label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciència-ficció | Ciberiada (títol original en polonès Cyberiada) és una col·lecció de contes satírics de ciència-ficció de l'autor polonès Stanisław Lem, publicada el 1965 per primera vegada, amb dibuixos originals de Daniel Mróz. Al nostre país es va publicar per primera vegada traduït al castellà en dos volums de l'Editorial Bruguera anomenats respectivament "Ciberiada" (1979, ISBN 84-02-06959-2) i "Fábulas de Robots" (1981, ISBN 84-02-08255-6). Actualment no existeix una versió publicada traduïda al català. Els protagonistes de la majoria dels contes són els constructors Trurl i Clapauci, de natura robòtica. La majoria dels altres personatges també són robots, o màquines intel·ligents, i en alguns casos són "viscosos" o criatures orgàniques que són horribles i verinoses als ulls dels robots. Els contes tenen un to mig humorístic mig metafòric que els fa formalment similars a les fàbules. Plantegen diferents temes com la difícil relació entre l'individu i la societat, els problemes que porta la cerca de la felicitat per mitjans tecnològics, què és la consciència, i si és possible el coneixement de la realitat. |
Protestes | Des d'octubre de 2016 han tingut lloc a Corea del Sud una sèrie de protestes en contra de la presidenta Park Geun-hye. Després de les manifestacions inicials del 26 d'octubre de 2016, milers de coreans van denunciar l'escàndol polític de l'administració Park i van demanar la seva dimissió.Al mateix temps, també hi ha hagut al país una sèrie de protestes per part dels seguidors de la presidenta. Després de l'impeachment de Park Geun-hye per càrrecs de corrupció el desembre 2016, van augmentar les manifestacions per part dels seus seguidors, juntament amb una mobilització de centenars de milers de persones contràries a la presidenta. D'aquesta manera, el país ha quedat dividit pels conflictes creixents entre seguidors i adversaris de la presidenta. |
Jocs | Erwin Glonnegger (Aulendorf, 19 de maig de 1925 - Ravensburg, 6 de febrer de 2016) fou un autor i editor de jocs alemany. Durant dècades, va ser responsable dels jocs de taula a l'editorial alemanya Ravensburger i fou una figura clau en la generalització i popularització dels jocs de taula a partir de la dècada de 1970. |
Astronomia | Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que tenen una energia elevada a causa de la seva gran velocitat. Es van descobrir quan va poder comprovar-se que la conductivitat elèctrica de l'atmosfera terrestre es devia a la ionització causada per radiacions d'alta energia. Victor Franz Hess (físic nord-americà d'origen austríac) va demostrar l'any 1911 que la ionització atmosfèrica augmenta amb l'altitud, i va concloure que la radiació havia de procedir de l'espai exterior. El descobriment que la intensitat de radiació depèn de l'altitud ens indica que les partícules que formen la radiació estan elèctricament carregades i que són desviades pel camp magnètic terrestre. L'energia més elevada mesurada per a una única partícula de raigs còsmics és comparable a l'energia cinètica d'una pilota de beisbol que es mogués a uns 160 km per hora, és, per tant, més de cent milions de vegades superior a l'energia dels protons accelerats en l'LHC del CERN. |
Ciència militar | Pearl Harbor és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix. |
Ciència militar | Le temps des cerises és una cançó de 1866, amb lletra de Jean-Baptiste Clément i música d'Antoine Renard. Aquesta cançó es troba fortament associada a la Comuna de París, tot i que fou escrita sota Napoleó III fins i tot abans de la guerra de 1870 (dels quals la humiliació de la derrota francesa havia de produir, el 1871, l'ocasió favorable al desencadenament de la Comuna de París). Va ser dedicada pel seu autor a una infermera morta en el moment de la Setmana sanglant. Les cireres evoquen diferents coses. D'una part, recorden, pel color, la sang i la bandera vermella, lligats entre altres a la comuna, cosa que fa que la cançó continuï encara ara associada a la idea de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l'opressió. D'altra banda, les cireres remeten al sucre i a l'estiu, i per tant a un context alegre i fins i tot festiu. Així la cançó vehicula una certa nostàlgia i una certa idea d'alegria popular. La versió més cèlebre d'aquesta cançó és interpretada per Charles Trenet. És una cançó emblemàtica de la identitat de l'esquerra francesa. Va ser interpretada el 10 de gener de 1996 per la cantant Barbara Hendricks en el moment de l'homenatge retut al president socialista François Mitterrand a la Plaça de la Bastilla. Le temps des cerises va ser igualment interpretada per Yves Montand, per Geike Arnaert (Hooverphonic) i per Bobbejaan Schoepen el maig de 2008, com també pel grup de rock bordelais Noir Désir, acompanyat de Romà i Estelle Humeau del grup Eiffel, a l'octubre de 2008. L'any 1978, el cantant rossellonès Joan Pau Giné inclogué una versió en català de la cançó al seu disc Adiu, ça va? |
Informàtica | OpenGL és una especificació estàndard que defineix una API multillenguatge i multiplataforma per a escriure aplicacions que produeixen gràfics 3D. Desenvolupada originalment per Silicon Graphics Incorporated (SGI). OpenGL significa Open Graphics Library, que traduït és "biblioteca de gràfics oberta". Entre les seves característiques es pot destacar que és multiplataforma (hi ha fins i tot un OpenGL ES per a telèfons mòbils) i que la gestió de la generació de gràfics 2D i 3D per maquinari ofereix al programador una API senzilla, estable i compacta. A més la seva escalabilitat ha permès que no s'hagi estancat el seu desenvolupament i també la creació d'extensions, una sèrie d'afegits sobre les funcionalitats bàsiques, per tal d'aprofitar les creixents evolucions tecnològiques. Es pot ressenyar la inclusió dels GLSL (un llenguatge de shaders propi) com a estàndard en la versió 2.0 d'OpenGL presentada el 10 d'agost de 2004. En ser multiplataforma podem trobar OpenGL per a moltes plataformes (Linux, Unix, MacOS, Microsoft Windows, etc.). Però a Linux a més trobem la implementació Mesa. Actualment Dennis McKenna, nomenat CEO de SGI i president a l'inici de l'any, amb l'esperança de salvar l'empresa de la fallida, considera que OpenGL no és una peça clau en el desenvolupament de SGI i està preparat per a vendre'l. Depenent del resultat d'aquesta venda, el futur d'OpenGL està en l'aire. |
Matemàtiques | La constant square ice de Lieb és una constant matemàtica usada en el camp de la combinatòria per quantificar el nombre de camins eulerians de gràfics de gelosia. Va ser introduïda pel físic i matemàtic americà Elliott H. Lieb el 1967. |
Ciències ambientals | Un gas amb efecte d'hivernacle o gas hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle. a la Terra, i són produïts tant per processos naturals com d'origen antropogènic. Els gasos amb efecte d'hivernacle regulats en el protocol de Kyoto són sis: diòxid de carboni (CO₂), metà (CH₄), òxid de dinitrogen (N₂O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), hexafluorur de sofre (SF₆) i trifluorur de nitrogen (NF₃).L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria en quantitats molt petites) que retenen l'escalfor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO₂), el metà, l'òxid de dinitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de manera natural en l'atmosfera. Tots són gasos d'hivernacle. En l'atmosfera, també podem trobar algunes substàncies produïdes per l'activitat humana que augmenten l'efecte d'hivernacle, com els gasos CFC, els principals responsables del deteriorament de la capa d'ozó, que protegeix la vida a la Terra de les radiacions perjudicials del Sol. Sense la presència de dos dels gasos d'hivernacle naturals, el CO₂ i el vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30 °C per sota de l'actual. Però la contaminació atmosfèrica fa que augmenti la quantitat de gasos amb efecte d'hivernacle en l'atmosfera; així, des del començament de la revolució industrial, la crema de combustibles fòssils ha augmentat els nivells de diòxid de carboni en l'atmosfera de 280 ppm a 390 ppm. |
Sociologia | El col·loqui és una conversa, especialment formal o sobre temes seriosos, entre dues o més persones, com ara les discussions en un debat o conferència o els intercanvis d’opinions entre filòsofs o estudiosos. S'oposa al soliloqui, on parla una sola persona. |
Antropologia | El vampirisme es relaciona amb l'acte i de com treure l'energia o la per mitjà d'un atac vampíric, o per mitjà de donants voluntaris. Per a alguns és considerat una malaltia, però per altres és una forma comuna d'adquirir el pa. Els mitjans de comunicació més i menys tradicionals veuen el vampirisme com una religió o sistema filosòfic, amb el suport de depredadors d'espiritualitat i on es dona gran atenció a la pràctica metafísica, el nom és l'Asetianisme. |
Astronomia | El Premi Commemoratiu Carl Sagan és un premi atorgat conjuntament per l'American Astronautical Society i The Planetary Society a un individu o grup "que hagi demostrat lideratge en recerca o polítiques que promoguin l'exploració del Cosmos". El premi anual, presentat per primera vegada el 1997, va ser creat en honor de l'astrònom, astrobiòleg i divulgador de ciència estatunidenc Carl Sagan (1934–1996). |
Filosofia | La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i qüestiona les bases històriques sobre les quals s'ha construït la filosofia occidental. Va iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el cànon i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'òptica feminista o les minories ètniques. Els teòrics d'aquest corrent són hereus de Nietzsche. Tant Jean-François Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Ludwig Wittgenstein, van interessar-se per l'anàlisi textual dels escrits filosòfics, aplicable després a altres esferes que són texts expandits (fins i tot, si no estan escrits), com defensa la semiòtica. Així, molts dels problemes filosòfics són en realitat problemes de llenguatge i de definició. Els pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la raó; van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que qüestiona la noció de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en línia amb una època que Zygmunt Bauman va qualificar de líquida. |
Jocs | La xata merenguera (anomenat també La xata melindrera en algunes zones) és un joc de rogle infantil tradicional del País Valencià i típic de Pasqua. Se sol jugar al carrer o als patis, acompanyat d'una cançoneta. Segons la lletra de la cançó, el personatge de la xata merenguera és molt presumida. En castellà la cançó és coneguda com La chata merenguela. |
Ciències de la salut | El límit d'exposició professional (LEP) d'una substància química és el nivell màxim al qual un treballador pot estar exposat durant tota una vida laboral i sense efectes adversos per a la salut. En sentit estricte, el LEP és un terme reservat de l'American Conference of Governmental Industrial Hygienists (Conferència Americana d'Higienistes Industrials Governamentals o ACGIH). No obstant això, de vegades s'utilitza lliurement per referir-se a altres conceptes similars utilitzats en salut ocupacional i toxicologia. El LEP, juntament amb els índexs d'exposició biològica, es publiquen anualment per l'ACGIH. El LEP és una estimació basada en la toxicitat coneguda en humans o animals d'una substància química donada, i la fiabilitat i la precisió de l'última presa de mostres i mètodes analítics. No és una definició estàtica i una nova investigació sovint pot modificar l'avaluació del risc de les substàncies i un nou mètode laboratori o d'anàlisi instrumental pot millorar els límits de detecció analítics. Els LEP són recomanacions de la ACGIH, en una sola guia. Com a tal, no s'ha de confondre amb els límits d'exposició que té una situació reglamentària, com les publicades i executades per la Occupational Safety and Health Administration (Administració de Seguretat i Salut Ocupacional o OSHA). L'exposició reguladora de l'OSHA es limita als límits permissibles d'exposició publicats en 29CFR 1910.1000 Taula Z1, estan basades en les recomanacions formulades per la ACGIH en 1968, encara que altres límits d'exposició han estat adoptats més recentment. Així molts dels límits d'exposició de l'OSHA no són considerats per la comunitat d'higiene industrial en no ser uns nivells prou protectors, ja que la base toxicològica per a la majoria dels límits no s'han actualitzat des de la dècada de 1960. El National Institute for Occupational Safety and Health (Institut Nacional de Seguretat i Salut Ocupacional o NIOSH) publica els límits d'exposició recomanat, que l'OSHA té en compte en lloc promulgar nous límits d'exposició reglamentaris. |
Esoterisme | Els cecs i l'elefant és una paràbola de l'Índia, des d'on aconseguí una notable difusió. S'ha fet servir per il·lustrar la incapacitat de l'home per conèixer la totalitat de la realitat. En diferents moments s'ha utilitzat per expressar la relativitat, l'opacitat o la naturalesa inexpressable de la veritat, el comportament dels experts en camps on hi ha un dèficit o manca d'accés a la informació, la necessitat de comunicació i el respecte envers perspectives diferents. És una paràbola que ha penetrat diverses tradicions religioses i és part del jainisme, budisme, sufisme i hinduisme. La narració és molt coneguda a Europa i Amèrica. Al segle xix el poeta John Godfrey Saxe va crear-ne la seva pròpia versió en forma de poema. Des d'aleshores, la narració ha estat publicada en nombrosos llibres per a adults i nens. |
Multimèdia | Final Cut Pro és una aplicació multimèdia que permet realitzar el muntatge virtual en el mercat de l'edició no lineal. Actualment és un servei que només es troba disponible per a aquells dispositius amb un software compatible al de la multinacional nord-americana Apple Inc. De fet, això ve a dir que pertany a un programari que respon a uns drets de propietat, i no esdevé un programari lliure. El programari ha anat rebent diferents actualitzacions fins a arribar al que trobem avui en dia, que és la versió 10.2.3 de Final Cut Pro X. Aquest programa d'edició inclou funcions com l'edició i divisió de vídeos, la incorporació de música i audio i efectes de visuals (transicions, cartells...). |
Filosofia | Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió' o 'abstenció', és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme. En els temps moderns, va ser revitalitzat per la fenomenologia d'Edmund Husserl, si bé no en la seva accepció inicial. Originàriament, segons la definició donada per Sixt Empíric, significa un estat mental de "suspensió del judici», un estat de la consciència en el qual ni es nega ni s'afirma res. Per a Husserl, l'epokhé consisteix en la posada entre parèntesis no sols de les doctrines sobre la realitat, sinó també de la realitat mateixa. |
Química | Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent. En el llenguatge comú, el solut també es coneix com "la substància que es dissol", per la qual cosa es pot trobar en un estat d'agregació diferent al de l'inici del procés de dissolució i experimentar una transició de fase. El més comú és que el solut sigui un sòlid en un dissolvent líquid, cosa que origina una solució líquida. Una de les característiques més significatives d'una dissolució acostuma a ser la seva concentració de solut, és a dir, la mitjana de la quantitat de solut continguda en ella. Una altra característica significativa seria la facilitat per a dissoldre's o la solubilitat que pugui presentar en el dissolvent. La solubilitat d'un compost químic depèn en gran manera de la seva estructura molecular. En general, els compostos iònics i moleculars polars són solubles en dissolvents polars com l'aigua o l'etanol; i els compostos moleculars apolars en dissolvents apolars com l'hexà, l'èter o el tetraclorur de carboni |
Psicologia | L'estrès (o estrés) o tensió és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d'una sobre-estimulació de l'entorn i la incapacitat de disminuir l'estat d'alerta. En determinades circumstàncies aquesta tensió corporal i mental desemboca en una malaltia. En un origen l'estrès és beneficiós per a la majoria d'animals, ja que n'assegura la supervivència en moments de perill (accidents, amenaces de depredadors...) i els permet reaccionar davant una situació d'amenaça per alguna acció traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc. Tanmateix quan aquest estrès perdura quan desapareix l'amenaça pot començar a generar conductes i reaccions excessives o inadaptades a les noves circumstàncies. L'estrès està relacionat amb l'augment d'activitat de la formació reticular del sistema nerviós. |
Ecologia | En la indústria pesquera, la captura accessòria és la captura involuntària de peixos o altres organismes marins juntament amb els animals de les espècies i mides desitjades. La captura accessòria pot referir-se a animals d'una espècie diferent, del gènere equivocat, o que encara són massa petits per ser pescats. De vegades, l'ús del terme s'estén a altres indústries que exploten els recursos animals. El 1997, l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD) definí la captura accessòria com «la mortalitat total per pesca, excloent-ne la part corresponent a la captura retinguda de les espècies objectiu». La captura accessòria contribueix a l'esgotament dels recursos pesquers i és un dels mecanismes implicats en la sobrepesca. |
Agricultura | Fertirrigació és l'aplicació de fertilitzants, esmenes del sòl, o d'altres productes solubles en aigua a través del sistema de reg. La quimirrigació (en anglès:chemigation), que és un terme relacionat, és l'aplicació de productes químics a través del sistema de reg. Els productes que en aquest segon cas s'incorporen són, principalment, plaguicides, fungicides i herbicides els quals són més perillosos pel medi ambient. |
Jocs | Klaus Teuber (nascut el 25 de juny de 1952) va treballar com a protesista dental abans de dedicar-se per complet a la creació de jocs. Els seus títols li han valgut el reconeixement internacional, quatre Spiel des Jahres i un Ploma d'Essen. El seu èxit va venir de la saga Die Siedler von Catan (Els colons de Catan), amb diverses ampliacions respecte al joc bàsic, versions en línia i un llibre d'aventures inspirat en la seva mecànica. La majoria dels seus jocs de tauler es basen en el gènere de l'estratègia. |
Agricultura | Metaphycus helvolus és un himenòpter endoparasitoide de la família Encyrtidae de moltes espècies de caparretes. És nadiu de Sud-àfrica, però va ser introduït a Califòrnia el 1937 per al control de la caparreta negra i, posteriorment, va arribar als nostres territoris durant la dècada dels 70. |
Humor | Spamalot és una comèdia musical basada en la pel·lícula Monty Python and the Holy Grail. De la mateixa manera que la pel·lícula, és una paròdia totalment irreverent cap a les llegendes artúriques, però difereix de la pel·lícula en molts aspectes, especialment en les seves paròdies vers el teatre de Broadway. Eric Idle, membre dels Monty Python, va escriure el llibret i les lletres, i conjuntament amb John Du Prez van escriure la música. La producció original de Broadway, dirigida per Mike Nichols, guanyà tres Premis Tony, incloent el de Millor Musical, a més de rebre 14 nominacions. Durant la seva estada inicial realitzà més de 1.500 funcions, sent vist per més de 2 milions d'espectadors i ingressà més de $175 millions. |
Mitologia | Egipà (Pancabra) (del grec Αιγίπαν), segons la mitologia grega, és un sobrenom de la deïtat Pan. En algunes tradicions apareix com a personatge independent i amb llegenda pròpia. Higini el presenta com el fill de Zeus, el Déu suprem, que, juntament amb Hermes recuperaren els tendons del seu pare, separats i amagats, pel monstre Tifó. Seguidament per poder escapar de Tifó, va haver de convertir-se en una barreja de cabra i peix. En aquest sentit, doncs, se'l pot identificar com la constel·lació de Capricorn. |
Dret | La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, abreviat CNUDM, (en anglès United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), és un acord internacional resultat de la tercera conferència de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar (UNCLOS III), que va tenir lloc del 1973 fins al 1982 a Montego Bay. El Dret de la Mar defineix els drets i responsabilitats dels estats en el seu ús dels oceans del món, establint guies pel comerç, el medi ambient i els recursos naturals marins. Va entrar en vigor el 16 de novembre de 1994 i va ser signat en aquell moment per 60 estats, actualment l'han signat 159. |
Biblioteconomia | Aleksander Ludwik Birkenmajer (Czernichów, prop de Cracòvia, 8 de juliol de 1890 - Varsòvia, 30 de setembre de 1967) fou un historiador polonès de les ciències exactes i la filosofia, bibliòleg, i professor de la Universitat Jagellònica de Cracòvia i de la Universitat de Varsòvia. Era fill de l'astrònom i historiador de la ciència Ludwik Birkenmajer i de Zofia Karliński, i net de l'astrònom Franciszek Karliński. El seu germà Józef fou un poeta, traductor i historiador de la literatura, i el seu nebot Krzysztof fou geòleg, membre de l'Acadèmia de les Ciències polonesa. Aleksander va ser educat a Czernichów i a l'escola secundària jesuítica a Chyrów. El 1908-1912 va estudiar filologia clàssica, física, matemàtiques i història en la Universitat Jagellònica de Cracòvia. Allí va defensar, el 1914, la seua tesi doctoral, dirigida pel físic Władysław Natanson, sobre Henri Bate de Malines, astrònom i filòsof del segle xiii, al qual atribuí l'obra Krytyka tablic króla Alfonsa (Crítica de les Taules alfonsines). Durant els estudis també va treballar a l'Observatori Astronòmic de la Jagellònica, i a partir del 1919 va col·laborar amb la Biblioteca Jagellònica, on el 1924 va esdevenir comissari del departament de manuscrits i estampes antigues. Després de presentar i defensar la monografia Renesans nauk matematycznych i przyrodniczych w wiekach średnich (Renaixement de les ciències matemàtiques i naturals a l'edat mitjana), el 1929 es va convertir en professor i cap del departament d'història de les ciències exactes de la Universitat de Cracòvia, i a partir del 1927 fou també professor extraordinari de biblioteconomia. Va accedir a la càtedra el 1938; però abans d'això, el 1931, havia renunciat a presidir el departament d'història de les ciències exactes en protesta contra la manca d'esforços de les autoritats universitàries i del ministeri polonès de Denominacions Religioses i Instrucció Pública per afavorir el desenvolupament de la ciència polonesa.Dilluns 6 de novembre de 1939, Birkenmajer va ser un dels més de cent professors arrestats en la Sonderaktion Krakau, duta a terme sota les ordres del Sturmbannführer Bruno Müller, i fou deportat al camp de concentració de Sachsenhausen, on romangué fins a la tardor del 1940. En ser alliberat, tornà a treballar en la Biblioteca Jagellònica (com a bibliotecari ordinari) fins al 1944, i va preservar les col·leccions dels perills de la guerra. Després de la guerra, hi tornà com a director, durant els anys 1947-1951. També va dirigir la biblioteca de la Universitat de Poznań (1939, 1945-1947). El 1951 va començar a treballar en la Universitat de Varsòvia de professor titular i cap del departament de biblioteconomia, fins que es va retirar el 1960. Entre el 1954 i el 1966 va encapçalar també la Secció d'Història de les Ciències Matemàtiques, Fisicoquímiques i Geològicogeogràfiques del Departament d'Història de la Ciència i la Tecnologia de l'Acadèmia Polonesa de les Ciències i va presidir el consell científic d'aquest departament.Birkenmajer va excel·lir sobretot en el camp de la investigació sobre Copèrnic i Aristòtil, si bé a mitjan dècada de 1930 es va centrar en estudis sobre problemes de biblioteconomia, i arribà a ser un expert reconegut en enquadernació romànica. A més de participar en diverses seccions de l'Acadèmia polonesa, fou membre de nombroses societats científiques, com ara l'Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència des del 1935, i vicepresident del 1959 al 1965; membre de la Royal Historical Society de Londres, membre de la Unió de Bibliotecaris Txecs de Praga, i va participar en el 13è Congrés Internacional de Bibliotecaris a Oslo (1947) i en els Congressos Internacionals d'Història de la Ciència a Florència (VIII, agost del 1956) i a Barcelona (IX, setembre del 1959). |
Indumentària | La xancla és una plantofa composta de sola i d'una empenya en forma de tira que deixa les puntes dels dits a l'aire; es duu sempre a retaló. És un calcer d'estiu, concebut per a facilitar la transpiració del peu, i és d'ús tant interior com exterior; se'n duen sovint a la platja i a la piscina, alternativament a les xancletes. El diccionari normatiu no recull aquesta accepció de xancla, mot que tradicionalment solament s'emprava en l'expressió a xancla ('a retaló'); i és evident que es tracta d'un calc de l'espanyol chancla. N'hi ha versions d'ús femení amb taló lleuger. També hi ha models rígids que s'acosten a la definició d'esclop, si bé se'n distingeixen per deixar la punta dels dits a la vista. Cal evitar de confondre la xancla amb la 'xancleta'; es tracta de calçamemts força similars, però que es destriem pel sistema de subjecció: empenya en forma de tira, en la xancla; tira en Y entre els dits, en la xancleta. |
Epidèmies | Barcelona va patir una epidèmia de catarro el 1562. Amb moltes persones afectades i un nombre important de defuncions. |
Robòtica | Gen-Y Cops és una pel·lícula de Hong Kong dirigida per Benny Chan, estrenada el 2000. Ha estat doblada al català. És la continuació del film Gen-X Cops, estrenat l'any 1999. |
Indumentària | L'anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de l'Església Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió. Mostra un baix relleu de Pere pescant a una barca, un simbolisme que els apòstols eren "pescadors d'homes" L'anell del Pescador és el segell emprat fins a 1842 per segellar els documents oficials signats pel Papa.Per a cada Papa es fa un anell nou en or. Al voltant de la imatge en relleu està el nom del Papa regnant en llatí. Durant la cerimònia de la coronació o inauguració, el Degà del Col·legi de Cardenals posa l'anell al tercer dit de la mà dreta del nou papa. En morir el papa, l'anell és trencat cerimonialment en presència dels cardenals pel camarlenc, per tal d'evitar que se segellin documents durant l'interregne, o sede vacante.La menció més antiga coneguda de l'Anell del Pescador és una carta escrita pel Papa Climent IV al seu nebot Peter Grossi el 1265, sent emprat per segellar tota la correspondència privada del Papa. Els documents públics, en canvi, eren segellats estampant un segell papal diferent al plom que s'afegia al document. Aquests documents es coneixen com a butlla papal, anomenada així per la butlla estampada de plom.L'ús de l'Anell del Pescador va canviar durant el segle xv, quan s'utilitzà per segellar els documents oficials anomenats breus apostòlics. Aquesta pràctica finalitzà el 1842, quan la cera amb la seva guarda de seda i la impressió de l'anell va substituir-se per un segell amb el mateix dibuix estampat amb tinta vermella. Durant els segles, l'Anell del Pescador seria conegut pel seu simbolisme feudal. Seguint les tradicions dels monarques medievals, els fidels mostraven respecte al papa regnant agenollant-se al seu davant i besant l'Anell del Pescador. Tot i que Benet XVI llueix sempre l'Anell del Pescador, no és una pràctica habitual. Generalment, un nou papa hereta l'estil del seu predecessor o escull un estil nou. Joan Pau I portava un anell d'or ample; i en imitació, Joan Pau II portava un ample crucifix d'or en forma d'anell. Generalment els papes del passat lluïen anells episcopals segons la moda del moment: Pius XII, per exemple, lluïa un anell molt ornamentat coronat amb una pedra; i Pius IX sovint lluïa un camafeu de si mateix, fet de petits diamants, mentre que Pius X lluïa un simple i petit anell coronat amb una pedra. |
Geologia | En pedologia (estudi de sòls), mol·lisol, segons la classificació de sòls de la Soil Taxonomy de la USDA, l'ordre de sòls caracteritzats per ser de zones de prada en climes temperats, amb un horitzó superficial tou, ric en matèria orgànica, espès i fosc. |
Llengües | Kēlen (pronunciat ['keː.len]) és una llengua artificial artística creada per Sylvia Sotomayor, i que té com a objectiu semblar molt aliena al llenguatge humà, violant la llei lingüística universal segons la qual totes les llengües necessiten tenir verbs.En llengua Kēlen s'utilitzen quatre noms anomenats relacionals que fan la funció de verb però sense el component semàntic. Tot i això, el component semàntic d'alguns verbs comuns, com són els primaris semàntics (és a dir conceptes que són entesos de forma innata, però no es poden expressar en termes més simples), també és present en llengua Kēlen; per aquest motiu no queda clar si realment es pot considerar un llenguatge sense verbs. Tot i la gramàtica complexa que implica una llengua absent de verbs, Kēlen és una llengua expressiva i intel·ligible. Segons l'autora, es pot considerar una llengua natural que conserva intactes tots els altres principis lingüístics. De fet, alguns texts escrits en Kēlen han estat traduïts a altres idiomes per diferents autors. |
Ciències de la salut | Una farmacopea és un codi de medicaments oficial i obligatori. Té validesa i és d'obligat compliment en el país o conjunt de països que l'han acceptat.Un dels problemes que afronten les farmacopees és la seua permanent actualització, que pot tardar diversos anys. Aquest problema ha sigut esmenat per altres llibres particulars més àgils i molt populars en el que es registren tots els nous remeis, les seues indicacions i dosi, o es comparen les diverses concentracions dels mateixos preparats en les diferents farmacopees; tal és el cas de l'Acompanyant de la Farmacopea Squire o de la Farmacopea Extra Martindale, que trauen edicions actualitzades en intervals freqüents. L'antecedent de les farmacopees són els tractats, receptaris o antidotaris editats pels àrabs, i el De Materia Medica de Dioscòrides Pedaci, escrit originalment en grec al segle i. La primera farmacopea va ser l'Antidotarium Florentinum, editada sota l'autoritat del col·legi de metges de Florència el 1498. La segona va ser les Concòrdies de Barcelona, editades el 1511 concordablement entre el Col·legi d'Apotecaris i el de Doctors en Medecina de Barcelona. El 1686 Joan d'Alós i Serradora va publicar una farmacopea catalana per tal d'homologar a tot el territori les descripcions de les receptes i proporcions dels seus ingredients, que esdevingué obligatòria pels col·legis d'apotecaris de Catalunya. El 1794 es van unificar les farmacopees espanyoles amb la publicació de la Pharmacopoea Hispana, més tard anomenada Farmacopea Española. Des del 1964, el Consell d'Europa ha iniciat la redacció d'una Farmacopea Europea vigent al 47 estats membres del Consell. |
Pedagogia | Marcelle Fanny Henriette Soulage, de pseudònim Marc Sauval (Lima, Perú, 12 de desembre de 1894 - París, França, 17 de desembre de 1970) fou una pianista i compositora francesa. Va fer uns brillants estudis al Conservatori de París amb els mestres Georges Caussade, Paul Vidal, Vincent d'Indy i Nadia Boulanger. El 1818 aconseguí el Premi Lepaulé, amb una Suite per a piano, violí i viola. Va escriure molta música de cambra i orquestral, i publicà variacions per a piano; destacant Choral et Danse, música per a arpa; una obra de concert per a dues arpes; diverses melodies per a cant i piano, un cor per a veus de dones, etc. També va escriure diversos treballs pedagògics vers la música. |
Art | L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps. El nu és un gènere artístic que consisteix en la representació a diversos mitjans artístics (pintura, escultura o, més recentment, cinema i fotografia) del cos humà nu. És considerat una de les classificacions acadèmiques de les obres d'art. La nuesa a l'art ha reflectit en general els estàndards socials per a l'estètica i la moralitat de l'època en què es va fer l'obra. Moltes cultures toleren la nuesa en l'art en major mesura que la nuesa a la vida real, amb diferents paràmetres sobre què és acceptable; per exemple, fins i tot en un museu on es mostren obres amb nus, en general no s'accepta la nuesa del visitant. Com a gènere, el nu resulta un tema complex d'abordar per les múltiples variants, tant formals com estètiques i iconogràfiques, i hi ha historiadors de l'art que el consideren el tema més important de la història de l'art occidental.Encara que se sol associar a l'erotisme, el nu pot tenir diverses interpretacions i significats, des de la mitologia fins a la religió, passant per l'estudi anatòmic, o bé com a representació de la bellesa i ideal estètic de perfecció, com passa per exemple en l'art figuratiu a l'Antiga Grècia. La seva representació ha variat d'acord amb els valors socials i culturals de cada època i cada poble, i així com per als grecs el cos era un motiu d'orgull, per als jueus (i, per tant, per al cristianisme) era motiu de vergonya, i la condició dels esclaus i els miserables.L'estudi i la representació artística del cos humà ha estat una constant en tota la història de l'art, des de la prehistòria (Venus de Willendorf) fins als nostres dies. Una de les cultures on més va proliferar la representació artística del nu va ser l'Antiga Grècia, on era concebut com un ideal de perfecció (com passa en el nu heroic) i bellesa absoluta, concepte que ha perdurat a l'art clàssic arribant fins als nostres dies, i condicionant en bona part la percepció de la societat occidental cap al nu i l'art en general. A l'Edat Mitjana la seva representació es va circumscriure a temes religiosos, sempre basats en passatges bíblics que així ho justifiquessin. Al Renaixement, la nova cultura humanista, de signe més antropocèntric, va propiciar el retorn del nu artístic després de llargs segles d'ocultació i s'afegeix així als temes religiosos habituals dels segles anteriors també els històrico-mitològics que es remunten al paganisme, sobretot en forma d'al·legoria. Va ser al segle xix, especialment amb l'impressionisme, quan el nu va començar a perdre el seu caràcter iconogràfic i a ser representat simplement per les seves qualitats estètiques; la imatge nua, sensual i autoreferencial va agafar així el relleu.En temps més recents, els estudis al voltant del nu com a gènere artístic s'han centrat en les anàlisis semiòtiques, especialment en la relació entre obra i espectador, així com en l'estudi de les relacions de gènere. El feminisme ha criticat el nu com a utilització objectual del cos femení i signe del domini patriarcal de la societat occidental. Artistes com Lucian Freud i Jenny Saville han elaborat un tipus de nu no-idealitzat per eliminar el concepte tradicional de nu i buscar-ne l'essència més enllà i fora de la idea de bellesa i distinció discriminatòria donada per la identitat de gènere. |
Televisió | La Radiotelevisão Caboverdiana (RTC) fou fundada en maig de 1997 sota proposta de l'aleshores ministre de Comunicació Social, José António dos Reis. Nasqué de la fusió de les extintes Rádio Nacional de Cabo Verde (RNCV) i Televisão Nacional de Cabo Verde (TNCV).RTC és el major grup de comunicació social a Cap Verd, ja que posseeix un canal de televisió (TCV) i d'una ràdio (RCV). Té la seu a Praia, delegacions a São Vicente, Sal, São Filipe i Santa Catarina. La seva ràdio té corresponsals als vint municipis del país. És el principal ocupador de mitjans de comunicació a Cap Verd.L'emissora transmet notícies, esports, programes de televisió i recentment difon cobertures de futbol de Portugal i també de Brasil, així com d'Amèrica Llatina, però poques vegades d'areu del món. El canal de ràdio té marca RCV, originalment transmetia durant l'última part del dia i la nit en els seus primers anys, després la major part del dia i de la nit, i actualment les 24 hores. El canal de televisió té marca TCV i és també és visible a Portugal en les principals plataformes de cable i IPTV com un canal premium sota el nom TCV Internacional. A partir de finals de la dècada de 2000, TCV transmès des del migdia fins a mitjanit. La primera i única estació jovenil es coneix com a RCV+, Radio Cabo Verde Jovem que transmet des de les 7 del matí fins a les 10 del vespre. |
Ètica | L'educació en drets humans és un procés educatiu en què s'intenta transmetre els valors de la pau, de la tolerància, del respecte als drets humans amb la intenció de construir ciutadans lliures i cívics, coneixedors de quins són els seus drets i respectuosos amb els dels altres. L'educació en drets humans és important en el desenvolupament integral de l'individu, ja que, d'una banda, el fa ser respectuós amb els drets dels altres, i de l'altra, en ser coneixedor de quins són els seus drets exigeix a les autoritats el seu respecte. Algunes ONG, com Amnistia Internacional i l'Associació d'Educadores en Drets Humans - AHEAD treballen des de fa temps per intentar que l'Educació en Drets Humans sigui un element fonamental del sistema educatiu. Amnistia Internacional presenta l'educació en drets humans en els següents termes: "L'educació en drets humans s'ocupa, entre altres coses, d'informar sobre els instruments internacionals de drets humans; el seu objectiu és donar a conèixer a les persones les normes legals que existeixen, el seu contingut i categoria jurídica. Però l'educació en drets humans no es limita a impartir coneixements sobre drets humans. Fonamentalment tracta de canviar actituds i comportaments i desenvolupar en les persones noves actituds que els permetin passar a l'acció." L'Associació d'Educadores en Drets Humans - AHEAD defineix l'Educació en drets humans (EDH) com "el procés educatiu que té per objectiu establir una cultura dels drets humans, basat en la participació activa a través del qual aprendre sobre els drets humans i els temes relacionats, adquirir les habilitats necessàries per la defensa dels drets humans i desenvolupar actituds de respecte cap a la igualtat i la dignitat" Les Nacions Unides recomanen que els Estats incloguin l'Educació en drets humans en els seus programes educatius. Ja a l'article 26.2 de la Declaració Universal dels Drets Humans podem llegir: " L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i ha de fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." |
Objectes astronòmics | HCM-6A és una galàxia que va ser descoberta en 2002 per l'equip dirigit per Esther Hu de la Universitat de Hawai, utilitzant el Telescopi Keck II en Hawaii. HCM-6A està localitzada darrere del cúmul de galàxies Abell 370, proper a M77, a la constel·lació de la Balena. La seva posició va permetre als astrònoms usar a Abell 370 com una lent gravitacional per obtenir una imatge més clara de l'objecte.Al moment del seu descobriment, HCM-6A va ser l'objecte astronòmic més llunyà que es coneixia. Aquesta galàxia va superar a SSA22−HCM1 (z = 5,74) com la galàxia normal més distant coneguda, i al quàsar SDSSp J103027.10+052455.0 (z = 6,28) com l'objecte més distant conegut. En 2003 es va descobrir SDF J132418.3+271455 (z = 6,578), i va arrabassar a HCM-6Al el títol de l'objecte més remot, la galàxia més remota i la galàxia normal més remota. |
Filosofia | Filosofia, ara! és una revista acadèmica sobre filosofia, d'àmbit català, fundada el desembre de 2015 a Catalunya. Coordinada per Xavier Serra Besalú i Anna Sarsanedas Darnés, està inspirada en les publicacions Philosophie Magazine i Philosophy Now. La revista, de periodicitat semestral, s'adreça principalment a estudiants de batxillerat, estudiants universitaris i postuniversitaris, docents, intel·lectuals, creatius i tothom qui valori la filosofia en general. Al primer número van fer un monogràfic sobre els autors que entren a la prova d'història de la filosofia de la selectivitat (Plató, René Descartes, John Locke, John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche).La revista proposa un tema monogràfic, i inclou també seccions amb articles, ressenyes, documentació, traduccions, experiències educatives d'èxit, una àrea destinada a nous valors (El balcó de l'estudiant), i una Contraportada que expressa i evidencia la vitalitat del pensament a la seva àrea d'influència. |
Informàtica | Cambridge Analytica (CA) va ser una companyia privada que revolucionaria i canviara la visió respecte la mineria de dades i l'anàlisi de dades amb la comunicació estratègica per al procés electoral. L'empresa va ser creada en 2013 com una branca de la casa matriu Strategic Communication Laboratories (SCL), amb l'objectiu d'involucrar-se amb la política estatunidenca. La consultora està especialitzada en la recopilació i l'anàlisi de dades per a la creació de campanyes publicitàries i polítiques, així obtenint un perfil concret de les necessitats i gustos dels possibles votants.El 2014, CA va estar implicada en 44 campanyes polítiques nord-americanes. La companyia és en part, propietat de la família de Robert Mercer, un administrador nord-americà de fons de cobertura, qui recolza diverses causes polítiques de caràcter conservador. L'empresa tenia oficines a Londres, Nova York, i Washington D. C. El 2015, l'empresa es va anunciar com a la companyia d'anàlisi de dades que va treballar per a la campanya presidencial de Ted Cruz. El 2016, després del fracàs de la candidatura de Cruz, CA va treballar per a la campanya presidencial de Donald Trump, moment determinante pel paper de la companyia i l'impacte que tindria a nivell mundial. El Parlament britànic va agrair les investigacions que ex treballadors de la companyia van dur a terme, mostrant a la llum que l'empresa havia treballat amb el PRO i Maurici Macri el 2015, després de revelar que SCL Group, nom legal de Cambridge Analytica, va elaborar una campanya anti-kirchnerista al maig de 2015, quan Maurici Macri i Daniel Scioli es disputaven la presidència de l'Argentina. A més, va tenir una gran influència en la campanya per a la retirada del Regne Unit de la Unió Europea; el conegut Brèxit.El paper de CA en aquestes campanyes va generar controvèrsies, per la qual cosa actualment l'empresa s'enfronta a recerques criminals en ambdós països. Experts en política com Eitan Hersh, autor del llibre Hacking the Electorate i Sandra Matz, qüestionen les afirmacions de CA sobre l'efectivitat dels seus mètodes a l'hora d'aconseguir als votants.El març de 2018 l'empresa es va veure involucrada en un escàndol després que un extreballador revelés accions de la companyia per influir en eleccions polítiques, les quals anaven en contra de les normes de Facebook i la privacitat dels seus usuaris.Posteriorment, el 2 de maig de 2018, l'empresa va anunciar el seu tancament després de l'escàndol de filtració de dades personals. Mentre s'anunciava aquest tancament, es va donar a conèixer que els ex-executius de Cambridge Analytica i la família Mercer van incorporar una nova empresa amb el mateix propòsit, anoemnada Emerdata Ltd. |
Nàutica | La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construïts i tripulats a les costes catalanes, sota l'autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra del regnes de Mallorca i de València tingueren entitat pròpia i poden ser estudiades de forma particular. |
Cultura popular | El dilema de Warnock planteja l'angoixa sobrevinguda al creador d'anotacions o comentaris en un grup de notícies, fòrum d'Internet o llista de distribució de correu, que no ha rebut cap resposta. Tot i que això sol provocar un dilema, no vol dir que a ningú no li interessi. L'autor del dilema és Bryan Warnock que el va descriure i va formular per primera vegada en una llista de correu de Perl 6, llenguatge en el que s'usa de manera regular, juntament amb el món dels creadors de blocs per a explicar la sensació que produeix el que escriguis alguna cosa al teu blog i no tinguis ni un sol comentari.L'enunciat del dilema és aquest: Warnock ofereix diverses possibles raons per a justificar això: En el llenguatge popular, el dilema de Warnock ha vingut a referir-se a totes les raons per les quals un podria no respondre a una anotació, no tan sols a les cinc originalment exposades per Warnock. Tradicionalment la definició d'un dilema té exactament dues eleccions, ambdues desfavorables, el que significaria que el dilema de Warnock com originalment es va formular no és realment un dilema. No obstant això, molts diccionaris moderns consideren aquesta restricció com innecessària i permeten que es faci servir la paraula col·loquialment per referir-se a una situació difícil amb qualsevol nombre d'opcions. Alternativament, es pot considerar el dilema perquè les dues opcions per les quals no es respon al missatge siguin que els lectors no estan interessats en ell o per qualsevol altra raó.Pot ser més segur assumir en la major part de les situacions que no tot el que no respon a un missatge s'absté per la mateixa raó, com una lectura literal de la formulació original del dilema podria implicar. |
Ecologia | Los Verdes de la Comunidad de Madrid (LVCM) és un partit polític de caràcter ecologista i pacifista. La base ideològica d'aquest partit és l'ecologisme polític aplicat a les diferents activitats humanes al planeta. Són també principis ideològics els emanats dels moviments sociopolítics, la defensa dels éssers vius, no-violència, ecofeminisme, moviment llibertari i alternatiu, naturisme i de defensa dels drets humans. |
Filosofia | Xavier Zubiri (Sant Sebastià, 4 de desembre de 1898 - Madrid, 21 de setembre de 1983) va ser un filòsof basc, sacerdot catòlic secularitzat i catedràtic de filosofia. |
Geologia | La quenstedtita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mineralogista alemany F. A. Quenstedt (1809-1889). Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quenstedtita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta. |
Psicologia | La psicoacústica és la disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats (característiques) del so: intensitat, to i timbre. Aquestes qualitats o característiques del so estan, al seu torn, determinades pels mateixos paràmetres del so, principalment, freqüència i amplitud. A causa de la sensibilitat (eficiència de la resposta en freqüència) de l'oïda humana, aquests termes en el context de la psicoacústica no són totalment independents. Els tres s'influïxen mútuament. Modificant un paràmetre, canvien els altres i la percepció del so canvia. Per exemple, si es modifica la intensitat d'un so (la seva sonoritat) això afecta a la percepció de l'altura i del timbre, etcètera. Els paràmetres psicoacústics més rellevants són: Sonoritat. Percepció subjectiva de la intensitat (amplitud) sonora (imatge sonora). Altura està lligada a la percepció del to (en concret, amb la freqüència fonamental del senyal sonor). Com es percep el greu o agut que és so?. Timbre: És la capacitat que ens permet diferenciar els sons. El timbre està caracteritzat per la forma de l'ona, és a dir, pel seu component harmònic. |
Llocs ficticis | El Regne Xampinyó (també anomenat Regne dels Bolets) és un dels regnes més grans del Món Xampinyó, l'univers de la sga de videojocs Super Mario. Existeix disparitat entre les aparences múltiples del regne respecte a l'exacta posició d'alguns pobles i ciutats. Però el Regne Xampinyó inclou molts paisatges recurrents com planures, deserts, illes, muntanyes, zones nevades, boscs i llocs al cel.El Regne Xampinyó té 6.436.213 habitants, està ubicat al Món Xampinyó i també comparteix la seva frontera al sud-oest amb el Regne Mongeta. La capital del regne és Toadtown, i la seva governant és la Princesa Peach i el Rei Xampinyó. Hi viuen majoritàriament Toads, Goombas, Koopas, Yoshis i Humans. Va aparèixer per primer cop a Super Mario Bros.. |
Geografia | Negrești-Oaș (pronunciat en romanès: [neˌɡreʃtʲ ˈo̯aʃ]; en hongarès: Avasfelsőfalu, Pronunciació hongaresa: [ˈɒvɒʃfɛlʃøːfɒlu]) és una ciutat del nord-oest de Romania, al comtat de Satu Mare. Es troba a prop de la frontera ucraïnesa. Dos pobles, Luna (Lunaforrás) i Tur (Túrvékonya), són administrats per la ciutat. El nom de Negrești prové de la paraula romanesa "negru", que significa "negre". La ciutat és la capital de la regió etnogràfica del país d'Oaș. |
Telecomunicacions | La llum elèctrica és la il·luminació generada per la conversió de l'electricitat en llum, en son exemples les bombetes incandescents, els fluorescents o la llum LED. La bombeta elèctrica va ser una aplicació de l'efecte Joule, el seu rendiment energètic és molt petit, ja que la majoria d'energia elèctrica que consumeix es dispersa en forma de calor. Als Països Catalans, al canvi de segle xix a xx es van reemplaçar els llums de petroli per llums de gas ciutat, i cap als anys deu la llum de gas per llum elèctrica. Els primers anys, les apagades eren freqüents i, per exemple als teatres, on la sala havia d'estar il·luminada durant tot l'espectacle, es va fer ús d'espelmes i de gas acetilè per a substituir-la fins als anys quaranta, en què van començar a disposar de generadors. Actualment és la forma més comuna de llum artificial al món occidental.A Espanya, la primera dinamo per a generar electricitat per a il·luminació va ser instal·lada a la rambla de Canaletes de Barcelona, en 1873. Aquesta primera central elèctrica tenia quatre motors de gas, de 50 CV cada un, que movien les respectives dinamos, de 200 V i 200 A, i l'electricitat era distribuïda a diferents establiments per a la seva il·luminació. En 1875, la Maquinista Terrestre i Marítima és il·luminada amb llum elèctrica; va ser la primera fàbrica a fer-ho. En 1883 es va realitzar la transmissió elèctrica per a enllumenat des d'una fàbrica a la finca d'esbarjo de la família Güell.L'arribada de la llum elèctrica va modificar el servei d'enllumenat públic en el fet que ja no calien els fanalers. A nivell domèstic, la vida quotidiana va canviar més als llocs on no hi havia instal·lació de gas ciutat, ja que el canvi d'energia tèrmica a base de petroli o gas a energia elèctrica a efectes pràctics no era gaire important, mentre que sí que ho era passar de tenir únicament llum natural a tenir-ne d'elèctrica. Va afectar l'arquitectura d'habitatges i fàbriques, que ja no necessitaven grans ventanals per a aprofitar la llum natural. També la contaminació atmosfèrica, major però amb el punt d'emissió fora de la ciutat, si la central elèctrica ho està. El descens de llum natural i la menor ventilació causada per les finestres més petites afecta la salut i l'augment de llum, causada per la llum elèctrica a la nit, fa que les persones dormin menys que en altres èpoques. A més, va aparéixer la contaminació lumínica. |
Objectes astronòmics | GQ del Llop és una estrella variable T Tauri a uns 500 anys llum de distància situada a la constel·lació del Llop. L'estrella és jove i té al voltant del 70% de la massa del Sol. |
Biblioteconomia | A les escoles hi ha un nivell elevat de fracàs escolar que es dona principalment als sectors més desfavorits i marginals. Això és a causa de la creença que baixar el nivell de continguts a aquells grups que pitjor van els afavoreix, encara que aquestes pràctiques només perpetuen els desavantatges i redueixen les expectatives dipositades en aquests sectors. Per fer front a l'esmentat anteriorment, es fa necessària l'aplicació de l'aprenentatge dialògic en les comunitats d'aprenentatge, per tal d'afavorir els processos d'ensenyament. Una de les actuacions educatives d'èxit que conformen les comunitats d'aprenentatge és la biblioteca tutoritzada.La biblioteca tutoritzada és una Actuació Educativa d'èxit que consisteix en un conjunt d'activitats d'aprenentatge que reforcen les tasques escolars, millorant el rendiment dels alumnes. Aquesta actuació afavoreix la inclusió educativa de tots els estudiants, ampliant el temps d'aprenentatge mitjançant diverses activitats com són, tertúlies, lectures col·lectives i suport a la realització de deures a través d'activitats orientades cap a l'aprenentatge instrumental. En aquesta activitat participen voluntaris, família, mestres i alumnes. Aquesta actuació educativa d'èxit no s'ha de realitzar específicament a la biblioteca sinó que es poden utilitzar altres espais de la comunitat educativa depenent de l'organització de l'activitat.Objectius: Perfeccionament de l'aprenentatge instrumental. Millorar el rendiment escolar dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Afavorir la inclusió de tots els alumnes, a través de la interacció social. Afavorir, l'aprenentatge i la resolució de problemes a través de l'ajuda mútua. Augmentar la cooperació de les famílies en el procés d'aprenentatge. Estimular l'aprenentatge dels alumnes. |
Filosofia | El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el segle v aC. No és una doctrina política única o uniforme, sinó un conjunt d'idees amb un nexe comú, si bé extremadament adaptable a diferents contextos, el que explica la seua vitalitat i la seva capacitat per anar evolucionant i redefinint-se fins a l'actualitat. Com a teoria política és possiblement una de les més influents dels darrers tres-cents anys, configurant, en major o menor grau, l'estructura actual dels diferents estats i nacions. No s'ha de confondre amb la democràcia, ja que no totes les teories contractualistes defineixen models polítics democràtics. Tampoc s'ha de confondre amb el nacionalisme, perquè encara que tots dos moviments es poden considerar models polítics nuclears i ben bé simultanis dels estats moderns, expressen condicions diferents.Fa referència a una família de teories polítiques en la tradició del contracte social. Entre els seus teòrics més representatius es troben Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), Samuel Pufendorf (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762) i Immanuel Kant (1797); Més recentment, John Rawls (1971), David Gauthier (1986) i Philip Pettit (1997). |
Geografia | Quiriat-Séfer (Ciutat del llibre, Josuè 15.15, 16, Judges 1.11) o Quiriat-Sannà (ciutat de les palmeres Josué 15.49) fou una ciutat de Palestina, prop d'Hebron, que en temps de Josuè fou conquerida (Josuè 10.38) i rebatejada Debir (paraula o oracle, Δαβίρ, LXX), però recuperada pels cananeus (Josué 15.16-20). Més tard fou conquerida altre cop pels jueus (Josuè 21.15; 1 Chron. 6.58.) però va perdre importància. Una altra ciutat anomenada també Debir era al territori de Gad (Josuè 13.26). |
Matemàtiques | En matemàtiques, una funció racional és aquella que pot ser expressada en termes d'una divisió de polinomis, és a dir, com f ( x ) = P ( x ) Q ( x ) {\displaystyle f(x)={\frac {P(x)}{Q(x)}}} on P(x) i Q(x) són polinomis en termes de la variable x i a més el polinomi Q(x) és diferent del polinomi nul (Q(x) és diferent de 0 per a algun valor de la variable x). Els coeficients dels polinomis poden ser agafats en qualsevol cos K. Els valors de les variables poden ser agafats en qualsevol cos L contenint K. Llavors l'àmbit de la funció és el conjunt dels valors de les variables per quin el denominador no és zero i el codomini és L. El conjunt de funcions racionals sobre un camp K és un cos: el cos de fraccions de l'anell de les funcions polinòmiques sobre K. |
Filosofia | La República (en llatí: De republica; lit: Sobre la república o Sobre l'Estat) és una obra de filosofia política de l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró, on millor es pot reconstruir el seu pensament polític. Fou escrita entre el 54 aC i el 51 aC, quan Ciceró ja no tenia un paper rellevant en la política romana. De re publica és un diàleg entre nou ciutadans romans, personatges històrics d'unes dècades anteriors a la redacció de l'obra. L'acció transcorre el 129 aC, a la finca d'esbarjo de Publi Corneli Escipió Africà Menor, i es perllonga durant tres dies; cada dia ocupa dos dels sis llibres en què està dividida l'obra. |
Enginyeria | L'ultrabuit (en anglès Ultra-high vacuum, UHV) és el règim de buit caracteritzat per pressions inferiors a 10−7 pascals o 100 nanopascals (10−9 mil·libars, ~10−9 torr). Les condicions d'UHV es creen mitjançant el bombeig del gas d'una cambra UHV. A aquestes baixes pressions, el recorregut lliure mitjà d'una molècula de gas és d'uns 40 km, de manera que les molècules de gas xoquen amb les parets de la cambra moltes vegades abans de xocar entre elles. Gairebé totes les interaccions moleculars tenen lloc, per tant, en diverses superfícies de la cambra. Les condicions de UHV són integrals per a la investigació científica. Els experiments en ciències de la superfície sovint requereixen una superfície d'exemple química neta amb l'absència de qualsevol adsorbat no desitjat. Les eines d'anàlisi de superfícies, com l'espectroscòpia de fotoelectrons de raigs X i la dispersió d'ions de baixa energia, requereixen condicions de UHV per a la transmissió d'electrons o bigues de ions. Per la mateixa raó, les canonades de feix en acceleradors de partícules com el Large Hadron Collider es mantenen en UHV. |
Filosofia | La societat de l'espectacle és un llibre de l'autor situacionista francès Guy Debord publicat l'any 1967, i que és habitualment considerat un capdavanter del postmodernisme. Actualment es designa com a societat de l'espectacle les característiques de la societat postindustrial contemporània que la fan legitimada i sotmesa al control ideològic dels mass media i dels sectors econòmics dedicats a la diversió, consum i distracció massius. Per això es diu que l'actual societat de l'espectacle és avui el suport més fort del capitalisme neoliberal i la causa primordial de la passivitat de les masses populars davant la crisi. Per aquest motiu, la frase amb què Debord obre el primer capítol del seu llibre és una derivació conscientment tergiversada de la frase que Karl Marx utilitza per començar El Capital: "La riquesa de les societats on domina el sistema de producció capitalista apareix com una «acumulació immensa de mercaderies» (primera frase de Marx) "Tota la vida de les societats dominades per les condicions modernes de producció es presenta com una immensa acumulació d'espectacles (primera frase de Debord)Debord desenvolupa en el seu llibre conceptes relacionats a la cultura moderna i al mode de vida acomodatici que desemboquen en una crítica oberta de la societat del seu temps. També conté una crítica punyent del leninisme en totes les seves variants i presenta un camí comunista alternatiu a seguir. Aquesta obra segueix essent una influència visible en un bon nombre de moviments filosòfics i polítics. |
Geografia | El riu Fardes és el principal afluent del Guadiana Menor, afluent al seu torn del Guadalquivir. Naix en la Serra d'Huétor (Granada), en el terme municipal de Huétor Santillán, en el seu curs es troba l'embassament d'Abellán i, després de rebre al Riu Alhama i al riu Guadix, rega la Foia de Guadix fins a desembocar en el Guadiana Menor per sota de l'Embassament del Negratín. |
Antropologia | Els Peranakan, Baba-Nyonya (Baba-Nyonya: zh-Hant,峇峇娘惹), o xinesos dels estrets , són descendents dels primers immigrants xinesos instal·lat a les colònies britàniques de l'estret de Malacca Penang i Singapur. Baba (zh-Hant, 峇 峇) és una paraula xinesa que significa "pare" i es refereix als homes. Nyonya ve del portuguès Donha "senyora", i es refereix a les dones. El primers peranakan provenen dels matrimonis, a partir del segle xv, entre els comerciants xinesos i les dones malaies, birmanes o indoneses. Els peranakan han adoptat parcialment costums malaies amb la finalitat d'integrar-se amb les comunitats locals. Durant el domini britànic, van adquirir una gran influència en les colònies d'ambdós costats de l'Estret fins a l'extrem de ser batejats els xinesos del Rei. Avui dia, la seva identitat única tendeix a desaparèixer a poc a poc, amb l'adopció per part de les generacions més joves, d'una cultura xinesa més estandarditzada. A l'illa de Java a Indonèsia, el terme Peranakan es refereix a les comunitats xineses mestisses locals de les ciutats del Pasisir (costa nord de l'illa). En el context d'Indonèsia, la seva individualitat es difumina indonesis encara més el destí del "Xinès" es van veure obligats, durant el règim de Suharto (1966-1998), a esborrar tot els rastres de particularisme. Els xinesos baba i peranakan parlen una llengua criolla malaia, el "baba malai", una barreja d'anglès, malai i hokkien (un dialecte xinès). Una exposició al Museu del Quai Branly, titulat "Els signes de la riquesa interior de Singapur" va estar dedicat a la cultura d'aquesta comunitat, des del 5 octubre de 2010 al 30 de gener de 2011. S'hi va mostrar l'estil de vida d'aquests immigrants presentant gran varietat d'objectes de finals del segle xx i començament del segle xx. |
Objectes astronòmics | RX J1131-1231 és un forat negre supermassiu que conté un quàsar que es troba a 6.050 milions d'anys llum de la Terra a la constel·lació de la Copa.El 2014 astrònoms van trobar que els raigs X emesos provenen d'una regió dins el disc d'acreció a tres vegades el radi de l'horitzó de successos. Això implica que el forat negre ha d'estar girant increïblement ràpid per permetre al disc sobreviure en aquest radi tant petit.Aquestes observacions les van fer l'equip de Rubens Reis a la Universitat de Michigan fent servir l'observatori de raigs X Chandra de la NASA i el telescopi XMM-Newton de la ESA. L'equip va observar els raigs X generats en la regió interna del disc envoltant i alimentant el forat negre que potencia el quàsar. Mesurant el radi del disc, els astrònoms van poder calcular la velocitat de rotació del forat negre, que es quasi la meitat de la velocitat de la llum. Aquesta velocitat de gir tant alta del quàsar indica que el forat negre està sent alimentat per una gran quantitat de gas i pols.Les mesures no s'haguessin pogut dur a terme sense la rara alineació del quàsar i una galàxia el·líptica situada a la línia de visió des de la Terra. Aquesta alineació proporciona una quàdruple lent gravitacional que augmenta la llum que prové del quàsar. |
Ètica | La Carta 08 (en transcripció llatina del xinès: Língbā Xiànzhāng) és un manifest signat per 303 intel·lectuals i activistes de drets humans de diferents professions (professors universitaris, advocats, periodistes i artistes), i posteriorment per altres vuit mil persones més, per promoure una reforma política i democratitzadora de la República Popular de la Xina. Va ser publicat el 10 de desembre del 2008, coincidint amb el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, i el seu nom adopta l'estil de l'atni-socialista Carta 77 de Txecoslovàquia. L'un dels seus principals redactors fou Liu Xiaobo, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2010, però reprimit pel seu país. |
Arquitectura | El brancal o muntant és cada una de les dues peces d'una obertura que disposades verticalment, a ambdós costats seus, sostenen una llinda, un arc o les arquivoltes situades sobre seu. Habitualment, es denomina brancals als laterals interns de les obertures de portes i finestres. També un brancal és un pilar de pedra o maó, situat en el gruix d'un mur, la finalitat del qual és consolidar i travar les peces del conjunt. Els brancals acostumen a estar elaborades en maçoneria, maó o fusta. |
Geografia | Luogang (en xinès: 萝岗 区, pinyin: Luo gǎng QU) és una ciutat-districte sota l'administració directa de la ciutat-subprovincia de Guangzhou. Se situa a la vora del Riu Dong a la Província de Canton, Xina. La seva àrea és de 390 km² i la seva població és de 170.000 (98% han). El codi postal és el 510.730 i el d'àrea 020. |
Sociologia | El terme extrema esquerra es fa servir per a descriure els moviments polítics situats més a l'esquerra dels partits socialistes i partits comunistes tradicionals, és a dir, els moviments revolucionaris que advoquen per l'abolició del capitalisme, situats a l'esquerra dels moviments reformistes d'esquerra i de l'esquerra antiliberal. |
Art | El Bàcul de Mondoñedo és una peça de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Procedeix de Llemotges, d'un sarcòfag atribuït al bisbe de Ribadeo, Pelayo de Cebeyra (Siveira) (1199-1218), Va ser dipositat cap a 1855 a la catedral de Mondoñedo (Lugo). Va entrar al museu provinent de l'adquisició de la col·lecció Plandiura, el 1932 |
Química | La polieteretercetona (PEEK) és un termoplàstic extraordinàriament fort i rígid. La seva resistència a la flama és excel·lent. La seva resistència química és molt alta, i fins i tot suporta bé l'acció de les radiacions ionitzants i temperatures de l'ordre dels 340 °C. És un 30% més lleuger que l'alumini, el seu principal inconvenient és el preu, 50 vegades més que el polietilè. |
Estris | Un escaire és un tipus d'instrument que té dos costats formant angle recte, que pot tenir un tercer costat i formar un triangle. És utilitzat sigui per verificar angles diedres rectes, sigui per traçar angles rectes plans. L'escaire fet servir com a instrument de mesura o traçat de dibuix té forma de triangle rectangle escalè, amb un angle de 90°, un de 45. Aquest escaire serveix també per mesurar angles múltiples de 15 graus i per traçar línies paral·leles i perpendiculars generalment amb l'ajut d'un cartabó. Un escaire és també una peça de metall en forma de colze en angle recte, que serveix de reforç de dues peces angulars o de suport d'un prestatge, etc. Tradicionalment la manufactura dels escaires i cartabons es feia de fusta. En l'actualitat, els progressos assolits per la indústria del plàstic i els mètodes moderns de fabricació, permeten fer escaires lleugers i a un cost reduït. D'aquesta forma, els preus han baixat fins al límit que fa possible la utilització d'aquests instruments pels estudiants de dibuix. L'escaire amb el compàs és un dels símbols centrals de la francmaçoneria. |
Fiscalitat | Les contribucions especials són un tipus de tribut el fet imposable del qual consisteix en l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics. El seu establiment és potestatiu i, normalment, s'estableixen per les Hisendes Locals. |
Matemàtiques | La Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME) és una associació les finalitats de la qual, tal com es recullen en els seus estatuts, són la promoció i divulgació de la Ciència Matemàtica i les seves aplicacions i el foment de la seva recerca i del seu ensenyament en tots els nivells educatius. |
Sociologia | Una clivella social és una divisió de la societat en dos bàndols oposats que està determinat per la posició dels individus en l'estructura social i que, com és profundament sentida per aquestos, acaba configurant alineaments entre els bàndols de la societat i els partits polítics. Quan en un país existeixen diverses clivelles que se superposen, l'efecte sobre el sistema de partits és similar al que es produeix quan hi ha una única clivella. En canvi, quan en un determinat país existeixen diverses clivelles que es juxtaposen, l'efecte sobre el sistema és una gran fragmentació. Una de les principals crítiques a la teoria de les clivelles és que explica molt satisfactòriament la permanència, però no és capaç d'explicar els canvis electorals a curt termini. |
Psicologia | El llindar és la quantitat mínima de senyal que ha d'estar present per ser registrada per un sistema. Per exemple, la mínima quantitat de llum que pot detectar l'ull humà en la foscor. El llindar és la base de l'exploració psicofísica de les sensibilitats (tàctil, olfactòria, visual o auditiva). Sensibilitat = 1/Umbral. Per a la determinació pràctica del llindar es considera un 50% de probabilitats. És a dir, llindar és la menor quantitat d'estímul que té un 50% de probabilitats de ser detectat. El punt en què un estímul ocasiona una transmissió d'un impuls nerviós, es denomina llindar. L'estímul ha d'assolir una certa velocitat per ocasionar el llindar o en altres paraules, una mínima reacció, fent necessari l'impuls nerviós. Si la velocitat no és aconseguida, no s'efectua l'impuls nerviós. Aquesta última explicació es coneix com la llei del tot o res. |
Enginyeria | Un geòfon és un aparell utilitzat per a detectar sorolls subterranis. El geòfon converteix els moviments del sòl (desplaçament) en voltatge, el qual pot ésser registrat en una estació. La desviació d'aquest voltatge mesurat s'anomena resposta sísmica i és nalaitzada per l'estructura de la terra. Està format essencialment per un micròfon i un amplificador i es fa servir en mètodes sísmics de prospecció i també per a rescatar persones soterrades accidentalment. Els geòfons històricament han estat aparells de circuits anàlegs passiu amb bobina. Els dissenys recents es basen en sistemes microelectromecànics (MEMS) que generen una resposta elèctrica en resposta al moviment de la terra. En els mètodes sísmics de prospecció minera s'acostuma a registrar el moviment del sòl generats per explosius o camions vibradors. Els geòfons són transductors de desplaçament, velocitat o acceleració que converteixen el moviment del sòl en un senyal elèctric. Gairebé tots els geòfons emprats en la prospecció sísmica a la superfície terrestre són del tipus electromagnètic. |
Agricultura | Encarsia formosa és un himenòpter apòcrit de la família Aphelinidae. És el parasitoide més utilitzat per al control de la mosca blanca dels hivernacles (Trialeurodes vaporariorum). |
Objectes astronòmics | Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits. S'anomenen grans estructures galàctiques o supercúmuls aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les galàxies. Així podem parlar de grups, cúmuls, supercúmuls (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de filaments (grans estructures de forma allargada), i murs (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur). |
Arquitectura | L'arquitectura fàl·lica, conscientment o inconscient, crea una representació simbòlica del fal·lus. Els edificis que intencionadament o no s'assemblen al penis humà són una font d'entreteniment per locals i turistes en diversos llocs del món. Es troben imatges fàl·liques deliberades en cultures antigues, i en els enllaços a cultures antigues trobats en artefactes tradicionals. Els antics grecs i romans celebraven festes fàl·liques i construïen un santuari amb un fal·lus erecte per honorar Hermes, missatger dels déus. Aquestes figures podrien estar relacionades amb Min, deïtat de l'antic Egipte, que es representava subjectant el seu fal·lus erecte. S'han trobat figures de dones amb un fal·lus com a cap a Grècia i a Iugoslàvia. El simbolisme fàl·lic era present en la tradició arquitectònica de l'antiga Babilònia. Els romans, que eren molt supersticiosos, sovint feien servir imatges fàl·liques en la seva arquitectura i en productes domèstics. Les cultures antigues de moltes parts de l'Extrem Orient, incloent-hi Indonèsia, Índia (com el Lingam), Corea i el Japó, feien servir el fal·lus com a símbol de fertilitat en motius de temples i altres àmbits de la vida quotidiana. Els estudiosos de l'antropologia, la sociologia i el feminisme han ressaltat la naturalesa simbòlica de l'arquitectura fàl·lica, especialment en grans gratacels que dominen el paisatge com a símbols del domini masculí, el poder i l'autoritat política. Torres i altre estructures verticals poden tenir aquestes connotacions, i si bé hi ha exemples d'arquitectura moderna que es poden interpretar com a fàl·lics, pocs arquitectes ho han citat o reconegut com a aspecte intencional del disseny. |
Periodisme | Camilo Ferreira Botelho Castelo Branco (Lisboa, 16 de març de 1825 — São Miguel de Seide, 1 de juny de 1890) va ser un escriptor, traductor, novel·lista, cronista, crític, dramaturg, historiador i poeta portuguès. Va tenir una vida agitada que li va servir moltes vegades d'inspiració per a les seves novel·les. Va ser el primer escriptor de llengua portuguesa a viure exclusivament dels seus escrits literaris. Malgrat haver d'escriure per a un públic, subjectant-se així als dictàmens de la moda, va aconseguir tenir una escriptura molt original. |
Estris | Un instrument òptic és un instrument que conté algun element òptic o be on la llum hi té un paper important Els instruments òptics poden ser formadors d'imatges ( lupa, ullera astronomica, sistema de projecció, càmera fotogràfica, per exemple) o no formadors d'imatges ( sistemes d'il·luminació o concentradors de plaques solars). |
Jocs | Una juguesca, o aposta, és pactar el guany o la pèrdua d'una certa quantitat de diners, o un altre bé, segons quin sigui el resultat futur d'un esdeveniment. L'esdeveniment esmentat pot ser qualsevol en el qual hi hagi un marge d'incertesa sobre el resultat final: jocs de cartes, jocs de societat (ruleta, bingo i altres), jocs populars com una porra, curses de cavalls i qualsevol altre que es pacti entre particulars o no. En català es fa distinció entre l'aposta, o juguesca, que és l'acció d'apostar, i la posta, que es refereix a la suma de diners arriscada. Des del punt de vista legal o bé resta prohibit totalment (com en els països islàmics) o se'n regula l'activitat (apostes de l'estat o autonòmiques, concessió de casinos i escurabutxaques, etc.). Cal tenir en compte que, en general, els deutes de joc per apostes il·legals entre particulars, no són exigibles davant la llei i en canvi poden donar lloc a activitats criminals. Les apostes, a banda del problema econòmic, poden generar el trastorn del comportament que es coneix com a ludopatia. A l'àmbit dels videojocs en línia, les caixes d'espolis que s'han de pagar per a obrir-les i que aparega un objecte aleatori foren començades a ser considerades apostes en diversos països: l'abril de 2018 a Minnesota s'aprovà una llei que així ho considera, en altres estats dels Estats Units es proposà la consideració i a Bèlgica és considerat juguesca criminal des d'abril de 2018. |
Arquitectura | . L'ambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia durant la missa i en altres cerimònies litúrgiques. S'acostuma a trobar als extrems del presbiteri. Pot tenir forma de faristol, però també de podi i o de balcó. Antigament en algunes esglésies hi havia dos ambons: el que quedava a la dreta del presbiteri mirant des de la nau s'emprava per a la lectura de l'epístola i el salm responsorial, mentre que el de l'esquerra era destinat a la lectura de l'Evangeli. Aquest costum ja no es manté en l'actualitat. |
Sociologia | Un gàngster és un criminal membre d'una organització criminal, com una banda. Els termes estan més comunament utilitzats amb referència a membres de les organitzacions criminals associades amb prohibició americana i el padrí americà de la màfia italiana, com l'Equip de Chicago, la màfia de Filadèlfia, i les cinc famílies, i individus com Al Capone i Bugsy Siegel. Els gàngsters s'han idealitzat en la cultura popular en pel·lícules com la sèrie de El Padrí, Un dels nostres i demostracions/espectacles de TV com The Sopranos. |
Filosofia | José Antonio Pérez Tapias (Sevilla, 3 de juny de 1955) és un polític, autor i professor universitari espanyol. Va ser membre de la vuitena i novena legislatures del Congrés dels Diputats. |
Dansa | El Mapalé és una dansa de parelles que es balla amb moviments frenètics i eròtics. El ball es basa en salts, caigudes, persecucions i enfrontaments entre la dona i l'home. Mapalé és també el nom d'un peix (Cathorops mapale) i la llegenda relata que els pescadors ballaven aquesta dansa per celebrar la bona pesca i amb els seus moviments representaven el moviment d'un peix fora de l'aigua. |
Art | Sakuga (作画 amb els seus kanji o さくが en hiragana) literalment "dibuix" o "pintura" en japonès, és el nom que se li ha donat en occident a quan, en l'animació japonesa (anime), una seqüència és animada amb una qualitat notablement major, normalment amb la intenció de ressaltar una escena particularment important. |
Agricultura | Scymnus interruptus és un coleòpter paleàrtic pertanyent a la família dels coccinèl·lids. |
Circ | El Cirque du Soleil ("Circ del Sol") és una companyia que ha revolucionat el món del circ. Va ser creada per Guy Laliberté i Daniel Gauthier l'any 1984 al Quebec, Canadà. Les seves propostes es basen en un replantejament de les regles del circ tradicional, innovant i buscant nous camins. En les seves produccions no apareixen animals, i viuen de les fonts de l'acrobàcia, la dansa i el mim. els seus espectacles es basen en una història narrada de manera visual i en la que toquen temes com la por, la fantasia, l'alegria, el pas del temps o la tradició mística d'Orient i Occident. Els seus espectacles són coneguts a tot el món per la seva creativitat, les seves escenografies i la qualitat dels artistes, amb el que han aconseguit entusiasmar més de 125 milions de persones de tot el món. Actualment l'empresa està formada per més de 3.000 treballadors, i ofereix 8 espectacles en gira i 6 espectacles permanents. Tots els mesos es convoquen càstings en els quals els caçatalents busquen als millors artistes, ballarins i virtuosos en totes les maneres i formes d'expressió circense, entre els quals hi ha molts antics esportistes d'alta competició. Aquests artistes procedeixen de més de 40 països i s'entenen entre si en 25 idiomes, encara que procuren utilitzar l'anglès o el francès com a llengua comuna. |
Ecologia | La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio. La presència de les partícules carregades és deguda a l'acció de la radiació que reben els àtoms lliures i les molècules d'aire, aquesta radiació és majoritàriament de procedència solar. La ionosfera reflecteix una part de les ones de ràdio emeses des de la superfície terrestre, especialment les d'alta freqüència dites d'ona curta, aquesta propagació ionosfèrica possibilita que les ones puguin arribar a grans distàncies, salvant la curvatura de la Terra i el relleu que limiten la propagació terrestre de les ones. La seva extensió és variable, entre els 80 i els 300 km d'altura en valors mitjans, i amb una marcada diferenciació entre el dia, quan rep la radiació solar, i la nit. En les regions polars, les partícules carregades dutes pel vent solar són atrapades pel camp magnètic terrestre incidint sobre la part superior de la ionosfera i donant lloc a la formació d'aurores. Pot arribar a temperatures superiors als 726'85 °C (1.000 K). |
Enginyeria | Un megaprojecte és un projecte amb una inversió extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a "iniciatives que són físiques, molt cares, i públiques". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen més de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenció pública a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos. Els megaprojectes inclouen ponts, túnels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energètiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracció de petroli i gas natural, edificis públics, sistemes de tecnologies de la informació, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes. |
Jocs | Garbage Pail Kids (traducció literal: Els xiquets del poal de brossa, emesa a televisió com La colla de la brossa; La pandilla basura a Espanya) és una sèrie de cromos produïda i distribuïda per la companyia Topps, llançades originalment en 1985 i dissenyades com una paròdia de les nines Cabbage Patch Kids creades per Xavier Roberts.En cada cromo apareix la caricatura d'un personatge amb alguna anormalitat còmica o patint alguna fatalitat, amb un nom humorístic construït mitjançant un joc de paraules, com Alex Plosivo o César Noso. Algunes versions d'algunes targetes es van produir amb variacions pel que fa al nom, però les imatges es van mantenir intactes. Almenys, quinze sèries regulars es van publicar als Estats Units, encara que també van ser llançades en altres països. A més de la comercialització dels cromos es van distribuir altres productes relacionats. Així mateix es va realitzar una pel·lícula anomenada The Garbage Pail Kids Movie, estrenada el 1987, i una sèrie animada amb el mateix nom. |
Art | L'esgrafiat, en terrissa, és una tècnica decorativa de gravat que consisteix a dibuixar amb algun tipus de punxó línies, motius o formes, ratllant amb impressions o incisions de grossor variable el fang, pasta o matèria ceràmica quan la pasta està encara tendra, o gratant una vegada seca o cuita. És una de les tècniques de decoració més primitives, amb exemples de restes arqueològiques dels primers estadis del neolític, com en la ceràmica cardial de la conca mediterrània, durant els mil·lennis sisé i cinqué abans de la nostra era; o la ceràmica campaniforme de l'eneolític i el període inicial de l'edat del bronze. |
Psicologia | La intel·ligència lògica-matemàtica és la capacitat per utilitzar els nombres de manera efectiva i de raonar adequadament emprant el pensament lògic. És un dels tipus d'intel·ligència segons la classificació de Howard Gardner, creador de la Teoria de les intel·ligències múltiples. Aquesta intel·ligència, comunament es manifesta quan es treballa amb conceptes abstractes o argumentacions de caràcter complex.Les persones que tenen un nivell alt en aquest tipus d'intel·ligència tenen sensibilitat per a realitzar esquemes i relacions lògiques, afirmacions, proposicions, funcions i altres abstraccions relacionades. Un exemple d'exercici intel·lectual de caràcter afí a aquesta intel·ligència és resoldre proves que mesuren el quocient intel·lectual. També es refereix a un alt raonament numèric, la apacitat de resolució, comprensió i plantejament d'elements aritmètics, en general en la resolució de problemes. |
Enginyeria | Les escumes de titani són un nou tipus de material que, per les seves característiques úniques, han suscitat un gran interès en diversos camps tecnològics sobretot en el mèdic. Aquestes espumes combinen algunes virtuts dels metalls, amb els avantatges estructurals de les escumes. Donades les excel·lents característiques de biocompatibilitat, propietats mecàniques, baixa densitat, resistència a la corrosió, així com propietats d'osteointegració, l'aliatge Ti-6AL-4V sobresurt d'entre les més populars per ser usada en la fabricació d'implants mèdics; però la implementació d'aquesta aliatge com una peça sòlida encara genera problemes de subjecció a llarg termini a causa de la diferència de rigidesa entre l'implant i el teixit ossi. el desenvolupament de nous processos de conformat permet la generació de peces complexes amb les quals es poden explotar plenament les propietats d'un material determinat. |
Indumentària | El quitó (en grec, χιτών) o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones. Al començament, era de llana però més endavant es va començar a fer amb lli i cada cop més ample, per a ser portat amb un cinturó i formar plecs decoratius, i fins i tot botons. La introducció del lli fa que les dones comencin a preferir-la al peple, com veiem en escultures (per exemple, la Kore d'Eutidic) del segle V aC. Les dones el porten llarg, però de vegades els homes el poden portar fins a l'alçada dels genolls. De vegades, es portava amb una mena de xal anomenat himatió, molt popular entre els romans, que el van anomenar pallium. Els romans portaven la túnica, que tenia com a model el quitó. |
Enginyeria | Una brida de cables o brida de plàstic, és un tipus de fixació per subjectar elements, principalment cables elèctrics . A causa del seu baix cost, facilitat d'ús i força d'unió, les brides de cable són omnipresents i s'utilitzen en una àmplia gamma d'altres aplicacions. Les brides de cable van ser fabricades per primera vegada per Thomas & Betts amb la marca Ty-Rap . La brida de cable genèrica, normalment feta de niló, té una secció de cinta flexible amb dents que s'enganxen amb un trinquet al cap per formar un trinquet de manera que a mesura que s'estira l'extrem lliure de la secció de la cinta, la brida s'estreny i no es desfà. . Alguns llaços inclouen una pestanya que es pot aprimar per alliberar el trinquet de manera que la corbata es pugui afluixar o treure, i possiblement reutilitzar-la. Les versions d'acer inoxidable, algunes recobertes amb un plàstic resistent, s'adapten a aplicacions exteriors i ambients perillosos. |
Ètica | El Premi Democràcia i Drets Humans d'Àsia (Asia Democracy and Human Rights Award) és un guardó atorgat des del 2006 per la Fundació Taiwan per la Democràcia a individus o organitzacions que hagin realitzat importants contribucions mitjançant mitjans pacífics per al desenvolupament de la democràcia i els drets humans a Àsia. El premi es concedeix el desembre de cada any a Taipei durant una cerimònia especial. |
Geografia | El massís de Lovozero, també anomenat tundres de Lovozero (rus: Ловозёрские тундры, Lovozyorskiye Tundry rus, nom que ve del llac Lovozero) és un massís situat al centre de la península de Kola, a Rússia entre els llacs de Lovozero i Umbozero. Més enllà d'aquest últim llac es troba el veí massís de Jibiny. El punt més alt del massís de Lovozero és el turó Angvundaschorr amb els seus 1120 m.s.n.m. El massís té forma de ferradura obrint-se cap a orient. Pel que fa als seus aspectes geològics, s'han trobat al massís almenys 105 minerals i 39 d'aquests minerals han estat descoberts per primera vegada allà: |
Informàtica | Wiring és una plataforma de prototipació de programari obert compost per un llenguatge de programació, una interfície de desenvolupament integrada i una placa base amb un microcontrolador. El seu desenvolupament va començar el 2003 per part de Hernando Barragán. Barragán va començar el projecte a l'Institut Ivrea d'Interacció i Disseny. Actualment, però, el projecte està sent desenvolupat a l'Escola d'Arquitectura i Disseny de la universitat de Los Andes de Bogotà. Wiring està basat en el Processing, un projecte de codi obert iniciat per Casey Reas i Benjamin Fry, tots dos anteriors participants del Grup d'Estètica i Computació al Mit Media Lab. La documentació ha sigut creada atentament, tenint presents dissenyadors i artistes. Hi ha una comunicació on els experts, els desenvolupadors de nivell intermedi i els principiants de tot el món comparteixen idees, coneixement i experiències personals. Wiring permet escriure el codi per tal de controlar dispositius connectats a plaques electròniques, permetent així crear tot tipus d'objectes interactius o espais. La idea és escriure unes poques línies de codi, connectar un parell de components al maquinari de Wiring i observar com una llum s'encén quan una persona s'apropa, escriure unes quantes línies més, afegir un altre sensor i veure com aquesta llum canvia quan la quantitat de llum de l'habitació disminueix, Aquest procés és anomenat sketching amb maquinari; i permet explorar una gran quantitat d'idees molt ràpid, seleccionar les més interessants, refinar-les i produir prototips. |
Història | Tudun (o To-tun-pat) fou un títol que van portar alguns alts càrrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a magistrat. S'esmenta en relació als turcs occidentals i els turcs orientals. |
Ràdio | El Consultorio de Elena Francis va ser un programa de ràdio emès a Espanya entre els anys 1947 i 1984 amb format de consultori sentimental. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.