label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Història | Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona. Es preaven de ser descendents dels comtes de Vinovo i van adoptar l'escut blau amb un roure daurat.Entre els seus membres hi va haver dos papes: Francesco della Rovere (Sixt IV), promotor de la Capella Sixtina. Giuliano Della Rovere (Juli II), nebot de l'anterior, mecenes de Miquel Àngel, Bramante i Rafael Sanzio. |
Biblioteconomia | La Khalduniya o (al-Màdrassa) al-Khalduniyya o al-Jamiyya —en àrab المدرسة الخلدونية, al-Madrasa al-Ḫaldūniyya— fou una associació cultural fundada a Tunis el 1896, autoritzada el 22 de desembre de 1896. Portava el nom del seu inspirador espiritual, Ibn Khaldun. Va obrir portes el 15 de maig de 1897. Fou la primera escola moderna de Tunísia.El seu objectiu era introduir a l'ensenyament tradicional una orientació moderna. El darrer president fou Fadil ibn Ashur, un modernista escollit el 1945 que va dirigir l'associació fins a la reforma de l'ensenyament del 1958 amb el qual els objectius foren assolits. Després va esdevenir una biblioteca. |
Astronomia | L'Exoplanet Data Explorer / Exoplanet Orbit Database enumera planetes extrasolars de fins a 24 masses jovianes. "Hem retingut el generós límit de massa superior de 24 masses de Júpiter en la nostra definició de "planeta", per les mateixes raons que en el Catàleg: en aquest moment, qualsevol límit de massa és arbitrari i tindrà poca funció pràctica a causa de la sense ambigüitat en les masses de velocitat radial i per la falta de motivació física.La distinció 13 de la massa de Júpiter per part del grup de treball de la UAI està desmotivada físicament per als planetes amb nuclis rocosos i de forma observacional problemàtic a causa del pecat i l'ambigüitat. Una distinció teòrica i retòrica útil és separar les nanes marrons dels planetes per mitjà del seu mecanisme de formació, però aquesta distinció és de poca utilitat observacional." |
Química | La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests. Fou enunciada en forma d'hipòtesi pel químic italià Amedeo Avogadro (1776-1856) l'any 1811 amb la següent formulació: "Volums iguals de gasos, sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules". És una de les lleis fonamentals de la química que permeté explicar dins de la teoria atòmica de Dalton la llei experimental dels volums de combinació de Gay-Lussac. Matemàticament pot expressar-se com: V 1 V 2 = N 1 N 2 {\displaystyle {\frac {V_{1}}{V_{2}}}={\frac {N_{1}}{N_{2}}}} On : V 1 {\displaystyle {\ce {V_1}}} i V 2 {\displaystyle {\ce {V_2}}} són els volums de dos gasos diferents. N 1 {\displaystyle {\ce {N_1}}} i N 2 {\displaystyle {\ce {N_2}}} són els respectius nombres de molècules. |
Televisió | La XVII Edició dels Premis Antena de Oro, concedits el 5 de març de 1988 però corresponents al període 1986-1987 va guardonar els següents: |
Nàutica | La norma Freycinet (francès: gabarit Freycinet) és una norma que regeix les dimensions de les rescloses. Fou creada el 5 d'agost 1879 per Charles de Freycinet, aleshores primer ministre de França.Aquesta llei va decretar les mides mínimes de les rescloses (i per extensió per a les embarcacions, els canals i els rius navegables). Imposava una llargada de 39 m, una amplada de 5,2 m i una profunditat de 2,2 m com a mínims, de tal manera que embarcacions de 300 a 350 tones podien passar. Les barques (xalanes o (francès) péniches) que es van construir de conformitat amb aquesta norma no podien superar una llargada de 38,5m, una amplada de 5,05m i un calat de 1,8m. Aquesta norma correspon a la classe I CEMT de la classificació europea de les vies navegables proposada per a la CEMT o la Conferència europea dels ministres del transport. El 2001, 5800 km de les vies navegables franceses corresponien a aquesta norma. |
Telecomunicacions | En telefonia, el sistema de marcació per tons, també anomenat sistema multifreqüencial o DTMF (Dual-Tone Multi-Frequency), consisteix en el següent: Quan l'usuari polsa en el teclat del seu telèfon la tecla corresponent al dígit que vol marcar, s'envien dos tons, de diferent freqüència, que la central de commutació descodifica a través de filtres especials, detectant instantàniament quin dígit s'ha marcat. La marcació per tons va ser possible gràcies al desenvolupament de circuits integrats que generen aquests tons des de l'equip terminal, consumint poca corrent de la xarxa i substituint el sistema mecànic d'interrupció-connexió, l'antiquat disc de marcar. Aquest sistema supera la marcació per pols, fent disminuir la possibilitat d'errors de marcació, al no dependre d'un dispositiu mecànic. Per altra part és molt més ràpid, ja que no s'ha d'esperar tant temps perquè la central detecti les interrupcions, segons els números marcats. Tanmateix, les modernes centrals telefòniques de commutació digitals, controlades per ordinador, continuen admetent la connexió dels terminals telefònics amb els dos tipus de marcació. |
Química | La tioacetamida és un compost orgànic amb la fórmula C₂H₅NS. És un sòlid incolor soluble en aigua. La tioacetamida s'utilitza com a font de sulfur d'hidrogen en síntesi orgànica i inorgànica, així com en l'anàlisi qualitativa inorgànica. |
Informàtica | En el camp de la informàtica, l'enginyeria social consisteix a obtenir informació confidencial manipulant als seus usuaris legítims. Es tracta d'un atac dirigit a enganyar un usuari o administrador d'un lloc a Internet per poder veure informació útil, obtenir accés a sistemes, cometre frau, intrusió a una xarxa, etc. És una tècnica que poden fer servir certes persones per obtenir informació, accés o permisos en sistemes d'informació que els permetin fer danys a la persona o organisme compromesos. El principi que sustenta l'enginyeria social és que, en qualsevol sistema, els usuaris són la «baula feble». |
Fiscalitat | El blanquiment o emblanquiment de diners (també conegut en alguns països com a rentatge de capital, rentatge d'actius, rentatge de diners o blanquiment de capital) és l'acció de dissimular l'origen de diners adquirits de forma il·legal amb la finalitat de reinvestir-los en activitats legals. El blanqueig de diner és un element de les tècniques de la criminalitat financera que permet als delinqüents de disposar, utilitzar i gaudir del producte de les seves activitats delictives. El diner negre o bé, per contra, és el benefici o capital no declarat a hisenda, però que no necessàriament té un origen delictiu. |
Periodisme | Premsa groga és aquell tipus de premsa sensacionalista que inclou titulars de catàstrofes i un gran nombre de fotografies amb informació detallada sobre accidents, crims, adulteris i embolics polítics. Als països de llengua anglesa, s'associa als anomenats «tabloides», diaris d'un format més petit que el dels altres diaris. El terme es va originar durant la «batalla periodística» entre el diari New York World, de Joseph Pulitzer, i el New York Journal, de William Randolph Hearst, de 1895 a 1898, i es pot referir específicament a aquesta època. Tots dos diaris van ser acusats, per altres publicacions més serioses, de magnificar certa classe de notícies per augmentar les vendes i de pagar als implicats per aconseguir exclusives. Erwin Wardman, director del diari New York Press va encunyar el terme «periodisme groc», a principis de 1897, per descriure el treball tant de Pulitzer, com de Hearst. L'èxit del personatge The Yellow Kid en ambdós diaris va contribuir a crear el terme.Wardman, però, no va definir el terme i el 1898 va elaborar l'article «We called them Yellow because they are yellow». (El títol és un joc de paraules intraduïble al català. Yellow significa tant 'groc' com 'cruel' i 'covard'.) En alguns països, com Mèxic durant el govern de Ernesto Zedillo Ponce de León, han existit pressions per part del govern per a evitar el desmesurat groguisme en els mitjans de comunicació electrònics.Al Japó la premsa groga sol consistir en revistes setmanals que tracten temes com el xafardeig, la política i la pornografia. Kodansha és una editorial que edita Friday, una revista sensacionalista molt destacada. |
Sociologia | La sociologia de la moda estudia la moda des de la societat mateixa. Intenta desvetllar els significats de la moda a la societat.Els estudis sociològics sobre moda remunten principalment als inicis de segle xx. Malgrat que de moda ja se n'escriu des del segle xviii el fenomen és analitzat només amb l'arribada de la sociologia i l'antropologia. Històricament és un camp que ha estat molt lligat als estudis culturals. Hi ha hagut un menyspreu generalitzat en el coneixement. És a partir dels anys 1990 que la moda com a objecte d'estudi sociològic a banda s'emancipa i pren forma.Per tot allò trobat es pot dir que la moda és un agent de socialització que influeix en el comportament individual i social. És el reflex de la industrialització i de la societat individualista sortint de la Revolució Francesa. Segueix uns cicles que poden mantenir-se en continuïtat o trencar-se a propòsit.Cadascun d'aquests cicles ens parla de la necessitat de l'ésser humà de trobar models a imitar, models dels quals diferenciar-se'n i desitjos molts cops inconscients com ara arribar a un millor nivell de vida. És un reflex de les jerarquies de la societat i dels rols instaurats. Però la moda va més enllà de vestir-se. Moda és un terme més genèric que abasta l'estar en ús de qualsevol pràctica social malgrat que psicològicament la societat contemporània ha volgut unir moda a abillament. |
Gestió | El cicle de maduració és el temps que passa, en dies, des del moment en què es fa una comanda fins al dia en què es rep el pagament dels clients. |
Objectes astronòmics | LHS 292 és una nana vermella en la constel·lació del Sextant. Malgrat ser a una distància relativament propera al Sol, a uns 14,8 anys llum, és massa tènue com per poder ser vista a ull nu. És una estrella fulgurant, la qual cosa vol dir que pot augmentar sobtadament la seva brillantor durant curts períodes. |
Arquitectura | La pisa daurada o de reflexos metàl·lics, coneguda també com a reflex daurat, obra de Màlika o reflex hispanoàrab, és un tipus de decoració esmaltada amb efectes iridescents produïts pels òxids metàl·lics aplicats en una tercera cocció sobre un esmalt ja cuit.Iniciada en la Mesopotàmia musulmana, la pisa daurada es va desenvolupar també en el Nord d'Àfrica i en la Península Ibèrica. Un cert vel de llegenda atribueix als últims terrissaires del Marroc i el País Valencià la possessió de la seva fórmula secreta. A la península Ibèrica, identificada amb la pisa morisca, va tenir el seu major focus de producció als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, des de la ceràmica aragonesa dels terrissaires mudèjars de Muel fins al gran empori de Manises. |
Filosofia | El feminisme filosòfic naix al s. XVII amb les innovacions conceptuals i terminològiques de la filosofia barroca. S'interroga sobre la peculiar situació de les dones, no sols dins del conjunt social, sinó i sobretot en com han estat pensades i com es conceptualitza el seu sexe. És un corrent important de la modernitat que utilitza els mètodes contemporanis del pensament filosòfic per elaborar explicacions causals i funcionals de la subordinació femenina. Són molts els temes i causes vinculades amb el pensament feminista: se n'investiguen les religioses, socials, polítiques, psicològiques, culturals, etològiques, biològiques, etc. Cal distingir entre feminisme filosòfic i altres dos discursos: la filosofia canònica i les seues apreciacions sobre el sexe femení i la filosofia, de qualsevol mena, realitzada per dones. |
Llengües | David (o Dovid) Bergelson (דוד בערגעלסאָן) (12 d'agost 1884 - 12 d'agost de 1952) fou un escriptor jueu en llengua ídix. Nascut a Ucraïna, va viure durant un temps a Berlín. Va tornar a la Unió Soviètica amb l'arribada al poder de Hitler a Alemanya. Juntament amb altres intel·lectuals jueus va ser afusellat durant la campanya antisemita de Stalin contra els "cosmopolites sense arrels". |
Objectes astronòmics | HD 27894 és una estrella de novena magnitud situada a aproximadament 138 anys llum en la constel·lació del Reticle. És una nana taronja (tipus espectral K2V), un tipus d'estrelles més tènue i freda que el Sol. El 2005, l'Equip Genovès de Recerca de Planetes Extrasolars va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar orbitant l'estrella. |
Objectes astronòmics | HD 104067 és una nana taronja de magnitud 8 situada aproximadament en la constel·lació del Corb. És una estrella més petita, freda i tènue i menys massiva que el Sol. La seva metal·licitat és set vuitens la del Sol. El 2009 s'hi va descobrir un gegant gasós orbitant-la. |
Arquitectura | Luis Barragán Morfín (n. Guadalajara, Jalisco, Mèxic; 9 de març de 1902 - Mèxic, D. F.; 22 de novembre de 1988) va ser un dels arquitectes mexicans més importants del segle XX i únic de la seva nacionalitat a obtenir el Premi Pritzker el 1980. Luis Barragán és un dels arquitectes més influents de la modernitat mexicana, la seva obra és notòria en arquitectes actuals no només en aspectes visuals sinó conceptuals. Les seves edificacions són freqüentment visitades per estudiants i catedràtics d'arquitectura de pràcticament tot l'orbe. |
Informàtica | StyleGAN és un xarxa generativa antagònica (RGA) que va ser introduida per investigadors de Nvidia el desembre de 2018, i van fer disponible la font feta el febrer 2019. StyleGAN depèn del programari CUDA de Nvidia , de les GPUs i del TensorFlow de Google. La segona versió de StyleGAN, anomenada StyleGAN2, va ser publicada el 5 de febrer de 2020. Aquesta versió elimina alguns dels artefactes característics i millora la qualitat d'imatge. El 12 d'octubre de 2021, Nvidia va llançar StyleGAN3, descrita com una versió "lliure d'àlies". |
Ètica | Llibertat al món - Freedom in the World (anglès) - és un informe anual basat en una enquesta i realitzat per Freedom House, amb seu als Estats Units d'Amèrica, que intenta mesurar el grau de llibertat política i democràcia en tots els països i territoris en disputes importants arreu del món. |
Estris | La medicina hiperbàrica utilitza la oxigenoteràpia hiperbàrica (OHB), utilitzant l'oxigen a pressions per sobre de la pressió atmosfèrica, especialment per sobre d'1,4 ATA (Atmosferes Absolutes).L'equip necessari consisteix en una cambra hiperbàrica, que pot ser de construcció rígida o flexible, i un mitjà de lliurament d'oxigen al 100%. L'operació es realitza amb un programa predeterminat per personal capacitat que vigilen el pacient i pot ajustar el programa segons sigui necessari. |
Ciències de la salut | El peix blau és un grup de peixos que conté d'un 5% a un 11% de greix. En un mateix peix, la proporció de greix pot variar: sol ser més gran a l'estiu i a principis de tardor, i també depèn de l'edat i de la seva grandària, de l'època de l'any en què ha estat capturat (abans o després de la posta) i de la temperatura de l'aigua. Es tracta d'una categoria d'ús comú i no d'un gènere biològic. La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors. El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix. Com a norma general, neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons. El peix blanc ans al contrari no arriba mai al 5% de greix i en pot tenir molt menys com és el cas del llucet amb només 0,4%.Alguns peixos blaus són la tonyina, la bacora, la sardina, l'aladroc, el sorell, l'arengada, el verat, el bis, boga, el salmó, el moll de roca, l'anguila, el congre, el peix espasa, la llamprea, el verat d'ull gros, el besuc blanc o el turbot. El bacallà en salaó es considera, a nivell nutricional, un peix blau, ja que el procés de salaó augmenta considerablement la seua concentració de greix. Malgrat el seu valor nutricional elevat, cal matisar. La pol·lució marina va deixar un impacte: els peixos blaus poden acumular metalls pesants i sobretot el mercuri. L'índex de metalls pesants depèn de l'edat del peix i del lloc on s'ha pescat. Sobretot els peixos grans i llargs en poden acumular molt a la seva vida. S'incita a moderar el consum de tonyina o bonítol enllaunat, d'origen poc controlat. |
Química | Skunk (en català "mofeta") és una arma malodorant i no letal que s'utilitza per al control de multituds per les Forces de Defensa d'Israel (IDF) i es comercialitza als militars i a les forces de l'ordre de tot el món. Va ser desenvolupada i fabricada per Odortec, amb dues empreses de suport, Man i Beit-Alfa Technologies. La forta olor del líquid es comercialitza com una millora respecte a altres armes de control de multituds (CCW), com ara bales de goma i gasos lacrimògens fets servir per les FDI contra els manifestants palestins. Les FDI són criticades per les seves tàctiques durant el desplegament, inclòs l'ús comú contra persones, empreses i barris que no participen en protestes com a forma de càstig col·lectiu. |
Administració | Una corporació de dret públic és una figura de l'àmbit del dret administratiu que defineix la personalitat jurídica d'entitats associatives que, representant els interessos de certs sectors socials, desenvolupen funcions públiques d'ordenació de dit sector. Les corporacions de dret públic estan emmarcades dins l'administració institucional. A diferència de les corporacions amb propòsits comercials o sense ànim de lucre, constituïdes lliurement a l'empara pel dret de Societats, les corporacions de dret públic només poden constituir-se al dictat d'una determinada Llei que determini la seva finalitat, estructura i funcionament. Llei que els sol encomanar determinades funcions públiques d'ordre administratiu, o atribuir-ne per delegació expressa de l'administració pública. Circumstància per la qual estan sotmeses al dret administratiu, i tanmateix, al estar constituïdes per a representar i defensar els interessos, econòmics o professionals, dels seus membres, ho estan també al dret privat.Les seves activitats es regulen per les Ordenances i Reglaments propis de cada institució. Se sostenen econòmicament amb les aportacions, quotes i derrames dels seus membres. I l'administració pública corresponent a l'activitat que regulen n'exerceix la seva tutela. La pertinença a aquestes corporacions és obligatòria per a totes les persones que pretenguin exercir els drets regulats per les mateixes, essent necessari el compliment de determinades condicions relacionades amb els fins corporatius en un àmbit territorial determinat: Estar en possessió d'un títol professional i voler exercir-lo en una província o regió. (Col·legis Professionals), Disposar d'un comerç o indústria en una ciutat, comarca o província (Cambres de Comerç, Indústria i Navegació), Tenir una nau de pesca en un determinat port pesquer (Confraries de pescadors), Ser propietari d'una finca en una zona amb concessió d'aigües públiques per al reg (Comunitats de regants), etc. |
Antropologia | Els Ofiogenes eren una família grega (o genos) originària de Pàrion a Mísia Plini els situa a l'illa de Xipre.El seu nom derivat del grec antic Όφειος γένος "fills de les serps", els fa parents de les serps. En aquesta família només els homes, i no les dones, eren famosos per la seva capacitat per a curar les mossegades dels escurçons i les serps verinoses només amb la imposició de les mans. Una altra característica, diu Plini, era l'olor que desprenien, una olor selvàtica, que es percebia millor a la primavera. La seva suor i la seva saliva també tenien efectes curatius. Un text de Plini deixa constància d'un escrit de Varró on deia que a l'Hel·lespont s'usava la saliva dels ofiogenes contra la mossegada de les serps.Els Ofiogenes atreien primer sobre ells mateixos la taca lívida que deixa la picadura, calmant així el dolor i la inflamació. Els mitògrafs diuen que l'avantpassat d'aquesta família era una serp que es va transformar en home, però Estrabó creu que aquest avantpassat podia ser un membre de la tribu africana dels psils que també tenien poders sobre les picades de les serps. Plini és l'únic que cita el nom d'un membre d'aquesta família, Evegones, que va ser ambaixador a Roma i va ser utilitzat pels cònsols com a experiment. El van introduir dins d'un barril ple de serps, que, davant la sorpresa de tots els presents, li van llepar tot el cos sense fer-li mal. |
Objectes astronòmics | WASP-4 és una estrella de la seqüència principal de tipus G que es troba a uns 900 anys llum de la Terra a la constel·lació del Fènix. |
Lingüística | Un heterograma (del grec héteros, 'diferent' i gramma, 'lletra') és una paraula o frase que no conté cap lletra repetida. Aquesta propietat va ser descrita per Dmitri Borgmann al seu llibre Language on Vacation: An Olio of Orthographical Oddities, on intentà trobar la paraula més llarga que complís aquesta condició (tot i que ell s'hi referia com a paraula sense patró o isograma, enlloc d'heterograma).L'escriptor Georges Perec utilitzava aquest concepte com a base per formar poemes. Partia d'un heterograma d'onze lletres (les deu més usades del català i una de les restants, que ell anomenava la clau del poema). Després escrivia onze anagrames d'aquest. Finalment utilitzava aquesta restricció per formar un poema amb sentit, formant així un nou tipus de composició poètica anomenada onzena. |
Objectes astronòmics | (3907) Kilmartin és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Maximilian Franz Wolf el 14 d'agost de 1904 des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Inicialment va ser designat com A904 PC. Més endavant, el 1989, a proposta de Brian G. Marsden, va ser anomenat en honor de l'astrònoma neozelandesa Pamela Kilmartin.Està situat a una distància mitjana del Sol de 2,793 ua, podent acostar-s'hi fins a 2,452 ua i allunyar-se'n fins a 3,133 ua. Té una excentricitat de 0,1218 i una inclinació orbital de 11,01 graus. Triga a completar una òrbita al voltant del Sol 1705 dies.La magnitud absoluta de Kilmartin és 11,8 i el període de rotació de 3,841 hores. |
Televisió | Un videògraf és una persona que treballa en el camp de videografia i/o producció de vídeo, enregistrant so i imatges en moviment damunt cinta de vídeo, digital, o qualsevol altre futur medi d'emmagatzematge de dades, disc o altre electro-dispositiu mecànic. Els informatius de televisió depenen fortament en la televisió en directe on els videògrafs comprometre en |
Dansa | Eugene Joseph Curran (Pittsburgh, 23 d'agost de 1912 - Beverly Hills, 2 de febrer de 1996), més conegut com a Gene Kelly, va ser un actor, cantant, ballarí, director i coreògraf estatunidenc. És considerat un dels principals actors de la segona època daurada del musical produït per la Metro-Goldwyn-Mayer, juntament amb Stanley Donen, Judy Garland o Vincente Minnelli, que el va dirigir en la mítica Un americà a París (1952), en què comparteix cartell amb Leslie Caron i interpreta un pintor bohemi que viu a París. Per aquesta actuació, va rebre un Oscar honorífic en reconeixement de la seva versatilitat i per la seva aportació al gènere del musical. |
Química | La hidrofília, del grec (hydros) "aigua" i φιλια (fília) "amic de"; és una propietat física d'una molècula que transitòriament enllaça amb l'aigua (H₂O) mitjançant l'enllaç d'hidrogen. Això és termodinàmicament favorable, i fa a aquestes molècules solubles no només en aigua, sinó també en altres solvents polars. Hi ha parts hidròfobes i hidròfiles en la membrana cel·lular. Una molècula hidròfila o una part d'aquesta molècula és aquella que de forma típica està carregada polaritzadament i és capaç de tenir enllaços d'hidrogen que li permeten dissoldre's més ràpidament en l'aigua que en dissolvents com l'oli i d'altres que són hidròfobs. Les molècules hidròfiles i hidròfobes són també conegudes com a molècules polars i molècules no polars, respectivament. Algunes substàncies hidròfiles que no es dissolen formen una barreja col·loidal. El sabó és una molècula amfifílica, és a dir que té un cap hidròfil i una cua hidròfoba i això permet que es dissolgui tant en l'aigua com en els greixos i per tant és un detergent que pot netejar. Una regla aproximada de la hidrofilicitat de compostos orgànics és que la solubilitat d'una molècula en l'aigua és més de l'1% en massa si hi ha almenys un grup hidròfil neutre per cada cinc carbonis, o com a mínim un grup hidròfil carregat elèctricament per cada set carbonis. |
Ecologia | Un megacriometeor (popularment anomenat aerolit) és un bloc de gel de grans dimensions que s'ha format a l'atmosfera en condicions atmosfèriques inusuals. Aquest terme va ser encunyat el 2002 per Martinez-Frias i Travis per designar un gran conglomerat gel atmosfèric que, tot i compartir moltes característiques texturals, hidroquímiques i isotòpiques dels grans blocs de gel, es forma sota condicions atmosfèriques inusuals que es distingeixen clarament de l'escenari de núvols cumulonimbes (és a dir, en condicions de cel clar).L'any 2000 aquest fenomen es produí diverses vegades a Espanya. El primer caigué el gener d'aquell any a Tocina (Província de Sevilla). Un segon bòlid caigué a L'Alcúdia (País Valencià). A partir d'aquí es registraren un centenar d'objectes similars, alguns dels quals fraudulents. El fet fins i tot s'estengué a Itàlia. Abans d'explicar-se l'origen del fenomen, es proposaren explicacions alternatives que incloïen que els blocs de gel provinguessin de l'espai exterior i que fossin trossos de gel caiguts de les ales de qualque avió. Després de les investigacions del CSIC, nou d'aquests objectes foren considerats realment megacriometeors. |
Filosofia | El Dia Mundial de la Filosofia és un dia internacional proclamat per la UNESCO que se celebra cada tercer dijous de novembre. Es va celebrar per primera vegada el 21 de novembre de 2002. Celebrant el Dia Mundial de la Filosofia cada any, la UNESCO subratlla el valor durador de la filosofia per al desenvolupament del pensament humà per a cada cultura i per a cada individu, pel que fa al sentit a la vida i a l'acció en el context internacional.El 2005, la Conferència General de la UNESCO va destacar la importància d'aquesta disciplina, especialment per al jovent, i va destacar que «la filosofia és una disciplina que fomenta el pensament crític i independent, i és capaç de treballar per a una millor comprensió del món, promoure la tolerància social i la pau», amb el convenciment que «la institucionalització del Dia Mundial de la Filosofia faria guanyar reconeixement i donaria un important impuls a la filosofia i, en particular, a l'ensenyament de la filosofia al món». |
Protestes | La crisi política somali de 2021 és una important crisi política que va esclatar després que el president Mohamed Abdullahi Mohamed (també conegut com a Farmajo) es negués a deixar el seu càrrec el 8 de febrer de 2021, quan acabava el seu mandat presidencial. Es va sortir del full de ruta pactat amb l'oposició el 17 de setembre de 2020 i el president Farmajo va voler continuar de manera inconstitucional en el poder insistint en l'extensió del seu mandat amb l'oposició frontal de l'oposició i dels estats autònoms Jubaland i Puntland.L'agitació política s'ha intensificat des de llavors, amb protestes antigovernamentals que es van produir després de la decisió del govern de retardar les eleccions presidencials de 2021 a Somàlia, i a les quals van assistir milers de partidaris de l'oposició, onejant i sostenint la bandera somali i demanant la dimissió del govern. Les tensions van augmentar quan es van registrar trets durant les manifestacions del 19 i 20 de febrer a Mogadiscio. Els manifestants pretenen dur a terme concentracions de protesta durant les pròximes setmanes i demanar un successor a Mogadiscio. L'onada de protestes té com a objectiu derrocar al govern i programar les eleccions presidencials de 2021 a Somàlia al més aviat possible i, amb sort, posar fi a la crisi política i a l'agitació.Per la seva banda, el president de facto Farmajo va continuar les negociacions polítiques amb l'oposició i amb dos dels cinc estats que componen Somàlia per acordar la celebració de les eleccions presidencials. Després que no s'arribés a cap acord, la cambra baixa del Parlament somali va aprovar una pòrroga de dos anys més en el mandat presidencial de Farmajo, no només amb el fort rebuig de l'oposició i dels dos estats autònoms sinó també de la cambra alta del Parlament, diversos expresidents i part de la comunitat internacional. Abans de la celebració de la sessió parlamentària, la màxima autoritat policial de la capital somali va ordenar que la suspenia i va instar el primer ministre Mohamed Husein Roble que assumís el control i arribés a un consens transversal. El comandament policial fou cessat.L'1 de maig, Farmajo va renunciar l'ampliació extraconstitucional del seu mandat per rebaixar les tensions. En una compareixença davant el Parlament, ha confirmat que torna a donar suport al acord signat el 17 de setembre de 2020. |
Filosofia | Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 1941) és un escriptor en èuscar i filòsof basc. Ha publicat nombrosos articles i llibres d'assaig i poesia sobre ètica, política, filosofia del llenguatge, tecnologia, literatura basca i filosofia. És membre de Jakin i director de Jakin irakurgaiak, editorial que sota la seva adreça ha publicat més de 40 llibres fins avui. Així mateix, ha col·laborat en la traducció a l'euskara d'obres filosòfiques en l'editorial Klasikoak. Va ser un dels fundadors de Udako Euskal Unibertsitatea. Actualment és catedràtic de Filosofia Moderna i professor a la Universitat del País Basc. En 2010 va ser nomenat acadèmic d'honor per Euskaltzaindia. En definitiva, en opinió de molts, Joxe Azurmendi és un dels pensadors més prolífics i erudits del País Basc.La seva obra més coneguda és Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intel·lectuals espanyols referents al fet que els bascos no van passar per un procés de romanització i que la llengua basca pràcticament no s'escriu. El va escriure el llibre com a reacció a un text de Claudio Sánchez-Albornoz que resa així: "Els bascos són els últims que s'han civilitzat a Espanya; tenen mil anys menys de civilització que qualsevol altre poble ... Són persones rudes, senzilles, que a més es creuen fills de Déu i hereus de la seva glòria. I no són més que uns espanyols sense romanitzar ". En aquesta obra Joxe Azurmendi desmunta els tòpics sobre els bascos de certs intel·lectuals espanyols. |
Biotecnologia | En biologia molecular, el clonatge o clonació molecular és un conjunt de mètodes experimentals que es fan servir per assemblar molècules d'ADN recombinant i per dirigir la seva replicació dins organismes hostes. L'ús de la paraula clonatge fa referència al fet que el mètode implica la replicació d'una molècula per produir una població de cèl·lules amb molècules d'ADN idèntic. El clonatge molecular generalment utilitza seqüències d'ADN de dos organismes diferents: l'espècie que és la font de l'ADN que ha de ser clonat, i l'espècie que servirà com l'amfitrió de per a la replicació de l'ADN recombinant. La síntesi artificial d'ADN també permet clonar seqüències sintètiques que han estat dissenyades pels investigadors. Els mètodes de clonatge molecular són centrals a moltes àrees contemporànies de la medicina i la biologia modernes.En un experiment de clonatge molecular convencional, l'ADN que ha de ser clonat és obtingut a partir d'un organisme d'interès, llavors es tractat amb enzims en un tub d'assaig per generar fragments d'ADN més petits. Posteriorment, aquests fragments són combinats amb un vector d'ADN per generar molècules d'ADN recombinant. El qual és llavors introduït en un organisme amfitrió (típicament un que sigui una soca de laboratori, per exemple d'E. coli, i que sigui fàcil de fer créixer i també benigne). Això generarà una població d'organismes en els quals les molècules d'ADN recombinant són replicades juntament amb l'ADN amfitrió. Com que contenen fragments d'ADN estranger, aquests organismes s'anomenen transgènics o microorganismes genèticament modificats (OGM). Aquest procés aprofita el fet que un sol bacteri pot ser induït per captar i replicar una sola molècula d'ADN recombinant. Llavors aquest individu es pot reproduir de manera exponencial per generar una gran quantitat de bacteris fills, cadascun dels quals conté còpies de la molècula recombinant original. Per això, tant la població bacteriana resultat com i la molècula d'ADN recombinant s'anomenen "clons". En sentit estricte, ADN recombinant es refereix a molècules d'ADN, mentre clonatge molecular es refereix als mètodes experimentals utilitzats per unir aquestes molècules. |
Llengües | El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el segle v aC i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica. Consisteix en un estat de la llengua anterior a la influència del llatí i als textos escrits. Atès que no es coneix fins al moment cap altra llengua pròxima a l'idioma basc, les hipòtesis sobre el protobasc es desenvolupen per mitjà de la tècnica lingüística de la reconstrucció interna. En aquest àmbit, els treballs més importants, els devem als lingüistes Henri Gavel, Luis Michelena (Fonética histórica vasca), Alfonso Irigoyen, etc., i més recentment Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Ricardo Gómez. Michelena i Lakarra s'ocupen de diferents estats de llengua del protobasc: l'estudi de Michelena es refereix a la llengua anterior a l'arribada dels romans, i el de Lakarra, a la llengua anterior a l'arribada dels celtes. Val a dir que alguns autors han plantejat la possibilitat que el basc fos les restes de l'antiga llengua ibèrica, parlada pels ibers. La hipòtesi iberobasca, però, ha estat rebutjada posteriorment per altres teories. |
Humor | Slapstick és un subgènere de la comèdia basat en accions de violència física de forma exagerada que tanmateix no arriben a provocar un dolor real, buscant sempre la farsa, la broma i un humor allunyat del sentit comú. Els seus gags són seqüències visuals que esdevenen bromes clàssiques, ja que es troben plenes d'impossibilitats físiques i girs inesperats, característiques pròpies dels acudits. Les seves produccions es basen en arguments senzills. L'slapstick va ser un dels primers gèneres del cinema, des de la seva creació en l'última dècada del Segle XIX a França i principis del Segle XX. Aviat, el seu humor cru es popularitzà en les produccions fílmiques i televisives nord-americanes. |
Filosofia | Daniel Bensaïd (Tolosa, 25 de març de 1946 - París, 12 de gener de 2010) va ser un filòsof francès. Fou un dels dirigents estudiantils del Maig de 1968, militant a les files de les Jeunesses Communistes Révolutionnaires, al costat d'Alain Krivine. Des de llavors, va ser una de les personalitats destacades del panorama de l'esquerra anticapitalista i de la vida intel·lectual francesa. |
Química | La química quàntica relativista combina la mecànica relativista amb la química quàntica per descriure les propietats i l'estructura dels elements químics, particularment els més pesants de la taula periòdica. N'és un exemple destacat el color de l'or, que a causa dels efectes relativistes, no és argentat, a diferència de la majoria dels altres metalls. El concepte d'efectes relativistes fou desenvolupat tenint en compte la història de la mecànica quàntica. En un primer moment, la mecànica quàntica es desenvolupà sense tenir en consideració la teoria de la relativitat. Els efectes relativistes són les discrepàncies entre els models que tenen en compte la relativitat i els que no. |
Arqueologia | Una cultura arqueològica és la suma dels conjunts d'artefactes i altres elements materials (construccions, restes de camins, de canals, etc.) corresponents a una època i un lloc (jaciment o regió) determinats. Els artefactes trobats en jaciments d'una mateixa època que comparteixen característiques semblants es reuneixen en tipologies que, al seu torn, s'agrupen en un conjunt si tots aquests formen una cultura arqueològica.Així, una cultura arqueològica és només una sistematització dels elements materials obtinguts durant les excavacions, una convenció de caràcter artificial que serveix als arqueòlegs per a ordenar les dades obtingudes en aquestes. No ha de ser, ni de bon tros, el reflex cultural d'un grup humà concret i diferenciat dels altres grups humans, distorsió en què s'ha incorregut amb molta facilitat fins al segle xx. Per això, segons alguns autors, el més indicat seria utilitzar els termes cronocultura o complex tecnologicoestilístic per a referir-nos a aquests conjunts artefactuals. D'altres, en canvi, consideren que un tecnocomplex és una fase evolutiva cultural independent de l'espai i del temps. |
Psicologia | El desconegut (títol original en anglès: The Stranger) és una pel·lícula de la RKO dirigida per Orson Welles, estrenada el 1946. Ha estat doblada al català. |
Ètica | La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós. La paraula ve del grec antic ἡ βλασφημία, τῆς βλασφημίας, blasphêmía, derivat de βλάπτειν, bláptein, «insultar», i de φήμη/φάμα, phếmê o pháma (dialecte dòric), «reputació», que va donar blasphemia en llatí, i que vol dir literalment difamació. Al segle xvi, el teòleg espanyol Francisco Suárez va definir la blasfèmia com «tota mena de maledicció, retret o falta de respecte a Déu», tot i que va més enllà del límit estricte de la religió: «La blasfèmia pot implicar una manca de respecte a una criatura o a Déu, tot i que en sentit estricte només es fa servir en el darrer sentit». Així doncs, la paraula blasfèmia també pot designar una actitud irreverent cap a una persona o cosa considerada sagrada o inviolable. |
Psicologia | La profecia d'un crim (títol original en francès Les magiciens) és una pel·lícula policíaca dirigida per Claude Chabrol estrenada el 1976, adaptació d'una novel·la de Frédéric Dard. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català. |
Llengües | El pidgin anglès hawaià, crioll anglès hawaià, HCE, o localment conegut simplement com a Pidgin, és una llengua criolla, un accent, i un dialecte basat en part en l'anglès parlat per mants residents de Hawaii. Encara que l'anglès i el hawaià són cooficials a l'estat de Hawaii, el pidgin hawaià és emprat per molts hawaians residents en cada conversa informal i s'usa sovint en publicitat adreçada als habitants locals de Hawaii. En llengua hawaiana, el "crioll anglès de Hawaii" és dit "ʻōlelo paʻi ʻai", que literalment vol dir "pounding-taro language". |
Geografia | El camp Morand fou un camp d'internament militar creat per França vora Ksar el Boukhari, a la colònia d'Àfrica del Nord francesa (actualment Algèria). Hi eren concentrats en condicions difícils milers de refugiats espanyols que fugien de la guerra civil espanyola, ja que les autoritats franceses i la comunitat espanyola d'Orà malfiaven. En esclatar la Segona Guerra Mundial es va proposar als gairebé 5.000 espanyols que s'allistessin a la Legió Estrangera Francesa, cosa que van rebutjar majoritàriament. Aleshores foren reclutats per la força en el 8è Grup de Treballadors Estrangers, que comptava amb dotze companyies (CTE), cadascuna d'elles amb 250 homes.Les condicions agreugen encara més per sota la França de Vichy qui va internar els opositors polítics. Posteriorment, durant la guerra d'Algèria, les autoritats franceses internaren els independentistes algerians, entre 1954 i 1962, en condicions espantoses. |
Antropologia | L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta. La importància del concepte i els elements que integra han anat variant al llarg del temps i depenen molt dels codis ètics de cada cultura.Hi ha societats que es basen en el codi d'honor per actuar, independentment de les lleis establertes al codi civil o similar. Quan es comet un greuge contra l'honor, s'ha de netejar amb la venjança o un crim d'honor, en la qual intervenen altres membres de la família, ja que l'honor afecta a tota la xarxa de relacions que envolta l'individu. |
Ciència-ficció | El premi Nebula (Nebula Award) és un premi que concedeix l'associació d'escriptors de ciència-ficció i fantasia dels Estats Units (SFWA). La primera edició va ser el 1965 i no té cap recompensa econòmica. L'escriptor guardonat rep un bloc transparent amb una nebulosa brillant incrustada. Aquest premi, juntament amb el premi Hugo, és un dels guardons de més prestigi dins del gènere.Les categories de les obres (sempre aparegudes l'any anterior) són: millor novel·la, millor novel·la breu, millor relat i millor relat curt. Anteriorment també es concedia un premi al millor guió. |
Objectes astronòmics | La nebulosa del llapis o NGC 2736 és part del romanent de supernova de la Vela, situada prop del púlsar de la Vela a la constel·lació de la Vela. La seva forma allargada va donar lloc al nom popular de nebulosa del llapis. Es troba a uns 815 anys llum (250 parsecs) del sistema solar. Es pensa que es formà a partir d'una part de l'ona de xoc del romanent de supernova de la Vela. La nebulosa es mou a aproximadament 644.000 quilòmetres per hora. Es pot observar a la part oriental de la constel·lació, prop de 5° al SSW de l'estrella Gamma Velorum; la seva tènue nebulositat es confon amb la del cantó sud-oriental de la Nebulosa de Gum i els filaments delicats de la nebulosa de la Vela. La seva declinació moderadament austral comporta que en les regions boreals la seva observació sigui una mica difícil i al nord de 44°N és sempre invisible. En canvi en l'hemisferi austral és observable durant bona part de l'any. El període millor per a la seva observació del nocturn és entre els mesos de desembre i maig. |
Astronomia | Paculla és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -61.98 ° de latitud nord i 156.93 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 22.34 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014 fa referència a Pacul·la Annia, sacerdotessa de Bacus també anomenat Dionís. |
Dansa | Jean-Antoine-Nicolas Petipa (francès: Jean-Antoine Petipa) (París, 16 de febrer de 1787 - Sant Petersburg, 28 de juliol de 1855) va ser un ballarí, coreògraf i professor francès de dansa clàssica. Patriarca de la nissaga Petipa: Maria Petipa, Marie Petipa, etc. Als vuit anys va estar en la reactivació de la producció del ballet Psyché de Pierre Gardel, publicada a l'Opéra de París cinc anys abans. Els seus debuts només es coneixen pel programa de ballets i en una petició que el seu pare va dirigir al ministre de l'interior el 1799 amb l'objectiu d'obtenir un permís d'un any per als seus fills, que estudiaven a l'escola de dansa de l'Opéra. Poc després, el jove Petipa es va matricular a la companyia de Filippo Taglioni, que va creuar Europa des de 1807 després del tancament de molts teatres parisencs per decret imperial. La companyia va establir una base a Kassel del 1810 al 1812, però va abandonar aquesta ciutat quan França va envair la Prússia en la vigília de la invasió de Rússia. Després va anar a buscar altres compromisos, quedant-se a Viena i Nàpols. Petipa es va convertir en mestre de ballet a Lió per a la temporada 1813/14. Posteriorment va acollir el príncep suec Bernadotte i la companyia que el príncep havia format, i després va dirigir el ballet al "Théâtre-Français" d'Hamburg diverses vegades. El gener de 1814, Petipa i la seva companyia van realitzar una sèrie de produccions a Brussel·les, després es van traslladar a París per a la reobertura del teatre de la "Porte Saint-Martin". Antoine Petipa, primer ballarí de la nova companyia, va començar a crear ballets com Les Six ingénus (música de Piccinni) i Le Berger de la Serra Morena (1815). Quan era mestre de ballet al "Théâtre de Marseille", Petipa va tenir el seu fill gran Lucien el 1815 i Màrius el 1818. En 1819, Petipa va ser cridat a Brussel·les com a mestre de ballet al "Théâtre de la Monnaie", allà on va romandre fins a 1831. De Marsella i Bordeus, Petipa va tornar a Brussel·les entre 1833 i 1835 abans de traslladar-se a Bordeus, on Lucien es va convertir en premier danseur. La família es va embarcar als Estats Units d'Amèrica el 1839, on van realitzar una gira triomfal. Al seu retorn a Brussel·les entre 1841 i 1843, Petipa va presentar nous ballets. El 1847, Petipa i el seu fill Marius es van instal·lar a Sant Petersburg, on el pare es va convertir en professor de l'Escola Imperial de Dansa i el fill va començar la brillant carrera que conduiria a la seva fama internacional. Entre els seus deixebles russos: Lev Ivanov, Pavel Andreev Gerdt, Timofey Stukolkin, etc. |
Ciències ambientals | La geoenginyeria o enginyeria climàtica és una proposta que sorgeix de les teories científiques que tracten el problema del canvi climàtic que formulen les tècniques especialment desenvolupades per influir en el clima terrestre estipulant com el seu propòsit combatre l'escalfament global. La Royal Society defineix la geoenginyeria com: «manipulació intencional a gran escala del clima planetari per contrarestar l'escalfament global». Els mètodes de la geoenginyeria es cataloguen en dues categories principals: gestió de la radiació solar, i reducció del diòxid de carboni. |
Psicologia | El model diàtesi-estrès, també conegut com a model de vulnerabilitat-estrès, és una teoria psicològica que intenta explicar un trastorn, o la seva trajectòria, com a resultat d'una interacció entre una condició individual que predisposa, la diàtesi i l'estrès provocat per experiències vitals. El terme diàtesi deriva del terme grec (διάθεσις) per a una predisposició o sensibilitat. Una diàtesi pot adoptar la forma de factors genètics, psicològics, biològics o situacionals. Hi ha una gran varietat de diferències entre les vulnerabilitats dels individus al desenvolupament d'un trastorn.La diàtesi, o predisposició, interactua amb la resposta posterior a l'estrès de l'individu. L'estrès és un esdeveniment vital o una sèrie d'esdeveniments que pertorben l'equilibri psicològic d'una persona i poden catalitzar el desenvolupament d'un trastorn. Així, el model diàtesi-estrès serveix per explorar com els trets biològics o genètics (diàtesis) interactuen amb les influències ambientals (estressors) per produir trastorns com la depressió, l'ansietat o l'esquizofrènia. El model diàtesi-estrès afirma que si la combinació de la predisposició i l'estrès supera un llindar, la persona desenvoluparà un trastorn. L'ús del terme diàtesi en medicina i en l'especialitat de psiquiatria es remunta a l'any 1800. No obstant això, el model diàtesi-estrès no es va introduir i utilitzar per descriure el desenvolupament de la psicopatologia fins que Paul Meehl l'aplica per explicar l'esquizofrènia als anys 60.El model diàtesi-estrès s'utilitza en molts camps de la psicologia, concretament per estudiar el desenvolupament de la psicopatologia. És útil per entendre la interacció entre la natura i la cultura en la susceptibilitat als trastorns psicològics al llarg de la vida. Els models diàtesi-estrès també poden ajudar a determinar qui desenvoluparà un trastorn i qui no. Per exemple, en el context de la depressió, el model diàtesi-estrès pot ajudar a explicar per què la persona A pot deprimir-se mentre que la persona B no, fins i tot quan s'exposa als mateixos estressors. Més recentment, s'ha emprat el model diàtesi-estrès per detallar per què alguns individus tenen més risc de patir un trastorn que altres. Per exemple, els nens que tenen antecedents familiars de depressió són generalment més vulnerables a generar un trastorn depressiu. Un nen amb antecedents familiars de depressió i que ha estat exposat a un factor d'estrès particular, com l'exclusió o el rebuig per part dels seus companys, tindria més probabilitats d'acabar desenvolupant depressió que un nen amb antecedents familiars de depressió que, d'altra manera, té xarxa social positiva dels iguals. El model de diàtesi-estrès també ha estat d'utilitat per explicar altres resultats de desenvolupament pobres (però no clínics). Els factors protectors, com les xarxes socials positives o l'alta autoestima, poden contrarestar els efectes dels estressors i prevenir o frenar els efectes del trastorn. Molts trastorns psicològics tenen una finestra de vulnerabilitat, durant el qual un individu té més probabilitats de desenvolupar un trastorn que altres. Els models de diàtesi-estrès sovint es conceptualitzen com a models de desenvolupament multicausal, que proposen que múltiples factors de risc al llarg del desenvolupament interactuen amb factors estressants i protectors que contribueixen al desenvolupament normal o a la psicopatologia. La hipòtesi de la susceptibilitat diferencial és una teoria recent que ha sorgit del model diàtesi-estrès. |
Geografia | La Parròquia de Cameron (francès: Paroisse de Cameron) és la parròquia amb l'àrea amb més percentatge de terra en l'estat nord-americà de Louisiana. La seu de la parròquia és a Cameron, i a partir del 2010 la població estimada era de 6.839 habitants. És part de l'Àrea Estadística Metropolitana del Llac Charles. |
Geologia | La Cova dels Cristalls (castellà: Cueva de los cristales) és una cova connectada a la mina de Naica, a una profunditat de 300 metres. Es troba a Naica (Mèxic). La cambra principal conté cristalls gegants de selenita (Guix, CaSO₄·2 H₂O), alguns dels cristalls naturals més grans trobats mai. El cristall més gran trobat fins ara a la cova fa 12 metres de llarg per 4 m. de diàmetre i 55 tones de pes. La cova és extremadament calenta, amb la temperatura de l'aire que arriba fins a 58 °C i una humitat relativa d'entre 90 i 99%. La cova està relativament inexplorada gràcies a aquests factors.Sense una protecció adequada, els treballadors només poden suportar al voltant de deu minuts d'exposició contínua a aquests factors ambientals.La cova va ser descoberta pels germans Eloy i Javier Delgado, miners d'ofici, a l'abril de l'any 2000. Un grup de científics, coneguts com a «Projecte Naica», ha estat molt involucrat en la investigació d'aquestes cavernes. |
Jocs | Els Soldadets de plom són figures en miniatura dels soldats de joguina, molt populars en el món del col·leccionisme. Es poden comprar acabats o en estat brut per ser pintats a mà. En general són d'estany, plom, o d'altres metalls o fins i tot plàstics. |
Epidèmies | La setena pandèmia de còlera va ser el setè brot important de còlera i es va produir principalment des del 1961 fins al 1975. Aquesta pandèmia, basada en la soca anomenada El Tor, va començar a Indonèsia el 1961 i es va estendre a Bangladesh el 1963. Després va anar a l'Índia el 1964, i va seguir a la Unió Soviètica fins al 1966. El juliol de 1970 es va produir un brot a Odessa i el 1972 es van produir informes de brots a Bakú, però la Unió Soviètica va amagar aquesta informació. Va arribar a Itàlia el 1973 des del nord d'Àfrica. A finals de la dècada de 1970, el Japó i el Pacífic Sud van patir alguns brots. El 1971, el nombre de casos denunciats a tot el món va ser de 155.000. El 1991 va arribar als 570.000. Va afavorir la propagació de la malaltia el transport modern i les migracions en massa. Les taxes de mortalitat, però, van disminuir notablement a mesura que els governs van començar les mesures preventives i curatives modernes. La taxa de mortalitat habitual del 50% va caure fins al 10% als anys vuitanta i va ser inferior al 3% als anys noranta.El 1991, va rebrotar a Amèrica Llatina. Va començar al Perú, on va matar aproximadament 10.000 persones. La investigació ha localitzat l'origen de la soca a la setena pandèmia de còlera. Se sospitava que la soca havia arribat a Amèrica Llatina a través d'Àsia a partir d'aigua contaminada, però es van trobar mostres idèntiques a Amèrica Llatina i Àfrica. |
Telecomunicacions | La Companyia Telefònica del Vallès fou una companyia de telecomunicacions privada establerta al Vallès Occidental el 1913. |
Informàtica | Un lector de pantalla és una aplicació programari que tracta d'identificar i interpretar allò que es mostra en pantalla. Aquesta interpretació es representa a continuació a l'usuari mitjançant sintetitzadors de text a veu, icones sonores , o una sortida braille. |
Mitologia | John Henry (c. 1840 – c. 1870), conegut popularment com a John Henry, the steel driving man «John Henry, el ferroviari»), és un heroi afroamericà que ha estat el tema central de nombroses cançons, històries, pel·lícules i novel·les en el folklore estatunidenc. Igual que altres herois folklòrics com Paul Bunyan, Pecos Bill o Iron John, John Henry ha servit de manera mítica com a representació d'un grup particular de la classe treballadora del segle XIX. Segons la llegenda, John Henry fou un home afroamericà de gran força física que treballava en la construcció de la via fèrria durant l'expansió cap a l'oest de la frontera estatunidenca en l'època de la postguerra civil. Amb el seu gran mall i immensa força, fixava els claus dels raïls i rompia les roques per a la construcció dels túnels. Un dia, el cap de la companyia va arribar amb un martell de vapor que amenaçava amb deixar-lo a ell i als seus companys sense feina. John Henry va reptar al seu cap a una carrera: si aconseguia fixar els claus de les vies més ràpid que la màquina, els llocs de treball es conservarien. John Henry va aconseguir guanyar la prova, però havia fet un esforç tan gran que va morir de seguit. Aleshores va néixer la llegenda de John Henry: l'home que va vèncer la màquina, com també el ferroviari que es va sacrificar pels seus companys. En les descripcions modernes de la seva persona, és representat martellejant claus de ferrocarril amb una maça. En les antigues, se'l representa preparant clots per a col·locar explosius com a part del procés d'excavació dels túnels ferroviaris. |
Sociologia | El Primer Ministre de Iugoslàvia o el President del Consell Federal Executiu de Iugoslàvia fou el cap de govern dels diferents estats que han conformat Iugoslàvia al llarg de la història del segle xx, des de la creació del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens l'any 1918 fins a la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia l'any 1992. |
Dansa | Orquestografia (de títol original, en francès, Orchesographie et traicté en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre & practiquer l'honneste exercice des dances, més conegut com a, simplement, Orchésographie) va ser un tractat o manual de dansa escrit en 1589 pel saderdot jesuita Thoinot Arbeau. En ell apareix per primera vegada la paraula "orquestografia" (de "orquesto", dansa; i "grafia", escriptura) que es considera precedent del mot "coreografia".Va tenir una reedidió póstuma en 1596 i nombroses reedicions i reimpressions entre 1878 i 1988. Inclou informació sobre balls i danses de França i altres llocs europeus, indicant quin pas executar a quin instant precís, seguint la partitura musical d'una cançó. És també el primer manual publicat per a tocar el tambor que es coneix al món. Aquest manual dona informació crítica sobre el capteniment als salons de ball i sobre la necessària interacció entre els músics i els balladors. Conté molts gravats tant de balladors com d'instrumentistes i inclou també gràfics amb nombroses explicacions dels passos de dansa posats en paral·lel amb la partitura, una innovació important en el camp de la notació de la dansa. |
Física | En aquest nom japonès, el cognom és Koshiba.Masatoshi Koshiba (japonès: 小柴 昌俊) (Toyohashi, 19 de setembre de 1926 - Tòquio, 12 de novembre de 2020) fou un físic i professor universitari japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002. |
Informàtica | SISC (Simple Instruction Set Computing) és un tipus d'arquitectura de microprocessadors orientada al processament de tasques en paral·lel. Això s'implementa mitjançant l'ús de la tecnologia de circuits integrats a molt gran escala, que permet a múltiples dispositius de baix cost que s'utilitzin conjuntament per resoldre un problema particular dividit en parts disjuntes. L'arquitectura RISC és un subconjunt del SISC, centrada en la velocitat de processament mitjançant un conjunt d'instruccions reduït.Microprocessadors SISC (o RISC) mai han aconseguit amenaçar l'ampli domini dels processadors CISC en els ordinadors personals, per la seva popularitat i l'augment constant en la capacitat de processament d'aquests. Per tant, l'ús de RISC i SISC segueix limitat a necessitats molpà específiques de processament, com en els processadors DSP. |
Jocs | Camel Up és un joc de tauler creat per Steffen Bogen i guanyador del premi Spiel des Jahres de 2014, un guardó que va valorar la rapidesa en aprendre les regles de joc (que permet que sigui un joc familiar) i el disseny gràfic dels seus components. Combina l'atzar amb la mecànica de les apostes i l'estratègia en un entorn ambientant en curses de camells a l'Antic Egipte, on cada jugador ha de fer-se ric decidint qui guanya o perd cada cursa. Està indicat per a jugadors a partir dels vuit anys. |
Ecologia | Un hàbitat d'interès comunitari o HIC és un ecosistema o hàbitat particular, definit per la Unió Europea. La directiva sobre els hàbitats, junts amb la sobre la protecció dels ocells, forma l'eix central de la política europea de protecció de la natura i la xarxa Natura 2000. En l'actualitat hi ha 198 diferents HIC a tota la Unió.Són dividits en dues categories: prioritaris i no prioritaris. Els prioritaris són aquests que necessiten una atenció particular per a la seva conservació i protecció, en aplicació de la directiva europea del 1997 sobre la conservació dels hàbitats naturals i la flora i fauna selvatges. La descripció de cada HIC es troba al Interpretation manual of European Union habitats. A Catalunya han estat identificats 94 hàbitats d'interés comunitari, dels quals 22 són prioritaris. En col·laboracíó amb la Universitat de Barcelona, s'ha creat la nomenclatura catalana dels hàbitats de Catalunya. |
Art | Roda de bicicleta (originalment en francès, Roue de bicyclette) és un objecte d'art trobat de l'artista francès Marcel Duchamp, que consisteix en una roda de bicicleta en la seva forquilla sobre un tamboret de fusta. El 1913, al seu estudi de París, Duchamp muntà la roda invertida verticalment (és a dir, la forquilla que en la bicicleta va cap amunt, la posà cap avall) sobre una escala de fusta. En principi era una mena de sacrilegi, ja que pretenia comparar aquests objectes amb les grans obres d'art del passat. L'objectiu d'aquest tipus d'obres no era l'escàndol per l'escàndol. El que Duchamp pretenia era plantejar el debat sobre què és art i qui decideix que ho sigui. I en el fons, el que buscava era protestar contra el sistema que havia vigent segons el qual eren els crítics i galeristes qui definien què era una obra d'art i quina qualitat tenia. Duchamp reivindicava que l'obra d'art era allò que l'artista decidia que ho fos. És coneguda com la primera de les seves obres d'art trobat. “Gaudeixo mirant-les”, va afirmar. “Tant com gaudeixo veient les flames dansant”. No fou fins que començà a crear art trobat uns anys després a Nova York que va decidir que la Roda de bicicleta pertanyia a aquesta categoria; allà en va realitzar la segona versió.La versió original de 1913 i la versió de 1916/1917 es van perdre. Duchamp en recreà una versió més el 1951. També se li atribueix a aquesta obra ser la primera escultura cinètica. |
Informàtica | Una cua de prioritats en informàtica, és una estructura de dades amb comportament similar al de les cues, amb la diferència que els elements amb més prioritat passen al davant de la cua.Les operacions habituals sobre una cua de prioritats són: Les habituals dels contenidors: Una operació per comprovar si una cua està buida. Una operació per obtenir el nombre d'elements que conté la cua Les específiques d'una cua de prioritats: Un constructor que crea una cua de prioritats buida Una operació per afegir un nou element al final de la cua, associant-hi una prioritat Una operació per obtenir (i eliminar) l'element del cap de la cua, això és, l'element amb la prioritat més alta |
Filologia | Els Fragmenti der griechischen Historiker (Fragments dels historiadors grecs), més conegut per l'abreviatura de FGrH, FGH o «el Jacoby», és una col·lecció de fragments d'obres d'historiadors grecs, aplegats pel filòleg alemany Felix Jacoby (1876–1959). Es basen en gran part en els Fragmenta historicorum Graecorum de Karl Müller. Jacoby comença els FGrH al 1923. Pretén compilar el conjunt de les restes dels escrits que subsisteixen d'historiadors grecs hui perduts: citacions, fragments, resums, etc. Aquests fragments s'acompanyen d'una ecdòtica (crítica), amb notes i comentaris breus, però no es tradueixen. El Jacoby conté més de 12.000 fragments de fonts que arriben al període bizantí i, a més de les gregues, també conté fonts en altres llengües com ara l'armeni, siríac i àrab.Jacoby havia previst un pla en cinc parts. A la seua mort, el 1959, havien aparegut 15 volums però només se n'acabaren tres parts, que comprenen fragments de 856 historiadors grecs: autors 1–63: mitògrafs i cronistes; autors 64–261: historiadors; autors 262–856: autobiografies, històries locals i obres sobre temes no grecs.La quarta part s'havia de dedicar a les biografies i a la literatura antiga i la cinquena, a la geografia històrica. Jacoby no arribà a editar tres seccions que ja havia escrit ni el seu comentari al volum IIIC. Deixà més de 1.200 pàgines de notes, que han permés a un equip d'estudiosos editar el volum IV de l'obra.L'Institut Arqueològic Alemany (DAI) ha finançat l'edició, traducció i comentaris del volum V, dedicat a fragments de geògrafs grecs antics.Els FGrH són una referència ineludible per als investigadors de la història grega. Han permés revelar fonts fins llavors desconegudes, com els cronistes de l'Àtica. |
Heràldica | La Cimera del Castell i el Lleó, també denominada Cimera Reial de Castella, va ser la que van utilitzar els últims monarques castellans i els espanyols. Aquesta cimera, composta, va consistir en un castell o fortalesa amb la figura de mig lleó apuntant-se en la seva part superior. Aquestes dues figures van ser extretes dels mobles de l'escut d'armes d'aquests reis. Durant els regnats dels monarques castellans i dels espanyols pertanyents a la Casa d'Àustria, el lleó es trobava coronat amb una corona real antiga, oberta. El primer monarca a utilitzar aquesta cimera va ser Joan II de Castella, el seu ús es troba documentat en les monedes de deu i vint dobles castellanes, encunyades a la ciutat de Sevilla. Com ha exposat l'historiador José María de Francisco Olmos en el seu estudi sobre la moneda castellana baixmedieval, en l'anvers d'aquestes monedes es troba representat un escut amb la Divisa de la Banda, un emblema molt utilitzat per aquest monarca, situat en un escut, timbrat amb l'esmentada cimera. En el mateix estudi, aquest autor recorda que la Cimera del Castell i el Lleó també es troba representada en una imatge de Joan II de Castella, de tipus eqüestre, recollida en l'Armorial de l'orde del Toisó d'Or, custodiat a la Biblioteca de l'Arsenal de París.L'historiador Faustino Menéndez Pidal ha assenyalat que, amb anterioritat, els monarques castellans havien utilitzat una altra cimera, consistent en la figura de mig griu daurat. Aquesta antiga cimera, que es mostra en l'Armorial de Gelre (Foli 60v), va ser utilitzada per Enric II, Joan I i Enric III de Castella. Després del regnat dels Reis Catòlics, hi ha constància de l'ús d'aquesta cimera per part de Felip el Bell en algunes versions ornamentades de l'escut d'armes que va adoptar com a rei juri uxoris de Castella. Podem trobar dos exemples destacats en el seu segell i en el llibre sobre l'orde del Toisó d'Or, il·lustrat per Simon Bening. Les armeries de Felip van ser recollides en aquesta obra donada la seva condició de sobirà-gran mestrat de l'ordre.Els monarques espanyols de la Casa d'Àustria també van mantenir aquesta cimera en els seus escuts més ornamentats. Al començament del segle xvi la figura del lleó va començar a portar una espasa (en la seva destra) i un orbe (en la seva sinistra). En el cas de Felip II i Felip III, la cimera castellana es trobava flanquejada per altres dues, consistents en les figures de sengles dracs, que havien pertangut als monarques portuguesos i aragonesos. En els escuts d'aquests dos reis, estava situada en el lloc preferent, en la part central del timbre, perquè les armes castellanes es trobaven col·locades en la primera caserna del blasó pròpiament dit. Un d'aquests escuts pot observar-se sobre les estàtues orants que representen a la família Felip II, obra de Pompeo Leoni, que estan situades a l'interior de la Basílica de l'Escorial ( Madrid). Pel mateix motiu, la preferència atorgada a les armes castellanes, els monarques espanyols de la Casa de Borbó únicament van mantenir la cimera castellana en la versió més ornamentada del seu escut d'armes (tant en la variant adoptada per Felip V com en la del seu fill Carles III). En aquests escuts d'armes, la corona del lleó va ser substituïda per una altra tancada amb vuit diademes, cinc a la vista, com ocorria amb la utilitzada en la versió comuna de l'escut d'armes i es va introduir una cinta amb la inscripció Santiago, al·ludint a l'apòstol Jaume el Major, com a patró d'Espanya. En aquesta època, va ser habitual considerar la cimera de Castella com la cimera reial del conjunt d'Espanya, així ho van exposar alguns autors com Joseph d'Avilés i Iturbide, I marquès d'Avilés, en la seva obra Ciència heroyca. No obstant això, des del segle xviii, les armeries més ornamentades van ser utilitzades de forma molt puntual i mai van arribar a ser considerades oficials, per la qual cosa la Cimera del Castell i el Lleó pràcticament va caure en desús.Des de 1975, amb la restauració de la monarquia en la persona de Joan Carles I, no existeix a Espanya cap versió de les armes reials amb tinents, consigna, elm i cimera. A diferència del que succeeix amb la cimera dels antics monarques aragonesos, la Cimera del Castell i el Lleó no ha estat adoptada per l'heràldica cívica de cap entitat territorial que pertanyés a la desapareguda Corona de Castella. Fins a l'any 2011 la Força Logística Operativa de l'Exèrcit Espanyol la va mantenir com a moble heràldic, situant-la dins del seu escut d'armes. |
Informàtica | Un paradigma és una forma de representar i manipular el coneixement. Representa un enfocament particular o filosofia per a la construcció del programari. No és millor un que un altre, sinó que cada un té avantatges i desavantatges. També hi ha situacions on un paradigma resulta més apropiat que un altre. Alguns exemples de paradigmes de programació: El paradigma imperatiu és considerat el més comú i està representat, per exemple, pel C o per BASIC.. El paradigma funcional està representat per llenguatges com LISP, Scheme, Haskell.. El paradigma lògic, un exemple és Prolog. El paradigma orientat a objectes. Un llenguatge completament orientat a objectes és Smalltalk.Nota: La representació orientada a objectes millora l'estructura de les dades i per això s'ha aplicat a diferents paradigmes. Si bé es pot seleccionar la forma pura d'aquests paradigmes al moment de programar, en la pràctica és habitual que es barregin. Així, llenguatges com C++, Delphi o Visual Basic combinen el paradigma imperatiu amb l'orientat a objectes. Un altre exemple: Llenguatges com Scheme o Prolog, paradigma funcional i lògic respectivament, compten amb estructures repetitives. Aquestes són més pròpies del paradigma imperatiu que a la forma pura d'aquells. |
Mitologia | Call of Cthulhu: The Card Game és un joc de cartes col·leccionables basat en els Mites de Cthulhu llençat per Chaosium entre el 1996 i el 1997. El 2004 en va donar la llicència a Fantasy Flight Games, que va llençar el seu propi joc dissenyat per Eric M. Lang i ambientat al 1928, compartint l'art d'altres productes de FFG com el joc de sobretaula Arkham Horror i el joc de daus i cartes Elder Sign. El setembre del 2015 es va abandonar el seu desenvolupament. |
Televisió | RCTV (acrònim de Radio Caracas Televisión) va ser un canal de televisió oberta veneçolà fundat el 15 de novembre de 1953 per l'empresari i explorador William Phelps Tucker. Era el tercer canal del país fins a 2007, el més antic al nivell nacional després de la desaparició de les estacions Televisora Nacional i Televisa. Era propietat d'Empresas 1BC. |
Aeronàutica | L'A Vlaicu III va ser el primer avió del món construït amb metall, dissenyat i fabricat a Romania abans de la Primera Guerra Mundial. Va ser el tercer avió propulsat dissenyat pel pioner aviador romanès Aurel Vlaicu. |
Ecologia | Un mesohàbitat en ecologia és el nom que rep l'hàbitat amb un moderat o equilibrat subministrament d'aigua, en oposició als xerohàbitats (més secs) i hídrics (més humits). El llindar entre els tres tipus no sempre és lineal. Exemples de mesohàbotats són els boscos temperats, prats humits, pastures, aqüífers, camps de regadiu i hàbitats d'alta muntanya. Aquests hàbitats prevenen eficaçment la sequera quan la terra dels cims més alts s'escalfa a causa d'un canvi estacional o d'un altre tipus. Un mesohàbitat en bones condicions actua com una esponja que emmagatzema l'aigua de tal manera que pugui ser dipositada en hàbitats vius quan es necessària. També proporciona plantes i insectes per als organismes que pertanyen a nivells tròfics superiors, com ara galls fers. Els mesohàbitats es troben amenaçats per diverses activitats humanes com la dessecació per a la seva conversió en granges, encara que hi ha molts esforços de conservació. Al 2010, uns 1474 grangers es varen associar amb la Sage Grouse Initiative, sota el Departament d'Agricultura dels EUA per tal de protegir unes 5.6 milions d'hectàrees de mesohàbitat. |
Teologia | Un psicopomp (del grec antic ψυχοπομπóς / psikhopompós, que significa literalment 'guia de les ànimes') és el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts.Moltes religions i creences tenen esperits, deïtats, dimonis o àngels que tenen la tasca d'escortar les ànimes dels que han mort recentment a l'altre món. Sovint, s'associen amb animals com cavalls, foques, corbs, gossos, mussols, pardals, o dofins. En alguns pobles de Sibèria, un cavall mort pel xaman també serveix com un psicopomp. En algunes cultures, la tasca de psicopomp és també una de les funcions dels xamans. |
Epidèmies | La Coalition for Epidemic Preparedness Innovations (CEPI, traduït com Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies) és una fundació que rep donacions d'organitzacions públiques, privades, filantròpiques i de la societat civil per finançar projectes de recerca independents per desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses emergents (MIE).La CEPI se centra en les "malalties prioritàries" de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que inclouen: el coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS-CoV), el coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), el virus Nipah, el virus de la febre de Lassa i el virus de la febre de la vall del Rift, així com el virus de Chikungunya i l'hipotètic i desconegut patogen "Malaltia X". La inversió en CEPI també requereix un "accés equitatiu" a les vacunes durant els brots, tot i que els canvis posteriors de la política CEPI poden haver compromès aquest criteri.La CEPI es va concebre el 2015 i es va llançar formalment el 2017 al Fòrum Econòmic Mundial (WEF) de Davos, Suïssa. Va ser cofundat i cofinançat amb 460 milions de dòlars EUA per la Fundació Bill i Melinda Gates, la Wellcome Trust i un consorci de països, com Noruega, Japó, Alemanya; a la qual es van adherir posteriorment la Unió Europea (2019) i la Gran Bretanya (2020). La CEPI té la seu a Oslo, Noruega. El 2017, Nature va dir: "És, amb diferència, la iniciativa de desenvolupament de vacunes més gran que mai hagi hagut contra virus que són amenaces epidèmiques potencials". El 2020, diversos mitjans de comunicació van identificar la CEPI com un "actor clau en la carrera per desenvolupar una vacuna" contra la malaltia del coronavirus 2019. |
Pseudociència | Un motor d'aigua és un motor que, suposadament, obtindria la seva energia directament de l'aigua. Els automòbils alimentats amb aigua han estat objecte de nombroses patents internacionals, articles de premsa de revistes populars de ciència, cobertura de notícies locals de televisió i llegendes urbanes a Internet. S'ha demostrat que les pretensions de creació d'un motor alimentat amb aigua (almenys fins al 2010) són incorrectes, i algunes es van vincular amb estafes a inversors. Generalment es declara que aquests motors produirien combustible internament a partir de l'aigua sense cap altra entrada d'energia, o que són híbrids que obtindrien l'energia a partir de l'aigua i d'una altra font convencional (com la gasolina). Aquest article se centra en els vehicles que pretenen extreure l'energia potencial química directament de l'aigua. L'aigua és hidrogen totalment oxidat. L'hidrogen és en si una substància inflamable de gran energia, però la seva energia útil s'allibera quan es genera l'aigua: l'aigua no es pot cremar. El procés d'electròlisi (analitzat més endavant) podria dividir l'aigua en hidrogen i oxigen, però es necessita més energia per desarmar una molècula d'aigua de l'energia que s'allibera quan l'hidrogen s'oxida en formar aigua. De fet, en convertir aigua en hidrogen (per després cremar) es perdria gran part de l'energia, perquè en les conversions sempre es produeix calor. L'alliberament de l'energia química de l'aigua, per tant, viola la primera o la segona llei de la termodinàmica. |
Aeronàutica | Les revisions de manteniment d'aeronaus són les inspeccions periòdiques que han de realitzar-se en totes les aeronaus comercials/civils després d'un temps determinat o després d'un ús concret (les aeronaus militars solen seguir programes de manteniment específics, que poden ser o no similars als de les aeronaus comercials/civils). Les aerolínies i altres operadors comercials d'aeronaus propulsades per turboreactors segueixen un programa d'inspecció contínua aprovat per l'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) a Europa i per l'Administració Federal d'Aviació (FAA) als Estats Units.En el cas de l'AESA, el programa d'inspecció és regulat pel reglament (UE) núm. 1321/2014 de la Comissió del 26 de novembre del 2014, relatiu al manteniment de l'aeronavegabilitat de les aeronaus i els productes aeronàutics, components i equips i a les organitzacions i personal que participen en aquestes tasques. Les especificacions que han de seguir aquestes revisions de manteniment estan recollides, específicament, en l'annex I (Part M).Els intervals estipulats entre inspeccions de manteniment depenen tant del fabricant de l'aeronau com del seu operador. Aquestes revisions, normalment, depenen del nombre total d'hores de vol de l'aeronau i del seu nombre de cicles (enlairaments/aterratges). |
Antropologia | Anzar és un déu de la mitologia amaziga de l'Àfrica del Nord, déu de la pluja i l'aigua, que exerceix un paper destacat en ella, com és el cas de tots els déus de la pluja en el món mesoamericà, grec, romà i egípci. |
Informàtica | BlueHat o blue hat és un terme utilitzat per referir-se a la consultoria de seguretat informàtica externa per empreses que utilitzen un sistema de test d'errors abans de llançar un producte. Així, cerquen forats perquè es puguin tancar. Concretament, Microsoft utilitza aquest terme per referir-se als professionals de la seguretat informàtica que convida a buscar vulnerabilitats en els seus productes, com ara Windows.La Conferència de BlueHat de Hackers de Microsoft és una conferència a la qual només es pot assistir amb invitació creada per Window Snyder que intenta obrir la comunicació entre els enginyers de Microsoft i hackers. L'esdeveniment s'adreça a la comprensió mútua més que a la confrontació ocasional. Els desenvolupadors de Microsoft es van sentir incòmodes quan es va demostrar el Metasploit (?). |
Geografia | Fernando de Noronha o Fernão de Noronha és un arxipèlag brasiler pertanyent a l'Estat de Pernambuco, format per 21 illes i illots, que ocupa una àrea de 26 km², situat a l'Oceà Atlàntic, a l'est de l'estat de Rio Grande do Norte. Constitueix un districte de l'estat de Pernambuco des de 1988, quan va deixar de ser un territori federal la sigla del qual era FN. És dirigida per un administrador-general designat pel govern de l'estat. L'illa principal té 17 km² i queda a 545 km de Recife, capital de Pernambuco, a 360 km de Natal, capital del Rio Grande do Norte, a 830 km de Fortaleza, capital del Ceará, i a 1220 km de Salvador, capital de Bahia. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2001.Després d'una campanya liderada per l'ambientalista gaúxo José Truda Palazzo Jr., el 1988 la major part de l'arxipèlag va ser declarada Parc Nacional, amb prop de 8 km², per a la protecció de les espècies endèmiques existents i de l'àrea de concentració dels dofins rotadors (Stenella longirostris) que allà es reuneixen diàriament a la Badia dels Golfinhos - el lloc d'observació més regular de l'espècie a tot el planeta. |
Televisió | La XXIII Edició dels Premis Antena de Oro, concedits en 1995 encara que corresponents a 1994 foren els següents: |
Jocs | Battlezone és una màquina recreativa de combat amb tancs d'acció en primera persona d'Atari, Inc. fabricat el novembre de 1980. El jugador controla un tanc que és atacat per altres tancs i míssils. El joc fa servir uns gràfics vectorials amb dibuix de línies en un monitor vectorial blanc i negre (amb una capa de color verda i vermella). Va ser dissenyat principalment per Ed Rotberg, que va dissenyar molts jocs per a Atari Inc., i després Atari Games, i Sente. Per la seva utilització de la perspectiva en primera persona pseudo-3D combinat amb unes "ulleres de visió" que el jugador es posa, Battlezone de vegades es considera el primer videojoc recreatiu en realitat virtual. |
Astronomia | Els progenitors d'esclats de raigs gamma són els tipus d'objectes celestes que poden emetre esclats de raigs gamma (GRBs). Els GRBs mostren un extraordinari grau de diversitat. Poden durar des d'una fracció de segon a molts minuts. Els esclats podrien tenir un sol perfil o oscil·len violentament amunt i avall en intensitat, i els seus espectres són molt variables a diferència d'altres objectes en l'espai. La manca gairebé total de les restriccions d'observació dona lloc a una profusió de teories, incloent forats negres evaporant-se, flamarades magnètiques en nanes blanques, acreció de matèria en estrelles de neutrons, acreció d'antimatèria, supernovae, hypernovae, i la ràpida extracció de l'energia de rotació des de forats negres supermassius, entre d'altres.Hi ha almenys dos tipus diferents de progenitors (fonts) de GRBs: una responsable dels de llarga durada, els esclats d'espectre suau i un (o possiblement més) responsables de curta durada, ràfegues d'espectre fort. Els progenitors de GRBs llargs es consideren que són estrelles massives de baixa metal·licitat explotant a causa del col·lapse dels seus nuclis. Els progenitors de GRBs curts encara es desconeixen, però les fusions de les estrelles de neutrons és probablement el model més recolzat a partir del 2007. |
Geologia | El grup del piroclor és un grup de minerals format per tres membres del supergrup del piroclor amb niobi dominant: l'hidropiroclor, l'hidroxicalciopiroclor i l'hidroximanganopiroclor. |
Ciències de la salut | L'Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) és un centre de recerca de Catalunya, que des del 2021 forma part dels Centres de Recerca de Catalunya, més coneguts pel seu acrònim CERCA, després de ser reconegut com a tal pel seu Patronat.L'I3PT, constituït l'any 2015, és el resultat de la integració de l'excel·lència en el coneixement i la capacitat innovadora i de millora dels grups de recerca biomèdica, integrats en les línies de recerca i pertanyents a les entitats constituents de l'Institut: el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, la Fundació Parc Taulí, l'UDIAT Centre de Diagnòstic, el Sabadell Gent Gran Centre de Serveis i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquestes entitats tenen una llarga trajectòria d'estreta col·laboració tant en matèria d'investigació i innovació, amb la interrelació de grups d’investigació i la posada en comú de nombroses idees i projectes. L'objectiu principal d'aquesta fusió fou el de donar un nou impuls a l'activitat de recerca en aquest camp a Catalunya, i també el de sumar-se al mapa d'instituts d'investigació sanitària d'àmbit estatal acreditats pel prestigiós Institut de Salut Carlos III i també als Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), intentant posar més en valor el coneixement de les entitats i donar un nou impuls a la trajectòria de treball en comú, especialment a la investigació translacional, la finalitat de la qual busca aconseguir que els descobriments de la investigació i la innovació repercuteixin en benefici dels pacients.L'I3PT té set àrees de recerca: Càncer; Malalties infeccioses, sida i sèpsia; Epidemiologia, millora assistencial i cronicitat; Dispositius mèdics, TIC i imatge; Neurociències i salut mental i Inflamació, immunologia i metabolisme; i la de malalties minoritàries. Des de les diferents àrees es mantenen col·laboracions amb 93 entitats nacionals i 50 internacionals, i es participa en les principals xarxes i grups d'R+D+I de país.La gestió dels projectes d’investigació i d'innovació portats a terme des de l'I3PT són responsabilitat de la Fundació Parc Taulí, mitjançant la seva oficina tècnica i estructura de gestió de la investigació i innovació. La Fundació Parc Taulí actua, també, com a oficina de transferència de resultats de la investigació i la innovació. L'I3PT compta, per desenvolupar les seves activitats, amb més de 2.000 metres quadrats de diferents àrees del Parc Taulí, en les quals es porten a terme tasques d'investigació i innovació. |
Informàtica | Els mètodes d'entrada de l'escriptura xinesa són un conjunt de procediments informàtics per transcriure els caràcters xinesos dins d'una aplicació que utilitza aquest idioma. L'enorme quantitat de caràcters que s'utilitzen per escriure en xinès, sigui cantonès o mandarí, tradicional o simplificat, dificulta la transcripció en sistemes informàtics. Per solucionar aquest problema s'han desenvolupat diferents mètodes per transcriure caràcters xinesos que s'anomenen IME (per les seves sigles en anglès Input Method Editors). |
Astronomia | Almagest (àrab: الكتاب المجسطي, al-kitāb al-majisṭī, ‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle ii per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'alta edat mitjana i en el qual es descriu un sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes. Ptolemeu va establir una inscripció pública a Canop, Egipte, el 147 o 148. N. T. Hamilton va descobrir que la versió dels models de Ptolemeu establida a la inscripció canòpica era anterior a la versió de l'Almagest. D'aquí que l'Almagest no es podria haver completat abans del 150 aproximadament, un quart de segle després que Ptolemeu comencés a observar. |
Sociologia | El Manifest del futurisme, publicat al diari francès Le Figaro l'any 1909 per Filippo Tommaso Marinetti, poeta i novel·lista italià, fou l'escrit que va determinar les bases del futurisme i la inauguració d'aquest moviment avantguardista. Contingut Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, la llança ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-se davant l'home. Nosaltres estem damunt el promontori més elevat dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent. Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària. Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades als núvols pels recargolats fils dels seus fums; als ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejats al sol amb resplendor de ganivets; als vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, a les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com una boja massa entusiasta. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.Filippo Tommaso Marinetti, "Le Figaro", 20 de febrer de 1909 |
Art | El cànon estètic, cànon o norma estètica designa una regla de representació en l'art, com per exemple en pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, teatre o literatura. El cànon permet obtenir l'harmonia tant en el conjunt com en les parts de l'obra d'art gràcies a l'ordre, la mesura i la proporció. Una obra d'art canònica o d' estètica normativa és una obra artística que segueix les normes formals polítiques i estètiques del moviment artístic al qual pertany. A Europa s'han anat desenvolupant corrents culturals que definien a grans trets i donant una certa coherència les successives tendències i filosofies estètiques. Es podia definir un corrent, com per exemple el neoclassicisme, i determinar-ne els seus valors. Axí, per a cada context local i històric es podia associar uns cànons artístics lligats a una metanarrativa pròpia i els crítics d'art podien determinar si una obra d'art corresponia als cànons vigents. En cas afirmatiu, era considerada bona, bella i adient. En cas contrari, o bé l'obra d'art es considerava dolenta, lletja o impertinent, o bé establia una nova metanarrativa que determinaria uns nous cànons estètics.Al segle xx va néixer la postmodernitat, que deixa de creure en l'existència de cànons als que haver d'adaptar-se i prendre forma. Una de les aportacions més conegudes a aquest debat va ser el text de La condició postmoderna (1974) de Jean-François Lyotard. |
Agricultura | El carbonet és un carbó vegetal de petites dimensions i rep també aquest nom el branquilló carbonitzat (de romaní i altres plantes) que és una mena de llapis que s'utilitza per dibuixar amb la tècnica del carbonet.Antigament es produïa el carbonet de la crema del matoll del bosc i era un carbó vegetal de menys qualitat (menor poder calorífic) que l'obtingut a partir de la crema controlada dels arbres de fusta dura com l'alzina. El carbonet s'emprava sobretot en cuines i en brasers.Com a sinònim de carbonet hi ha el neologisme anglès: biochar portmanteau de bio i 'charcoal', que significa carbó vegetal. El carbonet aplicat a les terres agrícoles és un fertilitzant, (anomenat en anglès agrichar ) per exemple en els sòls de terra preta. |
Ecologia | George Evelyn Hutchinson (Cambridge, 30 de gener de 1903 – Londres, 17 de maig de 1991) fou un zoòleg, botànic i ecòleg anglès, nacionalitzat nord-americà el 1941. Va ser reconegut pels seus estudis de limnologia. És considerat el pare de la limnologia als EUA. Va néixer a Cambridge, Anglaterra. Estudià a l'Escola Gresham, a Holt, i a l'Emmanuel College de Cambridge. Després de dos anys amb el càrrec de lector a la Universitat de Witwatersrand, a Sud-àfrica, fou contractat per la Universitat Yale, l'any 1928, on hi treballà durant 43 anys. El 1949, Hutchinson fou elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i el 1950 de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Fou guardonat amb el Premi Kyoto l'any 1991. En la seva jubilació retornà a Anglaterra on seguí investigant. Va morir a Londres el 17 de maig de 1991. |
Estris | El paper sulfuritzat, paper de forn, paper mantega o tot simplement paper vegetal, és un paper vegetal tractat químicament (es banya en àcid sulfúric, d'aquí el nom) per a tapar els porus de la cel·lulosa i així fer-lo impermeable i perquè a més sigui resistent a les elevades temperatures d'un forn domèstic. Posseeix com a principal característica que és antiadherent (els aliments no adhereixen a la seva superfície). S'empra freqüentment en la preparació culinària dels aliments que han de coure al forn com per exemple: bescuits, papillots, pizzes, etc. El paper sulfuritzat pot resistir a temperatures de fins a 220 °C aproximadament, en el seu ús cal anar amb compte que no entri en contacte directe amb fonts de calor (en alguns casos no funciona quan es gratina). Una aplicació molt estesa al segle passat va ser com a suport dels dibuixos utilitzats en la construcció de maquinària i edificis. Es dibuixava en tinta xinesa sobre el paper i la seva transparència permetia d'utilitzar-lo com a original per a fer innombrables còpies sobre paper especial impressionable amb llums de mercuri. Un procés de revelament amb vapors d'amoníac completava el procés d'obtenció de les còpies. S'empra molt simplement, col·locant-se sobre la safata de forn, és aquesta la raó per la qual es ven en fulls de diferents grandàries: tots en format normat segons els forns domèstics. Sol comercialitzar-se també en botigues d'utensilis de cuina. En l'antiguitat s'usava amb la mateixa funció que el paper sulfuritzat un pergamí recobert de greix o oli. Una altra insalubre alternativa al paper sulfuritzat és l'ús de paper d'alumini que posseeix el desavantatge d'haver de ser untat amb greixos perquè no s'apeguin els aliments cuinats, però té l'avantatge de ser un bon transmissor de la calor. |
Periodisme | Faut pas rêver és un programa de televisió francès sota format de reportatges creat l'any 1990, emès al canal públic France 3 i presentat per Philippe Gougler des del 2014. L'objectiu del programa és difondre la cultura de cada país o indret en el qual la presentadora viatja a través, precisament, de viatges. En el reportatge, d'unes 2 hores aproximadament, s'intenta cobrir tots els aspectes de la cultura del lloc visitat. El programa s'emet exclusivament en francès.Fou presentat per Marc Bessou i Valérie Maurice l'any 1990. Després va passar a càrrec de Sylvain Augier del 1990 al 1999, després a Laurent Bignolas del 1999 al 2009, a la Patricia Loison del 2010 al 2011, a la Tania Young del 2011 al 2014, i finalment al Philippe Gougler des des de 2014. La producció es fa a càrrec de XL Productions i Bonn Pioche des del 2005. |
Agricultura | El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) va ser un partit polític actiu a principis del segle xx. El partit es va fundar en 1901 sota el lideratge de Víktor Txernov. El seu programa estava basat en una ideologia socialdemòcrata i va recaptar molts suports entre els pagesos que particularment va abraçar la seva proposta de "socialització de la terra", oposada al programa bolxevic de "nacionalització de la terra". La seva base militant podria considerar-se com d'extrema esquerra per les seves propostes radicals, encara que més moderada que la bolxevic en relació a l'aspecte del control polític. La formació política va ser allunyant-se gradualment de la seva original tendència populista. En produir-se el desenvolupament econòmic rus en els anys 90 del segle xix, van intentar generalitzar les seves reivindicacions socials des dels seus orígens rurals per a atreure a una incipient classe obrera urbana en ràpid creixement. La intenció era d'ampliar el concepte de poble per a abastar d'aquesta manera a tots els elements de la societat que tenien raons per a desitjar la destrucció del sistema tsarista. La Revolució Russa de Febrer, en 1917, va elevar als SRs a un paper polític rellevant, amb un dels seus membres, Aleksandr Fiodórovitx Kérenski, formant part del govern liberal, arribant amb el temps a ser el seu president. També constituïa una fracció del partit l'«Organització de Combat SR» (OCSR), un grup terrorista dirigit per Grigori Guerxuni que actuava independentment del partit per a no desacreditar-lo. L'OCSR va ser imprescindible per a l'obra del partit, sent responsable de l'assassinat del ministre de l'Interior, D. S. Spiaguin, i de més tard N. M. Bodgànovitx, el Governador d'Ufà. Gerxuni va ser traït pel seu lloctinent Ievno Azev, que va resultar ser un agent de l'Okhranka, i arrestat i jutjat per terrorisme. Azev es va convertir en el nou líder de l'OCSR, àdhuc continuant com a agent doble de total confiança per a l'Okhranka. El SR continuaria ocupant un paper central en política boicotejant eleccions, infiltrant-se en la policia secreta i perpetrant atemptats amb el seu braç armat. En 1917, els SRs es van dividir entre aquells que donaven suport al govern provisional, establert després de la Revolució de Febrer, i aquells que donaven suport als bolxevics, partidaris d'una revolució comunista. Aquests últims eren denominats socialrevolucionaris d'esquerra (SRs d'esquerra) i constituïen una escissió de facto de l'ala principal del partit, coneguda des de llavors com «SRs de dreta». Els esseristes van decaure després que la Revolució d'Octubre dugués als bolxevics al poder encara que en les eleccions a l'Assemblea Constituent resultessin ser el partit més votat arreu del país (un 40% del vot) enfront del 25% dels bolxevics. No obstant això, aquests van dissoldre la càmera i a partir de llavors els socialrevolucionaris van perdre pes polític. El partit SR d'esquerra va formar una coalició amb els bolxevics en el govern soviètic, encara que abandonaren aquesta posició després de la signatura del Tractat de Brest-Litovsk. Amb tot, uns pocs SRs d'esquerra com Mikhail Kalinin van acabar unint-se al Partit Comunista. El SR i altres grups antibolxevics van ser prohibits el 1918 i la majoria de membres del partit van derivar al terrorisme. Una antiga SR, Fanni Kaplan, va tractar d'assassinar Lenin com a represàlia per la il·legalització el 30 d'agost de 1918. Molts SRs van combatre els comunistes unint-se a l'Exèrcit Blanc i a l'Exèrcit Verd durant la Guerra Civil Russa al costat dels menxevics i altres formacions socialistes moderades. La major revolta contra els bolxevics, la Rebel·lió de Tambov, va ser dirigida per un SR, Aleksandr Antónov. |
Ciència militar | La síndrome de Sherwood és un concepte d'estratègia policial creat per David Piqué (Barcelona, 1961 – 2016), qui el va desenvolupar en el seu treball final del Màster en Polítiques Públiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya i de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el qual es va fer públic l'any 2012 quan era comissari general de coordinació territorial i número dos del cos dels Mossos d’Esquadra. El document descriu una sèrie de tàctiques policials a fi d'escalfar el clima social abans i durant una protesta ciutadana amb el propòsit d'aconseguir l'aprovació pública dels excessos policials posteriors.El nom, donat pel mateix autor, s'explica com la metàfora amb la llegenda de Robin Hood i el problema que l'heroi i el seu grup eren els qui decidien qui era ric i mereixia ser robat.L'estudi analitza el moviment okupa a Barcelona durant els anys 1990 i 2000, i més concretament al barri de Gràcia i les estratègies policials aplicables, segons una òptica bèl·lica i de combat, amb referències a tàctiques i teòrics militars clàssics. El text va ser polèmic quan es va fer públic, ja que semblava anticipar respostes policials de dubtosa legalitat fetes pels mossos d'esquadra. Aquesta doctrina, batejada com a «model Miyamoto Musashi» al text, proposa permetre excessos i provocacions als assistents en una manifestació a fi de poder convertir la protesta o mobilització en més violenta. També proposa fer detencions poc justificades i batudes preventives abans de les protestes per a violentar l'estat d'ànim i aconseguir el que el text anomena «una batalla campal». El text també proposa que la policia no actuï en un primer moment per tal que «els danys produïts siguin socialment inacceptables» i que l'actuació policial es faci directament contra els manifestants sense donar temps a la fugida i es provoqui l'enfrontament físic. Així es provoquen, segons el text, «víctimes innocents» i s'aconsegueix que els manifestants que hagin defugit l'enfrontament acabin trobant-se agents que els dispersaran amb violència exagerada i detencions massives.Per acabar, el treball final de màster fa una proposta per posar fi al moviment okupa al barri de Gràcia, que se centra en la creació d'una opinió pública desfavorable, un canvi normatiu on es criminalitzi l'okupació d'habitatges alhora que es potencia l'habitatge social i, finalment, actuacions policials concretes contra els qui defineix com a «irreductibles» i «líders» imputant-los delictes comuns. |
Ciència militar | La Tercera Guerra Mundial és un conflicte armat teòric el nom del qual l'identifica com a successor de la Primera (1914-1918) i Segona (1939-1945) Guerres Mundials. Es tractaria d'un conflicte global en el qual probablement s'utilitzaria armament atòmic. Durant la Guerra Freda, arran de la tensió entre els Estats Units i la Unió Soviètica i particularment a causa del desenvolupament i proves d'armes nuclears, hi hagué una consciència creixent que el món s'encaminava cap al pròxim conflicte global. Aquesta guerra fou anticipada per les autoritats civils i militars de diversos països, i és un tema recurrent en la ficció. Diversos autors han suggerit que la Guerra Freda fou en si mateixa la Tercera Guerra Mundial, perquè els dos bàndols, l'OTAN i el Pacte de Varsòvia donaren suport polític, militar i econòmic als combatents en diversos conflictes arreu del món. La guerra contra el terrorisme endegada pels Estats Units arran dels Atacs de l'11S també es tracta d'un conflicte global en el qual diversos països participen en conflictes militars arreu del món. El mateix president George Bush la identificà amb aquest nom en una entrevista el 2006. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.