label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ètica | El moviment per als drets civils a Irlanda del Nord va néixer a la dècada de 1960 per denunciar la segregació dels catòlics a Irlanda del Nord. Les protestes populars van cristal·litzar en la creació de la Northern Ireland Civil Rights Association (NICRA). Un dels nuclis del moviment va ser Derry, on es va denunciar la manca d'habitatge digne i la marxa de 1968 va ser reprimida per la policia. Aquest fet donaria encendria els ànims catòlics, un ambient que posteriorment donaria lloc a la Batalla del Bogside. També va ajudar a fer arrelar el moviment a Belfast, on es van convocar diverses manifestacions per denunciar el tracta de la policia i reclamar el dret a vot igualitari, així com millores de les condicions socials. La pressió dels seus integrants va aconseguir canvis en la representació política sota el mandat de James Chichester-Clark. Tanmateix, el govern britànic va autoritzar la creació de la Ulster Special Constabulary, una unitat de protestants voluntaris que en la dècada següent es va caracteritzar per la duresa en els enfrontaments amb els catòlics. |
Astronomia | El detector Txerenkov té com a finalitat registrar la caiguda de raigs còsmics. Es basa en l'anomenat efecte Txerenkov (en honor de Pàvel Txerenkov, premi Nobel de física el 1958, per haver-ho descobert). Aquest es produeix quan una partícula carregada es mou en un medi transparent amb velocitat major que la que tindria la llum en aquest medi. En aquesta situació es produeix una pertorbació electromagnètica que origina una emissió de llum, anàlogament a com un vaixell ràpid crea un deixant en navegar en aigües en repòs. La llum de la partícula és emesa dins dels límits d'una superfície de forma cònica, on el vèrtex és el punt en què la partícula va entrar al detector i la directriu és la direcció del seu moviment. Un tanc d'aigua hermètic i fosc resulta un bon detector del rastre de la partícula si se li addicionen fotomultiplicadors. L'Observatori Pierre Auger, situat a la ciutat de Malargüe, a la província de Mendoza, Argentina, creat per de detectar les pluges de raigs còsmics, fa ús d'aquest tipus de detectors. Es construeix en tancs cilíndrics tancats que contenen una bossa també cilíndrica de polietilè, fabricada en el lloc per estudiants locals que segueixen les directrius de la Universitat de Colorado. Aquesta bossa, dita tècnicament sachet o liner, es troba plena de 12.000 litres d'aigua d'extrema puresa i en la qual la partícula deixa el seu rastre. Els sensors envien la informació a una estació central que processa les dades. Els tancs en si mesuren aproximadament 3,5 m de diàmetre i més d'un metre i mig d'alt. Es troben emplaçats a 1,5 km de distància entre ells, formant una xarxa que cobreix uns 3.000 km². Una cel·la unitària conté els detectors, i cada detector conté fotomultiplicadors a la part superior, un panell solar i plaques electròniques d'adquisició de dades i de comunicacions que registren i transmeten la intensitat de la radiació produïda per la pluja en travessar el detector transparent d'aigua pura. La idea és construir uns 1.600 tancs que treballin al costat de detectors de fluorescència per captar els raigs amb més precisió. |
Ecologia | La forèsia és un tipus de relació que s'estableix entre dos organismes en la qual un organisme viu a sobre d'un altre i, per tant, és transportat per aquest. Etimològicament forèsia significa "ésser transportat per un altre". Exemples de forèsia són els mol·luscs que viuen incrustats a la pell de grans cetacis o a les closques de les tortugues marines. Altres casos de forèsia més estranys són la incrustació de certs tipus d'esponja a la pell d'escorpènids, oferint-los així cert mimetisme en l'entorn. |
Art | Naïf (del francès, ingenu) és un corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. De caràcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formació acadèmica, destaca per l'ús de colors vius i antinaturalistes i per l'ús de perspectives errònies dutes a terme per la intuïció. En alguns aspectes recorda l'art dels infants.Les obres naïf poden ser extremadament detallades, fent ús de colors saturats brillants en lloc de mescles més subtils i tons. També hi ha una absència de perspectiva, que crea la il·lusió que les figures estan ancorades en l'espai com flotants.Entre els seus representants destaquen Henri Rousseau i Séraphine Louis. |
Telecomunicacions | Marconi Wireless Telegraph Company era una companyia de telecomunicacions britànica que va existir des de 1897 fins a 2006, sofrint nombrosos canvis, fusions i adquisicions durant aquest temps. La companyia va ser fundada per l'inventor italià Guglielmo Marconi i va ser originalment conegut com a Marconi Wireless Telegraph Company. La companyia va ser pionera de la comunicació sense fils de llarga distància i els mitjans de comunicació la difusió, arribant a ser una de les empreses de fabricació al Regne Unit més reeixides. El 2006, extremes dificultats financeres van portar al col·lapse de l'empresa, essent la major part de l'empresa adquirida per Ericsson. |
Telecomunicacions | L'efecte Ken Burns és una tècnica d'edició de vídeo habitual consistent en fer zoom i moure una imatge originalment fixa, normalment una fotografia. L'ús d'aquesta tècnica és anterior a Ken Burns, però s'associa a ell perquè la va utilitzar als seus documentals de la Guerra Civil dels Estats Units, d'igual manera que s'associat el Zoom Hitchcock al director Alfred Hitchcock. El nom de l'efecte Ken Burns va ser utilitzat per Apple Computer el 2003 per a una funció en el seu programari iMovie 3. La característica permet una tècnica àmpliament utilitzada d'integració de les fotografies en pel·lícules, apareix amb pas lent un zoom o desplaçament, també conegut com a efecte Pan, transicions i fos entre ells. El nom deriva d'un ús extensiu de la tècnica pel documentalista americà Ken Burns. |
Administració | En les empreses, l'aprovisionament és una part de la logística que s'ocupa d'aconseguir dels proveïdors els materials necessaris per a la producció. La quantitat i termini d'aquestes necessitats venen determinades bàsicament per les necessitats dels clients, l'optimització de la producció i el nivell d'existències o l'estoc de producte acabat previst per l'empresa. |
Enginyeria | El pressòstat, també conegut com a interruptor de pressió, és un aparell que tanca o obre un circuit elèctric depenent de la pressió a la qual arriba el fluid que hi circula. |
Física | En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix. És l'equivalent de la llei d'inducció de Faraday per al magnetisme. |
Fiscalitat | La tankha fou un tribut forçat que pagaven alguns senyors hereditaris (thakurs) als seus sobirans immediats per la cessió d'alguns territoris.Durant el Raj Britànic la tankah era un subsidi que es pagava per un sobirà a senyors hereditaris per la superintendència d'alguns pobles del sobirà sobre els que exercia l'administració delegada. |
Pseudociència | El mètode catàrtic era una tècnica psicoterapèutica dels inicis de la psicoanàlisi. Consistia a provocar un efecte terapèutic amb la purga o descàrrega d'afectes patògens units a fets traumàtics en evocar-los. Josef Breuer va crear la tècnica i la va desenvolupar en col·laboració amb Sigmund Freud a la fi del segle xix a Viena. El terme deriva del concepte filosòfic d'Aristòtil katharsis (καθάρσις), utilitzat per explicar la purificació que el teatre i altres obres d'art haurien en l'espectador. Breuer i Freud van inventar el mètode catàrtic entre 1881 i 1895 com a teràpia contra els símptomes de les afeccions que ells diagnosticaven amb el concepte nebulós d'histèria femenina. Prèviament, Jean-Martin Charcot havia intentat demostrar, amb aplicació de la hipnosi, que aquestes alteracions tenien una causa psíquica i no orgànica. El mètode i la seua tècnica van ser il·lustrats pels dos autors al tractat Estudis sobre la histèria, publicat el 1895. S'hi explica que Breuer va ser el primer que el va emprar en una teràpia amb una pacient d'«histèria», Bertha Pappenheim (Anna O.), el 1881 i 1882. Anna O. ha passat a la història de la psicoanàlisi com un cas paradigmàtic, per l'extravagant i sorprenent varietat de símptomes que presentava. L'informe sobre la suposada desaparició dels símptomes amb l'ajut d'aquesta teràpia continua inspirar els adeptes de la psicoanàlisi. La mateixa Pappenheim hauria parlat de la teràpia de neteja de xemeneia o cura de la parla, al·ludint a aquest efecte de neteja i alliberament de l'ànim de la brutícia que la blocava. Mentrestant, «el diagnòstic d'histèria s'ha convertit en un globus ple d'aire en lloc de substància» i el concepte com a suposada malaltia mental s'ha abandonat. Estudis posteriors han mostrat que Breuer i Freud més aviat van adaptar l'informe de llurs observacions a llur teoria, i no pas la teoria a les observacions de la realitat com el necessitaria el mètode científic. |
Art | Nacho Criado (Mengíbar, Jaén, 1943 – Madrid, 9 d'abril de 2010) va ser un escultor i artista experimental espanyol. Va estudiar arquitectura a Madrid i posteriorment va estudiar Ciències Socials a Barcelona, tornant a la capital d'Espanya en 1969. La seva obra s'emmarca dins del minimalisme amb treballs sobre fusta i ferro, encara que en la dècada del 1970 va explorar l'art natura i l'art conceptual. |
Enginyeria | En la ciència dels materials, el terme materials d'una sola capa o materials 2D es refereix a sòlids cristal·lins que consisteixen en una sola capa d'àtoms. Aquests materials són prometedors per a algunes aplicacions, però segueixen sent el focus de la investigació. Els materials d'una sola capa derivats d'elements únics solen portar el sufix -ene en els seus noms, per exemple, grafè. Els materials d'una sola capa que són compostos de dos o més elements tenen sufixos -ane o -ide. Els materials 2D es poden classificar generalment com al·lòtrops 2D de diversos elements o com a compostos (constituïts per dos o més elements d'enllaç covalent). Es preveu que hi hagi centenars de materials d'una sola capa estables. L'estructura atòmica i les propietats bàsiques calculades d'aquests i molts altres materials d'una sola capa potencialment sintetitzables es poden trobar a les bases de dades computacionals. Els materials 2D es poden produir utilitzant principalment dos enfocaments: l'exfoliació de dalt a baix i la síntesi de baix a dalt. Els mètodes d'exfoliació inclouen l'exfoliació per sonicació, mecànica, hidrotermal, electroquímica, assistida per làser i amb microones.Exemples: C: grafè i grafí, B: borofè, Ge: germanene, Si: silici, Sn: estanene, Pb: plomb, P: fosforè, Sb: antimoneno, Bi: bismutè. La principal expectativa que tenen els investigadors és que, donades les seves propietats excepcionals, els materials 2D substituiran els semiconductors convencionals per oferir una nova generació d'electrònica. |
Filologia | El Central Hindi Directorate és la institució oficial de l'Índia encarregada de promoure, protegir i estandarditzar l'hindi i l'alfabet devanagari a l'Índia.El seu nom en hindi és केन्द्रीय हिन्दी निदेशालय (transliterat Kendriya Hindi Nideshalaya). Una traducció literal podria ser Directorat Central de l'Hindi (o per a l'Hindi). Aquesta institució va ser creada en 1960 per a materialitzar l'article 351 de la constitució de l'Índia: És una institució que depèn del Ministeri de Desenvolupament de Recursos Humans (Ministry of Human Resources Development) del Govern de l'Índia, del qual també depenen les següents entitats: Central Institute of Indian Languages (CIIL): coordina el desenvolupament de totes les llengües de l'Índia. Commission for Scientific and Technical Terminology (CSTT): defineix termes científics i tècnics, tant en hindi com en altres llengües de l'Índia, i publica glossaris, diccionaris i enciclopèdies així com promou la publicació de llibres en aquelles llengües.Actualment la seu central del CHD està situada a Nova Delhi (juntament amb el CSTT) i gràcies a les quatre oficines regionals situades a Calcuta, Hyderabad, Guwahati i Chennai, ofereixen cobertura a tots els estats de l'Índia. Els objectius del Central Hindi Directorate són: Impartir cursos d'hindi a no parlants, tant nadius com forans, mitjançant correspondència, cassets d'àudio i d'altres mitjans. Preparació de diccionaris d'hindi en diferents llengües i publicació de material estàndard de referència per a estudiants i professors. Organització de tallers de perfeccionament per a escriptors novells, organització de fòrums entre nadius i estudiants, subvencions mitjançant beques d'estudis, organització de concursos literaris i entrega de premis a les millors obres, etc. Subvenció a organitzacions voluntàries de promoció de l'hindi. |
Sociologia | Un problema del primer món és un inconvenient que resulta complicat o problemàtic des d'un punt de vista d'aquells que resideixen als països més desenvolupats (és a dir, del primer món) però que semblen ximpleries en comparació als problemes als quals s'enfronten els habitants del tercer món o fins i tot del segon món. L'expressió es fa servir sovint amb desdeny enfront dels qui es queixen dels seus problemes quotidians al primer món. No obstant això, també és un concepte tractat per intel·lectuals i economistes en l'estudi de les relacions entre el primer, el segon i el tercer món.Exemples quotidians serien tenir una mala cobertura en el telèfon mòbil, una baixa bateria, una velocitat ineficient d'Internet o perdre un dels dos auriculars sense fil. |
Sociologia | L’acompanyament social és el procés en el qual es crea una relació professional i afectiva entre dos individus. Aquesta relació es dona, normalment, entre un professional (educador social, integrador social...) i una persona amb dificultats. El professional tracta d'orientar l'infant o jove cap a la seva pròpia autonomia. Aquest procés implica un vincle de confiança, comunicació i corrresponsabilitat, on el professional potencia les capacitats de l'individu per arribar a un objectiu comú. Cal remarcar que "acompanyament social" no implica tenir cap deficiència psíquica, física o sensorial. Les persones amb una situació social negativa, que no tenen cap deficiència, també requereixen un suport professional, per tal de crear un bon itinerari personal i professional. La implicació per part de la societat o comunitat en la qual els individus viuen és, també, un factor clau en el seu procés d'aprenentatge i millora social. (Planella, 2014). |
Geografia | El Segon Món es refereix als estats industrialitzats, socialistes o comunistes (formalment el Bloc de l'Est), sobre tot el territori i la influència de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial, hi havia dinou estats comunistes, i després de la caiguda de la Unió Soviètica, només cinc estats socialistes es van mantenir: Xina, Corea del Nord, Cuba, Laos i el Vietnam. Juntament amb "Primer Món" i "Tercer Món", el terme va ser utilitzat per dividir els estats de la Terra en tres grans categories. En altres paraules, el concepte de "Segon Món" era una construcció de la Guerra Freda i el terme ha caigut en gran part en desús des de les revolucions de 1989, tot i que encara s'utilitza per descriure als països que estan en entre la pobresa i la prosperitat, molts dels quals són ara estats capitalistes. Posteriorment, el veritable significat dels termes "Primer Món", "Segon Món" i "Tercer Món" ha passat a estar basat en la ideologia política d'una definició econòmica. La teoria dels tres mons ha estat criticat com crua i la relativament fora de lloc pel seu ordenament nominal (1, 2, 3) i els sociòlegs han encunyat els termes "desenvolupat", "en vies de desenvolupament", i "subdesenvolupat" com a termes de reemplaçament per l'estratificació mundial-però, la teoria dels tres mons segueix sent popular en la literatura i els mitjans contemporanis, tot i les variacions semàntiques del terme segons les entitats polítiques i els seus habitants de les regions en concret. |
Aeronàutica | Una unitat modular de servei de passatgers (PSU, sigles en anglès de Passenger Service Unit) és un component de les aeronaus que es troba a sobre de cada filera, al panell de sostre situat a sobre dels seients d'un avió de passatgers. Entre altres coses, les unitats modulars de servei de passatgers contenen llums de lectura, altaveus, senyals il·luminats, botons per cridar un hoste de vol, sortides d'aire condicionat i màscares d'oxigen que cauen automàticament en cas de necessitat. |
Estris | Un carretó d'aturada és un conjunt de safates / calaixos / prestatges amb rodes utilitzats en serveis d'urgències i hospitals, per al transport i dispensació de medicaments d'emergència i equips necessaris per tractar una persona amb aturada cardiorespiratòria o en una situació crítica que hi pot dur. El seu contingut varia segons les necessitats (servei d'urgències; planta de l'hospital, pediàtrica o no). Aquests inclouen però no estan limitats a: Monitor/desfibril·lador, baló/ons de ventilació. Fàrmacs de RCP avançat: adrenalina, amiodarona, bicarbonat de sodi, atropina, i altres fàrmacs no gaire utilitzats (vasopresina, lidocaïna, dopamina). Altres fàrmacs de primera línia : adenosina, diazepam o midazolam, naloxona, i altres (antiasmàtics: bromur d'ipratropi, salbutamol, teofil·lina; digoxina, hidrocortisona o metilprednisolona, morfina, fenitoïna, flumazenil, furosemida, glucosa al 30 o 50%, cisatracuri, sulfat de magnesi). Per a la intubació traqueal de seqüència ràpida: Fàrmacs: relaxants musculars com la succinilcolina o similar; inductors anestèsics com l'etomidat o el propofol; o sedants com el midazolam. Equip d'intubació (adults i/o pediàtrics, segons serveis). Tubs endotraqueals (adults i/o pediàtrics, segons serveis). Equips per a perfusió (equips de sèrum, sèrum fisiològic, glucosat, Ringer, ...). Altre material (catèters, sondes d'aspiració, guants, xeringues, agulles, dipòsit d'agulles, etc.). |
Geografia | El territori sicòric és una de les zones fisiogràfiques dels Països Catalans, concretament correspon a l'extrem oest de Catalunya, entre Tàrrega i Fraga, incloent Lleida. A baixa plana (120-500m) és la part més àrida de Catalunya i en general és plana formant part de la depressió central de Catalunya. La vegetació està adaptada a l'escassedat de precipitacions, entre 300 400 litres de pluviometria anual que disminueixen en sentit oest.S'hi troba l'hàbitat d'interés comunitari «44.6112 Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum)», un bosc caducifoli d'àlbers, acompanyats d'oms, pollancres i freixes de fulla petita. Com altres alberedes, ha estat explotada per treure'n fusta; i sovint eliminada per convertir-la en terres agrícoles, atesa la bona qualitat del sòl i la poca profunditat de la capa freàtica. Actualment sembla en procés de recuperació. Segons Oriol de Bolós «Els paisatges, en gran part mancats d'arbres allà on no van ser alterats per l'agricultura o el regadiu recorden els de les terres continentals i àrides de l'Àfrica mediterrània i mereixen d'ésser coneguts com a realment extraordinaris.»El nom prové de Sicoris, el nom antic del Segre. |
Festivals | El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat és un festival poètic que se celebra anualment a Sant Cugat del Vallès. Va començar el 1998 amb el nom de Nit de Poesia, nom que mantindria fins al 2000. Des de llavors un total de 228 poetes han participat en les activitats, espectacles poètics i recitals d'aquest festival, que amb l'edició de 2015 arribaren a 245. És promogut per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i organitzat pel Teatre-Auditori Sant Cugat i la Institució de les Lletres Catalanes i és un cicle de poesia que pretén apropar la poesia al públic amb quatre dies d'activitats poètiques arreu de la ciutat de Sant Cugat per culminar amb un recital poètic escenificat. |
Objectes astronòmics | FS Canis Majoris (FS CMa), també coneguda com a HD 45677 o MWC 142, és una estrella del tipus B a la constel·lació del Ca Major. Té una magnitud visual aparent d'aproximadament 8.50, havent-hi variat entre magnituds 7.35 i 8.58.Feinstein i col·legues van informar el 1976 que havia disminuït en 0,9 la magnitud entre 1969 i 1976, mentre que abans en els anys 70 només hi havia variat 0,3 magnituds. De vegades pot variar fins a 0,5 magnituds en un any o 0,1 magnitud en una nit, i no sembla que hi haja cap període regular respecte a la seva variabilitat.L'astrònom Anatoly Miroshnichenko l'ha convertit en el prototip d'un nou tipus d'estrelles variables, les variables FS Canis Majoris. Es tracta d'estrelles de color blanc-blau que presenten una emissió de línies prohibides i un fort excés d'infrarojos que suggereix estels molt joves (pre-seqüència principal), però no s'hi troben en regions formadores d'estrelles. Tampoc no semblaven ser estrelles que hagueren evolucionat de la seqüència principal cap a estrelles gegants o supergegants. Ara hom creu que són estrelles seqüencials principals que han absorbit o absorbeixen matèria, molt probablement d'una estrella companya, i estan envoltades d'una closca polsosa compacta. Hom creu que aquestes estrelles són col·laboradores importants de la pols interestel·lar.El seu tipus espectral s'ha classificat anteriorment tant com a B2III o B2V i la seva magnitud bolomètrica de -4,89. No obstant això, la investigació del seu espectre el 2006 va demostrar que FS Canis Majoris és un sistema binari. El sistema és entre 1250 i 8000 vegades més lluminós que el Sol. Un càlcul dona com a masses primàries i secundàries a 9,3 ± 0,5 i 4,8 ± 0,9 masses solars i de radi 6,6 ± 0,5 i 2,9 ± 0,6 vegades el del Sol i unes temperatures superficials de 21.600 ± 350 i 16.380 ± 1670 K respectivament. |
Dret | En dret, un apoderat o una apoderada és aquella persona que té la capacitat jurídica per actuar en nom d'un altre. És una manifestació unilateral de l'atorgant que es basa en la confiança que es té en l'apoderat. L'apoderament ha de realitzar-se mitjançant una escriptura pública d'apoderament que s'atorga davant de notari. L'apoderament pot abraçar diferents àmbits de la capacitat jurídica de qui el dona. Per això és molt important delimitar-lo prou bé, a fi que sigui adequat a les necessitats que motiven l'apoderament però sense excedir-se. A l'escriptura cal especificar les capacitats que són atorgades a l'apoderat per part del mandatari o poderdant, qui, a més, sempre pot revocar-lo. La figura de l'apoderat o apoderada és important en l'àmbit de la persona jurídica, ja que la persona propietària o administradora d'una empresa no sempre pot estar disponible per a fer les tasques; llavors és quan poden necessitar apoderats. |
Nàutica | Palace steamers eren luxosos vapors de passatgers i càrrega al voltant dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord, (1844-1857). Un dels més famosos era el Niagara, que va ser destruït per un incendi durant un viatge el 1856. |
Dansa | La dansa-teatre, o algunes vegades també traduïda com a teatre-dansa de l'alemany Tanztheater, és un estil de dansa contemporània nascut a Europa al segle xx i que utilitza estratègies i tècniques pròpies del món teatral, com ara accions i expressivitat teatral als moviments dels ballarins i a la seva estructura coreogràfica o la utilització de text dramàtic per part dels ballarins. Autors com Pina Bausch, Hans Kresnik, Susanne Linke, Reinhild Hoffmann o Gerhard Bohner es caracteritzen per teatralitzar les seves coreografies i diluir les fronteres entre les diferents arts escèniques.A la dansa contemporània actual pot haver interacció amb objectes i entre personatges. El contingut emotiu, psicològic o relacional dels personatges pot anar reforçat amb veu. Els textos poden trobar-se en forma de veu en off, i també poden aparéixer monòlegs o escenes dialogades. La dansa-teatre també inclou altres elements, com per exemple els autobiogràfics, que no hi són a l'art coreogràfic tradicional. L'òpera també s'ha reteatralitzat.D'altra banda, després de dècades a les quals el teatre ha anat donant cada cop més valor a la gestualitat (amb actors formats en mim, circ i dansa, entre altres disciplines) i totes les components físiques (sonora-musical, visual, escenografia, tecnologia audiovisual, etc.), sobretot a partir dels anys 80 ha evolucionat donant importància al text com a eix vertebrador de l'espectacle, integrant-lo sovint en posades en escena amb un fort component visual. |
Enginyeria | La velocitat de detonació, també coneguda com a velocitat explosiva, és la velocitat a la qual el front d'ona de xoc viatja a través d'un explosiu detonat. Les velocitats de detonació són sempre més ràpides que la velocitat local del so en el material. Si l'explosiu està confinat abans de la detonació, com en un projectil d'artilleria, la força produïda se centra en una àrea molt més petita, i la pressió s'intensifica massivament. Això es tradueix en una velocitat explosiva que és més gran que si l'explosiu havia estat detonat a cel obert. Les velocitats no confinades són sovint aproximadament d'un 70 a un 80 per cent de les velocitats confinades.La velocitat explosiva augmenta amb menor grandària de partícula (és a dir, un augment de la densitat espacial), l'augment de diàmetre de càrrega, i l'augment del confinament (és a dir, una pressió més alta).Les velocitats de detonació típics en els gasos van des dels 1.800 m/s a 3000 m/s. Les velocitats típiques en els explosius sòlids sovint van més enllà dels 4.000 m/s a 10.300 m/s. |
Jocs | Lunar Lander és una màquina recreativa per a un sol jugador del subgènere de Lunar Lander. Va ser desenvolupat per Atari, Inc. i llançat l'agost de 1979. En el joc, el jugador controla un mòdul d'aterratge lunar com es veu des d'un lateral i s'intenta aterrar amb seguretat sobre la Lluna. El jugador crema punts de combustible per girar el mòdul i engega un propulsor per contrarestar la gravetat, guanyant punts en funció de la destresa i dificultat de l'aterratge. El joc restablirà el mòdul després de cada aterratge amb èxit o accident amb un nou terreny d'aterratge i acaba quan el jugador es queda sense combustible. Els jugadors poden inserir més monedes en qualsevol moment per comprar més combustible, permetent una jugabilitat indefinida. El desenvolupament del joc va començar amb la creació d'un motor de gràfics vectorials d'Atari després del llançament del joc Space Wars de 1978 per Cinematronics. Després de la seva finalització, el co-dissenyador del motor Howard Delman va proposar utilitzar-lo per crear un joc de Lunar Lander, un gènere que havia vist nombrosos exemples basats en text a partir de 1969 i el joc gràfic Moonlander (1973). Delman i Rich Moore llavors van desenvolupar el joc en si. Va ser el primer joc basat en vectors d'Atari i el primer videojoc de múltiples perspectives, canviant de visió a mesura que el mòdul s'apropa a la Lluna. Lunar Lander va vendre 4.830 unitats, un èxit moderat, però aviat va ser superat pel Asteroids de novembre de 1979, i 300 unitats del Asteroids van ser fabricats en màquines de Lunar Lander. Lunar Lander va ser un dels dos primers jocs en registrar-se a l'Oficina dels Drets d'Autor dels Estats Units, tot i que els jocs anteriors del gènere van mantenir patent del joc. Va ser un dels primers jocs portats per Atari al seu portal com a videojoc de navegador web i va aparèixer en una exhibició d'art del Science Gallery de Dublín. |
Jocs | El joc del gat i la rata és un joc d'acció i de persecució per a infants que té moltes variants. El nom està inspirat del joc d'un gat que encalça la rata, també utilitzat com a metàfora de relacions i conflictes humans que ha inspirat obres literàries o periodístiques, per a descriure situacions conflictives en què hi ha una gran diferència de forces entre els contrincants, on cadascú amaga secrets i armes per aconseguir els seus objectius. |
Pedagogia | El Model de maduresa de l'e-learning (E-learning maturity model, eMM) en enginyeria de software és un model per avaluar la capacitat dels processos de la tecnologia educativa electrònica (e-learning). |
Ètica | El cas d'abandó dels nens de Sugamo (巣鴨子供置き去り事件, , Sugamo kodomo okizari jiken?) va ser un cas d'abandó infantil que va tenir lloc en el Japó en 1988, en la localitat de Sugamo, Toshima. Va ser un succés extensament cobert pels mitjans japonesos i internacionals, així com també la base de la pel·lícula fictícia de 2004 Dare mo shiranai. L'incident va involucrar a una mare que va abandonar als seus cinc fills menors d'edat els noms dels quals mai van ser revelats, i que se'ls va denominar simplement com a nens A, B, C, D i E. |
Geografia | Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu. Han existit a moltes parts del món des dels albors de la història, entre les quals hi trobem Roma, Atenes, Esparta, Cartago i les ciutats estat italianes durant l' Edat Mitjana i el Renaixement, com Florència, Venècia, Gènova i Milà. Amb l'augment dels estats-nació a tot el món, només existeixen unes poques ciutats estat sobiranes modernes, amb cert desacord sobre com qualificar-es: Mònaco, Singapur i la Ciutat del Vaticà són les més acceptades com a tals. Singapur n'és l'exemple més clar, amb un autogovern total, una moneda pròpia, un fort exèrcit i una població de 5,6 milions.Diverses ciutats no sobiranes gaudeixen d'un alt grau d'autonomia, i de vegades es consideren ciutats estat. Macau, Hong Kong, i els membres dels Emirats Àrabs Units –sobretot Dubai i Abu Dhabi– són sovint citats com a tals. |
Física | El Pioni és un àtom exòtic compost per un mesó π+ i un π−. Es pot crear, per exemple, per la interacció d'un raig accelerat de protons en un accelerador de partícules i un nucli atòmic com a objectiu. El pioni té una vida curta, predit per la teoria de la pertorbació quiral en ser 2.89×10−1 s. Es desintegra principalment en dos mesons pions, i en menor mesura en dos fotons. Actualment s'estudia el pioni al CERN per mesurar la seva vida. La col·laboració amb el DIRAC permeté detectar la desintegració de més de 5.000 pionis d'un total de 6,4×108, la qual cosa permetrà la determinació de la seva vida amb un error del 15%. L'equip espera reduir l'error al 10% en el futur.El 2005, l'experiment NA48 del CERN publicà proves de producció i desintegració de pioni en kaons carregats, estudiant l'espectre de la massa del parell de pions fills en la prova amb tres pions en l'estat final: K ± → π ± ( π π ) a t o m → π ± π 0 π 0 {\displaystyle K^{\pm }\to \pi ^{\pm }(\pi \pi )_{atom}\to \pi ^{\pm }\pi ^{0}\pi ^{0}} . La possibilitat de mesurar les característiques del pioni s'està investigant.Els resultats d'aquests experiments proporcionaran proves crucials de prediccions de CDQ de baixa energia. |
Ciència-ficció | Un meca (abreviació del japonès "Meka" (メカ), per la paraula anglesa "mechanical") és un robot (humanoide, animal, mitjà de transport, o armes mòbils, etc.; de proporcions variables i dissenyat tant per a protecció d'una ciutat com per a ús militar o altres usos). Els mecanitzats són un subgènere en la branca de la ciència-ficció tant en l'àmbit de l'animació japonesa (anime) com en els seus còmics (manga). Algunes sèries de meques són: Mazinger Z, Mobil Suit Gundam, Transformers, Tengen Toppa Gurren-Lagann, Macross/Robotech, Neo Ranga i Neon Genesis Evangelion. En moltes sèries de meques existeixen escenaris tan variats i històries tan diferents que van des de salvar una ciutat fins on arribi la imaginació. Altres varietats de meques presenten robots amb formes d'animals (incloent-hi alguns d'extingits, com els dinosaures), robots amb dues o més transformacions (generalment alternant entre una forma humanoide i la d'una màquina o vehicle), els meca "fusió", on un grup de meques relativament petits s'uneixen per crear-ne un de més gran. Aquests els podem trobar de forma gairebé exclusiva a les dècades dels 70 i 80, i solen ser considerats com el precursor de la majoria d'anime actual, ja que en molt poques sèries d'avui dia es veu aquesta classe de combinacions. El pilot d'un meca acostuma a ser un/a jove valent/a i talentós/a (en alguns casos dotat/da de gran bellesa). En la majoria de les sèries d'animació japonesa on es presenten meques són considerats tecnologia armamentística d'última generació i solen ser comandats per petites elits de pilots altament entrenats, o per entitats de científics especialitzats en la creació d'aquesta classe d'armes, i fins i tot; en diverses sèries s'utilitzen entitats reconegudes; amb un evident canvi de nom, que existeixen en el món real. A vegades el protagonista d'una sèrie d'aquestes característiques pateix una trobada accidental amb el seu meca, però aconsegueix dominar en curt temps, superant fins i tot a personal militar capacitat, en altres circumstàncies aquest és elegit per un gran poder, o per una persona, en alguns casos propera; que influeix en la seva vida personal de manera decisiva. |
Objectes astronòmics | UGC 11066 és una galàxia en la constel·lació del Dragó. En aquesta galàxia, el 2005, va succeir la supernova SN 2005B. |
Química | Mendeleev Communications (abreujada Mendeleev Commun.) és una revista científica que publica articles de recerca originals en tots els camps de la química i que començà a publicar-se el 1991 per part de la Societat Química Russa i la Royal Society of Chemistry. El seu factor d'impacte ha anat pujant des del 0,814 el 2010 al 2,098 el 2018. Fa honor al químic rus Dmitri I. Mendeléiev que és l'autor de la taula periòdica. |
Dret | El dia del domini públic és una celebració mundial del dia en que entren en el domini públic certes obres perquè ha expirat el termini de la seua protecció per drets d'autors. El llistat d'autors i obres que entren en domini públic pot variar segons la legislació de cada estat, ja que aquesta no és uniforme. En el cas d'Espanya, els drets d'explotació d'una obra subsisteixen 70 anys després de la mort de l'autor i es computen des de l'1 de gener de l'any següent al de la mort. No obstant això, el termini és de 80 anys per als autors morts abans del 7 de desembre de 1987.A continuació, es presenta una llista d'autors valencians, catalans i balears les obres dels quals han passat a domini públic l'1 de gener de 2019 (autors morts en 1938). |
Arqueologia | Alice Gorman (1964) és una arqueòloga, consultora de patrimoni i professora australiana, que és coneguda sobretot per la seva tasca pionera en el camp de l'arqueologia espacial i el seu blog Space Age Archeology. Amb seu a la Universitat de Flinders, és experta en anàlisis d'eines de pedra indígenes, però més coneguda per les seves investigacions sobre l'arqueologia de restes orbitals, llocs de llançament terrestres i estacions de seguiment de satèl·lits. Gorman ensenya estudis moderns de cultura material, gestió del patrimoni cultural i eines de pedra australianes. Gorman també és membre fundadora del Consell d'Arqueologia, Ciència i Patrimoni de For All Moonkind, Inc., una organització sense ànim de lucre que desenvolupa i busca aplicar una convenció internacional per protegir el patrimoni cultural humà a l'espai exterior. |
Sociologia | El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix. El treball pot ser manual o intel·lectual i el seu resultat es contraposa al que es rep com a regal no merescut. Forma part de l'Economia en satisfer necessitats de l'ésser humà i de la societat on habita, directament o indirectament. Habitualment, el treball comporta molèstia, fatiga i tal vegada penalitats i és objecte d’estudi en les ciències econòmiques, en les polítiques, en les socials i jurídiques, principalment. Etimològicament, el mot treball prové del llatí trǐpalǐare, de trǐpalǐum, instrument de tortura de tres pals que s'utilitzava per a infligir dolor i sofriment. Hi ha altres mots amb significats semblants, però amb algunes càrregues significatives diferents com per exemple: labor, obra, tasca, ocupació, quefer, feina, taleia, producció, entre altres. Les fonts etimològiques són diferents en l'origen de cada mot; el mot treball es pot referir a una obra, un producte, mentre que labor no s'hi refereix. Per Hanna Arendt, la labor és l'activitat que els humans fan per alimentar-se i subsistir, com fan els altres éssers vius, mentre que el treball proporciona riquesa, poder i progrés però comportant danys a la natura. El resultat del treball inclou el producte que es vol vendre a un mercat a canvi de diners i la disponibilitat de fer-lo, que Marx va anomenar-ho força de treball. El treball es concreta en diverses formes, a més de quan comporta retribució: el manteniment i millora de la seguretat i la salut individual, el voluntariat i també tot el que hom fa per sentir-se útil i necessari. L'esclavatge era una mostra de poder en la societat; posseir molts esclaus demostrava ser molt poderós. |
Ecologia | Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, fongs i d'altres) que formen la comunitat (biocenosi) i els fluxos d'energia (endosomàtica i exosomàtica) i materials que la travessen. Aquestes interaccions entre els organismes es donen mitjançant el que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària, que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament unides que s'estableixen de manera lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics. |
Geografia | Lehliu Gară és una petita ciutat al centre de la regió de Bărăgan a Muntènia, Romania, amb una estació de ferrocarril i una carretera nacional que uneix la costa de Constanța amb la capital del comtat, Călărași. A més, la nova via lliure A2 passa a prop, anant al mar. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. Una bella xarxa de llacs interconnectats fa que el dia de la pesca sigui un viatge salvatge. Situada al bell mig de les planes de Bărăgan, les terres de conreu són pràcticament cultivades amb cereals. Els boscos són a 10 km, on la vida salvatge es troba lluny de l'extinció. La ciutat administra tres pobles: Buzoeni, Răzvani i Valea Seacă. Buzoeni es troba al sud-oest de Lehliu Gară i és un poble remot i aïllat amb bells paisatges, boscos, llacs, turons i grans superfícies cultivades. L'edat mitjana a Buzoeni és de 45 anys. La gent d'aquí sol portar una vida molt tranquil·la, conservant un estil de vida del passat, amb poca influència moderna. Segons una estimació 2012 comptava amb una població de 5.947 habitants. |
Física | Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions. Els comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), són aplicables al concepte i terme magnitud física. Per exemple, la massa i la longitud són magnituds que s'expressen respectivament en quilograms i metres (o en múltiples d'aquestes unitats de base), però també hi ha magnituds com l'índex de refracció que són adimensionals. Altres exemples de magnituds físiques serien: el volum, la temperatura, la força, la pressió, la resistència elèctrica, la densitat de corrent, la capacitància o la intensitat lluminosa, etc. Les magnituds físiques poden ser escalars (com la massa), vectorials (com una força) o tensorials (com el camp electromagnètic a la relativitat especial). Hi ha una sèrie de magnituds físiques de base que són definides sense l'ajut d'altres magnituds, seria el cas de les unitats de base del Sistema Internacional: Longitud: metre Massa: quilogram Temps: segon Corrent elèctric: ampere Temperatura: kelvin Quantitat de matèria (o de substància): mol Intensitat lluminosa: candelaA partir d'aquestes unitats de base es defineixen altres de derivades, alguns exemples d'unitats derivades del Sistema Internacional serien: Força: newton = kg ⋅ m ⋅ s − 2 {\displaystyle {\mbox{kg}}\cdot {\mbox{m}}\cdot {\mbox{s}}^{-2}} Càrrega elèctrica: coulomb = ampere x segon = A ⋅ s {\displaystyle {\mbox{A}}\cdot {\mbox{s}}} Temperatura = grau Celsius = T ( k e l v i n ) − 273 , 15 {\displaystyle T(kelvin)-273,15} La suma o resta de valors només és possible si es refereixen a la mateixa magnitud, però és possible multiplicar i dividir magnituds diferents, i en aquest cas s'obtindrà una nova magnitud derivada de les altres dues. Per exemple, la velocitat surt de la divisió de la longitud pel temps. Teòricament existiria un nombre il·limitat de magnituds però a la pràctica només se n'utilitza un nombre reduït. El domini de la física que tracta de les relacions entre les magnituds físiques és l'anàlisi dimensional. |
Ciència-ficció | Frankenstein o el Prometeu modern (en anglès Frankenstein or The Modern Prometheus) és una novel·la escrita per Mary Shelley i emmarcada en la tradició de la novel·la romàntica i gòtica. La va començar a escriure quan tenia 18 anys, i la primera edició es va publicar anònimament el 1r de gener de 1818, quan en tenia 20. El nom de l'autora va aparèixer per primer cop a la segona edició, publicada el 1823. El text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l'audàcia de la humanitat en relació amb Déu. D'allí, el subtítol de l'obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Hi ha qui afirma que va ser el primer text del gènere de ciència-ficció. Se n'han fet diverses adaptacions al cinema, ja que el monstre ha esdevingut una icona de la cultura popular. |
Teologia | El kalam jueu va ser una forma primerenca de la filosofia jueva medieval que es va desenvolupar en resposta al kalam islàmic, el qual era al seu torn una reacció en contra de la filosofia aristotèlica. El terme 'kalam jueu' és utilitzat pels historiadors moderns basant-se en el fet que, segons Maimònides, els seus practicants s'autoanomenaven mutakal·limun ('kalamistes'). El seu practicant més conegut va ser Saadia Gaon (segle x), per a qui el kalam va representar el camp de batalla filosòfic en el qual es va enfrontar amb els seus oponents caraïtes. Maimònides, en la seva Guia de perplexos fa referències freqüents als arguments dels kalamistes, tant jueus com musulmans, tot transmetent-ne, en general, una opinió poc favorable. Yehudà ha-Leví també fa referència als seguidors jueus del kalam. |
Geografia | La geoestadistica (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra" i "estadística": ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades), paraula composta que ve de geo i estadística, té els seus orígens en la geometria, en les mesures de la terra. Es tracta doncs, d'una branca dins la geografia matemàtica. Aquesta darrera, estudia la superfície terrestre, estudiant la seva representació matemàtica i la seva relació amb la lluna i el sol. Es diu que els egipcis eren experts medidors de les parcel·les, ja que com les seves terres s'inundaven cada any amb el riu Nil, era important per ells mesurar els conreus. Més tard, els grecs, van generar la teoria, és a dir, la geometria. I ja al segle xx, en la mineria, i davant de la quantitat de dades que es requerien per identificar els recorreguts que s'havien de seguir per arribar a trobar els minerals, es van seguir una patrons de distribució espacial. Pel que fa a la geoestadística, va ser interpretada per Georges Matheron (1962), definint-la com "l'aplicació del formalisme de les funcions aleatòries al reconeixement i estimació dels fenòmens naturals". Aquests fenòmens es caracteritzen per la distribució espacial d'una o més variables, que reben el nom de variables regionalitzades. Una de les coses que distingeix a les sèries de dades en geociències de la majoria d'altres ciències, és que les dades tenen una localització en l'espai. Les característiques espacials de les sèries de dades, tals com, la localització de valors extrems, la tendència del conjunt del grau de comunitat espacial, etc., són de gran interès en els estudis geològics i geominers, però les eines estadístiques clàssiques uni i bivariants no ho descriuen, per tant han d'utilitzar altres eines que permetin incorporar la ubicació geogràfica de les dades. En termes generals, aquesta disciplina és útil per trobar els patrons de distribució espacial de variables numèriques i amb això fer una interpolació mitjançant la qual es pot fer un mapa per exemple. |
Dansa | Whim és una coreografia d'Alexander Ekman estrenada el juliol del 2007 a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors, al Festival Grec. El subtítol de l'obra és Fractured Fairytale. |
Ciència-ficció | Joana Marcús Sastre (Fornalutx, 30 de juny de 2000) és una autora de fantasia, ciència-ficció i romanç juvenil mallorquina en castellà. Es va iniciar en l'escriptura en la plataforma digital de lectura i escriptura Wattpad amb 13 anys.Ha guanyat dos Premis Wattys: per les novel·les Irresistible propuesta el 2016 i Ciutat de fum el 2019. És una de les autores més jóvens a aconseguir tal succés de vendes, atès que el 2021 la seva novel·la Abans de desembre es va posicionar entre les 10 novel·les més venudes en diversos països. Ha publicat 12 llibres en total, dels quals 5 han estat traduïts al català. |
Sociologia | La impersonalitat semàntica consisteix en no explicitar l'agent de l'acció o el subjecte semàntic d'una oració. A vegades, el motiu és perquè no n'hi ha, però d'altres és perquè no interessa explicitar-lo o perquè el predicat podria ser considerat universalment vàlid.En aquest sentit, són oracions impersonals semàntiques oracions com les següents: un no sap què fer; en aquella cova passes un fred terrible. Una oració pot ser a la vegada impersonal sintàctica i impersonal semàntica. Totes les impersonals sintàctiques són impersonals semàntiques, però no a la inversa. |
Ràdio | La comunicació de camp proper o NFC (de l'anglès near field communication) és una tecnologia estandarditzada que té com a propòsit facilitar la interconnexió de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn acotat. Neix a partir de la identificació per radiofreqüència (RFID), tecnologia que utilitza ones de ràdio per transferir dades des d'una etiqueta o targeta cap a un lector que la pugui identificar o rastrejar sense la necessitat de cap contacte entre ells. |
Aeronàutica | Un quadrotor, quadrocòpter o quadrirotor és una aeronau helicòpter amb quatre rotors per la seva sustentació i la seva propulsió. Els quatre rotors estan generalment col·locats a l'extremitat d'una creu. A fi d'evitar que l'aparell es tombi respecte al seu eix d'orientació cal que dues hèlixs girin en un sentit i les altres dues en l'altre sentit. Per poder dirigir l'aparell cal que cadascun dels parells d'hèlixs girin en el mateix sentit. El control del moviment del vehicle s'aconsegueix variant la velocitat relativa de cada rotor per canviar l'empenta i el parell motor produït per cadascun. |
Cultura popular | L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) és una acadèmia ubicada a Catalunya, que té el seu origen en l'associació sense ànim de lucre, denominada 'Acadèmia Catalana de Gastronomia', fundada l'any 1989 pel periodista, gastrònom i historiador Néstor Luján, juntament amb un grup de gastrònoms, seguint el model d'altres acadèmies europees de gastronomia fundades al llarg del segle xx, com la francesa, la italiana, la lombarda, la internacional, l'espanyola o la basca, amb les quals té relacions institucionals. El maig del 2014 el Govern de la Generalitat de Catalunya va reconèixer a través d'un decret a aquesta institució com a corporació de dret públic equiparant-la a les altres acadèmies que existeixen a Catalunya en altres àmbits com la ciència o la llengua.L'objectiu de l'entitat ha estat el de professionalitzar la seva gestió, aprofundir en els aspectes científics de la cuina catalana, impulsar una idea saludable de la gastronomia i promoure actes públics que apropin la gastronomia a la societat i l'Acadèmia a el públic. L'ACGN està conformada per 65 acadèmics del món de la gastronomia i la nutrició. Entre les seves finalitats es troben l'estudi i la promoció de les ciències i arts culinàries, a través de la investigació i la pràctica de la cuina i de les activitats gastronòmiques, analitzant les seves relacions amb la nutrició, la dietètica, l'economia rural, agrícola i ramadera. Una altra de les seves finalitats és l'estudi de la gastronomia pròpia de les diferents comarques i poblacions de Catalunya, divulgant les excel·lències, propiciant el coneixement i l'expansió, i investigant les arrels culturals i socials.Com a mostra del seu esforç per dinamitzar i donar suport a la gastronomia catalana, l'Acadèmia ha reconegut, al llarg de les successives edicions dels seus premis anuals, els grans cuiners de Catalunya, com són els germans Roca, Ferran Adrià, Santi Santamaría, Carme Ruscalleda, Nandu Jubany, o Isidre Gironés, entre d'altres. Avui dia, la seva influència és notòria i són considerats al més alt nivell de la gastronomia mundial, a més de tractar-se dels millors ambaixadors de la cuina catalana. L'any 2018 també va retre un destacat homenatge a l'escriptor i crític gastronòmic Manuel Vázquez Montalbán.Des de l'any 2016 el president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició és l'empresari i financer Carles Vilarrubí, que fou reelegit en el seu càrrec el 2020 per a un nou mandat de quatre anys. |
Astronomia | El Mare Ingenii ("mar de l'enginy") és un dels pocs mars lunar de la cara oculta de Lluna que es troba al seu hemisferi sud.. El mar està situat a la conca Ingenii. El material d'aquesta conca pertany a l'època lunar Prenectariana, que es troba a la part exterior de la conca del Pol Sud – Aitken, i els cràters del voltant són de l'Imbrià Superior. Te un diàmetre de 318 km, i una superfície d'uns 36.000 km² (similar la superfície de Taiwán). Aquest mar està dominat pel cràter Thomson (112 km de diàmetre). El Mare Ingenii es troba cobert d'una manera incompleta per capes de mar de lava primes. El cràter grisós del sud d'Ingenii és el que es coneix com Obruchev. Va ser descobert per la missió espacial soviètica Luna 3 el 1959.El mar té patrons remolins de material brillant, semblants a Reiner Gamma i als patrons de Mare Marginis, que no estan associats a trets topogràfics o volcànics. Es creu que els remolins lunars estan associats a camps magnètics.Abans de la designació formal de la UAI el 1961, el cràter era conegut com a Conca XIV.Mare Ingenii es troba a les antípodes de la conca d’impacte del Mare Imbrium. Les parets del cràter solcades de la conca (i possiblement les del cràter Van de Graaff) poden haver estat causades per ones sísmiques resultants de l'impacte Imbrium.El mar conté en segona instància d'un pou lunar descobert a la lluna, dels pocs descoberts fora de la Terra fins al moment. |
Jaciments paleontològics | El jaciment de Wannagan Creek és un jaciment situat a Dakota del Nord, als Estats Units. Aquest jaciment del Paleocè mitjà (fa aproximadament seixanta milions d'anys) ha estat estudiat des de fa més de trenta dècades. Es creu que representa un paleoambient de boscs i planes baixes pantanoses subtropicals. Tant la flora com la fauna del jaciment estan molt ben preservats. S'hi han trobat molts mamífers. Tots són petits en comparació amb els mamífers moderns, i el més gran té la mida d'una ovella. Entre els mamífers trobats, hi ha: un primat primitiu semblant a un esquirol; Ptilodus, un multituberculat arbori; o Protictis, un viverràvid de la mida d'una mostela que podria haver caçat al sotabosc. El mamífer més gran del jaciment és el condilartre Phenacodus. Tanmateix, els rèptils són el grup d'animals més comú de Wannagan Creek. Borealosuchus formidabilis, amb una longitud d'uns quatre metres, és l'animal més gran trobat al jaciment. Es creu que Borealosuchus era el depredador alfa d'aquest ecosistema. Champsosaurus gigas és un exemple inusual de rèptil del Paleocè, car és el doble gran que els campsosaures més grans del Cretaci; en la majoria de casos, els rèptils esdevingueren més petits després de l'extinció K-Pg. També s'hi han trobat altres rèptils com ara varànids, al·ligatòrids (Wannaganosuchus), serpents paleòfids, i la proto-tortuga mossegadora Protochelydra zangerli. Entre les aus de Wannagan, hi ha un ibis, una au aquàtica no definida, i un proto-corriol. Entre els amfibis, hi ha la salamandra gegant Piceorpeton willwoodense i granotes. Els peixos inclouen Esox, batoïdeus d'aigua dolça, lepisosteids, o Amia. També s'hi ha trobat l'anisòpter Gomphaeschna schrankii i efemeròpters. |
Informàtica | L'estereoscòpia, imatge estereogràfica, o imatge 3D (tridimensional) és qualsevol tècnica capaç de recollir informació visual tridimensional o de crear la il·lusió de profunditat en una imatge. La il·lusió de la profunditat en una fotografia, pel·lícula, o altra imatge bidimensional és creada presentant una imatge lleugerament diferent per a cada ull, com succeeix en la nostra forma habitual de recollir la realitat. Moltes pantalles 3D fan servir aquest mètode per a transmetre imatges. Va ser inventada primer per Sir Charles Wheatstone el 1838. L'estereoscòpia s'usa en fotogrametria i també per a entreteniment amb la producció de estereogrames. L'estereoscòpia és útil per a veure imatges "renderitzades" (processades per un ordinador) d'un conjunt de dades multi-dimensionals com les obtingudes per dades experimentals. La fotografia tridimensional de la indústria moderna pot usar escàners 3D per a detectar i guardar la informació tridimensional. La informació 3D de profunditat pot ser reconstruïda a partir de dues imatges usant un ordinador per a fer relacionar els píxels corresponents a les imatges d'esquerra i dreta. Solucionar el problema de correspondència en el camp de la visió per ordinador té com a objectiu crear informació significativa de profunditat a partir de dues imatges. La fotografia estereoscòpica tradicional consisteix a crear una il·lusió 3D a partir d'un parell d'imatges 2D. La forma més senzilla de crear en el cervell la percepció de profunditat és proporcionar als ulls de l'espectador dues imatges diferents, que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una petita desviació similar a les perspectives que de manera natural reben els ulls en la visió binocular. Si es vol evitar la fatiga visual i la distorsió, cada una de les imatges 2D s'ha de col·locar preferiblement a l'ull corresponent de l'espectador de tal manera que qualsevol objecte a distància infinita percebut per l'espectador ha de ser visualitzada per aquest ull, i, a més, la imatge ha d'estar orientada just al davant i en la posició adequada a la realitat. La visió obtinguda des de cada ull no s'ha de creuar. |
Sociologia | Els bjedug (rus: Бжедуг) són una de les dotze divisions tribals dels adigué. Al segle xix eren considerats un grup ètnic a part. Molts d'ells van emigrar a l'Imperi Otomà a la dècada de 1860, si bé encara existia una comunitat de bjedug a la riba esquerra del riu Kuban, a la república d'Adiguèsia, prop de Krasnodar, la dècada de 1980. |
Llengües | El "latino moderne" és una llengua construïda per David Stark en 1996. Basada en la Interlingua d'IALA, serva el seu vocabulari gairebé sense canvis, però desplegant les seves possibilitats gramaticals. En aquest sentit, l'autor hi va incorporar elements com la declinació dels verbs segons la persona, el gènere gramatical (masculí i femení) i l'acord en nombre i gènere entre substantius i adjectius. Així, el Latino Moderne de Stark és essencialment la Interlingua d'IALA amb una gramàtica més complexa. A Europa s'ha catalogat com a dialecte de la Interlingua, que va ser simplificat amb la intenció de facilitar-ne la comprensió immediata sense haver-la estudiat gaire, sobretot pensant en els mil milions de parlants d'idiomes neollatins. |
Ètica | El concepte de banalitat del mal va ser formulat per Hannah Arendt en el seu llibre Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal de 1963. La tesi que Arendt pretén mostrar a través d'aquesta expressió és que l'autor d'un crim monstruós, com és el que va cometre Adolf Eichmann, pot no ser ni un boig fanàtic, ni un monstre; sinó un individu comú i corrent que simplement acata ordres sense realitzar cap mena de reflexió crítica envers aquestes. |
Estris | Un triangle de laboratori és un estri de forma triangular de porcellana o quars, muntat sobre filferros, que s'empra per escalfar damunt un bec Bunsen càpsules i gresols. Gràcies a la seva elevada resistència a temperatures extremes sense sofrir ruptures ni deformacions s'empren en els processos de calcinació. |
Museologia | Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom « Kollar».Vincenz Kollar, (Kranowitz, Silèsia, 15 de gener del 1797–Viena, Àustria, 30 de maig del 1860) fou un entomòleg i museòleg austríac.Va estudiar medicina a la Universitat de Viena i aviat va interessar-se a la zoologia i l'entomologia. Ja el 1817 va començar com voluntari al Naturalien-Cabinet de la cort imperial, l'antecessor del futur Museu d'Història Natural de Viena, on va ser contractat més tard. Hi va estudiar les espècies col·leccionades per a una expedició imperial cap a Brasil. Des del 1850 va reorganitzar les col·leccions segons un mètode científic molt modern per a aquesta època, que fins avui deixa traces en la museologia. Taxons que va descriure Corc de les flors de la perera (Anthonomus pyri)Obres A Treatise on Insects Injurious to Gardeners, Foresters, & Farmers (Tractat sobre les plagues en horticultura, agricultura i silvicultura) (llibre electrònic) (en anglès, traduït de l'original en alemany). W. Smith, 1840, p. 250-251. Bibliografia al catàleg de l'Oberösterreichisches Landesmuseum |
Teologia | Lex orandi, lex credendi ("la llei del que es resa [és] la llei del que es creu" en llatí), de vegades ampliada a lex orandi, lex credendi, lex vivendi ("la llei del que es prega [és] el que es creu i el que es viu"), és un principi de la tradició cristiana que vol dir que l'oració i la fe són integrants mútuament i que la litúrgia no és diferent de la teologia. Assenta les bases de la relació entre culte i creença, bases que han permès aclarir el cànon de l'Escriptura i diverses qüestions doctrinals. Es basa en els textos de pregària de l'Església, és a dir, la litúrgia de l'Església. A l'Església primitiva, hi havia tradició litúrgica abans que hi hagués un credo comú i abans que hi hagués un cànon bíblic aprovat oficialment. Aquestes tradicions litúrgiques van proporcionar el marc teològic i doctrinal per establir els credos i el cànon. |
Estris | La tasconera és un forat practicat en pedres grosses, emprada pels picapedrers i margers per obrir, xapar o esflorar pedra per esberlar-les. El procediment tradicional, procedent del neolític, era obrir a la roca una canal d'uns 30 ò 40 cm de fondària i 20 cm d'amplària, que s'omplia amb un tascó de fusta seca de forma cuneïforme que es remullava durant dies fins que augmentava de tamany i trencava la pedra. Amb el treball dels metalls es van usar tascons de metall i dues gangalles, peces de ferro molt primes entre les quals es fica el tascó per tal que no s'esgrani la pedra en direccions no desitjades, i en picar el tascó amb un mall. EI tascó fa aproximadament 13 cm de llargària i té una cabota de 3,5 cm de diàmetre. Cada gangalla fa 13 cm de llargària i 0,5 cm de gruix. La tècnica emprada consisteix en col·locar un seguit de tasconeres dins els forats fets a la roca, seguint la línia per on es vol trencar o dins una regata, i es pica sobre la cabota del tascó amb la sola d'una picassa o amb un mall fins que es trenca la pedra. |
Humor | La reina de los lagartos (traduïble com a «La reina dels llangardaixos») és una pel·lícula espanyola de gènere fantàstic de 2020, dirigida per Burnin' Percebes (Juan González Gutiérrez i Fernando Martínez Fernández). Està protagonitzada per Bruna Cusí i Javier Botet, i es va estrenar en sala comercial el 20 de novembre de 2020. |
Astronomia | Els Grups Compactes de Hickson (Hickson Compact Group, abreujat: HCG) és un catàleg de galàxies designades tal com es va publicar per Paul Hickson l'any 1982.El grup més famós del catàleg de 100 objectes de Hickson és HGC 92, el Quintet d'Stephan. Segons Hickson: "La majoria de grups compactes contenen un alt percentatge de les galàxies que tenen particularitats morfològiques o cinemàtiques, activitat d'emissió d'infrarojos i de ràdio nuclears, i starburst o nuclis actius de galàxies (AGN). Que contenen grans quantitats de gas difós i són dinàmicament dominades per la matèria fosca. El més probable és que s'hagin format com a subsistemes dins associacions més lliures i hagin evolucionat degut a processos gravitacionals. Apareixen fortes interaccions entre les galàxies i la fusió s'espera que porti a la desaparició final del grup. Els grups compactes sorprenentment són nombrosos, i poden tenir un paper significant en l'evolució de les galàxies." |
Arquitectura | Un parament és cada una de les cares de tot element constructiu vertical, com parets o murs. En l'ús de la pedra i maçoneria, s'anomena parament a cada una de les cares que consten les pedres o maons que componen els arcs i murs. En particular, s'anomena així a les que estan fent front i esquena de l'arc anomenades respectivament parament anterior i parament posterior.En enginyeria hidràulica, es defineix, com parament el mur de contenció d'una represa. Es pot dir també que és cadascuna de les cares de tot element constructiu vertical, com parets o llenços de murs. Moltes vegades es fa referència al parament com la superfície d'un mur. La cara que mira a l'exterior de l'edifici, o superfície, s'anomena parament exterior. |
Ciència militar | L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat. Sovint també s'anomena cuirassa, però en sentit estricte les cuirasses són armadures de dues peces, una per cobrir el pit i l'altra l'esquena.L'origen de l'armadura data del període egipci, en què la vestidura militar consistia en un casc i una cuirassa de tela forta o amb parts del cos descobertes i altres amb plaques de metall. Els soldats grecs solien portar una túnica curta que acabava amb plecs simètrics i, al damunt, una cuirassa per al tronc, formada per tires de cuir amb peces metàl·liques, o bé només per dues peces que cobrien el pit i l'esquena i s'unien amb tires metàl·liques o corretges a les espatlles, mentre que la part del davant de les cames es defensava amb cnèmides o canelleres. Per resguardar el cap es feia servir un casc de diverses formes, que arriba amb la major perfecció al beoci, compost de visera i apèndix nasal o un apèndix per defensar el coll a banda i banda.Un Capmall és una peça d'armadura antiga que cobria i defensava el cap. Feta de malla, solia anar incorporada amb el gonió ("cota de malla"). Utilitzada els anys 1567-1864 (edat dels picapedres). IES B7 hindu. |
Art | Els cercles d'estrelles solen representar la unitat, la solidaritat i l'harmonia en banderes segells i cartells, a més d'aparèixer en motius iconogràfics cristians relacionats amb la Dona de l'Apocalipsi i art al·legòric barroc que ocasionalment presenta la Corona de la Immortalitat. Fora de contextos cristians, el zodíac és un antic cercle d'estrelles en el qual algunes estrelles es combinen simbòlicament en dotze signes astrològics coneguts com a constel·lacions. |
Cultura popular | El cant polifònic gascó o dels Pirineus (Cantèra en gascó) és la pràctica tradicional plurivocal resultant d'una construcció musical basada en un cantus firmus al qual s'apliquen patrons consonàntics implícits però ben definits. Les cantèras són típiques del sud de la Gascunya,La cantèra (que es podria traduir per "cantada" en català) figura a l'Inventari del patrimoni cultural immaterial de França. |
Mitologia | Potrimpus (també escrit: Potrimpo, Autrimpo, Natrimpe) era una divinitat de la mitologia prussiana, amb poders sobre el mar, la terra i la collita. Era part de la tríada dels déus principals venerats pels antics prussians. La major part del què se'n sap sobre ell procedeix de fonts poc fiables del segle xvi.La primera vegada que és esmentat, sota el nom de Natrimpe és un memoràndum del 1418 anomenat Collatio Espiscopi Varmiensis, enviat pel bisbe de Vàrmia al papa Martí V. Aquest document recorda al papa que els cavallers de l'Orde Teutònic reeixiren en la cristianització dels prussians pagans, que anteriorment veneraven uns dimonis anomenats Perkūnas, Potrimpus i Patollo. El cronista Simon Grunau assegurava que Potrimpus era el déu amb poders sobre els cereals i que, juntament amb el déu del tro, Perkūnas, i el déu dels morts, Peckols, formaven una tríada. Estava representat en la bandera del rei Widewutis amb la forma d'un home jove i alegre que portava una corona feta amb espigues de cereal. Grunau també deia que, per venerar-lo, donaven llet a unes serps (una coincidència amb el Žaltys de la mitologia lituana) que eren les seves criatures. En El llibre de Sudòvia, escrit vers els anys 1520–1530, s'esmenta Potrimpus com a déu dels corrents d'aigua i Autrimpus com a déu dels mars. En un altre llibre titulat Constitutiones Synodales, que tracta sobre cerimònies religioses, publicat el 1530, es relaciona Potrimpus amb el déu romà Pòl·lux i Autrimpus amb Càstor i Neptú.Autors posteriors copiaren les definicions d'aquests déus, sovint fusionant Potrimpus i Autrimpus en una sola deïtat de la terra i l'aigua. Segons Jan Sandecki Malecki, els prussians per venerar Potrimpus, vessaven cera calenta en aigua i predien el futur basats en les figures que la cera formava sobre l'aigua. Maciej Stryjkowski va escriure que hi havia un ídol de coure (una mena de serp žaltys retorçada) dedicat o representant Potrimpus en el temple de Romuva. Simonas Daukantas va descriure Potrimpus com a déu de la primavera, la felicitat, l'abundància, el ramat i la collita.Segons Kazimieras Būga, el seu nom deriva de l'arrel trimp-, que és la mateixa que forma part del verb lituà trempti («trepitjar fort»). Seguint aquest raonament, Vladimir Toporov creu que inicialment hi hagué un déu de la fertilitat anomenat Trimps, que més tard es dividí en dos déus. En estudis posteriors s'ha especulat que el seu nom podria estar relacionat amb un ritual de fertilitat que consistiria en trepitjar fort per foragitar els esperits malignes i despertar la terra en primavera. |
Festivals | El Cinquè Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants (en polonès: V Światowy Festiwal Młodzieży i Studentów ) va tenir lloc durant 1955 a Varsòvia, capital de la llavors República Popular de Polònia. Organitzada per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD), la cinquena edició del seu festival va reunir a prop de 31.000 joves de 114 països sota el lema "Per la pau i l'amistat!". El context internacional era auspicioso per al Festival, marcat per l'auge del principi de la coexistència pacífica plantejat per Nikita Jrushchov, president del Consell de Ministres soviètic. Para finalitats dels anys 1950 el colonialisme estava en les seves etapes finals i símptoma d'això va ser la Conferència de Bandung, realitzada també en 1955; en el mateix any es va desenvolupar, a Hèlsinki, l'Assemblea Mundial de la Pau. La V edició del FMJE també va estar marcada per protestes i mobilitzacions contra el perill d'una guerra nuclear. Per la seva banda, l'elecció de Varsòvia com a seu no va ser casual. Polònia havia estat envaïda per tropes de l'Alemanya nazi l'1 de setembre de 1939, donant començament a una Segona Guerra Mundial que acabaria amb la vida d'uns 6.000.000 polonesos. Varsòvia havia estat literalment devastada durant els anys previs, i el nou Estat socialista encara es trobava abocat a la seva reconstrucció. |
Estris | Els capfoguer és un estri per a la llar de foc. Reben aquest nom cada una de les dues barres de metall, recolzades sobre el terra de la llar de foc, on es posen els troncs i tions, que eleven el foc sobre el sòl de la llar i en permeten l'oxigenació. S'utilitzen també per dipositar les olles sobre el foc per escalfar o coure el menjar. Es va trobar entre 1945 i 1958 un capfoguer ibèric que és únic a Catalunya. |
Astronomia | L'Institut Max Planck d'Astronomia (Max-Planck-Institut für Astronomie en alemany) és un institut de recerca de la Societat Max Planck. Es troba a Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya. L'institut es fundà el 1967. H. Elsässer i G. Munch foren els seus directots fundadors, posteriorment K.-H. Böhm, George Herbig, i S. V. W. Beckwith i actualment ho són Hans-Walter Rix i Thomas Henning. |
Sociologia | El Dia Internacional contra el Discurs d’Odi fou creat per l'Organització de les Nacions Unides i té lloc anualment el 18 de juny. La seva finalitat és promoure el diàleg i la tolerància religiosa i cultural, condemnar la vulneració dels drets de les minories que suposen els discursos d’odi, urgir a les nacions a aplicar la llei vers els seus responsables, treballar en mesures per evitar que es propaguin i incentivar programes d'ajuda als col·lectius que en sofreixen les conseqüències. El 21 de juliol de 2021, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar en la Resolució 75/309 la instauració d'aquest Dia Internacional, commemorat a partir de 2022.La creació del Dia Internacional contra el Discurs d’Odi rau en una proposta de la delegació del Marroc, referendada per unanimitat. En la Resolució s'hi citen, com antecessors, la Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o conviccions, aprovada el 1981; el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, de 1966 o el Pla d'Acció de Rabat, endegat el 2013. El Dia contra el Discurs d'Odi s'emmarca també en el paquet d'estratègies i accions contra el discurs d'odi llançades pel Secretari General António Guterres el 18 de juny de 2019, motiu pel qual es va triar aquesta data per celebrar-lo. |
Fiscalitat | Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats. S'estableix per protegir la indústria nacional d'un estat de la competència externa i per aconseguir superàvit en la balança comercial. Té l'avantatge que pot servir per estabilitzar un mercat i fer-lo més previsible, així com per iniciar negociacions comercials amb altres països. Però la seva imposició pot crear problemes entre governs o iniciar guerres comercials.Hi ha tres tipus d'aranzel: Ad valorem. S'aplica sobre el preu de la mercaderia en conjunt. Específic. És un aranzel preestablert que s'aplica sobre la quantitat o sobre la unitat de càrrega de la mercaderia. Combinat. S'aplica sobre la càrrega total, més l'ad valorem, i també se li pot afegir l'específic. |
Matemàtiques | En matemàtiques, una expansió trinomial és l'expansió d'una potència d'una suma de tres termes en monomis. L'expansió ve donada per ( a + b + c ) n = ∑ i + j + k = n i , j , k ( n i , j , k ) a i b j c k , {\displaystyle (a+b+c)^{n}=\sum _{\stackrel {i,j,k}{i+j+k=n}}{n \choose i,j,k}\,a^{i}\,b^{\;\!j}\;\!c^{k},} on n és un enter no negatiu i es suma la suma de totes les combinacions d'índexs no negatius i, j, i k tals que i + j + k = n . Els coeficients trinomials són donats per ( n i , j , k ) = n ! i ! j ! k ! . {\displaystyle {n \choose i,j,k}={\frac {n!}{i!\,j!\,k!}}\,.} Aquesta fórmula és un cas especial de la fórmula multinomial per a m = 3 . Els coeficients es poden definir amb una generalització del triangle de Pascal a tres dimensions, anomenada piràmide de Pascal o tetraedre de Pascal. |
Televisió | InfoTV (Infovalència Televisió, SA) és una productora privada de televisió del País Valencià dirigida per Juli Esteve i Carbonell. Va nàixer en 2004 amb l'objectiu de crear una televisió en valencià alternativa a Canal 9 amb el suport de gent provinent del món de la cultura, la universitat, el sindicalisme i l'empresa.Entre els socis, amb participacions importants o simbòliques, hi ha Joan Ignasi Pla, del PSPV; Glòria Marcos, Enric Cardona o Joan Ribó, aleshores a Esquerra Unida, i Enric Morera i Pere Mayor, del Bloc; els sindicats principals, com CCOO, UGT, Intersindical Valenciana i la Unió de Llauradors, i les associacions cíviques i culturals valencianes més importants, com Escola Valenciana i Tirant lo Blanc. També destaquen Joan Romero, Ramon Lapiedra, Vicent Soler, Antoni Ferrando i Marisol González Felip; periodistes com Mario Reyes, i empreses i empresaris com Bromera Edicions, Joaquim Maldonado o Sergi Grau, entre molts altres.El 2006 va obtenir el Premi Nacional Joan Coromines, atorgat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. InfoTV es va presentar als concursos per obtindre llicència de televisió digital terrestre autonòmica i comarcal, i va emetre en proves a partir del 15 d'abril des dels repetidors de la serra Perenxisa i pel canal 42. L'àrea de cobertura d'aquesta primera fase arribà aproximadament des del Port de Sagunt, al Camp de Morvedre, fins a Cullera i Favara, a la Ribera Baixa. En no haver obtingut cap de les llicències, la Generalitat Valenciana va tallar les seues emissions el 10 de juliol del 2007, i a partir del juliol del 2008 emet a través d'internet.Finalment s'ha transformat en una productora d'audiovisuals que genera continguts sobretot de tipus documental a més del programa concurs juvenil Rosquilletres per a la televisió pública À Punt. |
Sociologia | El terme ancià (o l'ús equivalent en una altra llengua) ha estat usat a moltes nacions o organitzacions per indicar una posició o una autoritat. Aquest ús deriva generalment de la convicció que els més membres més grans d'un grup són els més savis i per tant els més qualificats per governar, donar consells o altres formes de lideratge. |
Jocs | El Tokyo Game Show (東京ゲームショウ, , Tōkyō Gēmu Shō?, o simplement TGS) és una exposició / convenció de videojocs celebrat a Tòquio (Japó). El 2007, aquesta serà probablement l'exposició de videojocs més gran del món degut a la desaparició de l'E3 que va ser anunciat a mitjans del 2006.[1] A diferència de l'E3, el Tokyo Game Show permet entrar al públic en general durant els 2 últims dies.[2] Com a resultat, té una major assistència que l'E3. El 2007, serà celebrat del 20 al 23 de setembre, en el qual els dos primers dies seran pels negocis que es puguin acordar (amb les empreses), mentre que els altres dos últims dies serà obert al públic. |
Història | El regne de Hia fou fundat al segle IV al Shensi pel clan xiongnu dels ho-lien. El 426 una expedició de la dinastia Wei contra els juanjuan va arribar al regne i el 427 van sorprendre la capital Tong-wan (prop de Pao-ngan) al nord de Shensi, i la van ocupar. Els ho-lien van quedar destruïts el 431 i el regne annexionat a Wei. |
Arquitectura | La Architectural Association School of Architecture (coneguda també com a "AA School of Architecture") és l'escola independent d'arquitectura més antiga del Regne Unit. Va ser fundada per dos insatisfets joves arquitectes (Robert Kerr de 19 anys i Charles Grey, de 24) en 1847 per a generar una educació autònoma i independent en un moment on no existia una pràctica formal disponible. Els seus estudiants rebien formació de diverses figures eminents del seu temps, com John Ruskin i George Gilbert Scott. L'escola es va establir formalment el 1890. El 1901, va traslladar les seves dependències a l'antic Museu Real d'Arquitectura, el Royal Architectural Museum. El 1920 es muda novament a la seva ubicació actual a Bedford Square, al centre de Londres (tot i que posteriorment va adquirir seus addicionals a John Street i a Hooke Park, a Dorset). Actualment, després de 150 anys, La AA atreu a estudiants provinents de més de cinquanta països de tot el món. Els cursos han estat dividits en dos categories, les llicenciatures, que atorguen el títol d'arquitecte; i els programes de postgrau, que s'enfoquen en cursos especialitzats en paisatgisme, habitatge i urbanisme, energia i medi ambient, història i teoria, laboratori de disseny com cursos menors de restauració, conservació, jardins i medi ambient. Des de la seva fundació, l'escola ha continuat concebent el seu equip docent a partir de progressives pràctiques professionals en tot el món, sent reassignats anualment, amb la finalitat de generar una regeneració contínua de l'exploració arquitectònica. |
Objectes astronòmics | La Nebulosa del Sac de Carbó (o simplement Sac de Carbó) és la nebulosa fosca més prominent en els cels, fàcilment visible a ull nu com un pedaç negre que retalla la vista austral de la Via Làctia. Sempre ha estat clarament visible a l'hemisferi sud i va ser descrit per Vicente Yáñez Pinzón el 1499. Es troba a una distància d'aproximadament 600 anys llum de la Terra, en la constel·lació de la Creu del Sud. |
Teologia | Jordi Gayà Estelrich (Sant Joan, Mallorca 1948) és un sacerdot i un investigador sobre Ramon Llull. És professor de Teologia del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca. Es va doctorar en Teologia en la Universitat de Freiburg l'any 1975. Fou el primer secretari de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Ha dut a terme diverses edicions crítiques de la obra llatina de Ramon Llull. |
Geografia | Datong (xinès tradicional: 大同, xinès simplificat: 大同, pinyin: Dàtóng, Wade-Giles: Ta-t'ung) és una ciutat a nivell de prefectura al nord de la Província Shanxi de la Xina, localitzada a pocs centenars de quilòmetres a l'oest pel carril de Beijing amb una elevació de 1090 metres. Té una població d'aproximadament 3.110.000 persones. |
Química | El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica. El seu símbol és F. És un gas a temperatura ambient, de color groc pàl·lid, format per molècules diatòmiques, amb fórmula molecular: F₂. És el més electronegatiu i reactiu de tots els elements. En forma pura és altament perillós: causa greus cremades químiques en contacte amb la pell. La indústria fluoroquímica és aquella dedicada a la producció de tots els diversos compostos derivats del fluor, com per exemple: el fluor gas, el fluorur d'hidrogen o el tefló. |
Ciència militar | La Lmg-Pist 41/44 era un subfusell d'origen suis. La arma utilitzava un sistema de blowback per al seu funcionament. Va ser dissenyada per Rudolf Furrer a la Waffenfabrik Bern (W+F). Va haver de passar per unes proves per poder ser adoptada en l'exèrcit suís. Va ser acceptada, pero duran poc temps, ja que era una arma molt difícil de fabricar i molt complexa. Va parar de ser produïda amb menys de 10.000 exemplars. Va ser reemplaçada per la MP43/44, la versió suïssa de la Suomi M31 finlandesa. |
Antropologia | Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana. Marco Polo els esmenta com Soncara. Modernament la tribu viu al Fars i als comtats de Jahrum i Bu Xahr hi ha poblacions amb aquest nom. La capital de la regió fou Ig, i estava dividida en sis districtes i entre les poblacions principals: Zarkan, Ixtabanan, Burk, Tarum, Khayra, Nayriz, Kurm, Runiz, Lar i Darabgird. El territori era força fèrtil i generava molts ingressos en el temps del seljúcides. La tribu estava formada per cinc clans o grups: ismailis, ramanis, karzuwis, masudis i xakanis; eren ramaders i guerrers; els seus caps deien ser descendents d'Ardaixir I. Es diu que el rei sassànida Yezdegerd III es va refugiar entre els xabanqara durant la invasió musulmana. Però no tenen història escrita i no s'esmenten fins al segle xi quan el general gaznèvida Taix Farraix els va expulsar de la rodalia d'Isfahan (1041) i es van replegar al sud; rebutjats pels buwàyhides van emigrar a la regió de Darabgird. El xeic dels ismailis era el més poderós però al segle xi conflictes en aquesta tribu van portar al seu cap Salk ibn Muhammad ibn Yahya va cridar en ajut al cap dels ramanis, Fadluya o Fadlawayh. Hasuya ibn Salk va succeir al seu pare però l'hegemonia es va traspassar als ramanis. Els kazrzuwis pel seu cantó van obtenir dels buwàyhides (ja en decadència), la cessió de Kazerun de la que foren expulsats per l'atabeg Čawuli en la seva expedició al Fars (regió que després va governar); el xeic karzuwi va servir al senyor dels ramanis; els masudis que dominaven a Firuzabad i Xapur Kura van agafar certa importància però el xeic Amiruya fou derrotat per Abu Sad dels karzuwis; Čawuli, ja amo de Fars va nomenar Vixtasf ibn Amiruya com a governador de Firuzabad. Els xakanis no van tenir cap importància i el grup només va actuar com a bandits a la zona de la costa; van reconèixer a Čawuli. Els xabanqara van tenir importància sota els ramadi, amb una dinastia coneguda com a fadlawàyhida pel seu cap Fadlawayh que va durar de 1256 a 1314 o 1354 i amb cert poder local fins a final del segle o potser fins a 1424. Pir Muhammad de Fars hi va passar per anar a la conquesta de Kirman el 1405. El 1415 Xah Rukh hi va enviar a l'amir Xah Malik amb deu mil homes Posteriorment foren una tribu menor kurda. |
Informàtica | En arquitectures d'ordinadors, speedup (acceleració relativa o acceleració teòrica) és un número que mesura la millora relativa de dos sistemes que processen el mateix problema. Més tècnicament, és la millora en velocitat d'execució d'una rutina executada en dues arquitectures similars amb diferents recursos. El terme d'speedup va ser establert amb la Llei d'Amdahl, la qual particularment se centra en la computació paral·lela. Tanmateix, l'speedup pot ser utilitzat més generalment per mostrar l'efecte en el rendiment en qualsevol millora d'un recurs. |
Psicologia | El terme imatge mental és utilitzat en filosofia, en el camp de la comunicació i psicologia cognitiva per descriure la representació cerebral memoritzada o imaginada d'un objecte físic, concepte, idea o situació. La capacitat especialment desenvolupada dels éssers humans a formar, emmagatzemar i utilitzar imatges mentals per comprendre l'entorn i comunicar-se amb altres, està estretament relacionada amb la intel·ligència humana. Els biòlegs i antropòlegs estan dividits sobre aquest tipus de capacitat en altres espècies. Aquest debat, ara en la biologia, és generalment ignorat en altres àrees que tendeixen a centrar-se en la cognició humana. No obstant això, la intel·ligència adaptativa, ja sigui humana o animal, sembla estar fortament vinculada a la capacitat d'emmagatzemar, processar i desenvolupar un capital d'imatges i representacions mentals. |
Agricultura | Eumenes és el gènere tipus de la subfamília Eumeninae ("vespa terrissaire") dels Vespidae. És un gènere gran i molt estès, la majoria de les espècies es troben en regions temperades de l'Hemisferi Nord. La majoria d'espècies són negres o marrons i marcades amb patrons llampants contrastats de color groc, blanc, taronja o vermell (o les seves combinacions). Com la majoria de vèspids les seves ales estan plegades quan descansen. El primer segment del metasoma és estret i allargat, donant una aparença blosa al l'abdomen. El nom li ve donat pel general grec anomenat Eumenes. |
Química | Un editor de molècules és un programa informàtic per crear i modificant representacions d'estructures químiques. Els editors de molècules poden manipular representacions d'estructures químiques en un espai bidimensional o espai tridimensional simulat, a través de computació gràfica 2D o computació gràfica 3D, respectivament. La sortida bidimensional s'utilitza com il·lustracions o per consultar bases de dades químiques. La producció tridimensional s'utilitza per construir models moleculars, generalment com a part dels paquets de programari de simulació molecular. Els editors moleculars de bases de dades com Leatherface, RECAP i Molecule Slicer permeten que un gran nombre de molècules es modifiquin automàticament segons regles com ara com "desprotonar àcids carboxílics" o "trencar enllaços exocíclics" que pot especificar un usuari. Els editors de molècules generalment admeten llegir i escriure almenys un format de fitxer o notació de línia. Els exemples de cadascun inclouen Molfile i especificació d'entrada de línia d'entrada molecular simplificada (SMILES), respectivament. Els fitxers generats pels editors de molècules es poden mostrar mitjançant eines de gràfics moleculars. |
Agricultura | L'horticultura intensiva francesa és un mètode d'horticultura caracteritzat per cultivar la màxima quantitat de plantes en el menor espai i amb la menor quantitat d'aigua possible. Com a mètode molt detallat, es dedicarà més temps que a un hort mitjà, i la maximització de la productivitat i els bonics arreglaments seran més que satisfactoris per a l'horticultor pacient. En aquest mètode està basada parcialment l'agricultura biointensiva, sorgida 80 anys després als EUA. |
Humor | En comèdia, un gag o gag visual és quelcom que transmet el seu humor a través d'imatges, generalment sense l'ús de paraules. Hi ha diversos exemples utilitzats en la història del cinema per directors que han basat la major part del seu humor en gags visuals, fins i tot al punt de no utilitzar el diàleg. Un dels exemples més recents i importants el podríem trobar en la sèrie televisiva Mr. Bean, de Rowan Atkinson, seguint potser l'esquema de gag visual exponenciat per Charles Chaplin juntament amb altres importants figures del cinema mut com els actors Harold Lloyd o Buster Keaton. El primer ús conegut del gag va tenir lloc, com podria per altra banda sembla evident, en la primera pel·lícula d'humor de la història del cinema, L'Arroseur Arrosé (El regador regat), rodada a un minut de metratge pels germans Lumière a 1895 i en la qual un jardiner que rega les seves plantes acaba convertint-se en l'objecte de l'entremaliadura d'un nen. |
Química | L'electrocloració és el procés pel qual es converteix el clorur de sodi (NaCl, també conegut per sal comuna) en hipoclorit de sodi (NaClO, el principal component del lleixiu), mitjançant una electròlisi. La reacció es duu a terme en una cel·la electrolítica, que consta d'un ànode i un càtode per on es fa passar un corrent d'aigua concentrat de clorur de sodi (NaCl) per a posteriorment aplicar-hi un corrent elèctric. Quan el líquid saturat de sal toca tant l'ànode com el càtode, el mateix líquid actua com a pont tancant el circuit, produint-se la reacció. Encara que es pot dur a terme la reacció amb un equip rudimentari, existeixen equips comercials anomenats electrocloradors. Les reaccions implicades són les següents: Reacció neta: NaCl+H₂O→NaOCl+↑H₂ Reaccions principals a la cel·la electrolítica: Principals reaccions a l'ànode: 2Cl--2e-→Cl₂ 2H₂O+2e-→H₂+2OH-Principals reaccions al càtode: Cl₂+2H₂O→HOCl+H++Cl-HOCl→H++OCl-Com es pot observar a la reacció neta es produeix hidrogen que és altament explosiu, per la qual cosa els electrocloradors comercials solen ser verticals (per a afavorir l'evacuació de l'hidrogen) i solen impulsar un cabal d'aire constant per a diluir l'hidrogen i evitar que s'acumuli en algun punt de la cel·la electrolítica. L'electrocloració es pot dur a terme amb un corrent d'aigua dolça prèviament saturat de clorur de sodi (NaCl, sal comuna) o bé amb aigua de mar, però si s'optés per l'aigua de mare s'hauria de tenir en compte les possibles incrustacions degut a l'alta duresa d'aquesta aigua. S'ha estudiat la possibilitat de reaprofitar el corrent de concentrat provinent d'una osmosi inversa (degut a la gran concentració de clorur de sodi present en aquest corrent) com a matèria primera per a realitzar l'electrocloració, però en es demostrà que només sortia rendible econòmicament si la planta dessalés corrents relativament grans. D'altra banda aquest sistema demostrà que era molt eficient reduint l'impacte ambiental del corrent de concentrat que es retornava al medi ambient, ja que disminuïa la concentració de sals, resultant en un corrent menys corrosiu. |
Pedagogia | Perspectiva escolar és una revista escolar publicada en català que va aparèixer el desembre del 1974.Es tracta d'una publicació essencialment de caràcter universitari, que reflecteix el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat. Des d'aquesta perspectiva, la revista s'adreça principalment als professionals de l'educació, contribuint a difondre experiències educatives innovadores i a promoure reflexions teòriques sobre l'ensenyament obligatori, particularment dels infants i joves de 6 a 16 anys i l'educació en general. Des de la seva fundació, la seva gestió és a càrrec d'un consell de redacció. |
Telecomunicacions | Número telefònic únic, número telefònic unificat, i d'altres denominacions similars es refereixen a un servei ofert per empreses telefòniques i de telecomunicacions que permet usar un mateix número de telèfon associat a diverses línies telefòniques, generalment instal·lat en oficines i negocis. Per comptar amb el servei és necessari tenir almenys dues línies telefòniques, encara que generalment es veu instal·lat amb almenys quatre. Aquest servei agilita considerablement la comunicació entre client i venedor; permet memoritzar o anunciar un sol número, amb el qual es podran mantenir múltiples converses o enllaços simultàniament. És per això que també truca al servei número mai ocupat, doncs si està una línia en ús, la trucada entrant passarà a una altra línia. |
Gestió | El Sidelifter és un tipus de camió grua, que incorpora un elevador lateral (en anglès, sidelifter ) al semiremolc. Està dissenyat per a la manipulació de contenidors. Són útils perquè aquest vehicle pot descarregar o carregar contenidors en llocs on no existeixen altres grues. La grua es pot manejar a distància. |
Ràdio | Els prefixos radiofònics són prefixos utilitzats per la International Amateur Radio Union (IARU) per designar els diferents països i territoris, i als radioaficionats que transmeten des d'ells. Segueixen les assignacions establertes per la Unió Internacional de Telecomunicacions, una agència de l'Organització de les Nacions Unides que coordina l'espai radioelèctric mundial que utilitzen totes les estacions emissores. |
Història | Maqaltu o Maqaltuni fou el nom que donaren els urartians a una ciutat situada al sud-oest del llac Txaldir, sotmesa pel rei Sarduri II (r. 753–735 aC). És esmentada en la Crònica d'Argisti de Khorkhor. |
Ecologia | El poll del pubis, cabra o lladella (Pthirus pubis) és una espècie d'insecte ftiràpter de la família Pthiridae, ectoparàsit dels éssers humans i és molt comú al món. S'estima que afecta del 2% al 10% de la població mundial. Fa d'1 a 3 mm de llargada. Es transmet amb molta facilitat, sobretot mitjançant el contacte de persona a persona o amb tovalloles, llençols o mantes infestats. Normalment parasita la zona genital, preferentment entre el pèl púbic, però també pot afectar altres parts del cos amb pèls i fins a les parpelles.Tenen tres fases: la llémena (l'ou), la nimfa (insecte en fase jove), i la lladella adulta. Les cabres, com les xinxes, polls i puces, tendeixen a desaparèixer durant temps de pau i abundància. Tornen a aparèixer, però, en els temps difícils de guerres i crisis a causa principalment de l'augment de la pobresa i d'una reducció en els nivells d'higiene. |
Telecomunicacions | La Corporación Extremeña de Medios Audiovisuales (CEXMA) és un organisme de la Junta d'Extremadura encarregat de produir i difondre productes audiovisuals que serveixin de curs per potenciar les peculiaritats del poble extremeny i l'afermament de la seva identitat a través de la difusió, coneixement i desenvolupament dels valors històrics i culturals en tota la seva varietat i riquesa. Va ser creada el 2000 a través de la Llei 4/2000, de 16 de novembre. No pertany a la FORTA per decisió pròpia. La seva seu es troba a la ciutat de Mèrida, capital d'Extremadura. |
Robòtica | Blade Runner és una pel·lícula dirigida per Ridley Scott l'any 1982. Es tracta d'un dels films de ciència-ficció més importants de la història, fins al punt que ha entrat en el reduït grup de films de culte d'aquest gènere com poden ser Star Wars o Star Trek. El film va representar la consagració del seu director Ridley Scott, que la considera la seva obra més completa i personal, i de l'actor Harrison Ford. El guió, escrit per Hampton Fancher i David Peoples, s'inspira lliurement en la novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick. El repartiment es compon de Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos, M. Emmet Walsh i Daryl Hannah; el dissenyador principal va ser Syd Mead i la música original va ser composta per Vangelis. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els éssers humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles. En un principi, Blade Runner va rebre crítiques contradictòries per part de la premsa especialitzada. Uns quants es van mostrar confosos i decebuts perquè l'obra no tenia el ritme narratiu que s'esperava d'una pel·lícula d'acció, mentre d'altres apreciaven la seva complexitat temàtica. La pel·lícula no va obtenir bons resultats de taquilla en els cinemes estatunidencs, però va assolir un gran èxit en la resta del món. La pel·lícula es va convertir en la favorita de cinèfils i del món acadèmic en general, i va aconseguir ràpidament el títol de pel·lícula de culte. Va tenir un gran èxit com a cinta de lloguer en els videoclubs, èxit basat, en part, en el fet que la pel·lícula s'enriquia a cada nova revisió, i que va ser una de les primeres pel·lícules a ser llançades en format DVD, tot i que amb una qualitat de so i imatge més aviat mediocre.Blade Runner ha estat àmpliament aclamada com un clàssic modern per l'ambientació assolida amb els seus efectes especials i per avançar-se en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del segle xxi com la superpoblació, la globalització o el canvi climàtic. L'han elogiada com una de les pel·lícules més influents de tots els temps, a causa de la seva ambientació detallada i original, una veritable fita visual postmoderna, que realitza una descripció molt realista d'un futur en decadència; descriu un futur en el qual es "retroencaixa". Blade Runner també va permetre posar l'escriptor Philip K. Dick en el punt de mira de Hollywood i, des de llavors, moltes pel·lícules s'han inspirat en la seva obra literària, com Minority Report (amb Tom Cruise) o Desafiament total (amb Arnold Schwarzenegger). |
Estris | Un estrígil (del grec ξύστρα i el llatí strigilis) és un rascador de metall llarg i fi que en la cultura grecoromana es feia servir per netejar-se el cos d'oli. Va ser utilitzat primer pels etruscs després dels seus combats i posteriorment pels romans, com a forma de rentar-se a les termes. Fins a l'època imperial es desconeixia el sabó i mai el seu ús va estar molt difós entre els romans que s'untaven el cos amb oli i després el retiraven amb l'estrígil.En la cultura grega era tradició que els atletes sortissin a la sorra coberts per olis que, al final de la competició, es retiraven cerimoniosament juntament amb la pols i la brutícia del cos. Aquest ritual és el que va plasmar Lísip en el seu Apoxiòmenos. No obstant això, algunes fonts clàssiques indiquen que l'estrígil també podia ser usat abans del bany i en absència d'aplicació d'olis prèvia per afavorir la transpiració i retirar les capes de pell morta. Així ho indica Aristòtil, i davant el grau d'abrasió del mètode, Hipòcrates recomana emprar l'esponja en el seu lloc, especialment en el cas de malaltia cutània aguda. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.