label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Teologia | Homilètica (del grec homiletikos, de homilos, ajuntar), en la teologia és l'aplicació dels principis generals de la retòrica en les homilies. A més del cristianisme l'homilètica s'ha fet servir en el judaisme i l'Aggada és la compilació dels sermons dels rabins |
Dansa | La sipa és una dansa provinent del lakalaka. Durant la SIPA els homes es mouen cap a l'esquerra, les dones a la dreta, els dos grups que passa a través d'un a l'altre, fins que el seu ordre s'inverteix. En la següent estrofa es mouen a les seves posicions originals. La dansa s'inicia normalment amb el cant de la primera estrofa per ambdós ballarins i el cor. En la següent estrofa comença el ball. En primer lloc tranquil i moderat, però cap al final cada vegada més ràpid, mentre que el ritme de la pulsació puja també. |
Jaciments paleontològics | El Parc Nacional de Miguasha és un una àrea protegida prop de Carleton-sur-Mer a la península quebequesa de Gaspé, al Canadà. Creat el 1985 pel govern del Quebec, Miguasha va ser designat Patrimoni de la Humanitat l'any 1999 en reconeixement per l'estat de conservació dels seus fòssils, que mostren un moment crucial en l'evolució de la vida a la Terra. El museu del parc compta amb exposicions de fòssils i restes paleontològiques del parc. La col·lecció del museu inclou més de 9.000 exemplars de peixos i plantes fòssils.Els penya-segats costaners estan formats de roca sedimentaria gris i són del Devonià Superior. Estan formats per capes alternes de gresos i lutites d'uns 350-375 milions d'anys. Actualment a la zona hi trobem boscos de bedolls, àlbers i avets. |
Estris | L'Ampolla Font Vella és un disseny d'ampolla fabricada per envasar les aigües envasades comercialitzades per a l'empresa Font Vella des del 1998. |
Agricultura | Un call és una petita falca que s'utilitza per a fixar el mànec d'eines de picar com martells, destrals o aixades. És generalment de metall. Un cop s'ha inserit el mànec al forat del cap de l'eina en qüestió, es clava el call al cap del mànec perquè s'obri i quedi travat contra les parets del forat. D'aquesta manera, es poden clavar forts cops amb el cap de l'eina sense que es bellugui o s'escapi. |
Telecomunicacions | Hispasat 30W-6 (inicialment Hispasat 1F) és un satèl·lit de comunicacions espanyol gestionat per Hispasat que fou llançat amb un Falcon 9 full thrust el 6 de març de 2018. Havia de substituir l'Hispasat 1D a 30° Oest longitud i oferirà serveis per a televisió, banda ampla, xarxes corporatives i altres aplicacions de telecomunicacions. El satèl·lit disposa de 4 motors de propulsió de plasma SPT-100.Aquesta missió també va portar una petita demostració tecnològica de 90 quilograms anomenada Payload Orbital Delivery Satellite System (PODSat), que es va desplegar de la seva nau mare quan estava en una òrbita de transferència suboestacionària. |
Ciència militar | Un artista bèl·lic és aquell que retrata algun aspecte de la guerra amb una intencionalitat artística. Traça un registre de la guerra i en mostra el seu impacte en les persones que hi participen d'alguna manera. L'art disposa de molts de mitjans i cada artista pot fer-ne servir algun: la fotografia en el cas de la fotografia de guerra, la pintura, el periodisme escrit, la novel·la, l'assaig, el cinema, el documental cinematogràfic... Artistes bèl·lics famosos són Michael Fay (EUA) que s'ha fet famós a partir dels conflictes d'Iraq i Afganistan; Henri Dangon (França) que va fer pintures i cartells durant la Primera Guerra Mundial o Pablo Picasso amb el seu quadre Guernica(1937) o bé Francisco de Goya amb Els desastres de la guerra. O encara Vassili Veresxaguinam el seu L'apoteosi de la guerra i el reconegut fotògraf de guerra Robert Capa. |
Humor | Jon Almaas (Bærum, Noruega, 29 d'agost de 1967) és un presentador televisiu noruec conegut pel programa d'humor setmanal Nytt på nytt. |
Cultura popular | Daniel Olorunfẹmi Fagunwa (1903 o ca. 1910 – 9 de desembre de 1963), popularment conegut com a D. O. Fagunwa, fou un escriptor nigerià pioner de la novel·la ioruba. Va néixer a Oke-Igbo, a l'estat d'Ondo. Honorat com a oloye del poble ioruba, Fagunwa va estudiar a l'Escola St. Luke d'Oke-Igbo, i al Col·legi St. Andrew d'Oyo, abans de ser professor. Per participar en un concurs literari del Ministeri d'Educació de Nigèria, el 1938 Fagunwa va escriure Ògbójú Ọdẹ nínú Igbó Irúnmalẹ, àmpliament considerada la primera novel·la en llengua ioruba i una de les primeres en una llengua africana. Entre les obres posteriors de Fagunwa, es troben Igbo Olodumare (1949), Ireke Onibudo (1949), Irinkerindo ninu Igbo Elegbeje (1954) i Adiitu Olodumare (1961).Les novel·les de Fagunwa es basen en gran manera en tradicions i expressions folklòriques, entre les quals destaquen molts elements sobrenaturals. Els seus herois són generalment caçadors iorubes, que interactuen amb reis, savis i fins i tot els déus en les seves missions. Temàticament, les seves novel·les també exploren la bretxa entre les creences cristianes dels colonitzadors d'Àfrica i les religions tradicionals del continent. D. O. Fagunwa va ser el primer escriptor nigerià en emprar la filosofia popular per explicar les seves històries. Fagunwa segueix sent l'escriptor en ioruba més llegit, i una important influència per a escriptors contemporanis com Amos Tutuola. Fagunwa va ser guardonat amb el Premi Margaret Wrong el 1955 i va ser nomenat membre de l'Ordre de l'Imperi Britànic el 1959. Una escola de secundària i una grammar school d'Oke-Igbo duen el seu nom. La seva filla Yejide Ogundipe és presidenta del govern local d'Ile Oluji/Okeigbo. |
Objectes astronòmics | Sigma Serpentis (σ Ser / 50 Serpentis / HD 147449) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—. Es troba a 89 anys llum del Sistema Solar. Sigma Serpentis és un estel de la seqüència principal de tipus espectral F0V amb una temperatura efectiva de 6934 K. Similar a les components del sistema Porrima (γ Virginis) o a Alchiba (α Corvi), la seva magnitud aparent és +4,82 i la seva lluminositat és 7,6 vegades major que la lluminositat solar. Amb un diàmetre un 80 % més gran que el diàmetre solar, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 94 km/s. Té una massa un 60 % major que la massa solar. Sigma Serpentis presenta una metal·licitat pràcticament igual a la solar ([Fe/H] = +0,01), sent la seva composició química molt semblant a la del Sol.De 16 elements avaluats, només uns pocs presenten nivells una mica més alts que en el Sol, com és el cas de l'oxigen; entre aquests, l'escandi és l'element que presenta una «sobreabundància» més acusada. |
Història | Emili Gómez i Nadal (València, 1907 - Valença d’Agen (França), 1994) va ser un escriptor i periodista valencià.Segons Pérez Moragón, Emili Gómez Nadal va ser «un home discret i savi, una personalitat humana i intel·lectual de les més interessants i alhora de les més desconegudes que va produir el País Valencià en el segle xx. Cal considerar-lo així, no sols pels seus valors específics, sinó perquè, a través de la seua trajectòria, va encarnar alguns dels grans problemes de la seua època i del seu país [...]». |
Arquitectura | Panteó (del grec παν, pan, «tot» + θεών, theon, «dels déus»), en un sentit, és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica. Des del segle xvi la paraula també ha estat usada en un sentit secular, referint-se a un grup de gent exaltada. En un altre sentit, es refereix a un temple o edifici sagrat dedicat a tots els déus d'una religió politeista particular. Salvo, en el cas de grans monuments, el seu significat actual és d'edificació funerària, normalment en un cementiri, on reposen les restes dels difunts d'una família o grup determinat. Probablement l'assimilació del nom de panteó a aquest ús provingui de la primitiva religió romana, que els esperits dels avantpassats eren considerats com a «déus domèstics». Una altra versió indica que el seu origen estaria que el cèlebre artista Rafael (Raffaello) va demanar ser (i va ser) enterrat al Panteó de Roma (Panteó d'Agripa). En l'actualitat la paraula es fa servir principalment per descriure edificis com: El Panteó de Roma, construït originalment al segle II com un temple per a tots els déus romans, i usat com a església cristiana des del segle VII. La seva façana amb columnes i la seva enorme cúpula van servir de model a tots els altres panteons construïts des del Renaixement. El Panteó de París, un edifici del segle XVIII usat actualment com a lloc de sepultura per a personatges francesos famosos. El Panteó de Londres, un edifici del segle xviii usat actualment com a teatre. El Panteó Nacional de Veneçuela, un edifici del 27 de març de 1774, considerat com el més elevat altar de Veneçuela, on es conserven les restes de personatges destacats de la història del país.Viccionari |
Matemàtiques | Magnitud és una propietat que posseïxen tots els cossos, fenomens i relacions entre ells, que permeti que puguin ser mesurats i aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjançant nombres sobre la base d'una comparació amb un altre cos o fenomen que es pren com patró. La massa, el temps, la longitud, el volum, la rapidesa, la temperatura, entre moltes altres, són magnituds. No s'ha de confondre magnitud amb quantitat. La magnitud és la propietat, la quantitat és quantificació de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Por exemple, el temps és una magnitud, però 12 hores és una quantitat. Els grecs distingien entre diversos tipus de magnituds, com ara: fraccions (positives) Segments lineals (ordenats per longitud) figures planes (ordenat per superfície) Sòlids (ordenats per volum) Angles (ordenats per magnitud angular)El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions. Els comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), són aplicables al concepte i terme magnitud. |
Geografia | La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec: Ελλάδος Περιήγησις), és un llibre de viatges escrit per Pausànias al segle ii. Descriu les observacions fetes durant els seus viatges i les seues investigacions personals. L'obra no fa justícia al títol que mostren alguns dels còdexs que la contenen, i que és el d'Històries de Pausànias, historiador. El terme història evidencia aquí el seu valor etimològic, el d'un «testimoni directe». Amb el terme descripció traduïm l'original grec, periégesis, que de manera més fidel mostraríem com a recorregut. L'obra, efectivament, pretén d'oferir una visió completa dels monuments històrics grecs, i el seu disseny es fonamenta en un periple que arrenca del cap Súnion, a l'Àtica, i té com a punt final la regió de Lòcrida. El conjunt del text queda, doncs, dividit en deu llibres d'acord amb aquest itinerari: Àtica i Megàrida Corint i l'Argòlida Lacònia Messènia Èlida, primera part Èlida, segona part Acaia Arcàdia Beòcia FòcidaL'ordenació de la matèria de l'Èlida en dos llibres fa que al primer, el V, s'hi recullin els principals monuments d'Olímpia, mentre que al segon, el VI, hi trobem els exvots del santuari i la resta de monuments de l'Èlida. L'autor, Pausànias, hauria compost l'obra entre els anys 160 i 180, aproximadament. La Descripció de Grècia està configurada per tres tipus de materials narratius: d'una banda, les notes preses per l'autor durant els seus viatges, sovint acompanyades de les seues reflexions al respecte; segonament, les obres literàries tant de la tradició local pròpia de cada polis com del conjunt de la literatura grega —per exemple, Heròdot— i en tercer lloc, les tradicions orals presents arreu de Grècia. La compilació de Pausànias sembla incompleta, fet que alguns han explicat a causa d'una mala transmissió. Sembla, però, que l'obra ens ha arribat sencera, per bé que l'autor no hauria pogut acabar-la, com demostren la falta del proemi i l'epíleg i certes incongruències internes. La tècnica historiogràfica és la pròpia de l'època imperial, dominada per l'objectiu d'una visió enciclopèdica i pel gust per una estètica visual, que atorga a la monumentalitat d'edificis, estàtues i paratges una capacitat discursiva autònoma. Pausànias no esmenta en general Roma, per bé que en mantes ocasions ho ha de fer per parlar de la destrucció d'una ciutat. Més encara, la Descripció de Grècia sol preterir tots aquells monuments posteriors a la conquesta romana, inclosos, evidentment, aquells deguts a la munificència dels emperadors, com el mateix Adrià. Probablement, per les mateixes raons polítiques, Pausànias no tracta de les regions de Tessàlia, l'Epir, Acarnània i Tespròtia, zones gregues excloses de la província de l'Acaia i incloses en la de Macedònia. La importància d'una determinada idea de Grècia presideix i condiciona alhora tota l'obra. Pausànias recupera, d'una manera no sols conscient, ans també deliberada, una Grècia antiga, on les ciutats destruïdes i reduïdes a simples runes compten tant com les ciutats perviscudes. La mitologia nacional i local transmesa per la poesia i per la tradició cultural, i amb aquesta la identitat de cada territori com a conseqüència d'una història i d'un marc geogràfic i socioeconòmic, són els dos elements que legitimen i expliquen cadascun dels llocs descrits per l'autor. No hem de referir-nos a Pausànias com un autor original. Abans d'ell, Polemó d'Atenes i Istros d'Alexandria conrearen, respectivament, la literatura de viatges i la descripció dels usos religiosos. La preservació de la seua obra suggereix, tanmateix, una certa fortuna de l'obra, com ho demostra la utilització pel geògraf romà d'Orient Esteve. Entre els moderns, la Descripció de Grècia ha atret en època molt recent l'interès dels historiadors de la religió i de l'art. |
Telecomunicacions | La National Association of Broadcasters (Associació Nacional de Radiodifusores o NAB, per les seves sigles en anglès) és una associació comercial i un lobby que representa els interessos de les emissores de ràdio i televisió comercials i no comercials als Estats Units. Amb seu a Washington, NAB representa a més de 8300 estacions terrestres de ràdio i televisió, així com a les xarxes de transmissió.La NAB es va fundar com l'Associació Nacional de Radiodifusores de Ràdio (NARB per les seves sigles en anglès) a l'abril de 1923 a Chicago. El fundador i primer president de l'associació va ser Eugene F. McDonald Jr., qui també va llançar la corporació Zenith. En 1951 va canviar el seu nom a l'Associació Nacional de Radiodifusores de Televisió i Ràdio (NARTB per les seves sigles en anglès) per incloure a la indústria de la televisió. En 1958 va adoptar el seu nom actual. |
Geografia | Terra fora del dic (en neerlandès uiterwaard o en alemany Überschwemmungsgebiet) es diu de la terra inundable entre un dic i el llit d'estiu d'un riu, principalment als Països Baixos, Alemanya i Dinamarca. Com es presenten més sovint a ambdues ribes d'un riu, el plural, terres fora del dic és més comú.Es tracta d'una zona inundable al maresme, a la qual es desconsella de construir, que es troba entre el dic d'estiu més baix i el dic d'hivern superior. Serveixen per a donar a rius amb un cabal molt diferent entre els períodes secs i períodes de pluges intenses, una zona on poden d'expandir-se, sense fer malbé les infraestructures permanents que es troben fora dels dics d'hivern. S'hi troben prats molls molt fecunds per a la ramaderia. Per la presència d'argila de bona qualitat sovint s'hi van establir bòbiles que després van patir l'aigua alta. A la costa i als estuaris on l'aigua salada prepondera, es parla de schorre per indicar les zones que només s'inunda a marea viva. La transició entre terres fora del dic i schorres és gradual. |
Ciència-ficció | Gigamesh és una llibreria de Barcelona especialitzada en literatura fantàstica, de ciència-ficció, terror, còmics i tota classe de jocs de taula com de guerra, d'estratègia, de rol, d'estil europeu, i de cartes col·leccionables, etc. Fou inaugurada el 1985 pel llibreter, traductor i crític literari de ciència-ficció Alejo Cuervo. L'obertura de les seves portes va contribuir a instaurar el triangle friqui de Barcelona, del qual Gigamesh n'esdevindria el segon vèrtex.El nom de la llibreria prové d'un fanzine, anomenat Gigamesh, que Cuervo mateix havia publicat el 1984. El mateix any, Cuervo va instaurar també els premis Gigamesh, dedicats a la literatura de ciència-ficció i fantasia. Més tard, també publicaria una revista homònima (1991) i fundaria l'editorial Gigamesh (1999).El 2014 la llibreria Gigamesh es va mudar a un nou establiment al carrer Bailèn 8, esdevenint la llibreria de ciència-ficció i de gènere fantàstic més gran d'Europa. |
Sociologia | RisCanvi Té els seus orígens fundacionals a finals de l'any 2007 i pren sentit i rellevància com a projecte a partir de les recomanacions de la Comissió per l'estudi de les mesures de prevenció de la reincidència en delictes greus (Resolució JUS/2362/2007, de 24 de juliol de 2007, DOGC núm. 4937), una comissió que es va crear a instàncies de la consellera de Justícia i la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya. RisCanvi va estar dissenyat, i així s'ha aconseguit, per donar resposta a l'avaluació i gestió del risc de tot el conjunt de la població penitenciària catalana (centres penitenciaris de règim ordinari i obert i alliberats condicionals). És un projecte pioner a l'Estat espanyol pel que fa al seu abast, metodologia d'avaluació i les perspectives de treball que ofereix. El contingut general, s'estructura en dues parts segons la seva implementació: Una que fa referència a la necessària avaluació i valoració del risc. És a dir, es vincula al protocol d'escales d'avaluació del risc L'altra fa referència a la vessant de gestió d'aquest risc avaluat i es vincula a tots els projectes i programes involucrats en la gestió efectiva del risc. |
Telecomunicacions | Let's Encrypt és una autoritat de certificació gratuïta, automatitzada i oberta (certificate authority CA), que opera en benefici públic. És un servei proporcionat pel Grup de Recerca de Seguretat d'Internet (ISRG). Ofereixen certificats digitals per a activar HTTPS (SSL / TLS) en els llocs web, de franc i fàcils d'usar. L'objectiu de Let's Encrypt és crear una web més segura i respectuosa amb la privacitat. |
Ciència-ficció | La plaga grisa és un tema o entorn de ciència-ficció que correspon a un futur al qual màquines, robots o replicants s'autorrepliquen ràpidament fins a consumir tots els recursos naturals i tota matèria viva de la Terra. Es pot considerar un tipus de fi del món fictici, i, en casos pitjors, fins i tot pot abastar tot l'Univers, que es convertiria en una massa informe i desordenada de màquines que es reprodueixen sense control com un virus, una planta o un bacteri, forçosament de color gris. El començament d'aquest final sol proposar-se també per analogia amb la biologia, i correspondria a una mutació d'algun tipus que provoca que les màquines s'estenguin exponencial i descontroladament produint el consum total de la vida existent en aquest procés, de vegades anomenat ecofàgia. El terme en anglès, grey goo, va ser escrit per primera vegada el 1986 al llibre Engines of Creation, d'Eric Drexler. |
Indumentària | Una xanca és un pal amb un banyó situat a certa altura per a posar-hi el peu. Com les sabates, les xanques formen parell una amb l'altra. Normalment són de fusta. |
Humor | "A Internet, ningú sap que ets un gos" (originalment en anglès On the Internet, nobody knows you're a dog) és un adagi i meme sobre l'anonimat a Internet que va començar com un títol d'un dibuix dibuixat per Peter Steiner i publicat per The New Yorker el 5 de juliol de 1993. Les paraules són les d'un gos gran assegut en una cadira en un escriptori, amb la seva pota al teclat de l'ordinador davant seu, parlant amb un gos més petit assegut a terra al seu costat. Steiner guanyà entre 200.000 i 250.000 dòlars el 2013 amb la seva reimpressió, moment en què s’havia convertit en la historieta més reproduïda de The New Yorker. |
Filosofia | Masao Abe (阿 部 正雄, Abe Masao, Osaka, 1915 - 10 de setembre de 2006) va ser un filòsof budista japonès professor de la Universitat de Nara. Membre de l'Escola de Kioto. Reconegut, innovador i influent estudiós del budisme zen, del diàleg interreligiós i de la filosofia comparada. |
Nàutica | La Batalla de Coracesi fou un combat que va enfrontar l'armada del general romà Gneu Pompeu Magne, que havia estat enviat pel Senat romà amb l'encàrrec de netejar el Mar Mediterrani dels pirates contra l'armada dels pirates de Cilícia. |
Art | Plique-à-jour (expressió francesa per expressar "deixar passar la llum") és una tècnica d'esmalt vitri on l'esmalt s'aplica en alvèols de forma similar al cloisonné, però sense comptar amb cap base que faci de suport, de tal forma que la llum pot travessar a través de l'esmalt transparent o translúcid. S'aconsegueix un efecte com si es tractés d'una versió en miniatura d'un vitrall i és considerada una tècnica de gran dificultat: requereix molt de temps (fins a 4 mesos per peça) i té un alt índex de fracàs. La tècnica és similar al cloisonné, però utilitzant una base provisional que després s'elimina dissolent-la amb àcid o rascant-la. En el cas de superfícies petites s'utilitza una tècnica diferent basada en la tensió superficial. Al Japó la tècnica és coneguda mentre shotai-jippo, i es coneix des dels segles XIX. |
Agricultura | L'estemfílium (Stemphylium vesicarium) és un fong deuteromicet responsable de la malaltia coneguda com a estemfiliosi. Afecta diversos conreus, principalment perers. Hom també l'anomena Taca bruna del perer, com a traducció literal de l'italià maculatura bruna del pero o l'anglès Brown spot pear, quan afecta aquest conreu. Al conreu de perers ocasiona la pèrdua de l'aptitud comercial dels fruits degut a les taques necròtiques que provoca la infecció. També provoca danys en fulles, però sense importància comercial. També pot provocar danys en conreus hortícoles, com tomateres, cebes, etc. |
Sociologia | Tatiana Ivánovna Zaslávskaya, rus: Татьяна Ивановна Заславская, (Kíev, 9 de setembre de 1927 - Moscou, 23 d'agost de 2013) va ser una sociòloga i economista russa, teòrica de la perestroika, autora i coautora de diversos llibres sobre l'economia de la Unió Soviètica (especialitzada en agricultura) i una sociòloga de camp i una gran quantitat de papers de recerca. Va ser membre del Comitè Consultiu del president de Rússia de 1991 a 1992. |
Astronomia | Hortensia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -43.54 ° de latitud nord i 160.56 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 29.45 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a Hortensia (fl. 50 aC), noble romana, coneguda per ser una excel·lent oradora. |
Jocs | Otamatone és el nom d'un instrument de música electrònica desenvolupat al Japó per la societat Cube Works amb Maywa Denki, un grup d'artistes format pels germans Masamichi i Nobumichi Tosa. |
Enginyeria | El midó de kudzu o kuzu o kuzuko (Pueraria montana var. lobata), originari de la Xina i del Japó, és el subproducte obtingut de les arrels d'aquesta planta, que poden arribar a dos metres de profunditat.Aquestes arrels, superiors a les d'altres espècies, són moltes, rentades i assecades durant noranta dies.Segons la medicina xinesa, està descrit com antipirètic, sudorífic, en cas de febre, estats gripals, dolors d'estòmac, problemes intestinals i antivomitiu. També com està recomanat pel mal de coll, dolor d'ulls, afavoreix la desintoxicació per alcohol i ajuda a reduir la seva addicció. Resulta beneficiós tant per a casos de restrenyiment com de diarrea. Té un alt contingut d'isoflavones. Actualment també s'ha comprovat la seva efectivitat amb el sistema cardiovascular i cardiocerebral, angina de pit, migranyes, mal de cap, insomni i l'hipertensió, entre altres.Cada dia s'utilitza més aquest midó a la cuina. La majoria de les preparacions medicinals que contenen midó de kudzu que s'utilitza avui al Japó contenen sucre. Tot i que s'utilitza per fer infusions, amanides, salses, sopes, fregits, postres... La seva popularitat es va estendre amb la cuina macrobiòtica. |
Cultura popular | Parells o senars (o parells i senars) és un joc de mans, en el qual la probabilitat és un factor important. S'hi juga amb dos participants que empren la seva mà més àgil per a mostrar el seu dit índex i el seu dit del mig; això significa que el compte total dels dits serà 2, 3 o 4 (1+1=2, 1+2=3, 2+1=3 o 2+2=4), o sigui que el resultat de la suma dels dits de tots dos participants té la mateixa probabilitat que surti un nombre parell que imparell (o senar). Abans de jugar, els participants es posen d'acord de qui intentarà pronosticar el resultat final; aquest compta fins a tres i exclama el seu pronòstic, de manera que després del «compte enrere», aquest exclama «parells!» o «senars!» simultàniament quan els jugadors mostren el seu(s) dit(s); és important que el resultat pronosticat no s'exclami després que els dits s'hagin mostrat. El joc de parells o senars pot ser utilitzat per fer una decisió. En aquest cas, hom en diu "fer a parells i senars". |
Astronomia | S'anomena il·lusió lunar al fenomen pel qual la Lluna (i també el Sol), depenent de si la seva posició està propera al zenit o de l'horitzó, sembla de diferent grandària encara que no hi ha causes físiques, astronòmiques o òptiques que expliquin aquesta diferència amb exactitud, per la qual cosa avui en dia les seves possibles explicacions segueixen en discussió. S'ha conegut des de l'antiguitat i gravat per diverses cultures. |
Jocs | The Typing of the Dead és un joc arcade (que després fou portat a Dreamcast, Microsoft Windows i PlayStation 2), que fou llançat el 1999 basant-se en el The House of the Dead 2. Mentre que el segon és un tirador amb pistola de llum, ací la mecanografia substituïx a la pistola amb el teclat. És un joc educatiu, que requerix que el jugador millore les seues tècniques de mecanografia per a tindre èxit, fou lloat pels crítics principalment pel seu contingut graciós. |
Geografia | Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on hi ha les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu) que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a la llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades. Només s'hi enumeren llocs on es guarden cossos sencers o parts importants del cos (no s'hi enumeren relíquies, ja que la llista esdevindria inacabable). En ésser objecte de culte per part dels fidels, aquests llocs on han estat enterrats o que conserven part de les seves restes han esdevingut centres de pelegrinatge i d'especial devoció. |
Jocs | Wizard és un joc de cartes creat per Ken Fisher a Toronto, Ontàrio, l'any 1984. Fou imprès per a ser comercialitzat el juny de 1986. El joc té llicència al Canadà, Estats Units, Regne Unit, Itàlia i Japó. |
Agricultura | L'agroforesteria és una activitat que es beneficia de la combinació d'arbres i arbustos amb cultius i/o bestiar. Combina la tecnologia de la silvicultura i agricultura per a crear sistemes d'ús de la terra més diversos, integrats, productius, profitosos, saludables i sostenibles. El sistema pot ser integrat en forma espacial o en seqüència temporal. |
Enginyeria | L'eolípila va ser inventada al segle i per l'enginyer grec Heró d'Alexandria conegut també com "el mag". Va ser, però, l'enginyer, arquitecte i tractadista Vitruvi el primer en descriure aquest aparell a la seva obra De architectura. Cal destacar que Heró i Vitruvi no van començar el descobriment de zero. Ambdós es van inspirar en els esbossos i primers treballs de l'inventor i matemàtic de l'Alexandria de l'Egipte Ptolemaic Ctesibi. L'eolípila és considerada com la primera màquina tèrmica i de vapor de la història. Lamentablement, durant molt de temps no va ser científicament estudiada, servint només de joguina o entreteniment El nom prové del llatí "Aeolian" i "pila", traduït com pilota de Èol , en honor del déu grec del vent. L'eolípila es considera tant un predecessor de la màquina de vapor com del coet. Certament es considera que amb els descobriments d'Heró d'Alexandria i la tecnologia de la que es disposava durant l'antiga Grècia s'hauria fins i tot pogut construir un rudimentari primer model d'automòbil.Durant un temps, l'eolípila es va arribar a utilitzar com a màquina de vapor que permetia obrir les portes dels temples. El sistema, però, no va ser gaire utilitzat fruït dels accidents que es van originar per un mal ús d'aquesta maquinària i, per la forta presència d'esclaus a la societat de l'època, on les classes benestants van prioritzar una mà d'obra més barata. |
Sociologia | Leo Löwenthal (Frankfurt del Main, 3 de novembre de 1900 - Berkeley, 21 de gener de 1993) va ser un sociòleg alemany vinculat a l'Escola de Frankfurt. Fill de jueus assimilats (el seu pare era un metge), va viure a Alemanya durant el període de la República de Weimar. El 1926, es va unir al recentment fundat Institut d'Investigació Social de Frankfurt. El 1934 va emigrar als Estats Units d'Amèrica. Va treballar entre d'altres a la Universitat de Colúmbia, i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1956-1980). Era un especialista en Sociologia de la Cultura i Mitjans de Literatura, i editor de Zeitschrift für Sozialforschung. El 1989 va ser guardonat amb el Premi Theodor Adorno a la ciutat alemanya de Frankfurt del Main. |
Sociologia | El Govern Riedel és el període de la història política de Mato Grosso do Sul que començarà amb la presa de possessió d'Eduardo Riedel com a governador de Mato Grosso do Sul, l'1 de gener de 2023, després d'haver derrotat el candidat Renan Contar a les eleccions de 2022. S'ha previst que finalitzi l'1 de gener de 2027. |
Sociologia | L'efecte dòmino o reacció en cadena és l'efecte acumulatiu produït quan un esdeveniment origina una cadena d'altres esdeveniments similars.Es produeix quan un petit canvi origina un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L'efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d'esdeveniments no materials. El terme, en els seus diferents usos, s'ha fet popular per la seva analogia amb una fila de fitxes de dòmino al caure una darrera l'altre, encara que típicament es refereix a una seqüència enllaçada d'esdeveniments o fets on el temps entre esdeveniments successius pot ser relativament curt, (o no, com el cas de quan es copia una falsedat a internet). Pot ser utilitzat literalment (una sèrie observada de col·lisions reals) o de forma metafòrica (connexions causals dins de sistemes com la política o les finances globals). |
Objectes astronòmics | Alekto és l'asteroide número 465. Va ser descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 13 de gener de 1901. La seva designació provisional era 1901 FW. |
Arqueologia | El Museu Eretz Israel (en hebreu: מוזיאון ארץ ישראל) (Muziun Eretz Israel ) és un museu històric i arqueològic a Tel Aviv, Israel. El museu va ser fundat en 1953, compta amb una gran pantalla d'artefactes arqueològics, antropològics i històrics organitzats en una sèrie de pavellons d'exposició en els seus terrenys. Cada pavelló està dedicat a un tema diferent: material de vidre, ceràmica, monedes, coure i més. El museu també compta amb un planetari. El "home i la seva obra" Les característiques de l'ala demostracions en viu d'antics mètodes de teixits, joieria i terrisseria, fleca moldre el gra i pa. Tel Quasile, una excavació en la qual 12 capes diferents de la cultura han estat descoberts, es troba en els terrenys del museu. |
Llengües | El hatza, hadza, hatzapi, hatzabi, kindiga, o kangeju és una llengua aïllada parlada per gairebé un miler de nòmades caçadors-recol·lectors al sud-est del llac Victòria, en les regions de Singida, Aruixa i Xinyanga, al llarg de la vora meridional del llac Eyasi, a Tanzània. El potencial perill d'extinció del hatza no es deriva de causes internes, ja que –malgrat el reduït nombre de parlants– els nivells d'ús de la llengua són elevats (ús qualificat de ‘vigorós' segons l'Ethnologue 2005) i la cadena de transmissió intergeneracional roman ininterrompuda (la majoria dels nens i nenes l'aprenen). El veritable perill per a la supervivència del hatza el representa, paradoxalment, el fet que, un cop erradicada la mosca tsetsè del país dels hatza, aquests estan perdent –progressivament i irremeiable–, aigua, boscs, aliments i terra en benefici dels ramaders, carboners, caçadors i explotadors nouvinguts alhora que pateixen l'arribada de malalties fins ara desconegudes per als nadius. |
Pedagogia | Daniel Cornellà i Detrell (Girona, 1978) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP. Va ser alcalde de Celrà en dues ocasions, del 2011 al 2013, i del 2015 al 2021, quan va renunciar al càrrec per accedir a la seva acta de diputat. És diplomat en educació social per la Universitat de Girona i en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya i vocal de l'Associació Catalana de Municipis.A nivell professional treballa com a director d'un centre de menors tutelats per l'Administració. En l'àmbit polític entrà com a regidor de Celrà per la CUP el 2007 i fou alcalde del municipi en dues ocasions: del juny de 2011 al de 2013, quan traspassà l'alcaldia a Gerard Fernández Tatjé, d'acord amb el pacte de govern subscrit amb el seu partit, I Celrà-AM, a inicis de legislatura; i del 2015 al 2021, quan va renunciar al càrrec en ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Entre 2013 i 2015 fou tinent d'alcalde de Fernández Tatjé. Durant el seu mandat, Celrà fou un dels municipis investigats per l'Audiència Nacional espanyola per haver aprovat una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2014. El consistori va decidir no contestar les notificacions de l'Audiència Nacional. També fou notícia quan l'exèrcit va decidir fer unes maniobres al municipi el 2017.A les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017 va anar com a número 2 a la llista de la CUP per la circumscripció de Girona però no va sortir elegit.El 16 de gener de 2019 fou detingut per la Policia Nacional Espanyola, sense ordre judicial, en el marc d'un procés d'identificació de possibles responsables dels talls a la línia de l'AVE a Girona l'1 d'octubre de 2018.La CUP va anunciar el desembre de 2020 que Cornellà concorreria a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 com a número u del partit a la circumscripció de Girona. La candidatura que encapçalava va aconseguir 24.837 vots a Girona i Cornellà va ser elegit diputat, juntament amb l'advocada Montserrat Vinyets. Arran de la seva elecció com a parlamentari, va anunciar que renunciaria a l'alcaldia el 9 de març, tot sent substituït per l'actor David Planas.El 19 de febrer de 2021, mentre participava a Girona en una protesta contra l'empresonament del raper Pablo Hasél va resultar ferit per dos cops de porra per part d'un agent dels Mossos d'Esquadra. |
Química | Academic Search (ISSN 1097-0886, LCCN sn97001287) és un servei d'indexació mensual. Es va publicar per primera vegada el 1997 per EBSCO Publishing a Ipswich, Massachusetts. El seu enfocament acadèmic va ser a les universitats internacionals, que cobreixen les ciències socials, l'educació, lapsicologia, i altres temes. Els formats de publicació coberts van ser revistes acadèmiques, revistes, diaris, i CD-ROM.D'abast mundial, 870 publicacions periòdiques es van indicar i van resumir. Amb les còpies d'arxius fins al 1990, que va cobrir més de 3 milions d'articles. |
Astronomia | Aquesta és una llista dels romanents de supernova observades. |
Filosofia | La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que intenta estudiar la validesa dels enunciats científics i provar si aquesta s'adequa a la realitat. En general, una teoria científica és un conjunt d'enunciats que pretén descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parc (tan reduït com sigui possible) d'hipòtesis. Entre les dues guerres mundials, el Cercle de Viena, influït per filòsofs empiristes i positivistes, com Hume, Compte o Mill, va donar un gran impuls a la filosofia de la ciència. Els membres del cercle van definir el seu pensament com a neopositivisme o positivisme lògic que es caracteritza per la seva actitud contra la metafísica i pels anàlisi profunds sobre el llenguatge, l'estructura, els mètodes de les ciències naturals i els fonaments de les matemàtiques. La qüestió de fons del cercle és el principi de verificació segons el qual només tenen sentit les proposicions que es poden verificar empíricament per mitjà de l'experiència. Aquest principi neopositivista es posiciona en contra de qualsevol teoria metafísica i teològica, ja que, en no ser verificables de manera fàctica les qüestions que plantegen, aquestes esdevenen simples preguntes aparents. Gràcies al cercle de Viena la filosofia de la ciència proporciona una explicació conscient i sistemàtica del mètode i de les condicions de validesa de les afirmacions efectuades pels científics. Tanmateix, les tesis neopositivistes van quedar superades per Ludwig Wittgenstein quan a la segona part de la seva carrera revisa profundament el Tractatus Logico-Philosophicus. També es van veure superades pel treball del grup de filòsofs de l''Escola de Frankfurt que amb autors com Theodor Adorno, Max Horkheimer o Jürgen Habermas, van plantejar una revisió crítica no només de la societat i la cultura, sinó també de la ciència i la tecnologia. I sobretot van quedar superades per l'epistemologia de la falsabilitat de Karl Popper en substituir el principi de verificació introduït pel Cercle, al qual va influir de forma decisiva. L'objectiu de la ciència era, per a Popper, l'obtenció de teories cada vegada més properes a la veritat. A mitjans del segle xx, Thomas S. Kuhn obre el pensament científic amb noves idees i plantejaments en el camp dels estudis sobre ciència, tecnologia i societat; en aquest marc, al seu llibre L'estructura de les revolucions científiques, Khun ens parla de nous paradigmes. Aquests, oposats als enfocaments formalistes derivats de l'empirisme lògic, van subvertir l'ordre de preponderància que la filosofia de la ciència li atorgava a l'anàlisi lògica de la ciència i el coneixement científic, a partir de la inclusió d'elements històrics, sociològics i psicològics. Si en las primeres dècades del segle XX el positivisme lògic dominava la reflexió teòrica sobre la ciència, cap a les dècades centrals amb la introducció de las nocions de Kuhn, els plantejaments teòrics d'altres autors de l'època, com Imre Lakatos, Paul K. Feyerabend, Ernest Nagel o Larry Laudan i la progressiva entrada de la dona en el món científic, es produeix un gir conceptual i metodològic per a enfocar l'anàlisi de la ciència, la seva història i l'esdevenir sociocultural de la nostra societat; una nova realitat assetjada per problemes ètics, polítics, socials i ecològics totalment nous. En aquest nou marc, la filosofia de la ciència deixa de ser únicament una filosofia teòrica basada en el coneixement científic, per passar a ser, a més a més, una filosofia pràctica; és a dir; una filosofia de l'activitat científica. |
Arquitectura | L'Illa de les Llums (Manzana de las Luces en castellà) és una illa històrica de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, que es troba envoltada pels carrers Bolívar, Moreno, Alsina, Avinguda Juliol A. Roca (Diagonal Sud) i Perú (aquesta última continuació de la per als vianants carrer Florida). En ella estan situats el Col·legi Nacional de Buenos Aires, l'Església de San Ignacio, l'antic edifici de la Universitat de Buenos Aires i altres edificis històrics. Ha estat batejada d'eixa forma pel periòdic El Argos l'1 de setembre de 1821, a causa de les institucions intel·lectuals que allí es trobaven instal·lades. En 1942 foren designats com Monument Històric l'Església de San Ignacio i la Sala de l'Antiga Junta de Representants. En 1943, el Col·legi Nacional de Buenos Aires fou designat Lloc Històric. En 1981 la designació de Monument Històric es va estendre a les ex-Procaduries Jesuítiques (Perú 272 i Alsina) i a les ex-Residències Jesuítiques (Perú 272/94 i Moreno). En eixe mateix any, tot el conjunt comprès entre els carrers Moreno, Perú, Alsina i Bolívar va ser declarat Lloc Històric. |
Estris | En medicina, les sondes són instruments de sondatge i dilatació de conductes dins del cos, els exemples més coneguts dels quals són les sondes uretrals i uterines. |
Objectes astronòmics | HD 221287 (HIP 116084 / SAO 247912) és un estel a la constel·lació austral del Tucà de magnitud aparent +7,81. El 2007 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar orbitant entorn d'aquest estel.HD 221287 és una nana groga més calenta i lluminosa que el Sol de tipus espectral F7V. Amb una temperatura efectiva de 6.305 K, la seva lluminositat és un 80% superior a la del Sol i el seu radi és un 10% major que el radi solar. Les seves característiques són similars a les de Zavijava (β Virginis) i és gairebé idèntica a Khi Draconis A, però està molt més allunyada que ambdues, ja que s'hi troba a 173 anys llum de distància. La metal·licitat d'HD 221287 és semblant a la del Sol. Amb una massa de 1,25 masses solars, la seva edat s'estima en uns 1300 milions d'anys. |
Agricultura | Gibberella zeae, també conegut amb el nom del seu anamorf Fusarium graminearum, és un fong patogen de les plantes que causa la fusariosi, que és una malaltia devastador ane el blat i ordi. Aquest fitopatogen és el responsable de pèrdues de milers de milions d'euros a tot el món. La infecció causa canvis en la composició dels aminoàcids del blat, dona lloc a llavors migrades i a la contaminació d'aquestes amb micotoxines, principalment la deoxinivalenol, la qual inhibeix la biosíntesi de les proteïnes; i la zearalenona que és unamicotoxina estrogènica. En els animals de ramaderia aquestes toxines els causen vòmits, danys al fetge i defectes en la reproducció, i en els humans són perillosos a través dels aliments contaminats. Encara no s'han trobat varietats de plantes resistents completament a F. graminearum. La recerca tracta de trobar fungicides que puguin protegir millor al blat d'aquestes fusariosis. |
Informàtica | Un Sistema Digital és qualsevol dispositiu destinat a la generació, transmissió, processament o emmagatzemament de senyals digitals. També un sistema digital és una combinació de dispositius dissenyats per manipular quantitats físiques o informació que estiguin representades en forma digital; és a dir, que només puguin prendre valors discrets. Per l'anàlisi i la síntesi de sistemes digitals binaris s'utilitza com a eina l'Àlgebra de Boole. Els sistemes digitals poden ser de dos tipus: Sistemes digitals combinacionals: Aquells en què les seves sortides només depenen de l'estat de les seves entrades en un moment donat. Per tant, no necessita mòduls de memòria, ja que les sortides no depenen d'estats previs de les entrades.Sistemes digitals seqüencials: Aquells en què les seves sortides depenen a més de l'estat de les seves entrades en un moment donat, d'estats previs. Aquesta classe de sistemes necessiten elements de memòria que recullin la 'història passada' del sistema.Per a la implementació dels circuits s'utilitzen portes lògiques (AND, OR i NOT), construïdes generalment amb transistors. Aquestes portes segueixen el comportament d'algunes funcions de l'Àlgebra de Boole. Segons el propòsit dels sistemes generals es classifiquen en; Sistemes de propòsits especials Sistemes de propòsits generals: Permeten el canvi del seu comportament mitjançant la programació d'algoritmes de solucions de problemes específics. |
Gestió | Randstad Holding N.V. és una societat activa a nivell internacional dins del domini del treball temporal i dels serveis en recursos humans. Fundada el 1960 als Països Baixos, per Fritz Goldschmeding, Randstad opera en una quarantena de països. En 2010, la seva xifra de negocis s'elevava a 14.200 milions d'euros i el seu benefici a 288,5 milions d'euros. El personal permanent de l'empresa era de prop de 26.000 persones. Cada dia, més de 500.000 treballadors temporals treballen per intermediació de Randstad. A tot el món, Randstad disposa de 3.085 agències i 1.110 sucursals on Randstad treballa per a un sol client.A nivell mundial, Randstad en 2018 es va transformar en el primer gran grup de serveis de recursos humans. La segona plaça és ocupada per l'empresa suïssa Adecco. Randstad opera també sota el nom comercial Randstad Holding N.V. cotitza en l'índex AEX d'Euronext Àmsterdam, sota l'abreujament RAND. El seu fundador Frits Goldschmeding, és encara el principal accionista. La seu social de la societat es troba a Diemen, als Països Baixos. |
Seguretat laboral | La norma ISO 45001 "Occupational health and safety management systems -- Requirements with guidance for use" en català "Sistemes de gestió de salut i seguretat en el treball - Requisits i orientació per a l'ús", és una norma internacional que especifica els requisits per a un sistema de gestió de salut i seguretat ocupacional (en anglès: OH&S, en català SST) i proporciona indicacions per al seu ús, per permetre a les organitzacions proporcionar treballs segurs i saludables, prevenir accidents en el treball i problemes de salut, a més de millorar la SST de manera proactiva. És aplicable a qualsevol organització que desitgi establir, implementar i mantenir un sistema de gestió per millorar la salut i la seguretat en el treball, eliminar els riscos i minimitzar-los (incloses les falles del sistema) i aprofitar les oportunitats de SST. Ajuda a una organització a aconseguir els resultats esperats del seu sistema de gestió. D'acord amb la política de seguretat i salut de l'empresa en el lloc de treball, els resultats esperats d'un sistema de gestió SST inclouen: a) millora continuada dels serveis relacionats amb la SST; b) complir amb els requisits legals i altres requisits; c) assoliment dels objectius per a SST.La ISO 45001 és aplicable a qualsevol organització, independentment de la seva mida, tipus i activitat. És aplicable als riscos de SST sota el control de l'organització, tenint en compte factors com són el context en el qual opera l'organització i les necessitats i expectatives dels seus treballadors i altres parts interessades. |
Objectes astronòmics | El cúmul d'Escaire (ACO 3627 o Abell 3627) és un cúmul de galàxies que sembla la part més important i massiva del Gran Atractor. De fet, s'estima que la massa del cúmul d'Escaire és de 1015 masses solars; conté un 10% o més del total del Gran Atractor. Com que només està situat a 7 graus del nostre pla galàctic, el seu estudi des de la Terra és molt difícil, ja que es troba en la denominada zona buida, i la mateixa Via Làctia n'impedeix una bona observació. |
Informàtica | Critical Assessment of Prediction of Interactions (CAPRI) és un experiment comunitari que consisteix a modelar l'estructura molecular dels complexos proteics, un procés conegut com a acoblament proteïna-proteïna. CAPRI és una sèrie d'esdeveniments en els quals els investigadors de la comunitat científica intenten fer acoblar les mateixes proteïnes, proposades pels assessors. Se celebra una nova ronda aproximadament cada sis mesos. Cada ronda conté entre una i sis complexos proteïna-proteïna diana les estructures dels quals han estat determinades experimentalment poc abans. Els assessors guarden les coordenades en secret en col·laboració amb els biòlegs estructurals que les han determinat. CAPRI és un experiment experiment de doble cec, car els participants ignoren l'estructura resolta i els assessors no coneixen la correspondència entre els participants i les seves propostes. |
Llengües | El damin fou un registre d'una llengua cerimonial utilitzada pels homes avançats en la llengua lardil i les tribus yangkaal a l'Austràlia aborigen. Ambdós habitaven les illes del golf de Carpentària, els lardil a l'illa Mornington, l'illa més gran de les illes Wellesley, i les illes Yankgkaal i Forsyth. Les seves llengües pertanyen a la mateixa família, les llengües tànquiques . El lardil és la llengua més divergent del conjunt de les llengües tànquiques, ja que la resta són mútuament comprensibles amb el yangkaal. |
Biblioteconomia | Una roda de llibres, de vegades també anomenada roda de lectura, és un tipus de llibreria rotatòria dissenyada per permetre que una persona pugui llegir diversos llibres fàcilment des d'un mateix lloc. Els llibres es giren verticalment de forma similar a una roda hidràulica, no com una superfície llisa com una taula. El disseny de la roda de llibres va aparèixer per primer cop en una il·lustració del segle xvi feta per Agostino Ramelli, en una època en la qual la gran mida dels llibres portava problemes als lectors. El disseny de Ramelli va influenciar altres enginyers i, si bé ara és obsolet, inspira a artistes moderns i historiadors. |
Ciència militar | Una violació de dades (de l'anglès data breach) és la divulgació d'informació especialment protegida en un entorn no segur, sigui de manera intencionada o no intencionada. També se la coneix per d'altres termes en anglès com data compromise (compromís de dades), unintentional information disclosure (divulgació involuntària d'informació), data leak (fuita de dades) i també data spill (abocament de dades). Aquesta mena d'incident abasta des d'un atac concertat dels barrets negres (hackers) recolzat pel crim organitzat o per governs nacionals, fins al fet de desfer-se de manera irresponsable o descurada d'ordinadors, tablets, mòbils, etc. o dispositius de magatzematge de dades. Definició: "Una violació de dades és un incident de seguretat en què dades sensibles, progetides o confidencials són copiades, transmeses, visionades, robades o utilitzades per una persona que no està autoritzada a fer-ho". Les violacions de dades poden afectar informació financera (targetes de crèdit o detalls bancaris), dades de salut personals, informació personal que ens identifiqui (sexe, DNI, correu electrònic, número de telèfon, etc), secrets comercials o propietat intel·lectual. Definició: "Compromís de la seguretat que comporta, de manera accidental o il·legal, la destrucció, pèrdua, alteració, divulgació no autoritzada o accés, a dades protegides que són transmeses, magatzemades o processades". |
Informàtica | En ciència de la computació, una instrucció és una operació única executada per un processador, definida dins del seu conjunt d'instruccions. En un sentit ampli, una «instrucció» pot ser qualsevol representació d'un element en un programa executable, tal com un bytecode.A les arquitectures tradicionals, una instrucció inclou un opcode especificant l'operació a ser realitzada, tal com «sumar el contingut de l'adreça de memòria al registre», i zero o més especificadors d'operant, que poden especificar registres, adreces de memòria o dades literals. Els especificadors d'operant poden tenir modes d'adreçament determinant els seus significats o poden tenir un ús fix. En arquitectures VLIW, les quals inclouen moltes arquitectures de microcodi, operacions simultànies múltiples i operands són especificades en una única instrucció. La grandària o llargada d'una instrucció varia àmpliament, des de quatre bits en alguns microcontroladors a molts centenars de bits en alguns sistemes VLIW. La majoria dels processadors moderns utilitzats en ordinadors personals, ordinadors centrals i superordinadors, posseeixen instruccions amb grandàries entre 16 i 64 bits. En algunes arquitectures, principalment en la majoria dels RISCs, les instruccions posseeixen una grandària fixa, corresponent típicament a la grandària de la paraula en aquesta arquitectura. En altres arquitectures, les instruccions posseeixen llargada variable, típicament múltiples integrals d'un byte o d'una mitja paraula. Les instruccions que constitueixen un programa rarament són especificades usant la seva forma numèrica interna; poden ser especificades per desenvolupadors usant llenguatge d'assemblador o, més comunament, poden ser generades per compiladors. |
Biotecnologia | Un bioxip o una matriu és un dispositiu a petita escala, anàleg a un circuit integrat, usat per analitzar molècules orgàniques associades amb organismes vius. Un bioxip és un petit mecanisme construït de grans molècules orgàniques, com ara les proteïnes, capaç d'exercir les funcions d'un ordinador (emmagatzematge de dades, processament). Un altre tipus de bioxip, és un petit aparell capaç de realitzar ràpides reaccions bioquímiques en escala reduïda, amb el propòsit d'identificar seqüències genètiques, conèixer mutacions genètiques, agents contaminants, toxines o altres elements bioquímics. S'utilitza per a l'anàlisi de fragments d'ADN, especialment per a la identificació i la seqüenciació de mostres d'ADN i per a l'estudi de l'expressió gènica. |
Psicologia | La psicologia del color en el cinema fa referència a les associacions connotatives que realitza, subconscientment, l'espectador a l'hora de visualitzar un contingut multimèdia, ja que les tonalitats i els usos que li donem al color expressen una necessitat, un fet o un sentiment. Pel fet que els colors influencien en les emocions i en l'estat mental de la persona. Per entendre els efectes que provoquen la utilització de certs colors en el cinema, s'ha d'estudiar la història d'aquests i els seus significats. El naixement del cinema està datat al 28 de desembre de 1896 en la qual es van projectar al públic las primeres pel·lícules realitzades pels germans Lumière, en el Gran Cafè de París. Fins i tot abans de la invenció del cinema, el públic ja podia observar imatges projectades i en color, en els espectacles de la Llanterna màgica. La llanterna màgica consistia en projectar sobre una superfície de color blanc imatges pintades a mà. Aquestes pintures havien de ser d'una gran precisió en el dibuix, per tant requerien minuciositat i un gran talent. La necessitat d'explicar històries ha fet que amb el temps, les imatges van augmentar la seva complexitat fent que les seves possibilitats narratives i expressives augmentin. El cinema inicialment era mut i en blanc i negre, però a mesura que s'experimentava en aquesta nova manera de captar el moviment, les inquietuds van créixer fins a crear un cinema sonor, l'any 1923, i en color, l'any 1929. Des de llavors la tecnologia en el cinema ha evolucionat de manera molt activa, fins i tot avui dia podem observar petits canvis que fan del cinema una experiència més real i autentica. Actualment, el color està totalment consolidat al cinema, i és de gran importància a les pel·lícules. S'usa de forma estètica, però també afecta la narració, això fa referència a la psicologia del color en el cinema, ja que a causa d'aquesta afectació narrativa es produeixen associacions connotatives entre els colors i l'espectador. |
Ciència-ficció | The Backrooms es tracta d'una llegenda urbana i creepypasta que conta la història d'un laberint interminable d'oficines generades aleatòriament i proceduralment. Encara que els usuaris de Google han ampliat aquest concepte creant diferents «nivells» i «entitats» de The Backrooms, la versió original va provenir d'un comentari de 4chan de dos paràgrafs en una publicació que demanava «imatges inquietants», on un usuari anònim va inventar una història basada en una de les fotos. The Backrooms portaria comparacions amb altres tendències i obres de terror, inclosa la fotografia d'espais liminals, les col·laboracions de la Fundació SCP i la sèrie d'àlbums de sis hores de durada Everywhere at the End of Time. Des de la seva creació original, The Backrooms s'ha expandit a varies altres formes de mig i cultura d'Internet, inclosos els videojocs i vídeos de YouTube. |
Història | Carmen Sanz Ayán (Madrid, 19 de novembre de 1961) és una historiadora i professora espanyola especialitzada en Història Moderna, acadèmica de nombre de la Reial Acadèmia de la Història des de 2005. |
Jocs | L'Arkanoid és un videojoc del gènere breakout o de "destruir maons". Creat en 1986 per l'empresa Taito Corporation, es basa en una nau que llença una bola, la qual va rebotant com si fos un frontó per les parets de la pantalla, destruint al seu pas uns maons. Alguns d'ells contenen uns bonus especials que augmenten la jugabilitat, com augmentar la mida de la nau, fer que la bola reboti més lenta o destruir massivament els maons com si es tractés d'una pistola. L'èxit del joc fou enorme, fins al punt que inaugurà una saga. Millorava les prestacions dels jocs pioners d'Atari en aquest gènere. L'habilitat i la coordinació són les qualitats necessàries per vèncer en aquest joc i superar les 33 pantalles fins a derrotar el monstre final. |
Jocs | Als jocs de rol, tant per a taula com en format de videojoc, la mort permanent (també coneguda com a permadeath) és una mecànica de jugabilitat en la qual els personatges que moren resten permanentment morts, són eliminats del joc i ja no es poden tornar a utilitzar per jugar. Altres termes menys comuns amb el mateix significat són "mort de personatge" o "mort de jugador". Els jocs sense mort permanent acostumen a permetre que els personatges que siguin assassinats siguin ressuscitats a un estat jugable, una acció que pot costar recursos o que desfà part del progrés que ha fet el jugador. La mort permanent és un component comú als jocs roguelikei en alguns MMORPG, encara que de vegades s'utilitza en discussions sobre la mecànica dels jocs de rol no electrònics. Ewen Hosie d'IGN afirma que, tot i que els jocs d'acció sovint utilitzen aquest element de joc, no acostuma a comportar una càrrega emocional. El desenvolupador de jocs Andrew Douall identifica la mort permanent com a pilar del disseny de jocs roguelike. Segons Hosie, el roguelike Dwarf Fortress "ni tan sols permet que el jugador guanyi en cap sentit tradicional". La implementació pot variar àmpliament. Les formes més accessibles de mort permanent poden permetre als jugadors retirar diners o articles alhora que s'apliquen algunes repercussions. Això pot reduir la frustració associada a la mort permanent. Les implementacions més difícils eliminen tot el progrés realitzat. En alguns jocs, la mort permanent és una modalitat o característica opcional de nivells dels dificultat més elevats. Les formes extremes de mort permanent poden castigar més als jugadors, com ara a The Castle Doctrine, que té l'opció de prohibir permanentment als usuaris l'accés als seus servidors després morir. Els jugadors podrien preferir jugar a jocs amb mort permanent per l'emoció, el desig de provar la seva habilitat o comprensió de les mecàniques del joc o per l'avorriment pel disseny estàndard de videojocs. Quan les seves accions tenen repercussions, han de prendre decisions més estratègiques i tàctiques. Al mateix temps, els jocs que utilitzen la mort permanent poden afavorir que els jugadors confiïn en la presa de decisions emocionals, intuïtives o no deductives, ja que intenten, amb menys informació, reduir al mínim el risc pels personatges amb els quals s'identifiquen. Els jocs que utilitzen la mort permanent simulen més la vida real. Els jocs amb un fort element narratiu freqüentment eviten la mort permanent. |
Informàtica | En bioinformàtica, el format FASTA és un format de fitxer en text per a la representació de seqüències tant nucleotídiques com peptídiques, en què els nucleòtids i els aminoàcids es representen usant un codi d'una sola lletra. Aquest format també permet que les seqüències estiguin encapçalades pel nom de la seqüència o comentaris. El format FASTA es va originar pel paquet de software FASTA, però avui en dia és un estàndard en el camp de la bioinformàtica. La simplicitat del format FASTA fa que sigui fàcil manipular les seqüències usant eines de processament de text i llenguatges script com ara Python, Ruby o Perl. Una seqüència en format FASTA comença amb una capçalera de descripció d'una sola línia amb el símbol '>' al principi. La paraula que en segueix, que no ha de tenir espais, acostuma a ser l'identificador de la seqüència. Per altra banda, l'NCBI defineix un estàndard d'identificadors únics en aquesta capçalera de descripció, que programes com el makeblastdb del BLAST utilitzen per indexar fitxers amb múltiples seqüències. És habitual que la seqüència biològica que en segueix contingui només vuitanta caràcters per línia. >gi|31563518|ref|NP_852610.1| microtubule-associated proteins 1A/1B light chain 3A isoform b [Homo sapiens] MKMRFFSSPCGKAAVDPADRCKEVQQIRDQHPSKIPVIIERYKGEKQLPVLDKTKFLVPDHVNMSELVKI IRRRLQLNPTQAFFLLVNQHSMVSVSTPIADIYEQEKDEDGFLYMVYASQETFGF L'extensió de fitxer que conté les seqüències acostuma a ser: .fa, .fasta o variacions similars. |
Enginyeria | L'enginyeria enertrònica o la enertrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica, l'enginyeria electrònica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari, orientada al desenvolupament i implementació de projectes energètics, amb especial èmfasi a tots els aspectes elèctrics. Possibles aplicacions són les energies renovables, xarxes de distribució energètica intel·ligents, vehicles elèctrics, etc. |
Astronomia | Gary Hug (29 d'octubre de 1950) és un astrònom nord-americà, descobridor d'estels i asteroides, que treballa a l'observatori astronòmic Farpoint. Entre 1998 i 2010 va trobar en un total de 209 asteroides, 47 dels quals van ser descoberts juntament amb altres astrònoms com Graham E. Bell. |
Televisió | Richard Dale Jenkins (DeKalb, 4 de maig de 1947) és un actor i còmic estatunidenc conegut per la seva interpretació del difunt patriarca Nathaniel Fisher a la sèrie de drama funerari de HBO Six Feet Under (2001-2005). Va començar la seva carrera al teatre a la Trinity Repertory Company i va debutar al cinema l'any 1974. Ha treballat de manera constant en cinema i televisió des dels anys huitanta, sobretot en papers secundaris. També és conegut pels seus papers a les pel·lícules Burn After Reading (2008), Step Brothers (2008), Let Me In (2010), Jack Reacher (2012), The Cabin in the Woods (2012), The Shape of Water (2017), The Last Shift (2020) i The Humans (2021). Jenkins va ser nominat a l'Oscar al millor actor per la pel·lícula dramàtica The Visitor (2007) en la 81a Cerimònia dels Oscars que va tenir lloc el 22 de febrer de 2009. Va guanyar el premi Primetime Emmy al millor actor principal en una minisèrie o una pel·lícula per la sèrie Olive Kitteridge (2014). Per la seva actuació a la pel·lícula dramàtica fantàstica The Shape of Water (2017), va ser nominat als premis de l'Acadèmia, al Globus d'Or i als premis del Sindicat d'Actors de pantalla al millor actor secundari. |
Arquitectura | Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs. Prové de l'àrab andalusí rabáḍ, que al seu torn prové de l'àrab clàssic rábaḍ (àrab: ربض, rabaḍ), amb el mateix significat de ‘raval', ‘barri’, ‘suburbi’ o ‘rodalia’. Del mateix ètim prové el castellà arrabal. |
Dansa | Stanley Donen (Columbia, Carolina del Sud, 13 d'abril de 1924 - 23 de febrer de 2019) fou un director de cinema i coreògraf estatunidenc, un dels mestres de la comèdia musical. La seva obra més famosa és Cantant sota la pluja, codirigida amb Gene Kelly. |
Cultura popular | Joan Balaciart i Albiol (Barcelona, 9 de juliol de 1896 — Barcelona, 19 de juny de 1994) fou un reconegut forjador i mestre artesá català. |
Astronomia | Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental. És una de les primeres revistes d'astronomia del món. La revista és publicada per EDP Sciences a 16 números a l'any. El redactor en cap és Thierry Forveille (Observatoire des Sciences de l'Univers de Grenoble). Els anteriors editors en cap inclouen Claude Bertout, James Lequeux, Michael Grewing, Catherine Cesarsky i George Contopoulos. |
Telecomunicacions | En xarxes d'ordinadors, la capa d'enllaç és la capa més baixa de la suite de protocols d'Internet, l'arquitectura de xarxa d'Internet. La capa d'enllaç és el grup de mètodes i protocols de comunicacions confinats a l'enllaç al qual està connectat físicament un host. L'enllaç és el component físic i lògic de la xarxa utilitzat per interconnectar hosts o nodes a la xarxa i un protocol d'enllaç és un conjunt de mètodes i estàndards que operen només entre nodes de xarxa adjacents d'un segment de xarxa. Malgrat la diferent semàntica de la capa entre la suite de protocols d'Internet i el model OSI, la capa d'enllaç de vegades es descriu com una combinació de la capa d'enllaç de dades de l'OSI (capa 2) i la capa física (capa 1). La capa d'enllaç es descriu a RFC 1122 i RFC 1123 considera protocols de xarxa d'àrea local com Ethernet i altres xarxes IEEE 802 (p. ex. Wi-Fi), i protocols d'enquadrament com el protocol punt a punt (PPP) per pertànyer a la capa d'enllaç.Els estàndards de xarxes d'àrea local com les especificacions Ethernet i IEEE 802.3 utilitzen terminologia del model OSI de set capes en lloc del model TCP/IP. El model TCP/IP, en general, no té en compte les especificacions físiques, sinó que assumeix una infraestructura de xarxa que funcioni que pot oferir trames a nivell de mitjans a l'enllaç. Per tant, RFC 1122 i RFC 1123, la definició del model TCP/IP, no discuteixen problemes de maquinari i transmissió de dades físiques i no estableixen estàndards per a aquests aspectes. Alguns autors de llibres de text han donat suport a la interpretació que els aspectes de transmissió de dades físiques formen part de la capa d'enllaç. Altres van assumir que els estàndards de transmissió de dades físiques no es consideren protocols de comunicació i no formen part del model TCP/IP. Aquests autors assumeixen una capa de maquinari o una capa física per sota de la capa d'enllaç, i diversos d'ells adopten el terme capa d'enllaç de dades OSI en lloc de capa d'enllaç en una descripció modificada de la capa. En el predecessor del model TCP/IP, l' ARPAnet Reference Model (RFC 908, 1982), els aspectes de la capa d'enllaç es refereixen amb diversos termes mal definits, com ara la capa d'accés a la xarxa, el protocol d'accés a la xarxa, així com la capa de xarxa, mentre que la següent capa superior s'anomena capa d' interconnexió. En alguns llibres de text moderns, la capa d'interfície de xarxa, la capa d' amfitrió a xarxa i la capa d'accés a la xarxa apareixen com a sinònims de la capa d'enllaç o la capa d'enllaç de dades, sovint incloent la capa física. La capa d'enllaç del model TCP/IP sovint es compara directament amb la combinació de la capa d'enllaç de dades i la capa física de la pila de protocols d'interconnexió de sistemes oberts (OSI) . Tot i que són congruents fins a cert punt en la cobertura tècnica dels protocols, no són idèntics. La capa d'enllaç a TCP/IP encara té un abast més ampli i, en principi, un concepte i una terminologia de classificació diferents. Això es pot observar quan es diu sovint que certs protocols, com ARP, que es limita a la capa d'enllaç del model TCP/IP, s'ajusten entre la capa d'enllaç de dades d'OSI i la capa de xarxa. En general, s'han d'evitar comparacions directes o estrictes, perquè la superposició en TCP/IP no és un criteri de disseny principal i, en general, es considera "perjudicial" (RFC 3439). |
Telecomunicacions | La comunicació per fibra òptica és un mètode de transmissió d'informació d'un lloc a un altre mitjançant l'enviament de polsos de llum infraroja a través d'una fibra òptica. La llum és una forma d'ona portadora que es modula per portar informació. Es prefereix la fibra sobre el cablejat elèctric quan es requereix un gran ample de banda, llarga distància o immunitat a les interferències electromagnètiques. Aquest tipus de comunicació pot transmetre veu, vídeo i telemetria a través de xarxes d'àrea local o a llargues distàncies.La fibra òptica és utilitzada per moltes empreses de telecomunicacions per transmetre senyals telefòniques, comunicacions per Internet i senyals de televisió per cable. Els investigadors de Bell Labs han assolit un producte rècord d'amplada de banda i distància de més de 100 petabit × quilòmetres per segon mitjançant la comunicació de fibra òptica.Com que l'efecte de la dispersió augmenta amb la longitud de la fibra, un sistema de transmissió de fibra sovint es caracteritza pel seu producte ample de banda-distància, normalment expressat en unitats de MHz ·km. Aquest valor és un producte de l'ample de banda i la distància perquè hi ha una compensació entre l'amplada de banda del senyal i la distància a la qual es pot transportar. Per exemple, una fibra comuna multimode amb un producte ample de banda-distància de 500 MHz·km podria transportar un 500 Senyal MHz per a 1 km o 1000 Senyal de MHz per a 0,5 km.Cada fibra pot transportar molts canals independents, cadascun utilitzant una longitud d'ona de llum diferent (multiplexació per divisió de longitud d'ona). La taxa de dades neta (taxa de dades sense bytes de sobrecàrrega) per fibra és la taxa de dades per canal reduïda per la sobrecàrrega de correcció d'errors directes (FEC), multiplicada pel nombre de canals (normalment fins a vuitanta en sistemes WDM densos comercials a a 2008). A continuació es resumeix la investigació actual d'última generació utilitzant cables de fibra d'un sol nucli sòlid d'un sol mode de grau de telecomunicacions estàndard: |
Geografia | Săliștea de Sus (en hongarès: Felsőszelistye) és una ciutat del comtat de Maramureș (Romania). Va ser declarada ciutat el 2004. |
Geologia | La fàcies Muschelkalk són uns sediments de composició carbonàtica i d'edat triàsica, descrits per Friedrich August von Alberti l'any 1834 a la conca germànica, tot i que també es troben en moltes zones del continent europeu. Se situen per sota de la fàcies Keuper i per sobre de la Buntsandstein. Es dipositaren entre l'anisià (245 milions d'anys) i el principi del ladinià (239 Dt.) i al nord d'Alemanya pot arribar als a 500 metres.Són sediments rics en contingut fòssil, i inclouen lagerstätten, en què s'han pogut estudiar organismes de «cos tou» com anèl·lids i platihelmints. |
Estris | El llevataps (calc de l'espanyol), tirabuixó (gal·licisme), i els més autèntics destapaampolles, destapabotelles, destapabarrals o destapador és un destapador o obridor, ço és una eina consistent en una espiral metàl·lica amb un mànec o una palanca que serveix per a llevar els taps de suro als flascons i a les ampolles. Els llevataps es fabriquen en materials tan diversos com ara plàstic, metall o fusta. També rep el nom d'(es)tiratap(s), tribanella (Catalunya del Nord) i estirell (a Eivissa). |
Cultura popular | Els fulls de rengle (en singular, un full de rengle), també anomenats papers de rengle, són un tipus de document imprès amb la representació de rengleres de soldats, processons, desfilades, seguicis, etc. Com és evident, el nom prové de la disposició alineada en rengleres de les figures que hi apareixen. Els fulls de rengle van ser molt populars a Catalunya entre els segles XVIII i XX. Juntament amb les auques, la literatura de canya i cordill (els romanços) i els goigs són un dels elements més característics de la cultura visual popular catalana. Els fulls de rengle catalans deriven de models europeus. Els gravats representant seguicis, desfilades i processons existeixen a Europa des del segle xvii, si més no. La particularitat dels fulls de rengle catalans és que són impresos utilitzant majoritàriament procediments xilogràfics, mentre que l'ús de la calcografia per a aquest tipus d'impresos és aquí bastant restringit. Al segle xix es van adoptar la litografia, la cromolitografia i altres procediments mecànics d'estampació Els fulls de rengle més antics representen rengleres militars vistes frontalment, per davant. Posteriorment es va adaptar aquesta fórmula gràfica per a representar processons religioses (Setmana Santa, Corpus), que tanmateix es representen amb les figures vistes de costat.Les làmines impreses constaven de diverses fileres que la gent retallava i enganxava per a formar una sola tira (molt llarga i que generalment s'enrotllava) que representava tot el seguici. Per això, els fulls de rengle són considerats els precursors dels retallables.Entre els impressors que van sortir com a editors de fulls de rengle sobresurten la casa Paluzié de Barcelona o els Grau de Reus. L'Arxiu Joan Amades conserva una important col·lecció de fulls de rengle. |
Cultura popular | El gremlin és un monstre llegendari que fa estavellar-se els avions. Té un doble vessant, de dia els gremlins són macos i semblants a peluixos o mascotes, amb la qual cosa s'atreuen l'interès dels humans, que se'ls emporten. De nit es transformen i adopten el seu veritable aspecte, molt canviant segons les fonts. Poden tenir versions femenines, que en el seu costat positiu s'assemblen a una fada. Han aparegut a diversos programes televisius i pel·lícules, com ara Gremlins, un film de 1984 que barrejava elements d'humor i terror, una ambigüitat lligada sovint a aquestes criatures. Per aquest motiu en la seva versió positiva actuen com a mascotes protectores i com a tals apareixen a sèries de dibuixos animats o ninots per als nens. |
Enginyeria | Fundada en 1971, l’École nationale supérieure de techniques avancées Bretagne, també anomenada ENSTA Bretagne, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Brest, FrançaL’ENSTA Bretagne és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de ENSTA Bretagne (Màster Ingénieur ENSTA Bretagne) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé MOOC. |
Astronàutica | El motor de coet J-2 de Rocketdyne fou el motor de coet amb combustible d'hidrogen líquid més gran produït als Estats Units abans dels motors principals del transbordador espacial (SSME), i se l'està revivint per donar suport al retorn de la NASA a la Lluna. El J-2 era un dels components principals del coet Saturn V. Es feien servir cinc motors J-2 a l'S-II, el segon tram del Saturn V. Es feia servir un motor J-2 a l'S-IVB, el tercer tram del Saturn V i segon tram del Saturn IB. Hi havia propostes per utilitzar un nombre variable de motors J-2 als trams superiors del coet Nova, finalment abandonat. Una característica única del motor J-2 (en aquell temps) era la seva capacitat de tornar-se a engegar després d'haver estat apagat. El motor J-2 de l'S-IVB estava dissenyat per engegar-se dues vegades. La primera, en què romania encès durant uns dos minuts, posava la nau Apollo en òrbita terrestre, i després s'apagava. Després d'una revisió per part de la tripulació que la nau funcionava com calia, es tornava a encendre el J-2 per a la injecció translunar. Aquesta engegada de sis minuts i mig accelerava la nau Apollo fins a la velocitat d'escapament i la posava rumb a la Lluna. |
Física | La termodinàmica biològica és un terme que a vegades s'utilitza per referir-se a la bioenergètica, l'estudi de la transformació d'energia en les ciències de la vida. La termodinàmica biològica es pot definir com l'estudi quantitatiu de les transduccions d'energia que es produeixen a dins i entre els organismes, estructures i cèl·lules, així com de la naturalesa i el funcionament dels processos químics subjacents. La termodinàmica biològica pot concernir la qüestió de si el benefici associat amb un tret fenotípic particular val la inversió energètica que requereix. |
Arqueologia | La xamota és un material granular obtingut de la polvorització dels maons, pedres refractàries, o un altre producte ceràmic cuit. Té un alt percentatge de sílice i alúmina. També es pot fer, a altes temperatures, a partir d'argiles refractàries. Afegint xamota a l'argila en millora la textura, redueix la contracció i evita la formació d'esquerdes durant la cocció. |
Agricultura | Icilia de Aventino monte va ser una llei romana de les anomenades lleis agràries, aprovada a proposta del tribú de la plebs Luci Icili l'any 456 aC quan eren cònsols Marc Valeri Màxim i Espuri Virgini Tricost. Aquesta llei donava dret al poble a edificar al turó Aventí, dividint gratuïtament entre la gent del lloc la part no edificada. La part edificada construïda clandestinament o sense títol just, havia de ser destruïda. Es va establir després que aquesta llei, considerada una llei sagrada, no podia ser derogada per les lleis de les dotze taules. |
Arqueologia | Papir de Barcelona 1 o Papir 67 és un fragment de papir conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, datat a finals del segle ii, que forma part dels Papirs del Nou Testament. Conté alguns versets de l'Evangeli segons Mateu, capítol 26. Va ser publicat l'any 1956 per Ramon Roca i Puig, i catalogat com a part del mateix còdex que el fragment de Magdalen, opinió que han mantingut els acadèmics. |
Pedagogia | El Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) fou el requisit indispensable per als Llicenciats, Enginyers Superiors, Arquitectes, o equivalents per poder exercir l'ensenyament a l'Educació Secundària a Espanya segons la Llei orgànica 1/1990, del 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). També s'anomena CAP al Curs d'Aptitud (o Adaptació) Pedagògica que porta a la seva obtenció. La base normativa es troba a la Llei General d'Educació de 1970 i a l'Ordre Ministerial del 8 de juliol de 1971. |
Circ | El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues,quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins (per comptar les voltes)→ símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels dioscurs Càstor i Pòl·lux.A cada extrem de l'Spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros.. Al davant d'unes de les metae es trobaven les carceres. S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses). El primer circ fou creat per Tarquini Prisc després de la conquesta d'Apiolae als llatins. El lloc on es van celebrar les festes fou envoltat de plataformes temporals pels patres i equites, i l'interior fou anomenat circ, bé perquè era rodó o perquè les carreres es feien en cercle. Abans de la mort de Tarquini un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat Circ Màxim per distingir-lo d'altres edificis similars més reduïts (segle vi aC). En un principi estava construït en fusta, però al segle ii aC es va fer de pedra. |
Dret | L'afinitat, en dret i en antropologia cultural, és la relació de parentiu creada o que existeix entre dues persones com a resultat del matrimoni d'algú. És la relació que cada part d'un matrimoni té amb les relacions de l'altra persona, però no cobreix la relació matrimonial en si mateixa. Les lleis, tradicions i costums relacionats amb l'afinitat varien considerablement, de vegades poden cessar amb la mort d'una de les persones de la parella i de vegades amb el divorci de les parelles matrimonials. A més del parentiu per matrimoni, l'afinitat de vegades també pot incloure el parentiu per adopció o en una família reconstituïda. A diferència de les relacions de sang (consanguinitat), que poden tenir conseqüències genètiques, l'afinitat és essencialment un constructe social o moral, de vegades avalat per conseqüències legals. Segons la llei, l'afinitat pot ser rellevant en relació amb les prohibicions de relacions sexuals incestuoses i en relació amb la prohibició del matrimoni a determinades parelles. Les relacions prohibides varien de jurisdicció a jurisdicció i han anat variant al llarg del temps. En alguns països, especialment en el passat, les relacions prohibides es basaven en lleis religioses. En alguns països, la prohibició de les relacions sexuals entre persones amb una relació d'afinitat es pot expressar en termes de graus de relació. El grau d'afinitat es considera el mateix que el nivell consanguini al qual es va unir una parella, de manera que, per exemple, el grau d'afinitat d'un marit amb la seva cunyada és de dos, el mateix que la dona seria per a la seva germana per consanguinitat. El grau de pare o fill de la dona és un, i per a una tia o neboda és de tres, i primer cosí, de quatre. Tot i que les relacions d'adopció i de pas són casos d'afinitat, normalment es tracten com a consanguinitat. |
Mitologia | Youchao (xinès: 有巢, pinyin: Yǒucháo), és l'inventor de les cases, els edificis i la construcció en general, d'acord amb la mitologia de l'antiga Xina. Es diu que ell és un dels Quatre Shi mitològics del període dels Tres augustos i cinc emperadors de la Xina mítica. Youchao és una figura fosca, també coneguda com Da Chao (大 巢). Segons la tradició, va governar la Xina durant dos segles. Segons Han Feizi, la gent podia evitar ésser ferida per animals gràcies a la protecció que oferien els edificis fets amb fusta, invenció que Youchao mostrà a la humanitat. |
Cultura popular | Els brots germinats són el producte de llavors que han germinat i s'han desenvolupat en aigua o en un altre mitjà i es recol·lecten abans que apareguin les fulles veritables (nomòfils). Estan destinats a ésser consumits sencers, inclosa la llavor.El seu contingut nutricional és equiparable al de fruites i verdures, però són més rics en enzims i clorofil·la, els quals són molt importants per la seva acció antianèmica, revitalitzant i antitòxica. Els germinats són aliments complets i el seu cultiu és possible en qualsevol època de l'any i en qualsevol lloc del món. El cicle de germinació i collita és tan sols d'una setmana i tenen un rendiment elevat. Són una bona font d'energia, proteïnes, vitamines, minerals i fibra.Una dieta equilibrada i rica en germinats pot afavorir els processos de desintoxicació i depuració, enfortint el sistema immunitari, facilitant la digestió i reduint el colesterol. En general, ajuda al metabolisme per la seva acció reconstituent.Durant els últims anys ha augmentat la demanda per aquest tipus de producte. El consum cru i les característiques del propi procés de germinació han provocat infeccions alimentàries degut a toxines produïdes per diferents microorganismes, com ara les toxines Shiga sintetitzades per Escherichia coli. |
Indumentària | Adilette és el nom utilitzat per la marca Adidas per als seus models de xancles esportives. Del model primigeni, s'han derivat molts més, de característiques similars, el nom apareix sempre acompanyant el d'Adilette. |
Ciències de la salut | El Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida és una institució fundada el 1906 i que des del 1932 és col·legi oficial dels veterinaris a Lleida. Duu a terme formació continuada que du a terme entre els professionals del sector, amb l'organització de cursos i actes públics sobre les noves tendències en les tècniques de desenvolupament ramader i els controls actualitzats del sector agroalimentari. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. |
Objectes astronòmics | Aquest article és sobre el Supercúmul Hidra-Centaure. Per al cúmul d'Hidra, vegeu cúmul d'HidraEl Supercúmul d'Hidra-Centaure (SCL 128), o els supercúmuls d'Hidra i Centaure, és un supercúmul dividit en dues parts. És el més proper al Supercúmul de la Verge, en el qual s'hi troba el nostre Grup Local, i en ell la Via Làctia. Inclou diversos cúmuls de galáxias: En la part de Centaure Cúmul de Centaure (Abell 3526) Abell 3565 Abell 3574 Abell 3581 En la part d'Hidra Cúmul d'Hidra (Abell 1060). Cúmul de la Màquina Pneumàtica (Antlia)A part dels grups centrals, que estan entre 150 i 200 milions d'anys llum de distància, diversos grups més petits pertanyen al grup. En les proximitats d'aquest supercúmul s'hi troba el Gran Atractor, dominat pel Cúmul d'Escaire (ACO 3627). Aquest cúmul massiu de galàxies exerceix una força gravitatòria gran, fent que tota la matèria dins dels 50 Mpc experimente un flux massiu de 600 km/s cap al Cúmul d'Escaire.Aquest supercúmul juntament amb el Supercúmul de la Verge formen una de les cinc parts del Complex de Supercúmuls Peixos-Balena. |
Conflictes | La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix llegenda negra com a «opinió contra l'espanyol difosa a partir del segle XVI» i com a «opinió desfavorable i generalitzada sobre algú o alguna cosa, generalment infundada». Pel que fa a la Gran Enciclopèdia Catalana, s'usa per definir-la el terme castellà Leyenda Negra. |
Història | Limnes (en llatí: Limnae) fou una ciutat del Pont, a la costa de la Mar Negra (o Pont Euxí), situada a la desembocadura del riu Pritanis (Prytanis). |
Sociologia | L'estructura és el conjunt d'elements que caracteritzen un determinat àmbit de la realitat o sistema. Els elements estructurals són permanents i bàsics, no són subjectes a consideracions circumstancials ni conjunturals, sinó que són l'essència i la raó de ser del mateix sistema. Els elements que configuren una estructura són definits per uns trets bàsics o característics, i es diferencien o s'individualitzen els uns respecte als altres pel que anomenem trets distintius. Hi haurà trets distintius que ens permetran aïllar col·lectius, grups entre els col·lectius i individus entre els grups. Aquest concepte és aplicable a totes les ciències, i entre elles a les socials, on permeten fer anàlisi dels grups que les integren i de la dinàmica que poden generar. |
Arqueologia | L'aplic amb forma de cap humà, finals s. IV - inicis s. V aC va ser trobat en un nivell corresponent a una fase antiga del jaciment, a la part alta de l'oppidum del Puig de Sant Andreu, i representa un cap humà amb trets facials una mica exagerats. La seva funció era decorativa o simbòlica, era l'aplic d'algun vas ceràmic. Però no un vas qualsevol.Aquest tipus d'aplics és ben conegut en el món mediterrani d'època clàssica, i generalment apareixen associats a vasos de bona qualitat. L'aplic d'Ullastret potser formava part d'un oinochoe (gerra per a contenir i abocar líquids), i segurament, fos amb aquesta funció o amb una altra, va formar part d'un objecte excepcional. El color gris monocrom de la ceràmica amb què està fet l'aplic, ens indica que va ser produït en un taller grec colonial occidental de la zona del Golf de Lleó, probablement dels entorns de Massalia (Marsella). Però d'altra banda, els trets estilístics del personatge que s'hi representa, amb ulls ametllats i un somriure inconfusible, l'apropen a les representacions de cares etrusques. Potser es tracta d'una imitació d'un model etrusc produït en un taller grec colonial. |
Informàtica | Los Cuadernos de Hack x Crack va ser una revista catalana d'àmbit estatal especialitzada en seguretat informàtica i publicada per l'editorial Editotrans S.L. Va ser fundada el 2002 sota el nom de Los Cuadernos de Hack x Crack i va rebre un canvi de nom mesos més tard, amb l'objectiu d'obtenir un enfocament més comercial, pel que va passar a ser coneguda com a PC Paso a Paso. La major part dels continguts consistien en tutorials pràctics sobre hacking i programació, amb la possibilitat de pràcticar els aprenentatges assolits en un servidor que la mateixa revista proporcionava. La revista estava dotada d'uns fòrums oficials on, gràcies a la participació dels lectors, va sorgir una comunitat i uns continguts que rivalitzaven amb els de la pròpia publicació. A més a més, van aparèixer diversos canals de comunicació extraoficials, com canals de xat IRC a la xarxa Freenode freqüentats pels lectors de la revista. La revista va començar amb una tirada inicial de 25.000 exemplars mensuals, i en la seva última etapa va arribar fins a 36.000 exemplars, amb una periodicitat bimestral. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.