label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Dret | Dins del món jurídic, una sentència és la resolució dictada per un jutge o tribunal que decideix definitivament un plet. La sentència declara o reconeix el dret o raó d'una de les parts litigants, obligant l'altra a complir-la. En dret penal, la sentència d'un tribunal absol o condemna l'acusat, imposant-li la pena corresponent. S'anomena també sentència el document que recull aquesta resolució.Una sentència constitueix l'últim acte explícit d'un procés regit per un jutge, així com l'acte simbòlic principal relacionat amb la seva funció. La sentència generalment pot incloure un decret d'empresonament, una multa i/o altres càstigs contra un acusat condemnat per un delicte. Les persones empresonades per delictes múltiples solen complir una pena concurrent (en què el període d'empresonament equival a la durada de la pena més llarga quan totes les sentències es compleixen juntes al mateix temps), mentre que altres compleixen la pena consecutiva (en què el període d'empresonament és igual a la suma de totes les sentències complertes seqüencialment, o una després de l'altra). les sentències addicionals inclouen les de tipus intermedi, que permeten a un reclús estar en llibertat durant unes 8 hores al dia per motius de treball; les de tipus determinat, que es fixen en un nombre de dies, mesos o anys; i les de tipus indeterminat o bifurcat, que exigeixen que el període mínim es compleixi en un entorn institucional com una presó, seguit d'un «temps al carrer», és a dir, un període de llibertat supervisada o de llibertat condicional fins que s'hagi complert la sentència total. Aquests tipus de 'llibertat controlada' són una mesura alternativa a una pena privativa de llibertat, com la presó o l'arrest domiciliari, i que és possible imposar a la sentència quan es compleixen certs requisits establerts en la llei, que li permet al condemnat per un delicte complir la seva sanció penal en llibertat, encara que subjecte a certes obligacions o sota certes condicions, per exemple, no cometre nous delictes o faltes. en cas d'incomplir aquestes condicions, la persona a la qual es li ha concedit la llibertat condicional ha de complir la seva condemna a la presó. Si una sentència es redueix a un càstig menys sever, llavors es diu que la sentència ha estat "mitigada" o "commutada". Rares vegades (depenent de les circumstàncies), els càrrecs de assassinat són "mitigats" i reduïts a càrrecs d'homicidi. No obstant això, en certs sistemes legals, un acusat pot ser castigat més enllà dels termes de la sentència (per exemple, estigma social, pèrdua de beneficis governamentals, o col·lectivament, les conseqüències col·laterals de càrrecs criminals). Les lleis generalment especifiquen les penes més altes que es poden imposar per certs delictes, i les pautes o directrius de sentència sovint marquen les penes mínimes i màximes de presó que es poden imposar a un delinqüent, que després es deixen a la discreció del tribunal de primera instància. No obstant això, en algunes jurisdiccions, els fiscals tenen una gran influència sobre les penes efectivament imposades, en virtut de la seva discreció per decidir de quins delictes acusar el delinqüent i de quins fets intentaran provar o demanar a l'acusat que ho estipuli en un acord de declaració de culpabilitat. S'ha argumentat que els legisladors tenen un incentiu per promulgar sentències més dures que les que els agradaria que s'apliquessin al típic acusat, ja que reconeixen que la culpa d'un rang de sentències inadequat per gestionar un crim particularment atroç recauria en els legisladors, però la culpa per càstigs excessius recauria en els fiscals.La llei de sentències a vegades inclou penes molt més dures de l'habitual quan s'apliquen certs fets. Per exemple, la llei penal estatunidenca contra els crims reiterats fets amb armes de foc o la llei contra els delinqüents habituals, poden sotmetre a un acusat a un augment significatiu de la seva condemna si comet un tercer delicte d'aquest tipus. |
Indumentària | La xinel·la és una sort de plantofa lleugera, de sola prima, emprada ordinàriament per a estar per casa. El mot xinel·la ve del castellà chinela (antigament chanela), vingut probablement de l'itàlic dialectal cianella corresponent a l'italià pianella, diminutiu de 'piano' 'pla'. En l'actualitat, i per influència de l'espanyol chancla, s'ha popularitzat xancla com a nom d'una calcer similar a la xinel·la, però amb empenya en forma de tira que deixa les puntes dels dits a l'aire, en comptes de tira en Y entre els dits; allò que en francès es diu mule |
Geografia | El sultanat de Sulu (Taure: Kasultanan sin Sūg; àrab: سلطنة سولك; malai: کسلطانن سولو دار الإسلام) va ser un estat musulmà que va governar l'arxipèlag de Sulu, parts de Mindanao i actualment en algunes parts de les Filipines de Palawan. dia Sabah, nord i est de Kalimantan al nord-est de Borneo. |
Sociologia | La discriminació per orientació sexual consisteix a tractar de forma desigual o a excloure a persones a causa de la seva orientació sexual. Una discriminació es produeix quan algú deixa de fer quelcom tot produint una situació de desigualtat o una injusticia a l'hora d'accedir a una oportunitat o un recurs. Per tal que es produeixi la discriminació hi ha d'haver-hi un sentit de pertinencia tot causant un perjudici. Qui discrimina no reconeix a la persona discriminada com a part del grup, de fet procura que aquesta no sigui incorporada al grup i que s'allunyi d'aquest i que la persona discriminada pateixi les conseqüències de les decisions del grup discriminador. |
Història | Pere de Montcada (?-1282), de la família dels senescals de Catalunya, va esdevenir mariscal del Temple i cap de la guarnició de Trípoli. Va morir en la presa de la ciutat pel soldà Qalàwun el 1289. |
Sociologia | Sharmila Rege (Pune, 7 d'octubre de 1964 - 13 de juliol de 2013) va ser una sociòloga índia, acadèmica feminista i autora de Writing Caste, Writing Gender. Va dirigir el Krantijyoti Savitribai Phule Women's Studies Centri (el departament d'Estudis de Gènere) a la Universitat de Pune, càrrec que ocupava des de 1991. Va rebre el premi Malcolm Adiseshiah per la seva contribució als estudis de desenvolupament de l'Institut d'Estudis de Desenvolupament de Madrás (MIDS) el 2006.Rege era una de les principals estudioses feministes a l'Índia. La seva feina en el desenvolupament d'una perspectiva des del punt de vista dalit ha estat crucial per a l'obertura dels debats feministes a l'Índia, a les preguntes de la classe, la casta, la religió i la sexualitat. La feina de Rege dins de l'acadèmia, de lluitar pel dret dels drets de l'estudiant dalit, ha estat un testimoniatge del seu compromís amb la reforma educativa crítica en l'Índia. Després d'una breu lluita amb el càncer de còlon, va morir el 2013. |
Objectes astronòmics | Un objecte BL Lac o objecte BL Lacertae és un tipus de galàxia activa amb un nucli que rep aquest nom del seu prototip, BL Lacertae. A diferència d'altres tipus de nuclis de galàxies actives, els BL Lac es caracteritzen per una variabilitat de l'amplitud del flux molt gran i ràpida i la polarització òptica. A causa d'aquestes propietats originalment es va creure que el prototip de la classe (BL Lac) era una estrella variable. Quan es compara amb altres nuclis actius més lluminosos (quàsars) de fortes línies d'emissió, els objectes BL Lac tenen un espectre dominat per un continu no termal.En l'esquema unificat dels nuclis actius galàctics la fenomenologia nuclear dels BL Lacs s'interpreta pels efectes del doll relativista que apunta a l'observador. Es creu que els BL Lacs són intrínsecament idèntics a les radiogalàxies de baixa potència però amb el doll alineat amb la línia de visió de l'observador. Aquests nuclis actius estan allotjats en galàxies esferoïdals massives. Des del punt de vista de la classificació AGN els BL Lacs són un subtipus de blàzar. Tots els BL Lacs coneguts són associats amb fonts de ràdio de nuclis dominats, molts d'ells exhibint moviment superlumínic. Alguns exemples d'objectes BL Lac són el mateix BL Lacertae, OJ 287, AP Librae, PKS 2155-304, PKS 0521-365, Markarian 421, 3C 371, W Com, ON 325 i Markarian 501. |
Conflictes | Les Guerres dels Mosquets van ser una sèrie de fins a 3.000 batalles i incursions violentes entre maoris que van tenir lloc per tota Nova Zelanda i les Illes Chatham entre 1807 i 1845. Es van iniciar quan els maoris van aconseguir mosquets per primera vegada i van començar una cursa armamentista entre tribus per tal de guanyar territori o venjar-se de derrotes passades. Aquestes batalles van resultar en la mort d'entre 20.000 i 40.000 persones, i en l'esclavatge de desenes de milers de maoris, just abans de la imposició del govern colonial dels anys 1840s. Aquestes guerres es consideren un exemple de "l'impacte fatal" del contacte entre indígenes i europeus.L'historiador Michael King va suggerir el 2003 que el terme "holocaust" podria ser adequat per descriure el període que comprèn les Guerres dels Mosquets. Per altra banda, Angela Ballara, també historiadora, ha qüestionat la validesa del terme "guerres dels mosquets", ja que podria ser que el conflicte fos senzillament una continuació del tikanga maori, però molt més destructiu a causa de la gran difusió d'armes de foc.El final del conflicte va arribar a la dècada dels 40 del segle xix, amb el Tractat de Waitangi de 1840. |
Ecologia | En biologia els detrits o detritus són residus, generalment sòlids, que provenen de la putrefacció de fonts orgàniques i minerals. Encara que és matèria orgànica putrefacta, morta, hi ha éssers vius que s'alimenten d'ella. Aquests organismes generalment viuen en aigües estancades o pantans i s'anomenen sapròfags o sapròfits. |
Sociologia | Actualment no hi ha un consens ampli pel que fa a la definició d'intel·ligència social, de la mateixa manera sí que es troba per a altres tipus d'intel·ligència. Globalment podem entendre la Intel·ligència com una capacitat mental que pot ser compresa de manera diferent, tot i que les diverses concepcions estan connectades entre elles. Segons l'aspecte que es vulgui emfatitzar, es pot parlar de: Intel·ligència Natural (o Intel·ligència A)→ Disposició biològica i innata de l'individu que constituiria el nucli bàsic de la Intel·ligència. Intel·ligència Social també anomenada Pràctica (o Intel·ligència B)→ És observable a partir del comportament; fa referència a les teories implícites del llenguatge col·loquial. Intel·ligència Psicomètrica (o Intel·ligència C)→ Investigada a partir de la seva avaluació amb tests psicològics. Aquesta mesura se l'anomena Quocient Intel·lectual o QI.Podríem visualitzar la Intel·ligència Natural (A) i la Psicomètrica (C) com a components de la intel·ligència social; constituint l'A la base disposicional i essent la C l'operativització en termes de rendiment.Diferents investigadors (p. ex., Barnes & Sternberg, 1989; Gardner, 1985; Marlowe, 1986; Thorndike, 1920) i persones no especialitzades (p. ex., Kosmitzki & John, 1993; Sternberg Conway, Ketron, & Bernstein, 1981) creuen que les persones poden ser descrites com a socialment intel·ligents, que la intel·ligència social podria tenir diverses facetes i, que aquesta tot i ser diferent podria estar correlacionada amb la intel·ligència acadèmica.Tal com exposen Kosmitzki i John (1993) van trobar que la majoria d'estudiants universitaris creien que les habilitats de cognició social (“entendre a les persones”, “conèixer les regles socials”) i de comportament social (“habilitat per tractar amb les persones”) eren aspectes centrals de la intel·ligència social però que, en canvi, la intel·ligència general o acadèmica no ho era. |
Filosofia | La noció del yin (陰 o 阴; pinyin: yīn) i el yang (陽 o 阳; yáng) prové de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general. És un principi cosmològic que explica la dualitat de tot allò que existeix en l'univers: L'U o Tao (o Dao) es divideix en dues forces fonamentals, oposades però complementàries, que es troben a l'origen de totes les coses. El símbol yin-yang dels taoistes i dels confucianistes, anomenat a la Xina "els peixos yin i yang" (魚， 鱼， yú), representa el taijí —la unitat més enllà del dualisme—, causa i resultat de la dinàmica d'aquests dos principis. |
Química | Els àtoms i molècules neutres estan subjectes a dos tipus de forces en el límit de la llarga i la curta distància. Una és la força de van der Waals, o força de dispersió, de llarg abast, i l'altra la força de repulsió, resultat de la superposició dels orbitals electrònics, anomenada repulsió de Pauli (del principi d'exclusió de Pauli). El potencial de Lennard-Jones (referit com potencial L-J o potencial 6-12) és una senzill model matemàtic que descriu aquest comportament. El potencial L-J té la forma V ( r ) = 4 ε [ ( σ r ) 12 − ( σ r ) 6 ] , {\displaystyle V(r)=4\varepsilon \left[\left({\frac {\sigma }{r}}\right)^{12}-\left({\frac {\sigma }{r}}\right)^{6}\right],} on ϵ {\displaystyle \epsilon } és el pou de potencial i σ {\displaystyle \sigma } és el radi de l'esfera dura. Aquests paràmetres poden ser ajustats per tal de reproduir dades experimentals o deduïts a partir de resultats de càlculs acurats de química quàntica. El terme ( 1 r ) 12 {\displaystyle \left({\frac {1}{r}}\right)^{12}} descriu la força repulsiva i el terme ( 1 r ) 6 {\displaystyle \left({\frac {1}{r}}\right)^{6}} descriu la força atractiva. El potencial L-J és aproximat i la forma del terme de repulsió no té cap justificació teòrica (la força de repulsió depèn de la distància exponencialment). El potencial atractiu de llarg abast, no obstant, deriva d'interaccions de dispersió. El potencial L-J és una aproximació força bona i degut a la seva simplicitat s'empra sovint per descriure les propietats dels gasos, i per modelar interaccions de dispersió i superposició en models moleculars. És particularment acurada per a àtoms de gas noble i és una bona aproximació a distàncies llargues i curtes per a molècules i àtoms neutres. A la gràfica es mostra un potencial de Lennard-Jones per al dímer argó. S'hi poden veure petites desviacions del potencial empíric acurat degut a una incorrecció en la part de llarg abast del terme de repulsió. Altres mètodes més recents, tals com l'equació d'Stockmayer i l'anomenada multi-equació, descriuen la interacció de molècules de forma més acurada. Els mètodes de química quàntica, teoria de la pertorbació de Møller-Plesset, el mètode de 'coupled cluster o la interacció de configuració completa poden donar resultats extremadament acurats, però requereixen un gran cost computacional. |
Indumentària | La Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins, més coneguda pel seu acrònim FICIA, va ser, com el seu nom indica, una fira sobre calçat i indústries relacionades amb el mateix. Es va celebrar anualment a la ciutat d'Elda, a la província d'Alacant, Espanya, entre els anys 1960 i 1991. Va ser la primera fira de calçat que es va dur a terme a Espanya. |
Arqueologia | La cultura iamna (iamna significa 'forat' en ucraïnès i rus) o «cultura del sepulcre» és una de les últimes cultures del final de l'edat del coure (o era calcolítica) i començaments de l'edat del bronze, a la regió de Buh meridional, Dnièster, Ural (estepa del Pont, Caspi). La cultura iamna va estar activa entre el segle XXXVI aC i el segle XXIII aC. Aquesta cultura era predominantment nòmada, encara que practicaven una mica l'agricultura prop de rius i d'alguns castres (fortificacions). |
Informàtica | Live USB, en informàtica, és un dispositiu d'emmagatzematge massiu extraïble que conté un sistema operatiu sencer, el qual és capaç d'arrencar una computadora. Se'n pot trobar amb diferents sistemes operatius, com ara Microsoft Windows (Windows To Go), GNU/Linux i Android, entre altres. |
Ciència militar | El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià. Durant una retirada o fugida al galop, un genet armat amb arc es gira completament a sobre del cavall per a disparar a l'enemic que el persegueix. La maniobra requeria una gran habilitat eqüestre, ja que les mans del genet han de manipular un arc compost i no poden atendre la direcció del cavall. A més a més, les brides no havien estat inventades en aquella època, de manera que el genet havia de guiar el cavall emprant tan sols la pressió de les seves cames. A banda dels parts, aquesta tàctica va ser utilitzada per altres pobles nòmades de l'estepa eurasiàtica, entre els quals hi trobem els escites, els huns, els turcs, els magiars, i els mongols. Altres exèrcits no nòmades també feren ús del tir part, com per exemple els clibanarii i catafractes sassànides. Els parts van usar aquesta tàctica amb èxit en la seva victòria contra el general romà Marc Livini Cras, a la Batalla de Carrhae. Se li atribuïa una tàctica similar als fenicis de Sidó segons Sili Itàlic.La tàctica també seria usada pel conqueridor musulmà Muhàmmad de Ghor durant la Segona Batalla de Tarain, el 1192, contra elefants indis i infanteria pesant; pel sultà turc Alp Arslan durant la Batalla de Manazkert contra els romans d'Orient el 1071; i pel general mongol Subotai a la Batalla de Legnica el 1241 contra la cavalleria polonesa. |
Informàtica | Development hell, traduït literalment sota el nom infern del desenvolupament (també anomenat infern de producció) és un terme utilitzat en l'argot de la indústria dels mitjans de comunicació per referir-se a una pel·lícula, un videojoc, un programa de televisió, un guió o una aplicació de programari, que és aturada en mig procés de creació. Un terme que s'utilitza per denominar a un concepte o idea que es manté en desenvolupament (sovint es mou entre diferents equips, guions o estudis) per un temps especialment llarg abans que progressi a producció, si és que alguna vegada ho fa. Els projectes en aquest infern de desenvolupament no es cancel·len oficialment, però el treball en ells s'alenteix o deté totalment. |
Informàtica | IA-32 (Intel Architecture 32 bits, "Arquitectura Intel de 32 bits") és l'arquitectura, o conjunt d'instruccions, que va començar a utilitzar Intel amb el processador 386 a l'any 1985, i que es va anar millorant i utilitzant en tots els processadors de la família x86: 486, Pentium, Pentium Pro, Pentium MMX, Pentium II, Pentium III, Pentium IV. Tot i que fou Intel el creador d'aquest joc d'instruccions, altres fabricants l'han adoptat en els seus microprocessadors; el principal, AMD. |
Antropologia | El triangle culinari (denominat també triangle gastronòmic) és un concepte culinari descrit per Claude Lévi-Strauss en el qual es consideren tres tipus de cuina, que constitueixen la tríada cru-cuit-podrit. Cada aliment es troba en un d'aquests estats o en una transició a un d'aquests estats. Lévi-Strauss va poder comprovar que els aliments tenen estats contraposats com ara: elaborat/cru, cultura/natura, fresc/calent o líquid/sòlid, etc. Levi-Strauss va mostrar que la cuina és o bé una mediació humana o bé un procés cultural. Aquest mètode en forma de tríades és classificatori, en cap moment una explicació cultural de la forma que entenen les cultures els aliments i els seus processos. |
Arquitectura | Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917 - 16 de maig de 2019) va ser un arquitecte estatunidenc d'origen xinès. |
Informàtica | Mscape va ser una plataforma de videojocs mòbil desenvolupat per Hewlett Packard que es podia utilitzar per crear jocs basats en la ubicació. El desenvolupament de Mscape es va interrompre (i el seu lloc web mscapers.com apagat) el 31 de març de 2010. mscape, o MediaScapes està basat en la investigació d'augmentar la realitat, el qual treballa amb la combinació del món real i dades generades per ordinador. L'objectiu tractava que els jugadors juguessin en plataformes basades en el món real, similar al GPS i càmeres de vídeo. |
Agricultura | L'arrabassament o rompuda del sòl és l'acció de rompre o llaurar la superfície del terreny amb una profunditat no superior a uns 30 centímetres. Amb aquesta tasca s'aconsegueix oxigenar el terreny i permetre l'entrada d'altres agents introduïts per l'acció humana o natural. En curt, és l'obertura progressiva de noves terres per a ser conreades.La necessitat de conservar les muntanyes i boscos per assegurar l'equilibri dels agents atmosfèrics, mantenir els corrents, fonts i cursos d'aigua i oposar un obstacle a les inundacions torrencials ha conduït a dictar mesures legislatives que restringeixen o limiten els drets dels propietaris. |
Pedagogia | Eduardo Torres Cuevas (L'Havana, 4 de setembre de 1942) és un historiador, pedagog i professor universitari cubà, i des del 2007 director de la Biblioteca Nacional de Cuba José Martí. |
Dret | La custòdia documental es refereix a l'acció o les accions portades a terme per a guardar, conservar i tenir cura dels documents, independentment del seu suport. La custòdia documental dels documents electrònics es basa en l'organització de la custòdia o cadena de confiança, lligada a la preservació digital o digitalització i a l'ús de la signatura electrònica avançada, que deriven de la necessitat de preservar i assegurar a llarg termini els documents electrònics. |
Arquitectura | Laurynas Gucevičius(en polonès: Wawrzyniec Gucewicz; 1753-1798) va ser un arquitecte del segle xviii. Va néixer al Gran Ducat de Lituània de la Confederació de Polònia i Lituània, i la majoria de les seves obres es troben allà.A la seva joventut va viatjar a Itàlia i París i d'altres països d'Europa occidental, on va estudiar arquitectura amb els notables arquitectes neoclàssics contemporanis francesos, Jacques-Germain Soufflot i Claude-Nicolas Ledoux. Posteriorment va ser nomenat professor de l'Acadèmia jesuïta de Vílnius, antecessora de la Universitat de Vílnius. Entre les seves obres més conegudes es troben la Catedral de Vílnius, l'edifici de l'ajuntament i el palau d'estiu dels bisbes a Verkiai. El seu estil es destaca per la monumentalitat de les formes i els volums, l'harmonia amb l'entorn i un tractament especial d'antigues formes arquitectòniques. |
Enginyeria | Una carta bomba o paquet bomba és un sobre o paquet, respectivament, enviat per via postal o missatgeria que conté algun dispositiu que, en obrir-se, fa explosió, o allibera un element perillósSol ser el mitjà utilitzat per bandes i grups armats per atemptar contra persones o institucions. Les primers cartes bombes foren enviades a principis del segle xx. Un dels primers casos famosos forou el 1915, quan el vicepresident dels Estats Units Thomas R. Marshall fou l'objectiu d'un intent d'assassinat per carta bomba. També ho van ser els atemptats del grup sionista Lehi a finals dels anys 40 del segle xx a Anglaterra. El grup, d'extrema dreta, i que s'anomenava a si mateix terrorista, envià el 1946 fins a 21 cartes bomba a destacats polítics i membres del gabinet britànic, entre les quals el primer ministre Clement Attlee, el secretari d'Exteriors, Ernest Bevin i el canceller de l'Exchequer Stafford, Cripps, així com el polític conservador Anthony Eden. La majoria de les bombes van ser interceptades, algunes van arribar als destinataris previstos però fallaren. El 1947 el mateix grup envià deiverses cartes bomba al president dels EUA Harry Truman, que foren interceptades. En lloc de bombes, la carta o paquet pot contenir una arma biològica com en els atacs amb carboncle del 2001 als Estats Units. Un cas molt famós va ser el d'en Theodore Kaczynski, l' "Unabomber", que va matar a tres persones i en va ferir 23 en una sèrie de mailbombings als Estats Units des de finals de 1970 a principis de 1990. |
Arqueologia | Ficana fou una antiga ciutat del Latium, que apareix a la història romana en ocasió de la seva conquesta per Anc Marci, que es diu que va traslladar als seus habitants cap a Roma i la va destruir i no fou repoblada. Plini l'esmenta com una de les ciutats extintes del Latium i Festus també diu que ja no existia al seu temps, i la situa a la via Ostiense, a uns 18 km de Roma, a tocar del Tíber, al qual tenia un port que es deia (segons Fabius Pictor) Puilia Saxa. Es creu que correspon a un turó prop del Tíber, a la dreta de l'antiga via Ostiensis, on hi ha una granja anomenada Drag. |
Ètica | Un defensor o una defensora dels drets humans és una persona que treballa, de manera pacífica, en favor de tots els drets proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans. Ho pot fer informant al públic sobre violacions de drets humans o bé promovent campanyes per a la promoció i protecció d'aquests drets. Els defensors de drets humans poden ser advocats que defensen la causa dels presos polítics i el seu dret a un judici just, mares de desapareguts que marxen per exigir la veritat sobre la sort dels seus fills, periodistes, professors, sindicalistes que lluiten pel respecte dels seus drets econòmics, comunitats de camperols i indígenes que s'organitzen per defensar el reconeixement dels seus drets o organitzacions que lluiten contra la impunitat dels autors de violacions dels drets humans. S'ha de destacar que aquesta "lluita" pel respecte dels Drets Humans és sovint una activitat d'alt risc, en segons quin país, i els grups i individus que s'hi comprometen són sovint l'objectiu privilegiat d'autoritats i de grups privats que recorren a desaparicions forçades, execucions sumàries, detencions arbitràries o a la tortura per tal de silenciar-los.Diverses ONGs tenen un programa específic per als defensors de drets humans, per exemple l'Organització Mundial Contra la Tortura o Amnistia Internacional. El 9 de desembre de 1998 l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la resolució 53/144 denominada "Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts", més coneguda com la Declaració sobre els defensors dels drets humans.[1] Arxivat 2017-08-02 a Wayback Machine. |
Jocs | El món persistent és una característica de determinats videojocs que significa que el joc continua actiu quan el jugador l'abandona. La majoria de títols de videojoc de rol massiu basen en aquest tret el seu atractiu, ja que inciten a jugar sovint o es perden els guanys i s'exposen els personatges als atacs d'altres que sí que estan connectats. Els jocs de Last day of work incorporen el món persistent a jocs individuals i sense lluites, en la línia de productes infantils com el tamagotchi o videojocs com Animal Crossing, derivats d'aquell, però admet l'opció de pausa que no solen tenir els jocs multijugador. El terme s'ha estès a altres àmbits relacionats amb les comunitats virtuals. |
Indumentària | L'agulla de corbata és un accessori que fixa la corbata a la camisa tot punxant-la, normalment al nivell del nus. El català agulla de corbata equival a l'anglès tie pin; a l'espanyol alfiler de corbata; al francès épingle à cravate; etc. L'agulla de corbata sorgí a Anglaterra a mitjan segle xviii i s'escampà al continent a la fi del mateix segle. Fou popular, sobretot, al llarg del segle xix i durant la primera meitat del XX. A partir de la dècada de 1920 la superà en popularitat el passador de corbata, que evita de punxar-la. En l'actualitat les agulles de corbata tendeixen a reservar-se per a ocasions d'alta formalitat. Usualment les agulles de corbata són autèntiques peces de joieria que donen un toc subtil d'elegància i contribueixen a personalitzar el vestit. Tradicionalment anaven acompanyades de botons de puny a joc. Aquest accessori, com el passador de corbata, és d'ús eminentment masculí, si bé n'havien dut feministes militants a tall de reivindicació. |
Ràdio | Ràdio Nikòsia és un projecte radiofònic creat pels antropòlegs Martín Correa-Urquiza i Nella Gonzalo, amb el suport de l'Associació Joia de Barcelona. Integrat per persones diagnosticades amb algun tipus de malaltia mental, el grup pretén posar de manifest els estigmes que pateixen els afectats i cercar les raons del sofriment psíquic. Emet amb regularitat des de Ràdio Contrabanda i intervé setmanalment al programa La ventana, de la Cadena ser. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació tant radiofònics com escrits i els seus integrants han impartit conferències a universitats i congressos sobre salut mental. Les seves emissions més destacades han quedat recollides a El libro de Radio Nikosia (2004). |
Biblioteconomia | L'Arxiu Joan Maragall és un centre de documentació que reuneix un important fons documental sobre la figura i l'obra del poeta i el conjunt del Modernisme. Està ubicat a la darrera residència de Joan Maragall, en el número 79 del carrer d'Alfons XII de Barcelona, al districte de Sarrià - Sant Gervasi. És una secció de reserva de la Biblioteca de Catalunya i està obert a investigadors i estudiosos de l'obra del poeta. A més és una casa museu que exposa els interiors de la residència i que es pot visitar en grup o individualment. |
Informàtica | La predicció de l'estructura de les proteïnes és la predicció o càlcul de l'estructura tridimensional d'una proteïna a partir de la seva seqüència d'aminoàcids, és a dir, la predicció de les seves estructures secundària i terciària a partir de la seva estructura primària. La predicció de l'estructura és fonamentalment diferent del problema invers del disseny de proteïnes. És un dels principals objectius de la bioinformàtica i la química teòrica, i altament important en medicina (en disseny de fàrmacs, per exemple) i biotecnologia (en el disseny de nous enzims, per exemple). Existeixen dues estratègies bàsiques per aproximar-se a la predicció de l'estructura: la predicció de novo, en la qual se solen utilitzar mètodes estocàstics, i la predicció per comparació, en la qual es recorre a una biblioteca d'estructures prèviament conegudes. Cada dos anys s'avalua el rendiment dels mètodes actuals a l'experiment CASP (Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction, "Avaluació Crítica de Tècniques per la Predicció de l'Estructura de les Proteïnes"). |
Jocs | Una nina maniquí (del francès poupée mannequin, també coneguda amb l'anglicisme fashion doll) és un tipus de nina dissenyada principalment per anar vestida de manera que reflecteixi les tendències de la moda. Se'n fabriquen com a joguines per a les nenes i com a peces de col·lecció per als adults. En general aquestes nines tenen l'aspecte de noies adolescents o dones adultes, tot i que n'hi ha també en forma de nenes petites, figures masculines i, fins i tot, personatges no humans. S'acostumen a fabricar amb vinil o altres materials plàstics. Les primeres nines maniquins van ser les nines franceses de bescuit de mitjan segle xix. La nina Barbie, comercialitzada per Mattel el 1959, va fixar els estàndards per a totes les fashion dolls posteriors. De fet, les empreses de joguines que d'ençà d'aleshores han creat productes similars s'han basat en les mides de la Barbie (290 mm d'altura). El 2001 es va crear la línia de nines Bratz, un producte de l'empresa MGA Entertainment. La particularitat d'aquestes nines maniquins és la desproporció del cap respecte al cos. L'any 2003, als països de l'Orient Mitjà, es va posar a la venda la nina Fulla, una fashion doll destinada a les nenes de fe islàmica. |
Informàtica | TMX, acrònim en anglès de Translation Memory eXchange, és una definició de tipus de document (DTD) o estàndard de XML que serveix per a l'intercanvi de memòries de traducció creades amb programes de traducció assistida per ordinador (TAO), creat pel comitè OSCAR (Open Standards for Container/Content Allowing Re-use).Mitjançant l'aplicació del format TMX és més viable la col·laboració en projectes de traducció de persones o empreses que usen sistemes de traducció assistida diferents seleccionats en funció de les seues necessitats i preferències. El format TMX també fa més fàcil la migració d'un sistema de traducció assistida a un altre, la qual cosa afavoreix la competitivitat entre les tecnologies ofertes i el desenvolupament constant de les mateixes per marcar diferències pel que fa als seus competidors. Com altres estàndards oberts, aquest format es desenvolupa amb vista a reduir els problemes de compatibilitat, impulsar la reutilització dels recursos lingüístics, simplificar l'intercanvi de dades i estimular, d'aquesta manera, la innovació tecnològica (Gómez, 2001) |
Psicologia | Blink és una pel·lícula de suspens dirigida per Michael Apted en 1994. La pel·lícula va rebre crítiques mixtes, tirant a positives. |
Agricultura | La desbrossadora o moto-dalla és una màquina utilitzada en jardineria per tallar les males herbes arran de terra i per repassar els llocs als quals una segadora de gespa no pot arribar, com les cantonades i les vores, etc. El tall el realitza amb un fil de niló o fulles presentades en discs.També pot ser una màquina que talla, premsa i pica les herbes, plantes i branques que creixen al camp, per aconseguir un assecat més ràpid i uniforme del terreny. Aquest tipus de desbrossadores poden ser accionades i arrossegades per un tractor o amb animals de tir. Les unitats del tall es poden muntar per sota del tractor entre les rodes davanteres i posteriors, o bé, anar en la part posterior amb un enganxall de tres punts. |
Telecomunicacions | Un Gold Code (Codi Gold)., també conegut com a Gold sequence (seqüència Gold), és un tipus de seqüència binària, utilitzada en telecomunicació (CDMA) i navegació per satèl·lit (GPS). Gold Code porten el nom del seu creador Robert Gold. Els Gold Code tenen delimitades petites correlacions creuades dins d'un conjunt, fet que és útil quan diversos dispositius estan transmetent en la mateixa gamma de freqüències. Un conjunt de seqüències de Gold Codes consta de 2 n - 1 seqüències de cada un d'elles amb un període de 2 n - 1. Un conjunt de Gold Codes pot ser generat amb els passos següents.Triar dues longitud màximes de seqüències de la mateixa longitud 2 n - 1 tal que el seu absolut de la correlació creuada és menor que o igual a 2 (n 2) / 2, on n és la mida de la LFSR utilitzada per generar la seqüència de longitud màxima (Gold '67). El conjunt dels 2 n - 1 "o" exclusius de les dues seqüències en les seves diverses fases (és a dir, traduïts en totes les posicions relatives) és un conjunt de Gold Codes. La més alta correlació creuada absoluta en aquest conjunt de codis és 2 (n 2) / 2 + 1, fins i tot per n i 2 (n 1) / 2 + 1 per n senar. |
Art | Heinrich Douvermann (~1480 — ~1544) va ser un escultor alemany que executà obres d'un gòtic florit amb abundància d'elements vegetals. Va esculpir l'altar dels Dolors de Maria, de Sant Nicolau a Kalkar (~1522) i l'altar de Maria de Xanten (1535-36). |
Sociologia | Richard C. Hoagland (25 d'abril de 1945) és un escriptor estatunidenc defensor de diverses teories de conspiració sobre la NASA, civilitzacions extraterrestres perdudes a la Lluna i a Mart, i altres temes relacionats. Declaracions de la seva biografia personal i publicacions inclouen haver estat curador d'un museu de ciències a Springfield, als 19 anys a mitjans dels anys 60. Hoagland no té cap formació científica. Els seus escrits afirmen que civilitzacions avançades existeixen o van existir alguna vegada a la Lluna, Mart i en algunes de les llunes de Júpiter i Saturn, i que la NASA i el govern dels Estats Units han conspirat per mantenir en secret aquests fets. Ell ha defensat les seves idees en dos llibres publicats, diversos vídeos, conferències, entrevistes i conferències de premsa. Les seves opinions no han estat publicats en publicacions revisades. Hoagland ha estat titllat per James Oberg de la The Space Review i Phil Plait de Bad Astronomy de teòric de la conspiració i pensador marginal. |
Filologia | Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua. Els arabismes del català, l'aragonès, el castellà, el portuguès i el sicilià constitueixen un superstrat d'aquestes llengües. En el cas de les altres llengües romàniques, els arabismes constitueixen un adstrat. |
Geografia | Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí (àrab: أبو عبد الله محمد بن امحد بن أبي بكر شمس الدين المقدسي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Aḥmad b. Abī Bakr Xams ad-Dīn al-Muqaddassī o al-Maqdisī), més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab. Va estudiar dret de jove i va fer la peregrinació a la Meca i després va decidir dedicar-se a la geografia pel que va començar una sèrie de viatges per acumular informació, que va començar a plasmar per escrit el 985. És l'autor d'algunes obres entre les quals, أحسن التقاسيم في معرفة الأقاليم, Aḥsan at-Taqāsīm fi-maʿrifat al-aqālīm, El millor repartiment per al coneixement de les províncies, que és una descripció de l'Occident musulmà al segle x. Va morir vers l'any 1000. |
Ecologia | La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars. Té un gruix aproximat d'un metre, quan es renova cada any, i de quatre a cinc metres quan és persistent, com s'esdevé a la regió àrtica més propera al pol. Excepcionalment pot arribar a gruixos de 20 m. Molt sovint està constituïda per blocs de gel fracturats que s'han tornat a soldar. |
Televisió | La Corporació de Telecomunicacions dels Emirats, anomenada Etisalat (Aràbic: اتصالات ittiṣālāt, literalment "comunicacions"), és una multinacional dels Emirats Àrabs Units basada en proveir servei de telecomunicacions. Actualment té presència a 17 països d'Asia, l'Orient Mitjà i Àfrica. Etisalat és la tretzena operadora de telefonia mòbil més gran del món, amb més de 167 milions de clients. De fet, va ser nomenada la companyia més important dels Emirats Àrabs Units per la revista Forbes. |
Història | Vegeu també: Era comunaEn l'any 525, el Papa Hormisdes I va encarregar a Dionís l'Exigu, un astrònom abat d'un monestir romà, establir com any primer de l'era cristiana, el de l'encarnació de Jesús. L'astrònom es va equivocar de 4 anys en oblidar-se de comptar 4 anys de mandat d'August a la llista d'emperadors romans. Dionís va calcular la data a partir del Cicle metònic en correspondència a la Pàsqua amb lluna plena, i va calcular 7 cops 4 cicles, 532 anys, que va fer quadrar amb el següent cicle de pasqua al cap de 7 anys, de manera que va establir que l'any zero seria 525 anys abans del llavors present, Com Jesucrist va néixer l'any de la mort d'Herodes I el Gran va deduir que Jesús va néixer l'any 753 de la fundació de Roma (AUC), quan de fet succeí cap al 749. No obstant això, aquest sistema cronològic, en la variant de l'Era de la Nativitat no es va aplicar a Occident fins a l'any 742, i a Orient fins al segle xvi. A Catalunya es va començar a usar a finals del segle ix. |
Història | La demografia històrica és una disciplina de la història, complement per a l'anàlisi històrica, que utilitza mètodes quantitatius o qualitatius per estudiar la població en un determinat moment històric. Tal com reflexiona Pierre Goubert "Com el seu nom indica, la història demogràfica (o demografia històrica) neix d'un casament entre la història, disciplina literària que se sent científica, i la demografia, disciplina que s'anomena científica, i en la qual l'aspecte matemàtic i estadístic és molt important". El marc cronològic de la demografia històrica es delimità per E.A. Wrigley al Regne Unit, entre 1538 i 1837, època en què els registres parroquials són la principal base documental. Al nostre país, tant els estudis d'història demogràfica com els de demografia històrica, abasten des dels primers registres de població existents fins al cens de 1857. Per tant, el coneixement del volum d'homes i de dones anterior a aquest any s'ha de fonamentar en els censos, fogatges i altres recomptes de població (si bé la finalitat dels quals no era únicament la de conèixer el nombre d'habitants, però són, malgrat tot, les úniques dades globals que es tenen) que són deficients i criticables en molts aspectes. Així, tant la demografia històrica com la història demogràfica s'ocuparien, doncs, de l'estudi de les poblacions abans de l'aparició dels censos estadístics contemporanis (època preestadística). |
Llocs ficticis | Vetusta és el nom fictici de la ciutat espanyola on es desenvolupa la trama de la novel·la La Regenta (1884), de Leopoldo Alas Clarín. És un transsumpte evident de la ciutat d'Oviedo, recreada com un microcosmos on l'escriptor despulla i analitza a més de cent cinquanta personatges. La ciutat és una recreació literària d'Oviedo, «la molt noble i lleial ciutat, Cort en llunyà segle», capital del Principat d'Astúries en la qual Clarín ho va fer tot menys néixer, el nom de «Vetusta» es va convertir des del moment de la publicació de La Regenta en el nom secret, burlesc i irreverent de la ciutat asturiana. En català, «vetusta» vol dir «molt antiga» i aquí, per extensió, conservadora. Una altra dada és el nom llatí de la ciutat, Ovetum. Sembla clar que l'origen literari del topònim va ser anterior a la redacció de la novel·la, ja que com a tal apareix a El diable en Setmana Santa, un relat breu, en un dels passatges pot llegir-se com s'acosta el diable a «la ciutat vetusta», «una ciutat molt antiga, trista i vella, però no exempta d'aires senyorials i d'elegància majestuosa».En aquest escenari, de què Clarín va ser veí la major part de la seva vida, transformat en matèria d'una novel·la, els seus habitants maten el temps lliurats a la hipocresia i la falsa religiositat, la repressió i els convencionalismes. En aquest marc es troben i s'enfronten com diminutes víctimes seus personatges protagonistes: el femení, Ana Ozores, i la seva no menys tràgica parella, Fermín de Pas. Però més enllà dels personatges de carn i ossos, sobresurt per molts crítics l'embolcall de la ciutat. El mateix Clarín va semblar definir el seu propòsit quan va deixar escrita aquesta pregunta: «No pot ser protagonista d'un llibre un poble sencer?».La històrica resposta de la ciutat d'Oviedo es va donar a conèixer a través d'una carta pastoral condemnatòria del bisbe Ramón Martínez Vigil, que va publicar el 25 d'abril de 1885 al Butlletí Eclesiàstic. Clarín va contestar a aquesta carta a la revista Madrid Còmico. |
Informàtica | Les interfícies cervell-ordinador, en anglès brain-computer interfaces, abreujat BCI, constitueixen una tecnologia que es basa en l'adquisició d'ones cerebrals perquè després aquestes siguin processades i interpretades per una màquina o ordinador. Estableixen el camí per interaccionar amb l'exterior mitjançant el nostre pensament, ja que aquestes interfícies permeten transformar-los en accions reals en el nostre entorn. Encara no s'ha concretat la seua definició de manera que es discuteix si implants coclears es considerarien un exemple de tecnologia BCI.Aquesta tecnologia ha atret a molts investigadors durant l'última dècada amb el motiu de desenvolupar una interfície cervell-ordinador eficient i fiable, la qual cosa ha suposat cada un dels diferents grups de recerca creés el seu propi "modus operandi" respecte a la tecnologia dels seus dispositius. Malgrat les diferències entre els diferents dispositius tots segueixen el mateix principi de funcionament bàsic: el mesurament de l'activitat cerebral mitjançant sensors, processament del senyal adquirit per obtenir les seves característiques d'interès i, finalment, interaccionar amb l'entorn de la forma desitjada per l'usuari. Els principals avantatges d'aquesta tecnologia són d'una banda instaurar un canal natural d'interacció entre l'home i la màquina i, per altra, l'accés a tota la informació cognitiva i emocional humana. |
Història | Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar. El territori es trobava al sud-est de Van i al nord-oest d'Ake. Eren una branca dels antic prínceps medo-carducs de Mahkert. Segons Moisès de Khoren van rebre el nom a partir del nom del seu territori. En temps de Gregori l'Il·luminador (257-325), s'encarregaven de gestionar una mena de Ministeri de Personal a la cort del rei d'Armènia. Van proporcionar 500 soldats a l'exèrcit del rei. El primer nakharar esmentat és Gnel o Gunel cap a l'any 374. Shmavon, Zuaren i Aravan apareixen junts aproximadament el 445. A principis del 482 el nakharar Ohan Andzevatxí, que dubtava entre el partit persa i el partit nacional, va entrar en la rebel·lió (el que s'anomenava la Santa Lliga) junt amb Nerseh Erundhuni, però quan les seves forces anaven a unir-se a les dels altres rebels van ser atacats per les dels nakharark que restaven fidels als perses, Sehuk o Sevuk Andzevatxí i Ohan de Mokq, el 24 d'abril del 482, prop d'Arest al districte de Beznunik. Aquest atac va fracassar i Ohan es va poder reunir amb la resta de rebels. Sehuk representava la tendència pro persa de la família. Tadjat (o Tačat) Andzevatxí va ser el membre més destacat de la família. Primer al servei de l'Imperi Romà d'Orient, va passar després al servei dels musulmans i va ser el primer príncep d'Armènia en l'obediència del Califa (en data indeterminada entre els anys 780 i 782) i va rebre el títol de patrici d'Armènia i la possessió plena del districte d'Andzevatxik el 780. Va morir al cap de poc temps, potser el 785, però el territori va romandre en poder dels seus descendents. Un descendent, Atom Andzevatxí, va morir màrtir el 853. El seu successor Muixel, va morir el 863 i va deixar el país al príncep d'Armènia Aixot I el Gran, però la vídua Helena es va casar amb Gurguèn de Mardastan que va adquirir així el territori d'Andzevatxik i el va conservar fins a la seva mort, segurament el 897 en què el va succeir el seu fill Atom, que governava abans del 930, retornant després als Artsruní de Vaspurakan. El príncep Gregori Andzevatxí, fill de Muixel, últim membre rellevant de la família, va ser lleial al seu padrastre en la lluita per la possessió del país contra el Vaspurakan. |
Geografia | La mina de Târgu Ocna és una gran mina de sal situada a l'est de Romania al comtat de Bacău, prop de Târgu Ocna. Târgu Ocna representa una de les reserves de sal més grans de Romania amb reserves estimades de 229 milions de tones de NaCl. |
Geografia | Els parcs nacionals de França són un sistema de deu parcs nacionals per tota la França metropolitana i els seus departaments a l'estranger, coordinats per l'agència de govern Parcs Nationaux de France. Els parcs nacionals francesos protegeixen una àrea total de 3.710 quilòmetres quadrats a la zona central i 9.162 quilòmetres quadrats a les zones d'amortiment a la França metropolitana. Això posa per damunt del 2% de l'àrea total de França metropolitana sota algun nivell de protecció. Els parcs nacionals francesos tenen més de set milions de visitants cada any. |
Sociologia | El Nacional-anarquisme és una ideologia dretana i nacionalista que advoca pel separatisme racial, nacionalisme racial, etnonacionalisme i puresa racial. Els nacional-anarquistes afirmen sincretitzar el nacionalisme ètnic neotribal amb l'anarquisme filosòfic, principalment en el seu suport a una societat sense estat mentre rebutgen la filosofia social anarquista. La principal innovació ideològica del nacional-anarquisme és el seu anti-estat i ultranacionalisme palingenèsic. Els nacional-anarquistes defensen comunitats homogènies en lloc de l'estat-nació. Afirmen que els de diferents grups ètnics o racials serien lliures de desenvolupar-se per separat a les seves pròpies comunes tribals alhora que s'esforcen per ser políticament meritocràtics, econòmicament no capitalistes, ecològicament sostenibles i socialment i culturalment tradicionals.Tot i que el terme nacional-anarquisme es remunta a la dècada de 1920, el moviment nacional-anarquista contemporani ha estat proposat des de finals de la dècada de 1990 per l'activista polític britànic Troy Southgate, que el posiciona com "més enllà d'esquerra i dreta". Els estudiosos que han estudiat el nacional-anarquisme conclouen que representa una evolució més en el pensament de la dreta radical més que una dimensió completament nova en l'espectre polític. El nacionalanarquisme és considerat pels anarquistes com un canvi de marca del feixisme i un oxímoron a causa de la contradicció inherent de la filosofia anarquista de l'antifeixisme, l'oposició a la jerarquia i el suport a la igualtat universal entre les diferents nacionalitats com a incompatibles amb la idea d'una síntesi entre anarquisme i feixisme.El nacional-anarquisme ha suscitat l'escepticisme i l'hostilitat total dels crítics tant d'esquerra com d'extrema dreta. Els crítics acusen els nacional-anarquistes de ser etnonacionalistes que promouen una forma comunitària i racialista de separatisme ètnic i racial mentre "volen" el militant chic d'anomenar-se anarquistes sense bagatge històric i filosòfic que es diria que ha d'acompanyar aquesta reivindicació, inclosa la la filosofia anarquista igualitària antiracista i les contribucions dels anarquistes jueus. Alguns estudiosos són escèptics que la implementació de l'anarquisme nacional donaria lloc a una expansió de la llibertat i la descriuen com un antiestatisme autoritari que donaria lloc a autoritarisme i opressió, només a menor escala. |
Psicologia | El terme estimulació cognitiva fa referència a totes aquelles activitats dirigides a millorar el rendiment cognitiu general o algun dels seus processos i components específics (atenció, memòria, llenguatge, funcions executives, càlcul, etc.), ja sigui aquesta en subjectes sans com en pacients amb algun tipus de lesió en el sistema nerviós central. En alguns contextos s'usa el terme rehabilitació, que va més enllà i implica el restabliment de la situació dels pacients al grau de funcionament més alt possible a nivell físic, psicològic i d'adaptació social. Això inclou posar tots els mitjans possibles per a reduir l'impacte de les condicions que són discapacitants i per a permetre als pacients arribar a un nivell òptim d'integració social. |
Estris | La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri, el 1887. S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris o altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple un gel d'agar) segons el microorganisme que es vol cultivar. En comparació amb els cultius en medi líquid tenen uns avantatges considerables: Els organismes microbiològics creen colònies fixes, amb l'excepció d'algunes espècies com el proteus. Les colònies tenen formes de desenvolupament típiques que permet distingir les espècies. Amb la tecnologia adient es poden cultivar i isolar clons genèticament purs. A la vora exterior de les colònies sempre es troben organismes microbiològics joves (en lloc d'una barreja d'individus creixents i moribunds). |
Telecomunicacions | El Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) és una institució privada sense ànim de lucre, centrada en la recerca en telecomunicacions. La seva activitat es focalitza en el desenvolupament de projectes de recerca bàsica i aplicada de les capes baixes dels sistemes de telecomunicacions, tenint com a objectiu l'assimilació tecnològica i la seva transferència al teixit empresarial. El centre es va inaugurar el 2001, arran dels esforços de la Generalitat per impulsar la Recerca i desenvolupament. El 2003 es començà a construir la seva seu definitiva, situada al Parc Mediterrani de la Tecnologia. Des de la seva creació, el centre ha participat en més de 200 projectes de recerca; actualment en té en curs una quarantena. A finals del 2011, el centre es va acreditar amb la Norma UNE 166002 de qualitat investigadora. El personal del centre havia realitzat fins al gener de 2012 un total de 1276 articles en les publicacions i conferències més prestigioses en l'àrea tecnològica. |
Telecomunicacions | El windowbox (també anomenat "gutterboxing", o "matchboxing") és un fenomen o procés que té lloc a la pantalla de cinema o de vídeo i es produeix quan es transfereixen a pantalles panoràmiques o amples pel·lícules que no han estat rodades per a ser transmeses en aquestes, i és necessari aplicar letterboxing i pillarboxing simultàniament.És a dir, aquest terme és l'equivalent en les quatre direccions del letterbox i el pillarbox, la transmissió d'una pel·lícula a un altre format utilitzant barres negres (mattes) a les parts laterals i també a les inferiors i superiors, per tal de no perdre la relació d'aspecte de la imatge original. |
Dret | Mare Liberum (La llibertat dels mars) és una obra d'Hugo Grocio, jurista de les Províncies Unides dels Països Baixos, publicada en 1609. Defensa la llibertat de navegació a alta mar. |
Art | Mascarada és una pintura a l’oli del pintor català Joan Abelló, datada en 1953. En l’obra, l’artista ens representa una escena de festa, inspirant-se en la gent de Mollet del Vallès, ciutat natal del pintor. La peça forma part de la col·lecció del Museu Abelló. |
Humor | No More Heroes 2: Desperate Struggle (ノーモア★ヒーローズ 2: デスパレート・ストラグル, No More Heroes 2: Desperate Struggle?) és un videojoc d'acció desenvolupat per la consola Wii. És la seqüela de No More Heroes. Va ser dirigit per Suda51, desenvolupat per Grasshopper Manufacture, publicat per Ubisoft i Rising Star Games. Va ser llançat 26 de gener del 2010 a Nord-amèrica, el 28 de maig del 2010 a Europa, i al Japó el 21 d'octubre del 2010. |
Astronàutica | En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques. Es pot considerar una mesura del grau en què la figura es desvia d'una circumferència. Concretament, L'excentricitat d'una circumferència és zero, L'excentricitat d'una el·lipse és superior a zero i inferior a 1, L'excentricitat d'una paràbola és igual a 1, L'excentricitat d'una hipèrbola és superior a 1, L'excentricitat d'una recta és igual a infinit. |
Aeronàutica | Els compressors axials , són un tipus especial de turbomaquinària que inclou bombes, ventiladors, o compressors.El compressor axial va ser utilitzat en alguna de les primeres turbines, però a causa dels pocs coneixements d'aerodinàmica de l'època, donaven com a resultat compressors amb rendiments molt baixos. Avui dia, gràcies al seu alt rendiment i facilitat d'acoblament és el més utilitzat en aviació. Els compressors axials estan formats per diversos discos anomenats rotors i estators que porten acoblats una sèrie d'àleps. Entre rotor i rotor es col·loca un espaiador, el qual permet que s'introdueixi un estator entre tots dos. Aquests espaiadors poden ser independents o pertànyer al rotor. Cada disc de rotor i estator formen un esglaó de compressor. En el rotor s'accelera el corrent fluida perquè en l'estator es torni a frenar, convertint l'energia cinètica en pressió. Aquest procés es repeteix en cada esglaó. En alguns compressors es col·loquen en el càrter d'entrada uns àleps guia, els quals no formen part del compressor, doncs només orienten el corrent perquè entri amb l'angle adequat. |
Mitologia | Fabi Plancíades Fulgenci (en llatí: Fabius Planciades Fulgentius) va ser un gramàtic i mitògraf en llengua llatina de data incerta però no anterior al segle vi. El seu estil bàrbar i rude el fan probablement d'origen africà, però no ha de ser confós de cap manera amb el bisbe Fulgenci de Ruspe (vers 468-533) o amb el seu deixeble Fulgenci Ferran. A Fulgengi hom li atribueix tres obres, que indubtablement van sortir de la mateixa mà: Mythologiarum Libri III ad Catum Presbyterum. Una col·lecció de relats sobre temes mitològics, que encara que cita autors avui desconeguts o perduts, intenta racionalitzar les llegendes de forma extravagant i confon o no entén les etimologies de les paraules gregues. Expositio Sermonum Antiquorum cum Testimoniis ad Chalcidicum Grammaticum. Un glossari de paraules i frases obsoletes, molt curt i gairebé inútil, ja que parla d'antics autors que mai van ser anomenats per ningú, i les cites que recull són probablement fabricacions insolents de l'autor. Liber de Expositione Virgilianae Continentiae ad Chalcidicum Grammaticum. Un llibre que pretén donar una explicació dels temes esotèrics i al·legòrics que usa Virgili en els seus poemes. Es considera una obra absurda. |
Telecomunicacions | El cable transatlàntic de telègraf va ser el primer cable submarí usat per a les comunicacions amb telègraf estès a través de l'Oceà Atlàntic. L'impulsador del projecte va ser Cyrus W. Field. El cable anava de la badia Foilhommerum a l'illa de Valentia a l'oest d'Irlanda fins o Heart's Content a l'est de l'illa de Terranova. El cable unia Amèrica del Nord i Europa, i facilitava les comunicacions, ja que en vaixell un missatge trigava com a mínim 10 dies en arribar i amb el cable només minuts. Es van fer cinc intents d'estendre el cable en el període entre 1857 i 1866 fins que ho va aconseguir el vaixell Isambard Kingdom Brunel capitanejat per Sir James Anderson.Es van posar cables addicionals els anys 1873, 1874, 1880, i 1894. El primer telegrama oficial entre els dos continents va ser entre la reina Victòria del Regne Unit i el president dels Estats Units James Buchanan el 16 d'agost de 1858. El cable es va espatllar el mateix any quan s'hi va aplicar un voltatge excessiu per incrementar la velocitat. El 1865 es va fer un nou intent amb material millorat i es van reiniciar les comunicacions des del 28 de juliol de 1865. |
Informàtica | Enginyeria assistida per ordinador (CAE, de l'anglès Computer Aided Engineering) és el conjunt de programes informàtics que permeten analitzar i simular els dissenys d'enginyeria realitzats amb l'ordinador, o creats d'una altra forma i introduïts a l'ordinador, per valorar les seves característiques, propietats, viabilitat i rendibilitat. La seva finalitat és optimitzar el seu desenvolupament i costos de fabricació i reduir al màxim les proves per obtenir el producte desitjat. La majoria es presenten com mòduls o extensions d'aplicacions CAD, que incorporen: Anàlisi cinemàtica. Anàlisi d'elements finits (FEM, Finite Elements Method). Aplicacions de control numèric (CNC, Computered Numeric Control). Exportació de fitxers "STL" (Estereo-litografia) per màquines de prototipat ràpid. |
Telecomunicacions | HDV és l'acrònim del terme anglès High Definition Video (Video d'alta definició), o HDV . Anunci de premsa de l'aparició del format HDV Tòquio, Japó, 30 de setembre de 2003 - Cànon Inc, Sharp Corporation, Sony Corporation, i JVC (Victor Company of Japan, Limited) avui anuncien les especificacions del nou format digital de gravació i reproducció en alta definició sobre cinta DV batejat amb el nom de format "HDV".Format HDV-1Està basat en format 720 progressiu (720p), amb una resolució nativa de 1280x720 píxels Format HDV-2Està basat en format 1080 entrellaçat (1080i), amb una resolució nativa de 1440x1080 pixels. El HDV és un format de vídeo que utilitza les mateixes cintes DV (ja sigui DV o MiniDV) com a suport d'enregistrament i, per tant, manté la mateixa taxa de transferència de dades per segon 25Mbits/s, tant en format de vídeo HD entrellaçat 1080/60i o 1080/50i, com en progressiu 720/60p, 720/30p, 720/50p, 720/25p i 720/24p. Usant el còdec HDV (basat en MPEG-2) s'aconsegueix l'enregistrament en alta definició amb més compressió, comparat amb el DV. El format aprofita les complexes mecàniques de cinta molt evolucionades del DV per oferir alta definició sobre el mateix suport i aprofita tots els avantatges que ens ofereix el format DV com són: cintes econòmiques, fàcils de trobar al mercat, temps de gravació superiors a les 4 hores i mitja, camcorders molt compactes i camcorders d'espatlla professionals, magnetoscopis d'estudi amb diferents solucions segons necessitats, etc El sistema de compressió que utilitza és el GOP, i Sony fa servir 15 quadres a causa del sistema entrellaçat 1080i, menys efectiu que el progressiu 720p de JVC que només en fa servir 8. A nivell d'equips de consum el format que s'implementa en el mercat és el 1080i. A nivell d'equips professionals hi ha divisió d'opinions, alguns fabricants només utilitzen el 1080i, altres només el 720p i altres fan equips que utilitzen tots dos formats. Es pot veure la informació en les pàgines web d'equips professionals de Sony, JVC, Panasonic i Canon. |
Nàutica | Una golondrina és un tipus d'embarcació turística a motor. Pot tenir una o dues cobertes, i les versions més modernes, disposen d'una part inferior amb finestres per a observar el fons submarí. Acostumen a realitzar travesses de curt recorregut al voltant del port d'on surten. |
Agricultura | La polvoritzadora agrícola és una máquina emprada per a fumigar plantacions o camps, principalment quan s'ha de treballar en grans extensions. La polvorització agrícola o atomització es fa amb maquinària que distribueix uns líquids que van a parar a les plantes o al sòl. Per assegurar la correcta distribució del producte que s'aplica es disposa de diferents tipus de broquets, diferents pressions de treball i una taxa d'aplicació variable. Mentre que en la polvorització manual el líquid és impulsat per la pressió generada en el dipòsit i surt a través d'una mànega connectada al broquet; en la polvorització mecanitzada en grans extensions, la pressió del dipòsit es distribueix per un conjunt de broquets. La polvorització de productes es fa servir en agricultura, horticultura, vergers, vinyets i forestals i tant es fa per plaguicides com per fertilitzants. Els aparells utilitzats per a petites extensions són anomenats polvoritzadors (en masculí) i normalment van fixats a l'esquena de l'operari qui els empra (polvoritzadors de motxilla). |
Matemàtiques | La multiplicació és una operació aritmètica resultat d'un cas particular de la suma. Quan tots els sumands d'una suma són iguals, es pot simplificar. Així, si el nombre m se suma n vegades, es diu que es multiplica el nombre m pel nombre n. Els nombres que es multipliquen en una multiplicació, s'anomenen factors, i el resultat de la multiplicació s'anomena producte. La multiplicació s'indica amb una creu, ×, o un punt, ⋅. En computació s'acostuma a utilitzar l'asterisc * (ús originari en el llenguatge FORTRAN). En un monomi, es considera que tots els components del monomi es multipliquen sense necessitat d'indicar cap símbol de multiplicació. Exemples: 5⋅2 = 5 +5 = 10 2⋅5 = 2 +2 +2 +2 +2 = 10 4⋅3 = 4 +4 +4 = 12 m⋅6 = m +m +m +m +m +mIgual que la suma, la multiplicació és una operació interna dins els nombres naturals, els enters, els racionals, els reals i els complexos. També es poden multiplicar altres entitats matemàtiques, com polinomis, vectors o matrius. |
Astronàutica | Una missió de retorn de mostres de Mart (Mars Sample Return Mission o MSR en anglès) seria una missió espacial per recollir mostres de roca i pols de Mart i per tornar-los a la Terra per a l'anàlisi. Una proposta concreta, un projecte conjunt entre la NASA i l'ESA, seria llançat el 2018 amb el retorn de la mostra esperat en el marc temporal 2020-2022.Segons Louis Friedman, director executiu de la Planetary Society, el retorn de mostres de Mart es refereix sovint per la gent en la comunitat científica planetària com el «sant grial» de les missions espacials robòtiques, per la seva esperada alta rendibilitat científica de la inversió. |
Art | El mosaic de Teseu i Ariadna és un mosaic del segle III o IV es va trobar l'any 1877. Al descobrir-se se’l va anomenar Apol·lo i la Nimfa.El primer intent d'extracció del mosaic va ser portar a terme per persones inexpertes, fet que va malmetre’n algunes parts. L'any 1930 es produeix una temptativa de compra del mosaic que és denunciada per Carles Rahola. Finalment el 15 de juliol de 1930 es ven el mosaic al Museu Arqueològic de Barcelona. L'ingrés al museu de Barcelona mai va fer-se realitat i el mes d'Octubre de 1941 el mosaic va instal·lar-se al Museu de Galligants, actual Museu Arqueològic de Catalunya, en seu a Girona. Pel que fa a la datació del mosaic hi ha diverses teories: Balil mitjançant les semblances amb els altres dos paviments majors, datà el mosaic a mitjans s. III d.C. En canvi, Blázquez i altres el daten en el segle iv.El mosaic de Teseu i Ariadna està situat al centre d'una composició geomètrica, tal com passa al mosaic de Bel·lerofont i la Quimera. També hi ha altres vincles amb els altres mosaics de Can Pau Birol com el Mosaic de Bel·lerofont i la Quimera i el Mosaic del Circ. Els rostres de Teseu i Ariadna són similars als dels aurigues del mosaic del circ, per tant, són fets per un mateix taller. Sobre un fons neutre hi ha dues figures mitològiques, sovint interpretades com a Teseu i Ariadna. Els personatges apareixen recolzats sobre un element rectangular que ha tingut diverses interpretacions: un pedestal o cipus, un pou, una columna o bé una pilastra cilindrica.La figura masculina apareix nua, només porta una clàmide a l'esquena i porta un atribut a la mà que també ha rebut diverses interpretacions: un bucrani, una troca o un objecte esfèric.El personatge femení, apareix vestit i no porta cap atribut, fet que dificulta la seva identificació. La primera interpretació iconogràfica, interpreta l'escena com una conversa entre Apol·lo i una nimfa. Hi ha una segona interpretació que recull que es tractava de Perseu i Andròmeda però el mateix autor va desmentir-ho en altres estudis posteriors. Posteriorment, s'ha identificat l'obra com una escena de Teseu i Ariadna.A la part superior del mosaic hi ha dos elements idèntics identificats com a finestres o acrònims del propietari o el taller.L'elecció d'un tema mitològic per la decoració d'una vil·la romana luxosa rau en el gust que tenia l'alta societat romana pels temes pagans. |
Arquitectura | S'anomena entaulament al conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada. Es divideixen en tres seccions: arquitrau fris cornisaL'origen d'aquests elements sembla estar el que els antics constructors van imitar en pedra les formes que ja construïen en fusta. Així l'arquitrau seria la transposició en pedra d'una biga de fusta. Els tríglifs del fris serien els caps de les bigues secundàries que recolzen sobre l'anterior, i la cornisa seria el cantell de fusta. Sobre la cornisa, formant coronament, hi recolzen dues cornises en angle o una sola arcada que s'anomenen conjuntament frontó. L'espai circumscrit pel triangle resultant rep el nom de timpà. Els costats del frontó conformen els laterals de la coberta. Entre les diferents formes de frontó les més comunes són: el frontó triangular (que és el més habitual) el frontó circular el frontó partit el frontó rebaixat (segons l'alçada del triangle) el gablet o pinyó, que és un frontó agusat i per adorn propi de l'arquitectura gòtica. També s'anomena pinyó a la part alta d'un mur acabada en forma triangular. |
Enginyeria | Un comptador d'aigua o hidròmetre és un aparell que permet mesurar la quantitat d'aigua que passa a través d'ell. És utilitzat en les xarxes de distribució d'aigua per controlar els consums de les instal·lacions domèstiques i industrials i, d'aquesta manera, poder realitzar els cobraments pertinents als usuaris. |
Física | L'Olimpíada Espanyola de Física (OEF) és una competició estatal i anual de física per a alumnes de batxillerat. La primera Olimpíada es va celebrar a Salamanca el 1990. |
Física | Opticks (o “Un tractat de les reflexions, refraccions, inflexions i colors de la llum”) és el resum de fragments del Llibre Primer, Segon i Tercer d'Òptica d'Isaac Newton. El llibre comença amb una petita introducció on ens explica succintament el contingut del tractat i provarà les propietats de la llum amb mètodes experimentals. |
Ecologia | Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions. Són estructures molt vastes compostes d'esquelets de corall. Els coralls vius van creixent sobre una base de corall mort i formen una roca calcària molt resistent. Els coralls creixen als mars tropicals, a la zona fòtica, on hi ha acció contínua de les onades. Els pòlips dels coralls necessiten una aportació mesurada de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a créixer. Una costa d'esculls coral·lins és un ecosistema marí format per una comunitat d'éssers vius a l'oceà. Les costes de corall presenten una morfologia de monticles rocosos, plataformes o cordons que s'eleven per sobre del fons marí rocós, i estan constituïts per organismes vius i els exoesquelets dels que ja han mort. Aquests s'originen en aigües tropicals entre uns 30° latitud nord i 25° latitud sud. L'Any 2018 ha estat declarat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient com a l'Any Internacional dels Esculls de Coral. Els esculls de coral són en l'actualitat un dels ecosistemes més amenaçats del planeta, com a resultat tant del canvi climàtic, que va desencadenar l'episodi de blanqueig coral·lí de 2014-2016 (el més important des que es tenen registres), com de la pressió local antropogènica, però la conscienciació referent a aquesta problemàtica ambiental, tant del gran públic com dels responsables polítics i de la societat civil, segueix sent insuficient per dur a terme els canvis necessaris en les polítiques, la legislació i el comportament públic. La biodiversitat dels esculls de corall fa que siguin considerats l'equivalent marí de les selves pluvials a terra ferma. |
Estris | Una escombreta de vàter és un estri dissenyat per a la neteja de l'interior del vàter. S'utilitza generalment amb el netejador o blanquejador de vàter. L'escombreta de vàter s'utilitza en la neteja rutinària de la tassa del vàter però també per a llevar restes orgàniques adherides a aquesta. Es pot utilitzar per a netejar l'àrea superior de l'inodor, entorn de la tassa. Tanmateix, no pot ser utilitzada per a netejar a gran profunditat i no ha de ser utilitzada per a torcar el seient de vàter. El raspall també es pot emprar per a blanquejar l'esmalt. En moltes cultures es considera descortès de netejar les restes biològiques de l'inodor sense l'ús de productes de neteja químics, ja que poden potencialment deixar restes en les fibres de l'escombreta. Una escombreta típica de vàter consisteix en un mànec llarg que disposa en un dels seus extrems d'un aplec de fibres dures situades al voltant d'aquest i que adopten una forma arrodonida a la punta. Avui en dia, les escombretes de vàter es fan generalment de plàstic, però originàriament es van fabricar de fusta amb pèls de porc (cerda o pèls de cavall, bou, esquirol o teixons.L'escombreta es col·loca normalment en posició vertical dins d'un suport que consisteix a vegades en tubs que amaguen totalment l'estri. En la cambra de bany, se situa en un lloc discret allunyat dels ulls del visitant, generalment en la part lateral i posterior de l'excusat. |
Art | Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color. Aquest procés físic és diferent a la fluorescència, la fosforescència i altres formes de luminescència, en les quals el mateix material emet llum. Molts materials selectivament absorbeixen certes ones de llum, depenent de la seva longitud d'ona. Els materials que els éssers humans han triat i produït per a ser utilitzats com pigments en general tenen propietats especials que els tornen ideals per a acolorir altres materials. Un pigment ha de tenir una alta força tenyidora relativa als materials que acoloreix. A més ha de ser estable en forma sòlida a temperatura ambient. Els pigments són utilitzats per a tenyir pintura, tinta, plàstic, tèxtils, cosmètics, aliments i altres productes. La majoria dels pigments utilitzats en la manufactura i en les arts visuals són colorants secs, usualment en forma de pols fi. Aquesta pols és afegida a un vehicle o matriu, un material relativament neutre o incolor que actua com a aglutinant. Per a aplicacions industrials, així com artístiques, la permanència i l'estabilitat són propietats desitjades. Els pigments que no són permanents són anomenats fugitius. Els pigments fugitius s'esvaeixen amb el temps, o amb l'exposició a la llum, mentre que d'altres acaben per ennegrir. Generalment es fa distinció entre un pigment, el qual és insoluble en el vehicle (formant una suspensió), i un tint, el qual o és un líquid o és soluble en el vehicle (resultant en una solució). Un colorant pot ser un pigment o un tint depenent del vehicle en el que s'usa. Tot i que a vegades la distinció entre uns i altres resulta confusa. Una laca és un pigment fet precipitant o fixant un colorant sobre una base inert, quan el pigment pur no té cos o té massa potència de tinció (normalment pigments orgànics). |
Història | Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge. Per extensió s'aplica a tota una família que acumula grans quotes de poder econòmic, polític o social durant diverses generacions. La dinastia és la forma de successió de la monarquia, on l'hereu del llinatge succeeix el monarca que ha mort o abdicat. Usualment l'hereu és el fill gran però pot designar-se específicament un altre grau de parentiu. |
Biblioteconomia | La Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística (en castellà Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística), més coneguda pel seu acrònim FESABID és una entitat de dret privat, amb actuació en tot el territori espanyol, fundada el 1988. Es tracta d'una federació composta per vint agrupacions professionals rellevants en els sectors de la gestió de la informació. Els seus objectius són fomentar i vetllar pel correcte desenvolupament del sector dels professionals de la informació. Des de 1984 organitza biennalment les Jornadas Españolas de Documentación. També coordina diversos grups de treball que participen en processos de reglamentació jurídica relacionats amb el sector, per gestionar temes relacionats amb la propietat intel·lectual, les biblioteques i els drets d'autor, i col·labora amb organitzacions de caràcter nacional com AENOR, Biblioteca Nacional de España, MECD, Instituto del Patrimonio Cultural de España i a nivell internacional com EBLIDA, IFLA o la ICA, entre d'altres. |
Matemàtiques | La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees. Les notacions matemàtiques són utilitzades en matemàtiques, ciències físiques, enginyeria i economia. Les notacions matemàtiques inclouen representacions simbòliques relativament simples, com els nombres 1 i 2, funcions com sin i +; símbols conceptuals, com lim, dy/dx, equacions i variables; i complexes notacions diagramàtiques com la notació gràfica Penrose i diagrames de Coxeter-Dynkin. |
Geografia | Àhmad ibn Màjid ibn Muhàmmad as-Sadí al-Jaddí an-Najdí, més conegut simplement com a Àhmad ibn Màjid —en àrab أحمد بن ماجد, Aḥmad ibn Mājid—, fou un geògraf i navegant àrab nascut a Julfar, prop de la moderna Ras al-Khaymah, el 1421. De jove ja fou hàbil en la navegació i amb el temps se'l va anomenar el «primer mariner àrab». Va morir vers 1500. Els seus mapes van ajudar Vasco de Gama a trobar el camí d'Àfrica a l'Índia. Va escriure 40 obres de poesia i prosa. La seva obra principal és Kitab al-fawàïd fi-ussul ilm al-bahr wa-l-qawàïd (Llibre d'informacions útils dels principis i normes de la ciència del mar) escrit el 1490. A l'Enciclopèdia de l'Islam s'hi esmenten més de vint obres seves. |
Química | Chemical Reviews (abreviatura Chem. Rev.), és la més important revista científica dedicada a la química en general, publicada des de l'abril del 1924. El seu factor d'impacte és el més alt de les revistes de química, 46,568, el 2014, i rebé aquest any 124 463 citacions. És una revista de l'American Chemical Society que té per objectius proporcionar exàmens exhaustius, amb autoritat, crítics i llegibles, d'importants investigacions recents en la química orgànica, inorgànica, física, analítica, teòrica i biològica. Review significa revisió, anàlisi, examen. |
Ràdio | Siegfried Bracke (Gant, 21 de febrer de 1953) és un polític flamenc militant del partit polític N-VA. Va ser escollit membre de la Cambra de Representants de Bèlgica el 2010. Abans de la seva carrera política va conrear una llarga trajectòria com a periodista de Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie. És partidari de l'orangisme. |
Història | Els Pimentel són un llinatge nobiliari castellà d'origen gallec-portuguès. El primer que va prendre el cognom Pimentel va ser Vasco Martínez de Novaes, noble del segle XIII descendent de la casa de Novaes, que havia pres aquest nom del castell homònim ubicat a Quiroga, a Galícia. Vasco va ser patge, conseller i privat del rei Alfons III de Portugal, i va esdevenir merino major del regne. Les enveges cortesanes van fer que caigués en desgràcia i perdés el favor reial. Llavors Vasco va passar a servir al rei de Castella Alfons X. Els seus descendents, tanmateix, van tornar a servir als reis de Portugal, i entre ells és d'esment Juan Alonso Pimentel, majordom major de Ferran I, a la mort del qual sense descendència masculina directa, es va mostrar desfavorable a Joan d'Avís i va passar a servir a Castella, pels seus mèrits, i a canvi de les seves senyories portugueses, va esdevenir primer comte de Benavente el 1398, el que va significar l'establiment definitiu dels Pimentel a Castella i, posteriorment, van anar augmentant els seus estats i senyories. |
Catàstrofes | La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món. La personificació en la mitologia romana és Fames. També pot haver-hi fam en regions concretes per desastres naturals que arruïnen les collites. De fet, el fenomen acostuma a anar lligat a la pobresa perquè són els països menys desenvolupats els que més pateixen les conseqüències de tempestes, sequeres, etc. Un llaç taronja serveix com a símbol de conscienciació contra aquest problema. Erradicar-la constitueix el primer dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, requisit per al compliment dels altres. La FAO és la principal institució encarregada d'informar sobre l'alimentació i la fam al món. Cal esmentar, també, entitats com Food First que han contribuït a fer nous replantejaments de les polítiques alimentàries. Fins a 2006, el preu mitjà internacional dels aliments havia estat en gran part estable durant diverses dècades. En els últims mesos de 2006, però, els preus van començar a pujar ràpidament. Pel 2008, l'arròs havia més que triplicat els preus en algunes regions, i això va afectar severament els països en desenvolupament. Els preus dels aliments van caure a principis de 2009, però van pujar amb un nou rècord el 2011, i des de llavors han disminuït lleugerament. La crisi financera de 2008 a tot el món va augmentar encara més el nombre de persones que pateixen de fam, incloent augments espectaculars fins i tot en les economies avançades, com la Gran Bretanya, la zona euro i els Estats Units. |
Matemàtiques | El Clay Mathematics Institute (CMI) és una fundació sense ànim de lucre de Cambridge (Massachusetts, USA), dedicada a incrementar i disseminar el coneixement matemàtic. Té diversos premis i incentius per a matemàtics prometedors. L'institut va ser fundat en 1998 per Landon T. Clay, qui la finança, i pel matemàtic Arthur Jaffe de la Universitat Harvard. Tot i que la institució és coneguda per premiar a qui resolgui els problemes del mil·lenni, duu a terme un ampli catàleg d'activitats entre les quals es troben uns premis de recerca (Clay Research Award). |
Enginyeria | El marge dinàmic o rang dinàmic és la diferència entre el valor numèric més gran i el més petit (o nivell de soroll) que pot adoptar una variable. Aquest terme s'utilitza freqüentment en el món de l'àudio per determinar tot el marge de valors d'intensitat sonora que es poden codificar. Normalment expressat en unitats logarítmiques (dB), el valor de marge dinàmic resulta de la diferència expressada logarítmicament entre el valor màxim de senyal sense distorsió i el nivell de soroll (o aquell a partir del qual el soroll de fons ja no emmascara el senyal). En certes ocasions, el marge dinàmic és referenciat a un valor en particular de senyal. Per tant, per poder tenir una bona percepció sobre el concepte de marge dinàmic que un sistema ens ofereix, hem de conèixer la corba de ponderació i a quin valor està referenciat. |
Història | Lisànies II d'Abilene (Lysanias, Λύσανυας) fou tetrarca d'Abilene al començament del segle i. Possiblement va morir pel temps en què l'emperador Claudi va pujar al tron i l'emperador va donar el seu domini a Herodes Agripa. S'ha posat en dubte la seva existència, creient que era el mateix Lisànies I d'Abilene. |
Geografia | Aquesta és una llista de cascades notables del món classificades per continents. Una cascada es considera notable si té com a mínim 15 m d'altura o d'ample, o les caigudes tenen una significació històrica basada en múltiples referències fiables. |
Química | La teoria del nucli és la primera teoria de química orgànica precursora de la moderna teoria estructural dels compostos orgànics. Es deu al químic francès Auguste Laurent (1807-1853), el qual imaginà que els compostos orgànics es poden derivar tots d'un nucli bàsic, que representa com un prisma de quatre cares amb vuit vèrtex ocupats pel carboni i dotze àtoms d'hidrogen en el centre dels dotze costats. Laurent derivà els halurs per substitució de l'hidrogen per clor, brom i iode; després els aldehids afegint oxigen. |
Informàtica | L'Escola Superior d'Informàtica (ESI), anomenada també des de 2001, SUPINFO, és una institució d'ensenyament superior francès privada d'informàtica generalista creada el 1965 i reconeguda per l'Estat francès per decret el 10 de gener de 1972. SUPINFO té per vocació formar en cinc anys a especialistes en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) operacionals en les empreses a la seva sortida de l'escola. Se'ls atorga llavors un títol d'expert en informàtica i sistemes d'informació registrat per l'Estat francès al directori nacional de les certificacions professionals. |
Geologia | Roca crostal (en: crustal rock) és com s'anomena la roca o els tipus de roques més presents a la superfície de l'escorça o crosta terrestre (litosfera). Roca: f. 2. Matèria mineral dura que en quantitats considerables forma part de l'escorça terrestre. Crosta: f. f) geol. La capa exterior de l'esfera terrestre, formada per roques, en oposició a la part més pròxima al centre de la Terra, que es considera formada per matèries fluides.La major part de l'escorça terrestre està formada per un petit nombre de minerals. Els compostos més comuns de les roques de l'escorça terrestre són gairebé tots òxids. Els elements com el clor, el sofre i el fluor són les úniques excepcions importants i la seva quantitat total en qualsevol roca sovint és molt inferior a l'1%. |
Ciència-ficció | The Brick Moon és un conte escrit per Edward Everett Hale i publicat en sèrie a The Atlantic des del 1869. És una obra de ficció especulativa que conté la primera descripció coneguda d'un satèl·lit artificial. |
Sociologia | Immanuel Maurice Wallerstein (Nova York, 28 de setembre de 1930 - 31 d'agost de 2019) fou un sociòleg estatunidenc, científic social històric, i analista de sistemes mundials, que es pot dir que és més conegut pel seu desenvolupament de l'enfocament general en sociologia que va provocar la seva teoria del sistema-món. Va ser investigador sènior a la Universitat Yale des del 2000 fins a la seva mort. |
Ciència militar | L'Agència de Seguretat Nacional (en anglès: National Security Agency), també coneguda com a NSA per les seves sigles en anglès, és una agència del govern dels Estats Units responsable d'obtenir i analitzar informació transmesa per qualsevol mitjà de comunicació, i de garantir la seguretat de les comunicacions del govern contra agències similars d'altres països. La NSA depèn del Departament de Defensa (DoD) i és dirigida per un oficial de tres estrelles (un tinent general o bé un vicealmirall). Les seves activitats d'espionatge inclouen la radiodifusió, tant d'organitzacions com d'individus, Internet, i altres formes de comunicació, sobretot confidencials. La seva intercepció de comunicacions segures inclou militars, diplomàtics, i altres comunicacions sensibles, confidencials o secretes del govern. Malgrat haver estat considerada com l'organització que més doctors matemàtics empra, com a propietària del major nombre de superordinadors, i que té un pressupost molt més gran que el de la CIA, ha tingut un perfil notablement baix fins als últims anys. Durant molt de temps fins i tot la seva existència no va ser admesa pel govern dels Estats Units. Se la va arribar a conèixer com a No Such Agency (no hi ha tal agència). A causa de la seva tasca d'espionatge mitjançant escoltes, la NSA ha estat fortament implicada en investigacions sobre criptoanàlisi, seguint la feina de les agències precursores que havien estat responsables de trencar molts codis i claus durant la Segona Guerra Mundial (mirar, per exemple, codi Porprat, Venona, i JN-25). L'oficina central de l'Agència de Seguretat Nacional és a Fort George G. Meade (Maryland), aproximadament a 32 quilòmetres al nord-est de Washington DC en línia recta. La NSA té la seva pròpia sortida a la carretera Baltimore-Washington, senyalitzada com "Només per a empleats de la NSA". L'escala de les operacions de la NSA és difícil de determinar a partir de les dades no classificades, però una pista és l'ús d'electricitat de l'oficina central que supera els 21 milions de dòlars per any, el que en fa el segon major consumidor d'electricitat de l'estat de Maryland. Les fotos han mostrat que hi ha aproximadament 18.000 places d'aparcament al lloc, encara que es creu que el nombre d'empleats en la NSA pot doblar aquest nombre; els empleats estan escampats per tot el món. El seu programa de comunicacions segures per al govern ha implicat la NSA en la producció de maquinari i programari de comunicacions i de semiconductors, en la investigació criptogràfica, i en contractes amb la indústria privada per subministrar-li articles, equip i la investigació que no està preparada per desenvolupar. Hi ha una planta de fabricació de xips a Fort Meade. El juny 2013, les revelacions d'Edward Snowden, un antic col·laborador de la NSA, que va denunciar el programari Prism, desenvolupat per a analitzar les dades personals que els gegants d'Internet com Google i Microsoft van (ser obligats de) transmetre. Es critica que Prism vigila, controla i analitza ciutadans innocents, sense cap sospita, al nivell mundial. Les revelacions de Snowden van fer esclatar un escàndol i un llarg debat sobre on comença el dret a la llibertat, la protecció de la vida privada i on s'acaba el dret d'un estat de protegir la seva seguretat. |
Ciència militar | Una desfilada és un acte que s'organitza en ocasions puntuals per mostrar i en algunes ocasions impressionar mostrant la capacitat armamentística de la qual es compon la nació que la realitza. Avui dia una desfilada militar és principalment cerimonial. Les desfilades també poden tenir un paper de propaganda, quan s'utilitzen per mostrar l'aparent fortalesa militar d'una nació. També pot ser una forma de desfilada, una formació de soldats amb el moviment restringit. Quan està presidida pel representant del país en els actes nacionals, la desfilada mostra la capacitat dels diferents exèrcits de què es compon la milícia nacional: armada, força aèria i exèrcit de terra, i en alguns casos les forces policials. |
Geologia | Les formacions de ferro bandat (també conegudes pel seu nom en anglès banded iron formations, BIF) són un tipus de roca pertanyent a les roques sedimentàries més antigues. Una formació típica de ferro amb bandes consisteix en capes fines i repetides (d'uns pocs mil·límetres a uns quants centímetres de gruix) d'òxids de ferro de plata a negre, ja sigui magnetita (Fe3O4) o hematites (Fe2O3), alternant amb bandes de sílex pobre en ferro, sovint. de color vermell, de gruix similar. Una formació de ferro amb bandes individuals pot tenir fins a diversos centenars de metres de gruix i estendre's lateralment durant diversos centenars de quilòmetres. |
Filosofia | Ferecides de Siros (grec antic: Φερεκύδης, Pherekýdēs), fill de Babis, va ser un filòsof grec, escriptor i endeví, nadiu de l'illa de Siros, a despit que alguns pensin que és un error per "Síria" o "Assíria". La Suïda el situa en temps del rei Aliates II de Lídia, i Diògenes Laerci vers l'any 544 aC, però aquesta segona data és més probable. Segons algunes referències hauria estat mestre de Pitàgores. El seu coneixement filosòfic derivaria d'antics llibres fenicis, cosa que potser es pot deduir pels motius aparentment orientals dels seus pensaments. També se'l relacionava amb el zoroastrisme. Hauria estat rival de Tales de Milet, tot i que era d'una generació posterior, i contemporani d'Anaximandre. Hauria estudiat amb egipcis (hauria viatjat a Egipte) i caldeus. Se'l considerava astrònom. Segons Diògenes Laerci, a Siros, l'illa on va néixer, es conservava un "marcador de solstici", un aparell que assenyalava el punt en el qual el sol "gira" sobre l'el·líptica, en la meitat de l'estiu o de l'hivern. Aquest aparell hauria estat fabricat o era propietat de Ferecides. La seva aportació principal fou la doctrina de la metempsicosi o immortalitat de l'ànima, que va deixar escrita en un llibre que encara es conservava en el període alexandrí. La seva obra es titulava probablement Ἑπτάμυχος o Θεοκρασία o Θεογονία o Θεολογία, que la Suïda diu que es dividia en dos llibres. Diògenes Laerci diu que va ser el primer en escriure sobre la natura dels déus, i el primer que va escriure una composició en prosa. Dels fragments que es conserven d'ell, es dedueix que Ferecides va ser una figura notable en el camp de la història de l'especulació cosmogònica grega. Deia que existien des de sempre tres divinitats, Zas, Cronos i Ofioneu, i s'apartava del sistema cosmogònic grec tradicional. Les fonts li atribueixen tres importants profecies, que Andró d'Efes atribueix a Pitàgores: Segons Apol·loni, quan s'estava a l'illa de Siros va demanar una mica d'aigua a algun dels seus familiars. Quan la va beure, va predir que es produiria un terratrèmol a l'illa al cap de quatre dies, cosa que va passar. Ferecides va augmentar així la fama que ja tenia com a filòsof. Altres fonts diuen que el fet d'haver begut aigua de la font de Siros el va fer tornar profeta. Una altra profecia la va pronunciar quan després d'abandonar l'illa per anar cap al santuari de Samos dedicat a Hera, va veure una nau que es dirigia cap al port, i dirigint-se als presents, els va dir que la nau s'enfonsaria abans d'entrar al port. Quan estava tractant de convèncer els seus oients, una fortíssima tempesta es va abatre sobre el mar i va fer desaparèixer aquella nau. Segons Teopomp, quan Ferecides sortia d'Olímpia cap a Messènia, va aconsellar al seu hoste Perilau que marxés de la ciutat amb totes les seves pertinences. Aquest no ho va fer i Olímpia va ser presa pels enemics. Aquest mateix autor diu que Ferecides va aconsellar als espartans que no estimessin ni l'or ni la plata, i que això li va ordenar Hèracles en un somni. A la vegada, el déu hauria ordenat als reis d'Esparta que obeïssin en tot Ferecides, prova de la seva autoritat. Segons una tradició va morir a causa de l'erupció d'uns grans estranys, però una altra diu que es va suïcidar i encara hi ha altres tradicions. El seu cadàver va donar la victòria als efesis en el seu combat amb els habitants de Magnèsia. |
Indumentària | L'efod és un vestit sacerdotal usat pels jueus. És una de les vestidures sacerdotals de l'Antic Testament. En llatí es diu superhumerale perquè queia sobre les esquena, cenyint les altres vestidures. En el capítol 28 de l'Èxode Déu mana a Moisés que facin les vestidures del Summe Sacerdot i dels altres inferiors i diu que "L'efod l'han de fer de lli ben filat, brodat artísticament amb or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Anirà subjectat a les espatlles pels dos extrems amb dos tirants i tindrà un cinyell que formarà part de la mateixa peça; aquest també serà de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Pren dues pedres d'ònix i fes-hi gravar els noms de les tribus d'Israel: sis en una pedra i sis en l'altra, per ordre de naixement dels fills de Jacob. Els noms s'han de gravar com els orfebres graven les pedres precioses. Després fes encastar les dues pedres en muntures d'or i posa-les damunt els dos tirants de l'efod, com a memorial de les dotze tribus d'Israel. Així, quan Aaron es presentarà davant el Senyor, portarà en els tirants els noms de les tribus perquè el Senyor tingui present el seu poble." |
Indumentària | Una almussa era una capa d'espatlla de pell desgastada portada com a hàbit coral a l'edat mitjana, especialment a Anglaterra. Inicialment, era emprada per la població en general. Es va trobar finalment sent emprada per alguns canonges regulars, com l'almutium blanc portat sobre el braç pels canonges Premonstratencs. També sobreviu a l'esclavina i a la caputxa emprades per alguns preveres anglicans. L'almussa és definida per E. L. Cutts com una esclavina de drap negre amb una caputxa, folrada de pell, usat en el cor pels canonges, i en alguns comtats d'Anglaterra pels rectors parroquials. La capa acadèmica és un derivat de l'almussa medieval. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.