label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Periodisme | Mícheál Ó Cléirigh (1590 - 1643) va ser un cronista irlandès, i l'autor principal dels Annals dels quatre mestres. Va estar assistit per altres historiadors com, Peregrinee O'Clery, Fergus O'Mulconry i Peregrine O'Duignan. Va néixer a Kilbarron, a la vora de Greevy, entre Rossnowlagh i Ballyshannon, a la badia de Donegal. Era net d'un cap d'Uí Chléirigh i va ser batejat com Tadhg, però es va canviar el nom per Michael quan es va convertir en frare franciscà. Era cosí de Lughaidh o Cléirigh (1595-1630), el qual al costat del seu fill Cacrigcriche Ó Cléirigh, un dels seus col·laboradors, és també conegut com un famós historiador d'Irlanda. |
Antropologia | The Younger Lady (català: la dama jove) és el nom informal donat a una mòmia descoberta per l'arqueòleg Victor Loret a la tomba KV35 de la Vall dels Reis el 1898. La mòmia també ha rebut la designació KV35YL ("YL" per "Younger Lady") i 61072, i actualment es conserva al Museu Egipci del Caire. Gràcies a les proves d'ADN, es va poder identificar la mòmia com la mare del faraó Tutankamon i com una filla del faraó Amenhotep III i la seva Gran esposa reial Tiy. Aquests resultats van descartar l'antiga hipòtesi que es tractessin les restes de Nefertiti, ja que aquesta reina no apareix enlloc amb el títol de "Filla del Rei" i les proves d'ADN han deixat clar que The Younger Lady sí que ho era. |
Telecomunicacions | PoE (Power over Ethernet) és una tecnologia que permet l'alimentació elèctrica de dispositius de xarxa mitjançant un cable de xarxa Ethernet UTP/STP. PoE es regeix per l'estàndard IEEE 802.3af i permet donar alimentació a dispositius que no tenen una font d'alimentació propera (càmeres de seguretat, punts d'accés sense fils, etc.)Actualment existeixen al mercat múltiples dispositius de xarxa com commutadors (switch) o concentradors (hub) que suporten aquesta tecnologia. Normalment, per utilitzar PoE s'utilitzen uns adaptadors o injectors que es connecten a una font d'alimentació i permeten afegir corrent a un cable UTP/STP. |
Festivals | El VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, rus: Всемирный фестиваль молодёжи и студентов, va tenir lloc durant el 1957, i fou inaugurat el 28 de juliol a Moscou, llavors capital de la Unió Soviètica. Organitzat per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD), la sisena edició del seu festival reuní prop de 34.000 joves de 131 països, sota el lema "Per la Pau i l'Amistat!". La decisió de celebrar la sisena edició a aquest estat socialista provocà la reacció dels estats membres de l'OTAN, que van amagar amb la realització d'un contrafestival com a boicot. La Unió Soviètica llavors estava celebrant el XL Aniversari de la Revolució d'Octubre de 1917, i els carrers moscovites havien estat decorats per aquest motiu amb un mar de banderes roges. Les reformes de Khrusxov van comportar alguns canvis a la Unió Soviètica: els estrangers van poder visitar el país, que obria les seves portes al món per primera vegada, i els soviètics van poder trobar-se amb estrangers, malgrat que només en grups supervisats. Malgrat això no es pogué evitar que la gent fes amics. Els estudiants russos d'idiomes estrangers van contribuir com a intèrprets voluntaris. La música de moltes cultures del món van arribar a Rússia amb el festivals. Els moscovites ballaven pels carrers de la mà amb estrangers de tot el món. El músic de jazz Aleksei Kozlov va tenir l'oportunitat de tocar amb músics estrangers. El popular grup Drujba de Leningrad va ser el guanyador el Primer Premi de Música Popular, gràcies a la seva cantant Edita Pietxa, una estrella dels anys 50 que podia cantar en diversos idiomes. Edita Pietxa, Vladimir Troxin i diversos convidats internacionals al festival van cantar junts la cançó popular Nits de Moscou. Igual que en les edicions anteriors, la Federació Mundial de la Joventut Democràtica buscà donar fe de la reconstrucció del país després de les enormes pèrdues provocades per la Segona Guerra Mundial. |
Història | Els Copons de Llor són un llinatge català amb orígens a la baixa edat mitjana que tingué una importància creixent a l'edat moderna. Els membres del llinatge participaren en les tensions internes del Principat de Catalunya. Els seus noms apareixen a les diferents corts celebrades al llarg dels segles, per exemple a les Corts de Barcelona de 1519. |
Filosofia | El filòsof autodidacte (en àrab Hayy ibn Yaqzan, en llatí Philosophus autodidactus) és la primera novel·la àrab i la primera novel·la filosòfica, escrita per Ibn Tufayl, filòsof i metge del segle xii de l'Al-Àndalus. La novel·la es titulà així pel conte al·legòric i filosòfic homònim escrit per Avicenna al segle xi a Pèrsia. El filòsof autodidacte tingué una gran influència en la literatura àrab, persa i europea després que fos traduït al llatí el 1671 i a l'anglès el 1686, traduït també al neerlandès i a l'alemany el 1672. L'obra tingué gran influència no només en la literatura islàmic clàssica, sinó també moderna, i arribà a tenir renom fins a la Il·lustració. |
Estris | El boc és un tipus de got relacionat amb el consum de la cervesa, i normalment amb un volum de mig litre. És similar al xop, amb la diferència que aquest últim té una capacitat d'un quart de litre, aproximadament. També s'usa, el terme gerra. Sol tenir forma cilíndrica o lleugerament troncocònica (amb la base més gran que la boca), o boteruda, i tenir una nansa, i pot ser de fang, vidre, metall o fusta. Pot venir amb tapa articulada o sense. Sense tenir en compte la capacitat de l'atuell, els equivalents del boc tenen una llarga tradició a Irlanda i Gran Bretanya, els països de parla alemanya, d'Europa del Nord i d'Europa de l'Est, on existeix també una llarga tradició cervesera. A diferents països rep diferents noms. En aquests països els xops o bocs solen tenir capacitat per mig litre, com a mínim. |
Història | Carlos Eduardo Bojórquez Urzaiz, és un escriptor, antropòleg i historiador mexicà. Va estudiar en la Facultat de Ciències Antropològiques de la Universitat Autònoma de Yucatán i va ser catedràtic i investigador en aquesta institució des de 1976 fins a l'any 2011. Va exercir com a director de la facultat en el període comprés entre 1985 a 1993. Va obtenir el grau de doctor en Història a la Universitat de l'Havana a Cuba. Actualment és Rector de la Universitat d'Orient a Valladolid, Yucatán i integrant del Consell Mundial del Projecte José Martí de la UNESCO. |
Geologia | A l'ús més comú, en Geologia es diu jaciment a una formació en la qual està present una concentració anòmala de materials aprofitables tal que justifica la posada en consideració de la seva explotació econòmica. En català també es diu jaciment a una formació d'interès científic, especialment en el camp de la paleontologia (jaciment paleontològic). La majoria dels elements químics naturals, fins i tot els menys abundants, es troben en l'escorça en quantitats considerables. No obstant això, perquè siguin extraíbles es necessiten concentracions que només apareixen de manera excepcional, a més d'unes adequades condicions d'accessibilitat. Alguns processos geològics interns i externs poden produir localment concentracions econòmiques de materials com menes explotables de metalls, carbó o hidrocarburs. |
Jocs | La Game Connection és un mercat internacional de videojocs que té lloc dues vegades l'any, a Europa i als Estats Units. Des del 2001, reuneix professionals de tots els segments de la indústria dels videojocs que busquen ampliar la seva xarxa de contactes i trobar els socis adequats per als seus projectes. El 2014 la fira va registrar més de 2.700 acreditats de 50 països, més de 1.200 empreses, 300 expositors i 200 compradors. Els assistents van poder realitzar, durant els tres dies de la convenció, més de 11.000 reunions. També s'hi van acreditar més de 1.200 periodistes de tot Europa.El programa de Game Connection compta amb múltiples activitats de networking i 100 sessions i conferències, Game Guilds i Master Classes, que cobreixen tots els camps de la producció de videojocs i les diverses plataformes. |
Nàutica | Josep Vieta i Burcet (Blanes, ca. 1788 — Blanes, 1874) fou un mestre d'aixa català. Conegut com a Veguer o l'avi Bagué, per al·lusió al terme veguer i haver estat molt de temps a França, fou un dels constructors de bergantins, goletes, pollacres, etc. de més renom de la construcció naval catalana del segle xix. Va treballar a Malgrat i posteriorment establí la seva pròpia drassana a Blanes. Entre les seves construccions, destaquen la bricbarca Rafael Pomar, coneguda per fer la travessia de Charleston a Gibraltar en quinze dies, el bergantí-goleta Dolores, la pollacra-goleta Luisa i la corbeta Habana, coneguda anteriorment com a Joaquín Serra.Al segle xx, el Museu Marítim de Barcelona va dedicar un espai a la nissaga de mestres d'aixa i constructors navals catalans anomenats Vieta. |
Teologia | En la teologia cristiana, l'Esperit Sant —o equivalents com són, entre d'altres, Esperit de Déu, Esperit de Veritat o Paràclit: acció o presència de Déu, del grec παράκλητον, ‘aquell que és invocat’, del llatí Spiritus Sanctus— és una expressió bíblica que es refereix a una complexa noció teològica a través de la qual es descriu una "realitat espiritual" suprema, que ha patit múltiples interpretacions en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques. Segons la Doctrina de l'Església Catòlica, els dons de l'Esperit Sant són mitjans imperibles proporcionats per l'Esperit Sant, tercera persona de la Santíssima Trinitat, dels quals el creient obté de Déu les gràcies i carismes necessaris per suportar la vida terrenal amb santedat. Aquests dons són permanents i ajuden l'home a ser més dòcil per seguir els impulsos de l'Esperit Sant i ajuden a aconseguir la perfecció de les virtuts de les persones que els reben o, almenys, a dirigir-s'hi. Tals dons són: saviesa, intel·ligència, consell, fortitud, ciència, pietat i temor de Déu. |
Agricultura | Sinoxylon sexdentatum és una espècie de coleòpter de la família dels bostríquids. És un insecte xilofag i polífag, considerat una plaga de la vinya (corc de la vinya), que també ataca oliveres, figueres i roures. Prefereix branques afeblides o mortes, ja que aprofita la feina preparativa de certs fongs, a la propagació dels quals contribueix. També hauria atacat antigament els cables telefònics, quan encara eren encoberts d'una capa de plom. |
Geografia | Rius de Letònia: |
Cultura popular | Una cercavila és un acte que té lloc pels carrers, gairebé sempre de caràcter festiu, en la qual hi intervenen elements molt diversos, sobretot de tipus visual i sonor. Entre els elements visuals és habitual que hi hagi gegants, nans, disfresses, representacions d'animals o éssers mitològics o inventats, xanquers, etc. Pel que fa als elements sonors, és habitual que hi hagi música en directe, sobretot amb instruments que donin un volum considerable, en especial instruments de percussió i instruments de vent, ja siguin gralles o altres instruments de llengüeta doble, i/o de metall. Segons el tipus de cercavila és més habitual que els que en gaudeixen ho facin veient-lo passar o el vagin seguint. Cal no confondre-la amb la dansa del barroc anomenada passacaglia. Viccionari |
Jocs | El baló presoner o joc de matar és un joc popular en el qual dos equips amb el mateix nombre de jugadors juguen en un camp rectangular, dividit en dues zones i tres sub-zones per camp, provant d'eliminar tots els membres de l'altre equip. També és conegut com el cremat, el delegat, el matador o el cementiri/cementeri. L'objectiu del joc és d'eliminar cada un dels membres de l'equip d'un dels mètodes següents: Tocar l'adversari amb la pilota llançada. Agafar la pilota llançada per un adversari mentre és encara en l'aire. Picar una pilota que l'adversari té a les mans, cosa que en provoca la caiguda. Forçar un jugador contrari a eixir fora dels límits del terreny de joc.Les dues zones interiors són ocupades pels jugadors atacants de cada equip. El repartiment d'exteriors és d'un al fons i un en cada lateral, en total tres jugadors. Aquests atacants s'han de col·locar en les parts exteriors de l'equip advers. Els altres jugadors de cada equip (5 per centre) ocupa la zona central i la seua missió és d'evitar que el baló, llançat contra els jugadors de l'equip atacant, els arribi, mentre aquest no hagi tocat el sòl. El jugador arribat per la pilota haurà d'abandonar el joc fins a la següent ronda o fins que sigui salvat. Si la pilota ha tocat el terraa abans de tocar el jugador, no tindrà pena i no haurà d'abandonar el joc. Els jugadors dels exteriors no poden ser eliminats. Si el jugador defensor copsa el balóz és a dir en l'aire, sense tocar terra, és podrà reinserir en el joc i passarà a ser atacant. Si ja hi ha 5 jugadors al terreny de joc no podran incorporar-se suplents. Quan solament resti un jugador en el terreny de joc, aquest haurà de defensar-se, de tal manera que si esquiva un total de set llançaments el seu equip obtindrà un punt de victòria i si al cap de dotze esquivaments no ha capturat la pilota aquest serà eliminat i penalitzat: perdrà un punt. Les partides tenen cinc rondes de 15 minuts o s'acaben(?) quan hi ha l'eliminació dels jugadors de l'equip advers. L'equip que tindrà a la fi del joc una puntuació de més de cinc punts que el seu adversari, serà declarat vencedor de la partida. En cas que la diferència sia menor de cinc, s'hauran de disputar rondes successives de prolongació fins que un dels dos equips obtingui 5 punts més que l'altre equip. Es penalitzen les accions següents: llançar del capdavant estant, envair el camp contrari, barallar-se o insultar, llançar la pilota fora dels marges exteriors o qualssevol actes hostils envers qualsevol participant. |
Filosofia | Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes. Està molt lligada amb l'experiment. La pregunta filosòfica sobre què significa realment l'experiència ha estat constant al llarg de la tradició filosòfica.Als darrers segles al món occidental, s'ha separat a la filosofia el coneixement empíric del mètode científic. També dins de la filosofia, Kant establí distincions entre el coneixement a priori (analític, independent de l'experiència) i el coneixement a posteriori (empíric, que prové de l'experiència o món exterior). |
Informàtica | Comunicació asíncrona, en telecomunicacions, és una transmissió de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de referència, i la informació de sincronisme està implícita en les mateixes dades. |
Filologia | L'Acadèmia d'Esperanto (en esperanto Akademio de Esperanto; en francès: Académie d'Espéranto) fou creada el 1905 pel primer Congrés Mundial d'Esperanto. Seguint una proposta de Ludwik Lejzer Zamenhof es creà el Comité Lingüístic (Lingva Komitato). El 1948 adopta el seu nom actual. |
Sociologia | El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals, etc. són extintes o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per altra, però el fet que en la majoria dels casos no comporte una agressió física, fa que, sovint, no siga percebut com a tal pels membres de la cultura agredida. El concepte de genocidi cultural o depuració cultural fou proposat per l'advocat Raphael Lemkin el 1944 com un component del genocidi. El 1989, Robert Badinter, un advocat penalista francès conegut per la seva posició contra la pena de mort, va utilitzar el terme "genocidi cultural" en un programa de televisió per descriure el que va dir que era la desaparició de la cultura tibetana en presència del 14è Dalai Lama . Més tard, el Dalai Lama utilitzaria el terme el 1993 i el tornaria a utilitzar el 2008. Tot i que no s'ha acordat encara una definició internacional per a genocidi cultural, el Museu del Genocidi armeni el defineix com "els actes i les mesures endegats per destruir la cultura de nacions o grups ètnics mitjançant la destrucció espiritual, nacional, i cultural." Alguns etnòlegs, com en Robert Jaulin, utilitza el terme etnocidi com a substitut de genocidi cultural, tot i que aquest ús ha sigut criticat per la confusió entre etnicitat i cultura. |
Biblioteconomia | Derek John de Solla Price (22 de gener de 1922 – 3 de setembre de 1983) (de vegades referenciat com 'de Solla') va ser un físic, historiador de la ciència i científic de la informació, reconegut com el pare de la cienciometria. |
Jocs | Un joc de rol és un joc de simulació en el qual els jugadors interpreten uns personatges i en dirigeixen les seves accions en el marc d'una situació fictícia narrada i dirigida per un altre jugador. Solen comptar amb un conjunt de regles que estipulen quines accions i mecanismes poden emprar els jugadors per a avançar en el joc. Recursos habituals en els jocs de rol són fitxes on es descriu als jugadors i sistemes d'atzar per a la resolució d'accions com ara les tirades de daus. Existeix una gran diversitat de jocs de rol amb múltiples ambientacions, com ara medieval fantàstica o de misteri, i objectius, per exemple lúdic o didàctic. |
Informàtica | Les dades són qualsevol seqüència d'un o més símbols als quals se'ls dóna significat mitjançant actes específics d'interpretació. Aquestes dades requereixen una interpretació per convertir-se en informació. Per traduir dades a informació, ha d'haver-se considerat diversos factors coneguts. Els factors involucrats estan determinats pel creador de les dades i la informació desitjada. El terme metadades s'usa per fer referència a les dades sobre les dades. Les metadades poden estar implícites, especificades o donades. Les dades relacionades amb esdeveniments o processos físics també tindran un component temporal. En gairebé tots els casos, aquest component temporal està implícit. Aquest és el cas quan un dispositiu com un registrador de temperatura rep dades d'un sensor de temperatura. Quan es rep la temperatura, se suposa que les dades tenen referències temporals d’"ara mateix". Llavors, el dispositiu registra la data, l'hora i la temperatura juntes. Quan el registrador de dades comunica temperatures, també ha d'informar la data i l'hora (metadades) per a cada temperatura. Les dades digital són dades que estan representades utilitzant el sistema de nombres binari d'uns (1) i zeros (0), diferent de la representació analògica. En els sistemes moderns d'ordinadors, totes les dades són digitals. Les dades dins d'un ordinador, en la majoria de casos, es mouen en sèrie. Les dades en origen d'un dispositiu analògic, com un sensor de temperatura, passen a través d'un "convertidor analògic a digital" o "ADC" (vegeu Conversió analògica-digital) per convertir les dades analògiques a dades digitals. Les dades que representen quantitats, caràcters, o els símbols segons les operacions que estan actuats per un ordinador estan emmagatzemades i gravades en mitjans de comunicació de registre mecànic magnètic o òptic, i transmeses en la forma de senyals elèctrics digitals.Un programa és un conjunt de dades que consta d'una sèrie d'instruccions de programari per controlar l'operació d'un ordinador o una altra màquina. Els elements de memòria d'ordinador físics consten d'una adreça i una paraula/de byte d'emmagatzematge de dades. Les dades digitals són sovint emmagatzemades en bases de dades relacionals, com taules o bases de dades de SQL, i generalment pot ser representat com a parells de valor/claus abstractes. Les dades es poden organitzar en molts tipus diferents d'estructures de dades, incloses matrius, gràfics i objectes. Les estructures de dades poden emmagatzemar dades de molts tipus diferents, inclosos nombres, cadenes i fins i tot altres estructures de dades. Les dades passen dins i fora dels ordinadors a través de dispositius perifèrics. En un ús alternatiu, els arxius binaris (que no són llegibles per humans) de vegades es denominen "dades" a diferència del "text" llegible per humans. La quantitat total de dades digitals en 2007 es van estimar en 281 mil milions de gigaoctets (= 281 exabytes). Les dades digitals vénen en aquests tres estats: dades en repòs, dades en trànsit i dades en ús. |
Pedagogia | El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) és, segons els seus estatuts, una corporació de dret públic, de caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia, sense afany de lucre i amb plena capacitat d'obrar per a l'acompliment de les seves finalitats i funcions públiques i privades. Integra tots els professionals que, amb la titulació universitària específica d'educació social, exerceixen la professió a Catalunya. Es crea l’any 1996 a partir de l’aprovació de la Llei 15/1996 i va ser el primer col·legi professional d’educadores i educadors socials existent a Espanya. L’Associació Professional d'Educadors Socials de Catalunya (APESC) és el seu antecedent i impulsor. L‘any 1991 es va reconèixer el títol universitari de Diplomatura en Educació Social.En el procés de configuració de l'associacionisme de l'Educació Social a Catalunya cal destacar aquests instruments, fins a arribar a l'actual CEESC: AEEC (1984), APEEC (1991), APESC (1994) i CEESC (1996). Té com a objectius representar i defensar els interessos professionals de les persones col·legiades i vetllar perquè les seves actuacions es corresponguin als interessos i a les necessitats de la societat, així com garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió i promoure el reconeixement social i professional de l'educació social.Elabora la revista Quaderns d’Educació Social que inclou continguts d’actualitat i de la pràctica professional, i el Full informatiu amb informació de les activitats, projectes i serveis oferts pel Col·legi.Forma part del Consell General de Col·legis Oficials d'Educadores i Educadors Socials (CGCEES) i de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya (Sectorial Social, Ensenyament i Humanitats). |
Geologia | El reble és el sediment detrític (roca) arrossegat per l’aigua d’un torrent, d’un riu, d’una glacera o d’un esllavissat per efecte de la gravetat. Pedra petita, generalment no més grossa que el puny de l’home. (en fill, filling; es cascajo, derrubio, ripio; fr déblais, remblai).Sovint s'acumula en esbaldregalls, dipòsits o acumulació de fragments de roca, desplaçats per efecte de l'erosió (despreniments) o per un corrent (rius o glaceres). Generalment s'ubiquen al peu dels vessant de la muntanya (tarteres). |
Cultura popular | El Groundswell és un moviment espontani dels usuaris de la xarxa internet que sorgeix amb l'adveniment de la Web 2.0. L'origen del terme prové del llibre Groundswell. Winning in a world transformed by social technologies., publicat per la Universitat Harvard el 2008 dels autors Josh Bernoff i Charlene Li. Els autors destaquen per ser dels millors investigadors del grup Forrester de noves tecnologies aplicades a l'empresa. L'obra és una anàlisi del fenomen 2.0 i es refereix al Groundswell des del punt de vista empresarial. El llibre explica com una entitat pot aprofitar les xarxes socials i els moviments espontanis dels usuaris per al seu benefici empresarial. Bernoff i Li defineixen el terme com ...els moviments espontanis de persones que utilitzen internet per comunicar-se, experimentar per si mateixes i obtenir el que necessiten d'altres. Hugo Pardo, en el seu llibre Geekonomia afegeix: ...les persones utilitzen les aplicacions en línia per connectar-se segons els seus interessos, tot agafant dels altres les coses que necessitin i ignorant a les corporacions tradicionals. Mertxe Pasamontes parla de la segona part del llibre: "Trobem tot un repertori d'interessants estratègies de com introduir-se en el món 2.0 [...] sobretot en el fet bàsic d'escoltar i parlar amb els teus clients, d'entendre que els mercats són conversacions. L'obra emfatitza la idea de transparència de l'empresa". Explica aspectes interessants com el plantejament d'estratègies i objectius a plantejar en la web 2.0, la necessitat d'implicar a alts càrrecs de l'organització per no fracassar, les diferents aproximacions segons el perfil del client, etc. La web social ha fet possible la interacció i el moviment no controlat dels usuaris. Respecte a la web social Hugo Pardo afirma que aquesta es construirà sota una arquitectura de plataformes distribuïdes, de Codi lliure, generalistes i gratuïtes i pensades per dispositius mòbils. L'acceptació d'una nova tecnologia per part dels usuaris, ve determinada per tres punts, segons Li i Berboff: afavorir la comunicació entre persones d'una manera senzilla i productiva transferir el poder social des de les institucions cap als ciutadans amb l'eix de la validació social; creació de sinergia positiva entre emprenedors i grups d'interès mitjançant les plataformes obertes o open source. |
Indumentària | Les sabatilles de mitja punta són aquelles que fan servir per fer ballet els principiants d'aquesta modalitat, per aprendre’n i practicar ballet clàssic. També les duen els ballarins avançats, però només durant l'escalfament. Hi ha dos tipus de sabatilles per practicar el ballet, les principals són les de mitja punta que s'utilitzen per practicar i mantenir la tècnica. Les altres són les de punta, que les utilitzen aquells que són avançats i ja porten dos o més anys de tècnica. Aquestes només les utilitza el sexe femení. Cal aclarir que hi ha una gran varietat dintre de cadascun d'ells. Tant per formes, teles, cintes i de tot allò que pugui subjectar el peu de forma correcta i còmoda. |
Geografia | El sistema dels parcs nacionals de Kenya és mantingut pel Kenya Wildlife Service. La llista dels parcs nacionals kenyans és la següent: Parcs nacionals Parc Nacional d'Aberdare Parc Nacional d'Amboseli Parc Nacional d'Arabuko Sokoke Parc Nacional de Central Island Parc Nacional de Hell's Gate Parc Nacional de Kora Parc Nacional del llac Nakuru Parc Nacional de Marsabit Parc Nacional de Meru Parc Nacional del Mont Kenya Parc Nacional del Mont Elgon Parc Nacional de Nairobi Parc Nacional de Ruma Parc Nacional de Saiwa Swamp Parc Nacional de Sibiloi Parc Nacional de Tsavo East Parc Nacional de Tsavo OestReserves Reserva Nacional de l'illa de Ndere Reserva Nacional del Bosc de Kakamega Santuari Impala de Kisumu Reserva Nacional de Samburu Reserva Nacional de Buffalo Springs Santuari d'elefants de Mwaluganje Reserva Nacional de Shimba Hills Reserva Nacional de Masai Mara Reserva Nacional de MweaParcs marins Reserva Marina Nacional de Kiunga Parc Nacional Marí de Kisite-Mpunguti Reserves i Parcs de Malindi i Watamu Parc Nacional i Reserva Nacional Marina de Mombasa Reserva Nacional Marina de Mpunguti Reserva del delta del Tana |
Filosofia | Gary Francione (Nova York, 24 de maig de 1954) és professor de Dret i Filosofia a la Universitat Rutgers de Nova Jersey. Va ser el fundador i director del Rutgers Animal Rights Law Centre. És especialista en drets dels animals i un dels pioners en la teoria abolicionista de drets dels animals no humans. Considera que el moviment reformista pel benestar dels animals no humans és erroni en la teoria i la pràctica, ja que els animals són en l'actualitat considerats com una propietat més. Francione considera que el moviment abolicionista ha de tenir una línia de demarcació moral en el veganisme, rebutjant el consum de qualsevol producte d'origen animal. Els seus treballs sobre els animals s'han centrat en tres temes: (1) l'estatus dels animals no humans com a propietat, (2) les diferències entre drets dels animals i benestar animal, i (3) una teoria dels drets dels animals basada en la sola sintiencia. |
Filosofia | L'ortotanàsia (del grec orthos: 'recte i ajustat a la raó' i del grec thanatos: 'mort') designa l'actuació correcta davant la mort per part dels que atenen el que pateix una malaltia incurable o en fase terminal.Per extensió, s'entén com l'actuació dels facultatius per garantir el dret del pacient a morir dignament, sense l'ús de mitjans desproporcionats i extraordinaris per al manteniment de la vida. En aquest sentit s'ha de procurar que davant malalties incurables i terminals s'actuï amb tractaments pal·liatius per evitar patiments, recorrent a mesures raonables fins que la mort arribi. La ortotanàsia es distingeix de l'eutanàsia en què la primera mai pretén deliberadament l'avançament de la mort del pacient. |
Matemàtiques | Les funcions el·líptiques de Jacobi introduïdes pel matemàtic prussià Carl Gustav Jacob Jacobi al voltant de 1830 són un conjunt de funcions el·líptiques i funcions theta, importants històricament, i tenen diverses aplicacions (com en la resolució de l'equació del pèndol). Les funcions el·líptiques tenen diverses analogies amb les trigonomètriques, incloent la notació (sn, cn , etc.) que té analogia amb les trigonomètriques ( sin i cos ). |
Telecomunicacions | Accés múltiple per divisió d'espai (SDMA, acrònim de Spatial Division Multiple Access) i és un MIMO (Mutiple-Input and Multiple-Output). És una arquitectura sense cables basada en múltiples antenes i adequada per a comunicacions mòbils. Permet l'accés al canal identificant la localització de l'usuari i establint una connexió directa entre la divisió de l'amplada de banda de la xarxa i la localització espacial trobada. Aquesta tècnica es pot integrar junt amb altres tècniques d'accés convencional com FDMA, TDMA i CDMA. En un sistema SDMA l'estació base no transmet el senyal a través de tota l'àrea de la cel·la com és el cas de les tècniques d'accés convencional sinó que concentra la potència en la direcció on es troba la unitat mòbil que sol·licita la comunicació i el mateix fa en recepció. La tècnica SDMA té diverses característiques que fan que la seva introducció en un sistema de ràdio mòbil sigui avantatjós. La primera és que les modificacions necessàries es limiten a les estacions base i no involucren les unitats mòbils. La segona és la seva possibilitat de ser integrada amb diferents tècniques d'accés múltiple (FDMA, TDMA, CDMA) i totes les tecnologies de ràdio mòbils existents i per existir. |
Biblioteconomia | El CEDACC o Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana (CeDACC) és una mediateca especialitzada creada a la vila de Perpinyà el 1978 sota l'impuls de Josefina Matamoros, Empar Noguer i altres. Fou creada per les autoritats municipals per a treballar en favor de la cultura catalana. Conté més de 60.000 documents. |
Arquitectura | L'arquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny.L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals.Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis. |
Multimèdia | Jing és un programa de captura de pantalla en vídeo llançat al mercat el 2007 com a Jing Project per l'empresa TechSmith Corporation. Aquest programari captura una imatge o un vídeo de la pantalla de l'usuari i ho carrega a la web, a un servidor FTP, a l'ordinador o al portaretalls. Si es puja a la web, el programari crea automàticament un URL de la imatge i pot ser compartida amb tercers. Jing és compatible amb Macintosh i Microsoft Windows.Els usuaris han de crear un compte abans de poder utilitzar el programari, que s'ha d'instal·lar a l'ordinador. El seu format senzill i la possibilitat de pujar captures a l'instant han fet que Jing sigui útil en referències de biblioteques virtuals. A més, permet emmagatzemar fins a 2 Gb al núvol, de manera que podem desar-hi les animacions generades amb Jing.El Jing té una versió professional de pagament, anomenada Snagit, que ofereix més prestacions i possibilitats. |
Enginyeria | Un termòstat és el component d'un sistema de control simple que obre o tanca un circuit elèctric en funció de la temperatura. La seva versió més simple consisteix en una làmina bimetàl·lica com la que utilitzen els equips d'aire condicionat per apagar o encendre el compressor. Un altre exemple el podem trobar en els motors de combustió interna, on controlen el cabal hidràulic del líquid refrigerant que torna al radiador depenent de la temperatura del motor. Es pot utilitzar en diversos aparells en els quals actua com sensor en un diagrama de blocs amb realimentació prèviament manipulat per al seu ús. |
Antropologia | La zhuangologia (llengua zhuang: cang’yoz; xinès simplificat: 壮学; xinès tradicional: 壯學; pinyin: Zhuàngxué) o els estudis zhuangesos són l'estudi dels zhuang, estudi que abasta l'idioma, la cultura, història, literatura, art, música, ciència, etc. La zhuangologia és l'estudi dels zhuang i la seva cultura, però, sobretot en el context acadèmic d'Amèrica, més estrictament es refereix a l'estudi dels clàssics de llengua i literatura, història, cultura, i l'enfocament filològic. En el context de l'àrea d'estudis, la comunitat europea i l'americana tenen usos diferents. A Europa, generalment és conegut com a zhuangologia, mentre que als Estats Units, generalment és conegut com els estudis zhuangesos. |
Sociologia | Una Banda de carrer és un grup d'amics o de membres d'una mateixa família, amb un lideratge ben definit, i amb una organització interna, que reclama i lluita pel control d'una zona, o d'un territori determinat, en una comunitat, i que participa col·lectivament en comportaments il·legals, o fins i tot violents. Alguns membres de bandes criminals passen per un procés d'iniciació, o bé han de provar la seva lleialtat al grup, i el seu dret a formar part de la banda, cometent diversos actes, normalment robatoris amb violència. Els membres de les bandes de carrer són anomenats bergants. Algunes bandes criminals han guanyat notorietat a través de la història, entre elles cal destacar a la màfia italiana, la màfia russa, la màfia irlandesa, la màfia polonesa, la màfia jueva, la Yakuza al Japó, la Tríada a la Xina, les bandes de jamaicans, les bandes afroamericanes, les bandes llatines, i les bandes de motoristes. |
Geologia | En geologia i oceanografia, s'anomena diagènesi el conjunt de processos químics, físics o biològics que afecten al sediment des que es diposita i fins a la formació d'una roca sedimentària (litificació), excloent l'alteració en superfície (meteorització). Aquests canvis es produeixen a baixa temperatura i pressió, i inclouen, entre d'altres, la compactació, la pèrdua d'aigua, la cimentació, l'escalfament geotèrmic i la reordenació de les partícules. El límit inferior de la diagènesi és imprecís i progressiu, tot i que normalment s'estableix quan es presenta la recristal·lització i d'altres indicadors del metamorfisme. L'evolució diagenètica es divideix en tres fases: sindiagènesi, anadiagènesi i epidiagènesi. La majoria de les vegades la consolidació dels sediments es deu a la infiltració d'aigües que contenen matèries dissoltes. La diagènesi converteix així la sorra en gres, als fangs calcaris en calcària, a les cendres volcàniques en cinerita, etc. Les reaccions i altres fenòmens d'oxidorreducció, deshidratació, recristalització, cimentació, mineralització i substitució d'un mineral preexistent per un altre constitueixen en conjunt l'autogènesis i els minerals resultants d'aquesta són qualificats com a autogènics. |
Objectes astronòmics | (972) Cohnia és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Maximilian Franz Wolf en 1922 des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Deu el nom a l'astrònom alemany Fritz Cohn (1866-1921).S'estima que té un diàmetre de 75,65 ± 1,9 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d'1,35654 ua.Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 18,47 hores, amb una variació de lluentor de 9,50 de magnitud absoluta. |
Art | Els principis de l'art són el conjunt de normes o directrius de l'art que han de ser considerats quan es considera l'impacte d'una obra d'art. Es combinen amb els elements de l'art en la producció d'art. Els principis són el moviment, la unitat, la varietat, equilibri, èmfasi, contrast, proporció, i el patró. Accions, o, alternativament, la ruta de la mirada de l'espectador segueix al llarg d'una obra d'art. El moviment és causat per l'ús d'elements sota les normes dels principis a la foto per donar la sensació d'acció i per guiar els ulls de l'espectador en tota l'obra d'art. |
Fiscalitat | El Chauth (paraula que prové del sànscrit i que vol dir un quart), va ser una taxa o un tribut imposat, des de principis del segle xviii, per l'Imperi Maratha a l'Índia. Representava nominalment un 25% dels ingressos o de la producció (d'aquí el seu nom). El dret de determinar i recaptar aquesta taxa, va ser afirmat per primer cop per Shivaji a finals del segle xvii, basant-se en falsos arguments que la seva família havia estat hereditàriament recaptadora d'impostos a Maharashtra. El sardeshmukh era un gravamen addicional del 10% sobre el chauth. |
Informàtica | Dialer o dialler és un programa informàtic que marca un nombre de tarifació addicional (NTA) fent servir el mòdem, aquests NTA són nombres el cost dels quals és superior al d'una trucada nacional. Aquests marcadors se solen descarregar tant amb autorització de l'usuari (utilitzant pop-ups poc clars) com automàticament. A més poden ser programes executables o ActiveX (Aquests programes només funcionen en Internet Explorer). |
Teologia | La consubstanciació és la doctrina teològica segons la qual les espècies de l'eucaristia, juntament amb la "substància del pa i del vi", prenen la substància del cos i la sang de Crist respectivament. Per aquest motiu, els fidels, en participar del sagrament, prenen alhora pa i vi, i el cos i la sang de Crist. Aquesta noció va ser desenvolupada en el transcurs del segle xvi per la branca luterana de la Reforma Protestant, i es contraposa a la doctrina catòlica de la transsubstanciació. Ambdues doctrines es basen en l'ensenyament d'Aristòtil segons el qual la matèria està constituïda d'elements —que poden ser percebuts pels sentits— i de substància —que només l'esperit pot percebre i que constitueix la realitat essencial. Una i altra doctrines accepten que, en l'eucaristia, els elements del pa i del vi no canvien. Però, contràriament a la doctrina de la transsubstanciació, la de la consubstanciació afirma que la substància del pa i del vi tampoc canvia, ja que el cos omnipresent de Crist coexisteix en, amb i per la substància del pa, i la sang de Crist existeix en, amb i pel vi, gràcies al poder de la paraula de Déu. |
Ecologia | BirdLife International és l'organització no governamental més gran del món dedicada a la conservació dels ocells i dels seus hàbitats, però també a la biodiversitat global per una sostenibilitat en l'ús dels recursos naturals. BirdLife International es va registrar oficialment l'any 1994. BirdLife és una associació global d'associacions no governamentals ambientals i independents, creada per lluitar contra les amenaces a la la natura i els seus impactes potencials, tant en la vida salvatge com en les persones. La missió compartida de l'Associació és conservar els ocells, els seus hàbitats i la biodiversitat global, treballant amb la gent cap a la sostenibilitat en l'ús dels recursos naturals. Compta amb més de 2,5 milions de membres de la 116 organitzacions associades de països, inclosa la Reial Societat per a la Protecció de les Aus, la Societat d'ocells salvatges del Japó, la National Audubon Society i American Bird Conservancy.BirdLife International ha identificat 13.000 àrees importants per a la conservació de les aus i és l'autoritat oficial de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura de la Llista vermella per a les aus.. A partir del 2015, BirdLife International ha establert que 1.375 espècies d'ocells (el 13% del total) estan amenaçades d'extinció (En perill crític, en perill d'extinció o en un estat considerat com a vulnerable).BirdLife International publica una revista trimestral, BirdLife: The Magazine, que conté notícies recents i articles autoritzats sobre les aus i la seva conservació. |
Informàtica | En informàtica, un tipus abstracte de dades (TAD) és una especificació d'un conjunt de dades i d'un conjunt d'operacions que poden ser executades sobre el conjunt de dades. Com a tipus de dades diem que és abstracte en el sentit que és independent de les possibles implementacions. La definició d'un TAD es pot fer de forma formal (definició matemàtica) o pot fer-se mitjançant una especificació informàtica (per exemple utilitzant una interfície). |
Televisió | Télé Liban (TL) és la xarxa de televisió del Líban de propietat governamental. Transmet principalment via terrestre a tot el territori libanès. TL és en l'actualitat l'únic membre libanès de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU). Radio Liban, l'estació de ràdio de propietat estatal, va ser un dels 23 organismes de radiodifusió fundadors de l'EBU, però va deixar de ser membre l'any 2002. Actualment Radio Liban forma part de Ràdio França Internacional. |
Geologia | La gruta Cosquer és una cova submarina famosa per contenir pintures prehistòriques del paleolític. La gruta és a Calanque de la Triperie, a l'est de Marsella, prop del cap Morgiou. L'entrada està a uns 37 m per sota del nivell de la mar Mediterrània, i es pensa que pogué ser un santuari entre els anys 27000 i 19000 ae, abans que l'entrada en quedara coberta per l'augment del nivell del mar. La cova té més de 200 figures parietals corresponents a dues fases d'ocupació, una del gravetià i l'altra del solutrià. Duu el nom d'Henri Cosquer, el bussejador francés que la trobà al 1985, encara que el descobriment no es feu públic fins al 1991, quan tres bussos es perderen a la cova i hi van morir. |
Geografia | Vegeu també la Categoria:Rius d'Ucraïna i l'article Rius més llargs d'Ucraïna Aquesta és una llista no-exhaustiva de rius d'Ucraïna, per conca i agrupant tributaris. També conté informació sobre embassaments i centrals hidroelèctriques a Ucraïna. Els rius Dnister, Buh Occidental (Zàkhidnyi Buh o simplement Buh) i el Buh Meridional (Pivdennyi Buh) irriguen la regió oest; el Dnièper el centre i el riu Síverskyi Donets (o Donets) -afluent del Don (a Rússia)- a l'est. A la conca del riu Donets s'hi pot trobar activitat minera de ferro, carbó i altres en menor quantitat, i industrial. Els rius que desemboquen a la mar Negra o a la d'Azov sovint formen estuaris de tipus líman. Vegeu un mapa hidrogràfic d'Ucraïna (en ucraïnès); les línies fines puntejades mostren les divisions de conques. |
Administració | La geografia electoral és una branca de la geografia, i més precisament de la geografia política, que estudia els resultats electorals d'una regió, comunitat o país; d'una distribució espacial concreta. Així es poden discernir les dinàmiques electorals de cada país. El seu estudi dataria ja del segle xix i involucra alhora geografia, política i sociologia. Per exemple, segons el geògraf francès André Siegfried, a França la declinació del vot cap a la dreta o esquerra té molt a veure amb si la zona analitzada presenta una població més o menys allunyada entre ella, si el sòl és més o menys ric. Així, aquelles zones en què la població es reparteix de manera més llunyana, amb un sòl poc fructífer i sota un model de família tradicional tindria tendència a votar la dreta, mentre que l'escenari contrari fa que la gent entri més aviat en una dinàmica coperativista, fent doncs que es tendeixi a votar a l'esquerra. Al llarg dels segles diferents geògrafs han anat ampliant els coneixements en aquest camp. |
Televisió | DVB-SI és l'acrònim de Digital Video Broadcasting-Service Information (Servei d'Informació per a la Retransmissió de Vídeo Digital), és l'estàndard de transmissió de dades en les emissions de televisió digital. Aquest sistema d'informació és un servei per facilitar a l'usuari la navegació a través del medi DVB, sobre una plataforma de televisió digital. Aquesta normativa està definida en el document de la ETSI EN 300 468, creat a l'octubre de 1995, tot i que ha estat modificat en múltiples ocasions. Existeix, a part, un escrit tècnic, també de la ETSI, que ampla la informació del document que el defineix, aquest escrit és l'ETR 211. DVB-SI treballa sobre MPEG-2 com a complement de la Informació Específica de programa (PSI). Aquest servei proporciona a l'usuari i al descodificador la facilitat de navegar a través de la cadena de serveis oferts. El procés comença quan MEG-2 PSI (Program Specific Information) proporciona una clau a l'IRD (Integrated Reciver Decoder) o Descodificador extern perquè es configuri automàticament. Aleshores DBV-SI afegeix informació que permet l'IRD del DVB sintonitzar determinats serveis o mostrar agendes de programes d'interès. Degut a la possible complexitat que suposaria per als usuaris el fet de navegar a través dels nous serveis de televisió digital, DVB-SI proporciona els element necessaris per a desenvolupar la Guia Electrònica de Programes (EPG). Com que la quantitat de dades que s'han d'enviar per l'EPG és molt gran la EACEM (European Association of Consumer Electronics Manufactures) va desenvolupar una especificació amb els formats de dades més convenients, continguda a [ETS 300 707], així com un document guia que facilita la interpretació de l'especificació que està continguda a [ETR 288]. DVB-SI està format, principalment, per quatre tipus de taules d'informació de servei, així com un conjunt de taules addicionals, que fan possible la seva utilització. A diferència de les taules MPEG-2 PSI que només subministren informació del Transport Stream (TS) en la qual estan ubicades, en canvi, les taules DVB-SI també poden donar informació de serveis i esdeveniments transportats per altres TS, fins i tot TS's transmitides per altres xarxes. Això permet la comunicació de l'IRD entre diferents TS's de forma inapreciable per a l'usuari. |
Ciències de la salut | Un anabolitzant és un medicament que activa l'anabolisme, és a dir el creixement dels teixits, per mitjà de la síntesi de les proteïnes i la disminució de la desintegració excessiva. Alguns anabolitzants són un tipus d'esteroides: els esteroides anabòlics. El metandriol (17β-diol 17α-metil-5-androsten-3β) i la nandrolona (17β-hidroxiester-4-en-3-ona) són exemples d'anabolitzants. |
Telecomunicacions | Digital8 és un format de vídeo de Sony per al gran consum . La seva particularitat és que es basa totalment en l'estàndard DV, tot i que grava el senyal sobre una cinta de Video 8, de 8 mm d'ample. Les càmeres Digital8, llegeixen i graven en cintes 8mm, Hi8 o Digital8, aconseguint els millors resultats en les dues últimes. Les cintes Hi8 de 120 minuts, només en duren 60 en D8. |
Aeronàutica | Una unitat auxiliar de potència (APU per les seves sigles en anglès) és una unitat auxiliar (en general un turbogenerador) que serveix per produir energia a bord dels avions per alimentar els diferents sistemes de bord (tensió elèctrica, pressió pneumàtica i hidràulica, climatització) a terra quan els motors principals estan aturats per estalviar combustible, així com per arrancar els motors. Es pot utilitzar també durant el vol. Els APU generalment es troben al darrere de l'avió, al con de cua, i funcionen amb querosè dels dipòsits de l'avió. En cas de fallada de l'APU, a terra es poden fer servir grups (tensió elèctrica, pressió hidràulica) i un grup d'arrancada amb aire (pressió pneumàtica) anomenat ASU (Air Start Unit). Gairebé tots els avions de reacció disposen d'una APU, a part d'algunes turbohèlices i certs avions de negocis. |
Pedagogia | Carolina Pulido Castro (Madrid, 1975) és una sociòloga, educadora social i política espanyola, regidora de l'Ajuntament de Madrid dins del Grup Municipal de Més Madrid des de 2019. Nascuda el 1975 a Madrid, es va criar al barri d'Aluche. Es va llicenciar en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i es va diplomar en Educació Social per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Va ampliar els seus estudis a la Universitat de La Salle, especialitzant-se en Prevenció, Atenció i Intervenció en violència de gènere.Pulido, que va ser una de les portaveus de Ganemos Madrid, va ser inclosa com a número 25 de la llista d'Ara Madrid per a les eleccions municipals de 2015 a Madrid encapçalada per Manuela Carmena. No va ser elegida regidora. Activista de Madrid 129 (una plataforma sorgida de Ganemos Madrid), al desembre 2017 va signar el manifest La Apuesta Municipalista Continúa («L'Aposta Municipalista Continua») al costat d'altres activistes i de regidors vinculats a Ganemos Madrid, Madrid 129 i Esquerra Unida. Inclosa com a candidata al número 20 de la llista de Més Madrid per a les eleccions municipals de 2019 a Madrid encapçalada per Manuela Carmena, no va resultar elegida regidora. No obstant això, va prendre possessió del càrrec de regidora de l'Ajuntament de Madrid el 29 de juliol de 2019, cobrint la vacant per renúncia de Carmena. |
Ètica | El Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència, batejat així en honor del dissident i científic soviètic Andrei Sàkharov, va ser establert el desembre de 1985 pel Parlament Europeu per homenatjar persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats. El Premi Sàkharov és concedit cada any i entregat al voltant del 10 de desembre, dia en el qual es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. |
Sociologia | El concepte de relació pura fou formulat per Anthony Giddens el 1991 per tal d'explicar la transformació de les relacions íntimes en les societats modernes avançades. Les relacions pures neixen principalment en els àmbits de la sexualitat, del matrimoni i de l'amistat i, en contrast amb els estrets lligams personals propis dels contextos tradicionals, no es troben ancorades en les condicions externes de la vida social o econòmica, és a dir, es troben flotant lliurement. La relació pura és cercada tan sols per allò que pot aportar a les persones que hi participen, està organitzada reflexivament, d'una manera oberta i sobre una base contínua i el compromís hi representa un paper primordial. La relació pura depèn de la confiança mútua entre els participants, que al seu torn es troba estretament associada amb la consecució de la intimitat entre ells, la qual constitueix una condició indispensable de l'estabilitat de la relació a llarg termini. En una relació pura, la pròpia identitat és negociada a través de processos associats d'autoexploració i de desenvolupament de la intimitat amb l'altre. Aquests processos contribueixen a crear "històries compartides" d'una mena potencialment més acoblada que no pas les característiques dels individus que comparteixen experiències derivades d'una posició social comuna. Tanmateix, el grau en què les esferes íntimes es transformen varia segons el context i la posició socioeconòmica diferencial. |
Pseudociència | Deepak Chopra (hindi: दीपक चोपड़ा)(22 d'octubre de 1946) és un metge, escriptor i conferenciant indi.Comunicador i escriptor prolífic, ha escrit extensament sobre l'espiritualitat i el poder de la ment en la curació mèdica. Està influenciat pels ensenyaments d'escriptures tradicionals índies com l'ayurveda, corrent tradicional de la medicina hindú, els Vedas i el Bhagavad Gita. És un seguidor dels ensenyaments de Jiddu Krishnamurti i una prominent figura del moviment New Age.El doctor Deepak Chopra també va ser un amic del cantant pop Michael Jackson durant més de 20 anys, i va fer una crítica sobre la relació entre els doctors de Hollywood i les «celebritats addictes». |
Jocs | Prime Climb és un joc de taula de matemàtiques creat per Math for Love el 2014 basat en nombres primers. Es va crear el 2018 després d'aconseguir el finançament col·lectiu.És àmpliament usat per explicar els tipus de nombres i les operacions matemàtiques bàsiques, a mode de joc. També es fa servir en les matemàtiques per explicar la teoria dels jocs. |
Televisió | Shaun Mark Bean, més conegut com a Sean Bean, (Sheffield, 17 d'abril de 1959) és un actor de cinema i de televisió anglès. També ha posat la seva veu a vídeojocs i a publicitat. |
Ecologia | El terme biota designa el conjunt d'espècies de plantes, animals i altres organismes que ocupen una àrea donada. Hom diu, per exemple, biota europea per referir-se a la llista d'espècies que habiten en aquest territori. La biota pot desglossar-se en flora i en fauna, segons els límits establerts en botànica i en zoologia.El concepte es pot estendre per designar el repertori d'espècies d'un compartiment de l'ecosistema, com el sòl, la rizosfera o el fons d'un ecosistema aquàtic. Biota no és el mateix que biocenosi. La descripció de biota conté un repertori. La corresponent a biocenosi ha de comprendre altres conceptes de la diversitat, relatius a organització i a riquesa específica. Per la mateixa raó, no s'han de considerar equivalents les expressions biosfera i biota terrestre. |
Filosofia | El tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar. Aquesta doctrina filosòfica postula que les tradicions són argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservació. En aquest sentit és una de les doctrines més importants que han influït en la dreta política, oposant-se a altres corrents de la dreta política com el liberalisme que defensa els canvis i les reformes que pot plantejar la societat, o el feixisme que propugna una transformació de la societat a través d'un estat totalitari. Dins del tradicionalisme s'hi han desenvolupat diferents corrents; una pot ser el reaccionari, que en els cas català el veuríem representat pel carlisme, una altra el tradicionalisme identitari català que vindria representat pel catalanisme conservador i catòlic de Josep Torras i Bages; així mateix hi ha un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials però que atén als canvis que experimenten les societats i a fi de mantenir els valors troncals de la societat, postula l'adaptació als canvis; aquest darrer tradicionalisme és considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke. |
Ciència-ficció | El Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo – Ciutat de Mataró és un premi literari en llengua catalana per a obres inèdites de ciència-ficció. El convoca i atorga, des de l'any 1997, l'Ajuntament de Mataró. En la seva primera etapa (1997-2005), el premi s'atorgava a contes, però a partir de 2006, en el seu format definitiu, es va començar a atorgar a novel·la curta. d'ençà 2010, a més, va passar a tenir caràcter biannual. Des de 2017, el premi a l'obra guanyadora està dotat amb 3.000 euros i inclou una edició amb un tiratge inicial de 1.500 exemplars, publicat dins de la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors.El jurat està format per un membre de l'ajuntament de Mataró, dos membres de les tertúlies de ciència-ficció de la ciutat, un representant de Pagès Editors i un de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. |
Filosofia | Pascendi dominici gregis (llatí: En pasturar el folc del senyor) és una encíclica escrita pel papa Pius X, promulgada el 8 de setembre de 1907, a la qual l'Església catòlica condemna l'epistemologia modernista i el sensualisme filosòfic. Un dels autors principals de l'obra va ser el caputxí català Josep de Calassanç Vives i Tutó. Continua l'ofensiva contra el laicisme creixent i per a tornar a una ortodòxia a la qual doctrina preval sobre la ciència, una iniciativa llançada pels seus predecessors Lleó XIII i Pius IX el 1864 amb la publicació de l'encíclica Quanta Cura i el Syllabus Errorum.Instaura un control més sever del creïents i sobretot dels dignitaris de l'Església. El 1910, l'ofensiva va ser completada per la publicació del motu proprio Sacrorum Antistitum al qual es publica un jurament, comunament conegut com el «jurament antimodernista» que cada dignitari ha de jurar i reiterar quan accepta una nova funció. També s'instal·la un consell de vigilància i insisteix sobre la necessitat particular d'evitar que les idees modernistes entrin en les escoles i universitats. Paral·lelment, el funcionari vaticà, Umberto Benigni organitza amb el suport financer del papa, l'associació segreta Sodalitium Pianum (1909-1921) que ha d'observar i denunciar catòlics que difonen idees modernistes.La crítica contra aquest jurament, considerat com un fre intolerable a la llibertat acadèmica va créixer. El jurament va ser abolit per Pau VI el 1967. El 1989, sota el papat de Joan Pau II, Joseph Ratzinger, prefect de la Congregació de la doctrina de la Fe (l'antiga Inquisició) en va redirigir i imposar un nou. Al món occidental, l'impacte d'aquest acte de restauració va ser limitat a l'interior de la mateixa institució, com que la influència social del magisteri de l'Església sobre les institucions d'educació i de recerca va minvar força per la secularització i la disminució del nombre de sacerdots i que la comunitat acadèmica va emancipar-se. Aquest document que volia parar definitivament una evolució de la societat, considerada com nociva, de fet la va accelerar i va conduir a la «crisi del modernisme» que va ser particularment vehement a Itàlia, França, Alemanya, i Bèlgica… i conduir a un creixement de l'escissió entre els clericals i anticlericals. A Espanya, l'Església va poder imposar-se, gràcies a la col·laboració de la majoria dels règims (excepte durant la segona república) fins a la transició democràtica. Quasi mig segle després de la publicació de l'encíclica, el Concordat del 1953 amb Francisco Franco va admetre la competència de l'Església en el control de l'ensenyament, va estipular la prevalença de la fe sobre la ciència i va confirmar el tomisme com a única filosofia admesa. |
Biotecnologia | El plasmidi Ti és un plasmidi circular que fa servir l'Agrobacterium tumefaciens per transduir el seu material genètic a les plantes. El plasmidi té 196 gens que codifiquen per a 195 proteïnes. No hi ha cap ARN estructural. La llargada és de 206.479 nt amb un contingut en GC del 56%; el 81% és seqüència codificant. No conté cap pseudogen. La modificació del plasmidi ha estat una eina molt important per a l'obtenció de plantes transgèniques. És el vector genètic actual més eficient per introduir mutacions estables en llinatges vegetals. El que es fa és inserir el material genètic que es vol introduir en substitució dels gens implicats en la síntesi d'opines, necessaris per a la parasitació de la planta, però sense profit per al desenvolupament. |
Indumentària | L'art de les màscares populars mexicanes fa referència a la fabricació i ús de màscares per a alguns balls o cerimònies tradicionals a Mèxic. La realització d'aquestes màscares es remunta a alguns milers d'anys; de fet ja s'utilitzaven en rituals durant l'arribada dels invasors espanyols. En l'època colonial els evangelistes tractaren d'usar màscares com a instrument per a ensenyar religió catòlica als asteques, però les autoritats colonials intentaren prohibir aquesta pràctica, sense èxit. Després de la independència, les màscares i danses tradicionals han aconseguit un sincretisme: han evolucionat en diferents formes en la cultura popular, que representen la història mexicana. La majoria de màscares són de fusta, algunes de cuir, cera, cartró, paper maixé, etc. Les principals figures que es realitzen amb les màscares tradicionals són europeus (espanyols, francesos, hisendats, etc.), afromexicans, ancians, animals i éssers fantàstics o sobrenaturals, especialment dimonis. |
Biotecnologia | Reproducció assistida o fecundació artificial és un conjunt de pràctiques clíniques i biològiques on la medicina intervé en el procés de procreació a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir un infant. Tot i que a vegades pot haver confusions, la reproducció assistida no es redueix tan sols a la fecundació in vitro, la qual és tan sols un dels mètodes emprats. El terme s'utilitza de manera genèrica per a qualsevol tècnica de tractament de l'esterilitat o infertilitat que comporti una manipulació dels gàmetes. |
Informàtica | Computer Professionals for Social Responsibility era una organització no lucrativa, fundada l'any 1981 per educar professionals de la informàtica com a qualsevol altre públic interessat sobre l'impacte de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) en la societat. El 1981 comença l'activitat de CPSR quan, preocupats per possibles temptatives que induïssin a guerres nuclears va acabar per formar-se un petit grup de discussió el qual es comunicava a través d'una Intranet al Centre de Recerca Xerox PARC (Palo Alto); poc temps després es va sumar a aquest grup la col·laboració d'altres especialistes pertanyents a la Universitat de Stanford. L'organització es va dissoldre en 2013. |
Periodisme | Marius Schattner és un periodista franco-israelià nascut a Niça en 1943, de pares originaris de l'Imperi Austrohongarès. Va emigrar a Israel en 1968. Especialista en política israleliana, Marius Schattner és corresponsal, des de fa més de vint anys, de l'Agence France-Presse (AFP) à Jerusalem després d'haver començat en el diari Libération (1979-1981). |
Ciència militar | El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades. Els pressupostos militars sovint reflecteixen la percepció que té l'entitat d'una possible agressió, o l'agressió que aquesta pot voler emprar. La quantitat del pressupost també reflecteix la capacitat de l'entitat per finançar les activitats militars, amb factors com la grandària de l'economia d'aquesta entitat (de forma absoluta o en relació al PIB), i en relació amb les altres exigències financeres d'aquesta entitat (per exemple educació, sanitat), i la voluntat del govern d'aquesta entitat o de les persones per finançar l'activitat militar com a tal (vegeu la tendència a augmentar o a disminuir). En general estan exclosos de les despeses militars els corresponents als Ministeris (o en el cas de Catalunya, la Conselleria) d'Interior o (cas dels EUA) la rehabilitació dels veterans discapacitats. Segons l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm, el 2010, la despesa militar mundial en el món va ascendir a 1,630 bilions de dòlars EUA. |
Mitologia | En la mitologia àrab, Dhu-l-Khàlassa (àrab: ذو الخلصة, Ḏū l-Ḫalaṣa) fou un ídol que els àrabs preislàmics consultaven abans d'iniciar grans empreses o projectes.Dhu-l-Khàlassa contestava les preguntes que se li formulaven tot exhibint una de les tres fletxes anomenades Ordre, Prohibició i Espera. La primera indicava que el consultant podia efectuar l'empresa que pretenia; la segona, que havia de desistir dels seus propòsits, i la tercera que els seus desitjos es consideraven prematurs. Com que els creients sovint pagaven tard i malament les ofrenes que feien a Dhu-l-Khàlassa, els sacerdots de l'ídol, que no disposaven d'altres ingressos, vivien molt pobrament. Igualment, si la resposta que donaven no satisfeia el demandant, a vegades eren víctimes de maltractaments o fins i tot els podia costar la vida. |
Cultura popular | La mantícora és un monstre amb cap humà o de dimoni, cos de lleó i cua de drac o d'escorpí. Té tres fileres de dents verinoses i fa un bram semblant al so d'alguns instruments de vent. El seu origen es troba a la mitologia persa (el nom és la corrupció d'un terme que en aquesta llengua significa "menjador d'homes"), però la seva fama ve d'obres de cultura popular i jocs de fantasia. Apareix en nombrosos bestiaris medievals, que la situen als boscos d'Àsia (especialment a Indonèsia). Una particularitat d'aquest monstre és la manera com ataca: després de caure per sorpresa sobre la víctima i paralitzar-la amb el verí, la devora completament, de manera que no en queden ni la roba ni els ossos. El cristianisme associa la mantícora amb el diable, però també amb el profeta Jeremies. |
Matemàtiques | La major contribució de Menelau d'Alexandria a la trigonometria és l'Sphaerica, que consta de tres llibres. És el primer tractat matemàtic on se separa la trigonometria esfèrica de l'astronomia, convertint-la en una ciència separada. L'obra no ha sobreviscut en grec, però ha estat traduïda a l'àrab i, posteriorment, al llatí i a l'hebreu des de l'àrab. Hi ha hagut diferents versions llatines. Un dels traductors al llatí va ser Gerard de Cremona el 1187, l'edició del qual es va transformar en diversos manuscrits. Pel treball de traducció en hebreu, l'editor encarregat va ser Jacob ben Māhir ibn Tibbon l'any 1273. Com es veurà, el primer llibre és un tractat sobre geometria a l'esfera. El segon llibre és una aplicació de la trigonometria a l'observació astronòmica. Per últim el tercer llibre és un llibre de trigonometria esfèrica en un sentit més estricte. És en aquest llibre on trobarem el famós teorema de Menelau. |
Indumentària | El Sindicat de la Indústria del Calçat d'Elda i Petrer, conegut amb l'acrònim SICEP, va ser una societat limitada creada el 18 d'agost de 1936 per un nombrós grup d'industrials de fabricació de calçat dels pobles valencians d'Elda i Petrer, amb l'objectiu de mantindre les fàbriques obertes i en producció durant el temps que durara la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), emmagatzemar les sabates fabricades i vendre-les després de la contesa. |
Festivals | Els jocs panhel·lènics era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues. A partir del segle VII aC es van programar de manera que no coincidissin les dates de celebració de cadascuna, totes juntes formaven un cicle. El període per organitzar uns jocs i els següents durava quatre o dos anys i es feia servir com a referència per datar altres esdeveniments. |
Art | L'art immersiu, tal com indica el nom, permet la submersió de l'espectador en les obres d'art. D'aquesta manera, l'espectador no només veu l'obra, sinó que passa a estar a dins d'aquesta i a fer servir altres sentits que no només la vista. El so, la llum, les imatges, els colors...tot forma un nou conjunt que permet una experiència vital de l'art. Les obres són sovint projectades a instal·lacions que incorporen grans pantalles i sòls reflectants on l'artista treballa amb la simulació de l'espai creat digitalment i l'espai físic. "S'apel·la a l'existència d'espais il·limitats en què la matèria es transforma en plans de llum amb l'estètica de l'efímer i immaterial." Pot ser que faci servir la realitat virtual per eliminar l'espai físic o pot ser que faci servir altres tècniques amb les quals aprofita l'espai real per generar la immersió. Es mira l'obra mentre sona la música, mentre les pinzellades cobren vida expandint-se del sostre a terra o fins i tot mentre les parets capten el moviment de l'espectador, fent un art més interactiu. L'artista pensa l'obra tenint en compte que la seva narrativa no estarà completa fins que l'espectador penetri en ella. És important no confondre l'art immersiu amb l'interactiu. L'art interactiu està pensat perquè sigui l'espectador qui al moure's davant la pantalla, aquesta detecti el moviment i es creïn els colors i les llums. L'art immersiu no necessàriament ha de ser interactiu. Pot ser que l'espectador es passegi per la immensitat de l'obra projectada en les parets de l'espai però sense modificar el seu estat. Per tant, l'art immersiu pot ser o no interactiu i al revés. La suggestiva impressió és la de submergir-se a l'espai de la imatge, movent-s'hi i interactuant-hi en "temps real" intervenint de manera creativa. "En realitat virtual, a una vista panoràmica s'uneix l'exploració sensoriomotora d'un espai d'imatge que dona la impressió d'un entorn ‘‘ viu ’’. En un espai virtual, els paràmetres de temps i espai es poden modificar a voluntat, permetent l'espai que s'utilitzarà per modelar i experimentar. "Atès que la nostra percepció de les coses és antropocèntrica, fins i tot l'orientació espacial dels objectes estableix referències corporals que incideixen en la recepció i experimentació de l'obra." Les imatges del món natural es combinen amb imatges artificials en "realitats mixtes", on sovint és impossible distingir entre l'original i el simulacre." "Per tant, l'experiència receptora consisteix, més que en el descobriment d'unes relacions formals més o menys estructurades, en la conscienciació de les relacions que s'estableixen entre l'obra, el propi cos i el context. És clar que el grau de participació estarà determinat per cada proposta, i la inclusió de l'espectador en el procés creatiu assumirà contorns particulars en cada cas." Si considerem que les instal·lacions són més una presentació d'objectes que una representació, és perquè el cos de l'espectador (el nostre propi cos) forma part del que és percebut."Els artistes dels mitjans representen un nou tipus d'artista, qui no només demostra el potencial estètic dels mètodes avançats de creació d'imatges i formulació de noves opcions de percepció en aquesta revolució mediàtica, sinó que també investiga específicament formes innovadores d'interacció i disseny d'interfícies, contribuint així al desenvolupament del mitjà en àrees clau, tant a artistes com a científics." |
Física | Els teoremes de la singularitat Penrose-Hawking són un conjunt de resultats en relativitat general que intenten respondre la pregunta sobre quan la gravetat produeix singularitats. |
Objectes astronòmics | Psi de Capricorn (ψ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,14. Ocasionalment rep el nom de Pazan o Pazhan, procedent del persa پاژن, el significat del qual és «cabra montesa salvatge». A la Xina era coneguda com a Yue, un destral de guerra.Situada a 47,8 anys llum del sistema solar, Psi de Capricorn és una estrella de la seqüència principal de tipus espectral F5V, que com el Sol, obté la seva energia de la fusió nuclear de l'hidrogen. Amb una temperatura superficial de 6.577 K, és uns 800 K més calenta que el Sol. Les seves característiques físiques són molt similars a les de les components de Diadem (α Comae Berenices) o a les de θ Sculptoris. Té una lluminositat 4 vegades major que la del Sol, sent el seu radi un 50% major que el radi solar. La seva velocitat de rotació és d'almenys 41 km/s, considerablement major que la del Sol, d'aproximadament 2 km/s. Té una metal·licitat lleugerament inferior a la solar ([Fe/H] = -0,03). La seva massa és un 33% major que la massa solar, estimant-se la seva edat en uns 1.400 milions d'anys.Aquestes característiques i la seva relativa proximitat a la Terra han fet que Psi de Capricorn figure entre els objectius del Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de planetes terrestres que puguen albergar vida. |
Enginyeria | Una pel·lícula fina és una capa de material que va des de fraccions d'un nanòmetre (monocapa) fins a diversos micròmetres de gruix. La síntesi controlada de materials com a pel·lícules primes (un procés anomenat deposició) és un pas fonamental en moltes aplicacions. Un exemple conegut és el mirall domèstic, que normalment té un revestiment metàl·lic prim a la part posterior d'una làmina de vidre per formar una interfície reflectant. El procés de plata s'utilitzava habitualment en la producció de miralls, mentre que més recentment la capa metàl·lica es diposita mitjançant tècniques com ara la catòdica. Els avenços en les tècniques de deposició de pel·lícules primes durant el segle XX han permès una àmplia gamma d'avenços tecnològics en àrees com ara suports d'enregistrament magnètic, dispositius electrònics semiconductors, dispositius passius integrats, LEDs, recobriments òptics (com ara recobriments antireflectants), recobriments durs en eines de tall, i tant per a la generació d'energia (per exemple, cèl·lules solars de pel·lícula fina) com per a l'emmagatzematge (bateries de pel·lícula fina). També s'està aplicant a productes farmacèutics, mitjançant el lliurament de fàrmacs de pel·lícula fina. Una pila de pel·lícules primes s'anomena multicapa. A més del seu interès aplicat, les pel·lícules primes tenen un paper important en el desenvolupament i l'estudi de materials amb propietats noves i úniques. Alguns exemples inclouen materials multiferroics i superreticules que permeten l'estudi dels fenòmens quàntics. |
Cultura popular | L'Enterrament de Crist o de Jesús és una de les estacions del Via Crucis que, després de la mort i el davallament de la creu, recull, segons l'evangeli, la col·locació del cos de Crist en una tomba que pertanyia a Josep d'Arimatea. Els quatre cànons bíblics manifesten que, al vespre de la Crucifixió, Josep d'Arimatea va demanar el cos de Jesús a Pilat i, després que aquest accedís a la seva petició, va davallar Crist de la Creu, el va embolicar en roba de fil i el va dipositar en una tomba. Joan descriu que Nicodem va ajudar Josep en l'enterrament, i que portava una barreja de mirra i d'àloes que varen estendre al llenç d'enterrament segons els costums jueus. A Mateu 27:66 s'esmenta que "varen assegurar la tomba segellant-la amb una pedra i apostant-hi un guarda." |
Geologia | La dorsal de Gakkel (coneguda anteriorment com la serralada de Gakkel o la dorsal Àrtica) és una dorsal oceànica, un límit divergent entre la placa nord-americana i la placa eurasiàtica. Està situada a l'oceà Àrtic, entre Groenlàndia i Sibèria, i té una longitud de 1.800 km aproximadament. Geològicament, connecta la dorsal mesoatlàntica amb el rift de Laptev. L'existència i l'aproximació de la localització de la dorsal de Gakkel van ser predites per l'explorador soviètic Iakov Iakovlevitx Gakkel, i confirmades en expedicions soviètiques a l'Àrtic al voltant de l'any 1950. La dorsal porta el seu nom, que fou reconegut a l'abril del 1987 per l'SCUFN.La dorsal de Gakkel és la dorsal amb una velocitat d'expansió més lenta de la Terra, amb una taxa de menys d'1 cm per any. Fins al 1999, es creia que no era volcànica; aquell any, científics que treballaven en un submarí nuclear hi van descobrir un volcà actiu. L'any 2001, dos trencaglaços de recerca, l'alemany Polarstern i l'estatunidenc Healy, amb diversos grups de científics, viatjaren a la dorsal de Gakkel per explorar-la i recollir-hi mostres petrològiques. Entre altres descobertes, aquesta expedició trobà evidència de fumaroles hidrotermals. L'any 2007, la Woods Hole Oceanographic Institution portà a terme l'expedició "Arctic Gakkel Vents" (AGAVE), que feu algunes descobertes inesperades, incloent-hi els dipòsits volcànics de fragments piroclàstics no consolidats que cobreixen la vall axial de la dorsal (l'àrea dels quals és major de 10 km²). Això va suggerir l'existència de substàncies volàtils en concentracions deu vegades més grans que les dels magmes de les dorsals oceàniques normals. L'expedició AGAVE també descobrí, mitjançant robòtica submergible, "estores" de comunitats microbianes que contenen sis noves espècies o més. |
Dret | Els dret local o propi va ser el sistema jurídic característic de l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, que va implicar una diversitat o pluralitat jurídica, representada per una gran quantitat de drets aplicables en funció de la localitat o zona territorial particular dins d'un mateix país. Aquest fenomen es va donar a la península Ibèrica a través dels denominats furs, en Itàlia, mitjançant les consuetuds i els Statuta, a França, en els anomenats pays de droit coutumier mitjançant les coutumes, Charta de franchise (de communes, consulats o privileges Urbains i, en els pays de droit écrit, a través consuetudines, franchise et coutumes, Statuta i leges municipals, a més de les Ordonnance (de comtats i ducats); a Alemanya també es va plasmar amb drets propis de cada ciutat (Stadrechte) o d'un comtat, ducat o principat. |
Informàtica | L'economia virtual (també coneguda com a economia sintètica) és una economia emergent que existeix al món virtual, la qual es dona intercanviant béns virtuals en jocs en línia. Les persones en aquest tipus d'economia ingressen per propòsits de recreació i entreteniment en comptes de necessitat, el que significa que les economies virtuals no tenen alguns aspectes presents en l'economia real (per exemple, un avatar en un món virtual no necessita comprar menjar per sobreviure). No obstant això, algunes persones interactuen amb l'economia virtual buscant un benefici econòmic "real". A més de tenir una relació amb transaccions electròniques dins de jocs, aquest terme també inclou les transaccions i vendes de monedes virtuals i la seva conversió a diners reals. |
Televisió | L'Orticó és un tub analitzador d'imatge basat en l'iconoscopi però, a diferència d'aquest, el feix electrònic té una velocitat petita a fi d'evitar l'emissió secundària. |
Enginyeria | Un espectroscopi és un espectròmetre que permet l'observació visual (sobre una pantalla òptica, catòdica, monitor de TV, etc.) de l'espectre de la radiació electromagnètica d'una determinada font.Etimològicament, espectrògraf és un mot compost de espectro, forma prefixada del mot "espectre"; i de la forma sufixada del grec -skópion, derivat del mot skopêin, 'mirar'. L'espectroscopi fou inventat el 1819 per l'alemany Joseph von Fraunhofer. Els científics alemanys Gustav Robert Kirchhoff i Robert Bunsen dissenyaren un espectroscopi el 1859, amb el qual descobriren el cesi i el rubidi. |
Sociologia | Els estudis d'àrea (en anglès: area studies, en alemany: Regionalwissenschaft) són una disciplina que neix dels estudis culturals i que s'ocupa d'analitzar tot el referit a una zona cultural o geogràfica, partint de la interdisciplinarietat. Així, estudia la geografia, història, literatura i costums d'una regió, així com les seves relacions amb les altres o la visió que es té d'ella. Van néixer com a estudis reglats als Estats Units i posteriorment es van estendre a altres països (per exemple a Espanya hi ha tradició sobre Estudis d'Àsia Oriental). A les universitats s'ofereixen nombroses carreres en estudis d'àrea, per exemple: sinologia, japonologia, indologia, estudis europeus, etc. És comú que l'estudi d'idiomes tingui un paper preponderant en aquestes. S'han de diferenciar els estudis de filologia, com per ex. lletres angleses, que s'ocupen fonamentalment dels estudis de llengua i cultura anglesa. En geografia humana s'investiguen els estudis d'àrea quant a la gènesi i evolució de les regions. |
Arquitectura | Una galeria és un espai cobert que té, entre altres funcions, la de ser lloc de sojorn o de circulació. Es caracteritza per tenir una longitud molt gran en proporció a una amplada realment important i una alçada variable segons el seu ús. Va ser composta inicialment per files d'arcs als edificis, originaris de l'arquitectura oriental antiga. El seu caràcter de construcció a mur massissos i la seva significació d'espai a travessar, l'obligació d'efectuar un trajecte, testifica la presència de l'autoritat que l'ha construït. Aquesta concepció religiosa o profana s'ha perllongat fins al segle xix. El model inicial de galeria era un lloc de concentració i de recolliment el qual al mateix temps ha d'obligar a un recorregut de la porta a l'altar a l'església que és la nau. Amb les estances que rodegen la galeria es troba aquesta concepció a molts edificis públics d'una certa importància (immobles de despatxos, biblioteques, etc.). Una galeria és: Un lloc de sojorn i de pompa dins d'un edifici com la Saló dels Miralls del Palau de Versalles; Un lloc de pas o de passeig, cobert, molt més llarg que ample, mesurat en l'exterior en façana en socolada de l'edifici com la Galeria dels Uffizi de Florència. Un lloc de sojorn i de passeig subministrant ombra al costat d'un jardí interior que pot formar un celobert; En un teatre, és una mena de tribuna sense sobresortir, amb diverses files de butaques establertes en el perímetre de la sala. És un emplaçament reservat als espectadors. Es distingeix dels balcons o llotges pel fet que aquests són espais tancats a diferència de la galeria. Un lloc d'exposició alt més llarg que ample com per exemple el Grand Palais a París. Aquesta forma ha donat les galeries d'art el seu nom i sentit actual tot i que la forma ja no hi compta. Un lloc de comerç, un conjunt de botigues alineades en un passatge entre dos carrers sota una coberta. Un passatge subterrani o cobert, d'origen militar: passatge practicat per l'assetjador per apropar-se a una plaça forta (anomenada també mina o antigament galeria de sapa efectuada pels sapadors del cos militar d'enginyers, aquesta forma ha donat nom a les galeries d'accés o de serveis en el sentit modern que ja no té un ús militar. En un immoble, un passatge tècnic horitzontal, en general accessible per al personal de servei i protegit del públic, per a instal·lar cables i canonades (galeria tècnica). En algunes esglésies la galeria és un espai elevat per allotjar els membres d'una coral. De vegades la galeria coincideix amb el claristori, però sovint és un element afegit a l'interior que no forma part de l'estructura de l'edifici. |
Enginyeria | El factor d'efectivitat relativa (FER), es refereix a la potència de demolició d'un explosiu en comparança amb el TNT, en unitats d'equivalents en TNT/kg (TNTe/kg). El FER és la massa relativa de TNT a la qual equival un explosiu; com més gran sigui el FER, més poderós és l'explosiu. Això permet als enginyers determinar les masses requerides de diferents explosius en l'aplicació de fórmules de voladura desenvolupades específicament pel TNT. Per exemple, si per una voladura es precisa una càrrega d'1 kg de TNT, però utilitzant octanitrocubà, que té un FER de 2,38, se'n necessitarien només el 1,0/2,38 (o 0,42) kg per fer la mateixa feina. |
Ciència-ficció | Gustáv Reuss (1818 - 1861) va ser un famós escriptor de ciència-ficció, astrònom, botànic eslovac. El seu pare, Samuel va ser un membre actiu de la societat científica Malohont i un dels primers a iniciar recopilacions de contes populars d'Eslovàquia. Aquesta activitat va ser continuada pels seus fills Luis i Gustáv, els compiladors del Codex Revúcka: una col·lecció de contes populars. Va estudiar medicina a Viena i Budapest, i el seu interès per la ciència li va portar a estudiar astronomia. |
Aeronàutica | Virgin Express va ser una aerolínia belga de baix cost, la primera d'aquest tipus establerta a Europa continental. La seva base estava a Brussel·les. Operava avions Boeing 737 a destinacions Europees. Pertanyia al Virgin Group, un grup empresarial del Regne Unit. Va ser fusionada amb SN Brussels Airlines el 25 de març de 2007 per a formar Brussels Airlines. |
Periodisme | La crítica periodística és un tipus de crítica que consisteix en un article periodístic signat que utilitza la modalitat del discurs expositiu-argumentatiu de l'arxigènere didàctic per a expressar un judici raonat de valor sobre qualsevol producció en el terreny de l'art, l'esport i la cultura. Existeixen diferents tipus de crítica periodística: Crítica literària Crítica teatral Crítica cinematogràfica Crítica artística Crítica televisiva Crítica musical Crítica esportivaLa crítica conté en general una part expositiva que pot ser fins i tot una fitxa inicial amb els detalls objectius. La crítica literària pot adoptar la forma més breu de la ressenya o la més llarga i detallada de la recensió, que amb freqüència escapa al gènere periodístic i troba el seu lloc en les revistes especialitzades. Ha de constar d'una breu introducció sobre la trajectòria de l'autor i un examen i judici valoratiu sobre l'obra. La crítica teatral ha d'incloure l'apreciació del públic, sobretot si es tracta d'una estrena. |
Telecomunicacions | El HomeRF és un estàndard per a connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central. El grup que desenvolupava l'estàndard HomeRF es va dissoldre el gener de 2003. La idea d'aquest estàndard es basa en el Telèfon sense fil digital millorat (Digital Enhaced Cordless Telephone, DECT) que és un equivalent a l'estàndard dels telèfons mòbils GSM. Transporta veu i dades per separat, al contrari que protocols com el WiFi que transporta la veu com una forma de dades. Els creadors d'aquest estàndard pretenien dissenyar un aparell central a cada casa que connectés els telèfons ia més proporcionar una amplada de banda de dades entre les computadores. |
Televisió | James Albert "Jim" Varney, Jr. (Lexington, Kentucky, 15 de juny de 1949 − White House, Tennessee, 10 d'octubre de 2000) va ser un actor còmic estatunidenc. |
Geologia | En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid. depenent de factors com la grandària, edat o proximitat del planeta al seu estrella. El nucli de la Terra és en part líquid, mentre que el nucli de Mart es creu que és sòlid, atès que la major part del seu camp magnètic ha desaparegut. Només un nucli líquid pot generar un camp magnètic. Els gegants gasosos també tenen nucli, tot i que la seva composició encara és motiu de debat i podria ser des de la tradicional mescla de roca i ferro fins a gel o hidrogen metàl·lic fluid. El nuclis dels gegants gasosos són proporcionalment més petits que els dels planetes terrestres, encara que són considerablement més grans que el de la Terra i l'exoplaneta HD149026 b té un nucli 67 cops més gran que la massa de la Terra. |
Jocs | El Pare Carabasser és un joc tradicional català de penyores. |
Geografia | El Fondo és una zona humida que es localitza entre les localitats de Crevillent i Elx, en la comarca del Baix Vinalopó. S'inclou dins del Parc Natural del Fondo. |
Pedagogia | Maider Fernández Iriarte (Sant Sebastià, 1988) és una educadora i cineasta basca. |
Química | La teoria de la pertorbació de Møller-Plesset és una del diversos mètodes ab initio de la química quàntica post-Hartree-Fok en el camp de la química computacional. Representa una millora del mètode de Hartree-Fok en afegir efectes de correlació electrònica mitjançant la teoria de la pertorbació de Rayleigh-Schrödinger, en general al segon (MP2), tercer (PM3) o quart (MP4) ordre. La idea principal va ser publicada el 1934 per Christian Møller i Milton S. Plesset. |
Biotecnologia | El test d'Ames és un assaig biològic per avaluar el potencial mutagènic de compostos químics. Ja que el càncer està vinculat sovint amb el dany de l'ADN, la prova també serveix com un assaig ràpid per estimar el potencial cancerigen d'un compost, ja que les proves estàndard per a la carcinogenicitat fetes sobre rosegadors prenen anys per completar-se i són cares de realitzar. El procediment es descriu en una sèrie de documents de principis de 1970, escrits per Bruce Ames i el seu grup a la Universitat de Califòrnia, Berkeley |
Art | L'artteràpia és una disciplina i una pràctica que permet al pacient expressar-se a través d'una obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions. Durant el tractament, el pacient treballa alguna o diverses disciplines de les arts visuals. Es basa en la idea que l'obra contribueix a la construcció d'un significat dels conflictes psíquics. A més, se centra de forma especial en la creativitat de l'home, en la possibilitat de plasmar un món intern en una obra i a través d'elles poder realitzar al que anomenen com procés sanitari. Hi ha diversos motius per recomanar un tractament d'artteràpia: creixement personal, trastorns emocionals, psíquics, drogodependències... Així mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consciència corporal o comuniqui problemàtiques que no sap verbalitzar. L'artteràpia s'inclou en l'àmbit de les teràpies artístiques, una sèrie de varietats tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic i coincideixen en la utilització de l'art com a mètode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un mètode auto exploratori de la pròpia personalitat.En Artteràpia l'art no s'utilitza com a eina de diagnòstic, sinó com un mitjà per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.L'artteràpia es realitza en sessions de grups reduïts o en sessions individuals. Tot i que les sessions puguin ser plaents en si mateixes, l'Artteràpia no és una activitat recreativa ni una forma d'educació artística. Tanmateix, si bé el terapeuta ha de posseir coneixements suficients en arts visuals, els usuaris d'artteràpia no han de tenir coneixements artístics ni experiència prèvia en art per beneficiar-se d'aquesta forma de tractament.L'artteràpia és una professió amb 80 anys d'exercici professional regulada oficialment per l'estat en països com USA, Regne Unit, Holanda, Suïssa, Finlàndia ... i en vies de reconeixement en molts més com Alemanya, França, Itàlia, Brasil .., Tanmateix però, no està regulada encara per les autoritats sanitàries de cap país de parla hispana.L'artteràpia és una forma de psicoteràpia psicodinàmica l'orientació metodològica pot variar sensiblement d'un lloc o un altre. Els seus fonaments teòrics es troben en les Psicoterapies Psicoanalitiques (Relacional, kleiniana, Junguiana ...), en la Teoria del Vincle, la Mentalització i la Teoria de l'Art Contemporani. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.