label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geologia | La dorsal mesoatlàntica (o ppap) és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic dels 87° N (uns 33 km. al sud del pol Nord) fins a l'illa Bouvet, 1.700 km. al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la dorsal atlanticoíndica, que continua cap a l'est. També s'obre a aquesta altura, cap a l'oest, la dorsal escocesa. Al nord d'Islàndia, la cadena continua el seu camí cap a l'oceà Àrtic. A l'alçada de l'equador terrestre, la serralada queda dividida en nord i sud per la fosa Romanche, que arriba a profunditats de quasi 7,8 km. En diversos punts, l'alçada de les muntanyes excedeix el nivell de mar, formant illes. |
Arquitectura | Els termes fred solar i Climatització solar es refereixen a sistemes que usen l'energia solar per a la refrigeració d'ambients. L'aplicació més freqüent és el condicionament d'aire, tant en edificis com en ambients mòbils (sobretot vehicles). Existeixen sistemes basats en fotovoltaica i uns altres en energia solar tèrmica. |
Geografia | Nesea (grec Nessea o Nissea) fou un districte esmentat per Estrabó en un lloc, com un territori regat per l'Ocus que era part d'Hircània; i en un altre, com a territori separat entre Hircània, Ariana i Pàrtia, equivalent al Gran Khorasan. La capital era Nissa, entre Astarabad i Meshed. Podria ser idèntica a algunes de les altres regions anomenades «Nesea» en fonts diferents. |
Dret | El reglament és una norma jurídica de caràcter general dictada per una administració pública. El seu rang en l'ordre jeràrquic és immediatament inferior a la llei, i generalment la desenvolupa i emana d'aquesta. Els reglaments són font de dret essencial per a l'administració pública, però també provenen d'ella. En aquest sentit tenen un doble vessant: Per la seva procedència són un producte de l'administració sotmesos al principi de legalitat i susceptibles de ser fiscalitzats per la jurisdicció contenciosa administrativa, però pel seu contingut són normes de dret objectiu i per tant s'integren en l'anomenat bloc de la legalitat que s'imposa a l'administració pública en la seva actuació. Són redactats, tradicionalment pel poder executiu, encara que els ordenaments jurídics actuals reconeixen potestat reglamentària a altres òrgans de l'Estat (com ara les cambres legislatives per a l'exercici de les funcions que li són pròpies). Per tant, segons la majoria de la doctrina, es tracta d'una de les fonts del dret, formant ja part de l'ordenament jurídic. La titularitat de la potestat reglamentària ve recollida en les constitucions. |
Sociologia | Farida Shaheed és una sociòloga, feminista i activista pels drets humans pakistanesa. En 2012 va ser designada com a Relatora Especial de les Nacions Unides en drets culturals. Dirigeix el centre de recursos per a la dona Shirkat Gah (Centre de Recursos per a la Dona) al Pakistan i és coneguda per la seva tasca en temes de gènere, tant a Pakistan com internacionalment. |
Informàtica | El Model d'Objectes de Document (o també Model d'Objectificació de Document, DOM en anglès i emprat ací com a referència acrònima) és una Interfície de Programació d'Aplicacions (API) per a documents HTML i XML, una convenció multiplataforma i independent del llenguatge de programació que serveix per a representar documents HTML, XHTML i XML i interaccionar-hi a través d'objectes. Proporciona una representació de l'estructura del document, la qual cosa permet al programador de modificar-ne el contingut i la presentació visual. En essència, comunica pàgines web amb guions (scripts) o llenguatges de programació. La historia del Model d'Objectes de Document està estretament relacionada amb la història de la “Guerra de navegadors” de finals dels anys 1990 entre el Netscape Navigator i Microsoft Internet Explorer, i també amb la de JavaScript i JScript. Totes les propietats, mètodes i esdeveniments disponibles per a la manipulació i creació de pàgines web estan organitzats en objectes (per exemple, l'objecte de document que representa el document en si, l'objecte de taula que representa un element de taula HTML, i així successivament). En la majoria dels últims navegadors web aquests objectes són accessibles a través de llenguatges de script. El DOM s'utilitza molt sovint en combinació amb JavaScript. No obstant això, com ja s'ha indicat, el DOM va ser dissenyat per ser independent de qualsevol llenguatge de programació en particular, a fi de proporcionar una representació estructural del document a partir d'una API única i consistent. Les implementacions del DOM, doncs, es poden fer per a qualsevol llenguatge de programació. |
Jocs | Ballistics és un videojoc de curses futuristes per a PC, desenvolupat per GRIN i distribuït per Xicat Interactive el 2001. GRIN va desenvolupar una versió arcade d'aquest joc, distribuït el 2002 amb un únic seient reclinable per Triotech Amusement. Els jugadors corren a través de set diferents pistes en diferents lligues contra altres competidors sobre motos aèries d'alta velocitat. El joc fou el primer a ser llençat per GRIN, i presentà la primera versió del motor de joc Diesel. GRIN treballà en estreta col·laboració amb NVIDIA per després incorporar-hi les noves tecnologies en el joc, i fou comercialitzat com un dels títols d'insígnia per a la sèrie GeForce 3 de targetes de vídeo. La reacció crítica fou en general favorable, amb els ressenyadors estant impressionats per la bellesa dels gràfics i l'emocionant representació de la velocitat. Estaven, tanmateix, decebuts lleugerament amb la natura superficial de la jugabilitat. Una nova versió del joc d'arcade fou llençat el 2003, incorporant la tecnologia de simulador de moviment en la màquina d'arcade. |
Lingüística | L'aprenentatge lectoescriptor és l'educació i aprenentatge necessaris per a saber escriure, llegir comprenent el sentit del que es llegeix. El lector expert empra dues vies per poder llegir correctament, la via lèxica, o reconeixement global de les paraules; i la via fonològica, que és la lectura mitjançant la correspondència entre so i grafia (lletra a lletra). |
Cultura popular | L'hobgoblin és una criatura d'una raça similar al goblin. Comparteix amb aquest l'aparença humanoide i la talla més petita que un home i major que la del follet però difereixen en el color de la pell (més gris o marró que verd). El seu caràcter és controvertit, hi ha obres que els situen com el revers bromista dels goblins, com a El somni d'una nit d'estiu, i d'altres que indiquen que són una espècie més forta i ferotge que els gòblins ordinaris, com El hòbbit. Són personatges freqüents en títols moderns de fantasia i guerra. |
Història | El místic (grec: μυστικός, mistikós) fou un alt càrrec de la cort romana d'Orient entre els segles ix i xv. L'ofici de místic és documentat per primera vegada durant el regnat de Basili II, quan l'ocupava Lleó Cerosfactes. No se'n coneixen amb certesa les funcions inicials, tot i que probablement era un secretari privat de l'emperador que també exercia funcions judicials. Posteriorment esdevingué un important funcionari fiscal durant el període dels Comnè i es mantingué com un dels càrrecs estatals de major rellevància durant el període dels Paleòleg. |
Pedagogia | En psicologia, l'estil cognitiu fa referència al mode habitual de processar la informació i d'utilitzar els recursos cognitius(com la percepció, la memòria, el processament). Sternberg defineix l'estil cognitiu com el conjunt de preferències que un individu té d'utilitzar les seves aptituds.L'estil cognitiu d'una persona determina com pensa i com tracta la informació, per tant defineix diferents estils d'aprenentatge i de raonament. Així doncs, observarem que diverses persones poden tenir una formació i unes aptituds similars i, en canvi, diferenciar-se clarament pels estils, per la manera de fer front a noves situacions, per la forma de resoldre problemes. Aquests estils integren elements cognitius, emocionals, estratègics, etc. que condicionaran l'eficàcia de l'actuació. D'acord amb l'estil cognitiu es donarà, també, una manera particular d'aprendre (estils d'aprenentatge). Tot i així, malgrat unes tendències més accentuades, cada individu pot variar d'estil d'acord amb les circumstàncies que es donin.L'estil cognitiu està lligat al concepte d'intel·ligències múltiples de Howard Gardner, en el sentit que cada persona té més desenvolupades unes facultats, siguin innates o promocionades, que són les que aplica preferentment per copsar i analitzar dades de l'entorn. Un alumne amb un estil cognitiu d'acord amb la manera d'explicar del professor aprendrà més de pressa a les classes. Per això és important que el docent variï la manera de presentar els conceptes i les activitats proposades, per atendre correctament la diversitat dels estudiants. Igualment, en el món laboral són més eficients els equips amb estils cognitius similars. A més a més, poder desenvolupar tasques adequades al propi estil cognitiu augmenta la motivacióTradicionalment es distingeix entre persones visuals, auditives i cinestèsiques. Les visuals aprenen millor a partir de gràfics, esquemes i memoritzen la posició de les dades en el paper. Les auditives tenen el llenguatge més desenvolupat i recorden millor les explicacions de l'aula, així com els resums. Les cinestèsiques aprenen millor allò que practiquen, per inducció i repetició. La majoria de teories psicològiques amplien aquestes tres subcategories a d'altres, per atendre millor la varietat d'estils cognitius, però no hi ha acord entre elles a part d'aquesta tríada bàsica. |
Física | L'advecció és la variació d'un escalar en un punt donat, per efecte d'un camp vectorial. Per exemple: el transport d'una substància contaminant pel corrent d'un riu; en meteorologia, el procés de transport d'una propietat atmosfèrica, com ara la calor o la humitat, per efecte del vent; en oceanografia, el transport de certes propietats, com ara la salinitat, pels corrents marins. Tals propietats tenen una distribució espacial. L'operador advecció s'expressa com el producte escalar del vector velocitat pel gradient de la propietat: v → ⋅ ∇ = u ∂ ∂ x + v ∂ ∂ y + w ∂ ∂ z {\displaystyle {\overrightarrow {\mathbf {v} }}\cdot \nabla =u{\frac {\partial }{\partial x}}+v{\frac {\partial }{\partial y}}+w{\frac {\partial }{\partial z}}} on ( u , v , w ) {\displaystyle (u,v,w)} són les components de la velocitat v → {\displaystyle {\overrightarrow {\mathbf {v} }}} segons les coordenades ( x , y , z ) {\displaystyle (x,y,z)} . Tanmateix, es pot substituir la dada z per la dada de pressió suposant la hipòtesi hidroestàtica ∂ p = − ρ g ∂ z {\displaystyle \partial p=-\rho g\partial z} : v → ⋅ ∇ = u ∂ ∂ x + v ∂ ∂ y + ω ∂ ∂ p {\displaystyle {\overrightarrow {\mathbf {v} }}\cdot \nabla =u{\frac {\partial }{\partial x}}+v{\frac {\partial }{\partial y}}+\omega {\frac {\partial }{\partial p}}} on ω = − v ρ g {\displaystyle \omega =-v\rho g} és el desplaçament vertical en coordenades de la pressió; p {\displaystyle p} és la pressió; ρ {\displaystyle \rho } és la densitat del fluid; g {\displaystyle g} és l'acceleració terrestre.Per exemple, l'advecció de temperatura T {\displaystyle T} s'expressarà com: − v → ⋅ ∇ T {\displaystyle -{\overrightarrow {\mathbf {v} }}\cdot \nabla T} . |
Ecologia | El zero waste (en català, residu zero) és una filosofia basada en el conjunt de pràctiques per evitar el màxim possible la generació de residus. Pretén una vida sostenible on es reutilitzin els residus per evitar contaminar l'ambient. L'objectiu és la recerca de la reducció de residus, reciclar i revalorar la quantitat més gran possible de materials, així com promoure la fabricació de productes de llarga duració. |
Jocs | El joc de plegar un cordill (també anomenat "bressolet de la Mare de Déu" en algunes contrades, o simplement el joc del cordill, o el cordill) és un joc de mans basat en un cordill, o similar, tancat i nuat formant baga. El cordill cal disposar-lo entre les dues mans del jugador que comença formant una figura. Un segon jugador "plega" la figura i, estirant i desfent la figura inicial, en forma una altra amb el cordill estirat entre les seves mans. De forma reiterada cada jugador van presentant les figures a l'altre fins que, per manca d'habilitat o de coneixements, la figura es desfà o un jugador no sap continuar. |
Informàtica | Desfés és una ordre dins molts programes d'ordinador, que esborra l'últim canvi fet al document, fitxer o programa revertint-lo a un estat anterior disponible en la memòria de l'ordinador. En molts programes es pot desfer més d'un canvi successivament. L'ordre contrària a desfés és refés. Refés inverteix les accions desfetes o avança en la memòria a un estat més actual. En la majoria d'aplicacions d'escriptori, l'ordre desfés s'activa prement la combinació de tecles Ctrl+Z. La combinació més comuna per refer quan s'ha desfet és Ctrl+Maj+Z o Ctrl+Y. |
Arquitectura | En arquitectura un mascaró és una cara de pedra o d'un altre material que es col·loca a les fonts o en altres construccions com els entaulaments, sota els balcons, a la clau de les arcades, a l'obertura de grutes, etc. Se'ls dona un caràcter seriós o grotesc. Normalment són rostres de faunes, savis, nàiades, etc. Els arquitectes dels segles XVII i XVIII feren un gran ús de mascarons en les façanes dels edificis d'aquella època. |
Cultura popular | La culinària o art culinari és una forma creativa de preparar els aliments i depèn molt de la cultura, en termes de coneixements respecte als aliments, la seva forma de preparar-los, així com dels rituals socials establerts al voltant del menjar. Cal no confondre-ho amb gastronomia, que englobaria a aquesta en un camp més general dedicat a tot allò relacionat amb la cuina.Existeix un art culinari característic a cada poble, cultura i regió. Avui dia amb el fenomen de la globalització, amb la contínua comunicació de milions de persones i la influència dels mitjans de comunicació, així com del comerç han conduït a un major coneixement i estima de les cuines foranes, i una major facilitat per accedir a la seva preparació. No obstant això, una gran majoria d'aquestes receptes i les seves variacions tenen els seus orígens en les cuines tradicionals desenvolupades al llarg de molt temps, amb rituals de preparació transmesos al llarg de moltes generacions. La cuina tradicional és un art fonamentalment social, amb caràcters locals i tradicionals, però la societat moderna ha aconseguit facilitar la seva elaboració, recolzat per la fàcil adquisició de matèries primeres que es conreen, de vegades, a milers de quilòmetres de distància. És important, en la cuina moderna, aquesta base de diferents orígens ètnics i culturals. |
Química | El nombre atòmic, representat per Z {\displaystyle Z} , és el nombre de protons presents en el nucli atòmic. Els àtoms de diferents elements tenen diferents nombres d'electrons i protons. Un àtom en el seu estat natural és neutre i té un nombre igual d'electrons i protons. Per exemple: un àtom de sodi (Na), que té un nombre atòmic d'11; té 11 electrons i 11 protons. Un àtom de magnesi (Mg), que té un nombre atòmic 12, té 12 electrons i 12 protons; i un àtom d'urani (U), que té un nombre atòmic de 92, té 92 electrons i 92 protons. El símbol Z {\displaystyle Z} prové de la paraula alemanya Zahl, que significa 'nombre', i s'utilitzava com abreviació en els texts en alemany. La referència més antiga cal cercar-la al llibre d'Arnold Sommerfeld Atombau und Spektrallinien del 1919. El nombre atòmic es col·loca com a subíndex a l'esquerra del símbol de l'element corresponent. Per exemple, els àtoms de l'element hidrogen, que tenen 1 protó i Z=1; s'expressarien com ₁H; els de l'heli tenen 2 protons i Z=2, és a dir: ₂He. |
Psicologia | El modelatge és una tècnica, emprada en intervencions psicològiques, per adquirir noves respostes o conductes que es troben absents o presents d'una manera molt incipient. Es tracta d'afavorir el desenvolupament gradual d'una conducta mitjançant el fet de reforçar, repetidament, millores petites, o aproximacions a la conducta final (objectiu). Es tracta de reforçar la millora, no pas la perfecció. |
Ciència militar | Les operacions de bandera falsa són operacions amagades i encobertes, dutes a terme per governs, corporacions i d'altres organitzacions, que mitjançant enganys i propaganda, fan creure a l'opinió pública que han sigut realitzades per altres col·lectius. El nom es deriva del concepte militar d'aixecar colors falsos, que significa dur hissada una bandera d'un altre país, tàctica molt utilitzada en les batalles navals. Sovint s'ha descobert que atacs terroristes a diferents països han sigut duts a terme pel govern del propi país que els ha patit, amb l'objectiu de fer creure a l'opinió pública quelcom que beneficia els objectius d'aquest govern. Per exemple, uns dels casos d'operacions de bandera falsa més clars varen ser els que van succeir als anys 70 a Itàlia, quan diverses bombes van fer explosió i el govern les va atribuir a organitzacions d'extrema esquerra, però en realitat va ser una estratègia de les organitzacions d'extrema dreta, en col·laboració amb els serveis secrets italians, amb l'objectiu de causar crispació i tensar els aires polítics del moment, alhora que desacreditava i acusava de terroristes als moviments socials, i així justificar la repressió sobre aquests. Aquesta operació de bandera falsa és coneguda com a estratègia de tensió d'Itàlia. |
Informàtica | General Protection Fault (GPF) és un terme en anglès per a Fallada General de Protecció. |
Estris | L'anell és un estri de laboratori de metall, generalment d'acer cromat, d'estructura circular tancada, però també se'n fabriquen amb l'anell obert. Tenen amb una espiga que s'adapta al suport de laboratori mitjançant una anou, alguns d'ells ja la duen incorporada al final de l'espiga. Els diàmetres habituals són 50, 75, 80 i 100 mm. Els anells s'empren com a suport d'altres estris com ho són els vasos de precipitats quan s'han d'escalfar, embuts cònics per a filtrar, embuts de decantació per a separar líquids immiscibles, etc. Viccionari |
Arquitectura | Un yakhchal (persa: یخچال , literalment 'fossat de gel'; yakh significa 'gel' i chāl 'fossat') és una construcció arquitectònica per produir gel i conservar aliments que aprofitava la refrigeració per evaporació i es va desenvolupar a Pèrsia. En la majoria dels casos, és un edifici en forma de dom en espiral. |
Psicologia | Un trastorn mental o trastorn psiquiàtric, o una malaltia mental, és un patró conductual o mental que provoca angoixa o deteriorament significatiu del funcionament personal. Aquestes funcions poden ser persistents, recidivants i remitents, o es poden produir com a episodis individuals. S'han descrit molts trastorns, amb signes i símptomes que varien àmpliament entre els diferents trastorns mentals específics. Aquests trastorns poden ser diagnosticats per un professional de la salut mental, generalment un psicòleg clínic o un psiquiatre, però també per un metge de família. Les causes dels trastorns mentals sovint no són clares. Les teories solen incorporar resultats de diversos camps. Els trastorns mentals es defineixen generalment per una combinació de com es comporta, sent, percep o pensa una persona. Això pot estar associat a regions o funcions particulars del cervell, sovint en un context social. Un trastorn mental és un dels aspectes de la salut mental. Les creences culturals i religioses, així com les normes socials, s'han de tenir en compte a l'hora de fer un diagnòstic.L'atenció sanitària es realitza en la comunitat, en consultoris o en hospitals psiquiàtrics, i les avaluacions les duen a terme professionals de la salut mental com psiquiatres, psicòlegs, infermeres psiquiàtriques i treballadors socials clínics, mitjançant diversos mètodes, com ara proves psicomètriques, però sovint confiant en l'observació i els interrogatoris. Els tractaments els proporcionen diversos professionals de la salut mental. La psicoteràpia i la medicació psiquiàtrica són dues opcions principals de tractament. Altres tractaments inclouen canvis d'estil de vida, intervencions socials, suport entre iguals i autoajuda. En una minoria de casos, pot haver-hi detenció o tractament involuntari. S'ha demostrat que els programes de prevenció redueixen la depressió.El 2019, els trastorns mentals habituals a tot el món inclouen la depressió, que afecta uns 264 milions, el trastorn bipolar, que afecta uns 45 milions, la demència, que afecta uns 50 milions, i l'esquizofrènia i altres psicosis, que afecten uns 20 milions de persones. Els trastorns del neurodesenvolupament inclouen la discapacitat intel·lectual i els trastorns de l'espectre autista que solen sorgir en la infància. L'estigma i la discriminació poden afegir-se al patiment i la discapacitat associats als trastorns mentals, cosa que provoca que diversos moviments socials intentin augmentar la comprensió d'aquests trastorns en la població i així desafiar l'exclusió social. |
Ecologia | Una torre de guaita d'incendis o torre de vigilància d'incendis, és una torre o torreta que antigament es construïa a les ciutats, més recentment als boscos, per vigilar i detectar els incendis en una fase inicial. Històricament, quan les cases estaven construïdes de fusta i els incendis devastaven les ciutats, les torres de vigilància d'incendis es construïen dins de les ciutats, sovint al costat d'un parc de bombers, per a detectar els incendis urbans i avisar als bombers.Actualment se situen als boscos, normalment al cim d'una muntanya o un altre punt de vista elevat, per tal de maximitzar la distància de visió, ofereixen allotjament i protecció habitualment a un guaita forestal en la recerca de columnes de fum inicials procedents d'incendis forestals. En l'actualitat s'està desenvolupant tecnologia per a substituir el guaita forestal per un sistema automatitzat de detecció d'incendis forestals (AWFS, de l'anglès Automated Wildland Fire detection System).La Generalitat de Catalunya disposa de 48 torres repartides pel territori, en les que el 2020 va substituir els guaites forestals per càmeres. La Diputació de Barcelona en té 22, a més de les 7 que hi ha a la serra de Collserola, gestionades pel Consorci de Collserola. La Generalitat Valenciana disposa de 52 observatoris forestals. El Govern de les Illes Balears gestiona 22 torres de guaita. |
Ecologia | La destrucció d'hàbitat és un procés de canvi en l'ús de la terra, en què un tipus d'hàbitat és eliminat i reemplaçat per un altre. En el procés del canvi d'ús de la terra, les plantes i animals que utilitzaven el lloc són reemplaçats o destruïts. Generalment això resulta en l'alteració o destrucció de la biodiversitat. |
Aeronàutica | Virgin America Inc. fou una aerolínia estatunidenca que existí entre el 2007 i el 2018, quan s'integrà a Alaska Airlines. Se centrava principalment en vols de baix cost entre ciutats de la costa oest dels Estats Units i altres àrees metropolitanes importants, amb un servei de millor qualitat. Tenia la seu a la ciutat de Burlingame, a l'Àrea de la Badia de San Francisco, i duia a terme vols domèstics a ciutats estatunidenques importants, principalment des de bases a San Francisco i Los Angeles, així com una ciutat focal a Dallas. Es posà en marxa el 2007 com a aerolínia independent fent servir la identitat llicenciada del Virgin Group, basat al Regne Unit, que també controla la marca de les aerolínies Virgin Atlantic i Virgin Australia. Alaska Air Group adquirí Virgin America l'abril del 2016 per aproximadament 4.000 milions de dòlars i continuà gestionant Virgin America amb el mateix nom i la mateixa identitat fins que l'aerolínia es fusionà completament amb Alaska Airlines el 24 d'abril del 2018. |
Química | Les Barreres Autoreactives, o barreres passives reactives (en anglès Passive Reactive Barriers, PRB's) són un tipus de barrera permeable subterrània, generalment composta de sorra barrejada amb Ferro metàl·lic granulat, tot i que pot ser d'altres tipus de metalls amb valència zero com ara Zinc, Estany, Pal·ladi o combinacions d'aquests, que s'usa en el tractament d'aigües subterrànies contaminades, com a alternativa a les plantes de Pump-and Treat "Bombeig i tractament"La química darrere d'aquest procés és antiga i ben coneguda, i el mètode és realment senzill comparat amb d'altres. Es tracta de processos de corrosió, que provoquen que els agents corrosius produïts al reaccionar el metall amb l'aigua afavoreixin reaccions que poden afavorir la fixació dels contaminants, o la transformació química a un estat menys tòxic. D'aquesta manera s'aconsegueix degradar la majoria de contaminants importants que hi pot haver a l'aigua, tals com agents clorats o radionúclids.Tot i que el cost inicial que representa instal·lar aquesta tecnologia és similar al d'una planta de tractament d'aigues actual, aquest sistema resulta més rendible, al no necessitar subministrament elèctric, requerir molt poc o cap manteniment i la llarga durabilitat del sistema, el qual s'estima que pot arribar a durar dècades. A més a més, presenta un gran potencial respecte a les millores mediambientals, ja que en el procés no és necessari l'ús de químics perillosos que hagin de ser eliminats en una etapa posterior. |
Telecomunicacions | Mòdul de Transport Síncron (Synchronous Transport Module). Unitat de transmissió bàsica de la jerarquia digital síncrona (SDH), corresponent al primer nivell bàsic. És una trama de 2430 bytes, distribuïts en 9 files i 270 columnes. Les primeres nou columnes contenen únicament la informació de gestió i es distribueixen en tres camps: Tara de secció de regeneració (RSOH), files 1-3 [27 bytes] Punter de la unitat administrativa, fila 4 [9 bytes] Tara de secció de multiplexació (MSOH), files 5-9 [36 bytes] Les columnes restants (10-270) contenen càrrega útil. Normalment, es tracta d'un contenidor virtual de nivell 4 (VC-4) o de tres contenidors virtuals de nivell 3 (VC-3). Tot i així, a Europa només s'utilitzen els VC-4. Un contenidor virtual VC-4 i el punter de la unitat administrativa conformen una unitat administrativa de nivell 4 (AU-4). Per tant, es genera una trama STM-1 afegint a una AU-4 les tares RSOH i MSOH que li corresponguin. La duració d'una trama STM-1 és de 125 μs i es transmeten a 155.520 Kbps mitjançant interfícies elèctriques o òptiques. |
Física | La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria. Els fonaments de la teoria es van desenvolupar entre el final dels anys 1920 i els anys 1950, especialment per Paul Dirac, Vladímir Fok, Pascual Jordan, Wolfgang Pauli, Werner Heisenberg, Hans Bethe, Sin-Itiro Tomonaga, Julian Schwinger, Richard Feynman i Freeman Dyson.La teoria proporciona un marc teòric utilitzat àmpliament en física de partícules i en física de la matèria condensada. En particular, la teoria quàntica del camp electromagnètic, coneguda com a electrodinàmica quàntica, fou el primer exemple de teoria quàntica de camps i és la teoria comprovada experimentalment amb major precisió de la física. Les teories quàntiques de camps no relativistes són necessàries en física de la matèria condensada (per exemple en la teoria BCS de la superconductivitat), mentre que les teories relativistes són indispensables en física de partícules. |
Psicologia | Calma total (títol original en anglès: Dead Calm) és una pel·lícula australiana de 1989, dirigida per Phillip Noyce i basada en la novel·la homònima de Charles Williams. Es va doblar al català. |
Jocs | El sarangollo és un joc de cartes, practicat sobretot a Elx, on és considerat un símbol local, i en altres zones meridionals del País Valencià. L'origen del joc, considerat com un dels més complicats del món, no és gaire conegut. A diversos pobles de la Bega Baixa, a Alacant, així com a la província de València, el joc del truc, en certs barris anomenant La Perejilla, aparenta molt el sarangollo. Podria tractar-se d'un joc importat per mariners o pels àrabs que amb el temps va evolucionar localment vers diverses variants. A Elx el joc sembla perdre popularitat, i es prenen iniciatives per a fomentar la tradició i animar el jovent. Des del 2012 s'organitzen al Camp d'Elx les «Jornades de Cultura Popular El Sarangollo». |
Física | El principi de superposició o teorema de superposició és un resultat matemàtic que permet descompondre un problema lineal en dos o més subproblemes més senzills, de manera que el problema original s'obté com "superposició" o "suma" d'aquests subproblemes més senzills. Tècnicament, el principi de superposició afirma que quan les equacions de comportament que regeixen un problema físic són lineals, llavors el resultat d'una mesura o la solució d'un problema pràctic relacionat amb una magnitud extensiva associada al fenomen, quan estan presents els conjunts de factors causants A i B, es pot obtenir com la suma dels efectes d'A més els efectes de B. |
Arqueologia | El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia aquemènida, casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC. Algunes peces se'n troben al Victoria and Albert Museum i la majoria al Museu Britànic. Van ser trobades entre 1876 i 1880 a la riba nord del riu Amudarià, a l'actual Tadjikistan (antiga regió històrica de Bactriana). Constitueix el tresor més conegut d'objectes d'or i argent de l'època aquemènida. És d'extraordinària importància, no solament per la qualitat de les seves peces, sinó perquè ha constituït la base de l'estudi de l'orfebreria aquemènida. El tresor, integrat per miniatures de carros amb els seus cavalls, segells, figures, braçalets, anells, monedes, gerres, plaques votives i objectes personals, va ser llegat al Museu Britànic per l'antiquari Augustus Wollaston Franks el 1897. |
Física | En astrofísica, l'equació de Tolman–Oppenheimer–Volkoff (TOV) limita l'estructura d'un cos esfèricament simètric de material isotròpic que es troba en equilibri gravitatori estàtic, segons el model de la relativitat general. L'equació és la següent d P d r = − G m r 2 ρ ( 1 + P ρ c 2 ) ( 1 + 4 π r 3 P m c 2 ) ( 1 − 2 G m r c 2 ) − 1 {\displaystyle {\frac {dP}{dr}}=-{\frac {Gm}{r^{2}}}\rho \left(1+{\frac {P}{\rho c^{2}}}\right)\left(1+{\frac {4\pi r^{3}P}{mc^{2}}}\right)\left(1-{\frac {2Gm}{rc^{2}}}\right)^{-1}} Aquí r {\textstyle r} és una coordenada radial i ρ ( r ) {\textstyle \rho (r)} i P ( r ) {\textstyle P(r)} són la densitat i la pressió, respectivament, del material al radi r {\textstyle r} . La quantitat m ( r ) {\textstyle m(r)} , la massa total dins r {\textstyle r} , s'analitza a continuació. L'equació s'obté resolent les equacions d'Einstein per a una mètrica general esfèricament simètrica invariant en el temps. Per a una solució a l'equació de Tolman–Oppenheimer-Volkoff, aquesta mètrica prendrà la forma, d s 2 = e ν c 2 d t 2 − ( 1 − 2 G m r c 2 ) − 1 d r 2 − r 2 ( d θ 2 + sin 2 θ d ϕ 2 ) {\displaystyle ds^{2}=e^{\nu }c^{2}\,dt^{2}-\left(1-{\frac {2Gm}{rc^{2}}}\right)^{-1}\,dr^{2}-r^{2}\left(d\theta ^{2}+\sin ^{2}\theta \,d\phi ^{2}\right)} on ν ( r ) {\textstyle \nu (r)} es determina per la restricció, d ν d r = − ( 2 P + ρ c 2 ) d P d r {\displaystyle {\frac {d\nu }{dr}}=-\left({\frac {2}{P+\rho c^{2}}}\right){\frac {dP}{dr}}} Quan es complementa amb una equació d'estat F ( ρ , P ) = 0 {\textstyle F(\rho ,P)=0} , que relaciona la densitat amb la pressió, l'equació de Tolman-Oppenheimer-Volkoff determina completament l'estructura d'un cos esfèricament simètric de material isotròpic en equilibri. Si els termes d'ordre 1 / c 2 {\textstyle 1/c^{2}} s'ignoren, l'equació de Tolman-Oppenheimer-Volkoff es converteix en l'equació hidroestàtica newtoniana, que s'utilitza per trobar l'estructura d'equilibri d'un cos esfèricament simètric de material isotròpic quan les correccions relativistes generals no són importants. Si l'equació s'utilitza per modelar una esfera acotada de material al buit, la condició de pressió zero P ( r ) = 0 {\textstyle P(r)=0} i la condició e ν = 1 − 2 G m / c 2 r {\textstyle e^{\nu }=1-2Gm/c^{2}r} s’ha d’imposar al límit. La segona condició de frontera s'imposa de manera que la mètrica al límit sigui contínua amb la única solució estàtica esfèricament simètrica de les equacions de camp de buit, la mètrica de Schwarzschild: d s 2 = ( 1 − 2 G M r c 2 ) c 2 d t 2 − ( 1 − 2 G M r c 2 ) − 1 d r 2 − r 2 ( d θ 2 + sin 2 θ d ϕ 2 ) {\displaystyle ds^{2}=\left(1-{\frac {2GM}{rc^{2}}}\right)c^{2}\,dt^{2}-\left(1-{\frac {2GM}{rc^{2}}}\right)^{-1}\,dr^{2}-r^{2}(d\theta ^{2}+\sin ^{2}\theta \,d\phi ^{2})} |
Cultura popular | Els balls i danses tradicionals catalans són aquells balls i danses tradicionals propis de la cultura popular de les cultures catalanoparlants i que s'han anat transmetent de generació en generació fins a arribar als nostres dies. Es ballen espontàniament al so de músiques tradicionals, i també és corrent que se'n facin espectacles per al públic, que van a càrrec de companyies de dansa especialitzades i anomenades esbarts dansaires, als quals els ballarins porten indumentàries tradicionals. Les danses tradicionals catalanes segueixen camins naturals i de veïnatge que coincideixen amb els de les fires, mercats i les transhumàncies, podent establir unes zones força precises per exemple per a les jotes, per als balls de gitanes i per als balls parlats, on els balls de bastons i les sardanes serien els gèneres més estesos i implantats al territori. |
Geografia | La llista dels castells de la zona oriental de la península Ibèrica és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota. Els vuit segles que durà la Conquesta (711-1492) duta a terme pels regnes cristians del nord de la península Ibèrica per recuperar les terres del sud dels musulmans suposaren una llarga època de guerres. Si s'hi afegeix les tensions internes entre els nobles i entre la noblesa i la monarquia, freqüents durant la baixa edat mitjana i que arribaren de vegades a autèntiques guerres civils, es comprèn fàcilment el paper que hi jugaren els castells i el perquè de la seua abundància a la península. Tal és així que el nom mateix dels catalans, com també dels castellans, és, segons una de les teories que el volen explicar, derivat de castlà, o siga casteller. Entès que la frontera amb els regnes i taifes musulmans es movia cap al sud no d'un cop, sinó al llarg dels segles, es creava una sèrie de fortificacions noves amb cada avanç. Pel que fa als àrabs, ells també construïren els seus castells defensius que sovint foren reutilitzats pels cristians: el castell de Santa Bàrbara a Alacant fou construït pels àrabs, conquerit pels castellans, i per fi passà a mans de la Corona d'Aragó qui el reforçà. Es construïen castells també com a palaus, per exemple el Palau dels Reis de Mallorca. De vegades la vila sencera es fortificà, i esdevingué una ciutadella com és el cas de Vilafranca de Conflent, Montblanc o València. Moltes poblacions tenen, a més, l'origen en un castell, que acollia dins de les seues muralles les cases dels seus pobladors (poble castral), o s'unia al poble que s'originà al costat seu, el qual adoptava també forma de castell, de vegades amb muralles, d'altres amb les mateixes cases formant un reducte tancat, amb portals per accedir a l'interior que es tancaven quan convenia (poble clos o vila closa). Algunes d'aquestes poblacions tancaven els portals a la nit fins ben avançat el segle xx. A Rosselló, les guerres entre la Corona d'Aragó i la Corona francesa, tant abans com després del Tractat dels Pirineus, donaria motiu per construir-hi castells o enfortir aquells que ja existien. El cèlebre arquitecte militar Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban fou responsable del disseny de moltes ciutadelles i castells de la zona, com la de Montlluís, la de Vilafranca o el de Salses - les dues primeres enregistrades com a Patrimoni de la Humanitat des del 2008. També hi hauria els castells d'ocupació, aquells que foren construïts després de la Guerra de Successió pel rei Felip V i successors per assegurar la lleialtat dels territoris rebels. Tal és el cas del Castell de Montjuïc i de la desapareguda Ciutadella de Barcelona. Per altra banda, castells com el de Xàtiva foren reaprofitats per a acomplir la funció de presons estatals durant segles. A continuació hi ha un llistat dels castells presents a la zona oriental de la península Ibèrica, per vegueria, illa o província: |
Agricultura | El poll blanc del presseguer (Pseudaulacaspis pentagona) és una espècie d'hemípter esternorrinc de la família Diaspididae, que pot arribar a ser plaga d'alguns fruiters com el kiwi i altres caducifolis com l'albercoquer, el presseguer, prunera, caqui, pomera i morera a més d'arbres ornamentals com els dels gèneres Catalpa, Ligustrum, Populus, Fraxinus, Ficus, Juglans i Salix. També s'ha trobat a la vinya i les falgueres. |
Antropologia | Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure. Literalment, la tauleta de cera permetia de prendre notícies i d'esborrar-les en escalfar-la i per a allisar-la, id est fer taula rasa i tornar a tenir un «full en blanc». En la llengua quotidiana, s'utilitza l'expressió «fer tabula rasa» per a expressar l'acció d'esborrar fets passats, similar a l'expressió més moderna de «fer creu i ratlla». En filosofia, tabula rasa fa referència a la tesi epistemològica que cada individu neix amb la ment «buida», és a dir, sense contingut innat, de manera que tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà són exclusivament fruit de l'aprenentatge a través de les seves experiències i percepcions sensorials.La idea que l'esperit neix com una taula rasa no admet fases intermèdies entre allò que s'ha adquirit i allò que és innat ni admet tampoc la possibilitat que certs continguts fossin «inscrits» abans de néixer. El corrent filosòfic que es deriva d'aquest concepte és l'empirisme, que també proclama que l'experiència és el primer constituent de qualsevol coneixement humà. La idea la taula rasa va ser popularitzada pel filòsof anglès John Locke, però ja es troba, endre d'altres, als escrits de Plató, que l'utilitza per a descriure la memòria, Aristòtil i sant Tomàs d'Aquino. En urbanisme es fa servir l'expressió tabula rasa per indicar l'operació d'eliminar qualsevol existència d'un sector en desenvolupament i traçar-hi una configuració urbana de bell nou. |
Humor | John Titor és el nom usat a diverses BBS (taulers d'anuncis electrònics) durant els anys 2000 i 2001 per un usuari que deia ser un viatger del temps de l'any 2036. En aquests missatges va fer nombroses prediccions (algunes d'elles vagues, altres van ser específiques) sobre esdeveniments en el futur proper, començant amb esdeveniments el 2004. Va descriure un futur canviat dràsticament on els Estats Units s'han dividit en cinc regions més petites, el medi ambient i les infraestructures han estat devastades per un atac nuclear, i la majoria de les altres potències mundials han estat destruïdes. Cal ressaltar que durant la crisi nuclear (suposadament abans de l'any 2015) sobre la qual Titor va fer esment en uns dels seus posts, els Estats Units estan governats, segons les seves paraules, per un «president de color» (presumiblement Barack Obama). També destaca la predicció d'una presumpta Tercera Guerra Mundial que passaria el 2015. Les inconsistències en les seves explicacions, la imprecisió uniforme de les seves prediccions i les troballes d'un investigador privat van donar lloc a la impressió general que tot l'episodi era un engany elaborat . Una investigació del 2009 va concloure que Titor era probablement la creació de Larry Haber, un advocat de Florida d'entreteniment, juntament amb el seu germà Morey, un informàtic. |
Festivals | Cotítia o Cotítes (en grec antic κοτύττια, κόττυτες) era un festival originalment celebrat pels edonis de Tràcia en honor d'una deessa anomenada Cotis o Cotito. Se celebrava a la nit i segons Estrabó tenia similituds amb els festivals dels cabirs i de la divinitat frígia Cíbele. La seva celebració la van adoptar després diversos estats grecs, principalment els que per relacions comercials estaven obligats a mantenir bones relacions amb els tracis. Entre els que ho van adoptar, Suides i Estrabó mencionen expressament Corint, i probablement també ho va adoptar a Atenes, que segons Estrabó era una ciutat tan hospitalària amb els déus estrangers com amb els estrangers en general. Se suposava que els sacerdots de la deessa es deien antigament baptes (βάπτες) que significa els que es banyen, però no es pot assegurar. Els festivals eren cèlebres entre els antics per les disbauxes que s'hi organitzaven i pel comportament obscè dels participants, ja que segurament Cotytto era una deessa de la sexualitat. A Sicília es feia un festival similar, segons Plutarc, on es portaven branques d'arbre d'on hi penjaven pastissos i fruita, i tothom podia prendre'n si així ho volia. No hi ha notícies que aquesta festa fos tan llicenciosa com la que se celebrava a Tràcia o a Atenes. |
Estris | El paper de filtre és un paper que es talla en forma arrodonida i s'introdueix en un embut, per tal de ser filtre per les impureses insolubles i permetre el pas a la solució a través dels seus porus. El "paper filtre" s'usa principalment en laboratoris analítics per filtrar solucions homogènies. Normalment està constituït per derivats de cel·lulosa i permet el maneig de solucions amb pH entre 0 i 12 i temperatures de fins a 120 °C. Normalment tenen una àrea aproximada de 10 cm² i un pes aproximat des de 80 fins a 130 g/m². Actualment es poden aconseguir papers filtre de diferents rugositats i diàmetres de porus. |
Dret | Ex officio o «d'ofici» és una locució llatina que s'utilitza quan una actuació pot ésser o ha d'ésser iniciada per l'autoritat competent sense cap instància externa. Pot ser un sinònim docte per a dir «automàticament». |
Objectes astronòmics | La pols circumestel·lar és pols còsmica al voltant d'una estrella. Pot tenir la forma d'una coberta esfèrica o un disc, per exemple un disc d'acreció. La pols circumestel·lar pot ser responsable d'una extinció significativa i sol ser la font d'un excés d'infraroig per a les estrelles que la tenen. El moviment de la pols circumestel·lar es regeix per forces a causa de la gravetat estel·lar i la pressió de radiació. La pols circumestel·lar del Sistema solar causa la llum zodiacal. |
Filosofia | Gabriel Liiceanu (Râmnicu Vâlcea, 23 de maig de 1942) és un filòsof, intèrpret i escriptor romanès. Deixeble del filòsof Constantin Noica, durant el període comunista fou conegut sobretot com a interprete del filòsof alemany Martin Heidegger. Des del 1990 és el director de l'Editorial Humanitas, una de les més importants institucions culturals romaneses, projecte ideat durant els anys de l'Escola de Păltiniș. Després de la Revolució de 1989 ha participat en els principals espais públics de l'espai cultural i polític romanès, adquirint l'estatus d'intel·lectual públic d'importància, però alhora sent objecte de fortes crítiques. El 1995 va aparèixer en el documentari Apocalipsa după Cioran, narrada i escrita per ell mateix, que conté l'única entrevista en romanès filmada del filòsof Emil Cioran. Després del 2000, ha realitzat amb Andrei Pleșu diferents emissions televisives d'àmbit cultural (Altfel, la Realitatea TV i 50 de minute cu Pleșu și Liiceanu a la TVR1). Actualment és membre de la Societat Romanesa de Fenomenologia i del Grup per al Diàleg Social. |
Estris | Tamaya Technics Inc. (jap. タマヤ計測システム株式会社Tamaya keisoku shisutemu kabushiki kaisha ) és un fabricant japonès de dispositius òptics i instruments de mesura. La seva seu central es troba al districte de Shinagawa , a la prefectura de Tòquio. |
Arqueologia | El Museu Arqueològic Nacional de Malta és un museu situat a la localitat maltesa de la Valletta. El museu s'inaugurà al 1959 i està situat en un antic alberg de l'Orde de Sant Joan al c/ Republic, un dels edificis més importants de la capital. Des de la seua obertura el museu ha travessat per múltiples canvis, i el darrer ha estat la restauració i modernització de les sales d'exhibició. Al museu hi ha una important selecció d'objectes dels períodes prehistòrics únics de l'illa, que comencen amb la primera arribada de l'ésser humà l'any 5200 ae fins al 2500 ae. A les primeres sales s'exhibeixen objectes dels primers assentaments a l'illa fins als períodes de construcció. En aquesta col·lecció s'inclouen objectes d'obsidiana i les estatuetes de Red Skorba, que precedeixen els objectes del període del temple. La sala principal està dedicada a les escultures, i la col·lecció continua amb una representació d'animals, models de temples i notables figures humanes. Són destacables les exquisides escultures de la Dama dorment de l'hipogeu de Hal-Saflieni i de la Venus de Malta de Hagar Qim, a més dels altars megalítics de Tarxien, on s'observen espirals en baix relleu i decoracions amb animals, i l'estàtua monumental dels temples de Tarxien. A la darrera sala hi ha objectes de terrisseria del període del temple, juntament amb eines, granadures i altres ornaments. |
Estris | El crater de la bogeria d'Hèracles és una peça de ceràmica fabricada a l'època de la Magna Grècia, (en grec Μεγάλή Ελλάς, que és el nom donat en l'antiguitat clàssica al territori ocupat pels colons grecs al sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli), i que ha estat datada pels experts entre els anys 350 i 320 aC. La peça s'exposa de forma permanent al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid, amb el número d'inventari 11094. |
Humor | TL;DR, tl;dr o tldr és una abreviatura en anglès de "massa llarg; no ho he llegit " ("too long; didn't read"). És una expressió a Internet per a dir que s'ha ignorat algun text a causa de la seua llargada. També s'utilitza per introduir un resum d'una publicació en línia o d'un article de notícies. Acadèmicament aquest resum es coneix com a abstract, en anglès. La frase es remunta al 2002, a tot tardar, i es va afegir a l'Oxford Dictionaries Online el 2013. |
Història | Els huyan (xinès tradicional: 呼衍、呼延, xinès simplificat: 呼衍、呼延Wade-Giles: 'Huyen') va ser una família noble que dirigí les últimes restes dels Xiongnu del Nord, fins al Dzungaria durant el segle II aEC, després de la Batalla d'Ikh Bayan. El clan noble de Huyan, és un anterior llinatge matern o cognom, que posteriorment va ser substituït per la tribu Suybu, tant com 'Ashina (阿史那) i el Yujiulu (郁久閭).Pel segle III aEC, l'estrat superior dels xiongnu es componia de cinc cases aristocràtiques, els Luanti (攣鞮, casa de Shanyu i els Tuqi de l'est i de l'oest), Huyan (呼衍, Tr. Kuyan = Llebre), Xubu (須卜, Tr. Suibu, Suybu = [s/h]Tribu Yui), Qiulin (丘林) i Lan (蘭, Tr. Lan = Hort). Tant les cases de nobles dels Huyan (Kuyan) com dels Xubu (Suybu), es van establir a l'est, els Qiulin i Lan en l'oest, mentre que els Luanti es van assentar al centre de Mongòlia. |
Festivals | El XLIV Festival de la Cançó d'Eurovisió fou retransmès el 29 de maig de 1999 en Jerusalem, Israel. Els presentadors van ser Dafna Dekel, Sigal Shahamon i Yigal Ravid, i la victòria va ser per al representant de Suècia, Charlotte Nilsson amb la cançó "Take me to your heaven". |
Ciències ambientals | L'economia circular és un model, sistema o estratègia econòmica que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producció al principi. Així doncs, com que els recursos es fan servir més d'una vegada, s'utilitzen de manera més eficient.Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en els dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació dels materials i productes existents (així com amb la possibilitat de compartir-los), per minimitzar els recursos utilitzats i la fabricació de residus, la pol·lució i les emissions de diòxid de carboni. Es tracta d'un acostament regeneratiu que contrasta amb l'economia lineal, en què el model de producció se centra en: "extreure, produir, utilitzar i llençar". |
Art | Sedes sapientiae (llatí per «seu de la saviesa (divina)») és un concepte de l'art cristià derivat de les Lletanies lauretanes. En referència al tron de Salomó, esmentat a l'Antic Testament, denomina un tipus d'imatge que representa a la Mare de Déu amb l'infant Jesús assegut a la seva falda. Aquest tema, que simbolitza l'Església basada en la saviesa divina, és típic de l'art romànic. |
Astronomia | Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing. És una de les revistes pioneres d'astronomia en tot el món. Fins al 2008, la revista era publicada per University of Chicago Press en nom de l'American Astronomical Society. Entre les raons del canvi hi ha el desig de University of Chicago Press de revisar el seu acord financer i els plans de canviar el seu software particular que s'havia desenvolupat des de dins de l'empresa. Les altres dues publicacions de la companyia, l'Astrophysical Journal i els seus suplements, la van seguir el gener de 2009.La revista va ser fundada el 1849 per Benjamin A. Gould. Va deixar de publicar-se el 1861 amb motiu de la Guerra Civil dels Estats Units, però es va reprendre el 1885. Entre 1909 i 1941 la revista es va editar a Albany, Nova York. L'any 1941, l'editor Benjamin Boss va decidir transferir la responsabilitat de la revista a l'American Astronomical Society. La primera edició electrònica de l'Astronomical Journal es va publicar el gener de 1998. En l'edició de juliol de 2006, l'Astronomical Journal es va publicar per primer cop de manera electrònica, independentment de les edicions en paper. El seu redactor en cap actual és John Gallagher III. |
Pseudociència | La geomància és un antic art d'endevinar mitjançant figures fetes a terra, a la sorra, al pergamí o al paper, contant punts a l'atzar que serviran de clau per crear determinades taules.Sembla que una de les primeres al·lusions a la geomància es troba en un fragment grec d'una Chronografia de G. Syncellus, descoberta en temps relativament moderns a Egipte, un fragment possiblement traduït del hebreu o del arameu, procedent de l'era precristiana, que conté alguns trossos d'un anomenat Llibre d'Enoch. Segons l'historiador de la pseudociència Thorndike, aquest llibre es va difondre profusament pel Pròxim Orient fins al segle iv després de Crist, qual la seva influència començà a decaure i no tornà adquirir-la fins al segle xii. |
Física | Una captura radioactiva o captura radiant és una reacció nuclear en la qual el neutró és absorbit pel nucli atòmic amb el qual col·lideix. La probabilitat que això ocorri disminueix quan augmenta l'energia del neutró. En cada una d'aquest tipus de reaccions nuclears es genera un fotó en forma de radiació gamma. La captura radiant permet la generació de nous isòtops fissionables. |
Mitologia | Roberto Calasso (Florència, 30 de maig de 1941 - Milà, 28 de juliol de 2021) fou un editor i escriptor italià. |
Conflictes | La crisi de Jersey de 2021 és una disputa en curs en la qual participen el Regne Unit, Jersey i França. El conflicte va començar el 5 de maig de 2021, quan les tensions arran d'una disputa pesquera haguessin escalat amb l'ordre del govern britànic liderat per Boris Johnson d'enviar dues patrulleres de la Marina Reial britànica a Jersey. Prèviament, la ministra francesa del Mar, Annick Girardin, havia amenaçat amb tallar el subministrament elètric de Jersey, que depén exclusivament de França, com a mesura de pressió en la disputa pesquera. El 6 de maig, França va respondre a la postura britànica enviant dos patrullers a Jersey. |
Biblioteconomia | Profesional de la Información, anteriorment anomenada El profesional de la información (EPI) és una revista sobre informació, comunicació, biblioteques i noves tecnologies de la informació, que té una periodicitat bimestral i es publica en versió impresa (1992-1999), en versions impresa i digital (2000-2014) i exclusivament digital (des de 2015). |
Geografia | Sobrànigues és un nucli empordanès del municipi de Sant Jordi Desvalls, a la comarca del Gironès. El 2013 tenia 45 habitants, segons dades oficials. És a mig camí entre Sant Jordi Desvalls i Flaçà. Està centrat per un petit poblet a tocar del Ter. S'hi arriba per una carretera que arrenca de la carretera Medinyà-Torroella de Montgrí, prop de l'estació i que, passat Sobrànigues, travessa el Ter per un passadís i continua fins a Flaçà. Les seves cases s'agombolen dins del cercle format pels carrers del Nord, de Sant Pere i del Ter, i al bell mig s'hi obre l'espai de la Plaça Vella. La capella de Sant Pere de Sobrànigues està situada en un extrem del nucli de Sobrànigues. Es tracta d'un petit edifici del segle xviii, d'una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monolítica, una finestra petita i estreta i un campanar d'espadanya de grans dimensions. |
Història | La família Tarkhan (també Terkhan) fou una de les famílies mes notables del regne timúrida durant el regnat de Xah Rukh. L'origen fou el fidel personal de Tamerlà, Ghiyath al-Din Tarkhan i el personatge mes destacat fou possiblement la reina Gawhar Shad. Si bé diversos amirs van portar el lakab o títol de tarkhan la majoria no han de ser relacionats amb la família (al ser un títol guanyat per molts guerrers que es transmetia als successors, nombrosos amirs el van portar sense estar emparentats entre ells). Dos germans de la reina, Ali Tarkhan i Hasan Sufi Tarkhan van arribar a ser governadors delegats del Khurasan (província mongola) en absència del sultà. Els membres principals de la família a part de la reina eren els seus germans, sis en total, tots els quals foren militars destacats en diverses campanyes. Els sis germans eren Ali, Hasan Sufi, Husayn Sufi, Sayyid Ahmad, Muhammad Sufi i Hamza. Cap dels sis amirs va arribar a ser una alta figura de l'administració o de l'exèrcit però com a família formaven un poder considerable, sens dubte el poder familiar mes important del temps de Xah Rukh. Com veurem Xah Rukh va disposar d'un grup rellevant de servidors eficaços i fidels. El 1407/1408 Sayyid Ahmad va rebre un soyurgal a Andkhud que sembla que va restar dins la família. Devia gaudir d'un alt estatus perquè va poder enviar un cavall a l'emperador de la Xina que li va agrair especialment. Tots esls germans van tenir diverses funcions i tasques en les campanyes de Transoxiana entre 1409 i 1411 (Said o Sayyid Tarkhan va aportar guerrers des d'Ankhud): 1) Hasan Sufi enviat a Khujand el 1409 per cercar a Khalil Sultan 2) Ali amb 100 qushuns seguint a l'avanatguarda de l'exèrcit 3) Muhammad Sufi a l'exèrcit principal amb altres grans emirs 4) Husayn Sufi enviat a protegir Qumis i Mazandaran durant l'absència de Xah Rukh (desembre 1410-gener 1411) 5) Hamza va ser enviat a Sawran (Sabran) per Shah Malik amb motiu de la segona rebel·lió de Shaykh Nur al-Din En les expedicions de Xah Rukh contra els problemàtics fills d'Umar Shaykh a Fars i Isfahan, els fills de Ghiyath al-Din van tornar a destacar, alguns en tasques que requereixen una confiança particular. Així Hasan Sufi fou enviat a ajudar el governador de Sawah atacat per Iskandar. Quan fou ocupada Xiraz per submissió voluntaria dels seus habitants, Muhammad Sufi i altres foren enviats des d'Isfahan allí per recollir als fills d'Iskandar que havien estat fets presoners i portarlos al campament. Un amir anomenat Sayyid Ali Tarkhan va morir a Xiraz el 1414, però la seva relació amb la família no s'ha pogut establir definitivament. La campanya de Kirman de Xah Rukh de 1416 per destruir el governador insubordinat Sultan Uways incloïa Hasan i Husayn Sufi. Dos d'ells foren amirs diwan (segons el Muqizz al-ansab) segurament un després de l'altra: Ali (que ho era abans de 1417) i Hasan Sufi (que ho fou de 1417 a 1424). El 1417–18 s'esmenta a Muhammad Sufi fent campanyes a la regió de Kandahar: va ser un dels amirs enviats a pacificar Badakhxan el mateix any. Hasan Sufi es esmentat com a tavachi o tovachi i cap d'un tumen en el centre de l'exèrcit de Xah Rukh. Van servir a la primera campanya de l'Azerbaidjan (1420-1421). Emn aquesta ocasió Sayyid Ahmad va rebre la alta posició de governador delegat al Khurasan i Herat; Hasan Sufi fou un dels caps de l'exèrcit. Durant els anys 1420-1430 van declinar en importància perquè van morir alguns dels germans. El primer fou Hamza que va morir a Samarcanda el maig de 1416. Husayn Sufi no consta quan va morir però no apareix després del 1416/1417. Ali va morir el 4 de setembre de 1417, passant la seva posició d'amir diwan al seu germà Hasan Sufi el qual va morir al seu torn el 3 de juny de 1424. No se sap l'edat que tenia cap dels quatre a la mort però és possible que no fossin molt grans i que deixessin fills menors. Si se sap que a la mort de Hasan Sufi la seva posició al diwan va passar al seu fill Mihrab del que només consta la seva mort el 1431; el seu fill Muhammad sabem que va servir a l'exèrcit (a l'ala esquerra) i va morir només deu anys després (el 1441); a l'ala dreta de l'exèrcit hi apareixen dos amirs probablement de la família: Muhammad Ghiyath Tarkhan i Khusraw Tarkhan. Nomes va quedar Muhammad Sufi Tarkhan que fou encarregat del govern de Khurasan i Herat durant la segona campanya de l'Azerbaidjan el 1429. El 1431–32 fou un dels amirs enviats amb el príncep Baykara al Mazanderan per vigilar un eventual atac uzbek. Desde el 1432 fins al 1447 no torna a aparèixer esmentat. D'altres parents o descendents no hi ha informació en part per les poques campanyes militars fetes després de 1435 i especulativament perquè probablement eren joves per tenir llocs rellevants i no figuraven entre els amirs principals. |
Química | Els enllaços delta o enllaços δ (delta bond o δ bond en anglès) en química són enllaços covalents. Aquests enllaços es formen a partir de la superposició d'orbitals atòmics d, els quals acaben donant orbitals moleculars amb dos plans nodals al llarg de l'eix internuclear. Els orbitals d tenen una forma més diversa: quatre d'ells tenen forma de 4 lòbuls de signes alternats (dos plans nodals, en diferents orientacions de l'espai), i l'últim és un doble lòbul rodejat per un anell (un doble con nodal). Seguint la mateixa tendència, presenten n-3 nodes radials. |
Dret | En l'àmbit del dret i de l'administració, la recusació és la facultat de sol·licitar que un determinat funcionari s'abstingui d'intervenir en un procediment, basada en l'existència d'un possible interès personal del funcionari en l'afer o en les seves relacions amb els interessats. És una implicació del deure d'abstenció: un jutge o funcionari que és conscient d'un conflicte d'interessos, s'ha de retirar d'un expedient o plet, si no ho fa, les altres parts poden demanar-ne la recusació. Si la majoria dels motius són fàcils per demostrar, el motiu «amistat íntima o enemistat manifesta» és subjecte d'interpretació. Un no-respecte del deure d'abstenció pot ser una motiu d'anul·lació de la decisió per una instància superior. Segons la llei de l'estat espanyol, els motius d'abstenció o de recusació són: |
Sociologia | El terme kamikaze (神風, kamikaze? literalment "vent diví"), d'origen japonès, va ser utilitzat durant la Segona Guerra Mundial pels traductors nord-americans per a referir-se específicament als atacs suïcides aeris d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa, efectuats contra les embarcacions de la flota dels Aliats al final de la Segona Guerra Mundial. |
Objectes astronòmics | La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar. Fou descoberta el 1731 per John Bevis. És el vestigi d'una supernova (SN 1054) que fou observada i documentada, com a estrella visible a la llum del dia, per astrònoms xinesos i àrabs el 4 de juliol del 1054 i restà visible durant 22 mesos. Es tracta de la primera entrada del catàleg d'objectes no cometaris de Charles Messier. Situada a una distància de 2,0 ± 0,5 kpc (6.500 ± 1.600 anys llum) de la Terra, a la constel·lació del Taure, té un diàmetre de 4,1 ± 1 pc (13 ± 3 anys llum) i s'expandeix a una velocitat de 1.500 km/s. Al centre de la nebulosa hi ha el púlsar PSR B0531+21, que gira sobre si mateix a 30 revolucions per segon i emet polsos de radiació que va des dels rajos gamma fins a les ones de ràdio. El descobriment de la nebulosa fou la primera prova que les explosions de supernoves produeixen púlsars. És una font de radiació útil per estudiar els cossos celestes que l'oculten. A les dècades del 1950 i del 1960 es cartografià la corona solar mitjançant l'observació de les ones de ràdio produïdes per la nebulosa del Cranc que passaven a través del Sol. El 2003 es mesurà l'espessor de l'atmosfera de Tità, un dels satèl·lits de Saturn, quan blocava els rajos X emesos per la nebulosa. |
Química | Eflorescència és la propietat que posseeixen alguns minerals i substàncies químiques (hidrats) de reduir-se a pols per si mateixos per pèrdua d'aigua de cristal·lització en ser exposats a l'aire.Un altre cas d'eflorescència té lloc en evaporar-se les solucions salines que hi ha per sota del sòl, se solen acumular en forma de sals solubles a flor de terra o d'un mur, deixant-ho com si hagués florit, d'aquí ve el seu nom.Exemples de solucions eflorescents: El nitrat de potassi, KNO₃ El guix o sulfat de calci, CaSO₄·2H₂O El sulfat de coure (II) pentahidratat, CuSO₄·5H₂O,etc. |
Indumentària | La stola era la vestimenta característica de les dones en l'Antiga Roma, corresponent a la toga que vestien els homes. L'estola era un vestit prisat i llarg fins als peus, que es portava a sobre d'una túnica interior (túnica íntima). Generalment, tenia mànigues, encara que ocasionalment se sostenia amb tirants. També podia ser que les mànigues pertanyessin a la túnica. |
Història | Els Frankopan, Frangipani o Frangipane foren una família noble croat. (Frankapan, Frangepán en hongarès, i Frangipani en italià). Se'ls va anomenar així des de la primera meitat del segle xv, per la seva afinitat amb la família patrícia romana Frangipani, que va convertir el Colosseu de Roma de la ciutat fortalesa. Són esmentats en l'any 1133 (amb Dujam sent el primer nom registrat de Frankopan) com governants i senyors de l'illa de Krk i part del litoral. |
Geografia | La llista de poblacions monosíl·labes dels Països Catalans pretén recopilar noms monosíl·labs d'entitats de població dels Països Catalans ordenats alfabèticament; no és una llista exhaustiva. |
Pseudociència | La bilocació és l'acte paranormal d'aparèixer o de ser a dos o més llocs al mateix temps.Al cristianisme, es diu que arriba gràcies a un acte de Déu amb la intenció de portar a terme alguna acció piadosa com guarir algú o predicar. Alguns personatges que s'afirma que han manifestat aquest fenomen són: Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua, Felip Neri, Emanuel Swedenborg, el sacerdot italià Pius de Pietrelcina, María Jesús de Ágreda, Úrsula Micaela Morata, María de León Bello y Delgado, Martí de Porres, Sant Pedro Regalado o Sant Joan Bosco. |
Informàtica | El disseny centrat en l'ús (usage-centered design en anglès) és un mètode de disseny d'interfícies que es basa a enfocar-se en les intencions de l'usuari i els patrons d'ús. Analitza usuaris en termes de les funcions juguen en relació a sistemes existents i empra casos d'ús abstractes (essencials) per l'anàlisi de tasques. Deriva dissenys visuals i d'interacció a partir de prototipus abstractes basats a entendre el rol dels usuari i els casos de tasques. El disseny centrat en l'ús va ser introduït per Larry Constantine i Lucy Lockwood. La font primària de referència és el seu llibre. |
Informàtica | L'arquitectura d'ordinadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les adreces de memòria. També sol definir-se com la forma de seleccionar i interconnectar components del maquinari per crear computadores segons els requeriments de funcionalitat, rendiment i cost. La segmentació d'instruccions és similar a l'ús d'una cadena de muntatge a una fàbrica de manufacturació. A les cadenes de muntatge, el producte passa a través de diverses etapes de producció abans de tenir el producte acabat. Cada etapa de la cadena està especialitzada en una àrea específica de la línia de producció i porta a terme sempre la mateixa activitat. Aquesta tecnologia és aplicada al disseny de processadors eficients. A aquests processadors se'ls coneix com a pipeline processors. Un pipeline processor està compost per una llista de segments lineals i seqüencials on cada segment porta a terme una feina o un grup de tasques computacionals. Les dades que provenen de l'exterior s'introdueixen al sistema per ser processades. La computadora realitza operacions amb les dades que té emmagatzemades a la memòria, produeix noves dades o informació per a ús extern. Les arquitectures i els conjunts d'instruments es poden classificar considerant els següents aspectes: Emmagatzemament d'operands a la CPU: on s'ubiquen els operands a la part de la memòria. Nombre d'operands explícits per instrucció: quants operands s'expressen en forma explícita en una instrucció típica. Normalment són 0, 1, 2 i 3. Posició de l'operand: Pot qualsevol operand estar a la memòria?, o deuen estar alguns o tots en els registres interns de la CPU. Com s'especifica l'adreça de memòria (modes d'adreçament disponibles) Operacions: Quines operacions estan disponibles en el conjunt d'instruccions. Tipus i mida d'operands i com s'especifiquen. |
Psicologia | La lubricació vaginal es considera com la primera fase de la resposta sexual femenina i també l'excitació (equivalent a l'erecció masculina), acompanyada de la segregació d'un líquid transparent característic, produït per les glàndules de Bartholin, que es troben a les parets vaginals, encarregades de lubrificar els genitals, tenint com a finalitat tot el conjunt facilitar la penetració de manera senzilla i sense dolor (l'home posseïx glàndules similars conegudes com a glàndules de Cowper). |
Arquitectura | L'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori. L'objecte principal de la disciplina urbanística és la planificació de les ciutats, de l'entorn urbà i del territori. Generalment s'entén que l'urbanisme no és més que la pràctica de la urbanística, la qual és la disciplina científica corresponent a la ciència de la planificació urbana. Aquesta dualitat permet entreveure el caràcter descriptiu i explicatiu de la urbanística com a ciència enfront del caràcter prescriptiu de l'urbanisme com pràctica o tècnica, fins i tot com a art, encara que ambdós enfocaments són parcialment correctes i es realimenten mútuament.Les teories de la urbanística estan en estreta relació i convergeixen amb altres disciplines interessades en l'estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció sobre ambdós com: l'arquitectura, l'enginyeria civil, les ciències polítiques, l'ecologia, la geografia, l'economia, el dret, la sociologia, etc., així altres ciències humanes com: la història, l'antropologia, la lingüística, la semiòtica, etc. Com a camp professional, les pràctiques i tècniques de planificació urbana intervenen en l'aplicació de les polítiques urbanes d'equipaments, d'habitatge, d'infraestructures i transport, de medi ambient i protecció a la natura, de gestió de recursos, etc.L'urbanisme tradicionalment s'ha associat a l'arquitectura, ja que aquesta disciplina s'aplica al conjunt de coneixements pràctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats. Els qui es dediquen a aquesta professió són els urbanistes o planificadors urbans, si bé, a molts països, entre els quals Espanya, l'urbanisme és una especialització o extensió de les professions d'arquitecte o enginyeria civil. Els orígens moderns de l'urbanisme s'han de cercar en l'activitat de determinades societats filantròpiques i legisladors d'Anglaterra, recolzades per la difusió de novel·les, articles periodístics, etc. com les obres de l'escriptor Charles Dickens i Friedrich Engels, així com de determinats dibuixos o gravats de denúncia com els dels pintors Gustave Doré, Honoré Daumier, etc., així com l'activitat dels moviments higienistes sorgits a mitjans del segle xix a França i l'Imperi austrohongarès com a reacció enfront del desordre en el creixement de les ciutats a conseqüència de la Revolució industrial. Aquests moviments postulaven, entre altres idees, la necessitat de sanejament de les ciutats mitjançant la construcció de clavegueres o l'adopció de normes sobre la superfície mínima i ventilació dels habitatges. La planificació urbana inclou tant l'ordenació, el disseny i la gestió dels nous barris i ciutats com la renovació o reforma dels (o de les) existents, mitjançant l'adaptació dels mètodes de planificació urbana a les barriades i ciutats en declivi. |
Art | Scrimshaw (en anglès, ['skɺɪmshɔ]) és una paraula provinent de l'anglès que descriu la realització de gravats en os o vori de balena o vori de morsa. A voltes també s'utilitza en referència a escultures fetes amb els mateixos materials. Modernament, amb la prohibició de la caça de balenes, es realitza aquesta tècnica en altres materials amb propietats semblants, com el plàstic o la fusta de boix. Aquest art s'associa tradicionalment amb els caçadors de balenes, que el van desenvolupar a partir del segle xviii per aprofitar les dents dels exemplars que caçaven i omplir les hores mortes. Amb un ganivet o punxó, realitzaven gravats al material que després tenyien amb tinta, sutja, tabac o altres pigments. El resultat és un dibuix de línies fines de color fosc que contrasta amb la blancor del vori o os. Els pastors del Pirineu realitzaven gravats semblants en les culleres i d'altres estris que feien de boix, els quals omplien d'una barreja de pols de sutja i llard. |
Jocs | Les torres de Hanoi és un trencaclosques o joc matemàtic. Consisteix en tres varetes verticals i un nombre indeterminat de discs de mides diferents escalonades que determinen la complexitat de la solució i que poden inserir-se a les varetes lliscant-hi lliurement. A l'inici, els discs estan col·locats de més gran a més petit en la primera vareta formant una estructura cònica. El joc consisteix a passar tots els discs a la tercera vareta tenint en compte les regles següents: Cada moviment consisteix a agafar un dels discos superiors d'una de les torres i situar-lo a una de les altres torres. Els discs petits han d'estar sempre situats sobre els grans.Amb 3 discos, el trencaclosques es pot resoldre en 7 moviments. El nombre mínim de moviments necessaris per resoldre'l amb n discs és de 2 n − 1 {\displaystyle 2^{n}-1} . Aquest joc és usat típicament en matemàtiques i informàtica com a exemple de recursivitat. |
Humor | Tardar Sauce (Estats Units, 4 d'abril de 2012 – Estats Units, 14 de maig de 2019), més coneguda com a Grumpy Cat, va ser una gata i celebritat d'Internet coneguda per la seva expressió facial d'aspecte malhumorat. "Grumpy Cat" en català vol dir "Gat Rondinaire". La seva propietària Tabatha Bundesen afirmava que l'aspecte de la seva cara permanentment malhumorada es devia al nanisme felí i a una maloclusió. La popularitat de Grumpy Cat es va originar a partir d'una foto penjada a la web de notícies socials Reddit pel germà de Bundesen, Bryan, el 22 de setembre de 2012. Va ser fet en una imatge macro amb subtítols rondinaires. "The Official Grumpy Cat" a Facebook té més de 8 milions de "M'agrada". Grumpy Cat va aparèixer en la portada de The Wall Street Journal el 30 de maig de 2013 i en la portada de l'edició del 7 d'octubre de 2013 de New York Magazine.El 17 de maig de 2019 la família que cuidava de Tardar Sauce anuncià que, a causa d'una infecció del tracte urinari, i malgrat haver rebut els millors serveis mèdics d'alt nivell, Grumpy Cat no va poder superar la infecció i va morir el dimarts 14 de maig de 2019 en braços de la seva propietària Tabatha. |
Informàtica | Un servidor gràfic o servidor de finestres és un programa la tasca principal del qual és coordinar l'entrada i la sortida dels seus clients cap a i des de la resta del sistema operatiu, el maquinari, i uns altres. El servidor gràfic es comunica amb els seus clients amb el protocol de servidor gràfic. Un protocol de comunicacions que pot ser transparent a la xarxa o simplement amb capacitat per usar la xarxa. El servidor gràfic és un component clau en qualsevol interfície d'usuari gràfica, especialment el sistema de finestres. |
Filosofia | Ethos és una paraula grega (ἦθος; plurals: ethe, Ethe) que pot ser traduïda de diferents maneres. Algunes possibilitats són 'punt de partida', 'aparèixer', 'inclinació' i a partir d'aquí, 'personalitat'.De la mateixa arrel grega, és la paraula Ethik (ἠθικός), que significa 'teoria de la vida', i de la qual va derivar la paraula ètica. El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC incorpora la paraula ethos, que apareix definida com a "conjunt de trets morals i estètics que conformen el caràcter o la identitat d'una persona o una cultura."Dins l'art, l'ethos és l'estatisme emocional, entès com a contrari del pathos, el dinamisme emocional. L'ethos forma part del cànon grec des de l'època arcaica a la prehel·lenística, i en tingué la seva major expressió en l'època clàssica. L'ethos és també un dels les tres modes de persuasió en la retòrica (juntament amb el pathos i el logos), segons la filosofia d'Aristòtil. Ethos significava inicialment 'estatge o lloc on habiten les persones i els animals'; sembla que va ser el poeta Homer el primer a donar aquesta primera accepció. Posteriorment, Aristòtil s'encarregà d'atorgar-li un segon sentit a aquest ethos, entenent-lo com a 'hàbit, caràcter o manera de ser', que va incorporat a l'ésser humà al llarg de la seva existència. Entendre l'ethos com un hàbit, com una manera de ser, constitueix per a la tradició grega una segona naturalesa. Es tracta d'una creació genuïna i necessària de l'ésser humà, ja que aquest, des del moment en què s'organitza en societat, sent la necessitat imperiosa de crear regles per regular el seu comportament i permetre modelar així el seu caràcter. En el sentit de "costum, hàbit", ethos és equivalent al concept llatí mores. L'ús que s'ha generalitzat en sociologia és el punt de partida de les idees que conformen el caràcter de determinat sistema o escola de pensament. És el lloc o àmbit intel·lectual des d'on es conforma una unitat teòrica. |
Jocs | El Rummikub és un joc de taula que adapta les regles del remigi de les cartes.Consta d'un total de 106 fitxes, 104 de les quals estan numerades de l'1 al 13, i 2 comodins. Les fitxes numerades tenen associat un color (hi ha 4 colors diferents). |
Objectes astronòmics | (457) Alleghenia (designació provisional 1900 FJ i 1938 SA) és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert per Max Wolf i Friedrich Karl Arnold Schwassmann el 15 de setembre de 1900 des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl (Heidelberg, Alemanya). El seu epònim és l'Observatori d'Allegheny (observatori astronòmic). |
Filosofia | Antoni Defez i Martín (València, 1958) és un doctor en filosofia, poeta i assagista valencià d'orientació wittgensteiniana. Estudià Magisteri i Filosofia a la Universitat de València. Ha treballat com a professor de primària i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de València i a la Universitat d'Alacant, i des de 1994 és professor de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També ha estat membre directiu de la Societat de Filosofia del País Valencià i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ciència. |
Humor | Eugenio González Derbez (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 2 de setembre de 1961), més conegut com a Eugenio Derbez, és un humorista, guionista, escriptor, empresari, actor, productor i director de cinema, teatre i televisió mexicà. Després d'haver participat en programes setmanals com Cachún cachún ra ra! (1984) i Anabel! (1988), va realitzar un programa d'esquetxos, anomenat Al derecho y al derbez (1993), que seria el punt d'inici de la seua carrera com a comediant en la televisió mexicana. Més endavant, també van sorgir Derbez en cuando, XHDRbZ i La familia P. Luche. Ha participat també en pel·lícules i sèries estatunidenques, així com en el doblatge ocasional de veus. L'agost de 2014 va llançar el seu canal de vídeos a YouTube, Eugenio Derbez.tv. A més, va assolir la fama a Hollywood com a actor de cinema amb les seues pel·lícules Instructions Not Included i How to Be a Latin Lover. És fill de la reconeguda actriu de l'època del Cinema d'Or Mexicà, Sylvia Derbez. |
Telecomunicacions | En enginyeria electrònica l'anàlisi de malles és un mètode de l'anàlisi de circuits que utilitza sistemes d'equacions, la llei de Kirchhoff de les malles i la llei d'Ohm per tal de calcular voltatges i corrent a qualsevol punt d'un circuit elèctric. Normalment implica menys incògnites i equacions que en el cas de l'anàlisi de nodes, en no utilitzar la llei del corrent de Kirchhoff el càlcul és més simple. Tanmateix la seva utilització està limitada als circuits planars. A un circuit planar, les malles serien con les "finestres" que es formarien en dibuixar el circuit sense que les branques es creuessin. Formalment, una malla és un bucle del circuit que no inclou cap element. No sempre és possible identificar un corrent de malla amb una única branca i no sempre és possible mesurar directament un corrent de malla. Hi ha una relació entre el corrent de malla i el corrent de la branca, així el corrent d'una determinada branca el podem expressar com la suma dels corrents de les malles de les que en forma part. Per trobar els diferents corrents de malla s'aplicarà la llei de Kirchhoff de les malles per crear tantes equacions com malles hi hagi; en cas de les branques que tinguin alguna resistència, la llei d'Ohm ens permetrà determinar la seva tensió en funció del seu corrent de branca. |
Enginyeria | Un potenciòmetre és un instrument per mesurar la tensió o la "diferència de potencial" mitjançant la comparació d'una tensió desconeguda amb una tensió de referència coneguda. Si s’utilitza un instrument indicador sensible, s’obté molt poc corrent de la font de la tensió desconeguda. Atès que el voltatge de referència es pot produir a partir d’un divisor de tensió calibrat amb precisió, un potenciòmetre pot proporcionar una alta precisió en la mesura. Johann Christian Poggendorff va descriure el mètode cap al 1841 i es va convertir en una tècnica de mesura de laboratori estàndard.En aquesta disposició, es compara una fracció d’una tensió coneguda d’un cable corredís resistiu amb una tensió desconeguda mitjançant un galvanòmetre El contacte lliscant o netejador del potenciòmetre s’ajusta i el galvanòmetre es connecta breument entre el contacte lliscant i el voltatge desconegut. S’observa la deflexió del galvanòmetre i s’ajusta la aixeta corredissa fins que el galvanòmetre ja no es desvia de zero. En aquest moment, el galvanòmetre no treu corrent de la font desconeguda i la magnitud de la tensió es pot calcular a partir de la posició del contacte lliscant. Aquest mètode de mesura de l'equilibri nul continua sent important en la metrologia elèctrica i en els treballs d’estàndards i també s’utilitza en altres àrees de l'electrònica. Els potenciòmetres de mesura es divideixen en quatre classes principals que s’enumeren a continuació. |
Telecomunicacions | La Pàgines de Resultats del motor de cerca (SERP) són pàgines mostrades per motors de cerca en resposta a la consulta realitzada per un usuari. El component principal del SERP és el llistat de resultats que són presentats pel motor de cerca en resposta a una consulta de paraules clau. Els resultats són de dos tipus, cerca orgànica (recuperat per l'algoritme del motor de cerca ) i cerca patrocinada (anuncis). Els resultats són normalment ordenats per rellevància a la consulta. Cadascun dels resultats mostrats en el SERP normalment inclou un títol, un enllaç que assenyala la pàgina Web, i una descripció curta. A causa del gran nombre d'elements que es mostren disponibles o relacionats a la consulta, hi ha normalment diverses pàgines en resposta a una sola consulta de cerca com el motor de cerca o les preferències de l'usuari les quals restringeixen veure a un subconjunt de resultats per pàgina. Cada pàgina següent tendeix a tenir una classificació o resultats de rellevància més baixos. Igual que el món dels mitjans impresos tradicionals i la seva publicitat, això permet un preu competitiu per als béns immobles de la pàgina, però es complica per la dinàmica de les expectatives i les intencions dels consumidors - a diferència dels mitjans impresos estàtics on el contingut i la publicitat de cada pàgina són els mateixos per a tots els lectors, tot i que la còpia impresa està localitzada fins a cert punt, normalment geogràfica, com ara l'estat, la zona metropolitana, la ciutat o el barri, els resultats dels motors de cerca poden variar en funció de factors individuals, com ara els hàbits de navegació. |
Telecomunicacions | La ciberaddicció, també coneguda com a trastorn d'addicció a internet (internet addiction disorder, IAD) és un terme que fa referència a la suposada patologia que es genera a partir d'un ús abusiu d'internet, a través de diversos dispositius que interfereixen en la vida diària. Com per exemple: els ordinadors, els telèfons mòbils, les tauletes, etc. Encara que moltes persones hagin intentat defensar la seva existència, la comunitat mèdica i les fonts oficials han rebutjat en repetides ocasions que aquesta patologia existeixi. Oficialment només es pot parlar d'un ús excessiu d'internet que, si afectés en la vida diària, no seria a causa d'aquesta patologia, sinó per altres causes i conseqüències. |
Agricultura | Un hort (del llatí: hortus = jardí) és un terreny conreat de regadiu de dimensions relativament reduïdes dedicat especialment al conreu d'hortalisses. Quan l'hort depassa unes certes dimensions, no especificades, s'anomena horta que es defineix com una extensió de terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu, subterrànies o dessalinitzades dedicada al conreu d'hortalisses, als arbres fruiters (anomenat en aquest cas un verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o al farratge. |
Ciència militar | El Servei Central de Documentació (SECED) va ser el servei d'intel·ligència espanyol durant el final del franquisme i el principi de la transició (1972-1977). El règim planteja la possibilitat de crear un Centre d'Informació i Documentació (CIDOC), finalment el sotssecretari de la presidència del govern Luis Carrero Blanco crea el 22 de gener de 1972 el Servei Central de Documentació amb total dependència al servei segons el Decret 511/1972. cal destacar que el servei estava bastant endarrerit respecte als seus homòlegs europeus a causa dels trenta anys d'aïllament. El SECED amb la transició i mitjançant la fusió amb la Tercera Secció d'Informació de l'Alt Estat Major passà a anomenar-se el 1977 Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID). |
Arqueologia | El Museu Arqueològic de Tetuan és un museu arqueològic situat a la ciutat de Tetuan, al nord del Marroc. Inaugurat el 19 de juliol de 1940, conté col·leccions de llocs prehistòrics i preislàmics situats al nord de l'estat. Destaquen les aportacions d'objectes procedents de Lixus, una ciutat costanera fundada pels fenicis i que tingué importància fins que en l'edat mitjana l'activitat del seu port es traslladà a Larraix. Es considera el centre principal per a la recerca arqueològica a la regió de la Yebala. |
Ètica | Un codi ètic o codi deontològic és un recull (quasi sempre en forma de document), d'un conjunt més o menys ampli de criteris, dictats per la deontologia amb normes i valors que formulen i assumeixen aquells que porten a terme correctament una activitat professional. Els codis deontològics s'ocupen dels aspectes ètics de l'exercici de la professió que regulen. Aquests codis cada vegada són més freqüents en tot tipus activitats. Els codis deontològics potser siguin els mecanismes d'autoregulació més coneguts que es poden posar en marxa en l'àmbit de la comunicació social, la psicologia, la medicina, entre altres professions, però no són l'únic instrument: llibres d'estil, estatuts de redacció, convenis, etc., tots contribueixen al fet que una comunitat professional fixi els seus propis límits, en molts països aquesta regulació és a través de col·legis professionals. Tota comunitat professional tracta de mantenir determinats nivells d'exigència, de competència i de qualitat en el treball. Per això, controla i supervisa, d'alguna manera, la integració de nous membres i l'adequat exercici de les tasques pròpies de la seva professió. En aquest sentit, algunes professions elaboren codis professionals on s'especifiquen consideracions morals sobre aspectes complexos de la vida professional i on, generalment, es preveuen sancions per al cas suposat que algú violi obertament l'esperit d'aquest codi deontològic. Per descomptat, els codis deontològics no sempre es compleixen, i encara que es respectin, no queda molt clar qui està encarregat de vetllar pel seu compliment ni quines són les sancions per als qui els vulnerin, ni qui ha d'imposar-les. Per mantenir el compliment del codi deontològic de les diferents professions és habitual la creació d'un col·legi professional. Les normes dictades en el codi deontològic són prèviament pactades i aprovades de manera comuna i unànime per tots els membres de la professió per la qual s'elaboren. Són, per tant, pautes de conducta a seguir amb l'objectiu de realitzar un determinat treball de forma correcta, adequada i eficient.No s'ha de confondre la deontologia amb els codis deontològics. La deontologia té un caràcter més ampli, i pot incloure normes que no figurin en cap codi particular. El codi deontològic és l'aplicació de la deontologia a un camp concret. |
Jocs | El balcó o joc del balcó o "'tres i mig"' és un joc de cartes que es juga amb la baralla espanyola amb comodins. Hi intervé tant l'atzar com l'estratègia. Hi poden jugar de dues a cinc persones, amb més de cinc persones cal fer servir dues baralles espanyoles. |
Agricultura | Els pous de Garrigós són una sèrie d'antics aljubs que aprofitaven l'aigua pluvial que discòrre per les faldes i per l'interior del Benacantil, sobre la ciutat d'Alacant. Estan ubicats a la coneguda com Plaça del Pont, al nucli antic de la capital de l'Alacantí. Actualment, formen part del conjunt del Museu de l'Aigua d'Alacant. |
Mitologia | L'horror de Dunwich (títol original en anglès: The Dunwich Horror) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Daniel Haller, estrenada el 1970. Ha estat doblada al català. |
Filosofia | Scienza nuova (amb el nom complet en italià: Principi di Scienza Nuova d'intorno alla comune natura delle nazione), és l'obra fonamental de Giambattista Vico, conegut filòsof de la història italià; la primera edició de Principis de Ciència Nova va aparèixer a Nàpols el 1725, i va ser corregida dues vegades pel mateix autor, una el 1730 i la segona editada de manera pòstuma, el 1744, que van ser nomenades respectivament Ciència nova segona i Ciència nova tercera, per diferenciar-les de l'edició original de 1725, encara que aquestes dues versions posteriors només variaven l'encapçalament i es limitaven a esmentar el caràcter correctiu o aclaridor de la versió. Va ser escrita en un italià suposadament apassionat, què l'autor va usar per primera vegada, perquè per als seus treballs anteriors havia utilitzat el llatí. A les edicions de 1730 i 1744 de La Nova Ciència, la primera secció té per títol «Idea del Treball» (Idea dell'Opera) presenta la «Ciència del Raonament» (Scienza di ragionare). Al llarg de l'obra Vico presenta la dialèctica entre axiomes, com les màximes autoritàries (degnità) i els «raonaments» (ragionamenti) pel mig dels quals els axiomes són temàticament i progressivament lligats; és a dir, la secció «Dels elements». Vico especifica que la Ciència del Raonament es refereix principalment a la funció social de la religió en el món humà («Idea del Treball»), i en aquest sentit l'obra «arriba a ésser una teologia civil raonada de la providència divina» (vien ad essere una teología civil ragionata della provvidenza divina). |
Enginyeria | Un generador de senyal, de funcions o de formes d'ona és un dispositiu electrònic de laboratori que genera patrons de senyals periòdics o no periòdics tant analògics com digitals on la seva freqüència és ajustable en un ampli rang de valors. S'empra normalment en el disseny, test i reparació de dispositius electrònics, tot i que també pot tenir usos artístic. Pot produir ones senoidals, quadrades i triangulars, a més de crear senyals TTL. També compta amb una funció d'escombrat la qual pot ser controlada tant internament com externament amb un nivell de DC (corrent continu). El cicle de màquina, el nivell de offset en DC, el rang d'escombrat, l'amplitud i l'amplada de l'escombrat poden ser controlats per l'usuari. Hi ha diferents tipus de generadors de senyals segons el propòsits i aplicació; que es correspondrà amb el preu. Tradicionalment els generadors de senyals eren dispositius estàtics només configura, però actualment permeten la connexió i control des d'un PC. Amb el que poden ser controlats mitjançant programari fet a mida segons l'aplicació, augmentant la flexibilitat. Un generador de funcions, normalment, treballa en un rang de frequencies entre 0,2 Hz a 2 MHz. |
Ciència militar | La Revolució de Porto, també anomenada Revolució Lliberal de Porto, fou un moviment de tarannà lliberal que esclatà el 24 d'agost del 1820 a la ciutat de Porto i va tenir repercussions tant en la història de Portugal com en la de Brasil. El moviment va acabar amb el retorn (1821) de la Cort portuguesa, que es traslladà a Brasil durant la Guerra del Francés, i amb la fi de l'absolutisme a Portugal, amb la ratificació de la primera Constitució portuguesa (1822). |
Matemàtiques | El Problema del cavaller de Méré és el nom pel qual es coneix un problema clàssic d'estadística i probabilitat. |
Ràdio | L'oscil·lador Clapp és similar a l'oscil·lador Seiler, amb una modificació de l'oscil·lador Colpitts, en el qual es posa un condensador en sèrie amb la bobina del circuit ressonant. La inductància L és parcialment compensada per la reactància del condensador C0. Això permet inductàncies més elevades que eleven el factor Q (també anomenat factor de qualitat o factor de mèrit) de la bobina, el que permet al seu torn que l'oscil·lador sigui més estable i tingui una amplada de banda més estreta. Freqüència d'oscil·lació: w o = 1 L ( C 1 C 2 C 0 C 1 + C 2 + C 0 ) {\displaystyle w_{o}={\frac {1}{\sqrt {L({\frac {C_{1}C_{2}C_{0}}{C_{1}+C_{2}+C_{0}}})}}}} Condició arrencada perquè el circuit comenci a oscil·lar espontàniament és la següent: si el transistor utilitzat és un BJT: h f e > C 2 C 1 {\displaystyle h_{f}e>{\frac {C_{2}}{C_{1}}}} Es pot perfeccionar l'oscil·lador Clapp substituint la bobina L i el condensador Co per un cristall de quars. |
Arquitectura | El mobiliari urbà és el conjunt d'objectes públics instal·lats en un poble o ciutat per a un propòsit específic. Inclou, per exemple, bancs per a asseure's, fanals i lluminària, papereres i contenidors, bústies, cabines per a parlar per telèfon o carregar el telèfon mòbil, fonts, gronxadors i jocs infantils, parades d'autobús o panells indicadors especials (zones verdes, etc.) o publicitaris. A les ciutats a partir d'una certa mida, aquest mobiliari sol dissenyar-se expressament per a aquesta, de manera que el seu estil vol expressar l'estil de la ciutat i acaben constituint part de la identitat d'aquesta. El disseny del mobiliari urbà d'una ciutat ha de tenir en compte la història i la cultura d'aquesta, així com les seves particularitats urbanístiques i socials. El primer criteri però és la funcionalitat, tant la primària (per exemple, per a una paperera, llençar i recollir papers), com les secundàries (ergonomia, accessibilitat, seguretat, etc.) i les no desitjades (vandalisme, etc.). També cal tenir en compte el cost econòmic i el cost social, així com els respectius costos d'oportunitat. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.