label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Art | El blanc de plom o blanquet és un pigment de color blanc a base de carbonat de plom o cerussa, de fórmula química (PbCO₃)₂·Pb(OH) o bé per mescles de cerussa i de blanc de zinc.És un pigment homogeni, dur, gens porós i resistent, sobretot amb oli, que es fa des de l'antiguitat a partir de tires de plom atacades per vinagre. Es tracta del pigment més important de la història de la pintura occidental, entre altres coses per ser l'únic pigment de color blanc disponible fins al segle xix.És tòxic, pel fet d'estar fet a base d'un metall pesant (el plom), i pot causar algunes formes de saturnisme. Per això el seu comerç ha estat prohibit i progressivament s'ha anat substituint per altres pigments, com el blanc de titani. Tanmateix, molts gravats i pintures antics en tenen. Avui permet desvelar el que hi ha sota la superfície d'un quadre per mitjà de raigs X, ja que aquest pigment els absorbeix.A l'antiga Grècia s'havia usat com a cosmètic i posteriorment com a fàrmac per a tractar les infeccions, per a emblanquir parets, etc. Un altre ús que encara avui té el blanc de plom polvoritzat és el de palesar empremtes digitals. |
Arquitectura | El castell de planta en Z és una fortificació amb planta en forma de Z. Consisteix en un edifici central, normalment de planta rectangular, amb torres, diagonalment oposades, en els seus extrems.Construïdes entre els segles XV i XVII, sobretot a Escòcia i Anglaterra, com a adaptació a l'ús de les armes de foc, constituïen un desenvolupament de la típica torre de planta en L, la qual, al seu torn, suposava una millor defensa que el simple casa-torre (o casa-forta) més tradicional, de planta quadricular o rectangular (la principal defensa de la qual consistia en un cadafal, normalment de fusta i, per tant, fàcil de cremar pels atacants). |
Geologia | La glaciació huroniana durà entre fa 2.400 i 2.100 milions d'anys, durant els períodes Siderià i Riacià de l'era del Paleoproterozoic. Fou una de les edats glacials més severes de la història geològica i alguns geòlegs creuen que fou molt similar a l'edat glacial de la Terra bola de neu que tingué lloc al Neoproterozoic. |
Ecologia | Els organismes fotoheteròtrofs es desenvolupen per fotosíntesi. Depenen de fonts orgàniques de carboni i de donants orgànics d'electrons, però assimilen el CO₂ en presència d'un donant d'electrons. És el cas de bacteris presents en els llacs i els rius fortament contaminats per matèries orgàniques com els bacteris no sulfurosos porprats i verds. |
Arquitectura | Qussayr Amra o Qasr Amra —àrab: قصير عمرة, quṣayr ʿAmra, ‘castellet d'Amra’, o قصر عمرة, qaṣr ʿAmra, ‘castell d'Amra’— és el més cèlebre dels castells del desert de l'est de Jordània. Va ser construït al principi del segle viii (probablement entre el 711 i el 715) pel califa omeia Walid I, en l'època d'expansió de la dominació islàmica en aquesta regió. És un dels exemples més notables del primer art omeia i de l'arquitectura islàmica. La transliteració de l'àrab dona lloc a diverses variants com Qusseir Amra, Qasr Amrah o Qassayr Amra, entre d'altres. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1985. |
Geografia | El Wittmoor és un aiguamoll i un dels parcs naturals d'Hamburg i de Slesvig-Holstein a Alemanya. El parc es troba al nord-est d'Hamburg als barris de Duvenstedt, Lemsahl-Mellingstedt i Poppenbüttel, i al sud de Slesvig-Holstein a Glashütte (Norderstedt) i Tangstedt. Desguassa al nord via el Wittmoorgraben al Diekbek i al sud al Mellingbek, tots dos vessen a l'Alster. El nom baix alemany significa aiguamoll blanc que podria explicar-se per la presència massiva d'eriophorum o per què s'hi explotava a l'inici principalment la torba blanca, més jove i menys fosca que la torba negra que es troba a capes més profundes. |
Psicologia | Ausentes és una pel·lícula de thriller psicològic espanyola de 2005 dirigida per Daniel Calparsoro i protagonitzada per Ariadna Gil i Jordi Mollà. |
Geografia | Căzănești és una ciutat del comtat de Ialomița, Muntènia (Romania). Es troba a la riba esquerra del riu Ialomița, a 30 km a l'oest de Slobozia. |
Cultura popular | Barzelletta (italià per "broma") era una forma de vers popular utilitzada pels compositors de frottola a Itàlia en els segles XV i XVI. Es una cançó pròpia de la poesia italiana que probablement deriva del bergerette francès i amb un estil pertanyent en part al virelai i en part al rondó. És generalment de mètrica de tipus troqueu, amb vuit síl·labes per línia. La barzelletta consisteix en tres seccions: un reprisa amb quatre línies rimant (abba o abab), una estrofa, i una volta. Tenia acompanyament musical, generalment llaüt i viola, i tendia a ser animada, per a ballar, amb accents pesats en les cadències. |
Teologia | El tetragrama o tetragràmmaton (/ˌtɛtrəˈɡræmətɒn/; del grec antic τετραγράμματον tetragràmmaton '[constituït per] quatre lletres') és el teònim hebreu de quatre lletres יהוה (en hebreu, el nom de Déu, transliterat com a YHWH). Les quatre lletres, escrites i llegides de dreta a esquerra (en hebreu), són iod, he, waw i he. El nom pot derivar d'un verb que significa "ser", "existir", "fer que esdevingui" o "arribar a passar". Tot i que no hi ha consens sobre l'estructura i l'etimologia del nom, la forma Jahvè ara s'accepta gairebé universalment.Els llibres de la Torà i la resta de la Bíblia hebrea excepte Ester, Eclesiastès i (amb un possible exemple de la forma curta יה al vers 8:6) el Càntic dels Càntics contenen aquest nom hebreu. Els jueus observants i els que segueixen les tradicions jueves talmúdiques no pronuncien יהוה ni llegeixen en veu alta les formes de transcripció proposades com ara Yahvé o Jehovà; en canvi, el substitueixen per un terme diferent, sigui per adreçar-se o referir-se al Déu d'Israel. Les substitucions habituals en hebreu són Adonai ("El meu Senyor") o Elohim (literalment "déus", però tractats com a singular quan significa "Déu") a l'oració, o HaShem ("El nom") en el discurs quotidià. |
Estris | Un llaurador o lliurador és una eina acanalada semblant a una cullera molt grossa que serveix per a manipular productes granulats o pólvores. Pot tenir mànec o no tenir-ne.A les Illes Balears hi ha exemples del nom de l'utensili en femení: llauradora.Derivades dels locals on s'usaven principalment hi ha les expressions “lliurador de botiga” i “llaurador de botiga”. |
Matemàtiques | Cossos sòlids: Tetràedre Cub Octàedre Dodecàedre Icosàedre Prisma Piràmide Esfera Cilindre Con El·lipsoide Paraboloide Hiperboloide |
Jaciments paleontològics | La Formació del Frenchman és una unitat estratigràfica del Cretaci tardà (Maastrichtià tardà) de la conca sedimentària del Canadà occidental. Es presenta al Saskatchewan meridional i al sud-est d'Alberta (a Cypress Hills). Aquesta formació va ser definida G.M. Furnival l'any 1942 a partir d'observacions d'afloraments al llarg del riu Frenchman, entre Ravenscrag, Saskatchewan i l'autopista Saskatchewan Highway 37. Conté els gèneres més recents dels dinosaures no aviaris, de la mateixa manera que la Formació Hell Creek als Estats Units. |
Aeronàutica | En aeronàutica, la relació gruix-corda és la ràtio entre el gruix vertical màxim d'una ala i la seva corda. És una mesura clau del rendiment d'una planta alar a velocitats transsòniques. A velocitats properes a la velocitat del so, els efectes del principi de Bernoulli sobre les corbes de les ales i el fuselatge poden accelerar el flux local a velocitats supersòniques. L'ona de xoc resultant genera una forta resistència que fa que existeixi la barrera del so. La velocitat a la qual es formen aquests xocs, el Mach crític, és una funció de la curvatura. A fi de reduir la resistència per ones de xoc, les ales han de ser el menys corbes possibles tot oferint una sustentació adequada. El resultat natural d'aquest requisit és un disseny alar prim i ample, amb una relació gruix-corda baixa. A velocitats més baixes, la resistència paràsita és, en gran manera, una funció de la superfície total, cosa que fa desitjable una ala amb molt poca corda i, per tant, les altes relacions d'aspecte de les avionetes i els avions de passatgers regionals. Aquests dissenys tendeixen naturalment a tenir una relació gruix-corda alta. Així doncs, per dissenyar una aeronau que funcioni a una gran varietat de velocitats, com ara un avió de passatgers modern, cal trobar l'equilibri just entre aquestes necessitats concurrents. |
Química | Una emulsió és una mescla estable i heterogènia de dos líquids que tendeixen a separar-se i que sovint no poden mesclar-se, o sigui són immiscibles entre ells, com l'oli d'oliva i l'aigua. Una substància, la fase dispersa, és dispersada en l'altra, la fase contínua.Quan aquests dos líquids estan en un mateix recipient, s'anomenen fases. Exemples d'emulsions són la llet, la maionesa i el fluid de tall que s'empra en metal·lúrgia. Les emulsions poden ser col·loidals o mescles menys estables, com algunes salses per a amanir. La major part de les emulsions consten d'un líquid polar, com l'aigua; i altre apolar, com l'oli i la majoria de dissolvents orgànics. Quan l'emulsió és estable, un dels líquids es troba formant petites gotes a l'interior de l'altre. Una emulsió pot desfer-se (separar-se els dos líquids) per factors com la manipulació mecànica o per efectes químics, com quan la llet és tallada per vinagre o suc de llimona. Un emulsionant és una substància que ajuda en la formació d'una emulsió. Un tipus d'emulsionant és el detergent, que s'uneix tant als greixos com a l'aigua, mantenint gotes microscòpiques de greix en suspensió. Aquest principi s'utilitza en els preparats per a rentavaixelles, etc. |
Arqueologia | La Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada (italià: Pontificia Commissione di Archeologia Sacra ) és una comissió oficial del Vaticà fundada el 1852 amb el propòsit de promoure i dirigir excavacions arqueològiques a les Catacumbes de Roma i en d'altres llocs patrimonials vinculats al Cristianisme, així com salvaguardar els objectes trobats durant aquestes excavacions. |
Cultura popular | Una fotonovel·la és una narració en fotografies. És un format de còmic conegut com a fumetti, nascut a Itàlia el 1947. Constitueix un gènere editorial bastant conegut a Europa i l'Amèrica Llatina, llocs on va tenir un públic principalment femení i popular, sobretot perquè tracta gairebé sempre arguments sentimentals. La fotonovel·la està relacionada amb el còmic i el cinema. Amb el primer comparteix moltes similituds gràfiques i estructurals: la pàgina està dividida en vinyetes, els diàlegs apareixen en globus de diàleg, etc. També és molt important el seu parentiu amb el cinema, especialment en les publicacions que reivindiquen una certa qualitat editorial i recorren a procediments pensats perquè la història sigui més dinàmica i moderna: joc amb diferents plans, camp/contracamp, nit americana, etc. Igual que el cinema i el còmic, la fotonovel·la parteix d'un guió que en constitueix la trama narrativa, i utilitza simultàniament imatges, diàlegs i comentaris d'una veu en off. Crear una fotonovel·la requereix, doncs, coneixements tant d'escriptura de guions i diàlegs com de fotografia, a més de les competències pròpies del món editorial: organització d'un projecte, col·laboració amb tots els professionals que hi intervenen, composició i tractament digital de les imatges, impremta, etc. Com que s'utilitzen fotos en comptes de dibuixos, el procés exigeix també la intervenció d'actors. Es considera que la fotonovel·la dona a conèixer la novel·la d'una manera més divertida i fàcil d'interpretar per la seva semblança amb els còmics. Una de les poques fotonovel·les que es poden trobar en català i possiblement la primera, va ser una versió paròdica que es va publicar a la revista Oriflama l'any 1969. El guionista en va ser Emili Teixidor, i com a actors hi van figurar Núria Espert i Enric Sió. |
Objectes astronòmics | HD 213240 b és un planeta extrasolar situat aproximadament a 133 anys llum (41 parsecs) en la constel·lació de la Grua, orbitant l'estrella HD 213240. Aquest planera té una massa de classe I (super-Júpiter) i una aparença classe W (gegant d'aigua). Té un període orbital de 882,7 dies o 76,27 megasecons. La distància orbital és d'1,92 unitats astronòmiques o 287 gigametres o 9,31 microparsecs. L'excentricitat orbital és de 42,1%. La distància més propera i llunyana són d'1,11 ua i 2,73 ua respectivament; la diferència i quocient entre q i Q són 1,62 AU i 2,46 cops respectivament. La separació angular entre el planeta i l'estrela vist des de la Terra és 47,12 mil·liardcsegon (massa). |
Arquitectura | Khan Shatyr, també conegut com a Xan Şatırı (en català Reial Marquesa) és una “carpa” gegant transparent que es troba a Astanà, la capital del Kazakhstan. El projecte arquitectònic fou presentat pel seu president, Nursultan Nazarbayev, el 9 de desembre del 2006. L'edifici té 150 metres d'alçada amb una base el·líptica de 200 metres que cobreixen uns 140.000 metres quadrats. Sota la carpa hi ha una àrea que cobreix una superfície equivalent a deu camps de futbol i que és un parc intern a escala urbana dedicat a les compres i a l'entreteniment, amb carrers per a vianants i places, amb un riu intern, un centre comercial, un espai per al minigolf i una platja coberta. |
Física | En física, especialment en mecànica quàntica, l'equació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic. És tan rellevant per a la mecànica quàntica com ho són les lleis de Newton per a la mecànica clàssica. A la interpretació estàndard de la mecànica quàntica, l'estat quàntic, també anomenat funció d'ona o vector d'estat, és la descripció més completa que es pot donar d'un sistema físic. Les solucions a l'equació de Schrödinger descriuen sistemes atòmics i subatòmics, electrons i àtoms, però també sistemes macroscòpics, i possiblement l'Univers sencer. Aquesta equació rep el nom del seu descobridor Erwin Schrödinger que la va publicar el 1926.L'equació de Schrödinger pot convertir-se matemàticament en una matriu mecànica de Heisenberg i també en la formulació de la integral de camí de Feynman. La descripció que l'equació fa del temps no és convenient per a les teories relativístiques, un problema que no és greu a la formulació de Heisenberg i que no es presenta a la formulació de la integral de camí. |
Estris | Un suport és una barra cilíndrica vertical fixada a una base o a un peu pesant. És emprat sobretot per a fixar-hi els muntatges de laboratori i les buretes. |
Filosofia | Titus Brandsma, nascut Anno Sjoerd Brandsma (Bolsward, Països Baixos, 23 de febrer de 1881 – Dachau, 26 de juliol de 1942), va ser un sacerdot, professor, periodista i frare carmelità frisó que va morir al camp de concentració nazi de Dachau. Com a sacerdot fortament implicat socialment, va prendre iniciatives en el camp de l'emancipació catòlica, l'educació catòlica i el periodisme. Brandsma es va oposar al nazisme. El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, va ser arrestat pels ocupants alemanys i va morir al camp de concentració de Dachau. Venerat per l'Església catòlica, va ser beatificat el 1985 pel papa sant Joan Pau II i canonitzat pel papa Francesc el 15 de maig de 2022. |
Geologia | Una llosella o lloseta, és una llosa petita és a dir una peça petita de pedra plana, llisa i poc gruixuda.La lloseta d'esquist o de calcària relativament dura, s'utilitza per a les teulades de les cases, principalment en localitats de muntanya, així com en alguns enllosats. La teula d'arenisca micàcia procedeix generalment de pedreres naturals. És més gruixuda que la pissarra. Alguns especialistes a la teula d'arenisca micàcia l'anomenen fonolit, per raó del so de campana que emet quan se la copeja amb un objecte dur. N'hi ha algunes d'origen volcànic que pertanyen al grup de les andesites, roques característiques de la Serralada dels Andes. D'altres contenen òxids de manganès, ferro i altres minerals, que els donen un color blau metàl·lic, vermell, negre i verd sobre un cos generalment gris. |
Informàtica | Dual Channel és una tecnologia per a memòries d'ordinadors personals que permet l'increment del rendiment gràcies a l'accés simultani a dos mòduls diferents de memòria. Això s'aconsegueix mitjançant un segon controlador de memòria, el NorthBrigde (component del chipset). Les millores de rendiment són particularment perceptibles quan es treballa amb controladors de vídeo integrats a la placa base, ja que aquestes, al no comptar amb memòria pròpia, usen la memòria RAM o memòria principal del sistema i, gràcies a Dual Channel, poden accedir a un mòdul mentre el sistema accedeix a l'altre. Perquè l'ordinador pugui funcionar amb Dual Channel, s'ha de tenir dos mòduls idèntics de memòria DDR, DDR2, o DDR3 (no és possible utilitzar-ho en SDR) en els sòcols corresponents de la placa base, i el chipset de la placa base ha d'admetre aquesta tecnologia. Cal tenir molt en compte que les memòries siguin totalment idèntiques (freqüència, latència i fabricant), ja que en cas que aquestes siguin diferents pot ser que no funcioni. Actualment, és possible utilitzar aquesta tecnologia en mòduls de memòries DDR, DDR2, i DDR3 les velocitats de les quals estan entre DDR266 i DDR3-2000. |
Periodisme | Jordi Borda i Marsiñach (Castellserà, l'Urgell, 16 de maig de 1975) és un periodista català, director de Catalunya Ràdio des de 2022. Des del 9 de març del 2016 fins al 2022 havia sigut adjunt a la direcció de Catalunya Ràdio. Llicenciat en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), ha obtingut un postgrau en periodisme digital a la mateixa facultat. Fa de professor del màster de periodisme esportiu de la Facultat Blanquerna. Entre 1993 i 1997 va ser redactor del diari Segre. El 1998 va entrar a la delegació de Catalunya Ràdio a Lleida. L'any següent va accedir al departament d'Esports de l'emissora, i el 2003 es va convertir en el responsable de la informació sobre el Futbol Club Barcelona. Amb l'arribada de Saül Gordillo a la direcció de Catalunya Ràdio, Jordi Borda va ser nomenat adjunt a la direcció. Des del 2011 fins al 2017 va ser col·laborador del diari Ara. |
Història | Els ogodeïdes o ogedeïdes són els descendents del fill de Genguis Khan, Ogodei (Ögödei, Ogedei, Ögodei, Ogodaï, Ogotai i Oktay). Ogodei fou gran kan i va ser succeït pel seu fill Guyuk (Güyük). A la mort d'aquest el 1248 es va produir un virtual cop d'estat que va apartar a la branc del poder en favor dels tuluïdes (descendents de Tului) representats per Mongke (Möngke). Ogodei va tenir cinc altres fills: Godan (Goslan), Kütchü, Karatchar, Kachin i Kadan. Molts prínceps de la branca van acabar executats o exiliats. No obstant Kubilai Khan (1260-1294) va protegir a Chiramon (fill de Kütchü) i altres prínceps ogodeïdes i txagataïdes amenaçats. El ogodeïda més important fou Kaidu Khan (Qaidu Khan, Qaydu Khan, Kaydu Khan) que va aspirar a ser gran kan i va dominar com a tal el kanat de Txagatai. A la seva mort el 1301, el fill Orus va aspirar a la successió però finalment fou un altre fill, Chapar Khan, qui el va succeir (1303) però va perdre poder i el 1306 fou derrotat i desposseït de la major part dels seus dominis. El 1307 els que li quedaven foren repartits entre el seu germà Yangichar, i Tügme, un net del kan Güyük. Revoltats Chapar Khan, Orus, Yangichar i Tügme el 1309 foren derrotats i es van sotmetre al gran kan establint-se a Pekín acabant així políticament la branca (1310). |
Ciències de la salut | La zootècnia és l'estudi de les tècniques d'adaptació d'animals domèstics o salvatges a un medi ambient donat. En la major part dels casos el medi és la captivitat, però l'objecte de la zootècnia pot ser també la readaptació d'un animal al seu medi natural. El terme deriva del grec ζώο, ‘ser viu' o ‘animal', i τεχνή, ‘art' o ‘ofici'. La zootècnia es nodreix de coneixements presos de totes les branques de la biologia: zoologia, etologia, biologia de poblacions, fisiologia, genètica, microbiologia, bioquímica, immunologia. No totes les espècies reaccionen igual quan es veuen exposades a un mateix medi. Per a atendre millor les necessitats d'una espècie determinada i afavorir la seua adaptació al nou medi, el zootècnic ha d'obtenir la major quantitat possible d'informació sobre la seua biologia: L'animal gregari necessitarà companyia, mentre que el solitari haurà de criar-se separat dels seus congèneres per a evitar l'aparició de comportaments agressius o d'ansietat. El tipus de nutrició, la ració alimentària o el metabolisme són altres aspectes que és necessari tenir en compte. La temperatura externa i el grau d'higrometria són també variables que exigeixen atenció; un animal originari del tròpic, per exemple, modificarà la seua fisiologia i el seu comportament si es veu forçat a viure en un clima temperat. La temperatura de l'aigua, el percentatge de sals i oxigen són factors decisius per a la cria d'espècies aquàtiques. És fonamental evitar contagis microbians en l'animalari.La zootècnia troba aplicació sobretot en les explotacions dedicades a la reproducció de gran nombre d'animals per a destinar-los a la venda. En aquesta situació, les condicions de cria han de permetre la millor adaptació possible dels animals al seu marc de vida. Açò a vegades és difícil d'aconseguir, i els especialistes en zootècnia continuen topant amb obstacles per a afavorir la reproducció de determinades espècies mantingudes en captivitat. La reproducció exigeix a més cert grau de selecció artificial en funció de les necessitats dels usuaris. Són possibles criteris de selecció la puresa de raça (en el cas d'animals de companyia) o certes característiques peculiars sol·licitades per laboratoris d'investigació. El segon camp important d'aplicació de la zootècnia és la millora de les condicions de vida dels animals utilitzats als laboratoris. D'una banda, l'estrès que suporten els animals engabiats ha de reduir-se al mínim, perquè tota alteració, siga de l'ordre que siga, pot modificar els resultats obtinguts en treballs d'investigació pura o aplicada. S'han desenvolupat tècniques especials per a evitar el patiment dels animals en els protocols quirúrgics basades en l'administració de sedants i anestèsics adequats. Aquestes tècniques serveixen també per a sacrificar els animals sense patiment i sense causar-los temor. Les tècniques de laboratori estan en molts països regulades per les lleis, que estableixen els límits dins dels quals ha de practicar-se l'experimentació amb animals, les espècies utilitzables i els controls i sancions aplicables quan no es complisquen les normes. Aqueixes lleis obliguen als laboratoris d'investigació a utilitzar per a certes espècies —guatlla, ratolí, rata, gripau, axolot, cobai, conill, hàmster daurat i xinès, gos, gat i tots els pròcers— exemplars procedents de centres de cria degudament controlats i avaluats. |
Antropologia | El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València. Fou creat el 1982 i obrí les seues portes al públic el 1983. Els seus objectius són la investigació i difusió en el camp de l'etnologia i l'antropologia, posant a l'abast del públic un espai de coneixement i reflexió sobre la diversitat cultural que caracteritza els humans en dos àmbits complementaris: El pròpiament valencià, centrant-se en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, sense deixar de banda les noves formes culturals de la contemporaneïtat. L'àmbit general de les cultures, des de les mediterrànies, més pròximes a nosaltres i que ens emmarquen directament, fins a les pròpies d'àmbits geogràfics més llunyans.El centre està administrat per la Diputació de València. En 2007 comptava amb 15.000 peces a la seua col·lecció, sent el museu de referència pel que fa a la cultura tradicional al País Valencià. |
Ecologia | Rachel Carson (Springdale, Pennsilvània, 27 de maig de 1907 - Silver Spring, Maryland, 14 d'abril de 1964) va ser una biòloga marina i ecòloga estatunidenca, els escrits de la qual van ser precursors del moviment ecologista. |
Ecologia | La mizocitosi (del grec: myzein, (μυζεῖν) que significa "succionar" i kytos (κύτος) que significa "contenidor", fent referència a la "cèllula") és un mètode de nutrició que es troba en alguns organismes heteròtrofs. També se'n diu "vampirisme cel·lular", ja que la cèl·lula depredadors travessa la paret cel·lular i/o la membrana cel·lular de la cèl·lula presa mitjançant un tub de nutrició, el coinoide, succiona el contingut cel·lular i el digereix. La mizocitosi es troba en els Myzozoa i també en algunes espècies de Ciliophora (tots dos dins els Alveolats). Un exemple clàssic és en el ciliat Didinium quan devora un Paramecium. Els ciliats suctorians s'alimenten exclusivament per mizocitosi, succionant el citoplasma de la presa amb els seus pseudòpodes. |
Ciències polítiques | La finestra d'Overton, o també finestra de discurs, és el rang, dins d'una gamma d'idees, que directors, polemistes i tertulians als mitjans de comunicació consideren aptes o acceptables per al seu públic. Aquesta teoria es considera descrita per primera vegada per Joseph Overton, un antic vicepresident del Mackinac Center for Public Policy, per a qui la viabilitat política d'una proposta o idea depèn en gran part del fet que aquesta estigui dins d'aquesta finestra o rang, més que de les preferències individuals dels polítics.Per a Overton, els graus d'acceptació per part de l'anomenada "opinió pública" d'una població donada són impensable, radical, acceptable, assenyada, popular i política. Així, per a fer viable una idea, sempre segons ell, l'estratègia hauria de ser primer de tot situar-la dins de la finestra, si no hi era, per a després anar-la desplaçant des de l'inacceptable a popular i política. La finestra es pot desplaçar, escurçar i allargar.Després d'ell, altres autors han desenvolupat més aquesta teoria, especialment buscant estratègies per a incloure dins de la finestra idees que majoritàriament n'estan excloses, dites "en la franja externa", és a dir, considerades inacceptables i marginals. Una de les tècniques més aplicades és la de promoure expressament idees molt inacceptables, de manera que per "equidistància" o comparació la finestra s'hi acosta, esdevenint acceptables o fins i tot populars idees que mai abans s'haurien plantejat com a acceptables. |
Filosofia | Ceteris paribus (en llatí clàssic caeteris paribus) és una locució llatina en forma d'ablatiu absolut i una clàusula epistemològica que significa 'essent igual tota la resta'. S'utilitza un escenari ceteris paribus quan només es té en compte la causa-efecte utilitzant una sola variable i es manté fixa la resta per reduir la complexitat. Al dret s'utilitza per indicar només els canvis d'un text o un conveni i afirmar que res no canvia a tota la resta del text. El seu corol·lari és mutatis mutandis ('canviant allò que calgui canviar'): quan només es canvien aspectes accessoris. |
Física | En astrofísica, la bateria Biermann és un procés pel qual un camp magnètic es pot generar una llavor feble a partir de condicions inicials nul·les. El moviment relatiu entre electrons i ions és conduït per rotació. El procés va ser descobert per Ludwig Biermann el 1950. |
Filosofia | L'ésser i el no-res és una obra de Jean-Paul Sartre publicada el 1943. A partir de la influència de Martin Heidegger, ja evident al títol, Sartre intenta definir què vol dir existir i ésser en un dels tractats d'ontologia més importants de la història de la filosofia, segons Martin Seymour-Smith.Sartre defineix el no-res bàsicament per les expectatives no complertes, el buit existencial que deixen constitueix en cada persona tant com el que és, ja que la decepció és una característica essencial ja des del moment del naixement: no es poden tenir sempre els propis desitjos satisfets (aquest pessimisme és un dels trets identitaris de l'existencialisme). En la persona, això s'accentua pels rols socials, que defineixen tant el que hom és com el que hom no és (definició per negació). Cadascú ha de procurar un equilibri entre el que voldria ser, la possibilitat i els rols socials per arribar a la plenitud. Aquest equilibri sovint atempta contra la moral burgesa, que reprimeix una part molt important de la personalitat. La repressió sorgeix en adonar-se de la presència de l'altre, que esdevé objecte; al mateix temps que hom esdevé objecte per a un altre subjecte. Aquesta percepció doble fa que s'intenti arribar a l'entesa, sent l'objecte que l'altri vol per tal de guanyar-se el seu afecte i a la inversa. La moral no corrompuda no tracta els altres com a objectes, sinó com a subjectes, i per tant permet que cadascú sigui sempre subjecte per als altres. Però la moral a l'ús redueix la persona a un aspecte concret, jutjant-la i encasellant-la dins d'un rol, omplint-la de no-res perquè limita les seves possibilitats d'ésser. Per aquest motiu, Sartre afirma que els altres són l'infern. |
Mitologia | L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte. John Chadwick assenyala que almenys hi ha sis segles entre la presència més primerenca de protoparlants grecs a les terres que més endavant formarien part de l'Hèl·lade i les primeres inscripcions micèniques conegudes amb el nom de lineal B. Durant aquest llarg període els conceptes i les pràctiques es van anar fusionant amb les creences indígenes i la religió minoica, en cas que la cultura influeixi en les creences religioses. Pel que fa a aquests textos, les poques llistes d'ofrenes que donen noms de déus com a destinataris dels béns no revelen res sobre les pràctiques religioses, i no n'han sobreviscut altres textos. John Chadwick rebutja que les religions minoica i micènica es confonguin, tal com podrien assenyalar algunes correlacions arqueològiques, i adverteix contra «l'intent de descobrir la prehistòria de la religió grega clàssica a través de conjectures dels seus orígens i resolent el significat dels seus mites» sobretot a través d'etimologies traïdores. Moses I. Finley ha detectat molt poques reflexions micèniques autèntiques en el món homèric del segle VIII, malgrat el seu context micènic. Nilsson també afirma que una gran quantitat de déus minoics i concepcions religioses es van fusionar en la religió micènica, però no es basa en les etimologies incertes, sinó en elements religiosos i en les representacions i la funció general dels déus. A partir de l'evidència existent, sembla que la religió micènica fou la mare de la religió grega. El panteó micènic ja incloïa moltes divinitats que es poden trobar a la Grècia clàssica. |
Epidèmies | Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer. Etimològicament parlant hauria de cobrir el món sencer i afectar-nos a tots. És una malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta a molts individus del mateix país a la vegada.Cal tenir en compte que el fet que una malaltia presenti força mortalitat no té per què parlar-se de pandèmia. Moltes malalties, com per exemple el càncer, són la causa de mort d'un gran nombre de persones, però no es parla de pandèmia. Perquè una malaltia pugui denominar-se així, aquesta ha de tenir un alt grau de capacitat d'infectar i un fàcil trasllat d'un sector geogràfic a l'altre. Al llarg de la història les conseqüències de les diverses pandèmies han tingut un pes terrible sobre la humanitat. Malalties com la pesta, la verola, el xarampió, la tuberculosi, la malària, el tifus, la lepra, la febre groga, la grip i la COVID-19 han causat epidèmies i pandèmies que han provocat grans davallades entre la població de territoris molt extensos. Les grans pandèmies de pesta negra van començar a inicis del segle xiv amb xifres estimades de 75 milions de morts. |
Telecomunicacions | Les escoltes telefòniques als països del Bloc de l'Est van esdevenir un dels principals mètodes de vigilància de masses feta sobre la població civil per part de la policia secreta. |
Telecomunicacions | Delta Partners Group és una empresa internacional que ofereix serveis de consultoria estratègica, finances corporatives i inversions especialitzats en el món de les telecomunicacions, mitjans de comunicació i digital. Fundada el 2006, la companyia té la seu corporativa a l'Orient Mitjà (Dubai) i té oficines als Estats Units (San Francisco), Amèrica Llatina (Bogotà), Europa (Barcelona), Àsia (Singapur) i Àfrica (Johannesburg).L'empresa està liderada per 24 socis i hi treballen més de 200 professionals arreu del món. L'equip directiu inclou l'antic director general de Deutsche Telekom, Kai-Uwe Ricke, com a President del Consell d'Administració i l'antic director general de Vimpelcom i Telekom Austria, Boris Nemšić, com a membre executiu del Consell d'Administració. Ocupa el càrrec de director general de la companyia Víctor Font.El grup opera sota diferents societats, en funció de la branca de negoci. Les filials Delta Partners Corporate Finance Limited (dedicada a les finances corporatives) i Delta Partners Capital Limited (dedicada a la inversió) estan autoritzades i regulades per la Dubai Financial Services Authority (DFSA), que concedeix llicències i regula les activitats de serveis financers que es duen a terme a través del Dubai International Financial Centre (DIFC). |
Informàtica | XSS, de l'anglès Cross-site scripting és un tipus de vulnerabilitat informàtica o forat de seguretat basat en l'explotació de vulnerabilitats del sistema de validació del HTML incrustat. |
Geografia | El llac de Neuchâtel (en alemany: Neuenburgersee) és, amb una superfície de 217,9 km², el llac més gran enterament suís. |
Informàtica | Jackob Nielsen (Copenhaguen, 1957) és un enginyer d'interfícies que va treballar a IBM, Bellcore i Sun Microsystems entre d'altres. Es considera que és un dels creadors del concepte d'usabilitat. El 1997 va publicar dos breus articles sobre com preparar textos per publicar-se en webs que han marcat des de llavors les pautes de la usabilitat. És una de les persones més respectades a nivell mundial en usabilitat web, era conegut com a "gurú" de la usabilitat. |
Ètica | Paw Oo Tun (birmà ပေါ်ဦးထွန်း, IPA pɔ̀ ʔú tʰʊ́ɴ|) més conegut pel seu àlies Min Ko Naing, (birmà မင်းကိုနိုင်, IPA mɪ́ɴ kò nàɪɴ, lit. "conqueridor de reis") és un activista democràtic i dissident de Myanmar. Ha passat la major part dels anys des de 1988 empresonat per l'Estat per les seves activitats d'oposició. The New York Times l'ha descrit com "la figura d'oposició més influent de Birmània després de Daw Aung San Suu Kyi". |
Astronomia | Gegania és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 6.56 ° de latitud nord i 213.01 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 22.33 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 30 de setembre de 2011 i fa referència a una verge vestal romana. |
Matemàtiques | L'estocàstica és una disciplina de la matemàtica que combina la teoria de la probabilitat i l'estadística matemàtica per estudiar fenòmens aleatoris. El terme prové de l'adjectiu grec στοχαστικος, que significa «conjectural».Un procés estocàstic és aquell que té un comportament no determinista. És a dir, un estat no determina plenament el següent o proper estat.Les situacions estocàstiques són sistemes complexos on els seus practicants, encara que siguin experts complets, no en poden garantir l'èxit. Per exemple, en medicina n'és un cas clàssic el del doctor que pot administrar el mateix tractament a múltiples pacients que pateixen els mateixos símptomes sense obtenir en tots una reacció completament igual. Això fa de la medicina un procés estocàstic. Altres exemples en són la guerra, la meteorologia o la retòrica, on no es poden pronosticar naturalment els èxits i fracassos. En matemàtiques, específicament en la teoria de la probabilitat, els processos estocàstics han estat una àrea d'investigació essencial durant dècades. Sovint es relacionen amb l'estadística. Però això és una equivocació, atès que en l'estocàstica s'utilitzen sovint també sistemes físics. L'estocàstica, per tant, no estudia el mateix que l'estadística. |
Dret | El dret de persecució, en dret internacional públic, és el dret de l'estat costaner de perseguir un vaixell comercial estranger quan té motius per creure que ha comès una infracció de les lleis i reglaments del seu estat, sempre que l'estat sigui competent sobre la conducta i l'espai on s'ha dut a terme la infracció d'acord amb el dret internacional.El dret de persecució es va codificar a l'article 23 de la Convenció de Ginebra sobre alta mar de 1958 i, posteriorment, a l'article 111 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar (CNUDM) de 1982. Aquest dret respon a la protecció dels interessos dels estats costaners i constitueix una limitació al dret de lliure navegació a alta mar. |
Arqueologia | Les paletes de pedra són paletes rodones, trobades a les zones de Bàctria i Gandhara, que representen escenes de la mitologia grega. Són lleugerament còncaves i tenen els contorns decorats. Algunes d'elles s'han atribuït al període Indogrec entre els segles II i I aC. La major part es consideren posteriors, al voltant del segle i, de l'època dels Indo-Parts. Van desaparèixer després del segle I. Moltes paletes de pedra s'han trobat al jaciment arqueològic de Sirkap, a l'actual Pakistan. Erudits han suggerit que aquestes paletes es feien servir per barrejar productes cosmètics (vegeu les paletes cosmètiques de l'antic Egipte). El Museu de l'Antic Orient va poder analitzar les restes de substàncies adherides a diverses paletes de pedra, i van resultar ser pólvores cosmètiques de colors similars al coloret. Es va descobrir un fris a Butkara que mostra una dona fent servir un mirall mentre posa un dit en una d'aquestes paletes de pedra. |
Antropologia | L'antropologia física és la ciència que es dedica a l'estudi de la variabilitat i evolució orgànica de l'ésser humà i de les seves determinants culturals i de comportament. Estudia la variabilitat biològica de l'ésser humà com a entitat individual i com a espècie. En aquest sentit, l'antropologia física és una ciència articulada sòlidament, tant amb les ciències naturals com amb les socials, tot i que el seu context metodològic i epistemològic, sens dubte, correspon al de les ciències experimentals. |
Telecomunicacions | El bloqueig telefònic o BT és un tipus de bloqueig ferroviari, el més senzill tecnològicament. La seva tendència és la substitució per uns altres més moderns. El seu objectiu, com en tots els bloquejos, és evitar que un tren aconsegueixi o col·lideixi amb un altre. Es basa a mantenir un sol tren en el tram de via entre dues estacions. Para això l'agent encarregat de la circulació de l'estació de la qual va a sortir el tren haurà de demanar permís a l'estació de destinació. El cap de circulació de la següent estació, després de comprovar que el cantó està lliure de trens, concedirà el permís per utilitzar el tram. Això es realitza amb uns textos normalitzats o telefonèmes i, normalment, com a mitjà de comunicació entre les estacions s'utilitza el telèfon. Fins que el tren no arriba a l'estació de destinació, complet i sense anormalies, cap dels caps de circulació de les estacions col·laterals pot donar autorització a un altre tren a utilitzar la via. |
Ètica | El dret a l'educació és un dels drets humans essencials, que en la societat contemporània es concreta amb una educació primària obligatòria i gratuïta i la possibilitat d'accedir a altres graus d'estudis sense cap discriminació, usualment dins un sistema d'educació formal que complementa l'ensenyament en valors i costums de cada família. Katarina Tomasevski, de les Nacions Unides, resumeix el dret a l'educació en quatre principis, coneguts com les 4 A per les seves sigles en anglès: l'educació ha de ser possible (available), fet que vol dir que l'Estat assumeix el pagament dels professors i infraestructures per tal que tots els infants puguin accedir a una educació bàsica; accessible a tots els sectors, sense diferències de classe o gènere; acceptable o amb un contingut rellevant, no discriminatori, de qualitat i impartit per professionals preparats; i adaptable, perquè evolucioni segons les necessitats de la societat en cada moment. El dret a l'educació és una de les conquestes de la Il·lustració i dels moviments d'alfabetització del segle xix, però malgrat el seu reconeixement als documents fundacionals de la majoria d'Estats i entitats internacionals, no està plenament assolit. Un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni és precisament aconseguir que tots els menors d'edat tinguin el nivell d'educació primària, per poder-se inserir sense problemes a la vida adulta. |
Història | Antonio de la Torre y del Cerro (Còrdova, Andalusia, 22 de desembre de 1878 - Madrid, 8 de novembre de 1966) fou un historiador espanyol. |
Química | Una unitat de fórmula en química és una fórmula empírica d'una xarxa sòlida iònica o covalent utilitzada com una entitat independent per als càlculs estequiomètrics. És la relació de nombre enter més baix d'ions representats en un compost iònic. Els exemples inclouen xarxes iòniques de NaCl i K₂O i covalents, com ara SiO₂ i C (com el diamant o grafit).Els compostos iònics no existeixen com a molècules individuals; per tant una unitat de fórmula indica la proporció reduïda més baixa d'ions en el compost. En mineralogia, com que els minerals són gairebé exclusivament sòlids ja sigui iònics o de xarxa, s'utilitza la unitat de fórmula. El nombre d'unitats de fórmula (Z) i les dimensions dels eixos cristal·logràfics s'utilitzen en la definició de la unitat de cel·la. |
Filosofia | La Constitució d'Atenes és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil. Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions que el filòsof grec tindria en projecte escriure amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps.A la Constitució d'Atenes, Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives. L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes. El mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives. Bàsicament, són dos els assumptes que centren l'atenció del text: un recorregut por la història política d'Atenes i una descripció del sistema i organització de l'Estat atenenc. El papir que conté el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon. |
Ciències ambientals | L'Alt Comissionat per a l'Agenda 2030 és un òrgan unipersonal del Govern d'Espanya, dependent orgànicament de la Presidència del Govern, encarregat de la coordinació d'actuacions per al compliment de l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides.Des del 7 de juliol de 2018 l'Alta comissionada és Cristina Gallach Figueres, una periodista i experta en relacions internacionals qui anteriorment va exercir com Secretària General Adjunta per a la Comunicació i la Informació Pública de la ONU. |
Astronomia | S'anomena sol zenital a la posició del sol sobre la vertical d'un lloc (zenit) en hores del migdia. Com resulta evident, el sol zenital només es presenta a la zona intertropical, una vegada en cada tròpic (durant el solstici d'estiu) i dues vegades en qualsevol altre punt situat en aquesta zona. A la latitud de l'equador, els dies de sol zenital es corresponen amb els equinoccis.La determinació dels dies de sol zenital per a un lloc donat és molt senzilla mitjançant l'ús d'un analema, diagrama que sol estar representat en les esferes o globus terrestres. Només cal conèrixer la latitud d'aquest lloc. Sabent aquesta dada, es veu en quina data curta a aquest analema el paral·lel que identifica la latitud d'aquest lloc. Com l'analema també proporciona la informació corresponent a l'equació de temps, aquesta informació pot servir per determinar el dia i l'hora quan es produirà el sol zenital amb bastant exactitud. |
Geografia | Villarrabé és un municipi de la província de Palència a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya). |
Cronometria | El rellotge de cucut és un tipus de rellotge proveït generalment de pèndol i gong, que es caracteritza per tenir una obertura per la qual, cada mitja hora, surt un ocell autòmat que emet un cant, els sons s'assemblen a l'onomatopeia «cucut». El mecanisme per produir aquest so va ser instal·lat en la majoria dels rellotges de cucut al segle xviii i ha estat fins ara gairebé sense modificacions. |
Geologia | En geologia, una fissura és una obertura natural d'una massa rocallosa en forma d'esquerda o escletxa. Es distingeixen diversos tipus de fissura: Fissura d'estratificació, és la fissura que separa dues capes o estrats d'una mateixa roca. Fissura de superposició, és la que separa dues capes de diferent naturalesa que es troben superposades. Fissura volcànica, fissura linear per la que troben eixida els productes gasosos i líquids d'un volcà. Són molt comunes als volcans escut. En general, les fissures són múltiples i es troben disposades més o menys paral·lelament. Les de les roques compactes i dures es diuen diaclases. Certes fissures daten de la formació de la roca, unes altres són el resultat de les forces tectòniques que han obrat ulteriorment sobre ella. Es deuen a esforços de tracció, torsió o compressió, a canvis de temperatura, etc. Les fissures de contracció es produïxen per la dessecació de roques argilenques o pel refredament de roques volcàniques. |
Ecologia | Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc). Pot referir-se a una àrea tan gran com un oceà o un desert, o a una tan petita com una roca o un tronc caigut d'un arbre. De manera general, els hàbitats poden dividir-se en terrestres i aquàtics, i en cadascun d'ells es poden establir, al seu torn, multitud de subdivisions: així, en l'hàbitat aquàtic es pot distingir entre hàbitats dolçaqüícoles i hàbitats marins, i dins d'aquests últims entre litorals, bentònics i pelàgics. Independentment de la seva extensió, l'hàbitat és una àrea o regió bé delimitada físicament. Un hàbitat es pot definir com una part del territori caracteritzada pels factors ambientals (humitat, salinitat, subsol, tipus de sòl, etc.) i per les comunitats d'organismes vius que conté, o com un fragment de la biosfera sotmès a un conjunt de factors ecològics; entesos així, molts dels hàbitats poden ser definits mitjançant les biocenosis que hi estan implicades. També es pot definir com un ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions d'éssers vius, format tant per elements físics com pels elements biològics que hi són presents.Als hàbitats solen aparèixer unes espècies característiques que ens ajuden a reconèixer-los. De vegades, aquestes espècies són les que predominen en l'hàbitat i les que el defineixen i li donen nom. Així, entre els hàbitats de Catalunya trobem l'hàbitat de les fagedes subalpines, o el dels alzinars amb pins de la terra baixa mediterrània.No obstant això, tot i que sovint es fa referència a la vegetació per caracteritzar els hàbitats, un hàbitat no és un tipus de vegetació, sinó un conjunt d'elements físics i biològics que apareixen associats al territori, amb una certa regularitat. Aquests elements determinen el funcionament ecològic de l'hàbitat. El concepte d'hàbitat és, per tant, un concepte ecològic. L'estudi dels hàbitats és molt important per a la conservació de la biodiversitat, ja que s'ha fet evident que qualsevol estratègia de conservació d'espècies requereix la conservació dels hàbitats on aquestes espècies desenvolupen el cicle vital.El concepte d'hàbitat és un concepte ecològic i es pot definir com "l'ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions d'éssers vius". Està format tant per elements físics com per elements biològics. |
Humor | Nancy Risol (Saraguro, 24 de juny de 2002) Nancy Marisol Puglla Puglla, és una celebritat d'internet i youtuber indígena equatoriana. Va ser nominada als premis Eliot Media Awards 2019 com youtuber revelació. |
Administració | El model polític del mandala es refereix a les relacions de poder al sud-est asiàtic abans del colonialisme europeu. Amb la figura del mandala es fa referència als cercles concèntrics d'influència des dels regnes o ciutats més importants i les relacions de vassallatge de la perifèria. A diferència dels estats moderns, els mandales polítics no tenien fronteres definides, sinó que el poder s'anava diluint des del centre i podia anar solapant-se amb altres poblacions influents, de manera que una mateixa àrea podia dependre de dos centres en diferents graus. Els vassalls havien de proporcionar tributs i soldats al poder central, que garantia subministrament periòdics de béns i protecció a canvi. Eren els líders locals qui establien els pactes o coaccions per mantenir el mandala i les persones que depenien d'aquests líders per diversos vincles heretaven les obligacions derivades d'aquests pactes. |
Agricultura | Un banc de gens (gene bank en anglès) és un dispositiu per la conservació de gens, ja sia de plantes o d'animals. En el cas de les plantes, es pot produir emmagatzematge in vitro, per congelació de parts de la planta o per emmagatzematge de les llavors (per exemple, en un banc de llavors). En els animals es congela l'esperma o els òvuls.Amb els coralls, es prenen fragments que s'emmagatzemen en dipòsits d'aigua en condicions controlades.En les plantes, és possible descongelar el material genètic i fer-lo reproduir, en els animals cal una femella viva per a fer la inseminació artificial. En el cas de la conservació de la biodiversitat agrícola, es fan servir els bancs de gens per emmagatzemar i conservar els recursos genètics de les principals plantes cultivades i de les espècies silvestres emparentades amb les plantes cultivades. En un esforç per conservar la biodiversitat agrícola, els bancs de gens s'utilitzen per emmagatzemar i conservar els recursos genètics vegetals de les grans plantes de cultiu i els seus parents silvestres de cultiu. |
Indumentària | La història dels sostenidors està íntimament lligada a la història social de l'estatus de la dona, inclosa l'evolució de la moda i els canvis en la visió del cos femení. Les dones han fet servir una varietat de peces i dispositius per cobrir, restringir, revelar o modificar l'aparença dels seus pits. En algunes atletes de la civilització minoica, al segle xiv aC, es representen peces de sostenidor o de biquini. Des del segle xiv en endavant, la roba interior de les dones més riques del món occidental va estar dominada per la cotilla, que recolzava els pits en transferir el seu pes a la caixa toràcica. Les cotilles van variar de longitud, des de curtes que només suportaven el bust fins a més llargues que també es feien servir per a donar forma a la cintura. En l'última part del segle xix, les dones van experimentar-ne diverses alternatives, com dividir la cotilla en un dispositiu de subjecció semblant a una faixa per a la part inferior del tors i transferir la part superior als dispositius suspesos de les espatlles.A finals del segle xix, els sostenidors van reemplaçar la cotilla com al suport mamari més utilitzat. A principis del segle xx, les peces que s'assemblaven més als sostenidors contemporanis havien sorgit, tot i que la producció comercial a gran escala no se'n produí fins a la dècada de 1930. Des de llavors, els sostenidors han reemplaçat les cotilles (encara que algunes dones prefereixen les camisoles) i altres prefereixen no utilitzar res. L'escassetat de metalls en la Segona Guerra Mundial encoratjà l'ús de la cotilla. Quan acabà la guerra, la majoria de les dones conscients de la moda a Europa i Amèrica de Nord portaven sostenidors. A partir d'aquí, el sostenidor fou adoptat per dones d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.Durant el segle xx, s'ha donat més èmfasi als aspectes de la moda dels sostenidors. La fabricació de sostenidors és una indústria multimilionària dominada per grans corporacions multinacionals. |
Mitologia | La cosmologia escandinava, o germànica o nòrdica, tal com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'existència de nou mons, els quals acaben amb el mot de l'antic nòrdic -heimr (llar, reialme o món) i, en alguns casos, amb el mot -garðr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcció amb el mateix nom al centre del món en qüestió. A part del Miðgarð (la "Terra Mitjana"), la resta de mons es poden classificar en parelles oposades: Tots el mons estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos. No obstant això, hi ha algunes inconseqüències en les fonts, com la que ens mostra que l'arbre es nodreix de tres fonts que es troben en tres mons diferents, suggerint que els tres mons es troben en el mateix nivell, la qual cosa significa que el Niflheim es troba al nord, el Muspelheim al sud i el Jotunheim a l'est. També tenim que l'Edda prosada situa l'Asgard i l'Alfheim a la copa de l'arbre i també, un fet que mereix especial atenció, i és que ens situa l'Helheim dins el Niflheim, donant-nos una cosmologia classificada en capes, tal com es veu en el gràfic de sota. (No obstant això, la traducció de l'Edda prosada que feu Rasmus B. Anderson l'any 1897 ens dona una classificació per capes lleugerament diferent Arxivat 2007-03-19 a Wayback Machine..) Yggdrasil (Sota les seves arrels es troben els nou mons del cosmos i tres fonts màgiques) Hvergelmir Mímisbrunnr Urdarbrunnr Nivell superior Alfheim (Món dels elfs britllants) Asgard (Món dels Aesir, conegut en un principi com Godheim) Valhalla Vanaheimr (Món dels Vanir) Nivell mitjà Jotunheim (Món dels Jotnir, és a dir, els gegants)Griotunagard Gastropnir Thrymheim Utgard Midgard (La "Terra Mitjana", el món dels homes, conegut en un principi com Mannheim) Nidavellir i Svartalfheim (Mons dels nans i els elfs foscos respectivament. Probablement, són la mateixa cosa.) Nivell inferior Helheim (El món de Hel, deessa de l'inframón) Nastrond, edifici on viu Hel. Muspelheim (Món del foc, llar dels gegants del foc) Ginnungagap (Abisme primigeni situat entre el Muspelheim i el Niflheim i del qual sorgí la vida) Niflheim (Món de la boira, el gel i el fred. Llar dels Hrimthursar)Llocs no localitzats: El llac Amsvartnir, que conté l'illa Lyngve. |
Astronomia | Myia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -50.24 ° de latitud nord i 256.73 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 2.59 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012. fa referència a Mia filla de Pitàgores i Teano, esposa de Miló de Crotona. |
Protestes | Les manifestacions de les armilles grogues (Mouvement des gilets jaunes en francès) és un moviment de protesta que va començar a França el 17 de novembre de 2018 i es va estendre amb molt menys èxit a altres països com ara a Bèlgica. El moviment es va generar arran d'una petició en línia "Pour une Baisse des Prix du Carburant à la Pompe" al web Change.org, llançada per Priscillia Ludosky el 29 de maig de 2018, que reclamava una disminució de les taxes sobre la benzina. Després de l'èxit de la petició els armilles grogues van blocar carreteres i van causar caos en el trànsit. Les manifestacions van sorgir de la ràbia dels ciutadans per l'alça en els preus i les taxes dels carburants.El dissabte 24 de novembre de 2018 les manifestacions es van estendre fins a arribar al centre mateix de París, amb forts enfrontament amb la policia durant hores, amb llançament per part dels manifestants de pedres i coets contra la policia i aquesta utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, a fi de dispersar-los.Les mobilitzacions del moviment Armilles Grogues es mantingueren al llarg del 2019 amb el bloqueig de carreteres i les protestes al centre de les ciutats els dissabtes, malgrat les promeses del govern d'Emmanuel Macron, la criminalització del moviment, l'augment de la violència policial amb nombroses detencions i persones ferides i el desplegament de l'exèrcit.Segons el filòsof Jaques Rancière, la «lògica» de les revoltes fou la injustícia global viscuda que es transformà en un exercici democràtic de base: l'acció col·lectiva que declara i verifica la capacitat de qualsevol a l'hora de formular les preguntes en un pla d'igualtat. |
Humor | Steak and Blowjob Day (de vegades anomenat Steak & BJ Day o Steak and Knobber Day) és una festa satírica no oficial creada als Estats Units com a resposta masculina al Dia de Sant Valentí i celebrada un mes després, el 14 de març. Aquest dia, se suposa que les dones cuinen un filet de carn i realitzen fel·lacions a un home en resposta a cartes, xocolata i flors donades pels homes el dia de Sant Valentí.L'observança no té cap estatus oficial, ja que és un mem popular a Internet més que no pas una festa real, però s'han produït diversos enregistraments i videoclips al respecte. Va ser concebut el 2002 pel DJ Tom Birdsey a la ràdio WFNX. S'ha suggerit que el Steak and Blowjob Day és una reacció contra el moviment feminista; la festivitat ha estat criticada com a masclista i patriarcal, tot i que també ha rebut crítiques positives, i s’ha utilitzat com a plataforma per recaptar fons per a la investigació del càncer de mama. |
Estris | El cremador Teclu (o bec de Teclu) és un cremador de gas de laboratori, una variant del cremador Bunsen, anomenat així pel químic romanès Nicolae Teclu. Pot produir una flama més calenta que un cremador Bunsen. |
Ecologia | Una ecoregió (regió ecològica), de vegades anomenada bioregió, és una superfície definida de forma ecològica i geogràfica, més petita que una "ecozona". Les ecoregions cobreixen superfícies relativament extenses terrestres o aquàtiques, i contenen característiques geogràficament distintes, conjunts interrelacionats de comunitats ecològiques i espècies. La biodiversitat de la flora, la fauna i els ecosistemes que caracteritzen una ecoregió tendeix a ser diferent de les altres ecoregions. Una ecoregió és un patró d'ecosistemes associats amb combinacions característiques de sòls i accidents geogràfics que caracteritzen la regió Segons Omernik (2004), l'ecoregió és "superfície on hi ha una coincidència en l'espai de fenòmens geogràfics associats amb diferències en la qualitat, la salut i la integritat dels ecosistemes". Les zones de transició entre ecoregions s'anomenen ecotons. Les ecoregions segons el Fons per la Vida Salvatge (WWF) s'han desenvolupat per ajudar la planificació en biodiversitat i conservació, i posen més èmfasi en les diferències en fauna i flora entre les regions. La classificació de la WWF defineix una ecoregió com: Una gran superfície de terra o aigua que conté un conjunt natural de comunitats que: (a) Comparteixen una gran majoria de les seves espècies i de la dinàmica ecològica; (b) Comparteixen similars condicions medioambientals i; (c) interaccionen ecològicament de manera que són crítiques per la seva persistència a llarg termini. La WWF ha identificat 825 ecoregions terrestres, i aproximadament 450 ecoregions aquàtiques d'aigua dolça a tota la Terra. D'aquestes, les englobades amb el títol de Global 200 mereixen una atenció especial per a la conservació de la biodiversitat. |
Matemàtiques | En matemàtiques el terme semieix designa la meitat d'un eix, entès tant en el sentit de línia de simetria, com en el sentit de la longitud d'aquesta línia. En particular, s'utilitza en els casos següents: Els semieixos coordenats, és a dir, les dues semirectes en què l'origen de coordenades divideix cadascun dels eixos coordenats. Els semieixos d'una cònica com l'el·lipse o la hipèrbola: semieix major i semieix menor, quantitats que en mesuren la grandària (i que en el cas d'una circumferència coincideixen amb el radi). |
Química | La força iònica, I, és una mesura de la concentració total d'ions en dissolució. Aquesta magnitud fou definida el 1921 pels químics nord-americans Gilbert Newton Lewis i Merle Randall, argumentant que la variació dels coeficients d'activitat d'una dissolució estava correlacionada amb ella.En el tractament de les dissolucions d'electròlits es defineix força iònica, I, mitjançant l'expressió: I = 1 2 ⋅ ∑ i z i 2 ⋅ m i {\displaystyle I={\frac {1}{2}}\cdot \sum _{i}z_{i}^{2}\cdot m_{i}} on zi representa la càrrega elèctrica de l'ió i i mi la seva molalitat. La suma s'estén a tots els ions que estan en dissolució. Per exemple en una dissolució 1,00 molal de nitrat de bari, Ba(NO₃)₂, es produeix la dissociació electrolítica representada per la següent equació: Ba(NO₃)₂ → Ba2+ + 2 NO₃- i tenim en dissolució pel Ba2+ una càrrega elèctrica de +2 i una concentració d'1,00 molal i pel nitrat, NO₃- una càrrega elèctrica -1 i una concentració 2,00 molal. La força iònica val: I = 1 2 ( 1 ⋅ 2 2 + 2 ⋅ 1 2 ) = 3 m {\displaystyle I={\frac {1}{2}}\left(1\cdot 2^{2}+2\cdot 1^{2}\right)=3{\text{ m}}} El concepte de força iònica és important perquè en dissolucions diluïdes els coeficients d'activitat i altres propietats depenen d'ella. Així en la teoria de Debye-Hückel s'obté una equació, la llei límit de Debye-Hückel, vàlida per a dissolucions diluïdes, que prediu que, en el límit de dilució, el logaritme del coeficient d'activitat iònic mitjà és funció lineal de l'arrel quadrada de la força iònica. L'expressió del coeficient d'activitat de l'espècie iònica i és segon Debye i Hückel: log γ i = − A ⋅ z i 2 ⋅ I {\displaystyle \log \gamma _{i}=-A\cdot z_{i}^{2}\cdot {\sqrt {I}}} i pel coeficient d'activitat iònic mitjà d'un electròlit Mν+·Aν-: log γ ± = − A ⋅ | z + ⋅ z − | ⋅ I {\displaystyle \log \gamma _{\pm }=-A\cdot \left|z_{+}\cdot z_{-}\right\vert \cdot {\sqrt {I}}} on A és una constant que depèn de la temperatura i de la naturalesa del dissolvent, i per a l'aigua, a 298 K, val 0,509. L'equació anterior s'anomena llei límit de Debye-Hückel. Tanmateix per a un no-electròlit el logaritme del coeficient d'activitat varia directament amb la força iònica, augmentant, mentre que per a un electròlit el coeficient d'activitat disminueix al principi. Això implica que la solubilitat d'un no-electròlit en aigua disminueix amb l'addició d'un electròlit que augmenta la força iònica; és el fenomen conegut com a efecte salificant. |
Filosofia | La Crítica del judici (1790) és una obra de Kant que complementa a les anteriors Crítica de la raó pura i Crítica de la raó pràctica per establir els límits i condicions del coneixement humà. El llibre aborda dos tipus de judicis: els referits a l'estètica i els teleològics. Ambdós tenen un component intrínsecament valoratiu, a diferència de les operacions mentals de les altres crítiques. Kant afirma que els judicis poden ser determinatius o reflexius, que són dels que tracta l'obra. Un judici reflexiu sosté que quelcom és agradable, bell, sublim, bo o bé els seus contraris. Quelcom és agradable quan proporciona plaer als sentits. La bellesa sorgeix quan un objecte assoleix la forma més perfecta segons la seva finalitat i tot i ser quelcom subjectiu, cada persona creu que el seu criteri estètic hauria d'imposar-se a la resta, ja que té la força del convenciment. Prové dels sentits però introdueix la raó, que compara la forma oferta amb l'ideal. El sublim és tot el que s'escapa a la comprensió i aporta emocions extremes, d'admiració o terror. El bé, com a qualitat moral, és absolut: hi ha coses i accions bones i d'altres que no ho són, i depenen dels criteris de l'ètica deontològica (és bo el que s'adequa al deure individual, sense tenir cap relació amb una possible recompensa o sensació positiva en acomplir-ho). Posteriorment afirma que cada ésser i cos a la natura tendeix a una finalitat, seguint les teories d'Aristòtil. Hi ha persones, els genis, que tenen com a fi elaborar obres belles i sublims que condensin la perfecció artística gràcies a la suma del seu enteniment i la imaginació. Aquesta teoria, juntament amb la idea del sublim, serà uns dels eixos de la teoria estètica del romanticisme posterior i s'allunyen de l'ideal racionalista propi de la il·lustració de la resta del pensament kantià. |
Agricultura | Rascle o més popularment esterrossadora és un arreu agrícola que s'utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra. Consisteix en un marc rígid on es disposen puntes metàl·liques, petits discos d'acer o cadenes que se sacsegen en diverses direccions per l'efecte de la tracció i incideixen en el sòl. La primera representació d'un rascle és de l'any 1097 en el tapís de Bayeux. Es diferencia d'una arada en el fet que no té com a missió fer solcs en la terra sinó només preparar-la per a la sembra un cop la terra ha estat llaurada. També es pot fer servir per treure herba si aquesta està encara poc desenvolupada, ja que quan les males herbes són grans embussen el rascle. En alguns camps esportius també es rascleja la gespa per airejar-la o renovar-la o els camps de terra per deixar-los llisos. |
Agricultura | Polystigma és un gènere de fongs dins la família Phyllachoraceae. |
Arquitectura | El high-tech (alta tecnologia) és un estil arquitectònic que es va desenvolupar durant els anys 1970. És un estil on prevalen materials industrials i tècnics utilitzats de manera visible en sostres, pisos i murs. Pren el seu nom del llibre High-Tech, The Industrial Style and Source Book for The Home, publicat el 1978 per Joan Kron i Suzanne Slesin. També s'utilitza el terme «tardo-modern. L'arquitectura high-tech inicialment va implicar una revitalització del moviment de l'arquitectura moderna; un desenvolupament natural de les idees precedents però recolzat en la innovació i la tecnologia. Aquest període fa de pont entre l'arquitectura moderna i el postmodernisme; s'insinua en un d'aquests períodes grisos on no hi ha un límit clar entre la fi d'un període i l'inici d'un altre. Hi havia una desil·lusió creixent sobre el progrés i evolució de l'arquitectura moderna. La concreció dels projectes de desenvolupament urbà proposats per Le Corbusier, va conduir a una ciutat terriblement monòtona. Més encara quan eren realitzats de forma estandarditzada. L'entusiasme per als criteris econòmics i racionalistes va conduir a la construcció d'edificis amb acabats de qualitat extremadament baixes i un paisatge urbà avorrit. Molts dels barris residencials dissenyats van degenerar en llocs on regnava la disgregació social, la violència i la delinqüència al llarg del món. Com a conseqüència, la gent es desil·lusionava respecte de la imatge de progrés que se li proposava i al món occidental va començar a reconèixer-se l'error que s'havia comès. De qualsevol forma el desenvolupament de l'arquitectura moderna va prevaler i una part de la societat va apropiar l'estètica moderna. Va prendre a més elements del Moviment Metabolista dels anys 1960 on la tecnologia arribava a l'extrem d'imaginar edificis i ciutats de ciència-ficció. En aquestes idees van destacar el grup Archigram i arquitectes japonesos enrolats en el Metabolisme, com Kenzō Tange, Kiyonori Kikutake, Kishō Kurokawa i uns altres. Això era d'esperar, ja que els edificis moderns eren molt tous i flexibles i la novetat del seu aspecte estètic s'havia adoptat. El high-tech és una resposta a això i crea una estètica molt nova: glorificant la fascinació per la contínua innovació tecnològica. |
Ciència militar | La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva. Pot tractar-se d'una "guerra nuclear limitada" o una "guerra nuclear total". Aquest tipus de conflagració té les seves pròpies teories, estratègies, tàctiques i conceptes, diferents de les de la guerra convencional, que han anat variant al llarg de les dècades. Pot lliurar-se en terra, mar, aire, l'espai i fins i tot en el subsòl, a distintes escales, amb mitjans molt diferents. S'ha postulat que, en una guerra nuclear total, la radiació i el canvi climàtic producte de la mateixa deixarien l'atmosfera de la Terra molt afectada i possiblement l'espècie humana i la resta d'éssers vius del món sofririen els efectes d'un hivern nuclear. Els supervivents haurien de realitzar la reconstrucció de les infraestructures del planeta en unes condicions molt difícils. La flora i la fauna es veurien afectades per centenars de mutacions. Fins al moment, l'única batalla nuclear de la història ha estat el bombardeig estratègic de les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units, que van conduir a finalitzar la Segona Guerra Mundial. Aquestes dues bombes van causar entorn de 200.000 morts i un nombre encara major de ferits i afectats, la majoria civils. Malgrat això, l'escàs nombre i reduïda potència d'aquestes armes primitives no permeten col·legir els resultats d'una guerra nuclear a gran escala amb armament contemporani. Alguns autors apunten que una guerra nuclear a gran escala equivaldria a un esdeveniment lligat a l'extinció. Sense arribar a aquest extrem, existeixen pocs dubtes sobre la seva capacitat per a aniquilar pobles, nacions i models de civilització sencers, amb centenars i fins i tot milers de milions de baixes. La possibilitat d'una destrucció completa de la civilització humana a conseqüència de la guerra nuclear va inspirar també el moviment pacifista contemporani, a partir dels treballs del Comitè d'Emergència dels Científics Atòmics, compost per nombroses personalitats que havien participat en el desenvolupament de les primeres armes d'aquest tipus i eren plenament conscients de les seves possibilitats aniquil·ladores. Entre aquests, es comptaven Albert Einstein, Harold C. Urey, Linus Pauling i Leó Szilárd. A causa del seu enorme poder devastador, les armes nuclears han estat freqüentment objecte de nombrosos tractats i negociacions internacionals, i estan subjectes a règims de vigilància, protecció i inspecció especials. La guerra nuclear és un recurs utilitzat comunament en la literatura de ciència-ficció que es va posar de moda durant la Guerra Freda a causa de la tensió entre les dues superpotències, ambdues posseïdores d'armes nuclears, el que va derivar en multitud de relats en els quals les armes nuclears i els seus efectes eren les protagonistes. L'aparent inevitabilitat d'aquest conflicte en cas d'un enfrontament entre grans potències ha conduït a moltes persones a considerar que "guerra nuclear" i "Tercera Guerra Mundial" són sinònims en la pràctica. La guerra nuclear ha inspirat també a nombrosos autors i artistes com a símbol del mal, l'abús de la raó d'estat, la violència, la mort o la destrucció absoluta. |
Aeronàutica | Un ornitòpter és un aerodina que obté l'empenta necessària del moviment batent de les ales de forma anàloga a com fan les aus, i d'aquí el nom, que en grec vol dir 'amb ales (en grec = pteros) d'ocell (en grec ornos, al'orni)'. L'observació del vol de les aus ha portat diversos pensadors i científics a través de la història a dissenyar màquines basades en aquest principi, però el principal obstacle per al seu funcionament ha estat la relació entre la força aplicada i l'empenta obtinguda. La realització d'un artefacte mecànic que desenvolupi els treballs necessaris i complexos per a la transmissió mecànica del moviment implica rendiments molt baixos que impedeixen obtenir la sustentació suficient per aixecar el pes del motor i els seus mecanismes. Els artefactes que prenen com a font d'energia la força d'un tripulant humà són inoperants, ja que la relació entre el pes de les aus i la potència que els seus músculs poden desenvolupar és molt més favorable en el seu cas que en el de l'home. Són cèlebres els projectes i descripcions de màquines d'aquest tipus realitzats per Roger Bacon el 1250 i Leonardo da Vinci cap al 1490. |
Història | La família Reig és una família andorrana coneguda per la seva presència en el sector tabaquer, banquer, polític i altres negocis. Rafael Reig i Sans, fundador de Tabacs Reig. Julià Reig i Roqueta. Julià Reig i Ribó (1911-1996). Serafí Reig i Ribó; casat amb Maria Moles i Pasques. Maria Reig i Moles (1951), empresària i política. Carles Enseñat Reig (1985), polític. Marta Ribas i Reig, presidenta de Reig Capital Group. Òscar Ribas i Reig (1936) ex cap del Govern d'Andorra; casat amb Roser Duró i Ribó. Òscar Ribas i Duró. Oriol Ribas i Duró, president executiu d'Andbanc. Roser Ribas i Duró. Deborah Ribas i Duró. |
Aeronàutica | British Caledonian fou una aerolínia britànica que operava vols a Nord-amèrica, Sud-amèrica, Europa, Àfrica i l'Orient Pròxim. Es posà en marxa el 1970 amb la base d'operacions a l'Aeroport de Londres-Gatwick. A la dècada del 1970, amplià ràpidament la seva gamma de destinacions a diversos continents i esdevingué coneguda arreu del món com aerolínia insígnia del Regne Unit. Tanmateix, a la dècada posterior, British Airways li anà guanyant terreny a poc a poc, fins que el 1987 acabà adquirint British Caledonian. |
Arquitectura | La rosassa, rosetó, rosó, rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic. Dins de l'eix conductor d'aquest període artístic, la rosassa transmet, mitjançant la llum i el color, el contacte amb l'espiritualitat i l'ascensió al sagrat. |
Geologia | El Haleakala (Haleakalā en hawaià, casa del sol en català) és un volcà que forma més del 75% de la superfície de l'illa de Maui, amb 3.055 metres d'altitud. Es troba dins el Parc Nacional de Haleakalā. La darrera erupció va tenir lloc durant el segle XVIII. |
Fiscalitat | Un dispositiu automatitzat de supressió de vendes (en anglès automated sales suppression device) o zapper és un programari que falsifica els registres electrònics de punt de venda (POS) i altres sistemes pel propòsit d'evadir impostos. També pot ser anomenat "software de doble ús" o "dual-use software", i "supressió electrònica de vendes". |
Arquitectura | S'anomena piscines a uns dipòsits, recipients o cubetes que antigament es col·locaven a les esglésies o catedrals, on s'hi dipositaven els materials utilitzats per administrar el sagraments, com l'aigua del baptisme, l'aigua del lavatori de la missa, les cendres emprades per fer l'oli sagrat, etc.. Hi ha piscines adossades als pilars a les esglésies gòtiques del segle XII o enquadrades en arcatures que, sobretot al segle XV, van ser objecte de rica exornació. |
Antropologia | Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior. El nom vol dir "vuit" en mongol. Com que les titulatures del seu kan eren turques es pensa que podrien ser turcs mongolitzats, i molts eren nestorians. Però també se sap que els xamans encara tenien gran influencia perquè en cas de guerra tenien capacitat de fer intervenir la tempesta i els elements. Els naiman agafaven elements culturals dels uigurs, els seus veïns del sud i feien servir el turc uigur com a llengua diplomàtica; també Xina (en aquest cas l'Imperi Jin o Jurchen, exercia influència sobre ells. El kan naiman abans de l'època de Genguis Khan, era Inantch-bilgä. A la primavera del 1196 Togrul Khan, dels kerait, fou enderrocat pel seu germà Erke-qara que tenia el suport d'Inantch-bilgä, kan dels naiman Wang Khan dels kerait amb el seu vassall el kan dels mongols Genguis Khan van fer una expedició contra els naimans (vers 1198). En aquest any el kan Inantch-bilgä havia mort i els dos fills Taibuqa i Buyurug, s'havien repartit el territori. El primer governava sobre els clans de la plana, és a dir del costat dels llacs de la província de Kobdo, i el segon als districtes muntanyosos cap a l'Altai. El domini de Buyurug fou assolat per Togrul i Genguis; Butyurug es va retirar cap al riu Urungu, perseguit fins al llac Kizilbach (segurament el llac Urungu on desaigua el riu Urungu) on finalment fou mort. A l'any següent el lloctinent de Buyurzug, el general Koksegu Sabraq, va fer un inesperat contraatac a Bayidarah-betchir. Wang Khan (Togrul) va aixecar el campament sense prevenir a Genguis que va haver de fer una perillosa retirada. Llavors els naiman van envair el país kerait, i Djagambu (germà de Wang Khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang Khan va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) és a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Ilqa Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germà de Genguis, va acabar la campanya amb una gran victòria sobre els naiman. Vers el 1200 Wang Khan estava a punt de ser enderrocat per segona vegada, ara pel seu germà Djagambu; el complot fou descobert i Djagambu va fugir al país dels naiman, mentre tres còmplices seus, Elkutur, Kulbur i Arin-taize, foren executats. El 1201 van entrar en la coalició formada pel Djamuqa cap del djadjirat. El kan dels markit, Toqto'a, que havia estat expulsat per Wang Khan, va retornar de Transbaikàlia, i es va aliar a l'usurpador del tron naiman Buyurug (que governava una part dels dominis naiman però el verdader kan era el seu germà gran), i junts van obtenir l'aliança dels dorben, restes dels tàtars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalició va fer la guerra a Wang Khan dels kerait i a Genguis Khan dels mongols, però sense gaire èxit. El 1203 els kerait foren decisivament derrotats per Genguis Khan; Wang Khan i el seu fill Ilqa Sangun van fugir cap a l'oest al país dels naiman on Wang Khan fou mort per un oficial de nom Qorisubatchi, que no el va reconèixer. Ilqa Sangun va poder fugir i creuar el Gobi. Eliminats els keraits l'únic poder important que restava enfront dels als mongols, eren els naiman, que tenien com a kan principal a Tayang, que dominaven la Mongòlia Occidental (Genguis Khan dominava la Mongòlia Oriental). Tots els enemics de les guerres anteriors es van unir a Tayang, com el cap djadjirat Djamuqa, el markit Toqto'a-baqi, el oirat Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, tàtar, saldji'ut, i un dels clans dels kerait. Tayang, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, turcs establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a guàrdia fronterera dels Jin, i que eren nestorians de religió; el seu cap era Alaquch-tagin, però aquest va advertir a Genguis Khan i des de llavors fou el seu aliat.Potser fou a la tardor del 1204 quan els dos exèrcits es van trobar, segons Abul Ghazi prop d'un riu de l'Altai de nom Altai-su. Tayang es volia retirar a l'altre costat de l'Altai per esgotar a l'exèrcit mongol per grans marxes i llavors agafar-la per sorpresa en algun congost, però acusat de covardia pel seu lloctinent Qorisu-batchi, Tayang va ordenar l'atac; en arribar la nit els mongols eren els guanyadors. Tayang, ferit, estava a la vora de la mort, i els principals caps van anar al combat per anar a morir, i tots van caure en combat. Kutchlug, fill de Tayang, va poder fugir amb un grup nombrós cap al Irtix, però el gros del poble naiman es va sotmetre a Genguis Khan. El cap dels markit, Toqto'a-baki, va fugir junt amb Kutchlug. Un segon cap markit secundari, Dayir Ussun, es va sotmetre voluntàriament a Genguis i li va donar a la seva filla Kulan en matrimoni. El guarda segells de Tayang, un uigur va passar al servei de Genguis Khan, i va formar l'embrió de la cancelleria mongola dirigida per uigurs. Fou aquest uigur el que va ensenyar als fills de Genguis a escriure mongol en caràcters uigurs i va establir que els actes imperials anessin signats i amb el segell imperial o tamgha; el 1206 Genguis va incorporar com a gran jutge a un tàtar de nom Chigi-qutuqu, que havia adoptat i criat, al que es va encarregar de recollir en escriptura uigur però llengua mongola, les decisions i sentències judicials i els repartiments de població entre els nobles mongols; les inscripcions es feien als anomenats "quaderns blaus" (Kökö däbtär) que formarien una mena de codi de jurisprudència. El Yuanshi assegura que Kutchlug i el príncep naiman Buyurug (germà de Tayang) van dirigir la resistència, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven en la zona de l'alt Irtix a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (és a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberià, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), però que tots quatre van morir un darrere l'altra: Buyurug fou sorprès mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh; el 1208 Genguis Khan va anar en persona a la zona de l'Irtix i pel camí se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis i li va fer de guia i Kutchlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtix i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes. Les darreres bandes dels naiman foren aplanades poc després pel general mongol Subotai; la victòria final fou a la vora del riu Tcham o Djam. |
Ètica | La fal·làcia naturalista és una fal·làcia anomenada i introduïda pel filòsof anglès George Edward Moore en el seu llibre del 1903 Principia ethica. Moore afirma que es comet una fal·làcia naturalista cada vegada que es pretén fonamentar una proposició ètica a partir d'una definició del terme "bo" que ho identifiqui amb una o més propietats naturals; per exemple "agradable", "desitjable" o "més evolucionat". La fal·làcia naturalista és moltes vegades confosa amb el problema de l'ésser i l'haver de ser, que afirma que és impossible deduir proposicions normatives a partir de proposicions fàctiques. També s'utilitza el terme "fal·làcia naturalista" per a descriure la creença que el natural és inherentment bo, o que el no-natural és inherentment dolent. |
Catàstrofes | Un terbolí és un fenomen meteorològic que consisteix en un vòrtex de vent (una columna d'aire separada amb una posició vertical) que presenta un ràpid moviment giratori al voltant d'un eix que roman relativament estable. Els terbolins es formen quan en una massa d'aire en moviment sorgeix una diferència de velocitat entre dues regions generant turbulències, amb una forma que es podria definir com "remolins de vent". Aquest fenomen ocorre a tot arreu del planeta i en qualsevol estació de l'any. Fins i tot, s'han pogut detectar terbolins en altres planetes.El fregament de l'aire amb el terra o la pertorbació d'aquest per petits obstacles engendra nombrosos terbolins el diàmetre dels quals pot ser tan sols d'uns decímetres. Aquests terbolins es fan visibles sobre un sòl terrós, ja que aixequen una pols que revela el moviment giratori de l'aire i l'existència d'una zona axial en la qual aquest no té força suficient per arrossegar les partícules sòlides. En les trombes i tornados, el remolí mesura unes desenes de metres de diàmetre i la violenta ascendència que els provoca els permet elevar a molta altura una columna líquida en el cas de les trombes o sorra i tot tipus d'objectes en el cas dels tornados. Els ciclons tropicals tenen un diàmetre de l'ordre de 100 km; al voltant d'un ull (part central relativament en calma) el vent gira amb velocitats de 100 a 200 km/h. D'aquesta manera, les grans pertorbacions ciclòniques són gegantins terbolins que arriben a mesurar milers de km de diàmetre. |
Geologia | Les coves de Karli o Karla és un antic complex budista dels segles II i III aC a Maharashtra, a la vora del poble del mateix nom, prop de Lonavala. La més antiga es pensa que data del 160 aC. El seu estat de conservació és acceptable.És un conjunt immers dins de la tipologia d'arquitectura excavada. Les coves estan excavades a la mateixa roca natural. Per tant el bon estat de conservació es deu al material, a partir del s. II es va començar a deixar enrere la fusta com a element fonamental de construcció. El conjunt es forma de 1 Chaitya i 3 grans viharas, més altres coves menors. |
Ètica | Amb el nom d'ultratge a la bandera es coneixen diferents actes d'ofensa a una bandera, habitualment la d'un estat o un país. L'acció acostuma a circumscriure's com a crítica a un país o a les seues polítiques. Alguns estats disposen de lleis que prohibeixen diferents mètodes d'ultratge (com ara la crema) o en prohibeix certs usos (com ara els comercials). Aquestes lleis poden distingir l'ultratge de la bandera pròpia de l'estat com també la d'altres estats. Alhora també n'hi ha d'altres que tenen lleis que en protegeixen la crema com a garantia de llibertat d'expressió. |
Antropologia | La sort és una ratxa favorable que permet que succeeixin esdeveniments positius a una persona, la mala sort, per contra, atreu un cicle negatiu. La creença en la superstició afirma que la bona o mala sort depèn de forces que es poden conjurar fent determinades accions, com no passar per sota les escales o trobar un trèvol de quatre fulles (pensament màgic). També es creu que hi ha gent amb més bona sort innata que d'altres, afavorits pel destí que acumulen més èxit en igualtat de condicions o que els és favorable l'atzar més sovint. Les religions monoteistes ataquen el concepte de sort, ja que creuen que és la gràcia divina o la voluntat de Déu la que ajuda a una persona i que els propis actes influeixen en el futur de cadascú segons un criteri de correspondència de la justícia. Per això alguns grups religiosos condemnen els jocs d'atzar. Igualment es menysprea el concepte des del racionalisme, en aquest cas perquè un resultat depèn de la probabilitat estadística, totalment lligada a la incertesa i sobre el qual no es pot influir amb actes supersticiosos o propiciatoris. La psicologia ha demostrat que molts dels esdeveniments que es titllen d'afortunats provenen de l'autoconfiança, un pensament positiu genera unes expectatives concretes que incrementen l'esforç per aconseguir una meta o la valoració de determintades fites, mentre que la desesperança augmenta el risc de la mala sort. L'optimisme, doncs, seria un aliat de la sort, en incrementar la tasca del subjecte per aconseguir condicionants positius. Atribuir els èxits o fracassos personals a la sort és un signe d'immaduresa, perquè no s'accepta el control dels propis actes o el rumb de la vida i s'atribueixen culpes o responsabilitats a altres persones, forces o fets aliens. |
Psicologia | Lev Semeónovitx Vigotski (Лев Семенович Выготский) (Orxa, Imperi Rus, 17 de novembre del 1896 - Moscou, URSS, 11 de juny 1934) fou un psicòleg del desenvolupament. D'acord amb la teoria de Vigotski, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. Les seves contribucions són especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, psicologia cultural, educativa i el desenvolupament infantil. No va ser descobert pel món occidental fins a la dècada dels 1960. El caràcter prolífic de la seva obra i la seva mort prematura van fer que se'l conegui com a "El Mozart de la psicologia" (caracterització creada per Stephen Toulmin). La idea fonamental de la seva obra és que el desenvolupament dels humans només es pot explicar mitjançant la interacció social. El desenvolupament consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que inicialment no ens pertanyen, sinó que pertanyen al grup humà en el qual naixem, el qual ens transmet els productes culturals a través de la interacció social. La cultura, doncs, té un paper preponderant en la teoria de Vigotski: "el desenvolupament individual no es pot entendre sense referència al mitjà social... en el qual el nen està inclòs (Tudge i Rogoff, 1989). El nen utilitza alguna mena de "ferramenta" o "signe" per a convertir relacions socials en funcions psicològiques". |
Periodisme | El periodisme antic o artesà és l'etapa de la història del periodisme que comença amb l'aparició de les primeres gasetes setmanals, el 1609, i s'allarga fins a l'impuls de la llibertat d'impremta amb la Revolució francesa i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. L'element principal d'aquest període és la circulació de les notícies i el primer desenvolupament de la premsa de manera paral·lela en diversos països europeus. Fins al segle xvii la periodicitat setmanal d'algunes publicacions no passà a ser diària. |
Geografia | Les glaceres i capes de gel d'Islàndia cobreixen prop del 11,1% de l'àrea terrestre del país (uns 11.400 km² de 103.125 km²) i influeixen considerablement en el seu terreny i en la seva meteorologia. Un camp de gel és una massa de gel glacial que cobreix menys de 50.000 km². Les glaceres també contribueixen en l'economia islandesa, ja que són una atracció turística.Molts camps de gel i glaceres d'Islàndia es troben sobre volcans, com el Grímsvötn i el Bárdarbunga, proper a la major glacera de l'illa, el Vatnajökull. La caldera del Grímsvötn cobreix 100 km² i la del Bárdarbunga 60 km². Quan sota la glacera hi ha activitat volcànica, l'aigua que es fon pot fer que es fongui el gel i la neu, un fenomen que en islandès es coneix com jökulhlaup, que poden desencadenar erupcions a causa de la pressió alliberada. La paraula en islandès per designar el terme 'glacera' és jökull. |
Biotecnologia | Agrobacterium és un gènere de bacteris Gram-negatius que fa servir un gen transferidor horitzontal per causar tumors en les plantes. L'espècie Agrobacterium tumefaciens és la més estudiada de les espècies d'aquest gènere. Els Agrobacterium són ben coneguts per la seva capacitat de transferir ADN entre ells mateixos i les plantes, i per aquest motiu han esdevingut una eina important per la millora vegetal a través de l'enginyeria genètica. El Agrobacterium és un gènere força heterogeni. Estudis recents taxonòmics han reclassificat totes les espècies d'Agrobacterium dins nous gèneres, com són Ruegeria, Pseudorhodobacter i Stappia, però la majoria de les espècies s'han reclassificat com espècies del gènere Rhizobium. |
Arqueologia | La Gliptoteca de Munic és un museu ubicat en aquesta ciutat alemanya que va ser encarregat pel rei bavarès Lluís I de Baviera per a acollir la seva col·lecció d'escultures gregues i romanes. Va ser dissenyat per Leo von Klenze seguint l'estil neoclàssic i construït entre 1816 i 1830. Actualment el museu forma part del Kunstareal. |
Filosofia | L'educació diferenciada, educació segregada o educació separada per sexes és un mètode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes. Està contraposada per tant a la coeducació i a l'educació mixta, els models majoritaris als països occidentals. Aquest mètode va ser usual abans del segle xix, especialment en l'educació secundària i superior. L'escolarització de les dones havia sigut força rudimentària sinó inexistent. Quan es van difondre les idees d'ensenyament general i obligatori per a tots des de mitjan segle xvii es va posar la qüestió com organitzar-lo. Les cultures basades en la revelació (judaïsme, catolicisme i islam) sovint van propugnar e propugnen l'educació segregada basant-se en la tradició i la religió. A Occident, fins a ben entrat al segle xx l'entrada de les dones a les universitats era prohibida, de facto eren institucions unisexuals. Els partidaris contemporanis d'un ensenyament segregat hi veuen una adaptació a les diferències de desenvolupament psicològic de nens i nenes. Tanmateix, les recerques científiques que suposadament recolzen aquestes afirmacions han estat caracteritzades de pseudociència, argumentant que «no existeixen estudis ben dissenyats que demostrin que l'educació separada per sexes millori el rendiment acadèmic dels estudiants, però en canvi sí que hi ha proves científiques que la segregació per sexes augmenta els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional». La segregació com resposta pedagògica a una diferència (sigui de sexe, de discapacitat, de llengua materna…) és contrària a la idea de l'educació inclusiva que respon a les necessitats particulars, no per edificis o classes segregats, però en adaptar l'escola per a tots (infraestructura, eines i cos ensenyant) de manera que pot accollir tothom. |
Física | La superfície específica es refereix a la superfície real d'un objecte per oposició a la superfície aparent. La superfície específica és una propietat dels sòlids i és la raó aritmètica entre l'àrea superficial total i la massa del sòlid, o volum en brut, o àrea en la secció transversal. La superfície té gran importància en els fenòmens on intervenen les superfícies com l'adsorció, l'absorció o els intercanvis de calor (transferència tèrmica). La superfície específica s'expressa generalment per unitat de massa, en metre quadrat per kilogram (m²·kg-1), o en una de les unitats derivades (per exemple metre quadrat per gram, 1 m²·g-1 = 1000 m²·kg-1). De vegades se'n diu àrea màssica. També s'expressa en superfície per unitat de volum, sigui en metres quadrats per metre cúbic (m²·m-3 = m-1), però fer-ho així és poc corrent. |
Objectes astronòmics | La Col·lecció de meteorits del Museu Nacional del Brasil són un conjunt de meteorits descoberts al Brasil i altres països que formen part del Museu Nacional del Brasil. Els meteorits estan entre les poques peces que van sobreviure a l'incendi que el va destruir el 2018. Entre els meteorits més importants hi ha el Meteorit Bendegó, que pesa uns 5.000 kg i va ser descobert el 1784.L'any 2000 formaven part de la col·lecció un total de 104 meteorits, entre els quals 45 de ferro, 45 chondrites i cinc composts de ferro i níquel. Hi havia 39 dels 50 meteorits del Brasil documentats. Comparada amb altres col·leccions és petita, però alguns dels seus exemplars tenen un valor singular per la seva raresa, com Angra dos Reis, Ibitira, Serra de Magé o Santa Catarina. |
Esoterisme | El camí romà als déus (en italià Via romana agli dei) és la reconstrucció moderna de l'antic culte dels déus del panteó romà. Aquest culte és practicat sobretot a Itàlia per algunes persones reunides en una pluralitat d'associacions neopaganes. |
Indumentària | La bragueta o xap dels calçons és l'obertura dels calçotets o pantalons per davant. La seva utilitat principal és de facilitar la micció als homes sense haver de treure's la peça completa. També facilita de posar-se i treure's els pantalons. La bragueta dels pantalons es tanca amb botons o cremallera. Aquest segon sistema començà a generalitzar-se als anys 1950, i és el majoritari dels 1960 ençà. Del segle xvi ençà existeix algun tipus d'equivalent de la braguera que evita de baixar-se completament la peça inferior per tal de fer les necessitats. En el període del calçó es tractava d'una tapeta trapezoïdal muntada sobre l'entrecuix i fins a la cintura; tancava amb botons a cada banda (calces de davantal). Aquest sistema fou transferit als pantalons; és el que s'anomena pantaló de davantal (pantalon à pont en francès, pantalone a ponte o pantalone alla marinara en italià, fall front trousers en anglès). La bragueta pròpitament dita sorgí entorn de 1840, i anà desplaçant el sistema anterior progressivament. La tapeta que actualment recobreix les braguetes de pantaló fou una innovació del darrer quart del segle xix, atribuïda al príncep de Gal·les, futur Eduard VII, àrbitre de la moda del moment. No sense lògica, els primers models de pantaló per a ús femení mancaven de bragueta i en comptes d'aquesta tenien una obertura lateral, generalment al maluc dret, que tancava amb botons (més endavant, amb cremallera), la funció de la qual era facilitar la col·locació de la peça. Aquest sistema venia a ésser una evolució de la tapeta de davantal, però reduïda a una de sola i traslladada al flanc. Modernament la majoria de pantalons de dona duu bragueta, per mimetisme envers els models d'home. Sembla que fou la popularització dels texans masculins entre les dones, sobretot a partir dels anys cinquanta, el que acostumà la societat a veure dones amb bragueta; posteriorment el costum s'hauria automatitzat per convenció estètica. |
Aeronàutica | El Lockheed X-7 era un avió de proves no tripulat propulsat per estatorreactors i dirigit per tecnologia de guiatge de míssils, actiu durant els anys 50 del segle xx. Era transportat per un B-29 o per un B-50 Superfortress. L'impulsor auxiliar s'iniciava després del llançament i podia impulsar l'aeronau fins als 1.625 km/h. Després, l'impulsor era rebutjat i l'estatorreactor començava a funcionar en aquest moment. Finalment, l'X-7 tornava a terra, en un descens en paracaigudes.Es va aconseguir una velocitat màxima de 3.250 km/h, fixant el rècord de velocitat per a un avió de reacció. Es van realitzar un total de 130 vols entre l'abril de 1951 i juliol de 1960. |
Mitologia | Excàlibur és l'espasa llegendària del rei Artús, a la qual se li han donat certes propietats extraordinàries al llarg de moltes versions del mite i de diverses històries i narracions. A partir de les narracions de ficció basades en el mític personatge del rei Artús, l'espasa Excàlibur té diverses històries associades. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.