label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Biotecnologia | La hidroxilapatita, també dita hidroxiapatita (HA), és un mineral que es presenta de manera natural format per apatita, calci i fòsfor que forma part del grup de l'apatita. |
Sociologia | Jussi Parikka és un teòric finès dels mitjans i escriptor, i dona classes a la Winchester School of Art de la Universitat de Southampton. També és professor adjunt en Teoria de la Cultura Digital a la Universitat de Turku, Finlàndia. Parikka ha escrit nombrosos articles sobre els accidents i les zones fosques de la cultura en xarxa (Digital Contagions, 2007 i el volum coeditat The Spam Book, 2009), la biopolítica de la cultura de mitjans (Insect Media, 2010, el número especial Fibreculture, coeditat per Unnatural Ecologies, 2011, i el llibre electrònic Medianatures, 2011) i l'arqueologia dels mitjans (el volum coeditat Media Archaeology, 2011, i el llibre What is Media Archaeology?, 2012). |
Arquitectura | Esquena d'ase o serrera en arquitectura s'utilitza per indicar diferents estructures amb doble pendent més o menys simètric, com ara l'acabament d'un mur amb un doble rengle de teules, el carener d'una coberta de doble pendent, el joc d'inclinacions transversals que es dona, en una recta d'una carretera o d'un carrer, entre les dues vores de la calçada, per a desguassar l'aigua de pluja o en ponts formats d'arcs apuntats que li donen un fort pendent al seu punt central. Els ponts d'esquena d'ase són construccions posteriors al segle XIV i que van continuar edificant-se fins al segle xviii. Al món ferroviari, en una estació de classificació es diu esquena d'ase per a un canvi de rasant en la via d'entrada al feix des d'on hom deixa anar els vagons cap a la via que calgui. En la construcció viària, s'utilitza per a un cert tipus de reductor de velocitat. |
Objectes astronòmics | Una nebulosa variable és una nebulosa de reflexió, la lluminositat de la qual canvia a causa d'altres canvis en les estrelles que la il·luminen, i que canvia també de forma per diferents raons. Per regla general, aquestes nebuloses porten associades estrelles variables de formació recent, com passa en el cas de la Nebulosa Variable de Hubble i en el de la Nebulosa de Hind. A cadascun d'aquests objectes estel·lars joves se l'anomena també en l'argot astronòmic emprant l'acrònim anglès que correspon al mateix significat: YSO (Young Stellar Object). Aquests objectes es poden trobar en els núvols moleculars dels braços espirals de la Via Làctica, i només aquells més propers poden ser observats. Sobretot són detectables en l'infraroig, i es troben ocults entre els núvols de pols i gas de la nostra galàxia. Tanmateix, aquest fenomen, no està prou estudiat, i cal tenir en compte que les variacions es donen en una escala de temps relativament breu, per la qual cosa la seva observació s'hauria de donar amb més continuïtat perquè poguessin ser enteses. En el cas de la Nebulosa Variable de Hubble, els canvis no es corresponen amb els de l'estrella corresponent. El model més acceptat avui dia considera l'estrella embolicada per un disc protoplanetari de forma toroïdal que, a causa de la seva inclinació pel que fa a la nostra línia visual, enfosqueix la part austral de la nebulosa, i causa així l'efecte de variabilitat. Els forts vents de la jove estrella repel·leixen la matèria que, atreta per la força de la gravetat, cauria en l'estrella de no donar-se aquests vents, i és aquesta matèria la que forma la nebulosa. Unes altres, com la Nebulosa de l'Homuncle, que envolta l'estrella Eta Carinae, i Cederblad 211, que envolta l'estrella Ro d'Aquari, també presenten certa variabilitat, però la seva formació és resultat d'altres processos diferents. |
Enginyeria | Un curvímetre, també conegut com a opisòmetre és un dispositiu (instrument de mesura), mecànic o electrònic utilitzat per tal de mesurar la longitud d'una corba sobre un plànol. En cartografia s'utilitza per a mesurar petites distàncies sobre un mapa. |
Agricultura | La zitzània o jull (Lolium temulentum) és una planta amb flor de la família de les poàcies. |
Ciències de la salut | El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la gana, la desnutrició i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO en 1945. El Dia Mundial de l'Alimentació (DMA) va ser establert per països membres de la FAO en la Reunió General de l'Organització número 20, al novembre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel Ministre d'Agricultura i Alimentació, Paul Romany va desenvolupar un actiu rol en la Sessió número 20 de la Conferència de la FAO, suggerint la idea de celebrar mundialment el DMA. Des de llavors s'ha desenvolupat cada any en més de 150 països, donant a conèixer els problemes darrere de la pobresa i la gana. |
Jocs | Els Cors és un joc de cartes l'objectiu del qual és acabar la partida amb el mínim de punts possible. És una evolució de l'original "Dame de Piques" francès. El joc estàndard es fa amb una baralla francesa i quatre jugadors. S'ha popularitzat molt a partir de la seva inclusió al sistema Windows. |
Informàtica | La tecnologia Cave Automatic Virtual Environment o C.A.V.E., és un entorn de realitat virtual immersiva. Es tracta d'una sala en forma de cub en la qual hi ha projectors orientats cap a les diferents parets, terra i sostre. Depenent del resultat que es vulgui obtenir es projectarà la imatge a totes o només alguna de les parets de la sala. |
Astronomia | La Medalla Karl Schwarzschild, anomenada en honor de l'astrofísic alemany Karl Schwarzschild, és un guardó atorgat per la Societat Astronòmica d'Alemanya a eminents astrònoms i astrofísics. |
Administració | L'administració institucional a Espanya és l'administració pública que es diferència de l'administració territorial. Són totes les entitats i òrgans controlats per l'administració pública (estatal, autonòmica o local) que s'encarreguen de serveis públics o activitats específiques. Les administracions institucionals sorgeixen perquè les administracions territorials descentralitzen les funcions públiques en altra organització. Aquestes organitzacions exerceixen la funció o la prestació del servei.Es diferència de l'administració pública perquè pot ser mercantil o públic, de manera que el règim jurídic, públic o privat, al qual és sotmès pot ser diferent. Solament poden actuar perseguint les finalitats per a les quals van ser creats. El fenomen de creació d'aquestes entitats és anomenat descentralització funcional. Estan tutelats per l'estat però no hi estan subordinats. Tampoc hi ha cap norma específica de control.Les característiques d'aquestes són: Especialitat en les seues finalitats. Personalitat jurídica diferent de l'administració que les crea. Depedència respecte l'administració territorial, car són els seus instrumentals. |
Física | El coeficient de conductivitat tèrmica és una característica de cada substància i expressa la magnitud de la seva capacitat de conduir la calor. El seu símbol és la lletra grega λ {\displaystyle \lambda } . Al Sistema Internacional d'Unitats (SI) es mesura en watt / metre × kelvin (W/(m·K)), en kilocaloria / hora × metre × kelvin (kcal/(h·m·K)), al sistema tècnic i en BTU / hora × peu × Fahrenheit (BTU/(h·ft·°F)), al sistema anglosaxó. El coeficient de conductivitat tèrmica expressa la quantitat o flux de calor que passa a través de la unitat de superfície d'una mostra del material, d'extensió infinita, cares planoparal·leles i gruix unitat, quan entre les seves cares s'estableix una diferència de temperatures igual a la unitat, en condicions estacionàries. Aquest coeficient varia amb les condicions del material (humitat que conté, temperatura a la qual es fa la mesura), pel qual es fixen condicions per fer-lo, generalment per material sec i 15 °C (temperatura mitjana de treball dels materials de construcció) i en altres ocasions, 300 K (26,84 °C). |
Periodisme | Les fonts d'informació són els instruments que ens ajuden a localitzar i recuperar els documents i la informació. El concepte de font d'informació ha anat evolucionant al llarg dels anys, tant com el criteri que s'usa per classificar-les. Les fonts d'informació principalment es classifiquen segons els criteris següents, però cada autor fa la seva propia classificació (tot i que casi sempre es troben alguns punts de coincidència). |
Art | José Lázaro Galdiano (Beire, Navarra, 30 de gener de 1862 - Madrid, 1947), financer, mecenes, editor, bibliòfil i col·leccionista d'art espanyol. |
Geografia | Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs. |
Lingüística | La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes. El seu nom ve de la distinció feta per Ferdinand de Saussure entre diacronia i sincronia. Els camps d'interès de la lingüística diacrònica són: l'evolució fonètica dins d'una llengua, que pot donar lloc o no a una altra llengua, l'evolució de la gramàtica normativa d'un idioma, els canvis semàntics dins d'una llengua, sigui perquè una paraula guanyi significats, en perdi, se'n modifiqui l'ús, o sigui perquè s'introdueixin nous mots i es deixin d'utilitzar d'altres, la classificació de les llengües en famílies segons la seva semblança (lingüística comparada), la reconstrucció de formes perdudes d'una llengua o reconstrucció de l'idioma antecessor d'un altre (com per exemple el cas de l'indoeuropeu).Pel seu objecte d'estudi ampli, sovint comparteix problemes amb la sociolingüística, la lexicologia i altres branques de la lingüística. |
Pedagogia | Núria Marín García (Terrassa, 1961) és una docent catalana, guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2018.Fou durant 33 anys, docent i directora de l'Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, situada en un barri amb un alt índex de població nouvinguda i catalogada com a centre d'alta complexitat. Sota la seva direcció, d'ençà el curs 2000-2001 en què professorat i famílies van decidir transformar aquesta escola pública en una “comunitat d'aprenentatge”, el centre ha obtingut uns resultats en competències acadèmiques per damunt de la mitjana catalana, amb una significativa reducció del fracàs escolar i de la conflictivitat. És regidora de l'ajuntament de Terrassa i portaveu del grup municipal Tot per Terrassa des de les eleccions municipals de 2019. |
Geografia | L'illa Santa Bàrbara és una de les vuit illes Santa Bàrbara, a aproximadament vuitanta quilòmetres de la costa de Califòrnia. Amb només 2,6 quilòmetres quadrats, és la més petita de totes. Es formà per processos volcànics. L'illa Santa Bàrbara és l'única illa del sud del Parc del Canal. És la més petita de les Illes del Canal, però, és gran en vida salvatge i possibilitats d'aventura. Situada a unes 55 milles de la costa, el temps de viatge des del Comtat de Ventura és de 2,5 a 3 hores depenent del port de sortida. La travessa del canal augmenta l'oportunitat de veure una gran varietat de vida silvestre, com balenes, dofins i aus marines. |
Ciència-ficció | Liu Cixin (xinès: 刘慈欣) (Pequín, 23 de juny de 1963) és un escriptor xinès de ciència-ficció. Guanyador d'un premi Hugo i 9 cops guanyador del premi Galaxy Award. |
Art | Art és un concepte que procedeix del vocable llatí ars i que refereix a les creacions de l'home que expressen la seva visió sensible sobre el món a través de la utilització de diversos recursos sonors, lingüístics i plàstics. Popular, hauríem de dir que també és una paraula que procedeix etimològicament del llatí. En concret, podríem ressaltar que procedeix del substantiu “popularis”, que està conformat per dos components: el vocable “populus”, que pot traduir-se com a “poble”, i el sufix “-ar”, que és equivalent a “relatiu a”.'Popular, per la seva banda, és un adjectiu que indica el pertanyent o relatiu al poble. Entre els seus diversos significats, el terme fa esment al que procedeix de la població' i fins on arriba a la majoria de la gent. Art popular és un concepte de molta antiguitat, que s'utilitza amb varis criteris diferents (estètic, social, polític, ideològic, etc.) per tot tipus de bibliografia, incloses les del mercat d'art i la historiografia de l'art, l'estètica, la teoria de l'art i la sociologia de l'art.L'oposat seria l'art elitista. En tots dos casos, l'antiguitat de l'expressió parteix d'una doble possibilitat: és un art realitzat «per a» el poble (o l'elit) o «per» el poble (o l'elit).En la interpretació materialista de la història de l'art (Arnold Hauser), l'art de les classes dirigents, prestigiós, és objecte d'imitació i es difon de dalt cap avall per la societat amb major o menor fidelitat al model i majors o menors addicions d'elements «populars» originals; així ocorreria també del centre a la perifèria amb elements «locals» o «indígenes» (el polèmic concepte de «art provincial» —art provincial romà—).En la societat contemporània, l'art popularitzat o «art majoritari» es defineix per oposició a «l'art minoritari» com l'art de fàcil comprensió (fins i tot de «fàcil digestió»), que no exigeix una descodificació complexa. L'«art d'èxit», «de gran públic» o «de gran audiència», «art comercial» (els best seller o «literatura popular», la «música comercial» o «música popular» enfront de la denominada «música culta») o «art comercialitzat» pel mercat d'art (el mainstream enfront del que es rebel·la el denominat «art independent» —molt sovint per ser al seu torn assimilat, com ocorre amb l'etiqueta indie—), és el propi de la societat de consum de masses (art de masses, cultura de masses, art de consum), i s'expressa en la reproducció industrialitzada d'objectes artístics i la seva difusió pels mitjans de comunicació de masses. Aquesta particular forma d'entendre el concepte d'art popular va ser de molt oposada valoració per diferents moviments artístics de l'art contemporani: criticada amargament per John Ruskin i William Morris (en l'Anglaterra de mitjan el segle XIX, convertida en «el taller del món») i assumida conscientment pel pop art d'Andy Warhol (als Estats Units, la superpotència de la segona meitat del segle XX). Més que un valor artístic, les produccions d'aquest «art popular» eren i són qualificats de «subcultura», com «antivalor», «antiart», «pseudovalor» o «pseudoart».La seva relació amb les classes populars no és major que la que té amb les classes mitjanes o burgesia; i també és molt freqüent denominar-ho «art burgès» o «art pequeñoburgués» (més pròpiament s'identifica amb els valors de la petita burgesia). Entre les seves etiquetes més utilitzades trobam els conceptes kitsch, biedermeier, middlebrow i el parell oposat masscult/midcult,D'altra banda, «art popular» és l'art tradicional amb valor etnogràfic que el Romanticisme identifica amb «el poble» i que se suposa que és produït anònimament per ell; és a dir, el folklore o volkskunde (conceptes d'origen anglès i alemany, respectivament) en les seves manifestacions artístiques: l'arquitectura popular, la lírica popular i la música popular (entesa com a «música tradicional» o folk music, no com a pop music —un «art pel poble» i no un «art per al poble» o «art popularitzat» o «massificat»—). Recentment, ha estat reivindicat per l'indigenisme. Igualment amb una visió política, «art popular» és l'art implicat o compromès social o políticament amb «causes populars» o «la causa popular»; que, encara que no sigui produït anònimament pel poble, ho ha estat per un «intel·lectual orgànic» que ha actuat com el seu vehicle d'expressió (conceptes propis del materialisme marxista —Gramsci—). Des de perspectives ideològicament oposades, el recurs al realisme en l'art davant de les avantguardes va ser l'opció estètica tant de l'art nazi com del realisme socialista. |
Filologia | El Handwörterbuch der griechischen Sprache ("Diccionari manual de la llengua grega") és un diccionari grec antic - alemany redactat pel filòleg clàssic Franz Passow (1786–1833). Fins a finals del segle xix va ser el diccionari més important del seu gènere, i va servir de model de A Greek-English Lexicon ("Un diccionari grec-anglès"). |
Estris | Un salímetre és un hidròmetre dissenyat per a determinar la concentració de sal, habitualment clorur de sodi, de les solucions aquoses. |
Agricultura | Rahibai Soma Popere (marathi: राहीबाई सोमा पोपेरे) (Akole, 1964) és una grangera índia, que ajuda els grangers a recuperar cultius nadius, treballant sobretot amb la mongeta egípcia. El 2018 va ser una de les 100 Women de la BBC. |
Art | Georgette Agutte, nascuda el dia 17 de maig de 1867 a París i morta el 6 de setembre de 1922, a Chamonix, és una pintora, escultora i col·leccionista d'art francesa. La seva obra pictòrica, que es mou entre l'impressionisme i el fauvisme, i finalment tendeix a l'expressionisme, és plena de color. |
Ciències de la salut | L'índex estatal de fam de l'Índia (sovint abreujat ISHI segons el nom en anglès) és una eina que es fa servir per calcular la fam i la desnutrició a nivell regional a l'Índia. Es construeix de la mateixa manera que l'índex global de fam del 2008 i s'ha calculat per a 17 estats de l'Índia, que comprenen més del 95% de la població. Aquest índex fou desenvolupat per l'Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries i fou presentat per primer cop el 2008 per l'ONG Welthungerhilfe i pel Departament d'Economia de la Universitat de Califòrnia. |
Cultura popular | Dolors Sans Osete (Vilafranca del Penedès) és una escultora de bèsties de foc i festes populars. Va estudiar a l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, i després acabat l'institut, als matins estudiava Filosofia i a la tarda-nit pintura i escultura a l'escola La Llar de Sant Sadurní d'Anoia, centre adscrit a l’escola Massana de Barcelona. Després de tres cursos, va deixar els estudis de filosofia i va entrar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB) on es va llicenciar l'any 1987. Fou durant els estudis de la llicenciatura que impartí tallers de capgrossos, pintura i també col·laboraria en el disseny d'elements escènics per grups de teatre i altres entitats. Fins a l'any 1987 en què s'inicià com a escultora d'elements de la festa popular començant amb les 30 Fil·loxeretes de Sant Sadurní, per dedicar-se professionalment des d'aleshores al disseny i construcció d’imatgeria festiva. És Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya, títol que rebé l'any 2016 al Palau de la Generalitat amb els Premis Nacionals d’Artesania, uns guardons que reconeixen l’excel·lència d’artesans, entitats i empreses del sector. |
Televisió | Un drama coreà (한국드라마 Hanguk Deurama) també anomenat K-drama és una sèrie de televisió, similar a les minisèries occidentals, produïda en coreà per a les audiències coreanes. Molts d'aquests drames han arribat a ser populars a través d'Àsia i han contribuït al fenomen general de l'ona coreana. La majoria dels drames coreans populars s'originen en Corea del Sud, encara que alguns dels drames són de Corea del Nord i també han arribat a ser populars en Japó. Tres dels drames coreans internacionalment coneguts són Sonata d'Hivern, Escala al Cel i Contes de Tardor o com se li va conèixer en altres llocs, Tardor en el meu cor. Un dels drames internacionals del 2005 és Delightful Girl Choon-hyang encara que solament compta amb 17 episodis que emmarquen les dues temporades ens involucra en un món de parella, desavinences i de molt amor. On creixera un sentiment d'amor. |
Televisió | La pantalla de cristall líquid o LCD (sigla anglesa de Liquid Crystal Display) és l'aplicació més comuna de la tecnologia del cristall líquid. Des de rellotges digitals fins a avançades pantalles de televisió, aquest tipus de tecnologia ha intervingut molt activament els darrers anys, obtenint així productes de gran qualitat i definició. La pantalla cristall líquid consisteix en una agrupació de petits segments (anomenats píxels) que poden ser manipulats per presentar informació. Aquesta idea bàsica és comú a totes les pantalles. Per què són tan importants les pantalles de cristall líquid? El factor essencial és la mida. Un LCD consisteix bàsicament de dues plaques fines entre les quals hi ha el compost anomenat cristall líquid. En aquest tipus de pantalles no hi ha la presència de cap tub de raigs catòdics (CRT). Això fa particularment útils els LCD per aplicacions on la mida (així com el pes) és important. En general, els LCD usen menys potència que els tubs de raigs catòdics. Molts LCD són reflectius (existeixen tres tipus: reflactius, transmitius i transflectius), la qual cosa significa que usen només llum ambient per il·luminar la pantalla. Inclús pantalles que requereixen una font de llum externa consumeixen molta menys potencia que els tubs de raigs catòdics. |
Física | En matemàtiques, física i art, un patró de moiré són uns patrons d'interferència a gran escala que es poden produir quan es sobreposa un patró reglat opac amb buits transparents sobre un altre patró similar. Perquè aparegui el patró d'interferència de moiré, els dos patrons no han de ser completament idèntics, sinó més aviat desplaçats, girats o amb un to lleugerament diferent. Les línies poden ser les fibres d'un teixit de moiré (les que donen el nom a l'efecte), o bé senzilles línies en una pantalla d'ordinador, l'efecte es presenta igualment en els dos casos. El sistema visual humà crea la il·lusió de bandes fosques i clares horitzontals, que se superposen a les línies fines que en realitat són les que formen la traça. Els patrons de moiré apareixen en moltes situacions. A la impressió, el patró imprès de punts pot interferir amb la imatge. A la televisió i la fotografia digital, un patró d'un objecte fotografiat pot interferir amb la forma dels sensors de llum per generar artefactes no desitjats. De vegades també es creen deliberadament: en micròmetres s’utilitzen per amplificar els efectes de moviments molt petits. També es poden formar patrons de moiré més complexos en superposar figures complexes fetes de línies corbes i entrellaçades. Els patrons de moiré poden arribar a ser considerats artefactes en el context dels gràfics per computadors i la infografia, ja que poden incloure's durant el procés de captura d'una imatge digital (per exemple, durant l'escaneig d'una imatge amb detalls molt fins) o produir-se durant la generació d'una imatge sintètica en 3D. En física, la seva manifestació és la interferència d'ones com la que es veu a l'experiment de la doble escletxa i el fenomen del bategament en acústica. Els patrons de moiré també poden ser útils en el context de l'estudi de la fatiga de materials. Una reixa obtinguda d'un material intacte pot superposar-se a una reixa obtinguda del mateix material sota esforços, i gràcies als patrons de moiré els canvis diminuts en el material poden fer-se aparents, puix que el patró de moiré és molt més visible que les diferències elàstiques del material. |
Ètica | La Fundació Pro Vida de Catalunya (FPVC) és una fundació catalana, creada l'any 1987 a Barcelona i vinculada al moviment pro-vida. Té per objectiu fomentar i desenvolupar el respecte a la vida humana i la defensa i ajuda als drets humans des de la concepció fins a la mort natural. A data de febrer de 2019, la seva directora és Sandra Ruffini, si bé l'any 2011 n'estigué al càrrec Esperanza Coll. |
Sociologia | William Howell Masters (Cleveland, 27 de desembre del 1915 - Tucson, 16 de febrer del 2001) i Virginia Eshelman Johnson (Springfield, 11 de febrer del 1925 - Saint Louis, 24 de juliol del 2013) van ser dos sexòlegs nord-americans, pioners en matèria de sexologia humana, que van estudiar milers de parelles practicant diversos actes sexuals en laboratori. El 1964 van crear a Saint Louis (Missouri) un institut de recerques anomenat primer Reproductive Biology Research Foundation i, més tard, institut Masters & Johnson. Amb aquest nom van signar (entre d'altres) Human Sexual Response i Human Sexual Inadequacy, dues obres que es van convertir en 'referències' sobre el tema i que van ser determinants en el desenvolupament del moviment anomenat «revolució sexual». |
Astronomia | Minervina és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 18.7 ° de latitud nord i 201.45 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 18.34 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. fa referència a Minervina, augusta romana. |
Periodisme | El Times of Swaziland és un diari d'Eswatini (anteriorment anomenat Swazilàndia). És el diari més vell d'Eswatini, havent estat establert el 1897 per Allister Mitchel Miller (1864-1951). |
Telecomunicacions | La coherència és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència. També és el paràmetre que quantifica la qualitat de la interferència (també conegut com a grau de coherència). El concepte fou introduït originalment en òptica a partir de l'experiment de la doble escletxa de Thomas Young, però actualment s'utilitza en qualsevol camp que treballi amb estats ondulatoris, com l'acústica, l'enginyeria elèctrica i la física quàntica. En una situació d'interferència es combinen dos estats ondulatoris i, en funció de la fase relativa entre ells, poden interferir constructivament (que resulta en una intensitat major) o destructivament (que resulta en una intensitat menor). El grau de coherència mesura el grau en què les ones poden anul·lar-se mútuament a causa de la interferència destructiva. La propietat de la coherència és bàsica en aplicacions com l'holografia, el giròscop de Sagnac, xarxes d'antenes, radiotelescopis o interferòmetres. En l'estudi de la coherència cal diferenciar entre la coherència temporal i la coherència espacial. Si les ones que interfereixen no són monocromàtiques també caldrà considerar la coherència espectral. |
Objectes astronòmics | MACS J1149 Lensed Star 1, també coneguda com a Ícar, LS1 o MACS J1149+2223 Lensed Star-1, és una estrella supergegant blava observada a través d'una lent gravitatòria. És la segona estrella individual més distant mai detectada, per darrera de WHL0137-LS o Earendel, trobant-se a 9 mil milions d'anys-llum de la Terra (desplaçament al roig de z=1.49). La seva llum va ser emesa fa més de 4 mil milions d'anys després del Big Bang, i està més de cent cops més lluny que la següent estrella no supernova més distant, SDSS J1229+1122. És el primer cop que s'observa una estrella individual augmentada.Ícar es va trobar durant l'estudi de la supernova SN Refsdal amb el telescopi espacial Hubble, de la qual es van començar a obtenir imatges el 2004. A les imatges del 2013 hi aparegué un punt nou que el 2016 esdevingué més brillant. L'equip d'investigació va deduir que era una estrella individual augmentada fins a 2000 cops per una lent gravitatòria. L'enorme massa del cúmul de galàxies MACS J1149+2223, a 5 mil milions d'anys-llum, i l'efecte transitori de microlent gravitatòria provocat per un objecte compacte d'unes tres masses solars situat a dins seu, multiplicaren la lluminositat de l'estrella. Habitualment els únics objectes astronòmics que es poden observar a aquestes distàncies són galàxies senceres o supernoves, però la llum d'aquesta estrella s'ha magnificat per l'efecte de lent gravitatòria. S'ha pogut determinar que és una estrella normal i no una supernova perquè la seva temperatura no fluctua, i ha estat catalogada com una estrella blava supergegant. Tenint en compte la durada de la vida de les estrelles d'aquest tipus, Ícar ja no deu existir. La llum d'Ícar es va generar quan l'univers només tenia aproximadament un 30% de la seva edat actual de 13 mil milions d'anys. Els seus descobridors creuen que el fenomen de microlent gravitatòria podria ajudar a observar les primeres estrelles de l'univers (estrelles de la població III). |
Matemàtiques | Els angles congruents són els angles que tenen la mateixa mesura.Els angles oposats pel vèrtex són un exemple d'angles congruents. Les diagonals d'un paral·lelogram configuren angles oposats pel vèrtex congruents. |
Sociologia | Un escombraire, escombrador o agranador i agranaire és una persona que té una professió que consisteix a escombrar els carrers i a replegar tota sort d'escombraries i deixalles dels carrers i carrerons. Antigament rebia el nom de femater o aplegador de fems. També escombraire designa el granerer, és a dir qui fabrica(va) escombres. L'escombrer o granerer és qui ven(ia) escombres. El seu treball també inclou buidar les paperers i els recipients de residus del carrer. És un treball, que normalment és menystingut i mal pagat, i també pot ser físicament dur. Però avui dia es fabriquen diferents vehicles per a facilitar-ne la feina. Els escombraires estan equipats normalment amb una pala, un raspall, i un carro per als residus recollits. A alguns llocs disposen d'una pinça per a agafar el paper sense ajupir-se (anomenada "snack"). Modernament s'empren màquines per a escombrar el carrer. N'hi ha de tres tipus: De rodet de raspall, aspiradores i combinades que conjuntes ambdós sistemes |
Sociologia | El International Rescue Committee (Comitè Internacional de Rescat) és una ONG creada per iniciativa d'Albert Einstein el 1933, a fi d'oposar-se a les polítiques racials d'Adolf Hitler. La seva finalitat és ajudar les persones que es trobin perseguits per motius racials, polítics o religiosos. |
Art | L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó. Admet nombrosos tractaments, entre els quals destaquen: el modelatge i talla, tallada, tallament o talladura per a obtindre formes ornamentals el poliment o polidura per a donar-li una aparença semblant al marbre la pintada, pintament o pintura policrom i el daurament o dauradura amb fins decoratius.El terme estuc, prové de l'italià stucco, i és una forma de terminació o decoració de parets i sostres, interiors o exteriors, que permet l'obtenció de diferents textures. Atesa la seua polivalència , s'adapta a qualsevol tipus de construcció o època. A més de tenir una funció decorativa, reforça el mur i l'impermeabilitza. |
Art | El terme escultura monumental s'usa sovint en Història de l'Art i la crítica, però no sempre de manera coherent. Es combinen dos conceptes, un de funció, i un de mida, i pot incloure un element d'un tercer concepte més subjectiu. Sovint s'utilitza per a totes les escultures que són grans. Les figures humanes que són potser la meitat de grandària natural o superior normalment es considerarien monumental en aquest sentit pels historiadors de l'art, tot i que en l'art contemporani està implícita una escala global bastant més gran. L'escultura monumental, per tant, es distingeix de les figuretes, petits relleus de metall o ivori, díptics i similars. També s'utilitza per a l'escultura utilitzada per a crear o formar part d'un monument d'algun tipus, i per tant, capitells i relleus vinculats a edificis seran inclosos en aquesta categoria, encara que siguin petits en grandària. Les funcions típiques dels monuments són làpides, monuments funeraris o memorials, i les expressions del poder d'un governant o de la comunitat, a la qual les esglésies i estàtues religioses així s'agreguen per convenció, encara que en alguns contextos l'escultura monumental pot significar específicament només escultura funerària per a monuments eclesiàstics. El tercer concepte que pot estar involucrat quan s'utilitza el terme no és específic de l'escultura, com si que ho són essencialment els altres dos. L'entrada per a "Monumental" de "A Dictionary of Art and Artists" de Peter i Linda Murray dona aquesta definició:"La paraula més sobrecarregada en la història de l'art actual i la crítica. Es pretén transmetre la idea que una obra d'art, o part d'una obra tal, és gran, noble, elevada a la idea, simple en la seva concepció i execució, sense cap excés de virtuosisme, i que té una mica de naturalesa duradora, estable, i naturalesa intemporal de gran arquitectura. ... No és un sinònim de "gran". Tanmateix, això no constitueix una descripció exacta o adequada de l'ús del terme per a l'escultura, tot i que molts usos del terme que essencialment significa "gran" o "utilitzat en un memorial" poden implicar aquest concepte també, en formes que són difícils de separar. Per exemple, quan Meyer Schapiro, després d'un capítol analitzant els capitells esculpits a Moissac, diu: "al timpà del portal del sud [(dreta)] l'escultura de Moissac arriba a ser veritablement monumental. Es col·loca per sobre del nivell de l'ull, i és ta gran domina l'entrada sencera. És un relleu semi-circular gegantí..." la mida és sens dubte la part dominant del que vol dir amb la paraula, i els comentaris de Schapiro suggereixen que la manca d'«excés de virtuosisme» no forma part del que pretén transmetre. No obstant això, les parts del concepte del Murray ("gran, noble, elevat a la idea") s'inclouen en el seu significat, per bé "simple en la seva concepció i execució" gairebé no sembla aplicar-se. |
Matemàtiques | El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte. Per desgràcia, no es conserven gaires fonts, encara que es pot remarcar que la matemàtica egipcia no englobava el concepte abstracte com el que tenim actualment. Així, amb un caràcter totalment pràctic, les feien servir per repartir beneficis i testaments, mesurar terres, calcular interessos, etc. D'acord amb la paleografia i l'ortografia del text hieràtic, juntament amb el material del mateix papir, es tracta d'un text anònim escrit durant la tercera dinastia, l'any 1850 aC. L'altre document important, el papir de Rhind, va ser copiat per Ahmes, de la XII dinastia, devers l'any 1800 aC. En el 1893, va ser comprat per Vladímir Semiónovich Golenishchev, mitjançant un membre de la família Abd-el Radard. Aquesta era coneguda per ser la detonadora del secret sobre la localització d'un conjunt de mòmies reials a Deir el-Bahari. Vladímir era un gran egiptòleg rus, que provenia d'una família noble. Va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats, sobretot egípcies. Va tenir al seu abast unes 6.000 obres d'art, com el papir de Moscou, molt importants. L'any 1909, Golenishchev va decidir vendre la seva col·lecció al Museu de Puixkin, que es troba a Moscou. D'aquí que el papir passés a anomenar-se papir de Moscou, enregistrat amb el número 4676. Després de la Revolució russa, l'any 1917, aquesta renda vitalícia no es va pagar. Golenishchev va morir l'any 1947. “Avec toute ma collection, à Moscou, contre une rente viagère, que le Gouvernement Russe s'était engagé de me payer, ma vie durant” * Turajeff i Tsinserling varen escriure, el 1917, sobre el papir de Moscou. Però, l'any 1930, W. W. Struve va publicar la traducció completa amb comentaris en Quellen un Studien, Section A, Quellen, Berlin, juntament amb molts comentaris i exposicions del papir. |
Química | La cosmoquímica o cosmologia química és l'estudi de la composició química de la matèria a l'univers i els processos que conduïren a aquestes composicions. Això es fa principalment a través de l'estudi de la composició química dels meteorits i d'altres exemples físics. Tenint en compte que les parts dels asteroides dels meteorits van ser alguns dels primers materials sòlids en condensar-se a partir de la primerenca nebulosa solar, els cosmoquímics estan generalment, però no únicament, preocupats amb els objectes del sistema solar. |
Pedagogia | Pedro Guiteras Font (Matanzas (Cuba), 17 de maig, 1814 - Charleston (Estats Units), 30 de gener de 1890), fou un escriptor i pedagog cubà. Estudià en les escoles de González i Guerra Bentacourt i es preocupà de tot el que es relacionaba amb la deficient educació de la dona, i fundà un col·legi. Després passà als Estats Units i s'establí a Bristol. El 1848 presentà en el Jocs Florals un discurs sobre la Influencia de la mujer, estado de su educación y medios de mejorarla; a Filadèlfia el 1856 donà a imprimir Historia del asedio y de la conquista de la Habana en 1762 i, posteriorment, Historia general de la Isla de Cuba, que es considerada com a una de les millors. Publicà treballs importants en el Mundo Nuevo de Nova York. El 1849 sofrí alguns mesos de presó per haver pres part amb el seu germà Eusebi en la insurrecció del general López. També era germà d'Antonio (1819-1901), el qual com ell, també fou escriptor i pedagog. |
Ètica | Angola ha estat durament criticada pel seu registre de drets humans. Un informe de 2012 del Departament d'Estat dels Estats Units va dir que "els tres abusos dels drets humans més importants [en 2012] eren la corrupció i la impunitat oficials,; els límits a les llibertats de reunió, associació, parla i premsa; i els càstigs cruels i excessius, incloses denúncies de casos de tortura i pallisses, així com assassinats il·legals per part de la policia i altre personal de seguretat. Altres abusos contra els drets humans van ser: condicions de presó dures i potencialment mortals; arrests i detencions arbitràries, prolongació de la detenció preventiva, impunitat pels abusos dels drets humans, falta de processos judicials i ineficàcia judicial, infraccions als drets de privacitat dels ciutadans i desnonaments forçosos sense compensació, restriccions a les organitzacions no governamentals ... discriminació i violència contra les dones, abús infantil, tràfic de persones, discriminació contra persones amb discapacitat, pobles indígenes i persones amb VIH/SIDA, límits en els drets dels treballadors i treballs forçats". |
Història | Mu-ho-tua o Tu-lo-pien fou kan dels turcs orientals. Només va regnar uns mesos (587 o 588) i després va morir i lo va succeir com a kan Tu-lan. |
Telecomunicacions | S'enten per sistema de comunicacions qualsevol sistema electrònic la funció del qual és generar, captar, transmetre i recuperar una informació determinada intentant que el missatge rebut sigui una estimació el més semblant possible al missatge original. |
Objectes astronòmics | Rho de l'Indi (ρ Indi) és una estrella subgegant groga en la constel·lació de l'Indi. És una estrella visible a ull nu, però escassament. L'edat del planeta és d'uns 13 gigaanys, calculant-se que es troba al final del seu cicle abans de morir i esdevenir una nebulosa planetària. El 17 de setembre del 2002 s'hi va descobrir el planeta Rho Indi b. |
Geologia | Una rimaia és una escletxa estreta i profunda d'un circ glacial situada entre el gel d'una glacera de muntanya i la paret rocosa (o el gel estàtic) que s'hi troba a sobre. És sovint un obstacle seriós per als alpinistes. En un circ glacial, la rimaia se situa a la part posterior paral·lela a la paret del fons del circ. En una glacera longitudinal, la rimaia es troba a la part superior final de la glacera amb un angle dret respecte del flux de la glacera. És causada pel flux cap avall de la glacera. Les rimaies arriben fins al llit rocós de la glacera i poden tenir una fondària superior als 100 metres. En hivern, la rimaia és sovint coberta per neu de les allaus de la muntanya. Les rimaies s'obren a la fi de l'estiu a causa de la fusió de la neu. En anglès i alemany sovint hom diferencia entre la rimaia "bergschrund" i la rimaia "randkluft", que és la crevassa present entre la glacera i la paret rocosa del circ glacial. El "randkluft" apareix per la fusió del gel deguda a la temperatura superior de la cara rocosa. A la ruta del coll sud per assolir la cima de l'Everest, hi ha una profunda rimaia a la part inferior de la cara del Lhotse, separant-ne els camps II i III de la via. |
Astronomia | La quarta investigació de Cambridge (Fourth Cambridge Survey), també anomenada 4C és un catàleg astronòmic de fonts celestes de ràdio tal com es van mesurar a 178 MHz pel 4C Array. Es va publicar en dues parts, l'any 1965 (declinacions de +20 a +40) i 1967 (declinacions de -7 a +20 i de +40 a +80), pel Grup de Radioastronomia de la Universitat de Cambridge. Les referències a les entrades en aquest catàleg usen el prefix 4C seguit per la declinació en graus, seguit d'un període i, a continuació, seguit pel nombre de la font en aquesta declinació, per exemple, 4C-06.23. La matriu de 4C (4C Array), que utilitza la tècnica de síntesi d'obertura, podria proporcionar una posició fiable de les fonts de menys de 2 Jy, d'aproximadament 0,35 arcmin en ascensió recta i de 2,5 arcmin en declinació. |
Psicologia | L'hemiasomatoagnòsia o hemisomatognòsia és un terme mèdic que s'empra per descriure la situació d'un pacient que presenta un desconeixement o desatenció d'una part del seu cos, generalment la meitat dreta o esquerra d'aquest. És una variació del terme asomatoagnòsia. Sola estar causada per una lesió massiva en un dels hemisferis cerebrals.La hemiasomatognòsia es manifesta de diferents maneres, el pacient desatén una meitat del seu cos, la descura en funcions com la neteja, i té sensació d'estranyesa, considerant que aquesta part no li pertany, no forma part del seu organisme o li ha estat amputada. L'hemiasomatognòsia es considera un tipus d'agnòsia. |
Sociologia | Un sargaire era un menestral que treballava la sarga, el vímet i les canyes fabricant coves i cistells, folrant garrafes i realitzant obres similars basades en els vímets trenats. |
Antropologia | L'excerebració és un antic procediment de momificació de l'Egipte per extreure el cervell dels cadàvers abans de l'embalsamament reial. L'escriptor grec Heròdot, un visitant freqüent d'Egipte, va escriure al segle V aC sobre el procés: "Un cop pactat un preu, els portadors se'n van, i els obrers, deixats sols al seu lloc, embalsamen el cos. Si ho fan d'una manera perfecta, primer treuen part del cervell per les fosses nasals amb un ganxo de ferro i injecten certes drogues a la resta del cos".Un objecte de més de 6,8 polzades de llarg, probablement fet de plantes del grup Monocotyledon (incloent-hi la palma i el bambú), s'hauria utilitzat per liquar i extreure el cervell. L'instrument s'inseriria a través d'un forat perforat a l'os etmoide prop del nas mitjançant un cisell. Algunes parts del cervell s'embolicarien al voltant d'aquest pal i es treien, i les altres parts es liquarien. Per drenar el cervell i el líquid cerebral liquats restants, l'individu es posaria a l'abdomen o se li aixecava el cap. |
Art | L'originalitat és la capacitat que té una persona per crear quelcom nou, especialment en el terreny artístic. Un original es refereix també a l'obra resultant d'aquesta creació, el model del qual es deriven les còpies, imitacions, plagis i falsificacions (en sentit negatiu) o les obres derivades a manera d'homenatge (en sentit positiu). En l'art no sempre ha existit el concepte d'originalitat. En el món grec, eren les muses les que inspiraven els artistes que així plasmaven el que succeïa al món dels déus en les seves obres. Aquests models d'excel·lència eren constantment copiats i recreats pels autors grecollatins posteriors (on va sorgir el concepte de clàssic com a obra admirable que influeix en el futur de l'art). Igualment a l'edat mitjana els autors no sempre buscaven destacar com a originals, per això hi ha molta obra anònima i col·lectiva. Als segles posteriors es reconeixia l'autoria i el mèrit de saber integrar diversos clàssics, sense abandonar la fidelitat als mestres, seguint la frase nihil novi sub sole (no hi ha res de nou sota el sol), d'origen bíblic, per indicar que el bon art és en el fons el que tracta els mateixos temes recurrents, ja que respon a les passions i aspiracions constants de l'ésser humà: els antics van imitar la natura i els moderns imiten els antics i així es forma el cànon a través de la imitatio, un art en ella mateixa des de Dionís d'Halicarnàs. Des del segle xviii i especialment amb l'arribada del romanticisme l'originalitat esdevé una característica rellevant per jutjar el mèrit artístic, abans basat sobretot en la perfecció formal. El geni creador és capaç de copsar el món d'una manera única i de reflectir la seva personalitat, creativitat i imaginació en la seva obra essent aleshores original. Els drets d'autor van sorgir posteriorment, incrementant-se al segle xx, per protegir aquesta obra única, fos un invent (amb les patents), un pensament o un mode de fer. La postmodernitat qüestiona la idea d'originalitat fent èmfasi en els gèneres híbrids: cada obra recrea les anteriors a partir de la intertextualitat, d'agafar fragments de diferents autors, èpoques i mitjans per configurar una peça polièdrica, adequada a un món on el relativisme i el canvi s'imposen. |
Astronomia | 14789 GAISH (1969 TY1) és un asteroide del cinturó principal descobert el 8 d'octubre de 1969 per Liudmila Txernikh a l'Observatori Astrofísic de Crimea. |
Pedagogia | Laia Pèlach i Saget (Girona, 1980) és una política catalana diplomada en Educació social i llicenciada en Sociologia. Des del 2019 és regidora de Guanyem Girona a l'Ajuntament de Girona. De 2015 a 2019 va ser regidora de la CUP-Crida per Girona a la mateixa ciutat. Va ser la cap de llista de la candidatura CUP-Crida per Girona a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, amb Lluc Salellas de segon. |
Agricultura | Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés. Eren al voltant del 20% de les persones de la Catalunya Vella. A més de la remença, aquests pagesos estaven obligats a pagar censos, parts de collites i moltes altres càrregues i serveis personals. També estaven sotmesos al poder jurisdiccional del senyor del castell, com a residents dins del seu terme, motiu pel qual en molts casos eren víctimes dels mals usos, i havien d'ocupar-se també de les seves obligacions amb l'Església. Al segle xv els remences van provocar una revolta contra els senyors feudals com a conseqüència d'una greu crisi econòmica. La pressió que van exercir va provocar que es fes la reial provisió d'Alfons el Magnànim per atendre les seves demandes. En conseqüència, es va constituir el Gran Sindicat de Remença. Alfons el Magnànim va anul·lar la remença el 1455, amb l'objectiu de disminuir el poder dels senyors feudals. Posteriorment, els pagesos de remença van protagonitzar la Guerra dels remences. |
Art | Pieter Bout —també Peeter i Pieter Jans— (Brussel·les, c. 1658 – 1719) va ser un gravador i pintor barroc flamenc, especialitzat en la pintura de paisatges. Les dates de naixement i mort es discuteixen donada l'existència d'informacions contradictòries que apunten a l'existència d'una pintura datada el 1664, la qual cosa no s'ha pogut verificar. També es desconeix tot el relatiu a la seva formació. Documentat a Brussel·les el 1670-1671, quan va ser admès com a mestre en el gremi de pintors de Sant Lluc, va marxar després a París, on ja es trobaven Adriaen Frans Baudewijns i altres pintors flamencs. En 1677 es trobava de nou a Brussel·les on va contreure matrimoni el 1695 i es va establir definitivament, encara que s'ha especulat amb la possibilitat d'un viatge a Roma no confirmat. Els seus paisatges més característics, habitualment de petita grandària, s'inscriuen en la tradició paisatgística de Jan Brueghel el Vell i consisteixen en àmplies vistes de llogarets i ciutats animades per multitud de petites figures formant escenes populars, amb una minuciosa anàlisi de la naturalesa i un tractament precís de la llum. Dos petits paisatges del Museu del Prado, Carnestoltes sobre gel i La plaça del llogaret, signats i datats en 1678, poden exemplificar els motius pintorescs que protagonitzen els seus paisatges, destacats en les descripcions dels antics inventaris, que es referien a ells com Els patinadors, on «uns els corren en trineus, uns altres a peu», en tant uns altres juguen a les bitlles entre animals i modests habitatges, o bé amb el llunyà perfil d'una ciutat nòrdica. La seva habilitat per compondre escenes podria explicar la col·laboració freqüent amb altres mestres com Adriaen Frans Baudewijns o Jacques d'Arthois, entre altres, als quals a vegades va pintar les figures de les seves obres. |
Telecomunicacions | FDMA, en anglès Frequency Division Multiple Access és un mètode d'accés múltiple per a canals de comunicacions. L'accés múltiple significa que volem compartir el medi entre diversos usuaris i la divisió en freqüència descriu de quina forma volem compartir el canal, en aquest cas situant els usuaris a diferents freqüències en l'espectre ràdio. En un escenari FDMA la banda de radiofreqüència que usa el nostre sistema és dividida en diversos fragments, cada un dels fragments és proporcionat a un usuari perquè aquest pugui transmetre amb un nivell d'interferències acceptable el seu senyal modulat.Un dels sistemes en què s'usa la FDMA és el GSM, el sistema de telefonia mòbil de segona generació europeu que finalment ha arribat a una escala mundial. Aquest es complementa amb un mecanisme que canvia de canal segons les diferents necessitats de la xarxa, conegut en anglès com frequency hopping o "salts en freqüència". La seva primera aparició en la telefonia mòbil va ser en els equips de telecomunicació de primera generació (anys 1980), sent de baixa qualitat de transmissió i una pèssima seguretat. La velocitat màxima de transferència de dades va ser 240 bauds. |
Catàstrofes | La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór, [ənˠ ˈɡɔɾˠt̪ˠə ˈmˠoːɾˠ]) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852. En ser les zones més greument afectades l'oest i el sud d'Irlanda, on la llengua irlandesa era dominant, el període fou conegut contemporàniament en irlandès com a Drochshaol,traduït lliurement com "els temps difícils" (o literalment "la mala vida"). El pitjor any del període va ser el 1847, conegut com a "47 negre". Durant la Gran Fam, al voltant d'1 milió de persones van morir i més d'un milió van fugir del país, fet que causà que la població del país caigués entre un 20 i un 25%; en algunes ciutats va caure fins a un 67% entre 1841 i 1851. Entre 1845 i 1855, no menys de 2,1 milions de persones van sortir d'Irlanda, principalment en paquebots, però també en vaixells de vapor i bricbarques, un dels èxodes massius més grans d'una sola illa de la història. La causa immediata de la fam fou una plaga de la patata que va infectar els cultius de patates a tota Europa durant la dècada del 1840, que provocà 100.000 morts addicionals fora d'Irlanda i va influir en bona part dels disturbis de les generalitzades revolucions europees de 1848.A partir de 1846, l'impacte de la plaga va ser agreujat per la política econòmica del govern britànic Whig de capitalisme laissez-faire.Les causes llunyanes inclouen el sistema d'absentisme dels propietaris i la dependència d'un sol cultiu.La fam fou un moment d'inflexió en la història d'Irlanda, que va formar part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, la capital del qual era Londres, des del 1801 al 1922. La fam i els seus efectes van canviar permanentment el paisatge demogràfic, polític i cultural de l'illa; produí uns 2 milions de refugiats i provocà un descens de la població durant un segle.Tant per als irlandesos nadius com per als de la diàspora resultant, la fam va entrar a la memòria popular. Les tenses relacions entre molts irlandesos i el seu govern britànic van empitjorar encara més a causa de la fam, augmentaren les tensions ètniques i sectàries i impulsaren el nacionalisme i el republicanisme tant a Irlanda com entre els emigrants irlandesos d'arreu del món. El documentalista anglès John Percival va dir que la fam "es va convertir en part de la llarga història de traïció i explotació que va provocar el creixent moviment per la independència a Irlanda". L'estudiós Kirby Miller assenyala el mateix punt. En anglès, existeix un debat pel que fa a la nomenclatura de l'esdeveniment, si s'utilitza el terme "Famine" (Fam), "Potato Famine" (Fam de la patata) o "Great Hunger" (Gran Fam), l'últim dels quals alguns creuen que recull amb més precisió la complicada història de l'època.La plaga de la patata va tornar a Europa el 1879, però, en aquest moment, la Guerra de la Terra (un dels moviments agraris més grans que es va produir a l'Europa del segle xix) havia començat a Irlanda. El moviment, organitzat per la Lliga de la Terra, va continuar la campanya política a favor de les Tres F.que va ser dictada el 1850 per la Tenant Right League durant la Gran Fam. Quan la plaga de les patates va tornar a Irlanda durant la fam de 1879, la Lliga va boicotejar "els propietaris notoris" i els seus membres van bloquejar físicament els desnonaments dels agricultors; la consegüent reducció del nombre de persones sense llar i l'enderroc d'habitatges va provocar una reducció dràstica del nombre de morts. |
Història | Una societat genealògica o societat d'història familiar és una associació, sovint benèfica o sense ànim de lucre, que permet als genealogistes membres i als historiadors familiars treure profit d'un coneixement compartit. Les grans societats sovint són propietàries de biblioteques, patrocinen seminaris de recerca i viatges a l'estranger i publiquen revistes. Algunes societats es concentren en un nínxol específic, com ara la història familiar d'una determinada zona geogràfica, ètnia, nacionalitat o religió. Les societats de llinatge són societats que limiten la seva pertinença a descendents d'una determinada persona o grup de persones d'importància històrica. |
Química | L'estofil·lanina A és una el·lagitanina. Es pot trobar a Cowania mexicana, Coleogyne ramosissima i Quercus stenophylla. |
Agricultura | Els tetraníquids (Tetranychidae) són una família d'àcars (altrament dits “aranyes roges”) que conté unes 1.200 espècies. Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda protectora i causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d'alimentar-se. Un membre d'aquesta família, Tetranychus urticae se sap que s'alimenta de més de 1000 espècies de plantes. |
Agricultura | Ernobius mollis és una espècie de coleòpter de la família dels ptínids (corcs de la fusta) originari del nord d'Europa. A Catalunya és considerat com una espècie introduïda i relativament rara. Es nodreix de l'escorça dels pins i molt superficialment de l'albeca, i no pot sobreviure quan no hi ha un mínim d'escorça. Econòmicament, és poc nociu, ja que no fa gaire malbé a la fusta treballada. |
Arquitectura | Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats. El seu origen es remunta a l'antic Egipte, tot i que, el major desenvolupament es va donar a l'arquitectura romana en la construcció de ponts i aqüeductes. La disposició del conjunt d'arcs pot ser en línia, en forma de cercle o de semicercle i habitualment es recolza en columnes i pilars, tot i que també es troba sobre pilastres, especialment en ponts.Els diferents tipus d'arcades són: L'arcada tradicional Les arcades falses o cegues, que son aquelles que tenen la llum dels arcs tapiada. L'arcada fingida o figurada correspon a una arcada simulada. L'arcuació és un conjunt d'arcades falses o decoratives. L'arcada entrellaçada, que esta composta per arcs, normalment cecs, que es recolzen en suports alterns i se superposen als punts d'encreuament. |
Matemàtiques | Un factor d'escala és un nombre que redueix o multiplica, alguna quantitat. En l'equació y = Cx, C és el factor d'escala per x. C És també el coeficient de x, i pot ser anomenat la constant de proporcionalitat de y a x. Per exemple, doblant les distàncies correspon a un factor d'escala de dos per distància, mentre tallant un pastís en mitjos trossos amb un factor d'escala d'un mig. En el camp dels mesuraments, el factor d'escala d'un instrument es denomina sovint sensibilitat. La relació entre dues longituds corresponents en dues figures geomètriques similars també s'anomena factor d'escala. |
Matemàtiques | L'os d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda, datada del 20000 aC. En un cap de l'os, hi ha una peça de quars que servia per a fer les marques. Va ser descobert pel geòleg belga Jean de Heinzelin de Braucourt (1920-1998) el 1950 i, actualment, es conserva al Museu de les Ciències Naturals de Brussel·les, a Bèlgica. |
Art | L'Associació Professional d'Il·lustradors de València (APIV) és una associació professional d'il·lustradors valencians fundada el 1989 com a reacció a la falta de coneixement dels il·lustradors dels seus drets, com són: "l'establiment d'un contracte, la devolució dels originals o l'obtenció d'un percentatge sobre l'explotació de l'obra". Més tard fou refundada el 1997, quan participà per primera vegada a la Fira del Llibre de València. Als inicis se centraven solament en defendre els drets dels il·lustradors, promoure el seu treball i permetre la comunicació entre professionals. Amb el temps s'hi afegí la defensa de la llengua valenciana i la paritat entre hòmens i dones. Dirigeix la publicació en sèrie The Valencianer, creat el 2017.El 2000 va realitzar una subhasta per a finançar les seues despeses.De 2006 a 2009 Cristina Durán Costell fou presidenta. Des del 2015 aquesta associació junt a l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana són les que proporcionen el jurat per als concursos públics per als cartells oficial de l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, davant la decadència del disseny dels cartells valencians.El 2011 organitzaren junt al MuVIM i el Departament de Disseny de la Universitat Politècnica de València les Jornades sobre Il·lustració Gràfica.En gener de 2015 condemnaren junt a altres l'atemptat contra Charlie Hebdo.El 2015 participaren en les IV Jornadas de Cómic Valenciano.El 2016 llançà una campanya per fer reflexionar sobre els refugiats siris.El 2017 els membres il·lustraren un calendari editat per la Generalitat Valenciana per al 2018. |
Història | Josep Sánchez Adell (Castelló de la Plana, 5 de juliol de 1923 - id. 7 d'abril de 2005) fou un historiador valencià especialitzat en l'edat mitjana. La seva vida i obra van estar fortament lligades a la seva ciutat natal, on va exercir de Cronista Oficial de la ciutat, professor emèrit de la Universitat Jaume I i membre del patronat de la Fundació Huguet, entre altres. |
Ciència militar | La logística militar és la disciplina que s'encarrega de planificar i dur a terme el moviment, el subministrament i el manteniment de les forces militars. En el seu sentit més complet, són aquells aspectes o operacions militars que tracten diversos aspectes.Aquests elements són el disseny, desenvolupament, adquisició, emmagatzematge, distribució, manteniment, evacuació i disposició de material; el transport de personal; l'adquisició o construcció, manteniment, explotació i disposició d'instal·lacions, i finalment el suport mèdic i de serveis sanitaris. |
Arquitectura | L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti. És el més primitiu i simple; és l'ordre grec per excel·lència. Com més antic, arcaic, més maldestre, fa més sensació de robustesa; com més tardà, més esvelt i proporcionat és; aconseguint així l'harmonia i bellesa clàssica. Es va utilitzar en la Grècia continental des del segle VII aC i al sud d'Itàlia i el seu referent més immediat el trobem en les columnes troncocòniques del palau de Cnossos. El Partenó, temple dedicat a Atenea Parthenos a l'Acròpoli d'Atenes, és sens dubte el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic. Simbolitza força, heroïcitat, fou utilitzat sobretot amb aquest simbolisme en el Renaixement. |
Jocs | Mordheim és un joc de guerra de tauler (o wargame) ambientat en el món de Warhammer, produït per Jocs d'especialista (Una divisió de Games Workshop). És un joc d'escaramusses amb miniatures basat en el joc de Warhammer, però a una escala menor amb només un grapat de miniatures per bàndol (similar a Warbands) i amb terreny per a representar la ciutat destruïda de "Mordheim, la Ciutat dels Condemnats". El joc és a Warhammer el que Necromunda és a Warhammer 40.000. Mordheim ha estat desenvolupat principalment pel finès Tuomas Pirinen, antic treballador de Games Workshop. |
Teologia | Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat. El catolicisme defineix així el Déu Pare: Déu (La Trinitat) és el tot. Res està fora d'Ell i tot està dins d'Ell. Al principi era el Verb i davant Déu era el Verb i el Verb era Déu. Ell estava davant Déu al principi. Per Ell es va fer tot i res va arribar a ser sense Ell. El que va arribar a ser té vida en Ell (Joan 1, 1-3.) Déu Pare és el creador del món segons la Bíblia, i revela la seva paternitat quan s'envia Moisès a demanar l'alliberament del poble d'Israel de l'esclavitud d'Egipte: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit. Jo et mano que deixis anar el meu fill. (Èxode 4, 22-23) A la Bíblia és anomenat de diverses maneres, destacant la tendresa amb què Jesús l'anomena "Abba" (Pare). Aquest amor i tendresa són recíprocs, tal com pot llegir-se en el llibre dels Salms: Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels (Salm 103, 13). |
Ciència militar | La lorica hamata és un tipus de cota de malla utilitzada durant els darrers segles de la República Romana i durant el Principat com a armadura estàndard de les tropes auxiliars (Auxilia) de l'exèrcit. Habitualment es fabricava en ferro. Consistia en fileres de volanderes i anelles rivetejades que produïen una armadura forta, flexible i fiable. Cada anella tenia un diàmetre interior d'uns 5 mm i un diàmetre exterior d'uns 7 mm, de manera que en una armadura podien haver-hi alguns milers d'anelles. Les espatlles duien unes solapes similars als lithorax grecs, des de la part mitjana de l'esquena fins al pit i s'unien a la cota de malla amb ganxos de coure o ferro. És possible que els romans obtinguessin el coneixement de la fabricació d'aquest tipus de cota de malla dels pobles celtes del nord de la península Itàlica. Els romans l'adaptaren a diversos tipus de tasques militars, amb versions per a la infanteria, la cavalleria, els exploradors i els llancers.. Cap als primers anys del segle I la lorica hamata començà a ser substituïda per la lorica segmentata, l'armadura que resulta més fàcilment recognoscible com a romana. Nogensmenys, els historiadors discuteixen fins a quin punt la lorica segmentata arribà a ser tan generalitzada com inicialment es creia, i durant quants anys. Sembla que algunes legions d'Àfrica i d'Àsia mai van deixar d'utilitzar la lorica hamata i, en qualsevol cas, el que és cert és que en els darrers segles de l'Imperi la lorica hamata tornà a ser altra vegada l'armadura estàndard. |
Ciències de la salut | La veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals. Els veterinaris també ajuden a protegir l'ésser humà de les més de 100 malalties dels animals que el poden afectar. |
Ciència militar | La balística terminal és una disciplina de la balística que estudia el comportament d'un projectil quan arriba al seu objectiu. Es refereix sovint com potència de frenada quan es tracta d'objectius de la vida humana o d'un altre tipus. De balística terminal és tan rellevant per als projectils de petit calibre, com els projectils de gran calibre (trets d'artilleria). L'estudi dels impactes de velocitat extremadament alta és encara molt nou i està encara en la seva majoria aplicats a disseny de naus espacials]. |
Festivals | Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia. Van celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i de disc. Els Jocs es disputaven normalment cada 4 anys o una Olimpíada, que era una unitat de temps. Durant la celebració dels Jocs es promulgava una treva o pau olímpica, per permetre als atletes viatjar en condicions de seguretat des de les seves polis o ciutats estats fins a Olímpia. Els antics Jocs Olímpics van ser bastant diferents dels moderns; hi havia menys esdeveniments i només els homes lliures que parlaven grec podien competir, a més que se celebraven sempre a Olímpia, en comptes de moure's a diferents llocs cada vegada. Els darrers Jocs Olímpics de l'antiguitat es van celebrar el 393 dC, gairebé dotze segles després dels seus començaments. Després de l'adopció del cristianisme com a religió oficial de l'imperi amb l'Edicte de Tessalònica (28 de febrer de 380), l'emperador Teodosi I finalment prohibeix tota celebració pagana, incloent els Jocs. Quan els nens grecs lliures complien dotze anys ingressaven en la palestra, on se'ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a disciplinar els nervis. Als setze anys entraven al gimnàs, on els grecs realitzaven exercicis físics i atletisme. Els gimnasos comptaven amb una pista i llocs d'exercici a l'aire lliure entre els boscos. Als vint anys els grecs concloïen la seva formació esportiva on se'ls lliuraven les armes i estaven capacitats per participar en els Jocs Olímpics. |
Història | María Teresa Martínez de Sas és catedràtica d'Historia Contemporània de la Universitat de Barcelona, especialitzada en història social. Ha col·laborat des de 1978 en l'organització de seminaris i cursos sobre història de les dones. Obres destacades Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona & Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 84-8415-243-X. La lucha por la diversidad (en castellà). 1a. ed. Barcelona: Editorial Ariel, 1999. ISBN 84-344-2835-0. Seco Serrano, Carlos; Martinez de Sas, Maria Teresa. «Asociación Internacional de los Trabajadores, Cartas, comunicaciones y circulares del Consejo (o Comisión) Federal de la Región Española 1870-1874». Centre de documentació antiautoritari i llibertari (Cedall). [Consulta: 20 gener 2021]. Per una bibliografia més extensiva vegeu «Obra de María Teresa Martínez de Sas» a Dialnet. |
Ciència militar | La descàrrega conjunta o dispar en salva (en anglès volley firing) és una tàctica militar on tots els soldats d'una unitat disparen les seves armes al mateix temps al comandament. S'utilitza per contrarestar les armes que tenen poca precisió, baixa velocitat de tir, abast limitat o per proporcionar un efecte de xoc. |
Informàtica | La informàtica de butxaca és la branca de la informàtica que tracta dels ordinadors de butxaca. |
Televisió | "Simpsons Roasting on an Open Fire" ("Els Simpson es Rosteixen en un Foc Obert"), també conegut com "The Simpsons Christmas Special" ("Especial de Nadal d'Els Simpson"), és el primer episodi llarg d'Els Simpson, després dels esquetxos que s'havien portat a terme a The Tracey Ullman Show. Escrit per Mimi Pond, havia de ser el vuitè episodi de la primera temporada. El títol és una paròdia de la cançó "The Christmas Song", altrament coneguda com a "Chestnuts Roasting on an Open Fire". |
Psicologia | La publicitat en 3D (tres dimensions) és un format publicitari que utilitza la notorietat, la vinculació i la capacitat d'impacte com a elements clau. A través d'imatges digitals animades, les empreses publicitàries s'estan reinventant i adaptant al món comercial actual, tot buscant impressionar al públic presentant maneres innovadores de promocionar un producte. |
Filosofia | The Clergy Project (TCP) és una organització internacional sense ànim de lucre amb seu als Estats Units d'Amèrica creada el març de 2011 per la coalició formada, entre d'altres, per American Atheists, la Freedom From Religion Foundation i la Fundació Richard Dawkins que pretén donar a presents o passats predicadors professionals no creients un espai on poden parlar de la seua descreença baix un pseudònim. L'èxit del projecte radica en l'aprofitament de la connexió social que permet Internet.MacBain i DeWitt són dos exemples de persones que feren públic la seua transició de creences al voltant de la religió.L'origen del projecte es troba en la Convenció de la Unió Humanista i Ètica Internacional del 2006, celebrada a Reykjavik, Islàndia, en la que Dan Barker, un expredicador, es reunió amb l'activista Richard Dawkins. En aquella convenció, R. Dawkins expressà interès en la història de Barker com a exmembre del clergat per a comprendre millor les dificultats que venen amb deixar un càrrec professional, perdent les estructures de suport.Des dels seus inicis, the Clergy Project ha centrat els seus esforços en la seua comunitat en línia dels fòrums amb un lloc web segur i privat accessible a participants registrats del fòrum. Els qui volen unir-se deuen reunir les condicions de ser o haver sigut professionals religiosos i no creure en les coses sobrenaturals. Els membres poden demanar ajuda, cercar informació i trobar-se en una comunitat on no són jutjats. L'accés al fòrum solament es dona mitjançant invitació.Molts anteriors membres del clergat estan molt preocupats que per deixar la seua feina i educació religiosa no estan segur de si trobaran treballs per a donar suport econòmic a les seues famílies. Per això, Stiefel Freethought Foundation a través de The Clergy Project dona ajudes econòmiques (Transitional Assistance Grant (TAG)). |
Ètica | La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència. Amnistia Internacional defineix la llibertat acadèmica com «el dret de fer lliurement recerca científica i difondre els resultats sense censura". Compren les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi així com una independència de qualsevol autoritat. És considerat un prerequisit d'una recerca científica en una universitat moderna. És un cas particular del sistema de llibertats a les societats liberals nascudes de la Revolució Francesa. La Universitat de Leiden, la Universitat de Göttingen i la Universitat de Berlín són reconegudes com el bressol de la llibertat acadèmica.És un principi basat en el concepte del lliure examen que té els seus orígens als països germànics que van adherir al principi epistemològic que qualsevol teoria científica és provisional i pot ser validada o invalidada per observacions noves, indispensable per a un progrés de la ciència. No hi ha cap autoritat que pugui decidir que una «veritat» és definitiva, contràriament a les pretensions de les explicacions dogmàtiques. L'autonomia universitària pot ser incòmoda per autoritats governementals o religioses. Indirectament pot ser influenciat per demandes polítiques, militars o econòmiques que utilitzen el seu poder per finançar –o no– la recerca. Nogensmenys, l'acadèmia –a fortiori la universitat pública– té una responsabilitat social davant la societat que la recolza i ha de trobar un equilibri entre llibertat i rellevància. L'emancipació de la recerca acadèmica dels dogmes religioses es va produir a l'època de la Il·lustració, però com a qualsevol llibertat, és provisional. Avui com antany, els poders assagen limitar-la: els règims autoritaris no toleren cap crítica, la poderosa comunitat empresarial imposar la seva opinió de què pot o ha de tractar-se la ciència. Polítics influents consideren que certs acadèmics minen la civilització occidental. |
Ciències polítiques | Martí Grau i Segú (Cerdanyola del Vallès, 26 de juny de 1972) és un historiador, politòleg, polític i professor universitari català. L'any 1994 es llicencià en Història i l'any 1998 en Ciències polítiques, amb premi extraordinari, ambdós casos per la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment, cursà estudis de postgrau, obtenint l'any 2000 un diploma de la SAIS-Bolonya de la Universitat Johns Hopkins i l'any 2002 un màster en Estudis internacionals a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2015 culminà els seus estudis amb un doctorat en Història per la Universitat Pompeu Fabra, presentant la tesi doctoral Relat històric i multilateralisme: la construcció de l'espai euromediterrani (1995-2012), que fou dirigida pels professors Josep Fontana i Joaquim Albareda. També realitzà tasques docents sobre Política Internacional Europea a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 2002 i 2003 i, com a professor visitant, a la Universitat d'Indiana entre 2009 i 2011. D'ençà, fou membre del grup acadèmic de la Casa de la Història Europea de Brussel·les i formà part del comitè científic de l'Observatori Europeu de Memòries, així com del comitè d'experts de l'ampliació del Memorial d'Alsàcia-Mosel·la.Entre 1998 i 2002 estigué professionalment vinculat a la Unió Europea com a tècnic de l'Oficina Parlamentària Europea del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). L'any 2002 treballà com a tècnic de Cooperació de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Entre 2003 i 2004 ho feu de nou al Parlament Europeu com a responsable de l'àrea de Societat i Economia del grup socialista i, entre 2004 i 2008, com a assistent parlamentari a la cambra legislativa de la UE gràcies a la seva concurrència a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 pel PSC. En substitució de Joan Calabuig Rull, el 7 d'abril de 2008 fou nomenat eurodiputat, càrrec que mantingué fins al 13 de juliol de 2009. |
Objectes astronòmics | Zubeneschamali (Beta de la Balança / β Librae) és una estrella de magnitud aparent +2,61 i la més brillant de la constel·lació de la Balança. |
Química | En física i en química la teoria atòmica o model atòmic és una teoria sobre la natura de la matèria que estableix que la matèria és composta per unitats discretes anomenades àtoms, concepte oposat a la possibilitat que la matèria pugui ser dividida indefinidament en parts més petites. La teoria atòmica va començar essent un concepte filosòfic a l'antiga Grècia i a l'Índia i va arribar al camp de la ciència vers el segle xix quan els descobriments en el camp de la química van mostrar que la matèria era formada per partícules. |
Cronometria | Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França. Per tenir més informació sobre els esdeveniments, vegeu la Història de França. També, a més dels enllaços corresponents, reis francesos i president de la República Francesa. |
Jocs | Simon és un joc electrònic creat per Ralph H. Baer i Howard J. Morrison i distribuït per la companyia Milton Bradley el 1978. Va tenir un gran èxit durant la dècada dels 80. Té forma de disc i en una de les seves cares hi ha quatre zones, cadascuna pintada d'un color diferent, en la seva versió original els colors són verd, vermell, blau i groc. El seu nom prové del conegut joc tradicional "Simon diu", en el qual està inspirat. El joc consisteix que, de forma aleatòria, es vagin il·luminant els quadrants o zones de colors, i alhora que s'il·luminen, cada quadrant emeti un so propi. Després d'esperar, l'usuari ha d'anar introduint la seqüència mostrada abans, en l'ordre correcte, ajudant-se de la seva memòria visual i sonora. Si ho aconsegueix, el joc respondrà amb una seqüència més llarga i ràpida, i així successivament. Si falla, l'usuari ha de tornar a començar. Els diferents nivells de dificultat van augmentant la velocitat de la seqüència a repetir. Més de dues dècades després han sortit diferents versions actualitzant l'electrònica de l'aparell, amb més o millors efectes visuals i sonors o afegint més colors i sons dels quatre originals. Viccionari |
Geografia | Aquesta és una llista dels estats sobirans i dels territoris dependents d'Àfrica amb informació sobre les seves respectives capitals, llengües, monedes, població, superfície i renda per capita. Malta i parts de França, Itàlia, Portugal i Espanya són geològicament en la placa continental africana, alguns més a prop d'Àfrica que d'Europa, però políticament són considerats habitualment europeus per convenció. De la mateixa manera, l'illa de Socotra també és a la placa continental africana i molt a prop d'Àfrica, però en l'àmbit polític és una part del Iemen, un estat asiàtic. Egipte, és considerat un estat africà tot i que té una part a Àsia, la Península del Sinaí. |
Esoterisme | Abakuá, també conegut de vegades com Ñañiguismo, és una fraternitat iniciàtica o societat secreta d'homes afrocubans, que es va originar a partir d'associacions fraternals a la regió de Cross River al sud-est de Nigèria i al sud-oest de Camerun. Ñáñigo, és el nom que reben els seus membres.Coneguts generalment com Ekpe, Egbo, Ngbe o Ugbe entre els grups multilingües de la regió, es creia que els Ñáñigos, com es coneixen els seus membres, es podrien transformar en lleopards per perseguir els seus enemics. A l'Haití contemporani, on les societats secretes s'han mantingut fortes, una branca d'elit de l'exèrcit que es va crear per inculcar la por a les masses inquietes es va anomenar Els lleopards. Entre les venjances Ñáñigo menys místiques hi havia la capacitat de lliurar la gent a esclavistes. A l'Àfrica eren operadors notoris que havien fet negocis regulars amb beneficis amb els esclavistes. Es creu que el terme cubà criolitzat Abakuá es refereix a l'àrea d'Abakpa al sud-est de Nigèria, on la societat era activa. Les primeres societats d'aquest tipus van ser establertes pels africans a la ciutat de Regla, l'Havana, el 1836.Aquests grups tancats tenen tots l'emblema del lleopard, una prova de virilitat en el combat i d'autoritat política en les seves comunitats. El terme Nyànyigo també es fa servir per anomenar als membres d'aquesta organització. |
Geografia | L'Augstenberg és una muntanya de 3.230 metres situada la serralada de Silvretta als Alps, a la frontera entre Àustria i Suïssa. |
Pedagogia | Coneixem per interllengua el sistema que utilitza i crea un individu a mesura que aprèn una L2 (segona llengua). Es caracteritza per ser un sistema utilitzat al començament de l'aprenentatge, molt influenciat per la L1 (llengua materna) de l'aprenent, la qual cosa genera interferències, com falsos amics, possibles errors per proximitat, etc. Com més competències s'adquireixen en la segona llengua, la interllengua, única i específica de cada individu, va modificant-se i es van reduint les interferències. |
Telecomunicacions | La taula de mescles de vídeo, o simplement taula de vídeo, és un sistema que permet seleccionar, barrejar i manipular diferents senyals d'imatge. El seu funcionament és similar a les taules de mescles d'àudio. Les taules de mescles de vídeo representa el cor dels canals de televisió, els estudis de producció i postproducció de televisió, siguin com a elements físics o simulats mitjançant una aplicació informàtica. En la literatura nord-americana s'al·ludeix al concepte commutació en lloc de mescla, el qual és més «europeu»; per això solen aparèixer amb la denominació de video switcher, en lloc de la més europea, també en angles, de video mixer. |
Informàtica | Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP) ("avaluació crítica de les tècniques per la predicció estructural proteica") és un experiment mundial comunitari per la predicció estructural proteica que es duu a terme cada dos dos anys des del 1994. CASP proporciona als grups d'investigació una oportunitat d'avaluar objectivament els seus mètodes de predicció estructural i ofereix una avaluació independent sobre l'estat de l'art del modelatge estructural proteic a la comunitat investigadora i als usuaris de programari. Encara que l'objectiu principal de CASP és ajudar a promoure els mètodes d'identificació de l'estructura tridimensional proteica a partir de la seva seqüència d'aminoàcids, molts veuen l'experiment més com un "campionat mundial" d'aquesta matèria de la ciència. Més de 100 grups d'arreu del món participen a CASP de forma regular i no és poc comú que grups sencers suspenguin altres investigacions per mesos mentre s'enfoquen en tenir els servidors llestos per l'experiment i en realitzar la detallada predicció. |
Informàtica | Un mercat de coneixement (traducció de l'anglès knowledge market) es tracta d'un mecanisme social que s'encarrega d'identificar, satisfer i distribuir les demandes de coneixement mitjançant la combinació de l'activitat humana amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació amb l'objectiu d'organitzar el coneixement que hi ha en una comunitat. Els mercats de coneixement, a diferència dels mercats tradicionals, es caracteritzen per tractar béns immaterials i infinits. Tendeixen a utilitzar models de comunicació i mecanismes de mercat per mostrar la taxonomia de la informació i les seves relacions. Podem trobar dues perspectives sobre el coneixement i de quina manera funcionen els mercats de coneixement. Una que funciona en un marc legal de propietat intel·lectual basat en l'economia de l'escassetat que es distribueix amb un mecanisme de mercat comercial tradicional, i l'altre, que tracta el coneixement com un bé públic sota la filosofia de compartir, de la cooperació i l'abundància. |
Sociologia | Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia. A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes, i per tant no s'agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis o confraries. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal a partir del 1257. Al llarg dels anys la influència de la menestralia va créixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca. A València fins al 1520 quan els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accés al govern municipal. Amb la caiguda del règim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influència en la vida social i política dels segles xix i xx. |
Ètica | Els objectors de Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat) van ser el primer grup d'objectors de consciència que, l'any 1975, va manifestar col·lectivament el seu refús a fer el servei militar a l'estat espanyol. El grup va començar a fer un servei civil autogestionat en col·laboració amb les entitats veïnals del barri de Can Serra a l'Hospitalet de Llobregat. Posteriorment més objectors s'afegiran al grup alhora que es crearen grups en altres ciutats. Els objectors seran empresonats al Castell de Figueres sota jurisdicció militar, fins a beneficiar-se de la llei d'amnistia. |
Jocs | Hydro Thunder és un videojoc de curses amb llanxes molt ràpides, primer es va llançar per arcade i després per Sega Dreamcast el novembre del 1999. També va ser llançat per PlayStation i Nintendo 64 a començaments de l'any 2000. Aquest videojoc és part de la saga de Midway 'Thunder' de videojocs de curses, que inclou Offroad Thunder, 4 Wheel Thunder i Arctic Thunder. |
Informàtica | Wordfast és una eina de traducció assistida per ordinador concebuda com a col·lecció de macros per a Microsoft Word, que possibilita l'ús de memòries de traducció. Originalment, Wordfast s'havia desenvolupat com a substitut competitiu de Trados. Per tant, existeix una relativa compatibilitat entre ambdós productes, la qual, això no obstant, es limita a la importació i exportació de memòries de traducció en format de text, i a la creació d'arxius bilingües en Microsoft Word. D'altra banda, s'utilitzen les mateixes combinacions de tecles per al treball diari del traductor. El creador d'aquest programa és el francès Yves Champollion. En Yahoo! existeixen diversos grups de discussió al respecte. La versió relativament nova del programa, Wordfast Pro, es basa en llenguatge de programació Java, i d'aquesta manera es converteix en una de les poques eines de programari per a traducció que funcionen sense més mitjans auxiliars en els sistemes operatius de Linux i Mac OS (altres programes són OmegaT, Heartsome Translation Suite, CafeTran Espresso i Swordfish Translation Editor). Entre els usuaris d'eines TAO, Wordfast s'ha convertit en un eficaç competidor de Trados. Una cosa que ho fa molt atractiu és el fet que es pot utilitzar gratuïtament en forma il·limitada, si bé limitat a memòries de traducció de 500 segments. |
Geografia | Dărmănești (pronunciació en romanès: [dərməˈneʃtʲ]) és una ciutat de l'est de Romania, al comtat de Bacău, a les valls dels rius Trotuș i Uz. La ciutat rep el nom d'un dels seus líders, "Dărman" i la primera referència a la ciutat és del segle XVI. Al 2011, tenia una població de 12.247 habitants.Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. La ciutat administra cinc pobles: Dărmăneasca, Lapoș, Păgubeni, Plopu i Sălătruc. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.