id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_8_117387 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
L'Iran prediu una pujada del preu del barril fins als 150 dòlars
Les consequències del prosionisme i el neoliberalisme de l'UE i els EUA: El preu del barril de cru podria pujar fins als 150 dòlars per l'embargament imposat per l'Unió Europea contra les importacions del petroli iranià, ha declarat el viceministre de Petroli iranià: "Òbviament, veurem els preus del cru assolir els 120 i els 150 dòlars per barril", ha dit Ahmad Qalehbani, que és també el president de l'empresa petroliera estatal NIOC. Al mateix temps la companyia de serveis financers Barclays planteja com l'escenari més probable d'aquests esdeveniments la pujada del preu del barril de cru Texas als 125 dòlars i el de Brent a 130. Això representaria un augment del 27% i del 20%, respectivament, des dels nivells actuals. Altres analistes han arribat més lluny i han anunciat preus de fins a 200 dòlars per barril conforme la crisi s'aguditzi al llarg de l'any en curs.
Qalehbani, citat per l'agència iraniana IRNA, ha destacat que l'embargament resultarà danyós per a la pròpia UE. Xina ja ha llogat dos nous petroliers per augmentar les seves importacions de cru iranià, igual que l'Índia, els dos països emergents més poblats del món.
Qalehbani ha explicat a més que l'Iran intenta ampliar el mercat de consum intern de petroli en comptes de les vendes internacionals.
L'embargament, anunciat per l'UE dilluns passat amb l'excusa -contra les lleis internacionals vigents- de la negativa de l'Iran de tancar les seves centrals nuclears, entrarà en vigor completament l'1 de juliol. Fins aquesta data l'embargament s'havia d'implementar gradualment, a mesura que els països de l'UE més dependents del petroli iranià trobessin nous proveïdors. La ressolució de l'Iran, però, ha deixat en ridícul i com a aiutèntics suïcides als governants europeus que ho han decidit contra els interessos dels seus estats i en l'única defensa de l'estat il.legal i genocida d'Israel i els seus aliats, EUA i R.U.
Per no donar-li temps a Europa a que reorienti les seves importacions de manera més avantatjosa, el parlament iranià planeja considerar aquest mateix diumenge l'interrupció del subministrament de cru.
No obstant això, Emad Hosseini, portaveu de la Comissió parlamentària d'Energia, ha afirmat que el document de resolució requereix de ser ajustat i coordinat amb el Govern i que el projecte es finalitzarà al llarg de la setmana que ve.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.864057 | curate | {"en": 0.0006682258603407952, "ca": 0.9961577013030404, "es": 0.002171734046107584, "hu": 0.001002338790511193} | http://noticies.sirius.cat/2012/01/iran-prediu-una-pujada-del-preu-del.html |
mc4_ca_20230418_3_64251 | Set dies per a set obres – Distrito Fallas
Inicio » Jornadas culturales y coloquios » Set dies per a set obres
Set dies per a set obres
Artículo publicado en Jornadas culturales y coloquios Solidaridad Teatro y cine en 3 enero 2013
Així s’ha plantejat la seua setmana cultural-teatral la Falla Sevilla-Dénia: set dies, del 14 al 20 de gener, representant-se en cadascú una obra de teatre a càrrec, en general, de fallers de diverses comissions. L’entrada haurà de pagar-se (5 euros la individual, 4 amb carnet faller), però per una bona raó: per a ajudar a l’associació benèfica “Las ilusiones de Raúl”.
Esta setmana cultural, anomenada “7 dies/7 obres (de teatre)”, es basa en obres teatrals realitzades per fallers tant de València com d’altres localitats, a més d’incloure el sopar del Carnet Verd i la gala d’entrega dels nous Premis Bernarda. Com s’ha comentat, l’entrada per funció costa 5 euros, 4 amb carnet faller, però és pot adquirir un bo per a totes les obres a 20 euros, que es queda en 15 amb carnet faller. Totes les representacions tindran lloc a La Protectora (carrer Maximilià Thous, número 6, València), i bona part dels ingressos es donaran a l’associació “Las ilusiones de Raúl”.
Este és el programa previst:
DILLUNS 14, 22 HORES
El malalt imaginari, de Molière. Falla Ramón i Cajal de Torrent. Primer premi del concurs de teatre de Torrent.
DIMARTS 15, 22 HORES
Somriures per Nadal, de Josep David Badía. Inquiets Teatre.
DIMECRES 16, 22 HORES
Sopar de festa, de José Rubio. Falla Sants Patrons d’Alzira. Primer premi del concurs de teatre d’Alzira.
DIJOUS 17, 22 HORES
Teràpia, de Martín Giner. Falla L’Eliana-Cid.
DIVENDRES 18, 22 HORES
Gala i entrega dels Premis Bernarda de teatre.
DISSABTE 19, 19 HORES
Això no és vida, de T de Teatre. Falla Borrull-Túria.
A les 21.30, sopar del Carnet Faller Verd.
DIUMENGE 20, 18 HORES
Volguts pares, de Juanma García Castellano. Falla Giorgeta-Roig de Corella.
← La primera d’Ofrena, la primera A
Les Roques allargà el sorteig de Nadal →
València · Exposición del Ninot · exposiciones · comisiones falleras · artistas falleros · monumentos | 0.598095 | curate | {"pt": 0.02029966167230546, "es": 0.1652972450459159, "ca": 0.6935717738037699, "de": 0.009666505558240696, "fr": 0.044465925567907204, "en": 0.05606573223779604, "gl": 0.010633156114064766} | https://www.distritofallas.com/2013/01/03/set-dies-per-a-set-obres/ |
cawac_ca_20200528_8_82140 | Es reprenen els treballs de restauració a l'Església Vella
Dc, 10/05/2006 - 10:14 — infosbg
Aquesta setmana es reprèn el primer tractament restaurador a l'Església Vella, previ al projecte de restauració encarregat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que es va aturar el passat mes de desembre per causa de la climatologia.
Aquests treballs, que permetran conservar les estructures actualment visibles afectades per un notable procés de degradació, els porta a terme l'empresa ÀBAC. Conservació i Restauració, i està subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat mitjançant el CIAO (Centre d'Investigacions Arqueològiques d'Osona).
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.772776 | curate | {"ca": 0.9686581782566112, "ru": 0.031341821743388835} | http://www.telecentre.sbg.cat/node/1554 |
oscar-2301_ca_20230418_4_297922 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Sub Sistema City Anatomy: Environment Referència City Anatomy: Air Formats: TSV CSV XML Etiquetes: vent clima
Filtrar resultats
Valors climatològics diaris de Reus. Estació meteorològica: Reus-Casal de les...
Valors climatològics diaris i mensuals de temperatura (graus celsius), de pressió (hPa), d'humitat relativa (%), de precipitació (mm) i de velocitat de vent (Km/h). Inici de la... | 0.735915 | curate | {"ca": 0.8683877956309803, "pt": 0.02581693446470482, "de": 0.007040982126737678, "es": 0.006860444123487994, "en": 0.08521393753385087, "bs": 0.002166456038996209, "eb": 0.0014443040259974724, "fr": 0.0005416140097490522, "gl": 0.002527532045495577} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?city_anatomy_ref=Air&tags=vent&res_format=TSV&tags=clima&res_format=CSV&res_format=XML&city_anatomy_subsystem=Environment |
wikipedia_ca_20230401_0_460927 | Govern d'Alliberament (Luxemburg)
El Govern d'Alliberació es va formar el 23 de novembre de 1944, quan el govern a l'exili va arribar a Luxemburg des de Londres i es va sentir obligat a incloure membres de la Unio'n ("Fraiheetsorgansatiounen"), grup de la Resistència luxemburguesa que havia mantingut l'orde des de l'alliberació per les tropes dels Estats Units el 10 de setembre de 1944.
El 23 de febrer de 1945 Robert Als i l'ajudant de camp de la Gran Duquessa Carlota, Guillaume Konsbruck es van afegir, així com en 21 d'abril 1945 Nicolas Margue.
Un dels problemes era que de 55 diputats que n'hi havia abans de la guerra, només en van quedar 25. La resta havia estat assassinada, o era a camps de concentració o se sospitava la seva col·laboració amb els nazis. El govern només volia organitzar noves eleccions a la Cambra de Diputats quan la guerra va acabar i la gent havia tornat de les deportacions. Per tant, va prendre decisions segons les lleis de 1938 i 1939, que donava augment de poders en temps de crisi. Això va provocar fortes crítiques, per la qual cosa el govern va establir una Assemblea Consultiva, que a part dels diputats restants també incloïa membres de la resistència.
El 21 d'octubre 1945 es van organitzar les primeres eleccions des de l'alliberació, que va proporcionar el Govern de la Unió Nacional el 14 de novembre.
Composició.
Des del 23 de novembre de 1944 fins al 21 d'abril de 1945.
- Pierre Dupong: Ministre d'Estat, Cap de Govern, Ministre d'Hisenda i l'Exèrcit
- Joseph Bech: Ministre de Relacions Exteriors, Ministre de Viticultura
- Pierre Krier: Ministre de Treball i Seguretat Social
- Victor Bodson: Ministre de Justícia i Transports
- Pierre Frieden: Ministre d'Escoles, Cultura, les Arts i les Ciències
- A partir de 23 de febrer 1945 també:
- Robert Als: Ministre de l'Interior
- Guillaume Konsbruck: Ministre d'Agricultura, Comerç, Indústria, Professions i Aprovisionament
Del 21 d'abril de 1945 fins al 14 de novembre de 1945.
- Pierre Dupong: Ministre d'Estat, Cap de Govern, el Ministre d'Hisenda i l'Exèrcit
- Joseph Bech: Ministre de Relacions Exteriors, Ministre de Viticultura
- Pierre Krier (LSAP): Ministre de Treball i Seguretat Social
- Nicolas Margue (CSV): Ministre d'Agricultura
- Victor Bodson: Ministre de Justícia i Transports
- Pierre Frieden: Ministre d'Escoles, Cultura, les Arts i les Ciències
- Robert Als: Ministre de l'Interior
- Guillaume Konsbruck: Ministre de Subministrament i Economia | 1 | perfect | {"fr": 0.08411981945014362, "ca": 0.8576118178087813, "es": 0.058268362741075094} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=460928 |
cawac_ca_20200528_3_54564 | " Vida guanyada és una de les més abstractes de l'autor, on potser s'endinsa més en els elements que nodreixen la creació artística per reflexionar sobre l'entorn que li ha tocat viure. Com Villangómez, Serra ordeix metàfores excel·lents i empra l'autobiografia com a motiu. L'oblit, el silenci, l'abandó i la destrucció, però també l'amor, el desig i la paraula recorren Vida guanyada . Un llibre íntim i, de vegades, dur i directe, com al poema A la tassa del silenci , on repassa totes les misèries que l'envolten i s'adona que clama en el buit, que ningú no l'escoltarà. A la frontera és un altre dels textos clau del volum, ja que l'autor es presenta en tota la seva dimensió, com un home que camina pel desert, tot i que ple de possibilitats. Finalment, afirma: «La frontera ets tu». Una manera de fer avinent que ho tenim tot al nostre abast i que si tot s'asseca i es marceix és perquè volem que així sigui.
Serra demostra que les ales de Villangómez continuen batent, així com la sòlida tradició de poesia en prosa de les lletres catalanes. Vida guanyada és un exercici brillant, la tercera part d'una trilogia integrada per Des de la quietud (2003) i Convocat silenci (2001), on l'autor se'ns presenta madur i amb ganes de prendre una altra via, característica de l'obra mutant de Serra. Com diu a Com una conquista , som fets a mida dels somnis i de les temences. I, com afegiria Villangómez, «la veu pura / obre més els profunds interrogants» ( Elegies i paisatges )."
"Un poema en prosa és un poema que utilitza o pot utilitzar tots els recursos de la lírica convencional o tradicional menys un: la segmentació artitzada del discurs en versos. I Serra, al llarg de Des de la quietud , fa una excepcional demostració del seu domini d'aquests recursos artístico-expressius, recursos com ara la creació d'imatges (en això demostra una imaginació poètica molt fèrtil i una insòlita resposta sensorial i sensual davant el seu entorn) o el domini dels elements del ritme, tant pel que fa a la «música» de les idees a partir de la construcció de les frases, com pel que fa a la música fònica dels mots a partir dels sons i la distribució d'accents.
Pel que he dit fins aquí algú es podria fer la idea que es tracta d'un llibre molt ben treballat a nivell formal i prou, quan això només és una part de la veritat d'aquest llibre. Efectivament, és un llibre molt treballat, però també, al mateix temps, és un llibre molt intens, molt imperiós, molt profund i molt autèntic.
De fet, el títol ens dóna la clau per entendre el recull quant als registres temàtics: «des de la quietud» de la meditació provocada per l'arribada, a la cinquantena, a una mica més enllà de la meitat del camí de la vida. Des d'aquest punt de mira el poeta medita sobre els límits (del temps, de la comprensió, de la llengua i del món) i passa la seva vida en conjunt pel sedàs poètico-crític. I aquesta llarga i sostinguda meditació serveix de suport del gran ventall temàtic del llibre, un ventall que va des del significat del silenci fins a l'encarament amb un món hostil i bàrbar, passant per la importància de la memòria, l'aprenentatge del dolor, l'educació sentimental o el valor del moment. I tot això ens arriba a través de «la veu que salva», és a dir, la poesia que tot ho redimeix."
"Aquest [ Quadern d'Istanbul ] és, en aparença, un recull de notes de dietari, escrites durant una estada d'onze dies a la històrica ciutat turca, l'antiga Constantinoble. Però, entre línies, s'hi pot endevinar que la mirada de l'autor intenta calar a fons a través, tant de les meravelles arquitectòniques, com dels senyals de la globalització que, d'una manera imparable, s'estén pertot, amb el perill evident d'esborrar costums i cultures diferents. D'aquesta manera, més que d'un plec d'anècdotes i indrets visitats, parlem d'una profunda reflexió sobre una ciutat que, en aquests darrers anys, s'esforça per entrar a formar part de l'exclusiva Unió Europea. [...] Serra no s'amaga i exposa les seves idees polítiques amb tota franquesa. És sincer i punyent a l'hora d'il·lustrar com sota l'uniformisme enlluernador de la globalització s'amaguen desigualtats econòmiques i misèries morals, però, al mateix temps, es mostra optimista i sobretot respectuós.
L'autor evita carregar el lector amb paràgrafs sobre els detalls arquitectònics de Santa Sofia, la mesquita Blava i el palau de Topkapi, entre d'altres, i, en canvi, s'entretén a narrar el caliu humà que es respira a Istanbul, en la qual hi ha maneres de guanyar-se la vida com ara enllustradors de sabates, torradors de castanyes, venedors ambulants de mil i una coses... [...] Caminant, perceps més bé les coses i, d'alguna manera, copses millor els batecs de la ciutat. Un bon llibre sempre t'obre les portes de la ment per volar lluny sense moure't. Quadern d'Istanbul és ideal per conèixer la realitat de l'antiga capital dels imperis bizantí i otomà. A més, com a apèndix curiós, inclou un seguit d'historietes hilarants que donen mostra de com el sentit de l'humor turc és semblant al sentit de l'humor tradicional d'eivissencs i formenters. Això fa pensar en els lligams culturals entre els diferents pobles que conformen la conca mediterrània."
"Amb Àmbit humà ens ofereix un petit volum de poesia, il·lustrat en blanc i negre per Vicent Calbet, on en cadascun dels poemes exposa allò que afecta el poeta en tant que home; tot allò que ateny l'àmbit humà. Així, tot alternant formes poètiques deutores de l'avantguarda –presència d'algun cal·ligrama, poemes sense puntuació...– amb d'altres de tradicionals, passant fins i tot per breus poses poètiques de caràcter simbòlic, el poemari és un passeig per l'experiència vital del subjecte –l'amor, el sexe, les edats de la vida i el pas del temps, el record, la presència de la mort i les treves que ens atorga– que a voltes s'ofereix com a camí ja fressat, com a consell de maduresa; tot això sense oblidar la responsabilitat de l'individu com a ciutadà del món, immergit en un temps històric del qual no pot fugir ni situar-se al marge. En aquest sentit, el poeta es fa solidari del dolor de la guerra –la de Sarajevo, per exemple– i alça un crit d'alerta sobre els perills de la intolerància en què ha caigut la nostra Europa.
El contrapunt a tot aquest àmbit humà és donat per les referències constants als elements de la natura: els arbres, els ocells... Així, el pas del temps és evocat amb la visió d'una olivera mil·lenària; o el millor cant, el del cor captivat, ho és amb la imatge de l'ocell engabiat. Nascuda de la individualitat, aquesta poesia es fa solidària amb els humans, amb la natura."
"A Tal vegada una poètica hi trobem unes declaracions que reorienten la lectura, absolutament legítima, que hauríem pogut fer de Des de la quietud i Convocat silenci , perquè ens assabentem que formen part d'una trilogia, amb l'ordre invertit dels dos volums existents i l'afegit d'un nou conjunt de 40 poemes en prosa, inèdit de moment, que es titula Vida guanyada . Així, comencem a entendre que estem davant d'una sola obra articulada en tres parts, amb tota la càrrega simbòlica de l'estructura tripartida, que consta d'un acarament deliberat amb la mort, la pèrdua i el dolor ( Convocat silenci ), les reflexions que fa el poeta de la seva " noche oscura del alma " ( Des de la quietud ) i el ben assolit triomf de la vida sobre la mort ( Vida guanyada ). Tres llibres individuals de primera magnitud que creixen encara més a partir d'una lectura conjunta i transformen la nostra visió global de l'extensa producció d'un autor imprescindible dins el marc de la literatura catalana actual. Llibres que guanyen en substància a cada nova lectura, a causa de la seva magnífica riquesa de llenguatge i de pensament. Quan es publiqui finalment el conjunt dels 120 poemes en prosa sota el títol genèric de Convocat silenci la poesia catalana tornarà a comptar amb un d'aquells llibres canònics que són, en definitiva, testimoni de la grandesa d'una llengua i una cultura.
I valguin els darrers llibres de Jean Serra com a exemple de la terrible estafa humana i intel·lectual que significa cedir davant les pressions de l'acceleració cultural que estem vivint dia a dia. En definitiva, l'art de la lectura o l'encara més subtil i profitós art de la relectura s'han convertit en actes pràcticament resistencials o obertament revolucionaris davant la despietada acceleració cultural que s'ho empassa tot i no deixa espai per a la qualitat i la diferència." | 0.893016 | curate | {"ca": 0.9952426260704091, "es": 0.004757373929590866} | http://www.escriptors.cat/autors/serraj/pagina.php?id_sec=2132 |
mc4_ca_20230418_8_469917 | José Ríos - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
José Ríos (Ademús, País Valencià, ? – Cullera, 1777) va ser sacerdot, col·leccionista d'antiguitats i escriptor.
Després d'estudiar al seminari de Sogorb i doctorar-s'hi en teologia, va ser beneficiat de l'església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús;[1] posteriorment obtingué la rectoria de Llíria, on s'estigué una quinzena d'anys, i després la de Cullera (ca 1747).
No tan sols va tenir afició per les lletres, també va ser un reputat col·leccionista d'antiguitats: va donar la seva col·lecció de monedes antigues al museu de la biblioteca de l'Arquebisbat de València. Va ser qualificador de la Inquisició de València. Va morir sobtadament a Cullera el 1777 després d'un procés amb la justícia, encara que l'estimació dels seus feligresos feu que li dediquessin un carrer a la vila.
El doctor Ríos va escriure especialment sermons, publicats a la ciutat de València. També algunes poesies, tant en castellà com en català. Escrigué un opuscle sobre una làpida romana trobada a Llíria. També diversos sermons, tots relacionats amb els jesuïtes valencians:
El Arbol Grande de Gandia S. Francisco de Borja. Oracion que en la Colegial, y en fiesta de dicha Ciudad dixo en el dia 10 de Octubre 1748 Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1748
Platica que dixo ... Josef Rios ... en el dia 13 de marzo de 1766 a la Revda. Congregacion de Sacerdotes ... en la casa professa de la Compañia de Jesus de ... Valencia Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1766
Eslava Blasco, Raúl Noticias sobre escritores del Rincón de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, según sus contemporáneos, article de la revista ABABOL 49 Ademús, 2007.
↑ Font: Raúl Eslava Blasco, Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0. Pp. 90-91.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Ríos&oldid=20190985» | 0.576187 | curate | {"ca": 0.5988056460369164, "es": 0.3501628664495114, "pl": 0.007057546145494028, "en": 0.043973941368078175} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_R%C3%ADos |
cawac_ca_20200528_7_101765 | mapes
El primer viceprimer ministre de la Xina, el senyor Li Keqiang, està de gira per Europa. Després de visitar Espanya i Alemanya, ara es troba al Regne Unit. Es tracta d'un tour fonamentalment econòmic. L'acompanyen diverses dotzenes d'empresaris del seu país. | 0.658075 | curate | {"ca": 1.0} | http://latafanera.cat/historia/catalunya-escocia-i-la-xina |
mc4_ca_20230418_7_237180 | El concert de Cap d’Any a l’Auditori Nacional d’Ordino va fer el ple - FÒRUM.ad
El concert de Cap d’Any a l’Auditori Nacional d’Ordino va fer el ple
el: 08/01/15 7:00
El tradicional “Concert de Valsos” de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, dirigida per Salvador Brotons, amb l’habitual suport del Comú d’Ordino i el Govern, va omplir l’Auditori Nacional a Ordino.
Amb un programa clàssic, però sempre amb aportacions originals, el concert va captivar el nombrós públic assistent, que va aplaudir amb vehemència totes les peces del repertori seleccionat.
La introducció de la vetllada amb “Dues danses eslaves” d’Antonín Leopold Dvorák (1841 – 1904), va permetre escoltar la núm 2, opus 72 en Mi Major i la núm. 8, Opus 46 en Sol Major. Dvoràk en va compondre 16 peces, que va classificar en 2 grups, l’Opus 46 i l’Opus 72, als quals pertanyen les interpretades per l’ONCA.
La partitura original era per a piano, però el mateix autor les va arranjar per a orquestra sota la demanda de l’editor Smrokm, que es va basar en l’èxit que abans havien tingut les “Danses hongareses” de Johannes Brahms (1833-1897).
A continuació i dins el programa previst, vam poder escoltar el “Vals” de “La Bella Dorment”, opus 66 de Tchaikovski (1840 – 1893). El ballet “La Bella Dorment”, compost per Tchaikoski i inspirat en els contes de Perrault, s’havia estrenat al Teatre Mariinski de Sant Petesburg l’any 1890.
Arribant a l’equador del concert, va irrompre amb ironia la composició “The typewriter ”, del també director d’orquestra, Leroy Anderson (1908-1893). L’estadunidenc és autor d’una diversitat d’obres, per la qual cosa, és molt ben considerat dins la música popular nort-americana a la que va aportar una sèrie de miniatures musicals alegres i rítmiques de fàcil comprensió per a grans i petits. S’hi destaquen, el “Rellotge sincopat”, “Sleigh Ride”, etc. Per altra banda “The Typewriter” (La màquina d’escriure), (1950), posteriorment va ser adoptada com a banda sonora per al film de Jerry Lewis “Embolic als grans magatzems” (1963).
El concert va continuar amb la “Rapsòdia hongaresa núm. 2 en do menor” de Franz Liszt (1811 – 1886), per arribar a la música tradicional de Cap d’Any, els valsos de la família Strauss. Va obrir Johann Strauss (1825 – 1899) amb “Sang vienesa” opus 354. A continuació la “Jokey Polka”,opus 278 del seu germà Josef Strauss (1827 – 1870), per acabar amb el “Danuvi Blau”, opus 314 del mateix Johann Strauss fill, del qual i fora de programa també es va poder escoltar la coneguda “Tris Tras Polka”.
Finalment les nadales catalanes arranjades per a orquestra pel propi director, Salvador Brotons van completar el repertori amb el “El 25 de Desembre…”, “Tinc ca-tan tun…”,
“El noi de la mare”, “El desembre congelat”, etc.
Va ser a una vetllada especial, on Gerard Claret cada any hi innova anb moves propostes, que aquest any van afegir el plus del sorteig de la batuta que el director va emprar per a dirigir aquest concert intitulat “Concert de Valsos”.
No cal dir que els bisos es van repetir fins a arribar a la música més popular de Johann Strauss pare ( 1804 – 1849 ), la “Marxa Radetzky” que el públic va acompanyar amb el ritme que havien anat captant al llarg del concert sempre únic, del Cap d’Any 2015. I que com és tradicional, Salvador Brotons es va girar per dirigir el públic tal com s’havia fet a Viena al concert homònim del mateix migdia de Cap d’Any, en aquest cas amb Zubin Metha que ja l’havia dirigit l’any 1990, 1995, 1998 i el 2000.
Recuperant la “Marxa Radetzky” composta per Johann Strauss pare, s’ha de dir que és una obra orquestral en format de marxa militar, en honor del mariscal austríac Joseph Wenzel Radetzky ( 1766 – 1858), que va salvar els poders militars d’Àustria en la revolució del 1848-49 al Nord d’Itàlia.
S’ha de constatar que Salvador Brotons, ha dirigit el nostre Concert de Cap d’Any que jo recordi, almenys també en altres tres edicions o potser quatre, el que ens aporta una interpretació emocional que s’afegeix al compartir la vetllada amb els nostres músics amb Claret al cap davant de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Un èxit complet.
En acabar, Brotons va donar la mà a Gerhard Claret i al solista del violoncel que ens havia apropat el “Cant dels Ocells” harmonitzada per Pau Casals. La tradicional, també nadala, és considerada una cançó de bressol, que Pau Casals va interpretar per primera vegada l’any 1941. Després la interpretaria als E.E.UU. (1971) i posteriorment “El cant dels ocells” seria considerada un himne de Pau. Tampoc s’ha d’oblidar que Pau Casals, al seu dia va apadrinar als Germans Claret, que són el màxim exponent musical del nostre país i que juntament amb les nombroses altres formacions, ens musicaran el llarg dels 365 dies, del 2015. Felicitem-nos!
Entrada Anterior: Elevat el nivell d’alerta d’amenaça terrorista a Catalunya
Entrada següent: A Llovera-Haro els van sobrar els últims 20 km de l’etapa de Copiap | 0.851754 | curate | {"ca": 0.9546846295162278, "pt": 0.006327822004490713, "es": 0.031639110022453565, "nl": 0.007348438456827924} | https://forum.ad/el-concert-de-cap-dany-a-lauditori-nacional-dordino-va-fer-el-ple/ |
mc4_ca_20230418_11_348599 | Arxius de Opinió - Farré.cat
Etiqueta: Opinió
Per què utilitzo l’iPad?
Ara ja fa un temps suficient que tinc un iPad per poder fer una aproximació de per què serveix un iPad. Reconec que me’l vaig comprar com a caprici però m’ha sorprès molt més del què em pensava i li estic donant molts més usuos dels esperats.
Des de que tinc l’iPad, gairebé no he utilitzat l’ordinador a casa per poc més que escriure articles al bloc (i ja veieu quants n’he escrit…). El fet de no tenir disponible una versió de iOS 4 per iPad fa que no s’aprofiti tot el potencial del dispositiu ja que molt més sovint es té la necessitat d’utilitzar més d’una aplicació a la vegada, però això es solucionarà d’aquí pocs mesos.
Per fer la majoria de tasques que es fan a casa amb un ordinador, amb un iPad es fan més comodament i molt més rà pid. Llegir el correu és increiblement còmode, tant si s’utilitza l’aplicació de Correu com si s’utilitza la versió de gmail dissenyada especialment per aquest dispositiu.
Navegar per internet també és molt més còmode i permet, per exemple, estar al sofà mentre llegeixes algun bloc sense tenir un “trasto” a sobre. Utilitzar el twitter és molt diferent amb un iPad, sobretot si s’utilitza alguna aplicació com ara Osfoora HD i va molt bé per seguir esdeveniments televisius com ara un debat o un partit de futbol: és molt més còmode que mirar-ho des del mòbil o des del portà til.
Llegir blocs també s’ha convertit amb una tasca gairebé exclusiva de l’iPad, grà cies a l’aplicació Reeder (encara no he pogut provar Flipboard, llegiu el post de mossegalapoma per més informació). Reeder té un fantà stic disseny pensat per iPad, molt minimalista, però molt ben pensada, i té integració amb un munt de serveis com ara j.mp, twitter, delicious i molts altres. La gran avantatge d’aquesta aplicació és que sincronitza amb Google Reader, per tant tot el que es llegeix o es comparteix queda reflexat directament a Google Reader.
Reconec que el xat no és tant prà ctic des d’un iPad, sobretot pel sistema de notificacions que utilitza, massa intrusiu pel meu gust, però per moments puntuals aplicacions com IM+ Lite em fan bastant el pes.
Com a plataforma de jocs, l’iPad també va molt bé. No és que em consideri molt de jocs, però estic jugant molt més amb l’iPad que el què he jugat amb altres consoles. Jocs com Monkey Island 2 o Angry Birds HD són genials. Poder controlar al Guybrush amb una pantalla tà cil de 10″ no té preu :D
El Tap Tap Radiation també és força divertit.
Tot i que l’iPad no té cà mera, és un dispositiu fantà stic per poder mirar fotografies. Grà cies a la última versió de iPhoto, es poden sincronitzar les fotos, no només per esdeveniments, sinó també per cares, així, tinc les fotos de tots els meus amics i familiars, així com dels últims esdeveniments que he fotografiat. L’experiència de mirar fotos amb l’iPad és molt millor que no pas des d’un ordinador.
Cada cop estan sortint més aplicacions adaptades a l’iPad que li donen un gran valor afegit. Aplicacions com Dropbox o Evernote i 1Password estan perfectament adaptades i són realment útils en un dispositiu mòbil com aquest i em permeten, per exemple, poder accedir a llibres electrònics i pdf sense haver de passar per l’iTunes, cosa a que a vegades és una mica massa farragosa de fer…
Publicat el 26 Juliol 2010 25 Juliol 2010 Autor Oriol FarréCategories Apple & Mac OS XEtiquetes Aplicacions, iPad, Opinió3 comentaris a Per què utilitzo l’iPad?
Continua la lectura de Què està passant amb Flickr?
Publicat el 2 Febrer 2009 22 Octubre 2009 Autor Oriol FarréCategories Fotografia, InternetEtiquetes Facebook, Flickr, Opinió, Xarxes Socials6 comentaris a Què està passant amb Flickr? | 0.844133 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.farre.cat/blog/sobre/opinio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_92363 | Psalm 37, un psalm dedicat als polítics catalans, i a tots els qui han d'exercir una mica de poder.Ningú no pot prosperar si no confia en el Déu que fa justícia. Psalm 37v1 No t’exasperis a causa dels dolents, no envegis els qui fan injustícia:לְדָוִ֙ד׀ אַל־תִּתְחַ֥ר בַּמְּרֵעִ֑ים אַל־תְּ֜קַנֵּ֗א בְּעֹשֵׂ֥י עַוְלָֽה׃___________________________________Psalm 73v3 perquè tenia enveja dels vanagloriosos, mirava la prosperitat dels malvats.Proverbis 3v31 No envegis l’home violent, i no triïs cap dels seus camins,Pr 23v17 Que el teu cor no envegi els pecadors, sinó estigues en el temor de Jahveh tot el dia:Pr 24v19 No t’exasperis a causa dels dolents, no envegis els malvats:Pr 24v1 No tinguis enveja dels homes dolents, i no desitgis de ser amb ells:------------------------------------------------------Ps 37v7 Guarda silenci davant Jahveh, i espera confiadament en Ell: no t’exasperis a causa del qui prospera en el seu camí, a causa de l’home que fa intrigues.Ps 37v35 He vist el malvat ufanós, i s’estenia com un arbre nadiu frondós:Ps 73v17 Fins que vaig entrar als santuaris de Déu, llavors vaig comprendre la fi d’ells.Pr 14v30 Un cor sa és vida per a la carn: però l’enveja és un corc per als ossos.Pr 19v3 La insensatesa de l’home perverteix el seu camí: i el seu cor s’enfurisma contra Jahveh.Romans 13v13 Caminem com cal, com de dia, no pas en golafreries ni embriagueses, en lascívies ni disbauxes, en rivalitat ni enveja;1Corintis 13v4 L’amor és pacient, bondadós; l’amor no és envejós, l’amor no es vanagloria, no s’infla;Gàlates 5v26 No siguem vanagloriosos, provocant-nos els uns als altres, envejant-nos els uns als altres.Jaume 3v14 Però si teniu gelosia amarga i rivalitat en el vostre cor, no us glorieu ni mentiu contra la veritat.Jm 4v5 ¿O penseu que l’Escriptura diu debades: L’Esperit que vingué a habitar en nosaltres anhela fins a la gelosia?adjunts: 19-37v1-Ps.pdfAudio: 19-37-0-Ps-37-27-Psa_037.mp3
Data: 2017-08-25, divendresComentari: 1r Reis 19v11 I ell digué: Surt, i t’estaràs dret a la muntanya davant Jahveh. I, heus aquí, Jahveh passà, i un vent, gran i fort, esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant Jahveh: però Jahveh no era en el vent. I després del vent, un terratrèmol, però Jahveh no era en el terratrèmol.וַיֹּ֗אמֶר צֵ֣א וְעָמַדְתָּ֣ בָהָר֮ לִפְנֵ֣י יְהוָה֒ וְהִנֵּ֧ה יְהוָ֣ה עֹבֵ֗ר וְר֣וּחַ גְּדוֹלָ֡ה וְחָזָ֞ק מְפָרֵק֩ הָרִ֙ים וּמְשַׁבֵּ֤ר סְלָעִים֙ לִפְנֵ֣י יְהוָ֔ה לֹ֥א בָר֖וּחַ יְהוָ֑ה וְאַחַ֤ר הָר֙וּחַ רַ֔עַשׁ לֹ֥א בָרַ֖עַשׁ יְהוָֽה׃ And he said <0559> (08799), Go forth <03318> (08798), and stand <05975> (08804) upon the mount <02022> before <06440> the LORD <03068>. And, behold, the LORD <03068> passed by <05674> (08802), and a great <01419> and strong <02389> wind <07307> rent <06561> (08764) the mountains <02022>, and brake in pieces <07665> (08764) the rocks <05553> before <06440> the LORD <03068>; but the LORD <03068> was not in the wind <07307>: and after <0310> the wind <07307> an earthquake <07494>; but the LORD <03068> was not in the earthquake <07494>: | 0.640675 | curate | {"ca": 0.7212520593080725, "he": 0.14629324546952224, "en": 0.13245469522240527} | |
cawac_ca_20200528_10_227872 | Són moltes les entitatsque mai no cessen l'activitat per mirar de lliurar menjar als més necessitats
Fa uns quinze anys, prop d'una trentena de famílies de Badalona acudien amb una certa assiduïtat a la seu que la Fundació Adra té a la ciutat, a la recerca de menjar. Però la darrera crisi és ferotge, sembla que no té escrúpols, i les famílies beneficiades per aquest servei actualment són 150. Unes 700 persones. I hi ha llista d'espera. Les persones més afectades per la crisi econòmica tenen la sort de trobar un cop de mà en entitats com Adra, col·laboradora directa del Banc dels Aliments i organització que, des de fa tres anys, participa de forma activa en el Gran Recapte.
Entre ahir i avui els números es dispararan, tant pel que fa al nombre d'aliments recollits com al de voluntaris que hi participen, però més enllà d'aquesta iniciativa són moltes les entitats que mai no cessen l'activitat per mirar de lliurar menjar als més necessitats. Adra n'és un exemple. En aquesta entitat, situada al barri de Canyadó, es reparteixen aliments un o dos cops al mes, en funció de les necessitats dels beneficiaris. S'emporten l'equivalent a “un o dos carros plens”. Sempre són famílies derivades pels serveis socials, i provenen de Badalona, Montgat o Tiana, explica Francesc Cuadrat, voluntari d'Adra. Moltes són famílies que mai no s'haurien pogut imaginar que un bon dia es veurien en la necessitat de demanar aquest tipus d'ajut. Però la crisi els ha fet perdre la feina i fins i tot l'habitatge. D'inici pot resultar violent anar a demanar el que podria semblar almoina, però els dies de recollida es formen grans cues al carrer, la gent comparteix les seves penes i pren consciència que no està sola. No ho estan perquè malauradament hi ha moltes persones que passen penúries com ells, i no ho estan perquè també hi ha molts voluntaris disposats a fer-los costat. “I tot plegat els anima una mica”, sosté Francesc Cuadrat.
Prop de 60.000 quilos
Els aliments que lliura aquesta fundació lligada a l'Església adventista (l'any passat va distribuir 54.444 quilos a Badalona) provenen del Banc dels Aliments, d'empreses col·laboradores i també de les aportacions que fa la Unió Europea. Aquesta mateixa setmana han arribat d'Europa 6.000 quilos d'aliments, la meitat dels compromesos. De fet, tot indica que la quarta entrega d'aliments que la UE va preveure per a finals d'aquest any no es farà fins al març del 2014.
Adra té a Badalona una vintena de voluntaris. Dimarts, cinc o sis persones van ser les encarregades de descarregar el camió amb aliments provinents de la UE: en Francesc, en Santiago, l'Emilio, l'Òscar... També hi havia en Khali, un jove marroquí, casat i amb quatre fills, que només cobra la renda mínima d'inserció. És beneficiari de les campanyes d'Adra i ell retorna els gestos solidaris de la fundació amb hores de voluntariat.
En general, explica Francesc Cuadrat, hi ha molta més gent disposada a ajudar els més febles. Hi ha més sensibilitat. Un exemple palpable és el Gran Recapte. Adra hi col·labora transportant palets i recipients on es dipositen els aliments als punts de recollida. S'encarreguen de les urgències a la demarcació de Barcelona: quan en un punt fan curt de recipients, quan no arriba el material que esperaven... Des de dijous fins avui.
Un cop passi el Gran Recapte, Adra continuarà la seva tasca diària. Tant de bo algun dia es pugui desmembrar l'entitat perquè la seva finalitat no tingui raó de ser, però, ara per ara, és missió impossible. Així que els seus voluntaris aspiren, si més no, a poder reduir a poc a poc la llista de famílies beneficiàries. | 0.839097 | curate | {"ca": 0.9706621961441744, "es": 0.01760268231349539, "fr": 0.005867560771165131, "pt": 0.00586756077116513} | http://www.leconomic.cat/neco/article/2-societat/5-societat/697639-un-combat-de-365-dies.html |
mc4_ca_20230418_10_471642 | Els consellers de Nou Barris informen als ciutadans del primer ordre del dia després de les vacances d´estiu
El Consell Plenari és l´òrgan on els consellers del Districte es reuneixen per tal d´aprovar acords i nomenaments, informar sobre qüestions d´interès per als ciutadans i escoltar els seus precs i preguntes en relació als temes de l´ordre del dia. L´ordre del dia de la sessió d´avui, que tindrà lloc a les 19h a la Sala de Plens del Districte, serà el següent:
1.- Lectura i aprovació, si escau, de l´Acta de la sessió anterior, celebrada el dia 7/07/2009.
a) RESTAR ASSABENTAT dels contractes aprovats per la Gerència en el darrer període.
b) MODIFICACIÓ de les funcions encarregades a diferents consellers de l´equip de Govern en diferents àrees d´actuació.
4.- Informe sobre Balanç del mandat a octubre de 2009.
5.- Informar el ´Pla Especial Urbanístic i de millora urbana d´ordenació de l´equipament religiós al carrer de la Vall d´Ordesa, núm. 31, d´iniciativa privada, promogut per l´entitat religiosa Casa de Oración de Asambleas de Dios.
6.- Informar favorablement la ´Modificació puntual del PGM als àmbits del Barri de Roquetes, de terrenys limítrofs situats als Barris de la Trinitat Nova i de Canyelles, i de les finques situades a la Rambla del Caçador, núms. 14-18 i al carrer d´Isard, núm. 29-35´, d´iniciativa municipal.
7.- Informar favorablement el ´Pla de millora urbana per a la regulació de la instal·lació d´ascensors exteriors als edificis d´habitatges del barri de la Ciutat Meridiana, sector delimitat pels edificis d´habitatges dels carrers de Rasos de Peguera, de Vallcivera, de Pedraforca, de Perafita de les Agudes i de Costabona´, d´iniciativa municipal (Bagursa).
8.- Informar favorablement el ´Pla Especial Urbanístic i de millora urbana per a la concreció del tipus d´equipament i l´ordenació volumètrica de la finca núm. 75 del Carrer d´Artesania´, promogut per Centro de Enseñanzas Brafa, S.A. i Fundació Brafa.
9.- Proposicions/declaracions de grup, precs i preguntes dels grups municipals del Consell.
10.- Precs i preguntes del públic assistent al Plenari.
← Audiència Pública
Fàbriques recuperades a Porta-Sóller → | 0.805397 | curate | {"ca": 0.9151119402985075, "es": 0.08488805970149253} | http://www.noubarris.net/web40/?p=62004 |
oscar-2201_ca_20230904_7_110572 | El CUSC és un centre de recerca de la Universitat de Barcelona creat el 1998 (història) per aplegar investigadors de diversos departaments que treballen en diferents línies de recerca en sociolingüística i comunicació (recerca).
A banda de les activitats de recerca, el CUSC ofereix serveis d’assessorament i consultoria en les seves àrees d’especialització i (co)organitza diferents activitats de formació, entre les quals destaquen els seminaris de formació en recerca i el Màster UB-ALGMSE.
Amb l’objectiu de posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari, el CUSC publica anualment LSC – Llengua, Societat i Comunicació, una revista en format electrònic que tracta temes d’interès social, com ara el model lingüístic de la Constitució espanyola, la comunicació a l’empresa o la política lingüística de la Unió Europea.
El centre es va crear amb el suport dels grups de recerca consolidats Grup de complexitat, comunicació i sociolingüística, Grup de recerca en adquisició de llengües i Grup d’estudi de la variació. A més, va ser un dels membres fundadors de la Xarxa CRUSCAT, amb la qual col·labora regularment.
Estudiar FilCat.UB: útil, estratègic, intel·ligent!
Grau de Filologia Catalana UB: acreditació amb excel·lència (AQU)
Properes activitats
"Textos matemàtics italians i catalans", Chiara Fragomeli
dimarts, 14 desembre, 2021
Conferència de Jesús Alturo i Tània Alaix: "Els primers textos en llengua catalana, indatats i anònims" | 0.84933 | curate | {"ca": 1.0} | https://filcat.ub.edu/cusc-centre-de-recerca-en-sociolinguistica-i-comunicacio |
mc4_ca_20230418_4_399044 | L'Oncolliga confia a reunir 4.000 participants a la cursa Rn4Cancer d'aquest diumenge - Diari de Girona
L'Oncolliga confia a reunir 4.000 participants a la cursa Rn4Cancer d'aquest diumenge
La prova solidària se celebra de forma simultània en vuit poblacions de les comarques gironines
a.c. 31.01.2018 | 10:47
La Fundació Oncolliga Girona confia reunir uns 4.000 participants en les vuit curses simultànies que organitza diumenge coincidint amb el Dia Mundial Contra el Càncer, que és el 4 de febrer. Es tracta de la Run4Cancer, una cursa solidària d'àmbit provincial que enguany arriba a la quarta edició entre les vuit seus on se celebra: Figueres, Palafrugell, Planoles, Porqueres, Olot, Salt, Riudellots de la Selva i Tossa de Mar.
L'organització d'aquesta prova va a càrrec de la delegació d'Oncolliga a cada població, amb el suport i col·laboració d'altres entitats del municipi, i des de la primera edició el nombre de participants no ha parat de créixer.
«L'any passat hi va haver 3.400 participants i esperem que aquest any podrem superar aquesta xifra i arribar als 4.000», indica Carla Garrido, responsable de l'àrea de Promoció de l'Oncolliga.
El Run4Cancer consta de dues modalitats: un circuit de 10 quilòmetres pensat per a corredors habituals, i un altre de 5 quilòmetres pensat per a tots els públics i ideal per fer en família. Els recorreguts són circulars i transcorren pels nuclis dels municipis i el seu entorn. La sortida serà puntualment a les 10 del matí a totes les seus de la cursa i hi haurà la possibilitat d'inscriure-s'hi el mateix dia des d'una hora abans de la sortida.
Fins avui, estarà habilitada també la plataforma online per inscriure's de manera anticipada, a www.oncolligagirona.cat.
Les inscripcions dels participants i les donacions de diverses empreses col·laboradores van fer possible obtenir l'any passat uns beneficis de 17.466,39 euros, que es van destinar a finançar els diferents serveis que l'Oncolliga ofereix als malalts de càncer de les comarques gironines i les seves famílies. | 0.87818 | curate | {"ca": 0.9886082218920258, "de": 0.011391778107974244} | https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/31/loncolliga-confia-reunir-4000-participants/893226.html |
mc4_ca_20230418_7_291663 | anys a les escoles | El dossier | La República
anys a les escoles anys a les escoles anys a les escoles anys a les escoles + anys a les escoles E-mail
Cartell de la Flama de la Llengua LRP / CAVALL FORT.
Camió de "Cultura en ruta" LRP / CAVALL FORT.
Cartell de "Llegiu llibres en català" LRP / CAVALL FORT.
Una professora ensenyant LRP / CAVALL FORT.
Portada de "Cavall Fort" LRP / CAVALL FORT.
Cartell de "Volem català a l'escola".
Cartell d'homenatge a Pompeu Fabra LRP / CAVALL FORT.
Cartell de la campanya "Llegiu llibres en català" LRP / CAVALL FORT.
anys a les escoles anys a les escoles anys a les escoles anys a les escoles anys a les escoles E-mail
QUATRE CAMPANYES
Durant el franquisme es van promoure fins a quatre campanyes per reivindicar la presència pública del català
En un estudi que es va publicar poc després de la seva mort, el periodista Joan Crexell detallava fins a quatre campanyes populars per reclamar la presència del català a l’escola durant el franquisme. Les dues primeres eren el manifest titulat Per la llengua catalana i signat per 100 persones de prestigi social el 1960 i les 10.000 instàncies adreçades tres anys després als ministres d’Educació Nacional i Informació i Turisme per tal d’aconseguir escoles i premsa en català. El 31 de gener del 1967, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar, per unanimitat, una proposta del president de l’ens, Joaquim Buxó, en què s’oferien cursos de català per als ajuntaments que ho sol·licitessin. Mesos després, amb motiu de l’inici del curs escolar 1967/68, la premsa es feia ressò de l’inici de les classes de català a les escoles municipals de Barcelona i destacava que, malgrat que es tractava d’una opció voluntària que es feia en horari extraescolar, un 60% dels alumnes s’havien mostrat disposats a assistir-hi i més del 50% de les inscripcions corresponien a “alumnes fills de pares no catalans”. La mateixa reacció es va produir amb els cursets organitzats en altres poblacions com ara l’Hospitalet de Llobregat, on havien tingut una “sorprenent repercussió entre la població immigrant”, que representava més d’un 90% del total. A poc a poc, els cursets es van estendre arreu del territori, en alguns casos a iniciativa dels ajuntaments i d’altres amb l’impuls de la societat civil. En el pressupost del 1968, per donar-ne exemple, la Diputació de Tarragona s’afegia a la iniciativa de la de Barcelona. Aquell mateix any, 2.500 instàncies sol·licitaven a la Diputació de Lleida que es pressionés les autoritats estatals per tal d’ampliar l’ús social del català i es reclamava que se seguís l’exemple de la corporació barcelonina.
L’èxit d’aquestes iniciatives va fer que es plantegés una introducció del català molt més general. I és aleshores quan va sorgir la campanya El català a l’escola, una de les primeres iniciatives públiques de la societat civil per retornar la llengua a les aules. La campanya es va engegar a finals del 1969, aprofitant la inèrcia de l’any Fabra (celebrat l’any anterior) i coincidint amb la discussió del projecte de llei d’educació. El desembre d’aquell any, Òmnium Cultural, quatre col·legis professionals i algunes entitats cíviques de Barcelona van adreçar una petició al Ministeri d’Educació i Ciència en què es demanava que el projecte de llei general de l’educació, aleshores en fase de tramitació, preveiés l’ensenyament del català en tots els nivells. En poc temps, la proposta es va anar engrossint amb suports de la societat civil, des de les escoles i els instituts fins a les cambres de comerç i els clubs esportius. El març del 1970 les entitats adherides ja eren 1.000 i només quatre mesos després havien arribat a les 2.500.
La demanda social va ser tan potent que un procurador del règim, el lleidatà Joaquim Viola Sauret, va presentar una esmena per tal d’introduir les “llengües vernacles” en el projecte de llei. La proposta, malgrat que es va fer des de les entranyes del règim, va generar una reacció furibunda. Tota llengua que no fos l’espanyola era vista com un perill, no només lingüístic, sinó també identitari. Tal com va proclamar solemnement Adolfo Muñoz Alonso, el portaveu falangista, “la llengua no és només el vehicle a través del qual els homes es comuniquen”, sinó que a través de la llengua “també es filtra l’ànima i, de vegades, els virus per a l’ànima”. A partir d’aquesta concepció, es recomanava que no es “comenci a concedir favors a aquells que els pensen utilitzar justament en contra de la mateixa unitat de la pàtria que els va concedir”.
La llei no va recollir les reclamacions formulades, però va deixar la porta oberta a una certa tolerància, amb un article en què es va plantejar la possibilitat de la incorporació, “en el seu cas”, de “les llengües natives a les regions bilingües”. No va ser fins al 1978 quan es va regular la incorporació del català al sistema educatiu, amb la qual cosa s’aconseguia, tal com recordava Joan Crexell, un “dels aspectes més fonamentals per a la supervivència d’un país com a societat que vol la normalitat i aspira a la plenitud”. Malgrat tot, el camí, a partir d’aleshores, no ha estat senzill i el consens de la comunitat educativa ha contrastat amb el debat atiat per part d’alguns partits polítics.
La preocupació del règim
Des d’altres instàncies es va assistir a la mobilització de la societat civil amb preocupació. El febrer del 1971, per donar-ne exemple, el Consejo Nacional del Movimiento va defensar una ponència en què es remarcava: “A la regió catalana s’ha accentuat darrerament un ambient pseudoregionalista amb la seva intencionalitat política, que cada vegada té una influència més notable i que cada vegada s’estén més entre el jovent. Darrerament, donada la tasca eficaç que determinades minories polítiques catalanitzants integrades per religiosos i intel·lectuals porten a terme a través de diversos mitjans, com ara la Nova Cançó Catalana, la campanya del català a les escoles i l’enorme profusió de llibres editats en català, fan que el problema adopti cada dia una imatge més preocupant.” Una autèntica paranoia.
La República 07-12-2019, Pàgina 10 | 0.854833 | curate | {"ca": 0.9741764608508525, "es": 0.01605694421453402, "en": 0.009766594934613475} | https://www.lrp.cat/reportatges/article/1706696-anys-a-les-escoles.html |
macocu_ca_20230731_3_464846 | Trameses
1. La tramesa no ha estat publicada anteriorment, ni tampoc no s’ha enviat anteriorment a una altra revista (o s’ha proporcionat una explicació a «Comentaris a l’editor/a»). PHONICA comprovarà si hi ha plagi utilitzant la plataforma URKUND.
2. La plantilla està escrita en la llengua del text. Per aconseguir-la, selecciona la llengua a la part superior de la columna de la dreta i clica "plantilla de Word" a l'apartat "Directrius per a l'autor/a"
3. El fitxer de la tramesa s’ha elaborat a partir de la plantilla de Microsoft Word de la revista.
4. S’han proporcionat els DOI (o URL en el seu defecte) de les referències sempre que ha estat possible.
5. El text és en interlineat simple, utilitza un tipus de lletra Times New Roman 11 punts i aplica cursiva en lloc de subratllat (excepte per a les adreces URL) o negreta. Totes les il·lustracions, figures i taules s’han ubicat a la posició que els correspon amb bona resolució, i no al final del text.
7. El text no inclou cap tipus d’informació sobre l’autor (noms, cognoms, filiació, adreça electrònica, codi ORCID), la qual s’ha d’aportar en l’enviament de la tramesa, per garantir el procés d’avaluació de doble cec. En el cas de les autoreferències, s’han d’incloure en el text i en les referències bibliogràfiques com a AUTOR (any) sense especificar-ne el títol.
PHONICA encoratja els autors i investigadors en SO, VEU i PARLA a trametre els seus originals a la revista. S’hi admeten articles científics que segueixin els requisits d'una publicació científica i que presentin els resultats d'una investigació, una experiència d'innovació didàctica, tècnica o clínica o una proposta teòrica fonamentada, entre d’altres.
Enviament d’originals:
Si l’autor no està registrat com a usuari/ària, cal que ho faci clicant aquí per tal poder enviar l'article a avaluar.
Els autors dels originals han de respectar les "Directrius per als autors/es" per presentar-los a la revista i utilitzar la següent plantilla en Word.
Cal enviar dos originals en format Word: en el primer que hi consti l'autoria i la filiació, i en el segon, per enviar a avaluar, que no hi constin, .
Els manuscrits han de/d’:
Ser inèdits i que no s’hagin presentat a cap altra publicació per ser avaluats. En el cas d’utilitzar material reproduït parcialment d’altres publicacions (text, gràfics, figures, etc. ), els autors han de tenir el permís per poder-lo utilitzar i citar-ne la procedència.
Ser escrits correctament i presentar una redacció de qualitat.
Incloure la informació sobre l'autor (nom, cognoms, afiliació acadèmica, adreça electrònica, codi ORCID) en el procés d'enviament, però no pas en el document enviat, per així garantir el procés de revisió cega per parells. Pel que fa a les autoreferències, apareixeran tant al text com a les referències bibliogràfiques com a AUTOR (any) sense especificar-ne el títol.
Els textos que s’enviïn han d’estar introduïts en la plantilla de la revista i respectar-ne el format i les indicacions.
El text del resum ha de tenir entre 150 i 200 paraules.
Es recomana que els articles tinguin una llargària d’entre 18 i 25 pàgines. Es poden considerar textos amb una extensió superior, sempre que estigui justificat.
Es farà servir lletra Times New Roman 11, interlineat simple amb uns marges superior i inferior de 2,5, i laterals, de 3.
Les notes es posen a peu de pàgina, numerades correlativament, amb lletra Times New Roman 10 i interlineat simple.
Les referències a d’altres treballs es fan amb el cognom de l’autor o autors i l’any de publicació entre parèntesi: (Garrido, 2020). Si la referència és extreta d’una pàgina, s’hi afegeix una (p.) i el número de la pàgina: (Garrido et al., 2019, p. 27), i en el cas que siguin més d’una: (Garrido et al., 2019, p. 27-28). Si es tracta de dues o més obres d’un mateix autor, s’hi posen els anys separats per coma: (Marrero, 2014, 2015); i, en el cas que siguin del mateix any, es distingeixen amb una lletra: (Rodero, 2015a, 2015b). Pel que fa a obres de dos autors, se citen els dos autors separats per una “i” (Roseano i Fernández-Planas, 2019); si són més de dos autors, se cita el primer autor, seguit de et al. : (Prieto et al., 2013); i si són dues o més obres d’autors diferents, se separen per punt i coma: (Alfano, 2015; Congosto, 2011; Face, 2006).
Les citacions textuals breus es presentaran entre cometes. «text text text» (Escandell, 1999, p.3948).
Si les citacions tenen una extensió igual o superior a tres línies, es presentaran justificades en text a part, amb els marges de l’esquerra i de la dreta sagnats d'1 cm., i la font Times New Roman 10.
Totes les referències bibliogràfiques citades en el text s'han de llistar en ordre alfabètic i seguir les normes vigents de l’American Psychological Association (APA) Vegeu-ne exemples a la plantilla.
La publicació
Els editors de la revista es reserven el dret de publicar les contribucions en el número que considerin més adequat.
PHONICA no es fa responsable de cap de les opinions i declaracions fetes pels autors en la seva obra.
L’enviament de propostes a PHONICA implica que l’autor accepta que el seu text ha de complir amb els requeriments i criteris ètics establerts a la revista a Declaració ètica i de bones pràctiques. En aquest sentit, no s’acceptaran textos que no compleixin rigorosament aquests criteris. | 0.801511 | curate | {"es": 0.012521343198634035, "cs": 0.0018971732119142477, "ca": 0.9770442041358376, "da": 0.00037943464238284955, "uk": 0.008157844811231265} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_55326 | Fòrum dedicat a el robot de cuina Thermomix, podràs trobar receptes, debats, notícies i una gran comunitat disposada sempre a ajudar els altres. | 0.682967 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.enlathermomix.com/comunitat |
macocu_ca_20230731_9_126490 | Amb unes vistes excepcionals al riu Ebre
Vinebre
Una excursió que combina el coneixement del passat íber i també el més recent de Vinebre, amb unes vistes excepcionals del pas del riu Ebre pel terme. El Jaciment íber de Sant Miquel és un dels 17 que es troben localitzats al municipi, construït damunt del turó que porta el mateix nom, i que forma part de la Ruta dels Íbers.
Si ens hi escapem, podrem veure vestigis de la Guerra Civil, atès la seva posició estratègica, com trinxeres o nius d'ametralladores. | 0.746404 | curate | {"ca": 0.9861386138613861, "es": 0.013861386138613862} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_360363 | El fossar és espai públic on es pot fer qualsevol exposició, si algú li té una estima especial que el vigili a la nit quan s'hi pixen.— Marc Bertomeu Ignasi) 11 de febrer de 2017
El fossar de les Moreres és un cementiri on hi ha les restes de catalans íntegres i amb dignitat, cosa que tu no tens ni tindràs mai multiculti de merda. Mostrar tan poc respecte per aquestes coses diu molt de tu. I m'ensumo que ets un dels desgraciatsque s'hi ha anat a pixar algun cop, tros de botifler fastigós.
Ignasi escrigué: El fossar de les Moreres és un cementiri on hi ha les restes de catalans íntegres i amb dignitat, cosa que tu no tens ni tindràs mai multiculti de merda. Mostrar tan poc respecte per aquestes coses diu molt de tu. I m'ensumo que ets un dels desgraciatsque s'hi ha anat a pixar algun cop, tros de botifler fastigós. | 0.64363 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_149775 | Ei, amics d'Alentorn! Us saluda el cantant dels JACKA GRIN... jejeje Ha quedat molt net!, i arreglat...qui ho ha vist i qui ho veu...lo del remolc per la bateria crec que és bona idea més que res pel tema espai, a veure que hi diuen el Perete i la resta d'afectats. L'escenari no és molt alt però tampoc ho és la granja, no sé com ho tindrem per saltar. Ara només falta una mica de decoració de festa major, o no? I un bon equip de sò!, amb monitors i tal Ens veiem dissabteeeeeeeee...dissabte!
Ah, volia poposar una altra cosa a la comissió de festes...Com teniu la festa de l'estiu, ja ho teniu tancat? Un servidor coneix un grup pel jovent, de marxeta i tal ( www.7drock.com ) que us aniria bé. Podeu demanr-ho al vostre representant habitual. Bé, la festa ja seria genial si a més portessiu als Cercavins i Jacka Grin...són suggerències | 0.75292 | curate | {"fr": 0.025240384615384616, "ca": 0.9170673076923077, "pt": 0.057692307692307696} | http://www.alentorn.cat/foro/viewtopic.php?f=7&t=418&sid=37bdc4337424d3f8e0c2ead46ece2119&start=0 |
macocu_ca_20230731_6_510620 | «El Cuerpo», des de dins
El Parc Audiovisual convida els mitjans a veure el rodatge d'algunes escenes de la pel·lícula
José Coronado, al costat de Belén Rueda i Hugo Silva. Foto: La Torre
El vestíbul dels nous platós del Parc Audiovisual es va omplir amb més de 50 mitjans de comunicació locals, estatals i internacionals per conèixer de primera mà un dia (l'últim) de rodatge de 'El Cuerpo'. Aquesta pel·lícula del director novell Oriol Paulo compta amb un repartiment de gran nivell: el guanyador del Goya 2012 a millor actor José Coronado, Belén Rueda (present a 'Los ojos de Julia', també rodada al Parc) i Hugo Silva.
Els mitjans van poder entrar al set mentre es rodava una de les últimes escenes d'aquest thriller amb pinzellades de novel·la negra en què la desaparició d'un cadàver una nit plujosa dóna el tret de sortida a la història. A la ronda d'entrevistes Rueda, Coronado i Silva i més tard el director Oriol Paulo van atendre les preguntes dels prop de 100 periodistes presents.
Com a colofó final, els periodistes de les televisions i ràdios, juntament amb els actors i director es van dirigir al plató 3 del Parc on una de les parets de l'immens decorat d'un centre forense feia de photocall *mprovisat. Un allau de flaixos i llargs torns d'entrevistes (l'últim va ser la de 'L'homo APM' de TV3) van tancar la jornada. | 0.833997 | curate | {"es": 0.06862745098039216, "ca": 0.9313725490196079} | |
crawling-populars_ca_20200525_34_249568 | El record del 1984
El duel de dos habituals en aquestes latituds contrasta amb l’altra semifinal, en què mesuraran forces i il·lusió el Liverpool, un històric amb cinc títols però disminuït en els últims anys, amb una Roma que intentarà enterrar el record del 1984, quan els anglesos la van derrotar en la tanda de finals en la seva única final, fins ara, i que a sobre va tenir lloc a l’Olímpic de Roma, on es jugarà aquest cop el partit de tornada (2 de maig). L’anada, a Anfield, serà el 24 d’abril. “A Roma hi ha ganes de revenja, però qualsevol que sap de futbol entén que el Liverpool serà un rival complicadíssim”, va expressar Monchi, arquitecte del conjunt romà.
L’Atlético de Madrid haurà de passar per Londres camí de la seva tercera final de l’Europa League. Els ‘colchoneros’, que van acabar amb la llengua fora l’eliminatòria de quarts contra l’Sporting Clube de Portugal, amb símptomes de fatiga i amb les lesions de Diego Costa i d’un Lucas Hernández que ahir va saber que no té cap fractura a la cara, es veuran les cares amb un Arsenal que, defenestrat en la Premier League, necessita una alegria europea per sostenir el projecte d’Arsène Wenger i també per jugar la Champions League la temporada vinent. “L’Arsenal és un equip que sempre està acostumat a viure a dalt en la seva lliga i a jugar aquests partits. És una eliminatòria al 50%”, va analitzar el gerent i conseller de l’Atlético, Clemente Villaverde. Mentre que els madrilenys han conquerit dues Europa League en els últims anys, però, els londinencs no han aixecat cap títol continental en tota l’era Wenger.
A l’altra banda del quadre, l’Olympique de Marsella, pletòric després de remuntar l’eliminatòria al Leipzig i amb un Dimitri Payet exuberant, es veurà les cares amb l’altre equip de la Red Bull, el Salzburg, que amb un equip farcit de joves s’ha destapat com la revelació del torneig.
Diumenge,22 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.86972 | curate | {"es": 0.007978723404255319, "ca": 0.9875886524822695, "it": 0.004432624113475178} | : /futbol/article/1374573-classic-amb-comptes-pendents.html?vermobil=1 |
mc4_ca_20230418_6_68760 | Actualitat del servei de Biblioteques
Horaris d'estiu 2019 de la Bct xarxa
A partir del 2 de juliol les Biblioteques Públiques de Terrassa fem horari especial. Serà més reduït que la resta de l'any però seguirem obertes perquè vingueu a buscar llibres per llegir aquestes vacances d'estiu, posant a la vostra disposició la premsa diària i les últimes novetats de literatura, música i cinema.
T. 93 789 45 89 – [email protected]
De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h
Divendres de 10 a 13 h i de 16 a 20 h
De l'1 d'agost al 2 de setembre tancat
C. Germà Joaquim, 66
Del 2 de juliol al 2 de setembre:
Dimarts i divendres de 17.30 a 20 h, a la Plaça Ibèria
De l'1 d'agost al 13 de setembre tancat
C. Infant Martí, 183
C. Jocs Olímpics, 7
Dimarts i dijous de 10 a 13 h i de 16 a 20.30 h
Rambla Fancesc Macià, 193
T. 93 739 47 20 – [email protected]
Del 2 de juliol al 31 d'agost:
A més, del 23 de juny al 2 de setembre, si aneu a la Piscina Municipal de Les Arenes i a la Piscina Municipal de Sant Llorenç trobareu un punt amb lectures de les quals podeu disposar lliurement ofertes per la Biblioteca districte 6. Amb llibres i revistes per a totes les edats.
I al Club Natació Terrassa, del 25 de juny al 3 de setembre, la Biblioteca districte 5 ha posat un punt de difusió del servei de préstec de llibres electrònics, eBiblio, del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, que fa possible el préstec de continguts digitals a totes les persones amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir a través de diferents dispositius: l'ordinador personal, lectors de llibres electrònics, tauletes o telèfons intel·ligents. Al punt de difusió de la bd5 hi trobareu tota la informació per capbussar-vos a l'eBiblio on trobareu centenars de llibres i pel·lícules per triar.
També teniu a la vostra disposició l'espai especial dedicat a treure el màxim profit de l'estiu, a la Biblioteca Virtual. Tant si marxeu com si us quedeu, teniu un munt de recursos per gaudir l'estiu: receptes estiuenques, propostes plenes de llibres, còmics, pel·lícules, música, festivals, concerts i consells perquè vagis on vagis puguis treure-li el màxim partit a la teva càmera i immortalitzar cada moment del teu viatge.
Dades de contacte de les biblioteques de la Bct xarxa
Pàgina de l'eBiblio
Especial Estiu 2019 a la Biblioteca Virtual | 0.797897 | curate | {"ca": 0.9360414866032843, "da": 0.029386343993085567, "fr": 0.01598962834917891, "es": 0.018582541054451167} | https://www.terrassa.cat/actualitat-biblioteques/-/asset_publisher/j77LMbJRJqyM/content/biblioteques_noticia_horaris_estiu2019?_101_INSTANCE_ObDK8lFOqcic_lang=ca&terrassaseotitle=Horaris%20d%27estiu%202019%20de%20la%20Bct%20xarxa |
mc4_ca_20230418_15_529348 | Álex Márquez s'acomiada de la temporada per una lesió - AraVallès
Dimarts, 24 d'octubre de 2017 02:20 h
Granollers Dimecres, 8.2.2017. 12:14 h | 0.44128 | curate | {"ca": 0.7338129496402878, "en": 0.26618705035971224} | http://www.aravalles.cat/noticia/195270/alex-marquez-sacomiada-de-la-temporada-per-una-lesio |
macocu_ca_20230731_1_100494 | En aquesta àrea s’inclou el grup de recerca en malalties del tracte digestiu, grup de llarg recorregut i alta productivitat, reconegut com a grup consolidat i finançat per l’AGAUR 201-2016 i que a més forma part del CIBER: CIBEREHD en l’Àrea de malalties inflamatòries cròniques del tracte digestiu. A. Grup de recerca de malaltia del tracte digestiu, acreditat per l'AGAUR 2017-2019 Coordinadora: Dra. Maria Esteve Comas Integrants del CIBEREHD Àrea de malalties inflamatòries cròniques del tracte digestiu. IP: Dra Maria Esteve Línies de recerca: | 0.782678 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_136975 | El ràpid i espectacular desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha contribuït a crear un complex i saturat entorn informacional. És tal la quantitat d'informació disponible sobre qualsevol tema que resulta pràcticament impossible poder-la conèixer i consultar en la seva totalitat, i molt menys digerir-la de forma adequada. L'existència d'aquest nou entorn d'informació, qualitativament i quantitativament complex, planteja la conveniència que els estudiants de qualsevol disciplina adquireixin unes capacitats i unes destreses que fa pocs anys eren supèrflues. I encara més si és té en compte que les TIC s'han consolidat com la principal font de documentació acadèmica (Sureda y Comas, 2006). Per tal de poder moure's satisfactòriament en aquest nou entorn informacional ja no són suficients les habilitats bàsiques que durant segles han permès la integració en el món cultural: saber llegir, saber escriure i saber contar. Actualment es precisa també una altra alfabetització que s'ha conceptualitzat com a "informacional" i amb la qual es fa referència a "the ability to know when there is a need for information, to be able to identify, localte, evaluate, and effectively use that information for the issue or problem at hand" (National Forum on Informational Literacy, 2006).
L'alfabetització informacional suposa assolir un conjunt de competències entre les quals s'han de remarcar:
1. Ser capaços de determinar la naturalesa i el nivell de la necessitat d'informació
2. Localitzar i accedir a la informació requerida de forma eficient
3. Avaluar la informació i les seves fonts de forma crítica
4. Utilitzar de forma eficaç la informació. Aquesta utilització implica organitzar de forma eficient la informació localitzada i referenciar de forma correcta els documents utilitzats
5. Accedir i utilitzar la informació de forma ètica i legal.
L'assignatura "Documentació i Comunicació Científica" constitueix una assignatura de formació bàsica i comú per als Estudis de Grau d'Educació Social, Pedagogia i Treball Social, i pretén contribuir a l'alfabetització informacional de l'alumnat d'aquests estudis.
Concretament, dintre dels Estudis de Grau de Pedagogia, s'imparteix a primer curs, durant el primer semestre, i té un caràcter bàsic i fonamental per a la formació dels futurs/es pedagogs/gues.
S'ha de tenir ben present que aquesta assignatura cal contextualitzar-la dintre del tot el Pla d'Estudis de Grau de Pedagogia i que es troba inserida dintre de la matèria "Investigació i documentació en educació", per la qual cosa està coordinada i es complementa perfectament amb la resta d'assignatures d'aquesta mateixa matèria, i que són de caràcter obligatori ("Mètodes i tècniques d'investigació educativa", "Avaluació d'institucions, programes i processos educatius i formatius" i "Educació Comparada") i optatiu ("Anàlisi de dades en investigació educativa"). Així, els estudiants de Grau de Pedagogia reben una formació integral en els criteris, fonaments i procediments de recollida d'informació, el seu tractament, anàlisi i interpretació.
Es preveu que amb l'assignatura 'Documentació i Comunicació Científica' l'alumnat assoleixi una sèrie de competències genèriques i específiques que li permetin un desenvolupament integral com a futur professional de la Pedagogia.
S'exposarà el contingut teòric dels temes a través de classes teòriques (grup gran), seguint diversos textos i lectures de referència que serviran per a fixar el coneixements lligats a les competències previstes. Aquestes classes donaran pas a classes pràctiques (grup mitjà) en les quals s'aplicaran els continguts adquirits a situacions i contextos reals a partir de resolució de problemes, anàlisi crítica de les eines utilitzades, elaboració de materials propis, etc., amb la qual cosa es permetrà a l'alumnat d'iniciar-se i desenvolupar les competències previstes.
El professorat proposarà la realització d'activitats de treball en grup i individual per a la realització dels quals tendran el suport dels docents en sessions programades (grup mitjà i grup petit). En aquestes sessions l'alumnat podrà compartir amb el professorat i amb els seus companys/es els dubtes sorgits, obtenir solució als possibles problemes i desenvolupar les competències previstes.
Part d'aquestes activitats i exercicis es realitzaran a través de la plataforma de Campus Extens (es penjaran les lectures i documents de lectura obligatòria així com les que tenguin un caràcter complementari i d'ampliació, es lliuraran els treballs que l'alumnat vagi elaborant al llarg del semestre, es donarà peu a la participació i discussió a través de l'eina de teleeducació per tal que els alumnes puguin utilitzar-la com a plataforma de debat i enriquiment mutu, etc.)
D'altra banda, i per tal de propiciar una feina comuna en total igualtat de condicions, l'alumnat que presenti necessitats educatives específiques i que requereixi d'adaptacions o provisió d'ajudes -ja siguin curriculars, de mobiliari dins les aules de la universitat, arquitectòniques dins l'espai que ocupa la UIB, etc.-, convindria que ho comuniqués tant a la professora d'aquesta assignatura com a l'Oficina Universitària de Suport a Persones amb Necessitats Especials (al telèfon 971172834 o al correu electrònic [email protected]) per tal que es puguin avaluar i prendre les mesures adequades.
La principal finalitat de l'explicació o lliçó magistral és transmetre un cos d'informació en un temps ocupat principalment per l'exposició oral. Aquesta medotologia pretén facilitar una visió general d'un tema concret, possibilitar l'oportunitat d'explicar continguts recents i complexes no incorporats als llibres i facilitar la realització de les pràctiques
En aquestes sessions s'emprarà l'aprenentatge cooperatiu, mitjançant el qual els estudiants treballaran dividits en petits grups, en activitats d'aprenentatge amb metes comunes. Consisteix en posar als membres de cada grup en aquella situació en la que poden assolir els seus objectius d'aprenentatge només si els altres companys, els que treballen cooperativament, també aconsegueixen els seus. L'aprenentatge cooperatiu es caracteritza per ser una metodologia activa i experiencial dintre d'un model interaccionista d'ensenyament-aprenentatge, on el rol del professorat és el d'un mediador en la generació del coneixement i en el desenvolupament d'habilitats socials.
De conformitat amb l'estratègia d'internacionalització i inclusió de la llengua anglesa als estudis de la UIB, s'informa a l'alumnat que, com a mínim, una de les sessions pràctiques del curs es desenvoluparà en anglès.
La finalitat és la d'avaluar l'adquisició de les competències proposades dintre de l'assignatura. La metodologia consistirà en un examen de resposta curta.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Aula digital.
En funció de l'explicació teòrica de les diferents Unitats Didàctiques a les classes magistrals, del material disponible a través de la plataforma de CampusExtens, de les sessions pràctiques i dels seminaris desenvolupats, l'alumnat aprofundirà en l'assignatura a nivell individual a través de l'estudi dels continguts i la reflexió sobre aquests.
L'alumnat haurà de fer una defensa oral de la feina feta al llarg de l'activitat final de curs mitjançant una aplicació de Campus Extens que permet l'enregistrament de vídeo.
La finalitat és la d'avaluar l'adquisició de les competències proposades en el marc de l'assignatura. La metodologia consistirà en el lliurament i defensa oral d?una Monografia (original i elaborada individualment) on es desenvolupi un tema determinat.
Degut al caràcter instrumental de l'assignatura, el professor plantejarà una sèrie d'activitats que l'alumnat haurà de desenvolupar de forma autònoma i no presencial per tal que aquest vagi adquirint les estratègies necessàries. Aquestes activitats podran ser de recerca d'informació, d'anàlisi documental, de referenciació bibliogràfica, etc., i una vegada realitzades, s'entregaran al professor per a la seva avaluació.
A l'inici del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens
Seguidament s'expliciten els procediments d'avaluació de cadascuna de les activitats d'aquesta assignatura, desenvolupades al llarg del semestre. S'assenyalen com a no recuperables aquelles activitats que s'han de superar durant el periode lectiu de l'assignatura.
Cal tenir en compte que el treball final de curs aporta un 50% de la nota final i l?examen un 25% i que no es podrà superar l'assignatura sense tenir aprovades ambdues parts independentment, mentre que les activitats realitzades al llarg del curs (tant presencials com no presencials) suposen el 25% restant.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
La principal finalitat de l'explicació o lliçó magistral és transmetre un cos d'informació en un temps ocupat principalment per l'exposició oral. Aquesta medotologia pretén facilitar una visió general d'un tema concret, possibilitar l'oportunitat d'explicar continguts recents i complexes no incorporats als llibres i facilitar la realització de les pràctiques
Es valorarà l'assistència i participació en les classes teòriques, així com la correcta resolució de petites activitats proposades en funció del marc teòric de l'assignatura.
En aquestes sessions s'emprarà l'aprenentatge cooperatiu, mitjançant el qual els estudiants treballaran dividits en petits grups, en activitats d'aprenentatge amb metes comunes. Consisteix en posar als membres de cada grup en aquella situació en la que poden assolir els seus objectius d'aprenentatge només si els altres companys, els que treballen cooperativament, també aconsegueixen els seus. L'aprenentatge cooperatiu es caracteritza per ser una metodologia activa i experiencial dintre d'un model interaccionista d'ensenyament-aprenentatge, on el rol del professorat és el d'un mediador en la generació del coneixement i en el desenvolupament d'habilitats socials.
De conformitat amb l'estratègia d'internacionalització i inclusió de la llengua anglesa als estudis de la UIB, s'informa a l'alumnat que, com a mínim, una de les sessions pràctiques del curs es desenvoluparà en anglès.
S'avaluarà la correcta execució de les activitats simulades en funció de les explicacions teòriques.
La finalitat és la d'avaluar l'adquisició de les competències proposades dintre de l'assignatura. La metodologia consistirà en un examen de resposta curta.
La finalitat és la d'avaluar l'adquisició de les competències proposades dintre de l'assignatura. La metodologia consistirà en un examen de resposta curta.
L'alumnat haurà de fer una defensa oral de la feina feta al llarg de l'activitat final de curs mitjançant una aplicació de Campus Extens que permet l'enregistrament de vídeo.
Es valorarà la qualitat, coherència i claredat expositiva, la capacitat de síntesi, l'ús d'una terminologia adequada, etc.
La finalitat és la d'avaluar l'adquisició de les competències proposades en el marc de l'assignatura. La metodologia consistirà en el lliurament i defensa oral d?una Monografia (original i elaborada individualment) on es desenvolupi un tema determinat.
Aspectes que es consideraran en l?avaluació dels treballs:
1. Aspectes formals
2. Aspectes de contingut (coherència interna, estructura de la construcció escrita, gramàtica, sintaxis)
3. Pertinença, riquesa, amplitud i rigor de les fonts consultades
4. Aspectes relatius a l?ortografia (es restaran 0,50 punts per cada falta ortogràfica)
5. Cites efectuades
6. Redacció de les referències.
Degut al caràcter instrumental de l'assignatura, el professor plantejarà una sèrie d'activitats que l'alumnat haurà de desenvolupar de forma autònoma i no presencial per tal que aquest vagi adquirint les estratègies necessàries. Aquestes activitats podran ser de recerca d'informació, d'anàlisi documental, de referenciació bibliogràfica, etc., i una vegada realitzades, s'entregaran al professor per a la seva avaluació.
S'avaluarà el grau dels coneixements adquirits per l'alumnat amb el seu treball autònom a l'hora de preparar i estructurar els continguts de l'assignatura a través dels treballs realitzats.
Seguidament es presenta la bibliogràfia, tant bàsica com complementària, que s'ha considerat més adient per al desenvolupament d'aquesta assignatura. Cal afegir que, al llarg del semestre, s'aniran comentant aquests recursos (i la seva idoneïtat), així com d'altres que puguin anar sorgint en funció de les necessitats de l'alumnat o dels seus interessos.
Basque, J., & Ruelland, D. (2007). InfoCompétences+. Développement d'un outil informatisé d'autodiagnostic des compétences informationnelles destiné aux étudiants universitaires . Montréal: Université du Québec à Montréal. Recuperat el 16 de juny de 2011 de: http://pdci.uquebec.ca/docs/infocompetences-teluq.pdf
Sureda, J., & Comas, R. (2005). Fuentes de información y documentación a través de internet para investigadores en educación ambiental . Madrid: Ministerio de Medio Ambiente
Sureda, J., Comas, R.; Oliver, M.F., & Guerrero, R.M. (2010). Las fuentes de documentación bibliográfica a través de Internet para investigadores en educación . Palma: Redined
Duarte-García, E. (2007). Gestores personales de bases de datos de referencias bibliográficas: Características y estudio comparativo. El Profesional de la Información, 16 (6), 647-656
Gómez, J.A. (2005). Alfabetización informacional: Cuestiones básicas. Anuario Thinkepy, 1 . Recuperat el 16 de juny de 2014 de: http://www.thinkepi.net/alfabetizacion-informacional-cuestiones-basicas
Leiva, D., Gaete, A., & Saurina, E. (2003). Habilidades para buscar, evaluar y usar información en estudiantes universitarios: Una contribución a la "alfabetización informacional" de estudiantes de educación. Revista Pensamiento Educativo, 32 , 221-249
Maldonado, A., & Rodríguez, L. (Coords.) (2006). La información especializada en Internet (2ª ed.) . Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Alfin Red. Foro para la alfabetización informacional. http://www.alfinred.org/blog
Information Literacy Weblog. http://information-literacy.blogspot.com/ | 0.657168 | curate | {"ca": 0.8888668648827222, "cs": 0.0014535844070036339, "pt": 0.011298315163528246, "en": 0.009117938553022795, "fr": 0.012289395441030724, "es": 0.07512388503468781, "de": 0.001850016518004625} | : /grau/guia_docent/21901/40/ca/guia_docent.html |
mc4_ca_20230418_9_524876 | llei de senyes | L'Accent - Informació i comunicació popular dels Països Catalans
Tag "llei de senyes" | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | https://laccent.cat/tag/llei-de-senyes/ |
mc4_ca_20230418_16_192028 | ESTUDIO NUEVO | CARLOS BASSÓ arquitectura
Neix a Barcelona el 22 d’Agost de 1947. El 1964 ingressa a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on es gradua el 1969. Els últims anys de carrera col·labora amb els arquitectes Carles M. Díaz i Enrique Torrent en l’estudi de l’arquitecte Francisco Bassó. El 1969, juntament amb Carlos M. Díaz, Juan Busquets, Enrique Torrent i Ramon Dedeu creen l’estudi WE69. Col·labora amb l’arquitecte Oscar Tusquets durant el període 1983-1985. A partir de l’any 1985 s’inicia una llarga col·laboració amb l’arquitecte Cristian Cirici. En l’actualitat desenvolupa l’activitat professional al seu estudi situat a l’Avinguda Diagonal nº 477 de Barcelona.
Carlos Bassó arquitectura treballa en el desenvolupament de projectes urbans i arquitectònics, ha participat en una àmplia varietat de projectes que van des de la planificació urbana fins al disseny d’edificis, hotels, habitatges unifamiliars i plurifamiliars, centres comercials, edificis d’oficines, edificis escolars i universitaris, estació d’autobusos, edificis industrials i la rehabilitació d’edificis històrics. Carlos Bassó Arquitectura aposta sempre per l’excel·lència professional en el sentit més ampli de la paraula. No estem vinculats a cap empresa constructora, promotor immobiliari o institució financera, per aquesta raó, el procés d’arquitectura i disseny es realitza amb independència i neutralitat per a cada client.
Des de l’any 2015 Carles Bassó amplia la seva activitat creant una nova divisió dedicada a la inversió immobiliària. Adquirim, venem i invertim en immobles en nom dels nostres clients i de les nostres pròpies societats, col·laborant també amb estructures financeres. L’equip de la Divisió d’inversió immobiliària compta amb una gran experiència en el mercat de compravenda d’edificis, solars i hotels a Barcelona, Madrid, Costa Brava, Costa Daurada, Balears i Costa del Sol. Treballem a la mida de les necessitats dels nostres clients, societats d’inversió nacionals i internacionals, fons d’inversió, oferint un servei altament personalitzat.
(es) ESTUDIO
(es) FOTOS ESTUDIO | 0.832756 | curate | {"es": 0.03387404580152672, "ca": 0.9661259541984732} | http://www.carlosbasso.es/ca/2017/04/11/estudio-nuevo/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_253428 | GMZ ha estat adjudicataria de la construcció de 4 pistes de paddle per al patronat municipal d'esports de Ripollet | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://gmz.cat/ |
macocu_ca_20230731_9_536643 | Ahir vam conèixer 4 catalans, l’Anna, que fa 3 mesos que viu aquí, en Lluís i la Maria, que estan viatjant com nosaltres, i en Pau, un amic seu que viu a Buenos Aires i els acompanya en aquesta part del viatge. Amb ells hem anat al Cerro Torre, un altre punt de visita obligada si pares per aquestes terres. La caminada no ha sigut tant llarga com la d’ahir però ens ho hem passat la mar de bé. Quan hem arribat, els veïns argentins de l’Anna ens han convidat a un asado i, evidentment, no ens ho hem pensat dos vegades. Els hi hem ensenyat a preparar pa amb tomata per acompanyar la carn i els hi ha encantat. Demà marxem amb la Maria, en Lluís i en Pau cap a la mítica Ruta 40 amb un fantàstic Opel Corsa de 3 portes! :D En sortirem vius?
Molts ànims!!!! Us segueixo amb una enveja grasoneta que s’infla a cada foto!! Quines vistes!! Quan torneu tindreu unes pupil·les immunes als cartells publicitaris!! Sort! !
Mestre on febrer 5th, 2009 6:42 am
Bones! Ja m’he posat al dia: del Salar de Uyuni a Cerro Torre... Déu ni do! Senzillament increïble: quines fotos! I a més ha de ser divertit conèixer nova gent constantment. En fi, molts records des de Gràcia. M’en vaig a Girona en Renfe; quina aventura...
realment espectacular... és una llàstima que no aneu a les Torres del Paine, però amb el viatge que us esteu muntant jo també em salto les Torres! Bon viatge! | 0.785381 | curate | {"ca": 0.9375, "pt": 0.01488095238095238, "es": 0.043154761904761904, "de": 0.003720238095238095, "fr": 0.000744047619047619} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_203454 | La Banya Edicions i el C.E Altafulla arriben a un acord per a la publicació del llibre del centenari del club - Altafulles.cat
Qui som
Contacta
Publicitat
Avís legal
626 863 848 – WhatsApp
Notícies
Actualitat
Cultura
Societat
Esports
Entitats
Baix Gaià
Opinió
Vida Social
Entrevistes
Reportatges
Agenda
El CLub
Select Page
La Banya Edicions i el C.E Altafulla arriben a un acord per a la publicació del llibre del centenari del club
23 maig 2022 | Esports, Notícies, Societat | 0 |
⏱ < 1 min.
Un llibre recollirà els cent anys d’història del Centre d’Esports Altafulla que el proper any 2023 celebrarà precisament el seu primer centenari. El club i La Banya Edicions han arribat a un acord per elaborar i publicar aquesta obra que recollirà àmpliament tota la trajectòria de l’entitat groc-i-negre, des de la fundació i fins els dies actuals, recordant a tots els seus protagonistes i donant veu als qui encara puguin aportar els seus records i vivències.
Per aquest motiu, amb la intenció de recollir també el material gràfic que poden tenir molts particulars, el CE Altafulla fa una crida als altafullencs i altafullenques a cedir les fotos antigues que puguin tenir per a ser escanejades i incloure-les al futur llibre.
Els interessats hauran de portar-les a la seu de La Banya Edicions, al carrer Martí d’Ardenya 26 d’Altafulla, on es farà l’escaneig i se’ls hi tornaran. També es poden enviar per correu aquelles fotos que ja estiguin escanejades o que siguin més recents però igualment interessants al correu [email protected].
De la mateixa manera, també es demana la participació de persones que puguin aportar dades, anècdotes viscudes i explicar quelcom que pugui servir per a fer encara més participatiu el llibre que resumirà aquest primer segle d’història. L’obra es presentarà el proper any, dins dels actes del centenari.
Compartir
Puntua:
Anterior“Apegos feroces”. Vivian Gornick
SegüentLeonard Cohen, a escena a Altafulla amb Etcètera
Entrades relacionades
Els efectes del mal periodisme quan no has aprés que la informació sempre es contrasta
26 octubre 2021
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona reprèn els “Itineraris pel MNAT”
13 octubre 2022
El Teatret del Serrallo impulsa la ‘Gimcana pel món’ del Mercat de Contes aquest cap de setmana
5 març 2021
Altafulla se suma al dia internacional contra la violència envers les dones
18 novembre 2020
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
COMENTARI
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Subscriu-te al blog
No fem spam.
Email
Subscriure'm
Resum Política de privacitat
* RESPONSABLE: És el meu deure informar-lo que les dades de caràcter personal que em proporcioni omplint el present formulari seran tractades per Altafullenca de Comunicació Integral s.l. com a responsable d'aquesta web.
* FINALITAT: l'enviament de notícies i comuniaciones d'altafulles.cat.
* LEGITIMACIÓ: Consentiment de l'interessat.
* DESTINATARIS: Com a usuari i interessat li informo que les dades que em facilita estaran ubicats en els servidors d'Automatic (proveïdor del servei de susbcripcions d'altafulles.cat). Veure política de privacitat d'Automatic..
* DRETS: Té dret, entre d'altres, a accedir, rectificar, limitar i suprimir les seves dades. Pots obtenir informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades i consultar la nostra política de privacitat en la nostra pàgina d' Avís legal.
Facebook
Instagram
Twitter
Youtube
My Tweets
626 863 848
[email protected]
Vine al nostre club!
Vols unir-te gratuïtament i gaudir de descomptes i premis?
Som-hi
Informa't abans que els altres
Si vols estar al dia de tot el que publiquem en aquesta web, apunta’t aquí. No fem spam... 😉
Email
Subscriure'm
Resum Política de privacitat i protecció de dades
* RESPONSABLE: És el meu deure informar-lo que les dades de caràcter personal que em proporcioni omplint el present formulari seran tractades per Altafullenca de Comunicació Integral s.l. com a responsable d’aquesta web.
* FINALITAT: l’enviament de notícies i comuniaciones d’altafulles.cat.
* LEGITIMACIÓ: Consentiment de l’interessat.
* DESTINATARIS: Com a usuari i interessat li informo que les dades que em facilita estaran ubicats en els servidors d’Automatic (proveïdor del servei de susbcripcions d’altafulles.cat). Veure política de privacitat d’Automatic..
* DRETS: Té dret, entre d’altres, a accedir, rectificar, limitar i suprimir les seves dades. Pots obtenir informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades i consultar la nostra política de privacitat en la nostra pàgina d’ Avís legal.
Segueix-nos
No et perdis tota l’actualitat d’altafulles.cat a les xarxes socials
Follow
Follow
Follow
Follow
Qui som
Contacta
Publicitat
Avís legal
626 863 848 – WhatsApp
© 2020 Altafulles ~ [email protected] | weBDesing: efeonce
626 863 848
Envian’s un WhatsApp amb el teu nom, cognom i correu electrònic i passaràs a formar part del club d’Altafulles.
És un Club gratuït i que comporta tenir accés a descomptes a certs productes, accés a algunes activitats culturals i amb la possibilitat de prendre part a sortejos per guanyar premis.
Som-hi
Utilitzem cookies per millorar la vostra navegació. ACCEPTO Llegir més
Cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA
Subscriu-te al blog
No fem spam.
Email
Subscriure'm
Resum Política de privacitat
* RESPONSABLE: És el meu deure informar-lo que les dades de caràcter personal que em proporcioni omplint el present formulari seran tractades per Altafullenca de Comunicació Integral s.l. com a responsable d'aquesta web.
* FINALITAT: l'enviament de notícies i comuniaciones d'altafulles.cat.
* LEGITIMACIÓ: Consentiment de l'interessat.
* DESTINATARIS: Com a usuari i interessat li informo que les dades que em facilita estaran ubicats en els servidors d'Automatic (proveïdor del servei de susbcripcions d'altafulles.cat). Veure política de privacitat d'Automatic..
* DRETS: Té dret, entre d'altres, a accedir, rectificar, limitar i suprimir les seves dades. Pots obtenir informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades i consultar la nostra política de privacitat en la nostra pàgina d' Avís legal. | 0.559292 | curate | {"ca": 0.7511306016171029, "no": 0.0019185966835685898, "eb": 0.002192681924078388, "es": 0.022200904481293682, "en": 0.1928189666986433, "pt": 0.007948471974784158, "it": 0.003563108126627381, "eo": 0.0013704262025489927, "fr": 0.007263258873509661, "id": 0.002877895025352885, "ru": 0.00013704262025489926, "oc": 0.0049335343291763735, "gl": 0.0009592983417842949, "cs": 0.0006852131012744963} | https://www.altafulles.cat/la-banya-edicions-i-el-c-e-altafulla-arriben-a-un-acord-per-a-la-publicacio-del-llibre-del-centenari-del-club/ |
mc4_ca_20230418_12_319662 | Vols crear la teva propia empresa. Has pensat en una cooperativa? - Gabinet Anoia, advocats i assessors d´Igualada
Inici -> Petita Empresa -> Vols crear la teva propia empresa. Has pensat en una cooperativa?
20 nov.,2018 Gabinet Anoia Advocats IgualadaLeave a comment
Primer explicarem què és una societat cooperativa
Les cooperatives són associacions que, basant-se en el principi d’ajuda mútua, tenen com a fi millorar les condicions de vida dels seus socis. Les característiques fonamentals d’aquest tipus de societat són les següents:
Igualtat de drets i obligacions entre els seus socis.
Cada persona té un vot.
Tant l’ingrés en la cooperativa com el retir són voluntaris.
Els socis han de distribuir l’excedent de les operacions amb els seus socis, a prorrata d’aquelles.
Ha d’haver-hi neutralitat tant política com a religiosa, s’han de realitzar activitats d’educació cooperativa i s’ha d’intentar que s’estableixin relacions federatives i intercooperativas.
Tràmits per engegar una cooperativa
Els passos que cal seguir per constituir una cooperativa són els següents:
Sol·licitar el certificat negatiu del nom
És un certificat que acredita que el nom que se li vol donar a la cooperativa no està sent utilitzat ja per una altra.
El nom ha d’incloure les paraules “Societat Cooperativa” o “S. Coop.”.
S’ha de presentar una instància oficial amb el nom que es desitja posar (es pot presentar fins a tres diferents en la mateixa instància), i enviar-la a la Direcció general de Foment de l’Economia Social i del Fons Social Europeu.
En el cas que sigui una cooperativa autonòmica, s’enviarà a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma corresponent.
Obrir un compte bancari a nom de la cooperativa
En aquest compte s’ingressarà el capital mínim inicial, que han de ser almenys 3.000 euros.
El banc emet un certificat a la cooperativa que ha de presentar-se després al notari.
Sol·licitar la qualificació prèvia dels estatuts
Els promotors de la cooperativa poden sol·licitar la qualificació prèvia dels estatuts en el Registre de Societats Cooperatives, per comprovar que s’ajusten a la Llei.
Crear els estatuts i l’escriptura de constitució
Els estatuts són les normes que regeixen la cooperativa, i que fan referència a l’objecte social, domicili social, règim de participació, etc.
Després de crear els estatuts, cal anar a una Notaria per signar l’escriptura de constitució de la cooperativa.
Pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials
Cal pagar el 1% del capital inicial. Per pagar aquest impost, cal presentar el model 600, a més dels següents documents:
La primera còpia i còpia simple de l’escriptura de constitució.
Fotocòpia del CIF provisional de la societat (ha de sol·licitar-se en Hisenda).
Aquests documents, al costat del model 600, es presentaran en la Conselleria d’Hisenda de la Comunitat Autònoma, en un termini de 30 dies hàbils després que s’atorgui l’escriptura de constitució.
Inscriure la societat en el Registre de Cooperatives
En un mes des de l’atorgament de l’escriptura de constitució, cal inscriure la societat en el Registre de Cooperatives.
Des d’aquest moment, aquesta comença a tenir personalitat jurídica.
Gestions en Hisenda
Sol·licitar el CIF
Primer s’atorgarà un CIF provisional, que es canviarà pel definitiu en un màxim de 6 mesos. Per sol·licitar el CIF cal presentar el model 036, a més de la següent documentació:
Còpia simple de l’escriptura de constitució.
Fotocòpia del DNI de la persona que ho sol·licita si és un soci, o del poder notarial si es tracta d’un apoderat.
Ha de fer-se en un termini de 30 dies després de l’atorgament de l’escriptura de constitució.
Cal presentar tantes altes com a activitats que es vagin a exercir. Estan exemptes les persones físiques, societats mercantils i societats civils l’import net de les quals de la xifra de negocis sigui inferior a 1.000.000 d’euros.
Els exempts al pagament presentaran el model 036 de Declaració Censal. En els casos restants, cal presentar el model 840, a més del CIF (o del NIF en el cas que el present un apoderat).
Declaració censal (IVA)
Per començar amb l’activitat, és necessari presentar el model 036 de declaració censal, a més del CIF i l’alta si escau en l’Impost d’Activitats Econòmiques. Ha de fer-se abans de començar amb l’activitat.
Quant costa constituir una cooperativa?
Per començar, la cooperativa ha de tenir un capital inicial. Aquest capital social mínim canvia d’unes Comunitats Autònomes a unes altres. Per exemple, a Madrid es pot fundar una cooperativa amb 1.800 euros. En altres Comunitats, s’exigeix un mínim de 3.000 euros.
Però a més, a l’hora de crear una cooperativa cal afrontar una sèrie de despeses menors, que són els següents:
El certificat negatiu de nom, que té un cost d’uns 20 euros.
L’escriptura pública notarial. Pot costar uns 350 euros aproximadament.
La inscripció en el Registre Mercantil té un cost d’uns 150 euros aproximats.
L’alta en Hisenda costa uns 60 euros.
I finalment, l’alta en la Seguretat Social costa uns 60 euros també.
És a dir, a part del que calgui aportar com a capital inicial, el cost de crear una cooperativa pot estar al voltant dels 640 euros.
Capitalitzar l’atur per crear una cooperativa
En cas de trobar-se en situació legal de desocupació, incorporar-se a una societat cooperativa, o crear una nova, dóna dret a capitalitzar el 100% de l’atur en un pagament únic.
Per a això, cal complir a més els següents requisits:
Estar cobrant l’atur en la seva modalitat contributiva. L’opció de capitalitzar l’atur no està disponible pels qui estan rebent un subsidi per desocupació.
Han de quedar almenys 3 mesos d’atur per cobrar.
No es pot haver sol·licitat la capitalització de l’atur en un pagament únic en els 4 anys anteriors.
El beneficiari d’aquest dret ha d’acreditar que es va a incorporar de forma estable a una societat cooperativa.
S’ha de començar l’activitat en un mes des que s’obté la resolució que permet capitalitzar l’atur.
En el cas d’un treballador que ha estat acomiadat i ha portat aquesta decisió als Tribunals, aquest no podrà capitalitzar l’atur fins que no es dicti una resolució en aquest tema.
Per suposat, si us cal més informació i voleu fer el pas endavant, podeu venir a Gabinet Anoia, i us atendrem molt gustosament. | 0.750699 | curate | {"es": 0.03814935064935065, "en": 0.01737012987012987, "ca": 0.9209415584415584, "fr": 0.010714285714285714, "it": 0.0063311688311688315, "pt": 0.006493506493506494} | http://www.gabinetanoia.es/vols-crear-la-teva-propia-empresa-has-pensat-en-una-cooperativa/ |
acn_ca_20201011_0_86439 | Àngel Ros considera "imprescindible" que el nou Govern i Parlament "treballin d'acord amb la legalitat"
L'alcalde de Lleida reitera la seva voluntat de tornar a encapçalar la llista del PSC en les municipals del 2019
ACN Lleida.-L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, considera "imprescindible" que el nou Govern i Parlament "treballin d'acord amb la legalitat" i, per tant, "que permetin que es pugui suspendre l'aplicació de l'article 155 i recuperar les institucions catalanes que tant ens va costar recuperar". Per Ros, un procés independentista "és inviable en un Estat fort que alguns van minimitzar i en un marc europeu i mundial basat en els estats", segons ha dit en el marc del tradicional dinar de Nadal de la Paeria amb els mitjans de comunicació. Després d'expressar el seu respecte a la justícia, l'alcalde de Lleida i president del PSC ha qualificat d'"error polític per part dels govern de l'Estat i d'Aragó" que es portés a terme el trasllat al Monestir de Sixena de la quarantena de peces que es trobaven al Museu de Lleida "sense esperar el final del recorregut judicial". D'altra banda, Ros ha reiterat la seva voluntat de tornar a ser el candidat del PSC a l'alcaldia de Lleida en les eleccions municipals del 2019. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/angel-ros-considera-imprescindible-que-el-nou-govern-i-parlament-treballin-d-acord-amb-la-legalitat |
racoforumsanon_ca_20220809_1_363354 | Divendres 29 d'octubre:*20:00 - Xerrada sobre la situació de la llengua al País Valencià (sala adjunta a la Biblioteca Comarcal, Plaça Sant Antoni)Dissabte 30 d'octubre:*18:00 - Xocolatada i espectacle infantil a càrrec d'Albert Show (el Pati-Plaça del Carme)*20:00 - 3er Concurs Internacional de Porronaires (el Pati-Plaça del Carme)Diumenge 31 d'octubre:*23:00 - Concert Correllengua+Castanyada (Mercat Municipal, Plaça de les Nacions Sense Estat) -- Break Down Palace (Pop-rock, Tàrrega)-- Deskarats (Ska, Girona) -- Eina (Hardcore, Vilafranca del Penedès) -- Naraina (Rumba, Tàrrega)Organitza:*Associació Guixanet*Col·lectiu Perquè Vull! *Casal Popular Lo Clot de l'InfernCol·labora:*Ajuntament de Tàrrega*Diputació de Lleida
Avui Eina, Deskarats i Naraina a Tàrrega!!!Amunt! ! | 0.724772 | curate | {"ca": 0.9987146529562982, "fr": 0.0012853470437017994} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_36074 | Aquest curs 2018-19 l’Institut Sòl-de-Riu ha celebrat el 25è aniversari. Per a commemorar una efemèride tan important, el centre ha dut a terme dos actes al llarg de l’any. L’1 de febrer va fer un acte institucional presidit pel conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el 28 de juny, coincidint amb el tancament del curs acadèmic, va organitzar un nou acte que va reunir alumnes, professorat i famílies, i en qual van participar el músic i pedagog Constantí Sotelo; Marià Cano, adjunt a la direcció i responsable de planificació escolar als Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre; la directora del centre, Carme Caballé; representants polítics municipals; la presidenta del Consell Comarcal del Montsià, M. Carme Navarro, i la regidora d’Ensenyament, Maribel Ramon, acompanyada de l’alcalde, Joan Roig.
L’encarregada d’obrir l’acte va ser Maribel Ramon, que, en el seu primer discurs com a responsable de l’àrea d’ensenyament, va destacar la labor educativa de l’equip docent i va felicitar especialment el professorat que n’ha format part al llarg de la història i l’alumnat. “De l’institut us emporteu l’aprenentatge, però també les vivències i els lligams afectius entre companys i companyes, i també amb els docents. L’institut ha contribuït a fer-vos créixer no només en coneixements sinó també en valors. L’educació, la formació i l’aprenentatge contribueixen a fer grans persones i a fer gran el poble”, va dir. La regidora també va aprofitar la coincidència de l’acte amb la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI per a remarcar “els drets a la llibertat, la igualtat i la no discriminació”. Va finalitzar la seua intervenció amb l’anunci de l’imminent inici de les obres de substitució i adequació de la coberta de l’institut.
Per la seua banda, la directora, Carme Caballé, va fer un repàs de la trajectòria del centre. “Tot i que el començament no va ser fàcil i que teníem per davant un gran repte de futur, ens sentim orgullosos d’aquests 25 anys. Som conscients, però, que hem de seguir treballant per a continuar millorant”. Caballé va destacar com a punts forts de l’Institut Sòl-de-Riu l’atenció a la diversitat i l’acollida dels nous alumnes que s’incorporen al centre, així com l’elevat percentatge d’alumnes graduats. També va fer ressaltar la consolidació d’activitats, com el teatre o la coral de l’institut, a partir de la consolidació del Pla educatiu d’entorn. D’altra banda, va fer esment de la importància del projecte “Aprenem junts”, de la signatura de convenis de formació professional dual i del Pla català de l’esport a l’escola. La transformació digital i tecnològica del centre, el servei de mediació escolar, la incorporació de l’educació emocional, així com la tasca que es du a terme per a potenciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres, el coneixement i l’ús de la robòtica i la programació van ser altres qüestions destacades del seu discurs. “Ens queda encara camí per recórrer en l’establiment d’estratègies per a facilitar encara més la participació de les famílies, reduir l’absentisme i potenciar la participació en projectes internacionals”. Va finalitzar el seu parlament amb un record per als professors, pares i mares traspassats, i amb una menció especial als anteriors directors, Juan José Tomàs i Joan Josep Sancho. També va fer un reconeixement a les famílies representades en les diferents juntes de les AMPA, els seus respectius presidents i presidentes, els representants del Consell Escolar, el personal del centre i dels serveis territorials educatius, i, especialment, l’alumnat.
L’acte va finalitzar amb l’actuació de la Coral de l’Institut Sòl-de-Riu, coincidint amb el seu 11è aniversari, sota la direcció de Gerard Ramon i Constantí Sotelo.
Més de dos mil alumnes han obtingut una titulació a l’institut d’Alcanar
Enrere queda aquella tarda del divendres 4 de febrer de 1994, quan es va inaugurar el tan desitjat i necessari institut d’Alcanar. La construcció d’unes instal•lacions modernes i funcionals posaven fi a la necessitat dels jóvens d’haver d’anar-se’n fora del poble per a cursar batxillerat o formació professional.
El curs 1993-94 l’Institut Sòl-de-Riu va ser pioner en l’aplicació de la reforma educativa de la LOGSE i va començar a caminar acollint l’alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO, alhora que continuava oferint els estudis de formació professional. El curs següent, la primera promoció amb 49 alumnes que havien cursat 3r i 4t d’ESO es va graduar en educació secundària obligatòria. Molts d’ells van començar el nou batxillerat i, al juny de 1997, els primers 20 alumnes van obtenir el títol de batxillerat LOGSE.
En aquests 25 anys de trajectòria de l’Institut Sòl-de-Riu, més de 1.550 alumnes s’han graduat en ESO. Aproximadament 680 alumnes han obtingut el títol de tècnic de manteniment electromecànic i uns 300 alumnes més, el de tècnic de gestió administrativa o comerç. Xics i xiques que actualment són pares i mares d’alumnes, professors, operaris en empreses, pagesos, electricistes, metges, farmacèutics, investigadors, comercials, emprenedors i tantes i tantes professions com es vulga imaginar. D’altra banda, més de 320 docents han format part del claustre durant tots aquests anys.
El reconeixement al treball i la trajectòria del centre s’ha materialitzat en el fet que els seus alumnes han estat guardonats amb quinze premis CIRIT Recerca Jove i que en quatre ocasions el centre ha obtingut aquest mateix premi, a més d’un segon premi IDECE, així com nombrosos premis concedits per universitats i altres institucions. | 0.89563 | curate | {"ca": 1.0} | https://alcanar.cat/noticies/institut-s%C3%B2l-de-riu-vint-i-cinc-anys-d%E2%80%99hist%C3%B2ria |
mc4_ca_20230418_10_754284 | El Comitè de Competició dóna la raó al Barça i Leo Messi podrà seguir jugant
Punt final del "serial Messi". El Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol ha desestimat els recursos presentats pel Deportivo i l'Alabès per presumpta alineació indeguda del jugador. Així ho ha anunciat el Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol, que ha explicat que el jugador actua de forma legal amb llicència juvenil, i a més, també té en regla la nacionalització espanyola. Messi, per tant, podrà jugar el partit de dissabte contra l'Osasuna.
18/10/2005 - 00.00 Actualitzat 18/10/2005 - 22.59
Leo Messi té via lliure per jugar la Lliga. El Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol ha desestimat els recursos per alineació indeguda presentats pel Deportivo de la Corunya i l'Alabès. Els dos clubs protestaven per la presència de Messi fa tres setmanes davant del Saragossa. Messi ja tenia en aquells moments el passaport espanyol, i el Comitè de Competició entén que això li permet jugar a tots els efectes amb fitxa de juvenil, la que ja tenia anteriorment. Com que no ha necessitat una llicència nova, pot jugar sense problemes.
Ara, l'única instància que encara ha de donar el seu veredicte és la Lliga de Futbol Professional, que dilluns va acceptar investigar el cas, tot i que el semàfor verd de la Federació fa pensar que Messi ja no tindrà més obstacles per jugar a partir d'ara, començant pel partit de dissabte contra l'Osasuna, al Camp Nou.
El Barça ja s'ha entrenat a Atenes, on Messi serà titular contra el Panathinaikos
Messi no entén les impugnacions del Dépor i l'Alabès i assegura estar cansat
L'Alabès s'afegeix a la queixa formal del Deportivo per alineació indeguda de Messi | 0.83695 | curate | {"ca": 0.9824663939216832, "it": 0.017533606078316773} | http://www.ccma.cat/324/el-comite-de-competicio-dona-la-rao-al-barca-i-leo-messi-podra-seguir-jugant/noticia/101388/ |
mc4_ca_20230418_10_787268 | Amb un directe insuperable, el barceloní Lluís Coloma té la capacitat de crear una atmosfera màgica de principi a fi, convertint cada actuació en una experiència única i inoblidable.
Considerat un dels pianistes més actius i reconeguts de l’escena europea en el camp del blues i el boogie woogie Coloma domina a la perfecció la base rítmica del piano i la improvisació gràcies a una gran tècnica i virtuosisme. Pot presumir d'una endimoniada mà esquerra que desferma un ritme frenètic i trepidant amb una solidesa incontestable.
Als seus concerts desplega un repertori que fusiona de manera natural i innovadora el so de Nova Orleans, el rhythm & blues, el boogie woogie, el rock i el blues. Un espectacle intens, fresc, directe i ple d'energia.
Lluís Coloma combina la seva activitat musical amb la promoció del boogie woogie a Espanya organitzant diversos esdeveniments com el Campi Qui Boogie! Festival Internacional de Boogie Woogie de Barcelona i la cita anual Blues & Boogie Reunion a Terrassa, a principis d'any.
Lluís Coloma Trio compta amb una trajectòria de gairebé 20 anys de recorregut trepitjant de forma habitual multitut d'escenaris i festivals de Blues & Boogie Woogie de tot el món. El groove de la bateria de Marc Ruiz i l'alegria que contagia el contrabaix de Manolo Germán desencadenen un espectacle amb inesperats homenatges en forma de versió i alguna atrevida incursió per altres estils. | 0.822735 | curate | {"ca": 0.884450784593438, "es": 0.11554921540656206} | https://www.jazzterrassa.org/ca/node/40803 |
mc4_ca_20230418_8_548600 | Holiday home Haulundsvej Sæby IX Saeby Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Holiday home Haulundsvej Sæby IXCasa-, Saeby City Center, Saeby, Dinamarca, 9300 - Veure al mapaHoliday home Haulundsvej Sæby IXVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 19 fotos
Al visitar Saeby, vosté es sentirà com a casa a Holiday home Haulundsvej Sæby IX, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Holiday home Haulundsvej Sæby IX, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, reproductor de DVD/CD, nevera per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com bany, sauna que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Holiday home Haulundsvej Sæby IX és una selecció idònia per a la vostra estada a Saeby. | 0.844185 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-haulundsvej-saby-ix/hotel/saeby-dk.html |
macocu_ca_20230731_8_354664 | Internet, salud y sociedad: análisis de los usos de internet relacionados con la salud en Cataluña
23/01/2009
Autor: Francisco Lupiáñez Villanueva Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement Idioma: castellà Director: Dr. Manuel Castells Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Matèries: Ciències socials Paraules clau: Internet, Salut, Societat, Metges, Infermeres, Pacients, Farmacèutics, Web, Tecnologies de la informació i la comunicació, Enquestes en línia + Enllaç al projecte
Resum Tots els actors en sistemes de salut encaren la transició cap a la societat xarxa, una societat l'estructura social de la qual es constitueix per xarxes alimentades per tecnologies d'informació i comunicació microelectròniques, i un paradigma tecnològic nou: l'informacionalisme, basat en l'augment de la capacitat humana per al tractament de la informació i la comunicació, feta possible per la revolució en la microelectrònica, el programari i l'enginyeria genètica. En aquest ampli context, la salut electrònica (e-salut) ha emergit com un camp extens que implica la relació entre l'estructura social actual i el paradigma tecnològic nou dins els sistemes d'assistència sanitària. A més, internet s'ha convertit en un dels conductors de salut electrònica i es podria considerar com un dels recursos principals per a la informació de salut, com a mitjà per a la interacció i com a eina per a oferir assistència sanitària i salut pública. Aquestes concepcions mostren un potencial enorme per a millorar la qualitat i l'eficiència del sistema d'assistència sanitària, redefinir la salut, la medicina i el cos, transformar la relació entre els agents d'assistència sanitària i suggerir una cosmologia mèdica. Tenint en compte aquests canvis, els propòsits d'aquest treball de recerca són els següents:
Identificar i caracteritzar la presència dels actors del sistema de salut de Catalunya a internet.
Per a arribar a aquests objectius, es van considerar les preguntes d'investigació següents:
Quin tipus d'informació i aplicacions de qualitat relacionades amb la salut s'ofereixen a internet?
Quines són les principals barreres i incentius dels grups de suport de pacients per a l'ús d'internet?
Quins són els determinants (tecnològics i no tecnològics) de la demanda de serveis de salut dels ciutadans per internet?
Quins són els determinants (tecnològics i no tecnològics) dels usos d'internet dels professionals sanitaris (metges, infermers i farmacèutics)?
Per a donar respostes a aquestes preguntes es van estudiar, mitjançant anàlisis estadístiques multivariants, les dades recollides amb enquestes telefòniques a una mostra representativa de la població catalana, enquestes en línia a metges, infermeres, farmacèutics i associacions de pacients, i més de 1.400 webs de salut. Aquesta tesi va validar la següent hipòtesi general: la interacció de l'estructura social, l'augment del flux d'informació i les TIC provoca una transformació en les pràctiques socials i en el comportament dels actors del sistema de salut. | 0.869555 | curate | {"es": 0.032205060795267824, "it": 0.003286230693394676, "ca": 0.9645087085113375} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_167625 | CRSC :: Club Rugby Sant Cugat : Notícies » 8 jugadors del CRSC S16 convocats amb la selecció catalana
ES
Inici
El nostre Club
Història del Club
Junta Directiva
Equips Competició
Sènior Masculí
Sènior Femení
Sub 18
Sub 16
Sub 14
Escola
Escola
Sub 12
Sub 10
Sub 8
Sub 6
Rugbi Social
XV Matusalem
All Dads
TOUCH PINK’s
Noticies
Botiga del Club
Patrocinadors
Contacte
Preinscripció
Fes-te soci
8 jugadors del CRSC S16 convocats amb la selecció catalana
Aquests són els convocats de s16 per jugar amb la selecció catalana davant Andalusia! Diumenge a les 11:30 a la Foixarda. Felicitats a Teseu Camps, Adrià Lopez, Guillem Simó, Marc Ruiz, Alvaro Garcia, Pau Gil, Josep Gruart i David Hinojosa!
CRSC
ZEM La Guinardera
Avda la Guinardera, 20
08174 Sant Cugat del Vallès
Subscriu-te a la newsletter
Accepto la política de privacitat
Δ
Copyright © 2022 CRSC
Política de Privacidad
by URBS
Política de Cookies
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies
AcceptarConfiguracióLlegir més
Tanca
Privacy Overview
Les galetes d'aquest lloc web es fan servir per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir funcions de xarxes socials i analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que faci del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat i anàlisi web, els quals poden combinar-la amb una altra informació que els hagi proporcionat o que hagin recopilat a partir d'l'ús que hagi fet els seus serveis
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l\'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
No Necessàries
No Necessàries
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.649523 | curate | {"ca": 0.8576022048690859, "fr": 0.01607717041800643, "ia": 0.006430868167202572, "es": 0.027101515847496555, "en": 0.05282498851630684, "pt": 0.011943040881947635, "it": 0.005512172714745062, "ru": 0.0059715204409738175, "th": 0.0018373909049150207, "oc": 0.01240238860817639, "cs": 0.0022967386311437757} | https://rugbysantcugat.com/ca/noticies/8-jugadors-crsc-s16-convocats-seleccio-catalana/ |
cawac_ca_20200528_10_169094 | IRIS VIEIROS |
Si la Marina ja es caracteritzava per ser un barri de gran activitat ciutadana i solidària, ara encara més. I és que recentment en Manel Coronado, responsable de la comissió d’educació i solidaritat de la Unió d’Entitats de la Marina, junt amb la xarxa d’Associació de Mares i Pares (AMPA) de la Unió d’Entitats, van decidir fer una campanya de recollida d’aliments amb una finalitat clara: ajudar la gent més afectada per les conseqüències de la crisi al nostre barri.
La campanya opera al barri de la Marina i només pels seus veïns, i la forma de treball se centrava en la col·locació d’un contenidor i capces, proporcionats tots pel Banc d’Aliments, al vestíbul dels centres educatius públics del barri: sis de primària i tres de secundària. En concret, els tres instituts que van participar són l’INS Lluís Domènech i Montaner, l’INS Montjuïc i l’IES-SEP La Mercè; mentre que les sis escoles de primària eren la de Can Clos, Polvorí, Ramon Casas, Seat, Enric Granados i Bàrkeno.
Els contenidors es deixaven per un període de temps concret, prefixats amb el centre, i quan aquest finalitzava, el mateix Manel Coronado moltes vegades s’encarregava de portar-se els aliments recaptats amb la seva furgoneta i lliurar-los a Càritas de la Marina, l’entitat que s’encarregava posteriorment de distribuir-los entre els veïns de la Marina que tenen necessitats.
El tipus d’aliments que es podien aportar per la recapta eren llegums, arròs, pasta, llet, oli i conserves de peix, tots ells aliments que no es fessin malbé amb el pas del temps. “Fins i tot, va haver-hi gent que portà menjar per nadons, com llet en pols”, afirma en Manel Coronado.
Aquesta iniciativa ha sorgit arran de la conscienciació que hi ha per part de les entitats de la Marina, que han volgut fer la seva aportació i col·laborar en el desenvolupament i benestar de les famílies .
Per iniciar la campanya, van convocar una reunió amb totes les AMPES del barriles quals van donar el vistiplau per realitzar-la abans que acabés el curs 2012-2013, ja que, com diu en Coronado, “per poc que es recollís, ja estaríem ajudant als més necessitats”. En el temps que va ser vigent la campanya de recollida d’aliments, es va recollir prop de 400 kg de menjar.
Tal i com diu el Manel Coronado “ha estat una campanya exitosa, ja que havent durat 15 dies i tot i que es va fer quan ja no hi havia activitat escolar, el volum de menjar recaptat va ser elevat, tenint en compte la quantitat de personal escolar, d’alumnes i pares que ja no hi eren amb freqüència pels voltants de l’escola”.
Manel Coronado apunta que per ara la campanya no tornarà a engegar-se fins que s’iniciï el curs escolar, i segons diu, “aprofitarem també el període de festivitats, com Nadal o Carnestoltes per fer un recapte més gran que, fins i tot, si són massa aliments per Càritas de la Marina, la resta es podrien portar al Banc d’Aliments”.
Altres iniciatives solidàries
A banda d’aquesta recollida d’aliments engegada per la Unió d’Entitats de la Marina, al barri també s’han portat a terme altres campanyes solidàries en aquest mes, com per exemple l’engegada pel PSC de Sants-Montjuïc, el dissabte 29 de juny a la Plaça Marina, que en només dues hores va aconseguir recaptar 350 kg de menjar; o la portada a terme per la merceria Siomi, al carrer Foneria, la qual va elaborar una vànova entre les alumnes que estan al curs d’aprendre a cosir, i se la van cedir a la Unió d’Entitats perquè fes un sorteig i que els diners recaptats, en total 1400 euros, es destinessin al centre de disminuïts psíquics “Esclat” de la Marina.
1 Comentari
No podía esperar menys de tu ests una persona molt solidaria i aixo es el millor al.liment per l’esperit, evidentment el que sembra…recull, no at capigue la menor dubte. at felicito Manel, reb una forta abraçada | 0.869247 | curate | {"pt": 0.0037017451084082496, "ca": 0.9825489159175039, "it": 0.013749338974087784} | http://lamarinadigital.amcl.cat/actualitat/ac6-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_71506 | Fil per comentar el que es vulgui sobre el documental produït per Mediapro.Info sobre el programa a Nació Digital.A hores d'ara no hi ha enllaços disponibles per veure'l. He llegit que en 10 dies l'alliberarien, qui sap si és cert. Des de Mediapro han admès que l'acabaran penjant a Youtube en algun moment.
Emissió no disponible, tant al TV3 a la carta com al youtube. Fills de puta.
Jo que ho he enviat als usuaris exiliats amb tota la il•lusió del món! Indignant
Aquí hi és: https://mega.nz/#!9w8wkArQ!NgS6JSOh2a-3AtpJbHczmYRdQ0Og3pPyskW6dB0eqQ8
Merci | 0.703436 | curate | {"ca": 0.9487179487179487, "es": 0.02564102564102564, "en": 0.016483516483516484, "fr": 0.009157509157509158} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_134701 | El teatre valencià actual es troba en expansió constant i passa per un moment de vitalitat i dinamisme. En aquesta antologia presentem cinc textos d'autoria valenciana, estrenats els darrers anys, que combinen realitat i ficció per parlar de qüestions contemporànies com la memòria col·lectiva, el vincle entre pares i fills o la violència obsètrica.
Localització
Arxiu General de la Diputació de Barcelona
Altres llibres de la matèria
Qualsevol / Tara
2022
Tucker Green, Debbie
Amb un estil poètic i provocador, Debbie Tucker Green subverteix les estructures dramàtiques convencionals i trenca els silencis existents.A "Qualsevol", l'autora captura la reacció devastadora d'una família davant d'un acte aleatori de violència. A "Tara", en canvi, segueix els moviments d'un personatge que vol que el deixin sol. ...
Paper
15,00 €
Dramatúrgia britànica contemporània
2022
Aquesta antologia recull quatre dels textos més rellevants del teatre britànic dels darrers anys que, amb una veu autoral singular i una experimentació no convencional, segueixen la tradició del new writing, influenciats per mestres del passat com Beckett i per autors més recents com Crimp, Kane o Churchill. Combinen forma i contingut per transmetre cosmovisions compromeses del...
Paper
25,00 €
Dramatúrgia russa contemporània
2022
Aquesta antologia ens brinda l'oportunitat d'endinsar-nos en la singularitat del teatre rus contemporani a partir de dramaturgs de generacions diferents i d'una selecció de set dels textos més rellevants dels darrers anys. Es tracta de l'Advocat, de Leonid Zorin (2014); El gen recessiu, d'Aleksandr Jeleztsov (2000); Moskausee, d'Andrei Vixnevski (1999); Projecte "La palma del t...
Paper
25,00 €
Orgia. Porquera. Manifest per a un nou teatre
2022
Pasolini, Pier Paolo / Comadira, Narcís / Casas, Joan / Serra, Clàudia
Pier Paolo Pasolini, un dels creadors més personals i polèmics de la cultura europea de la segona meitat del segle XX, va alçar la veu per denunciar la violència i l'empobriment espiritual inherents al capitalisme de consum. Reivindicava un teatre d'idees, compromès i poètic, basat en el pes de les paraules.Presentem aquí les obres Orgia i Porquera, on hi trobem algunes de les ...
Paper
15,00 €
Microdramatúrgies. 2021
2021
Són textos deguts a la ploma d alumnes i graduats de l Institut, que s han produït en el context del programa Això és un drama. Durant un parell de mesos, el programa es va retransmetre amb la complicitat de l emissora iCat, el patrocini del Museu d Història de Catalunya, Escena 25, Premis de la Crítica, l ESCAC, l APDC i l AADPC, i la col·laboració de Fundació Romea, Maresme ...
Paper ellibre
5,00 € / 0,00 €
LA CASA DEL DOLOR
2021
Sánchez Rodríguez, Víctor / Bellés i Chorva, Albert
Text de l'obra "La casa del dolor", de Víctor Sánchez Rodríguez, amb presentació d'Albert Lladó. Una família es reuneix per sopar en honor d'en Juli, el fill, que ha acabat la carrera de piano. Han preparat un festí. Però en Juli no es presenta. Davant d'aquesta desaparició, cada familiar afronta la situació de manera diferent: la mare buscarà consol i ajuda; el pare sortirà a ...
Paper
5,00 €
EL PES D'UN COS
2021
Szpunberg, Victoria
Text de l'obra de teatre que sota el títol "El pes d'un cos" reflexiona sobre el sentit de mantenir en vida el cos d'algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans. ...
Paper
5,00 €
NOSALTRES (A NOSOTROS NOS DABA IGUAL)
2021
Tornero Brugués, Helena
Text de l'obra de teatre "Nosaltres (A nosotros nos daba igual)", que presenta cinc fragments de vida, els de cinc personatges que s'enfronten a la mirada dels altres, una mirada esbiaixada, construïda a partir d'un discurs i una història manipulada. Cinc personatges que han hagut de sentir massa vegades la pregunta "I tu d'on ets?" (essent d'aquí). Cadascun d'ells viatja vers ...
Paper
5,00 €
MACBETT
2021
Ionesco, Eugène / Simó, Ramon
Text de l'obra de teatre "Macbett", una farsa tràgica escrita per Ionesco el 1972, inspirada en la tragèdia elisabetiana i en "Ubú rei" d'Alfred Jarry. A diferència de Shakespeare, Ionesco no creu en la possibilitat d'un poder bo, i el text brillant de la seva obra, de ritme trepidant i ple de sorpreses, despulla el poder arrencant-li la màscara de la bondat i estripant-li la d...
Paper
5,00 €
Dramatúrgia finlandesa contemporània
2021
Paavilainen, Anna / Turunen, Saara / Dadu, Noora / Sarkola, Milja / Karhu, E.L. / Junkkaala, Heini
Les obres que reuneix aquesta antologia, escrites i representades a Finlàndia al llarg dels útlims anys, fan d'altaveu d'un seguit de fenòmens importants per al país, que precisament el teatre ha ajudat a fer visibles.El feminisme, el desig, el poder o el rol d ela ficció són alguns dels temes que recorren un conjunt de texxtos que, cadascun am buna forma pròpia, reflecteixen f...
Paper
22,00 €
DEMÀ
2021
Tornero, Helena
Demà és la reconstrucció inversa d'una història d'amor aparentment convencional, que s'inicia amb l'enigmàtica ruptura entre la Cassandra i en Saül. De seguida ens adonem que alguna cosa no acaba d'encaixar i haurem de retrocedir fins als orígens de la relació i de l'afecte per entendre que el problema va més enllà.Helena Tornero ens situa en un futur distòpic, governat per la ...
Paper
12,50 €
ELS ESTIUEJANTS
2021
Gorki, Maksim / Cabal, M.
Maksim Gorki retrata la burgesia benestant russa de principis del segle XX com un grup absurdament infeliç d'estiuejants; homes i dones que passen per la vida com per una mena de vacances contínues, gaudint sense pudor de tots els seus privilegis i alhora lamentant-se incansablement de les seves ambicions frustrades, el funcionament de la societat i la manca de sentit de les se...
Paper
15,00 €
Esteu a punt de comprar el llibre electrònic "Dramatúrgia valenciana contemporània" Voleu revisar les dades de facturació?
Subscriu-te al butlletí per a estar informat de les novetats editorials de la Llibreria de la Diputació
Subscriu-te
T’interessa un tema específic? Coneix-ne els destacats
Oposicions
Pobles
Teatre i dansa
Urbanisme
Suport als municipis
Palau Güell
CCCB
Museu Marítim
Publicacions Diputació
Av. Diagonal, 393 (Edifici Can Serra)
Barcelona 08008
(+34) 934 022 500
[email protected]
Qui som
On estem?
Edicions de la Diputació
Avís legal
Condicions de compra
Política de privacitat
Política de galetes
Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona. Tel. 934 022 222
Coneix-nos
Qui som
Edicions de la Diputació
Recull de premsa
Horari
Contacte
Matèries
Matèries
Matèries
Administració pública
Oposicions
Cultura
Teatre
Espais naturals. Medi ambient
Història
Barcelona
Totes les matèries
Novetats
Prepara't unes oposicions
Descobreix els nostres pobles
Història de Catalunya
Teatre i dansa
Urbanisme i arquitectura
Suport a la gestió municipal
Edicions de la Diputació
Edicions de la Diputació
Catàlegs d'exposicions de la DB
Palau Güell
Institut del Teatre
CCCB
Consorci del Patrimoni de Sitges
Museu Marítim
CEMICAL
ICPS
T'oferim
Subscripció a novetats
Comanda de llibres
Presentacions de llibres
Llibres per a biblioteques
ca es
Aquesta web utilitza galetes pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació aquí o canviar la configuració.
Accepta les galetes
Què són les galetes (cookies)?
Una galeta és un fitxer que es descarrega al nostre ordinador a l’accedir a determinades webs. Les galetes permeten a una web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari o del seu equip, gestionar l’accés d’usuaris a zones restringides de la web, etc.
Tipus de cookies que utilitza aquesta web:
Galetes tècniques
Aquest tipus de galetes permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixin a la web, com per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, seleccionar l’idioma o compartir continguts a través de les xarxes socials.
Galetes d’anàlisi
Són les que possibiliten el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s’utilitza per mesurar l’activitat dels usuaris en la web i l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, amb la finalitat de millorar la web, així com els productes i serveis oferts.
Galetes de personalització
Aquestes poden ser establertes mitjançant la web pels nostres socis publicitaris. Poden ser utilitzades per aquestes empreses per crear un perfil dels seus interessos i mostrar-li anuncis rellevants en altres webs. No guarden directament informació personal, sinó que es basen en la identificació única del seu navegador i dispositiu d’internet. Si no permeteu utilitzar aquestes cookies, veureu menys publicitat dirigida. | 0.614075 | curate | {"ca": 0.8827131962098451, "de": 0.006008782066096603, "en": 0.03108389184192281, "sh": 0.0006933210076265311, "fr": 0.015368615669054772, "it": 0.005546568061012249, "es": 0.024728449272012943, "ru": 0.001964409521608505, "ko": 0.0008088745088976196, "fi": 0.011324243124566674, "id": 0.0017333025190663276, "pt": 0.008088745088976196, "sv": 0.00392881904321701, "nl": 0.0023110700254217703, "no": 0.0016177490177952392, "oc": 0.0012710885139819736, "ja": 0.0008088745088976196} | https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/dramaturgia-valenciana-contemporania_66269 |
mc4_ca_20230418_10_469297 | Wyndham Playa Corona Hotel Chame Panamà - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Wyndham Playa Corona HotelKm 100 On The Panamerican Highway, Chame, Chame, Panamà - Veure al mapaWyndham Playa Corona HotelVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVeure totes les 9 fotosVeure al mapa
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Chame, no busqui més enllà de Wyndham Playa Corona Hotel. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Wyndham Playa Corona Hotel, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Wyndham Playa Corona Hotel.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsEspanyol Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.847726 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/wyndham-playa-corona-hotel/hotel/chame-pa.html |
mc4_ca_20230418_16_501419 | La guerra jueva, vol. II (llibres II-III) - La Casa dels Clàssics
Als set llibres de La guerra jueva, Flavi Josep (37 dC – c. 100 dC) narra, com a testimoni presencial, la revolta dels jueus contra Roma. El punt culminant d’aquest conflicte, la destrucció del Temple de Jerusalem, va fer canviar per sempre més el rumb de la història del judaisme: Josep —que és vist com un traïdor pels jueus i, pels cristians, gairebé com un testimoni del naixement del cristianisme— s’erigeix, així, en un autor imprescindible per a comprendre la història jueva. La lectura de la seva obra, gairebé dos mil anys després, continua resultant, encara avui, absolutament apassionant.
Els llibres segon i tercer, que comprenen els fets esdevinguts des de l’any 4 aC fins al 67 dC, narren l’expansió de la insurrecció jueva i culminen amb un dels moments més recordats de la guerra, l’espectacular deserció de Josep al camp romà. Com és habitual, el volum conté l’original grec i la traducció catalana, a càrrec d’Andreu Martí, i un gran nombre de notes aclaridores a cura de Joan Ferrer.
quantitat de La guerra jueva, vol. II (llibres II-III)
Traducció: Joan-Andreu Martí Gebellí (text revisat i traducció) i Joan Ferrer Costa (notes)
Volum: 405
Etiquetes: Col·lecció Bernat Metge, Història romana, Llibres | 0.807893 | curate | {"es": 0.017996870109546165, "ca": 0.9820031298904538} | https://lacasadelsclassics.cat/producte/la-guerra-jueva-vol-ii-llibres-ii-iii/ |
mc4_ca_20230418_4_358382 | Lloguer de Cotxes Togliatti Aeroport - Record Go
Lloguer de Cotxes Togliatti Aeroport Tria l'opció que prefereixis per continuar amb la reserva
36,90 €/dia
(258,27 € 7 dies) 258,27 € 7 dies Reservar | 0.545552 | curate | {"ca": 0.7282051282051282, "en": 0.2717948717948718} | http://www.recordrentacar.com/?r=web/listadoCoches&del=79B&lang=CA |
mc4_ca_20230418_0_126706 | Aquella vella, bruta i trista política.
El 26 de Novembre de 2009 s'anuncia l'arribada del tren a Castellar. Un dijous, per a ser exactes.
Falta un any i mig per a les eleccions municipals.
El 10 de maig de 2010 s'anuncia el desdoblament de la B-124.
Exactament un any abans de l'inici de la campanya electoral de les municipals.
A dia d'avui no tenim ni tren (ni tramvia) ni desdoblament.
El 22 de novembre de 2013, divendres, s'anuncia el retorn del Quart Cinturó.
Les eleccions municipals seran el 24 de maig de 2015. Divuit mesos separen les dues dates. Un any i mig...
Com a coincidència és, si més no, curiosa.
Com curiós és que l'alcalde de Castellar anés acompanyat dels de Terrassa i Sabadell (dos alcaldes, curiosament, que han agafat l'alcaldia amb la legislatura ja començada, un substituint Manuel Bustos i l'altre a Pere Navarro i que no passen pel millor moment de popularitat del seu partit) a coincidir amb el convergent Santi Vila a demanar al Ministerio de Fomento que reprengui el Projecte del Quart Cinturó.
Algunes consideracions que augmenten la curiositat:
Feia exactament tres setmanes que l'alcalde havia anat al Parlament amb totes les forces polítiques locals a demanar una altra cosa.
El projecte del Quart cinturó entre Terrassa i La Roca, que arranca als anys 70, es va donar per extingit el gener d'aquest any al caducar l'estudi d'impacte ambiental.
L'incompliment de les inversions del Ministerio de Fomento és crònica. Demanar-li ara -en ple procés "federalista"- una inversió nova és, com a mínim, d'una ingenuïtat curiosa.
Amb problemes seriosos per a acabar estructures bàsiques de comunicació que tenim a mitges (o el mateix Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa que està fet a trams i sembla un decorat de pel·lícula del Berlanga) sembla molt curiós demanar una infraestructura que no és prioritària i que retardarà inevitablement una que sí que ho és: la connexió directa de la B124 amb la C 58 mitjançant la Ronda Oest.
Les infraestructures viàries són necessàries, importants i desitjables per a donar respostes concretes a necessitats concretes.
Però si només hi ha l'eslògan (i reconec que el lema La descongestió de la B-124 passa pel Quart Cinturó comercialment és impecable) i no hi ha ni l'alçada de mires suficient com per a mirar el projecte més enllà de l'interès propi, s'acaben defensant AVEs a Guadalajara o aeroports a Castelló. Com en aquella vella, bruta i trista política que ens volem treure de sobre.
Amb una pregunta clara, per cert.
(foto: visitar.cat)
Etiquetes de comentaris: B 124, B 40, Castellar del Vallès, eleccions, Quart Cinturó
La B 124 connectant amb l'autopista
Comunicacions terrestres.
El malson de mai no acabar.
Tot plegat ve per un article que la Plataforma Sant Julià publica a Forja i, una setmana després, a l'Actual: connectar la B124 directament amb l'autopista sense creuar el nucli urbà de Sabadell.
Desaparegut per fi el projecte desarrollista del 4t Cinturó, i a l'espera de projectes que permetin donar resposta a les necessitats reals de mobilitat de les diferents corones que envolten Barcelona -comunicar-se entre sí, bàsicament, recordem que només un 6'5% dels vehicles creuen la regió de punta a punta, la resta és trànsit intern- continuem amb el mateix repte de tota la vida:
Com arribem a l'autopista sense creuar Sabadell?
La Plataforma Sant Julià ho resol brillantment recuperant vells projectes pels quals Sabadell ja està preparat: connectar amb un pont que travessi el Ripoll fins al final de l'avinguda Can Deu, per on passaria semisoterrat fins a connectar amb la ronda Oest. (si us llegiu l'enllaç a l'article de l'Actual hi trobareu tots els detalls)
Des d'Esquerra hi hem donat suport des del minut zero com a nou paradigma de connexió amb l'autopista, substituint el projecte actual que consistia en desdoblar la carretera... fins al pont! (que és d'un sol carril i més aviat estret)
Potser el fet que Esquerra i Iniciativa, sense representació a l'ajuntament, i l'Altraveu haguem donat suport al projecte fa que el PSC local no s'hagi mostrat massa receptiu al tema fins el moment (m'agradaria equivocar-me, tot i que hi ha uns quants senyals que apunten en aquesta direcció), però confiem en que el sentit comú acabarà imposant-se i l'interès general predomini per sobre dels partidismes. (que ja és confiar, però sóc optimista de mena)
És evident que amb aquest projecte només resoldrem una part del problema, l'altre és una xarxa ferroviària eficient (i quan dic ferroviària hi incloc l'opció tramvia) per a resoldre bona part del transport privat. Però aquest és un altre tema que no podrem solucionar fins que no tinguem un nou país.
El mapa que es va publicar a Forja (clic per a fer-lo més gran)
Coses que han anat apareixent a l'Actual:
25 de maig: primera mostra de suport d'ERC al projecte.
7 de juny: roda de premsa d'ERC Castellar i Sabadell.
19 de juny: ICV organitza un debat (resum aquí)
25 de juliol: PR al Parlament.
Economia de la identitat -alguns exemples-
Al bloc de la Pedra Fina -el nostre estimat laboratori d'idees- explico la última de les coses que hem fet en el tema economia de la identitat.
Feu un cop d'ull a un dels projectes més amplis i ambiciosos que portem entre mans: posar en valor el nostre patrimoni cultural i natural com a nou motor econòmic de la vila. El físic i l'immaterial.
La passejada per la vall d'Horta seguint el haikus de Miquel Desclot és només un petit exemple dels molts possibles: ruta del Ripoll fins al mar, camí de pujada a la Mola, itineraris pel Castellar industrial, medieval o de la República... Castellar Vell...
Tot plegat des d'un centre ubicat a la torre del Pont -propietat municipal que hores d'ara està en un estat de deixadesa lamentable- que actuaria com a centre d'informació i interpretació.
Projectes possibles per a moure l'economia i crear llocs de treball -per pocs que siguin- donant a conèixer el nostre patrimoni.
Quan manquen els recursos no poden mancar les idees.
Etiquetes de comentaris: Castellar del Vallès, cultura, economia, Esquerra Castellar, itineraris, la pedra fina, patrimoni, Ripoll, turisme
Un dels temes que estem treballant des d'Esquerra Castellar és el del cotreball (segons el Termcat, paraula que correspon al concepte de Coworking).
Si recordeu, és un tema que vam començar a bastir fa un any amb una primera xerrada on intuíem coses que no sabíem massa bé què eren, però que veiem que havien d'anar per allà, i vam buscar gent que ens en parlés i comencés a donar pistes.
D'aquella xerrada en van venir contactes i lectures, d'aquells contactes una trobada de creadors 2.0 on nosaltres vam parlar molt poc i vam parar molt l'orella a veure què deien els professionals i, de tot això, més lectures, més debats, més contrastos i una primera proposta.
Bàsicament, què pretenem? Volem que al Mirador es creï un espai de Coworking. I per a què? Doncs per a ser un punt de referència de totes aquelles persones que treballen en feines creatives i que poden treure profit del treball en xarxa i de col·laboració amb gent de disciplines diferents. Hi ha potencial de gent, hi ha talent i és possible. I això com funciona? Doncs de manera molt oberta: les persones que vulguin treballar en aquest espai disposen de diferents alternatives amb diferents preus: des de participar a xerrades, tallers i conferències i a les presentacions de la feina que estan fent els professionals (quota mínima, per entendre'ns) fins a l'empresa que lloga quatre o cinc espais de taula a temps complert tota la setmana, sala de reunions i participa a les sessions de formació (quota màxima), passant pel professional que només vol unes hores de taula a la setmana i accedir als contactes.
I això funcionarà a Castellar? Entenem i tenim clar que és una aposta a mig i llarg termini, una especialització i diferenciació econòmica a Castellar que pot funcionar si som capaços, tothom, de donar resposta a un seguit de punts clau que determinaran -pel que sabem ara- l'èxit o el fracàs de la iniciativa. Però sí, pot funcionar. I quins són aquests punts clau? El primer, i més important, l'ambient. Saber aportar i atraure gent de diferents disciplines (repeteixo: que hi són, que treballen i que se'n surten però que ara van a treballar a Sabadell o Barcelona), que es creïn dinàmiques de col·laboració obertes entre tota aquesta gent. Que hi hagi un ambient seriós de treball, però cordial i amable, amb aportacions de diferents disciplines i gent de quants més llocs millor. El segon, la capacitat d'internacionalització: el mercat és el món i és possible aportar-hi coneixement i productes des de Castellar, aquest espai és una bona oportunitat per a agrupar professionals per tal que els sigui més fàcil i econòmic entrar en contacte amb mercats d'altres països.
Imaginem per un moment, que ja és imaginar, que això funciona. Tanta història per a quatre dissenyadors que podrien treballar tranquil·lament i més barato des de casa? Un espai de cotreball no és una oficina low-cost. Els beneficis de tenir un centre de producció al mig de la vila són directes per a l'entorn (restaurants, bars, comerços...) i poden aportar productes al polígon, que bona falta ens fa. En tot cas, a data d'avui, tenim més d'un 57% d'atur juvenil i el nombre d'aturats passa amb escreix dels 2000 a Castellar. 900000 a Catalunya. No és moment de seure a veure-les venir...
Esquerra no té representació al ple, això no és un castell a l'aire? D'entrada ja no és només una proposta d'Esquerra -treballada mitjançant La Pedra Fina, el nostre laboratori d'idees- sinó el recull de propostes i demandes de persones de Castellar que es dediquen a això i d'altres que voldrien posar-se a treballar i no trobem la manera ni el lloc. Per tant, és una proposta que neix amb un cert suport i no d'una única ment que s'il·lumina un dia llegint un article del Krugman. Segon, som molt i molt conscients de que el projecte només tirarà endavant amb un grau elevat de consens polític. Puc dir, sense por a ser indiscret, que ens hem trobat amb gairebé totes les forces polítiques del ple i, de moment, només hem trobat complicitats. Si és només un projecte d'Esquerra no paga la pena tirar-lo endavant, ha de ser un projecte de poble. En aquest aspecte, la nostra primera proposta era entrar una moció. Després de madurar el projecte, l'hem retirat per tal de fer conjuntament alguna proposta de creació que ja veurem com es materialitza...
És feina d'Esquerra Republicana promoure empreses? Dins l'ideal Republicà, les cooperatives ocupen un lloc clau en l'economia. Un espai de cotreball no deixa de ser una actualització de les cooperatives en el món 2.0. En tot cas, segur que és feina d'Esquerra Republicana preocupar-nos pel benestar de la nostra gent i això implica, entre moltes altres coses que anem fent, promoure llocs de treball.
Alerta amb les bombolles!
Alemanys a Barcelona
Però, vaja, anant al Google...
Etiquetes de comentaris: Castellar del Vallès, cotreball, coworking, disseny, el Mirador, Esquerra Castellar, la pedra fina, networking, sempre hi som | 0.838429 | curate | {"es": 0.012440541529454811, "ca": 0.9804244420051226, "pt": 0.0043907793633369925, "it": 0.0027442371020856204} | http://rafahomet.blogspot.com/ |
cawac_ca_20200528_1_170955 | Arxius
Estas veient: setembre 1986
Sidebar
Qui escriu al blog
Isidre Esteve L'Isidre Esteve no necessita presentació en el món dels raids, i menys en el Ral·li Dakar, on ha participat en deu ocasions amb dos quarts llocs en la classificació general de motos (2004 i 2005). Ara viu la cursa des d'un altre vessant, la d'analista tècnic per a TV3. Amb la seva experiència i coneixements ens ajuda a conèixer millor aquesta gran aventura del món del motor. | 0.71261 | curate | {"ca": 0.9843400447427293, "id": 0.015659955257270694} | http://blogs.esport3.cat/dakar.php?blogid=584&archive=1986-09 |
oscar-2301_ca_20230418_1_115003 | L’AMPA de l’Institut Fort Pius és una entitat sense afany de lucre que agrupa a pares i mares d’alumnes de l’Institut. És una entitat pensada i creada per col·laborar amb els mestres i l’Equip Directiu per millorar, en tot el que es pugui, la qualitat educativa del centre. | 0.739093 | curate | {"ca": 1.0} | https://ampafortpius.blogspot.com/2015/12/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_129186 | Lletra v majúscula que procedeix d'una dedicatòria de Marià Villangómez estampada en un llibre de la seua múltiple bibliografia.
L’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera va néixer l'any 1989, per acord unànime del ple del Consell d'Eivissa i Formentera del dia 26 de juny. És una obra de referència que recull la informació necessària per conèixer l’entorn cultural, geogràfic, històric i social de les Pitiüses, a més d’arreplegar sintèticament les fites que marquen la memòria dels illencs. Recollint tota aquesta informació pretén conservar i difondre el patrimoni històric i cultural de les illes, per ampliar-lo i enriquir-lo. | 0.813329 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.eeif.es/index/V-VO/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_163132 | El TSJC ha tombat aquest dijous el toc de queda que demanava el Govern, més estricte que l'anterior, a partir dels 125 casos per 100.000 habitants. Així, dels 148 municipis proposats, la justícia només n'accepta 19, cap d'ells al Vallès Oriental.
Els afectats són els següents: Alcarràs, Amposta, Arenys de Munt, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Calafell, Celrà, Cervelló, Gelida, Manlleu, Martorell, Montblanc, Móra d'Ebre, Palafolls, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí.
Aquestes mesures entraran en vigor aquesta mateixa nit. El confinament nocturn tindrà una vigència de set dies als municipis escollits. La justícia també ha acceptat les mesures de limitació en trobades familiars i socials a 10 persones i en actes religiosos i cerimònies civils al 70% d'aforament per tot el territori.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Enquesta | Estàs d'acord amb la vacunació obligatòria contra la Covid?
Brussel·les planteja estendre aquesta mesura a tota la Unió Europea davant la sisena onada i la variant òmicron
coronavirus
Com funciona el certificat Covid per a bars, restaurants i gimnasos?
Preguntes i respostes sobre el passaport que es demana a partir d'aquest divendres en diversos espais
Dades: coronavirus
I si descobreixes que no pots anar al bar amb un amic? La meitat dels no vacunats se n'amaga
El percentatge de catalans no immunitzats és major entre la gent jove però pocs accepten al CIS que siguin negacionistes
coronavirus
T'has de posar dosi de reforç? Quan et tocarà? Guia sobre la nova fase de vacunació
Catalunya obre la immunització amb terceres dosis a la població major de 60 anys
coronavirus
Què es pot fer i què no a Catalunya en aquests moments?
La Generalitat amplia encara més l'ús del passaport Covid i el demanarà per accedir a la restauració, els gimnasos, les residències i l'oci nocturn
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea | 0.662233 | curate | {"ca": 0.9595461272816971, "en": 0.021706956092747903, "km": 0.00246669955599408, "es": 0.008880118401578688, "fr": 0.00740009866798224} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/34950/consulta-aqui-19-municipis-amb-toc-queda-catalunya?rlc=an |
crawling-populars_ca_20200525_25_219409 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
Acte Suspès
Suspesa, com a mesura preventiva per evitar la propagació de la COVID-19.
Es farà la benedicció de rams el diumenge 14 d'11 a 13h a la vorera del Carrer Conselll de Cent 118, i a la celebració del Via Crucis el mateix diumenge 14 de 17:30 a 18:30 amb el següent itinerari: Consell de Cent 118, Calabria, Diputació, Rocafort, Consell de Cent. El Via Crucis anirà per sobre de la vorera.
M'agrada 11
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.534665 | curate | {"pt": 0.026416405978449773, "ca": 0.9412582551268682, "it": 0.011470281543274244, "sv": 0.008342022940563087, "en": 0.002780674313521029, "sq": 0.0020855057351407717, "fr": 0.0038234271810914148, "oc": 0.0038234271810914148} | : /ca/detall/benediccio-de-rams-i-via-crucis-a-la-parroquia-de-la-mare-de-deu-de-la-medalla-miraculosa-suspesa_99400428131.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_110878 | La 2a edició del cicle Mou-te a ritme santcugatenc dobla la participació respecte l'any passat (15/jul/08)
Últim dia per presentar maquetes per la 2a edició del Mou-te a ritme santcugatenc (14/jul/08)
Ja es poden presentar maquetes pel 2n Mou-te a ritme santcugtenc (16/jun/08)
Arriba la segona edició del 'Mou-te a ritme santcugatenc' (10/jun/08)
El cicle 'Mou-te a ritme santcugatenc' finalitza aquesta nit amb el concert de Txilum (20/des/07)
Comparteix:
el 25/set/08 Anna Bernadó / Marc Sala Cultura PDF
El cicle 'Mou-te a ritme santcugatenc', organitzat per Cugat.cat i l'Ajuntament, arrenca la seva segona edició d'aquí a 15 dies. Un centenar de músics de 18 formacions actuaran repartits en nou concerts en diverses localitzacions del municipi en els propers tres mesos. L'alta participació en el procés de selecció ha obert la iniciativa aquest curs també als teloners.
Cherish Band serà el primer grup local en actuar com a teloners el divendres 10 d'octubre abans de Mine!, un grup de rock independent que exprimenta amb el folk, psicodèlia i rock ballable. Limbic Noise, Silvia & Foly, La Flowresta Sounds, Agüita Fresca, Corcho i Cyan són alguns dels noms que es podran escoltar durant aquest trimestre.
La regidora de Joventut i Educació, Esther Salat, explica els objectius de l'Ajuntament, que aquest any s'ha sumat a Cugat.cat en l'organització de la iniciativa.
Tall incrustat: Esther Salat
Pretenem donar resposta a les accions previstes dins l'eix de cultura del pla local de joventut i arribar als joves dels districtes.
El director de Cugat.cat, Xavier Fornells, ha destacat la feina feta per la cap de músicals de Ràdio Sant Cugat, Jèssica Sotodosos, i la importància de 'posar-se al costat' del moviment musical de la ciutat.
Tall incrustat: Xavier Fornells
Hi havia una injustícia amb els moviments musicals, que tenen molta força. Havíem de fer-los actuar i posar-nos al seu costat.
Els grups participants han estat seleccionats d'entre una trentena de maquetes per un jurat professional. Escoltem el músic local Joan-Pau Chaves, membre del jurat i arranjador musical d'Els Pets.
Tall incrustat: Joan Pau Chaves
Ens hem endut una sorpresa perquè hi ha molts grups i propostes.
L'alta participació d'enguany ha obert la iniciativa als teloners, tal com explica Àxel Cayuela, membre del grup Espart, que repeteix en la segona edició del cicle.
Tall incrustat: Àxel Cayuela
El fet que hi hagi teloners és important perquè es donen oportuntats als grups de la ciutat.
Els grups seleccionats per participar rebran una retribució econòmica i un dvd i un cd de la seva actuació enregistrada en alta qualitat.
Els concerts tindran lloc els divendres des del 10 d'octubre i fins el 12 de desembre a dos quarts d'onze de la nit en diversos espais tancats de la ciutat. Per promocionar el cicle es repartiran 3.000 cartells i 5.000 postals, a més de la publicitat a les publicacions locals i una adreça de My Space de la iniciativa, on hi haurà informació de tots els grups.
Comparteix:
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
El Teatre-Auditori es converteix en escola de ballet durant tres dies
Torna a Sant Cugat una de les competicions de ballet juvenil més grans del món
Les entrades per la 20a edició de 'Pedra i Sang' ja estan a la venda
Oberta la convocatòria per actuar a la 6a edició dels Petits Canelons
La santcugatenca Marta Pessarrodona, homenatjada per les Lletres Catalanes
'Cases amb història', el nou llibre del santcugatenc Daniel Romaní
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Email
Password
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web. | 0.777161 | curate | {"ca": 0.9558823529411765, "es": 0.013691683569979716, "nl": 0.007099391480730223, "en": 0.012677484787018255, "pt": 0.010649087221095335} | https://www.cugat.cat/noticies/cultura/36675/torna-el-_mou-te-a-ritme-santcugatenc_-amb-una-segona-edicio-amb-teloners |
mc4_ca_20230418_11_100641 | Lila Akác Panzió Esztergom Esztergom Hongria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Visegradi ut15., Kettospince, Esztergom, Hongria, 2500 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Lila Akác Panzió Esztergom
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Lila Akác Panzió Esztergom és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Esztergom. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Lila Akác Panzió Esztergom és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix transport hotel/aeroport, lloguer de bicicletes, àrea de fumadors, àrea de TV/saló compartit, cuina compartida.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable per satisfer els clients més exigents. Parc infantil, jardí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Lila Akác Panzió Esztergom és una elecció inteligents per a viatgers a Esztergom, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties. | 0.829402 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/lila-akac-panzio-esztergom/hotel/esztergom-hu.html |
macocu_ca_20230731_1_144752 | Manolo Segarra hauria de demanar disculpes als músics del Poble Nou de Benitatxell
OPINIÓ
Compromís pel Poble Nou de Benitatxell
Ahir, dijous 28 de febrer, després de finalitzar la votació dels punts de l’ordre del dia del ple Ordinari, el regidor Manolo Segarra va utilitzar el torn de preguntes per a criticar a l’actual regidor de cultura, Jorge Pascual, que en el Cicle de Concerts de Primavera que comença el 2 de març es realitzaren 5 concerts en aquest cicle. Segons el regidor de RED, 5 concerts eren massa perquè en alguns d’ells “no va quasi ningú”, va dir textualment.
Així, des de Compromís per Benitatxell trobem intolerables aquestes crítiques cap a la realització de més concerts. Pensem que la música és un art que s’ha de fomentar ja que ens permet gaudir, aprendre i ser millor persones. A més, sembla que Manolo Segarra no comprèn que darrere d’estos concerts està l’amor per la música així com moltes hores d’esforç i d’assajos.
A més, aquestes paraules del regidor Segarra són una falta de respecte cap a les associacions musicals de Benitatxell. Per este motiu nosaltres ens preguntem si el regidor Manolo Segarra tindrà el coratge de dir-li a l’Agrupació Musico Municipal Santa Maria Magdalena que el seu concert sobra; si tindrà el coratge de dir-li als joves interpretes que estudien a l’escola de música o als conservatoris que el seu concurs sobra; o si tindrà el coratge de dir-li al director de l’escola de música i dansa que participa en l’organització d’estos concerts que 5 concerts són massa. | 0.88831 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_230928 | La comunicació amb els nostres clients és essencial per a nosaltres. Estem encantats de parlar amb vosaltres.
Nom i cognom
Correu electrònic
Telèfon de contacte
Organització
Càrrec
Assumpte
Missatge
Abans d'enviar el missatge, heu de llegir la informació bàsica sobre protecció de dades. Abans d'enviar el missatge, heu de llegir la informació bàsica sobre protecció de dades. He llegit i accepto la política de privadesa
Enviar
Correu electrònic
[email protected]
Telèfon
+(34) 93 113 72 52
Seu
C/ Pablo Iglesias 54, 08302 Mataró (Barcelona)
+34 93 113 72 52
[email protected]
Follow
Follow
Follow
Follow
Àmbits d’actuació
Seguretat Ciutadana
Seguretat Viària
Mobilitat
Medi Ambient
Solucions
AlphaDataManager
Reconeixement de matrícula i vehicle
Control d’accés i permanència
Control semafòric
Control d’abocaments il·legals de residus
Consultoria en seguretat pública
Empresa
Qui som
Equip Alphanet
Notícies
Casos d’èxit
Política de privadesa i Cookies | Avís legal
C/ Pablo Iglesias 54, 08302 Mataró (Barcelona), Espanya
© 2021 Alphanet Security Systems, SL. Tots els drets reservats.
Aquest web utilitza cookies per millorar la seva experiència i per analitzar estadístiques funcionals. Si accepta assumirem que està d'acord. Si ho desitja, pot canviar la configuració o visitar Política de privadesa i cookies per a més informació.
Configuració cookiesACCEPTAR
Política de privadesa
Tanca
La seva privadesa ens importa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. D'aquestes cookies, les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció de donar-se de baixa d'aquestes cookies. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Política de privadesa i cookies.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Les cookies que poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s\'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l\'usuari a través d\'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats s\'anomenen cookies no necessàries.
Galeta
Tipus
Durada
Descripció
_ga Terceres parts 2 anys Aquesta cookie està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per calcular les dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe analític del lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un nombre generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_gat Terceres parts 1 minut Aquesta cookie està instal·lada per Google Universal Analytics per reduir la velocitat de sol·licitud i limitar la recopilació de dades en llocs d'alt trànsit.
_gid Terceres parts 1 dia Aquesta cookie està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe analític de com funciona el lloc web. Les dades recopilades, inclosos el nombre de visitants, la font d'on provenen i les pàgines, apareixen de forma anònima.
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 11 mesos Aquesta cookie està configurada pel complement GDPR Cookie Consent. Les galetes s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "No necessari".
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 1 hora Aquesta cookie està configurada pel complement GDPR Cookie Consent. Les galetes s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes en la categoria "Necessària".
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 1 any Aquesta Cookie només emmagatzema el valor 'sí' en l'esdeveniment d'acceptació i 'no' al rebuig quan els usuaris registren el seu consentiment, ja sigui fent clic al botó Acceptar o Rebutjar. | 0.643131 | curate | {"ca": 0.926194939081537, "fr": 0.0018744142455482662, "it": 0.0014058106841611997, "en": 0.02530459231490159, "lb": 0.00023430178069353328, "pt": 0.007497656982193065, "es": 0.027413308341143392, "de": 0.0037488284910965324, "oc": 0.0021087160262417996, "no": 0.0016401124648547328, "cs": 0.0011715089034676663, "eb": 0.0014058106841611997} | https://alphanet.cat/contacte/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_82980 | La inversió en construcció va davallar al seu mínim dels darrers 15 anys al 2012 fins als 690 milions d’euros. Des de llavors, ha crescut de cada any. L’any passat se superaren els 1.700 milions d’euros. “El ciutadà mitjà continua tenint dificultats per accedir a un habitatge”
L’Associació de Constructors de les Illes creu que s’ha d’aconseguir arribar als 2.000 milions en inversions per estabilitzar el sector. Tot i això, aquesta xifra encara queda lluny dels més de 3.000 milions de l’any 2006.
L’habitatge ha estat el motor principal de la inversió privada. Ha suposat, apunten els constructors, tres quartes parts de tots els doblers invertits al 2017. El nombre de visats s’ha incrementat prop d’un 26%. Creix la construcció dels edificis plurifamiliars; però alerten que no s’està construint per a tots els mercats. Tenen més metres i, també, són més cars. Un tipus de producte que només les butxaques més riques poden assumir. En aquest sentit, els constructors tampoc no creuen que la nova Llei de l’Habitatge pugui invertir aquesta tendència.
En el darrer any, el sector ha recuperat prop de 5.000 llocs de feina. La xifra de treballadors supera els 48.000. L’ideal seria, diuen però, poder-ne emplear uns 55.000. Fa 10 anys, just abans de l’inici de la crisi, n’eren devers 69.000.
Més enllà de la quantitat, els constructors demanen mà d’obra qualificada i formada per reduir la sinistralitat laboral. A les administracions sol·liciten estabilitat legislativa. Els canvis que hi ha amb cada nou Govern, diuen, són la seva amenaça principal. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/els-constructors-demanen-mes-inversio-i-politiques-per-estabilitzar-el-sector |
mc4_ca_20230418_3_236219 | Teatre Principal de Terrassa - Terrassa Arts escèniques
Una comèdia brillant que no dóna treva!! En una nit de divendres tres parelles són convidades a participar d'una particular i relaxada sessió de teràpia: un intercanvi d'experiències personals, desitjos, somnis i frustracions. Aparentment res es massa extraordinari, però algú està absent en aquest experiment: la sessió aquest cop es desenvoluparà sense la tutela de la professional i la portaran a terme els mateixos pacients.
Poc a poc una maquinària impensada s'engegarà i desencadenarà confessions, reclams, veritats i mentides en un camí desenfrenat. Un desenfrenament difícil de detenir quan s'engega. En aquest espai concebut especialment per a aquesta tasca, els sis jugadors se sentiran aleshores impulsats a desplegar moviments, a actuar cadascun el seu joc ocult. I el que es revelarà serà una forma inexorable i necessària per expressar el que estava vetllat; trencar amb l¿ordenament de comportament social. Els codis i els aparellaments que havien funcionat fins avui ja no serveixen.. I així sortirà a la llum una altra veritat.
MÉS INFORMACIÓ Intèrprets: Direcció: Daniel Veronese Actors: Francesc FerrerMarina Gatell Cristina Plazas Miquel Sitjar Andrés HerreraMeritxell Huertas Presentació: Exclusiu
Terrassa Teatre Principal de Terrassa
El 29 d'abril a les 20:00
Plaça de Maragall, 208221 - Terrassa
Una ruta que et permetrà conèixer de primera mà l'edifici més emblemàtic i singular del modernisme terrassenc, la Masia Freixa
Ruta "Pinzellades modernistes"
Vols reviure una època de somni?
Vols descobrir el tresor més preuat de Terrassa?
Vine a Terrassa i visita la Seu d'Ègara, un conjunt monumental únic a Europa
Esglèsia De Sant Pere (La Seu D'egara) - Terrassa
Vols saber com era el treball d'un obrer d'ara fa un segle? Vols saber com vivia un burgès?
Ruta "Fàbrica i somnis, el somni d'un obrer"
Amb la col·laboració especial d'Albert Guinovart que interpretarà l'Andante del concert nº21 de Mozart
38€15%
Vasiliev i figures estel·lars del ballet rus | 0.800752 | curate | {"fr": 0.06072672971627675, "ca": 0.9183673469387755, "pt": 0.017919362867098058, "en": 0.0029865604778496766} | https://www.tresc.cat/f/59399/sota-terapia/ |
mc4_ca_20230418_14_428795 | Apartments San Monte Podstrana Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Murska 16, Podstrana, Podstrana, Croàcia, 21312 - Veure al mapa
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Apartments San Monte és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Podstrana. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Apartments San Monte asseguren una estada plaentera als seus clients. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix transport hotel/aeroport, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, caixa forta.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, insonorització a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Podstrana, faci de Apartments San Monte la vostra llar.
Tots els tipus de viatgers (35) Parelles (21) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants petits (5) Famílies amb infants grans (7) Grups (2) | 0.821935 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartments-san-monte/hotel/podstrana-hr.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_684312 | El primer punt per a la aniquilació de les voluntats era el més fàcil de tots, les targetes de crèdit .Venudes com la panacea de tots els beneficis i seguretats , gairebé sense propaganda i acceptades majoritàriament ,El pols està guanyat , ara ja no tenim marxa enrere , en breu es prohibiran els diners , amb suposats beneficis per a tots i tots tornaran a caure en el parany .El xip implantat que semblava que s'anava a allargar en el temps ja és a punt i no tindrà cap problema fins i tot serà més fàcil del que es pensava .Les garites de cobrament tant d'autopista com d'altres llocs van desapareixent , de moment encara queden unes poques que accepten efectiu però en poc això tindrà la seva fi .Ni tan sols farà falta el xip per poder prescindir d'un humà , simplement se li cancel-la el crèdit i les seves dades i ja està eliminat no existeix .Els culpables tots els que han contribuït a l'expansió d'uns diners de plàstic ficticis que deien que eren per a rics quan en realitat és per a pobres que no poden arribar a final de mes i han de viure de crèdit .http://www.elmundoenjaque.com/?cat=15http://mundosinborregos.wordpress.com/2012/03/20/microchips-subcutaneos-a-partir-de-2013-para-todos-los-ciudadanos-estadounidenses/
Perdoneu, però això és tant fàcil de combatre com que certes associacions creïn monedes en efectiu per determinades ciutats. Cosa que ja es fa. I si una d'aquestes triomfa, a l'Estat no li agradarà quedar-ne al marge... I si es generalitza a comprar or, jo passo de tenir tots els meus diners dintre del nuvol.
Vols tornar al patró or? Crec que això no te sentit, pels mateixos motius pels que es va abandonar el patró or en el seu moment. En el cas de que els bitllets tinguen un equivalent en or significa que els ha de tindre algú, però ningú sap si aquestos diners estan o no, simplement ho suposem. De la mateixa manera que ara suposem que tenim diners al banc. En el cas del patró or, els estats el que poden fer, que és el que feren, és emetre més moneda i dir que tenim més or, quan això no es cert. En el cas de fer això, ens podem adonar que la economia continua igual (potser que més inflació) però no hi ha pànics ni res per l'estil, ja que el que val és la confiança, i el fet de confiar si una moneda te un valor per a intercanviar coses. Que tinga un valor equivalent en or sincerament servix de ben poc, ja que l'important no és l'or sino la confiança que tenim en uns numeros, en l'or o en el que siga. La diferència principal és que amb el patró or sols podriem emetre moneda o bé emetent bitllets sense or darrere, o bé anant a les mines a buscar més or, en canvi com ho tenim actualment simplement cal tindre un bitllet o en alguns casos ni això! Per tant és més fàcil i més practic. Una altra cosa és el mal ús que es faça i que els bancs comencen a emetre bitllets i d'aquesta manera es faça una devaluació que possiblement acabe en una posterior inflació i per tant pèrdua del poder adquisitiu.
No parlo del patró or, sinó de comprar or com a particular. De la mateixa manera que ara no tinc tots els meus diners al banc, tampoc els hi tindré si s'aboleix el paper / moneda. | 0.880446 | curate | {"ca": 0.9675762439807384, "es": 0.03242375601926164} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_151258 | Mapeig col.lectiu ‘Crida pel teu tu barri’. Utilitzant un mapa de València de gran format, de forma col•lectiva, treballarem temes relacionats amb els barris que volem i que necessitem front al canvi climàtic.
Entre totes aportarem coneixements de les nostres comunitats i identificarem els principals punts calents, preocupacions, conflictes, àrees a millorar o també allò que més ens agrada dels nostres barris.
Ecologistes en Acció de València és una organització d’ecologisme social. Entenem que els problemes mediambientals venen d’un model de producció i consum que cal transformar per evitar la crisi ecològica.
Un grup local dels més de 300 que hi ha arreu del territori valencià i estatal i treballem campanyes com ‘confinem els cotxes’, ‘no a l’ampliació del port’ ó ‘sense biodiversitat no hi ha vida’.
Taller – mapeig participatiu. Dissabte 13 de novembre a les 13.30 h. Pati Renaixentista. Entrada gratuïta fins a completar aforament. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_22405 | BARCELONA, 21 des. (EUROPA PRESS) -
El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha afirmat que "no hi ha res més democràtic que reconèixer que Catalunya és una nació i reconèixer el dret dels catalans a poder decidir el seu futur", referint-se a la visita del líder de Podem Pablo Iglesias a Barcelona.
Ho ha dit en un esmorzar amb militants i simpatitzants de CDC al Bages (Barcelona), on ha assenyalat que "si Podem és coherent amb el seu discurs de regeneració ha d'apostar per un referèndum vinculant".
Rull ha insistit que la prioritat en unes pròximes eleccions "no són els partits ni els càrrecs, és fer el referèndum", i ha remarcat que és un error plantejar el debat sobre el futur polític de Catalunya en termes clàssics de partit.
"Ara es tracta de fer poques declaracions i molta feina interior", ha recordat Rull, i ha demanat a ERC trobar la síntesi i arribar a l'acord que demana la ciutadania.
Ha demanat als partits contraris a la independència que permetin la celebració d'un referèndum vinculant "si estan tan convençuts que les persones contràries a la independència han augmentat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.640968 | curate | {"ca": 0.7561307901907357, "es": 0.2257039055404178, "en": 0.018165304268846504} | : /espanya/noticia-9n-rull-afirma-no-hi-res-mes-democratic-reconeixer-catalunya-nacio-20141221150321.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_176280 | Carmelites, clarisses, escolàpies, germanetes dels pobres, però també jesuïtes, claretians, caputxins... La crisi de les vocacions religioses no escapa a cap orde ni a cap gènere, portin una vida contemplativa en clausura o duguin una vida apostòlica a l’exterior. Tothom rep per igual, i sovint aquest rebre es tradueix en una reorganització obligada de la comunitat, en una reformulació de les tasques i els serveis, i també, és clar, en retallades. Per si això fos poc, la cerca de noves vocacions a l’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, i fins i tot en països de l’Europa de l’Est, no ha pogut parar el cop ni evitar el tancament de monestirs i convents.
Segons la Confederació de Religiosos d’Espanya, des de meitats dels anys 90 del segle passat la xifra de religiosos s’ha vist reduïda en més de 25.000 persones, mentre que les noves vocacions, que cada cop són més escasses, tampoc garanteixen un relleu generacional a la majoria de congregacions. María Paz López, periodista de La Vanguardia, destacava en un reportatge d’encara no fa un any (La escasez de vocaciones en la Iglesia católica) que el nombre de religioses, el major actiu de l’Església, continua caient inexorablement: Són 739.068 (segons dades de la Santa Seu del 2008 –les últimes disponibles–), 7.746 menys que el 2004.
Al Camp de Tarragona hi ha dos casos prou explícits que reflecteixen aquesta crua realitat: un a Montblanc i l’altre a Valls. La capital de la Conca de Barberà va viure a finals de 2008, poc després de les festes en honor a la Mare de Déu de la Serra, la marxa de les monges del monestir de la Serra. La decisió va ser traumàtica per a una comunitat fortament arrelada a Montblanc –present des del 1296–, però també per a la població, que mantenia uns vincles emocionals molt forts amb la comunitat de les Clarisses, custòdies de la venerada verge de la Serra. El dia que es va efectiu el seu trasllat a Reus, més de mil persones i les principals autoritats montblanquines i de la comarca, les van acomiadar de manera emocionada.
Més recentment, el passat més de juliol, poc després de les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, Valls també va veure com s’extingia la presència a la ciutat de les monges del monestir de la Presentació, que pertanyen a la comunitat de les Carmelites Calçades. Les religioses es van repartir entre Kenya, d’on procedien tres d’elles –curiosament les més joves–, i el monestir de Vilafranca del Penedès, la seva casa-mare. El seu adéu posava fi a un període de 331 anys de presència a la capital de l’Alt Camp, només alterat pels períodes de guerres.
El desenllaç per a les dues comunitats de monges ha estat el mateix, no així el destí final dels respectius monestirs. El de la Serra ha continuat amb la seva activitat espiritual, ara a mans del Seminari Laical Diocesà, que ha iniciat una profunda remodelació del monument amb la vista posada en el futur. Mentre, el de la Presentació llangueix. La crisi econòmica ha congelat els plans de reconvertir-lo en una gran residència geriàtrica, en el marc d’un projecte més ambiciós de redistribució del nou mapa sociosanitari vallenc. De prorrogar-se aquesta situació, la finca –de prop de 4.000 metres quadrats– i l’imponent monestir corren el perill d’acabar degradats com ha passat amb altres edificis històrics de la zona, com les indústries pelleteres i les derivades de l’anís i els aiguardents.
Montserrat Xirinachs –germana de Lluís Maria Xirinachs– té avui 81 anys i va ser la priora del monestir de la Presentació els darrers anys. Fa pocs dies va tornar a visitar el cenobi, acompanyada de la germana Càndida Solé, per comprovar l’estat de conservació de l’edifici. “A Europa cada vegada hi ha menys vocacions i això va lligat, sens dubte, a la pèrdua de valors de la societat”.
Quico Jover, membre del Seminari, coincideix amb Xirinachs pel que fa a la pèrdua de vocacions, però considera que aquest fet és circumstancial i propi dels cicles que experimenta la fe. “Al llarg de la història –diu Jover– les vocacions s’han mogut com un pèndul, i en aquests moments probablement ens trobem en un dels extrems. A més, Catalunya és el lloc, del conjunt d’Espanya, on hi ha menys vocacions; i Espanya, del conjunt d’Europa, és on es perden més religiosos”. Segons Jover, França és el país europeu que marca la revifada de vocacions.
El paper del Seminari va lligat tot just a la cerca i formació de nous laics que ajudi a aturar la pèrdua de religiosos. I segons Jover, la crisi econòmica pot ajudar: “Quan hi ha dificultats i insatisfacció és quan la gent cerca més, busca el sentit de la vida i recupera la religiositat i els valors”.
'Molts joves vénen a la Serra en època d'exàmens'
Antonio Roselló pot veure des de la finestra de casa seva a tothom que accedeix a l’interior de l’església. Està cofoi en el seu paper de guarda del Santuari de la Serra del qual en coneix tots els racons així com els estrets llaços que han teixit i preservat els montblanquins i les monges clarisses al llarg de vuit segles de convivència.
L’any 1980, Roselló i la seva esposa, Mercè Orfila, van assumir la guarda del Santuari, però només ell podia entrar a clausura. Diu que un dels dies més emocionants de la seva vida va ser amb motiu del comiat de les monges. “Els que ens vam ocupar de la festa vam fer un petit record per a cadascuna d’elles. Era una estampa de la Mare de Déu amb una dedicatòria al darrere. A mi em va tocar lliurar-la a la mare abadessa, sor Concepció, però no vaig poder llegir-la. L’emoció em va anegar els ulls i no em van sortir les paraules...”. Ara que les germanes no hi són, l’Antonio exerceix de pont entre la història protagonitzada per les clarisses i el present que han començat a escriure els membres del Seminari Laical Diocesà, que des del 2009 n’assumeixen la gestió com un espai de formació laica.
El Seminari també impulsa, amb l’horitzó fixat al 2016, un ambiciós projecte de reforma amb el qual es pretén posar fi a dos segles de lenta restauració dels danys causats al cenobi durant la guerra del francès. Les obres contemplen la transformació del conjunt monàstic en un espai adaptat per acollir-hi exposicions, actes socials i fins i tot d’oci. Tot plegat sense perdre l’objectiu de formació i acolliment de cristians que cerquen recer espiritual. El pressupost d’aquesta empresa en temps de crisi és en sí mateix “un acte de fe”, com reconeix Quico Jover, un dels cinc membres. El Seminari organitza al llarg de l’any un ampli ventall d’activitats formatives adreçades a joves, futurs matrimonis i feligresos en general.
El nexe d’unió entre els membres del Seminari i les germanes clarisses és precisament la vessant formativa en l’espiritualitat que actualment gestiona el monestir sota la direcció del mossèn Pere Fibla. Jover explica que la relació amb les clarisses, que ara resideixen al monestir de Reus, continua viva i periòdicament les visiten per explicar-lis els avenços i les novetats. “Elles, quan ja sabien que tard o d’hora haurien de marxar, pregaven cada dijous perquè el Santuari continués com un indret de preparació espiritual. I així ha estat”.
Avui, més enllà dels escolars que visiten el monestir amb l’escola, el públic que puja a La Serra ja té una edat, coincideixen a dir Roselló i Jover. “Però quan venen èpoques d’exàmens veus que molts joves vénen al Santuari. La devoció, quan hi és, no es pot amagar”, diu el guarda.
La Presentació, de vint-i-dues monges a vuit
El passat més d’agost els vallencs acomiadaven a les germanes carmelites del monestir de la Presentació. La manca de vocacions i l’edat de les religioses va acabar desembocant en el reagrupament de la comunitat. El cenobi havia acollit, abans de la Guerra Civil, vint-i-dues monges, però durant els darrers mesos la xifra va anar minvant fins a vuit. Abans de la clausura del convent, la comunitat va anar fragmentant les terres que envoltaven el cenobi i les va vendre a veïns i a promotors que hi van aixecar nous immobles. Els darrers anys, la Fundació Vilaniu –vinculada al Pius Hospital– havia projectat quedar-se amb els més de tres mil metres quadrats del convent i reconvertir-los en una nova residència geriàtrica. La crisi econòmica, però, ha deixat el projecte congelat i a hores d’ara es desconeix si finalment tirarà endavant.
“Abans hi havia moltes més vocacions que no pas ara” recordaven pràcticament a l’uníson les germanes Càndida Solé i Montserrat Xirinacs. Ambdues van fer els vots per convertir-se en clarisses quan encara no havien fet els vint anys i porten tota la vida dedicada a “l’estimació a Déu i a l’oració”. Elles també vinculen la minva de vocacions a la pèrdua de valors: “La societat canvia, i actualment hi ha una davallada envers el sentit de la religiositat”, diu la germana Xirinachs.
Les quatre germanes vinculades al monestir de la Presentació –situat al Portal Nou– viuen al convent que les clarisses tenen a Vilafranca del Penedès, habitat per tretze religioses. Tot i això, mantenen vius els llaços amb el cenobi vallenc on s’hi desplacen freqüentment per assumir-ne la preservació mentre no hi hagi una decisió sobre el seu destí final.
Elisa Pastor, una vallenca que viu a tocar del convent, té cura de l’hort des de fa catorze anys. Durant decennis, les terres conreades del monestir van proveir de verdures i fruites a la comunitat de germanes, i a més d’un que saltava la tanca. “Quan és per necessitat i hi ha gana, no passa res”, diu Xirinachs.
Pastor repassa cada dia el monestir i dóna de menjar als gats, que ja l’esperen. Avui sembla que reconeixen les monges i se n’alegren de la seva visita. Des del mes d’agost que la portalada de ferro que dóna al Portal Nou està tancada i s’ha perdut el contacte amb la comunitat, a qui abans s’oferia una missa diària.
A Valls han marxat les Carmelites Calçades però encara es manté el monestir de les monges Mínimes, i es preserven petites comunitats de religioses com les de la Mare Güell, el Cor de Maria, les monges de la Vetlla o les de la Sagrada Família.
Article publicat a La Vanguàrdia (edició Tarragona) el divendres 10 de febrer de 2012.
Per acompanyar aquesta blocada, què millor que els REM i el seu 'Losing my Religion'...
Publicat per Unknown a 16:22
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Montblanc, Presentació, religió, Seminari, Serra, Valls, Vocacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Alexa Rank
Entrades populars
La Pera, el terror de Valls
Era el segle XIX / i amb el nom de Joan Serra / es coneix un bandoler / per tothom, en La Pera / La història de Joan Serra no és cap lleg...
Surt la Font de la Vila de Montblanc
La intervenció arqueològica que s’ha fet a la torre de Poblet, el torricó número set del recinte emmurallat de Montblanc, ha deixat ...
Viure en una torre
Les torres medievals de Montblanc, que fa uns anys no tenien electricitat ni aigua corrent, estan sent recuperades i convertides...
Anís de Valls, del zenit a l’ocàs
“Va haver-hi un temps que l’anís a Valls es bevia com ara es beu la Coca-Cola. Era una beguda social que es prenia arreu, sobretot als caf...
El Guant arrela a Valls
Avui divendres 16 d'octubre arrenca una nova edició (la cinquena) del Guant, el Festival Internacional de Teatre de Titelles de l'...
150 anys del Centre de Lectura de Valls
El Centre de Lectura de Valls, una de les societats més antigues de la capital de l’Alt Camp, compleix 150 anys, un període prou llarg perq...
Diari de les Decennals (II): Planeta casteller
El Tiri (Pere Toda) me n'havia parlat fa molts mesos amb l'entusiasme que contagia sempre: "Farem del König el bar casteller ...
Twitter post-electoral i l’efecte dels 100 dies
Fent neteja al Google reader m’he trobat amb un parell de blocades que m’han cridat l’atenció. Ambdues són de politòlegs i excel·lents c...
#Carnestoltesvalls (is different)
Crits de Vilafranca, Vilafranca, Vilafranca profanant la sacrosanta plaça del Blat instants després que els verds descarreguessin el pilar ...
Pèrdua de vocacions
Carmelites, clarisses, escolàpies, germanetes dels pobres, però també jesuïtes, claretians, caputxins... La crisi de les vocacions religios... | 1 | perfect | {"ca": 0.9842040312628548, "it": 0.0023035787741670093, "en": 0.0068284656519950635, "es": 0.006663924310983134} | |
mc4_ca_20230418_6_517594 | Carta de 1948-02-29 a Jaume Vicens Vives des de Girona
Dalmau Romero, F.
1948-02-29
MSVV26_047.pdf
Comentaris sobre família i salut i felicitació per la càtedra a la Universitat de Barcelona. Enviament d'un article publicat a Los Sitios en motiu del seu nomenament de catedràtic i crítica a l'article i al diari en qüestió
http://hdl.handle.net/10256.2/13870
other: MSVV26_047 | 0.553553 | curate | {"ca": 0.7413333333333333, "en": 0.216, "zh": 0.042666666666666665} | https://dugifonsespecials.udg.edu/handle/10256.2/13870 |
mc4_ca_20230418_1_401715 | La Fundación Cotec i la COSCE analitzen el pressupost estatal per a l’R+D+I dels anys 2017-2018 | Observatori
La Fundación Cotec i la COSCE analitzen el pressupost estatal per a l’R+D+I dels anys 2017-2018
11 abr. 2018 | Recursos econòmics | Cap comentari
La Fundación Cotec ha constatat que l’Estat espanyol ha destinat l’any 2017 un de cada tres euros del pressupost dedicat a l’R+D+I. És a dir, que dels 4.635 milions d’euros (M€) de pressupost públic per a l’R+D+I disponible l’any 2017, finalment, se n’han invertit 1.376 M€, un 29,7 %. Es tracta de la taxa d’execució més baixa des que es registra aquesta dada (2000) i entre les 25 principals polítiques del Govern espanyol, el 2017.
Les dades han estat publicades per la Intervención General de la Administración del Estado (IGAE), que corresponen a l’anomenada Política de Despesa 46, del subsector Estat, la qual cosa deixa fora la inversió autonòmica i les agències estatals com l’Agencia Estatal de Investigació (AEI) i el Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (CSIC).
La Fundación Cotec assenyala que una part important de la caiguda de la inversió pública en R+D+I, des del 2010, s’explica per la decreixent taxa d’execució del pressupost dedicat a aquesta política. El 2017, aquesta taxa marca un nou mínim, el 29,7 %, un percentatge que representa 8 punts per sota de la dada del 2016 (38, 2 %). Des del 2009, quan es va registrar el nivell màxim d’inversió executada (6.675 M€, un 81, 6 % del pressupostat), s’han desplomat tant els pressupostos com la seva aplicació efectiva. Així, el 2017, la inversió efectivament executada pel subsector Estat (1.376 M€) és un 80 % inferior a la del 2009.
D’altra banda, la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’Informe de urgencia sobre inversión en I+D en el Proyecto de los PGE para 2018, on es du a terme una anàlisi avançada del projecte dels pressupostos generals de l’estat per a l’any 2018. Les dades de l’informe mostren que, enguany, els fons destinats a la recerca del Govern espanyol creixen un 6,8 % respecte el 2017, tenint en compte la inflació prevista. Aquest increment és superior al de l’exercici anterior, però, segueix sense corregir els dèficits generats en els últims anys, especialment pel que fa als recursos humans i la seva formació.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Fundación Cotec així com l’Informe de urgencia sobre inversión en I+D en el Proyecto de los PGE para 2018 publicat per la COSCE. | 0.854739 | curate | {"ca": 0.9971762807583703, "pt": 0.0028237192416296895} | http://observatori.iec.cat/la-fundacion-cotec-indica-que-lestat-espanyol-executa-un-terc-del-pressupost-per-a-lrdi-lany-2017/ |
macocu_ca_20230731_3_263470 | La Llacuna
Rutes
Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia ... (a 6.5 Km) | 0.496551 | curate | {"es": 0.09090909090909091, "en": 0.045454545454545456, "ca": 0.8636363636363636} | |
macocu_ca_20230731_6_385511 | Blog
El Govern espanyol planteja una nova pròrroga dels ERTOS fins el 30 de setembre
Diari de Girona. Quatre mesos més que deixaran tota la campanya d’estiu coberta. El Govern va plantejar a patronal i sindicats que la nova pròrroga dels ERTOs COVID sigui fins al 30 de setembre. Quatre mesos més que deixaran tota la campanya d’estiu coberta. Els sindicats donen per bona la data, mentre que des de la patronal CEOE no han volgut pronunciar-se sobre una negociació que acaba de començar. Aquest ha estat el principal punt discutit en la primera reunió per a estendre aquests mecanismes de protecció de l’ocupació més enllà del 31 de maig. | 0.626537 | curate | {"es": 0.006329113924050633, "ca": 0.9936708860759493} | |
crawling-populars_ca_20200525_18_59300 | El Grup URV està constituït per la Universitat Rovira i Virgili i la Fundació URV.
Voleu fer una sol·licitud d'informació pública? Cliqueu aquí
Voleu fer un suggeriment al Portal? Cliqueu aquí
Model de governança del Portal de Transparència de la URV | 0.476305 | curate | {"ca": 0.7591836734693878, "es": 0.09795918367346938, "it": 0.14285714285714285} | : /ca/la-universitat/estructura/grup-urv/ |
mc4_ca_20230418_16_632003 | Sol·licitud d’accés a “Itaca Família” |
Sol·licitud d’accés a “Itaca Família”
Amb la finalitat de conciliar la vida laboral i personal de les nostres famílies, tant pel pare com per la mare de qualsevol alumne de nostre centre, per tal de que poden tenir accés a la informació acadèmica del seu fill o filla posem a la seua disposició la web “Itaca Família“, lloc on podran obtenir informació sobre les qualificacions obtingudes pels seus fills o filles al final de l’avaluació, les faltes d’assistència i de les informacions que els docents els envien. | 0.82638 | curate | {"ca": 1.0} | http://blogs.alaquas.net/maestrosanchis/?page_id=9127 |
crawling-populars_ca_20200525_25_107541 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
A càrrec de Bouman, editor d'Underbrain books i els fanzinsParanoidland (premi a Millor Fanzín del Saló del Còmic de Barcelona) i Proezas fanzine.Vine a viure en directe la gravació del programa Ensalada de gafapasta. Un podcast en el qual Iria Ros, Iván Galiano i Manu González parlaran animadament sobre còmics, ens recomanaran què hem de llegir i debatran sobre les polèmiques que envolten el sector. Vine i participa-hi!
M'agrada 3
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.513972 | curate | {"pt": 0.026170798898071626, "ca": 0.9390495867768595, "it": 0.011363636363636364, "sv": 0.008264462809917356, "en": 0.009641873278236915, "sq": 0.002066115702479339, "oc": 0.003443526170798898} | : /ca/detall/taula-rodona-podcast-en-directe-ensalada-de-gafapasta-_99400648658.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_118623 | El Festival de Cinema Africà de CineBaix, que se celebrarà entre els dies 27 de maig i 6 de juny al CineBaix de Sant Feliu...
El poder de la violència i de les paraules a una shakespeariana presó de la Costa d’Ivori
Ignasi Franch
La cerca sanguinària del poder, amb ressons shakespearians, està present en els diversos estrats narratius de 'La noche de los reyes'. Aquest film es podrà...
Jayro Bustamante agermana memòria, esteticisme i inflexions cap al terror fílmic a l'estimulant 'La llorona' | Arxiu
Maneres de mirar la història política, maneres de mirar el present
Ignasi Franch
La Mostra de CineBaix torna a la sala de Sant Feliu de Llobregat amb una edició condensada i cent per cent presencial, que consistirà en...
El Festival de Cinema Llatinoamericà del CineBaix obre portes de forma virtual
Paula R. Zapata
Veu la llum la primera plataforma virtual independent i autogestionada per una associació sense ànim de lucre, que permetrà visionar catorze pel·lícules d'onze països diferents,...
Una ruta històrica organitzada per Salvem l'Estació del Tren a Sant Feliu de Llogregat el passat mes de gener | Arxiu
Entitats de defensa del patrimoni lluiten per salvar una estació de tren històrica al Baix Llobregat
Roger Jiménez
El projecte de soterrament de les vies del tren al pas per la localitat de Sant Feliu de Llobregat no preveu la conservació de l'estació. La...
A 'Alpha, the right to kill', Brillante Mendoza torna a representar la 'guerra contra la droga' filipina | Arxiu
La vida com a thriller violent
Ignasi Franch
La nova branca asiàtica del Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat arriba carregada de films que s’acosten als codis del relat criminal per mostrar...
Màgia i violència geopolítica al film moçambiquès 'Mabata Bata' | Arxiu
Màgia, ferides històriques i discriminacions al cinema més desconegut
Ignasi Franch
Torna la Mostra de Cinema Africà de CineBaix a Sant Feliu de Llobregat, enguany rebatejada com a festival i que ens obre la finestra del...
El que queda de la formigonera
Adrián Crespo
El muralista Escif homenatja el moviment veïnal del barri de la Salut de Sant Feliu de Llobregat amb un mural a la plaça del mateix... | 0.651789 | curate | {"ca": 0.8745935903390618, "en": 0.053413841151881095, "pt": 0.052020436600092895, "es": 0.019972131908964234} | https://directa.cat/tag/sant-feliu-de-llobregat/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_166673 | L'edat [[mediana]] era de 40 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 80,5 homes.<ref name= 2000census/>
La renda mediana per habitatge era de 32.279 $ i la renda mediana per família de 40.096 $. Els homes tenien una renda mediana de 31.042 $ mentre que les dones 19.615 $. La [[renda per capita]] de la població era de 16.359 $. Aproximadament el 8,7% de les famílies i el 10,6% de la població estaven per davall del [[llindar de pobresa]]. | 0.645196 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/27348508 |
crawling-populars_ca_20200525_41_204297 | BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat instal·larà un sistema de gestió intel·ligent de la mobilitat al corredor de la C-55, C-16 i C-58, una mesura que s'inclou en el paquet de millores de la seguretat viària al Bages i del qual també formen part les obres de millora realitzades a la C-55 i els descomptes a la C-16.
En concret, aquest dimecres s'ha aprovat la licitació de la instal·lació de sistemes de detecció d'incidències, càmeres de vigilància i panells de senyalització variable, ha informat el departament dirigit per Josep Rull en un comunicat.
El termini per redactar el projecte és de dos mesos, i el termini d'execució de les obres s'allargarà durant nou.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.526339 | curate | {"ca": 0.7005019520356943, "es": 0.27718906860011155, "en": 0.022308979364194088} | : /espanya/noticia-govern-implanta-sistema-intelligent-mobilitat-55-16-58-20160629183615.html |
aquibergueda_ca_20231009_0_8813 | Les empreses berguedanes que fa mesos que esperen cobrar els diners que els deu l’Ajuntament de Berga han rebut amb alleujament la notícia de l’ingrés dels 500.000 euros, corresponents a la primera part del préstec d’1,5 milions d’euros. Tot i això, no abaixen la guàrdia, tenint en compte que el deute del consistori amb els seus proveïdors puja fins als 5,8 milions d’euros, encara faltaran per cobrar 4,3 milions. En aquest sentit, el president de l’Associació d’Empresaris del Berguedà, l’ACEB, Josep Fígols, demana a l’Ajuntament que faci un pla que determini com es pagarà la resta del deute. Això –diu– retornaria la confiança als empresaris que porten mesos sense cobrar.
Els empresaris recorden que les empreses “han de cobrar” per la feina que fan o els productes que venen, i demanen a l’Ajuntament que digui ara com pensa fer front a la resta del seu deute i que es plantegi qualsevol mesura que estigui al seu abast, ja sigui reduir despeses o vendre patrimoni.
Fígols ha explicat que en el llarg període de temps en què s’ha estat negociant aquest préstec de l’Institut Català de Finances (ICF) i en els més de dos mesos durant els quals s’ha estat esperant la transferència dels diners, les relacions amb l’Ajuntament “han estat fluïdes i ens han anat comunicant els passos que s’estaven fent”, però lamenta que ha estat un procés “excessivament llarg” i això ha generat “nerviosisme” entre molts empresaris que necessiten cobrar. Fígols també ha destacat que espera que les pròximes eleccions, que es faran el 22 de maig, no afectin als pagaments pendents que té l’Ajuntament.
Les empreses berguedanes que fa mesos que esperen cobrar els diners que els deu l’Ajuntament de Berga han rebut amb alleujament la notícia de l’ingrés dels 500.000 euros, corresponents a la primera part del préstec d’1,5 milions d’euros. Tot i això, no abaixen la guàrdia, tenint en compte que el deute del consistori amb els seus proveïdors puja fins als 5,8 milions d’euros, encara faltaran per cobrar 4,3 milions. En aquest sentit, el president de l’Associació d’Empresaris del Berguedà, l’ACEB, Josep Fígols, demana a l’Ajuntament que faci un pla que determini com es pagarà la resta del deute. Això –diu– retornaria la confiança als empresaris que porten mesos sense cobrar. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2011/02/01/laceb-demana-a-lajuntament-de-berga-un-pla-per-determinar-com-pagara-la-resta-del-deute/ |
mc4_ca_20230418_4_255251 | Die Speicherstadt de Stefan Feld, a la cua! | D'oca a oca
D'oca a oca Un bloc en català sobre jocs de taula…
Die Speicherstadt de Stefan Feld, a la cua!
tags: Hem jugat a, Jocs de gestió de recursos, Jocs familiars i per a començar amb els jocs de taula
by Arnau Speicherstad, és una zona molt concreta de la ciutat alemanya d’Hamburg on hi ha els molls de mercaderies. Servidor va ser-hi per casualitat fa una pila d’anys i us puc assegurar que és un paisatge urbà realment característic.
Foto pròpia de l'SpeicherStadt d'Hamburg. Per un cop, no ha calgut tibar de Wikipedia.
En tot cas, aquest és l’ambient on Stephan Feld ambienta el seu últim joc.
Cada jugador disposa inicialment de tres meeples i cinc monedes.
Es destapen cartes en funció del numero de jugadors i es col·loquen sobre els corresponents edificis del taulell. Sobre cada posició de carta, hi ha una casa amb vàries posicions.
Comença la ronda: cada jugador, per torn, col·loca un dels seus treballadors a la casa de la carta que li interessi, i en la casella lliure més aprop d’aquesta. És a dir, si un jugador ja s’ha col·locat en aquella casa, ens col·locarem a la segona posició, si n’hi ha dos en tercera, etc.
Meeples fent cua per a comprar cartes
Quan tothom ha col·locat tots els seus treballadors, s’inicia la venda per la carta situada més a l’esquerra. El propietari del peó més proper a la carta té la possibilitat de comprar-la per un número de monedes igual al numero de peons que s’hi han col·locat. Si decideix passar, el peó es retira i el propietari del següent peó té la mateixa possibilitat. Al haver-hi un peó menys, el cost també serà inferior en una moneda. L’operació es repeteix amb totes les cartes disponibles. Si alguna no és adquirida, al acabar la ronda s’elimina i es reomplen totes les cartes.
A partir d’aquí, i tenint en compte que aquest és el procediment per a adquirir cartes, el joc es converteix en una gestió de recursos força més convencional.
Per una banda tenim els vaixells que porten mercaderies, sempre tres i escollides a l’atzar.
També tenim els diferents tipus de professionals als quals podem vendre una mercaderia del seu tipus a canvi d’una moneda.
I per acabar tenim els contractes que requereixen una combinació específica de mercaderies i que si els completem ens donaran punts de victòria al final de la partida. Al final d’una ronda s’han d’ubicar immediatament totes les mercaderies que hem guanyat, ja sigui en un contracte, venent-les als professionals, una pot anar al nostre mercat, i si no en podem vendre tres qualssevol a la reserva a canvi de diners o d’un cub d’un altre tipus que hi sigui disponible.
Contracte a mig completar... per això no em donen ni cinc... a veure si amb un altre vaixell...
Existeixen algunes cartes especials, com el magatzem que et permet guardar fins a quatre mercaderies, o el banc que et dóna una moneda addicional al final de cada ronda.
En paral·lel tenim els bombers i els incendis que funcionen de manera totalment apart: les cartes del joc es divideixen en quatre estacions diferents que es reconeixen pels diferents dorsos. En cada pilot s’hi posa una carta d’incendi.
Hamburg es crema, es crema Hamburg...
Quan surti, el jugador amb més bombers sumarà tants punts de victòria com valgui la carta d’incendi, i el que en tingui menys, els restarà. Això potser no té gaire impacte a la primera estació que la carta d’incendi val 1, però les últimes que valen 3 i 4 punts respectivament, poden marcar una certa diferència.
JUGANT:
El més interessant (i potser l’únic) és, sens dubte, la mecànica de cues; que introdueix un factor psicològic molt potent.
On ens posem en primer lloc? En una carta que volem, o en una que no volem especialment, per despistar? Ser el primer vol dir que els altres es posaran segur darrere nostra per a fer pujar el preu. Es pot arribar al punt de posar dues fitxes pròpies a la mateixa carta per tal d’incrementar “ficticiament” el preu. I totes aquestes reflexions al meu favor, com les puc fer servir per a perjudicar els altres?
Per a acabar-ho d’adobar, a Speicherstad no sobren precisament els diners. Es perden ràpid i costen de guanyar, alerta amb en què els invertiu.
Més enllà d’això, la part de gestió de recursos és força convencional i sense massa res de nou. Els bombers són una trencada d’esquena que no saps ben bé com prendre’t, tot i que clarament no se’n pot prescindir si es vol guanyar. Una crítica que vaig llegir sobre aquest joc, i que vaig trobar molt encertada, el definia com un joc construït al voltant d’una mecànica (la de cues).
Personalment sempre he estat terrible endevinant les intencions de la gent. Per això sempre perdo jugant a l’Edel, Stein & Reich, que té algunes semblances amb aquest, o als Homes LLop.
El problema d’intentar endevinar les intencions de la gent és que sempre s’acaben comportant com els dóna la gana i no com tu voldries, encara que el què tu esperaves que féssin els beneficiï més que el què finalment fan.
En resum, joc lleuger per a gent a qui agradi el “marramango” social.
– La mecànica de “cues”: lleugera però original i per donar-hi tantes voltes com es vulgui. Alerta amb l’anàlisis-paràlisis.
– La manca de diners. Alerta amb les inversions perquè les bombolles inmobiliàries duren poc en aquest joc.
– La resta? Tampoc això, però està poc elaborat.
SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Edel, Stein und Reich, La Resistència, i per a temes més seriosos: Offrandes.
BONUS: Reflexions sobre Die Speicherstad a Gaming with my Suegra.
Podeu jugar-hi on-line a Yucata.de, una fantàstica pàgina de jocs de taula amb mecànica de torns. És a dir, les partides es juguen discontinuament en el temps i fins i tot rebeu un mail quan us toca.
← Fira JugarxJugar, edició 2011.
21 Motines de Pere Pau Listosella (Kokorin), Oh capitán mi capitán!! →
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris Subscripcions del bloc
Arxiu Setembre 2012 (1)
5 jocs que
De Catalunya o en català
Hem jugat a
Jocs de coneixements
jocs de deducció
Jocs de gestió de recursos
jocs de majories
jocs de negociació
Jocs de posicionament
jocs de psicologia
Jocs de rutes
Jocs de subhasta
Jocs familiars i per a començar amb els jocs de taula
No editats aquí
Pere Pau Listosella
retroressenya
Webs Entrades recents Els Colons de Catan de Klaus Teuber, la combinació perfecta | 0.774106 | curate | {"de": 0.02426872388299582, "fr": 0.0020893603342976535, "ca": 0.9255866280938605, "oc": 0.006589521054323369, "es": 0.03439408550305368, "en": 0.0035358405657344907, "it": 0.0017679202828672453, "id": 0.0017679202828672453} | https://docaaoca.wordpress.com/2011/06/02/die-speicherstadt-de-stefan-feld-a-la-cua/ |
mc4_ca_20230418_5_617920 | Relat "POSSESSIÓ"
Inici > detall del relat: POSSESSIÓ
La llum que em va mostrar el camí va ser com el fulgor imprevist d'un volcà.
Estava enmig d'una sincopada multitud posseïda per la cadència dels sons. Com joguines mecàniques aixecaven rítmicament els braços mentre emetien grunys. Vaig percebre que intentaven assemblar-se als que els llançava des de dalt de l'escenari qui semblava ser el seu líder. Alguns assistents, potser els més flacs d'ànim, ploraven. Altres mostraven signes de clara alteració anímica.
M'hauria aterrat la immersió en aquest esclavatge emocional de no haver tingut al costat una parella que no mostrava signes de submissió. Abraçats i encastats com si fossin un sol cos, ignoraven tot el que hi havia més enllà del seu alè. Em varen fer pensar en Adam i Eva després de menjar la poma, quan, mentre fruïen del seu goig paradisíac, una cadència desconeguda els va cridar l'atenció. No era la cadència amanyagadora i nutritiva de la pluja, la única que havien conegut fins llavors. Tenia un to irat que els va alterar. Eren les passes ràpides de Qui És, Yahvé. Van saber tot seguit que anava a foragitar-los per haver comès la més humana de les ambicions: voler el poder. Ell no ho podia entendre perquè el tenia tot.
Aquelles passes van ser els primers compassos de la música possessiva, la mateixa amb que es fan els himnes que omplen la idea buida de pàtria, per arrossegar els desventurats a defensar els privilegis dels poderosos. La que, en els camps d'extermini, esquerda la voluntat del presos i els fa marcar el pas cap a les cambres de gas. La que captura l'ànim de les sensibilitats i les fa sentir que pasturen en un estadi superior al de la natura. Cal suprimir la música, vaig pensar. Només silenciant aquest soroll possessiu podem tornar a ser nosaltres mateixos. Natura.
El dia següent vaig fer córrer la veu pels sòrdids tuguris on vagaregen lladres i assassins: Busco sicari que odiï la música.
Suprimir la música? [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 24-02-2019
M'ha impressionat aquest relat de "Possessió", és molt filosòfic, però jo em dic... és que cal suprimir la música? Doncs jo pense que no, la música és d'allò més per a l'home i per a la humanitat. Realment molt original.
Què diu aquest boig? [Ofensiu]
En un primer moment he pensat "Què diu aquest boig? ", però el tema m'ha semblant original i he decidit rellegir i aprofundir en el teu relat. És interessant i està molt ben desenvolupat. Que la música és bona és quelcom que tots acceptem com a veritat universal i, efectivament, la música, com quasi tot a la vida té més d'una vessant. Fantàstica reflexió la teva perquè trenca idees preconcebudes. Necessites un assassí tan fi que pugui destruir només algunes de les vessants que té la música. Un plaer llegir-te.
Adam i Eva. [Ofensiu]
Nil | 14-02-2019 | Valoració: 10
La música com tot té dues polaritats..., hi ha una que t'eleva fins arriba a toca el cel, i una altra que et fa davallar fins els inferns. Mai hi entès aquesta gent que davant de músiques de tall satànic és transformen en zombis o fisonomies d'aspecte grotesc i demencial. Aquesta són gent feble, sense personalitat pròpia, gent que es deixa arrossegar per un Déu mediàtic, falç i posés per les drogues. El teu relat , escrit amb una gran domini de l'art de la narració, toca aquest tema que acabo d'exposar, tot valença del biblic conte d'Adam i Eva. Meravellòs! Nil.
kefas | 14-02-2019
...m'has descobert!.
Tan inversemblant és l'existència dels assassins de la música com la dels jutges que puguin afirmar que les víctimes de la violència en són les culpables. I la sempre subjectiva realitat ens diu que d'aquests n'hi ha un bon pilot. La realitat dels noticiaris cada vegada té més punts en comú amb la realitat paranoica de Dick. I l'altra, també.
Mai havia pensat en la música com una cosa perillosa susceptible de ser assassinada. És cert que arrossega, és veritat que emborratxa a les masses a través d’himnes, que encoratja la gent més enllà del que seria prudent, que de vegades els estaborneix. Però jo la veig des del cantó positiu, terapèutica fins i tot. Espero que “als sòrdids tuguris on vagaregen lladres i assassins” (ei, això m’ha recordat Philip K. Dick), no hi hagi ningú tan despietat com per estar disposat a matar-la.
Posseïda[Ofensiu]
M'ha agradat molt, enhorabona! Molt ben escrit :)
Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi" i espero que la música també et posseeixi, ja que compartim el pentagrama del concurs.
Molta sort i per molts relats!
25891 Lectures | 0.760651 | curate | {"br": 0.003821083389525736, "ca": 0.944257136435154, "es": 0.001573387278040009, "pt": 0.011238480557428635, "fr": 0.014160485502360081, "en": 0.014385255113508653, "it": 0.010564171723982918} | http://relatsencatala.cat/relat/possessio/1064882 |
macocu_ca_20230731_7_518624 | XERRADA I DEMOSTRACIÓ SOBRE TEATRE NŌ AMB EL MESTRE TANEDA
a l'Espai Scanner (planta -2) de l'Institut del Teatre (pl. Margarida Xirgu, s/n).
Adreçat a associats de l’AADPC inscrits al taller, alumnat de l'ESAD i del CSD.
Entrada gratuïta. Places limitades mitjançant inscripció.
Tindran prioritat els inscrits al taller de Teatre Nō, mantenint l’ordre d’inscripció.
Abans de començar el taller de Teatre Nō que ofereix l'AADPC juntament amb l'Agència d'Afers Culturals del Japó del 12 al 16 de febrer, Michikazu Taneda, actor professional de teatre Nō de primer nivell, oferirà una masterclass en la qual ensenyarà els gestos i moviments bàsics del Teatre Nō.
Tindrà tres parts diferenciades:
1. Demostració/visionat (10-15 min) 2. Explicació (40 min) 3. Diàleg, torn de preguntes i respostes (40 min) | 0.747962 | curate | {"ca": 0.9696202531645569, "es": 0.027848101265822784, "cs": 0.002531645569620253} | |
macocu_ca_20230731_6_161861 | Data
Autor/a
La majoria de països amb entorns culturals i científics similars al nostre aborden la millora de la qualitat de la pràctica clínica des de diverses perspectives. Els diferents instruments d’ajuda a la presa de decisions clíniques basats en l’evidència són un element clau per reduir la variabilitat en la pràctica mèdica i basada en la millor evidència científica existent. Les guies de pràctica clínica (GPC), conjuntament amb altres productes basats en l’evidència (APBE) com els protocols, les vies o les rutes assistencial, són eines que es troben a l’abast dels diferents professionals del món sanitari i que han demostrat que poden millorar la qualitat en la prestació de serveis del sistema sanitari, tant a nivell micro, com meso o macro. Dins del marc del Pla de Salut (2011-2015) de Catalunya s’inclou l’objectiu de potenciar l’avaluació sistemàtica de tecnologies, qualitat i recerca en salut, de manera que es pretén impulsar el desenvolupament i ús d’aquestes eines a casa nostra. Així doncs, l’objectiu d’aquest informe és principalment descriure l’estat de situació de les eines d’ajut a la presa de decisions clíniques en els diferents centres de titularitat pública d’atenció primària, especialitzada, sociosanitària i salut mental de Catalunya. Per assolir aquest objectiu s’ha dissenyat un estudi descriptiu, transversal, realitzat mitjançant una enquesta electrònica, que s’ha distribuït entre les 130 organitzacions sanitàries, de titularitat pública, que existeixen fins avui (març 2014) a Catalunya. En l’enquesta s’han inclòs 21 preguntes que fan referència a tres aspectes diferents: identificació del centre, ús i organització de les eines d’ajut a la presa de decisions clíniques I identificació de les guies més emprades en el maneig de les malalties cròniques prioritzades pel Pla de Salut per a l’any 2012.
Paraules clau
Presa de decisions clíniques; Catalunya; Eines;
Citació recomanada
Carrion-Ribas C, Estrada-Sabadell MD, Benítez-Solís D, López-Valero J, Espallargues-Carreras M. Eines per a la presa de decisions clíniques a Catalunya. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; 2014. | 0.855446 | curate | {"en": 0.0018656716417910447, "pt": 0.0032649253731343282, "ca": 0.9948694029850746} | |
crawling-populars_ca_20200525_20_69983 | Durada: 30,45 i 55 minuts
Intensitat: Alta
Tipologia: Alt Consum Calòric
Tipus d'usuari: Adults
Descripció
Sessions d’activitat dirigida de LES MILLS on es fa un treball de condicionament físic i que combina moviments aeròbics i atlètics de diferents modalitats esportives com el running i l’aeròbic.
Observacions
Adreçada a: Tothom que vulgui treballar la capacitat cardiovascular, la força, l’agilitat i la força resistència
No recomanada per a: Per a qui tingui problemes cardíacs i articulars severs
* Cal reservar plaça prèviament al tòtem del club
Activitat certificada per:
Activitat disponible a: Claror Sardenya, Claror Cartagena, Claror Maritim, Claror Can Caralleu, L'Esportiu de Llinars
Vols que t'ajudem? Tens algun dubte?
horari d'activitats
Les activitats marcades amb *asterisc requereixen una reserva de plaça prèvia als tòtems que hi ha al club
Les activitats marcades amb *asterisc requereixen una reserva de plaça prèvia als tòtems que hi ha al club
certificacions | 0.678542 | curate | {"es": 0.025853154084798345, "ca": 0.9741468459152016} | : /claror/activitat/bodyattack |
crawling-populars_ca_20200525_25_23807 | Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Enrere
Cicle de Visites temàtiques a l´exposició de referència Planeta Vida, on un conservador/a de l´àrea científica del Museu explica quin és el patrimoni i la feina que hi ha darrere de les vitrines.Aquestes visites es duen a terme el 3r diumenge de cada mes (tret dels mesos de juliol i agost), de 12 a 13 h.Properes sessions:16/02/2020. Litoenigma: viatges i secrets de les roquesA càrrec de Yael Díaz Acha, conservadora de Petrologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.15/03/2020. Som paleontòlegsQuè és un fòssil? Quina utilitat té? A càrrec de Vicent Vicedo, conservador de Paleontologia del Museu.19/04/2020. La signatura molecular ens ajuda a conèixer els organismes naturals.A càrrec de Francesc Uribe, conservador d´Invertebrats no Artròpodes del Museu.17/05/2020. El llibre màgic de les flors.A càrrec de Neus Ibáñez, conservadora i cap del departament de l´Herbari de l´Institut Botànic de Barcelona.
Reduïda: 2.70 €- persones entre 16 i 29 anys- persones de + 65 anys- Aturats- Targeta rosa reduïda- Families (max 2 adults)- Families nombroses i monoparentals- Carnet de Biblioteques de BarcelonaEntrada gratuïta:- Menors 16 anys- Targeta Rosa gratuïta. | 0.783525 | curate | {"ca": 0.9950779327317474, "da": 0.004922067268252666} | : /infancia/ca/detall/cicle-visita-amb-el-conservador-visites-tematiques-a-l-exposicio-planeta-vida-_99400647981.html |
acn_ca_20201011_0_20566 | Iceta reclama als independentistes que no caiguin en la "judicialització" de la política
El primer secretari del PSC adverteix al Govern que "no es pot jugar amb dues baralles" i insta que optin per la "via de l'acord" amb l'executiu espanyol
ACN Barcelona.-El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat als independentistes que procurin que "la política no es vegi supeditada als procediments judicials" i ha titllat de fet "curiós" si això finalment passés després de les nombroses crítiques sobre aquesta "judicialització" per part de les forces independentistes. A poques hores que arrenqui a Barcelona la manifestació 'Ni presó ni exil·li, us volem a casa', convocada per Òmnium i l'Associació Catalana de Drets Civils (ACDC), Iceta ha indicat, en termes generals, que el poder judicial "pot ser criticat" però que les seves resolucions "han de ser respectades i acatades per tothom". En un Consell Nacional emmarcat en el 40è aniversari de la fundació del PSC, Iceta també ha parlat de la reunió entre Sánchez i Torra de dilluns passat, i ha advertit al Govern que "no es pot jugar amb dues baralles", com si una fos la de "l'acord" i l'altra, la "de la ruptura". "I els socialistes catalans demanem que el Govern, de forma definitiva, clara, rotunda i irreversible, opti per la via de l'acord", ha assenyalat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/iceta-reclama-als-independentistes-que-no-caiguin-en-la-judicialitzacio-de-la-politica |
mc4_ca_20230418_17_672681 | L'Aeroport incrementa el nombre de passatgers en un 1,8% durant el 2018 | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
Reus va rebre un total de 1.037.576 passatgers al llarg de l'any
Imatge d'un enlairament a Reus.
L'Aeroport de Reus va registrar durant el 2018 un total de 1.037.576 passatgers, xifra que representa un 1,8% d'increment respecte a l'any anterior. Durant el mes de desembre, l'equipament va acumular 6.763 usuaris, una disminució del 24,9% en relació amb el mes de desembre de 2017. No obstant això, l'últim mes de l'any va comptar amb un total de 1.030 vols, un 60,4% més que un any enrere.
Pel que fa a les operacions, al llarg de l'any l'aeroport reusenc va realitzar 16.855 moviments, un 5,2% més que el 2017. Per últim, val a dir que els vols comercials han representat uns 6.767 enguany, xifra que també comporta un augment, en aquest cas del 3%, respecte a l'any anterior. La resta d'aeroports catalans també han mantingut una tendència al creixement, segons les dades recollides. | 0.781224 | curate | {"ca": 1.0} | http://reusdigital.cat/noticies/reus/laeroport-incrementa-el-nombre-de-passatgers-en-un-18-durant-el-2018 |
mc4_ca_20230418_0_156399 | LA CASAVISITA VIRTUALVIDEOSSITUACI�ENTORNRESERVESIMPRIMIR
VISITA VIRTUALEl Corral del Vima �s una casa a�llada que es troba enmig d�una finca agr�cola i forestal situada al municipi de Montmajor, en el poble de Gargall�. La casa disposa set habitacions repartides en tres plantes:
Tres de matrimoni
Dues de dobles
Dues de individuals
A la planta baixa trobem una habitaci� doble, un bany, una sala d�estar i un menjador.
A la primera planta hi ha la cuina menjador, Llar de foc i sala d�estar, dues habitacions (una doble i l�altre individual) y un bany. A la segona planta hi ha quatre habitacions, tres d�elles dobles i l�altra individual i dos banys (un dels quals es troba dins d�una habitaci� doble).
Al exterior hi ha barbacoa, piscina i un ampli espai per moure�s. INFORMACI� DE L'ENTORN
08612 - GARGALLA (Barcelona) - 938.246.029 - 629.854.186 [email protected] - - Dades gestionades i actual�litzades pel propietari de l'allotjament - Informaci� suministrada per © RuralesData.com | 0.590113 | curate | {"es": 0.398989898989899, "ca": 0.5787878787878787, "pt": 0.022222222222222227} | http://www.elcorraldelvima.com/ca/virtual.html |
mc4_ca_20230418_16_582102 | EXPOSICIÓ “PARADISE” – ENRIC LLEVAT – Espai Art Nautilus
Espai Art Nautilus
EXPOSICIÓ “PARADISE” – ENRIC LLEVAT
diciembre 2, 2019 – enero 11, 2020 todo el día
C/REDING
9 43001-TARRAGONA
877 655 171 / 722 448 675
“Cada experiència de bellesa recorda un paradís perdut i invoca un paradís promès.” François Cheng
L’exposició de l’Enric Llevat, PARADISE, és un conjunt de pintures i escultures a mig camí entre l’art tradicional oriental i l’art contemporani; experimentant amb diferents tècniques i suports on apareixen paisatges a partir d’imatges d’espais o elements paradisíacs.
Les muntanyes semblen ser les protagonistes, on es concentra en gran part la idea taoista que la muntanya uneix totes les forces (el ying i el yang) i junt amb l’home representa la idea d’immortalitat, per tant la idea d’un paradís infinit.
Espais idíl·lics on neix i brolla l’aigua, en definitiva la vida a la Terra que la humanitat es veu en el deure (més que mai) de reservar. Aquests paradisos doncs ens adverteixen de la fragilitat actual dels nostres ecosistemes. I ens farem la inevitable pregunta: ens quedaran paradisos en un futur immediat?
Author irepiro
All Categories Uncategorized La mar salada Irepiro InAntisArt | 0.740353 | curate | {"en": 0.08801341156747695, "ca": 0.7803855825649623, "es": 0.05280804694048617, "pt": 0.057837384744341996, "oc": 0.020955574182732608} | http://espaiartnautilus.com/evento/exposicio-paradise-enric-llevat/?instance_id=1611 |
mc4_ca_20230418_7_265953 | Premi als millors expedients | Tecnocampus
Premi als millors expedients
S'ha aprovat la resolució dels premis als millors expedients dels alumnes que han iniciat aquest curs els estudis d'Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació (en modalitat diürna i semipresencial), Turisme, Infermeria, Mecatrònica, Informàtica i Mitjans Audiovisuals.
El premi consisteix en 1.000 euros de descompte en el preu de la matrícula per aquest primer curs (500 euros en el cas que hi hagi un empat en la nota). Els estudiants premiats poden obtenir més informació a gestió acadèmica.
Aquí us podeu descarregar la resolució dels premiats.
Bona acollida de la (...) Siguiente
El TecnoCampus, seu (...) Anterior | 0.74515 | curate | {"ca": 0.9001447178002895, "es": 0.05065123010130246, "pt": 0.049204052098408106} | http://www.tecnocampus.cat/es/noticias/premi-als-millors-expedients |
mc4_ca_20230418_11_189658 | TotsRucs - Carinyo, he enviat els homes a la Lluna (VOSC)
Carinyo, he enviat els homes a la Lluna (VOSC)
Ciència Ficció, Comèdia, Humor
Pel·lícula catalana rodada en Anglès, i que porta subtítols en català incrustats ! !
Director: Marta Balletbò-Coll i Ana Simón Cerezo Producció: Costabrava Films, S.L. Guió: Marta Balletbò-Coll i Ana Simón Cerezo Fotografia: Sergi Gallardo Música: Emili Remolins, Xavier Martorell, David Ciscar i Albert Fernández Garcés Direcció artística: Marta Espinach Vestuari: Richard Baldellou, Montse Niubó, Eulalia Esteve, Purificación García i Carme Piquet Muntatge: Alfredo Blasco i Pere Abadal
Intèrprets: Cookie Rufino (Gorgeous Genovese), Claudia Carasso (Becky Jarman), Marta Balletbó-Coll (Rosa Bosch), Desi del Valle (Nettie Zuloaga), Laura Schrock (Parker), Emili Remolins Casas (David Leboucher), Marel Malaret (Dona televisió), Montserrat Gausachs (Presidenta), Queralt Riera (Assistent de presidenta), Kathryn Boddy (Primera ministra britànica), Ingebor Sandra Freida Bertholder Ladd (Vicepresident de la British Wondernapking), Anna Bosch (Colombia blanca), Mont Plans (Mestresa de casa catalana), Marta Sales (Líder de les dones), Sil Omedes (Dona rossa), Elena Pascual (Dona morena), Marta Marimón (Srta. Marta), Penny Russell (Andrea de Washington), Marina Serra (Cap de seguretat), Miriam Durán (Reporter), Mar Cortés (Reporter), Isis Martín (Reporter), Craig Coats (Reporter), Irina Marzo (Reporter), Roberto Beceiro (Reporter), Rosa María Sánchez (Venedora d'Ostranina), Meritxell Duro (Treballadora de Wondernapking / Acordionista), Txell Prat Vallés (Intrepidíssima), Ramón Marí Sanahuja (Marit infidel de Gorgeous), Angeles Cosculluela de Marí (Una altra dona), Victoria Arenales (Formadora), Miquel Vidal (Crític de cinema), Xavier Martorell (Vaquer), Andrew Paul Booth (Déu), Catherine Zabalbeascoa (Deesa), Esperanza López Franco (Mare de Roma), Xavier Garriga (Pare de Roma), Josep Compte Urpi (Tècnica Nou Olé) .
DVB Carinyo, he enviat els homes a la Lluna 1998 2008-04-28 17:28:15
(c) Petiso 2007-2008 | Pàgina generada en 0.1225 segons. | 0.820739 | curate | {"ca": 0.99951992318771, "fr": 0.00048007681228996637} | https://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=pelis&veure=serie&id=299 |
oscar-2301_ca_20230418_7_25879 | El 2005, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la Unesco, va instituir el 17 de maig com a Dia Mundial del Reciclatge. I aquest dia és avui. Si estàs llegint aquest text és que, molt probablement, et preocupa el futur del planeta i separes la brossa i la llences als contenidors corresponents perquè tot allò que es pugui recuperar es recicli i es converteixi en un nou producte útil en comptes de fer més gran un abocador.
És molt possible que també sàpigues que el reciclatge no és la solució ideal ni el remei definitiu al problema del medi ambient i que abans de reciclar hem de mirar de reduir i reutilitzar. Que reduir és consumir només allò que fa realment falta i, per exemple, no comprar roba que sabem que acabarem fent servir molt poc, o no utilitzar bosses de plàstic d’un sol ús quan podem portar una bossa de tela reutilitzable. I que reutilitzar és donar una nova vida, amb una mica d’imaginació, a un producte que ja no serveix a allò per al que estava dissenyat, com per exemple convertir un neumàtic vell en un gronxador o un pot de lleixiu buit en una làmpada.
Coneixes, sens dubte, el concepte de les tres erres o 3R, que són els tres verbs que acabem d’esmentar. I potser fins i tot saps que cada cert temps algú hi afegeix una erra: reparar, rebutjar… Però sabies que la versió més llarga en té nou? Doncs sí, els més picallosos proposen aquests nou: repensar, redissenyar, refabricar, reparar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar energia.
Pot semblar que el fet que hi hagi tants verbs aplicables començats per erra sigui un prodigi de l’atzar, però no ho és: en realitat, gairebé tots són mots amb el prefix re-, que indica repetició: tornar a pensar, tornar a dissenyar, tornar a fabricar, tornar a distribuir, tornar a utilitzar… tornar a fer totes aquestes coses, és clar, d’una manera diferent a com ho hem fet fins ara… o tornar a fer-les com les havíem fet sempre.
L’afany completista, però, potser ens posa difícil una cosa que és simple sentit comú: fer servir estris que no s’hagin de llençar després d’un ús, consumir només allò que cal, reparar el que s’espatlla, donar un nou servei a les coses que han complert la funció per a la qual estaven dissenyades i separar la brossa perquè els materials que la componen puguin ser tractats i utilitzats de nou.
I si us agraden les xifres rodones o si us sembla que un decàleg deixaria el tema definitivament vist per a sentència, podem afegir una última erra, que, a més, serveix ella sola per resumir la qüestió: responsabilitat.
Gràcies per llegir-nos i que tingueu un bon Dia Mundial del Reciclatge.
Categories
3R
App Reciclem Bé
DIY
Eco Consells
Entrevistes
Escoles
Medi ambient
Notícies
Punts EBUR
Reciclatge
Recollida selectiva
Supermercats
Visites professionals
Notícies més recents
KOMTOKA: una segona vida per a objectes llençats
Setmana Europea de la Prevenció de Residus: moda circular i sostenible
Vide Dressing, la segona mà està de moda
Facebook
Twitter
Instagram
ReciclemBé
Professionals
Punts Verds
Notícies
Contacta'ns
© 2022 | ReciclemBé – Recollida Selectiva. Todos los derechos reservados. Política de privacitat | Avís legal | Política protecció de dades | 0.78342 | curate | {"ca": 0.9149606299212598, "pt": 0.010393700787401575, "en": 0.04850393700787402, "es": 0.02236220472440945, "fr": 0.003779527559055118} | https://reciclembe.com/blog/tag/dia-mundial-del-reciclatge/ |
cawac_ca_20200528_11_105602 | Estàs navegant per la versió mòbil de la web del FC Barcelona. Aquesta versió encara no compta amb el certificat d’accessibilitat, pot ser que et trobis alguna barrera en navegar-hi.
Prova a entrar-hi des d’un ordinador o, si ja ho fas, maximitza la finestra per carregar la versió d’escriptori, que sí que està certificada, i actualitza la pàgina. Si utilitzes un ordinador portàtil amb pantalla petita, és possible que, a causa de la seva resolució, fins i tot maximitzant-la, no puguis accedir a la versió d’escriptori.
Col·laboració amb el Banc dels Aliments
La Fundació FC Barcelona i la Fundació Banc dels Aliments treballen conjuntament per pal·liar la pobresa alimentària a Catalunya
Porra alimentos Banc dels aliments
Fruit d’aquesta entesa es deriven diverses accions de recapte d’aliments, entre les quals, la campanya ‘Enviem la fam a la porra’ .
Aquesta campanya sorgeix de la sensibilitat de la Fundació FC Barcelona amb els problemes que toquen més de prop la societat catalana. A Catalunya hi ha més d’un milió de persones vivint sota el llindar de la pobresa i el Banc dels Aliments ha triplicat en els últims anys els seus beneficiaris. Aquesta evolució demostra la necessitat d’enfortir les capacitats de recollida i col·laboració amb aquesta entitat perquè pugui continuar fent la seva important feina social. | 0.82432 | curate | {"ca": 1.0} | http://fundacio.fcbarcelona.cat/detall/fitxa/collaboracio-amb-el-banc-dels-aliments |
macocu_ca_20230731_3_323009 | Salutació del President Fira de Mollerussa
El certamen agrícola, en concret, continua fomentant un any més la sectorització i professionalització amb la voluntat de donar un millor servei tant als expositors com al públic visitant. Des de l’Ajuntament i des de Fira de Mollerussa hem volgut, doncs, treballar perquè, a banda de la làmina expositiva amb els prop de 300 expositors directes i els més de 25.000 metres quadrats de superfície neta ocupada, la fira agafi també un major protagonisme pel que fa a l’àmbit més demostratiu. És per això que hem volgut donar un tomb a les jornades tècniques que any rere any organitzem i els hem remarcat el caràcter professional aprofundint en la interacció entre els participants. Com reduir l’impacte de l’ús de fitosanitaris, la planificació del reg i la fertilització o l’afectació de la PAC són alguns dels temes escollits enguany per protagonitzar la part més formativa de la fira, un camp en el qual també es vol comptar a partir d’ara amb la col·laboració estreta de l’àmbit universitari .
La nostra voluntat de servei cara a l’expositor també ens ha empès a fer una aposta clara per les noves tecnologies i oferir-los la possibilitat de vendre el seu producte a través d’una WebApp dissenyada per a telèfons intel·ligents i tauletes tàctils i adaptada per a ordinador que funciona mitjançant codis QR.
La nostra fira és útil i és per això que ha perdurat en els anys amb la mateixa fortalesa que la va veure néixer perquè ha sabut adaptar-se als canvis i convertir-los en oportunitats per a aquells que hi confien any rere any. | 0.86676 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_10_64639 | Campus UAB, 9 de juny de 2018
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement. La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.707848 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/reportatge-a-tv3-1345765299954.html |
macocu_ca_20230731_3_26564 | AVUI
Sections
Sou a: Inici / Notícies / GUISSONA HA COMMEMORAT EL DIA DE L'AIGUA AMB UNA PLANTADA ESCOLAR
Info
Foto de grup
Més d'un centenar d'alumnes dels centres educatius de la vila s'han unit aquest matí a l'espai de la plaça de la Pau, on des de l'Ajuntament de Guissona s'està destinant una zona a un futur jardí botànic, amb l'objectiu de fer la plantada popular d'arbres. Aquesta plantada popular que es celebra anualment entorn al 22 de març, DIA DE L'AIGUA. Dos grups d'alumnes de cinquè de l'Escola Ramon Faus i Esteve, un grup de 4t del FEDAC Guissona i un grup de 4t de l'Escola Ramon Estadella han plantat una zona d'aromàtiques amb santolina, lavanda, timó i romaní i un arbre per classe: un celtis australis en cepelló, un eleagnus angustifolia, un tamarix gallica en cepelló i un kolreuteria paniculata. . En aquesta zona també s’ha col·locat una placa commemorativa de la plantada. L'Alcalde, Xavier Casoliva ha indicat als participants de la plantada la importancia de cuidar i preservar el nostre entorn i Rosario Viguera, enginyera agrònoma de Tecnologia i Regs, empresa gestora del servei de jardineria a Guissona ha explicat les característiques de cada un dels arbres i arbustos que s’han plantat en aquesta zona. | 0.838201 | curate | {"en": 0.013029315960912053, "ca": 0.9861563517915309, "fr": 0.0008143322475570033} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_833031 | Londres.- Robert Pinto té el rècord de menjar-se un esmorzar de 6.000 calories en 26 minuts. Aquest jove va viatjar 125 quilòmetres des de casa a Rutland fins a la localitat anglesa de Southtown perquè un restaurant, prometia regalar un esmorzar gegant al client que fos capaç de cruspir-lo.L'esmorzar pesa com un nen petit i en calories equival a dos sopars de Nadal. Pinto ha estat capaç de menjar-se'l en temps rècord. El jove s'ha mostrat molt orgullós del seu èxit.L'esmorzar consistia en 12 tires de bacó, 12 salsitxes, sis ous, quatre trossos de pastís, quatre llesques de pa torrat i quatre de pa fregit. En el plat també hi havia fesols, tomàquets, xampinyons, patates, formatge i truita de patates. Font: Telecinco/Agencias
-I per beure? Li porto aigua?-No! Una Coca-cola! He estat fent números i jo seria capaç de menjar-me'n una sisena part... i gràcies!
- I per beure?- Mandonguilles! | 0.715778 | curate | {"ca": 0.8286358511837655, "oc": 0.058624577226606536, "es": 0.048478015783540024, "it": 0.06426155580608793} | |
mc4_ca_20230418_5_259830 | A cau d'orella: Bertomeu canta l'Estellés de les coses petites a la biblioteca Xavier Benguerel - El bloc de Biblioteques de Barcelona
nomina nuda Fa 4 anys Adults, Música
Bertomeu. Set d’Estellés. Picanya: Edicions del Bullent, 2012
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) és un dels poetes més musicats en llengua catalana. A la biblioteca Xavier Benguerel volem recordar aquest poeta, en el vintè aniversari de la seva mort, convidant-vos a la presentació d’aquest llibre-disc de poemes seus musicats i cantats per Albert Ortega, Bertomeu, el pròxim dimecres 12 de juny a les 19 hores.
La pròpia natura de la poesia d’Estellés –amb mètriques sovint heretades de la tradició popular- i el fet que aquest poeta esdevingués un boom dins el panorama literari català dels anys setanta i viutanta (23 llibres publicats només als setanta, i més de 20 antologies diferents a dia d’avui), han permés l’enregistrament de més de dues-centes cançons dels seus poemes amb les veus d’Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Al Tall, Miquel Gil, Paco Muñoz o Mariona Sagarra, entre d’altres.
El primer a posar en solfa els versos del poeta de Burjassot fou l’Ovidi, el 1973, amb els poemes “El vi” i “Prediccions i conformitats”. I és a través de l’Ovidi, precisament, que l’obra de Vicent Andrés Estellés és coneguda fora dels cercles literaris catalans. Aquesta poesia vitalista, torrencial, carnal, vindicativa, de la ràbia i de l’esperança, de la València fosca de posguerra, de la vida en carn viva i de la mort domèstica, ha niat com cap altra en la veu esgarrada del d’Alcoi.
Però hi ha altres maneres d’apropar-se a la poesia d’Estellés, altres lectures més contemporànies, més íntimes, allunyades de l’efervescència inicial, del crit reivindicatiu per la llengua i pel país dels anys setanta, però no per això menys compromeses. És el cas de Bertomeu i de la tria de poemes de l’Estellés que ens presenta en aquest disc.
Bertomeu pertany a una altra generació de lectors d’Estellés; és un besnét del Tio Canya que ha pogut aprendre la llengua del poble a l’escola. Per això la seva mirada a l’obra polièdrica d’aquest poeta és tan diferent. Pels set poemes que recull el disc, plana l’Estellés de les coses petites, l’home senzill, l’”un entre tants” que fa inventari de la quotidianitat, de la fragilitat de l’alegria i de la vida minúscula. Bertomeu ha triat el més nerudià de tots els poetes que era Estellés: el poeta del poble, el del Cant Temporal (el seu particular Canto General) i les Horacianes tan pròximes a les Odas Elementales del xilè, aquell que és capaç de convertir en un episodi místic la contemplació del fet més banal o elemental de la vida. I ho ha fet amb els acords mínims i les notes justes, amb un so despullat i propi, íntim, quasi a cau d’orella i que traspua un cert aroma dylanià, segons diu Vicent Torrent al pròleg d’aquest llibre-disc.
Amb la seva guitarra i aquest grapat de poemes, Bertomeu ens acosta al vessant intimista del qui era, en paraules de Joan Fuster, “el més gran poeta en llengua catalana des de l’època d’Ausiàs March”. Estellés, però, més interessat en arribar al conductor de tramvia o a la mestressa de casa que a l’intel·lectual, només volia ser recordat com “el fill del forner, que feia versos…”.
Veniu a escoltar-lo, llegiu-lo, i deixeu-vos esgarrapar l’ànima…
10 juny 2013 at 19:08
Interessantíssima aproximació, tant a la figura del poeta com a la del músic.
Aquest dimecres Bertomeu actuarà a la biblioteca Xavier Benguerel, però recordeu que el dia següent (el dijous, a les 7 de la tarda) farà altre recital a la biblioteca Francesc Candel.
11 juny 2013 at 7:38
11 juny 2013 at 10:55
Un text interessant i atractiu! Un recorregut que ens ajuda a saber una mica més i, sobretot, que ens fa venir ganes de llegir i escoltar a tots aquests meravellosos artistes.
12 juny 2013 at 12:19
D’això es tractava, Maite: de fer-vos venir ganes de llegir l’obra d’aquest magnífic poeta i de descobrir també noves lectures dels seus poemes tan interessants com les de Bertomeu. M’alegra que us hagi agradat el text també, David i Joan; està fet des del coneixement de més de vint-i-cinc anys de lectura i relectura de l’Estellès, per això he posat tanta informació com ànima. | 0.865349 | curate | {"ca": 0.9942897930049964, "pt": 0.0021413276231263384, "de": 0.0035688793718772305} | http://bibarnabloc.cat/2013/06/10/a-cau-dorella-bertomeu-canta-lestelles-de-les-coses-petites-a-la-biblioteca-xavier-benguerel/ |
mc4_ca_20230418_1_144912 | Els futurs músics del metro prenen a cop de ritme l'estació d'Universitat
Inici > Els futurs músics del metro prenen a cop de ritme l'estació d'Universitat
dijous, 5 abril, 2018 - 13:00
Avui s'ha celebrat l'edició número 14 de les proves d'idoneïtat, en què un jurat expert valora el talent musical dels més de 50 candidats a ser músics al metro.
tmb180405_016.jpg
Com si es tractés d'un reality show musical, durant vuit hores d'avui dijous, 5 d'abril, han anat desfilant pel vestíbul de la cèntrica estació d'Universitat (L1 i L2) una cinquantena de candidats aspirants a ser músics al metro.
TMB i l'Associació de Músics de Carrer (Amuc BCN), amb la col·laboració d'un jurat integrat per professors de l'Escola de Músics i Juan Pedro Carrero (L'EM-JPC), adherida al Districte de Ciutat Vella, han organitzat un any més unes proves de selecció per avaluar els músics que tocaran en algun dels 38 punts que tenen reservats dins de la xarxa de metro. Això sí, sempre que la valoració per part del jurat sigui positiva.
Els temes que han predominat a la present convocatòria han estat les cançons populars acompanyades de melòdiques guitarres, però també s'han pogut escoltar instrumentistes en solitari que tocaven amb talent el teclat, els trombons, l'acordió, el saxo o el violí, i també formacions de duets i trios. Fins i tot una aspirant ha portat els ritmes i les tradicions orientals i ha interpretat una cançó en llengua asiàtica, vestida amb un vestit tradicinal japonès.
Més d'una cinquantena d'inscrits
Les proves d'idoneïtat segueixen la mateixa pauta de les edicions passades. Cadascun dels candidats ha interpretat alguns temes escollits a l'atzar pels membres del jurat entre les 20 o 30 cançons del repertori presentat per cada músic. El jurat valora criteris com la qualitat interpretativa i la varietat de repertori, l'originalitat i la riquesa creativa de la proposta i la diversitat cultural, estilística i instrumental.
Aquest mateix dissabte, dia 7 d'abril, es publicaran els resultats de les proves a la pàgina web de l'Amuc BCN. Si l'avaluació del jurat és favorable, el músic obtindrà el carnet d'associat a Amuc BCN i podrà participar en els projectes d'aquesta associació, de manera que tindrà dret a actuar al metro sempre que es respecti la normativa del projecte.
El projecte de regulació dels músics del metro de Barcelona, que ja fa 17 anys que està en marxa, és pioner a Europa i al món. L'objectiu és garantir la qualitat de la música que s'ofereix als usuaris del metro i facilitar les funcions preventives de control per al seu bon funcionament.
divendres, 6 abril, 2018 - 13:59
Source URL: https://noticies.tmb.cat/cultura-oci/futurs-musics-metro-prenen-cop-de-ritme-lestacio-duniversitat
[1] https://noticies.tmb.cat/sites/default/files/tmb180405_005.jpg
[2] https://noticies.tmb.cat/sites/default/files/tmb180405_026.jpg
[3] https://noticies.tmb.cat/sites/default/files/tmb180405_029.jpg | 0.803946 | curate | {"ca": 0.8560606060606061, "es": 0.02100550964187328, "eb": 0.005853994490358127, "fr": 0.011019283746556474, "en": 0.10606060606060606} | https://noticies.tmb.cat/print/784605 |
mc4_ca_20230418_17_436159 | Back Está aquí: Inicio Moncada Noticies Moncada Localitat La ruta de l’Horta, el nou pla turístic d’actuació pel patrimoni històric i cultural de Moncada
Uns treballs que es completaran en breu amb la senyalització de la Ruta de l’Horta de Moncada. Un recorregut per l’antiga horta de l’Orde Militar del Temple, senyors de l’antiga alqueria musulmana de Moncada. Però també per l’horta de Moncada que és un dels ecosistemes agrícoles millor conservats de l’antiga horta valenciana, regada per la Reial Séquia de Moncada en el seu tercer tram: El conegut Arc de Moncada.
El sender local comptarà amb una senyalització direccional atenent a la normativa de la FEMECV (Federació de Muntanya i escalada de la Comunitat Valenciana). Pel que fa a la senyalització informativa, es tractaran elements tan diversos com la Reial séquia de Moncada, el patrimoni arquitectònic, la història del municipi, el cicle de cultius, el paisatge i la etnografia. Uns continguts enriquits amb codis Qr que amplien la informació al visitant.
Així, el recorregut té com a primer element destacat el molí de Moncada d’època medieval (s. XIII). El passeig de la séquia descobreix als visitants unes panoràmiques de l’horta, regada per un seguit de séquies i braçals menors, on destaca el de la séquia del Quadrat. El camí arriba fins al Pont Reial i el palau dels comtes de Ròtova (s. XVIII-XIX), fent cap a l’horta una vegada passat l’antic escorxador d’estil modernista (s. XIX).
Un viatge en el temps per l’herència viva musulmana de séquies, rolls, braçals i tandes de reg, endinsant-se pel mosaic d’hortetes heretades a partir del 1248 pels repobladors i futurs moncadins, que l’han mantinguda des d’aleshores sempre verda i mil·lenària. | 0.872105 | curate | {"ca": 1.0} | http://eltierno.es/index.php?option=com_content&view=article&id=598:ruta-de-l-horta&catid=81&Itemid=560 |
mc4_ca_20230418_4_177514 | 8a Cursa dels Gitanos – Inscripcions Obertes - Centre Excursionista de Taradell
HomeActivitats Cursa dels Gitanos 8a Cursa dels Gitanos – Inscripcions Obertes
24 abril, 2018 Activitats, Cursa dels Gitanos
Horari: 8.30-9.45 recollida de dorsals* · 9.55 Brifing · 10.00 Sortida
Inscripcions: al local del CET i als enllaços següents:
⇒ Inscripció Cursa de 10 km
⇒ Inscripció Cursa de 22 km
Preu inscripcions anticipades:
Cursa de 10 km: 15 €, (10 € socis CET), fins al 1 de maig
Cursa de 22 km: 20 €, (15 € socis CET), fins al 1 de maig
Es obligatori disposar de llicència federativa de l’any en curs d’almenys la modalitat C de la FEEC. En cas de no disposar de llicencia al moment de formalitza d’inscripció s’haurà de tramitar una llicència per un dia amb un cost de 3 €. Els menors hauran de portar l’autoritzaació paterna degudament complimentada i signada (⇒Descarregar l’autorització de menors) .
Preu inscripcions a partir del 2 de maig i el dia de la cursa : 25 €, sempre que hi hagi places disponibles, més l’assegurança si no és federat.
Tancament d’inscripcions: el dia 1 de maig o en assolir el límit de places (400 places)
Reglament de la cursa dels Gitanos (⇒Descarregar)
Premis: Es lliuran premis en forma de trofeu al 1r, 2n i 3r corredor maculí i femení de cada una de les curses. També es premiarà al 1r masculí i femení locals. A més a més, el 1r i 1a classificats de la cursa de 22km rebran un premi en metàl·lic de 100€.
*Recollida de dorsals: Es podrà recollir el dorsal entre les 8:30 i les 9:45 h del dia de la cursa, al lloc de sortida. | 0.789941 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cetaradell.cat/ce/8a-cursa-dels-gitanos-inscripcions-obertes/ |
macocu_ca_20230731_3_78631 | Notícies
27.07.21
La recollida selectiva de residus municipals del 2020 supera el 44% La recollida selectiva dels residus supera el 44% però la generació total de residus municipals 2020 no ha disminuït en l’any de pandèmia. A l’àmbit del Consorci ha crescut un 5,4%, fins a...
23.07.21
El Consorci reduirà en 10 anys un 50% la petjada de carboni La petjada de carboni del Consorci, es veurà reduïda de manera considerable gràcies a l’aplicació de les mesures de prevenció i mitigació del pla de millora que s’implementarà al llarg dels propers 10 anys. Aquesta és la conclusió principal a la que ha arribat l’estudi de fi de Grau en Ciències Ambientals realitzat per quatre estudiats de la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 22 de març i el 30 de juny.
21.06.21
Jordi Xena, nomenat vicepresident del Consorci El Consell Plenari, reunit el 21 de juny i a proposta del president, ha nomenat Jordi Xena, alcalde de Santa Maria de Palautordera, vicepresident del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.
07.06.21
CompostVO a les instal·lacions de Pronatur Augmenta la demanda del compost provinent de la recollida selectiva i produït a la planta de digestió anaeròbica i de compostatge del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental entre les empreses del nostre entorn.
27.05.21
El Consorci estrena màquina escombradora Des d’aquesta setmana el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental compta amb una nova màquina escombradora per a fer les tasques de neteja viària que es duen a terme al Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental, adquisició que permetrà augmentar la capacitat de treball.
27.04.21
16.04.21
22.03.21
18.03.21
Augmenta un 2% les tones de matèria orgànica entrades a la planta Al llarg de l’any 2020 el Consorci ha gestionat 52.893,11 tones de matèria orgànica provinents de la recollida selectiva a la planta de digestió anaeròbica i de compostatge, més d’un 2% que durant l’any anterior (51.806,84 tones).
18.03.21
Recollim un 15% més de paper/cartró, vidre i envasos lleugers Els residus a les deixalleries també augmenten. Les dades del 2020, referents a la recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos lleugers, paper i cartró, i dels materials gestionats a les deixalleries comarcals, confirmen un creixement general del 9,5%. En conjunt s’han recollit a l’àmbit del Consorci i al llarg d’aquest període 52.522,83 tones, 4.550,52 tones més que l’any 2019 (47.972,31).
25.02.21
Caldes de Montbui se suma a la recollida selectiva mitjançant la càrrega lateral Durant aquest mes de febrer el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental en col·laboració amb l’ajuntament de Caldes de Montbui implantarà el sistema de recollida selectiva d’envasos lleugers i paper/cartró mitjançant càrrega lateral al municipi, fet que implica la substitució dels contenidors de càrrega superior pels de lateral. Aquest canvi suposarà una recollida més ràpida i eficient, així com un increment de la implementació d’àrees que inclouen les cinc fraccions de reciclatge (paper/cartró, envasos lleugers, vidre, orgànica i resta). Caldes de Montbui disposarà d’un total de 268 contenidors per a la recollida selectiva, 131 de paper/cartró i 137 d’envasos lleugers, 22 contenidors més que actualment, el que suposa un increment del 55% de capacitat. La inversió és de de 310.938,96 € (IVA inclòs). Recollida més ràpida i eficient El sistema de recollida per càrrega lateral escurça el temps en què el camió buida el contenidor (de 3 minuts a 1 minut) i, per tant, genera menys cua de trànsit al darrera. A més, aquesta operació és menys sorollosa, ja que els nous contenidors són de plàstic, a diferència dels actuals que són metàl·lics, també tenen més capacitat, característica que contribueix a evitar els desbordaments i mantenir més netes les àrees d’aportació, que es netejaran en el mateix moment en què es fa la recollida dels contenidors. + municipis se sumen a la càrrega lateral El sistema de recollida mitjançant càrrega lateral que el Consorci ja presta als municipis de Montmeló, Mollet del Vallès, Granollers, Canovelles, la Llagosta, Parets del Vallès, la Roca del Vallès i ara Caldes de Montbui, s’estendrà el proper mes de maig als municipis de Gualba i Vilalba Sasserra.
16.12.20
Nous horaris de la xarxa de deixalleries durant el període de Nadal Durant les festes de Nadal les deixalleries canvien i adapten els seus horaris. Totes romandran tancades els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.
El Consell Plenari del Consorci aprova el pressupost d’ingressos i despeses per a l’any 2021 El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental ha aprovat, en Consell Plenari (16-11-2020), el pressupost d’ingressos i despeses per a l’any 2021 que és de 36.614.413,74 euros....
12.11.20
19.10.20
El Consell Plenari aprova inicialment els preus públic per a l’any 2021 El Consell Plenari del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, reunit dilluns 19 d’octubre, ha aprovat inicialment les ordenances fiscals que regularan l’any que ve els preus...
Hemeroteca | 0.775282 | curate | {"pt": 0.0035294117647058825, "de": 0.0203921568627451, "ca": 0.9745098039215686, "ru": 0.001568627450980392} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_157146 | La comunitat educativa de l'Escola La Noguera ha participat en un seguit d'activitats per celebrar aquest dimarts 30 de gener el dia de la Pau i la No-violència. Al llarg de tot el dia s’han fet diverses activitats com ara cantar cançons o realitzar debats sobre la Pau.
En les jornades hi han participat diverses institucions i entitats com Mossos d'esquadra, Centre veterinari Montsec, LIKA, Nexes socials, CatSalut, Càritas d'Urgell, SIAD i Creu Roja.
Per la seva banda, dins la campanya institucional Fem Comunitat Acompanyant, Cáritas ha iniciat en aquesta jornada els tallers Treballem els Valors, on durant els propers mesos les escoles de Balaguer que ho sol·licitin podran participar-hi. Els centres educatius inscrits fins ara de Balaguer són l’Institut Ciutat de Balaguer, Gaspar de Portolà, Escola Pia, La Noguera i Àngel Guimerà. També s’hi ha inscrit l’Escola de Ponts, on es realitzaran tallers de Solidaritat, Voluntariat i Comerç Just.
Aquests tallers, amb què es vol difondre els projectes que es fan a Cáritas, es realitzen a primària i secundària, tenen una durada de 50 minuts i se centren en el treball cooperatiu i el desenvolupament de les habilitats personals dels alumnes.
Plaça Manuel Bertrand 2, 1A -25230 Mollerussa (Lleida) - 973 606 329 - [email protected] | 0.836209 | curate | {"ca": 0.93125, "en": 0.06875} | : /articulo/noguera/escoles-balaguer-participen-als-tallers-treballem-els-valors-caritas/20180202135814046129.html |
macocu_ca_20230731_3_402880 | Política de Cookies CNVILANOVA
David Marfil, participa al Campionat de Catalunya d’Imatge Submarina 2018 al Cap de Creus
1 de junio de 2018 Buceo
El submarinista del Club Nàutic Vilanova, David Marfil, va participar el cap de setmana passat al Campionat de Catalunya d’Imatge submarina 2018, a les aigües del cap de Creus, a les rodalies de la cala Montjoi, al terme municipal de Roses, a la qual van participar nou equips de fotògrafs i tres de vídeo.
Marfil i Albarral participaran en el Fotosub 2018, el II Open Club Nàutic Vilanova, el 17 de juny
En aquesta prova no hi ha diferències de categories. David Marfil, proveït d’una càmera rèflex Canon 7dmark2, va estar acompanyat per Juan José Albarral. L’acompanyant depenent de la immersió, té diferents funcions, “hem de treure tres fotografies de paisatges submarins i en una o dues d’elles hi ha d’aparèixer el bussejador. En aquest cas apareix en les fotos. Després també necessitem tres fotos de peixos i tres fotos de macro. En aquest cas mentre jo estic embolicat intentant treure alguna imatge ell està al voltant buscant altres espècies per poder fotografiar”, explica el mateix David Marfil.
La primera fase de la competició s’ha desenvolupat amb quatre immersions –dues el dissabte 26 de maig i dues el diumenge 27 de maig-, que s’han dut a terme a punts d’immersió del Cap Trencat –els dos matins-, el Bisbe i el Gat. A parer de l’organització i els esportistes, l’aigua no proposava unes condicions immillorables –un pèl de mar de fons va generar una certa suspensió- però estava prou neta i prou calmada per a permetre immersions llargues i profitoses.
La parella del CNV és el tercer campionat de Catalunya que fan “i és el que més hem patit. Males condicions del mar, amb poca visibilitat i mar de fons, les dues primeres immersions de les quatre que vàrem fer, no vam sortir molt contens i ho vàrem haver de solucionar tot el diumenge i hi havia massa feina a fer amb poc temps. Hem tret bones fotos però n’hi ha alguna que hauria d’estar millor”, confessa David Marfil. El dia 16 de juny al Museu Marítim de Barcelona, es donarà a conèixer el veredicte del jurat.
Marfil i Albarral participaran en el Fotosub 2018, el II Open Club Nàutic Vilanova, el 17 de juny, que és una de les nou proves que consta la Copa Catalana de Fotografia Subaquàtica. La parella va guanyar la prova de l’any passat, quan encara no competien pel nostre club.
COMPARTIR
× | 0.858709 | curate | {"es": 0.022509378907878283, "ca": 0.9733222175906627, "pt": 0.003751563151313047, "de": 0.00041684035014589413} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.