label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Astronomia | Pinaria és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -25.08 ° de latitud nord i 187.05 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 41.76 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 30 de setembre de 2011 fa referència a Pinaria, una verge vestal romana. |
Filosofia | L'ateisme feminista o feminisme ateu defensa la igualtat de drets i deures entre homes i dones en una societat sense religió. El feminisme ateu senyala a la religió organitzada com la principal font d'opressió envers la dona, de desigualtat de gènere i de supressió de la llibertat sexual i determinats drets humans bàsics. Per les feministes atees, la participació en una fe és l'acceptació de la submissió al patriarcat i a les accions antifeministes de les religions organitzades. |
Indumentària | Àpex (en llatí apex) era el nom que rebia un capell de forma cònica que portaven els flamines i els salii a l'antiga Roma. La part més important del barret, i la que li donava el nom, era una peça punxeguda de fusta d'oliver que tenia la base envoltada per una roba de llana i es portava a la part superior, subjectada només amb fils o dues cordes que s'anomenaven apiculae o ofenses, però aquesta última paraula també s'aplicava a un botó que enganxava els cordills per sota de la barbeta. Els flamines tenien prohibit per llei d'estar en públic o a l'aire lliure sense l'àpex. Valeri Màxim explica que Sulpici, un flamen, va ser destituït del seu càrrec perquè li va caure l'àpex mentre estava oferint un sacrifici. La paraula àpex s'usava també per indicar la peça que tenien els cascs on s'hi fixava la cresta. |
Informàtica | En informàtica, una ordre és una directiva o instrucció que l'usuari proporciona al sistema, des de la línia d'ordres o directament cridant al programa, el qual generalment està contingut en un arxiu executable. Viccionari |
Enginyeria | Fundada en 1829, l'École Centrale de Paris, també anomenada ECP, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Châtenay-Malabry.L'École Centrale de Paris és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de École Centrale de Paris (Màster Ingénieur Centralien de Paris) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé MOOC. |
Matemàtiques | El Premi Fermat de recerca matemàtica s'atorga cada dos anys pels treballs de recerca en els camps on les contribucions de Pierre de Fermat varen ser decisius: Declaracions de Càlcul de variacions Fonaments de la probabilitat i geometria analítica Teoria de nombres.L'esperit del premi se centra a premiar els resultats de les investigacions accessible al major nombre de professionals matemàtics dins d'aquests camps. El premi Fermat va ser creat el 1989 i s'atorga cada dos anys a Tolosa per l'Institut de Matemàtiques de Tolosa. L'import del premi Fermat s'ha fixat en 20.000 euros per a la dotzena edició (2011). |
Arquitectura | Un pòrtic és un espai arquitectònic conformat per una galeria de columnes adossada a un edifici, (principalment dels temples o d'altres edificis monumentals), obert a l'aire lliure, i situat generalment davant el seu accés principal. Alguns exemples famosos són el Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la o el Pòrtic Oriental del Capitoli dels Estats Units. Al Regne Unit, el del temple adossat al Vyne, a Hampshire, va ser el primer pòrtic d'una casa de camp anglesa.Es denomina prónaos el pòrtic situat davant d'un santuari o cella d'un temple grec o romà. Els temples romans tenien, en general, prónaos oberts amb només les columnes i cap mur lateral. La paraula prónaos significa, en grec, «abans del temple». En llatí, els prónaos també són esmentats com a anticum o prodomus. És cèlebre el que adorna el Panteó d'Agripa a Roma. Una porxada o galeria és l'espai cobert que, en algunes cases, edificis o illes de cases, precedeix les entrades a manera de pòrtic allargat. Bolonya, a Itàlia, és molt famosa pels seus porxos. En total, hi ha més de 45 quilòmetres d'arcades a les façanes, aproximadament 38 al centre de la ciutat. Hi és la porxada més llarga del món, que fa aproximadament 3,5 quilòmetres, i condueix de la vora de la ciutat fins a la Basílica de la Beata Vergine di San Luca. |
Filosofia | L'art de la felicitat (Riverhead, 1998, ISBN 1-57322-111-2 en la seva versió original) és un llibre escrit pel Dalai Lama i Howard Cutler, un psiquiatre, que planteja preguntes profundament al Dalai Lama. Cutler cita del Dalai Lama en profunditat, aportant el context i la descripció d'alguns detalls de la situació en la qual es va dur a terme les entrevistes, així com afegint les seves pròpies reflexions sobre les qüestions plantejades. El llibre explora la formació de la visió humana que altera la percepció. Els preceptes bàsics que el Dalai Lama exposa són: El propòsit de la vida és la felicitat. La felicitat està més determinada per l'estat mental propi que per les condicions externes, les circumstàncies o els esdeveniments - quan les necessitats bàsiques per a sobreviure s'han aconseguit. La felicitat pot ser aconseguida a través d'un sistema sistemàtic d'entrenament dels nostres cors i les nostres ments, a través de la remodelació de les nostres actituds i perspectives. La clau de la felicitat està en les nostres pròpies mans. |
Heràldica | La faixa, en heràldica, és una peça honorable col·locada horitzontalment al centre de l'escut, tot travessant el camper d'esquerra a dreta, i delimitada per dues línies horitzontals paral·leles. Quan és única, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de faixes (la quantitat de faixes cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que la faixa ordinària, s'anomenen cintes (o faixes en divisa); si en són cinc o més, es poden anomenar trangles quan són en nombre senar i bureles quan són en nombre parell. La faixa aprimada al màxim s'anomena filet de faixa i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina). |
Psicologia | En la ment malalta hi ha una desorganització de les funcions psíquiques. Quan es produeix un deteriorament mental, es perden primer les funcions més complexes com el llenguatge, i per últim les més simples com les sensacions. |
Cultura popular | La serralleria és un ofici o professió dedicada a la reparació i manteniment de panys, cadenats, cilindres tant de portes comuns com així també de vehicles, en definitiva el serraller treballa amb tots els sistemes de panys i tancaments coneguts. Un pany és un mecanisme que assegura edificis, habitacions, gabinets o altres llocs d'emmagatzematge contra el robatori. Els professionals de la serralleria són anomenats serrallers. La serralleria és una de les formes més antigues de l'enginyeria de seguretat. També es diu serralleria al lloc on treballen els serrallers de manera que tot el material que el manyà necessita és a la serralleria i on es ven i realitzen còpies de les claus al taller. Una clau es fa servir habitualment per obrir un pany. El manyà pot obrir el pany sense disposar d'una clau per això acudim a ells quan perdem les claus. També sap realitzar tot tipus d'arranjaments en els panys, instal·lar i arreglar panys. Les còpies de claus les fan els serrallers en els seus tallers, són generalment de bronze tou, ja que els panys també són de bronze. Hi ha molts tipus de panys, per tant hi ha molts tipus de claus. La més comuna és la tipus Yale que es fa servir pràcticament en tots els països. Les claus mestres no existeixen, només es poden fer claus mestres que obrin una quantitat determinada de panys. Per exemple si tinc 10 cadenats d'aquest tipus, puc preparar una clau mestra que obri els 10 cadenats, mantenint cada cadenat seva clau individual. Les fàbriques de cadenats ofereixen aquest producte, que és d'alt cost. Un manyà amb experiència ho pot fer també. A aquesta modalitat se l'anomena "ensinistrament de claus", i a la clau que obre tots els panys d'una sèrie donada, "clau mestra". Els ensinistraments són, en general, més fàcils de manipular mitjançant rossinyols que els panys individuals. També existeixen els canvis de sistema, que consisteix a variar la mida dels pins que són els que no permet que qualsevol clau obri, aquests pins van en el cilindre on s'introdueix la clau. En variar els pins, també canvia el sistema de la clau amb el qual només obriran les claus noves i qualsevol clau que hagi deixaria d'obrir. Existeix el que s'anomena comunament clau amb mostra que és fer una còpia en la màquina duplicadora utilitzant una mostra ja existent, és ràpid i de baix cost, també hi ha les claus sense mostra que consisteix a confeccionar un clau que no existeix, tenint només el pany, cadenat, etc. Aquest procediment és més difícil i costós, ja que es fa en general desarmant l'article per extreure el cilindre i així confeccionar la clau manualment usant llimes molt fines de matriceria. |
Indumentària | L'espardenya és una peça de calcer lleugera de fibres naturals (com el cotó, pells d'animal, vímet o lona) amb una sola de cànem, fibra d'espart (origen del seu nom), fique, jute o caranday, tradicional a moltes regions càlides del món. Tenen una impermeabilitat a l'aigua deficient, però tenen una bona permeabilitat a l’aire que afavoreix la transpiració dels peus i absorbeix la suor. A Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó i el País Valencià, així com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l'Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional. Aquestes sandàlies són molt populars a banda i banda dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc (anomenades espartina), on han suplantat l'avarca tradicional. Ha estat el calçat tradicional tant masculí com femení de la gent de pagès (sobretot a zones poc humides), i també de les classes populars urbanes. També es fan servir per a ballar sardanes i jotes, els trabucaires i el ball de bastons com a complement folklòric, entre altres manifestacions de la cultura popular catalana. A més, les espardenyes, com les avarques menorquines, són avui les sabates més populars per als catalans. En algunes contrades la paraula «espardenya» es fa servir per referir-se a qualsevol calçat en general.A Catalunya, el cànem fa temps que es cultiva per fer cordes, teixits i espardenyes. Als Pirineus, a causa del clima (humitat, pluja i neu), les espardenyes no eren tan pràctiques com les sabates de cuir (sabates i avarques) o de fusta (esclops), sinó que es produïen per a ser venudes a la ciutat. És per aquesta raó que es fan especialment als contraforts pirinencs del sud de Catalunya per vendre-les al sud i a l'Alt Vallespir al nord, per vendre-les a França (espadrille). Es realitzen especialment a Tortellà, Sant Llorenç de Cerdans i la Farga d'Avall (Pirineus Orientals).Les espardenyes també s’utilitzen tradicionalment a la Xina i a l'Amèrica Llatina. |
Agricultura | Els fitosèids o fitoseids (Phytoseiidae) són una família d'àcars que s'alimenten de trips i petits aràcnids. Sovint s'utilitzen com a agent de control biològic per al control de plagues. |
Ciències polítiques | La trampa de Tucídides és, en matèria de relacions internacionals, una situació històrica que veu una potència dominant entrar en guerra amb una potència emergent empesa per la por que desperta en la primera l'aparició de la segona. Aquest concepte polemològic va ser creat per Graham T. Allison en referència a un passatge de la Guerra del Peloponès en el qual Tucídides considera com un casus belli important, encara que no reconegut, de l'esmentada guerra del Peloponès la preocupació que van desenvolupar els Lacedemonis tot assenyalant el ràpid desenvolupament d'Atenes. Per a l'especialista nord-americà, la història del món des d'aquest antic conflicte està plena de xocs armats desencadenats per la paranoia d'un actor consolidat davant l'hibridisme d'un nou rival i considera que els Estats Units i la Xina, a causa del desenvolupament d'aquest darrer, ja es troben, a principis del segle XXI, compromesos amb un pendent quasi inevitable que els portarà a mesurar-se militarment. El professor Alison desenvolupa la seva teoria al llibre Destined for war: can America and China escape Thucydides's trap? i també exposa el seu pensament i el concepte durant una xerrada de TEDx titulada "La guerra entre la Xina i els Estats Units és inevitable?". |
Agricultura | Sitophilus es un gènere de coleòpters polífags de la família dels drioftòrids. El nom científic es compon del grec σιτος, sitos = gra i φιλος, philos = aficionat, el que resumeix una de les propietats caràcterístiques del gènere: les femelles ponen els ous dins una cariopsi de cereals, de pseudocereals, de faves o altres llavors com les glans. Els corcs es nodreixen del contingut del gra o del llavor i utilitzen el capoll o clafoll per fer la pupa. En conseqüència, l'imago adult mai no és més gran que l'hoste. El 1993, hi ha unes catorze espècies conegudes. Els més comuns i més temuts en l'agricultura són el corc del blat (S. granarius), corc de l'arròs (S. oryzae Corc de l'arròs) i corc del blat de moro (S. zeamais) que poden causar danys considerables als cereals emmagatzemats in condicions higièniques deficients. |
Matemàtiques | En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba. La curvatura indica el canvi de direcció de les tangents en relació a la longitud de l'arc de la corba entre els punts de tangència. En geometria analítica i àlgebra, si tenim una funció real que representa una corba plana qualsevol, tres punts de la corba infinitament pròxims determinen una circumferència el radi de la qual s'anomena radi de curvatura de la corba en el punt donat. També tres punts poden indicar el centre de curvatura, un punt, i una circumferència de centre aquest punt, els altres dos. Si aquest punt que prenem com a centre imaginari d'una corba (tota corba és un arc o tros de circumferència) és allunyat dels altres dos, obtindrem un radi de curvatura llarg, o ampli, i una curvatura oberta, és a dir, relativament aplanada, mentre que si el punt o centre de curvatura és més proper, llavors el radi de curvatura és curt i la corba resultant relativament tancada. |
Enginyeria | Un lector de codi de barres és el dispositiu que mitjançant un raig làser permet llegir un codi de barres i introduir-lo en un ordinador. Com els escàners, es compon d'una font de llum, una lent i un sensor de llum traduint impulsos òptics en elèctrics. A més, gairebé tots els lectors de codis de barres contenen xips "descodificadors" d'anàlisi de les dades de la imatge del codi de barres proporcionats pel sensor i l'enviament de continguts del codi per al port de sortida de l'escàner. |
Jocs | Game & Wario (ゲーム & ワリオ, , Gēmu ando Wario?), a vegades anomenat Game and Wario, és un videojoc de la sèrie WarioWare per a la consola Wii U desenvolupat per Intelligent Systems i Nintendo SPD Group No. 1, utilitzant el motor de videojoc Nuance i Havok. És un spin-off d'aquesta sèrie, del gènere de minijocs. Game & Wario requereix utilitzar a fons el Wii U GamePad. Té 12 minijocs per a un jugador i 4 per a multijugador, molts amb referència als jocs Game & Watch, la qual cosa queda plasmada en el nom i en el logotip. La caràtula demostra l'ús intensiu del comandament amb el subtítol GamePad Pandemonium!. A WarioWare: D.I.Y. Showcase hi ha un «microjoc» (minijocs molt curts) que rep el mateix nom, encara que s'estilitzi com GAME & WARIO.Game & Wario conté imatges de por i violència i està recomanat per a majors de 7 anys per la PEGI. L'ESRB l'ha qualificat amb una E (Everyone, per a tothom), amb les categories de «Violència de dibuixos animats» i «Humor cru». El joc va ser llançat al Japó el 28 de març de 2013. Tres mesos després va sortir a la resta de països: a l'Amèrica del Sud va sortir el 23 de juny, a Europa el 28 i a Australàsia el 29. Aquestes dates equivalen a la versió descarregable (mitjançant Nintendo eShop) i a la física. Al Brasil va sortir el 26 de novembre de 2013 conjuntament amb la videoconsola Wii U. |
Psicologia | La forclusió és un concepte elaborat per Jacques Lacan per a designar un mecanisme específic de la psicosi pel qual es produeix el rebuig d'un significant fonamental, expulsat fora de l'univers simbòlic del subjecte. Quan es produeix aquest rebuig, el significant està forcluït. No està integrat en l'inconscient, com en la repressió, i retorna de forma al·lucinatòria en el real del subjecte. Tot i que se sol emprar la traducció directa del francès "forclusió", en realitat és un concepte provinent del dret que en català s'hauria de traduir com a "preclusió". |
Art | El paisatge nilòtic és qualsevol representació de paisatges que imita o s'inspira en el riu Nil d'Egipte. El terme va sorgir per designar principalment aquells paisatges creats fora d'Egipte, especialment a l'Egeu, tot i que es fa servir de vegades per referir-se a escenes de cacera i pesca de l'art egipci. Un paisatge nilòtic és una escena fluvial amb moltes i abundoses plantes i vida animal, especialment nadiues d'Egipte. Hi ha elements iconogràfics típics, com ara papirs, palmeres, peixos i ocells aquàtics, i en alguns casos felins, micos, i cocodrils. Les proves arqueològiques donen fe de representacions del Nil en tombes egípcies en èpoques tan primerenques com en el període predinàstic. Les escenes nilòtiques varen seguir sent populars durant els imperis Baix i Mitjà, i varen florir durant l'Imperi Nou. Foren particularment rellevants les pintures de paisatges en tombes de la dinastia XVIII. Els paisatges nilòtics foren adaptats per primer cop fora d'Egipte a l'Egeu, especialment en l'art de la civilització minoica. El tema va viure un renaixement en l'Imperi Romà, quan les escenes nilòtiques varen esdevenir un motiu habitual en els mosaics. La producció de paisatges nilòtics, així com la seva iconografia i interpretacions depèn de la procedència de l'obra i de la cultura en què fou produïda, però moltes de les escenes en el seu conjunt destaquen i celebren l'esplendor de la natura. |
Informàtica | DXF (acrònim de l'anglès Drawing Exchange Format) és un format de fitxer informàtic per dibuixos de disseny assistit per ordinador, creat fonamentalment per possibilitar la interoperabilitat entre els arxius.DWG, usats pel programa AutoCAD, i la resta de programes del mercat. Aquest tipus d'arxius va aparèixer el 1982, juntament amb la primera versió del programa AutoCAD, propietat d'Autodesk. Al llarg del temps, els fitxers DWG han guanyat en complexitat, i la portabilitat mitjançant DXF ha perdut eficàcia, ja que no totes les funcions que suporta el format nadiu DWG s'han pogut traslladar al format DXF. |
Enginyeria | Una balança hidroestàtica és un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la força d'impuls exercida per fluids sobre els cossos en ells immersos. Va ser inventada per Galileo Galilei al voltant de l'any 1586. El seu funcionament es basa en el principi d'Arquimedes i està especialment concebuda per a la determinació de densitats de sòlids i líquids. Una variant de balança hidroestàtica és la balança de Mohr-Westphal que la va substituir ràpidament després de la seva invenció en ser més precisa i senzilla d'usar. Avui dia aquestes dues balances gairebé no s'utilitzen en laboratoris. En el seu lloc es fa servir el picnòmetre o mesuradors digitals, que són molt més precisos. La balança hidroestàtica consta comunament de dos braços, dels quals pengen dos platets. D'un d'ells es penja l'objecte del qual volem determinar el seu pes i en l'altre les peses calibrades per determinar la seva massa. Un cop determinada se submergeix en aigua destil·lada i es calcula de nou la massa de l'objecte. Un cop coneguda aquesta diferència de masses s'aplica el principi d'Arquimedes (tot cos submergit en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat). Ja que la densitat del fluid és 1 g/cc (aigua destil·lada) simplement s'aplica la fórmula de la densitat: ρ = m V {\displaystyle \rho ={m \over V}} La precisió d'aquest mètode és qüestionable, ja que tant l'error absolut com el relatiu són grans, però va ser un important avanç per al segle xvii. |
Informàtica | Radia Joy Perlman (18 de desembre de 1951, Portsmouth, Virgínia) és una creadora de programari i enginyera de xarxes, experta en seguretat, coneguda com la Mare d'Internet. Actualment treballa a Intel, Estats Units, empresa per a la qual ha aconseguit més de 47 patents. |
Història | Miquelets de Catalunya és una associació de reconstrucció històrica centrada en la Guerra de Successió Espanyola que recrea diverses unitatas de l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714), així com nombrosos personatges d'àmbit civil del període.L'entitat va ser fundada a finals de 2005 a Manresa. Si bé el terme miquelet designa un tipus de tropa lleugera, inicialment l'associació recreava un regiment d'infanteria de línia, el de la Diputació del General, amb el qual va realitzar la primera actuació durant la Diada Nacional de Catalunya de 2007.D'aleshores ençà, l'entitat ha participat en esdeveniments de reconstrucció històrica i de living history, com la Batalla d'Almansa, les jornades de recreació històrica Girona resisteix!, la Festa dels Miquelets d'Olesa de Montserrat o la recreació del setge de Tortosa de 1708. També ha participat en diversos actes de commemoració, com els dels Fets de la Gleva a Sant Hipòlit de Voltregà, els de la batalla de Talamanca o els actes de commemoració de l'Onze de Setembre a Barcelona. L'associació també ha pres part en esdeveniments d'àmbit internacional, com la mostra multi-època Military Odyssey que se celebra anualment prop de Maidstone, a Anglaterra.L'any 2014, coincidint amb el tricentenari del final de la Guerra de Successió, l'entitat va experimentar un notable creixement, fins a assolir prop de 130 socis, i va ser present en més de 200 actes de commemoració arreu de Catalunya.Juntament amb d'altres associacions de recreació històrica del mateix període, també va col·laborar en el rodatge de la pel·lícula Barcelona 1714 d'Anna Maria Bofarull.Actualment l'associació compta amb prop de 160 socis d'arreu de Catalunya que recreen, a més del regiment de la Diputació del general, dues unitats de miquelets o fusellers de muntanya (regiment Vilar i Ferrer i regiment Amill) i una unitat de cavalleria (regiment Sant Jordi), però també nombrosos personatges de naturalesa no militar (artesans, clergues, etc.). |
Enginyeria | Un nivell topogràfic és un instrument usat en topografia (camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides) i agrimensura (branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits) que, de manera anàloga a un teodolit (instrument de mesura mecànic-òptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, àmbit en el qual té una precisió elevada), permet mesurar nivells i realitzar anivellaments amb precisió elevada. |
Epidèmies | El Regiment de preservació de pestilència és un tractat sobre la pesta, escrit pel metge Jacme d'Agramont l'any 1348. Se'l considera una mostra primerenca de l'ús del català en les obres científiques.El Regiment és un breu tractat profilàctic amb el qual Jacme d'Agramont es proposa de prevenir la població lleidatana davant l'epidèmia de pesta negra que va assolar Europa el 1347 i que va arribar a Catalunya el 1348. És una de les obres més primerenques en resposta a la pesta pel que fa al Mediterrani llatí. Agramont el va escriure en català i no pas en llatí perquè no s'adreçava a la classe mèdica, sinó a la població en general. Està escrit en un llenguatge planer i hi ha trets del català occidental.Es conserva només un manuscrit del tractat, del 1387, que és còpia de l'original, redactat el 1348. El va descobrir l'erudit lleidatà Enric Arderiu a la primeria del segle xx, a l'arxiu de la parròquia de Verdú i el va editar l'any 1910 a Lleida, amb algunes modernitzacions del llenguatge i alguns errors. Els primers estudis científics del text els van fer el 1925 l'historiador de la medicina alemany Karl Sudhoff i el microbiòleg suís Arnold Klebs. L'estudi més complet el va fer el 1948 el bacteriòleg nord-americà Charles Eduard Winslow conjuntament amb l'esposa del doctor Francesc Duran i Reynals, els quals també en van publicar una traducció a l'anglès l'any següent. Posteriorment, el 1971, Joan Veny va tenir cura d'una edició fidel al text, amb pròleg de Josep Maria de Casacuberta. Més recentment, el mateix Veny junt amb altres investigadors n'ha publicat una edició més moderna, amb estudis introductoris i un facsímil. Jacme d'Agramont, professor de Medicina a l'Estudi General de Lleida, va morir de pesta un any després de publicar el llibre, el 1349. |
Història | Josefina Lamberto Ioldi (Larraga 1929 - Pamplona, 7 de juny de 2022) va ser una víctima de la repressió de 1936 a Navarra, i activista a favor de la recuperació de la memòria històrica d'altres víctimes de la Guerra Civil Espanyola. A Larraga, el seu pare Vicente Lamberto, sindicalista, i la seva germana Maravillas Lamberto violada als 14 anys, van ser assassinats pels rebels feixistes. Aquest fet va marcar la vida de Josefina, que aleshores tenia set anys; i el darrer quart del segle XX esdevingué una destacada reivindicadora de la memòria dels seus familiars difunts. |
Sociologia | El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat. També és molt complexa la relació que manté amb el concepte d'Estat, ja que hi ha estudiosos que els consideren totalment distingibles (p.e. el primer és bàsicament cultural i el segon bàsicament polític). Altres estudiosos, però, els identifiquen considerant que la nació només té plena realitat quan és constituïda com a Estat. Per altres autors el concepte nació solament té sentit des de la concepció que li donen els nacionalistes, d'aquesta opinió és Roberto Augusto, que diu que «una nació és allò que els nacionalistes creuen que és una nació», perquè aquest concepte «no significa res fora de la teoria de qui l'ha creat per als seus propòsits.» Alguns autors veuen en la nació i en el nacionalisme una forma de religió i no una cosa real o material. L'autor català J. Llobera manté que Déu va ser substituït gradualment per la nació. La nació seria el nou Déu de la modernitat.En tot cas, des de l'origen de l'ús polític de nació, hi ha dues nocions d'aquest terme que parteixen d'una tradició francesa i una germànica. D'una banda, el concepte de nació d'origen francès, representa totes les persones que volen conviure en una mateixa comunitat política, al marge i per sobre de les diferències culturals de les persones que la conformen. D'altra banda, en el concepte d'origen germànic, la nació és un grup de gent que comparteix alguns trets característics, com la llengua, la cultura, certes institucions o l'origen ètnic.El terme nació té el seu origen en el mot llatí natio, que s'utilitzava originalment a la Universitat de París per referir-se a un grup d'estudiants originaris d'un determinat país, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis pròpies. Tot i que moltes nacions coincideixen avui en dia amb estats independents, aquest no és el cas més freqüent. Moltes nacions, com el Kurdistan, no tenen un estat independent. De fet, el concepte d'estat-nació va sorgir en els segles xviii i xix. Idealment els estats-nació tenen un sentiment nacional homogeni en tot el territori, sovint acompanyat d'una uniformitat lingüística, legal i cultural. Però habitualment, els estat-nació s'han creat a partir del domini d'un grup nacional enfront d'altres de minoritaris o sense accés a les estructures de poder, que tot sovint sobreviuen encara ara. Sovint, s'utilitzen els termes nacional i internacional per referir-se als estats i a les seves relacions. El sentiment de pertinença a una comunitat nacional se sol expressar amb símbols comuns, com ara una bandera, una cançó especial (l'himne nacional) o un dia de festa que commemora algun fet històric important per a la col·lectivitat (festa nacional). Les nacions es diferencien de les ètnies per dos elements principals: Tenen un grau més elevat d'organització. La població no sol ser tan homogènia.A diferència de les ètnies, el fet de pertànyer a una nació i de sentir-se membre d'aquesta no tan sols té l'origen en la circumstància d'haver nascut dins del seu territori, sinó que també es pot trobar en la voluntat o el desig personal de sentir-s'hi identificat, encara que no s'hi hagi nascut. Per referir-se a una nació sovint s'utilitza com a sinònim el mot país. Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps: Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat. Que hi tingui unes diferències o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics, i fins i tot certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna. Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta. |
Agricultura | L'arada cisell és una eina de les anomenades de conreu vertical. Consta d'una determinada quantitat d'arcs d'acer (aproximadament un per cada 11 HP del tractor que el remolca), separats generalment a 35 cm un de l'altre, i en els seus extrems inferiors porten una pua d'acer endurit. Aquesta arada es passa pel camp a una profunditat d'entre 18 i 25 cm, a una velocitat relativament alta (a més de 8 km/h), perquè la vibració dels arcs ajudi a descompactar el sòl sense invertir la superfície. |
Llengües | Es coneix com a slang l'argot de registre col·loquial i informal usada en l'idioma anglès. |
Química | Un enllaç metàl·lic és una mena d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dona entre elements d'electronegativitat iguals o baixes. Normalment es dona entre àtoms del mateix metall o de metalls diferents. En aquest enllaç hi ha una superposició d'orbitals i els electrons de valència es mouen entre la xarxa de cations resultant, pertanyent a la vegada a diversos cations. Perquè es formi un enllaç metàl·lic cal que: els elements tinguin una baixa electronegativitat tinguin orbitals desocupats |
Ètica | En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina. També es pot referir al que viola la relació ideal entre l'individu i Déu, o qualsevol desviació de l'ordre ideal de la vida humana. Pecar ha estat definit com "errar el blanc".El terme pecat inclou gran varietat d'accions, des de la petita mostra de vanitat fins a l'assassinat. El catolicisme es refereix als pecats menors com a pecats venials, que són part de la vida humana i comporten conseqüències a la terra, i sense penediment, allarguen el purgatori després de la mort, en cas que la persona pugui arribar al cel. Tal com s'explica a la carta "Purgatori", "la major part dels primers Pares de l'Església parlen d'un foc purificador, encara que no podem dir si això significa foc real o espiritual". En canvi, els pitjors pecats s'anomenen pecats mortals i comporten anar a l'infern si no hi ha una contrició perfecta o es confessen convenientment. Els pecats d'una vida descuidada es consideren destructius i que porten a pecats majors. Amb el concepte pecat original els cristians es refereixen a la tendència inevitable dels humans de pecar, que passa de generació en generació perquè Adam i Eva van pecar. Al Cristianisme es neteja parcialment amb el baptisme. A l'hinduisme un pecat és qualsevol falta que crea un mal estat de karma. El judaisme distingeix tres tipus de pecats: una culpa no intencionada, una falta per emoció incontrolable però sense intenció d'ofendre a Déu i un pecat amb intenció expressa d'allunyar-se de la llei divina. Els musulmans veuen el pecat com qualsevol cosa que vagi en contra dels manaments de Déu. L'origen de la paraula catalana és llatí (peccātum) encara que el darrer concepte reconegut és grec (hamartia) atès que la Biblia es va traduir del grec al llatí i del llatí al català. En grec vol dir literalment ‘fallar en disparar’ o senzillament error. |
Telecomunicacions | Els micromèdia són eines de difusió i comunicació basades en la col·laboració, la interactivitat i la possibilitat de compartir continguts en línia. Són canals de difusió, comunicació o eines en línia, que permeten a l'usuari l'accés a Internet, de manera gratuïta i de fàcil accés. |
Psicologia | La frustració (del llatí frustratǐo) és l'acció i efecte de frustrar (deixar sense efecte o malmetre un intent). És un sentiment desagradable que s'origina quan un individu no pot satisfer les expectatives que s'ha proposat, és a dir, és una vivència emocional que sorgeix davant del no compliment dels objectius previstos. La majoria d'éssers humans experimenten certa frustració cada dia perquè és natural que alguns obstacles interfereixin als plans o objectius de totes les persones. Segons els autors Dollard, Doob, Millar, Mower i Sears en Lahey (1999), «la frustració és el bloqueig d'algun comportament dirigit a aconseguir una meta, per tant, són totes aquelles situacions de la vida en què algun comportament, meta o necessitat no són satisfetes. Tot això, comportarà d'alguna manera a patir la frustració.»Cal destacar, que segons la intensitat de l'objectiu a assolir, la frustració serà més o menys intensa, és a dir, com més intens sigui el desig d'aconseguir una meta, major serà la frustració que s'experimentarà, ja que sorgirà un sentiment de fracàs en tot allò que s'havia proposat i alhora serà més difícil poder superar aquesta situació i sortir de l'estat de frustració. Hi ha diferents tipus de processos frustrants que cal destacar: La frustració per barrera, que és quan existeix un obstacle que impedeix aconseguir l'objectiu o la meta. La frustració per incompatibilitat de dos objectius positius, en què existeix la possibilitat d'aconseguir dos objectius però aquests no són compatibles entre si. La frustració per conflicte evitació-evitació que és la fugida davant de situacions negatives. La frustració per conflicte aproximació-aproximació, que és la indecisió davant d'una situació que provoca resultats positius i negatius d'igual mida. |
Dret | Un advocat de patents és un advocat que té les qualificacions especialitzades necessàries per representar els clients en l'obtenció de patents i en totes les qüestions i procediments relacionats amb el dret i la pràctica de la patent, com ara presentar una oposició. El terme s'utilitza de manera diferent en diferents països i pot requerir o no requerir les mateixes qualificacions legals que un advocat general. A Europa, els requisits per exercir d'advocat de patents davant les oficines nacionals de patents haurien de distingir-los dels necessaris per a la pràctica davant l'Organització Europea de Patents (OEP) o l'Organització Euroasiàtica de Patents (EAPO). En l'àmbit nacional, els requisits no estan harmonitzats, tot i que entre els 28 estats membres de la Unió Europea les respectives qualificacions professionals es reconeixen mútuament fins a cert punt. |
Sociologia | El daguer era un menestral que tenia l'ofici de fer dagues i de vendre-les. A Barcelona pertanyien a la confraria de Sant Eloi, juntament amb els argenters, ballesters, calderers, estanyers i ferrers. En trobem també en altres ciutats, com Lleida. |
Lingüística | Les llengües zhuang (idiomes nadius del grup zhuang) són llengües de la família de tai-kadai parlades a la Xina per 16 milions de persones. Com altres parles de la zona, són idiomes tonals amb predomini de mots monosíl·labs. S'escriuen o amb una ortografia emprant l'alfabet romà o amb un sistema propi anomenat sawndip, un sistema d'escriptura basada en l'escriptura xinesa. L'ordre canònic de la frase és subjecte-verb-objecte. La majoria de parlants de zhuang viuen en la regió autònoma xinesa de Guangxi, on és una llengua oficial; d'altres viuen en les províncies de Guizhou, on la llengua zhuang "bouyei" ha estat estandarditzat, i Yunnan, amb més d'un milió de parlants. El zhuang presenta nombroses varietats dialectals, la de més prestigi és l'anomenada wuming, en què s'escriu majoritàriament la literatura i predomina al nord de la regió de Guangxi. Les varietats del sud tenen fortes influències de les llengües tai del Vietnam. Les llengües zhuang no representen una branca separada de les llengües tai-kadai sinó diverses llengües tai parlades per poblacions minories dins de la Xina. |
Televisió | Els panells d'informació de missatge variable (VMS) són els senyals de trànsit dissenyats per alertar o informar l'usuari de la carretera. El VMS poden mostrar un pictograma o missatges escrits, que es poden visualitzar alternativament, apagats o parpellejant, segons sigui necessari. Normalment es col·loquen en ponts metàl·lics amb bona visibilitat, especialment a les autopistes, o bé en suports laterals.Els VMS són equips dinàmics amb difusió de missatges en temps real, que s'han d'ajustar a les normes, decrets i reglaments existents. Aquests missatges poden incloure les eventualitats del trànsit, com obres, embotellaments o desacceleracions, ferm lliscant, perill de gelada condicions meteorològiques, la pluja, la temperatura o per emetre missatges informatius diversos, com ara la freqüència d'emissió de Radio-Trànsit, les estimacions previstes de durada del viatge, etc.Existeixen diverses tècniques per transmetre missatges. Els primers panells d'aquest tipus estaven desprotegits i rebien els missatges a mostrar per telèfon estàndard i mòdem. La intrusió de pirates sobre aquests números, juntament amb les contrasenyes que de vegades eren massa fàcils de trobar, va donar lloc a missatges estranys a certes localitats. En l'actualitat la major part dels VMS es fan sota especificacions EQUIDYN amb normes estrictes que protegeixen d'aquests riscos. |
Enginyeria | En optimització matemàtica, el mètode símplex (o algorisme símplex) de Dantzig és un algorisme popular de programació linal. La revista Computing in Science and Engineering el va llistar com un del 10 algorisme més importants del segle xx.El nom de l'algorisme es deriva del concepte d'un símplex i va ser derivat per T. S. Motzkin. Els símplex no s'utilitzen en el mètode, de fet, però una interpretació del mètode és que opera amb cons simplicials, i això es converteix en símplexs amb una restricció addicional. Els cons simplicials en qüestió són les cantonades (per exemple, els veïns dels vèrtexs) d'un objecte geomètric anomenat polítop. La forma d'aquest polítop és definida per les restriccions aplicades en la funció objectiu. |
Objectes astronòmics | Alchiba (Alfa del Corb / α Corvi) és un estel de magnitud aparent +4,00 i només la cinquena més brillant de la constel·lació del Corb, malgrat tenir la denominació de Bayer alfa. El seu nom prové de la paraula àrab الخباء Al Ḣibā‘ i significa «la tenda» —entenent-se com a habitatge—. A la Xina era conegut com a Yew Hea (右轄), «l'eix dret».Alchiba és un estel groc de tipus espectral F0 proper al Sistema Solar, a 48,2 anys llum de distància, amb una temperatura efectiva de ~ 7000 K. No tan diferent del Sol, la seva massa és només un 20 % major que la del mateix, i la seva lluminositat és 4 vegades major que la lluminositat solar. El seu radi és un 67 % més gran que el del Sol i gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada de 23,5 km/s, que donat lloc a un període de rotació igual o inferior a 3,6 dies. Antigament catalogat com a gegant, avui se'l considera un estel de la seqüència principal o, de fet, gairebé un estel subnana, car la seva lluentor és inferior a altres estels de la seva classe. Aquesta classe d'estels són massa calents per a la seva temperatura, resultat del seu baix contingut en metalls. Encara que Alchiba no és un subnana clàssic, el seu contingut en ferro és només el 25 % del solar. La seva edat s'estima en 400 milions d'anys.Se sospita que Alchiba pot ser un binari espectroscòpic, encara que de moment la seva duplicitat no ha estat confirmada. |
Pedagogia | Sirr Al-Khatim Al-Khalifa Al-Hassan (àrab: سر الختم الخليفة الحسن, Sirr al-Ḫatim al-Ḫalīfa al-Ḥasan) (Ed Dueim, 1 de gener de 1919 - 18 de febrer de 2006) fou un polític, ambaixador i educador d'elit sudanès. Famós pel seu gran llegat en educació i en la fundació de les impremtes per al Ministeri d'Educació del Sudan, i com a primer ministre a l'anomenat règim d'octubre. |
Ecologia | Simon Asher Levin (Baltimore, EUA, 22 d'abril de 1941) és un ecòleg estatunidenc. Exerceix com a Professor Moffett de Biologia al Department d'Ecologia i Evolució de la Universitat de Princeton. S'ha especialitzat en l'ús de modelització matemàtica i d'estudis empírics per a copsar el funcionament de macroscopic patterns dels ecosistemes i la diversitat biològica. Ha estat el guanyador del VI Premi Ramon Margalef d'Ecologia el 7 d'octubre de 2010. |
Protestes | La crisi del Tribunal Constitucional de Polònia comença l'any 2015 degut a la doble elecció de 5 jutges per part dels diputats de la VIIa i VIIIa legislatura de la Dieta. Aquesta situació desemboca en una crisi que fa sortir al carrer milers de manifestants per reclamar democràcia vist que, i així ho informa la premsa, aquesta doble elecció és fruit d'una reforma del tribunal que està pensada per provocar-ne la paràlisi. |
Pedagogia | Maria Pàrraga i Escolà (Clarmont d'Alvèrnia, el 1942) és una mestra i pedagoga catalana. Llicenciada en Ciències de l'Educació i experta en trastorns d'aprenentatge. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i amb la Medalla de la Ciutat de Sant Joan Despí. |
Ètica | La mort de Victoria Salazar va passar el 28 de març de 2021 a la ciutat de Tulum, Quintana Roo (Mèxic), com a resultat de la seva detenció per part de quatre policies locals. Aquest fet va generar una onada d'indignació a la societat mexicana, d'El Salvador i altres països a les xarxes socials, en ser qualificat de brutalitat policial. Aquest assassinat ha estat comparat amb la mort de George Floyd. |
Arquitectura | La ciutat compacta en geografia es diu d'una estructura urbana que per la seva compacitat presenta un màxim d'usos possibles amb un mínim de consum d'energia i recursos. És un concepte urbanístic teorètic que permet classificar les ciutats en un contínuum que va de la ciutat compacta a la ciutat difusa a l'altre extrem. La tradicional ciutat mediterrània intra muros hi respon força.Està cohesionada socialment, genera espais de sociabilitat, crea un territori amb proximitat als serveis, propicia la trobada d'activitats i permet el desenvolupament de la vida en comunitat. Tot i que no hi ha una definició unívoca, a nivell del dret el concepte de ciutat compacta apareix per primera vegada el 2005 al preàmbul de la Llei d'equiapements comercials de la Generalitat de Catalunya, on s'esmena la seva importància per evitar desplaçaments innecessaris i mantenir si no formentar el comerç de proximitat i permetre als ciutadans satisfer les necessitats de compra i abastament quotidià. |
Història | Els Gefireus (en grec Γεφυραῖοι, Gephyraíoi), també coneguts en llatí com els Gephyraei, foren una família o clan atenenc a què van pertànyer Harmodi i Aristogitó. Segons ells mateixos deien, eren originaris d'Erètria i Heròdot els assigna ascendència fenícia. D'acord amb la tradició, haurien seguit Cadme a Beòcia, on haurien obtingut el territori de Tanagra, del qual foren expulsats pels beocis, i aleshores es van traslladar a Atenes, on van obtenir la ciutadania. Es van establir a la vora del riu Cefís, que separava el territori d'Atenes del d'Eleusis. Segons l'Etymologicon Magnum, el seu nom derivaria d'un pont (en grec γέφυρα, géphyra) en aquest riu, però això sembla descartat, ja que la paraula γέφυρα és posterior. Van construir temples a Atenes, especialment el de Demèter Aquea, el culte de la qual sembla que van portar de Beòcia. |
Dansa | El Ballet Nacional de España és una companyia de dansa espanyola amb seu a Madrid i subvencionada pel Ministeri de Cultura d'Espanya. |
Ecologia | La Convenció Internacional per a la Regulació de la Caça de Balenes és un acord ambiental internacional signat el 1946 per «assegurar la bona conservació de les poblacions de balenes i així possibilitat el bon desenvolupament de la indústria balenera». Regeix les activitats baleneres comercials, científiques i de subsistència dels seus 89 estats membres. Fou signat per 15 estats a Washington D.C. el 2 de desembre del 1946 i entrà en vigor el 10 de novembre del 1948. El seu protocol (que era la primera revisió significativa de la convenció i ampliava la definició de «balener» per incloure-hi no només els vaixells, sinó també els helicòpters) fou signat a Washington el 19 de novembre del 1956. La convenció és la successora de l'Acord Internacional per a la Regulació de la Caça de Balenes, signat a Londres el 8 de juny del 1937, i els protocols de l'acord, signats a Londres el 24 de juny del 1938 i el 26 de novembre del 1945. Els objectius de l'acord són protegir totes les espècies de balenes de la sobreexplotació, establir un sistema de regulació internacional de les poblacions de balenes per assegurar la seva bona conservació i el seu bon desenvolupament, i conservar els grans recursos naturals que són les poblacions de balenes per a futures generacions. El principal instrument per a l'assoliment d'aquests objectius és la Comissió Balenera Internacional, fundada en aplicació de la convenció. La comissió ha fet moltes revisions als annexos que formen la major part de la convenció. El procés de la Comissió també reserva als governs el dret de dur a terme recerca científica que comporti la mort de balenes. Hi ha hagut desacords constants sobre l'àmbit de la convenció. Segons la CBI: |
Fiscalitat | Las balanzas fiscales de las comunidades autónomas con la Administración Pública Central, 1991-2005 és un estudi publicat per la Fundació BBVA el 28 de novembre de 2007. Fou publicat en format llibre.L'estudi fou realitzat pels professors Ezequiel Uriel, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i investigador de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), i Ramón Barberán, professor titular d'Economia Pública de la Universitat de Saragossa. L'estudi tenia com a objectiu aportar xifres actualitzades i fiables sobre els fluxos fiscals interregionals provocats per l'activitat financera de l'Administració Pública Central, i millorà el coneixement que hi havia llavors de la distribució territorial dels ingressos i despeses de l'Administració Pública Central, entesa com la suma de l'Estat, els Organismes de l'Administració Central i les Administracions de la Seguretat Social no transferida. L'estudi és citat quan es parla de les balances fiscals a l'Estat Espanyol juntament amb estudis semblants de la Fundació Josep Irla, del Govern Català i del Govern Espanyol. |
Jocs | El bikejoring és una activitat esportiva en què un gos o un grup de gossos amb arnés enganxats a una corda han d'estirar i córrer per davant d'un ciclista que porta la corda enganxada. El bikejoring és un esport d'hivern. |
Arquitectura | La Mare de Déu de Fontfreda és l'actual església parroquial del poble de Vingrau, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Està situada a l'extrem sud-oest del poble de Vingrau, al costat de ponent de la Casa del Comú, a la mateixa plaça de la República on hi ha també l'Escola del poble i l'accés a la petita zona esportiva municipal de les Olivedes. |
Estris | Una urna és un recipient temporalment segellat, generalment en forma de paral·lelogram, encara que de vegades és tan sols una bossa resistent. Té una ranura estreta, generalment situada a la part superior, que és prou llarga com per permetre el pas d'una papereta de vot en unes eleccions. Aquesta ranura, però, impedeix que qualsevol persona pugui tenir accés als vots introduïts fins al tancament del període de votació.L'objectiu de la utilització d'una urna és oferir un mitjà de comptabilitat de les veus que dona confiança perquè és alhora simple, verificable, i secret. L'urna es col·loca generalment en un col·legi electoral o ambaixada, encara que en alguns països, especialment Irlanda i Rússia, també poden existir urnes que es porten a les llars d'aquelles persones que no siguin capaces de desplaçar-se fins al col·legi electoral. Quan s'utilitzen paperetes de vot molt grans, pot haver-hi un mecanisme d'alimentació que ajudi la papereta a entrar a la caixa. De vegades s'utilitzen urnes transparents perquè el públic pugui testificar que la caixa està buida abans del començament de l'elecció (és a dir, que no està plena de vots fraudulents). No obstant això, és bastant freqüent l'ús d'urnes consistents simplement en una caixa de cartró. Al tancament de l'elecció totes les urnes es poden portar un sol lloc on es porta a terme el recompte o escrutini i es declara el resultat. Una altra possibilitat és que les urnes s'obrin en el mateix col·legi electoral i, finalitzat l'escrutini, els col·legis anuncien els resultats i els comuniquen a la junta electoral.,En alguns països i jurisdiccions les urnes s'estan quedant abandonades a causa de l'increment del sistema de votació electrònica que no requereix paper, encara que en altres països el vot electrònic no s'usa (Alemanya) o és objecte de polèmiques (França). L'oposició entre els dos sistemes és basada al voltant dels conceptes de secret, del cost, de transparència, de confiança i de prova física. Les urnes transparents estan generalment fabricades en metacrilat. |
Aeronàutica | La Força Aèria Egípcia (FAE) (en àrab: القوات الجوية المصرية) és el component aeri de les Forces Armades d'Egipte. La Força Aèria d'Egipte està encapçalada per un mariscal de l'aire (equivalent a Tinent General) el qual actualment és Mahmoud Reda Mohamed Hafez. El lema de la força és: Més amunt, en nom de la glòria (en àrab: إلى العلا في سبيل المجد). Actualment, la Força Aèria Egípcia disposa de més d'1.100 avions de combat i 245 helicòpters armats, és la força aèria més gran del continent africà, és també la força aèria més forta i més desenvolupada del continent, i una de les forces aèries més importants d'Orient Mitjà, juntament amb la Força Aèria Turca, la Força Aèria Israeliana i la Força Aèria Saudita. La columna vertebral de la Força Aèria d'Egipte està formada per 240 avions de combat Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon, sent la quarta major operadora d'aquest model en el món. L'equip d'acrobàcia aèria de la FAE s'anomena Silver Stars. |
Aeronàutica | IL-2 Sturmovik és un videojoc de simulació d'avions de la Segona Guerra Mundial basat en les batalles del Front Oriental.El seu nom prové de l'avió d'atac a terra soviètic Ilyushin Il-2, que va tenir un paper destacat en aquest front i que és el model d'avió militar produït en major nombre de la història.En els anys 2010 d'altres simuladors de la mateixa série, com IL-2 Sturmovik: Cliffs of Dover (2011) o IL-2 Sturmovik: Battle of Stalingrad (2013), ja superen la versió original (IL-2 Sturmovik, de 2001) en qualitat gràfica i en realisme, però pel que fa als anys 2000, i conjuntament amb les seves expansions, se'l considera molt sovint com el millor simulador de vol de combat de Segona Guerra Mundial de la dècada. En el joc es poden escollir avions de les forces aèries de diversos països, com Alemanya o la Unió Soviètica. Es poden escollir diversos escenaris i campanyes basades en fets històrics. També es poden crear els teus propis mapes. En mode multijugador hi poden jugar més de 30 jugadors. |
Història | Tambralinga va ser un antic regne situat en la Península de Malacca que en un temps va estar sota la influència de Srivijaya. El nom n'estigué oblidat fins que els estudiosos van reconèixer Tambralinga com Nagara Sri Dharmaraja. Els primers registres són escassos, mentre que les estimacions van des del segle VII al segle xiv. Tambralinga va enviar per primera vegada tribut a l'emperador de la dinastia Tang en el 616. En sànscrit, tambra significa "roig" i linga significa "Siva" o "fal·lus". A finals del segle xii, Tambralinga es va convertir en independent de Srivijaya a mesura que l'imperi en sofria una pèrdua de prestigi. |
Geografia | Aquesta és una llista de ciutats, viles, pobles i llogarets del comtat de Tyrone, a Irlanda del Nord. Les ciutats es ressalten en negreta. |
Filosofia | Assaigs sobre empirisme radical, de William James, és una col·lecció editada i publicada pòstumament pel seu company i biògraf Ralph Barton Perry el 1912. La formen deu articles d'una col·lecció de dotze reimpresos publicats de 1904 a 1905 que James havia deixat l'agost de 1906 a la biblioteca de la Universitat Havard, en el Departament de Filosofia per a ús dels seus alumnes. Perry reemplaçà dos assaigs de la llista amb altres, dels quals un no existia abans. És una col·lecció d'assaigs que s'escrigueren durant un cert període, sense haver estat seleccionats ni reunits per l'autor: per això no és una exposició sistemàtica dels seus pensaments, malgrat que Perry en suggereix el contrari en el prefaci. Aquesta circumstància, sumada a l'evolució de la postura filosòfica de James, ha causat una àmplia variació en la comprensió i l'opinió crítica de l'empirisme radical. |
Agricultura | El conreu de l’arròs és el procés agrícola pel qual s’obté el gra d’aquest cereal des de plantes conreades, a diferència de la recol·lecció de les varietats salvatges. |
Agricultura | L'ampelologia (del grec ἄμπελος ampelos, vinya i λογια logia, estudi) és la ciència que estudia la biologia de la vinya (vitis vinifera), el seu cultiu, l'origen geogràfic de les diferents varietats, la seva adaptació als sòls i climes, com així també les seves patologies i tractaments. Els contorns de l'ampelologia no estan ben definits, ja que les vinyes diferents de la Vitis vinifera L. sovint s'usen com a portaempelts de la Vitis vinifera L. També s'han aconseguit híbrids entre la Vitis vinifera L. i altres vinyes, com la Vitis rupestris Lot.Implica l'estudi de la fisiologia cel·lular, és a dir, de les cèl·lules que es troben en la vinya, i també la influència dels processos fotosintètics en el contingut de sucre en el fruit i la incidència de les tècniques de conducció de la vinya sobre el raïm. Estudia a més els processos d'absorció de l'aigua i el seu efecte en la condició dels fruits en cada etapa de la seva maduració, i també el creixement i desenvolupament de la vinya en diferents sòls i climes. La diferència amb l'ampelografia és que aquesta última és l'estudi descriptiu de la vinya a través de les formes i el color de les seves fulles, els seus fruits i les tiges. Molts entenen, però, que no poden distingir dues ciències una dedicada a l'estudi descriptiu de la vinya i una altra a una altra cosa. |
Filosofia | Mateu Cabot Ramis (Palma, Mallorca, 1961). Doctor en Filosofia i professor titular d'Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de les Illes Balears. Llicenciat en filosofia i lletres (1985) amb la tesi "Habermas i el concepte de treball en Marx". Doctor en Filosofia (1990), amb la tesi "Th. W. Adorno i la Modernitat. Una interpretació de la dialèctica negativa d'Adorno en la perspectiva de la crítica de la modernitat". Professor titular de la UIB (2002). Dirigí la col·lecció Pensamiento/Clásicos de l'editorial Alba (Barcelona), en la qual es publicaren textos de Kant, Scheler, Nietzsche, Descartes, Pater i Hazlitt, entre d'altres. El seu treball de recerca se centra en la qüestió de l'experiència estètica en la societat de mitjans audiovisuals de masses, des de la teoria estètica inspirada en l'obra de T. W. Adorno. Des d'aquesta perspectiva, igualment, dirigeix la revista Constelaciones. Revista de Teoria Crítica, editada per la Universidad de Salamanca.Ha publicat els llibres El penós camí de la raó. Th. W. Adorno i la crisi de la modernitat (1997), Imatges i conceptes. Introducció a l'estètica (2001) i Más que palabras. Estética en tiempos de cultura audiovisual (2007). Ha editat Th. W. Adorno: balance y perspectivas (2007), Ruptura de la tradición. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger (2008), Estètica i noves tecnologies (2009) i "L'ànima romàntica. Claus interpretatives per atendre el romanticisme" (2009). |
Estris | L'aiguamans és un objecte usat en la missa perquè el sacerdot es rente les mans. En realitat es compon de dos objectes: un pitxer amb aigua i una safa on l'aigua és arreplegada. També pot utilitzar-se una safa de major profunditat amb aigua. En ambdós casos, el Lavabo va acompanyat d'un drap per a eixugar-se les mans que es denomina usualment manutergi. El sacerdot ho usa en dos moments: després de l'ofertori, després d'haver ofert a Déu el pa i el vi a consagrar; i després de la comunió, per a eliminar dels seus dits qualsevol residu d'hòsties. Aquesta darrera aigua, juntament amb la usada per a rentar el calze i el corporal, l'hi llença en terra natural. En el camp no-eclesiàstic un aiguamans és una bacina, ço és una safata de metall, per a rentar-se les mans. Viccionari |
Química | La incrustació és l'acumulació de material no desitjat sobre superfícies sòlides. Els materials de contaminació poden consistir en organismes vius ( biofouling ) o en una substància no viva (inorgànica o orgànica). La incrustació es distingeix generalment d'altres fenòmens de creixement superficial perquè es produeix en una superfície d'un component, sistema o planta que realitza una funció definida i útil i que el procés d'incrustació impedeix o interfereix amb aquesta funció.Els fenòmens de contaminació són comuns i diversos, que van des de la incrustació dels bucs dels vaixells, superfícies naturals en el medi marí ( fouling ), contaminació de components de transferència de calor a través d'ingredients continguts en aigua de refrigeració o gasos, i fins i tot el desenvolupament de placa o càlcul a les dents. o dipòsits en plaques solars a Mart, entre altres exemples. |
Biblioteconomia | Isak Gustaf Alfred Collijn (17 de juliol de 1875 - 28 de març de 1949) fou un bibliògraf i editor suec. Es va matricular com a estudiant el 1893, i es va graduar amb una llicenciatura en filosofia el 1902, amb el tractat Les suffixes toponymiques dans les langues française et provençale. Va treballar com a professor a Universitat d'Uppsala el 1905, i com a cap de la biblioteca d'aquesta universitat el 1910. El 1914, va començar l'edició periòdica per bibliotecaris Nordisk tidsskrift för bok- och biblioteksväsen.Fou cosí de Ludvig Collijn. |
Agricultura | Cornelia de municipiis o Cornelia de civitate va ser una llei romana que va proposar Luci Corneli Sul·la per privar de les seves terres i del dret de ciutadania a totes les persones que havien abraçat el partit popular de Luci Corneli Cinna, Gai Mari, Luci Corneli Escipió, Gai Norbà i altres notables enemics de Sul·la. Els comicis centuriats només van aprovar la pèrdua de les terres rústiques, però no del dret a la ciutadania, perquè van argumentar que no es podia treure a ningú aquest dret contra la seva voluntat. A la caiguda de Sul·la es va derogar la part de la llei aprovada. |
Geografia | Rovinari (pronunciació en romanès: [roviˈnarʲ]) és una ciutat del comtat de Gorj, Oltènia (Romania). Una gran central elèctrica que crema carbó es troba a prop de la ciutat. Les mines de carbó de lignit superficial i subterrani operen a la zona circumdant. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1981, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. Segons el cens del 2011, la població de Rovinari se situa en 11.816 habitants, per sota del cens anterior del 2002, quan es registraven 12.509 habitants. La majoria dels habitants són romanesos (94,02%). Per al 5,37% de la població, es desconeix l’ètnia. Des del punt de vista confessional, la majoria dels habitants són ortodoxos (91,8%). Per al 5,42% de la població, no es coneix l’afiliació confessional. |
Ecologia | El conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d'Europa en anglès: Berne Convention on the Conservation of European Wildlife and Natural Habitats, més conegut com el Conveni de Berna té com a objectiu garantir la conservació de la vida silvestre i del medi natural d'Europa mitjançant una cooperació entre els Estats. Aquesta convenció es va signar a Berna el 19 de setembre de 1979 i la Unió Europea és part contractant des de la Decisió 82/72/CEE del Consell, de 3 de desembre de 1981, que entrà en vigor el 6 de juny de 1982. |
Estris | Una llengua pastissera, espàtula llengua o llengua és un estri de cuina usat sobretot en la pastisseria. Consisteix en un mànec amb un cap de silicona o algun altre material flexible amb una cara recta i l'altra corbada. A part de servir per a remenar i barrejar ingredients, permet de netejar bols i superfícies. Gràcies a la seva flexibilitat, s'adapta a les superfícies a netejar i serveix per a recollir pastes o altres substàncies viscoses. |
Nàutica | Agustí Pujol (Lloret de Mar, segle XIX) fou un mestre d'aixa català, conegut com a Ferreret. Va tenir una intensa activitat professional durant l'època daurada de la construcció naval a Lloret de Mar, entre 1837 i 1849. Entre d'altres embarcacions, destacà la construcció de la corbeta Blanca Aurora el 1848, molt coneguda pel seu mascaró de proa, fet per Francesc Pascual Granés, i actualment exposat al Museu Marítim de Barcelona. |
Astronomia | Aquesta és una llista dels accidents geogràfics del tercer satèl·lit més gran del sistema solar, Cal·listo. |
Ecologia | Un bosc primari o bosc primigeni, anomenat també bosc verge en el llenguatge corrent, és un bosc intacte (o original). |
Física | L'Alpha Magnetic Spectrometer (AMS, Espectròmetre Alfa Magnètic) és un experiment de física de partícules que anirà instal·lat a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dissenyat per a la recerca de diferents tipus de matèria poc habitual per mitjà de l'anàlisi dels raigs còsmics. S'espera que els experiments que s'hi portaran a terme ajudin els investigadors a estudiar la formació de l'univers i en la recerca de l'evidència de l'existència de la matèria fosca i l'antimatèria. No hi ha la certesa que arribi a ser llençat a l'espai atès que encara no és prevista la seva incorporació a cap dels vols dels transbordadors espacials que resten. És previst que l'assemblat es completi a Ginebra i sigui entregat al Centre espacial John F. Kennedy al llarg del 2008. |
Informàtica | El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la Unitat central de processament (UCP, o CPU en anglès), que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa mare. La resta de circuits impresos són targetes (com ara la targeta de xarxa, o la carta o targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central, també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o la gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escàner, etc.) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.). El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El microprogramari és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la memòria RUN. La història del maquinari de l'ordinador es pot classificar en tres generacions, cada una caracteritzada per un canvi tecnològic de certa importància. El maquinari (hardware) es pot classificar en: bàsic, estrictament necessàri per al funcionament normal de l'equipament, i el complementari, que realitza funcions específiques. Un sistema informàtic es compon d'un processador (CPU), encarregat de processar les dades, un o més perifèrics d'entrada, que permeten l'entrada de la informació i un o més perifèrics de sortida, que donen sortida (normalment de forma visual o auditiva) a les dades. |
Mitologia | El Wurdulac, també pronunciat wurdalak o verdilak, és un tipus de vampir rus que ha de consumir la sang dels seus estimats i convertir tota la seua família. Alexei Tolstoy va escriure sobre la més famosa d'una d'aquestes famílies, al seu relat La família del Vurdalak. |
Sociologia | Very Important Person, abreujat vip anglès per a persona molt important) és una persona o una categoria de persones que en certes actuacions públiques obtenen un tractament diferent pel seu prestigi, fama o distinció.A un esdeveniment concret, es pot ser vip per la importància del càrrec (polítics, presidents d'empreses…) o per haver pagat un preu superior. En medicina des del 1964 s'ha descrit «síndrome vip». Ariba quan una persona important ingressa en un servei de salut i que el seu estatut influencia sobre les decisions terapèutiques. Es manifesta en desviar dels procediments habituals per excés de respecte del pacient o sota la influència dels visitants, sovint vips també sino superiors del mateix personal medical. Arriba igualment quan el pacient és un familiar del metge o d'un col·lega, o una persona important dins de l'organització del servei medical. Per aquesta actitud les persones importants reben un tractament menys apropiat. |
Història | Els Jarls de Lade (nòrdic antic: Hlaðir) foren una dinastia de governants noruecs, varen ser molt influents entre els segles ix i xi. Lade es troba a l'est de Trondheim i bordeja el fiord de Trondheim, Hålogaland. La saga Heimskringla menciona als governants dels territoris noruecs com konungr (o rei), al Agder, Alvheim, Hedmark, Hordaland, Nordmøre, Romsdal, Rogaland, Romerike, Sogn, Solør, Sunnmøre, Trøndelag, Vestfold i Viken. En el cas de Hålogaland el títol del governant era jarl (equivalent a comte), entre els que ressaltaven els Jarls de Lade en Trondheim, de gran influència política i militar. Els Jarls de Lade varen ser: Herlaug Grjotgardsson Grjotgard Herlaugsson Håkon Grjotgardsson Sigurd Håkonsson Håkon Sigurdsson Eirik Håkonsson Sveinn Hákonarson Håkon Eiriksson Einar Tambarskjelve |
Telecomunicacions | SHF (sigles de l'anglès: Super High Frequency , freqüència super alta) és una banda de l'espectre electromagnètic que ocupa el rang de freqüències de 3 GHz a 30 GHz També és coneguda com la banda centimètrica amb un rang de freqüències d'entre 10 i 1 centímetre. |
Biblioteconomia | Classificació Ranganathan o classificació de dos punts és un sistema de classificació bibliotecària desenvolupada per S. R. Ranganathan. Va ser la primera classificació facetada (o analítico-sintètica). La primera edició va ser publicada el 1933. Des de llavors s'han publicat més de sis més edicions. És especialment utilitzat en biblioteques de l'Índia. La seva classificació "colonada" ve de l'ús de còlons per separar facetes dins números de classe. Tanmateix, hi ha molts altres esquemes de classificació, alguns dels quals no estan relacionats, que també usen còlons i altres puntuacions amb diverses funcions. No haurien de ser confosos amb classificació de còlon. |
Art | La Fornícula de Sant Antoni de Pàdua és una obra del municipi del Carrer Ciutadans de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una fornícula de caràcter clàssic situada al damunt de la llinda del portal d'accés a l'escola d'una casa de renda. Conté a l'interior la imatge d'un Sant. Presenta la següent inscripció: "Resarit un pare nostre se guanyen 250 dies d'indulgencia". |
Geografia | Nagalim és el nom modern del país del naga. En existir un Nagaland, l'estat indi d'aquest nom, els territoris habitats pels naga no tenien cap nom diferenciat, i els nacionalistes van designar el de Nagalim. Seria doncs, l'equivalent naga dels Països Catalans. |
Física | El mòdul de compressibilitat ( K {\displaystyle K\,} ) d'un material mesura la seva resistència a la compressió uniforme i, per tant, indica l'augment de la pressió requerit per causar una disminució unitària de volum donada. El mòdul de compressibilitat K {\displaystyle K\,} es defineix segons l'equació: K = − Δ p Δ V / V = − V Δ p Δ V {\displaystyle K=-{\frac {\Delta p}{\Delta V/V}}=-V{\frac {\Delta p}{\Delta V}}} on p {\displaystyle p\,} és la pressió, V {\displaystyle V\,} és el volum, Δ p {\displaystyle \Delta p\,} i Δ V {\displaystyle \Delta V\,} denoten els canvis de la pressió i de volum, respectivament. El mòdul de compressibilitat té dimensions de pressió, per la qual cosa s'expressa en unitats de pascals (Pa) en el Sistema Internacional. L'invers del mòdul de compressibilitat indica la compressibilitat d'un material i s'anomena coeficient de compressibilitat. |
Telecomunicacions | La resposta a l'esglaó d'un sistema en un estat inicial donat consisteix en l'evolució temporal de les seves sortides quan les seves entrades de control són funcions de pas Heaviside. En l'enginyeria electrònica i la teoria del control, la resposta a passos és el comportament temporal de les sortides d'un sistema general quan les seves entrades canvien de zero a un en molt poc temps. El concepte es pot estendre a la noció matemàtica abstracta d'un sistema dinàmic utilitzant un paràmetre d'evolució.Des d'un punt de vista pràctic, saber com respon el sistema a una entrada sobtada és important perquè les desviacions grans i possiblement ràpides de l'estat estacionari a llarg termini poden tenir efectes extrems sobre el propi component i sobre altres parts del sistema global que depenen d'aquest component. A més, el sistema global no pot actuar fins que la sortida del component s'estableixi en alguna proximitat del seu estat final, retardant la resposta global del sistema. Formalment, conèixer la resposta de pas d'un sistema dinàmic dóna informació sobre l'estabilitat d'aquest sistema i sobre la seva capacitat per assolir un estat estacionari quan es comença des d'un altre. Aquesta secció proporciona una definició matemàtica formal de la resposta de pas en termes del concepte matemàtic abstracte d'un sistema dinàmic F : aquí es mostren totes les anotacions i supòsits necessaris per a la descripció següent. t ∈ T {\displaystyle t\in T} és el paràmetre d'evolució del sistema, anomenat "temps" per simplicitat, x | t ∈ M {\displaystyle {\boldsymbol {x}}|_{t}\in M} és l' estat del sistema en el moment , anomenat "sortida" per simplicitat, F : T × M → M {\displaystyle F:T\times M\to M} és la funció d'evolució del sistema dinàmic, Φ ( 0 , x ) = x 0 ∈ M {\displaystyle \Phi (0,{\boldsymbol {x}})={\boldsymbol {x}}_{0}\in M} és l' estat inicial del sistema dinàmic, H ( t ) {\displaystyle H(t)} és la funció de pas HeavisidePer a una caixa negra lineal invariant en el temps (LTI), deixem F ≡ S {\displaystyle {\mathfrak {F}}\equiv S} per comoditat de notació: la resposta de pas es pot obtenir mitjançant la convolució del control de la funció de pas de Heaviside i la resposta d'impuls h(t) del propi sistema: a ( t ) = ( h ∗ H ) ( t ) = ∫ − ∞ + ∞ h ( τ ) H ( t − τ ) d τ = ∫ − ∞ t h ( τ ) d τ . {\displaystyle a(t)=(h*H)(t)=\int _{-\infty }^{+\infty }h(\tau )H(t-\tau )\,d\tau =\int _{-\infty }^{t}h(\tau )\,d\tau .} Per a un sistema dinàmic general, la resposta de pas es defineix de la següent manera: x | t = Φ { H ( t ) } ( t , x 0 ) . {\displaystyle {\boldsymbol {x}}|_{t}=\Phi _{\{H(t)\}}\left(t,{{\boldsymbol {x}}_{0}}\right).} |
Dansa | Batuka és un ball sorgit de la barreja de danses llatines (salsa, reggaeton, rumba cubana, flamenco, samba, etc.) i la gimnàstica. |
Astronomia | Cornelia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -7.72 ° de latitud nord i 17.27 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 14.9 de diàmetre. El nom fa referència a una verge vestal romana, i va ser adoptat com a oficial per la UAI el 27 de desembre de 2011. |
Objectes astronòmics | Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles. Per definició, tots els planetes són objectes de massa planetària, això no obstant, la intenció del terme és de descriure objectes que no es troben dins el que consideraríem planetes típics. Així, el terme inclouria planetes nans, els satèl·lits naturals més grans, els planetes interestel·lars (planetes ejectats dels seus sistemes) o sub-nanes marrones (objectes formats per col·lapse de núvols més que per acreció. L'origen terme planemo el va proposar Gibor Basri, professor d'astronomia de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), a la Unió Astronòmica Internacional per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes. En aquest moment, el món de l'astronomia estava patint un debat sobre el que és un planeta. Sota la definició de Basri un planemo seria un objecte «arrodonit per la seva pròpia gravetat» i el nucli no arriba a patir la fusió nuclear durant la seva vida, independentment de la seva òrbita. La definició de planeta seria «un planemo que orbita un fusor», i es va pensar que aquesta seria la solució del debat. |
Estris | Una impressora és un perifèric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una còpia física, generalment en paper o transparències, d'un document d'imatge o de text en format electrònic. Moltes impressores s'usen com a perifèrics locals, connectades directament per un cable d'impressora (port paral·lel) o, en versions més modernes, per un cable USB a l'ordinador que fa de font del document. En canvi, les impressores de xarxa porten incorporades interfícies de xarxa (típicament Ethernet o WiFi) que els permeten connectar-se directament a la xarxa i servir com a impressora per a qualsevol usuari de la xarxa. Les impressores normalment es dissenyen per funcionar alhora tant en mode local com en mode de xarxa. A més, algunes impressores poden imprimir documents directament de dispositius electrònics com targetes de memòria, càmeres de fotos o escàners. Altres impressores venen combinades amb escàners o màquines de fax, i poden funcionar com a fotocopiadores. A aquest tipus d'impressores se'ls acostuma a anomenar Impressores Multifunció. També s'han creat categories d'impressores segons les funcionalitats i maneres d'usar-les. Per exemple les portables que tenen la mida reduïda, les que tenen connexió wifi o Bluetooth, o aquelles que es poden connectar amb el telèfon mòbil. |
Telecomunicacions | SOS és el nom comú amb el qual es designa el senyal de socors en el codi Morse (· · · – – – · · ·). S'utilitzà per primer cop pel govern alemany com una convenció que entrà en vigor l'1 d'abril de 1905, i es va convertir en un estàndard després de la segona Convenció Internacional de Radiotelegrafia, el 1906. El SOS fou el senyal de socors utilitzat en el mar fins que fou reemplaçat pel GMDSS el 1999, malgrat que encara és reconegut, sobretot a nivell visual. El senyal de socors SOS és una seqüència contínua de tres marques curtes, tres marques llargues i tres marques curtes, sense espai entre les lletres. En codi Morse internacional, tres marques curtes formen la lletra S, i tres llargues formen la lletra O, de manera que "SOS" es van convertir en una manera fàcil de recordar-ne l'ordre. En la terminologia moderna, SOS és un "senyal de procediment" Morse, i la manera formal d'escriure-ho és amb una barra damunt de les lletres: SOS. Això pot conduir a equívocs atès que SOS no és realment una abreviació ni un acrònim, ja que la seqüència que representa podria estar també representada per altres combinacions com VTB. |
Ràdio | Radio Onde Furlane és una emissora de ràdio que emet des d'Udine, i que emet el 60% de la seva programació en friülès. La directora és Marina Tolazzi, i el cap de programació és Mauro Missana. Emet programes d'actualitat, música, informació i cultura. El seu radi d'acció s'estén a la planura friülana i part de la Càrnia. Fou creada el 1979 i va emetre per primer cop el 31 de gener de 1980. Els impulsors procedien del Moviment Friül, Glesie Furlane i altres crítics amb l'actuació estatal durant el terratrèmol del Friül, i tenien la finalitat de fer una emissora independent i de tarannà autonomista, que defensi l'autonomia i la cultura friülanes, valorant l'ús de la llengua com a tret d'emancipació popular. Entre els primers impulsors hi hagué Federico Rossi, Sergio Venuti, Silvano Pagani, Mauro Tosoni, i Giorgio Cavallo. El 1995 va promoure Tam Tam, el principal noticiari multilingüe d'Itàlia. També ha patrocinat el moviment cultural juvenil Usmis i un premi literari (Premi Friûl). El 1999 va realitzar un spot contra el racisme que fou seleccionat per la campanya europea Ràdio Contra el Racisme. Zardins Magnetics nasce come spazio radiofonico del Centro sociale autogestito anarchico di Udine all’inizio degli anni ’90. Va in onda settimanalmente su Radio Onde Furlane e ha dato voce al Collettivo antimilitarista ecologista del CSA, al gruppo eco-femminista Dumbles feminis furlanis libertariis, al collettivo Machno e ad altri collettivi studenteschi. Negli ultimi anni la trasmissione viene curata dai compagni e dalle compagne dell’Assemblea permanente contro il carcere e la repressione. |
Dret | Un Estat aconfessional és aquell que no s'adhereix i no reconeix com a oficial cap religió en concret, encara que pugui tenir acords (col·laboratius o d'ajuda econòmica principalment) amb certes institucions religioses. Un estat aconfessional no és el mateix que un estat laic. |
Ecologia | El Dia de la Terra, oficialment demonimat per l'Organització de les Nacions Unides com a Dia Internacional de la Mare Terra, és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d'abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l'any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l'Earth Day Network (Xarxa del Dia de la Terra, en anglès) amb diferents actes a més de 192 països cada any. El 22 se celebra també el naixement del moviment ambientalista modern.El Dia de la Terra s'ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient. És un dia per prendre consciència de les problemàtiques ambientals, com ara la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d'extinció i l'esgotament dels recursos no renovables. Algunes de les solucions que es proposen per aquestes problemàtiques són el reciclatge, la preservació de recursos naturals com el petroli, la prohibició d'utilitzar productes químics perillosos pel medi ambient, acabar amb la destrucció d'hàbitats fonamentals com els boscos humits o la protecció de les espècies en perill d'extinció. El Dia de la Terra pretén crear una mentalitat global que permeti actuar activament per afrontar els problemes ecològics, ja sigui personalment o col·lectivament, localment o regional / nacionalment; partint de la base que tothom té quelcom a aportar.Les Nacions Unides celebren també un Dia de la Terra cada any en l'equinocci de març, una tradició que va ser iniciada per l'activista de la pau John McConnell. McConnell va proposar per primera vegada la idea d'una festa anomenada "Dia de la Terra" a la UNESCO en una Conferència sobre el Medi Ambient l'any 1969, el mateix any en què va dissenyar la "Bandera de la Terra". El Secretari General de l'ONU, U Thant va donar suport a la iniciativa de celebrar aquest esdeveniment, que s'inicià l'any 1971 fent sonar la Japanese Peace Bell (Campana japonesa de la pau) per marcar l'inici de l'equinocci de primavera en l'hemisferi nord i de tardor en l'hemisferi sud.A Catalunya, l'any 2015 va fer 25 anys que es va crear el Comissió Catalana del Dia de la Terra quan la tasca del Dia de la Terra es va internacionalitzar. |
Objectes astronòmics | S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador. Actualment, aquesta posició a la Terra al pol nord l'ocupa l'Estel del Nord o Polaris Boreali', mentre que al pol sud no hi ha cap estel prou brillant en aquesta posició; l'estel més propinc visible a ull nu és la tènue Sigma de l'Octant, també coneguda com a Estel del Sud o Polaris Australis. Una de les característiques dels estels polars és que mentre totes les esteles canvien llur posició aparent al cel durant la nit, és a dir, semblen que es moguin en el cel, els estels polars no canvien aparentment la posició al cel nocturn durant tota la nit, els percebem com a fixos. Això els fa especialment útils en la navegació celeste, representen un indicador fiable de la direcció del pol geogràfic, a més a més el seu angle d'elevació serveix per a determinar la latitud. Per efecte de la precessió dels equinoccis, els pols celestes es desplacen en relació als estels tot fent un cercle imaginari en l'esfera celeste cada 26.000 anys i, en conseqüència, l'estel polar en cada hemisferi no és el mateix al llarg dels anys. |
Matemàtiques | En teoria de les probabilitats, l'equiprobabilitat designa que probabilitats iguals s'apliquen a esdeveniments diferents. Per exemple, en el moment del llançament d'un dau, que tingui forma d'hexaedre perfecte, cada cara del dau pot aparèixer amb la probabilitat d'1/6. Cada esdeveniment és equiprobable. |
Telecomunicacions | El reglament de radiocomunicacions de la UIT regula el servei de comunicacions via ràdio i la utilització de les diferents freqüències. L'organisme regulador és la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions). La UIT regula la part de l'espectre electromagnètic que va des de 9 KHz a 275 GHz. Aquesta regulació fa referència a aspectes tècnics i jurídics. |
Història | Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona. A Itàlia es va convertir en Aragona. Avui totes aquestes línies estan extintes en línia directa. |
Robòtica | Amiga mortal (títol original: Deadly Friend) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wes Craven, estrenada l'any 1986. Ha estat doblada al català |
Circ | Krusty el pallasso, és un mim que forma part la sèrie televisiva "Els Simpson" idolatrat pels nens i admirat per Bart (personatge de la sèrie), el més fanàtic de tots. És jueu, fill d'un rabí ortodox i germanastre de l'actor Luke Perry. Té una germana, Bàrbara, la novia del seu company, l'actor secundari Mel. Va ser repudiat pel seu pare per ser pallasso. Encara que posseeix un programa a la televisió de Springfield, la seva fama és mundial, arribant a relacionar-se amb artistes famosos i a ser convidat en esdeveniments d'entitat nacional, com l'entrega dels Oscars. Krusty és un pallasso que, lluny de ser la felicitat i l'alegria personificada, és un home jugador, fumador i bevedor, faldiller, que té una mala relació amb el seu pare, no coneix la seva fila… Reuneix totes les característiques per a ser considerat una mala persona, però precisament aquest caràcter és el que marca la seva identitat com un personatge patèticament real. Realment la seva meta és guanyar diners aprofitant-se de la seva fama i sense cap mena de prejudici, així amb la venda de productes amb la seva imatge- molts d'ells sense homologació oficial i amb elements perillosos per als nens. Tampoc li preocupa la seva salut mentre guanyi diners venent productes alimentaris que poden arribar a ser tòxics. És tal el seu desig de protagonisme que no li importa trencar les normes per emetre el seu programa, arribant, fins i tot, a reptar a l'actor secundari Bob quan aquest va amenaçar de fer explotar una bomba atòmica si no deixaven de retransmetre qualsevol cosa per la televisió. És un home de mitjana edat, encara que a vegades sembla un dels personatges més vells. Sempre té la cara blanca, pel qual si no vol fer de pallasso s'ha de maquillar la cara groga i té tres metxons de cabells de color verd (un a dalt i els altres als dos costats de la cara). Sempre porta sabates grans de pallasso. La seva firma es caracteritza per tenir 3 estrelles de 5 puntes. |
Ciència militar | Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit. Aquesta persona es pot haver allistat, voluntàriament o en compliment d'un servei militar obligatori. El terme soldat es refereix també a un grau, generalment el més baix en l'escalafó (conegut també com soldat ras). Un soldat no és necessàriament un combatent. Encara que tots els soldats reben algun tipus d'instrucció de combat bàsic, molts realitzen serveis en posicions diferents a les de combat (com per exemple, administratiu, en tasques logístiques, o de recerca i desenvolupament). |
Ciències de la salut | El percentatge de greix corporal d'un ésser humà o d'un altre ésser viu és la massa total de greix dividida per la massa corporal total, multiplicada per 100; el greix corporal inclou el greix corporal essencial i el greix corporal d'emmagatzematge. El greix corporal essencial és necessari per mantenir la vida i les funcions reproductives. El percentatge de greix corporal essencial per a les dones és superior al dels homes, a causa de les necessitats de procrear i altres funcions hormonals. L'emmagatzematge de greix corporal consisteix en l'acumulació de greix al teixit adipós, una part del qual protegeix els òrgans interns del pit i de l'abdomen. Hi ha diversos mètodes disponibles per determinar el percentatge de greix corporal, com ara la mesura amb pinça o mitjançant l'anàlisi d'impedància bioelèctrica. El percentatge de greix corporal és una mesura del nivell de forma física, ja que és l'única mesura corporal que calcula directament la composició corporal relativa d'una persona sense tenir en compte l'alçada ni el pes. L'índex de massa corporal (IMC) àmpliament utilitzat, proporciona una mesura que permet comparar l'adipositat d'individus de diferents alçades i pesos. Tot i que l'IMC augmenta en gran manera que augmenta l'adipositat, a causa de les diferències en la composició corporal, altres indicadors de greix corporal donen resultats més precisos; per exemple, els individus amb massa muscular més gran o ossos més grans tindran un IMC més alt. Com a tal, l'IMC és un indicador útil de la forma física general per a un grup nombrós de persones, però és una eina deficient per determinar la salut d'un individu. |
Indumentària | La indumentària europea al segle xiii a Europa era molt senzilla, tant per a homes com per a dones, i força uniforme en tot el continent. Les peces de roba de vestir masculines i femenines van ser relativament similars, i els seus canvis es realitzaven molt lentament. La majoria de la roba, especialment fora de les classes més riques, es va mantenir quasi sense variacions des de tres o quatre segles abans. Al segle xiii es va viure un gran progrés en el tenyit i en el treball de la llana, que era el material més important per l'elaboració de la indumentària. Per als rics, el color i les teles rares com la seda, provinent del cuc de seda, eren molt importants. Es va introduir aleshores el tint de color blau que es va posar ràpidament molt de moda, sent adoptat pels reis de França com el seu color heràldic. |
Sociologia | El particularisme és una tendència política dins d'un país que tendeix a salvaguardar i promoure les característiques del govern local, fora d'una perspectiva de tipus nacional. També és una actitud religiosa, vinculada sovint a interessos nacionalistes i contraposada a l'universalisme, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb la conseqüent exclusió d'altres grups o pobles d'una religió diferent. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.