label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ètica | L'ètica islàmica (أخلاق إسلامية), definida com a "bon caràcter", es va concretar històricament a partir del segle vii i va ser finalment establerta pel segle xi. Es va formar com una reeixida fusió de les ensenyances de l'Alcorà, els ensenyaments de la sunna de Muhàmmad, els precedents dels juristes islàmics (vegeu xaria i fiqh), la tradició aràbiga preislàmica i elements no àrabs (inclòs el persa i idees gregues) integrades amb l'estructura islàmica. Tot i que la predicació de Muhàmmad va produir un "canvi radical dels valors morals basat en les sancions de la nova religió i la religió actual, i la por a Déu i el Judici Final", la pràctica tribal dels àrabs no es va extingir per complet. Més tard, els acadèmics musulmans van ampliar l'ètica religiosa de l'Alcorà i el hadit en detall. |
Geologia | Roca lunar són les roques formades a la Lluna (el satèl·lit natural de la Terra). També s'aplica a altres materials lunars recollits durant el curs de les exploracions de l'Home a la Lluna. Hi ha tres orígens de roques lunars a la Terra: 1) les que van recollir les missions Apollo nord-americanes; 2) les mostres que van dur les missions soviètiques Luna; 3) les roques que es van desprendre de manera natural de la superfície de la Lluna a causa de l'efecte dels cràters d'impacte i que després van caure a la Terra com a meteorits lunars. Durant les sis excursions per la superfície lunar realitzades pel programa Apollo, es van recollir 2.415 mostres amb un pes total de 382 kg, la majoria per part de l'Apollo 15, 16 i 17. Les tres astronaus Luna van tornar amb 326 grams de mostres. I a data de finals de 2006, s'han trobat més de 90 meteorits lunars a la Terra, que representen més de 30 kg de material. Les roques lunars de les missions Apollo es van recollir utilitzant diverses eines, entre les quals martells, rasclets, pales, pinces i tubs. Per tal de documentar la condició en què es trobaven, la majoria de les roques van ser fotografiades abans de recollir-les. Les posaven en bosses de mostres i després les introduïen en un contenidor de mostres en ambients especials per portar-les a la Terra i així protegir-les de la contaminació. En general, les roques recollides de la Lluna són extremadament antigues comparades amb les roques trobades a la Terra, segons les mesures efectuades amb tècniques de datació radiomètrica. La roca més jove és més antiga que les roques més antigues localitzades a la Terra. Les mostres daten d'entre fa 3.200 milions d'anys, és el cas de les mostres de basalt dels mars lunars, fins fa 4.600 milions d'anys, com és el cas de les trobades a les zones altes. Així doncs, són mostres d'un període molt proper a la formació del sistema solar. Les roques posseeixen característiques molt similars a les de les roques de la Terra, especialment pel que fa a la quantitat d'isòtops d'oxigen. Però les roques de la Lluna tendeixen a presentar una relativament baixa concentració de ferro, i en canvi són riques en elements volàtils com el potassi o el sodi. A més a més estan absolutament mancades d'aigua. Entre els nous minerals trobats a la Lluna hi ha l'armalcolita, que s'anomena així en honor dels tres astronautes de la missió Apollo 11: Armstrong, Aldrin i Collins. El principal magatzem de roques lunars de les missions Apollo és l'Edifici de les mostres lunars (Lunar Sample Building, en anglès) al Centre espacial Lyndon B. Johnson a Houston, Texas. Per raons de seguretat, també hi ha una petita col·lecció guardada a la base Brooks de la Força Aèria a San Antonio (Texas). La majoria de les roques estan emmagatzemades en nitrogen per protegir-les de la humitat. Només es manipulen indirectament utilitzant eines especials. Actualment es considera que la majoria de roques recollides durant el curs de l'exploració lunar no tenen preu. El 1993, es van vendre tres petits fragment que pesaven 0,2 grams procedents de la missió Luna 16 pel preu de 442.500 dòlars. El 2002 van robar una caixa forta de l'Edifici de les mostres lunars que contenia diminutes mostres de material de la Lluna i Mart. Les mostres van poder ser recuperades i l'any 2003, la NASA va estimar per al judici, que el valor que tenien les mostres era de gairebé un milió de dòlars per 285 grams de material. Les roques lunars en forma de meteorits lunars, tot i que també són cares, es venen àmpliament i són objecte de transaccions entre col·leccionistes privats. Unes dues-centes petites mostres es van presentar als governs nacionals i als governadors dels Estats Units. Una d'aquestes mostres va ser robada, venuda i més tard recuperada. Altres mostres van anar a parar a museus selectes, com el Centre de la cosmosfera i l'espai de Kansas, i a la secció visitable del Centre espacial Kennedy, on és possible "tocar un tros de Lluna", que de fet és una petita roca lunar fixada en un pilar al centre d'una cambra cuirassada per on passen els visitants. La NASA diu que gairebé 295 kg dels 382 kg originals encara estan en condicions incorruptes a la cambra cuirassada del centre espacial Johnson. Un empleat de Hasselblad, la companyia sueca de càmeres fotogràfiques que va proporcionar els aparells utilitzats en les missions Apollo, va recollir una mica de pols lunar mentre netejava una de les càmeres després de la missió. |
Enginyeria | L'argila expandida és un material argilós, que té la facultat d'incorporar molècules d'aigua a l'interior de les làmines que formen la seva estructura cristal·lina. Aquest procés s'anomena hidratació. El fenomen provoca un augment de volum i planteja importants problemes a l'hora de fer-la servir per a la construcció d'edificis o carreteres, ja que el seu volum varia segons la quantitat d'aigua que conté, i per tant, depèn de les condicions climàtiques. |
Teologia | La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut. La unció dels malalts pot ser administrada també a tots els majors de 65 anys, encara que no pateixin cap malaltia greu. Com els altres sagraments, es considera instituït per Jesucrist encara que no consta un moment precís de la seva institució. S'acostuma a indicar que el text de la carta de Sant Jaume com a context de la funció i efectes del sagrament: Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l'ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès. (St 5, 14-15). Els fidels poden rebre aquest sagrament diverses vegades a la vida. Fins al Concili Vaticà II, el sagrament se'l coneixia amb el nom d'extremunció, atès que solament s'administrava in extremis, és a dir, davant la imminència de la mort. El canvi de sentit imposat al sagrament pel Concili, respon a la necessitat de poder assistir o demanar per la salut dels malalts perquè l'Esperit Sant els acompanyi i reconforti. El ritu, per al qual es fa servir oli beneït cada any a la Missa crismal de Dijous Sant, consisteix a fer tres vegades el senyal de la creu al front i a cada una de les mans del malalt. Mentre se l'ungeix, el sacerdot repeteix la següent fórmula: Per aquesta Santa unció i per la seva bondadosa misericòrdia, t'ajudi el Senyor amb la gràcia de l'Esperit Sant. Perquè, lliure dels teus pecats, et concedeixi la salvació i et conforti a la teva malaltia. Amén. Aquest Sagrament es coneixia abans com "Extremunció", perquè solament s'administrava in articulo mortis (a punt de morir). Actualment el sagrament es denomina canònicament "Unció dels malalts" i es pot administrar més d'una vegada, sempre que el malalt es trobi greu. |
Geografia | El Tossal del Clotet és una muntanya de 1.482 metres del municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça. |
Història | A l'edat mitjana, els camperols d'Armènia es dividien en dues classes, depenent de si eren lliures o no. D'una banda, els shinakan eren els camperols lliures d'Armènia. El seu nom deriva de Shen, que vol dir "lloc habitat", i els seus caps rebien el nom de Dasapet. D'altra banda, els ramik eren els camperols no lliures d'Armènia, que servien als nobles (Azat); equivalien als colons de l'Imperi Romà i als serfs de la gleva de l'edat mitjana. |
Heràldica | L'escut de Tbilissi, Geòrgia, fou dissenyat a finals dels anys 1980 i reoficialitzat per l'ajuntament de la ciutat el 8 de juny de 2005 (Decisió 15-1). |
Història | Encarna Abellaneda, més coneguda com la Castiza, encapçala la barricada del carrer de Migdia, al Raval de Barcelona, el 27 de juliol de 1909, segon dia de la Setmana Tràgica. Una altra de les participants en aquest fet és la Rosa Curto Mascarell, àlies la Tortosina, que serà jutjada i condemnada per insultar les forces de l'ordre des d'un terrat. |
Mitologia | Hiisi (arrel: hiite-) són un tipus d'esperits guardians en les mitologies de la regió del Mar Bàltic, especialment de Finlàndia. Tot sovint se'ls considera malèvols o, com a mínim, esborroladors. Es troben a prop dels promontoris, de les esquerdes sinistres, dels còdols grans, de les coves, dels boscos, dels turons i d'altres accidents geogràfics fantàstics o terrenys rústics. Originalment, el terme significava "lloc sagrat". A l'idioma estonià, relacionat amb el finès, 'Hiis' encara significa bosc sagrat. Al cap Hiisi l'ajudaven un munt de petits hiisi al Kalevala. En els poemes 13-14, Lemminkäinen persegueix l'ant del cap Hiisi. "Hiisi" també era un dels dotze fills del Kaleva, el gran rei de Kainuu al Kalevala. Aquests fills, més tard, es van transformar en dotze constel·lacions del cel. Més tard, l'aspecte de naturalesa terrorífica original inherent en el hiisi va minvar, i van passar al folklore com a esperits purament diabòlics. Segons aquesta visió més tardana, els Hiisi sovint eren petits pel que fa a les seves dimensions, però en algunes circumstàncies eren gegants. Els Hiisi podien viatjar en processó sorollosa i atacaven la gent que no els cedien el pas. Si algú deixava la porta oberta, un Hiisi podia entrar i robar qualsevol cosa. Si et perseguia un Hiisi, podies buscar refugi en una àrea cultivada. En el folklore, eren les zones cultivades les que estaven beneïdes i el dimoni hiisi no s'hi podia parar en aquestes zones santificades, és a dir, conreades per l'home. Es creia que els Hiisi o els gegants havien eregit les estructures de pedra prehistòriques i els grans còdols de pedra. El mot finès per una tomba de l'Edat del Ferro (que consistia en una pila de roques) encara s'anomena un hiidenkiuas, pila de roques dels Hiisi. Sovint, l'anglès "follet" es tradueix com a hiisi en finès, donades les nombroses similituds entre el follet típic i el hiisi. Hiisi també s'utilitza com a traducció d'orc en les novel·les de Tolkien. |
Objectes astronòmics | HR 6819, també conegut com a HD 167128 o QV Telescopii (abreujat QV Tel), és un Sistema estel·lar triple situat al sud de la constel·lació del Telescopi. El sistema apareix com una estrella variable que és lleugerament visible a l'ull nu, amb una magnitud aparent que va de 5,32 fins a 5,39, la qual és comparable a la màxima brillantor del planeta Urà. Es troba a 1.120 anys llum del Sol i se n'està allunyant a raó de 9,4 km/s. Un estudi de maig del 2020 va informar que el sistema conté un forat negre, cosa que el converteix en el forat negre més proper dels coneguts i el primer localitzat en un sistema estel·lar que es pot veure des de l'hemisferi sud, en una nit fosca i un cel ras, sense prismàtics ni telescopi. |
Conflictes | L'assetjament és l'ús de la força, la coacció, les burles o les amenaces feridores, per abusar, dominar o intimidar de manera agressiva. El comportament es repeteix i és habitual. Un requisit previ essencial és la percepció (per part de l'assetjador o d'altres) d'un desequilibri del poder físic o social. Aquest desequilibri distingeix l'assetjament del conflicte. L'assetjament escolar és una subcategoria de comportaments agressius caracteritzada pels tres criteris següents: (1) intenció hostil, (2) desequilibri de poder i (3) repetició durant un període. L'assetjament escolar és l'activitat de comportaments agressius i repetits destinats a ferir a una altra persona, física, mentalment o emocionalment. L'assetjament va des de l'assetjament individual fins l'assetjament grupal, anomenat assetjament laboral, en què l'assetjador pot tenir un o més subordinats que estiguin disposats a ajudar l'assetjador principal en les seves activitats d'assetjament. L'assetjament escolar i laboral també s'anomena “maltractament entre iguals”. Robert W. Fuller ha analitzat l'assetjament en el context del rankisme. L'investigador suec-noruec Dan Olweus diu que l'assetjament es produeix quan una persona està "exposada, repetidament i amb el pas del temps, a accions negatives per part d'una o més altres persones", i que es produeixen accions negatives "quan una persona infligeix intencionalment lesions o molèsties a una altra persona, a través del contacte físic, de les paraules o d'altres maneres". L'assetjament individual se sol caracteritzar perquè una persona es comporta d'una manera determinada per guanyar poder sobre una altra persona.Es pot desenvolupar una cultura de bullying en qualsevol context en què els humans interactuïn entre si. Això pot incloure l'escola, la família, el lloc de treball, la llar i els barris. La principal plataforma d'assetjament escolar a la cultura contemporània es troba a les xarxes socials. En un estudi realitzat el 2012 sobre homes adolescents de futbol americà, "el predictor més fort de l'assetjament era la percepció de si l'home més influent de la vida d'un jugador aprovaria la conducta d'assetjament". Un estudi de The Lancet Child & Adolescent Health el 2019 va mostrar que hi havia una relació entre l'ús de xarxes socials per part de les nenes i un augment de la seva exposició a l'assetjament escolar.L'assetjament es pot definir de moltes maneres diferents. Al Regne Unit no hi ha una definició legal de bullying mentre que alguns estats dels Estats Units tenen lleis en contra. L'assetjament es divideix en quatre tipus bàsics d'abús – psicològic (de vegades anomenat emocional o relacional), verbal, físic i cibernètic.Els comportaments que s'utilitzen per afirmar aquesta dominació poden incloure agressió física o coacció, assetjament verbal o amenaça, i aquests actes poden dirigir-se repetidament cap a determinats objectius. Les racionalitzacions d'aquest comportament de vegades inclouen diferències de classe social, raça, religió, gènere, orientació sexual, aparença, comportament, llenguatge corporal, personalitat, reputació, llinatge, força, mida o capacitat. Si l'assetjament el fa un grup, s'anomena mobing. |
Ecologia | El rentat d'imatge verd o ecoblanqueig és l'acció d'una empresa, un govern o un organisme d'usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada. La paraula és una traducció de l'anglès greenwash o greenwashing. Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting “ecològic”.Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verda», però que en realitat aquests productes, el seu mètode de fabricació o el balanç ecològic segueixen sent perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics positius siguin provats de manera científica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement sostenible i conscient i una mera manipulació sense canvis profunds en la gestió.És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no provoquin danys ecològics o contribueixen al canvi climàtic. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la competència fent productes suposadament "eco", "bio", "orgànics" o amb altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd es omnipresent. Fan greenwashing les empreses, premsa, partits polítics i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'impacte real que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial. Cada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com "respectuosos amb el medi ambient", que és "100% natural" o simplement apareixen imatges d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o producte i la consciència ecològica del consumidor es quedi tranquil·litzada. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escàndol transcendit públicament o mitjançant una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants. |
Enginyeria | El Sinclair C5 és un vehicle elèctric de bateria individual, tècnicament un "cicle de pedal assistit elèctricament". (encara que és àmpliament descrit com un "cotxe elèctric", Sinclair l'ha caracteritzat com un "vehicle, no un cotxe".) Va ser la culminació del gran interès en els vehicles elèctrics de part del Sr. Clive Sinclair. Sinclair s'havia convertit en un dels milionaris més coneguts del Regne Unit i s'ha guanyat el títol de cavaller gràcies a la reeixida empresa Sinclair Research, dedicada a ordinadors personals a principis de la dècada de 1980. Ell va esperar repetir el seu èxit en el mercat de vehicles elèctrics, que va veure que havia madurat per a un nou enfocament. El C5 va sorgir d'un projecte anterior per produir un cotxe elèctric semblant al Renault Twizy anomenat C1. Després d'un canvi en la llei impulsada per la pressió exercida pels fabricants de bicicletes, Sinclair ha desenvolupat el C5 com un tricicle elèctric amb un cos de polipropilè i un xassís dissenyat per Lotus Cars. Va ser pensat per ser el primer d'una sèrie de vehicles elèctrics cada vegada més ambiciosos, però el desenvolupament planificat del C10 i C15 mai va arribar més enllà de la taula de dibuix. El 10 de gener de 1985, el C5 es va donar a conèixer en un esdeveniment de llançament ostentós però va rebre una recepció poc entusiasta dels mitjans de comunicació britànics. Les seves perspectives de vendes van ser arruïnades per males crítiques i preocupacions de seguretat expressades per les organitzacions de consumidors i d'automobilisme. Les limitacions del vehicle – un curt abast, una velocitat màxima de només 24 km/h, una bateria que s'acaba ràpidament i una falta de resistència a la intempèrie – fan que sigui poc pràctic per a les necessitats de la gent. Es comercialitza com una alternativa als cotxes i bicicletes, però va acabar apel·lant a cap dels grups de propietaris, i que no estava disponible a les botigues fins a diversos mesos després del seu llançament. Dins dels tres mesos de la posada en marxa, la producció s'havia reduït en un 90%. Les vendes mai van avançar i les previsions optimistes de Sinclair i la producció van cessar per complet a l'agost de 1985. De 14.000 C5s fets, només 5.000 van ser venuts abans del seu fabricant, Sinclair Vehicles, va entrar en fallida. El C5 es va fer conegut com "una de les grans bombes de màrqueting de la indústria britànica de postguerra" i un "notori ... exemple de fracàs". Malgrat el seu fracàs comercial, el C5 es va convertir en un element de culte per a col·leccionistes. Milers de C5s sense vendre van ser comprats per inversors i es van vendre a preus enormement inflats – fins a £5000, en comparació amb el valor original al detall de 399 lliures. Diversos entusiastes han creat clubs de propietaris i alguns han modificat substancialment els seus vehicles, afegint rodes gegants, motors de reacció i motors elèctrics d'alta potència per propulsar els C5s a velocitats de fins a 240 km/h. |
Psicologia | Una imatge sonora és una imatge mental subjectiva que a cada persona li sobrevé davant un estímul sonor. Per tant la imatge sonora és tant sonora com visual. |
Enginyeria | La vida útil és la durada estimada que un objecte pot tenir, complint correctament amb la funció pel qual ha estat creat. Normalment es calcula en hores de durada. Quan es refereix a obres d'enginyeria, com a carreteres, ponts, preses, etc., es calcula en anys, sobretot per a efectes de la seva amortització, ja que en general aquestes obres continuen prestant utilitat molt més enllà del temps benvolgut com a vida útil per a l'anàlisi de factibilitat econòmica. |
Història | Tony Judt (Londres, 2 de gener de 1948 - Nova York, 6 d'agost de 2010) va ser un historiador, professor universitari i escriptor britànic. Especialitzat en la història social de l'Europa de la segona meitat del segle xx, va ensenyar a universitats tant de la Gran Bretanya com dels Estats Units.Va néixer a Londres en una família d'immigrants; la seva mare tenia orígens eslaus i el seu pare belgues, ambdós jueus però de vida secular. Tony Judt va ser el primer membre de la família que va fer estudis secundaris i va anar a la universitat, concretament, a la King's College, Cambridge. Allà es va graduar en història el 1969 i doctorar el 1972, després de passar un any a l'École Normale Supérieure de París. Aleshores va iniciar una carrera de professor universitari: va ensenyar al King's College de Cambridge (1972-1978), a la University of California (1978-80), al St. Anne's College de la Universitat d'Oxford (1980-1987) i, finalment, a la Universitat de Nova York (1989 fins a la seva mort). El 1996 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i el 2007 de l'Acadèmia Britànica. Els darrers mesos de la seva vida els va dedicar a escriure sobre la malaltia que li acabaria costant la vida, l'esclerosi lateral amiotròfica. En són exemples els diversos articles que va escriure a la revista The New York Review of Books i el llibre El refugi de la memòria (2010). Inicialment defensor del sionisme d'esquerres va viure diverses temporades en quibuts però després de la guerra dels Sis Dies (1967) s'apartà del moviment i esdevingué un dels crítics més contundents de l'estat d'Israel, l'existència del qual qüestionà. Va defensar la creació d'un sol estat binacional com a solució del conflicte araboisraelià, cosa que li comportà fortes crítiques. |
Arqueologia | Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs. Estava protegida per unes grans muralles i tenia un bon port, segons Pausànias i Estrabó. A la vora, hi havia Palaemyndus, una ciutat cària que va quedar deshabitada després de l'establiment del doris a Mindos. Una Neàpolis (Mindus Nova) esmentada al lloc s'ha suposat que podria ser la mateixa Mindos, però Plini el Vell parla de Neàpolis i de Mindos com a dues ciutats diferents. Heròdot parla d'almenys una nau de Mindos en l'expedició que els perses van fer contra Naxos. Alexandre va atacar Mindos abans que Halicarnàs, però l'atac macedoni per sorpresa va ser rebutjat amb ajut enviat des de la capital, segons Flavi Arrià. Ateneu de Nàucratis diu que el vi de Mindos era molt bo per a la digestió.Se suposà que era la ciutat de Mentese, però Leake i d'altres la identifiquen amb Gümüşlük, on hi ha algunes ruïnes.Claudi Ptolemeu menciona una petita illa amb el nom de Mindos a la mar Egea, vora Icària. |
Objectes astronòmics | GJ 504 b és un exoplanetagegant gasós en el sistema del jove anàleg solar 59 Virginis (GJ 504), descobert per observació directa utilitzant el telescopi Subaru dels Observatoris de Mauna Kea, a Hawaii, per Kuzuhara et al. i anunciat el 2013. Visualment, s'estima que GJ 504 b tindria un color magenta. |
Geologia | La cova de Melidoni (en grec, Σπήλαιο Mελιδoνίoυ) o Gerontospilios (en grec, Γεροντόσπηλιος) és una gruta situada al vessant meridional de la muntanya Kulukonas, a 2 km de distància del poble de Melidoni, en la Unitat perifèrica de Réthimno de l'illa de Creta (Grècia). Consta de dues sales principals amb abundants estalactites i estalagmites. La tradició indica que aquest era el lloc on vivia el mític Talos, un gegant de bronze que vigilava l'illa de Creta. En la cova s'han realitzat troballes com restes òssies i eines que indiquen que fou un lloc de residència del neolític. A més, s'hi han trobat destrals de bronze, estatuetes i llums que mostren que fou un lloc de culte durant tots els períodes de la civilització minoica i posteriorment als s. III, IV i VII ae. També s'hi han trobat inscripcions del període romà que associen el lloc amb el culte a Hermes. Entre 1823 i 1824, durant la Guerra d'independència de Grècia, fou escenari d'una tragèdia quan es refugiaren a la cova uns 370 habitants del lloc amb 20 o 30 soldats grecs. L'exèrcit de l'Imperi otomà, dirigit per Hussein Pashà, tractà que els refugiats abandonaren la cova pacíficament i es rendiren, però aquests s'hi negaren. Després de mesos de setge, els otomans llançaren a la cova materials inflamables i els refugiats hi moriren asfixiats. En homenatge als morts, es construí una tomba monumental dins la cova i una església al costat de l'entrada. La cova fou excavada inicialment per l'Escola Arqueològica Italiana al 1923; posteriorment l'arqueòleg francés Paul Faure feu algunes troballes a la cova el 1954 i a partir del 1987 el Servei Arqueològic grec hi feu noves excavacions sota la direcció d'Irene Gavrilaki. |
Història | La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables. L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic. El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control a l'entorn del mar Mediterrani. Sota l'etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant, i arribaren a la màxima extensió durant el regnat de Trajà, des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes del mar Caspi, el mar Roig i el golf Pèrsic a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les terres boscoses a la vora dels rius Rin i Danubi i a la frontera amb Caledònia al nord. La superfície màxima estimada en seria d'uns 6,5 milions de km². El terme és la traducció de l'expressió llatina Imperium Romanum, que no significa altra cosa que el domini de Roma sobre aquest territori. Polibi va ser un dels primers cronistes a documentar l'expansió de Roma encara com a república. Durant gairebé tres segles abans de Cèsar August, Roma havia adquirit nombrosos dominis en forma de províncies directament sota administració senatorial o sota gestió consular, i també mitjançant pactes d'adhesió com a protectorats d'estats aliats. La seva principal competidora en aquella època era la ciutat púnica de Cartago, que rivalitzava amb la de Roma i per això va ser la primera gran víctima de la república. Les guerres púniques van obligar Roma a sortir de les seves fronteres naturals, la península Itàlica, i a poc a poc va anar adquirint nous dominis que havia d'administrar, com Sicília, Sardenya, Còrsega, Hispània, Il·líria, etc. Els dominis de Roma es van fer tan extensos que aviat van ser difícilment governables per un Senat incapaç de moure's de la capital ni de prendre decisions amb rapidesa. Així mateix, un exèrcit creixent va revelar la importància que tenia posseir l'autoritat sobre les tropes, amb vista a obtenir rèdits polítics. Així va ser com van sorgir personatges ambiciosos amb l'objectiu principal del poder. Aquest va ser el cas de Juli Cèsar, que no sols va ampliar els dominis de Roma conquerint la Gàl·lia, sinó que va desafiar l'autoritat del Senat romà. L'Imperi Romà com a sistema polític va sorgir després de les guerres civils que van seguir la mort de Juli Cèsar, en els moments finals de la República Romana. Es va alçar com a mandatari absolut de Roma, fent-se nomenar dictator. Aquesta gosadia no va agradar als membres del Senat romà, que van conspirar contra ell i l'assassinaren durant els Idus de març a les mateixes escalinates del Senat, restablint així la república, però la seva tornada seria efímera. El precedent no va passar desapercebut per al jove fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, que seria enviat anys més tard a combatre contra l'ambiciosa aliança de Marc Antoni i Cleòpatra VII. Al seu retorn victoriós, la implantació del sistema polític imperial sobre un imperi territorial que de fet ja existia, fou inevitable, tot i mantenir les formes republicanes. August va assegurar el poder imperial amb importants reformes i una unitat política i cultural (civilització grecoromana) centrada en els països mediterranis, que mantindrien la seva vigència fins a l'arribada de Dioclecià, que va tractar de salvar un imperi que queia cap a l'abisme. Va ser aquest últim qui, per primera vegada, va dividir l'imperi per facilitar-ne la gestió. L'imperi es va tornar a unir i separar en diverses ocasions seguint el ritme de guerres civils, usurpadors i repartiments entre hereus al tron fins que, a la mort de Teodosi I el Gran, va quedar definitivament dividit. Finalment el 476 Odoacre va deposar l'últim emperador d'Occident, Ròmul Augústul. El Senat va enviar les insígnies a Constantinoble, la capital d'Orient, formalitzant així la capitulació de l'imperi d'occident. L'imperi oriental prosseguiria diversos segles més sota el nom d'Imperi Romà d'Orient, fins que el 1453 Constantinoble va caure sota l'Imperi Otomà. El llegat de Roma va ser immens, tant és així que diversos van ser els intents de restauració de l'imperi, almenys en la seva denominació. En destaca l'intent de Justinià I, per mitjà dels seus generals Narsès i Belisari, el de Carlemany, així com el del mateix Sacre Imperi romanogermànic, però cap va arribar mai a reunificar tots els territoris de la Mediterrània com una vegada va aconseguir la Roma dels temps clàssics. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident va finalitzar el que s'ha anomenat en la historiografia l'edat antiga i donà pas a l'alta edat mitjana. Per a la fase medieval de l'Imperi Romà, vegeu Història de l'Imperi Romà d'Orient. |
Química | Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid en refredar-se. Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termoestables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. |
Ecologia | Un organisme feral és aquell que s'ha escapat d'un estat domèstic i ha retornat, parcialment o completa, al seu estat salvatge. La introducció d'animals o plantes ferals a regions d'on no són originaris, com qualsevol altra espècie introduïda, pot pertorbar els ecosistemes i, en alguns casos, contribuir a l'extinció d'espècies autòctones. Tanmateix, el retorn d'espècies perdudes al seu medi pot tenir l'efecte invers, tornant l'equilibri a ecosistemes danyats. |
Jocs | La baralla anglesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes dividides en quatre pals i 2 comodins, La baralla anglesa té el seu origen a la baralla francesa, però està més difosa. Juntament amb la baralla espanyola, és un dels conjunts de cartes més utilitzats del món i s'utilitza en jocs com el continental, el bridge, la canastra i el pòquer . |
Matemàtiques | Alexandre Novellas i Vidal (Barcelona, 22 d'agost de 1830 - 9 d'octubre de 1910), fou un doctor en Dret civil i canònic, catedràtic de matemàtiques i mecànica industrial català.Fou catedràtic de matemàtiques als instituts de Lleida i de Figueres i de mecànica industrial a l'institut de Barcelona, del que fou director. Els instituts es van crear el 1857 i fins a l'any 1929 a Barcelona només hi havia un institut. Fill del matemàtic i astrònom i catedràtic de l'Escola de Nàutica de la Junta de Comerç Onofre Jaume Novellas i Alavau (1787-1849) i d'Eulàlia Vidal i Sisternas, pare de l'escriptor i poeta català, Jaume Novellas i de Molins (1865-1939) i avi de l'arquitecte Jordi Tell i Novellas (1907-1991). |
Telecomunicacions | Un repetidor és un dispositiu electrònic que rep un senyal dèbil o de baix nivell i la retransmet a un nivell més alt i/o a més potència, de manera que el senyal pugui cobrir distàncies més llargues sense degradació. El terme repetidor va originar-se amb la telegrafia i referit a un dispositiu electromecànic utilitzat per regenerar senyals de telègraf. L'ús del terme ha continuat amb la telefonia i les comunicacions de dades. En telecomunicació, el terme repetidor té els següents significats estandarditzats: Un dispositiu analògic que amplifica un senyal d'entrada, independentment de la seva naturalesa (analògica o digital). Un dispositiu digital que amplifica, remodela, modifica en el temps, o combina qualsevol d'aquestes funcions sobre un senyal digital d'entrada per la seva retransmissió.Els repetidors treballen amb el senyal físic real, i no interpreten les dades transmeses, operant a la capa física, la primera capa del model OSI. En el cas de senyals digitals el repetidor es denomina regenerador, ja que, de fet, el senyal de sortida és un senyal regenerat a partir de la d'entrada. |
Psicologia | La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que és un procés intern, no és directament observable, sinó que s'ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions més profundes es relacionen amb l'inconscient. La motivació és una de les àrees d'estudi de la psicologia. Les seves aplicacions se centren en les esferes productives de la vida, l'educació i el treball, on l'individu ha de rendir i ha d'estar motivat per fer-ho. L'interès millora l'atenció, augmenta l'esforç i la productivitat, esmena errors més ràpidament i permet dedicar més temps a una tasca sense fatiga.Hi ha un grau de motivació anomenant gamificació |
Química | La reactivitat química és l'expressió que es fa servir per valorar la capacitat d'un element o substància per reaccionar en presència d'altres substàncies (anomenades reactius) i formar una nova substància. Sempre que dos elements o substàncies reaccionen és degut al fet que entre els seus àtoms hi ha una afinitat o atracció química i els àtoms tendeixen a formar una altra espècie química mitjançant enllaços químics forts. |
Enginyeria | La gespa artificial o gespa sintètica, és un material industrial que s'assembla a la gespa natural però és fabricada amb materials sintètics. Actualment és molt freqüent el seu ús, majoritàriament es fa servir en terrenys esportius en els quals antigament hi havia gespa natural. |
Pedagogia | Pablo Pineda Ferrer (Màlaga, 5 Agost, 1974), és un actor espanyol guardonat amb la Concha de Plata al millor actor en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 2009 per la seva participació en la pel·lícula «Yo, también». En la pel·lícula interpreta el paper d'un diplomat universitari amb Síndrome de Down, igual que a la vida real on és diplomat en Magisteri (Educació Especial). Pineda viu a Màlaga i va treballar en l'ajuntament de la ciutat (2003-2006). És diplomat en magisteri, professor d'educació especial, a més de cursar estudis de psicopedagogia. En el futur pretén continuar amb la seva carrera en l'ensenyament i no amb la interpretació cinematogràfica. En arribar a Màlaga, després d'aconseguir el premi cinematogràfic, va ser rebut per l'alcalde de la ciutat, Francisco de la Torre, lliurant l'escut de la ciutat a la casa consistorial. Actualment segueix donant conferències sobre discapacitat, educació ... i promocionant la seva pel·lícula en diferents actes i festivals de cinema. Ha estat guardonat per la seva superació vital, i el seu treball com a actor i conscienciador. Va ser candidat al premi Goya 2009 al millor actor revelació. Recentment (2010) ha signat un acord de col·laboració amb la Fundació Adecco, per ser el portaveu d'un missatge sobre la necessària integració laboral de les persones amb qualsevol discapacitat. El 29 abril de 2011 va ser el pregoner de les festes patronals i de Moros i Cristians de Sant Vicent del Raspeig, convertint-se en el primer pregoner amb síndrome de Down en unes festes en Espanya. Va fer el discurs en castellà incorporant moltes frases en català. |
Química | El Chemical Abstracts Service (CAS) és una divisió de l'American Chemical Society (CAmS o Societat Americana de Química) la qual confecciona un índex de la bibliografia científica respecte a la química i els dominis científics relacionats, els Chemical Abstracts, publicats des de l'any 1907. La seu de la CAS es troba a Columbus (Ohio), Estats Units. La CAS manté també el registre CAS, una base de dades de les substàncies químiques significatives. Cada substància d'aquestes rep un nombre CAS, i aquests nombres sovint s'utilitzen per a descriure de manera única les substàncies químiques. Les substàncies reben a més un nom d'índex CA únic que es construeix segons les regles de nomenclatura més estrictes. Hi ha algunes diferències entre els noms d'índex CA i la nomenclatura IUPAC. Les diverses bases de dades creades per CAS són propietat de CAmS i es venen a empreses o a biblioteques universitàries. El 2007 el Chemical Abstracts Service va ser designat un dels National Historic Chemical Landmarks com a reconeixement de la seva tasca científica. |
Astronomia | En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma. Es tracta d'una mesura de la seva lluminositat a una escala logarítmica. Per una estrella, la magnitud bolomètrica s'obté generalment a partir de la magnitud absoluta dins una certa banda espectral (generalment V del sistema fotomètric de Johnson) a la qual se l'aplica la correcció bolomètrica. Aquesta correcció és difícil de calibrar. Depèn molt del tipus espectral: a una magnitud absoluta fixa, una estrella com més emet en el blau i l'ultraviolat més calenta és i, per això, presenta un flux visible encara menys important. Depèn, en menor mesura de la seva lluminositat i metal·licitat, ja que aquests paràmetres tenen una influència en la fotometria de banda ampla (per la desviació de la gravetat de la superfície i de les opacitats) La magnitud bolomètrica es pot escriure M b o l = M V + B C {\displaystyle M_{\mathrm {bol} }=M_{V}+\mathrm {BC} } M b o l = m V + B C − 5 log 10 ( d / d 0 ) {\displaystyle M_{\mathrm {bol} }=m_{V}+\mathrm {BC} -5\log _{10}(d/{d_{0}})} M b o l = 4.75 − 2.5 log 10 ( L / L 0 ) {\displaystyle M_{\mathrm {bol} }=4.75-2.5\log _{10}(L/L_{0})} on M V {\displaystyle M_{V}} i m V {\displaystyle m_{V}} són les magnituds absolutes i aparent al filtre V del sistema fotomètric ; BC, la correcció bolomètrica ; L {\displaystyle L} i L 0 {\displaystyle L_{0}} , les lluminositats de la font i del sol ; d {\displaystyle d} i d 0 = 10 {\displaystyle d_{0}=10} pc (32,6 al), la distància de la font i la de referència. |
Estris | Un crismal és un vas cilíndric o menut pitxer de metall amb tapa destinada a guardar els Sants Olis i el crisma. Quan són pitxers de gran grandària com els que s'usen en les catedrals es denominen àmfores, i daten del segle iv. Amb el temps es van diversificar els recipients en funció del seu ús litúrgic. |
Història | La piràmide esglaonada de Djoser és la primera piràmide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificació és una evolució ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una piràmide real, sinó d'una superposició de pisos o mastabes, les superiors més petites que les inferiors, de manera que recorda una piràmide amb graons. Va ser construïda durant el regnat de la tercera dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. És la més famosa, però no l'única que va emprar aquesta tècnica. |
Fiscalitat | L'Internal Revenue Service (IRS) és l'agència federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries. Constitueix una agència enquadrada en el Departament del Tresor dels Estats Units i també és responsable de la interpretació i aplicació de les lleis fiscals de caràcter federal. |
Telecomunicacions | En el Broadcast, el windowing o enfinestrament consisteix a explotar les diferents finestres de transmissió disponible per a un contingut en un ordre que crearà la màxima integritat al suport de copyright. Per exemple: En una pel·lícula feta per a la distribució nacional, la seva explotació es ven a un preu per canals de pagament per visió (PPV) existents, llavors s'allibera per al lloguer. Un cop alliberada per a la compra en DVD, és alliberada per a la TV per satèl·lit com a part d'una oferta d'oci. Llavors els drets es venen a les cadenes de televisió de free-to-air i així successivament. Totes aquestes etapes es poden tirar enrere o intercanviar-se depenent de restriccions legals o pors de violació de copyright. L'elecció per saltar-se o per canviar l'ordre es decideix pel potencial d'un contingut a l'hora de ser venut eficaçment en un mitjà. Per exemple, si una pel·lícula és alliberada per als cinemes, als estudis se'ls planteja la necessitat de decidir si invertir-ne més en el màrqueting de la pel·lícula i prendre un risc i llançar immediatament el DVD. |
Enginyeria | La fórmula de Chézy, desenvolupada per l'enginyer francès Antoine de Chézy (conegut internacionalment per la seva contribució a la hidràulica dels canals oberts) i presentada en 1769, és una fórmula que permet obtenir la velocitat mitjana en la secció d'un canal i estableix que: v = χ R j {\displaystyle v=\chi {\sqrt {Rj}}} on: v {\displaystyle v} velocitat mitjana en [ m / s ] {\displaystyle [m/s]} χ {\displaystyle \chi } coeficient de rugositat en [ m 1 / 2 / s ] {\displaystyle [m^{1/2}/s]} R {\displaystyle R} radi hidràulic en metres, j {\displaystyle j} el pendent longitudinal de la solera o fons del canal.També se sol utilitzar per calcular cabal màssic en la forma: Q = χ S R j {\displaystyle Q=\chi S{\sqrt {Rj}}} on: Q {\displaystyle Q} Cabal màssic en [ m 3 / s ] {\displaystyle [m^{3}/s]} S {\displaystyle S} secció del canal en [ m 2 ] {\displaystyle [m^{2}]} |
Informàtica | MalwareMustDie, NPO com a grup de treball d'investigació en seguretat de "barret blanc", aparegué a la llum pública l'agost de 2012. MalwareMustDie és una organització sense ànim de lucre registrada com a mitjà de comunicació per a professionals de les TI i investigadors de seguretat reunits per formar un flux de treball que reduís la infecció del malware a Internet. El grup és conegut pel seu blog d'anàlisi de programari maliciós. I tenen una llista d'investigació sobre programari maliciós a GNU/Linux i anàlisis sobre botnets que han completat. L'equip comunica informació sobre programari maliciós en general i defensa una millor detecció del programari maliciós a GNU/Linux.MalwareMustDie també és conegut pels seus esforços en l'anàlisi original per a un nou malware o botnet emergent, compartint el codi font del programari maliciós trobat a la indústria de seguretat informàtica, per a operacions per desmantellar diverses infraestructures malicioses, i també elaborant anàlisis tècniques sobre mètodes d'infecció de programari maliciós específics i informes sobre cibercrims. Diverses amenaces notables a Internet que primer han estat descobertes i anunciades per l'equip de MalwareMustDie són: Prison Locker (ransomware), Mayhem (botnet Linux), Kelihos botnet v2 ZeusVM Anàlisi de botnet de Darkleech KINS (Kit d'eines per a delictes) Cookie Bomb (redirecció de trànsit PHP maliciós) Mirai LuaBot NyaDrop NewAidra o IRCTelnet Torlus aka Gafgyt/Lizkebab/Bashdoor/Qbot/BASHLITE) LightAidra PNScan STD Bot Kaiten botnets (Linux DDoS o proxy maliciós botnet Linux malware), ChinaZ (troià xinès per atacs DDoS) Xor DDoS (troià xinès per atacs DDoS) IpTablesx (troià xinès per atacs DDoS) DDoSTF (troià xinès per atacs DDoS) DESDownloader (troià xinès per atacs DDoS) Cayosin DDoS botnet DDoSMan (troià xinès per atacs DDoS) Botnet AirDropBot DDoS Botnet Mirai FBot DDoSL'equip també ha estat actiu en l'anàlisi de la vulnerabilitat de l'amenaça de vectors del client, per exemple, Adobe Flash CVE-2013-0634 (explotació LadyBoyle SWF), i altres vulnerabilitats d'Adobe (no divulgades) el 2014 perquè MalwareMustDie rebés agraïments per part d'investigadors sobre seguretat independents d'Adobe. Una altra vulnerabilitat investigada per l'equip va ser l'enginyeria inversa amb una prova de concepte per a una backdoor (CVE-2016-6564) d'una marca de dispositius mòbils Android que més endavant va afectar 2.000 milions de dispositius.L'activitat recent de l'equip encara es pot veure en diverses divulgacions d'amenaces notificades, com per exemple, l'atac de programari “FHAPPI”, patrocinador de programari maliciós, la troballa del primer malware al processador ARC, i l'anàlisi d'amenaces a “Strudel" (un sistema de robatori de credencials), mentre que l'equip continua publicant noves investigacions sobre programari maliciós a Linux en el seu twitter i subreddit. |
Ciència-ficció | El Sistema Solar és un tema recurrent a la ciència-ficció com a marc per a les històries de la literatura i cinema d'aquest gènere. En aquest article se citen les connotacions i aparicions més remarcables de cada astre. Entre aquests, els viatges imaginaris i exploracions a la Lluna de la Terra es troben a la literatura del segle xvii. A principis del segle xx, després de l'augment del desenvolupament científic i tecnològic impulsat per la revolució industrial, els viatges ficticis a (o des de) altres planetes del sistema solar havien arribat a ser comuns en la ficció. La literatura primerenca sobre el sistema solar, després d'especulacions científiques que daten del segle xvii, suposa que cada planeta va acollir les seves pròpies formes de vida natives—sovint suposant en forma d'humans, sinó en les actituds. La literatura posterior va començar a acceptar que havia límits establerts per la temperatura, la gravetat, la pressió i la composició de l'atmosfera, o la presència de líquids que establirien límits a la possibilitat de la vida com la coneixem, existent en altres planetes. Al segle xix, la Lluna es veu com un desert sense aire, incapaç de sostenir la vida en la seva superfície (l'esperança de vida sota la superfície va continuar fins més tard). Júpiter i els planetes més enllà eren massa grans, massa freds, i contenen atmosferes compostes de substàncies químiques tòxiques. Mercuri està massa prop del Sol i la seva superfície s'exposa a temperatures extremes. Els asteroides són massa petits i sense aire. A principis del segle xx, les perspectives de vida en el sistema solar es van centrar en Venus, les llunes més grans de Júpiter i Saturn, i especialment Mart.Amb l'inici de l'era espacial, les sondes planetàries va fer créixer el dubte sobre la probabilitat de vida extraterrestre en el sistema solar, almenys la vida de qualsevol magnitud major que organismes com els bacteris. A mitjans de la dècada de 1960, va ser establert fermament que la vida no podia tenir punt de suport en les superfícies hostils de Mercuri o Venus, i que Mart amb prou feines podia donar suport cap forma de vida macroscòpica en la seva superfície, i molt menys una civilització avançada. En la dècada de 1980 es va demostrar que les superfícies de les llunes de Júpiter també eren hostils per a la vida. La ficció més recent es va centrar en el sistema solar abordant la seva exploració amb fins com ara terraformació, l'enginyeria dels planetes per l'habitabilitat humana, amb la possibilitat de qualsevol tipus de vida existent. |
Jocs | Arcane (titulada en pantalla com Arcane: League of Legends) és una sèrie de televisió animada de 2021. Descrita com una «sèrie d'esdeveniments», està ambientada en l'univers del famós videojoc League of Legends. La sèrie, que es va anunciar en les celebracions del 10è aniversari del videojoc, es produïda per Riot Games i Fortiche Production, un estudi francès amb seu a París que va proporcionar els serveis d'animació. Originalment fixada per a una estrena en 2020, la sèrie va ser reprogramada per l'any següent a causa de la pandèmia de COVID-19. El 6 de novembre de 2021 s'estrenà simultàniament en Netflix i en Tencent Video a la Xina, i la sèrie es veurà dividida en 3 "actes" de 3 episodis cadascun, llançats durant 3 setmanes consecutivesAmbientada en el passat, torna a contar les històries d'origen de diversos personatges controlables del videojoc en el qual es basa, i està dirigida a un públic «16+» ja que tracta alguns temes més adults com el sexe, el consum de substancies, el crim organitzat, la corrupció, etc.Pocs dies després que s'estrenés, la sèrie s'ha convertit en la més vista de tota la història de Netflix, fins i tot superant la sèrie sud-coreana Ojingeo Geim que havia abatut tots els records històrics un mes enrere.A més, s'ha convertit en una de les sèries millor valorades en IMDb, al nivell de Breaking Bad, Prision Break, Attack on Titan, etc. Amb una nota de 9.4/10, Arcane es col·loca en el cim de xous televisius produïts per Netflix, quedant per davant de When They See Us (8.9). |
Periodisme | El background, en el periodisme, és la part d'una notícia que aporta les dades de context que permeten comprendre l'abast de la informació. Aquestes dades són principalment històriques, però també poden ser d'identificació dels personatges, per exemple. Habitualment les notícies més comprensibles i aclaridores són les que tenen un millor background. La seva absència a les notícies les fa incomprensibles pels lectors que no disposen de la mateixa informació que el periodista que l'ha escrit. Els paràgrafs de background d'una informació són fàcils d'identificar i els lectors que coneixen els antecedents de la informació se'ls acostumen a saltar. |
Ciències de la salut | El Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), creat l'any 2004, és el centre responsable a Espanya de coordinar la gestió de la informació i donar suport a la resposta davant de situacions d'alerta o emergència sanitària nacional o internacional que suposin una amenaça per a la salut de la població. Dependent de la Direcció General de salut Pública (DGSP) del Ministeri de Sanitat i dirigit en actualment per l'epidemiòleg Fernando Simón. Aquest centre és, a més, la unitat responsable de l'elaboració i desenvolupament dels plans de preparació i resposta per fer front a les amenaces de salut pública dins l'estat espanyol principalment. |
Química | Les Frases S o frases de seguretat són uns consells de prudència relatius a les substàncies i preparats perillosos. Es descriuen a l'Annex III de la Directiva 67/548/CE, en els idiomes oficials de la Unió Europea. Aquestes frases també es poden categoritzar en diferents apartats segons: Emmagatzematge i manipulació, en cas d'incident o accident, vessaments i residus, higiene personal, equips de protecció individual (epi) o reactivitat química i incompatibilitats |
Robòtica | Un robot autònom, també conegut simplement com autorobot o autobot, és un robot que realitza conductes o tasques amb un alt grau d'autonomia (sense influència externa). La robòtica autònoma se sol considerar com un subcamp d'intel·ligència artificial, robòtica i enginyeria de la informació. Les primeres versions van ser proposades i demostrades per l'autor/inventor David L. Heiserman.Els robots autònoms són especialment desitjables en camps com el vol espacial, el manteniment de la llar (com ara la neteja), el tractament d'aigües residuals i el subministrament de béns i serveis. Alguns robots de fàbrica moderns són "autònoms" dins dels estrictes límits del seu entorn directe. Potser no existeixi cap grau de llibertat al seu entorn, però el lloc de treball del robot de fàbrica és un repte i havent d'actuar davant de variables caòtiques i no previstes. Cal determinar l'orientació i la posició exactes del següent objecte de treball i (a les fàbriques més avançades) fins i tot el tipus d'objecte i la tasca requerida. Això pot variar de manera imprevisible (almenys des del punt de vista del robot). Un àmbit important de la investigació de la robòtica és permetre al robot fer front al seu entorn, ja sigui a terra, sota l'aigua, a l'aire, sota terra o a l'espai. Un robot totalment autònom pot: Obtenir informació sobre el medi ambient Treballar durant un període prolongat sense intervenció humana Moure's totalment o parcialment per tot el seu entorn operatiu sense ajuda humana Evitar situacions perjudicials per a les persones, els béns o per a si mateixos tret que formin part de les seves especificacions de dissenyUn robot autònom també pot aprendre o obtenir nous coneixements, com ara adaptar-se a nous mètodes per complir les seves tasques o adaptar-se a entorns canviants. Com altres màquines, els robots autònoms encara requereixen un manteniment regular. |
Història | Maça Liçana, Maça de Liçana o Maza Lizana és un llinatge de rics-homes i senyors establerts al Regne de València arran de la conquesta per Jaume I. Entre els seus dominis, van ostentar els senyorius de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera o Xinosa, entre altres. Els orígens cal cercar-los en les dues nissagues, ambdues aragoneses. Els Maça són datats al segle xi, amb cavallers com Fortún Maça o Pero Maça de Sangarrén, qui participa en la conquesta de Mallorca. Pel que fa als Liçana, han estat relacionats amb el castell que duu el seu nom d'ençà el segle xi. Arribats al Regne de València, els llinatges s'uneixen amb el matrimoni entre el Pere Maça III (m. 1363) i la seua segona esposa, Blanca de Liçana i Luna. L'hereu va ser Pere IV Maça i de Liçana (m. 1394), qui ostentarà el senyoriu de Moixent. Li va continuar Pere V Maça de Liçana i d'Alagó (m. 1448), conegut com el Barbut, qui a més de Moixent també posseeix la Font de la Figuera, Novelda, Monòver i el castell de Mola, entre altres senyorius, com ara el de Xinosa, que incloïa els actuals municipis del Pinós, l'Alguenya o la Romana. Pere V també va ser governador d'Oriola des de 1428. El fill de Pere V i Brianda Cornell de Luna fou en Martí Maça de Liçana i Cornell, també governador d'Oriola a partir de 1451. Casat amb Rafaela de Rocafull, qui era germana del senyor d'Albatera, va tindre com a successor el seu fill Pere VI Maça de Liçana i Rocafull. Pere VI va rebre del seu avi Pere V els senyorius de Moixent, Monòver, la Font de la Figuera, Novelda, Xinosa, Pinet i el castell de la Mola, així com altres possessions heretades dels seus oncles Maça de Liçana i Cornell. El fill de Pere VI i Beatriu Carròs d'Arborea, Pere VI Maça de Liçana i Carròs d'Arborea (m. 1545), conegut com el Modern, també hi va exercir la governació d'Oriola. En les Germanies hi va perdre bona part del seu patrimoni. Hi va tindre un fill natural amb Esperança Cascante, en Joan Maça de Liçana i Cascante (m. 1547). Aquest Joan va ser legitimat pel rei Carles III d'Espanya i va esdevindre en cinquè senyor de Moixent. Joan Maça de Liçana i la seua muller, Guiomar de Castro, no van tindre descendència, de manera que el patrimoni va quedar dividit: Monòver i Xinosa van anar cap a la seua família materna, els Cascante, mentre que Moixent, Novelda, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Benimaclet i altres dominis, van ser heretats per la seua tia Brianda Maça de Liçana i Carròs d'Arborea, qui va morir soltera després de donar, el 1548, dels seus títols al llinatge dels Lladró de Vilanova. Els Lladró de Vilanova, però, van perdre bona part d'eixos dominis cap al 1570, arran d'un plet interposat per un altre Joan Maça de Liçana, net de Gaspar, germà il·legítim de Pere VI. El plet es va allargar fins a principis del segle xvii. Un segle després, el 1739, Josep Caro i Maça de Liçana suma el marquesat de la Romana als senyorius de Moixent i Novelda. Els seus descendents mantindran el llinatge Caro, tot desapareixent el Maça de Liçana, com es pot veure en el seu net i successor, Pere Caro i Sureda (1761-1811). |
Història | Jeanne Viguière (segle XVIII) va ser una dona devota catòlica, serventa de la família, partícip del cas de la família Calas, afer judicial produït a la ciutat francesa de Tolosa de Llenguadoc. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, es diu que entre dos circuits existeix diafonia, denominada en anglès Crosstalk (XT), quan una part dels senyals presents en un d'aquests, dit circuit pertorbador, apareix en l'altre, anomenat circuit pertorbat. La diafonia, en el cas de cables de parell trenat es presenta generalment a causa d'acoblaments magnètics entre els elements que componen els circuits pertorbador i pertorbat o a conseqüència de desequilibris d'admitància entre els fils d'ambdós circuits. La diafonia es mesura com l'atenuació que existeix entre el circuit pertorbador i el pertorbat, per això també se'n diu atenuació de diafonia. |
Ecologia | En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en "l'ofici" de cada espècie.Un nínxol ecològic és la manera com els organismes capten l'energia que necessiten. És la funció que cada organisme duu a terme en l'ecosistema, determinada pel conjunt d'accions que fa per utilitzar energia. Dues espècies que ocupen el mateix nínxol ecològic s'anomenen vicariants o espècies vicaries. La relació que tenen és de competència. Es podria entendre com el paper que té una espècie en un ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus nutrients que consumeix, els llocs d'on substrau aquests nutrients, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema... Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi. El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de l'adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat. El concepte de nínxol ecològic ha tingut una llarga trajectòria al llarg de la història de l'ecologia. Als seus inicis, el nínxol es definia com l'hàbitat o condicions ambientals on una determinada espècie desenvolupa la seva activitat. El zoòleg anglès Charles Elton en una publicació de l'any 1927 definia nínxol ecològic com el paper funcional que té una determinada espècie dins l'ecosistema. George Evelyn Hutchinson en un article publicat l'any 1957 recupera el concepte d'Elton i el defineix com un hipervolum abstracte de n dimensions de condicions ambientals i de recursos disponibles on una determinada espècie desenvolupa la seva activitat per mantenir una població viable. A partir d'aquesta idea, Hutchinson distingeix dos tipus de nínxols, el nínxol fonamental on l'organisme pot realitzar la seva activitat vital dins d'un rang potencial de condicions ambientals; i el nínxol efectiu de disponibilitat de recursos i condicions ambientals més restringides on realment cada una de les espècies està desenvolupant la seva activitat vital condicionada per la interacció amb altres espècies (competidors, depredadors...) dins el mateix ecosistema. Per tant, no s'ha de confondre el concepte abstracte de nínxol ecològic, que per extensió és una característica de cada espècie, del concepte d'hàbitat que és el lloc físic real on les espècies viuen i obtenen els seus recursos. |
Geologia | En general, una crosta és una capa externa, generalment dura que cobreix un material més tou. En geologia es pot formar per diferents processos com ara calcificació, ferrogeneïtzació o silicificació. Aquestes crostes es formen generalment a conseqüència de l'acció de l'aigua (normalment subterrània); una conseqüència del seu desenvolupament és la infiltració de l'aigua de pluja al subsol. |
Geografia | El Kazakhstan europeu és la part del Kazakhstan que forma part d'Europa. Aquesta regió, que es troba a l'oest del riu Ural, representa aproximadament el 10% del territori kazakh. S'hi troben ciutats com Oral i Atirau. Administrativament, correspon a grans trets a la meitat occidental de les províncies del Kazakhstan Occidental i d'Atirau. Tingué un paper important en l'acceptació de la selecció de futbol del Kazakhstan com a membre de la UEFA, a més de servir per a acostar políticament el Kazakhstan i la Unió Europea o el Consell d'Europa. |
Estris | Un caixonet d'almoines és una petita caixa que serveix per recollir les almoines a les esglésies. Sol ser un cofre o caixa de fusta (o altres materials) amb una obertura per introduir les almoines amb destí piadós o benèfic. En el seu format més comú s'assembla a les urnes de vots que s'utilitzen en les eleccions però de menor grandària. Sol anar tancat amb clau i sovint té un sistema per subjectar-lo a la paret de les esglésies o dels altres llocs on se solen dipositar les almoines per als pobres. |
Ciències de la salut | La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i altres substàncies alimentàries, i la forma en què el cos les assimila. Només és possible tenir una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influeixen, com es descomponen per a alliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilitzats per a reconstruir infinitat de teixits especialitzats i mantenir l'estat general de salut de l'individu. No hi ha un consens sobre quina és la millor dieta i també els mètode utilitzat (els qüestionaris de freqüències de menjar) presenta molts límits a la seua fiabilitat.No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidisquen en la salut de grups com ara xiquets i ancians, i de poblacions senceres que pateixen de malnutrició. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i alguns països estan donant indicacions precises quant als nutrients que serveixen de guia per a aconseguir una dieta equilibrada. |
Química | El Premi Arthur C. Cope és un premi que recompensa als químics que han realitzat les millors contribucions en el camp de la química orgànica. És considerat un dels premis de més categoria dins aquesta branca de la química. És un premi concedit per l'American Chemical Society i subvencionat per la Fundació Arthur C. Cope. Es lliura des del 1973. |
Pedagogia | Les tècniques d'estudi són la metodologia pedagògica amb l'objectiu d'optimitzar l'esforç intel·lectual i el rendiment acadèmic. Les formen un conjunt d'estratègies que ofereix el professor a l'alumne per tal de fixar l'aprenentatge, orientant-lo cap a l'esforç de treballar l'assignatura a fi de fer durables i permanents els coneixements i les habilitats adquirides. |
Informàtica | La Biokam combinava les funcions de càmera, càmera instantània, impressora i projector, i es podia instal·lar a qualsevol llanterna òptica estàndard. Utilitzava una pel·lícula de 17.5 mm amb només una perforació central. Va ser produïda per Warwick Trading Company i presentada el 1899 a Brighton per Alfred Wrench i Alfred Darling. En el moment del seu anunciament, la Birtac havia estat recentment llançada, però aquesta tenia un cost del doble que la Biokam, el que va fer, entre altres factors, que la Birtac no aconseguís l'èxit que el seu creador, Birt Acres, esperava. |
Art | Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois. Fou conegut principalment sota el seu títol de duc d'Orleans o com Monsieur. Els seus descendents directes formaren la branca menor d'Orleans o casa de Borbó que ha subsistit fins als nostres dies. |
Ciència-ficció | Planet Stories va ser una revista pulp nord-americana de ciència-ficció que va fundar Fiction House el 1939. Es va publicar des de 1939 fins a 1955 amb un total de 71 números. El control editorial va estar sempre en mans de Malcolm Reiss, primer com a editor i després, des del número imprès a la tardor de 1942, com a cap de redacció, quan va passar a delegar les seves tasques editorials a una sèrie de subeditors: el primer va ser Wilbur S. Peacock. Planet Stories va aparèixer al mateix temps que Planet Comics, l'èxit probablement va ajudar a finançar les seves primeres edicions.Al llarg de les seves pàgines va presentar aventures interplanetàries que tenien lloc tant en l'espai com en altres planetes i va adoptar inicialment una estratègia de segmentació enfocada en els lectors joves. La revista no pagava prou per a atreure amb regularitat als escriptors de ciència-ficció més importants de l'època, però se les va arreglar a vegades per aconseguir obres de noms ben coneguts, entre els quals van estar Isaac Asimov i Clifford D. Simak. El 1952, Planet va publicar el primer conte de Philip K. Dick, col·laboració que va continuar en els tres anys següents amb quatre històries d'ell mateix autor.Els dos escriptors més identificats amb Planet Stories van ser Leigh Brackett i Ray Bradbury, qui ambientaven moltes de les seves històries en una versió idealitzada de Mart, inspirada en la manera que Edgar Rice Burroughs representava a Barsoom en les seves històries.12 Tots dos autors van col·laborar en la novel·la curta Lorelei of the Red Mist que va aparèixer el 1946. Les obres que Bradbury va destinar a la revista inclouen una de les primeres històries de la sèrie Les cròniques marcianes, mentre que el treball més conegut que Brackett va realitzar per a la revista va ser una sèrie d'aventures amb el personatge d'Eric John Stark que va començar l'estiu de 1949.Les il·lustracions també han posat èmfasi en les dones atractives, amb damisel·les en perill o princeses alienígenes amb poca roba en gairebé totes les portades; alguns dels col·laboradors de l'art interior van ser Hannes Bok i Alexander Leydenfrost, mentre que a les portades van ser Allen Anderson, Albert Drake i Frank Kelly Freas. |
Biotecnologia | Una tina és qualsevol recipient o dipòsit, generalment de grans dimensions, destinat a follar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.Molt sovint el terme tina es refereix tan solament al dipòsit utilitzat ja sia durant el procés de vinificació o durant l'emmagatzematge de vi, que també es pot anomenar cup o trull. Les formes de les tines antigues acostumaven a ser cilíndriques i els materials més habituals eren la fusta resistent a la humitat, la rajola ceràmica o la pedra de construcció impermeabilitzada amb materials terrosos. Tenien l'entrada del raïm per dalt i la sortida del líquid per sota. Podien restar obertes i si es tapaven no eren hermètiques. Eren construccions permanents que no es podien traslladar excepte en els casos de tines de dimensions reduïdes (normalment fetes de fusta però més grans que un barril) que podien ser transportades amb carros i aleshores es feia el vi en el lloc on estava la vinya per tal d'evitar el desplaçament del gran volum que representava el raïm. Segons l'enòleg Miquel Palau «Pels terrenys abruptes, per la dificultat de portar el raïm fins als masos, i per un tema d'eficiència de costos, era molt més eficient fermentar el vi a peu de vinya i vendre'l a peu de tina que no portar-lo fins al mas.»Encara que la imatge habitual fa pensar que en temps antics es feia la premsada del raïm trepitjant amb els peus, dalt la tina, en realitat s'utilitzaven premses mecàniques (a vegades molt senzilles a base de pedres) ja des dels temps dels egipcis, perquè el rendiment o grau d'extracció de líquid obtingut amb els peus és molt minso comparat amb la premsada. En tines antigues el control de la fermentació és molt difícil per la dificultat de fer els trafegaments i remuntatges de la massa en fermentació i la qualitat del vi era a vegades molt deficient per aquesta causa. Actualment per tal de mantenir durant la vinificació la fermentació amb una temperatura controlada les tines es fan d'acer inoxidable o de resina sintètica, fibra de vidre i altres materials artificials. Incorporen generalment un sistema per saber en tot moment el nivell del líquid i tota mena de sensors de temperatura, pressió, etc. que permeten el control de les operacions de vinificació. El 2014 un celler del Bages va recuperar una de les rares tines de pedra seca encara intactes al mig d'una vinya per fer un experiment de fer el vi com abans. Els resultat va fascinar el enòlegs que hi van participar. |
Arqueologia | El castell d'Aljezur és un monument militar de la vila d'Aljezur, al districte de Faro, a Portugal. D'acord amb els vestigis trobats, fou ocupat almenys des de l'edat del bronze i del ferro, i després es reutilitzà durant els períodes romà i islàmic i després de la conquista cristiana. El castell controlava la ribera d'Aljezur, i degué ser abandonat en la transició entre els segles XV i XVI, quan es colmatà aquell eix fluvial.(1) Segons la tradició, és un dels castells de l'Algarve representats en la bandera de Portugal. El castell d'Aljezur es va destruir molt en el sisme de 1755, i fou parcialment reconstruït entre 1940 i 1941, en l'àmbit de les commemoracions nacionals. Fou classificat com a Immoble d'Interés Públic al 1977. |
Lingüística | Associació Llengua Nacional és una associació catalana fundada el 1991 que té per objectiu principal fomentar i estudiar la llengua catalana. Entre les seves activitats principals destaca l'edició de la revista Llengua Nacional, un referent en l'àmbit de la lingüística i la sociolingüística; també organitza debats dins el cicle "Parlem-ne", que generen força interès. |
Circ | Una bala de canó humana és una actuació en què una persona que actua com a "bola de canó" és expulsada d'un canó especialment dissenyat. La bola de canó humana aterra sobre una xarxa horitzontal o un matalàs inflat col·locat al punt d'aterratge, tal com prediu la física. Les actuacions a l'aire lliure poden apuntar a una massa d'aigua. |
Geografia | Slatina (pronunciació en romanès: [ˈSlatina], búlgar: Слатина) és la capital del comtat d'Olt, Romania, al riu Olt. Es troba al sud de Romania, a la banda oriental del riu Olt, a la regió històrica de Muntènia. La població era de 70.293 el 2011; la zona urbana té al voltant de 85.000 habitants. És un important centre industrial. |
Història | Catherine Drew Gilpin Faust (18 de setembre de 1947) és una historiadora americana, administradora d'universitat i la primera dona presidenta de la Universitat Harvard (Estats Units), essent també la primera presidenta de Harvard des de 1672 que no és llicenciada per Harvard. Anteriorment, havia estat degana de l'Institut Radcliffe d'Estudis Advançats. |
Ciència militar | Càrrega Banzai és el terme utilitzat pels Aliats de la Segona Guerra Mundial per referir-se a un atac frontal massiu per les forces militars de la infanteria japonesa. La paraula Banzai es va originar en l'expressió japonesa (Tenno Heika Banzai ) (en japonès: 天皇陛下万歳) (en català: Visca l'Emperador), abreujat com Banzai, que va ser usat per l'Exèrcit imperial japonès, quan llançava un atac contra una posició enemiga, o després de conquerir un objectiu. L'expressió càrrega Banzai, es refereix específicament a una tàctica usada pels soldats japonesos en la Guerra del Pacífic, durant la Segona Guerra Mundial. La càrrega Banzai va tenir poc èxit, excepte en algunes batalles, quan els soldats estatunidencs eren atacats per sorpresa, sense estar preparats. La càrrega Banzai pot ser considerada com una de les tàctiques menys eficients utilitzades en la Guerra del Pacífic. Les càrregues Banzai provocaven un nombre de baixes més gran entre els soldats japonesos que entre els marines estatunidencs. Els soldats japonesos pronunciaven la paraula Banzai després de conquerir un objectiu militar. La càrrega Banzai es va donar a conèixer durant la Segona Guerra sinojaponesa contra els xinesos, i contra els estatunidencs, en la Campanya de Guadalcanal. En el Teatre d'Operacions del Pacífic, en moltes ocasions, aquest tipus d'atacs es van fer servir principalment com l'única sortida honorable davant una imminent derrota militar. |
Ciència militar | En un ús modern, l'ordre de batalla és la identificació, estructura de comandament, la força, i la disposició de personal, equipament i unitats de combat d'una força armada durant les operacions de camp. Una ordre de batalla ha de ser distingit d'una taula d'organització, la composició definitiva d'una determinada unitat militar, o la formació militar, d'acord amb una doctrina militar per adaptar-se a les seves operacions d'administració de personal. |
Ciència militar | La lloriga, paraula provinent del Llatí lorica (cuir), era una armadura de l' antiga Roma i de l' Edat Mitjana. Lloriga figura en documents Catalans al s.X paral·lelament amb el mot ausberg, tot i que lloriga ja es va reservar en aquests temps per a les defenses dels cavalls i no dels guerrers. El mot va ser substituït en part al s.XIII pel de gonió i al s.XIV es va imposar el terme cota de malla Els guerrers en la miniatura de la Bíblia de Rodes (segle XI) porten cota de malles, així com uns ausbergs d'escates, molt ben diferenciats als dibuixos. |
Nàutica | Una flota naval és una gran formació militar de vaixells de guerra i la formació més gran en qualsevol exèrcit naval. Una flota al mar és l'equivalent a un exèrcit de terra. Etimològicament aquesta paraula, que en català està documentada des del segle xv, prové del francès flotte i aquest, de l'escandinau antic floti que vol dir 'estol, esquadra, rai'. El terme flota també s'aplica fora de l'àmbit naval com per exemple "una flota de bolets" (un grup dens de bolets). Les flotes modernes estan integrades per vaixells de guerra superfície, submarins, vaixells de suport i aparells aeris amb la base al vaixell. La força de combat són porta-avions, cuirassats i creuers amb els seus destructors, la força de seguretat i la força de vigilància està formada per creuers lleugers, destructors, submarins, etc., i el tren naval, constituït pels vaixells de caràcter logístic, com petroliers, vaixells taller, vaixells hospital, remolcadors, etc. En cas d'operacions de desembarcament, també es compta amb la força amfíbia, composta de transports d'assalt, de llanxes de desembarcament i de tot el material de les tropes que han de saltar a terra.Les flotes normalment, però no necessàriament, són formacions permanents i generalment estan assignases a un oceà o un mar en particular i reben el nom d'aquests oceans o mars però per convenció la United States Navy fa servir nombres. Una flota normalment és comandada per un Almirall, qui sovint és també un comandant en cap, però moltes flotes estan comandades per vice-almiralls o de rang inferior. Moltes flotes estan dividides en diversos esquadres navals cadascun d'ells sota el comandament d'un almirall subordinat. Aquests esquadrons al seu torn estan dividits en divisions navals. Alguns exèrcits de mar només tenen una sola flota. En alguns casos hi ha flotes multinacionals com en la Batalla de Lepant (1571). Un vaixell almirall, vaixell insígnia o nau capitana és tradicionalment la nau usada pel comandant en cap d'un conjunt de vaixells d'una esquadra naval. El terme solia ser fonamentalment una designació temporal, ja que vaixell almirall era allà on fos l'almirall enarborant la seua bandera (insígnia)., mentre que el capital ship o nau capital és el vaixell més potent de la seva flota. Des del final de la Segona Guerra Mundial el portaavions ha esdevingut el vaixell capital per excel·lència, un paper que abans prenia el cuirassat. |
Humor | d'Wäschfra és una revista satírica luxemburguesa. Nascuda el 5 de febrer de 2010, fa mofa de personatges públics del país, com polítics o celebritats. Pren el nom d'una altra revista satírica luxemburguesa de finals del segle xix. |
Astronàutica | El motor HM-7B és un motor de coet criogènic europeu que actualment impulsa el tram superior de l'Ariane 5 ECA, l'ESC-A. L'HM7B és un motor de coet de cicle de gasogen que s'alimenta d'oxigen líquid i hidrogen líquid. No se'l pot reengegar, sinó que s'encén contínuament durant 950 segons en l'Ariane 5 (780 s en l'Ariane 4. Proporciona un impuls de 62,7 kN amb un impuls específic de 444,2 s. La pressió de cambra dins el motor és de 3.5 MPa. |
Geologia | El drenatge àcid de roques (ADR de l'anglès: acid rock drainage), drenatge àcid de mines o drenatge àcid metàl·lic (AMD, de l'anglès: acid and metalliferous drainage) és un terme utilitzat per a referir-se als fluxos d'aigua àcida produïda a partir de drenatges de mines. Generalment s'acostuma a donar en zones mineres on hi ha minerals rics en sofre, com ara sulfurs o també mines de carbó, ja que molts cops aquest carbó conté sofre. Normalment les descàrregues àcides s'han generat en mines abandonades, sense uns plans de restauració adequats; en tots aquests casos se solia anomenar drenatge àcid de mines. El terme drenatge àcid de roques va ser utilitzat per primer cop a la dècada dels anys 1980 per a referir-se als altres casos on hi ha drenatge àcid en llocs sense activitat minera. Tant l'AMD com l'ARD presenten pH baix a conseqüència de l'oxidació de sulfurs. Actualment l'ARD és el nom més genèric. En els casos on hi ha dissolució de metalls o metal·loides en mines sense generar fluxos àcids, el terme que se sol utilitzar és el de drenatge de mines neutre o aigua influenciada per l'acció minera tot i que aquests termes no solen ser acceptats en publicacions científiques. |
Fiscalitat | El finançament local d'Espanya (o hisenda local espanyola) són els recursos financers de les corporacions locals de l'Estat Espanyol perquè exercisquen les seues funcions. |
Filosofia | L'estructura de les revolucions científiques (1962) és l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ciència. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ciència, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sinó com un paradigma dominant en cada època, de manera que es lliga la ciència al seu context històric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il·lustrar la seva teoria i divideix el procés general de canvi científic en tres fases: la creació de la ciència normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final. |
Informàtica | REST (Representational State Transfer) és una arquitectura de programari pensada per sistemes distribuïts basats en hipermèdia, com ara el web. Aquest terme va ser introduït l'any 2000 en una tesi doctoral sobre arquitectures de programari de xarxes. Aquesta tesi va ser escrita per Roy Thomas Fielding i dirigida per Richard N. Taylor. Roy va ser un dels principals autors de les especificacions del protocol HTTP i explica en la seva tesi com es pot aprofitar aquest protocol per tal de desenvolupar aplicacions distribuïdes. Tot i que en un principi REST es referia tan sols a un conjunt de principis d'arquitectura de xarxa i la definició i adreçament dels recursos, actualment aquest concepte es fa servir per referir-se a una interfície web que utilitza XML, JSON, HTML i HTTP sense cap conjunt de capçaleres com podria ser en el cas de SOAP i XML-RPC. Segons la tesi de Roy es poden dissenyar interfícies XML+HTTP seguint la filosofia de Remote Procedure Call sense utilitzar la complexitat del protocol SOAP. Un servei web REST és un model centrat en les dades. Els anomenats recursos venen identificats per URIs i poden ser manipulats mitjançant accions especificades a les capçaleres HTTP. |
Agricultura | La draga és una eina agrícola utilitzada durant el procés del cultiu de l'arròs, per a remoure la terra mullada i aconseguir un fang fi adequat per a la sembra, activitat anomenada dragar. També és coneguda com a draga llauradora. |
Geografia | Slobozia (pronunciació en romanès: [sloboˈzi.a]) és la ciutat capital del comtat d'Ialomița, Muntènia, Romania, amb una població de 48.241 habitants el 2011. |
Agricultura | Ditylenchus dipsaci és una espècie de nematode fitopatogen que principalment afecta la ceba i l'all. Els símptomes de la infecció inclouen retard en el creixement, la decoloració dels bulbs i les tiges inflades.D. dipsaci és un endoparàsit migrador que té un cicle vital amb cinc estadis i la capacitat d'entrar en un estadi de dormició. D. dipsaci entra a través de l'estoma de la planta o de les ferides i crea agalles o malformacions en el creixement de la planta. Això permet l'entrada de fongs i bacteris patògens. Per combatr aquesta plaga es fan servir la desinfecció de les llavors, un tractament amb calor, la rotació de conreus i la fumigació dels camps.D. dipsaci fa que les collites no tinguin valor comercial. Hi ha unes 30 races biològiques dins Ditylenchus dipsaci amb poca variació biològica entre aquestes races. |
Administració | El bisbat de Viedma (castellà: Diócesis de Viedma; llatí: Dioecesis Viedmensis) és una seu de l'Església catòlica a l'Argentina, sufragània de l'arquebisbat de Bahía Blanca. El 2010 tenia 115.000 batejats d'un total de 157.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Esteban María Laxague, S.D.B. |
Agricultura | Nissan Motor Ibérica és la filial a l'estat espanyol de la multinacional japonesa Nissan. Dedicada a la fabricació de vehicles de motor, té la seu a la Zona Franca de Barcelona des que, cap al 1980, entrà a formar part de la societat de Motor Ibérica (antiga fabricant dels camions i tractors Ebro), la qual acabà absorbint totalment el 1986. |
Multimèdia | Les arts tèxtils són els processos d'artesania o manufactura en els quals s'utilitzen fibres d'origen vegetal, animal o sintètic o bé teixits, o d'altres elements treballats en processos lligats al tèxtil per tal de construir objectes utilitaris, decoratius o artístics. Els teixits han estat una part fonamental de la vida humana des del començament de la civilització, i els mètodes i materials utilitzats en la seva fabricació han experimentat un gran desenvolupament, mantenint les seves funcions primordials. La història de les arts tèxtils va de la mà de la història del comerç internacional: la porpra de Tir va ser un producte clau de el comerç a la Mediterrània; la ruta de la seda es va establir per portar de la Xina seda per l'Índia, Àfrica, i Europa. La revolució industrial també va suposar una revolució de la tecnologia tèxtil, amb l'aparició dels telers industrials, que van mecanitzar els processos de producció. Les arts tèxtils tenen una variació de colors, textures i formas. Se poden utilitzar molts materials de diferents formes. |
Astronomia | L'astronomia índia té una llarga història que s'estén des de l'època prehistòrica fins a l'actualitat. Algunes de les primeres arrels de l'astronomia índia poden datar-se al període de la civilització de la vall de l'Indus o anterior. Més tard l'astronomia es va desenvolupar com a disciplina del Vedanga o una de les "disciplines auxiliars" associades a l'estudi del Veda, datat el 1500 a. C. o posterior. El text més antic conegut és el Vedanga Jyotisha, datat entre 1400-1200 aC (amb la forma existent possiblement de 700-600 aC).L'astronomia índia va ser influenciada per l'astronomia grega començant en el segle IV aC i durant els primers segles de l'era comuna, per exemple, el Yavanajataka i el Romaka Siddhanta, una traducció sànscrita d'un text grec disseminat a partir del segle ii.L'astronomia índia va florir durant els segles V i VI amb Aryabhata, que amb el seu Aryabhatiya va representar el pinacle del coneixement astronòmic de l'època. Posteriorment, l'astronomia índia va influir significativament l'astronomia islàmica, la xinesa, europea, i d'altres. Altres astrònoms de l'època clàssica que van aprofundir sobre l'obra d'Aryabhata inclouen Brahmagupta, Varahamihira i Lalla. Una tradició astronòmica índia nativa identificable es va mantenir activa durant tot el període medieval i fins als segles XVI o XVII, especialment a l'escola de Kerala. |
Agricultura | Un rampí o rampill és una eina agrícola i jardinera consistent en un mànec llarg que per un extrem porta un travesser del qual surten diverses puntes de fusta o de ferro; serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l'herba dallada, etc i en jardineria per estovar la terra, treure males herbes no gaire grosses i anivellar. L'acció de passar el rampí es diu rampinar. |
Astronàutica | L'RD-191 és un motor de coet amb una sola cambra de combustió d'alt rendiment desenvolupat a Rússia. Deriva del motor RD-170, utilitzat originalment en el coet Enérguia. L'RD-191 utilitza una mescla de querosè i oxigen líquid i utilitza un cicle de combustió esglaonada d'alta pressió extremament eficient. |
Art | La filosofia de la música és l'estudi de les «qüestions fonamentals sobre la naturalesa de la música i la nostra experiència amb ella». L'estudi filosòfic de la música té moltes connexions amb qüestions filosòfiques de metafísica i estètica. Algunes qüestions bàsiques de la filosofia de la música són: Quina és la definició de música? Quines són les condicions necessàries i suficients per classificar alguna cosa com a música? Quina relació hi ha entre la música i la ment? Quina relació hi ha entre música i llenguatge? Què ens revela la història de la música sobre el món? Quina connexió hi ha entre la música i les emocions? Què significa el significat en relació amb la música? |
Art | Deu dones de Stralsund (amb vestit contemporani) és un dibuix de llapis amb tinta marró sobre paper, realitzat per Melchior Lorck aproximadament l'any 1571. Es conserva en la Galeria Nacional de Dinamarca a Copenhaguen. A l'abril de 2016, la pintura Deu dones de Stralsund va ser seleccionada com una de les deu obres artístiques més importants de Dinamarca pel projecte Europeana.Les dimensions són de 22,2 × 31,3 cm. L'obra forma part d'una sèrie de dibuixos que es creu que van servir d'esbossos per a gravats per il·lustrar un llibre de la història del vestit. Mostra les deu dones que estan alineades amb vestits dels anys 1500-1600. Les dones prenen diferents postures, i això va permetre a l'autor Melchior Lorck aconseguir que es visualitzés millor els conjunts de roba des de diferents angles. |
Informàtica | La catàstrofe de l'anotació transitiva és un error que arrosseguen bases de dades biològiques, tant les genètiques com les proteòmiques de per exemple Swiss-Prot o NCBI i que impedeix destriar la informació real de l'especulativa. |
Televisió | Suspilne Kultura (en ucraïnès: Суспільне Культура) és un canal de televisió pública ucraïnesa sobre cultura. El canal de televisió emet notícies, documentals, emissions de concerts de música clàssica i representacions teatrals, així com programes dedicats a diferents àmbits de la vida cultural i social -música, pintura, teatre, literatura, cinema. |
Jocs | Trumfo o atot és el pal que, en determinats jocs de naips, supera els altres donant-li un valor més gran. També s'anomena així cadascuna de les cartes d'aquest coll. |
Cultura popular | «Mort per PowerPoint» és una expressió aplicada a les presentacions basades en diapositives que indueixen a l'avorriment i la fatiga a causa de la sobrecàrrega d'informació. Encara que el terme inclou només PowerPoint, aquest fenomen no és exclusiu del programari de Microsoft: qualsevol programa per crear presentacions permet als usuaris emplenar diapositiva rere diapositiva de text i vinyetes («bullet-points» en anglès), la qual cosa comporta a aquesta sobrecàrrega d'informació esmentada anteriorment. La frase va ser creada per Ángela R. Garber. Altres autors han criticat PowerPoint a causa dels seus efectes sobre la comunicació, com Edward Tufte (2006) i Kalyuga et al. (1991). Wright (2009) suggereix que PowerPoint és una eina molt convenient per a oradors amb escassa capacitat, ja que redueix els missatges complicats a simples vinyetes i permet que l'estil domini sobre el contingut. A causa d'aquests factors, és una eina molt popular. Una altra frase equivalent és «Enverinament per PowerPoint», creat per Scott Adams, l'autor de Dilbert. |
Ciència militar | Les Forces Armades Equatorianes (en castellà: Fuerzas Armadas del Ecuador) són la força militar nacional de l'Equador. El comandant en cap és el president de l'Equador, actualment Guillermo Lasso. L'exèrcit està generalment sota control civil, concretament el Ministeri de Defensa Nacional. L'exèrcit equatorià de l'Equador ha estat involucrat en disputes frontereres amb el Perú (Guerra equatoriano-peruana (1857–1860), guerra equatoriano-peruana, guerra Paquisha, guerra Cenepa) i ha proporcionat observadors i tropes militars a les Nacions Unides des de 1948. |
Geografia | Ossètia (osseta: Ирыстон, Iryston) és una regió del nord del Caucas habitada pels ossetes, que parlen l'osseta. L'actual territori d'Ossètia està dividit entre Ossètia del Nord - Alània (Federació Russa) i Ossètia del Sud (Geòrgia). Els ossetes són un grup ètnic diferent del rus i el georgià. El 1989, després de la caiguda de la Unió Soviètica, Ossètia del Sud es va autodeclarar unida a Ossètia del Nord. El govern de Geòrgia no hi va estar d'acord i va començar una guerra civil. Es calcula que uns 100.000 ossetes del sud (la meitat de la població abans de la guerra) han emigrat a la part nord. En el conflicte, Geòrgia ha rebut el suport dels Estats Units d'Amèrica mentre que Ossètia del Sud de Rússia. Actualment Ossètia del Sud és un estat independent de facto. |
Art | Frank Lisle (1916-1986) fou un pintor britànic professor d'art, mestre, entre d'altres, de David Hockney quan era responsable d'art a la Universitat d'Art de Bradford. També és conegut per haver pintat un retrat d'un altre dels seus alumnes, Donald Rooum. Es conserva obra seva al departament de Col·leccions de The Hepworth Wakefield, a l'Ajuntament de Leeds. |
Jocs | Una Game Jam és una trobada entre creadors de videojocs. Els participants s'organitzen de forma individual o en equips petits i competeixen per desenvolupar un videojoc complet en un termini molt curt de temps, normalment entre vint-i-quatre i quaranta-vuit hores. Els objectius d'aquests tipus de trobades són, sobretot, divertir-se i crear videojocs experimentals que siguin originals i innovadors, encara que l'acceptació de jocs de taula en aquest tipus d'esdeveniments és creixent. |
Antropologia | El no teisme és el conjunt de creences religioses o no religioses caracteritzades per l'absència de la creença explícita en un deu o deus. El no teisme s'ha utilitzat generalment per descriure l'apatia o el silenci envers Déu i es diferencia de l'ateisme, el no teisme no necessàriament descriu ateisme o la no creença absoluta Déu; s'ha utilitzat com a terme general per resumir diverses posicions diferents i fins i tot mútuament excloents com ara agnosticisme, ignosticisme, ietsisme, escepticisme, panteisme, ateisme, ateisme fort o positiu, ateisme implícit i apateisme. S'utilitza en els camps de l'apologètica cristiana i el liberalisme religiós. Dins de l’abast de l’agnosticisme no teístic, el filòsof Anthony Kenny distingeix entre els agnòstics que consideren incerta l’afirmació que «Déu existeix» i els no-cognitivistes teològics que consideren que cap discussió sobre Déu no té sentit. No obstant això, alguns agnòstics no són no teistes, sinó més aviat teistes agnòstics.Altres opinions filosòfiques relacionades sobre l'existència de deïtats són l'ignosticisme i l'escepticisme. A causa de les diverses definicions del terme Déu, una persona podria ser atea en termes de certes concepcions dels déus, mentre que es manté agnòstica en altres termes. |
Pedagogia | Elbira Zipitria Irastorza (Zumaya, 28 de maig de 1906 - Sant Sebastià, 26 de desembre de 1982) va ser una pedagoga basca, impulsora de l'ensenyament en basc. |
Agricultura | Neoseiulus californicus és un àcar fitosèid cosmopolita, que ha sigut introduït arreu del món amb finalitats de control biològic. Es comercialitza i allibera en diversos cultius per al control de plagues d'àcars, especialitzat en l'aranya roja comuna i l'aranya roja dels fruiters, perquè és un depredador d'àcars fitòfags tetraníquids. |
Mitologia | En la mitologia asteca, Tlazolteotl era una dea de la terra, del sexe, del naixement i una dea mare. Era coneguda com a "menjadora d'immundícia", perquè suposadament s'apareixia a gent que estava a punt de morir, que li confessaven els pecats, i ella se'ls menjava.El seu fill era Centeotl. |
Indumentària | La polaina o guarda-cames és una peça de vestir, normalment de drap o de cuir, que es duu, en general per parells, sobre altres peces per tal de protegir la cama i el calçat; pot ser llarga i cobrir de sota el genoll fins a l'empenya del calçat, o bé curta i cobrir tan sols el turmell i l'empenya. El més habitual és que es cordi amb botons sobre traus, per la banda exterior de la cama; però el tancament també pot fer-se passant un cordó per ullets, o, modernament, amb tires passades per sivelles. Sovint la subjecció de la polaina s'assegura incorporant-li una trava per a passar-hi el peu. |
Química | Un reductor és, en una reacció redox, l'element o compost que és capaç d'oxidar-se, és a dir, transferir electrons a un altre element o compost que s'anomena oxidant. L'oxidant, llavors, s'haurà reduït. |
Informàtica | Processador superescalar, un processador és de tipus superescalar si tracta diverses dades alhora. D'altra banda, un processador és escalar si pot tractar només una dada a la vegada.En la taxonomia de Flynn, hi ha la classificació dels diferents tipus de processadors superescalars. |
Filosofia | Un hòlon (del grec ὅλον, "sencer") és quelcom que és alhora un tot i una part. El mot apareix amb Arthur Koestler en el seu llibre El fantasma a la màquina. Koestler proposa aquest concepte a partir de dues observacions. La primera és influenciada per la paràbola dels dos rellotgers del premi Nobel d'economia Herbert Simon, en què Simon conclou que l'evolució de sistemes simples vers sistemes complexos serà més ràpida si hi ha estats intermediaris estables en el procés evolutiu que no pas si en són absents. La segona observació prové del mateix Koestler, en la seva anàlisi de les jerarquies i estats intermediaris estables en el si dels organismes vius i de les organitzacions socials. Koestler conclou que, encara que sigui fàcil identificar subconjunts o parts, els conjunts i parts no existeixen enlloc en un sentit absolut. Proposa aleshores el mot hòlon per a descriure la natura híbrida dels subconjunts i de les parts de sistemes in vivo. Des d'aquest punt de vista, els hòlons existeixen alhora en tant que conjunts autocontinguts en relacions amb llurs parts subordinades, i en tant que parts dependents en l'altre sentit. Koestler diu també que els hòlons són unitats autònomes i autosuficients que posseeixen un cert grau d'independència i gestionen imprevistos sense referir-se a les autoritats superiors. Al mateix temps, aquests hòlons estan subjectes al control d'una o diverses d'aquestes autoritats superiors. Mentre que la primera propietat assegura que els hòlons són estats estables, capaços de resistir a les anomalies, l'última indica que són estats intermediaris, que proveeixen al conjunt superior un context de funcionalitat apropiada. Finalment, Koestler defineix l'holarquia com una jerarquia d'hòlons autoregulats que funcionen al principi com a conjunts supraordenats de llurs components, després en tant que parts dependents i subordinades al control de nivells superiors, i finalment en coordinació amb llur medi local. |
Estris | Un colador de cuina és un atuell normalment metal·lic que serveix per a colar. Sol ser semiesfèric i el fons presenta una reixa fina (de diferents materials: tela, tela metàl·lica, planxa perforada, etc.) que fa la funció de retenir el sòlid tot permetent el pas del líquid. N'hi ha de diverses mides; es pot emprar per a separar el brou de les parts sòlides d'una sopa, per exemple, o per a separar les herbes d'una infusió. Un tipus particular de colador és l'anomenat colador xinès, que té forma cònica i forats molt petits i s'usa, de vegades amb l'ajut d'una mà de morter, per a suavitzar la textura de les salses. Una escorredora és semblant a un colador gros i amb forats també de mida més grossa. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.