label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | La computació gràfica 2D és la generació d'imatges digitals per computadora - sobretot de models bidimensionals (com a models geomètrics, text i imatges digitals 2D) i per tècniques específiques per a ells. La paraula pot referir-se a la branca de les ciències de la computació que comprèn aquestes tècniques, o als propis models.La computació gràfica 2D s'utilitza principalment en aplicacions que van ser desenvolupades originalment sobre tecnologies d'impressió i dibuix tradicionals, tals com a tipografia, cartografia, dibuix tècnic, publicitat, etc. En aquestes aplicacions, la imatge bidimensional no és només una representació d'un objecte del món real, sinó un artefacte independent amb valor semàntic afegit; els models bidimensionals són preferits per tant, perquè donen un control més directe de la imatge que els gràfics 3D per computadora (l'enfocament de la qual és més semblant a la fotografia que a la tipografia). En molts dominis, tals com l'autoedició, enginyeria i negocis, una descripció d'un document basat en les tècniques de computació 2D poden ser molt més petites que la corresponent imatge digital, sovint per un factor de 1/1000 o més. Aquesta representació també és més flexible, ja que pot ser renderizada en diferents resolucions per adaptar-se als diferents dispositius de sortida. Per aquestes raons, documents i il·lustracions són sovint emmagatzemats o transmesos com a arxius gràfics en 2D. Els gràfics 2D per computadora s'han iniciat en la dècada de 1950, basant-se en dispositius de gràfics vectorials. Aquests van ser suplantats en gran part per dispositius basats en gràfics raster en les dècades següents. El llenguatge PostScript i el protocol de sistema de finestres X van ser peces claus en l'evolució històrica del camp. |
Informàtica | Dins la informàtica, les paraules buides o mots buits són llistes de paraules que es filtren durant el processament del llenguatge natural. No hi ha cap llista universal de paraules buides que s'utilitzi en totes les eines de processament de llenguatge natural, i de fet no totes les eines utilitzen una llista així. Fins i tot, algunes eines eviten eliminar les paraules buides per tal de permetre, per exemple, la cerca de frases. Qualsevol grup de paraules pot ser candidat a paraules buides per a cert propòsit. Per a alguns motors de cerca, algunes de les més comunes són preposicions o articles com de, per, el, la o amb. Això pot causar problemes a l'hora de cercar frases que els incloguin, particularment noms propis, com per exemple Charles de Gaulle, o l'Edat de pedra. Altres motors de cerca treuen alguns de les paraules més comunes — incloent-hi paraules lèxiques, com «ser» — d'una cerca per tal de millorar el rendiment.Per la xarxa es poden trobar diverses llistes de paraules buides per al català |
Jocs | Warhammer 40.000 (conegut també com a Warhammer 40K, WH40K) és un joc de taula d'estratègia amb miniatures d'ambientació futurista. Està basat en un altre joc anterior, anomenat oficialment "Warhammer Fantasy Battle" (o simplement "Warhammer Fantasy", o "Warhammer"), que compta amb una ambientació medieval-fantàstica, més pròpia dels jocs de rol clàssics (com Dungeons & Dragons) igual que en la literatura del mateix gènere. Malgrat, en certa manera, compartir el caràcter èpic i fantàstic amb el seu predecessor, les miniatures són d'aspecte futurista (propi de la ciència-ficció), i es troba ambientat en un univers apocalíptic neo-gòtic fictici, cronològicament situat en el 41è mil·lenni. Si bé és probable que en el moment del naixement d'aquest joc les regles i altres aspectes del mateix fossin bastant similars a les de Warhammer Fantasy, les de la seva versió futurista han evolucionat de manera diferent, sent la consigna donar un ambient ombrívol i pessimista alhora que altament immers en temàtiques vinculades a la ciència-ficció, amb certs tocs lovecraftians. |
Estris | Un suavitzador, estrep o corretja a les Illes Balears i el País Valencià és una llenca de cuir, o estri d'una altra classe, per a suavitzar el tall de les navalles d'afaitar. També s'utilitzen per a suavitzar el tall de ganivets i algunes eines de fusteria com cisells. Al contrari que el tall esmolat, en què una pedra d'esmolar elimina metall doblat per recuperar el tall, el suavitzament simplement realinea les osques del tall sense retirar metall. |
Telecomunicacions | El Laserdisc o LD va ser el primer sistema d'emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules. Es tracta d'n disc fet de plàstic durador, en ambdós costats del qual es troba gravat un llargmetratge. Les imatges d'aquest són llegides per un làser que les transmetrà a una pantalla de televisió i a un equip de so. Així doncs, estan formats per billons de diminutes cavitats, tan juntes, que refracten la llum, fent així visible la imatge.Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com a Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, ara se'l coneix com a Universal Music Group), propietari de la patent, el va rebatejar com a Disc-Vision el 1969. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978. MCA posseïa els drets sobre el catàleg de pel·lícules més gran del món, i les van distribuir sota aquest format. Pioneer Electronics, gairebé en la mateixa data, va començar a fabricar reproductors i discos imprimibles sota el nom de Laser DiscoVision. L'any 1981, LaserDisc va ser el nom que per fi es va quedar per a aquest format. MCA també va fabricar discos per a altres companyies de cinema a part d'Universal que havia estat la seva sòcia. El format també ha estat conegut com a LV (LaserVision, marca registrada per Philips). De vegades, els seus reproductors també són referits com VDP (Video Disc Players). |
Filosofia | Eudemonología és un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feliç per a l'home en la mesura de les seves possibilitats. D'altra banda, i ja en un sentit més ampli, es pot dir que les consideracions eudemonològiques són tan antigues com la filosofia mateixa. Tant és així que, per exemple, Plató posa en boca de Sòcrates la idea que "una vida no examinada no és digna de ser viscuda" (Apologia, 38a7). L'ètica d'Aristòtil, per la seva banda, considera que la finalitat última de l'home és assolir la felicitat (εὐδαιμονία) mitjançant l'exercici d'una vida contemplativa (βίος θεωρητικός). També les ètiques del període hel·lenístic reserven un lloc destacat per les especulacions eudemonològiques (Epicureisme, Estoïcisme…). |
Química | El procés SHOP (de l'anglès Shell higher olefin process) que va ser utilitzat per la Royal Dutch Shell consisteix en oligomeritzar l'etilè per produir α-olefines de 8 a 18 carbonis, aquestes olefines són útils com a cadenes hidròfobes en la indústria dels detergents. El metall que s'utilitza és níquel, això pot semblar estrany pel fet que en la polimerització d'olefines s'utilitza un catalitzador d'alumini, però com que el niquel és més ric en electrons té menys afinitat pels electrons de l'etilè i és més difícil inserir una molècula d'etilè, això fa que pugui controlar la reacció per tenir la oligomerització i que no es produeixi una polimerització descontrolada. |
Filosofia | L'hilozoisme és un concepte filosòfic, sorgit en la filosofia grega antiga. La paraula procedeix de la composició de les paraules gregues hýlē ('matèria'), i zòon ('vida'). Serveix per a referir-se a la doctrina que concep la matèria com una força dinàmica vivent, que conté en si mateixa moviment i sensibilitat sense cap intervenció de principi animador extern. El terme va ser creat pel filòsof anglès d'inclinació platònica Ralph Cudworth (1617-1688) i l'aplicava referint-se al pensament materialista d'Estrató de Làmpsac i de Spinoza. El terme també fou emprat per Kant, en la seva obra Crítica del judici, com la doctrina que "fonamenta la finalitat de la natura sobre allò que és anàleg a la facultat de poder actuar amb intenció: la vida de la matèria".Aquesta doctrina filosòfica era present en els filòsofs presocràtics, per als quals la substància primordial i material és una cosa viva; i també en els estoics, els quals teoritzaven sobre l'existència d'un foc diví principi animador del l'univers. Podem tornar a trobar l'hilozoisme en la filosofia natural renaixentista, com ara en Bernardino Telesio, Giordano Bruno o Tommaso Campanella, els quals coincidien en la idea que hi ha un substrat material, per si inert, que rep vida i moviment de dues forces materials: la calor i el fred. Al segle xix, l'hilozoisme torna a aparèixer en alguns autors materialistes que creien que l'animació estava present en els àtoms i en l'èter, i en l'àmbit de l'anomenada psicosofia. |
Ràdio | Carne Cruda és un programa de ràdio espanyola presentat i dirigit per Javier Gallego Garrido «Crudo». Va començar a Radio 3 i es va emetre de dilluns a divendres de 14.00 a 15.00 des de l'1 d'octubre de 2009 fins a la seva polèmica cancel·lació el 31 d'agost de 2012. Al novembre de 2012, quan ja no s'emetia, va rebre el premi Ondas al millor programa de ràdio de 2012.Carne Cruda és un programa d'opinió, satíric caracteritzat per les seves crítiques als governs d'Espanya i el seu compromís amb diverses causes de col·lectius i ideologia d'esquerra. Javier Gallego ha entrevistat en el seu programa a músics, artistes, creadors, escriptors i activistes socials. Pel programa han passat artistes com Barón Rojo, Peret, Los Delinqüentes, Fermín Muguruza, Sasha Agranov o Paolo Angeli, personalitats com Neil Harbisson, Joaquín Reyes o Julio Anguita o moviments socials como el 15M i la Marea Verde. El programa es va emetre a la Cadena Ser amb el nom Carne Cruda 2.0 els dimecres i divendres de 16.00 a 17.00 hores fins al 9 de novembre de 2014, quan van finalitzar el seu acord contractual perquè ja no compartien objectius ni hi havia la mateixa sintonia entre les parts que quan van començar. Des d'octubre de 2014 s'emet de manera independent, en format podcast, finançat per les aportacions dels seus oïdors, des de Spreaker, www.carnecruda.es i eldiario.es, en col·laboració amb aquest mitjà. |
Geografia | L'Estat d'Arizona, als Estats Units d'Amèrica, s'organitza en 15 counties (comtats), que són els següents, per ordre alfabètic: Apache Capital: St. Johns Cochise Capital: Bisbee Coconino Capital: Flagstaff Gila Capital: Globe Graham Capital: Safford Greenlee Capital: Clifton La Paz Capital: Parker Maricopa Capital: Phoenix Mohave Capital: Kingman Navajo Capital: Holbrook Pima Capital: Tucson Pinal Capital: Florence Santa Cruz Capital: Nogales Yavapai Capital: Prescott Yuma Capital: Yuma |
Indumentària | Una tintoreria és un establiment especialitzat en la cura del rentat i el manteniment tèxtil. Les seves instal·lacions estan preparades per netejar, planxar, mantenir o tenyir les peces de roba.Les tintoreries poden encarregar-se també (no totes) de tenyir peces de roba (d'aquí el seu nom), encara que el seu objectiu principal és el de restaurar les peces de vestir en un estat més proper possible al que tenien quan eren noves.El tintorer és la persona que s'encarrega de les activitats pròpies d'una tintoreria. |
Ètica | El sabotatge és una acció deliberada adreçada a afeblir un enemic mitjançant la subversió, l'obstrucció, la interrupció o la destrucció de material. De vegades, el sabotatge és utilitzat com una forma d'ineficiència organitzada pels treballadors per a impactar negativament a l'empleat o per a desllindar responsabilitats de danys esdevinguts a tercers. |
Geografia | Un llogarret o llogaret és un nucli de població petit. Nucli molt petit que no arriba a poble i no forma municipi sinó agregat a un altre nucli. Nucli de població més petit que un lloc o poble, que posseeix o ha posseït alguna de les característiques d’aquest com són església, terme propi, personalitat administrativa, etc, encara que no forma, ni ha format en època recent, municipi ni parròquia. (es aldea; fr hameau; en hamlet)Alguns exemples de llogarets són: Randa, pertanyent a Algaida, Mallorca. Llucalcari, pertanyent a Deià, Mallorca. Pradarrodó, pertany a la Parròquia de Canillo, Andorra Masarbonès, pertany a Masllorenç, Baix Penedès Valldevià. pertany a Vilopriu, Baix Empordà Artaix, pertany a Andilla, Serrans Marians, pertany a Soanyes, Conflent |
Art | José Vital Branco Malhoa, conegut com a José Malhoa, (Caldas da Rainha, Portugal, 28 d'abril de 1855 - Figueiró dos Vinhos, Portugal, 26 d'octubre de 1933) fou un pintor portuguès considerat un pioner del moviment artístic del naturalisme a Portugal estant integrat en el grup artístic de Leão. Amb només dotze anys, José Malhoa comença els seus estudis de belles arts a la Real Academia de Belas-Artes de Lisboa, destacant per les seves facultats i qualitat artística. Va realitzar nombroses exposicions en diferents ciutats, tant portugueses com a l'estranger. Les seves obres es van poder contemplar amb més freqüència a Madrid, París i Rio de Janeiro. El seu treball també va gaudir d'una aproximació a l'impressionisme. Va ser el primer president que va tenir la Sociedade Nacional de Belas Artes portuguesa i va rebre la Gran Creu de l'Orde de Santiago. A Caldas da Rainha es va crear un museu amb el seu nom el 1933, l'any de la seva mort. |
Arqueologia | El trinomi Smithsonian és un identificador únic assignat a un jaciment arqueològic en molts estats als Estats Units. Està compost d'un o dos dígits que codifiquen per a l'estat, en general dues lletres que codifiquen per al comtat o comtat-equivalent dins de l'estat, i un o més dígits seqüencials que representen l'ordre en el que el jaciment va ser inclòs en aquest comtat. El Smithsonian Institution ha desenvolupat el sistema de nombre de jaciments en els anys 1930 i 1940. (Els trinomis ara són assignats pels estats individuals.) Als 48 estats de la Unió de llavors se'ls va assignar números en ordre alfabètic. Alaska se li va assignar el número 49 i Hawaii se li va assignar el número 50 després que aquests estats van ser admesos a la Unió. No hi ha nombres trinomis Smithsonian assignats per al Districte de Columbia o qualsevol territori dels Estats Units.La majoria dels estats utilitzen trinomis de la forma "nnAAnnnn", però alguns especifiquen un espai o un guió entre les parts de l'identificador, és a dir, "nn AA nnnn" o "nn-AA-nnnn". Alguns estats usen variacions del sistema trinomial. Arizona, Califòrnia, Connecticut, Maine, Rhode Island i Vermont utilitzen abreviatures de dues lletres del nom de l'estat en lloc del nombre Smithsonian. Alaska utilitza abreviatures de tres lletres per a quadrilàters del mapa USCG en comptes del codi del comtat. Arizona fa servir un identificador de cinc parts sobre la base de mapes USCG, especificant quadrilàters, rectangles i després dins d'un quadrilàter, un nombre seqüencial dins del rectangle, i un codi d'identificació de l'agència que emet el nombre seqüencial. Califòrnia utilitza una abreviatura de tres lletres per als comtats. Connecticut i Rhode Island no utilitzen els codis subestatals, amb identificadors de lloc que consisteixen en l'abreviatura de l'estat, i una sèrie de nombres seqüencials per a tot l'estat. Delaware utilitza un codi d'una lletra per als comtats i afegeix un codi de bloc (AK) dins de cada comtat, amb números seqüencials per a cada bloc. Hawaii fa servir un identificador de quatre parts, "50" per l'estat, un codi de dos dígits per a l'illa, i després un codi de dos dígits, més un nombre de quatre dígits lloc seqüencial en els punts de cada illa. |
Biotecnologia | Es tracta d'una eina biotecnològica descrita l'octubre de l'any 2022 que es basa en l'ús dels enzims ADAR (adenosine desaminases que actuen sobre l'ARN) per a fer expressar proteïnes d'interès en tipus cel·lulars específics. De manera gairebé simultània es van descriure dos sistemes anomenats RADAR (RNA sensing using adenosine deaminases acting on RNA) i CellREADR (Cell access through RNA sensing by Endogenous ADAR). Els dos sistemes aprofiten la presència a totes les cèl·lules animals de l'enzim ADAR, un enzim que s'uneix a ARNs de cadena doble i els modifica. Concretament converteix nucleòtids d'adenosina en nucleòtids d'inosina. Aquesta conversió es pot aprofitar per eliminar codons d'atur UAG en un ARNm permetent la traducció de regions situades després d'aquest codó d'atur ara inutilitzat i que codifiquen per a proteïnes d'interès. Els dos sistemes utilitzen com a element fonamental un ARN que conté dues regions clau. D'una banda una regió “sensora” d'alguns centenars de nucleòtids que és complementària a un ARNm que es troba només al tipus cel·lular on es vol produir un efecte determinat. Aquesta regió conté un o més codons d'atur editables per l'enzim ADAR. D'altra banda, l'ARN conté una regió “funcional” (o d'output) que codifica per a la proteïna efectora i que es troba a continuació del codó d'atur editable. Aquestes proteïnes efectores poden permetre estudiar o manipular cèl·lules específiques. Fins ara s´ha utilitzat aquesta estratègia per a expressar proteïnes fluorescents, però el seu potencial és gran, tant en recerca com en aplicacions clíniques. Aquesta eina pot permetre eliminar cèl·lules canceroses o expressar proteïnes amb interès terapèutic en cèl·lules específiques. Es creu que mentre que la tècnica de CRISPR/Cas ha suposat una revolució permetent manipular gens específics de forma senzilla, les tècniques de sensors programables de RNA poden suposar un avenç semblant permetent estudiar o manipular cèl·lules específiques. |
Història | La casa o casal de Loiola és un antic llinatge de la província de Guipúscoa, parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Família molt antiga de parents majors del bàndol d'Oñaz que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila. Era casa de Parents Majors i del bàndol oñacino, i casa solar molt coneguda i de la primera estimació i antiguitat de la província de Guipúscoa. Per la línia genealògica és descendent directe de la casa de Balda, la casa de Butrón, la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, León, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala. |
Psicologia | L'experiment de Rosenhan va ser una prova sobre la validesa del diagnòstic psiquiàtric que va portar a terme David Rosenhan el 1972. Va ser publicat a la revista Science sota el títol "On being sane in insane places" ("Sobre estar lúcid en centres per a bojos"). L'estudi de Rosenhan va consistir en dues parts. La primera va utilitzar col·laboradors sans o "pseudopacients", que havien de simular al·lucinacions sonores en un intent d'obtenir l'admissió en 12 hospitals psiquiàtrics de cinc estats dels Estats Units. Tots van ser efectivament admesos i diagnosticats amb malalties psiquiàtriques. Després de ser internats, els pseudopacientes es van comportar amb normalitat i van comunicar als responsables dels establiments que es trobaven bé i que no havien patit més al·lucinacions. Els responsables mèdics no només no van detectar a cap dels pseudopacientes, sinó que van creure que manifestaven símptomes de malaltia mental real. Diversos van romandre reclosos durant mesos. Tots van ser obligats a reconèixer que patien alguna malaltia mental i a acceptar medicar amb antipsicòtics com a condició per a ser donats d'alta. La segona part consistia en demanar al personal de l'hospital psiquiàtric que detectés pacients "falsos". En el primer cas, el personal del centre només va detectar un pseudopacient, mentre que en el segon el personal va detectar un gran nombre de pacients reals com a impostors. L'estudi és considerat com una important i influent crítica a la diagnosi psiquiàtrica. L'estudi va concloure: "Sembla clar que no podem distingir el sa del boig en els manicomis" i també va il·lustrar els perills de la despersonalització i etiquetatge en les institucions psiquiàtriques. Es va suggerir que l'ús d'instal·lacions comunitàries per a la salut mental que es preocupessin de problemes específics més que d'assumptes psiquiàtrics podia ser una solució i va recomanar educar els treballadors per fer-los més conscients de la psicologia social implícita en aquestes instal·lacions. |
Ciències ambientals | Les 10 espècies més amenaçades pel canvi climàtic segons la UICN van ser presentades durant la Cimera del Clima de Copenhaguen dins l'informe Espècies i canvi climàtic que revisa la situació de deu espècies per tal de demostrar l'impacte del canvi climàtic en els seus hàbitats terrestres, marins i fluvials. |
Mitologia | Lemminkäinen és un heroi de la mitologia finesa. Era representat com un home atractiu que cantava tan bé que podia transformar la sorra en perles, tal com explica el Kalevala. Destaca per la seva capacitat d'enginy i valentia. La seva mort i ressurrecció a partir de la catàbasi de la seva mare (qui el guia en totes les seves aventures) és un motiu recurrent en la cultura finesa. |
Química | El número EINECS, conegut per les inicials de European Inventory of Existing Chemical Substances (Inventari Europeu de Substàncies Químiques Existents), és un nombre de registre donat a cada substància química comercialment disponible a la Unió Europea entre l'1 de gener de 1971 i el 18 de setembre de 1981. Aquest inventari fou creat per la Directiva 67/548/EEC referent a l'etiquetatge de substàncies perilloses: el nombre EINECS ha d'aparèixer en l'etiqueta i en l'embolcall de substàncies perilloses. A partir del 19 de setembre de 1981, l'inventari fou substituït per la ELINCS (European List of Notified Chemical Substances, o Llista Europea de Substancies Químiques Notificades ). A tota substància "nova" que ingressa al mercat europeu se li assigna un nombre ELINCS a la seva notificació a la Comissió Europea. El nombre ELINCS també és obligatori en etiquetes i embolcalls. Hi ha 100.196 substàncies diferents en el EINECS. |
Telecomunicacions | La reixa de pantalla és un element d'un tub de buit. La reixeta pantalla és la segona reixa en els tubs de reixetes múltiples, i està situada entre el càtode i l'ànode. La seva construcció és el·líptica o circular (depenent del format del càtode), amb la secció perpendicular al càtode, que queda a l'eix central. Com el seu nom implica, la reixeta està construïda amb filferro en forma d'espiral. Està situada entre la reixa de control i l'ànode i transforma així un tríode en un tètrode. La reixa pantalla està normalment connectada a l'alta tensió a través d'una Resistència desacoblada per un condensador connectat a massa. La reixeta pantalla actua com un blindatge entre la reixa de control i l'ànode reduint així la capacitància entre aquests dos elements, fet que permet el funcionament a freqüències més altes. Hi ha tubs de buit amb més d'una reixa pantalla, que estan normalment connectades entre si. |
Periodisme | Regards (també coneguda per Regards Magazine o Revue Regards) és un setmanari d'informació francès. Creat el 1932 com una publicació d'ideologia comunista, fou inicialment conegut com a iniciador del fotoperiodisme, anticipant-se a altres publicacions com Life (1936) i Paris-Match (1949). Leon Moussinac, crític i estudiós de cinema, amic de Leon Delluc, va impulsar la revista. Robert Capa, Gerda Taro i Henri Cartier-Bresson en foren els fotògrafs més destacats. La revista deixà de sortir l'any 1962 i no reaparegué fins al 1995, sota la direcció del comunista Henri Malberg. El 2000, reorganitzada sota una nova direcció, va mirar de tornar al seu concepte original, la investigació mitjançant el fotoperiodisme i les anàlisis i contribucions d'intel·lectuals. Després d'un segon tancament el 2003, els treballadors van decidir crear una cooperativa per tal de mantenir la capçalera. |
Psicologia | El màrqueting per internet, també conegut com a màrqueting de webs, màrqueting en línia, webvertising, o e-marketing, és referit a com el màrqueting (generalment promoció) de productes o serveis sobre Internet. El comerç d'internet abasta el màrqueting fet en correu electrònic i mitjans sense fils, i sovint les dades digitals de clients digitals i la gestió electrònica de les relacions amb el client electrònica. El màrqueting d'internet lliga els aspectes creatius i tècnics d'internet, incloent-hi el disseny, desenvolupament, publicitat i vendes.El 2008 El New York Times, treballant amb comscore, va publicar un pressupost inicial per quantificar les dades d'usuari recollides per grans companyies basades en internet. Incloent quatre tipus d'interaccions amb llocs web de companyia, a més dels clics en anuncis des de xarxes publicitàries, els autors trobaven que el potencial per recollir dades era fins a 2.500 per usuari per mes. |
Televisió | Bob Odenkirk (Berwyn, Illinois, 22 d'octubre de 1962) és un actor, humorista, escriptor, director i productor estatunidenc. És conegut principalment per la seva interpretació de l'advocat Saul Goodman a les sèries de televisió Breaking Bad i Better Call Saul, d'AMC, i per la sèrie d'esquetxos Mr. Show with Bob and David, d'HBO.Els anys vuitanta i noranta, Odenkirk va treballar de guionista per als programes de televisió Saturday Night Live i The Ben Stiller Show, i va guanyar dos premis Emmy per la seva feina. També va escriure per a Late Night with Conan O'Brien i Get a Life, i va actuar a The Larry Sanders Show. A principis dels 2000, Odenkirk descobrí el duet còmic Tim & Eric i els produí les sèries de televisió Tom Goes to the Mayor i Tim and Eric Awesome Show, Great Job! Va dirigir tres pel·lícules: Melvin Goes to Dinner (2003), Let's Go to Prison (2006) i The Brothers Solomon (2007). També va ser productor executiu del programa d'humor The Birthday Boys. L'èxit de Breaking Bad i Better Call Saul el va fer participar en projectes de més volada, com el film Nebraska d'Alexander Payne, Fargo, Els arxius del Pentàgon, Els increïbles 2, Little Women i Nobody. |
Física | En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps. En el Sistema Internacional es mesura en watts; se sol representar amb la lletra P. Matemàticament es representa com la derivada temporal de l'energia: P = d E d t {\displaystyle P={\frac {dE}{dt}}} ,Encara que si l'energia es considera constant, aleshores la fórmula se simplifica per: P = W t = E t {\displaystyle P={\frac {W}{t}}={\frac {E}{t}}} , |
Jocs | L'slot, autopistes en miniatura o fórmula de saló, és una joguina d'automòbils a escala, equipats amb motors elèctrics que corren per unes pistes equipades amb ranures especialment dissenyades per a aquesta funció, de les quals s'alimenten elèctricament els cotxes; és d'aquestes ranures de les quals ve el nom del terme anglès "slot". Amb el mateix nom, també es coneix l'esport competitiu consistent a fer curses de velocitat amb aquestes joguines. Els materials imprescindibles són una pista, un cotxe, un transformador o una font d'alimentació i un comandament controlador. La diversió i dificultat de l'slot consisteix que el cotxe circuli tan de pressa com pugui sense que surti del carril, ja sigui en velocitat, ral·li, raid, etcètera. És possible facilitar la tasca incloent-hi petits però potents imants que atreuen el xassís a la pista. Encara que per als entesos en el tema es diu slot, per a la majoria de la gent dit terme resulta estrany, i es prefereix usar la marca registrada Scalextric com a nom genèric, encara que han proliferat àmpliament altres fabricants en les dues últimes dècades. El terme slot procedeix de l'anglès, sense modificació, en referència a la ranura per la qual discorre la guia o quilla del cotxe i de la qual pren el corrent elèctric. És un joc existent des de mitjans del segle xx, exactament des de 1952, encara que no per això ha gaudit sempre d'una especial acceptació. De totes maneres, en els últims anys s'ha expandit, i s'ha diversificat en diferents corrents. L'escala més comuna a Europa occidental i Llatinoamèrica és la 1/ 32, però depenent del país, les més esteses són 1/24 o 1/43, especialment als Estats Units, arribant a la 1: 83 (H0) en certs casos quan l'espai disponible és mínim. |
Antropologia | L'exorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l'objecte físic o ésser viu. Aquests ens, depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc. L'objecte de la possessió pot ser una persona o animal, objectes i fins i tot llocs com pobles o cases (poltergeist). La possessió pot ser total o parcial.L'exorcisme és present en la major part de les grans religions, incloent-hi el cristianisme, el judaisme i l'islam. |
Filosofia | Edmund Husserl [ˌˀɛtm̥ʊnt ͜ ˈhʊsɐl] (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu. Fou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle, i el 1901 fou professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia, i cap de l'escola fenomenològica. La seva evolució intel·lectual, marcada successivament per l'influx de Plató, René Descartes i Immanuel Kant, descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement: les "essències" de les coses. En obres posteriors, introduí la problemàtica crítica de l'epokhé i transformà així el realisme aparent de la primera època en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consciència —una consciència transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva— el fonament absolut del món d'objectes que s'hi constitueix. Endemés, el 1887, es convertí al cristianisme luterà i abandonà el judaisme. En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consciència, la mundanitat de l'ésser humà, etc., que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger. Considerat com a fundador de la fenomenologia, Husserl no concep el fenomen sinó com la realitat mateixa, tal com és donada a l'ésser humà immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia és dominada, doncs, per l'admiració, gairebé platònica, per la presència de les coses en la consciència. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la consciència no és mai solipsista, és consciència d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i així la correlació consciència-cosa domina el pensament de Husserl. Resta només a determinar si la cosa és en si mateixa o és per la consciència. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essències en una fenomenologia transcendental, posant l'èmfasi en la reducció transcendental; però, en lloc d'instal·lar-se definitivament en un dels dos pols de la relació subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaça, i des d'allí analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situació és inestable i el pensament de Husserl dona proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, però, que és la situació peculiar del filòsof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble. |
Antropologia | D'acord amb la teoria de la catàstrofe de Toba l'expansió dels humans per la Terra es veié profundament influenciada per la gran erupció volcànica de Toba (Sumatra), que va tenir lloc fa 74.000 anys. La teoria va ser creada el 1998 per Stanley H. Ambrose, de la Universitat d'Illinois.La teoria d'Ambrose diu que a conseqüència de la massiva erupció (categoria 8, la més alta de l'Índex d'explosibilitat volcànica), la població d'éssers humans es veié reduïda considerablement. L'erupció va conduir els anys següents a una reducció de la temperatura mitjana de 3-3,5 graus. Eugene Linden escriu al llibre "Els vents del canvi: el clima, el temps i la destrucció de civilizations" (2006) que l'erupció del volcà Toba, a Indonèsia, va donar lloc a un refredament global de 3-5 graus durant un període de sis anys. Alan Robock de la Universitat Rutgers de Nova Jersey ha calculat fins i tot conseqüències més greus en nous models informàtics. Segons els seus càlculs hagueren descendit les temperatures primer mundialment al voltant de fins a 18 graus i després d'una dècada la temperatura encara es trobaria de mitjana deu graus més baixa. Aquesta tesi d'un període de gel global breu és recolzada per la datació de la glaciació de Würm. La catàstrofe de Toba mateixa és recolzada per troballes arqueològiques a Groenlàndia, que mostren una alteració massiva en la construcció de gel fa uns 71.000 anys. En el gel antàrtic, però, no s'observava aquesta alteració. Hi ha altres crítiques que assenyalen que l'erupció volcànica del Toba podria ser que no portés prou sofre a l'atmosfera per causar un refredament global. En el seu lloc es diu que es llançaren enlaire una gran quantitat de roques - l'inici de l'explosió hauria tingut una força d'explosió de més o menys una gigatona de TNT - i que el subcontinent indi hauria quedat cobert amb una capa de cendres de 15cm de gruix. També en aquest punt es forma la crítica, ja que en excavacions arqueològiques a l'Índia s'han trobat eines de pedra d'aquest període que suggereixen que la població d'Homo erectus a l'Índia hauria sobreviscut a la catàstrofe de Toba. Evidència en contra es trobà a Sud-àfrica, on un grup d'humans visqué i augmentà la població durant el temps de l'erupció. |
Geografia | Vertical, en astronomia, geografia i ciències i contextos relacionats, es diu que una direcció o un pla que passa per un punt determinat és vertical si conté la direcció de la gravetat local en aquest punt. Per contra, es diu que una direcció o un pla és horitzontal si és perpendicular a la direcció vertical. En general, una cosa que és vertical es pot dibuixar de dalt a baix (o de baix a dalt), com ara l'eix y en el sistema de coordenades cartesianes. |
Periodisme | Aristakès de Lastiver (armeni: Արիստակես Լաստիվերցի; 1002–1080) fou un historiador i cronista de l'Armènia medieval. Fou autor de moltes obres, entre les quals destaca la seva Història: Sobre el patiment infligit pels pobles estrangers que ens envolten, que descriu les relacions d'Armènia amb l'Imperi Romà d'Orient i Geòrgia, així com les devastadores invasions seljúcides del segle xi i les tortures de cristians pels seljúcides. Anteriorment es creia que venia d'un poble anomenat Lastivard o Lastivert, però actualment els acadèmics pensen que Aristakès nasqué en un poble conegut com a Lastiver, possiblement situat prop d'Artsn. No se sap gaire cosa sobre la seva vida. Com a vardapet que era, tenia un bon coneixement de la teologia cristiana i parlava grec i, probablement, diverses altres llengües. Escrigué la seva història entre el 1072 i el 1079 sense el suport d'un mecenes, relatant els fets històrics dels quals fou testimoni. L'obra d'Aristakès, que es compon de 25 capítols i un colofó únic, descriu les invasions seljúcides des del 1047–1048 fins a la batalla de Manazkert (1071), passant per la caiguda d'Ani (1064). |
Jaciments paleontològics | La Formació de Twin Mountains, Twin Mountains Formation, també coneguda com a Twin Mountain Formation, és una formació geològica sedimentària dins la formació geològica Trinity Group i que es troba a Texas, als Estats Units. Té un gruix d'uns 50 metres. És una formació de l'era Aptiana dins del Baix Cretaci. És notable pels seus fòssils de dinosaures on s'inclouen el gran teròpode Acrocanthosaurus, el sauròpode Sauroposeidon, i l'ornitòpode Tenontosaurus. Se superposa a la Formació Glen Rose. |
Arquitectura | Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.Solen trobar-se als laterals i a la part posterior d'esglésies o catedrals tant romàniques com gòtiques. En l'estil gòtic, a diferència del romànic, se solien decorar per a contribuir a l'elegància del conjunt. |
Història | Arnau Sicre, o Arnau Batlle-Sicre (Acs, ? – ?, ?) fou un llamborder al Comtat de Foix a finals del segle xiii i principis del XIV. A través del Registre Fournier ens coneixen diversos detalls sobre la seva vida i l'anàlisi d'aquests registres d'Emmanuel Le Roy Ladurie. Criat a Acs, era fill d'Arnau Sicre, notari, i de Sibil·la Batlle. El seu pare era catòlic i va treballar com a escriptor per a l'Església. La seva mare, però, era una càtara ferma. El matrimoni no va durar i Sibil·la va obligar el seu marit a sortir de casa. Sibil·la va readaptar el seu nom de soltera, mentre que Arnau fill i el seu germà Bernat, alternarien entre cognoms, de vegades utilitzant els dos. A l'edat de set anys, Arnau va ser enviat a viure amb el seu pare a Tarascon perquè pogués ser educat. L'heretgia de la seva mare va ser descoberta per la Inquisició. Sibil·la va ser arrestada i finalment va ser cremada a l'estaca després de recaure en el catarisme. La propietat de la família va ser confiscada. Això va deixar Arnau arruïnat, ja que l'heretgia de la seva mare li havia costat la seva herència. Es va convertir en un llamborder itinerant. En un intent de recuperar la casa familiar, Arnau va decidir convertir-se en informador de la Inquisició. Va ser enviat a Catalunya on es van amagar diversos exiliats càtars. Arnaud es va incorporar a aquest grup i finalment va convèncer-los a tornar al Comtat per assistir al casament de la seva germana. Les forces de la Inquisició esperaven i es van capturar diversos heretges, entre ells el Guillem de Belibasta i el pastor Pere Mauri. |
Circ | Balada triste de trompeta (2010) és una pel·lícula dirigida per Álex de la Iglesia, que es va començar a rodar el 18 de gener de 2010. El seu rodatge va tenir lloc a Madrid, Alcoi i als estudis Ciutat de la Llum (Alacant). Es converteix en el primer film d'Álex de la Iglesia en el qual no treballa al costat de Jorge Guerricaechevarría. La pel·lícula va obtenir el Lleó de Plata a la millor direcció i el premi al millor guió en el Festival Internacional de Cinema de Venècia de 2010.Es va estrenar a Espanya el dia 17 de desembre de 2010 i als Estats Units a la primavera de 2011. |
Informàtica | L'intercanvi electrònic de dades (EDI ) és el concepte de les empreses que comuniquen electrònicament informació que tradicionalment es comunicava en paper, com ara les ordres de compra i les factures. Existeixen estàndards tècnics per a EDI per facilitar que les parts facin transaccions amb aquests instruments sense haver de fer arranjaments especials. EDI implica una seqüència de missatges entre dues parts, qualsevol de les quals pot servir com a originadora o receptora. Les dades formatades que representen els documents es poden transmetre de l'autor al destinatari mitjançant telecomunicacions o transportar-se físicament en suports d'emmagatzematge electrònic". Distingia la mera comunicació electrònica o intercanvi de dades, especificant que "a l'EDI, el tractament habitual dels missatges rebuts és només per ordinador. La intervenció humana en el processament d'un missatge rebut normalment només està pensada per a condicions d'error, per a una revisió de qualitat i per a situacions especials. Per exemple, la transmissió de dades binàries o textuals no és EDI tal com es defineix aquí, tret que les dades es tracten com un o més elements de dades d'un missatge EDI i normalment no estan pensades per a la interpretació humana com a part del processament de dades en línia." En resum, EDI es pot definir com la transferència de dades estructurades, per estàndards de missatges acordats, d'un sistema informàtic a un altre sense intervenció humana. |
Filosofia | L'analogia del rellotger, en anglès: watchmaker analogy o watchmaker argument, és un argument teleològic. que mitjançant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'"argument del disseny," s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'existència de Déu i per al Disseny intel·ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer pública la teoria de la selecció natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biològica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger. Als Estats Units, des de la dècada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evolució i selecció natural. |
Astronomia | La brúixola solar va ser inventada per William Austin Burt, la va patentar el 25 de febrer de 1836. Al segle xix, la brúixola solar seria emprada per a topografiar territoris, on les brúixoles regulars eren susceptibles de pertorbació degut als abundant minerals que feien les lectures inexactes.Principalment es feia servir a partir de la posició del sol o de la Lluna, sabent l'hora local (rellotge) i la declinació de l'astre (per mitjà de taules), la brúixola solar va permetre als agrimensors traçar les línies als mapes amb més precisió, estalviant un valuós temps als seus usuaris. El funcionament és el següent: Ajustar la declinació del sol per aquell dia, obtinguda per mitjançant taules, en el limb perpendicular al limb horari. Ajustar la latitud en el limb de l'alidada. Ajustar l'hora local aproximada en el limb horari que gira sobre un eix polar. Orientar l'instrument, mantenint-lo anivellat, de manera que la imatge del sol aparegui entre les línies traçades en la pantalla que hi ha sota la lent. Ajustar el limb horari fins que la imatge entre línies quedi perpendicular al primer conjunt. L'eix horari, llavors apuntarà cap al pol.Altres mesures: Apuntant les pínnules cap a un objecte terrestre es podrà llegir la seva demora al limb graduat en graus. La declinació magnètica es podrà llegir per comparació amb la brúixola de la placa base. |
Història | Antoni Furió i Diego (Sueca, 1958) és catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València i president, des d'octubre de 2011, de la plataforma cívica Valencians pel Canvi. Va ser director de Publicacions de la Universitat de València durant més d'una dècada i dirigeix la revista L'Espill. Membre del consell de redacció de les revistes Revista d'Història Medieval i Pasajes (totes dues publicades per la UV), El Contemporani (Barcelona), Recerques (Barcelona), Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona), Anales de Historia Antigua y Medieval (Buenos Aires), Continuity and Change (Cambridge) i Hispania (del CSIC, Madrid). Les principals línies de recerca en història medieval són: La història del món rural Les finances i la fiscalitat Els segles xiii-XV |
Ciència militar | La caetra era l'escut típic d'Ibèria. De forma rodona, amb unes dimensions que oscil·laven entre els 50 i 70 centímetres de diàmetre, estava fabricada en cuir o en fusta folrada de pell i constituïa una protecció apta pel combat en formació o en guerrilla.Va ser utilitzat des de l'edat de bronze, sobretot al Sud-oest de la Península Ibèrica. A les representacions apareixen aquests escuts amb una embraçadura central i, en alguns casos, com una sèrie de cercles concèntrics. Aquesta doble característica apareix en un dels més antics monuments ibèrics coneguts amb figures humanes, el conjunt escultòric de Porcuna a Jaén, de mitjan segle v aC. S'en troben també al Museu de Prehistòria de València on s'exposa la coneguda escultura de bronze d'un cavaller «El genet de la Bastida» així com la del «Genet a cavall» del Museu d'Arqueologia de Catalunya.Probablement es tracta d'una sèrie de discos de cuir de diferent diàmetre encolats entre si i atapeïts contra un motlle per crear la concavitat central que permetia col·locar una embraçadura senzilla. A més portaven una corretja subjecta a dues anelles mòbils per penjar l'arma de l'home durant la marxa o per enrotllar-la entorn del canell en combat. Al costat dels escuts de cuir existien uns altres de fusta, decorats a l'exterior amb grans tatxes de bronze repujat, làmines fines que no afegeixen amb prou feines protecció ni arriben a la vora de l'escut, però que resultarien imponents. Aquestes decoracions apareixen en tota la Península des del segle v aC. Òbviament l'escut de cuir era massa lleuger i els de fusta eren els més utilitzats, almenys des del segle iv aC, segons mostren els arqueòlegs. En morir el guerrer, l'escut cremava a la pira funerària, però gràcies a l'estudi de les manilles tenim una idea bastant precisa de les característiques de la caetra. |
Estris | El gresol o cresol és un recipient normalment fet de grafit amb addició d'argila per tal que pugui suportar altes temperatures, normalment de més de 500 °C i fins a uns 1.600 °C. S'usa com a estri de laboratori i en els forns metal·lúrgics per a contenir i manipular els materials fosos. En sentit figurat, s'anomena gresol el lloc on es formen idees o activitats de tota classe mitjançant la concurrència i posterior síntesi de les diferents opinions o accions. S'han fet servir els gresols per a obtenir platí niquel i zirconi, entre d'altres. Amb altes temperatures es fa un motlle, amb els metalls dins del gresol, on els gasos s'expandeixen i s'alliberen, durant el posterior refredament, restant-hi l'aliatge cercat. |
Ciència militar | La tecnologia furtiva, també anomenada tecnologia de baixa observació (tecnologia LO ), és una subdisciplina de tàctiques militars i contramesures electròniques passives i actives, que cobreix una sèrie de mètodes utilitzats perquè tant les persones com els avions, vaixells, submarins, míssils, satèl·lits, i vehicles terrestres esdevinguin menys visibles (idealment invisibles) per radar, infrarojos, sonar i altres mètodes de detecció. Correspon al camuflatge militar. El desenvolupament de les modernes tecnologies furtives als Estats Units va començar l'any 1958, on els intents anteriors d'evitar el seguiment per radar dels seus avions espia U-2 durant la Guerra Freda per part de la Unió Soviètica no havien tingut èxit. Els dissenyadors van dedicar-se a desenvolupar una forma específica per als avions que tendeix a reduir la detecció mitjançant la redirecció de les ones de radiació electromagnètica dels radars. També es va provar material absorbent de radiació i es van fer proves per reduir o bloquejar els senyals de radar que es reflecteixen a les superfícies dels avions. Aquests canvis en la forma i la composició de la superfície inclouen la tecnologia furtiva tal com s'utilitza actualment al Northrop Grumman B-2 Spirit "Stealth Bomber".El concepte de sigil és operar o amagar-se sense mostrar a les forces enemigues cap indicació sobre la presència de forces amigues. Aquest concepte es va explorar per primera vegada mitjançant el camuflatge per fer que l'aparença d'un objecte es barregi amb el fons visual. A mesura que ha augmentat la potència de les tecnologies de detecció i intercepció (radar, cerca i seguiment d'infrarojos, míssils terra-aire, etc.), també ha augmentat el grau en què el disseny i el funcionament del personal i els vehicles militars s'han vist afectats en resposta. Alguns uniformes militars són tractats amb productes químics per reduir la seva signatura infraroja. Un vehicle furtiu modern està dissenyat des del principi per tenir una signatura espectral determinada. El grau de sigil incorporat en un disseny determinat s'escull segons les amenaces de detecció previstes. |
Dret | Ab Intestato és una locució llatina que significa "sense testament" i s'aplica quan algú és mort sense deixar testament. En aquest cas la llei ja preveu una designació d'hereus per un ordre preestablert (actualment primer els fills o descendents, després el cònjuge, després els pares o ascendents, després els germans i col·laterals). Aquest ordre el determina a Catalunya el Codi Civil Català. La declaració d'hereus quan es produeix la circumstància, també es diu declaració d'hereus ab intestato. Anteriorment corresponia al jutge, però els darrers anys aquesta funció es va passar al notari, que aixeca acta de notorietat, i després de l'aportació dels documents corresponents (entre els quals el certificat del Registre General d'actes d'última Voluntat acreditant la manca de testament o altra disposició successòria) i declaració de testimonis, declara la notorietat del fet i declara hereu a qui pertoqui. |
Ecologia | Un tropisme és la resposta produïda per un organisme en reacció a un estímul extern. Les plantes no tenen òrgans dels sentits. Tampoc no poden desplaçar-se per canviar l'ambient que els envolta. Tanmateix, com els animals, les plantes poden detectar canvis en el medi i respondre davant d'ells. La resposta més freqüent en les plantes consisteix a créixer lentament en una determinada direcció definida per l'estímul. Aquestes poden ser: Positiu: quan la planta creix cap a l'estímul. Negatiu: quan la direcció és oposada.Es poden distingir cinc principals de tropismes: Quimiotropisme en aquest cas, el moviment d'orientació del vegetal, és provocat per la presència de substàncies químiques, com sals dissoltes, diòxid de carboni, oxigen, etc. Aquest comportament permet que el vegetal tingui una trobada més directe amb aquestes substàncies. Fototropisme és la capacitat d'un organisme de canviar la direcció del seu creixement normal en adaptar-se a la llum. La llum és un factor molt important per a la fotosíntesi, base del creixement, i la part fora de la terra d'una planta creix en direcció de la font de llum. Aquest canvi es produeix atès que les plantes tenen uns receptors especialitzats, anomenats fototropines, que activen l'hormona vegetal auxines. Un tipus específic de fototropisme és l'heliotropisme que són els moviments de vegetals que dirigeixen les seves fulles i flors en direcció del sol. Geotropisme és la resposta a un estímul referent a la força gravitatòria dels cossos. La tija que sol créixer sempre cap amunt per trobar la llum necessària per a la fotosíntesi, és negativament geotròpic, i positivament fototròpic; les arrels cap a la terra, allà trobaran l'aigua i les sals minerals són positivament geotròpics. Els orgànuls relacionats amb la percepció de la gravetat són els estatocists. Hidrotropisme correspon a un moviment del vegetal cap a zones humides, on es troba l'aigua. Davant d'aquest estímul l'arrel manifesta una clara resposta positiva, per la qual cosa es parla d'un hidrotropisme positiu. Tigmotropisme moviment de creixement orientat sota la influència del contacte físic. Per exemple, les tiges que tendeixen a créixer al voltant d'un suport com ocorre amb la parra. Per tant, posseeixen tigmotropisme positiu; les arrels en canvi, són negatives la qual cosa els permet eludir obstacles que es presenten en el terreny, com pedres i roques. |
Matemàtiques | En estadística, el lema fonamental de Neyman-Pearson és un resultat que descriu el criteri òptim per distingir dues hipòtesis simples H0: θ=θ0 i H1: θ=θ1. |
Jocs | Mortal Kombat (MK4) és la quarta entrega de la saga de videojocs Mortal Kombat, va ser llançat per arcade el 1997 de mans de Midway Games. Mortal Kombat 4 va ser el primer joc a adaptar completament les noves tecnologies que utilitzaven els jocs més reeixits d'aquell moment: Tekken i Virtual Fighter. Prèviament a MK4, Midway va fer el seu primer incursió a la lluita 3D amb War Gods, joc que servia com experiment a la nova entrega de MK. Tot i que aquest joc no triomfa, la prova va resultar positiva per Midway i es van disposar a treballar en MK4. Mortal Kombat 4 disposava d'uns personatges ben modelats, d'escenaris interactius i fins i tot d'un nou model de lluita d'armes. Però, la jugabilitat, malgrat tots els avenços tecnològics que va suposar aquest nou capítol de MK, el joc s'executava igual que els anteriors jocs, el que va fer que el seu temps de vida no fos molt ampli. El joc tenia tres revisions prèvies les quals eren: A la primera revisió, quan els personatges es trobaven a la batalla final combatien en un escenari completament fosc, les seqüències finals eren bidimensionals. En la segona revisió, es va incloure els personatges clàssics d'anteriors jocs, com Jax i Johnny Cage, en cada un dels finals Liu Kang moria en les seqüències. A la tercera revisió, es posa a Noob Saibot com a personatge ocult i els finals posseïen subtítols. |
Informàtica | PXI és un bus industrial de comunicacions estàndard per a instrumentació i control. Les sigles signifiquen una extensió del bus Peripheral Component Interconnect pensada per a aplicacions d'instrumentació (en anglès: PCI extensions for Instrumentation).El bus PXI va ser inventat i introduït el 1997 per l'empresa National Instruments. Avui dia compta amb una organització independent que gestiona l'estàndard i més de 60 membres fabricants. Es fonamenta en estàndards existents de maquinari i programari, com el CompactPCI, el VXI i el concepte de controlador (driver) que ha d'incloure tot maquinari de la família PXI. L'evolució natural combina la tecnologia PCI amb la PCI-Express en els seus formats PXI (PXI i PXI-Express respectivament). |
Química | L'afinitat electrònica o electroafinitat d'una molècula o d'un àtom és l'energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió negatiu. Aquesta propietat només es pot mesurar en un àtom en estat gasós. X + e− → X−L'afinitat electrònica, Eea, es defineix com a positiva quan l'ió resultant és de més baixa energia, és a dir que és un procés exotèrmic que allibera energia: Eea = Einitial − EfinalAlternativament, l'afinitat electrònica sovint es descriu com la quantitat d'energia requerida per separar un electró d'un ió negatiu de càrrega unitària, per exemple, l'intercanvi d'energia en el procés: X− → X + e−Una molècula o àtom que té una afinitat electrònica positiva sovint s'anomena acceptor d'electrons i pot comportar reaccions de transferència de càrrega. |
Informàtica | Un operational data store (o "ODS") és una base de dades dissenyada per a integrar dades de múltiples fonts per a fer anàlisi i informes més fàcilment. Donat que les dades originen de múltiples fonts, la integració sovint implica netejar, resoldre redundàncies i comprovar les regles d'integritat de negoci. Un ODS sovint és dissenyat per a contenir dades de baix nivell o atòmiques (indivisibles) (com ara transaccions i preus) amb historial limitat que és capturat en "temps real" o "gairebé temps real", a diferència del que ocorre amb els molt superiors volums de dades guardats a Data warehouse generalment de forma menys freqüent. Segons Bill Inmon, el creador del concepte, un ODS és "una col·lecció de dades orientades a tema, integrades, volàtils, actualitzades, només-en-detall per a suportar la necessitat d'una organització de tenir informació al-instant, operacional, integrada i col·lectiva". ODS és, diferència de la definició de Inmon de Enterprise data warehouse (EDW), per tenir un historial limitat, i més freqüent actualització que un EDW. A la pràctica els ODS tendeixen a ser més reflectius de les estructures de dades per a accelerar la implementació d'aplicacions i oferir una representació més realista de les dades de producció. |
Teologia | Una hòstia (del llatí hostia), també dit santíssim sagrament, és un tros prim i rodó de pa àzim (pa sense llevat) que, al catolicisme, el sacerdot consagra en la missa, junt amb el vi negre. L'hòstia (pa) consagrada, pa supersubstancial o pa de la vida, representa el cos de Crist i el vi consagrat la seva sang. L'eucaristia, comunió o santíssim sagrament és un sagrament que els catòlics practicants fan cada diumenge. A la part central de la missa hi ha una pregària eucarística que serveix de consagració, i a la fi el sacerdot ofereix a cada un dels feligresos una hòstia. Segons les normes catòliques, se l'han de posar sencera a la boca i no la poden mastegar. Per a poder menjar-la, a més, la persona ha d'haver fet la primera comunió i, abans de la missa, hauria d'haver confessat els seus pecats en privat a un capellà o sacerdot. Algunes estan decorades amb relleus o fins i tot amb taques de color vermell. A l'edat mitjana eren força més grans del que són actualment. Sembla que les neules van ser creades per monges a partir de les hòsties. Actualment a alguns llocs es fan hòsties sense gluten perquè els celíacs no es vegin exclosos de la menja d'aquest pa. |
Ràdio | La ràdio de les Nacions Unides és un servei de notícies de ràdio que subministra informació sobre el que passa a la seu i a les agències de l'ONU a tot el món, d'una manera àgil i dinàmica.El material generat cada dia des de la seu de l'organisme a Nova York és gratuït i es va actualitzant constantment a la seva pàgina internet. En ella les emissores poden descarregar arxius d'àudio en mp3 amb notícies, reportatges, entrevistes i notes de fons. També trobaran cobertures especials, conferències de premsa, discursos i gravacions d'àudio d'esdeveniments internacionals. |
Cultura popular | El Costumari Català és l'obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. Porta com a subtítol El curs de l'any. És l'obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana.Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l'any, el pas de les estacions. La primera edició data de 1952 a l'Editorial Salvat. El 1982, les editorials Salvat i Edicions 62, en col·laboració, en van fer una reedició en facsímil. Els cinc llibres omplen més de 5.000 pàgines. |
Telecomunicacions | El soroll Simplex és un algorisme utilitzat per construir una funció de soroll de n dimensions. Ken Perlin el va dissenyar el 2001 per millorar el seu mètode classic, anomenat soroll Perlin, de manera que tingués menys artefactes direccionals i, en més dimensions, una sobrecàrrega computacional menor. L'algorisme divideix l'espai en símplex (triangles de n dimensions) per tal de reduir el nombre de punts de dades. Per exemple, mentre que un hipercub té 2n cantonades, un símplex només en té n+1. Els avantatges principals del soroll Simplex són: Menor complexitat computacional; requereix menys multiplicacions. Escalable a més dimensions amb menys cost computacional: la complexitat és O(n²) per n dimensions, mentre que en el mètode clàssic és O(n 2n). És visualment isotròpic, és a dir que no s'hi aprecien artefactes direccionals.El mètode va ser ampliat posteriorment i modificat per evitar un problema de patents, en una nova funció lliure d'ús anomenada soroll OpenSimplex. |
Arquitectura | Un refrigerador d'absorció és aquell que utilitza un mitjà de produir fred que, igual que en el sistema de refrigeració per compressió, aprofita el fet que les substàncies absorbeixen calor en canviar d'estat, de líquid a gas. Així com en el sistema de compressió el cicle es fa mitjançant un compressor, en el cas de l'absorció, el cicle es basa físicament en la capacitat que tenen algunes substàncies, com el bromur de liti, d'absorbir una altra substància, tal com l'aigua, en fase de vapor. Una altra possibilitat és emprar l'aigua com a substància absorbent (dissolvent) i amoníac com a substància absorta (solut). La tècnica va néixer el 1859, quan Ferdinand Carré va aconseguir fabricar gel amb la primera màquina d'absorció de cicle amoníac-aigua. |
Estris | Un agitador és qualsevol dispositiu o màquina destinada a assolir l'homogeneïtat d'un medi (en termes d'homogeneïtzació dels components del medi i / o de la temperatura). Hi ha diferents tipus d'agitador d'acord amb el medi, de la configuració de la unitat i l'efecte desitjat. Al laboratori un agitador pot ser tant simple com una vareta, una barra de vidre, que pot agitar una solució en un matràs. El seu ús pot ser substituït per una barra magnètica en combinació amb un graella calefactora. En enginyeria química l'agitació és una part important del procés de disseny des del punt de vista de l'optimització de la seguretat. La indústria química ha desenvolupat una gran quantitat d'agitadors per satisfer les seves diferents necessitats. Els agitadors industrials consten d'un motor, d'un eix, d'un remenador (l'agitador pròpiament dit) i d'un recipient. El motor acostuma d'ésser un motor elèctric que sol tenir acoblat un reductor o multiplicador de velocitat. L'eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient per a suportar l'esforç mecànic de torsió i, sobretot, per a evitar les vibracions per ressonància. El remenador és la part que agita el fluid mitjançant el seu moviment. El recipient acostuma d'ésser cilíndric essent rarament és plana, tant per consideracions mecàniques com per facilitar el buidat i la neteja. |
Ecologia | Els factors biòtics o components biòtics són les coses que donen forma a un ecosistema. Un factor biòtic és qualsevol component viu que afecta un altre organisme, incloent-hi els animals que consumeixen l'organisme en qüestió, i l'aliment viu que l'organisme consumeix. Cada factor biòtic necessita energia per a funcionar i aliment per a un creixement adequat. Els factors biòtics inclouen la influència humana. Els components biòtics es contrasten amb els components abiòtics, els quals són components no vius del medi ambient d'un organisme, com són la temperatura, la llum, la humitat, els corrents d'aire, etc. Els factors biòtics normalment inclouen: Productors, és a dir, autòtrofs: per exemple, les plantes que converteixen l'energia provinent del Sol, o d'altres fonts com les surgències hidrotermals, en aliment. Consumidors, és a dir, heteròtrofs: per exemple, els animals que depenen dels productors per a alimentar-se. Decomponedors, és a dir, detritívors: per exemple, els fongs i bacteris; degraden productes químics dels productors i consumidors en formes simples que es poden reutilitzar. |
Filosofia | Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament vertadera en qualsevol circumstància, en oposició a filosofia de les indeterminacions. Jacques Derrida utilitza el terme logocentrisme. Segons la lògica aristotèlica, apodíctic és l'oposat a dialèctic, tal com una prova científica s'oposa a un raonament probabilista. Segons Kant, un judici apodíctic s'oposa a un judici assertòric', la veritat del qual no està demostrada, i a un judici problemàtic la veritat del qual només és versemblant o probable. Si s'afirma "un punt és inextens", això serà veritat en qualsevol circumstància i context. Però si diem «Catalunya pertany a l'estat espanyol» això pot ser veritat avui i no ser-ho demà. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no és apodíctic sinó assertòric. |
Psicologia | El rebuig social és l'exclusió deliberada d'un individu o grup de la interacció social amb els altres. Pot tractar-se d'un rebuig passiu o actiu (incloent discriminació i agressions). Patir rebuig social causa sentiments d'angoixa, solitud i pena en els afectats i pot alhora pot provocar que esdevinguin persones que rebutgin les altres en el futur. L'assetjament escolar i laboral o l'ostracisme polític o mediàtic són algunes de les modalitats de rebuig més esteses. El refús romàntic o amor no correspost n'és una variant (una de les més conreades per la literatura i les arts). |
Matemàtiques | La constant d'Euler-Mascheroni o senzillament γ (gamma) és una constant matemàtica, usada principalment en teoria dels nombres, i es defineix com el límit de la diferència entre la sèrie harmònica i el logaritme natural: γ = lim n → + ∞ ( ∑ k = 1 n 1 k − ln ( n ) ) = ∫ 1 + ∞ ( 1 ⌊ x ⌋ − 1 x ) d x {\displaystyle \gamma =\lim _{n\to +\infty }\left(\sum _{k=1}^{n}{\frac {1}{k}}-\ln(n)\right)=\int _{1}^{+\infty }\left({1 \over \lfloor x\rfloor }-{1 \over x}\right)\,dx} La següent integral també està relacionada amb la constant d'Euler-Mascheroni, i la funció Γ {\displaystyle \Gamma } : γ = − ∫ 0 + ∞ ln ( x ) e − x d x = − Γ ′ ( 1 ) . {\displaystyle \gamma =-\int _{0}^{+\infty }{\ln(x)\,\mathrm {e} ^{-x}}\,dx=-\Gamma '(1).} El valor aproximat d'aquesta constant és: γ ≈ 0,577 215 664 901 532 860 606 512 090 082 402 431 042 159 335 939 923 598 805 767 234 884 867 726 777 664 670 936 947 063 291 746 749 ... No se sap si gamma és racional. De tota manera, l'anàlisi per fraccions contínues mostra que si gamma és racional, el seu denominador té més de 10,000 dígits, és a dir, que si γ = a /b llavors b > 1010000; aquest resultat s'ha millorat i actualment el límit està en b > 10242080. La constant d'Euler-Mascheroni també apareix a una fórmula per a la funció Gamma. El nom de la constant es deu als matemàtics Leonhard Euler i Lorenzo Mascheroni. |
Art | Victor William (Peter) Watson (14 de setembre de 1908-3 de maig de 1956) va ser un col·leccionista d'art i mecenes anglès. Va fundar la revista literària Horizon, editada per Cyril Connolly. |
Filosofia | A la filosofia de la ment, el realisme ingenu, també conegut com a realisme directe o realisme del seny, és la idea que els sentits ens proporcionen una consciència directa dels objectes tal com realment són. Els objectes obeeixen les lleis de la física i conserven totes les seves propietats si hi ha algú que les observi. Consten de la matèria, ocupen l'espai i tenen característiques, com ara mida, forma, textura, olor, gust i color, que es perceben en general correctament. Per contrast, algunes formes d'idealisme afirmen que cap món existeix a part de les idees dependents de la ment i algunes formes d'escepticisme diuen que no es pot confiar en els nostres sentits. El realisme naïf es coneix com directament contra el realisme indirecte o representatiu quan els seus arguments es desenvolupen per contrarestar aquesta última posició, també coneguda com a dualisme epistemològic; que la nostra experiència conscient no és del món real sinó d'una representació interna del món. |
Astronomia | L'astrolabi de Barcelona és considerat com el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut en l'Occident cristià. El col·leccionista i investigador francès Marcel Destombes va fer la troballa de l'astrolabi, i el va deixar com llegat a l'Institut del Món Àrab de París el 1983. L'Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l'astrolabi en préstec a l'Institut du Monde Arabe, per fer-ne una còpia que es pot veure a la seu de l'Acadèmia a les Rambles. |
Catàstrofes | L'accident del transbordador espacial Columbia fou un accident espacial que es produí l'1 de febrer del 2003 durant la missió STS-107, fet que provocà la destrucció del transbordador i la mort dels set tripulants durant la reentrada atmosfèrica. La destrucció del Columbia fou el resultat de danys soferts pel transbordador durant el llançament, quan un tros d'escuma aïllant de la mida d'una petita maleta es desprengué del tanc extern (el dipòsit principal de propergol) de la nau espacial a causa de les forces aerodinàmiques del llançament. Aquest tros impactà contra el caire d'atac de l'ala esquerra, danyant el sistema de protecció tèrmica (TPS), que protegeix el transbordador de la calor generada durant la reentrada a l'atmosfera. Quan el Columbia encara estava en òrbita, alguns enginyers ja sospitaren que s'havien produït danys, però els directors de la NASA limitaren les investigacions, argumentant que encara que es trobessin problemes, no s'hi podria fer res.El comitè de la NASA encarregat de la seguretat del transbordador declarà que l'escuma del revestiment del tanc extern i altres trossos que impactaren contra el transbordador són problemes de seguretat que cal resoldre abans d'autoritzar un llançament, però que sovint s'havia donat llum verda a llançaments tot i que els enginyers havien detectat un problema en el revestiment d'escuma sense aportar-hi una solució. La majoria de llançaments de transbordadors patiren aquests despreniments d'escuma i danys a les teules tèrmiques, cosa que violava les normes de seguretat. Durant la reentrada de la missió STS-107, la zona danyada permeté als gasos calents penetrar i destruir ràpidament l'estructura interna de l'ala, desencadenant la desintegració del vehicle. Les cerques sobre un vast territori a parts de Texas, Louisiana i Arkansas permeteren recuperar restes dels tripulants i nombrosos fragments del vehicle. La missió STS-107 fou el 113è llançament del transbordador espacial, i fou retardada divuit vegades al llarg de dos anys, entre la data inicial de llançament (l'11 de gener del 2001) i la data real de llançament (el 16 de gener del 2003). Fou precedida per la missió STS-113. Un retard del llançament a causa de fissures al sistema de propergol del transbordador es produí un mes abans de la data de llançament del 19 de juliol del 2002. La Junta d'Investigació de l'Accident del Columbia (CAIB, de l'anglès Columbia Accident Investigation Board) determinà que aquest retard no havia tingut cap relació amb la fallada estructural que es produí mig any més tard. La CAIB feu recomanacions tant de caràcter tècnic com de caràcter organitzacional. El programa del transbordador espacial romangué aturat durant més de dos anys després de la catàstrofe, un retard comparable al que seguí el desastre del Challenger. Això aturà la construcció de l'Estació Espacial Internacional, i durant aquest període l'estació depengué completament de l'agència espacial russa pels reaprovisionaments i la rotació de tripulants, fins al vol STS-114. |
Història | Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica. Aquesta existí, amb alguns canvis territorials entre els seus Estats membres, fins al 24 d'agost del 1866, sota la presidència de l'austríaca i imperial Casa d'Habsburg, que era representada per un enviat presidencial austríac a la dieta a Frankfurt. En general, el seu territori coincidia aproximadament amb les fronteres del Sacre Imperi Romanogermànic a l'hora de començar la Revolució francesa, fora de Bèlgica (encara no existent aleshores). Excepte per les dues potències rivals principals, la Monarquia Habsburgica i Prússia, i el marge esquerre del Rin (que França s'havia annexat, amb el diminut comtat de Katzenelnbogen), els altres Estats membres, o els seus precursors, que ara formen la major part d'Alemanya, havien pertangut a la Confederació del Rin napoleònica. L'Imperi austríac, excloent el Regne d'Hongria, el Principat de Transsilvània i Croàcia (tots ells es van convertir en parts del regne apostòlic d'Hongria dins de la monarquia dual danubiana, el Regne Llombardovènet (parts constituents perdudes en favor d'Itàlia en 1859- viz. 1866), Bucovina, els regnes de Dalmàcia i Galítsia Regne de Bohèmia Arxiducat d'Àustria (dividit entre Alta Àustria i Baixa Àustria el 1849) Margraviat de Moràvia Gran Ducat de Salzburg Ducat de Caríntia Ducat de Carniola Ducat d'Alta i Baixa Silesia Ducat d'Estíria Litoral (consistent en Gorizia i Gradisca, Ístria i Trieste) Comtat de Tirol Vorarlberg El Regne de Prússia (sense la Poznàni, Prússia Oriental i Prússia Occidental) Brandenburg Pomerània Província del Rin (fins a 1822, Sota Rin i Jülich-Cléveris-Berg) Saxònia Silèsia Westfàlia El Regne de Baviera (el tercer Estat membre més gran) El Regne de Saxònia El Regne de Hannover El Regne de Württemberg L'Electorat de Hessen El Gran Ducat de Baden El Gran Ducat de Hessen El Ducat de Holstein (en unió personal amb el Regne de Dinamarca no va ser un anterior membre de la Confederació del Rin) El Ducat de Schleswig (un feu de Dinamarca i conjuntament amb el Ducat de Holstein en unió personal amb el Regne de Dinamarca) no va ser un membre anterior tampoc del Sacre Imperi Romanogermànic ni de la Confederació del Rin. El govern secessionista (proalemany) de Schleswig-Holstein (1848-51) va unir Schleswig a la Confederació. Això no va ser reconegut pel govern danès, i l'acord de pau de 1851 especificava que Schleswig no era un membre. El Gran Ducat de Luxemburg (va perdre la meitat del seu territori en l'oest en favor de Bèlgica amb la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos en 1839, i a partir de llavors causant l'entrada com a membre del Ducat de Limburg). El Ducat de Limburg (es va convertir en membre en 1839 com a compensació per pèrdues territorials en el Gran Ducat de Luxemburg que van ser causades per la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos). El Ducat de Brunsvic (abans el Principat de Wolfenbüttel de Brunsvic-Lüneburg) El Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin El Ducat de Nassau El Gran Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach El Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg (fins al 1825) El Ducat de Sajonia-Coburg-Saalfeld (fins a 1826) El Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha (des del 1826) El Ducat de Saxònia-Meiningen El Ducat de Saxònia-Hildburghausen (Saxònia-Altenburg des del 1826) El Gran Ducat de Mecklenburg-Strelitz El Ducat d'Oldenburg (Gran Ducat des de 1829) El Ducat d'Anhalt-Dessau (Ducat d'Anhalt des de 1863) El Ducat d'Anhalt-Bernburg (fins a 1863) El Ducat d'Anhalt-Köthen (fins a 1847) El Principat de Schwarzburg-Sondershausen El Principat de Schwarzburg-Rudolstadt El Principat de Hohenzollern-Hechingen (fusionat amb Prússia en 1850) El Principat de Liechtenstein El Principat de Hohenzollern-Sigmaringen (fusionat amb Prússia en 1850) El Principat de Waldeck i Pyrmont El Principat de Reuss Línia Major El Principat de Reuss Línia Menor El Principat de Schaumburg-Lippe El Principat de Lippe El Landgraviat de Hessen-Homburg (des de 1817) El Ducat de Lauenburg La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck La Ciutat Lliure de Frankfurt del Main La Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen (encara un Estat constitutiu de l'Alemanya federal) La Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg (encara ara Estat constitutiu de la República Federal d'Alemanya)Les quatre ciutats lliures eren repúbliques per constitució, mentre que tots els altres membres eren monarquies; algunes d'elles constitucionals, unes altres, absolutistes. |
Objectes astronòmics | Gamma de l'Hidra Femella (γ Hydrae) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Hidra Femella amb magnitud aparent +2,96, darrere d'Alphard (α Hydrae). Ocasionalment se l'anomena Cauda Hydrae o Dhanab al Shuja, el significat del qual és «la cua de l'hidra» o «la cua de la serp», per la seva situació dins de la constel·lació. Es troba a 132 anys llum de distància del sistema Solar. Gamma Hydrae és una gegant groga de tipus espectral G8III (o G8IIIa) i 5.110 K de temperatura efectiva, el mateix tipus espectral que la component menys calenta de Capella (α Aurigae). Més lluminosa que aquesta —la seva lluminositat és 105 vegades major que la del Sol—, té un radi és 13 vegades més gran que el radi solar. Presenta un contingut metàl·lic gairebé igual al del Sol, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] = +0,03. Posseeix una massa entre 2,7 i 2,9 masses solars,la seva edat s'estima en 370 milions d'anys.A diferència d'altres gegantes clàssiques que fusionen heli, Gamma Hydrae ha finalitzat només recentment la fusió d'hidrogen. Actualment amb un nucli inert d'heli, està en un estat de transició cap a un estel més gran i lluminós, conforme el nucli d'heli es contreu. Quan comenci la fusió de l'heli en carboni i oxigen, Gamma Hydrae serà sis vegades més brillant que en l'actualitat i gairebé cinc vegades més gran. Posteriorment la seva grandària disminuirà a proporcions més normals com les de Pòl·lux (β Geminorum) i Aldebaran (α Tauri). Gamma Hydrae està catalogada com un possible estel variable, havent rebut el nom provisional de variable NSV 6180. |
Filologia | L'Acadèmia de la Llengua Mixteca va ser fundada l'any 1997 per un grup d'activistes indígenes pertanyents a l'ètnia mixteca, per tal de promoure l'ús de la seva llengua mare (el mixteca) i crear mecanismes que permetessin la seva conservació. El nom de l'Acadèmia en mixteca és Ve'e Tu'un Sávi, que literalment vol dir Casa de la Llengua de la Pluja '. Té la seu a Tlaxiaco, al cor de la Mixteca Alta d'Oaxaca. Entre altres coses, ha col·laborat amb la Secretaria d'Educació Pública Mexicana en el disseny de l'alfabet que s'empra en l'educació en llengua mixteca dels nens nadius d'aquesta ètnia. També ha promogut trobades d'escriptors indígenes i manté llaços de cooperació amb diverses organitzacions a Mèxic, Estats Units i altres parts del món, com ara el Front Indígena d'Organitzacions Binacionals (FIOB), que posseeix una estació que transmet des de Califòrnia programació en llengua mixteca. |
Objectes astronòmics | Kepler-4 és un estrella localitzada aproximadament a 1.610 anys llum de la Terra a la constel·lació del Dragó (Draco). Té una temperatura semblant a la del Sol, però és 1,55 vegades més gran, 1,17 vegades més massiva i amb una edat d'aproximadament 6.700 milions d'anys. Hi és al camp de visió del telescopi espacial Kepler, una operació de la NASA proposada per trobar planetes semblats a la Terra. |
Enginyeria | La mànega de vent o anemoscopi en llenguatje tècnic, ("windsock" en anglès, literalment "mitjó de vent"), és un estri dissenyat per indicar la direcció i força del vent respecte a l'horitzontal del sòl (el perillós vent lateral en una autopista o carretera a partir de certa velocitat, dona també una idea aproximada de la velocitat del vent segons el nivell d'inflat o la inclinació del con: Con vertical → vent fluix Con a 45° → vent considerable Con horitzontal → vent fort |
Informàtica | Ajust dinàmic de tensió, en ciència de la computació, és una tècnica de gestió de consum d'energia elèctrica on s'empra l'ajust dinàmic del voltatge que es subministra als components electrònics depenent de certes condicions. Quan d'augmenta la tensió s'anomena sobretensió (overvolting) i quan es decrementa sotatensió (undervolting). La sotatensió s'aplica en ordinadors portables i mòbils quan es vol baixar el comsum elèctric i d'aquesta manera allargar la durada de la bateria. La sobretensió permet aplicar més velocitat de rellotge (overclocking) i s'aplica per a augmentar les prestacions dels ordinadors. |
Història | Buru fou una mesura de superfície babilònia equivalent a 6,48 hectàrees. |
Jocs | Cau, recau i sant Vicent o també bac, rebac i sant Vicent és un joc de cartes valencià que es juga per equips de dues persones. A Catalunya també s'hi juga, però s'anomena cau robat i és un joc individual. |
Química | La química farmacèutica o química mèdica és una disciplina científica interdisciplinària que implica la química, la farmacologia, la biologia, la química computacional, etc. El principal objectiu és el disseny, síntesi i desenvolupament de fàrmacs. La Química Farmacèutica, també anomenada en altres àmbits (sobretot, en l'anglesa) Química Mèdica Medicinal Chemistry, o bé Química Terapèutica, tracta la identificació, la síntesi i el desenvolupament de noves identitats químiques utilitzades per a l'ús terapèutic. Això, també inclou l'estudi dels fàrmacs ja existents, les seues propietats biològiques i les seues relacions estructura-activitat qualitatives (SAR) i relacions estructura-activitat quantitatives (QSAR). |
Telecomunicacions | Sis graus de separació és una teoria que intenta provar la dita "el món és un mocador", dit d'una altra manera, que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (és a dir, connectant dues persones amb només sis enllaços). La teoria va ser inicialment proposada el 1929 per l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy en una curta història anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment amb el nombre d'enllaços a la cadena, i només cal un petit nombre d'enllaços per tal que el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera. La teoria està recollida també en el llibre Six Degrees: The Science of a Connected Age del sociòleg Duncan Watts, que assegura que és possible accedir a qualsevol persona del planeta en tan sols sis "salts". Segons aquesta teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de feina o escola, unes 100 persones. Si cadascun d'aquests amics o coneguts propers es relaciona amb unes altres 100 persones, qualsevol individu pot passar un encàrrec a 10.000 persones més només demanant a un amic que passi el missatge als seus amics. Aquests 10.000 individus serien contactes de segon nivell, que un individu no coneix, però que pot conèixer fàcilment demanant als seus amics i familiars que els presentin, i als que se sol recórrer per ocupar un lloc de treball o realitzar una compra. Quan preguntem a algú, per exemple, si coneix una secretària interessada a treballar estem tirant d'aquestes xarxes socials informals que fan funcionar la nostra societat. Aquest argument suposa que els 100 amics de cada persona no són amics comuns. A la pràctica, això significa que el nombre de contactes de segon nivell serà substancialment menor a 10.000 pel fet que és molt usual tenir amics comuns en les xarxes socials. Si aquests 10.000 en coneixen uns altres 100, la xarxa ja s'ampliaria a 1.000.000 de persones connectades en un tercer nivell, a 100.000.000 en un quart nivell, a 10.000.000.000 en un cinquè nivell i a 1.000.000.000.000 en un sisè nivell. En sis passos, i amb les tecnologies disponibles, es podria enviar un missatge a qualsevol individu del planeta. Evidentment com més passos calgui donar, més llunyana serà la connexió entre dos individus i més difícil la comunicació. Internet, però, ha eliminat algunes d'aquestes barreres creant veritables xarxes socials mundials, especialment en segments concrets de professionals, artistes, etc. |
Geologia | La dunita és una roca ígnia, ultramàfica de mida de gra grollera o textura fanerítica. La composició mineral és de més del 90% en olivina, amb petites quantitats d'altres minerals com piroxè, cromita, magnetita i pirop. La dunita és el membre ric en olivina del grup de la peridotita. La dunita, junt amb altres peridotites es consideren com els principals constituents del mantell terrestre. La dunita no s'acostuma a trobar junt amb roques continentals, però quan s'hi troba és principalment junt amb seqüències ofiolítiques |
Ètica | El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. En ètica hom diu que suposen un imperatiu d'acció, és a dir, obliguen a actuar d'una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres. El valor és, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona té uns valors determinats, igualment com en té uns cada cultura. La ciència dels valors és l'axiologia, que és una part de l'ètica. Determina quins criteris fan que una persona tingui uns valors o uns altres, quina jerarquia de valors existeix en cada comunitat i com influencia en l'acció. Igualment analitza el sistema de valors d'un individu o grup. Els valors es considera que tenen polaritat, és a dir, en un extrem hi a el valor (o valor positiu) i en l'altre el contravalor (antivalor, disvalor o valor negatiu). Per exemple, amor-odi, justícia-injustícia, responsabilitat-irresponsabilitat, etc. Una altra característica dels sistemes de valors és la jerarquia, això és, uns es presenten com més importants, superiors o "alts" i altres més "baixos" o secundaris. Això permet ordenar-los en una taula de valors. |
Ciència militar | El peto o pitral és la peça de l'armadura que defensa el pit i que amb el dorsal compon la cuirassa. El peto de l'arnès complet es feia d'acer, i era corbat, per a desviar millor els cops i els projectils. Hi havia diferents menes de petos: D'(h)alecret o d'infant. Petos tallats que es col·locaven sobre la cuera d'armes. Doble. El peto reforçat amb sobrepeto o peto volant. Trenat. Peto o espatller trenat, es deia del que en la part inferior portava la peça anomenada trance en castellà. Tresdoblat. Volant. Sobrepeto. |
Arquitectura | Una llucana (o llumera a l'Alguer) és una finestra o claraboia vertical que sobresurt sobre el pendent d'una teulada inclinada per a donar il·luminació i ventilació als espais sota coberta o accés a aquesta, o totes dues coses alhora. La llucana es compon d'una façana vertical, de dos aiguavessos o vessants laterals i una coberta, generalment de 2 o 3 aigües, que formen llimes amb la coberta principal. La llucana va ser a l'origen una obra de fusteria que era suportada per la coberta, malgrat que la seva façana podia ser d'obra de paleta. Les llucanes poden tenir nombroses formes, dimensions i disposicions, i tenir una o diverses finestres i ser en un o diversos nivells. També poden ser l'element de coronament d'un cos de l'edificació. |
Informàtica | La taxonomia de Flynn és una classificació de l'arquitectura dels computadors, proposada per Michael J. Flynn el 1966. |
Televisió | Le Dessous des cartes (en francès) o Mit offenen Karten (en alemany), és un programa de televisió educatiu i diari sobre geopolítica i geografia creat i emès pel canal cultural franco-alemany Arte. Ha rebut els premis Encyclopædia Universalis (1995), Grand Prix Vidéo de l'Académie Charles-Cros (1996), i La Clio de l'image (1997). El programa té com a particularitat la utilització de cartes visuals per fer entendre al públic els diferents elements o temes que entren en joc en la geopolítica del planeta. El programa, el presenta Jean-Christophe Victor, fill de l'explorador Paul-Émile Victor, s'emet en alemany i francès, dura uns 10 minuts aproximadament, va ser creat l'any 1992 i ha esdevingut un referent. Tant és així, que es venen atles en els quals es recopila tot allò que s'ha anat presentant al llarg dels programes. També, s'ha creat una edició per a alumnes de Batxillerat, vist que el canal de televisió va notar que molta part del professorat alemany, francès, luxemburguès i belga francòfon, utilitzava els vídeos per fer entendre els alumnes determinats temes. Paral·lelament, també han anat apareixent DVD del programa. |
Jocs | El "Playtesting" és l'activitat més important en un procés de disseny de jocs, i, irònicament, és una que els dissenyadors entenen menys. La idea errònia habitual és que el "Playtesting" només consisteix en jugar el joc i recopilar comentaris. És més que això, i el que millora la sessió de "Playtesting és l'investigador d'usuaris de jocs. La prova de joc implica l'observació sistemàtica en condicions controlades per determinar com la gent juga el joc. La forma en què es realitza una bona sessió de "Playtesting" és molt similar a les proves d'usabilitat, però prestant atenció a molts altres aspectes que impliquen l'experiència de l'usuari del jugador, els problemes d'usabilitat del joc, el funcionament del joc, entre d'altres. La prova de joc, com a tècnica exploratòria, hauria d'ajudar a respondre la pregunta: "Com respondria el jugador final al nostre joc en condicions realistes?". |
Objectes astronòmics | NGC 40 és una nebulosa planetària de color vermellós a la constel·lació de Cefeu. Informalment se l'ha anomenat «Nebulosa de la Corbata de llacet». Va ser descoberta per William Herschel el 25 de novembre de 1788. De magnitud aparent 11,4, està formada per gas calent, que s'expandeix a raó d'uns 29 km/s, al voltant d'una estrella central moribunda. |
Psicologia | Ecolàlia (també coneguda com a ecofràsia) es defineix com la repetició de la parla no sol·licitada realitzada per una altra persona (si ho fa la mateixa persona es diu palilàlia). En la seva forma profunda és automàtica i sense esforç. És una dels ecofenomens, molt relacionada amb l'ecopràxia (repetició automàtica de moviments realitzats per una altra persona); totes dues són «subconjunts de comportament imitatiu» en què s'imiten els sons o les accions «sense consciència explícita». L'ecolàlia pot ser una reacció immediata a un estímul o pot aparèixer més tard.La paraula «ecolàlia» deriva del grec ἠχώ (eco, «repetir»), i λαλιά (laliá, «parla»; d'origen onomatopeic del verb λαλέω (laléo), que significa «parlar»). |
Sociologia | Els estereotips sobre els valencians són el conjunt de generalitzacions sobre el mode de ser dels valencians que poden o no reflectir la realitat. Tradicionalment, estos estereotips es donaven al context de l'Estat espanyol. Tanmateix, amb la fluïdesa de les comunicacions arran de la tercera globalització, els diferents estereotips poden difondre's a llocs més llunyans.Una de les percepcions sobre els valencians és la d'un territori amb multiplicitat d'elements festius de caràcter exòtic. Tot i haver-se encunyat un terme per a referir-se a esta percepció del País Valencià, el Levante feliz, autors com Antoni Ariño troben ja l'estereotip en l'obra del segle XVIII El carácter del pueblo valenciano, de Vicente Franco.Pel que fa a l'àmbit acadèmic, existeix una percepció del poble valencià com a indefinit, en contrast, o respecte, a Catalunya i Castella. L'estereotip que moltes generacions de valencians han vist com a més definidor de la personalitat pròpia ha estat el del Levante feliz, expressió encunyada als mitjans periodístics de Madrid republicà durant la Guerra Civil Espanyola, presentava una imatge idíl·lica del País Valencià que enrailava amb l'imaginari de la burgesia citrícola valenciana de finals del Segle XIX i dels renaixentistes conservadors de Teodor Llorente. Al relat madrileny del Levante Feliz, però, se li sumaven nous elements com l'ús del terme Llevant com a evocadora d'una llunyania difusa, orientalitzadora; i el terme Feliç en referència a la llunyania de la Guerra, la llunyania inicial dels bombarders i de la fam.L'expressió fon popularitzada pel periodista José Luis Salado de La Voz. Tanmateix, ell utilitzava l'expressió amb un significat diferent del que finalment feu fortuna, ja que per a ell el Levante feliz era aquell, entre Cartagena i Roses, on es refugiaren diversos membres de les elits madrilenyes al Madrid encerclat. L'expressió arribà a València i arribà a ser criticada per diaris republicans com ara El Mercantil Valenciano i El Pueblo, que arribaren a interpretar-la com un atac a la població valenciana en el seu conjunt.Molt citada en terres valencianes és la frase del Comte-Duc d'Olivares, al segle XVII, per la qual es concebia els valencians com a més molls que la resta de pobles de la Corona d'Aragó. |
Ciències polítiques | El terme secretari general o primer secretari és la designació utilitzada per identificar el principal cap o líder de certes organitzacions sindicals, partits, associacions nacionals i internacionals o empreses. És comunament utilitzat per designar el càrrec més important dins d'una organització internacional multilateral. Tanmateix, pot ser utilitzat per denominar al càrrec immediatament inferior al president d'una organització. |
Art | La música espectral utilitza les propietats acústiques del so (o espectres sonors) com a base per a la composició. Definida en llenguatge tècnic, la música espectral és una pràctica musical acústica on les decisions composicionals sovint s’informen mitjançant representacions sonogràfiques i anàlisi matemàtica d'espectres sonors o per espectres generats matemàticament. L'enfocament espectral se centra a manipular els trets espectrals, interconnectar-los i transformar-los. En aquesta formulació, l'anàlisi del so basat en ordinador i les representacions de senyals d'àudio es tracten com a anàlogues a una representació tímbrica del so. L'enfocament espectral (de composició acústica) es va originar a França a principis dels anys setanta i es van desenvolupar tècniques i, posteriorment, es van perfeccionar principalment a l'IRCAM, París, amb l'Ensemble l'Itinéraire, de compositors com Gérard Grisey i Tristan Murail Hugues Dufourt se sol acreditar per haver introduït el terme musique spectrale (música espectral) en un article publicat el 1979. Murail ha descrit la música espectral com una estètica més que un estil, no tant un conjunt de tècniques com un actitud; com diu Joshua Fineberg, un reconeixement que "la música en última instància, el so evoluciona en el temps". Julian Anderson indica que diversos compositors principals associats amb l'espectralisme consideren que el terme és inadequat, enganyós i reductor. La Conferència de Música Espectral d'Istanbul del 2003 va suggerir una redefinició del terme "música espectral" per incloure qualsevol música que prevegi el timbre com a element important de l'estructura o el llenguatge. |
Festivals | El Zoom Festival Internacional de Ficció Televisiva és un festival de televisió creat l'any 2003 que se celebra a la ciutat d'Igualada (Anoia). Durant uns dies del mes de novembre, el festival acull projeccions a concurs, ficció televisiva, debats sobre sèries i televisió, curtmetratges, premis i convidats professionals del sector de la televisió. |
Agricultura | Una polvoritzadora de motxilla és un tipus de polvoritzador portàtil que es col·loca a l'esquena mitjançant corretges. Solen dividir-se en dos grups: de tipus manual i motoritzats. |
Arqueologia | Un testimoni de gel (també anomenat "nucli de gel") és una mostra de l'acumulació de neu i gel al llarg de molts anys que s'ha recristal·litzat i ha atrapat bombolles d'aire de períodes passats. La composició d'aquests nuclis de gel, especialment la presència d'isòtops d'hidrogen i oxigen, proporcionen una imatge del clima del moment. Com que les molècules d'aigua que contenen isòtops més pesats mostren una menor pressió de vapor, quan la temperatura cau, les molècules d'aigua més pesades es condensen més ràpidament que les molècules d'aigua normals. Les concentracions relatives d'isòtops pesats en el condensat indiquen la temperatura de condensació del moment, cosa que fa que els nuclis de gel es puguin utilitzar com a testimonis de la temperatura del moment després de certs supòsits. Juntament amb les concentracions d'isòtops, les bombolles d'aire atrapades als nuclis de gel permeten mesurar les concentracions dels gasos en l'atmosfera, incloent gasos amb efecte d'hivernacle com el diòxid, el metà o l'òxid nitrós. Els testimonis de gel contenen abundant informació del clima. Les partícules de pols, cendra, bombolles del gas atmosfèric i les substàncies radioactives romanen a la neu de cada any a través del gel. |
Televisió | John Joseph Haley III (Los Angeles, 25 d'octubre de 1933 - 21 d'abril de 2001) va ser un director de cinema, productor i escriptor estatunidenc i receptor dos cops del Premi Emmy. Va ser més conegut com a director de la pel·lícula de compilació de 1974 Això és l'espectacle i com a segon marit de Liza Minnelli, filla de Judy Garland, que havia protagonitzat amb el seu pare El màgic d'Oz . |
Jocs | La Ploma d'Essen és un premi que s'atorga als jocs de tauler amb les regles millor escrites, ja que es considera que bons jocs s'espatllen per unes regles imcomprensibles que en dificulten la difusió i porten a conflictes entre els jugadors. Actualment es concedeix juntament amb el Spiel des Jahres. |
Televisió | HBO Max és una plataforma de servei de televisió a la carta propietat de WarnerMedia. Va ser llançada als Estats Units el 27 de maig de 2020, a Amèrica Llatina i el Carib el 29 de juny de 2021; i a Andorra, Espanya i països nòrdics el 26 d'octubre de 2021.El 2021 tenia 67,5 milions d'abonats a nivell mundial, incloent 43,5 milions d'abonats HBO Max als Estats Units, 3,5 milions d'abonats HBO només als Estats Units i 20,5 milions d'abonats a HBO Max. El 2021 HBO Max ofereia en el seu catàleg 5 produccions que es trobaven en els 10 primers llocs de la llista de la BBC de les 100 millors sèries del segle XXI: "The wire", "Joc de trons", "Podría destruirte", "The leftovers" i "Succession".El 26 d'octubre de 2021 es va anunciar el seu aterratge a Espanya sense el català entre les opcions d'àudio. La Plataforma per la Llengua va calcular que els mes de 400 títols oferts que disposen de versió doblada o subtitulada en català, no estarien disponibles. |
Ecologia | Una espècie invasora o invasiva és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta. La introducció d'espècies al·lòctones és una de les causes d'extinció lligades a l'activitat humana pel que es coneix com a efecte cascada. L'eliminació de depredadors també pot fer que una espècie autòctona esdevingui invasora. Els fenòmens d'invasió biològica han estat catalogats com la segona causa de regressió de la biodiversitat al nostre planeta, després de la destrucció dels hàbitats. Altres causes que afecten negativament la biodiversitat són la contaminació, la fragmentació dels ecosistemes i la sobreexplotació de certes espècies. Una entrada d'espècies invasores pot aturar el procés dominant natural de formació d'espècies i provocar episodis d'extinció massiva, segons la comparació feta amb el col·lapse de la vida marina que va passar fa uns 375 milions d'anys. Generalment, es qualifica d'"espècie invasora" una espècie, subespècie o qualsevol entitat d'un nivell taxonòmic inferior que es troba a l'exterior del seu hàbitat original o de la seva àrea de dispersió potencial. Això, normalment es refereix al fet que està fora de la zona geogràfica ocupada naturalment per l'espècie en qüestió sense intervenció humana. Com que el terme mai no es refereix a un individu, sinó a grups d'individus, és més apropiat parlar, en realitat, de "poblacions invasores". No totes les espècies o poblacions que es troben fora de la seva àrea de distribució natural són espècies invasores. Generalment, només es consideren invasores en el cas que representin una amenaça per als ecosistemes autòctons. |
Teologia | Pierre d'Ailly (en llatí Petrus Aliacensis , Petrus de Alliaco) (Compiègne, 1351 - 9 d'agost de 1420), va ser un geògraf, teòleg i filòsof francès de l'edat mitjana, que va escriure un tractat cosmogràfic el 1410, l' Imago Mundi (imatge del món).Ailly considerava que existia una simetria en la configuració dels continents, va influir motivant a Cristòfor Colom a sortir per comprovar la seva teoria de la rodonesa del món, la teoria de la Imago Mundi plantejava que hi havia quatre continents, dos al nord i dos al sud, o bé, vistos des d'una altra perspectiva, dos a l'est i dos a l'oest. Això donava com a resultat, un al nord que era Europa, i un altre al sud que era l'Àfrica, tots dos al costat est del globus, del costat oest, es trobava un altre continent al nord que era Àsia, i l'altra extensió de terra havia de trobar - al sud, però era un continent desconegut, del que es va encarregar Cristòfor Colom de trobar. És per això, que Colom considerava que havia navegat en aigües australs, és a dir, al sud de l'equador, ja que tenia idea d'haver arribat al sud d'Àsia. Un cràter de la Lluna va ser batejat com Aliacensis en honor seu. |
Psicologia | John Langworthy Fuller (Brandon, 22 de juliol de 1910 - Cambrigde, 8 de juny de 1992) va ser un biòleg estatunidenc i un dels pioners de la genètica de comportament. Fuller va ser un investigador del Jackson Laboratory (1947-1970) i professor de psicologia de la Universitat de Binghamton des de 1970 fins a la seva retirada en 1977. |
Astronomia | El High-Z Supernova Search Team (Equip de Recerca de Supernoves a Gran Z, on 'Z' indica el desplaçament cap al roig) fou una col·laboració internacional experimental de cosmologia que va utilitzar supernoves de tipus Ia per a estudiar l'expansió de l'univers. |
Heràldica | L'escut de la Polinèsia Francesa consisteix en un cercle amb una piragua polinèsia de color vermell, vista per davant i amb vela vermella, i amb cinc motius sobre la plataforma transversal que representen els cinc arxipèlags del territori. Sobre la piragua hi ha deu raigs de color d'or simbolitzant el sol. A sota, cinc onades de color blau marí simbolitzen l'abundància del mar. La piragua tradicional és l'emblema per excel·lència de la civilització polinèsia. A més, la piragua doble era un símbol de poder, un atribut dels grans caps i reis amb un rol preponderant en les migracions i conquestes entre les illes. L'escut va ser adoptat el 23 de novembre de 1984 per l'Assemblea territorial i és present en el segell i al centre de la bandera de la Polinèsia Francesa. |
Agricultura | Pleospora és un gènere de fongs ascomicets sapròfits i fitopatògens. Conté unes 63 espècies. Sent Pleospora herbarum l'espècie tipus del gènere. Els seus anamorfs reben el nom de Stemphylium (Estemfílium) |
Conflictes | La massacre del Dia de Sant Valentí és el nom donat a l'assassinat de set persones el 1929 com a part del conflicte de l'era de la prohibició entre dues poderoses bandes criminals a Chicago: la banda italiana del Costat Sud dirigida per Al Capone i la banda irlandesa del Costat Nord dirigida per Bugs Moran. Antics membres de la banda Egan's Rats van estar sota la sospita també d'haver tingut un paper important en la massacre, ajudant a Al Capone. |
Dret | Indivisió al dret és la situació que es presenta quan dos propietaris o més posseiexen en comú un bé del qual no poden gaudir separadament.Aquesta situació pot ser la conseqüència d'un heretatge, d'una donació o d'un contracte. Tot i que el principi «Ningú s'ha de romandre en indivisió» és reconegut a la majoria dels sistemes jurídics europeus, hi ha situacions als quals sortir de la indivisió és impossible, com és el cas, per exemple, quan en un condomini la propietat del terra, de l'escala o de l'ascensor és necessàriament indivisa entre tots els copropietaris d'un edifici. Com que cada propietari només ho és pro parte, els fruits i els deures, també ho són. Si la sortida de la indivisió és possible, aquesta sortida es pot fer o per contracte privat, consentit entre tots els partits. Per manca d'acord, un dels propietaris pot exigir la venda judicial. En cas de patrimoni indivís, quan cap dels hereus dispersos o propietaris ocupa o gestiona el bé, la indivisió sovint és una causa de degradació ràpida, per manca de responsabilitat o d'interès. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.