label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geografia | Aninoasa (en hongarès: Aninósza o Aninószabányatelep) és una ciutat del comtat de Hunedoara a la regió de Transsilvània de Romania. La ciutat es troba a la vall de Jiu, que és una conca de carbó, i molts dels residents de la ciutat són miners de carbó. La major part de la ciutat es va construir al llarg del rierol Aninoasa, i la ciutat està separada en dues zones pel riu West Jiu. "Anin" significa "vern" en romanès. Aninoasa és la ciutat més antiga del comtat de Hunedoara, esmentada ja el 1453 dC. Administra un poble, Iscroni (Alsóbarbatyeniszkrony). Segons el cens del 2011, la ciutat tenia 4360 habitants, dels quals el 88,18% dels habitants eren romanesos, el 7,1% gitanos i el 4,18% hongaresos.Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. |
Geografia | La llista de districtes de Bengala Occidental conté els 19 districtes de Bengala Occidental. Estan agrupats en tres divisions |
Telecomunicacions | La comunicació òptica és qualsevol forma de comunicació que utilitza la llum com a medi de transmissió. Un sistema òptic de comunicació consisteix en un transmissor que codifica el missatge dins d'un senyal òptic; un canal, que transporta el senyal al seu destí; i un receptor, que reprodueix el missatge des del senyal òptic rebut. |
Geologia | La biogeoquímica és la disciplina científica que estudia els processos i reaccions biològics, químics, físics i geològics, que regeixen la composició del medi natural (incloent-hi la biosfera, la criosfera, la hidrosfera, la pedosfera, l'atmosfera i la litosfera). En particular, la biogeoquímica estudia els cicles d'elements químics com el carboni, el nitrogen i el fòsfor, les seves interaccions i la incorporació en els éssers vius i el seu transport a través dels sistemes biològics a escala tant microscòpica com global. És a dir, la seva activitat se centra en els cicles dels elements químics que són conduïts per l'activitat biològica o hi tenen un impacte. La biogeoquímica és una ciència de sistemes relacionada estretament amb l'ecologia de sistemes.Inclou l'estudi de la distribució i de la migració dels elements químics presents en els organismes vius i, entre d'altres, en la necromassa que contribueix a la formació dels combustibles fòssils, a més d’altres processos geològics en què hi hagin intervingut els éssers vius. També l'estudi de l’activitat geoquímica dels organismes i de la regulació del metabolisme dels sistemes vius. (en biogeochemistry; es biogeoquímica; fr biogéochimique) |
Filosofia | Camí de servitud (en anglès, The road to serfdom) és un llibre escrit per l'economista i filòsof austríac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a través de la planificació central. Argumenta que l'abandó de l'individualisme i el liberalisme clàssic inevitablement condueix a una pèrdua de llibertat, la creació d'un societat opressiva, la tirania d'un dictador, i la servitud de l'individu. Hayek va desafiar la visió general entre els acadèmics britànic sobre que el feixisme (i el nacionalsocialisme) era una reacció capitalista en contra del socialisme. Va argumentar que feixisme, socialisme i nacionalsocialisme tenien arrels comunes en la planificació econòmica central i donant la preponderància a l'estat per sobre l'individu. Des de la seva publicació el 1944, Camí de servitud ha estat una influent i popular exposició de llibertarisme de mercat. Se n'han venut més de dos milions de còpies.Camí de Servitud havia de ser l'edició popular del segon volum del tractat de Hayek titulat L'abús i la decadència de la raó i el títol estava inspirat en els escrits del pensador liberal clàssic francès del segle xix Alexis de Tocqueville en la "carretera cap a la servitud". El llibre fou inicialment publicat a la Gran Bretanya per Routledge el març de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, i es feu força popular, tot i que Hayek l'anomenà "el llibre que no es podia obtenir", a causa del racionament de paper que hi havia durant la guerra. Va ser publicat als Estats Units per la University of Chicago Press el setembre de 1944 i aconseguí gran popularitat. Per iniciativa de l'editor Max Eastman, la revista americana Reader's Digest en publicà una versió resumida l'abril de 1945, portant Camí de servitud a assolir una àmplia audiència més enllà dels cercles acadèmics. Camí de servitud ha tingut un impacte significatiu en el moviment conservador i llibertari econòmic del segle XX i encara avui és citat amb freqüència. |
Dansa | El moonwalk (en català «caminada lunar») és un pas de ball que va ser popularitzat per Michael Jackson durant la presentació de "Billie Jean" a Motown 25: Yesterday, Today, Forever en 1983. Consisteix en una sèrie de passos lliscant un peu darrere l'altre sense desenganxar-los del sòl, de tal manera que es produeixi l'efecte òptic de lliscament cap a davant, mentre la persona es desplaça cap enrere. Cal destacar que Michael Jackson mai es va atribuir el pas com a seu i hi ha moltes instàncies registrades de versions similars d'aquest pas de ball des dels anys 30. |
Art | Esther María Koplowitz y Romero de Juseu (Madrid, 10 d'agost de 1950) és una empresària espanyola, a més de la VII marquesa de Casa Peñalver. Segons Forbes, el març de 2013 la seva fortuna era de 1000 milions de dòlars, la qual cosa la convertia en la dissetena persona més rica d'Espanya i la 1342a del món. Té tres filles, Esther, Alicia i Carmen. |
Geografia | El Campament de Presoners de Pisagua fa referència a l'ús de diversos espais i instal·lacions de la localitat de Pisagua, a la Regió de Tarapacá, al nord de Xile, com a camp de concentració de presos polítics en dos períodes del segle xx. El primer camp de presoners es va construir a finals dels anys 1940, durant la presidència de Gabriel González Videla, com a camp de detenció per a comunistes mentre va estar vigent l'anomenada «Ley Maldita». A aquest camp va ser destinat el llavors tinent Augusto Pinochet, qui anys més tard liderà el cop d'estat de 1973 i la dictadura militar imposada a continuació. En els primers dies posteriors a aquest cop militar es va establir el segon camp de presoners per a detenir els partidaris de la Unidad Popular i del govern del president assassinat Salvador Allende. Aquest camp de concentració es va mantenir fins a octubre de 1974.El Campament de presoners de Pisagua va ser un dels llocs més significatius en què van perpetrar-se violacions dels drets humans durant la dictadura militar. Després del retorn de la democràcia el 1990, es van trobar fosses comunes amb despulles d'executats polítics que van permetre l'obertura d'accions judicials en el que es va denominar Cas Pisagua. |
Filologia | El Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC, és un diccionari bilingüe grec antic-català, fruit de l'obra col·lectiva d'un grup d'hel·lenistes catalans, sota la direcció de Joan Alberich i Mariné i Francesc J. Cuartero i Iborra, publicat l'any 2015. |
Pedagogia | El treball manual, com a activitat creativa i de lleure, consisteix a elaborar objectes artístics diversos a mà, amb ajuda o sense d'eines. Els objectes o treballs manuals que se n'obtenen depenen de la idea i el mètode del creador, així com de l'esforç i de la seva destresa. Generalment en aquestes tasques es busca una realització personal, una expressió de les capacitats creatives, sovint una forma de desconnectar de la feina quotidiana, i també poden ser un entreteniment per combatre el tedi o l'avorriment. Amb els infants, com ara a les escoles, és una activitat comuna que els pot ajudar a desenvolupar habilitats manuals i estètiques. El treball manual té virtuts en altres aspectes com ara en la teràpia. Moltes vegades fer treballs manuals fa que les persones es relaxin i se sentin millor. Com a exemple hi ha l'elaboració de treballs de paper a mà, que té aspectes terapèutics, ja que, quan es treballa amb el paper, hom pot anar fent tasques manuals i sentir-se més relaxat. Es pot aprendre història investigant els mètodes de producció de treballs manuals. Al llarg del temps hi ha hagut molts mètodes per crear diversos treballs manuals. Es poden aprendre tots aquests mètodes perquè serveixin de base quan es vol crear. Abans de crear cal saber que han fet altres prèviament per evitar cometre els mateixos errors del passat. |
Biotecnologia | La biocontenció, un terme força relacionat amb la bioseguretat, està, fortament relacionada als factors físics i constructius associats amb el disseny d'una instal·lació, i implica una participació activa de arquitectes, enginyers i equips constructius sota unes directius estrictes per part dels usuaris finals. La biocontenció és un assumpte altament tècnic i tecnològic (sistemes electrònics accés personal, calefacció, ventilació, estanquitat instal·lacions, filtració absoluta d'aire, tractament efluents i residus sòlids eficientment inactivadors, sistemes de descontaminació, etc.) en el que hi ha pocs estàndards reconeguts. És un element crucial, ja que el cost d'una instal·lació de biocontenció (nivell 3 bioseguretat) és de l'ordre de 2 a 4 vegades més alt que una instal·lació de nivell bioseguretat 2 (un laboratori microbiològic estàndard), i els seus costos operacionals seran de l'ordre de 4 a 8 vegades més alts (Abad et al., 2010). S'estima que les despeses de manteniment per instal·lacions de màxima contenció és entre el 10 i el 15% anual de les despeses de construcció, ja de per si molt elevades (Heckert et al., 2011). Qualsevol mesura estructural no ben presa en el seu moment tindrà un impacte creixent al llarg del temps. Segons l'Organització Mundial de la Salut es distingeixen quatre nivells de bioseguretat, de NBS1 a NBS4 relacionats, si bé no exactament i directament, amb els grups de risc microbiològic. Els laboratoris, segons aquesta classificació, s'ordenen tal com segueix: laboratoris bàsics, nivells de bioseguretat 1 i 2; laboratoris de biocontenció, nivell de bioseguretat 3; i nivell de bioseguretat 4 assignat als laboratoris de màxima biocontenció. |
Objectes astronòmics | Muscida (Òmicron de l'Ossa Major / ο Ursae Majoris) és un estel situat a la constel·lació de l'Ossa Major; la seva magnitud aparent és +3,36. El seu nom, un dels pocs provinents del llatí, significa «musell», sent també utilitzat per designar a π¹ Ursae Majoris i π² Ursae Majoris. Muscida és una estrella gegant groga de tipus espectral G5III amb una temperatura superficial de 5.157 K. La seva lluminositat és 140 vegades major que la del Sol i té un radi 15 vegades més gran que el radi solar. El seu espectre mostra una metal·licitat similar a la del Sol i, com altres gegants, gira lentament sobre si mateixa, emprant fins a 250 dies a completar una volta completa. Amb una massa tres vegades major que la del Sol, Muscida va començar la seva vida fa aproximadament 360 milions d'anys com un estel blau calent; actualment travessa l'anomenada «Llacuna de Hertzsprung», una secció del diagrama de Hertzsprung-Russell amb molt pocs estels —hom pensa que els estels travessen aquesta secció en molt poc temps en comparació de la seva vida total—. És a més un estel variable la lluentor del qual varia entre magnitud +3,3 i +3,8.Muscida té una tènue companya de magnitud 15 a 7,1 segons d'arc. És una nana roja de tipus M1 i està separada de Muscida almenys 400 ua. Atès que el període orbital és, com a mínim, de 4.100 anys, no s'ha pogut observar moviment orbital. Ambdós estels s'hi troben a 185 anys llum del sistema solar. |
Cultura popular | La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà. Tot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars, el fenomen de Gavaldà va obtenir ràpidament un ressò excepcional. Per atrapar la "bèstia" es van arribar a mobilitzar tropes reials, i la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena, home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones; els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar. En tot cas, el drama va resultar molt oportú per a la premsa, que des de la fi de la Guerra dels Set Anys patia d'una manca de vendes; així, el Courrier d'Avignon local, seguit per La Gazette de France d'àmbit estatal, van seguir l'afer convertint-lo en un veritable fulletó ràpidament adoptat per altres publicacions europees.Entre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la "bèstia". El primer va ser un gran llop, abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine al territori de l'abadia reial des Chazes. A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment. El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767 per Jean Chastel, un habitant de La Besseyre-Saint-Mary. Segons la tradició, l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà, ja que a partir d'aleshores no se li va atribuir cap més mort. |
Arquitectura | L'Eixample de Lleó es va posar en marxa el 1904 entorn del seu eix principal, el carrer Ordoño II. L'eixample va tenir un desenvolupament lent, on la ciutat va començar a ocupar Ordoño II, seguint amb la construcció d'edificis al seu voltant. L'escassa demanda i la falta de serveis públics van retardar el desenvolupament total mentre la ciutat s'expandia en l'extraradi amb nous barris obrers. |
Astronomia | En astronomia, el diagrama color–color és un diagrama que compara les magnituds aparents d'estels a diferents longituds d'ona. Normalment els Astrònoms observen estretes bandes al voltant de determinades longituds d'ona, i els objectes observats tenen diferents lluminositats a cada banda. La diferència en la lluentor entre dues bandes es coneix com a color. En els diagrames color-color, el color definit per dues bandes de longitud d'ona se situa en l'eix horitzontal, i llavors el color definit per altres diferències de lluentor (encara que normalment hi ha una banda involucrada en la determinació dels dos colors) se situarà en l'eix vertical. |
Esoterisme | Martina (segle I dC), va ser una dona siriana, fetillera i molt experta en verins. Només Tàcit parla d'ella, i diu que tenia molt mala fama a la província Síria a causa dels seus enverinaments. Va fer amistat amb Plancina, la dona de Gneu Calpurni Pisó (governador de Síria del 17 al 19), acusat de l'enverinament de Germànic, nebot de Tiberi, l'any 19 dC. Gneu Senti Saturní la va enviar a Roma l'any 21 per iniciativa de Publi Vitel·li, Quint Verani i altres, per testimoniar en el judici per l'enverinament de Germànic, però va morir sobtadament a la seva arribada a Brundusium l'any 21. Tàcit diu que en una trena del seu pentinat hi van trobar verí, sense que el seu cos tingués cap senyal de suïcidi. |
Dansa | L'alemanda, o allemande com s'anomena en francès, a vegades també alemanya en català, és una peça de música i un ball que va tenir un lloc important en el repertori musical i coreogràfic, principalment al segle xviii. |
Història | Zallara fou una regió de l'Imperi Hitita que podria correspondre a les regions d'Anatòlia posteriorment conegudes com a Pisídia, Licaònia o Cilícia. Hi va combatre Labarnas I. |
Enginyeria | Una detonació (del llatí: detonare: 'tronar') és un tipus de combustió supersònica que implica l'existència d'una ona expansiva i una zona de reacció darrera d'aquesta. Les detonacions ocorren en els explosius sòlids i liquids, com també en gasos reactius. La velocitat de detonació en els explosius sòlids i líquids és molt més alta que en els explosius gasosos, la qual cosa permet observar el sistema d'ones amb un detall més gran (a més alta resolució). Es diferencia de la deflagració, la qual és una combustió subsònica.Alguns materials explosius poden detonar en absència d'oxigen, per exemple en el cas de l'acetilè, ozó i el peròxid d'hidrogen. Una detonació és un procés dràstic de transformació de l'energia que conté un material, gairebé sempre és un procés químic, que s'intercanvia a velocitats altes amb el medi que l'envolta. Per a mesurar el poder detonant d'un material amb propietats explosives, es fa servir la definició de "poder detonant" i s'expressa en metres per segon, donades les característiques particulars del material químic que es tracti. La detonació és un ràpid microcanvi (pràcticament instantani), que un detonador injecta al material que es vol detonar, una certa quantitat d'energia que a aquest li resulta impossible d'acumular, emmagatzemar, o dissipar per algun altre medi. Això fa que en el material sotmès es produeixi una reacció crítica, principalment en la que la seva estructura molecular experimenta una dràstica pèrdua de la seva geometria estructural o deformació física. Per exemple, un dipòsit de combustible -gasolina-, té molt més poder detonant quan aquest material s'activa dins el contenidor, que no pas aquesta mateixa gasolina activada sense estar comprimida en un recipient. La diferència de detonació és exponencial a la càrrega, la capacitat de reacció química del material, i al contenidor reductor. |
Conflictes | Aquesta és una llista de les manifestacions o concentracions de les Illes Balears més importants des de la mort de Franco (1975). |
Geografia | En aquest nom xinès, el cognom és Zhang.Zhang Heng (xinès tradicional: 張衡, xinès simplificat: 张衡, pinyin: Zhāng Héng, Wade-Giles: Chang Heng; 78–139 EC) va ser un astrònom, matemàtic, inventor, geògraf, cartògraf, artista, poeta, estadista, i estudiós literari xinès originari de Nanyang, Henan. Va viure durant la Dinastia Han Oriental (25–220 EC) de la història xinesa. Va ser educat a les ciutats capitals de Luoyang i Chang'an, i va començar la seva carrera com un funcionari de menor importància a Nanyang. Finalment, va esdevenir Cap Astrònom, Prefecte de Comandants per Carruatges Oficials, i llavors Membre de Palau a la cort imperial. Les seves postures inflexibles sobre algunes qüestions històriques i de calendari van portar a Zhang ser considerat una figura polèmica, el qual li va impedir esdevenir un historiador oficial de la cort. La seva rivalitat política amb els eunucs del palau durant el regnat de l'Emperador Shun (r. 125–144) va portar a la seva decisió de retirar-se de la cort central per servir com a administrador de Hejian, a Hebei. Ell va tornar de la seva casa a Nanyang per un breu període, abans de ser cridat per servir a la capital, una vegada més en el 138. Ell transí allí un any més tard, en el 139 EC. Pel segle ii EC es creu que inventà el primer sismògraf Didong Yi, i hi ha investigadors que en dubten de la veracitat o exactitud d'açò.Zhang Heng va començar la seva carrera com assistent civil menor a Nanyang. Eventualment, va esdevenir Astrònom en Cap, Prefecte dels Grans Mestres per als Carros Oficials, i després ecom assistent de palau a la cort imperial. La seva postura intransigent en qüestions històriques i calendàriques va portar a convertir-se en una figura polèmica, impedint l'augment a la categoria de Gran Historiador. La seva rivalitat política amb els eunucs de palau durant el regnat de l'Emperador Shun (r. 125–144) va portar a la seva decisió de retirar-se de la cort central per servir com a administrador de Hejian a Hebei. Zhang va tornar a casa a Nanyang per un curt temps, abans de ser demanat a servir a la capital un cop més en 138. Allà va morir un any després, en 139. Zhang va aplicar els seus coneixements de mecànica i engranatges en diverses de les seves invencions. Va inventar the world's first esfera armil·lar d'accionament hidràulic per assistir l'observació astronòmica; va millorar el flux d'entrada del rellotge d'aigua mitjançant l'addició d'un altre tanc; i va inventar el primer sismòmetre del món, que discernia la direcció cardinal d'un terratrèmol a una distància de 500 km. Ell va millorar els càlculs anteriors xinesos de pi. A més de documentar unes 2.500 estrelles en el seu extens catàleg estel·lar, Zhang també postula teories sobre la Lluna i la seva relació al Sol: específicament, va discutir l'esfericitat de la Lluna, la seva il·luminació reflectida per la llum solar en una cara i la natura oculta de l'altre, i l'explicació dels eclipsis solar i lunar. La seva poesia fu (rapsòdia) i shi va ser reconeguda en el seu temps, estudiada i analitzada pels escriptors xinesos posteriors. Zhang va rebre molts honors pòstums per la seva erudició i enginy; alguns erudits moderns han comparat el seu treball en astronomia al del grecoromà Ptolemeu (AD 86–161). |
Lingüística | En un assaig, article o llibre, la introducció és una secció inicial el propòsit principal de la qual és contextualitzar el text font o ressenyat que està exposat a continuació, en general en forma de cos o desenvolupament del tema, i posteriorment com a conclusions.A la introducció normalment es descriu l'abast del document, i se'n dona una breu explicació o resum. També pot explicar alguns antecedents que són importants per al posterior desenvolupament del tema central. Un lector en llegir la introducció hauria de poder fer-se una idea sobre el contingut del text, abans de començar la seva lectura pròpiament dita. |
Dret | La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic. A principis del segle xiii ja es designà universitas proborum hominum al conjunt de prohoms que representaven a totalitat dels habitants d'una vila o ciutat amb personalitat jurídica de tipus pre-municipal en virtut de la concessió i reconeixement d'un privilegi. Aquesta representació gaudia de certa representació tant davant el poder reial, del poder senyorial, o davant de tercers. El desenvolupament municipal durant l'edat mitjana es consolidarà durant l'edat moderna, on la «universitat» és la designació pròpia en català assimilable, amb la justa prudència, als municipis actuals constituïts i organitzats en assemblees, consells i magistrats. En les zones rurals, els llocs i les parròquies s'organitzaran municipalment en comuns. Ambdues institucions municipals, les universitats i els comuns, eren representants de la col·lectivitat i formaven la base del cos municipal. |
Història | L'Institut Històric i Geogràfic Brasiler (portuguès: Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro), IHGB, fundat el 21 d'octubre de 1838, és l'autoritat més antiga i tradicional de promoció, investigació i preservació de les ciències històriques i geogràfiques, culturals i socials al Brasil.La seva creació, juntament a la fundació de l'Arxiu Públic de l'Imperi i a la ja existent Acadèmia Imperial de Belles Arts, formen part dels esforços realitzats pel Partit Conservador durant la regència de Pedro de Araújo Lima per construir un estat imperial fort i centralitzat. Entre els 27 membres fundadors, s'hi trobaven Januário da Cunha Barbosa, José de Cunha Matos o José Feliciano Fernandes Pinheiro, qui seria el primer president de l'entitat.L'organisme és l'encarregat de la publicació de la Revista do Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro, editada des de 1839 amb caràcter trimestral. Totes les revistes es troben digitalitzades i disponibles públicament al lloc web de l'IHGB. |
Informàtica | OmegaT és un programari de traducció assistida per ordinador. Escrit en el llenguatge de programació Java, és gratuït i és desenvolupat per l'OmegaT Project, un grup de traductors i programadors independents. No utilitza cap format intermedi (XLIFF o PO) i permet la traducció directa dels formats que accepta. Accepta l'estàndard de memòries de traducció TMX. |
Història | Eustaci de Beirut (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou un bisbe de Beritos o Beirut del segle v que va presidir un sínode de bisbes a Beirut el 448 i que va estar present al concili de Calcedònia el 451. |
Administració | L'administració forestal són el conjunt d'òrgans que a les administracions públiques tenen com a finalitat la creació, foment, millora, conservació i defensa de la riquesa forestal. L'administració forestal neix durant la segona meitat del segle xix per donar solució a un greu problema de desforestació pan-europeu, derivat de l'excés de demanda de fustes i llenyes en els moments primerencs de la Revolució Industrial. El problema que es plantejaven els estats europeus no era estrictament ambientalista sinó que era tangible. Tangible, principalment, perquè derivava en dos problemes: Manca de productes forestals. Sentit productivista de les necessitats forestals. Abastament dels mercats. i Inundacions descontrolades. Ocasionades per l'eliminació de la coberta vegetal (espoli dels boscos, per fusta, pastura…) amb la conseqüent desprotecció del sòl. Fenomen que facilita fortes avingudes d'aigua pluvial amb riscos per la població i els seus béns, alhora que es provocaven processos erosius que aterraven els pantans.Les administracions forestals dels estats europeus, inicialment incidien únicament en els boscos de propietat pública, no es condicionava la propietat privada. L’intervencionisme forestal en els boscos de propietat privada s’inicia més tard, ja al segle xx. |
Estris | Un aixafapatates és un estri de cuina emprat per aixafar i trinxar menjars tous per fer-ne puré. Consisteix en un mànec amb una aixafadora en una punta (a noranta graus del mànec) format per una planxa amb forats, una reixa, o un filferro gruixut en forma de ziga-zaga. A diferència d'eines com el batedor de braç o el passapuré que són capaços de convertir els aliment en un puré molt fi i homogeni, l'aixafapatates els trinxa d'una forma més irregular, conservant així una part de la textura de l'aliment original. A part de la patata, serveix per trinxar aliments com els cigrons, el moniato o les nyàmeres. |
Objectes astronòmics | L'estrellla o estel de Przybylski (V816 Centauri) és un estel an la constel·lació de Centaure, Centaurus, de magnitud aparent +8,02. Descoberta per l'astrònom Antoni Przybylski (pronunciat Yibilski) el 1961, és un estel químicament peculiar extrem, amb línies espectrals fortes d'elements lantànids. El seu espectre és similar al d'un estel de tipus S —estrella molt evolucionada amb una atmosfera enriquida per material procedent de la nucleosíntesi interior—, però en altres aspectes s'assembla a un estel de la seqüència principal o a una subgegant.Els primers estudis del camp magnètic de l'estel de Przybylski van mostrar un camp magnètic longitudinal en el rang Hz = −2.100 a −2.500 ± 450 g, sense que s'hi trobara una variabilitat significativa en aquest. Mesures posteriors concedeixen la meitat de força al camp magnètic longitudinal, Hz = −1014 ± 72 G. El 1978 s'hi va trobar que l'estel de Przybylski és un estel polsant i és prototip dels estels Ap d'oscil·lacions ràpides (roAp). Observacions de la velocitat radial utilitzant l'espectròmetre HARPS mostren oscil·lacions multiperiòdiques amb dos grups de modes igualment espaiats.La composició química de l'estel de Przybylski és enigmàtica. Ja el 1974 es van identificar línies espectrals corresponents a 51 elements químics diferents. Posteriors observacions van evidenciar la sobreabundància de lantànids i també van confirmar, amb un grau alt de confiança, la presència de línies de tecneci i de prometi —el període de semidesintegració de les quals és de 17,7 anys—. També es van identificar les línies de tots els elements radioactius amb nombres atòmics entre Z = 84 i Z = 99, a excepció d'àstat i franci. La presència d'aquests elements radioactius de vida tan curta és difícil d'entendre. S'ha proposat que alguns processos desconeguts, del tipus flamarades o erupcions, tenen lloc en la seva atmosfera. Igualment s'ha suggerit que l'existència d'elements amb Z < 92 és deguda al decaïment radioactiu natural de tori i urani estratificat en l'atmosfera superior. Una altra possible explicació es relaciona amb el fort camp magnètic, que pot estar en l'origen d'una acceleració significativa de partícules carregades, principalment protons i partícules alfa, que modifiquen el contingut superficial per la interacció amb el material estel·lar.Malgrat molts anys de recerques, les extraordinàries anomalies químiques de l'estel de Przybylski romanen sense explicació. |
Telecomunicacions | L'efecte Puntbarra (o Slashdot en anglès), també conegut com a slashdotting, es produeix quan un lloc web popular enllaça amb un lloc web més petit, provocant un augment massiu del trànsit. Això sobrecarrega el lloc més petit, cosa que fa que s'alenteixi o fins i tot no estigui disponible temporalment. Això té el mateix efecte que un atac de denegació de servei, encara que sigui accidentalment. El nom prové de l'enorme afluència de trànsit web que resultaria de la connexió del lloc de notícies tecnològiques Slashdot a llocs web. Les circumstàncies originals han canviat, ja que es va informar que el 2005 les multituds instantànies ("flash crowds" en anglès) de Slashdot disminuïen a causa de la competència de llocs similars, com els apareguts en català Puntbarra y en castellà Barrapunto, i de l’adopció general de plataformes d’allotjament en núvol elàsticament escalables. L'efecte s'ha associat amb altres llocs web o metablogs com Fark, Digg, Drudge Report, Imgur, Reddit i Twitter, cosa que ha conduït a termes com "farked" o "drudged", que es troben sota l'"efecte Reddit" o que reben una "abraçada de mort" des del lloc en qüestió. Els Google Doodles, que enllacen amb els resultats de la cerca sobre el tema del "doodle", també generen elevats trànsits a la pàgina de resultats de la cerca. Normalment, els llocs menys robustos no poden fer front a l'enorme augment del trànsit i no estan disponibles –les causes més freqüents són la manca d’amplada de banda de dades suficient, els servidors que no aconsegueixen fer front a l’alt nombre de sol·licituds i les quotes de trànsit. Els llocs que es mantenen en serveis d’allotjament compartit solen fallar quan s’enfronten a l'efecte Slashdot. Una multitud instantània és un terme més genèric sense utilitzar cap nom específic que descrigui un fenomen de xarxa en què una xarxa o un amfitrió rep de sobte molt trànsit. De vegades, això es deu a l'aparició d'un lloc web en un bloc o en una columna de notícies. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la transitivitat és una propietat que pot tenir una relació binària. Una relació R sobre un conjunt A és transitiva quan es compleix que sempre que un element es relaciona amb un segon i aquest segon amb un tercer, llavors el primer també es relaciona amb el tercer.Expressat més formalment: ∀ a , b , c ∈ A : a R b ∧ b R c ⟹ a R c {\displaystyle \forall a,b,c\in A:\quad aRb\land bRc\Longrightarrow aRc} |
Estris | L'escuradents, furgadents o bastonet higiènic és un estri que es fa servir després dels àpats per a escurar restes de menjar que han romàs entre les dents. Entre altres utilitats de l'escuradents hi ha la de punxar i ficar-se a la boca petites porcions de menjar com les que es poden servir en els aperitius. Curiosament, en el ram de la construcció s'utilitza com a falca durant la instal·lació de rajoles. Té una forma prima i allargada, d'uns 7 cm, acabada en punxa per una o totes dues puntes. Normalment, està fet de fusta, si bé també es fabrica en plàstic, especialment a Amèrica, i llavors sol ser tubular. Ocasionalment, també es fan servir altres materials, com ara bambú o metall. |
Enginyeria | Un radiòmetre és un aparell per a mesurar el flux radiant o la radiació electromagnètica. Generalment, el terme radiòmetre denota un detector de la radiació infraroja, encara que això inclou els detectors que operen en qualsevol longitud d'ona electromagnètica. Un exemple comú és el radiòmetre de Crookes, en què hi ha un rotor en un buit parcial. El radiòmetre de Nichols segueix un altre principi físic i és més sensible que el de Crookes. Un radiòmetre de microones treballa en la longitud d'ona de les microones. El radiòmetre MEMS, inventat per Patrick Jankowiak, pot treballar sota els principis físics de Nichols o Crookes i sota un ampli espectre de longituds d'ona a nivells d'energia de partícules. |
Història | La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegada en la Gesta Comitum Barchinonensium, crònica catalana escrita en llatí vers el 1180 pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll durant el regnat d'Alfons II d'Aragó «el Cast». La llegenda medieval exalça la memòria mítica del comte Guifré I de Barcelona, per tal de glorificar els orígens del Casal d'Aragó i legitimar tant la potestas (poder) sobre el Comtat de Barcelona, així com la seva heretabilitat. La llegenda catalana medieval de Guifré el Pilós no s'ha de confondre amb la Llegenda de les quatre barres de sang, compilada a València durant el segle xvi. |
Jocs | Els Madelman van ser unes figures d'acció que van esdevenir una de les joguines més populars a l'estat espanyol durant la dècada de 1970. Fabricades de 1968 a 1983, posteriorment es va intentar reprendre la seva producció en diverses vegades però sense el mateix èxit. |
Enginyeria | El cub de Leslie és un aparell inventat pel físic John Leslie en 1804 que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superfícies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una està coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta està envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector tèrmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt més que les altres tres. |
Matemàtiques | En matemàtiques, el terme univariable es refereix a una expressió, equació, funció o polinomi que té només una variable. En cas que tinguin més d'una variable s'anomenen multivariables. En alguns casos la distinció entre els casos univariable i multivariable és fonamental: per exemple, el teorema fonamental de l'àlgebra i l'algorisme d'Euclides per polinomis són propietats bàsiques dels polinomis univariables que no es poden generalitzar a polinomis multivariables. El terme s'utilitza en estadística per distingir una distribució d'una variable respecte d'una distribució de diverses variables. |
Protestes | La vaga general catalana de 2017 (també coneguda com a vaga 3-O) fou una vaga general convocada a Catalunya el dimarts 3 d'octubre de 2017 pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, així com pels diferents Comitès de Defensa de la Vaga, successors dels Comitès de Defensa del Referèndum. El motiu de la convocatòria fou per a denunciar la vulneració de drets i l'empitjorament de les condicions laborals en diferents centres de treball fruit de la intervenció en ells dels cossos de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil, emmarcada dins la campanya repressiva anomenada Operació Anubis contra la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant la urgència dels esdeveniments, la petició de vaga fou tramitada el 21 de setembre i d'acord amb el preavís legalment establert, aquesta no es pogué realitzar abans del 3 d'octubre. Paral·lelament, l'1 d'octubre, després dels violents fets repressius durant la jornada electoral del referèndum sobre la independència de Catalunya, la Taula per la Democràcia decidí convocar una paralització social general, sota el nom d'Aturada de país, pel mateix 3 d'octubre. La composició d'aquesta plataforma gaudí de gran transversalitat, agrupant a entitats socials (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural), organitzacions sindicals (CCOO, UGT, USOC) i organitzacions patronals (PIMEC, CECOT), entre moltes altres. La principal Associació empresarial, la Patronal Foment es mostrà contrària a la vaga. El motiu fou per a reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l'Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. |
Art | Tríptic de la Pedra Filosofal, es tracta de la sèrie de tres quadres realitzats per Joan Abelló, amb motiu d’un viatge que va realitzar a Bèlgica en cotxe. La peça va ser duta a terme entre 1966 i 1967 i segons Pedro Voltes, es plasma la dòcil finor amb la qual l'esperit d’Abelló es disposa sempre a recollir qualsevol suggestió casual del món per convertir-la en matèria pictòrica. L’obra completa forma part de la col·lecció del Museu Abelló, així com l'esbós que va fer abans, Esbós Pedra Filosofal. |
Geografia | La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà. El treball podria haver-se començat no abans del 20 aC. Una primera edició es va publicar el 7 aC seguit per un buit temporal, es reprèn el treball donant vida a una edició final a tot tardar el 23 en l'últim any de la vida d'Estrabó. Estrabó probablement va treballar en la seva Geografia i alhora en l'extraviada Història, ja que Geografia conté una quantitat considerable de dades històriques. Excepte per parts del Llibre 7, ha arribat fins als nostres temps complet. |
Ciència militar | Una espingarda o espringarda, és un tipus d'arma medieval de setge equivalent a una gran balista que podia anar muntada sobre rodes o sobre un afust fix i que s'utilitzava per a llançar fletxes o dards de ballesta grossos, boles de pedra, o foc grec. Descrita des del segle XI a l'Imperi Romà d'Orient, fou utilitzada a Europa a partir dels segles XII-XIII fins al segle xv, per a la defensa o l'atac de les places fortes. També podia ser utilitzada per llançar boles de plom. |
Química | El procés de Haber-Bosch, també anomenat síntesi de Haber–Bosch, o simplement síntesi de Haber, és la reacció de fixació del nitrogen amb nitrogen gas i hidrogen gas, sobre un catalitzador de ferro enriquit, per produir amoníac. El procés o síntesi de Haber és important perquè l'amoníac és difícil de produir a escala industrial, i, a més, els adobs fabricats amb amoníac són necessaris per proveir un terç de la població mundial. Malgrat que el 78,1% de l'aire que respirem és nitrogen, aquest gas no és gaire reactiu, ja que les molècules de nitrogen estan unides per enllaços triples. A començaments del segle XX aquest mètode de producció de l'amoníac es va desenvolupar, aprofitant l'abundància de nitrogen a l'atmosfera. D'aquesta manera, l'amoníac es pot oxidar per aconseguir nitrats i nitrits, els quals són imprescindibles per produir adobs de nitrats i explosius. |
Química | La nomenclatura SMILES (de l'anglès; Simplified Molecular Input Line Entry Specification, Especificació de Línia Molecular d'Entrada Simplificada), és una manera de representar l'estructura química usant cadenes de caràcters alfanumèrics de tipus ASCII. Les cadenes de SMILES són molt útils per ser introduïdes en programes especialitzats i representar molècules sense la necessitat de dibuixar la molècula manualment. El 2006, la IUPAC va introduir l'InChl com a llenguatge estàndard per a les representacions moleculars, encara que es creu que el SMILES és més intel·ligible per a la lectura humana. Exemples de molècules amb enllaços simples; C representa el metà (CH4) O representa l'aigua (H₂O) CCO representa l'etanol (CH3CH2OH) CC(C)C representa el 2-butà (CH3CH(CH3)CH3)Enllaços dobles(=) i triples(#); O=C=O representa el diòxid de carboni (CO₂) C#C representa l'acetilè (HC≡CH) CC(=O)O representa a l'àcid acètic (CH3COOH)Hidrocarburs cíclics; C1CC1 representa al ciclopropà c1ccccc1 representa al benzèAltres hidrocarburs; C/C=C/C representa el (E)-but-2-è (trans-but-2-è) C/C=C\C representa el (Z)-but-2-è (cis-but-2-è)[C@2H]([OH])([C@2H]([OH])[C](=[O])[O-])[C](=[O])[OH] representa l'àcid tàrtric |
Història | Els pantialeus (llatí: Panthialaei; grec antic: Πανθιαλαῖοι, Panthialèoi) foren una antiga tribu de Persis esmentada per Heròdot, que indica que es dedicaven a l'agricultura sense donar-ne cap altre detall. |
Teologia | Josse Clichthove (Nieuwpoort, p. 1472 (Gregorià) - Chartres, 22 de setembre de 1543 (Gregorià)) fou un teòleg, professor i bibliotecari flamenc. Després d'iniciar els seus estudis a Lovaina, es traslladà a París per portar a terme estudis filosòfics i teològics. Un cop doctorat en Teologia el 1506, fou nomenat professor i bibliotecari de la Sorbona. Va col·laborar amb Jacques Lefèvre d'Étaples en l'edició dels Proverbia (París 1516) de Ramon Llull. Va prendre part activa al Concili de Sens, convocat a París pel cardenal Duprat, i va reunir en un volum els diversos arguments contra els protestants. Durant la primera part de la seva vida, va dedicar els estudis filosòfics i teològics a la reforma, i més tard els va dedicar gairebé exclusivament a la lluita contra les doctrines de Luter. El 1521 reedità la Determinatio de la Sorbona contra Luter, i entre el 1524 i el 1533 publicà diversos tractats contra la Reforma Protestant. El 1941 es publicà a Mallorca l'obraIntroductiones in terminos. |
Ciències polítiques | Ennatu Domingo Soler (Wereta, 1996) és una investigadora i escriptora nascuda a Etiòpia, analista de la política i centrada en prevenció de conflictes i resolució d'aquests en geopolítica. El seu àmbit és l'entorn europeu i africà, les relacions internacionals, la diplomàcia, les dinàmiques polítiques, les regions del corn d'Àfrica i el Mar Roja, sobretot en l'àmbit d'Etiòpia. És llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Kent a Canterbury (Anglaterra) i màster en Conflicte Internacional i Seguretat per la Universitat de Kent a Brussel·les (Bèlgica). Ha treballat com a becària a International Crisis Group (ICG), a la seu de Nairobi (Kenya), on va obtenir una Beca Schuman per treballar al Departament d'Afers Exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les, en l'àmbit de les relacions entre la Unió Europea amb els països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic. A actualment és assistent de recerca del think tank European Center for Development Policy Management (ECDPM), a la seu de Maastricht (Holanda).A la seva autobiografia "Fusta d'eucaliptus cremada" explicà la història de la seva mare Yamrot, maltractada, prostituïda i que morí de sida l'any 2003 amb 25 anys. Ennatu fou adoptada quan ja tenia 7 anys per una família de Barcelona, Anna Soler-Pont i Ricard Domingo, i anà a viure al barri de Gràcia. De petita a Etiòpia no fou matriculada a l'escola, però ella hi accedí cosa que li comportà una esbroncada del professor, ja que no estava matriculada.És afiliada a Junts per Catalunya, i es presentà en el lloc 28 a la llista per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Ella mateixa es defineix com a feminista, ecologista, i independentista catalana. |
Arquitectura | Una estrada és un conjunt de mobles d'origen hispànic i amb influències musulmanes. A Occident s'origina a l'edat mitjana; encara que un espai similar va ser utilitzat abans a Orient per la cultura àrab. L'estrada va ser força comuna a l'Edat Mitjana, a Hispània, per a classes burgeses cristianes amb sang noble. La paraula estrada, en castellà estrado, apareix citada de formes diferents com a destrado, estrao i estraho, depenent de la regió on es trobi i seguint unes normes ortogràfiques determinades. L'estrada constitueix en un conjunt de mobles i decoració que serveix per al repòs, la rebuda de visites, i l'oci. Es seia a l'estil turc amb coixins o matalassos que se situaven sobre una catifa o una coberta estesa en una tarima de fusta. També podia contenir tauletes i taulers de joc. Les parets podien ser decorades amb tapissos i teles. L'estructura de l'estrada va evolucionant amb el temps, i la tarima ja no és imprescindible. S'incorporen també les cadires baixes, safates, escriptoris, tamborets i aparadors, entre altres objectes. La introducció de l'estrada se situa al món cristià entre finals del segle xii i principis del segle xiii. Es va utilitzar per a l'oci, descans, i visites. A partir del segle xii, es descriu com una “sala de rebre o rebedor, compartit per homes i dones.” Així va ser utilitzat sense discriminació i pels dos sexes. Això canvia durant el segle xiv, quan el món musulmà va perdent el seu atractiu, i l'estrada ja no es fa servir per a situacions cerimonials, es va transformar en un espai per a activitats femenines com “la tasca d'agulla, la pregària, la lectura, o la tertúlia.” Així que a partir de llavors, l'estrada es va estenent cada vegada més, fent-se comú en certes cases de nivell socioeconòmic alt. Al segle xvii, amb l'arribada dels Borbons, l'estrada va desaparèixer. Això va ser com a conseqüència dels canvis de moda i d'un abandonament de maneres tradicionals medievals i d'influències àrabs com també d'un canvi de costums. |
Catàstrofes | La fam a Bengala de 1943 va ser una de les diverses fams sobrevingudes en la Presidència de Bengala sota l'administració britànica. S'estima que cap a 2 milions de persones van morir de desnutrició en aquest període. Una gran part de les conseqüències s'han atribuït a les decisions del primer ministre britànic Winston Churchill, car aquest temia que els japonesos avancessin travessant Birmània i ataquessin la frontera oriental de Bengala. Com a mesura preventiva, es va prendre una iniciativa de terra arrasada en dues parts a Bengala oriental i costanera. Les repercussions de les polítiques sobre el desenvolupament de la fam van ser decisives. A la fi de març del 1942, el Governador Herbert, actuant sota les ordres directes de Winston Churchill, emeté una directiva que exigia que les existències excedentàries d'arròs i altres aliments fossin retirades o destruïdes a tot Bengala. |
Geografia | Costești (pronunciació en romanès: [kosˈteʃtʲ]) és una ciutat del comtat d'Argeș, Valàquia (Romania). La ciutat administra sis pobles: Broșteni, Lăceni, Pârvu Roșu, Podu Broșteni, Smei i Stârci. La població a 2012 era de 10.530. |
Agricultura | El corc dels brots de l'avellaner (Oberea linearis) és una espècie de coleòpter de la família dels cerambícids. Viu principalment als avellaners tot i que se l'ha trobat en altres hostes com el noguer, els carpins, verns i oms. És un insecte xilo- i polífag, considerat com una plaga de l'avellaner. |
Estris | L'estríjol o rascador és un instrument que s'usa per netejar ("estrijolar") les cavalleries.Es tracta d'una xapa de ferro de diferents seccions, en forma de "U" en les peces més antigues. Consta de diverses serretes amb dents menudes, triangulars i romes. La nansa o mànec és de fusta, amb tija central de ferro. |
Agricultura | Un apressori (en llatí, anglès alemany i francès Appressorium) és una estructura dels fongs, líquens (hifes del tal·lus del fong que s'adhereix a l'alga), algunes plantes com els circells de les del gènere Parthenocissus i en les potes de les granotes en forma de discs adhesius. En el cas dels fongs és una hifa aplanada que exerceix una pressió amb la qual el fong entra dins un hoste. Després de l'esporulació l'espora s'adhereix a la superfície de la planta hoste i germina aleshores es forma l'apressori que exerceix una pressió mecànica de turgència per entrar a l'interior de la cèl·lula vegetal. Emergeixen dels tubs germinatius o hifes més llargues, s'adhereixen a la cutícula de la planta o insecte hoste. A la formació dels apresoris segueix la infecció per la perforació de la cutícula mitjançant una hifa infectant que pot formar un haustori. Entre els fongs que mostren formació d'apressoris es troba el necrotrof Pyrenophora teres. |
Arquitectura | Diébédo Francis Kéré (Gando, 10 d'abril de 1965) és un arquitecte burkinès, que viu i treballa a Berlín. |
Física | Applied Physics Letters és una revista científica setmanal revisada per experts i publicada per l'American Institute of Physics. El seu objectiu és la ràpida publicació i difusió de nous treballs experimentals i teòrics respecte a les aplicacions de la física en totes les disciplines de la ciència, l'enginyeria i la tecnologia moderna. A més, hi ha un èmfasi en els desenvolupaments fonamentals i nous, per preparar el terreny per als camps que estan evolucionant ràpidament.La revista va ser fundada el 1962. L'editor en cap és Reuben T. Collins (Colorado School of Mines). |
Enginyeria | El codi QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response, és a dir resposta ràpida) és un sistema per a emmagatzemar informació que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint un telèfon mòbil. El codi QR és una evolució del codi de barres cap a dues dimensions (2D), comparable amb altres codis 2D, com Data Matrix i Aztec Code (quadrats), PDF417 (rectangles) o MaxiCode (hexàgons). Un codi QR pot contenir dades de qualsevol format informàtic que càpiguen al seu espai. Molts codis QR contenen adreces web (URL). Altres exemples d'ús són sistemes de pagament, bitllets d'entrada o certificats administratius. Un codi QR pot recuperar dades danyades, fins a un cert grau. |
Objectes astronòmics | Alfa del Sextant (α Sextantis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Sextant, de magnitud aparent +4,48. Es troba a 287 anys llum del sistema solar. Alfa del Sextant està classificada com una geganta blanca de tipus espectral A0III, si bé el seu diàmetre és només 3,8 vegades més gran que el del Sol. Té una temperatura efectiva de 9900 K i, amb una massa 3 vegades major que la massa solar, la seva lluminositat equival a la de 122 sols. Als seus 300 milions d'anys, està acabant l'etapa de fusió de l'hidrogen, per d'aquí uns altres 60 milions d'anys passar a ser una autèntica geganta de color ataronjat molt més brillant. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 7 km/s, una xifra baixa per a un estel de les seves característiques, per la qual cosa es pensa que el seu eix de rotació pot estar apuntant aproximadament cap a la Terra. Observacions del telescopi espacial Spitzer no han detectat excés tèrmic en la radiació infraroja emesa per Alfa Sextantis; aquest excés es relaciona amb la presència d'un disc circumestelar de pols com l'existent al voltant de Vega (α Lyrae) i Fomalhaut (α Peixos Austrini).Alfa del Sextant és, al costat de Heze (ζ Virginis) i ζ Aquarii, un dels estels que marquen l'equador celeste, estant situat només un quart de grau al sud del mateix. A causa del moviment de precessió de la Terra, que fa que l'equador celeste vagi desplaçant-se al llarg d'un cicle de 25.767 anys, fins al desembre de 1923, Alfa del Sextant es trobava en l'hemisferi nord celeste. |
Biblioteconomia | Dipòsit legal és un terme jurídic que es fa servir en la legislació de diversos països per indicar una provisió per a l'estat d'un nombre determinat de còpies de qualsevol tipus de producció cultural (llibre, films...). És a dir, és l'obligació legal que tenen els editors, impressors, i productors de donar a l'Estat un seguit d'exemplars de les seves obres per tal de garantir l'accés i preservació a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc. del país. Existeixen diversos tipus de codificació on es pot indicar un número de sèrie més un o dos dígits per indicar la província o regió.A Catalunya, el dipòsit legal és competència de la Biblioteca de Catalunya, que s'encarrega de rebre i preservar tota la producció editorial i audiovisual catalana.Al País Valencià el dipòsit legal és competència de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports. La seu principal del dipòsit legal es troba al Monestir de Sant Miquel dels Reis. |
Indumentària | Indumentària victoriana comprèn les diverses modes i tendències de la cultura britànica que van sorgir i es van desenvolupar a Gran Bretanya i l'Imperi Britànic al llarg de l'era victoriana, aproximadament de 1830 a 1900. El període va veure molts canvis en la moda, incloent canvis en els estils, la tecnologia de la moda i els mètodes de distribució. Diversos moviments en l'arquitectura, la literatura i les arts decoratives i visuals, així com una percepció canviant dels rols de gènere tradicionals també van influir en la moda. Sota la regla de la Reina Victòria, Anglaterra va gaudir d'un període de creixement econòmic junt amb l'avenç tecnològic. La producció en cadena de màquines de cosir en la dècada de 1850, així com l'adveniment de tints sintètics va introduir canvis importants en la moda. La roba es podria fer més ràpida i més barata. L'avenç en la impressió i proliferació de revistes de moda va permetre a les masses participar en les tendències evolutives de l'alta moda, obrint el mercat de consum massiu i de publicitat. Cap a 1905, les peces de roba de vestir es trobaven per a la venda en grans magatzems de preu fix, estimulant una nova era de consumisme amb la creixent classe mitjana que es beneficiava de la revolució industrial. |
Telecomunicacions | La relació d'ones estacionàries o ROE és una mesura de l'energia enviada pel transmissor que és reflectida pel sistema de transmissió i torna al transmissor. |
Dansa | El Festival de Dansa de Karmiel (en hebreu: פסטיבל מחול כרמיאל ) és un festival de dansa que té lloc cada any a l'estiu, a la ciutat de Karmiel, a Israel. El festival va començar l'any 1988 per iniciativa de dos autors de danses populars a Israel. La durada del festival és de tres dies, durant els quals s'aplega una multitud de persones, els espectadors poden observar una àmplia varietat d'espectacles. En aquest festival participen tant ballarins israelians, com a ballarins vinguts d'altres països procedents de l'estranger. Al costat de les diverses actuacions dels diferents grups de dansa, hi ha balls que estan oberts al públic i són per a tots els assistents. Hi ha instructors de ball vinguts des de l'estranger. A més dels actes celebrats en el festival hi ha diverses competicions: un concurs de coreografia, un concurs de dansa folklòrica, i un concurs de ball en grup per seleccionar al millor equip de l'any. Yonatan Carmon va ser el director artístic del festival durant dotze anys, fins a l'any 2000, quan va esdevenir director Shlomo Maman. El director del festival al llarg de la seva vida ha estat Aaron Solomon. El festival de dansa té lloc en diverses instal·lacions i equipaments esportius de la vila de Karmiel entre ells cal destacar; l'amfiteatre, l'estadi, el parc, el pavelló esportiu, i l'auditori. Molts espectacles en el passat han estat dedicats en honor de compositors del país com; Sasha Argov, Naomi Shemer, i Avihu Medina. L'any 2006 es va cancel·lar el festival a causa de la guerra amb el Líban. |
Geologia | El Principi de l'horitzontalitat original fou proposat pel geòleg danès Niels Stensen (1638-1686). El principi postula que les capes de sediments es dipositen originàriament de forma horitzontal. Aquest principi resulta important per a l'anàlisi del plegaments i dels estrats inclinats. D'aquestes observacions sorgí la ideaque la Terra no ha estat estàtica i que ha estat influenciada per grans forces que han estat treballant durant llargs períodes, i d'aquí s'arribà a les conclusions que proposa la cìencia de la tectònica de plaques, on el moviment i les col·lisions de grans plaques de l'escorça terrestre són les causants dels plegaments dels estrats. Tot i que aquest principi fou molt útil en els principis de la geologia, actualment se sap que no totes les capes sedimentàries es dipositen purament horitzontalment. Per exemple, els sediments amb grans més gruixuts com la sorra es poden dipositar fent un angle de fins a 15 graus, sostinguts per la fricció interna entre els grans que evita que rellisquin fins a angles més baixos, això es coneix amb el nom d'angle de repòs, i un exemple clar d'aquest fet és la superfície de les dunes d'arena del desert. De la mateixa manera, els sediments poden reposar penjats en una superfície inclinada prèviament existent adaptant-se a la forma de la superfície preexistent. El principi de l'horitzontalitat original és àmpliament, encara que no universalment, aplicable a l'estudi de la sedimentologia, estratigrafia i la geologia estructural, això no obstant, sempre s'han de tenir presents les anteriors situacions abans d'acceptar l'horitzontalitat original com un fet. |
Arquitectura | Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) fou un arquitecte que treballà dins l'àmbit de la província de Girona, sobretot en l'urbanisme i en edificis públics de titularitat municipal. Destacà principalment com a arquitecte municipal de la ciutat de Girona. Ocupant aquest càrrec, poc després de la seva obtenció del títol d'arquitecte el 1846, s'encarregà de sanejar urbanísticament el barri vell de la ciutat i d'ordenar els nous espais que s'anaven alliberant a la riba esquerra del riu Onyar, sobretot al barri del Mercadal. Planificà el 1855 la Plaça de la Independència, construïda sobre l'antic espai del convent de Sant Agustí. Havia de ser closa i porticada, amb construccions idèntiques, d'estil neoclàssic racionalitzat i uniformitzat. La idea de Sureda no es materialitzà –parcialment– fins a 138 anys després. Igualment, fou l'encarregat d'obrir la Rambla de la Llibertat el 1885 a partir de la unificació de la Plaça de les Cols amb el Carrer Abeuradors i les voltes d'esparters. En un altre ordre de les coses, també fou arquitecte provincial i diocesà i director de camins veïnals de la Diputació de Girona. |
Arquitectura | On ets, Bernadette? (originalment en anglès, Where'd You Go, Bernadette ) és una pel·lícula de comèdia dramàtica estatunidenca del 2019 dirigida per Richard Linklater a partir d'un guió del mateix Linklater, Holly Gent i Vince Palmo, basada en la novel·la homònima del 2012 de Maria Semple. Està protagonitzada per Cate Blanchett, Billy Crudup, Kristen Wiig, Judy Greer i Laurence Fishburne. Es va estrenar el 16 d'agost de 2019 amb la distribuidora Annapurna Pictures a través de la seva empresa conjunta United Artists Releasing. Va rebre crítiques diverses de la crítica. El 18 d'abril de 2022 es va estrenar el doblatge en català a TV3. |
Astronomia | Aquesta pàgina és sobre l'observatori d'ones gravitacionals. Si voleu informació sobre la constel·lació i el símbol del zodíac vegeu VergeEl Virgo és un observatori astronòmic d'eventuals ones gravitatòries patrocinat per Itàlia, i per França, del tipus Michelson, construït a prop de Pisa, Itàlia. Amb la finalitat d'augmentar la longitud del braç s'utilitzen cavitats Fabry-Perot a cada braç. Té una longitud del braç de 3 km. El màxim de sensibilitat previst en el projecte, i que encara no ha estat complert, és d'una part en 1022 a 500 hertz. Va ser inaugurat el juliol de 2003, amb un cost de 72 milions d'euros. L'observació d'ones gravitatòries està destinada a completar de manera important l'observació d'ones electromagnètiques (ones lluminoses, ràdio i microones, raigs gamma i raigs x) així com partícules còsmiques (raigs còsmics, neutrins). El seu estudi pot permetre revelar aspectes desconeguts de l'univers i estendre l'observació fins a les regions enfosquides per la pols o emmascarades per altres fenòmens. Un altre observatori semblant és el LIGO, situat als Estats Units. |
Astronàutica | Un coet de combustible sòlid o coet de propulsant sòlid és un coet amb un motor que utilitza propulsants sòlids (combustible/oxidant). Els primers coets eren de combustible sòlid, alimentats per pólvora, i van ser utilitzats pels xinesos i àrabs en la guerra des del segle xiii. Tots els coets van utilitzar alguna forma de propulsant sòlid o polvoritzat fins al segle xx, quan els coets de combustible líquid i els coets híbrids van oferir alternatives més eficaces i controlables. Els coets de propulsant sòlid encara s'utilitzen avui en coets modèlics i en aplicacions més grans per la seva simplicitat i fiabilitat. Ja que els coets de combustible sòlid poden romandre en emmagatzematge per llargs períodes i poden ser llançats fiablement en curt espai de temps, han estat sovint emprats en aplicacions militars com míssils. Els coets de combustible sòlid són inusuals com propulsió principal en l'exploració espacial moderna, però s'utilitzen comunament com coets acceleradors. |
Ecologia | La sobreexplotació és la recollida d'un recurs natural fins al punt dels rendiments decreixents. La sobreexplotació sostinguda pot conduir a la desaparició o la destrucció del recurs. El terme aplica per exemple a plantes medicinals, pastures, pesca, boscos, minerals, recursos energètics, aqüífers d'aigua i hidrologia en general. En ecologia, la sobreexplotació és una de les cinc activitats principals que amenacen la biodiversitat global: les poblacions que es recullen a un ritme que és insostenible, donades les seves taxes naturals de mortalitat i de les capacitats per a la reproducció. Això pot donar lloc a l'extinció d'una població i fins i tot l'extinció d'espècies senceres. En biologia de la conservació, el context sol ser el de l'activitat econòmica humana que implica utilitzar recursos biològics o organismes en major nombre que les seves poblacions poden suportar. En el context de la pesca, el terme sobrepesca pot utilitzar-se en lloc de la sobreexplotació, com el pasturatge excessiu en la gestió d'estocs, el terme en anglès: overlogging, en la gestió forestal. La sobreexplotació no és una activitat limitada als humans. Els depredadors i herbívors introduïts, per exemple, poden sobreexplotar la flora i fauna nativa. |
Psicologia | Qui va matar la tieta Roo? (títol original en anglès: Whoever Slew Auntie Roo?) és una pel·lícula britànica dirigida per Curtis Harrington, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català. |
Antropologia | La següent llista de fòssils humans, que agrupa uns quants descobriments de fòssils de primats, i presentada en quadres sintètics, dona una visió de conjunt sobre l'evolució humana. Com existeixen milers de fòssils, no pretén ser un recull exhaustiu, sinó que mostra alguns dels descobriments més rellevants. Els fòssils es classifiquen segons l'edat aproximada determinada per la datació radiomètrica i/o la datació de les restes trobades. El nom de l'espècie es basa en el consens actual, i quan no hi ha aquest consens científic, s'indiquen les altres classificacions possibles; les classificacions recriminades es poden trobar a la pàgina del fòssil. No tots els fòssils mostrats es consideren avantpassats directes d'Homo sapiens però són molt propers i ajuden a la comprensió i a l'estudi del llinatge. |
Enginyeria | Un ingredient és un compost d'una mescla o d'un aliment. El tipus i quantitat de cada ingredient determina el resultat final i en el cas de la venda d'aquest producte, la llei obliga a detallar la composició exacta d'allò resultant, informació que apareix a l'etiqueta de l'envàs o embolcall. En el cas dels aliments es pot incloure a més a més informació nutricional, mentre que en el cas dels productes farmacèutics sol aparèixer només el percentatge de cada component o ingredient actiu. Se solen destacar aquells ingredients que poden suscitat una al·lèrgia o intolerància. |
Geologia | La plagionita (del grec plagios, "oblic"), és un mineral que acostuma a aparèixer en cristalls tabulars. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plagionita pertany a "02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb" juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita |
Jaciments paleontològics | Cal Orcko (de la veu quítxua Cal Urqu, 'Cerro de Cal') és un jaciment paleontològic de Bolívia, trobada a la pedrera d'una fàbrica de ciment, proper a la ciutat de Sucre, en el departament de Chuquisaca. És el lloc amb empremtes de dinosaures més importants del món, ja que conté més de 5.000 empremtes de 294 espècies de dinosaures. La descoberta és una enorme contribució a la història i a la ciència, que revela dades no conegudes fins ara sobre el final del període Cretàcic i l'inici del Terciari, fa uns 66 milions d'anys, documentant així una gran alta diversitat de dinosaures. L'any 2003 l'estat de Bolívia va enviar una petició de inclusió a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. |
Filosofia | Publicat al 2004 per la filòsofa Judith Butler, aquest llibre s'emmarca en l'anomenat gir ètic que travessa bona part de la filosofia occidental contemporània. Si bé és cert que la producció del subjecte per mitjà de processos discursius no s'abandona, ara es tracta de posar en relleu els punts cecs del discurs així com els seus límits. Aleshores, mentre la primera referència a la despossessió és indici d'una experiència restringida en la constitució de la identitat («la conciencia surge con la prohibición internalitzada»); la segona, la mort de l'altre, evidencia els lligams que ens uneixen i alhora manifesta la vulnerabilitat inherent de la condició humana. Així les coses, el text s'inicia amb una situació de partida que presenta, per a la teòrica del feminisme, una disjuntiva. La situació de partida és el context posterior als atemptats de l'11 de setembre.Aquesta situació, aleshores, presenta un enforcall. Per un costat, la primera contestació es fonamenta en una superació ràpida d'aquest atemptat. L'establiment d'un fort binarisme on tota crítica als Estats Units és interpretada com una traïció; l'augment de les mesures de seguretat; la reducció dels drets civils i polítics o la reactivació de la dinàmica de la violència per amagar el dolor provocat pels atacs formen part d'aquesta. Per l'altre, Judith Butler oposa una resposta ètica que no tracte de superar aquest sentit de la vulnerabilitat ans el mantinga com un element important en el procés de formació de la comunitat. Amb aquest eix de discussió, la filòsofa desenvolupa una crítica a la primera opció per tal d'aprofundir amb la segona. Per tal de realitzar tal tasca, el llibre es troba distribuït en cinc assajos. |
Geografia | Un naukograd - наукоград (rus) - o ciutat científica és un terme formal per referir-se a les ciutats que tenen una alta concentració d'investigacions i desenvolupaments científics a Rússia (o antiga Unió Soviètica). Moltes d'aquestes ciutats foren construïdes en l'època soviètica amb aquest propòsit exprés. Algunes d'elles eren secretes i formaven part d'un gran sistema de ciutats tancades durant aquell període comunista. Actualment a la Federació de Rússia el terme és utilitzat, generalment, per referir-se a unes setanta ciutats que tenen concentracions de producció i investigació científica; i en particular, a un petit nombre de ciutats que han estat reconegudes per llur potencial científic, i que compten amb privilegis especials. Pel que fa a la definició general, prop de trenta naukograds estan localitzats a la província de Moscou i la resta es reparteix al llarg del Volga, dels Urals i de les regions siberianes. Pocs d'aquests naukograds tenen l'estatus de ciutat tancada (només hi ha deu naukograds tancats on es duu a terme, encara, tasques nuclears). Alguns tenen enllaços militars, com Friàzino, que desenvolupa sistemes de ràdio i dispositius electrònics, però la majoria estan orientats a obres civils amb ajuts d'inversions estrangeres. Entre els més famosos hi ha Púixkino, administrat per l'Acadèmia Russa de les Ciències, un centre ciències biològiques; i Txernogolovka, un centre per a la investigació de química i física. Zelenograd també és conegut, en particular en l'ensenyament i producció en l'àrea electrònica. La primera ciutat a convertir-se oficialment en un naukograd, en era post-soviètica, fou Óbninsk, una ciutat amb material nuclear i instal·lacions d'investigació mèdica i meteorològica. S'afegiren a la llista ràpidament unes altres tres ciutats: Dubnà, un centre internacional d'investigació nuclear; Koroliov, on hi ha moltes instal·lacions d'investigació espacial; i Koltsovo, prop d'Akademgorodok, originàriament el lloc de naixement del Vector de Guerra biològica, però ara és un centre per a la investigació mèdica i farmacèutica. Posteriorment, el desembre del 2003, Réutov i Friàzino reberen també l'estatus de naukograd. |
Estris | El got Picardie és un estri creat per l'empresa francesa Saint-Gobain l'any 1954 i comercialitzat baix la marca Duralex.És un got fàcilment apilable i més resistent que la majoria de gots de vidre. Considerats una icona del disseny francés, han aparegut a pel·lícules com Gangs of New York, Blue Jasmine i Skyfall. Juntament amb el Gigogne, s'ha exposat a diversos museus pel seu disseny. |
Geologia | El Monument Natural Cova del Mylodon és format per tres coves a la zona austral de Xile, on es trobaren restes de Mylodon, mamífers herbívors de grans dimensions que s'extingiren, probablement, a finals del plistocé. El monument és a 24 km al nord de Puerto Natales, a la Província d'Última Esperanza (Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena), i a 3 km de les aigües del fiord Eberhard. A l'entrada del monument natural hi ha el conglomerat rocós del llac Sofía, del qual forma part la Cadira del Dimoni.De les tres coves, la major i més important se situa a 150 msnm i fa 30 m d'alt, 80 m de front i 200 m de profunditat. |
Física | Rudolf Ludwig Mößbauer (Munic, Alemanya, 1929-2011) va ser un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961. |
Indumentària | Polos, en plural Poloi (en grec πόλος) és una corona alta cilíndrica adoptada pels antics grecs en les representacions de les deesses mare Hera, Rea i Cíbele, originària de les deesses mitològiques de l'Antic Orient Pròxim. Normalment estava oberta per dalt, per on sortien els cabells pels costats. S'ha trobat més sovint a estàtues de terracota de dones de la civilització micènica; a l'Època Clàssica, les cariàtides de l'Erectèon d'Atenes sostenen el porxo sobre les seves poloi i, una corona que porta la reina egípcia Nefertiti a nombroses representacions, té molta semblança a una polos. |
Robòtica | Robonaut és una sèrie de robots humanoides desenvolupada pel Dextrous Robotics Laboratory de la NASA. Després de les versions 1A i 1B, el febrer de 2011 va ser llançat a l'espai el robot astronauta Robonaut 2, anomenat pels seus creadors R2.R2 és de moment un tors humanoide sense cames que dins l'Estació Espacial Internacional (encara no està preparat per a operar fora de la nau) pot manipular instruments i portar a terme experiments i activitats que demostren un cert tipus de resposta intel·ligent. |
Llocs ficticis | Arrakis, (informalment conegut com Dune i més tard anomenat Rakis) és un planeta desèrtic fictici que apareix a la sèrie Dune de novel·les de Frank Herbert. La primera novel·la de Herbert de la sèrie, Dune de 1965, és popularment considerada una de les novel·les de ciència ficció més rellevants de tots els temps, i de vegades se cita com la novel·la de ciència ficció més venuda de la història. A Dune, el planeta és la llar dels Fremen ( vagabunds Zensunni), i posteriorment és la Capital Imperial de l' Imperi Atreides. Arrakis és el tercer planeta que orbita al voltant de l'estrella Canopus, i paral·lelament està orbitat per dues llunes, una de les quals té un patró d'albedo que s'assembla al ratolí cangur del desert. Muad'Dib ; l’altra lluna té marques semblants a una mà humana. |
Matemàtiques | Els Problemes del Premi del Mil·lenni ("Millennium Prize Problems" en anglès) són set problemes de matemàtiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000. Els problemes són P versus NP, la conjectura de Hodge, la conjectura de Poincaré, la hipòtesi de Riemann, l'existència i "mass gap" de la teoria de Yang-Mills, l'existència i regularitat de solucions per a les equacions de Navier-Stokes, i la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer. La resolució de qualsevol d'aquests problemes comporta un premi d'un milió de dòlars. Actualment, l'únic Problema del Mil·lenni que ha estat resolt és la conjectura de Poincaré, que va ser resolta pel matemàtic rus Grigori Perelman l'any 2003. |
Sociologia | El terme populisme punitiu es va emprar perquè es va detectar que des de la dècada dels vuitanta va haver un enduriment de les legislacions penals i un creixement molt accentuat de la població empresonada davant una demanda de la societat que va ser aprofitada pel poder polític per a fins electorals. Aquest fenomen és entès com un "símptoma o pressupost de la «cultura del control» de Garland".Això de deu perquè hi ha dues denominacions diferents: punibilitat Populista (Bottoms), populisme penal (Pratt) i els mitjans de comunicació que tenen un paper important. |
Sociologia | Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en les quals les qüestions d'interpretació són de gran importància. És tot el conjunt de llenguatge no verbal. Les teories que s'apliquen al disseny gràfic i a la comunicació visual procedeixen de l'estudi d'aquesta ciència, coneguda com a semiologia a Europa i semiòtica als Estats Units. La nova ciència va ser postulada a la primeria del segle xx per Ferdinand de Saussure (1857-1913), un professor suís de lingüística. Els principis fonamentals actuals de la semiòtica van ser oïts pels alumnes de Saussure en un curs de lingüística fet a la Universitat de Ginebra entre 1906 i 1911. Saussure va morir el 1913 sense publicar les seves teories, però els seus alumnes les publicaren el 1915 amb el títol de Curs de lingüística general. Abans de Saussure els estudis del llenguatge s'ocupaven sobretot de l'ús històric de la llengua. En les etapes inicials la lingüística va temptar d'explicar els signes imaginant-los com a descripcions d'una sèrie de gestos, accions i sensacions. Els lingüistes s'ocupaven de l'estructura del llenguatge sense tenir en compte la seva relació amb la ment. Abans del curs a Ginebra, Saussure també es consagrà a l'estudi de la llengua. Però no n'estava satisfet, així que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes. La seva teoria se centrava en el llenguatge i el seu model es basa en els mots com a signes. Per la mateixa època, el filòsof nord-americà Charles Sanders Peirce (1839-1914) estava fent un estudi paral·lel dels signes que ell va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com a fundador de l'escola de semiòtica nord-americana. Va ocupar-se en estudiar la manera com donem sentit al món que ens envolta: per a ell no totes les persones interpreten els mateixos signes de la mateixa manera, ja que depèn molt de l'experiència cultural que cada persona té de l'objecte a representar mentalment. Segons Peirce la semiòtica és la ciència que hauria d'incloure les altres ciències que tracten dels signes en certs camps d'ús o del coneixement. Aquest pensament és coherent amb el fet que la semiòtica es proposa com la ciència bàsica del funcionament del pensament, mirant de respondre a la pregunta de com l'ésser humà coneix el món que l'envolta, com l'interpreta i com crea coneixement i el transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser classificada com la ciència de les ciències i rivalitza amb l'epistemologia. La gran diferència entre els dos estudis d'ambdós autors és que el de Saussure era exclusivament un estudi lingüístic, mostrava poc interès en el paper del lector en el procés. En canvi, per a Peirce el lector tenia un paper fonamental. Hi ha tres àrees principals dintre la semiòtica o semiologia: els signes, la manera o forma amb què s'organitzen en sistemes i el context en què apareixen. |
Física | L' equació de la difusió és una equació en derivades parcials que descriu fluctuacions de densitat en un material que es difon. És també usada per a descriure processos exhibint un comportament de difusió. |
Ecologia | El Programa Foc Verd va ser un programa de prevenció d'incendis forestals i reconstrucció de les forests de Catalunya, implantat per la Generalitat de Catalunya, a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels 80 i segona meitat de la dècada dels 90, del segle xx. Aquest programa no està basat en la lluita directe sobre el foc, sinó que es fonamentava en la teoria del focus que tenia els seus principis essencials en la lluita contra els incendis forestals en la prevenció, la detecció, i intervenció ràpida. Considerava que l'extinció per si sola no pot garantir el control d'un incendi forestal en condicions adverses abans que causi estralls. Hi ha hagut dos programes Foc Verd: Foc Verd o Foc Verd I, de l'any 1986; i Programa Foc Verd II, de l'any 1999 |
Dansa | Una showgirl és una ballarina o intèrpret en un espectacle de teatre destinat a mostrar els atributs físics de la intèrpret, en general per mitjà de roba reveladora o fins i tot topless o nuesa. Showgirls s'associen sovint amb la música i la dansa. El terme showgirl s'aplica a vegades a una model promocional empleada en fires i demostracions comercials. |
Estris | Un visor de punt vermell també conegut com a mira hologràfica, visor làser o marcador làser, és un sistema modern de mira telescòpica, utilitzat principalment en l'àmbit militar, que amb el propòsit de millorar l'eficàcia i facilitar el seu ús, s'acobla a una arma (podent ser aquesta de qualsevol tipus), reemplaçant l'alça i el punt de mira. Existeixen múltiples configuracions possibles i una àmplia gamma de formes, mesures i prestacions que varien depenent del model i del fabricant.En termes generals, un visor làser basa el seu funcionament en la polarització, normalment a través d'un col·limador, i en un làser de baixa intensitat a través d'una pantalla que pot ser de materials diversos com ara polímers plàstics, fibra òptica o cristall tractat transparent, cap a la visual de l'usuari, creant d'aquesta forma, un holograma en la mateixa pantalla que pot ser usat de forma eficaç com a mètode d'apuntar l'arma. El raig làser està generat per una font d'alimentació interna, generalment una bateria recarregable. El cos de la mira pot ser de plàstic o de metall, generalment acer o titani.A diferència d'altres mires òptiques, aquesta mira no produeix zoom en cap cas, actuant simplement com a substitut dels sistemes tradicionals. Ofereix diverses coloracions o formes per al feix, sent el més comú el color vermell en forma de punt. En alguns models d'alt rendiment s'ofereix també un sistema d'infraroigs.El visor de punt vermell (Red dot en anglès), ofereix un sistema per apuntar precís i estable, al no necessitar que el punt vermell es trobi al centre de la pantalla per fer blanc, simplement ha d'estar situat sobre l'objectiu, independentment del seu centrat. A més a més, resulta d'ús més ràpid i ergonòmic per al combatent al no haver de fer coincidir amb l'objectiu les dues posicions: l'alça i el punt de mira ,a més a més proporciona una visió molt més panoràmica del que hi ha al voltant del blanc.Les queixes més corrents dels usuaris habituals cap als marcadors làser estan principalment relacionades amb la seva duració en combats perllongats. Són mitjanament resistents a cops lleus i condicions meteorològiques de pluja o neu, i funcionen amb eficàcia a qualsevol temperatura, però són sensibles als cops forts, arribant fins i tot a poder trencar-se. Un altre factor d'importància és la durada de les bateries d'alimentació. Les seves prestacions varien però solen estar situades entre les 6 i les 40 hores de durada. A vegades aquest ha estat un problema per als usuaris. |
Sociologia | El tecnotropisme és la tendència cultural que tenen totes les comunitats humanes cap a la generació de coneixements i el seu aprofitament integral per part de la comunitat en la qual aquests coneixements són generats, tot i que ha estat usat en alguns estudis com a antònim de ruralisme o de tecnofòbia.En aquest sentit pot dir-se que així com totes les plantes mostren determinades reaccions cap a la llum (fototropisme), la gravetat (gravitropisme) o l'aigua (hidrotropisme), totes les cultures mostren algun grau d'activitat creadora, d'avanç en tècniques i desenvolupament de dispositius de major o menor qualitat. Però, a diferència de les plantes i de la resta dels animals, l'home té la capacitat per determinar quines eines són necessàries per a satisfer les necessitats o interessos i quines condicions han de donar-se perquè aquestes eines siguin fabricades. L'home es pot plantejar finalitats, pot determinar mitjans per aconseguir aquestes finalitats i pot, finalment, prendre la decisió d'engegar les accions que porten des d'aquests mitjans cap a aquells finalitats. És per això que s'afirma que aquesta tendència de les comunitats és cultural, perquè l'home realitza aquestes activitats reflexionant, pensant, deliberant i decidint el més convenient en cada cas. El tecnotropisme és, doncs, la força bàsica que ha impulsat a l'home al llarg de la història a crear totes les tecnologies que coneixem, i és la força bàsica que ha portat l'home del segle xx a inventar la tecnologia que va donar la puntada de peu inicial de la revolució digital: la computadora digital. No obstant això, és un fet que no totes les comunitats produeixen la mateixa quantitat i qualitat de tecnologia al llarg del temps i és un fet que la revolució digital s'ha produït als EUA durant la segona meitat del segle xx. Les condicions necessàries perquè el tecnotropisme es desenvolupi en tota la seva força són les condicions del capitalisme: marc institucional, lliure mercat, iniciativa privada, clusterització, massivitat i un sòlid sistema de propietat intel·lectual (copyright, patent, secrets comercials, marques, etcètera) han estat a la base de l'explosió de les tecnologies de la informació a EUA durant el segle xx. El tecnotropisme capitalista és, llavors, el veritable motor de la revolució digital i la pedra angular que accelera els processos d'innovació fent la tecnologia quelcom massiu, a l'abast de qualsevol persona al món. |
Filosofia | La teleonomia és un terme forjat per Jacques Monod que es refereix a la qualitat d'aparent propòsit i d'orientació a objectius de les estructures i funcions dels organismes vius, la qual deriva de la seva història i de la seva adaptació evolutiva per l'èxit reproductiu. El terme fou pensat per Monod en contraposició al de teleologia (aplicable a finalitats que són plantejades per un agent que pugui internament modelar o imaginar diversos futurs alternatius, procés en què té cabuda la intenció, el propòsit i la previsió) al voltant de 1970 i exposat al seu llibre L'atzar i la necessitat. Un procés teleonòmic, tanmateix, com podria entendre's per exemple la pròpia evolució, dona lloc a productes complexos sense comptar amb aquesta guia o previsió. L'evolució comprèn en gran part la retrospecció, car les variacions que la componen efectuen involuntàriament «prediccions» sobre les estructures i funcions que millor poden fer front a circumstàncies futures, participant en una competició que elimini els perdedors i seleccioni els guanyadors per a la generació següent. A mesura que s'acumula informació sobre les funcions i les estructures més beneficioses, es produeix la regeneració de l'entorn mitjançant la selecció de les coalicions més aptes d'estructures i funcions. La teleonomia, en aquest sentit, estaria més relacionada amb efectes passats que amb propòsits immediats. |
Informàtica | Un còntig és un fragment llarg d'ADN producte de l'assemblatge de seqüències més curtes mitjançant eines bioinformàtiques. |
Televisió | Pervi Kanal (rus: Первый канал, AFI [ˈpʲɛrvɨj kɐˈnaɫ], en català Primer canal o Canal 1 Rússia) és el primer canal de televisió de Rússia, fins al 2002 anomenat Televisió Pública Russa (Общественное Российское Телевидение , Obxtxéstvennoe Rossiiskoe Televídenie), ORT. La cadena és de titularitat pública, tot i que té accionariat privat i funciona com una cadena generalista. Va pertànyer a la UER entre 1993 i 2022, i la seva seu se situa a la Torre Ostankino de Moscou. |
Química | La Medalla Perkin és un premi que s'atorga anualment per la secció americana de la Societat de la Indústria Química a un científic resident als Estats Units d'Amèrica del Nord en mèrit a una "innovació en química aplicada resultant en algun desenvolupament comercial". És considerat el més alt honor donat per la indústria de productes químics d'ús industrial en els EUA. La Medalla Perkin fou concedida el 1906 per commemorar el 50 aniversari del descobriment de mauvelina, el primer colorant d'anilina sintètica per Sir William Henry Perkin, químic anglès. El premi fou lliurat a Sir William, en ocasió de la seva cèlebre visita als Estats Units un any abans de morir. |
Astronomia | Un sondatge astronòmic (però també examinació, rastrejament o catalogació astronòmica amb significats lleugerament diferents) és un mapa general o imatge d'una regió del cel que no té un objectiu d'observació específica. D'altra banda, un estudi astronòmic pot comprendre un conjunt de moltes imatges o espectres d'objectes que comparteixen un tipus comú o característica. Els sondatges sovint es limiten a una banda de l'espectre electromagnètic a causa de limitacions instrumentals, tot i que els sondejos de diverses longituds d'ona es poden fer mitjançant l'ús de múltiples detectors, cadascun és sensible a una amplada de banda diferent. Aquests sondatges, en general, s'han realitzat com a part de la producció d'un catàleg astronòmic. |
Art | La gastrosofia és l'anomenada ciència dels apetits, els goigs i els sentiments. Es fusionen en aquesta ciència el coneixement culinari (així com els costums) amb el plaer pel menjar, la beguda i els costums. És anomenat l'art dels plaers de la taula. La gastrosofia té per objecte la gastronomia i estudiar el que es cuina, el que es beu i, sobretot com s'ha fet al llarg de la història, els orígens i quines són les fonts escrites del menjar. El fundador d'aquest moviment va ser Eugen von Vaerst (1792 - 1855) que amb el pseudònim de Chevalier de Lelly va ser el primer a definir el corrent filosòfic en el seu llibre: Gastrosophie oder Lehre von den Freude der Tafel . En el seu llibre distingeix clarament entre tres tipus de comensals a l'hora de gaudir d'un plat: els Gourmand, els Gourmet i els Gastròsofs . Els gastròsofs trien sempre el millor segons el que és saludable i més "moral", o bons costums. Un estudiós posterior Jean Anthelme Brillat-Savarin (Fisiologia del Gust, 1825) va intentar reinterpetar els ensenyaments d'Eugen von Vaerst, esmentant el concepte de "filosofia del menjar". Avui en dia no existeix un ensenyament d'aquesta mena com a assignatura en cap universitat. |
Física | En teoria cinètica de física, el caos molecular és l'assumpció que les velocitats de les partícules que col·lideixen no estan correlacionades i són independents de la posició. Aquesta assumpció, també anomenada Stosszahlansatz en els treballs de Ludwig Boltzmann (hipòtesi del nombre de col·lisió) fa que molts càlculs siguin tractables. Particularment, l'assumpció del caos molecular fou un element clau –tot i que inicialment no es reconegué així– del teorema H de Boltzmann del 1872, el qual intentava utilitzar la teoria cinètica per demostrar que l'entropia d'un gas preparat en un estat per sota del desordre complet ha d'expandir-se forçosament, ja que es permet que les molècules col·lideixin.Aquest fet atragué l'atenció de Loschmidt, que postulà que no hauria de ser possible deduir un procés irreversible a partir de la dinàmica i formalisme simètrics en el temps: alguna cosa falla (paradoxa de Loschmidt). La resolució d'aquesta paradoxa (1895) consisteix que les velocitats de dues partícules després de col·lidir no són realment no correlacionades. En afirmar que era acceptable ignorar aquestes correlacions, Boltzmann havia introduït un element d'asimetria temporal mitjançant el formalisme del seu càlcul. |
Pedagogia | Amadeu Carbó i Martorell (Barcelona, 7 de març de 1970) és educador social, folklorista, escriptor i promotor i gestor cultural català.Amb estudis d'Història de l'Art, treballa com a educador social al Taller Sant Camil, que atén persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Ha destacat com a dinamitzador i gestor cultural, així com a activista en el món festiu des de diversos àmbits, com els gegants, el bestiari, els diables, el teatre i la coral, entre altres. Ha escrit més d'un centenar d'articles per a diverses publicacions, i també és autor/coautor de diversos llibres de temàtica relacionada amb festes i tradicions. Ha participat en ponències per a congressos, alguns internacionals, relacionats amb temes festius. Ha exercit la docència en postgraus, campus d'estiu especialitzats i seminaris. Entre les seves publicacions destaquen El llibre dels gegants a la ciutat (2011, resultat d'una investigació de més de vint anys, o Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran (2016) i Corpus, la festa de la festa (2020).Ha participat en exposicions, espectacles i esdeveniments en tasques diverses, que van de la recerca, al guió i a la direcció. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Gegants, coordinador de l'Any Amades 2009 i 2015. Ha estat membre del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És coordinador de l'inventari del patrimoni immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona i un dels impulsors dels actes commemoratius dels set-cents anys del Corpus de Barcelona, una festa amb set-cents anys d'història que es commemora entre el 2020 i el 2021. Aquesta història es presenta el seu llibre Corpus. La festa de les festes (2020).És codirector del programa Fes ta Festa, que primer s'emetia per Ràdio 4, i més endavant a través d'Internet. Ha presidit l'Associació Cultural Joan Amades, dedicada a preservar el llegat del mestre folklorista. Forma part del consell de redacció del Calendari de l'Ermità dels Pirineus i ha estat col·laborador del Calendari dels Pagesos. És membre de la Comissió de seguiment del protocol festiu de la Ciutat de Barcelona. També és membre de la Comissió Assesora de la 1a Conferència Internacional d'ONG acreditades per la convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. |
Geologia | Una morena (geologia, glacialisme, geomorfologia, hidrografia) és la massa d’arrossegalls caiguts damunt una glacera, o arrencats pel glaç, transportada i dipositada per la mateixa glacera, formada per materials detrítics mal triats (molt heteromètrica), sense estratificació i formant relleu.Hom reserva aquest terme especialment per al relleu morfològic (geomorfologia); hom empra el terme till en sentit més ampli. (etim.: del francès. moraine, i aquest, del savoià morena, ‘bony de terra al límit d’un pendent").(en glacial drift, moraine, till; es morrena; fr moraine).Sovint s'anomena morena a la forma d’acumulació glacial (dipòsit glacial) constituïda per algun tipus de till, la qual conserva la morfologia original i la seva situació deposicional respecte a la glacera. Morena de superfície, de fons, terminal, interna, externa. |
Física | L'exposició a la radiació és una mesura de la ionització de l'aire a causa de la radiació ionitzant dels fotons; és a dir, raigs gamma i raigs X. Es defineix com la càrrega elèctrica alliberada per aquesta radiació en un volum d'aire especificat dividit per la massa d'aquest aire. La unitat d'exposició del SI és el coulomb per quilogram (C/kg), que ha substituït en gran manera el roentgen (R). Un roentgen equival a 0,000258 C/kg ; una exposició d'un coulomb per quilogram equival a 3.876 roentgens. Com a mesura del dany per radiació, l'exposició ha estat substituïda pel concepte de dosi absorbida que té en compte la característica d'absorció del material objectiu. |
Indumentària | Unes oreilles d'ase o oreilles de burro, és un barret de vegades punxegut amb o sense un parell d'apèndixs simulant unes oreilles que suposadament eren les orelles d'un ase. D'ús prohibit a la majoria d'escoles al segle XXI es va utilitzar des de finals del segle XVII fins a mitjans del segle xx, en que el seu ús podia ser imposat com a càstig per part d'un professor a un alumne indisciplinat o amb mal rendiment. |
Psicologia | La crueltat (de «cruel») es defineix com la resposta emocional d'indiferència o bé d'obtenció de plaer en el sofriment i dolor d'altres o l'acció que innecessàriament causa tal sofriment o dolor. És considerada com un signe de trastorn psicològic per l'American Psychiatric Association.La crueltat dels nens cap a altres persones és un signe clínic inclòs en la nosologia psiquiàtrica relacionat a trastorns antisocials i de conducta. La propensió a la crueltat s'ha de diferenciar-se dels jocs sadomasoquistes lliurement consentits entre adults. George Eliot afirmà que «la crueltat, com qualsevol altre vici, no requereix cap motiu fora de si mateixa, sinó que només requereix d'oportunitat».Bertrand Russell va dir que «la inflicció de la crueltat amb una bona consciència és una delícia per als moralistes. És per això que van inventar l'infern». Gilbert K. Chesterton va dir que «la crueltat és, potser, la pitjor classe de pecat. La crueltat intel·lectual és sens dubte la pitjor classe de crueltat». |
Televisió | Un visualitzador de matriu (o Dot matrix display) és un dispositiu de visualització utilitzat per mostrar informació en màquines, rellotges, indicadors de sortida del ferrocarril i molts altres dispositius que requereixen un dispositiu de pantalla senzill de resolució limitada. El visualitzador consisteix en una matriu de punts lluminosos o indicadors mecànics arranjats en una configuració rectangular (altres formes també són possibles, tot i que no massa emprades) on s'hi poden mostrar text o gràfics encenent o apagant punts seleccionats de la matriu. Un hardware controla la matriu de punts convertint les instruccions d'un processador en senyals que encenen o apaguen els punts de la matriu de manera que es produeix la visualització desitjada. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.