label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Telecomunicacions | La intercreativitat és la suma de dues paraules associades al fenomen d'Internet: interactivitat i creativitat. Aquest concepte és un dels exemples que mostren la idea del coneixement obert, és a dir, el lliure intercanvi de coneixements i sabers entre persones. Aquest concepte va ser fonamental pel desenvolupament de la xarxa de xarxes. El concepte d'intercreativitat va ser desenvolupat per Tim Berners-Lee. La intercreativitat proporciona mecanismes perquè tota una comunitat pugui aportar els coneixements a un producte, de forma horitzontal i organitzada, segons explica Hugo Pardo Kuklinski (2005). Berners-Lee per explicar el concepte ens diu el següent: Per tant, aquest autor fa referència al fet que no hem de ser simples consumidors d'informació sinó també creadors. El concepte d'intercreativitat s'aproxima des d'una perspectiva tecnosocial al potencial col·laboratiu que hi ha darrere l'ús de les tecnologies a la xarxa, ja que el que es construeix és un ciberespai per compartir el coneixement entre persones, a través de xarxes de treball de cooperació recíproca. Aquest concepte és bàsic pel desenvolupament d'Internet, ja que no només promou la interactivitat entre persones per compartir els seus coneixements, sinó que sustenta la possibilitat de desenvolupar un coneixement cooperatiu que ajudi a augmentar els sabers de totes les persones que participen. Berners-Lee explica que la noció d'intercreativitat no fa sols referència a l'acte interactiu, sinó que descriu el valor substantiu que ofereix l'evolució d'Internet i el seu potencial social, a través de la consolidació de xarxes de gestió del coneixement. La intercreativitat no només reforça la capacitat per transferir dades, sinó que va molt més enllà, assignen un valor estratègic al procés social d'intercanvi i a la construcció col·lectiva del saber. Va ser el mateix principi el que va impulsar Berners-Lee a crear la WWW (WorldWideWeb). |
Filosofia | El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escèptics, a part d'escèptics o pirrònics, també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res". Encara que hi ha postures escèptiques en molts períodes de la història (des de la primera sofística fins a la postura radicalment crítica de Nietzsche, i encara més endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme està format principalment pel seu fundador Pirró, pel seu deixeble Timó, pels platònics Arcesilau i Carnèades i, segles després, per Enesidem i per Sext Empíric (i altres membres secundaris de l'escola). Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per a descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses. Les idees centrals de l'escepticisme són: No es poden saber com són les coses en si mateixes (com a màxim, se'n poden conèixer "les aparences" que se'n veuen), i el més prudent és abstenir-se de formular-hi cap judici, ja que res és fals ni vertader. Hom no pot fiar-se de la raó, ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions. Voler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat. L'epokhé (abstenció de judici, és a dir, d'opinió i de crítica) és el pas previ a la felicitat i a l'ataràxia. L'única cosa que interessa en la vida, com hem dit, és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia. En aquest punt, l'escepticisme té punts de contacte amb l'epicureisme i, encara que en menor mesura, amb l'estoïcisme. Tot l'extern a l'ésser humà és indiferent. Atès que s'ha de viure en un món d'aparences, sempre caldrà inclinar-se pel més probable. (En aquest punt, l'escèptic Carnèades va fer una taula de coneixements probables, en què volia donar la seva opinió sobre quins fets tenen una major probabilitat, i quins una probabilitat menor.)Cal dir, però, que l'escepticisme dels primers escèptics té poc o molt poc a veure amb l'anomenat escepticisme modern, o amb l'escepticisme que prediquen alguns pensadors individuals (com ara David Hume). També hi ha pensadors que practiquen un escepticisme moderat, o fins a un escepticisme que serveix de portal a altres coneixements dogmàtics, per exemple, Descartes o Kant. |
Telecomunicacions | Infostrada S.p.A. era una empresa del grup Wind Telecomunicazioni S.p.A., que s'ocupava de serveis de telefonia fixa, xDSL i fibra òptica. |
Informàtica | Llista d'ordinadors monoplaca : |
Dansa | La sala de ball (en italià: Ballando, ballando; en francès: Le bal) és una pel·lícula franco -italiana -algeriana dirigida per Ettore Scola i estrenada l'any 1983. Ha estat doblada al català. |
Mitologia | Arkham Horror: The Card Game és un joc de cartes viu cooperatiu produït per Fantasy Flight Games. Està ambientat en l'univers del joc de rol La crida de Cthulhu de Chaosium, que es basa en els mites de Cthulhu d'H. P. Lovecraft i altres escriptors de terror còsmic. El títol fa referència a la ciutat fictícia d'Arkham situada a l'estat nord-americà de Massachusetts, a la regió de Nova Anglaterra, que s'esmenta en moltes històries dels mites. Està disponible en diversos idiomes, però no en català. |
Antropologia | Per diversitat cultural s'entén la multiplicitat de mitjans pels quals s'expressen les cultures dels grups i de les societats. Aquestes expressions culturals es transmeten dins i entre les societats. La diversitat cultural es manifesta no solament en les diverses formes en què s'expressa, enriqueix i transmet el patrimoni cultural de la humanitat mitjançant la varietat d'expressions culturals, sinó també a través dels diferents modes de creació, producció, difusió, distribució i gaudiment artístics, a més de les tecnologies emprades. Les actituds cap a la diversitat cultural poden ser mesurades a través de l'Escala de Bennett. El compromís de la UNESCO de promoure la diversitat cultural té els fonaments de dret a l'article 1 de la seva constitució: d'assegurar... la fecunda diversitat de les seves cultures. D'acord amb aquest compromís, la UNESCO va adoptar el novembre de 2001, a la 31a Conferència General, la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural. |
Geologia | Els terratrèmols del juliol del 2019 a Ridgecrest es van produir el 4 i 5 d'aquest mes al al nord i al nord-est de la ciutat de Ridgecrest, Califòrnia i a l'oest de Searles Valley, Califòrnia (aproximadament 200 km al nord-nord-est de Los Angeles). Van incloure tres sismes principals de magnituds 6,4, 5,4 i 7,1 i moltes rèpliques perceptibles. El primer sisme principal (que ara es considera que fou un precursor ) es va produir el 4 de juliol a les 10:33a.m., aproximadament a 18 km E-NE de Ridgecrest, i a 13km O-SO de Trona, en una falla de tendència NE-SO, que anteriorment havia passat desapercebuda. Aquest terratrèmol va anar precedit de diversos terratrèmols més petits i va ser seguit per més de 1.400 rèpliques detectades. Els sismes de M 5.4 i M 7.1 es van produir el dia 5 a les 4:08 am i les 8:19 pm aproximadament a 10km al nord-oest. Aquest últim, ara considerat el principal, va ser el terratrèmol més potent que es va produir a l'estat en vint anys (després del terratrèmol de la mina Hector del 1999 ). Les rèpliques posteriors es varen estendre per aproximadament 50km al llarg de la zona de falles del Little lake. El primer sisme va produir danys relativament menors, amb alguns incendis a prop l'epicentre. El sisme principal va provocar un tall elèctric a com a mínim 3,000 residents de Ridgecrest. Els efectes van ser sentits arran del Sud de Califòrnia, parts d'Arizona i Nevada, i fins i tot àrees llunyanes com l'Àrea de la Badia del San Francisco i Sacramento al nord, Baja Califòrnia, Mèxic cap al sud. S'estima que 20 milions de persones van sentir el primer sisme, i aproximadament 30 milions de persones van experimentar el sisme principal. |
Història | Totenpass (plural Totenpässe) és un terme alemany per referir-se a tauletes o plaques metàl·liques inscrites trobades en els sepulcres d'iniciats en l'orfisme, el culte a Dionís o religions de l'antic Egipte o semítiques. El terme significa "passaport pels difunts". Els Totenpässe es col·locaven prop del cos com una filactèria, o enrotllada i introduïda dins d'una càpsula al coll com un amulet. La inscripció explica a l'iniciat com navegar el més enllà. |
Telecomunicacions | Un telèfon públic és un telèfon que funciona introduint monedes, targetes telefòniques o targetes de crèdit. Normalment el preu de la trucada és més car que des del fix de casa però més barat des del telèfon mòbil, depenent tanmateix de les tarifes contractades, que a nivell de 2018, hi ha un munt d'ofertes de tarifa plana. |
Ètica | Sittlichkeit és el concepte de «vida ètica» o «ordre ètic» proposat pel filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel a la seva obra de 1807 Fenomenologia de l'esperit i a l'obra del 1821 Elements de la filosofia del dret. |
Objectes astronòmics | (333) Badenia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 22 d'agost de 1892 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Va rebre el nom per l'antic Gran Ducat de Baden. |
Informàtica | La Xarxa en arbre o Jeràrquica és una topologia de xarxa on cada node pot estar connectat a un node superior i del que poden penjar diversos nodes inferiors formant un arbre. |
Telecomunicacions | Iridium Communications Inc. (abans Iridium Satellite LLC; NASDAQ: IRDM) és una empresa, amb seu a McLean, Virgínia, Estats Units d'Amèrica que opera la constel·lació Iridium, una constel·lació de 66 satèl·lits de comunicacions que giren al voltant de la Terra en 6 òrbites LEO a una alçada aproximada de 780 km de la terra. Cadascuna de les 6 òrbites consta d'11 satèl·lits equidistants entre si. Els satèl·lits triguen 100 minuts a fer la volta al món de pol a pol. La constel·lació Iridium va ser dissenyada per Motorola per proveir serveis de Serveis Satèl·litals Mòbils (SSM) amb cobertura global. El seu nom prové de l'element Iridi (Iridium) el qual té un nombre atòmic de 77, equivalent al nombre de satèl·lits que incloïa la constel·lació en el seu disseny original. |
Astronàutica | La STS-135 va ser l'última missió del transbordador espacial Atlantis amb destinació a l'Estació Espacial Internacional, el llançament de la qual es va dur a terme el 8 de juliol de 2011.La càrrega principal de la missió va ser el mòdul logístic multiusos Raffaello.Una activitat extravehicular es va dur a terme el 12 de juliol, així com una experiència amb el «Robotic Refueling Mission» (RRM), per demostrar la tecnologia i eines per proveir-se satèl·lits en òrbita per mitjans robòtics amb l'ajuda de l'Special Purpose Dexterous Manipulator. |
Astronomia | (33750) Davehiggins és un asteroide del cinturó principal d'asteroides descobert el 6 de setembre de 1999, a Fountain Hills (Arizona, EUA) per Charles W. Juels. Presenta una òrbita caracteritzada per un semieix major de 2,79 ua, una excentricitat de 0,32 i una inclinació de 32,7° pel que fa a l'eclíptica. |
Filosofia | El conceptualisme en filosofia és una teoria que es troba a mig camí entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o lògic. El conceptualisme manté que, tot i que els universals (abstraccions o idees abstractes) no tenen existència en el món exterior, sí que existeixen com a idees o conceptes en la ment i que hi impliquen alguna cosa més que paraules. Aquesta teoria està en oberta oposició al nominalisme, que defensa que les abstraccions (universals) són simples sorolls guturals sense cap materialitat i que només els objectes individuals i concrets tenen existència real. El conceptualisme va ser adoptat, entre d'altres, pel filòsof escolàstic francès Pere Abelard. Posteriorment, va ser àmpliament difós pels filòsofs jesuïtes com Hurtado de Mendoza o Francisco Oviedo. |
Ètica | La privadesa és l'habilitat d'un individu o grup per isolar-se ells mateixos o amagar informació sobre ells, i així, revelar-se selectivament.Els límits i contingut del que es considera privat difereixen entre cultures i individus, però comparteixen temes comuns bàsics. La privadesa de vegades es relaciona amb anonimat, el desig de romandre inadvertit o no identificat al reialme públic. Quan alguna cosa és privada per a una persona, normalment significa que hi ha alguna cosa en aquesta que es considera inherentment especial o personalment confidencial. Per això, el grau al qual la informació privada és exposada depèn de com el públic rebrà aquesta informació, la qual cosa difereix entre llocs i al llarg del temps. La privadesa pot ser vista com un aspecte de la seguretat -els bescanvis entre els interessos d'un grup i d'altres poden esdevenir especialment clars. El dret en contra la invasió no aprovada d'intimitat pel govern, corporacions o individus és part dels drets d'intimitat de molts països, i en alguns casos, constitucions. Gairebé tots els països tenen lleis que d'alguna manera limiten la privadesa; un exemple d'això serien lleis respecte als impostos, les quals normalment requereixen el compartiment d'informació sobre ingressos o beneficis personals. En alguns països la intimitat individual pot estar en conflicte amb drets de llibertat d'expressió i algunes lleis poden exigir una revelació pública d'informació que es consideraria privada en altres països i cultures. La privadesa pot ser voluntàriament sacrificada, normalment a canvi de beneficis percebuts i molt sovint amb pèrdues i perills específics, encara que això és un punt de vista molt estratègic sobre les relacions humanes. Els acadèmics que són economistes, teòrics evolucionistes i psicòlegs de recerca descriuen la revelació d'aspectes d'intimitat com un sacrifici voluntari, on loteries o competicions són implicats. En el món empresarial, una persona pot donar detalls personals (sovint amb objectius de publicitat) per a participar en un joc o guanyar un premi. La informació que es comparteix voluntàriament i més tard és robada o se'n fa un mal ús pot conduir a robatori d'identitat.Un estudi del 2018 del Centre d'Investigacions Sociològiques trobà que el 75% dels enquestats, espanyols, estaven preocupats per la seua privacitat. |
Objectes astronòmics | Signe és el nom que rep l'Asteroide número 458 del cinturó d'asteroides. Fou descobert per l'astrònom Max Wolf el 22 d'octubre del 1900 des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, a Heidelberg (Alemanya). El seu nom provisional era 1900 FM. |
Filosofia | El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada. El concepte difereix depenent de la doctrina filosòfica aplicada.Ja a l'antiga Grècia filòsofs com Plató i Aristòtil van analitzar el concepte. Aristòtil ho entenia com allò que és de la comunitat i accessible només per aquesta, compartit individualment pels seus membres. El concepte de bé comú s'ha anat desenvolupant al llarg de la història gràcies a les reflexions de diversos polítics, teòrics, filòsofs i economistes, entre els quals destaquen Tomàs d'Aquino, Nicolau Maquiavel, John Locke, Jean-Jacques Rousseau, James Madison, Adam Smith, Karl Marx, John Stuart Mill, John Rawls. En teoria econòmica contemporània es considera que un bé comú és un recurs compartit no excloent, mentre que el bé comú està més relacionat amb l'economia del benestar. Aquest benestar, pot estar relacionat amb una teoria moral del bé, com l'utilitarisme. La Teoria de l'elecció social intenta entendre els processos pels quals es pot assolir el bé comú en societat, mitjançant l'estudi de sistemes de presa de decisions col·lectives. Per altra banda, la Teoria de l'elecció pública aplica metodologies microeconòmiques per tal d'explicar com els interessos privats afecten l'activitat política i els resultats relacionats d'aquesta. |
Humor | IP sobre coloms missatgers (IP over Avian Carriers) és un protocol de xarxa creat l'any 1990 per a la transmissió de datagrames del protocol IP mitjançant coloms missatgers i definit en la recomanació RFC:1149. L'1 d'abril de 1999 es va publicar la recomanació RFC:2549, una extensió de l'anterior anomenada IP sobre coloms missatgers amb qualitat de servei. En molts països, l'1 d'abril se celebra el April Fool's Day, equivalent al Dia dels Sants Innocents a Espanya, i entre els experts en xarxes informàtiques és habitual afegir un RFC humorístic, al llarg d'aquest dia. |
Geografia | Llista de departaments francesos per número conté una taula dels Departaments de França (départements) amb la seva capital (préfecture), classificats segons el seu nombre ordinal. Originalment, els 89 departaments existents el 1922 es van numerar per ordre alfabètic: des de l'1 per a l'Ain fins al 89 per al Yonne. Per al Territori de Belfort, creat posteriorment, es va assignar el 90. La reorganització de l'Illa de França, el 1964, va comportar la reassignació del 75 i 78, i la creació del 91 al 95. La divisió de l'illa de Còrsega en dos departaments l'1 de gener de 1976 va comportar la creació del 2A i 2B. |
Informàtica | La paraula anglesa bootstrapping és generalment un terme utilitzat per descriure l'arrencada, o procés d'inici de qualsevol ordinador. Sol referir-se al programa que arrenca un sistema operatiu com per exemple GRUB, LiLo (utilitzats en sistemes GNU/Linux, per exemple), BCD o NTLDR (utilitzats en sistemes Windows). S'executa després del procés POST (power-on-self-test) del BIOS. També és anomenat «Boot loader» (carregador d'inici). |
Conflictes | Es coneix amb el nom de conflicte armat birmà o conflicte armat de Myanmar la guerra civil que té lloc a Myanmar d'ençà l'adquisició de la independència d'aquest país el 1948. Els governs centrals successius han mirat de combatre nombroses rebel·lions separatistes i comunistes des de llavors. Les primeres insurreccions contra l'Estat birmà les iniciaren el Partit Comunista Birmà i la Unió Nacional Karen (KNU), que lluiten per la independència d'un Estat Keren. Altres rebel·lions ètniques han esclatat cap al principi dels 1960, després que el govern central rebutgés la creació d'un estat federal. No debades, des de l'inici dels anys 1980 les insurreccions d'extrema esquerra han anat desapareixent, sobretot a causa de la caiguda del mur de Berlín a Europa i la dislocació de l'URSS al final de la guerra freda. Les insurreccions han rebut el suport de certs països estrangers, com per exemple el Regne Unit que ha donat suport a la creació de l'estat keren. La situació, tanmateix, s'ha anat agreujant arran de l'aïllament diplomàtic de Birmània imposat per potències estrangeres. També fraccions religioses (musulmanes i cristianes) han pres la decisió de lluitar contra la junta militar birmana, que governa el país. El govern birmà tampoc ha aconseguit mai signar cap acord de pau amb els rebels, remarcant malgrat això, que la majoria de les insurreccions són emmordassades eficaçment. En efecte, l'armada birmana ha estat acusada en més d'una ocasió de violar els drets humans, fent que els afectats la considerin com una força que ocupa il·legalment les regions ètniques. El conflicte ha tingut lloc principalment entre el període del 1962 i 2011 en contra del règim militar, qui governava el país. Amb tot, la guerra ha esdevingut el conflicte de base més intens del món. L'atenció internacional ha estat màxima a causa del sollevament del 1988, on va destacar la militant Aung San Suu Kyi. Malgrat haver estat expulsada del país i haver tingut greus dificultats pel seu posicionament advers cap al govern militar, el partit de la militant Aung San Suu Kyi va aconseguir guanyar les darreres eleccions. |
Ecologia | En termes generals, una espècie amenaçada (de fauna o flora) és aquella que podria arribar a trobar-se en perill d'extinció si segueixen operant factors que ocasionen deteriorament o modificació de l'hàbitat o que disminueixen les seves poblacions. Per tal que els termes d'espècie amenaçada o d'espècie en perill puguin ser útils a efectes científics o de conservació, aquestes espècies han de ser classificades en aquestes categories seguint uns criteris predeterminats que disminueixin al màxim la subjectivitat de la categorització. L'organització UICN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) determina en les espècies que avalua i que compten amb dades suficients, el grup d'espècie amenaçada subdividit en les categories, amb increment del risc, de vulnerable, en perill i en perill crític. La dinàmica de les poblacions biològiques fa que l'estat de conservació d'algunes espècies s'hagi de reclassificar al llarg del temps. Per exemple, l'antílop saiga (Saiga tatarica) de l'Àsia Central ha disminuït la població des d'un milió d'exemplars el 1993, a només 50.000 el 2008 i ha passat en aquests anys de la categoria de mantingut amb mesures de conservació a la de perill greu. També hi ha espècies com el talpó de Baviera (Microtus bavaricus) considerat extingit i que amb l'aparició d'alguns exemplars passa a la categoria de perill crític. La Llista Vermella de la UICN és l'inventari més complet de l'estat de conservació de les espècies de la fauna i la flora a escala mundial; en la seva edició de 2008 registrava 16.928 espècies amenaçades. Això implica que, aproximadament, el 40% de les espècies estaven amenaçades.A Espanya es publiquen també catàlegs propis d'espècies amenaçades, tant de caràcter estatal com autonòmic; en total hi ha unes 1.200 espècies amenaçades. De les espècies animals peninsulars, la més amenaçada és el linx ibèric (Lynx pardinus). |
Filosofia | La hipòtesi del geni maligne és un recurs argumentatiu proposat per René Descartes a les Meditacions Metafísiques. Amb ella, Descartes culmina el dubte metòdic, que adquireix així la màxima radicalitat. Descartes suggereix que potser hem estat creats per un Déu que ens obliga a enganyar-nos sistemàticament, que ha disposat la nostra naturalesa de tal manera que creiem estar a la veritat quan realment estem en l'error. Amb aquesta hipòtesi es qüestiona la legitimitat de les proposicions que semblen tenir la màxima evidència, les que es presenten amb "claredat i distinció" (excepte les referides a la pròpia ment, com mostrarà el descobriment del cogito), proposicions del tipus "dos més tres és cinc" o "la suma dels rectangles de tot triangle és igual a dos rectes". Per tant, arriba a qüestionar la veracitat de la mateixa matemàtica. L'objectiu d'aquest estrany cas és investigar si és possible trobar alguna cosa que sigui absolutament indubtable: si trobem una creença que arribi a superar aquesta hipòtesi, la seva qualitat com a veritat serà extraordinària. Encara que Descartes no explica ni justifica acuradament la hipòtesi del geni maligne, sembla que es referia a les següents qüestions: podem considerar que el nostre reconeixement d'una cosa com a veritable és conseqüència de la nostra naturalesa (nosaltres diríem ara del nostre cervell) i podríem pensar que veiem alguna cosa com a veritable perquè estem fets com estem fets, de tal manera que a diferent constitució, diferent coneixement. Potser les coses que puguin considerar veritables éssers pertanyents a altres espècies, o éssers racionals que hagin patit una evolució biològica diferent (per exemple, els extraterrestres), poden ser diferents de les nostres. Cal dubtar que la matemàtica, per exemple, tingui una validesa universal, en el sentit que potser per altres éssers, éssers amb una naturalesa psicològica o física diferent de la nostra, les veritats matemàtiques siguin també diferents de les nostres. En definitiva, si reflexions d'aquest tipus ens porten a pensar que el reconeixement d'alguna cosa com a veritable depèn de la nostra pròpia naturalesa o manera de ser, sembla que fins i tot els coneixements més ferms poden posar-se en qüestió. És possible que Descartes introduís la hipòtesi del geni maligne per assenyalar aquest últim dubte. Pel que fa a la paraula "geni" ens diu Descartes que podríem anomenar així al Déu que potser ens ha fet d'aquesta manera tan fal·lible per a no confondre'l amb el Déu cristià, del qual es predica sempre la bondat. |
Objectes astronòmics | Bruchsalia és l'asteroide número 455, que es troba al cinturó d'asteroides. Fou descobert pels astrònoms Max Wolf i Friedrich Karl Arnold Schwassmann, el 22 de maig del 1900. |
Sociologia | La dama d'honor era la noia que acompanyava la princesa i d'aquí va passar a ser la dona que acompanya la reina de bellesa o la núvia al seu casament, és a dir, dones que donen suport a la principal en un ritual realçant la seva bellesa. Les dames d'honor duen vestits similars entre elles i sovint amb referència al de la núvia o reina i la segueixen per darrere mentre desfila o s'apropa a l'altar. Als casaments catòlics la dama d'honor acostuma a ser una nena que porta els anells (acompanyada o no d'un noi també jove), usualment familiar de la parella. Als casaments protestants, en canvi, és una dona adulta, amiga de la núvia, mentre que pot existir una nena petita (flower girl) que llença flors o acompanya a la núvia. La seva funció és assegurar la felicitat dels que es casen. |
Psicologia | La psicologia de les emocions és la branca de la psicologia que estudia la relació de les emocions amb la resta de processos psicològics bàsics. |
Informàtica | L'Arquitectura Orientada a Serveis (en anglès Service Oriented Architecture), és un concepte d'arquitectura de programari que defineix la utilització de serveis per a donar suport als requisits del negoci. Permet la creació de sistemes altament escalables que reflecteixen el negoci de l'organització, al seu torn brinda una forma estàndard d'exposició i invocació de serveis (comunament però no exclusivament serveis web), la qual cosa facilita la interacció entre diferents sistemes propis o de tercers. SOA defineix les següents capes de programari: Aplicacions bàsiques - Sistemes desenvolupats sota qualsevol arquitectura o tecnologia, geogràficament dispersos i sota qualsevol figura de propietat. D'exposició de funcionalitats - On les funcionalitats de la capa aplicatives són exposades en forma de serveis (serveis web). D'integració de serveis - Faciliten l'intercanvi de dades entre elements de la capa aplicativa orientada a processos empresarials interns o en col·laboració. De composició de processos - Que defineix el procés en termes del negoci i les seves necessitats, i que varia en funció del negoci. De lliurament - on els serveis són desplegats als usuaris finals. SOA proporciona una metodologia i un marc de treball per a documentar les capacitats de negoci i pot donar suport a les activitats d'integració i consolidació. |
Indumentària | El pèplum o peple (del grec πέπλος 'peplos'), també conegut com túnica dòrica, era una capa de l'antiguitat clàssica, sobretot la grega, més llarga que la capa curta o clamis i que el pal·li, que encara que més llarga que el clamis era més gruixuda i ampla. Les dones eren les úniques que l'utilitzaven. El pèplum era fi, estret i llarg. S'usava també com a protector d'articles valuosos, generalment de rebosteria, i per a adornar un tron, però el més comú era com a peça de vestir de les dones. Més endavant, amb la generalització de l'ús del lli com a fibra vegetal, va perdre acceptació en favor del quitó, també conegut com túnica jònica,.Modernament, s'ha adoptat aquest nom en la seva variant llatina, peplum, per referir-se al gènere cinematogràfic que reflecteix històries de l'època antiga, especialment la grecoromana, en la tradició cinematogràfica italiana. |
Objectes astronòmics | Enif (ε Pegasi / ε Peg / 8 Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs amb magnitud aparent +2,38. El seu nom prové de la paraula àrab al-anf, 'nas', per la seva posició en el musell del cavall alat. A una distància aproximada de 700 anys llum, Enif és una supergegant taronja de tipus espectral K2Ib, en les etapes finals de la seva evolució estel·lar, i com a tal, es pot considerar una estrella que està morint. Probablement, només li queden uns pocs milions d'anys i pot acabar els seus dies explotant com una supernova o convertint-se en una nana blanca de l'estrany tipus neó-oxigen.Com a supergegant que és, la seva lluminositat equival a 6.700 sols i el seu radi és aproximadament 150 vegades el radi solar. Cal assenyalar que, en alguna ocasió, s'ha observat que l'estrella augmenta de brillantor de manera notable en un curt espai de temps, cosa que ha plantejat la hipòtesi que aquesta estrella pugui patir gegantines erupcions o flamarades.Sembla estar relacionada amb altres dues supergegants, Alfa Aquarii (α Aquarii) i Sadalsuud (β Aquarii), la lluminositat i distància en són similars. Es pensa que les tres estrelles poden haver nascut en un mateix grup que, amb el temps, s'ha anat disgregant. |
Esoterisme | El llenguatge dels ocells, un llenguatge místic, perfecte o diví, o un llenguatge mític o màgic usat pels pardals per a comunicar amb l'iniciat, és un concepte conegut en la mitologia, la literatura medieval i l'ocultisme. |
Telecomunicacions | Un cercapersones (en anglès pager, també anomenat dispositiu de radiolocalització o radiomissatgeria, localitzador, buscapersones, beeper , o familiarment cerca) és un dispositiu de telecomunicacions molt simple que permet rebre missatges de text curt. Per exemple, un cercapersones unidireccional només rep missatges numèrics, com ara el número d'un telèfon amb el qual s'espera que l'usuari contacti. Hi ha altres models que poden rebre missatges alfanumèrics, així com missatges bidireccionals que tenen l'habilitat d'enviar i rebre correu electrònic, pàgines numèriques i servei de missatges curts. Va ser inventat per multitone Electronics el 1956 per a l'Hospital de Saint Thomas de Londres amb la funció d'alertar als doctors dels serveis d'urgència. Un cercapersones o cercapersones generalment és un dispositiu molt senzill que inclou una pantalla de cristall líquid, un avís vibratori i/o sonor i botons de control. Els aparells utilitzen senyals ràdio per enllaçar un centre de control de trucades amb el destinatari la qual cosa els fa més segurs que les xarxes de telefonia mòbil/cel·lular. Sobretot a l'hora d'enviar missatges a zones sense cobertura, ja sigui a causa d'interferències, per les ombres produïdes per la geografia o perquè estan en l'interior d'edificis. Aquest tipus d'aparells són anteriors a la tecnologia de la telefonia mòbil, i varen aconseguir la seva màxima popularitat durant els anys vuitanta i noranta del segle xx. Els protocols més comuns que fan servir aquests aparells són TAP, FLEX, REFLEX, POCSAG, Golay, Ermes i NTT. Els més ràpids usen Two-tone i 5/6-tone. |
Estris | Una eina de tall és l'element utilitzat a les màquines eina per extreure material d'una peça quant es vol portar a terme un procés de mecanització. N'hi ha de molts tipus per a cada màquina, però totes es basen en un procés d'arrencament de ferritja. És a dir, en haver una elevada diferència de velocitats entre l'eina i la peça, en entrar en contacte l'aresta de tall amb la peça, s'arrenca material i es desprèn la ferritja. Hi ha diferents tipus d'eines de tall, en funció del seu ús. Les podríem classificar en dues categories: eina feta completament d'acer, i eina amb plaquetes de tall. La principal diferència és que la punta de les segones està feta d'un altre material amb millors propietats que l'acer (com acer al carboni), i aquesta punta pot anar soldada o amb un cargol. Les eines amb la punta d'acer al carboni, són més dures, i això permet que tallin materials més durs, a més altes temperatures i a més altes velocitats. Les plaquetes també es poden fixar a l'eina per mitjà d'un cargol. Estan fetes de diferents materials durs com l'acer al carboni, de forma que aguantin molta temperatura. Tenen l'avantatge que quan l'aresta de tall es desgasta, es pot treure el cargol, girar la plaqueta per una cara nova i tornar-la a utilitzar. Finalment quan totes les cares es desgasten, es pot posar una nova plaqueta sense haver de canviar l'eina. Aquesta és una manera econòmica de tenir les eines amb arestes afilades sempre. |
Humor | El Dia Internacional de Parlar com un Pirata és un dia festiu creat el 1995 per John Baur (Ol' Chumbucket) i Mark Summers (Cap'n Slappy), d'Albany (Oregon), Estats Units, que van proclamar que el 19 de setembre de cada any seria el dia en què tothom hauria de parlar com un pirata. Per exemple, una persona que celebri aquest dia festiu no saludaria als seus amics dient "Hola", sinó que diria "Ahoy, amic!". El dia festiu, i la seva pràctica, sorgeix de la visió romàntica de l'Època d'Or de la Pirateria. S'ha transformat en un dia festiu per als membres de l'Església del Monstre d'Espagueti Volador. A partir de l'any 2002, l'esdeveniment va adquirir un caràcter internacional. En l'actualitat, el dia se celebra en més de 40 països.Segons Summers, aquest dia festiu va sorgir com a resultat d'una lesió esportiva. Durant un partit de raquetbol entre Summers i Baur, un d'ells va reaccionar al dolor amb el crit «Aaarrr!», i aquí va néixer la idea. El partit va tenir lloc el 6 de juny de 1995, però per respecte al Dia D, van escollir l'aniversari de l'exdona de Summers, perquè fos més fàcil recordar-ho.El que al principi era una broma entre dos amics va guanyar popularitat quan John Baur i Mark Summers van enviar una carta el 2002 al columnista d'humor nord-americà, Dave Barry, explicant-li la seva festivitat inventada. A Barry li va agradar la idea i ho va promoure. La creixent cobertura mediàtica del dia festiu després de la columna de Barry va possibilitar que aquest esdeveniment se celebri internacionalment a l'actualitat. S'ha atribuït part de l'èxit de la propagació internacional de la festivitat a la no-restricció de la idea o registre de marca, exposant el dia a la creativitat i al creixement viral.Baur i Summers van esdevindre cèlebres l'any 2006 amb l'episodi d'estrena de temporada del xou d'impacte Wife Swap d'ABC, que va ser transmès per primera vegada el 18 de setembre de 2006. Van protagonitzar el rol d'una "família de pirates" juntament amb l'esposa de Baur, Tori. Baur també va aparèixer el 26 de juny de 2008 en un episodi de Jeopardy!, on va ser presentat com un «escriptor i pirata d'Albany, Oregon».L'associació dels pirates amb les cames de fusta, els lloros i els mapes del tresor popularitzada en la novel·la L'illa del tresor (1883), de Robert Louis Stevenson, ha tingut una influència significativa sobre la cultura de paròdia de pirates. |
Geografia | S'hi recull una taula amb les àrees metropolitanes més grans de la Unió Europea, d'acord amb cinc fonts estadístiques diferents. La llista inclou les àrees metropolitanes que tenen una població de més d'un milió d'habitants. La llista inclou les àrees metropolitanes d'acord només amb els estudis d'ESPON, Eurostat, Nacions Unides, OCDE i CityPopulation Studies. Per aquesta raó, algunes àrees metropolitanes, com l'àrea metropolitana de Gènova (amb una població de més d'1.510.000 habitants des del 2012 segons l'Informe Oficial de CityRailway), no estan incloses en aquest llistat, amb dades d'altres instituts d'enquestes estadístiques. Les xifres en la primera columna provenen del projecte ESPON (Study on Urban Functions, estudi sobre les funcions urbanes), que defineix les ciutats d'acord amb el concepte d'una zona urbana funcional (nucli de la zona urbana definit morfològicament sobre la base de la densitat de població, a més de la mà d'obra que l'envolta definit segons els desplaçaments). Les xifres de la segona columna provenen d'Auditoria Urbana d'Eurostat i es corresponen amb Larger Urban Zones (Grans Zones Urbanes). Les xifres de la tercera columna provenen de Perspectives d'Urbanització Mundial de les Nacions Unides i es corresponen amb les zones urbanes. Les xifres de la quarta columna provenen dels Estudis Territorials de l'OCDE i corresponen a les "regions metropolitanes". Les xifres de la darrera columna provenen de la pàgina web citypopulation.de i corresponen a les aglomeracions urbanes. Per a més informació sobre com es defineixen les àrees es poden trobar els documents originals. Aquestes xifres han de considerar-se com una interpretació, no com un fet concloent. |
Matemàtiques | Karl Marx és conegut com a filòsof, humanista, intel·lectual, com a pensador revolucionari. Són famosos els seus estudis econòmics i sociològics, és sabut que era un visionari: va predir abans que ningú l'existència de cicles econòmics; quelcom del que avui tots hem sentit a parlar sovint, en un període en què la Revolució Industrial no havia fet res més que començar. No obstant això, poca cosa se sap sobre la seva gran afició per les matemàtiques, ni de l'existència dels seus estudis i tractats matemàtics. Marx va dedicar tota la seva vida a l'estudi dels fenòmens socials, i va voler fer-ho amb tal rigor que va acabar lliurat a l'estudi i ús exclusiu de les matemàtiques. No existeix cap edició dels seus papers matemàtics que ens permeti saber fins a on va arribar, tot el que se'n sap de la seva obra matemàtica ens ha arribat gràcies a les nombroses cartes publicades que intercanviava majoritàriament amb Engels i amb altres pensadors de l'època. De fet, Karl Marx no va publicar en vida més que articles periodístics. Fins i tot la seva gran obra, El capital, va ser publicada per Engels anys després de la seva mort. |
Indumentària | El pijama és un vestit que s'utilitza per dormir. Habitualment consta d'una peça superior en forma de jaqueta, brusa o samarreta, i una inferior en forma de pantaló de camal curt o llarg. El pijama original són uns amplis pantalons lleugers lligats a la cintura amb un cordó, que s'usa a diferents regions d'Àsia pels dos sexes.Per similitud també s'anomena pijama a vestits de treball del personal sanitari i d'altres oficis, que consten de dues peces de tela prima i tall ample per moure-s'hi amb comoditat. La paraula pijama, que originalment deriva de la paraula persa پايجامه (peyjama que vol dir "vestit per les cames"), fou incorporat a l'anglès com a "pyjama" o "pajama" durant el període del Raj Britànic a través de l'hindustànic (llengua precursora dels actuals urdú i hindi). |
Filosofia | Jo, superjò i allò (ego i superego i id en llatí) són conceptes fonamentals en la teoria de la psicoanàlisi amb la qual Sigmund Freud va intentar explicar el funcionament psíquic humà postulant l'existència d'un «aparell psíquic» que té una estructura particular. Freud sostingué que aquest aparell està dividit, a grans trets, en tres instàncies, el jo, el superjò i l'allò conceptes que, tanmateix, comparteixen funcions i no es troben separades físicament. Alhora, gran part dels continguts i mecanismes psíquics que operen en cadascuna d'aquestes entitats són inconscients. |
Fiscalitat | L'impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que grava el consum que afecta el territori espanyol. Els contribuents són els empresaris o professionals, però la càrrega econòmica de l'impost recau sobre el consumidor final. Aquesta diferència entre l'objecte de l'impost (el consum) i el fet que el contribuent siguin els empresaris se salva mitjançant els mecanismes de la repercussió i deducció de l'IVA suportat. |
Física | En matemàtiques, el càlcul tensor, l'anàlisi tensor o el càlcul de Ricci és una extensió del càlcul vectorial als camps de tensors ( tensors que poden variar en una varietat, per exemple en l'espai-temps). Desenvolupat per Gregorio Ricci-Curbastro i el seu alumne Tullio Levi-Civita, va ser utilitzat per Albert Einstein per desenvolupar la seva teoria general de la relativitat. A diferència del càlcul infinitesimal, el càlcul tensoral permet la presentació d'equacions físiques en una forma que és independent de l'elecció de les coordenades de la varietat. El càlcul tensor té moltes aplicacions en física, enginyeria i informàtica, incloent elasticitat, mecànica de continus, electromagnetisme (vegeu descripcions matemàtiques del camp electromagnètic), relativitat general (vegeu matemàtiques de la relativitat general), teoria quàntica de camps i aprenentatge automàtic. Treballant amb un principal defensor del càlcul exterior Elie Cartan, l'influent geòmetre Shiing-Shen Chern resumeix el paper del càlcul tensoral: "En el nostre tema de geometria diferencial, on parles de varietats, una dificultat és que la geometria es descriu per coordenades, però les coordenades no tenen significat. Se'ls permet la transformació. I per gestionar aquest tipus de situacions, una eina important és l'anomenada anàlisi tensor, o càlcul de Ricci, que era nou per als matemàtics. En matemàtiques tens una funció, escriu la funció, calcules, o sumes, o multipliques, o pots diferenciar. Tens una cosa molt concreta. En geometria, la situació geomètrica es descriu amb nombres, però podeu canviar els vostres nombres arbitràriament. Per tant, per gestionar-ho, necessiteu el càlcul de Ricci." La notació tensor permet l'índex superior d'un objecte que es pot confondre amb les operacions de potència normals de la sintaxi matemàtica convencional. Per exemple, en la sintaxi matemàtica normal, e = m c 2 = m c c {\displaystyle e=mc^{2}=mcc} , tanmateix, en la sintaxi del tensor, s'hauria d'utilitzar un parèntesi al voltant d'un objecte abans d'elevar-lo a una potència per desambiguar l'ús d'un índex tensor en comparació amb una operació de potència normal. En la sintaxi del tensor escriurem, e = m ( c 1 ) 2 = m ( c 1 ) ( c 1 ) {\displaystyle e=m(c^{1})^{2}=m(c^{1})(c^{1})} i e = m ( c 2 ) 2 = m ( c 2 ) ( c 2 ) {\displaystyle e=m(c^{2})^{2}=m(c^{2})(c^{2})} . El nombre del parèntesi interior distingeix el component contravariant on el nombre del parèntesi exterior distingeix el poder per augmentar les quantitats. Per descomptat, això és només una equació arbitrària, podríem haver especificat que c no és un tensor i saber que aquesta variable en particular no necessita un parèntesi al seu voltant per portar la qualitat c a una potència de 2, però, si c fos un vector, llavors es podria representar com un tensor i aquest tensor s'hauria de distingir dels índexs matemàtics normals que indiquen elevar una quantitat a una potència. |
Ecologia | El tabac de jardí (Nicotiana glauca) és una planta amb flor de la família de les solanàcies, parenta propera de la planta del tabac. |
Telecomunicacions | Una guia d'ona ranurada és una guia d'ona que s'empra com antena per a aplicacions de radar en freqüències de microones. Abans que s'introduís a radars superficials de cerca, aquests sistemes empraven reflectors parabòlics.A efectes comparatius: en una antena parabòlica al final de la guia d'ona hi ha un alimentador (generalment una simple botzina). Aquest alimentador (feedhorn en anglès) dirigeix un feix cònic d'energia cap al reflector. En reflectir-se en ell, aquest raig s'estreteix ("feix col·limat"). Al seu torn, l'energia de l'entorn segueix el camí oposat i és enfocada pel reflector cap al feedhorn. El reflector ha de tenir unes proporcions en funció de la longitud d'ona de l'aplicació.Una guia d'ona ranurada no té cap reflector, sinó que emet directament a través de les ranures. L'espaiat entre aquestes és crític i ha de ser múltiple de la longitud d'ona que s'està utilitzant per transmetre/rebre. L'efecte d'aquesta geometria és la formació d'una antena d'alt guany, altament direccional en el pla de l'antena. Sens dubte una guia d'ona ranurada no és igual d'efectiva que un reflector parabòlic, i no té resolució en el pla vertical, però és més resistent i menys costosa de construir. El problema de la resolució vertical es pot resoldre afegint una lent de microones a la sortida. Igual que la guia d'ona ranurada en si, la lent és econòmica en comparació amb un reflector parabòlic. Normalment una guia d'ona ranurada està recoberta d'un material transparent a les microones, que fa que no es puguin veure les ranures a ull nu. Tot i això, és fàcilment distingible per la seva forma plana o tubular. La guia ranurada de la dreta funciona a 2,4 GHz per a una longitud d'ona de 13 cm, una matriu de 16 ranures pot mesurar dos metres de longitud i tenir un guany d'uns 12dB a 14 dB. Entre els entorns d'aplicació d'aquests dispositius figuren els radars dels aeroports i els sistemes que permeten que els trens s'aturin en el moment adequat a les estacions amb mampara de seguretat. |
Arquitectura | L'Abadia de Reading fou un monestir de l'Orde de Cluny fundat pel rei Enric I d'Anglaterra l'any 1121, segons va dir ell «per la salvació de la meva ànima, l'ànima del rei Guillem el meu pare, el rei Guillem germà meu i el de la reina Matilda esposa meva i per tots els meus ancestres i successors». Al voltant d'aquesta abadia va sorgir un poble, que es va anomenar com el monestir, Reading. L'abadia va ser desconsagrada el 1539 i actualment està en estat de runes. |
Informàtica | En informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la qual diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a escala d'un programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors). Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes perquè els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncronitzat (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida). El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar" en un port conegut anticipadament perquè un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret, li passa a l'aplicació que escolta per aquell port i a cap altre. Si no hi hagués cap aplicació, escoltant pel port no es podria establir la connexió. |
Objectes astronòmics | Tau del Bover (τ Bootis) és el quart estel més brillant a la constel·lació del Bover. S'hi troba a uns 51 anys llum de distància i pertany a un sistema binari. La component principal és groc-blanquinosa, pertany a la seqüència principal, i té tipus espectral F7. La segona component és una nana roja de tipus espectral M2V. El sistema està relativament prop de la Terra, a una distància de 51 anys llum. La component principal és fàcilment visible a ull nu en cels foscos. Tau del Bover A és un 20% més massiu que el Sol i és així mateix més brillant i calent. Té un radi 1,9 vegades el solar, i una edat aproximada de 1.300 milions d'anys. És sospitós de ser un estel variable. No obstant això, aquesta variabilitat no està confirmada. |
Lingüística | La lingüística cognitiva és un moviment que neix cap a finals dels anys vuitanta, amb la publicació de dues obres cabdals del moviment: es tracta de l'obra de George Lakoff Women, fire, and dangerous things i del primer volum de Foundations of cognitive grammar, de Ronald Langacker. Es tracta d'una disciplina heterogènia, interdisciplinària i integradora que se centra en l'anàlisi de la intel·ligència (de la cognició) des del pensament que el llenguatge és un espai privilegiat per a aquesta anàlisi perquè és lligat a l'ús; és allò que usem principalment per a categoritzar el món. Gramàtica i semàntica s'examinen unides i és això el que marca el dinamisme del pensament, ja que el centre de tota anàlisi lingüística és el significat. Es troben una diversitat de línies d'investigació en el moviment que cal destacar. |
Art | Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza (Scheveningen, La Haia, 13 d'abril de 1921 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 d'abril de 2002), va ser un notable industrial i col·leccionista d'art. Nascut a Holanda, va tenir ciutadania suïssa, títol nobiliari hongarès, residència legal a Mònaco i segona residència al Regne Unit, si bé durant les seves últimes dues dècades va residir sobretot a Espanya. La seva cinquena i última esposa, Carmen "Tita" Cervera, va ser Miss Espanya 1961 i ha perllongat els afanys col·leccionistes de la família. |
Jaciments paleontològics | La fauna local de Santa Rosa es compon dels animals descoberts al jaciment paleogen de Santa Rosa, a l'est del Perú. Resulta difícil determinar l'edat de la fauna de Santa Rosa, però podria datar de l'Eocè (Mustersà) o l'Oligocè (Deseadà). S'hi han trobat aquestes espècies de mamífers: Ordre indeterminatPossiblement família Ferugliotheriidae (LACM 149371) Ordre Didelphimorphia (opòssums)cf. Família Herpetotheriidae Gènere Rumiodon Rumiodon inti Rumiodon sp. Ordre SparassodontaFamília Hathliacynidae Gènere Patene Patene campbelli Ordre PolydolopimorphiaFamília Prepidolopidae Gènere Incadolops Incadolops ucayali Família indeterminate Gènere Hondonadia Hondonadia pittmanae Gènere Wamradolops Wamradolops tsullodon Ordre Paucituberculata (opòssums rata)Família Caenolestidae Gènere Perulestes Perulestes cardichi Perulestes fraileyi cf. Família Palaeothentidae Gènere Sasawatsu Sasawatsu mahaynaq Ordre Microbiotheria (colocolo)Família Microbiotheriidae Gènere Kirutherium Kirutherium paititiensis Marsupialia, ordre i família indeterminatsGènere Kiruwamaq Kiruwamaq chisu Gènere Wirunodon Wirunodon chanku Ordre NotoungulataSuborder Toxodontia Família, gènere i espècie indeterminats (possiblement més d'una espècie) cf. Família Notohippidae Gènere i espècie indeterminats Suborder Typotheria Família Interatheriidae Gènere i espècie indeterminats Ordre Rodentia (rosegadors)Família Erethizontidae (porcs espins del Nou Món) Gènere Eopululo Eopululo wigmorei Família Agoutidae (agutís) Gènere Eobrasinamys Eobrasinamys riverai Eobranisamys romeropittmanae Gènere Eoincamys Eoincamys ameghinoi Eoincamys pascuali Gènere Eopicure Eopicure kraglievichi Gènere i espècie indeterminats A Gènere i espècie indeterminats B Gènere i espècie indeterminats C Família Echimyidae (spiny rats) Gènere Eodelphomys Eodelphomys almeidacomposi Gènere Eoespina Eoespina woodi Gènere Eosachacui Eosachacui lavocati Gènere Eosallamys Eosallamys paulacoutoi Eosallamys simpsoni Gènere i espècie indeterminats A Gènere i espècie indeterminats B Gènere i espècie indeterminats C Ordre Chiroptera (ratpenats)Família, gèneres, i espècie indeterminats |
Mitologia | En la mitologia asteca Centeotl (també anomenat Centeocihuatl o Cinteotl) era un déu del blat de moro (originàriament era una deessa), al qual es dedicava el quart mes del calendari asteca. Era fill de Tlazolteotl i marit de Xochiquetzal. Era la versió masculina de Chicomecoatl. |
Cultura popular | El dia d'Internet és una efemèride que se celebra el 17 de maig que es va celebrar per primera vegada el 25 d'octubre de 2005 i commemora la creació de la Unió Internacional de Telecomunicacions. Poc temps després, la Cimera Mundial de la Societat de la Informació celebrada a Tunis el novembre de 2005, va decidir proposar a l'ONU la designació del 17 de maig com el Dia Mundial de la Societat de la Informació, pel que es va moure l'anomenat Dia d'Internet. |
Cultura popular | Ojkanje és un cant tradicional polifònic a dos veus originari de la regió dàlmata a l'interior de Croàcia. Inscrit el 2010 a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que necessita mesures urgents de salvaguarda. Els intèrprets poden ser dos o més homes o dones. Es caracteritza per tenir una vibració peculiar que es fa amb la gola i fins que el o la cantant aguanti la respiració. Les escales de la melodia són limitades i essencialment cromàtiques. Els temes són diversos des de l'amor, fins a temes d'actualitat polítics i socials. Aquest cant, com molts altres tradicionals es transmeten entre generacions gràcies a persones que estan ben dotades per interpretar-los y que formen grups que transmeten aquestes tradicions. Però la immigració, el despoblament de zones rurals, on són més populars aquests cants, i el canvi en la manera de viure fan difícil la seva permanència i cada vegada hi ha menys intèrprets dotats per aquest tipus de cants. Els mitjans audiovisuals actuals també estan fent una bona feina ajudant a la transmissió només oral o que es pugui fer en grups folklòrics que són els que realment estan fent una gran feina per mantenir aquestes tradicions. |
Física | L'eficiència de combustible és una forma d'eficiència tèrmica, és a dir, el quocient entre l'esforç i el resultat d'un procés que converteix l'energia química potencial que conté un portador (combustible) en energia cinètica o treball. L'eficiència de combustible pot variar d'una màquina a l'altra i, alhora, d'una aplicació a l'altra, especialment les centrals elèctriques de combustibles fòssils i les indústries que treballen amb la combustió, com ara la producció d'amoníac durant el procés de Haber-Bosch. En el context del transport, l'economia de combustible és l'eficiència energètica d'un vehicle, expressada com la ràtio entre la distància que cobreix i la quantitat de combustible que consumeix. Depèn de l'eficiència del motor i el disseny de la caixa de canvis i els pneumàtics. Als països que fan servir el sistema mètric, l'economia de combustible s'expressa en forma del consum de combustible en litres per 100 quilòmetres (L/100 km). El consum de combustible és una mesura més precisa del rendiment d'un vehicle perquè és una relació linear, mentre que l'economia de combustible provoca distorsions en les millores de l'eficiència.L'eficiència també es pot expressar en relació a la massa de mercaderies transportada o el nombre de passatgers. |
Robòtica | Chappie és una pel·lícula de l'any 2015 dirigida per Neill Blomkamp del gènere de ciència-ficció, ambientada a Johannesburg en un futur proper. Ha estat doblada al català. |
Jocs | La xoca era un joc medieval que al nord de França s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occità, era el joc de chocas. El trobem en documents catalans dels darrers segles medievals amb els noms de xoca, curra o ribla. El joc consistia en el fet que els jugadors de dos equips, que duien un bastó corb, havien d'aconseguir que una pilota superés una de les dues ratlles que hi havia en els extrems d'un camp (de vegades, en lloc d'una línia, hi podia haver un clot a terra). |
Estris | Un aspirador nasal (o bomba nasal) és un instrument per a extreure mucositat o petits objectes dels orificis nasals. |
Aeronàutica | El Graf Zeppelin II (Deutsche Luftschiff Zeppelin #130; codi de registre: D-LZ 130) va ser l'últim dels dirigibles alemanys construïts per la Zeppelin Luftschiffbau durant el període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Va ser la segona i última aeronau de la classe Hindenburg, nomenada en honor a Paul von Hindenburg. Va ser la segona nau a portar el nom "Graf Zeppelin" (la primera va ser el LZ 127), i per això sovint és conegut com a Graf Zeppelin II. |
Aeronàutica | Un avió d'enllaç és un tipus d'avió petit, normalment desarmat, desenvolupat abans de la Segona Guerra Mundial i principalment usat per les forces militars per a l'observació de l'artilleria o el transport de comandants i missatgers. Aquests avions també eren usats pel reconeixement aeri del camp de batalla, l'evacuació mèdica, el control, el lliurament de càrregues lleugeres, i feines similars. Aquests avions eren capaços d'operar des d'aeròdroms improvisats, i fins i tot en pèssimes condicions, aquests aparells comptaven amb capacitats d'enlairament i d'aterratge en distàncies curtes (STOL). La majoria dels avions d'enllaç van ser modificats i utilitzats posteriorment com avions lleugers d'aviació general. Actualment, l'helicòpter militar duu a terme moltes de les tasques que abans realitzava l'avió d'enllaç. |
Telecomunicacions | 720p és l'abreviatura utilitzada per a designar el tipus de senyal de vídeo adquirit durant l'exploració progressiva p o seqüencial d'una escena que consisteix en 720 línies de resolució espacial vertical per cada fotograma. S'ha de tenir clara la diferència entre resolució i definició espacial, ja que la resolució està estretament lligada amb l'adquisició d'imatges i en canvi la definició es refereix a la fidelitat de reproducció d'un senyal adquirit que té una pantalla o bé en el senyal mateix. |
Enginyeria | El sismògraf és un aparell que serveix per mesurar els moviments de la terra, incloent aquells de les ones sísmiques generades per terratrèmols, les erupcions volcàniques i la seva magnitud. Els registres de les ones sísmiques permeten els sismòlegs cartografiar l'interior de la Terra i localitzar i mesurar la mida d'aquestes fonts diferents. El principi elemental seria el d'un aparell que escriu (estilet) i un punt fix. Quan es nota una tremolor terrestre, la inèrcia fa que el punt fix no es mogui i el paper si, d'aquesta manera es registra la magnitud del terratrèmol amb l'escala de Richter. El sismògraf detecta qualsevol moviment de la terra a quilòmetres. Un dels sensors utilitzats en els sismòmetres s'anomenen geòfons. |
Arquitectura | La història de l'arquitectura és una subdivisió de la història de l'art encarregada de l'estudi de l'evolució històrica de l'arquitectura, els seus principis, idees i realitzacions. Aquesta disciplina, així com qualsevol altra forma de coneixement històric, està subjecta a les limitacions i les potencialitats de la història com a ciència: existeixen diverses perspectives en relació al seu estudi. En la majoria dels casos -encara que no sempre- els períodes estudiats corren paral·lels als de la història de l'art i existeixen moments en què les estètiques se sobreposen o es confonen. No és d'estranyar que una estètica avantguardista en les arts plàstiques encara no hagi trobat la seva representació en l'arquitectura i viceversa. |
Dret | L'aplanament és una forma de terminació d'alguns procediments judicials civils, que consisteix que el defenent (o demandat) reconeix que l'agent (o actor) té raó.No està permès en casos com el dret de família, o en les demandes sobre estat civil, on el poder de disposició dels ciutadans està tutelat per l'Estat. En ser una institució que agilitza els procediments judicials, la llei preveu que no es condemni en costes a qui s'aplana, llevat que hagi estat requerit de compliment abans del judici i no hagi fet res per complir. L'aplanament pot ser total o parcial, en el darrer cas el judici segueix només respecte d'alguna de les peticions de l'agent. L'aplanament no perjudica a qui no ha estat part en el judici; així s'evita que un acord de dues persones pugui perjudicar a una tercera que no litiga. |
Objectes astronòmics | Caph (β Cassiopeiae / β Cas / 11 Cassiopeiae) és una estrella a la constel·lació de Cassiopeia de magnitud aparent +2,28. Lleugerament menys brillant que Schedar (α Cassiopeiae), és la segona estrella en brillant dins de la constel. Es troba a 54 anys llum de la Terra. |
Història | Maogamalcha fou una fortalesa de Mesopotàmia propera a Ctesifont que fou atacada i conquerida per Julià l'Apòstata. L'esmenta Zòsim. Estava fortificada i ben defensada. |
Pseudociència | El Picatrix és un llibre esotèric d'astrologia i conjurs màgics. La seva procedència no és gens clara: sembla que té l'origen en un savi indi anomenat Kancaf que podria haver viscut a Bagdad vers l'any 800 i que, posteriorment, Norbar l'àrab el va compilar; altres fonts atribueixen aquesta compilació a Màslama al-Majrití o a algú del seu cercle. En qualsevol cas, el que està documentat és que aquesta obra àrab, titulada Ghayat al-hakim (L'objectiu del savi), va ser traduïda al castellà el 1256 a Toledo, probablement per Yehudà ben Moshe, tot i que aquesta traducció no ha arribat fins als nostres dies. L'obra va ser coneguda a Europa per la seva traducció al llatí d'uns anys després, també a Toledo, probablement feta per Aegidius de Thebaldis. |
Informàtica | El FLOPS (de l'anglès Floating point Operations Per Second) és una unitat de mesura informàtica que s'utilitza com a mesura de rendiment d'un ordinador, especialment els càlculs científics que requereixen un gran ús d'operacions en coma flotant. Una altra unitat de mesura informàtica és el MIPS que indica la quantitat d'instruccions executades per segon. |
Enginyeria | El trinitrotoluè (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenzè (notació IUPAC) és un hidrocarbur aromàtic cristal·lí de color groc pàl·lid que es fon a 81 °C. És un compost químic molt explosiu. S'utilitza sol o formant part d'unes quantes mescles explosives, com per exemple l'amatol, que s'obté barrejant TNT amb nitrat d'amoni. El trinitrotoluè s'obté a partir de la nitració del toluè (C₆H₅CH₃). La fórmula química és C₆H₂(NO₂)₃CH₃. En forma refinada, el trinitrotoluè és bastant estable i, a diferència de la nitroglicerina, és relativament insensible a la fricció, als cops o a l'agitació. Explota quan un pes de 2 kg hi cau a sobre des de 35 cm d'altura (és a dir, 2 kg a 2,6 m/s, que equival a una energia de 6,86 joules). La temperatura d'explosió, quan és anhidre, és de 470 °C. Aquesta estabilitat permet d'emmagatzemar-lo durant un període relativament llarg. La detonació s'aconsegueix fent servir un detonador. En canvi, sí que reacciona amb àlcalis, a partir dels quals forma compostos inestables molt sensibles a la calor i a l'impacte. L'explosió es produeix d'acord amb les següents reaccions: C₆H₂(NO₂)₃CH₃ → 6CO + 2.5H₂ + 1.5N₂ + C C₆H₂(NO₂)₃CH₃ → 6CO+0.5CH₄ + 0.5H₂ + 1.5N₂ L'explosió desprèn els següents gasos: |
Arquitectura | Shoin-zukuri (書院造, Shoin-zukuri?) és un estil d'arquitectura residencial japonés usat en les mansions dels militars, sales d'invitats, i cambres de l'abat Zen del període Azuchi-Momoyama (1568-1600) i el període Edo (1600-1868). És la base de l'estil tradicional de casa japonesa de hui. Les característiques principals del shoin-zukuri foren la incorporació de pilars quadrats i pisos completament coberts de tatami. L'estil pren el nom de shoin, un terme que significava 'estudi' i 'lloc de conferències' sobre el sutra dins d'un temple, i més tard significà només 'saló' o 'estudi'. |
Física | La reflectometriade domini de temps o TDR és una tècnica de mesurament que s'utilitza per a determinar les característiques de les línies elèctriques mitjançant l'observació de les ones reflectides. La Transmisiometría de domini de temps (TDT - Time-domain transmissometry ) és una tècnica anàloga que mesura l'impuls transmès (més que reflectit) . Junts, proporcionen un poderosa tècnica d'anàlisi de mitjans de transmissió elèctrics o òptics, tals com el cable coaxial o la fibra òptica. Existeixen variacions de la TDR. Per exemple, la reflectometriade domini de temps d'espectre estès (SSTDR - spread-spectrum Time-domain reflectometry ) s'utilitza per detectar fallades intermitents en sistemes complexos i d'alt soroll, tals com el cablejat avions. La reflectometria òptica-coherent de domini de temps (COTDR-Coherent optical Time domain reflectometry) és una altra variant, que s'utilitza en els sistemes òptics, en els quals el senyal de tornada es barreja amb un oscil·lador local i després es filtra per reduir el soroll.La impedància de la discontinuïtat es pot determinar a partir de l'amplitud del senyal reflectit. La distància a la impedància reflectora també pot determinar-se a partir del temps que triga a tornar l'Impuls. La limitació d'aquest mètode és el temps de pujada mínim del sistema. El temps total de pujada consisteix en el temps de pujada combinat de l'impuls d'activació més el de l'oscil·loscopi (o sampler) que supervisa les reflexions. |
Informàtica | El disseny web adaptatiu (en anglès Adaptive web design) és una tècnica de disseny i desenvolupament web. El disseny adaptatiu es refereix a disseny d'interfície gràfica d'usuari (GUI) que s'adapta a diferents mides de pantalla. Els dissenyadors apliquen aquest disseny a interfícies gràfiques d'usuari, com ara pàgines web, que han de funcionar en dispositius de diferents mides. |
Sociologia | La comunicació animal és la transferència d'informació d'un o d'un grup d'animals (emissor o emissors) a un o més altres animals (receptor o receptors) que afecta el comportament actual o futur dels animals que la reben. La informació es pot enviar de manera intencionada, com en una exhibició d'emparellament, o sense voler, com en la transferència de l'aroma del depredador a la presa. Aquesta informació es pot transferir a una "audiència" de diversos receptors. La comunicació animal és una àrea d'estudi que creix ràpidament, incorporant disciplines que inclouen l'etologia, la sociologia, la neurologia i la cognició animal. Molts aspectes del comportament animal, com ara l'ús simbòlic del nom, l'expressió emocional, l'aprenentatge i la conducta sexual, s'estan estudiant amb nous punts de vista. Quan la informació de l'emissor canvia el comportament d'un receptor, la informació es coneix com a «senyal». La teoria de senyals preveu que per mantenir un senyal a la població, tant l'emissor com el receptor haurien de rebre normalment algun benefici en la interacció. La producció de senyals per part dels remitents, i la percepció i la resposta posterior dels receptors, fa pensar que coevolucionaran. Els senyals solen implicar múltiples mecanismes, per exemple, tant visuals com auditius. Perquè un senyal s'entengui, el comportament coordinat tant de l'emissor com del receptor requereix un estudi atent. |
Enginyeria | L'enginyeria alimentària o enginyeria tècnica agrícola especialitzada en indústries agràries i alimentàries és una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcció d'indústries agroalimentàries, de la planificació d'operacions unitàries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques tècniques de control de qualitat… No s'ha de confondre l'enginyeria alimentària amb els estudis de ciència i tecnologia dels aliments. La primera com el seu nom indica es fonamenta en l'enginyeria per realitzar les seves tasques, alhora presenta plenes atribucions col·legials en l'àmbit alimentari i agrícola (elaboració de projectes). Per altra banda la ciència i tecnologia dels aliments es fonamenta en la ciència. D'aquesta manera incideix en el sector alimentari ficant més atenció en la química i la biologia dels propis aliments. A més intervé en aspectes de nutrició, bromatologia i salut pública. L'enginyeria alimentària es fonamenta en les ciències bàsiques com les matemàtiques (càlcul infinitesimal, àlgebra, estadística), la química (orgànica, inorgànica, anàlisi química), la física (mecànica, electromagnetisme, termodinàmica), la biologia (microbiologia d'aliments, fermentacions, fisiologia vegetal…) i les diferents matèries relacionades amb l'enginyeria de la construcció i l'enginyeria química (operacions unitàries, càlcul d'estructures, expressió gràfica, reactors...). |
Física | En física un vector és un concepte matemàtic i un segment orientat que s'utilitza per descriure magnituds tals com velocitats, acceleracions o forces, en les quals és important considerar no només el valor sinó també la direcció i el sentit. Es representa per un segment orientat per denotar el seu sentit, la seva magnitud (la longitud de la fletxa) i el punt d'aplicació. |
Informàtica | El codi d'Hadamard és un codi de correcció d'errors que s'utilitza per a la detecció i correcció d'errors durant la transmissió de missatges a través de canals molt sorollosos o poc fiables. El 1971 es va utilitzar el codi per transmetre fotos de Mart a la Terra des de la sonda espacial Mariner 9 de la NASA. Degut a les seves propietats matemàtiques úniques, el codi d'Hadamard no solament és utilitzat pels enginyers sinó també molt estudiat en teoria de codificació, matemàtiques i ciències de computació. El codi d'Hadamard porta el nom del matemàtic francès Jacques Hadamard. També es coneix amb els noms de codi Walsh, de la família Walsh, i codi de Walsh-Hadamard, en reconeixement del matemàtic nord-americà Joseph Leonard Walsh. El codi d'Hadamard és un exemple d'un codi lineal sobre un alfabet binari que mapeja els missatges de longitud k per paraules de codi de longitud 2k. És l'únic en què cada paraula de codi diferent de zero té un pes de Hamming exactament 2k/2, el que implica que la distància del codi és també 2k/2. En la notació estàndard de teoria de la codificació per a codis de bloc, el codi d'Hadamard és un codi [2k, k, 2k/2]₂, és a dir, és un codi lineal sobre un alfabet binari, té longitud de bloc 2k, longitud del missatge (o dimensió) k, i distància mínima 2k/2. La longitud del bloc és molt gran en comparació amb la longitud del missatge, però per altra banda, els errors es poden corregir fins i tot en condicions extremadament sorolloses. El codi Hadamard perforat és una versió lleugerament millorada del codi d'Hadamard; és un [2k – 1, k, 2k – 2/2]₂ codi i per tant té una mica millor taxa mentre es manté la distància relativa de 1/2, i per tant es prefereix en aplicacions pràctiques. El codi d'Hadamard perforat és el mateix que el codi de Reed-Muller de primer ordre sobre l'alfabet binari.Normalment, els codis d'Hadamard es basen en la construcció de Sylvester de matrius d'Hadamard però el terme "codi d'Hadamard" també s'utilitza per fer referència als codis construïts a partir de matrius d'Hadamard arbitràries, que no són necessàriament de tipus Sylvester. En general un codi d'aquest tipus no és lineal. Aquests codis es van construir per primera vegada per R. C. Bose i S. S. Shrikhande en 1959. Si n és la mida de la matriu d'Hadamard, el codi té com a paràmetres (n, 2n, n/2)₂, el que significa que és un codi binari no necessàriament lineal amb 2n paraules de codi, de longitud de bloc n i distància mínima n/2. L'esquema de construcció i descodificació que es descriu s'aplica per valors de n en general però la propietat de linealitat i la identificació amb codis de Reed-Muller requereixen que n sigui una potència de 2 i que la matriu d'Hadamard sigui equivalent a la matriu construïda pel mètode de Sylvester. El codi d'Hadamard és un codi desxifrable a nivell local, que proporciona una manera de recuperar parts del missatge original amb alta probabilitat, mirant només una petita fracció de la paraula rebuda. Això dona lloc a aplicacions en teoria de la complexitat computacional i en particular en el disseny de proves verificables probabilísticament. Com que la distància relativa del codi d'Hadamard és un 1/2, normalment només es pot esperar recuperar com a màxim una fracció 1/4 de l'error. Usant la llista de descodificació, però, és possible calcular una breu llista de possibles missatges candidats, tant llargs o menors que ( 1 / 2 ) − ϵ {\displaystyle (1/2)-\epsilon } dels bits en la paraula rebuda estiguin corruptes. En l'accés múltiple per divisió de codi (CDMA) de comunicació, el codi d'Hadamard es coneix com a codi Walsh i s'utilitza per definir els canals de comunicació individuals. És usual en la literatura CDMA per referir-se a paraules de codi com "codis". Cada usuari utilitza una paraula de codi o "codi" per modular el seu senyal. Com que les paraules de codi de Walsh són matemàticament ortogonals, un senyal codificat segons Walsh apareix com soroll aleatori a un terminal mòbil CDMA, llevat que el terminal utilitzi la mateixa paraula de codi que l'utilitzat per a codificar el senyal entrant. |
Ciència-ficció | Multivac és el nom d'una computadora fictícia que apareix en moltes de les històries o contes d'Isaac Asimov, entre 1955 i 1975. D'acord amb la seva autobiografia In Memory Yet Green, Asimov va escollir el nom de Multivac com a referència a UNIVAC, la primera computadora mainframe fabricada als Estats Units. Mentre que inicialment, Asimov va pensar el nom per referir-se a "Multiple vacuum tubes (tubs de buit múltiples)”, en una de les seves últimes històries, "L'última pregunta", es llegeix que el sufix -ac vindria de "analog computer (computadora analògica)”. Com la majoria de la tecnologia que Asimov descriu en la seva ficció, les especificacions de Multivac varien entre les seves diferents aparicions. En tots els casos, és una computadora operada pel govern, amb la finalitat de prendre decisions pel desenvopament del país. Se situa en instal·lacions subterrànies a gran profunditat com a mesura de seguretat; té un quilòmetre i mig de longitud. A diferència de les intel·ligències artificials representades en les seves sèries sobre Robots, la interfície de Multivac està mecanitzada i és impersonal -excepte en el relat "Tots els mals del món"-, consistint en complexes consoles d'instruccions que només uns pocs humans poden operar. Tot i que la tecnologia depenia de voluminosos tubs de buit, el concepte -que tota la informació es podia contenir en un ordinador i accedir des d'un terminal domèstic- constitueix una primera referència a la possibilitat d'Internet (com a "Aniversari"). A "L'última pregunta", es mostra a Multivac una vida de molts milers d'anys, creixent cada vegada més enorme amb cada secció de la història, cosa que pot explicar les seves diferents mides reportades com que es produeixen més avall en la línia interna de la història general. |
Química | Un condensat de Bose-Einstein és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut. En aquestes condicions, una gran part dels àtoms cauen a l'estat quàntic més baix, permetent que els efectes quàntics esdevinguin aparents en una escala macroscòpica.El primer d'aquests condensats va ser produït per Eric Cornell i Carl Wieman el 1995 a la Universitat de Colorado a Boulder, al laboratori NIST-JILA, fent servir un gas d'àtoms de rubidi refredats fins a 170 nanokelvins (nK). |
Humor | Razor Ramon Hard Gay (レイザーラモン HG, també conegut com a Razor Ramon Sumitani) és el nom artístic de Masaki Sumitani (住谷正樹 Sumitani Masaki), humorista, nascut el 18 de desembre del 1975. Aquest personatge saltà a la popularitat a nivell nacional (Japó) gràcies a les seves aparicions en el show televisius dels dissabtes de la cadena de televisió japonesa TBS "Bakushō Mondai no Bakuten!" (Daibakuten) el 2005. Cal no confondre'l amb el lluitador professional nord-americà Scott Hall, qui va utilitzar l'àlies "Razor Ramon" durant la seva carrera. |
Geografia | Es denomina profunditat o fondària a la distància d'un element respecte a un pla de referència pel general horitzontal, quan aquest element es troba per sota de la referència. Quan passa el contrari s'anomena elevació, nivell o simplement alçada. Els terrenys que es troben més profunds s'anomenen fosses , tant si són marines com terrestres. Exemples : En tecnologia, la profunditat d'un forat, en relació a la superfície d'una peça de treball. En geologia, la profunditat d'un pou en relació amb la superfície de la Terra. La profunditat del mar en un punt determinat de la superfície d'aquest. La profunditat d'un vaixell o elements buits (per exemple, tasses, lavabos). Segons el tipus es mesurarà contra una vora superior o d'una especial o el nivell d'ompliment actual. Una ferida profunda, basada en la superfície del cos. |
Enginyeria | École nationale supérieure de mécanique et d'aérotechnique (ENSMA) és una escola d'enginyeria francesa creada el 1948.L'ENSMA és una escola privada que forma enginyers especialitzats en els àmbits de l'aeronàutica.Situada a Chasseneuil-du-Poitou, l'escola es va incorporar al Groupe ISAE. |
Arquitectura | La pieve (del llatí: plebs, "poble") és una església rural amb un baptisteri annex. A l'alta edat mitjana la pieve, dita església matriu o plebania, era el centre d'una circumscripció territorial civil i religiosa. Li eren reservades algunes funcions litúrgiques, i d'ella depenien altres esglésies i capelles sense baptisteri. Durant la baixa edat mitjana les funcions pròpies de les pieves van passar a les parròquies. |
Astronomia | Bruttia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de longitud 242.08 ° (E) i latitud 66.13 ° nord sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 20.68 km de diàmetre. El nom fa referència a Brúcia Crispina, consort de l'emperador Còmmmode, i va ser adoptat com a oficial per la UAI el 5 de febrer de 2014. |
Informàtica | El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa 'element de la imatge') és, en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge digital gràfica. Aquesta imatge pot ser mostrada i interpretada pel maquinari de l'ordinador, per exemple, mitjançant un monitor o una impressora. Un píxel usualment es defineix com un punt o un quadrat, però realment no té una forma determinada. Es pot dir que es tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mesura de resolució de pantalla. El píxel té una mida concreta; és establerta pel fabricant del maquinari; acostuma a ser de l'ordre de mil·límetres. Els píxels són unitats independents, però el fet que es percebin com un conjunt és degut a la limitació de la nostra visió, que fa que s'obtingui una sensació de continuïtat. A partir del concepte de píxel, s'han derivat altres termes com ara vòxel (element de volum), tèxel (element de textura) i surfel (element de superfície), utilitzats per altres processaments de la imatge.Es considera que Russell Kirsch va ser el seu inventor quan treballava a l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, i va ser la base pel desenvolupament de les imatges digitals. La primera imatge escanejada és una foto del seu fill, de l'any 1957. |
Ecologia | Pere Montserrat Recoder (Mataró, 8 d'agost de 1918 - Jaca, 4 de febrer de 2017) és un botànic i ecòleg català. El seu interès són els pteridòfits, els espermatòfits, les pastures i l'ecologia de muntanya. Va ser cofundador l'any 1964 de l'Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca, on va exercir de professor d'investigació La seva vocació per la botànica es va despertar de ben jove a la seva ciutat i el 1936 ja tenia un herbari de 300 plantes. El 1945 es va llicenciar en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona. |
Astronomia | El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel i dels fenòmens astronòmics. Es tracta d'una peça arqueològica descoberta el 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l'estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya. És una placa de bronze, quasi rodona, de 2 kg de massa i té aproximadament un diàmetre de 32 cm. Pertany a la cultura d'Unetice, de fa 3.600 anys; la cultura Unetice (o Aunjetitz, en alemany) és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar durant l'edat del bronze a la zona entre els rius Rin i Dnièster i des de la mar Bàltica fins al Baix Danubi. Els experts diuen que representa el firmament, amb l'ús d'elements abstractes. Es troba al Landesmuseum der Vorgeschichte de Halle. El disc de Nebra va ser declarat, per la UNESCO, Patrimoni cultural i registrat com a "Memòria del món" des del juny del 2013. |
Física | Una Magnitud adimensional (en anglès, dimensionless quantity), és una quantitat sense una dimensió física associada, essent per tant un nombre sense associar que permet descriure una característica física sense dimensió ni unitat d'expressió explícita, i que com a tal, sempre té una dimensió d'1. Les magnituds adimensionals són àmpliament utilitzadas en matemàtica, física, enginyeria, economia i també en la vida quotidina (per exemple, quan es compta). Molts nombres ben coneguts, com el π, e i φ, són també adimensionals. En canvi les magnituds no adimensionals es mesuren en unitats de longitud, àrea, temps, etc. Sovint es defineixen les magnituds adimensionals com productes, raons o relacions de quantitats que sí que tenen dimensions, però les dimensions de les quals es cancel·len quan les seves potències es multipliquen. L'anàlisi dimensional s'utilitza per a definir les quantitats adimensionals. La unitat del SI derivada associada és el nombre 1. El Comitè Internacional de Pesos i Mesures va considerar la definició de la unitat 1 com l'"u", però la idea va ser abandonada.Les magnituds adimensionals estan involucrades particularment en la mecànica de fluids i en la descripció de fenòmens de transport, moleculars i convectius, donat que utilitzrn la similitud de models reduïts o teoria de les maquetes i construeix la interpretació dels resultats d'assaigs. S'anomenen nombres adimensionals, nombres sense dimensió o ins i tot nombres característics. |
Sociologia | El Manifest de Manzanares del 7 de juliol de 1854 fou un text redactat per Antonio Cánovas del Castillo i signat per Leopoldo O'Donnell on s'exigia reformes polítiques i unes Corts Constituents per fer possible una autèntica «regeneració liberal». El 7 de juliol de 1854 el General en Cap de l'Exèrcit Constitucional Leopoldo O'Donnell, comte de Llucena, es pronuncià contra el Govern a la rodalia de Madrid (Vicalvarada). La politització de l'aixecament s'aconsegueix a través d'un Manifest, redactat des de Manzanares (província de Ciudad Real) per un jove Antonio Cánovas del Castillo, futur artífex de la restauració borbònica. El Manifest era una crida als espanyols, en la que es demana la continuïtat del Tron, però sense camarilles que el deshonrin, alhora que es parla de coses reclamades pels progressistes: millorar la llei electoral i la d'impremta, i rebaixar els impostos. |
Periodisme | Mathieu d'Escouchy ( Le Quesnoy, Nord, 1420 – 1482) va ser un cronista picard durant les últimes etapes de la Guerra dels Cent Anys . La seva Crònica era una continuació de la crònica d'Enguerrand de Monstrelet, amb manuscrits dels quals apareix com a tercer volum; va ser editat per G. du Fresne de Beaucourt, (3 vols., París, Societé de l'Histoire de France, 1863–64). Matthieu cobreix els anys 1444-61, des d'un punt de vista favorable a Borgonya, però amb un intent d'imparcialitat, tot i que estava al servei de Lluís XI, amb qui va lluitar a la batalla de Montlhéry (16 de juliol de 1465). ), després del qual va ser ennoblit. Com la majoria dels homes alfabetitzats de la seva època, el van fascinar les gestes d'armes, els valents tornejos i la talla social dels homes (i d'algunes dones) que figuren a la seva crònica. El seu relat del Banquet du Voeu du Faisan, descriu la cerimoniosa festa celebrada a Lille l'any 1454 per Philippe el Bo, duc de Borgonya, la cort del qual va establir els estàndards de l'elegant extravagància al segle XV. Va ser nomenat Echevin i Prévôt de Péronne . Va caure en contra de la justícia, fins i tot va ser arrestat i torturat, però finalment va ser posat en llibertat. En el cognom Escouchy alguns editors hi legeixen una variant del familiar nom senyorial Coucy . Va descriure l'arribada de Maria de Güelders, núvia de Jaume II a Escòcia el 18 de juny de 1449. Va navegar des de Sluis i va desembarcar primer a l'illa de maig al Forth, fent un pelegrinatge a la capella de Sant Adrià el 18 de juny de 1449. |
Aeronàutica | L'HMS Glorious (77) va ser un vaixell de la Royal Navy de la classe Courageous, originàriament concebut com a creuer de batalla durant la I Guerra Mundial i reconvertit a portaavions abans de la II Guerra Mundial. Germà de l'HMS Courageous i mig-germà de l'HMS Furious, eren obra de l'almirall Lord Fisher, i tots tres van ser dissenyats com a creuers lleugers destructors. Van ser fets per operar al mar Bàltic, tot i que mai no hi van operar. L'HMS Glorious va ser enfonsat el 1940 mentre evacuava tropes britàniques de Noruega, amb la pèrdua de 1.200 vides. |
Enginyeria | Una galga de rosques és una eina utilitzada per mesurar el pas de la rosca d'un cargol. La galga de rosques de la imatge és una galga de rosca mètrica. La galga de rosques s'utilitza com a eina de referència per determinar el pas de la rosca d'un cargol o d'un forat amb rosca interior. Aquesta eina no s'utilitza com a instrument de mesura de precisió. Aquest mecanisme permet a l'usuari determinar el perfil d'una rosca donada i classificar-la ràpidament segons la seva forma i pas. Aquest mecanisme també estalvia temps, ja que evita a l'usuari mesurar i comptar el pas de rosca de l'element roscat. |
Cultura popular | Un possad (en rus посaд) era un campament popular entre els segles x i xv. Normalment estava envoltat de murs i tenia un pou. Generalment es construïen prop d'un monestir, d'una ciutat o d'un kremlin, però no a dins, i l'habitaven mercaders i artesans (que en rus es deien possàdskie liudi). Aquestes construccions durant l'Imperi Rus van esdevenir una mena d'assentament semi-urbà. Finalment, una gran part dels antics possads van esdevenir assentaments urbans. Els que es trobaven prop d'un kremlin s'hi acabaven integrant, i els que estaven prop de monestirs esdevenien ciutats i freqüentment prenien el nom del monestir o d'antics assentaments de la zona, com per exemple les ciutats de Pàvlovski Possad o de Sérguiev Possad |
Ciència militar | La trajectòria balística és la trajectòria de vol que segueix un projectil sotmès únicament a la seva pròpia inèrcia i a les forces inherents al medi en el qual es desplaça, principalment la força gravitatòria. La ciència que estudia els fenòmens balístics en general es denomina balística. Quan sobre el projectil tan sols actua la gravetat, la trajectòria balística és una paràbola, però la presència d'altres forces, com ara la resistència aerodinàmica de l'atmosfera, la força de sustentació, l'efecte Coriolis de la rotació terrestre, etc. fan que la trajectòria real sigui quelcom diferent d'una paràbola. |
Ciències de la salut | En farmàcia, la biodisponibilitat s'utilitza per a descriure la porció d'una dosi administrada d'un medicament que assoleix el sistema circulatori, una de les principals propietats farmacocinètiques d'un fàrmac. Així, quan s'administra un fàrmac de forma intravenosa, la seua biodisponibilitat assoleix el 100%. Per contra, quan un medicament s'administra mitjançant altres vies (com per via oral o tòpica), la seua biodisponibilitat decreix (a causa de l'absorció incompleta i un metabolisme primari). La biodisponibilitat és una de les ferramentes essencials en la farmacocinètica que ha de ser considerada per a calcular dosis per a vies d'administració no intravenoses. |
Humor | La nova comèdia va sorgir en el període hel·lenístic, amb característiques pròpies, en un moment en què el gènere teatral de la tragèdia desapareixia. Al contrari, la comèdia va tenir un gran renaixement, al qual els antics van anomenar així: nova comèdia. Aquestes obres són peces de costums que es van estendre per tot l'Orient hel·lenístic amb grans èxits. Les característiques i estructura van canviar respecte a la comèdia anterior, anomenada comèdia antiga. |
Ciències de la salut | El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix a la musculatura. No es tracta d'una classificació biològica sinó que s'empra en gastronomia i nutrició. El nom «blanc» s'ha donat popularment perquè la majoria de peixos amb poc greix tenen la carn més clara que els dits peixos blaus, puix que el greix influeix en la seva coloració. La quantitat relativa de greix als músculs d'un peix blanc és d'aproximadament d'un 0,4% al 5% en massa mentre que el peix blau en té del 5% a l'11%; pot variar segons l'estació de l'any. El peix blanc té menys greix perquè sol viure al fons de la mar i és més sedentari que el blau, però no és menys valuós nutricionalment. Una de les diferències principals entre el peix blanc i blau és la forma de la cua. Els peixos blaus tenen la cua en forma de V per la necessitat de nedar en llargues migracions. Els peixos blancs tenen la part posterior del cos arrodonida.Alguns peixos blancs són els peixos de roca (rap (1% de greix), nero, cap-roig, etc.), els peixos plans (palaia, etc.), lluç (4,6% de greix), llucet (0,4% de greix), orada, gall, sarg, pagre, déntol, halibut, mabre, oblada, pagell o l'esparrall. El lluç és el peix blanc més consumit i un dels més habituals a la dieta mediterrània. El bacallà, tot i ser "de color blanc" es considera nutricionalment com dintre dels peixos blaus, i per tant no un peix blanc; ara, per la seva textura i propietats organolèptiques es considera peix blanc a la gastronomia. També són peixos grassos i, doncs, peix blau, tot i tenir la carn de color blanc, el congre, el llobarro (11% de greix) i el besuc (8,8% de greix). |
Filosofia | Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna. Es considera el precursor de les ciències naturals, com ara la física.Les disciplines científiques històricament es van desenvolupar a partir de la filosofia o, més específicament, la filosofia natural. En les antigues universitats, les càtedres de filosofia natural amb molts anys d'història estan actualment ocupades per físics principalment. Les nocions modernes de «ciència» i de «científics» daten tot just del segle xix (El diccionari anglès de Webster remunta l'origen de la paraula «científic» a l'any 1834). Abans, el mot «ciència» simplement significava coneixement i l'etiqueta de «científic» no existia. El tractat científic que Isaac Newton va escriure el 1687 s'anomena Els principis matemàtics de la filosofia natural. |
Història | Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937) fou un historiador i polític català. Va néixer al carrer de la Plateria, 9, de Barcelona, fill de Gaietà Carreras i Aragó, plater d'ofici, natural de Barcelona, i Agnès Candi i Casanovas, natural de Castelló d'Empúries. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1882 i el 1890 fou president de la Joventut Conservadora. Fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí de la qual publicà nombrosos treballs històrics. Afeccionat a l'excursionisme, el 1888-1890 fou secretari de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i el 1912 vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. També publicà articles a La Ilustració Catalana i a La Vanguardia. També s'interessà per la filatèlia i fou membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i el 1901 fundà la Societat Filatèlica Catalana. També participà en els Congressos d'Història de la Corona d'Aragó. Va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista, va promoure la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal, com el Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d'Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro des de 1923.Des del 1920 fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona. Tiets seus foren: Càndid Candi i Casanovas i Lluís Carreras i Aragó. |
Astronomia | El Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg en francès Centre de Données astronomiques de Strasbourg (abreujat: CDS) és un centre de dades que recull i distribueix informació astronòmica. Es va establir el 1972 sota el nom Centre de Données Stellaires. Les seves funcions són: Recopilar la informació pertinent sobre tots els objectes astronòmics, disponible en format electrònic, així com l'observació de les dades produïdes pels observatoris de tot el món, sobre el terreny i a l'espai; Distribuir els resultats a la comunitat astronòmica; Dur a terme recerca a partir d'aquestes dades.Entre els serveis en línia que actualment presta el CDS es poden esmentar: SIMBAD, una base de dades d'objectes astronòmics. VizieR, un servici de catàleg astronòmic. Aladin Sky Atlas, un planisferi celeste interactiu. |
Heràldica | L'escut de Manipur va ser adoptat el 1907 i va estar en ús durant el període de protectorat britànic que va acabar el 1947, i durant la independència, des del 1947 fins a l'ocupació índia el 1949. Posteriorment es va adoptar un escut de l'estat indi de Manipur. |
Humor | I Can Has Cheezburger? (ICHC) és un lloc web en format blog que presenta vídeos (generalment d'animals) i imatges macro. Fou fundat el 2007 per Eric Nakagawa (Cheezburger), de Hawaii, i la seva amiga Kari Unebasami (Tofuburger). Es convertí en un dels llocs web més populars de la seva categoria, amb un pic d'un milió i mig de visites al dia el maig del 2007. Ha tingut un paper important en la popularització de les imatges macro d'animals i el lolspeak. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.