label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Televisió | Michael Anthony Richards (Culver City, Califòrnia, Estats Units, 24 de juliol de 1949) és un comediant i actor estatunidenc, guanyador de tres Premis Emmy |
Química | La deliqüescència és la propietat que tenen certs cossos d'absorbir la humitat de l'aire i dissoldre-s'hi. Els cossos que presenten deliqüescència s'anomenen deliqüescents. Si una substància és molt soluble en aigua, aleshores les seves dissolucions concentrades (que no segueixen la llei de Raoult) poden tenir una pressió de vapor inferior a la pressió de vapor present en l'aire. En posar en contacte aquesta dissolució amb l'aire no s'evaporarà sinó que absorbirà humitat de l'aire, diluint la dissolució, fins que la pressió de vapor d'aquesta sigui igual a la pressió de vapor de l'aigua en l'aire en contacte amb la dissolució. Evidentment en atmosferes seques, que no tenen vapor d'aigua, no es produeix aquest fenomen. Tots els sòlids tendeixen a adsorbir damunt de la seva superfície una petita quantitat d'aigua de l'aire, que queda retinguda per forces de van der Waals. Aquesta aigua dissol una petita quantitat del sòlid formant una pel·lícula de dissolució saturada que recobreix el sòlid. Si el sòlid és molt soluble, la pel·lícula té una pressió de vapor molt petita, inferior a la del vapor d'aigua present en l'aire i absorbeix més aigua. El procés pot continuar fins que tota la substància s'ha dissolt dins l'aigua absorbida de l'aire i acaba quan la pressió de vapor de la dissolució resultant és igual a la pressió de vapor de l'aigua de l'aire. Per tant és un fenomen on hi ha un canvi d'estat (condensació del vapor d'aigua) i una dissolució del sòlid, sense que es produeixi cap reacció química.Exemples de sòlids deliqüescents: NaOH, MgCl₂, CaCl₂, ZnCl₂, FeCl₃, Na₂CO₃, K₂CO₃, etc. |
Ciència militar | La novel·la bèl·lica és una narració ambientada durant una guerra o que analitza els seus efectes en els personatges que hi han participat. Com a temàtica existeix des dels inicis de l'èpica grega, però el terme s'acostuma a aplicar a obres contemporànies, dins la novel·la de gènere. |
Física | La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos). La dinàmica de fluids es ramifica en altres disciplines, com l'aerodinàmica i la hidrodinàmica. La mecànica de fluids té una gran varietat d'aplicacions, incloent-hi el càlcul de les forces i els moments que provoca el moviment dels fluids en problemes ben quotidians o ben complexos. Els fluids inclouen l'aigua, l'aire i les suspensions (que és la forma en què es presenten alguns medicaments), així com el petroli i els seus derivats. La paraula "dinàmica" fa referència al moviment i a les forces que el causen. L'estudi de la dinàmica de fluids ofereix una estructura sistemàtica pel seu estudi basat en lleis empíriques i semiempíriques. Aquestes lleis impliquen propietats dels fluids com la temperatura, la pressió, la densitat i la velocitat, així com funcions de l'espai i el temps. En la dinàmica de fluids, un dels múltiples paràmetres que s'estudien és l'acceleració convectiva, que és un component de l'acceleració en un punt determinat d'una línia de corrent deguda exclusivament a la translació del fluid en l'espai. És la que es produeix en un moviment variat (no uniforme), encara que el règim general sigui permanent (constant en el temps). |
Agricultura | Cladosporium és un gènere de fongs ascomicets que inclou alguns dels fongs tipus floridura més comuns de l'interior i l'exterior de les cases. Les espècies d'aquest gènere produeixen colònies de color verd oliva a marró i tenen conidis pigmentats de color fosc. Les espècies del gènere es troben en materials vius o morts. Algunes espècies són patògenes de les plantes i es troben entre els fongs que fan la capa de fumagina a les plantes. Altres espècies parasiten altres fongs. Es dispersen pel vent i són extremadament abundants en l'aire a l'exterior. A l'interior poden créixer en superfície humides. Cladosporium fulvum, causa una malaltia fúngica en les fulles de la tomaquera i a més és un important organisme model en genètica. |
Filosofia | De la gramatologia (francès: De la grammatologie) és una obra del filòsof francès Jacques Derrida publicada inicialment el 1967 per Les Éditions de Minuit, i una de les obres més importants referents a la desconstrucció. La traducció a la llengua anglesa (1976) és força coneguda per haver estat obra de la filòsofa Gayatri Spivak. |
Ciència militar | La careta antigàs PMK representa una família de caretes antigàs utilitzades per la Unió Soviètica, i més tard, per les forces de la Federació Russa. Pot ser distingida del seu equivalent civil, la GP-7, perquè està envoltat per unes lents triangulars, i la GP-7 té les lents rodones. |
Geografia | Vlăhița ( escolta (?·pàg.), en hongarès: Szentegyháza, pronunciat [ˈSɛntɛchaːzɒ]), fins al 1899 Szentegyházas-Oláhfalu) és una ciutat del comtat de Harghita (Romania). Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània. La ciutat administra dos pobles: Băile Homorod / Homoródfürdő Minele Lueta / SzentkeresztbányaEl seu nom romanès és d'origen eslau, que significa "petit valac", mentre que el seu nom hongarès significa "Església del Sant". |
Història | Isabel Maura Burdiel Bueno coneguda com a Isabel Burdiel (Badajoz, 1958) és una historiadora espanyola, catedràtica de la Universitat de València. Està especialitzada en el segle xix i s'ha interessant també per les relacions entre història i literatura i per les possibilitats de la història biogràfica. En 2011 va rebre el Premio Nacional de Historia per una biografia d'Isabel II convertint-se en la segona dona, després de Carmen Iglesias, a rebre aquest premi. |
Astronomia | A continuació trobareu una llista d'entitats no-governamentals que actualment ofereixen - o planegen oferir - equips i serveis orientats al vol espacial, tant per al tripulat com el robòtic. |
Psicologia | Milton Rokeach (27 de desembre, 1918 - 25 d'octubre de 1988), fou un Professor de psicologia social a la Michigan State University, i després a la Washington State University, on va treballar al Departament de Sociologia i Psicologia. Rokeach va rebre el seu Doctorat d'investigació (Ph.D) de la University of Carlifornia, Berkeley en 1947. Polonès de naixement, és més conegut per la seua obra "The open and closed mind" (1960) i per "Beliefs, Attitudes and Values: a theory of organization and change" (1968). En el més conegut dels seus experiments, va observar la interacció de tres pacients - cadascun dels quals creien que eren Jesus - durant dos anys. El seu influent llibre "The nature of Human Values", de 1973, i l'Escala de Valors de Rokeach (veure Escales de Valors), per a la qual va servir aquest llibre com a manual, va ocupar els anys finals de la seva carrera. En aquest llibre deia que uns quants Valors Terminals Humans són els punts de referència interna que tota la gent utilitza per formar les seves actituds i opinions, i mitjançant la seva mesura, podem predir una àmplia varietat de comportaments, incloent l'afiliació política i les creences religioses. Rokeach va rebre el premi en memòria de Kurt Lewin, atorgat per l'American Psychological Association el 1984. |
Geografia | Fieni és una ciutat del comtat de Dâmbovița, Muntènia, Romania, al riu Ialomița, amb una població de 8.435 habitants al 2011.Administra dos pobles, Berevoești i Costești. L'església "Sant Nicolau" de Fieni, construïda el 1804, és un monument històric. L'empresa alemanya HeidelbergCement va comprar el 2002 la fàbrica de ciment local de Fieni. L'equip de futbol local, Cimentul Fieni, va ser fundat el 1936 i actualment juga a Divizia C. |
Arquitectura | Alfoz (de l'àrab hispànic الحاوز al-ḥáwz, i aquest de l'àrab clàssic الحوز al-ḥawz) és el nom que es donava durant l'Edat Mitjana al territori extramurs assignat a una vila durant la repoblació foral (Corones de Castella, Lleó i Portugal). Això incloïa els petits llogarets i les zones rurals que depenien de les autoritats municipals de la vila, amb la qual formaven les comunitats de vila i terra. Probablement no va existir en principi cap dependència jurídica determinada d'aquests territoris respecte al nucli urbà, donant-se només una vinculació de fet com a conseqüència que la ciutat era el focus religiós, el centre econòmic on radicava el mercat, la seu de l'autoritat civil i el lloc on es reunia l'assemblea judicial o concilium. Amb el temps aquesta dependència real tindrà consistència jurídica, quedant-hi reflectida en els furs municipals. Té com a origen l'expressió àrab al-hawz, que significa "districte rural". Els alfoces (ravals) a l'entorn de la vila a la qual pertanyien formaven el que ara anomenem municipi. Hi ha diverses localitats espanyoles que han inclòs la paraula en el seu nom, com Alfoz (Lugo), Alfoz de Lloredo, Alfoz de Quintanadueñas, etc. |
Informàtica | Un servidor autogestionat és un servidor que es gestiona assembleàriament, a diferència dels servidors comercials que ofereixen múltiples serveis. Habitualment donen suport als moviments socials usant i promocionant el programari lliure, la privacitat… |
Televisió | La XXIV Edició dels Premis Antena de Oro, concedits en 1996 encara que corresponents a 1995 es va celebrar el 25 de febrer de 1996 i els guardonats van ser els següents: |
Biblioteconomia | El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra. Actualment es defineix biblioteca com una col·lecció de recursos en diferents suports organitzada per professionals de la informació o altres experts que hi proporcionen accés físic, digital, bibliogràfic o intel·lectual i ofereixen serveis per tal de satisfer les necessitats d'informació, de formació, de cultura i de lleure dels seus usuaris, amb l'objectiu d'estimular l'aprenentatge individual i el desenvolupament de la societat en el seu conjunt. El concepte de biblioteca es concreta en realitats molt diferents que constitueixen models diferents per adaptar-se millor a les necessitats de les diverses tipologies d'usuari. La definició del concepte de biblioteca es basa en la col·lecció, l'organització, els serveis de la biblioteca, la cooperació, i la tipologia bibliotecària. Els tres primers representen l'essència de la biblioteca, ja que resumeixen la missió de la mateixa i del bibliotecari: seleccionar la informació i coneixements que interessen als seus usuaris, i que es recullen en documents, i els organitza per fer-los accessibles. Els dos últims elements del concepte, la cooperació i tipologia bibliotecària, s'han anat desenvolupant a mesura que el món de la informació i, per tant, la missió de la biblioteca, ha anat canviant. |
Estris | Una bústia és una capsa allargada amb una ranura per on s'introdueix el correu i la correspondència. Les bústies es col·loquen a les portes dels habitatges i les utilitzen els carters per a dipositar el correu ordinari. També serveixen per a rebre la publicitat que es reparteix pel mètode d'"omplir bústies". La seva forma és estreta i llarga i presenten una ranura frontal per on s'introdueixen les cartes i altres impresos. Les bústies tenen una portella que s'obre amb clau per tal d'impedir l'accés al correu privat. Sobre aquesta, se sol reservar un espai per a posar l'etiqueta en què s'assenyala el nom dels ocupants de la casa i, si s'escau, el pis al qual correspon. Als blocs d'habitatges, les bústies s'instal·len agrupades al pati de veïns en una zona discreta. En el cas d'habitatges unifamiliars, es col·loquen a la porta de la casa o en la tanca d'accés. Les bústies de publicitat són bústies dissuasives que es col·loquen a l'exterior dels edificis per a evitar la recepció de propaganda en les bústies particulars. També es considera bústia a la simple ranura o trapa que es col·loca a la porta principal de les cases per rebre el correu. Només a vegades, hi ha una capsa o receptor que el rep a l'altre costat. Existeixen nombrosos models de bústies. Per la seva forma, poden ser verticals o horitzontals i es fabriquen tant en fusta com en diferents tipus de metall: alumini, xapa d'acer, etc. Alguns presenten la porta en plàstic translúcid que permet de comprovar l'arribada del correu sense necessitat d'obrir-lo. Per la seva banda, els models dissenyats per a l'exterior es fabriquen en plàstic o metall amb tractament anti-corrosió. Aquests solen estar decorats amb teuladell o algun motiu animal o campestre si van destinats al jardí, i es presenten en diferents formes i colors. |
Heràldica | José María Lacarra y de Miguel (Estella, 24 de maig de 1907 - Saragossa, 6 d'agost de 1987) va ser un historiador, filòleg, medievalista i heraldista navarrès, l'especialitat del qual va ser l'estudi de la història d'Aragó i de Navarra. Va ser també catedràtic d'Història Medieval en la Universitat de Saragossa, ja que va exercir durant més de quaranta anys fins a la seva mort. |
Ciència militar | El RG-6 (segons la designació GRAU 6G30) es un llançagranades semiautomàtic de 40 mm que utilitza un carregador de tipus de tambor, dissenyat a Rússia entre 1993 i 1994 pel Comitè Central de Disseny i Desenvolupament d'Armes de Caça i Esportives (TsKIB SOO), Tula, Rússia. |
Agricultura | L'escarabat del rellotge de la mort (Xestobium rufovillosum) és un coleòpter anòbid perforador de la fusta, és a dir, un escarabat les larves del qual són xilòfagues. Per atreure parella amb el seu cap fa un tic-tac característic a la fusta, que li va donar el nom.És un dels pitjors corcs de les construccions humanes. L'imago mesura de 5 a 8 mm de llarg, presenta un pronot grogós sobre el cap i els èlitres. La larva pot arribar a 10-11 mm de llarg. Canvia de color blanc a blanc groguenc. Comença a volar entre els mesos d'abril i maig, després d'un desenvolupament larval que pot durar entre 3 i 6 anys, o fins i tot 10 si les condicions no són favorables. Aquesta plaga de la fusta causa orificis de 2 a 3,5 mm. La larva deixa buits llisos i lenticulars. No produeix molts danys, està molt estesa per Anglaterra i actualment és bastant freqüent als Països Baixos. Ataca sobretot el roure, però també altres caducifolis (bedolls, verns, oms) i de vegades a les pinals. |
Telecomunicacions | La forma més freqüent i fàcil de transmetre senyals digitals és mitjançant la utilització d'un nivell diferent de tensió per a cada un dels bits. Els codis que segueixen aquesta estratègia comparteixen la propietat que el nivell de tensió es manté constant durant la durada del bit, és a dir, no hi ha transicions (no hi ha retorn al nivell zero de tensió). Per exemple l'absència de tensió es pot utilitzar per representar un 0 binari, mentre que un nivell constant i positiu de tensió pot representar l'1. A les telecomunicacions, es denomina codi NRZ perquè el voltatge no torna a zero entre bits consecutius de valor un. Mitjançant l'assignació d'un nivell de tensió a cada símbol se simplifica la tasca de descodificar un missatge. Aquesta és la teoria que desenvolupa el codi NRZ (non return to zero). La descodificació en banda base es considera com una disposició diferent dels bits del senyal on / off, d'aquesta manera s'adapta el senyal al sistema de transmissió utilitzat. Per a això s'empren els codis tipus NRZ. Una classificació atenent a les modulacions situaria el codi NRZ dins de les portadores digitals i les moduladores digitals com els codis Manchester, bifase, RDSI, etc.u etc Atenent a la forma d'ona binària es poden classificar aquests codis com unipolars (el voltatge que representa els bits varia entre 0 volts i + 5volts). Aquest tipus de codi no és recomanable en llargues distàncies principalment per dos motius: en primer lloc presenten nivells residuals de corrent continu i en segon lloc per la possible absència de suficients nombres de transicions de senyal que permetin la recuperació fiable d'un senyal de temporització. Els polars desplacen el nivell de referència del senyal reduint a la meitat la diferència de potencial necessària amb referència a la unipolar. En el receptor i el transmissor s'ha d'efectuar un mostreig d'igual freqüència. Aquest codi no és autosincronitzador, i la seva principal avantatge és que a l'emprar polsos de llarga durada requereix menor amplada de banda que altres sistemes de codificació que emprenes polsos més curts. Dins dels codis NRZ s'estableix una classificació, podent tractar codis del tipus NRZ-L o NRZ-I. |
Ecologia | S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. |
Pedagogia | La didàctica és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés d'ensenyament-aprenentatge. És per tant la part de la pedagogia que s'ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d'ensenyament destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedagògiques. Molt vinculada amb altres ciències pedagògiques (com, per exemple, l'organització escolar i l'orientació educativa), la didàctica pretén fonamentar i regular els processos d'ensenyament i aprenentatge. Els components que actuen en l'acte didàctic són: El docent o professor, El discent o alumne, El contingut o matèria, El context de l'aprenentatge i Les estratègies metodològiques.La didàctica es pot entendre com pura tècnica o ciència aplicada i com teoria o ciència bàsica de la instrucció, educació o formació. La didàctica és també art, si ho considerem com la manera d'entendre,transformar i percebre la realitat amb estètica, poètica i forma bella. Així, el caràcter artístic en l'acció ve donat per la seua espontaneïtat, idiosincràsia, dinamicitat, per la seua adaptabilitat a les característiques de cada situació. Els diferents models didàctics poden ser models teòrics (descriptius, explicatius, predictius) o models tecnològics (prescriptius, normatius). La història de l'educació mostra l'enorme varietat de models didàctics que han existit. La majoria dels models tradicionals se centraven en el professorat i en els continguts. Els aspectes metodològics, el context i, especialment, l'alumnat, quedaven en un segon pla. Com resposta al verbalisme i a l'abús de la memorització típica dels models tradicionals, els models actius (característics de l'escola nova) busquen la comprensió i la creativitat, mitjançant el descobriment i l'experimentació. Aquests models solen tenir un plantejament més científic i democràtic i pretenen desenvolupar les capacitats d'autoformació. Avui dia, l'aplicació de les ciències cognitives a la didàctica ha permès que els nous models didàctics siguin més flexibles i oberts, i mostrin l'enorme complexitat i el dinamisme dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Cal distingir: Didàctica general, aplicable a qualsevol individu. Didàctica diferencial, que té en compte l'evolució i característiques de l'individu. Didàctica especial, que estudia els mètodes específics de cada matèria o assignatura (com per exemple didàctica de la llengua o de la música)En resum, els eixos bàsics de la didàctica són: Disciplina teòrico-normativa o explicativa-normativa. Processos d'ensenyament aprenentatge o educació formal i no formal. Aspecte multidimensional de l'objecte d'estudi. Relacions personals de comunicació intencional. L'aspecte centrar de l'objecte d'estudi de la didàctica és: l'acte didàctic (és la relació bipolar activa entre el docent i l'alumne). Instrucció formativa o formació intel·lectual. Dins el marc institucional. Planificació del currículum, acció prèviament reflexionada. És una Ciència de l'Educació, és tècnica, és art. |
Ciències ambientals | El fenòmens meteorològics extrems o esdeveniments meteorològics extrems inclouen temps inesperat, inusual, sever o no estacional; temps als extrems de la distribució històrica. Sovint, els esdeveniments extrems es basen en l'historial meteorològic registrat d'una ubicació i es defineixen com un deu per cent més inusual.Hi ha proves que suggereixen que el canvi climàtic està augmentant la periodicitat i la intensitat d'alguns esdeveniments meteorològics extrems. El nivell de confiança en l'atribució d'esdeveniments meteorològics extrems al canvi climàtic antropogènic és més alta en els canvis en la freqüència o en la magnitud dels esdeveniments de calor o fred extrems, i amb certa confiança en l'augment de les precipitacions abundants i l'augment de la intensitat de les sequeres.El clima extrem té impactes significatius en la societat humana i en els ecosistemes naturals. Per exemple, una asseguradora mundial Munich Re calcula que els desastres naturals van causar pèrdues directes globals de més de 90.000 milions de dòlars el 2015. |
Història | Dusai, també Durall, i amb poca freqüència Durai, d'Usall o d'Usai, fou un llinatge de ciutadans honrats de Barcelona. El llinatge probablement és originari de Sant Cristòfol d'Usall (Pla de l'Estany) i es va establir al barri de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Des de la fi del segle XIII formà part de l'oligarquia urbana barcelonina, molts dels seus membres van adquirir el rang de ciutadans honrats i van estar vinculats als negocis i a la banca i més endavant, ja al segle XV, a l'estament militar. La successió ininterrompuda comença amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada, i seria el seu fill, Guillem Pere Dusai i Marquet, el primer que va accedir al càrrec de conseller de Barcelona el 1283.Al segle XV, Pere Dusai, fill de Pere Dusai i de Pol, va ser un destacat membre de la Biga, tant a la Generalitat com a la Casa de la Ciutat, on va ocupar importants càrrecs. Casat amb la seva cosina Constança, filla de Galceran Dusai, conseller primer de Barcelona el 1477, el qual va obtenir el privilegi de cavaller de Ferran II. Fill de Pere Dusai fou Joan Dusai i Durall, que fou jurista i virrei de Ferran II a Sardenya entre 1491 i 1507.Altres membres de la família van destacar els següents segles, com el poeta Galceran Durall i d'Aguilar (m. ca. 1586) o Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (1730-1793), seguidor del corrent il·lustrat barceloní i lligat al foment de la indústria d'indianes. El 1796 s'atorgà al químic Francesc de Paula de Dusai i de Marí el marquesat de Monistrol d'Anoia, que després passà a la seva filla Maria Francesca de Dusai i de Fiveller i, posteriorment, al fill d'aquesta, Josep M. Escrivà de Romaní i Dusai. La família tingué la residència en la Casa Dusai del carrer de Regomir de Barcelona, enderrocada el 1855 i, posteriorment, en el palau de Torreblanca de Sant Just Desvern, també desaparegut el 1958. |
Estris | Un quadern (també quadernet, quadern de notes, llibreta per castellanisme etc.) és un llibre de fulls en blanc, ratllats o quadriculats que s'usa per a prendre notes, dibuixar, etc. Va ser inventat en 1920 per l'australià J.A. Birchall, que fou el primer a ajuntar diversos papers i unir-los a un tros de cartolina, en lloc de deixar-los com un munt de fulls solts. Encara que molta gent usa llibretes, aquestes són més comunament associades amb els estudiants, que solen dur quaderns per a apuntar les notes de les diferents assignatures. Els artistes usen sovint grans quaderns que inclouen amplis espais de paper en blanc per a poder dibuixar. Els advocats són també coneguts per usar quaderns grans que solen portar paper ratllat i són apropiats per a usar-se en taules i escriptoris. Les ratlles horitzontals d'aquests quaderns poden ser més o menys amples permetent més o menys línies d'escriptura. Els periodistes prefereixen quaderns de mida petita (notes de premsa), que són de bon portar i de vegades usen la taquigrafia per a prendre notes. Els científics i altres investigadors usen quaderns de laboratori per a documentar els seus experiments. Les notes d'aquests quaderns són sovint de quadrícula per a facilitar el traçat de dades. Amb freqüència és més barat comprar quaderns d'espiral, és a dir, enquadernat per mitjà d'una espiral de filferro que travessa les tapes i els fulls per unes perforacions a un costat. Una altra forma possible d'enquadernació és la d'usar cola per a ajuntar les pàgines. Avui dia és freqüent que els quaderns tinguen una línia de perforació a una banda dels fulls perquè puguen ser separats fàcilment. En els quaderns d'espiral també es poden arrancar els fulls fàcilment però deixant una marca desigual en la part del full que s'esquinça amb les anelles. Des del segle XX s'han fet molts intents d'integrar la simplicitat de les llibretes amb la capacitat d'edició i recerca dels ordinadors. Per a això van aparèixer els PDA, integrant menuts indicadors de cristall líquid amb una capa sensitiva al contacte per a entrar gràfics i text escrit. Els tablet PC són considerablement més grans i proporcionen més espai d'escriptura i navegació. |
Biblioteconomia | La conservació i restauració de documents gràfics és la disciplina que procura per l'estabilitat dels suports gràfics (documents, llibres, dibuixos, gravats...). Es tracta normalment de paper, però també n'hi ha d'altres que s'hi troben íntimament vinculats, com ara papir, pergamí, pell, fusta o altres. Les fotografies poden considerar-se documents gràfics, però la diversitat de suports que comprèn (vidre, plàstic, metall, paper...) i la complexitat dels lligants i emulsions que formen la imatge fotogràfica fan que la conservació i restauració de fotografies es consideri una disciplina a part, encara que les fotografies més habituals siguin documents gràfics sobre paper. Les intervencions de conservació restauració en llibres i documents poden ser preventives, o bé de restauració pròpiament dita. Conservació preventiva de llibres documents:Comprèn aquelles accions que influeixen en l'entorn de l'obra per tal que l'envelliment i desgast sigui el menys agressiu possible per l'obra. Per exemple, control d'humitat relativa i temperatura en el dipòsit d'un arxiu, de la intensitat de la llum a la que està exposat l'objecte, de com està desat, quines són les condicions en què s'utilitza i com, etcètera. Dins la conservació preventiva hi entraria, per exemple, el seguiment i adequació del microclima en un espai que contingui documentació (un arxiu, una biblioteca), o també l'elaboració de contenidors a mida per a documents. Ambdues intervencions pretenen allargar la vida dels documents, sense modificar els seus suports constitutius. Restauració de llibres i documents:Els tractaments de restauració de llibres i documents impliquen una acció directa sobre l'obra tal que modifiqui el seu suport per a fer-lo més perdurable al llarg del temps, o bé per curar possibles danys que hagi patit. Els tractaments més comuns de restauració són: desinfecció, neteja (en sec, humida), desacidificació (només en el cas de paper), consolidació (empeltat d'estrips, reintegració de llacunes, aprestat, laminació) i aplanat. El retoc també és una intervenció dins aquest àmbit, que sol ser menys freqüent perquè té a veure amb la llegibilitat de document, més que no pas amb l'estabilitat del suport. Per al cas de llibres hi ha també la restauració de l'enquadernació, que té una dimensió estructural molt més complexa que un document no relligat. |
Biblioteconomia | Carme Mayol Fernández (Barcelona, 28 de març de 1937) és una bibliotecària i professora catalana jubilada. L'any 2003 va fundar l'Associació Lectura Fàcil i en va ser la codirectora fins al 2017. |
Psicologia | Per èxtasi (del grec έκ-στασις ek-stasis , que vol dir 'fora d'un mateix' o 'fora de si') es pot entendre en general un estat de plenitud màxima, usualment associat a una lucidesa intensa que dura uns moments. Després de la seva fi, la tornada a la quotidianitat es pot veure fins i tot transformada per l'esdeveniment previ, podent-se sentir encara algun grau constant de satisfacció. És llavors una experiència d'unitat dels sentits, en què pensar, sentir, entendre i fins i tot fer estan harmònicament integrats. L'estat d'èxtasi implica una desconnexió amb la realitat objectiva per connectar amb una realitat purament mental dirigida cap a si mateix. La persona que experimenta l'èxtasi sovint desconnecta seus sentits cap a l'exterior i els enfoca cap a l'interior.En aquest sentit, èxtasi és sinònim de mística .Amb aquest significat tenen una relació més o menys directa les següents expressions: Un instant d'il·luminació mística o claredat espiritual d'una persona s'anomena èxtasi . Habitualment és de tipus religiós, però pot també ser de tipus existencial o filosòfic.Amb el primer significat exposat té una relació indirecta el terme: Orgasme (tant de dones com d'homes), que es considera de vegades com èxtasi sexual . MDMA és una substància psicoactiva anomenada comunament èxtasi o M , la qual es consumeix amb fins recreatius i no farmacològics. |
Filosofia | El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arkhé o substància primària anterior a les seves parts. Hi ha molts monismes, que comparteixen és en l'atribució de la unitat, però es diferencien en a què atribueixen la unitat i com la compten, i són correlatius amb els pluralismes i els nihilismes. Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, en última instància, a matèria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit. Una de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per Leibniz i és la seva teoria de les "mònades", tal com la va exposar en la Monadologia. Les mònades són en l'àmbit metafísic el que els àtoms són en l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'univers. Són "formes substancials de l'ésser", amb les propietats següents: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta. A tall d'exemple de la teoria monista, citem també els antics filòsofs hindús; per a ells, l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il·lusió, de manera que només hi ha una realitat: braman. Assimilat a Occident al concepte de "Déu", aquest és la causa primera que explica la resta de l'univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis, la matèria formada en el big bang va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat. Dos dels monismes més importants històricament foren el monisme de l'existència i el monisme de prioritat. El monisme de l'existència apunta a objectes concrets i compta per fitxes. Aquesta és la doctrina segons la qual existeix exactament un testimoni d'objecte concret. El monisme prioritari també s'adreça a objectes concrets, però compta amb fitxes bàsiques. Aquesta és la doctrina que exactament un símbol d'objecte concret és bàsic, i és equivalent a la doctrina clàssica (adequades). Alguns pensadors monistes són: Tales de Milet Anaximandre de Milet Anaxímenes Pitàgores Heràclit d'Efes Xenòfanes de Colofó Parmènides Spinoza Leibniz Hume Hegel |
Ètica | Els drets dels animals són corrents de pensament i al moviment que sostenen que els animals no humans son subjecte de determinats drets. El rang de Drets concedits als animals varia molt segons l'entorn cultural, i van des de no reconèixer-ne cap, i que es pugui utilitzar els animals segons plagui a l'home, fins als exigits pels defensors dels drets dels animals, que acostumen a ésser el dret a la vida, la llibertat i a la integritat corporal, tradicionalment reconeguts només en els humans. Els drets dels animals són un tema controvertit, pel fet que no existeix consens sobre aquests, ni acords internacionals referent a això. Els drets dels animals són objecte d'examen en dos àmbits: l'àmbit moral i l'àmbit legal. |
Ràdio | M80 Radio va ser una radiofórmula musical espanyola dedicada als èxits musicals dels anys 1970, 1980, 1990 i 2000 internacionals, propietat de PRISA Radio, disponible a través de FM e Internet a Espanya i Andorra. Els estudis centrals de l'emissora es trobaven situats a la cèntrica Gran Via de Madrid. Les emissions van començar el 18 de gener de 1993 amb el nom de Radio 80 Serie Oro després de la fusió de Radio 80 i Radio Minuto i després de 25 anys, va cloure el 21 de novembre de 2018 i va ser substituïda per Los 40 Classic.La marca M80 Radio continua existint a Portugal, controlada pel grup Media Capital. |
Lingüística | S'entén que les emissores de ràdio en llengua catalana son aquelles que emeti com a mínim un 50% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.La classificació realitzada segueix els criteris següents: Emissores nacionals: Emissores de vocació general o temàtica que emeten en una àrea de cobertura superior als 10.000 km² o per a un públic potencial superior a 1 milió de persones. Emissores locals: Emissores de vocació local que emeten en una àrea de cobertura inferior als 10.000 km² o per a un públic potencial inferior a 1 milió de persones. Altres emissores: Emissores que emeten parcialment en català. Això significa que emeten menys d'un 50% de la seva emissió en llengua catalana Emissores desaparegudes: Emissores que han cessat les seves emissions. |
Arquitectura | Es denomina arquitectura inca a l'estil arquitectònic que fou vigent durant l'Imperi Inca, sobretot a partir del govern de Pachacútec Inca Yupanqui fins a la invasió espanyola (1438-1533). L'arquitectura realitzada en l'incanat es caracteritza per la senzillesa de les formes, la solidesa, la simetria i per fer que les construccions s'harmonitzen amb el paisatge. A diferència de societats costaneres com la civilització chimú, els inques empraren una decoració prou creativa. El principal material utilitzat fou la pedra, en les construccions més simples la col·locaven sense tallar, però no en les més complexes i importants. Els constructors inques coneixien tècniques per alçar murs enormes, veritables mosaics formats per blocs de pedra tallada que encaixaven perfectament, sense que s'hi poguera passar ni una agulla. Moltes vegades aquests blocs eren tan grans que resulta difícil imaginar com els col·locaren: les millors mostres d'aquesta habilitat són a la zona del Cusco. Se sap que els millors talladors de pedra eren colles, provinents de l'altiplà, i que molts els dugueren al Cusco per servir a l'estat. |
Objectes astronòmics | Un objecte eternament col·lapsant (també coneguts per les sigles en anglès ECO), és una hipotètica estrella compacta tan calenta que la seva radiació l'ajudaria a romandre així a pesar de la intensa atracció de la gravetat, en ser tan compactes, els ECOs imitarien els forats negres matemàtics, i serien un proposta alternativa als forats negres, fou proposada per Abhas Mitra el 1998. Mitra proposà de manera ostensiva que els forats negres no es podien formar a partir del col·lapse gravitatori esfèricament simètric d'una estrella. Basant-se en això, argumentà que el col·lapse hauria d'estar desaccelerat fins a pràcticament aturar-se per la pressió de radiació. |
Història | Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles xvii i xviii, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer. |
Enginyeria | La flexibilitat és la capacitat que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situació. També es designa flexibilitat com la qualitat del que és flexible, i aquesta com la capacitat o disposició que té qualsevol cosa de deformar-se sense trencar-se. El terme té aplicació en diversos àmbits lingüístics. |
Astronàutica | La missió STS-107 va ser una fallida missió del transbordador espacial Columbia que va acabar en tragèdia quan el transbordador es va desintegrar durant la reentrada en l'atmosfera terrestre l'1 de febrer de 2003 causant la mort de tota la tripulació. La STS-107 havia estat llançada el 16 de gener anterior. La causa de l'accident va ser presumiblement una peça arrencada de l'escut tèrmic del transbordador durant el llançament. Aquesta peça va originar un petit forat en l'ala esquerra del transbordador. Durant la reentrada l'ala malmesa es va sobrescalfar trencant-se i produint la pèrdua total de control de la reentrada i la desintegració del vehicle. |
Psicologia | La hipnosi és un procés que implica una persona que hipnotitza (hipnotitzador) i un subjecte que accepta ser hipnotitzat. La hipnosi s'utilitza per a canviar l'estat d'ànim de l'hipnotitzat, fer-lo obedient a les ordres de l'hipnotitzador, etc. Aquest procés també s'utilitza en camps de la ciència per a tractar, entre d'altres, migranyes, controlar el dolor, deixar el tabac, superar fòbies i perdre pes. L'estat d'hipnosi es caracteritza per: Concentració intensa Relaxació extrema Alta suggestibilitatLa visió comuna de la hipnosi, la considera un estat de consciència alterada. S'ha al·legat que és útil per tal d'induir conductes com deixar de fumar, per fer aflorar records inconscients i disminuir la sensibilitat al dolor. Tanmateix, avui en dia, es considera un fenomen sense rellevància científica, ni com a estat especial de consciència ni com a mètode terapèutic. El mateix Sigmund Freud l'abandonà. El major predictor de l'efectivitat de la hipnosi és el fet de creure-hi. En altres paraules, el que diem hipnosi és una conducta social apresa en què dues persones reforcen mútuament els seus rols. En aquest sentit, pot tenir efectes fisiopsicològics, que són únicament atribuïbles a aquesta relació. Amb el pas dels anys, la gent ha definit la hipnosi d'una altra manera: Michael Yapko defineix la hipnosi com un procés de comunicació hipnòtic en el qual l'operador treu i guia les associacions internes del pacient de manera que estableix o reforça associacions terapèutiques en el context d'una relació. Dave Elman la defineix com un estat mental en el qual la crítica de la ment humana és puntejada i s'estableix un pensament selectiu, en plantejar aquesta facultat mental de tal manera que no es pugui distingir entre aquests conceptes. La hipnosi és un estat alterat de la consciència en què les idees són acceptades sota la suggestió en lloc de l'avaluació psicològica. |
Art | Andries Benedetti (fl. 1636 – 1650) va ser un pintor barroc flamenc especialitzat en natures mortes. Són molt poques les dades biogràfiques amb els quals s'explica. Algunes fonts indiquen que podria haver nascut a Parma cap a 1615 o 1618. En qualsevol cas, el 1636 es documenta la seva presència a Anvers com a deixeble de Vincent Cernevael i, dos anys després, de Jan Davidsz de Heem, a qui van ser atribuïts en el passat els quadres de Benedetti, entre ells els tres conservats en el Museu del Prado, fins que van aparèixer algunes natures mortes signades amb l'anagrama "A b fe", amb els quals es va fer possible delimitar els estils del mestre i del deixeble. En 1640 va ser admès com a mestre en el gremi de pintors d'Anvers, on encara romania inscrit en 1649, com a mestre de Jan Baptist Lust. A partir d'aquesta data es perden les notícies segures. |
Art | L'art relacional o l'estètica relacional és una tendència de l'art contemporani promoguda pel crític francès Nicolas Bourriaud, que el va definir com un conjunt de pràctiques artístiques que prenen com a punt de partida teòric i pràctic la totalitat de les relacions humanes i el seu context social, més enllà dels espais independents i privats. Amb aquest plantejament, l'artista passaria de ser centre d'atenció a esdevenir més aviat, promotor o catalitzador d'un art social o relacional. La mostra Traffic, realitzada al CACP, Museu d'Art Contemporani de Bordeus el 1996, és considerada com la primera exposició col·lectiva que va avançar les idees de l'art relacional. Hi participaren artistes com Maurizio Cattelan, Dominique Gonzalez-Foerster, Liam Gillick, Christine Hill, Carsten Höller, Pierre Huyghe, Miltos Manetas, Jorge Pardo, Philippe Parreno i Rirkrit Tiravanija. La teoria d'aquest moviment artístic seria definida posteriorment al llibre Esthétique relationnelle (Relational Aesthetics en anglès).Alguns autors, consideren que la fractura entre humanitat i tecnologia apareix ja reflectida en l'art dels anys 60 i principis dels 70. Aquelles manifestacions artístiques iniciaren el debat sobre la figura crítica de l'espectador envers l'art, que va resultar preparatòria per a l'arribada de l'art relacional.Per a comprendre millor els processos de l'art relacional cal plantejar-se quin concepte tenim de l'obra d'art. L'obra queda supeditada a les relacions que estableix amb el seu públic, ja que l'obra no és únicament mineral, sinó un organisme en mutació perceptiva i cognitiva constant. "Una obra d'art no ho és sempre ni en tot moment".Al voltant de l'art relacional i dels postulats de Bourriaud s'ha generat una forta controvèrsia, amb crítiques com la de Claire Bishop, que titllen les propostes relacionals de superficials, així com d'establir tipologies de relacions que no tenen una clara finalitat social. |
Agricultura | Fabia Agraria va ser una antiga llei agrària romana, d'origen discutit. La llei establia els límits que s'havien de fixar a les noves colònies i municipis romans i probablement està datada en algun moment del segle iii aC. Pel seu nom, la va proposar un membre de la gens Fàbia, segurament un tribú de la plebs. |
Astronomia | El Centre de Recerca en Astronomia, Astrofísica i Geofísica d'Alger (en francès, Centre de recherche en astronomie, astrophysique et géophysique, CRAAG), és un centre de recerca astronòmica, també conegut com l'Observatori d'Alger. Va ser creat en 1985 a partir de la fusió de l'Observatori de Bouzaréah, construït en 1890, i de l'Institut de Física del Globus d'Alger, fundat en 1931. |
Química | Un element pesant és un element de massa atòmica més gran que un cert valor llindar (que pot variar segons el context). En química, no hi ha un llindar concret per a definir un àtom pesant. En química orgànica, se solen considerar elements pesants els del quart període de la taula periòdica, o superior. En física, se solen considerar com a elements pesants els actínids o superiors, que solen ser elements radioactius, i generats artificialment en la majoria de casos.En astronomia i astrofísica, els elements pesants són els de massa igual o superior al carboni, que només es poden formar per fusió nuclear en estrelles massives. |
Geologia | L'estatge geològic és aquella divisió de les capes rocoses, utilitzades més aviat per paleontòlegs que estudien fòssils que per geòlegs que estudien les formacions rocoses. Normalment, un estatge geològic consisteix en una sèrie de roques que contenen fòssils similars sedimentats en un període geològic similar o sincrònic. S'hi solen trobar un o més fòssils índex, que solen ser comuns, fàcils de reconèixer, i limitats a un o a molt pocs estatges. Per tant, un paleontòleg que trobés fragments del trilobit Olenellus podria identificar les capes com a pertanyents al Cambrià inferior, mentre que fragments d'un trilobit més recent com ara Elrathia indicarien que es tracta d'un aflorament del Cambrià mitjà. Per exposar-ho d'una manera més simple, es pot fer una analogia entre edat i estatge; el primer terme defineix un període, mentre que el segon es refereix als estrats rocosos en què es reflecteix aquell temps en qüestió. De totes maneres, se sol fer servir els dos termes com si fossin sinònims en obres informals. |
Informàtica | OpenMx és un programa de codi obert per anàlisis estadístiques amb modelització d'equacions estructurals, una metodologia avançada d'anàlisi multivariant. Funciona com una extensió del llenguatge de programació matemàtica R, la qual cosa li permet ser multiplataforma funcionant tant amb sistemes operatius Linux, Mac OS com Windows. |
Ecologia | La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura o Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (en anglès: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) és un organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals. Fundada l'any 1948, té la seu central a Gland, Suïssa. La IUCN reuneix a 78 estats, 112 agències governamentals, 735 ONG i milers d'experts i científics de més de 181 països. La missió de la IUCN és la promoció i assistència a les societats de tot el món perquè conservin la integritat i biodiversitat de la naturalesa i assegurin que l'ús dels recursos naturals és equitatiu i ecològicament sostenible. És responsable també del manteniment de la Llista Vermella de la UICN. El 1988 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, juntament amb el Fons Mundial per la Natura. |
Informàtica | Fundació Eclipse és una organització sense ànim de lucre, als EUA s'anomena 501(c)(6), que administra la comunitat de codi obert anomenada Eclipse. El seu objectiu és el desenvolupament d'una plataforma de programari i eines relacionades anomenada Eclipse. Es va crear el 2003 i la seva seu és a Ottawa Ontario, Canadà. |
Arquitectura | La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.La seva funció principal és protegir el mur de la pluja, desviant-la perquè no incideixi directament sobre la façana. A l'exterior també té una funció decorativa. Si es troben a l'interior, la principal funció és ornamental i solen ser de materials més febles com la fusta, el guix, etc. Les formes de les cornises varien molt en funció de l'època d'origen. Generalment predominen les moltures i s'aplica el mateix ordre arquitectònic que al conjunt de l'edificació. A Grècia tenia una gran importància, la va perdre durant el Romànic i el Gòtic i va a ressorgir amb força amb el Renaixement. Actualment aquest element arquitectònic es continua utilitzant amb materials com el formigó. |
Geologia | La Societat Geològica d'Espanya (SGE) és una associació científica sense ànim de lucre dedicada a la promoció de la geologia a Espanya. |
Enginyeria | La bàscula (del francès bascule) és un instrument de mesura. Permet determinar el pes dels cossos. Està formada bàsicament per 2 plataformes i entre elles, una peça fonamental, la cel·la de càrrega. La cel·la de càrrega és l'encarregada de proporcionar aquest pes. Trobem dos tipus fonamentals: la bàscula mecànica i l'electrònica o digital. |
Dansa | Johann Kresnik (Bleiburg, 12 de desembre de 1939 - Klagenfurt, 27 de juliol de 2019) va ser un ballarí, coreògraf i director austríac que dirigé més de cent peces dansa-teatre, a més d'un dels fundadors d'aquest gènere. D'una forta formació en dansa clàssica i neo-clàssica, ha treballat directament amb professionals de la talla de John Cranko, Maurice Béjart o George Balanchine. Destaca per la seva implicació política i pels seus treballs sovint polèmics. |
Heràldica | Com a herència de la tradició espanyola d'atorgar a les viles i ciutats un escut d'armes, a Mèxic tots els estats i Ciutat de Mexico posseeixen un escut d'armes, que simbolitza a l'estat. En alguns casos, sobretot en els dels estats que van ser creats a partir d'antigues ciutats colonials com Campeche, Villahermosa, Veracruz o Zacatecas, l'escut els va ser atorgat pel Rei d'Espanya i posteriorment va ser adoptat per a tot l'estat corresponent. |
Teologia | El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica. |
Biblioteconomia | L'Escut Blau (en anglès The Blue Shield), abans Comitè Internacional de l'Escut Blau (en anglès International Committee of the Blue Shield), és una organització internacional fundada l'any 1996 per protegir el patrimoni cultural mundial d'amenaces com els conflictes armats i els desastres naturals. Originalment pensada com "l'equivalent cultural de la Creu Roja, el seu nom deriva del símbol de l'escut blau dissenyat per Jan Zachwatowicz, utilitzat per a significar llocs culturals protegits per la Convenció de la Haia de 1954 per a la protecció dels béns culturals en conflictes armats. La declaració de la missió del Blue Shield es troba als seus estatuts. Es tracta d'una xarxa de comitès de persones dedicades a tot el món que està “compromesa amb la protecció dels béns culturals del món, i s'ocupa de la protecció del patrimoni cultural i natural, material i immaterial, en cas de conflicte armat, o un desastre provocat per l'home". Blue shield és una organització col·laboradora estreta amb l'ONU, el manteniment de la pau de les Nacions Unides i la UNESCO i en cooperació amb el Comitè Internacional de la Creu Roja. |
Matemàtiques | Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar. Aquests llibres suposen una font important de referències primàries en els diversos camps de la recerca científica i proporcionen informació bàsica per a l'estudi dels seus desenvolupaments històrics (Història de la ciència, Història de les matemàtiques, etc.), a més de ser útils amb finalitat divulgativa. El següent llistat es restringeix a obres les edicions originals de les quals es troben disponibles i que, donada la seva rellevància, són habitualment considerades objectes d'antiquari (que poden arribar a preus de centenars o milers d'euros, en funció també de l'estat de conservació). No obstant això, és habitual trobar reedicions d'aquestes obres en col·leccions com: Clàssics de la Ciència i Tecnologia d'Editorial Planeta, Great Books of the Western World (que va suposar un intent notable de recopilar el cànon occidental literari, incloent obres científiques), Dover Publications; o edicions electròniques a través d'Internet Archive o Google Books. El període històric que abasta se situa entre el començament de la revolució científica (dècada de 1540) i la Segona Guerra Mundial o mitjans del segle xx. Els llibres impresos anteriors a aquesta època, com els incunables, són extremadament rars i igualment de gran valor econòmic, no obstant això encara que alguns s'acceptessin en la concepció «científica» de l'època (com els que tracten d'alquímia o màgia renaixentista) no estan inclosos dins de la noció de literatura científica. Tampoc no formen part d'aquest llistat els escrits anteriors a la invenció de la impremta perquè les edicions originals no solen estar disponibles, no obstant això s'hi poden trobar grans clàssics de la ciència.El començament de la revolució científica sol situar-se amb la publicació l'any 1543 de l'obra de Nicolás Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium, de la qual, alguna de les primeres edicions conservades, s'ha arribat a vendre per més de 2 milions US$ en subhastes. |
Sociologia | El mètode de les caixes xineses fa referència a la tècnica tradicional d'embalar diversos objectes un dins de l'altre. Les caixes xineses, les nines russes (matrioixques) o els envasos i cadires dels 90 segueixen aquesta tècnica. Per extensió, el terme mise en abîme s'usa per descriure una estructura encadenada o recursiva i s'aplica a organitzacions piramidals (com empreses de franquícies o sectes) i obres de narrativa en què les diverses subtrames estan encastades dins una trama més àmplia (estructura de mise en abîme), com per exemple a Les mil i una nits o a El manuscrit trobat a Saragossa. En literatura, l'expressió francesa «mise en abîme», que traduïda literalment vol dir «posada en abisme», tot i que es podrien utilitzar les formes «construcció en abisme», «construcció» o «estructura» abismal i «abismació», es refereix al procediment narratiu que consisteix a imbricar dins d'una narració una altra de similar o de la mateixa temàtica, de manera anàloga a les matrioixques o nines russes, una forma fractal de metaliteratura. En molts idiomes, com l'alemany, anglès i italià, se sol utilitzar directament la locució francesa, sense traduir-la. També es va generalitzar l'ús de l'expressió per referir-se a l'ocupació d'estructures anàlogues en camps tan diversos com l'art cinematogràfic, el teatre («teatre en el teatre»), la fotografia, les arts gràfiques en general i les matemàtiques (la autosimilaritat i els fractals). No s'ha de confondre amb la narració emmarcada, l'exemple de la qual més representatiu és Les mil i una nits, una sèrie de relats que al seu torn formen part d'un relat que els conté. «Abîme» significa «abisme» en francès, en el sentit de gran profunditat, imponent i perillosa, com la dels mars, o la d'un avenc. |
Cultura popular | Les rogatives són pregàries solemnes demanant protecció per la fertilitat dels camps. Principalment les rogatives es fan per demanar pluja ‘pro pluviam’, però també per demanar que s'acabi. A vegades per a buscar remei a plagues del camp, etc. El "temps", primordial per l'agricultura…s'escapa encara del control de la tècnica, ara per ara incapaç de fer ploure quan convé i on convé. |
Química | El fueloil o fuel és la fracció de la destil·lació del petroli, ja sigui com a destil·lat o un residu d'aquesta. En termes generals, el fuel és una fracció líquida del petroli que es crema en un forn o caldera per a la generació de calor o usat en un motor per a la generació de treball, excepte fuels amb un punt d'inflamació per sobre de 40 °C i olis cremats en cremadors de metxa de cotó o llana. En aquest sentit, el gasoli és un tipus de fuel. El fuel químicament és format per una mescla d'hidrocarbur de cadena llargues, en particular alcans, cicloalcans i compostos aromàtics. El terme fuel s'usa sovint en un sentit estricte per referir-se només al combustible comercial més pesat que la gasolina i la nafta, que es pot obtenir del petroli cru. |
Informàtica | La cerca de camins en informàtica, és una tècnica d'intel·ligència artificial per calcular el moviment dels personatges d'un videojoc per a establir la ruta més adequada o natural entre un punt i un altre, tenint en compte les propietats de l'escenari, com ara els obstacles i les condicions del terreny de pas. En l'argot informàtic, de vegades es fa servir el terme anglès pathfinding. És relacionat amb el problema del camí més curt, tenint en compte criteris com el més curt, més barat, més ràpid i la capacitat de l'objecte o de la persona que s'ha de desplaçar. Si él principi és senzill, com l'ensenya l'exemple, en la realitat l'execució pot esdevenir força complex quan els obstacles són mòbils (com altres personatges o èquip), quan es pot vèncer els obstacles, mitjançant certes condicions (aigua, sorra…) i que not tots els personatges tenen la mateixa força o enèrgia. Esdevé encara més complicat s'ha de calcular el camí més eficient en un ambient real (per exemple el camí del recol·lector en un magatzem o la ruta d'un cotxe, no només utilitzant un mapa, però també les dades variables del trànsit o dels obres). Ans al contrari dels jocs, en la realitat no és coneixen totes les dades de la persona o l'objecte que es deplaça. |
Humor | András István Arató (Kőszeg, 1945 -) és un enginyer elèctric hongarès. Conegut per haver-se creat un fenomen meme a Internet anomenat "Hide the pain Harold" amb el seu retrat que formava part d'un stock d'imatges. El 2019, Coca-Cola va escollir Harold com a cara per a la seva campanya publicitària a Hongria. |
Astronomia | Torquata és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 50.11 ° de latitud nord i 149.45 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 34.73 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012 fa referència a Torquata, verge vestal romana. |
Química | The Journal of Organic Chemistry (abreviatura J. Org. Chem.) és una revista científica que publica contribucions originals d'investigació fonamental en totes les branques de la teoria i la pràctica de la química orgànica. És publicada per l'editorial ACS Publications de l'American Chemical Society, amb una freqüència d'un exemplar cada quinzena, que formen un volum anual. El factor d'impacte és 4,721 (2014). El primer exemplar sortí l'1 de març de 1936. |
Informàtica | Les taules de hash distribuïdes, o DHT, l'acrònim anglès de Distributed Hash Tables, és un sistema descentralitzat dissenyat per oferir serveis i operacions de recerca en xarxes telemàtiques de computadors. La idea fonamental de les DHT és la creació d'una taula de hash i emmagatzemar-la de forma distribuïda. Una taula de hash és una estructura que mapeja claus amb valors, és a dir, és un llistat de relacions (o parelles) entre dues cadenes de caràcters genèriques. Aquesta idea va ser formulada en una primera aproximació per C.G. Plaxton. Les DHT són habitualment utilitzades en les xarxes P2P estructurades, tal com la xarxa Kademlia. |
Jocs | El joc popular és aquell joc que és molt arrelat en un cert territori. Els habitants d'aquest lloc l'exerceixen habitualment en el seu temps lliure. Aquest pot ser practicat per tota la població independentment de l'edat. |
Telecomunicacions | CINET va ser un dels primers proveïdors d'internet a Catalunya. Es va constituir, inicialment com a departament de la Fundació Catalana per a la Recerca (FCR), l'any 1995, com una iniciativa per a promoure l'ús de les telecomunicacions en l'àmbit empresarial. El gran creixement que experimentava internet per aquelles dates, va motivar que el departament creixés ràpidament. Per aquest motiu, l'11 de juliol de 1996, el patronat de la FCR, presidit per Josep Antoni Plana i Castellví va autoritzar la conversió de Cinet en Xarxa Cinet, com a empresa vinculada a la FCR. En les actes d'aquesta reunió no s'hi ha trobat cap al·lusió al cercador Olé, que estava programat i gestionat des de Cinet.A més dels serveis de connexions i web, CINET oferia també assessorament en tots els aspectes necessaris per a desenvolupar l'estratègia de les empreses a través d'internet: possibilitant l'explotació del nou mitjà, desenvolupant solucions d'intranet i fomentant activitats de màrqueting relacional de les empreses. L'any 1996 es va convertir en el primer servei en atorgar certificats electrònics a l'estat espanyol a partir d'un projecte ICE-TEL, finançat per la Comissió Europea amb un cost global de 500 milions de pessetes (uns 3 milions d'euros). Aquest projecte havia de permetre oferir tres tipus de serveis: registre d'empreses interessades en la signatura electrònica, la certificació de credencials electròniques (seguint la norma X.509 CA) per a aquestes empreses i un servei de certificació de documents: segellat de temps. Al mateix temps, CINET va desenvolupar i distribuir les eines necessàries per a les infrastructures d'autoritats de registre i va oferir la certificació i el suport per als usuaris.L'agost del 1998 l'empresa Xarxa Cinet va entrar a formar part de l'estructura del Grup Retevisión. |
Cultura popular | El Shitposting (de l'anglès shit, 'merda'; i posting, 'publicar') és un argot d'Internet que es refereix a l'acte de publicar contingut de qualitat pobra, agressiva, inútil, irònica, actuant com a troll, mashups, irrellevant, incoherent, spam no comercial, amb errors ortogràfics o gramaticals. Tots són segells distintius del shitposting (fet majorment amb propòsits còmics) en un fòrum d'Internet o xarxa social, en alguns casos per desviar les discussions, causar major reacció amb el menor esforç possible o per aconseguir que el lloc sigui inútil per als seus visitants regulars. |
Història | L'ahistoricisme es refereix a la manca de preocupació per la història, el desenvolupament històric o la tradició.Els càrrecs d'ahistoricisme són sovint crítics, cosa que implica que el subjecte és històricament imprecís o ignorant (per exemple, una actitud ahistòrica). També pot descriure el fracàs d'una persona per emmarcar un argument o qüestió en un context històric o ignorar el fet o la implicació històrica. Un exemple d'això serien les pel·lícules que incloguessin dinosaures i éssers humans prehistòrics que vivien un al costat de l'altre, quan en realitat estaven separats per milions d'anys. El terme també pot descriure una visió en què la història no té rellevància ni importància en la presa de decisions de la vida moderna. En filosofia, han sorgit algunes crítiques perquè "l'escola de filosofia dominant al món de parla anglesa, la filosofia analítica… ha estat tremendament ahistòrica i, de fet, antihistòrica". No obstant això, hi ha pocs que consideren que això és un problema.Una definició més abstracta de l'ahistoricisme és simplement independència del temps: eliminada de la història. Un exemple és la idea que alguns conceptes no es regeixen pel que s'aprèn o el que ha passat, sinó que provenen d'un poder ahistòric independent de què s'ha passat abans. |
Mitologia | La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus. Els copistes i escriptors de l'edat mitjana l'han informat i, probablement, la van fer més complexa i embellida a partir de textos més antics, adoptant gradualment la tesi d'un origen troià comú dels gals i els francs, mentre que un bagatge llegendari poc similar es va desenvolupar a la Gran Bretanya. El rerefons d'aquest llegendari es va reconstruir al començament del Renaixement, període caracteritzat per un marcat interès per l'antiguitat clàssica. Al Renaixement, els autors donen pas a la tesi d'un origen troià dels gals a partir d'autors antics (grecs o romans). Mentre es desenvolupaven l'arqueologia i una història basada en bases més científiques, els textos dels cronistes medievals van intrigar als historiadors del segle xix. Encara són estudiats, inclosos per historiadors com Colette Beaune, Jean-Louis Brunaux o Jacques Poucet. |
Geografia | Lev Nikolàievitx Gumiliov (rus: Лев Никола́евич Гумилёв; 1 octubre del 1912, Sant Petersburg -15 juny de 1992 a Sant Petersburg), fou un historiador soviètic, etnòleg, antropòleg i traductor del persa, conegut per les seves poc ortodoxes teories de l'etnogènesi. |
Telecomunicacions | El terme pwned és un derivat de l'anglès "owned" o "own", i implica el sometiment o la humillació d'un rival, utilitzat principalment en la cultura dels jocs d'Internet per insultar a un oponent que acabava de ser derrotat. L'inici de la seva utilització es atribueix a un error d'escriptura en un mapa del joc Warcraft, ja que en els teclats qwerty la "p" i la "o" estan al costat l'una de l'altra. També s'atribueix a l'expressió que s'utilitza en executar un escac i mat en el joc d'escacs amb un peó, "pawn" en anglès. En la jerga hacker o de pirateria informàtica, pwn significa comprometre la seguretat o tenir el control d'un ordinador (servidor o PC), lloc web, dispositiu de xarxa, o aplicació. M'han "pwned"? és un lloc web que permet als usuaris d'Internet comprovar si les seves dades personals s'han vist compromeses per filtracions de dades. El servei recopila i analitza centenars de volcats de bases de dades que contenen informació sobre milers de milions de comptes filtrades, i permet als usuaris buscar la seva pròpia informació introduint el seu nom d'usuari o adreça electrònica. El lloc ha estat àmpliament promocionat com un recurs valiós per als usuaris d'Internet que desitgen protegir la seva pròpia seguretat i privacitat. Una campanya de correu brossa es dedica a fer xantatge a les víctimes amb publicar imatges íntimes a canvi de diners, mostrant els noms d'usuari i contrasenyes obtingudes d'aquestes bases de dades. Aquells usuaris que usen la mateixa contrasenya en diversos serveis web i que no la canvien amb regularitat poden creure en la veracitat de l'amenaça si coincideix amb la seva contrasenya actual. |
Informàtica | El video podcast o videocast és un arxiu informàtic multimèdia que conté una informació combinada d'àudio i vídeo. Aquest arxiu es pot descarregar directament des de a la xarxa a un ordinador, dispositiu mòbil o aparell connectat a la xarxa amb la capacitat per poder reproduir-lo en qualsevol moment. El format més habitual és el format mp4. El videocast, també conegut com a videopodcast és el terme emprat per la distribució en línia d'arxius de vídeo de dimensions reduïdes a través de sindicadors RSS o Atom. El terme prové de "vod" que significa "video on demand /vídeo sota demanda", aquest a diferència del podcast utilitza arxius de vídeo. La sindicació RSS que distribueix videocast es pot utilitzar com a canal de TV no lineal i en funció de les preferències de l'usuari. |
Art | Adriaen Backer (Amsterdam, c. 1635-1684) va ser un pintor barroc neerlandès especialitzat en retrats. Nebot i potser deixeble de Jacob Adriaensz Backer (1608-1651), consta un viatge a Itàlia on se'l documenta el 1666. Un any més tard estava a Amsterdam, on va contraure matrimoni amb Elsje Colyn el 27 d'agost de 1669, quan va dir tenir 33 anys. El 1675 va rebre com a deixeble al pintor polonès Christoffel Lubieniecki (1659-1729). Va ser enterrat el 23 de maig de 1684 a la seva ciutat natal. Pintor de retrats i de retrats de grup al gust neerlandès (Regentis de l'hospici de Amsterdam, Gemäldegalerie (Berlín); Retrat de grup dels inspectors del Collegium Medicum en Amsterdam, Rijksmuseum, Amsterdam Lliçó d'anatomia del professor Frederik Ruysch, Amsterdam Museum), va experimentar també el retrat al·legòric i la pintura religiosa, destacant dins aquest gènere el Judici Final pintat per la sala del consell de l'Ajuntament d'Amsterdam de l'època (Paleis op de Dam) o l′Erecció de la Creu al Museu Amstelkring. |
Geologia | En geometria, un grup puntual és un grup de simetries geomètriques (isometries) que mantenen almenys un punt fix. Hi pot haver grups puntuals en un espai euclidià amb qualsevol dimensió, i cada grup puntual en la dimensió d és un subgrup del grup ortogonal O(d). Els grups puntuals es poden realitzar com a conjunts de matrius ortogonals M que transformen el punt x en el punt y: y = Mxon l'origen és el punt fix. Els elements dels grups puntuals poden ser o bé rotacions (determinant de M = 1) o bé reflexions, rotacions impròpies (determinant de M = −1). Els grups puntuals discrets de més d'una dimensió tenen famílies infinites, però segons el teorema de restricció cristal·logràfica i un dels teoremes de Bieberbach cada nombre de dimensions només té un nombre finit de grups puntuals que són simètrics sobre algunes xarxes o quadrícules amb aquest nombre. Aquests són els grups puntuals cristal·logràfics. |
Ciència militar | Una base naval és una base militar, generalment un port marítim on una força militar naval pot aixoplugar-se, abastir-se i fer algunes reparacions menors. La base naval hostatja les construccions militars i no és el mateix que un port mercantil. Algunes bases navals hostatgen temporalment aparells d'aviació que normalment estan en els vaixells però que experimenten manteniment quan els vaixells són al port. Les bases navals són els punts de suport de les flotes de guerra d'un estat. Actualment les condicions tècniques permeten una gran autonomia als vaixells però en temps antics calien, del segle xvii a l'inici del segle xx, calia per a cada estat tenir nombroses bases navals de suport, fins i tot amb el pas de la navegació a vela a la de vaixells accionats per motors de vapor va caldre incrementar la dependència de les vases navals per tal de reaprovisionar-se de carbó. Aquesta situació va canviar amb l'arribada de la propulsió per energia nuclear i també per a l'abastiment de combustible en plena mar. Una base naval pot estar associada a un arsenal, una drassana o una base aèria i en aquest darrer cas s'anomena base aeronaval. |
Filologia | Kaissa Ould Braham (1972) és una filòloga i periodista de la Cabília. Des del 2008 viu als Països Catalans, acollida pel PEN Català a causa de la persecució lingüística, ètnica i religiosa de què és objecte. Defensar la cultura, la llengua i el laïcisme a les pàgines del diari Izuran («Arrels») la va enfrontar, a ella i al seu marit, Salem Zenia (director de la publicació), amb la censura del govern i amb la violència de grups islamistes. En l'actualitat continua amb l'activisme a favor de la democràcia, la llibertat del poble amazic i els drets de les dones. |
Geologia | La triple cruïlla de la Reina Charlotte és una triple cruïlla on es troben tres plaques tectòniques: la placa pacífica, la placa nord-americana i la placa de l'Explorador. Les tres fronteres que hi intersecten són: la falla de la Reina Charlotte, la zona de subducció de Cascadia i la dorsal de l'Explorador. |
Geologia | La Cova de Podlipa és una cova situada a l'altiplà de Glasina, al poble de Sokolac de la República Sèrbia. La població local li dona aquest nom, que traduït al català seria la Cova sota la calç. La primera investigació arqueològica sistemàtica del lloc de Kadica Brdo es va dur a terme el 1991 sota la direcció de l'arqueòleg Zilka Kujundžić-Vejzagić del Museu Nacional de Sarajevo. Es va trobar una gran quantitat de material arqueològic, eines i instruments de pedra o artefactes del paleolític inferior, mitjà i superior. En dues sondes davant de la cova, es van trobar restes d'un os (Ursus spelaeus). Els caçadors-col·lectors del paleolític van deixar sota la calç cartells gravats en pedra de l'art paleolític. És l'única mostra d'art rupestre del Paleolític a la República Oriental de Sèrbia. Les restes neandertals d'uns 40.000 anys d'antiguitat es van trobar a l'indret anomenat Pod Lip. Aquesta cova està protegida per l'Institut per a la Protecció del Patrimoni Cultural, Històric i Natural de la República Sèrbia i és un bé natural de la categoria I. |
Estris | El trinxador o mitjalluna, també conegut com a tisores per a aviram, és un tipus de tisora acabat en punta, de fulles corbades i tall molt pronunciat, que s'emprat en cuina per a trinxar la carn de les aus rostides; és capaç de separar els nervis i els cartílags. Generalment els trinxadors es fabriquen d'acer inoxidable. El mànec sol tenir forma ergonòmica per poder exercir més força sobre els materials de diferent textura de les aus. Els trinxadors són prou habituals a les cuines privades; també poden veure's freqüentment als locals de rostit de pollastres. No s'ha de confondre el trinxador amb el trinxant. |
Geologia | La cova de l'Infern és una cova càrstica, que es troba a 4 km al nord de Sempeter, a la vall de Savinja (Eslovènia). Hi passa un corrent subterrani del rierol Ponikvica, que ix de la cova amb el nom de Peklenščica i és l'afluent esquerre d'Elžnica. Al llarg dels mil·lennis ha creat un fenomen únic: la cova càrstica, que es troba en un carst aïllat a l'altiplà de Ponikva i fou anomenada per l'entrada rocosa que sembla un dimoni. La cova era visitada ja en segles anteriors, però adquirí fama del 1860 ençà, quan l'explorà Reibenschuh de Graz. A l'interior de la cova es trobaren ossos de Neandertal. |
Telecomunicacions | El protocol d'inici de sessió (en anglès Session Initiation Protocol, SIP) és un protocol desenvolupat per l'IETF MMUSIC Working Group i és un estàndard proposat per inicialitzar, modificar i terminar una sessió interactiva d'usuari que impliqui elements multimèdia com ara vídeo, veu, missatgeria instantània, jocs en línia i realitat virtual. Al novembre de l'any 2000, SIP va ser acceptat com un protocol de senyalització 3GPP. És un dels principals protocols de senyalització per VoIP juntament amb H.323. Els clients SIP habitualment usen el port TCP i UDP 5060 per connectar-se als servidors SIP. Bàsicament s'utilitza per iniciar o finalitzar trucades de veu o de vídeo, ja que les comunicacions de veu o de vídeo es fan amb RTP. Un dels objectius de SIP era proporcionar un protocol de senyalització i configuració de la trucada per a comunicacions basades en IP que pogués suportar totes les funcions de processament de la trucada de la xarxa telefònica commutada. El protocol SIP no defineix aquestes característiques per si mateix, ja que només se centra en configuració de la trucada i senyalització. Tot i així ha estat dissenyat per permetre aquestes característiques en els elements de la xarxa coneguts com a Proxy Servers i User Agents. I aquestes característiques permeten realitzar accions com ara marcar un número, fer sonar un telèfon, sentir tons d'espera o de línia ocupada. La implementació i la terminologia d'aquestes funcions és diferent en el món SIP però de cara a l'usuari final, el comportament és similar. |
Festivals | Àccia (en llatí Actia, en grec antic τὰ Ἄκτια) era un festival que se celebrava cada quatre anys en honor d'Apol·lo Actius a Nicòpolis a l'Epir, amb lluita, concursos musicals, curses de cavalls i batalles navals. Va ser instituït per Octavi August per commemorar la seva victòria a la Batalla d'Àccium l'any 31 aC sobre Marc Antoni i Cleòpatra, i probablement revivia un antic festival que es feia al temple d'Apol·lo a Àccium, festival que mencionen Tucídides i Estrabó. Els jocs se celebraven cada quatre anys (πεντετηρίς, ludi quinquennales), probablement el 2 de setembre, l'aniversari de la victòria. Se'ls va aplicar el concepte d'agon (un desafiament connectat amb festivals religiosos), i estaven classificats després dels quatre grans jocs que se celebraven (Olímpics, Pítics, Nemeus i Ístmics). |
Ciència militar | Guerra llampec o guerra-llampec (de l'alemany Blitzkrieg) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França. |
Jocs | Un slinky és el nom comercial d'una joguina consistent en una molla en espiral, llençat al mercat dels Estats Units el 1945. Va ser inventat per Richard James(1918-1974) i Betty James (1918-2008), Betty va triar el nom, en inspirar-se de l'adjectiu anglès slinky: «elegant i sinuós en moviment o contorn», del verb to slink: «moure's furtivament». El 2008, se n'havien venut uns tres-cents milions.Té característiques (dimensions, diàmetre del fil, diàmetre de la molla, massa, mòdul elàstic…) que li permeten de fer moviments curiosos com ara baixar escales o un pla inclinat de forma tot sol, a partir d'una petita acció inicial. Els models originals són d'acer. Amb el temps, Betty James, que va continuar l'empresa quan son home la va deixar per unir-se a una secta religiosa a Bolívia, en va desenvolupar variants, amb colors, com un arc de Sant Martí, el gos Slinky, que va aparèixer al film Toy Story. En ser molt popular, es va incloure en la llista del National Toy Hall of Fame. |
Astronàutica | En mecànica celeste una trajectòria hiperbòlica és la trajectòria de qualsevol objecte al voltant d'un cos central amb velocitat suficient per escapar de l'atracció gravitacional de l'objecte central. El nom deriva del fet que segons la teoria newtoniana tal òrbita té la forma d'una hipèrbola. Més tècnicament, una trajectòria hiperbòlica té una excentricitat més gran que aquesta. Sota suposicions estàndards un cos que viatja segons aquesta trajectòria s'allunya fins a l'infinit, arribant-hi amb una velocitat d'excés hiperbòlica relativa al cos central. Semblantment a les trajectòries parabòliques, totes les trajectòries hiperbòliques són també trajectòries d'escapament. L'energia específica orbital d'una trajectòria hiperbòlica és positiva, és a dir, l'energia cinètica és superior a l'energia potencial i la velocitat que porta l'objecte excedeix la velocitat d'escapament.Durant l'ús d'assistència gravitatòria, la trajectòria del cos orbitant el planeta pot ser descrita amb una trajectòria hiperbòlica. |
Lingüística | L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme. La persona que es dedica professionalment a escriure és escriptora i l'art d'escriure és la literatura.Es pot escriure usant diverses eines, sobre diferents suports i emprant diversos mètodes, tècniques i tecnologies. Per exemple, la taquigrafia és una escriptura abreujada d'execució idealment a la mateixa velocitat amb què es parla, igual que el llenguatge SMS; i la mecanografia és una manera d'escriure mitjançant un teclat o una màquina d'escriure, permetent, com la impremta, diverses tipografies i, de vegades, produint errates. La grafologia pretén revelar la personalitat d'una persona a partir de la seva escriptura a mà. |
Indumentària | El mawashi (廻し en japonès) és una cinta que vesteixen els rikishi (lluitadors de sumo). Està fet de seda i poden ser de colors variats. Desenrotllat mesura aproximadament 9 metres, prop de 60 cm d'ample i pesa aproximadament quatre quilos. El rikishi és embolicat en el mawashi amb diverses voltes al voltant de la seva cintura i és sostingut a l'esquena per un gran nus. A vegades un rikishi pot utilitzar el seu mawashi de forma tal que obtingui avantatge sobre el seu adversari. Pot portar-ho sense estar molt ajustat per fer més difícil que l'agafin i evitar així ser llançat o pot també lligar-ho fortament i esquitxar-lo amb aigua per fer-lo relliscós. Si durant un combat el lluitador perd el seu mawashi queda automàticament desqualificat, aquest fet és extremadament rar, l'any 2000 va succeir quan feia 83 anys que no havia passat.Molts rikishi són supersticiosos i canvien el color del seu mawashi per canviar la seva sort. De vegades una derrota pot fer-los canviar de color pel proper torneig en un intent de millorar la seva sort. |
Circ | La Mostra Internacional de Pallassos i Pallasses de Xirivella és un festival de teatre especialitzat en la figura del pallasso i la pallassa creat a Xirivella l'any 1993. Des de l'any 2014 està declarada com a Festa d'Interés Turístic Provincial al País Valencià. La mostra consisteix en la programació d'exhibicions d'espectacles nacionals i internacionals, organitzant-se activitats relacionades amb la tècnica del clown, com cursos, conferències, exposicions fotogràfiques, presentacions de llibres i debats. La Mostra de Pallassos s'ha consolidat com una cita important dins dels circuit de festivals d'àmbit nacional tenint el suport de diferents entitats i aconseguint crear una xarxa de relacions que ha donat lloc, entre altres, a la creació d'una escola privada de formació de pallassos i pallasses: l'Escola de Pallassos Los hijos de Augusto; un concurs de números de clown o la formació d'una associació cultural anomenada Més Riure, que organitza, entre altres activitats, cursos i tallers de risoteràpia. |
Pedagogia | Sonia Vivas Rivera (Vall d'Hebron, Barcelona, 25 de maig de 1978) és una política, articulista, activista social, i ex-policia catalana. Víctima d'homofòbia i d'assetjament després d'haver participat en la instrucció del cas Cursach, va haver d'abandonar la seva feina de policia local a Palma el gener del 2019. Número 2 a la llista de Podem, entre el 17 de juny de 2019 i el juny de 2022 fou regidora de família, feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Palma. Vivas va haver de dimitir arran de la polèmica que ocasionà la seva tasca al voltant del tractament que estava fent del Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+. Associacions com Ben Amics organitzaren diverses mobilitzacions en aquest sentit. També escriu articles a Diario 16. |
Televisió | Les imatges I, P i B resulten de la compressió del senyal de vídeo en els estàndards ITU-T o MPEG. Aquestes imatges poden ser dels següents tipus: Les imatges I: són les que es codifiquen per si mateixes. Les imatges P: són les predites per extrapolació. Les imatges B: són les predites per interpolació.En els estàndards de compressió de vídeo com MPEG, s'utilitzen aquests tipus d'imatges per a comprimir les dades. De fet, en lloc de codificar cada imatge que conforma el vídeo, es pot codificar una imatge totalment i després les diferències entre aquesta imatge i les imatges següents, explotant així la redundància en relació a les imatges veïnes. Per exemple, en una seqüència de vídeo amb un segon pla fix, es pot representar solament les parts que es mouen, per a no codificar cada vegada el segon pla que no canvia i guanyar així molt en capacitats de compressió. En aquests tipus d'algorismes, es codifiquen algunes imatges per si mateixes i es prediuen les altres. Les imatges són dividides en macroblocs (en general de 16 X 16 píxels) i segueixen el concepte de compensació de moviment per a la predicció: per cada macrobloc d'una imatge que volem codificar a partir d'una imatge de referència (que pot ser una anterior o una posterior), es busca on està en la imatge de referència, i es defineix un vector de moviment que dona el moviment relatiu entre els dos macroblocs que es corresponen. Per descomptat, entre dues imatges, no es poden trobar sempre macroblocs completament idèntics, i s'utilitza una tècnica de comparació entre els macroblocs per a buscar els que són més correlacionats entre ells. Es pot predir una imatge a partir de la imatge de referència i els vectors de moviment, i així obtenim la diferència entre aquesta imatge predita i la imatge original que volem codificar. Llavors, només cal enviar les imatges codificades per si mateixes, les matrius de vectors de moviment i les diferències entre les imatges de referència i les altres per a codificar la seqüència vídeo. Les imatges I poden ser codificades, per exemple, amb el format JPEG, i s'utilitzen per a descodificar les altres imatges que componen el vídeo (poden ser utilitzades com punts d'accés aleatori per a començar a descodificar els vídeos a partir de qualsevol moment). En general, la codificació d'aquestes imatges ocupa més espai que les altres.Les imatges P són les imatges predites amb referència a una imatge que pot ser de tipus I o P anterior en el temps, de manera que necessiten la decodificació prèvia de la imatge de referència per a poder ser descodificades.Les imatges B són les imatges predites amb referència a dues imatges que poden ser de tipus I o P, una anterior i una posterior (o diverses), de manera que necessiten la descodificació de les dues imatges de referència a part de la reordenació de les imatges per a poder ser descodificades.Alguns macroblocs de les imatges P o B poden ser codificats per si mateixos per a refrescar-los i per a evitar errors massa importants que es poden produir si hi ha moltes imatges predites entre la imatge I anterior i la imatge actual. |
Objectes astronòmics | La Creu de diamant és una asterisme típic del cel austral, visible en la part oriental de la constel·lació de la Quilla. És formada per quatre estels: β Carinae, θ Carinae, υ Carinae i ω Carinae; aquests quatre estels brillants creen una perfecta forma de diamant, d'allí el nom propi de l'asterisme; el grup complet d'estrelles només poden ser observades per observadors situats al sud del paral·lel 20º nord. Com en l'asterisme es proper a la Falsa Creu i a la mateixa constel·lació de la Creu del Sud, falta una estrella central a la intersecció dels "eixos". A diferència de la Falsa Creu, aquest asterisme rarament es pot confondre amb la propera Creu del Sud, tant per la seva forma, massa allargada, com per la seva brillantor, molt inferior a la de la veritable constel·lació de la Creu del Sud. |
Geografia | Baraolt (pronunciat en romanès: [baraˈolt] ; hongarès: Barót, pronounced [ˈBɒroːt]) és una ciutat i un districte administratiu del comtat de Covasna (Romania). Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània. La ciutat fou esmentada per primera vegada com a assentament el 1224. Administra cinc pobles: Biborțeni / Bibarcfalva Bodoș / Bodos Căpeni / Köpec Micloșoara / Miklósvár Racoșul de Sus / Felsőrákos |
Robòtica | Un terminal, en anglès end effector, és el dispositiu que es fixa al final d'un robot industrial, permetent desenvolupar una tasca específica.En molts sistemes els terminals són simples pinces que es tanquen al voltant d'un objecte i permeten agafar-lo i manipular-lo. Tot i això poden ser molt més complexos, imitant morfologies animals o tenint diferents dits amb múltiples juntes. Altres terminals són eines especialitzades que serveixen per a tasques molt concretes. En tots els casos la subjecció és molt important, especialment quan s'hi aplica una força, i també la connexió amb l'ordinador del robot, que és l'encarregat de controlar el terminal.Tot i que els terminals poden ser subministrats per l'empresa fabricant sovint també es poden dissenyar a mida per la tasca que han de realitzar. |
Antropologia | Aquest és el rànquing de les persones (homes i dones) més altes de la història, i els mites de persones altes des de les èpoques d'abans de Crist fins avui dia. Tots a partir dels 2,15 m. |
Ètica | La neuroètica és la moral aplicada al domini del cervell, ja que tracta sobre els beneficis i els perills potencials de les recerques modernes sobre el cervell, i igualment s'interroga sobre la consciència i sobre els valors que el cervell desenvolupa. La neuroètica està en la interfície de les ciències empíriques del cervell, de la filosofia de l'esperit, de la filosofia moral, de l'ètica i de les ciències socials, i pot ser considerada, en virtut del seu caràcter interdisciplinari, com una subdisciplina de les neurocièncias, de la filosofia o de la bioètica en particular, en funció de la perspectiva que es desitja privilegiar. |
Història | La llarga durada (en francès longue durée) és un terme usat per l'escola historiogràfica francesa dels Annales. Els membres d'aquesta escola, en la seva aproximació a la història, donaven prioritat a les estructures estudiades en una perspectiva de la llarga durada, per damunt dels esdeveniments. Aquesta forma d'aproximació al passat incorporava mètodes científics en els treballs historiogràfics. En foren pioners Marc Bloch i Lucien Febvre en la primera meitat del segle xx. Aquest enfocament també fou seguit per Fernand Braudel en la segona meitat del segle. |
Filosofia | Aeterni Patris (llatí, «del pare etern») és una encíclica sobre la restauració de la filosofia cristiana i particularment el tomisme, per aturar l'èxit de corrents filosòfics modernistes i els mètodes científiques basades en el lliure examen. Va ser publicada el 4 d'agost del 1879 pel papa Lleó XIII (1810-1903).Va donar un estímul considerable al romanticisme catòlic i el corrent filosòfic del neotomisme, que volia crear una actualització de les idees de Tomàs d'Aquino en un intent de recuperar el terreny perdut a corrents filosòfics del segle xix com el modernisme, el racionalisme el naturalisme, el positivisme i el relativisme que es van desenvolupar fora de l'àmbit de l'Església Catòlica. Per aquests avenços i noves idees, la posició del «sobrenatural» no quedava clar, i hi havia «homes, en fi, fascinats per les noves ciències, i especialment per les ciències auxiliars de la història que començaren a afeblir la confiança en els continguts històrics de la Bíblia.» una evolució davant la qual l'Església no volia quedar-se inactiva.A Catalunya, Josep Torras i Bages (1846-1916) en va ser un dels principals defensors. Dona la culpa de la proliferació de les idees de l'«humanisme viciós» de la ciència, contra el qual Lleó XIII «ilustrador de la Italia y de la Europa y del universo mundo» va actuar, als diaris que són un obstacle a l'exercici de la perfecció cristiana i a la santedat. Segons Bages, la premsa, tot i catòlica «a lo menos a España» no compleix el seu deure d'edificar els lectors segons les instruccions del papa.En aplicació de l'encíclica, tot arreu al món catòlic es van crear acadèmies (neo)tomístes que havien de sostenir l'ofensiva per restaurar la preeminència de l'església en el debat filosòfic i científic, considerada com la principal adquisició de Tomàs d'Aquino. Així, el 1880 va obrir a Barcelona l'Academia Teológico-filosófico-literaria de Sto. Tomás de Aquino y de Sn. Juan Crisóstom dins del Seminari Conciliar. |
Psicologia | Els exercicis de Kegel o exercicis de contracció del múscul pubococcigeal són uns exercicis indicats per a dones destinats a enfortir els músculs pelvians. També estan recomanats per evitar alteracions comunes com la incontinència urinària o també per facilitar el part. En el camp sexual els exercicis de Kegel han demostrat bons resultats a l'hora d'aconseguir major plaer sexual i contribuir a un major control de l'ejaculació masculina. Reben aquest nom pel doctor Arnold Kegel, que va desenvolupar aquests exercicis per als seus pacients a la dècada de 1940 com a mètode per al control de la incontinència urinària. El seu article va ser publicat l'any 1948. |
Cultura popular | El menú turístic és un tipus de menú ofert als turistes en certs països per tal de poder reproduir els estereotips d'una cultura culinària. Per regla general els menús turístics són una oferta barata i atractiva per a un turisme de baix poder adquisitiu. Aquests menús es troben en els països que són objecte de turisme. Es pot dir que es componen d'un menú de degustació amb els plats més populars de la localitat, generalment a un preu fix. |
Sociologia | Carl Grünberg (Focșani, Romania, 10 de febrer de 1861 - Frankfurt del Main, Alemanya, 2 de febrer de 1940) fou un economista romanès i alemany. Va ser el primer director de l'Institut de Recerca Social (en alemany: Institut für Sozialforschung). Grünberg va crear i editar el periòdic d'història de ideologia socialista que fou conegut com l'Arxiu Grünberg (Arxiu per a la Història del Socialisme i el Moviment Obrer). Grünberg es va retirar el 1929, i va deixar la direcció del institut en mans de Max Horkheimer. Grünberg és considerat el pare de l'austromarxisme. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.