label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | En la teoria de llenguatges formals de la teoria de la computació, el lema de bombament estableix que en un llenguatge, qualsevol cadena de caràcters d'almenys una certa longitud (anomenada longitud de bombament), conté una secció que pot ser eliminada o repetida qualsevol nombre de vegades, amb la cadena resultant pertanyent a aquest llenguatge. La prova d'aquest lema requereix arguments de comptatge, com els del principi del colomar. Els dos exemples més importants són el lema de bombament per a llenguatges regulars i el lema del bombament per gramàtiques independents del context. El lema d'Ogden és un segon lema de bombament, més fort, per llenguatges lliures de context. |
Telecomunicacions | Un modulador de radiofreqüència, modulador-RF o unitat de RF, és un dispositiu electrònic que rep a l'entrada un senyal de banda base que utilitza per a modular una font de radiofreqüència, emeten un senyal modulat de radiofreqüència (a Europa en la banda d'UHF, per motius de compatibilitat amb UK i França ).Els moduladors de RF s'utilitzen per convertir senyals de dispositius com ara reproductors multimèdia, VCRs, consoles de jocs, decodificadors TDT, receptors de satèl·lit, etc.., a un format que pot ser manejat per un dispositiu dissenyat per rebre una entrada RF modulada, com ara un receptor de televisió. |
Estris | Un estoig és una capsa o petit recipient usat per a guardar coses de forma ordenada. Generalment, s'utilitza per a objectes de petites dimensions i de cert valor: joies, rellotges, plomes estilogràfiques, etc. A vegades, compten amb un condicionador interior que immobilitza i presenta l'objecte. En el sector de l'embalatge, es denomina genèricament estoig a tot embalatge de petites dimensions. El material de fabricació pot ser qualsevol: fusta, plàstic, cartró ondulat, etc. Per exemple, es considera estoig a l'envàs per a una o dues ampolles de vi o un paquet de cigars. No obstant això, el material de fabricació més habitual és el cartonet. Així, es denominen estoigs a les caixes per a medicaments, perfums, bombons, colònies, etc. La impressió que s'empra és d'alta qualitat utilitzant la tècnica offset a la qual se solen afegir tractaments especials com relleus, stampings o vernissos ultraviolat. En moltes ocasions, i depenent de l'objecte, l'estoig compta amb un folrat intern per a evitar el maltractament a l'objecte a ser cuidat. El folre interior pot ser esponjós per a ajudar a esmorteir l'impacte en cas que, per exemple, caigués l'estoig amb l'objecte dins o durant el seu transport. A més, el folre sol ser suau per a evitar ratllar o alterar l'acabat extern dels objectes. |
Indumentària | Marjorie Best (Jacksonville, Estats Units 1903 - Los Angeles 1997 ) fou una dissenyadora de roba nord-americana de pel·lícules, guanyadora d'un premi Oscar. |
Biblioteconomia | Societat Catalana de Documentació i Informació (SOCADI) va ser una associació professional de bibliotecaris i documentalistes de Catalunya.SOCADI fou creada el 1984 a partir dels antecedents de la delegació a Catalunya de la Societat Espanyola de Documentació i Informació Científica (SEDIC), una associació similar, amb seu a Madrid, que havia començat a funcionar de manera informal el 1978, i també del grup de treball informal Tertúlia Terminalera, del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC). La delegació de la SEDIC a Catalunya, que va tenir poca activitat, estava integrada per Rafael Queralt Teixidó (1924-2015), Domènec Turuguet Mayol (1924-2003), Joaquim Mumbrú Laporta i Ángela García de Mendoza, entre d'altres. Aquesta delegació es va extingir amb la creació de SOCADI el 1984. Agrupà els professionals relacionats amb la informació i la documentació científica i especialitzada, en un nombre aproximat de 400. Organitzà cursets i altres activitats de formació permanent, i des del 1987 les Jornades Catalanes de Documentació, que a partir del 1989 foren organitzades conjuntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Va publicar l'Anuari SOCADI de Documentació i Informació (1997-1998). Els seus presidents foren Joan Bravo-Pijoan, entre els anys 1984 i 1987, i Lluís Codina-Bonilla, entre el 1996 i el 1999.Entre les finalitats que es va proposar l'associació estaven les de: fomentar la col·laboració i l'intercanvi d'experiències entre els especialistes en informació i documentació i entre les institucions emmarcades en el cap de la informació i la documentació, promoure el perfeccionament professional dels especialistes en informació i documentació i desenvolupar els mètodes de treball en aquest camp, mitjançant l'organització de cursets, conferències, seminaris, etc., i mantenir relacions amb entitats anàlogues de Catalunya, la resta d'Espanya i l'estranger.El 1999 es va fusionar amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. |
Ciències polítiques | Benjamin Barber (Ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1939 - Ciutat de Nova York, 24 d'abril de 2017) fou un politòleg estatunidenc, molt conegut pels seu llibres de Jihad vs. McWorld (1996) i If Mayors Ruled the World (2013). Treballà com a investigador al Center of Philanthropy and Civil Society de la Universitat de Nova York. |
Filosofia | Kathinka Evers (Suècia, 1960) és investigadora del Centre for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d'Uppsala. Experta en neuroètica, s'ha centrat especialment en qüestions relacionades amb l'ètica dels biobancs –els sistemes d'emmagatzemament, conservació i anàlisi de mostres biològiques.Doctora en Filosofia per la Universitat de Lund (Suècia), ha estat investigadora i professora invitada en diversos centres internacionals, com ara el Balliol College (Universitat d'Oxford, Regne Unit), la Universitat de Tasmània (Austràlia) o l'École Normale Supérieure i el Collège de France a París (França). Entre el 1997 i el 2002 va ser directora executiva de l'Standing Committee on Responsibility and Ethics in Science (SCRES), pertanyent al Consell Internacional per a la Ciència (ICSU).És autora de Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz editores, 2011). |
Pseudociència | Marisol Garrido Valero (Madrid, 15 de juliol de 1956) és una enginyera i doctora agrònoma i formadora i assessora en agricultura biodinàmica. Es va doctorar en Enginyeria Agrònoma a la Escuela de Ingenieros Agrónomos de Madrid. Va ampliar la seva formació a l'ETSIA de Madrid, a l'Institut d' Investigació SHR-Polanowice a Polònia, a la Universitat de Hohenheim, Stuttgart a Alemanya i a Stavanger a Noruega. Va ser professora i investigadora de la Universidad Europea de Madrid com a Directora del Departament de Medi Ambient on va desenvolupar diferents projectes de la Unió Europea i d'altres organismes de cooperació internacional a Llatinoamèrica i Filipines. Va fundar el Instituto de Estudios para la Vida Rural Sostenible i va ser cofundadora de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica. Destaca per l'organització i dinamització de la certificació Demèter a Espanya en agricultura biodinàmica i va ser directora de Demèter Espanya. S'ha preocupat sempre per l'alimentació de qualitat i suficient per a tota la humanitat, per la salut del planeta i dels éssers humans. Per això ha orientat sempre els seus estudis en el desenvolupament de l'agricultura respectuosa amb la terra i en la producció d'aliments sans. Actualment es dedica a la formació de pagesos i tècnics en l'àmbit de l'agricultura biodinàmica i ecològica. També fa assessorament per a la recuperació i millora dels sòls degradats És autora i coautora de nombrosos articles, monografies i llibres d'investigació i divulgació en agricultura i medi ambient. |
Indumentària | La bragueta d'armar era una peça de vestir masculina que s'usava en els segles XV i XVI per cobrir els òrgans genitals. |
Química | L'efedrina és una amina simpatomimètica comunament usada com estimulant, supressora de la gana, ajuda en la concentració, decongestiva, i per tractar la hipotensió arterial associada amb l'anestèsia. L'efedrina té una estructura similar als derivats semisintètics de l'amfetamina i metamfetamina. És un alcaloide derivat de diverses plantes del gènere Ephedra (família Ephedraceae). Funciona incrementant l'activitat de la noradrenalina sobre els receptors adrenèrgics. Normalment es comercialitza en la forma d'hidroclorur i sulfat. En la medicina xinesa tradicional la planta es diu má huáng (麻黄, Ephedra sinica) conté, com altres efedres, efedrina i pseudoefedrina. L'efedrina mostra isomerisme òptic i té dos centres quirals que donen lloc a quatre estereoisòmers. A la Xina es produeix a gran escala les matèries primeres vegetals per extreure l'efedrina. L'any 2007 es van produir 30.000 tones d'efedra, 10vegades més que la utilitzada en la medicina tradicional xinesa. La majoria de la L-efedrina produïda actualment per a la medicina es fa sintèticament. |
Agricultura | El segar, la sega o les messes és l'operació agrícola que consisteix en tallar amb la falç o una altra eina els cereals o les herbes.Va inspirar cançons populars, com per exemple aquesta cançó eliminatòria de les Balears: Un, dos, tres, quatrede segar en ve el batresegarem, batremquina feina que tendremhem segat, hem batutquina feina que hem tengutBarrabís, barrabàsBis bas, pis pas |
Arquitectura | La pastofòria (o les pastofòries) és un aplec de dues sales presents en algunes esglésies paleocristianes i de vegades romanes d'Orient. En particular, es tracta de dues cambres de base quadrada o rectangular que es troben simètricament als costats de l'absis principal. A la sala de l'esquerra (anomenada pròtesi) es conserven les ofrenes de la missa dels fidels, mentre que en la de la dreta (anomenada diacònicon o diacònic) s'hi custodiaven els calzes i objectes litúrgics, com en les actuals sagristies. L'ús de les pastofòries és típicament constantinopolità i n'hi ha, per exemple, en àrees d'influència romana d'Orient, com als monuments paleocristians de Ravenna, a Ravenna (Itàlia). |
Circ | El Circ d'Hivern és una iniciativa de l'Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona) sorgida l'any 1996 per fomentar el circ. Des que va engegar el 1979, l'Ateneu Popular de Nou Barris té un paper fonamental en el desenvolupament del circ català. Duu a terme activitats de formació, producció i exhibició. Imparteix formació infantil, juvenil i per a discapacitats. Cada any produeix quatre combinats de circ i, des del 1997, cada Nadal produeix l'espectacle ‘Circ d'Hivern' alhora que, tant com pot, programa companyies circenses estatals i estrangeres. A l'Ateneu Popular de Nou Barris, que va rebre el premi FAD Sebastià Gasch el 1997 i també el premi especial de la crítica dels premis Ciutat de Barcelona 2000, entre altres, hi han brotat i germinat un gran nombre d'artistes i companyies. Cal afegir que, a més, s'hi estatja l'Escola de Circ Rogelio Rivel i que hi han tingut la seu les associacions ACC i APCC.En un nou format de circ sense animals exòtics l'Ateneu Popular de Nou Barris decidí batejar amb aquest nom els espectacles de circ contemporani que realitza pels volts de Nadal. El format del Circ d'Hivern és un espectacle de format teatral en la qual es combinen les tècniques circences amb altres formes d'expressió com el teatre, la dansa o la música. Cada any l'Ateneu realitza un espectacle produït expressament per a l'ocasió. L'espectacle Rodó fou estrenat el desembre de 2005 i parteix d'una primera unió del pallasso Leandre Ribera, la ballarina Claire Ducreux i l'acròbata Teresa Celis. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya «en reconeixement de la seva poesia escènica i pel risc estètic i conceptual d'un treball d'equip que contribueix fortament a la renovació del llenguatge circense». El 2021 van estrenar el projecte Fins i tot la foscor, en motiu dels seus 25 anys d'història. |
Química | L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons. Oxidació, f, Química:Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l'oxigen amb qualsevol element o compost. Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació. Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l'halogenació d’un doble enllaç (electronegativitat). Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element (oxidant), tota oxidació va acompanyada d’una reducció (oxidoreducció).L'oxidació implica l'augment de l'estat d'oxidació. És el procés invers i associat de la reducció. Quan un ió o àtom s'oxida: «Perd» electrons. Actua com a agent reductor. És oxidat per un agent oxidant. Augmenta el seu estat o nombre d'oxidació.Per exemple, el ferro (II) pot ser oxidat a ferro (III): Fe 2 + ⟶ Fe 3 + + e − {\displaystyle {\ce {Fe^{2+}-> Fe^{3+}{}+ e-}}} Quan el ferro de l'hemoglobina s'oxida, aquesta es transforma en metahemoglobina i perd la seva capacitat d'unir-se a l'oxigen. |
Astronomia | Freimut Börngen (Halle, 17 d'octubre de 1930 - Isserstedt, 19 de juny de 2021) va ser un astrònom alemany. Va estudiar les galàxies a l'Observatori Karl Schwarzschild de Turíngia, a Alemanya. Encara que es va retirar el 1995, continuava treballant d'astrònom com a aficionat. Fins al juliol de 2006 va descobrir 519 nous asteroides, i va ser homenatjat pel seu treball el 2006, quan el president alemany Horst Köhler li va concedir la Creu al Mèrit (Bundesverdienstkreuz am Bande). |
Arqueologia | La mà d'Irulegi és un artefacte arqueològic trobat en un poblat de l'edat del ferro prop del castell d'Irulegi, a la vall de l'Aranguren. Es tracta d'una téssera de bronze que conté una inscripció en una variant de l'escriptura ibèrica nord-oriental. Es creu que es tracta d'un text apotropaic, utilitzat per portar bona sort, col·locat a l'entrada d'una casa. Va ser descoberta per l'arqueòleg Mattin Aiestaran el 18 de juny de 2021 i presentada a la premsa el 14 de novembre de 2022 pel Govern de Navarra i la Societat de Ciències Aranzadi. |
Ciència-ficció | La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat (en anglès The Answer to The Ultimate Question Of Life, the Universe and Everything) és un concepte extret de la sèrie de ciència-ficció de Douglas Adams Guia Galàctica per a Autoestopistes (The Hitchhiker's Guide to The Galaxy). En la història la resposta se cerca mitjançant el superordinador Pensament Profund i la resposta du els protagonistes a buscar quina era la pregunta a aquesta resposta. En el llibre Guia Galàctica per a Autoestopistes, el primer de la sèrie, investigadors d'una raça d'éssers hiperintel·ligents i pan-dimensionals construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l'espai, per calcular la «Resposta Definitiva a la Pregunta sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat». Després de set milions i mig d'anys, l'ordinador proporciona la resposta: 42. Pensament Profund informa els investigadors que dissenyarà un segon ordinador més potent, que incorporarà éssers vius com a part de la seva matriu de computació, per a calcular quina és la Pregunta. L'ordinador s'anomena Terra i és tan gran que sovint es confon amb un planeta. Els investigadors adoptaren la forma de ratolins de laboratori per a fer funcionar el programa. Després d'un càlcul de deu milions d'anys la pregunta es perdé cinc minuts abans d'obtenir-la perquè els Vogons van destruir la Terra per a construir una autopista hiperespacial. Al final del llibre The Restaurant at the End of the Universe («El restaurant al final de l'univers»), el segon de la sèrie, el protagonista Arthur Dent, el darrer humà en abandonar la Terra abans de la seva destrucció i, per tant, la part de l'ordinador que més probablement tingui la Pregunta, intenta descobrir aquesta Pregunta traient aleatòriament fitxes de Scrabble d'una bossa. El resultat és la frase WHAT DO YOU GET IF YOU MULTIPLY SIX BY NINE («Què s'obté en multiplicar sis per nou?»). Cal notar que sis per nou fan 54, no 42. Tanmateix 42 significa 54 en base 13. Douglas Adams va negar conèixer aquest resultat quan escrivia el llibre. |
Geologia | Un icnotàxon en icnologia per classificar i distingir petjades fòssils morfològicament diferents. S'usen els rangs icnogènere i icnoespècie, de forma equivalent al gènere i espècie de la taxonomia linneana per als organismes. El Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica defineix icnotàxon com «un tàxon basat en l'activitat fossilitzada d'un organisme». S'empren icnotaxons per classificar i nomenar restes i senyals fòssils, tals com a caus, orificis i perforacions, pistes, rastres, copròlits, gastròlits, regurgitàlits, nius, mines de fulles, senyals de mossegades, secrecions estructurades de l'activitat d'organismes com a capolls de pupes, teranyines i agalles de les plantes. |
Antropologia | Amb el nom de cultes cargo es coneix un conjunt de creences i supersticions de tipus religiós que van aparèixer entre diverses tribus d'Austràlia i Melanèsia —especialment a Nova Guinea— després del seu contacte amb el món occidental. La paraula "cargo" prové de l'anglès i significa 'càrrega' en el sentit de mercaderia transportada. Un exemple de culte cargo és la creença que una rèplica d'avió feta amb fems i bales de palla pot convocar els avions reals que porten queviures i altres béns.. |
Telecomunicacions | Nokia 6600 és un telèfon mòbil comercialitzat a partir del 2003. En aquell moment fou el producte més avançat creat per Nokia. És un smartphone que executa el sistema operatiu Symbian OS en la plataforma S60. Una variant d'aquest model va ser comercialitzat als Estats Units com Nokia 6620. |
Agricultura | Oxalis pes-caprae, anomenada popularment al País Valencià agret, és una espècie de planta herbàcia del gènere Oxalis de la família de les oxalidàcies descrita per Carl von Linné l'any 1753. El seu nom genèric Oxalis és un manlleu del llatí oxǎlis, -ǐdis, ‘agrella’, del grec όξαλίς, -ίδος óxalís, óxalídos, amb el mateix significat; derivat de όξύς óxýs, ‘agut’, ‘picant’, al·ludint al sabor agre de les fulles i la tija. Ja evocat per Plini el Vell en el seu Naturalis Historia (20, 231). L'epítet específic pes-caprae és un terme compost pels vocables llatins pēs, pědis (derivat del grec πούς poús, ‘peu’) i caprae, ‘cabra’, o sigui, ‘peu de cabra’, al·ludint probablement a la forma dels folíols de les fulles. Se n'accepta el tàxon infraespecífic O, pes-caprae f. pleniflora (Lowe) Sunding |
Filosofia | Feminazisme o feminazi són termes despectius de misàndria o femellisme. La paraula és un mot creuat entre «feminista» i «nazi», com a analogia de la violènciai foment de l'odi per part del femellisme en contra d'un grup (en aquest cas els homes blancs cis-heteronormatius), tal com promovia el nazisme durant la Segona Guerra Mundial contra els jueus i altres ètnies. El mot es forma a partir de "feminista", ja que el concepte "femellista" no es declara com a tal (perquè no té cap estructura de poder vàlida al darrere). Cal remarcar que els valors d'un i altre moviment son clarament diferents.Els mots foren popularitzats pel locutor de ràdio conservador Rush Limbaugh, als Estats Units i el Canadà. Limbaugh atribueix la invenció del mot al seu amic Tom Hazlett, professor d'economia a la Universitat de Califòrnia. |
Ecologia | L'anàlisi de gradients és un mètode analític empíric utilitzat per estudiar les comunitats vegetals, relacionant l'abundància de les diverses espècies amb gradients mediambientals. Es basa en mètodes estadístics, com l'anàlisi multivariant i la mitjana ponderada. Els gradients es refereixen a variables que són importants per a la vida de les diferents espècies vegetals, com ara la temperatura, la disponibilitat d'aigua, la il·luminació, els nutrients del sol, etc. |
Televisió | RTS 1 és un canal de televisió públic generalista suís que emet els seus continguts en francès per a la població de la Suïssa francesa. Pertany al grup de comunicació Radio télévision suisse, que al seu torn es troba integrat en l'organisme públic suís de televisió SRG SSR. |
Lingüística | Les tauletes de Gradeshnitsa (en búlgar: Плочката от Градешница), desenterrades el 1969 al nord-oest de Bulgària, al poble de Gradeshnitsa, província de Vratsa, són, amb les tauletes de Tărtăria, un important testimoniatge de la possible protoescriptura neolítica coneguda com a escriptura Vinca. Les tauletes estan datades en el cinquè mil·lenni ae i en l'actualitat es conserven al Museu Arqueològic Vratsa de Bulgària. El 2006, aquestes tauletes foren objecte d'atenció en els mitjans de comunicació búlgars, per les al·legacions formulades per Stephen Guide, que afirmà que n'havia desxifrat els símbols. |
Filosofia | Enrique Dussel és un filòsof llatinoamericà nascut a Mendoza, Argentina, el 1934. Radica des de 1975 a l'exili a Mèxic, exponent del marxisme a l'Amèrica Llatina. Llicenciat i doctor en filosofia, llicenciat en Ciències de la Religió, doctor en Història, Doctor honoris causa (Fribourg, Suïssa, 1981) i a la Universidad Mayor de San Andrés, de La Paz, Bolívia. Professor d'ètica del departament de filosofia de l'Universidad Autónoma Metropolitana, i a l'UNAM (Mèxic), coordinador de l'Associació de Filosofia i Alliberament. Considerat com un dels grans exponents del pensament filosòfic llatinoamericà. Autor d'una gran quantitat de llibres. El seu pensament recorre temes com: teologia, política, filosofia; incloent ètica, filosofia política, estètica i ontologia. Ha estat crític de la postmodernitat o tardomodernidad apel·lant un "nou" moment denominat transmodernitat. Ha mantingut diàleg amb filòsofs com Karl-Otto Apel, Gianni Vattimo, Jürgen Habermas, Richard Rorty, Emmanuel Lévinas; sent un crític del pensament contemporani. |
Humor | L'autoironia és el fet i la capacitat de riure's de si mateix; pot ser tant d'una persona de si mateix com de tot el grup social o poble al qual hom pertany. Pot ser una eina terapèutica així com un procediment retòric, artístic i literari dins les diverses formes d'humor. L'autoironia és considerada com una font principal d'autoconeixement. Molts la veuen com una condició essencial de la humanitat: per a Joan Fuster i Ortells «L'home riu, es riu, i la més elemental observació demostra que sempre riu de si mateix»; segons Jaume Perich i Escala, l'ésser humà no hi té cap mèrit, puix que «és l'únic que dona motius per a això».L'autoironia pot convertir-se en una manera elegant d'autodefensa que fa part de la cultura de certs grups minoritaris, com els transvestits, o certs pobles com es veu en l'humor britànic o jueu. L'autoironia que pot regnar dins d'un grup de vegades pot ser tant feroç, que si provingués d'un d'exterior, seria considerada com a discriminatòria o racista. Qui riu de si mateix es pot desensibilitzar del mal fet per la ironia o els insults de tercers. És l'arma de molts humoristes, que en riure's fins i tot de si mateixos, s'atorguen el dret de riure's de tot i de tots. Ans, al contrari, l'absència d'autoironia és una feblesa major dels protagonistes de sistemes polítics dictatorials o d'ideologies dogmàtiques que només veuen el seu punt de vista i que no poden acceptar qualsevol crítica, dissidència o heretgia. La manca d'autoironia és un problema major de moviments integristes, com ho mostren els atacs recents a Charlie Hebdo o al diari Hamburger Morgenpost del gener del 2015 o a altres mitjans de comunicació. L'escriptor txec Václav Havel va resumir el principi de l'autoironia en la seva famosa frase: «Qualsevol que es prengui a un mateix massa seriosament sempre corre el risc de semblar ridícul. Això no passa mai amb qui sempre és capaç de riure's de si mateix de manera conseqüent.» En l'àmbit català, entre d'altres, el poeta gironí Carles Fages de Climent o l'escriptor Joan Fuster n'eren uns mestres. El país té una tradició amb revistes satíriques que sempre contenien una gran dosi d'autoironia, com Cu-Cut! (1902-1912) o La campana de Gràcia. Aquesta tradició va renovar-se amb programes televisius com "Polònia" i "Crackòvia", «que es riuen del mort i del qui el vetlla amb una desimboltura que no deixa canya dreta»: Vegeu també: ironia, humor negre, sarcasme, i sàtira |
Geografia | Societat Catalana de Geografia és una entitat fundada el 1935 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la geografia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement del poble català i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen. Els socis fundadors foren Eduard Fontserè i Riba, Pau Vila i Dinarés, Marc Aureli Vila i Comaposada, Gonçal de Reparaz i Ruiz, Lluís Solé i Sabarís i Pere Blasi i Marangues.Va haver d'interrompre les seves activitats durant la guerra civil espanyola i en acabar la major part dels seus membres s'exiliaren. El 1947 reinicià les seves activitats de manera clandestina a través de conferències i cursos particulars. El 1976 contactà amb els joves universitaris i des de 1977 actua de forma oficial. La gestió de la Societat és dirigida per la Junta de Govern elegida per l'Assemblea General. A les reunions de la Junta assisteix un delegat de l'IEC (Secció de Filosofia i Ciències Socials), enllaç entre les dues entitats. Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d'una localitat catalana, el premi Lluís Solé i Sabarís des del 1986 i el premi Lluís Casassas i Simó per a estudiants o joves llicenciats en geografia des de 1996. Les seves publicacions són Revista Catalana de Geografia (1978-1982) i Treballs des de 1984. |
Festivals | La 57a Mostra Internacional de Cinema de Venècia es va celebrar entre el 30 d'agost i el 9 de setembre de 2000. El Lleó d'Or fou atorgat a Dayereh dirigida per Jafar Panahi. |
Física | Un parell de Cooper és una quasipartícula de la teoria BCS, la teoria estàndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura. Un parell de Cooper està format per dos electrons lligats per un fonó, és a dir, per una vibració de la xarxa cristal·lina d'un material. Té espín enter i, per tant, obeeix l'estadística de Bose-Einstein. |
Astronomia | La migració planetària és un fenomen astronòmic que té lloc quan un planeta interacciona amb un disc de gas o amb planetesimals, produint l'alteració dels paràmetres orbitals del planeta, sobretot el seu semieix major. La migració planetària és l'explicació més probable pels Júpiters calents: planetes extrasolars amb masses similars a la del planeta Júpiter, però òrbites de només uns dies. La teoria generalment acceptada de la formació planetària de disc d'acreció protoestel·lar prediu que aquests planetes no es poden formar prop de les seves estrelles, ja que allí la massa a incorporar és insuficient perquè la zona d'acreció és petita, i la temperatura és massa alta per permetre la formació de planetesimals gasosos o gelats. També s'ha aclarit que els planetes de massa terrestre poden estar subjectes a una migració interior ràpida si es formen mentre el disc de gas encara està present. Això pot afectar la formació dels centres dels planetes gegants (què tenen masses de l'ordre de 10 masses terrestres). |
Enginyeria | Un pas de peix és una instal·lació hidràulica que forma un passadís biològic per als peixos migratoris que permet superar la fragmentació de l'hàbitat pels obstacles creats per l'home que trenquen la continuïtat dels biòtops que impedeixen entre d'altres el seu retorn al lloc de naixement per reproduir-se. És un dispositiu important, quan un retorn complet a l'estat natural del riu no és possible, per la presència d'edificis, carreteres o preses.De fet, preses, rescloses de diversos tipus, centrals hidroelèctriques, canalitzacions, dics de protecció contra l'aigua alta van empobrir considerablement la biodiversitat a molts rius en fragmentar l'hàbitat. Aquestes construccions, juntes amb la pol·lució van gairebé extingir la vida a molts hàbitats aquàtics. Per fer tornar la vida van desenvolupar-se diferents tipus de passos artificials simultàniament amb esforços de despol·luir l'aigua. El tipus depèn del peix que hom vol ajudar i també de la moda. A l'inici, va optar-se per a una mena d'escala de formigó, a l'estil funcionalista brut dels anys 1970-80, del qual va derivar el nom popular escala de peix. Aquest concepte va comprovar-se poc eficaç per què molts peixos no semblaven gaire adoptar-lo i de més, agradava ans al contrari molt als ocells depredadors. Per assaig i error, van desenvolupar-se solucions millors. Des dels anys 1990, els experts prefereixen crear braços laterals a cabal reduït, que contornen l'obstacle i s'assemblaven tant com és possible a un riu natural. Malauradament, en llocs molt urbanitzats, de vegades falta l'espai necessari per a aquesta solució. Una innovació recent és un pas en forma de sifó, que pot ésser una instal·lació permanent o temporal, per exemple durant obres. L'ascensor de peix és un altre variant: els peixos estan dirigits a una mena de bertrol que a intervals regulars es tanca, puja i es buida prudentment a dalt. Si més sovint és la pujada que és problemàtica, al cas d'una central hidroelèctrica també és la baixada: sense protecció, molts peixos moren a les turbines. S'assaja aleshores de desviar-los abans que es perden a les turbines i de conduir-los pel corrent a un by-pass segur. La Directiva marc de l'aigua obliga als estats-membres de redigir un pla hidrològic per a garantir una fauna sana als rius o d'actuar per a fer tornar-la en millorar la qualitat de l'aigua i en suprimir els obstacles. |
Filosofia | Philosophie Magazine és una revista mensual de filosofia, publicada a França per la societat Philo Éditions. |
Informàtica | Registre/memòria (en anglès Register/memory) és un tipus d'arquitectura de processadors que permet a la unitat ALU l'accés directe a la memòria del sistema.L'arquitectura registre/memòria és usada per processadors tipus CISC (Intel x86, AMD) Altrament, l'arquitectura Load/store (usada per processadors tipus RISC) la unitat ALU no pot accedir directament a memòria sense passar prèviament per un registre. |
Informàtica | Epyc, en ciències de la computació, és un processador tipus x86 de la casa AMD que està basat en l'arquitectura Zen. Epyc va ser introduït l'any 2017 a través de processadors de la sèrie 7000. La plataforma Epyc inclou dues versions : un o dos encapsulats. Cada circuit integrat Epyc suporta 8 canals de memòria i 128 línies PCIe 3.0 i està compost de 4 daus (circuit integrat), on cada dau són 8 nuclis Zeppelin. (igual que els processadors Ryzen) formant un mòdul multi-chip. |
Administració | El cabildo fou una mena de corporació municipal de l'administració colonial originat durant l'Imperi Espanyol a diferents colònies, especialment a Amèrica i Canàries, on avui dia romanen com a institucions d’autogovern insular i representació dels municipis de cadascuna de les illes —excepte La Graciosa, illa que no té capacitat d’autogovern reconegut a l’Estatut de Canàries i és part del municipi de Teguise (Lanzarote)-. Van ser una de les institucions més importants, a partir dels primers anys de la Conquesta d'Amèrica, que constituïren un eficaç mecanisme de representació de les elits locals davant la burocràcia reial. Van prendre el seu nom per la similitud amb els cabildos (capítols en català) eclesiàstics de les esglésies catedrals. El terme de cabildo prové del llatí capitulum "al cap". El cabildo, ajuntament o consell, era el representant legal de la ciutat, l'òrgan de l'autonomia municipal, per mitjà del qual els veïns vetllaven pels problemes administratius, econòmics i polítics del municipi. La seva estructura i composició fou semblant a la que van tenir els cabildos d'Espanya; tot i que les seves atribucions van variar així com la seva importància política, degut a les condicions especials que va tenir la societat colonial. A Amèrica es conserven diferents edificacions que van servir com a cabildos durant l'època colonial. |
Història | Aquesta és una llista d'incidents produïts recentment per parlar en català en territoris on aquesta llengua és oficial (Catalunya, Principat d'Andorra, País Valencià i Illes Balears). |
Agricultura | Sclerotinia sclerotiorum és una espècie de fong fitopatogen dins del gènere Sclerotinia. Causa l'anomenada podridura blanca sobre moltes plantes cultivades i té una importància comercial especialment sobre la colza. També es coneix amb el nom de podridura cotonosa i altres noms. Produeix esclerocis i creixement de micelis blancs sobre les plantes hoste. Aquest fong es presenta en molts continents. |
Sociologia | Una icona és, segons Charles Sanders Peirce, un tipus de signe que pretén assemblar-se al seu referent real. Exemples d'icones serien els dibuixos realistes respecte al seu model o una onomatopeia imitant un so existent. A diferència dels indicis i dels símbols, les altres classes de signes, les icones busquen conscientment aquesta relació per facilitar la comunicació. La icona actua com a substitut temporal del referent en aquesta comunicació per voluntat de l'emissor. La paradoxa que assenyala el mateix Peirce sobre les icones és que necessiten el reconeixement del receptor per existir, però les característiques que la fan lligar-se al referent imitat són independents de l'existència d'un receptor o d'un referent. És a dir, una persona pot reconèixer un dibuix d'un unicorn, encara que aquest animal no existeixi, però la icona falla si el receptor no identifica la criatura. Una icona pot actuar per oposició, per exemple l'unicorn evoca el cavall justament per l'absència de la banya. La relació entre icona i referent es basa en l'existència de particularitats compartides que poden definir l'essència del referent, o sigui en el fet que la icona i allò que representa comparteixen determinats trets que permeten al receptor reconèixer la semblança i fer que la icona actuï com substitut comunicatiu. |
Ciències polítiques | Peter Mair (Rosses Point, 3 de març de 1951 - Connemara, 15 d'agost de 2011) fou un historiador i politòleg irlandès, professor de Política comparada a l'Institut Universitari Europeu de Florència.Nascut el 3 de març de 1951 a Rosses Point, al comtat de Sligo, Irlanda, es llicencià en Història i Ciències polítiques a la University College Dublin. Va treballar com a professor adjunt a les universitats de Limerick, Strathclyde, Manchester i l'Institut Universitari Europeu de Florència durant els anys 1980. L'any 1987 es va doctorar a la Universitat de Leiden, i la tesi titulada The changing Irish party system es va convertir en una obra de referència sobre el sistema de partits d'Irlanda. El 1990 va escriure, juntament amb Stefano Bartolini, el llibre Identity, Competition and Electoral Availability, motiu pel qual va ser guardonat amb el Premi Stein Rokkan d'Estudis Comparats en Ciències Socials del CICS/Unesco. L'any 1994 va començar a treballar a la Universitat de Leiden com a professor de política comparada, quan va pronunciar un discurs inaugural amb el nom de "Democràcies de partits i les seves dificultats". El 2001 es va convertir en coeditor de la revista West European Politics. El 2005 va tornar a l'Institut Universitari Europeu per a invertir temps en les seves investigacions sobre la democràcia, la indiferència i els partits populistes. Es va especialitzar en política comparada i específicament en l'estudi dels partits i sistemes de partits. Va morir sobtadament el 15 d'agost de 2011 a Connemara, a l'oest d'Irlanda, mentre estava de vacances amb la seva família. |
Estris | El dornillo, dornajo o la hortera és un recipient en forma de bol o escudella, a manera de cassola de fusta. En la fusteria espanyola s'empren fustes dures del lloc, com l'alzina o l'olivera, mitjançant la tècnica del buidatge usant un torn. La fabricació de la peça parteix d'una pastera rodona d'uns 10 cm d'altura per prop de 30 cm de diàmetre, amb una grossor de la fusta d'aproximadament 1,5 cm. En l'actualitat també s'elabora amb altres materials. En altres contextos pot aparèixer com a sinònim de safata (cast. batea), gamella o gaveta. |
Esoterisme | Juju o ju-ju (francès: joujou, derivat de 'jouet', 'joguet') és un sistema de creences espirituals que incorpora objectes, com ara amulets i els encanteris utilitzats en la pràctica religiosa, com a part de la bruixeria a l'Àfrica occidental. El terme s'ha aplicat a les religions tradicionals d'Àfrica Occidental.El terme "juju" i les pràctiques que s'hi associen, van viatjar de l'Àfrica occidental a Amèrica, arran del comerç d'esclaus a través de l'Atlàntic, i encara sobreviuen en alguns llocs, particularment entre els diferents grups de negres cimarrons que han conservat les seves tradicions africanes . |
Sociologia | El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill. En algunes espècies no existeix cap altra relació paternofilial, ni tan sols se sap qui és el pare de cada individu. En d'altres, pot tenir un rol a la família o a la tribu. En molts animals l'interès del mascle consisteix únicament a copul·lar amb femelles, cosa que dona poder, autoritat o popularitat entre la tribu; però després són únicament les femelles les que cuiden la criatura. |
Nàutica | L'Armada de la República de Colòmbia, també coneguda com a Armada Nacional, és la força militar marítima legítima de la República de Colòmbia. A través de l'exercici del seu poder naval, contribueix a garantir la independència de la Nació, mantenir la integritat territorial, la defensa de l'Estat i les seves Institucions en la seva jurisdicció: les zones marítimes al Pacífic i l'Atlàntic, zones fluvials de l'interior del país i algunes àrees terrestres de la seva responsabilitat. Està constituïda aproximadament per 34.600 militars, dels quals al voltant de 24.000 formen part del Cos d'Infanteria de marina. |
Dansa | El Grup de Recerca Coreogràfica de l'Òpera de París, GRCOP, és una agrupació de dotze ballarins del Ballet de l'Òpera Nacional de París, a l'Òpera Garnier, fundada pel ballarí Jacques Garnier en 1981 amb l'objectiu de donar a conéixer la dansa i sensibilitzar al gran públic. Amb aquest motiu la GRCOP convida els coreògrafs internacionals consagrats, especialment de dansa contemporània, com Merce Cunningham, Susanne Linke, Paul Taylor, Karole Armitage o Lucinda Childs; i també a coreògrafs francesos, com Philippe Decouflé, Régine Chopinot, Maguy Marin, François Verret o Karine Saporta; per a crear obres originals destinades a ballarins de formació clàssica però d'aspiració contemporània. Les peces són representades tant en sales com en espais públics oberts, incloent-hi escoles i estacions de metro. |
Robòtica | Nao és un robot programable d'alçada mitjana, inicialment desenvolupat per l'empresa francesa Aldebaran Robotics amb seu a París. El 2015 el grup multinacional japonès SoftBank Group va adquirir l'empresa francesa i el 2016 va canviar el nom d'Aldebaran en Softbank Robotics. El 2018 es va treure al mercat la sisena versió miliorada, el Nao6. El 15 d'agost de 2007, va substituir el gos robot Aibo de Sony com a plataforma estàndard al Robocup («Robot Soccer World Cup»), un concurs internacional de robòtica. Després d'una sèrie de prototips desenvolupat entre 2005 i 2007, el març de 2008, una primera versió exitosa (Nao Robocup Edition, anomenada també V2) va ser lliurada als participants de la RoboCup. A l'inici, el robot era principalment utilitzat als laboratoris de recerca i a l'ensenyament. A la darreria de 2008, el Nao Academics Edition va ser introduït al mercat de l'ensenyament, les universitats i les empreses. A França el 2014 se'l va fer servir una primera vegada en un xou televisiu. Comencen entre d'altres a ser utilitzats per l'atenció al client, o com a assistents terapéutics en hospitals i residències d'avis.Nao compta amb 25 graus de llibertat (DOF) degut a la capacitat d'adherència d'ambdues mans. Totes les versions disposen d'un sensor inercial i dos receptors d'ultrasons. Nao també disposa d'un potent sistema multimèdia: quatre micròfons i dues càmeres KVGA. |
Informàtica | Rosetta@home és un projecte de computació distribuïda per a la predicció de l'estructura de les proteïnes que utilitza la plataforma Berkeley Open Infrastructure for Network Computing (BOINC). És dirigit pel Laboratori Baker, de la Universitat de Washington. El seu objectiu és predir acoblaments proteïna-proteïna i dissenyar noves proteïnes mitjançant l'ús d'uns 55.000 ordinadors actius cedits per voluntaris, amb un rendiment mitjà de gairebé 494.954 gigaFLOPS a 26 de març del 2020. Foldit, un videojoc basat en Rosetta@Home, intenta assolir el mateix objectiu per mitjà del proveïment participatiu. Tot i que el projecte se centra principalment en la investigació bàsica per millorar la precisió i robustesa dels mètodes proteòmics, Rosetta@home també duu a terme investigacions aplicades en l'àmbit de la malària, la malaltia d'Alzheimer i altres patologies.Igual que la resta de projectes BOINC, Rosetta@home utilitza la capacitat de processament d'ordinadors en repòs cedits per voluntaris per executar càlculs sobre unitats de treball. Els resultats són enviats al servidor central del projecte, on se'ls valida i assimila a les bases de dades del projecte. Es tracta d'un projecte multiplataforma que es pot fer servir en una gran varietat de configuracions de maquinari. Els usuaris poden seguir el progrés de la seva pròpia predicció de l'estructura de les proteïnes gràcies a l'estalvi de pantalla de Rosetta@home. A més d'investigar sobre malalties, la xarxa Rosetta@home serveix per provar nous mètodes de bioinformàtica estructural. Una vegada han estat desenvolupats i considerats estables després de funcionar a la gran varietat d'ordinadors voluntaris de Rosetta@home, aquests nous mètodes són utilitzats en altres aplicacions basades en Rosetta, com ara RosettaDock i el Human Proteome Folding Project. Dues de les proves més importants pels nous mètodes desenvolupats gràcies a Rosetta@home són els experiments Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP) i Critical Assessment of Prediction of Interactions (CAPRI), experiments que avaluen els mètodes més avançats de predicció de l'estructura de les proteïnes i predicció d'acoblaments proteïna-proteïna, respectivament. Rosetta@home sovint és un dels predictors més reeixits en aquests experiments. El projecte és un dels millors predictors d'estructura terciària que existeixen. |
Ciència militar | La tercera revolució industrial, tercera revolució cientificotècnica o revolució de la intel·ligència (RCT), és un concepte i una visió esbossats per Jeremy Rifkin i avalats pel Parlament Europeu, en una declaració formal aprovada al juny de 2006. Al llarg de la història, les transformacions econòmiques ocorren quan convergeixen les noves tecnologies de la comunicació amb els nous sistemes d'energia. Les noves formes de comunicació es converteixen en el mitjà d'organització i gestió que les civilitzacions més complexes han fet possible mitjançant les noves fonts d'energia. La conjunció de la tecnologia de comunicació d'Internet i les energies renovables al segle XXI està donant lloc a la denominada tercera revolució industrial |
Sociologia | Un cotoner és un menestral que tenia com a ofici vendre, batre i filar el cotó, el qual hom teixia, sovint, juntament amb el lli, per obtindre el fustany. A Barcelona, d'ençà del 1257, hi havia una confraria de cotoners. Eren molt importants en la fabricació de les teles de lona i cotonia dels vaixells de vela; a mitjan segle xv, a Barcelona n'hi havia disset. |
Lingüística | L'Institut d'Estudis Valencians fou una institució fundada el 9 de febrer de 1937 a València, a l'estil de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, presidida per Francesc Bosch i Morata (PVE). Deu dies més tard, el 19 de març de 1937, fou aprovat el reglament intern de l'entitat, que declarava el valencià com a idioma oficial i la Dama d'Elx com a imatge representativa.El president fou Josep Puche i Álvarez, rector de la Universitat de València, el secretari general, Carles Salvador i Gimeno, i el tresorer, Josep Feo i Garcia.Era dividit en quatre seccions: Històrico-Arqueològica, presidida per Isidre Ballester i Tormo, amb Domènec Flétcher i Valls com a secretari, Felip Mateu i Llopis, Lluís Querol i Roso i Emili Gómez i Nadal com a vocals. Filologia valenciana, presidida per Lluís Gonzalvo i París, amb Carles Salvador i Gimeno com a secretari, Manuel Sanchis i Guarner, Francesc Almela i Vives i Bernat Artola i Tomàs com a vocals. Ciències, presidida per Josep Puche, amb Emili Moròder i Sala com a secretari, Modest Quilis, Robert Feo i Garcia i Joaquim Bernat i Castelló com a vocals. Estudis Econòmics, presidida per Rafael Font de Mora, amb Vicent Tomàs i Pérez de secretari, Lluís Guillem Guardiola, Josep Oliag i Càceres i Marí Civera Martínez com a vocals. Fou el primer organisme valencià amb competències normativitzadores, com assenyala Josep Daniel Climent: "l'únic organisme oficial que els valencians vam tenir al llarg del segle XX amb autoritat sobre la llengua". Així, la decisió més important de l'IEV fou adoptar les Normes de Castelló com a normativa oficial per al valencià. La conselleria de cultura hi va adscriure el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Va promoure la fundació de la Biblioteca del País Valencià, però la Guerra Civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué el 1939. La Generalitat Valenciana mai no el va restablir com a entitat pública, sinó que la seua denominació va ser utilitzada per a la constitució d'una nova entitat, de caràcter associatiu privat, tot i que amb orientació secessionista i blavera, sota la presidència de Carles Recio Alfaro. |
Nàutica | La Batalla naval de Carteia fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de Carteia, el 206 aC. |
Informàtica | L'Arquitectura Hexagonal, donada a conèixer per Alistair Cockburn - i també coneguda com a arquitectura de ports i adaptadors -, té com a principal motivació separar la nostra aplicació en diferents capes o regions amb la seva pròpia responsabilitat. D'aquesta manera aconsegueix desacoblar capes de la nostra aplicació permetent que evolucionin de manera aïllada. A més, tenir el sistema separat per responsabilitats ens facilitarà la reutilització. |
Matemàtiques | La Societat Catalana de Matemàtiques és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada l'any 1987. La SCM continua les activitats de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències fundada l'any 1931 per l'IEC. Els seus objectius principals són estendre el coneixement de les ciències matemàtiques i fomentar-ne l'ensenyament i la investigació arreu dels Països Catalans.La Societat Catalana de Matemàtiques es regeix pels seus Estatuts, així com pels estatuts de l'IEC. Els seus òrgans de govern són l'Assemblea General, formada per tots els socis que hi assisteixin, i la Junta Directiva, elegida per l'Assemblea cada quatre anys, i formada pel president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i diversos vocals. A més, un membre de l'IEC actua com a delegat en les reunions de la Junta Directiva. També hi ha un Comitè Científic, un Comitè de Publicacions, i un corresponding member EMS-SCM. L'any 2015 la Societat tenia més de 800 socis. La Junta Directiva està formada pel president, Xavier Jarque; el vicepresident, Enric Ventura; la vicepresidenta adjunta, Iolanda Guevara; el secretari, Albert Ruiz; la tresorera, Natàlia Castellana; i set vocals. El delegat de l'IEC és Joan Girbau.Les principals activitats de la Societat són les trobades matemàtiques, els premis i les publicacions. Des del 1998 se celebra anualment una jornada amb el nom de Trobada Matemàtica dedicada a les activitats de recerca i divulgació; alguns anys aquesta trobada s'ha substituït per una jornada internacional de recerca amb el nom de Barcelona Mathematical Days. Des del 2004 se celebra la Jornada d'Ensenyament de les Matemàtiques, en col·laboració amb la Federació d'Entitats per l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCat) així com altres societats d'ensenyants de les matemàtiques dels Països Catalans.Des de l'any 1996 la Societat Catalana de Matemàtiques, a través de les comissions balear, valenciana i catalana, organitza als territoris de parla catalana la Prova Cangur, la mateixa prova que realitzen la resta de participants d'Europa i d'altres països. Es tracta d'un joc concurs consistent en 30 reptes matemàtics creatius i imaginatius per estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes.La Societat Catalana de Matemàtiques, sota els auspicis de la Societat Matemàtica Europea, organitzà el tercer Congrés Europeu de Matemàtiques, que tingué lloc a Barcelona els dies 10-14 de juliol de l'any 2000 i comptà amb una assistència de més d'un miler de matemàtics. El president del comitè executiu fou Sebastià Xambó i Descamps, que presidia la Societat des del 1995 i va ser un dels impulsors de la candidatura per a l'organització del congrés. El president del comitè científic fou sir Michael Atiyah. El precedent històric immediat de la Societat Catalana de Matemàtiques és la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, fundada l'any 1932 i que depenia, juntament amb altres societats filials, de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta societat va ser molt activa en el període anterior a la guerra del 1936, però després no va reprendre les seves activitats fins a l'any 1959. L'any 1968 es va dividir en tres seccions que treballaven de manera independent: física, matemàtiques i química; posteriorment s'hi afegí la secció de tecnologia. Després de la mort de Franco les seccions poden començar a funcionar amb una relativa normalitat. En el període 1978-1982 la secció de matemàtiques aconsegueix augmentar tant el nombre de socis (que supera els 250) com les seves activitats, entre les quals l'inici de la publicació del Butlletí de la Secció de Matemàtiques. L'octubre del 1986 la Secció de Ciències de l'IEC va aprovar la separació de la Societat de Ciències en quatre noves societats científiques corresponents a les seccions que posseïa: la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Matemàtiques, la Societat Catalana de Química i la Societat Catalana de Tecnologia. Aquesta especialització s'havia fet necessària per motius d'homologació internacional, i també per a acostar les societats als respectius col·lectius professionals.La Societat Catalana de Matemàtiques és una de les set societats que formen el Comitè Espanyol de Matemàtiques, organisme creat l'any 2004 i encarregat de coordinar les activitats matemàtiques espanyoles relacionades amb la Unió Matemàtica Internacional. |
Agricultura | L'agricultura biointensiva és un mètode d'agricultura intensiva, ecològica i sustentable formulat per John Jeavons l'any 1971 dissenyat per a ser de xicoteta escala i enfocada en l'autoconsum i una comercialització propera. Tot això sense l'ús d'inputs externs, el mètode és quasi totalment sustentable i intenta aprofitar al seu favor les lleis naturals per a produir un gran rendiment en poc espai, i utilitzant menys aigua que l'agricultura mecanitzada convencional. La part tècnica es realitza a mà amb ajuda d'alguna eina, sense ús de derivats del petroli, i consisteix en diversos principis que poden ser adaptats a qualsevol clima. El resultat és una agricultura ecològica que no solament produeix aliments nutritius i orgànics, sinó també reconstrueix i millora la fertilitat del sòl. Aquest tipus d'agricultura s'ha popularitzat i emprat en uns 130 països.1El mètode biointensiu brinda una solució a la seguretat alimentària familiar enfront dels grans problemes que amenacen als pobles arreu del món: la contaminació, destrucció del medi ambient, l'esgotament dels recursos naturals i el calfament global. Amb aquest èmfasi, el mètode s'ha desenvolupat per a poder cultivar tots els aliments per a una dieta completa i nutritiva en l'espai més reduït possible. |
Llengües | Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món. L'última edició dels codis SIL ha fet coincidir estos amb les llistes al ISO/DIS 639-3. A diferència de l'ISO 639-3, als codis emesos pel SIL International no s'admeten les llengües desaparegudes com l'elamita, l'hitita, el pràcrit o el sumeri, ignora també els estadis de les llengües de tal manera que, per exemple, desapareixen els codis per al francès antic o el mitjà, tampoc es tenen en compte llengües artificials com l'ido o el lojban. No obstant això, existeixen algunes excepcions com el llatí o l'esperanto. A continuació s'exposa la llista completa dels codis SIL. Per facilitar-ne la lectura s'han ordenat els codis pel seu corresponent nom en català. En algunes ocasions, quan el diccionari normatiu no en recull el nom, s'ha optat pel nom del qual altres autors catalans han fet ús i, en el seu defecte, s'ha emprat —de moment— el nom anglès, llengua en què estan redactats els codis SIL, afegint un asterisc a l'esquerra del nom. Quan una llengua rep més d'un nom amb un mateix codi s'han afegit els noms a continuació del principal, com és el cas del fanti i el twi, que s'inclouen rere l'àkan, o el moldau, rere el romanès. |
Objectes astronòmics | (946) Poësia és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Max Wolf en 1921 des de l'observatori d'Heidelberg-Königstuhl, Heidelberg, Königstuhl, (Alemanya). (946) Poësia pertany a la família Temis.Porta el seu nom en honor de la deessa de la poesia.S'estima que té un diàmetre de 43,75 ± 4,6 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d'1,68272 ua. El seu TJ és de 3,201 .Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 108,5 hores, amb una variació de lluentor de 10,42 de magnitud absoluta. |
Geografia | Wangaratta és una ciutat al nord-est de Victòria, Austràlia, a 236 km (147 milles) de Melbourne al llarg de l'autopista Hume. La ciutat tenia una població urbana estimada de 19.318 al juny de 2018. Wangaratta ha registrat una taxa de creixement de la població de gairebé l'1% anual entre 2016 i 2018, que és la segona més alta de totes les ciutats del nord-est de Victòria.Històricament hi ha hagut discussions sobre si la primera síl·laba era "Wang" o "Wong". A la dècada de 1980 es decidí per "Wang", tot i que encara hi ha persones que pronuncien "Wong". Originalment l'àrea estava habitada per aborígens de la tribu Pangerang. Els primers europeus van anomenar Oxley Plains a unes planes immediatament al sud. Primerament la ciutat es deia Ovens, i després es canvià a Wangaratta. |
Telecomunicacions | Material eXchange Format (MXF) és un format contenidor per a dades professionals d'àudio i vídeo definit dins el conjunt d'estàndards del SMPTE. |
Astronomia | La Interferometria de Molt Llarga Base (VLBI) o de Base Ampla, consisteix en l'observació d'un o diversos objectes celestes, amb un gran nombre de radiotelescopis, situats en diferents parts de la Terra (la majoria es troben a l'Hemisferi Nord, repartits entre Estats Units i Europa), treballant com si fossin un únic radiointerferòmetre, gràcies a un sistema d'enregistrament que permet després processar de forma conjunta les dades de totes les antenes participants. La radiació d'ones produïdes per aquests cossos "fixos" a l'esfera celeste és captada per aquests centres amb intervals de temps de l'ordre de nanosegons. Per mitjà d'un formalisme matemàtic basat en la transformada de Fourier, és possible tant obtenir imatges de molt alta resolució d'aquests objectes celestes, o si els objectes són molt llunyans i poden considerar-se fixos en l'esfera celeste, saber amb precisió la posició exacta sobre la Terra d'aquests centres astronòmics, que són considerats com punts de control. En aquest últim cas es parla de VLBIg, o VLBI per a geodèsia, i les fonts utilitzades són quàsars, per la seva extraordinària distància i lluentor. Aquests punts de control, d'on es prenen com referència les mesures, van començar com a part del projecte Europe, que pretenia amidar amb exactitud quan augmentava l'oceà Atlàntic mitjançant estacions situades als Estats Units i Europa, assolint precisions mil·limètriques en les distàncies amidades. La Interferometría de Molt Llarga Base és la base teòrica d'on es donen suport els ICRF (International Celestial Reference Frame), per a crear un marc de referència conegut de suport per a les ITRF (International Terrestrial Reference Frame), que al seu torn creen les bases per a la geodèsia, que al seu torn són usats en la cartografia. |
Història | Els Holkar foren un clan i nissaga de la casta de pastors dhangar, que per mèrits militars van arribar a governar una part de l'Índia central, especialment Malwa, sent subadars de Malwa i maharajas de Maheshwar dins la confederació mahrata, i després de 1818 maharajàs d'Indore sota protectorat britànic. |
Biblioteconomia | Una guia temàtica de recursos (en anglès, pathfinder o topical guide) és una llista de referències i recursos bibliogràfics recomanats per a la introducció en la formació o investigació en una disciplina que pot tenir format electrònic o imprès.Originàriament les referències de les guies temàtiques remetien a recursos que es trobaven a la biblioteca de la institució que les oferia. Amb l'explosió d'informació que suposà internet i l'accés obert a molts recursos de qualitat es va fer palesa la necessitat d'ajudar l'usuari en les seves necessitats informatives. En aquest sentit han anat esdevenint guies per trobar recursos sobre un tema a la Biblioteca corresponent en particular i a la xarxa en general. |
Mitologia | En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta. Com les altres muses era filla de Mnemòsine i de Zeus. En general se la representa coronada de flors i portant entre les seves mans el doble aulos. En altres ocasions se la troba amb altres instruments de música: violins, guitarres, tambor, etcètera. A l'acabament de l'època clàssica se la denominava musa de la poesia lírica, i era representada amb una flauta a la mà. Alguns historiadors li atribueixen la invenció de l'aulos o flauta doble, encara que la majoria dels estudiosos de la mitologia concedeixen aquest honor al sàtir Marsias. El déu fluvial Estrimó va deixar Euterpe embarassada. El seu fill, Rhesus de Tràcia dirigí una partida de Tracis i va morir a les mans de Diomedes a Troia, segons Homer en la Ilíada. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona té un magnífic mosaic amb la seva figura que data del segle ii i va ser descobert a la vil·la romana dels Munts (Altafulla). |
Ecologia | El Nama Karoo o Gran Karoo és una ecoregió del tipus dels deserts i matollars xeròfils localitzada en la plana central de Sud-àfrica i Namíbia. Ocupa la majoria de l'interior de la meitat occidental de Sud-àfrica i estén a l'interior del sud de Namíbia. |
Cronometria | El cronòmetre és un rellotge o una funció de rellotge que serveix per mesurar fraccions de temps, normalment petites i amb gran precisió. La paraula "cronòmetre" prové de Cronos, el tità del temps en la mitologia grega. Normalment, un cronòmetre comença a comptar des de 0, prement un botó, i se sol parar amb el mateix botó. A més és molt habitual que es puguin mesurar dos temps amb el mateix començament i diferent final. A més és molt habitual que es mesurin dos temps iguals al començament i diferents al final. Per fer això es comença normalment i el primer temps es congela amb un altre botó, normalment amb el que es posa a "0". Mentrestant, en segon pla, el cronòmetre segueix contant fins que es polsa el botó de començament. Per mostrar el segon temps, o mostrar el temps actual que encara segueix contant, es polsa el botó reset o el que es posa a 0. Els cronòmetres es poden aturar i començar amb altres mètodes que no necessiten la pulsació de botons, poden tenir més marge d'errors i necessiten algú que l'accioni. Alguns d'aquest sistemes automàtics són: el tall d'un raig lluminós o la detecció d'un transreceptor. També en els ciclocomputadors s'utilitza un cronòmetre que no necessita l'acció humana, sinó que s'activa amb el moviment d'una roda. Són habituals les mesures en centèsimes de segon, com el rellotges de polsera, o fins i tot mil·lèsimes de segon. És àmpliament conegut el seu treball en competicions esportives així com en ciència i tecnologia. |
Geologia | El terme stockwork s'utilitza en geologia i, en concret en dipòsits minerals i mineralogia, per a referir-se a una estructura de múltiples vetes orientades aleatòriament, en diferents direccions, i per les quals s'ha estès la mineralització. A diferència de mineralitzacions que es troben en grans filons o vetes úniques o amb orientacions similars, la irregularitat dels dipòsits de tipus stockwork sovint obliga a explotar el jaciment de manera conjunta. |
Cultura popular | Un kaomoji és una emoticona textual d'origen japonès (kao significa cara, moji, lletra) constituïda per una breu successió de caràcters Unicode, que es llegeix segons una orientació vertical, a diferència de les emoticones textuals occidentals, que es componen amb caràcters ASCII i es llegeixen segons una orientació horitzontal.Els Kaomoji utilitzats en les xarxes socials, sovint, són caràcters opcionals que volen donar informació addicional a les frases que els usuaris envien com a missatges emocionals. Els Kaomoji generalment traslladen informació emocional. |
Estris | La compresa és un tros de tela o gasa plegada en diversos doblecs, o bé diferents capes absorbents, normalment de cotó o de cel·lulosa. És emprada per a recollir líquids i secrecions. normalment s'aplica sobre una part malalta per cobrir els apòsits, recollir la supuració, etc. Normalment s'esterilitza prèviament dins uns pots metàl·lics (autoclau), per tal d'evitar possibles infeccions. Viccionari |
Jocs | Les pessigolles o cuscanelles són una sensació que s'experimenta en algunes parts del cos quan són lleugerament tocades, que sol provocar involuntàriament la rialla i, si són continuades, una convulsió. També poden produir-se quan s'efectua pressió en aquestes zones, i especialment quan ho realitza una altra persona amb un vincle afectiu. Per condicionament, també es generen quan el subjecte creu que està a punt de ser tocat. Són inicialment plaents, però al cap de cert temps es tornen desagradables. Quan les pessigolles es produeixen, s'activa l'escorça somatosensorial.Es creu que relaxen i enforteixen els músculs. Per exemple, les pessigolles en els peus estimulen els músculs de la cama i del peu. En ser així, són bones per als atletes o corredors. Les aixelles, les costelles, el coll, els palmells de les mans i les plantes dels peus són zones l'estimulació de les quals mitjançant pessigolles produeix el riure amb més gran facilitat. El procés de donar i rebre pessigolles obeeix a una espècie de programació neurològica que estableix vincles personals. Succeeix el mateix amb el sexe. És, en definitiva, una activitat comunicadora innata. Prova d'això és que difícilment una persona es fa pessigolles a si mateixa. En alguns estudis s'ha demostrat que no és possible d'autoinduir-se pessigolles a causa d'un mecanisme cerebral que anticipa els moviments propis, que bloca la sensibilitat provocada per tal tocament. Tanmateix, amb l'ajuda d'un robot de control remot que es mogui amb lleugers retards a les ordres rebudes sí que és possible l'autoinducció.Les pessigolles també s'han anomenat «reacció de por», per tal com el cervell fa que el múscul "atacat" es mogui bruscament, però això no evita que, en ocasions extremes, indegudament causi riure; és a dir: més aviat impliquen por de rebre sensacions estranyes infligides per una altra persona. |
Ciències ambientals | Un Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) és el document resultant de l'anàlisi, prèvia a la seva execució, de les possibles conseqüències d'un projecte sobre la salut del medi ambient i de la integritat dels ecosistemes. És un estudi tècnic, objectiu, de caràcter pluridisciplinari, que permet la presa de decisions sobre la viabilitat ambiental del projecte en qüestió. Constitueix el document bàsic pel procés d'avaluació d'impacte ambiental. L'avaluació d'impacte ambiental s'introdueix per primera vegada el 1969 als EUA com requisit de la National Environmental Policy Act. Des d'aleshores, un creixent nombre de països han adoptat l'AIA, aprovant lleis i creant organismes per a garantir la seva implantació. La Unió Europea la va introduir a la seva legislació el 1985, i ha modificat la seva normativa en diverses ocasions posteriors (Directiva 85/337/CEE; Directiva 97/11/CEE per la que es modifica la Directiva 85/337/CEE, essencialment). |
Telecomunicacions | OWL és l'acrònim de l'anglès Web Ontology Language, un llenguatge de marcat per publicar i compartir dades usant ontologies en la WWW. OWL té com a objectiu facilitar un model de marcat construït sobre RDF i codificat en XML. Té com a antecedent DAML+OIL, en els quals es van inspirar els creadors de OWL per crear el llenguatge. Al costat de l'entorn RDF i altres components, aquestes eines fan possible el projecte de web semàntica. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions i altres sistemes electrònics, es denomina soroll tèrmic o soroll de Johnson-Nyquist al soroll produït per l'agitació dels portadors de càrrega (normalment electrons) dintre d'un conductor elèctric a temperatures superiors a 0 K o zero absolut (–273.15 °C). Segons el Tercer Principi de la termodinàmica, no és possible extreure tota l'energia d'un sistema físic i per tant, el soroll tèrmic és inevitable; a més, és independent de l'aplicació de qualsevol voltatge. Es tracta d'un soroll blanc, és a dir, uniformement distribuït en l'espectre de freqüències. L'amplitud del seu senyal té una funció densitat de probabilitat molt propera a la Gaussiana. Aquest soroll va ser mesurat per primera vegada per John B. Johnson als laboratoris Bell l'any 1928. Harry Nyquist donà l'explicació per aquest fenomen.La densitat de potència de soroll, expressada en W/Hz, ve donada per: n 0 = k ⋅ T {\displaystyle n_{0}=k\cdot T} on: k = Constant de Boltzmann T = Temperatura en kèlvinsEn comunicacions, és freqüent expressar les potències en escala logarítmica en relació a 1 mW (dBm), assumint una impedància de 50 Ω. Amb aquestes convencions, la potència de soroll tèrmic total en una amplada de banda B W {\displaystyle BW} i a temperatura estàndard (25 °C) es calcula: P d B m = − 174 + 10 log ( B W ) {\displaystyle P_{\mathrm {dBm} }=-174+10\ \log(BW)} on P {\displaystyle P} s'expressa en dBm i B W {\displaystyle BW} en Hz. |
Agricultura | Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics. És un gènere àmpliament distribuït que conté unes 14 espècies.Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum). L'enciam n'és molt susceptible. |
Biotecnologia | Dicer és una ribonucleasa membre de la família de les ARNasa III. És una gran proteïna (>200 kD) monomèrica present en el citoplasma cel·lular. Dicer catalitza el primer pas del mecanisme de RNAi: converteix ARN doble banda (ARNdb o dsRNA) i premicroARN (pre-miARN) en fragments d'ARN d'interferència petits anomenats ARNip (siRNAs i miRNAs) de 20-25 nucleòtids, amb dues bases lliures als extrems 3' hidroxil i un extrem 5' fosfat. El nom Dicer fou donat per Emily Bernstein, qui fou la primera a demostrar l'activitat catalítica d'ARNdb de l'enzima. Les enzimes Dicer contenen: un domini ATPasa/ARN helicasa a l'extrem N-terminal un domini DUF283 de funció desconeguda un domini PAZ, responsable del reconeixement dels nucleòtids lliures a l'extrem 3' dos dominis catalítics ARNasa III (RIIIa i RIIIb) que constitueixen el centre actiu un domini dsRBD (en anglès: double strand RNA binding domain) a l'extrem C-terminalCadascun dels dominis ARNasa talla una cadena d'ARN de manera polaritzada: el domini RIIIb talla la cadena ascendent del dsRNA, que conté el 5' fosfat, mentre que el domini RIIIa talla la cadena descendent, que conté l'extrem 3' OH. El domini RIIIa mesura la distància al lloc de tall del dsRNA, potser amb l'ajuda del domini PAZ. Per aquest motiu, el dsRNA es talla a una distància aproximada de 20 parells de bases contades des de l'extrem de la molècula: l'hèlix entre el domini PAZ i el domini RIIIa mesura 65 àngstroms, que corresponen a dues voltes d'hèlix de dsRNA. |
Informàtica | Un sistema de gestió de la seguretat de la informació (SGSI) (en anglès: information security management system, ISMS) és, com el nom ho suggereix, un conjunt de polítiques d'administració de la informació. El terme és utilitzat principalment per la ISO/IEC 27001, encara que no és l'única normativa que utilitza aquest terme o concepte. Un SGSI és per a una organització el disseny, implantació, manteniment d'un conjunt de processos per gestionar eficientment l'accessibilitat de la informació, buscant assegurar la confidencialitat, integritat i disponibilitat dels actius d'informació minimitzant alhora els riscos de seguretat de la informació. Com tot procés de gestió, un SGSI ha de seguir sent eficient durant un llarg temps adaptant-se als canvis interns de l'organització així com els externs de l'entorn. |
Història | El Komutx (Comitè de Membres de l'Assemblea Constituent - Komitet Txlénov Utxredítelnogo Sobrània) es va formar el juny de 1918 després de l'ocupació de Samara per la Legió Txeca. Era un govern de centreesquerra dirigit per Vladímir Volski, i pretenia representar tot Rússia. Va adoptar una bandera vermella amb la inscripció "Poder al poble. Poder a l'Assemblea Constituent!" (Vlast narodu. Vlast Utxredítelnogu Sobràniu!). La bandera de l'exèrcit era l'anomenada bandera de Sant Jordi (franges horitzontals, tres de negres i dues de groc taronja). Després que els txecs deixessin la lluita a primera línia, els bolxevics van amenaçar Samara. Des del setembre de 1918 el Komutx va deixar de ser el Comitè per convertir-se en el Congrés. Avançat l'any 1918, el Congrés va fugir a Omsk, on al novembre hi va prendre el poder l'almirall Koltxak, amb la qual cosa va acabar la seva activitat. |
Telecomunicacions | YCbCr: Es tracta d'una base colorimètrica utilitzada en sistemes de transmissió de vídeo i televisió. Atès que la base colorimètrica dels primaris RGB conté molta informació redundant, quan s'utilitza aquesta base per codificar una imatge, s'obté una baixa eficiència de codificació. Això fa que molts cops s'opti per emprar l'espai YCbCr que presenta major eficiència i per tant, requereix menys capacitat per transmetre les imatges de vídeo digital. Les components que formen la base colorimètrica són: Y: Component de luminància. En sistemes de televisió analògica en blanc i negre és la llum captada pel sensor, que es reflecteix dels objectes d'una determinada escena. En els sistemes a color, els sensors capten les components RGB i es calcula la luminància com la suma ponderada de les tres components de color, Y(R,G,B)=0,229*R+0,587*G+0,114*B. És la que conté la informació més rellevant d'una imatge perquè el Sistema visual és molt més sensible a aquesta informació que als colors. Cb: Component de color blau. (B-Y) Cr: Component de color vermell. (R-Y)El sistema elegit per transmetre el senyal és la combinació de la luminància (Y), i dos senyals diferència de color R-Y, B-Y. S'utilitzen aquests dos senyals diferència perquè s'aconsegueix una major protecció davant les interferències i el soroll. |
Pedagogia | Els projectes singulars són experiències educatives per a alumnes de final de l'Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d'ESO) amb l'objectiu que assoleixin l'èxit escolar i una més gran satisfacció personal. La finalitat principal d'aquestes experiències és que els alumnes s'integrin en el sistema educatiu i adquireixin les competències bàsiques.L'organització i el funcionament és similar al de les Aules obertes, de les quals els projectes singulars són els antecedents més directes (de fet, a partir de 2005 hom parla d'Aules obertes per referir-se a aquests Projectes). Combinen el treball acadèmic o curricular amb experiències o estades en el món laboral, sense finalitat professionalitzadora, les quals ajuden l'alumne a assolir les capacitats que necessita un ciutadà en acabar l'educació obligatòria. Tot i que es poden qualificar d'estratègies organitzatives per atendre la diversitat de l'alumnat, també poden ser vistes com a iniciació al món del treball. Els seus resultats més reeixits són, tanmateix, l'assoliment de l'èxit escolar (graduat d'ESO) per part d'un alt percentatge d'alumnes. Els projectes singulars van néixer a l'Institut Baix Montseny de Sant Celoni el curs 1996-1997 amb el seu Projecte Ametista. En aquest institut es van dissenyar els plantejaments pedagògics, l'estructura organitzativa i l'avaluacio que s'han mantingut fins a la data d'avui de la mateixa manera. El curs 1996-1997 i el primer trimestre del curs següent es dissenya el projecte. El segon trimestre del curs 97-98 arrenca el Projecte Ametista, no sense dificultats i amb l'oposició inicial de l'inspector del centre per la manca, al seu entendre, de garanties de seguretat per a l'alumnat en la seva estada en les empreses col·laboradores; i de l'EAP que el considerava contrari a la idea de comprensivitat i, per tant, incomplidor del principis d'igualtat d'oportunitats. Només al produir-se la signatura del conveni entre el Departament d'Ensenyament i l'Ajuntament de Sant Celoni que donava aixopluc jurídic al Projecte Ametista i constatar-se el seu èxit educatiu, l'inspector del centre va proposar el projecte als centres de la seva àrea d'actuació en la comarca del Vallès Oriental (Sant Celoni, Vall del Tenes, Les Franqueses del Vallès, Llicà d'Amunt, Sant Feliu de Codina, La Garriga...), que el van integrar i adaptar molt majoritàriament en els seus projectes educatius.Les principals experiències de Projectes singulars estan descrites a l'obra col·lectiva Projectes singulars a l'educació secundària obligatòria, publicada pel Consell Comarcal del Vallès Oriental (Granollers, 2004). I han estat estudiades per Ramon Coma i Dosrius en un treball per a una llicència d'estudis del Departament d'Educació que porta el títol de "Incidència dels projectes singulars de secundària en l'èxit escolar i la inserció social dels adolescents amb inadaptació"; i per Maria Teresa Ferrer i Fàbregas, al treball "Experiències educatives compartides entre els centres de secundària i altres institucions", per donar resposta a les necessitats educatives d'alumnes amb risc d'exclusió, en el tram final de la seva escolarització obligatòria. La Fundació Cercle d'Economia, el 15 de maig del 2008, ha lliurat el primer premi d'ensenyament -un dels millor dotats econòmicament- al projecte singular TU POTS! de l'IES El Pedró de l'Escala. Els 10 alumnes participants consideren que "el veritable premi ha estat poder formar part d'aquest grup i disposar d'una nova oportunitat". Han dedicat un terç de l'horari lectiu al coneixement del món laboral gràcies als convenis subscrits entre el Departament d'Educació i l'Ajuntament de l'Escala amb els empresaris de la població (jardineria, perruqueria, immobiliàrie, restaurants, etc.). Vegeu la premsa catalana que s'ha fet ressò de la notícia pel fet que la majoria d'aquests alumnes desmotivats i absentistes acaben l'ESO amb el títol de graduat guanyat pel seu esforç i interès i molts amb ganes de continuar estudiant. |
Protestes | Les protestes de Sri Lanka de 2022 són una sèrie de protestes contra el president Gotabaya Rajapaksa i altres polítics membres de la seva família per la mala gestió de la crisi econòmica. |
Enginyeria | L'encàustica, que deriva del grec enkaustikos ('gravat a foc'), és una tècnica de pintura que es caracteritza per l'ús de la cera com a aglutinant dels pigments. La barreja és densa i cremosa. La pintura s'aplica amb un pinzell o amb una espàtula calenta. L'acabat és un polit que es fa amb draps de lli sobre una capa de cera calenta, prèviament estesa (que, en aquest cas, ja no actua com a aglutinant sinó com a protecció). Aquesta operació es diu encàustica i està perfectament descrita per Vitruvi, arquitecte i enginyer romà (c. 70-25 aC), que explica que "Cal estendre una capa de cera calenta sobre la pintura i, a continuació, cal polir-la amb uns draps de lli ben secs." |
Mitologia | L'holandès errant o holandès volador (Der fliegende Holländer) és el nom llegendari d'un vaixell fantasma o del seu capità que no pot tornar a port i està condemnat a vagar per sempre pels oceans del món. El veler és atalaiat sempre a la llunyania, de vegades resplendint amb una llum fantasmal. Si un altre vaixell el saluda, la seva tripulació tractarà de fer arribar els seus missatges a terra, a persones que van morir ja fa molt temps. |
Estris | Un tallapapers o obrelletres és un objecte en forma de ganivet que és utilitzat per a obrir sobres o per a separar les pàgines sense tallar dels llibres. També estan disponibles versions elèctriques, que treballen usant motors per a fer lliscar els sobres per una fulla. Aquests tenen l'avantatge de poder manejar un més gran volum de sobres, però la fulla pot tallar el contingut del sobre i danyar-lo. Els tallapapers poden estar fabricats en fusta, metall, plàstic, de vegades fins i tot d'ivori o una combinació de materials. Alguns tallapapers moderns tenen una fulla d'afaitar amagada dins d'un mànec plàstic. En tot cas, el tall constant del paper esmussa les superfícies de la fulla, i se'n requereix l'afilament o el reemplaçament. |
Conflictes | El cas GameStop fa referència als esdeveniments econòmics ocorreguts el gener de 2021 amb les accions de la societat GameStop, en les quals s'hi va produir un fenomen de liquidació forçosa de posicions curtes i, en menor mesura, també en d'altres títols de diverses borses. Aquests fets provocaren importants conseqüències financeres per a diversos fons d'inversió lliure. Aquesta circumstància va fer augmentar el preu de les accions del minorista de videojocs americà GameStop en gairebé 190 vegades, des del mínim fins a quasi 500 dòlars per acció a data de 28 de gener de 2021 —amb conseqüents grans pèrdues per als venedors en descobert—. Aproximadament el 140% de les accions de GameStop s'havien venut en curt, i la pressa per comprar accions per cobrir aquestes posicions a mesura que augmentava el preu va fer que el preu augmentés encara més. La liquidació forçosa va ser inicialment desencadenada pels usuaris del fòrum «r/wallstreetbets» a Reddit, mitjançant aplicacions en les quals es poden comprar i vendre accions sense comissions, com Robinhood i Webull.El 28 de gener d'aquell mateix any, la plataforma de compravenda d'accions a través d'internet Robinhood va impedir la compra de GameStop i altres valors a través de la seva aplicació, sent criticada i acusada de manipulació del mercat de destacats polítics de tot l'espectre polític i empresaris, inclosos els senadors nord-americans Ted Cruz i Elizabeth Warren, la diputada Alexandria Ocasio-Cortez i el director general de Tesla Elon Musk. També es van presentar demandes col·lectives contra Robinhood als tribunals de districte dels Estats Units per al districte sud de Nova York i el districte nord d'Illinois. A part dels de GameStop, molts altres valors que tenien moltes posicions curtes van veure augmentats els seus preus. En reacció als corredors de borsa que aturaven la compra de GameStop i altres valors, també va augmentar la capitalització borsària total de les criptomonedes. |
Cronometria | El rellotge de butxaca és un tipus de rellotge mecànic, usualment de corda, que per la seva petita mida es pot portar en una butxaca i, en general, té una cadeneta per subjectar-lo a la butxaca de l'armilla o els pantalons. Els rellotges de butxaca, que fins a la primera guerra mundial van ser el tipus de rellotge més comú, actualment estan en desús, ja que han estat substituïts pel rellotge de polsera. Van sorgir a Europa a mitjans del segle xv, poc després d'aplicar a la rellotgeria la molla espiral. Els primers exemplars tenien forma cilíndrica, variant molt i amb rars capritxos, i des del començament del segle xvi ja hi ha constància que es construïen regularment rellotges de butxaca a Alemanya i a Itàlia. Un particular exemple eren els que es feien a Nuremberg (per exemple els que realitzava el mestre Peter Henlein) que tenien forma ovoide, d'on deriva el famós nom d'ous de Nuremberg . |
Estris | Un trespeus és un cèrcol d'acer sostingut per tres petges, emprat als laboratoris, sota el qual es fa foc i a damunt s'hi col·loquen recipients (vasos de precipitats, erlenmeyers…), etc., els continguts dels quals s'han d'escalfar per a produir una reacció química, per a evaporar el contingut, per a destil·lar-lo, etc. Els diàmetres més habituals oscil·len entre 90 i 150 mm.També s'empra per a fer-hi foc a sota i col·locar al damunt l'olla o la paella per a coure el menjar. |
Ciències ambientals | Una inspecció tècnica de vehicles és un procediment estandarditzat per una administració en el qual determinats vehicles s'avaluen per a conèixer si compleixen la legislació aplicable, en general atenent criteris relatius a la seguretat i la preservació del medi ambient. A Espanya aquesta funció és delegada per les administracions competents a una empreses certificades per les administracions (ECA), algunes de les empreses certificades per a dur a terme la inspecció tècnica de vehicles a Espanya: Applus+: empresa amb seu a Barcelona que disposa de 26 centres. Certio ITV: empresa amb seu a Sant Cugat del Vallès que disposa de 10 centres. Anteriorment coneguda amb el nom de Menta ITV. PrevenControl: empresa amb seu a Terrassa que disposa de 8 centres. ITV Serveis: empresa amb seu a Aixovall que disposa d'1 centre. General de Servicios ITV: empresa espanyola que pertany al Grupo FCC i que disposa de 9 centres. Atisae: empresa espanyola que disposa de 2 centres. |
Estris | El culler, cullerot, culleró, cullerol, llossa o també cutxaró a l'Alguer, és una mena de cullera de mida grossa que té una nansa allargada. El culler té dos usos: d'una banda, se'n pot fer servir la part còncava per a extreure una porció de líquid i aliment de l'olla; de l'altra, permet de remenar el contingut dels recipients durant la cocció. Existeixen diversos tipus de cullers, la major part dels quals són fets de metall, encara que també n'hi ha versions de plàstic, de qualitat molt baixa, que es fan servir especialment als càmpings. Rep el nom de llossa traucada quan té foradins com una esbromadora. Sovint s'utilitza el culler com a unitat de mesura per a determinar una ració d'aliment en un plat. |
Arquitectura | Celòquia és un espai format per un reducte central, normalment en la part més alta del recinte d'un castell, on hi havia les dependències més típiques, com ara els aljubs, la zona d'habitatges, i la torre de l'homenatge. Algunes torres d'homenatge reben el nom de torre de celòquia. També és el lloc de residència del batle del castell. |
Filosofia | Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley. Ha estat doblada al català |
Ràdio | Rock Fm és una emissora de ràdio espanyola especialitzada en música rock. Va emetre per primera vegada el 4 d'octubre de 2004 i es va anomenar Rock & Gol. Inicialment els temes dels programes estaven relacionats amb el món de l'esport i el rock, però el 2011 va passar a anomenar-se Rock FM i va modificar el format que havia tingut fins aleshores. Rock Fm estableix blocs d'una hora de música sense talls publicitaris durant la radiofórmula i s'intercalen 6 minuts de publicitat entre cada bloc. Aquesta emissora forma part del grup Radio Popular, més conegut amb el nom de Grupo COPE, juntament amb altres emissores radiofòniques i cadenes televisives, entre elles: ràdio COPE, Cadena 100 i MegaStar FM. Rock FM és la cinquena emissora de ràdio temàtica més escoltada a Espanya, concretament té 1.162.000 radiooients, segons l'EGM de 2018. És possible sintonitzar l'emissora a ràdio FM, TDT, internet i en aplicacions per a mòbils. |
Aeronàutica | FS1 Flight Simulator és un videojoc de 1979 publicat per subLOGIC per a l'Apple II i TRS-80. És el predecessor de Microsoft Flight Simulator. És un videojoc simulador de vol a la cabina d'un Sopwith Camel lleugerament modernitzat. |
Geografia | El Molí de la Ciutat (en castellà i oficialment, El Molino de la Ciudad) és una pedania del municipi valencià d'Oriola, a la comarca del Baix Segura. Té 304 habitants. |
Matemàtiques | Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit P ( S ) {\displaystyle {\mathcal {P}}(S)} , P(S), ℘(S), o 2S, com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt {a, b, c} aleshores la llista completa dels subconjunts de S és: {Ø} (conjunt buit) {a} {b} {c} {a,b} {a,c} {b,c} {a,b,c}Per tant, el conjunt de les parts de S serà: P ( S ) = { ∅ , { a } , { b } , { c } , { a , b } , { a , c } , { b , c } , { a , b , c } } {\displaystyle {\mathcal {P}}(S)=\{\varnothing ,\{a\},\{b\},\{c\},\{a,b\},\{a,c\},\{b,c\},\{a,b,c\}\}} Si S és un conjunt finit amb card (S) = n elements, aleshores el conjunt de les parts de S conté card(℘(S))= 2n elements. |
Astronomia | La zona d'elusió (en anglès: Zone of Avoidance, que es pot traduir com a 'zona d'evitació', o 'zona d'elusió') és l'àrea del cel nocturn que és enfosquida per la galàxia local, la Via làctia. Fou anomenada Zone of Few Nebulae ('zona de poques nebuloses') l'any 1878 en un informe de l'astrònom anglès Richard Proctor que es referia a la distribució de les "nebuloses" en el General Catalogue of Nebulae de sir John Herschel. |
Humor | El Philogelos (en grec antic Φιλόγελως, ‘amant del riure’) és la recopilació d'acudits més antiga conservada . Està escrita en grec i el llenguatge usat indica que va poder haver-se elaborat al segle iv, segons William Berg. S'atribueix a Hierocles i Filagri, sobre els qui se sap poc. A causa que en l'acudit 62 s'esmenta la celebració dels mil anys de Roma, potser la recopilació té una data posterior a aquest succés del 248 dC. Encara que és la col·lecció d'acudits més antiga conservada, se sap d'altres anteriors. Ateneu explica que Filip II de Macedònia va pagar perquè un club social d'Atenes escrivís els acudits sobre seus membres, i a principis del segle II a. C. Plaute va encarregar dues vegades a un personatge a esmentar llibres d'acudits.La recopilació conté 265 acudits categoritzats per temes tals com a professors i alumnes, o intel·lectuals i ximples. En anglès ha estat publicada com a llibre electrònic multimèdia en línia, titulat Philogelos: The Laugh Addict, en el que Jim Bowen narra les traduccions de William Berg dels acudits. |
Objectes astronòmics | Una nebulosa bipolar és una formació nebulosa distintiva caracteritzada per una aparença bilobulada amb simetria axial. Moltes, però no totes, nebuloses planetàries exhibeixen una estructura bipolar observada.Pot ser que els dos tipus de nebuloses estan directament relacionats, que el precedeix o que reemplaça l'altra en l'evolució de la nebulosa. Encara que no es coneixen les causes exactes d'aquesta estructura nebular, que pot estar relacionat amb el procés físic conegut com a flux de sortida bipolar en el qual una estrella expulsa corrents d'alta energia de sortida al llarg de dos pols. Una teoria afirma que aquests fluxos xoquen amb el material que envolta l'estrella (ja sigui la pols estel·lar, o petxines de matèria es va desprendre en un esdeveniment anterior de la Supernova). |
Psicologia | El locus de control (LC) és la percepció d'una persona del que determina (controla) el rumb de la seua vida. És el grau de com un subjecte percep si l'origen d'esdeveniments, conductes i el seu propi comportament és intern o extern a ell. El LC és un tret de personalitat proposat a partir de la teoria de l'aprenentatge social de Julian B. Rotter de 1954, reformulat en 1966.Els dos extrems de locus de control són intern i extern, que es poden definir de la següent manera: Locus de control intern: percepció del subjecte que els esdeveniments ocorren principalment com a efecte de les seues pròpies accions, és a dir la percepció que ell mateix controla la seua vida. Tal persona valora positivament l'esforç, l'habilitat i la responsabilitat personal. Locus de control extern: percepció del subjecte que els esdeveniments ocorren com a resultat de l'atzar, el destí, la sort o el poder i les decisions d'uns altres. Així, el LC extern és la percepció que els esdeveniments no tenen relació amb el mateix acompliment, és a dir que els esdeveniments no poden ser controlats per esforç i dedicació propis. Tal persona es caracteritza per atribuir mèrits i responsabilitats principalment a altres persones.Després dels treballs de Rotter el concepte de locus de control ha estat refinat per Delroy L. Paulhus. En lloc de tractar el LC com un tret unidimensional de la personalitat, aquest autor analitza la seua presència en tres àrees principals de la vida: els assoliments personals, les relacions interpersonals i el món socio-polític. L'avaluació del locus de control és: |
Agricultura | L'Arna de la col (Mamestra brassicae) és una arna comuna a Europa, pertany a la família Noctuidae. Pieris rapae o Pieris brassicae són altres lepidòpters que s'alimenten de les cols. Aquesta espècie és molt variable en la seva mida, la seva envergadura alar oscil·la entre 34–50 mm. Les ales de davant són marronoses i motejades amb una línia trencada blanca subterminal. Les fulles de darrere són grises. Es produeixen dues o tres generacions d'arnes a l'any i els adults es poden veure de maig a octubre i de vegades en altres períodes. Volen de nit i els atrau la llum, el sucre i les flors riques en nèctar. L'eruga és verda, caqui, gris marronosa o marró amb taques fosques. Fan uns 2,5 cm abans de fer la pupa. Són plagues de les cols i dels pèsols dolços, però s'alimenten d'un ampli rang d'altres plantes. Passa l'hivern com a pupa. Altres plantes que els serveixen d'aliment són: Allium - ceba Aquilegia - Beta - bleda Brassica Bryonia - Calendula - Cannabis - cànnabis i marihuana Chrysanthemum Cucurbita Dianthus - clavell Helianthus - gira-sol Hyoscyamus - Hyoscyamus niger Hyssopus - Lactuca - enciam Linum - lli Lychnis - Lycopersicon - tomaquera Malus - pomera Nicotiana - tabac Pisum Plantago - plantatge Raphanus - rave Rheum - Rudbeckia Rumex Silene Solanum - patatera Spinacia - espinac |
Antropologia | La famadihana o «retorn de la mort» és una tradició funerària de certs pobles de Madagascar, especialment els merines. Malgrat sembla d'origen recent, dels voltants del segle xvii, probablement és una adaptació de l'antic costum de «doble funeral» de l'Àsia Sud-oriental, de l'antic Egipte, de l'antic Orient Pròxim —l'antic Israel a Babilònia o el zoroastrisme de Pèrsia— o de l'antiga Grècia.D'acord amb la filosofia malgaix, els esperits dels morts arriben al món dels ancestres després de la descomposició complerta del cos, passat un llarg període que pot durar anys, i després de la realització de les cerimònies pertinents. Aquest ritual té lloc normalment un cop cada set anys, en un gran esdeveniment festiu familiar que reuneix a tots els parents, propers i llunyans. En aquest nou enterrament, es desenterren els ossos dels avantpassats de les tombes familiars, s'emboliquen cerimoniosament amb noves mortalles de seda (lambda) i s'inicia una processó amb música en viu i balls, amb els difunts en alt, al voltant de la tomba abans d'enterrar-los altre cop. |
Història | Eleanor de Clare, suo iure 6a dama de Glamorgan (Castell de Caerphilly (Gal·les) 3 d'octubre del 1292 - Castell de Monmouth (Gal·les), 30 de juny del 1337) va ser una poderosa noble anglo-gal·lesa que es va casar amb Hug Le Despenser el Jove i era néta d'Eduard I. Amb les seves germanes, Elizabeth de Clare i Margaret de Clare, va heretar les propietats del seu pare després de la mort del seu germà, Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester, 7è comte de Hereford, a la Batalla de Bannockburn el 1314. Va néixer l'any 1292 al castell de Caerphilly a Glamorgan, Gal·les i era la filla gran de Gilbert de Clare, 6è comte d'Hertford, 7è comte de Gloucester, 5è senyor de Glamorgan i la princesa Joana d'Acre. |
Geografia | La regió de Kasai és un territori dins de la República Democràtica del Congo, que és dividit administrativament en les províncies de Kasai Occidental i de Kasai Oriental. Comparteix el seu nom amb el Riu Kasai. Després de la independència de la República Democràtica del Congo, es va secessionar durant un temps sota influència de Bèlgica i es convertí en regne independent. Després de l'eliminació de Patrice Lumumba, Kasai va tornar al Congo. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.