label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Dret | Un judici o procediment sumaríssim és un procés judicial en el que les diferents parts ordinàries del procediment s'acumulen en un sol acte i, generalment, en un sol moment, de tal manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sentència en brevíssim termini (unes hores). Aquest procediment extraordinari és el que se sol desenvolupar com a aparença de judici durant els Consells de Guerra en situacions de conflicte armat prop del front i baix imminent amenaça de l'enemic. S'ha utilitzat com a recurs per a l'execució d'opositors a règims totalitaris o en cops d'estat. Entre les seves característiques, a més de les esmentades, destaca l'absència de cap garantia per al detingut i jutjat, que ho pot ser igualment en rebel·lia. |
Objectes astronòmics | (436) Patricia és un asteroide pertanyent al cinturó exterior d'asteroides descobert el 13 de setembre de 1898 per Friedrich Karl Arnold Schwassmann i Maximilian Franz Wolf des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Es desconeix la raó del nom. |
Informàtica | HFS Plus o HFS+ és un sistema de fitxers desenvolupat per Apple Inc. el 1998 per reemplaçar el seu Hierarchical File System (HFS) com el principal sistema de fitxers utilitzat en els ordinadors Macintosh (o altres sistemes que executin Mac OS). És també un dels formats utilitzats pel reproductor de música digital iPod. HFS Plus també és conegut com a Mac OS Extended (o, erròniament, «HFS Extended»), a partir del seu predecessor, HFS, conegut com a Mac OS Standard (o, erròniament, com a «HFS Standard»). Durant el desenvolupament, Apple es va referir a aquest sistema de fitxers amb el nom en clau Sequoia.Com HFS, HFS Plus utilitza arbres-B per emmagatzemar la majoria de les metadades de volum. |
Biblioteconomia | Anales de Documentación és una revista d'investigació especialitzada en biblioteconomia i documentació editada pel Departament d'Informació i Documentació i la Facultat de Ciències de la Documentació de la Universitat de Múrcia. La revista, amb dues edicions (impresa i electrònica), començà a editar-se el 1998. Fins al 2010 tenia una periodicitat anual i a partir de 2011 la periodicitat passa a ser semestral.Anales de Documentación és una revista adreçada principalment a la comunitat de docents i investigadors de les Ciències de la Informació Documental i s'utilitza com a mitjà d'expressió, comunicació i intercanvi d'experiències i treballs. Des de l'any 2004 proporciona la versió electrònica en accés obertper tal de permetre l'accés lliure als resultats de la recerca i facilitar l'intercanvi del coneixement a nivell global. Es tracta d'una de les revistes destacades en accés obert en biblioteconomia i documentació per la qualitat dels continguts i pel prestigi de les institucions que les editen valorada per CIRC (Clasificación Integrada de Revistas Científicas) dins del grup B i per CARHUS+ 2014 dins del Grup C. Es troba indexada en les bases de dades Temaria, i en Web of Science, SCOPUS, Library and Information Science Abstracts (LISA), Library, Information Science & Technology Abstracts (LISTA), en ISOC del CSIC i en els repositoris internacionals E-LIS i Redalyc, i els espanyols Recyt i e-revist@s, així com en el directori DOAJ. |
Ciència militar | El reconeixement és el terme militar utilitzat per a l'acció de recerca activa d'informació sobre un enemic o altres condicions mitjançant l'observació física. És part de la intel·ligència del combat. És diferent de l'observació o vigilància, que és una forma passiva d'adquirir informació. Entre els exemples de reconeixement militar es poden citar les patrulles d'infanteria, el reconeixement marítim, mitjançant submarins, el reconeixement aeri, o situar llocs de reconeixement encoberts. El reconeixement també ho poden dur a terme satèl·lits o avions no tripulats. L'espionatge no se sol incloure en aquesta categoria, per no tractar-se de militars uniformats sinó de civils entre les línies enemigues. |
Ciència militar | La vigilància és el monitoratge del comportament, d'activitats, o d'altres informacions confidencials, generalment de persones amb el propòsit d'influir-les, governar-les o protegir-les. Aquest terme pot incloure l'observació a distància per mitjà d'equips electrònics (com càmeres de circuit tancat el que comportaria una videovigilància), o la intercepció de la informació transmesa electrònicament (a través d'internet, principalment del correu electrònic, o de trucades de telèfon).La vigilància és utilitzada per: Governs, per a la recopilació d'informació, la prevenció del delicte, la protecció d'actuacions, persones, organitzacions o objectes, o per a la investigació dels delictes. Organitzacions criminals, per planejar i cometre delictes com el robatori i el segrest. Empreses. Investigadors privats.La vigilància és sovint una violació de la privacitat, i té l'oposició de diversos grups i activistes dels drets humans. Les democràcies liberals tenen lleis que restringeixen el seu ús per part del mateix govern i l'ús privat de la vigilància, generalment limitant-los als casos en què la seguretat pública està en risc. Els governs autoritaris poques vegades tenen cap restricció en el seu ús; i la vigilància per espionatge internacional és comuna entre tots els tipus de països. En els mètodes de vigilància d'avui en dia beuen les dades massives, ja que hi ha moltes dades acumulades sobre cada persona. |
Geografia | Tiran, (àrab: Jazīrat Tīrān), i l'illa de Yotvat, Jotabe (Iotabe) ,és una illa d'Aràbia Saudita que antigament era administrada per Egipte. Se situa al mar Eritrea o mar Roja a l'entrada del golf d'Aqaba a certa distància d'Eilat, que era habitada per jueus, els quals foren independents fins al temps de Justinià I, quan es van posar sota sobirania bizantina. |
Biblioteconomia | L'Institut Català de Bibliografia fou un organisme oficial depenent del servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic que al seu torn depenia de la llavors anomenada direcció general del Patrimoni Escrit i Documental, una divisió del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Tenia funcionalitats normatives, catalogant la producció bibliogràfica existent a Catalunya, així com les catalogacions periòdiques. El seu primer director fou en Lluís Anglada. Es va crear el 1981 i va ser substituït el 1995 pel Servei de Normalització Bibliogràfica (SNB), depenent ja de la Biblioteca Nacional de Catalunya. |
Geografia | Sutton Hoo o Sutton-Hoo, prop de Woodbridge, al comtat anglès de Suffolk, és el lloc de dos cementiris del segle sisè i principis del setè. Un d'aquests contenia un vaixell funerari intacte, que incloïa una gran quantitat d'artefactes anglosaxons d'excepcional valor per a la història de l'art i l'arqueologia, ara en mans del Museu Britànic a Londres. |
Telecomunicacions | Yota (en rus: Йота) és una empresa multinacional de telecomunicacions russa, proveïdora de serveis de banda ampla mòbil, entre altres. L'empresa opera a països com Rússia, Bielorússia, Nicaragua i el Perú, en alguns llocs fent servir la marca Olo. Es preveu que el 2014 tregui al mercat el seu propi telèfon intel·ligent, que durà el nom de l'empresa. Aquest telèfon es caracteritza per tenir pantalles tàctils per ambdues cares. |
Agricultura | El Sistema d'Informació Geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC) és una aplicació SIG del Govern d'Espanya (Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) que permet identificar geogràficament les parcel·les declarades pels agricultors i ramaders, en qualsevol règim d'ajudes relacionat amb la superfície conreada o aprofitada pel bestiar en tot el territori espanyol. Es va concebre inicialment amb el propòsit de facilitar als agricultors la presentació de sol·licituds (per exemple per als ajuts de la PAC), amb suport gràfic, així com per a facilitar els controls administratius i sobre el terreny. El SIGPAC a més s'ha convertit en una eina d'enorme utilitat en camps diferents de l'agrari (geologia, infraestructures, urbanisme ...), per la seva concepció i desenvolupament, en el qual es fa ús continu i permanent de les tecnologies més avançades en informació geogràfica automatitzada. Totes aquelles persones que no estiguin d'acord amb el contingut de la informació que figura a l'SIGPAC poden presentar una sol·licitud de modificació acompanyant la documentació acreditativa del canvi, si bé no tot el sistema és al·legable i cada comunitat autònoma el regula amb normatives pròpies. El sistema consta d'un mosaic d'ortofotos digitals que abasten tot Espanya, sobre les quals, inicialment, se superposen els plànols parcel·laris de cadastre de rústica, de manera que, per a cada referència concreta, el sistema proporciona automàticament la imatge en pantalla de la parcel·la referenciada, permetent també la seva impressió en paper. El 2010 es va llançar una nova versió, el SIGPAC 5, que està desenvolupada sobre tecnologia Silverlight de Microsoft. Les principals novetats d'aquesta versió són: S'amplia les funcions per crear nous croquis declaratius de parcel·les agràries. S'incorpora un zoom finestra. S'ha incorporat una eina d'obtenció de coordenades. S'ha dissenyat un arbre de capes que permet agrupar aquestes. |
Jocs | Miitopia és un videojoc de rol desenvolupat i publicat per Nintendo per la Nintendo 3DS. El joc es va llançar al Japó el desembre de 2016, i a la resta del món el juliol de 2017.Miitopia és un videojoc de rol amb elements de simulació de vida. Es comença amb classes de personatges estàndard, com guerrer i mag, però es poden desbloquejar més classes com gats i flors a mesura que es progressa. Els personatges amb els quals es pot jugar estan creats fent servir avatars Mii, amb trets de personalitat que afecten el seu paper en combats. De forma similar a Tomodachi Life, els Miis i la seva relació entre uns i altres afecta el joc, com ara el fet que Miis que no es portin bé entre ells fa més difícil el combat. El joc també és compatible amb la línia de figures Amiibo, que permet als jugadors fer servir trets cosmètics als seus Miis.El febrer de 2017, el joc s'havia venut 168.000 cops al Japó. Famitsu va donar-li una puntuació de 31/40.Va sortir un port per a Nintendo Switch el 21 de maig de 2021. |
Aeronàutica | La Força Aèria del Vietnam del Sud, o FAVS, fou la Força Aèria del Vietnam del Sud entre els anys 1955-1975. La FAVS va tenir un paper actiu en els enfrontaments de la Guerra del Vietnam. En el cim del seu poder en 1974, la FAVS era la sisena força aèria en grandària del món. En la guerra, la FAVS va tenir un paper menor que la força aèria del seu gran aliat, la Força Aèria dels Estats Units, al contrari de les accions dels seus enemics de la República Democràtica del Vietnam (Vietnam del Nord), la Força Aèria Popular del Vietnam. Molts membres de la dissolta força aèria del Vietnam del Sud, viuen en els Estats Units fins avui. Fins 1956, la FAVS va ser una força petita i mal equipada, aleshores els Estats Units els va ajudar amb helicòpters (en ordre cronològic) dels models H-19 Chickasaw i H-34 Choctaw. En principi, la FAVS només va rebre avions entrenadors T-28 Trojan, que són auronaus per a l'entrenament, i només poden portar petites càrregues de bombes. El 1965 va arribar el Bombarder Martin B-57 Canberra, i a l'octubre de 1965, els helicòpters UH-1 Huey, amb un motor de turbina. Després van rebre els A-1 Skyraider, els A-37 Dragonfly, i el caça Northrop F-5 Freedom Fighter, un model de Northrop, desenvolupat especialment per a l'exportació a les Forces Aèries estrangeres. Fins a 1972, la FAVS tenia 18 esquadrons de 500 helicòpters, una de les majors esquadres d'helicòpters de tot el món. En aquell any, el President Nguyen Van Thieu va demanar als seus aliats nord-americans l'enviament del nou model de caça de reacció F-4 Phantom, un caça revolucionari amb una major càrrega de bombes que tots els models empleats per la FAVS fins llavors. El Govern dels Estats Units va negar al president sudvietnamita la seva petició. |
Ciència militar | El KM-SAM, que també es coneix com a Cheolmae-2 o Cheongung o M-SAM, és un sistema de míssils de superfície aèria (SAM) de Corea del Sud, desenvolupat per l'Agència per al Desenvolupament de la Defensa (ADD) amb suport tècnic d'Almaz-Antey i Fakel, basats en la tecnologia del míssil 9M96 usat en sistemes de míssils S-350E i S-400. |
Arquitectura | L'organicisme arquitectònic és la concepció arquitectònica basada en la convicció que l'art ha d'imitar la natura. Principalment contempla els edificis com organismes que s'han d'adaptar a l'entorn natural immediat que els circumda. Per tant, promou la interrelació entre l'exterior i l'interior, és a dir potencia l'harmonia entre l'hàbitat natural i humà.Aquest moviment arquitectònic deriva del Funcionalisme, que subordinen la forma d'una construcció a la funció i necessitats d'aquesta |
Ètica | La fortitud, fortalesa, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa.Per Plató les virtuts eren específiques per a cada una de les classes que integren l'estat: Els governants regits per la saviesa, prudència o seny (solfa); els guardians per la fortitud (andreía) i el productors per la temprança (frónesis). La justícia (dikaiosine), com a virtut màxima o perfecció, s'aconsegueix quan cadascun d'aquests segments socials es guia per la virtut que li és pròpia. Aquest esquema també és aplicable a nivell personal. Cadascuna de les potències de l'ànima s'ha de regir per la seva virtut: la potència racional és la saviesa, la potència irascible és la fortitud i la virtut de la potència concupiscible és la temprança. La tradició cristiana va incorporar la doctrina platònica nomenant aquests conceptes com les virtuts cardinals complementant les tres virtuts teologals.Aristòtil coincidia amb la classificació de Plató, si bé considerava que l'excés d'aplicació de les virtuts era tant perjudicial com la seva falta. Aristòtil anomena andreia la virtut que representa el terme mitjà entre el temor i la temeritat en la persecució dels béns difícils i per aguantar el dolor i les dificultats.En la doctrina cristiana, la fortitud és la virtut cardinal que consisteix en assegurar davant les dificultats la fermesa i constància en la cerca del bé. El concepte bíblic de fortalesa subratlla que la fidelitat a Déu reclama sovint valentia, acceptació dels perills i dolor, perseverança i paciència; i es troba en la predicació, les bones obres, la paciència, la grandesa d'ànim, la perseverança i el martiri. En concret, la fortalesa s'identifica amb l'actitud de Jesús en la crucifixió. La covardia, impassibilitat i temeritat són els tres vicis que s'oposen a aquesta virtut. |
Informàtica | L'Intel 8086 va ser un microprocessador de 16 bits dissenyat per Intel i introduït al mercat el 1978, el qual va donar origen a l'arquitectura x86. L'Intel 8088, llançat el 1979, era essencialment el mateix xip, però amb un bus de dades extern de 8 bits (permetent l'ús de menys i més barats xips lògics de suport), i és notable com a processador de l'IBM PC original. |
Ètica | Montserrat Busquets Surribas és infermera, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i màster en Bioètica i Dret.La seva tesi de doctorat, dirigida per Jordi Caïs, tracta sobre Autonomía e información en el proceso de atención sanitaria a mujeres con cáncer de mama y hombres con enfermedad coronaria, Universitat de Barcelona.El 2016 va rebre el Premi Infermeria i Societat ‘Prop teu', que atorga la Fundació Infermeria i Societat, en reconeixement a la seva contribució a la professió infermera. |
Antropologia | La mandíbula de Banyoles és un fòssil pertanyent a un individu del gènere Homo però d'espècie incerta. |
Telecomunicacions | Broadcast multicast service center és una entitat funcional dins de l'arquitectura MBMS, que proporciona el rang de funcions relacionades amb el subministrament de serveis MBMS. Per exemple, el control d'accés dels usuaris al servei. |
Matemàtiques | Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac. Stolz és conegut pel seu treball en l'anàlisi matemàtica i els infinitesimals. Dona nom al teorema de Stolz-Cesàro. |
Antropologia | El culte domèstic, culte als ancestres o culte als avantpassats és una pràctica piadosa comú a diverses religions basada en la creença que els membres de la família que han mort (ancestres) tenen una nova existència, s'interessen pels assumptes del món i posseeixen l'habilitat d'influir en la sort dels vius. Totes les cultures li donen un significat ritual a la mort dels éssers estimats. La meta del culte és assegurar el benestar en la nova existència dels ancestres i la seva bona disposició cap als vius i, de vegades, demanar algun tipus de favor o ajuda. La funció social del culte als ancestres és conrear valors familiars, com la pietat filial, lleialtat a la família i continuïtat del llinatge. Es tracta d'una pràctica universal a totes les cultures de maneres més o menys explícites, el culte als ancestres es troba en societats amb qualsevol grau de complexitat social, política i tecnològica, i roman com un notable component de diverses pràctiques religioses en els temps moderns. És especialment central en diverses religions africanes, des de l'animisme fins als ritus Bwiti i al confucianisme, on rep el nom de pietat filial. |
Objectes astronòmics | Alfa de la Taula (α Mensae) és l'estrella més brillant de la constel·lació de la Taula. És una estrella nana de la seqüència principal només lleugerament més petita i freda que el Sol. Aquesta estrella té una relativament alta propulsió pròpia i està situada a uns 33 anys llum. Amb una magnitud de 5,09, l'Alfa de la Taula és la lucida (estrella més brillant d'una constel·lació) de tot el cel. |
Lingüística | Las llengües cañari-puruhá era un grup de llengües indígenes actualment extintes que es van parlar a les províncies de Chimborazo, Cañar i Azuay, en el sud de l'Equador. El grup inclou només al cañari i al puruhá, entre les quals diversos autors opinen que podria haver existit un parentiu lingüístic. |
Pedagogia | La síndrome de Patau és una malaltia genètica que apareix des de la formació del fetus i els qui la pateixen sobreviuen com a màxim un any manifestant greus insuficiències físiques i mentals. És causada per la presència de tres còpies del cromosoma 13 en el cariotip. |
Sociologia | Nicolás Barbieri és professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en els estudis d'Arts i Humanitats. La seva recerca es concentra en l'anàlisi i avaluació de les polítiques i la gestió de la cultura, amb especial èmfasi en els drets culturals i les desigualtats en el seu exercici. Ha estat investigador convidat a la Université de Montpellier, la Universidad Nacional de Avellaneda i la Universidad Nacional de Tres de Febrero. Ha publicat llibres, capítols de llibres i articles en revistes internacionals, que es poden consultar en aquest link. És autor del bloc http://ubicarse.net. |
Agricultura | La terra agrícola (en anglès:Agricultural land o agricultural area) identifica la terra adequada per a la producció agrícola, tant de cultius com de ramaderia. La classificació estàndard usada per la FAO divideix la terra agrícola en els següents components, amb la superfície mundial respectiva per a 2009: Terra llaurable (13.812.040 km²) - la terra sota conreus anuals, com els cereals, cotó i d'altres; també inclou la terra deixada temporalment en guaret. Cultius permanents (1.484.087 km²) - vergers i vinyes (p.e. plantacions de fruiters). Pastues permanents (33.556.943 km²) - superfícies de prats i pastures usades per la ramaderia.Els dos primers components — terra llaurable i terra de cultius permanents — constitueix l'anomenada terra cultivable. Depenent de l'ús o no d'irrigació artificial, la terra agrícola es divideix en terra de regadiu i terra de secà. La terra agrícola constitueix només una part del territori d'un país, el qual a més inclou zones no adequades per l'agricultura com els boscos, les lates muntanyes i les masses d'aigües interiors. La terra agrícola cobreix aproximadament un 33% de la superfície de terres emergides de la Terra, mentre que la terra llaurable representa menys d'un terç de la superfície agrícola (9,3% de les terres emergides del món). |
Història | Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó |
Multimèdia | RenderMan és tant un programari com una API desenvolupada per Pixar per a xarxes de renderització distribuït en complexes imatges tridimensionals que és emprat en granges de renderitzat amb molts equips client. Aquests equips client no requereixen targetes gràfiques 3D, encara que poden beneficiar-se d'aquestes si estan presents. En 1988, RenderMan va establir un estàndard obert per descriure dades 3D: l'especificació de la interfície RenderMan (RISpec). Des de llavors, Pixar ha desenvolupat contínuament RenderMan per superar els límits de la tecnologia central i, al mateix temps, ajudar a adoptar i promoure nous estàndards per a la creació d'efectes visuals i animació d'alta gamma. En els continus esforços d'avui, RenderMan admet molts estàndards oberts, entre ells: Alambí, OpenColorIO, OpenEXR, OpenSubdiv, OpenVDB, OSL, RSL, SeExpr, Ptex, UDIM, USD. |
Ciència militar | L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat. La funció principal de l'exèrcit sol ser la defensa directa del territori de l'Estat que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior. Quan l'exèrcit d'un país es considera de manera conjunta amb la policia del mateix territori, el conjunt es coneix com a forces armades. |
Història | Les Trente Glorieuses ('Trenta Gloriosos', en francès) són el període de fort creixement econòmic i la millora de les condicions de vida que conegué la gran majoria de països desenvolupats, majoritàriament membres de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), entre el 1946 i el 1975. L'expressió fou encunyada a per Jean Fourastié el 1979 en record de les Trois Glorieuses.Les Trente Glorieuses foren una revolució silenciosa però portadora de canvis econòmics i socials importants que marcaren el pas d'Europa a la societat de consum quaranta anys després dels Estats Units. El cas de França permet copsar en particular el sentit del subtítol del llibre de J. Fourastié, Révolution invisible, però el creixement també fou fort a Alemanya, Itàlia, el Canadà i el Japó, impulsat per la inversió el consum. Després d'un inici difícil, els 28 anys que separen la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945 del xoc del petroli del 1973 es caracteritzen per: la reconstrucció econòmica de països devastats en gran manera per la guerra el retorn a una situació de plena ocupació a la gran majoria de països un creixement fort de la producció industrial (creixement anual mitjà de la producció d'aproximadament el 5%) una expansió demogràfica important (el baby boom) a certs països europeus i nord-americans (particularment França, l'Alemanya de l'Oest, els Estats Units i el Canadà).El fort creixement fou facilitat per un accés encara barat a les energies en general i les energies fòssils en particular, així com un tancament de la bretxa tecnològica (en relació amb els Estats Units) als països amb un capital humà (nivell d'educació i experiència dels treballadors) important. Des del punt de vista econòmic, les Trente Glorieuses foren un període extremament brillant durant el qual el producte interior brut augmentà significativament: Per ex.: l'índex de producció industrial a França, a preus constants (base 100 el 1938)És a dir, del 1938 al 1973, una multiplicació per 4,5, un creixement anual mitjà rècord del 5,9%.Al principi del període, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, els països afectats tenien les infraestructures destruïdes i l'economia devastada o orientada a la producció militar. Al final d'aquest període es constata globalment que la societat s'havia remodelat profundament, esdevenint una societat de consum de masses i una societat de lleure. Aquest fenomen és en part una arribada tardana a l'estil de vida estatunidenc de la dècada del 1920. De la mateixa manera, el PIB per capita s'acostà al nivell estatunidenc (per a tornar-se'n a allunyar a la dècada del 1980). |
Informàtica | La renderització (render en anglès) és un terme utilitzat en argot informàtic per referir-se al procés de generar una imatge des d'un model. Aquest terme tècnic és utilitzat pels animadors o productors audiovisuals i en programes de disseny en 3D. En termes de visualitzacions en un ordinador, més específicament en 3D, la renderització és un procés de càlcul complex desenvolupat per un ordinador destinat a generar una imatge 2D a partir d'una escena 3D. La traducció més fidedigna és interpretació, encara que se sol usar el terme anglès. Així es podria dir que en el procés de renderització l'ordinador interpreta l'escena en tres dimensions i la plasma en una imatge bidimensional. La renderització s'aplica a la computació gràfica, més comunament a la infografia. En l'àmbit de la infografia aquest procés es desenvolupa amb la finalitat d'imitar un espai 3D format per estructures poligonals, comportament de llums, textures, materials (aigua, fusta, metall, plàstic, roba, etcètera) i animació, simulant ambients i estructures físiques versemblants. Una de les parts més importants dels programes dedicats a la infografia són els motors de renderització, els quals són capaços de realitzar tècniques complexes com radiositat, raytrace (traçador de raigs), canal alfa, reflexió, refracció o il·luminació global. Quan es treballa en un programa de disseny 3D per ordinador, normalment no és possible visualitzar en temps real l'acabat final desitjat d'una escena 3D complexa, ja que això requereix una potència de càlcul massa elevada, per la qual cosa s'opta per crear l'entorn 3D amb una forma de visualització més simple i tècnica i després generar el lent procés de renderització per aconseguir els resultats finals desitjats. El temps de render depèn en gran manera dels paràmetres establerts en els materials i llums, així com de la configuració del programa de renderitzat. Normalment cada aplicació de 3D disposa d'un motor de renderitzat, però cal aclarir que existeixen connectors que es dediquen a fer el càlcul dins del programa utilitzant fórmules especials. En el cas dels videojocs, normalment s'utilitzen imatges prerenderitzades per generar les textures i així ajudar el processador de la consola a treballar en l'entorn virtual amb molta més fluïdesa. |
Física | La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc. Les primeres explicacions van aparèixer en l'antiguitat i es basaven en consideracions purament filosòfiques, sense verificar experimentalment. Algunes interpretacions falses, com la feta per Ptolemeu en el seu famós Almagest ("La Terra és al centre de l'univers i al voltant d'aquesta giren els astres") van perdurar durant segles. |
Astronomia | Calpurnia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 22.36 ° de latitud nord i 354.8 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 50.19 km de diàmetre. El nom fa referència a verge vestal romana, i va ser adoptat com a oficial per la UAI el 27 de desembre de 2011. |
Informàtica | En el disseny gràfic, una drop shadow (ombra caiguda) és un efecte visual que consisteix en un element de dibuix que imita l'ombra d'un objecte, donant la impressió que l'objecte se sobresurt per sobre dels objectes que hi ha al darrere. El desplegament sovint s'utilitza per a elements d'una interfície gràfica d'usuari, com ara finestres o menús, i per a text simple. L'etiqueta de text per a les icones dels escriptoris de molts entorns d'escriptori té una ombra, ja que aquest efecte distingeix amb eficàcia el text de qualsevol fons de color que pugui estar al davant.Una manera senzilla de dibuixar una ombra d'un objecte rectangular és dibuixar una zona grisa o negra per sota i desplaçar-se cap a l'objecte. En general, una ombra és una còpia en negre o gris de l'objecte, dibuixada en una posició lleugerament diferent. |
Cronometria | Juanelo Turriano o Giovanni Torriani (Cremona, Milanesat, 1501 - Toledo, Espanya, 1585) va ser un enginyer i inventor italo-espanyol. Va arribar a Espanya l'any 1529 anomenat per Carles I, i ja com Juanelo Turriano, va ser nomenat rellotger reial i va construir per a Carlos el famós Cristal·lí, un rellotge astronòmic que li va fer ser conegut en la seva època, en el qual va ser capaç d'indicar la posició dels astres a cada minut per fer-ne interpretacions astrològiques. Felip II el va nomenar matemàtic major. Reclamat pel papa Gregori XIII, va participar en la reforma del calendari. Tornat a Espanya, Juan de Herrera li encarrega el disseny de les campanes del monestir de l'Escorial. Va treballar i va viure a Toledo des de 1534, on va morir el 13 de juny de 1585 en la indigència. És fama que hi va construir un autòmat de fusta, anomenat l'Hombre de Palo: un carrer de la ciutat ho recorda per aquest fet. A més va inventar una espècie de metralladora rudimentària i algunes màquines voladores, dissenyades i construïdes per ell. Però pel que és més conegut és per la màquina hidràulica que va construir per pujar l'aigua a Toledo des del riu, coneguda com l'Ingenio de Toledo o Artifici de Juanelo. Sobre el seu funcionament hi ha encara controvèrsies, més o menys aclarides des del clàssic treball de l'enginyer Luis de la Escosura Morrogh (1888), fins al més recent Model amb escales de Valturio (2009) (sent fins i tot recreat a l'Exposició Universal de Sevilla el 1992 amb l'objectiu de fer funcionar un rellotge i durant la qual es va mantenir en funcionament), però el cert és que aconseguia portar l'aigua del riu Tajo fins a l'Alcázar, situat a gairebé 100 metres per sobre de la llera del riu. Basat en l'ús de la mateixa energia hidràulica del riu Tajo, constava de gran quantitat de "culleres" o "braços de fusta", engranades de manera enginyosa, que s'anaven passant l'aigua els uns als altres, en alçada creixent, de tal manera que podia elevar gran quantitat d'aigua salvant el desnivell. Pel que sembla es va mantenir en funcionament, amb un rendiment cada vegada menys a mesura que envellia i s'espatllava, fins a l'any 1639, s'ha calculat que en el seu millor moment podia pujar al voltant de 16-17 metres cúbics al dia (16000-17000 litres). Segons les fonts escrites, es van construir dos artificis semblants: el primer, encarregat per l'Ajuntament, havia de portar l'aigua fins a l'Alcázar com a cota més alta de la ciutat, però l'exèrcit, propietari de l'Alcàsser, es va negar a repartir les aigües amb la ciutat. Així, l'ajuntament va encarregar un altre, que Juanelo va executar. El problema de Juanelo, que pràcticament el va portar a la tomba, era que ningú volia pagar el primer dels artificis: l'Ajuntament perquè no rebia les aigües i l'exèrcit perquè no havia signat cap contracte. Entre uns i altres, Juanelo es va arruïnar i va ser enterrat modestament en un convent toledà. Fou considerat l'autor d'Els vint-i-un llibres dels enginys i màquines, obra editada en la seva integritat per la Fundació Juanelo; pel que sembla també va escriure molts llibres i tractats, encara que com eren de temes militars es van considerar secrets en l'època en què va viure i no van arribar a veure la llum en el seu moment, sent publicats molts anys després. |
Matemàtiques | La Societat Matemàtica Europea és una organització europea dedicada al desenvolupament de les matemàtiques a Europa. Els seus membres són diferents societats matemàtiques d'Europa, institucions acadèmiques i matemàtics individuals. |
Informàtica | Una clàusula join SQL , que es correspon amb una operació de join en àlgebra relacional, combina columnes d'una o més taules d'una base de dades relacional. Crea un conjunt que pot ser guardat com una taula o ser utilitzat directament. Una JOIN és un mitjà per combinar columnes d'una (self-join) o més taules utilitzant els valors comuns de cadascuna. L'estàndard ANSI-SQL especifica cinc tipus de JOIN: INNER, LEFT OUTER, RIGHT OUTER, FULL OUTER i CROSS. Com a cas especial, una taula pot fer JOIN amb ella mateixa amb un self-join. Un programador declara una setència JOIN per a identificar files que poden ser unides. Per a cada fila s'avalua el predicat. Si és cert, es genera la fila combinada. |
Periodisme | La història del periodisme és el desenvolupament, al llarg de la història, del periodisme, entès com una activitat regular i continuada de recollida, elaboració i difusió de notícies sobre els principals esdeveniments que passen al món, que duen a terme els periodistes. La tendència ha estat l'increment del nombre de notícies a l'abast dels ciutadans i de la velocitat de transmissió. Des de finals del segle xvii els diaris han estat el principal mitjà de difusió de l'activitat dels periodistes, als que al segle xviii es van afegir les revistes, al segle XX la ràdio i la televisió, i al segle XXI internet.La història del periodisme es pot separar en quatre etapes; l'antic o artesà (1609–1789), el modern o liberal (1789 – últim quart del segle XIX), el contemporani o industrial (últim quart del segle xix – últim quart del segle XX) i el que es deriva de l'aparició d'internet, el 1994. Itàlia, Alemanya, França, Anglaterra, Espanya i els Estats Units, per aquest ordre, són els països claus per l'aproximació acadèmica a la història del periodisme. |
Informàtica | L'autenticació electrònica és el procés d'establir confiança en les identitats dels usuaris presentades electrònicament davant un sistema d'informació. L'autenticació electrònica és molt important i és necessària sempre que dues parts privades pactin un acord en el comerç electrònic; no té res a veure amb el xifratge o la confidencialitat de la informació, només identifica el remitent de la informació i verifica que la informació provingui d'aquesta part. L'autenticació ajuda a mantenir la confiança dels usuaris en els sistemes d'informació electrònics al permetre aturar els estafadorsEl terme autenticació digital o e-autenticació es pot utilitzar com a sinònim quan es fa referència al procés d'autenticació que confirma o certifica la identitat i les obres d'una persona. Quan s'utilitza conjuntament amb una signatura electrònica, pot proporcionar proves de si les dades rebudes han estat manipulades després de ser signades pel seu remitent original. L'autenticació electrònica pot reduir el risc de frau i robatori d'identitat en verificar que una persona és qui diu que és quan realitza transaccions en línia. |
Teologia | El Llibre de la vida és un llibre mític usat tant a l'Antic com en el Nou Testament. |
Estris | Un polarògraf és un instrument d'anàlisi químic que serveix per a l'enregistrament automàtic de corbes d'intensitat-voltatge. El polarògraf utilitza una cel·la electrolítica consistent en un elèctrode d'àrea petita o microelèctrode, habitualment el de gotes de mercuri, que consisteix en un tub capil·lar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una superfície del mateix element molt més extensa, que constitueix l'altre elèctrode. Quan hom aplica un voltatge variable a aquesta cel·la, l'elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es polaritza. També disposa d'un potenciòmetre, acoblat al motor que mou el paper d'enregistrament per tal que a una variació determinada de voltatge correspongui una longitud constant del paper d'enregistrament, i d'un galvanòmetre adequat per a mesurar la intensitat de corrent elèctric, la resposta del qual és transmesa al servomotor que mou l'agulla de l'enregistrador. La tècnica emprada s'anomena Polarografia. |
Filosofia | La revista Comprendre: revista catalana de filosofia és una publicació acadèmica, fundada l'any 1999 per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que n'és també l'editora.La revista té un doble objectiu: en primer lloc, promoure la investigació i divulgar els estudis de filosofia a Catalunya; i en segon lloc, presentar i difondre el panorama internacional actual dels estudis filosòfics contemporanis. Des del 2011 ha iniciat una nova etapa, tot aprofundint en els seus principals eixos intel·lectuals i en les seves principals àrees temàtiques, que serien l'epistemologia, la metafísica, la lògica, l'antropologia, la història de la filosofia, l'ètica, la filosofia de la ciència, l'hermenèutica o l'estètica, entre d'altres. Els seus directors fins al moment han estat: Josep Monserrat i Molas (1999-2006), Ignasi Roviró i Alemany (2006-2010) i Armando Pego Puigbó (2011-).La revista està indexada a diverses bases de dades, com ara a Erih Plus, CIRC, IBR, IBZ, IBZ Online ISOC, Latindex, Dialnet, Scopus, Raco.cat, Philosopher's Index i Répertoire bibliographique de la philosophie (Université de Louvain). Disposa actualitzat el Segell de Qualitat FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia), i també el Segell de Qualitat Carhus Plus+C emès per l'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca). El seu ICDS, de 9,8, està inclòs a MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona. Forma part també de REDIB (Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento científico). També està present al SJR (Scimago Journal & Country Rank). |
Fiscalitat | Els papers de Pandora (en anglès, Pandora Papers) són un conjunt de 11,9 milions de documents sobre evasió fiscal que constitueixen la filtració de dades sobre empreses extraterritorials (offshore) més gran de la història. Varen ser filtrats al Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ), que els anuncià el 2 d'octubre de 2021 i començà a fer públics el 3 d'octubre del mateix any. Aquesta entitat ja havia divulgat cinc anys abans un altre escàndol financer internacional, els papers de Panamà. Les organitzacions van descriure la fuita de dades, equivalents a 2,9 terabytes de dades, com la filtració més àmplia de secrets financers fins al moment. Els pràcticament 12 milions d'arxius contenien documents, imatges, correus electrònics i fulls de càlcul de 14 empreses de serveis financers, de països com Panamà, Suïssa i els Emirats Àrabs Units, fet que superava els Papers de Panamà, filtrats l'any 2016 amb uns 11,5 milions de documents confidencials. Segons va transcendir als mitjans, haurien estat evadits uns 32 milions de dòlars estatunidencs, sense comptar-hi béns immobiliaris, art, joies i altres.Uns 100 milionaris, 30 líders polítics actuals i del passat, i uns 300 funcionaris públics van ser mencionats en les primeres filtracions del 3 d'octubre de 2021.El rei Abd-Al·lah II de Jordània va ser una de les principals figures que són mencionades en els papers: hi ha documents que mostren que va invertir uns 100 milions de dòlars estatunidencs en propietats del Regne Unit i dels Estats Units d'Amèrica, en llocs com Malibu, Londres o Ascot. També s'hi mencionava l'antic Primer Ministre del Regne Unit Tony Blair; segons els papers, Blair es va estalviar 312 000 lliures esterlines en impost sobre transmissions en la compra d'una propietat per 6,45 milions de lliures a Londres en comprar Romanstone International Limited, una empresa amb seu a les Illes Verges Britàniques. Els papers també van revelar com es va vendre un bloc d'oficines propietat de la família del president d'Azerbaidjan Ilham Alíev a la Crown Estate, l'imperi immobiliari de la reina Elisabet II del Regne Unit, per 66 milions de lliures l'any 2018, operació en què els Aliev van obtenir un benefici de 31 milions de lliures. Altres caps d'estat com Vladimir Putin i Volodímir Zelenski, i personalitats com ara Pep Guardiola o Julio Iglesias, entre altres, també hi apareixien. |
Astronàutica | El programa Soiuz (en rus: so'jus, que significa "unió") és un programa de viatge espacial tripulat que va ser iniciat per la Unió Soviètica a principis dels anys 60. Originalment era part del programa d'allunatge previst per a portar un cosmonauta soviètic a la Lluna. El programa Soiuz va ser creat per Serguei Koroliov, el dissenyador principal del programa espacial soviètic durant la cursa espacial. En el seu primer vol tripulat, Soiuz 1 (abril de 1967), la nau va estavellar-se contra el terra després de la reentrada, fet que provocà la mort del seu únic tripulant, Vladímir Komarov. No obstant això, la Soyuz ha resultat ser la nau espacial més reeixida de la història amb un rècord de 144 llançaments (a Gener 2020) i només tres fracassos amb quatre morts en total, els darrers en 1973. Ha servit per a transportar tripulacions a les estacions espacials Saliut, Mir i l'Estació Espacial Internacional. La Soiuz va ser dissenyada també per a missions tripulades a la Lluna en el marc dels programes Zond i N1/L3. Tant la nau Soiuz com el coet Soiuz són part d'aquest programa, del qual se n'encarrega ara l'Agència Espacial Federal Russa. 'Soiuz MS' és l'actualització final planificada per la nau espacial Soiuz.El coronel Vladímir Komarov va morir quan la Soiuz 1 es va estavellar en la reentrada en fallar el paracaigudes en 1967, i La despressurització en el retorn a la terra de la Soiuz 11 en entrar en l'atmosfera terrestre va matar Vladislav Vólkov, Georgui Dobrovolski i Víktor Patsàiev en 1971. |
Geografia | Târgu Bujor és una ciutat del comtat de Galați (Romania). Administra dos pobles, Moscu i Umbrărești. Es troba a la regió històrica de Moldàvia occidental. |
Jocs | Un poliòmino és un objecte geomètric obtingut en unir diversos quadrats o cel·les de la mateixa mida de manera que cada parell de cel·les veïnes comparteixin un costat. Els poliòminos són, per tant, un cas especial de poliformes. El terme poliòmino (en anglès: polyomino) s'originà en una conferència de Solomon W. Golomb per al Harvard Mathematics Club el 1953, la qual va ser publicada posteriorment a l'American Mathematical Monthly i en l'exemplar de maig de 1957 de Scientific American. Els poliòminos són una generalització de la forma d'un dòmino, consistent en dos quadrats units per un costat (sense fer atenció al seu contingut). |
Arquitectura | Un codi d'edificació (també control d'edificis o reglament d'edificació) és un conjunt de normes que especifiquen els estàndards per a construccions com ara edificis i estructures no edificables. Els edificis han d'ajustar-se al codi per obtenir llicència urbanística, generalment d'un ajuntament. L'objectiu principal dels codis d'edificació és protegir la salut pública, la seguretat i el benestar general pel que fa a la construcció i l'ocupació d'edificis i estructures. El codi d'edificació es converteix en llei d'una jurisdicció determinada quan és promulgat formalment per l'autoritat governamental o privada corresponent Els codis de construcció generalment estan destinats a ser aplicats per arquitectes, enginyers, dissenyadors d'interiors, constructors i reguladors, però també s'utilitzen per a diversos propòsits per inspectors de seguretat, científics ambientals, promotors immobiliaris, subcontractistes, fabricants de productes i materials de construcció, companyies d'assegurances, gestors d'instal·lacions, llogaters i altres. Els codis regulen el disseny i la construcció d'estructures quan s'adopten per llei. Hi ha exemples de codis de construcció des de l'antiguitat. Als EUA els codis principals són el International Building Code o International Residential Code [IBC/IRC], codis elèctrics i fontaneria, codis mecànics. Cinquanta estats i el Districte de Columbia han adoptat els codis I en l'àmbit estatal o jurisdiccional. Al Canadà, el National Research Council of Canada publica els codis de models nacionals. Al Regne Unit, els organismes de control d'edificis controlen el compliment de la normativa d'edificació, els inspectors aprovats o els departaments de control d'edificis de les autoritats locals. S'apliquen càrregues de regularització de Control d'Edificacions en cas que s'executin obres que s'haurien d'haver inspeccionat en el moment de l'obra si no s'ha fet. |
Informàtica | El Premi Gödel és un premi que es lliura a autors d'articles relacionats amb la teoria de la computació. El nom del premi es deu al matemàtic Kurt Gödel, i és atorgat per l'Associació Europea per a la Informàtica Teòrica (EATCS) i el Grup d'Interès Especial d'Algorismes i Teoria de la Computació de l'Association for Computing Machinery (ACM). El Premi Gödel es lliura anualment des de 1993, ja sigui en l'STOC (ACM Symposium on Theory of Computing), una de les principals conferències dels Estats Units en l'àrea d'informàtica teòrica, o bé en l'ICALP (International Colloquium on Automata, Languages, and Programming), una de les principals conferències europees a la mateixa àrea. A part de la distinció, inclou un bo de 5000 dòlars. Com a requisit per rebre el premi, l'article guanyador ha d'haver estat publicat en una revista científica un màxim de 14 anys enrere (anteriorment n'eren només 7 anys). |
Periodisme | El sagnat o la sagnia, l'alineació (indentació o indentadura cf. it., ang.) és, en tipografia, la introducció de diversos caràcters en blanc al començament d'una línia, és la marca d'un retorn de carro. Per aquest esguard és una puntuació de text. S'empra en textos alineats a l'esquerra ("amb bandera a la dreta", segons l'argot tipogràfic), que és el que és general per a escrits en prosa. Es manifesta com una "esquerda": totes les línies del text comencen a l'esquerra a la mateixa altura, de manera alineada, excepte les que incorporen sagnat, que ho fan de tres a cinc caràcters (en general) més a la dreta. |
Història | History Compass és una revista acadèmica avaluada per experts publicada exclusivament en línia per Wiley-Blackwell. Publica assajos historiogràfics. Fou llançat el 2003 com a projecte conjunt amb l'Institute of Historical Research de Londres. Projit B. Mukharji, de la Universitat de Pennsilvània, n'és el redactor en cap des del 2018. El seu abast cobreix diverses seccions geogràfiques, cadascuna de les quals té com a mínim un redactor dedicat específicament a ella. |
Ecologia | Matallums, bufallums, apagallums o ravenissa (Sisymbrium irio) és una espècie de planta de la família de les brassicàcies. |
Pedagogia | Amalia Polleri (Montevideo, 26 de juny de 1909 - 18 de juny de 1996) va ser una professora, artista, poeta, periodista i crítica d'art uruguaiana. |
Cronometria | Un rellotge de vapor és un rellotge totalment o parcialment mogut per un motor de vapor. Només n'hi ha uns quants en funcionament, la majoria dissenyats i construïts pel rellotger canadenc Raymond Saunders per a la seva exhibició en espais públics. Els rellotges de vapor construïts per Saunders estàn instal·lats: a Otaru, Japó; a Indianápolis, EUA; i a les ciutats canadenques de Vancouver, i Port Coquitlam, ambdues a la Columbia Britànica. Altres rellotges de vapor fets per altres creadors es mostren a Saint Helier, Jersey i al mercat de Chelsea Farmers a Londres, Anglaterra. Encara que habitualment se'ls ha donat un aspecte de antiguitats del segle xix, els rellotges de vapor són fenòmens recents inspirats i construïts per Saunders el 1977 a Gastown, Vancouver. Una excepció és el rellotge de vapor construït al segle XIX a Birmingham per l'enginyer britànic John Inshaw per demostrar la versatilitat de la força del vapor. |
Estris | El colador xinès és un estri de cuina. És un colador fi amb una graella, generalment cònic però sovint de forma esfèrica, utilitzada en particular per colar (és a dir filtrar) les salses o el te. Es distingeix el xinès tradicional del xinès dit estam, que constitueix un sedàs. El seu nom ve probablement de la forma que evoca el tradicional barret xinès dels cultivadors de te qui l'utilitzen també per a preparar el seu te. La forma del xinès recorda igualment la forma dels coladors emprats a la Xina i al Japó per a filtrar el te o el cafè, la qual cosa és un altre origen possible. |
Jocs | El powerlifting és l'aixecament de peses amb màxima potència. És un esport de força que consisteix en tres aixecaments: la flexió, el press de banca i el pes mort. Les primeres competicions de powerlifting modernes van començar en la dècada de 1960 i es van participar homes i dones. En 1972 es va crear la primera federació que regeix l'esport, la Federació Internacional de Potència (International Powerlifting Federation, IPF). A diferència de l'halterofília, on els moviments són del sòl cap al cap, en els moviments de l'aixecament de powerlifting la trajectòria és més curta, encara que tots dos esports requereixen molta força. En l'halterofília s'usa molt més la tècnica i la força-velocitat, en el powerlifting s'usa més la força màxima. El powerlifting està reconegut pel COI encara que encara es fan les gestions perquè l'esport participi com a esport d'exhibició en els jocs olímpics. Fins ara l'aixecament de potència tan sols qualifica com a esport paralímpic en els jocs olímpics. |
Ciència militar | Lawfare («guerra jurídica» en anglès) és un blog dedicat a temes de seguretat nacional, publicat per l'«Institut Lawfare» en col·laboració amb la Institució Brookings. El van iniciar el 2010 per Benjamin Wittes (autor i exredactor editorial del The Washington Post), el professor de l'Escola de Dret Harvard, Jack Goldsmith, i el professor de dret de la Universitat de Texas a Austin, Robert M. Chesney. Goldsmith va ser el cap de l'Oficina d'Assessoria Jurídica del Departamt de Justícia durant la presidència de George W. Bush, i Chesney va servir en un grup de treball de política de detenció durant la presidència de Barack Obama. Entre els escriptors d'aquest blog hi ha un gran nombre de professors de dret, estudiants de dret i funcionaris de Bush i Obama.David Ignatius va descriure Lawfare com «un dels cronistes més justos dels temes de seguretat nacional». Segons David W. Drezner, professor de política internacional de la Universitat de Tufts, Lawfare és un exemple d'intel·lectuals de fora que exerceixen una influència real en els assumptes de la seguretat nacional de l'era Trump. |
Arquitectura | Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral. El seu ús en català sense traduir, com italianisme, es deu a diverses catedrals italianes com la Catedral de Florència o la de Milà, mundialment famoses, que s'han incorporat fortament en la memòria col·lectiva, transformant el substantiu en un nom propi, de la mateixa manera en què de vegades es fa servir la veu Piazza per referir-se a algunes places o Campanile per a alguns campanars.El terme italià Duomo, igual que l'alemany Dom, deriven de la mateixa arrel llatina que dona origen a les paraules domus (casa) i dominus (senyor) i no té relació amb la cúpula o dom que presenten algunes Catedrals. En llatí es diu a la Catedral Domus Dei (casa de Déu). |
Fiscalitat | El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra. Consisteix aquests territoris "s'obliguen a abonar una quantitat alçada per a contribuir al sosteniment de les càrregues de l'Estat" seguint el principi del benefici o equivalència econòmica. La recaptació feta en aquests territoris segueix una jurisdicció a part de l'Hisenda Espanyola i és transferida a l'Estat una aportació per a finançar les càrregues d'aquest. |
Heràldica | L'escut de la ciutat de Skopje (en macedoni Грб на Скопје) és l'escut d'armes oficial de la capital de Macedònia del Nord. Té la forma d'un escut, la part superior del qual és còncava, l'esquerra i la cantonada superior dreta fan dues línies obliqües i els costats inferiors són externament dos arcs de mig punt que acaben amb un bec en la meitat de l'eix inferior. A l'interior mostra un pont de pedra sobre el riu Vardar, la Fortalesa de Skopje i els cims nevats de les muntanyes Šar. L'escut apareix també a la bandera de Skopje. |
Ecologia | Les resplendors de raigs gamma terrestres (Terrestrial gamma-ray flashes o TGFs en anglès) són esclats de raigs gamma produïts en l'atmosfera de la Terra. Els TGFs s'han registrat per durar entre 0,2 i 3,5 mil·lisegons, i contenen energies de fins a 20 MeV. Probablement són causats per intensos camps elèctrics produïts per sobre o a l'interior de tempestes elèctriques. Els científics també han detectat positrons i electrons energètics produïts per flaixos de raigs gamma terrestres. |
Agricultura | Els cropmarks o les marques de cultiu (traduït de l'anglès) són un mitjà a través del qual les funcions arqueològiques, naturals i recents de les superfícies poden ser visibles des de l'aire o des de terrenys superiors o en una plataformes temporals. Paral·lelament, les marques del sòl i les marques de gelades poden revelar jaciments arqueològics enterrats que no són visibles des del terra. |
Heràldica | La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri. Els que obtenen aquest privilegi es denominen mitrats en referència, justament, a la persona que pot usar mitra. En l'heràldica eclesiàstica, els bisbes i altres alts càrrecs del catolicisme feien servir una mitra com a timbre per a llur escut en comptes de la corona o el casc. També es fa servir com a figura heràldica. Les cintes que pengen de la mitra es diuen ínfules. Mitra deriva del llatí mitra, 'cinta o faixa per al cap, espècie de lligadura asiàtica, turbant'. En llatí antic també significava 'cable'. Els llatins van prendre aquesta paraula del grec. El mot és de la mateixa família que el persa antic Mithra (divinitat de la llum), significant, en sentit implícit, que parteix o partícipa d'un tractat; i que l'"avesta mithra" (contracte, tractat; idea de vincle). En darrera instància, prové de l'indoeuropeu mitro ('que lliga'). La mitra és símbol de qualificació per a signar tractats. El casquet de granader del segle xviii a voltes era anomenat mitra, per la similitud formal amb la mitra dels bisbes. |
Art | El marbre pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic (Pentelikon; Pendeli) al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica. Per la proximitat de les pedreres a Atenes va ser el més utilitzat en aquesta ciutat en les obres d'aquella època, com el Partenó (excepte les teules, que es van fer amb marbre de Paros), l'Erectèon o els propileus de l'Acròpoli; i de l'època romana, com el monument de Filopap. Es va seguir utilitzant fins a l'època contemporània, com en l'Acadèmia d'Atenes. En l'actualitat la pedrera, considerada un bé cultural protegit, solament s'utilitza per a les obres de restauració de l'Acròpoli. El camí utilitzat des de l'antiguitat per al transport dels blocs de marbre és una baixada contínua que segueix la caiguda natural del terreny, i ha estat investigat pel cap del projecte de restauració de l'Acròpoli, Manolis Korres.A diferència del marbre de Paros (de color completament blanc i cristalls transparents de major grandària), el marbre pentèlic, en contenir una lleugera quantitat de ferro, adquireix en la seva superfície una subtil pàtina daurada per oxidació en quedar exposat a l'aire. També s'apreciava en la seva talla el tall que conserven els costats, que permet aconseguir unes juntes perfectament ajustades i unes arestes vives (les pròpies de les columnes d'ordre dòric). |
Geologia | Les arrugues, - sovint citat amb l'anglicisme ripple - són estructures sedimentàries que es formen per l'acció d'un corrent d'aigua o vent sobre un substrat de sorra solta. Les de mida més gran es denominen dunes, especialment les d'origen eòlic. La forma i laminació interna depenen de la velocitat del corrent i de si aquesta és unidireccional o oscil·latòria. Així, pel tipus de corrent, es divideixen en arrugues de corrent i arrugues d'oscil·lació. L'aire i els corrents d'aigua produeixen arrugues asimètriques, en tant que les oscil·lacions de l'onatge en formen d'altres que són simètriques. La bifurcació de les crestes es produeix únicament en les ripple-marks d'origen eòlic. La distància entre dues crestes d'aquestes ondulacions pot variar entre una fracció de centímetre i diversos decímetres. La seva altura o amplitud és de 5 a 10 vegades menor. Les arrugues poden formar-se des del litoral fins a profunditats molt grans. Les seves formes, dimensions i disposició general depenen de les condicions en les quals s'han format (la força de l'onatge, per exemple). El seu estudi és valuós perquè revela les condicions en les quals s'efectua la sedimentació. Per això els geòlegs s'interessen per les arrugues conservades a les roques sedimentàries, majorment abundants en gresos, quarsites, limolites o calcàries detrítiques. Les arrugues presenten criteris per indicar direccions de paleocorrents, d'interès en paleogeografia, i criteris de polaritat vertical, d'interès en l'estudi de sèries plegades, doncs assenyalen mur i sostre de l'estratificació geològica (què era a dalt i què a baix quan es va produir la sedimentació). |
Astronomia | Aquesta és una llista de nebuloses planetàries. Moltes distàncies són estimades (amb l'anotació aprox), ja que les distàncies reals són difícils d'inferir en les nebuloses planetàries. |
Geografia | El castrum d'Ocna Sibiului era un fort de la província romana de Dàcia romana. El fort va ser construït i abandonat el 2n segle dC..Les seves ruïnes van ser desenterrades al turó de Topârcii a Ocna Sibiului (Romania). |
Química | La transflutrina és un insecticida piretroide de ràpida acció amb baixa persistència. La seva fórmula molecular és C15H12Cl₂F₄O₂. Pot ser utilitzada en ambients interiors contra mosques, mosquits i arnes. És una substància relativament volàtil i actua com a agent de contacte i inhalació. Si s'utilitza contràriament a les instruccions del producte, pot causar símptomes d'enverinament incloent nerviosisme, ansietat, tremolor, convulsions, al·lèrgies de pell, esternuts, congestió nasal i irritació. És molt tòxic en medi aquàtic per a peixos i dàfnies. Sobretot en presència de nens, només s'ha d'utilitzar en espais ben ventilats. Tampoc s'ha d'utilitzar en presència de persones asmàtiques, amb problemes respiratoris o al·lèrgiques a les piretrines. |
Sociologia | L'estructura social consisteix en el conjunt de regularitats existents en una societat que ordenen el comportament dels individus i les relacions que tenen entre ells. Aquest terme està estretament relacionat amb el de desigualtats, ja que és l'estructura social la que estableix un accés desigual als recursos, serveis i posicions que la societat valora (desigualtats de classe social, gènere, raça, sexualitat, ètnia...). El conjunt resultant de regularitats és quelcom més que la suma de les diferents parts que el conformen, entre les quals es compten posicions i grups socials, institucions, individus, grups associatius, valors i altres unitats producte de la divisió del treball entre els membres de la població. L'estructura social permet l'organització de la vida social, però no per això s'ha de concebre com quelcom estàtic. Contràriament, l'estructura social pot estar en canvi constant, ja que, tot i que regula les accions dels actors socials, aquestes accions també poden modificar-la. Un exemple d'element “transformador” de l'estructura social és la mobilitat social, que determina el grau de rigidesa de l'estructura social, és a dir, la reproducció o transformació en el temps de les desigualtats que presenta una estructura social. Al seu torn, l'educació és la institució que condiciona aquesta mobilitat social: si tots els individus estan igualment ben formats acadèmicament, tenen les mateixes oportunitats a l'hora d'entrar al mercat laboral i, per tant, d'ascendir socioeconòmicament. D'aquesta manera, l'estructura social es podria considerar com el resultat de les variacions que ha viscut una societat, les quals s'han anat succeint o entrellaçant. Aquest fet fa que l'estructura social s'hagi d'entendre des d'una perspectiva històrica: afectada per conquestes, divisions territorials, migracions, canvis econòmics, tecnològics, culturals, polítics, morals, ideològics, socials, mediambientals, etc. Aquesta fluctuació i evolució de la societat ha generat un canvi en el significat clàssic d'estructura social, així com en el significat d'altres conceptes importants relacionats amb l'estructura social, com és el cas de la classe social (una de les formes d'estructuració social). A mode d'exemple, els criteris distributius de classe són distints als emprats en el passat i, des de finals del segle xx, la classificació socioeconòmica clàssica ha esdevingut menys representativa, més difosa i amb més divisions o “capes”. |
Filosofia | El Liber de causis (Llibre de les causes, també conegut com a Liber de bonitate pura) és una col·lecció de trenta-dues proposicions neoplatòniques, reunides en una obra atribuïda erròniament a Aristòtil. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els països àrabs i islàmics i després a Occident. La identitat de l'autor real és un misteri, però la major part del contingut està presa dels Elements de teologia de Procle. Això ho va sostenir per primera vegada Sant Tomàs d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducció de les obres de Procle al llatí. El títol original en llengua àrab va ser Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-Mahd, «El llibre de l'explicació d'Aristòtil sobre la bondat pura». El títol Liber de causis va començar a usar-se a partir de la traducció llatina de Gerard de Cremona. |
Enginyeria | El model booleà de recuperació d'informació (MBRI) és un model de recuperació d'informació clàssic (RI) i, alhora, el primer i més adoptat. És un model utilitzat per molts sistemes de recuperació d'informació d'avui dia. |
Circ | Dimitri Jacob Müller més conegut com a Dimitri (Ascona, 18 de setembre de 1935 — Borgnone, 19 de juliol 2016) és el nom d'un famós pallasso suís. Casat amb Gunda Salgo (1961) ha tingut amb ella un total de quatre fills. Després de veure una representació del pallasso Andreff decideix fer-se pallasso (1942). Va estudiar per ceramista (1951-1954) però no era el que ell desitjava. Després de fer uns cursos (1958) amb el mateix Marcel Marceau passa a formar part del seu grup, treballant a Matadors(1958). Format amb els clowns Maïs i Pastis i els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau, compon un personatge barreja de tots ells, mig clown, mig mim, amb un gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assoleix un elevat nivell poètic. El 1970 feu la primera gira amb el circ nacional suís Knie, del que aviat en fou l'estrella. Va actuar a Catalunya el 1984. |
Informàtica | El manteniment de programari o manutenció de programari és una de les activitats més comunes en l'enginyeria de programari i és el procés de millora i optimització del programari després del seu lliurament a l'usuari final (és a dir; revisió del programa), i també correcció i prevenció dels defectes. El manteniment de programari és també una de les fases en el cicle de vida de desenvolupament de sistemes (SDLC, sigla en anglès de System Development Life Cycle), que s'aplica al desenvolupament de programari. La fase de manteniment és la fase que ve després del desplegament (implementació) del programari al camp. |
Gestió | La logística de tercers és el conjunt de serveis logístics que una empresa presta a una altra. Un proveïdor de serveis logístics de tercers (abreujat 3PL, o de vegades TPL) és una empresa que ofereix serveis logístics als clients, que abans eren realitzats dins de la mateix empresa, és a dir, serveis logístics terciaris (o "de tercers") per a una part o la totalitat de les seves funcions en la gestió de cadena de subministrament. El proveïdor normalment s'especialitza en el servei integrat, l'emmagatzematge i el transport que es poden ampliar i personalitzar per les necessitats del client sobre la base de les condicions del mercat i les exigències i requisits de la prestació de serveis per als seus productes i materials. |
Enginyeria | El cartó o cartró és un material format per diverses capes de paper superposades, a base de fibra verge o de paper reciclat. El cartó és més gruixut, dur i resistent que el paper.Alguns tipus de cartó són usats per fabricar embalatges i envasos, bàsicament capses de diversos tipus. La capa superior pot rebre un acabat diferent, anomenat «estuc» que li confereix major vistositat. |
Filosofia | En metalògica, la decidibilitat és una propietat dels sistemes formals quan, per a qualsevulla fórmula en el llenguatge del sistema, existeix un mètode efectiu per determinar si aquesta fórmula pertany o no al conjunt de les veritats del sistema. Per exemple, la lògica proposicional és decidible, perquè existeix un algoritme (taula de veritat) que en un nombre finit de passos pot decidir si la fórmula és vàlida o no. Quan una fórmula no pot ser provada vertadera ni falsa, es diu que la fórmula és independent, i que per tant el sistema és no decidible. L'única manera d'incorporar una fórmula independent a les veritats del sistema és postulant-la com a axioma. Dos exemples molt importants de fórmules independents són l'axioma de l'elecció en la teoria de conjunts, i el cinquè postulat d'Euclides. |
Física | El teorema de Huygens estableix que la longitud reduïda d'un pèndol físic no varia quan el centre d'oscil·lació O' passa a ser centre de suspensió (O), ja que tots dos punts permuten entre si els seus papers (punts conjugats). El període del pèndol serà el mateix en ambdós casos. |
Agricultura | La producció de cafè al Salvador ha impulsat l'economia salvadorenca i ha modelat la seva història des de fa més d'un segle. Dins el ràpid creixement que es produí durant el segle xix, la producció de cafè ha representat tradicionalment més del 50% dels ingressos en l'exportació del país, assolint un pic el 1980 amb uns ingressos de més de 615 milions de dòlars. Amb l'agitació política i econòmica que resultà a conseqüència de la guerra civil de la dècada del 1980, la indústria del cafè ha tingut problemes per recuperar-se per complet, i el 1985 només va obtenir al voltant de 403 milions de dòlars. Els rendiments de cafè verd, una especialitat d'El Salvador va disminuir en termes absoluts de les 175.000 tones del 1979, a les 141.000 tones del 1986, una caiguda del 19 per cent atribuïda directament als nivells de disminució de la inversió provocada per la guerra. Des del 2000, la indústria ha estat molt afectada per la creixent competència d'altres països en el mercat mundial, i la baixada en els preus del gra de cafè han fet que els beneficis es desplomessin. A partir de 2002 el comerç del cafè només representa el 3,5% del PIB d'El Salvador i més del 90% del cafè del país es cultiva en plantacions de cafè d'ombra; al voltant del 80% dels boscos d'El Salvador estan associats amb plantacions de cafè d'ombra. |
Objectes astronòmics | Beta del Cavallet de Pintor (β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor. Està situada a 63,4 anys llum del Sistema solar, i és 1,75 vegades més massiva que el Sol i la seva lluminositat és 8,7 vegades la del nostre Sol. El sistema Beta Pictoris és molt jove, tan sols entre 8 i 20 milions d'anys, tot i que ja està en l'estadi de la seqüència principal de la seva evolució. Beta Pictoris és el principal membre del grup mòbil Beta Pictoris, una associació estel·lar de joves estrelles que comparteixen el mateix moviment a través de l'espai i que tenen la mateixa edat.Beta del Cavallet de Pintor mostra un excés d'emissió infraroja comparada ama l'emissió normal d'aquest tipus d'estrelles, la causa és la gran quantitat de pols que hi ha prop de l'estrella. Observacions més detallades revelaren un gran disc de pols i gas orbitant al voltant de l'estrella, el primer disc de runes en ser fotografiat al voltant d'una altra estrella. A més de la presència d'alguns anells planetesimals i d'activitat cometària, hi ha indicis de la formació de planetes dins el disc i que el procés de formació planetària podria continuar actualment. Es pensa que el material del disc de runes de Beta Pictoris podria ser la font dominant de meteoroides del nostre sistema solar.L'ESO ha confirmat un planeta que concordaria amb les previsions orbitant en el planeta del disc de runes. Aquest seria el planeta extrasolar més proper a la seva estrella que s'hagi mai fotografiat : La separació observada és pràcticament la mateixa que la que hi ha entre el Sol i Saturn. |
Física | La potència elèctrica és la quantitat d'energia lliurada o absorbida per un element en un temps determinat ( p = d W / d t {\displaystyle p=dW/dt} ). La unitat en el Sistema Internacional és el watt, un joule per segon.Quan un corrent elèctric flueix en un circuit, pot transferir energia en fer un treball mecànic o termodinàmic. Els dispositius converteixen l'energia elèctrica de moltes maneres útils, com calor, llum (làmpada incandescent), moviment (motor elèctric), so (altaveu) o processos químics. L'electricitat es pot produir mecànicament o químicament per la generació d'energia elèctrica, o també per la transformació de la llum en les cèl·lules fotoelèctriques. Finalment, es pot emmagatzemar químicament fent ús de bateries. |
Enginyeria | Una brida de paret , brida de canonades, o també abraçadora- ibídem, és un dispositiu, amb forma de semiargolla (brida-U) o d'argolla completa partida, que s'utilitza per fixar els tubs o les canonades de metall, plàstic, etc.. sobre qualsevol tipus de paret, envà, plafó, sostre o mur.. |
Geologia | Els Andosòls (del japonès an que significa fosc i do sòl – un sinònim de sòl kuroboku) són sòls que es troben en zones volcàniques formades en tefra. En determinats casos també es poden formar andosols fora de les zones volcàniques. Els andosols cobreixen aproximadament l'1-2% de la superfície de la Terra. Andosòl és un tipus de sòl que pertany a la classificació Base de Referència Mundial pels Recursos del Sòl. En la classificació dels Estats Units (USA soil taxonomy) els Andosòls corresponen als Andisòls. Si els andosols estan poc desenvolupats poden ser rics en materials vitris. Normalment es defineix els andosols com els que contenen altes proporcions de materials vitris i col·loides amorfs incloent al·lòfana, imogolita i ferrihidrita.Com que generalment són sòls força joves, típicament els andosols són molt fèrtils excepte en els casos on el fòsfor està fàcilment fixat. Els andosòls fòssils es troben ja des del preCambrià fa 1.500 milions d'anys.. |
Història | Arcanàctides o dinastia Arcanactida (en grec antic Αρχαιανακτίδαι) al Bòsfor, sorgida de la unió de diverses ciutats gregues probablement per defensar-se dels atacs d'algunes tribus escites cap a l'any 502 aC. Arcànax (en grec antic Αρχαιάναξ) va ser el fundador de la dinastia. Hauria estat elegit rei per acord general i governà almenys vint anys. L'esmenta Heròdot.Consten els nom de quatre reis de la dinastia, el mateix Arcànax, Parisades, Leucó i Saugaros, que haurien estat arconts hereditaris successius de Panticapea. El 438 aC una dinastia probablement d'origen traci, els Espartòquides, la va substituir. |
Art | Llista de les exposicions temporals realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona. |
Arquitectura | Un capritx és una construcció en un parc o jardí sense cap altra utilitat que la decoració i el plaer. Si té una funció, aquesta roman totalment subordinada. Van esdevenir molt de moda al disseny de jardineria des del segle xviii a l'arquitectura de jardí francesa i anglesa, el que explica que sovint s'utilitzen les paraules francesa folie i anglesa folly (en català: follia) com a sinònims de capritx; tot i que es troben exemples més recents.Per extensió, el mot també s'utilitza per a designar elements arquitecturals lúdics, per exemple a l'obra d'Antoni Gaudí, o més recent d'Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, Ricard Bofill i molts altres, que repten el funcionalisme. Oposen «la utilitat dels espais inútils» a l'excés de racionalisme. |
Pedagogia | Emma Gamboa Alvarado (17 d'octubre de 1901, Sant Ramón, Alajuela, Costa Rica - 10 de desembre de 1976, Heredia, Costa Rica) fou una educadora costa-riquenya, reconeguda per les seves aportacions a la pedagogia i la docència, declarada Benemérita de la Pàtria per l'Assemblea Legislativa de Costa Rica l'any 1980. La seva imatge està representada en el bitllet de deu mil colons de 1998. Els seus pares van ser José Gamboa i María Alvarado. Pel seu matrimoni amb el doctor Wade Bower, el 1965, també se la coneix com a «Emma Gamboa de Bower». |
Física | La temperatura termodinàmica és la mesura absoluta de la temperatura i és un dels paràmetres principals de la termodinàmica. Es tracta d'una escala "absoluta" perquè és la mesura de la propietat fonamental de la temperatura: el seu valor zero, o zero absolut, és la temperatura més baixa possible, és a dir, res no pot tenir una temperatura inferior al zero absolut. Es mesura en kèlvins. |
Telecomunicacions | Empresa dedicada a la creació de vídeos i a la realització de qualsevol tipus de creacions audiovisuals. S'engloben en aquesta categoria tant les companyies que generen els continguts i programes que s'emeten per la televisió, com les que estan especialitzades en la creació d'altres tipus de continguts com ara documentals, vídeo industrial i fins i tot, les que enregistren esdeveniments socials. |
Periodisme | Cilla Benkö (21 de febrer de 1964) és una periodista sueca. Des de 2012 és la directora general de Sveriges Radio, la ràdio pública sueca, on ha treballat durant més de vint anys. Va iniciar-s'hi com a redactora esportiva, si bé posteriorment es va traslladar al departament d'economia. També va treballar per a la televisió sueca com a freelance des de Nova York i va ser cap del departament d'Informatius Aktuellt. Des de 2010, és una dels onze membres de l'Operating Eurovision and Euroradio. |
Astronomia | Diana és l'asteroide núm. 78 de la sèrie. El 15 de març de 1863 Karl Theodor Robert Luther (1822-1900), el va descobrir des de Düsseldorf. |
Periodisme | El Premi Carles Rahola de comunicació local és un premi periodístic promogut per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya en la seva demarcació de Girona. Van crear-se amb l'objectiu de reconèixer la tasca de la professió periodística a les comarques gironines i fomentar la creativitat informativa i les iniciatives per difondre, recuperar, gestionar o aplegar informació de tipus periodístic. Està dedicat al periodista gironí Carles Rahola i Llorens, afusellat el 15 de març de 1939 per les tropes franquistes.Des de la seva primera edició el 2010 compta amb aquestes categories: millor projecte sobre comunicació periodística millor treball informatiu o divulgatiu en premsa escrita o en línia Premi Miquel Diumé al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio o ràdio en línia millor treball informatiu o divulgatiu en TV o TV en línia Premi de fotoperiodisme millor iniciativa de comunicació institucional millor informació digital |
Ciència militar | EUFOR, contracció de l'anglès d'”European Union Force”, o dit en català, força de la Unió Europea. La sigla es fa servir per designar algunes operacions militars portades a termes en el marc de les forces operatives de la Unió Europea dins del marc de la política estrangera i de seguretat comuna. EUFOR fa referència a la mitologia grega (Athea), o al lloc de desplegament. Es pot trobar força més informació, anàlisis i actualitat sobre les missions civils i militar de la UE a la pàgina web de Brussel·les. La sigla ha estat utilitzada tres cops, per molt que hi hagi hagut una vintena d'operacions sota aquest marc de Política Estrangera i de Seguretat Comuna: Conflicte a Bòsnia-Hercegovina, amb el nom en clau EUFOR Althea (2004) Conflicte a la República Democràtica del Congo, amb el nom en clau EUFOR RD Congo (2006) Conflicte al Txad i a la República Centreafricana, amb el nom en clau EUFOR Tchad/RCA (2007)Es va decidir una altra intervenció EUFOR el 2014: Conflicte a la República Centreafricana, amb el nom en clau EUFOR RCA (2014) |
Psicologia | El cos del delicte (títol original: Body of Evidence) és un thriller eròtic de (1993) dirigida per Uli Edel i protagonitzada per Madonna i Willem Dafoe. Ha estat doblada al català.L'estrena en el cinema fou censurada pel certificat R, reduint la duració de la pel·lícula de 101 a 99 minuts. El lliurament en vídeo recuperà el material esborrat. En els premis Razzie 1993 va guanyar el de pitjor actriu (Madonna)i va ser nominada 6 vegades, incloent la pitjor pel·lícula. |
Robòtica | Un bot comerciant (en anglès: trading bot o trader bot) és un programa informàtic que realitza operacions automatitzades de trading algorítmic a través d'Internet creant ordres de compra i venda de actius financers en cases de canvi virtuals. El seu ús s'ha popularitzat per l'especulació en bitcoin i moneda digital. Per executar les tasques, el bot sol·licita informació a la casa de canvi (preus, indicadors tècnics, etc.), la processa amb algoritmes predeterminats i envia les decisions comercials amb per tal d'augmentar capital. En molts casos, els inversors o traders manuals no poden reaccionar prou ràpid als canvis en el preu per aconseguir les operacions òptimes que estan teòricament disponibles per a ells. La desacceleració dels intercanvis i els temps de transacció exacerben encara més aquest problema. En segon lloc, els inversors simplement no poden dedicar tant de temps als mercats com sigui necessari per aconseguir sempre les millors operacions. Fer-ho requeriria un monitoratge continu dels intercanvis de moneda digital a tot el món, procés que sí que pot realitzar un trader bot . |
Objectes astronòmics | L'estrella de Kapteyn (HD 33793 / GJ 191) és un estel que s'hi troba a 12'8 anys llum del sistema solar. GJ 1061, a 3'7 anys llum de distància, és l'estrella coneguda més propera a ella. Situada a la constel·lació del Cavallet de Pintor, al nord-oest de β Pictoris, l'estel de Kapteyn té magnitud aparent +8'89, cosa per la que no és visible a ull nu. |
Informàtica | L'àlies és un nom fictici que utilitzen els activistes polítics en règims autoritaris, els delinqüents, els agents secrets i altra gent que en té necessitat per algun motiu. En el cas dels polítics, s'anomena també nom de guerra. Normalment se l'inventa el mateix interessat. Alguns polítics el van conservar, com a sobrenom, després d'aconseguir el poder (Lenin, Stalin, Tito…). També és un àlies el prenom no oficial que a algunes persones sos pares els van començar a dir de petits (i amb el qual tothom els coneix) perquè no els agradava el prenom que els van atorgar legalment. Hi podia haver diferents motius pels quals no es posava a l'infant el nom desitjat pels pares: no ser un prenom del santoral, imposar-lo el padrí en contra del parer dels pares, etc. Àlies, en l'entorn Mac OS, és el nom que rep un tipus especial de fitxer informàtic que fa referència a un altre fitxer que es troba en una ubicació diferent (a l'entorn Windows seria una drecera); a Unix és una manera abreujada definida per l'usuari de cridar un comandament. L'àlies també pot ser un pseudònim utilitzat per un internauta o un grup d'internautes en tertúlies, adreces electròniques, grups de discussió, etc. |
Estris | El molinet de cafè és un estri de cuina que serveix per a polvoritzar els grans sencers de cafè just abans de preparar-se una beguda de cafè, per així poder gaudir millor de la seva aroma. Fins fa poc se solien usar molinets mecànics amb una manovella, que a més eren més ecològics, ja que no gasten electricitat ni cap tipus d'energia combustible, però actualment, a més que la tendència és usar-los cada cop menys, n'existeixen també d'elèctrics. També hi ha molinets de cafè professionals, que entre altres coses acostumen a permetre escollir entre diverses mides de gra en pols polvoritzat, per a adaptar-lo a cada tipus de cafetera.Els molinets de cafè de vegades es poden usar també per a moldre pebre, fruita seca o altres aliments. |
Enginyeria | Un fotòmetre solar es un tipus de fotòmetre concebut de manera que es dirigeixi al sol. El fotòmetres recents són instruments automàtics que incorporen una unitat de detecció del sol, un sistema òptic apropiat, un dispositiu de filtració d'espectres, un fotodetector i un sistema d'adquisició de dades. La quantitat mesurada s'anomena radiància directa del sol. Quan un fotòmetre solar es col·loca en un punt de l'atmosfera terrestre, la radiància mesurada no és igual que la radiància emesa pel sol perquè l'atmosfera terrestre absorbeix i dispersa la radiació solar. Per tant, el flux radiant mesurat és la diferència de la radiació emesa pel sol i la radiació absorbida per l'atmosfera que es pot relacionar mitjançant la Llei de Lambert-Beer. L'efecte de l'atmosfera pot ser eliminat usant l'extrapol·lació de Langley, aquest mètode permet mesurar la radiació solar extraterrestre mitjançant les mesures del fotòmetre amb la contribució de l'atmosfera. Una vegada es coneix la radiància, es pot usar el fotòmetre solar per a l'estudi l'atmosfera, en particular, per a la determinació de la profunditat òptica de l'atmosfera. També, si es mesura el senyal de dos o més intervals adequats de l'espectre, es pot usar la informació per a calcular la concentració dels gasos atmosfèrics en una columna d'aire de l'atmosfera, com el vapor d'aigua, l'ozó.. |
Antropologia | El difusionisme és un terme provinent de l'antropologia social pel qual es coneix un corrent teòric de les escoles arqueològiques occidentals de finals del s. XIX i principis del xx. El difusionisme s'associa a l'escola cultural historicista que parteix de la premissa que les cultures materials trobades en les excavacions corresponen a civilitzacions concretes i, aquestes, al seu torn, a ètnies. A partir d'ací, els difusionistes creuen que al llarg de la història de l'ésser humà han existit zones anomenades nuclears d'irradiació d'innovacions. Un model oposat és l'anomenada difusió dèmica. |
Jocs | Philippe des Pallières (París, 1959) és un creador de jocs de taula francès. Sempre ha estat relacionat amb les arts escèniques com a escenògraf, fins que es professionalitza en el món del joc el 1985. Fa comunicació d'editorials de jocs, treballa en revistes, fa comunicació corporativa a través del jocs, organitza festivals, obre una botiga de jocs, fa formació... i comença a crear jocs. L'any 1999 se'n va de París i decideix crear la seva pròpia editorial, Lui-même, que arrenca amb el joc que crea amb el seu amic Hervé Marly, Los hombres-lobo de Castro negro (2001), un dels fenòmens més grans del món del joc dels últims anys. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.