label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | Una unitat d'estat sòlid (de l'anglès SSD, solid state drive) és un dispositiu d'emmagatzematge persistent de dades que utilitza memòria no volàtil com la flash basada en NAND, o memòria volàtil com l'SDRAM, per a emmagatzemar dades, en lloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals. Encara que tècnicament no són "discs", molts cops es tradueix erròniament al català la D de SSD com disk encara que la paraula correcta és drive, que es tradueix com a dispositiu o unitat. |
Biblioteconomia | Sinikka Sipilä (Finlàndia, 3 de setembre de 1951) és una bibliotecària finlandesa. Fou presidenta de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques - IFLA de 2013 a 2015, temps durant el qual va promoure la Declaració de Lió, una petició global per connectar les associacions bibliotecàries i les biblioteques amb les prioritats dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Sipilä va ser presidenta electa de la IFLA de 2011 a 2013 i integrant de la junta de govern de 2007 a 2011 d'aquesta Federació. Va ser també secretària general de l'Associació de Bibliotecaris Finlandesos 1997–2015. |
Sociologia | L'adaptació és, en sociologia i psicologia, el procés pel qual un grup o un individu modifica els seus patrons de comportament per ajustar-se a les normes imperants en el medi social en què es mou. A l'adaptar-se, un subjecte abandona hàbits o pràctiques que formaven part del seu comportament, però que estan negativament avaluades en l'àmbit al qual vol integrar-se, i eventualment adquireix altres d'acord amb les expectatives que es tenen del seu nou rol. L'adaptació, en aquest sentit, és una forma de socialització secundària, ja que opera prenent com a base les habilitats socials amb les quals el subjecte ja compta. Casos típics de situacions que impliquen adaptació són els canvis en rol professional o educatiu -com l'ingrés a estudis superiors d'un subjecte l'origen social no és a la classe professional liberal o les migracions, temporals o definitives, que exigeixen l'adopció ràpida de cànons de comportament aliens al milieu original de l'individu. Segons la intensitat amb què l'individu es conforma a les expectatives del grup, sol distingir l'acatament -en què les accions públiques del subjecte s'ajusten a la norma, però les seves opinions i accions privades no es veuen afectades-, la identificació -en què l'individu fa seus els principis i normes del grup en l'àmbit i període acotat al qual pertany a ell, però l'assimilació no és duradera- i la internalització -en què el subjecte accepta com a propis els principis de judici i avaluació codificats en les normes del grup. El control social sobre el compliment de les normes porta, en general, al fet que encara els individus els interessos i formació no els s'inclinen a acatar efectivament les obeeixin. La severitat de les sancions -que no es correspon simplement amb el nivell en què aquestes han estat institucionalitzades en organisme específics dedicats a ratificarlas- permet distingir entre costums, l'incompliment pot resultar excèntric, vergonyós o encara anormal, i implicar principalment incomoditats, i Morés , normes que defineixen l'acceptable en el terreny social i la violació comercieja l'exclusió del cercle social o encara sancions legals. Un recull de L. D. Crow i un grup de col·laboradors, situa la qüestió a principis dels 60: Reading in Abnormal Psicology, traduït com Conducta adaptada a Ed. Paidós. És un conjunt d'un bon nombre de definicions i anàlisi de la doctrina científica. |
Matemàtiques | El Teorema de Pick és un teorema que ens permet calcular l'àrea de polígons simples reticulars. El Teorema va ser formulat pel matemàtic Georg Pick l'any 1899, però no va ser del tot conegut fins a l'any 1969, quan va ser publicat en el llibre matemàtic Mathematical Snapshots. |
Dret | La Cambra Estrelada o Estelada (En anglès Star Chamber) fou un tribunal anglès format per jutges i regidors reials creada el 1487 pel rei Enric VII d'Anglaterra amb la finalitat de donar força a la llei a tots els territoris del regne amb agilitat. L'origen del nom no és clar però, tot i que no hi ha proves, l'Oxford English Dictionary afirma que el nom prové de les estrelles que decoraven les parets de la cambra. En la sessió parlamentària de 1487 el rei Enric VII d'Anglaterra, el primer de la dinastia Tudor, reformulà i desenvolupà l'anomenada Cambra Estrellada (Star Chamber). Tot i que les primeres referències que tenim d'aquest tribuna es remunten fins al 1398, no serà fins al 1487 que agafarà importància. La intenció d'Enric VII era esquivar la burocràcia i la corrupció separant la Cambra Estrellada del tribunal del Consell General del rei. En un començament el tribunal estava format per jutges de dret consuetudinari i consellers privats del rei i serví per complementar i supervisar les activitats dels tribunals inferiors amb qüestions civils i penals. Amb tot, els seus membres també podien ocupar-se directament de casos a petició directa, fet que li donava una força molt gran per acusar i sentenciar en contra de nobles i/o gent poderosa. Amb tot, el tribunal agafà popularitat durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Sota la direcció de Thomas Wolsey (arquebisbe de York i Lord Canceller) i de Thomas Cranmer (arquebisbe de Canterbury) s'utilitzà la Cambra Estrellada per lluitar contra la dissidència política i religiosa i combatre contra els enemics de la reforma anglicana que Enric VIII havia iniciat a causa del seu divorci amb Caterina d'Aragó. A partir de l'aplicació de les Lleis sobre els drets de Gal·les (Acts in Wales laws) el 1535, el tribunal de la Cambra Estrellada també serví com a arma colonial que jugà sempre a favor dels interessos de la petita noblesa anglesa resident a Gal·les. En el regnat de Carles I d'Anglaterra (1625 - 1649) la Cambra Estrellada substituí al Parlament durant els onze anys d'absolutisme, convertint-se en un tribunal polític que perseguí l'oposició parlamentarista i el puritanisme, obligant a molts puritans a exiliar-se a Nova Anglaterra. Amb tot, a la restauració del Parlament el 1640 el tribunal de la Cambra Estrellada seria dissolt durant l'anomenat "Parlament llarg" i sota la presidència de John Pym a través de les Lleis Triennals (Triennial Acts) de l'any 1641. Els excessos de la Cambra Estrellada durant el regnat de Carles I foren un dels arguments que utilitzaren els puritans i Oliver Cromwell per condemnar a mort Carles I el 1649 després de la Guerra Civil Anglesa. |
Antropologia | El survivalisme (adaptació de l'anglès survivalism) és un moviment de persones o grups (anomenats preppers) que es preparen activament per a una possible alteració de l'ordre polític o social, a escala local, regional, nacional o internacional. Els survivalistes sovint es preparen amb anticipació per a aquests esdeveniments, rebent entrenament mèdic, emmagatzemant aigua i aliments, preparant-se per a defensar-se, i construint edificis que els ajudaran a sobreviure i refugiar-se. El survivalisme és abordat pels seus adherents de diferents maneres, depenent de les circumstàncies i de les seves particulars preocupacions, o bé dels riscos que poden arribar a passar en el futur. Els següents són només alguns exemples, encara que molts survivalistes encaixen en més d'una sola d'aquestes categories. Pel que fa a la preparació survivalista individual, hi ha grups de survivalistes i alguns fòrums a la xarxa, molt populars arreu del Món: Austràlia, Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Rússia, Suècia, Regne Unit o Estats Units. |
Agricultura | El pugó de la menta (Aphis affinis) és una espècie monòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae. |
Sociologia | Els gorani (singular goranin) són un poble dels Balcans que viuen a Kosovo, a Albània i a Macedònia del Nord a la zona fronterera entre els tres estats, zona anomenada sovint Gora (eslau "muntanya") moderna Gora-Dragaš. El nom goranin vol dir "muntanyès". El seu origen és disputat - tant el nacionalisme serbi com el bosníac i el macedoni els consideren part de la seva nació. Són musulmans històricament i parlen una varietat de transició entre el serbi, macedoni i búlgar anomenat torlak. La seva bandera com a nació té quatre rectangles concèntrics, blanc, negre, blanc i verd (al centre formen la part principal de la bandera sent la resta només marcs); els dos primers marcs són estrets, i el tercer (blanc) és el triple que els anteriors; al verd hi ha a la part inferior del pal una mitja lluna i estel de sis puntes blancs; altres elements apareixen a la bandera històrica: damunt la mitja lluna hi ha el nom d'Al·là en àrab, i damunt una ploma i martell creuats; sota hi ha una línia que simbolitza el riu Jordà (que forma l'angle inferior del pal de la part verda) i emmirallat unes línies que simbolitzen el Nil. |
Jocs | La història dels jocs de rol s'inicia amb la combinació d'una ja establerta tradició de jocs d'interpretació de rols, amb els reglaments dels jocs de guerra de fantasia, originant el joc de rol modern. Un joc de rol és un tipus de joc en el qual els participants assumeixen els rols de personatges i, a través d'ells, creen una història. Els participants determinen les accions del seu personatge segons la seva caracterització. Aquestes accions poden o no tenir èxit en funció d'un sistema de regles. Dins dels límits establerts per les regles, es pot improvisar lliurement. Un dels participants s'anomena el director de joc, que guia la sessió i en determina el resultat. En general, els jocs de rol són substancialment diferents dels jocs competitius com els esports i els jocs de cartes. Això ha confós sobre la naturalesa del joc a les persones que no estan familiaritzats amb ells. El joc Dungeons & Dragons va ser objecte de controvèrsia durant la dècada de 1980 quan alguns opositors van declarar que causava efectes espirituals i psicològics negatius. Recerques acadèmiques han desacreditat tals declaracions. Alguns educadors recolzen als jocs de rol com una manera saludable de millorar les tècniques de lectura i aritmètica. Tot i que els jocs de rol han estat acceptats, alguns religiosos conservadors continuen objectant-los. No obstant això, al mateix temps que l'atenció mediàtica va incrementar les vendes, també va estigmatitzar-los negativament. Des de llavors el gènere ha passat de tenir pocs adeptes i produir petites publicacions fins a ser una part econòmicament significativa de la indústria dels jocs, on l'esforç d'editorials independents i la petita empresa segueixen sent substancials. Hasbro, empresa capdavantera del ram, va comprar a la companyia de jocs de fantasia Wizards of the Coast per un valor estimat de 325 milions de dòlars EUA. |
Jocs | L'expressió dispositiu giratori brumidor és aproximadament equivalent al terme anglès “whirligig”. Es tracta de designar, de manera genèrica, qualsevol joguina, giny , escultura o dispositiu que inclogui (en el seu conjunt de peces) alguna part que pugui girar (i giri en ser accionada), que pugui emetre un brunzit quan gira o que faci ambdues coses: girar i brunzir. En alguns casos el moviment esmentat no és giratori sinó alternatiu. Dintre dels dispositius anteriors hi ha variants particulars amb un nom i unes característiques definides. Per exemple: el molinet de vent, el brunzidor (de música), el brunzidor giratori (joguina), alguna variant de baldufa i altres. |
Aeronàutica | Un horitzó artificial o indicador d'actitud és un instrument de vol present en gairebé totes les aeronaus que indica al pilot la posició de l'horitzó respecte del pla horitzontal de l'aeronau. Consisteix en un giroscopi amb dos graus de llibertat que té l'eix propi alineat amb l'eix vertical local per un sistema erector. El giroscopi es posa a zero abans de l'enlairament i conserva aquesta posició fixa en l'espai independentment dels moviments de l'aeronau. Així doncs, permet mesurar l'angle entre l'eix de l'aeronau i l'eix horitzontal, que correspon al capcineig, i l'eix vertical, que correspon al balanceig. |
Química | Similitud química, també anomenada semblança molecular es refereix a la semblança dels elements, molècules o compostos químics pel que fa a qualsevol de les seves característiques estructurals o funcionals. És a dir, es refereix a la semblança de dues o més substàncies en relació a l'efecte que tinguin sobre els elements reactius, ja sigui en un context orgànic, inorgànic, biològic o de qualsevol altre tipus. La similitud química és un dels conceptes més importants en la quimioinformática. En efecte, té un paper important en els enfocaments moderns per a diverses qüestions, com ara la predicció de les propietats dels compostos químics o el disseny de productes químics amb un conjunt predefinit de propietats. També és especialment important en la realització d'estudis de disseny de drogues per mitjà anàlisi de grans bases de dades que contenen estructures químiques disponibles o potencialment disponibles. Aquests estudis es basen en el principi de similitud de Johnson i Maggiore, que sosté que els compostos similars tenen propietats similars. |
Informàtica | En criptografia, el problema RSA es refereix a la dificultat d'efectuar una operació de clau privada mitjançant el sistema criptogràfic RSA coneixent tan sols la clau pública. L'algorisme RSA eleva un missatge numèric a un exponent públic, mòdul un nombre compost que és producte N {\displaystyle N} de dos primers desconeguts.Per recuperar aquest missatge és necessari elevar de nou el resultat a un exponent privat, triat de tal forma que si no es coneix, trobar-ho equival a factoritzar el nombre N {\displaystyle N} (això és, trobar els dos nombres primers el producte dels quals és N). Per a nombres suficientment grans (majors de 1024 bits) no es coneix un mètode eficient de factorització. D'arribar a desenvolupar-se, suposaria una amenaça per als sistemes de seguretat basats en RSA, tant de xifrat com de signatura digital. |
Televisió | Warner Bros. Television és una productora i distribuïdora de televisió de Warner Bros. Entertainment i The CW Television Network de Time Warner (en el qual la Warner té el 50% de la propietat). La divisió va començar el 1955, amb l'èxit de la saga Warner Bros. Presents. El 1988, va ser adquirit per Lorimar-Telepictures. Telepictures va ser adquirit després com a unitat de distribució de WBTV, i el 1990, va esdevenir com una empresa de televisió i cinema. El 1993, Lorimar Television va ser absorbit per WBTV. |
Informàtica | En bioinformàtica, un logo de seqüències és una representació gràfica del grau de conservació dels nucleòtids en una seqüència d'ADN o ARN, o dels aminoàcids d'una seqüència proteica. Els logos de seqüències es creen a partir d'una col·lecció de seqüències alineades i mostren tant la seqüència consens com la diversitat de les seqüències. Els logos de seqüències freqüentment s'utilitzen per representar característiques de seqüència com llocs d'unió de proteïnes en el DNA o unitats funcionals en proteïnes. |
Robòtica | Forbidden Planet és una pel·lícula de ciència-ficció nord-americana de 1956. Es considera una de les grans pel·lícules de ciència-ficció de la dècada de 1950 i un precursor del cinema de ciència-ficció contemporània. Els personatges i la configuració aïllada s'han comparat amb els de La tempesta de William Shakespeare, i la trama conté certs anàlegs a l'obra. |
Sociologia | Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises. No obstant això, a vegades l'ús d'alguns colors coincideix en ideologies polítiques molt oposades. També s'associen els colors polítics a altres moviments molt lligats a la política, com els diversos moviments socials o la propugnació de diversos sistemes econòmics. Els colors com el blau i el vermell són d'entre els més usats per la seva associació a la dreta i esquerra política respectivament. Tenen una tradició fins i tot més antiga que el mateix origen del concepte d'espectre polític (esquerra-dreta) originat en la Revolució Francesa, ja que incloïen en una expressió molt estesa per designar les diferències socials: l'oposició entre sang blava i sang vermella. D'altra banda, l'oposició de vermell i negre, originada en la distinció entre uniformes (simbolitzant la Revolució) i (sotanes simbolitzant l'Antic Règim), ha estat molt utilitzada pel mateix motiu. Els colors també s'utilitzen simbòlicament en gran nombre de situacions, caràcters, moviments, associacions, equips esportius, etc. encara que aquests aspectes no tenen res a veure amb la política, a vegades es barregen. |
Informàtica | DALL-E (DALL · E estilitzat) és un programa d'intel·ligència artificial desenvolupat per OpenAI el 5 de gener de 2021, que crea imatges a partir de descripcions textuals. Utilitza una versió de 12 mil milions de paràmetres del model GPT-3 Transformer per interpretar les entrades del llenguatge natural (com "una bossa de cuir verd amb forma de pentàgon" o "una vista isomètrica d'un capibara trist") i generar les corresponents imatges. Pot crear imatges d'objectes realistes ("una vidriera policromada amb la imatge d'una maduixa blava") així com objectes que no existeixen realment ("una galleda amb la textura d'un porc espí"). El seu nom és un acrònim de WALL·E i Salvador Dalí.Moltes xarxes neuronals des de la dècada de 2000 d'ara endavant han pogut generar imatges realistes. DALL-E, no obstant això, és capaç de generar-los a partir d'indicacions de llenguatge natural, que "comprèn [...] i rares vegades falla de manera important".DALL-E va ser desenvolupat i anunciat al públic en conjunt a CLIP (Contrastive Language-Image Pre-training o Pre-entrenament d'Imatge-Llenguatge Contrastant), un model separat la funció del qual és "comprendre i classificar" el seu resultat. Les imatges que genera DALL-E estan seleccionades per CLIP, que presenta les imatges de més alta qualitat. OpenAI s'ha negat a publicar el codi font de qualsevol dels models; una "demostració controlada" de DALL-E està disponible al lloc web de OpenAI, on es pot veure la sortida d'una selecció limitada de missatges de mostra. Les comunitats han publicat alternatives de codi obert, capacitades en quantitats més petites de dades, com DALL-E Mini. Segons MIT Technology Review, un dels objectius de OpenAI era "donar als models de llenguatge una millor comprensió dels conceptes quotidians que els humans usen per donar sentit a les coses". |
Ecologia | Un gradient mediambiental és un canvi gradual d'un determinat factor abiòtic en l'espai (o pot ser el temps). Factors usuals poden ser l'altitud, temperatura, profunditat, proximitat marítima, i humitat del sol. L'abundància d'una determinada espècie habitualment varia d'acord amb els gradients mediambientals d'una forma més o menys previsible, no obstant també està influenciada per interaccions biòtiques, com la competició . Als ecotons es produeixen canvis molt ràpids, comparats amb els gradients. S'han realitzat molts estudis sobre la distribució d'espècies lligades als gradients, que utilitzen bases de dades, com ara la Global Biodiversity Information Facility (oficina per la informació de la biodiversitat global). |
Indumentària | El pétasos (en grec antic πέτασος, pétasos) era un barret rodó amb ala ampla i plana. Els antics grecs pensaven que era d'origen tessali igualment que la clàmide, que formaven part de l'equipament dels joves quan servien a la cavalleria. Molts dels efebs que participaven a les processons de les Panatenees, representats al Fris del Partenó portaven aquesta indumentària, i també els joves que anaven al gimnàs, i és una de les més comunes en les representacions de les figures a la ceràmica grega. Des de molt antic es representava Hermes amb un pétasos, encara que amb una ala molt estreta, que quasi no sembla aquesta classe de barret. A finals del segle v aC, les imatges d'Hermes porten ocasionalment un pétasos alat, i sempre en les imatges romanes (Mercuri), indicant la seva rapidesa com a missatger dels déus. També es troben les ales a la κυνέη αἵδου ("Kinée aídou", elm sagrat) que portava Perseu. El pétasos que portaven els viatgers i els caçadors se subjectava fortament al cap amb una cinta exterior que el fixava al crani, i una corretja per sota la barbeta que permetia penjar-se'l del coll sobre l'esquena en cas que fes nosa, cosa que permetia en les representacions mostrar completament les formes del cap i dels cabells. Les ales del pétasos no eren moltes vegades rodones, sinó de formes imaginatives i variades, i de vegades tenia dues ales sobreposades que permetien que una s'abaixés per tapar les orelles o el clatell. A l'època hel·lenística es portava una varietat macedònia del πέτασος, anomenada καυσία (causia), principalment com a emblema del poder.D'aquest capell, va néixer l'expressió grega «ὑπὸ πέτασον ἄγειν», utilitzada per la Septuaginta (2 Macabeus 4, 12), que literalment vol dir 'portar sota el pétasos, és a dir, 'conduir al gimnàs'. Els romans l'usaven també al teatre per protegir-se del sol. |
Ciències de la salut | L'hidrolitzat proteic és el producte que s'obté de la hidròlisi de proteïnes. La matèria primera és un aïllat o concentrat proteic normalment d'origen animal o vegetal. La hidròlisi proteica és el trencament dels enllaços peptídics que uneixen els aminoàcids que formen les proteïnes; pot ser parcial, i se n'obtenen pèptids de diferents longituds, o total, i se n'obtenen aminoàcids lliures. I es pot dur a terme per dos mètodes: el químic, mitjançant l'ús d'àcids i bases, o el biològic, mitjançant l'ús de proteases (enzims).Les aplicacions dels hidrolitzats proteics van des de fer de suplement essencial en nutrició esportiva o dietes terapèutiques fins a ser la font de fermentació per al creixement de determinats microorganismes o ser utilitzats en productes cosmètics. L'aplicació dels hidrolitzats proteics està directament relacionada amb el grau i tipus d'hidròlisi que s'ha realitzat, ja que les característiques de l'hidrolitzat i les propietats funcionals que presentarà depenen de les característiques dels pèptids que els formen.Actualment, l'ús dels hidrolitzats proteics es troba absolutament establert al mercat dels països desenvolupats, sobretot en la branca esportiva i mèdica, i són molt utilitzats en pinsos animals. És un producte relativament nou, de manera que encara presenta un gran camp d'investigació, tant per a la millora del seu coneixement i de les aplicacions actuals com per donar aplicacions innovadores en el futur. |
Geologia | La unitat Bubnoff (abreujat B) és una unitat de velocitat igual a 1 m / 10⁶ anys. La unitat Bubnoff s'utilitza en geologia per mesurar les taxes de rebaixament de superfícies terrestres a causa de l'erosió i porta el nom del geòleg rus (alemany-bàltic) Serge von Bubnoff (1888-1957). Aquesta unitat es va definir el 1969.En altres paraules, 1 B és igual a 1 metre erosionat en 1.000.000 d'anys, 1 mil·límetre en 1.000 anys, o un micròmetre per any. Una velocitat d'erosió d'1 B també significa que s'elimina 1 m³ de terra d'una zona d'1 km² en un any.En comparació amb els fenòmens quotidians, l'erosió és en la majoria de circumstàncies (excloent esdeveniments ràpids com les esllavissades) un procés extremadament lent, exigint una unitat especialitzada. Per exemple, la taxa d'erosió mitjana actual sobre les superfícies terrestres s'ha estimat en 30 B (30 m en un milió d'anys). Hi ha, però, grans diferències regionals en la velocitat d'erosió; Com a exemple extrem, la zona de conques hidrogràfiques del riu Semani a Albània s'està erosionant a un ritme de gairebé 3000 B (3 mil·límetres anuals), i s'ha estimat que el riu erosiona de mitjana unes 4600 tones anuals de terra per km² en la seva conca hidrogràfica.La unitat Bubnoff es va introduir a causa del desig d'una unitat estàndard per substituir la multitud d'unitats que s'utilitzen, com ara peus / any, centímetres / any, metres / dècada, etc. Una de les crítiques va ser que, introduint la unitat Bubnoff, enfosquiria el ritme d'erosió darrere d'una unitat que ningú, a banda d'especialistes, no entengués. |
Robòtica | Els TurtleBot són una sèrie de robots mòbils personals de baix cost dissenyats per funcionar amb el programari de codi obert Robot Operating System.El primer TurtleBot va aparèixer l'any 2011 i consistia en una plataforma mòbil, basada en un robot aspiradora, i unes lleixes per posar-hi un ordinador portàtil i una càmera RGB-D Kinect. La base mòbil era fabricada per iRobot, els creadors de la Roomba, i les adaptacions les van desenvolupar Melonee Wise i Tully Foote al viver d'empreses tecnològiques Willow Garage. Un any més tard es va introduir el TurtleBot 2, molt semblant al model original però amb una base lleugerament millor fabricada per Yujin Robot. L'any 2017 es va presentar el model més recent, el TurtleBot 3, que està més orientat a finalitats educatives. Respecte les versions anteriors té unes dimensions més reduïdes i fa servir un ordinador de placa única per abaratir el cost del robot.Els TurtleBot s'han convertit en una popular plataforma per fer prototips i aprendre sobre robòtica de forma assequible, amb un cost que s'ha mantingut constant en tots els models d'entre 500 i 2.000 dòlars. |
Estris | El Bic Cristal (també conegut com a bolígraf Bic) és un bolígraf econòmic i d'un sol ús produït a gran escala i venut per la companyia francesa Société Bic amb seu a Clichy. |
Telecomunicacions | Yomvi va ser un servei de vídeo sota demanda online pertanyent al grup Telefónica, exclusiu per a Movistar+ reemplaçat per "Movistar+ en dispositivos". |
Ecologia | L'ecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.Les principals àrees de reivindicació i proposta de canvis són entorn de la contaminació, la protecció del medi ambient, el control de la població mundial i la conservació dels recursos naturals. L'ecologisme també cerca orientar l'organització política i econòmica cap a la protecció i restauració del medi ambient. L'ecologia en tant que ciència consisteix a comprendre el funcionament dels ecosistemes, elaborant-ne les teories explicatives, així com estudiar les espècies vivents i les seves relacions amb els seus hàbitats. L'ecologisme està estretament lligat a l'ecologia i a la història de l'ecologia. Les informacions tretes dels estudis científics són utilitzades pels militants de l'ecologisme. Es troba molt proper a altres moviments com el moviment antimilitarista, el moviment feminista o el socialisme. |
Ràdio | No hay negros en el Tíbet és un pòdcast espanyol que tracta sobre el que significa ser una persona afrodescendent a Espanya.No hay negros en el Tíbet és un programa original de Podium. Ho presenten el productor musical, beatmaker i locutor Frank T, la humorista i excolumnista d'El País Madrid Asaari Bibang i el còmic i actor Lamine Thior.Amb una primera temporada de 10 episodis, parlen de la realitat gairebé sempre oculta de més de 700.000 persones negres a Espanya. Han tractat temes com la salut mental, la LGTBfòbia, el Dia Internacional de les Dones o el cinema. |
Sociologia | La racialització és un terme en el camp de la sociologia que fa referència al procés pel qual, en el context d'una societat concreta, s'assigna uns individus a una raça (entesa aquesta com a constructe social). Els criteris per a l'encabiment d'uns individus a una raça poden ser diversos, habitualment l'aparença, com ara el color de la pell, però també el vestit, la llengua o, fins i tot, la religió. Quan es parla de persones racialitzades sovint es fa èmfasi als efectes negatius que pateixen aquestes persones en el context de la societat on té lloc aquest procés. |
Pedagogia | Montserrat Estil·les Torrente (Barcelona, 1931) és una pedagoga i terapeuta catalana, diplomada en Pedagogia Terapèutica per la Universitat de Madrid.Es va iniciar en el món de l'ensenyament mitjançant la incorporació de nous mètodes de treball per a la recuperació dels dislèxics i del fracàs escolar. És fundadora i directora del Centre d'Estudi i Tractament de la Dislèxia Montserrat Estil·les des de 1977 i ha fundat l'Associació Catalana de Dislèxia. El 1990 fou amfitriona de les Jornades Científiques The extraordinary Brain. Neurobiological Issues in Developmental Dyslexia a càrrec del Grup Internacional de Científics per l'estudi de la dislèxia a Barcelona. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. |
Jocs | PhysX és un motor propietari de capa de programari intermèdia ( middleware ) i un kit de desenvolupament dissenyats per dur a terme càlculs físics molt complexos. Conegut anteriorment com el kit de desenvolupament de programari de NovodeX, va ser originalment dissenyat per AGEIA i després de l'adquisició d'AGEIA, el desenvolupament el fa Nvidia i l'integra als seus xip gràfics més recents. El terme PhysX també pot referir-se a una targeta amb unitat de processament de física (PPU, per les sigles en anglès) la qual proporciona acceleració de maquinari quan és integrada en targetes gràfiques (aquestes targetes alliberen al processador de tasques pròpies del renderitzat d'imatge proporcionant més taxa de fotogrames per segon). Per tant, és important saber si s'està parlant de la part maquinari o de la programari ( middleware ) quan hi hagi una referència al terme PhysX atès que és font comuna de confusió. Els motors físics de middleware permeten als desenvolupadors de videojocs abstreure's durant el desenvolupament, ja que PhysX proporciona funcions especialitzades en simulacions físiques complexes, la qual cosa dóna com a resultat una alta productivitat a l'escriptura de codi. El 20 de juliol de 2005, Sony va signar un acord amb AGEIA per utilitzar la SDK de NovodeX a la consola PlayStation 3 . Això va provocar que molts desenvolupadors comencessin a crear jocs molt complexos, abans impensables, gràcies a aquesta tecnologia. AGEIA va afirmar que el PhysX era capaç de realitzar aquests processos de càlculs físics cent vegades millor que qualsevol processador creat anteriorment. |
Dansa | Christoph Brüx (Sonsbeck, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 13 de desembre de 1965) és un compositor, pianista, productor musical alemany. Ha treballat per a diversos artistes i grups musicals, entre els quals destaquen No Angels, Matthias Reim, Bro'Sis, The Underdog Project, Tina Turner, Brooklyn Bounce i així successivament. Viu i treballa a Hamburg, què s'ocupa també a més de la música de les arts visuals (pintura, escultura). |
Estris | La pobresa menstrual o precarietat menstrual és la dificultat o falta d'accés de les dones amb menstruació a les proteccions higièniques degut a la pobresa. Al món, unes 500 milions de persones viuen amb precarietat menstrual. La precarietat menstrual té sobretot com a origen el cost dels productes higiènics o el seu difícil accés i té com a principal conseqüència l'exclusió de les dones que menstruen. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 2019 a l'Estat Espanyol un 28% de dones tenia problemes per a poder adquirir les proteccions higièniques necessàries.Una dona en edat fèrtil ha de comptar amb una despesa de 240 euros anuals en productes menstruals, bàsicament compreses i tampons, que són els més usats. Això implica més de 8.000 euros en tota la seva vida fèrtil. L'any 2020, Escòcia va ser el primer país del món que va oferir gratuïtament productes d'higiene menstrual en edificis públics. Altres països que han seguit amb iniciatives en aquest sentit són Nova Zelanda, que compta amb un programa de distribució gratuïta en centres escolars; i França, on es distribueixen en centres universitaris des del 2021. El 15 d'agost de 2022 entrà en vigor la llei a Escòcia per la qual la distribució de productes higiènics femenins es fa de forma completament gratuïta i universal en farmàcies i centres educatius. A Catalunya també s'estudia la possibilitat de crear programes de distribució de productes higiènics en instituts. |
Química | Journal of Chemical Education (abreviatura J. Chem. Educ.), coneguda com a JCE, és la més important revista científica dedicada a la l'educació en química. Fundada el 1924, és una revista de l'American Chemical Society. La revista publica mensualment articles revisats per experts i la informació relacionada com un recurs per a aquelles persones o institucions que treballen en el camp de l'ensenyament de la química. La JCE aborda contingut químic, activitats, experiments de laboratori, mètodes d'ensenyament i pedagogies. Serveix com un mitjà de comunicació entre persones de tot el món que estan interessats en l'ensenyament i l'aprenentatge de la química. Això inclou des del professorat de química dels centres d'ensenyament secundari fins a professorat de postgrau, i professionals que donen suport a aquestes activitats d'ensenyament, així com alguns científics en el comerç, la indústria i el govern. Es publica setmanalment en anglès, el 2014 el seu factor d'impacte fou 1,106, amb 7338 citacions. |
Indumentària | Les babutxes són un tipus de calçat típic del món àrab. Consisteixen en una sabatilla lleugera oberta pel taló i acabada en punta. Les babutxes són pròpies tant d'homes com de dones. Es confeccionen en cuir o en plàstic i es presenten en gran varietat de dissenys i decoracions: amb lluentó, ratllades, de colors, etc. Les babutxes són un típic producte d'artesania d'alguns països com Marroc on hi ha un gran tradició en tasques de marroquineria. Les babutxes es poden adquirir en gran varietat de dissenys en els socs de les principals ciutats.A la península, es porten com a part de les disfresses d'àrab, per exemple en les representacions de moros i cristians que se celebren al País Valencià. |
Sociologia | Una instància és un document escrit mitjançant el qual un ciutadà adreça una sol·licitud o petició a un superior, a un organisme o entitat, etc. El model d'instància es regeix per unes normes de presentació i d'estil ja establertes: els grups de dades que inclouen han d'anar separats i les expressions EXPOSO i DEMANO -igual com el nom, el càrrec i el centre destinatari (situats al peu del document)- han d'ésser escrits en lletres majúscules. |
Estris | El zoòtrop (del grec ζωή zoe, "vida" i τρόπος tropos, "girar") és una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834 i distribuït el 1867. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment, i funciona col·locant una seqüència d'imatges que mostra les diferents fases del moviment dins el cilindre del tambor. S'inspirava en el fenaquistoscopi però, a diferència d'aquest, permetia que diverses persones el contemplessin alhora. El seu creador li donà el nom original de daedaleum, fent referència a l'arquitecte grec Dèdal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Es popularitzà però amb el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable. El zoòtrop era compost d'un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomponien un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment. |
Ecologia | L'artemisa vulgar o altimira (Artemisia vulgaris) és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies nativa d'Europa, la major part d'Àsia i una part de Magrib. També rep els noms d'altamira, altamira vera, altimires, artemisa, artemísia, botja, cintes de Sant Joan, donzell, donzell blanc, donzell bord, donzell fals, donzell mascle, donzell salvatge, donzell vulgar, herba de fer venir les regles, herba de la bonadona, herba de la Mare de Déu, herba de les regles, herba de Sant Joan, herba menuda, herba pansera, herba pulmonera, pulmonera i rivet de Sant Joan. També s'han recollit les variants lingüístiques altamisa, altimera, altimiri, altimiris, altimisa, alzamires, artemega, artemeia, artemenya, artemèsia, artemexa i artemia. |
Ecologia | Els animals crepusculars són actius principalment durant el crepuscle, és a dir, a l'alba i el vespre. El comportament crepuscular contrasta amb els comportaments diürn i nocturn. Els animals crepusculars també poden ser actius les nits ben il·luminades per la llum lunar. Molts animals que són descrits informalment com a nocturns són en realitat crepusculars. Dins de la definició de crepuscular hi ha els adjectius matutí i vespertí, és a dir, espècies actives a l'alba i al vespre, respectivament. Es creu que aquests patrons d'activitat són una adaptació contra els predadors. Molts predadors surten de caça de nit, mentre que d'altres són actius al migdia i hi veuen millor al sol. Per tant, els costums crepusculars poden ajudar a reduir la depredació. A més, en àrees càlides, pot ser una manera d'evitar hipertèrmia tot aprofitant la llum disponible. |
Pedagogia | L'alta capacitat intel·lectual, altes capacitats o superdotació és el terme utilitzat, sobretot en l'àmbit educatiu, per referir-se a una capacitat intel·lectual significativament superior a la mitjana. Les persones que posseeixen aquesta capacitat mostren uns alts nivells de rendiment intel·lectual en contrast amb les aptituds intel·lectuals mitjanes. "Altes capacitats" és el terme tècnic que s'usa habitualment en l'actualitat però hi ha persones que prefereixen altres denominacions com "intel·ligent", "zebra" o "ment selvàtica". Alguns "superdotats" consideren que la paraula superdotació és plena de prejudicis, estereotips i connotacions no desitjables.Encara que, originalment, no hi va haver una definició unificada de superdotació, els avenços en la teoria de les intel·ligències múltiples han creat un nou model en el qual es distingeix entre persones amb un o més talents (és a dir, que sobresurten en un o més dels possibles tipus d'intel·ligència), i persones superdotades, que sobresurten en general en tots els tipus d'intel·ligència (homo universalis), i presenten a més, una alta creativitat i diversos trets de personalitat característics. Per extensió, superdotat o polímata és el terme usat per a aquelles persones que tinguin aquesta característica. Majoritàriament, és acceptat que la superdotació és hereditària, encara que existeix un ampli debat al respecte. Els psicòlegs mesuren la quantitat d'aquesta magnitud amb un valor numèric obtingut d'una prova estandarditzada que comparen en una escala de quocient intel·lectual (QI). Així, consideren amb "altes capacitats" o "superdotada" aquella persona amb un QI igual o superior a 130 a l'escala Wechsler, on la mitjana es 100, i que implica formar part del grup del 2% de la població que obté un resultat més alt en aquest test. La superdotació afecta a la percepció, la velocitat i l'estil d'aprenentatge. En temps passats hi ha hagut un corrent majoritari que pretenia maximitzar sempre l'ús de la capacitat d'aquestes persones, tant si elles mateixes volien com si no, però avui no es veu que sigui un problema. La majoria de persones no usen el màxim de les seves capacitats i s'ha vist que és més important jugar bé les cartes de que es disposa que no tenir les millors. De fet la pressió de que hagin de fer coses extraordinàries es viu freqüentment com un problema pels superdotats. És important que els infants i adolescents aprenguin a viure al món "real" i adaptat a la majoria en el que es trobaran tota la vida, sense que això impliqui que no puguin associar-se, identificar-se com a grup i voler donar-se visibilitat, mostrar les seves diferències i lluitar pels seus interessos. |
Filosofia | L'Apologia de Sòcrates (títol complet: Apologia de Sòcrates davant del jurat) és una obra escrita per l'historiador grec Xenofont. S'hi tracta d'esclarir alguns aspectes sobre el judici i mort de Sòcrates, mestre de Plató i considerat un dels més grans filòsofs de la història de la filosofia universal. El propi Xenofont hi explica quin contingut es proposà abordar a l'hora d'escriure-la de forma molt exacta i precisa: «Però jo no m'he esforçat a narrar tot el que es digué en el procés, sinó que m'ha estat prou amb mostrar que Sòcrates estimava per damunt de tot deixar clar que, amb relació als déus no havia estat impiu ni, amb relació als homes, injust. No creia, a més a més, que havia de suplicar el no morir, sinó que àdhuc considerava que era el moment oportú per concloure la seva vida».Els especialistes creuen que la interpretació del judici efectuada per Xenofont fou escrita com a resposta a la reacció literària en general que seguí a l'esdeveniment, quan les figures públiques i els artistes empraren el tema del judici de Sòcrates per exposar llurs punts de vista respecte de la seva culpabilitat. |
Ciències polítiques | La paràbola del vidre trencat va ser creada per Frédéric Bastiat en el seu assaig de 1850 Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas (El que veiem i el que no veiem) per il·lustrar la idea dels costos amagats (avui més coneguts com a costos d'oportunitat). La paràbola explica com un nen trenca el vidre d'un comerç. Al principi tothom simpatitza amb el comerciant però aviat comencen a suggerir que el vidre trencat beneficia el vitraller, que comprarà pa amb aquest benefici, i beneficiarà el forner, qui comprarà sabates, qui beneficiarà el sabater, etc. Finalment la gent arriba a la conclusió que el nen no és culpable de vandalisme, sinó que ha fet un favor a la societat i ha creat benefici per a tota la indústria. La fal·làcia d'aquest raonament segons Bastiat consisteix que es consideren els beneficis del vidre trencat, però s'ignoren els costos amagats; el comerciant està obligat a comprar una finestra nova, quan potser aniria a comprar pa i beneficiaria el forner. Al final, mirant el conjunt de la indústria, s'ha perdut el valor d'un vidre, i Bastiat arriba a la conclusió que "la societat perd el valor dels objectes inútilment destruïts" i que "la destrucció no és benefici". |
Jocs | Infinity és un joc d'estratègia que es juga amb miniatures de metall fetes a escala de 28 mm. El joc simula combats amb petits grups de tropes d'operacions especials. El joc té una ambientació basada en la ciència-ficció i les miniatures segueixen una estètica manga. |
Sociologia | El Gran reemplaçament o la gran substitució (Le grand remplacement en francès) és una teoria conspirativa de l'extrema dreta, segons la qual els francesos blancs catòlics i la població blanca cristiana europea en general, està sent sistemàticament reemplaçada amb pobles no europeus, específicament àrabs, berbers, llevantins, nord-africans i subsaharians, a través de la migració massiva i el creixement demogràfic. Associa la presència de musulmans a França amb un potencial perill i destrucció de la cultura i civilització franceses.Usualment culpa a una elit global i liberal, com Brussel·les i la Unió Europea, de dirigir un complot o mecanisme per a dur a terme el reemplaçament dels pobles europeus.Va ser popularitzada per Renaud Camus. Aquest concepte de reemplaçament, o el de genocidi blanc, s'ha replicat a través de la retòrica de diversos moviments d'extrema dreta a Occident. Entre els seus principals promotors no sols estan els partits populistes de dreta, sinó també una àmplia xarxa de moviments socials (per exemple Pegida), grupuscles ideològics (per exemple Els Identitaires), bloguers (com Fjordman i Lauren Southern) i periodistes (com Eric Zemmour, qui es va presentar a les eleccions presidencials franceses de 2022). Importants llocs web de dretes, com ara Gates of Vienna, Politically Incorrect i France de Souche, han ofert als bloguers plataformes per a difondre aquesta teoria. |
Física | En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre). La llei porta el nom de Max Planck, que originalment la va proposar el 1900. La llei va ser la primera a descriure amb precisió la radiació del cos negre, i resoldre la catàstrofe ultraviolada. És un resultat pioner de la física moderna i la teoria quàntica. En termes de freqüència (ν) o longitud d'ona (λ), la llei de Planck s'escriu com: B ν ( T ) = 2 h ν 3 c 2 1 e h ν k B T − 1 {\displaystyle B_{\nu }(T)={\frac {2h\nu ^{3}}{c^{2}}}{\frac {1}{e^{\frac {h\nu }{k_{\mathrm {B} }T}}-1}}} ,o bé B λ ( T ) = 2 h c 2 λ 5 1 e h c λ k B T − 1 {\displaystyle \,B_{\lambda }(T)={\frac {2hc^{2}}{\lambda ^{5}}}{\frac {1}{e^{\frac {hc}{\lambda k_{\mathrm {B} }T}}-1}}} on B és la radiància espectral, T és la temperatura absoluta del cos negre, kB és la constant de Boltzmann, h és la constant de Planck, i c és la velocitat de la llum. Però aquestes no són les úniques maneres d'expressar la llei; expressar-ho en termes de nombre d'ona en lloc de freqüència o longitud d'ona també és comú, com ho és l'expressió en termes del nombre de fotons emesos en una determinada longitud d'ona, en lloc de l'energia emesa. En el límit de baixes freqüències (és a dir, longituds d'ona llargues), la llei de Planck es converteix en la llei de Rayleigh-Jeans, mentre que en el límit d'altes freqüències (longituds d'ona curtes) que tendeix a l'aproximació de Wien. La longitud d'ona en què es produeix el màxim d'emissió ve donada per la llei de Wien i la potència total emesa per unitat d'àrea ve donada per la llei d'Stefan-Boltzmann. Per tant, a mesura que la temperatura augmenta la brillantor d'un cos canvia del vermell al groc i al blau. Max Planck va desenvolupar la llei el 1900, originalment només amb constants determinades empíricament, i més tard va mostrar que, expressat com una distribució d'energia, és l'única distribució estable de radiació en equilibri termodinàmic. Com a distribució d'energia és una de la família de distribucions d'equilibri tèrmic, que inclouen la distribució de Bose-Einstein, la distribució de Fermi-Dirac i la distribució de Maxwell-Boltzmann. La llei de Planck descriu la quantitat d'energia que irradien els objectes, i més específicament la quantitat d'energia que s'irradia per una freqüència (o longitud d'ona) donada. Es quantifica com irradien poca energia els objectes a baixes temperatures, els objectes calents desprenen radiació de color vermell opac i emeten una quantitat perceptible de calor, i els objectes molt calents (com el sol) brillen de color groc o blau-blanquinós. La llei dona la potència normal irradiada a partir d'una unitat d'àrea de l'objecte en angle sòlid dins d'una banda de freqüències d'ample centrat en una freqüència ν. Com a tal, la radiància espectral Bν(T) té unitats de W·m-2·sr-1·Hz-1 quan s'expressa en unitats del SI. Aquest significat nominal és però inexacte perquè la radiació varia amb l'angle i la freqüència. Es fa necessari per la disminució d'unitat d'àrea, unitat d'angle sòlid i unitat d'amplada de banda als seus homòlegs infinitesimals δA, δΩ i δν. La potència irradiada infinitesimal normal a partir d'una superfície δA de l'element en angle sòlid δΩ dins d'una amplada de banda δν ve donada llavors per Bν(T)δAδΩδν. La potència total radiada per sobre de qualsevol regió s'obté mitjançant la integració a través de la regió pel que fa a aquestes tres quantitats. Tal com la termodinàmica dels gasos ordinaris compostos de molècules pot entendre's utilitzant la mecànica estadística, la llei de Planck es pot derivar mitjançant la visualització de la radiació com un gas de bosons sense massa (com els fotons) en equilibri tèrmic. Si la temperatura varia, variarà el nombre de fotons i energia emesos fins a omplir la cavitat amb una distribució de Planck a la nova temperatura, i la pressió i la densitat d'energia d'un gas de fotons en equilibri, és enterament determinada per la temperatura. Això difereix en els casos dels gasos materials, per als quals la pressió i la densitat d'energia depenen del nombre total de partícules i de les seves propietats, com ara la massa. D'aquesta manera la distribució de Planck sorgeix com un límit de la distribució de Bose-Einstein, que descriu la distribució d'energia dels bosons en equilibri termodinàmic. La radiació obeeix la llei de Planck a l'interior d'una cavitat amb parets opaques mantingudes a una certa temperatura fixa, o prop de la superfície d'un cos negre. La radiació és isotròpica, homogènia, no polaritzada, i incoherent, i la distribució de Planck és l'única distribució per a la radiació electromagnètica en equilibri termodinàmic. |
Arqueologia | El cairn de Gavrinis és un important cairn (túmul de pedres neolític) situat a la petita illa de Gavrinis, pertanyent a la comuna de Larmor-Baden, al departament de Morbihan, Bretanya (estat francés). Gavrinis és un exemple destacat del megalitisme tardà europeu i està catalogat des del 19 de juliol del 1901 com a Monument històric de l'estat francés. |
Ciència militar | Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia. Es feien curses de quàdrigues en els Jocs Olímpics i altres festes sagrades, i es considerava que era el transport dels déus grecs, com s'ha trobat representat en diferents vasos i relleus artístics. Posidó es movia amb una quadriga impulsada per dofins, i Apol·lo es representava habitualment dirigint la seva quadriga pels cels, portant la llum del dia amb ell i dispersant la foscor de la nit. Posteriorment, el vehicle fou utilitzat pels generals de l'Imperi Romà quan entraven victoriosos en una ciutat, pel que es va associar la quadriga al triomf militar. Així, en la cultura occidental, tradicionalment s'ha utilitzat aquest vehicle en els monuments per commemorar les victòries. |
Ciència militar | Un guarda de camp (anomenats tradicionalment guarda rural a Catalunya) és personal de seguretat privada i exerceixen funcions de vigilància i protecció de la propietat i l'entorn rural degudament uniformats i equipats, la seva tasca és vigilar i protegir la natura i tot el que es trobi al terreny on treballa, per tal de prevenir actes delictius o sancionables al medi rural. |
Festivals | L'International Festival of Authors de Toronto és un festival que va néixer l'any 1974 i des de llavors ha acollit uns 8.500 escriptors de més d'un centenar de països, inclosos 21 Premis Nobel. El seu propòsit és promoure la cultura del Canadà i servir d'aparador de la producció literària d'altres països. En la seva edició de 2015 va tenir un focus dedicat a la literatura catalana. Per aquest motiu, vuit autors en català van participar en diverses de les activitats programades: Anna Aguilar-Amat, Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana. |
Química | La pregnenolona és una hormona esteroide involucrada a la esteroidogènesi de progesterona, mineralcorticoides, glucocorticoides, i andrògens. Per tant, és un proenzim. Aquesta hormona és antagonista de GABAA i incrementa la neurogènesi a l'hipocamp. |
Mitologia | La Jerusalem alliberada (italià: La Gerusalemme Liberata) és un poema èpic del poeta italià Torquato Tasso, publicat per primer cop l'any 1581. El seu objecte és la Primera Croada, tractada de manera fantasiosa, i amb nombroses influències de la literatura grega i de la literatura del Renaixement. El setge de Jerusalem portat a terme per Godofreu de Bouillon contra el poder musulmà de la ciutat n'és l'inici. Està format per estrofes de cinc versos cadascuna, agrupades en 20 cants de diferent longitud. S'engloba clarament en la tradició renaixentista del poema èpic italià, com el famós Orland Furiós de Ludovico Ariosto, obra de la qual extreu personatges i elements argumentals. Homer i Virgili també són fonts de figures i escenes, particularment emprats en les seves descripcions de setges i guerra. El fet que Tasso triés un tema històric concret i real, el conflicte entre cristians i musulmans, limitava la longitud excessiva que caracteritzava moltes obres de l'època. No podia tenir continuacions com moltes d'aquestes, el qual la converteix en una obra més "moderna" que la major part del Renaixement. Es valorava especialment a l'època la utilització de temes que disposessin d'una certa versemblança històrica (malgrat les concessions sobrenaturals i màgiques de Tasso), i el doble context de la creixent presència a l'Europa de l'est de les forces de l'Imperi Otomà i els conflictes de la Contrareforma donava a una obra èpica de tema cristià més crèdit i vàlua que a una de tema pagà o grec. Un dels aspectes literaris més característics de la Jerusalem Alliberada és la contínua pugna entre el deure i allò que dicta el cor, i el seu retrat de l'amor en temps de guerra, enfrontat amb el valor guerrer i l'honor, font de bona part de la lírica de Tasso. |
Metodologia | La lògica empírica és la base del raonament empíric i per tant del mètode empíric. Aquesta visió de la lògica prové de l'antiga Grècia. El terme “empíric” deriva del grec antic d'experiència, έμπειρία, que al seu torn deriva de έυ en i πεἳρα prova, experiment. El seu desenvolupament històric provoca la definitiva separació entre les ciències formals (com la geometria o l'àlgebra) de les ciències descriptives (com la zoologia o la botànica). |
Objectes astronòmics | Sigma del Bover (σ Bootis ) és un estel en la constel·lació del Bover de magnitud aparent +4,47. Forma una doble òptica amb ρ Bootis, i la separació entre ambdós és de 52 minuts d'arc. No formen, no obstant això, un veritable sistema binari, doncs mentre Sigma Bootis es troba a 50 anys llum del sistema solar, ρ Bootis es troba al triple de distància. |
Geologia | Un estratotip, estrat tipus o secció tipus és una sèrie d'estrats que s'estableix com a patró per definir una unitat estratigràfica o un límit estratigràfic i serveix de model estàndard. Així doncs, els estratotips poden ser d'unitat o de límit. La Guia estratogràfica internacional també reconeix els següents conceptes: holostratotip: estratotip original designat per l'autor parastratotip: estratotip suplementari designat per l'autor lectostratotip: estratotip elegit a posteriori per a una unitat estratogràfica que manca d'holostratotip adequat neostratotip: estratotip nou elegit per substituir-ne un altre que hagi estat destruït, hagi quedat cobert o que ja no sigui accessible per qualsevol altre motiu hipostratotip: estratotip proposat per estendre el coneixement de la unitat o el límit a altres zonesLa localitat on es troba un estratotip és la localitat tipus. Per exemple, l'estratotip de l'Hettangià, un estatge faunístic del Juràssic inferior, són els gresos d'Hettange, situats a la localitat tipus d'Hettange-Grande. |
Jocs | Història Màgica de Catalunya és un joc de taula editat i lliurat amb el diari Avui el 1996, per a un màxim de 6 jugadors i un mínim de 2, ambient en una època medieval fantàstica a Europa, on es barregen llegendes i mitologia amb la realitat. El joc va ser creat i dissenyat la primavera de 1996 com encàrrec de l'empresa Biplano per al diari Avui. El producte es va presentar en format de joc de taula amb cartes, que eren col·leccionables i d'aparició periòdica amb el diari Avui. La publicació va començar l'11 de setembre del mateix any i va acabar el 31 d'octubre, inclosa una segona ampliació de cartes per al joc.Està ambientat en una època medieval fantàstica a Europa, més concretament als territoris de Catalunya, Itàlia i les costes mediterrànies d'Àfrica i França. Al tauler hi apareixen també diferents llegendes de la història de Catalunya.Cada participant ha de completar les distintes gestes o missions que apareixen a les cartes. El joc també inclou figures, daus i instruccions. L'ambició més gran a la qual es pot aspirar és la de convertir-se en un heroi llegendari, especialment si aconsegueix vèncer al drac que està assolant Catalunya. Per fer això, el jugador ha d'aconseguir l'experiència suficient per assolir l'objectiu. L'experiència s'aconsegueix mitjançant encontres, combats i perilloses missions que li permetran al jugador enfrontar-se al drac…i potser derrotar-lo.El joc també inclou figures, daus i instruccions. |
Televisió | El Festival d'Eurovisió de Joves Ballarins (Eurovisió Young Dancers) és un concurs biennal organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Se celebra des de 1985, amb un format similar al Festival d'Eurovisió, on cada país membre de la UER hi pot participar. Els participants han de tenir entre 15 i 21 anys i no han de dedicar-se professionalment al ball. Poden participar-hi individualment o per parelles de ball. El guanyador és triat per un jurat professional. En 1989 i 2003, el concurs va premiar per separat la dansa clàssica i la contemporània. En 2007, no es va realitzar a causa d'un nou certamen per part de la UER, el Festival de Ball d'Eurovisió. Estava previst que el programa hi tornés en 2009, però no es va celebrar a causa del baix nombre de països interessats a participar.En 2011, la UER, va decidir tornar a celebrar aquest certamen.En 2017, la UER tenia planejat cancel·lar el certamen a causa del baix nombre de països interessats a participar. No obstant això, la UER va confirmar que aquest festival continuaria.Cal destacar, que el país més reeixit d'aquest festival és Espanya, ja que ha guanyat en 5 ocasions. Completen el podi els Països Baixos i Polònia amb 2 victòries. |
Dansa | El cakewalk és un ball que es va desenvolupar a les plantacions de cotó de Florida, i que es va posar de moda al voltant del 1880 als EUA, fet que fa de l'estil un gènere purament estatunidenc. L'estil està estretament lligat amb el ragtime. El ball imita amb ironia, de fet amb to burlesc, l'actitud dels amos de les plantacions. Va ser importat a Europa cap al 1900 mitjançant els music-halls. |
Ciències de la salut | Xarop dels Idiomes és un apartat que troba a l'espai escoles del portal farmaceuticonline.com del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, és un entorn d'aprenentatge que aposta per una nova metodologia de treball mitjançant les TIC. Es tracta d'un portal educatiu que engloba una sèrie d'activitats que permeten treballar part dels continguts d'educació per a la salut d'una manera diferent a com es faria en una classe tradicional. A l'escola avui en dia és important trobar nous procediments per captar l'atenció dels alumnes, vivim en un món ple d'estímuls i l'escola no en pot quedar al marge, ha de trobar nous sistemes de treball. Una bona manera de fer-ho és proposar a mestres i alumnes mètodes diferents per treballar els continguts. Davant del problema de la integració de l'alumnat immigrant a les escoles degut a la dificultat amb la llengua, des de Farmaceuticonline s'ha apostat per crear una nova aplicació, El Xarop dels idiomes. I es fa amb la voluntat d'ajudar el professorat a acostar els temes de salut i prevenció de la malaltia als alumnes nouvinguts, partint per descomptat de la realitat espanyola: gallec, basc, català i castellà. Aquesta aplicació, reconeguda per la UNESCO dins de l'Any Internacional de les Llengües 2008, és una clara mostra de les potencialitats de les eines TIC per afavorir la inclusió social. Internet és un mitjà participatiu i inclusiu per antonomàsia. La presència d'un nombre important d'alumnat nouvingut ha provocat un canvi social important i suposa un nou repte per a tota la comunitat educativa, i aquesta és una eina que s'afegeix a aquesta difícil tasca de la inclusió. Una vegada més, el portal farmaceuticonline.com proposa un material pedagògic que permet treballar dins del currículum escolar l'eix transversal relacionat amb l'educació per a la salut. |
Televisió | Proposal Daisakusen (Operation Love) (プロポーズ大作戦, , Puropōzu Daisakusen?) és una sèrie drama japonesa que va ser emesa en Fuji TV. La sèrie comença a emetre's el 16 d'abril del 2007 i va acabar amb 11 episodis el 24 de juny del 2007. Un especial (SP) se va emetre el 25 de març del 2008. |
Arquitectura | La llinda de finestra de l'antic Hostal d'Alberiques, o d'Alberigues, és un element arquitectònic del centre de Terrassa, situat a la plaça Vella i protegit com a bé cultural d'interès local. |
Llengües | La llengua hatti és l'idioma extint que parlaven els hatti des del III mil·lenni aC. No es coneix cap document de parlants nadius sinó solament traduccions hitites o referències indirectes d'altres cultures. Per això el corpus que es posseeix és escàs i no permet afiliar l'hatti a cap família lingüística amb seguretat, encara que alguns estudiosos creuen que era una llengua caucàsica nord-occidental. A partir d'inscripcions bilingües i de la toponímia s'ha reconstruït part de la gramàtica i el funcionament d'aquesta llengua, com per exemple alguns casos, la formació del plural o l'ús dels afixos. La major part del vocabulari conservat pertany a l'esfera mitològica i religiosa hatti, que es va incorporar a la cultura hitita. |
Periodisme | Yleisradio (en finès) o Rundradion (en suec), més conegut per la seva abreviatura Yle, és la companyia de radiodifusió pública de Finlàndia. Es va fundar en 1926 i actualment gestiona quatre cadenes de televisió, nou emissores de ràdio nacionals, una xarxa de 25 ràdios regionals i un lloc web multimèdia amb una plantilla de 200 treballadors. Yle és un dels membres fundadors de la Unió Europea de Radiodifusió, creada el 12 de febrer de 1950. Al mateix temps, va ser l'única empresa d'Europa Occidental que va estar a l'Organització Internacional de Ràdio i Televisió, formada en la seva majoria per països d'Europa de l'Est. |
Telecomunicacions | En matemàtiques i en processament de senyals, la transformada de Hilbert H {\displaystyle {\mathcal {H}}} d'una funció real s ( t ) {\displaystyle s(t)\,} s'obté mitjançant la convolució dels senyals s ( t ) {\displaystyle s(t)} i 1 / ( π t ) {\displaystyle 1/(\pi t)} obtenint s ^ ( t ) {\displaystyle {\widehat {s}}(t)} . Per tant, la transformada de Hilbert s ^ ( t ) {\displaystyle {\widehat {s}}(t)} es pot interpretar com la sortida d'un sistema LTI amb entrada s ( t ) {\displaystyle s(t)} i resposta a l'impuls 1 / ( π t ) {\displaystyle 1/(\pi t)} . |
Agricultura | L'Acadèmia Tastavins del Penedès és una entitat fundada el 1965, que és l'acadèmia bàquica més antiga del sud d'Europa. El 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi pel fet de difondre amb eficàcia la cultura del vi, promoure adequadament l'espai penedesenc i impulsar l'enoturisme a Catalunya. La seva vinculació al sector s'expressa mitjançant l'organització d'activitats, com el Concurs de vins de qualitat de la DO Penedès, que enguany també arriba al mig segle, o el festival Banc Sabadell Vijazz Penedès. També impulsa l'Espai Penedès / BCN a la capital catalana. |
Humor | Rolf Jacob Sartorius(Tulsa, 2 d'octubre de 2002) és un cantant estatunidenc i una celebritat d'Internet, que va aconseguir la fama a través de les xarxes socials gràcies a la publicació de vídeos de sincronia de llavis en Musical.ly. En 2016, va llançar el seu primer senzill «Sweatshirt», que va entrar en la llista d'èxits Billboard Hot 100 als Estats Units i el Canadà. Jacob Sartorius va ser el novè artista més buscat de 2016.El 20 de gener de 2017, Sartorius va llançar el seu primer *EP amb The Last Text, que incloïa vuit cançons. El EP va figurar en les llistes d'àlbums dels Estats Units, el Canadà, Escòcia, Nova Zelanda, Irlanda i Austràlia. La seva primera gira de concerts, The Last Text World Tour, va tenir lloc el mateix any i poc després va llançar el seu segon EP, Left Em Hangin. Des de finals de desembre de 2017, va mantenir una relació amorosa amb l'actriu britànica Millie Bobby Brown, que va finalitzar per decisió mútua al juliol de 2018, després de 7 mesos de relació. |
Biblioteconomia | Informació i Documentació és un ensenyament universitari, adaptat a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, a través del qual s'obté la titulació de graduat en Informació i Documentació. Aquest ensenyament, que s'imparteix des del curs 2009-2010 als Països Catalans, substitueix els ensenyaments de diplomatura de Biblioteconomia i Documentació i llicenciatura de Documentació. D'entre les 5 branques temàtiques definides a l'Estat espanyol per a les titulacions universitàries, aquest grau forma part de la branca de Ciències Socials i Jurídiques. Les directrius del grau d'Informació i Documentació van ser aprovades per l'ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) i publicades l'any 2004. A més, en el disseny dels graus dut a terme principalment en 2007-2008, cada universitat va establir, en la forma que va considerar oportú, un diàleg amb una selecció de graduats, ocupadors, professionals sèniors o acadèmics, per tal de copsar les necessitats i tendències de l'entorn. |
Geografia | Llista de colònies, protectorats i dependències principalment europees (però també nord-americanes i dels propis estats asiàtics) d'Àsia: |
Informàtica | El cracking wep és l'acte de desxifrar la clau de xifrat d'una xarxa sense fil. El mètode més freqüent de cracking wep consisteix a posar la targeta sense fil en modalitat Monitor per tal de capturar paquets que s'emetin entre els ordinadors connectats a la xarxa. Un cop recol·lectats aquests paquets, se'n pot extraure la clau WEP. |
Geografia | El Neuengammer Stichkanal o canal d'enllaç de Neuengamme és un canal a Neuengamme a la ciutat d'Hamburg a Alemanya. Connecta l'antic camp de concentració de Neuengamme al Dove Elbe, un braç de l'Elba i el port d'Hamburg.Després d'una visita d'Heinrich Himmler al camp el 1940, va decidir-se de connectar la bòbila que pertanyia a la NSDAP per un enllaç ferroviari i un canal amb l'objectiu de facilitar el transport vers les obres de construcció megalomaniaques dels nazis. Va crear-se el Kommando Elbe, un grup de milers de forçats per a excavar el canal i eixamplar el Dove Elbe sobre 6 quilòmetres. Al costat del Kommando que treballava a les mines de fang era el grup amb les condicions les més dolents i una mortalitat superior a tots. S'havia de treballar dotze hores per dia i corrent, exhortat en permanència per la SS.A una taula d'informació al pont del canal hom pot llegir: |
Estris | Una junta de vidre esmerilat és una junta de vidre que es troba als caps dels recipients, peces i tubs de laboratori que té una cara esmerilada, obtinguda per sorrejament amb esmeril o per acció d'un raig d'àcid fluorhídric, que li lleva la transparència, i que facilita les unions amb altres recipients o tubs.Les juntes esmerilades representen una gran millora en comparació dels mètodes antics d'unió que usaven objectes de vidre fets a mesura, que eren costosos i exigien més temps d'operació, o l'ús de taps de suro o de goma, menys resistents enfront d'atacs químics o enfront de la calor, o els tubs de vidre amb articulacions que portava temps preparar. Les juntes de vidre esmerilat també es troben com a manera d'ajust habitual en tots els taps de vidre. En tot cas les dues peces que s'han d'unir una ha de ser mascle (esmerilada per la part exterior) i l'altra famella (esmerilada per la part interior) i del mateix tipus i dimensions. Una capa, més aviat prima de greix especialment fabricat per a aquest fi, es pot aplicar a les superfícies de vidre esmerilat que van a ser connectades. A més de fer una connexió sense fugides, el greix permet a les dues parts de la unió que més tard puguin separar-se amb major facilitat. |
Història | La Grande Jacquerie, o Jacquerie, va ser una revolta camperola de l'Edat Mitjana al Regne de França l'any 1358 durant la Guerra dels Cent Anys. La revolta es va produir arran de la crisi financera que assetjava França. El rei Joan II, va convocar els Estats Generals per apaivagar els ànims, sense èxit. El terme ve de l'apel·latiu “Jacques Bonhomme” (Jacques Gentilhome) que el cronista medieval Jean Froissart va emprar per designar els revoltats. La noblesa també utilitzava aquest terme de manera desdenyosa per tal de parlar dels camperols o serfs que treballaven les terres. |
Aeronàutica | Els Frecce Tricolori oficialment coneguts com a 313° Gruppo Addestramento Acrobático o Pattuglia Acrobática Nazionale (PAN) Frecce Tricolori, són l'esquadró d'acrobàcia aèria de la Força Aèria Italiana. Tenen la seva seu a la Base Aèria de Rivolto, en la regió nord-est italiana de Friül - Venècia Júlia, Udine. És un dels equips acrobàtics més prestigiosos i preparats del món. Aquesta patrulla acrobàtica es va formar l'any 1961 com l'equip oficial de la força aèria, reemplaçant un gran nombre d'equips no oficials que havien estat recolzats des de finals dels anys 20.L'equip acrobàtic utilitza un total de 9 aeronaus i un solista, amb la qual cosa els Frecce Tricolori són la patrulla acrobàtica amb un major nombre d'aeronaus del món. L'equip vola l'Aermacchi MB-339-A/PAN, un avió d'entrenament biplaça capaç de volar a 898 km/h al nivell del mar. |
Dansa | Elvis Aaron Presley, conegut com a Elvis Presley (Tupelo, Mississipí (Estats Units), 8 de gener de 1935 - Memphis, Tennessee (Estats Units), 16 d'agost de 1977), fou un famós cantant i compositor nord-americà de rock and roll. Tant és així que se l'anomena "El Rei del Rock & Roll" o, simplement, "El Rei". El seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Ha encapçalat per molts anys, la llista dels artistes morts amb major recaptació pels seus productes, desbancat únicament per Kurt Cobain l'any 2006. Cada any la seva casa-mansió Graceland és visitada per milions de persones de tot el món. És la segona casa més visitada dels Estats Units, darrere de la Casa Blanca. Són molts els músics i cantants que reconeixen que Elvis va ser l'espurna que va canviar la música popular i a tota una generació, i que gràcies a ell, ells van prendre el mateix camí. Elvis Presley ha deixat de ser una icona nord-americana, per a convertir-se en una icona de culte mundial. |
Ètica | Un encastament o tècnicament vehicle-ariet és l'acció d'envestir amb un automòbil (generalment robat) la porta o la façana d'un establiment amb la finalitat de fer-la caure per penetrar-hi i finalment cometre-hi algun tipus de robatori, o fins i tot un atracament. Sovint es realitza contra els punts més fràgils d'una façana, tals com els aparadors i les portes de vidre. Amb la finalitat de protegir-se contra quest tipus d'acció, es posen dispositius anti-encastament davant els edificis: generalment blocs de formigó, o pilons, és a dir, columnes de protecció, a vegades de grans dimensions. |
Televisió | Robert Milton Young, més conegut com a Robert M. Young (Nova York, 22 de novembre de 1924) és un multiguardonat director de fotografia, guionista, productor i director de cinema estatunidenc. El 1985 va ser jurat del 14è Festival Internacional de Cinema de Moscou. L'actor Edward James Olmos va treballar en moltes de les seves pel·lícules, entre elles Alambrista! (1977), The Ballad of Gregorio Cortez (1982), Saving Grace (1986), Triumph of the Spirit (1989), Talent for the Game (1991), Galls de baralla (1993), L'esclau dels somnis (1995) and Caught (1996). També va produir el debut d'Olmos com a director, American Me (1992). |
Informàtica | SMP és la sigla de Symmetric Multi-Processing , multiprocés simètric. Es tracta d'un tipus d'arquitectura d'ordinadors en què dos o més processadors comparteixen una única memòria central. |
Mitologia | En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereshkigal; a l'inframón tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven. El lloc principal de culte era Kutha. |
Arqueologia | Dogū (土偶, Dogū?)(que significa "estatuetes d'argila") són estatuetes d'animals o d'humanoides fetes durant el període Jomon tardà (14000–400 aC) del Japó prehistòric.A Els Dogū, a partir del període Jomon ja no es van tornar a fer mai. Hi ha diversos estils de Dogū. Segons el Museu Nacional d'Història del Japó se n'han trobat un 15.000 a tot el Japó excepte a Okinawa. La intenció de fer-los roman desconeguda. No s'han de confondre amb els haniwa d'argila del període Kofun (250 – 538).Els Dogū estan elaborats amb argila i típicament fan de 10 a 30 cm d'alt. La majoria de figuretes semblen representar una dona, tenen ulls grans, petites cintures i malucs amples. Són considerats per molts com a representant de deesses. Moltes tenen grans abdòmens associats amb l'embaràs, el que suggereix que els del període Jomon els considerava deessa mare. La majoria tenen marques a la cara, el pit i les espatlles, que suggereixen tatuatges i incisió probable amb bambú. |
Estris | Les ulleres nasals és un dispositiu utilitzat per a proporcionar un oxigen suplementari o un flux d'aire augmentat a un pacient o persona que necessita ajuda respiratòria. Aquest dispositiu consisteix en un tub lleuger que en un extrem es divideix en dues pinces que es col·loquen a les narius i de les quals brolla una barreja d'aire i oxigen. L'altre extrem del tub està connectat a un subministrament d'oxigen com un generador d'oxigen portàtil o a una connexió d'oxigen de la paret de l'hospital, que disposen de reguladors. Les ulleres generalment es mantenen en la seva posició col·locant una part del tub al voltant de les orelles. En la forma més utilitzada d'ulleres nasal per adults s'administren d'1-3 litres d'oxigen per minut. Les ulleres amb pinces més petites destinades a ús infantil o neonatal poden aportar menys d'un litre per minut. Es poden subministrar cabals de fins a 60 litres d'aire/oxigen per minut a través d'unes ulleres nasals de forats més amples. Les ulleres nasals va ser inventades per Wilfred Jones i patentada el 1949 per l'empresa on treballava. |
Biblioteconomia | Hipertex.net és una revista acadèmica electrònica i un espai en format digital creats per l'Àrea de Documentació de Mitjans i Formats Digitals del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra centrada en l'àmbit de la Informació i Documentació que comença a editar-se el 2003. És una de les revistes destacades en accés obert en biblioteconomia i documentació per la qualitat dels continguts i pel prestigi de les institucions que les editen i es troba valorada per CIRC (Clasificación Integrada de Revistas Científicas) dins del grup B i per CARHUS+ 2014 dins del Grup D. |
Ecologia | Perućica (Serbocroat: Перућица) és un dels boscos primaris que resten a Europa. Està localitzat en la República Sèrbia, a prop de la frontera amb Montenegro, i forma part del Parc nacional de Sutjeska. El bosc solament pot ser explorat en companyia de guardaboscos.L'Avet roig més alt que s'hagi mesurat (63 metres) està localitzat en aquest bosc. |
Informàtica | Amdocs (en hebreu: אמדוקס) és una empresa de programari i un proveïdor de serveis. Les seves solucions pels clients inclouen des de sistemes de suport empresarial, sistemes de suport operatiu, control de xarxa i optimització per a línies múltiples empresarials, fins a xarxes sense fils, banda ampla, cable i serveis de satèl·lit. La companyia també ofereix serveis financers mòbils a proveïdors de servei i institucions financeres, serveis punt-a-punt, bases de dades, solucions analítiques, publicitat, productes en mitjans de comunicació, serveis de màrqueting, incloent un directori de publicacions. Amdocs manté oficines a sis continents amb suport i centres de desenvolupament localitzats a tot el món, incloent Austràlia, Brasil, Canadà, Xipre, Índia, Irlanda, Israel, Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica.La companyia va ser fundada el 1982 com una branca de les pàgines grogues, de la companyia telèfonica d'Israel, que va ser propietat del Grup Aurec sota el comandament de l'empresari Morris Kahn. Juntament amb uns altres empleats de les pàgines grogues israelianes, Kahn va desenvolupar un programa de facturació i amb en Boaz Doten va establir una companyia que va anomenar Sistemes Aurec de Directori i Informació per a vendes de programari.El 1985, Southwestern Bell Empresa va comprar un 50 per cent d'Aurec, i el seu nom va canviar a Amdocs. Dos anys després el Grup Aurec va vendre la resta de la seva participació valorada en un bilió de dòlars americans.Entre els anys 1990 i 1995, Amdocs es va diversificar expandint-se primer cap al servei telefònic i l'espai mòbil. Amb els anys, Amdocs ha continuat expandint el seu producte i les seves ofertes de serveis, tant per a la creació, com per a les adquisicions. La companyia va ser cotitzar en la Borsa de Nova York entre els anys 1998 i 2014, i actualment cotitza en el NASDAQ. |
Ciències de la salut | L'efecte McGurk és un fenomen perceptiu que demostra una interacció entre audició i visió en la percepció de la parla. La il·lusió es produeix quan el component auditiu d’un so es combina amb el component visual d’un altre so, donant lloc a la percepció d’un tercer so. La informació visual que obté una persona de veure parlar a una persona canvia la manera de sentir el so. Si una persona obté informació auditiva de mala qualitat però té informació visual de bona qualitat, és probable que experimenti l'efecte McGurk. Les habilitats d’integració per a informació d’àudio i visual també poden influir si una persona experimentarà l'efecte. S'ha demostrat que les persones que són millors en la integració sensorial són més susceptibles a l'efecte. Moltes persones es veuen afectades de manera diferent per l'efecte McGurk basat en molts factors, inclosos el dany cerebral i altres trastorns. |
Sociologia | La democratització de la tecnologia es coneix com el procés pel qual les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) deixen de ser propietat d'una elit privada o grup reduït de persones, per passar a ser-ho de tots els sectors de la societat. Concretament, ja no són els professionals els que fan ús d'internet i les telecomunicacions sinó que qualsevol persona hi té accés, sense importar l'edat, la classe social, el sector o els mitjans disponibles, entre d'altres. |
Filologia | La Societat de la Llengua Còrnica (còrnic: Keskowethyans an Taves Kernewek IPA [kɛskɔˈwɛθjans un ˈtavɛs kɛrˈnɛwɛk], [kɛskɔˈwɛθjɐnz ɐn ˈtævɐzs kərˈnuːɐk]) és un ens públic creat el 2005 a Cornualla, Anglaterra, Regne Unit, per tal de promoure l'ús i el desenvolupament de la llengua còrnica. Està formada per representants de societats lingüístiques, d'organitzacions culturals i econòmiques, i del govern local de Cornualla. L'organització és finança parcialment a través del programa Objective One de la Unió Europea, del Departament per a les Comunitats i el Govern Local del govern del Regne Unit i del Consell Cornualla. Fou inicialment l'encarregada de regular l'ortografia còrnica estandarditzada (en anglès: Standard Written Form, SWF). Actualment aquesta tasca es du a terme per l'Akademi Kernewek. |
Humor | Un còmic de ràbia (o rage comic en anglès) és un còmic web breu que utilitza un conjunt de cares de dibuixos animats ja elaborats o cares de ràbia, que solen expressar ràbia o alguna altra emoció o activitat senzilla. Solen ser dibuixats de manera bruta amb Microsoft Paint o altres programes de dibuix senzill, i van ser molt populars a principis dels anys 2010. Aquests webcomics s'han estès molt de la mateixa manera que ho fan els memes d'internet i s'han generat diversos memes en aquest mitjà. S'han caracteritzat per Ars Technica com una “forma acceptada i normalitzada de comunicació en línia”. La popularitat dels còmics de ràbia s'ha atribuït al seu ús com a vehicles per satiritzar i posar humor a experiències compartides. El ventall d'expressions i les cares estandarditzades i fàcilment identificables han permès usos com ara l'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera i la identificació dins d'una mateixa comunitat. |
Periodisme | Un corresponsal és un periodista que fa informacions per a un mitjà de comunicació des del lloc dels fets.A la fi del segle xviii, els corresponsals de The Times, eren agents a ambdós costats del Canal de la Mànega que feien arribar escrits sobre el que passava a París i Brussel·les. Dominar idiomes era un dels requisits bàsics. El cost i la dificultat en les transmissions eren els principals problemes dels corresponsals en els mitjans on treballaven al segle xviii, i els mateixos que han arrossegat fins a principi del segle xxi. Els corresponsals de guerra són els periodistes més perseguits. La majoria dels periodistes que són empresonats o assassinats en l'exercici de la seva feina pertanyen a aquest grup. Per aquest motiu es va crear Reporters Sense Fronteres. Amb la crisi econòmica occidental que va començar la primera dècada del segle xxi i el creixement d'internet l'existència dels corresponsals va començar a perillar, i diversos mitjans van prescindir de la seva feina. Els corresponsals defensen que són "els ulls de la història" i que el punt de vista que pot oferir un corresponsal no és substituïble de cap altra manera i que prescindir-ne empobreix els mitjans.Alguns dels corresponsals més destacats han estat Manuel Chaves Nogales, Eugeni Xammar i Puigventós, Francisco Eguiagaray, Manu Leguineche, Robert Capa, Donald McCullin, William Howard Russell, Ernie Pyle i Ryszard Kapuściński, segons publicà la periodista Cecilia Ballesteros. |
Geologia | En geologia, un bombament és una zona amb forma de cúpula que abasta una gran superfície. Deformació d’una superfície estructural (Bombament de Núbia), d’una superfície d’erosió, d’una peneplana, d’un conjunt muntanyós, que pren la curvatura convexa anàloga a la d’una volta o d’un dom. (en bulge, camber, swell heave, swelling, upwarp, upwarping; es abombamiento; fr bombe unipolaire).Segons Leser, es tracta d'un accident geogràfic que pot ser de diversos ordres de magnitud, des d'una formació rocosa en un riu fins a una entitat d'escala continental. |
Ecologia | La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània. De nord a sud són: Illes Açores, Arxipèlag de Madeira, Illes Salvatges, Illes Canàries, Cap Verd.El nom prové del grec antic μακάρων νῆσοι, makárôn nễsoi o 'illes Afortunades', terme ja usat pels geògrafs grecs per a anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Macaronèsia és un cultisme creat pel botànic Philip Barker Webb durant els anys 1835 a 1850, quan va publicar L'Histoire naturelle des îles Canaries.La Macaronèsia europea forma l'euroregió Açores-Madeira-Canàries. Les inicials dels tres arxipèlags coincideixen amb les tres primeres lletres de Macaronèsia. A aquestes illes s'afegeix l'anomenat enclavament macaronèsic africà, una zona de la costa africana situada aproximadament entre les Canàries i Cap Verd. És a dir, entre la costa del Sàhara Occidental i el riu Gàmbia, aproximadament, que comparteix algunes de les espècies endèmiques dels arxipèlags macaronèsics.Les illes són d'origen volcànic i tenen característiques naturals comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques. Un element distintiu és com s'anomena en aquestes illes i arxipèlags les plataformes de lava guanyades a la mar: 'fajã' en portuguès i 'fajana' en espanyol (en ambdós casos amb etimologia incerta), que és el nom que reben aquestes plataformes guanyades a la mar per les colades de lava, i que a voltes formen part de la denominació d'indrets locals, com per exemple "Playa Fajana" a Tenerife o Fajã da Caldeira Santo Cristo a São Jorge (Açores). El clima és subtropical, i mediterrani amb més presència de pluges a les Açores i Madeira. |
Dret | El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses. Els edils curuls també feien edictes, i la seva jurisdicció era exercida (com a mínim durant l'Imperi) a les provinciae populi Romani pels qüestors. No es promulgaren edictes a les Provinciae Caesaris. Els tribuns, censors i pontífexs també promulgaren edictes en les matèries relatives a les seves respectives jurisdiccions. Els edictes eren enumerats per Gaius entre les fonts del dret romà, i aquesta part del dret romà és anomenada en els Pandectes ius Honorium. Així com els edictes dels pretors eren els més importants, el ius honorianum era alguns cops anomenat ius praetorum; però estrictament el ius honorianum era el terme sota els quals es comprenia tots els edictes. Edicte significa, generalment, qualsevol nota pública feta per una autoritat competent. Però especialment significa, durant la República, una norma promulgada per un magistrat, que l'escrivia un àlbum, i la dipositava en un lloc conspicu, "Unde de plano recte legi potest". D'aquesta circumstància, l'edicte es considerava una part del ius scriptum. Com que l'ofici d'un magistrat era de caràcter anual, les normes promulgades pel seu predecessor no lligaven al seu successor, però aquest últim podia confirmar o adoptar les normes del seu predecessor, i introduir-les al seu propi edicte, i per tant aquestes normes adoptades s'anomenaven edictum tralatitium, o vetus, oposats als edictum novum. Un repentinum edictum era una norma que es feia (prout res incidit) per l'ocasió. Un edicte perpetu (perpetuum edictum) era aquella norma que es feia pel magistrat que iniciava el seu ofici, la qual intentava aplicar a tots els casos on era possible aplicar-la, durant l'any del seu mandat: per tant s'anomenava alguns cops annua lex. No s'anomenava perpètua perquè fossin fixades les lleis, sinó perquè cada pretor publicava el seu edicte a l'inici del seu mandat i que s'aplicava de forma continuada (perpetuum). Fins que adaptar els edictes dels sus predecessors no va esdevenir la pràctica entre els magistrats, els edictes no formaven un cos de normes permanents; però quan aquesta pràctica esdevingué comuna, els edictes (edictum tralatitium) aviat constituïren un cos legislatiu extens, que a la pràctica era la part més important de la llei. Els múltiples edictes, un cop establerts, eren anomenats amb els noms dels seus promulgadors, com els edictum Carbonianum; o s'anomenaven en referència a l'actio per la qual foren establertes, Com l'Aquiliana, Publiciana, Rutiliana. L'origen del poder dels edictes no té una historicitat clara, però tal com els pretors foren magistrats instituïts per a l'administració de justícia per compte dels cònsols i el poder consular representava la continuació de facto del poder del rei de Roma, semblaria que el ius edicendi podria haver sigut un romanent de la prerrogativa reial. Tanmateix això, el poder fou exercit inicialment, i més tard instituït, podria haver sigut que el ius praetorium fos reconegut com una divisió de la llei durant o després dels temps de Ciceró, durant el qual l'estudi dels edictes formà una part de l'estudi regular de la llei. L'edicte dels edils sobre la compravenda d'esclaus és mencionada per Ciceró (de Off. iii.17); el Edictiones Aedilitiae és al·ludit per Plaute (Cap. IV 2 v. 43); i un edicte del pretor peregrí és mencionat a la Lex Galliae Cisalpinae, que probablement pertany al segle viii Ab urbe condita. La Lex Cornelia (67 aC), proveïa contra els abusos del poder dels edictes, declarant que els pretors podrien decidir en casos particulars, concordantment al seu edicte perpetu. Sembla que en temps de Ciceró els edictes ja conformaven un extens cos normatiu, cosa que és confirmada pel fet que, en aquell temps, ja s'havia fet un intent per tal d'ordenar-los i comentar-los. Servi Sulpici, el gran jurista i orador i amic de Ciceró, adreçà a Brutus dos brevíssims llibres sobre edictes, que fou seguit per l'obra d'Offilius; tot i que no se sap del cert si l'obra d'Offilius era un intent de recollir i arranjar els diversos edictes, com la subseqüent compilació de Julià, o un comentari com feren molts juristes després que ell. Els edictes, eren en efecte un mètode indirecte de legislar i era la via per la qual s'establien nombroses normes. Fou en certa forma de major efecte, ja que era una via fàcil i més pràctica d'engrandir i alterar progressivament la llei existent, mantenint alhora el sistema en harmonia, que no pas el mètode de legislació directa, i és innegable que la part més valuosa del dret romà deriva dels edictes. si un pretor establia una norma que es trobés injuriosa o inconvenient, queia en desús si no era adoptada pel seu successor. Diverses normes promulgades com edictes sestaven en conformitat al costum existent, particularment en casos de contractes, en què l'edicte hauria tingut l'efecte de convertir en llei el costum. Això sembla que Ciceró vol dir (de Invent. ii 22) quan diu que els edictes depèn en bon mesura del costum. Sota els emperadors hi havia diversos comentaristes dels edictes. Així Domici Labeó escrigué quatre llibres sobre edictes i una obra dels seus trenta llibres, Ad edictum Praetoris Peregrini, és citada per Ulpià (Dig. 4. tit 3 a 9). Salvi Julià, un distingit jurista, que visqué en temps d'Adrià i exercí l'ofici de pretor, feu una compilació d'edictes per ordre de l'emperador; l'obra fou ordenada en títols, segons el seu objecte. Fou anomenat Edictum Perpetuum. Salvi Julià sembla haver recollit i arranjat els vells edictes, i probablement ambdós ometeren que havien caigut en desús, i abreujat diverses parts, donant-los un caràcter sistemàtic. L'obra de Julià podria haver tingut gran influència en l'estudi de la llei, i en subsegüents escriptures legals. No sembla probable que els edictes dels dos pretors, juntament amb els Edictum Provinciale, i els edictes dels edils curuls, fossin agrupats en un en aquesta compilació. Els edictes dels emperadors són esmentats a la Constitutio compilada en el Codi Justinià. El Digest, conté nombrosos fragments de Edicta Perpetuum. GL |
Cultura popular | El Festival de la Cançó Mediterrània fou un esdeveniment musical que se celebrà a Barcelona durant nou anys, des del 1959 fins al 1967, i en el qual prenien part artistes de diversos països mediterranis. El festival, que nasqué impulsat per l'èxit del festival de Sanremo, era emès en directe per Televisió Espanyola i per Ràdio Nacional d'Espanya; comptava amb el suport de l'ajuntament de Barcelona i se celebrava al setembre, tot coincidint amb les festes de la Mercè. Durant les seves nou edicions hi participaren representants d'Algèria, Egipte, Espanya, França, Grècia, Israel, Itàlia, Malta, Mònaco i Xipre. Malgrat el règim franquista imperant a l'època, només es va prohibir interpretar cançons en català de 1964 a 1966. |
Arquitectura | El coronament són aquells els elements arquitectònics que es posen sobre la construcció per coronar o adornar la seva part superior. Entre els més habituals es distingeixen: Àtic o cos superior d'una façana amb la finalitat de dissimular el naixement de la coberta. Dins d'aquests, es troba l'àtic escalonat o flamenc, que pren forma escalonada. Cuculla, coronament en forma piramidal o cònica d'una torre. Fletxa, coronament molt elevat i agut en les torres gòtiques. Acroteri, és un pedestal curt a la part alta dels edificis per sostenir un objecte; per derivació també es coneix amb aquest nom l'objecte sostingut. Pinacle, torrella massissa que se situa sobre els boterells i altres estreps per donar-los més pes. Agulla, pinacle molt agut, que s'usa amb freqüència per a finalitats decoratives. Cresteria o sèrie de coronaments calats propis de l'arquitectura gòtica. Merlets, espècie de grans dents en què acaben els murs de les fortaleses, moltes vegades perforats en forma de tronera sobre una espitllera. troneres, o grans merlets per a l'artilleria. Cimaci D'altres com ara pinyes, gerros, peveters, avantfixes o peces decorades que tanquen l'extrem del ràfec. |
Llengües | La llengua de signes britànica, australiana i neozelandesa (en anglès BANZSL, British Australian and New Zealand Sign Language) és la llengua de signes que inclou la llengua de signes britànica (en anglès BSL), llengua de signes australiana (auslan) i llengua de signes neozelandesa (en anglès NZSL). En realitat, aquestes llengües es consideren dialectes d'una llengua comuna, perquè utilitzen la mateixa gramàtica i el mateix alfabet manual, i perquè presenten un elevat grau de coincidències lèxiques. Entre l'auslan, la BSL i la NZSL, hi ha un 82% de signes idèntics (segons la llista Swadesh). Si es consideren tant els signes idèntics com els similars o relacionats, el nombre puja fins al 98% de signes cognats entre tots tres dialectes. En canvi, la Llengua de signes americana (en anglès, American Sign Language o ASL) i la BANZSL no estan pràcticament relacionades i presenten molts menys signes comuns. La ASL i la BANZSL només comparteixen un 31% de signes idèntics, o un 44% de cognats.Malgrat això, hi ha coincidències significatives, segurament provocades pels manlleus lèxics recents de l'ASL que en fan els signants dels tres dialectes de la BANZSL. Molts signants joves d'aquesta llengua no són conscients de quins signes són manlleus recents. El terme BANZSL és obra dels lingüistes Trevor Johnston i Adam Schembri. Aquest terme no pretén reemplaçar els termes BSL, auslan o NZSL. Cada dialecte manté la seva individualitat, però s'hi pot fer referència globalment com a BANZSL.Tant la BSL, com l'auslan o la NZSL tenen el seu origen en una llengua de signes que s'utilitzava a la Gran Bretanya durant el segle xix. Segons Henri Wittmann, la llengua de signes sueca també prové de la BSL. I de la llengua de signes sueca van sorgir la llengua de signes portuguesa i la finesa, tot i que aquesta darrera presenta elements propis. Els signants de la llengua de signes danesa i la sueca s'entenen entre si, tot i que Wittmann classifica la danesa dins la família de la llengua de signes francesa. Altres fonts afirmen que la llengua de signes sueca no té cap predecessor conegut. |
Psicologia | S'entén com a digital detox (desintoxicació digital) a una tendència recent que busca evitar i escapar de l'addicció a la tecnologia. Es pot entendre com un fenomen social que vol allunyar a la gent dels dispositius digitals com ara els smartphones o els ordinadors per tal de tornar a connectar amb la societat. El eslogan que defineix aquest moviment es Disconnect to reconnect. Avui dia cada cop més gent pateix de problemes físics i psicològics derivats d'una obsessió a aquestes tecnologies que ens envolten. Aquesta tendència té com a finalitat evitar l'abús i l'obsessió a les noves tecnologies, entenent que això pot comportar problemes en la nostra salut mental. Reivindica prendre consciència d'això i buscar maneres de portar una dieta digital més controlada. El fenomen Digital Detox pot recordar al que va suposar el ludisme en el seu moment traslladat a la revolució digital dels nostres dies. Segons l'organització Digitaldetox.org, el 61% dels internautes globals confessa tenir algun nivell d'addicció a la Xarxa. Així mateix, el nord-americà mitjà admet passar almenys el 30% del seu temps en Internet revisant actualitzacions a les seves xarxes socials, tot i que no ho impliquin i siguin simples avisos. |
Arquitectura | El pomerium (o pomoerium , del llatí postmoerium , que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma. En termes legals, Roma només existia dins el pomerium , de manera que tot el que estava a l'exterior eren terres que pertanyien a Roma (però no eren Roma).Segons la llegenda, el pomerium va ser inaugurat per Servi Tul·li, però no seguia la línia de la Muralla Serviana, pel que no és probable que realment hagués estat ell qui establís la frontera sagrada. Aquesta va romandre sense canvis fins al Dictador Luci Corneli Sul·la que, en demostració del seu poder absolut, la va expandir l'any 80 aC S'han trobat diverses pedres cippi (fites) que mostren la línia per la qual transcorria el pomerium després de l'ampliació de l'emperador Claudi (aquesta extensió la recull Tàcit en els seus escrits. També es té constància d'extensions dutes a terme per Cèsar August, Neró i Trajà, però no tenim proves arqueològiques ni escrites que ho demostrin. El pomerium no era una muralla, sinó que es tractava d'una línia imaginària, marcada per fites, que es definia seguint criteris legals i religiosos. No abastava tota l'àrea metropolitana, i ni tan sols abastava els proverbials Set Pujols (el Palatí estava dins del pomerium , però el Capitoli i l'Aventí no ho estaven). La Cúria Hostília i el pou dels Comitia al Fòrum Romà, dos localitzacions extremadament importants del govern de la ciutat, estaven dins del pomerium . El temple de Belona (Roma), però, estava fora. |
Història | Suwatara fou una ciutat hitita situada a l'est o sud-est de Kanish. Fou la terra més al sud a la qual van arribar els kashka en la seva expedició vers l'any 1300 aC. L'hititòleg Massimo Forlanini l'ha identificat amb el posterior assentament grec de Sàvatra, prop de l'actual ciutat turca de Konya. Tanmateix, aquesta teoria ha estat rebuda amb certa precaució. S'ha suggerit que el topònim Suwatara podria significar 'sense aigua'. |
Química | L'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) és una agència de la Unió Europea (UE) que gestiona els asptectes tècnics, científics i administratius del moviment dels productes químics a la UE.Fou creada el 18 de desembre de 2006 pel Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, i va entrar en funcionament l'1 de juny de 2007. La seu central es troba a la ciutat de Hèlsinki. Una de les seves missions principals és garantir l'aplicació de la normativa Reach. |
Estris | Un gat, grill, manota o cric és una màquina que serveix per aixecar objectes molt pesants o aplicar grans forces lineals. La seva base pot ser hidràulica o mecànica. Els gats mecànics, fonamentats en el caragol (enginyeria) serveixen per a aixecar càrregues petites, com ara cotxes (sovint formen part de l'equipament que aquests porten per tal de canviar els pneumàtics crebats). Els crics hidràulics s'empren en enginyeria i construcció (per exemple, per a tensar cables en el formigó pretesat. |
Informàtica | Un diagrama de Ramachandran (o gràfic de Ramachandran o gràfic [φ,ψ]), desenvolupat el 1963 per G. N. Ramachandran, C. Ramakrishnan i V. Sasisekharan, és una forma de visualitzar totes les combinacions possibles dels angles dièdrics φ contra ψ entre aminoàcids d'un polipèptid i que contribueixen al plegament de la proteïna. |
Agricultura | La cava de Don Miguel (o cava d'En Miquel) és un pou de neu que es troba en la cresta septentrional de la Serra de Mariola, al nord del Mas dels Arbres, a 1.050 metres d'altura, en el terme del municipi valencià de Bocairent (la Vall d'Albaida), tocant amb el d'Alfafara (el Comtat).L'aspecte extern de la cava destaca per la presència d'un basament de vora 40 m d'amplitud reforçat amb huit contraforts, necessaris per a elevar l'altitud del depòsit, el qual, a diferència d'altres caves, no és subterrani o ho és només en part, degut al fet que el substrat calcari en dificultava l'excavació. L'interior de la planta és circular, revestit de maçoneria i morter. En les zones inferiors s'observa la roca tallada amb senyals de les perforacions de barrinat. Té un diàmetre de 14,50 metres i una altura de 10,20 metres. La cava té tres boques d'accés situades a diferents nivells: per la més baixa al sud-est, s'accedix a la base del pou a través d'un passadís; l'accés al nivell mitjà sud-oest presenta una estança contigua o refugi amb restes d'un banc i una ximenera, el sostre voltat de la qual apareix mig afonat; la superior (NW), és una estança voltada de planta atrompetada. Dos de les portes són d'arc deprimit convex i la del nivell mitjà amb llinda plana formada per una sola peça. El sostre és voltat. Les restes de la coberta permeten distingir l'inici d'una falsa volta amb un aparell de lloses pedra i morter. A 130 metres de la cava, en direcció sud, hi ha un aljub que aprofitaria per a arreplegar les aigües del desgel del depòsit. En un carreu exterior es pot llegir part d'una inscripció on s'aprecia «…de…1780 / l'Any 1792». Segons fonts documentades, es va construir en la primera mitat del segle xvii per la ciutat de Xàtiva. Es pot accedir a la cava únicament a peu, a través del sender de petit recorregut PR-CV 370. |
Geografia | San Nicolás (Sant Nicolau) (abreujat a vegades a San Nic o SNI) és la més remota de les illes de Califòrnia. Forma part del comtat de Ventura i de les illes Santa Bàrbara. Els seus 54 km² són actualment controlats per l'armada estatunidenca, que utilitza l'illa com a camp d'entrenament i de proves d'armament. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.