label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Jocs | Un sprite és, als videojocs, un element gràfic que es pot desplaçar sobre la pantalla. En principi, un sprite és parcialment transparent, i pot ser animat (és a dir, és format de diversos mapes de bits que apareixen uns sobre els altres). El fons de pantalla constitueix generalment l'escenari i els sprites són els personatges i objectes que se superposen al fons de pantalla i que es desplacen. Un sprite també pot de vegades passar darrere un element del fons de la pantalla. L'ús dels sprites és una tècnica fonamental en els videojocs en dues dimensions i es troba també en els jocs 3D principalment per fer efectes especials, tractar la interfície gràfica o per simplificar els objectes que es mostraran. Un sprite és una imatge rectangular de la qual es fa variar la transparència en algunes àrees utilitzant el canal alfa per a proporcionar una figura detallada que es destaca contra el fons de la pantalla, en lloc d'un rectangle. Si el format de píxel inclou un component alfa, el sprite es pot barrejar amb la imatge de fons per crear un efecte de transparència (o altres efectes, depenent de la fórmula matemàtica utilitzada). El sistema de sprites va tenir tanta importància en la programació de videojocs que ha estat objecte de circuits dedicats a totes les consoles de jocs així com en alguns microordinadors com l'Atari XL, el C64, l'Amiga, els MSX. Per contra, en la seva absència, era necessari que la programació va emular el funcionament d'aquests circuits com l'Amstrad CPC, l'Atari ST, els MO5 i TO7, així com els primers PC compatibles, l'Apple Macintosh i el ZX Spectrum. Encara que el pas dels videojocs a la tercera dimensió ha reduït significativament l'ús dels sprites, continuen sent essencials sobretot per als sistemes de partícules, els Z-Sprite, o al mètode de renderització conegut com a billboarding. Un exemple molt comú d'un sprite és el cursor del ratolí a un ordinador personal. |
Geologia | La cova de Tràpeza (en grec, σπήλαιο Τράπεζας) o cova de Krónio (en grec, Κρόνιο Σπήλαιο) és una gruta situada a la vora nord-oest de l'altiplà de Lasithi, a 860 m d'altitud i prop del poble de Tzermiado, a l'illa de Creta (Grècia). La tradició l'associa, igual que la cova d'Ida, amb el mite en el qual Rea amaga Zeus en una cova per evitar que Cronos el devorara. A la cova, excavada per John Pendlebury al 1935, s'han realitzat troballes que indiquen que s'utilitzà de residència des del període neolític final fins al període minoic antic I. Després, des del minoic antic II fins al minoic mitjà I; la part externa s'usà com a lloc d'enterraments, dins de pitos, d'habitants de l'assentament del turó proper de Kastelos. El lloc també s'emprà com a santuari i probablement fou un lloc de producció de ceràmica de l'anomenat «estil Vassilikí». En aquesta cova s'han trobat objectes que abasten des del període neolític fins a l'època romana d'Orient. Entre les troballes més destacades hi ha un escarabeu egipci de la XII dinastia, dues figuretes d'ivori que representen un mico i un cap humà, segells els exemplars dels quals més antics són del període minoic antic I, i onze vasos de Jamezi procedents de Màlia. |
Objectes astronòmics | WASP-17 és una estrella de seqüència principal de tipus F que està a uns 1.300 anys llum de la constel·lació de l'Escorpió. A partir de 2009, s'ha confirmat que un planeta extrasolar orbita a l'estrella. Es pensa que el planeta està en òrbita en una òrbita retrògrada (en la direcció oposada a la rotació de l'estrella). |
Geografia | El camp de concentració de Gonars va ser un dels camps de concentració del feixisme italià. Es va crear el 23 de febrer de 1942 a prop de Gonars, a la província d'Udine. |
Filosofia | Joan Terès i Borrull (Verdú, 29 de setembre de 1538 – Barcelona, 10 de juliol de 1603) fou prevere de Vic, bisbe auxiliar del Marroc (1575-1579) i de Còrdova (1579), bisbe d'Elna (1579-1586) i Tortosa (1586 - 1587), i arquebisbe de Tarragona (1587-1603). Fou virrei de Catalunya (1602-1603) i conseller del rei Felip III de Castella. |
Història | S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a àrees ben diverses de l'Imperi Romà. Normalment tenen una planta oval i es dedicaven a la producció i escenificació d'espectacles diversos, sovint amb altes dosis de violència, que estaven ben arrelats dins de la cultura romana. A continuació es presenta una llista d'amfiteatres romans, per països. |
Indumentària | La indumentària o el vestuari és el conjunt d'induments (vestiments o vestidures), és a dir, és el nom genèric de tota mena de peces que s'usen per a vestir. Inclou les lligadures (de qualsevol material, sense excloure els cascos metàl·lics); la roba; el calçat; els complements (per exemple, el guant i el cinturó) i ornaments (com ara les joies); etc., etc. Per exemple, la indumentària d'un individu és el conjunt de peces de vestir que porta. Per a la història general dels induments, vegeu la secció històrica de l'article roba. El terme indumentària s'usa en particular referent a l'estudi de les vestidures, especialment en l'aspecte històric o arqueològic. |
Informàtica | Un servei de còpies de seguretat remot o en línia és un servei que proporciona a l'ordinador d'un usuari connexions en línia amb un sistema remot per copiar i emmagatzemar els fitxers de l'ordinador. SpiderOak n'és un exemple. |
Enginyeria | El sensor de flux és un dispositiu que s'instal·lat en línia amb una canonada, aquest permet determinar quan està circulant un líquid o un gas. Aquests són del tipus apagat-encès; determinen quan està circulant un fluid líquid o gasos, o en canvi quan aquest no circulan, però no mesuren el cabal. Per mesurar el cabal es requereix un altre element, un caudalímetro. |
Psicologia | El col·leccionista (títol original en anglès: The Collector) és una pel·lícula britànica dirigida per William Wyler i estrenada l'any 1965. Ha estat doblada al català. |
Ecologia | La badola o agrella de fulla rodona (Rumex scutatus) és una planta amb flor de la família Polygonaceae. |
Informàtica | El reconeixement d'empremta dactilar és un mètode d'identificació biomètrica per excel·lència, ja que és fàcil d'adquirir i fàcil d'utilitzar. L'ús d'empremta dactilar pel reconeixement d'un individu va tenir orígens al segle XIX gràcies a les investigacions de Sir William Herschel. L'empremta dactilar és una característica única de cada ésser humà. L'empremta dactilar no es veu afectada pel desenvolupament del cos, i en cas de produir-se una ferida involuntària, l'epidermis és capaç de regenerar-se, en aproximadament 15 dies, prenent la seva forma original. Existeix una ciència encarregada de l'estudi de l'empremta dactilar anomenada Dactiloscòpia, gràcies a aquesta s'han pogut desenvolupar les tecnologies que permeten captar i processar l'empremta dactilar existents actualment. |
Física | L'horitzó cosmològic és un problema que afecta el model cosmològic del Big Bang que va ser identificat el 1970. Seria la regió límit de l'espaitemps més enllà de la qual, a causa de la limitació de la velocitat de la llum i les grans distàncies, no pot arribar cap senyal al punt de referència. És a dir, des de la Terra l'horitzó cosmològic seria aquella regió que no es pot examinar directament o indirectament, perquè no hi arriba cap mena d'informació. Té un valor finit, i per tant hi hauria regions de l'univers prou llunyanes entre si que mai haurien pogut intercanviar informació després del Big Bang, per tant es presenta el problema de com fer compatible la radiació còsmica de fons que indicaria que a gran escala l'univers és homogeni i isotròpic amb els models que se'n derivarien de la solució de les equacions de camp d'Einstein. |
Enginyeria | La cendra volcànica és una composició de partícules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 mil·límetres de diàmetre) ejectades per un vent volcànic. La cendra es genera a partir de la roca quartejada i separada en partícules diminutes durant un episodi d'activitat volcànica explosiva. La naturalesa normalment violenta d'una erupció volcànica, incloent dolls de vapor d'aigua (erupció freàtica), produïx com a resultat una gran quantitat de magma i roca sòlida que envolta el vent volcànic, tornejant les partícules fins a reduir-les a la grandària de grans de sorra. La ploma que es veu sovint sobre un volcà en erupció està composta principalment de cendres i vapor. L'ejecció de grans quantitats de cendra provoca un con de cendres. L'acumulació de cendres tendeix a cimentar-se fins a formar capes d'una roca anomenada toba volcànica. Les partícules més fines poden ser arrossegades pel vent al llarg de molts quilòmetres, que donen al paisatge un aspecte "polsegós" al dipositar-se. El terme piroclaste es refereix a qualsevol material volcànic sòlid llançat a l'aire durant una erupció. Si s'ejecta magma líquid en forma d'aerosol, les partícules se solidifiquen en l'aire formant petits fragments de vidre volcànic. |
Llocs ficticis | Hyrule (ハイラル, , Hairaru?) o el Regne d'Hyrule, és la terra de ficció on es desenvolupen la majoria de videojocs de la saga The Legend of Zelda, creada per Shigeru Miyamoto i Nintendo. |
Sociologia | El concepte de violència simbòlica (també traduït com a poder simbòlic) va fer aparició per primer cop en l'obra sociològica de Pierre Bourdieu per tal de definir els modes tàcits i gairebé inconscients en els quals s'exerceix dominació social i cultural, i més exactament des dels mateixos hàbits socials del dia a dia que s'exerceixen sobre subjectes conscients. Aquesta violència és simbòlica en tant que té el rol de disciplina emprada contra un altre per recordar i confirmar el lloc que li pertoca en la jerarquia de la societat. Un terme proper a algunes de les seves connotacions és del "poder tou". La violència simbòlica implica accions explícites o implícites que tenen un sentit discriminatori o insultant, sempre retornant a la qüestió de qui manté l'hegemonia en una societat. Per exemple, la dominació de gènere i el racisme. Aquesta violència manté el seu efecte malgrat una percepció errònia de les relacions del poder que tenen lloc en un indret donat. Mentre que la violència simbòlica requereix un dominant, també requereix que un dominat reconegui la posició que se li ha assignat en l'intercanvi de valor social que té lloc entre tots dos. |
Informàtica | Una interfície física és aquell mitjà usat per a la connexió d'un ordinador amb el mitjà de transport de la Xarxa informàtica. Això pot ser un mòdem, una targeta de xarxa, un port sèrie, enllaç infraroig, una connexió fil, etc. S'utilitza aquesta expressió per no referir-se a cap mitjà o tipus de connexió en concret, així es refereix al dispositiu pel qual s'accedeix a la xarxa de forma genèrica. |
Agricultura | El corc del pollancre o perforador del tronc del pollancre (Cryptorhynchus lapathi) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids. És un petit insecte nociu, per les galeries que escava entre l'escorça i la fusta, de preferència els pollancres, àlbers i altres arbres del gènere Populus. |
Ciències de la salut | La piràmide dels aliments és un esquema dels diferents grups d'aliments i de les racions que n'hem de prendre al dia. Està construïda de tal manera que els aliments que es troben a la base són més importants en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.La piràmide estava constituïda originalment per cinc grups d'aliments, que són els següents: Sal, sucre, dolços (llaminadures) i greixos (embotits). Carn, peix, ous i fruits secs. Làctics (llet i derivats com el formatge i el iogurt). Verdures, hortalisses, oli i fruites. Pa, pasta, arròs, llegums, fècules (patates) i cereals. |
Ètica | L'ètica discursiva o ètica del discurs es refereix a un classe d'argumentació que intenta establir veritats normatives o ètiques examinant els pressupòsits del discurs. S'han utilitzat variacions d'aquest argument tant en l'establiment de l'ètica igualitària com de l'ètica llibertariana. |
Geologia | El diastrofisme (tectònica, geologia estructural, geomorfologia) és el conjunt de fenòmens orogènics i epirogènics que provoquen grans transformacions de l'escorça terrestre. Processos i fenòmens geofísics de deformació, alteració i dislocació de l'escorça terrestre per efecte de les forces internes. És una paraula derivada del grec que significa 'torsió'. El fenomen de deformació de l’escorça terrestre, que es pot produir a qualsevol escala, i que implica un canvi de posició; pot ésser de caire orogènic o epirogènic. Sovint s'anomena un fenomen geològic "diastròfic" efecte del diastrofisme. (sin. compl.: tectonisme. en diastrophism; es diastrofismo; fr diastrophisme).Per oposició al catastrofisme, el diastrofisme explica les deformacions terrestres por fenòmens de curvatura i de plegament extremadament lents. En certs casos es tracta d'epirogènesi: L'aixecament o esfondrament de l'escorça abraça extensions molt grans; el radi de curvatura de les deformacions es fa llavors molt gran i els declivis tenen escassa pendent. En altres casos, les deformacions són molt més importants, encara que més localitzades. Es tracta llavors d'orogènesi, procés que ha donat lloc a la formació de grans formacions muntanyoses i serralades. En l'epirogènesi el fenomen fonamental és l'ascens o descens de grans superfícies; en l'orogènesi, el plegament o fractura. |
Sociologia | Els hipster és el terme amb què, a la dècada del 1940 es referia als aficionats al jazz, especialment al modern jazz, molt popular a principis d'aquella dècada. La paraula deriva del terme hip, el qual feien servir els musics del món del jazz per descriure a les persones que coneixien la cultura afroamericana (i per tant el món del jazz). D'aquesta manera, els membres d'aquesta naixent subcultura van ser anomenats hepcats, paraula que s'acabaria transformant en hipster.S'acabà conformant com un estil de vida inconformista, i les principals característiques eren la manera de vestir (amb roba negra) l'ús d'argot, el consum de drogues com la marihuana entre d'altres, actitud relaxada, humor sarcàstic, pobresa autoimposada i certa llibertat sexual. Els primers inconformistes eren generalment joves blancs que adoptaven moltes de les formes dels negres urbans dels seus temps, però veiem que els inconformistes posteriors emulaven els anteriors, els que no coneixien el pecat, i aquest era l'origen d'aquesta cultura. Al voltant de 1940, la paraula inconformista reemplaça a la de hepcat'’, i els hipsters anglesos es van interessant més pel bebop i el jazz calent que pel swing. Joves blancs van començar a freqüentar comunitats afroamericanes atrets per la seva música i el seu ball. Aquestes primeres joventuts van divergir del corrent a causa de les seves noves filosofies de diversitat racial, sexual i d'exploració de les drogues. Els inconformistes feien per pertànyer a la mateixa classe econòmica que els afroamericans als quals emulaven. L'Estil de l'inconformista era ésser així, ben arreglat i dandificat, mentre que els Beats (estudiants de col·legi visitant dels barris baixos) vestien sandàlies i robes esparracades. El primer diccionari a recollir la paraula inconformista va ser el petit glossari que no va acabar Jive Talk (Jive empra l'argot dels músics de jazz), publicat el 1944 amb l'àlbum Boogie Woogie In Blue, del pianista Harry Gibson, qui va actuar amb el nom de Harry el Hipster. L'entrada al diccionari d'hipster es definiria com, "persones a qui els agrada el ho jazz". Aquest petit glossari va ser repartit en els concerts de Gibson durant uns quants anys. No era el glossari complet amb l'argot del jazzista, sinó que només incloïa les expressions trobades en la lletra de les seves cançons. En el llibre "Història del Jazz Modern" de Frank Tirro, es pot llegir la següent descripció inconformista, segons el biògraf de Parker: «Per a l'hipster, Bird és una justificació viva de la seva filosofia. L'inconformista és un home subterrani. És a la Segona Guerra Mundial el que el dadaista va ser a la Primera. És amoral, anarquista, cortès i hipercivilitzat fins a la decadència. Sempre deu passes per davant en el joc, per la seva consciència, un exemple de quins serveis podria conèixer una noia i rebutjar, perquè sap que li sortiran cites, si s'agafaran de les mans, si es besaran, si s'acariciaran, si fornicaran, si potser es casaran, si es divorciaran .. Què hi ha que ho iniciï tot? Coneix la hipocresia de la burocràcia, l'odi implícit en la religió 'llavors' Què és el que es valora? Com que no hi ha mar, passem la vida evitant el dolor, mantenint a ratlla les seves emocions. Camina buscant una cosa que transcendeix totes aquestes bajanades i ho troba en el jazz». Marty Jezer, en el seu llibre, The Dark Ages: Life in the United States 1945–1960 (1999) defineix l'inconformista de la dècada del 1940: «El món de l'inconformista Kerouac i Ginsberg diu que navegar a mitjans dels quaranta i inicis dels cinquanta és un moviment amorf, pecat d'ideologia, només es planteja una actitud, una menra de "ser" pecat, de tractar d'explicar el perquè. Hipsters. Tot això per si en algun moment s'ha de donar explicacions a algú. El seu llenguatge, limitat, va ser prou fosc, ja que desafiava la traducció en els seus discursos diaris. El seu rebuig a tot el que era ordinari els feia tan complets que tot just podien suportar la realitat. La mesura fa senitr la seva desconfiança pel llenguatge. Una paraula, com podria voler dir qualsevol de les Nacions Unides, el nombre de coses contradictòries. La seva definició no va venir de l'acceptació de la millor paraula de l'emoció i de l'acompanyament no verbal, expressions facials-corporals. Quan els inconformistes van agrupar-se van dir una frase coherent, aquesta va ser prologada amb la paraula de com manifestar què és el principi. El que sí que entenien probablement era una il·lusió. Sense Passat, ni Futur, només un present que existia en les ales de so existencials. Un solo del bebop de Charlie Parker. El punt de vista de l'inconformista sobre el món no estava dividit entre el "món lliure" i el "bloc comunista", i això va donar lloc a part de l'ortodòxia recurrent. El dualisme hipster, en lloc d'això, transcendir línies geopolítiques a favor de nivells de consciència.». Lennie Tristano explica la seva opinió de la relació dels inconformistes amb el bebop: «L'actitud arrogant i la manca d'originalitat dels joves inconformistes no constitueixen menys que una amenaça per a l'existència del bebop». Un altre autor que descriu els pantalons de tir baix de 1940 concisament és Paul Douglas Lopes justament al llibre de el Jazz del món de l'art: com els àngels, els hipsters si es tornen majors, inventen el llavors pejoratiu, hippie, referint-se als hipsters àngels joves, el jove afluent de la generació baby-boom. Sota l'apel·latiu hippie, el nom va ser acceptat com a identitat cultural. |
Ciències de la salut | Una prova controlada aleatòria (PCA), en anglès: randomized controlled trial (RCT), és un tipus d'experiment científic, una prova clínica que s'utilitza sovint per provar l'eficàcia i/o eficiència de diversos tipus d'intervenció mèdica dins d'una població de pacients; així es fa servir molt per provar la seguretat (o més específicament la informació sobre les reaccions adverses dels medicaments i d'altres tractaments de la salut). La clau de la PCA és que els estudis sobre els subjectes, després d'investigar-ne l'elegibilitat i reclutar-los, però abans que comenci la intervenció que serà estudiada, siguin tractats aleatòriament per rebre un o un altre dels tractaments alternatius que s'estudien. L'avantatge més important de l'aleatorització és que minimitza el biaix d'assignació, equilibrant els factors prognòstics coneguts i desconeguts en l'assignació dels tractaments. |
Jocs | Asteroids Hyper 64 és un videojoc llançat per Nintendo 64 el 1999. El joc és una versió de l'antic joc arcade anomenat Asteroids de 1979. |
Llengües | El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent-hi el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern. Algunes teories hi inclouen entre els seus descendents el macedoni antic, i altres fan descendir aquest d'un anterior protohel·lènic. Aquesta llengua hauria estat parlada als Balcans a les acaballes del tercer mil·lenni aC. La unitat lingüística del protogrec hauria acabat quan els emigrants hel·lens, parlant l'antecessor del micènic, van entrar a la península grega al voltant del segle XXI aC (o a tot tardar el XVII). Es van separar dels doris, que en la invasió dòrica van entrar a la península aproximadament un mil·lenni més tard (en l'anomenada edat fosca grega) parlant un dialecte que en alguns aspectes es va conservar més arcaïtzant. L'evolució del protogrec s'ha de veure tenint en compte el context de l'antiga sprachbund paleobalcànica que fa difícil establir límits entre les diferents llengües. La representació de les laringals a l'inici de mot mitjançant vocals protèsiques, un tret tan característic del grec, és compartida per l'armeni, que també en comparteix altres peculiaritats fonològiques i morfològiques. L'estreta relació entre grec i armeni posa de manifest la natura parafilètica de la isoglossa centum-satem. Les similituds entre el grec antic i el sànscrit vèdic suggereixen que tant el protogrec com el protoindoiranià encara eren molt similars bé al protoindoeuropeu tardà (cosa que el situaria a finals del quart mil·lenni aC), bé a una protollengua grecoària post-protoindoeuropea. El grecoari no té gaire crèdit entre els lingüistes, ja que la distribució tant temporal com geogràfica del grec i de l'indoiranià s'adapten prou bé a la hipòtesi kurgana del protoindoeuropeu. |
Epidèmies | La tercera pandèmia de pesta és la designació d'una pandèmia de pesta bubònica important que va començar a la província xinesa de Yunnan el 1855, cinquè any de l'emperador Xianfeng de la dinastia Qing. Aquest episodi de pesta bubònica es va estendre a tots els continents habitats i, en definitiva, més de 12 milions de persones van morir a l'Índia i a la Xina, amb uns 10 milions morts només a l'Índia. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la pandèmia es va considerar activa fins al 1960, quan les baixes mundials van baixar fins a 200 a l'any.El nom fa referència a aquesta pandèmia com el tercer gran esclat de pesta bubònica que va afectar la societat europea. La primera va ser la Pesta de Justinià, que va assolar l'Imperi Romà d'Orient i els seus voltants el 541 i el 542. La segona va ser la Pesta Negra, que va matar almenys un terç de la població europea en una sèrie d'ones d'infecció en expansió de 1346 a 1353.Els patrons de casualitat indiquen que les onades d'aquesta pandèmia de finals del segle xix / principis del segle xx poden haver estat de dues fonts diferents. La primera era principalment bubònica i es transportava a tot el món a través del comerç marítim, mitjançant el transport de persones infectades, rates i càrregues que transportaven puces. La segona soca, més virulenta, oferia una patolgia de tipus pneumònic amb un fort contagi persona a persona. Aquesta soca es va limitar en gran part a Àsia, en particular a Manxúria i Mongòlia. |
Arquitectura | Un brise-soleil és un element d'arquitectura utilitzat per a parar el sol. És sobretot utilitzat als edificis fets en mur cortina per atenuar l'impacte del sol.El brise-soleil té una estructura calada i, habitualment està realitzat en fusta, metall o formigó. Pot ser una estructura fixa o bé comptar amb algú sistema que permeti ajustar o dirigir a llum del sol que deixa passar. En l'arquitectura moderna el brise-soleil sovint està fabricat en metall expandit.Les estructures de tipus pèrgola, combinades o no amb parets verdes que sostenen plantes enfiladisses caduques també poden jugar el paper de brise-soleil, amb l'avantatge de mantenir un microclima més temperat a l'estiu, per la seva evapotranspiració. Aporta, a més, un suport suplementari a la biodiversitat aportant pol·len i nèctar, suport als nius d'ocells, fins i tot producció de fruites (kiwis, maduixers enfiladissos, parres…), però, per contra, requereixen més dedicació. |
Psicologia | Tipus psicològics (en alemany, Psychologische Typen) és una obra de Carl Gustav Jung publicada inicialment per Rascher Verlag, Zuric, el 1921. Es correspon al sisè volum de la seva Obra completa. En ella desenvolupa les seves idees sobre l'existència de dues «actituds» (extraversió/introversió) i quatre «funcions» (pensament/sentiment i sensació/intuïció), i es refereix per primera vegada al si-mateix com a objectiu del desenvolupament psíquic. |
Estris | Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei. Té el seu origen en els bastons de comandament tribals i va evolucionar fins a esdevenir una joia i símbol de la monarquia, com la corona. La part superior del ceptre pot portar una creu si el rei és cristià o una punxa per recordar la força de la guerra. També poden aparèixer els símbols de la dinastia o país d'on és originari el símbol, a manera de segell o escut. El ceptre s'ha trobat entre els antics egipcis i etruscs, i d'aquests va passar al món clàssic, des d'on s'estengué per tota Europa durant l'Edat Mitjana. En l'actualitat només s'usa en les cerimònies de coronació o similars, per dotar de més magnificiència l'acte. La mida del ceptre s'ha anat reduint amb el pas del temps, des dels ceptres similars a llances en escultures dels déus grecs fins als ornamentats ceptres de mà barrocs. Viccionari |
Sociologia | La propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguin connectades entre si s'anomena cohesió. Aquest conjunt de mecanismes lingüístics assegura la coherència d'un discurs i estructura el text. La llengua ens ofereix molts recursos per a donar cohesió al text. Es poden classificar en dos grups: recursos lèxics i recursos gramaticals. |
Festivals | Anagògia (en grec antic ἀναγώγια) era una festivitat celebrada a Erix a Sicília en honor d'Afrodita. Els habitants de la ciutat creien que en un moment determinat de l'any la deessa se n'anava a l'Àfrica (άναγωγή "anagogé" significa la partida de les naus) i que tots els coloms de la ciutat i la rodalia se n'anaven amb ella, segons diu Claudi Elià. Al cap de nou dies, a l'anomenat καταγώγια ("katagonia", retorn) un colom hauria tornat a la ciutat i s'hauria refugiat al temple, encara que la resta va seguir amb la deessa. Això va ser el senyal per l'alegria general i per una gran festa. Es deia que en un moment donat tota la ciutat feia olor de mantega i això indicava que Afrodita havia tornat. |
Conflictes | Conflicte hmong és el nom amb què es coneix la violència sorgida entre el govern comunista en el poder a Laos i el Vietnam, d'una part, i de l'ètnia Hmong, refugiada a la jungla i les muntanyes del Laos, concretament a l'antiga zona Xaisomboun, una província o zona especial del Laos amb capital a Ban Mouang Xa. Els pocs periodistes que han aconseguit desplaçar-s'hi, així com ONG de defensa dels drets humans, han pogut desvetllar un situació desastrosa en què es veuria la població Hmong; concretament es parla de via d'exterminació per via d'acció armada laosiana i vietnamita. L'ètnia Hmong s'ha agrupat sota l'anomenat Exèrcit Secret que, en defensa, ha donat suport a les campanyes dels EUA a Laos durant la Guerra Civil de Laos, fet que ha comportat represàlies del govern laosià. El conflicte comença després de la victòria del Pathet Lao i del Vietnam del Nord l'any 1975 sobre les forces monarquistes i els seus aliats estatunidencs, tailandesos i sud-vietnamites. La insurgència monàrquica de principis dels 1980 va començar a debilitar-se i amb la caiguda del bloc comunista el finançament es va veure afectat, fet que comporta que des del 1975 el conflicte Hmong s'ha tornat entre governs comunistes del poder del Laos i Vietnam contra el poble Hmong. |
Teologia | La demostració ontològica de Gödel és una formalització del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontològic per l'existència de Déu pel matemàtic Kurt Gödel. L'argument ontològic de Sant Anselm, en la seva forma més succinta, és: "Déu, per definició, és allò sobre el qual no es pot imaginar res més gran. Déu existeix a l'enteniment. Si Déu existís a l'enteniment, el podríem imaginar a Ell més gran si existís a la realitat. Així, cal que Déu existeixi (Déu existeix)." Gottfried Leibniz va donar una versió més elaborada; aquesta és la versió que Gödel va estudiar i va intentar clarificar amb el seu argument ontològic. Encara que Gödel era profundament religiós, mai va publicar la seva prova, ja que temia que no s'interpretaria bé i que es pensaria que l'existència de Déu estava demostrada més enllà de qualsevol dubte. En canvi, només ho va considerar com una investigació lògica i una formulació clara de l'argument de Leibniz amb totes les suposicions expressades. Va ensenyar els arguments repetidament als amics al voltant de 1970 (segons consta al diari d'Oskar Morgenstern) i es van publicar després de la seva mort. A continuació es mostra un resum de la demostració matemàtica. |
Llocs ficticis | L'univers Marvel és l'univers de ficció compartit en què ocorren la majoria de les històries dels còmics publicats per Marvel Comics. El terme sol utilitzar-se per a referir-se a la continuïtat principal de Marvel, també coneguda com a Terra 616; però a vegades s'usa també per a parlar del Multivers Marvel, format per totes les distintes continuïtats que apareixen dins de les publicacions de Marvel Comics amb l'excepció d'algunes llicències o de còmics d'autor. |
Química | La indústria química comprèn les empreses que produeixen industrialment productes químics. Aquestes empreses treballen en l'extracció i processament de les matèries primeres(petroli, gas natural, aire, aigua, metalls i minerals), per a transformar-les en altres substàncies de naturalesa diferent. Actualment a l'economia central del món modern es produeixen uns 70.000 productes diferents. |
Agricultura | Gnomonia és un gènere de fongs dins la família Gnomoniaceae. Aquest gènere conté unes 60 espècies |
Art | El pintoresc és una categoria estètica sorgida en el segle xviii al Regne Unit, íntimament relacionada amb el moviment romàntic. El terme prové del mot italià pittoresco, que significa ‘similar a la pintura’, ‘a la manera del pintor’, i vol expressar una propietat dels objectes, paisatges, o qualsevol altre element del món dels sentits, que per les seves característiques, qualitats, bellesa o singularitat és digne de ser pintat, de ser representat en una obra d'art. El pintoresc és aquell estímul visual que aporta una sensació tal de singularitat que pensem que hauria de ser immortalitzat en un quadre. |
Informàtica | El sistema multiprocessador en xip (MPSoC) és un sistema en xip(SoC) on executa múltiples processadors (vegeu multi-core) paral·lelament, generalment orientat a aplicacions encastades. És una plataforma que composta per un nucli de múltiples elements de processament heterogenis amb funcionalitats específiques que corresponen amb la necessitat del domini de l'aplicació esperada, a una jerarquia de memòria, tots aquests components estan units en una interconnexió en xip. És una arquitectura que satisfà les necessitats del rendiment de les aplicacions de multimèdia, arquitectura de telecomunicacions, la seguretat de la xarxa, i altres dominis d'aplicacions al mateix temps limita el consum d'energia mitjançant l'ús d'elements de processament especialitzats. |
Psicologia | La hiperprosèxia és un terme mèdic que es refereix a un trastorn de l'atenció en la qual el subjecte es concentra excessivament en un esdeveniment, a tal punt que es veu incapacitat o exclou tot altre estímul. Sol ser característica en els deliris, en els estats ansiosos, maníacs i depressius i en la hipocondria. De vegades s'aconsegueix per ensinistrament. A la hiperprosèxia es dona un canvi continu en la focalització de l'atenció. Sol anar associat amb un constant canvi en el curs del pensament que juntament amb la taquipsíquia i el mecanisme d'associació d'idees constitueix la fuga d'idees. És característic de les persones amb episodis o trastorns maníacs. |
Robòtica | Al límit de l'endemà (títol original en anglès, Edge of Tomorrow, canviat després del seu llançament en dvd a Live. Die. Repeat.) És una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per Doug Liman i estrenada el 30 de maig de 2014 a 3D i IMAX. Està inspirada en la novel·la lleugera All You Need Is Kill d'Hiroshi Sakurazaka i protagonitzada per Tom Cruise i Emily Blunt. Ha estat doblada al català. |
Psicologia | Un truc publicitari és un esdeveniment planejat dissenyat per atraure l'atenció dels mitjans de comunicació cap als organitzadors o cap a la seva causa. Els trucs publicitaris poden ser organitzats per professionals o per amateurs. Solen ser utilitzats per publicitaris, famosos, esportistes i polítics. |
Ciències de la salut | Les cures pal·liatives són un enfocament interdisciplinari de cura mèdica orientat a optimitzar la qualitat de vida i mitigar el patiment entre les persones amb malalties greus i complexes. Dins de la literatura científica publicada, existeixen moltes definicions de cures pal·liatives. L’Organització Mundial de la Salut descriu les cures pal·liatives com “un enfocament que millora la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies que s’enfronten als problemes associats a malalties que posen en perill la vida, mitjançant la prevenció i l’alleujament del patiment a través d'una identificació precoç i una avaluació i tractament impecables del dolor i altres problemes, físics, psicosocials i espirituals". En el passat, les cures pal·liatives eren un enfocament específic de la malaltia, però actualment l’Organització Mundial de la Salut adopta un enfocament més ampli, que els principis de les cures pal·liatives s’han d’aplicar com més aviat millor a qualsevol malaltia crònica i, al final, mortal.Les cures pal·liatives són adequades per a persones amb malalties greus de qualsevol edat i es poden proporcionar com a objectiu principal de l’atenció o juntament amb el tractament curatiu. L’ofereix un equip interdisciplinari que pot incloure metges, infermeres, terapeutes ocupacionals i físics, psicòlegs, treballadors socials, capellans i dietistes. Les cures pal·liatives es poden proporcionar en diversos contextos, inclosos els hospitals, els pacients ambulatoris, els infermers qualificats i els entorns domiciliaris. Tot i que és una part important de les cures al final de la vida, les cures pal·liatives no es limiten a les persones properes al final de la vida.Les proves donen suport a l'eficàcia d'un enfocament de cures pal·liatives per millorar la qualitat de vida d'un pacient. I per curar un pacient. L’objectiu principal de les cures pal·liatives és millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties cròniques. Normalment es donen cures pal·liatives al final de la vida, però les pot rebre un pacient de qualsevol edat. |
Astronomia | Luna 1958A (sèrie E-1) fou una sonda espacial soviètica fallida, llançada el 23 de setembre del 1958. Fou el primer intent soviètic d'arribar a la Lluna, amb l'objectiu que la sonda s'estavellés contra la superfície lunar. La missió estava dissenyada per alliberar un petit núvol de sodi i crear un "cometa de sodi" que es pogués veure des de la Terra. La sonda fou llançada amb un coet de llançament Luna 8K72 (SL-3/A-1). El coet es fragmentà i explotà 92 segons després del llançament, destruint la seva càrrega. |
Festivals | La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant'). Va sorgir com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral. Els grecs la consideraven per això un element essencial de la seva cultura ja des dels temps d'Homer. És important assenyalar que la diferència d'edat entre erōmenos i erastēs és paral·lela a la que es donava entre els membres del matrimoni a l'antiga Grècia: un home en la trentena i una joveneta d'entre quinze i divuit anys. També cal remarcar que l'erōmenos era un adolescent ja entrat en la pubertat i no un nen, com s'entén en el concepte actual de pederàstia. El terme deriva de la combinació de dos vocables grecs: παιδ- (arrel de παῖς, παιδός, 'nen' o 'noi') i ἐραστής (erastēs, 'amant'; cf. erotisme). En un sentit més ampli, la paraula es refereix a l'amor eròtic entre adolescents i homes adults. Els grecs consideraven normal que un home se sentís atret per la bellesa d'un jove, tant o més que per la d'una dona. Només hi havia controvèrsia sobre la forma en què havia d'expressar-se aquest desig. La pederàstia estava molt relacionada amb la tradició atlètica i artística de la nuesa en la gimnàstica, amb el costum de matrimonis tardans per als homes, amb els convits i amb el fet que les dones estiguessin recloses a les seves llars. També era una cosa fonamental per a l'entrenament militar grec i un factor important en la formació de les seves tropes. |
Astronomia | La Medalla James Craig Watson (en anglès: James Craig Watson Medal) va ser establerta per un llegat de James Craig Watson, i es concedeix per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units a qui ha realitzat extraordinàries contribucions en astronomia. |
Indumentària | La cremallera és un dispositiu dentat que s'aplica com a sistema de tancament en la indústria de la confecció. El nom català del dispositiu prové del francès cremaillère, de la mateixa etimologia que el català clemàstecs i cremalls ('cadenes amb ganxos per a penjar olles a la llar de foc'). I, com es pot veure, és de formació anàloga. |
Sociologia | El govern mundial és la unió de tots els pobles de la Terra sota un únic poder polític o govern unificat. El concepte neix de les aspiracions europees medievals, dels imperis antics i moderns en el seu afany totalitzador i s'ha vist incrementat amb la globalització i les organitzacions supranacionals, que concentren el poder en òrgans més enllà dels Estats o augmenten la cooperació entre aquests (com propugna l'internacionalisme, sorgit al segle XX). L'organització internacional més similar a un govern mundial actual és l'ONU, tot i que té una capacitat de decisió limitada i el seu funcionamenr depèn asimètricament d'uns països i no d'uns altres. |
Telecomunicacions | ETSI EN 301 489 és una família de normatives de compatibilitat electromagnètica per a equipament de radiofreqüència i serveis associats que cobreix els requeriments essencials de l'article 3,.1(b) de la directiva europea 2014/53/EU i article 6 de 2014/30/EU. |
Aeronàutica | Un portaavions és una nau de guerra dissenyada per permetre l'enlairament, aterratge i re-proveïment d'avions, i actuar com una base aèria naval. Els portaavions permeten a les forces navals tenir protecció aèria a gran distància sense necessitar bases aèries terrestres. Les armades modernes usen aquest tipus de nau com a element de projecció de força, juntament amb els grups amfibis. A banda, també es fan servir com a nau capital, un paper que abans prenia el cuirassat. El canvi parteix de la creixent importància de la superioritat aèria com a part clau de la guerra moderna, que va iniciar-se a la Segona Guerra Mundial. Els portaavions sense escorta es consideren vulnerables a l'atac per altres vaixells, avions, submarins o míssils, i per això viatgen en grups de batalla. A diferència d'altres naus capitals del segle xx, l'única limitació en el seu disseny ha estat la pressupostària. Entre les innovacions més modernes i una mostra de l'estat actual de la tecnologia en els portaavions són les catapultes electromagnètiques que estalvien el prendre aigua del mar per a vapor i la coberta de vol amb rampa de salt. Existeixen en terra pistes amb una rampa perquè entrenin els pilots que operaran en aquests tipus de portaavions. Els portaavions, en ser els navilis de guerra més grans que existeixen, impliquen en la seva construcció un procés llarg i laboriós, que suposa un enorme cost per a la seva armada i triga anys a completar-se. La tendència és fer cada vegada portaavions amb la seva eslora, mànega i desplaçament més grans per transportar en l'hangar i operar en coberta més avions ràpidament i usar menys marins per manejar-los, gràcies a l'automatització i l'ús de programari i sistemes operatius.En setembre de 2020, existien 20 portaavions operatius al voltant del món (comandats per nou Armades) més els que estan en construcció (EUA ja té portaavions nuclears classe Ford aprovats pel Congrés: el USS John F. Kennedy (CVN-79) i el USS Enterprise (CVN-80), un de més sent el quart de deu planejats per construir. Igualment, la Xina té 2 portaavions en construcció. |
Biotecnologia | Els conjugats anticòs-fàrmac o fàrmacs immunoconjugats (o ADC per la denominació anglesa Antibody-drug conjugate) són una classe de medicaments biològics dissenyats com a teràpia específica per al tractament del càncer. A diferència de la quimioteràpia, els immunoconjugats estan destinats a dirigir-se i matar les cèl·lules tumorals alhora que eviten afectar a les cèl·lules sanes. A partir de 2019, unes 56 empreses farmacèutiques desenvolupaven immunoconjugats.Els ADC són molècules complexes compostes d'un anticòs relacionat amb una càrrega útil d'un medicament citotòxic (anticancerós) biològicament actiu. Els conjugats anticòs-fàrmac són exemples de bioconjugats i immunoconjugats. Els ADC combinen les capacitats d'orientació dels anticossos monoclonals amb la capacitat de matar el càncer dels medicaments citotòxics. Es poden dissenyar per discriminar el teixit sa i el malalt. |
Seguretat laboral | El didal és un estri auxiliar emprat en l'acció de cosir. Per les seves característiques permet empenyer l'agulla a través del teixit, sense punxar-se i sense que rellisqui, de forma còmoda i eficaç. Els didals tenen una forma tronco-cònica, com de campaneta, i es posen en un dels dits de la mà que subjecta l'agulla. Els didals estan fets de materials rígids i llur superfície exterior és rugosa (amb uns rebaixos o clotets característics) de manera que l'agulla no pugui relliscar amb facilitat. |
Sociologia | L'alimentació macrobiòtica és una dieta que diu basar-se en el principi filosòfic d'equilibri del yin i el yang. No té cap base científica i no hi ha proves de que sigui més saludable, ni de que pugui ajudar en la prevenció o el tractament del càncer o d'altres malalties. Una alimentació macrobiòtica estricta pot ser causa de malnutrició.Consisteix en una adaptació de les tradicions culinàries d'Extrem Orient, on alimentació, medicina i inclús espiritualitat sempre han estat força imbricades. Tot i així, hom retroba comportaments equivalents als de l'alimentació macrobiòtica en la majoria de cuines ancestrals d'arreu del món, incloses les occidentals (en especial el fet de prendre cereals i altres gramínies com aliment de base, en forma de gra o de farina). Va ser formulada tal com se la coneix actualment per l'ensenyant japonès Georges Ohsawa (1893-1966), el qual va publicar en francès el seu primer llibre sobre el tema l'any 1931: Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d'Extrême-Orient |
Enginyeria | El mesurador de Bourdon (o manòmetre de Bourdon) és un instrument per mesurar la pressió d'un fluid. Consisteix en un tub en forma d'espiral i de secció ovalada, un extrem del qual està en contacte amb el fluid a mesurar i l'altre extrem està tancat. Quan la pressió del fluid es modifica, la secció ovalada també resulta modificada i l'extrem tancat del tub es mou; aquest moviment es transmet mecànicament cap a una agulla indicadora. |
Heràldica | L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes, la seva composició i el seu significat. És una de les branques del coneixement que han perdurat amb menys canvis fins a l'actualitat. L'heràldica aparegué arreu d'Europa gairebé simultàniament vers el segon quart del segle xii. La seva aparició en aquest període determinat de l'edat mitjana és congènita a la crisi dels estats centralitzats i l'ascens dels senyors feudals. El senyal heràldic nasqué per la necessitat d'un emblema personal privat que identifiqués cadascun dels senyors feudals al camp de batalla, i aquest emblema es plasmà sobre l'escut, una arma defensiva que des de temps immemorials es convertí en el suport més adequat per a rebre tota mena de decoracions; però és només en aquest període quan aquest emblema personal privat esdevingué, a més, hereditari; d'aquesta manera no podia ésser usurpat per ningú altre i es transmetia de pares a fills, esdevenint d'aquesta manera un emblema dinàstic o de llinatge. En aquest moment naixia l'heràldica.Posteriorment el seu ús s'estengué més enllà del seu àmbit estricte per abastar la identificació de tota mena de persones, corporacions, entitats polítiques i d'altres, i en l'actualitat es troba molt propera a la cultura de comunicació visual (marques, logotips, etc.). La característica que diferencia l'heràldica d'altres tipus de simbologies es pot resumir en tres pilars: l'assumpció d'un conjunt de normes rígides per a la composició de l'emblema, la plasmació de l'emblema en un escut d'armes i la transmissió hereditària de les armories com a element identificador del llinatge. L'heràldica no s'ha de confondre amb la vexil·lologia, que és l'estudi de l'emblemàtica de les banderes o senyeres. L'emblemàtica de les banderes o vexil·lologia és molt més antiga que l'heràldica, ja que l'ús d'emblemes sobre un tros de tela està documentat des de ben antic. |
Història | Michel Meslin (París, França, 29 de setembre de 1926 - Idem, 12 d'abril de 2010) va ser un historiador i professor universitari especialitzat en la història de les religions i l'antropologia religiosa. Malgrat ser professor convidat a nombroses univerisitats europees i americanes (Laval de Québec, de Montréal, de Friburg, de Lausana, de Chicago, de Madrid i de Mèxic), va desenvolupar la major part de la seva carrera a la Universitat de la Sorbona, de la qual va ser rector entre 1989 i 1993. Durant el seu mandat contribuí activament a la creació de la càtedra de català, raó per la qual fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi de 1992. També fundà l'Institut de Recherches pour l'étude des religions (IRER). |
Fiscalitat | Un mesclador de criptomoneda, cryptocurrency tumbler o cryptocurrency mixing service és un servei ofert per barrejar moneda digital potencialment identificable i contaminada amb altra que no ho estigui, així com per enfosquir la part posterior o rastre dels fons originals. Normalment, això es fa agrupant els fons d'origen de múltiples entrades durant un període de temps gran i aleatori, i després escopint-los a les adreces de destinació. Com que tots els fons s'agrupen i més tard es distribueixen a l'atzar, és molt difícil rastrejar les monedes exactes. Han sorgit mescladors per millorar l'anonimat de les criptomonedes, normalment bitcoin (d'aquí el mesclador de Bitcoin), ja que les criptomonedes proporcionen un registre públic de totes les transaccions. |
Història | Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans. El territori fou anomenat Beilicat d'Eretna. El nom prové del seu fundador, el turcomongol Eretna, governador de la zona (1326-1337) que va prendre el poder aprofitant l'enfonsament del poder il-kànida a l'Àsia Menor (1337-1343), amb suport mameluc i va dominar una àmplia regió (1343-1352) amb capital a Sivas. El beilicat abraçava Nigde, Aksaray, Ankara, Develi Kara Hisar, Darende, Amasya, Tokat, Mezifun, Samsun, Erzindjan, Sharki Karahisar i Sivas (que era la capital, encara que després va passar a Kayseri). La seva dinastia va governar fins al 1381. El darrer emir va ser substituït pel seu visir Kadi Burhan al-Din que va regnar divuit anys més. |
Agricultura | Cassia agraria va ser el nom d'una llei romana establerta a proposta del cònsol Espuri Cassi Viscel·lí, que tenia per col·lega a Pròcul Virgini Tricost Rutil, l'any 267 de la fundació de Roma (486 aC) per la qual s'ordenava el repartiment de les terres arrabassades als hèrnics a favor dels plebeus i dels llatins La llei no va tenir cap efecte. |
Periodisme | Bernat Ferrer i Frigola (Barcelona, 1982) és un periodista català que ha sigut coeditor del digital Anoiadiari.cat, ha treballat a Vilaweb, Directe.cat, Tribuna Catalana, Festes.org i Xarxanet.org. El 2015 treballa a Nació Digital i Nació La Flama, escrivint sobre política i cultura popular, respectivament. Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha estat gairebé a totes les redaccions de la “Internet sobiranista”. També ha col·laborat al setmanari El Temps, Europa de les Nacions, Nationalia, El Punt i Regió 7. El 2011 va publicar el llibre-entrevista Converses amb Oriol Junqueras. |
Química | La lipofília, de les paraules del grec que signifiquen “que li agrada el greix”, es refereix a la capacitat que té un compost químic de dissoldre's en greixos, olis, lípids, i solvents no polars com l'hexà o el toluè. Aquests solvents no polars són al seu torn lipòfils. Les substàncies lipòfiles tendeixen a dissoldre's en altres substàncies lipòfiles, mentre que les substàncies hidròfiles (que els hi agrada l'aigua) tendeixen a dissoldre's en aigua i altres substàncies hidròfiles. Tanmateix, els termes "lipofília" i "hidrofòbia" no són sinònims, com es pot apreciar en les silicones i fluorocarbonis, els quals són hidròfobs però no lipòfils. Les substàncies lipòfiles interaccionen dins elles mateixes i amb altres substàncies amb les forces de dispersió de London. Tenen poca o cap capacitat per formar l'enllaç d'hidrogen. Els tensioactius basats en hidrocarburs són compostos que són amfifílics (o amfipàtics), que tenen un extrem hidròfil que interacciona amb l'aigua (se'n diu 'grup cap') i un extrem lipòfil que se'n diu 'la cua'. |
Física | El western blot (de vegades anomenat proteïna immunoblot ), o western blot, és una tècnica analítica àmpliament utilitzada en biologia molecular i immunogenètica per a detectar proteïnes específiques en una mostra d'homogeneïtzació o extracte de teixits. En resum, la mostra experimenta una desnaturalització de proteïnes, seguida d'una electroforesi en gel. A sintètic o d'origen animal anticòs (conegut com el anticòs primari ) es cregui que reconeix i s'uneix a una proteïna diana específica. La membrana d'electroforesi es renta en una solució que conté l'anticòs primari, abans que es renti l'excés d'anticòs. S'afegeix un anticòs secundari que reconeix i s'uneix a l'anticòs primari. L'anticòs secundari es visualitza mitjançant diversos mètodes com la tinció, la immunofluorescència i la radioactivitat, cosa que permet la detecció indirecta de la proteïna diana específica. Altres tècniques relacionades inclouen l'anàlisi de transferència de punts, la transferència quantitativa de punts, la immunohistoquímica i la immunocitoquímica, on s'utilitzen anticossos per detectar proteïnes en teixits i cèl·lules mitjançant immunotinció i assaig d'immunosorbents lligats a enzims (ELISA). El nom de western blot és un joc de paraules amb Southern blot, una tècnica per a la detecció d'ADN que porta el nom del seu inventor, el biòleg anglès Edwin Southern. De la mateixa manera, la detecció d'ARN es denomina Northern Blot. W. Neal Burnette va donar el terme "western blot" el 1981, encara que el propi mètode es va originar el 1979 al laboratori de Harry Towbin a l' Institut Friedrich Miescher de Basilea, Suïssa. Entre el 1979 i el 2019 "s'ha esmentat als títols, resums i paraules clau de més de 400.000 publicacions llistades a PubMed " i pot continuar sent la tècnica d'anàlisi de proteïnes més utilitzada. |
Història | L'Institut de la memòria nacional - Comissió de persecució dels crims contra la nació polonesa, en polonès Instytut Pamięci Narodowej - Komisja Ścigania Zbrodni przeciwko Narodowi Polskiemu o IPN, és una institució polonesa creada per una llei del 18 de desembre del 1998. El seu principal objectiu és investigar els crims nazis i comunistes, conservar la documentació sobre ells, per proporcionar aquesta documentació per al públic, processar els que van cometre aquests crims i educar el públic sobre el tema. L'esforç principal de l'Institut se centra en els crims comesos per les autoritats comunistes de Polònia abans de 1989.Els presidents de la IPN són triats per cinc anys pel Sejm, la Dieta polonesa (amb una majoria d'almenys el 60% dels vots i la possible aprovació del Senat, a petició d'una universitat de l'IPN) Leon kieres - 30 de juny 2000 a 29 de novembre del 2005 Janusz Kurtyka - 29 de novembre del 2005 fins a abril 10, 2010 (va morir a l'accident de l'avió presidencial polonès a Smolensk) Franciszek Gryciuk - 10 abril de 2010 - 28 juny de 2011 (president interí després de la mort accidental de Janusz Kurtyka) Łukasz Kaminski - des del 28 juny de 2011L'Institut de la Memòria Nacional inclou igualment un Consell de l'IPN format per 9 membres dos d'ells nomenats pel president de la República de Polònia, cinc nomenats pel Sejm i dos d'ells nomenats pel Senat de la República de Polònia. El Consell d'IPN està integrat actualment per : Antoni Kura Artur Mudrecki Andrzej Chojnowski Antoni Dudek Andrzej Friszke Andrzej Paczkowski Tadeusz Wolsza Grzegorz Potyka Bolesław OrłowskiL'IPN està dividit en : Comissió Principal per a la Investigació de Crims contra la Nació Polonesa (polonès Główna Komisja Ścigania zbrodni Przeciwko Narodowi Polskiemu) Oficina de posada a disposició i arxiu de documents (Biuro Udostępniania i Archiwizacji Dokumentów) Oficina d'Educació Pública (Biuro Edukacji Publicznej) Oficina de depuració (Biuro Lustacja) Oficines locals à Białystok, Cracòvia, Gdańsk, Katowice, Łódź, Lublin, Poznań, Rzeszów, Szczecin, Varsòvia i Wrocław.Un dels més famós processos endegats per l'IPN es refereix a la massacre de Jedwabne. |
Sociologia | L'interaccionisme és un corrent teòric de la sociologia que es basa a estudiar la interacció social com a nucli dels diferents fenòmens culturals, entre ells els conflictes o la formació de grups. L'escola interaccionista que més desenvolupament ha tingut és la de l'interaccionisme simbòlic.L'interaccionisme rebutja l'estructuralisme i basa la seva recerca en dades qualitatives on la comunicació entre els individus té un paper fonamental. |
Esoterisme | Marie Catherine Laveau (Nova Orleans, 10 de setembre de 1801 - 15 de juny de 1881) fou una practicant de vodú, herborista i comare criolla de Louisiana que es feu famosa a Nova Orleans fins al punt de ser coneguda com a "Reina Vodú", títol que heretaria la seva filla. De vegades el seu llinatge apareix escrit com Laveaux, que derivaria del francès segons els historiadors.La seva filla, Marie Laveau II (1827-c.1862) també practicà la bruixeria, la màgia, l'animisme dels nadius americans i africans, a més del vodú de Louisiana. |
Conflictes | La cultura de la cancel·lació (de l'anglès: cancel culture) és un neologisme de la cultura pop dels Estats Units, que fa referència al fet de retirar el suport, ja sigui moral, financer, digital o fins i tot social, a aquelles persones o organitzacions que es consideren, per algun motiu, inadmissibles. Això es produeix com a conseqüència de determinats comentaris o accions, o perquè aquestes persones o institucions transgreden les expectatives que hi havia sobre elles. Es defineix com «una crida a boicotejar algú –generalment una celebritat– que ha compartit una opinió qüestionable o impopular a les xarxes socials». El terme cancel culture o cancelling va començar a utilitzar-se en 2015, però va ser a partir de 2018 quan va començar a guanyar popularitat. Es relaciona amb l'anomenat assassinat de la reputació. L'impacte de la cultura de la cancel·lació pot afectar seriosament l'economia dels implicats, com ha passat a artistes musicals com Kanye West o presentadors de televisió com Bill O'Reilly, Charlie Rose i Roseanne Barr. Aquest es comparat amb una mena de pacte propi del món digital, en el qual un grup de persones acorden no recolzar més a una persona o mitjà. Lisa Nakamura, professora de la Universitat de Míchigan, descriu aquesta cultura com «un acord per no amplificar, publicitar ni donar suport econòmic», i ho relaciona amb l'economia de l'atenció, concloent que «quan prives a algú de la teva atenció, el prives de la seva manera de guanyar-se la vida». |
Informàtica | El Centre de Computació de Corea (en coreà: 조선콤퓨터쎈터 ) és el principal centre d'investigació de tecnologies de la informació de Corea del Nord, fundat el 24 d'octubre de 1990. El CCC opera vuit centres de desenvolupament i producció, i 11 centres regionals d'informació. Té oficines filials a Alemanya, Xina, Siria i als Emirats Àrabs Units. Posseeix un especial interès en investigació en Linux. |
Biblioteconomia | El Centre de Documentació de la Sagrera és una associació sense ànim de lucre fundada l'any 2004 i inscrita al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. |
Art | A la religió jueva el sancta sanctorum, de vegades citat com a sanctasantorum, amb el significat de "El Sant dels Sants" o "Santíssim" (en hebreu kodesh ha-kodashim) era el lloc sagrat més important del tabernacle i Temple de Salomó, en el qual s'hi custodiava l'Arca de l'Aliança. A l'antic Egipte, el sancta santorum era el lloc més sagrat i recòndit del temple, situat al seu eix principal, i on només els sacerdots i el faraó hi tenien accés. Allà hi havia el naos i la imatge de la divinitat. Per extensió, el sancta sanctorum ha quedat com un terme per designar el santuari més reservat i fins i tot secret dels temples de diferents religions. La frase llatina sanctum sanctorum és una traducció del terme hebreu קֹדֶשׁ הַקֳּדָשִׁים (Qṓḏeš HaQŏḏāšîm, el més sagrat de totes les coses sagrades) que als textos llatins generalment es refereix al lloc més sagrat del Tabernacle dels israelites i després del Temple de Jerusalem, però també té algun ús derivat a l’aplicació-se a les imitacions del Tabernacle en l'arquitectura religiosa. La forma plural sancta sanctorum també s'utilitza, probablement com a sinècdoque, referint-se a les sagrades relíquies contingudes al santuari. La traducció Vulgata de la Bíblia utilitza "sancta sanctorum" per al el més sagrat de totes les coses sagrades. D’aquí l’ús derivat per designar la capella Sancta Sanctorum del complex de la Basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma. A l'hinduisme, la part més íntima d'un temple on es guarda la imatge de culte (Murti) de la deïtat, forma el Garbha griha, també referit com a sanctum sanctorum. |
Gestió | Cross-docking és la pràctica en el món de la logística de descarregar una mercaderia des d'un camió o tren entrant per carregar-la en un camió o tren sortint. L'objectiu és canviar el mitjà de transport, transitar mercaderies amb diferents destins o consolidar mercaderies provinents de diferents orígens. En sentit estricte el cross-docking es fa sense cap tipus d'emmagatzematge intermedi. El grup Eroski per exemple, treballa així. La pràctica del cross-docking abarateix molt els costos logístics, tant costos d'emmagatzemament, costos de manipulació, rotació de l'inventari com en espai físic. Amb una correcta coordinació d'entrades i sortides a través dels actuals sistemes d'informació ERP, permet eliminar completament l'emmagatzemament de cap mercaderia. |
Cultura popular | El pombero (segons algunes fonts, cuarahí yará en guaraní, encara que segons altres el pombero i el cuarahí yará serien éssers diferents; pombero ve del verb "pomberiar", 'espiar') és una criatura de la mitologia guaraní, molt popular a les regions del Paraguai, sud de Brasil i les províncies argentines de Corrientes, Chaco i Misiones. Segons Carlos Mártinez Gamba, l'origen del pombero estaria al Brasil, car no és present a la mitologia mbya. És el geni protector dels ocells. |
Agricultura | Una bala és un bloc de palla, normalment premsat, que va substituir en gran manera els pallers i les pallisses com a mètode de preservar l'aliment per als animals. Les empacadores són les màquines agrícoles que fan les bales. En el començament d'aquesta tecnologia, i fins fa relativament poc temps, s'utilitzaven bales de forma prismàtica, actualment desplaçades per les cilíndriques, més aptes per al seu maneig mitjançant màquines. És usual que les bales s'utilitzen no només per a preservar palla sinó, especialment, per a conservar altres tipus de cultius destinats a farratge i que es tallen i processen abans d'estar secs, com a forma d'obtenir un rendiment nutricional màxim. Les bales de palla de dimensions estàndard (1000 mm x 450 mm) i d'aproximadament 18 kg són usades habitualment per a la construcció de cases que van dels 50 m² fins als 500 m². S'usen perquè són fetes de material ecològic i sostenible. |
Dansa | Kurt Jooss (Wasseralfingen, Alemanya, 12 de gener de 1901 - Heilbronn, Alemanya, 22 de maig de 1979) fou un ballarí expressionista i coreògraf alemany, creador i desenvolupador del concepte de la Dansa-Teatre (TanzTheater), fent servir tècniques de ballet clàssic i de dansa expressiva (Ausdruckstanz). Fou mestre de Ann Hutchinson Guest, Erika Hanka, Pina Bausch, Jean Cébron i, director de companyies de dansa reconegudes mundialment. Es considera un dels fundadors de la dansa moderna alemanya, justament amb Mary Wigman, Albrecht Knust i Rudolf von Laban, d'estil expressionista, o dansa expressiva. La va desenvolupar i va ser pioner en dansa-teatre, gènere que va popularitzar sobretot els seus alumnes Hans Züllig, Erns Uthoff i Pina Bausch. |
Enginyeria | La tela metàl·lica o malla metàl·lica és una malla més o menys gran, generalment de filferro protegit contra la corrosió o també d'acer inoxidable, quan l'aplicació ho requereix. La protecció contra la corrosió es fa normalment mitjançant una capa de zinc o d'un recobriment plastificant. La "tela metàl·lica" està disponible en diversos calibres de filferro, mides de malla i tipus de trenat a màquina. La "tela metàl·lica" de malla ample i de material gruixut s'utilitza sovint com a tanca per a delimitar el perímetre de terrenys i parcel·les. La "tela metàl·lica" de filferro i malla fina, a Àustria es coneix com a "tela metàl·lica de conill" o "tela metàl·lica conillera", perquè s'utilitza per a impedir que els animals petits, com llebres i conills del camp, entrin a les propietats privades.La tela metàl·lica té diverses aplicacions com per exemple: La construcció de tanques i galliners, conilleres, estables, etc., colador domèstic, colador de te, infusor de te, filtres de laboratori químic, filtres antiflama: Làmpada Davy, protecció cremador Bunsen (laboratori químic) o inlús per al trasplantament d'arbres. Quan s'empra per trasplantar arbres, és millor fer ús de tela metàl·lica sense protecció contra la corrosió, perquè així no té per què ser retirada per raó de la descomposició causada per la corrosió amb la mateixa terra en ser plantat l'arbre. |
Estris | L'heliòmetre és un instrument propi per mesurar amb molta exactitud els diàmetres dels astres i particularment els del Sol i de la Lluna. El savi Bouguer, de l'Acadèmia de les Ciències, va inventar aquest instrument en 1747 el qual es compon de dos objectius d'un focus molt llarg col·locats l'un al costat de l'altre i combinats amb un només ocular. Cal que el tub del ullera tingui una forma cònica i que la superior sigui més gruixuda a causa de l'amplada dels dos objectius que rep: l'extremitat inferior ha d'estar guarnida, com es fa regularment, del seu ocular i d'un micròmetre. |
Filosofia | Ab ovo és una locució que significa, literalment, “des de l'ou” i, en sentit ampli, “des de l'origen”, “des del principi”. Prové d'Horaci que l'aplica als poetes que, al contrari d'Homer (el qual usa la tècnica d'in medias res), inicien la narració des dels seus inicis. Hi al·ludeix a l'ou doble o als dos ous postos per Leda, després d'aparellar-se amb Zeus metamorfitzat en cigne, dels quals va néixer Hèlena juntament amb els seus germans, la causa de la guerra de Troia. Si Leda no hagués post l'ou, Hèlena no hauria nascut, així que Paris no podria haver-hi anat amb ella, de manera que no hi hauria hagut cap guerra de Troia. |
Arquitectura | L'antic hospital de la Misericòrdia està situat a la plaça de la República de Viana do Castelo, a Portugal. Construït el 1598, és un edifici renaixentista amb una façana blanca de tres plantes on destaquen les galeries d'arcs sostinguts per columnes esculpides amb cariàtides. Dalt de la seva façana hi ha un frontó triangular amb una creu en el centre. Juntament amb l'església, el conjunt està classificat des de l'any 1910 com a Monument Nacional. Annexa a l'hospital hi ha una església aixecada en el segle xviii. És un temple de planta transversal composta per una sola nau i capella major. La seva arquitectura combina els estils manierista i barroc. |
Sociologia | Universitat Popular (UP) va ser la branca universitària de la Força Socialista Federal, activa a Catalunya des de 1963 a 1968. Comptava amb una organització pròpia i autònoma, amb vinculacions entre les direccions respectives però sense que hi hagués dirigisme d'una per l'altre. Tanmateix, a partir de 1966-1967, va tenir un paper decisiu en la autocrítica de la FSF i va portar a la desaparició d'ambdues a la primavera de 1968. |
Ciència militar | Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents. En la història de la humanitat es coneixen dues «guerres mundials»: La Primera Guerra Mundial (1914-1918), també coneguda com “la Gran Guerra”; i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Però la llista podria contenir també les Croades, la Guerra de Successió Espanyola, la Guerra dels Set Anys (deslliurada a quatre continents), les Guerres Napoleòniques o la Guerra Freda. Malgrat ser acceptades dues guerres mundials, publicacions com els llibres de text espanyols dels anys vuitanta indiquen que la Segona Guerra Mundial va ser realment l'única que pot rebre aquest nom, per ser l'única d'ambdues que va registrar combats en territori de tots els continents del globus. Tanmateix, la confrontació de 1914 també rep aquest apel·latiu internacionalment, malgrat que en el seu temps només se la va anomenar 'la Gran Guerra' i que es va deslliurar només a Europa, Àfrica i Àsia (encara que hi va haver enfrontaments a les Amèriques (batalla de Coronel) i Papua Nova Guinea. En certa manera es diu així per la participació de combatents de tots els continents, especialment del costat de la Triple Entesa. |
Sociologia | Un GSR (Grup Social Rellevant) és un grup d'individus que atribueix a un artefacte un mateix significat, un cert ús, una sèrie d'avantatges, problemes, objectius o funcions. No necessàriament aquests GSR es corresponen amb una institució formal, una empresa, una organització o una associació. El primer precepte metodològic del model SCOT és determinar quins son els grups socials rellevants ( GSR). La determinació d'un GSR és important per determinar si un GSR és homogeni respecte al significat que s'atribueix a l'artefacte o ha de dividir-se en grups diferents. Els Grups Socials Rellevants no són entitats purament socials, ja que les interaccions entre els seus membres estan estructurades mitjançant marcs tecnològics que es construeixen sobre tecnologies prèviament estabilitzades. |
Astronomia | L'astronomia és la ciència que estudia l'Univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica). Etimologia: la paraula astronomia prové del mot grec αστρονομία ('astronomia'), combinació dels mots άστρον (astron), que significa 'estrella', i νόμος (nomos), 'llei'. L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden tenir un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com les corbes de llum d'estrelles variables, el descobriment d'asteroides i cometes, etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudociència que afirma que el destí de les persones, i dels assumptes humans en general, es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentre que els astròlegs no. A més, els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc de Nicea. |
Gestió | El material estratègic és qualsevol tipus de primeres matèries que és important per a tenir una planificació estratègica individual o de les organitzacions, i per la gestió de la cadena de subministrament. La manca de subministrament de materials estratègics pot deixar a una organització o a un govern vulnerables a la interrupció de la fabricació de productes que requereixen aquests materials. També es pot referir a un grup o departament que gestiona aquests materials. L'US Defense Logistic Agency proporciona material estratègic a l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. |
Astronàutica | L'STS-2 fou una missió del transbordador espacial de la NASA amb el transbordador espacial Columbia., que fou llançat el 12 de novembre del 1981. Aquesta fou la segona missió del transbordador espacial i també la segona missió del transbordador espacial Columbia.. Per tant, fou la primera vegada que una nau espacial orbital reutilitzable tripulada tornava a l'espai per la seva segona missió.A les fases inicials de programació del programa del transbordador espacial, l'STS-2 era la missió designada per reimpulsar l'Skylab. Tanmateix, els retards en el desenvolupament i l'òrbita decadent de l'Skylab impossibilitzaren la missió. Quan l'STS-2 fou llançada, l'Skylab ja havia caigut de l'òrbita des de feia temps. |
Jaciments paleontològics | La formació de Morrison és una seqüència característica de roca sedimentària del Juràssic superior a l'oest dels Estats Units i el Canadà, que ha estat la font de fòssils de dinosaure més prolífica de Nord-amèrica. Es compon de llims, gresos, lutites i limolites, i és d'un color gris clar, gris verdós, o vermell. La majoria de fòssils es troben a les capes verdes de limolita i gresos inferiors, vestigis de rius i planes inundables del període Juràssic. Està centrada en Wyoming i Colorado, amb afloraments a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Kansas, els sortints d'Oklahoma i Texas, Nou Mèxic, Arizona, Utah i Idaho. Cobreix una àrea d'1,5 milions de quilòmetres quadrats, tot i que només una minúscula fracció està exposada i accessible als geòlegs i paleontòlegs. Més del 75% encara roman enterrat sota les praderies a l'est, mentre que gran part de la resta fou destruïda per l'erosió quan les Muntanyes Rocalloses s'alçaren a l'oest. |
Art | El cartó pedra és una pasta de paper endurida amb gluten, guix, escaiola o altres substàncies plàstiques per a fer ornaments que imiten el guix o la pedra. S'utilitza per confeccionar màscares, titelles, els ninots de les Falles de València i les Fogueres d'Alacant, així com per fer escenaris i l'attrezzo al teatre i al cinema o elements decoratius d'arquitectura interior. |
Química | La reacció de Fenton (denominada així pel seu descobridor el 1894, H. J. H. Fenton) és la reacció que es produeix quan es catalitza el peròxid d'hidrogen amb metalls de transició, generalment ferro, donant com a resultat la generació de radicals altament reactius de l'hidroxil (OH·). El radical OH· és altament oxidant, per la qual cosa s'ha estudiat la seva participació en mecanismes biològics de degradació no enzimàtics en conjunt amb composts d'origen orgànic como el catecol. El seu ús pràctic està en el tractament de contaminants del tipus dels fenols, el formaldehid, el BTEX, els pesticides, etc., malgrat que en l'actualitat s'estudia la seva aplicació en diversos processos industrials i la influència de la reacció en algunes patologies. |
Robòtica | Un robot col·laboratiu, sovint abreujat com a cobot, és un tipus de robot industrial capaç d'assistir operaris humans en espais de treball compartits. Els cobots poden funcionar a la vora de persones sense barreres de seguretat mitjançant sensors que eviten col·lisions i, en cas de xocar, són lleugers, tenen la potència limitada i el manipulador té superfícies toves i arrodonides per prevenir lesions. Els robots col·laboratius sovint també es poden reprogramar fàcilment, permetent que s'emprin per a diferents tasques.El grau d'interacció durant les operacions amb persones és molt variable; pot oscil·lar entre una coexistència, on operari i robot treballen separadament, o una col·laboració, on la feina del cobot ajuda directament al treballador. Abans d'implementar un cobot s'han d'avaluar i minimitzar tots els riscos, seguint uns estrictes estàndards de seguretat. El resultat és un procés segur amb un cobot que augmenta la productivitat, encarregant-se de les tasques més repetitives o cansades, en aplicacions diverses com l'empaquetatge, muntatge, càrrega i descàrrega, mecanitzat... Gràcies a tot aquest conjunt de característiques, i un cost menor que el dels robots industrials convencionals, els cobots solen ser especialment indicats per a pimes.L'any 2021 es van instal·lar aproximadament 39.000 cobots globalment, un 7,5% del total de 517.385 robots industrials muntats aquell any segons la Federació Internacional de Robòtica. D'ençà de la comercialització del primer robot col·laboratiu l'any 2008, aquest mercat ha crescut i s'ha consolidat amb l'entrada de nous fabricants i la diversificació de les aplicacions. S'espera que aquest sector continuï creixent en el futur, empès per la indústria electrònica que empra majoritàriament robots amb poca càrrega útil. |
Geologia | En geologia, un sòcol és un relleu de plana o altiplà format durant l'era Primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península Ibèrica i estan formats per roques molt rígides que es trenquen amb els moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs. Durant l'era Paleozoica es va crear un sòcol en el Massís Hespèric, situat a la part nord de la península actual, creat amb roques metamòrfiques i convertit en sòcol resistent després de ser arrasat per l'erosió donada pel mar. |
Telecomunicacions | Malvertising (de l'anglès "malicious advertising") és l'ús de publicitat en línia per estendre programari maliciós (en anglès 'malware'). |
Física | L'eficiència quàntica és una quantitat definida per un dispositiu fotosensible com la pel·lícula fotogràfica o detector CCD com el percentatge de fotons que xoquen amb la superfície fotoreactiva que produirà un parell electró-forat. És una mesura precisa de la sensibilitat del dispositiu. Sovint es mesura sobre un rang de diferents longituds d'ona per caracteritzar l'eficiència del dispositiu a cada energia. La pel·lícula fotogràfica té típicament una eficiència quàntica de menys del 10%, mentre els CCDs poden tenir una eficiència quàntica sobre 90% en algunes longituds d'ona. |
Pedagogia | Raúl Moreno Montaña (Barcelona, 20 de desembre de 1978) és educador social i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures. |
Filologia | La filologia romànica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües i literatures romàniques. La filologia romànica ha abordat el conjunt de les diverses llengües medievals com un objecte d'estudi comú. La literatura de cada una de les llengües que la conforma ha fet de la filologia romànica un grup homogeni que, fruit de la curiositat, el gust per la síntesi i l'obertura a qualsevol fenomen literari, va formar des del s. XIX una metodologia comuna que anuncià el que serà conegut com a literatura comparada. Un dels primers estudiosos de la filologia romànica fou François Raynouard, que ja revela l'ús d'una metodologia comparatista amb un treball fundacional titulat justament Grammaire comparée des langues de l'Europe latine dans leurs rapports avec la langue des troubadours (1821). Un altre estudiós que es pot considerar un dels pares de la filologia romànica fou Jean-Jacques Ampère, que al 1832 pronunciarà el discurs De la littérature française dans ses rapports avec les littératures étrangères au Moyen Age en el curs d'obertura de la Sorbona. La filologia romànica centra el seu estudi en les relacions literàries internacionals en un període concret: el naixement i primer desenvolupament de les literatures en vulgar. D'aquesta manera, en la filologia romànica té un gran pes la funció de la recerca, ja que és cabdal entendre correctament cadascuna de les llengües en la seva fase constitutiva, cosa que obliga el romanista a investigar la llengua en aquest moment. Un dels trets bàsics de l'àrea de la cultura i de la creació literària romàniques medievals és la seva diversitat dins d'una unitat implícita. |
Informàtica | En tecnologia de la informació, un tràiler o footer fa referència a dades suplementàries ( metadades ) situades al final d’un bloc de dades emmagatzemades o transmeses, que poden contenir informació per al maneig del bloc de dades o simplement marcar el final del bloc.En la transmissió de dades, les dades posteriors al final de la capçalera i anteriors a l’inici del tràiler s’anomenen càrrega útil o cos. És vital que la composició del tràiler segueixi una especificació o format clar i inequívoc per permetre l’ anàlisi. Si no s’elimina correctament un remolc o s’elimina part de la càrrega útil pensant que es tracta d’un remolc, pot provocar confusió.. El tràiler conté informació sobre la destinació d’un paquet que s’envia per una xarxa, de manera que, per exemple, en el cas dels correus electrònics, la destinació del correu electrònic es troba al tràiler. |
Història | La Banda Barrow va ser una organització criminal estatunidenca de la dècada de 1930 i activa entre el 1932 i el 1934. Van ser coneguts com a bandolers, lladres i criminals que com a banda viatjaven pels Estats Units Centrals durant la Gran Depressió. Les seves gestes van ser conegudes pertot arreu el país. Ells van capturar l'atenció de la premsa nord-americana i els seus lectors durant el que és de vegades coneguda com l'«era de l'enemic públic». Encara que la banda va ser coneguda pels robatoris de bancs que van cometre, ells preferien robar a petites botigues o gasolineres en compte de bancs. La banda es creu que va matar a almenys nou policies, entre diversos altres assassinats. La banda era principalment coneguda per dos dels seus membres, Bonnie Parker i Clyde Barrow, una parella no casada. Clyde Barrow era el líder de la banda. Altres membres inclogueren els següents: El germà major de Clyde, Marvin "Buck" Barrow L'esposa de Buck Barrow, Blanche Barrow W.D. Jones Henry Methvin Raymond Hamilton Joe Palmer Ralph Fults |
Filosofia | Frank Cameron Jackson (Austràlia, 1943) en un filòsof especialitzat en la teoria de la ment, epistemologia i metafísica. Iniciat a la filosofia pel seu pare, alumne de Ludwig Wittgenstein, Cameron estudià matemàtiques i després es doctorà en filosofia. Ha ensenyat a diverses universitats d'Austràlia, Anglaterra i els Estats Units. Destaca per la seva aportació de l'experiment mental com a mètode per discutir qüestions filosòfiques. Amb l'experiment de Mary's room, on una científica del color viu en una cambra en blanc i negre i per tant és incapaç de distingir els tons a la realitat, pretén desmostrar que existeixen els qualia, un seguit de coneixements que només es poden percebre de forma personal i no comunicar de manera objectiva a d'altres. Aquests coneixements corresponen a una instància no física del pensament i per tant postula que la ment conté pensament físic i pensament no físic, en una transposició del dualisme usual del cos i ànima a l'àmbit del cervell. |
Telecomunicacions | Un subdomini és un nivell de classificació jeràrquica dels noms de domini, definits amb finalitats administratives o organitzacionals; es podria considerar com un domini de segon nivell. Normalment es tracta d'una sèrie de caràcters o d'una paraula, que s'escriu a l'esquerra del domini i separat per un punt. A nivell d'Internet es podria dir que el subdomini s'utilitza per a referir-se a una adreça web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d'un domini principal. Per exemple, un subdomini pot representar-se de la forma següent: {{format ref}} http://subdomini.domini-principal.com/ {{format ref}} http://www.domini-principal.org/subdomini/ Dintre de l'estructura del servidor es reflecteix com un directori, el qual conté la informació a mostrar. Els subdominis són definits per les mateixes empreses que realitzen el hosting del servei web. Tant pot tractar-se de la mateixa empresa interessada, com d'una empresa especialitzada a oferir serveis de hosting per a tercers. En aquest últim cas, poden existir certes limitacions, ja sigui pel nombre de subdominis permesos, o pel tipus de servei que ofereixen. Per exemple, existeixen empreses que regalen un subdomini al moment de registrar un blog amb ells, o d'altres que ofereixen serveis de hosting gratuït. |
Agricultura | Les tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau són uns conjunts de tines, barraques, premses de vi, cups, cellers i d'altres construccions de pedra auxiliars associades a l'explotació de la vinya i a l'emmagatzematge, elaboració i altres operacions per a fer vi. Estan situades als municipis de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort (al sud-est del Bages) i es troben en diversos llocs de les valls del Montcau, repartits pel vessant nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la seva àrea d'influència. Foren construïdes al mateix lloc on hi havia les vinyes plantades per a fer aquest vi i s'utilitzaren entre el segle xviii i principi del segle xx. Hi ha un total de 129 tines documentades agrupades en 52 conjunts. El 12 de juny del 2018, 13 d'aquests conjunts de tines van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Zona d'Interès Etnològic. En la declaració, es justifica que aquests conjunts destaquen "pel seu interès històric, cultural, etnològic i social" i que "es tracta d'un patrimoni únic i singular vinculat amb una zona paisatgística que s'ha caracteritzat històricament per l'explotació de la vinya". Els criteris que es tingueren en compte a l'hora de fer la selecció dels conjunts van ser: "la monumentalitat, la bona conservació, el fet de ser els més representatius de les diferents tipologies o els més reconeguts per la població local, o el fet de tenir barraques o altres elements singulars, com premses o cups." |
Periodisme | Edward Cave (27 de febrer del 1691 – 10 de gener del 1754), impressor i editor, va crear la primera revista generalista en el sentit modern del terme, The Gentleman's Magazine. Fill d'un sabater, Cave va néixer a Newton, a prop de Rugby al comtat de Warwickshire. Hi va rebre l'educació elemental, que va haver d'abandonar després que l'acusessin d'haver robat al director. Va treballar en diverses feines, entre les quals comerciant de fusta, reporter i impressor, fins que se li va acudir la idea de llançar una publicació periòdica que parlaria de tots els temes que interessaven el públic amb una certa formació, des del comerç fins a la poesia, i va intentar tirar endavant la idea convencent diversos impressors i llibreters de Londres. Però ningú no hi va mostrar cap interès, de manera que Cave va començar el projecte tot sol. The Gentleman's Magazine va aparèixer el 1731. Ben aviat es va convertir en la publicació periòdica més influent i imitada del seu temps, Cave va esdevenir un home ric. Cave dedicava tota l'energia a The Gentleman's Magazine, i rarament abandonava les seves oficines del carrer Saint John's Gate al barri londinenc de Clerkenwell. La revista tenia una àmplia nòmina de col·laboradors –el més famós dels quals és Samuel Johnson, que sempre es va mostrar agraït a Cave per haver-li donat feina durant tants anys–, i Cave mateix hi escrivia sovint. Signava els seus articles amb el pseudònim de Sylvanus Urban. A més de la seva activitat com a editor, va obtenir de Lewis Paul una llicència per a 250 fusos per a un teler mecànic que va patentar, precursor del teler de vapor. El 1742, Cave va comprar la propietat de Marvels Mill, a la ciutat de Northampton, i la va convertir en una fàbrica de cotó, probablement la primera filatura de vapor del món, que aparentment havia d'aportar uns bons beneficis, però que de fet va oferir una rendibilitat bastant migrada. La filatura va tancar l'any 1761, o possiblement una mica més tard. Cave tenia gota. Va morir el 1754, i està enterrat a l'església de Saint James, a Clerkenwell. |
Pedagogia | La neuroeducació és la ciència que incita una major integració de les ciències de l'educació amb aquelles que s'ocupen del desenvolupament neurològic.Els/les investigadors/es es desenvolupen en els mecanismes neuronals dels processos de lectura, de cognició numèrica, de l'atenció i les dificultats relacionades com la dislèxia, el TDAH relacionat amb l'educació; diuen que existeixen diversos trastorns de l'aprenentatge i tenen com a objectiu proporcionar una nova forma d'aprenentatge que sigui capaç de millorar l'educació. El cervell humà és un òrgan molt complex, és la base d'una història evolutiva que resulta imprescindible a l'hora de fer l'estudi de la neurociència. Per aquesta raó comparar les investigacions amb diferents espècies és imprescindible, aquí és on ressalta el valor excepcional de l'ésser humà. Els/les nens/es petits/es són capaços d'ensenyar i aquesta és una manera d'aprendre; però cal explicitar les funcions neurocognitives pròpies tant de l'aprenentatge com de l'ensenyança. Però avui en dia la neuroeducació compta amb recursos d'alta tecnologia com les imatges cerebrals, les proves genètiques i les simulacions computacionals; gràcies a això s'està avançant en les tècniques dels camps de les discapacitats i els trastorns de l'aprenentatge. La neuroeducació ha rebut una gran varietat de suport tant dels/de les educadors/es com dels neurocientífics cognitius. Alguns/es investigadors/es opinen des d'un punt de vista neutre i opinen que la unió de la neurociència amb l'educació té "un pont massa llunyà". La psicologia cognitiva i la psicologia educativa poden oferir les bases neurocientífiques per a la pràctica educativa. |
Conflictes | Una manifestació és una forma d'activisme que consisteix en l'exhibició pública d'una opinió o reivindicació mitjançant la reunió de persones (els manifestants) al carrer. El propòsit d'una manifestació és mostrar que una part significativa de la població està a favor o en contra d'una determinada política, persona, llei, etc, i a vegades provocar un canvi de política i fins i tot de règim. L'opinió dels manifestants es pot expressar de diverses maneres, especialment amb el lema de la manifestació (si en té), la lectura d'un comunicat, l'exhibició de pancartes, la crida d'eslògans, els càntics, o la compartició i comentari a les xarxes socials. Algunes manifestacions reben noms especials segons les seves característiques: Marxa: els manifestants fan un recorregut més o menys llarg, que pot durar dies o setmanes. Un exemple fou la Marxa de la Llibertat. Cadena humana: els manifestants es donen la mà formant una llarga cadena. Per exemple, la Via Catalana cap a la Independència. Concentració: reunió d'un grup relativament petit, a vegades més aviat silenciosa. Un exemple en serien les concentracions que convocava Gesto por la Paz d'Euskal Herria després de produir-se una mort en el marc del conflicte basc. Seguda o assentada: els manifestants romanen asseguts en un lloc fins que en són desallotjats, o fins que les seves peticions s'han acomplert. Les segudes van ser profusament utilitzades a mitjan segle xx en la lluita contra la segregació racial als Estats Units.Les manifestacions acostumen a ser convocades per grups activistes, com ara partits polítics, sindicats, moviments socials, etc. A vegades se celebren en un lloc simbòlic (com ara el Fossar de les Moreres de Barcelona) o en una data simbòlica (per exemple l'1 de maig) associats amb el punt de vista que defensen. Altres mecanismes de protesta com ara les vagues (especialment les vagues generals) van acompanyats a vegades de manifestacions. L'èxit d'una manifestació sol ser considerat més gran com més gent hi participa, la qual cosa provoca que diferents fonts donin xifres diferents de participació. A les manifestacions sempre hi ha la presència de les forces de seguretat. La seva finalitat pot ser diversa: garantir que no es produeixin incidents, evitar la col·lisió amb altres manifestacions, mantenir la manifestació dins d'un determinat lloc, o fins i tot impedir la realització de la manifestació. En algunes manifestacions es produeixen disturbis, amb violència contra objectes (com els cotxes o contenidors), establiments, vianants, policia, o fins i tot contra els mateixos manifestants. Aquests disturbis poden ser provocats per agents diversos: manifestants, contramanifestants, o fins i tot infiltrats. |
Química | La cremació és la conversió del cos inert d'una persona o un animal en components químics com gasos i fragments minerals a través d'un procés d'altes temperatures, vaporització i oxidació, que habitualment es duu a terme en un crematori. Juntament amb l'enterrament en sepultura, la cremació és una alternativa cada vegada més popular per a la disposició final d'un cadàver. A diferència de la incineració, que es pot aplicar a qualsevol cosa, com per exemple als residus, el terme cremació s'utilitza per a referir-se exclusivament als cossos inerts. Les restes incinerades (també coneguts com a "restes" o simplement "cendres"), que no constitueixen un risc per a la salut, poden ser enterrats o enterrats en llocs commemoratius o cementiris, o poden ser retinguts per familiars i dispersos de diverses maneres. La cremació és una alternativa en lloc de l'enterrament o altres formes d'eliminació en les pràctiques funeràries. Algunes famílies prefereixen tenir als difunts presents al funeral amb cremació a seguir; altres prefereixen que la cremació passi abans del funeral o servei commemoratiu. En molts països, la cremació es fa generalment en un crematori. No obstant això, en el subcontinent indi, especialment a l'Índia moderna i al Nepal, es prefereixen diferents mètodes, com la cremació a l'aire lliure. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.