label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Química | En química, una substància s'anomena amfipròtica, si tant pot donar com rebre protons, per tant tant pot actuar com un àcid o com una base. L'aigua, els aminoàcids, els ions hidrogen carbonat, i hidrogen sulfat són exemples típics de substàncies amfipròtiques. Com que totes elles poden cedir un protó, totes les substàncies amfipròtiques contenen com a mínim un protó. A més, poden actuar com a àcids o bases, per tant també són amfòters. Tot i que els amfòters si no disposen d'àtoms d'hidrogen disposats adequadament, no seran necessàriament amfipròtiques. |
Telecomunicacions | La commutació de paquets és un procediment de transmissió de dades entre dos nodes d'una xarxa d'ordinadors, mitjançant el qual, quan un node vol enviar informació a un altre el divideix en paquets, els quals contenen l'adreça del node de destinació. A cada node intermedi pel qual passa, el paquet es deté el temps necessari per poder ser processat pel commutador. |
Televisió | Dame Ilyena Vasilievna Mironova, DBE (nascuda el 26 de juliol de 1945 a Chiswick), de nom artístic Helen Mirren, és una actriu anglesa de teatre, cinema i televisió. És coneguda del gran públic per ocupar el paper principal de la sèrie Prime Suspect, on interpreta la inspectora Jane Tennison. |
Arquitectura | Richard George Roberts, Baró Rogers de Riverside CH (Florència, 23 de juliol de 1933 - Londres, 18 de desembre de 2021), fou un arquitecte italià nacionalitzat britànic. |
Telecomunicacions | Aplicat als senyals de vídeo, la luma representa la luminància en una imatge. La luma acostuma a anar relacionada amb la croma en els senyals de vídeo. La luma és la component acromàtica de la imatge, sense cap color, mentre que la croma porta la informació de color. Convertir les components RGB (amb correcció gamma) en la luma i la croma permet fer el submostratge de la croma, que alhora permet ajustar el senyal de vídeo en funció del SVH (Sistema Visual Humà). El SVH és més sensible a la luminància (blanc i negre) que a la croma, per tant els sistemes de vídeo poden optimitzar l'amplada de banda a favor de luminància vers la crominància. |
Nàutica | El batel és una barca a rem compost per 4 remers i un timoner. Els remers manegen cadascun un rem, igual que el patró. Es disposen un darrere l'altre, normalment (encara que això pot variar) cada remer rema pel costat contrari al del que té davant, remant el voga o popa (remer més pròxim al patró) per babord. És una embarcació d'uns 7 metres de longitud. No és usual portar pica. Les regates es componen de diversos llargs segons la categoria que competeixi (entre 2 i 4). Cada llarg són 500 metres, i entre llarg i llarg es realitza una virada de 360° a la boia. Les tandes oficials són de 5 bots, és a dir, competeixen 5 bots alhora, per a cada bot s'assignen dues boies, la de sortida i meta i la de "fora" (a excepció de la categoria cadet, que la de sortida i la de meta són diferents boies, la de sortida seria la que per als altres bots és la de fora, ja que realitzen sols 3 llargs, i davant la necessitat que s'acabi en la línia de boies col·locada en terra s'ha de sortir de les boies de fora). |
Objectes astronòmics | Alphecca (Alfa de la Corona Boreal / α Coronae Borealis) és el nom de l'estel més brillant de la constel·lació de Corona Boreal, amb magnitud aparent +2,23. També rep els noms de Gemma o Gnosi. El nom d'Alphecca prové de l'àrab an-Naïr al-fakkah, "la que brilla en el forat" (l'anell d'estels). El nom de Gemma al·ludeix a la seva posició com a joia de la corona dins de la constel·lació. Finalment, el nom de Gnosi recorda Alphecca com l'estrella d'Ariadna, el nom fent referència a l'origen d'aquesta última ("de Knossos"). Alphecca és una estrella binària, l'estrella principal és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A0 V. Alphecca B és una nana groga de tipus espectral G5, no molt diferent del Sol. L'estrella groga eclipsa a l'estrella principal de cada 17,36 dies, com succeeix amb Algol (β Persei), resultant una petita variació en la magnitud aparent de +2,21 a +2, 32. La separació mitjana entre ambdues és de 0,20 UA. L'estrella blanca té un disc d'acreció al voltant, com altres estrelles blanques similars, el que planteja la possible existència d'un disc protoplanetari. Com pot afectar Alphecca B a aquest sistema és objecte d'intens debat. També cal assenyalar que Alphecca forma part de l'anomenada corrent de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major, conjunt d'estrelles que es pensa que tenen un origen comú, i es mouen de la mateixa manera per l'espai. |
Ciències polítiques | L'economia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada. Proposat com a alternativa llibertària a les economies de mercat capitalistes vigents, i també al socialisme de planificació central, i davant de la necessitat d'aplicació present dels principis i aspectes constructius de l'anarquisme: autogestió i federalisme en les empreses. Va sorgir del treball de l'activista i teòric polític Michael Albert, i de l'economista radical Robin Hahnel, en les dècades de 1980 i 1990. La idea de l'economia participativa o parecon, va ser construïda barrejant part dels conceptes anarquistes col·lectivistes, del cooperativisme, part dels conceptes d'altres corrents socialistes d'encuny llibertari, com és el cas dels comunistes de consells, i desenvolupa característiques pròpies, aprofundint o modificant algunes de les tradicions clàssiques. |
Filologia | L'Instituto Internacional da Língua Portuguesa (Institut Internacional de la Llengua Portuguesa, en català) és una institució de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa amb seu a la capital de Cap Verd, la ciutat de Praia. Segons els seus estatuts, l'objectiu d'aquesta institució és "a promoção, a defesa, o enriquecimento e a difusão da língua portuguesa como veículo de cultura, educação, informação e acesso ao conhecimento científico, tecnológico e de utilização oficial em fóruns internacionais" (la promició, la defensa, l'enriquiriment i la difusió de la llengua portuguesa com a vehicle de cultura, educació, informació i accés als coneixements científics, tecnològics i d'utilització oficial en fòrums internacionals"). La seva creació va ser gràcies a una proposta de l'any 1989 de qui fora president de Brasil, José Sarney en aquesta època, durant la realització d'una cimera de la CPLP a la ciutat de São Luís. Deu anys després, l'organització va ser finalment creada durant una altra cimera, a la ciutat de São Tomé i Príncipe. |
Psicologia | El Model dels Cinc Factors o Els Cinc Grans és un model lèxico-factorial de la personalitat, molt utilitzat en els diferents àmbits de la psicologia. Els cinc factors o dimensions són extraversió, neuroticisme, obertura a l'experiència, cordialitat i responsabilitat, i existeixen diversos tests per operativitzar aquest model. |
Administració | Un volant és un document resumit en un full de paper (de vegades la meitat d'una quartilla tallada longitudinalment) en la qual es mana, recomana, demana, pregunta o es fa constar alguna cosa en termes precisos i resumits, per fer-ne ús dins d'una institució o organisme o per gaudir d'un servei dintre o fora del seu entorn. |
Dret | La llengua catalana és legislada pel dret de diferents entitats administratives on històricament s'ha parlat. |
Sociologia | La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories biològiques, socials i culturals com l'edat, el gènere, l'ètnia, la classe, la discapacitat, l'orientació sexual, la religió, la casta, l'edat, la nacionalitat i altres eixos d'identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d'una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pròpia identitat. Aquest marc pot usar-se per comprendre com ocorre la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.La interseccionalitat és un terme encunyat el 1989 per l'activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw. Tot i que hi ha primeres mostres d'aquesta perspectiva provenen de l'activisme feminista, concretament des del col·lectiu feminista The Combahee River Collective Statement, col·lectiu de dones negres lesbianes de Boston. Amb un primer manifest en què es parla dels diferents sistemes d'opressió que es relacionen entre ells i que creen una sèrie de desigualtats. La interseccionalitat manté que les conceptualitzacions clàssiques d'opressió en la societat –com el racisme, el sexisme, el capacitisme, la lesbofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància– no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d'exclusió estan interrelacionades, i en certs contextos socials creen un sistema d'opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.La interseccionalitat és un paradigma important en l'àmbit acadèmic, ampliant els contextos de justícia social o demografia, encara que, al seu torn, dificulta l'anàlisi en incloure múltiples conceptualitzacions que expliquen la manera amb què es construeixen categories socials i la seva interacció per formar una jerarquia social. Per exemple, la interseccionalitat sosté que no hi ha cap experiència singular pròpia d'una identitat. En lloc d'entendre la salut de les dones només a través del gènere, és necessari considerar altres categories socials, com la classe, la discapacitat, la nacionalitat o l'ètnia per entendre per complet la gamma de problemes de salut de les dones. La teoria de la interseccionalitat també suggereix que el que semblen ser formes discretes d'expressió i opressió estan modelades per una altra mútuament coconstitutiva (com a negre/blanc, dona/home o homosexual/heterosexual). De manera que per comprendre la racialització dels grups oprimits, s'ha d'investigar les maneres en les quals les estructures racialitzadores, els processos socials i les representacions socials (o les idees implicades a representar grups i els membres dels grups en la societat) estan conformades pel gènere, la classe, la sexualitat, etc. Tot i que la teoria va començar com una exploració de l'opressió de les dones de color en la societat estatunidenca, avui l'anàlisi té el potencial de ser aplicada a totes les categories, inclosos aquells estatus que solen ser vists com a dominants o autònoms. |
Estris | Un trencanous és un estri dissenyat per a obrir fruits secs partint-ne la closca. Hi ha molts dissenys, incloses palanques, cargols i trinquets. La versió de palanca també s'utilitza per trencar closques de llagostes i crancs. |
Teologia | L'Apocalipsi de Zorobabel és un llibre medieval (segle VII) que recull els ensenyament escatològics jueus en boca suposadament de Zorobabel, el personatge bíblic. En el context de les guerres entre musulmans i romans d'Orient, les comunitats jueves van recuperar les esperances en l'arribada propera del Messies, tal com reflecteixen diverses obres de l'època. L'apocalipsi de Zorobabel, concretament, datava la vinguda en l'any 1058, que són 990 anys després de la destrucció del temple. Aquest s'hauria d'enfrontar a Gog i Armilus en dur combat. Armilus, segons el text, seria fill del dimoni i una de les estàtues més belles de la Verge Maria, fet que li atorga una gran força. Per això sembla vèncer en un primer moment però el Messies acaba guanyant. |
Robòtica | Arduino és una placa de circuit imprès simple basada en el microcontrolador de codi obert provinent de la plataforma de codi obert Wiring amb l'objectiu de fer més simple i accessible el disseny de circuits electrònics amb microcontroladors. El maquinari consisteix en dissenys simples de maquinari lliure amb processadors Atmel AVR en una placa amb pins E/S. L'entorn de desenvolupament implementa el llenguatge Processing de Wiring, molt semblant a C++. Arduino es pot utilitzar per desenvolupar objectes interactius autònoms o pot ser connectat a programari de l'ordinador (p. ex. Macromedia Flash, Processing, Max/MSP, Pure Data). Les plaques es poden muntar a mà o adquirir-se i els IDE de codi font obert es poden descarregar de franc. El projecte Arduino va rebre una menció honorífica a la categoria de Comunitats Digital al Prix Ars Electronica 2006 Arxivat 2006-12-06 a Wayback Machine. (anglès). Arduino és un nom propi masculí italià que significa "gran amic". |
Dansa | Jenny Matilda Elisabet Hasselquist, també pronunciat Hasselqvist (31 de juliol de 1894 - 8 de juny de 1978), va ser una prima ballarina sueca, actriu de cinema i professora de ballet. |
Geografia | L'Eresma és un riu d'Espanya que neix a la serra de Guadarrama i passa per Segòvia. Abans d'arribar al Duero s'uneix a l'Adaja. |
Història | Abba Ahimeir (en hebreu: אב"א אחימאיר, en rus: Аба Шойл Гайсинович; 2 de novembre de 1897 – 6 de juny de 1962) va ser un periodista, historiador i activista polític jueu nascut a Rússia. Un dels ideòlegs del sionisme revisionista, va ser el fundador de la facció maximalista revisionista del Moviment Revisionista Sionista (ZRM) i del clandestí Brit HaBirionim. |
Química | Chemical Communications (abreviatura Chem. Commun.), coneguda com a ChemComm, és una important revista científica dedicada a la química. És publicada, amb aquest nom, des del 1996 per la Royal Society of Chemistry britànica. El seu factor d'impacte és molt elevat, 6,834 el 2014. Ocupa la 3a posició de qualitat de revistes dedicades a la química en l'àrea de superfícies, recobriments i pel·lícules en el rànquing SCImago; la 4a en metalls i aliatges, i la 6a en la categoria de química de materials.Chemical Communications és una revista que destaca per la ràpida publicació d'articles, comunicacions, amb informació sobre noves vies d'investigació, procedents de les principals zones de tot el món de la investigació química, amb un format flexible, que van des d'una pàgina per a informacions molt urgents fins a articles curts de màxim quatre pàgines d'extensió. Actualment publica 100 números per any, essent la primera revista de química en fer això, la qual cosa millora la rapidesa i visibilitat. A més d'aquestes comunicacions, ChemComm publica articles més extensos escrits pels principals científics on resumeixen el treballs més recents dins del seu camp des d'una perspectiva personal.Chemical Communications s'ha publicat sota diferents noms des de 1965: Chemical Communications (London) (1965-1968), Chem. Commun. (London) Journal of the Chemical Society D: Chemical Communications (1969-1971), J. Chem. Soc., Chem. Commun. Journal of the Chemical Society, Chemical Communications (1972-1995), J. Chem. Soc., Chem. Commun. |
Astronomia | La nutació és una lleugera oscil·lació (com un moviment de caboteig) de l'eix de rotació d'un planeta.En el cas de la Terra, la nutació és provocada per l'atracció diferencial del Sol i de la Lluna sobre el bombament equatorial de la Terra. El seu efecte se superposa al moviment de precessió i es manifesta com una petita oscil·lació cònica de base el·líptica sobre la posició mitjana de l'eix terrestre. Es compon de diverses oscil·lacions superposades, però la més important provoca que els pols de la Terra es desplacin uns nou segons d'arc cada 18,6 anys. La nutació va ser descoberta el 1728 per l'astrònom anglès James Bradley. Fins 20 anys més tard, no es va saber que la causa del moviment era l'atracció gravitatòria de la Lluna combinada amb la del Sol. |
Telecomunicacions | Un telèfon sense fil és bàsicament un aparell de ràdio que es connecta sense cables a una base, que al seu torn està connectada a la xarxa telefònica local (fixa). Generalment tenen un rang de 100 metres o menys des de la seva estació base i funcionen en les freqüències de 900 MHz (a Amèrica Llatina i Europa), en les freqüències de 2,4 GHz, 5, 8 GHz i actualment 1,9 GHz amb la tecnologia DECT. La base del telèfon necessita estar connectada tant a una línia fixa com connectada a una presa de corrent elèctric, el telèfon funciona mitjançant bateries recarregables que normalment es carreguen al deixar-lo a la seva base quan no s'usa. A més a més el Telèfon sense fil també es pot connectar a una Central Telefònica que no utilitzi línia fixa de telèfon exterior. La central fa funcionar diversos telèfons sense fil entre si. |
Història | Els Perapertusa foren un llinatge medieval del Perapertusès i altres llocs, inicialment senyors del castell de Perapertusa. El seu escut d'armes era d'or, amb el cap carregat amb tres losanges vermells buidats d'or o bé tres losanges de sable. El seu origen fou un senyor de nom Amell, casat amb Ermengarda. Van tenir dos fills, Seguer I de Perapertusa, que el 1017 estava present en la fundació del bisbat de Besalú, i Pere I de Perapertusa; aquest darrer fou el pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa que apareixen esmentats el 1073 quan van signar l'acta d'unió de l'abadia de Cubieras i la de Moissac. Berenguer I fou avi de Berenguer II de Perapertusa, que consta l'any 1040 com a senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, de la Torre de Triniac i de les forces de Rufiac i Cucunhan. Berenguer II fou pare de Berenguer III, que vivia encara el 1193 i estava casat amb una dama de nom Comdors. Després el llinatge desapareix per un temps. Guillem i Seguer de Perapertusa apareixen esmentats el 1242, quan hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei català, fugint de la croada contra els albigesos o càtars. El llinatge s'hauria fraccionat en més d'una línia; una de les branques foren senyors de Montalbà i Bellestar (Fenolleda), i a la seva extinció va anar per matrimoni als Senespleda, senyors de les Fonts Una altra branca eren senyors de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que segurament es va acabar refonent amb una altra línia, la de Rebollet (vegeu més avall). Berenguer de Perapertusa (mort el 1309) es va establir al Rosselló, on es va casar en data incerta, anterior al 1276, amb Clemència d'Ortafà, senyora de la baronia d'Ortafà, amb qui va tenir Berenguer de Perapertusa (mort el 1360), dit també Berenguer d'Ortafà, casat amb Esclarmunda de Santjoan, senyora de la baronia de Sant Joan de Pladecorts. Van tenir dos fills: Berenguer d'Ortafà, baró d'Ortafà i de Sant Joan de Pladecorts, que continuà el llinatge dels Ortafà; i Pere de Perapertusa, que es va casar el 1355 amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera; només van tenir una filla, Hugueta de Perapertusa, que va aportar les senyories al seu marit Francesc de Sagarriga i va seguir en la seva descendència. Seguer de Perapertusa apareix casat el 1412 amb Anna de Parestortes, senyoria que va passar pel matrimoni d'una neta a la família senyorial dels Oms. Un Amell de Perapertusa era el 1344 mestre dels ports del Rosselló i s'havia casat amb la pubilla Francesca Albert. Els seus descendents foren probablement els senyors de Castellrosselló. Berenguer de Perapertusa era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà el 1328. Arnau de Perapertusa, que vivia el 1354, fou falconer, munter i coper del rei Pere el Cerimoniós i veguer de Cerdanya. Un altre Berenguer de Perapertusa fou abat de Santa Maria d'Arles (1350-1361). Guillem de Perapertusa (mort vers el 1426) era de la línia de Rebollet, i portava els títols de baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac; va adoptar el partit de Pere III de Catalunya-Aragó contra el seu rei Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills passaren a Sicília: Amell de Perapertusa va rebre allí la baronia de Favara, que passaria al seu germà, Bernat Berenguer de Perapertusa, conegut tanmateix com a Bernat Berenguer de Castellar, que havia rebut vers el 1397, la baronia de Tavi i estava casat amb Ilaria di Ventimiglia. Bernat Berenguer es suposa que fou el mateix personatge que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló i fou escuder i uixer d'armes del rei Martí l'Humà, havent-se casat el 1401 (en segones noces) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc. D'Ilària va tenir a Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara, que romandria a Sicília, on els seus descendents —que portaren el cognoms de Perapertusa i Castellar de manera alternativa— van governar la baronia de Favara; amb Constança fou pare de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós (mort el 1485), baró de Rebollet, que va heretar la baronia de Joc el 1459 de la seva tia Elionor de Perellós. La seva filla Constança de Perapertusa es va casar amb Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc), i van tenir almenys dos fills, dels quals el segon, Gastó de Perapertusa (mort vers el 1505) fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor Francesc de Perapertusa (mort en 1552/1554), que el 1543 va adquirir per compra les senyories de Rodés i Ropidera als Vilardell; com que va adquirir també les senyories de Saorla, Finestret, Rigardà, Glorianes i Traiguera, es va convertir en el senyor més poderós del Conflent. El seu net, Pere de Perapertusa i d'Erill (mort el 1624), cavaller de Sant Jaume, va heretar de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i el 1599 fou creat vescomte de Jóc. Es va casar dues vegades, la segona amb Rafaela de Vilademany-Cruïlles, òlim d'Oms i d'Agullana, que li va aportar les baronies de Rupit (amb Susqueda), Santa Coloma de Farners, Taradell (amb Viladrau), la varvassoria de Vilademany, la senyoria de Fornells de la Selva i de Sant Martí Sacalm i les castellanies de Seva i el Brull. Tot aquest patrimoni molt extens va passar al seu fill Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles, segon vescomte de Jóc, que lluità contra Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, però el 1652, quan es va produir la revolta al Conflent, es va declarar contra els francesos, i el rei Lluís XIV de França li va confiscar els seus béns el 1653; finalment li foren restituïts el 1659. A la seva mort el 1676 el llinatge es va extingir i la successió va passar als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana (morta el 1660), que el 1659 s'havia casat amb Jean François de Bournonville, marquès de Risbourg. |
Ètica | El dret al treball és el concepte que les persones tenen un dret humà a treballar, o a participar en un treball productiu, i no s'ha d'impedir-ho. El dret al treball està consagrat a la Declaració Universal dels Drets Humans i reconegut en el dret internacional dels drets humans gràcies a la seva inclusió en el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, on el dret al treball posa l'accent en el desenvolupament econòmic, social i cultural. |
Astronàutica | En astronomia, l'òrbita lunar (també coneguda com una òrbita selenocèntrica) refereix a l'òrbita d'un objecte al voltant de la Lluna. Tal com s'utilitza en el programa espacial, això no es refereix a l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra, però a les òrbites de diverses naus espacials tripulades o no tripulades al voltant de la Lluna. L'altitud en l'apoapsi (el punt més allunyat de la superfície) per a una òrbita lunar se la coneix com a apolluna, apocynthion o aposelene, mentre que el periapsi (el punt més proper a la superfície) se la coneix com a perilluna, pericynthion o periselene. L'òrbita lunar baixa (LLO)—òrbites inferiors a 100 quilòmetres d'altitud, són de particular interès en l'exploració de la lluna, però pateixen dels efectes de pertorbacions gravitacionals que fan més inestable, i només deixen unes poques inclinacions orbitals possibles per a òrbites congelades indefinides, útil per a estades de llarga durada en òrbites lunars baixes. |
Estris | Un descosidor o agulla descosidora és una eina utilitzada en la costura per tallar o desfer costures.Generalment, consisteix en una agulla amb dues puntes, una més llarga que l'altra, amb una petita superfície de tall a l'enforcadura. La punta llarga sol ser punxeguda i aplanada, i s'insereix entre dues teles cosides o en una costura. La punta curta sol ser arrodonida, per tal que no penetri en la tela. Amb el tall de l'enforcadura, es pot tallar el fil utilitzat en una costura sense danyar les teles. Normalment consisteix en un cap metàl·lic embotit en un mànec de fusta o plàstic. A vegades, també s'utilitza per fer petits talls a la tela, com per obrir un trau de botó després d'haver-lo rematat amb una maquina de cosir. |
Arquitectura | Una pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals (denominades pilars) que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat, i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert, on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses. |
Psicologia | El trastorn del lligam és una patologia manifestada en infants que els impedeix establir un lligam afectiu normalitzat amb els seus cuidadors i que desemboca en problemes relacionals durant tota la vida adulta si no es tracta de manera adequada, ja que afecta a les habilitats socials generals. |
Aeronàutica | Els Caçadors d'huracans, (en anglès Hurricane Hunters), és el nom amb què es coneix als esquadrons de reconeixement aeri, la missió dels quals és esbrinar i analitzar in situ dades meteorològiques dels ciclons tropicals. Operen a l'Oceà Atlàntic Nord i a l'Oceà pacífic oriental. A l'Oceà Índic i l'Oceà Pacífic occidental reben el nom de «caçadors» o «rastrejadors de tifons». Als Estats Units, aquests esquadrons han agafat la forma d'aeronaus i la tripulació de la Marina dels Estats Units, a la Força aèria i a l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, per les seves sigles en anglès). Abans de l'arribada dels satèl·lits meteorològics, aquestes unitats militars realitzaven vols i recollien dades sobre les tempestes en formació. Malgrat tot els satèl·lits encara no poden fer tasques com la de determinar la pressió baromètrica en l'interior de l'huracà o donar dades precises sobre la velocitat del vent, que sí que poden fer les aeronaus. |
Història | Darios -Dareius, Δαρεῖος- (s. V aC) fou el fill gran d'Artaxerxes II de Pèrsia i fou designat hereu de la corona pel seu pare cap al final del seu regnat per posar fi a la disputa sobre la successió entre els dos fills del rei Darios i Ocos. Darios tenia 50 anys i segons el costum en ser designat es demanava al rei un obsequi; Darios li va demanar a Aspàsia de Focea, la concubina favorita del seu pare; Artaxerxes va accedir sempre que la noia hi donés el consentiment i la noia ho va fer; però llavors el pare va esdevenir gelós i va trencar la seva promesa i va consagrar a Aspàsia al servei d'Àrtemis a Ecbàtana.Darios va quedar molt ressentit contra el pare i encara fou encoratjat per Tiribazos que havia rebut una ofensa similar del rei. Darios va organitzar una conspiració amb diversos dels seus germanastres, però el complot fou descobert i Darios executat. |
Informàtica | Top-down i Bottom-up són estratègies de processament d'informació característiques de les ciències de la informació, especialment pel que fa al programari. Per extensió s'apliquen també a altres ciències humanes i científiques. En el model Top-down es formula un resum del sistema, sense especificar detalls. Cada part del sistema es refina dissenyant amb més detall. Cada part nova és llavors redefinida, cada vegada amb més detall, fins que l'especificació completa és prou detallada per validar el model. El model "Top-down" es dissenya amb freqüència amb l'ajuda de "caixes negres" que fan més fàcil complir requeriments encara que aquestes caixes negres no expliquin en detall els components individuals. En contrast, en el disseny Bottom-up les parts individuals es dissenyen amb detall i després s'enllacen per formar components més grans, que al seu torn s'enllacen fins que es forma el sistema complet. Les estratègies basades en el flux d'informació "bottom-up" es semblen potencialment necessàries i suficients perquè es basen en el coneixement de totes les variables que poden afectar els elements del sistema. |
Periodisme | Josep Puigvert i Arnaus (Sant Cugat del Vallès, 1911) fou un periodista català. Treballà com a tècnic tèxtil i després de la guerra civil espanyola s'exilià a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració. Un cop alliberat es traslladà a l'Argentina i el 1941 al Paraguai, on treballà en una fàbrica tèxtil de la família catalana Aran. Més tard tornà a l'Argentina i s'establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA, fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires, editor de la revista La Masia i director del programa de ràdio en català L'hora catalana. El 1968, però, s'establí amb la seva família a Toronto (Canadà), on hi va fundar el Centre Catalanista del Canadà, el Casal dels Països Catalans de Toronto. El 1984 va rebre la Medalla d'Or del govern canadenc i el 1989 el Premi Batista i Roca concedit per l'IPECC. |
Química | El terme amfòter aplicat a la química, descriu una substància que pot reaccionar indistintament amb un àcid o amb una base. Alguns exemples són els aminoàcids o l'aigua. Força metalls, com el zinc, l'estany, l'alumini i el beril·li, tenen òxids amfòters. Per exemple, l'òxid de zinc (ZnO) reacciona de manera diferent segons el pH de la solució; En medi àcid; ZnO + 2H+ → Zn2+ + H₂OEn medi bàsic: ZnO + H₂O + 2OH- → [Zn(OH)₄]2-Aquest efecte, es pot utilitzar per a separar cations d'elements diferents, com és el zinc i el manganès Els amfòlits són molècules amfotèriques que contenen tant grups àcids com grups bàsics i existiran principalment com zwitterions en certs rangs de pH. El pH en el qual la càrrega mitjana és zero es coneix com el punt isoelèctric de la molècula. Els amfòlits es fan servir per establir un gradient de pH estable per fer-los servir en qüestions isoelèctriques. |
Matemàtiques | Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (Venècia, 5 de juny de 1646 - Pàdua, 26 de juliol de 1684) fou una filòsofa veneciana, la primera dona a assolir una titulació universitària. El 1678 Elena Cornaro Piscopia va rebre el títol de Doctora en Filosofia per la Universitat de Pàdua. Tenia trenta-dos anys i era la primera dona del món que es doctorava.Famosa pel seu domini de les llengües, que la va fer mereixedora del títol d'oraculum septilingue (parlava hebreu, castellà, llatí, grec, àrab i francès a més de la llengua materna), estudià matemàtiques, filosofia i teologia. El parlament que li atorgà el doctorat fou un comentari d'Aristòtil, que li obrí la porta de diverses acadèmies i cercles de debat. Va ser considerada una música experta, ja que dominava el clavicèmbal, el clavicordi, l'arpa i el violí.Refusà casar-se per poder dedicar-se a l'estudi i a la caritat, per la qual cosa als dinou anys esdevingué oblata benedictina. |
Arquitectura | El Jardí d'Eram (persa: باغ ارم, ‘Bāgh d'Eram’) és un jardí històric persa de la ciutat de Xiraz, a l'Iran. Eram és la versió persa de la paraula àrab Iram, que significa ‘cel' en l'Alcorà; el jardí té aquest nom per la seua bellesa. Es troba en la riba nord del Khoshk, a la província de Fars, i té 110.000 metres quadrats. |
Televisió | La XXIX Edició dels Premis Antena de Oro, entregats el 16 de juny de 2001 a l'Hipòdrom de la Costa del Sol a Mijas encara que corresponents a 2000 foren els següents: |
Astronomia | Lucilla és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -73.79 ° de latitud nord i 307.17 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 19.3 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. fa referència a Ànnia Lucil·la, augusta romana. |
Filosofia | El terme abjecció (del llatí abjectio, -ōnis; literalment l'estat de ser "empès enfora", de ser "repulsat") fa referència a una reacció psicològica que ha estat desenvolupada de forma crítica en els àmbits de la psicoanàlisi i la filosofia, especialment en l'obra de Julia Kristeva. En essència una forma de rebuig semblant a la repulsió, la paraula té connotacions de degradació, fàstic i baixesa d'esperit. Allò abjecte és definit pel Gran Diccionari de la Llengua Catalana com "pervingut al darrer grau de l'abaixament, baix, vil, digne del més gran menyspreu." |
Informàtica | T-Coffee (Tree-based Consistency Objective Function For alignment Evaluation) és una aplicació bioinformàtica utilitzada per a l'alineament múltiple de seqüències que utilitza un algorisme progressiu avaluat mitjançant la consistència emprant una llibreria d'alineaments. Aquesta eina incorpora altres funcionalitats com són la combinació de múltiples alineaments generats per diferents aplicacions M-Coffee, la utilització de plantilles per dur a terme un alineament més acurat, que poden ser l'estructura en format d'arxiu PDB d'una o més proteïnes de l'alineament 3D-Coffee/Expresso, el pèrfil d'una seqüència generat mitjançant la combinació d'ella amb altres seqüències homòlogues PSI-Coffee o l'estructura secundària d'ARN no codificants R-Coffee. |
Informàtica | Celeron és la identificació emprada per Intel per designar els processadors de baix cost. Normalment es diferencien de la gamma estándard per no disposar de memòria cau de nivell 2 (L2 cache) i, per tant, tenir un rendiment molt inferior. |
Biotecnologia | L'eficàcia d'un vaccí és el percentatge de reducció de la malaltia en un grup vaccinat de persones en comparació amb un grup no vaccinat, utilitzant les condicions més favorables. Greenwood i Yule van dissenyar i calcular l'eficàcia dels vaccins el 1915 per als vaccins contra el còlera i el tifus. Es mesura millor mitjançant assaigs clínics aleatoritzats de doble cec, de manera que s'estudiï sota els “millors escenaris de casos”. L'efectivitat del vaccí es diferencia de l'eficàcia, perquè l'efectivitat en mostra el funcionament quan sempre es fa servir en una població més gran (sovint més diversa i en condicions "normals" de vacunació de la població), mentre que l'eficàcia en mostra el funcionament en certes condicions, sovint controlades. Els estudis d'eficàcia dels vaccins es fan servir per a mesurar diversos possibles resultats, com ara taxes d'atac de malalties, hospitalitzacions, visites mèdiques i costs. |
Ecologia | Beatriz Morales-Nin és una ecòloga marina experta en peixos i gestió sostenible de recursos pesquers reconeguda internacionalment. Actualment, és professora d'investigació a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA). És la major experta espanyola en estudis d'esclerocronologia (datació de l'edat i de la composició química de teixits calcificats). El seu principal camp d'investigació són els otòlits de peixos. |
Agricultura | Un mas rònec era un mas abandonat sobretot arran de la crisi demogràfica dels segles xiv i xv. Aquests masos, tal com reconeix una clàusula addicional de la Sentència de Guadalupe, pogueren engruixir el patrimoni dels masos més importants del terme pobletà. Han estat excavats diversos masos rònecs a Vilosiu, Creu de Pedra i Tavertet. |
Enginyeria | Una agulla imperdible (o simplement imperdible) és un estri que conté una secció en forma de ganxo per a guardar-hi la seva punta, d'aquesta manera s'evita que s'obri i deixi de complir la seva funció i també es prevenen ferides accidentals en usar-lo en la roba. Feta del metall rígid però flexible, s'obre pressionant-ne costats paral·lels cap a dins. És segura perquè l'extremitat aguda de l'agulla resta protegida quan està tancada. S'utilitza per a subjectar la roba i altres tipus de tèxtils que no tenen cap dispositiu especial d'unió com ara botons o cremalleres. També s'usa per a realitzar una reparació provisional en cas d'algunes imperfeccions de la roba. L'imperdible punxa i passa a través de la superfície del material amb el seu extrem agut. Llavors, s'uneix i s'insereix en l'altre extrem blindat que manté l'objecte al seu lloc. Generalment està feta d'acer. L'agulla imperdible és forta, segura i molt duradora. Són molt comunes i barates n'hi ha de moltes mides i es fabriquen també en variants plàstiques. S'usa tant com complement de vestimenta com d'arracada. També es coneix com a agulla de seguretat o agulla tancadora, agulla de travar/travadora, agulla engafetadora, agulla de dida, agulla d'arquet, agulla travessera, agulla passsadora o gafa.Les fíbules, d'origen micènic, complien una comesa semblant al de les agulles imperdibles modernes. L'agulla imperdible va ser reinventada el juliol de 1849 per Walter Hunt, qui va vendre la patent per 400 dòlars. |
Pedagogia | Un esplai, centre d'esplai, club d'esplai o grup d'esplai és una associació voluntària sense ànim de lucre que treballa per a l'educació en el lleure d'infants i joves. És considerada una opció d'educació no formal. |
Astronomia | Un planeta hipotètic o objecte planetari hipotètic és un planeta o cos similar l'existència del qual no ha estat demostrada, però ha estat especulada o teorizada per algú. Per a planetes hipotètics del sistema solar, vegeu Objectes hipotètics del sistema solar. Per a objectes que es van postular entre les òrbites de Mart i Júpiter, vegeu Cinquè planeta (hipotètic). Faetó (planeta) Planeta V Per al planeta hipotètic més enllà de Neptú, vegeu Planeta X. Per a planetes extrasolars l'existència dels quals hagi estat teoritzada o no hagi pogut ser demostrada, vegeu Planeta extrasolar hipotètic. Per a planetes l'existència dels quals no és acceptada per la ciència, vegeu Planetes i objectes proposats en religió, astrologia, ufologia i pseudociència. |
Agricultura | El Monument al Pagès de les Garrigues és una obra de les Borges Blanques (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. |
Geologia | La falla de les Highlands, o línia de falla de les Highlands (en anglès: Highland Boundary Fault), és una falla geològica que travessa Escòcia diagonalment des d'Arran i Helensburgh a la costa oest fins a Stonehaven a l'est. Separa dues regions diferents: les Highlands (terres altes) de les Lowlands (terres baixes).Els dos esdeveniments geològics principals que han afectat Escòcia foren primer la formació del supercontinent Pangea i després el trencament de Pangea i la formació dels continents actuals. Aquesta falla és la del mig de tres grans falles que discorren del sud-est al nord-oest a través d'Escòcia. Al nord, hi ha la falla Great Glen Fault, i al sud la Southern Uplands Fault. Més cap al sud, just a la frontera amb Anglaterra, hi ha la Iapetus Suture, on es va tancar el paleoocea Iapetus. La línia de falles de les Highland va estar activa durant l'orogènesi caledoniana. |
Conflictes | La controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras ha esdevingut un dels episodis més combatius en la lluita pel benestar animal i dels drets dels animals. La producció de foie gras, consisteix en l'alimentació forçada d'ànecs o oques, els quals se'ls introdueix un embut per la gola d'uns 20-30 cm, alimentant-los en excés per tal d'aconseguir un estat patològic del fetge gras.La controvertida alimentació forçada de les aus amb més menjar del que necessitarien en estat salvatge i amb més quantitat del que voluntàriament menjarien en condicions domèstiques diposita grans quantitats de greix al fetge, produint així la consistència greixosa que busquen alguns gastrònoms. Avui en dia aquesta tècnica de cria s'utilitza per produir magret d'ànec, confit d'ànec i foie gras.Aquesta pràctica es qüestionada en particular per aquells que denuncien els efectes de l'alimentació forçada en el benestar de l'aviram, i està prohibida en alguns països. Cada cop més es procuren produir els mateixos productes mitjançant tècniques alternatives encara poc habituals i mes costoses, però èticament més admissibles pel conjunt de la societat. |
Telecomunicacions | La modulació Sigma-Delta (ΔΣ) és un tipus de conversió analògica digital i digital a analògica. Un circuit conversor analògic-digital (ADC) que implementi aquesta tècnica pot ser realitzat fàcilment utilitzant sistemes de baix cost del tipus CMOS, similars als utilitzats per a fabricar circuits integrats digitals. És per aquesta manera de construir-los que, tot i haver estat proposats per primera vegada a principis dels anys ’60, només s'ha generalitzat el seu ús en els darrers anys, gràcies a la utilització de tecnologies basades en silici. La major part dels fabricants de circuits integrats analògics ofereixen moduladors Sigma-Delta. |
Ràdio | Rai Radio 1 és una cadena de ràdio que pertany a l'ens públic italià RAI, i és la més popular de totes les ràdios de l'empresa RAI. Es caracteritza per emetre informatius la major part del dia. |
Teologia | Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat Doctor de l'Església i sant patró de les ciències i els científics. |
Conflictes | Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de «la Rosa de Foc». |
Filosofia | Herrn Eugen Dühring's Umwälzung der Wissenschaft (La subversió de la ciència del Senyor Eugen Dühring) és un assaig escrit per Friedrich Engels l'any 1878, es coneix més comunament com l'Anti-Dühring El títol abreujat fa referència a l'obra polèmica de Julius Caesar Anti-Cato. Aquesta obra és una de les majors contribucions d'Engels per a la diffusió de la teoria de socialisme científic. És una confrontació amb les teories del professor berlinès Karl Eugen Dühring, que estaven suscintant molt d'interès en la socialdemocràcia alemanya, l'assaig es va ampliar fins a esdevenir una exposició completa dels fonaments científics i filosòfics del comunisme. Eugen Dühring havia produït la seva pròpia versió del socialisme. Com que Karl Marx estava molt ocupat escrivint la seva obra principal Das Kapital, va deixar que Engels escrivís una defensa general del marxisme. Les seccions de l'assaig eren Filosofia, Economia política i Socialisme |
Geografia | Alemanya està dividida en 401 districtes administratius, dels quals 294 són rurals (landkreise) i 107 d'urbans (kreisfreie städte / stadtkreise) - ciutats que formen un districte per elles mateixes. |
Festivals | Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp. Aquests eren Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Hermes, Ares, Afrodita i Hefest. Els romans adoptaren amb facilitat aquesta formació gràcies al precedent dels dii consentes, d'origen etrusc, que era també un consell de dotze déus al qual se supeditaven totes les altres divinitats. |
Heràldica | Manuel Bassa i Armengol (Barcelona, 1901 - Barcelona, 1977) fou un heraldista i sigil·lògraf català. Publicà nombrosos treballs sobre heràldica. Fou membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'Institut d'Estudis Catalans i va col·laborar-ne al butlletí. També escrigué articles en revistes com ara Ilerda i Serra d'Or, sobretot sobre qüestions d'heràldica. Com a sigil·lògraf, reuní una col·lecció de més de mig milió de segells documentals, marques, escuts i monedes. |
Ecologia | La pèrdua de biodiversitat inclou l'extinció d'espècies a tot el món, així com la reducció o pèrdua local d'espècies en un determinat hàbitat, cosa que provoca una pèrdua de diversitat biològica. Aquest darrer fenomen pot ser temporal o permanent, depenent de si la degradació ambiental que condueix a la pèrdua és reversible mitjançant la restauració ecològica/resiliència ecològica o és efectivament permanent (per exemple, mitjançant la pèrdua de terres). L'extinció mundial està sent impulsada per activitats humanes que superen les fronteres planetàries com a part de l'Antropocè i fins ara s'ha demostrat que són irreversibles. Tot i que la pèrdua permanent d'espècies global és un fenomen més dramàtic i tràgic que els canvis regionals en la composició de les espècies, fins i tot els canvis menors d'un estat estable i saludable poden tenir una influència dramàtica sobre la xarxa tròfica i la cadena tròfica en la mesura que les reduccions en una sola espècie poden afectar negativament tota la cadena (coextinció), que condueix a una reducció global de la biodiversitat, malgrat possibles estats estables alternatius d'un ecosistema. Els efectes ecològics de la biodiversitat solen contrarestar-se amb la seva pèrdua. La reducció de la biodiversitat condueix en particular a la reducció dels serveis ecosistèmics i, finalment, suposa un perill immediat per a la seguretat alimentària, però també pot tenir conseqüències més duradores sobre la salut pública per als humans.Les organitzacions ecologistes internacionals han estat fent campanyes per evitar la pèrdua de biodiversitat durant dècades, els funcionaris de salut pública l'han integrat en l'enfocament d'Una sola salut per a les pràctiques de salut pública i la preservació creixent de la biodiversitat forma part de la política internacional. Per exemple, el Conveni sobre la diversitat biològica (de l'ONU) se centra en la prevenció de la pèrdua de biodiversitat i la conservació proactiva de les zones salvatges. Actualment, el compromís i els objectius internacionals d'aquest treball estan plasmats en l'Objectiu de desenvolupament sostenible 15 “Vida a la terra” i l'Objectiu de desenvolupament sostenible 14 “Vida sota l'aigua”. No obstant això, l'informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient sobre "Fer la pau amb la natura" publicat el 2020 va trobar que la majoria d'aquests esforços no havien assolit els seus objectius internacionals. |
Informàtica | Internostrum és un sistema de traducció instantània català-castellà i castellà-català, que ha estat desenvolupat pel Departament de Llenguatges i sistemes informàtics de la Universitat d'Alacant, per encàrrec de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani. Té la particularitat que permet obtenir la traducció al català tant en l'estàndard del català oriental com en valencià. |
Ecologia | Joandomènec Ros i Aragonès (Barcelona, 8 de març de 1946) és un biòleg català, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) entre el 2013 i el 2021, i és rector de la Universitat Catalana d'Estiu de 2015 ençà. |
Robòtica | El Bayraktar Tactical UAS és un vehicle aeri no tripulat (VANT) de vigilància i reconeixement desenvolupat inicialment per a les Forces Armades turques. És desenvolupat pel Kale-Baykar, una empresa conjunta entre el Grup Kale i Baykar Technologies. En 2014, Bayraktar ostentava el rècord nacional de resistència i altitud dels vehicles aeris no tripulats (VANT) de Turquia. Va establir un rècord de resistència de vol autònom quan va volar 24 hores i 34 minuts a 18.000 peus el 5 d'agost de 2014. A més, va registrar la major altitud de 27.030 peus en el seu vol del 14 de juny de 2014 amb càrrega útil completa. El Bayraktar TB2 va demostrar amb èxit que era capaç de disparar objectius amb una precisió del 100% amb la munició desenvolupada pel fabricant estatal de míssils Rokestan el desembre de 2015.Si bé les Forces Armades turques descriuen el Bayraktar com a «Classe de VANT tàctic» per a evitar que siga un competidor del vehicle aeri no tripulat TAI Anka, les normes internacionals el classificarien com un vehicle aeri no tripulat d'altura mitjana i llarga duració. Amb la seua plataforma de 650 kg MTOW i 12 metres d'envergadura impulsada per un motor de combustió interna, Bayraktar és capaç de volar a 22.500 peus i anar voltant durant més de 24 hores. El nom Bayraktar significa 'portaestendard' en turc. |
Ciències polítiques | El postmaterialisme és una tendència de canvi cultural identificada pel politòleg i sociòleg Ronald Inglehart com a resultat de l'augment general de la seguretat econòmica i el creixement econòmic. El treball de Inglehart en els últims temps s'ha basat en un ambiciós estudi comparatiu internacional anomenat Enquesta Mundial de Valors (World Values Survey). Inicialment Ronald Inglehart, va idear l'escala de postmaterialisme el 1970, exposada en el seu llibre "The Silent Revolution" (1977), i amb ella pretenia mesurar objectivament el canvi de valors en les societats contemporànies. El treball de Inglehart aporta nombroses evidències que les societats actuals tendeixen a una societat basada més en idees d'autorrealizació i participació ("postmaterialisme") que estadis anteriors en què l'ampliació de la seguretat econòmica i la seguretat ciutadana ("materialisme") ocupaven un espai més prominent als programes electorals a la fi dels anys 1970 i principis dels anys 1980. Inglehart argumenta convincentment que les "societats postmaterialistes" emergeixen després d'una "societat materialista" d'escassetat, mitjançant l'anàlisi de la "orientació dels valors individuals". El concepte va ser aplicat a Espanya des de 1988 en els treballs de Juan Díez Nicolás, qui va publicar "L'escala de Postmaterialisme com a mesura del canvi de valors en les societats contemporànies" en el 2000. L'origen de l'escala va ocórrer en sis països de la Comunitat Europea, que després de la prosperitat que va seguir a la II Guerra Mundial, i en l'absència de guerres totals, van sofrir canvis estructurals d'orientació des de la seguretat física i econòmica a una altra més expressiva. |
Astronomia | El sistema fotomètric UBV, també conegut com a sistema Johnson (o sistema Johnson-Morgan), és un sistema fotomètric de banda ampla per classificar estels segons el seu color. Es tracta del primer sistema fotomètric fotoelèctric estandarditzat. Les lletres U, B, i V fan referència a l'ultraviolat, el blau, i a magnitud visual. L'elecció dels colors a l'extrem del blau de l'espectre és a causa de la tendència que té la pel·lícula fotogràfica per aquests colors. Fou introduït el 1950 pels astrònoms americans Harold Johnson i William Wilson Morgan. Els filtres se seleccionen de tal manera que les longituds d'ona mitjanes de les funcions de resposta són 364 nm per U, 442 nm per B, 540 nm per V. El punt zero del B-V i l'índex de color U-B fou definit com a zero per estels A0 V no afectats per enrogiment interestel·lar. El sistema UBV presenta alguns desavantatges. La longitud d'ona curta de tall curta del filtre U està definida principalment per l'atmosfera terrestre més que pel mateix filtre. Per tant, pot variar amb l'altitud i les condicions atmosfèriques. Això no obstant, s'han realitzat un gran nombre de mesures en aquest sistema, incloent-hi molts dels estels brillants. |
Art | El color en l'art és un aspecte molt important de les arts visuals o plàstiques, juntament amb altres elements com la llum, l'atmosfera, el fons i la forma, la matèria, la línia, el punt, la taca, el volum, l'espai, el moviment, la textura, el format, etc. |
Ràdio | Ràdio Vaticana és l'emissora de ràdio oficial de la Ciutat del Vaticà. Va ser fundada pel papa Pius XI i encarregada a Guglielmo Marconi en 1931. La seva primera transmissió va ser el 12 de febrer de 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, Ràdio Vaticana va ser una font de notícies per als Aliats, i com propaganda pro-aliada. [1] Arxivat 2008-05-18 a Wayback Machine. Transmet en 47 idiomes. Les seves emissions radials les efectua per Ona Curta, Ona Mitjana, Freqüència Modulada (zona de Roma i Laci), amb retransmissió del seu senyal a través d'Internet, ràdio digital. La seva adreça està a càrrec dels jesuïtes. Ràdio Vaticà oferix convenis amb altres radioemisores en diferents idiomes, per a la transmissió de les diferents activitats del Papa i diferents programes, tots ells relacionats amb la religió. La programació la realitzen més de 200 periodistes en 61 països. Ràdio Vaticana produeix més de 42.000 ha de radiodifusió. El director general és el Pare Federico Lombardi SJ. |
Agricultura | Una rota és un tros de terra que un pagès conreava dins una possessió d'altri durant alguns anys a canvi de pagar al propietari una part de la collita. Les rotes gaudien d'una tipologia d'edificació rural, les barraques de roter, construïdes prop de la rota, edificacions molt rústiques i rudimentàries a base de pedra seca i troncs, que eren l'hàbitat temporal del roter. Els únics adobs que s'utilitzaven els roters eren les cendres que s'obtenien per la combustió de llenya tapada de terra que formaven els formiguers. Actualment les rotes encara s'identifiquen en fotografies de satèl·lits o aèries. Són espais guanyats a la garriga, en forma de clarianes dins de les grans propietats.El roter fou sempre un home de condició modesta que intenta obtenir del gran propietari o del seu llogater el dret de poder netejar de vegetació un tros de garriga, d'extensió quasi sempre inferior a la quarterada (0,7 ha), que se li permet conrar temporalment, quasi sempre de blat. Després de la collita, aquesta es repartia en parts i/o percentatges de les garbes segades segons la qualitat del sòl. La influència del gran propietari i, per extensió, de la figura de la possessió sobre el roter no acabava amb la seva abusiva utilització laboral sinó que el poder dels grans propietaris terratinents sobre la població activa agrària sense terres implicava que, juntament amb la cessió al roter de l'ús del sementer, se solien exigir altres prestacions personals i la subordinació ideològica amb la pràctica d'un clar caciquisme polític a través del qual controlaven part dels vots de les eleccions. Els roters presenten la màxima activitat en els segles xviii i xix, baixant el seu nombre ja al llarg del XX, si bé hi ha constància de roters fins als anys 60 del segle xx. En el cas de Son Granada i S'Àguila, ambdues possessions de Llucmajor, arriben a tenir més de 300 roters a les seves terres. El seu declivi ja a la segona meitat del segle XX està lligat al major nombre de possibilitats de treball, que bàsicament, es multipliquen amb el desenvolupament del fenomen turístic, factor que possibilita, globalment, una fuita de la gent activa des del camp cap a altres sectors econòmics amb majors perspectives de benefici. |
Arquitectura | Una escala de cargol és una escala que es construeix basant-se en un eix vertical, de vegades un pal vertical que serveix d'eix de l'hèlix que conforma la successió d'esglaons. El disseny d'aquestes escales requereix trobar una solució entre l'alçada entre esglaons, l'altura dels nivells a vincular i els angles d'entrada i sortida a l'escala el que determina la quantitat de graons i l'angle de rotació unitari entre aquests. S'utilitzen en llocs on hi ha poc espai per a una escala convencional. |
Geografia | Popești-Leordeni (pronunciació en romanès: [poˌpeʃtʲ le.orˈdenʲ]) és una ciutat del comtat d'Ilfov, Muntènia, Romania, 9 km al sud del centre de Bucarest, tot i que des de l'extrem nord de la ciutat fins a l'extrem sud de Bucarest la distància és inferior a 100 m. La majoria dels seus habitants es desplacen a Bucarest, considerant-se Popești-Leordeni com una ciutat satèl·lit de la capital romanesa. |
Administració | A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades on hi havia sobretot comptes. |
Jaciments paleontològics | La formació de Hell Creek està composta d'una sèrie intensament estudiada d'estrats del Cretaci superior i del Danià d'Amèrica del Nord. Deu el seu nom a afloraments situats a prop de Hell Creek, a prop de Jordan. La formació se situa en una regió d'ermots (badlands) de l'est de Montana i parts de Dakota del Nord, Dakota del Sud i Wyoming. A Montana, s'encavalca amb la formació de Fox Hills, i és la formació més recent del període Cretaci. El Pompey's Pillar és una petita secció aïllada de la formació Hell Creek. Es compon d'una sèrie d'argiles d'aigua dolça i de salmorra, llims i gresos dipositats durant el Maastrichtià, l'última part del Cretaci, per l'activitat fluvial amb les modificacions dels cursos dels rius i els deltes; i de dipòsits molt rars de torba al baix marge continental davant el mar Niobrarà. El clima era càlid. El cèlebre límit K-Pg ric en iridi, que separa el Cretaci del Cenozoic, apareix com una marca discontínua però diferent en la formació, a prop dels seus estrats superiors. Hi ha excavacions comercials per vendre fòssils de la formació. Normalment són dents de dinosaures, fragments dels ossos dels cocodrilians, o plaques dèrmiques dels lepisòstids. Es pot veure una selecció representativa de fòssils de Hell Creek al Museum of the Rockies, a Bozeman. |
Robòtica | L'al·lucinant viatge de Bill i Ted (títol original: Bill & Ted's Bogus Journey) és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció còmica dirigida per Peter Hewitt, estrenada l'any 1991. Es tracta de la continuació de Bill & Ted's Excel·lent Adventure estrenada dos anys abans. Ha estat doblada al català. |
Matemàtiques | El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats. Com a procés matemàtic per a determinar un valor numèric, els càlculs matemàtics s'apliquen directament a les altres branques matemàtiques i altres ciències. Al començament, les quantitats es corresponien a nombres però el desenvolupament de les eines matemàtiques i de l'abstracció permet avui efectuar càlculs més complexos i sobre objectes que també ho són, com vectors, matrius, funcions o proposicions. Conseqüentment, la ciència computacional ha permès fer càlculs sobre dades formals variades i el càlcul ha esdevingut un objecte d'estudi dins de la teoria de la calculabilitat. |
Psicologia | Un fullet o prospecte és un imprès de petites dimensions que es fan servir per donar a conèixer una entitat, un servei, una activitat, etc. Habitualment es fan arribar als interessats per mitjà de punts d'informació, de taulells, i també per trameses per correu o repartides (dites publitrameses). Sovint aquest tipus d'informació es presenta en forma de tríptic o de díptic. De fet, són impresos amb què es pretén divulgar informació resumida d'un organisme, d'una activitat, d'un programa, etc. Els recursos que es fan servir són propis del canal escrit: gràfics (dibuixos, fotografies...), tipogràfics (tipus de lletres diverses) i lingüístics. La informació es distribueix en apartats separats, encapçalats per títols representatius i amb diversos paràgrafs segons la idea que presenten. |
Enginyeria | El curat per UVo reticulació química per UV (en anglès:UV curing), és un procés mitjançant el qual s'utilitza la llum ultraviolada per a provocar una reacció fotoquímica que genera una xarxa de polímers reticulats. El curat per UV s'utilitza en adhesius emprats en odontologia, i en el muntatge de diversos productes i materials, com per exemple els vidres de les pantalles tàctils. S'empra també en arts gràfiques en la impressió, recobriment, decoració, estèreo-litografia, etc. En comparació amb altres tecnologies, curar amb llum ultraviolada es pot considerar un procés de baixa temperatura i alta velocitat, apart de ser un procés sense solvent, atès que el curat es produeix per polimerització directa en lloc de fer-ho per evaporació. Aquesta tecnologia introduïda inicialment a la dècada de 1960, ha aconseguit a racionalitzar i augmentar l'automatització en moltes indústries del sector de la fabricació en sèrie. |
Química | Els números ONU són números de quatre xifres que identifiquen la mercaderia perillosa, com ara explosius, líquids inflamables, substàncies tòxiques, etc. en el marc del transport.Algunes substàncies perilloses tenen els seus propis números de l'ONU (per exemple 2074 per a l'acrilamida), mentre que de vegades alguns grups de substàncies amb propietats similars reben un número ONU comú. Així, líquids inflamables, si no s'especifica el contrari, tenen el codi 1993. Una substància en el seu estat sòlid pot rebre un número ONU diferent del de la fase líquida si el perill difereix significativament; substàncies amb diferents nivells de puresa (o concentració en solució) també poden rebre diferents números ONU. Els números ONU són assignats pel Comitè de les Nacions Unides d'Experts en Transport de Mercaderies Perilloses. Es publiquen com a part de les seves Recommendations on the Transport of Dangerous Goods (recomanacions relatives al transport de mercaderies perilloses), també conegut com el Llibre Carabassa. Aquestes recomanacions són adoptades per l'organització reguladora responsable dels diferents modes de transport. Les Nacions Unides només atribueixen números a substàncies perilloses. Per a mixtures que contenen alhora substàncies perilloses i no perilloses hi ha dues possibilitats. Segons el cas, la mixtura té el seu propi número o, quan no en té cap, pren el número de la substància perillosa. |
Informàtica | L'experiència d'usuari és la “conversa” o interacció entre un producte, servei o empresa amb un usuari. En aquesta interacció, hi intervenen un conjunt de factors i elements relatius a la interacció de l'usuari amb un entorn o dispositius concrets. El resultat de la qual és la generació d'una percepció positiva o negativa de tal servei, producte o dispositiu. Per tant, s'utilitzen una sèrie d'estratègies basades en estudis d'usuaris visuals i cognitius davant de la informació per tal de millorar el màxim possible aquesta experiència i produir satisfacció en l'usuari. L'experiència d'usuari no només depèn dels factors relatius al disseny (hardware, software, usabilitat, disseny d'interacció, accessibilitat, disseny gràfic i visual, qualitat dels continguts, utilitat, etc.) sinó també aquells aspectes relatius a les emocions, sentiments, construcció i transmissió de la marca corporativa, confiança del producte, etc. |
Jocs | El telèfon és un joc infantil consistent en anar transmetent una frase (o paraula) oralment entre diferents persones, fins que aquesta esdevé irrecognoscible per a qui la formulà originalment. Els participants estan generalment disposats en fila, de costat. Es juga xiuxiuejant la frase a cau d'orella del jugador següent, de manera que per culpa del baix volum sovint es perd informació en cada anella de la cadena, que ha de ser suplida per la imaginació del jugador, que creu reconèixer certes paraules (quan potser n'hauria d'haver entès d'altres de fonèticament molt semblants). És així com la frase muta. El darrer jugador de la fila acaba dient en veu alta la frase que ell ha sentit, que sovint és molt diferent de la que el primer jugador dit. |
Sociologia | La Convenció sobre els drets de l'infant és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa. Va ser adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i entrà en vigor el 2 de setembre del 1990 després de la seva ratificació per part de 78 estats membres. La convenció consta de 54 articles i de dos protocols addicionals, un sobre la participació dels nens en conflictes armats i un altre sobre la venda de nens i prostitució i pornografia infantils. Aquesta iniciativa constitueix una de les fites més importants en el reconeixement i l'afirmació dels drets humans. La Convenció sobre els drets de l'infant és un dels tractats més referendats del món, ja que segons UNICEF ha estat ratificat per 193 Estats, gairebé tots els membres de Nacions Unides. La Convenció està centrada en la infància, es refereix a les necessitats i drets específics dels nens i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos. |
Matemàtiques | En optimització, una solució candidata és un element d'un conjunt de possibles solucions a un determinat problema. Una solució candidata no ha de ser necessàriament una solució raonable a un problema, sinó que és simplement aquella que satisfà totes les restriccions. L'espai de totes les solucions candidates s'anomena regió de viabilitat, espai de viabilitat, conjunt de viabilitat o espai de solucions. |
Química | El craqueig catalític sovint esmentat per l'anglicisme cracking catalític, és un procés de la refinació del petroli que consisteix en la descomposició termal dels components del petroli en presència d'un catalitzador, amb el propòsit de craquejar hidrocarburs pesats amb un punt d'ebullició igual o superior als 315 C, i convertir-los en hidrocarburs lleugers de cadena curta amb un punt d'ebullició que es troba per sota dels 221 °C. Aquests catalitzadors es presenten en forma granular o de microesfera. Els catalitzadors usualment es componen de diòxid de silici (SiO₂) i alúmina (En Al₂O₃). La seva finalitat no és cap altra que la d'obtenir la major quantitat d'hidrocarburs lleugers de gran estima per a la indústria, la majoria de les càrregues a les unitats de ruptura catalítica la constitueixen gasoils, olis pesants com el DMOH i el DMO (oli desmetalitzat hidrogenat i oli desmetalitzat, respectivament). El craqueig catalític produeix nafta i hidrocarburs aromàtics d'alt octanatge, com el benzè per mitjà de la conversió del cicloalcà i la parafina. El craqueig i el reformat catalític fan que la refineria pugui respondre als canvis que es produeixen en la demanda. Les persones a càrrec de la programació de la producció s'encarreguen de definir el redireccionament dels diferents productes obtinguts en la destil·lació a través dels diversos processos de conversió, per adequar la quantitat i qualitat dels productes finals, segons la demanda. |
Jocs | KAPLA és un joc de construcció basat en tauletes de fusta de pinastre que s'uneixen les unes a les altres sense punts de fixació (només per l'equilibri de forces). Totes les peces de KAPLA tenen la mateixa mida i estan construïdes usant proporcions 1:3:15 (és a dir, cada peça mesura una unitat d'alçada, per tres d'amplada, per quinze de longitud), de manera que el costat més llarg fa 12 cm. Aquest joc ha estat usat amb finalitats educatives a les escoles franceses, entre d'altres, perquè permet treballar la geometria de l'espai i la coordinació de moviments. L'inventor del KAPLA és el neerlandès Tom van der Bruggen, i el seu nom ve de Kabouter Plankjes, que en neerlandès significa "taulons de follet". Existeixen diferents Centres que es dediquen a realitzar animacions a escoles, i ha tot tipus d'equipaments culturals. El primer va crear-se a Paris, i després se n'han creat per tot França. El primer pol en tota Espanya es va crear al Vendrell al 2009 i des d'aleshores es dedica a realitzar animacions per tot Catalunya i per la resta de l'estat Espanyol. |
Geologia | L'alternança entre el corrent i la decantació és indicatiu d'ambients de dipòsit subjectes a canvis d'energia a través del temps, i aquest procés es reflecteix clarament en el registre estratigràfic. L'estratificació heterolítica és una estructura sedimentària composta de dipòsits intercalats de sorra i fang. L'ambient sedimentari que normalment presenta aquestes condicions d'energia és la plana de marea, on s'alternen les condicions d'alta energia, que corresponen al flux i reflux de la marea, i les condicions de baixa energia, corresponents als períodes d'estacionament alt o baix de la mateixa marea. També pot formar-se en entorns glacials. S'han documentat exemples en ambients fluvials, però són rars.Depenent si domina el corrent sobre la decantació o viceversa, es desenvoluparan diferents estructures sedimentàries. Les fluctuacions donen lloc a capes intercalades de sorra i fang. La capa de sorra ondulada es forma durant els forts corrents de marea, mentre que el fang es diposita durant els períodes de baixamar . Els tres tipus principals de llits heterolítics són: flaser, lenticular i ondulat. Les starved ripples (ones famolenques) i l'estratificació creuada amb flasers també poden considerar-se formes de les llits heterolítics. La diferenciació d'aquests diversos tipus de llits heterolítics es basa en el volum relatiu de fang i sorra. Aquesta factor clau determinant és controlat pel moment i la durada tant de la marea alta com els períodes de deposició de la marea baixa. |
Filosofia | Eugeni Trias i Sagnier, conegut com a Eugenio Trías (Barcelona, 31 d'agost de 1942 – ibid., 10 de febrer de 2013) fou un filòsof català. És considerat, per bona part de la crítica, el pensador d'escriptura castellana més important des d'Ortega i Gasset. |
Física | El tensor deformació o tensor de deformacions és un tensor simètric usat en mecànica dels medis continus i mecànica de sòlids deformables per caracteritzar el canvi de forma i volum d'un cos. En tres dimensions un tensor (de rang dos) de deformació té la forma general: D = ( ε 11 ε 12 ε 13 ε 21 ε 22 ε 23 ε 31 ε 32 ε 33 ) {\displaystyle \mathbf {D} ={\begin{pmatrix}\varepsilon _{11}&\varepsilon _{12}&\varepsilon _{13}\\\varepsilon _{21}&\varepsilon _{22}&\varepsilon _{23}\\\varepsilon _{31}&\varepsilon _{32}&\varepsilon _{33}\end{pmatrix}}} On cada una de les components de l'anterior tensor és una funció el domini és el conjunt de punts del cos la deformació pretén caracteritzar. L' tensor de deformacions està relacionat amb el tensor de tensions mitjançant les equacions de Hooke generalitzades, que són relacions de tipus termodinàmic o equacions constitutives per al material del qual està fet el cos. Cal tenir en compte que aquests components εij) en general varien de punt a punt del cos i per tant la deformació de cossos tridimensionals es representa per un camp tensorial. |
Agricultura | La cua de cavall petita (Equisetum arvense) és una planta vascular sense llavors de l'ordre Equisetales. Es considera una mala herba per bé que també té un ús com a planta medicinal. Present als Països Catalans. |
Estris | L'stereopticon (en anglès), és un aparell reproductor similar a la llanterna màgica, tot i que proporciona una major qualitat i mida de projecció. Aquest sistema disposa de dues lents, usualment una sobre l'altra, que permeten fondre imatges. Habitualment, el terme stereopticon ha estat mal utilitzat per referir-se al terme estereoscopi. Un stereopticon no projecta o mostra imatges estereoscòpiques o tridimensionals (3D). Per tant, tots els stereopticons poden ser considerats llanternes màgiques, però no totes les llanternes màgiques poden ser considerades stereopticons. |
Heràldica | La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte. En arquitectura, la intersecció de nau i transsepte confereix a les esglésies una planta amb forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esglésies en què la nau i el transsepte tenen la mateixa llargària i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el transsepte són de diversa longitud, es parla de planta de creu llatina. |
Història | La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic. El mateix nom va ser utilitzat dins de la Confederació Alemanya del Nord i l'Imperi d'Alemanya fins a 1945. |
Ecologia | La dispersió de llavors -o disseminació- és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare. Les plantes tenen una mobilitat limitada i per tant depenen d'una varietat d'estratègies de dispersió per al transport dels seus propàguls incloent els vectors, tant siguin abiòtics com biòtics. Les llavors poden ser dispersades lluny de la planta mare, individualment o juntament amb els fruits i d'aquest fenomen se'n diu en termes generals telecòria. Els patrons de dispersió de llavors es determinen en gran part pel mecanisme de dispersió i això té implicacions importants per a l'estructura demogràfica i genètica de les poblacions de les plantes, així com dels patrons de migració i les interaccions entre espècies. Algunes plantes mostren adaptacions ben singulars i només dispersen les seves llavors, en resposta a un estímul molt concret del medi ambient que l'envolta. Amb tot, la disseminació no és, en general, un procés tan especialitzat com la pol·linització |
Llocs ficticis | Orbajosa és el nom d'una ciutat fictícia creada per Benito Pérez Galdós on es desenvolupa la trama de la seva novel·la Doña Perfecta (1876). Com a escenari imaginari, apareix també en una altra novel·la seva, La incògnita (1889).Amb caràcter de personatge, Galdós va construir una «petita ciutat levítica» (devota de l'Església), sense vida intel·lectual ni econòmica, una mostra de l' «Espanya profunda» ancorada en la tradició, on mai passa res. Orbajosa, com la Vetusta de La Regenta de Clarín (i com altres cosmogonies galdosianes: la Ficóbriga de Glòria o el Socartes de Marianela), és «pàtria dels tafetans i Caballucos» (metàfora de l'autor, associant el tafetà a les dones i batejant als pagesos d'aspecte brutal amb el sobrenom del personatge «Caballuco»). En una carta dirigida al seu amic el pintor Aureliano de Beruete, autor d'una versió pictòrica de la ciutat imaginària, Vista de Orbajosa, l'original de la qual en l'aquarel·la es troba a la Casa-Museu Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canària, Galdós defineix la seva ciutat imaginària amb aquestes paraules: |
Psicologia | Calibre 45 (títol original: .45) és una pel·lícula estatunidenca de Gary Lennon estrenada el 2006 i doblada al català. |
Estris | Una cubeta, cubeta d'absorció o cubeta d'espectrofotòmetre, és un recipient, generalment en forma d'ortòedre de bases quadrades, i poc profund segellat en una de les seves bases, fabricat en un material transparent a la llum i dissenyat per a mantenir les mostres durant els experiments de espectroscopia. Les cubetes han de ser tan clares o transparents com sigui possible, sense impureses que puguin afectar a una lectura espectroscòpica. Igual que un tub d'assaig, una cubeta pot estar oberta a l'atmosfera per la part superior o tenir una tapa per segellar-la. L'aresta de la base té una mesura estàndard d'1 cm, per permetre càlculs fàcils dels coeficients d'absorció, encara que n'hi ha del camí òptic menor (5 mm o 1 mm) o més gran (2 cm). Les cubetes de baix cost són cilíndriques i tenen un aspecte similar als tubs d'assaig. Les cubetes d'un sol ús són de plàstic i s'utilitzen sovint per a anàlisis espectroscòpiques ràpides, on la velocitat és més important que una exactitud elevada. Algunes cubetes només són transparents en dues cares oposades, de manera que només pugui passar el raig de llum a través d'aquest parell de cares. En aquest cas, les altres dues cares opaques tenen certa rugositat per permetre un fàcil maneig. Les cubetes utilitzades en espectroscòpia de fluorescència han de ser transparents en les seves quatre cares, ja que la fluorescència es mesura en angle recte respecte a la trajectòria del feix per limitar les contribucions del mateix feix incident. Algunes cubetes, conegudes com a cubetes tàndem, tenen una barrera de vidre que s'estén fins a 2/3 de la seua alçada interior, de manera que les mesures es poden prendre, en primer lloc, amb les dues dissolucions separades, i posteriorment quan es barregen. Altres cubetes estan preparades per a permetre el flux de reactius al seu través per a mesures ràpides, i fins i tot hi ha cubetes termostatitzades. Hi ha diferents tipus de cubetes per a ús general, segons les diferents longituds d'ona utilitzables: Zona visible (VIS): cubetes de vidre. Zona ultraviolada (UV): cubetes de diòxid de silici, SiO₂. Zona infraroja (IR): cubetes de clorur de sodi, NaCl, bromur de potassi, KCl, o polietilè. |
Agricultura | Flaminia o Flaminia agraria va ser el nom d'una llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agràries, establerta pel tribú de la plebs, Gai Flamini, l'any 232 aC segons Polibi o bé el 228 aC segons Ciceró, amb Marc Emili Lèpid i Marc Publici Mal·leol com a cònsols. Tenia per objectiu atreure el favor de la plebs i repartia entre els soldats les terres de la regió del Picè a la zona que després va ser coneguda com les Marques d'Ancona, terres que abans pertanyien al poble dels sènons. Aquesta llei va provocar la guerra amb els gals. |
Humor | OK Boomer és un mem popular nascut d'un mem d'Internet, el qual va guanyar popularitat entre les generacions més joves al llarg de 2019. És utilitzat per descartar o burlar-se de les actituds estereotipades atribuïdes a la generació baby boom. |
Arquitectura | Una garita és un espai cilíndric o quadricular petit que podem trobar principalment en castells o fortificacions. Sovint presenten voladissos, lladroneres i espitlleres per tal de permetre una visió completa de l'entorn (fins a 270 graus). |
Agricultura | Phytoseiulus persimilis és un àcar fitosèid depredador especialista de l'aranya roja (Tetranychus urticae) cosmopolita, i natiu de la Mediterrània. |
Dret | La Història del Dret és la disciplina històric-jurídica que analitza el conjunt de fets i processos històrics relacionats amb el conjunt de normes jurídiques, així com els usos socials «forts», és a dir, que tinguin relació amb el Dret. La naturalesa pròpia de la història del dret com a disciplina, fa que hagi de situar-se entre dues grans branques del saber, com són la Història i el Dret. D'aquesta manera, s'ha arribat a afirmar que l'historiador del dret posseeix una doble ciutadania; és considerat bon historiador entre els juristes, i bon jurista entre els historiadors. D'aquesta manera, la història del dret ha tingut la necessitat d'elaborar una justificació que sustenti la seva pròpia existència, així com la seva independència de la resta de disciplines. Avui dia, cal destacar que la disciplina s'imparteix majoritàriament en les facultats de Dret. |
Història | El setge de Trebisonda fou el setge reeixit de la ciutat de Trebisonda, capital de l'Imperi de Trebisonda, pels otomans sota el comandament del soldà Mehmet II. El setge, que s'acabà el 15 d'agost del 1461, fou la culminació d'una llarga campanya dels otomans que es compongué de diverses maniobres independents però coordinades dutes a terme per un gran exèrcit i una gran marina. Els defensors de Trebisonda havien teixit una xarxa d'aliances que els oferís suport i tropes quan comencés el setge otomà, però els seus aliats els fallaren justament quan l'emperador David Gran Comnè més els necessitava. |
Enginyeria | Un polarímetre és un instrument de mesura emprat en la determinació de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu. |
Pedagogia | La Residencia de Estudiantes és un centre fundat en 1910 a Madrid per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis. La creació d'aquest centre fou un resultat directe de les idees renovadores que havia iniciat en Espanya el krausista Francisco Giner de los Ríos amb la fundació en 1876 de la Institución Libre de Enseñanza. Des del primer moment va voler ser un complement educatiu a la universitat, en el qual es formessin els fills de les classes dirigents liberals. A ella acudien com a visitants assidus o com a residents durant les seves estades a Madrid personatges com Miguel de Unamuno, Alfonso Reyes, Manuel de Falla, Juan Ramón Jiménez, José Ortega y Gasset, Pedro Salinas, Blas Cabrera, Eugeni d'Ors o Rafael Alberti. Entre les personalitats que van recórrer els seus salons figuren Albert Einstein, Paul Valéry, Marie Curie, Ígor Stravinski, John M. Keynes, Alexander Calder, Walter Gropius, Henri Bergson i Le Corbusier. La Residencia de Estudiantes, que va obrir les portes a Madrid l'1 d'octubre de 1910, va ser creada per la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (JAE), i inspirada per la Institución Libre de Enseñanza (ILE). La vinculació especial de la Residencia amb Catalunya, tant en l'època històrica com en l'actual, ha afavorit la trobada entre els intel·lectuals catalans i els de la resta d'Espanya. Els intercanvis entre la Residencia i algunes institucions de la cultura catalana van ser importants durant el primer terç del segle xx, fruit de la col·laboració entre la Junta para la Ampliación de Estudios, de la qual depenia la Residencia, i l'Institut d'Estudis Catalans, dos organismes amb vocació de modernització i renovació científica. Una col·laboració que s'ha mantingut fins a l'etapa actual en què la Residència s'ha convertir en receptora freqüent de representants de la ciència i la cultura catalanes. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.