label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Nàutica | El Yacht Club Italià (Yacht Club Italiano) és un club nàutic de la ciutat de Gènova, Itàlia. Es va fundar l'any 1879 i és un dels clubs nàutics més antics del Mediterrani. El rei Humbert I d'Itàlia va patronitzar aquest club de manera oficial des del seu naixement.A aquest club se li va atorgar el privilegi d'utilitzar la "Bandiera della Marina Militare" Italiana.El Yacht Club Italià va organitzar la seva primera regata l'any 1880 en les aïgues del Golf de La Spezia i hi varen participar 177 iots. Avui el club compta amb més de 1.200 membres. Entre altres activitats, el Yacht Club Italià organitza conjuntament amb el Yacht Club de França la Copa de Giraglia, una regata que va de Saint Tropez a Gènova, passant per Giraglia, el punt més septentrional de Còrsega. |
Circ | El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues. Amb la construcció del Circ Màxim es va aconseguir l'estructura necessària per satisfer l'experiència més desenvolupada d'espectacle en el món romà. L'experiència del circ, i de l'oci en general en el món romà, anava molt lligada a la funció política i cívica que emprenien els emperadors. És per aquesta raó que el 46 aC Cèsar ja va emprendre la construcció d'aquest enorme edifici, i que es va acabar al segle II en època de l'emperador Trajà. L'edifici ha estat estudiat de manera parcial, però se n'ha pogut fer una reconstrucció aproximada gràcies a la informació aportada per nombroses fons escrites de l'època i, sobretot a través de les representacions figuratives de la Forma Ubis Severiana i del Mosaic de Luni. La utilització de la vall entre el turó del Palatí i l'Aventí per a les curses de carros es remunta a èpoques molt antigues. El Circ Màxim com a entitat autònoma data de l'època de Tarquini, però no agafa personalitat fins a l'època republicana, i no serà fins l'arribada de Cèsar quan el monumentalitzarà, tot i que encara, en bona part, de fusta. Després d'un incendi i de la seva destrucció al segle i, va ser necessària la seva reconstrucció integral, empresa per Domicià i acabada el 103 dC per Trajà. El Circ Màxim, en època de Trajà, era una construcció monumental de 600 metres d'allargada, sumptuosament decorat pels tallers imperials del Palatí. Tenia un aforament de 385.000 persones. La seva estructura es basava en unes amplies grades recolzades sobre subestructures. Les cavea eren deambulatoris longitudinals a diferents alçades, amb fornícules repetides a ritme constant, que permetien l'accés als diferents maeniana: galeries i balcons per als espectadors – mitjançant rampes i escales. L'edifici estava constituït per tres plantes en alçat, tal com es pot observar en les monedes de Trajà i Caracalla, d'època Imperial. La part inferior es tractava d'un porticat de pilastres. I els pisos superiors estaven rematats amb lesenes i finestres. L'estructura muraria conservada és principalment de rajols, amb excepció d'algunes parts de tova calcària o travertí d'època republicana. Segurament el circ estava revestit de marbre. Cal tenir en compte en tot moment que l'orografia del terreny, ja que com hem dit l'edifici s'erigia sobre una vall, per tant l'arena es trobava a una quota nivell inferior que el terreny que envoltava el circ, tal com s'observa avui dia. Sobre la grada situada a la banda del Palatí s'hi trobava el pulvinar, on es disposaven les imatges dels déus i a vegades també l'emperador. Aquestes imatges apareixen en algunes representacions, com el mosaic de Luni i la gemma de Ginebra. El pulvinar se situava a la zona més alta de la grada, projectant la seva visibilitat directa i de manera neta cap a l'arena. Tenia un aspecte de templet hexàstil amb columnes corínties i dotat de tres absidioles a la part posterior. A la banda de l'Aventí hi hauria hagut el Temple del Sol, també visible en alguna moneda, a la gemma de Ginebra i al relleu Maffei. Aquesta part del circ avui ens resultat totalment desconeguda perquè no s'ha excavat, on també s'hi hauria sigut el tribunal dels jutges. A la graderia nord hi havia l'estructura de les carceres, on els carros de cavalls dels aurigues es preparaven abans de sortir. Es tractaven de dotze estables dividits en dos grups de sis. Entre tots dos grups hi havia la porta pompae, utilitzada per a l'entrada en processó amb què s'iniciaven els jocs. Les carceres estaven disposades en corba, expressament dissenyada per garantir la condició anàloga en la sortida dels concursants. S'obrien simultàniament a partir d'un mecanisme. La pista estava dotada d'un sistema de drenatge d'aigua molt eficaç mitjançant dues capes sobreposades de notable guix de densos fragments de ceràmica recoberts de sorra. Al centre de l'arena hi havia l'spina, disposada en la distància necessària respectes les cavea -graderies- perquè hi poguessin circular les quadrigues. Servia com a franja divisòria de l'arena. Tenia una basament d'uns dotze metres de llarg. Era una estructura més complexa del que sembla, amb un dipòsit d'aigua al centre: l'anomenat euripus, columnes, templets, escultures i un obelisc central. A l'extrem de l'spina hi havia les metae. L'experta K.M.D Dunbabin, assenyala que es disposa d'una gran quantitat de proves que ens permeten per una interpretació simbòlica identificant els diferents elements del circ amb l'univers i l'astrologia. Considera que el circ és una representació en miniatura de l'univers. Els diferents edificis del circ tenien intrínsec un simbolisme cosmològic. L'euripus representaria el mar. I el circ formaria el circulus anni: els mesos i els diferents signes dels zoodíac. Les set voltes de la cursa, es vincularien amb els set dies de la setmana, o el set planetes (considerats en la cosmologia antiga). El carro representaria el carro d'Hèl·lios, quan es tracta d'una quadriga – quatre cavalls –, o Minerva, quan es tractava d'una biga – dos cavalls –. Les quatre faccions – albata, russata, prasina, veneta – simbolitzarien les quatre estacions o els quatre elements, i estarien consagrades cadascuna a un determinat déu o deessa. Dunbabin defensa que aquesta concepció d'una connexió entre el circ i l'astrologia de l'univers era coneguda i acceptada per diferents escriptors com Malalas, Lydus, Casidor, Isidor de Sevilla, com també explícita en el poema de circensibus conservat a l'Antologia Palatina. Creu que aquesta concepció hauria sorgit del tractat Ludica Historia de Suetoni i s'hauria estès a partir del segle ii. El Circ Màxim d'època trajana és la culminació d'una llarga etapa constructiva, amb una fase fonamental inicial d'època de cesariana-augustea. Aquest llarg procés de construcció neix com a continuació de l'hipòdrom grec, amb característiques similars com la seva inserció en una vall, però s'acaba definint en el seu propi camí. Aquest procés de configuració pròpia s'inicia a la regió del Laci al llarg del segle I. A Roma s'acaba erigint però un edifici absolutament innovador, de dimensions excepcionals. El circ Màxims és un dels grans edificis d'espectacles construït en pedra, encara que es combini amb estructures de fusta. No hem de deixar de tenir present que es tractava d'una estructura polivalent en el que els antics rituals de Consualia podien conviure amb les curses de quadrigues, amb les processons triomfals i amb les caceres controlades, així com amb altres celebracions relacionades amb els ludi. El model que es crea com a resultat de tot un bagatge constructiu històric esdevé el prototip per excel·lència: el model arquitectònic i decoratiu que s'expandirà per tot l'Imperi, tal com s'ha pogut testimoniar amb les nombroses restes figuratives trobades: el mosaic del circ de Cartago, el mosaic del circ de Constantinoble, o el mosaic del circ de Bell-lloc del Pla (o de Can Pau Birol). |
Festivals | La Mísia (grec antic: Μύσια) era un festival celebrat pels habitants de Pel·lene, a Acaia, en honor de Demèter Mísia. El culte va arribar a Pel·lene d'un lloc anomenat Mísia, a la vora d'Argos, segons Pausànies. El festival durava set dies i les principals solemnitats es feien en un temple anomenat Μύσαιον (Misèon) envoltat per un bell bosc. Els primers dos dies hi participaven homes i dones junts, i el tercer dia els homes sortien del santuari, on romanien les dones, i de nit feien certs ritus secrets en els quals ni tan sols els gossos mascles podien ser presents. El quart dia els homes tornaven i les parelles es rebien amb gran alegria i rialles, i simulaven jocs agressius. Hom no coneix més detalls sobre la festa. |
Història | Els mermnades (en llatí Mermnadae, en grec antic Μερμνάδαι) van ser una dinastia que va governar el Regne de Lídia des d'una data incerta entre el 720 aC i el 715 aC fins a la conquesta persa, que va tenir lloc cap a l'any 546 aC. La va fundar Giges, un oficial del darrer dels heràclides de la branca dels Tolònides o Sandònides, Candaules, al que va matar i es va casar amb la seva vídua. Heròdot diu que va tenir cinc reis i dona els anys dels seus regnats. Segons Heròdot van governar 170 anys des del 716 aC fins al 546 aC amb els següents períodes: 1. Giges 38 anys 716-678 aC 2. Ardis 49 anys 678-629 aC 3. Sadiates 12 anys 629-617 aC 4. Aliates 57 anys 617-560 aC 5. Cresos 14 anys 560-546 aC Total 170 anys 716-546Dionís d'Halicarnàs dona uns períodes molt similars i inicia el regnat de Giges el 718 aC. Eusebi de Cesarea dona una cronologia molt diferent, amb un període total de 150 anys: 1. Giges 36 anys vers 700-664 aC 2. Ardis 37 anys 664-627 aC 3. Sadiates 15 anys 627-612 aC 4. Aliates 49 anys 612-563 aC 5. Cresos 15 anys 563-548 aC |
Ecologia | La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell. La pressió atmosfèrica afecta totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva posició. La major part dels éssers humans no notem la pressió atmosfèrica perquè la nostra pressió interna és gairebé igual que l'exterior. Les zones situades a l'altura del nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les que estan més elevades. Com més amunt del nivell del mar ens situem, més petita és la pressió atmosfèrica, ja que hi ha menys gruix d'aire a sobre. Això també fa que l'aire sigui més dens al nivell del mar que al cim d'una muntanya. Així, per exemple, al cim de l'Everest la pressió atmosfèrica és més baixa (aproximadament d'uns 300 mm de mercuri) que a qualsevol punt de les platges mediterrànies (d'uns 760 mm de mercuri). Allà on hi ha menys aire també hi ha menys oxigen disponible, ja que l'aire és una barreja de gasos, incloent-hi l'oxigen. Vet aquí per què els alpinistes, quan han d'escalar els cims més alts del planeta, han d'equipar-se amb bombones d'aire comprimit. La pressió disminueix ràpidament amb l'alçada, però a més hi ha diferències de pressió entre unes zones i altres de la troposfera, a una mateixa alçada, a causa del moviment i comportament meteorològic de les masses d'aire. Són denominades zones d'altes pressions, quan la pressió, reduïda al nivell del mar, és major de 1.013 mil·libars, i zones de baixes pressions si el valor és menor que aquest número. Les masses d'aire es desplacen des de les àrees de més pressió a les de menys, i formen els vents. S'anomenen isòbares les línies que uneixen punts d'igual pressió. Els mapes isobàrics són utilitzats pels meteoròlegs per a les prediccions del temps. Es pot mesurar la pressió atmosfèrica amb un baròmetre. Aquests aparells mesuren la pressió en mil·límetres de mercuri (mmHg), o en mil·libars (mbar). La pressió normal al nivell del mar equival a 760 mmHg o 1013 mbar. Un augment de la pressió atmosfèrica per sobre de la normal, indica la presència d'un anticicló, una disminució indica una depressió. Es fan mapes de pressió atmosfèrica, on es marquen les línies isòbares, que ajuden els meteoròlegs a fer prediccions meteorològiques. |
Psicologia | Un monosexual és algú que se sent sexualment atret només per un sexe (o gènere). El terme monosexualitat és un neologisme que designa l'orientació sexual corresponent. Un monosexual podria ser, per exemple, heterosexual o homosexual. L'antònim al terme monosexual és bisexual, ja que aquesta fa referència a l'atracció cap als dos sexes: home i dona (o cap als dos gèneres: masculí i femení).El terme és bastant comú, utilitzat sobretot en els debats de la bisexualitat per denotar totes les persones que no siguin bisexuals/pansexuals (amb excepció dels asexuals, que no són sexualment atrets per cap gènere). És probable que hagi estat adoptat en lloc d'unisexuals ('d'un únic sexe'), que ja s'utilitza en la biologia i produiria confusió. Sovint és considerat despectiu per a la gent a què s'aplica, i no és d'ús comú com a autoetiqueta entre les persones heterosexuals ni homosexuals. La proporció de persones que caben a la categoria depèn de com es fa servir la paraula. Si el terme s'utilitza per a referir-se exclusivament als monosexuals en el comportament, llavors, d'acord amb els estudis d'Alfred Kinsey, es podria aplicar al 67% dels homes i al 87-90% de les dones. Si el terme s'utilitza per a descriure la resposta emocional, la proporció és menor per als homes, el 58%.Sigmund Freud pensava que ningú va néixer monosexual i que va haver de se-hir ensenyat pels pares o la societat. La majoria de les persones sembla creure que la majoria de la població és monosexual. |
Ecologia | El bosc temperat de coníferes és un bioma terrestre que inclou zones com els boscos plujosos temperats de la província de Valdivia de Xile, els boscos plujosos de Nova Zelanda i Tasmània, oest d'Amèrica del Nord, nord-oest d'Europa i Islàndia i algunes zones de Noruega), sud del Japó, i est de la zona del Mar negre i la Mar Càspia de Turquia i Geòrgia al nord de l'Iran. Les condicions molt humides donen lloc a molses i arbres molt grossos com la sequoia gegant (Sequoiadendron gigantea), Sequoia sempervirens, Pseudotsuga menziesii, Picea sitchensis,Fitzroya cupressoides i Kauri (Agathis australis). Aquests boscos són bastant rars i es donen només en petites zones d'Amèrica del nord, sud-oest d'Amèrica del Sud i nord de Nova Zelanda. Els Klamath-Siskiyou forests del nord-oest de Califòrnia i sud-oest d'Oregon tenen gran biodiversitat amb espècies endèmiques. |
Filologia | La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren. |
Telecomunicacions | En comunicacions per ràdio, una estació base és una instal·lació fixa de ràdio per a la comunicació bidireccional. S'usa per comunicar amb una o més ràdios mòbils o portàtils. Les estacions base generalment serveixen per a connectar ràdios bidireccionals de baixa potència, com ara la d'un telèfon mòbil, un telèfon sense fil o una ordinador portàtil amb una targeta WiFi. L'estació base serveix com a punt d'accés a una xarxa de comunicació fixa (com la Internet o la xarxa telefònica) o perquè dos terminals es comuniquin mitjançant l'estació base.A l'àrea de les xarxes informàtiques sense fils (WiFi o WiMAX), una estació base és un transmissor/receptor de ràdio que serveix com a nexe (hub) de la xarxa d'àrea local sense fils. També pot servir com a passarel·la entre les xarxes sense fils i fixa. En el context de la telefonia mòbil, una estació base (en anglès: base transceiver station, BTS) disposa d'equips transmissors/receptors de ràdio a la banda de freqüències d'ús (900/1800 MHz) que són els que realitzen l'enllaç amb l'usuari que efectua o rep la trucada (o el missatge) amb un telèfon mòbil. Les antenes utilitzades es solen situar al capdamunt de la torre (si s'escau), d'edificis o turons per donar una millor cobertura, sent del tipus dipol. Sol estar composta per un pal al qual estan units tres grups d'una o diverses antenes equidistants. L'ús de diverses antenes produeix una diversitat de camins radioelèctrics que permet millorar la recepció de la informació.A més, l'estació base disposa d'algun mitjà de transmissió, via ràdio o cable, per efectuar l'enllaç amb la central de commutació de telefonia mòbil automàtica, que al seu torn encamina la trucada cap al telèfon destinació, sigui fix o mòbil. En general, aquestes estacions disposen també de bateries elèctriques, capaces d'assegurar el funcionament ininterromput del servei. En zones densament poblades hi ha moltes estacions base, properes entre si (cèl·lules petites). Les freqüències s'han d'organitzar i reutilitzar de forma acurada, ja que són escasses, pel que cada EB transmet amb poca potència per tal que no es produeixin interferències d'una cèl·lula amb una altra cèl·lula propera que empri les mateixes freqüències. En canvi, a les zones de baixa densitat de població les estacions base estan allunyades unes de les altres i transmeten a elevada potència per assegurar la cobertura en una cèl·lula extensa. |
Ciència militar | El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, també conegut pel seu acrònim CITCO, és l'organització d'intel·ligència que a Espanya és responsable de la gestió i anàlisi de tota la informació estratègica relativa al terrorisme, la criminalitat organitzada i les organitzacions radicals de caràcter violent.Aquest organisme va ser creat el 15 d'octubre de 2014, en virtut del Reial decret 873/2014, de 10 d'octubre, pel qual es modifica el Reial decret 400/2012, de 17 de febrer, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior. Ha estat el resultat de la unió del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista (CNCA) i el Centre d'Intel·ligència Contra el Crim Organitzat (CICO), tots dos dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat del ministeri esmentat per optimitzar els esforços i aprofitar els recursos econòmics enfront de les creixents amenaces i la vinculació cada vegada més estreta que s'estableix entre les organitzacions extremistes de naturalesa violenta, el terrorisme i la criminalitat organitzada. Aquest òrgan amb nivell orgànic de sotsdirecció general, directament depenent del Secretari d'Estat de Seguretat, ha assumit en exclusiva les funcions que han vingut exercint el CNCA i el CICO. Està format per membres del Cos Nacional de Policia (CNP), de la Guàrdia Civil, del Servei de Vigilància Duanera, funcionaris d'Institucions Penitenciàries, membres de les Forces Armades així com per personal del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). La seva finalitat consisteix a impulsar i coordinar la integració i valoració de quantes informacions i anàlisis operatives disposin les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en matèria de terrorisme, crim organitzat i radicalisme violent, per a l'elaboració d'intel·ligència criminal estratègica, l'establiment de criteris d'actuació i coordinació operativa entre organismes concurrents al costat del disseny d'estratègies globals de lluita contra aquests fenòmens. |
Ecologia | El Matolls i praderies de les Illes Tristan Da Cunha i Cough és una ecoregió de l'ecozona afrotropical, definida per la WWF, constituïda per l'arxipèlag de Tristan da Cunha i l'illa de Gough, a l'oceà Atlàntic sud. |
Jocs | L'idiota (o cap de merda) és un joc de cartes que es juga amb la baralla francesa, sense comodins. Hi intervé tant l'atzar com l'estratègia. Hi poden jugar un mínim de 2 jugadors, però si hi juguen més de cinc persones, caldrà utilitzar dues baralles, i més de 10 en caldrà utilitzar tres. |
Arqueologia | El Museu del Bardo o Museu Nacional del Bardo és el principal museu de Tunísia, situat a la municipalitat del Bardo, a la governació de Tunis. Té una gran varietat de peces arqueològiques, joies i mosaics únics. El mateix edifici és digne d'observació. L'edifici principal fou construït a la segona meitat del segle xix per ser destinat a palau; fou convertit en museu el 1882 i fou batejat llavors Museu Alaoui (d'Alí el bei, que va governar del 1882 al 1902); un espai adjacent, que era un antic palau del bei (relativament petit, construït el 1831-1832) s'hi va afegir el 1899 per albergar les col·leccions d'art islàmic. En destaca la sala amb la cúpula, el gran pati cobert, la sala de música i els apartaments privats. La peça més antiga és un objecte trobat al Guetar que té uns 40.000 anys; les peces modernes són recents, objectes de la vida quotidiana moderna. El nombre de sales n'és de 34, de les quals les principals són: La sala V o dels mosaics cristians, amb esteles i baixos relleus púnics i líbics, i objectes funeraris d'època cristiana amb mosaics de tomba i sarcòfags. La sala IX, dedicada al món romà, és l'antic pati del palau; té nombroses estàtues de la Cartago romana i d'altres llocs com Útica, Oudna, Altuburos, Dougga i d'altres. També hi ha alguns paviments (mosaics) i estatuetes. La sala X o sala de Sussa, antiga sala de festes del palau, conté diversos mosaics i n'és el més destacat un paviment mosaic procedent de Sussa (Hadrumetum) i altres mosaics famosos procedents de Cartago. La sala de Dougga (XI), amb els millors mosaics trobats a Dougga. La sala de Virgili (XV), on hi ha el mosaic de Virgili considerat el millor del món. Les sales de Mahdia (XVI i XXII), on hi ha les troballes submarines a la costa de Mahdia, escultures de marbre i bronze de gran qualitat i alguns mosaics de Cartago, Útica i Thysdrus (El Djem). El pati del palau forma una sèrie de sales dedicades a la civilització arabomusulmana, amb dues seccions: l'una de l'edat mitjana i una altra d'etnogràfica, que mostra objectes de la vida dels darrers dos o tres segles a Tunísia. La primera té una sèrie d'objectes que inclouen sarcòfags, esteles i d'altres que es troben en el camí a la sala IV, on hi ha nombroses vitrines en què s'exposen alguns alcorans (dels segles IX, X i XI), manuscrits i altres rareses; també brodats egipcis, escultures de fusta, una cadira d'oració de la gran mesquita de Kairuan del segle ix, i algun relleu en marbre d'època fatimita. Igualment, hi ha joies, monedes d'or, manuscrits de tractats de medicina, copes de coure, gots, i ceràmiques aglàbides i fatimites (entre aquestes, el famós plat conegut com «el cavaller de Sabra». |
Geografia | Un pol d'inaccessibilitat (PIA) és el lloc a una distància més gran de qualsevol punt d'accés. Generalment el terme es fa servir com el lloc sobre la superfície d'un continent o un oceà que està a la distància més gran de la línia de costa i és el Pol d'inaccessibilitat del Pacífic o Punt Nemo, és el lloc del mar més allunyat de terra ferma. El lloc de la superfície de la Terra més allunyat del mar és el Pol d'inaccessibilitat d'Euràsia (EPIA). Un pol d'inaccessibilitat ha de ser, per definició, equidistant de 3 punts sobre la línia de costa. |
Robòtica | Ànimes de metall (títol original en anglès: Westworld) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca escrit i dirigida per Michael Crichton, estrenada el 1973. Ha estat doblada al català.El film va ser seguit per una seqüela, El món del futur (Futureworld), i una mini-sèrie de televisió Beyond Westworld. L'any 2016 l'HBO va estrenar una sèride de televisió basada en l'argument del film original. |
Sociologia | Conservadorisme nacionalista és un terme que s'usa per a descriure a aquells conservadors que tenen forts ideals nacionalistes i planegen promoure la cultura i la identitat ètnica com a forma de promoure el creixement de la societat. Aquests conservadors afavoreixen especialment la tradició familiar i els drets d'aquesta, ja que veuen en la família l'única forma de promoure la pàtria i els processos per la qual aquesta passa. El conservadorisme nacionalista està relacionat amb el conservadorisme social. La família vista pels conservadors nacionalistes és la forma en la qual es lliguen tots els fets del passat per a promoure un millor futur. En paraules de l'austríac "El conservadorisme nacionalista la família com casa de la identitat, de la solidaritat i l'emoció. Comunament aquest conservadorisme ompli el buit polític entre els ideals conservadors i abasta en els seus pensaments la ultradreta i un fort sentit anticomunista. Comunament hi ha hagut conservadors que promouen el nacionalisme arreu del món, però tenen implantació a Europa, ja que en aquests països tenen líders i mandataris que segueixen aquest conservadorisme. En el context europeu, també aplega els euroescèptics. A més d'aquests elements comuns, els conservadors nacionalistes poden tenir opinions diferents als diferents països, depenent de factors locals. Això és especialment cert en el cas dels plantejaments econòmics, on les opinions dels conservadors nacionals poden fluctuar entre el suport a una economia planificada a advocar per una economia mixta de centre a la defensa d'una economia de laissez-faire. |
Arquitectura | Un lavabo o rentamans és un recipient sobre el qual s'aboca l'aigua per la neteja personal. Tradicionalment es fabriquen de porcellana, avui n'hi ha de les més diverses formes i materials, com ara metall, gres o vidre. Els lavabos actuals porten una o dues aixetes que connectades a la canonada de l'edifici subministren aigua freda i calenta (actualment a Catalunya és obligatori l'ús d'unes aixetes amb un sol canó per la sortida d'aigua freda i calenta mesclada). A la part inferior tenen una vàlvula de desguàs, connectada al clavegueram mitjançant un sifó, per la qual s'evacua l'aigua usada.En l'actualitat, els lavabos es fabriquen en gran varietat de materials entre els quals hi ha ceràmica, vidre, resina, metall, pedra polida o fusta amb tractaments hidròfugs. Quant a la seva col·locació, el més habitual és encastar els lavabos en un taulell de marbre de manera que quedi arran de la superfície superior. No obstant això, també hi ha lavabos sense taulell, uns muntats directament sobre un moble i d'altres que estan com a prolongació del taulell de marbre (al mateix nivell) constituint un sol moble continu. |
Art | L'estil animal, caracteritzat per representacions d'animals i ocells, fou característic de l'art escandinau en l'època de les migracions germàniques. S'acosta a un estil artístic comú fins a la Xina, però particularment utilitzat pels pobles nòmades d'Àsia Central, sobretots els escites, al principi de l'edat del ferro Es tracta d'un estil decoratiu zoomòrfic, utilitzat per decorar petits objectes, sobretot en el si de poblacions guerreres |
Agricultura | Phoma és un gènere de fongs fitopatògens. |
Ecologia | El bàbol, la pàpola, el pelitre, les guixes, els muixos, els capellans o frares (Lepidium draba L. anteriorment Cardaria draba) és una espècie mediterrània de la família de les brassicàcies. |
Geologia | Peperita és el terme genèric que s'aplica a les roques formades per la fracturació in situ d'un magma que intrueix i es barreja amb sediments humits no consolidats. La roca pot presentar clasts volcànics tot formant textura jigsaw. El nom peperita va ser emprat inicialment per a descriure algunes roques de la regió de Limanha, a França. |
Agricultura | La botritis és una malaltia causada pel fong Botrytis cinerea, que ataca molts cultius, com ara la vinya, arbres fruiters, maduixa, tomàquet, pebrot, albergínia, hortícoles variades i plantes ornamentals. En el cas de la vinya i segons les circumstàncies pot ser una afectació fatal (podridura grisa o negra) o valuosa (podridura noble). |
Filosofia | El Proslogion (escrita entre els anys 1077 i 1078) és una de les obres cimeres d'Anselm de Canterbury, cèlebre per presentar per primer cop l'anomenat Argument ontològic en favor de l'existència de Déu. |
Geografia | El Pic de la Jaça de Mollet és una muntanya de 2.086,9 metres d'altitud situada al Massís del Carlit, a la seva zona meridional, al límit entre els termes comunals de Dorres i d'Enveig, tots dos de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Està situat a la zona central del límit occidental del terme de Dorres i al terç septentrional del terme d'Enveig, al sud del Pic de Mollet. |
Química | Max Trautz (Karlsruhe, 1880 - Karlsruhe, 1960) fou un químic alemany. Va ser molt productiu, amb unes 190 publicacions científiques, especialment en el camp de la cinètica química. |
Biblioteconomia | Els índexs de cites recopilen informació sobre les cites bibliogràfiques que es realitzen en els articles acadèmics. Això fa possible saber les cites rebudes per un autor o per un treball concret. Serveix, per tant, com a indicador de la qualitat d'un article. |
Jocs | Un videojoc o joc de vídeo és un joc electrònic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics. Els videojocs són de vegades qualificats com una forma d'art, per bé que aquest és un tema controvertit i cada dia estan més acceptats com a part de la cultura.Els sistemes electrònics que s'utilitzen per jugar a videojocs són coneguts popularment com a plataformes i poden anar d'una computadora a un giny especialment creat per a això, com les videoconsoles o les màquines recreatives, passant per telèfons mòbils (smartphones) i altres dispositius electrònics. Respecte al programari, aquests poden ser enregistrats en algun mitjà d'emmagatzemament (com un cartutx, una targeta, un disquet, un CD, etc.) per a ser executats en un aparell específic o descarregats en línia i sense cap suport físic. Els videojocs poden ser per a un jugador o per a diversos jugadors (multiplayers en anglès) i es poden jugar directament a l'ordinador o consola o via internet (videojocs en línia). La interfície de l'usuari permet de controlar, moure, manipular o fer accions mitjançant un dispositiu dit controlador de joc, que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes. Històricament, els primers videojocs d'ordinador personal utilitzaven per a jugar un teclat d'ordinador. Més endavant van aparèixer les palanques de control que facilitaven moviments més complexos. Alguns videojocs d'ordinador de l'actualitat permeten al jugador l'ús del teclat i el ratolí alhora. Més enllà dels elements visuals comuns que es poden trobar en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perquè el jugador obtingui una millor interacció i informació sensitiva del videojoc. Alguns exemples sobre això són millors dispositius de reproducció del so (altaveus), com també un gran nombre de dispositius externs (p.e., dispositius de vibració). Els videojocs, a més a més, són un producte que té potencialitat narrativa o de contingut fictici. A causa d'açò s'entén que poden contar històries. |
Lingüística | Les llengües coreàniques són una família lingüística de llengües parlades principalment a la Península de Corea, a l'extrem nord-oriental de Manxúria i la l'Illa de Jeju. Actualment, només hi ha dues llengües vives, d'aquesta família, el coreà i el jeju, de les quals la segona està en una fase avançada del procés de substitució lingüística per la primera. En global, les llengües coreàniques són parlades per uns 80 milions de persones arreu del món, però molt principalment a Corea del Sud, Corea del Nord i, en menor mesura, també a la Xina. El sistema d'escriptura que empren totes dues llengües és el propi de la península, el hangul. Hi ha hagut propostes per emparentar les llengües coreàniques amb altres famílies lingüístiques, principalment a través de la hipòtesi altaica, amb les llengües japòniques, les llengües manxú-tungús, les llengües turqueses i amb les llengües mongòliques. Per ara, però, no hi ha cap evidència que existeixi cap vincle més enllà de les influències habituals produïdes per la interacció i el veïnatge. |
Astronomia | Calendari Català fou una revista de caràcter anual fundada i dirigida per Pelagi Briz i que sortí del 1865 al 1882 en una primera etapa, i dirigida per Joan Baptista Batlle del 1898 al 1905 en una segona etapa. Disposava per lema Qui llengua té, a Roma va fou escrita pels més coneguts escriptors i poetes catalans, mallorquins i valencians. |
Televisió | Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 22 d'agost de 1920 - Los Angeles, Califòrnia, 5 de juny de 2012) fou un escriptor d'històries curtes, novel·les i assaigs, dramaturg, guionista i poeta estatunidenc. Bradbury es graduà a la Universitat de Los Angeles el 1938. Tot i que la seva educació formal acabà aquí, es convertí en un "estudiant de la vida", venent diaris a les cantonades dels carrers de Los Angeles del 1938 al 1942, passant les nits a la biblioteca pública i els dies a la impremta. Es convertí en escriptor a temps complet el 1943, i contribuí en nombroses històries curtes per a diaris abans de fer-ne una col·lecció: Dark Carnival, el 1947. La seva reputació com a escriptor de coratge i visió s'establí amb la publicació de The Martian Chronicles el 1950, que descriu els primers intents de la Terra de conquerir i colonitzar Mart, i les conseqüències inesperades. A continuació vingué The Illustrated Man i després, el 1953, Fahrenheit 451, la que molts consideren l'obra mestra de Bradbury, una mordaç acusació a la censura realitzada en un món futur en què la paraula escrita està prohibida. En un intent per salvar la seva història i cultura, un grup de rebels memoritzen obres senceres de literatura i filosofia a mesura que els llibres són cremats per l'estat totalitari. Altres treballs inclouen: The October Country, Dandelion Wine, A Medicine for Melancholy, Something Wicked This Way Comes, I Sing the Body Electric!, Quicker Than the Eye i Driving Blind. En total, Bradbury va publicar més de trenta llibres, prop de sis-centes històries curtes i nombrosos poemes, assaigs, i peces de teatre. Les seves històries curtes van aparèixer en més de mil currículums d'antologies de "lectura recomanada" en escoles. L'obra de Ray Bradbury ha estat inclòs en quatre col·leccions de Best American Short Story (Millor Història Curta d'Amèrica). Va ser premiat amb el premi O. Henry Memorial, el premi Benjamin Franklin, el premi Mundial de Fantasia per la seva trajectòria, el premi Grand Master de la Sciencie Fiction Writers of America (Escriptors de ciència-ficció d'Amèrica), el premi PEN Center USA West Lifetime Achievement, entre d'altres. Al novembre del 2000, la National Book Foundation Medal (la Medalla de la Fundació Nacional del Llibre) per part de la Distinguished Contribution to American Letters (la Distingida Contribució dels Lectors Americans) va fer una conferència sobre el senyor Bradbury amb motiu de la cerimònia dels premis 2000 National Book a la ciutat de Nova York. Bradbury mai va confinar la seva visió a la literatura pura. Va estar nominat per un Premi de l'Acadèmia pel seu film animat Icarus Montgolfier Wright, i guanyà un Emmy Award pel seu guió televisiu de The Halloween Tree. Va adaptar seixanta-cinc de les seves històries per a Ray Bradbury Theater de la televisió. Va ser el consultor creatiu al pavelló dels Estats Units a la Fira Mundial de Nova York del 1964. El 1982 creà les metàfores interiors de la mostra Spaceship Earth a l'Epcot Center de Disney World, i més tard contribuí a la concepció de la ruta espacial Orbitron a Disneyland París. Casat des del 1947, Bradbury i la seva dona Maggie vivien a Los Angeles amb els seus quatre gats. Tenien quatre filles i vuit nets. Maggie morí el novembre del 2003. En ocasió del seu 80è aniversari a l'agost del 2000, Bradbury digué," La gran alegria de la meva vida ha estat aixecar-se cada matí i córrer a la màquina d'escriure perquè m'ha vingut alguna nova idea. La sensació que tinc cada dia és molt semblant a la mateixa que tenia quan tenia dotze anys. En qualsevol esdeveniment, aquí estic, amb vuitanta anys, sense sentir-me diferent, ple d'un gran sentit de joia i content per la llarga vida que se m'ha permès. Tinc bons plans pels pròxims deu o vint anys, i espero que m'hi acompanyeu.". |
Art | Els treballs que tradicionalment es fan sobre Història de l'Art normalment tenen com objecte d'estudi l'evolució de la història de l'art occidental, fruit de l'eurocentrisme corrent en la societat europea i nord-americana. Aquests treballs acostumen a excloure fins i tot alguns períodes artístics com el bizantí o l'àrab clàssic tot i que part d'aquests es van desenvolupar en territori europeu. No obstant això, en considerar la cultura occidental com a element fonamental de la vida contemporània aquest estudi es fa necessari a fi de comprendre l'abast de l'art al voltant del món, rebent influències i sent influït per altres moviments. Els estudis sobre història de l'art, d'altra banda, solen centrar-se en la pintura, l'arquitectura i l'escultura, deixant de costat altres branques com la literatura o la música, disciplines que són estudiades en treballs més especialitzats. Aquesta història de l'art occidental pot considerar-se majoritàriament restringida al context europeu per més de tres mil·lennis: el nucli principal de l'art occidental roman al continent europeu fins a mitjans del segle xx, quan comença a traslladar-se també cap als Estats Units, especialment després de la II Guerra Mundial. |
Arquitectura | Fumihiko Maki (6 de setembre de 1928, Tòquio) és un arquitecte japonès. |
Sociologia | La Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial és un dels principals tractats internacionals en matèria de drets humans. Va ser adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 21 de desembre de 1965, i va entrar en vigor el 4 de gener de 1969, després d'aconseguit el nombre de ratificacions necessari. La mateixa no ha de ser confosa amb la Declaració sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, proclamada en 1963, que va constituir un dels antecedents de la Convenció. La prohibició de la discriminació racial és considerada una norma ius cogens per tractadistes de dret internacional i la pròpia Comissió de Dret Internacional. També s'entenen que la prohibició a la discriminació es tradueix en obligacions erga omnes; així que tots els Estats tenen un legítim interès de protecció i les obligacions són cap a la comunitat en el seu conjunt. |
Astronomia | L'astrofísica atòmica té a veure amb la realització dels càlculs de física atòmica que seran útils per als astrònoms i l'ús de dades atòmiques per a la interpretació de les observacions astronòmiques. La física atòmica té un paper clau en l'astrofísica, ja que només la informació dels astrònoms sobre un objecte particular ve a través de la llum que emet, i aquesta llum sorgeix a través de transicions atòmiques. L'astrofísica molecular, convertit en un camp rigorós d'investigació per l'astrofísic teòric Alexander Dalgarno a principis de 1967, es refereix a l'estudi de les emissions a partir de molècules en l'espai. Hi ha 110 molècules interestel·lars conegudes en l'actualitat. Aquestes molècules tenen un gran nombre de transicions observables. Les línies també es poden observar en l'exemple de l'absorció —per exemple, les línies altament desplaçades cap al roig vistes contra el quàsar gravitacionalment amb lents PKS1830-211. La radiació d'alta energia, com la llum ultraviolada, pot trencar els enllaços moleculars que mantenen els àtoms en molècules. En general, doncs, les molècules es troben en ambients frescos astrofísics. Els objectes més massius de la nostra galàxia són enormes núvols de molècules i pols, creativament anomenats núvols moleculars gegants. En aquests núvols, i les versions més petites d'ells, es formen les estrelles i els planetes. Aleshores, un dels camps principals d'estudi de l'astrofísica moleculars és la formació estel·lar i planetària. Les molècules es poden trobar en molts entorns, però, a partir de les atmosferes estel·lars dels satèl·lits planetaris. La majoria d'aquests llocs són frescos, i l'emissió molecular s'estudia amb més facilitat a través de fotons emesos quan les molècules fan transicions entre estats d'energia de rotacionals baixes. Una molècula, compost pels abundants àtoms de carboni i oxigen, i molt estable enfront de la dissociació en àtoms, és el monòxid de carboni, CO. La longitud d'ona del fotó emès quan la molècula de CO cau des del seu estat excitat més baix a la seva energia zero, o sòl, de l'estat és de 2,6 mm, o 115 gigahertzs (mil milions d'hertzs). Aquesta freqüència és mil vegades més gran que les freqüències típiques de ràdio de la FM. En aquestes altes freqüències, les molècules en l'atmosfera terrestre poden bloquejar les transmissions des de l'espai, i els telescopis han d'estar situats en llocs alts, secs (l'aigua és un important bloquejador atmosfèrica). Els radiotelescopis han de tenir superfícies molt precises per produir imatges d'alta fidelitat. El 21 de febrer de 2014, la NASA va anunciar una base de dades enormement millorada per al seguiment dels hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) en l'univers. Segons els científics, més de 20% del carboni en l'univers pot estar associat amb els hidrocarburs aromàtics policíclics, possibles materials de partida per a la formació de vida. Els hidrocarburs aromàtics policíclics sembla haver-se format poc després del Big Bang, s'han estès per tot l'univers, i s'associen amb noves estrelles i exoplanetes. |
Telecomunicacions | La Banda L és un rang de radiofreqüència de Microones del IEEE US que fa servir les freqüències d'1,5-2,7 GHz Aquesta gamma és utilitzada principalment per les cadenes de ràdio digital DAB. Una part d'aquesta banda, entre 2,5 i 2,7 GHz s'utilitza en molts països per a la difusió en MMDS (cable sense cable). |
Antropologia | La pota de conill és un popular amulet, emprat des de fa segles en la cultura occidental. De fet, és considerada al costat de la ferradura i al trèvol de quatre fulles com una de les supersticions més antigues que encara perduren en l'actualitat, ja que es calcula que els seus orígens ronden al 600 a. C. |
Aeronàutica | Un avió de negocis, jet privat o avió privat (en anglès: business jet) és un terme que descriu un avió de reacció, generalment de grandària reduïda, dissenyat per al transport de grups d'empresaris o individus rics. Les empreses que construeixen, venen, compren i lloguen aquestes aeronaus tendeixen a utilitzar els termes més formals com ara avió corporatiu, avió executiu o transport VIP. Els reactors de negocis també poden ser adaptats per a missions especials, com ara trasllats mèdics, tasques de reconeixement, guerra electrònica, patrulla marítima, etc. En aquests casos solen operar contractats per organismes públics, governs o forces armades. |
Ciència militar | La guerra aèria és l'ús d'aeronaus militars i altres màquines voladores en la guerra, incloent-hi transports de càrrega per promoure els interessos nacionals. El poder aeri estratègic és el bombardeig de recursos enemics per bombarders; el poder aeri tàctic és la batalla per control de l'espai aeri per caces; el suport aeri proper és el suport directe a unitats de terra; el terme aviació naval refereix especialment a l'ús de portaavions. |
Història | Joana d'Acre (Acre, Regne de Jerusalem, abril de 1272 - Castell dels Clare, Suffolk (Anglaterra), 23 d'abril de 1307) va ser una princesa anglesa, filla d'Eduard I i d'Elionor de Castella. El nom "Acre" deriva del seu lloc de naixement a Terra Santa mentre els seus pares estaven en una croada. Es va casar dues vegades; el seu primer marit va ser Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, un dels nobles més poderosos del regne del seu pare; el seu segon marit va ser Ralph de Monthermer 1r baró de Monthermer, un escuder de la seva casa amb qui es va casar en secret. Joana destaca sobretot per l'afirmació que suposadament s'han produït miracles a la seva tomba, i per les múltiples referències a ella en la literatura. |
Indumentària | Un peüc (o normalment en la forma plural, peücs), és el nom que rep un tipus de mitjó curt fet de llana o de punt, utilitzat per la gent, com a peça d'abrigar per a no tenir fred als peus al llit o dintre casa. D'antuvi a Catalunya, els camperols solien portar els peücs per sobre dels mitjons quan anaven calçats amb esclops o amb espardenyes |
Televisió | Quèquicom és un programa setmanal de divulgació de la ciència emès per Televisió de Catalunya en C33 des del març de 2006. Quèquicom té la voluntat de dotar els espectadors dels coneixements bàsics per entendre la natura i els aspectes cientificotècnics d'aquesta societat i, alhora, per facilitar la comunicació dels científics amb els ciutadans. |
Objectes astronòmics | (588) Aquil·les és un asteroide descobert el 22 de febrer de 1906, per l'astrònom alemany Max Wolf. Va ser el primer asteroide troià en ser descobert, i es va posar el nom d'Aquil·les, l'heroi fictici de la Ilíada. Orbita en el punt de Lagrange L₄ del sistema Sol-Júpiter. Després del descobriment de diversos asteroides més, es va establir que el punt L₄ l'anomenarien "camp grec", mentre que el punt L₅ seria "camp troià", encara que abans no s'havia adquirit un caràcter "espia" (624 Héctor en el camp grec i 617 Patroclus en el troià). Basant-se en dades de l'IRAS, l'Aquil·les conforma uns 135 km de diàmetre i és el sisè troià de Júpiter més gran. |
Enginyeria | Fundada en 2007, l’Institut des sciences et industries du vivant et de l'environnement, també anomenada Agro ParisTech, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.Agro ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de Agro ParisTech (Màster Ingénieur Agro ParisTech) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé. |
Televisió | Medium és una sèrie de televisió estatunidenca sobre una dona, Allison DuBois (Patricia Arquette) que treballa a Phoenix com a mèdium i assessora del fiscal general de l'estat d'Arizona i del comtat de Mariposa. La protagonista, té la capacitat psíquica de contactar amb les persones mortes que l'ajuden a resoldre els casos en què s'han vist involucrats.La sèrie va ser creada per Glenn Gordon Caron i produïda per Picturemaker Productions i Grammnet Productions per a la CBS. |
Matemàtiques | Els parèntesis (en singular, parèntesi) són signes de puntuació. S'utilitzen de dos en dos per separar o intercalar un text dintre d'un altre.Per distingir-los, se'ls sol anomenar: parèntesi que obre o parèntesi esquerre, al símbol ( i parèntesi que tanca o parèntesi dret, al símbol )En matemàtica, els parèntesis s'utilitzen per indicar precedència o definir un argument. |
Ecologia | El Santuari del oryx àrab és una antiga zona protegida situada a Oman. Inscrita en l'any 1994 en el Patrimoni de la Humanitat de la Unesco pel criteri x, el bé ha estat retirat de la mateixa llista a l'any 2007. La fauna i la flora de la zona representa un ecosistema desèrtic únic.La zona comprèn, especialment, el primer ramat d'orix àrabs lliures després de l'extinció de l'espècie 1972 i la seva reintroducció 1982, són els únics llocs de reproducció lliure de la pioc salvatge, l'Íbex, el llop d'Aràbia, el teixó, el caracal i la població més important de la gasela d'Aràbia en llibertat.El nombre d'òrix va ser estimat en 450 individus el 1996, però després es va reduir a prop de 65 individus amb solament quatre parelles reproductores.El 2007, el Comitè del Patrimoni de la Humanitat va retirar el bé de la Llista del Patrimoni de la Humanitat, en resposta a la decisió unilateral d'Oman de reduir el 90% de la superfície de la zona protegida. Va ser la primera vegada que tal supressió ha estat confirmada. |
Sociologia | El llenguatge no sexista, llenguatge inclusiu o bé llenguatge de gènere és un llenguatge que evita el biaix cap a un sexe o gènere social determinat. En català s'esmenta l'ús de substantius que no són específics de gènere per referir-se a rols o professions, així com evitar els pronoms "ell", "ells" i "els seus" per referir-se a persones de gènere desconegut o indeterminat. També s'acostumen a utilitzar noms genèrics com "persones" o "gent". El llenguatge no sexista generalment neix de la confusió entre el gènere gramatical i el sexe de les persones i comprèn una sèrie de disciplines que investiguen els efectes del sexisme i l'androcentrisme en el llenguatge. L'estudi del llenguatge sexista és paral·lel al del llenguatge no sexista i cau dins l'àmbit de la filosofia, la sociologia del llenguatge, l'antropologia lingüística, la sociolingüística o l'etnografia de la comunicació. El llenguatge no sexista es contraposa als usos androcèntrics del llenguatge, que són els que tendeixen a invisibilitzar o amagar la presència o actuació de les dones; als usos sexistes, els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes. Cal destacar, en tot cas, que la llengua en si no és sexista, sinó l'ús que se'n fa. |
Festivals | El 49è Festival Internacional de Cinema de Berlín va tenir lloc entre el 10 i el 21 de febrer de 1999. El festival va obrir amb Aimée & Jaguar de Max Färberböck. L'Os d'Or fou atorgat a la pel·lícula canadenco-estatunidenca The Thin Red Line dirigida per Terrence Malick.Al festival es va mostrar una retrospectiva dedicada a director de teatre i cinema austríaco-estatunidenc Otto Preminger. Una versió en 70 mm del musical de Preminger Porgy and Bess va clausurar el festival. |
Informàtica | L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ACC) és un òrgan del Govern de Catalunya que s'encarrega de prevenir, detectar, respondre i investigar incidents o amenaces a les xarxes de comunicacions electròniques i als sistemes d'informació públics, i de planificar, gestionar, coordinar i supervisar la ciberseguretat a Catalunya, minimitzar els danys i el temps de recuperació de les xarxes i els sistemes en cas de ciberatac i col·laborar amb els cossos policials i les autoritats judicials. Depèn del Departament de la Presidència i substitueix el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. |
Aeronàutica | El sistema de comandament de vol convencional d'una aeronau d'ales fixes consisteix en superfícies de control de vol, els seus respectius controls a la cabina de pilotatge, els cables de comandament i els mecanismes necessaris per controlar la direcció d'una aeronau en vol. Els controls de motor també es consideren controls de vol perquè modifiquen la velocitat. El sistema bàsic utilitzat en aeronaus aparegué per primera vegada de forma fàcilment recognoscible l'abril del 1908, en el monoplà pioner Blériot VIII de Louis Blériot. |
Protestes | La crisi de migració entre Colòmbia i Veneçuela de 2015 fou una crisi diplomàtica i humanitària que va tenir lloc a Colòmbia (governada aleshores pel president Juan Manuel Santos) i Veneçuela (governada pel president Nicolás Maduro) a partir del 19 d'agost del 2015. L'element detonador d'aquesta crisi seria una suposada presència en territori veneçolà de membres de grups paramilitars. Això porta a l'establiment de l'estat d'excepció en diferents municipalitats dels estats de Táchira, Zulia, Apure i Amazonas—territoris fronterers amb Colòmbia—i també el tancament definitiu d'algunes porcions de la frontera d'entre ambdós països. La situació degenera en una deportació i èxode de població colombiana, expulsada pel govern veneçolà. La crisi esdevé global, fent entrar l'Uruguai i l'Equador, a més de l'ONU i ens supranacionals llatinoamericanes. |
Administració | El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana. Al 2016 tenia 185.450 batejats d'un total de 258.958 habitants. Actualment està regida pel bisbe Jurij Bizjak. |
Estris | Una espàtula és un instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprada a la cuina. Antigament es feien generalment de fusta. |
Ciència militar | Carn de canó és un terme informal i despectiu per a referir-se als soldats que són considerats prescindibles i són emprats en primera línia per fer front al foc enemic. El terme s'utilitza generalment en situacions en què els soldats es veuen obligats a lluitar contra adversitats inabordables i tenint coneixença prèvia que patiran unes baixes altíssimes en un esforç per a aconseguir un objectiu estratègic. El terme fou usat a bastament durant la Primera Guerra Mundial en la guerra de trinxeres, quan onades de soldats eren llançades per a assaltar les trinxeres enemigues fortament cobertes per foc de metralladores i artiller. Esporàdicament també s'usa el terme per a referir-se de manera general a tots els soldats d'infanteria, que en relació a les altres armes -artilleria, força aèria i marina- pateixen proporcionalment més baixes, així com per a referir-se a soldats inexperts o novells, els quals suposadament són més prescindibles que els soldats veterans. El terme deriva metafòricament fent referència al fet que els soldats són l'aliment dels canons de l'enemic. |
Astronomia | Un telescopi aeri és un tipus de telescopi refractor amb una longitud focal molt llarga que no usa tubs i que es construí per primer cop en la segona meitat del segle xvii. Per contra, l'objectiu es muntava sobre un pal, arbre, torre, edifici o un altre estructura sobre una justa esfèria de rotació. L'observador se situava a terra i sostenia l'ocular, que estava connectat a l'objectiu per una corda o barra. Maniobrant l'ocular mentre se subjectava la barra, l'observador podria dirigir el telescopi als objectes del cel. La idea d'aquest tipus de telescopis fou del matemàtic, astrònom i físic holandès Christiaan Huygens i el seu germà Constantijn Huygens, Jr. al final del segle xvii, tot i que no està clar si ells l'inventaren. |
Llengües | Carmen Castán Saura (Gavàs, 1954) és una escriptora i mestra d'idioma aragonès, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa. |
Estris | L'agenda visual personalitzada, o bullet journal, és un mètode d’organització personal que consisteix en la creació d’una agenda a partir d’una llibreta mitjançant l’anotació. Aquest sistema organitza horaris, recordatoris, tasques, llistes o pluges d’idees d’una forma endreçada, però flexible. Va ser creada per dissenyador nord-americà Ryder Carroll qui, després de ser diagnosticat amb TDAH, va decidir crear un mètode d’organització personal que s’adaptés a les seves necessitats d’aprenentatge i productivitat. |
Ecologia | En ecologia, un efecte de cascada és una sèrie d'extincions secundàries a conseqüència de l'extinció primària d'una espècie clau d'un ecosistema. Hi ha una altra probabilitat d'extincions secundàries quan les espècies amenaçades depenen de poques fonts d'aliment, tenen una relació de mutualisme amb l'espècie clau extinta o es veuen obligades a coexistir amb una espècie invasora. La introducció de noves espècies pot devastar comunitats i fins i tot ecosistemes sencers. Aquestes espècies acaparen els recursos de l'ecosistema i, com que no hi ha cap depredador natural que en controli la proliferació, es poden anar multiplicant indefinidament. Olsen et al. demostraren que les espècies invasores han provocat efectes cascada en ecosistemes lacustres i d'estuaris a causa de la desaparició d'algues, crancs de riu, mol·luscs, peixos, amfibis i ocells. Tanmateix, la causa principal dels efectes cascada és quan l'espècie clau que desapareix és un depredador alfa. Tot seguit, es produeix una proliferació dràstica (alliberament ecològic) de les seves preses, que sobreexploten les seves pròpies fonts d'aliment fins que l'exhauriment d'aquestes fonts produeix un col·lapse demogràfic que pot desembocar en l'extinció d'aquestes espècies. Si les preses són herbívores, el seu alliberament i posterior explotació de les plantes pot provocar un declivi de la biodiversitat vegetal de la zona. |
Matemàtiques | El problema de Monty Hall és un trencaclosques de probabilitat basat en el programa de televisió americà Let's Make a Deal (Fem un tracte, en català). El nom ve del presentador del programa, Monty Hall. El problema també s'anomena la paradoxa de Monty Hall. Una explicació coneguda del problema va ser publicada a la revista Parade: Com que no hi ha manera de saber quina de les dues portes no obertes és la guanyadora, la majoria de la gent creu que cada porta té les mateixes probabilitats i conclou que canviar de porta no importa. Però aquesta conclusió és incorrecta: de fet si el jugador canvia la probabilitat de guanyar passa d'1/3 a 2/3. Canviar no dona cap avantatge si el jugador tria inicialment la porta guanyadora, el que té una probabilitat d'1/3. Triar inicialment la porta incorrecta té una probabilitat de 2/3; quan es revela l'altra porta incorrecta, canviar suposa guanyar. Així, la probabilitat de guanyar quan es canvia de porta és de 2/3. Quan la solució del problema va aparèixer a la revista Parade, aproximadament 10.000 lectors, incloent uns 1.000 amb doctorat, van escriure a la revista dient que la resposta era incorrecta. Molta part de la controvèrsia fou perquè la versió de la revista del problema és tècnicament ambigua, ja que hi ha aspectes que el presentador no explica, com que ha d'obrir una porta i ha d'oferir al concursant si vol canviar de porta. El problema estàndard de Monty Hall és matemàticament equivalent al problema dels tres presoners i els dos estan relacionats amb la paradoxa de la caixa de Bertrand. Aquest i d'altres problemes en els que intervenen distribucions de probabilitat no uniformes són força difícils de resoldre correctament, i porten a la realització de nombrosos estudis psicològics. Fins i tot quan es dona una afirmació completament correcta del problema de Monty Hall, explicacions, simulacions i proves matemàtiques formals, molta gent pot encara dubtar de la solució correcta. |
Arqueologia | L'arqueologia a l'Argentina és l'estudi dels jaciments prehistòrics dels diferents espais de la República Argentina. No hi ha homogeneïtat en les pràctiques i horitzons culturals analitzats pels diferents científics, i hi ha, per tant, diverses branques de l'arqueologia argentina. |
Geografia | Curtici (en hongarès: Kürtös, alemany: Kurtitsch) és una ciutat situada al comtat d'Arad, a l'oest de Romania. La ciutat es troba a uns 21 km de distància de la capital del comtat Arad, a la part occidental del comtat d'Arad. És el punt de trobada ferroviari més important d'Europa central amb la part occidental de Romania. El seu territori administratiu s'estén per una superfície de 7970 ha, a l'altiplà de Sântana, un altiplà caracteritzat a la zona de la ciutat pels turons de sorra formats per les antigues branques del riu Mureș. Curtici és una ciutat fronterera entre Hongria i Romania, al costat romanès. És un pas fronterer ferroviari especialment important, ja que és el principal pas entre trens que van des d'Hongria i Romania, especialment entre Budapest i Bucarest. La ciutat va administrar el poble de Dorobanţi fins al 2004, quan es va dividir per formar una comuna separada. El nom hongarès de la ciutat significa "trompetista"; els noms alemanys i romanès en deriven. La primera confirmació escrita de la ciutat de Curtici es remunta al segle XVI, concretament al 1519. El 1920, va passar a formar part de Romania. Va ser declarada ciutat el 1968. |
Mitologia | Abcán (ortografia moderna: Abhcán) és un déu de la mitologia irlandesa que apareix per primera vegada al mite de Ruad, on és descrit com un poeta i músic nan al servei dels Tuatha Dé Danann, les primeres deïtats celtes d'Irlanda. Es diu que tenia un vaixell de bronze amb una vela d'estany.Al mite sobre la mort de la deessa Ruad, Abcán l'acompanya des de l'Altre Món fins a Irlanda per a seduir un humà, Aed Srónmár. El so dels càntics de les sirenes o, en algunes versions, la música d'Aes Side, fan que caigui a l'aigua i s'ofegui.En un altre mitema, Abcán és capturat per l'heroi Cú Chulainn però aconsegueix alliberar-se gràcies a les seves cançons de bressol fent que aquest caigui en un somni profund. Abcán manté una gran semblança amb el músic nan Fer Í, el que ha fet que alguns estudiosos el consideren una variant del mateix personatge. |
Geologia | La geofísica és la ciència que s'encarrega de l'estudi de la Terra des del punt de vista de la física. El seu objecte d'estudi abasta tots els fenòmens relacionats amb l'estructura, condicions físiques i història evolutiva de la Terra. En ser una disciplina experimental, utilitza per al seu estudi mètodes quantitatius físics com la física de reflexió i refracció d'ones mecàniques, i una sèrie de mètodes basats en la mesura de la gravetat, de camps electromagnètics, magnètics o elèctrics i de fenòmens radioactius. En alguns casos aquests mètodes aprofiten camps o fenòmens naturals (gravetat, magnetisme terrestre, marees, terratrèmols, tsunamis, etc.) I en altres són induïts per l'home (camps elèctrics i fenòmens sísmics). Dins de la geofísica es distingeixen dos grans branques: La geofísica interna i la geofísica externa. La geofísica interna analitza la superfície i l'interior de la Terra i les principals qüestions que estudia són: * Gravimetria, estudia el camp gravitatori terrestre i la forma de la Terra. * Sismologia, estudia els terratrèmols i la propagació de les ones elàstiques (sísmiques) que es generen a l'interior de la Terra. La interpretació dels sismogrames que es registren al pas de les ones sísmiques permeten estudiar l'interior de la Terra. * Geomagnetisme, estudia el camp magnètic terrestre, tant l'intern generat per la mateixa Terra com l'extern, induït per la Terra i pel vent solar en la ionosfera. * Oceanografia i Oceanologia, estudien els oceans. * Paleomagnetisme, s'ocupa de l'estudi del camp magnètic terrestre en èpoques anteriors del planeta. * Geotermometria, estudia processos relacionats amb la propagació dels fluxos de calor a l'interior de la terra, particularment els relacionats amb desintegracions radioactives i vulcanisme (vulcanologia). * Geodinàmica, la interacció d'estrès i força a la Terra que causen moviment del mantell i de la litosfera. * Prospecció geofísica, fa servir mètodes quantitatius per a la localització de recursos naturals com petroli, aigua, jaciments de minerals, coves, etc o artificials com jaciments arqueològics. * Enginyeria geofísica o geotècnia, fa servir mètodes quantitatius de prospecció per a la ubicació de jaciments de minerals i hidrocarburs, així com per a les obres públiques i construcció en general. * Tectònica (processos geològics de l'escorça terrestre)* Tectonofísica, estudia els processos geològics en la Terra.La geofísica externa Ciències atmosfèriques que estudien les propietats físiques de l'entorn terrestre, que inclouen: Electricitat atmosfèrica i magnetisme terrestre Meteorologia i climatologia, que estudien el temps atmosfèric a petita i a gran escala, respectivament. Hidrologia (estudi de les aigües superficials) Aeronomia, que estudia l'estructura física i química de l'atmosfera. * Estudi de la ionosfera i magnetosfera. * Relacions Sol-Terra. |
Arquitectura | Els finestrons, porticons, ventallons o ventalles (a Catalunya del Nord, on 'Finestró' vol dir "finestra petita") són unes petites portes interiors (finestrons) o exteriors (porticons), que van incorporats a la finestra (o al marc de la finestra) mitjançant frontisses i que tenen funcions semblants a la persiana: impedeixen el pas de la llum o la calor, a banda de protegir la finestra en el cas dels porticons (els que són exteriors). Els materials més comuns de fabricació dels finestrons són els següents: Fusta (tractada en el cas dels exteriors) PVC AluminiEls finestrons són sempre interiors, van collats a les finestres mitjançant frontisses, poden ser d'una peça o de diverses peces articulades i porten uns baldons per a fermar-los. Els porticons per la seva estructura, poden ser: Massissos De làmines fixes De làmines mòbils, que s'activen per un mecanisme que les s'inclina en dos possibles sentits També poden ser d'una sola fulla o de diverses fulles (ales) desplegables |
Filosofia | Francesc Mirabent i Vilaplana, de nom complet Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana (Barcelona, 21 de novembre de 1888 - Barcelona, 5 de maig de 1952) va ser un filòsof, professor, periodista i escriptor català. |
Sociologia | S'anomena Sociologia del Coneixement Científic (SCC) a la tendència que dona explicacions sociològiques de les creences científiques. |
Gestió | El benchmarking és un anglicisme que, en les ciències de l'administració d'empreses, es pot definir com un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix a agafar com a "comparadors" o benchmarks aquells productes, serveis i processos de treball que pertanyen a organitzacions que evidenciïn les millors pràctiques sobre l'àrea d'interès, amb el propòsit de transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació. En economia, pren la seva accepció per a la regulació: benchmarking és una eina destinada a assolir comportaments competitius, eficients econòmicament, en l'oferta dels mercats monopolistes, consistent en la comparació de l'acompliment de les empreses, a través de la mètrica per variables, indicadors i coeficients. En la pràctica, s'utilitzen diversos mecanismes d'incentius al comportament eficient, com per exemple esdevenir la publicitat dels resultats de les comparacions (ningú no vol ser el pitjor) o amb la utilització de mecanismes que transformen aquests resultats comparatius en premis o càstigs sobre els ingressos de l'empresa. |
Arqueologia | Djebel Adda fou una excavació arqueològica prop del llogaret d'igual nom, propera a Abu Simbel, a la banda dreta del riu Nil. Fou coberta per les aigües del Llac Nasser el 1964. Djebel Adda fou la capital del regne de Dotawo, i s'identifica normalment amb la ciutat de Daw o Dau. També va poder ser abans del segle XII, i temporalment, la capital del regne de Makuria. |
Matemàtiques | El problema de quadratura del cercle de Tarski és el repte, plantejat per Alfred Tarski el 1925, d’agafar un cercle, tallar-lo en un nombre finit de peces i tornar-lo a muntar per obtenir un quadrat de la mateixa àrea. Miklós Laczkovich va demostrar que això era possible el 1990; la seva descomposició fa un ús intens de l'axioma d'elecció i, per tant, no és constructiva. Laczkovich va estimar el nombre de peces de la seva descomposició en aproximadament 10 50 {\displaystyle 10^{50}} . Més recentment, Andrew Marks i Spencer Unger (2017) han donat una solució completament constructiva mitjançant conjunts de Borel. |
Sociologia | En lògica, més particularment en lògica modal i en altres disciplines (història, lingüística, física, economia, cosmologia, etc.) s'anomena contrafactual a tot esdeveniment o a tota situació que no ha succeït en l'univers actualment observable per l'home, però que s'especula que podria haver succeït si s'haguessin donat determinades circumstàncies. Es diu que els esdeveniments o les situacions contrafactuals formen part d'un univers possible, mentre que els esdeveniments o situacions reals formen part de l'univers fàctic o univers real. Per exemple, al món actual Aristòtil va ser deixeble de Plató, però en altres universos possibles Aristòtil podria no haver estat deixeble de Plató. Spinoza a la seva obra no accepta el fet contrafactual, és necessitarista (les coses han de succeir necessàriament tal qual succeïxen), per tant accepta només com a possibles les coses del món actual (actualisme). Per la seva banda, Leibniz suposa una situació més laxa. Les posicions sobre aquest tema tenen implicacions en l'ètica, ja que les possibilitats de la llibertat són posades en qüestió i són discutides. |
Geografia | Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient. No seria correcte concloure que el món occidental és un bloc monolític, atès que hi ha moltes cultures, idiomes, religions, polítiques i diferències econòmiques entre els països occidentals i les seves poblacions. El món occidental també canvia al llarg del temps i també rep influències d'altres cultures no occidentals. El terme Occident ha tingut un paper molt rellevant en la història i la cultura, ja que ha servit tradicionalment per denotar el conjunt de creences i pensaments dels que escrivien i prenien part en la història, tal com la narraven. Antropològicament, es tracta d'un recurs etnocèntric per identificar-se com a grup enfront de les cultures alienes, a vegades desconegudes o misterioses, d'Orient. Mitjançant els processos d'occidentalització (colonització), diversos països s'han incorporat, en diversos graus, en la definició ampliada del que és occidental. Des del segle xx està relacionat amb l'autodenominat primer món, en contraposició amb el tercer món (àrees dominades pel primer) i del segon món (àrees en competència i a les quals cal aïllar). |
Física | La constant de Stefan-Boltzmann és la constant de proporcionalitat de la llei de Stefan-Boltzmann, que estableix que el total d'energia radiada per unitat de superfície per un cos negre per unitat de temps és proporcional a la quarta potència de la temperatura absoluta. Es tracta d'una constant física no fonamental que es representa per mitjà de la lletra grega sigma (σ). El seu valor es pot trobar de manera analítica o experimentalment i és: σ = 5 , 670 400 ( 40 ) × 10 − 8 W ⋅ m − 2 ⋅ K − 4 {\displaystyle \sigma =5,670\,400\,(40)\times 10^{-8}\,\mathrm {{W}\cdot {m^{-2}\cdot K^{-4}}} } σ pot ser definida en termes de la constant de Boltzmann k B {\displaystyle k_{\mathrm {B} }} com: σ = 2 π 5 k B 4 15 h 3 c 2 = π 2 k B 4 60 ℏ 3 c 2 , {\displaystyle \sigma ={\frac {2\pi ^{5}k_{\mathrm {B} }^{4}}{15h^{3}c^{2}}}={\frac {\pi ^{2}k_{\mathrm {B} }^{4}}{60\hbar ^{3}c^{2}}},} on h és la constant de Planck ℏ = h / 2 π {\displaystyle \hbar =h/2\pi } és la forma de Dirac de la constant de Planck c és la velocitat de la llum al buitUna constant relacionada és la constant de radiació que es defineix com: 4 σ c {\displaystyle {\frac {4\sigma }{c}}} . |
Física | El fraccionament és un procés de separació d'una mescla en diverses fraccions químiques successives de propietats diferents. Les tècniques de fraccionament es fonamenten sobre les diferències en les propietats de les espècies constitutives de la mescla original. El fraccionament fa possible aïllar més de dos components d'una mescla en una sola operació. Aquestes propietats fan que el fraccionament se situï a part d'altres tècniques de separació. Aquestes propietats poden ser: la solubilitat que es pot modificar jugant amb la temperatura i el tipus de solvent que s'utilitzi: cristal·lització fraccionada, solidificació fraccionada, dissolució fraccionada ; la temperatura d'ebullició : destil·lació fraccionada ; la dimensió molecular: cromotagrofia d'exclusió estèrica (SEC) ; la diferència de càrrega elèctrica : electroforesi.Les espècies à fraccionar poden ser: isòtops : fraccionament isotòpic ; molècules: fracionament dels olis per a diferents aplicacions; polímers: fraccionament de polímers : purificació de proteïnes ; fraccionament de proteïnes plasmàtiques ; Cel·lules. |
Agricultura | Una trituradora és una màquina que processa un material de manera que en produeix trossos d'una grandària menor a l'original. Si es tracta d'una màquina agrícola, tritura, pica i premsa les herbes, plantes i branques que es recullen en el camp. Si es tracta d'una màquina emprada per a la mineria, la construcció o per a processos industrials, pot processar roques o altres matèries sòlides. També es pot emprar per a extreure alguna substància dels fruits i productes agrícoles, trencant i premsant aquests productes. |
Estris | Un salabre és un instrument manual per atrapar animals menuts, normalment peixos o insectes. Els salabres consisteixen en un pal més o menys llarg que duu una anella fixada a un extrem amb una bossa de xarxa més o menys gran o profunda en forma de mitjó. |
Ecologia | La resistència ambiental correspon al conjunt de factors ambientals que impedeixen a una població assolir el seu potencial biòtic. Aquests factors poden ser tant biòtics com abiòtics i regulen la capacitat reproductiva d'una població de manera limitant. Aquest factors poden representar tant recursos com la interacció amb altres poblacions. Alguns dels principals factors ambientals són l'aigua, el refugi, aliment, els paràsits, les malalties, el nínxol ecològic, els depredadors, entre d'altres. |
Jocs | Modiano (fundada abans de 1884) és una marca italiana de cartes. L'empresa va ser fundada per Saul Modiano a Trieste i inicialment es dedicava a la fabricació de paper de fumar. En 1884 es diversifica cap a la impressió litogràfica, incloent els jocs de cartes. L'any 1987 l'empresa va ser adquirida pel Grup Grafad, la marca Modiano encara s'usa per a cartes i material de jocs.En la dècada de 1930, els cartells publicitaris de Modiano foren creats per artistes com Sándor Bortnyik i ara es reprodueixen per a la venda. |
Filosofia | La intersubjectivitat és la percepció o consciència d'una realitat on hi ha més d'un subjecte i l'humà com a ésser essencialment social.Com que no es pot assegurar l'existència de quelcom extern a un mateix i tot coneixement té un component subjectiu, aquesta idea salvaguarda parcialment la veritat d'algunes afirmacions, en considerar que són vàlides si són acceptades com a tals de manera intersubjectiva (consens) fins que un altre grup de subjectes o un altre fenomen els demostri com a falsos. |
Ràdio | L'Emissora HJCK, El Mundo en Bogotá, va ser una de les primeres emisores de ràdio a Colòmbia. |
Antropologia | El judaisme humanista és un moviment plural que emfatitza la cultura jueva i la seva història més que la creença en Déu com a font de la identitat jueva pel que els seus rituals i cerimònies normalment no inclouen resos ni invocacions a deïtats. |
Jocs | El Rummy és un joc de taula que es juga amb la baralla francesa o bé amb fitxes (numerades de l'1 al 13 i en 4 colors o pals).S'usen 2 jocs de baralla complets, és a dir, 104 cartes o fitxes +3 comodins o jokers. Poden jugar 2 o més jugadors Es reparteixen 14 cartes o fitxes a cada jugador i la resta dels naips o fitxes es destinen al pou. L'objectiu de cada mà és descartar tots els naips a la taula. Les cartes o fitxes del 1 al 7 tenen un valor de 5 punts i les cartes o fitxes del 8 al 13 tenen un valor de 10 punts per a fins de comptabilitat per definir al guanyador. No es pot tallar amb cartes que siguin un comodí per exemple el número 2 |
Humor | Haciendo la mierda (lit. en català: Fent la merda) és una sèrie de sketches d'humor compartits a través de la plataforma de YouTube, en el seu propi canal o a través del canal Top Trending Video. Està format per 5 amics, 4 dels quals interpreten als personatges Llimoo, Javi García, Ritxi Naval i David DeLillo; i un cinquè membre, Ignasi, que és el càmera i el màxim responsable en temes d'edició dels vídeos.Van ser un fenomen viral i en els seus vídeos han col·laborat estrelles de la televisió, la ràdio i l'humor com Berto, Ignatius Farray o veterans de YouTube com Loulogio. La sèrie els ha ajudat a fer el salt al món del teatre en el gènere de l'humor i, particularment a Llimoo, el va ajudar a catapultar la seva carrera en la televisió amb papers importants en programes com Crackòvia de TV3 o Late Motiv d'Andreu Buenafuente. |
Art | Llista d'especialitats del camp 62 (Ciències de les arts i les lletres) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Pedagogia | Noël de Berlaimont (o de Berlaymont, Berlainmont, Barlaimont o Barlamont) ( ? - Anvers, 1531), fou un professor i autor de dos llibres de text. |
Cultura popular | Anzu o Imdugud o Zu (en cuneiforme: an.zud.mušen) és una criatura protagonista d'uns mites mesopotàmics. Es caracteritza per tindre la forma d'àguila de grandària extraordinària amb un pic amb forma de serra. Era filla d'Anu. Habitava les muntanyes. Quan mou les ales causa tempestes d'arena i remolins de vent. Pel matí estén les ales i rugeix amb una veu que causa terror en direcció al sol que es pon a les muntanyes, causant que la terra tremole. Ens ha arribat la seua història a través de diverses fonts: l'Epopeia d'Anzu, que té dos versions: la comuna (a la qual l'heroi és Ninurta) i la paleobabilònica (a la qual l'heroi és Ningirsu, patró de Girsu, una ciutat de la Mesopotàmia Central, i és més curta que l'altra versió); l'obra sumèria anomenada l'Èpica de Lugalbanda, on Anzu és representat també amb una personalitat molt distinta on diu que té fills alimentats per l'heroi; la versió sumèria de la història de Gilgamesh, Enkidu i el més enllà, on apareix habitant en uns nius on té els seus fills, els quals alimenta, que estan en un arbre que talla Gilgamesh; i a la Taul del Pecat de Zu, on té un paper al temps de la cosmogonia.Anzu fou un símbol durant el període neoassiri utilitzat com a propaganda per a fer veure com a herois als reis. I és anomenat al Salm 50 vers 11 i al Salm 80 vers 14 amb el nom de ziz ¶aday i en altres fonts jueves amb el nom de Ziz. |
Geografia | Sailly-Labourse és una població i comuna francesa, situada en la regió dels Alts de França, departament del Pas de Calais, en el districte de Béthune i cantó de Nœux-les-Mines. |
Fiscalitat | La jizya (àrab: جزية, jizya) fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans. Aquest impost es cobrava cada any lunar, al contrari dels impostos agrícoles. Sota els mogols l'impost es va suprimir temporalment dels seus dominis, i va desaparèixer progressivament de tots els estats musulmans. |
Ciències de la salut | L'anàleg de la carn és un producte alimentari substitutiu de la carn que s'hi aproxima per la seva aparença i/o qualitats químiques, però preparat amb ingredients que no contenen proteïna animal. Les proteïnes de procedència vegetal solen ser la matèria primera per als productes anàlegs a la carn. Tot i així, algues, llevats, fongs i bacteris també presenten un ampli ventall d'avantatges nutricionals, donant lloc a productes similars. Des de l'aparició de la caça fins a l'actual concepció de la indústria càrnia moderna s'observa un augment del consum i de la producció de carn en la població, deguda als avenços en la tecnologia agrícola i la intensificació de la ramaderia que augmenten la seva rendibilitat. Per tant, a les nacions desenvolupades, la carn és relativament barata i accessible. Tot i que acostuma a ser beneficiós per a la satisfacció del consumidor, la producció intensiva de carn té efectes externs negatius en la salut pública, el medi ambient i el benestar animal; detonants que han derivat en l'eixida d'alternatives com els anàlegs per intentar assortir l'excessiva demanda que es preveu. Actualment, hi ha una àmplia gamma de productes anàlegs a la carn al mercat, que estan guanyant popularitat entre els consumidors, conscients de la petjada ecològica del consum carni i de l'extensió de noves dietes. A més a més, per grups socials que segueixen religions com l'Islam o el judaisme que prohibeixen la ingesta de certs tipus de carn és comú consumir aliments anàlegs a la carn. |
Pedagogia | Un Curs Privat Petit En línia, en anglès Small private online course (SPOC) es refereix a una versió menor d'un MOOC (Curs En línia Obert Massiu) i el terme va ser encunyat pel professor Armando Fox al 2013. Aquesta modalitat de curs va ser utilitzada per estudiants de la Universitat de Califòrnia a Berkeley de manera local dins d'un MOOC de temàtica empresarial. |
Art | Llista amb el nom dels artistes amb una o més obres en la col·lecció permanent del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, o en els seus fons. |
Ràdio | Bayerischer Rundfunk (BR) és l'empresa de ràdio i televisió pública de Baviera. Va ser fundada el 25 de gener de 1949. Forma part de l'ARD, l'organització conjunta de radiodifusores públiques d'Alemanya, des de la seva creació en 1950. El grup gestiona nou emissores de ràdio (cinc en senyal obert i quatre digitals) i dues cadenes de televisió. A més aporta continguts als mitjans nacionals de la ARD. |
Jocs | En els videojocs, l'inventari és el lloc en el qual el personatge controlat pel jugador desa els objectes que té en la seva possessió i una descripció de cadascun d'ells. En alguns casos, els objectes de l'inventari es poden classificar per seccions de manera automàtica o manual. L'inventari pot ser accessible a través d'un menú o, al contrari, ser present en tot moment en una part de la pantalla. Aquesta interfície permet al jugador elegir els objectes que vol utilitzar a cada moment. La multiplicació dels objectes de l'inventari és una manera habitual de fer trampes en els videojocs. |
Antropologia | Els igouadaren són una tribu tuareg antigament sotmesa als aouellimiden; ocupen les dues ribes del riu Níger de Rhergo a Bamba i a l'Aribinda. Els altres tuaregs els van considerar fins fa pocs anys com enemics perquè als llarg dels segles s'havien unit a invasors en contra dels locals. Avui dia viuen dels seus ramats però antigament hi afegien també el saqueig. Tenen autoritat sobre alguna tribu menor com els Kel-Oulli. |
Art | El gust estètic és la facultat de formular judicis. El camp en el qual es pot estudiar el gust és molt extens: va des de la cortesia fins a la filosofia i en aquest article es fa esment del gust en alguns d'aquests camps. Es coneix com a «gustos naturals» els que són font de plaers com el descobriment d'idees o coneixements, l'aprenentatge, la descoberta, etc. que no tenen el seu origen en els sentits i són immanents i propis de l'ànima des de la més tendra infantesa. Els gustos en l'estètica, que s'obtenen pels camins dels sentits, són «gustos adquirits». En fisiologia, el sentit del gust és un dels cinc sentits corporals que radica a la llengua i que percep els sabors. Brillat Savarin (1755-1986) va escriure sobre la gastronomia amb sintonia amb el gust estètic en el menjar. En les relacions socials de la noblesa de la ciutat de París del començament de segle XX es troben exemples del gust com a culte en les novel·les de la sèrie «A la recerca del temps perdut» de Marcel Proust. La capacitat sensible dels sentits es millora amb l'aprenentatge que permet millorar la crítica necessària que acompanya a la percepció. |
Jocs | Licca-chan (リカちゃん ) el nom complet és Kayama Rika (香山リカ ), és una popular sèrie de nines de joguina introduïdes al Japó en els anys 1967 per la companyia Takara. Les nines Licca-chan mostren un cos més japonès pel que fa a alçada i característiques. Takara ha venut més de 48 milions de nines a partir de 2002, i 53 milions des del 2007. Licca-chan va ser creada per l'artista de manga shōjo, Miyako Maki, que és l'esposa de Leiji Matsumoto. Aquesta nina és tan popular al Japó com ho és la Barbie als Estats Units.Takara ha proporcionat una extensa història de per a la nina, incloent una edat (onze), on assisteix a l'escola, els noms i ocupacions dels seus pares, i els seus llibres favorits -Anne of Green Gables i A Little Princess-. A Licca-chan també li agrada Doraemon.Al 2001, una versió adulta i embarassada de la nina Licca-chan va ser introduïda, la qual portava una targeta que el comprador podia enviar a la companyia Takara per aconseguir una nina bebè que a la vegada portava una clau que podia restaurar a la nina-mare a les seves proporcions normals. El llançament d'aquesta nina va coincidir amb el naixement de la princesa Aiko, la filla dels prínceps Naruhito i Masako del Japó, un factor que va augmentar les vendes de la nina. De llavors ençà, d'altres versions de la nina s'han anat produint, incloent la "Departure Licca", llançada en el quaranta aniversari del producte el 2007.Un videojoc de Licca-chan va ser llançat per Nintendo DS el 29 de novembre de 2007.[1] Aquest joc va sortir més tard el 14 d'octubre de 2008 als Estats Units amb el nom de Lovely Lisa.[2] Arxivat 2009-02-19 a Wayback Machine. |
Ecologia | Litòfit és una forma vital de les plantes. |
Agricultura | La Semana Vitivinícola (Sevi) és una publicació especialitzada i tècnica sobre el sector de la vitivinicultura, fundada el 1945.Amb una periodicitat bimensual, tot i que ha anat variant amb el temps, és la revista degana del sector vitivinícola espanyol. Començà a publicar-se, per primera vegada en format de full informatiu, el juliol de 1945. A partir de 1949 es va transformar en una publicació de setze pàgines amb el format actual. És una publicació de referència en tots els àmbits del sector vitivinícola espanyol (enologia, viticultura, indústria auxiliar, economia sectorial ...). No debades, la "Sevi" (acrònim amb el qual és coneguda i que dona nom també a la seva pàgina web www.sevi.net) s'ha convertit en font d'informació i de referència indispensable també per a les principals institucions i organitzacions de la vinya i el vi espanyoles (el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, el Fons Espanyol de Garantia Agrària, instituts tecnològics del vi, escoles d'enologia ...), com internacionals (l'Organització Internacional de la Vinya i el vi cita La Semana Vitivinícola cada any en les seves estadístiques).Anualment, La Setmana Vitivinícola publica cinc números extraordinaris amb informació sobre guia de vins, exportacions, estadístiques, veremes i articles tècnics. |
Teologia | Teodor Suau i Puig (Palma, 6 de juny de 1947) és un prevere, canonge, professor i escriptor balear. Estudià al Seminari Diocesà de Mallorca, i després d'un curs a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, amb l'aprenentatge de la llengua alemanya, es llicencià en estudis bíblics al Pontificium Institutum Biblicum in Urbe. Fou ordenat sacerdot el 13 de juny de 1971. Durant la seva trajectòria sacerdotal, exercí com a vicari de la Parròquia de l'Encarnació de Palma (1974-1977), Consiliari Diocesà del MUEC (1976-1980), Superior (1977-1980) i Rector (1980-1990) del Seminari Major de Mallorca, Vicari de la Parròquia de Sant Miquel de Palma (1990-2005), i finalment, va començar el seu ministeri com a canonge de la Seu el 23 de desembre de 2002. Dins del Capítol, exercí els càrrecs de vicepresident i prefecte de litúrgia, a més de Director de la Residència Sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat. El 2017 fou nomenat Degà de la Catedral de Mallorca, substituint a Mn. Joan Bauzà Bauzà, després de set anys en el càrrec. En l'àmbit de la docència, exercí com a professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM), i també fou Director del CETEM durant diversos períodes, entre el 1990 i el 2013. |
Psicologia | La psicodinàmica o psicologia dinàmica és la teoria i l'estudi sistematitzat de les forces psicològiques que actuen sobre el comportament humà, emfatitzant la interacció entre les motivacions subconscients i conscients. El concepte original de psicodinàmica va ser desenvolupat per Sigmund Freud Freud suggerí que els processos psicològics són fluxos de psicoenergia en un cervell complex, establint-se una psicodinàmica en la base de l'energia psicològica que es refereix a la libido. La psicoteràpia psicodinàmica és una forma menys intensiva comparada amb la psicoanàlisi clàssica practicada pels freudians estrictes, demana sessions d'una vegada a la setmana en lloc de 3 a 5 vegades a la setmana típiques de la tradició psicoanalítica. Les teràpies psicodinàmiques depenen d'una teoria de conflictes interns que surten a la llum com comportament o emocions. Generalment un conflicte és subconscient.Freud proposà que l'energia psicològica era constant per tant els canvis emocionals consisteixen només en desplaçament i que tendeixen a descarregar-se per la catarsi. |
Geologia | La cova de l'Olla és un jaciment arqueològic al nord-oest de l'estat mexicà de Chihuahua, a 47 km al sud-oest de Nuevo Casas Grandes, a la rodalia del mas Ignacio Zaragoza. El jaciment es troba dins a l'abric natural de la cova. Aquest lloc ha rebut aquest nom perquè té una estructura arredonida, semblant a una olla. És un graner (cuexomate) de grans dimensions; la seua forma recorda la d'un gran atuell. Alguns graners semblants s'han trobat en llocs dispersos en coves de la serra Madre Occidental. Una de les particularitats de la vall de las Cuevas és la presència d'un lloc on s'ha detectat una seqüència d'ocupació molt llarga. Ací visqueren grups humans que utilitzaven un ancestre de dacsa que es remunta aproximadament al 5500 ae. Durant l'hivern cru hi havia necessitat d'emmagatzemar aliments, per això construïren el graner que encara hi és dempeus, tot i que molt deteriorat.Per visitar-lo es pren el camí de Casas Grandes a la Colònia Juárez; se segueix fins al mas d'Ignacio Zaragoza (el camí té trams d'una sola via). En arribar al mas es recorren dos quilòmetres fins al ranxo Casa Blanca; un quilòmetre després es troba la zona arqueològica –de les més antigues de l'estat de Chihuahua i de la República Mexicana–, a la cova de la Golondrina, a sols 400 m de la cova de l'Olla. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.