label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Cultura popular | La milonga és un tipus de música i dansa de compàs binari (normalment en 2/4) nascuda al segle xix, típica de l'Argentina, de l'Uruguai i del Rio Grande do Sul. Molt emparentada amb el tango, es diferencia d'aquest, principalment, perquè el seu ritme és més ràpid i vivaç i pels seus característics girs melòdics. La milonga té variants urbanes i rurals, i ha estat cultivada per músics de tots els camps, i ha arribat a les sales de concert interpretada per agrupacions populars i acadèmiques. Escriptors de la importància de Jorge Luis Borges, entre d'altres, han cultivat aquest gènere. |
Ciència-ficció | The Sentinel (lit. «El sentinella») és un relat curt escrit per Arthur C. Clarke i que va servir d'inspiració per a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai. Forma part important del seu argument. Segons el mateix Arthur C. Clarke, «és com comparar una gla amb el roure que en creixeria». |
Art | Un agent literari és un representant editorial que intervé entre l'escriptor i altres agents com l'editorial, tant a nivell nacional com a internacional, per trobar el millor contracte d'edició de l'obra del seu representat. |
Història | La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800. Va tornar a ser proclamada del 28 d'abril fins al desembre de 1814. |
Física | La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física. El seu valor és exactament 299 792 458 metres per segon, un valor exacte perquè la longitud del metre es defineix a partir d'aquesta constant i la definició estàndard internacional de segon. D'acord amb la relativitat especial, c és la velocitat màxima a la qual pot viatjar tota l'energia, la matèria i la informació de l'univers. És la velocitat a la qual totes les partícules sense massa i els seus camps associats (inclosa la radiació electromagnètica, com la llum) viatgen en el buit. És també la velocitat de la gravetat (és a dir, de les ones gravitatòries) predita per les teories actuals. Aquestes partícules i ones viatgen a c, independentment del moviment de la font o el sistema de referència inercial de l'observador. En la teoria de la relativitat, c interrelaciona l'espai i el temps, i també apareix en la famosa equació d'equivalència massa-energia, E = mc².La velocitat a la qual la llum es propaga a través de materials transparents, com el vidre o l'aire, és menor que c. La relació entre c i la velocitat v a la qual viatja la llum a través d'un material s'anomena l'índex de refracció n del material (n = c / v). Per exemple, l'índex de refracció del vidre per la llum visible és típicament d'aproximadament 1,5, cosa que significa que la llum en el vidre viatja a c / 1,5 ≈ 200 000 km/s; l'índex de refracció de l'aire per la llum visible és d'1,000 293, de manera que la velocitat de la llum en l'aire és de 299 705 km/s (prop de 88 km/s més lenta que c). |
Química | L'hidrogen líquid és l'element hidrogen en estat líquid. És comunament utilitzat com combustible a la indústria aeroespacial on se sol abreujar com LH2, ja que a la natura es troba en forma molecular H₂. Per mantenir-lo en forma líquida és necessari pressuritzar-lo i refredar-lo a una temperatura de 20,28 K (-252,87 °C/-423,17 °F). L'hidrogen líquid se sol utilitzar com una forma comuna d'emmagatzemar l'hidrogen perquè ocupa menys que l'hidrogen en estat gasós a temperatura normal. |
Jocs | La cega —blind (anglès)— és l'aposta forçada aportada pels jugadors a l'esquerra del repartidor (dealer) en alguns jocs de pòquer. Les cegues existeixen perquè Texas hold 'em i Omaha i es juguen normalment sense apostes prèvies forçades (ante), el que permet a un jugador retirar-se sense haver d'aportar diners. Les apostes cegues introdueixen un cost regular per a participar en el joc, incentivant el jugador a participar en més mans en un intent per compensar les seves despeses. Normalment, la cega grossa (big blind) és equivalent a l'aposta mínima, i és el doble de la cega petita (small blind). La cega petita la posa el jugador a l'esquerra del repartidor, i la cega grossa la posa el jugador a l'esquerra de la cega petita. Després que les cartes s'han repartit, el jugador a l'esquerra de la cega grossa (under the gun) és el primer que parla durant la primera ronda, i per tant el més exposat. |
Matemàtiques | Víktor Antónovitx Sadóvnitxi (en rus: Виктор Антонович Садовничий); nascut el 3 d'abril de 1939) és un matemàtic rus, guanyador del Premi Estatal de l'URSS de 1989. Des de 1992 ha estat rector de la Universitat Estatal de Moscou. |
Arquitectura | El període del gòtic perpendicular és la tercera etapa històrica de l'arquitectura gòtica anglesa, i deu el seu nom a la seva característica èmfasi en la línia recta; també l'hi coneix com a estil Rectilini. L'estil perpendicular va aparèixer cap a 1350. Era una evolució de l'estil curvilini (Decorated Style) de finals del segle xiii i principis del xiv, i va perdurar fins a mitjan segle XVI (els termes "perpendicular" i "curvilini" van ser creats per l'historiador Thomas Rickman en el seu Attempt to Discriminate the Style of Architecture in England (Intent de discriminar els estils arquitectònics a Anglaterra; 1812–1815) i encara s'empleen). En aquests estils arquitectònics primerencs hi ha una superposició gradual: segons canviaven les modes, s'introduïen elements innovadors entre altres més conservadors, sobretot en grans construccions, com les esglésies i les catedrals, que es construïen (i reformaven) al llarg de períodes extensos de temps. En les mostres més tardanes del període curvilini la supressió dels cercles en les traceries de les finestres havia conduït a l'ocupació de corbes dobles que van evolucionar cap a la traceria flamígera; la introducció de les línies perpendiculars va ser una reacció en sentit contrari. |
Art | Jeongmoon Choi (Seül, 1966) és una artista i professora universitària coreana. Llicenciada en belles arts pel Col·legi de Belles Arts de la Universitat de Sungshin (Corea del Sud, 1988), màster en belles arts (1990) i professora adjunta a la Universitat de Sungshin (1994-1995). El 1995 es trasllada a Alemanya, on continua els seus estudis de belles arts a Kassel i es gradua el 2001. El que fa rellevant la seva obra és la relació entre material i efecte, relació que s'explicita en obres com Drawing in Space (2015). La seva obra s'ha exposat a diferents galeries i institucions de tot el món. Entre les seves exposicions destaquen: «Rapid Rabbit– Beschleunigte Bildwelten» (Frise Künstlerhaus Hamburg, 2011) i «Explorer« (Karst Project, Plymouth, 2013). Ha participat en les mostres col·lectives «Els 14 independents» (Museu Nacional d'Art Modern, Kwachun, Corea del Sud,1988); «Impuls– Voluntat» (Galeria Chung Nam, Seül, 1989); «Exposició d'art al carrer Arirang» (Parc Olímpic de Seül, 1989); «Dibuixos anònims #9» (Kunstraum Kreuzberg /Bethanien, Berlín, 2012) i «Red Never Follows» (Saatchi Gallery, Londres, 2013). A Catalunya ha exposat al CCCB, dins d'una exposició monogràfica sobre Ramon Llull. |
Ètica | La frase "la violència genera violència" (o "l'odi genera odi") significa que el comportament violent promou altres comportaments violents. La frase ha estat utilitzada durant més de 50 anys. La violència genera violència és un concepte descrit en l'Evangeli segons Mateu, al versicle 26:52. El passatge descriu un deixeble (identificat en l'Evangeli segons Joan com a Sant Pere) desembeinant una espasa per resistir contra la detenció de Jesús però aquest li va dir que guardés l'arma:"Guarda la teva espasa al seu lloc," li va dir Jesús, "tots aquells que desembainen l'espasa moriran per l'espasa." |
Història | Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà. La distinció entre rang i tipus d'unitat no sembla que hagi estat tan precisa com en un exèrcit de dia modern, en el qual un soldat té un grau, un sou, la descripció de les seves funcions, i una unitat assignada. Per exemple, els hastats en un primer moment, portaven una hasta i se situaven en segona línia a la batalla, i després van portar javelines i lluitaven a primera línia. |
Ètica | Identics Strangers: A Memoir of Twins Separated and Reunited és una memòria del 2007 escrita per les bessones idèntiques Elyse Schein i Paula Bernstein i publicada per Random House. Les autores van ser separades quan eren nadons, en part, per participar en un estudi de bessons sobre la "natura contra alimentació". Van ser adoptades per famílies separades que desconeixien que cada nena tenia una germana. Poc després que les bessones es reunissin per primera vegada el 2004, als 35 anys, van començar a escriure el llibre. Dels 13 o més nens implicats en l'estudi, tres conjunts de bessons i un conjunt de tres bessons s’han descobert. És possible que un o dos conjunts de bessons encara no sàpiguen que tenen un bessó idèntic. |
Jocs | Maga va ser una editorial ubicada a València, que va perdurar des del 1951 fins al 1986 i el nom de la qual és un acrònim de Manuel Gago, el seu fundador. Fins al 1966 es va dedicar fonamentalment a la producció de còmic, convertint-se en un dels puntals de la denominada Escola Valenciana d'historieta. Va optar després per altres productes de la cultura popular, com els àlbums de cromos. |
Geografia | Kunaixir (del rus Кунашир; en japonès 国後島, Kunashiri-tō; en ainu クナシㇼ o クナシㇽ, Kunasir) és una illa russa de l'arxipèlag de les Kurils. Té una superfície de 1.490 km² i una població de 7.800 habitants (2002). Pertany al grup de les Kurils meridionals. El Japó manté amb Rússia una disputa per aquesta illa, ja que la reclama des de fa temps. L'illa forma part del raion d'Iujno-Kurilsk, el centre administratiu de la qual és l'assentament de tipus urbà de Iujno-Kurilsk, de l'óblast de Sakhalín. |
Jaciments paleontològics | La Formació Barun Goyot data del Cretaci tardà està àmpliament representat a la conca del Desert de Gobi a Mongòlia (província d'Ömnögovi). Fa uns 10 cm de gruix i va ser dipositada fa uns 80-71 milions d'anys no se sap del cert si es pot classificar com del subperíode Campanià o Maastrichtià, encara que el segon és el més probable. La formació Barun Goyot la preserva un ambient de dunes de sorra creades per l'erosió dels vents. |
Jocs | Un monitor d'activitat o seguidor d'activitat (anglès: 'activity tracker' o fitness tracker) és un dispositiu o aplicació per monitorar i donar seguiment a les dades relacionades amb la forma física, com ara la distància caminada o correguda, consum de calories i en alguns casos ritme cardíac i qualitat de son. El terme és principalment emprat per a dispositius electrònics de monitoratge que estan sincronitzats, en molts casos sense fils a un ordinador o a un telèfon intel·ligent per al seguiment de dades a llarg termini. També hi ha aplicacions independents de Facebook i en telèfons intel·ligents . |
Heràldica | Ferran Viader i Gustà (Parets d'Empordà (Vilademuls) 8 d'abril de 1916 - Girona, 16 de juliol de 2006) fou un llicenciat en Dret, erudit genealogista, heraldista i historiador vocacional, començà a estudiar la seva genealogia familiar i, en investigar les famílies que entroncaven amb ella, va acabar per confeccionar un important corpus de genealogies de propietaris de terres de les comarques gironines. Va tenir un paper molt actiu en la vida corporativa del Reial Estament Militar del Principat de Girona, del qual va arribar a ser-ne Veguer-President. Va ésser alcalde de Vilademuls (llavors província de Girona) del 1961 al 1979. Va formar part del consell plenari del "Patronat Francesch Eiximenis" de la Diputació de Girona. Va col·laborar amb nombroses publicacions especialitzades en heràldica i genealogia, com "Revista Hidalguía" o "Amics de Besalú i el seu comtat". També va publicar articles sobre la seva especialitat en diaris com Los Sitios i El Correo Catalán. |
Arquitectura | Una claraboia, lluerna o lluernera és una finestra situada al sostre o a la part superior d'una paret i que s'utilitza per a donar llum natural a una estança. Situada al sostre la il·luminació és molt superior a la d'una finestra convencional. Per això no és estrany de trobar claraboies de petites dimensions. Quan se situa alta, que sobressurt per damunt la teulada, rep el nom de cimbori. També hi ha altres sistemes, com els tubs de llum o claraboies tubulars, que permeten de portar llum solar a cambres que no estan situades just a sota del sostre. |
Televisió | L'RTL Nederland és un canal de televisió neerlandès, filial de l'RTL Group. Inicialment el canal es deia RTL Véronique SA fins que va adoptar el nom d'RTL 4 al 1996 i finalment esdevé propietat del group Holland Media Groep SA. L'any 2004 se'l reanomena RTL Nederland. El 26 de juny del 2007 se signa un acord amb la societat John de Mol que n'adquireix l'estació de ràdio, Radio 538 i els actius televisius. Des del 2012, però, el canal queda en mans de l'RTL Group qui el compra amb un 100% del capital. A partir d'aquí el canal produeix programes per a diferents canals del mateix grup però destinats a públics europeus diversos, com el luxemburguès. |
Lingüística | El Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció (oficialment Servici d'Assessorament Lingüístic i Traducció) és un servei d'assessorament lingüístic de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat. Al Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció correspon assessorar en qüestions lingüístiques la Generalitat, tenint en compte la normativa lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; fomentar i fer estudis lingüístics que contribuïsquen al coneixement de les llengües del País Valencià; preparar i divulgar materials que faciliten el coneixement i l'ús del valencià, especialment aquells que utilitzen les tecnologies actuals i els mètodes d'autoaprenentatge, així com realitzar la traducció i correcció dels textos que se li encomanen. |
Telecomunicacions | Llista de programaris d'analitzadors de paquets : |
Geologia | La Grotta di San Biagio (de l'italià; Gruta de Sant Blai), també coneguda com ipogeo dei Santi Giasone e Mauro (de l'italià; hipogeu dels sants Jasó i Maure), va ser un temple pagà, un cementiri paleocristià, un oratori benedictí i una església catòlica de Castellammare di Stabia. Al seu interior es conserva un cicle de frescos d'estil bizantí i longobard. |
Art | El palazzo dell'Arte Bernocchi o palazzo Bernocchi és actualment un important centre cultural, seu de mostres i exposicions, per al disseny, l'art i la moda a Milà, Itàlia. |
Estris | La pala de rentar (la roba), picador, batedor o maçó és un estri fet de fusta, amb forma de pala de forner, però amb el mànec curt, que s'emprava antigament per a rentar la roba a mà, es feia servir picant la roba per fer-ne sortir la brutícia, contra una fusta de rentar, o contra lloses llises existents al mateix safareig. Això es solia fer en el safareig públic, de manera que cada dona duia la seva fusta de rentar estriada i la pala de rentar amb la qual colpejaven la roba un cop ensabonada. Les dones anaven a rentar al safareig amb els seus cistells plens de roba bruta, la seva banqueta per protegir els genolls i les peces de sabó fetes a casa seva.S'emprava conjuntament amb una fusta de rentar feta usualment amb un marc de fusta rectangular que portava muntats en la part interior una sèrie de relleus o ondulacions per fregar o atupar la roba ensabonada; aquests relleus podien ser de fusta o de metall. |
Televisió | Gavin i Stacey és una sèrie de televisió britànica de comèdia que segueix la relació a distància d'en Gavin, que viu a Essex (Anglaterra) i l'Stacey, que viu a Barry (Gal·les). Els guionistes de la sèrie són els actors James Corden i Ruth Jones, que també apareixen a la sèrie com a Smithy i Nessa. La sèrie va ser produïda per Baby Cow Productions de la BBC de Gal·les. Consta de 20 episodis, emetent-se entre el 2007 i el 2012, comprenent-se de tres temporades i d'un especial de Nadal. Al principi s'emetia a la BBC Three, però un creixement progressiu de l'audiència la va traslladar a la BBC Two i, finalment, a la BBC. Els últims episodis de la sèrie es van emetre el dia de Nadal del 2009 i el de Cap d'any de 2010. Gavin i Stacey es va convertir en el programa més nominat del 2007 als British Comedy Awards. Fins avui ha guanyat diversos premis, inclòs un BAFTA i el British Comedy Awards a la millor comèdia de televisió, el 2008. La sèrie s'emet en català al Canal 3XL. |
Química | Una fórmula desenvolupada és un tipus de fórmula química en la qual apareixen tots els àtoms que formen la molècula i els seus enllaços. Només és vàlida per a compostos covalents, no per a substàncies iòniques. La fórmula desenvolupada no mostra la geometria real de la molècula, com els angles o la forma real; mostra només com estan enllaçats uns àtoms amb d'altres, sense oferir la seva estructura real. No és gaire utilitzada. Només s'empra quan la fórmula molecular o semidesenvolupada no aporta suficient informació. |
Psicologia | The Lighthouse és un thriller psicològic del 2019 dirigit i produït per Robert Eggers, que en va coescriure el guió amb el seu germà Max Eggers. És una coproducció internacional dels Estats Units i del Canadà i es va rodar en blanc i negre amb una relació d'aspecte 1,19:1. La protagonitzen Willem Dafoe i Robert Pattinson, que interpreten dos torrers que comencen a perdre el seny quan una tempesta s'atansa a l'illa remota on són. Segons Eggers, encara que la història final no s'assembla gaire al fragment d'Edgar Allan Poe The Light-House, la pel·lícula va començar com un intent del seu germà Max Eggers de crear una adaptació contemporània de la història de Poe. Quan el projecte es va encallar, Eggers es va oferir de treballar amb el seu germà i el projecte va esdevenir un thriller d'època amb els elements de Poe eliminats. Dafoe i Pattinson van ser seleccionats com a protagonistes el febrer de 2018. El rodatge va començar el 9 d'abril de 2018 i va durar trenta-quatre dies al parc Leif Erikson a Cape Forchu (Nova Escòcia, Canadà) i en un hangar de l'aeroport de Yarmouth a Yarmouth (Nova Escòcia).La pel·lícula es va presentar al 72è Festival Internacional de Cinema de Canes el 19 de maig i es va estrenar al cinema el 18 d'octubre de 2019. Va rebre nominacions a millor cinematografia als 92ns Oscars i als 73ns BAFTA. |
Geografia | Fresno del Río és un municipi de la província de Palència a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya). |
Sociologia | La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política. El significat ve a ser exercir el poder no només sobre els territoris sinó mitjançant els individus que hi habiten. Té un significat que va en paral·lel amb el de biopoder. La biopolítica seria llavors el tipus de política i de gestió que cerca aquest biopoder. El terme va ser ideat per Rudolf Kjellén, un politòleg que també va plantejar el terme geopolítica en la seva obra Les grans potències (The Great Powers), del 1905. Kjellén va intentar estudiar "la guerra civil entre grups socials" (que comprenia l'estat) des d'una perspectiva biològica i així va anomenar a aquesta disciplina"biopolítica". En la visió organicista de Kjellén, l'estat era un organisme quasi biològic, una "criatura superindividual". Les formes més moderades serien posteriorment teoritzades per en Foucault, i, amb agressivitat creixent trobaríem els pogroms, el genocidi cultural, la neteja ètnica, i, dins d'aquesta, la situació extrema del genocidi. |
Telecomunicacions | La xarxa télex és una xarxa de teletips commutada de client a client similar a una xarxa telefònica, que utilitza circuits de connexió de grau telègraf per a missatges de text bidireccionals. El télex va ser un mètode important per enviar missatges escrits electrònicament entre empreses durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial. El seu ús va disminuir a mesura que la màquina de fax va créixer en popularitat durant la dècada de 1980. |
Periodisme | ProPublica és una corporació sense ànim de lucre amb seu a la ciutat de Nova York. S'autodefineix com una redacció independent que realitza periodisme d'investigació d'interès públic.L'any 2010 es va convertir en la primera font de notícies online en guanyar un Premi Pulitzer per un article realitzat per un dels seus reporters i publicat tant a ProPublica com al New York Times Magazine. Les investigacions són realitzades per l'equip de Pro-Publica a temps complet i el resultat final és entregat a mitjans col·laboradors per la seva publicació o emissió. En alguns casos, els periodistes, tant de ProPublica com dels mitjans on es publiquen els articles treballen conjuntament en l'elaboració del reportatge. ProPublica s'ha associat amb més de 90 organitzacions de norícies i mitjans diferents, incloent 60 minutes, ABC World News, Business Week, CNN, The Los Angeles Times, The New York Times, The Washington Post o The Huffington Post, entre molts altres. |
Química | Un model de rebliment d'espai (en anglès: space-filling model, també conegut com a calotte model) en química, és un tipus de model molecular en tres dimensions on els àtoms es representen per esferes els radis dels quals són proporcionals als radis atòmics i les distàncies entre centres són proporcionals a les distàncies entre els nuclis atòmics, tot a la mateixa escala. Els àtoms de diferents elements químics normalment es representen per esferes de colors diferents. Aquest model es distingeix d'altres representacions 3D, com el model de boles i pals i els models esqueletals per fer servir bolesde mida completa per als àtoms. Són útils per a visualitzar la forma efectiva i la dimensió relativa de la molècula.D'altra banda el model de rebliment d'espai no mostra explícitament els enllaços químics entre els àtoms ni l'estructura de la molècula més enllà de la primera capa d'àtoms. . Els pioners en el seu ús van ser Robert Corey, Linus Pauling i Walter Koltun. |
Ciències de la salut | Les desigualtats en salut son desigualtats socials entre classes o grups sociològics, dins d'un país o entre països en el camp de la salut. S'en troben a l'àmbit social, econòmic, educatiu, demogràfic o geogràfic. Resumint molt fort, tots els estudis confirmen en qualsevol malaltia: «com menys nivell socioeconòmic, pitjor salut». L'Organització Mundial de la Salut estableix com a prioritat el desenvolupament de polítiques, programes, objectius i accions específiques que permeten avançar cap a l'equitat en salut per a tothom, independentment del seu estatus social i econòmic.El concepte surt de l'informe The Black Report, desenvolupat des de 1977 per un grup de treball sota la direcció de Douglas Black, president del Royal College of Physicians (Gremi reial dels metges). Malgrat una seguretat social concebuda com a universal, el grup va trobar que hi havia diferències en les taxes de mortalitat entre els grups socials. Grups socials més baixos patien taxes de mortalitat més altes. L'informe també va trobar desigualtats en l'accés als serveis de salut, en particular els serveis de prevenció, amb baixes taxes de participació per part de les classes obreres. L'informe va recomanar una major intervenció i despesa pública en salut comunitària i atenció primària, però també en una política social més àmplia, com ara: augmentar el benestar infantil, millorar l'habitatge i concloure convenis amb els sindicats per millorar les condicions laborals. Quan es va publicar el 1980, hi havia hagut un canvi de govern i els conservadors dirigits per Margaret Thatcher no van acceptar ni van recolzar les recomanacions en preferir una política de retallades dels beneficis socials.S'estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari curatiu estrictament parlant: qualitat de l'habitatge, higiene, costums alimentaris, estil de vida, ingressos, nivell de formació, integració social… Eliminar aquestes diferències necessita una política d'igualtat d'oportunitats. Al Regne Unit es parla sovint del Servei de salut com una «loteria de codi postal» (postcode lottery). Una situació que trenta-set anys després del The Black Report no havia canviat gaire. Les actuacions per reduir les desigualtats en salut beneficien la societat de moltes maneres, i redueixen la càrrega de la malaltia i els costos econòmics que s'hi associen, i fa augmentar el benestar de la població.S'ha criticat la visió de molts governs que en la política de salut tenen una mirada que posi l’accent en els factors personals com l'estil de vida i l'habitatge. Obvien, com ho observa Joan Benach, el biaix de la ideologia liberal que pretén que la llibertat és «fer allò que volem», quan moltes persones no fan allò que volen sinó allò que poden. Menjar sa o ecològic, tenir un habitatge tranquil i sa, per exemple, sovint són privilegis de qui en té els mitjans econòmics. Quan s'analitzen les causes de les desigualtats sovint hi ha un biaix ideològic. El factor de risc de fumar, per exemple, es veu com un problema senzill de responsabilitat individual o es veu com un problema multifactorial en el qual influeixen també el poder econòmic de les multinacionals del tabac, del màrqueting, les subvencions públiques al cultiu de tabac… El 1999, David Gordon del Centre Townsend de Recerca sobre la Pobresa de la Universitat de Bristol va difondre els seus «Deu consells alternatius per mantenir-se en bona salut» (An Alternative Ten Tips for Staying Healthy) un text irònic amb consells com ara: «Evita de ser pobre. Si pots, atura de ser pobre com més aviat millor», «No acceptis una feina manual mal pagada amb molt d'estrès», «No tinguis pares pobres», «Aprèn a omplir complexos formularis sobre ajudes socials abans de ser desnonat o perdre la feina»… |
Ecologia | L’estepa desèrtica és una part del bioma estepa, la zona de transició o ecotó entre l'estepa pròpiament dita i el desert. Sovint es distingeix l'estepa desèrtica del desert estèpic o desert-estepa, aquest segon presentaria un nivell d'aridesa encara més gran. De vegades les dues zones es classifiquen com semidesert, altres vegades es consideren com a «estepa» (l'estepa desèrtica) o com «desert» (el desert estèpic). La composició florística d'aquestes zones està ben diferenciada de les zones veïnes estepa o desert. També ho és la producció vegetal, per exemple a Mongòlia mentre que l'estepa típica produeix entre 300 a 400 kg per hectàrea i any de matèria seca de mitjana, l'estepa desèrtica en produeix de 50 a 250 kg.La zonació seguiria l'ordre següent de menor a major aridesa: estepa típica, estepa desèrtica, desert estèpic i desert. A totes les zones on existeix el trànsit que va de l'estepa al desert existeix l'estepa desèrtica i el desert estèpic. L'estepa desèrtica pot presentar-se tant en climes tropicals, subtropicals, temperats com en els alpins. Les principals zones del món amb estepa desèrtica són l'eurasiàtica del sud d'Ucraïna al Pamir passant per la conca de la Mar Càspia i Massís de l'Altai - Saur - Tarbagatai, part del centre d'Amèrica del Nord, el Sahel, Aràbia i la mongola-tibetana |
Geografia | La Tossa és una muntanya de 1.613 m alt situada al massís del Carlit, al límit del Donasà (Arieja), al nord, i el Capcir (Catalunya del Nord) al sud. Així mateix marca el límit septentrional del català i sobremira la vall de l'Aude. Pertany al terme de Puigbalador, del Capcir i de Queragut, del Donasà. Està situada al nord-est del centre del terme de Puigbalador, al sud del de Queragut. És el punt més septentrional de la comuna i de la comarca del Capcir. |
Heràldica | En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població. En l'heràldica cívica catalana es coronen els escuts genèricament amb corones murals de poble, vila, ciutat, comarca i vegueria o província, excepte si han estat el centre jurisdiccional senyorial, que llueixen com a timbre corones nobiliàries depenent de la categoria del noble que en fos sobirà. En l'heràldica gentilícia, en canvi, les corones poden ser de senyor, baró, vescomte, comte, marquès, duc, príncep, rei i imperial, en aquells casos que els escuts porten corona. Hi ha d'altres timbres: el casc o elm, la tiara, la mitra, el capel, la cimera combinada amb el casc, el borlet, la capellina o els llambrequins, combinats amb l'elm i la cimera. L'escut del País Valencià, per exemple, llueix un elm amb la cimera originària del rei Pere el Cerimoniós, però tradicionalment atribuïda al rei Jaume I. |
Biblioteconomia | Les cinc lleis de la biblioteconomia és una teoria proposada en 1931 pel matemàtic i bibliotecari indi S. R. Ranganathan, que detalla els principis que han de regir una biblioteca o sistema bibliotecari. Algunes biblioteques d'arreu del món segueixen aquests principis com els fonaments per al seu funcionament.Aquestes són les lleis: Els llibres són per fer-se servir A cada lector, el seu llibre A cada llibre, el seu lector Estalvieu temps als lectors La biblioteca és un organisme en creixement |
Física | Les equacions de Faddéiev són unes equacions que descriuen, a la vegada, tots els possibles canvis en un sistema de tres partícules elementals en mecànica quàntica. Es poden resoldre de forma iterativa amb ordinadors. En general, les equacions de Faddéiev necessiten per a ésser resoltes el potencial que descriu la interacció entre dues partícules individuals. És a més a més possible d'introduir un terme en l'equació per a tenir en compte les forces entre tres cossos. Les equacions de Faddéiev són en general usades en formulacions no pertorbatives les problema dels tres cossos quàntic. Cal dir que en física quàntica, el problema dels tres cossos és uniformement resoluble, per bé que en mecànica clàssica no ho és. |
Biotecnologia | Kary Banks Mullis (Lenoir, 28 de desembre de 1944 - Newport Beach, 7 d'agost de 2019) va ser un bioquímic estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1993 pel desenvolupament de la reacció en cadena per la polimerasa. |
Dret | Als Estats Units, Canadà i Puerto Rico, entre altres països, es denomina Juris Doctor al primer títol universitari en dret, que s'ofereix només a nivell de postgrau, comunament conegut com el J.D. Aquest és diferent del "Doctor en Lleis" (abreujat LL) que sol ser un títol honorari. Per ser admès a programes de juris doctor, cal haver completat els primers anys d'estudi universitari, coneguts en aquestes nacions com bachelor's degree (títol de grau o llicenciatura). Mentre que en la majoria dels països de parla hispana els estudiants interessats a ser advocats poden iniciar aquesta carrera des de l'inici de la seva educació superior, als Estats Units, Canadà i Puerto Rico, només poden llicenciar-se en dret aquells que hagin completat el títol postgraduat de juris doctor. L'ensenyament del Dret té les seves arrels en la història i l'estructura del sistema jurídic de la jurisdicció on es dona l'educació, per tant, una llicenciatura en Dret és molt diferent de país a país, per tant fer comparacions entre els graus és problemàtic. Això ha estat cert en el context de les diverses formes de la J.D. que s'han aplicat a tot el món. Fins fa molt poc, només les escoles de dret als Estats Units oferien el Doctorat en Dret i J.D. A partir de 1997, però, les universitats d'altres països van començar a introduir-la, com un primer títol professional en dret, amb diferències apropiades per als sistemes jurídics dels països en què les escoles de dret estan situats. La llei sorgeix la segona meitat del segle xix hi va haver una gran preocupació sobre la qualitat de l'educació legal als Estats Units. Christopher Columbus Langdell, que en aquell moment era degà de la Facultat de Dret de la Universitat Harvard (1870 - 1895), va dedicar la seva carrera a la reforma de l'educació legal als Estats Units. Els enfocaments didàctics que es van traduir van ser revolucionaris per a l'educació universitària i a poc a poc s'han dut a terme fora dels EUA. Durant els primers temps de la independència Americana es va desconfiar d'aquest sector per ser liderat i monopolitzat per l'elit Anglesa o que havia estudiat en el continent tenint-ne afinitat ideològica. |
Astronomia | La Medalla Eddington, creada després de la mort de Sir Arthur Eddington, és un premi atorgat per la Reial Societat Astronòmica de Londres cada dos anys a aquells investigadors que van fer mèrits en el camp de l'astrofísica teòrica. |
Art | Bernard Jean Étienne Arnault (Roubaix, 5 març 1949) és un magnat empresarial, inversor i col·leccionista d'art francès. És el cofundador, president i conseller delegat de LVMH Moët Hennessy – Louis Vuitton SE, l'empresa de productes de luxe més gran del món. És també propietari del diari Le Parisien i del diari d'economia Les Échos. Arnault i la seva família tenien un valor net estimat de 159.000 milions de dòlars a l'octubre de 2022 segons Forbes, fet que el va convertir en la segona persona més rica del món i la més rica d'Europa. |
Geografia | Els Cantons del Sena Marítim (Normandia) són 69 i s'agrupen en 3 districtes: Districte de Dieppe (20 cantons - sotsprefectura: Dieppe) :cantó d'Argueil - cantó d'Aumale - cantó de Bacqueville-en-Caux - cantó de Bellencombre - cantó de Blangy-sur-Bresle - cantó de Cany-Barville - cantó de Dieppe-Est - cantó de Dieppe-Oest - cantó d'Envermeu - cantó d'Eu - cantó de Fontaine-le-Dun - cantó de Forges-les-Eaux - cantó de Gournay-en-Bray - cantó de Londinières - cantó de Longueville-sur-Scie - cantó de Neufchâtel-en-Bray - cantó d'Offranville - cantó de Saint-Saëns - cantó de Saint-Valery-en-Caux - cantó de TôtesDistricte de Le Havre (20 cantons - sotsprefectura: Le Havre) :cantó de Bolbec - cantó de Criquetot-l'Esneval - cantó de Fauville-en-Caux - cantó de Fécamp - cantó de Goderville - cantó de Gonfreville-l'Orcher - cantó de Le Havre-1 - cantó de Le Havre-2 - cantó de Le Havre-3 - cantó de Le Havre-4 - cantó de Le Havre-5 - cantó de Le Havre-6 - cantó de Le Havre-7 - cantó de Le Havre-8 - cantó de Le Havre-9 - cantó de Lillebonne - cantó de Montivilliers - cantó d'Ourville-en-Caux - cantó de Saint-Romain-de-Colbosc - cantó de ValmontDistricte de Rouen (29 cantons - prefectura: Rouen) :cantó de Bois-Guillaume-Bihorel - cantó de Boos - cantó de Buchy - cantó de Caudebec-en-Caux - cantó de Caudebec-lès-Elbeuf - cantó de Clères - cantó de Darnétal - cantó de Doudeville - cantó de Duclair - cantó d'Elbeuf - cantó de Grand-Couronne - cantó de Le Grand-Quevilly - cantó de Maromme - cantó de Mont-Saint-Aignan - cantó de Notre-Dame-de-Bondeville - cantó de Pavilly - cantó de Le Petit-Quevilly - cantó de Rouen-1 - cantó de Rouen-2 - cantó de Rouen-3 - cantó de Rouen-4 - cantó de Rouen-5 - cantó de Rouen-6 - cantó de Rouen-7 - cantó de Saint-Étienne-du-Rouvray - cantó de Sotteville-lès-Rouen-Est - cantó de Sotteville-lès-Rouen-Oest - cantó de Yerville - cantó d'Yvetot |
Aeronàutica | Un pulsoreactor és un tipus de reactor nascut a Alemanya creat per Paul Schmidt als voltants del 1920. Va ser el primer reactor de la història fabricat en sèrie per a fins bèl·lics . Concretament el model Argus I dissenyat per propulsar la bomba volant V-1, el motor Argus I tenia una embranzida màxima d'uns 400 kg i la seva autonomia era d'uns 35 minuts de funcionament, depenent de la vida útil del sistema de vàlvules emprades en l'admissió. Després, a causa del desgast per les tremendes pressions que manejaven, les làmines d'admissió de les vàlvules acabaven per destruir-se causant la paralització del reactor. Hi ha dues classes de pulsoreactors: el pulsoreactor de vàlvules i el pulsoreactor sense vàlvules. L'Argus I és un exemple clar de pulsoreactor del primer tipus. |
Informàtica | Llista de clients de missatgeria instantània : Llicència |
Cronometria | Un rellotge de sol canònic o rellotge de missa és un tipus de rellotge de sol que indica en la seva escala (la majoria de les vegades de manera molt aproximada) les hores canòniques que es construïren durant l'edat mitjana. Es tracta d'un rellotge que se situa sovint a les façanes meridionals d'algunes esglésies medievals o monestirs, i ocasionalment, en alguns monestirs d'èpoques més tardanes. La seva construcció és molt rudimentària.Aquests rellotges estan formats per feixos radials de línies convergents, limitades per un entorn la majoria de les vegades de forma circular o semicircular amb centre en el punt comú de les línies. L'angle entre les línies forma, o intenta formar, angles iguals entre si. El nombre de línies és variable i moltes vegades no coincideix amb les dotze dels rellotges de sol de hores temporàries. Aquests rellotges sovint són de mida petita, situats gairebé sempre a l'abast de la mà i amb el seu centre poc marcat. |
Arquitectura | Les cases barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del segle xix i el primer terç del segle xx, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès, i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època. Normalment eren d'una o dues plantes i se situaven a les rodalies de les ciutats, en espais poc urbanitzats i en terrenys de baix cost, per facilitar als seus habitants (propietaris o llogaters) una vida més confortable i sostenible, tant des del punt de vista sanitari com mediambiental. Aquests habitatges de baixa densitat constructiva, es gestionaven en règim cooperatiu o vinculades a institucions públiques (ajuntaments, partits polítics...) La seva història comença a mitjans del segle xix amb la Ley de Arrendamientos a Espanya o la Labouring Houses Act al Regne Unit o la creació de la Societé française des habitations à bon marchè a França (1889). Hi hagué moviments similars a Bèlgica, Holanda, Àustria, Itàlia... encara que no tenien, en aquesta època, legislació específica, però sí normativa i reglaments que facilitaven la construcció d'habitatges similars. Aquestes construccions s'estenen per tota Espanya, a partir del 1911, quan es promulga la primera Ley de Casas Baratas. El 1921 s'aprova la segona Ley de Casas Baratas, que el 1925 es fa extensiva a la classe mitjana per reial decret en temps de la Dictadura de Primo de Rivera. El 1926 el partit socialista col·labora estretament amb la Doctrina Cooperativista i recolza el desenvolupament de diverses cases barates a Espanya, com és el cas de les Casas Baratas Pablo Iglesias. A l'inici de la dècada dels anys 30 durant la Segona República Espanyola se suspèn la tramitació d'expedients d'ajut a les cases barates. Es mantenen algunes accions de titularitat privada seguint el model oficial, especialment a Catalunya i al País Basc, en un context de canvis socials, polítics i econòmics trepidants i, molt sovint, radicals. Actualment les cases barates que depenien de les administracions (ajuntaments, diputacions, patronats municipals...) han anat desapareixent per diferents motius i les que van ser heretades o comprades i mantingudes o rehabilitades per particulars gaudeixen generalment d'un bon estat i d'una excel·lent situació dins de la trama urbana de les ciutats on han van ser construïdes. |
Llocs ficticis | Lyonesse és una illa fictícia situada a l'oceà Atlàntic, enfront de les costes de Cornualla, a les Illes Scilly. Coneguda com una terra misteriosa submergida, on es trobava Camelot, en la llegenda del rei Artús. En l'època llegendària del rei Artús, Lyonesse era una comunitat pròspera que gaudia d'un clima perfecte tot l'any; els horts donaven diverses collites a l'any, les vaques produïen una llet espessa i els ruscs desbordaven de mel. |
Objectes astronòmics | Delta del Burí (δ Caeli) és una estrella en la constel·lació del Burí de magnitud aparent +5,05. És la quarta estrella més brillant en la seua constel·lació després de α Caeli, γ¹ Caeli i β Caeli. Delta Caeli és una estrella blanc-blavosa de tipus espectral B2IV-V, pel que no se sap amb certesa si és una subgegant o si encara no ha abandonat la seqüència principal. Amb una elevada temperatura efectiva d'aproximadament 21.150 K, té una lluminositat 2578 vegades major que la del Sol. El seu ràdio és 3,9 vegades més gran que el ràdio solar i la seua massa és aproximadament 7,7 vegades més gran que la massa solar, tot just un poc per sota del límit a partir del qual les estrelles acaben la seua vida fent explotar tal com supernoves. |
Ciència militar | Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars. De vegades s'ha traduït com a "combatents per la llibertat". Literalment vol dir "els que fan front a la mort" (pêş = front, i merg = mort). |
Geografia | La Piața C. A. Rosetti és una plaça del sector 2, Bucarest, situada entre la plaça 21 de desembre de 1989 i la plaça Pache Protopopescu, a la intersecció entre el bulevard Carol I, Str. Vasile Lascăr, Str. Diana i Str. R. Cristian. Al mig de la plaça hi ha un petit parc amb el Monument de CA Rosetti, creat per Wladimir Hegel, fosa en bronze el 1902 a l’Escola d’Arts i Oficis de Bucarest i inaugurada el 20 d’abril de 1903. El monument mostra un CA Rosetti assegut en una butaca, en actitud de meditació. |
Telecomunicacions | Els formats de vídeo reduïts són aquells formats de vídeo on la imatge presenta reduccions en la mida. Aquest fet, es fonamenta en el fet que per a certes aplicacions, no és necessari aconseguir una excessiva qualitat d'imatge de vídeo, i per tant, es poden estalviar recursos mitjançant aquestes reduccions |
Arqueologia | La Fosse Way era una calçada romana d'Anglaterra que unia Exeter (Isca Dumnoniorum) al sud-oest d'Anglaterra amb Lincoln (Lindum Colonia) a Lincolnshire, passant per Ilchester (Lindinis), Bath (Aquae Sulis), Cirencester (Corinium) i Leicester (Ratae Corieltauvorum). La paraula Fosse deriva del llatí fossa. L'any 43 de la nostra era, la Fosse Way marcava la frontera occidental del govern romà en l'edat del ferro britànica. Potser el nom li fos donat perquè probablement va començar sent només un fossat fet com a mesura defensiva i que més endavant es va omplir per aprofitar-lo com a camí, o potser perquè, en un territori força plujós, hi havia un fossat tot al llarg d'aquest camí com a drenatge de la via. Destaca el seu traça rectilini que, des de Lincoln a Ilchester dins el comtat de Somerset, durant un tram de 182 milles només es desvia 6 milles (10 km) de la línia recta. Actualment diversos topònims dins la ruta tenen el sufix -cester o -chester, que deriven del llatí castra que significa «campament militar». Altres noms d'assentaments tenen en el seu nom Fosse-, o -on-Fosse, mentre que d'altres fan servir el més genèric de Street, Strete, -le-Street, Stratton, Stretton, Stratford, i Stretford, que deriven del llatí strata, que significa «camí pavimentat». Aquesta via comença al punt 50° 44′ N, 3° 29′ O a Exeter fins 53° 14′ N, 0° 32′ O a Lincoln. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, una antena microstrip (també coneguda com a antena impresa) sol significar una antena fabricada mitjançant tècniques fotolitogràfiques sobre una placa de circuit imprès (PCB). És una mena d'antena interna. S'utilitzen principalment a les freqüències de microones. Una antena de microstrip individual consisteix en un pegat de làmina metàl·lica de diverses formes (una antena patch) a la superfície d'un PCB (placa de circuit imprès), amb un pla de terra de làmina metàl·lica a l'altre costat de la placa. La majoria de les antenes microstrip consisteixen en diversos pegats en una matriu bidimensional. L'antena sol estar connectada al transmissor o receptor mitjançant línies de transmissió de microcinta d'alumini. El corrent de radiofreqüència s'aplica (o en les antenes receptores es produeix el senyal rebut) entre l'antena i el pla de terra. Les antenes microstrip s'han fet molt populars en les últimes dècades pel seu perfil pla i prim que es pot incorporar a les superfícies de productes de consum, avions i míssils; la seva facilitat de fabricació mitjançant tècniques de circuits impresos; la facilitat d'integrar l'antena a la mateixa placa amb la resta del circuit, i la possibilitat d'afegir dispositius actius com els circuits integrats de microones a la pròpia antena per fer antenes actives com l'antena patch. El tipus més comú d'antena microstrip es coneix comunament com a antena de patch. També són possibles antenes que utilitzen pedaços com a elements constitutius en una matriu. Una antena de pegat és una antena de banda estreta i de feix ample fabricada gravant el patró de l'element de l'antena en traça metàl·lica unida a un substrat dielèctric aïllant, com una placa de circuit imprès, amb una capa metàl·lica contínua unida al costat oposat del substrat que forma un pla de terra. Les formes comunes d'antena de microstrip són quadrades, rectangulars, circulars i el·líptiques, però qualsevol forma contínua és possible. Algunes antenes de pegat no utilitzen un substrat dielèctric i, en canvi, estan fetes d'un pegat metàl·lic muntat per sobre d'un pla de terra utilitzant separadors dielèctrics; l'estructura resultant és menys robusta però té un ample de banda més ampli. Com que aquestes antenes tenen un perfil molt baix, són mecànicament resistents i es poden conformar per adaptar-se a la superfície corba d'un vehicle, sovint es munten a l'exterior d'avions i naus espacials, o s'incorporen a dispositius mòbils de comunicacions de ràdio. |
Telecomunicacions | Un tub fotomultiplicador és dispositiu electrònic que converteix la llum en un corrent elèctric mesurable, de manera que podem saber quina quantitat de llum arriba al dispositiu.Les seves característiques més desitjades, són que tingui una gran amplificació i una resposta molt ràpida. Un tub fotomultiplicador típic consta d'un fotocàtode que està construït amb un material fotosensible, diferents elèctrodes (anomenats dinodes) i un elèctrode col·lector anomenat ànode. Dins d'una làmpada on es fa el buit. El principi de funcionament del tub fotomultiplicador és el següent; Arriba un fotó a la superfície fotosensible del fotocàtode. Aquest xoc té una certa probabilitat de generar un electró. Aquest electró és accelerat per una diferència de potencial aplicada als dinodes L'electró accelerat topa amb el dinode. Per l'efecte de l'emissió secundària el xoc genera més electrons. Els electrons tornen a ser accelerats i tornen a xocar amb el dinode, generant-ne encara més. Es repeteix aquest procés successivament d'aquesta forma es produeix l'amplificació del corrent. Al final del tub, els electrons arriben a l'ànode, generant un corrent elèctric mesurable. |
Enginyeria | El Field-Map és una tecnologia utilitzada per la cartografia, la recollida i tractament de les dades de camp. S'utilitza principalment per a la cartografia dels ecosistemes forestals en temps real i la recollida de dades durant les investigacions de camp. L'aplicació funciona amb la base de dades relacional multinivell i també proporciona una bona comunicació amb dispositius externs perifèrics com ara el GPS, el telèmetre làser i el clinòmetre. |
Art | Perseu allibera Andròmeda és una pintura de l'artista neerlandès Peter Paul Rubens, realitzada l'any 1607. Es conserva a la Gemäldegalerie (Berlín), Alemanya. L'escena és similar a un altre Perseu allibera Andròmeda de Rubens actualment al museu de l'Ermitage de Sant Petersburg. Representa Perseu, l'heroi de la mitologia grega, en l'acte de l'alliberament d'Andròmeda, després de derrotar el monstre marí que la mantenia presonera. Perseu, que portava casc, cuirassa i mantell, està acompanyat per dos putti, i un d'ells l'està ajudant a deslligar les cordes que subjecten Andròmeda a la roca. A l'esquerra, dos putti estan jugant amb Pegàs, el cavall alat de Perseu. La pintura va pertànyer a la col·lecció de M. Pasquier, a Rouen, i va ser subhastat el 1755 a París. En el segle xviii va entrar a formar part de la col·lecció de Frederic II de Prússia i, el 1830, es va convertir en part de la col·lecció del museu berlinès. |
Psicologia | Movierecord és una empresa espanyola la principal activitat de la qual comprèn la gestió de la publicitat a les sales de cinema.La seva activitat va començar en 1954 dins del Grup Movierecord del qual es va emancipar en 1966 constituint-se Movierecord Cine SA, dedicada al mercat publicitari dels "tràilers" previs al llargmetratge. La seva sintonia, molt famosa en els cinemes d'arreu de l'estat espanyol, fou composta pel català Chano Montes, amb la col·laboració de Carles Sist i Josep Llobell. Fins 2004 va participar en tota mena d'esdeveniments i festivals cinematogràfics, i fins i tot fou premiada en el 20è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1967. Al setembre de 1999 Movierecord va ser adquirida per Antena 3 de Televisión.Al juliol de 2012 Movierecord Cine S.A.U. va ser venuda per Antena 3 de Televisión a Oropéndola Comunicación S.L.U. Actualment comercialitza la publicitat de 700 sales a Espanya, de les quals, 300 són digitals. El 2016 va cedir la totalitat del seu arxiu (10.500 espots publicitaris) a la Filmoteca Nacional de España. |
Agricultura | La Barraca magatzem és un edifici d'Amposta (Montsià) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. |
Informàtica | El POST, acrònim en anglès de power-on self-test (auto prova d'engegada), és un procés de verificació i inicialització dels components d'entrada i sortida en un sistema de computació que s'encarrega de configurar i diagnosticar l'estat del maquinari. |
Ciències de la salut | Una lent cilíndrica és un tipus de tallat de lent que té un perfil cilíndric per una o dues de les seves cares. S'empra en el tractament ocular de l'astigmatisme. |
Art | El realisme màgic és un moviment del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions de caràcter realista sense fer palès el canvi de món o registre, de tal manera que queden incorporats a la quotidianitat dels personatges. Es caracteritza per la precisió quasi fotogràfica del realisme en un context pictòric o narratiu que estranya. Conegut també com a postexpressionisme, s'inicià en la pintura vers el 1920 amb l'obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de C.Carrà i el grup Valori Plastici, fou continuat per Roy i René Magritte, Paul Delvaux,Otto Dix i Balthus. Va fer furor als Estats Units als anys 1930-40.En la literatura, el terme prové de Massimo Bontempelli. En les obres literàries d'aquest moviment hi ha una gran presència d'imatges líriques, del recurs de la sinestèsia i descripcions subjectives de la realitat, que ajuden a desdibuixar les fronteres entre l'existent i la fantasia, ja que determinats elements només són versemblants pel punt de vista adoptat pel narrador o per l'atmosfera de somni general. En aquest marc té una especial rellevància la mort, que no suposa un final sinó una fase més, perquè moltes criatures mortes interaccionen amb normalitat amb la resta de personatges. El gènere és particularment rellevant entre autors llatinoamericans com Gabriel García Márquez, Rómulo Gallegos, Juan Rulfo, Laura Esquivel i Isabel Allende; Alejo Carpentier anomenà «lo real maravilloso» la seva pròpia versió (genuïnament llatinoamericana) del realisme màgic. Entre els autors destacats del gènere s'hi troben també Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, Gustav Meyrink, Alain Fournier, Henry Rider Haggard o Pere Calders i Joan Perucho. |
Art | Leda Catunda Serra, coneguda com a Leda Catunda (São Paulo, 1961) és una pintora brasilera, escultora, educadora i artista gràfica. És una artista representant del grup d'artistes Geração 80. Els seus treballs exploren els límits de textures i materials, sent característiques les seves "pintures toves" sobre tovalloles, llençols, cuir, vellut i seda. Catunda va estudiar arts visuals a la Fundação Armando Álvares Penteado (FAAP). Va obtenir cert reconeixement quan va exposar els seus treballs en l'exposició "Com vai você, Geração 80?", ("Com ets, Generació 80?"). En 1984 va dirigir la Escola d'Arts Visuais do Parc Lage, a Rio de Janeiro. Va ensenyar arts gràfiques a la FAAP de 1986 a mitjan dècada de 1990s i va obtenir el grau de doctora en arts visuals a la Universitat de São Paulo el 2001. Catunda ha participat en tres biennals de São Paulo (1983, 1985 i 1994) i diverses exposicions individuals. |
Enginyeria | El cagaferro és el material de rebuig que resulta de la reducció dels minerals, especialment l'escòria que es produeix en un forn de ferro quan se separa, a alta temperatura, el metall fos dels minerals. El cagaferro té un aspecte similar a les roques volcàniques, de tonalitat fosca pròxima al negre mat, i acostuma a tenir la superfície plena de vacúols produïts per l'expulsió dels gasos en el moment del refredament cosa que li dona una densitat molt baixa. El cagaferro s'ha usat tradicionalment en aquells països amb una indústria metal·lúrgica important sobretot en zones pròximes a les fargues i a les vies de tren. S'ha utilitzat com a material de construcció o per la preparació de terrenys en carreteres i per drenatges. |
Ciència militar | El pakfront fou una tàctica defensiva antitancs desenvolupada per la Wehrmacht al front oriental durant la Segona Guerra Mundial. La tècnica consistia a agrupar deu peces antitancs sota el comandament d'un sol oficial, que n'havia de coordinar el foc. L'emplaçament d'aquestes posicions fortificades solia ser just darrere del front, per aprofitar la desorganització de després de l'atac i causar més baixes.Aquesta estratègia, aplicada a partir de l'any 1943 per contrarestar la superioritat numèrica blindada soviètica, es va demostrar tan efectiva que els mateixos estrategs soviètics l'assimilarien i l'usarien durant la Batalla de Kursk. |
Jocs | Una granoteta de llauna o clicker és un objecte que consisteix en un ressort de làmina d'acer que té una forma prou gran per poder tenir un estat estable o metaestable. Es doblega per l'acció de la força fins que passa sobtadament a l'estat metaestable a causa de les tensions al ressort. L'ús més obvi de la granota de llauna, és com a joguina infantil, ja que en la majoria de casos, el mànec porta imprès el dibuix d'una granota mostrant aquesta finalitat lúdica. |
Heràldica | L'Escut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment per una banda blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada. L'amplària de les barres vermelles i la dels espais grocs seran iguals per a unes i per als altres i equivaldran a la novena part de l'amplària de l'Escut. L'amplària de la banda blava tendra la proporció d'1,5 respecte de les de les barres vermelles.» Està documentat des del segle xiv.La Corona d'Aragó, durant els segles xii i xiii experimenta un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la porta a fer seves les terres balears. A diferència del que succeirà amb València, que serà una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca és només catalana. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entra victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Com a conseqüència, els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins al 30 d'abril de 1230. Gràcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus. Arran de tota aquesta destrucció, però també a causa de la debilitat en què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i així li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una taifa autònoma on la religió i la cultura àrab encara van mantenir-se mig segle més. Però en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arribà al port de Maó. El Moixerif va pactar la capitulació de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la població perquè l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, també va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235. Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns repartits entre els magnats. El nou regne cristià de Mallorca o Mallorques queda instituït per la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca (1230). Com el seu nom indica, no només institueix el nou regne, sinó que és una carta de poblament que dona una sèrie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del règim feudal i per tal d'atreure'ls a les noves terres. No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la mateixa monarquia. Així, el lloctinent (anomenat també virrei en temps de la Monarquia Hispànica) i la Reial Audiència de Mallorca són les úniques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i Menorca i les Pitiüses per la Universitat de cada illa. Menorca i Eivissa eren governades també per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins. El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Aragó es parteix, quedant-se els regnes peninsulars (Aragó, Catalunya i València) en mans del fill major, Pere el Gran i el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume II de Mallorca, si bé els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Aragó. Neix així l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a més de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rosselló i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitània i malgrat fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca és a Perpinyà. Durant aquest període la Corona d'Aragó conquereix Menorca, que definitivament s'incorpora al regne de Mallorca el 1295. El període del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimoniós d'Aragó conquereix Mallorca a Jaume III. Així, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Aragó.2019En el testament de Jaume III de Mallorca (1349) apareix l'escut. Més avant en el temps, diversos membres de la Casa Reial de Mallorca, del Regne d'Aragó i de la Monarquia Espanyola van emprar-lo. |
Estris | L'ecocardiografia Doppler tissular ( TDE ) és una tecnologia d'ecografia mèdica, concretament una forma d' ecocardiografia que mesura la velocitat del múscul cardíac ( miocardi ) a través de les fases d'un o més batecs cardíacs per l' efecte Doppler (canvi de freqüència) de l' ecografia reflectida. La tècnica és la mateixa que per a l'ecocardiografia Doppler de flux que mesura les velocitats de flux. Els senyals tissulars, però, tenen una amplitud més alta i velocitats més baixes, i els senyals s'extreuen utilitzant diferents configuracions de filtre i guany. Els termes imatge Doppler tissular ( TDI ) i imatge de velocitat tissular ( TVI ) solen ser sinònims de TDE perquè l'ecocardiografia és l'ús principal del Doppler tissular. Igual que el Doppler de flux, el Doppler tissular es pot adquirir tant per anàlisi espectral (estimació de la densitat espectral ) com per Doppler polsat com per la tècnica d' autocorrelació com el Doppler tissular de color ( ecografia dúplex ). Mentre que el Doppler polsat només adquireix la velocitat en un punt a la vegada, el Doppler de color pot adquirir valors de velocitat de píxels simultanis a tot el camp d'imatge. D'altra banda, el Doppler polsat és més robust contra el soroll, ja que els valors màxims es mesuren a la part superior de l'espectre i no es veuen afectats per la presència de desordre (soroll de reverberació estacionari). |
Telecomunicacions | La banda S és un rang freqüencial que va des dels 2.0 als 4.0 GHz, creuant el límit imaginari entre el UHF i el SHF a 3.0 GHz. És part de la banda de microones de l'espectre electromagnètic. La banda S és utilitzada per radar és meteorològics i alguns satèl·lits de comunicacions. |
Humor | Toon Hermans, pseudònim artístic d'Antoine Gerard Theodore Hermans (Sittard, 17 desembre 1916 — Nieuwegein, 22 abril 2000) va ser un conegut cantant de cabaret neerlandès. El 1979 va guanyar el Gouden Harp, un premi presistigiós de la cançó lleugera neerlandesesa. |
Esoterisme | Macbeth (títol original en anglès The Tragedy of Macbeth) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1971. |
Geografia | Vrbas (del serbi Врбас; anomenada Вербас en rutè, Verbász en hongarès, Vrbas en croat, Werbass en turc i Verbas en alemany) és un municipi i una localitat de la província de Voivodina, al nord de Sèrbia, situada al districte de Bačka del Sud. Segons el cens nacional, el 2011 el municipi tenia una població total de 41.950 persones, de les quals 23.910 estaven censades a la capital. |
Ecologia | L'arna de la tomata o el cuc minador de la tomata, amb el seu nom científic Tuta absoluta, és un insecte petit lepidòpter de la família dels gelèquids. És una plaga en els conreus de tomata, creïlla, l'albergina i altres solanàcies tant silvestres com cultivades. És molt estesa per Amèrica del Sud, però no apareix per damunt dels 1.000 metres d'altitud, ni en zones de temperatures baixes. És una espècie invasora introduïda a l'estat espanyol d'ençà del 2006. Al País Valencià i Eivissa va arribar el 2007 i un any després a les altres Illes Balears. Genera pèrdues de dues formes: a través de la reducció de rendiments i la disminució del seu valor comercial.D'alt potencial reproductiu (poden arribar a les 12 generacions a l'any), els adults són d'hàbits nocturns mentre que durant el dia s'amaguen entre el fullatge. La femella efectua la seua posta sobre la part aèria de la planta, especialment en l'anvers dels fulles de manera isolada, però també se'n poden trobar en altres òrgans de la planta. Posa entre 40-50 ous durant la seua vida, amb un màxim d'uns 260 ous. L'adult presenta una coloració grisenca amb taques negres en les ales anteriors i arriba a 10 mm d'envergadura. |
Art | Els gèneres artístics són especialitzacions temàtiques amb les que se subdivideixen les diverses manifestacions artístiques. Són aquells temes que esdevenen el nucli i objecte de preocupació lligats a les seves respectives èpoques. La seva sistematització prové d'una perillosa temptativa de descripció dels gèneres i temes recurrents dins de la pintura, o l'escultura així com totes les altres arts "visuals" que estan directament interrelacionades entre elles. També són coneguts amb el nom de gèneres cadascuna de les diferents categories o classes en què es poden ordenar i classificar les obres segons trets comuns tant pel que fa a la forma con en el contingut. |
Estris | Una reixeta és una xarxa metàl·lica petita amb un cercle central de material ceràmic, que s'empra als laboratoris per repartir la calor, provinent d'un bec Bunsen, de manera uniforme sota la base d'un recipient amb un contingut que hom ha d'escalfar. La reixeta es col·loca damunt un trespeus de laboratori o damunt un anell com a suport dels recipients amb l'objectiu de repartir la calor per tota la base del recipient.Les reixetes es fabricaven amb amiant, ja que és una material que es presenta en forma de fibres que facilitaven la seva adherència a la xarxa metàl·lica. Actualment l'amiant s'ha substituït per una placa de ceràmica a causa de la perillositat de l'amiant. |
Dansa | Gerhard Bohner (1936, Karlsruhe - 1992, Berlín) va ser un ballarí i coreògraf alemany, considerat un dels pioners de la dansa-teatre. Va treballar sobretot com a coreògraf independent, sent potser la seva peça col·lectiva més coneguda Les tortures deBeatrice Cenci, estrenada el 1971.Tenia una sòlida formació en dansa clàssica. Va estudiar a Karlsruhe i després, entre 1958 i 1961, va treballar a Mannheim, Frankfurt i Main. A partir de 1961 va entrar a la Deutsche Oper de Berlín, primer com a membre de la companyia, després com a solista. Allà va aprendre l'estil dramàtic i avantguardista de la dansa-teatre, diferents formes d'expressió i va participar en espectacles internacionals. A Berlín també va estudiar amb Mary Wigman al seu estudi. A principis dels anys 70 va dirigir la companyia de dansa-teatre de Darmstadt, on a la primera producció va convidar al públic a participar en la creació d'una coreografia per a "desmitificar" el ballet. Entre 1978 i 1981 va dirigir el Tanztheater de Bremen juntament amb Reinhild Hoffmann. |
Filosofia | Marshall Howard Berman (Bronx, Nova York,1940 - 2013) va ser un filòsof i escriptor marxista humanista estatunidenc. Va ser professor de ciències polítiques al City College de Nova York i al Graduate Center de la City University de Nova York, ensenyant filosofia política i urbanisme. |
Arqueologia | El Museu Nacional del Sudan (àrab: متحف السودان القومي, Matḥaf as-Sūdān al-Qawmī) és el museu principal de Sudan, situat a l'avinguda El Neel a Khartum. L'edifici, de dues plantes, construït el 1955, es va establir com Museu Nacional del Sudan l'any 1971. Acull la col·lecció arqueològica més important del país i abasta períodes de la història del Sudan com el paleolític, el Mesolític, el Neolític, el grup A, el grup C, Kerma, el Regne Mitjà d'Egipte, l'Imperi Nou d'Egipte, Napata, Mèroe, Ballana i Makuria. |
Matemàtiques | La Societat Americana de Matemàtiques (sigles en anglès AMS) està dedicada als interessos de la recerca i patrocini de les matemàtiques, que fa amb diverses publicacions i conferències així com premis monetaris anuals als matemàtics. La societat advoca per l'ús del programa de composició de tipus TeX al insisitir que les contribucions es facin en els seus propis paquets AMS-TeX o AMS-LaTeX. La AMS és un dels quatre membres de la Joint Policy Board for Mathematics (JPBM). |
Nàutica | En un vaixell militar, una coberta inundable o dic inundable (well deck en anglès, kuildek en neerlandès), és una coberta a la línia de flotació de la popa d'alguns vaixells amfibis de guerra. En omplir uns tancs laterals amb aigua de llast el vaixell pot abaixar la seva popa. Així la coberta s'inunda i permet a barques, vehicles amfibis i llanxes de desembarcament atracar dins de la nau.Originalment les paraules anglesos i neerlandesos s'utilitzaven per la coberta sota la coberta principal, que aleshores non era inundable, on –per a vaixells militars– es trobava l'artilleria pesada, l'anomenada coberta de pou. Per extensió també més tard va ser utilitzat per les cobertes baixes i inundables. En l'actualitat en vaixells no militars és una part abaixada de la coberta principal. Les paraules anglesa (well), i neerlandesa (kuil) signifiquen «pou». |
Jocs | Hacky és el nom que rep una marca registrada de footbag (pilota de roba). El seu nom prové dels inventors John Stalberger i Mike Marshall. El tradicional joc es juga quan dos o més jugadors es col·loquen en cercle i tracten de mantenir el sac (o footbag) fora del terreny de joc. El joc comença quan un jugador agafa el sac i el llança al pit d'un altre jugador, qui permet que caigui als seus peus perquè poder colpejar-la amb el peu, i comença la el joc. El joc continua fins que el sac cau a terra, a continuació un jugador recull el sac i es reprèn el partit. L'objectiu del joc és mantenir el sac lluny del terra durant el temps que sigui possible. Si cada jugador dona un toc al sac abans que colpegi el sòl, se li diu un "hack". Si cada jugador dona dos tocs abans que el sac toqui el terra, se li diu un "doble-hack" i així successivament. El nom Hacky s'ha convertit en un marca vulgaritzada, i pot referir-se al sac (o footbag) en si o al joc. Hi ha tota una diversitat de jugades, cadascuna d'elles amb noms diversos. S'ha vist jugar per primer cop en 1955 a la pel·lícula To Catch a Thief. |
Astronàutica | L'acoblament de marea és la causa que la cara d'un objecte astronòmic estigui fixada apuntant a un altre, tal com la cara visible de la Lluna està sempre apuntant a la Terra. Un objecte acoblat d'aquesta forma pren per a la rotació sobre el seu eix el mateix temps que per a efectuar la translació al voltant del company. Aquesta rotació síncrona fa que un hemisferi apunti de forma contínua cap a l'objecte company. Normalment, solament el satèl·lit s'acobla al voltant d'un planeta de major grandària, però si la diferència de massa entre els dos cossos i la seva distància és petita, pot ser que ambdós objectes puguin tenir un acoblament de marea l'un amb l'altre, com és el cas de Plutó i Caront. |
Psicologia | La psicopatia és una alteració o trastorn de la personalitat.La paraula psicòpatia prové del grec, i vol dir "malalt de la ment". A causa de les profundes implicacions que l'etiqueta de "psicòpata" pot tenir, s'han fet esforços per aclarir el significat del terme, conciliant-ne concepcions aparentment dispars.Els malalts de psicopatia, els psicòpates, són persones que poden cometre actes delictius greus sense mostrar cap sentiment de culpa. Aquestes persones porten aparentment una vida normal, però a vegades fan actes greus com agressions o fins i tot assassinats. |
Geologia | Un crató (del grec κϱάτος, que significa 'bol molt pla') és qualsevol massa continental que ha atès un tal estat de rigidesa en el passat geològic que, des d'aleshores, no ha sofert fragmentacions ni deformacions, ja que no ha estat afectada pels moviments orogènics. Per això, els cratons tendeixen a ser plans o presenten relleus baixos amb formes arrodonides i roques sovint arcaiques. Els cratons submarins reben el nom de nesocratons. |
Agricultura | La llei Martia agraria va ser una llei proposada per Luci Marci Filip l'any 104 aC quan era tribú de la plebs. D'aquesta llei agrària no se'n coneixen detalls, però és recordada per l'habilitat del discurs que va fer en la seva defensa. Sembla estava destinada a donar-li popularitat, però no ho va aconseguir i no va insistir en la seva presentació. |
Química | Vicki Gardiner BSc (Hons) PhD GradCertMang FRACI CChem CompIEAust és l'actual Directora General de la Divisió d'Enginyers de Tasmània a Austràlia. |
Ecologia | La migració lessepsiana (també anomenada invasió eritreana) és la migració actual d'espècies marines a través del canal de Suez, normalment des del mar Roig al mar Mediterrani, més rarament en la direcció oposada. Rep el nom de Ferdinand de Lesseps, el diplomàtic francès encarregat de la construcció del canal de Suez. L'obertura del canal de Suez, l'any 1869, creà el primer passadís d'aigua salada entre els mars Mediterrani i Roig. La mar Roja és lleugerament més alta que el Mediterrani oriental, per tant, serveix com a estret de marea que vessa aigua del mar Roig dins el Mediterrani. Els llacs Amargants, que són llacs naturals hipersalins que formen part del canal, han bloquejat la migració d'espècies del mar Roig dins el Mediterrani durant dècades, però a mesura que la salinitat dels llacs s'ha equilibrat gradualment amb la del mar Roig, s'ha anat retraient la barrera per a la migració, i les plantes i animals des del mar Roig han començat a colonitzar el Mediterrani oriental. La mar Roja generalment és més salada i més pobra en nutrients que l'Atlàntic; per tant, les espècies del mar Roig tenen avantatges sobre les espècies atlàntiques en el menys salí i més ric en nutrients Mediterrani oriental. D'acord amb això, la majoria d'invasions són d'espècies del mar Roig al Mediterrani, i només unes poques en el sentit oposat. La construcció de la presa d'Asuan al riu Nil a la dècada de 1960 va reduir el flux d'aigua dolça i de llims rics en nutrients des del Nil al Mediterrani oriental, proporcionant les condicions al Mediterrani oriental més properes a les del mar Roig, i d'aquesta manera incrementant l'impacte de les invasions i facilitant l'ocurrència d'invasions noves. Aquesta invasió d'espècies ha tingut un gran impacte en l'ecologia del Mediterrani, posant en perill els seus endemismes. Actualment, unes 300 espècies natives del mar Roig han estat identificades al mar Mediterrani. La intenció expressada pel govern egipci d'aprofundir el canal de Suez es creu que encara empitjoraria la situació. |
Astronomia | L'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una agrupació d'astrònoms amateurs de tot Espanya. La seva finalitat és la pràctica, l'assessorament i la divulgació de l'astronomia. Es tracta d'una entitat molt activa amb més de 1.000 socis a tot Espanya i a l'estranger. És membre de la Societat Espanyola d'Astronomia i col·labora activament amb diferents organismes internacionals, com la International Occultation Timing Association, l'AVVSO (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) i el Minor Planet Center (MPC). L'any 2006 va ser declarada entitat d'utilitat pública. |
Filosofia | Peter Sloterdijk (Karlsruhe, Alemanya, 26 de juny de 1947) és un filòsof alemany. |
Objectes astronòmics | El primer camp profund de Webb (en anglès Webb's First Deep Field) és la primera imatge operativa presa pel telescopi espacial James Webb, que representa el cúmul de galàxies SMACS 0723 tal com va aparèixer fa 4.600 milions d'anys. Revelada al públic l'11 de juliol de 2022. La imatge composta va ser presa per la càmera d'infrarojos propers del telescopi i cobreix una part de cel visible des de l'hemisferi sud. Milers de galàxies són visibles a la imatge, que fou la imatge de més alta resolució de l'univers primerenc mai capturada fins llavors. |
Ciències de la salut | Els efectes del cafè sobre la salut han estat estudiats per determinar com afecta beure cafè en els humans. El cafè conté diveros compostos químics que se sap que afecten la química del cos humà. La mateixa llavor del cafè conté substàncies químiques que són una mica psicotròpiques per als humans, ja que constitueixen un mecanisme de defensa de la planta del cafè enfront dels seus depredadors. Aquestes substàncies químiques són tòxiques en grans dosis o, fins i tot, en poca quantitat per als consumidors de les plantes de cafè. El principal producte psicoactiu del cafè és la cafeïna, que actua com un estimulant. Estudis recents han posat de manifest que el cafè presenta efectes estimulants addicionals que no estan relacionats amb el contingut de cafeïna. El cafè conté un producte químic encara actualment desconegut que estimula la producció de cortisona i d'adrenalina, que són dues hormones estimulants.Un estudi de maig del 2012 publicat al New England Journal of Medicine va trobar que els bevedors de cafè que prenien com a mínim dues o tres tasses de cafè al dia tenien una probabilitat d'entre el 10 i el 15 per cent menor de morir per qualsevol raó durant els 13 anys que va durar l'estudi." Els investigadors que van dirigir aquest estudi van declarar que això no implica necessàriament una relació de causa i efecte, però podria ajudar altres investigadors en la direcció correcta.El cafè descafeïnat es pot obtenir per diversos mètodes, un dels quals és deixant les llavors del cafè simplement en remull. Però un altre és químic i consisteix a fer servir dissolvents que poden ser perillosos, com el tricloroetilè o el clorur de metilè. El cafè descafeïnat normalment perd una part del gust del cafè normal. També hi ha substituts del cafè que no tenen cafeïna. La dependència de la cafeïna i els símptomes d'abstinència estan ben documentats. |
Conflictes | Correcció política (com a adjectiu, políticament correcte) és un terme que denota llenguatge, idees, polítiques i comportaments vistos d'una manera com si tractaren de minimitzar l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, i l'edat. En l'ús corrent, el terme és principalment pejoratiu, mentre que el terme políticament incorrecte s'ha utilitzat com una forma implícita i positiva de la seva mateixa descripció. Aquest moviment es basa principalment en el multiculturalisme i en la desconstrucció del llenguatge per poder afavorir d'aquesta manera la igualtat entre els diferents sectors socials. És un moviment que també es basa en la hipòtesi de Sapir-Worf que diu que el llenguatge no actua tan sols com una eina descriptiva sinó també com a creador de realitats. |
Ciències de la salut | La magnetoteràpia és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i es defineix com l'art i la ciència del tractament de lesions i malalties mitjançant l'aplicació de camps magnètics. Els efectes terapèutics de la magnetoteràpia són l'analgèsic, la millora del trofisme i metabolisme cel·lular i sobretot, la regeneració òssia, per la qual cosa és una excel·lent teràpia d'elecció per al tractament conservador de fractures òssies rebels. La magnetoteràpia és una prescripció mèdica i ha de ser realitzada exclusivament per un fisioterapeuta per a garantir la qualitat del tractament. |
Indumentària | Ampix o Ampictes (en grec antic ἄμπυχ) era una diadema o banda de plata o de metall que les dones gregues portaven a la part frontal del cap, al damunt del front, subjectant-se per darrere, per aguantar els cabells. Els ampix eren fets de totes classes de material, i n'existien també d'or, però no eren els més freqüents i podien portar ornaments de pedres precioses. Eurípides diu que la diadema o ampix d'Artemisa era d'or (χρυσέα ἄμπυχ), i s'acostumava a dir en poesia que les Muses i les Hores en portaven també. A les escenes festives que es representen a les tombes etrusques les dones porten ampix. Els frontals de les brides del cavalls rebien el mateix nom ( en llatí frontalia) i de vegades estaven fets també de materials valuosos i segons Plini el Vell podien portar també pedres precioses. Segons Titus Livi també en portaven els elefants. Hesiqui de Milet diu que a Lídia els homes portaven ampix, i que també en portaven els jueus. |
Química | La química de les dissolucions és una branca de la química que n'estudia les propietats de les dissolucions. La dissolució consta de dues parts: solut i dissolvent. Les propietats físiques de la solució són diferents a les del solvent pur: l'addició d'un solut a un solvent augmenta el seu punt d'ebullició i disminueix el seu punt de congelació; l'addició d'un solut a un solvent en disminueix la seva pressió de vapor. En alguns casos les substàncies es tornen conductores de l'electricitat, malgrat que prèviament a la dissolució no ho fossin. L'osmosi: es produeix en dissolucions separades per membranes semipermeables que deixa passar el dissolvent però no el solut. |
Ciència militar | La rendició, en termes militars, és la renúncia del control sobre territori, combatents, fortificacions, vaixells o armament a un altre poder. Una rendició es pot dur a terme pacíficament, sense lluitar, o pot ser el resultat de la derrota en la batalla. Un estat sobirà pot lliurar-se després de la derrota en una guerra, generalment signant un tractat de pau o un acord de capitulació. Una rendició de camp de batalla, ja sigui per part de persones o quan és ordenada pels oficials, normalment provoca que es rendeixin convertint-se en presoners de guerra. |
Dret | El dret migratori és el conjunt de normes de Dret Públic que regulen el trànsit internacional de persones (nacionals i estrangeres). Estableix les modalitats i condicions a les quals se subjectarà l'ingrés, permanència o estada i sortida d'estrangers, i allò relatiu a la sortida, emigració i tornada o repatriació de nacionals. El dret migratori es relaciona amb el dret del refugi, el dret internacional dels drets humans i el dret humanitari.Històricament, la migració era regulada únicament per mitjà de normativa (legislació) nacional. Amb l'increment de la mobilitat humana global, els diferents Estats han començat a cooperar entre si, bo i dictant normes internacionals sobre aquesta qüestió, com la Convenció sobre la Protecció dels Drets dels Treballadors Migrants i els seus Familiars, o el Pacte Global per a una Migració Segura, Ordenada i Regular (el primer acord intergovernamental sobre la temàtica, signat sota l'auspici de les Nacions Unides al Marroc, el desembre de 2018). |
Cultura popular | Un otaku (おたく) és conegut fora del Japó com una persona amb un gust especial per l'anime i el manga. En el seu país d'origen, però, té una connotació negativa; fa referència a algú que es desviu per una afició, com els ordinadors, la música, els automòbils, etc. Aquest terme japonès ha passat a l'Occident amb el significat d'"aficionat al manga". Tot i que al Japó el terme és generalment despectiu, recentment, de la mateixa manera que el terme geek, alguns japonesos l'empren amb orgull. A l'Occident pot tenir tant connotacions desfavorables com favorables, depenent de la comunitat en què s'utilitzi. La paraula otaku prové del japonès お (o, una partícula honorífica) + 宅 (taku, casa). Es va usar als anys 80 com un pronom de segona persona entre els fotògrafs aficionats, encara que a mesura que el terme es va anar estenent, va passar a ser emprat per altres per a referir-se als fotògrafs aficionats. Com que els fotògrafs aficionats eren vistos com socialment maldestres, reservats i obsessionats amb la seva afició, otaku va anar adaptant aquelles connotacions negatives i va passar a referir-se a qualsevol classe d'aficionat obsessiu. Un estereotip comú d'otaku és el de l'home jove que viu a casa sense treball i amb pocs contactes socials fora del seu cercle d'amics otakus. Actualment, per a distingir aquest significat modern de l'anterior, tota la paraula s'escriu en hiragana (おたく) o katakana (オタク). |
Mitologia | Les Keres (en grec antic Κῆρες i en singular Ker Κήρ), són uns esperits que juguen un paper important a la Ilíada. Quan es presenten escenes de batalla o violentes són generalment la imatge del Destí, que recull l'ànima de cada heroi en el moment de la seva mort. Comunament es representen com uns éssers alats, de color negre, que tenen unes grans dents blanques i horribles i unes ungles llargues i esmolades. Esquincen els cadàvers i beuen la sang dels morts i dels ferits. Porten una capa tacada de sang humana. Però no són només rapinyaires al camp de batalla. Homer les presenta de vegades com a Fats que conviuen amb cada ésser humà, que personifiquen la seva manera de morir i també la forma de vida que l'espera. Aquil·les pot escollir entre dues Keres: una que li pot donar una vida llarga a la seva pàtria, lluny de la guerra i de la glòria i una altra, la que va escollir, que li donarà davant de Troia una fama immortal a costa d'una mort prematura. Zeus posa en una balança les keres d'Aquil·les i les d'Hèctor en presència dels déus, per saber qui dels dos morirà en el combat que lliuraran. La balança s'inclina cap a l'Hades en el plat que conté el Ker d'Hèctor i immediatament Apol·lo abandona l'heroi troià cap al seu destí. Hesíode dona un genealogia de les keres a la Teogonia. Diu que són "filles de la Nit" (Nix), però més endavant les fa germanes de Tànatos i Moros (la Mort i el Trànsit), i serien també germanes de les Moires. De vegades la tradició popular les considera una divinitat única (ker) i altres vegades com una potència de la persona. A la Ilíada s'atribueix una sola ker per als troians i una altra per als aqueus. Però Homer dona a les Keres un caràcter col·lectiu. En època clàssica les Keres semblen ser només reminiscències literàries i es confonen amb les Moires, i fins i tot amb les Erínies, amb les que tenen punts en comú pel seu caràcter infernal i salvatge. Plató les considera esperits perversos que igual que les Harpies taquen tot el que toquen de la vida humana. És possible que la tradició popular les hagi acabat per identificar amb les ànimes malfactores dels morts, que s'han de calmar amb sacrificis, cosa que passava, per exemple en un dels dies de la festa de l'Antestèria. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.