id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_9_159822 | Un bisturí és una mena de ganivet petit que fan servir els cirurgians quan han d’operar, per tallar la pell i alguna part del cos humà. | 0.702133 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diccionaridemedicina.app/web/diccionari/bisturi/ |
mc4_ca_20230418_10_384807 | Primer objectiu post investidura: Destruir el Procés català · Tribuna.cat
Dimarts, 25 d'octubre del 2016 | 13:27
Crònica, Informe SIC, Procés, Política Catalana
Després de mesos de certa paràlisi en els aparells de l'estat aquests preparen una ofensiva per l'endemà de la, més que probable, investidura del president Rajoy.El primer objectiu d'aquesta seria unificar la direcció i coordinació d'una gran ofensiva dels aparells i les clavegueres contra el Procés català.
Ells mateixos reconeixen que la disparitat d'objectius i estratègies entre el Ministeri de l'Interior, El Ministeri d'Afers Exteriors, la Vicepresidència del Govern espanyol, El CNI i les seves clavegueres utilitzats fins ara els han donat un pèssim resultat que no ha fet més que enfortir i consolidar, no només l'espai independentista sinó també totes les forces polítiques i socials partidàries del dret a decidir.
L'estat, per tant, iniciarà una ofensiva a quatre nivells prioritzant una campanya diplomàtica internacional dirigida a desarmar els arguments catalans. Diferents equips de diplomàtics dotats de mitjans i una gran mobilitat faran un seguiment continuat i contundent a tots els països i institucions amb els que el Govern català intenti contactar. També es farà un seguiment de les gestions de l'ANC a nivell internacional i de les delegacions de la immigració catalana d'arreu del món.
En segon lloc i a nivell estatal la vicepresidència del govern prepararà coordinadament amb el PP, Ciutadans i possiblement també el PSOE una campanya per tal d'explicar arreu de l'estat el Procés català i la seva impossibilitat de realitzar-se en el marc legal espanyol actual.
Pel que fa a nivell de Països Catalans el futur govern de Rajoy tindrà una cura especial en tallar de soca-rel les vinculacions que es puguin desenvolupar a nivell cultural, social, polític i cultural entre Catalunya, les Illes i el País Valencià i es que estan convençuts que en els propers anys es pot estendre el que ells anomenen "problema català". Els preocupa , a més a més, una possible catalanització del PSOE en aquests territoris.
I finalment i a nivell català dirigiran els seus esforços en tres objectius:
El primer els mitjans de comunicació públics i prioritàriament la CCMA i la Xarxa de Televisions Locals intentant el seu aigualiment nacional tot reforçant-hi la presència de representants de " Ciutadans", segona força al Parlament català. A més a més, es reforçarà el control i seguiment dels professionals considerats propers al Procés. També es posaran els mitjans per fer guanyar pes específic a T8 que no acaba d'aixecar el vol a nivell d'audiències. Sense oblidar-se de RAC1 a la que exigiran més fidelitat a les forces i ideari unionistes i menys presència dels representants sobiranistes.
En segon lloc s'exigirà al Govern de la Generalitat i més concretament al conseller de l'Interior un control estricte de la Policia de Catalunya i que no es faci cap canvi de comandament de les diverses llistes "de Alfonsos" col·locats estratègicament per l'estat en aquests cossos policials. L'estat no permetrà que es destrueixi la seva "teranyina" de fidels.
I en tercer i últim lloc s'avocaran des de l'estat a atemorir la funció pública catalana. Eina que saben és fonamental pel Procés.
El que queda clar, doncs, és que el que es vol evitar és la convocatòria d'un referèndum tallant les ales als mitjans de comunicació públics, immobilitzant la Policia de Catalunya i evitant cap tipus de col·laboració dels funcionaris públics al respecte. | 0.880994 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tribunacatalana.cat/cronica/informe-sic/primer-objectiu-post-investidura--destruir-el-proces-catala--25-10-2016.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_97714 | Actuació castellera a Montblanc en motiu de la II Trobada de les Colles del Sud de Brivalls de Cornudella amb Torraires de Montblanc, Xiquets de Cambrils, Xiquets d'Alcover, Xiquets de Reus, Castellers de Tortosa, Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, Castellers de Vila-Seca i Xics Caleros.
Cambrils 10/10/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Xiquets de Cambrils el 10 d'octubre del 2015 a la Fira País del Vi de Cambrils.
Castelldefels 03/10/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Castellers de Castelldefels el 3 d'octubre del 2015 a Castelldefels.
Siurana 19/09/2015
Gravació d'uns pilars a Siurana pel programa Catalunya Experience de TV3.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Cornudella 23/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Xiquets de Reus, Xiquets d'Alcover i Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Cornudella de Montsant el 23 d'agost del 2015.
Siurana 15/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Torraires de Montblanc a Siurana el 15 d'agost del 2015.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Alcover 27/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Castellers de la Il·lusió i Xiquets d'Alcover el 27 de juny del 2015 a Alcover.
La Pineda 24/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Xiquets de Vila-Seca el 24 de juny del 2015 a La Pineda.
Tarragona 07/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Colla Jove Xiquets de Valls i Castellers de Sant Pere i Sant Pau el 7 de juny del 2015 a Tarragona.
Cornudella 24/05/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i els Nois de la Torre el 24 de maig del 2015 en motiu de la Jornada Gastronòmica.
Montblanc 10/05/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiquets de Vila-Seca 10 de maig del 2015 a Montblanc.
« ‹ 2 de 2 › »
« ‹ 2 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Valls 27/03/2015
Assistència a l'acte d'aixecament del primer pilar del futur museu casteller el 27 de març del 2015 a Valls. | 0.526918 | curate | {"ca": 0.8325652841781874, "es": 0.00972862263184844, "en": 0.029697900665642603, "fr": 0.05734767025089606, "it": 0.0706605222734255} | http://brivalls.cat/galeria/?type_2=gallery&album_gallery_id_2=34&type_1=gallery&album_gallery_id_1=35&type_12=gallery&album_gallery_id_12=24&type_20=gallery&album_gallery_id_20=15&type_11=gallery&album_gallery_id_11=25&type_6=gallery&album_gallery_id_6=30&page_number_20=2&type_21=gallery&album_gallery_id_21=17&type_22=gallery&album_gallery_id_22=12&type_7=gallery&album_gallery_id_7=29&type_8=gallery&album_gallery_id_8=28&type_13=gallery&album_gallery_id_13=23&type_18=gallery&album_gallery_id_18=19 |
oscar-2301_ca_20230418_4_130143 | Descarrega’t de manera totalment gratuïta el nostre disseny exclusiu. També pots fer-nos un donatiu i col·laborar amb una causa justa.
Rebràs un correu electrònic amb l’enllaç per a descarregar la imatge.
Preu sugerit: 10.00€
Proposa el preu:
Afegeix a la cistella
ET POT INTERESSAR
Horari:
De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 17 a 20 hores.
Pàgina web finançada per:
Telèfon:
963 342 191
Adreça:
Av. del Primer de Maig, 55
46017 València
Qui som
Què t’oferim
Esdeveniments
Projectes
Menu
Qui som
Què t’oferim
Esdeveniments
Projectes
Notícies
Premsa
Agenda
Contacte
Menu
Notícies
Premsa
Agenda
Contacte
Avís legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
Menu
Avís legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
LAMBDA 2022
S’utilitzen cookies no exceptuades, cookies pròpies i de tercers per a identificar les preferències i hàbits de navegació de les persones usuàries i per a oferir una millor experiència. Consulte la nostra política de cookies ací.
Configurar cookies.
Tanca el bàner de galetes RGPD
Accepta
Rebutja
Configuració
Tanca el bàner de galetes RGPD
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes tècniques
Galetes d’Anàlisi
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d'ús possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Tens tota la informació sobre privacitat, drets legals i política de cookies en les següents pàgines: AVÍS LEGAL, POLÍTICA DE PRIVACITAT, COOKIES
Galetes tècniques
Les galetes tècniques han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes. Galetes tècniques que s’utilitzen en aquesta pàgina web:
cookielawinfo-checkbox-necessary: aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de la persona usuària per a les cookies en la categoria “Necessàries”. Duració 1 any.
cookielawinfo-checkbox-non-necessary: aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de la persona usuària per a les cookies en la categoria “No-cecesarias”. Duració 1 any.
CookieLawInfoConsent: emmagatzema l'estat de consentiment de cookies de la persona usuària. Duració 1 any.
viewed_cookie_policy: emmagatzema si s'han acceptat els termes i les condicions de la web. Duració 1 any.
_test_cookie: emmagatzema si s'han acceptat els termes i les condicions de la web. Duració 1 any.
PHPSESSID: aquesta galeta s'utilitza pel llenguatge d'encriptat PHP per permetre que les variables de SESSIÓ siguin guardades en el servidor web. Aquesta galeta és essencial pel bon funcionament de la web. Duració fins al final de la sessió.
_icl_current_language: s’usa per determinar l’idioma del navegador de la persona usuària i millorar els resultats mostrats. Duració fins al final de la sessió.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes d’Anàlisi
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitas del lloc i les pàgines més visitades. El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web en funció de les dades afegides. Galetes d’Anàlisi que s’utilitzen en aquesta pàgina web:
_gat_gtag_UA_***: aquesta galeta de Google Analytics és d'anàlisi i serveix per mesurar com la persona usuària interactua amb la nostra pàgina web. Duració fins al final de la sessió.
_gid: és una galeta d'anàlisi de Google Analytics que serveix per donar un codi d'identificació diferent a cada pàgina i indicar la data. Duració 24 hores.
_ga: és una galeta d'anàlisi de Google Analytics que serveix per emmagatzemar el codi d'identificació de la persona usuària, tot i que el nom de la galeta, el domini i el temps d'expiració poden ser personalitzats. Duració 2 anys. | 0.585016 | curate | {"ca": 0.9199803632793323, "sv": 0.0066273932253313695, "en": 0.008836524300441826, "it": 0.004663721158566519, "oc": 0.002700049091801669, "pt": 0.005645557191948944, "es": 0.03829160530191458, "no": 0.003436426116838488, "fr": 0.006872852233676976, "de": 0.0029455081001472753} | https://lambdavalencia.org/producte/disseny-les-persones-trans-no-mesborren/ |
macocu_ca_20230731_6_181980 | És sabut que els marcs de les finestres d’alumini són un producte de baix manteniment i que duren moltes dècades sense necessitat de reparar-los. La majoria dels nous edificis comercials i també les grans instal·lacions en pisos o apartaments utilitzen finestres d’alumini amb recobriment de pols per aquesta raó, juntament amb les qualitats estructurals de l’alumini. No obstant això, una neteja i manteniment poc freqüents ajudaran a assegurar que les finestres d’alumini pintades o recobertes de pols es mantinguin netes i brillants durant molt de temps.
Les finestres d’alumini d’alta qualitat i pintades s’acaben amb un procés anomenat Recobriment de pols electroestàtica, pel qual l’acabat es polvoritza electroestàticament en la secció de la finestra (fent que la pols de la pintura es pegui) i després es cogui en el mateix alumini a uns 200 °C. Aquest recobriment de pols és molt durador i aconsegueix una bona cobertura que és molt resistent als elements de la naturalesa. No obstant això, cap recobriment de pintura pot ser 100% lliure de manteniment i es pot estendre la vida útil de les finestres considerablement seguint alguns bàsics i poc freqüents manteniments/neteges.
Ambient i regularitat de la neteja:
– En zones amb influència d’aigua salada (cases costaneres o adjacents a una carretera concorreguda i amb graveta) o prop d’altres fonts de fortes emissions (autopistes, zones industrials) recomanem que les finestres es netegin almenys cada tres mesos. En un entorn més net, una neteja cada sis mesos seria suficient.
– En realitzar la neteja externa, a vegades es passen per alt les superfícies internes, amb el temps el fum del tabac, el carbó o la fusta pot descolorir fins i tot les finestres amb revestiment de pols dura. Recomanem la neteja interna almenys una vegada a l’any en una llar lliure de fum.
Procediment de neteja recomanat per a les finestres d’alumini:
-Rentar els marcs de les finestres en una solució d’aigua calenta amb un detergent líquid no alcalí. Pot ser un detergent/sabó específic per a la neteja dels marcs de les finestres o un detergent/sabó domèstic normal amb un valor pH inferior a 7 (o un detergent general a base de sabó de pH neutre disponible en la majoria dels supermercats).
-Utilitzar un drap o una esponja no abrasiva o bé un raspall amb truges molt suaus. Neteja els marcs per treure la brutícia. Després renta totes les crestes, ranures i unions, on la sal i la brutícia poden acumular-se per a evitar que en el futur es produeixi corrosió.
-Esbandir a fons amb aigua neta i assecar amb un drap suau.
-Per a una màxima protecció i lluentor, es pot aplicar una vegada a l’any un producte específic per a finestres o cera per a automòbils/cotxes, però assegura’t de provar-lo en una zona del marc abans d’usar-lo.
Per als marcs de finestres d’alumini més antics:
-Per als marcs de finestres més antics, si s’observa alguna reducció de la lluentor o si és evident la “calcificació”, es pot utilitzar una crema renovadora de finestres. Que és un abrasiu i un poliment molt suau. Vés amb compte en comprar-la i assegura’t que el seu ús sigui recomanable per als acabats de pintura en pols o polièster. Les cremes restauradores de colors per a automòbils poden usar-se amb moderació, però és important usar només el que siguin “no abrasius”. T’aconsellem precaució i, sempre que sigui possible, s’ha d’utilitzar un producte específic per a finestres. Vés amb compte! Les cremes restauradores del color per a automòbils d’estil antic poden ser massa abrasives i podrien danyar permanentment l’acabat de la pintura.
-Polir amb un drap suau
-Per a una màxima protecció, pots aplicar una vegada a l’any un producte de cera específic per a finestres.
Així es demostra que les finestres d’alumini poden durar i lluir bé durant molt de temps si es mantenen adequadament. | 0.850443 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_74128 | Caixes fortes Ollé | Fabricants de caixes fortes, bústies i botiquins als millors preus - Caixes fortes Ollé
Ilux Design
Ocluc
Caixes fortes professionals
Portes cuirassades
Caixes de cobrament
Caixes fortes camuflades
Caixa forta per videograbador
Protecció contra el foc
Control de claus
ID del terme
Sistema Ocluc
Arcas Olle ha creat un nou llenguatge entre usuari i caixa forta anomenat Ocluc. Des d'aquesta aplicació podràs interactuar amb la teva caixa forta d'una forma més intuïtiva i ràpida, controlar qui i quan han obert la caixa forta, programar temps de retard i bloquejos horaris i fins i tot enviar un senyal oculta si t'obliguen a obrir la caixa forta.
Sèrie I
UNE EN-1143-1 GRAU I
Sèrie de caixes fortes de nou disseny i certificades segons norma UNE EN-1143-1 Grau I. Perfectes per al domicili o negoci. Alguns models compten amb l'opció de bústia antipesca al frontal. S'ofereixen en 5 versions diferents pel que fa a tipus de tancament.
Sèrie IV
UNE EN-1143-1 GRAU IV
Aquesta sèrie és el resultat d'un gran esforç en l'estudi de nous materials, per arribar a obtenir la màxima resistència als atacs que preveu la norma UNE EN-1143-1 GRAU IV.
Estem convençuts que aquesta gamma pot ser la solució que estava esperant per a la custòdia dels seus objectes de valor i armes de foc. És important destacar el gran ventall d'accessoris disponibles per aquesta família de caixes fortes lleugeres.
Sèrie 1000
UNE EN-14450 GRAU S2
Nivell de seguretat alt. Ajust perfecte entre porta i marc amb un disseny innovador. Gran varietat de mides i fons.
Possibilitat de 3 tipus de versions diferents de tancament. La versió electrònica va equipada amb el sistema Ocluc.
Les noves prestacions del pany van des de l'obertura retardada fins a l'obertura per coacció. Incorpora tecnologia bluetooth 4.0 per connectar-se a qualsevol dispositiu IOS i Android mitjançant una aplicació.
Sèrie CFC
Caixa forta per a encastar a terra. El seu disseny de porta circular d'acer inoxidable, amb tancament per ballesta, la converteix en una caixa forta de gamma alta. Ideal per a la custòdia d'objectes de gran valor. La tapa WATERPROOF SAFE (opcional) evita l'entrada d'aigua, per protegir documents i paper moneda.
Sèrie SUB
És la solució ideal per evitar els atracaments en els establiments de venda al públic. Disposa d'un calaix amb guies lliscants, en la part davantera hi ha un departament per a la classificació de bitllets i en la part posterior, un sistema basculant per a l'evacuaciódels diners a l'interior de la caixa forta, en el moment en què es tanca el calaix.
Sèrie VR
Caixa forta de sobreposar per la protecció dels aparells de DVR's per a entitats bancaries, centres comercials, etc. Possibilitat de fabricar a mida.
Sèrie PAST
HOMOLOGAT PER:
UNE 108136:2010
Les pastilles d'ancoratge de la Sèrie PAST han sigut assajades al Laboratori d'Assaigs Applus per garantir els requisits mínims especificats a la Norma UNE 108136:2010 sobre procediments d'ancoratge de les caixes fortes. I per completar el grau de seguretat de la Norma UNE EN 1143-1:2012.
La Sèrie PAST complementa l'ancoratge de les Sèries I, III i IV.
Nova Web Ilux Design
Ilux és la combinació perfecta de qualitat, funcionalitat i seguretat. Totalment personalitzable de l'interior a l'exterior, per satisfer les més exigents necessitats dels nostres clients.
Arcas Olle ha creat un nou llenguatge entre usuari i caixa forta anomenat Ocluc. Des d'aquesta aplicació podràs interactuar amb la teva caixa forta d'una forma més intuïtiva i ràpida, controlar qui i quan han obert la caixa forta, programar temps de retard i bloquejos horaris i fins i tot enviar un senyal ocult si t'obliguen a obrir la caixa forta.
Caixa forta per a encastar i camuflada frontalment mitjançant una base d'endolls. Ideal per als petits objectes de valor de la llar. També es poden adaptar la majoria d'endolls de les principals marques (SIMON,, BJC, ...).
Aprt. Correus 498
08700 IGUALADA - SPAIN
T. +34 93 805 05 00
F. +34 93 808 72 23
C/ Alessandro Volta, parc. 49
Pol. Ind. Els Plans d’Arau
LA POBLA DE CLARAMUNT (BCN) | 0.748081 | curate | {"ca": 0.9100674494129403, "en": 0.03997002248313765, "es": 0.011991006744941295, "pt": 0.018735948038970773, "ja": 0.008993255058705971, "de": 0.0097426929802648, "fr": 0.0004996252810392206} | http://arcasolle.com/ca |
macocu_ca_20230731_3_300950 | Campanya per fer que TV3 no emeti el discurs del rei a cap dels seus canals
Cada nit de Nadal les TV es posen d'acord per emetre totes el mateix programa i fer-lo líder d'audiència. Així sempre guanya. És el discurs del rei Felip. Una norma no escrita fa que les TV l'emetin a les 9 de la nit i facin saltar el seu informatiu estel·lar. Ningú hi obliga i de fet ETB, la TV pública basca, fa anys que no ho fa. TV3 imita ETB a empentes i rodolons i des de fa pocs anys ha decidit relegar el discurs al seu segon canal de notícies, el 3/24. Com si el rei fos notícia. Tenen altres canals per fer-ho i més adequats pel contingut: Esport 3 o el Canal Súper 3.
EFE
A les xarxes s'està movent una campanya que impulsa a tancar la TV durant l'emissió de les paraules del cap de l'Estat amb el hastag #ApagaElRei. Però no cal renunciar a veure els programes de les nou de la nit. A Catalunya n'hi hauria prou que cap dels molts canals del multiplex de TVC (Televisió de Catalunya) emetés el discurs. Ni TV3, el 33, el 3/24, Esport 3, Canal Súper 3, TV3 internacional ni TV3 Alta Definició.
Em pregunto si a TV3 emetran el missatge del Preparao!
Oi tant! El que no faran és entrevistar al MHP Puigdemont, però el rei, el Sànchez i la loteria que no faltin
Crec recordar q l'any passat el van emetre pel 3/24 i no per tv3. Aviam enguanya si el faran per tv3, ja sería el colmo.
Penso que si no emitissin el discurs del Rei (sent Catalunya controlat per un Estat repressor) els hi tancarien la cadena (tv3).
Mentrestant som republica si que podrien fer el missatge reial amb el rei reial... L’ Albert Solà. 🍿 pic.twitter.com/AY7wpAUVkA
Hi ha una opció millor: que el discurs s'emeti només per circuit intern dins la Zarzuela. El rei parla i l'escolta l'hereva Elionor amb Letícia i Sofia al sofà. Posats a ser endogàmics, els Borbons ja saben que la monarquia a qui més interessa és a ells. | 0.778178 | curate | {"ca": 0.8878706199460916, "pt": 0.014016172506738544, "de": 0.0016172506738544475, "es": 0.07708894878706199, "en": 0.01940700808625337} | |
macocu_ca_20230731_1_353559 | La coalició encapçalada per Jèssica Albiach defensa que els pressupostos de la Generalitat han d'invertir més a l'àmbit del Penedès, especialment en salut pública i reactivació econòmica.
Els socialistes confien en mantenir el suport rebut en les eleccions espanyoles de 2019, quan a Cubelles van ser la força més votada, i fer entrar el vilanoví Juan Luis Ruiz (número 15) com a diputat al Parlament.
Aquest divendres a 21.30 h. Ràdio Cubelles oferirà el sermó del Carnestoltes, creat per l'animador Pep Callau i un grup de voluntaris. L'Ajuntament també proposa decorar els balcons i les finestres amb mantons i carotes i enviar un vídeo disfressats a casa per recordar aquesta edició sense actes presencials.
Unitat contra el Feixisme i el Racisme ha convocat a Cubelles la crida feta a diversos municipis d'arreu de l'Estat per manifestar-se a favor de les 15 persones mortes quan intentaven creuar la frontera ara fa set anys.
El partit encapçalat per Laura Borràs es presenta per primera vegada en solitari impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Neus Munté, entre d'altres.
S’allarguen horaris a l’hostaleria i es permet reprendre en part l’activitat presencial en el primer curs universitari. Podran reobrir les llibreries en cap de setmana i els gimnasos ho hauran de fer al 30% del seu aforament.
L'assignatura English Magazine del curs de 2n ESO B ha servit per redactar i dissenyar una revista de temàtica local i mediambiental.
La Camerata Eduard Toldrà comptarà amb la participació de la pianista Laura Farré Rozada; Feliu Gasull a la guitarra; i la violinista Ariadna Padró.
Les últimes reformes d’accessibilitat permetran que en poques setmanes es puguin fer visites guiades amb hora concertada.
Fruit de la primera reunió de la Taula de Mobilitat del Penedès on hi ha participat, entre d'altres, l'alcaldessa Rosa Fonoll, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que calculen que a partir del setembre se substituiran les actuals bonificacions per unes de noves que també permetran descomptes del 40 o el 70%. La Plataforma No Vull Pagar C32 ho considera un gest electoralista i destaca que s'està obviant la fi de la concessió de l'AP7 i l'AP2 a partir del setembre.
A banda de la brigada municipal, mitjançant la Línia Verda també s’enllacen els serveis municipals externs com l’enllumenat, la jardineria, la neteja de la via pública, entre d’altres.
La Diputació de Barcelona s'encarregarà de catalogar i etiquetar aquests títols per tal de ser afegits al fons de la biblioteca nova
Unitat contra el Feixisme i el Racisme ha convocat concentracions davant dels ajuntaments de la comarca per reivindicar que no es repeteixi i es faci justícia pels 15 morts atacats per la Guàrdia Civil quan van intentar creuar la frontera l'any 2014.
El mes de desembre passat, en una visita a Cubelles el director general de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, va explicar al govern local que es reprendria el projecte de dessalinitzadora, de la qual ja se n’havia parlat deu anys enrere.
El projecte ofereix als centres educatius recursos de qualitat per l’aprenentatge de les arts en el marc del currículum escolar i garanteix un itinerari coherent i complet d’activitats
Un grup de persones han seguit la convocatòria d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i han protestat a uns metres de la carpa amb cartells i fulletons de la campanya #STOPVOX
La Generalitat també dotarà d’equips de protecció i mascaretes ffp2 als membres de les meses electorals. Els responsables de Salut han reconegut que la manca de dosis i el poc marge de temps, impedeix la vacunació de la gent directament implicada en les eleccions i han apuntat que amb la situació epidemiològica actual consideren que la cita amb les urnes és un risc. | 0.907157 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_87277 | Accident de tren Fira de Santa Llúcia Rave Castellfollit Comerç Manresa Mundial Qatar Eleccions Municipals 2023 Guerra a Ucraïna
Catalunya Central
Manresa
Bages
Berguedà
Anoia
Cerdanya
Solsonès
Alt Urgell
Baix Llobregat
Moianès
Municipis
Societat
Eleccions Municipals 2023
Cas Obert
Catalunya
Espanya
Internacional
Covid-19
El Temps
Medi Ambient
Ciència
Esports
Mundial de Qatar
Bàsquet Manresa
CE Manresa
Esquí
Resultats Futbol
Travessa
Formula 1
MotoGP
Economia
Aula d'Economia i Empresa
Criptomonedes
Guia d'empreses locals
Feina a Barcelona
Habitatge a Barcelona
Opinió
La Talaia
Marc Marcè
Xavier Domènech
Anna Vilajosana
Pep Garcia
Joan Barbé
L'Adreçador
Cartes dels lectors
Cultures
Novetats Editorials
Cinema
Sèries
Art
Agenda
Abril
Guia d'Oci
Televisió i Graella
Què fer avui?
Cartellera Bages Centre
Caçadors d'experiències
Guia Restaurants
Activitats amb nens
Vida i Estil
Salut
Educació
Vida social
Tecnologia
Gent
Gastronomia
Moda i Bellesa
Mascotes
Canals
Buzzejant
Neomotor
UManresa
Esquí
Nadal
Multimèdia
Fotos
Videos
Podcast
Classificats
Feina Manresa
Habitatge Manresa
Lloguer Manresa
Cotxes d'ocasió
Serveis
Últimes notícies
El més llegit
Quiosc
Newsletters
Necrològiques
El temps
Estat platges
Sortejos
Sobre Regió7
Club Subscriptor
Tags
Mapa web
RSS
Segueix-nos a les xarxes socials:
Veure perfil
Veure notícies guardades
Tancar sessió
Veure notícies guardades
Tancar sessió
Quiosc Quiosc
Catalunya Central
Manresa
Bages
Berguedà
Anoia
Cerdanya
Solsonès
Alt Urgell
Baix Llobregat
Moianès
Municipis
Societat
Eleccions Municipals 2023
Cas Obert
Catalunya
Espanya
Internacional
Covid-19
El Temps
Medi Ambient
Ciència
Esports
Mundial de Qatar
Bàsquet Manresa
CE Manresa
Esquí
Resultats Futbol
Travessa
Formula 1
MotoGP
Economia
Aula d'Economia i Empresa
Criptomonedes
Guia d'empreses locals
Feina a Barcelona
Habitatge a Barcelona
Opinió
La Talaia
Marc Marcè
Xavier Domènech
Anna Vilajosana
Pep Garcia
Joan Barbé
L'Adreçador
Cartes dels lectors
Cultures
Novetats Editorials
Cinema
Sèries
Art
Agenda
Abril
Guia d'Oci
Televisió i Graella
Què fer avui?
Cartellera Bages Centre
Caçadors d'experiències
Guia Restaurants
Activitats amb nens
Vida i Estil
Salut
Educació
Vida social
Tecnologia
Gent
Gastronomia
Moda i Bellesa
Mascotes
Canals
Buzzejant
Neomotor
UManresa
Esquí
Nadal
Multimèdia
Fotos
Videos
Podcast
Classificats
Feina Manresa
Habitatge Manresa
Lloguer Manresa
Cotxes d'ocasió
Serveis
Últimes notícies
El més llegit
Quiosc
Newsletters
Necrològiques
El temps
Estat platges
Sortejos
Sobre Regió7
Club Subscriptor
Tags
Mapa web
RSS
Segueix-nos a les xarxes socials:
Seccions
Vida i Estil Tecnologia Videojocs WhatsApp Twitter TikTok Netflix Buzzejant
Així serà l'iPhone 12: característiques i preus filtrats
Apple estrenarà quatre models: de 5,4 i 6,1 polzades els bàsics i de 6,1 i 6,7 les versions Pro
Pilar Enériz | Barcelona
31·08·20 | 18:51
0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
Imatge filtrada de l'iphone 12, gamma alta amb tres càmeres
Les presentacions d'Apple queden gravades en la memòria. Sobretot, en un temps en el qual els assistents esperaven el gest i les paraules màgiques de Steve Jobs quan, gairebé al final de l'esdeveniment, i ficant la mà en la seva butxaca deia: "hi ha una cosa més... " i tots, sense excepció, sabien que una cosa gran estava a punt de ser presentat.
Avui, la pressió d'influencers, estrelles de la xarxa i periodistes superespecialitzats en la marca de la poma han reduït la incertesa i moltes setmanes abans de la presentació es filtren les dades, per la qual cosa resultarà realment difícil que allò que té Apple en la seva cistella sigui realment una sorpresa per a ningú. Fabricants de components, de fundes, de protectors, o la gran distribució ja han filtrat el que serà l'iPhone 12, que s'estrenarà en el mercat en poques setmanes.
I el que se sap és el següent: els preus no pujaran respecte a la generació anterior, es canvia -per fi- el disseny de l'aparell, i s'inclouran millores importants en la pantalla, el processador, l'autonomia i la cambra.
Disponibilitat en el mercat
Segons un dels grans filtradors d'Apple, Jon Prosser, la Keynote en la qual es presentés l'iPhone 12 tindria lloc la primera quinzena d'octubre, sobre el dia 12, i alguna de les noves versions, no totes, començarien a estar disponibles per al lliurament abans de finals del mateix mes. Unes altres vindran al novembre.
Gamma de producte: quatre models
Els nous iPhone seran compatibles amb les xarxes 5G encara que com ha afirmat la revista Bussines Insider, també es posarà en el mercat un model amb connectivitat 4G que es comercialitzaria en el primer trimestre del 2021 i el preu del qual es podria situar en els 800 dòlars.
La distribució especialitzada ha deixat entreveure a aquest diari que es preparen per a comercialitzar quatre diferents models, ben diferenciats per les seves característiques. Dels quatre, el de gamma més alta serà l'iPhone 12 Pro Max, que comptarà amb pantalla de 6,7 polzades Super Retina XDR amb ProMotion i gamma de 10 bits. Integrarà una memòria RAM de 6GB i s'oferirà en tres versions diferents en funció de l'emmagatzematge intern (128, 256 i 512GB). Els preus variaran en funció de l'emmagatzematge intern, i estaran fixats, segons Bussines Insider en els 1.099, 1.199 i 1.399 dòlars respectivament.
L'iPhone 12 Pro arribaria amb 6,1 polzades i amb característiques semblants al Max. Els preus es mourien entre els 999, 1.099 i 1.299 dòlars en funció de l'emmagatzematge intern.
El tercer de la família seria l'iPhone 12 Max, amb una memòria RAM de 4GB i que estaria disponible en dues versions en funció de l'emmagatzematge intern, una de 128 GB i una altra de 256 GB. La cambra posterior serà doble (no triple com la versió superior) els preus, serien de 750 i 849 dòlars en funció de la capacitat.
L'últim model de la família seria l'iPhone 12, amb una pantalla de 5,4 polzades i el preu de les quals seria de 650 i 749 dòlars depenent de la seva capacitat interna.
Càmera millorada en imatges nocturnes
Les filtracions apunten al fet que la càmera serà triple en els dispositius de gamma més alta. L'analista d'origen xinès Ming-Chi Kuo ha assenyalat que aportarian millores en la qualitat d'imatge a conseqüència de la incorporació d'un sistema d'autofocus, que permetrà enfocar més ràpidament que en els models anteriors. També s'espera una millora en la captura d'imatges en situacions de poca il·luminació.
Entre les funcions d'aquest nou enfocament, que s'apunta serà assistit per LIDAR, estaran l'enregistrament de vídeo 4K a 120FPS i càmera lenta 4K a 240Fps. El programari del dispositiu aporta una manera nocturna avançada i un sistema de reducció de soroll per a fotografia nocturna. Així doncs sembla que les millores se centraran en la fotografia en condicions de baixa il·luminació amb reducció de soroll, millor estabilització d'imatge i enfocament automàtic més ràpid.
Processador, més potència i 5G
Cada nova generació d'iPhone ha apostat per un nou processador i per a aquests s'espera el relleu de l'Apple A13 Bionic, per l'Apple A14 Bionic. Amb aquest processador es diu que Apple faria el salt als 5 nanòmetres i que disposaria d'un mòdem 5G de Qualcomm. En una convenció de TSMC, fabricador taiwanès de semiconductors, es va indicar que el nou processador seria capaç de millorar la potència bruta de la CPU de l'Apple A13, és a dir, que l'A14 de l'iPhone 12 pot arribar a incrementar la seva potència en un 15% i reduir el seu consum energètic en un 30%.
Bateria
Aquest aspecte és un dels més confusos en les filtracions realitzades, encara que el que sembla clar és que els nous dispositius d'Apple seran capaços d'augmentar la seva autonomia, bé amb una de major capacitat que s'afirma superarà els 4.000 mAh -ho aportarà més de dues hores d'autonomia respecte a l'actual-, o bé optimitzant menors capacitats amb programari i ajustos del processador. Inclourà càrrega ràpida i sense fil de 20W de potència. El carregador es vendrà a part.
L'analista Ming-Chi Kuo ha dit que una de les claus dels nous iPhone per a no incrementar preus estaria en una bateria en la qual la companyia de la poma hauria optat per un disseny simplificat, que permet reduir entre un 40% i un 50% el seu cost. A cal sumar la integració de la bateria en una placa lògica més econòmica.
Pantalla amb millor taxa de refresc
Respecte a la pantalla, guanya punts la idea que Apple no renúncia als 120 Hz per a l'iPhone 12 Pro, que vindrà amb versions OLED, la diferència entre els models Pro i els altres estaria en la tecnologia ProMotion, que és com denomina la signatura a les seves pantalles amb altes taxes de refresc i que ja estan implementades en els últims models d'iPad Pro.
Es manté el tipus de notch present en la generació anterior, encara que -aquí hi ha discrepàncies-amb una grandària inferior.
Resolució de la pantalla
iPhone 12: pantalla de 5,4 polzades, resolució 2.340 x 1.080 píxels, 475 ppp, 60Hz.
iPhone 12 Max: pantalla de 6,4, resolució 2.532 x 1.170 píxels, 460 ppp, 60Hz.
iPhone 12 Pro: pantalla de 6,1 polzades, resolució 2.532 x 1.170 píxels, 460 ppp, 120Hz.
iPhone 12 Pro Max: pantalla de 6,7 polzades, resolució 2.778 x 1.284 píxels, 458 ppp, 120 Hz.
Capacitat interna
Probablement Apple abandona la capacitat dels 64 GB en els nous iPhone per tant, ens trobaríem capacitats de 128 GB, 256 GB i 512 GB en els quatre models que vegem enguany.
Colors
L'any passat els iPhone 11 Pro i Pro Max van estrenar el color verd fosc i l'iPhone 11 va seguir l'estela de l'iPhone XR amb colors molt atrevits: el que s'espera per a aquests iPhone 12 és que hi hagi un model en blau fosc. També que la posterior es mantingui amb el cristall dels iPhone de 2019, mat i resistent a petjades.
Preu dels iPhone 12
Ha estat XinGe_inChina, qui que ha publicat una taula on resumeixen les especificacions i preus dels models d'iPhone (versió econòmica de cada model). Les dades procedeixen de TrendForce. Tots tindrien pantalla AMOLED (fins al model més bàsic) i mentre els models barats comptarien amb 4 GB de memòria RAM, els iPhone Pro tindrien 6GB. Els preus bàsicament serien els mateixos que els de la passada generació i varien lleugerament amb els oferts per Bussines Insider (per versió) i que hem esmentat més amunt, tant els uns com els altres resulten orientatius sobre el que tindrem en el mercat.
iPhone 12: 699 dòlars.
iPhone 12 Max: 799 dòlars.
iPhone 12 Pro: 1.049 dòlars.
iPhone 12 Pro Max: 1.149 dòlars.
A manera de resum
Els iPhone 12 arribaran a l'octubre, però els models Pro previsiblement no estarien al mercat fins a novembre. Els iPhone 12 més bàsics arribaran abans que els models Pro.
iPhone 12 es dividirà en dos models, un de 5,4 polzades i un altre de 6,1 polzades. Vindran pantalla OLED (Super Retina Display). Comptarà amb 4GB de RAM, emmagatzematge de 128 o 256GB, un cos d'alumini, processador A14, xip amb suport 5G i una càmera posterior de doble lent.
iPhone 12 Max tindrà pantalla OLED, també Super Retina Display, però de 6,1 polzades. Comptarà amb 4GB de RAM, les mateixes capacitats d'emmagatzematge de l'iPhone 12 i el cos d'alumini, processador A14, suport de 5G i càmera posterior de doble lent.
iPhone 12 Pro tindrà pantalla de 6.1 polzades amb pantalla OLED (Super Retina XDR) i habilitarà una major velocitat en el refresc. Disposarà de 6GB de RAM amb opció d'emmagatzematge de 128GB, 256GB i 512GB. El cos serà d'acer, processador A14, connectivitat 5G, càmera de triple lent i sensor LiDAR.
iPhone 12 Pro Max amb pantalles de 6.7 polzades amb 120 Hz de taxa de refresc. Comptarà amb especificacions similars a les de l'iPhone 12 Pro quant a RAM, emmagatzematge, i disseny amb mateix cos d'acer, connectivitat 5G, processador A14 i càmera triple amb sensor LiDAR. | 0.518902 | curate | {"ca": 0.8838997117148598, "es": 0.022626015549925743, "en": 0.042456538831134795, "sk": 0.0013977461343583472, "sv": 0.0026207740019219008, "de": 0.0026207740019219008, "fr": 0.006639294138202149, "ja": 0.0010483096007687603, "pt": 0.027954922687166945, "nl": 0.0022713374683323143, "it": 0.005066829737049009, "eo": 0.0013977461343583472} | https://www.regio7.cat/tecnologia/2020/08/31/aixi-sera-l-iphone-12-49969021.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_122346 | Acord del Consell de Govern de 7 d'octubre del 2009, modificat per acord del Consell de Govern de 13 de desembre del 2017
El canvi metodològic en la docència universitària iniciat en el marc de l'adaptació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior ha d'esdevenir, sens dubte, la peça clau en la millora de la formació dels estudiants. En aquest canvi destaquen especialment l'adquisició i el desenvolupament de competències, el rol actiu de l'estudiant, l'avaluació contínua, la importància de l'aprenentatge fora de l'aula, l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i l'ús del pla docent com a eina de disseny d'una assignatura.
Seguint les directrius europees, cal afrontar el repte del nou paradigma tot assegurant que se'n garanteix la qualitat, objectiu coincident amb un dels fins que estableix l'article 4 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra: promoure l'excel·lència en totes les seves activitats. D'acord amb l'article 12 dels mencionats Estatuts, correspon als centres vetllar per la qualitat i la innovació de la docència que imparteixen, cosa que fan mitjançant els òrgans de govern de cada centre, segons les previsions que s'estableixen en els seus respectius reglaments.
L'experiència acumulada en els darrers cursos amb l'avaluació dels plans pilot i l'opinió de professors i estudiants han mostrat que cal realitzar una distribució temporal harmònica de les activitats que les assignatures de cada trimestre preveuen. Per poder assolir-ho, cal planificar les diferents assignacions a fi d'evitar sobrecàrregues innecessàries en algunes de les setmanes de cada període docent i afavorir els mecanismes de coordinació docent. Aquests no s'haurien d'aplicar només a la temporalització de les tasques sinò tambè a la dinàmica de les assignatures.
L'excepcionalitat del moment, en què l'adaptació de la majoria dels graus s'inicia de manera sincrònica, aconsella reforçar les estructures de govern dels centres amb la incorporació del coordinador o coordinadora docent en cadascuna de les titulacions de grau de la Universitat.
És per això que s'acorda:
Primer
El coordinador o coordinadora docent s'encarrega de dur a terme les tasques que es descriuen en l'article tercer en les titulacions de què cada centre sigui responsable.
Segon
Correspon al rector nomenar el coordinador o coordinadora docent, a proposta dels degans o directors de centre, d'entre els professors a temps complet que imparteixin docència en la titulació. Aquesta figura s'equipara retributivament a la de vicedegà.
Correspon al degà o degana o director o directora fixar el nombre de coordinadors docents, que en cap cas no serà superior al nombre de titulacions de què el centre sigui responsable. Quan hi hagi més d'un coordinador o coordinadora docent, correspondrà al degà o degana o director o directora assegurar que aquests duguin a terme les seves actuacions de manera harmònica i coherent.
Tercer
El coordinador o coordinadora docent té assignades les funcions següents:
a) Assegurar el coneixement per part dels estudiants, especialment els de primer curs, del disseny formatiu de l'estudi.
b) Vetllar perquè l'aprenentatge dels estudiants en cada assignatura s'enfoqui cap a l'adquisició de competències.
c) Assegurar que els plans docents de l'assignatura es publiquin d'acord amb els requeriments fixats reglamentàriament i en els terminis establerts i coordinar, en el possible, els seus continguts.
d) Vetllar perquè la càrrega de treball que hagin de realitzar els estudiants en cada assignatura es correspongui als crèdits ECTS assignats.
e) Coordinar les tasques assignades als estudiants per a cada assignatura per tal d'assegurar que la seva distribució temporal al llarg de les setmanes del trimestre lectiu sigui equilibrada en cada trimestre i curs.
f) Promoure, en coordinació amb la USQUID del centre, la utilització i l'adaptació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
g) Fomentar el treball cooperatiu entre els professors.
Quart
El coordinador o coordinadora docent elaborarà, d'acord amb les directrius del CQUID, una memòria anual en què es resumirà l'experiència de cada trimestre i curs acadèmic i en la qual s'identificaran aquells aspectes que en la seva opinió calgui conèixer i d'altres que siguin susceptibles de millora. Aquesta memòria es trametrà al vicerector o vicerectora que tingui atribuïdes les competències en matèria de docència de grau.
Disposició addicional única
La figura del coordinador o coordinadora docent tindrà la vigència que es correspongui amb el desplegament de la totalitat de cursos de la titulació. Passat aquest termini, el rector, atenent als resultats obtinguts o a les necessitats que es detectin en aquell moment, determinarà la pertinència de mantenir-la.
Disposició transitòria única
En cas que algunes de les funcions atribuïdes als coordinadors docents siguin en el moment d'aprovació d'aquest acord desenvolupades per càrrecs acadèmics dels centres, els degans o directors prendran les mesures oportunes per assegurar-ne la transferència a la nova figura del coordinador o coordinadora docent i evitar possibles solapaments. | 1 | perfect | {"ca": 0.9966607739147515, "es": 0.002357100766057749, "en": 0.0009821253191907287} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_186203 | El viatge ha estat fantàstic en totes les seves vessants, tant en el que es refereix a la natura i paissatges, com en les excursions i activitats que hem fet (kayak, grampons per glaceres, trekking…. ), així com en el factor humà que hem trobat dins del barco (tant tripulació, com guia de Tierras Polares, com els companys de viatge), tothom ha estat molt respectuós amb els demés i aixó ha fet un viatge molt còmode i fàcil.
Referent al barco, el Sterna es un veler impressionant, que encara que no reuneix totes les comoditats (només hi ha un WC, tema dutxa restingit, …) es suficienment espaiós i ampli perque es pugui viatjar molt cómode i sense sentir-te en cap moment agobiat. El únic punt negatiu es que els fiords de les illes Svalbard no son el millor lloc per isar veles, ja que el vent s’acanala molt i normalment ve molt de proa i la major part del viatge l’hem hagut de fer a motor.
Recomano el viatge sense cap mena de dubte, pero sobretot es important que el viatger sapiga on va i que no s’esperi un creuer luxós,
Tweet
<< Testimonis
Estil de viatge
Localitza
On és ara l'Sterna?
Newsletter
Introdueix el teu e-mail si vols rebre les nostres comunicacions.
Facebook
Última notícia
Sterna colabora con la ciencia y el medio ambiente.
Se ha establecido un marco de colaboración entre el Instituto de Ciencias del Mar (ICM-CSIC) y Sterna més que vela para tratar de recuperar boyas oceanográficas que se encuentran a la deriva en el océano. El Sterna aprovechará sus navegaciones oceánicas para tratar de encontrar y recuperar alguna de las boyas que se encuentran ya… Llegir més » | 0.664395 | curate | {"ca": 0.7181760607979734, "nl": 0.0031665611146295125, "gl": 0.008233058898036731, "de": 0.006333122229259025, "en": 0.00506649778340722, "pt": 0.008866371120962635, "es": 0.25015832805573146} | http://www.sterna.cat/testimoni/un-viatge-fantastic/ |
mc4_ca_20230418_7_314231 | Les Corts prepara el 25N: El present és feminista. | Les Corts Comerç 08028
Les Corts prepara el 25N: El present és feminista.
Publicat per Kilian
Inicio / Les Corts prepara el 25N: El present és feminista.
S’apropa el 25N, per aquells que no ho sàpiguen és el Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones, en motiu a aquest esdeveniment durant tot el mes de novembre, des de Les Corts s’organitzen diferents activitats, tallers, teatres i exposicions. Des de la nostre associació “Les Corts Comerç 08028”, ens bolquem amb aquesta proposta donant suport i animant-vos a participar-hi.
Exposició: “Dones de ciència”
Estudis recents sobre gènere i ciència revelen que encara hi ha discriminació envers les dones a les institucions de recerca científica i tècnica, tant públiques com privades. Les dones a les quals retem homenatge en aquesta exposició van haver de lluitar no només per elles sinó també per obrir el camí de la integració al món científic a altres dones, un camí que encara avui resta pendent dins la construcció d’una nova cultura en la qual no podem oblidar el paper que les dones tenen en el terreny del coneixement i les noves tecnologies.
Ho organitza: Punt d’Informació i Atenció a les Dones de les Corts i Biblioteca Montserrat Abelló
Del 8 de novembre al 18 de desembre
Exposició: “República i feminismes”
L’exposició pren com a referents la parlamentària Clara Campoamor, la mestra Elisabeth Eidenbenz i l’activista antifranquista Tomasa Cuevas en un exemple de lluita, resistència i solidaritat. La mostra recull documentació gràfica i visual de les activitats realitzades al districte per homenatjar aquestes tres dones.
Dijous 14 de novembre, a les 19 h
Concert: “En clau femenina”
Un homenatge a la lluita que encara ha de dur a terme la dona per la igualtat de drets, per esborrar la violència de gènere o per ser respectada, a través d’un petit recorregut per alguns relats protagonitzats per dones. Són històries que parlen de la violència, la submissió i l’abandó, però també de la rebel·lió, la lluita i les ganes de ser lliures.
A càrrec d’Inés Macpherson Monegal.
Divendres 15 de novembre, de 18 a 20 h
Taller de serigrafia feminista
Espai Jovecardí
Aprendrem els elements bàsics de la serigrafia i, alhora, estamparem en una samarreta un disseny de caire feminista. A més a més, aquest taller va acompanyat d’un debat de prevenció sobre les violències masclistes. Més informació i inscripcions a: [email protected]
Dissabte 16 de novembre, a les 11 h
Xerrada: “Comunicació i assertivitat”
Sé dir “no”? Sé posar límits i respectar els dels altres? Faig valer els meus drets, sense imposar? Ens implicarem en un procés de millora de les nostres habilitats socials i farem créixer la nostra capacitat d’expressar sentiments, opinions, necessitats i drets d’una manera adequada. Aprendrem què és l’assertivitat i els diversos estils de comunicació: passiu, agressiu, passiu-agressiu i assertiu.
Professional: Associació Pandora Psicologia
Dimarts 19 de novembre, de 18.30 a 20.30 h
Punt d’Informació Juvenil Les Corts
Riure ens ajuda a relaxar-nos, a oblidar els problemes durant una estona, a atenuar la por, a dissipar les preocupacions i les ansietats no desitjades i a ser més tolerants.
El taller combina recursos expressius del cos, jocs i danses com a mitjà per alliberar un riure sincer, la tensió i gaudir del contacte amb altres persones. Cal inscripció prèvia al PIJ Les Corts de forma presencial.
Ho organitza: Punt d’Informació i Atenció a les Dones Les Corts
Dimecres 20 de novembre, a les 18.30 h
Taller de sex game
El sex game és un joc on es parla de temes de sexualitat i afectivitat. Aquest mes, amb motiu de la jornada del 25N, el sex game girarà entorn de temes sobre la prevenció de la violència masclista. Més informació i inscripcions a: [email protected]
Ho organitza: Espai Jovecardí i equip Aquí T’Escoltem
Dijous 21 de novembre, a les 17.30 h
Segona edició de la jornada “Amb veu feminista”
Acte on es podran escoltar veus de dones des de vessants diferents: cultural, artística, social i musical, que protagonitzaran un acte reivindicatiu en rebuig de tots els abusos masclistes del sistema patriarcal actual. Hi haurà tallers (improvisació teatral, fanzione i pegats col·lectiu feminista), concerts i monòlegs.
Participa: Las Pibas Producen
Ho organitza: Casal de Joves de les Corts, Espai Jovecardí i Punt d’Informació Juvenil
Fins al 22 de novembre
Exposició: “Concurs de creació artística contra la violència de gènere”
Estaran exposades totes les obres presentades al concurs sobre la dona i el 25N Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
Ho organitza: PIJ Les Corts
Dimarts 26 de novembre, a les 19 h
Teatre: Me n’he sortit
Auditori del Centre Cívic Tomasa Cuevas – Les Corts
Me n’he sortit és una obra pensada, dissenyada i realitzada per la Taula de Dones de les Corts. Davant el fet tràgic que suposa viure un acte de violència masclista, la peça teatral ha volgut reivindicar el paper de la superació que algunes dones maltractades han experimentat en el
seu cas vital. Una obra feta des del cor i la complicitat, per homenatjar totes les víctimes que transformen el patiment en una arma de supervivència.
Ho organitza: Taula de Dones de les Corts.
Col·labora: Punt d’Informació i Atenció a les Dones de les Corts
Dimecres 27 de novembre, a les 11 h
Segona Jornada del Circuit Territorial contra la Violència Masclista (CTVM-LC)
Sala de Plens del Districte
El Circuit Barcelona contra les violències masclistes és una iniciativa impulsada pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona amb la finalitat d’implementar estratègies de coordinació entre diversos àmbits i professionals com a condició necessària per poder oferir
una atenció de qualitat a les dones que viuen situacions de violència, i que també incorpora la dimensió preventiva.
Ho organitza: Districte de les Corts, Serveis de Salut i Serveis Socials
Pel·lícula: La dalia negra
Dins el cicle “Cinema per a adults”, es projecta el cas d’Elisabeth Short, una dona nord-americana que va ser brutalment assassinada i que va servir d’inspiració al món
del cinema i la literatura.
Ho organitza: Centre Cívic Tomasa Cuevas-Les Corts i Casal de Gent Gran Can Novell
Fins al 29 de novembre
Exposició: “Quina feinada! La (in)visibilitat del treball femení als mitjans de comunicació”
L’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació ha desenvolupat un projecte per posar en evidència la poca visibilitat que s’atorga a les seves activitats laborals (tant si són remunerades com si no). Amb això vol contribuir a donar valor i fer visibles les experiències diverses de les dones en relació amb el treball.
Ho organitza: Centre Cívic Tomasa Cuevas – Les Corts
Teatre: 3, 2, 1… zero. Contra la violència de gènere
Jo, tu, ella… Germana, mare, veïna, companya… No són xifres: són persones. No són estadístiques: són dones. Dones que pateixen, que ploren, que són colpejades…,però que no estan vençudes. Dones que han de retrobar la seva força i dir “no”, dir “ja n’hi ha prou”, dir “mai més”. En aquesta obra, el gest d’un pallasso ens parlarà d’alegria i de ràbia, de joia i de patiment, d’il·lusió i de decepcions, i sempre aconseguirà despertar-nos un somriure.
A càrrec de La Jarra Azul.
Inscripcions al centre cívic presencialment o a ajuntament.barcelona.cat/ccivics/perequart
La ciutat de Barcelona aconsegueix un notable alt
El pati de l'escola Pau Romeva, obert els caps de setmana
Amb el projecte de l’ajuntament barceloní, Patis | 0.773047 | curate | {"ca": 0.9485837025104041, "it": 0.006175325547053296, "fr": 0.02228487045240972, "es": 0.018928715263793798, "pt": 0.004027386226339106} | https://www.xn--lescortscomer08028-kvb.com/les-corts-prepara-el-25n-el-present-es-feminista/ |
macocu_ca_20230731_7_395630 | CLIENTS PARTICULARS
GET AWAY
Us preparem les vostres vacances, un cap de setmana per desconnectar o un creuer amb les millors companyies. A més, som agència autoritzada de l'Imserso!
Ens trobareu al Carrer del Prat 2, a Breda. El nostre horari d'atenció és de dilluns a divendres de 9.30h a 13h i tardes amb cita prèvia o de forma telemàtica. Us hi esperem! (consulteu possibles modificacions d'horari al nostre perfil de Google) | 0.677255 | curate | {"en": 0.045023696682464455, "ja": 0.018957345971563982, "ca": 0.9028436018957346, "es": 0.03317535545023697} | |
macocu_ca_20230731_8_417543 | Museu del Disseny de Barcelona: Nets del modernisme
Amb motiu de l’exposició “Modernisme: Cap a la Cultura del Disseny” comissariada per Pilar Vélez i Mireia Freixa i organitzada pel Museu del Disseny de Barcelona, s’estan penjant un conjunt d’episodis junt amb Núvol, on es parla amb nets i besnets d’artistes del modernisme.
EP1. En el primer episodi parlen amb Enric Puig Busquets, net de Joan Busquets Jané, moblista i decorador
EP2. En el segon episodi parlen amb Mireia Freixa ( vicepresidenta 3a de la nostra fundació) besneta de Josep Freixa Argemí, industrial terrassenc.
EP3. En el tercer episodi parlen amb Lluís Domènech Girbau (president de la nostra fundació), besnet de Lluís Domènech i Montaner, modernista capdavanter en l’arquitectura.
EP4. En el quart episodi parlen amb Rosario Masriera, neta de Lluís Masriera Rosés orfebre, pintor, escenògraf i director teatral, que va destacar sobretot per la seva faceta com a joier i per les seves aportacions com a esmaltador, que van donar notorietat i fama internacional a aquesta firma familiar catalana. Aquesta col·laboració amb Núvol sorgeix de l’exposició | 0.77808 | curate | {"ca": 0.9856115107913669, "pl": 0.0035971223021582736, "cs": 0.0035971223021582736, "hu": 0.0035971223021582736, "ru": 0.0035971223021582736} | |
mc4_ca_20230418_11_655923 | Open Talent "El meu Projecte entre un Milió"
Inici > Open Talent > Open Talent "El meu Projecte entre un Milió"
Horari: 18:15 a 20:00
Lloc: CaixaForum Barcelona (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, Barcelona)
El proper divendres 5 d'octubre, a les 18:15h, tindrà lloc al CaixaForum Barcelona (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, Barcelona) l'Open Talent: "El meu Projecte entre un Milió", a càrrec d'Enric Cabestany, General Manager per a Europa a I Got Games - IGG.
La gran varietat i incessable aparició de noves plataformes per al desenvolupament i venda de videojocs han creat un ecosistema gegantí on et trobes a milers de competidors amb les mateixes característiques que tu. Tenim jocs per a PC, consoles, mòbils, tablets, realitat virtual, smart watch o TV i cada vegada resulta més difícil donar-se a conèixer en aquesta jungla de la indústria de l'entreteniment. En aquesta xerrada coneixerem estratègies per aconseguir visibilitat, descàrregues i monetització un cop finalitzat el desenvolupament complet d'un videojoc. Analitzarem com crear estratègies de màrqueting, ASO i adquisició d'usuaris, entre altres tècniques, i així aconseguir que el teu joc destaqui sobre la resta.
IGG és un dels grans desenvolupadors de jocs a tot el món. La seva activitat se centra principalment en la investigació i el desenvolupament de videojocs i software, amb especial èmfasi en el desenvolupament de jocs per a mòbils. Entre els seus títols més populars trobem jocs com Lords Mobile, Castle Clash, Clash of Lords, DeckHeroes, Gods War Online, Galaxy Online, entre d'altres. IGG també ha desenvolupat múltiples plataformes de streaming com Wegamers i Pocketlive.
Enric Cabestany és General Manager Europe a IGG. Emprenedor i entusiasta de l'àmbit mobile, és també inversor d'startups i assessor en noves empreses tecnològiques. Enric ha viscut a diferents països d'Amèrica durant els darrers 8 anys, on va treballar en diferents àrees de desenvolupament de negoci i mobile business, especialitzant-se en gestió de canals i socis, generació de clients i reclutament. Va tornar de San Francisco l'any passat, després de viure-hi durant els últims 4 anys.
Després de la conferència es presentaran els projectes finals que els alumnes del màster en Disseny i Creació de Videojocs i del màster en Animació, Art Digital i Videojocs de la UPC School han realitzat en l'última edició del programa (curs 2017-2018). | 0.843268 | curate | {"ca": 0.9912170639899623, "es": 0.00878293601003764} | https://www.talent.upc.edu/cat/agenda/event/2674/open-talent-projecte-milio/ |
macocu_ca_20230731_10_528567 | Bonança i núvols alts a les tardes. Matins frescos i amb boira
Bona tarda, les boires i núvols baixos han estat ben presents al llarg del matí però creiem que la tendència es que es vagin esvaint, aixíi tot a la tarda els núvols alts tornaran a ser ben presents deixant una aparença blanquinosa al cel amb un sol esmorteït i amb temperatures màximes avui d’entre 11 i 13oC a la comarca. Per demà esperem boires espesses a primera hora i temperatures mínimes altes per l’època (d’entre 2 i 4oC) i és de cara al migdia i la tarda quan la bonança imperarà amb valors per sobre del 15oC a moltes poblacions bagenques. De nou tindrem un aspecte blanquinós al cel a causa dels núvols alts (cirrus, cirroestrats i altoestrats). Aquest temps poc fred per l’època i les boires matinals seran la nota predominant durant tota la setmana. A partir de diumenge i dilluns vinent les temperatures cauran en picat i el vent de mestral es deixarà sentir.
Foto: Halo solar fotografiat ahir des de Manresa. Els núvols de tipus cirrus donen lloc a aquest fenomen. Els rajos solars incideixen sobre les partícules de gel i la seva refracció pot acabar formant un halo. | 0.840153 | curate | {"ca": 0.9569420035149385, "es": 0.04305799648506151} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_839714 | Podem debatre sobre el fet de saber qui sou. Creieu que sí o que no (o no ho saps)? També voldria saber una mica el sentit de la frase "coneix-te a tu mateix".
no ni ganes. | 0.491709 | curate | {"ca": 0.7041420118343196, "es": 0.2958579881656805} | |
mc4_ca_20230418_7_775316 | El PSC valora els resultats
GTV NotíciesEl MarcadorEl típic concursHistòries de GavàCuinem a casaLa ciutatNo t'aturisL'entrevista HemerotecaEquipContacte IniciPolíticaSocietatEconomiaCulturaEsportsEntrevistaEleccions El PSC valora els resultats Rosa Yélamos dilluns, 21 de desembre de 2015 14:09 Raquel Sánchez.
Raquel Sánchez: “Som la primera força d’esquerres a Espanya”
El PSC s’erigeix a Gavà com a segona força política en aquests comicis al Congrés dels Diputats amb el 20,9% dels vots (5105 paperetes)
El PSC-PSOE ha rebut el suport del 20,9% de l’electorat, aquest diumenge, a Gavà esdevenint la segona força política al municipi. La primera secretària dels socialistes a la ciutat i Alcaldessa, Raquel Sánchez, després de “felicitar el PP per haver guanyat les eleccions Espanya”, ha precisat que “amb la irrupció de dues noves forces, a les quals també felicito pels seus bons resultats, s’obre un panorama de fragmetació al congrés. Per tant, ara és el moment, més que mai, de saber dialogar i pactar per cercar consensos per la governabilitat del país”
Sánchez es mostra “satisfeta” amb els resultats, sobretot “perquè hem viscut una campanya on semblava que l’objectiu era batre als socialistes, amb enquestes que situaven el PSOE com a quarta força. Crec que s’ha demostrat que som la primera força d’esquerres a Espanya i, per això, convido als nous partits que tant han parlat de canvi que s’hi sumin”. La líder del socialisme gavanenc, espera que les forces emergents, en especial Podemos, s’avinguin a entendre’s amb el PSOE per defensar interessos comuns.
A nivell de Catalunya i en clau local, Sánchez també ha felicitat En Comú Podem, “triomf i resultats generals que demostren que la gent no vol el trencament amb Espanya, sinó que tal i com també ho entenem nosaltres, s’ha d’optar per un acord legal i consensuat. Espero que el nou govern de la Generalitat sàpiga llegir aquests resultats i es replantegi el rumb”.
Darrera actualització de dilluns, 21 de desembre de 2015 14:12 Això és gavatv.cat | 0.895523 | curate | {"ca": 1.0} | http://elbruguers.cat/index.php/eleccions/9174-el-psc-valora-els-resultats.html |
macocu_ca_20230731_0_7745 | Tipus d'acte
del Parlament de dia 01/07/1766 a 31/07/1766, ordenada per data i hora en sentit ascendent: | 0.565874 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_363768 | “Goya i Ibáñez són igual de genials”
L’il·lustrador Sergio Mora, guanyador d’un Grammy llatí, recopila els seus treballs a ‘Moraland’
651x366 “Goya i Ibáñez són igual de genials” “Goya i Ibáñez són igual de genials”
Quan tenia nou anys, els pares de Sergio Mora (Barcelona, 1975) treballaven els dissabtes i ell es passava tot el matí al sofà del menjador pintant amb un maletí d’olis que li acabaven de regalar, envoltat de tebeos de Mortadel·lo i de llibres d’art mentre a la televisió hi feien La bola de cristal. L’escena, cristal·litzada en la memòria sentimental de Mora, resumeix força bé l’univers visual d’aquest dibuixant i il·lustrador, en el qual es barregen l’alta i la baixa cultura en harmonia total. “Soc el resultat d’aquells dissabtes al matí, el suc espremut de La família Monster, Picasso i Mortadel·lo i Filemó -explica-. I, faci el que faci, quan treballo el més important per a mi és sentir-me com aquells dissabtes”. L’estil de Mora com a il·lustrador desprèn un amor incondicional per la cultura pop. Es permet jugar-hi i treure-la de context, contaminant-la del folklore ibèric i d’altres tradicions. Moraland, l’antologia dels treballs que acaba de publicar Norma Editorial, és la porta d’entrada perfecta al seu món de sirenes, herois espacials, toreros amb la cara de Mr. Spock i pintors renaixentistes amb ulleres 3D. A ell li agrada fer servir la paraula “disrupció” per definir el seu estil, que consisteix simplement a “canviar les coses de lloc”.
Mora és un dels il·lustradors catalans més cotitzats internacionalment i, entre altres fites, ha col·laborat amb la marca de moda Gucci i el reconegut dissenyador Philippe Starck, que li va encarregar el disseny dels murals dels restaurants de Miami i Nova York del xef José Andrés. Tot i així, els seus inicis van ser “molt difícils” i va trigar a trobar el seu lloc perquè el seu treball no s’entenia. “Abans d’internet, l’únic que podies fer per donar-te a conèixer era anar amb el teu portafolis porta a porta ensenyant-lo -recorda-. Però el meu treball era massa pictòric i artístic; en el món de la il·lustració es buscaven coses més funcionals i a les galeries d’art volien coses més abstractes. Quan veien els meus dibuixets deien: «Ui, això és molt de còmic». I jo pensava: «On encaixaré?»”
540x782 Mural del restaurant Bazaar Mar realitzat per Mora Mural del restaurant Bazaar Mar realitzat per Mora
Mora no va renunciar al seu llenguatge personal i, al final, a poc a poc, va anar trobant el seu lloc. Més que adaptar-se ell a la indústria, va ser el món de la il·lustració i el de l’art que amb el temps van deixar de ser llenguatges estancs per anar confluint i contaminar-se els uns dels altres. “És com si haguessin tirat l’envà que els separava -diu Mora-. Jo he tirat un envà de casa meva aquesta setmana i al principi em feia cosa, però ara penso, què collons feia aquest envà aquí? No té ni cap ni peus! Doncs amb això passa el mateix. L’envà entre l’alta i la baixa cultura no té sentit. Per a mi, Goya i Ibáñez són igual de genials”.
Dibuixant rajoles
Mora ha publicat historietes infantils com La caca màgica (Mamut, 2011) -“Als nens els torna bojos tot el que tingui a veure amb la caca”, diu-, el surrealista El niño rock (Lunwerg, 2014) i l’híbrid entre còmic, pintura i il·lustració Typical spanglish (La Cúpula, 2013), però el treball que va marcar un punt d’inflexió en la seva feina no el va fer en suport de paper, sinó en ceràmica. “Philippe Starck estava fent el disseny d’un nou restaurant de José Andrés a Miami i, gràcies a la recomanació de l’arquitecte Juli Capella, me’n van encarregar els murals”. Starck va donar total llibertat a Mora, que va treballar amb un equip d’artesans de Talavera de la Reina i l’Alcora per decorar les rajoles del restaurant amb dibuixos que unien l’imaginari del flamenc amb el del rock’n’roll, el còmic i la ciència-ficció. “Em vaig sentir molt afalagat, perquè em van deixar fer el que em va sortir dels collons”, explica. “Jo crec que saben que si treballes amb llibertat el resultat tindrà una energia diferent que si ho fas amb algú sempre al damunt”.
540x815 Portada del disc de Love of Lesbian 'El poeta Halley' Portada del disc de Love of Lesbian 'El poeta Halley'
La mala sort va voler que el dia de la inauguració del restaurant de Miami, el Bazaar Mar, coincidís amb la cerimònia de lliurament dels Grammy llatins, als quals Mora estava nominat per la portada del disc de Love of Lesbian El poeta Halley. “Jo ni tan sols sabia que et podien nominar a un Grammy llatí sense tocar la guitarra”, recorda divertit. Va ser el cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, qui va contactar amb Mora per proposar-li la feina. “Mentre feien el disc em va passar les lletres de les cançons i les maquetes perquè jo anés donant forma al seu univers poètic, i vaig acabar fent un quadre a l’oli per a cada cançó, que em sembla que no s’havia fet mai i potser per això va caure en gràcia als Grammy”. Mora, gran aficionat a la música, confessa sentir-se molt còmode il·lustrant les lletres de Balmes. “Ens movem per un territori molt similar, conjugant l’humor i la poesia”, diu. Al final, Mora va optar per anar a la inauguració del restaurant. “Pensava que no em donarien el premi i que tot plegat seria un baixon... Almenys el restaurant era segur que s’inaugurava”, explica. El dia de la inauguració, després d’estar tot el matí fent els últims retocs, va anar a l’hotel a estirar-se una estona i quan va posar el mòbil a carregar van començar a arribar tot de missatges: havia guanyat. “No m’ho podia creure. M’havien donat un Grammy! I després, a inaugurar el restaurant. Quin dia”.
En els últims temps, el talent de Mora també ha sigut captat per marques com Gucci, que van dissenyar peces de la col·lecció primavera-estiu del 2018 (jaquetes, mocadors, camises) amb un dibuix seu de Zoltar, la figura que concedeix el desig de créixer al nen protagonista de la comèdia Big. “És un dibuix que jo feia servir gairebé com a logo, perquè és un símbol amb què jo m’identificava per això de l’adult que és un nen, la màgia, el misteri... I ara m’envien peces de roba amb el dibuix i és com si hagués encarregat la meva roba corporativa a Gucci!”, comenta divertit. Aquest i altres treballs es poden veure en la luxosa edició de Moraland, que l’autor voldria que fos la seva “targeta de visita”. “Hi ha persones que em coneixen per la pintura, d’altres pel còmic, n’hi ha que pels llibres infantils... A Moraland hi ha tot el que soc, és un resum de la meva feina”, assegura. | 0.857368 | curate | {"ca": 0.9483691451538104, "es": 0.02396042665017777, "pt": 0.020405008502086874, "en": 0.0034008347503478127, "fr": 0.0038645849435770606} | https://www.ara.cat/cultura/Goya-Ibanez-son-igual-genials_0_2136386362.html |
mc4_ca_20230418_13_292512 | Moscarter, far de sa Punta des
M MO 1 Col·laborador/a 82 Visites Bústia de suggeriments
Moscarter, far de sa Punta des NÀUT Les autoritats de Marina s’interessaren per la col·locació d’un senyal lluminós a la part nord de l’illa d’Eivissa, ja que entre els senyals de l’illa de Tagomago i el de l’illa de sa Conillera quedava un sector de fosca que podia generar perill per a la navegació. El nou far fou construït entre el 1975 i el 1977 a la punta des Moscarter al vèrtex anomenat d’en Gat, a 41 m sobre el nivell de la mar, fou inaugurat l’1 de juliol d’aquest darrer any. L’aparell lluminós, situat sobre d’una torre troncocònica de formigó de 3’15 m de diàmetre i 52 m d’altura, i, per tant, a 93 m sobre el nivell de la mar, està alimentat per un transformador de la companyia subministradora d’electricitat i té una aparença d’una llum blanca amb una llampada cada 15 segons visible a 18 milles, amb un sector fosc que va del 072’5° al 299’5°. El senyal de dia és una franja helicoïdal negra sobre fons blanc. [PVG] | 0.851158 | curate | {"fr": 0.02952755905511811, "ca": 0.9655511811023622, "en": 0.004921259842519685} | http://eeif.cat/veus/Moscarter-far-de-sa-Punta-des/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_292524 | El Comtat de Barcelona en època de Joan I el Caçador (1387-1396) on ja s'havien incorporat diversos comtats però on encara no ho havien fet els tres darrers: Empúries (1402), Urgell (1413) i Pallars Sobirà (1487).El meu dubte és? Hi havia una identitat empordanesa, urgellenca i pallaresa en aquell moment? Encara existeix? Els habitants del Comtat de Barcelona es sentien barcelonins?
A Andorra ja ho havien fet bé | 0.734049 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_519779 | romanços | La Teiera
Arxiu d'etiquetes: romanços
A Flix, per Pasqua, les Desmes
Posted on 5 Abril 2015 by spalomar
«Un viernes partió el Señor a la ciudad de Samaria, y antes de entrar en poblado el calor le fatigaba…» El romanço de la Samaritana va gaudir d’una gran popularitat i és ben conegut, en la seva versió castellana, per … Continua llegint →
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a festes, romanços, setmana santa, teatre | Deixa un comentari
El romanço i la representació de la Samaritana
Posted on 2 Abril 2015 by spalomar
El romanço de la Samaritana va gaudir d’una gran difusió. Com comenta Esteve Busquets, a Calaixera de romanços reusencs (1967), «un romanço popularíssim, religiós i en català, extret d’alguna de les Passions tradicionals, o incorporat a elles, perquè és difícil … Continua llegint →
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a romanços, teatre | Deixa un comentari
Posted on 1 Abril 2015 by spalomar
Un dels textos de fil i canya que avui es manté viu a la tradició popular és el romanço de la Samaritana que es recita, el diumenge de Pasqua, a la professó de l’Encontre de Flix. La professó de l’Encontre, … Continua llegint →
Molts romanços ubiquen la narració dels fets o situacions que descriuen en un indret determinat. No és sempre una necessitat, però és un recurs que atorga versemblança al relat. Més d’un cop, però, les referències geogràfiques —fins i tot, en … Continua llegint →
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a indumentària, literatura, romanços | Deixa un comentari
La petjada de les guerres als romanços
Posted on 7 gener 2015 by spalomar
De romanços que parlen de guerres —reals o fictícies—, n’hi ha molts. De fet, hi ha moltes balades en què la guerra és el marc narratiu d’històries tòpiques, aplicables a molts indrets i moments. En aquest any en què continuaré … Continua llegint →
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a cançoner, literatura, romanços | 1 comentari
Ideologia, política i romanços
Posted on 1 Desembre 2014 by spalomar
En el marc del cicle «Una ciutat de romanços», organitzat per l’Arxiu de Reus, la Biblioteca Central Xavier Amorós, Carrutxa i altres entitats, el proper dijous 4 de desembre tindrà lloc una nova activitat: una taula rodona amb col·loqui sobre … Continua llegint →
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a activitats, literatura, romanços | Deixa un comentari
RT @reusdigitalcat: EL REPORTATGE del dilluns, per Isabel Martínez. La #URV treballa en un projecte d’investigació sobre els 40.000 espanyo… 22 minutes ago | 0.770517 | curate | {"it": 0.007883326763894364, "ca": 0.8849034292471423, "en": 0.06819077650768625, "pt": 0.0390224674812771} | https://lateiera.wordpress.com/tag/romancos/ |
macocu_ca_20230731_9_188622 | El polígon industrial és la zona que dóna més llocs de treball al nostre municipi. Per tal de poder-hi arribar còmodament, necessitem que s'ampliïn les places d'aparcament disponibles.
Dona suport Habilitació de més places d'aparcament al polígon
Empremta digital | 0.646322 | curate | {"ca": 0.9384615384615385, "en": 0.06153846153846154} | |
macocu_ca_20230731_8_253274 | Àngels Chacon
Chacón ha descartat possibles pactes després de les eleccions: “No volem que el Govern depengui de partits extremistes com la CUP”
La candidata del PDeCAT diu que el seu partit tindrà “la clau” del pròxim executiu català malgrat la probabilitat que ni tan sols entrin al Parlament
El retorn a la tercera via intenta superar les previsions negatives de les enquestes que els deixen fora del proper Parlament
La candidata demòcrata rebutja la confrontació amb l’Estat: “No podem afegir més inestabilitat quan hi ha una crisi”
La candidata del PDeCAT assegura que abans de cessar-la com a consellera li van preguntar si aniria al PDeCat
L’exconsellera destituïda per Quim Torra reivindica ara que el partit “és independentista sense renunciar al seu model de país” | 0.719796 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_43_9970 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
Imatge de l'entrevista
L’entrevista al president de la Generalitat emesa aquest dilluns per TV3 va fer rècord històric d’audiència de totes les entrevistes fetes fins ara al cap del govern català. Segons dades de Kantar Media, l’entrevista d’ahir al president Artur Mas va ser vista per una mitjana de 872.000 espectadors, amb el 25,5% de quota. Aquestes dades superen el rècord d’audiència anterior en una entrevista a un president, que era de 850.000 espectadors de mitjana, fet per l’entrevista al president Mas també, i emesa l’1 d’octubre del 2012. Amb una durada de 79 minuts, l’entrevista d’ahir va arribar gairebé al milió d’espectadors d’audiència màxima, amb 994.000 espectadors i el 27,7% de quota, a les 22.33. En aquell moment, el president Mas exposava el seu propòsit de fer la consulta, el significat que tindrien les eleccions, en cas que no es pogués fer la consulta i el desig d’aconseguir acords de cara a les eleccions europees. D’altra banda, l’especial que el programa “2324”, del canal de notícies 3/24, que es va emetre després i en què van participar els responsables dels mitjans de comunicació de Barcelona per debatre els continguts de l’entrevista, va batre el seu rècord, amb una mitjana de 118.000 espectadors i el 4,1% de quota. Finalment, i pel que fa al rànquing de cadenes, cal destacar que TV3 va tornar a liderar àmpliament la jornada, amb el 18,1% de quota i 6,2 punts de quota més que Tele5, la segona cadena classificada, amb l’11,9%.
Los republicanos e independentistas de ERC en el Congreso de los Diputados han admitido por primera vez en sede parlamentaria que una Cataluña independiente se queda fuera de la Unión Europea.
¿Pero no habíamos quedado que la cadena de manitas reunió a 2 millones? Si consideramos que es más fácil ver al gran gurú en casita mientras cenamos, con el bebé, con el lorito, entonces hay un millón doscientos mil elementos que no han cumplido con su deber. Y así empezamos mal, francamente
TV-3 al Servei del Govern Català , al servei de C.I.U. als intertesus de la Dreta Catalana Que despres la fara tanca com han fet a Valencia amb EL CANAL -9 . Aixo no es una entrevista aixo es FUM per tapar les Retallades Socials fetes per Artur Mas
El Casal,18 h.--Vista la entrevista i d'acord amb tota la tertulieta i posarem un ..,pero...,la part periodistica va tenir molt que desitjar...,es podíen fer las preguntas amb un altre to i altres formas....,en alguns moments semblaven fiscals acusadors....,sels notava masse la seva arrel....
O sigui, que el 74,5% de l'audiència catalana (2.550.000) van passar de veure l'entrevista...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.80988 | curate | {"ca": 0.8191138777004761, "es": 0.18088612229952397} | : /una-mitjana-de-872000-espectadors-van-veure-lentrevista-de-mas-81557.html |
mc4_ca_20230418_13_723755 | PROMOCIÓ ESTIU 2018 – Sueños de Atenea
Bé com us vaig dir, volia fer alguna promoció per a aquest estiu, així que he decidit 2 opcions.
Una SESSIÓ INFANTIL, i una altra sessió INFANTIL + FAMÍLIA, és a dir, per qui vulgui només fotografies del seu fill/a, tindreu una promoció, i per qui vulgui una sessió de família, tindreu l’opció de triar la familiar on farem fotografies als nens sols, i després sumarien els pares.
Que entra i que val cada sessió:
Aquestes imatges que us mostro están fetes en el meu estudi, en la part exterior, podem fer-les aquí, o qui vulgui a la platja.
Això si, en les promocions no entra desplaçament, sinó que es faran a la platja de Sant Feliu de Guíxols, en horaris, o de bon matí o a última hora de la tarda.
Ja que a hores puntes, hi ha massa sol, i molta gent a la platja i seria impossible.
La promoció solament serà per al mes de Juliol.
Així que importantíssim reservar el vostre dia, i assegurar-vos la vostra sessió. La manera de fer la reserva, és fent el pagament de 30€, i reservem dia i hora del reportatge.
Evidentment, si les sessions són de nens, anirà un altre decorat, igual que si es fa a la platja, serà un decorat una mica més mariner.
Ho adaptarem segons els clients.
Us deixo alguna mostra més que vam fer a la meva filla Daniela, amb la seva amiga Mar i la petita Ivet.
Gràcies, i us espero amb els braços oberts, i no perdeu l’oportunitat d’aquesta promoció.
Per contactar amb mi un e-mail a: [email protected] o whatsapp a: 620945702 | 0.827415 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.suenosdeatenea.com/ca/promocion-verano-2018/ |
wikipedia_ca_20230401_0_193192 | Barranc del Ginebrell
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
El barranc del Ginebrell, és un barranc de l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
Es forma a Collatrava, al sud-oest del quilòmetre 8 de la carretera C-1311, a 963 m. alt. Des d'aquest lloc baixa en direcció sud-est, deixant el Tossal Gros i la Masia del Caçador a la dreta (ponent). S'uneix al barranc de Montllobar al cap de poc tram de recorregut, que és força curt. | 1 | perfect | {"en": 0.04038461538461539, "ca": 0.9596153846153846} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=193193 |
mc4_ca_20230418_4_256697 | 10 coses que cal saber de Neto
Descobrim diverses curiositats del nou jugador del FC Barcelona
08:25AM dijous 27 de juny
27 de juny 19
Coneixem més a Neto, el segon fitxatge del FC Barcelona per a la temporada 2019/20. Amb l’anunci de l’acord amb el jugador per a la seva incorporació, presentem deu dades que potser no sabies d’aquest porter brasiler:
- El nom complet del nou fitxatge blaugrana és Norberto Murara Neto, però aquest porter és més conegut com a Neto. Nascut al Brasil, concretament a la ciutat d’Araxá, té 29 anys.
- Neto té doble nacionalitat: brasilera i italiana. Ara bé, el seu combinat nacional és el Brasil. Amb ‘La Canarinha’, l’any 2012, va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres.
- El nou porter del FC Barcelona mesura 193 cm. Una alçada que el converteix en el segon jugador més alt de la plantilla barcelonista. Piqué és una mica més alt que ell.
- El pare de Neto també va ser porter de diferents equips brasilers. La figura paterna va inspirar Neto per convertir-se en futbolista i concretament porter.
- Neto és el 40è brasiler de la història del FC Barcelona. Però tot just és el segon porter brasiler que ocupa la porteria culer després de Jaguaré.
- En una entrevista, Neto va explicar que els seus companys del València el descrivien com una persona seriosa i extravertida.
- Neto és el pare d’una nena, Isabella, que va néixer l’any passat.
- Arriba al FC Barcelona procedent del València, on va aterrar l’any 2017. Aquesta darrera temporada al club ‘che’ ha jugat un total de 3.060 minuts, repartits a la Lliga, la Champions League i l'Europa League.
- El Barça és el seu cinquè club. Neto va debutar professionalment amb el Paranaense (Brasil). I de la seva terra natal va posar rumb a Itàlia, on va jugar a la Fiorentina i a la Juventus -on va coincidir amb l’exblaugrana Dani Alves-. El següent pas va ser al València.
- Neto fitxa pel Barça per 26 milions d'euros més 9 en variables. | 0.808062 | curate | {"es": 0.01564945226917058, "ca": 0.9843505477308294} | https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1257042/10-coses-que-cal-saber-de-neto |
oscar-2201_ca_20230904_8_93860 | La passada setmana vam celebrar el concert de Santa Cecília, també com ja és tradicional a la nostra escola. | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | http://vedrunasallent.cat/noticies.php?id=345 |
mc4_ca_20230418_5_219586 | Ju + Èxta6 a Terrassa | ticketea by Eventbrite
Entradas para Ju + Èxta6 a Terrassa
La jove osonenca JU arriba carregada d’energia per portar-nos el seu segon disc anomenat “Bandera Blanca”, que va sortir a la llum el passat 5 d’octubre. Un disc de caràcter social i reivindicatiu, que representa un pas endavant per a una artista que estarà en boca de tothom en els pròxims mesos per la seva aposta allunyada dels corrents que han marcat les darreres tendències. Una de les veus femenines que trepitgen més fort a l’escena musical catalana.
Tot això ho transporten al directe d’una manera explosiva, festiva i plena de bones vibracions, que no deixarà indiferent al públic. | 0.74501 | curate | {"en": 0.0688622754491018, "pt": 0.05239520958083832, "ca": 0.8787425149700598} | https://www.ticketea.com/entradas-concierto-ju-exta6-a-terrassa/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_743615 | OPINIÓ PÚBLICA, POLÍTICS I EL CONFLICTE ISRAELIANO-PALESTÍ Catalunya camallarga Sebastià Alzamora / Escriptor Els que vam conèixer les delícies de l'escola postfranquista tenim un record inesborrable d'alguns coneixements que ens van ser administrats amb profusió, com ara la lectura del romancer castellà o de les faules clàssiques del mateix idioma. N'hi havia una, de faula, ara no sé si inclosa al repertori de Samaniego o al d'Iriarte, que tenia com a protagonista l'alcaraván zancudo, és a dir, una cosa així com la graula camallarga, si els lectors més castissos em permeten la traducció. "ALCARAVÁN ZANCUDO, DA CONSEJOS y para sí no tiene ninguno", moralitzava el final de la faula, advertint contra aquells que es permeten d'anar sermonejant els altres sobre el que els convé i el que no els convé, i en canvi farien millor de preocupar-se d'ells mateixos. Ara tampoc no recordo com anava la història, en la qual prenien part l'esmentada graula camallarga i la sempre punyetera rabosa -amb un resultat, no cal dir-ho, lamentable per a la graula-, però sembla que la dita sorgeix d'una actitud característica d'aquest ocell, i és que, quan descobreix un caçador o un au rapaç, es posa a xisclar amb molt d'estrèpit, de tal manera que alerta i fa fugir els altres ocells del voltant, mentre el nostre camallarg resta, desguarnit i indefens, tot sol davant del perill. És a dir, que la pobra graula no destaca pel seu enteniment EM FAN VENIR A LA MEMÒRIA AQUESTA historieta certes efusions de l'opinió pública catalana, o d'una part d'ella, que actua de manera molt semblant a la de l'ocellot en qüestió: de consells, aquí en tenim per a tothom, i sembla mentida que no ens facin cas, perquè tot aniria com una seda. Talment com a la mateixa Catalunya, que no deu tenir cap problema ni cap assumpte pendent de resoldre, atesa la vehemència amb què ens ocupem de les qüestions d'altri. UN EXCEL·LENT EXEMPLE D'AQUESTA curiosa tendència és el conflicte entre Israel i Palestina. Quan apareix aquest tema, com en les últimes setmanes, la Catalunya camallarga gralla, piula, xiscla i refila fins al virtuosisme, i ho fa amb un aplom i una convicció sincerament envejables. Escoltant segons quines opinions, i la manera d'emetre-les, un no s'explica com és que encara continua el problema al Pròxim Orient, si aquí n'hi ha tants que hi veuen solucions claríssimes, ràpides i d'aplicació urgent. Aquest no tan sols és un país d'entrenadors de futbol, sinó també de mediadors en política internacional, que encara té més mèrit. ÉS VERITAT QUE, D'OCELLOTS CAMALLARGS, en tenim per a cadascun dels dos bàndols, però també és cert que són molt més nombrosos, a casa nostra, els que grallen a favor del que en diuen la causa del poble palestí, de tal manera que de vegades arriben a fotre una piuladissa desafinada i eixordadora que es fa prou insuportable. Alguns exemplars fins i tot tenen volada governamental, com el sempre afortunat conseller Saura, que aquesta setmana ens ha il·luminat amb revelacions com ara que un molt alt càrrec del govern pot encapçalar manifestacions contra el mateix govern del qual forma part sempre que ho faci per imperatiu electoral, perdó, ètic. O que anar encaputxat i brandar una pistola enmig de la mani no és res més que una performance: si es tractava d'art modern -i no d'una apologia de la violència, com ens havia semblat a primer cop d'ull- ens quedem molt més tranquils, però aleshores suposo que també valorarem amb el mateix criteri els independentistes que cremen banderes espanyoles i fotos del rei, no és així? O aquests no en fan, de performance? TOT AMB TOT, HI HA HAGUT UN ESTOL de graules que ha volat especialment baix aquests dies: es tracta de no sé quin grup de "suport a la llibertat del poble palestí i pel boicot a l'Estat d'Israel" que s'ha permès d'intoxicar l'aire que respirem publicant una revista en què s'acusa un seguit de personatges públics del país -concretament Vicenç Villatoro, Joan B. Culla, Pilar Rahola, Lluís Bassat, Jaume Renyer i Miquel Sellarès- de formar part d'un suposat lobby filosionista català, i se'ls insulta titllant-los de "còmplices de genocidi, tortures i neteja ètnica". Déu n'hi do. FA UNA GRÀCIA TREMENDA, EN PRIMER LLOC, que s'esquincin les vestidures -mai més ben dit- demanant el boicot contra Israel els mateixos que s'esgargamellen denunciant com a antidemocràtic el boicot dels Estats Units contra Cuba. Però bé, ja no vindrà d'una contradicció més o menys. També és força ocurrent l'acudit del lobby: en ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès i tres articulistes un lobby patrocinat pel Mossad. Ara bé: el que no té lectura divertida possible, o si més no jo no la sé veure, és la intolerància envers la llibertat d'expressió i de pensament que constitueixen els insults esmentats més amunt. Hi ha a Catalunya uns ocellots camallargs i bocamolls que no tan sols tenen consells per a tothom menys per a si mateixos, sinó també anatemes per a qui no pensi com a ells els agrada: fins no fa gaire, solien conformar-se tractant els discrepants de feixistes, però la paraula, de tant grapejar-la, se'ls deu haver quedat curta, i ara directament els qualifiquen de genocides i torturadors. Sí que ho farem tot, entre tots. AVUI.
Molt bon article. | 0.907053 | curate | {"ca": 0.9935262757044935, "an": 0.002284843869002285, "en": 0.004188880426504189} | |
mc4_ca_20230418_10_615445 | Description: 1 Mapa en fulls, manuscrit, col. & 4 fulls. Probablement, copiat cap a 1910 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat. - Sobre paper tela. - Full s.e. : De l'Alpicat a Rosselló; s.d. : de Benavent a Alcoletge; i.e. : de Sudanell a Albatàrrec; i.d. : Lleida.. - Datació aproximada. | 0.418104 | curate | {"en": 0.19718309859154928, "ca": 0.5880281690140845, "pt": 0.06690140845070422, "it": 0.03873239436619718, "fr": 0.10915492957746478} | https://www.oldmapsonline.org/map/icc/RM.249207 |
macocu_ca_20230731_0_425654 | Rumanía: Let’s build together!. Sis joves de Quart de Poblet van partir el dia 18 d’Octubre feia Romania, on van estar fins al dia 31 d’Octubre,... | 0.567494 | curate | {"es": 0.21232876712328766, "ca": 0.7876712328767124} | |
mc4_ca_20230418_3_605336 | La Comba - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
43° 23′ 51″ N, 2° 14′ 01″ E / 43.3975°N,2.2336111111111°E / 43.3975; 2.2336111111111
Fontiès Cabardés
La Comba[1] (en francès Lacombe) és un municipi de França de la regió del Llenguadoc-Rosselló, al departament de l'Aude.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Comba ↑ Municipis d'Aude a la viquipèdia occitana
BNF: cb15246719t
VIAF: 135523422
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Comba&oldid=16183780» Categoria : Municipis del districte de CarcassonaCategories ocultes : Pàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritatsArticles amb interviquis dins del textPàgines amb mapes Menú de navegació
CebuanoDeutschEnglishEspañolEuskaraFrançaisMagyarItalianoҚазақшаLatinaLumbaartMalagasyBahasa MelayuNederlandsOccitanPolskiPiemontèisPortuguêsRomânăРусскийSlovenčinaSvenskaУкраїнськаاردوTiếng ViệtVolapükWinaray中文Bân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 20 des 2015 a les 00:45. | 0.673128 | curate | {"ca": 0.8658658658658659, "en": 0.1031031031031031, "st": 0.016016016016016016, "ru": 0.015015015015015015} | https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Comba |
mc4_ca_20230418_12_754080 | Crema de col-i-flor amb mongetes - Recepta de myTaste
250 gr de mongetes cuites
2 gots grossos de brou de verdura o de pollastre
serviu i decoreuamb mel. Fregiu 1 ceba en una olla i quan estigui roseta afegiu 200 grs de carbassa i 3 tomàquets pelats i sense llavors, doneu un parell de voltes i aboqueu 1 litre i mig d'aigua aproximadament. Deixeu que bulli junt amb 2 canonets de canyella fins que la carbassa estigui tova. Afegiu 300 grs mongetesde Sta Pau que las podeu comprar ja cuites (hi ha conserves que surten molt bé per exemple de la marca Aranca) i que cogui tot junt 10 minuts més
Ja només falta repartir la crema en plats, empolvorar amb una mica més de pebre vermell i servir amb els daus de pa en el centre
amanida demongetesde colors, amanida demongetesverdes, menestra de verdura amb oli gustós, mongeta tendra amb pernil dolç, mongeta tendra i patata amb maionesa especial, wok d'espaguetis picants, wok de mongeta tendra o espaguetis amb mongeta tendra
Mentre el flam està al forn, pelem la patata i la posem a coure amb les mongetes. A l'hora d'emplatar, posem la crema al fons del plat i hi posem un tall de flam, o en el meu cas, un flamet sencer
Amb el temps que fa que tinc el blog, encara mai havia penjat la recepta de la crema catalana. Separeu mig vas de llet i la resta poseu-la a bullir amb el canó de canyella i la pell de la llimona
”, em va fer rumiar que, en cas que aquest entrevistat fos jo mateixa, probablement deixariade banda vel·leïtats pròpies dels vint anys i em decantaria per un arròs caldós amb llamàntol, uns fideus a la marinera o unes mongetesamb cloïsses com les que veieu aquí | 0.856068 | curate | {"ca": 0.9702786377708978, "fr": 0.029721362229102165} | https://www.mytastecat.com/p/crema-de-col-i-flor-amb-mongetes-30927523.html |
macocu_ca_20230731_8_201367 | Aloe Gel Bifemme
Aloe Gel Bifemme formulat amb aloe vera d'alta qualitat i puresa major de el 99%.
Què és Aloe Gel Bifemme?
Formulat amb Aloe d'alta qualitat i puresa (major de el 99%).
El Gel d'Aloe vera de Bifmme Ynsadiet suavitza i millora la hidratació de la pell.
De l'interior de la fulla de la planta d'Aloe Vera s'obté el gel, que posseeix acció cicatritzant i antiinflamatòria.
Aquestes propietats són el resultat de l'acció sinèrgica dels diversos constituents. La cicatrització de ferides es deu fonamentalment a una estimulació directa de l'activitat de macròfags i fibroblasts.
Aquests últims promouen un increment de la síntesi de col·lagen i proteoglicans i com a conseqüència s'afavoreix la reparació de el teixit danyat.
El seu contingut en mucílags té propietats hidratants i emol·lients. Per tot això, en cremades tèrmiques el gel fresc de Àloe Vera utilitzat per via tòpica ha mostrat una eficàcia superior a la d'altres tractaments convencionals.
Com es fa servir Aloe Gel Bifemme?
Es recomana aplicar sobre la zona corporal triada una fina capa de gel i massatge suaument fins a la seva completa absorció. | 0.762306 | curate | {"en": 0.014349775784753363, "ca": 0.9551569506726457, "co": 0.030493273542600896} | |
mc4_ca_20230418_2_683863 | Todos los libros del autor Capilla Fuentes Juli
"Capilla Fuentes Juli"
El iaio Ferran convida els seus néts a pujar al tren de joguet que hi ha al parc del seu poble, Almoines. Però, de sobte... es troben en un tren de veritat! És el Xitxarra, l'antic tren dels anglesos que anava del Port de Gandia fins a A...
978-84-9904-141-4 /
978-84-8025-284-3 /
978-84-9824-814-2 /
Els mots, i no [buit]
978-84-16044-77-1 /
I, malgrat tot, sent palpitar, a les venes,latent, la sang cansada del meu pare:ascla i tarquim que en el meu cos batega.Note el cordó enèrgic de ma mare, umbilical, que m'hi uneix ben a dintredes que vaig nàixer, el mil nou-cents setant...
978-84-9824-434-2 /
Grans personatges valencians
Fundacio Bromera per al foment de la lectura /
978-84-96674-41-7 /
978-84-96674-45-5 /
978-84-273-5130-1 / | 0.519901 | curate | {"es": 0.25440806045340053, "ca": 0.7216624685138538, "en": 0.02392947103274559} | https://www.todostuslibros.com/autor/capilla-fuentes-juli |
mc4_ca_20230418_11_460307 | Nadal i el territori | MARIA VALLS I BIOSCA. RUPIÀ (BAIX EMPORDÀ) | El Punt Avui
Nadal i el territori Nadal i el territori Nadal i el territori Nadal i el territori + Nadal i el territori E-mail
27 setembre 2009 2.00 h
Nadal i el territori
Nadal i el territori Nadal i el territori Nadal i el territori Nadal i el territori Nadal i el territori E-mail
MARIA VALLS I BIOSCA. RUPIÀ (BAIX EMPORDÀ)
Conseller Nadal, d'esquerres són moltes més coses, i que són contraposades a aquesta política d'infraestructures que el departament (d'esquerres) que presideix porta a terme. És d'esquerres una bona política social, tenint en compte tots els ciutadans, i no ho és fer aquestes ferides mortals al territori i als que l'habitem.
Obres com la nova C-31 i l'autovia de les Gavarres no consideren el ciutadà. És anar contra totes les recomanacions internacionals per no afavorir el canvi climàtic. Perpetrar la mala política econòmica del capitalisme més anacrònic és d'esquerres? Ho seria, si hi hagués una bona política d'infraestructures pensada per al transport públic que solucionés els problemes reals de mobilitat dels que l'habitem. Tots volem un verdader debat sobre el territori, però no hi és, de la mateixa manera que no hi ha una participació ciutadana real; els ciutadans som segurament per als polítics una pedra a la sabata, menys a l'hora de votar.
Tirant pel dret destrossen irreversiblement aquest paisatge que vostè adjectiva com a harmoniós i de gran bellesa. Devastar-lo és d'esquerres? On és el debat? Aquest que diu, ara cal més que mai, jo diria que fa anys que cal i que no hi és. Aproven POUM insostenibles, i parla d'endreçar el territori, però si cada dia hi ha més zones industrials al costat de les carreteres i a ben poca distància, allò que vostè en els plans directors deia que volia evitar.
És d'esquerres treure les carreteres de l'interior de les poblacions, també diu, perdoni, això és ser pràctic, una cosa es treure les carreteres i fer rondes i una altra és fer obres sobredimensionades i innecessàries. Què deixarem als nostres fills i néts? Amb aquestes obres hi guanyen molt pocs i hi perdem tots, vol dir que això és d'esquerres?
El Punt. Comarques Gironines 27-09-2009, Pàgina 20 | 0.795698 | curate | {"es": 0.020082154267457783, "ca": 0.957553628480146, "en": 0.018712916476494753, "la": 0.0036513007759014144} | https://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/23-lectorescriu/84906-nadal-i-el-territori.html |
macocu_ca_20230731_10_149330 | Neix un portal de venda de productes i serveis per als comerços de l’Anoia
Concaprop és una iniciativa privada que sorgeix de la preocupació pel petit comerç arran de la crisi econòmica provocada pel coronavirus. Es tracta d’una web al servei del comerç de la comarca de l’Anoia totalment gratuïta, on cada establiment o persona individual pot oferir els seus productes i serveis. Cada venedor escull què vol publicar, a quin preu i quin mètode de lliurament i cobrament vol utilitzar. És l’oportunitat de molts comerços de disposar d’un canal on-line de venda propi ja que els propietaris de la web no intervenen en les publicacions dels venedors.
La iniciativa és de l’Estudi de Disseny, Comunicació i Webs Jordi Magaña, els mateixos que ara fa vuit anys van ser pioners creant la primera plataforma de compra col·lectiva a nivell local Igualada Showroom. A diferència d’aquesta, la nova web no disposa de passarel·la de pagament i la transacció econòmica la fa el consumidor directament amb el venedor, segons el mètode que acordin.
Concaprop és l’oportunitat per als comerços de disposar d’un canal de venta on-line sense cap cost, un espai propi i gestionat per ells mateixos amb la llibertat de publicar el que vulguin i al preu que vulguin. El comerç es responsable d’actualitzar les seves ofertes i de publicar tantes com desitgi.
Per la seva banda, el comprador disposa d’una eina de compra sense haver de moure’s de casa sabent que està contribuint a la recuperació econòmica del seu territori. Té l’oportunitat de comprar en el seu comerç de tota la vida i seguir rebent el tracte pròxim del seu comerç de confiança.
ConcAprop té l’única voluntat de crear xarxa i fer de la nostra comarca un col·lectiu solidari i responsable amb el consum. A través d’aquesta web es vol incentivar el comerç de proximitat fent més fàcil als comerciants arribar al seu públic i que a la mateixa vegada el consumidor tingui eines per accedir als comerços de la seva confiança d’una altra manera que no sigui exclusivament la presencial. És una iniciativa solidària, una aportació a la dinamització econòmica que l’equip de Jordi Magaña vol fer a la comarca, un dels territoris més colpejats per aquesta crisi.
Com vendre a ConcAprop?
El venedor només ha d’entrar a www.concaprop.cat i registrar-se amb un usuari i contrasenya. Així crearà la teva botiga virtual, on podrà publicar les seves ofertes i gestionar-les (esborrar-les i/o modificar-les).
Pot crear tantes ofertes com vulgui. Veurà un espai on pot especificar quin és el canal de comunicació a través del qual vol comunicar-se amb el comprador i també caldrà que indiqui com es fa l’entrega del producte i quin és el mètode de pagament que vol utilitzar.
Cada venedor efectua l’intercanvi monetari segons el mètode que desitgi (pagament en mà en el moment de la recollida, transferència bancària, amb targeta...). La via de comunicació també l’escull el comerç: WhatssApp, correu electrònic, telèfon... Cada establiment decideix què vol vendre i com ho vol vendre.
Com comprar a ConcAprop?
El comprador només ha d’entrar a www.concaprop.cat, remenar per la web, registrar-se i comprar segons les condicions de cada comerç! Tres passos senzills i la seva compra responsable estarà feta.
El comprador haurà de contactar amb el comerç a través de whatsApp, email o telèfon (segon el comerç), i acordar el mètode de pagament i el sistema de lliurament del producte. Fàcil, ràpid i el més important: el comprador estarà contribuint a la recuperació econòmica del teu territori. | 0.838405 | curate | {"ca": 0.9762857142857143, "pt": 0.013428571428571429, "es": 0.010285714285714285} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_861165 | Dissabte, pacte a la Moncloa? Fonts pròximes a la negociació asseguren que aquest cap de setmana es podria convocar una reunió d’alt nivell per tancar el nou model de finançament Els contactes entre el conseller Antoni Castells i el ministre Pedro Solbes sembla que han prosperat aquestes darrers hores. Fonts pròximes a la negociació del nou sistema de finançament asseguren que dissabte podria tancar-se un principi d’acord. En aquesta data està prevista una reunió dels equips econòmics dels dos governs, a la qual també podrien assistir José Luís Rodríguez Zapatero i José Montilla. L’objectiu d’aquesta cita seria tancar definitivament un primer acord entre els socialistes, PSC i PSOE, i després intentar assolir el recolzament de la resta de formacions catalanes. [elsingulardigital.cat]
i després intentar assolir el recolzament de la resta de formacions catalanes. Et deus referir només a CiU, no, perquè Esquerra (abans ERC) i ICV li acceptaran qualsevol cosa al PSOE per continuar a la Xeneralitá montillesca. Per cert, pregunta tonta del dia: La Xeneralitá podria subvencionar-me la compra diària d'El Periódico, ara que aquest diari serà més "catalanista" que mai?
home..no fa gracia ..que avui ha fet fallida la empresa que edita el Periodico
La Berta que agrairà molt la teva petició de llibertat, m'ha dit que aquest teatret de la reunió pèl no res ...el va avançar ella al seu Blog fa ja uns dies. berta-cat.blogspot.com Crec parlar en nom de la Berta al donarte les gràcies!!! ! | 0.815855 | curate | {"ca": 0.931266846361186, "fr": 0.016172506738544475, "es": 0.05256064690026954} | |
mc4_ca_20230418_3_424323 | El Sabadell 'B' inicia el 2020 amb derrota en el seu partit ajornat | Ràdio Sabadell
El Sabadell 'B' inicia el 2020 amb derrota en el seu partit ajornat
El filial arlequinat acumula cinc derrotes consecutives | CF Caldes
07.01.2020 11:19 Esports
El filial del Centre d'Esports Sabadell va aprofitar que aquest passat cap de setmana no hi havia lliga per disputar el partit ajornat en dues ocasions contra el Caldes corresponent a la 12a jornada de lliga. Els homes de Bernat Mosquera es van veure clarament superats (4-0) per un conjunt que, gràcies a aquesta victòria, se situa quart amb 27 punts. Dues errades en la primera part van provocar que els locals anessin al descans amb un marcador de 2-0 i que els arlequinats haguessin de canviar el guió que tenien previst. "Condicionen molt els dos primers gols que encaixem molt d'hora i que obliguen a canviar el pla de partit", comenta el tècnic Bernat Mosquera. A la segona part, el Sabadell 'B' va pujar les línies i això ho va aprofitar el Caldes per fer dos gols en dos contraatacs. "A la segona part t'obliguen a fer la pressió més amunt, a córrer algun risc i al final sempre tens les de perdre", afirma el tècnic arlequinat. Amb aquesta derrota, el Sabadell 'B' segueix antepenúltim amb 12 punts, empatat amb la Sabadellenca i a tres de la salvació. Els homes de Mosquera intentaran revertir aquesta situació i la primera oportunitat per fer-ho serà diumenge (12h) a casa contra el Can Trias, sisè amb 26 punts però que encadena tres jornades consecutives sense aconseguir la victòria.
Per la seva banda, la Sabadellenca ha disputat un partit amistós durant aquestes vacances de Nadal per preparar el seu pròxim enfrontament. Els sabadellencs van guanyar per un contundent 6-0 al Cerdanyola 'B', un equip que actualment competeix a Tercera Catalana. "Els jugadors han estat molt endollats i de cara al diumenge aquest partit ens ha anat molt bé", comenta Jesús Rueda 'Betis', tècnic de la Sabadellenca. Els seus homes s'enfrontaran aquest diumenge (11:30h) al Berga, un conjunt que suma 15 punts, això sí, amb un partit menys que el conjunt taronja. "Per a mi i per a l'equip ha de ser un partit clau, perquè és un conjunt que està com nosaltres i, si ens guanya, s'escaparia", afirma el tècnic de la Sabadellenca.
Pel que fa al Tibidabo, els de Torre-Romeu rebran diumenge (12h) al Joanenc, vuitè amb 24 punts, a tres del quart classificat. Això sí, els de Sant Joan de Vilatorrada visitaran Torre-Romeu en hores baixes i és que acumulen quatre jornades sense aconseguir la victòria. "És veritat que ells tampoc estan molt fins, però tenen un gran equip, un bon bloc i sempre queden a la part alta de la classificació, així que serà un rival difícil", explica Jesús Díaz 'Vaquero', tècnic del Tibidabo. Per la seva part, els de Torre-Romeu són cuers amb set punts, amb la qual cosa necessiten la victòria per no despenjar-se dels equips que marquen la permanència. | 0.862311 | curate | {"ca": 0.96866391184573, "en": 0.03133608815426997} | https://radiosabadell.fm/noticia/el-sabadell-b-inicia-el-2020-amb-derrota-en-el-seu-partit-ajornat |
oscar-2301_ca_20230418_8_64634 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Instrument de teclat
61 llengües
Alemannisch
العربية
مصرى
Български
বাংলা
Brezhoneg
کوردی
Čeština
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Frysk
Gaeilge
Galego
עברית
हिन्दी
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Ilokano
Íslenska
Italiano
日本語
ქართული
ಕನ್ನಡ
한국어
Lingua Franca Nova
Lietuvių
Latviešu
Македонски
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Polski
Português
Runa Simi
Română
Русский
Scots
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Српски / srpski
Svenska
தமிழ்
Тоҷикӣ
Türkçe
Українська
Oʻzbekcha/ўзбекча
Tiếng Việt
吴语
中文
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Diposició d'un teclat musical típic de tres octaves
Bandoneó
Un instrument de teclat és un instrument musical dotat d'un o més teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni. Des del punt de vista de l'anomenat sistema Hornbostel-Sachs, aquesta tipologia inclou instruments de corda percudida com el piano i el clavicordi, de corda polsada com el clavicèmbal, l'espineta o el virginal, de vent com l'orgue, l'harmònium, l'acordió (i altres instruments derivats com el bandoneó) o la melòdica, o fins i tot instruments electròfons com els teclats electrònics, però aquesta classificació té ple sentit en la mesura en què una mateixa tècnica d'execució o tècniques relativament semblants serveixen per tocar instruments diversos.
Mecanisme[modifica]
Un teclat musical és el conjunt de palanques abatibles adjacents, anomenades tecles, en un instrument musical, especialment el piano.
Els teclats típics contenen tecles per tocar les dotze notes de l'escala musical occidental, amb una combinació de tecles més grans i més llargues, normalment blanques (dites ungles), i tecles més petites i més curtes, normalment negres. Aquesta combinació de tecles blanques i negres es repeteix a l'interval d'una octava.
Al pitjar una tecla d'un instrument de teclat l'instrument sonarà mecànicament percudint una corda (piano); puntejant-la (clavecí, clavicordi); provocant l'entrada d'aire per fluir a través d'una tub (orgue); o picant una campana (carilló). En els teclats elèctrics i electrònics (orgue Hammond, piano digital, sintetitzador), al pitjar una tecla es connecta un circuit.
Com que l'instrument de teclat més comú és el piano, es coneix aquest tipus de teclat com a "teclat de piano".
A més d'aquest tipus de teclats, anomenats manuals, les tecles també poden ser accionades amb els peus (pedals de l'orgue o pedaler), o amb els punys (carilló).
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Instrument de teclat
Teclat mut interactiu
Teclat sonor amb sons de diversos instruments
Registres d'autoritat
BNF (1)
GND (1)
LCCN (1)
NDL (1)
NKC (1)
Bases d'informació
GEMUS (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Instrument_de_teclat&oldid=29065277»
Categoria:
Instruments de teclat
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 1 gen 2022 a les 16:25.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0 | curate | {"ca": 0.7607090103397341, "hu": 0.0070901033973412115, "es": 0.01654357459379616, "de": 0.03249630723781388, "ar": 0.00206794682422452, "rz": 0.0011816838995568684, "bg": 0.002658788774002954, "bn": 0.0014771048744460858, "br": 0.002658788774002954, "zn": 0.0014771048744460858, "sh": 0.00206794682422452, "da": 0.0014771048744460858, "el": 0.002363367799113737, "en": 0.01447562776957164, "eo": 0.002658788774002954, "et": 0.0014771048744460858, "eu": 0.00206794682422452, "fa": 0.0014771048744460858, "fi": 0.0014771048744460858, "fr": 0.01654357459379616, "fy": 0.0014771048744460858, "lt": 0.00413589364844904, "he": 0.0014771048744460858, "hi": 0.0017725258493353029, "hy": 0.00206794682422452, "id": 0.004726735598227474, "is": 0.002363367799113737, "it": 0.031610044313146235, "ja": 0.0008862629246676514, "ka": 0.00206794682422452, "ta": 0.0029542097488921715, "ko": 0.0008862629246676514, "lv": 0.002363367799113737, "mk": 0.0029542097488921715, "nl": 0.0029542097488921715, "no": 0.009453471196454948, "pl": 0.0017725258493353029, "pt": 0.010930576070901034, "ro": 0.0017725258493353029, "ru": 0.00206794682422452, "sk": 0.0029542097488921715, "sl": 0.0032496307237813884, "sr": 0.004431314623338257, "sv": 0.00206794682422452, "tl": 0.0017725258493353029, "tr": 0.0017725258493353029, "uk": 0.0029542097488921715, "uz": 0.005022156573116691, "vi": 0.0029542097488921715, "zh": 0.0017725258493353029, "oc": 0.005908419497784343} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Instrument_de_teclat |
macocu_ca_20230731_4_141922 | (Laura Mor –CR) L'Esperit bufa, però cal dialogar personalment amb el jove i ajudar-lo a interpretar allò viscut. És una de les principals conclusions de la segona jornada de la Vocalia de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de Catalunya que dissabte va aplegar una cinquantena de persones a l'Escola Vedruna-Àngels. Una qüestió d'especial interès en aquesta setmana que ha començat amb la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.
El jesuïta Enric Puiggròs, responsable de pastoral vocacional de la Companyia de Jesús, va compartir la pròpia experiència congregacional pel que fa a l'acompanyament de joves i de forma especial en la dimensió vocacional. En la seva intervenció va dir que cal “incidir en la personalització, en la necessitat que el jove aprofundeixi”. D'aquesta manera, i conscient de les dificultats compartides entre els assistents pel que fa a la disponibilitat, Puiggròs va emplaçar-los a “garantir que el jove llegeixi bé les experiències viscudes”, i no caure en el perill “d'organitzar activitats una darrera l'altre” i “transformar-nos en mers gestors pastorals que oblidin el tu a tu”.
Els participants –entre els quals, religioses, religiosos, laics enviats per congregacions, o membres dels equips de pastoral de les escoles– van dedicar un matí de reflexió conjunta a analitzar l'estratègia apostòlica que segueixen els jesuïtes en la promoció de vocacions, i a conèixer iniciatives concretes. El ponent va voler explicar que des de la companyia entenen “la promoció de vocacions no com anar vendre el producte de la pròpia Companyia de Jesús”, sinó que posen “la recerca vocacional en el context de tota vida cristiana que, si es viu autènticament, es formula la pregunta 'què vol el Senyor de mi? '”.
“Atrinxerats en les nostres famílies religioses”
La trobada va servir per consensuar diferents línies de futur. Una d'elles, alimentar el treball en xarxa en moltes de les accions pastorals dels membres de la URC. “Encara estem molt atrinxerats en cadascuna de les nostres famílies religioses”, ha explicat Enric Puiggròs, i també ha destacat que tanmateix “en l'àmbit de la pastoral de joves cada vegada són més freqüents les accions compartides i en xarxa.”
En aquesta línia, es va plantejar la qüestió de “Com pot ajudar la URC aquest intercanvi?”. El secretari d'aquesta entitat, Lluís Serra, va reconèixer que cal millorar i no va tancar portes a fer de la URC un espai comú de trobada. Una proposta que facilitaria donar sortida a tota persona en recerca, encara que no sàpiga exactament com concretar la seva inquietud.
El tarannà comunicatiu del papa Francesc també es va fer present en la trobada a mesura que els participants anaven confirmant la necessitat d'un llenguatge més natural: “Expressar la nostra experiència espiritual, no sols vocacional, sinó l'experiència cristiana, implica un llenguatge que no sigui 'afectat', sinó el de la gent a peu de carrer”.
Canvis de fons
Puiggròs, que està en contacte amb la URC i la CONFER –la Conferencia Española de Religiosos–, reconeix com els darrers anys s'està estenent una convicció: “La promoció de vocacions no ha de ser una finalitat en si mateixa”. Per aquest motiu, els participants de la matinal han de vigilar que “el desig de trobar vocacions davant l'escassedat de número no ens faci projectar angoixa per trobar nova gent”.
En canvi, Puiggròs apel·la a “mostrar-se a la gent i a promoure una acció de personalització de la fe”. És a dir, a treballar perquè es puguin donar les condicions per fer efectiva “la demanda de gratuïtat de l'Esperit, que és qui va actuant i cridant els joves”.
Així, hi ha cada vegada més consens en què “el progrés de la vida cristiana es juga és en el tu a tu”. I això implica que les ordes i les congregacions han de triar: “No pots invertir tant de temps en muntar activitats i en canvi has de dedicar més temps a parlar amb la gent”, va concretar el jesuïta.
Aquest seguit de propostes estratègiques se sumen al fet que s'està produint “un augment objectiu de gent que està a la recerca” i que és “igualment clar” que la gent no busca “explícitament i de forma automàtica l'església catòlica com una resposta única, sinó que va buscant”. Per això, des de la Companyia de Jesús es creu que “ens hem de posar les piles, per mostrar-nos còmodament amb altres possibilitats, per dir 'nosaltres creiem que el crist i la manera de viure'l en la comunitat cristiana i catòlica té sentit'”.
Agendes plenes, un perill en la crida vocacional
La jornada convocada per la URC va servir també per posar sobre la taula el risc que molts religiosos –especialment els de mitjana edat– “es trenquin” si no vigilen “a l'hora de triar a què dediquem els esforços. Perquè són tantes les necessitats que tothom ens estira”, ha recordat Puiggròs i ha recomanat “discreció i sentit comú” a l'hora d'escollir què fer. També ha fet aquesta lectura de la problemàtica exposada: “Com d'atractiva pot ser la vida d'un religiós que té una agenda que fa més por que no admiració? Quin to de vida podem transmetre?”.
Els assistents, en el moment d'abordar aquest punt, van voler tocar de peus a terra i van acceptar que “el món és com és i hem de saber-hi viure. Viure amb sentit en un món que corre és un repte que podem seguir assumint si Déu ens hi ajuda”. | 0.870237 | curate | {"ca": 0.9836159268432082, "es": 0.009716136406934655, "pt": 0.006667936749857114} | |
cawac_ca_20200528_8_147993 | Font de les Coves
S'accedeix a la font per una pista forestal, a pocs metres al nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès. S'arriba a una esplanada al límit d'un serrat. Des d'aquest punt s'ha de baixar unes escales que condueixen fins a la raconada on es troba la font. La font està ubicada sota una balma poc profunda d'uns 20 metres de llarg i està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura de maçoneria de pedra adossada a un marge i coberta de molsa, sota la qual hi ha una pica de pedra treballada. Al llarg de la balma hi ha altres punts per on brolla l'aigua. L'espai que envolta la font es troba condicionat amb bancs, taules, graelles per a coure carn i els camins delimitats amb baranes de fusta. | 0.814604 | curate | {"fr": 0.023480662983425413, "ca": 0.9765193370165746} | http://www.turisme.llucanes.cat/turisme/tur/point-of-interest/7/FontdelesCoves |
macocu_ca_20230731_0_465706 | La Pobla Llarga ajorna l’inici del pagament del deute municipal
De vora 4 milions d’euros per interés del PP
._000284
El PSPV-PSOE de La Pobla Llarga denuncia que amb esta maniobra el Partit Popular pretén afrontar les eleccions municipals de 2015 amb liquiditat sense tindre en compte que la mesura perjudica el conjunt dels interessos del municipi. Les noves condicions del pla de proveïdors impulsat pel Govern d’Espanya foren aprovades en solitari pel PP de La Pobla en el plenari celebrat el passat 18 de juny. D’esta manera l’Ajuntament comptarà amb un any més de carència per a tornar el préstec de quasi 4 milions d’euros que va contractar en 2012 per a pagar els deutes amb els proveïdors en un període de 10 anys. L’equip de Govern tenia també sobre la taula la possibilitat de començar a pagar ja el deute amb una rebaixa del tipus d’interés superior, una opció que preferia el grup municipal socialista per suposar un major estalvi en la quantitat final a tornar, la qual cosa milloraria el marge financer del consistori en un futur. Neus Garrigues, portaveu del PSPV-PSOE en l’Ajuntament, considera que “l’opció aprovada per l’Ajuntament potser siga la més còmoda per al govern actual, però és la més cara per al poble, ja que implica una menor rebaixa del tipus d’interés respecte a una altra opció que facilitava el Govern central”. La portaveu socialista denuncia que l’opció preferida pel PP amaga la vertadera intenció de disposar d’una quantitat de 200.000 € que ja s’havia pressupostat enguany per a altres finalitats: “una vegada més no ens informen de en què va a gastar-los, però a ningú no se li oblida que estem a menys d’un any de les eleccions municipals”. En definitiva, el PP de La Pobla ha aprovat unes condicions financeres que només li beneficien a ell, no al conjunt del poble, un fet que no fa més que empitjorar la situació econòmica de La Pobla Llarga. “Cal denunciar esta mala gestió econòmica de Rafael Soler, que ens ha convertit ja en el setè municipi de La Ribera amb major deute municipal per número d’habitants, per damunt de les mitjanes de deute nacional i autonòmic”, critica Garrigues.
PSPV-PSOE La Pobla llarga
Comentaris | 0.886147 | curate | {"ca": 0.9916550764951322, "ru": 0.0037088548910523874, "es": 0.004636068613815485} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_71769 | Pocs canvis a Llagostera. El fet és que CiU pràcticament va aconseguir els mateixos vots de fa quatre anys ahir, tot i que la federació nacionalista va perdre dos dels onze regidors que tenia fins ara. Malgrat tot, l'hegemonia de Fermí Santamaria com a alcalde es va mantenir del tot indiscutible, perquè va gairebé va arribar a quadriplicar els vots de la segona força a Llagostera. Així, fregant el llindar de les 2.000 butlletes, CiU va obtenir nou regidors. D'aquesta manera, es confirma el domini de Santamaria al municipi, on va esdevenir-ne alcalde per primera vegada el 2007. En aquella ocasió, Santamaria va haver de pactar amb la formació Independents per Llagostera.
De fet, l'entrada de Santamaria va suposar que es quedés fora del govern de l'Ajuntament Alternativa per Llagostera-Entesa (ALL); el 2003, aquesta formació havia obtingut la majoria absolut amb Lluís Postigo al capdavant. Ahir Santamaria va perdre dos dels regidors que havia obtingut el 2011 (quan va fregar el seu rècord històric amb 11 edils), perquè ERC va duplicar els vots si es compara amb el percentatge dels resultats de fa quatre anys. Això va suposar que els republicans passessin de l'únic regidor que van obtenir el 2011 als tres edils que van sumar ahir. Per la seva part, ALL va repetir el mateix resultat que fa quatre anys perquè va obtenir només un regidor. Qui es va quedar sense representació a Llagostera va ser el PP, que presentava Oscar Álvarez com a cap de llista. Álvarez, que fins ara havia estat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en representació del mateix partit, no va obtenir els vots suficients per poder accedir al plenari de Llagostera. A més, en aquesta ocasió no es va presentar ni el PSC ni Independents per Llagostera. | 0.862102 | curate | {"ca": 1.0} | : /eleccions/municipals/2015/05/25/ciu-continua-hegemonia-llagostera-mateixos/726423.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_129106 | Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Celebrem avui el Dia del Seminari. L’Església ens exhorta a recordar els seminaristes i a pregar per les vocacions sacerdotals. De fet aquesta és l’única intenció per a la qual Nostre Senyor ens va demanar pregar d’una manera explícita: «Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors» (Mt 9,38). Evidentment, amb això no vull dir, ni molt menys, que no haguem de pregar també per moltes altres intencions que manifesten les necessitats de l’Església i del món.
Demanem a Déu i esperem que de la nostra comunitat sorgeixin vocacions al sacerdoci i que puguem també acompanyar d’altres joves en el camí del ministeri sacerdotal. L’Esperit bufa allà on vol i de vegades crida a qui menys ho esperes. Tenim il·lusió i ganes per desvetllar vocacions i formar sacerdots. Ara bé, ¿què n’esperem d’ells? Aquí és on hem de clarificar moltes expectatives, per no caure en errors que desviarien l’autèntica vocació. Molt sovint, i sobretot en l’època que ha vingut després del Concili Vaticà II, esperem del sacerdot moltes coses que li hem sobreafegit, però que no pertanyen a la seva essència, a la seva missió, ni al seu caràcter sacerdotal. En molts llocs, hom ha passat d’aquella reverència que abans hom tenia al prevere a la consideració de que a la comunitat tots som iguals i el capellà és un més de la colla. El prevere ha estat desproveït del seu caràcter sacerdotal i s’ha convertit en un animador de la comunitat; ja no és el qui presideix in persona Christi els sants misteris amb les seves mans ungides amb l’oli del sant crisma, i ha passat ha convertir-se en un animador litúrgic, enmig d’una litúrgia que ha acabat perdent el seu caràcter sagrat per convertir-se en una mena de festival. Almenys, aquesta és la visió, un tant trista, que ofereixen avui dia bon nombre de capellans i de comunitats cristianes.
Desproveït d’allò que el caracteritza com a sacerdot, la seva configuració a Crist, Cap de l’Església que dóna vida al Cos, el prevere ha passat a convertir-se en un gestor, en un directiu, en un showman, en un animador, en un líder social o en una mena de bruixot de la tribu que fa cerimònies i ritus per sacralitzar els moments importants de la vida, i totes aquestes funcions són les que hom acostuma a demanar-li. Però són pocs els que li demanen allò que es deriva del que realment ell és i que brilla en el seu ministeri, allò que cap home més que ell pot donar: ser pont entre el cel i la terra, fer present Jesucrist en l’Església, presentar a Déu les pregàries de l’Església i les necessitats del gènere humà i fer davallar sobre l’Església i la humanitat la benedicció de Déu, presidir en representació del Crist el misteri i sacrifici eucarístic i els altres sagraments, reconciliar l’home amb Déu en la penitència, ser un home de pregària i de consell, ser un home de Déu, en definitiva.
Tot això és el que hem d’esperar dels sacerdots i el que els hi hem de demanar, al mateix temps que també els hi donem el nostre recolzament i els acompanyem amb la pregària. | 1 | perfect | {"en": 0.07105181507911883, "ca": 0.9289481849208812} | |
wikipedia_ca_20230401_0_104483 | Lakuntza
Lakuntza és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona, a la vall d'Arakil. | 1 | perfect | {"eu": 0.06837606837606838, "ca": 0.9316239316239316} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=104484 |
crawling-populars_ca_20200525_17_22809 | IAIA SUPERCENTENÀRIA
Remei Company Ventura, durant l’entrevista que li va fer EL PERIÓDICO el març del 2013, amb 110 anys. / JOSEP GARCÍA
Remei Company Ventura, la més anciana de les àvies catalanes amb els seus 111 anys (els va complir el 2 de febrer), ha mort a Castellar del Vallès, on va néixer i residia. La menor de cinc germans, Remei va tenir tres fills que li van proporcionar 8 néts, 11 besnéts i un rebesnét.
La iaia Remei apareixia a la llista de persones supercentenàries [que han complert més de 110 anys] vives espanyoles que existien a data d'avui. Actualment la llista la formaven 8 persones, totes dones, i quatre amb edats no verificades --entre elles Remei-- pel Gerontology Research Group (GRG). El llibre Guinness dels Rècords utilitza les llistes del GRG per a la seva categoria de 'Persones vives més ancianes del món'.
Remei era la més gran de les persones nascudes a Catalunya i la quarta espanyola, encara que Ana María Vela Rubio figura en aquesta llista com la més anciana d'Espanya, amb els seus 112 anys i 221 dies, i té residència a Catalunya, però va néixer a Andalusia. El segon lloc de la llista és per a María Concha Pérez Cidad, de 112 anys i 170 dies, nascuda a Castella i Lleó i que resideix a la Comunitat de Madrid, i el tercer és el d'Adelaida González Alonso, de 111 anys i 217 dies, nascuda i resident a Castella i Lleó.
Més informació | 0.837645 | curate | {"es": 0.014609203798392988, "ca": 0.9751643535427319, "th": 0.010226442658875092} | : /ca/gent/20140528/mor-remei-company-la-catalana-mes-longeva-3284999 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_753962 | En el meu cas, em ve de família, sobretot de mon pare, el qual ha sigut valencianista des que era jove i sempre "he mamat" de casa l'estima i lluita per la nostra terra. I a vosaltres, "d'on vos ve?"
En el món catalanista, per família i per viure en ambient català. En l'independentista, a traés de l'actualitat política, la premsa i l'internet. | 0.711835 | curate | {"ca": 0.9152046783625731, "it": 0.0847953216374269} | |
mc4_ca_20230418_2_62362 | Setzena Marxa dels Traginers, aquest diumenge a la Vall de Bell-lloc
07/11/2019 Esports - Carlos Ribas
La Marxa recorre la vall de Bell-lloc i els seus voltants. (Foto: Club Alpí Palamós).
Aquest diumenge, se celebra la setzena edició de la Marxa dels Traginers. Una popular prova, organitzada pel Club Alpí Palamós, a través de la vall de Bell-lloc i els seus voltants. S'han delimitat dos recorreguts, un de més dificultat, de 18 quilòmetres, i un altre de més senzill, de 8. La sortida i l’arribada es fan a Can Pere Tià. Els participants a la Marxa dels Traginers poden admirar el conjunt d´elements patrimonials i naturals que ofereix el paratge de la vall de Bell-lloc. En són un exemple l'ermita i les fonts de Bell-lloc i Fitor, el Mas Cals, els molins del Mas Antoniet i del Canyadell, el Montagut i el castell de Vila-romà.
Mikel Silva, integran del Club Alpí, explica com han definit els recorreguts d'aquesta edició.
Els participants tenen la possibilitat d'un itinerari bàsic de 8 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu. Aquesta és l'opció més popular, però n'hi ha una de més exigent. En aquest cas parlem de 18 quilòmetres i 700 metres de desnivell. Aquesta opció també es pot fer de forma competitiva. Mikel Silva.
La Marxa dels Traginers s'emmarcava els darrers anys dins la programació de les Jornades de Muntanya i Natura, un seguit d'activitats que el Club Alpí organitzava a la tardor al voltant del món de muntanya, amb xerrades, ponents, excursions i audiovisuals. Aquest any, però, l'entitat ha decidit fer una aturada i no organitzar-les. Oriol Borràs, president del Club Alpí, explica per què.
Nova edició de la Marxa dels Traginers, aquest diumenge. I ja en van setze. Una prova que ha crescut exponencialment al llarg dels anys i que permet gaudir dels elements patrimonials, històrics i naturals de la Vall de Bell-lloc i les Gavarres. La inscripció anticipada es pot fer al web inscripcions.cat/traginers2019. El preu és de 7 euros, 9 si no s'està federat. En cas que us apunteu el mateix dia, a partir de les set del matí, en pagareu 8 o 10. A l'arribada hi haurà entrepà i begudes per tothom a més d'alguns avituallaments al llarg del recorregut. Tots els participants rebran un obsequi.
29/11/2019 - Neteja al carrer de Provença, dins el 'Fem dissabte'
Demà hi ha 'Fem dissabte' al carrer de Provença, al barri de l'Eixample de Palamós. Des de...
12/11/2018 - Esports Unes 500 persones participen en la 15a Marxa dels Traginers | 0.79915 | curate | {"ca": 0.959852519459238, "es": 0.029086439983613273, "fi": 0.007374027038099139, "de": 0.0036870135190495697} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500011344/setzena-marxa-dels-traginers-aquest-diumenge-a-la-vall-de-bell-lloc/0?page=16 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_146649 | Des de la nostra entitat i des del món de l’esport ens adherim al Manifest Institucional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Volem denunciar i lluitar contra la violència masclista, les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, el tràfic i l’explotació de dones perquè ens cal educar, saber i reconèixer la necessitat que totes tenim de viure en llibertat, sense riscos per a la nostra integritat física i per als nostres cossos.
Necessitem més recursos i suport perquè totes les dones en situació de violència masclista puguin trencar el silenci, se’n puguin sortir i recuperar-se.
Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella. Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills de dones que han patit violència, perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista.
Des de la nostra entitat ens comprometem a avançar en la construcció d’una societat i un esport que camini amb uns valors allunyats de qualsevol tipus de violència, des de el respecte, el treball en equip, la lluita, l’esforç i la superació.
Un compromís basat en una visió integral d’abordatge de les violències sexuals, també en l’esport, i amb la voluntat d’explicar què són. Perquè no volem més violència contra les dones, perquè tenim dret a ser nenes i dones lliures. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_264886 | Cursos per tipologia
Nereo, la preservació del medi ambient és una organització no governamental sense ànim de lucre que va ser fundada el 1990 amb el propòsit de preservar, difondre i estudiar el medi ambient. El nostre primer projecte va ser la creació del Centre d'Estudis Marins (CEM). Situat al cor de la Costa Brava, Begur, instal una granja del segle XVI restaurat conjunt i adequada a les nostres necessitats i activities.We econòmics tenen dues habitacions, aquaris, laboratoris de biologia, biblioteca, aules, sala d'audiovisuals, estació meteorològica, i tot el necessari per desenvolupar amb èxit les nostres tasques educatives i informatives. | 0.79179 | curate | {"it": 0.03067484662576687, "ca": 0.9693251533742331} | |
cawac_ca_20200528_3_179641 | L'Associació Amiga de l'Arxiu de la Memòria Popular de La Roca del Vallès, vetlla per promoure la memòria històrica. L'Arxiu, convoca, cada any, el Premi Romà Planas de memòries populars i edita una col·lecció de llibres de les biografies més significatives. Insistint en aquest compromís, el passat mes d'abril es va presentar a La Roca el documental "Dones, resistència i exili en la vida quotidiana" d'Agustí Coromines, basat en entrevistes a tres dones exiliades que havien dipositat la seva biografia a l'Arxiu de la localitat. És un documental que s'ha pogut rodar amb el suport de la Direcció General del Memorial Democràtic i ahir, precisament, es va projectar de nou a la Roca Umbert de Granollers.
Aprofundir en l'exili republicà, és molt més que un deure, una obligació o un acord; és una font d'informació i coneixements que serveixen per superar la sensibilitat de qualsevol persona mitjanament interessada pel seu passat. Mes o menys hem anant sabent que, un cop acabada la guerra, mig milió de republicans i republicanes catalanes van travessar els Pirineus fugint de l'exèrcit franquista, però la focalització de les incerteses, les angunies, les pors individuals i de cada història familiar, francament fan esborronar. La veritat és que no es poden ni imaginar, fins que no posem la veu i el rostre de les persones que ho va patir. Em part no les podem imaginar, perquè el règim franquista va obligar a silenciar-les. Projeccions com aquesta posen en evidència l'immens dolor, afegit, a haver-les de callar i oblidar.
Magistralment Coromines, dóna micròfon obert, totalment lliure al pensament, el record, la reflexió i el monòleg de les protagonistes: Remedios Oliva, Francisca Muñoz i Maria Belloch. En tot moment al seu servei i amb un respecte absolut al ritme de cada una d'elles, el cineasta, posa so i impressionants imatges a les expressions recollides. Són paraules d'aspectes que ja havien escrit en els seus llibres, les complementen amb anècdotes que els hi suggereix la nova situació i, sens dubte, el "setting" d'empatia que s'endevina entre el productor i les entrevistades.
Al sòrdid camp d'Argelers aquell hivern del 39, just ha fet 70 anys, les tres venerables velletes republicanes coincideixen a dir que tot era desolació, tristesa, amuntegament i precarietat. Amb filat d'espines al nord, al sud i a l'oest. Al est, el mar absolutament desbordat per tanta indiferència. | 0.880541 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.adpc.cat/02_op/arxiu/02_Op_09.htm |
racoforumsanon_ca_20220809_0_224851 | L’antisemitisme no vol morirL’odi als jueus no ha desaparegut de diversos països de l’antiga Europa comunistaPaco Soto VarsòviaL’antisemitisme no ha desaparegut als països europeus que després del 1945 van ser sotmesos al socialisme real. La judeofòbia segueix tenint molts adeptes a les Esglésies cristianes, la dreta radical i els nostàlgics del comunisme. A Polònia, un 90% dels tres milions de jueus van ser exterminats pels nazis, però durant la Segona Guerra Mundial i després hi va haver pogroms de polonesos contra jueus, com els de Jedwabne i Kielce. El règim comunista va utilitzar l’antisemitisme i, després de les lluites estudiantils del 1968, milers d’intel·lectuals i professionals liberals jueus van haver d’abandonar el país. Actualment, sectors reaccionaris vinculats a l’Església catòlica com Radio Maryja i Nasz Dziennik continuen fomentant l’antisemitisme. Però s’ha de destacar que Polònia és el país postcomunista que més esforços institucionals i intel·lectuals fa per superar la judeofòbia. L’expresident polonès Aleksander Kwasniewski, en demanar perdó pel crim de Jedwabne, l’any 2001, va marcar un abans i un després en la lluita contra l’antisemitisme. Bella Szwarcman-Czarnota, redactora de la revista varsoviana Midrasz, considera que “s’han fet passos molt importants contra l’antisemitisme”. Alguns estudis apunten que molts joves volen recuperar el llegat jueu de Polònia. “Segons les circumstàncies, l’antisemitisme no és només un dret, sinó un deure de cada hongarès que estimi la seva pàtria. Ens hem de preparar per al combat armat contra els jueus”. Aquesta cita, que va aparèixer al butlletí que publiquen un grup d’uns 4.000 oficials de la policia, demostra que la judeofòbia campa a pler a Hongria, en grups paramilitars neonazis i neofeixistes, i en partits parlamentaris extremistes com Jobbik. El juliol passat, l’extrema dreta va amenaçar de mort el rabí Shlomo Kovesh, i els seus dos fills van ser atacats pel grup racista Magyar Garda. Segons una investigació feta pel professor Andras Kovacs, de la Universitat Central de Budapest, un 15% dels hongaresos manifesten un odi visceral als jueus.Passat feixistaRomania, que abans que arribessin els comunistes al poder va viure un període feixista, tampoc s’escapa de la judeofòbia. La nostàlgia de dictadors com el feixista Ion Antonescu –responsable de la mort de 400.000 jueus– i el comunista Nicolae Ceausescu es barreja al país balcànic amb l’odi a jueus, gitanos i homosexuals, víctimes freqüents de l’extrema dreta. Després de la caiguda de Ceausescu, el 1989, ultres de dreta i d’esquerra vinculats als aparells repressius comunistes van impulsar una violenta campanya antisemita. Els danys no han desaparegut, però la democratització els ha limitat i Bucarest ha reconegut la seva responsabilitat en l’Holocaust. A Letònia, Lituània i Estònia passarà temps abans que els governants reconeguin obertament que durant la II Guerra Mundial els feixistes van col·laborar amb els nazis. Les agressions a jueus, els atacs a sinagogues i el revisionisme històric són també una trista realitat a Txèquia i a Bulgària, on el nacionalisme xenòfob i el racisme antigitano i antiturc es donen la mà amb l’antisemitisme.Avui
Potser el que haurien de fer els jueus és preguntar-se perquè els europeus els rebutjem segle rere segle. Alguna culpa en tindran. Tant els costa d'entendre que no volem saber res del seu mercantilisme, especulació, usura, bancs... els seus valors sembren la discòrdia entre els europeus i provoquen pobresa i desigualtat. No hem d'acceptar els seus tripijocs i enganys ja que nosaltres tenim certs valor i identitat que no venem a qualsevol preu. Si volen jugar a l'internacionalista de conveniència que se'n tornin a la terra promesa..
"alguna culpa en tindran" només et falta un sieg heil al final, xato I no fiquis tot Europa al mateix sac perquè a Europa occidental l'antisemitisme (per molt que diguin alguns) és pràcticament marginal, i si a Europa de l'est sobreviu en nombre significatiu és per altres motius. "els seus valors sembren la discòrdia entre els europeus i provoquen pobresa i desigualtat"... mare meva, que ho has extret d'algun vell número del Völkischer Beobachter?
Perquè tot el que no podeu argumentar ho titlleu de 'nazi'? (o ho traduiu en puntuació de karma negatiu, com ovelles) Jo no sóc nazi ni m'he llegit aquesta publicació. Els reis catòlics també eren seguidors de Hitler?
I què és el que argumentes tu? A dir que els jueus corrompen els nostres valors i ens porten a la pobresa i la misèria li dius tu argumentar? En base a què t'atreveixes a dir tantes barbaritats juntes dignes d'un discurs nazi dels anys 30? I si no ets un nazi, parles com ells.
Home, saps perfectament quins són els valors que s'atribueixen als jueus, que no han estat els dels europeus. Al segle XV mateix quin era el col·lectiu que practicava la usura en els préstecs? No eren els europeus. A part d'això sempre han estat en contra de tots els moviments nacionalistes ja que la seva pàtria és la seva religió. L'únic lloc on s'identifiquen amb la bandera del país es als EUA ja que associen EUA=$ i defensa militar de la seva pàtria al pròxim orient. Un altre exemple, no saps encara com van escaquejar-se de participar a la I guerra mundial? Mira els motius pels quals no són benvinguts a Europa han quedat palesos al llarg dels anys. Entenc que has vist molta TV ja que ets nascut als 80 i no es pot esperar més però el discurs que t'has empassat, el victimista jueu (fet per ells) encobreix les seves intencions de sempre. No hem de ser tan manipulables home.. Pots estar en contra de les cambres de gas, però has de diferenciar i separar el que són els jueus a part d'això. No pot ser que a base de recordar-nos la seva tràgica Shoá anem passant per alt tot el que realment fan i són.
els cristians no podien cobrar interessos no perquè no volguessin, sinó perquè l'església els amenaçava amb l'excomunió; com si els cristians no fessin tèrbols negocis i matessin, robessin i fessin de tot pels seus negociets... no em posis la moral cristiana per sobre de la moral jueva perquè no cola, i menys encara a l'hora de fer negocis per cert una altra prova del teu vocabulari filonazi i desfassat: quan els jueus cobraven interessos era usura, en canvi quan avui dia ho fan tots els bancs amb personal de totes les religions és tan sols... cobrament d'interessos. Quins nassos. Respecte del suposat escaqueig de la I guerra mundial... un altre argument molt utilitzat pel III Reich, que els jueus alemanys havien trait la seva pàtria. El cert és que a l'exèrcit alemany hi havia milers de jueus combatent per l'Emperador alemany. Anys després van ser assassinats pels nazis com a enemics del Reich. Per cert no tens ni puta idea ni de quan vaig néixer ni de quanta tele he vist, així que no m'he empassat res. Per començar no m'empasso el teu discurset filonazi.
Crec que t'ha passat per alt la cirereta del pastisset del pamflet nazi: [...] "Pots estar en contra de les cambres de gas" [...] Així què, li donem les gràcies per deixar-nos la possibilitat d'estar en contra de les cambres de gas. | 0.868533 | curate | {"ca": 0.9895317583816664, "es": 0.005234120809166785, "it": 0.005234120809166785} | |
mc4_ca_20230418_13_769811 | Notícies - Més educació sexual i màquines de condons als instituts
Gairebé la meitat de la gent jove manté relacions sexuals sense fer servir el preservatiu i una quarta part ho fa de manera freqüent. En els darrers anys, el jovent ha deixat de percebre el risc de contraure la malaltia de la sida pel fet de tenir relacions sexuals sense protecció. Més d'un 45% de la gent jove té relacions sexuals sense preservatiu i un 26% sempre o gairebé sempre manté relacions sexuals sense preservatiu segons el baròmetre 2017 del ProyectoScopio. Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, mentre un 80% dels joves utilitzava el preservatiu el 2008, al 2012 només l'empraven un 68%.
Les persones joves i adolescents tenen relacions sexuals. Ho vulguin o no totes les famílies, ho vulguin o no els centres docents o les institucions públiques, adolescents i joves tenen dret a tenir relacions sexuals. Tanmateix, com constata l'ONG SIDA STUDI, les persones joves no tenen garantits els seus drets sexuals i reproductius, ja que no disposen -perquè no se'ls proporciona- d'una educació sexual universal, de qualitat i fomentada en aquests drets des dels centres d'ensenyament.
Adolecents i joves santcugatencs no viuen al marge d'aquesta realitat. El govern municipal treu pit, parla de tallers entorn la sexualitat, i es nega a instal·lar màquines de preservatius als instituts de la nostra ciutat. La realitat és que tots els instituts privats i concertats menys un (on estudien un 60% de l'alumnat) no s'acullen als tallers d'educació sexual. Així ho recull la diagnosi de la població entre 0 i 30 anys de Sant Cugat del Vallès de gener de 2018 que ha impulsat el propi ajuntament.
Potser és hora que abandonem discursos carques, casposos, conservadors i moralistes. Quin és el motiu per no instal·lar màquines de condons als instituts? Pretenen educar adolescents i joves en l'abstinència i la castedat? Ni la ideologia d'un o altre centre educatiu, ni el rebuig d'alguna direcció o AFA/AMPA pot servir d'excusa per no prendre mesures en un moment en què estan augmentant les relacions sexuals sense condó. | 0.848417 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cugat.cat/diari/opinio/140922/mes-educacio-sexual-i-maquines-de-condons-als-instituts |
oscar-2201_ca_20230904_3_171477 | Cap de setmana de celebració del Dia d'Andalusia Per primera vegada Rubí acull aquesta festa, on es preveu aplegar al parc de Ca n'Oriol més de 40.000 persones vingudes d'arreu de Catalunya. https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/cap-de-setmana-de-celebracio-del-dia-dandalusia https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.svg
Cap de setmana de celebració del Dia d'Andalusia
Per primera vegada Rubí acull aquesta festa, on es preveu aplegar al parc de Ca n'Oriol més de 40.000 persones vingudes d'arreu de Catalunya.
03 març 2006
Rubí acull per primera vegada al Parc de Ca n'Oriol la celebració del Dia d'Andalusia de Catalunya, que organitza l’Ajuntament de Rubí, les entitats i associacions andaluses i la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya (FECAC).
L’acte més participatiu de la celebració, el “Dia de la Convivència”, se celebra aquest any per primer cop a la ciutat, després de més de dues dècades de fer-se a Manresa. Es tracta de l’activitat més participativa d’aquesta festa, on es preveu que assisteixin prop de 40.000 persones i entitats andaluses vingudes d’arreu de Catalunya. | 0.700993 | curate | {"ca": 0.848939929328622, "es": 0.15106007067137808} | https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/cap-de-setmana-de-celebracio-del-dia-dandalusia |
racoforumsanon_ca_20220809_1_350617 | Falange i Tradició intent contactar per telèfon amb José Luis Roberto, president d'Espanya 2000, amb la finalitat d'obtenir armes de foc per utilitzar-les en accions violentes contra integrants de l'esquerra abertzale . http://sareantifaxista.blogspot.com/ Ultres de Falange i Tradició es van reunir en un edifici del Ministeri de Defensa en Iruñea.Deia, Iruña http://www.deia.com/2010/03/09/politica/euskadi/ultras-de-falange-y-tradicion-se-reunieron-en-un-edificio-del-ministerio-de-defensa-en-irunea L'Audiència Nacional obre un conflicte jurídic al rebutjar el cas de Falange i Tradició El Suprem haurà de dilucidar a qui li correspon jutjar a la Falange i Tradició i, per tant, si els seus actes poden considerar "terrorisme". La jutge navarresa Pau Benet Osés ha decidit portar la batalla competencial fins a l'Alt Tribunal, després que el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno rebutgés el cas contra les tesis de la seva pròpia Fiscalia. La jutge Benet, en l'escrit remès al Tribunal Suprem, defensa que els delictes de Falange i Tradició han situades en l'epígraf de "terrorisme", ja que detalla que estem davant "una pluralitat d'accions violentes amb clara intencionalitat subversiva, provinents d'un grup extrema dreta, organitzat, estable, armat, amb vocació de permanència i jerarquitzat ". Segons el parer de la magistrada d'Iruñea, les accions de Falange i Tradició no poden ser enteses com una cadena de fets delictius, sinó com un tot amb "gravetat i capacitat suficient per acovardir a un grup concret de població". Benet recorda el mateix comunicat del grup, en el que fixava com a objectiu de les seves accions "als enemics de la pàtria: el separatisme terrorista, el comunisme criminal i el liberalisme anticristià". La Fiscalia de l'Audiència Nacional va obrir camí en septiebre de l'any passat perquè els neonazis fossin perseguits a l'Audiència Nacional. Segons el fiscal Saragossa, que aquests grups pretenguin alterar la pau pública, subvertir l'ordre constitucional i atemorir a sectors de la població és motiu suficient per processar-los per l'article 577 del Codi Penal. Saragossa va nomenar el fiscal Daniel Campos per al tema, però aquest no va aconseguir convèncer el jutge Moreno per que es fes càrrec de la investigació. Actualment, un altre grup de caràcter neonazi està a l'espera de ser jutjat a l'Audiència Nacional per un atac contra una mesquita a Reus. D'altra banda, el document que la jutge Benet ha remès al Suprem revela molts dels detalls de la `` Operació Quimera''que seguien ocults. La Guàrdia Civil va decidir donar per tancada després de detenir a quatre navarresos (Javier López Monreal, Fermín diumenge Turrilla, David Murillo i José Ignacio Irusta) ia un jove d'Irun, Borja Pérez Illera. El text remarca que va ser l'Audiència Nacional qui va donar l'ordre de punxar els telèfons dels acusats, abans fins i tot que sortís el comunicat de reivindicacions amb el qual es va donar a conèixer el grup. Aquestes escoltes van cessar dues setmanes abans de l'aparició del manifest. L'Audiència Nacional de-va acabar el "sobreseïment provisional" del cas el 8 de setembre, tot i que agost va ser el mes amb major activitat delictiva per part de la Falange i Tradició. Irusta era el líder de la banda En el text remès per la jutge es detalla que José Ignacio Irusta era el líder de l'organització, "qui marca els objectius, les accions a realitzar, i és qui convoca a la gent per a les actuacions que es duran a terme". Irusta (que ha confessat ser l'autor de tots els actes reivindicats) es troba en llibertat sota fiança, igual que els seus companys. Tres d'ells van abonar 10.000 euros i els dos més joves, Fermín diumenge Turrilla i David Murillo, només 6.000. La Guàrdia Civil va trobar a casa d'Irusta una escopeta amb el seu maletí, un rifle de forrellat de 1954, una baioneta, un sabre i esprais de pintura. Guerra Bruta El retorn dels falangistes http://video.google.com/videoplay?docid=-128442265370877377# Video reportatge de 33 minuts sobre una maniobra fallida semblant intentada fa diversos anys. ------------------------------ Falange yTradición (FyT): La impunitat al desnudo El sumari revela que FyT es va reunir en un edifici del Ministeri de Defensa.Tenían armes però estan en llibertat i la jutge que va instruir el cas emplaça el Suprem perquè l'Audiència Nacional passa. -----------------------------
http://www.controldemeter.com/voladuras/militars.htm# | 0.819668 | curate | {"ca": 0.9813847900113507, "en": 0.018615209988649264} | |
mc4_ca_20230418_9_206195 | L'Ibex-35 tanca les portes fins a l'any que ve amb uns guanys del 28% respecte a l'any passat
La borsa espanyola ha tancat les portes fins a l'any que ve. I ho ha fet amb bones sensacions entre els inversors. Després de tres anys sense beneficis, l'índex de referència, l'Ibex-35, ha crescut un 28% els últims dotze mesos i aquesta tendència a l'alça podria continuar durant el 2004. Pel que fa als valors que més s'han revaloritzat, hi ha Sogecable, amb més d'un 200%, i la firma del sector aeronàutic Gamesa, amb un 67%. Per contra, les accions de la tèxtil Inditex han estat les úniques que han tancat l'any amb pèrdues. La resta de valors ha tancat amb guanys, tot i que en molts casos no han servit per compensar les pèrdues acumulades en anys anteriors.
Els inversors que han anat a la borsa de Barcelona l'últim dia de mercat anual ho han fet més relaxats que en anys anteriors. En aquestes dates, el negoci ja està fet i les mirades estaven més pendents del rellotge que marcava el final de la sessió, i que posava punt final al millor dels últims cinc anys a la borsa. Així, l'Ibex-35 va arrencar el 2003 per sobre de la cota dels 6.000 punts. A mitjans de març, però, queia fins als 5.400. Des de llavors, l'índex de referència de la borsa espanyola ha recuperat 2.300 punts i ha tancat molt a prop del seu rècord anual. Els experts fan un balanç positiu de l'any i asseguren que l'Ibex-35 pot continuar l'escalada alcista durant el 2004. | 0.833947 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/324/libex-35-tanca-les-portes-fins-a-lany-que-ve-amb-uns-guanys-del-28-respecte-a-lany-passat/noticia/54723/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_229436 | A les 6:45 ha eixit des de Villena el primer tren del nou servei ferroviari cap a Alacant. Des d'aquest dilluns aquesta línia, Villena-Alacant, compta amb deu trens més, el doble dels que hi havia. Aquesta ampliació implica doblar les freqüències entre les comarques de l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l’Alt Vinalopó.
Segons Renfe, aquesta ampliació està inclosa en el nou paquet d’Obligacions del Servei Públic (OSP) i, amb la seua posada en marxa hi haurà una oferta global de vint serveis de dilluns a divendres, deu per sentit, entre els dos sentits. Això possibilitarà la comunicació entre algunes poblacions que fins ara no estaven comunicades per tren. Les poblacions amb parada seran Villena, Saix, Elda-Petrer, Novelda-Asp, Sant Vicent del Raspeig, Universitat d’Alacant (UA) i Alacant.
L’oferta de freqüències es dobla amb 134 trens setmanals, i s'oferiran 77.000 noves places.
el Vinalopó Mitjà l’Alacantí l’Alt Vinalopó
També et pot interessar
‘Separata’, teatre inspirat en un cas real de violència masclista La pluja ajuda a controlar el foc a Astúries després de cremar 11.000 hectàrees David Martínez, el xiquet amb autisme de Gandia que trenca barreres El director de l’Observatori Valencià contra la LGTBI-fòbia denuncia una agressió homòfoba Detenen el conductor d'una ambulància per la mort d’un policia valencià a Madrid Ressona l'Horta: 400 xiquets i xiquetes canten junts a Bonrepòs i Mirambell Fer fotografies, primer pas per a reclamar ajudes després de l'incendi L’Aeroport de Castelló acollirà un centre d’incubació d’empreses espacials de l'ESA Les mones de Pasqua es reinventen | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_456915 | Institut La Sedeta | Saber [ Educar ]
Donar [ Eines ]
Teixir [ Afectes ]
Institut La Sedeta Saber [ Educar ]
Teixir [ Afectes ] 20150915_144850 20150915_155143 20150915_160006 20150916_100034 20150916_101318 20150916_101350-1 20150916_095558 20150909_130758_1 20150909_130520 labaula.eu_CCS01 sedeta Institut La Sedeta
Barcelona Centre [08040138]
ASSISTÈNCIAMOODLE cerca
AGENDANODES menú
Els nostres blogs educatius
Blogs de l’àmbit de llengües
Blogs de l’àmbit de Ciències Socials
PREINSCRIPCIÓ ESTUDIS DE BATXILLERAT DEL 18 AL 25 DE MAIG
Les famílies de 4t d’ESO del centre no cal que presenteu preinscripció.
L’institut ofereix les modalitats: Ciències i Tecnologia / Humanitats i CC. Socials
Graduació Batxillerat 2016: “Audentes fortuna iuvat”
s_pons_admin22/05/16 “Educar la ment sense educar el cor, no és educació en absolut.” [Aristòtil]
2n Batxillerat, 2n Batxillerat A, 2n Batxillerat B, Batxillerat, General, Portada Comunitat educativa, diades 0 Graduació de Batxillerat 2016: el camí comença ara
s_pons_admin22/05/16 El divendres 20 de maig al vespre vam celebrar l’acte institucional de Graduació de l’alumnat de 2n de Batxillerat. Una commemoració que, any rere any, omple de joia la comunitat educativa de l’Institut La Sedeta.
Els parlaments del Director i dels representants de l’alumnat i les famílies… Llegeix més»
2n Batxillerat, 2n Batxillerat A, 2n Batxillerat B, Batxillerat, General, Portada Comunitat educativa, diades 0 Gran èxit als Jocs Florals del Districte: els escriptors i escriptores de la Sedeta ascendeixen al “parnàs”
s_pons_admin22/05/16 El divendres 20 de maig ha tingut lloc l’acte de lliurament de guardons dels Jocs Florals del Districte de Gràcia a la Biblioteca Jaume Fuster. En aquest certamen literari en llengua catalana hi participen les escoles i instituts del districte, tant els de la xarxa… Llegeix més»
1r ESO A, 4t ESO A, 4t ESO B, Batxillerat, ESO, General, Llengües i literatures, Portada Literatura, Llengües i literatura, Sant Jordi 0 Les noves “hipàties” de la Sedeta: els millors resultats del centre a les proves “Cangur”
s_pons_admin20/05/16 Aquesta setmana, l’Àmbit de Matemàtiques ha lliurat els diplomes de reconeixement als alumnes del centre que han obtingut bons resultats en la XXI edició de la Prova Cangur.
Clàudia Sant i Anna Lorenzo van ser les alumnes premiades de 1r d’ESO. Dels 16.752 alumnes participants d’aquest… Llegeix més»
1r ESO, 1r ESO A, 3r ESO, 3r ESO A, 3r ESO B, General, Matemàtiques i Economia, Portada Matemàtiques, Proves Cangur 0 Club de Teatre: Maria Estuard de F. Schiller “En el meu final hi ha el meu principi”
s_pons_admin12/05/16 L’11 de maig va tenir lloc la tercera i darrera sortida al teatre per a l’alumnat Batxillerat que participa de l’activitat “Club de Teatre”, que organitza l’Àmbit de Llengües i lliteratures del centre en col·laboració amb la Fundació Teatre Lliure.
1r Batxillerat, 1r Batxillerat B, 2n Batxillerat, 2n Batxillerat A, 2n Batxillerat B, General, Llengües i literatures, Portada Club de Teatre, Literatura, Llengües i literatura, Teatre 0 Cinema en curs: mans a l’obra
s_pons_admin08/05/16 El projecte Cinema en curs que realitzen els alumnes de 4t d’ESO que cursen la matèria d’Educació Visual i Plàstica ha agafat velocitat de creuer.
Les darreres setmanes del mes d’abril i aquestes primeres de maig han estat d’una activitat intensa, cosa que indica que el… Llegeix més»
4t ESO, 4t ESO A, 4t ESO B, Expressió, General, Portada Cinema en curs, Expressió 0 1
Següent » INS La Sedeta
08025 Barcelona Centre [08040138] Catalunya
Benvinguts <> maig 2016
2Esdeveniments del 02/05/20164ESO A i B Optativa Cinema en curs: muntatge
Ubicació: A l'institut
Descripció: Sessió llarga de muntatge del documental (tot el matí: en grups de sis)
Més detalls...3Esdeveniments del 03/05/20161r BAT A Sortida Tecnologia
Quan: 7:30-16:30
Ubicació: Central Nuclear Vandellòs
Més detalls...1r ESO A/B Sortida Projecte Òpera a Secundària. Teatre-Auditori de Sant Cugat
Quan: 11:00-14:00
Ubicació: Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès
Descripció: 2n assaig "Òpera en secundària"
Més detalls...4Esdeveniments del 04/05/20164ESO A i B Optativa Cinema en curs: muntatge
Descripció: Sessió llarga de muntatge del documental (tot el matí)
Més detalls...5Esdeveniments del 05/05/20161r i 3r ESO A/B Sortida Projecte Òpera a Secundària. Teatre-Auditori Sant Cugat
Descripció: Funció escolar "Òpera en secundària"
Més detalls...6Esdeveniments del 06/05/2016Projecte de Lectura
Quan: 10:30-11:30
Més detalls...78
91011Esdeveniments del 11/05/2016Sortida Aula d'Acollida
Quan: 8:30-13:00
Ubicació: Mercat Santa Caterina i Centre BCN
Més detalls...araESCRIC
Quan: 17:30-19:00
Més detalls...1213Esdeveniments del 13/05/2016FESTA LLIURE ELECCIÓ
Més detalls...1415
16Esdeveniments del 16/05/2016FESTA LOCAL
Més detalls...17Esdeveniments del 17/05/2016NO PROGRAMAR SORTIDES*
Del 17/05/2016 fins al 28/05/2016
Descripció: *Excepte les preceptives dels Projectes "Cinema en curs" i "Òpera a Secundària".
Més detalls...EXÀMENS 2n BTX
Del 17/05/2016 fins al 20/05/2016
Més detalls...18Esdeveniments del 18/05/20164ESO A i B Optativa Cinema en curs: preparació de la projecció
Quan: 8:30-11:30
Descripció: Preparació de la projecció en sala del documental.
Més detalls...1920Esdeveniments del 20/05/2016Sortida 4t ESO A Tutoria
Ubicació: CJAS
Descripció: Reserva prioritària
Més detalls...Projecte de Lectura
Quan: 12:00-13:00
Més detalls...2122
232425Esdeveniments del 25/05/2016Sortida 4t ESO B Tutoria
Descripció: CJAS
Més detalls...1r BAT A i B Recital poesia Emilio Valdeolivas
Quan: 14:00-15:00
Ubicació: A l'aula
Més detalls...2627Esdeveniments del 27/05/2016Projecte de Lectura
Quan: 13:00-14:00
Més detalls...2829
30Esdeveniments del 30/05/2016NO PROGRAMAR SORTIDES*
Del 30/05/2016 fins al 20/06/2016
Descripció: *Tret de les dates de les projeccions del Projecte "Cinema en Curs" i els concerts del Projecte "Òpera a secundària"
Més detalls...31 Subscripció T'avisarem quan hi hagi una nova notícia
Tuits de @ISedeta PREINSCRIPCIÓ [2016-17] BATXILLERAT Presentació de sol·licituds
Del 18 al 25 de maig
Horari d'atenció de la Secretaria
Matins: de dilluns a divendres de 9:30 a 13:30h
Tardes: de dilluns i dimarts de 15:30 a 17.30h
Informació i Documentació Preinscripció 2016-17
LICITACIÓ DE SERVEIS DOGC [ANUNCI]
Segueix-nos! INS La Sedeta
212381 Avís legal |
©2016 Generalitat de Catalunya | Fet amb WordPress
INS La Sedeta | http://agora.xtec.cat/ieslasedeta Aneu a la barra d'eines | 0.693998 | curate | {"en": 0.08472983555207518, "ca": 0.8906812842599844, "ja": 0.003602192638997651, "es": 0.01096319498825372, "it": 0.008144087705559907, "pt": 0.001879404855129209} | http://agora.xtec.cat/ieslasedeta/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_240654 | Un mascaró de proa és la figura que es posa com a adornament a la part alta del tallamar d'una nau. Una atractiva metàfora per a un bloc de llibres per a gent jove.
dilluns, 25 de novembre de 2013
Roser Capdevila, una creadora destacada
Els qui ens dediquem a parlar de llibres per a nois i noies no sempre hem fet justícia amb les persones que il.lustren aquests llibres.
Les il.lustracions d'un llibre per a infants tenen molt sovint tanta o més importància que el text perquè sedueixen més ràpidament els lectors i se'ls enduen
al món dels somnis i de la fantasia.
Roser Capdevila (Barcelona, 1939) dóna gràcies a la vida perquè li ha donat una professió que l'ha fet disfrutar molt.
Se la coneix com la mare de "Les Tres Bessones" tot i que ella confessa que hi ha més coses a la meva vida. Poca gent sap que ja era internacional abans de les Tres Bessones. Roser Capdevila pertany a una família amant de la cultura i de les arts plàstiques. El seu avi, poeta, i el seu oncle-avi, pintor, sempre discutien de si a la història de la humanitat va ser primer el dibuix que la paraula. Ella somriu perquè sap que les dues coses són prou importants. Allò que és segur és que dibuixar ha estat la seva autèntica passió fins ara. I dic fins ara perquè la Roser ha hagut de deixar d'il.lustrar arran d'un accident de trànsit que va patir fa uns anys que li ha deixat la vista molt debilitada.
Les seves primeres activitats foren els estampats sobre teles, pintures a l'oli i les aquarel.les. L'any 1980, però, va abandonar totes aquestes feines i es va dedicar a escriure i, sobretot, a il.lustrar llibres infantils tot i que també ha anat treballant en el camp de la il.lustració per a adults.
Mare de tres bessones, va escriure el seu primer conte inspirat en les seves tres filles l'any 1983. Però no fou fins al 1990 que va començar a col.laborar amb la productora Cromosoma i de seguida va veure com les aventures de les Tres Bessones s'escampaven com una taca d'oli arreu del món. També ha il.lustrat molts contes sobre personatges de la història o sobre novel.les clàssiques i contes infantils.
La seva obra abarca uns quatre-cents títols i ha estat mereixedora de nombrosos premis que seria llarg enumerar aquí. És una obra reconeguda a tot el món, els originals de la qual (uns tres mil) ha llegat a la Biblioteca de Catalunya. Roser Capdevila manifesta que s'ha sentit tan estimada per la gent que havia de correspondre-hi d'alguna manera.
Una enorme personalitat, senzilla i sàvia
Potser és arran d'aquesta seva personalitat barreja de saviesa i de senzillesa que els equips de TV3 han gravat una entrevista amb ella per al programa "Savis". En aquesta entrevista, el conductor del progrma ha sabut copsar i transmetre'ns la personalitat de la Roser, tot un referent a casa nostra. Un model de modèstia i d'intel.ligència d'una dona que allò que li plau més és divertir els nens que miren els seus dibuixos i la satisfacció de veure com s'ho passen de bé buscant-hi detalls i descobrint-hi coses. No hi ha regal més admirable -diu en aquesta entrevista- que veure com els llibres es fan vells de tan fer-los servir perquè vol dir que han treballat molt, han fet feina...
Una exposició al Palau Robert
Una obra tan universal i atractiva mereixia una exposició per tal de poder-la observar amb detall. Això és possible de fer-ho al Palau Robert fins al mes d'abril de l'any que ve. Es tracta de l'exposició Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa, que explora l'univers de Les tres bessones sense eclipsar, però, el geni de molts altres contes marcats amb el segell poètic, tendre i esquitxat d'humor de la seva autora. En aquesta exposició s'hi poden observar il.lustracions publicades fora del nostre país i que, per tant, fins ara era difícil de veure-les.
L'exposició és "un homenatge a la seva manera de ser i fer, que és la manera de ser i fer d'uns personatges lluitadors que volen canviar el món, que volen un món millor”. És l'obra d'una dona optimista de mena que ha superat moments molt difícils: ha sobreviscut a un part múltiple, a un càncer i a un atropellament. Però una dona que s'ha mostrat sempre molt positiva i sobretot molt feliç.
Josep Maria Aloy
Publicat per Josep Maria ALOY BOSCH a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 18 de novembre de 2013
L’origen i la història de la biblioteca infantil catalana
(Teresa Rovira)
Dimecres passat, 13 de novembre, el Servei de Biblioteques de la Generalitat va convocar a la Biblioteca de Catalunya la gran majoria de bibliotecàries del país. Com l’any passat, la trobada va esdevenir una festa, en què es va retre homenatge a Teresa Rovira, referent històric del Col·lectiu. Enguany s’ha instituït el premi Teresa Rovira, que distingeix les biblioteques més innovadores. Núvol, el digital de cultura, es va fer ressò d'aquest esplèndid i emotiu acte de reconeixement.
Des de "Mascaró de proa" vull afegir-me a l'homenatge a Teresa Rovira i a les bibliotecàries que, junt amb ella, van fer història en el Servei de Biblioteques de la Generalitat. És per això que recupero un article que vaig publicar a la revista "Faristol" n. 31, de setembre de 1998 i que reprodueixo a continuació sense fer-hi cap esmena per tal que conservi, així, la realitat del moment en què fou escrit:
L’origen i la història de la biblioteca infantil catalana
(Conversa amb Aurora Diaz Plaja, Teresa Rovira i Concepció Carreras)
Encara està per fer un estudi amb profunditat dels orígens i la feina feta per posar en marxa la biblioteca infantil catalana i el conjunt de projectes i activitats dirigides a la formació de l’hàbit lector en els nois i noies del nostre país.
Per parlar de tot això i més, què millor que una bona conversa amb tres dames, bibliotecàries de prestigi i excel.lents professionals, la trajectòria de les quals mereix no sols un reconeixement sinó també un homenatge per part de tots els qui estimem el llibre infantil i juvenil. Serveixin, doncs, aquestes pàgines per escoltar i aprendre d’unes professionals de llarga història i sòlida trajectòria. Elles són: Aurora Díaz Plaja, Teresa Rovira i Concepció Carreras. Puc assegurar que conversar amb elles ha estat un goig i una festa.
Dues constatacions d’entrada. La primera: l’evolució de la literatura infantil catalana, de les biblioteques, de la lectura lúdica i de tot allò que gira a l’entorn del llibre ha estat, al nostre país, enormement condicionat per la història permanentment estroncada i discontínua que hem hagut de viure i de suportar. I segona constatació: la cultura d’un país depèn molt sovint de l’entusiasme i de la fermesa dels seus polítics i de la sensibilitat dels seus intel.lectuals.
Teresa Rovira, que ha estudiat molt aquests temes, és la primera a trencar el gel. «Des de la primera dècada d’aquest segle s’inicia una etapa en la història de la lectura infantil a Catalunya, que es distingeix per l’atenció que hi presten els sectors intel.lectuals i polítics. Interès que es tradueix en un augment, una diversificació, i un alt nivell literari i artístic de la producció gràcies a la col.laboració d’escriptors de primer rengle que escriuen, o tradueixen, obres per als infants, i dels dibuixants que les il.lustren». Es la mateixa Teresa Rovira, historiadora, a més de bibliotecària, qui, a l’hora de conversar sobre la història de la lectura infantil a casa nostra, ens proposa abordar-la en cinc etapes:
De començaments de segle a la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, el 1914.
Aquest període es caracteritza per l’aparició del modern llibre per a infants. La preocupació pedagògica –que ja el 1899 havia fet néixer l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana- crea la necessitat de nous llibres, no solament escolars, sinó també d’esplai per tal de complementar l’obra de l’escola i, encara, per suplir allò que l’escola no feia.
«El gust que des del modernisme es manifesta pel conte meravellós porta a l’aprofitament del material –sobretot rondalles- recollit pels folkloristes, i a la traducció dels contes clàssics estrangers. Mentre que el progrés de les tècniques gràfiques permet un major perfeccionament del gravat. Sense elevar-ne el cost i, per tant, la possibilitat d’il.lustracions abundants. Tot plegat contribueix a transformar el contingut i la presència dels llibres dedicats als infants, i a fer-los més atractius per als seus lectors». (T.R. ).
Pel que fa a publicacions, entre 1908 i 1909 s’editen les Rondalles catalanes il.lustrades per Joan Vila, el Joan d’Ivori que serà també un dels dibuixants més representatius de La Rondalla del Dijous, publicada en forma de fascicles setmanals, amb contes populars o literaris, d’autors catalans o clàssics estrangers. «Totes aquestes publicacions, que representen un estret lligam entre text i imatge –característica del modern llibre infantil- són molt ben rebudes per la premsa, on se’ls dedica nombrosos comentaris».(T.R. ).
No podem passar per alt l’aparició des de l’any 1904 d’En Patufet, la primera revista adreçada als infants, que serà també la primera per la seva continuïtat –es publica sense interrupció fins a desembre de 1938- i pel seu èxit de públic degut, sobretot, a les col.laboracions de Josep M. Folch i Torres. Des de 1910, n’escriu les novel.les publicades en forma de fulletó de la revista que constituiran la «Biblioteca Patufet», la major part novel.les d’aventures –gènere incorporat per Folch a la literatura infantil catalana- a vegades festives, i sempre sentimentals.
(Concepció Carreras)
Mentrestant, la preocupació per fer arribar els llibres a un més ampli i divers públic lector feia sentir vivament la necessitat de biblioteques. El triomf dels partits catalanistes a les eleccions municipals de 1906, que representa l’accés de Prat de la Riba l’any 1907 a la presidència de la Diputació de Barcelona, i que fa possible que la cultura catalana tingui un suport oficial, serà decisiu. «Sobretot des de 1910, en què es produeix un ampli moviment d’opinió a favor d’una gran biblioteca d’estudis a Barcelona –que serà la Biblioteca de Catalunya- s’aixequen nombroses veus demanant biblioteques populars. La constitució de la Mancomunitat, el mes d’abril de 1914, ho farà possible». (T.R.)
La Mancomunitat, fins a1 1923
Aquests anys de la Mancomunitat, apassionats per tants conceptes, inicien un dels períodes més originals i interessants de la literatura infantil catalana. Alhora, l’aspiració de difondre els llibres –a més de les escoles- a través de biblioteques amb especial atenció als infants comença a esdevenir realitat amb les primeres Biblioteques Populars de la xarxa de la Mancomunitat, una de les realitzacions culturals més representatives del noucentisme. «A les condicions que des del període anterior afavorien l’edició de llibres infantils, cal afegir-hi ara: la cohesió i l’impuls que l’acció oficial dóna al moviment pedagògic i de catalanització; la normalització de la llengua; el gust noucentista per una narració curta, la imaginació i el meravellós, així com per un art que refà i idealitza la realitat, detallista, i amb entorns alegres i lluminosos, que s’adiu als textos infantils i els complementa. Finalment l’ambient de certa prosperitat econòmica que es produeix amb la Gran Guerra, és favorable a l’eclosió de noves empreses, entre elles les editorials». (T.R. ).
La primera editorial d’aquest nou període -Muntañola- apareix el 1917. Aquest mateix any Muntañola encarrega a Carles Riba les Aventures d’en Perot Marrasquí i un any després li suggereix les històries dels primers Sis Joans – Joan Barroer i Joan Feréstec. L’altre gran autor de Muntañola, Josep Carner, va reelaborar nombrosos contes populars catalans i d’altres països, com El llop i la guineu, il.lustrat per Llaverias, o Contes i apòlegs de tots els països, per Lola Anglada. «De seguida que vaig saber manejar un llibre els meus pares em van posar a les mans els llibres d’imatges de l’editorial Muntañola. El llop i la guineu i El llop i l’esquirol, explicats per Josep Carner, m’agradaven molt. I, sobretot, Joan Barroer, de Carles Riba, amb els dibuixos de Xavier Nogués. Després a l’escola –la Mútua Escolar Blanquerna, successora de l’Escola Montessori de la Mancomunitat que havia estat suprimida per la dictadura de Primo de Rivera-, vaig aprendre de llegir amb el Sil.labari català il.lustrat per Josep Obiols, un dels llibres que estimo més, amb aquells dibuixos que, com deia el poeta Tomàs Garcés, escampen llum per les pàgines impreses». (T.R. ).
A partir de 1921, l’editorial, que ja tenia problemes, sofreix una greu crisi econòmica i acaba plegant. Mentrestant, el 1915 Josep M. Folch i Torres havia iniciat a En Patufet la secció que esdevingué més famosa del periòdic, la de les «Pàgines viscudes», narracions breus, totes sentimentals i sovint dramàtiques. «Inspirades en la vida contemporània del país, en reflecteixen –amb els dibuixos d’en Junceda que les il.lustren- els ambients, els tipus, els costums, les formes de viure, tot a través de la sensibilitat i les creences –de catòlic tant practicant com sincer- de l’autor». (T.R.). Al 1921, però, sortirà Mainada que competirà, amb un estil i uns continguts ben diferents, amb En Patufet.
L’acció de les institucions va ser important, més encara que en l’àmbit de l’edició, en el de la divulgació del llibre infantil. L’Ajuntament de Barcelona –a través de la seva Comissió de Cultura- va distribuir a les escoles públiques de la ciutat les anomenades «Biblioteques circulants», vint armaris-llibreries, d’un gust ben noucentista, que contenien una selecció d’uns cent cinquanta llibres cada una.
La gran realització, però, innovadora i durable –deiem- va ser la creació per la Mancomunitat de la xarxa de Biblioteques Populars i de l’Escola de Bibliotecàries. «Els homes de la Mancomunitat es van adonar que no n’hi havia prou a editar bons llibres en català; calia que aquests llibres arribessin a tothom». (T.R.). A començaments de gener de 1915 –uns mesos després d’haver-se obert al públic la Biblioteca de Catalunya-, s’encarrega a Eugeni d’Ors, aleshores vocal tècnic del Consell de Cultura de la Mancomunitat, un «Projecte» de sistema de Biblioteques Populars per a Catalunya, i de la formació del personal que havia de regir-les. «El “Projecte” d’Eugeni d’Ors -comenta Concepció Carreras- no oblida els infants. A totes les biblioteques catalanes hi ha una secció dedicada a aquesta franja de públic».
A la tardor del mateix any, s’inaugurava l’Escola de Bibliotecàries. «Al seu claustre de professors hi havia representat el millor de la intel.lectualitat catalana del moment: Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, Joaquim Folch i Torres, Ramon d’Alòs Moner o Ferran Valls i Taberner, són alguns dels professors de la nova escola». (C.C.). L’Escola de Bibliotecàries fou «aquella institució capdavantera i emblemàtica –diu Josep Murgades-, una de les pioneres d’Europa». Com ho eren les noves Biblioteques Populars, amb lliure accés a les prestatgeries, préstec a domicili, fons de llibres ben triat i mantingut constantment al dia, i seccions per als infants. «Aquest tipus de Biblioteca, oberta a tothom, neix a Anglaterra i als Estats Units la segona meitat del segle XIX. No arriba al continent europeu fins al primer quart del s.XX, i Catalunya és un dels primers països que l’adopta. Gràcies a les biblioteques, nens i nenes, sense distinció de classe social, poden disposar de bons llibres, i de bons llibres en català». (T.R.). Les primeres biblioteques -Valls, Olot, Sallent i Les Borges Blanques- van començar a funcionar el 1918, per tal d’ésser ja ateses per les bibliotecàries sortides de la nova Escola. Les seccions infantils no van tardar a mostrar una gran vitalitat, segons reflecteixen les «Memòries» de les bibliotecàries a l’Anuari de les Biblioteques Populars.
També l’Aurora s’afegeix a fer una valoració molt positiva d’aquest nou tipus de biblioteca. Hi ha per tant plena unanimitat: «Eren unes biblioteques totalment diferents a les tradicionals a Espanya, amb la separació absurda entre els llibres i els lectors: reixes i vidres a les estanteries, conserges amb bata que no deixaven arribar als llibres, és a dir, prenent la Biblioteca com si la seva etimologia de “custòdia de llibres” fos la primordial. Les nostres Biblioteques de la Mancomunitat i més tard de la Generalitat, amb els interregnes de la Diputació, eren nascudes de l’esperit jove de Nord-amèrica que van saber ser biblioteques per a tothom, obertes sense discriminació de cap mena i veritables universitats populars».
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
La primera conseqüència del cop d’Estat va ser la supressió de la revista La Mainada, considerada pel nou règim com d’un catalanisme radical. L’altra revista, En Patufet, i la literatura de Folch i Torres es trobaven, en aquest moment, en el punt més alt de la seva popularitat. Altres publicacions anaven apareixent i desapareixent intentant ser una alternativa a En Patufet. La que despertà més expectació va ser Jordi, l’any 1928, amb col.laboradors literaris com Marià Manent.
Mentrestant, i des de 1922, els editors d’En Patufet, segurament a conseqüència de la competència que representaven La Mainada i, sobretot, els nous periòdics d’historietes il.lustrades en castellà com el TBO, havien decidit llançar la revista Virolet –que va durar fins a 1930-, dedicada, en principi als lectors més joves on hi van aparèixer contes de Joaquim Ruyra, Apel.les Mestres, Carles Soldevila i, sobretot, Josep Carner. Diverses novel.les, aparegudes al mateix Virolet, van ser publicades, més tard, en forma de llibre per Mentora, l’editorial més important d’aquest període, tant pel nombre com per la qualitat i bona presentació dels seus llibres. Alguns, són novel.les d’autors catalans, com Lau, o les aventures d’un aprenent de pilot de Carles Soldevila, La Ventafocs de Folch i Torres o El Cavaller de la creu de Clovis Eimerich, il.lustrades totes tres per Junceda.
Lola Anglada, que també escrivia, edita aquests anys alguns dels seus llibres de més èxit, com En Peret i Margarida. «En un comentari a la Revista de Catalunya, l’any 1929, Joan Sacs, el crític d’art, es pregunta si en el cas de Lola Anglada no són els dibuixos que inspiren la literatura». (T.R. ).
Al contrari dels anys de la Mancomunitat, que s’havien caracteritzat per l’activitat dels organismes oficials en el camp de la cultura, durant aquest nou període va ésser necessari refiar-se de la iniciativa i de l’esforç privat, almenys pel que fa referència a l’edició de llibres infantils.
La difusió del llibre infantil a través de les escoles, almenys de les públiques, queda aturat durant els anys de la Dictadura. «El govern de Catalunya que tan havia contribuït fins aleshores a l’enfortiment de la identitat catalana, amb el nou règim, primer de manera velada però més tard obertament, deixa de donar-hi el suport necessari i, fins i tot, molts cops destrueix el que el país havia anat construint amb tant d’esforç». (C.C.) Les biblioteques populars continuen, «però no organitzades en una xarxa que ha de cobrir tot Catalunya, com havien estat pensades per la Mancomunitat, sinó que són assignades a les Diputacions Provincials respectives» (T.R.). No es torna a parlar d’una organització planificada, i la creació de biblioteques queda reduïda. La castellanització és imposada en actes oficials, conferències, catàlegs i tota mena d’impresos. «Ara: la Dictadura de Primo de Rivera no era la de Franco, i permet que Jordi Rubió –que tingué un paper tan rellevant en el món bibliotecari català fins a 1939, en què en fou separat- continuï com a director de la Biblioteca de Catalunya i de les populars de Barcelona. Així, gràcies a la seva personalitat, i gràcies a les bibliotecàries, les Biblioteques mantingueren una cohesió i uns lligams i l’adquisició de llibres catalans no s’aturà mai».(T.R. ).
Els lectors infantils eren nombrosos i Jordi Rubió en parla, l’an 1926, en un article sobre les biblioteques populars publicat al número 18 de la Revista de llibres. Remarca: «la gran confiança que dóna en el seu esdevenidor, la il.lusió que els infants tenen en anar-hi» i, continua: «Avui ja poden presentar les nostres Biblioteques una generació de lectors formada, i quasi diríem que educada en elles. Els infants que hi van voluntàriament a llegir-hi històries, o a preparar les feines de l’escola, tindran una visió de la cultura ben diferent d’aquells homes que no han tingut a les mans, en els dies de la minyonia, altres llibres que els de text». És durant durant aquest període que diverses Caixes d’Estalvis organitzen també xarxes de Biblioteques Populars segons el model de les de la Mancomunitat.
Hi ha coincidència i unanimitat també entre les tres dames entrevistades per destacar la importància de la figura de Rubió i Balaguer i el seu prestigi com a professor, com a director i, òbviament, com a persona. Es constata un grau elevat d’admiració a qui fou figura fonamental d’aquesta època, en el terreny cultural. «Jordi Rubió era un home d’aquests que t’adones que cada cosa que fan està ben feta. Un home irreprotxable, humà, divertit. Les estudiants de bibliotecàries l’adoràvem». (A.D.P.)
La Catalunya autònoma republicana (1931-1939)
Amb la Generalitat restablerta i l’Estatut del 32 aprovat, el català esdevé idioma oficial i, per tant, entra a l’ensenyament. «Ja no es demanarà, doncs, al llibre infantil de fer, en el camp de la llengua, la suplència de l’escola. A més, els escriptors, ocupats sovint en altres feines, no es creuen ja en el deure d’escriure per als infants, i dibuixants com Obiols o Lola Anglada treballen en la il.lustració de llibres escolars». (T.R.)
Tot això fa que la producció més important de literatura d’esplai en aquests anys sigui constituïda per traduccions. Així, Editorial Joventut, continuadora de Mentora, publica les Rondalles d’Andersen il.lustrades pel dibuixant anglès Rackham, en les versions de Carner de l’any 1918, juntament amb d’altres de Marià Manent, al qual es deuen també les traduccions d’altres clàssics de la literatura infantil, com El Llibre de fades d’Artur Rackham o Peter Pan.
Ara bé, la crisi en la producció de llibres infantils d’esplai és compensada, en part, per l’aparició de nombrosos i excel.lents llibres de lectura escolar. Són editats per les institucions, com l’ Antologia de Goethe o per editorials privades com la Selecta de lectures d’Artur Martorell. «Alhora historiadors com Ferran Soldevila, A. Rovira i Virgili, Jaume Bagué i J. Vicens Vives, apropen la història de Catalunya als infants, en uns moments en què la renovació de l’escola fa necessària la de textos escolars». (T.R.). Es publica també El més petit de tots, amb el qual Lola Anglada crea un personatge simbòlic, el noiet antifeixista, «que es distingeix pel seu civisme i el seu amor a Catalunya i entorn del qual l’autora recrea d’una manera molt viva, encara que sempre idealitzada, fets i escenes de la reraguarda». (T.R. ).
Malgrat el trasbals col.lectiu de tot ordre, entre el 1936 i el 1939, continua publicant-se la revista En Patufet i la seva col.lecció de novel.les, prova de l’arrelament que tenia al país. Durant tot aquest període dels anys trenta, el llibre arriba a un públic cada vegada més ampli, gràcies a les escoles i a les biblioteques. Les 14 Biblioteques Populars es tornen a aplegar sota la direcció del Servei de Biblioteques de la Generalitat, amb Jordi Rubió al cap –com en temps de la Mancomunitat- en una etapa intensa de projectes i de realitzacions. «Les Biblioteques viuen un dels millors moments, amb aportacions d’una qualitat extraordinària. Al seu fons hi trobem llibres de la categoria de L’arquitectura romànica a Catalunya, de Puig i Cadafalch, la Fundació Bernat Metge o les Monografies mèdiques. S’adonen de la necessitat de disposar d’un fons de revistes ampli, divers i ben escollit si volen mantenir la informació al dia. Des de publicacions del nivell d’un D’ací d’allà o d’un Butlletí de Mestres, fins a revistes estrangeres com ara Chiffon o Modes et travaux». (C.C. ).
D’altra banda, «és aprovada una “Proposta” d’organització de les biblioteques de Catalunya, per la qual n’havien de tenir totes les poblacions de més de 5.000 habitants. I qualsevol altra població havia de comptar amb una petita biblioteca filial de préstec, i una sala de lectura infantil. Per tal de preparar el personal que havia d’atendre aquestes darreres, l’Escola de Bibliotecàries va organitzar un curset en plena guerra, l’agost de 1938, en el qual van intervenir Jordi Rubió i Carles Riba, amb altres professors de l’Escola i, alhora, de la Universitat, així com pedagogs, psicòlegs i bibliotecàries». (T.R.)
Ja no hi hauria temps de realitzar tots aquests projectes. La guerra s’acabava amb el triomf franquista, i començava el temps de silenci per al llibre i l’escola catalana, de mediocritat i de grisor en el món de les Biblioteques. «La guerra civil i sobretot el seu acabament ho trastoca tot. Les tropes franquistes entren a Catalunya, dissolen altre cop les seves institucions i les biblioteques populars passen de nou a dependre de les respectives diputacions . Totes les biblioteques sofreixen una depuració feta seguint les “Normas de Selección de Libros en las Bibliotecas Populares”, normes procedents de la “Dirección General de Archivos y Bibliotecas” de Madrid». (C.C.)
Automàticament apareix, inefable, la censura, i a les biblioteques allò que es va anomenar l’infern, és a dir, un armari especial, tancat amb clau on s’hi guardaven tots aquells llibres prohibits pel franquisme. «Alguns d’aquests llibres són tan innocus com la sèrie del Corsario Negro de Salgari o La joven india de Gandhi». (C.C.). El tema de la censura fou cru i depriment, però va donar molt de sí. L’Aurora és qui n’explica alguna anècdota sucosa com la del Codi Penal: «...era en una biblioteca de La Caixa. En demanar-me, un lector, el Codi Penal vigent i en veure’l catalogat, em va estranyar que no estigués en el seu lloc i l’auxiliar em va dir que estava a l’infern de la biblioteca, assenyalant-me un armari tancat amb clau. Vaig donar una excusa al lector i em vaig acarar amb el Delegat tot preguntant-li perquè havia fet posar a l’infern el Codi Penal vigent de 1932. La resposta no es va fer esperar: -La Caja no puede dejar un libro en el que està muy clara la Ley del Divorcio».
Es en aquest període que dues de les nostres dames entrevistades fan els estudis de bibliotecària a l’Escola. La primera, per antiguitat, Aurora Díaz Plaja –nascuda el 7 d’agost de 1913- es matricula l’any 29 però per qüestions polítiques ha de repetir el primer curs l’any 1930, tot i que hi va sortir guanyant: «L’Escola va tornar a tenir com a director Jordi Rubió i Balaguer i va recuperar el bon equip de professors, intel.lectuals catalans com Carles Riba, els historiadors Joan Petit i Ferran Soldevila, el científic Rafael Campalans, el professor d’Història del llibre i investigador, Pere Bohigas, el traductor de la Bernat Metge del llatí i del grec, Marçal Olivar, així com Ramon d’Alòs Moner, Joaquim Xirau i Jaume massó i Torrents. D’aquí que allò que ens semblava un desastre per la pèrdua involuntària d’un curs fou una gran sort, ja que els nous professors no tenien res a veure amb els del curs anterior». Després d’un mes de pràctiques a la biblioteca de Sallent, rebia el títol de biliotecària el juny de 1933.
Per la seva banda, Teresa Rovira –nascuda cinc anys més tard que l’Aurora, el 13 de desembre de 1918-, ingressa a l’Escola de Bibliotecàries el juny de 1936. «Em va semblar que amb la feina de bibliotecària podria ser útil a un país que, una vegada més, s’intentava de reconstruir». Però la carrera va quedar estroncada el 24 de gener de 1939, moment en què Teresa Rovira amb la seva família surt cap a l’exili, primer a Tolosa, després a Montpeller on estudiarà història i geografia, per tornar definitivament a casa nostra, ja com a bibliotecària, a la tardor de 1953. La tercera de les dames entrevistades, Concepció Carreras, va fer els estudis de bibliotecària més tard pel fet de ser la mes jove de les tres –va néixer el 1927- assolint el títol l’any 1949.
.
La trajectòria professional d’aquestes tres bibliotecàries ha estat vital i d’una gran tenacitat.. Teresa Rovira treballa cinc anys a la biblioteca d’Esparreguera, «una bona biblioteca i de les primeres que va tenir secció infantil en una sala a part de la dels adults». De l’any 1958 al 1971 la trobem a la Biblioteca de Catalunya. Del 71 al 81 és directora de les Biblioteques de Sant Pau i Santa Creu i fins el 1986 és Cap de les Biblioteques Populars de la Diputació. Paral.lelament ha dedicat hores i energies a l’estudi del Llibre Infantil, camp en el que ha excel.lit –són prou coneguts els seus treballs- en una època on treballar en aquest camp volia dir ser pionera en gairebé tot donada la manca absoluta de bibliografia..
Si Teresa Rovira a més de bibliotecària ha estat historiadora, Aurora Díaz Plaja fou periodista i amb una extraordinària vocació per treballar en el món de la premsa escrita. La seva especialitat han estat les conegudíssimes Guies de lectura que, juntament amb comentaris i ressenyes crítiques, ha escampat a tort i a dret i de manera generosa per qualsevol revista, diari o publicació de caire informatiu, especialment però, i d’una manera estable a Serra d’Or, Primeras Noticias, Rodamon, entre d’altres. La seva primera conferència, -l’any 1938, quan encara estudiava per bibliotecària- ja portava per títol Les Guies de lectura: «...No cal dir com és de necessari de fer guies i sobretot per als infants. Es un error considerar la secció infantil (d’una biblioteca) com un apèndix o una antesala de la d'adults. Els infants han de tenir la seva més estricta autonomia: no solament han de tenir sala pròpia, sinó també catàleg, revistes, conferències, exposicions i, sobretot, guies de lectura exclusivament dedicades a ells».
Concepció Carreres va seguir també un recorregut per diferents biblioteques –la de la Facultat de Medecina, la Folch i Torres del Parc de la Ciutadella, responsable de la Santa Creu a partir de la seva reobertura el 25 d’octubre de 1975- fins que el 1986 és nomenada Cap Tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars. La tasca més rica per a Concepció Carreres foren els 11 anys a la Santa Creu: «tenia un equip magnífic de professionals, començant per la directora Teresa Rovira... Hi havia 115 llocs de lectors i molt sovint hi havia cua al carrer. Molts venien a fer els deures però les bibliotecàries els respectàvem. El més important és que entressin a la biblioteca. Es difícil treballar un nen que no t’entra.». Concepció Carreras és, potser, de les tres dames, la que parla amb més apassionament de la tasca de bibliotecària. Per a ella la biblioteca «és lloc de convivència i de tolerància, a dins tothom és igual fins i tot tant si sap llegir com no... En una biblioteca tothom hi ha de trobar allò que busca... Tampoc no es queda curta l’Aurora quan qualifica una Biblioteca Popular de «finestra humana d’incalculable valor». Pel que fa al paper de la bibliotecària és significatiu el que es pot llegir en els Anuaris dels anys 1922 i 1923: «L’acció de la bibliotecària no s’ha de reduir a conservar i ordenar passivament els llibres que li són confiats, sinó que ha de dedicar-se a desvetllar agressivament les curiositats adormides...».
El franquisme (1939-1975)
Les conseqüències de la implantació del règim franquista han estat àmpliament exposades pels historiadors. L’edició de llibres infantils se’n va ressentir durant molt de temps i no fou fins l’any 1947 que s’inicia un mínim de represa en la producció infantil. «En els primers anys de la postguerra, amb la prohibició de publicar revistes i llibres en català i amb la literatura catalana reduïda a la clandestinitat, no s’edita cap llibre infantil». (T.R. ).
El 1957 apareixen els primers “Àlbums Babar”, traduïts per Carles Riba, que suposen la incorporació al català dels moderns llibres d’imatges difosos internacionalment. Un any més tard es publica el primer volum de la “Col.lecció Sant Jordi” de l’editor Arimany, dedicada als adolescents, amb traduccions de clàssics juvenils com Verne o d’autors catalans moderns com Josep Vallverdú.
Molt s’ha escrit també d’aquest lent i llarg període de normalització en el qual les coses tornen a renèixer, moltes vegades de les pròpies cendres. L’any 1962 Joan Triadú publica a Serra d’Or un article titulat Una edat sense llibres, una literatura sense futur en el qual es planteja el greu problema de la manca de llibres en català per als nois i noies.
«A partir dels primers anys seixanta la producció de llibres catalans per a infants esdevé més abundant i va adquirint una certa normalitat». (C.C.). Diversos factors hi contribueixen: la publicació al desembre de 1961 de la revista «Cavall Fort», la fundació de l’editorial «La Galera» i, molt especialment, l’enorme vitalitat i vocació d’una sèrie d’escriptors com Vallverdú, Carbó, Sorribas...així com el progressiu i imparable naixement de noves editorials i últimament el protagonisme extraordinari de l’escola que ha ajudat a col.locar el llibre i la lectura a un nivell excepcionalment bo.
«Amb la dictadura de Primo de Rivera crec que, definitivament, no es va perdre res. Amb la de Franco, sí. Després, s’ha intentat de reconstruir allò que s’ha pogut. Però s’ha perdut, em sembla, capacitat d’entusiasme i s’ha creat, en canvi, un cert esperit de funcionari. En alguns casos sembla, fins i tot, que l’enlluernament està per sobre de l’eficàcia, que es treballa de cara a la galeria». (T.R.). «La cultura catalana continua hibernant fins que, a mida que el règim franquista es debilita, torna de nou tímidament a agafar embranzida i a donar fruits. Els 70 són anys d’una certa recuperacó. El Congrés de Cultura Catalana ajuda a desvetllar l’interès i la il.lusió per la reconstrucció del país. Naturalment aquest context repercuteix favorablement en les Biblioteques Populars». (C.C. ).
No sabem si el moment actual ha recuperat l’embranzida que tenia la primera època –la de la Mancomunitat. En aquells moments tant les institucions com els intel.lectuals tenien les idees molt clares pel que fa al llibre infantil i juvenil. Molt ens temem que avui no sigui tant així. Probablement hàgim perdut entre tots una part important d’aquella embranzida i d’aquella passió. El 1981 s’aprova una Llei de Biblioteques que no s’arriba a aplicar mai. El 1992 el Parlament de Catalunya n’aprova una altra segons la qual les biblioteques populars passen a dependre dels respectius municipis. Les noves biblioteques creades durant els temps actuals són enormement tecnificades i sofisticades, però no sabem si el nivell de lectura és tan elevat com caldria.
Quin ha de ser el paper del bibliotecari o bibliotecària, avui? Quina és la seva formació?.etc etc. Concepció Carreres en un article a Faristol no s’està de fer-se una sèrie de preguntes i reflexions en veu alta: «Cal desmitificar la biblioteca infantil, sensibilitzar l’ambient i amb ell els representants de la cultura a tots nivells. Molt poc podran fer uns bons professionals sense un suport i una política adequats. Per altra banda, una política cultural sense uns professionals preparats per a dur-la a terme, no servirà de res... Responen les nostres biblioteques al que la societat actual demana i necessita?...».
Aquí les nostres tres interlocutores volen deixar de parlar. Potser es aviat per fer valoracions de la situació actual... Potser cal deixar un espai de temps més gran... Potser...
Secció bibliogràfica:
Carreras, Concepció: Biblioteques infantils. «Faristol», núm. 3 (desembre de 1986)
Dìaz Plaja, Aurora: Les Guies de lectura. Quaderns de Treball núm. 7. Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1938.
Estivill i Rius, Assumpció: L’Escola de Bibliotecàries (1915-1939). Quaderns de Treball , 12. Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. Diputació de Barcelona, 1992.
Galí, Alexandre: Història de les institucions i del moviment cultural de Catalunya (1900-1936). Fundació Alexandre Galí. Barcelona, 1984.
Porcel, Baltasar: Jordi Rubió: entre l’erudició i la vida. «Serra d’Or», 116 (maig, 1969)
Pagès, Rosa: Conversa amb Teresa Rovira. Revista del Centre de Lectura de Reus (novembre de 1994)
Rovira, Teresa: La literatura infantil i juvenil (dins Història de la literatura catalana). Edicions 62/Edicions Orbis. Barcelona, 1984 (Volum 3, pàg 297 a 308)
Rovira, Teresa: La literatura infantil i juvenil (dins Història de la literatura catalana de Riquer/Comas/Molas). Ed. Ariel. Barcelona 1988 (pàgs. 421-471)
Rovira, Teresa: La xarxa catalana de Biblioteques Populars: dels orígens a la desfeta del 1939. «ITEM», Revista de Biblioteconomia i documentació, 14 (gener-juny, 1994).
Rovira, Teresa: La catalanitat noucentista: de les biblioteques a la literatura infantil (1904-1939) .Conferència pronunciada al Centre de Lectura el dia 20 d’octubre de 1994. Edicions del Centre de Lectura. Reus, 1996.
Josep Maria Aloy
Revista "Faristol", setembre de 1998
Publicat per Josep Maria ALOY BOSCH a 0:00 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 11 de novembre de 2013
La poesia de Miquel Martí i Pol i els lectors joves
Avui fa deu anys que ens va deixar el poeta Miquel Martí i Pol. Ens queda la seva obra i el millor homenatge que li podem retre és rellegir-la però sobretot difondre-la i, molt especialment, entre els lectors joves.
Quan vaig visitar per primera vegada el Centre de Menors Can Llupià, de Barcelona, em va cridar molt l’atenció una placa, al vestíbul d'aquest centre de Justícia, on s’hi llegeix un poema d'aquest poeta. Es tracta del poema Ara és demà que diu així:
Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.
Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Un cop assumida la sorpresa de trobar un poema com aquest en un vestíbul com aquell, vaig fer un intent d’entendre què hi feia en un centre de Justícia de Menors un poema de Martí i Pol i, de seguida, vaig començar a captar algunes idees del poema que s’avenien, directa o indirectament, amb la situació especial que viuen els nois i noies en un espai tancat, és a dir, privats de llibertat, i també algunes idees que fan referència a l’esperit que ha d’alimentar diàriament el treball dels educadors d’un centre d’aquestes característiques.
Per exemple: el mateix títol Ara és demà, és una expressió capaç de motivar alguna reflexió als joves interns ja que permet fins i tot algun joc de paraules si són capaços d’elaborar un projecte de futur (pel demà) que sorgeixi de la necessitat de reaccionar davant la situació de privació de llibertat actual (ara). En tot cas, és un bon exercici revisar quin és l’ara i com superar-lo positivament per sortir d’aquesta situació i mirar endavant, cap a un demà més positiu i normalitzat.
A partir d’aquí una altra idea aflora de seguida en el segon vers de la primera estrofa quan diu que haurem de fer foc nou, que voldrà dir un projecte nou, un abordatge nou, uns desitjos nous... ja que se suposa que el foc, que és vida i que és llibertat... s’ha esllanguit i cal revifar-lo. La idea de revifar el foc és molt llaminera no sols en nois que estan mancats de llibertat sinó en qualsevol adolescent que vol menjar-se el món i no sap ni per on començar.
La mateixa voluntat d’esdevenir, del quart vers de la primera estrofa, és una altra objectiu per a persones que tenen encara tant de futur davant seu. Tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir, és a dir, amb voluntat d’arribar a ser alguna cosa, alguna cosa positiva i enriquidora, evidentment... I esdevindrà! (aquest és l’inici de la segona estrofa) que és un crit d’optimisme, una afirmació clara d’esperança, d’il.lusió i de fe en el demà. Quan un noi està tancat en un centre, més que provocar pena i sentir-se víctima necessita mirar endavant i pensar ja en el futur, que és la sortida del centre i la integració de nou en una societat que l’incorporarà si ell vol i així ho desitja.
La segona estrofa, llegida amb un ritme adequadament lent dóna molt de si. Cada noi pot treure’n les idees que li semblin més adients. Hi ha qui es fixarà més en la idea de les pedres i el camí, és a dir els obstacles i l’objectiu, els problemes i la línia que cal seguir per superar-los... A un altre li pot cridar l’atenció la idea de l’àmfora nova plena de bon vi, el mateix menor convertit o reconvertit en un recipient nou ple de noves energies, de bones actituds, de tècniques i habilitats que afavoreixin el seu autocontrol per afrontar, amb aquest nou vi, amb aquestes noves energies, un futur millor...
Una de les idees més boniques de tot el poema, més boniques però més significatives i estimulants és la de ploguin noves veus que té una segona part que la completa: que revinguin deus desficioses d’amarar l’eixut. Cal treballar dins el centre perquè el noi escolti noves veus, veus més positives, més enriquidores, més sòlides que permetin fer renéixer noves deus d’aigua, noves fonts, nous dolls que remullin allò que estava eixut, sec i improductiu. La idea de l’aigua renovadora, dins la literatura ha estat sempre generadora de vitalitat i de seguretat. Aplicada a nois en situació d’internament pot despertar sentiments d’escapar d’una realitat aclaparadora, de vespres tèrbols com diu el poeta.
I acabem el poema amb una realitat inqüestionable: tot serà poc. Tot allò que es faci, tot allò que es programi serà poc per aconseguir els propòsits que es persegueixen, perquè els problemes i els obstacles (l’heura i la paret) ho embolicaran tot, i no impediran que la voluntat defalleixi, que el projecte avorti, que les il.lusions s’esmorteeixin... i impediran aconseguir la nova plenitud. Tot serà poc però si ho sabem i comptem amb aquestes dificultats, serem capaços d’afrontar-ho tot amb més convicció i ambició.
No cal que digui que la poesia permet moltes lectures i és capaç de generar sentiments i emocions molt diversos. Tampoc no vull donar la imatge de vell romàntic barrejant justícia i poesia. Sí que crec, però, que tant l'una com l'altra, són generadores d'humanitat.
No cal insistir tampoc que el primer a constatar les dificultats per assumir un projecte de futur estable és el mateix poeta, víctima d’una malaltia que el va obligar a viure en una cadira de rodes durant més de mitja vida. Conèixer l’autor, en aquest cas, també pot ser tota una lliçó ja que ell és el primer de predicar amb l’exemple. Un exemple i un referent a imitar per part també dels joves, evidentment.
Josep Maria Aloy
Publicat per Josep Maria ALOY BOSCH a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 4 de novembre de 2013
L'edició de la poesia lírica de la Joana Raspall clou els actes del seu centenari
Les margarides
han d'evitar respondre,
per sobreviure
(Joana Raspall)
L'Editorial El Cep i la Nansa, que ja havia publicat dos llibres de poesia de Joana Raspall, ha fet un esforç ingent i lloable recollint en un volum de més de sis-centes pàgines tota la poesia lírica -la destinada als adults- de la veterana poeta centenària.
La mateixa editorial ha publicat també el conte Joana de les paraules clares, amb text de Muntsa Fernández i il.lustracions de Mercè Galí.
En una acte d'homenatge a la poeta centenària, que va tenir lloc el passat dia 29 d'octubre a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, es va dur a terme la presentació de Batec de paraules, un volum que recull tota la poesia lírica de Joana Raspall i que integra els cinc volums publicats -alguns dels quals ja introbables- i cent noranta-un poemes inèdits que la poeta guardava al calaix. Batec de paraules -de sis-centes tretze pàgines- suposa un excel.lent punt i final a tot el seguit d'actes de reconeixement i d'homenatge que Joana Raspall ha rebut durant tot l'any del seu centenari. Un esforç editorial que és d'agrair a una editorial modesta que ha apostat clarament per ajudar a difondre la poesia d'aquesta autora.
Batec de paraules conté tota la poesia lírica que Joana Raspall va editar entre 1991 i 2010 en els cinc títols: Ales i camins, Llum i gira-sols, Arpegis, Instants i Jardí vivent. A més, a la segona part, a l'apartat que porta per títol "Obra poètica inèdita", incorpora 191 poesies inèdites seleccionades per l'autora d'entre una multitud de carpetes i llibretes d'obra inèdita que Joana Raspall ha volgut oferir ara als seus lectors. Tot aquest gruix de poesia ens forneix molts elements per a una lectura més profunda del corpus poètic de Raspall publicat fins ara.
En l'estudi introductori de Carme Arenas -un excel.lent treball titulat "Joana Raspall o l'essència poètica"- el lector pot seguir tota la trajectòria d'aquesta poeta des de la seva vocació literària precoç, les seves activitats culturals, els temptejos en els diversos gèneres literaris, molt especialment la seva dedicació a la poesia per a nois i noies. Carme Arenas valora la poesia de la Joana Raspall com una poesia sempre impecable quant a la forma, segura i profunda, exempta de tota retòrica. Una poesia d'un gran rigor formal, fruit d'una actitud exigent.
En l'acte de presentació d'aquest volum, a l'Institut d'Estudis Catalans, diversos coneixedors i estudiosos de la vida i l'obra de la Joana vam expressar l'esperit de servei que aquesta autora ha mostrat, a través de la seva obra, sempre oferint un producte d'una excel.lent qualitat.
Joana de les paraules clares
L'editorial El Cep i la Nansa ha publicat també un conte infantil, escrit per Muntsa Fernández i il.lustrat per Mercè Galí, que ve a ser la narració d'un viatge per la vida de la Joana Raspall, l'escriptora que estima les paraules i que ens ha regalat poemes bonics i divertits durant tants i tants anys.
El conte, que inclou diversos poemes de la mateixa Joana Raspall, comença dient: Vet aquí una vegada una nena que estimava les paraules. I els llibres que guarden les paraules en forma d'històries que ens fan riure o plorar, imaginar i pensar...
L'edició d'aquestes dues obres per part de l'Editorial El Cep i la Nansa constitueix una forma molt digna i generosa de cloure els actes del centenari de la veterana escriptora que ha pogut viure i celebrar-ho amb bona salut i sobretot amb una admirable senzillesa i naturalitat. Un motiu més per conèixer-la i sobretot per llegir i agrair la seva obra.
La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.
(Joana Raspall)
Josep Maria Aloy
Publicat per Josep Maria ALOY BOSCH a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 1 de novembre de 2013
L'escriptor Gabriel Janer Manila compleix avui 73 anys
La trajectòria literària del mallorquí Gabriel Janer Manila és una de les més brillants que s'han donat al nostre país, tant en la seva obra destinada als lectors adults com la que ha escrit per als lectors joves.
Es tracta d'una obra molt diversa, però amb unes característiques que la fan ser única i singular i que si les he de resumir diria que són: una sensibilitat extrema generalment pels dèbils, un sentiment profundament ecològic, una atenció particular als problemes de caire social, un refús total de la violència, un clam a favor de la solidaritat... tot plegat presentat amb un embolcall de lirisme exquisit i un llenguatge delicat i poètic. Una obra certament pensada per estimular i satisfer qualsevol lector de qualsevol edat. La crítica i escriptora Teresa Duran, en un estudi sobre l'obra narrativa de Janer Manila manifesta que es tracta d'un dels autors més lírics del nostre país i, sense dubte, un dels que han aportat, de manera més específica, una estilística al món de la comunicació literària infantil
Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida, al Pla de Mallorca, el dia 1 de novembre de 1940. Ha estat mestre, llicenciat en Pedagogia i catedràtic de Teoria de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears. És persona molt culta i un estudiós dels processos de desenvolupament de la parla en el nins, conferenciant eminent i conversador de prestigi, a part de ser un home de conviccions molt sòlides i suggerents.
La seva obra per a adults, tenint en compte que aquest bloc segurament no és el lloc més idoni per parlar-ne, està formada per novel.les d'envergadura com ara Els rius de Babilònia, Premi Sant Joan de novel.la, 1984; Els jardins incendiats, Premi Carlemany, 1997; Tigres, Premi Ramon Llull de les Lletres catalanes, 2007 i Amor captiu. El seu últim llibre per a adults, ara com ara, és un recull d'articles que porta per títol He arribat massa tard (Articles 2007-2009), editat per Lleonard Muntaner aquest 2013. Un llibre que recull els texts publicats a les pàgines del Diario de Mallorca al llarg de quasi tres anys: entre el mes de març de 2007 i el desembre de 2009. Els he escrit, aquests texts, -diu Janer Manila- des de la imaginació, l'extravagància, la ironia, potser el sarcasme. Sovint he tingut la impressió d'arribar massa tard en un món massa vell. Hi ha en aquests texts una part del seu món i aquells temes que més el preocupen: la vida universitària, les catàstrofes ecològiques, els feixismes larvats del nostre temps, la Guerra Civil i el dolor dels vençuts, la incompetència, el ressentiment, el sectarisme, la mentida hipòcrita... La denúncia de la infàmia i la burla. Sovint la realitat -diu l'autor- hi és vista des de l'humor, però també des de l'amor. Des de la passió i des del desencís. Sobretot, des de la convicció que la creació cultural només pot ser provocadora, rebel, crítica, capaç de trencar l'hermetisme de les veritats absolutes.
Una rica i atractiva obra per a joves
Retornant a la seva obra infantil i juvenil, es pot veure clarament que més que gèneres diferents predominen uns temes, uns valors, uns sentiments i unes actituds que enfronten el lector amb problemàtiques sovint angoixants –com ara la immigració, les drogues, la pobresa, la prostitució...–i que l’obliguen no sols a reflexionar sinó a adoptar un cert compromís en àmbits tan diversos com els del pacifisme, l’ecologia, l’amistat o la solidaritat. Es tracta d’una obra que ha anat consolidant una línia de gran coherència. Des de la novel.la El rei Gaspar (La Galera,1976) -la primera novel.la per a nois i noies escrita per un mallorquí- fins a He jugat amb els llops (2010), el lector pot anar descobrint una trajectòria molt compacta i sòlida que el va portant, a través d’una molt bona qualitat literària, a una fruïció excel.lent on cada nou títol representa un graó més d’aquesta ascenció cap a la plenitud i al plaer literaris. Són llibres escrits sense concessions a la facilitat entre els quals, a part de les obres esmentades, voldria destacar veritables joies com: Tot quan veus és el mar (La Galera, 1987), El palau de vidre (Aliorna, 1989), Han cremat el mar (Edebé, 1993) o Samba per a un "menino da rua" (Edebé, 2000), entre moltes d'altres.
Dins la narrativa per a joves, Biel Janer Manila és avui un dels nostres clàssics més preuats per les raons que ja he esmentat però també per dues qualitats més que no em puc estar de comentar. Una, la seva independència i llibertat com a escriptor. Janer Manila no està al servei de ningú en el sentit de cedir davant algunes de les moltes servituds que avui té el món de l’edició, inclosa l’edició de llibres per a joves. Janer Manila escriu allò que vol, quan vol i de la manera que vol prescindint de les modes i els gustos del moment. Si la seva llibertat s’ha de doblegar davant d’alguna cosa, només ho farà davant la coherència i el respecte al lector.
La segona qualitat que vull destacar d’en Biel és precisament el compromís amb el lector, amb tots els lectors, amb la societat en general. El compromís de l’escriptor amb els més febles, amb els més marginats, amb els més humils... Les seves novel.les han anat canviant de registre amb el pas dels anys però el compromís continua essent-hi. Des d’ El palau de vidre i El rei Gaspar –ens diu ell mateix- fins a El terror de la nit o bé Samba per a un “menino da rua”, sempre he volgut posar messions pel perdedor, apostar pel desposseït, pel vençut.
Els temes tractats per en Biel, moltes vegades són colpidors i deixen el lector una mica estabornit. El lector ho ha de saber per tal de no sorprendre’s més del compte i poder assimilar amb equilibri i serenitat els esdeveniments que algunes de les seves novel.les expliquen. Fixem-nos en aquest text: Benedita Moreira no podia dormir aquella nit... En un barri de favelas de Rio, Benedita Moreira esperava, amb els ulls molt oberts, damunt una màrfega. El seu fill feia dies que no passava per allà, i això només volia dir una cosa: que li havia passat una desgràcia. Aquella dona ho intuïa. També sabia que trobaria el seu fill. Potser mort, com molts altres nens del carrer, però el trobaria. Aquest és el text amb el qual Janer Manila inicia la novel.la Samba per a un “menino da rua” (Edebé, 2000).
Colpidora és també la seva novel.la juvenil, una de les últimes que Janer Manila ha publicat: He jugat amb els llops (La Galera, 2010), Premi Joaquim Ruyra. Es tracta d'una història real protagonitzada per un nen, Marcos, que va viure i conviure als boscos amb els animals i que Janer Manila va conèixer: el noi tenia sis anys quan el seu pare el va vendre, i en tenia dinou quan el trobaren. Quan el vaig conèixer en feia deu que l’havien descobert en un estat gairebé salvatge. Actualment viu a casa d’uns amics que l’han acollit en un petit poble de Galícia... (Podeu llegir-ne més aquí)
Estem massa mancats de narradors que ens sàpiguen seduir a través de les paraules i a través de les seves històries. Hem entrat al segle XXI empesos i totalment saturats de xerrameca caòtica i superficial i és d’agrair quan un seguit de belles paraules, d’atractiva ressonància i de profundes creences ens permetin afrontar la rutina diària d’una manera més reconfortant i plena. Janer Manila parla, en els seus articles i assajos, entre moltes altres coses, de l’escriure i del llegir, del poder evocador de la paraula, del lector, de literatura infantil i de la necessitat que tenim els humans d’emocionar-nos davant d’una història. Són els temes preferits de l’autor i quan en parla ho fa amb un apassionament que s’encomana fàcilment al lector.
Em sembla bé acabar aquest comentari amb un sucós fragment d’una entrevista que li va fer Sebastià Alzamora: Ara sabem –diu Gabriel Janer Manila- que la literatura no transformarà el món. Però sí que ens pot commoure com a individus, i això és el que intent, és en el que crec. Ho deia Gianni Rodari al principi de La gramàtica de la fantasia, i jo encara ho predic, amb l’exemple aquell de la pedra dins l’estany. La pedra, quan és llançada dins l’estany, crea una commoció en la superfície i en el fons de l’aigua. La paraula fa el mateix efecte sobre la sensibilitat de les persones. | 1 | perfect | {"ca": 0.9776442745312216, "fr": 0.004587657018022938, "es": 0.012543236846896049, "it": 0.0007281995266703076, "en": 0.001947933733843073, "pt": 0.0003823047515019115, "da": 3.640997633351538e-05, "sv": 0.00029127981066812304, "ru": 0.0005461496450027307, "eo": 0.0005461496450027307, "hu": 0.00032768978700163843, "br": 0.0004187147278354269} | |
macocu_ca_20230731_9_549967 | Amb un percentatge d'acceptació del 83 per cent, l'estat d'Arizona no és una escola excessivament selectiva; amb bones qualificacions i puntuacions de prova decent, els estudiants tenen un bon xut de ser admès a l'escola. Les puntuacions de SAT o ACT es requereixen com a part del procés d'admissió, tot i que qualsevol de les proves és acceptable i no es valora més que l'altra. Els sol·licitants completen l'aplicació en línia i han d'enviar transcripcions a l'escola secundària i una tarifa d'aplicació.
Descripció de la Universitat Estatal d'Arizona
La Universitat Estatal d'Arizona té una estructura complexa amb quatre campus: el campus principal de Tempe, el Campus del Centre a Phoenix, el Campus West de Phoenix i el Campus Politècnic de Mesa. Amb més de 51.000 estudiants, el campus de Tempe és un dels més grans del país.
Arizona State té una reputació com a escola de festa, però té uns programes acadèmics molt respectats en Educació, Negocis i Enginyeria, per citar alguns.
També es va atorgar un capítol de Phi Beta Kappa pels seus punts forts en les arts liberals i les ciències. Els dimonis de l'estat d'Arizona ( What's a Sun Devil? ) Competeixen en la conferència NCAA Division I Pacific 12 .
Ajuda financera de la universitat estatal d'Arizona (2015 - 16)
Beques: $ 10,939
Programes acadèmics
Taxa de graduació de 6 anys: 67% | 0.795041 | curate | {"ca": 0.987987987987988, "en": 0.012012012012012012} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_288587 | El XIX Fòrum d’Inversió d’ACCIÓ és el principal punt de trobada entre emprenedors i inversors a Catalunya. És el marc en el qual emprenedors i inversors tenen l’oportunitat de fer networking per conèixer-se i fer negoci, mentre analitzen conjuntament l’atractiu i les possibilitats d’inversió en les iniciatives empresarials. A banda d’aquest procés, els emprenedors finalistes presenten els seus projectes davant del públic per aconseguir-ne finançament i els inversors cerquen els millors projectes on participar. És l’oportunitat de trobar i de ser trobat.
La darrera edició el Fòrum va reunir a més de 700 assistents, entre emprenedors, inversors privats i fons de capital risc. Es van presentar els 21 millors projectes, seleccionats prèviament, als més de 150 inversors privats i fons de capital risc presents.
Més informació aquí
Font: ACCIÓ
Cerca:
Entrades recents
L’European Business Angels Network renova la confiança en el català Albert Colomer com a membre de la nova junta de la xarxa europea
BANC, membre del jurat dels Premis Creatic 2022
Gràcies a la tramitació de BANC, podràs aconseguir un crèdit molt útil pel teu projecte!
APROVATS ELS FONS ENISA 2022
BANC et convida a l’European Angel Investment Summit 2022
COMUNICACIÓ I BLOG
L’European Business Angels Network renova la confiança en el català Albert Colomer com a membre de la nova junta de la xarxa europea
BANC, membre del jurat dels Premis Creatic 2022
Gràcies a la tramitació de BANC, podràs aconseguir un crèdit molt útil pel teu projecte!
APROVATS ELS FONS ENISA 2022
juliol 2014
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
« juny set. »
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
Sobre BANC
BANC és la primera xarxa privada catalana i espanyola de Business Angels, va néixer a l’any 2003 com a iniciativa de la patronal Cecot i de la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (AUTOOCUPACIO), amb el suport de l’Institut Català de Finances (ICF). A l’hora, BANC compta amb el recolzament d’ACCIÓ i està integrada en la Xarxa d’Inversors Privats (XIP), és membre de la European Business Angels Network (EBAN), membre fundador de la xarxa d’inversors de la Mediterrània MED ANGELS i membre promotor a Espanya de la xarxa global de Business Angels (GBAN) | 0.646228 | curate | {"ca": 0.8974587605884975, "it": 0.004012483281319661, "en": 0.0606330806954971, "de": 0.010254123941150245, "pl": 0.0013374944271065537, "wa": 0.0013374944271065537, "cs": 0.0013374944271065537, "hi": 0.0013374944271065537, "fr": 0.010254123941150245, "sv": 0.007579135086937138, "es": 0.004458314757021846} | https://www.bancat.com/2014/07/10/xix-forum-dinversio-daccio/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_10918 | Per l'adquisició de l'habitatge que constitueixi o vagi a constituir la residència habitual del contribuent en els mateixos termes i amb els mateixos requisits exigits en la normativa estatal de l'impost, vigent a 1 de gener de 2012, per a l'aplicació de la deducció per tal concepte, es podran aplicar els següents percentatges de deducció:
Si la renda (base imposable general) és inferior a 15.000 euros:el 3,50 %.
Si la renda (base imposable general) és igual o superior a 15.000 i inferior a 30.000 euros:el 2,50%.
La deducció no serà d'aplicació a les quantitats destinades a la rehabilitació, reforma o adequació per raó de discapacitat, de l'habitatge habitual.
Limiti conjunt de la deducció
La suma de l'import d'aquesta deducció juntament amb el de les deduccions autonòmiques “Per quantitats destinades pels seus titulars a la restauració, rehabilitació o reparació de béns immobles declarats d'Interès Cultural”, “per obres de rehabilitació energètica de l'habitatge habitual” i “Per obres d'adequació de l'habitatge habitual per persones amb discapacitat” no podrà excedir el 15 per 100 de la quota íntegra autonòmica.
IMPORTANT:En el cas de contribuents morts abans del 5 de desembre de 2018, els percentatges de deducció serien els següents:
- Si la suma de l'import de la base imposable general i de la base imposable de l'estalvi és inferior a 12.000 euros, l'1,75 %.
- Si la suma de l'import de la base imposable general i de la base imposable de l'estalvi és superior a 12.000 euros i inferior a 24.107,20 euros, l'1,55% | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_20474 | AMPLIACIÓ:El pare condemnat per violar i deixar embarassada la filla, absolt ara d'agredir-ne sexualment una altra
L'Audiència de Girona es basa en cartes que la denunciant enviava al processat a la presó per concloure que hi ha dubtes "raonables" en el relat acusatori
ACN Girona.-L'Audiència de Girona ha absolt el pare acusat d'agredir sexualment i de forma reiterada una filla menor d'edat. No era el primer cop que el processat, Manuel Muñoz Funes, s'asseia al banc dels acusats per una acusació semblant. L'any 2014 la mateixa Audiència li va imposar una condemna de 13 anys i mig de presó per violar repetidament una altra filla durant setze anys i haver-la deixat embarassada quatre cops. Arran de les agressions sexuals continuades que va patir, la víctima va tenir una filla del seu propi pare. En aquesta ocasió, el processat s'enfrontava a una nova pena de 15 anys de presó. El tribunal, però, dicta una sentència absolutòria i conclou que hi ha dubtes "seriosos i raonables" en el relat de la filla. La sentència recull fragments "afectuosos" de cartes que la denunciant va enviar a l'acusat quan ja estava a presó.
El pare condemnat a 13 anys i mig de presó per violar repetidament i deixar embarassada quatre vegades una filla entre el 1978 -quan la nena tenia 6 anys- i el 1994 es va tornar a asseure al banc dels acusats de la secció tercera de l'Audiència de Girona el 18 de juliol.
En aquesta ocasió, Manuel Muñoz Funes s'enfrontava a una pena de 15 anys de presó acusat d'agredir sexualment i de forma continuada una altra filla, fruit d'una relació sentimental posterior. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, demanava l'absolució. Ara, la sentència dictada per l'Audiència de Girona conclou que "no ha quedat acreditat que l'acusat hagi realitzat actes de contingut sexual amb la seva filla".
La sentència recull el relat de la menor, que exposava que els abusos havien començat l'any 2006, quan ella tenia 6 anys. Aleshores, la família vivia a Flaçà (Gironès). La denunciant va explicar al judici que durant dos anys el seu pare li va estar fent "tocaments a la zones íntimes per sota de la roba" aprofitant quan la seva mare no era a casa. Els abusos van parar entre el 2008 i el 2010, perquè la nena i la seva mare van estar un temps vivint al Brasil.
El 2010, però, van tornar al país i van tornar a viure tots junts, aquesta vegada a la ciutat de Girona. Segons la sentència, la menor va declarar que, durant aquest segon període de convivència, el seu pare va "reiterar" els contactes sexuals, obligant-la a fer-li fel·lacions "subjectant-la pel cabell i dirigint-li el cap cap al seu penis". A més, també va relatar que l'acusat la va intentar penetrar quan tenia 13 anys.
La secció tercera de l'Audiència de Girona conclou que hi ha "dubtes raonables" en el relat de la menor, sobretot perquè va creuar correspondència amb el processat quan ja estava a presó i el seu contingut era "afectuós". "Fa partícip al seu pare de la seva evolució acadèmica i de les seves relacions personals, això no casa amb algú que hauria d'albergar altres tipus de sentiments per uns fets greus i odiosos", argumenta el tribunal.
La sentència recull alguns fragments d'aquestes cartes i posa en dubte que la menor les hagués escrit "per sentiment de culpabilitat". A la correspondència, per exemple, elogiava el seu pare dient-li: "Veig un pare orgullós, fort, treballador, divertit, cantant, cuiner, perruquer, ídol, fuster, cap dels bombers, veig de tot en tu però sobretot veig al pare perfecte". També li enviava mostres d'afecte: "T'estimo moltíssim i sempre estic pensant en tu" o "No em deixis d'estimar, per favor no em deixis mai".
El tribunal lamenta no comptar amb un informe pericial que pugui determinar si aquest tipus de correspondència pot estar relacionar amb "possibles comportaments psicològics que poden adoptar les víctimes" però conclou que resulta "contrari a l'experiència i a la lògica" que la denunciant mantingués aquesta relació amb el seu pare havent patit abusos i agressions sexuals. I més, afegeix, tenint en compte que el processat estava empresonat i la seva filla ja tenia 16 anys.
"Si no s'acredita la culpabilitat més enllà de tot dubte raonable, i encara que tampoc s'hagi demostrat clarament la innocència, procedeix a l'absolució", determinar la sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada.
Evadit de la justícia
La sentència també recull que la mateixa Audiència de Girona va condemnar Muñoz Funes a 13 anys i mig de presó però es va evadir de la justícia. L'Audiència de Girona el va jutjar i condemnar a finals de juny del 2014. Un cop dictada la sentència, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil van intentat localitzar-lo al seu domicili de Girona diverses vegades però s'havia esfumat. Aleshores, l'Audiència va dictar una ordre detenció i ingrés a presó.
Dos anys després, els Mossos d'Esquadra el van enxampar a Platja d'Aro (Baix Empordà). El 6 de setembre del 2016, els agents van rebre un avís per violència de gènere a la ciutat de Girona. Quan els mossos van arribar al lloc, l'exparella del condemnat va dir que havien tingut una discussió però el sospitós ja no estava allà. La dona va identificar l'agressor, que va resultar ser Manuel Muñoz Funes.
Els mossos van obrir una investigació i van seguir el rastre de Muñoz Funes fins a Platja d'Aro on el van detenir. El mateix dia, va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols, que el va enviar presó per complir la condemna imposada per l'Audiència de Girona.
Quatre embarassos, una filla
La primera sentència va concloure que Muñoz va violar repetidament la seva filla i la va deixar embarassada fins a quatre vegades. Els abusos van començar el 1978 -quan la nena tenia 6 anys- i es van allargar fins al 1994. El pare, que "tenia un caràcter agressiu" i va crear un clima familiar de "terror", va obligar la filla a avortar tres cops. En una ocasió, però, la víctima es va negar a interrompre l'embaràs de nou i, com a resultat dels abusos sistemàtics, la noia va tenir una filla amb el seu propi pare. La nena va néixer amb un 80% de disminució mental.
Segons la sentència, el condemnat és un home amb un caràcter "agressiu i autoritari que utilitzava amb freqüència la força física contra la seva dona i fills". Quan la nena tenia 9 anys van començar les violacions. Segons va quedar provat, el pare abusava de la petita dues o tres vegades a la setmana. Les violacions sistemàtiques van continuar i, quan la víctima tenia 15 anys el seu pare la va deixar embarassada per primera vegada. Muñoz va obligar la menor a avortar portant-la a una clínica de Barcelona i va fer córrer que el pare de la criatura era un jove.
L'embaràs i l'avortament no van aturar el pare, que va continuar violant la noia fins que es va tornar a quedar embarassada. De nou, la va obligar a avortar. Amb 18 anys, i ja major d'edat, la víctima es va tornar a quedar embarassada del seu pare però, en aquesta ocasió, "malgrat les amenaces amb matar-la esgrimint un ganivet", va tirar endavant amb l'embaràs. El 1990 va tenir una nena, que va néixer amb una minusvalidesa psíquica del 80%.
Al llarg dels anys, la família es va traslladar sovint. Van viure a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, en una granja prop de Figueres i a Salt. El condemnat mai va deixar d'obligar la seva filla a mantenir relacions sexuals i amb 19 anys la va tornar a deixar embarassada. Va tornar a avortar. Les violacions només es van aturar quan la víctima, acompanyada de la seva mare, va fugir del país i se'n va anar a viure a Alemanya. Catorze anys després, va viatjar fins a Girona per denunciar el seu pare.
Antecedents
No era la primera condemna contra Muñoz Funes. L'home, que durant anys va combinar la feina com a transportista amb la tasca de bomber funcionari, compta amb diverses condemnes dictades entre els anys 2000 i 2010 per delictes de lesions, conducció etílica i violència domèstica. Manuel Muñoz havia treballat com a bomber a diversos parcs de les comarques gironines. | 1 | perfect | {"ca": 0.9753657621608103, "pt": 0.01888208078029261, "es": 0.005752157058897087} | https://www.acn.cat/text/item/el-pare-condemnat-per-violar-i-deixar-embarassada-la-filla-absolt-ara-d-agredir-ne-sexualment-una-altra-2 |
mc4_ca_20230418_3_255604 | El diari de Tavernes: El tinent d'alcalde diu que la institució que pagà 14.400 euros a l'alcalde servia per 'pagar paxoxaes'
El tinent d'alcalde diu que la institució que pagà 14.400 euros a l'alcalde servia per 'pagar paxoxaes'
'Pagapaxoxaes'. Ens quedarem bocabadats!! el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tavernes de Compromís, Quique Chofre, diguen que el nostre alcalde, el seu alcalde, ha cobrat d'una institució 'pagapaxoxaes'. Si si. El regidor de Transparència ahir digué al ple que la institució que va presidir durant dos anys Jordi Juan serveix per fer 'paxoxaes'. 600 euros al mes per estar presidint una institució que fa paxoxaes? ?, durant dos anys?? i ara que el nostre alcalde deixa la institució, que ja no cobra d'ella, és quan es planteja l'ús d'esta institució, quan pensa a eliminar-la?? I els 14.400 euros que cobrà d'ella el senyor alcalde no l'animaren a veure un ús profitós per esta institució? No hi hauria prou motivació econòmica. "Una volta dins d'ella i per què conec com funciona (i després de cobrar 14.400 euros d'ella, afegim nosaltres) he vist que no té molt de sentit", deia ahir al plenari Jordi Juan.
Publicat per El diari de Tavernes a 16:16
Etiquetes de comentaris: Compromís al govern, Jordi Juan, Mancomunitat, paxoxaes, Tavernes de la Valldigna
Anònim 22 de desembre de 2015 a les 16:48
Quin marron li ha deixat Jordi a Chofre! Jordi ha estat cobrant i lluint palmito a la Manco i ara Chofre ha de liquidarla.
Jordi vol cremar políticament als que li volen fer sombra com Chofre o Llum.
Anònim 22 de desembre de 2015 a les 23:45
Jajajaja , ja esteu arrivant al deliri jajaja
Anònim 23 de desembre de 2015 a les 0:46
Desde luego ..kina cara mes redura k te el señor jj .
En cuant hia gent k no arriba a final de mes sense poder mitjar..el señor alcalde cobra un parell de sous i encara no vol ampliar les beques del mengador .
Mes valdria que haguera donat exos dines de la manco durant estos anys als menjadors para poder tindre mes gent..poca vergonya si q te.
Tramsparencia señores..voldra dir poca vergonya
Anònim 23 de desembre de 2015 a les 10:14
Més deliri ... seguiu seguiu, que vos va ...
Anònim 23 de desembre de 2015 a les 8:50
Este alcalde va estar 4 anys cobrant 600€/mes de la Mancomunitat de la Valldigna o siga 28.800€ i ara que ja no cobra diu que la Manxo és una Pagapaxoxaes.
Que vaja a Valencia i no torne.
#JordDimisió
Anònim 23 de desembre de 2015 a les 9:43
El fet és molt més greu. En un Ple el regidor diu que després d'investigar, l'entitat sols servia per pagapaxoxaes. Això vol dir que tindrà proves del que afirma. I si té proves del que diu, això és un frau. I es denunciable. Em sorprenc que l'oposició no li demanara explicacions i proves. Quina patinada de Chofre. Ha confundit el Ple en una conversa de bar. Lamentable el nivell. Al torn de resposta...que diu? No sap com arreglar ho. Ha de ser l'alcalde qui li salve els mobles amb argumentaris victimistes.
El cas és que un regidor de Comunicació i Transparència afirma que s'han malversat els diners de la Mancomunitat. I es una denuncia molt greu que podria dur resoonsabilitats penals pels infractors. El argumentari del regidor estava escrit. El pagapaxoxaes també ho duia escrit. No val a dir que va ser una expresió desafortunada.
La cagada és més gran del que sembla a primera vista. L'oposició li hauria de demanar les proves en que s'ha basat per dir el que va dir, o demanar li una rectificació i desmentit públic en el Ple.
Anònim 23 de desembre de 2015 a les 12:02
No es eu de generalitzar, i pensar ja que algo amagen. Peró es necessari, que amb unes paraules com aqueste, fetes per un regidor en un ple, Organ suprem de la entitat local, es de una importancia crucial. Així pues, es deu obrir una investigación i aclarar aixó de paxoxaes. I si hi ha hagut algún tipus de frau, que eixca la transparencia que tant publiquen.
Anònim 23 de desembre de 2015 a les 14:17
Que tire de la manta i explique lo de les paxoxades. | 0.750407 | curate | {"ca": 0.8395598771750256, "nl": 0.0038382804503582398, "es": 0.08265097236438075, "it": 0.0015353121801432957, "br": 0.01023541453428864, "id": 0.01151484135107472, "pt": 0.03735926305015353, "fr": 0.01330603889457523} | http://www.eldiaridetavernes.es/2015/12/el-tinent-dalcalde-diu-que-la.html?showComment=1450868526715 |
wikipedia_ca_20230401_0_526778 | Ignacio de la Pezuela y Sánchez
Ignacio de la Pezuela y Sánchez (Entrambasaguas, 1 de febrer de 1764-Madrid, 11 de novembre de 1850) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat de Ferran VII, pròcer del regne i senador vitalici. Fou pare del marí i ministre Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla.
Biografia.
Era fill de l'hidalgo militar Juan Manuel de la Pezuela y Muñoz. Va estudiar lleis al seminari de Conca en 1790 i en 1805 fou nomenat comissari reial per a la venda de béns eclesiàstics als arquebisbats de Segòvia i Santiago de Compostel·la. En esclatar la guerra del francès en 1808 fou nomenat vocal a la Junta de Defensa del Regne de Galícia, raó per la qual s'hagué d'exiliar en 1809.
La Junta Suprema Central el va nomenar secretari del Despatx de Gràcia i Justicia entre agost de 1811 i juny de 1812 i secretari d'estat amb caràcter interí entre maig i setembre de 1812. Durant el trienni liberal va ser vocal d'estat a la Junta de Govern, raó per la qual Ferran VII el va desterrar quan va restaurar l'absolutisme. De 1824 a 1829 va viure a França i de 1829 a 1832 a Santander. De 1834 a 1836 fou membre del Consell Reial d'Espanya i Índies i pròcer del Regne. Posteriorment fou senador per Segòvia de 1837 a 1849 i senador vitalici des de 1845. | 1 | perfect | {"es": 0.07710651828298887, "ca": 0.9149443561208267, "pt": 0.00794912559618442} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=526779 |
crawling-populars_ca_20200525_18_81283 | Selecciona tu segmento
Canvia català per un altre
...Buscant!
Aviat et mostrarem els resultats
Segueix amb la teva cerca
Més resultats
CaixaBank (Anar a inici)
Family Sènior
Programa Family Sènior
Solucions financeres
Salut i benestar
Oci i viatges
Formació i cultura
Voluntariat
Compra Estrella
Compra Estrella és la manera més còmoda, fàcil i ràpida de comprar. Podràs estrenar l'últim en tecnologia amb pagament ajornat sense interessos ni comissions.
Compra Estrella
A Family Sènior el més important és la família.
Segueix-nos a Facebook i coneix nous avantatges i ofertes!
Productes | 0 | curate | {"es": 0.09171075837742504, "it": 0.04585537918871252, "en": 0.13580246913580246, "ca": 0.6684303350970018, "pt": 0.042328042328042326, "fr": 0.015873015873015872} | : /particular/family-senior/compra-estrella-caixabank.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_241799 | Espai de comunicació i participació entre els pares i mares de l'Institut Joaquima Pla i Farreras sobre l'educació dels nostres fills i filles.
dilluns, 12 de febrer de 2018
Com serà la nova Biblioteca Central de Sant Cugat
Sant Cugat tindrà una nova biblioteca. Serà un espai cultural on hi haurà llibres, és clar, però on volem que hi passin moltes coses més.
Volem que sigui un lloc on les persones puguin relacionar-se, on tinguin espais per crear i aprendre i on també hi hagi zones per al lleure. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_105542 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
MÓN > ESPANYA
Belarra (Unides Podem) ha dit que estan 'sincerament preocupats' perquè el PSOE els ha presentat un 'programa electoral', en referència a les 370 propostes de Pedro Sánchez
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La reunió dels equips negociadors del PSOE i Unides Podem al congrés espanyol s’ha acabat sense acord després de quatre hores. És un nou fracàs dels socialistes en l’intent de convèncer la formació de Pablo Iglesias perquè doni suport a la investidura de Pedro Sánchez.
Ambdós equips volien acostar postures l’endemà que Sánchez presentés un pacta programàtic amb 370 mesures i s’obrís a la possibilitat d’incorporar membres d’Unides Podem al capdavant d’institucions i organismes de l’estat espanyol, però fora del consell de ministres. El PSOE manté tancada la porta al govern de coalició que vol Unides Podem, que de moment manté ferma la seva posició.
La delegació socialista l’encapçala la vice-presidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, acompanyada de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la portaveu parlamentària, Adriana Lastra. Per part d’Unides Podem, l’equip negociador està format pel secretari d’Acció de Govern de Podem, Pablo Echenique, la portaveu adjunta en el congrés, Ione Belarra, la portaveu de Galícia en Comú, Yolanda Díaz, el diputat d’IU Enrique Santiago, el portaveu d’En Comú Podem, Jaume Asens i el diputat de Equo Juantxo López de Uralde.
En declaracions una vegada acabada la reunió, Belarra ha dit que estan ‘sincerament preocupats’ perquè els socialistes els han presentat un ‘programa electoral’ i perquè s’han mostrat ‘profundament inamovibles en les seves posicions’.
Ha assegurat que s’han instat mútuament a continuar negociant els pròxims dies i a tenir una nova reunió si és possible.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.745103 | curate | {"ca": 0.9763853904282116, "es": 0.007241813602015114, "it": 0.005982367758186398, "en": 0.010390428211586901} | : /noticies/nou-fracas-psoe-negociacio-unides-podem/ |
cawac_ca_20200528_3_138990 | La Seu FC puja fins al vuitè lloc amb el triomf a Tremp (0-2)
Empats a un de l'Organyà a Guissona i de l'Oliana amb la Pobla i primera victòria del Nargó davant el Torà (3-0)
El FS La Seu guanya el derbi amb el Sant Julià (5-7)
La Seu FC s'instal.la a la part tranquil.la de Segona Catalana gràcies al triomf en el nou duel pirinenc contra el Tremp (0-2). Dos gols d'Aleix a la segona part van decantar el matx a favor dels urgellencs, que ara tenen 11 punts, dos menys que l'Organyà. L'equip ganxo va empatar a Guissona (1-1) i ocupa el setè lloc, just per sota de l'Andorra.
A Tercera, l'Oliana també va empatar a un amb la Pobla i es manté a la part baixa: setzè amb 5 punts. I a Quarta, el Coll de Nargó va aconseguir el primer triomf de la temporada davant el Torà (3-0).
En futbol sala, La Seu s'ha emportat el derbi de Territorial a Sant Julià de Lòria. L'equip urgellenc va superar els lauredians per 5-7. | 0.792557 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Esports/La+Seu+FC+puja+fins+al+vuit%C3%A8+lloc+amb+el+triomf+a+Tremp+%280-2%29 |
mc4_ca_20230418_2_518877 | L'IMPULS DE LA LECTURA: Treballem la inferència. Escola Margalló
La coordinadora LIC de Castelldefels ha fet un treball molt interessant que comparteix amb tots nosaltres. Ha treballat la inferència amb un grup de nens i nenes de 5è a partir d'un conte. Aquí teniu el ppt que ha treballat amb el grup-classe.
Inferir percompartir
View more presentations from dtbaix.
Etiquetes de comentaris: activitats, documents, habilitats de pensament, inferència, llegir_per_aprendre_activitats, presentacions | 0.656122 | curate | {"ca": 0.8551020408163266, "pt": 0.07142857142857142, "en": 0.07346938775510205} | http://impulslectura.blogspot.com.es/2012/04/treballem-la-inferencia-escola-margallo.html |
macocu_ca_20230731_8_423651 | Ref. 85082 Marca de fàbrica de l'empresa de cotó de Francesc Sitges i Riera de Manresa l'any 1911
Ref. 85079 Marca de fàbrica de l'empresa de cotó Sant i Cia. a Barcelona l'any 1910 | 0.540198 | curate | {"en": 0.04519774011299435, "ca": 0.9548022598870056} | |
mc4_ca_20230418_1_426992 | Serveis d'assessorament per entitats sense ànim de lucre
Els serveis d’assessorament són serveis gratuïts i d’atenció individualitzada que permeten a les entitats resoldre els dubtes jurídics, econòmics i fiscals d’una manera àgil i personalitzada. Aquests serveis resolen aspectes puntuals relacionats amb el dia a dia de les entitats i també qüestions específiques en el context d’emergència sanitària actual.
El servei se sol·licita mitjançant el formulari de sol·licitud del servei d’assessorament jurídic i econòmic per a entitats privades sense ànim de lucre. Les sol·licituds es resolen en línia i en un termini màxim de 72 hores.
Consulta els tipus d’assessorament
El servei d’assessorament jurídic ofereix suport en matèries de:
Confecció d’instàncies, certificats i contractes.
Assegurances que cal tenir.
A més, també pots consultar l’apartat dels recursos jurídics.
També pots consultar l’apartat dels recursos econòmics. | 0.749333 | curate | {"ca": 0.9707475622968581, "gl": 0.02925243770314193} | https://voluntariat.gencat.cat/recursos-i-serveis/serveis-dassessorament-i-acompanyament/assessorament/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_87763 | La salut mental és cosa de tots. Davant d’ un problema de salut mental, tant la persona que l’ està vivint com les persones del seu entorn necessiten informació i suport per entendre la nova situació i adaptar-s’hi.
Aquest breu recull de consells pretén ser una informació útil per poder entendre les persones que estan passant per un problema de salut mental donar-los suport des del seu entorn.
Es tracta d’un seguit de propostes que podeu adaptar a la vostra situació i que poden fomentar una millor entesa a l’hora de relacionar-vos i afrontar moments de diferent complexitat.
Aquest material reflecteix diversitat d’opinions, lectures i llenguatges.
Esperem que aquests consells i eines, que a les persones del Comité ens han estat útils en algun moment, també et siguin d’utilitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_585191 | Festa del barri de Sant Antoni: parlament de Pressenza Barcelona
22.01.2020 - Barcelona - Javier Belda - Redacción Barcelona
Transcrivim aquí una versió del nostre parlament i algunes imatges i vídeo del passat dissabte, en la Festa del barri de Sant Antoni.
“Ens alegra molt ser avui aquí, en aquest barri de Sant Antoni, que sentim com si fos el nostre.
Aquí tenim molts amics des de fa anys, com la Maite, l’Esperança, l’Enric, el Pep i tants d’altres. El barri de Sant Antoni és un lloc de referència, un dels llocs on va néixer el 15M, allà pel 2011. Un barri on, des de sempre, els veïns han estat organitzats en la lluita reivindicativa pels drets humans i que no ha cessat ni un moment.
Precisament avui, que som de festa, volem recordar aquestes coses, que cal celebrar. Tots els serveis que veiem ara: el centre veïnal Calàbria 66, els centres de salut, els centres educatius… Tot això ha estat construït per aquesta generació que tenim davant.
Davant aquest exemple novament caiem en compte que la realitat és menys lineal del que sembla, i que tot està connectat.
Qui ens havia de dir fa nou anys que moltes solucions enfront dels camins tancats i les velles castes polítiques a Barcelona i en l’estat d’Espanya tindrien com a clau aquells activistes del 15M?
No partien del no-res, ja havien actuant des de sempre en la defensa dels més desfavorits: en reivindicar el dret a l’habitatge, a la salut universal, pública i gratuïta, el dret a no ser pobre i, en el fons de tots aquests drets, el dret a NO SOFRIR.
El cas és que a moltes de les persones de les Mareas els produeix benestar i gust per la vida reivindicar aquest dret al NO SOFRIMENT de la gent. Per això, la seva causa continua vigent i amb tanta potència com sempre. I, actualment, ho veiem amb claredat en el discurs de la Marea Pensionista, de la Marea Blanca, de la Marea Groga i de totes les altres Marees.
Imatges: Esther Vázquez
A nosaltres ens correspon parlar de Pressenza. No és quelcom separat d’aquesta causa.
Som una agència de premsa internacional que trobareu en internet molt fàcilment. Presssenza és un altre d’aquests exemples del “SÍ QUE ES POT”.
Com pot ser que un grapat de persones humanistes, escampades en diferents ciutats, il·lusionades pels drets humans, per la pau i per la filosofia de la noviolència Es fiquin en aquest món de les agències internacionals d’informació?
Perquè això va ocórrer, no fa tant, o potser sí, allà pel 2009.
Pressenza s’edita actualment en: alemany, català, castellà, francès, grec, hongarès, anglès, italià, portuguès, turc i està en projecte fer-ho en rus i en àrab.
Però sobretot nosaltres volem convidar-vos a participar en el projecte de Pressenza Catalunya. Comprovareu que la participació és molt oberta. Es pot participar enviant una foto, un vídeo, un text. Podeu anotar-vos a les xarxes socials de Twitter, de WhatsApp, de Facebook. La línia editorial de Pressenza és plural, únicament no difondrem els continguts violents: el feixisme, el racisme, la xenofòbia, etc.
Sabem molt bé que des dels monopolis de la informació s’exerceix la manipulació i el control mental per part del sistema. Aquest sistema que tot ho ambiciona per a uns pocs i imposa el NO ES POT a tota la societat.
Video: Esther Vázquez
Avui, molts joves es manifesten en contra del masclisme, per un canvi climàtic profund o per la retallada de la llibertat… Pressenza és una eina que posem a les vostres mans.
La vella generació té aquest gran llegat per a una nova generació, per a construir el món nou. Volem que aquesta herència no sigui aquest món esgotat, devastat i asfixiant que ens ha tocat viure i que encara avui empresona a tants milions de persones.
Avui l’antihumanisme es presenta de manera nítida a tot el món en l’expressió de la dreta extrema i la ultradretà.
Així doncs el nou camí no és un camí fàcil, però hi sou imprescindibles perquè no s’esvaeixi.
Convé matisar en què consisteix l’oferiment que hem fet. Els qui tenim ja alguna experiència en l’activisme social sabem que existeix una gran varietat de possibles desviaments. Segurament això ja rau en la condició humana i resultarà molt difícil evitar les diverses formes de manipulació que sorgeixen, gairebé sense adonar-nos, però com a mínim és oportú ser clars en aquest sentit.
Quan es pretén delegar, cal acceptar que el nou no és una reproducció del vell, sinó que tindrà la seva pròpia dinàmica i estil. Igualment cal evitar la falsedat de delegar, però, en el fons, no estar disposats a deixar anar res, sinó més aviat voler sumar instàncies que es converteixin en instrument de la nostra intenció.
Això ho hem vist en la història en les millors causes i per a això s’han usat formes més directes o indirectes. Que les delegacions no estan sota les meves directrius?… Llavors se’ls hi fa el buit.
Una cita de Silo sobre el tema de la memòria i el paisatge humà diu:
‘…una generació quan accedeix al poder tendeix a plasmar externament els mites i les teories, les apetències i els valors d’aquells paisatges avui inexistents però que encara viuen i actuen des del record social en què es va formar aquest conjunt. I aquest paisatge va ser assimilat com a paisatge humà pels fills i com a “irrellevància” o “desviament” pels seus pares. I per més que lluitin entre si les generacions, la que advé al poder es converteix immediatament en retardatària en imposar el seu paisatge de formació a un paisatge humà ja modificat o que ella mateixa va contribuir a modificar. D’aquesta manera, en la transformació que instaura un nou conjunt està el retard que arrossega des de la seva època de formació. I contra aquest retard xoca un nou conjunt que s’està formant’.
Sent conscients que el motor de la història és el relleu generacional, tenir presents aquests matisos ens pot servir per impulsar allò que és nou i per treure el millor profit de totes les coses valuoses ja construïdes”.
Categories: Comunicats de premsa, Cultura i mitjans de comunicació, Drets Humans, Ecologia i Medi ambient, Economia, Educació, Europa, Foto reportatges, Joves, Salut, Video
Tags: Barri Sant Antoni, Marea Blanca, Marea Groga, Marea Pensionista
Nombre d'entrades : 820 | 0.82691 | curate | {"ca": 0.9503860686709381, "es": 0.013142763265976671, "pt": 0.013799901429275506, "it": 0.007557088877936587, "ro": 0.011335633316904879, "fr": 0.003778544438968293} | https://www.pressenza.com/ca/2020/01/festa-del-barri-de-sant-antoni-parlament-de-pressenza-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_7_159299 | SALUT MENTAL EN UN MÓN DESIGUAL
MANIFEST DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL 2021 – SALUT MENTAL CATALUNYA
BARCELONA, 5 D’OCTUBRE DEL 2021
Advertim un cop més que no estem preparats per afrontar-ho, tenim un model d’atenció a la salut mental molt insuficient, fràgil i amb molts dèficits , i ja fa massa temps que des del moviment associatiu ho estem alertant.
Malgrat fa anys que des de diversos organismes internacionals s’està demanant als països que es despleguin estratègies globals en salut mental, encara no tenim resultats concrets ni propostes sòlides, i veiem com projectes rellevants d’atenció a la ciutadania no es consoliden ni s’aposta per ells.
Darrera de les xifres hi som les persones i les famílies, hi ha vivències i situacions que requereixen suport , atenció , empatia, acompanyament , oportunitats i respostes àmplies i coordinades , que massa sovint no trobem. No podem esperar més, és hora d’actuar amb rapidesa.
Ens consta que el Govern i el Parlament han manifestat la seva voluntat de prendre’s seriosament aquesta situació, que s’aposta per desplegar estratègies que permetin revertir el deute històric en la dotació de recursos , orientant les polítiques publiques a l’acció comunitària i la recuperació. Ho celebrem, estem disposats a seguir treballant com hem fet sempre i cooperar aportant la nostra expertesa, però volem fets, resultats i una major concreció.
REIVINDIQUEM POLÍTIQUES PÚBLIQUES QUE GARANTEIXIN:
Una major accessibilitat , serveis més propers, àgils , flexibles i de qualitat, que ens donin resposta a totes les persones, visquem on visquem, i a totes les problemàtiques de salut mental amb la intensitat que calgui
Una major coordinació i cooperació entre els departaments, administracions i organitzacions
Una inversió adequada i suficient en projectes i serveis comunitaris que apostin per la nostra recuperació, empoderament i lluita contra l’estigma, consolidant iniciatives que ja tenen bons resultats actualment.
PER TOT AIXÒ, RECLAMEM:
La participació i aportació de coneixement del moviment associatiu en tots els àmbits on es defineixin les polítiques públiques i un major suport a la seva tasca.
L’impuls, la inversió i el desenvolupament del model d’escola inclusivaen salut mental.
La incorporació dins de les polítiques públiques de projectes rellevants de país com el projecte Activa’t per la Salut Mental i les iniciatives vinculades a la lluita contra la discriminació, com el projecte Obertament.
Estem cansats, volem respostes immediates, valentes i des de tots els àmbits. Estem orgullosos, avui celebrem 25 anys de treball intens. Estem esperançats. Per un futur on la salut mental tingui el reconeixement que mereix i s’aposti per les persones. | 0.825817 | curate | {"es": 0.030122722201561918, "en": 0.034213462253625884, "de": 0.011528449237634809, "ca": 0.9241353663071774} | |
macocu_ca_20230731_0_520839 | Escaldes-Engordany (Andorra) 2011 relleva a Badalona 2010 com a Capital de la Cultura Catalana
Aquest proper dissabte, dia 1 de gener, Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra) inicia formalment la seva Capital de la Cultura Catalana 2011 i agafa el relleu de Badalona com a referent cultural de tot l’àmbit lingüístic català. L’acte oficial d’obertura de la que serà vuitena Capital de la Cultura Catalana de la història serà el dia 22 de gener. Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, ha manifestat que ““venim de Badalona 2010, la més completa i exitosa Capital de la Cultura Catalana de la història. I la capitalitat de la cultura catalana 2011 l’exercirà l’únic país del món que té el català com a única llengua oficial”. Tudela ha afegit que “des que vam iniciar el 2004 la Capital de la Cultura Catalana hem recorregut una part significativa dels territoris de parla catalana i ens hem pogut adonar i reconèixer l’enorme potència de la nostra cultura en tots els àmbits. A més, la capitalitat és un element de difusió internacional molt significatiu, perquè ens homologuem amb els països o continents que tenen també establerta la capitalitat cultural i que fan de la cultura un instrument de cohesió i dinamització social i de desenvolupament econòmic”. La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, Escaldes-Engordany 2011, Tarragona 2012 i Ripoll 2013. L’organització Capital de la Cultura Catalana, membre del Bureau Internacional de Capitals Culturals (www.ibocc.org), desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres, ha desenvolupat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona, Badalona i Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. | 0.864861 | curate | {"es": 0.03651903651903652, "ca": 0.9634809634809635} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_301723 | No a la immigració. Entrevista Josep Anglada: "A l'immigrant il·legal se l'expulsa; clar i català" mailAntiSpam('info','avui.com','Francesc Puigpelat')Francesc Puigpelat Vic Ult. Act. 12.04.2009 - 00:00 hs Josep Anglada ha rebut tota mena de desqualificacions: l’han titllat de xenòfob i de racista. El que no se li pot negar, tampoc en aquesta entrevista, és que parla clar i català. Per què diu no a la immigració?Jo no he estat mai contra la immigració: això és una mentida que s’ha fet córrer. El que vull és, en primer lloc, una immigració controlada. Si, per exemple, a Vic tenim un 24% d’immigració, és exagerat. Tot el que passi d’un 5%-7% pot ser conflictiu. Què caldria haver fet i no es va fer amb la immigració?Des del començament s’haurien d’haver aplicat els contractes en origen. Si es preveu que hi haurà feina, s’ha de donar la benvinguda a la immigració. Això vol dir que, quan s’ha acabat la feina, han de tornar al seu país. Les regularitzacions massives del PP i el PSOE han estat un error. “Jo no em considero ni racista ni xenòfob” Com es poden contractar un milió de persones en origen?Esclar: el problema és que ha arribat molta gent il·legal. Ja no s’havia d’haver permès que haguessin entrat. I si la solució és regularitzar-los, malament. Els han venut que Espanya era el paradís: es nota en la llei d’arrelament, que no existeix enlloc més. El que diu aquesta llei és que, qualsevol immigrant, pel sol fet d’empadronar-se en un ajuntament, encara que sigui il·legal, té dret a la seguretat social, als col·legis, a les beques, etc. Hi està en contra?Sí, radicalment en contra. Els immigrants legals han de tenir dret a aquestes coses, però els il·legals no. Que els il·legals tinguin drets és incoherent i, a més, és injust. Perquè aleshores ens trobem els ambulatoris col·lapsats, no hi ha places a les escoles per a la gent autòctona... Què cal fer amb els sensepapers?S’han d’expulsar. Estic a favor de l’expulsió. Així: clar i català. La persona que està en regla, que té els papers i paga els impostos, té els seus deures i els seus drets. Però s’ha de complir la llei. I la llei diu que la persona que està il·legal s’ha d’expulsar: l’han feta el PP i el PSOE. Que li semblen les mesures que aplica Silvio Berlusconi?Les comparteixo al cent per cent. Governs forts, com el de Berlusconi, estan aplicant les mesures correctes davant la immigració. De la mateixa manera que un ciutadà denuncia si sospita que un immigrant comet un delicte, trobo bé que un metge pugui denunciar un immigrant il·legal. Quin problema té Zapatero amb la immigració?Que tenim governs flacs. Governs que no s’atreveixen a fer el que haurien de fer. Que no gosen fer complir la llei d’estrangeria. De què tenen por? De que els diguin que són racistes? Perquè, en aplicar la llei, el primer que et diran és que ets racista o xenòfob... A vostè li han dit racista.Sí, m’ho han dit moltes vegades... I com s’ho pren?Jo no em considero racista. No em crec superior a cap altra persona. Ni xenòfob, perquè no tinc odi a ningú. Quines són les seves propostes de futur?Una és que cap immigrant il·legal es pugui empadronar en cap ajuntament. Així s’evitaria que poguessin tenir tot un seguit de serveis als quals no tenen cap dret. Pel que fa als diners del Pacte per la Immigració (que són 4.000 milions d’euros), jo els destinaria a altres coses. Un altre tema: ja n’hi ha prou que la majoria d’habitatges de VPO vagin a parar als immigrants. Primer som la gent de casa i després els de fora. Fins i tot els que tenen papers?Sí, esclar. Una persona d’aquí ha de tenir prioritat sobre un immigrant, encara que tingui papers. No pot ser que surtin als ajuntaments pisos de lloguer o compra de vivendes protegides (VPO) i que el 60% vagin a para als immigrants. Perquè tal com estan fets els barems de puntuació, ells sempre passen al davant. El ministre Corbacho ha anunciat que frenarà el reagrupament familiar...Està bé, però se n’adona tard. ¿Els governs espanyol i català van ara en la direcció del que vostè defensava?És evident. Cada cop més, els partits polítics s’estan acostant més al que era el discurs de Plataforma per Catalunya des del 2001. Jo sóc un home feliç, perquè em van donant la raó. Papers per a tots? Aquí hi cap tothom? No és veritat. ¿El seu objectiu és frenar la immigració musulmana? Sempre he estat dur amb el tema de l’Islam. Entenc que és un perill per a Catalunya, Espanya i Occident. Un exemple: és intolerable que hi hagi noies amb mocador. A casa seva que es posin el que vulguin, però a l’escola no. El que no pot ser és que es compleixi aquell refrany que diu “De fora vingueren i de casa ens tragueren”. AVUI. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Té collons que sigui el feixista aquest el que digui això i no par-li en cAP MOMENT DE L'INMIGRACIÓ ESPANYOLA...
Sí, esclar. Una persona d’aquí ha de tenir prioritat sobre un immigrant, encara que tingui papers. A sigui, que jo no sóc "d'aquí" i no tinc els mateixos drets que la resta de catalans perquè no em dic Pujol, Calabuig, Vilarrasa o Martí. No se li dona a la gent que no ha nascut a Catalunya la oportunitat d'integrar-se. El més fort és vore com n'hi ha de catalans que donen suport aquest defensar de la exclussió ètnica. No sóc partidària del pijoprogressisme però tampoc de èssers com l'Anglada.
no, no es la gent que no ha nascut a catalunya, es la gent que ha nascut fora de l'estat espanyol i fixa't normalment càrrega contra els musulmans i la gent provinent d'àfrica. té un concepte de la immigració molt peculaiar, els europeus són immigrants de primera, i no els compta com a immigrants els sudamericans són immigrants de segona els orientals rarament els compta i carrega a tot drap contra la gent musulmana i africana. una altra cosa es que amb això té raó, però no ho diu solsament ell, que ací el tema de la immigració s'ha gestionat amb el cul, per interessos econòmics diversos i per una pèsima gestió diplomàtica, però això és un altra tema i jo m'ho miro des de la vessant que han afavorit el treball en negre, per tant deixant el treballador immigrant il·legal en una situació d'indefensió totals, i desequilibrat el món laboral, siguem realistes molts empresaris contractaran en negre i si saben que el treballador no protestarà perquè no ho pot fer. això perjudica els altres treballadors, però no tant a l'estat com sembla, doncs aquest ja recapta impostos dels immigrants il·legals per l'iva amb que es graven tots els productes. | 0.776402 | curate | {"ca": 0.9812635490864045, "en": 0.004180860947661815, "pt": 0.012852276246515948, "es": 0.0017033137194177764} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_648666 | La pregunta és senzilla. On viurieu abans, en una Catalunya governada per talibans o una Espanya laica, democràtica i "igualitarista"? Aclareixo que la Catalunya talibana no necessàriament estaria governada per gent d'origen immigrant (podrien ser catalans conversos a l'Islam) i que la Espanya laica pot ser de la ideologia que us vingui de gust (sempre que sigui més o menys democràtica, clar).Formulo aquesta qüestió perquè em sembla la prova del cotó per veure com de compromesa està la gent amb la causa catalana.
aaaaaaaaaaaaaaaaaa | 0.621446 | curate | {"ca": 0.9662921348314607, "en": 0.033707865168539325} | |
macocu_ca_20230731_7_193508 | BioBlitz
Un BioBlitz és un esdeveniment participatiu de ciència ciutadana. L'objectiu és registrar tantes espècies como sigui possible en una ubicació i durant un temps determinat. T'hi apuntes?
BioBlitz
Participant en els BioBlitzs dels Espais Natura de la Fundació Catalunya La Pedrera aprendràs sobre biodiversitat i les tècniques d’estudis científics de camp, tot identificant el màxim nombre d’espècies d’animals, plantes i líquens.
Es tracta d’una activitat de descoberta de la natura i ciència ciutadana conduïda per científics especialistes, i els resultats obtinguts es donaran a conèixer públicament i en bases de dades científiques internacionals. | 0.624308 | curate | {"en": 0.024539877300613498, "ca": 0.9555214723926381, "qu": 0.019938650306748466} | |
mc4_ca_20230418_12_542913 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Festes Majors » Quaresma i Setmana Santa » Pedra en sec » sardana » Activitats productives, processos i tècniques » Llibre » Cerca Recursos Documentals | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A472&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A479&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A450&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B7%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A1&f%5B8%5D=field_tipologia_rec_doc%3A6 |
mc4_ca_20230418_2_70950 | » Inscripcions obertes al BIG DATA CONGRESS 2018! #CoEBigData18
Submitted by editor Coeinf on 17 juliol 2018 – 12:00No Comment
Els dies 24 i 25 d’octubre del 2018, se celebrarà a Barcelona,
la 4a edició del Big Data Congress, el congrés de referència
sobre l’anàlisi i l’explotació de grans volums de dades
Què hi trobaràs al programa del Big Data Congress 2018?
Tendències i tecnologies emergents, novetats en productes Big Data
i casos d’ús real en les temàtiques:
A continuació destaquem la ponència del keynote speaker
Krishna Gummadi que tindrà lloc el dijous 25 d’octubre, amb la ponència:
“Discrimination in Algorithmic Decision Making“
@CoEBigData| #CoEBigData18 | @Eurecat_events
Etiquetes: Big data, CoEBigData18 | 0.515481 | curate | {"oc": 0.0691114245416079, "en": 0.21861777150916784, "ca": 0.6502115655853314, "pt": 0.06205923836389281} | https://enginyeriainformatica.cat/?p=26234 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_844871 | Inspirat per l'enquesta sobre la dutxa, obro aquesta. 1 dia, 2, 3, 4... més d'1 setmana... Cada quant us canvieu la roba interior? Hom només s'hi esta 1 dia amb els mateixos calçotets, després van de dret cap a la rentadora.
I quan sortiu a córrer al matí i ho sueu tot, gasteu dos calçotets en un dia?
Sortir a córrer al matí?
És millor que després: hi ha menys gent, t'activa el cos per la resta del dia, a l'estiu fa menys calor... | 0.727971 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_376595 | Pregària per Ucraïna
Tots els cristians de les diverses Esglésies i confessions, mantenim viva en aquestes darreres setmanes la pregària intensa per la pau al món, i de forma especial per la pau a Ucraïna. Ho hem de fer: que cessin la guerra i la violència i es puguin trobar solucions diplomàtiques al conflicte. Apel·lem al respecte dels principis del Dret internacional, de la Carta de les Nacions Unides i de l’Acta final dels Acords d’Hèlsinki, mentre exigim que Ucraïna pugui seguir essent independent, sobirana i amb integritat territorial a l’interior de les seves fronteres internacionalment reconegudes. Que el poble rus i el poble ucraïnès puguin conviure amb pau i respecte mutu.
Les imatges que hem vist de la guerra d’invasió russa esgarrifen i ens omplen de dolor i de llàgrimes. “Davant la barbàrie de la matança de nens, de persones innocents i de civils indefensos, no hi ha raons estratègiques que valguin: ha de cessar la inacceptable agressió armada, abans que es redueixin les ciutats a cementiris”, ha clamat el Papa Francesc. Veiem tanta mort i destrucció, tants refugiats, sobretot nens... Es fa gran la separació, l’odi i la mentida entre aquests dos pobles germans, engendrats a la fe a Kyiv al segle Xè. Preguem “el Senyor que destrueix les guerres” que concedeixi la pau justa i reparadora.
Al nostre bisbat mantenim amb Ucraïna relacions de fraternitat, amistat i cooperació, compartint la fe cristiana i amb relacions d’intercanvi, veïnatge i destí comú. Dono gràcies a Déu per l’acollida feta a tants refugiats en els quals Crist és present, i per l’enorme xarxa de solidaritat creada. La bondat existeix i l’hem experimentada... Com a catòlics, siguem acollidors i sensibles envers la comunitat greco-catòlica i ortodoxa d’ucraïnesos que viuen entre nosaltres i ajudem-los perquè puguin rebre els seus familiars i amics refugiats.
D’ençà de l’inici de la guerra, m’ha commogut la bellesa i profunditat d’una cançó, la “Pregària per Ucraïna”, un cant bellíssim que podeu trobar a youtube (https://www.youtube.com/watch?v=zn0_p1ZR3hg) interpretat per nens. La lletra és d’Oleksandr Konysky (1836-1900) i la música és obra del gran compositor Mykola Lysenko (1842-1912), considerat el pare de la música clàssica de la moderna Ucraïna. No deixeu d’escoltar i de meditar aquesta “Pregària per Ucraïna”, l’himne espiritual dels ucraïnesos, que canten com a cant final en moltes eucaristies les Esglésies greco-catòlica i ortodoxa:
“Бoжe Beлиkий, єдиHий, HaM ykpaïHy xpaHи, Boлi i cBiTy пpoMiHHяM Tи ïï ociHи...” (Bozhe velykyi, yedynyi, Nam Ukrainu khrany, Voli i svitu prominniam, Ty yii osiny...). “Senyor, Gran i Totpoderós, protegiu la nostra estimada Ucraïna; beneïu-la amb llibertat i la llum, que brollen dels vostres sants raigs. Amb aprenentatge i coneixement il·lumineu els vostres petits fills; i amb amor pur i etern feu-nos créixer, Senyor. Us preguem, Senyor totpoderós, que protegiu la nostra estimada Ucraïna; doneu al nostre poble i al nostre país, la vostra bondat i gràcia. Beneïu-nos amb la llibertat, beneïu-nos amb la saviesa; guieu-nos vers un món de bondat; beneïu-nos, Senyor, amb la benaurança per sempre i eternament.” | 0.8766 | curate | {"ca": 0.9467174119885823, "en": 0.0532825880114177} | |
mc4_ca_20230418_18_79927 | Sant Martí amb veu de dona » Mares que no entenen les noves tecnologies
Mares que no entenen les noves tecnologies
Les companyes de GatWoman, que tenen la seva seu al Poblenou, han publicat un post sobre les dificultats de les dones grans d’accedir a les tecnologies, que val la pena llegir.
Amb molt sentit de l’humor parlen de com les mares solen acudir als seus fills i filles joves per a demanar ajuda sobre els seus aparells electrònics, i les xifres manen: “Les dones grans és el col·lectiu més allunyat de l’ús de les TICS”, però també cal reconèixer que als últims anys i gràcies als telèfons móvils, moltes s’han convertit en expertes. Aixó també és un fet demostrable. A l’article de Carme Jané, reproduixen un divertit vídeo d’un Imitador de Queen, amb una lletra molt adient sobre el tema.
Així comença l’article: “Mares majors i tecnologia semblen ser un binomi condemnat a no entendre’s. ‘Què has fet amb el mòbil’, ‘no he tocat la tele i se m’han esborrat els canals’, o ‘filla, et pots mirar això’ són frases habituals que tota filla o fill ha hagut de sentir una o una altra vegada davant les dificultats de les persones majors davant aparells que no entenen (…)” [Continúa a GatWoman] | 0.881698 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santmartiambveudedona.cat/mares-que-no-entenen-les-noves-tecnologies/ |
cawac_ca_20200528_7_127197 | El PP esmena els pressupostos catalans perquè "donen l'esquena" a Barcelona BARCELONA, 3 Dic. (EUROPA PRESS) - La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha aconsellat aquest dimarts al Govern analitzar "molt seriosament" el document que ha enviat el Govern espanyol a la Generalitat amb els criteris per evitar duplicitats administratives i reduir organismes públics.
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 3 Dic. (EUROPA PRESS) - L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat tindrà un pressupost de 218 milions d'euros el 2014, un 7,73% més que aquest any, a causa del manteniment dels actuals serveis i de la posada en marxa de tres nous equipaments.
MADRID, 3 Dic. (EUROPA PRESS) - El rendiment dels alumnes de quinze anys espanyols en Matemàtiques, Lectura i Ciències segueix per sota de la mitjana de l'OCDE, tot i que es redueix una mica la dada negativa, segons el cinquè informe del Programa per a l'Avaluació Integral d'Alumnes (PISA), corresponent al 2012.
La desocupació augmenta en dones i joves i baixa en nou comunitats i en els sectors de construcció i indústria MADRID, 3 Dic. (EUROPA PRESS) - El nombre d'aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació (antic Inem) va baixar en 2.475 desocupats el novembre, un 0,05% respecte a l'octubre, i és aquest el primer descens que es registra en aquest mes des del 1996, quan comença la sèrie històrica.
El consistori espera acabar l'any amb 46,9 milions encara pendents d'aquest cobrament BARCELONA, 2 Dic. (EUROPA PRESS) - L'Ajuntament de Barcelona ha vist reduït des de principis d'any en un 33% l'import que li devia la Generalitat el 31 de desembre del 2012, després que entre el juny i l'octubre ha rebut transferències per valor de 46 milions d'euros entre les directes del Govern i les del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) especial.
BARCELONA, 2 Dic. (EUROPA PRESS) - Seat ha reduït a 201 afectats l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va plantejar fa una setmana per a 393 treballadors indirectes --no vinculats directament a la línia de producció--, ha informat en la primera reunió de negociació amb el comitè d'empresa.
BARCELONA, 28 Nov. (EUROPA PRESS) - El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, ha lamentat que el seu departament, que té un pressupost de 1.369 milions per al 2014 --un 12,4% menys en comparació dels aprovats el 2012-- estigui "hipotecat" a l'haver de fer front a una sèrie de pagaments que tindran un impacte de 497 milions d'euros el pròxim any, fet que suposa el 36% del pressupost.
Boi Ruiz defensa aportar dades objectives perquè rendir comptes augmenta la competitivitat BARCELONA, 28 Nov. (EUROPA PRESS) - La xarxa d'atenció a la salut mental de Girona ha aconseguit una de les taxes més baixes de reingrés hospitalari d'Europa, al situar-la en un 18% dels casos respecte del 40% de mitjana, segons les dades del projecte Refinement que ha presentat aquest dijous a Barcelona el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz.
Els pressupostos de la Conselleria s'aproven amb els vots de CiU i ERC BARCELONA, 27 Nov. (EUROPA PRESS) - Els grups del PSC, ICV-EUiA, PP, C's i CUP al Parlament han rebutjat aquest dimecres el pressupost d'Interior que ha defensat el conseller Ramon Espadaler, perquè considera que demostren que el Govern no prioritza en la seguretat i no garanteixen la seguretat de la ciutadania, tot i que els comptes s'han aprovat amb els vots de CiU i ERC.
MADRID, 26 Nov. (EUROPA PRESS) - Les comunitats autònomes van registrar un dèficit, en termes de Comptabilitat Nacional, de 10.220 milions d'euros fins al setembre, l'1% del PIB i un 3,3% menys que en el mateix període d'un any abans, segons les dades facilitades aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. | 0.887547 | curate | {"ca": 0.979781856876829, "pt": 0.011971268954509178, "en": 0.0037243947858473, "ro": 0.004522479382814578} | http://www.europapress.cat/noticies.aspx?buscar=Redueixen&pag=5 |
macocu_ca_20230731_9_123709 | Aiguamúrcia
Visitar el monestir amb nens és diferent que fer-ho només per a adults. S'organitzen activitats divertides per a les famílies que visiten el monestir amb l'objectiu d'apropar d'una manera real a la vida que es feia al monestir; un espai inclòs dins la Ruta del Cister.
Una de les propostes és apuntar-se a l'activitat 'Camí de llegendes', que està adreçada a famílies amb nens i grups escolars.
'Camí de llegendes' és una visita guiada per les diferents estances del monestir acompanyats per un monjo cistercenc, que ens relatarà de manera molt peculiar les llegendes i les històries més interessants del monestir. Una visita cultural ideal per fer en família i entendre una mica millor com era la vida dins el monestir.
Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia. Foto: ESCAPADAAMBNENS.COM
Informació pràctica
Horaris | 0.749252 | curate | {"es": 0.06862745098039216, "ca": 0.9007352941176471, "de": 0.030637254901960783} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_269220 | Ha arribat el dia. El partit que amb més ganes espera l’afició del València cada temporada. El València contra el Reial Madrid. Una rivalitat que ha anat incrementant-se temporada rere temporada. Molts partits, moltes polèmiques, escàndols arbitrals, una final de Champions… Aquest any un nou València, renovat, jove, que il·lusiona, contra un Madrid que ve de guanyar el Mundial de Clubs i de demostrar que està en el seu millor moment després de molts anys. Al Madrid que ve se li tem, se li respecta i se’l considera pràcticament invencible. No obstant, això no ha sigut motiu perquè l’afició de Mestalla haja esgotat les entrades per al duel de demà i perquè l’ambient que es vaja a viure siga molt hostil per a l’equip visitant.
Sobre el tapet és molt probable que debute com a titular amb el València Enzo Pérez. La baixa de Javi Fuego per sanció i la no convocatòria de Filipe Augusto obrin les portes de la titularitat al jugador argentí que ha costat ni més ni menys que 25 milions d’euros. Per part dels de la capital d’Espanya, el central Sergio Ramos serà dubte fins a última hora i el tècnic dels madrilenys, Carlo Ancelotti, ha assegurat que si no està al cent per cent, no jugarà.
Els homes de Nuno tractaran de tombar als actuals campions mundials, una cosa que a Mestalla no es produeix des de l’any 2009, quan Baraja, Mata i Silva s’encarregaren d’enfonsar l’equip blanc amb 3 grans gols. 6 anys després, 50.000 persones tractaran d’ajudar el seu equip perquè un resultat similar torne a produir-se. | 0.830807 | curate | {"ca": 0.899734395750332, "pt": 0.04448871181938911, "es": 0.055776892430278883} | https://www.blanquinegres.com/previa-vcf-r-madrid-mestalla-contra-el-campio-de-campions/ |
crawling-populars_ca_20200525_48_32071 | Laura Bielka és una noia madrilenya que viu a la província de Fujian, a la Xina. Tot i que està a 730 quilòmetres de Wuhan, la zona zero del coronavirus, la regió també està en quarantena i les ciutats desertes.
La Laura és ballarina professional i viu en primera persona l’angoixant situació que pateixen milions de persones a la Xina davant el perill que suposa l’expansió del nou coronavirus.
Ella, com altres ciutadans espanyols que no resideixen a la província de Wuhan, demana tornar a Espanya, tal y com informa Telecinco. De moment, però, únicament està prevista repatriació del espanyols que viuen a la zona de més perill.
La Laura viu en una ciutat fantasma que com moltes altres està en quarantena. Els carrers s’ha tallat al trànsit des d’ahir dijous i en alguns punts s’han produït violents enfrontaments entre la policia i grups de ciutadans que volien accedir a un edifici deshabitat i on es podria confinar els infectats pel coronavirus.
La situació, segons ha relatat la Laura, és extrema i molt angoixant: hi ha escassetat de molts aliments als supermercats, mentre la majoria de comerços estan tancats des de fa dies.
Última hora sobre el Coronavirus en directe | 0.827888 | curate | {"ca": 0.9633105802047781, "es": 0.03668941979522184} | : /ca/successos/coronavirus-laura-bielka-ballarina-madrilenya-tornar-espanya-fujian_25981_102.html |
crawling-populars_ca_20200525_25_155078 | Els parcs i jardins de la ciutat estaran tancats com a mesura preventiva per evitar la propagació de la Covid-19. Més informació
S'han trobat 3 resultats. | 0.638709 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arees-per-a-gossos?pg=search&cerca=*:*&sort=popularity,desc&districtstr=Horta-Guinard%C3%B3&c=00620*&code0=0062001009&code1=0062002009010&nr=10&barristr=el+Baix+Guinard%C3%B3 |
cawac_ca_20200528_4_193652 | El primer dels conductors no tenia permís de conduir, el segon circulava temeràriament i anava begut, mentre que el tercer conduïa un camió amb el tacògraf manipulat, i van ser detinguts per il·lícits de trànsit Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, dels sectors de Girona i Figueres, van detenir tres conductors, […] | 0.737786 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.viladeroses.cat/tag/area-regional-de-transit-de-girona/ |
acn_ca_20201011_0_126181 | AMPLIACIÓ:Polèmica a Sant Fruitós de Bages per un POUM que vol multiplicar per dos la superfície industrial del municipi
La plataforma Salvem el Pla de Bages s'hi oposa frontalment i denuncia que la zona és una corredor verd d'alt valor paisatgístic
ACN Sant Fruitós de Bages.-Polèmica a Sant Fruitós de Bages pel POUM que el govern municipal vol aprovar aquesta setmana i que pretén multiplicar per dos la superfície industrial del municipi. En concret, el document, que planteja el creixement urbanístic del municipi pels pròxims 20 anys, no pretén requalificar cap terreny, però sí bloquejar més de 130 hectàrees de sòl rústic per a la reserva de sòl industrial, empreses de logística i equipaments. La plataforma Salvem el Pla de Bages, amb més de 1.500 adhesions, s'hi oposa frontalment. Denuncien que els terrenys formen part del corredor verd entre el Llobregat i el Cardener, i asseguren que són àrees freqüentades pels veïns del poble com a zones d'esbarjo. A més, constaten que Sant Fruitós ja té actualment 100 hectàrees de polígon industrial de les quals el 40% estan desocupades. De la seva banda, l'Ajuntament es compromet a fer una consulta popular vinculant a l'octubre.
El govern municipal de Sant Fruitós de Bages portarà al pròxim ple municipal, que se celebrarà aquest dimecres, l'aprovació inicial d'un nou POUM que ha de servir per actualitzar el vigent, que data del 1996. El nou document però, està generant polèmica entre diversos col·lectius de ciutadans, que han decidit crear la plataforma Salvem el Pla de Bages per plasmar la seva oposició.
El col·lectiu es mostra especialment crític amb les reserves de sòl per a futurs desenvolupaments que s'hi dibuixen. En concret, el document preveu bloquejar 80 hectàrees per a sòl industrial, 35 hectàrees per a equipaments i 22 hectàrees més per a empreses de logística. Són les anomenades àrees d'interès territorial per a activitats econòmiques i, en total, sumen més de 100 hectàrees.
La plataforma denuncia que aquestes xifres suposarien multiplicar per 2,5 la superfície actual disponible per a polígons industrials, quan el 40% d'aquest sòl industrial ja existent està actualment desocupat.
A banda, asseguren que es tracta d'un espai que, tot i no tenir cap protecció específica, té un gran valor paisatgístic i forma part del corredor verd entre el riu Llobregat i el Cardener. De fet, aquests terrenys són molt freqüentats per excursionistes i ciclistes. És el cas del Ferran Molina, director de l'escola de ciclisme de Manresa, que ha explicat que es tracta d'una zona molt utilitzada. Els excursionistes denuncien que la desaparició d'aquests terrenys suposaria "la pèrdua del poc verd que encara queda al Pla de Bages".
De la seva banda, l'Ajuntament de Sant Fruitós lamenta que es critiqui el document sense que s'hagi pogut informar abans a la ciutadania i diu que el primer pas per debatre'l és fer aquesta aprovació inicial. De fet, el seu alcalde, Joan Carles Batanés, s'ha compromès a fer una consulta popular a l'octubre amb els aspectes més polèmics del POUM i ha garantit que el seu resultat serà vinculant. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/polemica-a-sant-fruitos-de-bages-per-un-poum-que-vol-multiplicar-per-dos-la-superficie-industrial-del-municipi-2 |
mc4_ca_20230418_9_495169 | >It’s Friday ! | Narcís Domingo
← >Ja ho tenim tot !
>Més km per París →
>It’s Friday ! Posted on 3 Març 2011 by Narcís Domingo >Doncs sí, ja tornem a ser divendres. Aquest toca nervi i tensió, amb les Those Dancing Days. El nom ja ho diu tot.
Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses Mostra totes les entrades de Narcís Domingo → Aquesta entrada ha esta publicada en BLOG. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← >Ja ho tenim tot ! | 0.541187 | curate | {"de": 0.06208425720620843, "ca": 0.802660753880266, "eu": 0.08869179600886919, "st": 0.04656319290465632} | https://narcisdomingo.wordpress.com/2011/03/03/its-friday-2/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_114115 | Execució del projecte museogràfic del Museu de la Ciutadella de Roses, Girona. Inclou la construcció d’una sala per a audio-visuals construïda amb estructura tubular metàl·lica i de fusta amb cobriments de fusta, instal·lació de paviments diversos, construcció i instal·lació de diversos tipus d’elements expositius com ara vitrines, peanyes, bases per a objectes, mòduls expositius con vidres serigrafiats, etc. També inclou el sistema d’iluminació de tots els elements expositius i la realització i instal·lació de maquetes interactives. | 0.794908 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.equiro.com/ca/museu-de-la-ciutadella-de-roses/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_201623 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
GRAU RIOS, GAEL
HORTA FUTBOL SALA CLUB,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17952883834281072, "ca": 0.6108854589764419, "en": 0.11941510966693746, "pl": 0.012997562956945572, "nl": 0.022745735174654752, "pt": 0.026807473598700244, "fr": 0.022745735174654752, "id": 0.00487408610885459} | : /jugador/1920/futbol-sala/lliga-primera-divisio-cadet-futbol-sala/bcn-gr-2/35053082/23850579 |
wikipedia_ca_20230401_0_341390 | Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí (àrab:عبيد الله بن الحبحاب السلولي) fou un militar omeia, governador o valí d'Egipte, d'Ifríqiya i de l'Àndalus. Va morir en data posterior al 741. Era el xeic de la tribu dels Salul a l'Iraq septentrional, i un orador notable.
Va treballar per l'administració i fou nomenat director d'impostos d'Egipte; quan va aixecar els impostos (vers 724/725) va esclatar una revolta en diversos districtes de majoria copta. Això va tensar les seves relacions amb el califa Hixam ibn Abd-al-Màlik, però aviat es van restablir i el califa va cessar al governador d'Egipte al-Hurr ibn Yússuf (724-727) i després d'un curt període en què Abd-al-Màlik ibn Rifà al-Fahmí va assegurar el govern (727) va nomenar Hafs ibn al-Walid que només va restar dues setmanes en el càrrec; llavors va encarregar a Ubayd Allah la cerca d'un successor. Al-Walid ibn Rifà ibn Thàbit al-Fahmí consta com a governador en aquesta època però sembla que principalment va exercir el govern el mateix Ubayd Allah, encara que no se sap quan fou nomenat. Va rebre autorització per instal·lar a grups dels Banu Kays a Egipte elevant considerablement el nombre de Kaysites al país.
Va cessar el 734 i fou nomenat governador d'Ifríqiya i l'Àndalus al lloc d'Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Salamí (728-734) el maig del 734. Va alliberar a al-Mustanir i el va nomenar governador de Tunis. Al seu propi fill Ismaïl ibn Ubayd-Al·lah el va nomenar governador del Sus. Un altre fill, al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah va exercir el govern interí d'Egipte. Com a valí de l'Àndalus va nomenar Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí al lloc d'Abd-al-Màlik al-Fihrí, acusat de certs fracassos militars.
Durant el seu govern va fer algunes expedicions als Sus de les que va resultar un gran botí; els amazics, sota la direcció de Maysara al-Fakir, es van revoltar a Tànger i van matar el seu representant a la plaça; els rebels van marxar al sud cap al Sus i van matar en combat a Ismaïl ibn Ubayd-Al·lah, marcant el senyal d'una revolta més general dels amazics. Ubayd-Al·lah va enviar contra els rebels al general Habib ibn Abi Ubayda que va atacar el senyor amazic de Tlemcen; aquest és el darrer fet conegut del seu govern que va acabar el 741 quan fou cridat pel califa l'abril del 741. Poc abans el valí de l'Àndalus, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí, greument malalt, va designar com a successor, per orde d'Ubayd-Al·lah, a Abd-al-Màlik al-Fihrí, el mateix a qui ell havia substituït com a valí, i que era vist com a més adequat per fer front a la revolta amaziga a la península Ibèrica.
No torna a ser esmentat i es desconeix quan va morir. | 1 | perfect | {"ca": 0.9870080244554834, "es": 0.012991975544516622} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=341391 |
oscar-2301_ca_20230418_9_60005 | Un any més, la Regidoria de Cultura de La Canonja presenta tot un seguit d’actes per amenitzar els divendres de juliol a la nit. Novament engega un “Surt a la fresca” amb la voluntat d’oferir una programació de qualitat.
L'Ajuntament de la Canonja ha fet una aposta ben clara per una cultura segura en els espectacles del programa “Surt a la fresca”.
Calendari
Aquest esdeveniment ha finalitzat.
Qui som
Avís legal
Publicitat
Contacte
Escapada amb nens
© 2022 CIRCDELACULTURApowered by: EM
Membre de
Audiència
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí Tancar | 0.685438 | curate | {"ca": 0.8810240963855421, "en": 0.0677710843373494, "no": 0.010542168674698794, "es": 0.015060240963855422, "fr": 0.025602409638554216} | https://www.circdelacultura.com/especial/366/surt-a-la-fresca-la-canonja |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.