label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Biblioteconomia | Anthony F.J. van Raan, també conegut com a Ton van Raan (nascut el 1945 a Breda (Països Baixos)) és un físic, gestor d'informació i bibliòmetra neerlandès. |
Agricultura | L’agricultura industrial (també anomenada agroindústria) és un tipus d’agricultura que utilitza mètodes de producció específics de la indústria. Els mètodes de l’agricultura industrial inclouen innovació en maquinària agrícola i mètodes agrícoles, enginyeria genètica, tècniques per aconseguir economies d'escala en la producció, la creació de nous mercats per al consum, l'aplicació de protecció de patents per a la informació genètica i comerç global. Aquests mètodes són generalitzats a les nacions desenvolupades i són cada vegada més habituals a tot el món. La majoria de carn, làctics, ous, fruites i verdures disponibles al supermercat es produeixen utilitzant aquests mètodes d’agricultura industrial. |
Art | Madonna amb la metralladora —Madonna ar hožmetēdj. en letó— és una pintura realitzada per l'artista letó Kārlis Padegs l'any 1932. La pintura pertany al Museu d'Art Nacional de Letònia a Riga. El disseny de la pintura descriu una dona verge amb cara innocent abillada amb botes, casc i amb una arma formidable tipus metralladora a la mà.A l'abril de 2016, la pintura Madonna amb la metralladora va ser seleccionada com una de les deu més grans obres artístiques de Letònia pel projecte Europeana. |
Sociologia | La baixa maternal és una baixa laboral que agafen les dones quan estan a punt de tenir un fill. Generalment la baixa maternal es pot sol·licitar unes 10 setmanes abans de la data prevista del part, perquè obligatòriament s'han de fer 6 setmanes després de parir, i a continuació rebre l'atur. Si es comença a cobrar l'atur i s'agafa després la baixa maternal, es cobra el 100% del sou però aquestes 16 setmanes d'atur compten igual, i per això no s'aprofita el temps d'atur corresponent. |
Informàtica | Leet (escrit 31337, 1337, L337, 13370rz o l33t), o Leetspeak, usat principalment a Internet, són diverses combinacions de caràcters ASCII per substituir l'alfabet llatí. Es troben diferents dialectes a diferents fòrums. Inicialment la paraula leet s'utilitzava com a adjectiu, per derscriure el comportament de persones de la comunitat. Amb la proliferació de l'ús d'Internet a la dècada del 1990 fins al segle xxi, el Leet ha esdevingut part de la cultura d'Internet. |
Sociologia | El terme col·lapsologia o col·lapsisme és un neologisme utilitzat per designar l'estudi transdisciplinari dels riscos de col·lapse de la civilització industrial. El col·lapsisme és el conjunt d'estudis, publicacions informacions que analitzen la probabilitat d'un col·lapse general de la societat, induït pel canvi climàtic, l'escassetat de recursos, les grans extincions i els desastres naturals. Tot i que el concepte de col·lapse civilitzador o social ja havia existit durant molts anys, la col·lapsologia centra la seva atenció en les societats contemporànies, industrials i globalitzades. |
Psicologia | I de sobte, la foscor (títol original en anglès: And Soon the Darkness) és una pel·lícula britànica dirigida per Robert Fuest, estrenada el 1970.Ha estat doblada al català. |
Telecomunicacions | Un fasor és un nombre complex constant que representa l'amplitud complexa (magnitud i fase) d'una funció de temps sinusoidal. Habitualment s'expressa de forma exponencial i sovint són utilitzats en càlculs d'anàlisi de circuits, ja que permeten passar a resoldre equacions algebraiques en lloc d'equacions diferencials. |
Enginyeria | Una catapulta electromagnètica és una obra hipotètica d'enginyeria, igual que l'ascensor espacial, que permetria abaratir el cost dels llançaments a òrbita. El concepte és molt simple: es tracta d'una rampa de gran longitud en la qual, mitjançant camps magnètics, s'accelera l'objecte que es desitja posar en òrbita. Les tècniques propostes poden ser ben la del canó de Gauss o bé la del canó electromagnètic. La seva realització en la pràctica, no obstant això, no és tan senzilla. El primer inconvenient és la construcció de la catapulta. Es tracta d'una obra de diversos quilòmetres de longitud al llarg de la qual s'ha de mantenir una inclinació constant i s'han de disposar els elements que permetin generar el camp magnètic. És doncs, una obra d'enginyeria de gran envergadura i, per tant, notablement cara. El segon problema és l'acceleració necessària per posar el cos en òrbita. En una catapulta espacial es prescindeix de l'ús de coets impulsors, per la qual cosa el cos ha de sortir amb la velocitat necessària per aconseguir l'òrbita. Aconseguir una velocitat tan alta en uns pocs quilòmetres exigeix acceleracions que poden arribar a ser de l'ordre de milers de g, la qual cosa les fa inviables per llançar éssers humans (fins i tot elements mecànics sensibles poden resultar danyats). Les acceleracions poden reduir-se augmentant la longitud de la catapulta, però això augmentaria la dificultat de la seva construcció. Un tercer problema és l'atmosfera. Velocitats de sortida tan altes impliquen fregaments molt elevats, semblants als quals sofreix un vehicle que realitza el seu reentrada en l'atmosfera, amb els problemes que això implica quant a les temperatures. Es podria minimitzar aquest problema situant la catapulta en llocs alts, on l'atmosfera és menys densa, però per facilitat d'ús seria convenient que el dispositiu es trobés en zones properes a l'equador, la qual cosa limita el nombre possible d'emplaçaments idonis. Un d'aquests llocs seria l'altiplà andí a Sud-amèrica. A causa dels inconvenients derivats de l'atmosfera i de les altes acceleracions (que impedeixen el llançament d'éssers vius i, per extensió, d'astronautes) la catapulta sembla un mitjà poc adequat per sortir de la Terra. Malgrat aquestes dificultats, les utilitats d'una possible catapulta electromagnètica en la Terra són molt variades, per exemple, per posar satèl·lits en òrbita, llançar sondes no tripulades a l'espai exterior, llançar les peces o materials per construir estacions espacials o edificis lunars, llançar material radioactiu d'alta activitat dirigit a planetes inhabitables que segur mai trepitjarem com Júpiter, com a arma per poder llançar projectils dirigits cap a algun asteroide que posi en perill l'existència a la terra. Una utilització i emplaçament més lògics para la catapulta seria la posada en òrbita de minerals en brut o de metalls des de la Lluna. Els avantatges són varis: d'una banda la gravetat lunar és molt menor que la terrestre, la qual cosa facilita la posada en òrbita de materials mitjançant aquest mètode; d'altra banda, la Lluna manca d'atmosfera, evitant els problemes de fregament i escalfament. De fet, la Lluna ha estat considerada ja des dels primers treballs de Tsiolkovsky com un port intermedi en els viatges interplanetaris dins del sistema solar i els optimistes plans de la NASA en els anys 1960 ja incloïen bases mineres i catapultes en la seva superfície. Encara que és molt probable que per llançar el material necessari per construir això en la lluna d'una manera rendible faci mancada primer tenir una catapulta electromagnètica a la terra. |
Agricultura | La carpocapsa, arna de la pomera o corc o cuc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) és un lepidòpter de la família Tortricidae. Nascuda a Europa, ataca sobretot les rosàcies (pomer, perera, albercoquer, codonyer). De vegades també pot atacar el presseguer, la prunera i els nouers. |
Arqueologia | La inscripció de Kedukan Bukit va ser descoberta pel neerlandès M. Batenburg el 29 de novembre de 1920 a Kedukan Bukit, Sumatra Meridional, Indonèsia, a la vora del riu Tatang, un afluent del riu Musi. És el registre més antic conservat de l'idioma malai, en la variant que es coneix com a Antic Malai. Es tracta d'una pedra petita de 45 cm × 80 cm datada de l'1 de maig de 683 i escrita usant l'alfabet Pallava. Conté nombroses paraules en sànscrit. |
Jaciments paleontològics | La Formació Dakota, Dakota Formation, (també Dakota Sandstone i Cockrum Sandstone, més formalment el Dakota Group) és una formació geològica composta de roques sedimentàries dipositades en la part oriental del Western Interior Seaway del Cretaci tardà. F.B. Meek i F.V. Hayden,el 1862, li van donar aquest nom per estar situada al llarg del riu Missouri prop de Dakota City, Nebraska.Els estrats consten dipòsits sorrencs marins i ocassionalment dipòsits de torrents.La Formació Dakota és un aqüífer important en algunes zones de les Great Plains. |
Enginyeria | Enfilament d'abast (també anomenat enfilament de requeriments, enfilament de funcions) en gestió de gestió de projectes fa referència a canvis incontrolats en l'abast del projecte. Aquest fenomen pot ocórrer quan l'abast d'un projecte no està adequadament definit, documentat o controlat. És considerat generalment un fet negatiu a evitar. Típicament, l'increment de l'abast consisteix en nous productes o noves funcions per a dissenys de productes ja aprovats, sense els corresponents increments en recursos, calendari o pressupost. Com a resultat, l'equip del projecte corre el risc de sortir-se del seu propòsit original i dedicar-se a afegiments no planificats. A mesura que l'abast d'un projecte creix, més tasques han d'ésser completades dintre del pressupost i el calendari originalment dissenyats per a un conjunt més petit de tasques. D'aquesta forma, l'enfilament d'abast pot tenir com a resultat que l'equip de projecte excedeixi el seu pressupost i calendari originals. Si el pressupost o el calendari són incrementats juntament amb l'abast, el canvi és normalment considerat com un afegiment acceptable al projecte, i el terme 'enfilament d'abast' no s'utilitza. L'enfilament d'abast pot ser resultat de: Control de canvis pobre Falta d'identificació inicial adequada de què s'ha de portar a terme sobre els objectius del projecte Gestor de projectes dèbil Comunicació pobre entre partsL'enfilament d'abast és un risc en molts projectes. Molts megaprojectes cauen víctimes de l'enfilament d'abast. |
Psicologia | Maria Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca, 1 d'abril de 1958) és una poetessa valenciana. |
Sociologia | Swaraj (hindi स्वराज swa- Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. "auto", raj "govern") pot significar generalment autonomia jurídica i es va usar com un sinònim d'autonomia per part de Maharishi Dayanand Saraswati i més tard per part de Mahatama Gandhi. però aquest terme normalment es refereix al concepte de Gandhi per al Moviment d'Independència de l'Índia de la dominació estrangera. El terme de Swaraj reposa en el govern no jeràrquic sinó en l'autogovern per construcció de la comunitat (community building). Es focalitza en la descentralització política. S. Satyamurti, Chittaranjan Das i Motilal Nehru van estar entre els grups de Swarajistes de la democràcia parlamentària a l'Índia. No es van implementar totalment els conceptes del Swaraj a l'Índia però va servir de model polític. |
Televisió | La XX Edició dels Premis Antena de Oro, concedits el 15 de març de 1991 a l'edifici de Caixa d'Estalvis de Madrid en un acte presidit per l'alcalde de Madrid i presentat per Nieves Herrero i Curro Castillo, foren els següents: |
Teologia | Merda d'artista és el títol d'una obra del polèmic artista conceptual Piero Manzoni, exposada per primera vegada el 12 d'agost de 1961 a la Galleria Pescetto, d'Albissola Marina, Itàlia. Es va tractar d'una mordaç crítica del mercat de l'art, en el qual la simple signatura d'un artista amb renom produeix increments irracionals en la cotització de l'obra. Consisteix en 90 llaunes cilíndriques de metall de cinc centímetres d'alt i un diàmetre de sis centímetres i mig que contenen, segons l'etiqueta signada per l'autor, Merda d'artista. Contingut net: 30 grams. Conservada al natural. Produïda i envasada al maig de 1961. Aquest text es troba escrit en el lateral de cadascuna d'elles en diversos idiomes (anglès: Artist's Shit, francès: Merde d'artiste, italià: Merda d'artista, i alemany: Künstlerscheißi). Totes estan a més numerades i signades en la part superior.Es van posar a la venda al mateix valor que llavors tenien trenta grams d'or, i avui dia el seu preu aconsegueix xifres de quatre i cinc dígits en euros, en les poques ocasions en què alguna d'elles surt a la venda o a subhasta. |
Geologia | El Volcà d'Izalco és el més jove dels volcans del Salvador i un dels més joves del continent americà. D'acord amb la versió popular es va originar l'any de 1770, quan un orifici a la falda del Volcà de Santa Anna va començar a emetre gasos i cendres. No obstant això, l'historiador Jorge Lardé y Larín indica que els seus orígens es remunten al 19 de març del 1722 quan es va formar «un nou cràter per on vomitar foc, lava i cendres», el qual va fer una important erupció el 1745.Durant 196 anys el volcà es mantengué en erupció gairebé sense parar, tant que l'erupció es veia fins a l'oceà, això va fer que es conegués amb el sobrenom de Far del Pacífic. La seva activitat era tal que es va formar un con de 650 metres sobre la plana veïnal (1.952 m), amb un cràter de 250 metres de diàmetre. La seva última erupció va ser l'any de 1966, i des d'aleshores s'ha notat una disminució gradual en activitat i temperatura de les seves fumaroles. |
Arquitectura | Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades de columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, s'hi disposa un pati, hort o jardí. L'arquitectura monàstica medieval acostuma a ordenar-se a l'entorn d'un claustre que constitueix el nucli interior del monestir o clausura i mitjançant el qual s'articulen els espais de la comunitat que l'habita. Així, i malgrat que té una funció eminentment pràctica i de distribució dels espais, s'aprofitava per a usos diversos, com el conreu de plantes, la meditació, la lectura i, fins i tot, com a cementiri de membres de la comunitat i de famílies i nissagues destacades. En un altre sentit, s'anomena claustre el conjunt del professorat d'un centre, recordant l'aspecte comunitari del claustre arquitectònic. També és nom propi de dona. |
Fiscalitat | La taxa Robin Hood o impost Robin Hood comunament es refereix a un paquet d'impostos sobre les transaccions financeres (ITF), proposat per una campanya d'un grup d'OSALs. Els activistes han suggerit que l'impost podria ser implementat a nivell global, regional o de forma unilateral per nacions individualment. Conceptualment semblant a la taxa Tobin, que afectaria a una àmplia gamma de classes d'actius que inclou la compra i venda d'accions, bons, mercaderies, fons d'inversió, fons comuns d'inversió i derivats, com ara futurs i opcions. La taxa Tobin es va proposar només per canvi de moneda estrangera. Una campanya mundial amb seu al Regne Unit per l'impost Robin Hood es va posar en marxa el 10 febrer de 2010 i està sent dirigit per una coalició de més de 50 organitzacions, entre elles Christian Aid, Comic Relief i l'UNICEF. El govern del Regne Unit va publicar una resposta afavorint el canvi de gravàmens bancaris i un impost sobre les activitats financeres, citant l'informe del Fons Monetari Internacional a la reunió dels G20 del juny de 2010, "Una contribució justa i substancial del sector financer". No obstant això, la major part dels esforços de la campanya s'han centrat en la variant de l'ITF. En la tardor de 2011 la campanya de Robin Hood havia adquirit un impuls extra considerable i el suport de destacats líders d'opinió, amb una proposta de la Comissió Europea per aplicar un Impost sobre transaccions financeres de la Unió Europea per entrar en el debat legislatiu. La proposta, recolzada per onze estats membres de la UE, es va aprovar al Parlament Europeu el desembre de 2012, i pel Consell de la Unió Europea el gener de 2013. L'acord formal en els detalls dels ITF de la UE encara han de ser decidit i aprovat pel Parlament Europeu, però s'espera que entri en vigor a principis de 2014. |
Objectes astronòmics | Mi de Coloma (μ Columbae) és un estel a la constel·lació de Coloma de magnitud aparent +5,18. s'hi troba a uns 1.300 anys llum de distància del sistema solar. Mi de Coloma és un estel blau molt calent de tipus espectral O9.5V amb una temperatura superficial de 33.700 K. Com correspon a aquest tipus d'estels, la seva lluminositat és molt gran: inclosa una gran quantitat de radiació emesa com a llum ultraviolada, és 23.300 vegades més lluminosa que el Sol. El seu radi és 4,5 vegades més gran que el radi solar i, com és característic d'aquesta classe d'estels, rota a gran velocitat —més de 140 km/s—, completant una volta en menys de dia i mig. La seva massa s'estima unes 12 vegades major que la massa solar. Un fort vent estel·lar que bufa des de la seva superfície fa que perdi massa a raó de 0,1 milionèsimes de la massa solar cada any.La característica més notable de Mi de Coloma és que, igual que AE del Cotxer, és un estel fugitiu. S'allunya directament d'aquesta última a més de 200 km/s; encara que en un altre temps van estar juntes, ara estan separades visualment 70º. Estudiant les seves trajectòries en el passat, s'ha trobat que els seus camins es van creuar fa 2,5 milions d'anys, i que ambdós estels també estan relacionats amb Hatysa (ι Orionis), un sistema estel·lar la component principal del qual és una binària propera amb una òrbita notablement excèntrica. Es pensa que es va produir una col·lisió entre dos estels binaris, el resultat del qual va ser que dos dels estels van intercanviar posicions i altres dos —Mi de Coloma i AE del Cotxer— van ser projectats a gran velocitat a través de l'espai. |
Geologia | Les ofites són roques magmàtiques hipoabissals que es creu que han tingut un origen subvolcànic, és a dir, s'han originat quan un magma ha cristal·litzat en esquerdes i cavitats just abans d'arribar a la superfície.Són roques de composició bàsica (pobre en sílice) constituïdes per petits cristalls de piroxè i plagiòclasi. La seva textura o microestructura està formada per una interpenetració d'aquests cristalls.Es presenten en forma de petits afloraments (uns centenars de metres com a màxim) per tot el Prepirineu central. |
Telecomunicacions | La Cimera Mundial de la Societat de la Informació (World Summit on the Information Society o WSIS) és un fòrum mundial organitzat per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), una agència de l'ONU. Apunta a reduir la desigualtat dels habitants del planeta pel que fa a l'accés a la informació per les noves tecnologies de comunicació i en particular Internet. Ha adoptat una Declaració de principis i un Pla d'Acció. La primera fase va tenir lloc a Ginebra, Suïssa, del 10 al 12 de desembre del 2003. Una segona part va tenir lloc a Tunis del 16 al 18 de novembre del 2005. L'ONU ha encarregat l'UIT (Unió internacional de les telecomunicacions) de coordinar el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i de les comunicacions al món. Per fer-ho, ha preconitzat un pas diferent pels membres de l'OMC (Organització mundial del comerç) o del G8 (grup dels 8 països més rics). El WSIS és una cimera tripartita, oberta als governants de tots els països, a les firmes multinacionals, i a la Societat civil (ONGs, col·lectius ciutadans, sindicats). |
Geologia | Un lahar és un tipus de colada de fang o esllavissada que flueix per les vessants d'un volcà. És una mescla de material piroclàstic (acumulacions de material volcànic alliberats pel volcà), i aigua (sovint desfeta per una erupció del mateix volcà) que flueix al llarg d'una vall fluvial. El terme "lahar" prové del javanès, idioma d'Indonèsia. Els lahars es poden descriure com fluxos de fangs volcànics. No han de ser necessàriament provocats per l'activitat volcànica, però com a mínim s'origina a partir d'algun tipus de vulcanisme. Els lahars tenen la consistència del formigó, comportant-se com un fluid quan es mou, i com a sòlid quan s'atura. Els lahars poden ser enormes: el lahar Osceola produït fa 5.600 anys pel Mount Rainier a l'Estat de Washington produí una paret de fang de 140 metres de profunditat al canyó de White River i cobrí una àrea d'uns 330 km² corresponent a 2,3 km³ de material.Els lahars són mortals a causa de la seva energia i velocitat. Els lahars grans poden fluir fins a 100 km/h i poden fluir durant 300 km, provocant destrucció catastròfica al seu pas. Els lahars de l'erupció de Nevado del Ruiz a Colòmbia el 1985 causaren la tragèdia d'Armero, que matà vora 23.000 persones quan la ciutat d'Armero fou enterrada sota 5m de fang i runa. També el desastre de Tangiwai a Nova Zelanda el 1953, on moriren 151 persones després que un tren exprés caigués al riu Whangaehu, de 24 de desembre va ser provocat per un lahar. |
Geografia | Gehenna (de l'hebreu גי-הנם Gue-Hinnom o גי בן הנם gue ben Hinnom, literalment «Vall d'Hinnom» o «del fill d'Hinnom»); en grec γεένα; en llatí Gehenna) és un terme que es fa servir com a sinònim de l'infern, tant en el cristianisme com en l'islam. Es troba per primera vegada en les seves dues versions, tant de Gue-Hinnom com de Gue ben Hinnom, al Llibre de Josuè, 18:16, com a part de la frontera entre les tribus de Judea i de Benjamí. La traducció del nom a la Septuaginta és Γαίεννα (pronunciat Guéenna). La ciutat antiga de Jerusalem limita a la part occidental i sud amb la Vall d'Hinnom i a l'est per la de Josafat. Sembla que, en temps del rei Josies, la Vall d'Hinnom era el lloc on es practicaven els sacrificis humans de Moloc, que havien introduït els ritus pagans dels fenicis i cananeus. El profeta Jeremies (7:31; 19:5) condemna aquesta pràctica que es feia a la Vall d'Hinnom. |
Objectes astronòmics | HAT-P-12 és una estrella nana taronja (de tipus K) de magnitud 13 pobra en metalls, situada a aproximadament 468 anys llum de distància, a la constel·lació dels Llebrers |
Geografia | Un banc (geografia, geologia, hidrografia, geomorfologia) és, en general, una massa de roca sedimentària que forma un estrat o capa (banc de sorra; banc d’argila; banc de glaç) (en: bank, bench, berm; fr: banc; es: banco). Amb el terme banc, també s'anomenen diverses estructures formades pels dipòsits, fixes o mòbils, de sediments o altres materials parcialment o totalment submergits sota l'aigua o sota altres roques. Banc de terra o de sorra (alfac) que es forma al litoral, a la desembocadura d’un riu, i que posteriorment pot donar lloc a un cordó litoral i, a la llarga, a una albufera.En el fons del mar, d'un riu o d'un llac, formant una llenca més llarga que no pas ampla de sorra, terra o fang, gairebé a flor d'aigua, amb risc de fer-hi encallar les embarcacions. Cresta o barra submarina formada o coberta per sorra o altres materials no consolidats, que puja des del llit d'una massa d'aigua fins a prop de la superfície. Existeixen conjunts de bancs amb morfologies adjacents, com ara canals o basses que són interconnectats per processos sedimentaris i hidrològics passats o recents. (en: shoal; sandbank).Un banc fluvial és l'acumulació al·luvial sobresortint del llit d’un corrent d’aigua. En geomorfologia també s'anomena banc la terrassa al·luvial estreta i llarga. Un banc oceànic és l'altiplà marí aïllat de la plataforma continental que sol prendre la forma d'una taula submarina, vorejat per una depressió o gorja profunda que ocupa la part mitjana o externa de la plataforma. Els bancs sublitorals són els bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda. En una plana submarina, s'anomena banc el cúmul passiu, en part convex, de material organogen no resistent a les onades, i originat per organismes sèssils. En una pedrera (mineria), s'anomena banc la veta diferenciada d’un mineral determinat (filó, vena). Massís o bloc de mineral que queda entre dos subnivells. Capa de carbó separada d’una altra per un nivell de lutita o, simplement, la part ja excavada pel minador. Massís de mineral d’una mina a cel obert excavat a nivell constant. |
Nàutica | L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius. El català armada equival a l'espanyol armada; al francès Marine de guerre i Marine militaire; a l'italià Marina militare; al portuguès Armada (per bé que la de Portugal rep oficialment el nom de Marinha Portuguesa des del 1982, i la del Brasil és Marinha do Brasil d'ençà de la instauració de la república); al romanès Marină militară o Marină de Război; a l'anglès Navy; a l'alemany Kriegsmarine o Flotte; al rus военно-морской флот (voienno-morskoi flot) o simplement флот (flot); etc., etc. Llevat de casos específics, «armada» s'usa també per a traduir els noms d'armades no romàniques; per exemple, la Royal Navy es coneix tradicionalment en català com a «Armada Britànica». El terme armada també designa l'exèrcit. L'Armada actua en vaixells de tipus divers, que actualment són portaavions, cuirassat, creuer, destructor, fragata, corbeta i dragamines, i també submarins. Els uniformes de l'Armada, tant els de l'oficialitat com els de la marineria, són d'estil característic, prou diferents dels propis dels exèrcits de terra, però, alhora, força similars d'armada en armada, i amb variació relativament escassa al llarg del temps. Les armades acostumen d'usar un sistema de graus (i divises) propi, que, pel que fa als oficials, és força diferent del de l'exèrcit i de la força aèria. Per exemple, el grau més alt hi acostuma d'ésser el d'almirall, que pot equivaler a mariscal o a tinent general; el capità de fragata i el tinent de vaixell tenen el mateix rang, respectivament, que el tinent coronel i el capità de l'Exèrcit i la Força Aèria. A l'Armada, els estudiants per a oficial s'anomenen cadets o guardiamarines, i els aprenents grumets. Així mateix és típic de les armades dur les divises sobre pales en comptes de muscleres; i és força habitual que els galons de bocamàniga tinguin terminació en nus. |
Llengües | La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes. Actualment és una llengua extinta. |
Aeronàutica | La Força Aèria de Rússia (en rus: Военно-Воздушные Силы России, transliterat; Voyenno-Vozdushnye Sily Rossii ) és la branca aèria de les Forces Armades de Rússia. |
Història | Els Caminesi o Da Camino foren una família italiana que va governar principalment a Ceneda, Treviso, Feltre i Belluno. L'ancestre fou Guiticillo, un llombard que va construir el castell de la Vall de Montaner cap al 958. El seu fill Guiu de Montanara, fou senyor del castell de la Vall de Montaner el 1014; i el seu fill Guidono de Montanara el va seguir. Albert el Croat, fill de Guidono, va fundar el 1089, junt amb son germà Guecellone I, el castell de Camino, que havia rebut en feu del comte de Porcia. Guecellone I de Montanara era senyor de Serravalle, Valmareno, Roganzuolo, Fregona, Credazzo, la Motta i Cessalto i va morir el 1116. El seu fill Gabriel i el seu net Bartomeu I continuaren la línia de senyors de Camino Albert el Croat 1089-? Guecellone I de Montanara (fill) 1089-1116 Gabriel I Regolo (fill) 1116-1164 Bartomeu I (fill) senyor de Camino 1164-? Guecellone II (germà) senyor de Camino i castellà de Soligo c. 1180-1190 Gabriel II (fill) c. 1183-1186Un altre germà de Bartomeu I, Gironci, fou castellà de Soligo i va inaugurar la línia dels castellans de Soligo Gironci (germà) després del 1190, castellà de Soligo. Guecellone II (germà) Conrat (fill de Gironci) castellà di Soligo. Biaquino II (fill), castellà di Soligo. Guecellone V (germà), castellà di Soligo c. 1195 Rizzardo I (germà de Guecellone V), castellà de Soligo. Serlanone (fill de Guecellone IV), castellà di Soligo. Últim castellà doncs va passar a uns cosins que el van vendre i el van recomprar el 1212Un altre germà de Bartomeu, Guecellone II di Camino fou comte de Collefosco i de Ceneda, castellà de Soligo, Zumelle i Serravalle, senyor de Treviso, Feltre i Belluno del 1183 al 1185 i del 1186 al 1188. El seu fill Gabriel II fou senyor de Camino. Guecellone III (fill de Gabriel II) 1188-1245, fou comte de Ceneda di Sopra (amb els castells de Zumelle, Soligo, Valdimareno, Serravalle, Forminica, Regenzuolo, Fregana, Corginano i Cavalano) Biaquino II "il Crociato" (germà de Guecellone III) 1188-1227, fou Comte de Ceneda di Sotto (castells de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto i Oderzo), senyor de Treviso, Feltre e Belluno junt amb son germà 1188-1191, podesta de Belluno el 1218. Tolbert (Albert) II (germà de Biaquino II) fou comte de Ceneda i de Collefosco i va morir el 1194. Gabriel III (germà d'Albert II) fou comte de Zumelle (del que va vendre la meitat el 1188), castellà d'Oderzo el 1190, i podesta de Parma el 1217.Guecellone III va deixar sis fills, i entre ells: Biaquino III comte de Ceneda di Sopra; Capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 15-10-1283 al 1294. Va rebre el castell de Cavallano el 1289 Gerard II comte indivís de Ceneda di Sopra; ermità, Canònic de Ceneda Rizzardo II, comte indivís de Ceneda di Sopra.Biaquino el Crociato va deixar dos fills (i una filla): Guecellone V, comte de Ceneda di Sotto, Podesta de Treviso 1240-241, investit pel Papa amb Oderzo i Fregna amb Ceneda; parteix els dominis amb son germà Tolbert II ni es va quedar amb Camino, Castelnuovo, Credazzo, Orderzo, Motta i Cessalto. Tolbert II (germà) 1218-1260 comte de Ceneda di Sotto.Biaquino III va deixar dotze fills, entre ells: Tisó comte de Feltre i Belluno 1247-1256 Gerard III 1294-1307 comte de Ceneda di Sopra, Capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre 1266-1307 (senyor perpetu des del 1283). Serravalle (germà bastard de Tisó i Gerard, bastard) Vicari general de Treviso 1304-1314Tolbert II va deixar dos fills (el primer va tenir un sol fill): Biaquino V (1260-1274), Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino i Credazzo Lancellotto (fill de Biaquino V) 1274-1320, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo i Portobuffoletto. Guecellone VI (germà de Biaquino V) 1260-1272 Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Credazzo, Camino, la Motta di Livenza, Oderzo i Cessalto.Guecellone V va deixar cinc fills, entre ells: Biaquino IV comte de Ceneda di Sotto 1242-1257 Rizzardo III comte de Ceneda di Sotto 1242-1259Gerard III va deixar 10 fills, i entre ells: Rizzardo IV 1307-1312, comte de Ceneda di Sopra, capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre, vicari Imperial 1311-1312. Guecellone VII 1312-1324, comte de Ceneda di Sopra, Capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 12-4-1312 al 6-12-1312, en què fou deposat Gabriel IV 1324-1333, comte de Ceneda di Sopra (frare dominic)Guecellone VII va deixar cinc fills i entre ells Gerard IV que va morir jove, comte nominal de Ceneda di Sopra. Rizzardo VI, comte de Ceneda di Sopra 1324-1335. Al morir Ceneda va passar a l'esglésiaGuecellone VI va deixar tres fills: Tolbert III, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto e Oderzo 1306-1317, podesta de Treviso 1298, podesta de Belluno 1306. Cedeix Castelnouovo el 1307 a canvi de Portobuffoletto, Corbanesio i Turso. Biaquino VI (fill) 1317-1336, comte de Ceneda di Sotto y senyor de Camino, Credazzo, La Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio e Turso Gabriel V (va morir jove), Comte de Ceneda di Sotto.Tolbert III va deixar un fill mascle assassinat el 1336: Biaquino VII (germà) 1317-1336 Comte di Ceneda di Sotto, Capità de Conegliano el 1315.Biaquino VI va deixar un fill i aquest va deixar dos fills: Guecellone VIII c. 1318, Comte de Ceneda di Sotto, Gerard VI (fill) 1318-1335 (senyor 1335-1349), Comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Credazzo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso; el 1340 es va dividir amb son germà el dominis i va rebre Camino, Portobuffoletto e Cordignano. Rizzardo VII (germà) 1318-1354, Comte di Ceneda di Sotto, senyor de Serravalle, Valmareno, Formeniga, Roganzuolo, Fregona, Cavolano, Cordignano i Solighetto el 1337; el 1340 es repartí els dominis amb son germà i va rebre Motta, Cessalto, Fregona i Costa di Valmareno.Gerard VI va deixar dos fills mascles: Giovanni 1349- 1374 (eclesiàstic) comte nominal Guecellone IX (germà 1349- 1390 comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i TursaGuecellone IX va deixar dos fills mascles: Carlo 1390-1411 (+ 1422), comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso (confiscats per Venècia el 1411) Gerard VIII (germà) 1390-1414 o 1415), Comte de Ceneda di Sotto i annexes, tot confiscat per Venècia el 1411.Rizzardo VII va deixar dos fills mascles: Biaquino VIII (va morir jove), Conte di Ceneda di Sotto, Tolbert IV 1354-1360, Comte de Ceneda di SottoTolbert IV va deixar tres fills: Gerard VII c. 1350-1391 Conte di Ceneda di Sotto, per una traïció a Venècia se li van confiscar Solighetto, Cessalto i Valmareno i més tard es va confiscar el comtat. Rizzardo X 1360-1383, Comte di Ceneda di Sotto Biaquino 1360-?, Comte de Ceneda di Sotto |
Dret | Una ficció legal o ficció jurídica és una tècnica jurídica consistent a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d'equitat uns efectes determinats. Així, per exemple, una persona jurídica no és realment una persona, però davant la llei, és tractada «com si fos una». El concepte fictio legis eix del dret romà.Unes ficcions legals comunes són, entre d'altres: La filiacióEl dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, per exemple un heretatge. L'estatut dels fills adoptius, tractat «com si fossin» fills biològics. L'extraterriorialitatPel concepte d'extraterritorialitat es consideren certs llocs dins d'un estat estranger, com si fossin sotmesos a les lleis d'un altre estat, per exemple les ambaixades. A ningú no li és lícit ignorar la lleiTot i que tothom sap que el ciutadà mitjà, ni tampoc un advocat expert no pot conèixer tots els milers de pàgines dels corpus de les lleis, el principi implica que el desconeixement de la llei, no eximeix del seu compliment. En dret romà es deia«Nemini licet ignorare ius» (a ningú no li és lícit ignorar la llei). Cada ciutadà té la responsabilitat d'informar-se sobre la legalitat de les seves activitats. El corol·lari d'aquest principi és que una llei només pot vigir si és pública, per exemple per un diari oficial accessible a tots, o antany, per afixació pública, i en una llengua comprensible. Ja el 1916, Antoni Maria Alcover i Sureda reprotxava a l'estat espanyol d'incomplir aquest principi en no publicar per tot arreu les lleis en la llengua nativa dels ciutadans. Una altra conseqüència és que ningú pot ser inculpat amb efecte retroactiu d'un acte que encara no era delictiu segons les lleis vigents al moment del cometre. Persona jurídicaLa persona jurídica d'entitats (amb ànim de lucre o sense), que el dret tracta «com si fossin una persona». A l'estat espanyol, fins al 2010, això només s'aplicava al dret civil. Uns escàndols de catàstrofes de medi ambient, de manca de respecte de la protecció dels treballadors o de la venda deliberada de productes avariats, van pujar el legislador a canviar l'antic principi societas delinquere non potest (una societat no pot cometre un delicte). Per a contenir aquests actes o prevaricacions danyosos intuïts com criminals, comesos per societats, se li va atribuir personalitat jurídica penal, per tal d'evitar que l'entitat en sortís impune quan no és possible identificar indivudualment les persones físiques dins de l'entitat, responsables del dany. A més de la reparació civil, poden ser sotmeses a sancions penals com multes, confiscacions o en casos extrems la liquidació. La mortTot i la mort pot ésser una ficció jurídica al cas de persones desaparegudes, que després d'un cert lapse de temps poden ser considerades com jurídicament mortes. Quan reapareixen, necessiten una «resurrecció jurídica». |
Objectes astronòmics | Kepler-8 és una estrella a la constel·lació de la Lira, a una distància de 3.430±50 anys llum (∼1 050 parsecs) de la Terra. És una estrella groga-blanca de la seqüència principal de tipus espectral F6V. |
Estris | L'eixugavidres o torcavidres és un element de perfil plàstic extrudit de PVC i banda de cautxú vulcanitzada, molt tou, indeformable i no trencadís, unit a un mànec de fusta o un tub de metall que s'utilitza per a eixugar l'aigua dels vidres i també dels sòls polits. Generalment s'empra associat a un drap o fregall. Va precedir en molts països l'ús del mànec de fregar. En anglès se utilitza el mateix terme per a la imatge neteja-vidre i per al secador. El neteja-vidre és de creació anterior, tenint exemples al segle xix. |
Objectes astronòmics | Eta del Serpentari (η Ophiuchi) és un estel binari de la constel·lació del Serpentari que, tot i tenir la denominació de Bayer eta, és el segon més brillant de dita constel·lació després de Rasalhague (α Ophiuchi). Situat al sud de la constel·lació, la seva magnitud aparent és de +2,43. El component principal s'anomena Sabik, que és el nom tradicional del sistema; l'origen del seu nom no és clar: se sap que prové de l'àrab i es refereix a algú "que precedeix", "que ve davant". A 84 anys llum de distància del sistema solar, Eta del Serpentari és una estrella binària amb els seus dos components similars, ambdues estrelles blanques de la seqüència principal. Eta del Serpentari A, amb una temperatura de 8.900 K, és 35 vegades més lluminosa que el Sol, mentre que Eta del Serpentari B, uns 300 K més freda que la seva companya, brilla com 21 sols. Les dues són més grans que el Sol; el radi de Eta del Serpentari A és 2,5 vegades més gran que el radi solar i el de Eta del Serpentari B 2,0 vegades més gran. La massa conjunta del sistema és de 4,8 masses solars. L'inusual del sistema és la gran excentricitat orbital (e = 0,94), que fa que la seva separació oscil·li entre 2 ua i 65 ua amb un període orbital de 88 anys. Les pertorbacions gravitatòries en un sistema d'aquest tipus fan del tot impossible l'existència d'un sistema planetari. |
Arqueologia | L'arqueologia queer (de l'anglès “estrany” utilitzada durant molt de temps com a insult a les persones homosexuals i no cisgènere), és una branca de l'arqueologia que s'enfoca des del punt de vista de la teoria queer. La seva recerca se centra en un seguit de metodologies que intenten evitar una mirada normativa del passat.L’arqueologia queer no intenta buscar exemples de persones homosexuals o cap altra orientació sexual o identitat de gènere en la història, ni l'origen d’aquests conceptes. El que sí que fa és tenir un punt de vista crític i fugir respecte de les presumpcions normatives i binàries del discurs arqueològic predominant. En aquest últim punt l’arqueologia queer coincideix amb l'arqueologia feminista. Aquesta última no representa només una mirada a les dones del passat o una introducció d’aquest gènere en les interpretacions del passat, sinó sobretot desafiar els valors masclistes de les interpretacions arqueològiques. |
Ètica | L'Índex de llibertat de premsa mundial és un indicador creat per Reporters Sense Fronteres sobre l'estat de la llibertat de premsa al món. Reporters Sense Fronteres publica cada any una llista a partir de les respostes obtingudes en una enquesta enviada a periodistes i especialistes relacionats per tot el món. En l'enquesta es pregunta sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicació així com altres fonts indirectes de pressió contra la premsa independent. L'informe s'elabora sobre la base d'un qüestionari enviat a les organitzacions associades amb Reporters Sense Fronteres (14 grups de llibertat d'expressió en cinc continents) i els seus 130 corresponsals al voltant del món, a més de periodistes, investigadors, juristes i activistes pro drets humans. L'informe pregunta tant sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicació com d'altres formes indirectes de pressió contra la llibertat de premsa. L'estudi també pren en consideració les pressions de grups aliens als governs, com per exemple el terrorisme d'ETA a Espanya o la Màfia a Rússia, o qualsevol altre grup que d'una o altra forma posi en perill real la llibertat de premsa d'un país. Segons RSF, l'índex se centra exclusivament en la llibertat de premsa i no amida en cap cas la qualitat del periodisme en un país. A causa de la metodologia de l'estudi, que es basa en la percepció individual dels informants, sovint es produïxen amplis contrastos en la posició d'un país en l'escalafó d'un any a un altre. |
Informàtica | S'anomena temps de compilació (compile-time en anglès) a l'interval de temps en què un compilador compila codi escrit en un llenguatge de programació a una forma de codi executable per una màquina. El compilador normalment realitza una revisió de sintaxi, que inclou entre d'altres una revisió de tipus i execució de regles d'àmbit, seguit d'una anàlisi semàntica, que es compon de processos com l'enllaçat estàtic, la instanciació de plantilles i l'optimització del codi generat. L'enllaçat dinàmic es realitza normalment després del temps de compilació, bé en temps d'execució o abans d'aquest, per mitjà d'un carregador de programes. La revisió de límits d'arrays normalment no es fa en temps de compilació. Aquest terme sol emprar, en oposició a temps d'execució, per indicar si una acció o fet succeeix en un o altre temps. El temps de compilació no succeeix en els llenguatges interpretats, ja que aquests no necessiten compilar. En aquests llenguatges, certes accions típiques de la compilació com és la comprovació de la sintaxi es realitzen abans de començar a executar el codi, però no és pròpiament una compilació. |
Televisió | Rai 1 (Rai Uno) és el primer canal de televisió de la Radiotelevisione Italiana (Rai), empresa de radiodifusió pública d'Itàlia. Emet una programació generalista per a tota la família i és líder d'audiència en el seu país. Com la resta de canals del grup, es finança amb un impost específic i publicitat. La seua seu es troba a Roma. Va començar les seues emissions regulars el 3 de gener de 1954 i va ser la primera televisió existent en la República d'Itàlia. Amb la creació d'un segon canal en 1961, va passar a ser l'emissora principal de l'ens públic. Inicialment conegut com a Programma Nazionale, en els anys 1970 va canviar el seu nom per Rete 1 i en 1983 va adoptar la seua denominació actual. |
Matemàtiques | El signe igual (=) indica identitat de dues expressions i s'usa sobretot en matemàtiques. Durant molts segles va conviure amb altres abreviatures i expressions, com ae (aequalis, igual en llatí), una sageta o dos punts. S'usa regularment des del segle xvi, quan el matemàtic gal·lès Robert Recorde el va incorporar al seu llibre The Whetstone of Witte (1557).En el codi wiki indica títols, per exemple a la Viquipèdia es fa servir en edició per separar seccions dins d'un article. S'afegeix el signe al davant i al darrere del títol de secció, tants iguals com nivells en la jerarquia d'organització del text, i el programari ho converteix automàticament en títols formatats. |
Antropologia | Els estudis amerindis (també coneguts com a estudis nadius americans, indígenes americans, aborígens o primeres nacions) és un camp acadèmic interdisciplinari que examina la història, la cultura, la política, els problemes i l'experiència contemporània del pobles nadius d'Amèrica del Nord, o, prenent un enfocament hemisfèric, les Amèriques. Cada vegada més el debat s'ha centrat en les diferències més que les similituds entre altres disciplines d'estudis ètnics com els estudis afroamericans, Estudis asiamericans i estudis latinos. En particular, la sobirania política de moltes nacions indígenes marca diferències substancials en l'experiència històrica de la d'altres grups racials i ètnics als Estats Units i Canadà. A partir de nombroses disciplines com ara l'antropologia, la sociologia, la història, la literatura, ciència política i estudis de gènere, els estudiosos d'estudis amerindis consideren una varietat de perspectives i empren diverses eines analítiques i metodològiques en el seu treball.Dos conceptes clau formen els estudis amerindis, segons l'acadèmica lakota Crow Creek Elizabeth Cook-Lynn, indigenitat (com és definida en cultura, geografia, i filosofia) i sobirania (com és definida legalment i històricament). Els seus practicants advoquen per la descolonització dels pobles indígenes, autonomia política, i l'establiment d'una disciplina dedicada a alleujar els problemes actuals que enfronten els pobles indígenes. |
Geologia | Els agents geològics són sistemes naturals capaços de modificar el relleu i l'estructura de l'escorça terrestre. Es divideixen en dos grups: Els agents geològics interns, que són el vulcanisme i les forces sísmiques, originats per la calor interna de la terra mitjançant la tectònica de plaques.Els agents geològics externs, que són l'actuació de l'atmosfera, la hidrosfera i la biosfera sobre les roques (o sigui, els rius, el vent, les glaceres, les onades, etc.). L'energia que els impulsa ve de la radiació solar com a motor del clima. |
Informàtica | El mode real (també anomenat mode d'adreces reals en els manuals d'Intel) és un mode d'operació de l'80286 i anteriors CPUs compatibles amb l'arquitectura x86. El mode real està caracteritzat per 20 bits d'espai (segmentat) d'adreces (significant que només es pot adreçar 1 MB de memòria), accés directe del programari a les rutines del BIOS i els perifèrics, i no té conceptes de protecció de memòria o multitasca a nivell de maquinari. Totes les CPU x86 de les sèries del 80286 i posteriors comencen en mode real en encendre l'ordinador, les CPU 80186 i anteriors tenien només un mode operacional, que era equivalent al mode real en xips posteriors. L'arquitectura 286 va introduir el mode protegit, permetent, entre altres coses, la protecció de la memòria a nivell de maquinari. No obstant això, utilitzar aquestes noves característiques va requerir instruccions de programari addicionals no necessàries prèviament. Com que una especificació de disseny primària dels microprocessadors x86 és que siguin completament compatibles cap enrere amb el programari escrit per a tots els xips x86 abans d'ells, el xip 286 va ser dissenyat per iniciar-se en 'mode real' - és a dir, en un mode que tenia apagades les noves característiques de protecció de memòria, de forma que poguessin córrer sistemes operatius escrits per microprocessadors més vells. Avui dia, fins i tot les més recents CPU x86 s'inicien en mode real en encendre, i poden córrer el programari escrit per a qualsevol xip anterior. Els sistemes operatius de disc (MS-DOS, DR-DOS, etc.) treballen en mode real. Les primeres versions de Microsoft Windows, que eren essencialment un shell d'interfície gràfica d'usuari corrent sobre el DOS, no eren realment un sistema operatiu per si mateixes, corrien en mode real, fins Windows 3.0, que podia córrer tant en mode real com en mode protegit. Windows 3.0 podia córrer de fet en dos "sabors" de mode protegit - el mode estàndard ", que corria usant mode protegit, i el" mode millorat 386 ", que a més feia servir adreçament de 32 bits i per tant no corria en un 286 (que tot i tenir mode protegit, seguia sent un xip de 16 bits, els registres de 32 bits van ser introduïts en la sèrie 80.386). El Windows 3.1 va remoure el suport per ael mode real, i va ser el primer ambient operatiu d'ús massiu que va requerir com a mínim un processador 80286 (no comptant amb el Windows 2.0 que no va ser un producte massiu). Gairebé tots els sistemes operatius moderns x86 (Linux, Windows 95 i posteriors, OS/2, etc.) Canvien el CPU ael mode protegit o mode llarg en l'arrencada. |
Cultura popular | Jeremy Burge (nascut el 14 de juliol de 1984) és un historiador d'emojis, fundador d'Emojipedia, creador del Dia Mundial de l'Emoji i àmpliament considerat com a un expert en emoji.Business Insider va incloure a Burge al Tech 100 del Regne Unit el 2016, 2017 i 2018 referint-se a ell com "The Emoji Maestro" mentre que altres publicacions han utilitzat termes com "Emoji King" o "El Senyor dels Emojis". El novaiorquès va batejar a Burge com "El Samuel Johnson d'Emoji" el 2020. |
Art | Una verge negra, madonna negra o verge Maria negra les escultures o pintures femenines, amb pell obscura, que representen la Verge Maria, de religió cristiana. Generalment estan associades a llegendes que els atribueixen un origen més antic, representant la verge tant de peu com asseguda, acompanyada del crist. La seva popularitat és atorgada pels poders màgics que se'ls acostuma a atribuir. Tot i repartides una mica per tot el món, se'n troba majoritàriament a Europa. Les verges amb pell obscura preconcebut com a tal per representar una ètnia diferent no entren en aquesta categoria. |
Història | La Història des de baix (de l'anglès History from below) és un tipus de narrativa historiogràfica que intenta explicar els fets històrics des de la perspectiva de la gent corrent en lloc de la dels líders, dels personatges destacats i de les elits socials. Història popular, Social history (la història sociologica que pretenia E.H.Carr), Història de baix a dalt o Història des de baix són termes que defineixen un tipus d'historiografia en què els moviments de masses ocupen un lloc central a la narració. Les persones no incloses en el passat en altres tipus de narrativa històrica en són part a partir de la "teoria del focus primari", que inclou a marginats, oprimits, pobres, inconformistes, subalterns, oblidats, poble menut... el poble que fins ara formava part de l'oblit històric. Aquesta teoria se centra també en els petits esdeveniments que fan que certs desenvolupaments es produeixin (vg. Microhistòria). Aquest enfocament de la història està en directa oposició als mètodes que tendeixen a emfatitzar només les grans figures de la història (la teoria del gran home), sosté que el factor determinant de la història és la vida quotidiana de la gent corrent o comú, el seu estatus social i el seu treball. Aquests són els factors que, mitjançant opinions contradictòries, permeten el desenvolupament de les grans tendències, en oposició a la introducció de suposades grans idees o successos iniciadors. El terme fou proposat per Georges Lefebvre i reutilitzat en un article per E. P. Thompson. El ja classic pròleg de la seva magistral La Formació de la classe obrera a Anglaterra ha estat, però, considerat tot un manifest d'aquest tipus d'historiografia: «I am seeking to rescue the poor stockinger, the Luddite cropper, the 'obsolete' hand-loom weaver, the 'Utopian' artisan, and even the deluded follower of Joanna Southcott, from the enormous condescension of posterity. Their crafts and traditions may have been dying. Their hostility to the new industrialism may have been backward-looking. Their communitarian ideals may have been fantasies. Their insurrectionary conspiracies may have been foolhardy. But they lived through these times of acute social disturbance, and we did not. Their aspirations were valid in terms of their own experience; and, if they were casualties of history, they remain, condemned in their own lives, as casualties.»[Estic tractant de rescatar al pobre teixidor de mitges, al tundidor ludita, a l'obsolet teixidor de teler manual, a l'artesà Utòpic, fins i tot a l'il·lús seguidor de Joana Southcott, de l'enorme prepotència de la posteritat. Els seus oficis artesanals i les seves tradicions potser s'estaven morint. La seva hostilitat cap al nou industrialisme potser era retrògada. Els seus ideals comunitaris potser eren fantasies. Les seves conspiracions insurreccionals potser eren temeràries. Però ells van viure en aquells temps d'aguts trastorns socials, i nosaltres no. Les seves aspiracions eren vàlides en termes de la seva pròpia experiència; i si van ser víctimes de la història, continuen, condemnats en les seves pròpies vides, sent victimes] |
Conflictes | El Concili de Jerusalem durant el període apostòlic de la història del cristianisme no incloïa la circumcisió masculina religiosa com a requisit per als nous gentils conversos. Això és conegut com el «Decret Apostòlic» i pot ser un dels primers actes de separació del cristianisme primitiu del judaisme. La circumcisió es va imposar sobre el patriarca bíblic Abraham, els seus descendents i els seus serfs com un «símbol de l'Aliança», culminada amb ell per Déu per a totes les generacions, com un «pacte etern». |
Filosofia | En filosofia la identitat és la relació que tota entitat manté només amb si mateixa.La identitat pròpiament es refereix a la identitat numèrica, com diferent de la semblança exacta o identitat qualitativa. En canvi, la identitat numèrica es dona quan no hi ha pròpiament dues entitats, sinó una de sola que potser duu dos noms. D'acord amb el principi d'identitat dels indiscernibles, dues entitats no poden compartir totes les seves qualitats i ser tanmateix numèricament diferents.Diferents tipus d'entitats tenen criteris diferents per determinar la identitat numèrica. Per exemple, en matemàtiques, dues entitats són idèntiques si i només si en tots els seus elements es verifiquen el mateix. En canvi, als clubs, els membres poden canviar i el club romandre el mateix. Els criteris d'identitat moltes vegades són difusos i condueixen a paradoxes, com la paradoxa sorites o la paradoxa de Teseu. La relació d'identitat numèrica és una relació d'equivalència, simètrica, reflexiva i transitiva. Tanmateix, de vegades els filòsofs han proposat criteris d'identitat que no respecten totes aquestes propietats. |
Robòtica | Orocos (Open robot control software, programari de control de robots obert) és un programari lliure integrat per un conjunt d'eines en C++, amb els bastiments (frameworks) i les llibreries necessàries per al control en temps real de màquines-eina i robots. Suporta RTAI per al treball en temps real i Comedi per al maneig de les targetes d'adquisició de dades. Es tracta d'un projecte que va començar el 2001 i que des del 2005 és mantingut pel Modular Machines Group del FMTC (Flanders Mechatronics Technology Centre). |
Humor | Le Charivari va ser un periòdic satíric francès publicat de 1832 fins al 1937 a París; diàriament des de 1832 fins a 1936, i setmanalment fins a l'any 1937, i on apareixen caricatures, vinyetes polítiques i assajos crítics. El 1835, el govern francès va prohibir la realització de caricatures polítiques i Le Charivari va enfocar-se en la composició de sàtires sobre temes de la vida diària.Per d'evitar riscos financers per multes de censura que ja havien causat el tancament del periòdic antimonàrquic La Caricature, el caricaturista Charles Philipon i el seu cunyat Gabriel Aubert van decidir fundar el seu propi periòdic, Le Charivari, amb un enfocament humorístic i sense contingut polític. Va canviar sovint de propietaris al llarg dels anys, a causa de la censura, les multes i els impostos. El 1841, el gravador anglès, Ebenezer Landells, amb Henry Mayhew, va prendre com a model a Le Charivari per a la creació de la seva revista Punch, que tenia com a subtítol «The London Charivari». |
Heràldica | L'escut d'Alaró té el següent blasonament: Escut ovalat partit: Al primer, d'or, un mig vol de gules; al segon, d'atzur, un castell obert de d'argent. Envoltant l'escut, dues branques, la destra amb fulles d'or i la sinistra amb fulles de sinople, sengles branques es creuen a la part inferior de l'escut. Sobre cada partició sobresurt la part superior d'un pergamí d'or. |
Telecomunicacions | Un punt d'intercanvi d'Internet o punt neutre (en anglès IXP, Internet Exchange Point) és una infraestructura física a través de la qual els proveïdors de serveis d'Internet (PSI o ISP, per les seves sigles en anglès) intercanvien el tràfic d'Internet entre les seves xarxes. Aquesta instal·lació redueix la porció del tràfic d'un PSI que ha de ser lliurat cap al seu proveïdor de connectivitat, la qual cosa redueix el cost de mitjana per bit del lliurament del seu servei. A més, l'augment del nombre de rutes "apreses" a través del punt d'intercanvi millora l'eficiència de l'enrutament i la tolerància a pèrdues. |
Arquitectura | L' èntasi és la convexitat lleugera del primer terç del fust d'una columna d'estil dòric que dissimula l'efecte visual de concavitat que produiria el fust si fos recte. La seva finalitat és aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i dona la impressió de major esveltesa a les columnes. El fust de les columnes gregues no es dissenyava amb secció constant, aquesta augmentava des del capitell a l'èntasi, tornant a disminuir fins a la base. Per tant, la columna és més ampla en una zona situada a la meitat inferior. L'èntasi delimita dues parts en el fust, una inferior que es denomina imoscap, i la superior anomenada summoscap.La recerca de la bellesa ideal en el món grec, els havia portat a l'intent de corregir efectes òptics que es produïen en contemplar els temples a la vostra proximitat, o des de la llunyania (per exemple des del mar), ja que per a l'observador, com menor és la distància, percep les columnes i les línies verticals desvirtuades, ja que no es veuen ni rectes ni paral·leles. L'èntasi «corregeix» favorablement aquesta sensació. |
Dansa | Picacrestes és la Colla Dansaire del Prat de Llobregat creada l'any 2011 que treballa per recuperar i promoure la dansa tradicional del Prat de Llobregat i catalana en general. La colla ha recuperat i reconstruït balls pratencs com El Carnestoltes, El Ball de la Creu, El Ball del Tortell, i alguns balls de bastons. L'any 2015, impulsà el primer Dansabaix, Trobada de Danses Tradicionals pròpies del Baix Llobregat. El 2017 s'inaugura La Nau de Cultura Popular, seu de la federació El Nus, on Picacrestes hi té un espai. |
Periodisme | Nieman Journalism Lab és un projecte nascut l'any 2008 de la mà de Nieman Foundation for Journalism at Harvard Arxivat 2014-03-20 a Wayback Machine., primera institució que va impulsar un programa de beques perquè periodistes d'arreu del món poguessin beneficiar-se d'un any d'estudi a la Universitat Harvard. L'objectiu de Nieman Journalism Lab és ajudar a fer que el periodisme i els mitjans de comunicació tradicionals sàpiguen adaptar-se a l'escenari on-line. A través sobretot de publicacions diàries a la seva pàgina web[2] i la seva activitat a les xarxes socials, posen damunt la taula discussions sobre el futur del periodisme i identifiquen les noves pràctiques i models de negoci que emergeixen com a resposta als canvis que viu la indústria periodística. |
Enginyeria | La cola de resorcinol, també coneguda com a resorcinol-formaldehid, és una combinació adhesiva de resina i enduridor que resisteix la immersió dins l'aigua a llarg termini i té una alta resistència a la llum ultraviolada. L'adhesiu, introduït el 1943, ha estat molt popular en la construcció d'avions i embarcacions.Fins a la invenció de la resina epoxídica, el resorcinol va ser una de les coles marines més esteses. A diferència de l'epoxi, no té propietats d'ompliment de buits, necessitant que les juntes s'ajustin bé i s'agafin a pressió per obtenir bons resultats. La cola es presenta en dues parts: un xarop vermell i unes pólvores marró clar que es barregen per formar la cola. El resorcinol no curat té una vida útil relativament curta d'uns dos o tres anys, segons la temperatura d'emmagatzematge. El seu ús ha disminuït des de la dècada de 1990 per la facilitat d'ús i la versatilitat de les coles epoxi.Tot i que la major facilitat d'ús i versatilitat de l'epoxi fa que sigui molt més popular, l'epoxi presenta una mala resistència als raigs UV i en la majoria d'aplicacions estructurals només té una modesta resistència a la calor, cosa que la fa menys ideal per a molts usos a l'exterior. El resorcinol continua sent l'adhesiu més adequat per a usos exteriors i marins. A diferència de l'epoxi, no omple bé els forats, de manera que requereix un estàndard molt elevat dels dos factors essencials per al seu bon ús: la mecanització i el muntatge. |
Cultura popular | El Webby Webby és un premi internacional atorgat anualment per The International Academy of Digital Arts and Sciences (Acadèmia Internacional d'Arts Digitals i les Ciències) premiant l'excel·lència a Internet en diferents categories, pàgines web, publicitat interactiva, cinema i vídeo en línia i mòbils. Sent seleccionats dos vencedors per categoria. |
Jocs | La guerra de pintura (en anglès: paintball, traducció literal "bola de pintura") és un esport en què els participants fan servir escopetes d'aire comprimit anomenades marcadores (markers) per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. En essència és un joc de persecució complex, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc són eliminats. Normalment, en una partida de guerra de pintura s'enfronten dos equips amb l'objectiu d'eliminar tots els jugadors de l'equip contrari o aconseguir un objectiu (com ara capturar la bandera o eliminar un jugador en concret). Un joc de guerra de pintura típic no professional acostuma a durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip bàsic necessari per practicar la guerra de pintura no és excessivament car (tot i que sí que ho poden ser les marcadores d'alta gamma). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia d'un jugador a un altre: alguns en disparen 100, d'altres unes poques i fins i tot n'hi ha que no arriben a disparar en tota la partida. Des del seu naixement, la guerra de pintura ha enganxat una multitud de jugadors ocasionals o permanents. La Sporting Goods Manufacturer's Association estima que aproximadament 10 milions d'estatunidencs juguen anualment a la guerra de pintura. Les estadístiques de les asseguradores indiquen que és un dels esports més segurs, fins i tot més que el golf. Les partides de guerra de pintura poden jugar-se sota sostre o a l'aire lliure, i adoptar diferents formes, com el woodsball, i el torneig o speedball. Les regles varien àmpliament d'una manera o altra de jugar, i es pensen perquè la majoria de participants gaudeixin del joc en un entorn segur. |
Filosofia | Així parlà Zaratustra: Un llibre per a tothom i per a ningú (en l'original alemany: Also sprach Zarathustra: Ein Buch für Alle und Keinen) és una obra del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, redactada en quatre parts entre 1883 i 1885. Moltes de les idees presentades tenen a veure amb l'etern retorn, la paràbola de la mort de Déu, i la profecia del superhome, temes que van ser introduïts per primer cop a La Gaia Ciència.El llibre narra les explicacions i la doctrina d'un filòsof, Zaratustra -en referència a Zaratustra, fundador del Zoroastrisme-. El llibre utilitza un estil similar al de la Bíblia luterana com a sàtira, per presentar d'aquesta manera idees oposades a la tradició i la moral cristiana i jueva. |
Química | La mentona (nom IUPAC: 2-isopropil-5-metilciclohexanona) és un compost orgànic present a la naturalesa, amb la fórmula C10H18O. Presenta quatre estereoisòmers, dels quals el (2S,5R) o l-mentona és el més abundant a la natura. Es troba de forma minoritària en diversos olis essencials. La mentona s'utilitza en aromatitzants, perfums i cosmètics per la seva característica olor aromàtica i mentolada. |
Arqueologia | L'Estela Kelišin trobada a Kelišin, Iraq, és una estela que conté un important text bilingüe assiri-urartià que data d'aproximadament 800 aC, i que va ser descrita per primer cop per Friedrich Eduard Schulz el 1827. Una part de les notes de Schulz es van perdre quan va ser assassinat per bandits kurds, i expedicions posteriors van fracassar o bé per condicions meteorològiques o per l'atac de bandolers, de manera que sols es va poder fer una còpia de la inscripció el 1951 per G. Cameron, i un altre cop el 1976 per una expedició italiana sota una forta protecció militar. La inscripció descriu l'adquisició de la ciutat a Musasir (Ardini) per rei urartià Ixpuini. |
Pseudociència | Mike Hughes (Comtat de San Bernardino, 9 de febrer de 1956 - The Desert, 22 de febrer de 2020), conegut popularment com a "Mad" Mike Hughes, va ser un conductor de limusina estatunidenc, un especialista i un teòric de la conspiració de la Terra plana, conegut per volar en coets de vapor construïts per ell mateix. Va morir mentre filmava una acrobàcia per a una propera sèrie de televisió del canal Discovery Science. |
Ràdio | The Goon Show és un programa d'humor de ràdio britànic, produït originalment i emès pel BBC Home Service del 1951 al 1960, amb repeticions ocasionals al programa BBC Light. La primera sèrie de programes, emesa del 28 de maig al 20 de setembre de 1951, es va titular Crazy People; les sèries posteriors van tenir el títol The Goon Show. El principal creador i escriptor principal del programa va ser Spike Milligan. Els guions barrejaven trames ridícules amb humor surrealista, jocs de paraules, frases fetes i una sèrie d’estranys efectes sonors. Alguns dels episodis posteriors presenten efectes electrònics ideats per la incipient BBC Radiophonic Workshop, molts dels quals van ser reutilitzats per altres programes durant dècades. Molts elements de l'espectacle van satiritzar la vida contemporània a Gran Bretanya, parodiant aspectes de l'espectacle, el comerç, la indústria, l'art, la política, la diplomàcia, la policia, els militars, l'educació, l'estructura de classes, la literatura i el cinema. El programa es va estrenar internacionalment a través de la BBC Transcription Services (TS). Es va escoltar regularment des dels anys cinquanta a Austràlia, Sud-àfrica, Nova Zelanda, l'Índia i el Canadà, tot i que aquestes versions es van editar amb freqüència per evitar temes controvertits. Als Estats Units, la NBC va començar a emetre el programa a la seva xarxa de ràdio des de mitjans dels anys cinquanta.Subversiu i absurd, The Goon Show va exercir una influència considerable en el desenvolupament de la comèdia i la cultura popular britàniques i americanes. Va ser citat com a influència important pels Beatles, la companyia de comèdia nord-americana Firesign Theatre, : 4,5,61 i la companyia de comèdia britànica Monty Python. |
Matemàtiques | El criteri M de Weierstrass, de vegades anomenat prova M de Weierstrass és, en matemàtiques, una condició suficient per a assegurar que una sèrie ∑ n = 1 ∞ f n ( x ) {\displaystyle \sum _{n=1}^{\infty }f_{n}(x)} de funcions definides en un conjunt A {\displaystyle A} és uniformement convergent. No cal que A {\displaystyle A} sigui un espai topològic ni que les funcions siguin contínues, encara que aquest es el cas d'utilització més freqüent. |
Objectes astronòmics | El Filament ClG J2143-4423 A és un filament de galàxies situat de forma prospectiva a la constel·lació de la Grua que es desenvolupa al voltant del proto-cúmul de galàxies ClG J2143-4423 de qui pren la denominació.Representa una de les estructures més grans de l'univers observable amb unes dimensions d'uns 300 milions d'anys llum de longitud i 50 milions d'anys llum d'amplada. Situat a una distància d'aproximadament 11 mil milions d'anys llum (que equival a una distància mòbil d'aproximadament 18,9 mil milions d'anys llum) (redshift z = 2,38). La distància en què es troba suposa que una estructura tan gran ja s'havia desenvolupat només després de 2.800 milions d'anys després del Big Bang. Per tant, l'existència d'una estructura d'aquest tipus en una època relativament primerenca de la història de l'Univers desafia els models actuals de com ha evolucionat l'Univers en si. |
Informàtica | El concepte de preemció, en computació, fa referència al mecanisme pel qual una tasca en execució pot ser interrompuda en arribar-ne una de més prioritària. |
Ciències de la salut | L'Escola d'Infermeres va ser una escola universitària instal·lada en l'edifici major de l'Escola Industrial de Barcelona per a les classes teòriques, mentre les classes pràctiques eren donades en institucions hospitalàries i clíniques; segons un projecte aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya el 27 de novembre de 1917. Amb aquesta iniciativa la Mancomunitat mirava de guanyar terreny davant l'aparició d'altres estudis privats o religiosos. La instrucció comprenia dos cursos de caràcter general, superats els quals les dones alumnes rebien un certificat i l'opció de continuar en branques especialitzades, com obstetrícia i puericultura o auxiliar de laboratori químic. Concretament, en el primer curs s'impartien els següents coneixements: nocions d'anatomia, fisiologia i patologia general humanes; servei de malalts; nocions d'administració hospitalària i coneixements generals d'infermeria; nocions de simptomatologia clínica, bromatologia, terapèutica i matèria mèdica; pràctiques de fisioteràpia; nocions de física i química; ètica professional; recapitulació i ampliació de coneixements primaris. I en el segon curs: nocions d'higiene i bacteriologia; ètica professional; ampliació de cultural general; pràctiques de serveis de medicina i cirurgia. Entre 1919 i 1923 hi assistiren uns centenars d'alumnes, que reberen classes de sis professors i un auxiliar. |
Psicologia | La marca corporativa fa referència a la pràctica d'utilitzar el nom d'una companyia com a marca d'un producte. És un intent d'adjudicar el valor d'una companyia a tots els seus productes. Alguns exemples en són Disney, IBM o McDonald's. La marca corporativa és el producte de l'estratègia de l'empresa per crear una imatge i actitud corporativa que s'estengui per associació a tots els seus productes. A més, serveix per a distingir els productes de la companyia dels dels seus competidors i crear una imatge que representa a la companyia en la ment dels consumidors i dels seus propis treballadors. |
Geologia | Els litosols són un tipus de sòl que apareix en cingles i afloraments rocosos. El seu gruix és menor de 10 cm i sosté una vegetació baixa. Es coneixen també com leptosols, del grec leptos, que significa 'prim'. Respecte l'ortografia, abans dels canvis de l'IEC del 2016, el substantiu s'escrivia leptosòl. |
Telecomunicacions | Les xarxes de telecomunicacions Long Term Evolution (LTE) utilitzen diverses bandes de freqüència amb amples de banda associades. A partir de les taules 5.5-1 "Bandes operatives E-UTRA" i 5.6.1-1 "Ample de banda del canal E-UTRA" de l'última versió publicada del 3GPP TS 36.101, la taula següent enumera les bandes de freqüència especificades de LTE i l'amplada de banda de canal que suporta cada banda. Les xarxes de les bandes LTE 7, 28 (LTE-FDD) són adequades per a la itinerància global a1, 2 i 3. Les xarxes de les bandes LTE 1, 3 (LTE-FDD) són adequades per a la itinerància a les regions ITU 1, 3 i parcialment a la regió 2 (p. ex. Costa Rica, Veneçuela, Brasil i alguns països o territoris del Carib. Les xarxes de la banda LTE 20 (LTE-FDD) només són adequades per a la itinerància a la Regió 1 de l'ITU. Les xarxes de la banda LTE 5 (LTE-FDD) són adequades per a la itinerància a les regions 2 i 3 de l'ITU. Les xarxes de les bandes LTE 38, 40 (LTE-TDD) poden permetre la itinerància global en el futur (regions ITU 1, 2 i 3). Les xarxes a la banda LTE 8 (LTE-FDD) poden permetre la itinerància adequada per a la itinerància a les regions ITU 1, 3 i parcialment a la regió 2 (p. ex. Perú, El Salvador, Brasil i alguns països o territoris del Carib) en el futur. Les xarxes de les bandes LTE 2 i 4 (LTE-FDD) només són aptes per a la itinerància a la Regió 2 de l'ITU (Amèrica). |
Jocs | Un joc seriós és aquell que es dissenya específicament per aprendre, gestionar recursos o fer simulacions a part de per pur entreteniment. Els jocs tenen un paper important en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Els estudiants poden millorar fàcilment les seves habilitats gramaticals, memoritzar vocabulari, practicar la pronunciació o controlar el nivell de coneixement en proves ràpides i interactives. Usar un joc augmenta la motivació dels participants, regula el procés i ofereix resultats immediats, a diferència d'altres processos similars. |
Biotecnologia | El vaccí contra l'encefalitis japonesa o vacuna contra l'encefalitis japonesa és una vacuna liofilitzada del virus de l'encefalitis japonesa inactivat o atenuat, que s'usa per ajudar a prevenir la infecció causada pel virus de la malaltia. L'encefalitis japonesa (EJ) es transmet per picades de mosquits que viuen en alguns indrets d'Àsia.El vaccí de l'EJ es recomana com a part de les vaccinacions rutinàries als països on l'encefalitis japonesa és un problema. Les dosis s'administren amb injecció intramuscular o injecció subcutània. La seva eficàcia és molt elevada, però la seva efectivitat sembla disminuir amb el pas del temps.La incidència de la malaltia al Japó ha disminuït significativament des que es va introduir el requeriment de vacunació a mitjans dels anys seixanta. Als països occidentals, el vaccí només es recomana als viatgers que pensin passar temps a l'aire lliure en zones on la malaltia és freqüent. Aquestes zones inclouen el Sud-est asiàtic i l'Extrem Orient. El vaccí de l'EJ es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs, eficaços i necessaris en un sistema sanitari. |
Objectes astronòmics | Benetnasch o Alkaid (Eta de l'Ossa Major / η Ursae Majoris) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major (Ursa Major), darrere d'Alioth (Èpsilon de l'Ossa Major) i Dubhe (Alfa de l'Ossa Major). De magnitud aparent +1,85, està situada a la part més oriental de la constel·lació, al final de la «cua» de la «ossa». |
Agricultura | Els pseudocòccids (Pseudococcidae) són una família d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, que es troben en climes càlids i humits. Els consideren una plaga de les plantes i s'alimenten de la saba i altres exsudacions de les plantes sota hivernacle, de les plantes d'interior i els arbres subtropicals, també actuen com un vector de diverses malalties de les plantes. Es troben per tot el món. Hi ha un major nombre d'espècies a l'ecozona paleàrtica i menys en l'ecozona neotropical. |
Filosofia | L'ètica situacional és una projecte ètic basat en el plantejament filosòfic de Joseph Fletcher (1905-1991), basat en l'amor com a motor de totes les accions humanes. La seva filosofia és una proposta molt propera de la Religió. El seu origen el troben en la Bíblia, tot i que, hi ha principis que es contradiuen amb el missatge de la Bíblia. Així, a tall d'exemple, estan tant a favor de l'eutanàsia com de l'avortament sempre que el motor d'aquestes accions sigui l'amor. |
Heràldica | La corona de marquès és la insígnia o timbre representatiu d'aquest títol nobiliari. Està composta per un cercle d'or enriquit de pedreria igual que la corona de duc, però menys que les reials o de príncep, realçat de quatre florons, dels quals només se'n veuen tres intercalats entre quatre rams o grups de tres perles, dels quals només se'n veuen dos, tot sobre petites puntes del mateix metall que el cercle. |
Matemàtiques | Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica. En altres paraules, és una persona que contribueix amb nou coneixement al camp d'estudi de la matemàtica. D'aquesta manera, els que únicament apliquen teories matemàtiques (com ara físics, enginyers, economistes, etc.) no són considerats matemàtics. Els matemàtics solen treballar en companyies privades o com a professors en universitats, instituts, organitzacions de recerca o agències del govern. Per posar un exemple, als Estats Units el principal ocupador de matemàtics és l'Agència de Seguretat Nacional. Com que la matemàtica és útil en diverses àrees, molts matemàtics estan involucrats en àrees com la física, la informàtica, l'enginyeria o l'economia, entre altres. Tot i la reducció en les darreres dècades, persisteix una bretxa de gènere entre els estudiants de la disciplina. |
Dansa | Ielizaveta Guerdt (Sant Petersburg, 17 d'abril de 1891 (Julià) - Moscou, 6 de novembre de 1975) va ser una ballarina russa i professora de les escoles imperials russes i soviètiques de la dansa clàssica. Era la filla de Pàvel Guerdt.Filla del celebrat ballarí Pàvel Guerdt, va estudiar amb Michel Fokine a l'Imperial Ballet School, on el seu soci principal va ser Vaslav Nijinsky. Es va casar amb un altre danseur popular, Samuil Adrianov (1884-1917, el primer marit), que ballava amb Pierina Legnani i Mathilde Kschessinska, dues ballarines que buscava emular. Després de la revolució russa, Ielizaveta Guerdt i Olga Spessívtseva van ser els únics ballarins de classe mundial que van optar per romandre a Rússia, mentre que altres emigraren a Occident. El 1928, després de 20 anys de ball, va decidir abandonar l'escenari i dedicar-se a la docència. Va ensenyar la classe de perfecció per a les dones ballarines a l' Òpera i Ballet de Leningrad juntament amb l'ensenyament de les noies en la seva Alma mater (1927-1934). Després es va traslladar de Leningrad a Moscou. Allà va ensenyar la classe per a les ballarines del Teatre Bolshoi , ballarines entrenadores del Ballet Bolshoi i també va treballar a l' Escola de Ballet de Moscou (1935-1942 i 1945-1960). Entre els seus alumnes hi havia Alla Shelest (a Leningrad), Irina Tikhomirnova , Maya Plisetskaya , Violetta Bovt , Mira Redina , Raisa Struchkova , Ekaterina Maksimova (a Moscou). Amb alguns d'ells va continuar col·laborant al teatre. Així va entrenar a Sulamith Messerer i després a la seva neboda Maya Plisetskaya . |
Agricultura | El graner de l'Almodí del municipi de Llucena (Província de Castelló) situat en les proximitats de les eres sobre el que se suposa era l'Era de la Vila i data del segle xviii. Aquest edifici substituiria al primitiu graner municipal situat a la Plaça i constituïa el dipòsit de gra de l'Almodí que era una institució creada en tota Espanya per real ordre de 1753. Aquesta nova institució vindria a ser l'equivalent -en l'àmbit de tota la monarquia- del vell graner o almodí medieval valencià. Ella era l'encarregada de mantenir apilament de grans, per prestar-los, com a llavor, en condicions mòdiques als pagesos i veïns. Durant el Segle VIII aquests Almodins van ser reglamentats a consciència, tal com pot veure's en l'àmplia sèrie documental existent sobre aquest tema en l'arxiu municipal. D'aquest edifici no es coneix pràcticament gens. Ni quan es va fer ni amb quina finalitat. L'única referència que es posseeix, i no és segur que sigui sobre aquest edifici - encara que si el més probable - és de durant la Guerra de la Independència. Concretament de 1813. D'aquest any data un document on es diu que un determinat carregament de blat, "es va manar conduir al Graner de la vila que té a la Casa de l'Hospital". Si aquesta casa hospital fos el Graner, s'explicaria, per exemple, aquest pis superior que té, que seria el lloc on estaria situat l'hospital, mentre que la planta baixa es dedicaria a magatzem de grans. De fet, aquest pis superior, que durant molts anys es va usar com a escola i com a guarderia infantil, no es correspon a la idea que es té d'un graner, però sí a la d'un antic hospital de caritat. L'hospital - de ser certa la interpretació que es fa del document -, hauria passat d'estar a l'ajuntament medieval, al graner - hospital al segle xviii. Allí romandria fins que, a mitjan segle xix, després de la guerra carlista, seria traslladat a l'edifici annex a l'ermita de Sant Antoni. |
Antropologia | L'agnosticisme fort és la postura que afirma que és impossible conèixer l'existència d'un déu o déus. Els agnòstics forts sovint argumenten que tot el relacionat amb la metafísica està fora de l'abast de les certeses del coneixement. L'agnosticisme fort habitualment es justifica en els camps epistemològics amb l'argument que els humans només poden experimentar el món natural i per tant no poden saber sobre res del que hi hagi fora d'aquest, incloent deïtats. Una crítica és que aquesta justificació només és vàlida si les deïtats són vistes exclusivament com a éssers sobrenaturals, però per donar suport a aquesta perspectiva un ha de tenir almenys una mica de coneixement sobre la naturalesa de les deïtats. La resposta agnòstica és que, ja que el món natural pot ser explicat per la ciència, les deïtats per definició han de ser sobrenaturals. |
Agricultura | Chenopodium pallidicaule, conegut del quítxua com cañihua, canihua o cañahua i també com kaniwa, és una espècie de planta similar en característiques i usos a la quinoa (Chenopodium quinoa). La cañihua és una planta nativa dels Andes, amb més de 200 varietats i es cultiva a l'Altiplà andí des de fa mil·lennis. |
Història | Sant Salvador de la Vedella era un poble del terme municipal de Cercs (Berguedà) que quedà submergit en construir-se l'embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974. L'únic element que encara es conserva és l'antic monestir i església del segle xii de Sant Salvador de la Vedella, situat en un petit turó que sobresurt del nivell de les aigües del pantà. |
Astronomia | (55565) 2002 AW197 és un objecte del cinturó de Kuiper descobert el 10 de gener de 2002 per Michael E. Brown i altres. L'objecte s'inclou dins del grup dels anomenats «altres TNO», en no poder ser classificat dins de les categories existents d'objectes del cinturó de Kuiper, i se situa a una distància mitjana del Sol de 47 ua. Posseeix un diàmetre d'entre 650 i 750 km, segons les mesures dutes a terme amb el mètode tèrmic usat en el telescopi espacial Spitzer , establint així un albedo menor a l'esperat. Això ha fet rebaixar els mesuraments inicials, que situaven el diàmetre en més de 900 km. L'anàlisi espectral de la seva superfície revela una forta tonalitat vermella, cap presència de gel i suggereix l'existència de material orgànic. |
Química | En la nomenclatura química, un nom IUPAC preferit és un nom únic, assignat a una substància química i preferit entre els possibles noms generats per la nomenclatura de la IUPAC. La "nomenclatura IUPAC preferit" ofereix un conjunt de regles per triar entre múltiples possibilitats en situacions en què és important decidir sobre un nom únic. Està dissenyat per ser utilitzat en situacions legals i reglamentàries.Actualment, els noms de la IUPAC preferits s'escriuen només per a una part dels compostos orgànics. Les regles per als compostos orgànics i inorgànics restants encara estan en desenvolupament. Els "Preferred names in the nomenclature of organic compounds" ("Noms preferits en la nomenclatura de compostos orgànics") (Projecte de 7 d'octubre de 2004) substitueix dues antigues publicacions: La "Nomenclature of Organic Chemistry" ("Nomenclatura de Química Orgànica"), 1979 (el Llibre blau) i la "A Guide to IUPAC Nomenclature of Organic Compounds, Recommendations 1993" ("Guia per a la Nomenclatura IUPAC de Compostos Orgànics, Recomanacions 1993)". A maig de 2010, aquests projectes de recomanacions encara no han obtingut l'aprovació formal. |
Astronomia | Gordon J. Garradd és un astrònom Australià nascut a Loomberah, Nova Gal·les del Sud. Ha descobert nombrosos asteroides i cometes, i quatre noves al Gran Núvol de Magalhães; ha donat nom al Cometa 186P/Garradd així com a l'asteroide 5066 Garradd. Gordon ha treballat per a nombroses institucions astronòmiques als Estats Units i Austràlia; actualment treballa a l'observatori de Siding_Spring on està especialitzat en la recerca d'Objectes propers a la Terra. |
Enginyeria | Un ondàmetre és un instrument per mesurar la freqüència de senyals de microones. Consisteix en una cavitat ressonant sintonitzable acoblada a una línia de transmissió o una guia d'ona. Per realitzar una mesura es disposa l'ondàmetre en sèrie amb un detector i es varia la sintonia de la cavitat fins a arribar a la seva freqüència de ressonància. En aquestes condicions es comporta com un curtcircuit, reflectint tota la potència, de manera que a la sortida del detector no hi haurà tensió. Se sol incloure algun tipus d'aïllador per a la seva protecció, ja que es reflecteix la potència cap al generador. L'alt factor de qualitat (Q) d'aquestes cavitats dificulta localitzar la ressonància, de manera que se sol incloure un element dissipatiu que el disminueixi. Tot i així l'ondàmetre permet una mesura molt precisa (millor que tres dígits) de la freqüència. A causa de la faramalla que necessita i al desenvolupament dels PLL, oscil·ladors sintonitzats, divisors digitals, etc. i la seva inclusió en els equips de mesura de microones, l'ondàmetre ha caigut en desús, conservant el seu valor per a utilitzar en pràctiques de laboratori i introducció a les microones, degut a la seva simplicitat conceptual i el seu valor didàctic. |
Informàtica | Els ordinadors corporals (de l'anglès wearable) són dispositius dissenyats per portar a sobre, es poden incorporar a la roba o a accessoris que es porten còmodament cada dia. Hi ha diversos tipus de dispositius i cadascun està pensat per desenvolupar unes funcionalitats específiques. Representen una nova manera de rebre, aconseguir i gestionar la informació. Entre els dispositius més coneguts d'aquesta tecnologia estan: els rellotges, ulleres, lents de contacte, roba o tèxtils (e-textils, smart textils, smart fabrics), joieria com anells, braçalets o colgants. També hi ha un altre tipus de dispositius wearables més invasius per les persones, que s'incorporen a la pell mitjançant la implantació d'un micro-chip o de petits tatuatges. |
Física | La difusió facilitada (o transport facilitat) és un procés de difusió, una forma de transport passiu facilitada per proteïnes de transport. La difusió facilitada pot ocórrer a través de membranes biològiques o a través de compartiments aquosos d'un organisme. Les molècules polars i ions carregats es dissolen en aigua però no es poden difondre lliurement a través de membranes cel·lulars a causa de la naturalesa hidròfoba dels lípids que constitueixen la bicapa lipídica. De molècules no polars només n'hi ha de petites, com l'oxigen que es pot difondre fàcilment a través de la membrana. Totes les molècules polars són transportades a través de les membranes per les proteïnes transmembranoses. Aquests canals es poden obrir i tancar, així regulen el flux d'ions o molècules polars petites. Les molècules més grans són transportades per proteïnes de transport de membrana. Les molècules no polars, com el retinol o els àcids grassos són solubles en aigua. Són transportats a través de compartiments aquosos de les cèl·lules o a través d'espai extracel·lular per transport soluble d'aigua com retinol que lliga proteïna. |
Festivals | Antigònia (en grec antic ἀντιγόνεια) era una jornada de sacrificis instituïda per Àrat a la ciutat de Sició. En el dia assenyalat es feien processons acompanyades de peans, jocs i altres actes en honor d'Antígon III Dosó, amb el qual Àrat de Sició havia concertat una aliança en contra de Cleòmenes d'Esparta, segons diuen Plutarc i Polibi. El festival no devia durar gaires anys. |
Física | La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment. Els fluids són els líquids i els gasos. És una branca de la mecànica dels medis continus que es divideix en dos camps, la hidroestàtica o estàtica de fluids, que estudia els fluids en equilibri estàtic, i la hidrodinàmica o dinàmica de fluids, que estudia els fluids sotmesos a forces no nul·les, en moviment. L'estudi de la mecànica dels fluids ja és documentada a l'antiga Grècia on Arquimedes va iniciar l'estudi de la hidroestàtica. A l'edat mitjana els físics Al-Biruni i Al-Khazini avançarien en la hidroestàtica i començarien l'estudi de la dinàmica dels fluids. Tanmateix, la mecànica de fluids i en especial la hidrodinàmica és un camp d'estudi amb força problemes sense resoldre o parcialment resolts. Es tracta d'una disciplina matemàticament complexa que sovint requereix l'anàlisi numèrica amb l'ajut dels ordinadors. Una nova branca denominada Dinàmica de Fluids Computacional segueix aquest camí de la informàtica per tal de resoldre els problemes. També s'utilitza la velocimetria per imatge de partícules, un mètode experimental que permet l'anàlisi i la visualització del flux d'un fluid. |
Televisió | Alberto Rodríguez Caballero (Madrid, 21 d'agost de 1973) és un director, guionista i productor de televisió espanyol, fundador de Contubernio Films juntament amb Laura Caballero, i nebot de José Luis Moreno. |
Geografia | Karel František Edvard Kořistka també escrit sota forma alemanya Karl o Carl (Březová nad Svitavou, 7 de febrer de 1825 – Praga, 18 de gener de 1906) va ser un geògraf, topògraf i matemàtic txec, conegut sobretot arran dels seus estudis sobre l'orografia. Karel Kořistka feu els seus estudis a Jihlava i després a Brno abans d'ingressar a la Universitat de Viena on s'orientà a partir de 1841 cap a les ciències, especialment la física, les matemàtiques i l'astronomia. També va estudiar, a partir de 1843, a l'escola de mines de Banská Štiavnica. El 1848 treballà com a professor de matemàtiques i de física a aquesta darrera institució abans d'ingressar el 1850 a l'escola tècnica de Brno on va ensenyar topografia i economia forestal. Més tard esdevingué professor de topografia i geodèsia a l'escola politècnica de Praga. Els seus estudis van exercir una gran influència en el desenvolupament de les escoles tècniques i professionals d'Àustria. Va dedicar molt de temps i d'energia en estudis orogràfics I hipsomètrics, passió que el va portar a explorar gran part de les regions muntanyenques d'Europa, en les quals efectuà un gran nombre de mesures. |
Filosofia | Els drets de l'home (anglès: Rights of Man; publicat el 1791) és una obra de Thomas Paine que defensa la legitimitat de la revolució política popular en el cas que un govern no protegeixi el seu poble, els seus naturals i els seus interessos nacionals. Basant-se en aquestes premisses iusnaturalistes, Paine elabora una defensa de Revolució Francesa i es posiciona contra les tesis d'Edmund Burke en Reflexions sobre la Revolució Francesa (1790). |
Ciències polítiques | Una secessió és l'acte de retirar-se d'una organització, unió o entitat política. Típicament, hi ha un fort factor diferencial que motiva la retirada. La paraula deriva del llatí secessio. que significa «apart, col·loqui reservat» i més tard «secessió i retirada».La secessió pot ser un fet o un dret. Com a dret el fenomen polític de la secessió requereix la prèvia existència d'un Estat Federal o Confederal, del qual forma part l'Estat que manifesta la seva voluntat de separar-se'n. La secessió en els fet es semblant a la independència o el cisma: separar-se d'una entitat política amb la qual hom ha estat unit per formar una entitat o estat nou. Quan afecta a un territori o divisió administrativa, la secessió es pot produir de diverses maneres. D'una banda cal observar si l'antiga unitat es dissol en fragments o bé una porció se'n separa però la resta roman idèntica. D'altra banda cal analitzar si la nova entitat esdevé un nou agent com un tot independent o bé s'agrega a altres entitats veïnes (relació amb l'irredemptisme) o fins i tot es divideix en territoris més petits diferents. Per últim, cal distingir entre el poder dels territori afectats i si aquesta secessió inclou minories contràries a la separació. |
Sociologia | Cortesia es pot definir com una hàbil elaboració del propi discurs i accions amb la qual induïm a altres persones a tenir una millor opinió sobre nosaltres i sobre ells mateixos. La cortesia és una qualitat que inclou l'afabilitat, l'obsequiositat, la urbanitat, etc. amb la qual les relacions socials i el refinament en les formes es mantenen en un àmbit que faciliti la comunicació amb absència d'animositat, de vulgaritat i d'agressivitat.Tal vegada es relaciona amb vicis en els camps de la retòrica, la hipocresia i la política. Cada societat i cada estament té els seus codis de conducta per poder classificar accions com corteses o no corteses. |
Enginyeria | Fundada en 1907, l’École nationale supérieure d'électrotechnique, d'électronique, d'informatique, d'hydraulique et des télécommunications, també anomenada ENSEEIHT, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Tolosa de Llenguadoc, França. L’ENSEEIHT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de ENSEEIHT (Màster Ingénieur ENSEEIHT) el diploma Màster recerca i de doctorat (en associació amb École nationale de l'aviation civile) Mastère spécialisé MOOC. |
Art | Ut pictura poesis (del llatí, literalment, «com la pintura així és la poesia» o «la poesia com la pintura», és a dir, la pintura s'assembla a la poesia) és una locució llatina utilitzada en la teoria de l'art i la literatura. Va ser formulada pel poeta romà Quint Horaci Flac (autor d'altres famoses locucions com carpe diem i beatus ille), en la seva obra Ars poetica (també coneguda com a Epístola als Pisons). S'ha convertit, sobretot des del Renaixement, un tema clau de la crítica literària i l'art sobre la correspondència de les arts. Aquesta fórmula ha estat un dels principals pilars del classicisme en la literatura. |
Física | La mesopausa és la regió de l'atmosfera que determina el límit entre la mesosfera i la termosfera. Se situa aproximadament a 90 km d'altitud. És la regió que té la temperatura més baixa de tota l'atmosfera, aproximadament -80 °C. |
Teologia | L'Antítesi de Marció, és un llibre escrit per Marció, cristià del segle ii considerat heretge per l'església oficial, en el qual l'autor exposa la seva tesi teològica. En el seu cànon, Marció inclogué uns comentaris que va anomenar "L'antítesi». És la primera vegada que aquesta paraula es fa servir en un escrit cristià. L'església oficial de l'època no va establir un cànon del Nou Testament fins a l'any 397 dC. Aquest cànon o Bíblia "es va dividir en dues seccions, l'Antic Testament i el Nou Testament. |
Telecomunicacions | Un videoblog, vlog o vilog és una variant de blog que consisteix en una galeria de vídeos, ordenada cronològicament, publicats per un o més autors. L'autor pot autoritzar a altres usuaris a afegir comentaris, votacions o altres vídeos dintre de la mateixa galeria. Els blogs o blog de vídeos són un subtipus de blogs que han evolucionat a partir d'aquests, de manera que tradicionalment han fet ús dels mateixos sistemes i canals de distribució. Així mateix, actualment els serveis d'emmagatzematge de vídeo en línia com YouTube, Vimeo o Dailymotion posen a disposició de qualsevol de la tecnologia de distribució per blog de vídeos. Els blog de vídeos poden tractar qualsevol temàtica segons desitgi l'autor, de la mateixa manera que en el cas dels blogs, i la facilitat de distribució provoca que alguns blog de vídeos populars arribin a obtenir centenars de milions de subscriptors. L'estètica d'un vlog es basa en el cara a cara del vlogger parlant amb el seu públic, sigui actuant interpretativament, o bé de manera sincera i honesta. D'altra banda, el públic acostuma a seguir un vlogger quan hi comparteixen gustos similars o s'hi senten identificats, sobretot si el blog del videobloguer parla sobre si mateix o sobre temes quotidians. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.