label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Aeronàutica | Northwest Airlines (Línies Aèries del nord-oest) (IATA: NW,OACI: NWA, i Callsign: NWA) és una aerolínia amb seu a Eagan, Minnesota, amb tres eixos majors als Estats Units: Detroit Aeroport Metropolità del Comtat de Wayne, Aeroport internacional de Minneapolis-St. Paul, i Aeroport internacional de Memphis. És la cinquena aerolínia més gran del món, amb més de 1.500 vols diaris. NWA opera també els vols d'un eix a Àsia a l'Aeroport Internacional de Narita (Tòquio) i opera també amb cooperació amb KLM a l'Aeroport de Schiphol (Amsterdam). És membre de l'aliança d'aerolínies SkyTeam. |
Geologia | Ablació (geografia, geologia, geomorfologia) és el procés o conjunt de processos d’erosió mecànica o química d’arrencada i emportament dels materials sòlids que condueixen a un rebaixament de qualsevol relleu. També s'empra el terme denudació per a designar els mateixos tipus de processos d'ablació o erosius.( en: ablation; es: ablación; fr: ablation). Proces d’erosió (arrancada i exportació) de materials sòlids que provoquen la disminució de la cota d'un terreny i la degradació per erosió. |
Arqueologia | En arqueologia el terraplè són els treballs de moviment de terres realitzats per l'home per crear desnivells del terreny amb diferents finalitats. En enginyeria civil el terraplè és la terra amb què s'omple un terreny per aixecar-ne el nivell i formar un pla de suport adequat per fer una construcció. Les parts d'un terraplè de carretera són les següents: Coronació: capa superior del terraplè, sobre la qual es recolza el ferm, amb un gruix mínim de 2 capes i sempre major de 50 cm. En aquesta part es disposa dels millors sòls del terraplè, és a dir, aquells que no siguin plàstics o tendeixin a esquerdar o assentar-se. A Espanya la normativa imposa les característiques en funció del nombre de vehicles que hi circulin segons la Normativa 6.1-IC. Nucli: part del farcit compresa entre el fonament i la coronació. Espatller: part lateral del farcit tipus terraplè que, ocasionalment, forma part dels seus talussos. No es consideren part de l'espigó els revestiments sense funció estructural en el farciment entre els que es consideren plantacions, cobertes de terra vegetal, proteccions antierosió, etc. La seva funció és contenir el nucli. Fonament: part inferior del terraplè en contacte amb la superfície de suport. El seu gruix és com a mínim d'1 metre. |
Informàtica | L'alfabetització digital és l'acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC. Els processos d'alfabetització tecnològica es poden desenvolupar en tres línies: La formació, com a element clau per a possibilitar l'ús de les TIC i vèncer actituds negatives. El desenvolupament de punts d'accés, amb l'objecte d'establir la igualtat democràtica en les oportunitats d'accés a la tecnologia. La participació comunitària, a partir de la inclusió de la persona en els corrents de generació i intercanvi de coneixement de la seva comunitat.En aquesta línia s'entén l'alfabetització digital o tecnològica com: És un procés educatiu, de formació contínua, on les persones incorporen a la seva activitat habitual noves maneres de fer, convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament i s'incorporen a un nou model de societat. Un instrument per a facilitar que tota la població conegui la utilització i les conseqüències de l'ús de les TIC per evitar les desigualtats, injustícies i situacions que s'han succeït en la nostra història com producte d'altres desigualtats. Un mitjà per a dotar de les habilitats necessàries a la ciutadania i contribuir al seu millor desenvolupament en la Societat de la Informació i la Comunicació. Un mètode d'acostament equitatiu de tota la població a les tecnologies, per a conèixer la realitat tecnològica, molt diferent a la qual habitualment es desenvolupen. Una alfabetització tecnològica que es desenvolupa a través de projectes dirigits als diferents sectors de població, amb els quals es treballa en el marc d'una estratègia que permeti a la ciutadania adquirir, en igualtat d'oportunitats, coneixements tecnològics bàsics i ocupar noves tasques. Un procés pel qual s'arriba al coneixement d'una nova forma de vida a través de l'ús de les TIC en el seu nivell més bàsic. Un mitjà per a desenvolupar la independència y l'autonomia personal en l'ús de les tecnologies i assolir capacitat suficient per a aprendre i acumular coneixements, innovar i actuar, aprofitant noves possibilitats de relacionar-se. Una transformació en la manera de vida i pensament dels ciutadans.A més no solament s'entén com a familiaritzar a una persona en l'ús i maneig d'ordinador o de la Internet, sinó també mostrar-li les possibilitats que les tecnologies ofereixen (accés a una informació molt actualitzada, abundant i de qualsevol part del món, comunicació, ocupació, noves relacions personals, accés a coneixements...) |
Història | Mataró és el llinatge d'una família notarial de Llucmajor, Mallorca, documentada des del segle xv al XVIII. Els fons notarials dels Mataró formen un conjunt de més de 200 protocols, sovint difícils d'atribuir a un membre concret de la família, i que són fonamentals per a l'estudi de Llucmajor i de la seva comarca. El segle xv hi destacaren els notaris Nicolau Mataró, Blai Mataró, Miquel Mataró i Tomàs Mataró.La casa pairal dels Mataró era a Llucmajor i confrontava amb la plaça de la vila, el carrer de Nostra Senyora de la Mamella, el campanar i el fossar (actualment placeta de can Mataró). El 1539, el notari Tomàs Mataró la llegà al seu fill, Miquel Mataró, del qual passà a Nicolau Mataró, Menor. Aquest hi tenia celler, biblioteca i un arxiu, on figuraven els protocols i notes dels notaris Estrany Bonet, Guillem Cardell, Joan Martí, Miquel Mataró, Tomàs Mataró, Joan Puig, Benet Tomàs i Miquel Tomàs. Feu una notable fortuna i adquirí moltes propietats a Llucmajor. Dins la vila, era propietari d'una altra casa al carrer de l'Esglesieta. Els seus béns foren inventariats (1576) pel notari Antoni Socies.El segle xvii, exerciren el notariat Pere Antoni Mataró i Joanot Mataró, Menor, (†1638), que accedí al notariat a Palma, on exercí. Tenia la casa al carrer de les Monges de Consolació. Hi reuní un arxiu amb els fons dels notaris Antoni Jaume Bosca, Jaume Bosca, Gaspar Esteve i Miquel Mataró. El segle xviii, destacà el notari Pere Antoni Mataró.A principis del segle xx, durant la Restauració borbònica, membres de la família ocuparen càrrecs polítics destacats en el Partit Conservador. Així foren batles els germans Pere Antoni Mataró Monserrat (1917-20) i Miquel Mataró Monserrat (1920-23 i 1924-30). També n'ocuparen durant el període democràtic. Així fou Conseller de Comerç i Indústria (1983-91), diputat (1983-91 i 1999-11) i batle de Llucmajor (1991-99) Gaspar Oliver Mut (1952) del Partit Popular, casat amb una neta de Miquel Mataró; i Lluc Tomàs Munar (1948) batle de Llucmajor (1999-08), també del Partit Popular, i casat amb una neta de Pere Antoni Mataró. |
Esoterisme | Els Germans de la Puresa o Germans de la Sinceritat (àrab: اخوان الصفا, Iẖwãn aṣ-Ṣafã) foren una societat secreta de filòsofs musulmans d'as-Salamiyya, Síria, o de Bosra, Síria, dels segles VIII o X dC.L'estructura d'aquesta organització misteriosa i les identitats dels seus membres mai han estat clars. Els seus ensenyaments esotèrics i la filosofia estan exposats en un estil epistolar a l'Enciclopèdia dels Germans de la Puresa (Rasa'il Ikhwan al-safa'), un compendi de 52 epístoles que acabaria influenciant les enciclopèdies posteriors. S'ha intentat, per part tant de musulmans com occidentals, d'esbrinar les identitats dels Germans i el segle en el qual van ser actius. |
Humor | El vodevil és un gènere dramàtic d'origen francès que té les arrels en la baixa edat mitjana en la combinació de peces teatrals amb cançons, tot i que no cobrarà autonomia com a gènere fins a les darreries del segle XVII. Inicialment, el vodevil combinava cantables amb arguments basats en situacions teatrals complicades que es desenvolupaven a base d'equívocs (els quid pro quo) i sempre en to lleuger i humorístic, si no obertament còmic; els autors hi afegiran sovint elements eròtics o, si més no, pujats de to.Es distingeixen dos variants del gènere: la que presenta una estructura més laxa entre les diferents parts (vaudeville à tiroirs) i la que les estructura de manera més cohesionada (vaudeville structurel). Aquesta segona variant reforçarà el concepte de peça ben feta (pièce bien faite), que serà una de les característiques del teatre de la segona meitat del segle XIX, mentre que la primera acostarà el vodevil cap a altres formes teatrals, com la revista o fins i tot el music-hall. El component musical, a més a més, farà que el vodevil presente també punts de contacte amb l'òpera còmica francesa o, en el nostre cas, amb la sarsuela. |
Cultura popular | Un bufet (del francès, buffet) és un àpat servit sobre una taula, també anomenada bufet, amb la seva coberteria, que consisteix principalment en el fet que els comensals se serveixen a discreció dels aliments. Es tracta d'un mètode molt general per a servir un gran nombre de persones, que ofereix al comensal de triar lliurement la quantitat i el detall dels aliments. Desenvolupat al segle xviii a França, aviat s'escampà a la resta d'Europa, el nom del qual fa referència a l'aparador sobre el qual es para o posa el menjar per a ser servit al públic. Es feu molt popular a Anglaterra ja a mitjan segle XIX (on es denominava court cupboard). Avui en dia s'associa més i més al "all you can eat" (tot el que pugueu menjar) d'alguns restaurants en els quals es paga una quantitat fixa (molt similar als rodizio del Brasil). |
Geografia | El Coll de la Perxa, antigament Coll de Jardó, és un pas, a 1.579 m d'altitud, obert al Pla de la Perxa (~1.600 m.), del terme comunal de La Cabanassa, a la comarca del Conflent, a prop del límit amb l'Alta Cerdanya. El coll comunica les conques dels rius La Tet i Segre. |
Televisió | Radio i Televisió Martí, és un servei de ràdio i televisió internacional finançat pel govern dels Estats Units. Transmet en espanyol des de Miami fins a Cuba. Les seves operacions són supervisades per l'Oficina de Transmissions per a Cuba, fundada el 1990. La Radio i Televisió Martí, es diuen així en honor de José Martí. Radio Martí va ser fundada el 1983 pel president Ronald Reagan, impulsat per l'activista exiliat Jorge Mas Canosa, amb la missió de combatre el Comunisme. |
Lingüística | El Certificat de nivell suficiència de català, també conegut com a nivell C, és un examen que acredita un coneixement del català equivalent al nivell C1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, és a dir, un domini de l'idioma que permet usar-lo amb correcció en la majoria de situacions de la vida quotidiana, laboral i acadèmica. L'examen inclou una part d'expressió escrita, amb una redacció i un text formal o administratiu; una àrea de comprensió lectora; preguntes breus sobre gramàtica i vocabulari i per últim entrevistes amb el candidat per determinar la seva competència oral. Es convoca un cop l'any per les administracions, tot i que les universitats i els centres d'ensenyament de català acreditats pel Consorci per a la Normalització Lingüística poden convocar exàmens equivalents. El nivell C és imprescindible per accedir a una plaça de funcionari a Catalunya, d'aquí la seva elevada demanda. Les persones escolaritzades en català estan exemptes d'acreditar aquest nivell, ja que l'escola, a través de l'educació secundària, ja garanteix un assoliment de la competència exigida en aquesta prova. |
Esoterisme | Tarot Mystery (タ ロ ッ ト ミ ス テ リ ー) és un títol de Super Famicom que gira al voltant de l'endevinació del tarot i respon a preguntes en japonès. Aquest videojoc es convertiria en el projecte final de Yasuaki Fujita com a compositor de videojocs de Super Famicom. No es va llançar a Amèrica del Nord ni a Europa. |
Art | Una inscultura és un gravat a la pedra en un monument megalític (dòlmens, menhirs). De formes diverses, amb formes antropomòrfiques o cassoletes (forats rodons a la roca) que poden tenir solcs que les comuniquen. Una de les roques més conegudes amb inscultures és la Pedra dels Sacrificis al terme municipal de Campmany, a l'Alt Empordà. |
Història | Aquest és un llistat de les recessions econòmiques més importants que ha patit el capitalisme. Totes les dates són aproximades, ja que d'una banda és difícil delimitar exactament el començament i el final d'una recessió i d'altra banda una mateixa recessió comença i acaba en dates diferents a diferents països. Abans que al segle xix es comencés la recollida de dades estadístiques sobre les principals variables econòmiques és difícil de datar les recessions econòmiques però abans de la revolució industrial els períodes de crisi coincidien amb les males collites agrícoles. Crisi de 1837 - 1837 a 1843, una forta caiguda de l'economia nord-americana causada per nombroses fallides de bancs i una caiguda molt forta de la confiança en el paper moneda. Crisi de 1857 - 1857 a 1860, la fallida d'Ohio Life Insurance and Trust Co. feu explotar la bombolla especulativa (fonamentalment per part dels capitals europeus) dels ferrocarrils nord-americans i una pèrdua de confiança en el sistema bancari nord-americà. Crisi 1873 - problemes econòmics a Europa a causa de la fallida de Jay Cooke & Company, el banc més important dels Estats Units fent explotar la bombolla especulativa post-Guerra Civil Americana. Llarga Depressió - 1873 a 1896, comença amb el col·lapse de la Borsa de Viena i s'expandeix a tot el món. Crisi de 1893 - 1873 a 1896, fallida de Reading Railroad i la retirada de les inversions europees porten a un col·lapse borsari i bancari. Crisi de 1907 - La caiguda de les accions de Knickerbocker Trust Company (22 d'octubre de 1907 comença una successió d'esdeveniments que han van portar a una depressió als Estats Units. Recessió post-Primera Guerra Mundial - marcada per una hiperinflació a Europa i sobreproducció a nord Amèrica. Fou una recessió molt profunda però molt breu. Gran Depressió - 1929 a dècada de 1930, un crack borsari, col·lapse bancari i una crisi de sobreproducció als Estats Units que s'escampà ràpidament causant una recessió mundial, incloent una segona crisi (1937–1938) quan l'economia mundial ja estava recuperant-se. Crisi del petroli - 1973, la pujada de preus del petroli pactada per l'OPEP combinada amb l'alt dèficit públic dels Estats Units a causa de la Guerra del Vietnam portaren a una situació d'estagflació. Crisi energètica de 1979 - 1979 a 1980, la revolució iraniana feu incrementar fortament el preu del petroli. Recessió de principis dels vuitanta - 1982 a 1983, causada per l'estricta política monetària dels Estats Units per a controlar la inflació i una correcció de la sobreproducció que es produí la dècada anterior. Recessió de finals dels vuitanta - 1987 principis dels noranta, col·lapse del mercat de bons i crisi borsària als Estats Units. Recessió japonesa - 1991 fins ara, problemes estructurals de l'economia japonesa aturen el que en el seu dia fou un creixement astronòmic. Crisi asiàtica - 1997, col·lapse del Thai tailandès que ràpidament contagia les principals economies asiàtiques. Recessió any 2000, col·lapse de la Bombolla .com contribueix a una contracció de l'economia nord-americana. Crisi de finals de la dècada del 2000 |
Biotecnologia | El cromosoma artificial bacterià o BAC (de l'anglès Bacterial Artificial Cromosome) és un vector utilitzat per clonar fragments d'ADN (de 100 a 300 kb de grandària; mitjana de 150 kb) en Escherichia coli, basat en el plasmidi factor-F es troba de manera natural en el bacteri. Tot i que s'empra el terme cromosoma no ho és estrictament parlant, ja que no té ni la mida, ni disposa de centròmer, ni telòmers. Formen part del tipus de vectors de clonació coneguts com a "vectors d'alta capacitat", que inclouen CosMos, BACs, PACs i YACs (Cromosoma artificial del llevat), per contraposició amb els plasmidis, vectors derivats de fag lambda, fagèmids i fasmidis, que són de baixa capacitat. Els BACs són molt utilitzats com a vectors de clonació per a la construcció de genoteques genòmiques, com en el Projecte Genoma Humà. La seva gran utilització es deu a la seva notable capacitat, la seva gran estabilitat i el seu baix percentatge de quimerisme. Donat la gran mida dels BAC recombinants les estratègies d'introducció més eficients han estat mitjançant electroporació. Un BAC típic conté seqüències de: Oris: origen de replicació del factor F Repetir: control de la replicació del plasmidi Per, B, C: control de la replicació CMR: cloramfenicol acetil-transferasa (CAT) (gen de resistència a cloramfenicol) LacZ ': amb un polilinker en el seu interior. S'usa per a l'assaig d'alfa-complementació. |
Ecologia | El Triangle de corall és una àrea marítima tropical situada al Pacífic, en la convergència de l'Àsia del Sud-est i d'Oceania, que inclou aigües de sis estats: Indonèsia, Malàisia, Papua Nova Guinea, Illes Filipines, Illes Salomó i Timor Oriental. És l'indret amb més biodiversitat marina del món: hi viu el 76% de les espècies de corall conegudes, 6 de les 7 espècies existents de tortugues marines i almenys 2.228 espècies de peixos d'escull, la qual cosa li ha valgut el sobrenom de viver o bressol de les mars o d'"Amazones dels mars". És també una important àrea de reproducció i de trànsit de tonyines. De la gran diversitat biològica d'aquest ecosistema depén l'economia i la subsistència de més de 126 milions de persones. |
Mitologia | L'Emela-ntouka és una criatura llegendària africana en la mitologia de les tribus pigmees, i un críptid que viu, pretesament, a l'Àfrica Central. El seu nom significa "assassí d'elefants" en la llengua de lingala. En altres llengües és conegut com a Aseka-moke, Njago-gunda, Ngamba-namae, Chipekwe o Irizima. |
Protestes | L'Aixecament burkinès fou una sèrie de manifestacions i motins succeïts a Burkina Faso l'octubre de 2014 que es van multiplicar ràpidament a moltes ciutats del país. Aquests esdeveniments van començar en resposta a l'intent del President de Burkina Faso, Blaise Compaoré, de fer un canvi a la Constitució que li permetés d'allargar el seu mandat presidencial que ja durava 27 anys. Després d'un 30 d'octubre tumultuós en què va participar l'antic ministre de defensa Kouamé Lougué i en el qual hi va haver l'incendi de l'edifici del Parlament i d'altres edificis governamentals, així com la seu del partit al poder, el Congress for Democracy and Progress, Compaoré va dissoldre el govern i va declarar l'estat d'emergència. El General Honoré Nabéré Traoré va anunciar que comandaria un govern de transició que hauria de conduir a unes eleccions presidencials el 2015. Després d'un altre dia de protestes en massa i a causa de la pressió social el president Compaoré va dimitir. El general Honoré Nabéré Traoré va anunciar que lideraria un govern provisional que hauria de portar a unes eleccions generals abans de 12 mesos. De totes maneres, el tinent Coronel Yacouba Isaac Zida també es va nomenar cap d'estat interí perquè Traoré era poc popular, ja que era la mà dreta de Compaoré. Hi va haver un manifest de caps de l'exèrcit que van donar suport al fet que Zida ocupés el lloc de Cap d'Estat. Tot i això, una coalició dels partits de l'oposició no estaven d'acord amb el fet que l'exèrcit ocupés el poder i es va fer una crida a més mobilitzacions el matí del 2 de novembre.El 17 de setembre Michel Kafando, antic Ministre d'Afers Exteriors del país, fou nomenat President de la transició per les autoritats militars interines. |
Psicologia | La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és. Sol equivaler al món amb una existència física. Les ficcions no es consideren com a reals. El mot en català "realitat" està pres del llatí medieval realitate, amb el mateix significat.Segons les escoles filosòfiques que l'analitzen, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepció, com l'ànima o Déu, o el regne del que és quantificable i mesurable, accessible mitjançant la racionalitat o els sentits i susceptible de ser usat com a prova per a les hipòtesis o judicis. Així, segons per quina, real pot ser cert, existent o ésser, podent oposar-se a irreal, possible, potencial, ideal o imaginari. La sociologia, l'antropologia, la psicologia i la filosofia, especialment l'ontologia i la metafísica, es qüestionen què és real i perquè, mentre que ciències com la química i la física tenen com a objectiu descriure com és. |
Psicologia | La crítica psicològica és un corrent de la crítica literària que prova d'analitzar la personalitat de l'autor a través dels seus escrits, seguint sobretot els postulats de Freud. S'expliquen els girs argumentals i determinats detalls de la ficció segons la biografia de l'autor, que de manera conscient o inconscient, plasma la seva cosmovisió als seus llibres. |
Química | L'especificitat química (en anglès: Chemical specificity) és la capacitat d'un lloc d'enllaç d'una proteïna per enllaçar un lligand específic. Com més pocs lligands pugui enllaçar una proteïna, més gran serà la seva especificitat. La base tècnica de l'especificitat química és el mesurament experimental de la cinètica enzimàtica. L'especificitat d'un conjunt de lligands no està relacionada amb la capacitat d'un enzim de catalitzar una reacció donada,amb el lligand com a substrat. Pocs enzims tenen una especificitat química absoluta, és a dir enzims que només catalitzen una sola reacció. Un exemple d'alta especificitat és el sistema anticòs - antigen. |
Geologia | Les coves d'Alvados (descobertes el 1964) i les coves de Santo António (descobertes al 1955) situades a Alvados, al municipi de Porto de Mós, malgrat haver sorgit l'una tan a prop de l'altra en ple Parc Natural de Serra d'Aire i Candeeiros i d'integrar el Massís Calcari d'Estremadura del Sistema Montejunto-Estrela, són de fet prou diferents entre si i tenen característiques molt particulars. Amb més de 50.000 anys, les coves d'Alvados destaquen pels corredors que s'obrin inesperadament en petites sales desnivellades i llacs naturals, a banda d'innombrables túnels. Les coves de Santo António contenen una sala monumental recorreguda per petits cursos d'aigua i llacs naturals, amb temperatures entre els 16°C i 18ºC, i plenes d'estalactites i estalagmites. |
Objectes astronòmics | NGC 1569 és una galàxia irregular a la constel·lació de la Girafa visible amb telescopis d'afeccionat a una distància que originalment es pensava era de 2,4 megapàrsecs (7,8 milions d'anys llum) però que estudis realitzats el 2008 amb ajuda del Telescopi espacial Hubble, capaç de resoldre amb relativa facilitat els seus estels més brillants, mostren que és major, de 3,36 megapàrsecs (10,96 milions d'anys llum), cosa que la converteix en membre del grup IC 342. |
Periodisme | Rafael de Ribot i Torrella (Girona, 1966) és un periodista català. President del Consell de la Informació de Catalunya. Col·labora habitualment amb diferents mitjans de comunicació com a analistas. És professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, a la Universitat Ramon Llull. Ha estat director de COM Ràdio i Director General de l'Agència de Comunicació Local des d'on va impulsar la creació de La Xarxa on va assumir la direcció de continguts. També ha estat director d'antena i continguts de Barcelona FM. Anteriorment habia ocupat la direcció general d'Octubre Produccions. També va ser el director d'El Singular Digital, en substitució de Toni Aira.Va ésser editor i presentador del programa La nit a RAC 1 del setembre del 2007 al juliol del 2009. Ha dirigit i presentat l'informatiu Catalunya nit de Catalunya Ràdio. Va formar part del primer Consell Professional de l'emissora. També ha estat cap de redacció d'informatius de TVC. |
Art | Gerro de flors és una pintura a l'oli realitzada l'any 1910 per l'artista gal·lesa Gwen John (1876-1939). El 1957 la Societat d'Art Contemporani de Gal·les (CASW) en feu donació a la Biblioteca Nacional de Gal·les (Aberystwyth). L'abril de 2016, la pintura Gerro de flors va ser seleccionada com una de les deu més grans obres artístiques de Gal·les pel projecte Europeana. El tema de la pintura és un gerro de flors de color rosa i blanc col·locat damunt una taula de fusta, amb alguns pètals blancs caiguts la taula. També pot veure's una jaqueta de color rosa plegada en una altra taula en el pla del fons de l'obra. És una pintura a l'oli utilitzant la tècnica d'empastat sec. El quadre va ser pintat probablement a casa de l'autora, a començaments del segle xx. Una obra similar de Gwen John es troba en la Manchester Art Gallery. Mary Taubman, biògrafa de Gwen John, va descriure la pintura com «una imatge conceptual clàssica fent l'efecte de ser un desenvolupament considerat i reflexiu de l'original». |
Jocs | Barricade és un clon de la màquina recreativa Blockade fabricada per RamTeK el 1976. |
Agricultura | La maquinària agrícola són els aparells construíts per portar a terme una o més feines agrícoles Poden ser automotrius com la collitadora combinada o bé ser arrossegats per tractors com l'arada o restar en un lloc fix com el dessecador. Al llarg dels segles hi ha hagut una evolució de la maquinària agrícola molt més accelerada des de l'adveniment de la Revolució Industrial les fonts energètiques amb la que s'han accionat les màquines agrícoles han passat de la força humana i animal als combustibles fòssils, amb motors accionats pel carbó, petroli i gasolina i gasoli i a l'electricitat (aquesta de manera minoritària). El primer tractor amb motor de combustió interna aparegué als Estats Units l'any 1897 fabricat per la companyia Hart i Parr però no es presentà en públic fins a l'any 1907. A Espanya durant la dècada de 1940 el percentatge de la tracció animal es va incrementar a conseqüència de la guerra civil espanyola i representava un 94,7% de les disponibilitats energètiques en l'agricultura. En la mecanització agrària els Estats Units i el Regne Unit van ser els pioners mundials El 1837 John Deere i Leonard Andrus començaren a fabricar les primeres arades d'acer. Del 1868 són els primers tractors (a vapor) als Estats Units Amb el pas del temps a nivell mundial s'ha reduït la intensitat de les llaurades per l'efecte de l'aplicació de les tècniques de mínim conreu o sembra directa que es van popularitzar a partir de la dècada de 1970 i l'ús d'herbicides que substitueixen en part a les llaurades. En algunes regions del tercer món, molt endarrerides econòmicament, no resulta pràctica la mecanització de l'agricultura, ja que la tracció animal té avantatges sobre la motoritzada en no disposar de recanvis a les màquines ni suficients ingressos per comprar combustibles fòssils. |
Ecologia | El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí). Als Pirineus l'estatge alpí amb la corresponent vegetació de prat alpí es troba entre els 2.300 i 3.400 metres d'altitud. Dins de la vegetació dels Països Catalans només hi ha vegetació de prat alpí a Catalunya, Andorra i la part nord de la Franja de Ponent. La flora característica és la flora alpina i la part no arbòria de la subalpina. |
Jocs | El pòquer (o, en anglès, poker) és un popular joc de cartes del tipus de jocs anomenats d'envit, on els jugadors, amb totes o part de les seves cartes ocultes, fan apostes sobre una licitació inicial, i després, la suma d'apostes és per al jugador o jugadors que tenen la millor combinació de cartes d'entre els que queden fins a l'aposta final. Actualment és considerat un esport, com ho són els escacs o les dames xineses. Per jugar, s'han d'aprendre, almenys, les regles bàsiques i procediments d'aquest joc (veure jugades del pòquer), els valors de les diverses combinacions de cartes (mans de pòquer), i les regles sobre els límits d'aposta (regles de les apostes de pòquer). També és útil familiaritzar-se amb els objectes que s'utilitzen en el joc. Hi ha moltes variants de pòquer, entre les quals cal assenyalar el pòquer obert, pòquer tancat, pòquer de cartes compartides, i pòquer assortit. Els més jugats de les primeres tres categories són cinc tancat, set obert, i el Texas hold 'em; cadascuna d'aquestes variants és un bon punt de partida per a aprendre els jocs d'aquest tipus |
Ecologia | Juan Carlos Castilla (Xile, 1940) és considerat el pioner de l'ecologia marina sud-americana. La seva contribució fonamental ha estat en l'estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat. És destacable la seva aportació a les polítiques públiques d'aquesta matèria, així com la seva alta productivitat científica, reconeguda internacionalment, a través de la publicació de llibres i articles a diaris i revistes, científiques i específicament marines, més prestigiosos del món. |
Art | La mort i la donzella és un motiu, especialment comú a la pintura i la música renaixentistes i posteriorment també al romanticisme. Es basa en la contraposició de dues figures de significats antitètics: d'una banda una personificació de la mort, associada al pas del temps i la foscor, i de l'altra una dona jove amb els valors positius que té associats. De subtext eminentment eròtic, sembla que el tema podria estar inspirat en les diverses danses macabres i representacions de la mort que van aparéixer fractalment arreu d'Europa i es van fer molt populars a l'edat mitjana. Un exemple seria l'obra La mort i la donzella (Schubert) |
Biotecnologia | Helen Nosakhare Asemota és una bioquímica nigeriana radicada en Jamaica. És professora de bioquímica i biologia molecular i directora del Centre de Biotecnologia de la Universitat de les Índies Occidentals a Mona, Jamaica. La seva investigació desenvolupa estratègies biotecnològiques per a la producció i millora de conreus de tubercles tropicals. Destaca per liderar grans col·laboracions internacionals en biotecnologia, així com per actuar com a consultora internacional de biotecnologia per a l'Organització de les Nacions Unides. |
Llengües | El dialecte de la Colonia Tovar, o Alemán Coloniero, és un dialecte parlat a la Colonia Tovar, Veneçuela, que pertany a la branca del baix alamànic, dins de l'alemany. El dialecte, com altres dialectes alamànics, no és mútuament intel·ligible amb l'alemany estàndard. És parlat pels descendents dels alemanys de la Selva Negra, al sud de la regió de Baden, que varen emigrar a Veneçuela el 1843. La majoria de parlants també parlen castellà, i la llengua ha adquirit múltiples manlleus d'aquesta llengua. |
Enginyeria | La brea, en anglès: pitch, és el nom d'un gran nombre de polímers sòlids i viscoelàstics. La brea pot ser natural o fabricada derivada del petroli, del quitrà d'hulla o de plantes. Pot ser també la pega grega.Tradicionalment es feia servir per ajudar el calafatament de les fustes dels vaixells. També se l'utilitzava per impermeabilitzar contenidors de fusta i per a fer torxes. La brea derivada del petroli és de color negre. |
Arqueologia | El tresor d'Egina és una col·lecció de setanta joies de l'antiguitat que suposadament es trobà en un jaciment arqueològic de l'illa d'Egina, a Grècia, i que es poden veure encara al Museu Britànic, a Regne Unit. S'atribueix a les joies un origen minoic amb certa influència egípcia. Sembla que el tresor podria datar-se d'entre 1700 i 1500 ae, tot i que la tomba en què suposadament es trobà pertany al 1350 ae si fa no fa. El componen tres diademes, dos parells d'arracades, cinc anelles, gran quantitat de collarets i grans, un penjoll, un braçalet, un anell, 54 plaques i una copa amb relleus. Tots aquests objectes són d'or. D'altra banda, n'hi ha altres anells i penjolls fets amb pedres precioses com lapislàtzuli, quars, ametista, cornalina i jaspi verd.En destaca un penjoll d'or anomenat «Senyor dels animals», on apareix representat sobre un vaixell un déu de la natura que sosté una au aquàtica en cada mà. El vaixell està adornat amb flors de lotus.La copa, d'or, té un diàmetre de 9,6 cm i està adornada amb un relleu format per una roseta central envoltada per quatre espirals. S'estima que la troballa de les joies es degué produir entre 1887 i 1890, en una tomba micènica del jaciment arqueològic de Kolona. El 1891 Fred Creswell oferí la col·lecció, juntament amb un disc d'or, al Museu Britànic, que adquirí aquest tresor el 1892 per 4.000 lliures. |
Llengües | El capadoci antic és una llengua extingida parlada a la regió històrica de la Capadòcia, a l'Àsia Menor. Es tracta d'una llengua no classificada que podria ser una llengua indoeuropea del grup anatòlic, o una llengua emparentada amb el frigi. No es coneix cap text o inscripció escrita en aquesta llengua. Estrabó i Basili de Cesarea van argumentar que no es tractava de cap llengua grega.Va acabar essent reemplaçat pel grec koiné, tot i que sembla que va sobreviure en alguns indrets fins, com a mínim, a finals del segle vi. El grec era la llengua dominant tant al Mediterrani com a l'Àsia menor, fins i tot més enlà de les fronteres de l'Imperi Romà; no bstant, la distribució lingüística a la part oriental era molt complexa, ja que hi cohabitaven diverses llengües que es van anar extingint. A més del capadoci, també hi havia el gàlata, una llengua celta introduïda pels gals al voltant del segle iii aC, el frigi o el pisidi. |
Ecologia | En ciències naturals (biologia, zoologia, ecologia) i en antropologia es denomina depredador alfa o superdepredador l'espècie animal carnívora que preval sobre les altres espècies d'un bioma o ecosistema. Així doncs, a Àfrica el depredador alfa típic és el lleó i el cocodril; a gran part d'Àsia ho és el tigre; a gran part d'Amèrica ho és el jaguar, i en llocs on no és comú, com les muntanyes àrides, és el puma el que sol ocupar el rang de depredador alfa. Tanmateix, es pot considerar que els humans, tot i ser herbívors i carronyers al principi, i després omnívors, són actualment el superdepredador més potent del planeta. Els depredadors alfa afecten la població d'altres espècies, les seves preses i la d'altres predadors amb qui poden competir. Igualment influeixen l'ecosistema d'una regió, ja que quan varia la distribució d'espècies es pot veure modificat el paisatge, fins i tot amb la modificació d'un sol element (cascada tròfica). Els primers depredadors alfa reconeguts són els anomalocaris. |
Filosofia | Història social de la filosofia (en anglès A History of Western Philosophy) és un llibre de 1945 del filòsof Bertrand Russell. És un estudi de la filosofia occidental que va dels filòsofs presocràtics fins a principis del segle XX que va ser criticat per la seva generalització i omissió, en particular en el paríode post-cartesià, però que tanmateix va esdevenir un èxit comercial molt popular, i s'ha seguit imprimint des de la seva primera publicació. Quan es va concedir a Russell el Premi Nobel de Literatura, l'any 1950, el llibre es va citar com un dels que el van fer guanyar el premi. El llibre va proveir Russell d'estabilitat econòmica en l'últim tram de la seva vida. |
Jaciments paleontològics | El tossal del Gassó és un cim de 803,1 metres d'alçada del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà. Tant el tossal del Gassó com el proper portell del Gassó o collada de Gassó prenen el nom de la casa, actualment desapareguda, de cal Gassó. Aquesta antiga masia prengué el nom del malnom d'un dels seus propietaris: en català antic, gas, gassa significava d'ulls blaus, molt clars. És al sud-oest del terme, dins del sistema muntanyós que separa la plana de la zona muntanyosa de ponent del poble. El tossal de Gassó és justament a prop i a ponent del poble, i representa l'element més proper a la plana del sistema muntanyós que davalla de la serra de Monteguida. Tot a l'entorn del tossal hi ha les masies més occidentals d'Abella de la Conca: al nord, les de Viella (cal Borrell i casa Xinco), a los Planells, can Carreu, cal Jou, casa Montsó, properes a la vila d'Abella de la Conca, cal Xinco Vell, cal Moixarda i cal Serret de Núria ben a prop entre el nord i l'est del tossal. Pertany a la partida de les Vielles. A ponent del tossal, en l'enllaç cap al tossal de la Doba hi ha el coll de la Torre, al nord-est del qual es troba la font de la Parra. En canvi, i malgrat el nom, la font de Coll de la Torre es troba més allunyada, cap al sud-oest, prop de cal Cap-roc. Al seu sud-est es troba la partida de Cabidella. |
Art | Un motiu en arts visuals és un tema bàsic a desenvolupar. Pot ser un element d'un patró o una imatge. Pot repetir-se, com al cas dels estampats, ratlles, punts o arabescos, o ocórrer una sola vegada. Pot ser un arquetip, una al·legoria, un mite, un logotip o un element iconogràfic, per exemple. Poden buscar crear efectes emocionals, com típicament als anuncis i al cinema. Per exemple, el cinema negre sol utilitzar motius visuals per a establir estats d'ànim. Altres exemples de motius són la jove i la bèstia, i la mort i la donzella, ambdós típics del renaixement i del romanticisme. L'art ornamental o decoratiu pot descompondre's en diferents elements, que poden ser anomenats motius. Tal com passa en l'art tèxtil, el motiu pot ser repetit diverses vegades en un estampat. Viccionari |
Televisió | Boomerang TV és una productora de televisió espanyola. Va ser creada el 1998 per Pepe Abril i Pedro Ricote, tots dos amb àmplia experiència com directius en diferents cadenes televisives espanyoles. L'empresa té la seu central a Madrid. |
Arquitectura | Un pom d'escala és un suport, normalment amb forma d'esfera, que està dissenyat per a recolzar-hi la mà, o agafar-lo, quan es puja o baixa una escala, en la part final d'una barana (o al començament, depèn de com es miri). Forneix suport a les persones i una més bona estabilitat quan són d'edat avançada per tal d'evitar males caigudes. Sobretot pot ajudar a prevenir aquestes caigudes si els esgraons són molls o relliscosos. |
Estris | Un carbonitzador és un aparell dissenyat per a dur-hi a terme carbonitzacions de matèria orgànica, que pot ésser de diversos tipus segons l'ús que se n'hagi de fer del producte, com forns, retortes o simples campanes portàtils amb regulació del pas d'aire, que supleixen les carboneres. |
Astronomia | Commentariolus (en llatí, ‘petits comentaris') és un esbós de quaranta pàgines escrit per Nicolau Copèrnic d'una versió anterior del seu revolucionari model heliocèntric de l'univers. Després d'un llarg desenvolupament posterior de la seva teoria, Copèrnic va publicar la versió completa en 1543 en la seva prominent obra De revolutionibus orbium coelestium. Copèrnic va escriure Commentariolus un poc abans de 1514 i va fer circular còpies entre els seus amics i col·legues. Per tant, aquesta obra va començar a conèixer-se entre els contemporanis de Copèrnic, encara que mai va ser impresa durant la seva vida. En 1533, Johann Albrecht Widmannstetter va donar una sèrie de conferències a Roma explicant la teoria de Copèrnic. El papa Climent VII i diversos cardenals van escoltar les conferències i es van interessar en les teories. L'1 de novembre de 1536, Nikolaus von Schönberg, arquebisbe de Capua i des de l'any anterior, cardenal, va escriure a Copèrnic des de Roma i li va demanar una còpia dels seus escrits «el més aviat possible com sigui possible».Encara que les còpies del Commentariolus van circular un temps després de la mort de Copèrnic, van passar posteriorment a ser desconegudes i la seva existència prèvia va romandre coneguda només indirectament, fins que una còpia manuscrita que havia sobreviscut va ser descoberta i publicada en la segona meitat del segle XIX. |
Física | L'altura és la magnitud física que mesura la distància vertical d'un punt respecte a terra o de la part més alta a la més baixa. Quan es fa referència a la dimensió vertical d'un objecte, sol dir-se alçada (per a éssers vius) o alçària. P. ex.: Aquell xicot fa dos metres d'alçada. El gratacel més alt del món fa 828 m d'alçària. En canvi, per a referir-se a la distància vertical entre un punt i un altre de referència, es diu altura. P. ex.: L'avió volava a molta altura. En sentit figurat, es diu també altura. P. ex.: No va estar a l'altura de les circumstàncies. D'altra banda, altitud té un significat encara més concret; és l'altura respecte a una referència, normalment el nivell del mar. |
Astronomia | La Xarxa Europea de Bòlids és una organització internacional amb seu a l'Europa Central (Alemanya i la República Txeca). El seu propòsit és l'observació nocturna sistemàtica i simultània de meteors i altres propòsits d'objectes nebulitzants. La xarxa es va ubicar inicialment a l'Observatoř Ondřejov, República Txeca, després de la caiguda del meteorit de Příbram el 7 d'abril de 1959, que va ser el primer meteorit observat simultàniament per diverses estacions. El 1963, la xarxa estava formada per cinc estacions. Va ser més tard (al voltant de 1968) expandit per la instal·lació d'unes 15 estacions noves a Alemanya i anomenada la Xarxa Europea de Bòlids. |
Química | La reacció de Wurtz, que rep el nom de Charles Adolphe Würtz, és una reacció d'acoblament en la química orgànica, química organometàl·lica, i recentment en química inorgànica, on dos halurs alquil reacciona amb el sodi per formar un nou enllaç carboni-carboni: Es poden fer servir altres metalls, entre ells, la plata, zinc, ferro, coure activat, indi i una mescla de manganès i clorur de coure. La reacció relacionada amb aquesta que es fa amb halurs aril s'anomena reacció de Wurtz-Fittig. La reacció consta d'intercanvi halogen-metall implicant l'espècie química de radical R• i aleshores la formació de l'enllaç carboni-carboni en una reacció de substitució nucleofílica. R-X + M → R• + M+X− |
Filosofia | Clitofont és un diàleg que normalment s'atribueix a Plató, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat. És el més curt dels diàlegs, i és significatiu per centrar-se en el paper de Sòcrates exhortant la gent perquè s'involucrin en la investigació filosòfica. Hi ha dos participants, Clitofont i Sòcrates, i la característica central de la discussió és llarga: Clitofont es queixa sobre Sòcrates. El quid d'aquesta denúncia és que, encara que ningú sobresurt a Sòcrates com a exhortador de les virtuts i la vida de la filosofia, ningú és més inútil que un altre ja convençut de la seva importància. Sòcrates no respon, o el diàleg no conté la seva resposta. Alguns estudiosos dubten de l'autenticitat del Clitofont perquè (tal com ens ha arribat) Sòcrates no surt victoriós en la batalla verbal. Una escola de pensament a favor de la seva autenticitat pensa que Plató el va escriure, però després va decidir que l'argument l'escriuria a la República. El diàleg també ha estat interpretat com una peça acabada del corpus platònic, concebut per a ser llegit en la versió que actualment tenim. De fet, mai l'antiga tradició dubta de l'autenticitat del diàleg, i és coneguda com a obra de Plató per Olimpiòdor, Apuleu, Hipòlit i Alcínou. Les sospites sobre Clitofont semblen haver sorgit en el Renaixement, quan Marsilio Ficino va escriure: "hic est Platonis llibertat no" al capdavant de la seva traducció del diàleg. El Clitofont es va publicar (per error) entre els spuria platònics, en les edicions Aldine de Plató, un error de què es van retractar i en van demanar disculpes els editors, però no es va corregir. Estudis recents han considerat com a autèntic el diàleg, incloent-hi articles de Mark Kremer, Roochnik David, Orwin Clifford i Jan Blits. L'estudi més ampli del Clitofont és el de S. R. Slings, (Plató: Clitophon (Cambridge, 1999)): sosté que el Clitofont és autèntic; Slings va canviar d'opinió respecte a l'autenticitat del diàleg vint anys després de la seva tesi doctoral, en què parlava en contra de la seva autenticitat. L'estudi més recent del Clitofont (G. S. Bowe, "En defensa de Clitofont", Filologia Clásica, 102: 3, 2007 p. 245-264) també advoca per la seva autenticitat i conté una revisió de la literatura rellevant, així com observacions sobre el significat de la República de Plató. |
Història | Tel Lod és un jaciment arqueològic d'Israel, proper a Tel Aviv (cap al sud), on s'ha trobat un serekh d'Iri-Hor. Fou explorat per primera vegada a finals de la dècada del 1930. |
Jocs | Silent Hill (en català 'Turó Silenciós') és un videojoc d'horror de supervivència publicat per Konami el 1999, va ser el primer videojoc del Team Silent. El títol va ser llençat únicament per a la consola PlayStation1. El joc et col·loca en Silent Hill, un poble dels Estats Units, on tu com a Harry Mason hauràs de buscar a la teba filla per al poble, però aquest poble guarda un profund secret que aniràs desvelant al llarg de la història. |
Sociologia | Majestic 12 (abreujat com MJ-12 o MJ-XII) és el nom en clau, segons els creients de l'origen extraterrestre del fenomen ovni, d'un presumpte comitè secret de científics, líders militars i oficials del govern format en 1947 sota la direcció del president nord-americà Harry Truman. |
Festivals | Cal·lístia en grec antic καλλιστεῖα (de l'adjectiu καλος, bell, maco) fou un festival bellesa o una part d'un festival que se celebrava a diverses parts de la Grècia Antiga.Les dones de l'illa de Lesbos el portaven a terme al santuari d'Hera i la més maca rebia un premi per la seva bellesa. Un concurs de bellesa similar, instituït per Cípsel de Corint, es feia a Parrhàsia a Arcàdia, en honor de Demèter. Encara un tercer concurs similar és esmentat per Ateneu de Naucratis que diu que el feien a Elis en honor d'Atenea, però entre els homes; el guanyador rebia corona de mirtal. |
Telecomunicacions | RMVB (Real Media Variable Bitrate) és un format de vídeo de RealMedia desenvolupat per RealNetworks. Inicialment, aquest format només era suportat pel RealPlayer, reproductor també creat per aquesta companyia. Els formats més comuns de RealMedia estaven dissenyats per a l'ús a Internet mitjançant fluxos de dades amb una taxa constant. En canvi, el format RMVB es caracteritza per tindre una taxa variable de dades, especialment enfocada al desament de fitxers multimèdia de forma local. Els fitxers amb aquest format solen utilitzar l'extensió .rmvb, i en comparació amb altres formats de compressió com DivX o XviD, destaca la capacitat de disminuir la mida dels fitxers, utilitzant la mateixa raó de compressió. Aquest fet ha provocat un interès a les xarxes P2P, ja que pot compartir un mateix fitxer multimèdia, amb la mateixa qualitat, però substancialment més menut, pel que redueix també el temps de descàrrega. En l'actualitat el format RMVB, ja posseeix suport per a altres reproductors multimèdia gràcies a projectes com els de Real Player Alternative, permetent així que aquests tipus de fitxers puguen ser reproduïts per qualsevol altre reproductor diferent de RealPlayer, així com la possibilitat de transformar un fitxer codificat amb RMVB a qualssevol altre format com l'MPEG. |
Esoterisme | L'Orde del Temple de la Rosa-Creu va ser un moviment esotèric creat el 1912 per Annie Besant, Marie Russak i James Wedgwood tot seguint la tradició del cristianisme esotèric de la Rosa-Creu. |
Conflictes | El terme kale borroka (del basc «kale», carrer, i «borroka», lluita, baralla) s'utilitza comunament per referir-se als actes de violència de carrer que es produeixen al País Basc per militants o simpatitzants de l'entorn de l'esquerra abertzale en la seva majoria joves. A vegades també és denominat «terrorisme de baixa intensitat». En aquest sentit, legalment s'ha considerat als seus participants com a "elements terroristes" i com a tals són jutjats a l'Audiència Nacional, que considera les accions de kale borroka com a terrorisme, Alguns dels participants en aquest tipus de guerrilla urbana van acabar formant part d'Euskadi Ta Askatasuna. el que ha suposat un augment penal d'aquestes accions (en l'actualitat, si els autors són menors d'edat, els seus pares paguen els danys). Per la seva banda, l'esquerra abertzale nega que existissin grups organitzats i atribueixen aquestes accions a quadrilles sorgides espontàniament que realitzaven protestes contra l'actual sistema o fets concrets, desvinculant-se a més d'aquests grups. |
Física | Els camps electromagnètics es propaguen per l'espai en forma d'ones, que poden viatjar a través d'un mitjà així com en el buit. Les equacions d'ona electromagnètiques són necessàries per descriure la propagació de les ones electromagnètiques, tant en presència de matèria com en el buit. |
Arqueologia | L'Arqueoxarxa representa, juntament amb la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya, la Xarxa de Museus Etnològics i la Xarxa de Museus d'Art, una de les xarxes territorials que s'encarreguen de la gestió i difusió, en aquest cas, dels museus d'arqueologia, equipaments i els jaciments arqueològics del territori català. Va ser creada oficialment l'any 2010, i ja estava prevista al Pla de Museus de Catalunya. La finalitat principal de la xarxa és la de conservar, difondre, dinamitzar i gestionar les col·leccions dels museus i els seus equipaments, a la vegada que fomenta el treball col·laboratiu entre les diverses institucions arqueològiques per tal d'assolir un objectiu final, apropar al ciutadà el passat arqueològic català. D'entre les accions per donar a conèixer el patrimoni arqueològic a Catalunya destaquen el passaport "El gran viatge de l'arqueologia" de 2012, el personatge Piquipala o la primera exposició itinerant "El sexe a l'època romana", iniciada també l'any 2012. Des de l'any 2010 la xarxa va començar a donar els seus primers passos amb dotze museus: el Museu d'Arqueologia de Catalunya, que en seria el museu al capdavant i que gestiona cinc museus més com són la de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret; el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu Comarcal de l'Urgell, el Museu de Badalona, el Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà, el Museu Comarcal de la Noguera, el Museu d'Història de Cerdanyola/Museu i Poblat Ibèric de Ca n'OLiver, i el Museu d'Art i Història de Reus. A aquestes institucions cal sumar-hi els 39 jaciments museïtzats distribuïts al territori. |
Filosofia | La Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP) és una enciclopèdia en línia sobre la filosofia, els termes filosòfics i els filòsofs. L’IEP combina la publicació d’accés obert amb la publicació revisada per experts. La contribució es fa generalment per invitació i els col·laboradors són especialistes internacionals reconeguts i líders en el seu camp. |
Arquitectura | L'arcologia és un concepte de l'arquitecte Paolo Soleri que en descriu una teoria, fent trobar-se l'arquitectura i l'ecologia per a la disposició de les ciutats modernes. Aquest sistema intenta arribar a una aliança harmoniosa de l'arquitectura i de l'ecologia a ciutats on la utilització de la tercera dimensió (vertical) assoleix una eficàcia màxima, sobretot maximitzant la superfície de les terrasses i dels jardins exposats al sol creant teulades vegetals, per exemple. Segons el seu autor, el desenvolupament de ciutat en alçada reduiria la seva superfície a un 2% de la superfície de les ciutats actuals. L'arcologia seria una alternativa als fenòmens de consum excessiu i de malbaratament proposant un estil de vida més eficaç i intel·ligent. |
Indumentària | Una conilleta de Playboy (o Playboy Bunny) és una cambrera al Club Playboy. Els clubs Playboy van ser obertes des de 1960 fins a 1988. Un nou Club ha reobert les portes en un lloc al Palms Hotel a Las Vegas el 2006. Les conilletes van portar un vestit anomenat «vestit de conilleta», inspirat en el conill mascota d'esmòquing de Playboy, que consisteix en una cotilla, orelletes de conill, coll, punys i una cua esponjosa. |
Mitologia | Els oracles de la Fortuna foren uns oracles que van existir al Latium, especialment a Antium i Praeneste. A la primera d'aquestes ciutat dues germanes Fortunes eren adorades i les seves estàtues utilitzades per donar els oracles; a Praeneste els oracles es donaven per sorts en pals de roure amb signes antics gravats (suposadament trobats per Numeri Suffuci, un noble local). |
Història | La Regio Franco-Cantàbrica és una zona que va des d'Astúries a la Provença. Aquesta regionalització s'aplica en els camps de l'arqueologia i història. Inclou la meitat sud de França i la banda del nord de la península Ibèrica que mira cap al Golf de Biscaia. També el nord de Catalunya s'hi inclou de vegades. Aquesta regió és intensament homogènia en el registre prehistòric i probablement era la regió d'Europa més densament poblada en el paleolític tardà. Successivament foren ocupades per les cultures del Châtelperronià, Aurinyacià, Gravetià, Solutrià, Magdalenià, Azilià i post Azilià geomètric. La seva expressió cultural més coneguda són les coves amb pintures murals. Aquesta regió va ser un dels principals refugi per a les poblacions humanes del Paleolític durant el darrer màxim glacial. Segons Jean-Pierre Bocquet-Appel hi ha base per a considerar que Aquitània i la zona de refugi franco-cantàbric podrien haver estat la principal font per la recolonització europea.Els principals jaciments arqueològics d'aquesta zona són: Altamira, Cantàbria, amb pintures importants Aurignac, França Cova de Lascaux, França La Madeleine, França Santimamiñe, País Basc Grotte Chauvet, França |
Astronomia | El Catàleg d'Estrelles Dobles Washington, conegut també per les seves sigles en anglès WDS (Washington Double Star Catalog), és un catàleg astronòmic d'estrelles dobles, mantengut a l'Observatori Naval dels Estats Units. Aquest catàleg conté les posicions, magnituds, el moviment propi i el tipus espectral i té (juliol de 2006) 102.387 entrades d'estrelles dobles. Aquest catàleg també inclou estrelles múltiples. En general, una estrella múltiple amb n components pot ser representada per entrades en el catàleg de n-1 parells d'estrelles. |
Filosofia | En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement. Des del punt de vista històric, el problema té el seu origen en el problema de fons grec: la solució al problema de la unitat vers la pluralitat (d'aquí universals, un-vers-alia, un vers els altres). Els inicis del problema es troben ja en el debat entre Plató i Aristòtil: per Plató les Idees (com ara home, cavall o taula) existeixen realment, i els objectes concrets només són reflexes d'aquestes. Aristòtil, per contra, rebutja aquest pensament idealista: tot i que manté la distinció hilemorfista entre matèria i forma, i no accepta que les Idees puguin existir com a entitats separades. A partir dels comentaris de Porfiri a l'obra d'Aristòtil, i de Boeci a l'obra de Porfiri, la problemàtica arriba a l'època medieval, en forma de pregunta tant epistemològica com ontològica: 'La realitat està constituïda per conceptes universals o bé pels individus als quals s'apliquen aquests conceptes?'. Es tracta d'una confrontació entre realitat ideal i material. En acceptar la primera opció, se salva el valor de la raó. Amb la segona, s'anteposa el coneixement sensible al racional. |
Informàtica | Una unitat de gestió de memòria també coneguda per les inicials angleses MMU (Memory Management Unit) és un component de maquinari encarregat de gestionar l'accés a la memòria des de la CPU. Les serves funcions són: Traducció d'adreces virtuals en adreces físiques (gestió de la memòria virtual). Protecció de la memòria Control de la cache de la CPU Altres |
Psicologia | Atracció diabòlica (títol original: Monkey Shines) és una pel·lícula estatunidenca de suspens dirigida per George A. Romero i estrenada el 1988. Està basada en una novel·la homònima escrita per Michael Stewart. Ha estat doblada al català |
Psicologia | Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc. La paraula ve del grec anthropos ('home') i morphe ('forma'), 'amb forma humana'.L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol…), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). També es parla de personalització per referir-se a aquesta tendència. L'antropomorfisme és un tret característic de molts mites. A la mitologia grega els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot tenien els seus mateixos defectes (enveja, ira, gelosia, etc.), com ja denuncià Xenòfanes. |
Catàstrofes | El Gran Salt Endavant (xinès simplificat: 大跃进, xinès tradicional: 大躍進, pinyin: Dà yuè jìn) foren una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques implantades en la República Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de la Xina (PCX) a la fi dels 1950 i principis dels 1960 amb la intenció d'aprofitar l'enorme capital humà del país per a la industrialització. El fracàs d'aquestes mesures, unit a una sèrie de catàstrofes naturals, va produir una fam que, segons la majoria de les estimacions, va provocar la mort d'entre 20 i 30 milions de persones. |
Cultura popular | Un amanteca era un artesà en la societat asteca o mexicana, que es dedicava a la confecció d'abillaments i ornaments formats per plomes fines. A l'art plomari mexicà destaca el conegut plomall de Moctezuma. |
Antropologia | L'evolució dels éssers humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie d'Homo sapiens sapiens. Els canvis més importants i, per això mateix, els més discutits, serien els relatius a l'aparició de la parla, el bipedisme i la fabricació d'estris. Els éssers humans van aparèixer a la Terra fa més de 130.000 anys durant el període paleolític. Això va succeir després d'un llarg període d'evolució. En l'època, la Terra estava sumida en una era glacial, amb un clima bastant més fred que en l'actualitat (actualment, estem en un període interglacial). Els antecessors dels éssers humans, com Homo erectus, havien usat eines simples durant mil·lennis, però, en aquesta època, les eines van millorar, es van fer més precises i complexes. En algun moment, els éssers humans van començar a usar el foc per a escalfar-se i cuinar. També van desenvolupar el llenguatge, així com els ritus funeraris. En aquest període, tots els éssers humans vivien de la caça (en un primer moment de carronya) i de la recol·lecció, i eren nòmades; l'element clau és que no produïen el seu propi aliment. Fa uns 50.000 anys, en finalitzar el darrer període glacial, els éssers humans es van llançar a la conquesta del planeta en diferents branques des de l'Àfrica. Una branca va arribar Austràlia. L'altra va arribar a Àsia central, per a després bifurcar-se en dues, l'una a Europa i l'altra va pujar fins a creuar l'estret de Bering i va arribar a Amèrica. Les últimes àrees a ser colonitzades van ser les illes de la Polinèsia, durant el primer mil·lenni dC. |
Informàtica | Deepfake, hipertrucatge o permutació intel·ligent de rostres, és una tècnica realitzada amb programes d’intel·ligència artificial els quals combinen, reemplacen i superposen imatges, videoclips i àudios per crear vídeos falsos que semblin autèntics i reals. Aquesta tecnologia és sovint utilitzada per a manipular fotografies, vídeos i sons per simular amb gran realisme l'existència de persones, objectes i situacions inventades. Tot això és molt perillós ja que gairebé qualsevol persona amb un ordinador pot fabricar aquest tipus de vídeos falsos, pràcticament indistingibles dels reals, amb intencions malèvoles per manipular l’opinió pública, per exemple, en l'àmbit polític o judicial, creant Fake news i falses alarmes canviant el rostre i veu d'una persona sobre un vídeo. El terme és un mot creuat format per deep learning («aprenentatge profund») i de fake («fals»). |
Arquitectura | Carme Pigem Barceló (Olot, 18 d'abril de 1962) és un arquitecta catalana, que forma part de l'estudi d'arquitectura RCR Arquitectes.Entre 1977 i 1979 cursà a l'Escola d'Art d'Olot, i el 1987 va obtenir el títol d'Arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Després de graduar-se al 1987, va tornar a Olot on va establir el despatx RCR Arquitectes el 1988 amb Ramón Vilalta i Rafael Aranda. Els projectes de RCR Arquitectes tenen una identitat regional, però no obstant això, mostren una consideració per les preocupacions universals com a la relació de l'edifici a l'espai existent, les necessitats de l'usuari, els efectes de canviar i el tipus de materials. Entre 1992 i 1999 va treballar com professora de Projectes Arquitectònics a la ETSA Vallès, sent membre del Tribunal de Projectes de Fi de Carrera de la mateixa escola entre els anys 1995 i 2004. De 1997 a 2003 va ser professora de Projectes Arquitectònics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, sent membre del Tribunal de Projectes Fi de Carrera d'eixa escola en 2003, i des de 2005 és professora convidada al Departament d'Arquitectura de l'Institut de Tecnologia de Zuric.Al 2000 van crear com a despatx de RCR, el projecte Laboratori Barberí. El Laboratori Barberí és un punt d'encreuament entre empresa i universitat on es genera el necessari intercanvi entre pràctica professional i teoria, experiència i recerca, potenciant al màxim la creativitat i la transversalitat de disciplines per a la generació de joves talents. El despatx ha rebut el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, en 2010 van ser seleccionats com a Honorary Fellows by the American Institute of Architecture (AIA), el 2012 l'International Fellows by the Royal Institute of British Architects (RIBA) i el 2015 van rebre la Medalla d'Or de l'Académie d'Architecture Française, en 2017 del premi Pritzker d'arquitectura i el 2018 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. |
Llengües | Judeoàrab és el nom general que es dona als dialectes àrabs utilitzats pels jueus que viuen o vivien als països arabòfons, per comunicar-se entre si. |
Psicologia | En el camp de la psicologia, el conductisme descriu les posicions que s'estenen de la creença que l'estudi del comportament té un valor independent d'altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objectius, afectes, etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament. |
Agricultura | Una cafissada és una antiga mesura superficial agrària, derivada de la superfície que podia ésser sembrada amb un cafís de gra, i que és equivalent a 6 fanecades, o sia a 4986 m² i emprada al Regne de València. |
Dansa | El Campbellocking o locking és un estil de dansa que es basa en el funk i el ball de carrer, que avui en dia s'associa amb moviments de Hip Hop. El nom està basat amb el concepte de lock (bloqueig), que juntament amb una sèrie de passos i combinacions d'ells es dona forma a l'estil. Va ser creat a la dècada de 1960 per Don Campbell a Califòrnia. |
Filosofia | Hinayana és una branca del budisme que significa literalment "el Petit Vehicle" per oposició al mahayana "el Gran Vehicle". |
Psicologia | Un trastorn d'adaptació (TA) es produeix quan un individu té dificultats importants per fer front a un estressor psicosocial significatiu o per adaptar-s'hi. La resposta inadaptada sol comportar reaccions emocionals i conductuals normals que es manifesten amb més intensitat del que seria habitual (tenint en compte els factors contextuals i culturals), provocant una forta angoixa, preocupació per l'estressor i les seves conseqüències i un deteriorament funcional.El diagnòstic de TA és força freqüent; hi ha una incidència estimada del 5-21% entre els serveis de consulta psiquiàtrica per a persones adultes. Les dones adultes se’n diagnostiquen el doble de vegades que els homes adults. Entre els nens i nenes i adolescents, les noies i els nois tenen la mateixa probabilitat de rebre aquest diagnòstic. El TA es va introduir en els sistemes de classificació dels trastorns mentals fa gairebé 30 anys, tot i que ja s'havien reconegut síndromes similars molts anys abans. |
Conflictes | La Guerra de Morea (italià: Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena guerra otomana-veneciana. La guerra es va lliurar entre 1684-1699, com a part del conflicte més ampli conegut com a "Gran Guerra Turca", entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà. Les operacions militars van anar des de Dalmàcia fins al Mar Egeu, però la campanya principal de la guerra va ser la conquesta veneciana de la península de Morea al sud de Grècia. Pel costat venecià, es va lluitar per venjar la pèrdua de Creta a la guerra de Creta (1645-1669), mentre que els otomans van lluitar a la seva frontera nord contra els Habsburgs i no van poder concentrar les seves forces contra la República. Com a tal, la Guerra de Morea té la distinció de ser l'únic conflicte otomano-venecià, del qual Venècia va sortir victoriós, guanyant un territori significatiu. Tanmateix, la revitalització expansionista de Venècia seria de curta durada, ja que els seus guanys serien la guerra otomana-veneciana (1714-1718) invertits pels otomans el 1715. |
Ètica | Si us esteu referint al vandalisme en la Viquipèdia, vegeu Viquipèdia:VandalismeEl vandalisme és una tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància obres d'art, bens públics o qualsevol patrimoni. Els grafits i letrinàlies poden ser considerats una forma de vandalisme, encara que també una forma d'art, segons el contingut del grafit i el lloc on es fan. És una forma d'incivisme. Aquesta denominació es refereix figuradament als atacs dels vàndals contra de l'Imperi Romà. El terme va ser probablement utilitzat per primera vegada el 10 de gener de 1794 durant la Revolució Francesa per Henri Grégoire, bisbe constitucional de Blois, en un informe dirigit a la Convenció, on va utilitzar aquesta paraula per descriure certs aspectes del comportament de l'exèrcit republicà. S'ha de distingir el vandalisme nihilista, sense qualsevol fi de la destrucció d'objectes considerats com a símbols d'un poder vituperat. Al llarg de la història, la destrucció de monuments o símbols d'un règim anterior ha estat una expressió significatiua de transició del poder. Amb l'aparició i desenvolupament d'Internet va arribar el vandalisme virtual: les modificacions no autoritzades ni desitjades de pàgines web per furoners. Als wikis, qualsevol pot crear i editar pàgines, per la qual cosa el vandalisme és fàcil i un recurrent tema de discussió entre els col·laboradors. És el cas, per exemple, de la Viquipèdia. |
Cronometria | La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el segle xx, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps. Aquest article conté la llista dels faraons de l'antic Egipte des del període predinàstic d'Egipte fins al final de la dinastia ptolemaica, quan es va convertir en una província de l'antiga Roma per Cèsar August l'any 30 aC. Totes les dates de la cronologia són abans de Crist (aC). Les dates de les dinasties XXI a la XXVI són de Kenneth Kitchen (1973), complementat per Ian Shaw (2000). Hi ha una discrepància de 60 anys entre les dates proposades per aquests dos autors. No hi ha cap intent d'eliminar aquesta discrepància en la cronologia i és presentada combinada. |
Història | Adolfo Jerónimo Domínguez Monedero és un historiador espanyol doctorat en Història Antiga i professor en la Universitat Autònoma de Madrid. Especialista en Grècia arcaica, principalment en les colonitzacions gregues en el Mediterrani occidental. També ha estudiat els problemes de la geografia antiga i al coneixement de les poblacions preromanes de la península ibèrica. |
Enginyeria | El Segway Personal Transporter (Segway PT) és un vehicle de transport lleuger, giroscòpic, elèctric, a dues rodes, autobalancejat, controlat per ordinador, inventat per Dean Kamen i presentat el desembre de 2001. És produït per la companyia Segway Inc., amb seu a Bedford (Nou Hampshire, Estats Units). A principis de l'any 2010 l'empresa va ser comprada per un grup dirigit pel milionari britànic Jimi Heselden, president de Hesco Bastion. Nou mesos més tard moriria mentre provava un d'aquests Segway. El Segway és el primer dispositiu de transport amb autobalanceig. L'ordinador i els motors situats a la base mantenen la base del Segway horitzontal tota l'estona. L'usuari s'ha d'inclinar cap a la direcció que vulgui prendre (davant, enrere, dreta o esquerra). El motor és elèctric i silenciós, aconseguint els 20 km/h (15 km/h als P-sèries). |
Sociologia | La sociologia del cinema és una línia d’estudi de la sociologia que pretén explicar la societat a través de la simbologia produïda pel cinema. |
Química | Dessecació és l'acció d'eliminar l'aigua d'una substància. Una substància dessecant és higroscòpica (atrau i manté l'aigua).Els agents dessecants són substàncies que treuen l'aigua o (més rarament) altres solvents. L'aigua pot estar enllaçada químicament, per exemple en l'àcid sulfúric, el clorur de calci o el pentaòxid de fòsfor, o l'assecament es pot obtenir per adsorció com passa en la bentonita. Es distingeix entre dessecació estàtica i dinàmica. En l'estàtica el material a ser dessecat l'agent dessecant és afegit i tret, mentre que en el dessecament dinàmic flueix a través de la substància líquida o gasosa que s'ha de dessecar. Els dessecants es fan servir a la indústria per protegir els productes de la humitat o com a agent químic a que indueix l'alliberament de l'aigua o de la condensació. El dessecant més utilitzat és l'aire. En laboratoris s'utilitza un estri anomenat dessecador, fet d'un contenidor de vidre gruixut o de plàstic que es fa servir per fer o mantenir petites quantitats de material molt seques. El material es col·loca en una plataforma, i un agent d'assecatge o dessecant, tal com el gel de sílice sec o hidròxid de sodi anhidre, es col·loca per sota de la plataforma. Sovint s'hi inclou algun tipus d'indicador d'humitat. El producte químic actiu dels indicadors és el clorur de cobalt(II) (CoCl₂). el clorur de cobalt anhidre és blau. Quan enllaça amb dues molècules d'aigua, (CoCl₂•2H₂O), es torna porpra. Més hidratat passa a ser clorur d'hexaaquacobalt(II) que és de color rosa [Co(H₂O)₆]2+. La dessecació també s'utilitza en la indústria alimentària per processos com la liofilització. |
Filosofia | La jerarquia del coneixement, també coneguda com a jerarquia DIKW o piràmide del coneixement pot ser definida com un conjunt de models per a representar les relacions aparentment estructurals entre dades, informació, coneixement i, en certs casos, saviesa. En general: La informació es defineix en termes de dades. El coneixement es defineix en termes d'informació. La saviesa es defineix en termes de coneixement.Així, de les dades (el nivell més baix), se'n pot extreure informació. De la informació, es pot crear coneixement. Quan aquest coneixement és aplicat correctament pel bé comú, s'assoleix la saviesa (el nivell més alt). No totes les versions d'aquesta piràmide inclouen els quatre nivells, especialment el quart, per les ambigüitats semàntiques i la càrrega filosòfica que comporta. En altres ocasions, a banda de ser considerada una jerarquia o una piràmide, també es parla d'aquesta estructura com una cadena, una plataforma o un continu. |
Antropologia | El Museu Etnogràfic de Ripoll és un museu ubicat a Ripoll. Després de 10 anys tancat, el museu va obrir el 2011, amb l'objectiu de seguir preservant i enriquint el seu fons i divulgar un llegat que ajuda a entendre una societat a partir d'un patrimoni material i immaterial, del qual destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses. El museu es concep com un museu d'història i d'antropologia que té la missió de «treballar per a la recerca, la conservació, la interpretació i la difusió del patrimoni històric i cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollès i dels Pirineus gironins, amb l'objectiu de contribuir decisivament al seu desenvolupament i projecció cultural i turística». És un dels museus d'etnografia més antics de Catalunya. |
Art | Els Libri Carolini ("Els llibres de Carles"), l'Opus Caroli regis contra synodum ("El treball del Rei Carles contra el Sínode"), també anomenats Llibres de Carlemany o simplement els Carolins, són una obra de quatre llibres compostos per ordres de Carlemany, al voltant del 790, per refutar les suposades conclusions del Segon concili bizantí de Nicea (787), particularment pel que fa a les seves actes i decrets en matèria d'imatges sagrades. Són «en molt la declaració més completa de l'actitud occidental de l'art representatiu que ens ha deixat l'edat mitjana». L'obra sembla haver estat en gran manera una polèmica a partir d'una incomprensió de la posició real presa per l'església bizantina, que va ser arxivada en silenci quan es va realitzar, probablement a Roma. Els Libri Carolini mai van no ser promulgats en el moment, a més de ser enviats al papa Adrià I, que va respondre amb una «grandis et verbosa epistola » (lletra digna i lletrada ), i van romandre desconeguts fins que van ser impresos per primera vegada en 1549 per Jean du Tillet, bisbe de Meaux, sota el nom d'Eriphele. Contenen 120 objeccions contra el Segon Concili de Nicea, i estan formulades en termes violents i retrets, inclosos els següents: dementiam ("insensates"), priscae Gentilitatis obsoletum errorem ("un malentès pagà antic i obsolet"), argumenta insanissima et absurdissima ("raonament més absurd i absurd"), derisione dignas naenias ("torres dignes de burla"), etc. L'edició moderna d'aquest text, per Ann Freeman i Paul Meyvaert (Hannover 1998), és diu Opus Caroli regis contra synodum ("L'obra del Rei Carles contra el Sínode"), i es basa en el manuscrit a la Biblioteca del Vaticà, que ara s'accepta generalment com un manuscrit de treball carolíngia 'acabat a correcuita', quan es va fer evident que el treball ara era redundant.Quan el treball va ressorgir durant la Reforma Protestant, va causar molta emoció i confusió. Malgrat el seu recolzament a les imatges, Joan Calví es refereix a la seva aprovació en edicions posteriors dels seus "Instituts de la religió cristiana" (Llibre 1, cap. 11, secció 14), i l'utilitza en el seu argument contra la veneració de les imatges. |
Informàtica | L'arquitectura orientada al Web (WOA) és un estil d'arquitectura software que estén el SOA (en anglès Service-oriented architecture) per aplicacions basades en Web, i és a vegades considerada com una versió lleugera d'aquesta. WOA també té com a objectiu maximitzar la interacció entre el navegador i el servidor utilitzant tecnologies com REST (en anglès Representatational State Transfer) i POX (en anglès Plain Old XML). La Gartner el defineix el terme "Arquitectura orientada al Web" per referirse a un subestil d'una arquitectura orientada a servicis basada en Web.L'objectiu és transformar la integració d'una aplicació-a-aplicació tradicional a un "niu de rates" de interfaces especialitzades en una web genérica d'hipermèdia connectades globalment. Els axiomes de l'arquitectura Web descriuen els blocs bàsics de construcció(URIs) i com es poden combinar en sistemes més amples. Axioma 0: Universalitat 1 - Qualsevol recurs de qualsevol lloc pot ser donada per una URI. Axioma 0a: Universalitat 2 - Qualsevol recurs d'importància ha de donar un URI. Axioma 1: Àmbit global - No importa a qui o on especifique la URI, ja que, tindrà el mateix significat. Axioma 2a: Igualtat - una URI repetida fa referència a la "mateixa" cosa. Axioma 2b: Identitat - sobre les URI's, s'aclareix, repestecte la 2a - el significat de la identitat per a una URI donada, és determinada per la persona que la posseeix, el qual determina a què apunta. Axioma 3: no única - l'espai URI no té per què ser l'únic espai universal |
Llengües | El fante (o fanti) és un dels tres dialectes literaris de la llengua àkan, juntament amb el twi i l'akuapem twi. És la llengua local més parlada de la zona central i occidental de Ghana i és parlat en poblacions del centre del sud de Ghana. També hi ha comunitats fantes a la regió Aixanti. El fante és la llengua de comunicació de molts dels regnes fantes, cadascun dels quals té el seu propi subdialecte: Agona, Anomabo, ABura, Gomua, Oguaa i Ahanta. La majoria dels fantes són bilingües. Entre els parlants de fante més destacats hi ha el Dr. Kwame Nkrumah, John Atta Mills, Maya Angelou, Peter Tukson i Kofi Annan. Destaca dels fantes la seva tolerància amb l'anglès, llengua de la qual han fet importacions lingüístiques. El seu codi al glottolog és fant1241. |
Astronomia | Es pot definir imatgeria satel·litària o imatgeria per satèl·lit com la tècnica de representació visual de la informació capturada per un sensor muntat en un satèl·lit artificial. Aquests sensors recullen informació reflectida per la superfície de la terra que després és enviada a la Terra i que processada convenientment dona una valuosa informació sobre les característiques de la zona representada. |
Agricultura | Episyrphus balteatus és un dípter pertanyent a la família dels sírfids. S'estén per tota la zona paleàrtica, especialment per Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. És una espècie migratòria que viatja d'anada i tornada des del nord al sud d'Europa any rere any. |
Televisió | Robert Emerson "Bob" Clampett (San Diego, 8 de maig de 1913 - Detroit, 4 de maig de 1984) va ser un animador, productor, director i titellaire estatunidenc conegut pel seu treball en la sèrie animada Looney Tunes de Warner Bros. i el programa de televisió Time For Beany. |
Ciències de la salut | El consum d'alcohol té uns efectes: Els efectes del consum d'alcohol i la salut varien des de possibles efectes beneficiosos en el cas de consumir baixes quantitats d'alcohol a perjudicis molt greus per la salut en cas d'abús crònic de l'alcohol. Els alts nivells de consum d'alcohol estan correlacionats amb risc de desenvolupar alcoholisme, malaltia cardiovascular, malabsorció, pancreatitis crònica, cirrosi deguda a l'alcohol, i càncer. Danys al sistema nerviós central i al sistema nerviós perifèric poden passar per un consum sostingut d'alcohol. Un consum excessiu d'alcohol a llarg termini pot danyar gairebé qualsevol òrgan i sistema del cos. El cervell adolescent que està encara en desenvolupament és particularmen vulnerable als efectes tòxics de l'alcohol. Històricament els metges han promogut l'alcohol pels seus visibles efectes beneficiosos i més recentment per a protecció contra la malaltia coronària del cor. Hi ha proves d'efectes cardiovasculars beneficiosos pel fet de beure alcohol una o dues vegades per dia, tanmateix els efectes beneficiosos per la salut de beure amb moderació estan controvertits. La preocupació sobre això se centra en el fet que les indústries farmacèutiques i les empreses de begudes alcohòliques han exagerat els efectes beneficiosos de l'alcohol. L'alcohol s'hauria de veure com una droga recreativa amb efectes potencialment adversos sobre la salut i no es recomana pas per la protecció del cor reemplaçant els mètodes tradicionals i segurs com són una dieta equilibrada, l'exercici i la farmacoteràpia. Alguns experts argumenten que els beneficis d'un consum moderat d'alcohol poden quedar ultrapassats per l'increment d'altres risc, incloent lesions, violència, danys fetals, certes formes de càncer, cirrosi i hipertensió arterial. Com que els beneficis aparents per la salut d'un consum moderat d'alcohol, estan limitats a poblacions amb risc baix de malalties cardiaques, altres experts demanen precaució en recomanar un consum moderat pel perill d'incrementar l'abús d'alcohol, especialment entre els joves. Els beneficis del consum moderat d'alcohol són superats pels riscos del seu consum moderat. |
Jocs | Computer Space és un joc de màquina recreativa de combat espacial desenvolupat el 1971. Es considera, junt a Galaxy Game, com un dels últims jocs creats a la primeria de la història dels videojocs. Desenvolupat per Nolan Bushnell i Ted Dabney en associació amb Syzygy Engineering (una associació que acabaria en la creació d'Atari), va ser el primer videojoc de màquina recreativa en el qual s'havia de pagar per jugar. Computer Space és un derivat del joc d'ordinador de 1962 Spacewar!. |
Televisió | Sir David Paradine Frost OBE (7 d'abril de 1939 - 31 d'agost de 2013 ) fou un periodista, escriptor i presentador britànic. Va presentar diversos programes d'actualitat d'èxit a la Gran Bretanya i als Estats Units durant els anys 60 i 70 pels quals arribà a assolir gran popularitat. Va esdevenir mundialment famós arran d'una sèrie d'entrevistes a l'ex-President dels Estats Units Richard Nixon el 1977 on va trencar el silenci després de l'Escàndol Watergate que el va forçar a dimitir. El 2006 es va estrenar l'obra de teatre Frost/Nixon i el 2008 una pel·lícula del mateix nom sobre aquestes entrevistes. |
Sociologia | La retroversió de la sobirania dels pobles, que problematitzava la legimitat de les autoritats colonials de l'Imperi Espanyol, va ser el principi més destacat tant en les guerres d'independència de les colònies americanes i emprat pels anomenats "patriotes" per desmarcar-se de la metròpoli durant la Guerra del Francès. Així doncs, tant a Espanya com a Hispanoamèrica, es pot considerar un principi predecessor al concepte de la sobirania popular, que expressen avui en dia la majoria de sistemes constitucionals al llarg del món, i mitjançant el qual el poble delega les funcions de govern a uns líders tot mantenint la sobirania. |
Filosofia | Un fenomen (del grec φαινόμενoν, "aparença") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem "experiència". Des del començament de la reflexió humana mitjançant la filosofia, l'ésser humà s'adonà que el coneixement que ofereixen els sentits pot ser limitat, ja que mostren i alhora oculten la realitat de les coses. Segons Emmanuel Kant, més enllà del fenomen hi ha quelcom no perceptible, que anomenà noümen; el fenomen constitueix el món tal com el percebem, oposant-se al món tal com és independentment de la nostra experiència, que Kant anomena "la cosa en si mateixa". Segons Kant, l'ésser humà no pot conèixer les "coses en si", sinó únicament les que experimenta o nota. |
Informàtica | El desenvolupament ràpid d'aplicacions (RAD, acrònim de Rapid application development) és el nom que James Martin va donar el 1991 als processos de desenvolupament d'aplicacions que permeten tenir una aplicació funcionant en un període curt de temps, en oposició als mètodes que segueixen el cicle de vida tradicional de desenvolupament d'aplicacions. El concepte de RAD implica el desenvolupament i la construcció iteratius de prototips. En cada iteració, es refina el resultat a través de la consulta de l'usuari final de l'aplicació. El mètode RAD es veu afavorit per la millora en les eines de programació CASE, l'aparició del desenvolupament orientat a l'objecte (OOP), la programació orientada a l'aspecte (AOP) i l'aparició d'entorns de treball que permeten la creació de prototips. Els mètodes RAD sacrifiquen funcionalitat i rendiment a canvi d'un desenvolupament ràpid.Els mètodes de desenvolupament ràpid d'aplicacions són una resposta als mètodes tradicionals de desenvolupament de programari com els mètodes de desenvolupament en cascada, amb temps de desenvolupament excessius que feien que l'usuari final podia haver canviat de requeriments abans que l'aplicació s'acabés de desenvolupar. Amb les idees de Brian Gallagher, Barry Boehm i Scott Shultz, James Martin va desenvolupar la metodologia RAD durant els anys vuitanta en IBM, i la va formalitzar amb la publicació del llibre Rapid Application Development en 1991. |
Telecomunicacions | El senyal de vídeo per components és aquell que s'ha dividit en dues o més components. Popularment, s'utilitza per referir-se a la informació de vídeo analògica que és transmesa o guardada en tres senyals separats. El vídeo per components contrasta amb el vídeo compost (com el PAL o l'NTSC) on la informació de vídeo es troba combinada en un sol senyal de nivell únic. El vídeo per components no porta informació d'àudio i porta els impulsos de sincronisme per separat. RGB és l'acrònim que designa l'estàndard del tractament del senyal de vídeo pels seus components, fent referència als cables components de vídeo. L'estàndard existeix en la versió de senyal analògic i en la versió de senyal digital, ambdós són semblants, encara que amb diferents nivells de definició de color. Concretament la Color Graphics Adapter i l'EGA del Ordinador personal, en ser digitals, portaven a part dels senyals separats de sincronisme, un altre cable per al senyal d'intensitat de color (per aconseguir una gamma més àmplia de colors) |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.