label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Química | El colorant Sudan constitueix una família de colorants sintètics amb una estructura química similar, compostos aromàtics que contenen un grup azo (−N=N−), que normalment s'utilitzen per tenyir plàstics i altres materials sintètics. També és indicador de presència de lípids. |
Jocs | La nina d'ivori es tracta d'una joguina romana pertanyent als segles III -IV dC (època sota-imperial) trobada a la necròpolis paleocristiana de Tarragona el maig del 2008 en l'interior del sarcòfag d'una nena morta a l'edat de cinc o sis anys i que formaria part del dipòsit funerari d'aquesta. El material de la peça és l'ivori, les dimensions són de 23 cm d'alçada x 6,5 cm x 1,5 cm i compta amb els braços i cames articulats. La nina té la cabellera dividida en dos grans bucles que baixen fins a la meitat del coll, d'on, en forma de trenes, les dues meitats de la cabellera pugen a l'alt del cap formant una alta trossa a la qual els literats de l'època anomenaven "torre". El seu pentinat és de gran importància, ja que permet assenyalar una data aproximada de l'obra d'art al voltant del segle IV dC. La peça ha estat posteriorment restaurada per M. Àngels Jorba del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. En la troballa també van aparèixer restes de fil d'or al costat de la peça, les quals confirmen que aquestes nines estaven abillades amb vestimentes que imitaven la roba dels nens i dels adults. S'ha interpretat que les persones que van haver d'enterrar la nena pensaven que era el que ella més s'estimava i, per això, van voler que les dues reposessin juntes. Es tracta d'una de les peces més emblemàtiques de l'arqueologia tarragonina, una obra mestra del mateix tipus que la cèlebre de la jove Tryphaena de l'Antiquarium de Roma. |
Nàutica | Vegeu també: Estructura monobucEls monobucs són vaixells que no posseïxen una doble barrera de separació al llarg de tota l'eslora de càrrega entre els tancs de càrrega (p.i. tancs de cru) i el mar, a diferència dels més moderns dissenys de doble buc. L'ús de petroliers monobuc té actualment una data límit d'utilització (principalment en la UE) degut al fet que són més sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de col·lisió amb altres embarcacions o per embarrancament. Pel que fa a la resistència global de disseny els paràmetres són similars als de les embarcacions de doble buc. En la navegació d'esbarjo es diuen monobucs a les embarcacions d'un sol buc i una sola quilla, a diferència dels multibucs, com els catamarans i trimarans. |
Objectes astronòmics | Messier 43 (També coneguda com a Nebulosa de Mairan, M43oNGC 1982) és una nebulosa difusa, de reflexió i emissió, situada a la constel·lació d'Orió. Va ser descoberta per Jean-Jacques Dortous de Mairan; al 1769 Charles Messier la catalogà amb el número M43. William Herschel la va catalogar com a regió HII. La nebulosa de Mairan forma part de la nebulosa d'Orió, i està separada de la nebulosa principal per un filament de pols. Sembla estar excitada per l'estrella HD 37061, Nu Orionis, i que contindria en el seu interior una petita nebulosa estel·lar.. |
Televisió | Rakuten TV és una empresa espanyola amb seu a Barcelona que proporciona un ampli catàleg de sèries, pel·lícules i documentals per streaming a tots els seus usuaris, amb un total de 2.500 títols aproximadament. Va ser fundada l'any 2007 per Jacinto Roca i Josep Mitjà i el 2012 va passar a formar part de l'empresa japonesa Rakuten, actual patrocinador del FC Barcelona i major pàgina de comerç electrònic del país, per davant d'Amazon.com. Actualment el servei està operatiu en un total de 12 països de la Unió Europea incloent-hi Espanya, i ofereix la visualització de contingut directament des d'Smart TV, Ordinador personal i Macs, Tablets, Smartphone, Consoles o Chromecast. Compta amb un total de 150 treballadors a la seva seu del Poblenou de Barcelona, mes uns altres 50 de la resta de països on també està disponible. A principis de 2017 ja disposava de 50 milions d'usuaris registrats i cinc milions de clients aproximadament (dos milions sent d'Espanya) que van fer augmentar en un 50% els ingressos durant l'any 2016. |
Sociologia | Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme. Alguns psicòlegs defineixen col·lectivisme com una síndrome d'actituds i comportaments basats en la creença que la unitat bàsica de supervivència recau en un grup, no en l'individu. El col·lectivisme abasta una àmplia categoria de filosofies no individualistes. El col·lectivisme és considerat per molts diametralment oposat a l'individualisme. Tanmateix, col·lectivisme i individualisme poden interpretar-se de diferent manera per diferents persones. Alguns tipus de col·lectivisme assenyalen que el bé del grup és més important que el bé individual, altres al·leguen mentre que qualsevol grup està finalment fet d'individus, l'individu incidentalment serveix el seu propi interès en servir els interessos del grup (en altres paraules, en tant el grup prospera, tots els membres del grup prosperen). Els detractors d'aquesta última posició al·leguen que és difícil, si no impossible, imaginar que el beneficis per un grup, és sempre beneficiós per cada individu que l'integra. El col·lectivisme pot també estar associat amb altruisme, car el que és bo pel grup pot concebiblement requerir el sacrifici d'almenys algun interès individual. En el mite de la construcció de la torre de Babel ja es relaciona el poder i el col·lectivisme. Génesi 11:5-26: |
Ciència-ficció | Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents. El desenvolupament de la física quàntica, i la recerca d'una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'existència de múltiples dimensions i universos paral·lels. |
Dret | Llista d'especialitats del camp 56 (Ciències Jurídiques i Dret) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Física | La línia d'univers és la trajectòria en l'espaitemps d'un objecte. La idea de les línies d'univers s'originà en física i fou introduïda per Albert Einstein. Aquest terme és ara més sovint usat en la teoria de la relativitat. Sigui com sigui les línies d'univers són una forma genèrica de representar el curs dels esdeveniments, i no es troben lligades a una teoria específica. |
Geografia | Brasil és un estat federal organitzat en 26 estats i un districte federal que alberga la capital del país, Brasília. Per que fa la superfície, l'estat més gran és l'Amazones mentre que el més petit és Sergipe i pel que fa la població, São Paulo n'és el més gran i Roraima el més petit |
Periodisme | La medalla Jakob Fugger és una distinció alemanya que l'Associació dels editorials de diaris de Baviera va crear el 1963. Està atorgada a Munic tots el cinq a set anys, sense data fixa a persones que «han contribuït de manera excepcional a la llibertat, independència i integritat de la premsa periòdica». Porta el nom d'en Jakob Fugger (1459-1629) i com que els organitzadors veuen en els seus Lletres de comerç (Handelsbriefe) que enviava als seus correspondents tot arreu al món un precursor de la premsa informativa llibre.Normalment, la medalla està atorgada a persones. El 2012, per a la primera vegada, va ser atorgada a l'èquip complet del setmanari Die Zeit. El premi consisteix en una medalla d'or i un diploma, sense dotació financera. |
Estris | A un laboratori de química, una retorta és un recipient, generalment de vidre, que s'usa en la destil·lació de substàncies. Consisteix en un atuell esfèric amb un "coll" llarg inclinat cap avall. El líquid que es vol destil·lar es posa en el got i s'escalfa. El coll actua com un condensador, permetent als vapors condensar-se i fluir al llarg d'ell, podent-los recollir en un recipient situat al final del seu recorregut (a la punta de la retorta). En aplicacions industrials, una retorta és un got hermètic en el qual les substàncies s'escalfen mitjançant una reacció química produint productes gasosos que es recolliran en un recipient. La retorta sol formar part d'un alambí. |
Ecologia | Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada. Són zones que es troben al límit entre les zones terrestres i aquàtiques, sent molt diferents d'aquestes zones però depenent-ne significativament. Aquestes zones humides tenen una biodiversitat molt gran i són un lloc d'emmagatzemament per l'aigua excessiva: durant les inundacions absorbeixen l'aigua excessiva, i durant les sequeres, deixen anar aigua, de manera que es compensa naturalment. A la conca mediterrània les zones humides són deltes de rius, albuferes, estanys, maresmes i oasis, i constitueixen l'hàbitat dels ocells aquàtics i migratoris, protegits pel Conveni de Ramsar. Hi ha algunes zones humides artificials amb valor ecològic (per exemple, les salines) o amb importants funcions hidrològiques (per exemple, embassaments d'aigua potable o per al control d'inundacions).El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar la data d'adopció del Conveni Internacional sobre les Zones Humides (Conveni de Ramsar). A Catalunya hi ha 2.978 zones humides: 2.069 estanys alpins i 579 són molleres i torberes. Les restants 330, distribuïdes per tot Catalunya. Les zones humides de Catalunya estan identificades i delimitades a l'Inventari de zones humides de Catalunya. |
Dret | JAG o Judge Advocate General és un cos jurídic als Estats Units d'Amèrica que forma part de la Marina, dels Cos de Marines, de la Guàrdia de Costa, de les forces aèries i de l'exèrcit. Aquest cos es dedica a aplicar la llei militar dels Estats Units així com a la investigació criminal juntament als forenses militars i investigadors militars dels respectius cossos militars. |
Objectes astronòmics | Abell 370 és un cúmul de galàxies localitzat aproximadament a 6.000 milions d'anys llum de la Terra (a un redshift z = 0,375), en la constel·lació de la Balena. El seu nucli està fet de diversos centenars de galàxies. Va ser catalogat per George Abell, i és el cúmul més distant catalogat per ell. |
Jocs | World in Flames és un joc de taula del tipus wargame dissenyat per Harry Rowland el 1985 i distribuït per la companyia Australian Design Group on es recrea la Segona Guerra Mundial amb tota la seva amplitud, considerat com un dels millors jocs d'estratègia del segle xx.Des de la seva creació s'han dissenyat nous mòduls que amplien els components del joc, arribant a una complexitat màxima per aquest tipus de wargame: America in Flames Days of Decision III Patton in Flames Carrier Planes in Flames Cruisers in Flames Convoys in Flames Khaki in Flames |
Física | Els Directors Generals del CERN típicament tenen mandats de 5 anys començant el 1r de gener. La llista de directors és: 1952–1954: Edoardo Amaldi (Secretari General abans de la fundació oficial de l'organització el setembre de 1954), de setembre de 1952 a setembre de 1954 1954–1955: Felix Bloch, d'octubre de 1954 a agost de 1955 1955–1960: Cornelis Bakker, de setembre de 1955 fins que va morir en un accident d'avió l'abril de 1960 1960–1961: John Bertram Adams (Director Suplent), director interí des de maig de 1960 a juliol de 1961 1961–1965: Victor Weisskopf, d'agost de 1961 a desembre de 1965 1966–1970: Bernard Paul Gregory, de gener de 1966 a desembre de 1970 1971–1975: Willibald Jentschke, director del Laboratori I de Meyrin de gener de 1971 a desembre de 1975; i John Bertram Adams, director del Laboratori II de Prévessin de gener de 1971 a desembre de 1975 1976–1980: Léon Charles Van Hove, director general d'investigació de gener de 1976 a desembre de 1980; i John Bertram Adams, director general executiu de gener de 1976 a desembre de 1980 1981–1988: Herwig Schopper, de gener de 1981 a desembre de 1988 1989–1993: Carlo Rubbia, de gener de 1989 a desembre de 1993 1994–1998: Christopher Llewellyn Smith, de gener de 1994 a desembre de 1998 1999–2003: Luciano Maiani, de gener de 1999 a desembre de 2003 2004–2008: Robert Aymar, de gener de 2004 a desembre de 2008 2009–2015: Rolf-Dieter Heuer, des de gener de 2009 a desembre de 2015 2016–2020: Fabiola Gianotti, des de gener de 2016 |
Geografia | La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. És un predecessor de la moderna Montenegro. Inicialment s'anomenava República Popular de Montenegro (en serbocroat: Narodna Republika Crna Gora), però el 7 de juliol de 1963 va adoptar el nou nom. Titograd n'era la capital. |
Història | Josep Maria Panyella i Alcàcer (Torreblanca, 19 d'octubre de 1952) és un polític valencià. Va ser alcalde de Torreblanca entre 1995 i 1999, president del Bloc Nacionalista Valencià entre 2003 i 2016, diputat provincial a la Diputació de Castelló entre 2003 i 2007, i diputat a les Corts Valencianes per Compromís entre 2007 i 2015. És llicenciat en història i ha sigut professor de primària i secundària. |
Química | Un ió sulfoni (en anglès i en francès: sulfonium) és un ió carregat positivament (un "catió") constituït per un àtom de sofre enllaçat amb tres substituents orgànics. Els ions sufoni tenen ña fórmula general [SR3]+. Amb un contraanió formen les sals de sulfoni. Normalment se sintetitzen per la reacció dels tioèters amb halur d'alquil. Per exemple, la reacció de sulfur de dimetil amb iodometà dona iodur de trimetilsulfoni: CH3–S–CH3 + CH3–I → (CH3)3S+ + I−Els sulfonis, específicament en les espècies químiques de metionini, estan àmpliament distribuïts a la natura, on són una font del radical adenosil, el qual participa en la biosíntesi de diversos compostos. |
Enginyeria | Un acoblament en baioneta és un mecanisme d'acoblament emprat en electricitat que radica en l'aparellament de superfícies. Un costat mascle amb una o més agulles i un receptor femella amb traus on s'encaixen i una molla que manté la fixació. El nom baioneta li ve de la similitud del moviment de l'acoblament amb el moviment d'ús de l'arma baioneta, d'enfonsar i girar l'arma, per matar l'enemic. Per acoblar les dues parts, s'espera que l'usuari encari les agulles del costat mascle amb els traus del costat femella i les empenyi l'una envers l'altra. Un cop les agulles atenyen el final del trau, cal girar les superfícies per tal que les agulles entrin per un trau perpendicular cap a un cau en sentit contrari que evita que les agulles es retractin. Una molla ajuda a mantenir-les en aquesta posició. Per desacoblar les parts, cal empènyer les dues parts l'una contra l'altra per vèncer la força de la molla i fer una fracció de gir per fer lliscar les agulles cap al passadís de desbloqueig. La robustesa de l'acoblament rau en la força de tall de les agulles. |
Televisió | Una pantalla flexible és una petita variació dels actuals panells d'imatge disponibles avui en dia en dispositius electrònics, amb la peculiaritat de poder ser doblegades. S'han desenvolupat transistors de pel·lícula prima (Thin-film transistor) de nanotubos de carboni per crear dispositius flexibles i transparents d'alta definició. |
Ciències de la salut | La Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona és l'únic centre universitari públic de Catalunya on s'estudia la llicenciatura -i ara el grau- de farmàcia. També s'hi imparteixen els ensenyaments de nutrició humana i dietètica, i ciència i tecnologia dels aliments. L'oferta formativa es completa amb els estudis de doctorat (sis programes, quatre dels quals tenen la menció de qualitat del Ministeri d'Educació i Ciència), la titulació d'especialista en Farmàcia Industrial i Galènica, els màsters propis i la implantació dels nous programes oficials de postgrau amb els màsters oficials corresponents. |
Agricultura | El blet (Amaranthus powellii), és una espècie de planta dicotiledònia de la família de les amarantàcies, originària d'Amèrica del Nord. És una planta herbàcia anual que creix a erms i conreus. És una mala herba del cultius, sobretot de blat de moro i soja, de la qual de les poblacions resistents a certs herbicides han aparegut des de finals dels anys 1970 tant a Amèrica del Nord com a Europa. |
Humor | Jón Gnarr (Reykjavik, Islàndia, 2 de gener de 1967) és un actor, humorista i polític islandès que va ser alcalde de Reykjavík del 2010 al 2014. Va ser molt reconegut com a actor i humorista als 90, quan amb Sigurjón Kjartansson feien de parella còmica al duo Tvíhöfði, a la ràdio i a la televisió. Al 2009 va formar el Best Party, un partit polític que va començar com una sàtira i finalment es va convertir en realitat degut a l'èxit electoral. Tota la campanya va ser gravada i editada posteriorment al documental Gnarr. |
Art | Una drôlerie –mot francès traduïble al català com divertiment estrany– és una escena grotesca i episodi còmic marginal dibuixada als manuscrits il·luminats, que van ser molt populars entre el segle xii i XV. Els tipus més comuns apareixen com a criatures quimèriques, barreges entre diferents animals, o entre animals i éssers humans, o fins i tot entre animals i plantes o altres espècies inorgàniques. Alguns exemples són els galls amb caps humans, gossos que porten màscares humanes, arquers amb boca de peix, dracs amb cap d'elefant, entre molts altres. Sovint tenen una connexió temàtica amb el tema del text de la pàgina i amb miniatures més grans, i en general formen part d'un pla més ampli de marges decorats, encara que alguns són efectivament afegits més tard. |
Arquitectura | El patrimoni industrial és tota aquella resta material o immaterial producte de la societat industrial-capitalista. La principal disciplina que estudia aquest patrimoni és l'arqueologia industrial. Encara que no hi ha unanimitat en la definició del terme, ja que es tracta d'una disciplina molt jove, segons el TICCIH (The International Committee For The Conservation Of The Industrial Heritage), el patrimoni industrial es compon de les restes de la cultura industrial que posseeixen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. Aquestes restes consisteixen en edificis i maquinària, tallers, molins i fàbriques, mines i llocs per processar i refinar, magatzems i dipòsits, llocs on es genera, es transmet i s'usa energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria, tals com l'habitatge, el culte religiós o l'educació.Tal com recull la Ponència desenvolupada per diversos membres de l'Associació Basca de Patrimoni Industrial i Obra Pública, el Patrimoni Industrial abraçaria “qualsevol construcció o estructura fixa o d'un altre tipus pertanyent especialment al període de la Revolució Industrial que, bé per si sols, bé en conjunt amb instal·lacions o equipaments essencials, il·lustren el naixement o el desenvolupament de processos industrials o tècnics”. El Patrimoni Industrial, per tant, abasta no només els immobles (fàbriques, tallers, molins, etc.) estructures arquitectòniques i maquinària de producció (naus, xemeneies, locomotores...), sinó també les vies de transport i comunicació per arribaven les matèries primeres i es comercialitzaven els productes (ponts, ferrocarrils, estacions, casetes de peons caminers, etc.), les residències (barris obrers i cases burgeses), centres associatius i assistencials dels treballadors (ateneus, hospitals, sanatoris, etc.), els serveis públics de sanejament urbà (mercats, escoles, escorxadors, cementiris...) i, en última instància, els mateixos paisatges modificats per l'activitat extractiva i industrial. |
Geografia | El Monte Disgrazia (llombard: Munt Des'giascia) és una muntanya dels Alps italians. Culmina a una altitud de 3.678 metres per sobre del nivell del mar. |
Ciències polítiques | Pablo Iglesias Turrión (Madrid, 17 d'octubre de 1978) és un politòleg, presentador de televisió i expolític espanyol. Va ser vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 del Govern d'Espanya entre 2020 i 2021. Va ser secretari general del partit Podem des del 2014, i ha estat el cap de llista d'aquesta formació en les eleccions al Parlament Europeu de 2014 i les eleccions generals espanyoles de 2015, 2016, abril de 2019 i novembre de 2019 fins al 5 de maig de 2021.Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, on també va treballar com a professor titular interí, va ser un dels fundadors de Podem el 2014, any en què va ser elegit diputat de Parlament Europeu per aquesta formación. Posteriorment ha estat diputat al Congrés durant la XI, XII, XIII i XIV legislatures. Com a presentador de televisió ha portat els programes Fort Apache (Hispan TV), La Tuerka i Otra Vuelta de tuerka (Público TV). Va ser també director de continguts i creativitat de Producciones Con Mano Izquierda (CMI), i va col·laborar amb la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales (Fundación CEPS).Va dimitir com a ministre i vicepresident de Govern per ser candidat a presidir la Comunitat de Madrid. El mateix dia de les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2021, va anunciar que abandonava la primera línia política a causa dels seus resultats. |
Aeronàutica | La Real Força Aèria Australiana (en anglès: Royal Australian Air Force, abreujada com RAAF) és la força aèria de la Força de Defensa Australiana. |
Psicologia | La malenconia o melangia (del grec clàssic μέλας, «negre» i χολή, «bilis»), que sovint pot confondre's la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància. La medicina ortodoxa contemporània considera qualsevol trastorn de l'humor que disminuïsca el rendiment en el treball o que limita l'activitat vital habitual, independentment que la seua causa siga o no coneguda, com un trastorn digne d'atenció mèdica i susceptible de ser tractat mitjançant farmacoteràpia o psicoteràpia. Al llarg de la història de la medicina, s'evidencia la seua presència en els escrits i en les obres d'art, però també, molt abans del naixement de l'especialitat mèdica de la psiquiatria, és coneguda i catalogada pels principals tractats mèdics de l'antiguitat. L'origen del terme malenconia es troba, de fet, en Hipòcrates, encara que cal esperar fins a l'any 1725, en el qual el britànic Richard Blackmore rebateja el quadre amb el terme actual de depressió. Fins al naixement de la psiquiatria científica, en ple segle xix, el seu origen i tractaments, com el de la resta dels trastorns mentals, basculen entre la màgia i una teràpia ambientalista de caràcter empíric (dietes, passejos, música...); però, amb l'adveniment de la biopsiquiatria i l'enlairament reeixit de la farmacologia, passa a convertir-se en una malaltia més. De fet, l'èxit dels moderns antidepressius (especialment la fluoxetina, més coneguda per un dels seus noms comercials: Prozac, i rebatejada com a píndola de la felicitat) ha reforçat el “mite del fàrmac” de la societat occidental del segle xx. |
Astronomia | La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers. Els cosmòlegs i els astrònoms descriuen la geometria de l'Univers incloent dues modalitats: la geometria local, és a dir, aquella referida a la forma de l'univers observable, i la geometria global que tracta de descriure l'espaitemps de l'Univers complet. El seu estudi està vagament dividit en —entre d'altres disciplines científiques— curvatura i topologia, encara que estrictament parlant la seva investigació inclogui a tots dos temes relacionat. |
Arquitectura | L'arc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua. La seva funció és sostenir els murs superiors de separació entre les naus d'una estructura. Si l'edifici és d'una sola nau, els arcs formers aniran encastats al mur, és a dir, seran arcs cecs. Els arcs formers van de pilar a pilar coincidint amb els trams de la volta a la seva intersecció amb el mur de tancament. Va ser àmpliament utilitzat durant el gòtic per la seva importància en la volta de creueria. |
Informàtica | TorChat era una missatgeria instantània anònima peer-to-peer que utilitzava els serveis Tor com a xarxa subjacent. Va proporcionar missatgeria de text criptogràficament segura i transferències de fitxers. Les característiques dels serveis de Tor garanteixen que tot el trànsit entre els clients estigui xifrat i que sigui molt difícil saber qui es comunica amb qui i on es troba físicament un determinat client. TorChat era programari lliure amb llicència sota els termes de la Llicència Pública General (GPL) de GNU. |
Dret | Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi. Els codis penals, en cert sentit, busquen plasmar el ius puniendi de l'estat en un única obra. |
Periodisme | La Medalla d'Or Robert Capa és un guardó per als "millors reportatges fotogràfics publicats que requereixen un coratge i una empenta excepcional". Els guardons es lliuren cada any a l'Overseas Press Club d'Amèrica (OPC). Es creà en honor del fotògraf de guerra Robert Capa. El primer guardó fou lliurat el 1955 a Howard Sochurek. |
Informàtica | La tècnica LSP o Layered Service Provider , és una característica de Microsoft Windows Winsock 2 Service Provider Interface (SCI), que permet als usuaris connectar les seves pròpies biblioteca de DLL per a la gestió de les crides a les Winsock API. El Layer Service Provider és una DLL que fa servir Winsock API per inserir-se en la pila de TCP/IP. Un cop a la pila, un Layer Service Provider pot inserir i modificar entrades i sortides de trànsit de Internet. Això permet processar tot el trànsit TCP/IP que té lloc entre Internet i les aplicacions que estan accedint a Internet (com ara un navegador web, un client de correu electrònic, etc.). L'essència de la tècnica rau en el fet que qualsevol crida que la winsock API faci es passarà al llarg d'una cadena de tots els mòduls LSP registrats. Cada un d'aquests mòduls es poden modificar per a la recepció i transmissió de dades i/o redireccions. La tecnologia LSP s'utilitza per la detecció i limitació d'intrusos, protecció antivirus, reguladors de velocitat de descàrrega, gestió de prioritats, i per proporcionar filtrat de contingut. Exemples de programes que utilitzen el LSP - tuneller ProxyCap, antivirus NOD32. |
Art | La llista dels museus d'art més visitats del món enumera els museus d'art més visitats del món. Aquesta llista de 100 institucions es basa en la llista publicada per The Art Newspaper el 2009. Estats Units és el país amb més museus a la llista, mentre que la ciutat que apareix més cops és Londres, amb 10 museus. No apareix cap institució d'Àfrica ni d'Amèrica del Sud. És notable que diversos dels museus d'art més importants, com el Museu del Palau de Beijing, que anualment atrau 7 milions de visitants, i els Museus Vaticans de Roma, amb 4.310.083 visitants el 2007, no van ser inclosos a la llista. |
Enginyeria | Fundada el 1894, l'École Supérieure d'Electricité, també anomenada Supelec, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a Gif-sur-Yvette, Metz, Rennes, França.Supelec és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de Supelec (Màster Ingénieur Supelec) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé MOOC. |
Ràdio | Kol Yisrael (hebreu קול ישראל Kol Jisra'el, La Veu d'Israel) és el nom de la ràdio pública israeliana, que va emetre serveis radiofònics locals i internacionals. Kol Yisrael va començar les seves emissions com a ràdio local dependent del Ministeri de l'Interior des de la independència d'Israel el 14 de maig de 1948, el qual era responsable de les emissions locals i internacionals. Després va passar a dependre de l'Oficina de Correus i Telègrafs per a acabar al servei de l'Oficina del Primer Ministre. |
Robòtica | La síntesi de parla és la producció artificial de parla humana. Un sistema usat amb aquest propòsit rep el nom de sintetitzador de parla i es pot dur a terme en programari o en maquinari. La síntesi de veu es diu sovint en anglès text-to-speech (TTS) , en referència a la seva capacitat de convertir text en parla. No obstant això, hi ha sistemes que enlloc de produir veu a partir d'un text ho fan a partir de representació lingüística simbòlica en parla. La veu sintètica és una veu artificial (no pregravada), generada mitjançant un procés de sintetització de la parla. La qualitat d'una veu sintètica vindrà donada per: La seva intel·ligibilitat: amb quina facilitat/dificultat és entesa? La seva naturalitat: en quina mesura s'assembla a la veu real d'un humà? |
Ciència militar | L'estratègia militar és un conjunt d'idees implementades per organitzacions militars per assolir els objectius estratègics desitjats. Derivat de la paraula grega strategos, el terme estratègia, quan va aparèixer en ús durant el segle XVIII, va ser vist en el seu sentit estricte com l'"art del general ", o "'l'art de l'arranjament" de tropes. L'estratègia militar s'ocupa de la planificació i la realització de campanyes, el moviment i disposició de les forces i l' engany de l'enemic. El pare dels estudis estratègics moderns occidentals, Carl von Clausewitz (1780–1831), va definir l'estratègia militar com "l'ocupació de batalles per aconseguir el final de la guerra". La definició de BH Liddell Hart va posar menys èmfasi en les batalles, definint l'estratègia com "l'art de distribuir i aplicar mitjans militars per complir els fins de la política". Per tant, tots dos van donar la preeminència als objectius polítics sobre els militars. |
Agricultura | El Bulldog Lanz va ser un model de tractor produït per Heinrich Lanz AG de Mannheim, a la regió de Baden-Württemberg a Alemanya. La producció es va iniciar en 1921 amb diverses versions del Bulldog. A 1956 la Deere & Company va adquirir Lanz, utilitzant el nom de John Deere Lanz com a nova línia de producció dels vells "Heinrich Lanz". A 1960 Deere & Company va optar per tancar la producció de Bulldog i el nom Lanz cau en desús. El Bulldog era un tractor poc costós, simple i de fàcil manteniment. Constituït per un motor de dos temps amb un únic cilindre horitzontal. Inicialment el motor era de 6,3 litres i amb 12 Cavalls, successivament es va fent més gran, arribant als 10,9 litres i amb 54 cavalls. El Bulldog era un dels tractors més difosos a Alemanya, amb 250.000 unitats produïdes al llarg dels anys, per això va ser copiat en altres països, com Polònia, amb el nom de Ursus C-45 i C-451, després de la segona guerra mundial. També en Argentina, es va construir un tractor similar per la State Industry Company IAME, sota el nom de "Pampa". La seva producció va cessar en 1963, amb 3.760 unitats produïdes per al mercat local. El Bulldog és també similar al produït amb la marca Marshall Field, a Anglaterra. |
Psicologia | El terror psicològic és un subgènere de la ficció terrorífica, ja sigui literària o cinematogràfica, que centra la seva atenció en los temors dels personatges, les seves culpes, creences i supersticions. En aquest tipus de narració es busca la subtilesa de l'efecte i el suggeriment més que el simple ensurt. La por s'intenta generar afectant directament l'emotivitat del lector o espectador, que ha d'acabar identificant-se amb els patiments o les vivències extremes de determinats personatges. En el cinema, per reforçar la tensió i augmentar l'interès en la trama, s'acostuma a recórrer a efectes esgarrifosos de so, a una ambientació musical tètrica, a la inestabilitat emocional dels personatges, als paisatges i situacions estranyes o obscurament suggestius, etc.Habitualment es considera que l'autor pioner d'aquesta modalitat va ser el gran contista estatunidenc Edgar Allan Poe, qui mitjançant relats com El cor delator, L'home de la multitud o El dimoni de la perversitat, entre d'altres, va trobar un nou camí per deixar obsoleta la tradicional novel·la gòtica, amb tota la seva cort de monges sanguinolentes i fantasmes encadenats. Una derivació del terror psicològic el constitueix l'anomenat suspens, gènere literari i cinematogràfic que ha tingut nombrosos conreadors i del que és figura emblemàtica el director britànic Sir Alfred Hitchcock. |
Telecomunicacions | Un telegrama és un missatge enviat per telègraf. És un sistema de comunicació inventat al segle XIX Tot i que ha estat tecnològicament superat per altres mitjans, encara s'utilitza esporàdicament. El terme indica el text transmès per telègraf i, per metonímia, el mateix full en què està escrit el missatge. |
Art | Torgöt Fotsarve (nòrdic antic: Þorgautr) fou un viking d'Uppland, Suècia, conegut com a mestre gravador de runas (erilaz) actiu a finals l'era vikinga (s. XI). A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Torgöt és conegut pel seu treball en estil Urnes, que és la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii.La pedra rúnica U 308 d'Ekeby fou suposadament gravada per Torgöt, fill del mestre i també erilaz Fot. La influència del seu pare és evident: la seua obra està classificada com a estil Urnes Pr4. La inscripció rúnica d'aquesta peça diu: Þorgautr risti runaR þessaR, Fots arfi, o "Þorgautr, hereu de Fótr, gravà aquestes runes."Altres peces conegudes signades per Torgöt Fotsarve són U 746 a Hårby i U 958 a Villinge. Se li atribueixen altres divuit peces més, basant-se en l'estil. Una pedra rúnica de Södermanland, la hui perduda Sö 341 a Stavsta, apareix signada per un erilaz anomenat Þorgautr, però és una persona diferent. |
Ciències de la salut | La bioquímica clínica (també anomenada com química clínica, patologia química o bioquímica mèdica) tant es pot considerar com una disciplina cientificotecnològica que com una especialitat de les ciències de la salut. A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química. Des del punt de vista cientificotecnològic, la bioquímica clínica és la branca de les ciències de laboratori clínic que, mitjançant les tècniques de la química i de la biologia, estudia in vitro les magnituds i altres propietats bioquímiques dels fluids corporals (principalment sèrum o plasma), el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties.Aquesta disciplina es va originar a finals del segle xix amb l'ús de reaccions químiques simples per a estudiar diversos components de la sang i l'orina. En les dècades posteriors, s'han aplicat altres tècniques a mesura que la ciència i la tecnologia han anat avançant, com per exemple, l'activitat enzimàtica, l'espectrofotometria, l'electroforesi i l'immunoassaig. Actualment, la majoria de laboratoris estan automatitzats i tenen una àmplia gamma de proves.Aquesta àmplia gamma de proves es pot classificar en subespecialitats de: Química general o rutinària: química de la sang (per exemple, proves de funció renal o hepàtiques) Química especial: tècniques elaborades com l'electroforesi. Endocrinologia clínica: estudi de les hormones i diagnòstic de trastorns endocrins. Toxicologia: estudi de drogues i altres productes químics. Monitorització de fàrmacs terapèutics: mesurament dels nivells de medicació terapèutica per a optimitzar-ne la dosificació. Anàlisi d'orina Anàlisi de matèria fecal |
Aeronàutica | L'amaratge és el mètode d'aterratge d'una nau amb paracaigudes en un cos d'aigua. Va ser utilitzat per les naus espacials tripulades nord-americans abans del programa espacial Shuttle. També li és possible aterrar en l'aigua a la nau russa Soiuz i a la nau xinesa Shenzhou, encara que açò és només una contingència. L'únic exemple d'un amaratge no desitjat en la història soviètica és l'aterratge de la Soiuz 23. |
Sociologia | La reflexivitat consisteix en el fet que les pràctiques socials són examinades i reformulades incessantment a la llum de la nova informació que generen, que així altera constitutivament el seu caràcter. Aquesta és una característica definitòria de tota acció humana i, en aquest sentit, observem en totes les cultures les pràctiques socials són modificades de manera rutinària a la llum dels nous descobriments que les afecten. Tan sols a l'era de la modernitat es radicalitza la revisió de les convencions fins al punt d'arribar a aplicar-la en principi a tots els aspectes de la vida humana i no pas únicament a les intervencions tecnològiques en el món material. Allò que resulta característic de la modernitat no és l'acceptació del que és nou pel sol fet de ser-ho, sinó la presumpció de l'aplicació de la reflexivitat a tot, la qual cosa comprèn per descomptat la reflexió sobre la natura de la reflexió en si. Segons Anthony Giddens, l'apropiació reflexiva del coneixement és una de les tres fonts dominants del dinamisme de la modernitat. La producció del coneixement sistemàtic sobre la vida social esdevé part integral de la reproducció del sistema, deslligant-la així de les fixeses de la tradició. En les cultures premodernes la reflexivitat es limita en gran part a la reinterpretació i clarificació de la tradició. En la sociedad moderna, en canvi, aquesta s'intensifica i adquireix un caràcter diferent. S'introdueix a la mateixa base de la reproducció del sistema de tal manera que es produeix una refracció constant entre pensament i acció. Les transformacions que afecten les nostres societats són producte d'un procés de modernització reflexiva. Una de les conseqüències de la reflexivitat és que els coneixements proporcionats per la ciència social són incorporats en la nostra consciència de tal manera que formen creixentment una de les variables de l'activitat humana. Aquesta circumstància complica enormement la capacitat de predicció de la ciència social, atès que si bé cada vegada disposem de més informacions sobre la realitat, també aquests coneixements són assimilats pels mateixos actors i per tant els resultats de les seves accions depenen més de variables internes que externes. Això significa que tots els membres de la societat, i no pas solament els intel·lectuals, es vegin obligats per aquest nou imperatiu a reflexionar sobre les condicions de la seva pròpia acció. Així, tots els ciutadans, a diferents nivells, es veuen empesos a prendre consciència de la seva situació, a autodefinir-se, a autoposicionar-se i a autoidentificar-se. Aquesta circumstància fa canviar la naturalesa de les institucions socials. Per exemple, quan una parella es casa coneix ja, a través de l'estadística social, quines són les probabilitats que el seu matrimoni acabi en divorci i això pot propiciar que s'afebleixi tant la intensitat del seu compromís com la valoració que fan de la durabilitat del vincle conjugal. |
Periodisme | Ranulf Higden [també escrit Higdon o Hikeden] (Oest d'Anglaterra, 1280 - Chester, a Cheshire, 12 de març de 1364), monjo i cronista anglès recordat pel seu Polychronicon, una recopilació de gran part del coneixement de la seva època.Després de fer vots monàstics el 1299, Higden va entrar a l'abadia de St. Werburgh, una comunitat benedictina de Chester. La seva policromia va ser una història universal des de la creació fins als seus propis temps. Modelant els seus set llibres en els set dies de la Creació, va explicar la geografia mundial i una història universal del món, a partir d'una compilació d'uns 40 fonts. El propi Higden va portar el treball fins a la dècada de 1340; els continuadors van treballar en la policromia durant el regnat de Richard II (1377–99). Una de les majors contribucions a la historiografia del Polychronicon fou el seu germinal potencial. Hygden va fer servir el simbolisme numèric i la literatura iconogràfica per a donar-li significat. La manera en què fou escrit aquest llibre va deixar la seva influència en la forma i el contingut de les obres dels cronistes del segle xiv. Tot i que està escrit per registrar miracles i esdeveniments sobrenaturals, el treball proporciona una referència significativa del coneixement històric, geogràfic i científic del segle xiv. Higden va escriure moltes altres obres, totes de caràcter teològic. |
Jocs | Hugo és un videojoc de plataforma que ha estat traspassat a la televisió per a públic juvenil i que s'ha emès a França, Portugal, Castella, i així fins a quaranta països. Es tracta en realitat d'un format danès creat per Interactive Television Entretainment el 1990. El programa consisteix en un joc on el personatge principal és Hugo. L'espectador truca per telèfon i, si arriba a entrar en antena, Hugo interactua amb ell a través del teclat del seu telèfon. Hugo ha de passat per diferents mons en plataforma. És a dir, ha de passar per circuit amb obstacles. L'espectador el fa moure amb el teclat del telèfon. |
Ràdio | El radioteatre és un espectacle teatral purament acústic que es transmet per la ràdio. Com que manca de components visuals, el radioteatre depèn del diàleg, la música i els efectes de so per a ajudar l'oient a imaginar la història. Va tenir un desenvolupament inicial el 1920 i va guanyar molta popularitat durant les dècades posteriors. A partir de 1940 va ser una forma d'entreteniment popular a tot el món. Amb l'arribada de la televisió, a mitjan segle xx va decaure en gran manera, i actualment té una petita presència en l'entreteniment. |
Psicologia | Ma és una pel·lícula estatunidenca de terror psicològic de 2019 dirigida per Tate Taylor i escrita per Scotty Landes. En ella apareixen Octavia Spencer, Juliette Lewis, Diana Silvers, Corey Fogelmanis i Luke Evans, i segueix la història d'un grup d'adolescents que es fan amics d'una dona de mitjana edat que els permet muntar festes al soterrani de sa casa. La pel·lícula va ser produïda per Jason Blum, a través de la seua companyia Blumhouse Productions, juntament amb Taylor i John Norris. |
Astronomia | Rousillon Rupes és un accident geogràfic de la superfície de Titània, satèl·lit natural del planeta Urà. Els barrancs s'anomenen rupes en llenguatge astrogeològic. El seu nom prové del Rosselló, una regió mencionada a la comèdia de William Shakespeare, Tot va bé si acaba bé, (All's well that ends well). Altres formacions del relleu de Titània també foren anomenades en honor de localitats mencionades a les obres de Shakespeare. Té 402 km de longitud i es tracta d'una falla normal situada prop de l'equador i que transcorre paral·lelament a ell. El barranc talla cràters d'impacte, cosa que probablement significa que fou format en una fase relativament tardana de l'evolució del satèl·lit, quan l'interior de Titània s'expandí i la seva capa superficial de gel s'esquerdà.Rousillon Rupes només té un grapat de cràters superposats, cosa que també apunta a la seva formació relativament recent. El barranc fou fotografiat per primera vegada per la sonda espacial Voyager 2 el gener del 1986. |
Televisió | Studio Universal és un canal de televisió especialitzat enfocat a pel·lícules, propietat d'Universal Networks International. La programació es basa en pel·lícules (principalment del catàleg de pel·lícules Universal Studios) i programes relacionats amb entrevistes, visions, curtmetratges i nits temàtiques o temporades freqüents en què es mostren diverses pel·lícules centrades en un gènere, director o actor. La marca Studio Universal ha estat escollida com un dels canals bàsics d'Universal Networks International. El canal es va llançar l'1 de febrer de 2010 a Amèrica Llatina en substitució de Hallmark Channel. |
Història | Els Buixatli foren una notable família albanesa que va exercir el poder al sandjak de Shkodër del 1750 al 1831. L'origen de la família és discutit. Apareixen exercint alguns càrrecs locals al segle xvii. Vers el 1746 apareix Ghazi Mehmed Bushatli revoltat i vers el 1750 Ghazi Mehmed va aconseguir imposar el poder de la família a Ishkodra i va exercir com a sandjakbeg sense oposicio. Va morir el 14 de juliol de 1775 i el va succeir el seu fill gran Mustafa, però el 1776 va agafar el poder el seu germà Mahmud conegut per Kara Mahmud Pasha que va portar el títol honorífic de Mirmiran. Aprofitant la debilitat del poder central i les guerres en les quals els otomans estaven implicats contra Àustria i Rússia, va posar sota el seu domini tota l'Albània del nord i part de la central i va lluitar contra els païxes veïns, especialment Okhrili Ahmed Pasha i Tepedelenli Ali Pasha de Janina; també es va enfrontar al governador de Bòsnia i li va arrabassar les fortaleses de Podghoridja (Podgorica) i d'Ishpuzi (Spuz). Interiorment es va aliar als muntanyesos malisors i va encoratjar el comerç amb els venecians (d'aquest comerç en va treure beneficis particulars com havia fet el seu pare). La Porta el va declarar rebel i va enviar una expedició (1784/1785) dirigida pel kapudan pasha Djezairli Hasan Pasha. Kara Mahmud Pasha es va rendir però va demanar perdó i fou restablert en el seu càrrec. Poc després (1785) va envair Montenegro i va contactar a Àustria per anar en contra del sultà; de l'emperador va obtenir la promesa de ser reconegut com a sobirà independent. El 1786/1787 es va produir una segona expedició otomana dirigida per Tepedelenli Ali Pasha de Janina i del governador de Rumèlia Aydoslu Mehmed Pasha, que va fracassar i finalment fou altra vegada perdonat a condició de donar suport als otomans en la guerra contra Àustria. Va demostrar la seva lleialtat assassinant a una missió austríaca dirigida per Brugnard i va rebre la investidura com a walilik nominal d'Anatòlia i comandant en cap de les forces turques concentrades a Yeni-pazar (1789); el 1790 va assolir el càrrec de serasker a Vidin, però altre cop proper de la revolta fou destituït i va retornar a Ishkodra (Iskenderiye, Skadar) i el 1793 fou enviada contra la regió una nova expedició dirigida pel governador de Rumèlia, Abu Bakr Pasha, que no va reeixir; un nou intent l'any següent dirigit per Tepedelenli Ali Pasha també va fracassar (1794). Durant aquest temps a més estava en guerra contra Pere I Petrovich de Montenegro al que mai va poder dominar. Va fer una primera expedició poc fructuosa el 1785 i una segona el 1796. Kara Mahmud va morir en combat contra Montenegro el 22 de setembre de 1796. El va succeir Ibrahim que va governar fins a la seva mort el 1810 quan va pujar al poder Bushatli Mustafà Paixà nomenat formalment el 3 de maig de 1812. Mustafa va expulsar als Bektachis que havien ajudat a Tepedeleni Ali Pasha de Janina. El 1821 el domini semiindependent de l'Albània del sud centrat a Janina fou liquidat pels otomans però en canvi els Bushatli van conservar el nord. El març de 1827 va atacar al governador de Pec, i va esclatar un conflicte quan hi van intervenir diversos governants de la zona. El 1828 els russos van atacar Turquia i quan s'acostaven a Constantinoble el sultà va demanar a Mustafà l'enviament de tropes i li va cedir Elbasan, Debar i Dukajin (a més de Scutari) però el príncep serbi Milos Obenovitx va subornar als caps tribals i el reclutament fou menor de l'esperat; el príncep va convèncer Mustafa que les reformes otomanes anaven contra la seva autonomia; d'altra banda els russos li van prometre la creació d'una monarquia albanesa sota la seva direcció si els ajudava; finalment l'exèrcit que Mustafà va enviar, previst de 60.000 homes, fou només de dos o tres mil, amb els quals va establir el seu domini a Metohija i va avançar cap a Rumèlia (turc i russos suposaven ambdós que anava en ajut seu) però va tenir una actitud passiva. Llavors es va signar la pau d'Edirne (1829) molt desfavorable pels otomans. El príncep Milos va exigir les fronteres del seu principat conforme al Tractat de Bucarest (1812) el que afectava a sis governadors otomans. Jashar Paixà de Pristina va intentar assegurar la frontera del seu amb una aliança amb Scutari. Mustafa Pasha ara havia de fer front a la seva actitud en la guerra i a les reformes centralitzadores del sultà. Els paixes albanesos van objectar l'orde que prohibia portar armes. Una assemblea de caps albanesos, ulemes i caps tribals es va reunir a Scutari i va rebutjar els decrets del sultà entre els quals la que ordenava establir una guarnició regular a la ciutat i restituir els territoris concedits el 1828. Mustafa va tenir el suport dels paixes de Prizren, Pec, Djakovica, Pristina, Debar, Vranje, Tetovo, Skoplje i Leskovac. La coalició va obtenir alguns èxits ocupant Nish, Skopje i Sofia (1830). Alguns errors en la direcció militar i política de Mustafà van permetre al paixà de Rumèlia enfrontar aquestes forces i derrotar-les a la batalla de Babune (prop de Prilep) i rodejar a Mustafà al castell de Rosafa (abril de 1931). Un exèrcit otomà fou enviat dirigit pel gran visir Reşid Mehmed Pasha en persona i els albanesos foren derrotats a Bitolj. Mustafà es va rendir el 9 d'octubre de 1831; centenars de persones van morir a la lluita i milers foren empresonats o enviats a l'exili entre els quals diversos membres de la família. Governadors otomans foren nomenats arreu i a les principals ciutats es van establir guarnicions. |
Biblioteconomia | Els formats MARC (l'acrònim de Machine-Readable Cataloging) són un grup d'estàndards digitals per a la descripció de tota mena de documents catalogats en biblioteques que permeten un tractament informàtic d'aquestes descripcions. El MARC va ser desenvolupat per Henriette Avram de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units d'Amèrica a principis dels anys seixanta, el seu objectiu era facilitar la creació i l'intercanvi de catalogacions entre biblioteques. Als anys setanta ja eren un estàndard internacional amb versions posteriors adaptades en molts països, com el cas de CATMARC a Catalunya el 1987 o UNIMARC emprat a diversos països europeus. Actualment (2014) MARC 21 és el format predominant, creat el 1999 com a resultat de la fusió dels formats existents USMARC (Library of Congress) i de CANMARC (Library Archives Canada). MARC 21 comprèn cinc formats diferents per a registres d'autoritat, enllaç a control d'autoritats bibliogràfics, de fons, d'informació a la comunitat i de classificació. |
Televisió | La XXVI Edició dels Premis Antena de Oro, entregats el 9 de maig de 1998 a Benalmádena, encara que corresponents a 1997 foren els següents: |
Objectes astronòmics | L'Estrella de Betlem va ser, segons la tradició cristiana, l'astre que va guiar els Reis Mags al lloc del naixement de Jesucrist. L'Evangeli de Mateu esmenta que els Reis Mags van veure aparèixer per l'Oest l'Estrella de Betlem, encara que no aclareix si es tractava d'un planeta, un estel o qualsevol altre fenomen astronòmic o astrològic. Segons els escrits, els savis van viatjar seguint l'estrella, i aquesta es va detenir sobre el lloc on Jesús havia nascut. Tot i que és impossible que un astre marqui un lloc tan concret com un pessebre, s'han suggerit diverses explicacions sobre aquest fet, el més probable és que el passatge bíblic sigui solament una metàfora referida als suposats fets. Fos el que fos, els Reis Mags ho van associar al Rei dels Jueus . Si haguessin estat astròlegs grecs o romans podrien haver associat l'estrella de Betlem amb Júpiter, el planeta rei, i Regulus, l'estrella reina. O si venien de Babilònia, el podrien haver associat al planeta Saturn (Kaiwanu). En tot cas, bé podria tractar-se de l'estrella Sírius, a la qual apunten els "tres reis" del cinturó de la constel·lació d'Orió. |
Astronomia | Annibale de Gasparis (Bugnara, 9 de novembre de 1819 - Nàpols, 21 de març de 1892) fou un astrònom i matemàtic italià. Va ser director de l'Observatori Astronòmic de Capodimonte de Nàpols des de 1864 a 1889, professor d'astronomia en la universitat local des de 1853 i Senador designat del Regne d'Itàlia (1861). Fou un gran observador d'asteroides, va arribar a descobrir visualment: (10) Higiea (12 d'abril de 1849) (11) Partènope (11 de maig de 1850) (13) Egèria (2 de novembre de 1850) (14) Irene (independentment de John Russell Hind) (15) Eunòmia (29 de juliol de 1851) (16) Psique (17 de març de 1852) (20) Massàlia (19 de setembre de 1852, independentment de Jean Chacornac. (24) Temis (5 d'abril de 1853) (63) Ausonia (10 de febrer de 1861) (83) Beatriz (26 d'abril de 1865) |
Agricultura | Les plantes insectari són aquelles que es cultiven per atraure, alimentar i protegir els parasitoides i els depredadors d'insectes que poden esdevindre en plaga, i així millorar el seu control biològic i ofereixen així, una alternativa més segura i natural als pesticides. Les plantes insectaris proporcionen una font alternativa d'aliment, nèctar i pol·len, de la qual els adults de moltes espècies d'enemics naturals necessiten com a part de la seua dieta. Fins i tot, encara que la població de fitòfags siga abundant, certs enemics naturals seran menys abundants, de vida més curta o produiran menys descendència sinó hi ha nèctar i pol·len disponibles. Aquestes plantes poden allotjar preses alternatives que localment alimentaran els enemics naturals i els mantindran les poblacions d'enemics naturals abundants. Aquestes plantes amb flor també proporcionen nèctar, pol·len i recer per a les abelles i altres insectes pol·linitzadors. Encara que els següents termes s'empren moltes vegades indistintament, les plantes companyes, els cultius de cobertura i les bardisses cultivades amb altres finalitats també poden servir com a plantes insectari. El paisatge agrícola és un enfocament de la granja sencera per conservar les espècies desitjables i inclou l'ús de plantes acompanyes i insectari, cultius de cobertura, bardisses i molt més.Les plantes insectari augmenten l'abundància i l'eficàcia dels enemics naturals que ajuden a suprimir les possibles poblacions plaga. La utilitat d'aquestes plantes per atreure, alimentar i protegir els enemics naturals varia segons les especificitats de la seua plantació i manteniment, i la situació de l'hort associat. El control biològic de plagues es pot millorar a les proximitats de les plantes insectari, però minva a mesura que augmenta la distància d'aquestes. Les plantacions d'aquest tipus de plantes requereix maneig i alguns tipus ocupen espai que d'una altra manera podria usar-se per a cultivar més cultius comercialitzats. Es necessiten pràctiques addicionals per a conservar els enemics naturals i els pol·linitzadors per a suprimir adequadament l'abundància de plagues i els seus danys. Depenent de la situació de creixement i els problemes de plagues, és possible que les plantes insectari no sempre ajuden a augmentar els controls biològics, i més.Les plantes companyes, els cultius de cobertura i les tanques cultivades per a altres fins també poden servir com a plantes insectari; els termes a vegades s'usen indistintament. Farmscaping és un enfocament de tota la granja per a conservar espècies desitjables i inclou l'ús de plantes companyes i insectari, cultius de cobertura i tanques. Les plantes insectari augmenten l'abundància i l'eficàcia dels enemics naturals que ajuden a suprimir les poblacions de plagues. La utilitat d'aquestes espècies per a atraure, alimentar i protegir els enemics naturals varia segons els detalls de la seua plantació i manteniment i la situació del cultiu o jardí associat. El control biològic de plagues pot millorar-se incloent plantes insectari, però el seu efecte baixa a mesura que augmenta la distància entre elles.El control biològic pot ser efectiu només quan els plaguicides aplicats i les altres pràctiques de maneig són compatibles amb la conservació dels enemics naturals. Preservar els enemics naturals residents triant controls culturals, mecànics i químics selectius que no maten als paràsits i depredadors ni interferisquen amb les seues activitats. Utilitze un programa de maneig integrat de plagues (MIP) per a maximitzar l'eficàcia del control biològic i minimitzar l'abundància i el danys de les plagues. |
Arqueologia | Iram dels Pilars (en àrab إرَم ذَات ٱلْعِمَاد, Iram ḏāt al-ʿImād) és una llegendària regió i tribu del sud d'Aràbia. És esmentada per diversos historiadors junt amb altres regions i tribus desaparegudes. El nom seria el d'un ancestre epònim. Els relats estan impregnats de fets llegendaris sense cap fonament. Generalment, el Wabar se situa entre al-Xihr i Sanà. Els àrabs anomenaven Wabar la part del desert del Rub al-Khali al nord de Mahra. La possible ciutat de Wabar no pot ser localitzada a partir dels relats escrits. El 1917, Philbt va estar a al-Sayh a l'oasi d'Aflaj, on va trobar les ruïnes d'una gran edificació que la població local anomenava Qusayrat Ad (‘la petita fortalesa dels Ad’), que la tradició local considerava dependent d'un rei la capital del qual era a Wubar, més al sud, a la frontera amb l'Hadramaut. La ciutat d'Ubar, descoberta el 1992 a al-Xisar, al nord del Dhofar (oest d'Oman), que va ser objecte de gran publicitat, sembla massa petita per a ser la mítica Wabar. |
Ètica | Bachpan Bachao Andolan és una organització índia en defensa dels drets dels infants i per l'abolició del tràfic humà. El seu nom pot ser traduït com a "Moviment salvem la Infància". Des de la seva formació, el 1980, s'ha centrat en la fi de la servitud per deutes, el treball infantil i el tràfic de persones, així com exigir el dret a l'educació per tots els nens i nenes. L'objectiu oficial de Bachpan Bachao Andoloan (BBA) és "crear una societat amiga dels infants, on la canalla sigui lliure de l'exploració i rebi una educació lliure i igual." Clama per "identificar, alliberar, rehabilitar i educar els nois en servitud, i la participació de la comunitat, la formació de coalicions, l'acció del consumidor, la promoció de pràctiques comercials ètiques i jocs de masses."BBA va ser fundada el 1980 per Kailash Satyarthi, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2014, que estava consternat per la difícil situació de l'esclavitud infantil a tot el sud d'Àsia. El treball infantil estava acceptat socialment, i era àmpliament practicat a la regió des de feia generacions, vist com un resultat necessari de la pobresa. BBA, doncs, es va convertir en la primera organització de l'Índia a posar en relleu el tema i va donar llc a la South Asian Coalition on Child Servitude (SACCS). |
Jocs | L'airsoft (de l'anglès, air, aire i soft, suau, aire suau) és un esport o hobby en el qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant rèpliques d'armes reals d'ús vigent en la majoria d'exèrcits i cossos policials del món. Aquestes rèpliques solen ser d'escala 1:1 i estan fetes de plàstic o metall. A més els jugadors porten roba de camuflatge, fet que converteix l'airsoft en un esport sovint més realista que el seu competidor directe, el "paintball". |
Filosofia | Out Campaign, (terme derivat de l'anglès Outing, en el sentit de "Campanya per donar-se a conèixer"), és la denominació d'una campanya promocional empresa el 2007 en mitjans de comunicació i suports publicitaris de diversos països en suport del lliure pensament i l'ateisme, organitzada per iniciativa de Richard Dawkins. Inspirada en l'èxit d'iniciatives i tècniques promocionals adoptades per col·lectius a favor de l'homosexualitat, la Out Campaign és un intent per destacar una imatge positiva de l'ateisme, alhora que proveint un mitjà pel qual els ateus poden identificar-se els uns als altres, adoptant com a emblema una lletra A de color vermell, en referència a l'emblema de la "lletra escarlata", una manera irònica de denúncia de l'estigma social que en alguns llocs té l'ateisme. |
Sociologia | Policia predictiva o anàlisi policial predictiva es refereix a l'ús de tècniques matemàtic-predictives i analítiques en l'aplicació de la llei per identificar la potencial activitat criminal. Els mètodes de policia predictiva s'encasellen en quatre categories generals: mètodes per pronosticar delictes, mètodes per pronosticar infractors, mètodes per pronosticar les identitats dels delinqüents i mètodes per pronosticar víctimes de delictes. |
Indumentària | El roquet és una vestimenta eclesiàstica, a manera de túnica, de lli blanc o batista, similar a l'alba però més curta, arribant fins a sota del genoll (en la tradició anglicana és més llarg i arriba fins a la volta de la sotana), i sense cenyir al cos, o com el sobrepellís però amb les mànigues més estretes. Habitualment les vores són ornamentades amb puntes. Es porta sobre la sotana com a hàbit de cor i en serveis del culte altres que l'eucaristia com processons, enterraments, etc. L'ús del roquet, des del segle xiii és reservat als bisbes i alguns preveres i diaques. També forma part de l'hàbit dels canonges regulars,que el poden dur substituint el sobrepellís i, per tant, també en els oficis litúrgics. Sembla que es feia servir ja al segle ix. El nom, que deriva del llatí rocchetum o l'alemany rock, que volen dir "hàbit", començar a fer-se servir al segle xiii. |
Biblioteconomia | La Federació Internacional d'Informació i Documentació (FID) fou un organisme internacional sobre documentació i gestió del coneixement actiu durant el s. XX. Era una associació professional internacional d'institucions i persones interessades en el desenvolupament, la producció, la investigació i la utilització de productes de la informació, sistemes i mètodes d'informació i gestió de la informació. Va ser creada el 12 de setembre de 1895 a Brussel·les pels advocats belgues Paul Otlet (1868-1944) i Henri La Fontaine (1854-1943) amb el nom d'Institut International de Bibliographie (IIB). L'oficina principal es va traslladar a la Haia el 1934. El seu nom va anar canviant en el temps, d'acord amb l'evolució del camp: 1895 - Institut International de Bibliographie (IIB) 1931 - Institut International de Documentation (IID) 1937 - Fédération Internationale de Documentation (FID) 1988 - International Federation for Information and Documentation - Fédération Internationale d'Information et de Documentation (FID).Aquesta entitat va ser una de les patrocinadores del primer Congrés Mundial de Documentació, que va tenir lloc a París el 1937. Un dels resultats més importants d'aquesta entitat va ser la creació de la CDU (Classificació decimal universal). |
Indumentària | L'escot i escotadura (castellanismes) o escolladura és el tall d'una peça de roba (estretament emparentat amb el coll) que deixa part del cos al descobert. És habitual referir-s'hi sobretot a l'escotadura que deixa exposat part del pit d'una dona. Per extensió, també és habitual anomenar escot aquesta regió del cos femení, entorn del solc. No obstant això, una peça de roba també pot tenir escot d'esquena i, a vegades, s'anomena escot el tall de sisa (sota el braç), per analogia. Entre els tipus més habituals d'escot, aplicats a bruses, vestits, jerseis, etc., hi ha els següents: escot imperi (o escot barca); escot en cor; escot drapejat; escot en punta; escot profund. |
Arquitectura | En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples. Els podis es construïen en els temples en què no es volia o no es podia fer grades més que a la zona frontal, on era l'entrada. Aquest podi era necessari per prevenir el perill de precipitar-se pels intercolumnis de banda de la gent que caminaven pel pòrtic, abans i després dels sacrificis. |
Informàtica | Aquí es mostra una llista dels projectes de computació distribuïda més importants i populars ordenats per tema de treball i dins del tema per nombre de col·laboradors. |
Filosofia | L'existencialisme i la saviesa dels pobles és un llibre que conté cinc escrits publicats per la filòsofa francesa Simone de Beauvoir entre els anys 1945 i 1946 per a la revista Les temps modernes, creada per ella mateixa i Jean Paul Sartre. El llibre aparegué al 1948, amb un prefaci escrit per la mateixa Simone, i constitueix una fèrria defensa de l'existencialisme, més que no una definició. |
Astronomia | Aquesta és una llista de muntanyes (en llatí montes en plural, mons en singular) del planeta Venus. Les muntanyes de Venus porten el nom de deesses en les mitologies de diverses cultures, excepte per als Maxwell Montes. Les quatre cadenes muntanyoses principals de Venus es diuen Akna Montes, Danu Montes, Freyja Montes i Maxwell Montes. Aquests es troben a Ishtar Terra.Les cadenes muntanyoses estan formades pel plegament i la deformació de l'escorça d'un planeta. Les cadenes muntanyoses de Venus, com les de la Terra, es caracteritzen per molts plecs i falles paral·leles. La presència de cadenes muntanyoses a Venus pot ser una prova que la superfície del planeta està en moviment. |
Ètica | La prevaricació és un delicte que es comet quan una autoritat, jutge/advocat o funcionari públic dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta, per la qual cosa incompleix els deures del funcionariat.Aquesta actuació és una manifestació d'un abús d'autoritat. Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la mateixa Administració. |
Filosofia | L'atomisme és un sistema filosòfic que va sorgir a Grècia durant el segle v aC, segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir). L'àtom és definit com l'element més petit, alhora extens i indivisible, del qual estan fetes totes les coses. Segons l'atomisme mecanicista de Leucip i Demòcrit (segles V i IV aC), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, desproveïdes de qualitats, que no es distingeixen entre si més que per la forma i dimensió, i que per les seves diverses combinacions en el buit constituïxen els diferents cossos. La concepció de la natura és absolutament materialista, i explica tots els fenòmens naturals en termes de nombre, forma i grandària dels àtoms. Fins i tot, redueix les propietats sensorials de les coses a les diferències quantitatives dels àtoms. Aquest moviment filosòfic tindrà continuïtat amb la filosofia d'Epicur i Lucreci. |
Ciències de la salut | El disseny alimentari - food design en anglès - és un concepte recent i canviant, i el seu ús és molt variat. La unió del mot disseny i alimentació es va dur a terme en el context d'un canvi cultural on la figura i l'activitat feta pels cuiners d'avantguarda es desdibuixa i entrellaça amb altres professions com la del dissenyador, científic, artesà; aquesta unió no és generada únicament per aquest canvi d'activitat sinó també per tot un moviment social entorn el consum d'aliments (preocupació social per la qualitat del producte, pel seu origen, per la seva estètica...) Un primera definició del terme és la proposada per la The International Food Design Society que engloba totes les pràctiques i manifestacions en què hi ha algun tipus d'interacció entre el menjar i el disseny: design with food - disseny alimentari Food product design - indústria alimentària Design for food - disseny de productesi utensilis alimentaris Design about food - disseny inspirat en el menjar food space design and interior design for food - disseny interior espais alimentaris eating design - disseny experiències alimentàriesAquestes manifestacions són en la majoria dels casos producte d'una associació entorn el món alimentari, no hi ha una manufactura directa de l'aliment com un producte. Així doncs de manera més específica es pot entendre com un àmbit del disseny que pren el menjar com a matèria principal i té com a objectiu l'elaboració d'un producte comestible mitjançant un procés específic. Aquest procés pot anar des de la modificació d'un aliment del seu estat natural fins a la creació d'un nou producte. Ambdós casos, però, requereixen estudis previs d'investigació, anàlisi, prototipat i testeig; i la manufactura pot tenir lloc de forma industrial, com pot ser les llaminadures, o artesanal com el pa amb tomàquet. Un exemple del disseny alimentari entès com a objecte de disseny és la concessió del Strike Designer Award al xef Ferran Adrià el 2006. Primera vegada que un xef, persona externa al món de l'art i el disseny, rep un premi específic d'aquest àmbit, establint així un diàleg entre la creativitat gastronòmica i la creació artística. |
Protestes | El Moviment social de la Guaiana francesa va ser una ona de protestes que van tenir lloc als carrers de la Guaiana Francesa des del 20 de març del 2017. Les protestes van començar a Kourou però s'han estès per tot el territori. El descontentament es deu a la inseguretat i a la manca d'infraestructures del departament francès, el més gran de tot l'estat. Els manifestants demanen més autonomia i millores com introduir un programa d'inversió, millorar el sistema sanitari, l'educació i la protecció social. |
Informàtica | Galetes entre llocs (cross-site cooking en anglès), cada lloc ha de tenir les seves pròpies galetes, de manera que un lloc "dolent.net" no tingui la possibilitat de modificar o definir galetes d'un espai com "bo.net". Les vulnerabilitats cross-site cooking dels navegadors permeten a llocs maliciosos trencar aquesta regla general. Aquest fet, és similar al de la falsificació de galetes, però l'atacant s'aprofita d'usuaris benintencionats amb navegadors vulnerables, en lloc d'atacar al lloc web directament. L'objectiu d'aquests atacs pot ser realitzar una fixació de sessió, és a dir, un robatori de sessió en un lloc web. Galetes entre llocs són un tipus d'Exploit del navegador que permet a l'espai atacant establir una galeta per un navegador dins del domini galeta d'un altre servidor. Poden ser utilitzades per realitzar atacs de fixació de sessió, com un espai perjudicial pot fixar l'identificador de sessió galeta d'algun altre lloc. Altres escenaris possibles d'atac poden ser: l'atacant ha de saber sobre una vulnerabilitat de seguretat d'un servidor, com per exemple que és explotable fent servir una galeta. Però, si aquesta vulnerabilitat de seguretat requereix, per exemple, una contrasenya d'administrador que l'atacant no coneix, les galetes d'entre llocs poden ser utilitzades per enganyar a usuaris innocents al realitzar l'atac de forma inintencionada. El concepte de galetes entre llocs, és similar a XSS,XSRF, XST, scripting entre zones, etc., que envolta l'habilitat de moure dades o codis entre diferents espais web (o en alguns casos entre correu electrònic o missatges instantanis). Aquest problemes estan lligats al fet que un navegador web és una plataforma compartida per diferents aplicacions, espais i informacions. Només les fronteres lògiques de seguretat sustentades per navegadors asseguren que un espai no pot corrompre o robar dades d'un altre. Tanmateix, un exploit del navegador com les galetes entre llocs, poden ser utilitzats per moure coses entre les fronteres de la seguretat lògica. |
Jocs | Fet i amagar és un joc popular en el qual un dels jugadors para i ha de comptar, sense mirar, fins a un nombre preestablert. Mentrestant, els altres jugadors s'han d'amagar. El qui para, un cop ha acabat de comptar, diu: "Qui no s'ha amagat, para"; els qui estan amagats, criden «Fet!», i aqueix els ha de cercar. Quan en veu un, ha de córrer cap al lloc on estava parant i ha de mirar d'arribar-hi abans que ell i, tocant la paret amb la mà, ha de dir: "Un, dos, tres...(el nom del jugador vist)". Parar, pagar o dur-lo vol dir estar encarregat de la part més desairada o més molesta, com encalçar els altres, rebre llurs cops, etc.. La mare és el lloc d'on ix el qui paga i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats. Tocar mare és doncs tocar aquell lloc per a salvar-se. Si el qui estava amagat hi arriba abans, ha de dir: "Un, dos, tres, salvat", però si provant de salvar-se es confon de lloc, no se salva. Si el que para veu un dels que estan amagats, però s'enganya de persona, el qui està amagat surt i ha de dir: "Has trencat l'olla"; aleshores tots surten del seu amagatall i el qui parava ho ha de tornar a fer.En el sorteig que es fa abans dels jocs infantils per a saber qui ha de pagar, l'infant jugador que té dret a posar-se primer una pedreta petita dins una mà, demanar a quina mà la porta, i lliurar-la llavors al qui no ho endevina (Tortosa). També es diu pedreta de la veu amb què es reclama el tal dret, que sempre és del qui ho demana primer. |
Arqueologia | Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques. S'hi troben concentracions de restes d'activitat humana i està constituït per la presència d'artefactes, elements estructurals, sòls d'ocupació i altres anomalies. Aquestes restes es poden trobar mitjançant una mera prospecció de superfície, o si el jaciment ha estat enterrat, amb una prospecció del subsol. |
Sociologia | Rentar (els) plats o la vaixella o escurar (i altres expressions com fregar els plats, fer l'escurada, fer l'escuranda, fer la fregarada o fer l'einam) és l'acció de netejar els estris emprats per a la preparació i el consum de menjar i beure, és a dir, no sols els plats sinó també els coberts, els gots i copes, les paelles, les plates, les cassoles, les olles, etc.Els plats poden ser rentats a mà o bé amb una màquina anomenada rentaplats, llavaplats o escuradora, segons l'àrea del domini lingüístic. |
Metodologia | L'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…).Fou introduït a la legislació l'1 de juliol del 2004 en substitució del Salari mínim interprofessional (SMI) la funció del qual s'ha reduït a l'àmbit laboral.El 2004 doncs, la quantia de l'IPREM coincidí amb la de l'SMI. A partir del 2005, el creixement anyal de l'IPREM ha estat menor a la de l'SMI. L'IPREM s'actualitza a principis de cada any a la Llei de Pressupostos. Entre el 2004 i el 2006 va créixer un 2% anual, és a dir, menys que l'IPC. Entre el 2006 i el 2007 va créixer un 4,2%. L'IPREM anyal amb pagues extres s'empra en substitució del Salari Mínim Interprofessional quan la normativa es refereix a l'SMI en còmpute anyal, tret que s'especifiqui que s'exclouen les pagues extraordinàries Per exemple, els límits d'ingressos per accedir a un Habitatge de Protecció Oficial es calculen a partir de múltiples de l'IPREM anual amb pagues extres. |
Jocs | El Spiel des Jahres («joc de l'any» en alemany) és un premi concedit anualment a jocs de tauler i jocs de cartes. El premi es creà l'any 1978 per premiar l'excel·lència en la creació i disseny de jocs i per fomentar jocs de qualitat al mercat alemany. En els anys següents es va anar consolidant com un dels premis més prestigiosos dins el món dels jocs i actualment n'és una referència imprescindible, ja que assegura un nombre molt alt de còpies venudes i difusió als mitjans. |
Geografia | Brezoi és una ciutat situada al comtat de Vâlcea (Romania). Administra vuit pobles: Călinești, Corbu, Drăgănești, Golotreni, Păscoaia, Proieni, Valea lui Stan i Văratica. Es troba a la regió històrica d'Oltènia. Segons el cens del 2011, la població de Brezoi és de 6.022 habitants, per sota del cens anterior del 2002, quan es van registrar 6.859 habitants. La majoria dels habitants són romanesos (85,3%), amb una minoria de gitanos (8,78%). Per al 5,51% de la població, no es coneix l’ètnia. |
Telecomunicacions | 1080i és l'abreviatura utilitzada per a anomenar un tipus de senyal de vídeo obtingut a través de l'exploració entrellaçada i (de l'anglès interlaced) d'una escena, respecte al número 1080 representa la quantitat de línies escombrades en un fotograma que representen la resolució espacial vertical. |
Televisió | Comedy Central, també conegut com a Paramount Comedy, és un canal de televisió propietat de Viacom. Els seus continguts se centren en les sèries i l'humor. El canal va emetre per primer cop l'1 d'abril de 1991 als Estats Units d'Amèrica. Posteriorment s'han llençat versions a Amèrica del Sud, Alemanya, Hongria, Índia, Irlanda, Itàlia, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Regne Unit, Suècia i Espanya. |
Geografia | Ianca (pronunciació en romanès: [ˈJaŋka]) és una ciutat del comtat de Brăila, Muntènia (Romania). És la segona localitat urbana més gran del comtat de Brăila en número d'habitants (10.343).Segons el cens del 2011, el 92,81% de la població es declarava romanesa i el 2,89% com a gitana (el 0,14% declarava una altra ètnia i el 4,14% no declarava una ètnia). |
Astronomia | El mòdul de comandament i servei (CSM) fou una nau espacial manufacturada per North American Aviation per a la NASA. Era una de les dues nau espacials utilitzades en el programa Apollo, juntament amb el mòdul lunar, per dur astronautes a la Lluna. Junts, se'ls coneixia com a nau Apollo. Després de la conclusió del programa Apollo, el CSM feu servei com a transbordador pel programa Skylab i el Projecte de proves Apollo-Soiuz, en què un CSM s'acoblà en òrbita amb una nau Soiuz soviètica. Com el seu nom ho suggereix, la nau es componia de dos segments, el mòdul de comandament (càpsula de reentrada), que allotjava la tripulació i l'equipament necessari per a la reentrada i l'ameratge; i el mòdul de servei, que proporcionava propulsió, energia elèctrica i emmagatzemament de diversos consumibles necessaris per a la missió. El mòdul de servei era abandonat i es permetia que s'incinerés a l'atmosfera abans que el mòdul de comandament reentrés i tornés la tripulació a casa. |
Química | L'abundància natural (AN) és la quantitat present en la natura de cada isòtop d'un element químic expressada en percentatge. La massa atòmica dels elements és una mitjana ponderada de la massa atòmica de cada isòtop, segons la seva abundància natural. L'abundància de cada isòtop varia per a cada planeta, però es manté relativament constant durant el temps. Cal no confondre l'abundància natural d'un isòtop, amb l'abundància d'un element químic a l'escorça terrestre. Per exemple, es pot calcular la massa atòmica del liti a partir de les següents dades; El liti consta de dos isòtops estables; El Li-6 (7,59% d'abundància natural) i massa atòmica 6,015 uma El Li-7 (92,41% d'abundància natural) i massa atòmica 7,016 umaAixí doncs el càlcul serà el següent: M = ∑ ( a b u n d a ` n c i a ⋅ m a s s a a t o ` m i c a ) 100 = 7 , 59 ⋅ 6 , 015 + 92 , 41 ⋅ 7 , 016 100 = 6 , 94 u m a {\displaystyle M={\frac {\sum (abund{\grave {a}}ncia\cdot massa\ at{\grave {o}}mica)}{100}}={\frac {7,59\cdot 6,015+92,41\cdot 7,016}{100}}=6,94uma} El valor resultant, 6,94 uma és la massa atòmica del Liti i s'acosta més al valor del Li-7, ja que és el més abundant (aproximadament 92 de cada 100 àtoms de liti que es troben a la terra són de Li-7). |
Telecomunicacions | La detecció de primer pla és una de les grans tasques en l'àmbit de la visió per computador que té com a objectiu principal detectar canvis en seqüències d'imatges. Moltes aplicacions no necessiten conèixer tota l'evolució del moviment en una seqüència de video, sinó que només requereixen la informació dels canvis en l'escena. La detecció de primer pla intenta separar aquests canvis que es produeixen en el primer pla del fons. Es tracta d'un conjunt de tècniques que, normalment, analitzen les seqüències de video en temps real i que són enregistrades amb una càmera estacionària. |
Ecologia | La llebre comuna o llebre europea (Lepus europaeus) és una espècie de llebre oriünda d'Europa i parts d'Àsia. És una de les espècies de llebre més grosses i viu en zones obertes i temperades. S'alimenta principalment d'herba, que complementa amb branquillons, brots, escorça i plantes cultivades, particularment a l'hivern. Els seus depredadors naturals inclouen ocells rapinyaires grossos, cànids i fèlids. Les seves potes llargues i fortes i els seus grans narius li permeten córrer a una velocitat alta i sostinguda per a fugir dels enemics. Normalment, les llebres són animals nocturns i tímids, però a la primavera es persegueixen pels prats a plena llum del dia. Durant aquest període, a vegades es piquen l'una a l'altra amb les potes («boxa»). En general, no són mascles que es barallen, sinó femelles que copegen els mascles per a posar-los a prova o indicar-los que encara no estan preparades per a aparellar-se. Les femelles nien en la superfície en lloc de fer-ho en un cau. Les cries són actives des del moment del naixement. Cada femella pot tenir tres ventrades a l'any, cadascuna de tres o quatre llebretons, al llarg d'una temporada de cria que s'estén des del gener fins a l'agost. Les llebres poden viure fins a dotze anys. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica la llebre comuna com a espècie en «risc mínim» per la gran extensió de la seva distribució i la seva relativa abundància. Tanmateix, les poblacions de l'Europa continental han anat decreixent des de la dècada del 1960 a causa, almenys en part, dels canvis que s'han produït en l'agricultura. A Europa, on se'n maten més de cinc milions a l'any, les llebres comunes són objecte de caça des de fa segles. El costum britànic de caçar llebres amb gossos fou declarat il·legal. La llebre és un símbol tradicional de fertilitat i reproducció en algunes cultures. |
Geografia | Hamilton és un petit municipi a la serralada Mount Lofty a Austràlia Meridional. És a uns 120 km al nord-est d'Adelaida, Austràlia del Sud, a uns 20 km al nord de Kapunda. Hamilton va ser el lloc de naixement d'Albert Percy Blesing el 1879, diputat pel nord des de 1924 fins a 1944 va exercir com a Ministre d'Agricultura, Govern Local i el repoblament en el govern de Thomas Playford IV. |
Mitologia | Turdur, Durtur, Duttur, Sirtur o Sirtir (sumeri: 𒀭𒁍𒁺) fou la deessa sumèria de la fertilitat (referida principalment a la terra). Era mare de Dumuzi i Geštinanna. |
Informàtica | Un autòmat cel·lular (A.C.) és un model matemàtic per a un sistema dinàmic que evoluciona en passos discrets. És adequat per modelar sistemes naturals que puguin ser descrits com una col·lecció massiva d'objectes simples que interaccionin localment uns amb els altres.Són sistemes descoberts dins de l'àmbit del camp de la física computacional per John von Neumann els anys 1950. Tot i això, els autòmats cel·lulars van ser posats ja en pràctica per Konrad Zuse i Stanislaw Ulam uns anys abans. |
Ciència militar | El Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikası Dövlət Sərhəd Xidməti) és una és una patrulla fronterera de caràcter militar de la República de l'Azerbaidjan que s'encarrega de la vigilància de seves fronteres amb els seus països veïns, Turquia, Geòrgia, Rússia, Iran i Armènia. La Guàrdia Costanera de l'Azerbaidjan és la part marítima del Servei Nacional de Fronteres. Està orientada a la protecció dels ports, les aigües interiors, la frontera marítima i el mar territorial a la Mar Càspia. La missió i la funció del Servei Nacional de Fronteres és garantir la seguretat de l'Azerbaidjan a través de la vigilància de les seves fronteres i impedir entri al país contraban, immigrants, terroristes i armes, incloses les armes de destrucció massiva. El Servei Nacional de Fronteres no és una branca de les Forces Armades de l'Azerbaidjan, però coopera amb elles. Es va establir el 31 de juliol de 2002 pel decret del President de l'Azerbaidjan, Heidar Alíev. |
Aeronàutica | El caire de sortida és el punt del perfil d'una ala en el qual l'aire de l'extradós i el de l'intradós conflueixen i perden el contacte amb l'ala. Es tracta del caire posterior de l'ala. El mateix concepte es pot aplicar a altres superfícies aerodinàmiques de perfil similar a l'alar, com ara els estabilitzadors horitzontals, els estabilitzadors verticals o els àleps d'una hèlice. |
Agricultura | Les Coeteres del delta de l'Ebre o Coeteres de les Terres de l'Ebre són una sèrie d'edificis construïts entre 1950 i 1973 al Delta de l'Ebre que s'usaven per a emmagatzemar i disparar coets granífugs, un tipus de pirotècnia que es llança als núvols per impedir que hi hagi pedregada, protegint així el cultiu de l'arròs. |
Estris | L'enllaunat o envasat és un mètode per conservar aliments que consisteix a escalfar-los a una temperatura que destrueixi els possibles microorganismes presents i segellar-los en pots, llaunes o bosses hermètiques. A causa del perill que suposa el Clostridium botulinum (causant delbotulisme) i altres agents patògens, l'únic mètode segur d'envasar la majoria dels aliments és sota condicions de pressió i temperatura altes, normalment d'uns 116-121° C. Els aliments que han de ser envasats a pressió inclouen la majoria de verdures, carns, mariscs, productes avícoles i lactis. L'embotellament, creat l'any 1810, s'utilitza generalment per a fruites i vegetals. El procés és semblant al de l'enllaunat, però els aliments es col·loquen en ampolles en lloc de llaunes. Els únics aliments que poden envasar amb seguretat en un bany d'aigua bullent (a pressió normal) són els molt àcids amb un pH inferior a 4,6, com ara la fruita, verdures adobades i altres aliments als quals s'hi ha afegit àcid. |
Cronometria | Jeremy Thacker va ser un escriptor i rellotger del segle XVIII, que va encunyar la paraula cronòmetre per a designar un tipus de rellotges precisos dissenyats per poder calcular la longitud geogràfica en el mar. Ell mateix va crear un cronòmetre marí col·locat sobre una suspensió cardan i dins d'una campana de buit, però va ser un fracàs. La idea de mantenir el rellotge en el buit per a un rellotge marí ja havia estat proposada pel rellotger italià Antonio Tempora el 1668. Poc temps després, el rellotger britànic John Harrison construiria els seus reeixits cronòmetres marins a partir de 1730, encara que fins al quart (el portat per Cook al 2n i 3r viatges a Austràlia) no obtindria el premi màxim atorgat pel Board of longitudes.Va escriure "The Longituds Examined" (Les Longituds Examinades) en 1714. |
Indumentària | La musclera, peça d'origen militar, és una tira de roba que es duu col·locada longitudinalment sobre l'espatlla o muscle d'una camisa, guerrera, capot o altra peça superior de vestir. Consta de tira (cos) amb base (punt d'arrencada de la tira, col·locada a la banda exterior de l'espatlla, vora la costura de màniga) i extrem (terminació de la tira, col·locada a la banda interior de l'espatlla, vora el coll) dotat de trau. Pot ser desmuntable o, predominantment, fixa. Normalment es duen dues muscleres, una sobre cada muscle. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.