions/colegis-i-orientadors |
racoforumsanon_ca_20220809_2_546557 | www.vilaweb.catJordi Cuixart, ‘amb la determinació de sempre’ i ‘disposició absoluta a passar molts anys a la presó’Un dels portaveus d'International Trial Watch ha visitat el pres polític a Lledoners en el 661è dia d'empresonament 03.08.2019 21:59 Jordi Cuixart continua ‘amb la mateixa determinació de sempre’ i espera la sentència del judici contra el procés ‘amb molta fermesa i amb una disposició absoluta a passar-se molts anys a la presó.’ Així li ho ha transmès a Iñaki Rivera, un dels portaveus d’International Trial Watch i que avui ha visitat Cuixart a la presó de Lledoners.Aquest membre de la plataforma d’observadors internacionals del judici al procés ha explicat a VilaWeb els principals missatges que li ha transmès Cuixart en l’hora i quart de trobada que han mantingut a Lledoners. I durant la qual també han parlat de la situació política a Catalunya.En primer lloc, el pres polític ha constatat que 661 dies després del seu empresonament ‘tenim la mateixa determinació de sempre’. També li ha dit que s’ha de lluitar col·lectivament i que, malgrat que els missatges al carrer són els de llibertat per als presos polítics, el que es reclama és sortir de la presó després d’exercir els drets i llibertats.PUBLICITATAMAGA XEn aquest sentit, Rivera diu que Cuixart espera la sentència ‘amb molta fermesa. El president d’Òmnium Cultural també li ha dit que no es pot caure en la decepció, malgrat una certa inacció actual i la divisió dels partits polítics.El director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona afirma que Cuixart és conscient del malestar de la gent però també que ‘els fracassos formen part de l’aprenentatge, que ha de ser constant.’ Afegeix que el pres polític està molt agraït per la feina d’ITW durant el judici i ‘per tota la feina que es fa fora.’També han parlat sobre les seves limitacions a causa de l’empresonament. ‘Malgrat ser conscient que se li reclama un lideratge social afegeix immediatament que és a la presó i que la repressió funciona’, explica Rivera. ‘Tenim una suma de hàndicaps. No tinc més d’una trucada al dia i no puc rebre més visites de les que tinc. Per tant treballar des d’aquí dins és molt difícil i jo no sóc un líder polític’, li ha dit Cuixart. L’he trobat amb una gran determinació i una gran fortalesa, però també molt conscient de la desmobilització a causa de l’estiu i de l’espera de la sentència’, ha resumit Rivera, que ha aprofitat la visita per trobar-se amb dos altres presos ‘socials.
Els vostres comentaris foten fàstic... El poble català és encara més pusil·lànime que la seva classe dirigent, no sé a qui voleu enganyar... Si per anar un dia a ficar una merda de papereta a una urna us penseu que vau ser uns herois nacionals molt més sacrificats que la classe política empresonada que us representa, no m'estranya que Catalunya no s'independitzi mai... Sou merda que no es distingeix en res de la resta d'espanyols de merda.
Si no vam fer res més que posar una papereta dins d'una urna és perquè des de dalt, des del govern legítim se'ns va demanar no fer res més, l'ANC concretament ens va demanar romandre a casa, anar al cine, a fer el toc amb els amics etc. Ser bons minyons, el dia de la fake-dui, sí.I momium què ens va demanar que féssim? Res de res.Havíem de sortir a actuar a la nostra, de manera espontània, petits grups o individualment, en contra de la línia general del moviment independentista? Amb tothom en contra, tant l'estat invasor com els "nostres representants"?Jo si el gruix de l'independentisme ho hagués aprovat no dubtis que hagués fet el que hagués calgut, contradient les ordres d'aquests traïdors. Però no va ser el cas.I un cop dins de la presó van continuar cridant a la desmobilització permanent, criminalitzant qui lluitava de manera una mica més contundent i a més volent-se fer els simpàtics amb Espanya o amb "l'altra espanya", l'Espanya enrotllada, aquella que només existeix en els seus deliris.
De debò que m'agradaria poder recuperar aquell missatge de whatsapp!Ningú el té?
El d'en Domenech?
Després de la fake-DUI, van fer córrer un missatge de l'ANC -- crec que era. A mi, em va arribar per un grup de Telegram/Whatsapp, dient això que comenta en Benfresc: "ANC concretament ens va demanar romandre a casa, anar al cine, a fer el toc amb els amics etc. Ser bons minyons, el dia de la fake-dui, sí". I m'agradaria recuperar-lo. | 0.88756 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_350748 | Antoni Miró presenta una tria d’obres des del 1960 fins a l’actualitat, de “L’Òpera Prima” passant per les sèries com “Amèrica Negra”, “El Dòlar”, “Pinteu Pintura”, “Vivace” “Sense Títol” etc. També hi ha una representació reduïda d’escultures en diversos materials (bronze, acer Corten) de les quals la “Suite Eròtica” restarà a l’exterior del Museu, s’exposaran unes 180 obres, moltes cedides per col·leccions particulars i per diferents Museus com l’IVAM, MUBAG, PMG de la Universitat de València, Fundació Bancaixa i Fundació Mediterrani. Al mateix temps a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, s’exposa l’obra més recent, amb series produïdes des del 2012, com “Personatges”, “Mani-Festa”, “Costeres i Ponts, “Suite Havana” i “Nus i Nues”, unes altres 70 obres del darrer període de l’artista, recentment nomenat “Fill Predilecte d’Alcoi i Medalla d’Or”, una trajectòria de mes de 60 anys, amb una obra que recorre amplament tots els temes d’interès social, humà i plàstic dins del realisme.
Antoni Miró, artista plàstic, naix el 1944 a Alcoi. La seua obra, situada dins del realisme social, és una denúncia del patiment humà. A finals dels anys seixanta el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica amb el moviment artístic anomenat “Crònica de la realitat”, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme. Treballador incansable i autodidacta, rebutja tota mena d’opressió i clama per la llibertat i per la solidaritat humana.
Descarregar catàleg PDF | Antoni Miró: Antològica
Visites guiades
Dissabtes a les 11h en el vestíbul de l’IVAM CADA ALCOI. Duració 45 min aprox. Activitat gratuïta. Amb totes les mesures de seguretat. Visites per a grups educatius, associacions i altres: contactar amb [email protected], per Whatsapp o cridant al 679465168.
La visita a l’exposició Antològica d’Antoni Miró recorre les diferents etapes viscudes pel pintor a través de la seua producció artística. Una llarga trajectòria internacional, compromesa amb la veritat, que denúncia i critica les injustícies polítiques i socials, i el futur de la humanitat.
Durant la visita s’explicarà des de les primeres obres avantguardistes dels anys 60, fins a l’actualitat a través de les diferents sèries, començant per “L’Òpera Prima” i seguint per “Amèrica Negra”, “El Dòlar”, “Pinteu Pintura”, “Vivace”, “Sense Títol”, “Nus i nues”, “Mon Ferit” fins arribar a les escultures gregues exposades al jardí del museu.
Una recopilació de treballs de l’artista que veurem marcada pels seus diferents viatges a l’estranger, les seues llargues estades a Anglaterra, l’etapa a la seua casa-estudi d’Altea, fins a assentar-se en l’actual estudi el Mas Sopalmo, prop del seu volgut Alcoi, així com de la influència de les seues amistats, grans personalitats com Ovidi Montllor, Isabel Clara Simó, Salvador Espriu i Joan Fuster entre altres.
A més a més, es podrà continuar la visita a l’espai municipal de la Llotja de Sant Jordi amb la mostra Recent pintat, on el pintor alcoià ens presenta algunes de les seues darreres obres.
Una oportunitat per a veure, gaudir i entendre l’obra d’Antoni Miró.
La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950Indústria / Matrius, Trames i Sons | 1 | perfect | {"ca": 0.9954240390482001, "en": 0.004575960951799878} | |
crawling-populars_ca_20200525_35_60023 | Arran de la polèmica forçada per la delegada del Govern espanyol a les Illes Balears –que ha tornat a qüestionar els acords de carrera professional a les administracions de les illes, seguint la deriva recentralitzadora del seu partit a Madrid– el secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, ha demanat avui a Maria Salom que dimiteixi.
Per al sindicat de les Illes, el Govern espanyol fa ingerència en el dret a la negociació col·lectiva a les administracions de les Illes Balears. Aquesta ingerència no se cenyeix a l’àmbit de la carrera professional de les diferents administracions. De fet, mesures com els acords de “millora” que signen els sindicats espanyols amb el Ministeri d’Administracions Públiques limiten la cobertura de places i la convocatòria d’oposicions.
De fet, és el Govern d’Espanya el principal generador de problemes en la gestió del personal empleat públic: temporalitat, ofertes públiques d’ocupació, cobertura de places, aspectes retributius... Totes aquestes mesures, amb l’empara de lleis i d’acords amb els sindicats a nivell estatal, impedeixen que les administracions territorials facin una gestió eficient de la seva capacitat pressupostària i del seu personal, en favor de prestar millors serveis públics a la ciutadania.
Una altra mostra de la ingerència intolerable i sense sentit del Govern espanyol és l’absurda polèmica sobre les ajudes a la normalització lingüística en la retolació comercial. En aquest sentit, Gelabert ha demanat a Biel Company que es llegeixi l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (que estableix clarament que la llengua pròpia de les Illes Balears és el català). Un candidat a president no pot ignorar la llei bàsica de funcionament del Govern i l’administració que vol encapçalar.
Qui som | Contacta | Delegacions i horaris | Afiliació | Política de cookies
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears. C/ Jaume Ferran, 58. 07004. Palma. Mallorca. Espanya. Telèfon: 34 971 901600. Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d’Espanya, número 49. CIF: G07126956 | 0.825979 | curate | {"ca": 0.9834593572778828, "es": 0.007088846880907372, "tr": 0.002835538752362949, "en": 0.00661625708884688} | : /sanitat/index.php/actualitat/4726-miquel-gelabert-demana-a-maria-salom-que-dimiteixi |
grup-elmon_ca_20230726_0_122236 | La desfeta d’Unió continua, ara a Girona. L’alcalde de Castell-Platja d’Aro i expresident de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i els dos regidors d’Unió al govern municipal d’aquest municipi del Baix Empordà, Imma Gelabert i Lluís Pujol, han deixat el partit.
Tots tres han cursat aquesta setmana la seva baixa de militància de la formació democristiana. Una decisió que podrien haver pres abans dels comicis del 27-S però que han volgut ajorna-la fins després de les votacions.
Tal i com ha explicat Gelabert, el motiu de la seva baixa és per “coherència política i personal” arran de la situació política actual ja que Unió no ha prioritzat el procés independentista. A partir d’ara tots tres es mantindran com a independents al consistori. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/la-desfeta-d-unio-continua-ara-a-girona-107977/ |
macocu_ca_20230731_9_170582 | L’acusació demana cinc anys de presó per al caporal dels Mossos d’Esquadra que va causar la mort d’un home a Olot
L’acusació particular demana cinc anys de presó per al caporal dels Mossos d’Esquadra que va matar d’un tret un home a Olot el 10 de març del 2012. El lletrat que representa la família de la víctima, Benet Salellas, qualifica els fets d’homicidi i considera que el caporal va actuar de forma “desproporcionada” disparant l’arma reglamentària. Tot i això, creu que li han d’aplicar un eximent incomplet de legítima defensa perquè, en el moment dels fets, la víctima duia un ganivet. El fiscal, en canvi, demana que absolguin el caporal i conclou que va disparar per protegir la seva integritat física perquè la víctima tenia una actitud “agressiva i exaltada”. El cas es jutjarà per la via del jurat popular. | 0.809504 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_609509 | El pàrquing situat davant del col·legi Gregori Mayans obri les seues portes -
El pàrquing situat davant del col·legi Gregori Mayans obri les seues portes14 febrer 2020
L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant; el vice alcalde, Josep Alandete; el president de la Junta de Districte de Corea, Jose Manuel Prieto; el regidor delegat de serveis bàsics, Miguel Ángel Picornell; acompanyats per altres membres de la corporació municipal i el president de l'Associació de Veïns de Corea, Alfonso Rufat, han visitat aquest matí el pàrquing municipal situat davant del col·legi Gregori Mayans que aquest mateix matí ha obert les seues portes.
La darrera Junta de Govern de la passada legislatura va aprovar la compra de la campa per a el posterior condicionament. Els treballs han consistit en l'anivellament dels terrenys, asfaltat, millora dels accessos així com instal·lació d'il·luminació Led. Aquesta actuació s'emmarca dins del Pla de Vials d'aquest any i ha comptat amb un pressupost de 170.000 € als quals cal afegir els 1,2 milions d'euros del cost de l'adquisició del solar.
Tal com ha explicat Diana Morant, el pàrquing comptarà amb 184 places d'estacionament. "Es tracta d'un pàrquing dissuasiu, un pàrquing que està situat a prop les principals zones de vianants de la ciutat amb el que pretenem que la gent estacione ací i es desplace a peu al centre amb el que disminuïm el trànsit" "Gandia ja disposa d'un nombre important de places d'estacionament a la zona però amb aquesta actuació, hem aconseguit augmentar la seua capacitat i evitar les molèsties i inconvenients que es produïen quan plovia".
"Creiem que és un pas més en la ciutat sostenible i amable que tots volem i que continuarà creixent en espais públics per als vianants però que no vol declarar-li la guerra als cotxes. La gent podrà utilitzar els pàrquings del Prado i de la plaça Tirant que tenen un molt bon peu, o utilitzar algunes d'aquestes places o les 30 noves que s'han instal·lat a la zona en l'avinguda dels Esports".
Jose Manuel Prieto ha declarat que amb aquesta actuació se soluciona una llarga reivindicació veïnal. "És un tema que s'ha abordat en moltes Juntes de districte i hui posem fi a aquests inconvenients amb una dotació en condicions que augmenta les places d'estacionament gratuïtes a disposició d'un districte que compta amb molts veïns" i va explicar que en el futur, el consistori podrà realitzar un altre tipus d'usos dotacions en l'espai però sempre tenint en compte les places d'estacionament.
Per la seua banda, Josep Alandete va declarar que "aquesta infraestructura és també molt important per al veïnat del Centre Històric. Permetrà estacionar als veïns de la zona sud de barri i suposa un pas més en l'objectiu d'aconseguir una ciutat compacta, amable i que compte amb un urbanisme sostenible. Només queda dotar d'arbrat la zona, un aspecte que farem en breu" "Aquesta actuació es complementa amb els altres pàrquings ja existents i facilita l'accés a la zona comercial de centre de la ciutat".
Finalment, Alfonso Rufat, ha mostrat la satisfacció de tots els membres de la Junta de Districte i dels veïns de Corea. "Era una actuació bàsica que ajudarà a millorar la circulació i els estacionaments de la barriada". | 0.897733 | curate | {"ca": 0.9625117150890347, "es": 0.03748828491096532} | https://www.gandia.es/aytg/news/new.php?id=1798&idioma=10&id=1798&idioma=10 |
cawac_ca_20200528_6_2779 | Documentada ja al 1050, Sant Martí de Riudeperes va quedar vinculada des de la seva consagració a l'església parroquia de Sant Julià de Vilatorta, de la qual actualment encara n'és sufragània.
L’edifici original, aixecat al s.XI, va ser ampliat amb una portada al mur oest durant el s.XII que, anys més tard va ser protegida per un atri. Aquest atri va ser desmuntat posteriorment per allargar la nau de l’església. Durant els ss.XVI i XVII s’hi van afegir dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, es va fer una volta nova i es va construir un campanar de torre que, potser, en substituí un d’anterior. L’església és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. La porta, encara situada sobre el mur de ponent, està coronada per un ull de bou. De l’antiga portalada del s.XII se’n conserven algunes restes a l’interior de l’església. Cal destacar una arquivolta decorada amb elegants motius vegetals. Davant de la porta hi ha un recinte tancat que distribueix, mitjançant portes, l’accés a diferents llocs, com el cementiri, l’hort veí, la porta de l’església, l’accés a l’espai que voreja el mur de tramuntana, i l’accés des de la carretera. | 0.855964 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-riudeperes/636/itinerari/63/l_ca |
mc4_ca_20230418_3_325324 | Esquerra-Vinaròs es reuneix amb l'Intendent de la policia local - el Diari online
Inici Parole, Parole Esquerra-Vinaròs es reuneix amb l’Intendent de la policia local
Esquerra-Vinaròs es reuneix amb l’Intendent de la policia local
per Jordi Maura 05/11/2013 03/02/2020
05/11/2013 03/02/2020
La passada setmana, ESQUERRA REPUBLICANA de Vinaròs vam mantenir una entrevista amb el nou Intendent de la Policia Local, per tal de plantejar el problemes que ens havien arribat dels vinarossencs i vinarossenques pel que fa al tema de la seguretat, a través de la nostra sectorial “ Ten’s Idees?”. Els temes que es van tractar van ser de diferent caire:
– Necessitat d’una nova central telefònica a la Policia Local, més moderna, ja que fins ara no s’enregistraven les trucades que es feien quan la línia estava ocupada, la qual cosa creava un problema de inseguretat ciutadana en cas d’una emergència. També és pública i notòria la permanent queixa de molts ciutadans que fan moltes trucades per algun problema a la zona on viuen i la injusta culpabilització a la Policia Local per no atendre-les; donada la resposta positiva en aquest aspecte, amb data 4 de novembre , ESQUERRA REPUBLICANA de Vinaròs hem fet ,per registre d’entrada, la petició formal de modernitzar la central telefònica policial.
– Durant tot l’any s’han produït nombrosos trencaments de llunes de cotxes a diferents llocs del casc urbà, però aquestes agressions les centralitza la Guàrdia Civil. Hem demanat si és possible una major coordinació d’aquestes dades entre Guàrdia Civil i Policia Local a fi de facilitar la vigilància de la Policia Local a les zones de més incidència.
– El voluntariat de Protecció Civil és imprescindible a Vinaròs, però és ben cert que els efectius han minvat als darrers anys i en conseqüència la coordinació via Policia Local es pot veure afectada. Van demanar que aquesta coordinació fos efectiva, així com que es reactivés el servei de Protecció Civil.
– Encara que es negue aquesta realitat per part del govern municipal, existeixen a Vinaròs grups radicals que externalitzen la seva presència en forma d’amenaces verbals i físiques cap a col.lectius que no pensen com ells. Hem sol.licitat un encontre de la Policia Local amb els col.lectius afectats, obtenint una resposta positiva.
L’entrevista va discórrer en un clima de cordialitat.
A banda d’aquesta reunió,volem ressenyar des d’ ESQUERRA REPUBLICANA de Vinaròs respecte les declaracions fetes pel sindicat que defèn els interessos de la Policia Local:
. La manca d’enteniment entre les parts té més culpables polítics que professionals. La regidora de Governació no ha estat afortunada en les seves decisions ni ha considerat la magnitud del càrrec al prendre possessió d’ell. Li ha anat gran la gestió de la Policia Local; en una decisió que afecta a professionals , els professionals han de ser escoltats per la regidora, i no l’han d’escoltar només a ella.
. Els convenis entre dos parts es fan per a complir-se. La regidoria de Governació ha tirat endavant un Conveni amb la Policia que regula l’activitat quotidiana d’aquesta.Les dos parts han estat d’acord. Ara ha arribat un nou Intendent de Policia que no està del tot d’acord amb el Conveni que s’ha trobat. Ha de ser la regidoria de governació una vegada més qui ha d’assumir les conseqüències de l’acord signat i intentar negociar, no imposar, un nou acord. Un col.lectiu escoltat i valorat funciona sempre millor.
En Vinaròs, a 5 de novembre de 2013
Éxito de las actividades programadas en Vinaròs para la fiesta de Halloween
PSPV Vinaròs: Des d’ara els exàmens de conduir s’hauran de fer a Castelló
La regidora de Benicarló Marta Escudero anuncia el...
El PSPV-PSOE apuesta por métodos menos agresivos que...
Compromís per Peníscola denuncia que Peníscola i el...
Mulet exigeix a Moliner que emule a la... | 0.794032 | curate | {"ca": 0.9267070920116003, "it": 0.015291326127076193, "fr": 0.009754811494858951, "es": 0.04824677036646454} | https://www.eldiari.online/esquerra-vinaros-es-reuneix-amb-l-intendent-de-la-policia-local/ |
mc4_ca_20230418_6_606731 | La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.
Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte.
Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.
A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les dificultats de viure. Som petits, si se’ns…
Sabem que cadascú, en la seva vida, passa pel mateix procés i el dia a dia el porta i se l’endu. I el vespre màgic que ens trobem tots al teatre, aquell dia ens podem parlar, quasi cara a cara: “és un descobriment pueril i extraordinari”… | 0.795076 | curate | {"ca": 0.9795417348608838, "it": 0.013911620294599018, "tr": 0.006546644844517185} | http://larevistilladelaperla.blogspot.com/2014/05/ |
mc4_ca_20230418_7_442824 | AMPLIACIÓ:Tarragona es mou al ritme de jazz en l’arrencada del Dixieland
El jazz del Doc Scanlon’s Cool Cats Quartet s’ha encomanat entre els que no s’han volgut perdre l’arrencada del festival Dixieland a la Rambla Nova de Tarragona, tot just davant del Teatre Metropol, un dels espais que acollirà les actuacions musicals durant els sis dies de certamen. Els membres de la Tgn Swing han acompanyat amb balls la banda que ha tocat diverses peces d’un repertori de hot jazz, swing, New Orleans i jump blues.Un dels integrants de la banda, Mikhail Violin, ha assegurat que la música que interpreten és “especial” perquè diu que és jazz tradicional. “Sóc molt feliç tocant la música dixie, qualsevol pot ballar-la i somriure. És art de debò”, ha exclamat Violin. Comparteix el seu parer el president de l’Associació de Tgna Swing, Gerard Jové, qui considera que és una “alegria immensa” participar en el festival. “Estem encantats, és com si portessis un nen a Disneyland i, en aquest cas, ve a nosaltres”. El col·lectiu aplega prop d’un centenar de membres i aquest dissabte protagonitzarà la batalla de bandes, una de les activitats programades per segon any consecutiu a la plaça Corsini, amb la que es vol recrear l’ambient del mític Club Savoy de Nova York.A banda, també s’ha programat l’actuació de Lucien Barbarin & New Orleans Jazz Tradition que està prevista per aquest divendres al Metropol. El públic hi podrà assistir gratuïtament però és necessària invitació. El mateix dia també passaran pel teatre els Professor Cunningham & His Old School. De fet, el director artístic del Dixieland ha assegurat que han programat els “millors” artistes, malgrat que els músics que tenen cura del jazz tradicional actualment no són els més mediàtics. Tot i això, Colmenar ha subratllat que Barbarin és un activista de Nova Orleans i un dels millors trombonistes de jazz tradicional, mentre que el grup del Professor Cunningham és un dels més demandats de l’escena internacional del swing.A més, Colmenar ha afirmat que el valor més gran del Dixieland, a diferència d’altres festivals, és la participació de la ciutadania. Per això, s’ha optat per fer més actes al carrer i que siguin més participatius. Enguany, s’han programat 89 activitats, una xifra sensiblement inferior a la de l’any passat quan se’n van celebrar 111. Entre aquestes activitats hi ha els vermuts dixie, classes obertes de swing i claqué i cercaviles musicals, així com una recopilació de fotografies a través de les xarxes socials per recuperar la història del festival. “El Dixie és un gènere molt popular que s’encomana fins i tot a la gent que no és molt aficionada al jazz”, ha dit.La 25a edició tancarà amb un concert acústic sota el títol ‘La Vella Dixieland presenta 1917’, el dimarts 30 d’abril al Teatre Magatzem. Segons explica el director, aquell any es va fer la primera gravació de jazz de la història, Tiger Rag, per l’Original Dixieland Jass Band. Així, el festival vol retre un homenatge a aquest fet que va suposar un pas endavant per a la sonoritat del jazz. Tot i que el certamen tancarà sis dies de música amb aquesta actuació, el concert Mambo Jambo Arkestra, un dels més destacats, se celebrarà el mes d’octubre, a causa del tancament del Teatre Tarragona per obres de reparació. | 0.888026 | curate | {"es": 0.022133415308945588, "ca": 0.9778665846910544} | https://www.vilaweb.cat/noticies/ampliaciotarragona-es-mou-al-ritme-de-jazz-en-larrencada-del-dixieland/?f=rel |
mc4_ca_20230418_15_540567 | Camises de dormir de setí. I una rosa.
I quines coses que ens fan felices! Veus?
Ens pintarem les ungles de les mans i dels peus
amb pètals de gerani. I sentirem la nosa
d'aquell vell cartipàs on calcàvem paraules
-ai, trampes de colors per als infants babaus!
Al fons del mar varen llençar les claus,
allà on feien l'ullet els tresors de les faules.
Au, anem a cercar-les, vestides de pirata!
Pera, la lluna, on té el seu vaixell de plata?
Qui ens embulla les trences a les branques dels saules?
Paraules de setí. Amb pell d'amor, paraules...
La nit, que ens xuclaria mar endins i no gosa,
ha esfullat aquest dia amb crepuscle de rosa.
Publicat per GRUP LITERARI a 13:14 | 0.566945 | curate | {"es": 0.05666156202143951, "fr": 0.11791730474732007, "br": 0.007656967840735069, "ca": 0.7197549770290965, "en": 0.027565084226646247, "nl": 0.07044410413476264} | http://classedeliteareus.blogspot.com/2010/04/camises-de-dormir-de-seti.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_135775 | Ja podeu fullejar les noves adquisicions rebudes al CRAI Biblioteca de Lletres el mes de maig. Entre les obres rebudes el mes de maig destaquem els següents títols, a càrrec de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació: Magallanes … Continua llegint →
Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a CRAI Lletres, llibres, novetats | Deixa un comentari
MLA Directory of Periodicals
Publicat el 25 Mai 2022 per blocdelletres
El MLA Directory of Periodicals és un directori de revistes que ofereix informació detallada sobre més de 6.000 publicacions periòdiques sobre literatura, art dramàtic, folklore, llengua, lingüística, pedagogia, retòrica, història de la impremta, edició i temes relacionats. Els articles publicats … Continua llegint →
Publicat dins de Bases de dades, Lingüística i llengües, Literatura, Referència, Revistes | Etiquetat com a bases de dades, filologia, Revistes | Deixa un comentari
#10anysCIC a través de la lectura: una mostra de llibres i articles relacionats amb el Grau de Comunicació i Indústries Culturals
Publicat el 12 Mai 2022 per blocdelletres
En el marc dels actes commemoratius pel desè aniversari del Grau de Comunicació i Indústries Culturals, el CRAI Biblioteca de Lletres acull una exposició de llibres i articles de recerca relacionats amb aquests estudis. La mostra bibliogràfica, que pretén ser … Continua llegint →
Publicat dins de Activitats culturals, Avisos de la biblioteca, Comunicació i Indústries Culturals | Etiquetat com a CRAI Lletres, Exposicions | Deixa un comentari
Reobrim les sales de treball del CRAI Biblioteca de Lletres
Publicat el 10 Mai 2022 per blocdelletres
Després del llarg període de tancament de les sales de treball en grup, ja podem tornar a obrir les sales 1, 2, 3 i 5 de la biblioteca de Lletres. Tot i que el CRAI va anunciar fa unes setmanes … Continua llegint →
Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a CRAI Lletres, sales de treball | Deixa un comentari
Translate
Cerca al blog
Cerca:
Twitter
Facebook
Instagram
Pinterest
YouTube
Flickr
Subscripció per correu-e
Adreça electrònica:
Subscriu-me!
Follow Bloc de Lletres on WordPress.com
Els meus tuits
Fotos a Flickr
More Photos
Mai 2022
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
« abr. juny »
RSS - Entrades
RSS - Comentaris
NetworkedBlogs
Blog:
Bloc de Lletres
Topics:
Libraries, Literature, Language
Follow my blog
Arxius
Arxius Selecciona el mes Desembre 2022 Novembre 2022 Octubre 2022 Setembre 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Mai 2022 Abril 2022 Març 2022 febrer 2022 gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 Abril 2021 Març 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Mai 2020 Abril 2020 Març 2020 febrer 2020 gener 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Mai 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Agost 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Juliol 2014 Juny 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 febrer 2014 gener 2014 Desembre 2013 Novembre 2013 Octubre 2013 Setembre 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Juliol 2012 Juny 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 febrer 2012 gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Mai 2011 Abril 2011 Març 2011 febrer 2011 gener 2011 Desembre 2010 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Mai 2010 Abril 2010 Març 2010 febrer 2010 gener 2010 Desembre 2009 Novembre 2009 Octubre 2009 Setembre 2009 Agost 2009 Juliol 2009 Juny 2009 Mai 2009 Abril 2009 Març 2009 febrer 2009 gener 2009 Desembre 2008 Novembre 2008 Octubre 2008 Setembre 2008 Agost 2008 Juliol 2008 Juny 2008 Mai 2008 Abril 2008 Març 2008 febrer 2008 gener 2008 Desembre 2007 Novembre 2007 Octubre 2007 Setembre 2007 Agost 2007 Juliol 2007 Juny 2007 Mai 2007 Abril 2007 Març 2007 febrer 2007 gener 2007
accés obert
alemany
anglès
Antoni Vilanova
art
autoaprenentatge
Barcelona poesia
Basc
bases de dades
beques
bibliografia
biblioteca digital
biblioteques digitals
blogs
castellà
català
catàlegs
cercadors
cinema
concurs
conferències
congressos
CRAI
CRAI Lletres
Cursos
diccionaris
diccionaris i enciclopèdies
donacions
Dones
Día das letras galegas
ebooks
eines web
Exposicions
filologia
fons antic
formació
francès
gallec
grec
guies temàtiques
hebreu
homenatge
homenatges
horaris
horaris especials
italià
Joan Solà
jornades
JSTOR
lectura
llatí
llibres
llibres electrònics
manuscrits
Mendeley
Miguel de Cervantes
novetats
poesia
portuguès
premis
préstec
RACO
recerca
recercador
Revistes
Salvador Espriu
teatre
TFG
traducció
twitter
UB
Universitat de Barcelona
vídeos
web social
àrab
Llicència
Els continguts del Bloc de Lletres estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari. | 0.678287 | curate | {"ca": 0.8535390199637024, "en": 0.036297640653357534, "de": 0.025952813067150634, "es": 0.026134301270417423, "it": 0.0054446460980036296, "sv": 0.004718693284936479, "pt": 0.015789473684210527, "zh": 0.001996370235934664, "pl": 0.000544464609800363, "wa": 0.000544464609800363, "cs": 0.000544464609800363, "hi": 0.000544464609800363, "fr": 0.020689655172413793, "gl": 0.003992740471869328, "la": 0.0012704174228675136, "oc": 0.001633393829401089, "id": 0.0003629764065335753} | https://blocdelletres.ub.edu/2022/05/ |
mc4_ca_20230418_8_762642 | MÀSTER EN PSICOMOTRICITAT (60 crèdits ECTS) online ITEAP Centro de Posgrado Universitario | Emagister
T'agradaria dirigir el teu futur professional cap a l'àmbit de la psicomotricitat? Ara ho tens molt fàcil, ja que Iteap Centre de Postgrau Universitari a través d'emagister t'ofereix la possibilitat de realitzar el Màster en Psicomotricitat.
Aquesta formació t'aportarà les competències necessàries perquè puguis dissenyar estratègies de desenvolupament cognitiu, motriu i social dels nens basats en el joc infantil i l'atenció primerenca.
Emagister.com posa a la teva disposició aquest màster que cursaràs de manera online i al llarg d'1 any. Forma't com a expert en psicomotricitat, gràcies a aquesta nova formació que acabem d'afegir al nostre catàleg formatiu.
El màster es dirigeix a titulats universitaris i professionals d'àmbits com l'educació, la pedagogia o l'educació social que vulguin adquirir les competències en desenvolupament psicomortiz. La formació compta amb una càrrega lectiva de 700 hores que cursaràs al llarg d'1 any i de manera online i flexible. Comptaràs amb un campus virtual amb recursos didàctics i un tutor personal a la teva disposició.
Podrà començar el seu màster de forma immediata, en línia, al teu ritme, sense desplaçaments, des de qualsevol lloc del món, sense restriccions.
Requisits: Ser estudiant universitari / a d'últim any o titulat / a en Educació, magisteri, psicologia, medicina, educació física, educació social, logopèdia, fisioteràpia, infermeria, teràpia ocupacional, pedagogia, psicopedagogia, o qualsevol àmbit de coneixement relacionat amb l'aportació a la disciplina de la psicomotricitat.
BLOC 1. FONAMENTS PSICOMOTORES.
Mòdul 1. Claus del Desenvolupament Motor i Psicomotricitat.
Mòdul 2. Bases de la Integració sensorial.
Mòdul 3. Evolució de la Grafomotricitat.
Mòdul 4. Bases de la Lateralitat.
Mòdul 5. El Model Psicomotriu de Auconturier.
Mòdul 6. El Joc com a teràpia de desenvolupament.
BLOC 2. ATENCIÓ PRIMERENCA I PSICOMOTRICITAT.
Mòdul 7. Bases i claus de l'atenció primerenca.
Mòdul 8. Nivells i Models d'intervenció.
Mòdul 9. Àmbits de l'Atenció Primerenca.
Mòdul 10. Bases científiques-teòriques en Atenció Primerenca.
Mòdul 11. Bases de l'Organització neuronal.
Mòdul 12. La Importància de la Plasticitat Cerebral.
Mòdul 13. Intervenció en atenció primerenca.
BLOC 3. AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ EN TRASTORNS PSICOMOTÓRICOS.
Mòdul 14. Malformacions congènites.
Mòdul 15. Bases dels Trastorns Psicomotors.
Mòdul 16. Resposta educativa en Trastorns motors.
Mòdul 17. especificitats en Paràlisi cerebral.
Mòdul 18. especificitats en Espina Bífida.
Mòdul 19. Intervenció psicomotriu en Hipotonia.
Mòdul 20. Rehabilitació en Dany Cerebral Adquirit.
BLOC 4. TRANSVERSALS I INTERVENCIÓ EN PSICOMOTRICITAT.
Mòdul 21. Aportació del Massatge.
Mòdul 22. Aplicació de la Teràpia Motriu.
Mòdul 23. Teràpia de la Dansa.
Mòdul 24. Teràpies Assistides amb Animals.
Mòdul 25. Tècniques de Relaxació i Respiració.
Mòdul 26. Estimulació pre-postnatal.
Mòdul 27. Intervenció en Prematuritat.
Mòdul 28. L'estimulació multisensorial i basal.
Mòdul 29. Creació d'Espais Multisensorials.
Mòdul 30. El paper de la Teràpia Ocupacional.
Mòdul 31. Fisioteràpia i Psicomotricitat.
Mòdul 32. Teràpies Complementàries.
Mòdul 33. Teràpia de l'Art i Psicomotricitat.
Mòdul 34. Beneficis de l'Esport a l'Escola.
Mòdul 35. Hidroteràpia i Psicomotricitat.
MÀSTER EN PSICOMOTRICITAT (60 crèdits ECTS) ITEAP Centro de Posgrado Universitario | 0.655222 | curate | {"es": 0.07467532467532467, "ca": 0.8825265643447462, "en": 0.00678866587957497, "pt": 0.01475796930342385, "sk": 0.01859504132231405, "cs": 0.002656434474616293} | https://formacio.lavanguardia.com/master-psicomotricitat-60-credits-ects-courses-es-3006686.htm |
macocu_ca_20230731_10_395242 | somada f
Dijous, 29 d'octubre del 2009 / 2364
Definició
Càrrega d’un animal de bast, equivalent a tres quintars.
Una somada de llenya.
«Somada que plau, no pesa»; «Somada de gust, no pesa»: significa que els treballs i esforços que es fan per gust no resulten molestos.
Etimologia
Derivat de l’antic soma amb les variants sauma, salma, del llatí sagma, i aquest, del grec ságma, ‘càrrega, bast’, derivat de sátto, ‘muntar, aparellar’.
Usos
La llum lletosa de l’alba va cobrint la ciutat. La gent de l’Agutzil va preparant-se per obrir les portes de la murada. Els carros amb la somada ja fan coa per entrar. A fora la llum del sol dóna sentit a la vida. Aquí la vida es dilueix dins la fosca... «El pitjor eren ses matinades», els digué en Valleriola, «quan es dia comença per tothom menys pets empresonats, perquè en sa cel·la és ben igual sa claror que sa fosca».
Aquell aroma d’hort muntanyenc confortava. No enflairen tant les flors d’abril com aquelles pomes de desembre. Després anaven sortint a poc a poc, de somada en somada, per escampar per les fires i els mercats de les viles del voltant, el perfum i la frescor de les natals muntanyes sagrades. | 0.767158 | curate | {"es": 0.04995617879053462, "ca": 0.8825591586327782, "pt": 0.008764241893076249, "fr": 0.058720420683610865} | |
mc4_ca_20230418_7_192760 | Ossès 2017: Els 20 millors lloguers de cases de vacances a Ossès - Airbnb, Nouvelle-Aquitaine, França
Ossès · Quan vulguis · 1 hoste
Ossès, Aquitània, França
Irissarry, Aquitània, França
aquesta propietat té una bella vista, de cara a Pirineus muntanya, amb sala de 5 d'estar, menjador, cuina, 3 dormitoris amb 3 llit doble i un bressol, bany amb dutxa i WC, terrassa coberta barbacoa, jardí infantil, aparcament privat, en la fórmula amb l'esmorzar i el sopar costa 250 euros per nit.
petit poble de 900 habitants entorn tranquil, que té una àrea d'artesania, centre comercial, patiserie fleca, 3 restaurants,
casa preciosa i confortable a prop d'un rierol de nivell acceptable amb una bella vista de les muntanyes. terrassa, bitlles, ciclisme, natació, a prop de botigues i serveis. 30 minuts de Biarritz i moltes activitats properes
Ossès, Aquitaine-Limousin-Poitou-Charentes, FR, pays basque, França | 0.73357 | curate | {"ca": 0.8914988814317674, "fr": 0.10850111856823266} | https://www.airbnb.cat/s/Oss%C3%A8s--Fran%C3%A7a?type=house |
mc4_ca_20230418_13_679204 | ᐅ Manteniment informàtic Tous - Manteniment informàtica Tous
Som experts i comptem amb molts anys d’experiència en manteniment informàtic Tous, serveis informàtics
La clau del nostre servei de manteniment informàtic Tous és l’experiència i professionalitat del nostre equip tècnic i el nostre expert sistema de gestió
El nostre servei de manteniment informàtic Tous i suport tècnic informàtic correspon a serveis constants preventius i resolutius en les instal·lacions del client i remotament, amb l'objectiu de prevenir i incentivar actuacions correctives. A Gestinet Tous, també realitzem el monitoratge dels servidors i usuaris a cada client per a poder oferir més i millor control, donant una resposta més ràpida i efectiva en cada actuació i situació.
A Gestinet Tous només utilitzem plantilla professional pròpia qualificada
És important destacar, sobretot en el sector outsourcing de serveis de manteniment informàtic Tous, que tots els tècnics informàtics de Gestinet són professionals experimentats en plantilla, fixes ubicats a Tous, pel que no utilitzem la modalitat de subcontractació i/o utilització de perfils freelance, ja que aquestes modalitats van en decrement del servei i satisfacció del client.
El servei de manteniment informàtic Tous de Gestinet, és líder del sector per experiència, reputació i màximes garanties
Gestinet, empresa referent en manteniment informàtic Tous, suport i serveis informàtics amb una llarga experiència i recorregut en el nostre sector, compta amb un gran equip tècnic professional en constant formació i reciclatge de coneixements que aporta als nostres clients el millor assessorament i experiència per tal d’aconsellar i recomanar en cada moment i situació la millor i més eficient solució.
Manteniment informàtic Tous: Gestinet compta amb una de les respostes més ràpides del sector
Gestinet compta amb una de les respostes més ràpides sobre incidències informàtiques i qualsevol entrebanc informàtic que el client pugui patir. Inicialment, mitjançant resposta remota per a mirar de ser més eficients, ràpids i efectius, i el següent nivell és la resposta presencial per part dels nostres tècnics a la ubicació del client, oferint a Tous una de les respostes més ràpides del mercat.
Igual que oferim un servei de manteniment informàtic Tous periòdic, preventiu, expert i exigent, també disposem d’altres serveis vitals per a qualsevol empresa avui dia, utilitzant sempre les tècniques i metodologies més innovadores i eficients.
Manteniment informàtic Tous: Gestíó integral de backups
En totes les modalitats de manteniment informàtic Tous que oferim, una de les facetes més importants i sensibles que el nostre servei gestiona i assegura és la correcta realització de backups (còpies de seguretat) de dades i sistemes de cada client, oferint diversos serveis i opcions en aquest sentit com a complement i/o millora d’aquest sistema de seguretat tan primordial i vital per a qualsevol empresa. Revisió integral de backups en local, realització de backups externes o en aparells extraïbles (LOPD), etc...
El nostre servei informàtic a Tous disposa d'un temps màxim de resposta sobre incidències de 3 a 4 hores. Actualment donem resposta immediata.
Tots els nostres tècnics de suport informàtic a Tous disposen com a mínim de Grau Superior Informàtic en Sistemes Informàtics.
Vinculem per a cada client de manteniment de sistemes informàtics a Tous un mínim de 2 tècnics directes per a ser el més resolutius i precisos possible.
Els clients disposen els telèfons mòbils dels tècnics vinculats per a que puguin contactar directament i ser més resolutius i efectius en el servei de suport informàtic a Tous.
Disposem de tècnics fixes i estables per a donar un servei de manteniment informàtica Tous estable i ràpid sense sorpreses ni esperes.
Els nostres clients de serveis IT a Tous disposen d’una potent Extranet per a la gestió completa del seu servei.
Contractes de manteniment informàtic Tous amb màximes garanties
Realitzem contractes de manteniment informàtic Tous de prevenció, reparació i seguiment constant dels sistemes informàtics de cada client. Comptem amb molts anys d’experiència i una important cartera de clients a Tous aconseguida amb la rigorositat i professionalitat de tot l’equip humà de Gestinet, fet que ens posiciona com a una empresa referent i líder dins el nostre sector.
Manteniment informàtic Tous, presencial, remot i monitorat
Els nostres tècnics informàtics realitzen el servei de manteniment informàtic Tous, xarxes, aparells i components informàtics de forma presencial a les oficines dels clients, juntament amb el monitoratge dels sistemes i resposta remota inclosa.
100% Garanties en el nostre servei de Manteniment informàtic Tous
A Gestinet Tous coneixem i som conscients de la importància d’un bon manteniment informàtic Tous i una actuació en aquest sentit proactiva i responsable, i d’aquesta manera evitar tant problemes de seguretat com entrebancs en una gestió eficient de tot els recursos de la xarxa, servidors i usuaris de cada client. | 0.83653 | curate | {"ca": 0.9928071928071928, "it": 0.007192807192807193} | https://www.gestinet.com/manteniment-informatic-tous/ |
naciodigital_ca_20220331_0_549104 | El Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron ha posat en marxa una prova pilot per analitzar la realitat virtual en el tractament del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) amb la participació de 90 pacients per analitzar la combinació de la tècnica del mindfulness i les noves tecnologies per tractar aquesta malaltia sense necessitat de medicació.
El projecte, pioner a l'Estat, es porta a terme amb la col·laboració de l’empresa Psious dins el Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari. El mindfulness es basa en l’atenció plena en les mateixes emocions, sensacions i pensaments, mentre que la realitat virtual permetrà als professionals utilitzar entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels pacients.
En el primer assaig hi prendran part 90 persones adultes, que se sotmetran a sis sessions de cinc minuts, amb els quals es vol tractar el seu entorn sense utilitzar els fàrmacs. L’objectiu final del projecte, que també compta amb la col·laboració de l’Institut Karolinska de Suècia, és reduir el temps de tractament i aconseguir els mateixos resultats que amb el tractament farmacològic.
Segons el cap del servei, el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, la combinació del mindfulness i la realitat virtual s’ha utilitzat amb èxit en altres pacients i afegeix que l’objectiu és que el Campus de la Vall d’Hebron “sigui un centre de referència en el tractament de la psiquiatria mitjançant les noves tecnologies”.
La realitat virtual s’ha utilitzat més de 20 anys de recerca mèdica i pràctica clínica que actualment s’aplica en trastorns d’ansietat, disminució del dolor en malalts de càncer, ansietat generalitzada i tractament de pors i fòbies, entre d’altres.
Què és el TDAH?
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el 5% de la població durant la infància i es manté en més de la meitat dels pacients durant l’edat adulta. És la patologia mental més diagnosticada a Catalunya entre infants i adolescents, segons Salut, dels quals un 25% són noies i el 75% nois. Els símptomes més habituals són la falta d’atenció, desorganització, falta de control dels impulsos, inestabilitat emocional i hiperactivitat.
A més, la persistència del TDAH al llarg de la vida està associada a un baix rendiment acadèmic, dificultats a l’hora de mantenir relacions interpersonals, abús de drogues i risc en la conducció i en les relacions sexuals.
La iniciativa ha rebut el premi Mobile World Capital Barcelona a la innovació a les VI Jornades R+D+I Tic Salut i Social celebrades el passat mes de setembre a Vic | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/117717/hospital-vall-hebron-posa-marxa-tractament-pioner-tdah-amb-realitat-virtual |
racoforumsanon_ca_20220809_2_557831 | Podeu enganxar el que vulgueu. (Si algun mapa no es veu bé, proveu a clicar damunt per ampliar)
Pakistan
Aquest mapa barreja naps i cols! Els jats no són una comunitat lingüística, sinó una casta. La majoria aclaparadora de jats pakistanesos parlen panjabi (la meva família paterna, per exemple).No sé per què compten els paixtuns i hindkowans junts tampoc. Tenen tradicions i una organització social molt semblants, però aquests últims parlen una llengua indoària i no es consideren paixtuns en general. De fet, hi ha un moviment per crear una província hindkowan. Els brahuis de fet sí que se senten balutxis, o sigui que no veig quin sentit té aquesta distribució.Tingueu present també que els "balutxis del Sindh" parlen tots sindhi (i no balutxi) i porten ja segles al Sindh. Es tracta de poblacions d'origen balutxi però sindhitzades.
+1 informatiu. | 0.763167 | curate | {"ca": 0.936094674556213, "en": 0.009467455621301775, "es": 0.037869822485207094, "pt": 0.016568047337278107} | |
macocu_ca_20230731_1_419532 | Je ne parle pas Françoise
De Emilià Carilla Direcció Emilià Carilla
Una nit, ja no recordo a quin metro de París, un jove es va acostar per demanar-me l’hora: – Excuse moi monsieur, quelle heure est’il?
Jo em vaig atabalar molt i el cas és que la meva resposta va ser: – Monsieur je ne parle pas françois, excuse moi!
Ell va riure. De primer, no massa...i es va allunyar. Va continuar rient amb més ganes i poc després va decidir atensarse’m un altre cop, encara amb el somriure i, després d’intentar despintar-se’l, em va dir: – Excuse moi monsieur, je ne parle pas français, mais je m’apelle François.
Després de superar uns minuts de vergonya, que potser no van ser minuts sinó dies, va començar a germinar en mi un “jenesequoi” en “français” . Anys després, la candela de l’amor m’ ha dibuixat aquest entreteniment que neix de la meva ignorància...i persevera en el meu atreviment.
Oh la, la!!! Merci Monsieur François! Gènere: musical
Fitxa artística
Companyia: Teatre Akadèmia/Eix49
Repartiment: Graham Lister – El pianista Xevi Martínez – El cantant Jordi Vaqué – L’assistent Emilià Carilla – El Direcció
Direcció: Emilià Carilla Textos: Laura Jou i Emilià Carilla Il·luminació: Albert Rodríguez Perruqueria: Eva Fernández Assessorament musical: Xavier Torras
Equip Teatre Akadèmia Cap de producció: Jordi Robles Cap de comunicació: Mireia Mora Cap tècnic: Jaime Pons
Març de 2012 | 0.77225 | curate | {"fr": 0.03576642335766423, "ca": 0.927007299270073, "es": 0.02846715328467153, "en": 0.008759124087591242} | |
macocu_ca_20230731_3_541112 | L’Illa dels Llibres. L’actualitat literària al teu abast.
El web està constantment nodrit per notícies interessants pels lletraferits. Cal esmentar especialment la secció de notícies sobre les adaptacions literàries al cinema.
Per últim, destaquem les entrevistes al autors en format àudio i el concurs on sempre ens podem emportar alguna cosa a la nostra illa dels llibres particular.
Xahrazad
Acabo de descubrir aquest bloc i estic encantada de haver-ho fet. De vegades estic una mica que no se quin llibre triar perque sempre vaig una mica escurada de temps per llegir els resums aquest blog m’ anirà d’ alló més be per poder fer la tria a casa sense preses. Fins aviat
Perfecte Pilar! Al Bibarnabloc trobaràs moltes recomanacions per llegir, tot ho trobaràs a les biblioteques i de franc!
Jo també acabo de descobrir aquest bloc...però de ben segur que a partir d’ara li faré molt d’ús! He estat mirant les entrades recents i són totes molt interessants! Gràcies per la feina! 🙂 | 0.759311 | curate | {"ca": 0.9803719008264463, "da": 0.008264462809917356, "fr": 0.010330578512396695, "vi": 0.0010330578512396695} | |
mc4_ca_20230418_14_431726 | Publicació d’elements per a paviments urbans a la biblioteca BIM
Pàgina inicial/Bancs ITeC, BIM/Publicació d’elements per a paviments urbans a la biblioteca d’objectes genèrics BIM de l’ITeC
La biblioteca d’objectes genèrics BIM de l’ITeC ha incorporat els primers elements d’urbanització basats en l’estàndard eCOB®. Fins ara la biblioteca disposava d’elements d’edificació i d’instal·lacions tècniques. S’obre ara una nova tipologia d’elements BIM per a donar servei al modelat en la urbanització d’espais públics. Aquests objectes són:
Paviments per a voreres:
Paviment de panots de morter 4 Pastilles
Paviment de panots de morter 9 Pastilles
Paviment de panots de morter Anelles
Paviment de panots de morter Flor
Paviment de panots de morter tàctil Botons
Paviment de panots de morter tàctil Estriat
Reixes de captació d’aigües pluvials:
Reixa Barcelona tipus PAS51
Reixa Barcelona tipus PAS81
Calçada de mescla bituminosa
Els objectes desenvolupats donen compliment a les exigències de disseny que estableix el CTE en el DB-SUA “Seguridad de utilización y accesibilidad”. Els elements de paviment permeten resoldre models que tracten aspectes importants en l’accessibilitat como són els paviments tàctils i antilliscants.
La producció d’aquests primers objectes ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Barcelona. Dos dels objectes es poden obtenir de forma gratuïta a la biblioteca de l’ITeC. Es troben marcats com a “Demo” a la pàgina d’entrada d’aquesta.
Els objectes es poden consultar i són descarregables per a usuaris de BEDEC. | 0.744143 | curate | {"ca": 0.901909150757077, "fr": 0.07636603028308098, "es": 0.021724818959842} | https://itec.cat/infoitec/bases-dades/bancs-itec/publicacio-delements-per-a-paviments-urbans-a-la-biblioteca-dobjectes-generics-bim-de-litec/ |
mc4_ca_20230418_0_51134 | El dispositiu de Xiaomi pot passar de format mòbil a tauleta
Xiaomi ha presentat un prototip funcional del seu ‘smartphone’ amb pantalla plegable, un dispositiu que pot passar d’un format mòbil a un de tauleta. El vice-president de Xiaomi, Wang Xiang, ha publicat al seu perfil de Twitter un vídeo en el qual apareix el president i cofundador de la companyia, Bin Lin, fent servir l’aparell.
Es tracta d’un prototip funcional d’un telèfon mòbil amb capacitat de doblegar la seva pantalla pels costats cap enrere, atès que està articulada en tres parts, i en el qual s’aprecia una curvatura quan està desplegada. | 0.800172 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/xiaomi-mobil-pantalla-plegable/ |
cawac_ca_20200528_12_110331 | En la mateixa línia que el govern, el Parlament de Catalunya ha decidit recusar el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos. La vicepresidenta de la cambra, Anna Simó, ha anunciat que la mesa del Parlament ha aprovat iniciar els tràmits en set recursos diferents, els set que afecten la cambra i entre els quals hi ha el de la Declaració de Sobirania .
A banda de la Declaració de Sobirania, el Parlament té pendents al Constitucional altres recursos, com els que afecten la llei d'educació de Catalunya, la prohibició de fer corrides de toros o la llei del cinema català .
La mesa del Parlament, amb majoria de CiU i ERC, també ha decidit no convocar la Junta de Portaveus extraordinària que demanava PSC, PP, ICV-EUiA, C's i la CUP per demanar les compareixences en la Cambra per la privatització d'Aigües Ter Llobregat dels consellers Andreu Mas-Colell i Santi Vila. | 0.824506 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/noticia/2156638/politica/El-Parlament-recusara-el-president-del-TC-en-set-processos-pendents-entre-els-quals-la-Declaracio-de-Sobirania |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_159479 | Aquest projecte planteja explorar les interferències entre realitat i ficció a l’hora de construir col·lectivament l’imaginari de la revolució, convidant a la reflexió sobre l’ús d’una sèrie de símbols, gestos o emblemes que tenen l’origen en la cultura popular de ficció (especialment en l’àmbit cinematogràfic o literari) i que haurien estat adoptats per moviments socials contemporanis com a insígnies de les seves lluites. Així mateix, vol ser un espai per especular entorn dels recursos narratius (els rols dels personatges i la seva relació amb el poder, els gestos, el discurs, el patró de repetició, etc.) que fan servir les produccions de l’àmbit dels mass media a l’hora de mirar de representar la “naturalesa de la revolució”, parant també atenció a les formes en què els béns de consum mercantilitzen i banalitzen, a través d’estratègies com el marxandatge, aquest primer reconeixement de la potencialitat d’allò simbòlic. Així, doncs, aquesta proposta genera les condicions per parlar de les relacions entre realitat i ficció a l’hora d’encarnar la representació de la revolució; a més, juga a imaginar les virtuts i els problemes de fer ús d’aquest tipus de referents en l’avanç cap al canvi real.
Sobre la revolució és un projecte de Laura Torres amb la col·laboració de Sergi Àlvarez Riosalido i Guillem Pérez Sánchez.
_
Tota revolució té la seva iconografia, els seus codis visuals i les seves consignes. Són imatges portadores de mil paraules que ho “expliquen tot” d’un sol cop d’ull; per això son tan populars i alhora tan perseguides pel poder que qüestionen. Ara i aquí hi tenim els llaços grocsi , reprimits i perseguits grotescament per totes les instàncies de l’Estat espanyol, que no pot tolerar aquesta reivindicació: la llibertat dels presos polítics del moviment independentista català (tot un govern empresonat o a l’exili!). Segons l’Estat això no existeix i, per tant, la reivindicació que se’n fa és malèvola. Laura Torres s’ocupa d’aquest fet iconogràfic des d’un punt de vista particular: el viatge d’aquests símbols del món de la ficció al de la lluita política i a l’inrevés, així com la “inevitable mutació en objecte de consum” i la producció industrial consegüent. Certament, jo soc consumidor de llaços grocs en totes les seves formes i matèries: metàl·lics, de plàstic, de goma, de tela, pintats...
En aquest punt del text m’agradaria posar l’emoji de la granota del WhatsApp, amb la qual m’identifico molt, però hi posaré l’emoticona original: :-) (dos punts, guionet, parèntesi de tancament). Cada dia llegim de manera més pictogràfica, potser perquè el marge d’interpretació es més ampli i persistent en la memòria. Les imatges impliquen un text, i les consignes, una “imatge”. En la producció industrial d’aquestes coses, molts cops s’amaga un fons obscur en relació amb el seu contingut reivindicatiu. Laura Torres n’assenyala un exemple: la samarreta de Mango “Yes, I’m a feminist” (Sí, soc feminista) és manufacturada en fàbriques que exploten milers de dones. La forma ignora el fons, fins i tot el contradiu; és un curtcircuit semiòtic.
La imatge que d’alguna manera va motivar Laura Torres cap a aquesta recerca-acció va ser la màscara del personatge múltipleii Anonymous, perquè va i ve constantment de la ficció a la realitat i viceversa. Tots en tenim la imatge al cap: màscara blanca d’un personatge anacrònic que somriu sorneguer amb perilla i bigotis a l’estil del segle XVII. El seu origen gràfic ve del còmic V de Vendetta, d’Alan Moore i David Lloyd, aparegut a la dècada del 1980 i popularitzat amb la pel·lícula homònima del 2005 dirigida per James McTeigue, si bé l’origen històric del personatge, Guy Fawkes, és l’anomenada conspiració de la pólvora contra el rei Jaume I d’Anglaterra el 5 de novembre del 1605 –d’aquí ve l’anacronisme de la màscara.
Hackers de tot el món han recuperat el nom i la imatge d’aquest personatge per a la ciberlluita anticapitalista, fent visibles les esquerdes del cibercontrol al qual cada dia estem més exposats. Però inevitablement la màscara es fabrica a milers i la recaptació dels drets d’imatge va a parar a Time Warner, productora de la versió cinematogràfica de V de Vendetta. Potser per aquest motiu el canal Anonymous Catalonia de Telegram no usa aquesta imatge.
La paradoxa és que tots podem identificar-nos amb alguna reivindicació i els seus símbols, i ser consumidors alhora d’aquests símbols en forma d’objecte, imatge-recordatori, etc. Quants centenars de milers d’estelades hem comprat a la Xina –país centralista entre centralistes i capdavanter de l’oxímoron en política govern comunista i economia capitalista? Laura Torres recopila totes aquestes relacions iconogràfiques amb objectes, recordatoris i enllaços de webs per desplegar un mapa d’anada i tornada entre les referències històriques o contemporànies del fet polític i el seu espill en la ficció literària i cinematogràfica i en les xarxes, així com amb la seva degradació i mutació comercial i emocional.
Ho fa a través d’una conferència-accióiii. Una veu darrere l’audiència explica el que poden veure davant seu projectat en una gran pantalla, la veu acusmàtica que guia una mà invisible, la mà del vídeo-ciber-DJ que ho mena tot plegat. Al cartell, el dibuix, a una sola tinta (vermella), d’un escolta uniformat saludantiv. És una imatge paranoicocrítica: on imaginem el jove? Als països nòrdics, els EUA, Rússia, la Itàlia de Mussolini, l’Alemanya de la pel·lícula Cabaret... o a Catalunya, on els escoltes van suposar una alternativa a l’OJE falangista? És la baula perduda entre la relació de la sèrie The Hunger Games, iniciada el 2012, en què els protagonistes usen aquesta salutació, i els manifestants de Bangkok contra els militars l’any 2014. | 1 | perfect | {"ca": 0.9998245306194069, "de": 0.00017546938059308652} | |
mc4_ca_20230418_13_763732 | L'Ajuntament de Rubí aprova una moció contra els abocadors - Rubí Informa!
Inici » Notícies » Política i Economia » Política » L’Ajuntament de Rubí aprova una moció contra els abocadors
Autor Marta Casas Cortada Política
25 juliol 2014 a 12:30
L’Ajuntament de Rubí aprova una moció contra els abocadors
Va comptar amb el suport de tots els grups excepte el PP
La sessió del ple del 24 de juliol // Foto: Marta Casas
El darrer Ple municipal abans de les vacances va ser escenari de múltiples esdeveniments: per una banda, la Síndica de Greuges de Rubí, Maria Palau, va presentar el seu informe corresponent a l’any 2013 i el primer quadrimestre de 2014, donat que el proper 30 d’agost abandonarà el seu càrrec com a Síndica de la ciutat. Per una altra banda, diverses persones de la Plataforma Rubí Sense Abocadors, a instàncies de la qual presentava una moció el grup d’Alternativa Ciutadana de Rubí, així com membres de l’Assemblea Nacional Catalana, que van llegir un escrit demanant compromís amb la consulta del 9 de novembre, omplien la Sala de Plens. Durant el segon punt, la lectura del discurs de la Síndica, hi havia presents els seus homòlegs de Mollet, Sabadell, Sant Cugat i Santa Coloma.
Maria Palau va llegir el seu discurs sobre l’informe de 2013 i el primer semestre de 2014 i va destacar, com ja havia fet en la presentació del mateix el passat dimarts (veure notícia), que el seu informe suposa “un exercici de democràcia i transparència, i alhora una eina per fer reflexionar els membres del Ple municipal” per totes les problemàtiques que contempla. El més rellevant és que les queixes per no resposta de l’administració han baixat en aquest darrer any, però continuen havent-hi moltes queixes relacionades amb el context de crisi econòmica, especialment amb l’habitatge.
Després del discurs, l’alcaldessa i els diversos portaveus municipals van expressar unes paraules d’agraïment a la tasca realitzada per Palau durant els quatre anys que ha ocupat el càrrec de Síndica de Greuges de Rubí, remarcant, cadascú, aquelles parts del seu discurs amb les quals s’han sentit més identificats.
La part resolutiva del Ple constava de 15 punts diferents, i del 3 al 8 van ser aprovats per unanimitat. Arribats al punt 9, en què s’havia de modificar el Pla d’inversions financerament sostenibles, el grup d’Alternativa Ciutadana de Rubí va voler intervenir per explicar el sentit del seu vot. ACR es va abstenir en la votació d’aquest pla en el seu moment, i han mostrat la seva sorpresa per la inclusió, en el mateix, d’un pressupost per a l’adquisició de la Torre Massana sense preveure cap més despesa per a aquest edifici més endavant. “S’adquirirà un edifici i després no s’hi farà res?“, va demanar Vicenç Rabadan. És per això que la formació assembleària va votar en contra de la modificació del pla, donat que consideren que fins que no existeixi un POUM en condicions, i realista, no es pot aprovar. En el mateix sentit es va expressar Francesc Hinojosa, portaveu d’ICV-EUiA, que es va abstenir en aquest punt.
En els punts 10 i 11, pel reconeixement a Josep Llop Ribera i Joaquim Alonso Gil de la compatibilitat per a l’exercici d’activitats privades, els grups d’ICV-EUiA i de CiU es van abstenir.
En el punt 12, referent a la incoació d’expedient per a la declaració de lesivitat dels drets de dues treballadores de l’Ajuntament, Laura Gómez i Montserrat Prat, diversos grups van voler expressar el seu malestar: per una banda, Arés Tubau (ERC) va explicar que la seva formació s’abstindria perquè era la manera de demostrar que, de vegades, les coses no es fan bé a l’hora de realitzar contractes i renovacions. ACR, per part seva, considera que no és normal que en pocs mesos s’hagin hagut d’aprovar punts a favor de la declaració de lesivitat de drets de treballadors de l’Ajuntament, i més quan, en aquest cas, no és fruit d’un canvi de llei de darrera hora per adaptar-se a un dels “decretazos” del Govern del PP, sinó perquè “l’Ajuntament ha fet cas omís de la llei que no permet la pròrroga de les comissions de serveis“, i així es vulneren els drets dels treballadors. Hinojosa (ICV-EUiA) va remarcar que “en aquest Ple es demana constantment l’acompliment de la llei, i en aquest cas, és el propi Ajuntament qui no ho ha fet“, mentre que Víctor Puig (CiU), va posar en qüestió el paper dels sindicats, concretament CCOO, que és qui va denunciar la situació irregular de les dues treballadores, i Mònica Querol (PP) va manifestar que aquesta és una pràctica habitual del Consistori, i que “el més estrany és que només hi hagin dues declaracions de lesivitat“. Finalment, el punt ha estat aprovat pels vots favorables de PSC, PP i CiU, amb les abstencions d’ERC, ACR i ICV-EUiA.
Els punts 13 i 14 van ser aprovats per tots els grups excepte ICV-EUiA, que es va abstenir en el 13, i ACR, que també es va abstenir en el 14. A darrera hora es van incloure dos assumptes d’urgència, donat que si no es tractaven en aquest ple, ja no es podria fer fins al setembre: el primer, la sol·licitud de la Generalitat de Catalunya de la cessió del tram de la carretera BP-1503, comprès entre la rotonda de l’Estatut fins al Torrent dels Alous; i el segon, una moció presentada per ICV-EUiA en contra dels bombardejos que està efectuant l’Estat d’Israel contra la població palestina a la Franja de Gaza. Tots dos punts van ser aprovats per unanimitat.
Arribats a la part de control, el punt 16 era la moció presentada a instància de la plataforma Rubí Sense Abocadors, per part d’ACR, PSC, ICV-EUiA i ERC, contra la instal·lació d’un abocador o centre de tractament de residus metropolità a Rubí. Falet Bosch, d’ACR, el grup que presentava la moció, va explicar que aquesta moció es presentava a instància d’aquesta plataforma, rebent el suport de partits amb representació al Ple i d’altres que no en tenen, com ja ho han expressat, com ara la CUP o Podemos. “Aquesta empresa [per TMA] no actua en favor dels ciutadans”, va dir Bosch, en referència a la llarga trajectòria de les plataformes que han efectuat reivindicacions contra els abocadors, que es va iniciar el 1997 i que actualment és Rubí Sense Abocadors. “Aquests moviments ciutadans no surten per una bona gestió dels abocadors, sinó per tots els riscos i molèsties que originen“, va afegir, després d’enumerar diversos incidents, així com els múltiples expedients sancionadors i l’elevat grau d’opacitat en la gestió dels abocadors.
Per part seva, Manel Velasco (PSC) va explicar que es tenien les “armes jurídiques per lluitar pel tancament de Can Carreras, però tenim un problema amb el PEU aprovat per la Generalitat“, i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Rubí, així com del seu grup municipal, per aconseguir tancar Can Carreras i no obrir Can Balasc. Arés Tubau (ERC) va lamentar la “sensació d’impunitat de l’empresa gestora dels abocadors, la cobertura els ha de venir d’algun lloc i és escandalós que es puguin seguir saltant la llei“, i va demanar “arribar fins al final, lluitar legalment, però la mobilització i la força veïnal seran les claus per aturar els abocadors a Rubí“. Francesc Hinojosa (ICV-EUiA), que també va agrair el suport dels partits sense representació al Ple Municipal, va manifestar que “la llei no només permet fer actes administratius; l’empresa TMA ha de notar la pressió de la ciutadania que li demostri que Rubí no vol els abocadors“, i va aprofitar per recordar que és el Govern de la Generalitat, actualment en mans de CiU, qui permet que això passi sense tenir en compte la voluntat dels veïns.
És per això que Núria Climent (CiU) es preguntava si la moció que presenten els diversos grups tenia la intenció de desgastar el govern de la Generalitat, i assegurava que en les declaracions de Josep Maria Tost, director de l’Agència Catalana de Residus, no es diu en cap cas que es tingui la intenció d’obrir un nou abocador metropolità a Can Balasc, cosa que sí que interpreten la resta dels grups que presenta la moció. “No ens consta que estiguin impulsant un abocador metropolità, ni des del grup de CiU ni des del Govern“, va dir. De fet, la problemàtica dels abocadors s’inicià en la dècada dels 90, cosa que demostraria que l’estratègia jurídica de l’Ajuntament de Rubí és errònia. El grup municipal de Convergència i Unió demanava algunes modificacions en els atesos i els acords de la moció presentada per tal de donar-hi suport, que finalment van ser acceptats per tots els grups.
Mònica Querol va fer una llarga intervenció per tal d’exposar el sentit del seu vot, començant per una cronologia de la problemàtica dels abocadors, que després va repartir també als assistents al Ple com a públic. “L’objectiu final de la moció busca altres coses, no pretén que tots els partits s’hi sumin“, va dir, i a continuació va explicar que el seu grup votaria en contra de la moció després que se’ls hagi negat la possibilitat de redactar-ne una de nova per tal de poder sumar-s’hi. Segons el Partit Popular, la situació actual i, més encara, si a Rubí s’acaba instal·lant un abocador metropolità, “serà responsabilitat única i exclusivament dels diferents equips de govern de la ciutat“, encapçalats per ICV-EUiA i PSC en les darreres dècades, que “no van fer res per la por a què un moviment ciutadà els esclafés un resultat electoral“. Querol va remarcar diversos errors en el redactat de la moció i la cronologia dels fets, i va enumerar els errors comesos pels anteriors governs de la ciutat, que, entre d’altres, van permetre que s’instal·lés l’abocador de Can Carreras a canvi de 150 milions d’euros. També va dir que no podien aprovar donar “un suport incondicional a la plataforma Rubí Sense Abocadors, perquè no coneixem les accions previstes” – i cal recordar que una d’elles, fa uns mesos, va consistir en omplir les portes de les seus del PP i de CiU de bosses de deixalles. Per últim, Querol va afirmar que “amagar els errors del passat [en referència a ICV-EUiA i PSC] passa per sobre de l’interès general“, considerant que a la moció s’han obviat les gestions errònies fetes pels governs d’aquests partits a la ciutat, i també va posar en dubte que l’empresa TMA comptés amb algun tipus de cobertura legal que desconeguessin.
Un cop acabada la intervenció de Mònica Querol, es va inicar un intens debat en què Falet Bosch (ACR) va dir a Núria Climent que la intenció de la moció era posar-se a treballar, sense voler únicament desgastar el govern de la Generalitat; i va defensar la veracitat de les declaracions de Josep Maria Tost que recollia el diari El Punt Avui. A Querol va voler puntualitzar-li que les cronologies sobre els abocadors que tenien els grups que donen suport a la moció i la que té el PP són força diferents, i que confiavan més en la seva. Manel Velasco (PSC) va denunciar que l’empresa TMA treballa amb “una política de fets consumats: primer fa, i després accedeix a negociar“, i va defensar les gestions realitzades pels anteriors governs en relació als abocadors, malgrat reconèixer que hi podia haver hagut alguns errors. Tubau, en el torn de rèplica, va voler reafirmar-se en la seva acusació: “quan algú actua d’aquesta manera, és perquè se sent impune“. Hinojosa (ICV-EUiA), visiblement indignat, va demanar a Mònica Querol que es retractés d’una acusació contra l’exalcaldessa Núria Buenaventura, ja que en la intervenció de la popular, semblava que hagués acusat a Buenaventura d’haver cobrat els 150 milions de l’empresa TMA per l’abocador de Can Carreras: “no li tolero que posi en dubte l’honestedat d’una exalcaldessa de Rubí“, va etzibar, després de qualificar la intervenció de Mònica Querol de “disbarat“.
Tot seguit, Núria Climent (CiU) va concretar les modificacions que el seu grup demanava: l’eliminació del punt 1 dels atesos, que recollien les declaracions del director de l’Agència Catalana de Residus; i la del punt 2, referent a la creació d’una mesa en què s’havien d’incloure les diverses entitats. Mònica Querol, en el seu torn, va acusar Falet Bosch de mentir en la seva cronologia, va recordar a Arés Tubau que el PP va ser el primer i únic grup que va denunciar el pas dels camions pel camí d’Ullastrell, i va puntualitzar que, en referir-se al cobrament dels diners per part de Núria Buenaventura, ho havia fet perquè ella era, en aquell moment, la regidora d’Hisenda, però que en cap cas havia volgut insinuar que hagués cobrat de manera irregular els diners per part de l’empresa TMA.
Finalment, la moció es va modificar en el sentit que demanava CiU, i així tots els grups, excepte el PP, van votar-hi a favor, i va poder quedar aprovada.
Arribat aquest punt, a les 19.30h, Francesc Hinojosa va demanar que es fes un recés, donat que cada dijous, a aquesta hora, Rubí Solidari convoca una concentració de rebuig als atacs d’Israel sobre la Franja de Gaza, i tots els representants polítics van sortir a la plaça de l’Ajuntament per mostrar el seu suport, i es va fer un minut de silenci.
En la represa de la sessió, es va aprovar el punt 17, i es va rebutjar el 18, una moció que presentava ACR en nom de la CUP, i que demanava una resposta complementària a la carta de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i que volia instar a l’alcaldessa a remetre’s al posicionament del Ple municipal respecte del dret a decidir i la consulta del 9 de novembre. ERC i CiU van votar a favor de la moció, tot i considerar-la anacrònica, i el grup d’ICV-EUiA es va abstenir en considerar que, en el seu moment, es va debatre el contingut de la moció, i que en tot cas l’error és que Joana Ortega no havia d’haver demanat l’opinió de l’alcaldessa, sinó la de l’Ajuntament de Rubí. En un sentit similar es va expressar Manel Velasco, que va dir que, en el moment de rebre la carta, el Govern de la Generalitat ja coneixia el posicionament del Ple municipal respecte de la consulta, i que, per tant, no era necessari efectuar una resposta complementària. També va dir que, si el seu grup havia de donar-hi suport, s’haurien d’incloure totes les mocions anteriors que feien referència a aquesta qüestió, que van ser rebutjades. Finalment, doncs, la moció va quedar rebutjada.
Finalitzada la sessió, i després dels precs i preguntes dels regidors i regidores, i que Mònica Querol es disculpés amb el grup d’ICV-EUiA pel malentès respecte a Núria Buenaventura, representants de la plataforma Rubí Sense Abocadors van voler demanar un suport explícit de tots els grups pel tancament de Can Carreras, tant en les accions legals com en les mobilitzacions, així com una millora dels serveis jurídics de l’Ajuntament, que consideren no adequats. L’alcaldessa va voler contestar-los assegurant que els serveis jurídics del consistori són correctes, però que l’empresa gestora dels abocadors compta amb “un exèrcit d’advocats” i molts diners, i l’Ajuntament no pot fer-hi més, malgrat que continuaran lluitant amb totes les armes possibles per evitar l’obertura de Can Balasc.
A continuació, representants de l’Assemblea Nacional Catalana van llegir una carta en què convocaven a tots els representants municipals a assistir a una sessió en què diverses entitats farien entrega dels compromisos pel Dret a decidir i la consulta del 9 de novembre, en un dels actes de la campanya que, juntament amb Òmnium Cultural, han engegat per aquest estiu i fins a la data de celebració de la consulta, Ara és l’hora.
#abocadors #assemblea nacional catalana #can balasc #Can Carreras #Carme García #Falet Bosch #Francesc Hinojosa #Generalitat de Catalunya #Josep Maria Tost #Manel Velasco #Maria Palau #Mònica Querol #Núria Buenaventura #Núria Climent #Ple Municipal #Síndica de Greuges de Rubí #TMA #Vicenç Rabadan #Víctor Puig
Crida a una mobilització massiva contra els abocadors
Es manté la suspensió del PEU de Can Balasc i Can Carreras per un any més
Josep Maria Tost afirma que Can Balasc no serà el nou abocador metropolità
L’Ajuntament ordena la suspensió immediata de les obres de l’abocador de Can Balasc
CiU presenta una moció per eliminar els envasos de porexpan del mercat - Rubí Informa!
View 19 setembre 2014
[…] infundades que han rebut per part d’altres grups per l’assumpte dels abocadors (veure notícia). Així, l’alcaldable va defensar la tasca dels regidors de CiU en matèria ambiental, […]
L'Ajuntament ordena la supressió immediata de les obres de l'abocador de Can Balasc - Rubí Informa!
View 22 gener 2015
[…] suma que el Ple municipal de l’Ajuntament de Rubí va acordar la suspensió de llicències (veure notícia) en l’àmbit en què es troba aquesta […]
L'Ajuntament ordena la suspensió immediata de les obres de l'abocador de Can Balasc - Rubí Informa! | 0.849897 | curate | {"ca": 0.9979355152103953, "es": 0.002064484789604712} | http://rubiinforma.com/2014/07/lajuntament-de-rubi-aprova-una-mocio-contra-els-abocadors/ |
aquibergueda_ca_20231009_0_16748 | L’Ajuntament de Berga vol afinar l’Ordenança de convivència i via pública. L’objectiu és definir les fórmules alternatives a la sanció econòmica per actituds incíviques. El 2008 l’Ajuntament va aprovar l’Ordenança de convivència i via pública, que estableix la possibilitat d’aquestes fórmules, realitzant treballs voluntaris per a la comunitat i tasques socioeducatives, però mai s’ha redactat la norma que permeti aplicar-ho.
Ara, i a proposta de Junts per Berga, el ple de l’Ajuntament ha aprovat per unanimitat redactar una Ordenança reguladora de les Mesures Alternatives a la Sanció Econòmica amb l’objectiu d’aprovar-la definitivament durant el primer semestre del 2020.
La moció de Junts per Berga exposava la necessitat de “promoure els bons usos dels espais compartits, cercar la conscienciació d’actituds de respecte i comportaments educats, i advertir i desenvolupar tasques de prevenció de conflictes”. Al ple, el portaveu de JxB, Jordi Sabata, va afegir que l’ordenança també fixa “alternatives per a les persones que no tenen recursos econòmics per pagar les sancions” i, a més, contribueixen molt més a millorar la conscienciació col·lectiva: “Si tu embrutes, tu neteges”.
La moció pretén centrar-se particularment en l’abandonament de residus a la via pública, en els excrements d’animals de companyia o bé en les pintades que afecten diversos indrets de la ciutat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2019/11/08/berga-definira-treballs-per-a-la-comunitat-com-a-alternativa-a-les-multes-per-incivisme/ |
cawac_ca_20200528_9_167966 | La comunitat internacional es prepara per evacuar Trípoli
El vaixell que havia de traslladar els estrangers que segueixen a la ciutat no ha pogut entrar al port
A mesura que els rebels libis estrenyen el setge sobre Trípoli , la comunitat internacional es prepara per evacuar els estrangers residents a la capital de Líbia. No obstant, aquesta operació s'augura complicada a causa dels intensos combats entre els insurgents i les forces lleials a Muammar Gaddafi a la ciutat.
Més informació
De fet, el vaixell de Malta que havia d'evacuar aquest diumenge persones de diverses nacionalitats cap a Malta no ha pogut entrar al port de Trípoli a causa dels combats, segons ha explicat Paulina Kapuscinska, portaveu del Ministeri d'Exteriors de Polònia , que ha apuntat que s'està negociant amb els rebels perquè permetin que el vaixell entri al port i evacuï els estrangers "amb total seguretat". Quatre ciutadans polonesos estaven pendents de sortir del país.
El Ministeri d'Exteriors del Regne Unit també segueix de prop l'evolució d'aquest assumpte, ja que entre els evacuats hi ha ciutadans britànics. El Foreign Office ha recordat que "des de fa temps" les autoritats britàniques han convidat els seus ciutadans a abandonar el país. La majoria d'estrangers que han continuat a Trípoli malgrat el clima bèl·lic que viu el país des del mes de febrer són persones que fa molt temps que viuen a Líbia o bé estan casades amb ciutadans libis. | 0.864601 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/comunitat-internacional-prepara-per-evacuar-tripoli-1124663 |
oscar-2201_ca_20230904_10_152338 | L'altre dia se'n queixaven a la tertúlia política de les vesprades del SER-CV de la poca presència de ZP per estes terres. I tenien raó. Com anècdota comentaven que encara no s'havia passat mai pel balcó de l'Ajuntament per vore, escoltar i sentir una de les tradicionals mascletaes falleres. Tampoc, per posar un altre exemple, no l'hem vist per les comarques alacantines, tot i la duresa de la desocupació i la crisi per estes contrades, més enllà d'algun acte de partit. És de veres, Zapatero només xafa este país per a donar mitins en època electoral.
Per a estes terres li cedix el lloc, i tampoc es que es prodigue massa, a la "vice", tot i que la seua bona premsa com a vicepresidenta, -especialment la legislatura anterior-, no va associada amb una percepció de valencianitat per als ciutadans d'este país, més enllà de la data d'empadronament de De la Vega a Beneixida. Per salvar l'honra, cal dir que el ministre Bernat Sòria és l'únic que pareix mantindre a la "villa y corte" el seu contacte amb la realitat valenciana.
Pareix que els socialistes, tant des de Ferraz, com des d'ací, només confien en la llei no escrita de l'alternància política com a manera de desallotjar el PP del Consell de la Generalitat Valenciana. Som invisibles a ulls de Madrid, tal i com demostra el nul interés de ZP de millorar la seua imatge al territori valencià. Això o li fa por que la seua presència en esta terra no vaja acompanyada d'un bany de masses i de lloes al seu tarannà. Tampoc deu d'ajudar massa el poc pes que des de fa anys tenen a Ferraz els socialistes valencians, atenallats en lluites internes seculars i incapaços de proposar una alternativa real i creïble de canvi polític a la societat valenciana.
En detalls com estos és quan s'observa el gran problema que representa per a les valencianes i els valencians la invisibilitat política del País. Perquè estos detalls es veuen després clarament reflectits en els Pressupostos Generals de l'Estat i en qüestions com el finançament autonòmic. Una raó més per treballar amb tota l'ambició, il·lusió i compromís per barrar el pas al bipartidisme com a destí polític del País Valencià. Una raó més per treballar amb ganes i força per fer valdre la utilitat de visualitzar políticament un Espai Valencià de Progrés, com a garantia en clau pròpia de major pluralitat, més democràcia i poder comptar amb un instrument que defenga els interessos de la ciutadania valenciana.
A hores d'ara el valencianisme progressista que representa el BLOC dista molt de semblar-se al discurs edulcorat i contradictori del PSPV, i l'alternativa al PP ha de vindre per un projecte que, a més de presentar un nou projecte de modernització per al País Valencià del segle XXI, sàpia enarborar un discurs en clau pròpia atent a donar solucions als problemes de casa. Només així, i per tornar a l'inici, assistirem a una desfilada de ministres i alts càrrecs per casa nostra, ni que siga per tallar cintes i posar primeres pedres.
Publicat per Dades Personals a 15:25
1 comentari:
Anònim ha dit...
Bellido, estic molt d'acord amb gran part del post.
Però, ¿com li explique a mon pare, llaurador de la Ribera, qué és això Espai Valencià de Progrés?
Perquè si és el que ha suposat ERC+PSC+ICV a Catalunya, tal volta jo continuaré votant Bloc, però em serà molt difícil transmetre un missatge sincer i honest al meu entorn.
I ho dic perquè al meu entorn, és així de trist, l'únic que introduix les sigles del Bloc en una conversa o una tertúlia sóc jo. Si jo no sé qué és això de l'Espai Valencià de Progrés i no me'l acabe de creure, imagina't la gent "normal" (i entén-me quan dic gent normal).
Gràcies.
Toni
24 de març de 2009, a les 7:41
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Ignasi Bellido
Secretari Territorial Executiva Nacional del BLOC
Secretari Comarcal BLOC de L´Alacantí
Dades Personals
Nascut a la ciutat de València el 1975, visc a la ciutat d'Alacant des de l'any 2003. Llicenciat en Història, i fets els cursos de Doctorat, per la Universitat de València-Estudi General, especialitat en història contemporània, amb una tesina sobre la identitat valenciana. En l'UdV-Estudi General vaig ser durant diversos anys claustral i membre de la junta de facultat, així com membre de la Junta de Govern de la UdV, en representació dels estudiants i a través del sindicat universitari (TEV) Taula d'Estudiants Valencians, l'any 2005. Enrolat en el valencianisme en l'any 1993 en la Joventut Valencianista, de la qual vaig ser secretari general. Actualment, i des de l'any 2003 sóc secretari comarcal del Bloc en l'Alacantí i membre del Consell Nacional. He publicat dos llibres "L'unic valencianisme racional" Bellido-Bertomeu-Bisbal, 1995 i "La unió del valencianisme", 1999. He col·laborat en el "Diccionari Històric del País Valencià", 2006, i en el llibre "Lluís Fornés - El Sifoner", 2007. | 0.835495 | curate | {"ca": 0.9761953621998769, "it": 0.002462548737943772, "en": 0.0008208495793145906, "id": 0.002872973527601067, "es": 0.017648265955263698} | https://ignasibellido.blogspot.com/2009/03/zp-no-xafa-mai-estes-terres.html |
macocu_ca_20230731_3_394610 | Bibliographical references
"Donatiu efectuat per Teresa Poch, consistent en una col·lecció d'insectes que va pertànyer al marit d'ella, Manuel Martorell i Peña" [document d'arxiu], Arxiu Històric del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Fons: Junta de de Ciències Naturals. id0404. | 0.667583 | curate | {"en": 0.09219858156028368, "ca": 0.8829787234042553, "pt": 0.024822695035460994} | |
wikipedia_ca_20230401_0_600379 | Kévin Constant
és un exfutbolista guineà de la dècada de 2010.
Fou internacional amb la selecció de futbol de Guinea.
Pel que fa a clubs, destacà a Toulouse FC, Châteauroux, Genoa CFC i AC Milan. | 1 | perfect | {"fr": 0.07291666666666667, "ca": 0.9270833333333334} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=600380 |
macocu_ca_20230731_3_115436 | Avalant poders a Can Barça
Avui quelcom light.
Recentment Bartomeu, Barto per als amics, va anunciar que convocarà eleccions a Can Barça aquest any. No hi havia una altra sortida després del desenllaç de molts dels embolics en què s’ha anat ficant aquesta junta. La sanció de la FIFA (avalada pel TAS) d'un any sense fitxar a causa de l’incompliment per part del club de la norma de fitxatges de menors. Les mentides sobre el cost de Neymar amb el tema (greu) associat d'hisenda que ha portat que per primera vegada en la seva història el club estigui imputat. La derrota als tribunals (derrota compartida amb Laporta, que també va perdre) pels comptes de l'anterior directiva, el fitxatge d'un jugador sancionat durant 4 mesos per la FIFA i un altre lesionat – a alt cost- indefinidament, els nens petits que Rosell no volia veure morir al Camp Nou, l’omnipresent Qatar i la seva idea del que són els Drets Humans... i un llarg etc.
Però entrant en el tema, ara comença el vall de candidats, entre els quals el propi Bartu que segurament partirà amb l'avantatge de no haver d’avalar el pressupost. I és que el tema dels avals és clau pel que fa a la salut democràtica del FC Barcelona: la necessitat que els candidats prevegin un aval pel 15% d’un pressupost que ronda els 500 milions d'euros. Això limita, clarament, la capacitat de presentar una candidatura a les eleccions del FC Barcelona a les elits o bé a patrocinats per empreses amb interessos particulars. El Barça és un club democràtic, sí, però amb una democràcia molt limitada en la qual els socis només poden triar quin tipus de ric vol que dirigeixi el seu club, sense reflectir l'estructura socialment diversa del club.
L’obligació d’avalar que tenen les directives dels clubs de futbol que participen a les competicions professionals prové de la llei 10/1990 i del Reial Decret 1251/1999, en què s’obliga la majoria de clubs espanyols de 1a i 2a divisió a transformar-se en Societats Anònimes esportives (SAD), suposadament, com a solució per a acabar amb el gran deute econòmic que acumulaven. Vint anys desprès, el deute és molt major, de manera que la liquidació de la democràcia en aquells clubs ha anat acompanyada de l’empitjorament de la seva salut econòmica. Com a excepció a la norma, quatre clubs no es transformaven en SAD, donat que estaven econòmicament sanejats i per no muntar un "pollo": R. Madrid, FC. Barcelona, CA. Osasuna i l’Athletic Club.
Davant d’aquests canvis, cal que se segueixi limitant la democràcia amb la necessitat d'avalar? No està el club prou protegit ja via estatuts? No seria millor via democràcia, exigir més transparència i més participació en els assumptes del club per tal de fiscalitzar, des de la base, els seus comptes? No convindria iniciar un debat legal per modificar les lleis que obliguen als clubs a avalar per poder gaudir de més democràcia, que és el veritable mecanisme de control, especialment davant del fracàs de les SAD?
Perquè l’altra alternativa, és la que ha emprès el R. Madrid, en què la modificació dels estatuts ha portat a limitar encara més qui opta a la presidència del club (“el 15% només pot ser avalat amb el patrimoni personal, i l’antiguitat mínima de soci haurà de ser de 20 anys”), segurament reduint les opcions a una o dues persones. Amb tot, és sabut que als negocis globals (com és el futbol) els incomoda la democràcia. No per casualitat fa temps que planeja l'ombra de la Comissió Europea, amenaçant de transformació en SAD a clubs com Barça i Madrid.
Però que l’experiència del les SAD ens serveixi com a moralina, ja que es tracta d'un cas pràctic en què menys democràcia s’ha traduït en menys riquesa. | 0.86204 | curate | {"pt": 0.007166482910694598, "en": 0.009095920617420067, "ca": 0.9765711135611908, "de": 0.007166482910694598} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_94831 | Joaquim Machado de Castro (Coimbra, 1731- Lisboa, 1822), és un dels escultors portuguesos de major renom. A part de tallar escultures, solia descriure extensament els seus treballs, textos entre els quals cap destacar l'extensa discussió sobre l'estàtua de José I que se situa en la Praça do Comércio lisboeta, titulada Descripção analytica da execucão da estatua equestre (descripció analítica de l'execució de l'estàtua eqüestre), Lisboa 1810.
Joaquim Machado de Castro
Biografia
Naixement
19 juny 1731
Coïmbra (Portugal)
Mort
17 novembre 1822 (91 anys)
Lisboa (Portugal)
Dades personals
Formació
Universitat de Coïmbra
Activitat
Camp de treball
Escultura
Ocupació
escultor
Estàtua del rei Josep I en la Praça do Comércio de Lisboa.
Machado de Castro va ser un dels escultors amb major influència en Europa en el segle xix i principis del segle xx. La Descripço consisteix en la descripció feta per l'artista de l'estil i l'execució del seu millor treball, l'estàtua eqüestre de Josep I que es va tallar en 1775 com a part de la reconstrucció de la ciutat de Lisboa seguint el pla del Marquès de Pombal després del terratrèmol de Lisboa. Les parts de la construcció estan detallades i il·lustrades, incloent vistes de l'estàtua i dels seus components des de diferents vistes. En la introducció de la seua obra Machado de Castro comenta algunes estàtues eqüestres situades en places europees. | 0.771857 | curate | {"ca": 0.9343544857768052, "es": 0.024070021881838075, "pt": 0.01312910284463895, "fr": 0.01312910284463895, "en": 0.015317286652078774} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Machado_de_Castro |
mc4_ca_20230418_7_7532 | Expoebre creix amb més expositors i nous sectors | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
La 73a Fira de les Terres de l'Ebre obre portes des d'avui fins dilluns a Fira Tortosa
28 d'Abril de 2017, per Maria José Ramos/ El Punt Avui
El sector de l'automoció continua guanyant pes a Expoebre
La reactivació econòmica comença a deixar traces visibles en mostres com ara Expoebre, que se celebra aquest cap de setmana a Tortosa amb més superfície comercial, més expositors i nous sectors empresarials. Com a mostra, el sector de l'automoció, que ocuparà 4.000 metres quadrats d'exposició, un dels espais més grans de la història d'Expoebre. El volum d'expositors passa dels 164 de l'any passat als 180 d'aquesta edició i s'introdueix el nou Espai Nuvis, que reunirà empreses que donen servei en l'organització de casaments i cerimònies. Aquest sector ocuparà una superfície diferenciada dins el pavelló firal per atreure l'atenció de les parelles interessades.
En relació amb el públic, les previsions dels organitzadors és que es puguin millorar els registres tenint en compte que aquesta edició tindrà un dia més i que es manté l'entrada gratuïta. D'altra banda, els visitants tortosins podran fer parada a l'estand que l'Ajuntament habilitarà a l'interior del pavelló per facilitar la votació en el primer pressupost participatiu de la ciutat. Encara sobre ciutadania, la Diada de les Terres de l'Ebre, que aquest any presidirà el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, i que serà l'1 de maig.
Aquesta és una de les activitats d'Expoebre, que, junt amb Ebreambient, presenta un programa força replet de tallers i actes festius que complementen l'acció comercial, com ara l'actuació del Mag Xavi Falcó o el taller d'iniciació a l'astronomia de dissabte, la Diada Castellera i el Vermouth amb Izaguirre de diumenge o la XVIII Cursa popular i la XV Caminada Ciutat de Tortosa de dilluns. | 0.882538 | curate | {"ca": 1.0} | http://reusdigital.cat/noticies/economia/expoebre-creix-amb-mes-expositors-i-nous-sectors |
mc4_ca_20230418_16_507559 | Low Festival segueix donant noms per al 10è aniversari • Ràdio Capital de l'Empordà
Low Festival segueix donant noms per al 10è aniversari
http://www.pernodirres.cat/2018/01/low-festival-segueix-donant-noms-per-al.html
El Low Festival, que compleix 10 anys aquest 2018, segueix avançant noms dels invitats a tocar a aquest gran festival que l’any passat va aconseguir un aforament de 83.000 persones. Aquesta nova tanda de només ve encapçalada pels noruecs Kakkmaddafakka i compta també amb els grups La Habitación Roja, Novedades Carminha, Belako, Modelo de Respuesta Polar i Alien Tango.
El festival, que recordem que ja comptava amb la participació de The Chemical Brothers, Phoenix, Izal, La Bien Querida, Javiera Mena, Perro, Amatria, i La Plata, serà a Benidorm els dies 27, 28 i 29 de juliol.
Arcade Fire confirmen gira europea per sales
Novetats discogràfiques en streaming: The Jesus and Mary Chain, James Blunt,... | 0.723748 | curate | {"ca": 0.8658669574700109, "en": 0.0861504907306434, "it": 0.04798255179934569} | https://www.radiocapital.cat/low-festival-segueix-donant-noms-per-al-10e-aniversari-2/ |
mc4_ca_20230418_15_237780 | Dissabte 30 al Fòrum Social Català, organitzem el taller:La crisi del discurs de la solidaritat:cap a una Agenda Social de la Comunicació 18 hores/ Aula 4.1Universitat de BarcelonaLa gran crisi del capitalisme, la millor oportunitat que hem tingut en els últims 15 anys per impugnar el sistema, no ha servit per col·locar a l’imaginari col·lectiu la idea que hi ha alternatives, i que són viables. Ben al contrari, les sortides que el poder polític i econòmic està buscant a la crisi passen per trencar la solidaritat amb els immigrants, a casa nostra, o amb els països empobrits. Les entitats, ONG i organitzacions socials hem fracassat comunicativament? O col·lectivament?Des de fa anys som conscients de la importància de la comunicació, i les nostres reflexions són recurrents però només solen arribar a dos punts: critiquem els grans mitjans (però continuem intentant sortir-ne) o decidim fer mitjans propis. Els esforços de molta gent se centren en analitzar, criticar, fer o difondre informació alternativa a l’hegemònica. Hem aconseguit construir un sistema paral·lel o complementari de comunicació, realment alternatiu? O hem perdut massa temps amb això? Al Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania-Cicomunica volem reflexionar col·lectivament sobre el nostre model comunicatiu i mirar de trobar noves eines, llenguatges, enfocaments... que ens permetin deixar de parlar només als convençuts, i arribar realment a la societat.Dissabte 30 de gener/ 18 hores/ Aula 4.1 UB, Plaça UniversitatNo s'acaben aquí els tallers de comunicació al FSCat. A CanalSolidari.org també hem parlat de la resta!
d mercedes benz reviews auto extended warranty car audio and [url=http://www.cardvdplanet.com/buy-cheap-car-dvd4.html]cathedral city auto audio products[/url] hyundai car audio system http://www.cardvdplanet.com/gps-car-dvd-player-2-din-7-inch-tft-led-touch--discount-price36.html oem car audio ford taurusauto audio power products [url=http://www.cardvdplanet.com/car-dvd-player-bluetooth-enabled-2-din-usb--discount-price12.html]auto audio harness met809220[/url] cathedral city auto audio store http://www.cardvdplanet.com/terms.html d mercedes benz reviews auto extended warranty car audio andbeststuff fuel car dvd ipod vacation houseboat lake powell home [url=http://www.cardvdplanet.com/4-3-inch-tft-touch-screen-dvd-player-car0077--discount-price68.html]auto dvd video[/url] car audio toyota http://www.cardvdplanet.com/car-cd-mp3-player-with-usb-sd-mmc-cd147--discount-price56.html compatible wireless headphones for all auto dvd systems | 0.609336 | curate | {"ca": 0.6272655634357762, "en": 0.3727344365642238} | http://cicomunica.blogspot.com/2010/01/la-crisi-del-discurs-de-la-solidaritat.html |
wikipedia_ca_20230401_0_297453 | Els Palenys
Els Palenys és un paratge a cavall dels termes municipals de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès, i de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental.
Està situada al sud-oest del Maset, a l'extrem de llevant del Serrat de l'Escaiola i al de ponent del Serrat Rodó, al nord del Racó del Berenguer. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=297454 |
oscar-2201_ca_20230904_0_38084 | Emma Vilarasau interpreta a la sala La Villarroel, dirigida per Andrés Lima, ‘La mare’, sobre una dona en crisi que revela facetes fosques de la seva personalitat
Recomanar a Facebook
Twittear
Otros
Cerrar
Recomanar a Linkedin
Recomanar a Pinterest
Connecta’t
Connecta’t
Imprimir
Jacinto Antón
Barcelona 28 GEN 2017 - 21:30 CET
Andrés Lima i Emma Vilarasau. DAVID RUANO
Tot indica que la trobada del director Andrés Lima amb l'actriu Emma Vilarasau serà en un dels grans èxits de la temporada. Lima ha muntat a la sala La Villarroel de Barcelona, amb Vilarasau com a protagonista, La mare, de Florian Zeller (traducció al català d’Ernest Riera), una obra plena d'ingredients per al lluïment d'una actriu capaç de grans registres dramàtics. La peça se centra en una dona en la cinquantena, l’Anne, que afronta una crisi en tots els fronts: fills grans, matrimoni que fa aigües, solitud, angoixa existencial, por, depressió, falta de propòsit a la vida, desamor. El retorn provisional del fill home a causa d'una ruptura sentimental només servirà per exacerbar encara més la síndrome del niu buit quan torni a marxar.
La funció (1 hora i 40 minuts) es desenvolupa en una sèrie d'escenes que mostren múltiples realitats i de vegades semblen sorgir de la ment de la protagonista. L'escriptura de Zeller, un dels autors contemporanis més considerats de França, comparat a Yasmina Reza, fa que l'obra avanci per camins imprevisibles a través de fórmules dramatúrgiques no convencionals. Un camí ple de perills que és una de les coses que, segons pròpia confessió, va atreure Lima de La mare, estrenada el 2010 al Petit Théatre de París amb direcció de Marcial Di Fonzo Bo i per la qual l'actriu Catherine Hiegel va rebre el Molière a la millor interpretació femenina el 2011.
"És un text que farà parlar", va vaticinar Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel divendres en la presentació de l'espectacle, que ja ha iniciat representacions però que s'estrena oficialment el 6 de febrer (fins al 17 d'abril).
Lima va assenyalar que La mare va més enllà de la seva sinopsi. “Tot això és cert, la dona que ha dedicat completament la seva vida a la família i ara està frustrada, els problemes concrets, el marit que l'enganya, però la veritat no són els fets, està sota seu. I nosaltres hem intentat entrar al cap d'aquesta dona, en el seu caos, en la seva crisi, la seva depressió profunda, la seva malenconia. Se li enfonsa el món que té al voltant. Gairebé tots hem viscut aquests moments d'angoixa en què t'ho replanteges tot, l'amor, la vida. Moments de precipici, de vertigen. D'haver de resituar-te. Això és el que hem volgut explicar a través d'aquesta dona que pot semblar segons el moment odiosa o amable, imaginativa, cruel o venjativa, però que sobretot és digna de compassió”.
Lima va explicar que ja a Desde Berlín (2014) s'interessava per “aquesta faceta fosca nostra”, en què batega el dolor i de la qual, paradoxalment, al costat de les tenebres “hi ha aspectes resplendents”. I va afegir: “Quan et preguntes perquè estimes una persona, la resposta també és pel que amaga, el que no coneixes d'ella, pel perill que això suposa per a ella mateixa. Això t'enganxa a aquesta persona. La mare fa entrar en aquesta zona d'inquietud i perill. A preguntar-se on és l'amor veritable”.
Un drama de pissarra
Funció “dirigida directament a l'emoció”, La mare “essencialment és no explicable, cal sentir-la”. L'autor la defineix com a “comèdia sinistra”, però per a Lima és “un drama de pissarra”.
Per al director la trobada amb Vilarasau ha estat essencial: “L’Emma és de les millors artistes que he conegut en la meva vida. Hi ha molt poques que puguin fer el que fa ella”.
Emma Vilarasau va explicar que amb Lima es coneixen des de fa anys i que fa molt que volien treballar com a director i actriu, però que no coincidien. Ara “ens hem trobat en el moment idoni, de maduresa”.
“Li agraeixo a l’Andrés com m'ha portat a través del paper. Un bon director ha de ser un bon commovedor de l'ànima humana. No n'hi ha prou amb saber posar bé els llums. I Andrés coneix el gènere humà, i l’apassiona. A mi, també”.
“Aquesta mare té llocs d'ombra que fan mal”, va continuar l'actriu. “Qui no els té aquests abismes? Però ella és d'aquelles persones amb una sensibilitat encara més especial, que viuen de manera constant amb la sensació d'estar al caire del precipici. I l'atracció per la caiguda és de vegades irresistible”. Malgrat tot, “aquesta dona és un cant a la vida i la supervivència”. L'obra, va continuar, és “enigmàtica i oberta”, està “escrita des de dins, no mostra una realitat objectiva”, sinó “ diferents punts de vista i com el cap és una cosa que no controlem”.
Juntament amb la mare, el marit, Pierre (Pep Pla, recuperat com a actor de les seves tasques administratives), i el fill, Nicolas (Òscar Castellví), apareix Élodie (Ester Cort), que és la dona del fill, però també altres figures femenines que obsessionen la mare, com la seva pròpia filla i les amants del marit.
Arxivat a:
Emma Vilarasau
Teatre
Arts escèniques
Espectacles
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global.
Lo más visto en...
» Top 50
EL PAÍS
Cataluña
Postil·les a ‘El fill del xofer’
Si jo fos
Araujo i el record de Puyol
L’obsessió i la necessitat
L’escultor que va convertir els carrers de Barcelona en un museu
El col·loquial està de moda
Vídeo“Catalunya és un país restrictiu: sempre és aquest o l’altre”
Cinc mercats per preparar les festes de Nadal
Artur Mas, un podcast
L’amor de Pau Casals per la seva ‘majordoma’
Juanma Castaño y Miki Nadal, ganadores de ‘MasterChef Celebrity 2021’
Los bancos deberán atender de forma personal a los clientes las 24 horas
VídeoÚltimas noticias del coronavirus, en directo | Países Bajos confirma que la variante ómicron ya estaba en Europa hace al menos 11 días | 0.763069 | curate | {"ca": 0.8337468982630273, "en": 0.015053763440860216, "ja": 0.0013234077750206782, "es": 0.12787427626137304, "sv": 0.0019851116625310174, "am": 0.0033085194375516956, "fr": 0.012737799834574029, "eu": 0.0016542597187758478, "de": 0.002315963606286187} | https://cat.elpais.com/cat/2017/01/28/cultura/1485635414_268703.html |
mc4_ca_20230418_16_75911 | L'espiral d'indagació - EduCaixa
L'espiral d'indagació Compartir
Estàs segur que vols eliminar L'espiral d'indagació?
Aquest recurs formatiu, L’espiral d’indagació. Playbook, de Linda Kaser i Judy Halbert, és un manual que ofereix una introducció concisa a un model d’indagació col·laborativa basada en l’evidència, amb l’objectiu de transformar la manera en què els educadors aprenen i lideren els equips educatius i mitjançant les xarxes.
L’argument central del Playbook és que la innovació sura en un mar d’indagació i que la curiositat impulsa el canvi. Crear les condicions necessàries en els centres escolars i entorns d’aprenentatge perquè s’estimuli, es desenvolupi i es mantingui la curiositat és fonamental per obrir les ments, canviar les pràctiques i crear estratègies d’aprenentatge, ensenyament i lideratge radicalment innovadores. En aquest sentit, aquest playbook proposa un procés d’indagació basat en sis passos: observar, focalitzar, desenvolupar una intuïció, aprendre, passar a l’acció i comprovar.
És una proposta prou concisa com per facilitar una visió general i ràpida de les possibles problemàtiques que afecten un centre educatiu, i també prou detallada com per acompanyar els docents en un procés de reflexió i aprenentatge més profund, per trobar solucions que els permeti millorar la pràctica docent i, així, els aprenentatges de l’alumnat.
L’avantatge principal de l’espiral d’indagació és que està construïda a partir de conceptes amb els quals ja hi estàs familiaritzat i que es basen en l’evidència, així com també en pràctiques que potser ja utilitzes. No obstant això, també té una sèrie de característiques que, combinades, diferencien aquest cicle d’indagació d’altres formes de recerca-acció:
- Requereix col·laboració, amb la qual cosa s’impulsa el mètode col·laboratiu.
- S’inicia amb un coneixement profund de l’aprenentatge i de les experiències de l’alumnat.
- Està específicament dissenyada per millorar els resultats de l’alumnat en àrees importants.
- Respecta el criteri, l’experiència i el llenguatge del professorat.
- Està al dia dels millors coneixements sobre aprenentatge professional efectiu.
- Saber crear una xarxa d’indagació.
- Tenir una mentalitat més oberta.
- Conèixer nous aprenentatges i accions fonamentades.
- Transformar la manera en què els educadors aprenen i lideren els equips i mitjançant les xarxes.
Descarrega’t aquí aquest playbook.
L'espiral d'indagació (PDF 28474Kb) | 0.835431 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.educaixa.com/ca/-/la-espiral-de-indagacion |
mc4_ca_20230418_10_636853 | La NASA es prepara per capturar un asteroide - Diari de Girona
La NASA es prepara per capturar un asteroide
L'Agència Espacial i la Casa Blanca revelen un ambiciós pla previ a l'enviament de persones al planeta Mart
efewashington 15.09.2016 | 00:00
El Govern dels Estats Units va revelar ahir la preparació d'una missió espacial consistent a interceptar un fragment de diverses tones d'un asteroide per redirigir-se a una òrbita prop de la Lluna i allà poder estudiar-la en profunditat. La importància d'aquest projecte, que es troba en fase de planificació, va ser explicada per John Holdren, assessor científic del president dels EUA, Barack Obama, i per Charles Bolden, l'administrador de l'Agència Aeroespacial nord-americana (NASA).
Bolden i Holdren, director de l'oficina per a polítiques científiques de la Casa Blanca, van assegurar que el programa, conegut com ARM (Missió per Redirigir Asteroide), és essencial per provar les tecnologies que portaran a la humanitat a Mart i conquerir el sistema solar. Així mateix, és fonamental per als plans de dur a terme missions d'explotació minera en l'espai.
La missió és considerada per la NASA com la pedra angular que permetrà realitzar missions estables cap a Mart en els anys 30 d'aquest segle, proveirà recursos naturals en ple espai i ajudarà a establir mètodes per defensar la Terra d'impactes d'asteroides. «Hem de posar en marxa missions més ambicioses per poder portar els humans cada vegada més lluny en l'espai», va explicar Holdren durant un acte celebrat al centre Goddard de la NASA, a l'estat de Maryland, als afores de Washington.
La missió ARM té l'objectiu de trobar-se amb un asteroide prop de l'òrbita de la Terra, recollir un gran fragment de diverses tones de la roca gelada amb una sonda robòtica i situar-la en una òrbita estable al voltant de la Lluna, perquè els astronautes puguin realitzar experiments i recol·lectar mostres en la dècada de 2020. El pla té diversos components que permetran provar diverses tecnologies essencials per al futur de l'exploració espacial i per conèixer millor mètodes per desviar asteroides que puguin suposar un perill d'impacte contra la Terra.
Bolden va dir que en l'actualitat les missions espacials es troben en una fase «de dependència de la Terra», ja que necessiten els subministraments externs per poder continuar, però la missió ARM vol convertir els asteroides en les noves estacions de servei. | 0.876879 | curate | {"ca": 0.9683860232945092, "it": 0.018302828618968387, "ru": 0.013311148086522463} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/09/15/nasa-prepara-capturar-asteroide/804299.html |
cawac_ca_20200528_9_65258 | Ahir va acabar marcant la mínima a la nit. Si a la matinada havia baixat a -6,1, a les 23:59 estàvem a -7,5ºC. Tot indicava que avui faríem una mínima inferior als -10ºC, encara que pels pèls. A les 03:18 ha marcat la mínima, que ha estat de -9,1º, però a partir d’aleshores no ha parat de pujar. No fa vent, o en tot cas molt poc. Així doncs, per què fa cada cop menys fred? Doncs perquè s’atansa un front càlid (ahir a TV3 van dir que ho era, però també van dir que era ocluït, o sigui la barreja d’un de fred i un de càlid). Suara estem a -3,1 i pujant amb decisió. Ahir van pronosticar-nos neu, però… ai ai ai que si anem pujant de temperatura no la veurem!! La pressió ha baixat uns 3 hPa respecte ahir a la nit, però la humitat encara és baixa (del 31%). De moment, doncs, la meva previsió de mínimes entre els -13 i -15 se n’ha anat en orris. Ara la meva il·lusió era aquesta nevadeta prevista per avui a mig matí o migdia.
01-05-13, 1 picot garser petit (Dendrocopos minor) vist i sentit per l'Andreu Canut i la Núria Trench en un parc urbà de la Seu d'Urgell.
30-04-13, 2 mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), 43 còlits grisos (Oenanthe oenanthe), 1 aligot vespre (Pernis apivorus) i fins a 50 espècies més al transsecte SOCC 478 de Benavarre. 10 còlits grisos més al pla de les Forques, i 1 voltor comú (Gyps fulvus) amb una bossa blava de plàstic entortolligada a les potes que li fa com de cua quan vola.
21-01-13, escolta i gravació del cant d'un mussol banyut (Asio otus) des de casa, a la Seu d'Urgell, a 2/4 de 6 de la matinada i enmig d'una feble nevada. Al vespre, uns 205 milans reials (Milvus milvus) al jóc de Bellestar. Xifra màxima comptada en aquest lloc. Observació feta amb el LLDB.
02-12-12, 1 durbec (Coccothraustes coccotrhaustes) volant i les restes d'un altre depredat per carnívor a la roureda del camí de Benavarre des de Castellciutat. Al mateix lloc, 1 tord ala-roig (Turdus iliacus) en un lledoner.
31-10-12, entre els dies 28 i 29 d'octubre es troben 6 grues (Grus grus) al Pas de la Casa i Arinsal (Principat d'Andorra) atordides pel temporal de nord (vent i neu). Dues moren atropellades i les altres quatre són alliberades el dia 30 per tècnics del Departament de Patrimoni Natural del Govern d'Andorra. A l'Alt Àneu se'n veu una d'aturada prop del riu Noguera Pallaresa, i al conjunt de Catalunya se'n veuen força estols a molts indrets, sobretot al centre i sud del país.
21-11-11, 1 àliga calçada (Aquila pennata) de fase clara prop de la trenca de Lles i Arànser. Data tardana per aquesta espècie migradora.
11-11-11, 71 grues (Grus grus) en dos estols (66+5) migrant a migdia per la Cerdanya cap a l'Alt Urgell pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Observació de l'Àngel Bonada des de Talló.
31-10-11, 1 picot negre (Dryocopus martius) prop del rec de l'Olla, a l'obaga de la Seu; 2 verderoles (Emberiza citrinella), 2 cruixidells (Emberiza calandra) i 50 pardals roquers (Petronia petronia), als camps i filats de les partides de sota la torre de Solsona de la Seu.
09-10-11, 1 agró blanc (Casmerodius albus) a la canalització del Segre, al límit del terme municipal de la Seu. Observadors JDA i LLDB. | 0.85786 | curate | {"ca": 1.0} | http://jordidalmauiausas.cat/2012/02/05/ara-es-el-front-calid/ |
mc4_ca_20230418_17_791907 | El bloc dels viatges: I recordeu que regalem el llibre "Contes de la Ruta de la Seda"
I recordeu que després de l'èxit durant aquest mes de novembre de la celebració dels #10anysBV amb el regal de la guia de viatges "10 RUTES PER TAIXKENT. Descobrint la mil·lenària ciutat de la Ruta de la Seda i la capital del nou Uzbekistan" (Casa del Llibre/Tagus -ebook- 2017, 116 pàg. ), que espero gaudeixin els 73 viatgers i viatgeres que van compartir la celebració, volia acabar l'any celebrant els 10 anys de El Blocs dels viatges amb un nou regal.
Fa pocs dies vaig crear un compte de twitter @ContesRutaSeda dedicat específicament al llibre CONTES DE LA RUTA DE LA SEDA (Nova Casa Editorial, 2015, 78 pàg.) on anar parlant de contes, de llegendes i de tradicions d'Àsia i de la Ruta de la Seda...
Si voleu rebre de franc aquest llibre només us heu de fer seguidors/es d'aquest compte a twitter: @ContesRutaSeda i entre totes aquelles persones que ho facin entre avui i el 18 de desembre sortejaré 3 exemplars del llibre Contes de la Ruta de la Seda.
Ben senzill...
Bons contes, bones festes i bons viatges ! ! !
Etiquetes de comentaris: #10anysBV, 1AS Asia Central, 1AS Xina i Mongòlia, 2TQ Estudi d'investigació / llibre, 4 Històries de El bloc dels viatges, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Tibet, Turkmenistan, Uzbekistan, Xina | 0.722029 | curate | {"ca": 0.987887963663891, "pt": 0.010598031794095382, "fr": 0.001514004542013626} | https://blocdeviatges.blogspot.com/2017/12/i-recordeu-que-regalem-el-llibre-contes.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_638605 | Vic refusa la moció que demana l'abolició de la monarquiaCiU, PSC, SI i ICV s'abstenen i PxC hi vota en contra · CUP i ERC hi voten a favorL'Ajuntament de Vic ha refusat avui una moció de la CUP en favor de l'abolició de la monarquia espanyola, semblant a la qua va aprovar per unanimitat Viladamat la setmana de Nadal. La moció, que ha rebut els vots favorables de la CUP i d'Esquerra, no ha prosperat perquè els regidors de PxC hi han votat en contra i CiU, PSC, SI i ICV s'han abstingut. Tots els partits, inclosa ERC, que hi ha votat a favor, han criticat la moció per defectes de forma. CiU ha dit que la moció barrejava la monarquia amb la independència, cosa que 'pot dividir l'independentisme', en paraules del batlle Vila d'Abadal, que ha recordat que el municipi ja es va declarar moralment exclòs de la constitució. Per Solidaritat, està mal formulada i pel PSC i ICV el ple municipal no és el lloc per a debatre sobre la monarquiae espanyola.La moció de la CUP demanava que la ciutat es declarés 'moralment exclosa del domini de la monarquia espanyola' i que expressés la voluntat de 'viure en uns Països Catalans lliures i democràtics, on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre les persones'. El text ha despertat l'interès d'alguns altres municipis, com explicava la batllessa de Viladamat Irene Palol, en una entrevista de VilaWeb. De moment, ja s'ha registrat una moció amb un text força similar a Arenys de Munt, que es votarà dijous. Aprovats els estatuts de l'Associació de Municipis per la IndependènciaEn el ple d'avui a Vic també s'han votat els estatuts (pdf) de l'Associació de Municipis per la Independència, que han estat aprovats amb els vots favorables de CiU, CUP, ERC, SI i ICV. El PSC s'ha abstingut i PxC hi ha votat en contra. Per tal de completar la informació, us copio la moció: MOCIÓ DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) PER LA SOBIRANIA NACIONAL I L’ABOLICIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA Joan Carles I fou proclamat Rei d’Espanya el 22 de novembre de 1975, succeint al dictador Franco com a Cap de l’Estat i acceptant formalment l’herència de la dictadura franquista. La pervivència de la monarquia espanyola és una imposició antidemocràtica pels següents motius: • El Cap de l’Estat és un militar, ja que correspon al rei el comandament suprem de les Forces Armades. • La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat. • El càrrec de rei és hereditari i vitalici i, per tant, no és accessible a la ciutadania ni sotmès a la sobirania popular. • Situa la família “reial” per sobre de la ciutadania preservant privilegis indignes, sobretot en temps crisi econòmica, i, per tant, contrari al principi universal d’igualtat davant la llei. Atès que els Països Catalans viuen sotmesos des de fa 300 anys a l’ocupació de la monarquia espanyola borbònica. Atès que Vic és un municipi integrat per persones que creuen en la democràcia i on la sobirania popular i la igualtat entre les persones constitueixen dos fonaments democràtics bàsics. Atès que l’Ajuntament de Vic desitja contribuir en l’increment del nivell democràtic tant a Vic com a la resta dels Països Catalans. Atès que la ciutat de Vic ja va expressar la seva voluntat de crear un estat català lliure i sobirà en la consulta popular del 13 de desembre de 2009. Atès que el Consistori va aprovar una moció declarant l’Ajuntament de Vic moralment exclòs de la Constitució Espanyola, el 7 de juliol de 2010. Atès que el Consistori va aprovar iniciar les actuacions per constituir l’Associació de Municipis per la Independència, el 12 de setembre de 2011, i ha esdevingut un dels municipis referents independentistes per excel•lència. Per tot això, el ple de l’Ajuntament de Vic, reunit en sessió plenària el dia 9 de gener de 2012, ACORDA: 1. Declarar la ciutat de Vic moralment exclosa del domini de la monarquia espanyola. 2. Expressar la voluntat de viure en uns Països Catalans plenament lliures i democràtics, on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre persones. 3. Sol•licitar al Parlament de Catalunya que iniciï els tràmits necessaris per presentar una proposició de llei al Congrés espanyol de reforma de la Constitució espanyola que contempli l’abolició de la monarquia i permeti la secessió de la nació catalana i de qualsevol altre nació de l’estat espanyol. 4. Instar al Parlament de Catalunya, en cas que la reforma constitucional sigui denegada per les Corts Espanyoles, a preparar la convocatòria d'un referèndum d'independència per al territori on té competències i legitimació essent aquesta la única forma que asseguri la plena sobirania del poble català.
Quin ridícul, SI i ICV al nivell de CiU. I encara més veient els acords de la moció... | 0.85342 | curate | {"ca": 0.9901583226358579, "cs": 0.0012836970474967907, "es": 0.008557980316645272} | |
mc4_ca_20230418_8_419277 | Colònies 2017 – Col·legi Sant Lluís
Col·legi Sant Lluís > Blog > Colònies 2017
3r dia al Camp d’aprenentatge de Tarragona
En aquest últim dia de colònies al camp d’aprenentatge de Tarragona, hem recorregut les muralles, observant com els romans les van construir. També hem entrat a l’amfiteatre, i hem parlat dels espectacles que se celebraven allà. Després de dinar, hem pujat les maletes a l’autocar i ens hem fet les últimes fotos de record. Ha […]
Tags: 5è PRI, Colònies 2017, Curs 2017-2018,
2n dia al Camp d’aprenentatge de Tarragona
Quin dia més ple de coses xules!! Tot i que ens ha plogut força, no hem deixat de gaudir del camp d’aprenentatge de Tarragona. Només esmorzar, l’autocar ens ha deixat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on ens han explicat moltes coses sobre els emperadors i la ciutat de Tàrraco. També hem pogut veure objectes de […]
1r dia al Camp d’aprenentatge de Tarragona
Els nens i les nenes de 5è de primària hem marxat al camp d’aprenentatge de Tarragona, unes colònies molt especials perquè giren entorn del món romà i de la ciutat de Tàrraco. Després d’un viatget amb autocar, hem esmorzat i ens han explicat el tema del camp d’aprenentatge. Hem conegut aspectes de la vida dels […]
Posted in: Escola al dia, Sin categoría,
5è de Primària marxa a Tarragona
L’alumnat de 5è de Primària marxa de convivències els dies 18, 19 i 20 d’octubre, al Camp d’Aprenentatge de Tarragona. Els esperen tres dies i dues nits plenes d’activitats, tallers, visites, aprenentatges… i molta diversió! Seguiu tot el que fan a través d’aquest blog, i també a través del twitter! | 0.783118 | curate | {"ca": 0.970886075949367, "br": 0.0037974683544303796, "es": 0.02531645569620253} | http://colsantlluis.com/tag/colonies-2017/ |
mc4_ca_20230418_11_650177 | SERVEIS VIRTUALS | GBC Business Center
Tenim tots els serveis opcionals que pugui necessitar per fer que el seu negoci creixi el més ràpid possible.
OFICINA VIRTUAL (Domiciliació societats): Si només necessita un domicili legal per rebre la seva correspondència i paqueteria, inserir a la targeta de visita i pàgina web, aquest és el seu servei. Recepcionarem la seva correspondència i faxos reexpedint-los al seu e-mail. A més de tenir una adreça professional en una prestigiosa zona de negocis de Barcelona, disposarà dels serveis addicionals que vostè necessiti. Podrà fer ús en qualsevol moment de les nostres sales de reunions equipades amb pantalla, projector, i accés a internet via fibra. Amb recepció personalitzada de les seves visites i zona d'espera amb atenció del nostre personal. Des de 18 € / mes
SECRETÀRIA VIRTUAL: Si el seu negoci no requereix d'espai físic administratiu i només necessita un domicili legal, una secretària, una línia telefònica i una sala per a reunions, GBC li dóna la solució. El Servei de Secretària Virtual li ofereix els avantatges de disposar d'una Seu Social en una ubicació de màxim prestigi, un número de telèfon personal amb l'atenció i gestió de totes les seves trucades telefòniques, així com les seves visites, com si de la seva secretària es tractés . A més podrà tenir accés a sales de reunions i despatxos totalment equipats quan ho desitgi. Des de 38 € / mes
RECEPCIÓ PERSONALITZADA DE TRUCADES: Atenem per vostè les seves trucades quan ho necessiti, de forma constant o en moments puntuals de la seva jornada, en què vulgui dedicar el seu temps a una altra tasca. Des de 10 € / mes.
Estalviï costos i guanyi en eficiència i professionalitat
Desitjo rebre mes informació sobre: "SERVEIS VIRTUALS". | 0.830827 | curate | {"en": 0.02186421173762946, "ca": 0.9482163406214039, "fr": 0.02991944764096663} | https://gbcbusinesscenter.com/ca/serveis-virtuals |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_154610 | UEH Calella 26 – Terrassa 29: Bon partit dels calellencs que van donar la cara contra el segon classificat.
Encontre sense cap tipus de transcendència contra el segon classificat de la primera catalana. Els calellencs, que estan ja obligats a jugar la fase de permanència, eren conscients que aquests punts no tenien cap tipus d'importància. D'aquí que van sortir a la pista molt concentrats i sense cap tipus de pressió.
Tot i que pràcticament van anar sempre per darrera en el marcador, els de Romero sempre van estar amb tensió per intentar guanyar.
Cal destacar el partit de Raül Cabrera que, amb 8 gols d'11 llançaments, fou el jugador local més destacat.
El proper cap de setmana sí que és un partit important, ja que els de Romero jugaran contra el Sant Fost, equip que també jugarà la fase de permeància. Els punts d'aquest partit s' arrossegaran a la propera fase. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_2366 | © 2022 Fundació Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol | C. Sèquia, 1, 17001, Girona - Catalonia | Contact us | 0.673787 | curate | {"ca": 1.0} | https://museudelcinema.girona.cat/eng/?vid=3odBh-vGaeE |
racoforumsanon_ca_20220809_0_542478 | Hola! Fil senzill, no té més: confessar sobre sexe (experiències, tant de bones com de roÏnes, coses políticament incorrectes, somnis estranys, descobriments en la vostra sexualitat, etc.) perquè el sexe és una part més de la nostra vida diària, i per tant segurament sovint tenim alguna cosa a dir. VA, pecadores i pecadors del racó!
Prefereixo mil vegades més menjar que ser menjat.
Lluita eterna. Bé i mal. Llum i oscuritat. Ying i Yang. Irrumar i felar. | 0.642729 | curate | {"eo": 0.011160714285714286, "ca": 0.8303571428571429, "es": 0.13169642857142858, "en": 0.026785714285714284} | |
macocu_ca_20230731_6_455694 | Les primeres parades que el Bus de la Salut farà a les Garrigues són les Borges (entre el 2 i el 5 de febrer), Alfés (30 de març) i Juneda (18 i 19 de maig). El projecte té un cost d’un milió i mig d’euros, finançats per la Diputació de Lleida. | 0.745697 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_413221 | Esteu aquí
Política de privacitat en les xarxes socials oficials de PREVENACTIVA, SLU
1. Informació sobre el responsable del tractament de les dades allotjades a la pàgina oficial de PREVENACTIVA, SLU a la xarxa social
De conformitat en deure informació establert en el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril (GDPR) . PREVENACTIVA, SLU, a endavant,EL RESPONSABLE desitja posar en coneixement dels usuaris d'aquesta xarxa social la política respecte del tractament i protecció de les dades de caràcter personal d'aquelles persones que voluntàriament accedeixen i utilitzen la pàgina oficial DEL RESPONSABLE, en la mateixa . L'accés i ús per l'usuari d'aquesta pàgina oficial DEL RESPONSABLE, suposa que accepta expressament aquesta política de privacitat i que presta el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals segons el que preveu la mateixa
L'usuari queda informat que DEL RESPONSABLE, amb domicili social a Salvador Espriu,, 28 - Tarragona 43007 (TARRAGONA), ostenta la condició de responsable dels fitxers i tractaments a través dels quals es recullen i emmagatzemen les dades personals de l'usuari com a conseqüència del registre i ús de la pàgina oficial de DEL RESPONSABLE, en aquesta xarxa social , sense perjudici dels tractaments dels que és responsable l'entitat titular de la xarxa social en què es troba la nostra pàgina oficial .
5. Identificació dels destinataris respecte dels quals PREVENACTIVA, SLU tingui previst la realització de cessions o comunicacions de dades
PREVENACTIVA, SLU Salvador Espriu,, 28 - Tarragona 43007 (TARRAGONA) [email protected] | 0.859713 | curate | {"es": 0.062460567823343846, "ca": 0.9350157728706625, "cs": 0.002523659305993691} | |
cawac_ca_20200528_10_151515 | Reformar els quarters de Santiago costaria entre 3.5 i 5.5 milions d’Euros, segons indica l’informe tècnic de viabilitat realitzat per IBISEC. No fa falta ser cap expert en finances públiques per concloure es que tracta d’una xifra impossible d’assumible per les administracions públiques, almanco a curt termini. Recordem que s’han reduït de manera alarmant les plantilles del centre i no hi ha doblers per cap mena de material escolar. És, per tant, molt difícil, per no dir impossible que el PP pugui complir la seva promesa electoral d’instal•lar l’escola d’adults als quarters de Santiago. És per tot això que el PSM Més per Me norca demana un esforç de responsabilitat i realisme a l’ajuntament de Maó respecte al futur de l’escola d’adults. La portaveu a Maó, Laia Obrador, afirma que: “Ha arribat el moment que l’ajuntament actuï amb responsabilitat i seny amb l’escola d’adults. No serveix de res projectar grans obres si després no és poden portar a terme, o no es pot assegurar el seu manteniment. Només crea frustració i desengany amb la política. A l’ajuntament de Maó li pertoca plantejar solucions i no crear expectatives que després no podrà complir.”
La formació menorquinista considera que no podem caure una vegada més amb els mateixos errors de sempre, prioritzar grans infraestructures sense després poder assumir el seu manteniment. L’escola nova Maria Lluïsa Serra és un bon exemple. L’edifici està molt bé però la conselleria no disposa de prou diners ni tan sols per equipar la sala de psicomotricitat i el gimnàs. Si no hi ha doblers per a un material tan bàsic, com pot ser que hi hagi diners per restaurar els quarters de Santiago? Per a Laia Obrador: “Les prioritats en un moment de crisi com la que vivim passen per mantenir el màxim possible la qualitat de l’ensenyament no per començar grans obres que no compten amb finançament”.
La manera d’actuar del PP davant aquest col•lectiu demostra, una vegada més, que en matèria eductiva estan actuant sense cap tipus de planificació a mig i llarg termini. Ens preocupa que amb un tema com és l’educatiu es tendeixi a actuar d’aquesta manera sense tenir en compte, en cap moment, l’opinió i l’assessorament dels professionals. | 0.86117 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.psmmao.cat/2012/10/04/el-psm-mes-per-menorca-demana-un-esforc-de-responsabilitat-i-seny-a-lajuntament-de-mao-amb-lescola-dadults/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_103319 | Mai arribarem a l'independència, ara ja ho vec clar. Com hi em d'arribar, si als pocs que hi han que fan i han fet alguna cosa per aconseguir-ho, van els "indepes de tota la vida" a escridassar-los i agredir-los. La veritat, fot molta mania. I a Alejandra un bon fart de riure.
Jo començaria per escriure bé el català...
Clar, la opció fàcil quan no t'agrade el que et diuen és sortir amb un altre tema. Si vull escriure amb el meu dialecte quin problema hi ha?
em --> hem hi han --> hi ha sóm --> som No és qüestió de dialectes.
M'es igual.
M'és igual PS: Ja paro | 0.708237 | curate | {"ca": 0.9495495495495495, "it": 0.05045045045045045} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_296695 | Cada dia centenars de persones desapareixen a tot el món sense deixar rastre després de ser detingudes per les forces de seguretat del país on viuen. És el que anomenem desaparicions forçades, que tenen un impacte gravíssim en les famílies dels desapareguts i en les seves comunitats, ja que creen un estat absolut de terror i d’inseguretat.
Hem convidat a dues mares que es van convertir en activistes pels Drets Humans després que els seus fills desapareguessin a mans de l’Estat colombià i rus. Buscant els seus éssers estimats es van organitzar amb altres dones que es trobaven en la mateixa situació i, juntes, reclamen justícia contra els autors de les desaparicions dels seus fills i lluiten perquè no se’n produeixin més.
19.00 – 19.15 Benvinguda Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles. Rafael Grasa, President de l’Institut Català Internacional per la Pau, ICIP
19.15 – 19.45 Estrena documental “Vides inacabades”. Desaparicions forçades a Txetxènia i al Daguestan.
19.45 – 20.00 Svetlana Issàeva, Mares de Daguestan.
Fundadora de l’ONG “Mares del Daguestan” després que el seu fill desaparegués a mans dels cossos de seguretat el 2007. Denuncien greus violacions dels drets humans com desaparicions forçades, execucions extrajudicials, tortures i segrestos al Daguestan (Rússia).
20.00 – 20.15 Luz Marina Bernal, Madres de Soacha. L’any 2008, l’exèrcit de Colòmbia va executar extrajudicialment a 17 joves de Soacha, a Colòmbia. Van enganyar-los amb falses promeses de feina i, un cop al nord del país, els van executar i l’exèrcit els va presentar com a guerrillers morts en combat. Des d’aleshores, algunes mares d’aquests joves han lluitat incansablement per aconseguir justícia. L’ICIP va lliurar el Premi Constructors de Pau de 2012 a les Madres de Soacha, i Luz Marina Bernal enguany està nominada al Premi Nobel de la Pau. | 0.818218 | curate | {"ca": 0.9161643835616439, "es": 0.05589041095890411, "en": 0.027945205479452055} | https://patillimona.net/144-xerrada-vides-inacabades/ |
cawac_ca_20200528_2_72174 | Revisions per Banc d'intercanvi de recursos municipals
<DIV class=description>< p ><STRONG>Interacció</STRONG> posa a la disposició dels ajuntaments de la província de Barcelona, aquest espai des d'on intercanviar materials, activitats i estructures útils per a l'acció cultural local i afavorir les economies d'escala i el millor aprofitament dels recursos públics.</ p >
< P ><STRONG>Interacció</STRONG> posa a la disposició dels ajuntaments de la província de Barcelona, aquest espai des d'on intercanviar materials, activitats i estructures útils per a l'acció cultural local i afavorir les economies d'escala i el millor aprofitament dels recursos públics.</ P >
Interacció posa a la disposició dels ajuntaments de la província de Barcelona, aquest espai des d'on intercanviar materials, activitats i estructures útils per a l'acció cultural local i afavorir les economies d'escala i el millor aprofitament dels recursos públics.
Si sou membres registrats d'aquesta comunitat virutal, podeu utilitzar els fòrums per a demandar aquells materials que necessiteu o posar a l'abast amb les vostres condicions les recursos que altres municipis podrien aprofitar. | 0.812777 | curate | {"ca": 1.0} | http://interaccio.diba.cat/bancdintercanvi/revisions/view/1777/1778 |
mc4_ca_20230418_11_320443 | Iconoklast Tahíche Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
IconoklastDiseminado Volcan De Tahiche, 36, Tahiche, Tahíche, Espanya, 35507 - Veure al mapaExcel·lent8,8Basada en1comentariIconoklastVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 36 fotos
Dissenyat tant per oci com per negoci, Iconoklast està situat idealment a Tahiche; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Iconoklast asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara balcó/terrassa, aparell de televisió, nevera, cafetera/tetera, estris de cuina per satisfer els clients més exigents. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de piscina exterior, jardí. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Iconoklast la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Tahíche.
Cal que informeu el Iconoklast de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
Allotjaments a Tahíche | 0.816536 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/iconoklast/hotel/tahiche-es.html |
cawac_ca_20200528_7_176050 | Alhora, ha apostat pel reforç intern de Catalunya en espera d'un eventual referèndum oficial i vinculant: "Mentre hi hagi país hi haurà futur, i el país aplicarà dia a dia el seu dret a decidir", ha conclòs Pujol. | 0.72929 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/01/pujol_avisa_que_la_politica_espanyola_pot_portar_a_la_desaparicio_de_catalunya_com_a_nacio_62856.php |
oscar-2301_ca_20230418_3_304418 | Aquesta pàgina utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant o clica al botó "Accepto" està donant el seu consentiment per a l'acceptació
de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Si ho desitja, també pot visitar la nostra Política de Privacitat Accepto
Privacitat i Política de Cookies
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari. | 0.671962 | curate | {"ca": 0.9883148831488315, "cs": 0.003075030750307503, "pt": 0.008610086100861008} | https://dopoliterraalta.cat/empreses-inscrites/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_86790 | Aquest cap de setmana Talarn ha estat el punt neuràlgic de diferents esdeveniments on han coincidit la 4ª Marxa de BTT Talarn Vi Bike, el 23è concurs de Pintura Ràpida i la 9a edició de la Fira de Vi del Pirineu. Aquests 3 actes han aconseguit reunir a Talarn més de 2.000 persones que han ofert una estampa immillorable per a la promoció del municipi.
Llegeix més sobre Talarn acull més de 2000 persones a l'entorn del vi
Passió i tradició, les processons del divendres Sant a Talarn
Publicat el 26 de abr. de 2019
Aquesta setmana santa Talarn ha gaudit de la tradicional representació de les processons del Viacrucis i Sant Enterrament que ha comptat amb la participació de més de 70 personatges. Enguany es va poder gaudir del tast de productes pallaresos que van oferir alguns dels productors i restaurants de la comarca. Gràcies a tots els que van col·laborar en els diferents actes!
Llegeix més sobre Passió i tradició, les processons del divendres Sant a Talarn
El Sefarino torna a cremar un any més
Publicat el 04 de març de 2019
Un any més, el Ranxo ha tornat a ser el protagonista del Carnaval de Talarn. Amb l'atenta mirada del rei del carnestoltes i un cel radiant, el diumenge es van servir més de 300 racions de ranxo. Prèviament, durant la plega celebrada el mati del dissabte els veïns/es van donar els ingredients principals per fer bullir els calders. I malauradament el final de la història es repeteix... el rei carnestoltes va ser cremat a la foguera. Foc nou i 40 dies d’abstinència. Agrair a tota la gent del poble que va col•laborar amb els diferents actes.
Llegeix més sobre El Sefarino torna a cremar un any més
La Fira del Circ es consolida amb un nou format
Publicat el 19 de nov. de 2018
La Fira de Circ de Sant Martí ha tornat a viure uns dies plens de màgia i espectacles impossibles que han deixat el poble immers en un món d'il·lusions. En la jornada escolar del divendres vam gaudir d’un temps excel•lent i els tallers de circ i l'espectacle final van rebre molt bona acollida per les escoles convidades. La jornada del dissabte, i plat fort de la Fira, es va aixecar amb pluges generals a la comarca, disminuint doncs les expectatives que s’havien generat. Però res més lluny de la realitat, el dia va ser tot un èxit de participació amb nens i nenes vinguts dels dos Pallars.
Llegeix més sobre La Fira del Circ es consolida amb un nou format
Pàgines
« primer
‹ anterior
…
7
8
9
10
11
12
13
14
15
…
següent ›
últim »
Web cam
Ajuntament de Talarn - C/ Pau Coll, 3 - 25630 - Talarn (Pallars Jussà) - Telèfon: 973 65 08 12 - Fax: 973 65 33 29 - mail: [email protected] | 0.752621 | curate | {"ca": 0.972276454509957, "es": 0.015228426395939087, "fr": 0.008199921905505662, "de": 0.0015618898867629833, "sv": 0.0003904724716907458, "en": 0.0015618898867629833, "ja": 0.0007809449433814916} | http://talarn.cat/node?page=10&maxWidth=80%25&maxHeight=80%25&inline=true&title=Finalitza%20la%20reparaci%C3%B3%20d%27una%20canonada%20d%27aigua%20de%20reg%20malm%C3%A8s%20pel%20temporal%20Gl%C3%B2ria%20 |
cawac_ca_20200528_10_184101 | Amb més de 25 anys d’experiència en la resolució d’accidents i patologies del món escolar, hem après que molts d’aquests problemes són evitables.
Sota el principi que més val PREVENIR que CURAR es crea la web de Prevenció Risc Escolar , entitat que vetlla per la seguretat de prop de 500 escoles de l’ Ass. Prof. Serveis Educatius de Catalunya , de l’ Agrupació Escolar Catalana i de diverses facultats de la Universitat Ramon Llull .
Per tal d’aconseguir una escola segura hem de conèixer els diferents problemes i riscos tant del nostre entorn com de la pròpia feina, posar-hi remei i així obtindrem unes condicions de treball de qualitat i aconseguirem que els nostres alumnes es mentalitzin que la prevenció i seguretat és essencial per la feina del demà. Aquest objectiu no seria possible si no contéssim amb la col·laboració de molta gent:
De tantes i tantes escoles que ens han donat ànim i idees.
D’ Asepeyo, Mútua d’Accidents de Treball, que com empresa de Prevenció ha estat i és el nostre puntal.
De Catalana Occident , que amb el seu suport econòmic ens ha permès a realitzar estudis.
I especialment, de la Fundació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull , que hi ha posat rigor acadèmic i científic . | 0.865081 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.prevencio.cat/index.php?fi=118&lang=ca |
mc4_ca_20230418_3_370544 | Última actualització: 24 d'octubre del 2018
Google Analytics és un servici d'anàlisi de dades estadístiques prestat per l'empresa Google (consulte la seua Política de Privacitat en (https://www.google.es/intl/es/policies/). La FEDERACIÓ D'ATLETISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA utilitza este servici per a realitzar un seguiment de les estadístiques d'ús del mateix. Google Analytics utilitza cookies per a ajudar al lloc web a analitzar dades estadístiques sobre l'ús del mateix (nombre de visites totals, pàgines més vistes, etc.). La informació que genera la cookie (incloent la seua direcció IP) serà directament transmesa i arxivada per Google en els servidors dels Estats Units. Google usarà esta informació per compte nostra amb el propòsit de generar informació estadístiques sobre l'ús de la nostra pàgina web www.facv.es, però no associarà la seua direcció IP amb cap altra dada de què dispose. Google podrà transmetre la dita informació a tercers quan així se'l requerisca la legislació, o quan dites terceres processen la informació per compte de Google. | 0.818071 | curate | {"ca": 1.0} | http://wwwh.facv.es/info/PoliticaCookiesV.htm |
racoforumsanon_ca_20220809_0_779763 | "L'últim complot de Stalin", a "Segle XX" Divendres, 23.15, al 33.Un documental francès que ens aproxima al sistema que va governar la Unió Soviètica entre 1924 i 1953.Una imatge del documental "L'últim complot de Stalin".Aquest divendres, 29 de març, el programa "Segle XX" emet "L'últim complot de Stalin", un documental francès del 2009 que, amb el suport de testimonis molt valuosos, ens aproxima al tenebrós sistema que va governar la Unió Soviètica entre 1924 i 1953. La història és incomprensible fora del context de l'stalinisme, una forma de poder basada en la sospita permanent, en la malfiança envers tot i tothom, en la convicció d'estar envoltats d'enemics ocults que calia desemmascarar i liquidar per mitjà de periòdiques purgues.En l'origen d'allò que serà conegut com "l'afer dels metges", o "el complot de les bates blanques", hi ha almenys tres factors. D'una banda, la campanya antisemita i "anticosmopolita" desfermada per Stalin des del 1947, que culminà el 1952 amb l'afusellament dels 13 membres del Comitè Antifeixista Jueu, creat pel mateix Stalin durant la guerra. També, el recel del líder soviètic envers alguns dels seus col·laboradors més pròxims (Molotov, Mikoian, Voroshilov, Beria) i especialment envers uns serveis de seguretat que considerava ineficaços i sospitosos de traïció. En tercer lloc, les relacions amb l'Estat d'Israel, a qui Stalin havia brindat un suport decisiu en el seu naixement el 1948, per sospitar al cap de pocs mesos sobre la doble lleialtat dels jueus soviètics, i veure'l després com un peó de l'imperialisme nord-americà en la fase àlgida de la Guerra Freda.Amb aquests vímets, i sempre per instigació de l'amo del Kremlin, a partir de la segona meitat del 1951 els serveis de seguretat van començar a fabricar el complot, a practicar detencions i tortures per obtenir "confessions" a mida, "confessions" al voltant de la tesi que Stalin formularia davant del Politburó l'1 de desembre de 1952: "tot jueu nacionalista és un enemic potencial a sou dels Estats Units. I entre els meus metges hi ha molts jueus sionistes".El 13 de gener de 1953, la suposada conjura dels metges "burgesos i sionistes" del Kremlin per liquidar la jerarquia soviètica va esclatar en un article a Pravda, mentre regnava a Moscou un clima de pogrom, corrien rumors de deportació massiva dels jueus soviètics i es trencaven les relacions diplomàtiques amb Israel. La mort de Stalin, aquell 5 de març, va tallar en sec la purga iniciada. La rapidesa (menys d'un mes) amb què els seus successors, i sobretot Beria, van alliberar i rehabilitar els detinguts, anunciant que tot el complot era fals, demostra que s'havia tractat de molt més que d'un rampell antisemita: Stalin, abans de desaparèixer, havia volgut suprimir la major part dels hereus potencials per realçar pòstumament la seva pròpia grandesa.
Stalin antisemita? XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD El redactor, molt hàbilment canvia el terme "sionista" -al que tota persona d'esquerres és contrària- al de "antisemita" per donar bombo al documental. Pura basura propagandística.
Que Stalin era antisemita és quelcom que se sap desde fa dècades. No ho sabies?
100% fals, hauria d'informar-se millor. El racisme i el nacionalisme són ideologies pròpies del pensament burgès per enfrentar el proletariat entre sí.Stalin, com a marxista-leninista i com a representant de la dictadura del proletariat de la URSS no tenia cap d'aquests trets que són característics de la ideologia burgesa. Vagi a enganyar a algú altre.
Home, a Stalin no li queien massa bé els jueus, de fet es va emprenyar amb sa filla per sortir amb jueus (amb un d'ells s'hi va arribar a casar) i juraria que els va fer deportar o assassinar... Bé, coses de família.
Llegeix el que he posat a sota...
Una cosa és a nivell oficial i l'altra a nivell personal...
Però el que la població percep és el que es diu oficialment.I el que es fa ha d'anar i concordar amb el que es diu oficialment.
Ah sí? Llavors TOTS els deportats a Gulags o el malaguanyat Trotsky devien ser autèntics traïdors a la Unió Soviètica. Inclòs, per exemple el mateix Jonathan -pare de l'astronàutica russa- que s'hi va passar 10 o 15 anys.I els judicis, naturalment, eren de veritat....
Allò tenia altres justificacions oficials, que concordaven amb el que feien. (estem o no d'acord). No sé que té a veure amb el que jo he dit.
Estic espès o ets tu, O'Brien? | 0.893381 | curate | {"ca": 0.9782309807516041, "it": 0.004124656278643446, "pt": 0.006416131989000917, "en": 0.0029789184234647113, "hu": 0.001374885426214482, "oc": 0.0068744271310724105} | |
mc4_ca_20230418_11_649033 | Curs d'interpretació a Barcelona per Eòlia, Escola Superior D'Art Dramàtic - educaweb.cat
L'objectiu és capacitar a l'alumne en l'aprenentatge dels mecanismes actorals (interns i externs) dins el procés de creació dels personatges. Comprensió dels principis d'acció i del conflicte dramàtic. La improvisació com un apropament a la creació teatral. L'ús del text dramàtic com a eina de desenrotllament.
PROCEDIMENT DAULTE. És basa en l'entrenament emocional de l'actor a partir d'improvisacions molt ben acotades. El plantejament d'aquestes improvisacions és fonamenta en l'explicació de l'argument, concreció dels reglis de joc i la implicació ineludible del compromís de l'actuant.
Tota persona itneresada en aquest camp.
C/ Casp, 82 baixos 08010 Barcelona
Curs d'interpretació encara no ha rebut opinions | 0.749108 | curate | {"ca": 0.9761306532663316, "en": 0.02386934673366834} | https://www.educaweb.cat/curs/curs-interpretacio-barcelona-presencial-116570/ |
macocu_ca_20230731_7_256127 | Laura Cendrós, nova presidenta dels Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya
El Patronat de la Fundació Amics del MNAC ha nomenat presidenta de l’entitat a Laura Cendrós Jorba, prenent el relleu de l’anterior presidenta Eulàlia Serra de Budallés, coincidint en l’any de celebració dels 25 anys de la seva creació. Laura Cendrós ha format part del patronat dels Amics durant els últims 7 anys, és promotora cultural i ha participat en diferents projectes culturals, vinculats, entre d’altres, al Teatre Romea o el Concurs Internacional de Música Maria Canals. En paraules de la nova presidenta, “els Amics són els millors ambaixadors del Museu Nacional i el nostre compromís com a Fundació ha de ser el d’impulsar la descoberta de l’art català de tots els temps, per entendre i conèixer la nostra història i participar activament de la seva evolució”. Els Amics del MNAC compten amb més de 3.000 membres, han organitzat més de 1.200 activitats i ha col·laborat amb el Museu Nacional en campanyes de micromecenatge. Entre d’altres, podem destacar: l’adquisició de l’obra de Marià Fortuny La pregària; la restauració de l’escultura de Pau Gargallo El violinista; així com l’ampliació del fons de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres. A més, cal destacar també l’adquisició d’obres com: Font de la vida, d’Aurèlia Muñoz, Parella de vells, de Carles Casagemas o Crani, de Josep Guinovart, així com un conjunt de tres obres de Mari Chordà i quatre dibuixos originals d’Enric Sió. Joan Oliveras, president del Museu Nacional, assegura que els Amics del MNAC són una eina estratègica de primer nivell a l’hora de teixir complicitats entre el museu i la societat. | 0.889007 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_175778 | L’Ajuntament de Palafrugell repassa la pintura de tots els passos de vianants propers a les zones escolars del municipi - Ràdio Palafrugell
Notícies
A la carta
Programes
40 aniversari
Cultura
Esports
Música
Vídeos
Qui som
En directe
Ràdio Palafrugell
Informació local
Current track
Title
Artist
Ràdio Palafrugell
Notícies
A la carta
Programes
40 aniversari
Cultura
Esports
Música
Vídeos
Qui som
Ajuntament de Palafrugell
Notícies
Ple Ajuntament
L’Ajuntament de Palafrugell repassa la pintura de tots els passos de vianants propers a les zones escolars del municipi
Escrit per Ràdio Palafrugell a 29 de Setembre de 2021
L’objectiu principal és millorar la mobilitat a peu i augmentar la seguretat dels vianants.
L’Ajuntament de Palafrugell, durant els primeres dies d’inici del curs escolar, ha pintat els passos de vianants que es troben situats al voltant dels entorns escolars. S’ha fet amb l’objectiu de millorar la seguretat i, sobretot, de protegir totes aquelles famílies que van a l’escola a peu. Aquesta acció afecta a més d’una trentena de passos de vianants.
El regidor de mobilitat, Pau Lladó, explica que aquesta actuació no només millora la mobilitat en determinades zones de molt trànsit. També serveix com un element de seguretat de cara al ciutadà que va a peu. Al mateix temps, Lladó esmenta que “aquestes mesures són necessàries d’implantar i signifiquen una millora immediata per a la ciutadania, en especial per a la dels més joves”.
Destaca el regidor Pau Lladó la clara aposta per la seguretat des de la regidoria de Mobilitat, així com de la Policia Local i també de l’equip de govern. Ho fa amb mesures ja aplicades i d’altres que veuran la llum properament.
En els darrers anys s’ha procedit a pintar els passos de vianants del municipi amb pintura antilliscant i de doble component (vermell i blanc). Ara el que s’està fent és un repàs d’aquells més malmesos durant aquest darrer any i sobretot fer-ho en les zones on en hores punta hi ha més trànsit, com pot ser a les zones escolars.
Etiquetes Notícies Palafrugell Ple Ajuntament Palafrugell Ràdio Palafrugell
Autor
Ràdio Palafrugell
Arxiu de l'autor
Opinions dels lectors
Deixa una opinió
El teu correu electrònic no serà publicat. Required fields are marked *
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Darreres notícies
7a edició de ‘Nadal al Museu’ també a Palafrugell
Ja es pot veure l’expojove de salut mental de Palafrugell
La Biblioteca de Palafrugell posa en valor la figura de Felícia Fuster
Setmana d’inestabilitat meteorològica
L’hemeroteca digital sobre Josep Pla serà una realitat el 2022
En directe
Torna-la a tocar Sam
Un espai a la música nostàlgica
Espai destinat a la música de la nostàlgia, presentat per Jordi Piqué.
Més
Següents emissions
La tarda en marxa
16:00
Informatius
19:00
El món és digital
19:30
TOP-50
20:00
La Xefla
21:00
Demesenllà
22:00
By tag
Ajuntament de Palafrugell Biblioteca de Palafrugell Coronavirus COVID-19 cultura Educació Educació Palafrugell el temps Esports IPEP Josep Pascual Josep Piferrer Medi Ambient Meteorologia Museu del Suro Notícies Observatori de l'Estartit Palafrugell Palafrugell Gent Gran Pau Lladó Policia Local de Palafrugell Previsió meteorològica Ràdio Palafrugell Salut SSIBE Turisme | 0.605271 | curate | {"ca": 0.8619391277063069, "pt": 0.012864763100094132, "es": 0.044556008785691874, "en": 0.06212739253216191, "no": 0.004392845936617509, "de": 0.005020395356134295, "ja": 0.0015688735487919673, "fi": 0.0018826482585503608, "ar": 0.0025101976780671476, "zh": 0.0031377470975839346} | https://radiopalafrugell.cat/lajuntament-de-palafrugell-repassa-la-pintura-de-tots-els-passos-de-vianants-propers-a-les-zones-escolars-del-municipi/ |
mc4_ca_20230418_5_249411 | Les hostesses del Comte de Godó i altres casos semblants
Les hostesses com a elements decoratius
Quatre casos d'aquesta mateixa setmana:
1/ Les hostesses del trofeu Comte de Godó de tennis han denunciat que les van obligar a treballar amb un uniforme que no es corresponia amb les condiciones meteorològiques existents. Feia fred, plovia i l'empresa que va contractar-les (Schweppes) els va negar la possibilitat de poder-se abrigar. Per què? Una de les noies, la Raquel Muñoz, va denunciar a El Matí de Catalunya Ràdio que van treballar amb febre, que van queixar-se i que la resposta van ser crits i l'argument que amb la jaqueta posada no es veia la marca. Quan ha esclatat el cas, l'organització ha demanat disculpes. El pitjor del cas, però, no és si l'uniforme era d'estiu o d'hivern. No, el gran tema és l'ús de noies com a reclam publicitari, com a carn que es paga a pes. Bé, almenys no van fer com en el torneig de tennis de Madrid, que a l'any 2009 va contractar directament models com a aplegapilotes.
2/ L'Ajuntament de Xerès ha demanat que al gran premi d'Espanya de motociclisme que es disputa a la ciutat aquest cap de setmana no hi hagi hostesses perquè entenen que “es tracta d'un ús sexista del cos femení”. Una de les noies que treballa a la cursa, al Masters de tennis de Madrid i a la Vuelta a Espanya ha dit que “aquesta petició pren la feina a un grup de dones i això sí que és sexisme. M'agraden molt les motos i aquesta feina em permet escoltar les converses entre mecànics i pilots. Venem la imatge d'una marca, de la mateixa manera que ho fem per catàlegs o anuncis. No em sento un objecte i algunes marques ens vesteixen més provocatives, però som models i sabem com dur aquesta roba. Treballar com a hostessa em permet pagar-me la carrera de medicina”.
Sí, segurament aquesta noia ho veu tot de color de rosa i no és conscient de l'ús que fan d'ella. En tot cas li recomano que si té un moment pregunti a altres companyes seves que fan d'hostesses en segons quines fires i quins congressos i que han de suportar tota mena d'insinuacions d'individus que, o bé aprofiten la seva posició, o bé van totalment passats de voltes. Cosa que encara és pitjor que ser només un objecte.
Finalment la petició quedarà en no res perquè l'organització considera que les noies són treballadores del circuït com molts d'altres i, en tot cas, estudien que de cara a altres edicions s'hi incorporin nois.
I sap el pitjor? Que la solució a un anacronisme com el de tenir dones lluint carn sense cap altre objectiu que el de lluir carn sigui posar-hi nois lluint carn, en comptes de fer desaparèixer una pràctica sense cap sentit com és la de lluir carn.
3/ La cantant Emma Marrone estava assajant en un plató del Canal 5 italià i va passar això:
Al programa, anomenat Amici di Maria de Filipi, se'ls va acudir que seria molt graciós fer-li un brometa. I van tenir la brillant idea de fer que un dels ballarins la grapegés, a veure com reaccionava i gravar el resultat. El pitjor del cas no és que un programa trobi graciós fer que un senyor foti mà a una noia que ha anat allà a treballar. No, el més terrible és que el públic reia, incloses diverses dones. I que el programa ha penjat el vídeo per fer-lo viral, sense dir que era una broma. O sigui, doble immoralitat: la brometa i usar-la per fer-se publicitat.
4/ Avui mateix hem sabut que el fiscal sol·licita 22 anys i 10 mesos de presó per cada un dels cinc acusats de la violació en grup a una noia durant els passats sanfermins. La violació és un acte brutal i fer-la en grup encara ho supera, però és que els individus van gravar les imatges i van penjar-les al seu grup de Whatsapp. No existeix adjectiu per definir-ho. Excusa de les defenses? Va ser un acte consentit.
Però encara hi ha un parell de coses més terribles: un dels presumptes és Guàrdia Civil i un altre militar (però, quines proves fan per ingressar-hi?) i als programes matinals de TV van dedicar-se a entrevistar familiars i amics dient que eren uns bons nois que van caure a les urpes d'una qualsevol que ara els busca la ruïna. Terrible.
I ara vostè potser es preguntarà què hi fan les dues últimes notícies amb les dues primeres. Bé, és que crec que una cosa té relació amb l'altra. Quan s'usa les dones com a reclam visual per vendre un producte o un esdeveniment, és molt fàcil pensar que les dones estan al món per fer d'objecte. De consum i d'ús. I si serveixen per aguantar un paraigües a un tennista o a un pilot de motos, també serveixen perquè algú pensi que serà molt divertit fer que les magregin o que 5 presumptes facin el que van fer a Pamplona.
I no, la solució no és posar-hi nois, gais o lesbianes per agradar els diversos col·lectius/consumidors sinó deixar de llogar carn per vendre el paradís. I potser si deixem de fer-ho, alguna cosa començarà a canviar.
Opinió Els senyals de trànsit bilingües Iu Forn
Opinió Jordi Cruz, els becaris i els aprenents Iu Forn
Mentres manin les dones,com sempre han fet desde la més obscura ombra i amb el beneplàcit si no del Bisbe o del capellà del manaire de torn i l'home sigui un calçasses com ho som la majoria,hi hauran dones objecte per tenir el fotut burro d'home distret i continuar manant.No dic res de nou.
Iu Forn: l'has clavat! Si volen carn que hi posin sa mare!
Et felicito Iu, i veient els comentaris que hi ha fins el moment confirma encara més la teva teoria, mentre hi hagi dones-objecte la societat no avançarà.
Quina sort que tenen les hosteses, fins i tot les que hi treballen encantades, que algu com l'Iu decideixi per elles el que els hi conve o no. L'esquerra, politicament correcta, imposant la seva moral als altres, igual que l'esglesia del segle XIX.
La solució de posar-hi nois m'ha recordat allò de " si voleu la igualtat, per què no feu la mili?" Quan el que volíem era que no la fessin ni els nois...
Vull dir que sí, que estic totalment en contra de les feines degradants però hi ha qui les prefereix a treballar 8 hores en una fàbrica. I que hi ha algun fastigós que se n'aprofita. Tristament.
Home, jo molts cops agafo el metro L3 fins a Palau Reial quan surto de la feina, cap a les 10 del vespre, i sovint hi baixen noies joves, molt ben arreglades i que se les veu que cuiden la línia molt, i t'asseguro que allà només hi han facultats, el Palau de Pedralbes... i l'Up&Down. Endevina què hi van a fer. Doncs el pas següent al de fer d'hostesses ensenyant cuixa.
Ahir, no tenia inconvenient que uns aprenents treballessin de franc per restaurants de luxe. Avui, desaprova que les hostesses ingressin uns dinerets per guanyar-se la vida o pagar-se els estudis. Forn, que li passa?. | 0.825029 | curate | {"ca": 0.9490076335877863, "en": 0.00900763358778626, "pt": 0.01984732824427481, "es": 0.013435114503816794, "it": 0.0033587786259541984, "ia": 0.0053435114503816794} | https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-hostesses-comte-godo-sexisme_155547_102.html |
mc4_ca_20230418_14_137698 | L’organització de l’Aplec a Forcall col·labora amb els rotllos de Sant Cristòfol | comarquesnord
Enguany no s'ha pogut fer la tradicional rogativa i jornada festiva a l’ermita de Sant Cristòfol
Tema: Aplec dels Ports · Rogatives rotllos i primes
Encara que els forcallans, com la resta de pobles, no han pogut pujar enguany a Sant Cristòfol, els veïns igual han tingut el seu rotllo.
Així, el passat el dissabte, un grup reduït de joves de l’Aplec, sempre mantenint les distàncies i normes de seguretat, han passat per les cases del poble a repartir els rotllos i, a aprofitar per a informar, personalment, de la cancel·lació de la festa. Una mostra més que l’Aplec dels Ports no s’atura i que l’organització segueix amb ganes de treballar per la gent de la comarca. | 0.798101 | curate | {"ca": 1.0} | https://comarquesnord.cat/gent-i-vida/2020/05/10/lorganitzacio-de-laplec-a-forcall-collabora-amb-els-rotllos-de-sant-cristofol/ |
mc4_ca_20230418_0_240971 | Cronologia:19.000 - 16.000 aC
Procedència: Cau de les Goges (Sant Julià de Ramis, Gironès).
Ubicació: sala de Paleolític. | 0.436949 | curate | {"pt": 0.24369747899159663, "ca": 0.7563025210084033} | http://www.macgirona.cat/Col-leccions/Objectes-de-les-col-leccions2/Prehistoria/Collaret |
oscar-2201_ca_20230904_9_59199 | L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria de l’any 2021 dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ). En concret s’han convocat 78 premis a treballs de recerca...
Convocatòria: Subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques (2021)
22 febr. 2021 | Convocatòries
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria de Subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2021. L’objectiu d’aquesta convocatòria és la realització...
Convocatòria: Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ 2020)
22 oct. 2020 | Convocatòries
L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria de l’any 2020 dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ). En concret s’han convocat 78 premis a treballs de recerca...
Convocatòria: Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ 2019)
17 juny 2019 | Convocatòries
L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria dels Premis Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ 2019). Els premis van dirigits a estudiants entre 14 i 23 anys d’edat que hagin cursat...
Convocatòria: Premis Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ 2018)
19 jul. 2018 | Convocatòries
L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria dels Premis Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ 2018). L’objectiu és recompensar l’esforç d’alumnes de segon cicle... | 0.682072 | curate | {"ca": 0.9959159859976663, "ro": 0.004084014002333722} | https://observatori.iec.cat/tag/eapc/ |
mc4_ca_20230418_2_256972 | Maig de 1937, barricades a Barcelona
Juan Ignacio Ramos- Secretari General d'Esquerra Revolucionària
Es compleix el vuitanta aniversari de la insurrecció obrera de maig del 37 a Barcelona. L'aixecament va acabar amb la derrota dels treballadors a mans de les forces de l'estalinisme, i va suposar el final de les conquestes revolucionàries en territori republicà. Però Maig del 37 ha passat també a la història per la fallida política de la direcció anarcosindicalista -que va trair obertament la resistència de les seves bases militants enfront de la contrarevolució en marxa-, i per deslligar una furiosa repressió contra tot allò que fes olor de trotskisme a sòl espanyol, culminada amb la liquidació del POUM i l'assassinat del seu líder Andreu Nin per un comandament de la NKVD (policia política de Stalin). Per recordar aquells esdeveniments publiquem a continuació el text de Juan Ignacio Ramos, La lucha contra el "trotskismp". Mayo del 37, barricadas en Barcelona, capítol del llibre Los años decisivos. Teoría y práctica del Partido Comunista de España, escrit pel mateix autor.
L'evolució dels esdeveniments polítics a l'Espanya republicana, marcats per l'ofensiva contra les conquestes revolucionàries i les creixents dificultats militars, van enfrontar als dirigents estalinistes amb resistències cada vegada més notables. Tot aquell que desafiés les tesis de la defensa de la República democràtica i qüestionarà les mesures posades en marxa per contenir la revolució era acusat sistemàticament d'agent del feixisme, provocador i quintacolumnista. L'agitació contra el "trotskisme", com a personificació de la traïció a la causa antifeixista i de col·laboració amb les forces franquistes, va viure el seu màxim apogeu des de començaments de 1937 fins al final d'aquest any, encara que ja des del moment d'iniciar-se la guerra - que va coincidir en data amb la preparació del primer judici de Moscou-, la propaganda del PCE i la IC alertaven contra aquest "pèrfid" aliat de Franco. 1
Els líders del PCE i la JSU estenien el missatge de la seva política amb una decisió extraordinària. En el discurs pronunciat al gener de 1937 a la Conferència de València de la JSU, Federico Melchor declarava: "No estem fent avui una revolució social, estem desenvolupant una revolució democràtica, i en una revolució democràtica, l'economia, la producció (...) no poden llançar-se a formes socialistes ". A tot arreu es negava el caràcter proletari de la revolució que havia esclatat després del 19 de juliol. "Lluitem per la República democràtica", afirmava Santiago Carrillo davant aquesta mateixa Conferència "no ens dóna cap vergonya dir-ho. Nosaltres enfront del feixisme i enfront dels invasors, no lluitem ara per la revolució socialista ". De la mateixa manera es feien declaracions de fe en defensa del capital estranger: "seria un error en les relacions internacionals [no protegir-lo], perquè llavors Anglaterra intervindria decisivament contra Espanya. No al nostre costat, sinó amb Franco, perquè Anglaterra té interessos econòmics al nostre país de defensar ". 2
Tot i la manera insistent en què es repetien aquestes formules, els estalinistes van trobar fortes dificultats per imposar-les; començant per militants de la JSU, que no combregaven amb les rodes de molí que els intenten fer empassar els seus dirigents i, per descomptat, entre la base combatent de la CNT-FAI i del POUM on la resistència era encara més gran. A la Conferència de València de la JSU, es van manifestar brots de contestació prou significatius i que s'estendrien al llarg de tota la guerra. "Les interpretacions que va donar la conferència sobre el caràcter de la JSU", escriu Ricard Viñas "va augmentar les reticències en un sector minoritari encapçalat per Hernández Zancajo", 3 reticències que cobrarien la forma d'obertes divergències després de la crisi de govern al maig de 1937 que trauria a Largo Caballero de la presidència.
Després de la celebració de la Conferència, el descontentament en les files de la joventut unificada persistiria. Rafael Fernández, secretari de la JSU asturiana, va denunciar la política de l'organització com "tot menys marxista", 4 i es van publicar cartes de combatents molt agres contra la política de la direcció, com aquesta, arribada des del front de batalla: "He llegit diverses vegades, en diferents diaris, els discursos que Carrillo ha pronunciat (...) que la JSU lluita per la República democràtica parlamentària. Crec que Carrillo està completament equivocat. Jo, jove socialista i revolucionari lluito per la col·lectivització de la terra, les fàbriques; en fi, per totes les riqueses i indústries d'Espanya, en benefici de tots els éssers i de la Humanitat. Creuen Carrillo i qui amb ell pretén portar per aquest rumb perjudicial i antirevolucionari que a la JSU som borregos el seus militants? No. Abans de xais som revolucionaris. Què dirien els nostres camarades caiguts en els camps de batalla si aixequessin el cap i veiessin que la JSU havia estat còmplice d'haver traït la Revolució, per la qual ells van donar la vida? Només una cosa: escupirían a la cara dels malfactors que, cridant-militants de la JSU, han traït la revolució ". 5
El descontentament amb el replegament estalinista de la revolució i la guerra va trobar la seva expressió més aguda en les files dels anarcosindicalistes i al POUM. Pel que fa als primers, les declaracions en la seva premsa i en els seus butlletins contra la deriva contrarevolucionària es van fer abundants a partir del 1937; l'experiència governamental de la CNT no només no va fer callar les crítiques, sinó que les va exacerbar i molt durament. En el Butlletí d'Informació del moviment llibertari del 19 de gener de 1937 es va podia llegir: "Els milers de combatents proletaris que es baten en els fronts de batalla no lluiten per una República democràtica. Són proletaris revolucionaris que han pres les armes per fer la revolució. Posposar el triomf d'aquesta per després guanyar la guerra, és afeblir considerablement les forces combatives del proletariat (...) Si volem aixecar l'ànim dels nostres combatents i injectar-entusiasme revolucionari a les masses antifeixistes hem d'impulsar la revolució amb fermesa, liquidar els últims residus de la democràcia burgesa, socialitzar la indústria i agricultura, a la vegada que vam crear els òrgans rectors de la nova situació d'acord amb els fins revolucionaris del proletariat ... "6
En el periòdic CNT del 2 de febrer de 1937 la crítica anava directament al moll polític: "(...) 'Revolució democràtica', 'República parlamentària', 'No és el moment de fer la revolució social!' Heus aquí unes quantes consignes dignes dels programes polítics republicans, però degradants per als partits obrers (...) Si els partits comunista i socialista, així com les seves joventuts, fessin honor als seus principis socialistes, s'hauria anat en orris amb 'tota la vella màquina de l'Estat burgès' (Marx) i amb l'estructura material de l'economia capitalista. Marx i Engels, en el Manifest Comunista, mai van al·ludir a un període de transició de 'república democràtica i parlamentària' (...) Per això, el marxisme de tots els partits marxistes espanyols és un marxisme que ara no té res de comú amb el marxisme revolucionari ; però si moltes afinitats amb el revisionisme socialdemòcrata, contra el qual Lenin va dirigir les seves teories revolucionàries plasmades en L'Estat i la Revolució ... "
La pugna central es va desenvolupar al llarg de l'hivern i la primavera de 1937 a Barcelona, capital de la revolució espanyola. Per als inicis de 1937, el PSUC s'havia enfortit entre les capes socials que tradicionalment havien estat la base de suport de l'Esquerra Republicana. Comerciants, botiguers, petits industrials, funcionaris de la Generalitat, van nodrir les files del PSUC, encoratjats pels discursos dels seus màxims dirigents. En l'òrgan d'expressió del Partit a Catalunya, Treball, es llegia el 8 d'agost de 1936: "Seria imperdonable oblidar-se de la multitud de petits industrials i petits comerciants que hi ha al nostre país (...) Diuen que ningú es preocupa de la seva sort . Són elements que poden tendir a afavorir qualsevol moviment de caràcter reaccionari, perquè els sembla que qualsevol cosa serà millor que el règim que s'intenta implantar a la vida econòmica del nostre país (...) La situació angoixant d'aquelles famílies és evident. No poden atendre els seus tallers i negocis perquè no disposen de reserves de capital; amb prou feines tenen prou per menjar, perquè l'obligació de pagar els jornals als pocs obrers que fan servir els impedeix atendre les seves pròpies necessitats diàries ".
Una descripció bastant sui generis, dels sectors acomodats que manifestaven una hostilitat completa cap als obrers revolucionaris. Però no eren tan "pobres" com indicava la propaganda del PSUC, més aviat es tractava del "pols social", utilitzant els termes de Lenin, que va aixecar cap una vegada que les primeres setmanes d'efervescència revolucionària havien passat i exigien el retorn a la prosperitat dels seus negocis, les seves petites estafes, el seu acaparament i contraban (l'ordre, en definitiva). Mentrestant, els obrers al front i les seves famílies a la rereguarda eren les víctimes reals de l'escassetat, la penúria i les bales dels feixistes.
George Orwell al seu cèlebre llibre Homenatge a Catalunya, retrata aquesta tornada a la normalitat per la qual clamaven els líders del PSUC i els petits comerciants que ja es feia visible als carrers de Barcelona: "Tots els que havien fet dues visites a Barcelona durant la guerra, amb intervals d'alguns mesos, comenten els extraordinaris canvis que van observar en ella. Per estrany que sembli, aquells que van ser per primera vegada a l'agost i van tornar al gener o, com jo mateix, primer al desembre i després a l'abril, al tornar sempre deien el mateix: 'l'atmosfera revolucionària ha desaparegut'. Sens dubte, per a qui hagués estat allà a l'agost, quan la sang encara no s'havia assecat en els carrers i els milicians ocupaven els hotels elegants, Barcelona, al desembre, els hauria semblat una ciutat burgesa; però per a mi, acabat d'arribar d'Anglaterra, es continuava semblant més a una ciutat obrera que qualsevol altra que jo hagués pogut concebre. Però la marea estava en reflux. Ara tornava a ser una ciutat corrent, una mica maltractada i ferida per la guerra, però sense cap senyal extern de predomini de la classe treballadora. El canvi en l'aspecte de la gent era increïble. L'uniforme de la milícia i els micos blaus havien desaparegut gairebé del tot; la majoria semblava usar aquests elegants vestits estiuencs en els que s'especialitzen els sastres espanyols. A tot arreu es veien homes pròspers i obesos, dones ben vestides i cotxes de luxe. (Aparentment, encara no hi havia cotxes privats, no obstant la qual cosa, tot aquell que fos 'algú' podia disposar d'un automòbil) .... "7
El punt de suport fonamental dels estalinistes catalans va ser el GEPCI, que en aquestes dates organitzava a 18.000 comerciants, i que com Gremi de Petits Comerciants i Industrials va ingressar a la UGT catalana. El PSUC va esdevenir el portaveu dels interessos d'aquests sectors petit burgesos i, sens dubte, Joan Comorera, el seu secretari general, en el seu màxim agitador. El creixement del PSUC va ser vertiginós en els mesos que van d'agost de 1936 a març de 1937, data en la qual deia comptar ja amb 50.000 afiliats. L'activitat del PSUC estava supervisada fèrriament per "Pedro", àlies de l'estalinista hongarès Ernö Gerö, delegat de la Comintern en el Partit català i responsable de la NKVD a Catalunya. La història del camarada "Pedro" està vinculada als fets més ombrívols de la repressió contra els militants del POUM, inclosa la seva participació directa en l'assassinat d'Andreu Nin. Va treballar sota les ordres directes del coronel Orlov, màxim dirigent de la NKVD a Espanya, i va jugar un paper crucial en el final de Vladimir Antonov-Ovseenko, cònsol soviètic a Barcelona (Ovseenko va ser el líder de la presa del Palau d'Hivern a l'octubre de 1917 i ex oposicionista d'esquerres). La missió d'Antonov-Ovseenko a Barcelona va ser atreure als anarquistes a l'esfera de l'estalinisme, però el seu fracàs en la tasca li va valer la recomanació de "Pedro", el seu directe supervisor, perquè fos substituït en el càrrec. Antonov-Ovseenko va ser posteriorment jutjat a Moscou durant les grans purgues, condemnat a mort i executat. 8
Els avenços contrarevolucionaris van tenir una empenta a Catalunya amb l'expulsió del POUM del govern de la Generalitat. Malgrat algunes protestes inicials dels anarcosindicalistes, el PSUC va precipitar la crisi, i Nin va ser desallotjat del seu càrrec de Conseller de Justícia. La composició del nou govern de la Generalitat, nomenat a mitjans de desembre de 1936, va significar un avenç qualitatiu per a les forces estalinistes. 9
Els enfrontaments entre el govern català i les organitzacions anarcosindicalistes i del POUM es van continuar agreujant. 10 Al mateix temps, el descontentament s'estenia entre els obrers barcelonins, i entre les seves dones, per la carestia de la vida i els continus atacs del Conseller estalinista Joan Comorera contra els comitès de proveïments, en mans dels anarcosindicalistes. Aquests comitès de barri que controlaven els magatzems, supervisaven "què, com, com i a quin preu de venda al públic s'aprovisionava als detallistes, un cop satisfetes les necessitats 'revolucionàries' del barri, és a dir, de malalts, nens, aturats, menjadors populars, etcètera. Comorera propugnava la desaparició d'aquests comitès revolucionaris de barri i el retorn del lliure mercat. Sabia, a més, que una cosa implicava l'altra, i que, sense la supressió dels comitès de defensa, el lliure mercat seria una quimera. "11
El líder del PSUC, instigador de manifestacions de carrer amb l'eslògan "Menys comitès i més pa", va decretar la dissolució d'aquests comitès però, com assenyala Bolloten, "el decret de Comorera no podia aplicar mentre el poder armat dels revolucionaris romangués intacte. Per soscavar la seva posició, el PSUC no havia deixat de pressionar des de la crisi de desembre a fi d'acabar amb la dualitat de poders policials a la regió (...) aquest poder estava dividit entre les patrulles, sota l'autoritat de la Junta de Seguretat, dominada per la CNT, i la Guàrdia Nacional Republicana i la d'Assalt, sota el control del conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguadé. "12
A Catalunya els obrers anarquistes i poumistes, alarmats pels atacs contra les conquestes revolucionàries, van ser traduint el seu descontentament en oposició creixent i pressió cap als seus dirigents. El sorgiment de grups d'oposició a la CNT-FAI, com "Els Amics de Durruti", posava de manifest l'estat d'ànim regnant a les seves files. Un fenomen similar passava a l'interior del POUM, especialment entre molts dels seus militants barcelonins. Les masses que havien aixafat la insurrecció feixista el 19 de juliol, difícilment acceptarien sense lluita la liquidació de la revolució.
El 27 de març de 1937 els ministres de la CNT a la Generalitat van abandonar el govern català: "No podem sacrificar la revolució al concepte d'unitat", declarava la premsa de la CNT, "la unitat s'ha mantingut sobre les bases de les nostres concessions ". Però en una situació revolucionària són els fets, i no les declaracions periodístiques, i la direcció de la CNT havia acceptat totes les mesures del govern de Companys: desarmament dels obrers, decrets de dissolució dels comitès, les milícies i patrulles obreres, subordinació dels comitès de fàbrica a la Generalitat ... Finalment, i després de dos recomposicions de govern, els consellers de la CNT es van reintegrar al govern de la Generalitat el 16 d'abril.
En contrast amb l'actitud dels dirigents anarquistes, un ampli sector de la base confederal no estava disposat a més concessions. Els articles denunciant la marxa de la contrarevolució, i cridant a resistir contra el desarmament dels obrers, van ser força abundants a la premsa anarquista i anarcosindicalista d'aquells dies. També a La Batalla, l'òrgan del POUM, es van succeir les trucades als dirigents de la CNT a abandonar la línia col·laboracionista i posar fre al retrocés revolucionari. 13 La tensió arribava al seu punt culminant. Durant les últimes setmanes d'abril els enfrontaments entre la Guàrdia d'Assalt i els obrers es van multiplicar, i els incidents armats van fer córrer la sang. 14 Totes les accions dels treballadors que podien transformar-se en una contestació al Govern eren evitades o prohibides, com va passar amb les manifestacions del Primer de Maig d'aquell any. La tensió va arribar a un punt crític: "La garantia de la revolució és el proletariat en armes", es llegia en Solidaritat Obrera el 2 de maig "Intentar desarmar el poble és col·locar-se a l'altre costat de la barricada. Per molt conseller o Comissari que es sigui, no es pot dictar ordre de desarmament contra els treballadors, que lluiten contra el feixisme amb més generositat i heroisme que tots els polítics de la rereguarda, la incapacitat i impotència dels quals ningú ignora. Treballadors, que ningú es deixi desarmar sota cap concepte! "
La lluita oberta entre l'ala esquerra de la revolució -que es resistia a abandonar les seves posicions i conquistes- i l'aparell governamental, liderat per l'estalinisme, va entrar en una fase decisiva. Les calúmnies i infàmies contra els militants revolucionaris van caure com una tempesta durant mesos, creant un estat d'opinió propici. Tots ells van ser acusats de "trotsko-feixistes", provocadors, agents de Franco. Seguint l'escandalós exemple dels judicis de Moscou, la propaganda contra el trotskisme es va convertir en allò més semblant a un acte de la inquisició en aquells dies. Tot valia amb tal d'estendre la idea que aquells que discrepaven de la "línia general" estaven infectats per aquest "virus" i, per tant, actuaven com a col·laboradors de Franco i els feixistes. Les crides a la repressió directa contra els que protestaven, i es rebel·laven, inundaven els discursos dels dirigents del PCE.
De fet, està àmpliament documentada la preocupació en els cercles dirigents de Moscou davant la resistència d'aquests sectors, i la seva obsessió especial per liquidar el POUM de l'escena política i evitar el creixement de la seva influència entre la base anarquista. En un informe del 22 de febrer de 1937, enviat pel plenipotenciari soviètic a Espanya, Martxenko, al ministre soviètic d'Afers Exteriors, Maxin Litvinov, s'aprecia clarament aquests extrems: "(...) El POUM és perillós ara perquè a les seves files militen diversos milers de persones, i està intentant, a través dels anarquistes més extremistes, arrossegar a la seva òrbita d'activitats provocadores a una franja significativa de la CNT. Pretén sabotejar de totes les formes possibles el planejat acostament entre el partit i el lideratge de la CNT. Agents del POUM han induït ja atacs provocadors contra els ministres anarquistes en la premsa d'aquesta tendència (...) Cal dir francament que els comunistes no sempre mostren la vigilància necessària cap als trotskistes. Així, com ja va informar, durant el judici a Moscou al centre contrarevolucionari paral·lel, al diari Treball -òrgan del Partit Socialista Unificat a Barcelona- va aparèixer un article en el qual es lloava Trotski com a salvador de Petrograd. Mentre que els trotskistes utilitzen la menor ocasió per atacar el partit, la premsa comunista no està duent a terme activitats sistemàtiques per denunciar els poumistes (...) ". 15
Per més al·lucinant que fos, als comandaments de Moscou i Stalin els semblava insuficient l'ofensiva contra el "trotskisme" desplegada pel PCE i exigien més "energia". Un fet increïble, quan els dirigents del Partit s'aplicaven a la tasca amb tot l'ardor necessari.
José Díaz, davant el ple del Comitè Central del Partit al març de 1937, va ser contundent en el seu discurs: "(...) ¿Qui són els enemics del poble? Els enemics del poble són els feixistes, els trotskistes i els "incontrolables". Si la nostra preocupació fonamental, en els moments actuals, és la d'aconseguir la unió de tot el poble espanyol, és a dir, la unió del proletariat i de tots els homes amants del progrés, de tots aquells que estimen i anhelem una Espanya pròspera i feliç , ha de ser també preocupació nostra descobrir i denunciar a tots els enemics del poble, siguin on siguin. El nostre enemic principal és el feixisme. Contra ell concentrem tot el foc i tot l'odi del poble. Contra el posem en peu totes les forces prestes a aniquilar; però el nostre odi va dirigit també, amb la mateixa força concentrada, contra els agents del feixisme, que com els "poumistes", trotskistes disfressats, s'amaguen darrere de consignes pretesament revolucionàries, per complir millor la seva missió d'agents dels nostres enemics emboscats en la nostra pròpia terra. No es pot aniquilar la Cinquena Columna si no aniquila també als que políticament defensen també les consignes de l'enemic, encaminades a desarticular i desunir les forces antifeixistes.
"Les consignes de l'enemic són; contra la República democràtica, contra el Front Popular antifeixista, contra el Govern del Front Popular, contra l'Exèrcit regular, etcètera, i, sobretot, contra la Unió Soviètica per la seva magnífica solidaritat amb el poble espanyol en aquesta lluita. Tot i que els trotskistes intenten encobrir-amb altres consignes aparentment més revolucionàries, com les de la República social, Govern obrer, Milícies Roges, no poden per menys d'ensenyar l'orella feixista. I, si no, proves hi ha de sobra. No vull citar totes les canallades que escriuen diàriament els trotskistes en el seu pamflet La Batalla. Apuntaré tan sols algunes coincidències entre el trotskisme i el feixisme. Qui es proposava, mitjançant el cop d'Estat, suprimir el Parlament a cops de sabre? Franco i altres feixistes nacionals i estrangers. Doncs bé: ¿quina és la consigna, coincident amb la dels feixistes, que llancen els trotskistes espanyols? La supressió del Parlament. Heus aquí què publica "La Batalla", del dia 30 de novembre de 1936, com a cosa abordada pel Comitè Central del POUM en la reunió del dia 18: 'Cal destruir els Parlaments, tant de Madrid com de Barcelona, perquè estan completament superats. 'Coincidència perfecta, absoluta, amb els feixistes.”
"Franco i altres canalles s'atribueixen desvergonyidament la defensa de la pàtria, de la nació. A ells, que han traït la pàtria, que venen al feixisme internacional trossos del nostre sòl, que tenen la barra de dir-se "nacionalistes", els irrita i exaspera enormement que els denunciem com el que són: com a traïdors a la pàtria i botxins del poble; no volen que reivindiquem per a nosaltres, per al poble espanyol, el dret que legítimament ens correspon de defensar al nostre país. Doncs bé; ¿Quina és la posició dels trotskistes en referència a això? Exactament la mateixa que la de Franco. Això és el que diuen al diari La Batalla del 23 de gener de 1937: 'Aquesta fórmula d'unió nacional i de defensa de la pàtria enfront de l'invasor de l'estranger que llancen els joves socialistes unificats i els comunistes oficials i que subscriuen els republicans, pot ser acceptada perfectament pels feixistes. 'Coincidència també absoluta amb el feixisme.
"Heus aquí que es descobreix una conspiració gestada pels trotskistes a la Unió Soviètica i els reus trotskistes traïdors a la Pàtria del Socialisme, convictes i confessos, van ser jutjats pel Tribunal Proletari. Heus aquí que la premsa feixista alemanya i italiana plena d'injúries al règim soviètic per haver descobert la trama criminal dels seus agents. Doncs els trotskistes espanyols, com no podia ser menys, corren en defensa dels seus amics, emprant per a això el mateix llenguatge dels feixistes. La Batalla del dia 24 de gener de 1937, per no citar més que un número, conté la següent afirmació: 'A Moscou es prepara un nou crim. A la Rússia actual ha estat abolida la més elemental idea de democràcia obrera, per caure en un règim burocràtic de dictadura personal. Al proletariat internacional no se li pot dir que defensi la causa de Rússia si se li nega el dret a saber el que passa a Rússia. 'Per a què citar més? Només cal que una mostra per posar en relleu la coincidència entre feixistes i trotskistes.
"Com es veu, aquesta gent no tenen res a veure amb el proletariat, ni amb cap tendència que es consideri honrada. I si nosaltres combatem als trotskistes és perquè són agents dels nostres enemics, introduïts en les files antifeixistes. És un greu error considerar els trotskistes com una fracció del moviment obrer. Es tracta d'un grup sense principis, de contrarevolucionaris classificats com a agents del feixisme internacional. Els recents processos de Moscou han demostrat a la llum del dia, que el cap de la banda, Trotski, és un agent directe de la Gestapo. En el seu odi contra la Unió Soviètica, contra el gran Partit Bolxevic i contra la Internacional Comunista, es donen la mà amb els feixistes. Per això la ferma actitud del Partit Comunista, en negar-se a conviure en cap organisme amb els trotskistes, és completament justa, i nosaltres la vam aprovar amb totes les seves conseqüències. El Partit de plantejar davant les masses obreres la lluita contra els trotskistes d'una manera intransigent, a fi d'educar-les en la lluita aferrissada contra els seus enemics encoberts.
"El trotskisme no és un partit polític, sinó una banda de elements contrarevolucionaris. El feixisme, el trotskisme i els "incontrolables" són, doncs, els tres enemics del poble que han de ser eliminats de la vida política, no només a Espanya, sinó en tots els països civilitzats. "
El to del discurs no té res a envejar a les insídies llançades per Iagoda, Iezhov, Beria o Vyshinsky contra la vella guàrdia bolxevic en els judicis de Moscou. Però per què aquesta hostilitat sense parangó contra Trotski i el trotskisme? Les idees sempre reflecteixen interessos materials de la societat. Trotski, el col·laborador més estret de Lenin en els grans esdeveniments d'octubre de 1917, fundador de l'Exèrcit Roig i Comissari de les seves tropes durant els difícils anys de la intervenció imperialista i la guerra civil, havia denunciat valentament la política oportunista de la nova burocràcia, el seu gir autoritari i la seva renúncia a l’internacionalisme proletari leninista. Els seus seguidors van ser perseguits amb acarnissament a l'URSS, empresonats i internats en els camps de concentració de Vorkuta, Kolimá i altres de semblants, on van ser exterminats per milers.16
Però Trotski mai va capitular, tot i que va patir brutalment el setge de la policia estalinista, amb el seu exili de l'URSS, i l'assassinat dels seus fills, familiars i col·laboradors més propers. Trotski va seguir molt de prop els esdeveniments revolucionaris a Espanya, i els seus escrits sobre el tema contenen lliçons excel·lents de teoria marxista i dialèctica materialista. Fins al darrer dels seus alens, quan va ser assassinat per Ramon Mercader a la seva residència mexicana de Coyoacán, es va mantenir lleial a les idees del marxisme revolucionari. Per això mateix va ser perseguit i calumniat per la maquinària estalinista, com abans ho havien estat Lenin, Rosa Luxemburg, i ell mateix, per la burgesia imperialista, ara convertida en aliada de Stalin.
Milers de militants comunistes han hagut de conèixer aquesta veritat molt tard, després que el règim de Stalin, que havia "construït definitivament el socialisme a l'URSS" col·lapsés, i que la burocràcia es convertís en la nova burgesia russa. Van ser massa els que van creure aquestes mentides i calúmnies. No obstant això, molts altres van reconèixer aquesta impostura després d'haver viscut en carn pròpia els excessos estalinistes i les purgues, sense renunciar per això a la causa del socialisme. Aquestes persones segueixen sent un exemple de lluita i abnegació.
Artur London, el brigadista txecoslovac, membre del Partit Comunista i company de Lise London, que va combatre en les trinxeres espanyoles i va patir la repressió estalinista al seu país quan era viceministre d'Afers Exteriors aTxecoslovàquia (i que retratà cruament en la seva magnífica obra La Confessió ), va deixar escrit: "(...) No és d'estranyar que en 1934 acceptéssim la tesi estalinista que l'assassinat de Kirov era una manifestació d'agressivitat hitleriana, un complot antisoviètic que exigia una resposta immediata. També crèiem les acusacions llançades per Stalin i l'equip dirigent del Partit Bolxevic contra Trotski i, més tard, contra els altres companys de Lenin. La nostra fe en Stalin ens encegava i no enteníem que els seus desacords amb altres líders del Partit havien degenerat en un simple ajust de comptes, que les mesures repressives havien substituït la discussió, i que la calúmnia i la mentida eren utilitzades per desacreditar autèntics revolucionaris . Tot el que apareixia com un atac contra la URSS era considerat 'objectivament' com una ajuda als nostres adversaris. Així va ser possible entre nosaltres la visió d'un Trotski transformat en agent del nazisme. Aquesta és una pàgina negra del moviment comunista internacional, que seguint Stalin es va fer còmplice seu. "17
Artur London no va ser l'únic a reconèixer aquesta activitat criminal, incompatible amb la causa dels treballadors. Un altre destacat militant comunista, i víctima com London de les purgues estalinistes, Leopold Trepper, el gran cap de l'Orquestra Roja, el servei de contraespionatge organitzat per la Comintern en l'Europa ocupada pels nazis, va escriure en la seva obra El Gran Joc un tribut al revolucionari rus: "els fulgors d'octubre anaven extingint en els crepuscles carceraris. La revolució degenerada havia engendrat un sistema de terror i horror, on eren escarnits els ideals socialistes en nom d'un dogma fossilitzat que els botxins tenien encara la barra de cridar marxisme. I, però, desterrats però dòcils, ens havia seguit triturant l'engranatge que havíem posat en marxa amb les nostres pròpies mans. Com rodes del mecanisme, terroritzats fins la pèrdua, ens havíem convertit en instruments de la nostra pròpia submissió. Tots aquells que no es van alçar contra la màquina estalinista són responsables, col·lectivament responsables dels seus crims. Tampoc jo em lliuro d'aquest veredicte.
"Però, qui va protestar en aquella època? Qui es va aixecar per cridar que ja en tenia prou? Els trotskistes poden reivindicar aquest honor. A semblança del seu líder, que va pagar la seva obstinació amb un cop de piolet, els trotskistes van combatre totalment l'estalinisme i van ser els únics que ho van fer. En l'època de les grans purgues, ja només podien cridar la seva rebel·lia en les immensitats gelades, a les que els havien conduït per millor exterminar-los. En els camps de concentració, la seva conducta va ser sempre digna i fins i tot exemplar. Però les seves veus es van perdre en la tundra siberiana. Avui dia els trotskistes tenen el dret a acusar als que antany van corejar els udols de mort dels llops. Que no oblidin, però, que posseïen sobre nosaltres l'immens avantatge de disposar d'un sistema polític coherent, susceptible de substituir l'estalinisme, i al qual podien agafar-enmig de la profunda misèria de la revolució traïda. Els trotskistes no 'confessaven', perquè sabien que les seves confessions no servirien ni al Partit ni al socialisme. "18
Els cops contra la vella guàrdia bolxevic, llançats per Stalin el 1936 i en anys successius, es van traslladar a l'escenari espanyol: l'objectiu d'aixafar als treballadors revolucionaris va esdevenir una prioritat.
La lluita contra les restes del poder revolucionari a Catalunya va arribar al seu moment decisiu a principis del mes de maig. L'incident que la va desencadenar va ser l'intent de recuperar el domini de les comunicacions que, a Barcelona, encara romanien en mans dels militants anarcosindicalistes des del 19 de juliol. La Central Telefònica era un clar exemple de doble poder: el govern de Madrid es veia obligat a acceptar que les seves comunicacions amb la Generalitat fossin controlades pels obrers, amb el risc que això suposava.
Amb l'objectiu d'eliminar aquest obstacle, el 3 de maig un destacament de Guàrdies d'Assalt comandats pel dirigent del PSUC, Rodríguez Salas, intentà desarmar els milicians que es trobaven en els pisos inferiors de l'edifici de la Telefònica. La reacció dels obrers anarquistes que custodiaven els pisos superiors va ser immediata i l’intercanvi de trets no es va fer esperar. La provocació estalinista va desencadenar la mobilització de milers de treballadors a les fàbriques i als barris que van tornar a prendre les armes i van aixecar barricades. El moviment insurreccional es va estendre com la pólvora per totes les zones de la ciutat i fora d'ella, com a Lleida, on la mateixa nit del 3 de maig, la Guàrdia Civil va rendir les seves armes als obrers, o a Tarragona i Girona, on els locals del PSUC i Estat Català van ser presos com a mesura preventiva per militants del POUM i la CNT.
Els dirigents del POUM i la CNT tenien a les seves mans la capacitat de donar un canvi dràstic a la situació. Recolzant-se en l'acció revolucionària dels obrers de Barcelona podien haver pres el poder en una vasta zona, haver aprofundit el control obrer a les fàbriques i les col·lectivitzacions a tot Catalunya, realitzat la centralització de les milícies per lliurar una guerra revolucionària contra Franco i fer una crida als treballadors de la resta de la península per seguir el seu exemple. Els treballadors catalans marcaven de nou amb la seva acció el camí de la revolució socialista.
L'alarma a les files governamentals era tremenda. Segons escriu Botollen: "A dos quarts de vespre (el dimarts 4 de maig], Prieto va tornar a comunicar-se amb Azaña. Li va dir que els destructors Lepanto i Sánchez Barcaiztegui (que havien de desallotjar al president) havien sortit de Cartagena a les dues de la tarda i que cinc companyies de la força aèria arribarien a València a les tres de la matí camí de Barcelona, 'L'esperit de les forces magnífic, així com el de les dotacions dels vaixells '. A això Azaña va replicar: 'Aquí, a la meva residència (l'edifici del Parlament Català), seguim sense grans mitjans de defensa' ... "19
Els esdeveniments d'aquelles jornades de maig han passat a la història com el cant del cigne de la revolució. Dimarts 4, la premsa de la CNT demanava la dimissió de Salas però no esmentava ni una sola paraula sobre els obrers insurrectes. Tampoc a La Batalla, òrgan del POUM, es proposaven consignes ni directrius. Els dirigents de la CNT van optar per demanar als obrers que abandonessin les barricades i es sotmetessin a la disciplina del Front Popular. En aquest moment, l'escissió entre els militants anarquistes, combatents actius de les barricades, i els seus líders va arribar al punt màxim. Una política revolucionària seriosa per part del POUM, els militants dels quals van ser saludats calorosament pels membres de la CNT en el fragor de la batalla de carrer, podria haver atret a les seves files a milers d'obrers i joves anarquistes. No obstant això, els líders del POUM no van prendre cap iniciativa. Malgrat tot, els obrers no es van moure. Els ministres de la CNT van haver de realitzar un gran esforç per convèncer els treballadors confederals perquè deposessin la seva actitud. Federica Montseny i García Oliver es van dirigir una i altra vegada per ràdio als militants anarquistes perquè abandonessin les barricades, propagant una profunda desmoralització i frustració entre els millors combatents de la revolució. 20
Un mes abans d'aquestes jornades, un destacat militant anarquista italià exiliat a Barcelona, Camilo Berneri, va escriure una carta oberta a Federica Montseny: "És hora d'adonar-se de si els anarquistes estem en el Govern per fer de vestals a un foc, gairebé extingit, o bé si estan per servir de barret frigi a politicastres que flirtegen amb l'enemic, o amb les forces de la restauració de la república de totes les classes. (...) El dilema guerra o revolució no té ja sentit. L'únic dilema és aquest: o la victòria sobre Franco gràcies a la guerra revolucionària, o la derrota (...) El problema per a tu, i per als altres companys, és el d'escollir entre el Versalles de Thiers o el París de l' comuna ". 21
El dimecres 5 de maig, representants del Govern i dirigents anarquistes es van traslladar a Lleida a detenir un grup de 500 milicians de la CNT i POUM que es dirigien a la capital catalana en suport dels obrers insurrectes. Mentrestant, a la capital catalana es van succeir violents combats; els militants confederals demostraven que no estaven d'acord amb les instruccions dels seus líders. 22
Els dirigents de la CNT, superats completament per la seva base, van proposar un "acord" als treballadors insurrectes per aixecar les barricades: cada partit mantindria les seves posicions i els comitès responsables serien informats si en algun lloc es trencava el pacte. Òbviament, el govern va acceptar la proposta per tal de frenar el moviment. Els líders de la CNT i el POUM, contents amb les declaracions dels representants governamentals, van instar els obrers a abandonar les barricades i tornar a la feina. Tan sols el petit grup dels Bolxevics-Leninistes, (secció espanyola de la IV Internacional) i Els Amics de Durruti, que gaudien de certa influència entre els obrers anarquistes mobilitzats, van distribuir propaganda revolucionària a les barricades emplaçant els treballadors a continuar l'ofensiva. El grup anarquista dissident, dirigit per Jaime Balius, va ser denunciat per la direcció de la CNT-FAI com a agents provocadors i la seva propaganda qualificada d'inacceptable. 23
El dijous 6 de maig, el Govern mobilitzava ja a 1.500 guàrdies d'assalt des de València amb la intenció de desarmar els obrers barcelonins. Els líders de la CNT van lliurar tot el poder militar als comandaments enviats pel govern republicà. El resultat no es va fer esperar: la repressió es va acarnissar contra els treballadors que van ser desarmats violentament pels guàrdies d'assalt provinents de València, als quals el govern de Companys va prestar tota la seva col·laboració. A més dels 500 morts i dels prop de 2.000 ferits durant els enfrontaments entre els obrers revolucionaris i les forces republicanes i estalinistes, posteriorment molts militants de la CNT i el POUM van ser empresonats acusats de "contrarevolucionaris". 24
Les calúmnies i mentides contra l'aixecament obrer de maig van omplir la premsa estalinista. Pravda es va referir a ell com un "putsch trotskista-anarquista" ordenat per Franco. L'Humanité, òrgan del PCF, es el va qualificar de "putsch hitlerià"; Frente Rojo, del PCE, el va presentar com un cop de "agents trotskistes contrarevolucionaris". En els documents secrets enviats a la Comintern, la línia de la propaganda oficial estalinista va ser delineada amb claredat: "(...) els trotskistes-poumistes es van revelar a la nació com la gent que pertany en cos i ànima a la cinquena columna de Franco, la gent està alimentant una animositat increïble contra els trotskistes. Les masses estan exigint una repressió enèrgica i despietada. Això és el que demanen les masses del poble de tot Espanya, Catalunya i Barcelona. ¡Demanen el complet desarmament, la detenció dels dirigents, la creació d'un tribunal militar especial per als trotskistes! Això és el que exigeixen les masses ... "25
Al juny de 1937 el POUM va ser dissolt, els seus principals dirigents van ser detinguts i milers de militants van haver de passar a la clandestinitat. Com hem assenyalat anteriorment, Andreu Nin, després de patir brutals tortures, va ser assassinat per un comando especial de la GPU, policia política estalinista. 26 Aquest crim va provocar la reacció de molts treballadors i intel·lectuals, dins i fora de l'Estat espanyol. Als murs de nombroses ciutats es van pintar la proclama "On és Nin? ", Que al seu torn era contestada pels estalinistes amb una soflama indigna: "A Salamanca o a Berlín".
Igual que Nin, desenes de militants anarquistes, poumistes i trotskistes van ser eliminats per la repressió de l'aparell estalinista, enmig d'una campanya ensordidora. "Justificar la supressió de revolucionaris amb calúmnies no és res de nou" escriu Felix Morrow, "Quan, a Paris, la insurrecció de juny de 1848 va ser ofegada en sang, el demòcrata d'esquerres Flaucon va assegurar davant l'Assemblea Nacional que els insurrectes havien estat subornats pels monàrquics i els governs estrangers. Quan els espartaquistes van ser assassinats, Ludendorff -i, per tant, els socialdemòcrates que els assassinaren- els van acusar de ser agents d'Anglaterra. Quan la contrarevolució va resultar victoriosa en Petrograd, després dels dies de juliol, Lenin i Trotski van ser qualificats d'agents del kaiser. La destrucció de la generació del 1917 és duta a terme ara per Stalin, acusant-los d'haver-se venut a la Gestapo. "27
La derrota dels obrers catalans va marcar una etapa final en l'avanç de la contrarevolució. Fins aquest moment, la recomposició de l'Estat burgès s'havia aconseguit gràcies a les crosses dels dirigents més esquerrans, començant per Largo Caballero i els líders de la CNT. Stalin comprenia que els serveis prestats per l'ala esquerra del Front Popular havien estat molt útils, però representaven un destorb en aquesta nova fase de repressió. Sota la consigna Fora els trotsko-feixistes!, els dirigents del PCE i els seus aliats, republicans burgesos i socialistes de Prieto, van donar marxa a una campanya de grolleres manipulacions i falses acusacions contra el POUM i els seus dirigents. Per aconseguir la seva il·legalització, desmantellament i processament no es va estalviar en mitjans, des de fabricar informes falsos que suposadament provaven la seva col·laboració amb Falange, fins a la detenció i eliminació física dels seus militants i dirigents, com va ser el cas d'Andreu Nin. 28 En aquesta conjuntura Stalin exigia un treball complet al govern republicà, però Largo Caballero no va estar disposat a participar d'aquestes grolleres maniobres. La seva negativa a col·laborar en les acusacions muntades contra el POUM, va precipitar la crisi a les files del Front Popular i la seva sortida del govern, larvada des de feia mesos.
[1] El 28 de desembre de 1936, després dels primers urpades repressius contra el POUM a Madrid, la Comintern va assenyalar: "El Presidium de la CE de la IC estima justa la lluita duta a terme pel Partit Comunista i recolzada per les altres organitzacions del Front Popular, contra els trotskistes, agents feixistes que fan una tasca de provocació en benefici de Hitler i del general Franco, tractant de dividir el Front Popular, duent a terme una campanya de calúmnies contra-contra l'URSS i emprant tots els mitjans, tota classe d'intrigues i procediments demagògics per impedir l'aixafament del feixisme a Espanya. Considerant que els trotskistes fan, en interès del feixisme, un treball de sapa a rereguarda de les tropes republicanes, el Presídium aprova la línia del partit que tendeix a la derrota completa i definitiva del trotskisme a Espanya, condició necessària per a la victòria sobre el feixisme . "Elorza, op. cit. pàg. 365.
[2] Paraules de Federico Melchor, citat en Bolloten, op. cit., pàg. 387.
[3] Ricard Vinyes, op. cit., pp. 66-67.
[4] Bolloten, op. cit., pàg. 387.
[5] Carta publicada a Joventut Lliure, 1 de maig de 1937, citada en Bolloten, op, cit., Pàg. 388. La fracció crítica radicalitzarà la seva oposició a la deriva estalinista de la JSU, i un exemple d'això seria la publicació per part de Carlos Hernández d'un fullet titulat Tercera etapa d'Octubre, que reivindica el retorn a la tradició marxista de les Joventuts Socialistes .
[6] Bolloten, op, cit., Pàg. 389.
[7] George Orwell. Homenatge a Catalunya, Ed. Virus, Barcelona 2000, pàg 109.
[8] Agustí Guillamón va escriure un extens treball sobre el paper de Ernö Gerö: "Es relacionava fonamentalment amb Joan Comorera, Miquel Valdés i Pere Ardiaca. D'una àmplia cultura econòmica, musical i històrica, i molt versat en tècniques militars, parlava el francès, alemany, hongarès i rus. També parlava castellà, sense massa fluïdesa, i entenia el català, encara que no el parlava. Preparava i assistia a gairebé totes les reunions del CE del PSUC, de les que redactava posteriorment un informe (...) Com a conseller de la IC al PSUC, dirigia el partit, al qual assenyalava la línia estratègica i política a seguir, i preparava amb Comorera les intervencions d'aquest, com a secretari, en les reunions setmanals del PSUC. Encara que "Pedro" presumia, en la nova línia preconitzada per Moscou, que la seva adreça es fonamentava en un estil de comandament caracteritzat pels "consells", sabia que l'autoritat aclaparadora que tenia un delegat del Comintern al PSUC, convertia aquests "consells" en ordres indiscutibles. En realitat l'àmbit de la seva acció abastava fins als menors detalls en la vida i organització del partit (...) Com a responsable de la NKVD a Catalunya, "Pedro" va ser un dels principals promotors de les txeques barcelonines, nom amb el qual eren conegudes les presons particulars i secretes de partits, organitzacions o forces de seguretat. Encara que després de juliol de 1936 totes les forces polítiques van tenir les seves presons, per perseguir els feixistes, amb el transcurs dels mesos, el 1938, van quedar totes elles en poder dels estalinistes i del Servei d'Informació Militar (SIM), íntimament interrelacionats , per reprimir essencialment als anarquistes i poumistes. De la mateixa manera, el Servei Secret d'Informació (SSI), creat per la Generalitat, va ser primer copat i intervingut per "Pedro" i els agents soviètics, que més tard el van absorbir, convertint-lo en l'estructura del SIM a Catalunya ... "Agustín Guillamón, El terror estalinista en Barcelona (1938). Biografia de "Pedro". Balance. Cuaderno de historia número 33.
[9] El nou govern es va formar el 16 de desembre de 1936 amb la participació dels següents consellers del PSUC: Joan Comorera (Proveïments); Miguel Valdés (Treball i Obres Públiques) i Rafael Vidiella (Justícia).
[10] Hernández Sánchez, que manté una posició completament favorable als estalinistes en les lluites que es van succeir a Catalunya durant la primavera de 1937, fa un relat exhaustiu d'aquests enfrontaments en el seu llibre (pàgines 162- 182).
[11] Per conèixer en detall la lluita de Comorera contra els comitès d'abastament, que conformen un punt crucial va preveure en l'aixecament de maig de 1937, es pot consultar el llibre citat d'Agustín Guillamón, Los comitès de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938), pp. 154-180. També el de Pelai Pagès, Cataluña en guerra y revolución, pp. 190-192.
[12] Bolloten, op. cit., pàg 641
[13] Referint-se a la reintegració dels consellers cenetistes a la Generalitat, La Batalla plantejava el següent el 17 d'abril de 1937: "Els camarades de la CNT no van saber prendre posicions davant el problema del Poder. [En] lloc d'impulsar a la classe treballadora cap a la presa íntegra del mateix, van preferir valorar-ho com una simple qüestió de col·laboració (...) Estem segurs que la massa de treballadors de la CNT veurà la solució d'aquesta crisi amb el mateix rebuig que la veiem nosaltres (...) el reformisme no desistirà en la seva empresa. Si els companys de la CNT no s'adonen d'això, pitjor per a ells i pitjor per a tots nosaltres. Perquè el que es ventila no és el futur d'una qualsevol de les organitzacions, sinó el futur de la revolució". Els dirigents del POUM feien sonar totes les alarmes, però ells també tenien la seva part de responsabilitat en la política de col·laboració i liquidació dels organismes de poder obrer mentre van formar part del primer govern de la Generalitat.
[14] El 24 d'abril es va produir un intent fallit d'atemptat contra el comissari de policia Rodríguez Salas, militant del PSUC. Al dia següent va ser assassinat Roldán Cortada, dirigent del PSUC i secretari del conseller Rafael Vidiella. El 27 d'abril, dia del funeral per Cortada, el PSUC va realitzar una gran demostració de força amb una manifestació de milers. Als pocs dies va ser assassinat Antonio Martín, president del comitè revolucionari a Puigcerdà, després d'un enfrontament amb Carrabiners i membres de la Guàrdia Nacional Republicana. Poc després, Negrín va enviar camions d'aquestes forces des de València per controlar els llocs fronterers, fins llavors en mans dels comitès revolucionaris.
[15] Citat en Radosh, op. cit. pàg. 185.
[16] Per conèixer més a fons la repressió i l'extermini de l'Oposició d'Esquerra de l'URSS, Pierre Broué va escriure un llibre imprescindible: Comunistas contra Stalin. Masacre de una generació, Ed. Sepha, Màlaga 2008. També del mateix autor és l'obra Los Procesos de Moscú, Ed. Anagrama, Barcelona, 1988
[17] Artur London, Se levantaron antes del alba, Ediciones Península, Barcelona 1978, pàg. 13.
La seva dona, Lise London, que va participar en l'organització de les Brigades Internacionals a la base d'Albacete, i posteriorment, igual que Artur, va denunciar activament l'estalinisme, va escriure dos bells llibres sobre la seva activitat militant en la guerra civil espanyola i en la resistència contra el nazisme: Roja Primavera i Memoria de la Resistencia, tots dos editats per Ediciones de Oriente y del Mediterráneo, Madrid, 1996 i 1997. Lise va morir el 13 de març del 2012.
[18] Leopold Trrepper, El gran joc, Editorial Ariel, Barcelona 1977, p 68. Aquesta és una obra fonamental que ha d'estar a la biblioteca de tot militant comunista.
Cal citar, entre els innombrables testimonis de comunistes que van trencar amb Stalin, a Ignacio Reiss, l'agent de la NKVD que denuncià la burocràcia i va ser assassinat el setembre de 1937. Reiss, conegut com Ludwig, va escriure una carta al Comitè Central del PCUS el 17 de juliol de 1937: "la carta que us escric avui hauria d'haver escrit fa ja molt de temps, el dia en què els 'setze' van ser massacrats en els soterranis de la Lubianka d'acord a les ordres del 'Pare dels Pobles' . Llavors vaig romandre en silenci. Tampoc vaig elevar la meva veu per protestar en ocasió dels assassinats que van seguir, i aquest silenci fa gravitar sobre meu una pesada responsabilitat. La meva falta és gran, però m'esforçaré per reparar-la el més aviat possible, per tal d'alleujar la meva consciència. Fins llavors vaig marxar al vostre costat, però ja no faré un pas més en la vostra companyia. Els nostres camins se separen! Qui calla avui es converteix en còmplice de Stalin i traeix la causa de la classe obrera i el socialisme! (...) La veritat s'obrirà camí, el dia de la veritat està més a prop, molt més del que pensen els senyors del Kremlin. El dia en què el socialisme internacional jutjarà els crims comesos en el curs dels últims deu anys, (...) Perquè la Unió Soviètica i el moviment obrer internacional en el seu conjunt no sucumbeixin definitivament sota els cops de la contrarevolució oberta i del feixisme, el moviment obrer ha de desempallegar-se de Stalin i l'estalinisme. Aquesta barreja del pitjor dels oportunismes -un oportunisme sense principis-, de sang i de mentides, amenaça enverinar el món sencer i aniquilar les restes del moviment obrer. Lluita sense treva a l'estalinisme! No al front popular, si a la lluita de classes! Tals són les tasques imperatives de l'hora (...) Va recobrar la meva llibertat. Torno a Lenin. Al seu ensenyament i a la seva acció. Pretenc consagrar les meves humils forces a la causa de Lenin: Vull combatre, ja que només la nostra victòria -la victòria de la revolució proletària alliberarà la Humanitat del capitalisme i de la Unió Soviètica de l'estalinisme! Endavant cap a nous combats pel socialisme i la revolució proletària! Per la construcció de la IV Internacional! ... "Reproduït a Elisabeth K. Poretski, Nuestra propia gente, Ed. ZYX, Madrid, 1972.
[19] Bolloten, op. cit., pàg. 672.
[20] Burnett Bolloten ressenya l'actuació dels líders anarquistes registrades en les converses efectuades per ràdio en aquelles jornades: "El dijous 6 de maig a la tarda, es va rebre a casa CNT-FAI la notícia que 1.500 guàrdies d'Assalt havien arribat als afores de Tortosa, 190 quilòmetres al sud de Barcelona. Tant Federica Montseny, ministra de Sanitat, que havia arribat el dia anterior per col·laborar en els intents de pacificació, com Mariano Vázquez, secretari de la CNT, es van afanyar a anar al Palau de la Generalitat per comunicar-se amb València [seu del govern de la República]. No sense raó temien que els guàrdies d'Assalt provoquessin al seu pas insurreccions a les localitats del camí controlades per anarquistes. Va recaure en el cenetista García Oliver, Ministre de Justícia que havia tornat a València, i en Àngel Galarza, Ministre de Governació, la tasca de convèncer Vázquez i a Montseny que facilitessin el pas dels guàrdies d'Assalt per Catalunya i que restablissin la calma a la ciutat abans de l'arribada dels reforços. Les discussions secretes que van tenir lloc per telègraf per posar fi a la lluita formen part de les notes i documents de Companys sobre els successos de maig, dels quals es reprodueixen a continuació els fragments més importants:
Garcia Oliver: Aquí València, Governació. Està el ministre de sanitat?
Montseny: Sí ... escolta, García. Mariano va parlar i després parlarem amb Galarza.
Vázquez: (...) En molts llocs el trencament de carnets de la CNT ha estat sistemàtica ... Cinc companys de l'escorta d'Eroles (Dionís Eroles, anarquista i cap dels serveis del Comissariat General d'Ordre públic) han estat trets dels seus llocs i assassinats. Aquestes i moltes altres causes semblants han donat per resultat que els camarades s'hagin afanyat a la defensa. Situació ambiental més difícil en conèixer-arribada Tortosa 1500 guàrdies. A hores d'ara és impossible predir el que passarà (...) Si Força pública que ve de València segueix avançant, no serà possible evitar en el camí encenent fogueres als pobles que fins al present no van fer per a res.
Garcia Oliver: Aquí Garcia Oliver (...) Les forces d'Assalt que estan en camí de Barcelona és indispensable que arribin al seu destí per reemplaçar a les forces de Barcelona, excessivament esgotades, nervioses i apassionades en la lluita ... S'imposa que comprengueu així i ho feu comprendre als comitès i als companys, de la mateixa manera que és indispensable que ho feu comprendre a tots els companys dels pobles que han de creuar aquestes Forces, de veritable pacificació imparcial, absolutament imparcial, perquè el Govern no ignora que sense aquesta justa imparcialitat de les Forces Públiques, el conflicte, lluny de solucionar-se, s'agreujarà, estenent-se a tot Catalunya i a la resta d'Espanya, amb el consegüent fracàs polític i militar del Govern ... ". Bolloten, op. cit., pp. 700-701.
[21] Guerra di classe, 14 d abril de 1937, citat en Gabriel Jackson, Entre la reforma y la revolución, 1931-1939, Ed. Crítica.
[22] Aquest mateix dia es van produir tres incidents de sang que van contribuir a enverinar més la tensió dels carrers: Antonio Sesé, acabat de nomenar conseller del PSUC-UGT al govern català, va ser assassinat quan es dirigia al Palau de la Generalitat. El coronel Escobar, delegat d'Ordre Públic, va ser ferit greument de bala en arribar a Barcelona per fer-se càrrec del lloc. En la nit d'aquest mateix dia, els militants anarquistes Camilo Bernieri i Francesco Berbi també van ser segrestats i assassinats.
[23] Sobre l'agrupació Els Amics de Durruti hi ha treballs excel·lents d'Agustín Guillamón: Los amigos de Durruti, en Balanç, nº 30; El testamento de Durruti. Antología de textos Los amigos de Durruti y otros documentos, Balance nº 17 i 18, maig 20102, segona edició. Biografías de los principales miembros y colaboradores de los Los amigos de Durruti, Balance nº 24, abril de 2002. També el llibre de Miquel Amorós, La revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y Los amigos de Durruti, Barcelona, Virus, 2003.
[24] La direcció del POUM, superada completament pels esdeveniments, amb els seus líders penjats a les faldilles dels dirigents anarcosindicalistes i rebutjant moltes de les iniciatives plantejades pels seus militants més a l'esquerra com Rebull i Solano, va fer pública una declaració del seu Comitè Executiu en la Batalla del 6 de maig: "desbaratada la maniobra contrarevolucionària, els treballadors han de retirar-se de la lluita i reintegrar avui, sense falta i disciplinadament, al treball, a fi de seguir laborant amb tot entusiasme per derrotar ràpidament al feixisme. El POUM dóna l'ordre a tots els seus militants armats perquè es retirin de les barricades i els carrers, i que es reintegrin a la feina, encara que continuant en una actitud vigilant ". A La Batalla també es podia llegir que el proletariat havia "obtingut una important victòria parcial ... Ha desbaratat la provocació contrarevolucionària. Ha aconseguit la destitució dels responsables directes de la provocació. Li ha clavat un seriós cop a la burgesia i al reformisme. Hauria pogut obtenir més, moltíssim més, si els que assumeixen la direcció de les organitzacions hegemòniques de la classe obrera de Catalunya haguessin sabut estar a l'altura de les masses (...) El proletariat ha de ser, no obstant això, vigilant. Ha de muntar guàrdia, arma al braç. Vigilar els moviments de la burgesia i del reformisme, prest a desbaratar les maniobres contrarevolucionàries ". Citat en Bolloten, op. cit., pàg. 699.
[25] Citat en Radosh, op. cit., pàg. 249 Segons Radosh i els seus col·laboradors es tracta d'un informe enviat per un representant de la Comintern a Espanya, possiblement de Codovilla. Ibíd., Pàg. 225.
[26] Malgrat la ruptura política amb Nin i de les seves diferències profundes amb el POUM, Lev Trotski va escriure un article, el 8 d'agost de 1937, tributant el valor i coratge del revolucionari català. "Quan Nin, el dirigent del POUM, va ser detingut a Barcelona, no podia existir cap dubte: Els agents de la GPU no li deixarien viu. Les intencions de Stalin s'han evidenciat amb un cinisme excepcional quan la GPU, que té a les urpes a la policia espanyola, va llançar una declaració en la qual acusava Nin i tota la direcció del POUM de ser 'agents' de Franco. El caràcter absurd d'aquesta afirmació és evident per a tots els que coneixen les dades elementals de la revolució espanyola. El fundador i dirigent del POUM, J. Maurín va ser fet presoner i afusellat pel general Franco, al principi de la guerra civil [en aquell moment es desconeixia el parador de Maurín i el tenien per afusellat, però en realitat estava empresonat en zona nacional ]. Els militants del POUM s'han batut heroicament contra els feixistes en tots els fronts d'Espanya. Nin és un veterà i incorruptible revolucionari. Defensava els interessos del poble espanyol i combatia als agents de la burocràcia soviètica. Precisament per això, els agents de la GPU s'han desembarassat d'ell, gràcies a una operació ben calculada a la presó de Barcelona. Pel que fa al paper exercit en aquest assumpte per les autoritats espanyoles oficials, no podem emetre sinó suposicions.
"La informació donada al despatx, i inspirada per la GPU, qualifica Nin de 'trotskysta'. El revolucionari desaparegut protestà freqüentment contra aquesta qualificació. I amb raó. El POUM va tenir sempre una actitud hostil a la IV Internacional, tant sota la direcció de Maurin com sota la de Nin. És cert que durant els anys 1931-33, Nin, que en aquesta època estava fora del POUM mantenia una amistosa correspondència amb mi. Però des del començament de 1933 certes divergències sobre qüestions essencials van provocar la ruptura total entre nosaltres. Al llarg d'aquests últims quatre anys no hem intercanviat més que articles polèmics. El POUM ha exclòs els 'trotskistes' de les seves files. Però per facilitar la seva tasca, la GPU diu 'trotskistes' a tots els que s'oposen a la burocràcia soviètica. Això facilita la seva sagnant repressió. Tot i les divergències que em separen del POUM, he de reconèixer que, en la lluita que Nin portava contra la burocràcia soviètica, la justícia estava enterament del seu costat. S'esforçava per defensar la independència del proletariat espanyol, contra les maquinacions burocràtiques de la colla al poder a Moscou. Va refusar col·laborar amb la GPU per arruïnar els interessos del proletariat espanyol. Aquest és el seu únic crim. I ho va pagar amb la seva vida. "
[27] Felix Morrow, op. cit., pàg. 208.
[28] La descripció del muntatge contra el POUM on era implicat falsament en un "complot" falangista, va ser ordit per l'agent de la NKVD "Pedro" sota les instruccions directes d'Orlov i una permanent comunicació amb Moscou. La posterior farsa judicial ha estat objecte de nombrosos estudis. Entre les aportacions més importants per desentranyar la veritat sobre el martiri de Nin i la responsabilitat de la NKVD en el seu assassinat i en l’aixafament del POUM, Maria Dolors Genovès va realitzar un impressionant documental per a TV3 titulat Operació Nikolai. Recolzant-se en una gran investigació i la identificació de documents claus en els arxius russos, Genovés va desmuntar les falses versions i mentides que han subsistit fins als nostres dies en la literatura històrica de tall estalinista. Es pot consultar una síntesi del seu treball a la pàgina de la Fundació Andreu Nin http://www.fundanin.org/genoves.htm | 0.842286 | curate | {"ca": 0.9732908962643348, "es": 0.018440437714304463, "en": 0.0014601414204386987, "sv": 6.562433350286287e-05, "de": 0.0003117155841385986, "it": 0.00160779617082014, "fr": 0.003166374091513133, "la": 0.00013124866700572573, "cs": 0.00011484258363001001, "ru": 0.00039374600101717717, "pt": 0.0004757764178957557, "sr": 6.562433350286287e-05, "oc": 0.0004101520843928929, "uk": 6.562433350286285e-05} | http://esquerrarevolucionaria.net/index.php/teoria/revolucio-espanyola/1153-maig-de-1937-barricades-a-barcelona |
oscar-2301_ca_20230418_9_58010 | Inici Turisme, cultura i festes Llibres La Fundació Carles Salvador presenta el llegat teatral del mestre i escriptor...
Turisme, cultura i festes
Llibres
La Fundació Carles Salvador presenta el llegat teatral del mestre i escriptor valencià
Per
DiaDia
-
20/05/2022
318
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
PUBLICITAT
Nota de premsa de la Fundació Carles Salvador
L’ Espai Cultural Menador de Castelló ha acollit la presentació del llibre ‘Carles Salvador, dramaturg’ de Fàtima Agut i Clausell. “La gent es trobarà amb un Carles Salvador desconegut. S’ha parlat molt de la seua figura com a poeta i gramàtic, però com a dramaturg mai. El lector té l’oportunitat d’acostar-se a obres desconegudes i trobar-se amb un Carles Salvador realment renovador i modern per a l’època que va viure” afirma l’autora, Fàtima Agut.
I és que, el llibre recull entre les seues pàgines un estudi i anàlisi sobre l’obra teatral del mestre Salvador i l’edició de quatre peces fonamentals: la sarsuela ‘Raig de Sol’, l’obra ‘Regal de Reis’, l’assaig de teatre d’avantguarda ‘Amb el títol que vullgau’, i la farsa en tres moments ‘El cuquet del cervell’. Fragments d’aquestes peces van ser interpretats en viu durant la presentació pel grup de teatre L’Enfilat.
“El projecte ‘Carles Salvador ix del calaix’ busca acostar a l’espectador una altra faceta, molt menys coneguda, de Carles Salvador. Per a donar-li vida i mostrar-la al públic hem impulsat no sols el llibre de Fàtima, sinó també, per exemple, una sèrie de representacions teatrals en pobles de la província de Castelló i fins i tot València” indica el patró de la Fundació, Andreu Beltran, qui afig que a més de mostrar l’obra de Salvador al públic general “també l’acostarem a les aules. En pròxims mesos, possiblement a la fi de setembre, es realitzarà un curs per a professorat amb el CEFIRE de manera que puguen ensenyar l’obra poètica i teatral de Salvador a l’alumnat”.
Els i les assistents a la presentació van tindre l’oportunitat d’escoltar les explicacions de Beltran, Agut i Vicent Pitarch, autor del pròleg del llibre. Una oportunitat única, recollida en 215 pàgines, per a conéixer la faceta més desconeguda de Carles Salvador, la de dramaturg, amb quatre obres del primer terç del segle XX i un estudi de la prosa del mestre des de la perspectiva de gènere i el context de l’escena valenciana de l’època.
TAGS
Carles Salvador dramaturg
Fàtima Agut i Clausell
Fundació Carles Salvador
Llibre
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
DiaDia
Articles relacionats.
Vilafranca presenta l’agenda cultural de novembre amb cinema, música, teatre i sessions de formació professional
Vilafranca celebra el Dia de les Escriptores
La Fundació Carles Salvador presenta la vessant pedagògica i de preservació de la llengua del popular mestre valencià amb diversos actes
PUBLICITAT
CALENDARI D’ESDEVENIMENTS
novembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
« oct. des. »
AGENDA D’ESDEVENIMENTS
No hi ha esdeveniments
PUBLICITAT
MÉS DIADIA
Agricultura i ramaderia
Videos
El Temps
Medi Ambient
Fotos
Economia, empresa i ocupació
Opinió
Diadia Redacció i publicitat: 639842226
Email de contacte: [email protected]
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. | 0.618072 | curate | {"ca": 0.8101525821596244, "it": 0.0011737089201877935, "pt": 0.006455399061032864, "fr": 0.016725352112676055, "en": 0.06308685446009389, "sv": 0.005575117370892019, "nl": 0.0005868544600938967, "es": 0.08744131455399061, "km": 0.0005868544600938967, "sk": 0.0005868544600938967, "de": 0.007629107981220657} | https://diadia.cat/la-fundacio-carles-salvador-presenta-el-llegat-teatral-del-mestre-i-escriptor-valencia/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.