label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | En processament de llenguatge natural (PLN), anomenem model de llenguatge al model probabilístic P(e) que assigna a cada possible frase "e" la probabilitat que pertanyi a una determinada llengua. Per exemple, si tenim un model de llenguatge del català, ens donaria la probabilitat que la frase "Són les dues de la matinada" sigui una frase en català. Aquests models poden ser útils en diverses tasques del PLN, com el reconeixement de la parla, la desambiguació lèxica, traducció automàtica, etc. |
Jocs | El Deutscher Spiele Preis és un premi atorgat al millor joc de taula de l'any. Usualment distingeix propostes de joc d'estil europeu amb mecanismes innovadors o un disseny diferent i combina la votació dels crítics especialitzats amb vot popular. |
Arquitectura | L'eixample de Bilbao fou in intent de remodelar el traçat urbà de la ciutat de Bilbao a l'estil de l'eixample que se seguí a les ciutats de Barcelona i Madrid. |
Agricultura | La Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències Biològiques.La Institució Catalana d'Estudis Agraris neix als inicis de la transició democràtica amb la voluntat d'esperonar i divulgar els avenços de les ciències agràries als Països Catalans. Nascuda com una associació independent, s'integra com a filial a l'IEC el 1984. El seu objectiu és el d'estudiar l'agricultura catalana, impulsar tota mena d'investigacions agrícoles i difondre els estudis realitzats, així com convocar concursos, jornades, etc, d'interès agrari. Des del 1980 publica Quaderns Agraris.La ICEA és una entitat científica, tècnica, cultural, de reflexió, d'estudi i de debat de les diferents temàtiques de l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura catalanes i del món rural. És una institució independent i plural. La seva actuació no té finalitat de lucre i es basa en la dedicació voluntària dels seus membres. Es finança a través de les quotes dels membres de la ICEA, el suport de l'IEC i subvencions especials que rep per a determinades activitats i de diferents indrets. L'actuació de la ICEA s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. |
Història | Els Urtx eren un llinatge de l'aristocràcia militar catalana probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent. |
Psicologia | La Intervenció psicològica la podem entendre com l'activitat d'un psicòleg en el seu exercici professional amb el qual es proposa exercir una influència sobre la conducta d'un individu. |
Arquitectura | Mallah (Mellah) fou el nom donat als barris jueus a les ciutats i pobles del Marroc. El nom està lligat a l'establiment de la comunitat jueva a Fes, quan al segle XV foren obligats a abandonar les seves residències per instal·lar-se a un lloc anomenat al-Mallah (La salina) al barri d'Hims. El segle xvi el nom es va donar al barri jueu de Marraqueix i al segle xvii a Meknes. Al segle xix es va estendre a altres ciutats especialment del litoral com Rabat, Salé, Mogador, Tetuan i altres. A Tetuan va prevaldre finalment el nom espanyol "judería", però mallah va quedar per a la resta. A Mogador els jueus van arribar a ser majoria. |
Química | L'eosina (del grec εωs eos, aurora) és un colorant i un desifectant, en forma de pols vermell cristall, del grup dels trifenilmetans derivat de la fluoresceïna, d'ús àmpliament estès en l'àmbit industrial, des de la indústria tèxtil fins a l'estudi biològic i histològic. També s'utilitza per a la coloració de la benzina. La seva fórmula és C20H₆Br₄Na₂O₅.L'eosina és un compost àcid, la propietat de la qual està basada en la seva polaritat negativa, que li permet enllaçar-se amb constituents cel·lulars de càrrega positiva. Per aquest motiu acoloreix components i orgànuls citoplasmàtics, col·lagen i fibres musculars, però no els nuclis (que són bàsicament àcids nucleics i estan carregats negativament). Aquells components que es tenyeixen amb eosina són coneguts com a acidòfiles o eosinòfils. La coloració resultant de la tinció amb eosina és rosada-taronja per citoplasmes, i vermell intens en el cas dels eritròcits. És fortament fluorescent, encara que aquesta característica és molt poc utilitzada. |
Ciències de la salut | La biofarmàcia és la ciència farmacèutica que estudia la biodisponibilitat dels fàrmacs en les seues formes farmacèutiques i la manera d'assolir el seu estat òptim mitjançant l'estudi de les interaccions fàrmac-forma farmacèutica-substrat biològic. En els últims anys la biofarmàcia ha cobrat molta importància a causa de la necessitat de fer proves de bioequivalència als medicaments genèrics intercanviables. Una prova de bioequivalència no és altra cosa que compara que 2 productes farmacèutics tinguen una biodisponibilitat que siga estadísticament igual, aquestes proves poden ser de dos tipus: In vitro: dissolució In vivo: usant pacientsLa biofarmàcia para realitzar aquests i altres estudis aquesta íntimament relacionada amb molts dels principis de la farmacocinètica tant la clàssica com la poblacional o la clínica, així com requereix l'ús de models que expliquen aquests fenòmens. La biodisponibilitat es defineix com la velocitat i quantitat per temps d'un fàrmac: F = [ A U C ] po ⋅ od iv [ A U C ] iv ⋅ od po {\displaystyle F={\frac {[AUC]_{\hbox{po}}\cdot {\hbox{od}}_{\hbox{iv}}}{[AUC]_{\hbox{iv}}\cdot {\hbox{od}}_{\hbox{po}}}}} |
Informàtica | L'art virtual és un terme que s'utilitza per a la virtualització de l'art, creat a partir de mitjans de comunicació tècnics desenvolupats a finals dels anys 80 (o anys abans, en alguns casos).La primera exposició d'obres d'art virtual, fetes mitjançant el programa MacPaint de les primeres computadores dotades de mouse, va ser realitzada l'any 1986, a la Galeria Santa Fe de Bogotà del Planetari Distrital de Bogotà, Colòmbia, pel poeta i pintor Rafael Patiño Góez. L'exposició va consistir en una sèrie d'obres denominades "Cibergrafías" i a causa del caràcter mefistofèlic de les obres i la seva semblança amb l'Obra Negra de Goya, va ser batejada com a "Homenatge a Goya". Aquesta, incloïa interfícies d'home-màquina, la visualització de caves de vi, espectacles i pantalles estereoscòpiques, pintura i escultura digital, productors de sons tridimensionals, sensors de posició, sistemes de retroalimentació tàctil i elèctrica, entre altres.El terme d'art virtual engloba una àmplia gamma de mitjans i és utilitzat en enfocaments específics dins del mateix. La majoria de l'art contemporani s'ha convertit, segons Frank Popper, virtualitzat. |
Sociologia | El Govern obert és un concepte al qual es vinculen els tres grans principis de transparència, participació i col·laboració que sovint es concreten en projectes al voltant de l'obertura de les dades de què disposa l'administració (dades obertes), i la democràcia electrònica (e-democràcia). |
Informàtica | Charles Babbage (Teignmouth, Devonshire, Gran Bretanya, 26 de desembre de 1791 o 1792 – Londres, 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació.Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Part del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Ciència de Londres. El 1991, treballant sobre els plans originals de Babbage, es va fabricar una rèplica que funcionava perfectament. Fou construïda segons les toleràncies que es podien aconseguir al segle xix. L'experiment va provar que la màquina de Babbage podria haver funcionat. |
Astronomia | En astronomia, un satèl·lit regular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita prògrada i amb baixa inclinació i excentricitat orbital. Es creu que es formaren en òrbita amb el seu primari, a diferència dels satèl·lits irregulars, que foren capturats. Hi ha almenys 55 satèl·lits regulars en els 8 planetes del sistema solar: un a la Terra, vuit a Júpiter, vint-i-dos a Saturn, divuit a Urà i sis a Neptú. |
Ciència militar | Un dragó, en contextos militars, és un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada i posteriorment de cavalleria lleugera. L'origen del mot és discutit; sovint es considera que prové del mosquet amb què s'armaven els dragons francesos del segle xvii, el qual era conegut com a dragó perquè el martell en tenia la forma. |
Geologia | La reelaboració tafonòmica és un procés propi de la fase fossildiagenètica, pel qual les restes fòssils sofreixen un desenterrament i desplaçament, per tornar a ser soterrades. Això implica que es poden trobar fòssils en estrats d'edat diferent a l'edat de la resta. Als fòssils que han sofert aquest procés se'ls denomina fòssils reelaborats. |
Geografia | Una colònia penal és una colònia emprada com a establiment penitenciari en la qual els presos realitzen treballs forçats. Les colònies penals més conegudes són les que va mantenir l'Imperi Britànic a Austràlia, durant els segles xviii i xix, i França a la Guaiana Francesa, durant els segles XIX i XX. |
Art | Kristian Nygård (Noruega, 1979) és un artista noruec que viu a la ciutat de Trondheim. Format a l'acadèmia d'art de Malmö (Suècia), treballa en el camp de l'escultura i la instal·lació. La seva obra és una exploració de les capacitats i les limitacions de l'espai i de l'objecte, amb especial interès per la relació entre arquitectura i ideologia. A través dels materials utilitzats i del disseny de les estructures, les seves peces exploren la influència de les ideologies polítiques i socials a l'espai públic i privat. |
Televisió | RTL Lounge és un canal de televisió generalista privat luxemburguès i que difon programes a escala internacional, tot i adreçar-se a un públic neerlandès. El canal és l'obra dels dirigents d'RTL Véronique, el nom amb el qual es coneixia anteriorment l'RTL Nederland. El canal és en realitat obra de la remodelació feta pel grup el 2005, cosa que va comportar reemplaçar canals anteriors temàtics o generalistes per d'altres. RTL Lounge, dintre d'aquesta reestructuració, és mostra com un canal d'arrel totalment nova. |
Pseudociència | Power Balance, Magic Power, Biolectik, Ion-Balance i EFX són uns braçalets de plàstic fabricats per les empreses homònimes que aconseguiren certa notorietat a partir del 2009. Es tracta d'una polsera de materials plàstics a la qual els seus creadors han atribuït suposats efectes beneficiosos sobre la salut. |
Jocs | La tella és un joc que es jugava amb una tella (teula) o una pedra plana circular. Era un joc de competició individual. En un document del segle xv, mentre es prohibeix jugar a daus i a qualsevol altre joc on es juguin diners, es permetia de jugar «a taules e a escachs e a balesta e a teylla e a traer de dart e a bylles [bitlles]». A Mallorca es jugava amb diners situats darrere o a sota d'una pedra anomenada rèbol. Els jugadors, d'una certa distància estant, proven de separar la pedra dels diners llançant la tella. Guanya aquell que aconsegueix que la tella resti més prop dels diners que del rèbol. Antigament era practicat a moltes viles de l'illa però actualment tan sols es juga a Montuïri el dia del pancaritat que se celebra al puig de Sant Miquel. En aquest vilatge s'hi jugava amb la intenció de tocar o aproximar-se al rèbol per a endur-se'n el premi. De 1995 ençà s'organitza un campionat anual de joc de tella en què guanya qui toca més cops el rèbol en deu tirades. |
Art | La micropigmentació és una especialitat emmarcada en el camp de l'estètica el fi és el d'embellir, corregir o millorar determinats trets de l'anatomia corporal, tant masculina com femenina. El tractament consisteix en la implantació de pigments a nivell epidèrmic o superficial per dotar de color i forma a diverses parts del cos, sent les més habituals en el cas de les dones: ulls, llavis, celles i pit. En els últims anys, cada vegada es recorre més a la micropigmentació com a tractament correctiu per dissimular imperfeccions com cicatrius, o bé, per camuflar malalties que provoquen la pèrdua de pigmentació a la pell, com pot succeir en el cas del vitiligen o despigmentació de la pell. Es considera una tècnica de maquillatge permanent. Té cert sentit associar la micropigmentació al concepte del tatuatge, ja que són processos que guarden nombroses similituds. No obstant això, cal tenir en compte que a diferència del tatuatge, la durada de la micropigmentació és variable, en funció de factors com la pell de la pacient, materials emprats, cures anteriors i posteriors, etc. Per tant, la durada estimada del tractament està compresa entre 1 i 3 anys, encara que els efectes són immediats un cop realitzat el tractament. El primer pas d'un treball de micropigmentació consisteix en l'anomenada prova de l'al·lèrgia, on s'avalua si la pacient serà apta perquè se li realitzi un tractament de micropigmentació. A fi d'adaptar el disseny al màxim possible als trets corporals i fisionòmics de la pacient, és fonamental realitzar una prova de visagisme o disseny previ. En aquesta etapa, la tècnic realitza un esbós sobre el resultat final del treball (en plantilles, màscares, caps de maniquí, o a la pròpia pacient). Això permet que la pacient tingui unes expectatives reals sobre els efectes de la micropigmentació en el seu cas particular. L'ideal en la fase de disseny, és que hi hagi el major "feedback" possible entre el professional i la pacient, amb un diàleg fluid en el qual s'intercanviïn opinions que permetin personalitzar el tractament de micropigmentació al màxim. Un cop acordat el disseny amb la pacient, es procedeix a la realització del tractament de micropigmentació. Durant el mateix, la pacient pot notar sensacions incòmodes, especialment si el treball és realitzat en zones sensibles, com per exemple, els ulls. Finalment, després d'haver transcorregut unes setmanes després del tractament, s'ha de emplaçar a la pacient a una sessió de revisió o reconeixement, en on es pugui avaluar si cal fer un retoc sobre el treball inicial (la qual cosa succeeix en prop del 90 % dels tractaments), i en cas afirmatiu, s'ha de fer dit retoc amb el major nivell de detall possible. |
Història | Nico Helminger (Differdange, 1 de juliol de 1953) és un escriptor luxemburguès, que escriu poesia, obres de teatre i llibrets d'òpera. El 2008 va guanyar el Premi Batty Weber per la seva obra literària.És el germà gran del també escriptor Guy Helminger. Després de graduar-se a l'institut el 1972, va començar a estudiar alemany, Filologia romànica i teatre a Luxemburg, Saarbrücken, Viena i Berlín. El 1980 va marxar a París, on ensenyava alemany i història a un institut. A partir del 1984 es va convertir en escriptor a temps complet, vivint a Munic, Heidelberg, París i Luxemburg, establint-se definitivament a Esch-sur-Alzette el 1999.Helminger ha escrit obres de teatre de crítica social com Miss Minett und de schantchen, en la qual ens mostra els problemes socials i psicològics que es pateixen a la regió industrial del sud-oest de Luxemburg. Altres obres, com Kitsch, Läschten eens käe liewen o Kurzgeschichten, ensenyen la violència domèstica i la pèrdua d'esperança i propòsits com a símptomes d'una societat inhumana i materialista. Segons Helminger aquestes característiques es deuen a la repressió de les qüestions polítiques i socials resultants de la Segona Guerra Mundial, al poder de l'església i dels mitjans de comunicació. En les seves últimes obres, com ara In eigener säure, Grenzgang, es mostren més elements poètics, intertextuals i multilingües. |
Informàtica | En processament d'imatges, gràfics per ordinador i fotografia, HDR —acrònim de l'expressió anglesa high dynamic range— són un conjunt de tècniques que permeten un millor rang dinàmic de luminàncies entre les zones més clares i les més fosques d'una imatge del que les tècniques d'imatge digital estàndard o mètodes fotogràfics convencionals poden oferir. La fotografia d'alt rang dinàmic permet obtenir imatges més d'acord amb les visualitzades per l'ull humà, el qual, quan observa el món que ens envolta, és capaç de distingir detalls en zones amb una diferència d'il·luminació molt superior a la suportada per altres formats com la pel·lícula o els formats d'imatges comprimides. Aquest rang dinàmic més extens permet a les imatges HDR representar amb més exactitud l'extens rang de nivells d'intensitat trobats en escenes reals, que van des de la llum solar directa fins a la feble llum de les estrelles. Els dos principals orígens de les imatges HDR són el renderització per ordinador i la barreja de múltiples fotografies, que al seu torn són conegudes com a fotografies de baix rang dinàmic (BRD), també anomenades de rang dinàmic estàndard (RDE).Les tècniques de mapatge tonal (mapatge de tons), que redueixen tot el contrast per facilitar que dispositius amb menys rang dinàmic mostrin imatges HDR, poden aplicar-se per produir imatges conservant o exagerant el contrast localment per realitzar un efecte artístic. |
Ràdio | Una antena dipol és una antena amb alimentació central emprada per transmetre o rebre ones de radiofreqüència. L'antena dipol està formada per 2 cables en línia amb entrada/sortida de senyal central. Aquestes antenes són les més simples des del punt de vista teòric. |
Jocs | Un disc volador, també conegut com a frisbee, és un disc de plàstic amb la vora corbada per aconseguir l'aerodinamisme suficient que permet que planegi quan és llençat de la forma adequada. L'ultimate és un esport d'equip que fa servir el disc volador per a disputar els partits. |
Aeronàutica | Un planador o veler és una aeronau més pesant que l'aire que no té motor, però donades les seves grans ales es pot mantenir a l'aire. La seva força de sustentació i translació provenen únicament de la resultant general aerodinàmica.A l'inici del vol solen ser remolcats per una avioneta mitjançant un cable, el qual s'allibera quan s'assoleix l'alçada requerida. Un cop lliures poden aprofitar les zones amb aire calent per evitar perdre alçada. La pràctica de volar en planadors és anomenada sovint vol a vela o vol sense motor. A l'Estat Espanyol hi ha diversos clubs de Vol a Vela i aeròdroms on es pot practicar, com els d'Igualada, Gijón, Toledo, Monflorite-Lascasas, Santa Cilia, Sotorribas, Ontur o Santo Tomé del Puerto. |
Informàtica | Un micronavegador (també conegut com a mininavegador o navegador mòbil) és un navegador web dissenyat per a dispositius de mà com els organitzadors personals o els telèfons mòbils. Els micronavegadors s'optimitzen per a mostrar el contingut d'Internet de la forma més efectiva possible en les pantalles petites dels dispositius portàtils. També acostumen a tenir unes mides de fitxer menors per a poder acomodar-se millor a les restriccions en la capacitat de memòria i amplada de banda en les xarxes sense fil. Habitualment són versions reduïdes de versions de navegadors web utilitzats en altres dispositius amb més capacitat, però tot i això, actualment molts poden incorporar últimes tecnologies com ara AJAX. |
Art | El goliard era aquella persona que havia deixat de ser monjo. Es dedicava a cantar i recitar poemes en llatí i en llengües vulgars. A Beuren (un monestir d'Alemanya), es van trobar poemes goliards escrits al bon beure i al bon menjar. L'obra més coneguda n'és el Carmina Burana. El nom goliard s'explica a vegades com a derivat de gola, a la qual tant de culte retien, i d'altres com a derivat de Golías, nom del gegant filisteu Goliath segons la Bíblia Vulgata i que apareix com a símbol del mal i sinònim del dimoni. La primera referència a la gens Goliae apareix al Seduli Escot (segle IX), aplicada a lladres d'ovelles. Al segle x Walter, arquebisbe de Sens, escriu contra la "família de Golias". Més tard, Goliardi i vagantes s'usen indistintament per descriure clergues i estudiants de mala vida, tot i que també hi contribueixen eclesiàstics de sòlida formació i bons costums.Aquest terme despectiu amb què fou distingit un tipus especial de religiós s'aplicava a uns frares mendicants que vivien d'almoina. Realment, havien penjat els hàbits i erraven tot portant pel món una vida llicenciosa. En les seves cançons, en lloança del vi, del bon menjar i de l'amor, empraven un llatí macarrònic amb el qual, ensems que imitaven els cants religiosos, es mofaven de les coses més bones i, en general, del que formava la cultura oficial. Els goliards van formar la primera contracultura del seu temps, és a dir, la cultura underground (avant-la-lettre) del seu temps, tant pel que es refereix a llurs creacions com a llur estil de vida: la vagància. Una imatge molt gràfica, il·lustrativa del perfil humà d'aquests personatges tan pintorescs, ens és donada pels frares mendicants Varlaam i Mikhail, que apareixen en el segon acte de l'òpera de Modest Mússorgski Borís Godunov. El goliard no era inculte. Dotat d'una formació humanística apresa al convent, posseeix també la tècnica musical i la ciència de la modulació, però tira per la borda tota la càrrega teològica per llançar-se a vagar pel món, conservant-ne, però, l'hàbit. Clerici vagante és el nom amb què es distingiren aquests agents de la propagació de la cultura, i ells foren els primers que independitzaren la música de les funcions litúrgiques. L'obra dels goliards es concreta principalment en uns gèneres de regust a la vegada erudit i popularista. El seu màxim exponent és el Carmina Burana, amb text dels goliards i en el qual aquests són els protagonistes. A Catalunya, la mostra de poesia goliarda en català és el Cançoner de Ripoll, que data del segle xii. |
Ràdio | La ràdio d'alta mar, en anglès "offshore radio" és la radiodifusió des de vaixells o estructures marítimes flotants fixes. Les emissores en alta mar normalment no tenen llicència, però llurs transmissions són legals en aigües internacionals. Això contrasta amb la transmissió sense llicència a terra ferma o dins de les aigües territorials d'una nació, que sol ser il·legal. |
Cultura popular | Un monstre (del llatí monstrum) és una criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans.El que destaca en els monstres és l'anormalitat física. El terme ve de "monstrare", del llatí, que significava "ensenyar", perquè eren una cosa digna de veure (van començar sent éssers humans amb alguna deformitat que es lluïen en les fires) Llista de monstres cèlebres: Vampir Godzilla Home llop Mòmia Zombi Basilisc Ogre Gegant Trol Drac Gòlem Frankenstein Quimera Orc Gàrgola Hidra Minotaure King Kong (personatge)King Kong Gremlin Harpia Làmia Kraken Yeti Mantícora SimurghUn monstre marí és cada un dels animals que segons la mitologia poblen el mar. Es poden esmentar: Balena, Hipocamp, Caribdis, Escil·la les Gorgones.Les sirenes eren originàriament monstres de terra, i després de l'aire, encara que fascinaven als mariners. Si bé les sirenes de l'època grecollatina no eren ben bé animals marins, a partir de l'edat mitjana començaren a tenir coa de peix. Alguns d'aquest mites, es pot dir així, viuen encara avui a les constel·lacions, Així Cetus rep el seu nom degut al monstre marí conegut com a Balena. |
Indumentària | La capa pluvial és la que porten els sacerdots o diaques en els actes de culte diví que porta caputxa a l'esquena. Té el seu origen a la romana lacerna, amb la qual es confonia fins al punt de servir en un primer moment, les mateixes capes de prínceps o magnats que després s'oferien al culte. Com aquesta peça de roba va començar a portar-se a | les processons, fora dels temples i es va utilitzar per protegir-se de la pluja i del fred, es va dir «pluvial» a Itàlia, nom que s'ha conservat fins avui al llenguatge eclesiàstic. La capa pluvial va començar a utilitzar-se a la litúrgia per sacerdots i cantors el segle x i servia no solament en les processons sinó també per a uns certs actes del cor i d'altres cerimònies. Des del segle xi ha tingut sempre la mateixa forma que a l'actualitat havent variat tan sols la caputxa i les bandes o tires davanteres. Aquestes consistien durant els primers segles en una orla estreta però des del segle xiii aquesta s'eixampla notablement, admetent brodats amb imatgeria convertint-se així mateix el fermall metàl·lic o fíbula que des del començament va servir per tancar la capa al pit en un elegant ornament. Pel que fa a la caputxa de què estaven dotades les primeres capes, tot just sí que va arribar a servir per al seu objecte més enllà del segle xi doncs al XII era més aviat una peça decorativa i al XIII va esdevenir un pany triangular col·locat a la part superior de l'esquena per transformar-se en una mena d'escut des del segle xiv. Aquest escut pren la forma ogival per la part inferior i es va engrandint successivament fins que ja molt entrat el segle xvi s'arrodoneix i, envaeix la regió central del vestit. En tot moment al llarg de la història, acostuma a adornar-se amb serrells i brodats. Algunes capes ostenten rics brodats en tota l'extensió de la peça de roba, els quals, si daten dels segles xiii al XVI, contenen imatgeria disposada dintre de petits cercles o a zones concèntriques. Per entre aquesta classe de peces, a les quals se suprimeix en general l'escut, destaquen les angleses dels segles xiii i XIV, conegudes amb el nom d'opus anglicum. D'elles i d'altres no menys precioses es conserven magnífics exemplars a diversos museus i en els tresors de les esglésies majors. |
Geografia | Juan Papadakis (Naxos, Grècia, 28 de març de 1903-Grècia, 1997) va ser un climatòleg i botànic grec. És l'autor de la Classificació agroclimàtica de Papadakis. Va cursar la carrera d'Enginyer Agrònom a la universitat de Gembloux a Bèlgica. Va completar els seus estudis a França i tornà a Grècia on va ser contractat pel Ministeri d'Agricultura. Des de 1925 a 1927 va ser el director de l'Estació Botànica de Làrissa. Entre 1927 i 1946— passà a treballar com a director a l'Institut de Millora Vegetal, a Salònica. Allà millorà el blat amb noves varietats per a Grècia que varen fer incrementar el rendiment. L'any 1946 deixà Europa i es traslladà a Amèrica, concretament a Argentina i ocupà el càrrec d'ecòleg del Ministeri d'Agricultura des de 1948 a 1954. Posteriorment treballà per a organismes internacionals com la FAO, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) l'Organització Internacional del Treball (OIT), entre d'altres. En una altra etapa a l'Argentina, des de 1972 fins 1975, va representar la Confederación Intercooperativa Agropecuaria Limitada (CONINAGRO) |
Indumentària | Gwen Wakeling, de naixement Gwen Sewell, ( Detroit, Estats Units 1901 - comtat de Los Angeles 1982 ) fou una dissenyadora de roba de nord-americana, guanyadora d'un Premi Oscar. |
Astronomia | La Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica va ser fundada el 1911 per l'astrònom català Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra de Barcelona. L'entitat edita una revista i un butlletí, fa estudis astronòmics i elabora software.Entre les fites de l'entitat hi ha l'organització d'una Exposició Internacional d'Astronomia i Ciències Afins el 1921, amb motiu del seu desè aniversari, i l'organització de diversos estants a l'Exposició Universal de Barcelona del 1929.El desembre de 1960 era una de les sis agrupacions astronòmiques amateurs actives, juntament amb Aster (fundada el 1948), Agrupación Astronómica de Ibiza (1957), Agrupación Astronómica de Roda de Ter (1959), Agrupación Astronómica de Sabadell (1960) i Pro Divulgación Astronómica (1936). |
Arquitectura | El sofit és generalment la part de sota d'una obra suspesa; sovint el pla inferior de la volada d'una cornisa.Així, en l'arquitectura romànica del segle xii, el sofit és una llosa decorativa col·locada entre dues mènsules o permòdols. Aquesta llosa marca l'avançament de la coberta d'una església romànica. Sovint està decorada amb una mena de conca. |
Administració | L'Institut Nacional d'Estudis Territorials (INET) és una universitat de postgrau francès encarregat de la capacitació de funcionaris d'alt rang de les principals autoritats locals. Creat el 1990 com l'Institut Universitari de Serveis Públics Territorial (IESFPT), amb seu a Estrasburg, aquesta escola va canviar el seu nom el 1998 per esdevenir l'INET. Es tracta de l'equivalent de l'Ecole Nationale d'Administration (ENA), Servei Civil de l'Estat, i part de la formació d'aquestes dues escoles són comuns. A més de proporcionar la formació inicial dels administradors provincials, la capacitació de l'Institut contribueix a la formació inicial dels conservadors territorials i bibliotecaris així com a la formació dels executius de les autoritats locals. L'INET és dirigit des de març de 2010 per Jean-Marc Legrand, subdirector general del CNFPT. |
Física | En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes: El moment d'una força (sovint abreviat moment) és la tendència d'una força a torçar o fer girar un objecte. Vegeu parell de forces. El braç de moment és una mesura utilitzada per calcular moments de forces. El principi dels moments postula que si un objecte està en equilibri la suma dels moments aplicats en sentit horari ha de ser la mateixa que la dels moments aplicats en sentit antihorari. Un moment pur és un tipus especial de moment de força. El moment d'un vector és una generalització del moment de força. El moment M d'un vector B respecte al punt A és M A = r A B × B {\displaystyle \mathbf {M_{A}} =\mathbf {r_{AB}} \times \mathbf {B} } on r A B {\displaystyle \mathbf {r_{AB}} } és el vector des del punt A a la posició on la quantitat B és aplicada. × representa el producte vectorial dels vectors.Llavors M pot ser anomenada com "el moment M respecte l'eix que passa pel punt A" o, simplement, "el moment M al voltant d'A". Si A és l'origen normalment s'omet A i simplement es diu "moment".Quan B és la força, el moment de força és el parell, tal com es defineix més amunt.El moment d'inèrcia ( I = ∑ m r 2 {\displaystyle I=\sum mr^{2}} ) és anàleg a la massa en discussions de moviment rotacional. El moment angular ( L = I ω {\displaystyle L=I\omega \!} ) és l'anàleg rotacional de la quantitat de moviment. El moment magnètic ( μ = I A {\displaystyle \mathbf {\mu } =I\mathbf {A} } ) és un moment dipolar que mesura la força i direcció d'una font magnètica. El moment dipolar elèctric és un moment de dipol que mesura la diferència de càrrega i direcció entre dues o més càrregues. Per exemple, el moment elèctric de dipol entre una càrrega -q i una càrrega q separades per una distància d és p = q d {\displaystyle \mathbf {p} =q\mathbf {d} } .Viccionari |
Filosofia | Natura non facit saltus ("la natura no fa salts", en llatí) ha estat un principi de la filosofia natural com a mínim des de l'època d'Aristòtil. Apareix en forma d'axioma a les obres de Gottfried Leibniz (Nous assaigs, IV, 16) i Isaac Newton, els coinventors del càlcul infinitesimal, vegeu principi de continuïtat. També és un element clau de la descripció que feu Charles Darwin de la selecció natural a la seva obra L'origen de les espècies. L'expresisó prové de l'obra de Carl von Linné Philosophia Botanica.El principi expressa la idea que les coses i les propietats naturals canvien de manera gradual, no sobtadament. En un context matemàtic, això permet assumir que les equacions que governen els fenòmens són contínues i en certa manera derivables. A vegades es diu que la mecànica quàntica d'avui en dia viola aquest principi a causa del concepte de transició quàntica, que Erwin Schrödinger criticà utilitzant el principi. En un context biològic, el principi fou utilitzat per Darwin i altres per defensar el postular evolucionista que diu que totes les espècies sorgeixen d'espècies anteriors a través de canvis graduals i ínfims, i no a través de l'aparició sobtada de formes noves. La biologia evolutiva d'avui en dia fa servir terminologia que es refereix tant a canvis constants, com ara la deriva genètica, com variació discontínua, com ara les mutacions. Tanmateix, com que l'estructura bàsica de l'ADN és diferenciada, actualment se sap que la natura sí que fa salts des d'un punt de vista biològic, tot i que a una escala molt petita. |
Dret | Habeas corpus una institució processal estès en la major part de països democràtics que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals necessaris. Protegeix l'investigat ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció. Tot i ser una locució llatina, les primeres referències històriques procedeixen del dret anglosaxó i un dels primers documents que fan referència a aquest dret és una llei del Parlament anglès del 1679 durant el regne de Carles II. És la versió curta de l'expressió habitual en procediments jurídics medievals habeas corpus [coram nobis] ad subjiciendum el que vol dir «que portis la persona [davant nostre] amb la finalitat de sotmetre (el cas a judici)». Tres segles més tard, en l'exposició dels motius de la llei espanyola del 1984 es diu: «el seu origen anglosaxó no pot ocultar, tanmateix, el seu arrelament en el dret històric espanyol, on té antecedents llunyans com el denominat ‘recurs de manifestació de persones’ del Regne d’Aragó i les referències que sobre presumptes supòsits de detencions il·legals figuren en el Fur de Biscaia […], encara que no li atorgaven cap denominació específica». |
Telecomunicacions | La difusió general (en anglès broadcast) són aquells sistemes de comunicació on hi ha un emissor i múltiples receptors. |
Jocs | El joc del mocador és un joc molt popular que consisteix a alinear dos equips a banda i banda d'una persona neutral, a una certa distància, que sosté un mocador amb la mà i crida un número. Cada persona, a ambdós equips té assignat, en secret per l'altre equip i la persona neutra, un d'aquests números, i en ésser cridat competeix amb el de l'altre equip per arribar abans i treure el mocador. Qui tregui el mocador abans i arribi a la seva posició inicial guanya un punt. |
Física | La porositat és la proporció d'espais buits en el volum total d'un material i normalment s'expressa com a percentatge, és a dir, s'obté fent el quocient entre el volum d'espais buits i el volum total de la mostra multiplicat per cent.Els buits poden ser accessibles (o sigui, connectats a l'exterior del material) o inaccessibles. Parlem de porositat absoluta quant tenim en compte tots els buits i de porositat relativa quan només tenim en compte els accessibles. La porosimetria és la tècnica analítica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa. |
Jocs | Un baló, baló inflable o bufa és un continent lleuger i estanc destinat a ser omplert de gas, en general d'aire, de vegades heli a fi que voli. El baló modern, fet d'una fina pel·lícula de cautxú i després de plàstic, ha estat inventat pel científic Michael Faraday l'any 1824 però la seva producció de massa no ha començat fins als anys 1930. |
Agricultura | L'arada de subsol o subsolador, és una arada apta per a treballar en sòls més profunds del normal. Aquests sòls necessiten ser remoguts i voltejats per diferents motius: Per a trencar la terra endurida i atapeïda de la superfície i altres capes del sòl. Per a donar una major humitat i fertilitat al sòl.Hi ha diversos tipus d'arada de subsol, n'hi ha de "lineals" i en forma de "V". La forma de l'arada i el nombre de fulles depèn de la potència del tractor. |
Ràdio | Clara Isabel Francia (Logronyo, 25 d'abril de 1940) és una periodista espanyola que va desenvolupar gairebé tota la seva carrera professional en Televisió Espanyola (TVE), tant com a presentadora en una primera etapa, com a directora i realitzadora en els seus últims anys professionals. Va estudiar filosofia i lletres, i va debutar en la cadena pública el 1962, al programa infantil Escuela TV. El 1965 va ingressar en la plantilla de locutores fixes de TVE. Durant la dècada dels 60 i primers anys 70, va passar per diferents programes de varietats, compartint plató amb professionals de la casa com José Luis Uribarri o Juan Antonio Fernández Abajo. Posteriorment, es va incorporar als serveis informatius, presentant el Telediario en l'època de la transició, al costat de Ladislao Azcona. Entre 1982 i 1983 va dirigir La 2 de Televisió Espanyola, càrrec del qual va acabar dimitint per una controvèrsia amb el periodista de la cadena José Luis Balbín. Posteriorment, va ser nomenada directora de Radiocadena Española el 1986, amb Eduardo García Matilla com a adjunt. Durant la seva gestió es va actualitzar la imatge i la plantilla tècnica i professional de les principals emissores de la cadena.També va treballar en la direcció de programes com a Letra pequeña (1984-1986), espai literari, presentat per Isabel Tenaille, Cuestión capital (1994), Modelo para armar (1997), sobre sortides professionals o Al habla (1998), sobre el correcte ús de l'idioma. |
Conflictes | El conflicte armat de Perú o conflicte intern del Perú és el nom amb què es coneix la guerra entre el govern peruà i guerrilles. Va començar el 17 de maig del 1980 i oposa principalment el govern peruà a les guerrilles Sendero Luminoso (partit comunista peruà) i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru. La data de final del conflicte és enormement contestada i està encara en debat. Alguns estimen que el conflicte es va acabar amb la captura del cap del Sender Lluminós, Abimael Guzman, el 1992. Altres branden que ha continuat fins a la caiguda del govern d'Alberto Fujimori l'any 2000. Per últim, alguns altres sostenen que el conflicte és encara d'actualitat atès que un grup armat, que es reivindica del Sender Lluminós, ataca regularment l'armada peruana. Per tenir una idea de les conseqüències del conflicte es pot evocar el CVR. L'any 2001 una Comissió de la Veritat i de la Reconciliació fou creada pel president de la transició Valentín Paniagua qui mirà d'elaborar un informe sobre les causes del conflicte. La Comissió va estimar que les pèrdues totals de civils, guerrillers i militars s'elevava a 70 000, entre el 1980 i el 2000. Des de l'any 2000 que la guerrilla no deixa de declinar mentre que l'armada peruana reprèn el control a poc a poc del conjunt del país. D'altra banda, el moviment revolucionari Tupac Amaru ha deixat les activitats i s'ha dissolt. No debades, els rebels del Sender Lluminós continuen l'activitat. L'explicació de l'origen del conflicte cal anar-la a trobar a la successió constant entre governs democràtics i autoritaris que ha anat vivint el Perú. L'any 1968, el general Juan Velasco Alvarado és el primer establir una dictadura militar reformista, que després es veurà confrontada l'any 1975 a Francisco Morales Bermúdez, qui decideix establir una transició democràtica, convocant d'aquesta manera eleccions per al 1980. Però durant aquest últim govern dit Revolució de les Forces Armades, el grup guerriller Sender Lluminós sorgeix en l'escenari polític en tant que grup polític maoista, inspirant-se de la Revolució cultural. És la nit abans de les eleccions, el 17 de maig del 1980, que comença la primera acció del Sender Lluminós: crema urnes al poble de Chuschi, a Ayacucho i decideix emprendre una acció d'estil lluita armada a l'estil Mao Zedong en contra del govern que s'estableix. El 5 d'abril del 1992 Alberto Fujimori, llavors al capdavant del govern peruà, decideix proclamar un autocop d'estat, és a dir, fer caure el seu propi govern, degut o bé per l'aprovació de les noves mesures antiterroristes, per poder dissoldre el parlament molt obstrucionista i impopular, per una reforma del sistema judicial o per l'establiment d'una nova política que permetés la victòria davant de les guerrilles comunistes. Si bé en un principi el cop d'Estat no fou acceptat per la comunitat internacional (EUA, Alemanya, Castella, Xile, Argentina, Veneçuela…), el govern nord-americà de George Bush va accedir a reconèixer Fujimori com a cap de govern legítim del Perú. Malgrat no hagués respectat les regles democràtiques, el govern de Bush tamia per l'afebliment del govern peruà davant dels acords que acabava de signar el 1991 en contra dels productors de cocaïna. També preocupava l'ascens de les guerrilles comunistes. L'any 1995 Albert Fujimori aconsegueix guanyar unes eleccions que s'acusen de trucades. |
Dret | Bé semovent és un terme jurídic que es refereix a aquella part del patrimoni del subjecte del dret, o un component del mateix, que és capaç de moure's per si sol. La condició de semovents la representen els animals en producció econòmica, en definitiva, el que són els caps de bestiar . Tradicionalment, també integraven aquesta categoria els animals de labor : cavalls, rucs, muls, etc. |
Història | La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigues famílies de l'aristocràcia alemanya, originària de Suàbia i Baviera. La dinastia Hannover començà sent una branca cadet de la família ducal de Baviera, ja que el fill petit d'Enric X de Baviera i Saxònia (v. 1100-39), Guillem, fou nomenat duc de Saxònia i la seva descendència, ducs de Brunswick-Lüneburg. El germà de Guillem fou el rei dels romans, Otto IV, el 1198 era casat amb la princesa Beatriu de Hohenstaufen i Angelina de Bizancia, per tant filla dels reis dels romans. Fou fundada al segle x. Els seus membres han gaudit sempre d'importants distincions i títols de renom. Començaren sent ducs de Brunswick, títol que ha tingut moltes ramificacions al llarg de la seva història, arribant a l'actual branca la Hannover-Lüneburg, reconvertida de la vella Brunswick-Lüneburg. Molts membres de la dinastia Hannover han estat reis, reis consorts i prínceps, destacant els reis Hannover de la Gran Bretanya, els reis del regne de Hannover o en especial, Otto de Brunswick-Grübenhagen, duc de Calàbria i rei consort de Nàpols al segle xiv. És important recalcar que descendeixen dels reis anglesos de la dinastia Plantagenet, per la princesa Matilde d'Anglaterra (1156-89) casada amb Enric "El Lleó" Welf, duc de Saxonia (1129-95). Matilde era filla dels reis Enric II d'Anglaterra (1133-89) i de la famosa Elionor d'Aquitània (1122-1204). També descendeixen de la família reial danesa amb la que guarden molta parantela, gràcies a les moltes unions entre Hannover i Dinamarca. Les darreres dues unions més importants de la recent història de la dinastia foren, el casament en 1938 de la princesa Frederica de Hannover, reina de Grècia, mare de la reina espanyola Sofia de Grècia; i la d'Ernest August V de Hannover casat en segones núpcies en 1999 amb la princesa Grimaldi, Carolina de Mònaco. |
Informàtica | El forçament (o overclocking en anglès) és el procés de fer córrer un component de l'ordinador a una freqüència més elevada (més cicles de rellotge per segon) del que s'havia dissenyat o especificat pel fabricant, que generalment s'utilitza per entusiastes que busquen un augment del rendiment dels seus ordinadors. L'objectiu és aconseguir un rendiment més alt de franc, encara que pugui suposar una pèrdua d'estabilitat o escurçar la vida útil del component. De vegades es força un ordinador per adoptar nous requeriments del sistema. |
Indumentària | Charles LeMaire ( Chicago, Estats Units 1895 - Palm Springs 1985 ) fou un dissenyador de vestuari estatunidenc, guanyador de 3 premis oscars al llarg de la seva carrera cinematogràfica. |
Agricultura | Almúnia és un assentament agropecuari de l'època musulmana a la península Ibèrica. Aquest tipus d'assentament generalment estava vinculat a la cúpula dirigent de les ciutats que els tenien en règim de propietat. La seva explotació podia anar relacionada amb pagesos que residien allí mateix o a les zones properes. Certament, el context d'apogeu d'aquest model d'assentament és el segle xi, quan s'assisteix a la consolidació i expansió de les elits urbanes dirigents que estenen la seva àrea de vinculació més enllà del nucli urbà, per arribar al rural. Això és indicatiu de la dinàmica productiva d'aquests agents socials posseïdors del poder polític i econòmic, i alhora gaudeixen de l'hegemonia social. Econòmicament, Al-Andalus es defineix com una societat tributario-mercantil, el qual en el segle xi s'accentua amb l'accentuació del procés d'adquisició de noves propietats per part de l'elit social. L'almúnia en el cas del nord-est peninsular neix fruit de l'apropiació de les terres mortes, tradicionalment vinculades, no propietàries, de les gens que vivien a les alqueries rurals. La pèrdua doncs del caràcter comunal i públic del sòl rural que havia estat un dels bastions de la política econòmica del califat, es trencà amb les taifes. El sistema d'explotació i ocupació humana del territori basat amb l'almúnia, no és una innovació que es pugui associar a l'etapa de les taifes, sinó que ve reproduït de l'etapa anterior. No obstant això, el canvi que representa l'encaix de la dinàmica d'una almúnia, amb el nou context social, polític i econòmic, ajudà que aquest model d'assentament sigui el representant de l'economia rural, del poder polític i d'ascenció social. El gran damnificat dels canvis succeïts arran de la finta de 1010 és sense cap mena de dubte les alqueries. L'activitat econòmica protagonitzada en aquests assentaments es basava en l'ús comunal de l'espai que li venia destinat. Les pastures tenien un ampli espai entorn de l'alqueria que podien compartir, i a més, gaudien de les terres mortes com un espai d'ús en cas de necessitat; no oblidem que els petits espais irrigats sí que anaven associats a pagesos i en aquest cas és l'únic àmbit que s'associa una propietat a un propietari. La ubicació en el territori de les almúnies podia a estar a prop de les ciutats, en zones entorn de cursos fluvials, pròximes a vies de comunicació i, les més recents i relacionables amb el segle xi en els espais de secà extrets a les alqueries. Aquesta ocupació del territori respon, no a necessitats d'explotació, sinó més aviat entrelligada a l'evolució històrica que experimentà el territori, a mesura que Al-Andalus avança en les seves fases històriques. Les propietats de les almúnies eren duals, secà i regadiu. Això és indicatiu de la varietat productiva que se'n podia extreure, des de cereals de secà, a cereals de regadiu, arbres fruiters, horta, plantes associades al tèxtil i la ramaderia. No oblidem la importància que aquesta té en el si de l'economia rural musulmana en l'àrea nord-oriental de la península Ibèrica. A més, per augmentar la productivitat de les explotacions, les almúnies anaven equipades de colomars que trobem excavats a la roca solana. Associem la cria d'aquestes aus a l'aprofitament dels excrements per adobar les propietats agràries. Sens dubte tota una innovació en un espai i en un temps determinat que diferenciava clarament la societat andalusina de la comtal. La productivitat en el segle xi experimentà un creixement notable, ho constatem gràcies a les transaccions econòmiques entre el món comtal i l'andalusí. La documentació llatina així ho testimonia quan en curtes etapes de fams, s'envien comerciants a comprar gra al districte musulmà de Lleida. En un altre registre, trobem indicis del creixement productiu mitjançant la construcció de molins fariners. Aquests demostren clarament el dinamisme de la societat andalusina al nord-est de la península mitjançant l'especialització industrial. El fet d'utilitzar molins per moldre gra, ho relacionem amb el fet que hi ha un excedent de gra i a més, que els molins manuals domèstics perden eficiència davant la demanda. Certament, la demanda ve de la ciutat, on aquesta en el context del segle xi experimenta el seu apogeu, ja que capitalitza tota la vida del districte. L'heterogeneïtat dels ciutadans demostrada amb els artesans, demanen la possibilitat d'accedir a farina per elaborar pa. Clarament, la societat i els sectors productius tendeixen a especialitzar-se, tot deixant a espais cada cop més restringits els usos tradicionals domèstics. No podem afirmar que ens trobem davant una revolució en el camp musulmà, però sí que l'almúnia incideix directament en els canvis d'hàbits econòmics i socials d'una societat en transformació com és la musulmana i, que s'ubica en un espai que denominem com una cruïlla de civilitzacions. |
Informàtica | X.500 és un conjunt d'estàndards de xarxes d'ordinadors de la ITU sobre serveis de directori, entesos aquests com a bases de dades d'adreces electròniques (o d'altres tipus). L'estàndard es va desenvolupar conjuntament amb l'ISO com a part del Model d'interconnexió de sistemes oberts, per usar-lo com a suport del correu electrònic X.400. Els protocols definits per X.500 inclouen, protocol d'accés al directori (DAP), el protocol de sistema de directori, el protocol d'ocultació d'informació de directori, i el protocol de gestió d'enllaços operatius de directori. Dins de la sèrie X.500, l'especificació que ha resultat ser la més difosa no tracta de protocols de directori, sinó de certificats de clau pública: X.509. El protocol LDAP va ser creat com una versió lleugera de X.500 i va acabar per reemplaçar-lo. Per aquesta raó alguns dels conceptes i estàndards que utilitza LDAP provenen de la sèrie de protocols X.500. |
Geografia | Mioveni (pronunciació en romanès: [mi.oˈvenʲ]) és una ciutat del comtat d'Argeș, Romania, aproximadament 15 km al nord-est de Pitești. A 2011, tenia una població de 31.998 habitants. La ciutat administra quatre pobles: Clucereasa, Colibași, Făgetu i Racovița. |
Biotecnologia | Una vacuna contra la malària és una vacuna que s'utilitza per prevenir la malària. L'única vacuna aprovada a partir del 2021 és RTS,S, coneguda amb la marca Mosquirix. Requereix quatre injeccions.La investigació continua amb altres vacunes contra la malària. La vacuna contra la malària que sembla més eficaç és la R21/Matrix-M, amb una taxa d'eficàcia del 77% mostrada en els assaigs inicials, i amb nivells d’anticossos significativament més alts que amb la vacuna RTS,S. És la primera vacuna que compleix l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'una vacuna contra la malària amb almenys un 75% d'eficàcia. |
Arqueologia | El Museu Arqueològic Nacional (en albanès: Muzeu Arkeologjik Kombëtar ne Tirane) és un museu arqueològic i nacional a la ciutat de Tirana, a Albània. Afiliat a l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia de Ciències d'Albània, el museu alberga exposicions de temps prehistòrics i històrics fins a l'edat mitjana. També és responsable de dur a terme nombroses expedicions arqueològiques al país i és l'entitat dominant de diversos altres museus al país, com el Museu Arqueològic de Durrës. Compta amb una biblioteca d'uns 7200 volums. |
Antropologia | La següent llista mostra les mòmies egípcies conegudes de faraons i dels membres de la seva família. Algunes d'aquestes mòmies es troben notablement intactes, mentre que d'altres van ser danyades pels saquejadors de tombes i per les condicions ambientals. |
Ràdio | El podcàsting és un sistema de distribució d'arxius multimèdia (àudio o vídeo) mitjançant un sistema de distribució per subscripció amb sistemes de sindicació (RSS o Athom). A diferència dels sistemes 'a la carta' que consisteix en l'enregistrament, edició i posterior publicació, per internet i de forma periòdica, de fitxers d'àudio o vídeo. La fase d'edició no sempre es dona, ja siga perquè la publicació es faci en temps real o per altres motius. Als fitxers de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting, se'ls anomena pòdcast. Aquests fitxers queden disponibles per a la seua descàrrega per part dels usuaris, els quals els consumeixen des d'aplicacions, anomenades agregadors de pòdcast, instal·lades a múltiples dispositius connectats a la xarxa, ja siga un reproductor portàtil (com per exemple un iPod), un telèfon, una televisió intel·ligent o, fins i tot, un ordinador.El terme podcàsting deriva de les expressions anglosaxones 'Play-On-Demand' (POD), que vol dir 'reproducció a demanda' i 'broadcasting', que vol dir radiodifusió i webcasting. Sovint, la difusió dels fitxers es fa per RSS, tecnologia que permet la subscripció a diferents continguts mitjançant agregadors, amb la finalitat de rebre a l'instant les noves publicacions de llocs que la utilitzen. El podcàsting generalment s'utilitza amb arxius d'àudio si bé aquesta tecnologia es pot utilitzar per a qualsevol classe d'arxiu, incloent-hi actualitzacions de programari, imatges i vídeos. Des del seu naixement, el podcàsting està evolucionant com la convergència de diferents tecnologies, com ara els blogs i la ràdio per Internet. Amb l'arribada dels telèfons intel·ligents, l'ús del podcàsting va en augment. Existeixen plataformes especialitzades en crear o allotjar pòdcasts, com ara iVoox o Spreaker i moltes emissores de ràdio tradicional estan publicant els seus programes en plataformes de podcàsting o estan creant les seues pròpies plataformes. També estan proliferant els agregadors de pòdcast (també anomenats en anglès o castellà, podcatcher), aplicacions informàtiques que permeten la subscripció a diferents canals de pòdcast i gestionen la recepció i l'escolta.La primera distribució per internet de fitxers d'àudio en format de pòdcast en català fou l'apartat de 'Audioticies' del directori d'internet El Xarxoscopi, que seria referenciat pel CSIC al seu document 'La información especializada en Internet' de l'any 2001. Que permetia la descàrrega dels fitxers d'àudio en format .AU de les notícies que s'hi anaven publicant de forma periòdica. |
Informàtica | Tecnologies assistides per ordinador, a vegades anomenat CAx (Computer-aided technologies)) és una paraula que descriu l'ús d'ordinadors per ajudar en el disseny, anàlisi, i fabricació de productes. |
Art | Renaissance und Barock és un llibre publicat a Munic el 1888 i escrit per Heinrich Wölfflin (Winterthur, 1864 — Zuric, 1945), un dels primers historiadors de l'art, suís i deixeble de Jacob Burckhardt a la Universitat de Basilea, com a treball presentat davant d'un jurat per aconseguir el seu Habilitationschrift, és a dir, la tesi que l'habilitava per al principi de la seva carrera universitària. A partir de Renaissance und Barock, doncs, l'autor ens explica les diverses formes que determinen l'evolució del Renaixement al barroc, tot descrivint ambdós exemples. Per a ell, la història de l'art és considerada com una història sense noms (Kunstgeschichte ohne Namen), és a dir, que una escultura o pintura no és obra d'un artista en concret i de la seva destresa o situació personal, sinó que es tracta de la conseqüència de tot un desplegament de formes determinades per la idea que el classicisme no és més que aquella perfecció a la qual es contraposa el barroc. Estem parlant, doncs, d'un veritable connaisseur, conoscitore, d'un personatge que basava el seu mètode crític en la diferenciació de l'obra d'art a partir dels seus detalls formals.Segons Heinrich Wölfflin, doncs, no estem parlant de dos moments històrics concrets sinó de dues categories oposades segons cinc antítesis: lineal-pictòric, superfície-profunditat, forma tancada-oberta, unitat-multiplicitat, claredat absoluta-relativa.D'aquesta manera, l'autor defensa com, amb el pas del temps, el barroc simplement reemplaça el Renaixement a partir d'un canvi de les seves formes, no perquè el Renaixement entri en una decadència que li comporti arribar a aquest punt anomenat barroc. Finalment, cal dir que Renaissance und Barock és un text altament polític, basat en els aspectes educatius universitaris de Heinrich Wölfflin en història, política i filosofia i la seva preocupació per l'ascens de l'estat alemany. |
Nàutica | Una bergantina és una embarcació peculiar de la Mediterrània i mixta de xabec i bergantí. La bergantina compta amb aletes en l'obra morta de popa i per la proa braçals, violí o figura i bauprès. El seu aparell consta de dos pals tiples sense cofes ni creu direccional, amb veles rodones i llatines. N'hi ha també aparellades de goleta i altres amb tres pals dels quals el més gran i messana porten ormeig rodó i el de proa llatí. |
Astronomia | Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar. Constitueixen un dels tipus de planeta nan. Tot i que la Unió Astronòmica Internacional recomana de prescindir d'aquesta denominació, també rep el nom de cubewano, mot que es deriva del primer objecte transneptunià descobert, anomenat QB1; la pronúncia en anglès és "kiu-bi-wan", i d'aquí el nom. Alguns objectes clàssics del cinturó de Kuiper descoberts són: (15760) 1992 QB1 (19521) Caos (20000) Varuna (50000) Quaoar (53311) Deucalion (58534) Logos (486958) 2014 MU69 |
Objectes astronòmics | HD 147018 és una estrella tipus G de la seqüència principal en la constel·lació del Triangle Austral. Té una magnitud visual aparent d'aproximadament 8,4. L'agost del 2009, es va informar que dos planetes extrasolars, HD 147018 b i HD 147018 c orbitaven al voltant de l'estrella. Els planetes es van trobar mitjançant el mètode de la velocitat radial, emprant l'espectrògraf CORALIE de l'Observatori de La Silla a Xile. |
Geografia | Francisco José Tenreiro (São Tomé, São Tomé i Príncipe, 20 de gener de 1921 - Lisboa, 30 de desembre de 1963), fou un geògraf i poeta de São Tomé. Fou docent a l'Institut de Ciències Socials i Política Ultramarina, actual Institut Superior de Ciències Socials i Polítiques (ISCSP) de la Universitat de Lisboa.Va publicar assajos sobre temes polítics i socials en diversos diaris i revistes. El seu principal tema era el patiment dels negres durant el colonialisme i els problemes de la diàspora negra a Portugal i arreu del món. Amb la seva poesia que volia establir una mena de "Novo Àfrica", una nova literatura i cultura africanes. Fins i tot amb els problemes dels afroamericans li inspiaren el poema Fragmento de Blues, dedicat a Langston Hughes. El seu poema més famós és Negro de todo o mundo. |
Ciència-ficció | João Ubaldo (Osório Pimentel) Ribeiro (Itaparica, Estat de Bahia, 23 de gener de 1941 – Río de Janeiro, 18 de juliol de 2014) va ser un escriptor, periodista, guionista i professor brasiler, membre de l'Academia Brasileira de Letras. L'alt nivell de la seva obra literària especialment densa de les cultures portuguesa, africana i dels habitants originaris del Brasil, el van portar a guanyar el Premi Luís de Camões en 2008, el premi literari més important de la llengua portuguesa, arribant a ser el vuitè brasiler en rebre’l. |
Sociologia | Porta giratòria, en política, fa referència al fet que una persona que treballa a l'esfera pública passi a treballar per una empresa privada. Aquest moviment de personal produeix un conflicte d'interessos entre les esferes pública i privada. Analistes polítics sostenen que aquest moviment de personal pot provocar en una relació poc sana entre els sectors públic i privat. Els governs contracten professionals de la indústria per a la seva experiència en el sector privat, la seva influència professional (amb empreses que el govern intenta regular o bé fer-hi negocis), i/o per obtenir el suport polític de certes corporacions. Per la seva banda, la indústria, contracta gent del govern per obtenir accés a persones clau de l'Estat, per influenciar una legislació favorable a la seva tasca empresarial, o bé per assabentar-se d'allò que succeix al govern. Ex polítics cobren grans retribucions per haver acceptat en el passat que una determinada empresa hagi estat afavorida per un determinat govern. |
Art | L'estil és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa època i el sentit de l'evolució de les formes. La paraula estil prové del llatí stilus, punxó que els romans utilitzaven per escriure. Però en grec stilo significa columna, i com que la columna era l'element més singular i personalitzat de l'arquitectura, podem dir que el mot estil originàriament era la manera com es feia literatura o arquitectura. Les denominacions van anar sorgint amb el temps. Si bé al segle xvi ja es parlava d'estils, però d'una manera poc concreta, no es van aplicar definitivament a les arts plàstiques fins al segle xviii, concretament als estudis sobre l'art grec que va fer Johann Joachim Winckelmann i a l'anàlisi posterior de Johann Gottfried Herder sobre l'art gòtic. La paraula gòtic es va aplicar a un art que l'origen s'atribuïa als invasors de l'Imperi Romà: el terme rococó el van crear els deixebles de Jacques Louis David per ridiculitzar l'estil pretensiós del regnat de Lluís XV a França; el mot romànic es va començar a utilitzar cap al 1819 per designar una corrupció de l'art romà. Sobre el supòsit de l'existència d'un art clàssic que successivament, al llarg de la història, s'ha anat destrossant o respectant, es va establir una seriació d'estils: clàssic, post-clàssic, romànic, art gòtic, renaixentista, manierista, barroc, rococó i neoclàssic. Després s'hi van afegir els ismes dels segles XIX i xx: romanticisme, expressionisme, etc. |
Sociologia | La síndrome del salvador blanc o volunturisme (en anglès White Savior Complex) és un concepte que s'aplica a determinades pràctiques que realitzen algunes persones quan viatgen com a cooperants, voluntàries o turistes a països empobrits pel colonialisme. Aquestes pràctiques projecten, com a norma general, la imatge d'una persona blanca que salva o rescata persones no blanques racialitzades i les ajuda a superar les seves opressions, dificultats, problemàtiques, etc., potenciant així la idea del salvador blanc com heroi. |
Ciències polítiques | Una gran coalició (de l'alemany Große Koalition) és un govern de coalició que es desenvolupa en un sistema parlamentari multipartidista en el qual els dos grans partits polítics s'uneixen per constituir un coalició de govern. El terme s'utilitza habitualment als països on hi ha dos partits predominants amb orientacions ideològiques diferents, a més d'altres partits menors que són capaços d'assegurar-se una representació al parlament. Els dos grans partits intenten obtenir suficients escons per poder formar un govern majoritari, i si això no passa, cadascun dels dos grans partits intenta entrar en coalició amb partits menors que tinguin una orientació ideològica similar. |
Dansa | Ted Shawn (nom artístic d'Edwin Myers Shawn, 21 d'octubre de 1891 - 9 de gener de 1972) va ser un dels homes pioners més destacats de la dansa modernanord-americana. A més de crear l'escola Denishawn amb la seva exdona Ruth Saint Denis, també fou responsable de la creació de la coneguda companyia exclusivament masculina Ted Shawn and His Men Dancers. Amb les seves idees innovadores sobre el moviment masculí, va ser un dels coreògrafs i ballarins més influents de la seva època. També fou el fundador i creador de Jacob's Pillow Dance Festival a Massachusetts, i "va ser nomenat cavaller pel rei de Dinamarca pels seus esforços a favor del Royal Danish Ballet". |
Química | En química, HOMO i LUMO són tipus d'orbitals moleculars. Els acrònims responen a "highest occupied molecular orbital" i "lowest unoccupied molecular orbital", respectivament. La diferència d'energia entre el HOMO i el LUMO es diu "HOMO-LUMO gap". HOMO i LUMO es denominen de vegades "orbitals fronterers" a la teoria orbital molecular fronterera. La diferència d'energia entre aquests dos orbitales fronterers es pot utilitzar per predir la força i l'estabilitat del metall de transició, així com els colors que produeixen en la solució. .Aproximadament, el nivell HOMO és a semiconductors orgànics, el que la banda de valència és màxima als semiconductors inorgànics i puntes quàntiques. Existeix la mateixa analogia entre el nivell LUMO i la mínima banda de conducció.En la química organometàl·lica, la mida del lòbul LUMO pot ajudar a predir on hi haurà addició de ligands pi. |
Ciències ambientals | Fronteres planetàries (planetary boundaries en anglès) és un marc conceptual que avalua l'estat de nou processos fonamentals per a l'estabilitat del sistema Terra i suggereix una sèrie de llindars per a aquests processos que, en cas de ser superats, poden posar en perill l'habitabilitat del planeta per la nostra civilització. Aquest concepte va ser proposat l'any 2009 per un grup de 28 científics internacionals liderats per Johan Rockström del Stockholm Resilience Centre (SRC) i Will Steffen, de l'Australian National University. L'objectiu d'aquests científics era definir un "espai d'actuació segur per al desenvolupament humà" que pogués ser utilitzat pels governs de tots els nivells, les organitzacions internacionals, la societat civil, el sector privat i la comunitat científica. El concepte de les fronteres planetàries ha ocupat portades i pàgines destacades de revistes científiques prestigioses com Nature o Science i ha esdevingut un marc conceptual de referència, que actualment és emprat per organismes com l'ONU o el Fòrum econòmic mundial de Davos.Segons el darrer estudi global, publicat el 2015 a Science, es considerava que dues de les nou fronteres planetàries són "més enllà de la zona d'incertesa - alt risc" (cicles biogeoquímics del nitrogen i el fosfor, integritat de la biosfera), dues més són en "zona d'incertesa - risc creixent" (canvi climàtic i canvi d'usos del sòl), tres estan "sota el llindar d'incertesa - seguretat" (acidificació de l'oceà, estat de la capa d'ozó i ús d'aigua dolça). En aquell moment, per als dos processos mancants (aerosols atmosfèrics i contaminació química) encara no es van poder determinar les fronteres planetàries. Posteriorment, el 2022, la frontera de relacionada amb la contaminació química va ser quantificada en un estudi que va determinar que també es trobava "més enllà de la zona d'incertesa - alt risc". D'aquesta manera, tres de les vuit fronteres quantificades es trobaven en la zona d'alt risc en aquell moment. |
Ciència militar | El combat en espais confinats, més conegut pels noms en anglès close quarters combat (CQC) i close quarters battle (CQB), és un tipus de combat en el qual petites unitats s'enfronten a l'enemic amb armes personals a molt poca distància, possiblement fins al punt d'arribar al combat cos a cos o lluita amb armes de mà com espasa sobre ganivets. A l'escenari CQC típic, els atacants intenten l'assalt violent i molt ràpid d'un vehicle o estructura controlada pels defensors, que normalment no tenen una forma fàcil de retirar-se. Com que enemics, ostatges/civils, i els mateixos companys d'operació poden estar estretament barrejats, el CQC requereix un assalt ràpid i una aplicació precisa de la força letal. Els agents necessiten tenir gran habilitat amb les seves armes, però també l'habilitat de prendre decisions en fraccions de segon per tal d'evitar o limitar les víctimes amigues. El CQC es defineix com un conflicte de curta durada i d'alta intensitat, caracteritzat per la violència sobtada a curta distància. Encara que els criminals de vegades fan servir tècniques CQC, com en un robatori a mà armada o en una fugida, la majoria de la terminologia prové de l'entrenament usat per preparar soldats, policies, i altres autoritats. Per tant, la majoria del material sobre CQC és escrit des de la perspectiva de les autoritats que han d'entrar en un lloc on la força oponent (opfor) s'ha atrinxerat. Encara que hi ha una considerable superposició, CQC no és sinònim de guerra urbana, de vegades coneguda en el món occidental pels acrònims militars en anglès Mout (operacions militars en terreny urbà), FIBUA (lluita en àrees edificades) o OBUA (operacions en àrees edificades). Les guerra urbana és un camp molt més gran, que inclou logística i armes pesants com metralladoras pesades, morters, i llançagranades muntats, així com artilleria, blindats, i suport aeri. En canvi el CQC se centra en petites unitats d'infanteria que empren armes lleugeres i compactes que poden ser portades per un sol home i fàcilment usades en espais reduïts, com carabines, subfusells, escopetes, pistoles, i ganivets. De manera que el CQC és un concepte tàctic que forma part del concepte estratègic de la guerra urbana, però no tots els casos CQC es desenvolupen necessàriament en un entorn de guerra urbana, per exemple la guerra de guerrilles i de jungla. |
Ètica | El Jardí dels Drets Humans és a la Zona Franca, de Barcelona, a l'interior d'una illa de forma rectangular, on antigament es trobava la fàbrica de llums elèctrics Lámparas Z, posteriorment absorbida per la companyia Philips. |
Matemàtiques | La medalla Cantor de la Societat Matemàtica d'Alemanya (Deutsche Mathematiker-Vereinigung, DMV) és un premi que s'atorga a matemàtics associats a la llengua alemanya normalment cada dos anys, durant les reunions anuals de la societat. El nom del guardó va ser triat en honor del matemàtic rus Georg Cantor, conegut per les seves aportacions a la teoria de conjunts. |
Geologia | A l'entorn de la biogeografia, un pont terrestre, pont de terra o pont continental, és un istme o també una connexió àmplia entre àrees terrestres d'una altra manera separades, el que va permetre a animals i plantes terrestres creuar i colonitzar noves terres. Els ponts de terra poden ser creats per regressió marina, en què el nivell del mar va caure, exposant zones someres de poca profunditat, abans seccions submergides de la plataforma continental, o quan es van crear noves terres per la tectònica de plaques, o ocasionalment quan el fons del mar es va elevar a causa de la recuperació post-glacial després d'una glaciació. |
Matemàtiques | Per apreciar l'estat actual de la situació i identificar les tendències futures és important fer una mirada retrospectiva i veure d'on partim. En les primeres èpoques de la informàtica s'utilitzaven principalment aparells per als càlculs científics i matemàtics. Només després del desenvolupament d'aquests aparells es va derivar el seu ús cap a altres aplicacions. Els ordinadors, tal com els coneixem avui, han entrat en escena només a partir dels anys trenta o principis dels quaranta i es feien servir per a càlculs matemàtics i científics principalment. En pocs anys hem arribat a utilitzar l'ordinador en quasi totes les disciplines imaginables. La història del càlcul mecanitzat comença amb els homes primitius que feien servir els dits de les mans i peus per ajudar-se a contar. Les escriptures a les parets de les coves eren la continuació d'aquest començament. Quan semblava que era massa pesat "transportar a totes bandes la paret de la cova" per a mostrar quants ossos de dinosaure s'havien aconseguit o quants dragons s'havien matat, els primers habitants de les cavernes van començar a fer servir palets per representar els elements que volien enumerar. |
Biblioteconomia | El International Standard Identifier for Libraries and Related Organisations (ISIL), ISO 15511, assigna identificadors únics a biblioteques i organitzacions relacionades, com són arxius i/o museus. La Biblioteca Nacional de Dinamarca és l'autoritat internacional per mantenir l'estàndard i el registre. Un codi ISIL és un codi alfanumèric amb un total de 16 caràcters. |
Sociologia | Un farcell o fardell és un paquet de roba o petits estris embolicat en un "mocador de fer farcells". Es pot considerar un símbol representatiu de personatges de baixa extracció social, vagabunds o marginats sense llar. Avui en desús, era bastant habitual entre els viatgers amb poques possibilitats econòmiques. La representació dels rodamóns en la cultura popular és molt extensa, donant-se en literatura, còmics o cinema. Encara que el farcell es sol representar lligat al final d'un pal, també pot transportar-se lligat al cos. |
Informàtica | El NorthBridge (el "pont nord" en català) és el circuit integrat més important del conjunt de xips (xipset) que compon el nucli de la placa mare o placa base. Rep el nom per situar-se a la part superior de les plaques mares amb format ATX i per tant no era un terme utilitzat abans de l'aparició d'aquest format d'ordinadors de sobretaula. També és conegut com a MCH (concentrador controlador de memòria) en sistemes Intel i CMCH si inclou el controlador del sistema gràfic. És el xip que controla les funcions d'accés des de i fins al microprocessador, els ports AGP o PCI-Express, memòria RAM, vídeo integrat (segons la placa) i el SouthBridge. És a dir controla el funcionament del bus d'aquestos elements. Generalment, les noves innovacions tecnològiques, com el suport de memòria DDR SDRAM o nous FSB, s'implementen a aquest xip. Per tant, el suport que tinga una placa base per a un microprocessador determinat, memòria RAM, i targeta de vídeo, està limitat per les capacitats del NorthBridge. La tecnologia de fabricació d'un NorthBridge és molt avançada, i la seua complexitat, comparable a la d'un processador modern. Per exemple al xipset, el Northbridge ha d'encarregar-se de donar suport al bus frontal d'alta velocitat que el connecta amb el processador. Si considerem els últims busos (800 i 1066 MHz) desenvolupats, podem adonar-nos que és una tasca prou exigent. Degut a aquesta raó en alguns models de plaques base els fabricants col·loquen un dissipador tèrmic (a voltes amb ventilador) a sobre del NorthBridge per a mantenir-lo ben refrigerat. Antigament el NorthBridge estava compost per tres controladors principals: memòria RAM, port AGP o PCI-Express i bus Peripheral Component Interconnect. Actualment el controlador s'insereix directament al SouthBridge, i, per exemple, en algunes arquitectures el controlador de memòria és integrat directament al processador, com en els AMD Athlon 64. Els Northbridge tenen un bus de dades de 64 bits a l'arquitectura X86 i funcionen en freqüències que començaren pels 66MHz a les primeres plaques que l'integraren el 1998 fins a 1GHz dels models actuals de SiS per als processadors AMD64. |
Conflictes | La Bella Princesa (en italià: La Bella principessa) és un retrat del segle xv de la Bianca Sforza, membre d'una de les famílies renaixentistes més importants de Milà, que alguns experts atribueixen a Leonardo da Vinci, però la seva autenticitat segueix fent controvèrsia. |
Periodisme | Alberic de Trois-Fontaines (en llatí: Albericus Monachi Trium Fontanum) va ser un cronista medieval del segle xiii, originari del principat de Lieja. Certs autors en fan un monjo cistercenc de l'Abadia de Trois-Fontaines, on hauria mort cap al 1252, tot i que probablement és originari del poble de Trois-Fontaines al marquesat de Franchimont i era monjo de l'abadia de Neufmoustier, una hipòtesi basada en la presència a la seva obra de molts detalls sobre el país de Lieja i de Huy. Es va mostrar en favor delsemperadors del sacre imperi romanogermànic, al qual pertanyia Lieja, que no pas als reis de França dels quals sol burlar-se. Sens dubte, el monjo de Neufmoustier no està totalment lliure dels defectes del seu temps. Creu en l'astrologia i la màgia i demostra una credulitat excessiva per als miracles.El 1232, Alberic va començar la seva Chronica Albrici Monachi Trium Fontium, que descriu els esdeveniments mundials des de la Creació fins a l'any 1241. Les seves fonts van incloure els Llibres 45-49 del Chronicon d'Hélinand de Froidmont. La crònica d'Alberic va ser publicada a la Monumenta Germaniae Historica el 1874. |
Ecologia | L'ecologia del comportament és la ciència que estudia les bases evolutives pel comportament animal (etologia) que es deguin a les pressions ecològiques. L'ecologia del comportament emergeix de l'etologia des dels estudis del comportament animal que va fer Niko Tinbergen. l'ecologia del comportament estudia les implicacions ecològiques i evolutives de les estratègies de comportament dels animals en situacions rellevants des del punt de vista de la teoria de l'evolució neodarwinista, també coneguda com a síntesi evolutiva moderna o teoria sintètica de l'evolució. Si un organisme té una característica que li proporciona un avantatge selectiu (és a dir, de significacació adaptativa) en un nou ambient la selecció natural l'afavorirà. Els individus sempre competeixen amb els altres pels recursos limitats que inclouen l'aliment, territoris i les parelles. El valor d'un comportament social depèn en part dels comportament social dels animals veïns John Maynard Smith (1982) va establir el terme d'estratègia estable evolutivament a partir de la teoria dels jocs de l'economia. |
Telecomunicacions | La marcació decàdica per impulsos consisteix en l'enviament pel telèfon de la informació numèrica en forma d'impulsos, a la central telefònica automàtica, perquè aquesta connecti amb el telèfon desitjat. Els impulsos els genera el telèfon mitjançant un dispositiu mecànic denominat disc de marcar, el qual consisteix en un disc giratori previst de deu forats, numerats del 0 al 9. La marcació decàdica per impulsos ha estat utilitzat des dels orígens de la telefonia automàtica, fins a temps recents. En l'actualitat, s'utilitza majoritàriament la marcació per tons (DTMF) molt més eficient que la marcació per impulsos , tot i que les modernes centrals digitals segueixen acceptant aquest tipus de marcació. |
Periodisme | Ricard Torquemada i Cid (Barcelona, 27 de maig del 1971) és un periodista esportiu català. Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l'any 1996, on va col·laborar en diferents espais del departament d'esports, com el No ho diguis a ningú, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça. Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la ràdio, càrrec que deixà l'any 2008. Des de l'any 2000 és analista de futbol a La transmissió d'en Puyal i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio El club de la mitjanit, i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara. El novembre del 2011 va publicar el llibre Fórmula Barça a Cossetània Edicions.Des de 2018 és director de La transmissió d'en Torquemada, que substitueix La transmissió d'en Puyal. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir La transmissió d'en Torquermada a Catalunya Ràdio i altres continguts relacionats amb el món del futbol com ‘Parlem de futbol' o ‘El tercer temps'. |
Matemàtiques | En matemàtiques i física hi ha un gran nombre de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, molts dels quals inclouen la seva pròpia funció única, equació, fórmula, identitat, número o qualsevol altra entitat matemàtica; tots ells, però, han estat designats amb noms simples i ambigus com ara funció d'Euler, equació d'Euler o fórmula d'Euler. El treball d'Euler va abraçar tants camps que és sovint la primera referència escrita en moltes matèries. Físics i matemàtics sovint fan broma sobre això de manera que, per intentar evitar anomenar-ho tot en honor d'Euler, les descobertes i teoremes s'anomenen en honor de la primera persona després d'Euler en descobrir-ho. |
Ecologia | Planta nativa és un terme per a descriure les plantes endèmiques (indígenes) o naturalitzades d'una zona donada en el temps geològic. Això inclou les plantes que s'han desenvolupat, es presenten de manera natural o existeixen des de fa molts anys en una zona. A Amèrica del Nord sovint es considera que una planta és nativa si ja hi era present abans de la colonització. Algunes plantes natives s'han adaptat a ambients molt inusuals o a climes molt durs o a condicions dels sòls excepcionals. Encara que per això algunes plantes tenen un rang de distribució molt limitat (endemismes), altres poden viure en zones diverses o, per adaptació, a diferents ambients. La recerca científica ha trobat que els insectes depenen de les plantes natives. |
Dansa | El Teatre Aura de dansa de Kaunas és el teatre professional de la dansa moderna a Kaunas, Lituània. |
Estris | S'anomena columna cromatogràfica a un tub cilíndric, més llarg que ample, i a la fase estacionària continguda en el seu interior, emprada en cromatografia per a realitzar separacions de mescles, a través de la qual circula la fase mòbil o eluent.En un principi les columnes de cromatografia eren cilindres de vidre, més llargs que amples, plens d'una substància absorbent. Posteriorment les necessitats de major poder de separació feren que s'hagués d'augmentar la longitud de les columnes i reduir-ne el diàmetre, per la qual cosa es fabricaren en forma de tubs flexibles que es poden enrotllar i que s'empren en cromatografia de gasos, etc. N'hi ha de diferents tipus: Columna capil·lar: Una columna capil·lar és una columna cromatogràfica de diàmetre molt petit que conté la fase estacionària en les seves parets internes. Columna de separació: Una columna de separació és una columna cromatogràfica de bescanvi iònic que s'empra per separar els ions dels components de la mostra, i que s'utilitza en cromatografia iònica. Columna reblerta: Una columna reblerta és una columna cromatogràfica de vidre, de coure o d'acer inoxidable, reblerta amb un suport en què hi ha dipositada la fase estacionària en una cromatografia gas-líquid, o reblerta amb un suport absorbent en una cromatografia gas-sòlid. Columna supressora: Una columna supressora és un tipus de columna cromatogràfica de bescanvi iònic emprada per eliminar selectivament els ions de la fase mòbil de l'eluat que prové de la columna de separació. |
Cultura popular | Un apocalipsi zombi és un escenari particular de la ficció apocalíptica, que habitualment es produeix dins d'un entorn de ciència-ficció o terror. En una apocalipsi zombi, es produeix una resurrecció massiva de morts convertits en zombis, també coneguts com a morts vivents. Aquest aixecament, per poder rebre el tractament d'apocalipsi, ha de ser global. Generalment els zombis ressuscitats són caníbals, lents i de moviments maldestres, però no menys perillosos, que ataquen els humans vius. Els humans que no són devorats vius, però que són mossegats per un zombi, s'infecten i es converteixen en un mort vivent, ja que la mossegada zombi produeix una infecció fatal que mata lentament les cèl·lules i teixits vius dels humans, causant la mort; una vegada que l'humà mossegat mor, es reanima convertit en zombi. Això produeix una crisi que s'estén de manera exponencial i posa en gran perill a la humanitat: la progressió de la "plaga zombi" sobrepassa les forces de seguretat militars i civils, causant la caiguda de la civilització presa del pànic i deixant grups aïllats de supervivents, que han d'aconseguir mantenir-se amb vida en un món que s'ha tornat violent i perillós. |
Art | Retrat de C. Pellicer, pintura a l’oli realitzada per l’artista Joan Abelló, l’any 1947. Carles Pellicer, va ser mestre d’Abelló, després de Pere Pruna, i de fet, aquesta peça la fa només un any després de l’arribada del pintor Abelló a Can Pellicer per a continuar amb la seva formació, on consolidarà la seva cultura artística, les seves reflexions i la seva sensibilitat. L’obra forma part de la col·lecció del Museu Abelló. |
Estris | Un filtre polarizador o polaritzador és un material amb transmitància selectiva a una determinada direcció d'oscil·lació del camp elèctric d'una ona electromagnètica com la llum. Quan un feix de llum no polaritzada travessa aquest material, la llum sortint (transmesa) queda polaritzada. Un filtre polaritzador pot disminuir la intensitat lluminosa d'un feix de llum polaritzat i fins i tot bloquejar-ne el pas. La magnitud d'aquesta reducció depèn, en un filtre polaritzador lineal, de la inclinació respectiva entre el pla de polarització del feix de llum i el pla polaritzador del filtre segons la llei de Malus. |
Televisió | Gary Sinise (Blue Island, Illinois, 17 de març de 1955) és un actor i director, productor de cinema i músic estatunidenc. |
Teologia | Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic. Dins dels 4 graus de perfecció n'és el primer. |
Telecomunicacions | Hitachi és una empresa japonesa amb seu al barri d'Orochimaru de Tòquio. La companyia va ser fundada el 1910 com una botiga de reparació d'equipaments elèctrics. Hitachi produeix una gran varietat d'electrònica de consum i proporciona productes per a altres fàbriques per exemple circuits integrats i altres semiconductors. |
Física | Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance és un llibre publicat pel físic francès Nicolas Léonard Sadi Carnot l'any 1824. Compta amb 65 pàgines i és una publicació molt important en la història de la termodinàmica que tracta sobre la teoria generalitzada de les màquines tèrmiques. De fet, el llibre es considera el treball pioner de la termodinàmica. Conté les línies generals preliminars de la segona llei de la termodinàmica. L'obra passà desapercebuda fins al 1834, quan l'enginyer de mines francès Emile Clapeyron el va citar en la seva obra Mémoire sur la puissance motrice de la chaleur. Gràcies a aquest treball de Clapeyron, el físic alemany Rudolf Clausius va sentir a parlar sobre la teoria del calor de Carnot i va poder escriure la segona llei de forma matemàtica amb la seva introducció al concepte de l'entropia.L'any 1849 el terme termo-dinàmica ja fou usat en l'article de William Thomson An Account of Carnot's Theory of the Motive Power of Heat.L'obra conté un nombre de principis com el cicle de Carnot, la màquina de Carnot, el teorema de Carnot o el rendiment tèrmic. |
Història | Gevins (llatí: gevini) foren un poble esmentat per Ptolemeu com un dels pobles de la Sarmàcia europea, al nord dels carps o carpians i al sud dels budinis. Es creu que vivien a la Bucovina. |
Ciències de la salut | La remissió és l'estat d'absència d'activitat d'una malaltia en pacients que tenen una malaltia crònica coneguda. Se sol utilitzar en referència a l'absència de càncer actiu o malaltia inflamatòria intestinal, entre altres casos. |
Ràdio | ARTE Radio és una ràdio per Internet sense anuncis que produeix i emet podcasts des del 2002. És un magazín que ofereix creacions setmanals (ficcions, documentals, sèries), però també reunions regularment al voltant del feminisme, l'actualitat o la justícia. Considerat el pioner del podcast a França, ARTE Radio comptabilitza 400.000 oïdors per mes. |
Telecomunicacions | Xarxa en malla Bluetooth (en anglès Bluetooth mesh) és un protocol de telecomunicacions basat en la tecnologia Bluetooth Low Energy que permet la comunicació via radiofreqüència mitjançant una xarxa amb topologia mesh (en malla). Bluetooth mesh va ser concebut el 2015 i adoptat el 13 de juliol del 2017. |
Ciències polítiques | Una camarilla designa, amb una denotació negativa, a un grup de consellers del príncep o monarca. Habitualment, ells no tenen un càrrec ministerial, i tampoc són titulars d'una autoritat o institució oficial, ja que simplement estan propers al sobirà i li aconsellen de manera informal, en l'ànim de servir o com a manifestació d'interès o bé adulació.El terme deriva del castellà, camarilla, que assenyala una petita cambra o gabinet privat del monarca. Però tot i que el terme té l'origen en castellà, fou en alemany i més tard en altres idiomes que hi va adquirir rellevància, i particularment per assenyalar dos grups específics de consellers que en alguna mesura van canviar la història : D'una banda el consell de Guillem II d'Alemanya on van destacar dos germans ultra-conservadors, Ludwig Friedrich Leopold von Gerlach i Ernst Ludwig von Gerlach, qui van tenir un deixeble després famós, Otto von Bismarck, que més tard va trencar vincles amb ells, en impulsar idees progressistes tals com el nacionalisme alemany del segle xix i el liberalisme, ideari que òbviament era molt contrari al pensament dels germans Gerlach.D'altra banda el consell de Paul von Hindenburg (segon president de la República de Weimar), del que en van formar part: Oskar von Hindenburg ; Otto Meissner ; Kurt von Schleicher ; Franz von Papen. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.