label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | Bluesky és una iniciativa per desenvolupar un protocol de xarxa social descentralitzat. La iniciativa està organitzada per la companyia de Twitter i és sense ànim de lucre, s'anuncià l'any 2019 i es troba a partir de 2022 en fase d'investigació. Bluesky és propietat del propi equip, formalment sota Bluesky Public Benefit LLC, sense cap participació de control de Twitter. Bluesky és un projecte que té com a objectiu desenvolupar un protocol de xarxa social descentralitzat, de manera que múltiples xarxes socials, cadascuna amb els seus propis sistemes de curació i moderació, siguin capaces d'interactuar amb altres mitjançant un estàndard obert. Cada xarxa social que utilitza el protocol és una "aplicació". L'executiu en cap de Twitter, Jack Dorsey, anuncià per primer cop la iniciativa Bluesky l'any 2019 a Twitter. El director de tecnologia de l'empresa, Parag Agrawal, convidà els membres inicials del grup de treball a principis del 2020. El grup va ampliar-se amb representants de les dues xarxes descentralitzades Mastodon i ActivityPub. El grup va coordinar-se mitjançant el programari de xat Element. Twitter va encomanar a Jay Graber, de la xarxa social descentralitzada Happening, que redactés una revisió tècnica del panorama de les xarxes socials descentralitzades. Graber fou contractada com a líder del projecte Bluesky el mes d'agost de 2021.Els executius de Twitter aprovaren l'abast i els objectius del projecte, lo que incloïa que el propi protocol s'hauria d'englobar i deixar-se a les aplicacions (les xarxes socials creades sobre l'estàndard). Alguns dels objectius inclouen permetre a les aplicacions personalitzar el seu sistema de moderació, fer-les responsables del compliment i de les sol·licituds de retirada, i prevenir que els algorismes de viralitat reforcin la controvèrsia i la indignació moral. El grup de treball no tenia un mateix punt de vista i opinió respecte aquests objectius, per la qual cosa Twitter va decidir presentar propostes individuals, que anaven des de reforçar els estàndards existents fins a aprovar la interoperabilitat estàndard, deixant que les dades d'ús decideixin on invertir. A principis de l'any 2021, Bluesky es trobava en una fase de recerca, on entre unes 40 i 50 persones de la comunitat tecnològica descentralitzada actives per avaluar opcions i reunir propostes per al protocol. El responsable del projecte contractat reunirà l'equip de desenvolupadors de protocols. La divisió de Twitter de blockchain, la qual va anunciar-se el novembre de 2021, treballarà amb la iniciativa Bluesky.El mes de març de 2022 Bluesky anuncià tres dels seus primers empleats. Aaron Goldman, qui havia treballat prèviament per a Google i Twitter, va ser contractat com a enginyer de seguretat. Paul Frazee i Daniel Holmgren foren contractats com a enginyers de protocol.El 15 d'abril de 2022 Jack Dorsey va confessar la lentitud que va tenir el progrés inicial del projecte dels primers desenvolupadors.El 26 d'abril de 2022 Bluesky va declarar que el projecte no es veurà afectat per la proposta d'adquisició de Twitter d'Elon Musk, afirmant que Bluesky ha estat operant de manera independent com a companyia de responsabilitat limitada de benefici públic des del febrer d'aquell any. Per tant Bluesky té la llibertat de destinar els seus recursos a la seva missió sense l'obligació de retornar diners als accionistes.El maig de 2022 Bluesky publicà el codi per a un experiment de servidor de dades personals i un client de línia d'ordres junt amb una extensa visió general de l'arquitectura de la xarxa. També van revelar que començarien a compartir el procés de desenvolupament de la plataforma, abans que aquest finalitzi.En el mes d'octubre de 2022 Bluesky anuncià una ruta de seguiment i alguns detalls tècnics addicionals sobre el protocol AT que alimentarà les aplicacions. Bluesky també començà a acceptar inscripcions per provar una propera versió de l'aplicació. |
Enginyeria | Un freqüencímetre és un instrument que serveix per mesurar la freqüència, comptant el nombre de repeticions d'una ona en un interval de temps, mitjançant l'ús d'un comptador que acumula el nombre de períodes. Atès que la freqüència es defineix com el nombre d'esdeveniments d'una classe ocorreguts en un període, és generalment senzilla la seva mida. Segons el sistema internacional el resultat es mesura en hertzs (Hz). El valor comptat s'indica en un display i el comptador es posa a zero, per començar a acumular el següent període de mostra. La majoria dels comptadors de freqüència funciona simplement mitjançant l'ús d'un comptador que acumula el nombre d'esdeveniments. Després d'un període predeterminat (per exemple, 1 segon) el valor comptat és transferit a un display numèric i el comptador és posat a zero, començant a acumular el següent període de mostra. El període de mostreig s'anomena base de temps i ha de ser calibrat amb molta precisió. |
Art | L'art interactiu és una forma d'art que implica l'espectador d'una manera que permet que l'art aconsegueixi el seu propòsit. Algunes instal·lacions d'art interactives aconsegueixen això deixant passejar l'observador o visitant per dins, damunt, i al voltant; alguns altres demanen que l'artista o els epectadors esdevinguin part de l'obra d'art. El més important d'aquest tipus d'art és que les obres són úniques, mai es repeteixen ja que és l'espectador qui dona sentit a l'obra. Les obres d'aquesta classe d'art són acompanyades freqüentment per ordinadors, interfícies i de vegades sensors que responen al moviment, la calor, els canvis meteorològics o altres tipus d'estímuls que els seus fabricants els hi hagin programat a respondre. La majoria d'exemples d'art virtual d'Internet i d'art electrònic són altament interactius. De vegades, els visitants són capaços de passejar dins d'un entorn hipertextual; algunes obres accepten la contribució textual o visual de l'exterior; de vegades l'audiència pot influir sobre el curs d'una actuació o fins i tot pot participar en ella. Algunes altres obres interactives són considerades com immersives, ja que la qualitat de la interacció implica tot un espectre d'estímuls circumdants. Entorns de realitat virtual com obres de Maurice Benayoun i Jeffrey Shaw són altament interactives perquè l'obra amb la que interactuen el espectadors – Maurice Benayoun els anomena "visitants", Char Davies "immersants" – utilitza tots els seus camps de percepció. «L'art interactiu subverteix el sistema objectual estable i conclòs per l'artista, un sistema predominant en la nostra cultura occidental i en les seves manifestacions artístiques. Es tracta, a la fi i al el cap, d'instaurar un canal d'intercanvi d'informació entre obra, espectador i entorn que arribi a configurar una xarxa dialògica prou oberta, per la qual no només circulin les dades, sinó mitjançant la qual s'aconsegueixi la comunicació. » Claudia Gianetti. Encara que alguns dels primers exemples d'art interactiu han estat datats cap a la dècada del 1920, la majoria d'art digital no va fer la seva entrada oficial al món d'art fins a finals de la dècada del 1990. Des d'aquest debut, incomptables museus i recintes han estat incorporant cada cop més l'art digital i interactiu a les seves produccions. Aquest gènere en potència de l'art continua creixent i evolucionant d'una manera ràpida a través de la sub-cultura social d'internet, així com a través d'instal·lacions urbanes de gran escala. |
Antropologia | L'Efecte Pauli és una expressió irònica a l'aparentment misteriosa fallada d'equipament tècnic en presència de determinada gent, especialment físics teòrics. El nom prové del físic teòric austríac Wolfgang Pauli. No s'ha de confondre l'Efecte Pauli amb el Principi d'exclusió de Pauli, que és un fenomen físic real. |
Esoterisme | El neopaganisme a Irlanda és l'expressió de diverses religions sorgides els darrers anys a Irlanda que imiten les antigues creences existents a l'illa. Actualment, corrents com la Wicca, el druïdisme o el politeisme celta tenen molts membres actius a la República d'Irlanda, tot i que el nombre declarat d'adherits és bastant petit.Abans del 1990, els grups neopagans irlandesos eren considerats com excentricitats; no obstant, des d'aleshores la seva acceptació ha augmentat considerablement, principalment per dues raons: el declivi de la influència de l'església catòlica, provocant que algunes persones explorin altres sistemes de creences; i el descobriment d'alineacions astronòmiques en cercles de pedres, muntanyes i enterraments, indicant que els antics irlandesos estaven més avançats tecnològicament del què es pensava anteriorment. El desenvolupament extensiu de carreteres i autopistes al país, iniciats a mitjans de la dècada de 1990, hn provocat la destrucció de diversos jaciments celtes, i els grups neopagans s'han involucrat sovint en protestes contra aquestes obres. Les protestes més nombroses es van realitzar contra l'autopista M3, que tallava per Tara-Skryne o vall de Gabhra, al comtat de Meath, i prop del Pujol de Tara, seu tradicional dels Alts Reis d'Irlanda. Els grups relacionats amb el druïdisme han estat els que més s'han involucrat en les protestes contra el desenvolupament de la carretera. |
Enginyeria | Un rebló és un element d'unió mecànica permanent. Abans d'ésser instal·lat consisteix en una tija cilíndrica llisa amb un cap a un extrem. Hom anomena cua l'extrem contrari al cap. La instal·lació es fa col·locant el rebló a través de forats fets a les peces a unir. Llavors la cua és "reblada" (deformada) de manera que s'expandeix (sovint més de 1.5 vegades el diàmetre original de la tija) formant un altre cap i aguantant el rebló a lloc. Perquè la unió sigui eficaç els caps d'ambdós finals han de suportar càrregues de tracció (càrrega paral·lela a l'eix de la tija); tanmateix, els reblons són més eficaços com a unions a cisalla o tallant (càrrega perpendicular a l'eix de la tija). Les unions roscades (cargols) són més convenients per aguantar càrregues de tracció. Altres elements d'unió utilitzats tradicionalment en fusta com els claus treballen amb el mateix principi que el rebló. |
Agricultura | Sesia apiformis és una arna de la família dels sèsids. Es caracteritza pel seu mimetisme: com altres membres de la seva família, es pot arribar confondre amb una vespa. L'eruga perfora la fusta i pot arribar a ser una plaga per arbres tals com el pollancre. |
Teologia | El Primer Gran despertar o El Gran Despertar va ser un moviment de revitalització cristiana que es va estendre per l'Europa protestant i Amèrica britànica, i especialment les colònies nord-americanes en la dècada de 1730 i 1740, deixant un impacte permanent en la religió nord-americana. Va ser el resultat de la predicació de gran abast que li va donar als oïdors una sensació de revelació personal de la seva necessitat de salvació per Jesucrist. Apartant-se dels rituals i cerimònies, el Gran Despertar comprèn un cristianisme intensament personal per la persona comuna mitjançant el foment d'un profund sentit de convicció espiritual i de la redempció, i mitjançant el foment de la introspecció i el compromís d'una nova norma de moralitat personal. Es va portar el cristianisme als esclaus africans i va ser un esdeveniment monumental a Nova Anglaterra que va desafiar l'autoritat establerta. Va incitar rancor i la divisió entre els antics tradicionalistes, els qui van insistir en la importància de continuar el ritual i la doctrina, i els nous impulsors del renaixement, que va animar la implicació emocional i el compromís personal. Va tenir un impacte important en la remodelació de l'Església Congregacional, l'Església Presbiteriana, l'Església Reformada Holandesa i l'església alemanya reformada i l'enfortiment de les denominacions baptistes i metodistes. Va tenir poc impacte entre els anglicans i quàquers. A diferència del Segon Gran Despertar, que va començar al voltant de 1800 i que va arribar als no creients, el primer Gran Despertar va estar centrat en les persones que ja eren membres de l'església. Va canviar els seus rituals, la seva pietat i la consciència de si mateixos. Als imperatius evangèlics de la Reforma protestant, del segle xviii els cristians nord-americans van afegir èmfasi en l'efusió divina de l'Esperit Sant i les conversions que implanten dins dels nous creients un intens amor per Déu. Els despertessis van encapsular aquestes senyes d'identitat i van propulsar l'evangelisme de nova creació en la república primigènia. |
Informàtica | La llei d'Amdahl, anomenada així en honor de l'enginyer d'ordinadors Gen Amdahl, s'utilitza per trobar la màxima millora esperada del sistema total quan solament part del sistema és millorada. Sovint s'utilitza un càlcul paral·lel per predir la màxima acceleració teòrica utilitzant múltiples processadors. La llei d'Amdahl pot ser interpretada més tècnicament, però en termes simples significa que és l'algorisme qui decideix l'acceleració, no el nombre de processadors. Finalment, arribes a un lloc on no pots paral·lelitzar més l'algorisme. Aquesta llei és una demostració de la llei de disminució de tornades: mentre un podria accelerar part de l'ordinador unes cent vegades o més, si la millora solament afecta el 12% del total de la tasca, la millor acceleració possiblement seria 1 1 − 0.12 = 1.136 {\displaystyle {\frac {1}{1-0.12}}=1.136} vegades més ràpida. Més tècnicament, la llei es veu afectada amb l'acceleració assolible des d'una millora al càlcul que influeix una proporció P d'aquell càlcul on la millora té una acceleració de S. (Per exemple, si una millora pot accelerar una porció del 30% del total d'un càlcul, P seria 0.3; si la millora fa 2 cops més ràpida la porció afectada, S seria 2). La llei Amdahl declara que l'acceleració total d'aplicar la millora serà: 1 ( 1 − P ) + P S {\displaystyle {\frac {1}{(1-P)+{\frac {P}{S}}}}} . Per veure com va ser derivada aquesta fórmula, assumeix que el temps transcorregut del càlcul vell era 1, per alguna unitat de temps. El temps transcorregut del nou càlcul serà la duració de temps presa de la fracció no millorada (la qual és 1 – P) més la duració de temps pres de la fracció millorada. La duració de temps per a la part millorada del càlcul és la duració de l'anterior temps transcorregut de la part millorada dividit per l'acceleració, fent la duració de temps de la part millorada P/S. L'acceleració final és calculada per la divisió de l'antic temps transcorregut entre el nou temps, que és el que calcula la fórmula de dalt. Aquí tenim un altre exemple. Donem una tasca que es divideix en quatre parts: P1 = 11 o \d1%, P2 = 18 o \d8%, P3 = 23 o \d3%, P4 = 48 o \d8%, lo qual suma 100%. Llavors diem que P1 no s'accelera, així S1 = 1 o \d00%, P2 s'accelera per 5x, així S2 = 5 o \d00%, P3 s'accelera per 20x ó 2000%, i P4 s'accelera 1.6x ó 160%. Utilitzant la fórmula P 1 S 1 + P 2 S 2 + P 3 S 3 + P 4 S 4 {\displaystyle {\frac {P1}{S1}}+{\frac {P2}{S2}}+{\frac {P3}{S3}}+{\frac {P4}{S4}}} ,trobem que el temps transcorregut és .11 1 + .18 5 + .23 20 + .48 1.6 = .4575 {\displaystyle {{\frac {.11}{1}}+{\frac {.18}{5}}+{\frac {.23}{20}}+{\frac {.48}{1.6}}}=.4575} ó una mica menys que ½ del temps original transcorregut que es coneix com a 1. Per tant, l'estímul total de velocitat és: 1 .4575 = 2.186 {\displaystyle {\frac {1}{.4575}}=2.186} ó un mica més que el doble de l'acceleració original utilitzant la fórmula 1 P 1 S 1 + P 2 S 2 + P 3 S 3 + P 4 S 4 {\displaystyle {\frac {1}{{\frac {P1}{S1}}+{\frac {P2}{S2}}+{\frac {P3}{S3}}+{\frac {P4}{S4}}}}} . Cal fixar-se en com l'acceleració de 20x i 5x no té gaire efecte sobre l'augment total d'acceleració i la disminució del temps total transcorregut quan més de la meitat de la tasca és accelerada només 1x (és a dir, no s'accelera) o 1.6x. |
Informàtica | Simple DirectMedia Layer (SDL) és un conjunt de llibreries desenvolupades amb el llenguatge C que proporcionen funcions bàsiques per realitzar operacions de dibuixat 2D, gestió d'efectes de so i música, i càrrega i gestió d'imatges. SDL és una abreviatura en anglès de Simple DirectMedia Layer. Malgrat estar programat en C, té wrappers a altres llenguatges de programació com C++, Ada, C#, Basic, Lua, Java, Python, etc. També proporciona eines per al desenvolupament de videojocs i aplicacions multimèdia. Una de les seves grans virtuts és que es tracta d'una llibreria multiplataforma, suportant oficialment els sistemes Windows, Linux, MacOS i QNX, a més d'altres arquitectures/sistemes com Dreamcast, GP32, GP2X… D'aquí li venen les sigles Simple Directmedia Layer que al·ludeix a capa d'abstracció multimèdia. Desenvolupades inicialment per Sam Lantinga, desenvolupador de videojocs per a la plataforma Linux. |
Arqueologia | Els megàlits de Medway (en anglès, Medway Megaliths), de vegades anomenats megàlits de Kent (en anglès, Kentish Megaliths), són un grup de túmuls allargats amb càmera del començament del neolític i altres monuments megalítics situats a la vall inferior del riu Medway a Kent, al sud-est d'Anglaterra. Construïts a partir de pedra sarsen local i sòl, entre els mil·lennis IV i III aC, representen l'únic grup megalític prehistòric conegut a l'est d'Anglaterra i el grup més al sud-est de Gran Bretanya. Segueixen sent una de diverses tradicions de túmuls allargats amb càmera regionals a Gran Bretanya, encara que tenen certes característiques arquitectòniques precises que els distingeixen d'altres grups. El propòsit d'aquests túmuls allargats segueix sent difícil, encara que alguns es van usar com a tombes per a les restes d'un grup selecte d'individus. També es creu àmpliament que eren llocs on es realitzaven rituals religiosos. Molts arqueòlegs creuen que reflecteixen el procés de neolitització de Gran Bretanya, ja que les poblacions de caçadors-recol·lectors van ser reemplaçades per pastors. S'han identificat tres tombes amb càmeres a l'oest del riu: pedres de Coldrum, túmul d'Addington i túmul de Chestnuts. A l'est del riu, s'han identificat altres tres tombes compartides: Kit's Coty House, Little Kit's Coty House i el megàlit de Smythe encara que també s'ha suggerit que dos megàlits propers, la pedra Coffin i la pedra White Horse, són part de les restes d'antigues tombes amb càmera. També s'han identificat una casa comunal i un recinte de calçada del Neolític inicial prop dels monuments. Els megàlits de Medway s'han danyat i dilapidat des de la construcció original, en gran part a causa d'un programa intencional de destrucció a finals del segle xiii. Van començar a atreure l'interès dels antiquaris a finals del segle XVI, que van desenvolupar una sèrie de teories errònies sobre el seu origen, abans de ser investigats científicament pels arqueòlegs a finals del segle xix. El folklore local també ha crescut al voltant dels monuments, que van arribar a ser interpretats i utilitzats com a llocs sagrats pels pagans contemporanis a la fi del segle XX. |
Aeronàutica | Un videojoc simulador de vol és aquell videojoc que posa el jugador a la pell d'un pilot d'avió, helicòpter, nau o algun altre aparell volador. Els simuladors de vol van ser dels primers programes a ser desenvolupats per a ordinadors personals. Els simuladors Sublogic de Bruce Artwick van ser famosos per les funcionalitats que proporcionava en màquines de 8 bits. Una de les característiques d'aquests videojocs és la de primar la simulació per davant d'altres apartats com la jugabilitat. És per això que normalment quan es parla de videojocs de simulació es posen per exemple els simuladors de vol. A més a més aquest gènere posseeix videojocs amb un gràfics en tres dimensions amb un alt nivell de detall per aconseguir simular el millor possible l'aspecte real dels avions. |
Enginyeria | Un ordinador de bord (sovint anomenat ECU de « Electronic Control Unit ») és un ordinador especialitzat (integrat en un vehicle) instal·lat en el tauler del cotxe segons les especificacions del vehicle per ajudar a la conducció i a respectar de les normes de seguretat. La majoria d'ordinadors de bord moderns, calculen i mostren informacions bàsiques: Duració del viatge, distància recorreguda, velocitat mitjana, consum mitjà i consum instantani de carburant en temps real, etc. |
Esoterisme | La Garduña va ser suposadament una societat secreta criminal o grup de crim organitzat que hauria operat a Espanya des de mitjans del segle xv fins al segle xix. No obstant això, les fonts que en parlen són molt discutides i la mateixa existència d'aquesta societat és qüestionada per diversos historiadors moderns, atès que només es compta amb testimonis literaris. |
Enginyeria | L'enginyeria administrativa és una disciplina que estudia la gestió de les organitzacions amb una orientació cap a la manufactura, l'enginyeria, la tecnologia o la producció. És un tipus especialitzat de gestió que s'ocupa de l'aplicació dels principis de l'enginyeria a la pràctica empresarial. També estudia temes de la Investigació Operativa, l'administració estadística de la qualitat i l'ús d'altres tècniques estadístiques i matemàtiques per a la presa de decisions i l'optimització de la producció. Altres àrees d'especialització són la gestió de la tecnologia, la gestió organitzacional, la gestió de les operacions, i les finances. Una persona que treballa en la gestió d'enginyeria normalment té un grau en un camp d'enginyeria, així com un màster en gestió d'enginyeria. |
Física | La metrotècnia és la tecnologia o el conjunt de tècniques que estudia les mesures. A diferència de la metrologia, que se centra en la part teòrica i definició de mesura, la metrotècnia s'ocupa de la realització de la mesura pròpiament dita, l'ús dels instruments, la seva contracció i conservació, les seves instruccions d'ús, i tot el que té a veure amb els treballs de mesurament. La metrologia com a ciència i la metrotècnia com a tecnologia, solen estudiar-se juntes, metrologia i metrotècnia, atès que les referències mútues són constants, cal tenir en compte que la metrotècnia no defineix magnituds, ni sistemes d'unitats; s'ocupa des del punt de vista pràctic dels mesuraments. Partirem d'un sistema d'unitats, el sistema internacional d'unitats, definit i consolidat que aquí no discutirem. |
Història | Els libels de sang són acusacions falses i difamatòries cap a una persona o grup de cometre sacrificis humans, sovint acompanyada per l'afirmació que la sang de les víctimes s'utilitza en diversos rituals o actes de canibalisme. Els libels de sang o difamació d'assassinat ritual (també acusació de sang) és un canard antisemita que acusa falsament els jueus d'assassinar nens cristians per utilitzar la seva sang en la realització de rituals religiosos.Històricament, fent ressò de mites molt antics de pràctiques cultuals secretes en moltes societats prehistòriques, l'afirmació tal com es fa contra els jueus, poques vegades es va testimoniar a l'antiguitat. No obstant això, es va lligar amb freqüència a les primeres comunitats de cristians de l'Imperi Romà, ressorgint com una acusació cristiana europea contra els jueus en el període medieval. Aquesta difamació —juntament amb les de l'enverinament dels pous i la profanació dels hostes— es va convertir en un tema important de la persecució dels jueus a Europa des d'aquell període fins als nostres dies.Els casos més ben documentats són les acusacions d'assassinats de nens per jueus, una tradició que prové generalment de l'Europa cristiana medieval, a partir del segle xii. L'esquema narratiu és que un nen cristià era segrestat, torturat fent-li passar els mateixos martiris que Crist (se'ls fuetejava, coronova d'espines o se'ls crucificava) i mort. L'antisemitisme imperant feia que s'acusessin els jueus d'aquesta mort, fins i tot en casos on no hi havia hagut cap víctima. En alguns casos, el nen mort va començar a ésser venerat com a màrtir i a rebre culte oficial. A partir de 1965, en demostrar-se la falsedat de la història o la inexistència de les persones, el culte tradicional ha estat suprimit. En són exemples els casos, demostrats falsos, dels nens que foren venerats com a sants: Guillem de Norwich (Anglaterra, 1144) Harold de Gloucester (Anglaterra, 1168) Robert de Bury (Suffolk, Anglaterra, 1181) Domènec del Val (Aragó, 1250, però amb culte originat al segle XVI) Huguet de Lincoln (Anglaterra, 1255) Werner d'Oberwesel (Renània, Alemanya, 1286) Rodolf de Berna (Suïssa, 1294) el Nen de Sepúlveda (Castella, 1468), mai no va tenir culte el Sant Nen de La Guardia (Castella, 1480) Andreas Oxner (Àustria, 1462) Simó de Trent (Itàlia i Alemanya, 1475) Gavriil Zabludowski (o Belostokski) (Bielorússia, 1690).Un cas diferent pot ser l'anomenat Assumpte Hilsner (1899). |
Telecomunicacions | L'espectre eixamplat (en anglès: spread-spectrum o SS) és una tècnica de modulació emprada en telecomunicacions per a transmetre dades digitals per radiofreqüència. El fonament bàsic és l'"eixamplament" del senyal que s'ha de transmetre al llarg d'una banda molt ampla de freqüències, de fet molt més ampla que l'amplada de banda mínima requerida per a transmetre informació. El senyal d'espectre eixamplat, una vegada eixamplat, pot coexistir amb senyals de banda estreta. En aquest mètode un senyal (per exemple un senyal elèctric, electromagnètic o acústic) generat per a una particular amplada de banda deliberadament s'estén en el domini de freqüència. El resultat és un senyal amb una amplada de banda més àmplia. Aquestes tècniques es fan servir per a una gran varietat de motivacions, incloent-hi establir comunicacions segures, incrementar la resistència a les interferències naturals i sorolls elèctrics per a evitar la detecció i limitar la densitat de flux espectral (per exemple en els satèl·lits). |
Astronomia | La Mare Erythraeum és el nom d'una regió fosca de Mart i per tant una característica d'albedo, que s'hi pot veure amb un telescopi petit; hom va pensar que era un mar i se li va donar el nom llatí de la Mar d'Eritrea. La Mare Erythraeum fou inclosa al mapa de Mart de Percival Lowell (1895). |
Ètica | El Premi Homo Homini és un guardó concedit anualment per l'organització de drets humans txeca Gent en Necessitat (Člověk v tísni) a «un individu en reconeixement a una dedicació a la promoció dels drets humans, la democràcia i les solucions no violentes als conflictes polítics». El premi es presenta al Festival de Cinema Jeden Svět, el festival de cinema de drets humans més gran del món. |
Biblioteconomia | Christine Deschamps és una bibliotecària francesa. Va ser presidenta de la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteca i Institucions (IFLA) de 1997 a 2003. En la seva possessió el 1997 va declarar que lideraria el sector bibliotecari cap a un veritable treball internacional, molt més inclusiu per als que l'anglès no era la seva primera llengua. Va declarar que volia que la seva presidència fos recordada com un mandat pragmàtic. |
Fiscalitat | El peshkash (/peɪʃˈkaʃ/ /peɪʃˈkʌʃ/) és el nom que rebia una multa, impost o tribut a Pèrsia, l'Índia i l'Imperi Otomà. Sovint es tractava d'una multa o d'un impost donat a les autoritats per la percepció d'uns ingressos. L'origen del mot és de principis del segle XVII i prové de l'urdú pēškaš i del seu ètim en persa original pēškaš (persa actualː piškiš) per a referir-se a un regal presentat per un inferior a un superiorː "tribut de" (peš), davant el terme kaš- (persa kiš-) "tirar endavant". |
Indumentària | S'anomena punyeta o punyet a la punta d'encaix o blonda d'alguns punys. Especialment les bocamànigues brodades de les togues.A la península ibèrica, són utilitzades com a complement de diverses vestimentes cerimonials, tant per part d'individus pertanyents a l'estament clerical: diaques, sacerdots o bisbes com de l'àmbit civil (magistrats, jutges, etc.) i, fins i tot l'acadèmic, vgr. doctors, rectors i altres personalitats universitàries. Dins la indumentària universitària, els colors de la punyeta variaran en funció de la facultat o càrrec de l'acadèmic. |
Geografia | Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí (àrab: أبو القاسم محمد بن علي النصيبي, Abū l-Qāsim ibn ʿAlī an-Naṣībī), més conegut com a Ibn Hàwqal (àrab: ابن حوقل, Ibn Ḥawqal), fou un escriptor i geògraf àrab del segle x, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.Des de 943 va iniciar una sèrie de viatges cap al Sàhara, Magreb, al-Àndalus, Sicília, Egipte, Armènia, l'Azerbaidjan, Djazira, l'Iraq, Khuzistan, Fars, Khwarizm i Transoxiana. Les darreres anotacions són del 973 i després no se'n tenen més notícies. Les observacions dels seus viatges consten al Kitab al-massàlik wa-l-mamàlik (o Kitab súrat al-ard). |
Teologia | L'existència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres. En la terminologia filosòfica, els arguments sobre l'existència de Déu concerneixen les escoles de pensament d'epistemologia de l'ontologia de Déu. El debat que es desenvolupa entorn de l'existència de Déu fa sorgir moltes qüestions filosòfiques. Un problema bàsic és que no hi ha una definició universalment acceptada de Déu. Algunes definicions de la seva existència no són tan específiques com per a permetre dir que sigui cert que "alguna cosa" que existeix s'ajusta a la definició; en fort contrast, hi ha altres suggeriments que les definicions són en si mateixes contradictòries. Els arguments a favor de l'existència de Déu acostumen a incloure qüestions metafísiques, lògiques, empíriques i subjectives. Les al·legacions en contra acostumen a incloure qüestions empíriques i raonaments deductius o inductius. |
Multimèdia | Un espectador és una persona que assisteix com a públic a un espectacle o treball i que, com a subjecte que rep el treball d'aquesta obra, és en relació estreta amb l'autor que hi dedica el seu esforç perquè l'apreciï. El paper de l'espectador és predefinit segons la voluntat de l'autor, però el subjecte que en la realitat percep l'obra pot no ajustar-se a allò que l'autor de l'obra esperava. L'espectador és aquell qui té el poder de jutjar i decidir el valor d'una obra, i per tant, en forma part, tant en el procés de presentació com en el d'elaboració del treball que ha de ser presentat, ja que condiciona el seu treball. |
Matemàtiques | Dígit significatiu és la xifra que té significat per a un càlcul concret. Quan un nombre té molts decimals, molts dígits, no s'usen tots en els càlculs sinó que tan sols es prenen aquells que permetin expressar els resultats d'una manera correcta i tenint en compte que sempre hi haurà el mateix error de càlcul. Normalment, s'agafen els dos primers decimals, tenint en compte que el segon s'arrodoneix. L'arrodoniment d'aquest segon decimal es fa de la manera següent: si es troba entre 0 i 4 s'agafa el decimal anterior Exemple: 5.63= 5.6 si es troba entre 5 i 9 es passa a la unitat següent. Exemple 8.48= 8.5Aquest criteri, utilitzat en matemàtiques, també té molta utilitat en altres camps com a l'hora de fer problemes de Química on, a més a més es treballen amb potències positives i negatives sovint. Arrodoniment de n dígits significatius és una tècnica de propòsit més general d'arrodonir a n decimals, ja que controla els nombres de diferents escales d'una manera uniforme. Per exemple, la població d'una ciutat només pot ser conegut pel miler i es planteja com a 52.000, mentre que la població d'un país només pot ser conegut al milió més proper i es planteja com a 52.000.000. El primer podria tenir un error de centenars, i l'últim podria tenir un error de centenars de milers, però tots dos tenen dos dígits significatius (5 i 2). Això reflecteix el fet que el significat de l'error (la seva mida probable en relació amb la mida de la quantitat mesurada) és el mateix en ambdós casos. |
Teologia | La teologia natural, també anomenada teologia racional, és l'intent de trobar proves de Déu sense recorre a cap revelació sobrenatural. Es distingeix, així, de la teologia revelada, basada en les Escriptures o en experiències religioses. Aquesta expressió és usada en l'actualitat principalment per seguidors del disseny intel·ligent, per tractar de donar valor a proves que consideren científiques, però que són descartades i considerades errònies per les ciències naturals; o usada per alguns tipus de partidaris de l'evolució teística, com el possible origen d'una futura explicació natural de Déu. |
Objectes astronòmics | V429 dels Bessons (V429 Geminorum, BD+20°1790) és una nana taronja situada a la constel·lació dels Bessons, situat a gairebé 85 anys llum del Sol. L'estrella és jove i activa i és membre de l'Associació estel·lar d'AB Doradus L'estrella també s'ha estudiat i controlat pel grup SuperWASP i es va trobar que coincideix amb la font ROSAT 1RXS J072343.6+202500. La possible existència d'un planeta va ser anunciada el desembre de 2009 i confirmada el gener de 2010, que va ser batejada amb el nom de BD+20 1790 b. |
Periodisme | L'Associació de la Premsa de Madrid (APM) és una associació professional de periodistes de la Comunitat de Madrid (Espanya). Creada el 31 de maig de 1895, els seus objectius bàsics són la defensa de les llibertats d'informació i expressió, la promoció del bon exercici professional del periodisme i la preocupació pel benestar dels seus socis, segons resen els seus Estatuts. Actualment, la APM és la major associació de periodistes de l'Estat. l seu actual president (2019) és el periodista Juan Caño. L'Associació de la Premsa de Madrid és membre fundador de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE). |
Química | La conversió malolàctica és el procés de canvi que es produeix en el vi, quan l'agre àcid màlic es converteix en àcid làctic, més suau al tast. Es produeix per l'acció de bacteris de l'àcid làctic (com Oenococcus oeni), que consumeixen l'àcid màlic per produir energia. Depenent dels bacteris presents, pot passar de manera natural. Tanmateix, en la fabricació comercial del vi, la fermentació malolàctica s'inicia de costum per inoculació del bacteri escollit. Això evita que cultius de bacteris no desitjats malmetin els aromes pretesos. Per contra, els viticultors eviten la conversió malolàctica quan aquesta no és desitjada, per prevenir-ne una iniciació accidental. D'aquesta manera obtenen un caràcter més picant o acid en el vi final. Com que consumeix l'àcid màlic, present quan es trenquen els grans de raïm, la conversió malolàctica pot tenir lloc en qualsevol moment durant o després de la fermentació alcohòlica. Un vi en procés de fermentació malolàctica és tèrbol degut a la presència de bacteris, i pot tenir una aroma estranya de blat de moro amb mantega, degut a la producció de diacetil. En la fabricació del vi, la conversió malolàctica s'utilitza en molts vins negres i en alguns vins blancs, especialment en aquells que s'envelleixen en bótes de roure. Els blancs que no s'emboten, com els vins alemanys, normalment no se sotmeten a la fermentació malolàctica. La conversió malolàctica tendeix a suavitzar el sabor del vi. L'àcid màlic recorda el gust de les pomes, mentre que l'àcid làctic és més ric en gustos i mantegós. En alguns casos, sobretot si s'estabilitza el vi massa aviat després de la fi de la fermentació, els aromes de diacetil (mantega rància), evidentment no desitjats, poden persistir. De vegades la conversió malolàctica esdevé accidentalment després que el vi és embotellat. Això és un defecte, i el resultat n'és un vi lleugerament carbonatat que normalment té mal gust. Aquest tipus de carbonatació no s'ha de confondre amb la carbonatació benigna, coneguda com a spritz, en els vins alemanys, frizzante, en els italians o vins d'agulla. L'equació química corresponent és la següent (transformació de l'àcid malic en àcid làctic) : COOH-CHOH-CH₂-COOH -→ COOH-CHOH-CH₃ + CO₂ |
Sociologia | L'interculturalisme es pot entendre, sempre a partir del fet de l'existència en un mateix territori de dues o més cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigració), com una ideologia política l'objectiu principal de la qual és desenvolupar una cultura cívica comuna basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans, que cal respectar, tal com pressuposa la "civilització occidental", mentre que fomenta la interacció entre les diverses comunitats que viuen en un mateix país. L'interculturalisme promou els drets individuals per a tothom, sense discriminació. Això significa, en particular, que les persones tenen dret a mantenir la seva filiació amb un grup ètnic concret i el dret a les diferències culturals i religioses, que es poden mostrar lliurement en públic. No obstant això, la societat sencera ha d'adherir-se a una mateixa constitució de drets i deures fonamentals, sense excepció. L'interculturalisme no accepta que les diferències culturals s'utilitzin com a excusa per reduir els drets de certs grups. Aquest enfocament condueix a una ètica de la tolerància màxima per a les opcions de l'individu i de la tolerància mínima per als sistemes totalitaris i teocràtics, que imposen idees que podrien soscavar els fonaments mateixos d'una societat democràtica. L'interculturalisme s'oposa, per tant, al racisme i a la xenofòbia, i a les seves manifestacions; però també a l'assimilacionisme o al segregacionisme. Tot això, en l'àmbit polític, comporta actuacions per evitar la discriminació o l'exclusió social d'un dels grups: el més feble. Es distingeix, així del multiculturalisme, en què aquest promou la persistència de la diversitat cultural. Es parla d'interculturalitat per designar la realitat sociològica de la interacció entre cultures en aquesta realitat multicultural. |
Llocs ficticis | Forgotten Realms (Els Regnes Oblidats, o simplement Els Regnes) és un univers de ficció que constitueix un escenari de campanya per al joc de rol Dungeons & Dragons. Va ser creat l'any 1965 pel dissenyador de jocs canadenc Ed Greenwood com el seu propi escenari de campanya detallat en una llarga sèrie d'articles en la revista Dragón. Des dels anys 1990 es va constituir com l'escenari o ambientació més popular entre els jugadors de D&D. La major part de l'acció transcorre en el supercontinent de Faerûn, una part d'un enorme món anomenat Abeir-Toril amb certs paral·lelismes amb el món real. La idea original prové de R.A. Salvatore, un escriptor que va escriure diverses sagues amb Drizzt Do'Urden com a protagonista. A més de la seva transcendència en la història de D&D, existeixen nombroses novel·les ambientades en aquest món, destacant, entre d'altres, la saga de Drizzt Do'Urden escrita per R.A. Salvatore. Forgotten Realms també és un escenari popular com a lloc d'ambientació de jocs de PC com la saga de Baldur's Gate (Porta de Baldur), IceWind Dale o Neverwinter Nights.Els Regnes són en l'actualitat un món fantàstic altament desenvolupat i coherent, que comprèn multitud de personatges, localitzacions, organitzacions i trames, detallats en una llarga sèrie suplements de joc, novel·les i accessoris publicats des de finals dels vuitanta. En l'actualitat és l'únic dels dos escenaris de campanya, junt amb Eberron, per al qual l'editorial original de Dungeons & Dragons, Wizards of the Coast, encara es troba creant material nou. |
Agricultura | El corc del blat (Sitophilus granarius) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels drioftòrids. Viu a les cariopsis de cereals emmagatzemats, com el blat de moro, el blat, l'ordi, el sorgo i altres i de vegades també en pseudocereals i faves. És molt semblant a Sitophilus oryzae (corc de l'arròs). Rep el nom de papalló dels cereals, quan és alat. |
Informàtica | Word Error Rate (WER) és una mesura utilitzada habitualment en l'avaluació de sistemes de reconeixement de la parla o de traducció automàtica. Calcula el nombre mínim d'insercions, esborrats i substitucions d'una paraula per una altra, necessaris per transformar una frase en una altra. Aquesta mesura es basa en la distància d'edició o de Levensthein, amb l'excepció que aquesta última es calcula a nivell de lletra i WER ho fa a nivell de paraula. En tasques tant de traducció automàtica com de reconeixement de la parla, es calcula WER entre la frase generada pel sistema i una frase de referència correcta. W E R = S + B + I N {\displaystyle WER={\frac {S+B+I}{N}}} on S és el nombre de substitucions, B és el nombre d'esborrats, I és el nombre d'insercions, N és el nombre de paraules que té la frase de referència.Per trobar el valor mínim de WER entre dos frases s'utilitza un algorisme de programació dinàmica. Si considerem que t 1 , t 2 . . . , t n {\displaystyle t_{1},t_{2}...,t_{n}} són les primeres i {\displaystyle i} paraules de la frase generada i r 1 , r 2 . . . r n {\displaystyle r_{1},r_{2}...r_{n}} les r {\displaystyle r} primeres de la frase de referència: W E R ( i , j ) = min { W E R ( i − 1 , j ) + 1 W E R ( i , j − 1 ) + 1 W E R ( i − 1 , j − 1 ) + Δ ( i , j ) {\displaystyle WER(i,j)=\min {\begin{cases}WER(i-1,j)+1\\WER(i,j-1)+1\\WER(i-1,j-1)+\Delta (i,j)\end{cases}}} on Δ ( i , j ) {\displaystyle \Delta (i,j)} és 1 si les paraules t i {\displaystyle t_{i}} i r j {\displaystyle r_{j}} són diferents i 0 si són iguals. |
Agricultura | Sphaerophoria rueppellii és un dípter paleàrtic pertanyent a la família dels sírfids autòcton de la Mediterrània. |
Jocs | Un autodefinit és un passatemps on s'ha d'omplir una graella amb paraules que es defineixen en caselles de la mateixa graella, d'aquí el nom, ja que el mateix tauler conté les definicions internament. De la casella parteix una fletxa que indica la direcció en què s'ha d'escriure el mot, que s'entrecreua amb d'altres per formar el tauler final, com als mots encreuats tradicionals. Els autodefinits són d'origen escandinau i s'han popularitzat gràcies a les revistes especialitzades de passatemps. En elles s'inclouen diverses variants d'aquest joc, com poden ser autodefinits sil·làbics (on a cada casella es col·loca una síl·laba i no una lletra), temàtics (on moltes de les definicions giren al voltant d'un tema i poden estar fins i tot omeses), gràfic (on les definicions poden partir de dibuixos) o blanc (on no s'indiquen els espais de separació entre mots). També existeixen variants que juguen amb la forma de la graella, que deixa de ser rectangular per adoptar diferents figures. |
Antropologia | La hipermodernitat (o sobremodernitat) (del francès surmodernité o hypermodernité ) és un concepte encunyat per l'antropòleg francès Marc Augé (1935-) per referir-se a l'acceleració de tots els factors constitutius de la modernitat dels segles xviii i xix. A la hipermodernitat, hom té una relació nova amb els espais del planeta, i una individualització nova. També es coneixen tants esdeveniments a través de la televisió, i dels mitjans d'informació en general, que tenim la sensació d'estar dins de la història sense poder controlar-la. És a dir, es desenvolupa a la vegada una ideologia del present (perquè el passat marxa molt ràpidament i el futur no s'imagina), i aquest present està sempre canviant. |
Química | Els mètodes ab initio són mètodes de química computacional basats en la química quàntica. |
Ciències de la salut | Un microxip subcutani o microxip d'identificació és una petita càpsula de vidre especial que té una mida d'un gra d'arròs i que conté un transponedor amb un codi únic que permet la identificació d'animals. Encara que el xip s'utilitza normalment (amb més freqüència) en gossos i gats, hi ha diverses espècies en les que pot ser aplicat, en els cavalls és fins i tot obligatori. S'arribat a un compromís a nivell internacional en adoptar l'ISO per als xips d'identificació d'animals, de manera que puguin ser llegits amb el mateix lector de xips. El microxip d'identificació s'implanta sota la pell entre els omòplats de l'animal amb l'ajuda d'una agulla d'injecció especial. A continuació, s'assegura que el vidre especial del microxip estigui situat de manera que no impedeixi el normal creixement del teixit on s'ha implantat. El microxip subcutani respon a un senyal que li envia el lector de microxip i li retorna el codi únic, que té gravat de fàbrica, agafant l'alimentació del mateix senyal (el microxip d'identificació és passiu, no porta cap bateria). El microxip d'identificació conté un número únic de quinze dígits amb el que pot ser fàcilment rastrejada la identitat d'un animal. Per tal de ser capaç de llegir el microxip subcutani existeixen uns lectors de microxips dissenyats especialment per aquesta finalitat. Cal passejar el lector de microxip al llarg del cos de l'animal i en el moment en què el lector s'ha acostat prou al microxip, apareix a la pantalla l'esmentat codi de quinze dígits. Sobre la base d'aquest codi es pot llavors verificar la identitat de l'animal, o en el cas de tractar-se d'un animal extraviat es pot passar aquest número a la base de dades central per a recuperar-ne les dades del propietari. |
Filosofia | Paul Deussen (Oberdreis, Renània-Palatinat, 7 de gener de 1845 - Kiel, 6 de juliol de 1919) fou un filòsof, historiador, orientalista i professor universitari alemany. Deixeble de Schopenhauer, fou professor a la Universitat de Berlín i la Universitat de Kiel. Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes. Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen (‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917). Fou editor d'obres de Schopenhauer i amic de Friedrich Nietzsche (1844–1900), gran admirador de la cultura vedàntica, va viatjar molt a l'Índia, on era conegut pel seu nom preferit en sànscrit, ‘Devasena’. Entre les seves nombroses publicacions destaquen The Philosophy of the Upaniṣads (1899, amb una traducció a l'anglès de 1906), i extenses traduccions a l'alemany dels Upaniṣads, parts de la Mahābhārata i dels Brahmasūtrabhāṣya de Śaṅkara, entre d'altres. |
Informàtica | El Foundational Model of Anatomy (Model Fundacional d'Anatomia, o FMA) és una base de dades en línia que serveix de referència ontològica per al domini de l'anatomia. Es tracta d'una representació simbòlica de l'estructura canònica, fenotípica d'un organisme; una ontologia espacial-estructural d'entitats i relacions anatòmiques que formen l'organització física d'un organisme en detall a tots els nivells. L'FMA és desenvolupat i mantingut pel Grup d'Informàtica Estructural en la Universitat de Washington. El FMA ontologia conté aproximadament 75.000 classes i més de 120.000 termes, més de 2,1 milions d'instàncies de relació de més de 168 tipus de relacions. |
Ciències de la salut | La Medicina de l'antic Iran la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica. L'antiguitat mèdica iraniana ha estat influïda per diferents tradicions mèdiques que van venir de Grècia, d'Egipte, de l'Índia i de la Xina durant més de 4000 anys i que es va consolidar per formar un nucli de coneixements que va permetre establir les bases de la medicina a Europa en el segle xiii, escoles iranianes com l'Acadèmia de Gundixapur (segle III), van ser un terreny fèrtil per als científics de diferents civilitzacions. Aquests puntals van ampliar amb èxit les teories dels seus predecessors i van desenvolupar sobre manera la seva recerca científica durant aquest període de la història. Als últims anys, alguns estudis experimentals han avaluat els efectes de la medicina medieval iraniana, utilitzant mètodes científics moderns. Aquests estudis han plantejat la possibilitat de reprendre els tractaments tradicionals basats en l'evidència mèdica dels seus predecessors. |
Esoterisme | El marquès Stanislas de Guaita (château d'Alteville, 6 d'abril de 1861 - París, 19 de desembre de 1897) va ser un poeta, ocultista, cabalista i satanista francès del segle XIX. |
Indumentària | El vestidor o guarda-roba és el lloc destinat a vestir-se. Als domicilis privats sol ésser una cambra, generalment annexa al dormitori, destinada exclusivament a vestir-se o a canviar-se de roba amb intimitat i sense molestar les persones de les estances contigües. És habitual tenir agrupada la roba al vestidor, organitzada per tipologies en armaris, sabaters, calaixeres, etc. També convé tenir-hi un mirall. Pel seu caràcter íntim, generalment el vestidor no té finestres. En instal·lacions esportives tals com gimnasos, camps d'esports, piscines, banys, etc., el vestidor és el lloc destinat a canviar-se de roba. A les botigues de roba el vestidor acostuma d'anomenar-se emprovador (tot i que també s'empra el castellanisme "provador", impropi, perquè la roba no es "prova", sinó que s'emprova). Als teatres i sales d'espectacles, els intèrprets muden de roba als camerinos. Malgrat la similitud dels mots, no s'ha de confondre el vestidor amb el vestuari. |
Antropologia | La possessió diabòlica segons determinades creences i religions, és una situació a la qual es suposa que una persona actua sota la influència d'una força sobrenatural, anomenat de vegades diable, dimoni o mal esperit que ha pres possessió. Aquesta força «espiritual» utilitza aleshores la persona com vehicle i desconnecta més o menys temporàniament el seu lliure arbitri.Segons les creences, pot ser un fenomen individual o de grup, com pot ser tant involuntària com el resultat d'un pacte entre la persona i el dimoni. El vodú basa gran part de les seves pràctiques en aquesta possessió. A la teologia cristiana dualista, es considera com una ocupació del cos, del qual el dimoni abusa, sense tenir accés a l'ànima. Als evangelis es relaten diverses anècdotes, per exemple quan Jesús era a Cafarnaüm: «Així que es va pondre el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els duien a ell, i ell els imposava les mans un per un, i els guaria. També de molts sortien dimonis» En la mitologia catalana, hi ha la història de Riquilda, filla de Guifré el Pelós (840-897), posseïda pel diable, quan tots els metges i exorcistes van fracassar, la portaven a fra Joan Garí per guarir-la. Però «La presència diabòlica envaïa els pensaments de l'ermità, el qual va començar a sentir-se atret per la bella donzella. La temptació era massa forta i fra Garí va acabar per sucumbir-hi. Va violar la filla del comte i després, horroritzat per la seva acció pecaminosa, la va assassinar.»Als primers segles es va desenvolupar una sèrie de rituals per realitzar l'exorcisme pot fer sortir el diable i alliberar la víctima, que manifesta el seu estat amb veus estranyes, moviments incontrolats, ús d'un llenguatge anòmal i sovint forces superiors a les ordinàries. Amb el progrés de la ciència, moltes fenòmens van trobar una explicació racional. L'església catòlica continua creient que hi ha possessions veritables i els exorcistes oficials han d'aprendre a diferenciar entre possessió sobrenatural i els trastorns mentals com a símptoma d'una malaltia o d'una intoxicació.La ciència considera que aquestes possessions no existeixen i són fruit o bé d'una suggestió de la víctima o el seu entorn o bé manifestació d'alguna malaltia mental. Les convulsions epilèptiques del qual es coneix avui l'origen neurològic, per exemple, són un dels símptomes històricament associats a les possessions.A Tailàndia hi ha la creença en possessions angelicals de nines. |
Informàtica | En informàtica l'anàlisi lèxica és el procés de convertir una seqüència de caràcters en una seqüència de tokens. Un programa o funció que realitza l'anàlisi lèxica s'anomena un analitzador lèxic, lexicalitzador, o un escànner. Un analitzador lèxic sovint té la forma d'una sola funció que és cridada per un programa d'anàlisi o una altra funció. |
Història | Els Stroganov o Strogonov (en rus: Строгановы, Строгоновы), també escrit a la francesa Stroganoff, eren una família de reeixits comerciants, industrials, terratinents i homes d'estat russos d'entre el segle xvi i el segle xx, als quals es va atorgar rang de noblesa. |
Heràldica | Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes. |
Informàtica | Nvidia (ɛnˈvɪdiə; NASDAQ: NVDA) és un de les majors fabricants de GPUs del mercat mundial, competint frec a frec amb AMD. Els productes més populars de Nvidia són les línies GeForce i nForce per a jocs, i la sèrie Quadro per a processament de gràfics. La seu de Nvidia és a Santa Clara, Califòrnia. L'any 2000 va comprar l'empresa 3dfx, una de les companyies gràfiques més grans de la segona meitat dels anys 90. El 14 de desembre de l'any 2005 Nvidia va comprar ULI Electronics, i el març de 2006, Hybrid Graphics, una companyia finlandesa que desenvolupava programari per a unitats de processament gràfic i per a jocs. Nvidia va ser fundada l'any 1993, l'any 2005 tenia 2.737 treballadors i 13.775 en 2020. Amb els anys ha reduït la seva dependència dels ordinadors, augmentant la seva força en jocs, visualització professional, centres de dades i equipament per l'automoció. |
Geografia | Abu-l-Qàssim ibn Àhmad ibn Alí ibn Ibrahim az-Zayyaní (àrab: أبو القاسم بن أحمد بن علي بن إبراهيم الزياني, Abū l-Qāsim b. Aḥmad b. ʿAlī b. Ibrāhīm az-Zayyānī), més conegut simplement com a Abu-l-Qàssim az-Zayyaní (Fes, 1734/1735-1833) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí, membre de la tribu dels Zayyan.El seu avi fou un erudit musulmà que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Ismaïl, de la dinastia alauita, i que va escriure un llibre sobre la dinastia amaziga. |
Objectes astronòmics | La designació de Gould d'estrelles és similar a la designació de Flamsteed, ja que les estrelles estan numerades en cada constel·lació en ordre ascendent d'ascensió recta. Cada estrella rep un número (a partir de 1), seguit de «G.» (o de vegades directament seguit d'un «G» sense espai), i seguit del genitiu llatí de la constel·lació on es troba (Vegeu les 88 constel·lacions modernes per una llista de constel·lacions amb les formes del genitiu dels seus noms). Els nombres van ser assignats segons les posicions de les estrelles per a l'època 1875.0, i amb el pas del temps aquestes posicions es veuen afectades per la precessió dels equinoccis. A causa del moviment propi de les estrelles, algunes estrelles poden ara aparèixer en desordre. Les designacions de Gould van aparèixer per primera vegada a Uranometria Argentina, un catàleg publicat el 1879 per Benjamin Apthorp Gould. Moltes d'aquestes designacions han quedat obsoletes, encara que per a moltes estrelles meridionals relativament brillants (que estan massa lluny cap al sud per portar una designació de Flamsteed), la numeració de Gould segueix sent una designació simple, disponible sense fer referència als nombres. catàleg complex. |
Telecomunicacions | All Red Line (de l'anglès, Línia tota vermella) era un nom informal per al sistema de telègrafs elèctrics que unien gran part de l'Imperi Britànic. Va ser inaugurat el 31 d'octubre de 1902. El nom deriva de la pràctica comuna de pintar de vermell o rosa el territori de l'Imperi Britànic en mapes polítics. |
Indumentària | La Màscara funerària de Tutankamón o Màscara d'or de Tutankamón va ser elaborada pels orfebres egipcis l'any 1354-1340 aC i es considera la peça més coneguda de tot l'art egipci, formava part de l'aixovar funerari de la tomba del faraó Tutankamón, descoberta en 1922 en la necròpoli egípcia del Vall dels Reis, en àrab Uadi Biban Al-Muluk (وادي الملوك). |
Física | En termodinàmica, el volum d'un sistema és un paràmetre extensiu important per descriure'n el seu estat termodinàmic. El volum específic, una propietat intensiva, és el volum del sistema per unitat de massa. El volum és una funció d'estat i és interdependent amb alters propietats termodinàmiques com la pressió i la temperatura. Per exemple, el volum d'un gas ideal es relaciona amb la pressió i la temperatura mitjançant la llei dels gasos ideals. El volum físic d'un sistema no ha de coincidir necessàriament amb el volum de control utilitzat per analitzar el sistema. |
Epidèmies | El brot d'ebola a la República Democràtica del Congo és el nom donat a l'epidèmia de febre hemorràgica de l'Ebola que es va iniciar a la República Democràtica del Congo, segons l'OMS l'11 maig de 2017. El 13 de maig s'havien documentat 11 possibles casos, a més de 2 morts que podien haver estat relacionades amb el virus de l'ebola.L'ebola és definida pels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) com una febre hemorràgica de natura viral que pot causar la mort, el primer cas de la qual fou identificat el 1976 a prop del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo.Entre el 2013 i el 2016 hi va haver més de 11.300 morts a causa del Brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014. El 14 de maig de 2017 s'estima que hi ha 125 afectats del virus de l'ebola a la República Democràtica del Congo, a més de 17 casos adiccionals sospitosos. |
Enginyeria | Un capturador de massa és un dispositiu teòric previst per desaccelerar una massa de material, generalment en el context del transport espacial. Un objecte gran col·locat a l'espai amb forma cònica impediria que altres objectes es precipitessin cap al centre de la part posterior d'aquest. Aquests altres objectes no tornarien a rebotar a l'espai perquè petites restes d'impactes anteriors amb el captador de massa formarien un recobriment similar al regolit, que absorbiria l'impacte i desacceleraria l'objecte fins a la velocitat del capturador de massa. El transport interestel·lar de materials a granel seria una font potencial de demanda per a la construcció d'un capturador de masses (per exemple, mineral extret de la Lluna o asteroides originalment accelerats en una trajectòria que interceptés el capturador de masses per part d'una catapulta electromagnètica). Aquest dispositiu va ser proposat el 1978 per Thomas A. Heppenheimer. |
Enginyeria | Un provador de vàlvules és un dispositiu per a la prova de vàlvules termoiòniques. Els provadors més sofisticats permeten el mesurament del pendent d'amplificació, la resistència interna, etc.. Els provadors de vàlvules van evolucionar juntament amb els element que havien de provar. per a satisfer les demandes de l'època, i la seva evolució va acabar amb el final de l'era de les làmpares.Les funcions bàsiques del provador: Controlar l'eficàcia del filament (que no estigui obert o en curtcircuit ) Examinar que no hi ha curtcircuit entre els elèctrodes Examinar que no hi ha una interrupció en el circuit dels elèctrodes, Proves de reixa de control (és a dir, el seu impacte en el valor del corrent d'ànode), Mesurament del corrent anòdic a una tensió anòdica constant (prova d'emissió d'electrons). |
Art | La ceràmica incisa al·ludeix al conjunt de peces de terrissa que mostren exemples de tècniques decoratives fetes amb incisions al fang encara tendre. Provenen de la prehistòria, i formen conjunts tan representatius del neolític com la ceràmica campaniforme o la cordada,[1] i objectes com l'“olla de Bronocice”. Pot aparèixer barrejada o complementada amb altres processos de decoració terrissera, com la incrustació, la ceràmica excisa i semiexcisa, la decoració impresa, en relleu, i fins a la ceràmica pintada. |
Festivals | L'Onam (del malaiàlam: ഓണം) és un festival que s'organitza al sud de l'Índia, sobretot a l'estat de Kerala, per a celebrar el temps de collita de l'arròs. La seva data sol fluctuar entre els mesos d'agost i setembre del calendari gregorià, ja que es determina el període de festa segons un calendari lunar, i correspon a la lluna plena. L'Onam commemora l'arribada del rei llegendari Maveli i les celebracions tenen lloc durant 10 dies. Hi apareixen diversos elements de la cultura i la tradició del Kerala. S'hi fan decoracions florals, nombrosos àpats multitudinaris, i curses de vaixells, el Puli Kali i la dansa Kaikottikali. |
Ecologia | La lleterola (Euphorbia helioscopia) és una espècie de planta perenne de la família Euphorbiaceae. També és coneguda com a lletera, lletresa, lleteroleta o lleterola d'hort. |
Ciència militar | El Sistema de combat Aegis (en anglès: Aegis Combat System) (ACS) és un sistema d'armes naval integrat, que ha estat desenvolupat en els Estats Units d'Amèrica per la divisió de míssils i radars de superfície de la corporació RCA, i que ara és produït per l'empresa contractista de defensa Lockheed Martin. El sistema utilitza potents radars i computadores per rastrejar i guiar els míssils per destruir els objectius enemics. Inicialment va ser creat per la Marina dels Estats Units, actualment l'Aegis també és utilitzat per la Força Marítima d'Autodefensa del Japó, l'Armada Espanyola, l'Armada Reial Noruega, i l'Armada de la República de Corea. En aquestes armades serveixen al voltant de 100 vaixells equipats amb aquest sistema d'armament. |
Ciència militar | Una campanya són el conjunt d'accions militars que transcorren en una mateixa zona geogràfica i un mateix període. En el context de les ciències militars, una campanya militar comprèn totes les operacions militars, efectuades normalment per una força defensiva o atacant, dirigides a la consecució d'una desitjada situació militar o política, dins d'unes limitacions geogràfiques i temporals. |
Dansa | Fahima Mirzaie (Afganistan, 1996) és una ballarina, mestra de dansa i activista pels drets de les dones afganesa, resident a França. El desembre de 2021 va aparèixer en la llista 100 Women que edita anualment la BBC.Fahima Mirzaie és la única dona afganesa dervix en practicar el semazen, un tipus de meditació pròpia del sufisme, consistent en una dansa on els practicants roten sobre el seu eix. El semazen o "rotació dervix" forma part de la cerimònia del Samà.Mirzaie va fundar una escola mixta de dansa sufí, anomenada Shohod Arefan. A començaments de 2021, el govern afganés va decretar la prohibició de les nenes en edat escolar de participar en activitats de ball i cant. Amb l'adveniment taliban d'aquell estiu, Mirzaie va haver de fugir del seu país, sota acusacions d'heretgia i d'incompliment de la xaria, que no permet a les dones realitzar el semazen. Des de setembre es troba exiliada a França.La història de Fahima forma part del documental de la BBC titulat Farewell my Afghanistan (Kawoon Khamoosh, 2021). |
Jocs | El futbol de taula és un joc de taula basat en el futbol (no se l'ha de confondre amb el futbolí). En un principi, l'únic material que hi havia per practicar-lo era de la marca Subbuteo fet que feia que inicialment se l'anomenés així. Actualment, però, hi ha gran varietat de fabricants de materials homologats i cada jugador pot triar quin d'ells s'adapta millor a les seves necessitats. El material necessari per jugar un partit és: un camp, dues porteries, una pilota i dos equips amb deu jugadors de camp, un porter sortint i un porter de barra cadascun. Normalment, un partit té dues parts de quinze minuts, enfronta dos jugadors i hi ha una tercera persona que fa d'àrbitre. Aquest joc, organitzat com esport, es practica arreu del món. La federació internacional (FISTF) és la que s'encarrega de coordinar les diferents associacions o federacions de cada país, alhora que coordina l'organització del calendari internacional de competicions. La part del món amb més jugadors és Europa. Concretament, Bèlgica i Itàlia tenen un nombre molt elevat de practicants. A Espanya existeix l'Associació Espanyola de Futbol de Taula (AEFM), que és l'encarregada de coordinar el calendari de competicions. Els jugadors individuals s'organitzen en clubs. Tot i que als anys vuitanta i inicis dels noranta hi va haver diversos clubs a Catalunya, actualment només n'hi ha dos que pertanyen a l'AEFM: el Barcelona Futbol Taula o l'A.S. Iluro Futbol Taula. |
Indumentària | L'humeral, també anomenat vel humeral, és un teixit litúrgic -normalment de seda- d'aproximadament 2 metres de llarg i 50 cm d'ample, que el sacerdot es posa sobre les espatlles i l'esquena per tal de portar el Santíssim Sagrament a beneir amb Aquest, o per a portar-lo en processó. Sol ser blanc o daurat, i molt brodat. Durant les Misses pontificals, els acòlits solen fer servir humerals, un per a portar la mitra i un altre per a portar el bàcul del bisbe. En la Missa Solemne tridentina és utilitzat d'acord amb el color litúrgic i s'hi cobreix el calze fins a l'ofertori. El sotsdiaca pren el vel i hi trasllada el calze fins a l'altar per a després amagar la patena entre el vel fins a poc abans de la consagració. També es pot emprar per a portar les relíquies de la Passió de Crist, sent en aquest cas el color vermell l'indicat per a la tela. Les relíquies dels sants no poden prendre's amb un humeral. |
Geologia | El saladar és un sòl carregat de sals (principalment clorurs). |
Dret | La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una bé tangible o no-tangible. Això implica que cap persona natural o jurídica, pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donació, transacció, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiació. El dret a la propietat privada i la llibertat econòmica no són absoluts.Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, òbviament, neguen l'existència d'una autoritat competent per a la seva derogació. |
Història | Joan I de Brandenburg (±1220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germà Otó III el marcgravi de Brandenburg. Era el fill major d'Albert II de Brandenburg i de Matilde de Lusàcia. |
Art | Andries Bosman o Bosmans (Anvers, 1621 – Roma, ca. 1681), va ser un sacerdot i pintor barroc flamenc, especialitzat en garlandes de flors emmarcant motius religiosos.Batejat el 28 de juliol de 1621, el 1637 es va inscriure com a aprenent al gremi de Sant Lluc d'Anvers, però només quatre anys després es va traslladar a Gant per seguir la carrera religiosa. El 1657 va retornar a Anvers i el 1664 va marxar a Roma on va morir cap a 1681-1682. En la seva pintura va ser seguidor del també clergue i jesuïta Daniel Seghers, com evidencia la garlanda del Museu del Prado, amb un baix relleu fingit que representa Santa Anna, la Verge i el Nen, signada a baix a l'esquerra «ABosman.f Brúxlis», com pintada a Brussel·les, encara que s'ignora en quin moment de la seva carrera. O també la garlanda amb el bust de Crist en una vénera, del Statens Museum for Kunst de Copenhaguen, signat «A.Bosman Canon St. Jacobi f. 1659», ostentant el càrrec de canonge de Sint-Jacobskerk d'Anvers, que va ocupar després de la seva estada a Gant. |
Química | La interacció dipol-dipol induït, o interacció de Debye, és un dels tres tipus de forces de van der Waals i consisteix en una atracció electroestàtica feble que es presenta entre molècules polars i apolars, o entre grups moleculars polars i apolars. El químic neerlandès Johannes Diderik van der Waals en la seva tesi doctoral sobre la compressió dels gasos descobrí que els gasos reals no seguien el comportament predit per la llei dels gasos ideals. Atribuí el desviament al volum de les molècules de gas, considerades puntuals en els gasos ideals, i a l'existència d'algun tipus de forces intermoleculars, anomenades forces de van der Waals. El també científic neerlandès Peter J. W. Debye explicà un dels tipus de forces de van der Waals, les interaccions dipol-dipol induït, el 1920, forces entre molècules que presenten un dipol permanent i molècules apolars (Cl₂, CO₂...) Debye imaginà que les molècules podien desplaçar la seva distribució electrònica en l'escorça atòmica en un principi homogènia (esfèrica) per efecte de la interacció d'una molècula dipolar. Si una molècula amb moment dipolar s'aproxima a una molècula apolar, sense moment dipolar, deformarà el seu nigul electrònic. La polarització de l'espècie neutra dependrà de la seva capacitat de polarització o polaritzabilitat, α, i del moment dipolar, μ, del dipol. És una interacció molt feble, a causa del fet que les polaritzabilitats són baixes. Només són importants a distàncies molt curtes, ja que la seva energia depèn d'1/r⁶. L'energia d'aquesta interacció és expressada per l'equació: E = − μ 2 α r 6 {\displaystyle E=-{{\mu ^{2}\alpha } \over {r^{6}}}} on: μ : moment dipolar del dipol. α : polaritzabilitat de la molècula apolar. r : Distància mitjana entre els dipols (m).La interacció de Debye també es produeix dintre d'una mateixa molècula entre grups moleculars polars i apolars. Les macromolècules, a causa de la seva extensió, poden aproximar parts no contigües entre les quals es poden establir aquestes interaccions. Per exemple un grup carbonil, R1R₂C=O, presenta un doble enllaç polaritzat amb densitat de càrrega negativa sobre l'oxigen i positiva sobre el carboni. Aquest dipol pot induir un dipol sobre un doble enllaç R1C=CR₂ apolar i establir-se una interacció que fixa l'estructura de la macromolècula. Aquestes interaccions participen, per exemple, en la configuració de les estructures de les proteïnes. La importància química de la interacció de Debye també es fa palesa en les dissolucions de composts apolars en dissolvents polars. Així per exemple la dissolució d'oxigen, O₂, molècula apolar, en aigua, H₂O, molècula polar, és un cas excepcionalment rellevant de la importància d'aquestes interaccions a la natura, ja que permet la vida dintre de l'aigua subministrant oxigen perquè els éssers vius marins puguin realitzar la respiració. |
Història | La dinastia espartòquida (en grec antic Σπαρτοκίδαι) va ser una nissaga del Regne del Bòsfor de suposat origen traci, o potser escita o meota o fins i tot potser grega, establerta al poder aproximadament l'any 438 aC en substitució de la primera dinastia dels arcanàctides. La seva història és poc coneguda. Va tenir una vintena de reis, entre els quals els noms més repetits són Espàrtoc (pel fundador Espàrtoc I), Parisades i Sàtir. Els espartòquides van constituir un regne a partir de la ciutat de Panticapea, i van annexionar-se ciutats gregues properes situades a la costa, com Feodòssia, Anapa i Fanagòria, i van arribar fins a les ribes del riu Don, vora els regnes escites. Als segles V i IV aC, mantenien relacions comercials amb Atenes, a la que subministraven blat, cuir, peix sec i esclaus, i alguns dels seus ciutadans van adquirir la ciutadania atenenca. A la part final del segle ii aC el rei escita Saumac va angoixar als sobirans amb les seves exigències de tribut. Com que el Regne del Bòsfor no va poder satisfer el que se li demanava, cap a l'any 108 aC Saumac es va apoderar del país, posant fi a la dinastia espartòquida. El rei Parisades V llavors va cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator del regne del Pont, que va enviar una expedició que va eliminar a Saumac (vers 107 aC) i va obrir la dinastia Mitridàtica del Bòsfor. |
Teologia | El Discurs sobre el mont de les Oliveres, de vegades conegut amb el nom de Discurs sobre la fi dels temps o Discurs escatològic, és un passatge del Nou Testament que figura als tres Evangelis sinòptics: informat per Marc 13, és reprès en Mateu 24 i Lluc 21. Aquestes paraules pronunciades per Jesucrist són una profecia de la fi dels temps i com a tals pertanyen al gènere apocalíptic. Paral·lelament, formen part d'esdeveniments concrets que permeten als exègetes suggerir una datació de l'evangeli de Marc. |
Informàtica | InterPro és una plataforma amb accés a base de dades de famílies, dominis i llocs funcionals de proteïnes on les característiques identificables trobades en proteïnes conegudes poden ser aplicades a noves seqüències de proteïnes. Va ser creada el 1999 després de la formació de l'interprofessional Consortium entre el grup de Swiss-Prot a l'Institut Europeu de Bioinformàtica i l'Institut Suís de Bioinformàtica i els membres fundadors de les bases de dades Pfam, PRINTS, PROSITE i ProDom. Actualment integra informació de les bases de dades PROSITE, Pfam, PRINTS, ProDom, SMART, TIGRFAMs, PIRSF, SUPERFAMILY, GENE3D i PANTHER. La base de dades està disponible per recerques per text i basades en seqüència a través d'un servei web, i per descàrregues per FTP anònim. Inclou diversos formats de sortida com taules de text, documents XML i gràfics per facilitar l'anàlisi dels seus resultats. Igual que les altres bases de dades de l'Institut Europeu de Bioinformàtica, es troba en domini públic. |
Fiscalitat | El federalisme fiscal és el sistema de pagament de transferències o garanties amb el qual un govern federal comparteix els seus ingressos amb nivells de govern inferiors. Els governs federals fan servir aquest poder per enfortir les regles nacionals i els nivells. |
Matemàtiques | En les matemàtiques índies, un quadrat vèdic és una variació en una taula de multiplicar típica de 9 × 9 on l'entrada a cada cel·la és l'arrel digital del producte dels encapçalaments de columna i fila, és a dir, el residu quan el producte dels encapçalaments de fila i columna és dividit per 9 (amb la resta 0 representada per 9). Es poden observar nombrosos patrons i simetries geomètriques en un quadrat vèdic, alguns dels quals es poden trobar en l'art tradicional islàmic. |
Llengües | El chavacano o chabacano és un idioma crioll basat en el castellà que es parla a les Filipines. La paraula chavacano deriva del castellà, en què s'utilitza per a indicar 'mal gust', 'vulgaritat'. L'idioma chavacano es va desenvolupar a Cavite City, Ternate, la península de Zamboanga i Ermita. També deriva de la paraula chavano, utilitzada per la població de Zamboanga. Té sis dialectes diferents: zamboangueño a Zamboanga City; davaoeño zamboangueño/castellano Abakay a Davao City; ternateño a Ternate; caviteño a Cavite City; cotabateño a Cotabato City; i ermiteño a Ermita. |
Ciències de la salut | Un profàrmac és una substància farmacològica que s'administra de forma inactivada (o un poc menys activa de com és normalment) i que, una vegada que s'ha administrat el profàrmac en qüestió, es metabolitza al cos a la forma activa. Els profàrmacs se sintetitzen a partir del fàrmac que es vol administrar mitjançant reaccions que, quan arribe a l'organisme, permeta facilitats en l'activació d'aquest fàrmac. Aquestes modificacions que es fan al principi actiu es realitzen a causa de problemes que presenta el fàrmac en la seua administració. Aquests problemes són: Problemes relacionats amb la formulació farmacèutica i l'administració: Escassa hidrosolubilitat: no permet anar per via sanguínia. Escassa estabilitat in vitro: el fàrmac té una vida massa breu Problemes en l'administració: injecció dolorosa, olor o gust desagradables, etc.Problemes relacionats amb l'etapa farmacocinètica: Problemes en el pas a través de les membranes biològiques: mala absorció per les mucoses i mala distribució per l'organisme. Inespecificitat en la distribució: arriba a llocs on no ha d'arribar. Inactivació metabòlica abans d'assolir el lloc d'acció. Acció massa breu. Toxicitat derivada del metabolisme: es produeixen metabòlits perjudicials per a l'organisme. |
Ciències polítiques | Un grup d'interès és un conjunt de persones, organitzades per un interès en comú, amb la finalitat d'actuar conjuntament en defensa d'aquest interès, volent fer conèixer les seves pretensions. Es denomina grup de pressió als que utilitzen els mitjans al seu abast buscant la manera de dominar l'opinió pública. La seva activitat política és distintiva d'altres categories perquè procuren intervenir en la temàtica política des de fora d'aquesta, és a dir indirectament. Sovint els grups d'interès són de coneixement públic, com els sindicats, les organitzacions patronals, les grans empreses, les associacions de professionals, les ONG, etc. La majoria de la societats modernes reconeixen legitimitat als grups d'interès i regula les modalitats de la seva accionar, de manera que no afectin la forma en què es troba regulada a cada país la presa de decisions polítiques. Una modalitat característica de la canalització institucional dels grups d'interès, amb els consells econòmics i socials que existeixen a diversos països. És habitual que els grups d'interès realitzin sobre els poders públics una activitat particular denominada lobby, amb la finalitat de tractar d'incidir al seu favor en el procés de presa de decisions públiques. |
Aeronàutica | Ferdinand von Zeppelin (8 de juliol de 1838 - 8 de març de 1917) fou un general alemany, enginyer i posteriorment fabricant d'aeronaus. És el fundador de la companyia Zeppelin i inventor dels dirigibles que porten el seu nom. Des de la dècada de 1880, Zeppelin estava interessat en el problema dels dirigibles i el 1899 va començar la construcció del primer dirigible rígid, el Zeppelin LZ 1 amb el qual va fer tres ascensos al llac de Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya. L'èxit de l'intent va causar una eufòria que el va animar a continuar amb la seva investigació: la segona versió del seu invent va ser finançat enterament per donacions i recaptacions. Irònicament, la majoria dels fons es va produir després de la caiguda de Zeppelin LZ4 el 1908 a Echterdingen. Una campanya de recaptació de fons va permetre recaptar de 6 milions de marcs, que van ser utilitzats per crear l'empresa Luftschiffbau Zeppelin GmbH i una base de Zeppelins. El mateix any, l'exèrcit ja es va comprar la zona d'aterratge funcional. A partir de 1909, els Zeppelin s'utilitzen en l'aviació civil. Fins a 1914, el Deutsche Luftschiffahrtsgesellschaft D transporta al voltant de 35.000 persones en 1.500 vols sense un sol incident. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) van ser emprats més de cent dirigibles per l'exèrcit i la marina d'Alemanya, tant en tasques de reconeixement (amb un paper important en la Batalla de Jutlàndia) com per al bombardeig aeri del territori enemic (els alemanys van bombardejar diversos punts d'Anglaterra entre 1915-1917). No obstant això, la seva lentitud, la seva grandària i la seva fragilitat els feia molt vulnerables a l'artilleria antiaèria, un cop que aquesta va fer la seva aparició, per la qual cosa es van deixar d'emprar per als bombardejos després del fracàs d'un atac sobre Londres el 1917. El comte von Zeppelin va morir el 1917, poc abans de la final de la Primera Guerra Mundial. Per això no ha va arribar a veure la suspensió temporal d'activitat del projecte Zeppelin pel Tractat de Versalles, ni la segona edat d'or de les seves aeronaus sota el seu successor Hugo Eckener. El desastre del Hindenburg, (LZ129 Hindenburg) del 6 maig de 1937 a Lakehurst (EUA), finalment ha tancat la història dels grans dirigibles per al seu ús comercial. |
Pseudociència | El Mètode Montignac és una dieta que fou proposada per un llicenciat en ciències polítiques i ciències humanes, Michel Montignac el 1992. L'autor, que no era metge tot i les informacions que hi ha en aquest sentit, després de lluitar durant anys amb el seu excés de pes va començar a investigar amb si mateix. Publicats en 40 països i traduïts a 25 idiomes, els llibres de Michel Montignac sobre el seu mètode han estat llegits per 50 milions de persones. Ha venut 15 milions de llibres sobre la seva dieta, i el seu mètode s'ha fet famós per les celebritats que l'han adoptat com Hugh Grant, Kylie Minogue, Gérard Depardieu, Édouard Balladur i la Reina Beatriu dels Països Baixos, entre altres. Bàsicament és una dieta en la qual es restringeixen els aliments amb alts continguts en carbohidrats (pa, patates, pastes, etc.) i en la qual es permeten els aliments rics en proteïnes sense límit de quantitat (carn, peix, derivats lactis, etc.). Segons Montignac, el fet de menjar aliments rics en carbohidrats d'alt índex glucèmic desencadena un increment en els nivells plasmàtics d'insulina, la qual cosa estimula la sensació de gana i afavoreix l'acumulació de greixos. Així, no es refereix a "aliments d'alt contingut en carbohidrats", sinó a "aliments d'alt índex glucèmic". |
Informàtica | En informàtica una còpia de seguretat (backup en anglès) fa referència a la còpia d'informació que es realitza per tal de ser restaurada en cas de pèrdua de dades o en cas de ser requerida amb posterioritat. Normalment les dades es copien en un mitjà d'emmagatzemament diferent al de l'origen de les dades. Tradicionalment s'han utilitzat mitjans d'emmagatzemament extraïbles que poden ser desats físicament separats dels ordinadors on es realitzen les còpies, com poden ser: discos durs externs, CD-ROM, cintes magnètiques (DAT), etc. Tot i així, cada cop s'utilitzen més -especialment en grans servidors i empreses- sistemes de còpia de seguretat remota que realitzen les còpies de forma automàtica a través de la xarxa. Les còpies de seguretat han esdevingut una part crítica de la planificació informàtica de les empreses i més concretament de la seva política de seguretat i és una de les principals mesures que s'adopten per a protegir-se d'incidents de seguretat informàtica. Una pèrdua d'informació en un negoci es podria convertir en una significant pèrdua econòmica, tant, que fins i tot un estudi diu que un 20% d'empreses que pateix una pèrdua important de dades es veu obligada a tancar. Una pèrdua de dades pot provocar: Disminució del nombre de clients. Pèrdua de la imatge de l'empresa. Pèrdua de temps. Pèrdua d'oportunitats de negoci. etc.Les còpies de seguretat poden ser del sistema o de dades. Les del sistema tenen com a objectiu poder rearrencar un sistema després d'un incident de seguretat i per tant realitzen una còpia dels fitxers del sistema operatiu i del programari instal·lat. Per altra banda, les còpies de seguretat de dades sols pretenen recuperar informació i realitzen còpies de fitxers de dades o bases de dades. |
Geografia | El Kukisvumtxorr (en rus: Кукисвумчорр) és una muntanya que forma part de la serralada del massís de Jibiny, a la península de Kola, Rússia. El mont és a prop del centre de la serralada, i es tracta d'un cim nu i pedregós, mentre que els laterals estan cobertes amb vegetació de tundra. El microdistricte de Kukisvumtxorr comparteix nom amb la muntanya. |
Ètica | Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants. |
Sociologia | El postestructuralisme és un moviment sorgit a França durant la dècada de 1960, com a crítica a l'estructuralisme. Alguns dels pensadors més importants d'aquest moviment foren Roland Barthes, Michel Foucault, Jacques Derrida i Gilles Deleuze. Barthes, originalment estructuralista, anà desenvolupant punts de vista postestructuralistes de forma progressiva. El 1968 publicà l'obra “The Death of the Author” (La mort de l'autor), on argumentava que l'autor no és la font del significat i un text pot tenir múltiples significats. Jacques Derrida, el 1966, presentà una tesi anomenada “Structure, Sign and Play in the Discourse of the Human Science” (Estructura, signe i joc en el discurs de la ciència humana). Aquesta tesi anava més enllà de l'estructuralisme i teoritzava amb termes deconstruccionistes. El postestructuralisme és un conjunt de posicions teòriques que tenen el seu nucli en un discurs autorreflexiu, que és conscient de l'ambigüitat i la complexitat de les interrelacions dels textos i els significats. Es caracteritza per un rebuig de conceptes totalitzadors i essencialistes. El postestructuralisme veu “la realitat” molt més fragmentada, diversa i específica de cada cultura, que l'estructuralisme; si bé continua acceptant que tot el que podem saber es construeix a través dels signes, i es regeix per les regles el discurs. Tot significat és textual i intertextual: no hi ha “fora del text” com assenyalà Derrida. En termes de Michel Foucault, la producció del discurs està controlada, seleccionada, organitzada i distribuïda per un cert nombre de procediments. El discurs es regeix per regles d'exclusió, pels sistemes interns de control i delimitació i per les condicions en què els discursos poden ser usats. Els discursos són múltiples, discontinus, s'originen i desapareixen a través de l'oportunitat, no amaga la veritat, sinó que constitueixen la seva cara temporal. Foucault és post-estructuralista per la seva insistència en què no hi ha gran flux de causalitat en l'evolució de la història, que tot el que passa és per casualitat. La influència d'aquests autors en l'actualitat es veu reflectida, entre d'altres, en l'obra filosòfica de Judith Butler, en concret en l'estudi sobre la identitat i el gènere com a constructes performatius desenvolupat en el seu llibre Gender Trouble (1990). |
Agricultura | La solarització per radiació és un fenomen físic pel qual un material sofreix un canvi temporal o permanent en el seu color o la seva transparència com a conseqüència d'haver estat sotmès a una irradiació electromagnètica d'alta energia, com la llum ultraviolada (UV), els raigs X o la radiació gamma. El vidre i molts plàstics transparents, quan se sotmeten a aquest efecte de la radiació X, poden prendre un color ambre o verdós, i àdhuc altres colors. El vidre pot tornar-se blavós després d'una perllongada exposició a la radiació solar en el desert. Es creu que aquest procés pot ser causat per la formació de defectes interns anomenats centres de color que, selectivament, absorbeixen porcions de l'espectre de la llum visible. La solarització per radiació pot també produir una degradació permanent de les propietats físiques i mecàniques del material, i és un dels mecanismes que causen fallades i trencaments en els plàstics que sofreixen una exposició perllongada a la intempèrie. |
Geologia | La cova de Stopića (en serbi: Стопића пећина) és una cova de la part occidental de Sèrbia.La cova es troba al llarg del peu nord de la muntanya Zlatibor al poble de Rožanstvo. La carretera Ožhissi - Sirogojno passa per sobre de la cova. La longitud total n'és de 1.662 m i la ruta turística de 1.615 m. La cova consta de dues cavernes, un canal i riu subterrani i una cova de primavera, connectades pel flux subterrani del corrent del Trnavski. L'entrada de la cova es troba en un penya-segat de pedra calcària a una alçada de 711 m. |
Antropologia | L'Home de Clonycavan, és el cadàver d'un home momificat, que va viure aproximadament en els anys 392 aC al 201 aC, en l'edat de ferro. Es troba exposat al Museu Nacional d'Irlanda, a Dublín. El cos va ser descobert al febrer de l'any 2003, per uns treballadors en una torbera pantanosa, en el llogaret de Clonycavan, Ballivor, prop de Dublín, localitat pertanyent al comtat de Meath, a la República d'Irlanda. Es va trobar en bon estat de conservació a causa de la protecció natural que li va atorgar l'haver-hi quedat enterrat dins d'una torbera encara que li faltaven mans, braços i una part del tronc que van poder ser arrencats per la maquinària utilitzada en l'extracció de la torba. |
Química | El gas pebre, de vegades emprat en forma d'esprai de pebre, és una arma química que irrita els ulls fins al punt de causar llàgrimes, dolor i fins i tot ceguesa temporal. S'utilitza per dispersar disturbis o com a defensa personal. Encara que no és letal, en casos excepcionals pot provocar la mort de l'afectat. Els seus efectes a llarg termini no són encara ben coneguts. El seu principi actiu és la capsaïcina, un compost derivat de la fruita de les plantes del gènere Capsicum. El mètode cromatografia líquida d'alta resolució s'usa per mesurar la quantitat de capsaïcina dels diferents esprais de pebre. La Unitat de Picantor Scoville (SHU, per la seva sigla en anglès) és la utilitzada per mesurar la picor produïda per aquest tipus d'esprais. La demetildihidrocapsaïcina, un anàleg sintètic de la capsaïcina, s'utilitza en una versió de l'esprai de pebre conegut com a esprai PAVA, utilitzat a Anglaterra. Un altre compost químic sintètic és el 4-Nonanoylmorpholine, desenvolupat i usat àmpliament a Rússia, amb efectivitat desconeguda comparada amb l'esprai de pebre natural. A l'estat espanyol estan prohibits tret d'algunes excepcions, que són els que porten extractes naturals i prèviament han estat homologats per la Dirección General de Salud Pública, ens depenent del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad espanyol. Els aerosols de pebre se solen comercialitzar en pots prou petits com per transportar-lo dins la butxaca o bé per dur-lo amagat dins la mà. D'altres de més grans es consideren armes prohibides per a ús civil, i la seva venda està restringida a organismes o entitats dels que en depenguin funcionaris o personal de seguretat i que els seus reglaments preveguin l'ús d'aquests mitjans de defensa i de control de masses. |
Cronometria | Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisió de les seves mesures ha augmentat espectacularment en l'últim segle.El rellotge és un dels invents més antics de la humanitat: va sorgir davant la necessitat de mesurar intervals de temps més curts que les unitats naturals, és a dir, el dia, el mes lunar i l'any. A mesura que ha anat evolucionant la ciència i la tecnologia de la seva fabricació, han anat apareixent nous models amb més precisió i menor cost de fabricació. És un dels instruments més populars, ja que moltes persones disposen d'un o diversos rellotges, principalment de polsera, de manera que a moltes llars hi pot haver diversos rellotges; molts electrodomèstics els incorporen en forma de rellotges digitals, i també n'hi ha un a cada ordinador i a cada telèfon mòbil. El rellotge, a més de la seva funció pràctica, també s'ha convertit en un objecte de joieria, símbol de distinció i valoració. La més gran precisió aconseguida fins ara és la de l'últim rellotge atòmic desenvolupat per l'Oficina Nacional de Normalització (NIST) dels EUA, el NIST-F1, engegat el 1999, és tan exacte que té un marge d'error de només un segon cada 30 milions d'anys. |
Arquitectura | Tuckerman Hall és una sala de concerts a Worcester, Massachusetts. Va ser construït el 1902, per l'arquitecte Josephine Wright Chapman, en estil neoclàssic i restaurat el 1999. És la seu de l'Orquestra Simfònica de Massachusetts, encara que actualment té altres usos com sala de casaments, recepcions i altres esdeveniments. |
Matemàtiques | Usada en teoria de probabilitat i estadística, la distribució F és una distribució de probabilitat contínua. També se la coneix com a distribució F de Snedecor (per George Snedecor) o com a distribució F de Fisher-Snedecor. |
Telecomunicacions | Ripejar (Ripping) és el procés de copiar les dades d'àudio i vídeo d'un dispositiu multimèdia, (com un CD, DVD, Blu-ray o HD DVD), a un altre suport de dades digital com un Disc dur, CD, DVD, etc. Encara que al dispositiu original el consideri típicament Digital, també pot denominar-se "ripejar" a l'extracció de mitjans analògics, com un vídeo VHS, o un vinil. Per estalviar espai d'emmagatzematge, la informació copiada sol codificar-se en un format comprimit, com MP3, AIFF, AAC, WMA, FLAC o Ogg vorbis per a l'àudio, MPEG-2, MPEG-4, MOV, DivX, Xvid o Ogg Theora per a vídeo. El terme ha estat adoptat per referir-se a extracció/duplicació d'àudio, encara que aquest ús del terme és menys comú. Així mateix, encara que hagi caigut en desús en l'actualitat, ripejar pot fer referència a extreure arxius d'àudio, vídeo, text, etc. d'un arxiu de dades usat per un programa per emmagatzemar-los, per exemple, es pot ripejar/extreure les imatges que utilitza un arxiu executable. |
Protestes | Les protestes de Còrsega de 2015 foren una sèrie de marxes de nacionalistes corsos que van començar el 25 de desembre a Ajaccio, capital de Còrsega. Durant les manifestacions inicials, es va incendiar una sala d'oracions islàmica i es van cremar diversos Alcorans. Es van organitzar més protestes després de la marxa inicial malgrat una prohibició de protestes per part del govern fins al 4 de gener de 2016. Els protestants deien actuar en revenja per un incident que havia ocorregut el dia anterior, quan bombers i policies foren agredits al barri de Jardins de l'Empereur; tanmateix, els observadors externs van considerar que els aldarulls eren anti-àrabs i islamofòbics. Els polítics nacionalistes corsos van dir que la seva opinió no legitimava la xenofòbia, i van culpar el nacionalisme francès de la protesta. L'opinió d'investigadors sobre aquesta afirmació està dividida. |
Informàtica | La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal el 1642, fruit de tres anys de desenvolupament.Se'n van fabricar diverses versions; de fet, Pascal en persona en va construir com a mínim 50 exemplars. Basada, en part, en aquesta màquina de calcular, el 1672 aparegué la calculadora de Leibniz. El 1642 un noi de tan sols 19 anys - Blaise Pascal - va crear una màquina per ajudar el seu pare en els càlculs que aquest havia de fer com a recaptador d'impostos que era. La màquina era totalment mecànica i estava impulsada per diferents rodes que possibilitaven el càlcul de sumes; es va donar a conèixer com a Pascalina. Durant molts anys es va pensar que aquesta fou la primera calculadora mecànica. Això no obstant, anteriorment, el 1623 un científic alemany, Wilhelm Schickard ja havia inventat una altra màquina, anomenada el rellotge calculant. Aquesta tenia un conjunt de rodes dentades i podia realitzar sumes i restes, fins i tot disposava d'un enginyós sistema que avisava, per mitjà d'una campaneta, quan els càlculs havien sobrepassat els límits de la màquina. |
Festivals | Protrigea (en grec antic προτρύγαια) era un festival grec probablement relacionat amb la verema, que se celebrava en honor de Dionís anomenat Protriges, i de Posidó en diferents llocs de Grècia i de l'Àsia menor, segons Claudi Elià. L'origen i la manera de celebrar aquest festival a la ciutat de Tir els explica Aquil·les Taci. |
Art | Les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts són unes pintures murals originals de l'església de Sant Martí Sescorts (l'Esquirol, Osona) realitzades pel pintor medieval conegut amb el nom de Mestre de Cardona durant el primer quart del segle xii. Es troben actualment al Museu Episcopal de Vic, on es conserven cinc fragments d'aquestes pintures. La tècnica emprada per a l'elaboració d'aquesta obra és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment va ser traslladada a llenç.Les pintures més ben conservades són les d'Adam i Eva recriminats per Déu (de Déu només se'n conserva una mà) i l'expulsió del Paradís. Els altres fragments presenten a Sant Martí de Tours partint la capa, i la resurrecció del catecumen mort. Es coneix l'existència d'un sisè fragment, el pecat original, del qual se'n té constància només per una fotografia presa just abans del seu arrencament. |
Telecomunicacions | Entenem estimació de moviment com el procés a partir del qual obtenim els vectors de moviment (VM) de cada macrobloc (MB) de la imatge a codificar respecte a una (o més) imatges de referència. L'estimació de moviment és una part molt important del procés de codificació de vídeo i s'utilitza en estàndards i còdecs tan populars com la família de MPEG's (MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4), l'últim H.264/MPEG-4 AVC o el software lliure Theora. |
Geografia | El departament de Diourbel és una divisió administrativa del Senegal, a la regió de Diourbel, que té com a únic municipi i centre administratiu la ciutat de Diourbel. Es divideix en dos districtes (arrondissements): Districte d'Ndindy Districte d'Ndoulo |
Agricultura | La regadora és un recipient portàtil fet a propòsit per a regar petites superfícies.La regadora més antiga que s'ha trobat és del 79 dC. Les regadores modernes són de llauna o plàstic i al broc s'hi acobla una estructura amb els forats (anomenada popularment carxofa) que és més ampla que el diàmetre del broc per on arriba l'aigua.Sovint en lloc d'una regadora s'acobla un estri difusor de l'aigua a una mànega. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.