id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
2,426 | Liz Castro acusa membres de l'ACN de "manipular" les eleccions al secretariat | L'ex membre del secretariat aposta per canviar l'estructura de l'entitat i passar a una junta directiva de només 11 membres | L'excandidata a presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Liz Castro ha denunciat "manipulació" en les eleccions al secretariat de l'entitat.
En un article a 'El Món', Castro assegura que hi ha qui està "fent circular les seves llistes de candidats" perquè" "no suporten deixar de remenar les cireres" i troben necessari "excloure les candidatures que no controlen".
"El que més greu em sap és que els que volen manipular les eleccions se semblen tant al govern de l'Estat espanyol: no confien en la veu de la gent, no confien en el seu propi moviment popular, no confien en la democràcia", declara.
Castro diu que segons la seva experiència, l'entitat no és assembleària com ho havia de ser i apunta a la pròpia estructura, amb 77 secretaris en una reunió, com un dels principals problemes.
Per això proposa una junta directiva d'onze membres, un de cada regió sense oblidar exteriors.
Per a Castro, que va ser la més votada dins del secretariat durant dos anys, no té sentit que es pugui fer campanya durant setmanes amb tots els mitjans a l'abast i que de sobte durant una setmana hi hagi un silenci "anormal" i unes regles "draconianes que no les entén ningú i que són impossibles de complir".
Afegeix que aquestes estan sota una representació de la comissió electoral formada per secretaris sortints que "han pres partit" de la confecció de les candidatures que es presenten.
"Ja hem vist que els mateixos de sempre, que no suporten no continuar remenant les cireres, ja han començat a fer circular les seves llistes de candidats", assegura.
Per a Castro això passa perquè aquests mateixos van crear el procés "absurd" d'unes eleccions "on la gent no pot fer campanya, ningú no coneix els candidats i ningú no sap a qui votar".
En contra d'això, reivindica una campanya "transparent i oberta, amb totes les cartes a la taula" en la qual tothom, i particularment els candidats, hi puguin participar "i no només les mans que mouen els fils des de darrera de les cortines".
L'ex membre del secretariat es mostra convençuda que la força del moviment està a les bases i diu que si no ha parlat fins ara és perquè "volia creure que l'Assemblea es pogués renovar".
"Però veig que no ens ho permeten", lamenta.
Aposta per una nova assemblea general ordinària, refer l'estructura "de dalt a baix", agilitzar l'organització i "fer net".
Recorda que ella ni pot ni vol presentar-se al secretariat però es mostra "més que disposada" a continuar treballant des de baix perquè l'ANC "es posi de nou de peu".
Nova estructura
Castro considera que l'entitat "pateix problemes d'estructura normals de qualsevol organització que hagi arreplegat 40.000 socis en quatre anys" i apunta que hi ha un "intent de controlar l'energia i efervescència de les bases".
Diu però que això és la part normal però que la "no tan normal" és que per navegar en les reunions "interminables i ineficients" si vols presentar un projecte no val només amb la força d'aquest sinó que hi entra en joc "la quantitat d'aliats de grups afins".
"No parlo tant de gent d'un partit contra gent d'un altre, sinó un conflicte entre gent transversalista que creuen en l'Assemblea com la veu d'un poble divers i gent de partit o senzillament ambiciosa que volen fer-la servir d'eina o d'escala", afegeix.
Creu que tenen raó els que diuen que s'hauria de "foragitar" la influència dels partits però apunta que el problema és com fer-ho.
Segons la seva opinió, l'important no és fer fora 'gent de partit' sinó "ser transparent sobre les aliances i sobretot, les obligacions" i considera que fins ara "això no s'ha fet".
Castro proposa que les onze persones de la junta directiva "realment representin les regions i no les seves preferències personals i polítiques" i que les bases "realment tinguin la veu que mereixen".
Entre les seves reclamacions, demana també una estratègia política "clara i descentralitzada" i que les assembles es puguin anar fent "sense demanar permís a l'estructura central".
Creu també necessari que cada candidat "renunciï a formar part de cap llista política després de tenir càrrec a l'ANC" i que les eleccions es facin "amb transparència i de manera igualitària". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Liz Castro, excandidata a la presidència de l'ANC, denuncia \"manipulació\" en les eleccions de l'entitat. Apel·lant a l'experiència viscuda, afirma que el principal problema de l'entitat és l'estructura de 77 secretaris i proposa una junta directiva d'11 membres, un de cada regió més exteriors. Castro va ser el membre més votat durant dos anys, però ara denuncia regles \"draconianes\".",
"a2": "Liz Castro, excandidata a presidir l'ANC, ha explicat que l'entitat no funciona com una assemblea real segons la seva experiència i denuncia la manipulació en les eleccions. A més, també critica el procés sense cap ni peus de les eleccions, ja que els candidats no poden fer campanya i, per tant, no es poden donar a conèixer.",
"a3": "Liz Castro, exmembre del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana, ha criticat l’estructura de l’entitat i ha assegurat que alguns membres intenten controlar i manipular les eleccions del secretariat. Segons Castro, hauria de disminuir el nombre de secretaris i s'hauria de refer tota l’organització per aconseguir que sigui una entitat veritablement assembleària i descentralitzada amb estratègies clares."
},
"extractive": {
"a1": "L'excandidata a presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Liz Castro ha denunciat \"manipulació\" en les eleccions al secretariat de l'entitat.\nCastro diu que segons la seva experiència, l'entitat no és assembleària com ho havia de ser i apunta a la pròpia estructura, amb 77 secretaris en una reunió, com un dels principals problemes. \nPer això proposa una junta directiva d'onze membres, un de cada regió sense oblidar exteriors. \nPer a Castro, que va ser la més votada dins del secretariat durant dos anys, no té sentit que es pugui fer campanya durant setmanes amb tots els mitjans a l'abast i que de sobte durant una setmana hi hagi un silenci \"anormal\" i unes regles \"draconianes que no les entén ningú i que són impossibles de complir\".",
"a2": "L'excandidata a presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Liz Castro ha denunciat \"manipulació\" en les eleccions al secretariat de l'entitat.\nCastro diu que segons la seva experiència, l'entitat no és assembleària com ho havia de ser i apunta a la pròpia estructura, amb 77 secretaris en una reunió, com un dels principals problemes.\nPer a Castro això passa perquè aquests mateixos van crear el procés \"absurd\" d'unes eleccions \"on la gent no pot fer campanya, ningú no coneix els candidats i ningú no sap a qui votar\".\nEntre les seves reclamacions, demana també una estratègia política \"clara i descentralitzada\" i que les assembles es puguin anar fent \"sense demanar permís a l'estructura central\".",
"a3": "L'excandidata a presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Liz Castro ha denunciat \"manipulació\" en les eleccions al secretariat de l'entitat. \nCastro diu que segons la seva experiència, l'entitat no és assembleària com ho havia de ser i apunta a la pròpia estructura, amb 77 secretaris en una reunió, com un dels principals problemes.\nEn contra d'això, reivindica una campanya \"transparent i oberta, amb totes les cartes a la taula\" en la qual tothom, i particularment els candidats, hi puguin participar \"i no només les mans que mouen els fils des de darrera de les cortines\".\nCastro proposa que les onze persones de la junta directiva \"realment representin les regions i no les seves preferències personals i polítiques\" i que les bases \"realment tinguin la veu que mereixen\"."
},
"extreme": {
"a1": "Castro denuncia l'ANC per haver manipulat les eleccions al secretariat de l'entitat i proposa una junta directiva d'11 membres.",
"a2": "L'excandidata a la presidència d'ANC carrega contra l'entitat per ser poc assembleària i manipular les eleccions.",
"a3": "Liz Castro critica les eleccions al secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana i defensa un canvi en l’estructura de l’entitat."
}
} |
1,528 | El Suprem marca de ben a prop la mesa de Borràs | Les sentències de Nuet i la mesa de l'1-O estableixen els límits que tindrà el Parlament en la nova legislatura | Per casualitat o no, la sentència del Tribunal Suprem que condemna Joan Josep Nuet a una pena d'inhabilitació va arribar divendres, pocs dies després de l'"afer Cuevillas", que va acabar amb el secretari de la mesa del Parlament de Junts apartat per qüestionar l'estratègia de desobediència "simbòlica" a la cambra catalana que defensa el partit de Carles Puigdemont.
El Suprem, en la seva sentència sobre Nuet, deixa clar que sigui simbòlica o no, la desobediència al Tribunal Constitucional (TC) està penada amb la inhabilitació, i marca de prop l'actuació de la nova mesa del Parlament i de la seva presidenta, Laura Borràs, que vol reprendre la feina del Parlament al punt on ho va deixar l'expresidenta Carme Forcadell.
Això és, va dir, "garantir el debat parlamentari i els drets dels diputats" i no permetre ingerències externes dels tribunals.
Als dos tribunals que han vist la causa de la mesa de l'1-O s'han plantejat arguments diversos.
Nuet va intentar desmarcar-se del procés, reivindicar el seu no-independentisme per mirar de sortir airós de la sala segona, i va assegurar que la seva conducta a la mesa havia anat encaminada a fer constitucionals les resolucions independentistes i a "frenar la independència".
Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els membres independentistes van reivindicar la seva inviolabilitat parlamentària i que no volien desobeir el TC.
Cap dels plantejaments ha satisfet els jutges, que han sentenciat sempre en el sentit que demanava la Fiscalia: inhabilitació.
Futurs casos en la mateixa línia previsiblement tindran el mateix desenllaç.
Abans de ser apartat, Cuevillas defensava que no tenia sentit "immolar-se" per resolucions que no han de tenir "cap eficàcia".
sentència de l'1-O
El Suprem condemna Nuet a vuit mesos d'inhabilitació per desobediència al TC
El diputat d'ERC, que va desmarcar-se de manera contundent davant del tribunal de les tesis independentistes, perdrà l'escó al Congrés
Què farà el Parlament per evitar-ho?
Encara no s'ha concretat.
Fa poques setmanes, Junts va anunciar un "preacord" per un "decàleg" pensat per reformar el reglament del Parlament davant dels casos susceptibles d'esclatar aquesta legislatura.
Aquesta declaració d'intensions encara s'ha de desenvolupar.
Des de la CUP defensen "anar fins al final" en la defensa dels drets dels diputats i la "garantia de drets col·lectius".
"L'important és garantir drets, ningú és imprescindible, si ens inhabiliten hi haurà algú altre", diu Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la mesa.
A l'horitzó, la primera decisió controvertida que podria tenir sobre la taula la mesa de Borràs és la delegació del vot de Lluís Puig.
Fins ara, s'ha permès.
Punt d'inflexió el 2014
Els límits del Parlament són cada vegada més evidents.
El judici a la mesa de l'1-O va servir per constatar com la involució del TC ha anat coartant cada vegada més el debat parlamentari.
Des del 2014, l'alt tribunal ha anat restringint el criteri amb sentències que posen pressió i limiten l'activitat dels legislatius.
En el cas del procés, la sentència 259/2015 que declara inconstitucional la resolució d'inici del procés aprovada pel Parlament ha condicionat tota l'actuació posterior de la mesa.
El 2015, el TC va establir que l'òrgan rector de la cambra "havia d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió".
És a dir, impedir la tramitació de qualsevol iniciativa d'impuls al procés independentista.
El canvi de criteri del TC ha augmentat la pressió en els últims anys sobre la mesa, en particular la del Parlament de Catalunya.
"Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", va dir l'exdiputada de la CUP Mireia Boya al TSJC.
Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui.
El Parlament, més limitat
L'expressió, dita per diversos juristes, la va fer servir també Nuet al Suprem: abans, el TC esperava a la porta del Parlament i no entrava a valorar què s'hi discutia dins.
Si en sortia alguna resolució inconstitucional, el TC la tombava, però no n'impedia el debat.
"El debat parlamentari pot convertir una iniciativa inconstitucional en constitucional", va recordar Nuet al Suprem.
La pressió ha anat en augment des d'aleshores.
Sigui casualitat o no, el Suprem ha dictat sentència sobre el cas de Nuet a l'inici de la nova legislatura i just després que l'estratègia de confrontació s'hagi posat en entredit per un dels independents de Junts més propers a Puigdemont.
La legislatura tot just comença, però els jutges continuen marcant ben de prop l'activitat del Parlament. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Tribunal Suprem condemna Joan Josep Nuet a una pena d'inhabilitació per haver desobeït el Tribunal Constitucional. Aquesta sentència condiciona l'activitat de Laura Borràs, presidenta de la nova mesa del Parlament, que pretén continuar la feina que va deixar Carme Forcadell. Des del judici a la mesa de l'1-O, s'ha anat coartant cada vegada més el debat parlamentari.",
"a2": "El Suprem inhabilita Joan Josep Nuet per la seva desobediència, simbòlica o no, al Tribunal Constitucional i posa en risc la nova mesa del Parlament amb Laura Borràs al seu capdavant. Això ha creat un precedent per als casos en la mateixa línia, que molt probablement tindran la mateixa resolució: la inhabilitació.",
"a3": "El Tribunal Suprem ha condemnat Joan Josep Nuet a vuit mesos d’inhabilitació per desobediència al TC. Des del 2014, els tribunals han anat limitant cada cop més el debat parlamentari i l’activitat dels legislatius. Actualment, els jutges vigilen de prop tots els moviments de la nova mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs."
},
"extractive": {
"a1": "Per casualitat o no, la sentència del Tribunal Suprem que condemna Joan Josep Nuet a una pena d'inhabilitació va arribar divendres, pocs dies després de l'\"afer Cuevillas\", que va acabar amb el secretari de la mesa del Parlament de Junts apartat per qüestionar l'estratègia de desobediència \"simbòlica\" a la cambra catalana que defensa el partit de Carles Puigdemont. \nEl Suprem, en la seva sentència sobre Nuet, deixa clar que sigui simbòlica o no, la desobediència al Tribunal Constitucional (TC) està penada amb la inhabilitació, i marca de prop l'actuació de la nova mesa del Parlament i de la seva presidenta, Laura Borràs, que vol reprendre la feina del Parlament al punt on ho va deixar l'expresidenta Carme Forcadell. \nEl canvi de criteri del TC ha augmentat la pressió en els últims anys sobre la mesa, en particular la del Parlament de Catalunya.\nLa legislatura tot just comença, però els jutges continuen marcant ben de prop l'activitat del Parlament.",
"a2": "Per casualitat o no, la sentència del Tribunal Suprem que condemna Joan Josep Nuet a una pena d'inhabilitació va arribar divendres, pocs dies després de l'\"afer Cuevillas\", que va acabar amb el secretari de la mesa del Parlament de Junts apartat per qüestionar l'estratègia de desobediència \"simbòlica\" a la cambra catalana que defensa el partit de Carles Puigdemont.\nEl Suprem, en la seva sentència sobre Nuet, deixa clar que sigui simbòlica o no, la desobediència al Tribunal Constitucional (TC) està penada amb la inhabilitació, i marca de prop l'actuació de la nova mesa del Parlament i de la seva presidenta, Laura Borràs, que vol reprendre la feina del Parlament al punt on ho va deixar l'expresidenta Carme Forcadell.\nEn el cas del procés, la sentència 259/2015 que declara inconstitucional la resolució d'inici del procés aprovada pel Parlament ha condicionat tota l'actuació posterior de la mesa.\nSigui casualitat o no, el Suprem ha dictat sentència sobre el cas de Nuet a l'inici de la nova legislatura i just després que l'estratègia de confrontació s'hagi posat en entredit per un dels independents de Junts més propers a Puigdemont.",
"a3": "Per casualitat o no, la sentència del Tribunal Suprem que condemna Joan Josep Nuet a una pena d'inhabilitació va arribar divendres, pocs dies després de l'\"afer Cuevillas\", que va acabar amb el secretari de la mesa del Parlament de Junts apartat per qüestionar l'estratègia de desobediència \"simbòlica\" a la cambra catalana que defensa el partit de Carles Puigdemont.\nEl Suprem, en la seva sentència sobre Nuet, deixa clar que sigui simbòlica o no, la desobediència al Tribunal Constitucional (TC) està penada amb la inhabilitació, i marca de prop l'actuació de la nova mesa del Parlament i de la seva presidenta, Laura Borràs, que vol reprendre la feina del Parlament al punt on ho va deixar l'expresidenta Carme Forcadell.\nNuet va intentar desmarcar-se del procés, reivindicar el seu no-independentisme per mirar de sortir airós de la sala segona, i va assegurar que la seva conducta a la mesa havia anat encaminada a fer constitucionals les resolucions independentistes i a \"frenar la independència\". \nEl judici a la mesa de l'1-O va servir per constatar com la involució del TC ha anat coartant cada vegada més el debat parlamentari."
},
"extreme": {
"a1": "Les sentències del Tribunal Suprem sobre Nuet i l'1-O coarten la llibertat de Borràs al Parlament.",
"a2": "El Suprem inhabilita Nuet per la seva desobediència al Tribunal Constitucional i crea un precedent per als altres casos.",
"a3": "El Tribunal Suprem ha inhabilitat temporalment Joan Josep Nuet per desobediència i vigila la nova mesa del Parlament. "
}
} |
471 | L’Euromed entre el País Valencià i el Principat és més lent en l’actualitat que fa 10 anys | Empresaris, govern valencià i Ferrmed exposen els principals problemes i reptes del Corredor Mediterrani en el desè aniversari de l'AVE Madrid-Barcelona | Un trajecte en tren Euromed entre València i Barcelona és més lent en l’actualitat que fa 10 anys.
En funció de l’hora, la connexió entre les dues ciutats oscil•la entre les 3 hores i 10 minuts i les 3 hores i 25, quan en la seva inauguració (l’any 1997) alguns trens cobrien el trajecte en menys de tres hores.
Problemes conjunturals, a causa de les d’obres d’adaptació de l’ample ibèric a l’ample internacional i la coincidència de diferents serveis per les mateixes vies, afecten la connexió més ràpida entre el País Valencià i el Principat, però també altres d’estructurals i polítics.
En el desè aniversari de l’AVE Madrid-Barcelona, la Generalitat Valenciana, Ferrmed i l’Associació Valenciana d’Empresaris han valorat alguns d’aquests reptes en contraposició als avenços de la connexió d’alta velocitat per a passatgers amb Madrid.
Amb una distància semblant, va ser inaugurada l’any 2010 i permet fer el trajecte en una hora i 54 minuts.
El secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, exposa a l’ACN que dos dels principals problemes estructurals i polítics de l’eix mediterrani es troben a la via única entre Vandellós i Tarragona i a la ‘manca d’una aposta ferma’ del govern espanyol.
L’any 2013, el ministeri de Foment va inaugurar la connexió entre Alacant i Madrid en un temps de 2 hores i 20 minuts i aquest mateix 2018 la connexió entre Castelló i la capital espanyola.
Les connexions d’alta velocitat entre les tres capitals valencianes estan pendents dels avenços en el Corredor Mediterrani i, en el cas de Castelló i València, condicionades per les obres i motiu de diversos endarreriments i polèmiques.
Boira considera que l’estat espanyol no ha fet una aposta decidida pel corredor mediterrani que ‘no és que tingui els mateixos problemes estructurals que fa 10 anys, sinó que té els mateixos de fa 100 anys’.
El secretari autonòmic remarca que, mentre que en altres eixos s’ha avançat i reduït el temps de viatge, al Corredor Mediterrani ‘augmenta, disminueix la qualitat del servei i es produeix una saturació de les línies’.
Un exemple d’aquesta saturació són els 40 quilòmetres de via única entre Vandellós i Tarragona, en els quals es treballa per construir una nova via, que segons les previsions del ministeri de Foment espanyol podria estar enllestida enguany i reduir el temps de trajecte en mitja hora entre València i Barcelona a finals del 2018.
Amb tot, l’Associació Valenciana d’Empresaris ha denunciat recentment que els trens de passatgers que circulin pel futur tram Tarragona-Castelló del Corredor Mediterrani no podran assolir velocitats entre els 300 i els 350 quilòmetres per hora, malgrat ser una plataforma d’ample internacional.
Aquesta limitació es produeix perquè la infraestructura actual no va ser projectada per a l’AVE, un fet que impedirà velocitats màximes per a passatgers, tot i que no així per a mercaderies.
Els empresaris apunten a deficiències com l’absència dels radis via adequats, que la infraestructura no està electrificada a la potència requerida, que no hi ha la distància entre els eixos de via i les distàncies a la catenària que necessiten els trens que circulen a màxima velocitat.
Així mateix, troben a faltar els sistemes de seguretat ERTMS, tot i que afegeixen que s’instal•laran posteriorment.
Per la seva part, el president de l’associació Ferrmed, Joan Amorós, alerta que si no hi ha un desdoblament de línia d’alta velocitat pròpia entre Tarragona i València a partir del 2022 i 2023 hi haurà ‘problemes greus de saturacions’ i considera un ‘error gravíssim’ que no estigui programada una doble plataforma d’alta velocitat.
En la seva opinió, el túnel passant a la ciutat de València i aquesta doble plataforma s’hauria de programar el més aviat possible per poder dur a terme tots els estudis perquè el 2025 ‘a tot estirar’ hi hagués aquesta línia d’alta velocitat que superés els problemes previstos.
A banda d’aquests problemes, el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana assenyala hi ha deficiències greus de saturació de línies al voltant de la ciutat de Castelló i que hi ha un ‘desconeixement absolut’ de la planificació del ministeri de Foment en aquest tram entre Castelló i Tarragona.
Les mateixes incògnites existeixen en la convivència i prioritats que s’establiran entre els trens de mercaderies, rodalia i alta velocitat, segons explica.
Preguntat sobre si creu que en un futur hi haurà una línia d’AVE entre el País Valencià i Catalunya, Boira conclou: ‘Em conformaria amb una via d’ample internacional per connectar tots els territoris i donar servei les empreses que ens han de connectar amb Europa i si tinguéssim això, sobre aquesta línia, es podríem planificar serveis, tot i no ser AVE, que fossin a l’alçada de la dimensió demogràfica, econòmica i productiva de l’eix mediterrani’. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En el 10è aniversari de l'AVE Madrid-Barcelona, la Generalitat Valenciana, Ferrmed i l’Associació Valenciana d’Empresaris han valorat el trajecte Euromed entre València i Barcelona. Quan es va inaugurar el 1997, es tardava menys de 3 hores, però en l'actualitat quasi se'n necessiten 3 hores i mitja. L'escull més gran és en el tram entre Castelló i Tarragona.",
"a2": "La mala gestió del corredor mediterrani ha provocat que el trajecte València-Barcelona sigui més lent que fa deu anys. Des del País Valencià, empreses i govern critiquen la manca de recursos i acció del govern d'Espanya. Així mateix, la zona més problemàtica és el tram entre Castelló i Tarragona, ja que no es coneix quina és la planificació de Foment.",
"a3": "Fa deu anys, l’Euromed trigava menys a fer el recorregut València-Barcelona que actualment. Això és degut a diferents factors, com la saturació de les línies o una infraestructura que no està preparada per trens d’alta velocitat. El Govern, que en aquests anys no havia invertit massa en aquest recorregut, planeja construir vies noves."
},
"extractive": {
"a1": "Un trajecte en tren Euromed entre València i Barcelona és més lent en l’actualitat que fa 10 anys. \nEn funció de l’hora, la connexió entre les dues ciutats oscil•la entre les 3 hores i 10 minuts i les 3 hores i 25, quan en la seva inauguració (l’any 1997) alguns trens cobrien el trajecte en menys de tres hores. \nEn el desè aniversari de l’AVE Madrid-Barcelona, la Generalitat Valenciana, Ferrmed i l’Associació Valenciana d’Empresaris han valorat alguns d’aquests reptes en contraposició als avenços de la connexió d’alta velocitat per a passatgers amb Madrid.\nA banda d’aquests problemes, el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana assenyala hi ha deficiències greus de saturació de línies al voltant de la ciutat de Castelló i que hi ha un ‘desconeixement absolut’ de la planificació del ministeri de Foment en aquest tram entre Castelló i Tarragona.",
"a2": "Un trajecte en tren Euromed entre València i Barcelona és més lent en l’actualitat que fa 10 anys.\nLes connexions d’alta velocitat entre les tres capitals valencianes estan pendents dels avenços en el Corredor Mediterrani i, en el cas de Castelló i València, condicionades per les obres i motiu de diversos endarreriments i polèmiques.\nAmb tot, l’Associació Valenciana d’Empresaris ha denunciat recentment que els trens de passatgers que circulin pel futur tram Tarragona-Castelló del Corredor Mediterrani no podran assolir velocitats entre els 300 i els 350 quilòmetres per hora, malgrat ser una plataforma d’ample internacional.\nA banda d’aquests problemes, el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana assenyala hi ha deficiències greus de saturació de línies al voltant de la ciutat de Castelló i que hi ha un ‘desconeixement absolut’ de la planificació del ministeri de Foment en aquest tram entre Castelló i Tarragona.",
"a3": "Un trajecte en tren Euromed entre València i Barcelona és més lent en l’actualitat que fa 10 anys. \nEl secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, exposa a l’ACN que dos dels principals problemes estructurals i polítics de l’eix mediterrani es troben a la via única entre Vandellós i Tarragona i a la ‘manca d’una aposta ferma’ del govern espanyol.\nEls empresaris apunten a deficiències com l’absència dels radis via adequats, que la infraestructura no està electrificada a la potència requerida, que no hi ha la distància entre els eixos de via i les distàncies a la catenària que necessiten els trens que circulen a màxima velocitat.\nA banda d’aquests problemes, el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana assenyala hi ha deficiències greus de saturació de línies al voltant de la ciutat de Castelló i que hi ha un ‘desconeixement absolut’ de la planificació del ministeri de Foment en aquest tram entre Castelló i Tarragona."
},
"extreme": {
"a1": "L'Euromed entre València i Barcelona és més lent que fa deu anys entre altres raons pel tram Castelló-Tarragona.",
"a2": "El trajecte València-Barcelona és més lent que fa deu anys i no es coneix quina planificació ha fet Foment.",
"a3": "Per culpa de limitacions en la infraestructura, els viatges pel Corredor Mediterrani són més lents ara que fa deu anys."
}
} |
1,770 | Els experts no descarten els tancs | "No és impensable que una DUI pogués justificar la declaració d'un estat d'excepció", alerta el CATN | Un tanc Leopardo 2-E, desfilant per Madrid durant un 12 d'Octubre.
Foto: Ministeri espanyol de Defensa.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) no només ha analitzat quines vies té el Govern de la Generalitat per a convocar la consulta.
També ha analitzat els diversos instruments té l'Estat espanyol per a impedir-la: des del simple recurs d'inconstitucionalitat a la llei que servís per a convocar la consulta, a la declaració de l'estat de setge o la inhabilitació d'Artur Mas.
I, tant si s'opta per una consulta popular com per unes eleccions plebiscitàries amb Declaració Unilateral d'Independència (DUI) posterior, el resultat pot ser crític.
Concretament, apunta: "És discutible, malgrat que no impensable, que una DUI pogués constituir un supòsit de fet que justifiqués la declaració d'un estat d'excepció, a no ser que es forcés la interpretació dels efectes que comporta una DUI tot considerant que s'estava alterant greument el normal funcionament de les institucions democràtiques."
Els experts, doncs, tenen present que l'Estat espanyol pot acabar fent ús de la força si el procés català acaba culminant en una Catalunya independent.
"La constitució d'un Estat català independent constituteix una actuació contrària a l'ordenament vigent que està tipificada en el Títol XXI del Codi Penal que regula els 'Delictes contra la Constitució' i més concretament, en el Capítol I, que preveu els delictes de rebel·lió que s'atribueix, entre d'altres, a aquells que s'alcessin violentament i públicament, per declarar la independència d'una part del territori nacional", avisa el Consell.
Tanmateix, també apunta que, si tot plegat es fes sense violència, "no es donarien, en principi, les condicions necessàries per aplicar el precepte esmentat", puntualitzant tot seguit: "A no ser que s'interpreti el terme 'violència' en el sentit amplíssim contingut en el Diccionari de la Real Academia Española, en referir-se a tot allò que s'executa contra el procedir regular o fora de la raó o de la justícia."
Inhabilitar Mas per mal gestor
Deixant de banda l'amenaça de la força, els experts també apunten una via que podria emprendre l'Estat per mirar de frenar la consulta independentista seria la destitució d'Artur Mas argumentant "un seguit d'infraccions molt greus en matèria de gestió econòmico-pressupostària".
És a dir, alerten que se'l podria tombar no tant per haver convocat una consulta, sinó per haver malbaratat pressupostos públics, un aspecte que quedaria com un afer intern de la política espanyola.
L'Estat podria justificar l'obertura d'un expedient sancionador per aquest aspecte, "la incoació, instrucció i resolució del qual correspondrien a l'Administració de l'Estat", i que "podria acabar conduint a la destitució, en el seu càrrec públic, de la persona al servei de l'Administració autonòmica que hagués comès la infracció, i també a la seva inhabilitació per ocupar, durant un període d'entre 5 i 10 anys, cap dels càrrecs inclosos en l'article 22 de la llei".
Altres eines per aturar el procés
El CATN també avisa que tot plegat podria comportar accions penals, "que podrien ser instades no només per l'Estat, sinó també per particulars a través de la presentació de querelles o denúncies, possibilitat aquesta que no es pot menystenir", o bé el buidatge de competències de la Generalitat.
A banda d'aquests supòsits extrems, l'informe té clar que el president espanyol pot limitar-se a presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la futura llei de consultes que en comportés la suspensió immediata, fet que trauria a Artur Mas la potestat per a convocar-la, o bé provar una demanda per la via contenciosa-administrativa que podria tenir els mateixos efectes.
La solidesa de les eleccions plebiscitàries
El CATN, un cop més, veu la convocatòria d'eleccions anticipades, que els partits dotarien d'un caràcter plebiscitari, com la via més sòlida per consultar a la ciutadania, perquè "els tribunals haurien d'anul·lar la convocatòria d'eleccions no pel contingut explícit del decret de convocatòria, sinó com a conseqüència d'uns actes aliens a la convocatòria, posteriors o coetanis".
Per aquest motiu, el dictamen apunta que Rajoy tindria una "debilitat d'arguments" notable a l'hora d'intentar justificar per què ha suspès uns comicis autonòmics. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha valorat les conseqüències d'una DUI. L'Estat espanyol podria presentar un recurs d'inconstitucionalitat per suspendre-la immediatament, entre altres mesures. Tampoc es descarta que la suposada DUI comportés una declaració d'estat d'excepció i això permetria a l'Estat espanyol fer ús de la força per aturar-la.",
"a2": "El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha analitzat quins instruments té l'Estat espanyol per a impedir la independència, entre els quals es troba l'estat de setge o la inhabilitació del president Artur Mas per infraccions greus en matèria economicopressupostària. També s'hi podrien donar accions penals o buidar la Generalitat de les seves competències.",
"a3": "El CATN ha afirmat que l’Estat espanyol podria frenar la consulta independentista impulsada pel Govern de la Generalitat utilitzant diferents mecanismes, que inclourien declarar-la inconstitucional, declarar un estat d’excepció que permetria utilitzar la força o destituir el president Artur Mas per malbaratar diners públics. Així mateix, també ha advertit que la consulta podria donar lloc a accions penals."
},
"extractive": {
"a1": "El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) no només ha analitzat quines vies té el Govern de la Generalitat per a convocar la consulta. \nTambé ha analitzat els diversos instruments té l'Estat espanyol per a impedir-la: des del simple recurs d'inconstitucionalitat a la llei que servís per a convocar la consulta, a la declaració de l'estat de setge o la inhabilitació d'Artur Mas.\n\"La constitució d'un Estat català independent constituteix una actuació contrària a l'ordenament vigent que està tipificada en el Títol XXI del Codi Penal que regula els 'Delictes contra la Constitució' i més concretament, en el Capítol I, que preveu els delictes de rebel·lió que s'atribueix, entre d'altres, a aquells que s'alcessin violentament i públicament, per declarar la independència d'una part del territori nacional\", avisa el Consell. \nEl CATN també avisa que tot plegat podria comportar accions penals, \"que podrien ser instades no només per l'Estat, sinó també per particulars a través de la presentació de querelles o denúncies, possibilitat aquesta que no es pot menystenir\", o bé el buidatge de competències de la Generalitat.",
"a2": "També ha analitzat els diversos instruments té l'Estat espanyol per a impedir-la: des del simple recurs d'inconstitucionalitat a la llei que servís per a convocar la consulta, a la declaració de l'estat de setge o la inhabilitació d'Artur Mas.\nEls experts, doncs, tenen present que l'Estat espanyol pot acabar fent ús de la força si el procés català acaba culminant en una Catalunya independent.\nDeixant de banda l'amenaça de la força, els experts també apunten una via que podria emprendre l'Estat per mirar de frenar la consulta independentista seria la destitució d'Artur Mas argumentant \"un seguit d'infraccions molt greus en matèria de gestió econòmico-pressupostària\".\nEl CATN també avisa que tot plegat podria comportar accions penals, \"que podrien ser instades no només per l'Estat, sinó també per particulars a través de la presentació de querelles o denúncies, possibilitat aquesta que no es pot menystenir\", o bé el buidatge de competències de la Generalitat.",
"a3": "També ha analitzat els diversos instruments té l'Estat espanyol per a impedir-la: des del simple recurs d'inconstitucionalitat a la llei que servís per a convocar la consulta, a la declaració de l'estat de setge o la inhabilitació d'Artur Mas.\nEls experts, doncs, tenen present que l'Estat espanyol pot acabar fent ús de la força si el procés català acaba culminant en una Catalunya independent. \n\"La constitució d'un Estat català independent constituteix una actuació contrària a l'ordenament vigent que està tipificada en el Títol XXI del Codi Penal que regula els 'Delictes contra la Constitució' i més concretament, en el Capítol I, que preveu els delictes de rebel·lió que s'atribueix, entre d'altres, a aquells que s'alcessin violentament i públicament, per declarar la independència d'una part del territori nacional\", avisa el Consell. \nEl CATN també avisa que tot plegat podria comportar accions penals, \"que podrien ser instades no només per l'Estat, sinó també per particulars a través de la presentació de querelles o denúncies, possibilitat aquesta que no es pot menystenir\", o bé el buidatge de competències de la Generalitat."
},
"extreme": {
"a1": "Segons el CATN, si hi ha una DUI, l'Estat podria fer servir la força per aturar-la.",
"a2": "El CATN ha analitzat els instruments de l'Estat espanyol per impedir la DUI: des de destitucions fins al setge.",
"a3": "El CATN ha advertit que Espanya podria impedir la consulta independentista per diferents mecanismes i amb diferents graus de severitat."
}
} |
2,556 | 10.000 persones es concentren a Girona al clam de "president Puigdemont" i criden a "guanyar la República al carrer" | Els manifestants coregen proclames contra Espanya i a favor de la resistència i es dirigeixen a tallar l'autopista AP-7 | 10.000 persones s'han concentrat a Girona al clam de "president Puigdemont", han cridat a "guanyar la República des del carrer" i a fer efectiva la "primavera catalana".
Davant la Subdelegació de l'Estat, on n'han arrencat les banderes espanyola i europea i les han substituïdes per una senyera, una estelada i la bandera negra de la resistència, els manifestants han corejat consignes com "Canya contra Espanya" o "Ni un pas enrere" abans de dirigir-se en manifestació cap a la sortida de Girona Oest per tallar l'AP-7.
Durant els parlaments, els representants de la plataforma Girona Vota, del CDR i el col·lectiu de joves independentistes La Forja, han demanat a la ciutadania que sigui "protagonista de la construcció de la República" davant "la nova onada repressiva de l'estat espanyol que ha detingut el president legítim".
Girona ha sortit al carrer contra la detenció de Carles Puigdemont, els empresonaments de divendres i l'activació de les euroordres.
Unes 10.000 persones s'han concentrat davant la Subdelegació de l'Estat, que ara té part de la façana pintada de groc i llueix el lema 'Llibertat'.
Una representant de col·lectiu de joves revolucionari La Forja, els qui han fet l'acció aquest matí, s'ha dirigit als manifestants encoratjant-los a fer efectiva la República.
"Sou dignitat i referent per a aquest poble que lluita cada dia; no ens aturaran", ha dit, recordant que el col·lectiu ha rebatejat l'edifici com la biblioteca pública Quatre Rius.
Abans i durant els discursos, els gironins han corejat consignes com "president Puigdemont", "Canya contra Espanya", "Ni un pas enrere" o "Llibertat presos polítics".
Qui primer ha pres la paraula ha estat una portaveu del CDR Girona-Salt, Eva Bertran, que ha recordat els empresonaments dictats pel Suprem i la "nova ofensiva de l'estat espanyol amb la detenció del president legítim".
"L'única manera d'afrontar amb èxit la repressió és fer efectiva la República", ha dit, criticant que l'ofensiva de l'Estat s'ha fet més crua "durant aquests sis mesos" en què s'ha intentat "la política de despatx i l'apologia del diàleg".
Vaga general indefinida
Bertran també ha dit que "no cal esperar res del club d'estats que és la Unió Europea" i ha demanat a la ciutadania "que de manera ferma i clara exercici la desobediència institucional" juntament "amb una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República".
Per part de la plataforma Girona Vota, un dels seus portaveus i representant d'Òmnium, Sergi Font, ha recordat que avui "s'ha empresonat el president del nostre país" i ha insistit en la necessitat que la ciutadania "surti al carrer" i demostri "la seva unitat".
Font també ha volgut fer referència a les tres banderes que onegen a la Subdelegació, després que aquest matí n'arrenquessin l'espanyola i l'europea.
Ara hi ha la senyera, l'estelada i la bandera negra de la resistència.
"La primera de les banderes que presideixen aquesta biblioteca pública en representa a tots, la segona crida a la República i la tercera és la de la no-rendició, perquè seguirem fins a guanyar-nos la República amb democràcia i pacifisme", ha dit.
"Articular la resistència"
El darrer a parlar, també en nom de la plataforma Girona Vota, ha estat el representant dels joves Jordi Alemany.
"Hem d'articular la resistència; s'ha acabat la revolució dels somriures, encenem la primavera catalana!", ha dit, arrencant crits del públic a favor de la independència.
I com a primera prova, Alemany ha anunciat la primera acció: tallar l'AP-7 a l'alçada de Girona Oest.
La concentració davant la Subdelegació, on s'han llançat també diversos petards, s'ha convertit després en una manifestació cap a Domeny per anar a tallar el trànsit a l'autopista.
Durant la protesta a Jaume I, s'ha desplegat una gran pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics', una altra amb la foto de Carles Puigdemont i les paraules 'President de la República' i s'han vist cartells amb frases com 'Mai ens fareu espanyols' enmig de nombroses estelades onejant. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Arran de la detenció de Puigdemont i les euroordres, 10.000 persones s'han manifestat a Girona. Situats davant la Subdelegació de l'Estat, han cridat consignes com \"president Puigdemont\" o \"Canya contra Espanya\" abans de tallar l'AP-7. Bertran, portaveu del CDR Girona-Salt, demana a la ciutadania \"una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República\".",
"a2": "10.000 habitants de Girona han sortit a manifestar-se després de la detenció de Puigdemont. S'han reunit davant de la Subdelegació del Govern convocats per la plataforma Girona Vota, el CDR i el col·lectiu La Forja. Allà, han retirat la bandera espanyola i l'europea i les han canviades per la senyera, l'estelada i la negra de la resistència.",
"a3": "Diferents plataformes gironines han convocat una manifestació a què han acudit unes 10.000 persones per protestar contra les mesures repressives del Govern espanyol, com la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els empresonaments o l’activació de les euroordres. Els manifestants han arrencat les banderes espanyola i europea de la Subdelegació de l’Estat i han tallat l’autopista AP-7."
},
"extractive": {
"a1": "10.000 persones s'han concentrat a Girona al clam de \"president Puigdemont\", han cridat a \"guanyar la República des del carrer\" i a fer efectiva la \"primavera catalana\". \nDavant la Subdelegació de l'Estat, on n'han arrencat les banderes espanyola i europea i les han substituïdes per una senyera, una estelada i la bandera negra de la resistència, els manifestants han corejat consignes com \"Canya contra Espanya\" o \"Ni un pas enrere\" abans de dirigir-se en manifestació cap a la sortida de Girona Oest per tallar l'AP-7. \nGirona ha sortit al carrer contra la detenció de Carles Puigdemont, els empresonaments de divendres i l'activació de les euroordres. \nBertran també ha dit que \"no cal esperar res del club d'estats que és la Unió Europea\" i ha demanat a la ciutadania \"que de manera ferma i clara exercici la desobediència institucional\" juntament \"amb una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República\".",
"a2": "10.000 persones s'han concentrat a Girona al clam de \"president Puigdemont\", han cridat a \"guanyar la República des del carrer\" i a fer efectiva la \"primavera catalana\".\nGirona ha sortit al carrer contra la detenció de Carles Puigdemont, els empresonaments de divendres i l'activació de les euroordres.\nBertran també ha dit que \"no cal esperar res del club d'estats que és la Unió Europea\" i ha demanat a la ciutadania \"que de manera ferma i clara exercici la desobediència institucional\" juntament \"amb una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República\".\nI com a primera prova, Alemany ha anunciat la primera acció: tallar l'AP-7 a l'alçada de Girona Oest.",
"a3": "10.000 persones s'han concentrat a Girona al clam de \"president Puigdemont\", han cridat a \"guanyar la República des del carrer\" i a fer efectiva la \"primavera catalana\".\nGirona ha sortit al carrer contra la detenció de Carles Puigdemont, els empresonaments de divendres i l'activació de les euroordres. \nDurant els parlaments, els representants de la plataforma Girona Vota, del CDR i el col·lectiu de joves independentistes La Forja, han demanat a la ciutadania que sigui \"protagonista de la construcció de la República\" davant \"la nova onada repressiva de l'estat espanyol que ha detingut el president legítim\".\nBertran també ha dit que \"no cal esperar res del club d'estats que és la Unió Europea\" i ha demanat a la ciutadania \"que de manera ferma i clara exercici la desobediència institucional\" juntament \"amb una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República\". "
},
"extreme": {
"a1": "A Girona, 10.000 manifestants es manifesten contra la detenció de Puigdemont, clamen per la República i contra Espanya i tallen l'AP-7.",
"a2": "Girona es manifesta contra la detenció de Puigdemont i retira la bandera espanyola i europea de la Subdelegació del Govern.",
"a3": "Milers de persones s’han manifestat a Girona per protestar contra la detenció de Carles Puigdemont i la repressió espanyola."
}
} |
412 | Iceta i Parlon topen pel referèndum: la discrepància per la ‘via canadenca’ | L'actual primer secretari proposa la 'via canadenca', que la batllessa de Santa Coloma desestima | Els 17.300 militants del PSC són cridats a unes primàries aquest dissabte per a elegir qui dirigirà el partit, si Miquel Iceta, l’actual primer secretari, o la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.
Aquestes primàries arriben en un moment de màxima tensió entre el PSC i el PSOE arran de la dimissió de Pedro Sánchez i la creació d’una gestora que molt probablement donarà la consigna de permetre la investidura de Rajoy.
Sobre aquesta qüestió, la posició de Parlón i d’Iceta és la mateixa: ordenaran als set diputats del PSC al congrés espanyol que votin no.
En canvi, la posició sobre el referèndum no és del tot coincident.
D’entrada, hi ha una diferència sobre la imatge que projecta l’un candidat i l’altra; si Iceta representa el continuisme i és identificat com el candidat de l’aparell del partit, Parlon es presenta com la renovadora, amb un discurs que sovint ha picat l’ullet a l’entorn polític de Podem i dels comuns.
La ‘via canadenca’ d’Iceta
Quant al dret de Catalunya de decidir sobre la independència, hi ha diferències importants.
La posició d’Iceta, reflectida en la ponència estratègica (pdf) que se sotmetrà a votació en el congrés del mes vinent, diu que a Espanya hi hauria d’haver una reforma constitucional de tipus federal, i que s’hauria de sotmetre a votació a tot l’estat.
Aquesta reforma implicaria el reconeixement de Catalunya com a nació.
Diu el text: ”Reclamem, en el marc d’una reforma constitucional espanyola de caràcter federal, el ple reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, dels seus drets històrics i de la singularitat del seu autogovern.
Aquesta reforma constitucional ha d’oferir el marc d’un acord bilateral entre Catalunya i la resta d’Espanya que sigui referendat pel poble de Catalunya, que així decidirà lliurement la seva relació amb l’estat, com ja s’ha fet, d’altra banda, amb el referèndum dels Estatuts de 1979 i 2006 en què el poble de Catalunya va decidir ratificar els acords assolits pels seus representants.’
En cas que en aquest hipotètic referèndum Catalunya rebutgés aquesta reforma, s’obriria l’anomenada ‘via canadenca’, és a dir, l’acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat per a fer un referèndum ‘sobre la secessió’.
La ponència diu així: ‘En cas que la ciutadania catalana decidís rebutjar el pacte assolit pels seus representants, aleshores sí, els socialistes catalans proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una Llei de la claredat com la canadenca) que establissin les condicions per a, si s’escau, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió.’
L’esmena de Parlon
Però Parlon no està d’acord amb aquest enfocament.
Entre les esmenes que ha presentat a la ponència, n’hi ha una en què substitueix l’apartat que inclou la via canadenca per un nou redactat on propugna d’establir un nou contracte amb l’estat ‘que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d’un procés amb totes les garanties democràtiques’.
Aquest acord, diu, ha d’incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d’Espanya, però no apunta què passaria si els catalans no referendessin aquest pacte.
En el nou redactat proposa una solució ‘democràtica, legal, dialogada i acordada’ en una reforma constitucional de caràcter federal.
‘I volem fer aquest camí amb total respecte i lleialtat a les institucions espanyoles, al costat de la resta dels socialistes espanyols, però amb la màxima determinació i legitimitat en l’articulació dels nostres plantejaments nacionals’, diu.
‘Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d’evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu’, subratlla el text proposat per Parlon.
Considera que tots els esforços del socialisme català ‘s’han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC necessita un nou president: Miquel Iceta o Núria Parlon. El primer representa el continuisme i la segona té el paper de renovadora. Ambdós xoquen amb el referèndum, concretament per la \"via canadenca\". Iceta dona suport a aquest acord entre l'Estat i la Generalitat per fer un referèndum sobre la secessió, mentre que Parlon s'hi oposa.",
"a2": "Els militants del PSC han de triar nou dirigent polític i els candidats són Miquel Iceta i Núria Parlon. Ambdós inclouen el referèndum a les seves propostes, però amb plantejaments diferents. Iceta aposta per un diàleg amb Espanya i un referèndum on participi tota la població de l'Estat, mentre que Parlon proposa un nou contracte amb l'Estat.",
"a3": "L’actual primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, competiran a les urnes per la direcció del PSC. Ambdós coincideixen en no voler facilitar la investidura de Rajoy a Madrid, però tenen idees diferents sobre el possible futur de Catalunya dins una Espanya federal."
},
"extractive": {
"a1": "Els 17.300 militants del PSC són cridats a unes primàries aquest dissabte per a elegir qui dirigirà el partit, si Miquel Iceta, l’actual primer secretari, o la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. \nD’entrada, hi ha una diferència sobre la imatge que projecta l’un candidat i l’altra; si Iceta representa el continuisme i és identificat com el candidat de l’aparell del partit, Parlon es presenta com la renovadora, amb un discurs que sovint ha picat l’ullet a l’entorn polític de Podem i dels comuns. \nEn cas que en aquest hipotètic referèndum Catalunya rebutgés aquesta reforma, s’obriria l’anomenada ‘via canadenca’, és a dir, l’acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat per a fer un referèndum ‘sobre la secessió’.\nEntre les esmenes que ha presentat a la ponència, n’hi ha una en què substitueix l’apartat que inclou la via canadenca per un nou redactat on propugna d’establir un nou contracte amb l’estat ‘que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d’un procés amb totes les garanties democràtiques’. ",
"a2": "Els 17.300 militants del PSC són cridats a unes primàries aquest dissabte per a elegir qui dirigirà el partit, si Miquel Iceta, l’actual primer secretari, o la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.\nD’entrada, hi ha una diferència sobre la imatge que projecta l’un candidat i l’altra; si Iceta representa el continuisme i és identificat com el candidat de l’aparell del partit, Parlon es presenta com la renovadora, amb un discurs que sovint ha picat l’ullet a l’entorn polític de Podem i dels comuns.\nEn cas que en aquest hipotètic referèndum Catalunya rebutgés aquesta reforma, s’obriria l’anomenada ‘via canadenca’, és a dir, l’acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat per a fer un referèndum ‘sobre la secessió’.\nConsidera que tots els esforços del socialisme català ‘s’han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal’.",
"a3": "Els 17.300 militants del PSC són cridats a unes primàries aquest dissabte per a elegir qui dirigirà el partit, si Miquel Iceta, l’actual primer secretari, o la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. \nD’entrada, hi ha una diferència sobre la imatge que projecta l’un candidat i l’altra; si Iceta representa el continuisme i és identificat com el candidat de l’aparell del partit, Parlon es presenta com la renovadora, amb un discurs que sovint ha picat l’ullet a l’entorn polític de Podem i dels comuns.\nLa posició d’Iceta, reflectida en la ponència estratègica (pdf) que se sotmetrà a votació en el congrés del mes vinent, diu que a Espanya hi hauria d’haver una reforma constitucional de tipus federal, i que s’hauria de sotmetre a votació a tot l’estat.\n‘Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d’evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu’, subratlla el text proposat per Parlon."
},
"extreme": {
"a1": "Iceta i Parlon, els dos candidats a la presidència del PSC, discrepen sobre el referèndum i la \"via canadenca\".",
"a2": "Iceta i Parlon són els candidats a dirigir el PSC i ambdós tenen propostes diferents per al referèndum.",
"a3": "Miquel Iceta i Núria Parlon competiran per la direcció del PSC amb diferents plantejaments sobre el futur de Catalunya."
}
} |
1,281 | La benzinera 2.0 enterra el monopoli encobert de les grans companyies | D’ençà del 2008, el consum de combustible ha caigut un 28% i el preu de la benzina s’ha disparat un 45%, un sacseig que ha facilitat la implantació d'establiments de baix cost, amb descomptes de fins a 13 cèntims per litre | L'Associació d'Estacions de Servei de Barcelona les ha denunciat al ministeri d’Indústria en considerar-les un perill per a la seguretat dels usuaris | Estació de servei de Repsol, amb personal i botiga de productes.
Foto: Repsol
Les companyies aèries de baix cost, les marques blanques dels supermercats, els hotels a preu reduït, els operadors de telefonia virtual o la cadena IKEA, totes elles nascudes com a resposta a una demanda social, van posar en guàrdia els empresaris i patronals de cada sector, acostumats a situacions de monopoli o oligopoli que sovint comptava amb la protecció estatal.
Amb les benzineres 2.0 o de baix cost ha passat exactament el mateix.
D’ençà de la crisi del 2008 i fins avui, el consum de carburants ha caigut un 28%, i paral·lelament s’ha registrat un augment dels preus proper al 45% com a conseqüència de factors econòmics i geoestratègics.
Si el 31 de desembre de 2007 el litre de sense plom 95 es pagava a 0,992 i el de gasoil a 0,921 euros el litre, avui mateix la benzina sense plom 95 en una benzinera de marques com Repsol BP o Shell es paga a 1,422 euros i a 1,328 euros el gasoil.
Ningú no posa en dubte la seguretat de les companyies aèries de baix cost ni dels productes de Mercadona.
Però la irrupció cada vegada amb més força de benzineres barates ha provocat una reacció dura de les benzineres convencionals, que l’any 1992 van veure com el monopoli CAMPSA es desfeia i s’obria aquest mercat a la lliure competència, per ordre, això sí, de Brussel·les.
Davant la proliferació de benzineres 2.0, que ofereixen preus més baixos perquè l’espai utilitzat pot ser fins a un 75% inferior al d’una estació convencional, no hi ha personal ni botigues i el procés de repostatge i pagament està automatitzat, l’Associació d’Estacions de Servei de Barcelona ha denunciat aquests establiments davant del ministeri d’Indústria.
Però no pas per competència deslleial, perquè saben que no ho és pas, sinó perquè, segons un estudi que ha pagat la mateixa patronal, “no compleixen amb la normativa en matèria de seguretat i atempten contra els drets bàsics dels consumidors”.
L’informe d’una consultora remarca que “el fet no hi hagi personal especialitzat en la manipulació de mercaderies perilloses és un gran risc per als usuaris i també la manca de vigilància, en ser estacions d’autoservei sense el suport de cap empleat.
Les benzineres 2.0 han superat tots els controls del ministeri d’Indústria.
De fet, els seus sistemes de seguretat “són més sofisticats perquè són automàtics”, com explica a Nació Digital Jordi Roset, gerent de Petrolis Roset SL i Petrolis Independents SL, que disposa de tres benzineres a Terrassa, l’Ametlla del Vallès i Montblanc cadascuna de les quals dóna servei a uns 6.000 vehicles setmanalment.
Roset també recorda que no tenir personal no significa desatendre els clients: “tenim un telèfon a disposició dels clients, controlem les estacions a través d’iPad i si a més del tiquet de compra cal una factura, la fem arribar per correu electrònic, tenim la tecnologia al servei del client i estalviem costos, hem fet una revolució que les benzineres convencionals no han fet”.
És per això que el gerent de Petrolis Roset SL i Petrolis Independents SL atribueix la denúncia de la patronal a aquest estancament del negoci convencional: “Ells són hereus del monopoli de CAMPSA, i ara que hi ha crisi volen tornar als privilegis del monopoli per no esforçar-se a renovar les instal·lacions.
I no han entès que si abans guanyaven 10, ara com a molt en poden guanyar com a molt 5, i aquesta és la filosofia de les benzineres de baix cost”.
Un altre argument recurrent contra les benzineres més barates és la suposada mala qualitat dels carburants, una circumstància que també desmenteix Roset recordant que “la benzina prové del mateix lloc i supera els mateixos controls”.
I encara més, “una benzinera nova com les nostres té uns sistemes de control sofisticadíssims, que avisarien si hi ha aigua als dipòsits, cosa difícil perquè els nostres dipòsits són de doble capa i fan gairebé impossibles les filtracions, mentre que les estacions antigues no totes han incorporat aquesta tecnologia que tot just té una dècada de vida”. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Des de la crisi del 2008, s'ha desplomat el consum de carburants tot i que els preus han augmentat. La demanda social ha provocat l'aparició de benzineres de baix cost. Les benzineres convencionals han respost argumentant que atempten contra els drets dels consumidors i que el carburant és de mala qualitat, darrera acusació que podria ser falsa segons Jordi Roset.",
"a2": "Les grans benzineres s'han dirigit al ministeri d'Indústria per denunciar les benzineres de baix cost, al·legant que no són espais segurs per la manca de personal treballant i que tampoc ofereixen el servei adequat als clients. Això no obstant, aquestes benzineres han passat tots els controls de seguretat i són establiments segurs i viables.",
"a3": "L’Associació d’Estacions de Servei de Barcelona, a la qual pertanyen les benzineres tradicionals, ha denunciat les benzineres automatitzades de baix cost davant del ministeri d’Indústria per temes de seguretat. Tanmateix, els establiments de baix cost, que representen una gran competència per a les grans empreses, han passat tots els controls del ministeri i tenen sofisticats sistemes de seguretat automàtics."
},
"extractive": {
"a1": "D’ençà de la crisi del 2008 i fins avui, el consum de carburants ha caigut un 28%, i paral·lelament s’ha registrat un augment dels preus proper al 45% com a conseqüència de factors econòmics i geoestratègics. \nDavant la proliferació de benzineres 2.0, que ofereixen preus més baixos perquè l’espai utilitzat pot ser fins a un 75% inferior al d’una estació convencional, no hi ha personal ni botigues i el procés de repostatge i pagament està automatitzat, l’Associació d’Estacions de Servei de Barcelona ha denunciat aquests establiments davant del ministeri d’Indústria. \nPerò no pas per competència deslleial, perquè saben que no ho és pas, sinó perquè, segons un estudi que ha pagat la mateixa patronal, “no compleixen amb la normativa en matèria de seguretat i atempten contra els drets bàsics dels consumidors”.\nUn altre argument recurrent contra les benzineres més barates és la suposada mala qualitat dels carburants, una circumstància que també desmenteix Roset recordant que “la benzina prové del mateix lloc i supera els mateixos controls”. ",
"a2": "Les companyies aèries de baix cost, les marques blanques dels supermercats, els hotels a preu reduït, els operadors de telefonia virtual o la cadena IKEA, totes elles nascudes com a resposta a una demanda social, van posar en guàrdia els empresaris i patronals de cada sector, acostumats a situacions de monopoli o oligopoli que sovint comptava amb la protecció estatal.\nDavant la proliferació de benzineres 2.0, que ofereixen preus més baixos perquè l’espai utilitzat pot ser fins a un 75% inferior al d’una estació convencional, no hi ha personal ni botigues i el procés de repostatge i pagament està automatitzat, l’Associació d’Estacions de Servei de Barcelona ha denunciat aquests establiments davant del ministeri d’Indústria.\nL’informe d’una consultora remarca que “el fet no hi hagi personal especialitzat en la manipulació de mercaderies perilloses és un gran risc per als usuaris i també la manca de vigilància, en ser estacions d’autoservei sense el suport de cap empleat.\nUn altre argument recurrent contra les benzineres més barates és la suposada mala qualitat dels carburants, una circumstància que també desmenteix Roset recordant que “la benzina prové del mateix lloc i supera els mateixos controls”.",
"a3": "Davant la proliferació de benzineres 2.0, que ofereixen preus més baixos perquè l’espai utilitzat pot ser fins a un 75% inferior al d’una estació convencional, no hi ha personal ni botigues i el procés de repostatge i pagament està automatitzat, l’Associació d’Estacions de Servei de Barcelona ha denunciat aquests establiments davant del ministeri d’Indústria.\nÉs per això que el gerent de Petrolis Roset SL i Petrolis Independents SL atribueix la denúncia de la patronal a aquest estancament del negoci convencional: “Ells són hereus del monopoli de CAMPSA, i ara que hi ha crisi volen tornar als privilegis del monopoli per no esforçar-se a renovar les instal·lacions.\nDe fet, els seus sistemes de seguretat “són més sofisticats perquè són automàtics”, com explica a Nació Digital Jordi Roset, gerent de Petrolis Roset SL i Petrolis Independents SL, que disposa de tres benzineres a Terrassa, l’Ametlla del Vallès i Montblanc cadascuna de les quals dóna servei a uns 6.000 vehicles setmanalment.\nUn altre argument recurrent contra les benzineres més barates és la suposada mala qualitat dels carburants, una circumstància que també desmenteix Roset recordant que “la benzina prové del mateix lloc i supera els mateixos controls”."
},
"extreme": {
"a1": "Les benzineres 2.0 posen fi al monopoli de les grans benzineres malgrat la denúncia de L'Associació d'Estacions de Servei de Barcelona.",
"a2": "Les grans benzineres denuncien les de baix cost al ministeri d'Indústria per, segons ells, no complir amb la normativa.",
"a3": "Les grans companyies intenten combatre sense èxit l’arribada de les noves benzineres automatitzades de baix cost."
}
} |
616 | Barcelona vol ser fantàstica | Ricard Ruiz serà el comissari del primer festival de literatura no realista de Barcelona · Es farà del 3 al 7 de novembre i ja té més de cent autors confirmats | Un misteriós número quaranta-dos en un cartell i una convocatòria de premsa.
Així és com ha nascut el 42, el festival de literatura fantàstica de Barcelona o, més ben dit, el festival de narrativa no realista, que es farà de 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona.
El comissionat de Cultura de la ciutat, Joan Subirats, explica: “En aquests moments hi ha una circulació d’idees i conceptes que van d’un lloc a un altre sobre la narrativa no realista, que es combina amb èxit i efervescència amb els debats distòpics i científics i els videojocs.”
I afegeix: “Hem constatat que el gènere fantàstic atreu un públic més jove que altres gèneres literaris i per això hem decidit de potenciar-lo.”
Per Subirats, captar aquests lectors i treballar per al foment de la lectura són dos elements primordials i una “obligació com a institució”.
Barcelona fa temps que ha perdut les manies sobre gèneres literaris i que és partidària de totes les manifestacions culturals que ajuden a sumar lectors.
BCNegra o Barcelona Novel·la Històrica són dos exemples de festivals prestigiosos i arrelats de gèneres com ara la novel·la negra i la històrica.
Era lògic de fer aquest festival ara que la ciutat és immersa en debats com el transhumanisme o la biogenètica, presents a la ciència-ficció, i que fins i tot la Universitat Politècnica de Catalunya ha inclòs a la seva biblioteca una gran col·lecció de llibres d’aquest gènere.
Encara hi ha un altre factor que ho justifica –si calen justificacions per a fer programacions culturals–: els interessos dels lectors.
Segons Subirats, hi ha noves editorials en català especialitzades en aquest gènere literari, es fa una tasca ingent a les biblioteques de Barcelona –per exemple amb l’especialització en ciència-ficció de la biblioteca Montserrat Abelló de les Corts– i en alguns centres cívics –com el del Coll– i com més va hi ha més llibreries especialitzades.
De la computació quàntica a la màgia, passant per l’èpica o la capa i espasa, les propostes del festival 42 seran moltes i molt variades i obriran Barcelona i Catalunya a la xarxa mundial de festivals d’aquesta mena.
Ruiz demana mirada ampla al gènere i oblidar qualsevol mena de cotilla.
Ho ha sintetitzat amb una frase apòcrifa: “Entre la fantasia i el coneixement, la fantasia té un avantatge, que és que el coneixement és limitat.”
A parer seu, aquest festival és una petita baula que connectarà amb una gran revolució en marxa: el trencament amb la realitat.
Segons el comissari, hi ha aspectes importants que fan que el festival sigui singular.
El primer és que no hi ha cap monogràfic concret, sinó diverses efemèrides, com ara el centenari del robot i el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de Olvidado rey gudú, d’Anna Maria Matute.
També ha explicat que hi ha més de cent noms confirmats, entre els quals Albert Sánchez Piñol i Èlia Barceló, i que hi haurà més dones: “Però no perquè ho hàgim cercat sinó perquè la realitat és que, tant a casa nostra com a fora, hi ha més autores de fantasia que no pas autors.”
El moment per a fer el festival és especialment adient.
En primer lloc, perquè hi ha una petita revolució editorial en català d’aquesta literatura: nous editors, autors i la contaminació dels grans segells i premis.
En segon lloc, perquè a l’Amèrica Llatina hi ha hagut una gran renovació del gènere.
Ruiz considera que “la millor literatura que es fa ara és fantàstica i prové del trencament de la realitat”.
Finalment, perquè, amb el festival, Barcelona s’enfila al carro d’aquest gènere i supera recels atàvics: “S’associava el fantàstic a la literatura juvenil i, si bé agrada a molta gent jove, no en forma part.
Hem de dir-ho perquè encara és estigmatitzat.
A més, ara és el gènere predominant arreu del món perquè és la mena de narrativa que més bé s’ha adaptat als videojocs i a les plataformes de sèries.
Si fem ara el festival, prestigiem Barcelona de la mateixa manera que es va fer amb el gènere negre, que ara és molt respectat i no tornarà enrere.
També hi ha un fort lligam amb l’actualitat perquè, no sé si ens agrada o no, si és ciència-ficció o fantasia, però tots vivim en realitats que formen part d’un món diferent.”
El comissari també alerta que dins el concepte de literatura no realista n’hi caben molts més.
“No tot és distopia: hi ha el posthumanisme i molts altres fenòmens”, diu Ruiz, com ara el solar punk, una especialització “que permet fer continguts crítics sobre les energies renovables”.
En aquesta pandèmia, els lectors habituals de gèneres fantàstics estem més preparats per a entomar els canvis perquè ja els havíem llegits.”
Una altra de les reivindicacions que fa el comissari és la defensa de l’art per l’art: “Quan Tolkien posa un drac en un llibre ho fa perquè el lector gaudeixi, no cal anar a cercar cap més interpretació. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Del 3 al 7 de novembre se celebrarà el nou festival de literatura fantàstica de Barcelona, anomenat \"42\". Hi participen més de cent autors, la majoria dones, i arriba en un moment en què a la ciutat hi ha una revolució editorial d'aquest tipus de literatura que atrau un públic més jove. ",
"a2": "A Barcelona arrancarà un nou festival literari centrat en la literatura fantàstica: el 42. El comissari de Cultura, Joan Subirats, afirma que aquesta és una bona proposta per a la ciutat donades les circumstàncies, ja que a Catalunya hi ha una revolució editorial d'aquest tipus de literatura que atrau els més joves a la lectura.",
"a3": "Barcelona està organitzant la primera edició del festival 42 de literatura fantàstica, un gènere popular entre la gent jove i cada cop més habitual. El programa inclourà diferents corrents i subgèneres que trenquen amb la realitat, com la ciència-ficció, la màgia, el posthumanisme o el solarpunk, i hi participaran més de cent autors."
},
"extractive": {
"a1": "Així és com ha nascut el 42, el festival de literatura fantàstica de Barcelona o, més ben dit, el festival de narrativa no realista, que es farà de 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona.\nI afegeix: “Hem constatat que el gènere fantàstic atreu un públic més jove que altres gèneres literaris i per això hem decidit de potenciar-lo.”\nDe la computació quàntica a la màgia, passant per l’èpica o la capa i espasa, les propostes del festival 42 seran moltes i molt variades i obriran Barcelona i Catalunya a la xarxa mundial de festivals d’aquesta mena.\nTambé ha explicat que hi ha més de cent noms confirmats, entre els quals Albert Sánchez Piñol i Èlia Barceló, i que hi haurà més dones: “Però no perquè ho hàgim cercat sinó perquè la realitat és que, tant a casa nostra com a fora, hi ha més autores de fantasia que no pas autors.” ",
"a2": "Així és com ha nascut el 42, el festival de literatura fantàstica de Barcelona o, més ben dit, el festival de narrativa no realista, que es farà de 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona.\n“Hem constatat que el gènere fantàstic atreu un públic més jove que altres gèneres literaris i per això hem decidit de potenciar-lo.”\nSegons Subirats, hi ha noves editorials en català especialitzades en aquest gènere literari, es fa una tasca ingent a les biblioteques de Barcelona –per exemple amb l’especialització en ciència-ficció de la biblioteca Montserrat Abelló de les Corts– i en alguns centres cívics –com el del Coll– i com més va hi ha més llibreries especialitzades.\nDe la computació quàntica a la màgia, passant per l’èpica o la capa i espasa, les propostes del festival 42 seran moltes i molt variades i obriran Barcelona i Catalunya a la xarxa mundial de festivals d’aquesta mena.",
"a3": "Així és com ha nascut el 42, el festival de literatura fantàstica de Barcelona o, més ben dit, el festival de narrativa no realista, que es farà de 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona.\nEra lògic de fer aquest festival ara que la ciutat és immersa en debats com el transhumanisme o la biogenètica, presents a la ciència-ficció, i que fins i tot la Universitat Politècnica de Catalunya ha inclòs a la seva biblioteca una gran col·lecció de llibres d’aquest gènere.\nDe la computació quàntica a la màgia, passant per l’èpica o la capa i espasa, les propostes del festival 42 seran moltes i molt variades i obriran Barcelona i Catalunya a la xarxa mundial de festivals d’aquesta mena.\nA més, ara és el gènere predominant arreu del món perquè és la mena de narrativa que més bé s’ha adaptat als videojocs i a les plataformes de sèries."
},
"extreme": {
"a1": "El primer festival de literatura fantàstica de Barcelona, \"42\", tindrà més de 100 artistes, la majoria dels quals seran dones.",
"a2": "Al novembre es farà el festival 42, centrat en la literatura fantàstica i comptarà amb el suport de Joan Subirats.",
"a3": "Barcelona acollirà el 42, un festival de literatura fantàstica amb propostes variades i la presència de més de cent autors."
}
} |
2,308 | C's retiraria tots els noms de carrers de Lleida dedicats a persones que hagin participat en crims o repressió | El grup municipal descarta entrar al govern de la Paeria i però es compromet a "seguir marcant de prop" l'equip de govern d'Àngel Ros | El grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida és partidari de substituir tots els noms de carrers de la ciutat dedicats a persones "que estigui constatat, documentat i datat que han participat en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent".
En aquest sentit, la portaveu del grup de C's a la Paeria, Ángeles Ribes, ha reconegut que "són molts i no precisament tots franquistes".
D'aquesta manera, Ribes ha expressat el posicionament del grup municipal sobre aquesta qüestió durant l'esmorzar de Nadal que C's Lleida ha ofert als mitjans de comunicació.
D'altra banda, Ciutadans descarta la possibilitat d'entrar a formar part del govern de la Paeria ja que la formació aposta per "seguir marcant de prop" l'equip de govern d'Àngel Ros i anar introduint punts del seu programa electoral a partir d'acords puntuals amb el PSC.
El grup municipal de C's a la Paeria s'ha pronunciat aquest dimarts en relació amb la retirada dels noms de carrers de la ciutat dedicats a persones que van tenir vinculació amb el franquisme, tal com reclamen la Crida-CUP, ERC i el Comú.
Ángeles Ribes s'ha posicionat a favor de retirar "tots" els nomes de carrers dedicats a persones que es pugui constatar documentalment "que van participar en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent", estiguin o no vinculats amb el franquisme.
Per Ribes, "hi ha noms de carrers que podrien canviar i altres no", citant el carrer dedicat a Lluís Besa, polític carlí durant els anys trenta i que va ser afusellat el 1936, un dels quals no s'hauria de canviar, segons C's.
La portaveu del grup ha deixat clar que la potestat per canviar noms de carrers recau en l'alcalde Àngel Ros i "cap grup no pot pretendre prendre-li atribucions a l'alcalde des d'un plenari".
"Per alguns grups que no tenen propostes en altres àmbits és molt fàcil fer bandera del tema", ha sentenciat.
En aquest sentit, Ribes ha defensat que a l'hora de modificar noms de carrers "cal establir uns criteris" que haurien de ser de caire tècnic i haurien de tenir com a principal eix "la reconciliació", a partir del dictamen emès per la comissió d'experts.
Defensa del bilingüisme a l'Ajuntament de Lleida
D'altra banda, Ciutadans ha defensat la política lingüística que està desenvolupant la formació a la Paeria, tenint en compte que el bilingüisme institucional era un dels punts destacats del seu programa electoral.
"Si la ciutat i els veïns són bilingües, les institucions han de ser bilingües" com un fet "normal" i, en aquest sentit, Ribes ha reconegut que "encara queda molt per fer".
Així mateix, ha remarcat l'existència d'una llei que regula el bilingüisme a les institucions, i "des de C's sempre hem dit que respectarem les lleis".
Àngeles Ribes ha destacat que fruit dels acords de C's amb el PSC, la Paeria està editant els programes de festes, com a mínim, en català i castellà.
Igualment, ha defensat que qualsevol ciutadà s'ha de poder descarregar documentació oficial del web municipal, tant en català com en castellà, i ha explicat que s'està implementant el sistema per poder-ho fer.
C's descarta entrar al govern municipal de la Paeria
Finalment, des del grup municipal de Ciutadans han descartat la possibilitat d'entrar a formar part del govern municipal de la Paeria, tal com la formació es va comprometre durant la campanya per les municipal si no guanyava les eleccions, i aposta per seguir col·laborant amb acords puntuals amb el PSC que permetin la governabilitat de la institució.
Ribes ha destacat que els acords assolits amb el PSC durant aquest mandat han permès que ja s'hagi aplicat la meitat del programa electoral de la formació, malgrat que des de C's asseguren que seguiran treballant per implementar en les polítiques municipal més punts del seu programa.
Així mateix, Ribes ha volgut restar importància al fet que des d'altres grups de l'oposició vulguin anomenar "geometria de tall espanyolista" els acords assolits entre el PSC amb C's i el PP per a l'aprovació de les ordenances fiscals, els pressupostos o altres temes de ciutat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ángeles Ribes, portaveu de C's a la Paeria, proposa substituir tots els noms de carrers de Lleida dedicats a persones que estiguin relacionats amb crims o amb repressió, tot mantenint-ne altres com el carrer dedicat a Lluís Besa. Segons Ribes, caldria establir-ne un criteri que tingués com a objectiu \"la reconciliació\".",
"a2": "El grup de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida afirma ser partidari de canviar els noms de carrers dedicats a persones que hagin participat en crims, i han remarcat que no tots són franquistes. Així mateix, Ciutadans encara lluita pel bilingüisme institucional i descarta formar part del govern municipal de la Paeria.",
"a3": "El grup municipal de Ciutadans a Lleida està a favor de substituir els noms dels carrers que estiguin relacionats amb crims o repressió i també ha defensat la iniciativa del bilingüisme institucional que s’està desenvolupant a l’Ajuntament. Així mateix, ha afirmat que no vol formar part del govern municipal i prefereix arribar a acords puntuals amb el PSC. "
},
"extractive": {
"a1": "El grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida és partidari de substituir tots els noms de carrers de la ciutat dedicats a persones \"que estigui constatat, documentat i datat que han participat en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent\". \nD'altra banda, Ciutadans descarta la possibilitat d'entrar a formar part del govern de la Paeria ja que la formació aposta per \"seguir marcant de prop\" l'equip de govern d'Àngel Ros i anar introduint punts del seu programa electoral a partir d'acords puntuals amb el PSC. \nPer Ribes, \"hi ha noms de carrers que podrien canviar i altres no\", citant el carrer dedicat a Lluís Besa, polític carlí durant els anys trenta i que va ser afusellat el 1936, un dels quals no s'hauria de canviar, segons C's.\nEn aquest sentit, Ribes ha defensat que a l'hora de modificar noms de carrers \"cal establir uns criteris\" que haurien de ser de caire tècnic i haurien de tenir com a principal eix \"la reconciliació\", a partir del dictamen emès per la comissió d'experts. ",
"a2": "El grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida és partidari de substituir tots els noms de carrers de la ciutat dedicats a persones \"que estigui constatat, documentat i datat que han participat en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent\".\nLa portaveu del grup ha deixat clar que la potestat per canviar noms de carrers recau en l'alcalde Àngel Ros i \"cap grup no pot pretendre prendre-li atribucions a l'alcalde des d'un plenari\".\nD'altra banda, Ciutadans ha defensat la política lingüística que està desenvolupant la formació a la Paeria, tenint en compte que el bilingüisme institucional era un dels punts destacats del seu programa electoral.\nFinalment, des del grup municipal de Ciutadans han descartat la possibilitat d'entrar a formar part del govern municipal de la Paeria, tal com la formació es va comprometre durant la campanya per les municipal si no guanyava les eleccions, i aposta per seguir col·laborant amb acords puntuals amb el PSC que permetin la governabilitat de la institució.",
"a3": "El grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida és partidari de substituir tots els noms de carrers de la ciutat dedicats a persones \"que estigui constatat, documentat i datat que han participat en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent\".\nEn aquest sentit, Ribes ha defensat que a l'hora de modificar noms de carrers \"cal establir uns criteris\" que haurien de ser de caire tècnic i haurien de tenir com a principal eix \"la reconciliació\", a partir del dictamen emès per la comissió d'experts. \nD'altra banda, Ciutadans ha defensat la política lingüística que està desenvolupant la formació a la Paeria, tenint en compte que el bilingüisme institucional era un dels punts destacats del seu programa electoral. \nFinalment, des del grup municipal de Ciutadans han descartat la possibilitat d'entrar a formar part del govern municipal de la Paeria, tal com la formació es va comprometre durant la campanya per les municipal si no guanyava les eleccions, i aposta per seguir col·laborant amb acords puntuals amb el PSC que permetin la governabilitat de la institució."
},
"extreme": {
"a1": "Ciutadans proposa substituir els noms de carrers de Lleida dedicats a persones que hagin participat en crims o en repressió.",
"a2": "El grup municipal de Ciutadans de Lleida està d'acord amb canviar el nom dels carrers dedicats a criminals.",
"a3": "Ciutadans ha defensat el bilingüisme institucional i la substitució dels noms dels carrers de Lleida relacionats amb la repressió."
}
} |
281 | Aprovada la llei de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació | La corporació tindrà un terra pressupostari de 50 milions d'euros i un sostre de 100 | El ple de les Corts ha aprovat aquest dijous el dictamen de la comissió de radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, presentada pels grups socialista, Compromís i Podem, que permetrà reactivar el servei després del tancament de RTVV l’any 2013.
La proposició ha prosperat amb 64 vots a favor de tots els grups a excepció del 29 del PP, que s’hi ha abstingut.
El síndic del PP, Jorge Bellver, ha justificat el sentit del seu vot argumentant la inseguretat jurídica i tècnica que provoca la recuperació del servei i ha qualificat la llei d’ ‘inconcreta, no consensuada i imprudent’.
El tractament que han de rebre els extreballadors de Ràdio Televisió Valenciana és el principal punt de conflicte entre els grups.
Les Corts han d’escollir el pròxim 27 de juliol els membres del consell rector de la nova radiotelevisió.
La comissió va acordar el passat dilluns posar en marxa una borsa de treball per mèrit per a contractacions temporals dels extreballadors fins que hi hagi les contractacions definitives de places mitjançant un concurs, que valorarà com un mèrit el haver treballat a Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV).
El síndic de Podem Antonio Montiel ha defensat durant el debat que ‘s’hauria d’haver anat més enllà’, que els extreballadors no han estat els culpables del tancament i ha remarcat que en l’elaboració de la llei s’ha fet un esforç per no repetir les errades que varen dur al ‘divorci’ entre la societat i la televisió pública.
Montiel ha afegit que no vol que el nou ens estigui al servei del govern de torn sinó que vertebri el País Valencià, reconeixent la seva personalitat, llengua i singularitat.
El portaveu ha dit que s’ha dotat l’ens del mecanismes de control necessaris perquè no sigui ‘un colador d’amics i familiars’ i que tindrà un sostre de despesa d’entre el 0,6 i el 0,8% dels pressupostos.
Al seu torn, el diputat de Ciutadans Toni Subiela ha lamentat que no s’hagi optat pel camí de la recuperació de l’antiga empresa, la readmissió dels treballadors i posterior comiat, per evitar el risc de demandes dels extreballadors.
Subiela ha dit que no s’ha fet per tal de no haver d’explicar el cost a la societat valenciana però ha alertat que hi ha pendent un recurs d’inconstitucionalitat i una demanda que pot anul·lar l’anterior ERO de 1.600 treballadors.
El diputat ha indicat que els treballadors tenen els seus drets i que aquests poden arribar a suposar entre 150 i 200 milions d’euros per a la Generalitat Valenciana en cas que prosperin les seves demandes.
Subiela ha demanat el nou ens que no faci un nyap i reobrin en proves amb emissions que allunyin els ciutadans.
El síndic de Compromís Fran Ferri ha celebrat que amb la llei es tanqui ‘una etapa negra’ en la qual els valencians no tenen mitjans audiovisuals en llengua pròpia.
Ferri ha retret el PP que no hagués demanat informes per tancar i ha dit que als extreballadors se’ls ha posat en rang de llei el que varen signar en l’anterior ERO.
Ferri no ha volgut posar data a l’inici d’emissions, indicant que ha de ser el consell rector i el director general els qui ho determinin.
La diputada del PSPV Rosa Peris ha criticat el model ‘caríssim’ i amb baixes audiències que va dur a terme el PP i l’ha contraposat al model de proximitat ‘amb parets de vidre’ i amb independència, rigor i pluralitat de la nova ràdiotelevisió.
Peris ha afegit que tindrà un finançament ajustat i suficient, i que servirà per vertebrar i cohesionar la societat.
El diputat del PP Jorge Bellver ha assenyalat que la llei que s’ha aprovat és en un 90% similar a la que els populars varen aprovar l’any 2012 i ha criticat que no ha estat consensuada, que és imprudent perquè genera inseguretat jurídica i tècnica i que es pot concreta.
Bellver ha criticat l’ús interessat dels grups polítics del ‘dolor’ dels extreballadors i que hores d’ara no es conegui ni el nombre de treballadors que tindrà la nova radiotelevisió ni la data d’inici.
Així mateix ha trobat a faltar els informes preceptius tècnics, jurídics i econòmics dels organismes consultius.
El diputat ha assegurat que es tracta d’una reobertura ‘interessada’ perquè els grups que donen suport al govern ‘tenen la necessitat d’una televisió ja, perquè no els han agradat gens els resultat electorals ‘. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les Corts valencianes aproven la llei per crear la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per 64 vots a favor i 29 abstencions, del PP. Un dels seus diputats, Jorge Bellver, n'ha explicat la raó: la llei aprovada és molt similar a la que van aprovar el 2012, no ha estat consensuada i genera inseguretat jurídica i tècnica.",
"a2": "Les Corts valencianes han aprovat la reactivació del servei de radiotelevisió al País Valencià, proposta plantejada pel PSPV, Compromís i Podem. El PPCV ha decidit abstenir-se i ha criticat que la nova llei és pràcticament igual a la que ells van aprovar el 2012, un any abans que tanqués la televisió valenciana. Encara no hi ha data de començament d'emissió.",
"a3": "Les Corts valencianes, amb el suport de tots els partits excepte el PP, han aprovat una proposició de llei per reactivar els serveis de Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV). La proposició intenta corregir els errors del passat i establir un model de televisió pública de proximitat que representi a tothom i serveixi per cohesionar la societat."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de les Corts ha aprovat aquest dijous el dictamen de la comissió de radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, presentada pels grups socialista, Compromís i Podem, que permetrà reactivar el servei després del tancament de RTVV l’any 2013. \nLa proposició ha prosperat amb 64 vots a favor de tots els grups a excepció del 29 del PP, que s’hi ha abstingut. \nEl diputat del PP Jorge Bellver ha assenyalat que la llei que s’ha aprovat és en un 90% similar a la que els populars varen aprovar l’any 2012 i ha criticat que no ha estat consensuada, que és imprudent perquè genera inseguretat jurídica i tècnica i que es pot concreta.\nLa diputada del PSPV Rosa Peris ha criticat el model ‘caríssim’ i amb baixes audiències que va dur a terme el PP i l’ha contraposat al model de proximitat ‘amb parets de vidre’ i amb independència, rigor i pluralitat de la nova ràdiotelevisió.",
"a2": "El ple de les Corts ha aprovat aquest dijous el dictamen de la comissió de radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, presentada pels grups socialista, Compromís i Podem, que permetrà reactivar el servei després del tancament de RTVV l’any 2013.\nLa comissió va acordar el passat dilluns posar en marxa una borsa de treball per mèrit per a contractacions temporals dels extreballadors fins que hi hagi les contractacions definitives de places mitjançant un concurs, que valorarà com un mèrit el haver treballat a Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV).\nEl portaveu ha dit que s’ha dotat l’ens del mecanismes de control necessaris perquè no sigui ‘un colador d’amics i familiars’ i que tindrà un sostre de despesa d’entre el 0,6 i el 0,8% dels pressupostos.\nLa diputada del PSPV Rosa Peris ha criticat el model ‘caríssim’ i amb baixes audiències que va dur a terme el PP i l’ha contraposat al model de proximitat ‘amb parets de vidre’ i amb independència, rigor i pluralitat de la nova ràdiotelevisió.",
"a3": "El ple de les Corts ha aprovat aquest dijous el dictamen de la comissió de radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, presentada pels grups socialista, Compromís i Podem, que permetrà reactivar el servei després del tancament de RTVV l’any 2013. \nEl síndic del PP, Jorge Bellver, ha justificat el sentit del seu vot argumentant la inseguretat jurídica i tècnica que provoca la recuperació del servei i ha qualificat la llei d’ ‘inconcreta, no consensuada i imprudent’. \nEl síndic de Podem Antonio Montiel ha defensat durant el debat que ‘s’hauria d’haver anat més enllà’, que els extreballadors no han estat els culpables del tancament i ha remarcat que en l’elaboració de la llei s’ha fet un esforç per no repetir les errades que varen dur al ‘divorci’ entre la societat i la televisió pública.\nLa diputada del PSPV Rosa Peris ha criticat el model ‘caríssim’ i amb baixes audiències que va dur a terme el PP i l’ha contraposat al model de proximitat ‘amb parets de vidre’ i amb independència, rigor i pluralitat de la nova ràdiotelevisió. "
},
"extreme": {
"a1": "S'aprova la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació amb un pressupost d'entre 50 i 100 milions d'euros.",
"a2": "S'ha aprovat la reactivació de la radiotelevisió valenciana a les Corts Valencianes, amb l'abstenció del PPCV.",
"a3": "Les Corts valencianes han aprovat la creació d’una llei per reactivar els serveis de Ràdiotelevisió Valenciana."
}
} |
509 | Camil Ros i Matías Carnero repeteixen com a secretari general i president de la UGT de Catalunya | El congrés del sindicat ha aprovat una resolució que demana al govern espanyol que concedeixi l'indult als nou presos polítics. | El congrés de la UGT ha aprovat avui la candidatura continuista que torna a situar a la cúpula del sindicat a Camil Ros, com a secretari general i a Matías Carnero, com a president.
El 79,37% dels delegats que han anat al Palau de Congressos de Barcelona han donat suport a un nou mandat de Ros i Carnero que van accedir al càrrec el 2016 en una assemblea a Terrassa.
En total, s’han emès 354 vots, dels quals 277 han estat a favor i 72 en blanc.
El congrés s’ha celebrat de manera presencial i amb un format reduït amb quatre-cents delegats i amb poca presència institucional per respectar les mesures de prevenció de la covid.
En l’acte de cloenda es preveu que hi participi el vice-president del govern, Pere Aragonès.
Altres càrrecs que repetiran quatre anys més a la direcció del sindicat són Nuria Solé, Jordi Caballonga, Núria Gilgado, Enriqueta Duran, José Antonio Pasadas o Eva Gajardo.
Camil Ros (Vallromanes, 1972) va arribar a la UGT després de formar part de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC).
Al sindicat, va cofundar el moviment Avalot i amb vint-i-sis anys es va posar al capdavant de la UGT a les comarques gironines, fins al 2008, quan va entrar al secretariat nacional, primer com a encarregat de Política Sectorial.
Posteriorment, com a responsable de Política Sindical i de l’Àrea Externa.
El 2016 va succeir Josep Maria Álvarez –l’actual secretari general de la UGT a l’estat espanyol – al capdavant del sindicat.
Matías Carnero (Barcelona, 1968) va començar a treballar com a operari de muntatge a Seat amb dinou anys.
Al cap de tres anys, és triat delegat al comitè d’empresa de la fàbrica de la Zona Franca.
El 2003 va esdevenir president del comitè d’empresa de l’automobilística a Martorell, càrrec que encara ocupa.
El 2009 va entrar a formar part del secretariat de la UGT a Catalunya i d’ençà del 2016 n’és el president.
Durant la primera jornada de congrés, Ros va fer balanç del primer mandat en un discurs en el qual va prometre que l’arribada de la pandèmia no farà que “renunciïn” a les reivindicacions d’acabar amb la reforma laboral i del sistema de pensions del PP o de reclamar la reducció de la setmana laboral i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) com a “política de reactivació econòmica”.
Durant el seu discurs, Ros va treure pit del paper de la UGT durant el procés independentista i va demanar que s’enceti un nou cicle polític a Catalunya, que prioritzi l’agenda social.
L’acte de cloenda ha començat amb una intervenció de la consellera Dolors Bassa.
“M’hauria agradat participar perquè us porto sempre al cor”, ha dit Bassa, que va gravar aquest missatge poc abans de tornar a entrar a la presó del Puig de les Basses a principis de mes, després que el Tribunal Suprem espanyol li revoqués el tercer grau.
Precisament, el congrés ha votat per “aclamació” una resolució que demana al govern espanyol que concedeixi l’indult als nou presos polítics.
“Volem la nostra companya lliure i al carrer”, ha reclamat l’encarregada de llegir, la portaveu nacional de l’Avalot-Joves de la UGT, Elena Àlvarez, que ha lamentat que “com a organització no hem fet prou per ella”.
Els delegats han exigit que es deroguin de forma immediata les reformes laborals del PP, que s’apugi el salari mínim fins al 60% del sou mitjà i es redueixi per llei a trenta-dues hores la jornada laboral setmanal.
El congrés també ha alertat en una moció de la demagògia feixista i franquista” que ha engegat una “campanya infame” que titlla d’il·legítim el “govern democràticament elegit” a l’estat, que “representa una gran esperança pels treballadors”.
A més, també s’ha votat un document que reclamava aturar l’extrema dreta durant les eleccions catalanes t i un altre contra l’augment del període de cotització de les pensions. | [
"economia",
"sindicalisme"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Avui s'ha celebrat el congrés de la UGT en el qual s'ha aprovat que Camil Ros segueixi com a secretari general i Matías Carnero com a president, càrrecs que tots dos ocupen des del 2016. En aquest congrés també s'ha aprovat una resolució perquè l'eper instar l'Estat espanyol a indultar els nou presos polítics. ",
"a2": "Després del congrés de la UGT, Camil Ros i Matías Carnero repetiran càrrec quatre anys més. Durant aquest congrés, s'ha exposat que la pandèmia no aturarà els esforços del sindicat per acabar amb la reforma laboral del PP entre altres coses. També s'ha demanat al govern d'Espanya que concedeixi l'indult als nou presos polítics.",
"a3": "La UGT ha celebrat un congrés a Barcelona i els membres han acordat per votació que Camil Ros i Matías Carnero segueixin al capdavant del sindicat. Així mateix, han aprovat una resolució per demanar l’indult dels presos polítics i han exigit la derogació de la reforma laboral del PP, l’augment dels salaris mínims i la reducció de la jornada laboral."
},
"extractive": {
"a1": "El congrés de la UGT ha aprovat avui la candidatura continuista que torna a situar a la cúpula del sindicat a Camil Ros, com a secretari general i a Matías Carnero, com a president.\nDurant la primera jornada de congrés, Ros va fer balanç del primer mandat en un discurs en el qual va prometre que l’arribada de la pandèmia no farà que “renunciïn” a les reivindicacions d’acabar amb la reforma laboral i del sistema de pensions del PP o de reclamar la reducció de la setmana laboral i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) com a “política de reactivació econòmica”.\nMatías Carnero (Barcelona, 1968) va començar a treballar com a operari de muntatge a Seat amb dinou anys. \nPrecisament, el congrés ha votat per “aclamació” una resolució que demana al govern espanyol que concedeixi l’indult als nou presos polítics. ",
"a2": "El congrés de la UGT ha aprovat avui la candidatura continuista que torna a situar a la cúpula del sindicat a Camil Ros, com a secretari general i a Matías Carnero, com a president.\nDurant la primera jornada de congrés, Ros va fer balanç del primer mandat en un discurs en el qual va prometre que l’arribada de la pandèmia no farà que “renunciïn” a les reivindicacions d’acabar amb la reforma laboral i del sistema de pensions del PP o de reclamar la reducció de la setmana laboral i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) com a “política de reactivació econòmica”.\nPrecisament, el congrés ha votat per “aclamació” una resolució que demana al govern espanyol que concedeixi l’indult als nou presos polítics.\nEl congrés també ha alertat en una moció de la demagògia feixista i franquista” que ha engegat una “campanya infame” que titlla d’il·legítim el “govern democràticament elegit” a l’estat, que “representa una gran esperança pels treballadors”.",
"a3": "El congrés de la UGT ha aprovat avui la candidatura continuista que torna a situar a la cúpula del sindicat a Camil Ros, com a secretari general i a Matías Carnero, com a president.\nDurant la primera jornada de congrés, Ros va fer balanç del primer mandat en un discurs en el qual va prometre que l’arribada de la pandèmia no farà que “renunciïn” a les reivindicacions d’acabar amb la reforma laboral i del sistema de pensions del PP o de reclamar la reducció de la setmana laboral i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) com a “política de reactivació econòmica”.\nEls delegats han exigit que es deroguin de forma immediata les reformes laborals del PP, que s’apugi el salari mínim fins al 60% del sou mitjà i es redueixi per llei a trenta-dues hores la jornada laboral setmanal.\nEl congrés també ha alertat en una moció de la demagògia feixista i franquista” que ha engegat una “campanya infame” que titlla d’il·legítim el “govern democràticament elegit” a l’estat, que “representa una gran esperança pels treballadors”. "
},
"extreme": {
"a1": "El congrés de la UGT decideix continuar amb el mateix secretari general i president, i demanar l'indult per als presos polítics.",
"a2": "La UGT torna a votar Ros i Carnero, que continuaran quatre anys més, i exigeix l'indult per als presos.",
"a3": "La UGT ha aprovat que Camil Ros i Matías Carnero segueixin al capdavant del sindicat i ha exigit millores laborals."
}
} |
1,400 | Torra es compromet a fer efectiva la República «de tots els catalans» | El president de la Generalitat, en el discurs institucional de la Diada, crida la ciutadania a posar-se en marxa en un "combat" democràtic i pacífic pels drets civils, socials i nacionals | "Ja ho sabeu.
El nostre Govern s'ha compromès a fer efectiva la República.
Una República compartida que ha de ser de tots els catalans".
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destinat el seu primer discurs institucional de la Diada a detallar quin moment travessa el procés i quines han de ser les prioritats de cara als propers mesos.
Per què impulsar la República, políticament declarada però no desplegada?
"Ho farem per tots els presos polítics i exiliats i per tots aquells que són perseguits per defensar la llibertat de Catalunya i per haver donat la paraula al poble en el referèndum d'autodeterminació de l'1-O", ha insistit.
Al llarg dels últims dies s'ha compromès a posar en marxa el Consell de la República abans que acabi el mes de setembre i a activar el procés constituent durant el mes vinent.
Torra, amant de la història del país, ha decidit arrencar el missatge amb un record del 1713, quan les institucions catalanes van haver de decidir entre la "subimissió o la resistència" a Felip V. Per 78 vots contra 45, en una decisió que es va prendre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, es va optar per resistir.
"Va ser obra, veritablement, del poble", ha recordat el president, citant paraules de Ferran Soldevila.
Aquella votació, ha apuntat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), va ser "un dels actes de sobirania plena més importants" de Catalunya en l'època moderna.
Ara, segons Torra, el país es troba en una nova "cruïlla històrica".
La decisió és si, davant les "injustícies, les amenaces, la por, la violència, les presons i l'exili" la ciutadania es "conforma" o bé "resisteix i avança".
Torra recorda la votació del 1713 per decidir si Catalunya se sotmetia a Felip V o bé s'hi restsitia, i assenyala que el país es troba en una cruïlla similar
"Desitjo que visquem lliures i amb totes les conseqüències", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha convidat els catalans a "mantenir sempre el bon to i el somriure" malgrat "els insults i les humiliacions".
La defensa de les llibertats ha estat en tot moment al centre del discurs perquè, en paraules de Torra -ja expressades ahir durant l'entrevista concedida al programa El Objetivo de La Sexta-, "la llibertat no fractura mai", sinó que el que divideix és, precisament, "la seva absència".
Diàleg i discurs social
El president, amb to optimista, ha indicat que, cada vegada que el país "ha caigut", s'ha tornat a alçar per posar-se en marxa.
"I ara ho fem en un combat democràtic i pacífic pels drets civils, socials i nacionals.
Ens tornem a posar en marxa sense abandonar mai les nostres banderes del diàleg, de la pau i de la praula.
No les abandonarem mai.
Potser algú ho voldria i mira de provocar-ho.
No ho aconseguirà.
La paraula i el vot són les nostres úniques eines, són els nostres baluards", ha destacat Torra.
El diàleg amb l'Estat s'ha posat en marxa, però encara no genera fruits i com a molt arriba a la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'un referèndum sobre l'autogovern que l'executiu veu insuficient.
— Govern.
Generalitat (@govern) 10 de septiembre de 2018
"Totes les catalanes i tots els catalans hem de trobar-nos en la defensa de la democràcia i de la llibertat.
Perquè són l'únic terreny fèrtil sobre el qual pot créixer el benestar, la justícia, el progrés, la qualitat de vida i l'igualtat d'oportunitats.
Ens ho mereixem tot", ha considerat Torra, en un discurs de caire social pensat per eixamplar la base sobiranista en la mesura que vincula el procés a una ampliació dels drets actuals.
"S'ho mereixien els nostres pares i s'ho mereixen els nostres fills.
Aquest és el pacte de la convivència, perquè conviure és viure els uns amb els altres i no pas els uns sota els altres", ha volgut resumir.
El president de la Generalitat vincula el procés al benestar, la justícia, el progrés i la qualitat de vida per dotar-lo d'un caràcter social en un moment clau
Torra ha tancat el seu primer discurs institucional de la Diada amb una cita de Manuel de Pedrolo, de qui aquest 2018 es commemora el centenari del seu naixement: "No som lliures d'ésser lliures; hi estem condemnats".
El president de la Generalitat farà demà una ofrena al monument de Rafel de Casanova, en visitarà la tomba, rebrà delegacions a Palau i assistirà al tram que li pertoca a la Diagonal en la marxa organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Serà el primer gran esdeveniment d'una tardor marcada pel judici contra la cúpula del procés, que el Tribunal Suprem vol ràpid.
La sentència serà fonamental per veure quin rumb agafa l'independentisme i quin to agafa el xoc amb l'Estat. | [
"diada 2018"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En el seu primer discurs institucional, Quim Torra, president de la Generalitat, ha defensat les llibertats, perquè \"la llibertat no fractura mai\". També ha donat al procés un caràcter social en vincular-lo al benestar, la justícia, el progrés i la qualitat de vida, i ha dit que el moment actual és un combat democràtic pels drets dels ciutadans.",
"a2": "Quim Torra ha donat el seu primer discurs de la Diada com a president de la Generalitat. En aquest, ha volgut reforçar la idea que la llibertat és l'únic camí per a l'independentisme i per fer realitat la República. Ha detallat per quin moment passa ara mateix el procés i quines són les seves prioritats els mesos vinents.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet el seu primer discurs institucional durant la Diada i ha aprofitat per animar els catalans a resistir davant les injustícies, la violència, les presons i l'exili i a defensar la democràcia i la llibertat. Així mateix, ha assegurat que aviat posarà en marxa el Consell de la República i el procés constituent."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destinat el seu primer discurs institucional de la Diada a detallar quin moment travessa el procés i quines han de ser les prioritats de cara als propers mesos.\nLa defensa de les llibertats ha estat en tot moment al centre del discurs perquè, en paraules de Torra -ja expressades ahir durant l'entrevista concedida al programa El Objetivo de La Sexta-, \"la llibertat no fractura mai\", sinó que el que divideix és, precisament, \"la seva absència\".\n\"I ara ho fem en un combat democràtic i pacífic pels drets civils, socials i nacionals. \nEl president de la Generalitat vincula el procés al benestar, la justícia, el progrés i la qualitat de vida per dotar-lo d'un caràcter social en un moment clau.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destinat el seu primer discurs institucional de la Diada a detallar quin moment travessa el procés i quines han de ser les prioritats de cara als propers mesos.\nAl llarg dels últims dies s'ha compromès a posar en marxa el Consell de la República abans que acabi el mes de setembre i a activar el procés constituent durant el mes vinent.\nLa defensa de les llibertats ha estat en tot moment al centre del discurs perquè, en paraules de Torra -ja expressades ahir durant l'entrevista concedida al programa El Objetivo de La Sexta-, \"la llibertat no fractura mai\", sinó que el que divideix és, precisament, \"la seva absència\".\nTorra ha tancat el seu primer discurs institucional de la Diada amb una cita de Manuel de Pedrolo, de qui aquest 2018 es commemora el centenari del seu naixement: \"No som lliures d'ésser lliures; hi estem condemnats\".",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destinat el seu primer discurs institucional de la Diada a detallar quin moment travessa el procés i quines han de ser les prioritats de cara als propers mesos. \nAl llarg dels últims dies s'ha compromès a posar en marxa el Consell de la República abans que acabi el mes de setembre i a activar el procés constituent durant el mes vinent.\nLa defensa de les llibertats ha estat en tot moment al centre del discurs perquè, en paraules de Torra -ja expressades ahir durant l'entrevista concedida al programa El Objetivo de La Sexta-, \"la llibertat no fractura mai\", sinó que el que divideix és, precisament, \"la seva absència\".\nEl president de la Generalitat vincula el procés al benestar, la justícia, el progrés i la qualitat de vida per dotar-lo d'un caràcter social en un moment clau."
},
"extreme": {
"a1": "En el discurs de la Diada, Torra es compromet a fer efectiva la República per garantir els drets dels ciutadans.",
"a2": "Torra dona el seu primer discurs de la Diada reflexionant sobre el procés i la llibertat del poble català.",
"a3": "Durant el seu primer discurs institucional, Quim Torra ha animat els catalans a resistir i defensar les seves llibertats."
}
} |
1,167 | El Berguedà gairebé triplica el percentatge de recollida selectiva gràcies al porta a porta | El president del consell comarcal es compromet a estudiar si cal augmentar la freqüència de retirada de deixalles davant les queixes de comerciants, bars i restaurants | Els 12 municipis del Berguedà amb el porta a porta han triplicat el percentatge de recollida de selectiva des que van implantar el sistema.
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat aquest dijous en roda de premsa, que el conjunt d'aquests pobles ha passat de reciclar només un 29% dels residus a fer-ho en un percentatge del 70%.
Lara ha valorat molt positivament l'índex de reciclatge que s'ha assolit amb el nou sistema de recollida de residus, tot i la incorporació de Berga, que ha admès que suposava "un repte".
Berga és la primera gran ciutat del país que aposta pel porta a porta, segons han recordat els responsables de la implementació.
El president del consell comarcal ha assegurat que prenia el compromís d'estudiar si cal augmentar la freqüència de recollida a comerços, bars i restaurants, però ha avisat també que abans cal esperar que el sistema estigui rodat perquè, en part, "és una qüestió de saber-se organitzar cadascú a casa seva", ha dit.
Si passat un temps, la petició es manté, el consell comarcal no està tancat a canvis, segons ha afirmat Josep Lara.
Laia Valenzuela ha reconegut que temien la implantació a la capital de comarca.
"Hi havia la por que introduint el porta a porta a una ciutat de més de 15.000 habitants amb una gran complexitat urbanística, els resultats baixessin al conjunt, però s'han mantingut", ha dit la cap de servei d'Spora.
En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient de Berga, Eloi Escútia, ha afirmat que fan una valoració positiva de la implantació que ha aconseguit passar de percentatges de prop del 30% a un 70% de recollida selectiva.
Eloi Escútia també ha posat en valor que els representants municipals i comarcals, de diferents colors polítics, han estat capaços d'apostar junts pel nou sistema.
"No és un caprici, sinó que és una necessitat", ha dit Escútia.
El regidor ha admès que a Berga hi ha carrers en els quals el servei no s'ha donat en uns determinats dies, perquè "l'empresa encara no té interioritzats els espais".
Segons Escútia, "hi ha coses que grinyolen", que han d'acabar-se d'ajustar.
També ha fet una valoració positiva, malgrat assumir que cal polir detalls, l'alcaldessa d'Avià, Patrocini Canal.
Sancions
Segons el regidor de Medi Ambient de Berga, a la ciutat s'han obert un total de sis expedients per abandonaments de brossa.
No obstant això, Eloi Escútia i Josep Lara han valorat que el nombre d'abandonaments s'ha reduït els darrers dies, entre altres, per la campanya d'enganxines informatives als contenidors, en els quals es comunica a la ciutadania que les sancions per abandonar escombraries a la via pública poden anar dels 120 als 60.000 euros.
Josep Lara ha subratllat que el consell comarcal no actuarà "com a policia" si no que, en aquests casos, són els ajuntaments els qui han de validar "si sancionen o no".
Les xifres
Pel que fa a les xifres, en una comparativa de la recollida dels mateixos 11 dies de novembre, el 2018 el percentatge de fracció orgànica ha suposat un 40,4% (153.850 quilograms), mentre que el 2017 aquesta fracció se situava en un percentatge de l'11,3% (53.599 quilograms).
Així mateix, la resta se situa ja només en el 29,6% (113.020 quilos), tot i que l'any passat suposava el 70,6% (333.474 quilograms).
La xifra total de brossa recollida entre 5 i el 16 de novembre va ser superior l'any passat, amb 472.322 quilograms.
En el mateix període, aquest novembre s'han recollit 381.270 quilograms d'escombraries.
Spora dona per tancat el procés d'implantació del porta a porta donat que, a hores d'ara, ha repartit un total de 16.958 kits.
"S'ha de preveure algun tipus de repesca per municipis amb segons residències com Bagà, Guardiola de Berguedà o la Pobla de Lillet, això ens permetrà incrementar aquesta xifra", ha explicat Laia Valenzuela.
La implementació del porta a porta també ha servit per actualitzar els padrons al sistema.
En l'àmbit dels grans productors, s'han repartit 1.644 d'un total de 1.830 kits de material previstos a botigues, bars, restaurants i mitjanes i grans empreses.
Els responsables de la implantació del porta a porta han valorat que a Berga, a diferència del que va passar a l'octubre al baix i l'alt Berguedà, tots els grans productors disposaven del material quan va començar el porta a porta.
En les últimes setmanes, s'ha procedit a canviar els volums de contenidors i fer ajustaments en el material dels grans productors que ho han sol·licitat. | [
"berguedà"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Josep Lara, president del Consell Comarcal del Berguedà, ha explicat que en els 12 municipis acollits al servei de reciclatge de porta a porta s'ha incrementat el reciclatge del 29% dels residus al 70%. Es proposa augmentar la freqüència de recollida en bars i restaurants i destaca la fita assolida a Berga, que té 15.000 habitants.",
"a2": "Berga ha estat la primera ciutat que ha apostat pel porta a porta de recollida d'escombraries. Així, s'ha aconseguit que es tripliqui el percentatge de recollida respecte a l'any anterior. Malgrat la por perquè el percentatge baixés, ja que és una gran ciutat, aquest s'ha mantingut i també ha servit perquè es redueixi l'abandonament d'escombraries.",
"a3": "La implementació del sistema de recollida selectiva porta a porta a 12 municipis del Berguedà, inclosa la ciutat de Berga, ha permès triplicar el percentatge de reciclatge dels residus a la comarca. A més, ha disminuït el nombre d’abandonaments de deixalles, gràcies a la campanya informativa al respecte. El sistema encara s'està ajustant i s’espera que millori en el futur."
},
"extractive": {
"a1": "Els 12 municipis del Berguedà amb el porta a porta han triplicat el percentatge de recollida de selectiva des que van implantar el sistema. \nEl president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat aquest dijous en roda de premsa, que el conjunt d'aquests pobles ha passat de reciclar només un 29% dels residus a fer-ho en un percentatge del 70%. \nBerga és la primera gran ciutat del país que aposta pel porta a porta, segons han recordat els responsables de la implementació.\nLara ha valorat molt positivament l'índex de reciclatge que s'ha assolit amb el nou sistema de recollida de residus, tot i la incorporació de Berga, que ha admès que suposava \"un repte\".",
"a2": "Els 12 municipis del Berguedà amb el porta a porta han triplicat el percentatge de recollida de selectiva des que van implantar el sistema.\nEl president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat aquest dijous en roda de premsa, que el conjunt d'aquests pobles ha passat de reciclar només un 29% dels residus a fer-ho en un percentatge del 70%.\nBerga és la primera gran ciutat del país que aposta pel porta a porta, segons han recordat els responsables de la implementació.\n\"Hi havia la por que introduint el porta a porta a una ciutat de més de 15.000 habitants amb una gran complexitat urbanística, els resultats baixessin al conjunt, però s'han mantingut\", ha dit la cap de servei d'Spora.",
"a3": "El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat aquest dijous en roda de premsa, que el conjunt d'aquests pobles ha passat de reciclar només un 29% dels residus a fer-ho en un percentatge del 70%.\nBerga és la primera gran ciutat del país que aposta pel porta a porta, segons han recordat els responsables de la implementació.\n\"Hi havia la por que introduint el porta a porta a una ciutat de més de 15.000 habitants amb una gran complexitat urbanística, els resultats baixessin al conjunt, però s'han mantingut\", ha dit la cap de servei d'Spora.\nNo obstant això, Eloi Escútia i Josep Lara han valorat que el nombre d'abandonaments s'ha reduït els darrers dies, entre altres, per la campanya d'enganxines informatives als contenidors, en els quals es comunica a la ciutadania que les sancions per abandonar escombraries a la via pública poden anar dels 120 als 60.000 euros. "
},
"extreme": {
"a1": "El Berguedà triplica el reciclatge gràcies al porta a porta i estudia augmentar la freqüència de recollida en bars/restaurants.",
"a2": "El Berguedà ha implantat la recollida porta a porta d'escombraries i ha aconseguit triplicar el percentatge.",
"a3": "La implementació del porta a porta a 12 municipis del Berguedà ha triplicat els percentatges de la recollida selectiva d’escombraries."
}
} |
2,069 | Metges residents denuncien que els seus sous han baixat malgrat haver treballat molt més a causa de la covid-19 | Han fet torns nocturns i de cap de setmana però, afirmen, no se'ls ha comptabilitzat com a guàrdies | "Hem estudiat set anys, aprovat unes oposicions i ara estem afrontant una pandèmia mundial.
Ens anomeneu 'herois' i ens aplaudiu cada dia religiosament a les vuit però després ens gireu l'esquena amb un sou indigne que no arriba ni als 1.000 euros al mes".
D'aquesta manera s'expressa un grup de metges residents de medicina de família i comunitària en una carta oberta que ha publicat aquest dijous 'Crónica Global'.
Els metges en l'última fase de formació denuncien que la crisi sanitària ha comportat horaris maratonians i disponibilitats exhaustives, i lamenten que l'esforç no només no s'ha vist reflectit a la nòmina, sinó que els ha baixat perquè no se'ls ha comptabilitzat cap guàrdia, concepte amb el qual habitualment arrodoneixen el sou.
Els metges residents de medicina de família i comunitària de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i els CAP Badia, Ca'n Oriac i Serraparera denuncien que han sofert "un empitjorament" del que cobren.
Expliquen que tenen un sou base molt baix, "menys de 1.000 euros nets", de tal manera que el salari "depèn totalment del nombre de guàrdies" que facin cada mes.
Per això, afirmen que els horaris que han hagut de fer tant els residents que han estat a CAP com els que han estat a hospitals, amb sistemes de torns de 12 hores, els han "perjudicat clarament", atès que no han pogut fer aquestes guàrdies.
A més, denuncien que tampoc se'ls han reconegut nits ni caps de setmana, que "no formen part" del seu "horari laboral normal estipulat com a residents".
També lamenten el perjudici econòmic que han sofert els residents que han hagut d'estar de baixa.
I a més subratllen que han tingut menys supervisió dels adjunt per "la pressió assistencial i el caos organitzatiu", i que han hagut d'assumir "rols i responsabilitats més enllà" del que els correspon.
Per això reclamen un plus de menor supervisió "reflectit al BOE com a complement reconegut".
Per tot plegat reclamen que se'ls reconegui "la feina ben feta" en forma de "nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors", així com la implementació de plusos de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió.
També exigeixen que tot plegat es vegi reflectit "tant en nòmines futures com compensat en nòmines anteriors" amb l'objectiu d'arribar a tenir "un sou digne".
Disponibilitat exhaustiva
A la carta els residents fan un repàs cronològic de la manera com s'ha afrontat la crisi, començant pels horaris.
Expliquen que els que es van quedar als CAP arran de la reorganització del servei per atendre els infectats per la covid-19 van fer jornades laborals ordinàries, molts dies doblant per la tarda per necessitat i fent múltiples tasques, entre elles atendre les urgències.
Els residents que estaven a hospital, afegeixen, van passar a fer torns de 12 hores alterns, fins als 3-4 setmanals, distribuïts principalment a urgències i planta, amb pacients infectats de la covid-19.
Els horaris van ser "una bogeria", amb canvis constants per baixes laborals i aïllaments, fins al punt que a la pràctica hi ha hagut "disponibilitat 24 hores al dis els 7 dies de la setmana, sense importar dies, nits o caps de setmana".
Pel que fa a l'equipament, expliquen que en l'àmbit ambulatori ha estat "més o menys assegurat", però que en l'hospitalari ha estat "deficitari, per no dir inexistent".
Afirmen que no ha disposat d'EPI reglamentaris "en cap moment", si no de material no adequat reutilitzat i compartit, "amb el risc augmentat de contagi del personal tant de coronavirus com d'altres afeccions".
Per això, la millor opció va ser utilitzar "bosses d'escombraries com a protecció corporal".
Pel que fa a les mascaretes, han dut "fins a 21 dies" material teòricament no reutilitzable o fins i tot "defectuós", que van dur durant diversos dies abans no se'ls va avisar que "no protegien prou" i que s'havien de canviar.
A l'escrit també critiquen les autoritats polítiques i sanitàries.
Agraeixen les cartes d'alts càrrecs de l'Institut Català de la Salut i de la Generalitat elogiant les "heroïcitats" del personal sanitari, però han trobat a faltar "més interès per l'estat físic i anímic" del personal, per les condicions laborals i per les "carències" que han sofert.
Darias recorda les injeccions de capital a les autonomies
De la seva banda, la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, ha afirmat en entrevista radiofònica a Onda Cero que "totes les administracions públiques i la societat" està "en deute amb aquests sanitaris".
Per això ha afegit que "costa d'entendre decisions com aquesta a l'entorn dels que han estat en primera línia de la batalla", en relació al fet que no s'hagi inclòs el concepte de guàrdies als metges residents.
I de la mateixa manera ha recordat que "només començar la crisi" el govern espanyol va posar a disposició de les autonomies mil milions d'euros destinats a despesa sanitària.
"Ara, dins del fons no reemborsable de 16.000 milions, 10.000 van exclusivament a sanitat", ha remarcat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un grup de metges residents ha expressat que durant la pandèmia han hagut de treballar molt més, però cobrant molt menys. Expliquen que el seu sou, de \"menys de 1.000 euros nets\", \"depèn totalment del nombre de guàrdies\". Però no n'han pogut fer perquè han hagut de treballar amb sistemes de torns de 12 hores.",
"a2": "Els metges en l'última fase de formació han publicat una carta en què denuncien la manca de recursos i personal que han patit durant els mesos de pandèmia i confinament. A més, han posat de manifest que no han cobrat els extres per fer guàrdies, que arrodonien el seu salari fins a un mínim digne que ara no s'ha aconseguit.",
"a3": "Un grup de metges residents ha publicat una carta oberta en què es queixen de les condicions de treball durant la pandèmia. Entre altres coses, els residents afirmen que van fer horaris maratonians, no van cobrar les guàrdies, van treballar sense supervisió i no van disposar del material adequat. Per tot això, demanen un complement salarial per la feina ben feta."
},
"extractive": {
"a1": "Els metges en l'última fase de formació denuncien que la crisi sanitària ha comportat horaris maratonians i disponibilitats exhaustives, i lamenten que l'esforç no només no s'ha vist reflectit a la nòmina, sinó que els ha baixat perquè no se'ls ha comptabilitzat cap guàrdia, concepte amb el qual habitualment arrodoneixen el sou.\nExpliquen que tenen un sou base molt baix, \"menys de 1.000 euros nets\", de tal manera que el salari \"depèn totalment del nombre de guàrdies\" que facin cada mes.\nPer això, afirmen que els horaris que han hagut de fer tant els residents que han estat a CAP com els que han estat a hospitals, amb sistemes de torns de 12 hores, els han \"perjudicat clarament\", atès que no han pogut fer aquestes guàrdies. \nPer tot plegat reclamen que se'ls reconegui \"la feina ben feta\" en forma de \"nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors\", així com la implementació de plusos de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió.",
"a2": "Els metges en l'última fase de formació denuncien que la crisi sanitària ha comportat horaris maratonians i disponibilitats exhaustives, i lamenten que l'esforç no només no s'ha vist reflectit a la nòmina, sinó que els ha baixat perquè no se'ls ha comptabilitzat cap guàrdia, concepte amb el qual habitualment arrodoneixen el sou.\nPer tot plegat reclamen que se'ls reconegui \"la feina ben feta\" en forma de \"nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors\", així com la implementació de plusos de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió.\nEls horaris van ser \"una bogeria\", amb canvis constants per baixes laborals i aïllaments, fins al punt que a la pràctica hi ha hagut \"disponibilitat 24 hores al dis els 7 dies de la setmana, sense importar dies, nits o caps de setmana\".\nAgraeixen les cartes d'alts càrrecs de l'Institut Català de la Salut i de la Generalitat elogiant les \"heroïcitats\" del personal sanitari, però han trobat a faltar \"més interès per l'estat físic i anímic\" del personal, per les condicions laborals i per les \"carències\" que han sofert.",
"a3": "Els metges en l'última fase de formació denuncien que la crisi sanitària ha comportat horaris maratonians i disponibilitats exhaustives, i lamenten que l'esforç no només no s'ha vist reflectit a la nòmina, sinó que els ha baixat perquè no se'ls ha comptabilitzat cap guàrdia, concepte amb el qual habitualment arrodoneixen el sou. \nPer tot plegat reclamen que se'ls reconegui \"la feina ben feta\" en forma de \"nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors\", així com la implementació de plusos de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió.\nEls horaris van ser \"una bogeria\", amb canvis constants per baixes laborals i aïllaments, fins al punt que a la pràctica hi ha hagut \"disponibilitat 24 hores al dis els 7 dies de la setmana, sense importar dies, nits o caps de setmana\".\nAfirmen que no ha disposat d'EPI reglamentaris \"en cap moment\", si no de material no adequat reutilitzat i compartit, \"amb el risc augmentat de contagi del personal tant de coronavirus com d'altres afeccions\". "
},
"extreme": {
"a1": "Els metges residents es queixen que han hagut de treballar molt més durant la pandèmia i que han cobrat molt menys.",
"a2": "Els metges publiquen una carta on evidencien la manca de recursos i personal que han sofert durant la pandèmia.",
"a3": "Els metges residents es queixen d’haver guanyat menys, malgrat haver treballat molt més, durant la pandèmia."
}
} |
700 | El ‘Frankenstein’ amb Joel Joan i Àngel Llàcer viatja entre la llum i la foscor a la Sala Gran del TNC | Carme Portaceli dirigeix l'espectacle basat en la novel·la de Mary Shelley, que s'estrena el 15 de febrer | ‘Frankenstein’, dirigida per Carme Portaceli, és un dels plats forts d’aquesta temporada al TNC.
S’estrena el 15 de febrer a la Sala Gran i està basada en la famosa novel·la de Mary Shelley, adaptada per Guillem Morales i protagonitzada per Joel Joan, en el paper de la criatura, i Àngel Llàcer, en el paer de Victor Frankenstein.
Un espectacle que està plantejat com un viatge entre la llum i la foscor d’aquests dos personatges.
Mentre la criatura transita de la foscor a la llum, Victor Frankenstein fa precisament el camí contrari.
Guillem Morales, qui ha adaptat la novel·la de Mary Shelley, ha explicat que l’abandonament és un dels seus temes fonamentals.
L’espectacle es podrà veure fins al 25 de març en una obra interpretada per Joel Joan, Àngel Llàcer, Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola i Pere Vallribera.
200 anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli porta a escena la història que va escriure Shelley amb una dramatúrgia de Guillem Morales, director i guionista de la pel·lícula ‘Los ojos de Julia’.
Morales ha indicat que tenien clar des de l’inici que el muntatge pertanyia tant a Victor Frankenstein com a la criatura i que, per tant, havia de començar amb la creació.
Ha destacat el vincle d’unió que hi ha entre els dos personatges, tot i que s’odien.
‘Aquí és on està la tragèdia’, ha assegurat.
Morales també ha indicat que el desafiament a Déu de Victor Frankenstein al crear vida no li importava tant.
‘Més que un desafiament a la divinitat, m’interessava parlar de la natura, ja que es parla més de la natura i de la contranatura’.
Ha considerat que la creació no correspon a una divinitat creacionista, sinó que la creació correspon en l’home i la dona.
La directora ha reconegut que en general hi ha moltes coses que no es coneixen sobre ‘Frankenstein’.
Per això, al muntatge, ha declarat, fan alguna petita aportació tot i que ha assegurat que hi ha una ‘fidelitat absoluta a l’atmosfera de Shelley i al que ella explica’.
‘L’obra va directe al cor, és una història preciosa que fa una reflexió sobre l’ésser humà’, ha assegurat Portaceli.
Ha distingit que al muntatge hi ha dues vides paral·leles: la de Victor Frankenstein i la de la criatura.
Per una banda, ha explicat Frankenstein ‘fa un viatge de la llum a la foscor’ i, per altra, la criatura ‘fa un viatge de la foscor a la llum’.
Ha apuntat que el creador no es pot enfrontar a ell mateix i a la seva creació i comença un viatge cap a la foscor.
‘El creador comet el crim més gran del món que és crear un ésser humà i abandonar-lo’.
Mentre, la criatura ‘fa un viatge oposat, un camí cap a parlar, sentir i estimar’.
En aquest context, el pare de Victor és qui ensenyarà a la criatura a llegir i ser un ésser humà.
Un pare interpretat per Lluís Marco.
Joel Joan i Àngel LlàcerJoel Joan ha dit que en un inici pensava que li oferirien ser el doctor i que el paper de la criatura ni se l’havia plantejat.
‘Em va sorprendre perquè jo pensava que el monstre era el dels cargols al cap i només faria sons’, però després de llegir la novel·la va quedar fascinat: ‘És un viatge del meu personatge de la foscor a la llum i cap a la humanitat i directament cap a l’erudició’.
De fet, ha assenyalat que ‘la criatura acaba sent un autèntic intel·lectual a la novel·la’.
L’actor Àngel Llàcer ha dit que el seu personatge, Victor Frankenstein, fa mal a la gent que té al seu voltant i ha assegurat que li fa molt a mal a l’Abert Triola que es posa a la pell del Henry, que és el seu millor amic.
L’actor ha reconegut que això el mata.Respecte l’espai escènic, Anna Alcubierre, encarregada de l’escenografia, ha dit que ‘és una caixa que oprimeix, un espai molt contundent i la idea és que aquesta cosa fixa i que sembla que no ha d’evolucionar cap enlloc’, ‘acaba anant cap una altra banda’.
Gira L’obra farà gira, entre l’abril i el maig, pel Teatre l’Amistat de Premià de Mar, L’Atlàntida de Vic, el Centre Cultural Municipal de Valls, l’Auditori de Pineda de Mar, el Teatre Fortuny de Reus, el Teatre de la Llotja de Lleida, el Teatre Municipal de Girona, el Teatre Kursaal de Manresa, el Teatre i Auditori de Manacor, Teatres de Tarragona i al Teatre-Auditori de Sant Cugat. | [
"cultura",
"arts escèniques"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Entre el 15 de febrer i el 25 de març es podrà veure l'obra \"Frankenstein\" a la Sala Gran del TNC. La protagonitzaran Joel Joan, en el paper de la criatura, i Àngel Llàcer, en el del doctor. Segons la directora Carme Portaceli, és una obra que \"va directe al cor\", \"una història preciosa que fa una reflexió sobre l’ésser humà\".",
"a2": "Joel Joan i Àngel Llàcer protagonitzen \"Frankenstein\", l'adaptació de Guillem Morales del clàssic de Mary Shelley. En aquesta obra, els dos personatges fan un viatge oposat: Frankenstein de la llum a la foscor i la criatura a l'inrevés. A més, se centrarà sobretot en la natura i la contra natura i no tant en el desafiament a Déu del doctor.",
"a3": "Carme Portaceli presentarà al TNC una nova versió teatral del clàssic “Frankenstein”, adaptada per Guillem Morales i protagonitzada per Joel Joan i Àngel Llàcer. La representació se centrarà tant en Víctor Frankenstein com en la seva criatura i analitzarà els temes de l’abandonament, la natura i la contra natura. Més endavant, l’obra farà gira per Catalunya i Balears."
},
"extractive": {
"a1": "S’estrena el 15 de febrer a la Sala Gran i està basada en la famosa novel·la de Mary Shelley, adaptada per Guillem Morales i protagonitzada per Joel Joan, en el paper de la criatura, i Àngel Llàcer, en el paer de Victor Frankenstein. \nMorales ha indicat que tenien clar des de l’inici que el muntatge pertanyia tant a Victor Frankenstein com a la criatura i que, per tant, havia de començar amb la creació. \n‘L’obra va directe al cor, és una història preciosa que fa una reflexió sobre l’ésser humà’, ha assegurat Portaceli. \nPer una banda, ha explicat Frankenstein ‘fa un viatge de la llum a la foscor’ i, per altra, la criatura ‘fa un viatge de la foscor a la llum’.",
"a2": "S’estrena el 15 de febrer a la Sala Gran i està basada en la famosa novel·la de Mary Shelley, adaptada per Guillem Morales i protagonitzada per Joel Joan, en el paper de la criatura, i Àngel Llàcer, en el paer de Victor Frankenstein.\nMentre la criatura transita de la foscor a la llum, Victor Frankenstein fa precisament el camí contrari.\nMorales ha indicat que tenien clar des de l’inici que el muntatge pertanyia tant a Victor Frankenstein com a la criatura i que, per tant, havia de començar amb la creació.\nRespecte l’espai escènic, Anna Alcubierre, encarregada de l’escenografia, ha dit que ‘és una caixa que oprimeix, un espai molt contundent i la idea és que aquesta cosa fixa i que sembla que no ha d’evolucionar cap enlloc’, ‘acaba anant cap una altra banda’.",
"a3": "S’estrena el 15 de febrer a la Sala Gran i està basada en la famosa novel·la de Mary Shelley, adaptada per Guillem Morales i protagonitzada per Joel Joan, en el paper de la criatura, i Àngel Llàcer, en el paer de Victor Frankenstein.\n200 anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli porta a escena la història que va escriure Shelley amb una dramatúrgia de Guillem Morales, director i guionista de la pel·lícula ‘Los ojos de Julia’. \nMorales ha indicat que tenien clar des de l’inici que el muntatge pertanyia tant a Victor Frankenstein com a la criatura i que, per tant, havia de començar amb la creació.\nPer una banda, ha explicat Frankenstein ‘fa un viatge de la llum a la foscor’ i, per altra, la criatura ‘fa un viatge de la foscor a la llum’."
},
"extreme": {
"a1": "\"Frankenstein\" al TNC des del 15 de febrer fins al 25 de març amb Joel Joan i Àngel Llàcer.",
"a2": "Guillem Morales ha adaptat al teatre \"Frankenstein\", amb Àngel Llàcer com a doctor i Joel Joan com la criatura.",
"a3": "L’obra “Frankenstein” es representarà al TNC i se centrarà tant en Victor Frankenstein com en la seva criatura."
}
} |
2,965 | El Parlament insta el Govern a revisar el compliment dels contractes turístics signats amb Ryanair | La proposta de Cs reclamava gestionar els processos oberts en defensa dels drets laborals | El Parlament ha aprovat una proposta de resolució que insta el Govern a revisar el compliment dels contractes turístics signats amb Ryanair.
La proposta l'ha presentat Cs i aquest punt ha rebut el vot a favor de tots els grups a excepció d'ERC i JxCAT.
L'aprovació arriba després que la Comissió Europea considerés de manera "preliminar" que la companyia ha rebut ajudes d'estat il·legals per a les operacions als aeroports de Girona i Reus, arran d'una investigació iniciada el 2013.
El text aprovat també inclou la reclamació de negociar amb Aena el nou document de regulació aeroportuària incidint en la reducció de les taxes i gestionar dins de les competències de la Generalitat els processos oberts en defensa dels drets laborals.
El diputat de Cs Javier Ribas ha defensat la proposta assegurant que ha estat la Comissió Europea la que ha demanat revisar les ajudes que ha rebut Ryanair per part de la Generalitat: "No estem demanant coses estranyes".
En el mateix sentit s'ha expressat la diputada de la CUP Natàlia Sànchez que ha indicat que "hi ha una investigació sobre com Ryanair monopolitza les subvencions".
"No ho diu Cs o la CUP, ho diu la UE", ha declarat.
El diputat d'ERC Marc Sanglas ha explicat el vot contrari a aquest punt assegurant que "ja hi ha mecanismes de revisió" i ha lamentat que Cs ho planteja "no en sentit de fer una revisió sinó com si haguessin coses estranyes".
En el mateix sentit, el diputat de JxCAT Narcís Clara ha afirmat que la proposta pretén "fer una crítica i no demanar una revisió del compliment".
"No podem donar suport a la interpretació negativa que té la proposta", ha afirmat.
Sobre la qüestió laboral, Sanglas ha defensat que la Generalitat es fa càrrec de la situació en allò que té competències i Clara ha afegit que en tractar-se d'un expedient estatal és la direcció general de Treball del govern espanyol la que té les competències.
Ha afegit però que se li ha demanat la informació en relació a Girona.
Sobre aquesta situació dels treballadors després que finalment no es tanqui la base de Ryanair a Girona però que hagin d'acceptar passar d'indefinits a fixos discontinus, Ribas ha apuntat que la Generalitat "té competències" per garantir els drets laborals i ha insistit que Girona "depèn en bona part d'aquest aeroport".
Per part de Catalunya en Comú Podem, David Cid ha explicat el vot contrari al punt que reclama negociar amb Aena en considerar que baixar les taxes aeroportuàries va en contra de les polítiques de mitigació del canvi climàtic.
"És una proposta antiga, que no té en compte el context d'emergència climàtica", ha afirmat, al temps que ha reclamat una gestió aeroportuària de totes les infraestructures de Catalunya.
La diputada de la CUP ha afegit que tot i que s'està investigant sobre l'incompliment de la normativa laboral en l'expedient obert a Girona, el Govern hauria d'actuar d'ofici i demandar la companyia per actuar "amenaçant" de retirar la base i "pressionant fins a tal punt que obliga de forma macabra a modificar les condicions laborals".
El diputat del PP Santi Rodríguez ha instat a utilitzar les eines que la Generalitat té al seu abast "perquè es respectin els drets laborals" i ha acusat el conseller de Territori, Damià Calvet, "de posar la responsabilitat de tota la problemàtica en la gestió d'Aena".
La proposta de resolució té un darrer punt que demana incloure al web 'aeroports.gencat.cat' les dades de viatgers dels aeroports dependents de la Generalitat, en format 'dades obertes' en compliment de l'adhesió a la carta internacional de dades obertes realitzada pel Govern el 2018.
Els grups que donen suport al Govern han assegurat que aquestes dades ja estan disponibles. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament insta el Govern a revisar el compliment contractual de Ryanair en defensa dels drets laborals. Tots els grups polítics, a excepció d'ERC i JxCAT, han votat a favor d'aquesta proposta de Ciutadans. Ribas, diputat d'aquest partit, l'ha defensada argumentant que ha estat la Comissió Europea qui ha sol·licitat revisar les ajudes que Ryanair ha rebut de la Generalitat.",
"a2": "La Comissió Europea ha considerat que Ryanair va rebre ajudes de l'estat de forma il·legal, i el Parlament de Catalunya ha instat el Govern a revisar el compliment dels contractes turístics d'aquesta empresa. Només s'hi han oposat ERC i JxCat, ja que consideren que ja existeixen mecanismes de revisió. Així mateix, s'ha expressat que s'han vulnerat els drets dels treballadors.",
"a3": "La Comissió Europea sospita que Ryanair ha rebut ajudes il·legals per operar a Girona i Reus. Per això, el Parlament ha aprovat una proposta de Ciutadans per instar el Govern a revisar el compliment dels acords signats amb l’empresa. Paral·lelament, alguns diputats també han demanat a la Generalitat que prengui mesures per garantir que l’aerolínia respecta els drets laborals."
},
"extractive": {
"a1": "El Parlament ha aprovat una proposta de resolució que insta el Govern a revisar el compliment dels contractes turístics signats amb Ryanair.\nL'aprovació arriba després que la Comissió Europea considerés de manera \"preliminar\" que la companyia ha rebut ajudes d'estat il·legals per a les operacions als aeroports de Girona i Reus, arran d'una investigació iniciada el 2013.\nEl text aprovat també inclou la reclamació de negociar amb Aena el nou document de regulació aeroportuària incidint en la reducció de les taxes i gestionar dins de les competències de la Generalitat els processos oberts en defensa dels drets laborals. \nSobre la qüestió laboral, Sanglas ha defensat que la Generalitat es fa càrrec de la situació en allò que té competències i Clara ha afegit que en tractar-se d'un expedient estatal és la direcció general de Treball del govern espanyol la que té les competències.",
"a2": "El Parlament ha aprovat una proposta de resolució que insta el Govern a revisar el compliment dels contractes turístics signats amb Ryanair.\nL'aprovació arriba després que la Comissió Europea considerés de manera \"preliminar\" que la companyia ha rebut ajudes d'estat il·legals per a les operacions als aeroports de Girona i Reus, arran d'una investigació iniciada el 2013.\nEl diputat d'ERC Marc Sanglas ha explicat el vot contrari a aquest punt assegurant que \"ja hi ha mecanismes de revisió\" i ha lamentat que Cs ho planteja \"no en sentit de fer una revisió sinó com si haguessin coses estranyes\".\nSobre aquesta situació dels treballadors després que finalment no es tanqui la base de Ryanair a Girona però que hagin d'acceptar passar d'indefinits a fixos discontinus, Ribas ha apuntat que la Generalitat \"té competències\" per garantir els drets laborals i ha insistit que Girona \"depèn en bona part d'aquest aeroport\".",
"a3": "El Parlament ha aprovat una proposta de resolució que insta el Govern a revisar el compliment dels contractes turístics signats amb Ryanair.\nL'aprovació arriba després que la Comissió Europea considerés de manera \"preliminar\" que la companyia ha rebut ajudes d'estat il·legals per a les operacions als aeroports de Girona i Reus, arran d'una investigació iniciada el 2013.\nEl diputat de Cs Javier Ribas ha defensat la proposta assegurant que ha estat la Comissió Europea la que ha demanat revisar les ajudes que ha rebut Ryanair per part de la Generalitat: \"No estem demanant coses estranyes\".\nSobre la qüestió laboral, Sanglas ha defensat que la Generalitat es fa càrrec de la situació en allò que té competències i Clara ha afegit que en tractar-se d'un expedient estatal és la direcció general de Treball del govern espanyol la que té les competències."
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament aprova la proposta de C's i el Govern haurà de revisar el compliment dels contractes signats amb Ryanair.",
"a2": "El Parlament ha instat el Govern a revisar els contractes turístics de Ryanair, i ERC i JxCat s'hi han oposat.",
"a3": "Arran d’una investigació de la Comissió Europea, el Parlament ha demanat que es revisi el compliment dels contractes amb Ryanair."
}
} |
2,005 | El Museu Pau Casals del Vendrell reobre amb mesures de seguretat i poca afluència de visitants | L'equipament prepara la programació per l'estiu amb concerts de petit format i visites teatralitzades | El Museu Pau Casals ha reobert portes aquest dissabte després de gairebé tres mesos tancat per la pandèmia del coronavirus.
L'equipament ha adoptat les mesures de seguretat, instal·lant mampares a la recepció, oferint gel hidroalcohòlic i senyalitzant el recorregut.
Tot i que han estat pocs, els primers visitants ja han pogut descobrir la vil·la del mestre Casals amb mascaretes.
L'equip del museu treballa en la programació d'activitats, com ara concerts de petit format, tastos gastronòmics i visites teatralitzades que es faran al jardí i confia que siguin el reclam per atreure visitants d'arreu del país.
A partir de dilluns, amb el pas a la fase 3 del pla de desescalada de la demarcació de Tarragona, començaran les visites guiades.
"Hem obert avui amb totes les mesures i protocols de seguretat i amb molta il·lusió.
És evident que no esperàvem una gran afluència de públic, perquè fa un dia fantàstic, però estem molt contents de la resposta", ha expressat la directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester.
En la primera jornada, el museu ha rebut una parella, veïna del municipi d'Altafulla (Tarragonès), i una família formada per uns pares i la seva filla.
Els dies d'obertura continuaran sent de dimarts a diumenge, en horari reduït fins a mitjans de juny, mentre que l'entrada serà gratuïta fins a finals de mes.
L'equipament s'adaptarà i anirà tornant a la normalitat i als horaris habituals a mesura que es vagin aprovant les diferents fases del pla de desconfinament.
A tall d'exemple, a partir de dilluns, ja s'oferiran visites guiades, amb cita prèvia, a grups de la mateixa família i de convivència.
Per ara, ja tenen una reserva per al 20 de juny d'un grup que passarà tota la jornada a la casa-museu, ja que aprofitarà per dinar al seu restaurant.
L'equip del museu es va reincorporar a la feina a principis de juny, i des de llavors, ha treballat amb el pla de reobertura per garantir que la visita es faci en un entorn "segur".
Per això, s'han adoptat diverses mesures, com ara la reducció de l'aforament a un terç, l'ús obligatori de la mascareta a tot el recinte, i el manteniment de les distàncies socials de seguretat.
També s'ofereix a l'entrada gel hidroalcohòlic als visitants, s'ha senyalitzat el recorregut i s'ha reforçat el servei de la neteja.
Pel que fa als serveis de botiga i restaurant, estaran oberts i es recomana l'ús de la targeta de crèdit tant per la compra d'entrades com per la de productes.
"No és fàcil, però ens hem d'adaptar.
Els museus som un servei públic i hem d'obrir perquè la gent vingui i gaudeixin del nostre espai", ha assenyalat Ballester.
I en aquest sentit, la directora ha explicat que en el cas de rebre molta afluència de públic, tenen estipulat com regular l'aforament, sobretot en aquelles sales petites on només caben dues o tres persones.
Així, s'utilitzarà la sala primera de l'audiovisual introductori i la zona del jardí per regular-ho.
Un dels primers visitants, en Jordi Suriñach, ha aprofitat per redescobrir l'espai amb la seva parella i filla, que el visitaven per primera vegada.
Ell ja ho havia fet abans per motius laborals.
Segons el seu parer, les mesures de protecció ja formen part de la "nova normalitat".
"Si volem gaudir de l'oci, ens haurem d'acostumar a anar amb mascareta, tal com anem a comprar o a la feina.
Les mesures no alteren per res la visita i podem gaudir-la igual", ha opinat.
Reprogramar activitats per a l'estiu
L'equip del museu prepara un programa d'activitats per aquest estiu, però amb un aforament reduït a causa de les circumstàncies actuals.
En concret, programaran visites teatralitzades, tastos gastronòmics amb vins i concerts de música.
"Tenim l'avantatge que tenim aquest entorn fantàstic davant del mar i amb un jardí molt maco que ens permetrà programar les activitats que ja fèiem els estius passats", ha detallat Ballester.
A banda, la vil·la de Casals també acollirà l'exposició sobre l'Orquestra Pau Casals, que s'ha posposat fins al dia 24 de novembre quan s'inaugurarà al Museu de la Música de Barcelona i el 26 de novembre al mateix Museu Pau Casals.
De fet, la directora confia que aquestes activitats siguin el revulsiu per atreure nous visitants, enguany que es preveu que s'incrementi el turisme nacional.
"Hi haurà molta gent fent vacances aquí i les segones residències estaran molt plenes, amb gent amb ganes de fer coses i crec que la reacció serà positiva.
Treballarem perquè la gent gaudeixi de la cultura, de la música i de la gastronomia", ha tancat Ballester. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Museu Pau Casals torna a obrir després d'estar gairebé tres mesos tancat per la pandèmia. Algunes mesures de seguretat que es prenen són la reducció de l'aforament, l'ús de la mascareta i les distàncies de seguretat. En la primera jornada, només una parella i una família han visitat el museu. Per atraure més visitants s'estan organitzant concerts en petit format.",
"a2": "Es reobren les portes del Museu Pau Casals després dels mesos de confinament pel coronavirus. El museu, però, ha hagut d'obrir les portes amb diverses mesures de prevenció, com la reducció de l'aforament, l'ús obligatori de la mascareta i les distàncies de seguretat entre d'altres. L'equip prepara un estiu amb activitats, com visites teatralitzades, tastos gastronòmics i concerts.",
"a3": "El Museu Pau Casals del Vendrell anirà tornant a la normalitat a mesura que avanci el pla de desconfinament. De moment, ha obert les portes amb aforament limitat i respectant totes les mesures de seguretat, i aviat començaran les visites guiades. L’equip del museu també està organitzant altres activitats, com petits concerts o tastos gastronòmics."
},
"extractive": {
"a1": "El Museu Pau Casals ha reobert portes aquest dissabte després de gairebé tres mesos tancat per la pandèmia del coronavirus. \nL'equip del museu treballa en la programació d'activitats, com ara concerts de petit format, tastos gastronòmics i visites teatralitzades que es faran al jardí i confia que siguin el reclam per atreure visitants d'arreu del país.\nEn la primera jornada, el museu ha rebut una parella, veïna del municipi d'Altafulla (Tarragonès), i una família formada per uns pares i la seva filla.\nPer això, s'han adoptat diverses mesures, com ara la reducció de l'aforament a un terç, l'ús obligatori de la mascareta a tot el recinte, i el manteniment de les distàncies socials de seguretat.",
"a2": "El Museu Pau Casals ha reobert portes aquest dissabte després de gairebé tres mesos tancat per la pandèmia del coronavirus.\nL'equip del museu treballa en la programació d'activitats, com ara concerts de petit format, tastos gastronòmics i visites teatralitzades que es faran al jardí i confia que siguin el reclam per atreure visitants d'arreu del país.\nPer això, s'han adoptat diverses mesures, com ara la reducció de l'aforament a un terç, l'ús obligatori de la mascareta a tot el recinte, i el manteniment de les distàncies socials de seguretat.\nEn concret, programaran visites teatralitzades, tastos gastronòmics amb vins i concerts de música.",
"a3": "El Museu Pau Casals ha reobert portes aquest dissabte després de gairebé tres mesos tancat per la pandèmia del coronavirus. \nL'equip del museu treballa en la programació d'activitats, com ara concerts de petit format, tastos gastronòmics i visites teatralitzades que es faran al jardí i confia que siguin el reclam per atreure visitants d'arreu del país.\nL'equip del museu es va reincorporar a la feina a principis de juny, i des de llavors, ha treballat amb el pla de reobertura per garantir que la visita es faci en un entorn \"segur\".\nPer això, s'han adoptat diverses mesures, com ara la reducció de l'aforament a un terç, l'ús obligatori de la mascareta a tot el recinte, i el manteniment de les distàncies socials de seguretat."
},
"extreme": {
"a1": "El Museu Pau Casals reobre quasi tres mesos després amb pocs visitants i moltes mesures de seguretat.",
"a2": "El Museu Pau Casals reobre les portes després del confinament i amb activitats previstes per a l'estiu.",
"a3": "El Museu Pau Casals ha tornat a obrir amb aforament limitat i totes les mesures de seguretat contra el coronavirus."
}
} |
1,995 | De Juli Fernàndez a Maties Serracant: les claus del relleu a l'alcaldia de Sabadell | La falta d'entesa entre les forces de govern ha propiciat que el candidat de la quarta força més votada, Crida per Sabadell, sigui el proper batlle de la ciutat del Vallès Occidental | El ple d'investidura es farà el 25 de juliol i ERC perdrà la seva alcaldia més important | Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC.
Amb 11.110 vots i el suport del 13,2% de l'electorat, la candidatura de l'esquerra alternativa era la quarta més votada, per darrere del PSC, Unitat pel Canvi i ERC.
Com ha arribat Serracant a l'alcaldia?
A continuació fem un repàs històric dels moments més destacats dels darrers dos anys en el moment en que es concreta un relleu que no ha estat fàcil de gestionar:
Les eleccions de 2015: un canvi polític
Les eleccions municipals de 2015 van reconfigurar el ple eliminant la figura de la força predominant, el PSC, i desdibuixant cap possibilitat de majoria absoluta.
Aquest primer pacte excloïa CiU de qualsevol negociació i establia que Juli Fernàndez (ERC) assumia l’alcaldia des de juny de 2015 fins a l’equador del mandat (juny de 2017), moment en què la cediria a Maties Serracant (Crida).
L’entrada al govern de UxS i GS va fer que l’acord es redefinís, mantenint l’equador de mandat com a moment del canvi, però sense definir en qui recauria l’alcaldia.
Les forces van acordar un repartiment de poders i competències al govern municipal, d’acord amb els resultats electorals de 2015.
Així, el primer tinent d’alcalde seria Joan Berlanga (UxC i militant d'ICV), Serracant el segon i Marisol Martínez (GS) la tercera.
Tensions a l'esquerra: l’origen
Diverses forces van protagonitzar tensions fins i tot abans de la campanya electoral.
La sortida de Martínez d’EUiA, on havia estat cap de llista a les eleccions de 2011, va desembocar en la creació de GS, amb el lema Sí Se Puede.
Paral·lelament, membres de la Crida i d’UxC van tenir diverses enganxades, també el dia de les eleccions, amb paraules que no van arribar a més, però que van generar una tensió evident.
Aquestes situacions es van deixar de banda per arribar a una entesa que deixava el PSC, primera força en nombre de vots, sense l’alcaldia que ostentava des de 1999, primer amb Manuel Bustos i després amb Joan Carles Sánchez.
S'acosta l’equador: primeres reunions
Al febrer de 2017, amb l’equador del mandat a quatre mesos vista, es van iniciar les converses a quatre per definir com s’havia de produir el relleu.
Si bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions.
UxC, liderada per ICV, reclamava l’alcaldia amb un criteri clar: havia estat la força més votada de l’actual govern al 2015.
Explosió entre forces: falta d’entesa
Mentre ERC públicament assegurava que aportava els seus quatre vots al candidat alternatiu de consens, la Crida va manifestar la seva posició en favor que Fernàndez renunciés per facilitar un relleu.
Mentrestant, GS considerava que no era moment de fer cap pas perquè Joan Berlanga fos alcalde, però tampoc perquè ningú més ho fos.
La situació es va tensar, amb comunicats bel·ligerants i piulades a la xarxa del mateix Berlanga i d’UxC en què lamentaven l’actitud dels seus dos socis de govern.
La solució: Maties Serracant
ERC va plantejar una possibilitat que va acabar trobant consens, i que passava perquè Maties Serracant fos el nou alcalde.
Finalment, un gir argumental va posicionar Serracant com a candidat al relleu també per a UxC.
Un cop trobat el consens, l’alcalde fa consultar les diverses forces, que han acordat celebrar el ple de renúncia de Fernàndez el 20 de juliol i el d’investidura de Serracant el 25 de juliol.
Un alcalde investigat?
L’oposició ha retret que el nou alcalde sigui Serracant, donat que actualment està sent investigat per un presumpte delicte de tràfic d’influències en la cessió de Cal Balasch al col·lectiu El Tallaret, a la Creu Alta.
Mentre el govern manté que es tracta d’una investigació fruit d’una denúncia política, i no de l’existència d’un delicte, la resta de forces asseguren que la consideració del futur alcalde no dista de la de qualsevol altre càrrec electe a qui la Justícia li demana comptes. | [
"govern sabadell"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "EL PSC perdrà l'alcaldia de Sabadell, la més important que tenia i que ostentava des del 1999. Maties Serracant, de la Crida per Sabadell, candidatura liderada per la CUP, serà el nou alcalde a partir del 25 de juliol, malgrat ser la quarta alternativa més votada, amb només 11.110 vots i el suport del 13,2% de l'electorat.",
"a2": "El nou batlle de Sabadell serà Maties Serracant, de la Crida per Sabadell, i serà investit el 25 de juliol. Serracant substituirà Juli Fernàndez, d'ERC, després que no s'hagi arribat a un acord sobre qui l'havia de rellevar. Les forces van acordar compartir el càrrec durant una legislatura entre els dos partits.",
"a3": "El 2015, es va fer un pacte de govern a Sabadell que establia que Juli Fernàndez, d'ERC, seria l’alcalde de la ciutat durant dos anys i després cediria el càrrec a algú altre. Les negociacions per trobar el successor han estat complicades i tenses, però, al final, s’ha decidit que Maties Serracant, de la Crida Sabadell, serà el nou alcalde."
},
"extractive": {
"a1": "Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC.\nAmb 11.110 vots i el suport del 13,2% de l'electorat, la candidatura de l'esquerra alternativa era la quarta més votada, per darrere del PSC, Unitat pel Canvi i ERC. \nSi bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions.\nAquestes situacions es van deixar de banda per arribar a una entesa que deixava el PSC, primera força en nombre de vots, sense l’alcaldia que ostentava des de 1999, primer amb Manuel Bustos i després amb Joan Carles Sánchez. ",
"a2": "Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC.\nSi bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions.\nUn cop trobat el consens, l’alcalde fa consultar les diverses forces, que han acordat celebrar el ple de renúncia de Fernàndez el 20 de juliol i el d’investidura de Serracant el 25 de juliol.\nL’oposició ha retret que el nou alcalde sigui Serracant, donat que actualment està sent investigat per un presumpte delicte de tràfic d’influències en la cessió de Cal Balasch al col·lectiu El Tallaret, a la Creu Alta.",
"a3": "Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC.\nL’entrada al govern de UxS i GS va fer que l’acord es redefinís, mantenint l’equador de mandat com a moment del canvi, però sense definir en qui recauria l’alcaldia. \nSi bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions. \nUn cop trobat el consens, l’alcalde fa consultar les diverses forces, que han acordat celebrar el ple de renúncia de Fernàndez el 20 de juliol i el d’investidura de Serracant el 25 de juliol."
},
"extreme": {
"a1": "Serracant serà el nou alcalde de Sabadell i el PSC perd aquesta alcaldia que ostentava des del 1999.",
"a2": "La falta d'entesa provoca que Maties Serracant passi a ser el nou alcalde de Sabadell el pròxim 25 de juliol.",
"a3": "Maties Serracant serà el nou alcalde de Sabadell després de moltes tensions per decidir el relleu de Juli Fernàndez."
}
} |
1,323 | Primera Persona: l'art de l'autobiografia en directe | El CCCB viurà aquest divendres i dissabte, 12 i 13 de maig, dues jornades amb concerts, monòlegs i converses, amb el protagonisme d'Anna Gabriel, Joe Pernice i els actors de la sèrie "Els joves", entre d'altres | El Primera Persona arriba a la sisena edició convertit en una de les programacions amb més personalitat i "punch" d'entre tot l'amplíssim panorama de cicles que es fan a Barcelona.
Un recorregut fet a través de passes fermes que mostra un festival decidit i conseqüent, acurat pel que fa a l'estètica –els cartells de cada any, dignes d'estudi–, però també pel que fa a les intencions i al fons.
La proposta comprèn aliances talentoses, rescats vigorosos o personatges que reposen a l'obaga del mainstream, malgrat haver demostrat una qualitat indiscutible.
Què se n'ha fet d'Els Joves?
Què tenen en comú Kate Bolick i Anna Gabriel?
Quin ressò té el llegat de Sinestro Total?
Són només algunes preguntes que es fan –i responen, tot programant– Kiko Amat i Miqui Otero, els responsables del festival i uns programadors de nas fi, esperit gurmet i atents a l'exquisidesa que hi ha en l'oci.
Enguany tornen a oferir un cartell que és una delícia per a amants de la cultura amb substrat, a través de converses, diàlegs, showcases i moltes sorpreses.
"El nom fa la cosa, i la primera persona mai no és anònima", afirma Vicenç Villatoro, director del CCCB.
"I posar nom a les coses és comprometre's".
"Els personatges que venen defensen el seu relat de vida, no s'amaguen", detalla, en aquest sentit, Miqui Otero.
Una opció de valentia escènica i d'honestedat brutal, en connivència amb el públic.
"Però també ens agrada recalcar que, més que de noms, el nostre és un festival d'històries úniques".
Úniques pel que tenen de rares, però també d'irrepetibles.
"Cada any es generen sensacions i experiències que són necessàries i també divertides".
Aquest és el segell, ras i curt, del cicle, concentrat en dos dies, el 12 i 13 de maig, al CCCB, amb una porta d'entrada amb un plat ben fort: la xerrada entre Kate Bolick i Anna Gabriel.
L'impacte d'Els Joves a Catalunya, Siniestro Total i el cor del punk
Bolick torna a Barcelona després d'enllustrar un terme tradicionalment tan pejoratiu com "solterona", en un assaig publicat a Malpaso.
L'autora nordamericana parlarà amb Anna Gabriel, de qui n'admira la seva valentia.
"Bolick era de viatge a Barcelona i aquells dies van coincidir amb els debats de Gabriel, quan va posar a primera pàgina temes com la criança compartida o la copa menstrual", explica Otero.
"Bolick mirava la premsa i va quedar fascinada per la figura de l'activista i la política de la CUP, arribant a demanar a l'editorial que li enviessin un exemplar dels llibres".
Seguirà la sessió l'irlandès Colin Barret i un recorregut sobre l'eclosió del Bacalao a València.
La segona sessió del divendres comptarà amb una xerrada entre Anna Curra, "la reina espanyola del punk", amb el crític musical Joan Pons.
Els seguiran una representació d'Els Joves, la mítica sèrie que va emetre TV3 als 80.
"Quan es va emetre a Catalunya per primer cop, jo tenia quinze anys, i recordo perfectament l'impacte que va provocar en mi", afirma Kiko Amat.
"Era a l'habitació i va venir el meu pare a dir-me que anés a veure la tele, que havia de veure una cosa".
L'èxit de la sèrie és un fenomen molt català, que no va tenir enlloc la repercussió que va tenir aquí, cosa que comentaran en directe dos dels seus protagonistes.
Clourà la sessió la conversa entre Julián Hernández (Siniestro Total) i el seu fill Esteban, amb Rafael Tapounet.
L'endemà dissabte, obrirà el foc la trobada entre Isa Calderón i Lucía Lijtmaer.
Tot seguit, Jon Savage, "un savi expert en subcultures", especialment en el punk britànic.
La primera sessió clourà amb tres músics gal·lesos "que han canviat les regles del pop": Alison Statton & Spike i Stuart Moxham.
La segona sessió de dissabte comptarà amb Joe Pernice, músic que acaba de publicar la novel·la Esta canción me recuerda a mí (Blackie Books), "una obra de literatura de debò, alhora romàntica, divertida i trista", explica Kiko Amat.
Makoki agafarà el relleu, un tebeo esbojarrat que va fer-se cèlebre a finals dels 70.
Clourà el dia i el festival la música del trio de heavy-pop barceloní Las Ruinas. | [
"festival primera persona 2017"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La sisena edició del Primera Persona se celebrarà a Barcelona el 12 i 13 de maig. Vicenç Villatoro, director del CCB, n'explica el contingut. Es destaca la presència dels actors d'Els Joves, la mítica sèrie que va tenir a Catalunya un èxit inaudit, a la sessió del divendres, i la del músic Joe Pernice, a la sessió de dissabte.",
"a2": "Arriba la sisena edició del Primera Persona, un conjunt de cicles que es farà al CCCB de Barcelona. Aquí trobarem diverses xerrades i exposicions, com una xerrada entre Anna Gabriel i Kate Bolick, qui va mostrar un gran interès en la cupaire per la seva trajectòria. Cada dia acabarà amb una actuació musical de grups diferents.",
"a3": "La 6a edició del festival Primera Persona se celebrarà al CCCB i explicarà històries úniques a través de xerrades, diàlegs, activitats i concerts. Aquest any, es tractaran temes com l’impacte de la sèrie Els Joves a Catalunya, les similituds entre Kate Bolick i Anna Gabriel i la influència d’estils musicals com el punk, el bacalao o el pop."
},
"extractive": {
"a1": "El Primera Persona arriba a la sisena edició convertit en una de les programacions amb més personalitat i \"punch\" d'entre tot l'amplíssim panorama de cicles que es fan a Barcelona.\nAquest és el segell, ras i curt, del cicle, concentrat en dos dies, el 12 i 13 de maig, al CCCB, amb una porta d'entrada amb un plat ben fort: la xerrada entre Kate Bolick i Anna Gabriel.\nL'èxit de la sèrie és un fenomen molt català, que no va tenir enlloc la repercussió que va tenir aquí, cosa que comentaran en directe dos dels seus protagonistes.\nLa segona sessió de dissabte comptarà amb Joe Pernice, músic que acaba de publicar la novel·la Esta canción me recuerda a mí (Blackie Books), \"una obra de literatura de debò, alhora romàntica, divertida i trista\", explica Kiko Amat. ",
"a2": "El Primera Persona arriba a la sisena edició convertit en una de les programacions amb més personalitat i \"punch\" d'entre tot l'amplíssim panorama de cicles que es fan a Barcelona.\nEnguany tornen a oferir un cartell que és una delícia per a amants de la cultura amb substrat, a través de converses, diàlegs, showcases i moltes sorpreses.\nAquest és el segell, ras i curt, del cicle, concentrat en dos dies, el 12 i 13 de maig, al CCCB, amb una porta d'entrada amb un plat ben fort: la xerrada entre Kate Bolick i Anna Gabriel.\n\"Quan es va emetre a Catalunya per primer cop, jo tenia quinze anys, i recordo perfectament l'impacte que va provocar en mi\", afirma Kiko Amat.",
"a3": "El Primera Persona arriba a la sisena edició convertit en una de les programacions amb més personalitat i \"punch\" d'entre tot l'amplíssim panorama de cicles que es fan a Barcelona.\nEnguany tornen a oferir un cartell que és una delícia per a amants de la cultura amb substrat, a través de converses, diàlegs, showcases i moltes sorpreses.\nAquest és el segell, ras i curt, del cicle, concentrat en dos dies, el 12 i 13 de maig, al CCCB, amb una porta d'entrada amb un plat ben fort: la xerrada entre Kate Bolick i Anna Gabriel.\nL'impacte d'Els Joves a Catalunya, Siniestro Total i el cor del punk Bolick torna a Barcelona després d'enllustrar un terme tradicionalment tan pejoratiu com \"solterona\", en un assaig publicat a Malpaso. "
},
"extreme": {
"a1": "El Primera Persona del 12 i 13 de maig tindrà la presència dels actors d'Els Joves i Joe Pernice entre altres.",
"a2": "El festival Primera Persona celebrarà la seva sisena edició amb xerrades i exposicions amb molta personalitat.",
"a3": "La 6a edició del festival Primera Persona del CCCB analitzarà l’impacte d’Els Joves, Siniestro Total i el bacalao, entre altres."
}
} |
556 | L’aixecament del confinament total permet a alguns presos polítics de sortir a treballar | Els interns que surtin de les presons es traslladaran a un mòdul diferent per evitar contagis amb els altres reclusos | La decisió del govern espanyol d’aixecar el confinament total perquè la gent pugui tornar a treballar ha permès a alguns presos polítics de recuperar la feina que tenien abans i sortir de la presó durant el dia.
La Generalitat ha anunciat que els presos amb el tercer grau o beneficiaris de l’article 100.2 podran treballar d’avui endavant fora del recinte penitenciari.
El Departament de Justícia ha precisat que els reclusos hauran d’acreditar que l’empresa per a la qual treballen ha reprès l’activitat.
Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha estat el primer d’anunciar que sortiria de la presó dels Lledoners per tornar a treballar a la seva empresa, segons que ha informat Òmnium.
El seguiran els consellers Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull que aquesta setmana es reincorporaran als seus llocs de feina, a què van accedir en aplicació de l’article 100.2.
Tots tres compleixen els requisits fixats per Justícia: tenen contracte laboral i els seus centres de treball estan oberts.
A més, no poden teletreballar de casa estant perquè no són confinats als seus domicilis, ni tenen autorització per a teletreballar des de la presó.
La resta de presos estudien el cas.
Raül Romeva ja ha fet públic que no sortirà perquè prefereix acatar el confinament que defensa el govern català.
Les famílies i els advocats valoren la resta de casos, perquè hi ha dificultats per a complir les condicions.
Oriol Junqueras feia classes a la universitat, que és tancada.
I Dolors Bassa i Carme Forcadell sortien per tenir cura de familiars, cosa no prevista en les condicions posades per la conselleria de Justícia.
Quant a Jordi Sánchez, que treballa en una entitat social, també s’està estudiant si hi ha cap possibilitat que surti.
Així que tornin a la presó a passar la nit, els reclusos que hagin sortit a treballar no podran compartir espai ni estar en contacte amb presos que no hagin gaudit de permisos, mesura amb què el Departament de Justícia pretén d’evitar la propagació del coronavirus dins els recintes penitenciaris.
La distribució dels presos en els mòduls d’ingressos o en centres oberts dependrà del nombre de persones que hagin de sortir a treballar.
La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima en fa el recompte per autoritzar les primeres sortides a partir de demà.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha defensat que la gent privada de llibertat ‘tenen els mateixos drets i oportunitats’ que la resta de ciutadans i ha remarcat que, quan tornin a les presons, ‘hauran de dur una vida a banda de la resta de presos per garantir el dret de salut i per evitar els contagis de les altres persones privades de llibertat’.
I ha afegit: ‘Els mateixos drets i les mateixes oportunitats per a tothom.’
Del total de 1.841 persones classificades en tercer grau, 188 són a la presó i la resta han fet el confinament a casa, mesura que es revisarà quan hagi passat l’emergència sanitària pel coronavirus.
El confinament domiciliari és una mesura que es va prendre per reduir la població penitenciària a les presons amb l’objectiu de limitar el risc de contagis.
Pel que fa a l’article 100.2 laboral, hi ha vint-i-dos presos que s’hi han acollit, i cap no ha passat el confinament a casa.
Mentrestant, el departament manté la resta de mesures, com ara l’ajornament de tots els permisos i la suspensió de les visites d’amics i familiars en locutoris a través d’un vidre i amb un intèrfon; les sortides programades; les visites dins els centres, i els vis-a-vis, que són visites que impliquen contacte directe entres els interns i els qui els van a veure.
Segons el darrer càlcul fet públic per Justícia, hi ha 58 interns positius diagnosticats per coronavirus, 4 dels quals ja han rebut l’alta.
16 són ingressats a l’Hospital Penitenciari de Terrassa; 32 a la unitat hospitalària del mòdul 4 de Quatre Camins; dos a la unitat de Brians 2, dos més a la infermeria de dones de Brians 1; un en un hospital convencional, i un altre a casa seva.
Quant als funcionaris, hi ha 47 casos positius confirmats. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El govern ha decidit aixecar el confinament total, i això ha permès que alguns dels presos polítics hagin reprès la seva activitat laboral fora de la presó. Quan tornin a la presó cada vespre, no podran estar en contacte amb presos que no surtin, com a mesura per a evitar contagis dins la presó.",
"a2": "El govern d'Espanya ha decidit aixecar el confinament total perquè els treballadors puguin tornar als seus llocs. Amb això, s'ha permès que alguns presos polítics recuperin la feina que duien a terme abans de sortir de la presó. Els requisits són tenir un contracte laboral i que els centres de treball estiguin oberts.",
"a3": "Gràcies a l’aixecament del confinament, els presos polítics amb contracte laboral a centres de treball oberts podran sortir de la presó per anar a treballar. Aquest és el cas de Jordi Cuixart, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull. Per raons de seguretat, les persones que hagin sortit a treballar no podran estar en contacte amb la resta de reclusos."
},
"extractive": {
"a1": "La decisió del govern espanyol d’aixecar el confinament total perquè la gent pugui tornar a treballar ha permès a alguns presos polítics recuperar la feina que tenien abans i sortir de la presó durant el dia.\nAixí que tornin a la presó a passar la nit, els reclusos que hagin sortit a treballar no podran compartir espai ni estar en contacte amb presos que no hagin gaudit de permisos, mesura amb què el Departament de Justícia pretén d’evitar la propagació del coronavirus dins els recintes penitenciaris.\nEl confinament domiciliari és una mesura que es va prendre per a reduir la població penitenciària a les presons amb l’objectiu de limitar el risc de contagis.\nEl confinament domiciliari és una mesura que es va prendre per a reduir la població penitenciària a les presons amb l’objectiu de limitar el risc de contagis.",
"a2": "La decisió del govern espanyol d’aixecar el confinament total perquè la gent pugui tornar a treballar ha permès a alguns presos polítics recuperar la feina que tenien abans i sortir de la presó durant el dia.\nTots tres compleixen els requisits fixats per Justícia: tenen contracte laboral i els seus centres de treball són oberts.\nAixí que tornin a la presó a passar la nit, els reclusos que hagin sortit a treballar no podran compartir espai ni estar en contacte amb presos que no hagin gaudit de permisos, mesura amb què el Departament de Justícia pretén d’evitar la propagació del coronavirus dins els recintes penitenciaris.\nEl confinament domiciliari és una mesura que es va prendre per a reduir la població penitenciària a les presons amb l’objectiu de limitar el risc de contagis.",
"a3": "La decisió del govern espanyol d’aixecar el confinament total perquè la gent pugui tornar a treballar ha permès a alguns presos polítics de recuperar la feina que tenien abans i sortir de la presó durant el dia.\nLa consellera de Justícia, Ester Capella, ha defensat que la gent privada de llibertat \"tenen els mateixos drets i oportunitats\" que la resta de ciutadans i ha remarcat que, quan tornin a les presons, \"hauran de dur una vida a banda de la resta de presos per a garantir el dret de salut i per a evitar els contagis de les altres persones privades de llibertat\".\nAixí que tornin a la presó a passar la nit, els reclusos que hagin sortit a treballar no podran compartir espai ni estar en contacte amb presos que no hagin gaudit de permisos, mesura amb què el Departament de Justícia pretén evitar la propagació del coronavirus dins els recintes penitenciaris.\nMentrestant, el departament manté la resta de mesures, com ara l’ajornament de tots els permisos i la suspensió de les visites d’amics i familiars en locutoris a través d’un vidre i amb un intèrfon; les sortides programades; les visites dins els centres; i els vis-a-vis, que són visites que impliquen contacte directe entre els interns i les persones que els visiten. "
},
"extreme": {
"a1": "L'aixecament del confinament ha suposat que alguns dels presos polítics hagin pogut recuperar la seva feina fora de la presó.",
"a2": "Alguns presos polítics reuneixen els requisits del Govern per a sortir de la presó i treballar després la pandèmia.",
"a3": "Amb l’aixecament del confinament, alguns presos polítics poden sortir de la presó per a treballar amb mesures de seguretat."
}
} |
2,548 | Llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats en l'operació Judes | L'Audiència Nacional ha ajornat les altres dues declaracions previstes per aquest dimarts | L'Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració en el marc de l'operació Judes.
Tots ells han comparegut davant el jutge aquest dilluns per videoconferència des dels jutjats de Sabadell i Mollet.
L'advocada dels encausats, Eva Pous, ha explicat que s'han acollit al seu dret de no declarar i només han respost les preguntes de la defensa relacionades amb el seu arrelament al territori.
L'alt tribunal ha ajornat altres dues declaracions, que es faran finalment el 6 de juliol a Mollet.
Més d'un centenar de persones s'han concentrat a les portes del Jutjat per donar suport als investigats.
Tot i que les compareixences estaven previstes a partir de les deu del matí, els tres encausats que aquest dimarts havien de declarar de forma telemàtica des de Sabadell, no han pogut entrar a l'interior del Jutjat fins passades les onze del matí.
"Ens diuen que a l'Audiència ja estan preparats per iniciar la videoconferència, però nosaltres encara som aquí fora", comentaven els advocats dels investigats mentre esperaven en una de les cues d'accés a l'edifici, que ha limitat el seu aforament a causa de la covid-19.
Finalment els tres joves han pogut presentar-se davant el jutge.
"Només han contestat les preguntes de la defensa per acreditar la seva situació d'arrelament personal", ha comentat Eva Pous, advocada dels CDR.
El procediment ha estat molt breu i en menys de trenta minuts els tres encausats han quedat en llibertat.
"Ni el ministeri fiscal ni l'acusació popular han demanat mesures cautelars, així que han pogut sortir sense fiança, això sí amb càrrecs", ha indicat.
Pous ha considerat que aquestes compareixences s'emmarquen en el "cercle kafkià" que suposa aquesta operació en què "persones acusades de terrorisme han de declarar en un jutjat ordinari".
Ha recordat que les defenses no han tingut accés a l'escrit d'acusació de la Fiscalia malgrat que el cas no es troba sota secret de sumari.
Pous ha reconegut que les noves citacions els van sorprendre perquè assegura que aquesta causa "no té sentit".
Així, recorda que "se'ls acusa de terrorisme, sense que existeixi una organització terrorista i de tinença d'explosius, sense que hi hagi aquests elements".
Ha lamentat que la causa "segueixi avançant" i que l'Audiència Nacional vulgui "estirar aquest xiclet per atemorir la població i evitar que la gent es mobilitzi".
Pel que fa als tres investigats que havien de declarar també de forma telemàtica des dels jutjats de Mollet, l'advocada ha detallat que finalment només ha comparegut una d'aquestes persones i ha dit que també ha quedat en llibertat.
Les altres dues declaracions s'han ajornat i se celebraran dilluns vinent, 6 de juliol.
Desenes de persones s'han concentrat a l'exterior del Jutjat de Sabadell i el de Mollet del Vallès per expressar el seu suport envers els investigats.
Entre els manifestants que s'han reunit a Sabadell hi havia regidors de la Crida per Sabadell, com l'exalcalde Maties Serracant; membres de la CUP, com la diputada Maria Sirvent, o l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona, Eulàlia Reguant; o l'activista Roger Español.
L'operació Judes va fer-se pública el 23 de setembre de 2019, quan mig centenar d'agents de la Guàrdia Civil va detenir nou CDR als seus domicilis, la majoria dels quals a Sabadell.
Set d'ells van ser traslladats a Madrid i van ingressar a presó fins els mesos de desembre i gener.
Els altres dos van quedar en llibertat aquell mateix dia i no van passar a disposició judicial.
Aquest tràmit va quedar pendent i per això se'ls ha citat aquest dimarts.
El portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha recordat que les altres quatre persones que la fiscalia de l'Audiència Nacional ha decidit incorporar a la causa són "vallesans que van participar en algunes de les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés i que tenien un vincle amb algun dels nou detinguts el 23-S". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs i sense mesures cautelars per a quatre dels nou CDR que van ser detinguts al seu domicili, en el marc de l'operació Judes. Se'ls acusa de terrorisme i tinença d'explosius. Eva Pous, advocada dels CDR, recorda que no hi ha cap organització terrorista ni s'han trobat explosius.",
"a2": "Quatre CDR investigats han passat a llibertat amb càrrecs segons una sentència de l'Audiència Nacional. Estaven investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració, tot emmarcat en l'operació Judes. L'advocada dels encausats, Eva Pous, lamenta la situació perquè s'aconsegueix atemorir la població perquè no hi hagi moviment social i la gent no hi participi.",
"a3": "Quatre CDR investigats a Sabadell i Mollet en el marc de l’operació Judes de la Guàrdia Civil han comparegut a l’Audiència Nacional per videoconferència des dels jutjats locals i han aconseguit la llibertat amb càrrecs, però sense mesures cautelars. Els CDR estan acusats de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració, malgrat no existir cap organització terrorista o explosiu."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració en el marc de l'operació Judes.\nHa recordat que les defenses no han tingut accés a l'escrit d'acusació de la Fiscalia malgrat que el cas no es troba sota secret de sumari.\nAixí, recorda que \"se'ls acusa de terrorisme, sense que existeixi una organització terrorista i de tinença d'explosius, sense que hi hagi aquests elements\".\nL'operació Judes va fer-se pública el 23 de setembre de 2019, quan mig centenar d'agents de la Guàrdia Civil va detenir nou CDR als seus domicilis, la majoria dels quals a Sabadell. ",
"a2": "L'Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració en el marc de l'operació Judes.\nTot i que les compareixences estaven previstes a partir de les deu del matí, els tres encausats que aquest dimarts havien de declarar de forma telemàtica des de Sabadell no han pogut entrar a l'interior del Jutjat fins a passades les onze del matí.\n\"Ni el ministeri fiscal ni l'acusació popular han demanat mesures cautelars, així que han pogut sortir sense fiança, això sí amb càrrecs\", ha indicat.\nHa lamentat que la causa \"segueixi avançant\" i que l'Audiència Nacional vulgui \"estirar aquest xiclet per a atemorir la població i evitar que la gent es mobilitzi\".",
"a3": "L'Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració en el marc de l'operació Judes. \nHa recordat que les defenses no han tingut accés a l'escrit d'acusació de la Fiscalia malgrat que el cas no es troba sota secret de sumari. \nAixí, recorda que \"se'ls acusa de terrorisme, sense que existeixi una organització terrorista i de tinença d'explosius, sense que hi hagi aquests elements\". \nDesenes de persones s'han concentrat a l'exterior del Jutjat de Sabadell i el de Mollet del Vallès per a expressar el seu suport envers els investigats."
},
"extreme": {
"a1": "S'ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre dels investigats per l'operació \"Judes\".",
"a2": "Quatre dels CDR investigats han aconseguit la llibertat, però amb càrrecs en el marc de l'operació Judes.",
"a3": "Quatre CDR de Sabadell i Mollet acusats de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració han quedat en llibertat amb càrrecs."
}
} |
1,370 | La Fiscalia estudia querellar-se contra Shakira per frau fiscal | Hisenda conclou que va eludir pagar 14,5 milions d'euros entre 2011 i 2014 | La cantant respon que aleshores no vivia a l'Estat | L'Agència Tributària espanyola ha finalitzat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona Shakira per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014.
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona està estudiant aquestes suposades irregularitats des de fa un any i ha de decidir aviat si presenta una querella.
Shakira, a través d'un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol.
Investigació entre els anys 2011 i 2014
L'arrel del conflicte es troba en la residència fiscal de l'artista, que va començar a viure algunes temporades a l'estat espanyol el 2011, quan va començar a ser parella del futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué.
No va ser fins a l'any 2015, però, que va regularitzar la seva situació tributària a l'Estat.
Hisenda considera que durant aquest període la cantant complia els requisits per tenir el domicili fiscal en territori espanyol, i que, per tant, hauria d'haver tributat a les arques públiques per la totalitat dels seus ingressos.
Shakira va pagar 20 milions d'euros corresponents als deutes i interessos del 2011 fa uns mesos i en els últims dies ha abonat uns altres 14,5 milions pels exercicis 2012, 2013 i 2014.
La llei estableix que si un ciutadà passa més de la meitat de l'any, un mínim de 183 dies, a Espanya, se l'ha de considerar resident a efectes fiscals i ha de tributar en concepte d'IRPF pels ingressos que obté a tot el món.
Segons Hisenda, Shakira va simular viure a Bahames per eludir impostos, però en realitat vivia a Barcelona, tot i passar bona part de l'any en viatges a l'estranger.
El 2013, Shakira va passar mig any gravant als Estats Units el programa 'The Voice' i va ser a finals d'aquell any, quan va tenir el seu primer fill amb Piqué, quan va decidir comprar una casa a Esplugues de Llobregat.
El gener de 2018, l'Agència Tributària va remetre un primer informe a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, que va obrir diligències d'investigació.
Després d'aquell anunci, els assessors de la cantant van decidir abonar 20 milions d'euros per saldar els comptes amb Hisenda relatius a l'any 2011, ja prescrit penalment.
Ho van fer no perquè admetessin el frau, sinó com a pas necessari per a regularitzar la situació.
96% d'ingressos fora d'Espanya
L'artista ha informat a través d'un comunicat aquest divendres a la tarda que "ha complert en tot moment amb les seves obligacions tributàries i no deu cap quantitat a la Hisenda espanyola".
A més, ha seguit els criteris i recomanacions precises dels seus assessors fiscals.
Segons el comunicat, el seu cas és "únic en ser una ciutadana estrangera a Espanya els ingressos de la qual procedeixen en la seva pràctica totalitat (96%) de l'estranger".
Shakira recorda que té una activitat professional "molt intensa fora d'Espanya" i, per tant, "la seva estructura familiar és molt diferent dels models convencionals".
Fins al 2015 Shakira assegura que mai va passar més de 183 dies a Espanya, la qual cosa està comprovat, i fins i tot passava llargues temporades amb els seus fills en altres països i singularment als Estats Units, d'on procedeix la major part dels seus compromisos laborals.
En aquest sentit, el pagament del deute estimat per l'Agència Tributària és una mostra, segons ella, de la seva "disposició a solucionar la discrepància", i s'ha realitzat malgrat l'existència de criteris tècnics contraris a la seva consideració com a resident fiscal a Espanya abans de 2015, assegura l'escrit.
Com que segons ella ja no existeix deute pendent, "l'únic tema de discussió és sobre la correcta interpretació de la norma al voltant de quan es va iniciar l'aplicació del criteri de residència fiscal a Espanya per part de l'artista". | [
"frau fiscal"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Hisenda creu que Shakira va simular la seva residència a Les Bahames entre 2011 i 2014 per a eludir impostos a Espanya. Segons la llei espanyola, si una persona viu almenys 183 dies a Espanya, ha de tributar a Espanya. La cantant sosté que la seva residència fiscal no va ser Espanya fins al 2015.",
"a2": "La cantant Shakira va defraudar Hisenda suposadament des del 2011 fins al 2014. L'ens explica que tothom ha de pagar els impostos a Espanya si passa més de mig any al país. La cantant va decidir pagar 20 milions d'euros corresponents a 2011 per tal de resoldre el problema, però Hisenda reitera que la cantant encara deu diners a l'Estat.",
"a3": "L’Agència Tributària espanyola considera que Shakira, malgrat ser estrangera, no haver tingut una residència oficial a Espanya i treballar sobretot a l’estranger, hauria d’haver tributat a Espanya entre el 2011 i el 2014. La cantant ha pagat 20 milions d'euros per a saldar els comptes amb Hisenda, tot i que considera que no va fer res malament."
},
"extractive": {
"a1": "L'Agència Tributària espanyola ha finalitzat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona Shakira per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014.\nL'arrel del conflicte es troba en la residència fiscal de l'artista, que va començar a viure algunes temporades a l'Estat espanyol el 2011, quan va començar a ser parella del futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué.\nL'artista ha informat a través d'un comunicat aquest divendres a la tarda que \"ha complert en tot moment amb les seves obligacions tributàries i no deu cap quantitat a la Hisenda espanyola\".\nFins al 2015 Shakira assegura que mai no va passar més de 183 dies a Espanya, la qual cosa està comprovada, i fins i tot passava llargues temporades amb els seus fills en altres països, i singularment als Estats Units, d'on procedeix la major part dels seus compromisos laborals. ",
"a2": "L'Agència Tributària espanyola ha finalitzat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona Shakira per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014.\nL'arrel del conflicte es troba en la residència fiscal de l'artista, que va començar a viure algunes temporades a l'Estat espanyol el 2011, quan va començar a ser parella del futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué.\nShakira va pagar 20 milions d'euros corresponents als deutes i interessos del 2011 fa uns mesos i en els últims dies ha abonat uns altres 14,5 milions pels exercicis 2012, 2013 i 2014.\nSegons el comunicat, el seu cas és \"únic en ser una ciutadana estrangera a Espanya els ingressos de la qual procedeixen en la seva pràctica totalitat (96%) de l'estranger\".",
"a3": "L'Agència Tributària espanyola ha finalitzat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona Shakira per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014. \nShakira, a través d'un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai no ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol.\nLa llei estableix que si un ciutadà passa més de la meitat de l'any, un mínim de 183 dies, a Espanya, se l'ha de considerar resident a efectes fiscals i ha de tributar en concepte d'IRPF pels ingressos que obté a tot el món.\nEn aquest sentit, el pagament del deute estimat per l'Agència Tributària és una mostra, segons ella, de la seva \"disposició a solucionar la discrepància\", i s'ha realitzat malgrat l'existència de criteris tècnics contraris a la seva consideració com a resident fiscal a Espanya abans de 2015, assegura l'escrit."
},
"extreme": {
"a1": "Hisenda espanyola investiga la cantant colombiana Shakira per presumpte frau fiscal, que s'hauria comès entre el 2011 i el 2014.",
"a2": "Hisenda reclama a Shakira els impostos del 2011 al 2014; afirma que va passar més de mig any al país.",
"a3": "L'Agència Tributària espanyola considera que Shakira hauria d’haver tributat a Espanya entre els anys 2011 i 2014."
}
} |
1,423 | L'OTAN intervindrà a Líbia | La pressió internacional creix contra Gaddafi. Els sublevats s'organitzen per marxar sobre Trípoli | Un blindat de l'exèrcit en mans dels sublevats a Shahat.
Foto: LM.
La situació a Líbia empitjora d'hora en hora.
La comunitat internacional planeja avui possibles sancions contra el govern, amb diverses reunions previstes, inclosa una d'urgent de l'OTAN per analitzar la situació i proveir, si cal, els recursos necessaris per ajudar en les possibles evacuacions massives.
El líder libi es troba acorralat: atrapat entre l'est del país que ja ha perdut i els intensos i violents combats a l'entorn de Trípoli, mentre la comunitat internacional accentua la pressió per tractar d'aturar el bany de sang.
Ni tan sols la missió Líbia a l'ONU no li fa costat, com han fet saber avui des de Ginebra.
En l'onzè dia de la insurrecció contra l'afeblit poder de Gaddafi, que ha acusat els seus oponents d'estar dirigits per Al Qaida, es multipliquen les iniciatives: reunions de l'ONU i de l'OTAN, propostes francobritàniques de sancions i embargaments, activació del Tribunal Penal Internacional…
Mentre a la regió oriental, petroliera, els sublevats armats s'organitzen per a una eventual marxa cap a Trípoli per manera de caçar el coronel libi al poder, la nit ha estat més tranquil·la a la capital i aquest matí els carrers estaven deserts i les botigues tancades.
Els periodistes a Bengasi, epicentre de la revolta a 1.000 quilòmetres de Trípoli, han vist milers de manifestants reunits davant el tribunal local, ara quarter general de la insurrecció.
Els combats
En una ciutat molt pròxima a la capital, Musratah (150 km a l'est) informacions no confirmades estableixen que els combats hi continuen.
A l'oest de Trípoli, a la vila de Zawiyah (60 km), els "terroristes" han executat diversos soldats, segons l'agència oficial Jana, mentre que segons el diari bengasí Quryna, 23 persones han estat mortes i 44 ferides en l'assalt de les forces de seguretat en aquesta ciutat.
Va ser als habitants d'aquesta ciutat a qui es va adreçar el "guia" de la revolució líbia, el més antic dirigent del món àrabr al poder des de fa més de 40 anys.
Va acusar, en un missatge d'àudio difós per la televisió estatal, Al Qaida d'orquestrar la insurrecció i donar als sublevats "drogues al·lucinògenes" i també va demanar als habitants que aturessin els partidaris d'Osama bin Laden.
D'una altra banda, segons testimonis arribats a Tunísia, la ciutat de Zouara ha estat "desertada per la policia i els militars".
L'oest del país, però, sembla encara en mans de les forces fidels a Gaddafi.
Els partidaris del "guia" es concentren a Trípoli, on la milícia Khamis disposaria d'un 9.000 combatents, tancs i avions, segons informacions no confirmades per ciutadans antiGaddafi a la ciutat d'Al-Baida (est).
Reunions d'urgència
París i Londres han proposat al Consell de Seguretat de l'ONU que es reuneix avui a les 2:00 h a Nova York un projecte de resolució que preveu un "embargament total d'armes", "sancions" i una recerca del TPI per crims contra la humanitat, segons la cap de la diplomàcia francesa, Michèle Alliot-Marie.
A Ginebra, el Consell dels Drets de l'Home de l'ONU ha d'adoptar una resolució reclamant una suspensió del país en l'organització així com una investigació independent sobre les violacions comeses durant la repressió, segons un projecte de resolució.
L'OTAN, també ha anunciat una reunió d'urgència per tractar sobre la situació a Líbia.
Evacuacions massives
Davant el caos libi, amb evacuacions en condicions difícils per terra, mar i aire, diversos països europeus, al capdavant dels qual Itàlia, s'inquieten per la crisi humanitària que pot comportar l'èxode de desenes de milers d'estrangers i de libis.
Uns 200 canadencs i una cinquantena de rumanesos han estat repatriats als seus països en les darreres hores.
La Xina ha anunciat haver evacuat ja 4.600 dels seus més de 30.000 ciutadans que treballen a Líbia, gràcies a una important operació naval, terrestre i aèria.
Líbia posseeix les majors reserves de petroli a l'Àfrica.
De fet, l'or negre ha seguit el seu increment en els mercats dijous, aconseguint preus rècord de més de dos anys a gairebé 120 dòlars el barril a Londres i més de 100 a Nova York.
En aquest sentit, la Casa Blanca ha manifestat que els Estats Units i el món podrien enfrontar-se a una interrupció del subministrament de petroli a causa de la crisi a Líbia, tot i que en països com Espanya pot disparar, en un moment molt delicat de la crisi, la inflació. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La comunitat internacional pensa a posar sancions i embargaments contra el govern libi, mentre Gaddafi, acorralat pels insurrectes a l'oest del país, acusa Al-Qaida de dirigir la revolta. D'altra banda, una colla de països encapçalats per Itàlia s'inquieten per la crisi humanitària que suposaran desenes de milers de desplaçats. Líbia té importants reserves de petroli.",
"a2": "Creix la tensió internacional pel conflicte a Líbia, on la situació sols empitjora. Les forces fidels a Gaddafi es mantenen a l'oest, però aquest ha acusat els seus oponents insurrectes de pertànyer a Al-Qaeda. Des de l'ONU i l'OTAN s'està treballant per a aturar el conflicte i diversos països estan evacuant els seus habitants del país.",
"a3": "La comunitat internacional planeja la millor manera d’afrontar l’empitjorament de la situació a Líbia, on els sublevats segueixen intentant atrapar Gaddafi i aquest els acusa de formar part d’Al Qaida. L’OTAN i l’ONU han convocat reunions d’emergència i planegen aplicar sancions, mentre diversos països han començat a repatriar el seus ciutadans. Tot això podria afectar el subministrament de petroli."
},
"extractive": {
"a1": "El líder libi es troba acorralat: atrapat entre l'est del país que ja ha perdut i els intensos i violents combats a l'entorn de Trípoli, mentre la comunitat internacional accentua la pressió per a tractar d'aturar el bany de sang.\nEn l'onzè dia de la insurrecció contra l'afeblit poder de Gaddafi, que ha acusat els seus oponents d'estar dirigits per Al Qaida, es multipliquen les iniciatives: reunions de l'ONU i de l'OTAN, propostes francobritàniques de sancions i embargaments, activació del Tribunal Penal Internacional…\nDavant el caos libi, amb evacuacions en condicions difícils per terra, mar i aire, diversos països europeus, al capdavant dels qual Itàlia, s'inquieten per la crisi humanitària que pot comportar l'èxode de desenes de milers d'estrangers i de libis.\nEn aquest sentit, la Casa Blanca ha manifestat que els Estats Units i el món podrien enfrontar-se a una interrupció del subministrament de petroli a causa de la crisi a Líbia, tot i que en països com Espanya pot disparar, en un moment molt delicat de la crisi, la inflació.",
"a2": "La comunitat internacional planeja avui possibles sancions contra el govern, amb diverses reunions previstes, inclosa una d'urgent de l'OTAN per a analitzar la situació i proveir, si cal, els recursos necessaris per a ajudar en les possibles evacuacions massives.\nEn l'onzè dia de la insurrecció contra l'afeblit poder de Gaddafi, que ha acusat els seus oponents d'estar dirigits per Al Qaida, es multipliquen les iniciatives: reunions de l'ONU i de l'OTAN, propostes francobritàniques de sancions i embargaments, activació del Tribunal Penal Internacional…\nA l'oest de Trípoli, a la vila de Zawiyah (60 km), els \"terroristes\" han executat diversos soldats, segons l'agència oficial Jana, mentre que segons el diari bengasí Quryna, 23 persones han estat mortes i 44 ferides en l'assalt de les forces de seguretat en aquesta ciutat.\nDavant el caos libi, amb evacuacions en condicions difícils per terra, mar i aire, diversos països europeus, al capdavant dels qual Itàlia, s'inquieten per la crisi humanitària que pot comportar l'èxode de desenes de milers d'estrangers i de libis.",
"a3": "La comunitat internacional planeja avui possibles sancions contra el govern, amb diverses reunions previstes, inclosa una d'urgent de l'OTAN per a analitzar la situació i proveir, si cal, els recursos necessaris per a ajudar en les possibles evacuacions massives.\nEn l'onzè dia de la insurrecció contra l'afeblit poder de Gaddafi, que ha acusat els seus oponents d'estar dirigits per Al Qaida, es multipliquen les iniciatives: reunions de l'ONU i de l'OTAN, propostes francobritàniques de sancions i embargaments, activació del Tribunal Penal Internacional….\nParís i Londres han proposat al Consell de Seguretat de l'ONU que es reuneix avui a les 2:00 h a Nova York un projecte de resolució que preveu un \"embargament total d'armes\", \"sancions\" i una recerca del TPI per crims contra la humanitat, segons la cap de la diplomàcia francesa, Michèle Alliot-Marie.\nEn aquest sentit, la Casa Blanca ha manifestat que els Estats Units i el món podrien enfrontar-se a una interrupció del subministrament de petroli a causa de la crisi a Líbia, tot i que en països com Espanya pot disparar, en un moment molt delicat de la crisi, la inflació."
},
"extreme": {
"a1": "La comunitat internacional reacciona al caos libi: Gaddafi està acorralat pels revoltats i es preveuen desenes de milers d'evacuats.",
"a2": "Les forces insurrectes avancen contra Gaddafi a Líbia i creix la tensió internacional a causa del conflicte.",
"a3": "La comunitat internacional planeja com afrontar la situació a Líbia, frenar el conflicte i facilitar les evacuacions."
}
} |
1,844 | Les obres del corredor mediterrani obligaran a tallar quatre mesos un tram de Rodalies | Es preveu tallar l'R4 entre Martorell i el Penedès durant l'estiu vinent | Operaris d'Adif treballen a bon ritme des de fa unes setmanes en les obres d'implementació de l'ample de via internacional entre les poblacions de Castellbisbal i Martorell, una infraestructura imprescindible per desplegar el corredor mediterrani.
Les obres però, per la seva complexitat, obligaran l'estiu vinent a tallar entre tres i quatre mesos l'R4 de Rodalies entre Martorell i el Penedès, quan la línia registra menys usuaris, per poder fer les millores previstes al túnel que travessa el nucli urbà de Martorell.
Durant una visita d'obres a la zona, Alejandro Faundez, subdirector de Construcció d'Adif, ha explicat que l'alternativa al tancament implicava un any i mig de circulació degradada a via única, el que hagués ocasionat afectacions diàries.
Quan encara falta un any, Adif i els operadors estudien un pla de transport alternatiu per minimitzar les afectacions.
Més enllà del gran trànsit de trens que hi passen, uns 1.500 setmanals entre els de l'R4 de Rodalies i els de mercaderies, una de les densitats més importants de l'Estat, Faundez ha explicat que la complexitat de les obres, que es farà en tres trams amb un cost de 109 milions d'euros comptant la licitació i els materials, rau en el fet que s'han de reformar quatre túnels, entre ells el que passa pel nucli urbà de Martorell.
Sense balast
Les obres que s'hi faran permetran rebaixar el túnel entre 80 centímetres i un metre cinquanta per permetre el pas de combois carregats de camions, incrementar la velocitat dels actuals 30 quilòmetres per hora als 120, així com millorar la seguretat i la il·luminació, Una de les millores, per exemple, serà substituir l'actual balast pel que s'anomena via en placa, una superfície de formigó més fàcil de mantenir i de caminar-hi en cas d'incidència a dins el túnel.
A banda del túnel de Martorell, també es milloraran el de Castellbisbal, el d'entrada a la zona logística de Seat i un antic túnel ferroviari també a Castellbisbal que passa sota la urbanització de Costablanca.
En aquest últim ja s'hi està treballant netejant tota la brutícia acumulada en els 40 anys que porta fora de servei.
La seva posada al dia és molt important perquè, a banda d'unir l'estació de Castellbisbal i el viaducte del Llobregat, permetrà tenir un carril addicional durant les obres i un tercer un cop finalitzin, el que farà molt més fluida la línia i donarà marge en cas d'incidències a la via principal.
Una altra actuació en paral·lel en aquest túnel serà la col·locació de 740 metres quadrats de pantalles per tal de reduir l'impacte acústic generat per la circulació de trens en les cases construïdes a tocar del què era l'antiga via i la construcció d'una passarel·la.
La previsió d'Adif és que les obres en aquest túnel finalitzin abans d'un any per, a continuació, començar a treballar en els altres dos.
Aquests dies també es treballa en la renovació de la via del ramal d'accés a la factoria de Seat a Martorell amb la substitució de les travesses per adaptar-les a l'ample de via internacional i l'adequació de la seguretat al túnel pel que s'hi accedeix.
Alejandro Faundez ha destacat que que la connexió del tram amb l'estació de Castellbisbal, que ja està unida amb França per ample internacional -per això se l'anomena 'La porta d'Europa'-, permetrà que empreses com Seat, Celsa, els ports de Barcelona o Tarragona i el seu Complex Petroquímic, "guanyin en competitivitat" al poder enviar les seves mercaderies directament sense haver de passar per Portbou a fer el canvi de l'ample ibèric a l'internacional.
"Més que freqüències, es guanyarà un estalvi en temps i costos.
En una altre fase, el projecte preu construir un ramal similar al que arriba a Seat unint l'estació de Castellbisbal amb les factories de Celsa-Gonvarri-Gonvauto mitjançant un pas que passi per sota de l'autopista AP-7.
Pel que fa al termini de finalització de les obres, Faundez preveu que estiguin enllestides en uns 18 mesos.
Això no vol dir, ha puntualitzat, que entrin en funcionament immediatament perquè això ho decidirà l'operador un cop l’Agència de Seguretat Ferroviària hagi donat el llum verd. | [
"infraestructures"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Les obres per a adaptar l'ample de les vies entre Castellbisbal i Martorell a l'amplada internacional han començat. La complexitat de les obres requerirà el tall de l'R4 durant tres o quatre mesos l'estiu que ve. També es col·locaran pantalles per a reduir el soroll a les cases construïdes a tocar de l'antiga via.",
"a2": "Els operaris d'Adif ja han començat a treballar en el canvi d'amplària de la via entre Castellbisbal i Martorell, tasca imprescindible per a poder acabar el corredor mediterrani. Es preveu que, a causa d'això, s'hagi de tallar la línia R4 entre Martorell i el Penedès els mesos d'estiu, ja que és quan menys trànsit hi ha.",
"a3": "Adif ha començat les obres per a implementar l’ample de via internacional entre Castellbisbal i Martorell. El projecte, que inclou la renovació de diferents túnels, requerirà tallar el servei de rodalies entre Martorell i el Penedès a l’estiu. A més, també s’està renovant el ramal d'accés a la factoria de Seat a Martorell per a facilitar el transport internacional de mercaderies."
},
"extractive": {
"a1": "Operaris d'Adif treballen a bon ritme des de fa unes setmanes en les obres d'implementació de l'ample de via internacional entre les poblacions de Castellbisbal i Martorell, una infraestructura imprescindible per a desplegar el corredor mediterrani.\nMés enllà del gran trànsit de trens que hi passen, uns 1.500 setmanals entre els de l'R4 de Rodalies i els de mercaderies, una de les densitats més importants de l'Estat, Faundez ha explicat que la complexitat de les obres, que es farà en tres trams amb un cost de 109 milions d'euros comptant la licitació i els materials, rau en el fet que s'han de reformar quatre túnels, entre ells el que passa pel nucli urbà de Martorell.\nUna altra actuació en paral·lel en aquest túnel serà la col·locació de 740 metres quadrats de pantalles per tal de reduir l'impacte acústic generat per la circulació de trens en les cases construïdes a tocar del què era l'antiga via i la construcció d'una passarel·la.\nAlejandro Faundez ha destacat que la connexió del tram amb l'estació de Castellbisbal, que ja està unida amb França per ample internacional -per això se l'anomena \"La porta d'Europa\"-, permetrà que empreses com Seat, Celsa, els ports de Barcelona o Tarragona i el seu Complex Petroquímic, \"guanyin en competitivitat\" en poder enviar les seves mercaderies directament sense haver de passar per Portbou a fer el canvi de l'ample ibèric a l'internacional.",
"a2": "Les obres però, per la seva complexitat, obligaran l'estiu vinent a tallar entre tres i quatre mesos l'R4 de Rodalies entre Martorell i el Penedès, quan la línia registra menys usuaris, per a poder fer les millores previstes al túnel que travessa el nucli urbà de Martorell.\nA banda del túnel de Martorell, també es milloraran el de Castellbisbal, el d'entrada a la zona logística de Seat i un antic túnel ferroviari també a Castellbisbal que passa sota la urbanització de Costablanca.\nLa previsió d'Adif és que les obres en aquest túnel finalitzin abans d'un any per, a continuació, començar a treballar en els altres dos.\nAlejandro Faundez ha destacat que la connexió del tram amb l'estació de Castellbisbal, que ja està unida amb França per ample internacional -per això se l'anomena \"La porta d'Europa\"-, permetrà que empreses com Seat, Celsa, els ports de Barcelona o Tarragona i el seu Complex Petroquímic, \"guanyin en competitivitat\" en poder enviar les seves mercaderies directament sense haver de passar per Portbou a fer el canvi de l'ample ibèric a l'internacional.",
"a3": "Operaris d'Adif treballen a bon ritme des de fa unes setmanes en les obres d'implementació de l'ample de via internacional entre les poblacions de Castellbisbal i Martorell, una infraestructura imprescindible per a desplegar el corredor mediterrani.\nLes obres però, per la seva complexitat, obligaran l'estiu vinent a tallar entre tres i quatre mesos l'R4 de Rodalies entre Martorell i el Penedès, quan la línia registra menys usuaris, per a poder fer les millores previstes al túnel que travessa el nucli urbà de Martorell.\nLes obres que s'hi faran permetran rebaixar el túnel entre 80 centímetres i un metre cinquanta per a permetre el pas de combois carregats de camions, incrementar la velocitat dels actuals 30 quilòmetres per hora als 120, així com millorar la seguretat i la il·luminació. Una de les millores, per exemple, serà substituir l'actual balast pel que s'anomena via en placa, una superfície de formigó més fàcil de mantenir i de caminar-hi en cas d'incidència a dins el túnel.\nAlejandro Faundez ha destacat que la connexió del tram amb l'estació de Castellbisbal, que ja està unida amb França per ample internacional -per això se l'anomena \"La porta d'Europa\"-, permetrà que empreses com Seat, Celsa, els ports de Barcelona o Tarragona i el seu Complex Petroquímic, \"guanyin en competitivitat\" en poder enviar les seves mercaderies directament sense haver de passar per Portbou a fer el canvi de l'ample ibèric a l'internacional."
},
"extreme": {
"a1": "Adif ha començat les obres per a dotar de l'ample internacional a les vies entre Castellbisbal i Martorell.",
"a2": "Adif treballa pel canvi d'amplària de la via entre Castellbisbal i Martorell, una tasca imprescindible per a acabar el corredor mediterrani.",
"a3": "Adif ha començat les obres per a millorar la infraestructura ferroviària i renovar diversos túnels entre Castellbisbal i Martorell."
}
} |
2,643 | Albiol creu que la dimissió d'Aguirre és "poc oportuna" perquè "la situació política ja està prou moguda" per al PP | El líder dels populars catalans veuria "un disbarat" que el PSOE acceptés el referèndum que demana Podem però veu a Pedro Sánchez capaç "de tot" per governar | El líder del PPC, Xavier García Albiol, ha assegurat aquest dilluns, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que veu "poc oportuna" en el temps la decisió d'Esperanza Aguirre de deixar la presidència del PP madrileny.
I és que Albiol considera que la "situació política està prou moguda" per al PP a hores d'ara "com per afegir" la dimissió de la líder dels populars a l'Ajuntament de Madrid.
D'altra banda, preguntat per les negociacions entre PSOE i Podem i la proposta del referèndum a Catalunya, García Albiol ha deixat molt clar que per a ell seria "un disbarat" que els socialistes cedissin a la pretensió de Podem, però també assegura que veu a Pedro Sánchez disposat "a tot per governar".
"És capaç de pactar amb el diable", ha dit, tot afirmant que veu encara possible que els socialistes acabin acceptant la consulta sobre la independència.
Pel que fa a la dimissió de la presidenta del PP de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, el líder del PPC ha deixat ben clar que, al seu parer, la decisió no arriba en un bon moment i no ajuda a la situació que viuen els populars actualment.
"En aquests moments es poc oportuna la dimissió i podia haver esperat uns dies o un temps, perquè la situació política està prou moguda com per afegir la decisió d'Aguirre", ha dit, tot assegurant que si la popular ha preferit plegar del seu càrrec orgànic ara "s'ha de respectar i punt".
Una de les situacions que es poden complicar per al PP amb aquesta dimissió és la negociació d'un possible govern espanyol on els populars tinguessin algun paper.
En aquest sentit, García Albiol ha desvinculat el fet d'Aguirre d'aquestes converses i ha tornat a insistir que un "gran acord" entre PP i PSOE seria "la millor opció" per governar Espanya.
Amb tot, creu que les negociacions d'uns i altres no fructificaran i que, finalment, s'hauran de repetir comicis a les Corts Espanyoles.
"Molt em temo que anirem a noves eleccions al juny.
Si hagués de fer una aposta, apostaria que anem a eleccions", ha dit.
En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que Mariano Rajoy tornaria a ser el candidat del PP a la presidència del govern espanyol si hi ha nous comicis, però no té "tant clar" que el del PSOE tornés a ser Pedro Sánchez.
"Jo el que espero si es repeteixin les eleccions, és que al final el PSOE entengui que l'única possibilitat és un acord d'Estat entre PP i PSOE, com passa a altres països de la UE", ha conclòs Albiol.
D'altra banda, preguntat per l'intercanvi de propostes per un possible acord que estan fent públiques PSOE i Podem, i específicament sobre la condició "imprescindible" de Pablo Iglesias per celebrar un referèndum a Catalunya, Albiol ha posat en dubte que la negativa dels socialistes a la consulta es mantingui.
"Em semblaria un disbarat que el PSOE acceptés un referèndum que pretén rebentar el país i fraccionar Espanya.
Però de Pedro Sánchez espero de tot i no em sorprendria que busqués algun tipus d'excusa per mantenir les esperances o expectatives a Podem.
No descarto que ho mantingui amb un o altre nom.
Pedro Sánchez està disposat a pactar amb el diable per governar .
No té principis", ha sentenciat.
L'homenatge a Muriel Casals i el "partidisme"
García Albiol ha aprofitat que mostrava públicament el condol a la família, amics i companys de la diputada de JxSí i expresidenta d'Òmnium, Muriel Casals, per la seva mort, per llençar un missatge d'advertència al Govern de cara a l'acte de reconeixement previst per a aquesta setmana.
En aquest sentit, ha reclamat a l'executiu català que intenti "mantenir un cert to institucional i no intentem convertir l'homenatge en acte partidista, perquè ens complicaria la situació a tots plegats". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Tot i que respecta la seva decisió, el líder del PP a Catalunya, García Albiol, ha declarat que pensa que no és un bon moment perquè Esperanza Aguirre deixi la presidència del PP de Madrid. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha afirmat també que creu que un pacte PP-PSOE al govern espanyol seria la millor opció per a Espanya.",
"a2": "García Albiol veu la dimissió d'Esperanza Aguirre com a inoportuna, ja que el panorama polític actual és prou convuls i això només afegeix més inestabilitat. A més, ha explicat que l'acord entre el PSOE i Podem és \"un disbarat\", perquè pensa que Pedro Sánchez acceptaria qualsevol cosa a canvi d'arribar al Govern, fins i tot un referèndum.",
"a3": "Xavier García Albiol ha comentat que, degut a la inestabilitat política, la dimissió d’Esperanza Aguirre com a presidenta del PP de la Comunitat de Madrid no arriba en el millor moment. A més, ha criticat Pedro Sánchez per voler governar a qualsevol preu i ha opinat que el PP i el PSOE haurien d'arribar a un acord de govern."
},
"extractive": {
"a1": "El líder del PPC, Xavier García Albiol, ha assegurat aquest dilluns, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que veu \"poc oportuna\" en el temps la decisió d'Esperanza Aguirre de deixar la presidència del PP madrileny.\n\"És capaç de pactar amb el diable\", ha dit, tot afirmant que veu encara possible que els socialistes acabin acceptant la consulta sobre la independència.\nEn aquest sentit, García Albiol ha desvinculat el fet d'Aguirre d'aquestes converses i ha tornat a insistir que un \"gran acord\" entre PP i PSOE seria \"la millor opció\" per a governar Espanya.\nD'altra banda, preguntat per l'intercanvi de propostes per a un possible acord que estan fent públiques PSOE i Podem, i específicament sobre la condició \"imprescindible\" de Pablo Iglesias per a celebrar un referèndum a Catalunya, Albiol ha posat en dubte que la negativa dels socialistes a la consulta es mantingui.",
"a2": "I és que Albiol considera que la \"situació política està prou moguda\" per al PP a hores d'ara \"com per a afegir\" la dimissió de la líder dels populars a l'Ajuntament de Madrid.\nD'altra banda, preguntat per les negociacions entre PSOE i Podem i la proposta del referèndum a Catalunya, García Albiol ha deixat molt clar que per a ell seria \"un disbarat\" que els socialistes cedissin a la pretensió de Podem, però també assegura que veu a Pedro Sánchez disposat \"a tot per a governar\".\nD'altra banda, preguntat per l'intercanvi de propostes per a un possible acord que estan fent públiques PSOE i Podem, i específicament sobre la condició \"imprescindible\" de Pablo Iglesias per a celebrar un referèndum a Catalunya, Albiol ha posat en dubte que la negativa dels socialistes a la consulta es mantingui.\nUna de les situacions que es poden complicar per al PP amb aquesta dimissió és la negociació d'un possible govern espanyol on els populars tinguessin algun paper.",
"a3": "D'altra banda, preguntat per les negociacions entre PSOE i Podem i la proposta del referèndum a Catalunya, García Albiol ha deixat molt clar que per a ell seria \"un disbarat\" que els socialistes cedissin a la pretensió de Podem, però també assegura que veu a Pedro Sánchez disposat \"a tot per a governar\". \nPel que fa a la dimissió de la presidenta del PP de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, el líder del PPC ha deixat ben clar que, al seu parer, la decisió no arriba en un bon moment i no ajuda a la situació que viuen els populars actualment.\n\"Jo el que espero si es repeteixin les eleccions, és que al final el PSOE entengui que l'única possibilitat és un acord d'Estat entre PP i PSOE, com passa a altres països de la UE\", ha conclòs Albiol.\nGarcía Albiol ha aprofitat que mostrava públicament el condol a la família, amics i companys de la diputada de JxSí i expresidenta d'Òmnium, Muriel Casals, per la seva mort, per a llençar un missatge d'advertència al Govern de cara a l'acte de reconeixement previst per a aquesta setmana."
},
"extreme": {
"a1": "Xavier García Albiol creu que no és un bon moment perquè Aguirre deixi la presidència del PP madrileny.",
"a2": "La dimissió d'Esperanza Aguirre no té bona rebuda al PPC per la inestabilitat política existent actualment.",
"a3": "García Albiol ha afirmat que la dimissió d’Esperanza Aguirre no arriba en el millor moment i ha criticat Pedro Sánchez."
}
} |
1,612 | La víctima de la violació múltiple a Manresa: «La meva vida des d'aleshores és una puta merda» | La noia declara davant del jutge que en cap cas va donar consentiment a tenir relacions sexuals amb els quatre acusats | La víctima de l'agressió sexual múltiple l'any 2019 a Manresa -que en el moment dels fets era menor- ha declarat aquest divendres durant el judici que des que va patir la violació la seva vida ha canviat totalment.
Assegura que pateix ansietat i depressió, que gairebé no surt de casa i que ha abandonat els estudis.
"Des de llavors, la meva vida és una puta merda", ha assegurat.
També afirma que té molts atacs de pànic i ansietat i que s'ha engreixat 40 quilos en un any i mig.
La víctima ha dit que era plenament conscient que l'estaven violant i que va manifestar als agressors que no volia tenir relacions sexuals amb ells "amb tots els recursos" que tenia a l'abast.
Tot i admetre que va beure alcohol, ha deixat clar que "sabia exactament què passava": "No anava prou beguda per perdre el coneixement".
Aquest divendres ha arrencat a l'Audiència de Barcelona el judici per una agressió múltiple a Manresa el 13 de juliol de 2019.
La víctima, que en el moment dels fets tenia 17 anys, ha declarat durant el judici que al voltant de les vuit del vespre va conèixer un grup de nois a la plaça Europa de Manresa i que, acompanyada per alguns d'ells, va anar al seu pis "per fer temps" abans de marxar a la festa major de Sant Vicenç de Castellet.
Diu que li van oferir alcohol -que va consumir- i també un porro.
"Vam estar ballant amb música magrebí i vam estar molt a gust", ha relatat la jove, que ha deixat clar que "no va haver-hi cap insinuació per part seva ni tampoc per part d'ells".
Al cap d'una estona, segons el relat de la víctima, els nois li van dir que la veien molt malament i que necessitava descansar.
"M'hi vaig negar, però van insistir molt i em van portar des del menjador cap a una habitació".
A partir d'aquí, ha relatat la víctima, és quan van començar les agressions sexuals.
Diu que els quatre acusats van entrar a l'habitació un per un i que, almenys tres d'ells, van penetrar-la.
La víctima ha explicat que va manifestar als agressors "amb tots els recursos que podia" que no volia tenir relacions sexuals amb ells: "Vaig intentar aixecar-me, cridar, vaig dir que paressin...".
Tot i això, ha assegurat que no van fer-li cas i ningú va ajudar-la.
La víctima ha relatat que, quan va marxar el quart agressor de l'habitació, va passar una estona en què no hi entrava ningú i va ser quan va aprofitar per agafar un mòbil de sobre el llit (el feien servir com a lot per il·luminar-se) per trucar al 112 i demanar ajuda.
"Em van fer moltes preguntes i en el moment de passar-me amb els Mossos va entrar el quart noi i em va agafar el telèfon", ha relatat.
La víctima va insistir al noi que la deixés marxar i, segons el seu relat, van deixar-la sortir acompanyada per dos o tres d'ells.
Un cop al carrer, va demanar-los un telèfon per trucar a la seva mare, però enlloc d'això va tornar a trucar al 112.
En adonar-se'n, els joves van marxar corrents i, quan van arribar els Mossos, ja no hi eren.
El trauma de després
La víctima diu que, des de llavors, la seva vida ha canviat completament.
Assegura que ha patit depressió i que ha perdut el contacte amb familiars i amics.
També diu que ha tingut molts atacs de pànic i ansietat que li dificulten respirar.
"Recordo constantment què va passar i ha estat molt dur", ha manifestat.
També ha assegurat que té "fòbia als homes magrebins" i que no se sent segura anant sola pel carrer.
A més, ha dit que ha hagut de deixar els estudis.
Aquest divendres també ha sigut el torn dels interrogatoris a alguns dels testimonis, com ara diversos mossos d'esquadra.
Una de les agents ha afirmat que, quan van anar a fer la inspecció ocular a l'habitació, van trobar-se el precinte trencat.
També ha relatat que el pis estava molt brut i que, fins i tot, hi havia defecacions d'animals.
Un altre mosso ha dit que a la víctima que no se la veia molt afectada pel consum d'alcohol i que les seves explicacions eren coherents.
Alguns agents han coincidit en afirmar que la víctima va reconèixer ràpidament els acusats.
La fiscalia demana per a cadascun dels acusats 55 anys de presó.
Tres estan acusats del delicte d'agressió sexual consumat i de cooperar perquè dos d'ells també hi participessin. ho fessin Al quart, li imposa un intent d'agressió sexual i d'ajudar als altres tres a fer-ho.
Així mateix, xifra en 40.600 euros els diners que haurien d'abonar els quatre acusats a la víctima en concepte de responsabilitat civil pels danys psicològics i físics causats. | [
"tribunals"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un any i mig després dels fets, la víctima d'una agressió múltiple a Manresa diu que \"la seva vida és una merda\" i que ha patit depressió a conseqüència de l'agressió. Tres dels acusats ho estan per agressió sexual consumada i cooperar amb els dos altres. Al quart, el jutge l'acusa d'intent d'agressió sexual i ajudar els altres.",
"a2": "La vida de la víctima de l'agressió sexual múltiple de Manresa ha explicat que la seva vida ara és un infern. Després de la violació per part de quatre homes, la noia, menor en aquell moment, ha relatat que pateix ansietat i depressió. S'ha interrogat a alguns mossos, i un afirma que la noia no es veia afectada per l'alcohol.",
"a3": "Una noia víctima de violació múltiple a Manresa quan tenia 17 anys ha declarat a l’Audiència de Barcelona que, durant els fets, va ser conscient en tot moment que l’estaven violant, va intentar resistir-se, sense èxit, i va trucar al número d'emergències. Així mateix, ha afirmat que les seqüeles li han impedit seguir amb la seva vida normal."
},
"extractive": {
"a1": "La víctima de l'agressió sexual múltiple l'any 2019 a Manresa -que en el moment dels fets era menor- ha declarat aquest divendres durant el judici que des que va patir la violació la seva vida ha canviat totalment.\nLa víctima ha dit que era plenament conscient que l'estaven violant i que va manifestar als agressors que no volia tenir relacions sexuals amb ells \"amb tots els recursos\" que tenia a l'abast.\nAssegura que ha patit depressió i que ha perdut el contacte amb familiars i amics.\nTres estan acusats del delicte d'agressió sexual consumat i de cooperar perquè dos d'ells també hi participessin.",
"a2": "La víctima de l'agressió sexual múltiple l'any 2019 a Manresa -que en el moment dels fets era menor- ha declarat aquest divendres durant el judici que des que va patir la violació la seva vida ha canviat totalment.\nLa víctima ha dit que era plenament conscient que l'estaven violant i que va manifestar als agressors que no volia tenir relacions sexuals amb ells \"amb tots els recursos\" que tenia a l'abast.\nLa víctima ha relatat que, quan va marxar el quart agressor de l'habitació, va passar una estona en què no hi entrava ningú i va ser quan va aprofitar per a agafar un mòbil de sobre el llit (el feien servir com a lot per a il·luminar-se) per a trucar al 112 i demanar ajuda.\nUn altre mosso ha dit que a la víctima que no se la veia molt afectada pel consum d'alcohol i que les seves explicacions eren coherents.",
"a3": "La víctima de l'agressió sexual múltiple l'any 2019 a Manresa -que en el moment dels fets era menor- ha declarat aquest divendres durant el judici que des que va patir la violació la seva vida ha canviat totalment.\nLa víctima ha dit que era plenament conscient que l'estaven violant i que va manifestar als agressors que no volia tenir relacions sexuals amb ells \"amb tots els recursos\" que tenia a l'abast.\nLa víctima, que en el moment dels fets tenia 17 anys, ha declarat durant el judici que al voltant de les vuit del vespre va conèixer un grup de nois a la plaça Europa de Manresa i que, acompanyada per alguns d'ells, va anar al seu pis \"per a fer temps\" abans de marxar a la festa major de Sant Vicenç de Castellet.\nLa víctima ha relatat que, quan va marxar el quart agressor de l'habitació, va passar una estona en què no hi entrava ningú i va ser quan va aprofitar per a agafar un mòbil de sobre el llit (el feien servir com a lot per a il·luminar-se) per a trucar al 112 i demanar ajuda."
},
"extreme": {
"a1": "La víctima d'una agressió múltiple a Manresa assegura que ha patit depressió i s'ha engreixat més de 40 quilos.",
"a2": "La noia de la violació de Manresa arrastra traumes psicològics i afirma que la seva vida és \"una puta merda\".",
"a3": "La víctima d’una agressió sexual múltiple a Manresa ha explicat els fets i les seves seqüeles a l'Audiència de Barcelona."
}
} |
1,916 | El bloc constitucionalista no mostra esquerdes en el debat de la reforma | Rajoy avisa que només acceptarà una reforma cosmètica i que la unitat d'Espanya ha d'estar fora del debat | Fernández desaira el PSC i es nega a que es revisi el concepte de nació i a que Catalunya sigui reconeguda com a tal | C's carrega contra el referèndum català i els dirigents de Podem es queden sols en la recepció al Congrés acceptant-lo | Demanen que la Constitució no perdi suports en la reforma però es deixa al marge els que qüestionen l'actual model d'estat | El bloc constitucionalista de 254 dels 350 diputats del Congrés que formen el PP, el PSOE i C's gaudeix de bona salut quan d'arribar a consensos sobre la unitat d'Espanya es tracta.
A la recepció del dia de la Constitució, aquest dimarts a la cambra baixa, les declaracions dels seus líders han deixat clar que la reforma constitucional és possible i que, fins i tot, té possibilitats de ser abordada aquesta legislatura.
Ara bé, la unitat d'Espanya i la seva condició d'única nació de l'Estat no estarà en entredit si es reforma un text que té 38 anys que encara se sacralitza però del que ja espanta menys la reforma.
El més contundent ha estat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha afirmat que abans de posar-s'hi cal tenir molt clar "a on es vol arribar, a què s'està disposat i fins on es vol arribar".
"A la vida hi ha determinades operacions de les que cal saber el principi i el final, aquest és un assumpte que vol prudència i no frivolitzar", ha avisat.
El líder del PP ha indicat que la reforma és possible però que cal que abans de posar-s'hi estigui clar "que es vol tocar i què no" i que és el que cal preservar.
Ell ho té clar: "la unitat d’Espanya, la sobirania nacional, la igualtat, els drets i llibertats, la pertinença a la UE i els pilars bàsics estat del benestar", ha afirmat.
El PSOE no vol canviar l'article de la unitat d'Espanya
Rajoy ha dit que, a partir de les seves línies vermelles, es pot parlar i que la manca de majories no pot ser "obstacle per fer les coses bé".
De fet, s'ha mostrat satisfet de l'arrencada de la legislatura i els acords amb el PSOE en temes com el salari mínim o el sostre de despesa.
I els socialistes, o si més no la seva actual gestora, estan disposat a respectar-les.
El seu president, Javier Fernández, ha explicat que toca "reformar i no canviar" la Constitució.
Ha descartat la pretensió del PSC de que Catalunya sigui reconeguda com a nació.
"Hi ha una sola nació, que és sobirana, i una única ciutadania.
Podem parlar de sentiments, però quan parlem de Constitució i de drets només té un significat nació, que no és altre que de l’article 2, que no volem canviar", ha afirmat el president d'Astúries.
Rivera i Podem, a la grenya per Catalunya
Albert Rivera, de Ciutadans, també ha tancat files amb socialistes i populars en aquest assumpte.
"Parlem de modernització i actualització, no de ruptura i l'únic debat possible és el de les reformes polítiques", ha avisat.
Rivera s'ha mostrat segur que molts catalans, també independentistes, avalarien la reforma si es canvia el Senat o es limiten els aforaments.
El líder de la formació liberal ha deixat anar crítiques soterrades a Podem per defensar el referèndum català.
L'han respost Pablo Echenique i Carolina Bescansa (ni Pablo Iglesias ni Íñigo Errejón eren a la recepció), que si bé no han posat el dret a decidir com la gran prioritat política sí que han afirmat que ha de formar part del nou catàleg de drets.
"Les nacionalitats han de poder expressar com es volen relacionar en l’estructura territorial del país", ha asseverat.
Absència de representats sobiranistes
Només cinc presidents autonòmics, tots del PP o del PSOE, han assistit a la recepció, on no hi havia ni els líders de Podem ni representants d'ERC, el PDECat o el PNB.
La presidenta del Congrés, la popular Ana Pastor, ha dictat un discurs davant els principals representants de la judicatura, la política i l'estament militar.
Ha afirmat que les Les institucions "no poden ser part del problema" i que la pervivència del text es basa "en la capacitat de canviar i no caure en l’immobilisme".
Però com Rajoy ha aconsellat "prudència" i no reformar la Constitució "al marge de si mateixa".
Tots clamen perquè no tingui menys consens que al 1978 i perquè no deixi de ser "la de tots", però ningú compta ja amb els sobiranistes o amb els que qüestionen l'actual estructura territorial de l'Estat. | [
"dia de la constitució"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els líders dels partits constitucionalistes (PP, PSOE i C's) han deixat clar a la recepció amb motiu del Dia de la Constitució que la modificació de la Constitució és possible, tot i que consideren que les reformes han de tenir límits. No es vol modificar l'estatus actual del dret a decidir dins la Constitució.",
"a2": "PP, PSOE i Ciutadans estan d'acord amb reformar, que no canviar, la Constitució del 78. Rajoy ha deixat ben clar que la unitat d'Espanya no es toca, i que s'han de parlar bé quines serien les línies vermelles abans de tot. D'altra banda, Podem ha respost que dóna suport a la independència.",
"a3": "Durant la recepció del dia de la Constitució, diferents representants del PP, el PSOE i Cs han fet declaracions sobre una possible reforma constitucional i han coincidit en voler mantenir la unitat d’Espanya i la sobirania nacional. Segons Rajoy, abans de modificar la Constitució, és important tenir clar què es vol aconseguir i que cal preservar."
},
"extractive": {
"a1": "A la recepció del dia de la Constitució, aquest dimarts a la cambra baixa, les declaracions dels seus líders han deixat clar que la reforma constitucional és possible i que, fins i tot, té possibilitats de ser abordada aquesta legislatura.\nEl líder del PP ha indicat que la reforma és possible, però abans cal posar-s'hi i que estigui clar \"què es vol tocar i què no\" i què és el que cal preservar. Ell ho té clar: \"La unitat d’Espanya, la sobirania nacional, la igualtat, els drets i llibertats, la pertinença a la UE i els pilars bàsics de l'Estat del benestar\", ha afirmat.\nEl PSOE no vol canviar l'article de la unitat d'Espanya Rajoy ha dit que, a partir de les seves línies vermelles, es pot parlar i que la manca de majories no pot ser \"obstacle per a fer les coses bé\".\nTots clamen perquè no tingui menys consens que al 1978 i perquè no deixi de ser \"la de tots\", però ningú no compta ja amb els sobiranistes o amb els que qüestionen l'actual estructura territorial de l'Estat.",
"a2": "Ara bé, la unitat d'Espanya i la seva condició d'única nació de l'Estat no estarà en entredit si es reforma un text que té 38 anys que encara se sacralitza però del que ja espanta menys la reforma.\nEl líder del PP ha indicat que la reforma és possible, però abans cal posar-s'hi i que estigui clar \"que es vol tocar i què no\" i que és el que cal preservar.\n\"Parlem de modernització i actualització, no de ruptura i l'únic debat possible és el de les reformes polítiques\", ha avisat.\nL'han respost Pablo Echenique i Carolina Bescansa (ni Pablo Iglesias ni Íñigo Errejón eren a la recepció), que si bé no han posat el dret a decidir com la gran prioritat política, sí que han afirmat que ha de formar part del nou catàleg de drets.",
"a3": "El líder del PP ha indicat que la reforma és possible, però que abans cal posar-s'hi i que estigui clar \"què es vol tocar i què no\" i què és el que cal preservar.\nEll ho té clar: \"La unitat d’Espanya, la sobirania nacional, la igualtat, els drets i llibertats, la pertinença a la UE i els pilars bàsics de l'Estat del benestar\", ha afirmat.\nPodem parlar de sentiments, però quan parlem de Constitució i de drets només té un significat nació que no és altre que de l’article 2, que no volem canviar\", ha afirmat el president d'Astúries.\n\"Parlem de modernització i actualització, no de ruptura i l'únic debat possible és el de les reformes polítiques\", ha avisat. "
},
"extreme": {
"a1": "A la recepció del dia de la Constitució, els partits constitucionalistes han deixat clar que la Constitució és reformable. ",
"a2": "Rajoy vol establir línies vermelles abans de reformar la Constitució i la independència de Catalunya és una d'elles.",
"a3": "El PP, el PSOE i Cs estan d’acord amb la possibilitat de reformar la Constitució, però mantenint la unitat d’Espanya."
}
} |
2,749 | El jutjat admet a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels tres ajuntaments gironins | Els advocats preveuen que el procés serà "llarg i complex" però confien que permeti aclarir que l'acció policial va ser fruit "d'un pla consensuat" | El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris.
La querella es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.
El portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un "pas molt important" perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l'objectiu d'acreditar que les càrregues no van ser "una acció espontània" sinó el resultat "d'un pla premeditat i consensuat".
Carreras ja avança, però que el procediment serà "llarg" perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s'incorporen a la querella).
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que l'admissió a tràmit permetrà investigar a fons "la violència extrema" que va suposar "aquella jornada d'opressió" per "destil·lar-ne responsabilitats".
La querella conjunta, que signen conjuntament els tres ajuntaments, vertebra també totes les denúncies individuals interposades per les víctimes de les càrregues.
El seu tronc gira al voltant dels tres delictes que s'han interposat contra els agents, els seus comandaments i els responsables polítics de l'Estat.
En concret, són els de lesions agreujades, tortures i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics.
La querella es va presentar davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 2, que ara l'ha admesa a tràmit.
El portaveu dels advocats voluntaris subratlla que la decisió és "un pas molt important", perquè permet que els ajuntaments –que han interposat l'acció popular- "es puguin incorporar de ple als procediments oberts".
És a dir, demanar més diligències i proves que permetin "esclarir els fets".
L'objectiu final, recorda Albert Carreras, és el de d'acreditar que al darrere les càrregues policials hi havia "una cadena de comandaments" que van actuar amb intencionalitat.
"És a dir, que el resultat no va ser fruit d'un pensament i una acció espontània, sinó de la premeditació i d'un pla consensuat", subratlla el lletrat.
"Llarg i complex"
L'advocat no amaga, però, que el procediment serà "llarg i complex" i que, probablement, estarà marcat per "alts i baixos".
De fet, Carreras recorda que més de 300 ferits van decidir interposar denúncia per les càrregues policials (dels quals ells en representen uns 200) .
De moment, els forenses els han examinat a tots ells i el jutjat ja els ha citat per prendre'ls declaració (cosa que s'ha fixat per als mesos de febrer i març).
En paral·lel, també s'ha requerit a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que trametin els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu policial.
D'altra banda, s'han demanat imatges als mitjans de comunicació per aportar-les com a prova.
I també s'ha sol·licitat que la gravació de la càmera GoPro que va perdre un agent de la policia estatal, i on es va enregistrar la càrrega a l'Escola Verd de Girona, es pugui incorporar al procediment.
"Violència extrema"
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que se senten "molt satisfets" de l'admissió a tràmit de la querella.
Madrenas ha dit que això permetrà investigar "a fons" qui van ser els responsables d'aquella "violència tan extrema" i de la "jornada d'opressió" que es va viure l'1-O arreu de Catalunya, però especialment a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
L'alcaldessa també ha dit que, a partir d'ara, les diligències han de permetre "destil·lar els responsables dels delictes que es consideri que hagin comès".
Madrenas també ha afegit que l'admissió a tràmit era allò que pertocava fer, perquè era "evident" que les càrregues van ser "absolutament desproporcionades".
"Les imatges parlen per elles mateixes; el món va queda commocionat després de veure un Estat repressor i feixista, i un poble valent, determinat i pacifista", ha dit l'alcaldessa.
I ha conclòs: "Això és el que es va veure i vam condemnar des d'un primer moment, i que ara esperem que es tradueixi també en una condemna judicial". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva i recolzada pels advocats voluntaris contra la policia per les càrregues de l'1-O ha estat admesa a tràmit pel jutjat. Això fa possible que els ajuntaments puguin fer palès que aquesta actuació no va ser espontània, sinó fruit d'un pla i de la premeditació.",
"a2": "L'Ajuntament de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva va interposar una querella per les càrregues de l'1-O i el jutjat l'ha admesa. Aquesta es dirigeix contra les forces que van actuar contra el referèndum amb tortures i lesions, entre d'altres. L'objectiu d'aquesta querella és demostrar que les actuacions van estar premeditades i organitzades amb anterioritat.",
"a3": "El jutjat ha admès a tràmit una querella col·lectiva dels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva que intenta demostrar que els esdeveniments violents de l’1-O van ser intencionats. La querella, per lesions agreujades, tortures i delictes contra els drets individuals, es dirigeix contra els responsables polítics de l'operatiu, els agents involucrats i els seus comandaments."
},
"extractive": {
"a1": "El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris.\nEl portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un \"pas molt important\" perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l'objectiu d'acreditar que les càrregues no van ser \"una acció espontània\" sinó el resultat \"d'un pla premeditat i consensuat\".\nEn concret, són els de lesions agreujades, tortures i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics.\n",
"a2": "El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris.\nLa querella es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.\nLa querella es va presentar davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 2, que ara l'ha admesa a tràmit.\nL'objectiu final, recorda Albert Carreras, és el de d'acreditar que darrere de les càrregues policials hi havia \"una cadena de comandaments\" que van actuar amb intencionalitat. ",
"a3": "El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. \nLa querella es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.\nMadrenas ha dit que això permetrà investigar \"a fons\" qui van ser els responsables d'aquella \"violència tan extrema\" i de la \"jornada d'opressió\" que es va viure l'1-O arreu de Catalunya, però especialment a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.\nCarreras ja avança, però, que el procediment serà \"llarg\" perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s'incorporen a la querella)."
},
"extreme": {
"a1": "La querella contra la policia per l'actuació de l'1-O ha estat admesa a tràmit pel jutjat.",
"a2": "El jutjat admet a tràmit la querella dels ajuntaments per les càrregues policials que es van produir l'1-O.",
"a3": "S'ha admès a tràmit una querella col·lectiva contra els agents, comandaments i polítics involucrats en els actes violents de l’1-O."
}
} |
1,450 | El govern Colau reclama als nous urbans prioritzar intel·ligència sobre força | La Guàrdia Urbana incorpora 93 nous agents que faran un any de pràctiques als districtes | L'alcaldessa reivindica que el cos policial barceloní és "un orgull" per l'Ajuntament i tot Catalunya | El govern Colau preveu presentar aquest dijous un pla d'intervenció integral sobre els manters | L'Ajuntament de Barcelona ha incorporat 93 nous agents de la Guàrdia Urbana que acaben de completar la formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb una crida del govern Colau de prestar especial atenció als problemes de convivència entre els veïns i de prioritzar la intel·ligència per davant de la força.
La seva benvinguda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'edifici consistorial amb la presència de familiars i regidors de tots els partits, excepte la CUP, i ha acabat amb un minut de silenci en record de l'atemptat d'Istanbul.
El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, ha destacat que els nous agents s'incorporen "a un entorn favorable", a una ciutat on la seguretat es puntua amb un 6,2, la nota més alta des del 1999, segons l'última Enquesta de Victimització.
Ha recordat que les dades demostren que els problemes "són sobretot de convivència, més que de seguretat".
Ha demanat prestar-hi especial atenció, per la qual cosa ha destacat que es necessita "una gran dosi d'humanitat", fet que suposa saber escoltar: "Professionalitat, sí, però humanitat també, i molta".
Recasens ha subratllat que és des de la proximitat que millor es pot donar resposta a les demandes de la ciutadania, i considera que cal actuar amb transparència.
"Tot el que fem ha de ser explicable i visible", ha reclamat, i amb una frase ha resumit la idea del govern Colau sobre com ha de ser la Guàrdia Urbana: "Ens cal una organització que prioritzi la intel·ligència, coneixement i empatia, per sobre de l'ús de la força".
Colau ha recordat que han aprovat el Pla Director del cos, basat en tres principis: proximitat, territori i transparència.
L'alcaldessa ha ressaltat que la Guàrdia Urbana ja té 173 anys d'història, i que és "motiu d'orgull per la ciutat i l'Ajuntament".
Segons ella, ha contribuït al fet que valors com la democràcia, l'equitat, la solidaritat i la cohesió siguin forts a la ciutat, i ha insistit en el fet que la Urbana "és un cos de prestigi que representa un orgull per aquest Ajuntament i tot Catalunya".
Ha reconegut que ser agent no és tasca fàcil, però els ha demanat als nous urbans fer sentir a la ciutadania que estan al seu costat.
La nova promoció d'agents és la 88a del cos, i ara s'estaran un any de pràctiques als districtes.
S'hi van presentar 100 agents, dels quals han aprovat 93.
Només 13 són dones, ha destacat Colau, la qual ha defensat que les dones, que representen al voltant del 50% de la població, s'incorporin de manera igualitària a totes les professions.
La crisi dels manters ha tensionat la relació Colau-Urbana
A més de Colau i Recasens, l'acte també l'han presidit el gerent de Seguretat, Jordi Samsó, i el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, però no han intervingut.
Des de l'arribada de Colau a l'alcaldia ara fa un any, la relació del cos amb el govern municipal ha viscut moments de tensió, en aspectes com la gestió de la crisi dels manters.
Precisament aquest dijous el govern municipal preveu presentar el pla d'intervenció integral sobre els manters, una mesura molt demandada des dels comerciants de la capital catalana.
Fonts municipals han informat que el pla preveu la corresponsabilitat de les administracions, mantenir l'actuació policial i incrementar-la en els punts de més concentració, com ja es fa en espais com la zona portuària.
Des del dilluns de la setmana passada, la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la Policia Portuària mantenen un dispositiu conjunt a la zona del front marítim per foragitar els venedors ambulants, i que se suma al que des de l'abril està en marxa al metro.
El del front marítim és el més gran a la zona des del que es va fer el novembre.
Augment del 23% de denúncies pel "top manta"
Segons les citades fonts municipals, l'Ajuntament està desplegant una actuació global per combatre el "top manta", el qual "des del primer dia ha estat una qüestió prioritària" pel consistori, i han concretat que l'estratègia sobre aquest aspecte ha passat a dirigir-se des de la primera tinença d'alcaldia.
Durant els primers quatre mesos de l'any, la Urbana ha interposat un 23% més de denúncies que en el mateix període de l'any passat, i el 90% de les actuacions dels cossos policials sobre el "top manta" les realitza la Guàrdia Urbana. | [
"barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "93 nous agents s'han incorporat a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Familiars i regidors els han donat la benvinguda al Saló de Cent, on el comissionat de Seguretat i l'alcaldessa Ada Colau han pronunciat unes paraules. Els manters han estat motiu de tensió entre l'Ajuntament i la Guàrdia Urbana. Dijous, el consistori presentarà el pla d'intervenció integral sobre els manters.",
"a2": "93 nous agents s'incorporaran a la Guàrdia Urbana de Barcelona i faran un any de pràctiques al cos. El problema de la majoria de gent, inclosa l'alcaldessa Ada Colau, és de convivència. Colau també ha lloat el cos de seguretat per la seva contribució social. Així mateix, un altre dels punts clau és l'afer amb els manters.",
"a3": "Ada Colau i altres personalitats han assistit a l’acte de celebració de la incorporació de 93 nous agents a la Guàrdia Urbana de Barcelona. L’alcaldessa, que té tensions amb el cos pel tema dels manters, ha destacat la importància de la transparència, la proximitat i el territori i ha animat els nous agents a estar orgullosos de pertànyer al cos."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona ha incorporat 93 nous agents de la Guàrdia Urbana que acaben de completar la formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb una crida del govern Colau de prestar especial atenció als problemes de convivència entre els veïns i de prioritzar la intel·ligència per davant de la força.\nColau ha recordat que han aprovat el Pla Director del cos, basat en tres principis: proximitat, territori i transparència.\nDes de l'arribada de Colau a l'alcaldia ara fa un any, la relació del cos amb el govern municipal ha viscut moments de tensió, en aspectes com la gestió de la crisi dels manters.\nDes del dilluns de la setmana passada, la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la Policia Portuària mantenen un dispositiu conjunt a la zona del front marítim per a foragitar els venedors ambulants, i que se suma al que des de l'abril està en marxa al metro.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona ha incorporat 93 nous agents de la Guàrdia Urbana que acaben de completar la formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb una crida del govern Colau de prestar especial atenció als problemes de convivència entre els veïns i de prioritzar la intel·ligència per davant de la força.\nSegons ella, ha contribuït al fet que valors com la democràcia, l'equitat, la solidaritat i la cohesió siguin forts a la ciutat, i ha insistit en el fet que la Urbana \"és un cos de prestigi que representa un orgull per a aquest Ajuntament i tot Catalunya\".\nDes de l'arribada de Colau a l'alcaldia ara fa un any, la relació del cos amb el govern municipal ha viscut moments de tensió, en aspectes com la gestió de la crisi dels manters.\nSegons les citades fonts municipals, l'Ajuntament està desplegant una actuació global per a combatre el \"top manta\", el qual \"des del primer dia ha estat una qüestió prioritària\" per al consistori, i han concretat que l'estratègia sobre aquest aspecte ha passat a dirigir-se des de la primera tinença d'alcaldia.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona ha incorporat 93 nous agents de la Guàrdia Urbana que acaben de completar la formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb una crida del govern Colau de prestar especial atenció als problemes de convivència entre els veïns i de prioritzar la intel·ligència per davant de la força.\nColau ha recordat que han aprovat el Pla Director del cos, basat en tres principis: proximitat, territori i transparència.\nSegons ella, ha contribuït al fet que valors com la democràcia, l'equitat, la solidaritat i la cohesió siguin forts a la ciutat, i ha insistit en el fet que la Urbana \"és un cos de prestigi que representa un orgull per a aquest Ajuntament i tot Catalunya\".\nDes de l'arribada de Colau a l'alcaldia ara fa un any, la relació del cos amb el govern municipal ha viscut moments de tensió, en aspectes com la gestió de la crisi dels manters."
},
"extreme": {
"a1": "El Saló de Cent ha acollit la benvinguda als 93 nous agents de la Guàrdia Urbana. ",
"a2": "S'incorporaran 93 nous agents a la Guàrdia Urbana de Barcelona i la tensió amb els manters continua.",
"a3": "La Guàrdia Urbana de Barcelona ha celebrat la incorporació de 93 nous agents en un acte amb l’alcaldessa."
}
} |
844 | Acord municipal unànime, a Mollerussa, per un protocol d’intervenció en casos d’ocupacions il·legals | L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del ple ordinari del dijous, 31, la creació d’una Mesa de Coordinació i l’aprovació d’un protocol d’intervenció en matèria d’ocupacions il·legals que té la intenció de millorar la resposta municipal davant aquests casos.
Segons ha indicat l’alcalde Marc Solsona, es tracta d’una iniciativa pionera a les comarques de Ponent que compta amb el suport de tots els grups polítics amb representació al consistori i que ha estat presentada conjuntament pels seus portaveus i el regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín.
Aquest protocol neix amb un triple objectiu: articular una estratègia comuna d’actuació, evitar els conflictes veïnals que genera i garantir el dret a l’habitatge a les persones que ocupen algun habitatge per necessitat.
Separar el gra de la palla
L’alcalde ha indicat que es vol “enviar un missatge a la ciutadania que som conscients de la problemàtica i que hi ha un consens per treballar-hi”.
“A Mollerussa ens preocupa i ens ocupa el tema i volem actuar-hi de manera coherent i atenent a aquella gent que realment ho necessita a través d’un protocol per detectar les ocupacions fruit d’una necessitat social i que ajudi a separar el gra de la palla d’aquelles ocupacions que són provinents d’una màfia o d’un frau”, ha afegit.
En aquest sentit, ha explicat que “analitzarem la realitat socioeconòmica de la família que està ocupant i, si està tenint algun avantatge social, el fet de constatar que vol continuar en la il·legalitat provocarà que es revisin aquests avantatges”.
Així mateix, també ha destacat, tal i com recull el protocol que “cap ocupació il·legal pot ser el pas previ a l’obtenció d’un habitatge” sinó que s’estudiarà cada cas i si la família està disposada a revertir la situació d’il·legalitat entrarà al circuit habitual previst.
Per la seva part, el portaveu del grup municipal d’ERC, Engelbert Montalà, ha insistit en “la importància del treball transversal que permet abordar el problema d’una manera molt diferent.
“Aquest protocol”, ha dit, “ens permet abastir-nos de les eines per donar sortida a aquesta problemàtica d’una manera real, fotografiar el què tenim a Mollerussa i intentar solucionar cas per cas”.
La portaveu del grup municipal del PSC, Teresa Ginestà, per la seva banda, ha dit que “es tracta d’un tema de ciutat al que ens sumem” ja que amb aquest “protocol de mediació transversal permetrà buscar solucions a les famílies que ho necessiten i intentar actuar contra els abusos que es produeixen malgrat les potestats que tenim a hores d’ara els ajuntaments”.
També s’ha expressat en aquests temes el portaveu del grup municipal del PP, Joan Simeón, qui ha indicat que “aquest protocol transversal que ens ajudarà a donar celeritat a conflictes tant en l’àmbit humà com en l’àmbit judicial a l’espera que la llei que possiblement es tramiti a l’octubre ens ajudi a portar millor això endavant”.
Mesa de Coordinació
D’aquesta manera, amb l’objectiu d’unificar els criteris en les actuacions que ja es duien a terme ara des de les diferents àrees municipals implicades, l’Ajuntament va creure convenient impulsar la creació d’una Mesa de Coordinació en Matèria d’Ocupacions, que es reuneix en sessió ordinària cada dos mesos i la primera missió de la qual ha estat l’elaboració d’un protocol d’actuació que regula els circuits d’intervenció en funció de casa cas.
Protocol
Pel que fa al protocol, defineix 4 estadis d’actuació, sent el primer el de detecció i identificació que du a terme la Policia Local des del primer moment en què es té coneixement d’una ocupació il·legal d’un habitatge.
És en aquest punt quan els agents confirmen l’ocupació, identifiquen les persones que la duen a terme i en valoren les circumstàncies per si cal actuar d’urgència en casos de risc de vulnerabilitat o de deficiències estructurals de l’habitatge, per exemple, o bé remetre les diligències al Jutjat en cas de denúncia.
Segons ha indicat l’alcalde, el protocol servirà per definir dos tipologies de casos: els moguts per la necessitat però que tenen intenció de revertir la situació i els que no estan disposats a canviar les condicions d’il·legalitat en què viuen.
En els cas dels primers, s’ha previst la signatura d’un document de compromís de col·laboració per iniciar un pla de treball de manera que, a través de la Borsa d’Habitatge, se’ls inclourà en el circuit per reconduir el cas a un lloguer social o, en funció de la problemàtica, estudiar altres vies de treball que garanteixin el dret a l’habitatge.
En cas que les persones detectades no demostrin cap interès en revertir la seva situació d’il·legalitat i mentre no es resolgui el cas per la via judicial en els casos que la propietat hagi interposat una denúncia, es revisarà si poden continuar sent beneficiaris d’ajuts socials en cas que en tinguin. | [
"mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Mollerussa crearà una Mesa de Coordinació per a tractar les ocupacions il·legals amb la finalitat de millorar la intervenció en aquests casos. Es vol unificar criteris entre les entitats municipals implicades. La intenció és distingir entre les ocupacions de persones amb necessitats socials i les que fan grups mafiosos.",
"a2": "Des de l'Ajuntament de Mollerussa s'ha aprovat la creació d'una Mesa de Coordinació i un protocol d'intervenció en casos d'ocupació d'habitatges. Aquest protocol busca terminar amb els problemes socials que genera una ocupació i donar suport a les famílies que ocupen habitatges per necessitat. El protocol marcarà les pautes d'actuació depenent de cada cas i la voluntat dels ocupants.",
"a3": "L’Ajuntament de Mollerussa ha acordat desenvolupar un protocol d’intervenció en cas d’ocupacions il·legals per tal de seguir una estratègia comuna, evitar els conflictes i garantir el dret a l’habitatge de les persones que ocupen per necessitat. A més, ha aprovat la creació d’una Mesa de Coordinació en Matèria d’Ocupacions que es reuneix cada dos mesos."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del ple ordinari del dijous, 31, la creació d’una Mesa de Coordinació i l’aprovació d’un protocol d’intervenció en matèria d’ocupacions il·legals que té la intenció de millorar la resposta municipal davant aquests casos.\nAquest protocol neix amb un triple objectiu: articular una estratègia comuna d’actuació, evitar els conflictes veïnals que genera i garantir el dret a l’habitatge a les persones que ocupen algun habitatge per necessitat.\nD’aquesta manera, amb l’objectiu d’unificar els criteris en les actuacions que ja es duien a terme ara des de les diferents àrees municipals implicades, l’Ajuntament va creure convenient impulsar la creació d’una Mesa de Coordinació en Matèria d’Ocupacions, que es reuneix en sessió ordinària cada dos mesos i la primera missió de la qual ha estat l’elaboració d’un protocol d’actuació que regula els circuits d’intervenció en funció de casa cas. Pel que fa al protocol, defineix 4 estadis d’actuació, sent el primer el de detecció i identificació que du a terme la Policia Local des del primer moment en què es té coneixement d’una ocupació il·legal d’un habitatge.\nEn cas que les persones detectades no demostrin cap interès en revertir la seva situació d’il·legalitat, i mentre no es resolgui el cas per la via judicial en els casos que la propietat hagi interposat una denúncia, es revisarà si poden continuar sent beneficiaris d’ajuts socials en cas que en tinguin.",
"a2": "L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del ple ordinari del dijous 31 la creació d’una Mesa de Coordinació i l’aprovació d’un protocol d’intervenció en matèria d’ocupacions il·legals que té la intenció de millorar la resposta municipal davant aquests casos.\nAquest protocol neix amb un triple objectiu: articular una estratègia comuna d’actuació, evitar els conflictes veïnals que genera i garantir el dret a l’habitatge a les persones que ocupen algun habitatge per necessitat.\nAixí mateix, també ha destacat, tal i com recull el protocol que “cap ocupació il·legal pot ser el pas previ a l’obtenció d’un habitatge” sinó que s’estudiarà cada cas i si la família està disposada a revertir la situació d’il·legalitat entrarà al circuit habitual previst.\nD’aquesta manera, amb l’objectiu d’unificar els criteris en les actuacions que ja es duien a terme ara des de les diferents àrees municipals implicades, l’Ajuntament va creure convenient impulsar la creació d’una Mesa de Coordinació en Matèria d’Ocupacions, que es reuneix en sessió ordinària cada dos mesos i la primera missió de la qual ha estat l’elaboració d’un protocol d’actuació que regula els circuits d’intervenció en funció de casa cas.",
"a3": "L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del ple ordinari del dijous 31 la creació d’una Mesa de Coordinació i l’aprovació d’un protocol d’intervenció en matèria d’ocupacions il·legals que té la intenció de millorar la resposta municipal davant aquests casos. \nAquest protocol neix amb un triple objectiu: articular una estratègia comuna d’actuació, evitar els conflictes veïnals que genera i garantir el dret a l’habitatge a les persones que ocupen algun habitatge per necessitat. \nD’aquesta manera, amb l’objectiu d’unificar els criteris en les actuacions que ja es duien a terme ara des de les diferents àrees municipals implicades, l’Ajuntament va creure convenient impulsar la creació d’una Mesa de Coordinació en Matèria d’Ocupacions, que es reuneix en sessió ordinària cada dos mesos i la primera missió de la qual ha estat l’elaboració d’un protocol d’actuació que regula els circuits d’intervenció en funció de casa cas.\nSegons ha indicat l’alcalde, el protocol servirà per a definir dos tipologies de casos: els moguts per la necessitat però que tenen intenció de revertir la situació i els que no estan disposats a canviar les condicions d’il·legalitat en què viuen."
},
"extreme": {
"a1": "Es crearà una Mesa de Coordinació a Mollerussa per a acordar un protocol d'intervenció en les ocupacions il·legals.",
"a2": "Mollerussa crea un protocol per a acabar amb el problema d'ocupació d'habitatges i ajudar les famílies que ocupen per necessitat.",
"a3": "L’Ajuntament de Mollerussa ha decidit crear una Mesa de Coordinació i un protocol d’intervenció per a casos d’ocupacions il·legals."
}
} |
|
359 | Catalans a l’exterior impulsen un Diplocat informal | L'acció exterior que impulsaven les delegacions a l'estranger i el Diplocat ha estat substituïda pels actes organitzats per grups de l'ANC | Una de les obsessions dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont va ser potenciar l’acció exterior amb l’objectiu d’explicar al món per què Catalunya volia votar i decidir el seu futur.
De resultes d’aquesta política, la Generalitat va poder repartir pel món dotze delegacions i, a partir del febrer del 2013, el Diplocat, un consorci público-privat dedicat a la projecció internacional de Catalunya.
Però amb l’aplicació del 155, Rajoy va tallar de soca-rel tota l’acció exterior del govern i va ordenar de liquidar el Diplocat i tancar totes les delegacions tret de la de Brussel·les, reconeguda per l’estatut.
Però ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional.
Per exemple, avui l’ANC de Londres ha organitzat una conferència en què s’avaluarà què va fallar el mes d’octubre de l’any passat.
‘Volem reflexionar-hi per no repetir-ho quan tinguem una altra d’oportunitat’, explica un membre de l’ANC de Londres.
Hi participaran tres ex-treballadors de la delegació de Londres, juntament amb Toni Castellà, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie.
Ahir la presidenta de l’ANC ja va visitar el parlament britànic per a explicar la situació política de Catalunya davant un grup de parlamentaris i també ho va aprofitar per reclamar la solidaritat internacional amb els presos polítics.
‘Anem cobrint les tasques de representació exterior que intentava de desenvolupar la delegació.
Mirem d’organitzar actes per a teixir complicitats diplomàtiques i crear influència política fins allà on puguem’, diu aquest membre de l’ANC de Londres, que a la visita de Paluzie ahir al parlament va aconseguir de portar-hi Majid Mahmood, membre del govern a l’ombra de Jeremy Corbyn.
Una iniciativa particular
Però no només l’ANC es troba darrere aquests actes.
Aquesta mateixa setmana a la Universitat d’Oslo, gràcies a l’impuls d’una investigadora catalana que fa deu anys que resideix a Noruega, es va fer el debat ‘Desapareix la democràcia d’Europa?
El cas de Catalunya‘.
Ella sola, únicament amb l’ajuda del departament de Ciències Polítiques de la universitat, va aconseguir preparar l’acte, en el qual hi van intervenir el diputat finlandès Mikko Kärnä, els professors noruecs Øivind Bratberg, Johannes Nymark i Øyvind Østerud, i el director de VilaWeb, Vicent Partal.
Va ser al mes de gener que aquesta catalana va sentir la necessitat d’organitzar un acte que visualitzés el cas de Catalunya: ‘Els mitjans noruecs havien parlat molt del referèndum, però no es feien gaire ressò de la repressió que es continuava vivint a Catalunya.
Per això vaig pensar de preparar un acte com aquest’.
I va aconseguir el que cercava perquè un dels periodistes estrella del canal nacional va anar a cobrir l’acte.
A primera fila també hi va assistir un enviat de l’ambaixada espanyola que ‘ho va apuntar tot’.
Exemples com aquest evidencien que els catalans a l’exterior han sabut omplir el buit deixat per les delegacions i el Diplocat i així continuar explicant la situació política del Principat.
Tanmateix, no es pot afirmar que puguin desenvolupar la mateixa feina: ‘Els nostres debats tenien un vessant més acadèmic i pretenien crear complicitats amb think tanks, mitjans de comunicació, periodistes… Però cal aplaudir la tasca que fan grups de persones organitzades que tenen una altra feina’, explica un ex-membre del departament de comunicació del Diplocat, que es troba en procés de ser liquidat per ordre del govern espanyol.
Els representants morals
L’activitat dels catalans a l’exterior no s’atura i continuarà la setmana vinent a Copenhaguen.
En aquella ciutat hi ha uns dels grups de l’ANC més actius.
Un cop la delegació de la Generalitat es va instal·lar sobre el territori, aquest grup de voluntaris els va facilitar el seu ‘llibre negre de contactes’.
Dilluns vinent a la capital danesa, el sindicat Djøef d’advocats, economistes i politòlegs, que té més de 90.000 membres, ha organitzat un acte amb la col·laboració de l’ANC a l’ombra, en què es debatran els fets de l’octubre.
L’ANC explica que han aconseguit l’assistència de dos representants de dues ambaixades europees i membres de la premsa internacional. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En aplicació de l'article 155, Rajoy va acabar totalment amb l'acció internacional del govern català, eliminant el Diplocat i tancant totes les delegacions, amb excepció de la de Brussel·les, contemplada a l'Estatut. Però la societat civil, organitzada sobretot al voltant de l'ANC, que ha pres el relleu organitzant actes a l'estranger per a explicar la situació de Catalunya.",
"a2": "Catalunya ha intentat potenciar l'acció exterior per a explicar per què Catalunya vol votar. Aquesta tasca la duia a terme el Diplocat, però des de l'entrada en vigor del 155, es va liquidar i aquesta feina l'ha tirada endavant la societat civil organitzada. Això no obstant, la feina no és la mateixa, ja que està més enfocada a l'àmbit acadèmic.",
"a3": "Malgrat que l’aplicació del 155 va intentar frenar l’acció exterior de la Generalitat i va tancar totes les delegacions del Diplocat excepte la de Brussel·les, la societat civil, i sobretot l’ANC, ha seguit donant a conèixer la situació política a Catalunya i reivindicant els drets catalans a diferents països mitjançant debats, xerrades i reunions."
},
"extractive": {
"a1": "Una de les obsessions dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont va ser potenciar l’acció exterior amb l’objectiu d’explicar al món per què Catalunya volia votar i decidir el seu futur.\nPerò amb l’aplicació del 155, Rajoy va tallar de soca-rel tota l’acció exterior del govern i va ordenar liquidar el Diplocat i tancar totes les delegacions tret de la de Brussel·les, reconeguda per l’estatut.\nPerò ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional.\nAhir la presidenta de l’ANC ja va visitar el parlament britànic per a explicar la situació política de Catalunya davant un grup de parlamentaris i també ho va aprofitar per a reclamar la solidaritat internacional amb els presos polítics.",
"a2": "De resultes d’aquesta política, la Generalitat va poder repartir pel món dotze delegacions i, a partir del febrer del 2013, el Diplocat, un consorci públic-privat dedicat a la projecció internacional de Catalunya.\nPerò ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional.\nAquesta mateixa setmana a la Universitat d’Oslo, gràcies a l’impuls d’una investigadora catalana que fa deu anys que resideix a Noruega, es va fer el debat \"Desapareix la democràcia d’Europa? El cas de Catalunya\".\nExemples com aquest evidencien que els catalans a l’exterior han sabut omplir el buit deixat per les delegacions i el Diplocat i així continuar explicant la situació política del Principat.",
"a3": "Però ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional.\nAhir la presidenta de l’ANC ja va visitar el parlament britànic per a explicar la situació política de Catalunya davant un grup de parlamentaris i també ho va aprofitar per a reclamar la solidaritat internacional amb els presos polítics.\nVa ser al mes de gener que aquesta catalana va sentir la necessitat d’organitzar un acte que visualitzés el cas de Catalunya: \"Els mitjans noruecs havien parlat molt del referèndum, però no es feien gaire ressò de la repressió que es continuava vivint a Catalunya. \nExemples com aquest evidencien que els catalans a l’exterior han sabut omplir el buit deixat per les delegacions i el Diplocat i així continuar explicant la situació política del Principat\"."
},
"extreme": {
"a1": "La societat civil manté l'activitat internacional després que el 155 abolís l'acció exterior del govern català.",
"a2": "La societat civil catalana continua portant a l'estranger perquè Catalunya vol votar després de la desaparició del Diplocat.",
"a3": "Tot i que el 155 va ordenar frenar l’acció exterior del govern català, la societat civil segueix mobilitzant-se a l'estranger."
}
} |
2,139 | CCOO i la UGT de Girona fan una crida perquè la manifestació contra "l'estafa" del 0,25% de les pensions sigui "massiva" | Els sindicats asseguren que aquesta serà "la primera de moltes protestes" contra un sistema que aboca "a l'empobriment i a la misèria" | Els sindicats CCOO i UGT de les comarques gironines han fet una crida perquè la manifestació d'aquest dissabte contra "l'estafa" que suposa l'increment del 0,25% de les pensions tingui una resposta "massiva i unitària" per part de la ciutadania.
Els sindicats asseguren que aquesta serà "la primera de moltes protestes" contra un sistema que aboca "a l'empobriment i a la misèria".
La protesta es farà de manera simultània arreu de l'estat espanyol.
A Girona, la manifestació sortirà de la plaça Independència a les dotze del migdia i, després de recórrer el centre, acabarà a la plaça del Vi.
Els secretaris de CCOO i UGT a la demarcació, Bartomeu Compte i Xavier Casas, han criticat que els canvis legislatius "imposats" pel PP aboquen els pensionistes i jubilats a una "creixent pèrdua de poder adquisitiu" i que a la demarcació ja hi plou sobre mullat, perquè aquí, de mitjana, les pensions ja són un 10% més baixes que a la resta del territori estatal.
Els dos sindicats esperen que la protesta convocada arreu de l'Estat es converteixi en una autèntica demostració de força de la ciutadania.
I Girona, asseguren, no en pot quedar al marge.
Per això, tant CCOO com la UGT han fet una crida a sortir al carrer aquest 17 de març al migdia per protestar contra l'increment del 0,25% de les pensions.
Una manifestació, ja adverteix Casas, que tindrà "un to marcadament reivindicatiu i molt poc festiu".
El secretari general de la UGT ha criticat obertament l'Estat i l'ha acusat d'estar "robant" als pensionistes i jubilats.
Un col·lectiu que, a la demarcació, suma 156.000 persones (de les quals, 102.000 són jubilats i la resta perceben algun altre tipus de pensió, com ara d'incapacitat o viduïtat).
Per als sindicats, no és de rebut que mentre l'IPC hagi tancat l'any amb un increment de l'1,4% al territori, les pensions només s'hagin apujat "un trist 0,25%".
Xavier Casas, a més, també ha recordat que a les comarques gironines, de mitjana, les pensions per jubilació són un 10% inferiors a les de la resta de l'Estat (945 euros davant dels 1.074 del conjunt d'Espanya).
"Per tant, la conclusió és que les persones grans cada cop són més pobres; i això no és res més que el reflex d'una vida laboral de precarietat", ha dit el secretari de la UGT.
I hi ha afegit: "Conseqüència de cotitzacions baixes arran de contractes cada cop més estacionals i temporals".
"Reforma unilateral"
Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Bartomeu Compte, ha insistit que la mobilització del dissabte ha de servir per fer arribar un missatge clar a l'executiu estatal.
"Reclamem tirar enrere la reforma unilateral del sistema de pensions que el PP va a dur a terme", ha subratllat.
Compte ha criticat que el govern espanyol hagi "gairebé buidat del tot" la guardiola de les pensions "per afavorir interessos privats" (forçant així la ciutadania a fer-se plans de jubilació).
En aquesta línia, el secretari de CCOO ha demanat que "els ingressos addicionals" per recuperar aquests fons vinguin també de les empreses, i no només de les cotitzacions dels treballadors.
"Estic indignada"
Aquest dijous, a la roda de premsa que han convocat els dos sindicats, també han pres la paraula representants de l'executiva de jubilats de la UGT i dels pensionistes de CCOO a les comarques gironines.
Per part de la UGT, la seva portaveu Angelines Pérez ha dit sentir-se "indignada" i "estafada".
"Ens han robat i ens han pres el pèl", ha dit.
"Visc en un barri on hi ha molta gent gran i em dol veure com una dona de 82 anys m'explica que, quan ve el fred, a dins de casa no es treu l'abric i gairebé dorm vestida perquè no pot pagar la calefacció", hi ha afegit.
Pérez ha demanat que a la manifestació de dissabte hi vagin les famílies senceres, no només els jubilats o pensionistes.
"Si no defensem les nostres pensions, tots hi perdrem" ha dit.
Per la seva banda, la representant de CCOO, Carme Bosch, ha acusat el govern espanyol d'haver-se "carregat l'Estat del Benestar", perquè amb la crisi molta gent gran ha hagut d'alimentar famílies senceres amb la seva pensió.
"Reclamem salaris dignes per a tothom i no misèries", ha dit.
Bosch ja ha advertit que la protesta d'aquest dissabte no serà "cap final" sinó "un acció més de les moltes que vindran".
A Girona, la manifestació sortirà a les dotze del migdia de la plaça Independència.
L'encapçalarà el lema 'En defensa del sistema públic de pensions'.
Passarà per Jaume I, Pompeu Fabra, la plaça Catalunya i acabarà a la plaça del Vi, on es faran els parlaments. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "CCOO i UGT de les comarques gironines han organitzat una manifestació dissabte per a protestar per la petita pujada de les pensions (0,25%). A més, han recordat que les pensions a la província de Girona ja són un 10% més baixes que la mitjana espanyola. Acusen l'Estat d'estar robant als jubilats.",
"a2": "CCOO i UGT de Girona han convocat una manifestació contra la pujada de només el 0,25% de les pensions. Han criticat que, malgrat que l'IPC s'hagi incrementat un 1,4%, les pensions no han vist un increment equilibrat. També s'ha exigit que la guardiola de les pensions s'ompli no només amb els impostos, sinó també amb contribucions d'empreses.",
"a3": "La UGT i CCOO han demanat a tota la població que s'uneixi a la manifestació de dissabte a Girona per a protestar contra l’increment de les pensions de només el 0,25%. Segons els sindicats, aquest augment no es correspon amb l’increment de l’IPC i només contribuirà a empobrir els jubilats i pensionistes."
},
"extractive": {
"a1": "Els sindicats CCOO i UGT de les comarques gironines han fet una crida perquè la manifestació d'aquest dissabte contra \"l'estafa\" que suposa l'increment del 0,25% de les pensions tingui una resposta \"massiva i unitària\" per part de la ciutadania.\nXavier Casas, a més, també ha recordat que a les comarques gironines, de mitjana, les pensions per jubilació són un 10% inferiors a les de la resta de l'Estat (945 euros davant dels 1.074 del conjunt d'Espanya).\n\"Reclamem tirar enrere la reforma unilateral del sistema de pensions que el PP va a dur a terme\", ha subratllat.\nPer la seva banda, la representant de CCOO, Carme Bosch, ha acusat el govern espanyol d'haver-se \"carregat l'Estat del Benestar\", perquè amb la crisi molta gent gran ha hagut d'alimentar famílies senceres amb la seva pensió.",
"a2": "Els sindicats CCOO i UGT de les comarques gironines han fet una crida perquè la manifestació d'aquest dissabte contra \"l'estafa\" que suposa l'increment del 0,25% de les pensions tingui una resposta \"massiva i unitària\" per part de la ciutadania.\nEls secretaris de CCOO i UGT a la demarcació, Bartomeu Compte i Xavier Casas, han criticat que els canvis legislatius \"imposats\" pel PP aboquen els pensionistes i jubilats a una \"creixent pèrdua de poder adquisitiu\" i que a la demarcació ja hi plou sobre mullat, perquè aquí, de mitjana, les pensions ja són un 10% més baixes que a la resta del territori estatal.\nPer als sindicats, no és de rebut que mentre l'IPC hagi tancat l'any amb un increment de l'1,4% al territori, les pensions només s'hagin apujat \"un trist 0,25%\".\nCompte ha criticat que el govern espanyol hagi \"gairebé buidat del tot\" la guardiola de les pensions \"per a afavorir interessos privats\" (forçant així la ciutadania a fer-se plans de jubilació).",
"a3": "Els sindicats CCOO i UGT de les comarques gironines han fet una crida perquè la manifestació d'aquest dissabte contra \"l'estafa\" que suposa l'increment del 0,25% de les pensions tingui una resposta \"massiva i unitària\" per part de la ciutadania.\nEls secretaris de CCOO i UGT a la demarcació, Bartomeu Compte i Xavier Casas, han criticat que els canvis legislatius \"imposats\" pel PP aboquen els pensionistes i jubilats a una \"creixent pèrdua de poder adquisitiu\" i que a la demarcació ja hi plou sobre mullat, perquè aquí, de mitjana, les pensions ja són un 10% més baixes que a la resta del territori estatal. \nEl secretari general de la UGT ha criticat obertament l'Estat i l'ha acusat d'estar \"robant\" als pensionistes i jubilats.\nPer la seva banda, la representant de CCOO, Carme Bosch, ha acusat el govern espanyol d'haver-se \"carregat l'Estat del Benestar\", perquè amb la crisi molta gent gran ha hagut d'alimentar famílies senceres amb la seva pensió."
},
"extreme": {
"a1": "Els sindicats CCOO i UGT de Girona han convocat una manifestació en contra de la minsa pujada de les pensions.",
"a2": "CCOO i UGT han decidit convocar una manifestació contra la pujada de les pensions de només un 0,25%.",
"a3": "Els sindicats majoritaris han animat els gironins a manifestar-se per a protestar pel baix increment de les pensions."
}
} |
2,769 | Els lloguers al bloc Salt aniran dels 215 als 240 euros i es reservaran dos pisos buits per a situacions d'emergència | Dilluns s'obrirà el termini per adjudicar els habitatges i caldrà que els sol·licitants portin tres anys empadronats al municipi per accedir-hi | Generalitat i Ajuntament han acordat aquest dijous el procés per adjudicar els lloguers socials al bloc Salt, ocupat fins a principis de maig.
Els preus mensuals dels habitatges s'estendran entre els 215 i els 240 euros (sense treure que els inquilins puguin rebre directament ajudes addicionals que permetin rebaixar-los).
Dels 30 pisos, se'n reservaran dos de buits per atendre situacions d'emergència habitacional.
Dilluns vinent s'obrirà el termini per adjudicar els habitatges –ara, la Sareb n'està arreglant els desperfectes- i caldrà que els sol·licitants portin tres anys empadronats al municipi per accedir-hi.
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, han subratllat que la cessió permet solucionar un problema "enquistat" i ampliar el parc d'habitatge social al municipi.
Els pisos del bloc Salt, situat als números 91-93 del carrer Doctor Castany, estan tancats i barrats.
S'hi han instal·lat portes blindades, reixes als balcons i al davant hi ha vigilància privada permanent.
L'edifici, emblema de la lluita de la PAH, va quedar buit a principis de mes, quan les famílies i els activistes que l'havien ocupat per segona vegada van marxar-ne.
Aquesta situació, però, s'acabarà aviat.
Després que la Sareb en cedís els 30 pisos per destinar-los a lloguer social, Governació i Ajuntament han acordat com serà el procés –i els requisits- per poder optar a un dels habitatges.
D'entrada, ja n'hi haurà dos que no s'adjudicaran, i que es reservaran per atendre emergències habitacional.
És a dir, famílies que es quedin sense sostre i a qui s'ha de donar una solució immediata.
Dos més es destinaran a entitats del tercer sector (perquè hi visquin persones amb discapacitats) i uns altres tres quedaran a disposició de l'Ajuntament (que hi vol impulsar un projecte social).
Els 23 restants seran els que entraran dins el procés d'adjudicació, que s'obrirà dilluns vinent.
Els interessats en accedir a un dels habitatges hauran de portar tres anys empadronats al municipi i tenen temps per presentar les sol·licituds fins al 17 de juny.
Els habitatges de lloguer social s'han dividit en tres grups, per poder garantir que els inquilins del bloc tinguin diversitat de rendes.
D'entrada, sis seran per a famílies o persones amb ingressos anuals d'entre 5.000 i 8.000 euros; vuit pisos, per a rendes d'entre 8.000 i 15.000 euros, i els nou restants, a partir de 15.000 euros i fins al màxim establert que marca la llei.
Situacions d'emergència i lloguers assequibles
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha subratllat que aquesta fórmula permet combinar l'atenció a tots aquells qui passin penúries econòmiques –"5.000 euros anuals suposa cobrar-ne uns 400 al mes", ha recordat.
Però, al mateix temps, també oferir lloguers assequibles a col·lectius com els joves o les persones grans.
"Allò que no volem és que el bloc estigui només per a situacions d'emergència; en reservarem per atendre aquests casos, però també volem garantir que determinats perfils de població, que ara no poden, puguin accedir a pisos de lloguer", ha dit l'alcalde, Jordi Viñas.
Tant Borràs com Viñas s'han felicitat que la cessió del bloc per part de la Sareb hagi permès resoldre una problemàtica que s'havia "enquistat".
L'alcalde ha recordat que, en els darrers tres anys, el bloc del carrer Doctor Castany ha patit dues ocupacions.
I que ara, gràcies a disposar dels pisos, "es podrà revertir la situació" ampliant el parc d'habitatge social al municipi.
De manera "immediata"
La intenció de la Generalitat i l'Ajuntament és que els pisos del bloc Salt es puguin omplir de manera "immediata".
Encara no hi ha data tancada, però, perquè primer s'han d'arreglar els desperfectes que tenen alguns dels habitatges (uns treballs que assumeix la Sareb).
Després de tancar el termini de sol·licituds, es farà un sorteig públic per determinar qui seran els adjudicataris dels 23 pisos que sortiran a lloguer social.
Tenen superfícies d'entre 61,72 i 69,35 metres quadrats.
Els preus mensuals dels lloguers socials oscil·len entre els 215 i els 240 euros.
Però això no treu que els inquilins puguin rebre ajudes implícites i addicionals, que permetran abaratir-los.
Entre els sol·licitants que no hagin estat admesos, es farà una llista d'espera (que també s'ordenarà mitjançant sorteig).
Tindrà una vigència de tres anys. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Generalitat i l'Ajuntament de Salt han consensuat les condicions per a beneficiar-se d'un dels 23 pisos de lloguer social al bloc Salt. Aquest bloc ha estat ocupat dues vegades i, amb aquest acord, es posa fi a la conflictivitat que suposava. Els candidats hauran d'estar empadronats al municipi des de fa almenys 3 anys. Després, es farà un sorteig.",
"a2": "El bloc de pisos Salt ha passat a ser un bloc de lloguers socials, on hi haurà 30 pisos amb un lloguer d'entre 215 i 240 € destinats a persones amb rendes molt baixes que no poden accedir a un habitatge. Alguns d'aquests es destinaran a emergències habitacionals. Sareb s'està fent càrrec d'arreglar-ne els desperfectes.",
"a3": "La Sareb va cedir 30 pisos a Salt per destinar-los al lloguer social i l’Ajuntament i la Generalitat han acordat adjudicar-ne 23 a persones que portin tres anys empadronades al municipi. Els altres 7 es deixaran per a emergències habitacionals, entitats del tercer sector i un projecte social de l’Ajuntament. Els preus dels pisos rondaran entre els 215 i 240 euros."
},
"extractive": {
"a1": "Generalitat i Ajuntament han acordat aquest dijous el procés per a adjudicar els lloguers socials al bloc Salt, ocupat fins a principis de maig.\nL'edifici, emblema de la lluita de la PAH, va quedar buit a principis de mes, quan les famílies i els activistes que l'havien ocupat per segona vegada el van abandonar.\nDesprés que la Sareb en cedís els 30 pisos per a destinar-los a lloguer social, Governació i Ajuntament han acordat com serà el procés –i els requisits– per a poder optar a un dels habitatges.\nEls interessats en accedir a un dels habitatges hauran de portar tres anys empadronats al municipi i tenen temps per a presentar les sol·licituds fins al 17 de juny.",
"a2": "Generalitat i Ajuntament han acordat aquest dijous el procés per a adjudicar els lloguers socials al bloc Salt, ocupat fins a principis de maig.\nD'entrada, ja n'hi haurà dos que no s'adjudicaran, i que es reservaran per a atendre emergències habitacional.\nPerò, al mateix temps, també oferir lloguers assequibles a col·lectius com els joves o les persones grans.\nEncara no hi ha data tancada, però, perquè primer s'han d'arreglar els desperfectes que tenen alguns dels habitatges (uns treballs que assumeix la Sareb).",
"a3": "Generalitat i Ajuntament han acordat aquest dijous el procés per a adjudicar els lloguers socials al bloc Salt, ocupat fins a principis de maig.\nEls preus mensuals dels habitatges s'estendran entre els 215 i els 240 euros (sense treure que els inquilins puguin rebre directament ajuts addicionals que permetin rebaixar-los).\nEls interessats en accedir a un dels habitatges hauran de portar tres anys empadronats al municipi i tenen temps per a presentar les sol·licituds fins al 17 de juny. \nD'entrada, sis seran per a famílies o persones amb ingressos anuals d'entre 5.000 i 8.000 euros; vuit pisos, per a rendes d'entre 8.000 i 15.000 euros; i els nou restants, a partir de 15.000 euros i fins al màxim establert que marca la llei. "
},
"extreme": {
"a1": "La Generalitat i l'Ajuntament acorden les condicions per a optar a un dels pisos de lloguer social del bloc Salt.",
"a2": "El bloc Salt passarà a ser un bloc de lloguers socials per a persones sense accés a un lloguer.",
"a3": "L'Ajuntament de Salt i la Generalitat han acordat com gestionar els lloguers socials dels 30 pisos cedits per la Sareb."
}
} |
718 | Castelló impulsa un programa pioner de formació ocupacional per a artistes gaiaters | L'alcaldessa, Amparo Marco, destaca que aquest taller respon a la demanda de les gaiates i professionalitzarà un ofici tradicional | L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat un projecte pioner per a formar a futurs artistes gaiaters.
El curs, gratuït d’un any de durada, oferirà formació ocupacional a 30 persones per a aprendre l’ofici d’artista gaiater.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que aquesta proposta innovadora “respon a una demanda històrica de les gaiates, contribuirà a professionalitzar un ofici tradicional i oferirà oportunitats laborals per la seua transversalitat en els continguts”.
El curs està dirigit a persones majors de 16 anys en situació d’atur i no és necessari tenir coneixements previs.
Marco ha presentat aquest primer curs d’artista gaiater junt a la regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, Patricia Puerta; Pepín Marco, de l’Associació d’Artistes Gaiaters; Carlos Chipirraz, president de la Gestora de Gaiate; la responsable de l’ADL CastellóCREA Remedios Pavón, i el secretari general d’UGT, Francisco Sacacia, un dels integrants del Pacte Local per l’Ocupació des del qual s’impulsa aquest curs de formació ocupacional.
El programa, l’inici del qual està previst a principis d’abril, s’ha estructurat en tres especialitats: fusteria metàl·lica i forja artística, electricitat i automatismes i fusteria de fusta i talla artesanal.
Amparo Marco ha detallat que aquesta formació “contribuirà a professionalitzar totes les fases de construcció del monument gaiater i facilitarà eixides professionals a l’alumnat”.
“És la primera vegada que Castelló llança un taller per a donar resposta a les necessitats formatives relacionades amb el monument gaiater i aconseguir innovar i professionalitzar un ofici tradicional com el d’artista gaiater”, ha defensat la primera edil.
Després de l’experiència d’aquest primer projecte pilot, l’Ajuntament de Castelló aspira a aconseguir per a les següents convocatòries que la realització del curs permeta obtenir un certificat de professionalitat.
Per a aconseguir aquest objectiu, l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA traslladarà l’experiència del programa pilot al SERVEF, que de considerar-la adequada la remetrà al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), l’organisme que autoritzar el nou certificat de professionalitat d’artista gaiater.
La regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, Patricia Puerta, ha explicat que es tracta d’un curs amb doble finalitat, ja que combinarà la formació professional amb la promoció d’un símbol cultural i tradicional de Castelló com és la gaiata.
“El taller impartirà una formació multidisciplinària en tècniques artesanals i possibilitarà que l’alumnat s’involucre en el sector gaiater i conega les moltes eixides laborals que pot oferir aquest àmbit professional”, ha apunte l’edil.
El curs està dirigit a persones aturades majors de 16 anys, amb una participació màxima de 10 alumnes i alumnes per taller.
Es desenvoluparà íntegrament en les instal·lacions del Centre Municipal de Formació, situat en Tetuán XIV.
A més de rebre formació teòrica i pràctica sobre tècniques artesanals específiques de metall, fusta i derivats, enllumenat i automatització, les persones participants adquiriran coneixements sobre seguretat laboral i protecció ambiental.
Per a confeccionar els continguts del curs, els tres monitors del projecte es van reunir amb membres de l’Associació d’Artistes Gaiaters de Castelló i van visitar les diferents gaiates per a conèixer de primera mà les necessitats i les demandes del sector i adequar la formació impartida a les eixides professionals que ofereix aquest àmbit laboral.
Així mateix s’ha traslladat a la Gestora de Gaiates la implementació d’aquest curs.
L’especialitat de fusteria metàl·lica i forja artística ensenyarà a l’alumnat a elaborar i conformar peces d’una gaiata mitjançant tècniques de tall i tècniques de procediment en fred, així com realitzar el muntatge, repassat i protecció d’obres.
El taller de fusta se centrarà a planificar el procés d’elaboració dels elements decoratius i realitzar textures i acabats en el monument gaiater.
Per la seua banda, el mòdul d’electricitat es dedicarà a muntar instal·lacions d’automatismes elèctrics, programació i la inclusió en el monument gaiater de les innovacions tecnològiques que hi ha en el mercat.
L’acceptació de les sol·licituds es realitzarà per rigorós ordre d’inscripció.
La documentació a presentar, que haurà de lliurar-se en el Registre de l’Ajuntament o en qualsevol tinença d’alcaldia, es podrà trobar en la pàgina web municipal a partir de demà.
El període d’inscripció romandrà oberta del 22 de febrer al 26 de març i el curs arrancarà el dia 3 d’abril. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló ha desenvolupat un pla d'estudis d'un any de duració per a formar artistes gaiaters. Està adreçat a majors de 16 en atur i s'estructura en tres especialitats: fusteria metàl·lica i forja artística, electricitat i automatismes i fusteria de fusta i talla artesanal. En futures edicions, es pretén que desemboqui en un certificat de professionalitat.",
"a2": "A Castelló, l'Ajuntament ha desenvolupat un projecte per a formar artistes gaiaters. Es tracta d'un curs dirigit a persones en l'atur i majors de setze anys, a banda que no cal tenir-ne experiència prèvia. Amb aquest, es busca donar formació relacionada amb la tradició gaiatera de la ciutat i professionalitzar aquest sector.",
"a3": "L’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA de l’Ajustament de Castelló ha desenvolupat un curs gratuït per a innovar i professionalitzar l’ofici tradicional d’artista gaiater. La formació està dirigida a persones aturades i el temari inclou tant formació pràctica com teòrica sobre tècniques artesanals amb metall i fusta, electricitat i automatització, seguretat laboral i protecció ambiental."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat un projecte pioner per a formar a futurs artistes gaiaters. El curs, gratuït d’un any de durada, oferirà formació ocupacional a 30 persones per a aprendre l’ofici d’artista gaiater.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que aquesta proposta innovadora “respon a una demanda històrica de les gaiates, contribuirà a professionalitzar un ofici tradicional i oferirà oportunitats laborals per la seva transversalitat en els continguts”. \nEl programa, l’inici del qual està previst a principis d’abril, s’ha estructurat en tres especialitats: fusteria metàl·lica i forja artística, electricitat i automatismes i fusteria de fusta i talla artesanal.\nPer a aconseguir aquest objectiu, l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA traslladarà l’experiència del programa pilot al SERVEF, que en cas de considerar-la adequada la remetrà al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), l’organisme que autoritza el nou certificat de professionalitat d’artista gaiater. ",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat un projecte pioner per a formar a futurs artistes gaiaters.\nEl curs està dirigit a persones majors de 16 anys en situació d’atur i no és necessari tenir-ne coneixements previs.\n“És la primera vegada que Castelló llança un taller per a donar resposta a les necessitats formatives relacionades amb el monument gaiater i aconseguir innovar i professionalitzar un ofici tradicional com el d’artista gaiater”, ha defensat la primera edil.\n“El taller impartirà una formació multidisciplinària en tècniques artesanals i possibilitarà que l’alumnat s’involucri en el sector gaiater i conegui les moltes eixides laborals que pot oferir aquest àmbit professional”, ha apuntat l’edil.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat un projecte pioner per a formar a futurs artistes gaiaters.\nEl programa, l’inici del qual està previst a principis d’abril, s’ha estructurat en tres especialitats: fusteria metàl·lica i forja artística, electricitat i automatismes i fusteria de fusta i talla artesanal.\n“És la primera vegada que Castelló llança un taller per a donar resposta a les necessitats formatives relacionades amb el monument gaiater i aconseguir innovar i professionalitzar un ofici tradicional com el d’artista gaiater”, ha defensat la primera edil.\nA més de rebre formació teòrica i pràctica sobre tècniques artesanals específiques de metall, fusta i derivats, enllumenat i automatització, les persones participants adquiriran coneixements sobre seguretat laboral i protecció ambiental."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló, mitjançant l'Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat una formació per a futurs artistes gaiaters.",
"a2": "L'Ajuntament de Castelló ha creat un curs per a formar futurs artistes gaiaters i continuar la tradició de la ciutat.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló ha organitzat un curs gratuït per a ensenyar els aturats l’ofici tradicional d’artista gaiater."
}
} |
449 | Desokupa, l’empresa acusada de contractar sicaris i militars per a desnonaments ràpids fora de la llei | Presenten una querella contra l'empresa per organització criminal i StopDesokupa demana que els veïns els denunciïn | L’empresa es fa dir Desokupa i fa publicitat dels seus serveis d’aquesta manera: ‘Empresa especialitzada en el desallotjament de pisos ocupats il·legalment.’
Diu que ofereix serveis d’intermediació entre els propietaris de pisos ocupats i els ocupants.
Però avui ha començat una campanya que denuncia que Desokupa no són intermediaris, sinó sicaris i ex-militars, gent que fa amenaces, fa ús de la força, entra en pisos i hi fa destrosses.
‘La campanya STOPDESOKUPA té l’objectiu de fer visible i combatre la contractació de sicaris per part dels propietaris especuladors, els quals, per tal de defensar els seus interessos econòmics, passen per sobre dels drets i les necessitats de les persones, contractant sicaris que se serveixen de la intimidació i la força per fer fora la gent de casa seva’, diuen els impulsors de la campanya.
L’empresa té aquesta web, que ha estat activa durant mesos, però que justament avui, que s’ha presentat la campanya, sembla que té problemes i no s’hi pot accedir.
La campanya té un bloc que va ple d’informació sobre aquesta empresa i s’hi diu que alguns dels treballadors de Desokupa són els següents: Ernesto Navas Palacín, implicat en baralles i intents d’homicidi quan era menor –cosa que va implicar-li una pena de dos anys de llibertat vigilada– i que va tatuat amb simbologia nazi; Jivko Ivanov, ex-militar de Kossove; Tuilo Ricardo Múñoz Acosta, ex-vigilant de seguretat i ex-porter de discoteca, afiliat a UGT.
A més a més, demanen si ningú té informació de més treballadors de l’empresa, com aquest, o aquest altre, que han vist actuar, però no en tenen els noms.
Querella per ‘organització criminal’
‘Nosaltres tenim comptabilitzats quatre casos en què Desokupa ha actuat: Can Dimoni, a Gràcia; el carrer de la Cera, al Raval; un al Penedès i la Clota’, diu Irene Escorihuela, de l’observatori Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC).
Precisament és el DESC que ha presentat una querella per un d’aquests casos, el de Can Dimoni de Gràcia, un pis que es va ocupar el 2015 i que no fa gaire Desokupa va destruir per dins i va blocar-hi la porta d’accés.
Ja no hi viu ningú.
El DESC acusa Desokupa d’actuar fora de la llei, de violació de domicili, amenaces, coaccions i organització criminal.
La querella s’ha presentat també contra l’empresa propietària del pis que va contractar els seus serveis, Norvet Property DVLP.
En alguns casos en què ha participat Desokupa hi havia una mare amb dos fills menors d’edat que gairebé es van quedar al carrer, segons que diuen els promotors de la campanya.
L’ajuda dels veïns del carrer de la Cera ho va impedir.
‘Nosaltres tenim comptabilitzats quatre casos, però els responsables de Desokupa parlen d’haver fet setanta actuacions i sabem per experiència que només veiem la punta de l’iceberg.
A nosaltres ens arriben els casos en què la gent ha plantat cara.
Però potser hi ha desenes de casos que els veïns afectats els viuen en silenci.
Aquesta campanya és per a demanar a la gent que denunciï als mossos i a la justícia si veuen un cas com aquest.
No tothom parla’, diu Albert Recio, de la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB).
‘Desokupa són uns sicaris de l’especulació i desnonen sense ordre judicial’, diu Carlos Macías.
La campanya també explica la pràctica que a hores d’ara fan servir molts bancs: vendre pisos a un preu baix amb okupes dins, de manera que el propietari nou se les ha d’enginyar per a fer-los-en marxar.
‘Demanem que l’Ajuntament, la Generalitat i la justícia actuïn.
No pot ser que només siguin els veïns que s’enfrontin a Desokupa.
Sabem que sense l’acció dels veïns és impossible d’aturar res, però les administracions també han d’actuar.
Això que passa és molt greu’, diu Albert Recio, de la Federació de Veïns de Barcelona. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Desokupa és una empresa que s'anuncia com a intermediari entre els ocupants d'un habitatge ocupat i el propietari. Però, segons els promotors de la campanya STOPDESOKUPA, denuncia que intimiden i fan ús de la força per a aconseguir que els ocupants marxin. Demanen a qui conegui un cas que el denunciï i a l'Ajuntament, la Generalitat i la justícia que actuïn.",
"a2": "S'ha iniciat una campanya contra l'empresa Desokupa anomenada STOPDESOKUPA, ja que l'empresa contracta sicaris per a dur a terme desocupacions il·legals que no tenen ordre judicial. L'actuació del veïnat és clau per a aturar aquestes desocupacions improcedents, però des de la campanya es demana a ajuntaments i autoritats que actuïn, i el DESC ha presentat una querella.",
"a3": "Ha començat la campanya STOPDESOKUPA, que té l’objectiu de donar a conèixer els mètodes violents i intimidatoris que utilitza l’empresa Desokupa per a desallotjar pisos ocupats a petició dels seus propietaris. Així mateix, el DESC ha presentat una querella contra l’empresa per violació de domicili, amenaces i coaccions, entre altres, durant el desallotjament de Can Dimoni a Gràcia."
},
"extractive": {
"a1": "L’empresa es fa dir Desokupa i fa publicitat dels seus serveis d’aquesta manera: \"Empresa especialitzada en el desallotjament de pisos ocupats il·legalment\".\n\"La campanya STOPDESOKUPA té l’objectiu de fer visible i combatre la contractació de sicaris per part dels propietaris especuladors, els quals, per tal de defensar els seus interessos econòmics, passen per sobre dels drets i les necessitats de les persones, contractant sicaris que se serveixen de la intimidació i la força per a fer fora la gent de casa seva\", diuen els impulsors de la campanya.\nAquesta campanya és per a demanar a la gent que denunciï als mossos i a la justícia si veuen un cas com aquest.\n\"Demanem que l’Ajuntament, la Generalitat i la justícia actuïn\". ",
"a2": "\"La campanya STOPDESOKUPA té l’objectiu de fer visible i combatre la contractació de sicaris per part dels propietaris especuladors, els quals, per tal de defensar els seus interessos econòmics, passen per sobre dels drets i les necessitats de les persones, contractant sicaris que se serveixen de la intimidació i la força per a fer fora la gent de casa seva\", diuen els impulsors de la campanya.\nPrecisament és el DESC que ha presentat una querella per un d’aquests casos, el de Can Dimoni de Gràcia, un pis que es va ocupar el 2015 i que no fa gaire Desokupa va destruir per dins i va blocar-hi la porta d’accés.\nAquesta campanya és per a demanar a la gent que denunciï als mossos i a la justícia si veuen un cas com aquest.\nLa campanya també explica la pràctica que a hores d’ara fan servir molts bancs: vendre pisos a un preu baix amb okupes dins, de manera que el propietari nou se les ha d’enginyar per a fer-los-en marxar.",
"a3": "L’empresa es fa dir Desokupa i fa publicitat dels seus serveis d’aquesta manera: \"Empresa especialitzada en el desallotjament de pisos ocupats il·legalment\".\nPerò avui ha començat una campanya que denuncia que Desokupa no són intermediaris, sinó sicaris i exmilitars, gent que fa amenaces, fa ús de la força, entra en pisos i hi fa destrosses.\n\"La campanya STOPDESOKUPA té l’objectiu de fer visible i combatre la contractació de sicaris per part dels propietaris especuladors, els quals, per tal de defensar els seus interessos econòmics, passen per sobre dels drets i les necessitats de les persones, contractant sicaris que se serveixen de la intimidació i la força per a fer fora la gent de casa seva\", diuen els impulsors de la campanya.\nPrecisament és el DESC que ha presentat una querella per un d’aquests casos, el de Can Dimoni de Gràcia, un pis que es va ocupar el 2015 i que no fa gaire Desokupa va destruir per dins i va blocar-hi la porta d’accés."
},
"extreme": {
"a1": "La campanya STOPDESOKUPA vol visibilitzar i lluitar contra les pràctiques delictives i agressives de l'empresa Desokupa.",
"a2": "STOPDESOKUPA és una campanya per a aturar les desocupacions il·legals que duu a terme l'empresa Desokupa.",
"a3": "S’ha iniciat una campanya contra l’empresa Desokupa, que utilitza mètodes violents per a desallotjar pisos dels seus clients."
}
} |
2,588 | Els pescadors de Roses i l'Escala recol·lecten més de 116.000 ous pel Projecte Sèpia | Es retornen al mar col·locats en unes gàbies experimentals reciclables que funcionen com si fossin incubadores | El pescadors de Roses i l'Escala que col·laboren en el Projecte Sèpia han recol·lectat fins ara uns 116.200 ous de calamar i sèpia.
De mitjana, cada una de les barques pesqueres que participen en aquesta iniciativa, han recopilat uns mil ous diaris que s'havien quedat enganxats a les seves xarxes.
Aquest dijous, s'han calat uns 10.000 ous de sèpia a l'Escala.
Els de calamar es van instal·lar al mar ara fa unes setmanes perquè eclosionen abans.
Com en la primera ocasió, els impulsors del programa han col·locat els ous en unes gàbies reciclables que funcionen com si fossin unes incubadores.
Segons els estudis realitzats pel Projecte Sèpia entre un 80 i un 90 per cent dels ous d'aquests cefalòpodes acaben eclosionant amb èxit.
"Estem molt contents, és una forma d'invertir en el futur dels pescadors, està essent molt millor del que ens esperàvem", ha explicat un dels fundadors del projecte, Isaac Moya.
Aquest dijous, el Projecte Sèpia ha fet un pas més pel que fa a la fase principal d'aquesta iniciativa que té per objectiu potenciar la població d'aquests cefalòpodes a la costa gironina.
Es tracta de la vessant més pionera i que ha despertat més interès entre els científics europeus.
En concret, els experts han calat uns 10.000 ous de sèpia en incubadores - unes gàbies fetes amb materials reciclables- a l'Escala.
N'havien reunit 20.000 però finalment només n'ha cabut la meitat.
Fins fa dos mesos, els pescadors quan recollien les seves xarxes es trobaven amb una munió d'ous enganxats.
Els treballadors els extreien i els retornaven a mar pensant que així podrien sobreviure però en realitat els ous es fracturen, s'erosionen i només serveixen com aliment pels peixos.
Antigament, tant els calamars com les sèpies, posaven els seus ous a les branques que els rius arrossegaven i que anaven a parar al mar.
Tal i com expliquen des del Projecte Sèpia, amb la reducció del cabal dels rius, els corrents fluvials ja no porten aquestes restes vegetals i la població d'aquestes espècies s'ha anat reduint, també a causa d'altres factors i efectes derivats del canvi climàtic.
"Hem aconseguit sensibilitzar els pescadors, fins ara veia els ous com un treball laboriós que havia de fer per netejar les xarxes però ara els veuen com una possibilitat per millorar el futur del seu sector", ha comentat un dels creadors del Projecte Sèpia, Isaac Moya.
En concret, Moya ha detallat que des del passat 20 de març han aconseguit recopilar un total de 116.200 ous de calmar i sèpia a L'Escala i a Roses, els dos indrets on es porta a terme el projecte.
Tots ells s'han anat destriant, hidratant i cuidant fins que s'han retornat al mar, aquest cop col·locats en unes gàbies experimentals construïdes amb polietilè d'alta densitat (un material 100% reciclable) que funcionen com unes incubadores segures i que s'han instal·lat als extrems dels caps creats amb branques que van col·locar ara fa unes setmanes.
A L'Escala s'han col·locat uns 60.000 ous de calamar i 10.000 de sèpia i a Roses s'estan incubant 38.000 ous de calmar i 8.200 més de sèpia.
"De cara en un futur tenim clar que hem de incrementar la capacitat i el sistema per poder recuperar més ous, ara hem volgut reduir les xifres perquè és una prova pilot", ha assenyalat Moya.
Fins ara, cada quinze dies han fet immersions i han anat controlat com estaven els caps amb les branques de llentiscle, pi i galzeran que van instal·lar al bell mig del mar en aquestes dues poblacions.
"Vora del 80 o del 90 per cent dels ous, tant de sèpia com de calamar, que hi ha als dos indrets han eclosionat", ha comentat l'impulsor.
Unes bones xifres que els impulsen a continuar.
També han estat vigilant els ous de calamar de la incubadora de l'Escala, que es va llançar al mar ara fa uns vuit dies.
"Calculem que a mitjans de juny ja hauran nascuts tots els ous i podrem reomplir-la amb els 20.000 més que s'han recollit", assenyalen des del Projecte Sèpia.
Concretament, pel que fa a les sèpies, s'ha hagut de posposar la instal·lació de les incubadores dedicades a aquesta espècia perquè calia millorar-les.
Des del Projecte Sèpia destaquen la importància dels col·laboradors d'aquest programa: la Confraria de pescadors de l'Escala, l'Hostal Spa Empuries, Orca Diving, el Club Nàutic de l'Escala, Quercus sapiens, Rycsa de Tònic, l'Ajuntament de l'Escala i l'ICM-CSIC, entre d'altres.
"Està essent crucial per poder recuperar els cefalòpodes de les nostres aigües", afirmen. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Projecte Sèpia pretén salvar la majoria dels ous de sèpia i calamar que els pescadors treuen del mar, ja que queden enganxats a les seves xarxes. En un pla pilot del projecte a Roses i L'Escala, s'ha aconseguit col·locar 116.000 d'aquests ous en unes gàbies de material reciclable que actuen com a incubadores. ",
"a2": "El Projecte Sèpia consisteix a recollir ous de sèpia i calamar i després ficar-los en gàbies reciclables per a tornar-los al mar i que descloguin. Els han estat recollint pescadors de Roses i l'Escala i, de moment, s'han recuperat més de 16.000 ous. De mitjana, desclouen entre un 80 i un 90 % dels ous dipositats.",
"a3": "En el marc del projecte Sèpia, que té com a objectius augmentar la població de sèpies i calamars, els pescadors de Roses i l’Escala han recuperat uns 116.200 ous d’aquestes espècies de les seves xarxes. Després, els ous s’han cuidat i s’han col·locat en unes gàbies reciclables experimentals que han permès la seva desclosa al mar."
},
"extractive": {
"a1": "El pescadors de Roses i l'Escala que col·laboren en el Projecte Sèpia han recol·lectat fins ara uns 116.200 ous de calamar i sèpia.\nCom en la primera ocasió, els impulsors del programa han col·locat els ous en unes gàbies reciclables que funcionen com si fossin unes incubadores.\nEls treballadors els extreien i els retornaven a mar pensant que així podrien sobreviure, però en realitat els ous es fracturen, s'erosionen i només serveixen com aliment pels peixos.\n\"Vora del 80 o del 90 per cent dels ous, tant de sèpia com de calamar, que hi ha als dos indrets han eclosionat\", ha comentat l'impulsor.",
"a2": "El pescadors de Roses i l'Escala que col·laboren en el Projecte Sèpia han recol·lectat fins ara uns 116.200 ous de calamar i sèpia.\nEls treballadors els extreien i els retornaven a mar pensant que així podrien sobreviure, però en realitat els ous es fracturen, s'erosionen i només serveixen com aliment pels peixos.\nTots ells s'han anat destriant, hidratant i cuidant fins que s'han retornat al mar, aquest cop col·locats en unes gàbies experimentals construïdes amb polietilè d'alta densitat (un material 100% reciclable) que funcionen com unes incubadores segures i que s'han instal·lat als extrems dels caps creats amb branques que van col·locar ara fa unes setmanes.\n\"Vora del 80 o del 90 per cent dels ous, tant de sèpia com de calamar, que hi ha als dos indrets han eclosionat\", ha comentat l'impulsor.",
"a3": "El pescadors de Roses i l'Escala que col·laboren en el Projecte Sèpia han recol·lectat fins ara uns 116.200 ous de calamar i sèpia.\nSegons els estudis realitzats pel Projecte Sèpia entre un 80 i un 90 per cent dels ous d'aquests cefalòpodes acaben eclosionant amb èxit. \nTots ells s'han anat destriant, hidratant i cuidant fins que s'han retornat al mar, aquest cop col·locats en unes gàbies experimentals construïdes amb polietilè d'alta densitat (un material 100% reciclable) que funcionen com unes incubadores segures i que s'han instal·lat als extrems dels caps creats amb branques que van col·locar ara fa unes setmanes. \n\"Hem aconseguit sensibilitzar els pescadors, fins ara veia els ous com un treball laboriós que havia de fer per a netejar les xarxes, però ara els veuen com una possibilitat per a millorar el futur del seu sector\", ha comentat un dels creadors del Projecte Sèpia, Isaac Moya."
},
"extreme": {
"a1": "El Projecte Sèpia ha aconseguit salvar 116.000 ous de sèpia i calamar, enganxats a les xarxes dels pescadors. ",
"a2": "El Projecte Sèpia ha recuperat més de 16.000 ous de sèpia i calamar gràcies als pescadors de Roses i l'Escala.",
"a3": "El Projecte Sèpia ha aconseguit recuperar milers d’ous de calamar i sèpia de les xarxes dels pescadors i fer-los descloure."
}
} |
3 | Filtren els telèfons de 50.000 objectius de Pegasus, el programa amb què van espiar independentistes catalans | Han espiat periodistes, activistes pels drets humans, acadèmics, empresaris, advocats, doctors, dirigents sindicals, diplomàtics, polítics i uns quants caps d'estat | La filtració d’un llistat de més de 50.000 números de telèfon seleccionats pels clients de l’empresa de ciberespionatge israeliana NSO Group mostra com és d’estès arreu del món el programari espia Pegasus, amb què es va espiar l’ex-president del parlament i ara conseller Roger Torrent, el dirigent d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat del PDECat Sergi Miquel o el dirigent de l’ANC Jordi Domingo.
The Forbidden Stories, un consorci de setze mitjans de comunicació d’arreu del món, ha tingut accés a un llistat d’objectius de Pegasus on hi ha 180 periodistes pel cap baix de països com l’Índia, Mèxic, Hongria, el Marroc i l’estat francès, i també activistes pels drets humans, acadèmics, empresaris, advocats, doctors, dirigents sindicals, diplomàtics, polítics i uns quants caps d’estat.
Segons NSO Group, només venen el programari Pegasus a governs i exclusivament per a espiar gent sospitosa d’haver comès delictes importants o terrorisme.
NSO: el fosc historial de l’empresa que ha espiat Torrent, Gabriel i Maragall
La mera aparició del número de telèfon al llistat no vol dir que els hagin espiats, sinó que eren, com a mínim, un objectiu.
De totes maneres, anàlisis forenses fetes per Amnistia Internacional als telèfons mòbils d’alguns dels objectius van concloure que el 85% eren infectats pel programari espia, una xifra molt alta tenint en compte que és difícil de detectar.
Un dels països amb més números de telèfon és Mèxic, amb més de 15.000 números de periodistes, polítics, dirigents sindicals i més crítics amb el govern.
També n’hi ha un gran nombre al Llevant, incloent-hi Qatar, els Emirats Àrabs, Bahrain i el Iemen.
S’han trobat molts números de periodistes de l’Índia, com ara el de Siddarth Varadarajan, fundador del diari The Wire, un dels mitjans que ha publicat la informació.
També hi ha el telèfon de Szabolcs Panyi, periodista d’investigació del diari hongarès Direkt36, que també han publicat la filtració.
The Guardian ha publicat que el govern de Viktor Orbán a Hongria va fer servir l’eina per a apuntar com a objectius advocats, opositors polítics i periodistes.
En declaracions a The Guardian, el govern hongarès ha negat qualsevol espionatge, però l’anàlisi del telèfon de Panyi ha mostrat que va tenir el telèfon infectat unes quantes vegades durant set mesos del 2019, sovint poc després d’haver demanat declaracions a autoritats del govern hongarès.
Les anàlisis d’Amnistia Internacional també han trobat proves que es va instal·lar el programari Pegasus als telèfons mòbils de l’esposa i la xicota del periodista de The Washington Post Jamal Khaixoggi, assassinat a l’interior del consolat saudita a Istambul l’octubre del 2018 per un comando que havia viatjat expressament des de l’Aràbia Saudita, suposadament amb la intenció de convèncer-lo de tornar al país, perquè vivia exiliat als Estats Units.
La informació ha estat publicada per The Guardian, Le Monde, The Washington Post, Süddeutsche Zeitung, Die Zeit, Aristegui Noticias, Radio France, Proceso, OCCRP, Knack, Le Soir, Haaretz/TheMarker, The Wire, Daraj, Direkt36 i PBS Frontline.
Els dies vinents, els diaris publicaran més noms de persones que apareixen al llistat de 50.000 telèfons objectius de Pegasus.
El programari espia Pegasus es pot instal·lar a distància als telèfons dels objectius.
Una vegada fet, permet als clients de NSO Group de prendre tot el control del dispositiu, incloent l’accés a aplicacions de missatgeria encriptada com WhatsApp i Signal, conèixer la ubicació per GPS, encendre el micròfon i la càmera, accedir a l’agenda, llegir els correus electrònics i veure fotografies i vídeos.
Microsoft va denunciar dijous que una desena d’estats havien comprat un programa a l’empresa israeliana Candiru, competidora directa de NSO Group, per espiar polítics, periodistes, dissidents, activistes i ambaixadors, entre els quals ciutadans catalans.
Candiru permet d’entrar il·lícitament a telèfons mòbils, ordinadors, tauletes, dispositius connectats a internet, espais d’emmagatzematge al núvol i tecnologies similars.
Entre els espiats amb el programa de Candiru hi ha l’entorn del president Carles Puigdemont, segons que va poder confirmar VilaWeb.
Els investigadors de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, al Canadà, han identificat el centenar de víctimes de l’espionatge arreu del món i continuen la tasca de detecció dels arxius afectats per a saber l’abast de la intromissió de què va ser víctima el president. | [
"ciència i tecnologia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha fet pública una llista de més de 50.000 mòbils, objectiu de clients de l'empresa israeliana de ciberespionatge NSO, que comercialitza el programari espia Pegasus. NSO diu que només el ven a governs i exclusivament per a espiar gent sospitosa de delictes molt greus, com el terrorisme. Pegasus es pot instal·lar a distància i pot prendre el control total del mòbil.",
"a2": "S'ha filtrat un llistat amb més de 50.000 números de telèfon infectats amb el programari espia Pegasus, que utilitzen governs d'arreu del món. Aquest permet prendre el control del dispositiu i accedir a informació encriptada, la ubicació GPS i l'agenda entre d'altres. Entre els noms de les persones afectades, s'hi troben dirigents polítics catalans, com ara Puigdemont o Anna Gabriel.",
"a3": "El consorci internacional de mitjans de comunicació The Forbidden Stories ha descobert una llista amb 50.000 noms de persones objectiu del programari Pegasus de l’empresa israeliana de ciberespionatge NSO Group. La llista inclou periodistes, empresaris i polítics, entre d'altres. El programari, que es pot instal·lar a distància als telèfons, funciona prenent el control total dels dispositius."
},
"extractive": {
"a1": "La filtració d’un llistat de més de 50.000 números de telèfon seleccionats pels clients de l’empresa de ciberespionatge israeliana NSO Group mostra com és d’estès arreu del món el programari espia Pegasus, amb què es va espiar l’ex president del parlament i ara conseller Roger Torrent, el dirigent d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, l’ex diputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat del PDECat Sergi Miquel o el dirigent de l’ANC Jordi Domingo.\nSegons NSO Group, només venen el programari Pegasus a governs i exclusivament per a espiar gent sospitosa d’haver comès delictes importants o terrorisme.\nEl programari espia Pegasus es pot instal·lar a distància als telèfons dels objectius.\nUna vegada fet, permet als clients de NSO Group de prendre tot el control del dispositiu, incloent-hi l’accés a aplicacions de missatgeria encriptada com WhatsApp i Signal, conèixer la ubicació per GPS, encendre el micròfon i la càmera, accedir a l’agenda, llegir els correus electrònics i veure fotografies i vídeos.",
"a2": "La filtració d’un llistat de més de 50.000 números de telèfon seleccionats pels clients de l’empresa de ciberespionatge israeliana NSO Group mostra com és d’estès arreu del món el programari espia Pegasus, amb què es va espiar l’ex president del parlament i ara conseller Roger Torrent, el dirigent d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, l’ex diputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat del PDECat Sergi Miquel o el dirigent de l’ANC Jordi Domingo.\nThe Guardian ha publicat que el govern de Viktor Orbán a Hongria va fer servir l’eina per a apuntar com a objectius advocats, opositors polítics i periodistes.\nUna vegada fet, permet als clients de NSO Group de prendre tot el control del dispositiu, incloent-hi l’accés a aplicacions de missatgeria encriptada com WhatsApp i Signal, conèixer la ubicació per GPS, encendre el micròfon i la càmera, accedir a l’agenda, llegir els correus electrònics i veure fotografies i vídeos.\nEntre els espiats amb el programa de Candiru hi ha l’entorn del president Carles Puigdemont, segons que va poder confirmar VilaWeb.",
"a3": "La filtració d’un llistat de més de 50.000 números de telèfon seleccionats pels clients de l’empresa de ciberespionatge israeliana NSO Group mostra com és d’estès arreu del món el programari espia Pegasus, amb què es va espiar l’ex president del parlament i ara conseller Roger Torrent, el dirigent d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, l’ex diputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat del PDECat Sergi Miquel o el dirigent de l’ANC Jordi Domingo.\nThe Forbidden Stories, un consorci de setze mitjans de comunicació d’arreu del món, ha tingut accés a un llistat d’objectius de Pegasus on hi ha 180 periodistes pel cap baix de països com l’Índia, Mèxic, Hongria, el Marroc i l’Estat francès, i també activistes pels drets humans, acadèmics, empresaris, advocats, doctors, dirigents sindicals, diplomàtics, polítics i uns quants caps d’estat.\nDe totes maneres, anàlisis forenses fetes per Amnistia Internacional als telèfons mòbils d’alguns dels objectius van concloure que el 85% eren infectats pel programari espia, una xifra molt alta tenint en compte que és difícil de detectar. \nMicrosoft va denunciar dijous que una desena d’Estats havien comprat un programa a l’empresa israeliana Candiru, competidora directa de NSO Group, per a espiar polítics, periodistes, dissidents, activistes i ambaixadors, entre els quals ciutadans catalans."
},
"extreme": {
"a1": "S'ha filtrat un llistat de més de 50.000 números de telèfon, objectiu de clients de l'empresa NSO, que comercialitza Pegasus.",
"a2": "Puigdemont i Anna Gabriel estan entre els més de 50.000 números de telèfon espiats pels governs amb el programa Pegasus.",
"a3": "S’ha filtrat una llista amb 50.000 noms de persones objectiu de l’empresa israeliana de ciberespionatge NSO Group."
}
} |
313 | El Macba mostra tota l’obra de Miralda als EUA en una exposició pionera | El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha exposat tota l'obra de l'artista Antoni Miralda, exponent de l'art efímer de l'alimentació, en l'exposició 'Miralda Madeinusa' que obre les portes aquest divendres fins a l'abril del pròxim any amb un bar integrat que recrea el famós 'El Internacional', que va impulsar en els 80 juntament a la seva dona, ha destacat el comissari Vicent Todolí en roda de premsa. | El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha exposat tota l’obra de l’artista Antoni Miralda, exponent de l’art efímer de l’alimentació, en l’exposició ‘Miralda Madeinusa’ que obre les portes aquest divendres fins a l’abril del pròxim any amb un bar integrat que recrea el famós ‘El Internacional’, que va impulsar en els 80 juntament a la seva dona, ha destacat el comissari Vicent Todolí en roda de premsa.
L’exposició de Miralda (Terrassa, 1942) recupera en la Capella i l’edifici Meier 15 projectes de Miralda vinculats als EUA –des del 1972 fins a final dels 90– en els quals es fa patent la seva aposta per una obra que prima l’espai públic i l’acostament a múltiples cultures i comunitats residents al país.
La cançó ‘Angelitos negros’ d’Antonio Machín és una de les quals rep als visitants a l’espai de la Capella del Macba, on reflexiona sobre les relacions d’imposició del cristianisme i els mecanismes de la supervivència de la religió ioruba a través de la simbologia de l’ofrena i el menjar.
L’obra ‘Sant Àpat’, de la Col·lecció Macba, parla directament sobre la reivindicació del cantant cubà de boleros que criticava en la seva lletra la imposició dels pintors i l’Església de pintar àngels canònicament bells, quan els negres “també els estima Déu”.
En la Capella, aixeca sis altars-tríptics rematats en arc en honor de diferents déus i de peces catòliques cubanes i brasileres: el Sant Nen d’Atocha, el Diable, Sant Joan Baptista, Sant Jordi, la Puríssima Concepció, la Mare de Deú de Regla, la Mare de Déu de la Candelària, i Santa Bárbara, entre d’altres.
John Mason va col·laborar en aquesta obra al fil del seu llibre ‘Menjar per als déus’, el primer llibre escrit en anglès sobre les receptes i menjars que s’ofereixen a les divinitats, per la qual cosa cada capella apareix flanquejada de diferents aliments, com farines, bacallà, alls i altres productes.
SEMIÒTICA DELS COLORS I MENJAR
Les heterogènies propostes i processos de producció de Miralda, al qual el Museu Reina Sofia de Madrid li va dedicar una retrospectiva al 2000, es poden veure també a l’edifici Meier començant amb ‘Food situation for a Patriotic Banquet’, una taula de banquet amb safates d’arròs acolorit representant les banderes de les nacions més poderoses del moment amb els seus respectius himnes nacionals com menú.
L’obra servida en una taula emfatitza, a mesura que el cereal se’n va descomponent, la desaparició dels colors nacionals identitaris i el final de la lògica colonial a mesura que passa el temps.
GRAN LÍNIA DE PA
Una altra de les peces monumentals és ‘Breadline’ (1977) que una línia enorme feta a base de pans de colors al·ludeix a les cues per al menjar durant la Gran Depressió, i és que el 1981 Miralda va mobilitzar centenars de participants en una desfilada pels carrers de Kansas City.
La peça parla de la “contradicció entre l’opulència i la fam” esdevinguda en l’esmentada ciutat, i els colors exerceixen un paper simbòlic, ha explicat l’artista.
Miralda es va instal·lar a Nova York el 1972, on va fer diversos projectes que dialoguen amb la fusió de cultures i les seves manifestacions populars en grans cerimonials, i el Macba mostra ara alguna cosa que no s’ha exposat abans, ha celebrat Todolí.
COLOM I ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT: “PARELLA PERFECTA”
El concepte d’obra com a procés és una marca d’identitat d’aquest artista, que a ‘Honeymoon Project’, 1986-1992 –el seu projecte més conegut– simbolitza el matrimoni entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Cristòfor Colom de Barcelona.
Segons la seva opinió, són una “parella perfecta”, ja que un simbolitza el concepte de conquista i l’altre de llibertat i els intercanvis culturals entre Europa i Amèrica. | [
"cultura",
"art i museus"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El MACBA exposa la totalitat de l'artista heterogeni de l'art efímer de l'alimentació des d'aquest divendres i fins a l'abril. En aquesta exposició, es recuperen 15 projectes relacionats amb els EUA, en les que prepondera l'espai públic i l'apropament a les diferents cultures d'aquell país. Una senya d'identitat d'aquest artista és el concepte d'obra com a procés.",
"a2": "S'ha exposat l'obra d'Antoni Miralda al MACBA sota el nom \"Miralda Madeinusa\" i es podrà visitar fins a abril de l'any que ve. Aquest artista és un dels principals exponents de l'art efímer de l'alimentació. L'exposició recull els 15 projectes vinculats amb els EUA, on el fil conductor és l'acostament de diferents cultures i comunitats que residien al país.",
"a3": "El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha acollit l’exposició “Miralda Madeinusa”, que inclou 15 obres d’Antoni Miralda viculades als Estats Units. L’artista és un exponent de l’art efímer de l’alimentació i les seves obres, que inclouen peces monumentals, utilitzen la simbologia del menjar i es centren en temes com el colonialisme, els intercanvis culturals o l’opulència i la fam."
},
"extractive": {
"a1": "El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha exposat tota l’obra de l’artista Antoni Miralda, exponent de l’art efímer de l’alimentació, en l’exposició \"Miralda Madeinusa\" que obre les portes aquest divendres fins a l’abril del pròxim any amb un bar integrat que recrea el famós \"El Internacional\", que va impulsar en els 80 juntament a la seva dona, ha destacat el comissari Vicent Todolí en roda de premsa.\nL’exposició de Miralda (Terrassa, 1942) recupera en la Capella i l’edifici Meier 15 projectes de Miralda vinculats als EUA –des del 1972 fins a finals dels 90– en els quals es fa patent la seva aposta per una obra que prima l’espai públic i l’acostament a múltiples cultures i comunitats residents al país.\nLes heterogènies propostes i processos de producció de Miralda, al qual el Museu Reina Sofia de Madrid va dedicar una retrospectiva al 2000, es poden veure també a l’edifici Meier començant amb \"Food situation for a Patriotic Banquet\", una taula de banquet amb safates d’arròs acolorit representant les banderes de les nacions més poderoses del moment amb els seus respectius himnes nacionals com a menú.\nEl concepte d’obra com a procés és una marca d’identitat d’aquest artista, que a \"Honeymoon Project\", 1986-1992 –el seu projecte més conegut– simbolitza el matrimoni entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Cristòfor Colom de Barcelona.",
"a2": "El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha exposat tota l’obra de l’artista Antoni Miralda, exponent de l’art efímer de l’alimentació, en l’exposició \"Miralda Madeinusa\" que obre les portes aquest divendres fins a l’abril del pròxim any amb un bar integrat que recrea el famós \"El Internacional\", que va impulsar en els 80 juntament a la seva dona, ha destacat el comissari Vicent Todolí en roda de premsa.\nEn la Capella, aixeca sis altars-tríptics rematats en arc en honor de diferents déus i de peces catòliques cubanes i brasileres: el Sant Nen d’Atocha, el Diable, Sant Joan Baptista, Sant Jordi, la Puríssima Concepció, la Mare de Deú de Regla, la Mare de Déu de la Candelària, i Santa Bárbara, entre d’altres.\nLes heterogènies propostes i processos de producció de Miralda, al qual el Museu Reina Sofia de Madrid va dedicar una retrospectiva al 2000, es poden veure també a l’edifici Meier començant amb \"Food situation for a Patriotic Banquet\", una taula de banquet amb safates d’arròs acolorit representant les banderes de les nacions més poderoses del moment amb els seus respectius himnes nacionals com a menú.\nEl concepte d’obra com a procés és una marca d’identitat d’aquest artista, que a \"Honeymoon Project\", 1986-1992 –el seu projecte més conegut– simbolitza el matrimoni entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Cristòfor Colom de Barcelona.S",
"a3": "El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha exposat tota l’obra de l’artista Antoni Miralda, exponent de l’art efímer de l’alimentació, en l’exposició \"Miralda Madeinusa\" que obre les portes aquest divendres fins a l’abril del pròxim any amb un bar integrat que recrea el famós \"El Internacional\", que va impulsar en els 80 juntament a la seva dona, ha destacat el comissari Vicent Todolí en roda de premsa. \nLa cançó \"Angelitos negros\" d’Antonio Machín és una de les cançons que reben els visitants a l’espai de la Capella del Macba, on reflexiona sobre les relacions d’imposició del cristianisme i els mecanismes de la supervivència de la religió ioruba a través de la simbologia de l’ofrena i el menjar.\nUna altra de les peces monumentals és \"Breadline\" (1977), on una línia enorme feta a base de pans de colors al·ludeix a les cues per al menjar durant la Gran Depressió, i és que el 1981 Miralda va mobilitzar centenars de participants en una desfilada pels carrers de Kansas City.\nEl concepte d’obra com a procés és una marca d’identitat d’aquest artista, que a \"Honeymoon Project\", 1986-1992 –el seu projecte més conegut– simbolitza el matrimoni entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Cristòfor Colom de Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "El MACBA exposa tota l'obra de l'artista Antoni Miralda, el representant de l'art efímer de l'alimentació.",
"a2": "L'obra d'Antoni Miralda es podrà visitar al MACBA, on es troben projectes relacionats amb els EUA.",
"a3": "El Macba ha organitzat una exposició que mostra 15 projectes de l’artista Antoni Miralda vinculats als Estats Units."
}
} |
327 | És millor o pitjor que CDC i ERC vagin separats a les eleccions de juny? | Analitzem els arguments a favor i en contra d'una llista unitària de l'independentisme | La data límit per a investir un nou president és el primer de maig i en cas de que no s’aconsegueixi es convocarien eleccions pel 26 de juny.
La possible nova convocatòria d’eleccions ha tornat a activar el debat sobre si els independentistes haurien de presentar-se units o separats.
Convergència, a través del seu cap de llista Francesc Homs s’ha mostrat partidari d’una llista unitària mentre que ERC, a través de Gabriel Rufian ja s’ha posicionat en contra.
Però quins beneficis pot produir cadascuna de les dues opcions?
Beneficis d’anar junts: victòria clara de l’independentisme
A les passades eleccions espanyoles del 20 de desembre es van presentar dues llistes independentistes.
La candidatura d’ERC-CATSÍ i la candidatura de Democràcia i Llibertat (DL), una coalició de CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament.
El resultat és conegut però la pregunta a respondre és què hauria passat en cas d’haver-hi una llista comuna.
Aquest escó seria el de Lleida que DL va perdre per pocs vots, a mans del PSC.
En el cas d’anar junts ERC i DL guanyarien aquest escó segur i així el PSC es quedaria sense representació en la província.
Encara que CiU fos la formació que va obtenir més vots i escons a les eleccions municipals, de fet Ada Colau va ser la guanyadora moral en vèncer a la capital del país.
El 20-D també va ser primera força i en el cas d’obtenir de nou la victòria al juny seria considerada la tercera victòria de les confluències d’esquerra en les últimes quatre eleccions, cosa que significaria un cop dur per l’independentisme.
Un altre factor a tenir en compte és que una llista unitària posaria de nou la independència en el centre de la campanya, cosa que convé als partits independentistes per evitar les fuites de vot.
Així segons el CEO, un 14% dels que havien votat a Junts pel Sí el 27-S ho van fer a les espanyoles per En Comú Podem i un altre 10% van decidir abstenir-se.
Una campanya marcada per les relacions Catalunya-Espanya, com va ser la del 27S, podria mobilitzar part de l’independentisme abstencionista i recuperar part del vot que després va anar a la confluència d’esquerres.
Finalment, l’últim benefici de la candidatura unitària seria clarament el d’evitar més tensions en l’independentisme.
Actualment CDC està en un procés de refundació.
El 21 de maig celebra una consulta interna i entre el 8 i el 10 de juliol celebra el seu Congrés.
Uns mals resultats podrien sacsejar l’organització i augmentar les tensions al voltant del full de ruta.
Beneficis d’anar per separat: fer un discurs ideològicament diferenciat
El benefici principal que es podria obtenir de presentar-se CDC i ERC per separat a les eleccions seria que això permet a les dues llistes fer un discurs diferenciat i atraure el màxim de votants possibles.
Amb dues llistes, ERC pot marcar el seu perfil més d’esquerres i intentar evitar la fuga de vots independentistes cap a ECP.
En canvi, amb una llista unitària poden haver votants que prefereixin En Comú Podem que una candidatura on estigui CDC.
Les dades mostren que en les eleccions del 20-D les forces independentistes van perdre vots sobretots per la banda l’esquerra.
Prop d’un terç dels votants de Junts pel Sí situats més a l’esquerra van decidir abstenir-se o votar a la coalició liderada per Xavier Domènech.
Una altra possible referència estadística per saber si els votants d’ERC es decantarien millor per una llista conjunta o per la llista d’ECP seria observar si aquests electors valoren millor a Puigdemont, com a representant del govern de Junts pel Sí o a Xavier Domènech, com líder de la candidatura d’ECP.
Hi ha una part dels votants que no coneixen als dos candidats, però entre aquells que els valoren a tots dos trobem que un 74% dels votants d’ERC valoren millor al President de la Generalitat, que un 11% valoren igual a tots dos i que un 16% valoren millor a Domènech.
Per tant sembla clar que una llista unitària té com a principal perill que més enllà dels votants de la CUP o els de JxSí que ja van votar a ECP, encara es podrien perdre aquests 100.000 vots més.
Perquè difícilment una llista conjunta entre ERC i CDC podrà marcar l’accent social necessari per competir amb garanties contra ECP.
Quina és la millor opció? | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Si s'arribés a la data límit per a la investidura d'un nou president sense aconseguir-ho, es convocarien eleccions. Aquesta possibilitat ha posat de nou sobre la taula el dilema pels partits independentistes: anar en un allista única o per separat. El principal avantatge d'anar en llistes separades és que podrien marcar un perfil polític més diferenciat que en cas contrari. ",
"a2": "S'ha activat el debat sobre si els independentistes haurien de presentar-se units o separats davant la nova possible convocatòria d'eleccions espanyoles. Hi ha motius tant per fer-ho com per no fer-ho, però s'ha de tenir en compte que una llista conjunta tornaria a posar al centre de la campanya la independència.",
"a3": "Si no s’aconsegueix investir un nou president i es convoquen noves eleccions al juny, no està clar si ERC i CDC tornarien a presentar-s’hi junts, per a centrar el seu discurs en l’independentisme i sumar forces, o separats, per a mantenir cadascun la seva identitat i la seva ideologia i atreure més votants."
},
"extractive": {
"a1": "La possible nova convocatòria d’eleccions ha tornat a activar el debat sobre si els independentistes haurien de presentar-se units o separats.\nEn el cas d’anar junts, ERC i DL guanyarien aquest escó segur i així el PSC es quedaria sense representació en la província. \nUn altre factor que cal tenir en compte és que una llista unitària posaria de nou la independència en el centre de la campanya, cosa que convé als partits independentistes per a evitar les fuites de vot.\nEl benefici principal que es podria obtenir de presentar-se CDC i ERC per separat a les eleccions seria que això permet a les dues llistes fer un discurs diferenciat i atraure el màxim de votants possibles.",
"a2": "La possible nova convocatòria d’eleccions ha tornat a activar el debat sobre si els independentistes haurien de presentar-se units o separats.\nUn altre factor a tenir en compte és que una llista unitària posaria de nou la independència en el centre de la campanya, cosa que convé als partits independentistes per a evitar les fuites de vot.\nEl benefici principal que es podria obtenir de presentar-se CDC i ERC per separat a les eleccions seria que això permet a les dues llistes fer un discurs diferenciat i atraure el màxim de votants possibles.\nLes dades mostren que en les eleccions del 20-D les forces independentistes van perdre vots sobretot per la banda l’esquerra.",
"a3": "La data límit per a investir un nou president és el primer de maig i, en cas de que no s’aconsegueixi, es convocarien eleccions per al 26 de juny.\nLa possible nova convocatòria d’eleccions ha tornat a activar el debat sobre si els independentistes haurien de presentar-se units o separats.\nEl benefici principal que es podria obtenir de presentar-se CDC i ERC per separat a les eleccions seria que això permet a les dues llistes fer un discurs diferenciat i atraure el màxim de votants possibles.\nUn altre factor que cal tenir en compte és que una llista unitària posaria de nou la independència en el centre de la campanya, cosa que convé als partits independentistes per a evitar les fuites de vot."
},
"extreme": {
"a1": "La possible convocatòria d'eleccions reobre el debat de si els independentistes haurien d'anar amb una llista única o per separat.",
"a2": "Els partits independentistes es plantegen si unir-se en una sola llista si es tornen a convocar eleccions.",
"a3": "Si es convoquen eleccions al juny, ERC i CDC hauran de decidir si van junts, centrant-se en l’independentisme, o separats. "
}
} |
46 | El buit institucional de Girona reclou Felipe VI a un recinte privat fora de la ciutat | La pressió política i social va obligar la Fundació Princesa de Girona a fer la gala dels premis fora de la ciutat, per primera vegada en nou anys | ‘No tenim rei’.
‘Catalunya no té rei’.
‘Ni rei ni por’.
‘Sa Altesa Reial, que ostenta aquest títol i ens honora fent servir aquesta dignitat, sempre ha posat en relleu el seu compromís amb Girona donant suport a iniciatives’, deien les entitats promotores.
Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’han trencat totalment.
Ell ja no és el president d’honor de la fundació, sinó que ho és la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz –d’aquí sorgeix el canvi de nom–, però ell en continua essent el màxim representant i qui en presideix els actes.
El primer efecte va ser social.
A banda la desafecció entre molts ciutadans, la Cambra de Comerç de Girona va ser el primer agent a pronunciar-s’hi.
La cambra, membre fundador de la fundació, va aprovar per unanimitat, en un ple, d’abandonar ‘per dignitat’ el patronat de l’entitat.
El comunicat era molt explícit: ‘La Cambra ha trobat a faltar en el discurs del passat dimarts del rei Felip VI un inequívoc posicionament de la corona espanyola per condemnar la violència policial indiscriminada soferta per ciutadans indefensos a escoles d’ensenyament.
La Corona ha tancat els ulls davant d’actuacions policials desproporcionades que han estat repudiades arreu del món.’
VilaWeb s’ha posat en contacte amb la Cambra, però oficialment s’estimen més no tornar-ne a parlar.
Fonts de l’entitat expliquen que se senten ‘assenyalats’ i per això no ‘volen fer més soroll’.
‘Ja vàrem fer el que havíem de fer.’
Una altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros.
Els diners es destinaven a organitzar la trobada de robòtica que fan anualment.
En el comunicat deien: ‘Cal finançament per a les activitats educatives però no a qualsevol preu.’
Dos investigadors, Bernat Ollé i Romain Quidant, van retornar el premi de deu mil euros que havien rebut els anys 2015 i 2011, respectivament.
En una carta pública argumentaven que la casa reial espanyola havia ‘liquidat’ de cop la tasca de construir ponts que havia fet la fundació.
Assenyalaven directament Felipe VI d’haver donat ‘un vist-i-plau explícit’ a ‘l’onada de repressió’ que acabava de rebre la població catalana.
Persona ‘non grata’
Després d’aquesta resposta social de pes, pocs dies més tard l’Ajuntament de Girona va declarar persona ‘non grata’ Felipe VI.
El primer d’octubre la ciutat havia vist actuacions policíaques violentes en cinc col·legis diferents i els regidors de CiU, ERC i la CUP, que conformen una àmplia majoria –18 regidors de 25–, van aprovar la moció.
Una moció que, mesos abans, havia estat tombada pels vots en contra de CiU.
‘Nosaltres sempre ens hi havíem oposat perquè interpretàvem que la monarquia no havia tingut cap gest en contra de Girona ni dels ciutadans de Girona.
Crèiem que no s’havia de caure en fórmules de crear tensió.
Tot això, ho he defensat jo mateixa en plens.
Però, és clar, el 3 d’octubre ho canvia tot’, diu la batllessa de Girona, Marta Madrenas, en una entrevista que es publicava ahir a VilaWeb.
La substituta de Carles Puigdemont a la batllia de Girona ha volgut complir la moció aprovada.
El mes de maig ja va anunciar obertament que Felipe VI havia estat ‘del tot deslegitimat’ després del discurs ‘infumable, impresentable i antidemocràtic’, i que no li cediria cap espai municipal per al lliurament dels premis anuals que atorga la FPdGi.
Per una altra banda, Torra també va renunciar fa poc a la vice-presidència d’honor de la fundació.
‘Catalunya viu una situació excepcionalment greu.
I no ens interessen les fotografies amb aquells que avalen i animen la repressió i la persecució d’idees i de projectes polítics democràtics’, va dir el president.
Consegüentment, la FPdGi ha hagut de cercar un nou emplaçament i ahir va fer el lliurament dels premis anuals al Mas Marroch, el centre d’esdeveniments del Celler de Can Roca, a Vilablareix.
La trobada del programa ‘Rescatadors de talent’ es farà també fora de Girona, a l’hotel Camiral de Caldes de Malavella (Selva).
De moment la ciutadania l’ha apartat de Girona, però les comarques gironines volen fer això mateix a curt termini. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Cambra de Comerç de Girona ha estat la primera a mostrar el seu descontentament amb el discurs del rei del passat dimarts, renunciant al patronat de la fundació. L'Ajuntament de Girona, pocs dies després, va declarar Felip V \"persona non grata\" pel mateix motiu i, d'una altra banda, Torra va rebutjar la vicepresidència d'honor de la fundació.",
"a2": "Girona ha rebutjat el rei Felip VI i l'ha declarat persona \"non grata\" després de la seva actuació davant la violència que ha patit Catalunya per l'1-O. La Cambra de la Fundació Princesa de Girona ha apartat el monarca del patronat d'aquesta, i altres entitats gironines també han manifestat el seu rebuig a la casa reial.",
"a3": "Felipe VI ha estat declarat persona “non grata” a la ciutat de Girona per no donar suport a la ciutadania catalana arran dels actes violents de l’1-O. Per això, el lliurament de premis anuals de la FPdGi ha hagut de celebrar-se fora de la ciutat. Així mateix, altres entitats, com Robolot, també han refusat continuar tenint relacions amb la casa reial."
},
"extractive": {
"a1": "La Cambra ha trobat a faltar en el discurs del passat dimarts del rei Felip VI un inequívoc posicionament de la corona espanyola per a condemnar la violència policial indiscriminada soferta per ciutadans indefensos a escoles d’ensenyament.\nUna altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros.\nDesprés d’aquesta resposta social de pes, pocs dies més tard l’Ajuntament de Girona va declarar persona \"non grata\" Felipe VI.\nD'altra banda, Torra també va renunciar fa poc la vicepresidència d’honor de la fundació.",
"a2": "Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’ha trencat totalment.\nLa Cambra ha trobat a faltar en el discurs del passat dimarts del rei Felip VI un inequívoc posicionament de la corona espanyola per a condemnar la violència policial indiscriminada soferta per ciutadans indefensos a escoles d’ensenyament.\nUna altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros.\nAssenyalaven directament Felipe VI d’haver donat \"un vist-i-plau explícit\" a \"l’onada de repressió\" que acabava de rebre la població catalana.",
"a3": "Ell ja no és el president d’honor de la fundació, sinó que ho és la seva filla Leonor de Borbón y Ortiz –d’aquí sorgeix el canvi de nom–, però ell en continua essent el màxim representant i qui en presideix els actes.\nEl comunicat era molt explícit: \"La Cambra ha trobat a faltar en el discurs del passat dimarts del rei Felip VI un inequívoc posicionament de la corona espanyola per a condemnar la violència policial indiscriminada soferta per ciutadans indefensos a escoles d’ensenyament.\nUna altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros\".\nEl mes de maig ja va anunciar obertament que Felipe VI havia estat \"del tot deslegitimat\" després del discurs \"infumable, impresentable i antidemocràtic\", i que no li cediria cap espai municipal per al lliurament dels premis anuals que atorga la FPdGi."
},
"extreme": {
"a1": "Diverses entitats gironines públiques i privades mostren el seu descontentament amb el discurs del reu el passat dimarts.",
"a2": "Des de la Fundació Princesa de Girona fins a l'Ajuntament de la ciutat s'ha mostrat rebuig al rei.",
"a3": "Felipe VI ha deixat de ser benvingut a Girona pel seu suport als actes violents i opressors de l'1-O."
}
} |
92 | El MNAC s’ampliarà al pavelló Victòria Eugènia el 2021 | La Generalitat aportarà 2,5 MEUR per acondicionar l'espai, que es preveu que obri amb una exposició sobre Gaudí | Els plans per ampliar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) comencen a ser una realitat.
En una reunió del patronat feta avui a la tarda, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’estat espanyol han donat llum verda perquè l’equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d’exposicions temporals de 2.500 metres quadrats.
El Departament de Cultura s’ha compromès aportar una partida de 2,5 milions d’euros –supeditats a l’aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat- per a acondicionar l’espai.
La primera mostra temporal que acolliria el nou pavelló es dedicarà a Gaudí, gràcies a la col·laboració de l’equipament amb el Museu d’Orsay i la Fundació la Caixa.
El patronat del MNAC va aprovar fa uns mesos els plans d’ampliació del museu i el mateix director, Pepe Serra, va expressar el juliol passat la intenció que l’expansió completa fos una realitat en un horitzó teòric del 2029.
Ara, les institucions públiques que conformen el consorci han aprovat la primera fase del projecte.
El consistori barceloní -que ja havia fet una primera adequació d’uns sis metres quadrats a l’espai- ha cedit el pavelló al MNAC per al seu ús, materialitzant una de les reclamacions històriques de l’equipament cultural.
Paral·lelament, el Departament de Cultura ha confirma a la reunió del patronat que destinarà 2,5 milions per a les obres, condicionats a l’aprovació dels nous pressupostos de l’executiu català.
La inversió es començarà a executar l’any 2020.
L’aportació del govern es destinarà a l’adequació de les instal·lacions amb l’objectiu d’apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per ampliar el seu relat a l’art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya.
L’expansió, ha recordat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, contribuirà a crear una nova centralitat cultural a Barcelona en una zona on també hi ha la Fundació Miró, el CaixaFòrum, el pavelló Mies van der Rohe i altres equipaments culturals.
En declaracions posteriors als mitjans, Vilallonga, ha destacat l’aposta per fer baixar el MNAC a la ciutat i connectar-lo amb Barcelona i altres equipaments, com a primera peça del pla estratègic.
En una línia similar s’ha expressat el comissionat de Cultura, Joan Subirats, que ha celebrat que el pavelló pugui ser utilitzat com a espai expositiu després de la inversió de 2,5 milions que també hi va fer l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys.
‘Amb la nova inversió, s’acostarà la col·lecció al públic’, ha precisat.
El patronat ha emplaçat el museu a treballar els mesos vinents conjuntament amb les administracions en la definició d’un possible pla de finançament publico-privat del projecte.
El MNAC va detallar el juliol els cent cinquanta projectes i accions incloses a l’Estratègia i Pla d’Acció 2019-2022/2029.
El full de ruta de l’equipament previst pels deu anys vinents inclou cinc grans línies d’actuació que van des d’un nou pla d’accessibilitat i nous programes públics per obrir l’equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d’un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques.
En el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l’accés ‘on line’ a la col·lecció.
També es preveu una extensió del seu relat fins als anys 70, amb un centre d’estudis i recerca, una dimensió educativa més gran, més espai de reserves i nous espais per a les exposicions temporals.
Serra, a però, sempre ha posat l’accés en la necessitat d’ampliar l’extenció del museu i millorar l’entorn on s’ubica, una àrea de Montjuïc on considera que cal intervenir en il·luminació, accessos, transport públic, pàrquings o seguretat. | [
"cultura",
"art i museus"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El MNAC ampliarà les seves instal·lacions amb el pavelló Victòria Eugènia que ha cedit l'Ajuntament de Barcelona. Això representa una nova sala d'exposicions temporals de 2.500 m². S'espera que sigui una realitat completa el 2029. El pla inclou un pla d'accessibilitat i obrir-se a col·lectius poc representats, així com l'ampliació de l'art de postguerra i millores en l'accés en línia.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat espanyol han acceptat que l'equipament del MNAC es pugui expandir al pavelló Victòria Eugènia. Aquest exposarà una mostra dedicada a Gaudí amb el suport d'altres museus i fundacions. Així, es busca acostar el museu de Montjuïc a la resta de la ciutat i que renovi les seves presentacions.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern espanyol han acordat que el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’ampliï utilitzant el pavelló Victòria Eugènia, que serà una sala d’exposicions temporals. El Departament de Cultura finançarà les obres per a adequar les instal·lacions, apropar la col·lecció al públic i permetre el desenvolupament de les seccions d’art modern."
},
"extractive": {
"a1": "En una reunió del patronat feta avui a la tarda, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat espanyol han donat llum verda perquè l’equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d’exposicions temporals de 2.500 metres quadrats.\nEl full de ruta de l’equipament previst per als deu anys vinents inclou cinc grans línies d’actuació, que van des d’un nou pla d’accessibilitat i nous programes públics per a obrir l’equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d’un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques.\nEn el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l’accés en línia a la col·lecció.\nSerra, però, sempre ha posat l’accent en la necessitat d’ampliar l’extenció del museu i millorar l’entorn on s’ubica, una àrea de Montjuïc on considera que cal intervenir en il·luminació, accessos, transport públic, pàrquings o seguretat.",
"a2": "En una reunió del patronat feta avui a la tarda, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat espanyol han donat llum verda perquè l’equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d’exposicions temporals de 2.500 metres quadrats.\nLa primera mostra temporal que acolliria el nou pavelló es dedicarà a Gaudí, gràcies a la col·laboració de l’equipament amb el Museu d’Orsay i la Fundació la Caixa.\nParal·lelament, el Departament de Cultura ha confirmat a la reunió del patronat que destinarà 2,5 milions per a les obres, condicionats a l’aprovació dels nous pressupostos de l’executiu català.\nEn el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l’accés en línia a la col·lecció.",
"a3": "En una reunió del patronat feta avui a la tarda, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat espanyol han donat llum verda perquè l’equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d’exposicions temporals de 2.500 metres quadrats. \nL’aportació del govern es destinarà a l’adequació de les instal·lacions amb l’objectiu d’apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per a ampliar el seu relat a l’art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya.\nEl full de ruta de l’equipament previst per als deu anys vinents inclou cinc grans línies d’actuació, que van des d’un nou pla d’accessibilitat i nous programes públics per a obrir l’equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d’un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques.\nEn el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l’accés en línia a la col·lecció."
},
"extreme": {
"a1": "Aprovat el pla per a l'ampliació del MNAC amb el pavelló Victòria Eugènia, cedit per l'Ajuntament de Barcelona.",
"a2": "Es dóna llum verda a l'amplicació del MNAC al pavelló Victòria Eugènia, i començarà en dos anys.",
"a3": "El MNAC guanyarà espai per a poder expandir la seva secció d’art de postguerra i millorarà les seves instal·lacions."
}
} |
2,525 | Peralada estrena un 'Acis i Galatea' que posa l'accent en la relació dramàtica i apropa l'òpera a l'univers del madrigal | La peça agafa la partitura original que Händel va estrenar el 1718 i conceptualitza una natura gairebé matemàtica | El Festival de Peralada (Alt Empordà) estrena aquest dimecres un 'Acis i Galatea' que posa l'accent en la relació dramàtica i apropa l'òpera a l'univers del madrigal.
Aquí, els solistes són també intèrprets, i la relació entre el pastor i la nimfa, estroncada pel gelós Polifem, s'allunya de l'ègloga i "redueix la història a un drama domèstic", explica el director escènic, Rafael R. Villalobos.
A 'Acis i Galatea', la posada en escena estableix una retòrica amb la música –interpretada per la formació barroca 'Vespres d'Arnadí'- amb l'objectiu d'intensificar les parts clau de l'òpera.
Villalobos s'imbueix de l'atmosfera del Claustre del Carme i tan sols hi representa una natura "gairebé asèptica", partint de la premissa "que Händel, a la seva partitura, també intenta recrear el cant dels ocells o el fluir de l'aigua a través de la matemàtica de les notes".
Després del 'Rinaldo', el Festival de Peralada torna a apostar per Händel amb una nova producció, 'Acis i Galatea'.
Sota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos i la musical de Fausto Nardi, l'òpera agafa la partitura original que Händel va estrenar el 1718 (on la peça tenia un sol acte).
"Té la particularitat que està composta per a cinc cantants, que al mateix temps eren intèrprets, solistes i part del cor; i aquest univers, que està molt més a prop del madrigal que de l'operístic, ens interessava especialment", explica Villalobos.
El director subratlla que "la nuesa d'aquesta primera versió" suposava "un gran repte a nivell musical", però també li oferia més possibilitats a nivell escènic i dramatúrgic.
De fet, amb l'estrena a Peralada, Villalobos s'allunya de l'ègloga pastoral anglesa –amb què Händel va revestir l'òpera- i apropa més 'Acis i Galatea' a un "drama domèstic".
Per això, l'òpera posa l'accent en la teatralització de les emocions.
Villalobos reuneix un equip íntegre de veus espanyoles i fa que el drama mitològic flueixi "de la manera més natural possible" respectant, al mateix temps, "l'arquitectura musical" de la partitura de Händel.
Amb aquest 'Acis i Galatea', però, el director escènic també s'allunya d'aquella natura barroca, d'aquell univers rústic anglès que el compositor va impregnar a la seva primera versió.
De fet, per posar un exemple, Villalobos concreta que aquí, el seu Polifem, amb americana i corbata de llacet, "s'apropa més al dandi anglès de ciutat que no al personatge mitològic".
Naturalesa conceptual i "asèptica"
I aquesta voluntat d'actualitzar el concepte barroc de paisatge també es veu en l'escenografia.
Rafael R. Villalobos aprofita l'atmosfera que li ofereix el Claustre del Carme –un arbre, una font- i tan sols la complementa amb una representació "gairebé asèptica" de la natura, partint de la premissa que "la música és matemàtica" i que la partitura de Händel, a través de les notes, també "intenta recrear el cant dels ocells o el fluir de l'aigua".
Per això, Villalobos fa girar gairebé tota l'acció damunt del llit de Galatea, situat al mig d'una passarel·la que creua el claustre en transversal.
I jugant amb els colors, com si fossin llençols, hi situa gespa artificial (el prat), una seda blava (el cel) i coixins i roba grisosos (les roques que representen el ciclop).
"És una representació conceptual, de pura matemàtica", precisa el director escènic.
Música i posada en escena
A aquest 'Acis i Galatea' que signa Vilallobos, la música i la posada en escena dels intèrprets estableixen una retòrica constant.
"Hi ha moments en què prima l'atmosfera i la música cedeix perquè l'òpera guanyi escènicament, i moments en què passa al revés, per aconseguir un atac musical net, clar i concís", explica el director.
Del cant musical als més simples plaers, passant per l'amor entre el pastor i la nimfa i el desig de Polifem de posseir Galatea, l'òpera guanya en intensitat.
I desemboca en el desenllaç fatal (aquí, la roca és un coixí esventrat) en què Acis, derrotat pel ciclop, mor esclafat i acaba convertit en una font per la seva amada. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Villalobos dirigeix la part teatral d'aquesta versió d'\"Acis i Galatea\", aprofita l'ambient del claustre del Carme i hi presenta una natura gairebé asèptica. S'allunya de l'ègloga anglesa de Haendel i l'apropa a un drama domèstic. La direcció musical estarà a càrrec de Fausto Nardi. L'òpera es basa en la partitura original, que constava d'un únic acte.",
"a2": "Rafael R. Villalobos estrenarà la seva nova obra, \"Acis i Galatea\", dins el Festival de Peralada. A aquesta obra, el director s'allunya de l'obra original de Händel i presenta un drama domèstic on l'acció ocorre al llit de Galatea i els personatges disten molt de l'univers rústic anglès de l'obra original.",
"a3": "El festival de Peralada acollirà una versió de l’òpera de Händel “Acis i Galatea”. El director escènic Rafael R.Villalobos i el director musical Fausto Nardi s’han basat en la partitura original de l’obra, d’un sol acte. L’escenografia, que s’allunya de l’ègloga pastoral i l’estil barroc, aprofita el Claustre del Carme per a mostrar la natura de forma conceptual."
},
"extractive": {
"a1": "El Festival de Peralada (Alt Empordà) estrena aquest dimecres un \"Acis i Galatea\" que posa l'accent en la relació dramàtica i apropa l'òpera a l'univers del madrigal.\nSota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos i la musical de Fausto Nardi, l'òpera agafa la partitura original que Händel va estrenar el 1718 (on la peça tenia un sol acte).\nAmb aquest \"Acis i Galatea\", però, el director escènic també s'allunya d'aquella natura barroca, d'aquell univers rústic anglès que el compositor va impregnar a la seva primera versió.\nRafael R. Villalobos aprofita l'atmosfera que li ofereix el Claustre del Carme –un arbre, una font– i tan sols la complementa amb una representació \"gairebé asèptica\" de la natura, partint de la premissa que \"la música és matemàtica\" i que la partitura de Händel, a través de les notes, també \"intenta recrear el cant dels ocells o el fluir de l'aigua\".",
"a2": "El Festival de Peralada (Alt Empordà) estrena aquest dimecres un \"Acis i Galatea\" que posa l'accent en la relació dramàtica i apropa l'òpera a l'univers del madrigal.\nAmb aquest \"Acis i Galatea\", però, el director escènic també s'allunya d'aquella natura barroca, d'aquell univers rústic anglès que el compositor va impregnar a la seva primera versió.\nPer això, Villalobos fa girar gairebé tota l'acció damunt del llit de Galatea, situat al mig d'una passarel·la que creua el claustre en transversal.\n\"Hi ha moments en què prima l'atmosfera i la música cedeix perquè l'òpera guanyi escènicament, i moments en què passa al revés, per a aconseguir un atac musical net, clar i concís\", explica el director.",
"a3": "El Festival de Peralada (Alt Empordà) estrena aquest dimecres un \"Acis i Galatea\" que posa l'accent en la relació dramàtica i apropa l'òpera a l'univers del madrigal.\nSota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos i la musical de Fausto Nardi, l'òpera agafa la partitura original que Händel va estrenar el 1718 (on la peça tenia un sol acte).\n\"Té la particularitat que està composta per a cinc cantants, que al mateix temps eren intèrprets, solistes i part del cor; i aquest univers, que està molt més a prop del madrigal que de l'operístic, ens interessava especialment\", explica Villalobos.\nRafael R. Villalobos aprofita l'atmosfera que li ofereix el Claustre del Carme –un arbre, una font– i tan sols la complementa amb una representació \"gairebé asèptica\" de la natura, partint de la premissa que \"la música és matemàtica\" i que la partitura de Händel, a través de les notes, també \"intenta recrear el cant dels ocells o el fluir de l'aigua\"."
},
"extreme": {
"a1": "El Festival de Perelada estrena un \"Acis i Galatea\" més proper del madrigal que de l'òpera, representant una natura asèptica.",
"a2": "Villalobos presentarà \"Acis i Galatea\", una nova versió de l'obra de Händel, al Festival de Peralada.",
"a3": "Rafael R. Villalobos i Fausto Nardi presentaran una versió de l’òpera “Acis i Galatea” de Händel al Festival de Peralada."
}
} |
2,664 | Albiach insta Torra a sotmetre's a una qüestió de confiança per ser "incapaç de tirar endavant els pressupostos" | La líder de CatECP lamenta que el Govern no hagi acceptat cap de les seves 10 propostes de "mínims" per als comptes | La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jéssica Albiach, ha reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que se sotmeti a una qüestió de confiança després que el Govern hagi sigut "incapaç de tirar endavant els pressupostos".
En una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Albiach ha lamentat que l'executiu "vagi sense rumb" i "no tingui clares les seves prioritats".
La líder del Comuns a la cambra catalana descarta tornar a negociar els comptes i sosté que part del Govern "té interès en anar a eleccions".
També ha criticat que de les 10 propostes de "mínims" que CatECP va fer al Govern de cara als pressupostos "no els n'han ofert ni una".
Després de tornar a criticar que el Govern presentés uns comptes al Parlament que no havia aprovat prèviament, Albiach ha constatat que el propi executiu "ni se'ls creia" i ha evitat avançar les demandes del seu grup a Torra en una hipotètica qüestió de confiança.
Això sí, ha dit que d'entrada la seva predisposició "no és bona".
En concret, ha carregat contra l'executiu Torra-Aragonès perquè considera que quan el seu grup ha alertat que Catalunya "està en una situació d'emergència", JxCat i ERC els han respost que els Comuns fan "petita política"."No parlaria de quines serien les prioritats o condicions per tirar endavant o no una qüestió de confiança.
El que han de fer és la seva feina.
Ja que han estat incapaços de presentar uns pressupostos, que impulsin una qüestió de confiança i ja veurem", ha apuntat.
"No tornarem a seure [a negociar] perquè veiem que durant aquest temps no han tingut cap voluntat de treballar, ni negociar i moure's", ha dit Albiach.
"Comencem a sospitar que hi ha part del Govern que té interès en anar a eleccions", ha explicat durant l'entrevista amb l'ACN.
De fet, Albiach ha explicat que CatECP ha ofert al Govern "totes les possibilitats" però que l'equip del vicepresident Pere Aragonès "no s'ha mogut ni un mil·límetre".
De fet, ha negat que en algun moment la conselleria d'Economia i el grup parlamentari dels comuns hagin arribat a negociar plenament.
Els comuns han lamentat que el Govern no hagi abordat de forma suficients qüestions com la mesa d'emergència habitacional per persones desnonades.
Al seu entendre, Aragonès no hi destina suficients recursos.
D'altra banda, del nombre de places en residències d'avis, CatECP en reclamava 3.500 i, en canvi apunten, que el Govern no n'oferia cap. El finançament de les escoles bressol ha estat un dels altres esculls perquè, segons Albiach, la llei obliga a garantir-ne 80 MEUR de finançament però CatECP n'exigia 45 MEUR i el Govern n'oferia 20 MEUR.
També ha criticat que la partida per l'Institut Català de la Dona "estigui congelada" i que no s'hagin rebaixat les taxes universitàries.
"Defensem propostes mínimes per la situació d'emergència.
Ells fallen als infants, a la gent gran i a les dones", ha opinat.
"Demanem qüestions tant de mínims que ells no estan a l'alçada de Catalunya i fallen", ha conclòs a l'ACN.
"Nosaltres no els castiguem, son ells els qui han castigat Catalunya"
Pel que fa a una possible convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament, per Albiach seria "coherent si el Govern perd el suport majoritari de la cambra".
"Tenim un Govern que no governa, que estan barallats entre ells i sense full de ruta.
Hi ha una retòrica per una banda i els fets per una altra", ha lamentat.
Amb tot, Albiach ha criticat que els grups independentistes hagin "castigat Catalunya" renunciant als avenços socials que "suposaven" els pressupostos generals de l'Estat del PSOE i Podem.
"Ha estat un error històric per moltes mesures positives perdudes però també per dinamitar ponts de diàleg tant necessaris", ha expressat.
"Nosaltres no els castiguem, son ells els que han castigat a Catalunya", ha argumentat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jèssica Albiach, demana una qüestió de confiança per a Quim Torra per no haver tirat endavant els pressupostos. Sospiten, ha explicat a l'ACN durant una entrevista, que a part del Govern li convé convocar eleccions, perquè creu que el \"Govern no governa, estan barallats entre ells i no tenen full de ruta\".",
"a2": "Jéssica Albiach, de CatECP, ha criticat el president de la Generalitat i el seu partit perquè no han tirat endavant els pressupostos. De les propostes de CatECP, cap s'ha acceptat, i la dirigent creu que es vol forçar unes eleccions. Llavors, Albiach ha reclamat que el Govern se sotmeti a una qüestió de confiança.",
"a3": "Jéssica Albiach ha lamentat que el Govern de la Generalitat no tingui una direcció clara i no hagi sigut capaç de moure els pressupostos. A més, ha criticat que aquests no incloguin cap de les propostes de CatECP i que no hagin aprofitat els avenços en polítiques socials contemplats als pressupostos generals de l’Estat del PSOE i Podem."
},
"extractive": {
"a1": "La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jéssica Albiach, ha reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que se sotmeti a una qüestió de confiança després que el Govern hagi sigut \"incapaç de tirar endavant els pressupostos\".\nTambé ha criticat que de les 10 propostes de \"mínims\" que CatECP va fer al Govern de cara als pressupostos \"no els n'han ofert ni una\".\n\"Comencem a sospitar que hi ha part del Govern que té interès en anar a eleccions\", ha explicat durant l'entrevista amb l'ACN.\nEls comuns han lamentat que el Govern no hagi abordat de forma suficients qüestions com la mesa d'emergència habitacional per a persones desnonades.",
"a2": "La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jéssica Albiach, ha reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que se sotmeti a una qüestió de confiança després que el Govern hagi sigut \"incapaç de tirar endavant els pressupostos\".\nDesprés de tornar a criticar que el Govern presentés uns comptes al Parlament que no havia aprovat prèviament, Albiach ha constatat que el propi executiu \"ni se'ls creia\" i ha evitat avançar les demandes del seu grup a Torra en una hipotètica qüestió de confiança.\n\"Comencem a sospitar que hi ha part del Govern que té interès en anar a eleccions\", ha explicat durant l'entrevista amb l'ACN.\nTambé ha criticat que la partida per l'Institut Català de la Dona \"estigui congelada\" i que no s'hagin rebaixat les taxes universitàries.",
"a3": "La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jéssica Albiach, ha reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que se sotmeti a una qüestió de confiança després que el Govern hagi sigut \"incapaç de tirar endavant els pressupostos\".\nTambé ha criticat que de les 10 propostes de \"mínims\" que CatECP va fer al Govern de cara als pressupostos \"no els n'han ofert ni una\".\nEn concret, ha carregat contra l'executiu Torra-Aragonès, perquè considera que quan el seu grup ha alertat que Catalunya \"està en una situació d'emergència\", JxCat i ERC els han respost que els Comuns fan \"petita política\".\nAmb tot, Albiach ha criticat que els grups independentistes hagin \"castigat Catalunya\" renunciant als avenços socials que \"suposaven\" els pressupostos generals de l'Estat del PSOE i Podem. "
},
"extreme": {
"a1": "Jèssica Albiach reclama una qüestió de confiança per a Quim Torra per no haver pogut tirar endavant els pressupostos.",
"a2": "Albiach exigeix a Torra sotmetre's a una qüestió de confiança després de no haver aprovat els pressupostos.",
"a3": "Jéssica Albiach ha criticat el Govern de la Generalitat per no ser capaç de fer avançar els pressupostos."
}
} |
167 | La CUP critica que les restriccions del govern ‘no són efectives’ ni van ‘a l’arrel dels focus de contagi’ | Considera que es retallen drets i libertats però no es reverteixen les retallades i privatitzacions | La CUP considera inefectives les restriccions aprovades darrerament pel govern de la Generalitat i les veu ‘un pretext per justificar la petició de l’estat d’alarma a l’estat espanyol’, ja que, segons diu, ‘la Generalitat està suplint la manca de recursos públics amb què es troba el país per fer front a la covid-19 amb limitacions i retallades dels drets fonamentals, traslladant la responsabilitat de l’augment dels contagis directament a la població’.
En un comunicat, diu que sempre s’han mostrat a favor de les mesures i les recomanacions per a frenar els contagis i evitar el col·lapse de la salut pública, però diuen que les restriccions adoptades les darreres setmanes ‘ni són efectives ni van directament a l’arrel dels focus de contagi’.
La CUP no creu que mesures com la queda o el tancament de bars i restaurants siguin prou efectives per a reduir els contagis i demanen d‘augmentar els rastrejadors, reforçar el sistema sanitari públic, reforçar el transport públic, reduir el nombre d’alumnes a les aules o la intervenció de les residències geriàtriques.
‘S’està normalitzant la retallada de drets i llibertats com a pretext sanitari per frenar la corba de contagis, sense fer ni un sol pas per revertir aquelles polítiques de privatització i retallades que ens han dut fins aquí i que afecten directament la sanitat i l’educació pública’, diu el partit.
Com a alternativa, la CUP proposa mesures en sanitat, educació, mobilitat, treball i residències de gent gran.
Pel que fa a la sanitat, demanen d’augmentar els rastrejadors i que siguin de gestió pública, que es reforci l’atenció primària per a evitar-ne el desbordament i que s’aportin més recursos econòmics i materials i millors condicions laborals pels sanitaris i els estudiants de medicina i infermeria que hagin de reforçar el sistema sanitari.
En educació, demanen de reduir de manera urgent el nombre d’alumnes per grup i que es facin noves contractacions de professors per a poder duplicar grups de manera general.
També proposen d’augmentar la freqüència de pas del transport públic a les hores puntes, cosa que veuen ‘absolutament prioritari’ i que als centres de treball hi hagi PCR, EPIs i controls de temperatura, a més d’augmentar les inspeccions laborals.
A més, demanen que a les residències geriàtriques es garanteixin proes diagnòstiques pels treballadors i els residents, que els CAP els garanteixin l’assistència mèdica, que s’estableixi un servei d’infermeria de 24 hores i que s’avanci cap a un model de gestió 100% pública.
La CGT de Catalunya també veu la queda com una mesura ‘absurda, completament inefectiva i autoritària’.
L’organització ha assegurat que aquesta mesura pretén ‘controlar’ la població i ‘combatre’ les protestes contra els poders polítics.
‘S’està intentant que els sacrificis els faci la classe treballadora .
No podem lluitar de forma efectiva contra el virus sense combatre també el sistema econòmic i polític en què vivim’, han defensat en un comunicat.
Per això, la confederació ha proposat d’incrementar els recursos en els hospitals i residències per ‘descongestionar’ la sanitat pública, augmentar la freqüència del transport públic per evitar la massificació i reduir la ràtio d’alumnes per aula a entre deu i dotze.
‘És imprescindible que l’adopció de possibles mesures que afectin drets fonamentals estiguin avalades per una finalitat clara i explícita, formin part de paquets de mesures molt més àmplies i no es facin ni amb finalitats propagandístiques ni de control social present ni futur’, diuen.
La confederació ha proposatd’ incrementar el nombre d’infraestructures sanitàries i professionals contractats, aturar les àrees productives no essencials i donar suport econòmic als treballadors que hagin de confinar-se o es trobin en situació d’atur.
La CGT també ha demanat la intervenció ‘immediata’ sobre els centres productius que han demostrat ser origen de brots, com la indústria càrnia, i garantir l’aplicació de mesures de seguretat per als treballadors.
L’organització també ha proposat actuacions ‘urgents’ per garantir habitatges en condicions per a les persones que ho necessitin i desenvolupar recursos per donar acompanyament i suport en tasques quotidianes a les persones en risc. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La CUP ha manifestat que mesures com la queda no són eficaces i traslladen la responsabilitat de l'augment de casos a la ciutadania. Proposen mesures com reforçar el sistema sanitari o reduir les ràtios de les aules. També demanen que a les residències geriàtriques es garanteixin proves diagnòstiques per a treballadors i residents.",
"a2": "La CUP critica les mesures del Govern davant la situació causada per la pandèmia, com les restriccions a l'hostaleria o la queda, que inclús consideren que suposa una retallada en els drets dels ciutadans. Han proposat diverses mesures en sanitat i educació entre d'altres per a mantenir la seguretat i que no augmentin els contagis.",
"a3": "La CUP i la CGT de Catalunya han criticat les restriccions aprovades pel Govern per a frenar la Covid-19 per considerar-les inefectives i autoritàries. Les dues han demanat que, en comptes de limitar els drets fonamentals de la població, s’inverteixin més recursos en millorar el sistema sanitari, es redueixi el nombre d’alumnes per classe i s’augmenti la freqüència del transport públic."
},
"extractive": {
"a1": "La CUP considera inefectives les restriccions aprovades darrerament pel govern de la Generalitat i les veu \"un pretext per justificar la petició de l’estat d’alarma a l’estat espanyol\", ja que, segons diu, \"la Generalitat està suplint la manca de recursos públics amb què es troba el país per a fer front a la covid-19 amb limitacions i retallades dels drets fonamentals, traslladant la responsabilitat de l’augment dels contagis directament a la població\".\nPel que fa a la sanitat, demanen augmentar els rastrejadors i que siguin de gestió pública, que es reforci l’atenció primària per a evitar-ne el desbordament i que s’aportin més recursos econòmics i materials i millors condicions laborals per als sanitaris i els estudiants de medicina i infermeria que hagin de reforçar el sistema sanitari.\nEn educació, demanen de reduir de manera urgent el nombre d’alumnes per grup i que es facin noves contractacions de professors per a poder duplicar grups de manera general.\nA més, demanen que a les residències geriàtriques es garanteixin proves diagnòstiques per als treballadors i els residents, que els CAP els garanteixin l’assistència mèdica, que s’estableixi un servei d’infermeria de 24 hores i que s’avanci cap a un model de gestió 100% pública. La CGT de Catalunya també veu la queda com una mesura \"absurda, completament inefectiva i autoritària\".\n",
"a2": "La CUP no creu que mesures com la queda o el tancament de bars i restaurants siguin prou efectives per a reduir els contagis i demanen augmentar els rastrejadors, reforçar el sistema sanitari públic, reforçar el transport públic, reduir el nombre d’alumnes a les aules o la intervenció de les residències geriàtriques.\nPel que fa a la sanitat, demanen augmentar els rastrejadors i que siguin de gestió pública, que es reforci l’atenció primària per a evitar-ne el desbordament i que s’aportin més recursos econòmics i materials i millors condicions laborals per als sanitaris i els estudiants de medicina i infermeria que hagin de reforçar el sistema sanitari.\nPer això, la confederació ha proposat incrementar els recursos en els hospitals i residències per a \"descongestionar\" la sanitat pública, augmentar la freqüència del transport públic per a evitar la massificació i reduir la ràtio d’alumnes per aula a entre deu i dotze.\nEn un comunicat, diu que sempre s’han mostrat a favor de les mesures i les recomanacions per a frenar els contagis i evitar el col·lapse de la salut pública, però diuen que les restriccions adoptades les darreres setmanes \"ni són efectives ni van directament a l’arrel dels focus de contagi\".",
"a3": "La CUP considera inefectives les restriccions aprovades darrerament pel govern de la Generalitat i les veu \"un pretext per a justificar la petició de l’estat d’alarma a l’estat espanyol\", ja que, segons diu, \"la Generalitat està suplint la manca de recursos públics amb què es troba el país per a fer front a la covid-19 amb limitacions i retallades dels drets fonamentals, traslladant la responsabilitat de l’augment dels contagis directament a la població\".\nLa CUP no creu que mesures com la queda o el tancament de bars i restaurants siguin prou efectives per a reduir els contagis i demanen augmentar els rastrejadors, reforçar el sistema sanitari públic, reforçar el transport públic, reduir el nombre d’alumnes a les aules o la intervenció de les residències geriàtriques.\nPel que fa a la sanitat, demanen augmentar els rastrejadors i que siguin de gestió pública, que es reforci l’atenció primària per a evitar-ne el desbordament i que s’aportin més recursos econòmics i materials i millors condicions laborals per als sanitaris i els estudiants de medicina i infermeria que hagin de reforçar el sistema sanitari.\nLa CGT de Catalunya també veu la queda com una mesura \"absurda, completament inefectiva i autoritària\"."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP considera que s'està optant per mesures ineficaces i autoritàries per a reduir els contagis de coronavirus.",
"a2": "La CUP veu les mesures del Govern davant la pandèmia com a excessives i proposa millores.",
"a3": "La CUP i la CGT de Catalunya consideren que les restriccions aprovades pel Govern són inefectives i autoritàries."
}
} |
94 | La invasió de Tigre: un conflicte ètnic que amenaça l’estabilitat de la Banya d’Àfrica | El primer ministre etíop, premi Nobel de la pau el 2019, ha emprès una ofensiva contra les autoritats regionals | El mes passat esclatava un conflicte armat a la regió de Tigre, entre les autoritats regionals i les forces federals d’Etiòpia, una disputa ètnica i política que ha causat fins ara vora cent mil desplaçats i que amenaça de desestabilitzar tota la regió.
Etiòpia, un dels països més estables de la zona, té una estructura federal d’ençà del final de la guerra civil el 1991, amb regions delimitades per raons ètniques i controlades per partits que componien el Front Democràtic Revolucionari Popular d’Etiòpia.
La coalició i, per tant, el govern, era dominat pel Front Popular d’Alliberament de Tigre, tot i que els tigresos representen només el 6% de la població del país.
No obstant això, la situació va canviar ara fa dos anys, quan va assumir el poder l’actual primer ministre, Abiy Ahmed, d’ètnia oromo.
En aquesta nova etapa s’han introduït reformes democràtiques i han millorat les relacions amb els estats de la rodalia, fent de mediadors a la transició política sudanesa i normalitzant les relacions amb Eritrea, fet que va comportar el premi Nobel de la pau del 2019.
La primera espurna del conflicte actual va ser la voluntat del primer ministre etíop d’acabar amb la divisió ètnica del poder, una mesura que beneficia l’ètnia oromo, la més nombrosa del país.
Ahmed va promoure la fusió de tots els partits de base ètnica i regional, tot creant el Partit de la Prosperitat; tanmateix, el partit dels tigresos no va acceptar la refundació i va abandonar la coalició l’any passat, en considerar que cada cop estaven més apartats del poder.
El conflicte s’intensificava ara fa tres mesos, quan la regió de Tigre va fer eleccions, malgrat que el govern central havia decidit d’ajornar la votació fins a l’any vinent, a causa de la covid.
El guanyador va ser el Front Popular d’Alliberament de Tigre, de manera aclaparadora, amb el 98% dels vots, però el govern central no en va reconèixer el resultat.
Al seu torn, el govern regional diu que les autoritats federals són il·legítimes d’ençà del 5 d’octubre, quan s’hauria esgotat el mandat del govern etíop si no s’haguessin ajornat les eleccions d’enguany.
El conflicte armat va començar aquest 4 de novembre passat, quan el govern central va acusar les autoritats tigreses d’haver atacat amb coets una base militar federal.
Les forces etíops començaven així una ofensiva militar per a “restituir l’ordre constitucional”, a la vegada que es declarava l’estat d’emergència i s’imposava un govern provisional a la regió.
El primer ministre, Ahmed, s’ha oposat a dialogar, perquè assegura que les autoritats regionals duen a terme un pla de desestabilització d’ençà de fa dos anys i que la guerra és necessària per a “defensar i preservar la sobirania i la integritat de l’estat d’Etiòpia”.
A més, ha demanat a la comunitat internacional que es respecti el principi de “no-intervenció”.
Les autoritats de Tigre, en canvi, han volgut involucrar més estats.
Les forces regionals han llançat coets contra Eritrea, amb qui mantenen una disputa històrica pel control de l’aparell de l’estat quan va haver-hi la guerra entre els dos països (1998-2000) i ara acusen els eritreus de permetre que les forces d’Etiòpia facin servir les seves instal·lacions.
Per altra banda, el govern del Sudan, afectat pel desplaçament de cinquanta mil persones, ha demanat una mediació africana per acabar la guerra i començar un diàleg, alhora que ha aprofitat per ocupar algunes zones en disputa; Somàlia, arran de la retirada de tropes del govern etíop, també s’hi pot veure afectat negativament, tal com ha denunciat el programa a Àfrica de l’International Crisis Group.
Aquest 28 de novembre, les forces federals van envair Mekele, la capital de la regió, on han esclatat protestes.
Els combatents tigresos asseguren que van marxar de la capital perquè no fos bombardada i els combats continuen, cosa que pot fer augmentar els conflictes a més regions del país, on sovint ja hi ha combats entre comunitats. | [
"món",
"àfrica"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El mes passat va esclatar una guerra a la zona de Tigre per qüestions racials i polítiques. Va començar quan fa dos anys va arribar al poder Abiy Ahmed, d'ètnia oromo. Aquest va voler acabar amb la divisió racial del poder i s'està enfrontant als tigresos, minoritaris en nombre, però que tenien el poder fins fa dos anys.",
"a2": "A la regió etíop de Tigre va esclatar un conflicte armat entre les autoritats i les forces federals per qüestions d'ètnia i política. El president Ahmed ha intentat diluir les diferències ètniques del país, però des de Tigre es va veure com un atac directe i el passat 4 de novembre va esclatar el conflicte.",
"a3": "El conflicte armat a Etiòpia entre les forces nacionals i les de la regió de Tigre es va originar perquè els tigressos, representats pel Front Popular d’Alliberament de Tigre, no estaven d’acord amb la política del primer ministre etíop de promoure la fusió de partits per a acabar amb la divisió ètnica del poder."
},
"extractive": {
"a1": "El mes passat esclatava un conflicte armat a la regió de Tigre, entre les autoritats regionals i les forces federals d’Etiòpia, una disputa ètnica i política que ha causat fins ara vora cent mil desplaçats i que amenaça desestabilitzar tota la regió.\nLa coalició i, per tant, el govern, era dominat pel Front Popular d’Alliberament de Tigre, tot i que els tigresos representen només el 6% de la població del país.\nNo obstant això, la situació va canviar ara fa dos anys, quan va assumir el poder l’actual primer ministre, Abiy Ahmed, d’ètnia oromo.\nLa primera espurna del conflicte actual va ser la voluntat del primer ministre etíop d’acabar amb la divisió ètnica del poder, una mesura que beneficia l’ètnia oromo, la més nombrosa del país.",
"a2": "El mes passat esclatava un conflicte armat a la regió de Tigre, entre les autoritats regionals i les forces federals d’Etiòpia, una disputa ètnica i política que ha causat fins ara vora cent mil desplaçats i que amenaça desestabilitzar tota la regió.\nNo obstant això, la situació va canviar ara fa dos anys, quan va assumir el poder l’actual primer ministre, Abiy Ahmed, d’ètnia oromo.\nLa primera espurna del conflicte actual va ser la voluntat del primer ministre etíop d’acabar amb la divisió ètnica del poder, una mesura que beneficia l’ètnia oromo, la més nombrosa del país.\nEl conflicte armat va començar aquest 4 de novembre passat, quan el govern central va acusar les autoritats tigreses d’haver atacat amb coets una base militar federal.",
"a3": "El mes passat esclatava un conflicte armat a la regió de Tigre, entre les autoritats regionals i les forces federals d’Etiòpia, una disputa ètnica i política que ha causat fins ara vora cent mil desplaçats i que amenaça desestabilitzar tota la regió.\nAhmed va promoure la fusió de tots els partits de base ètnica i regional, tot creant el Partit de la Prosperitat. Tanmateix, el partit dels tigresos no va acceptar la refundació i va abandonar la coalició l’any passat, en considerar que cada cop estaven més apartats del poder.\nEl conflicte s’intensificava ara fa tres mesos, quan la regió de Tigre va fer eleccions, malgrat que el govern central havia decidit ajornar la votació fins a l’any vinent a causa de la covid.\nEl conflicte armat va començar aquest 4 de novembre passat, quan el govern central va acusar les autoritats tigreses d’haver atacat amb coets una base militar federal."
},
"extreme": {
"a1": "El mes passat va esclatar una guerra a la regió de Tigre que amenaça desestabilitzar tota la regió.",
"a2": "Esclata un conflicte armat a Tigre, Etiòpia, per motius ètnics i polítics, i els països de la rodalia es preocupen.",
"a3": "Les forces nacionals d’Etiòpia intenten preservar la sobirania i la integritat de l’Estat a la regió de Tigre."
}
} |
1,512 | La recepta catalana segueix vigent: integració i acollida per fer front a la barbàrie | Des del moment dels atemptats, tant el Govern de la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han entonat discursos que pivoten en la lluita contra la xenofòbia | A diferència d'altres ciutats europees colpejades pel terrorisme gihadista, Catalunya no té una extrema dreta forta | "Una minoria no acabarà amb la nostra manera de fer, som gent de pau i acollida", proclamava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, poques hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
El discurs d'aquella compareixença conjunta amb el vicepresident Oriol Junqueras i l'alcaldessa Ada Colau es va preparar a consciència al Palau de la Generalitat en moments de gran consternació i desconcert.
Casava totalment amb el de l'Ajuntament de Barcelona, que també ha fet sempre bandera de ser una capital integradora.
"Més que mai, som una ciutat oberta i d'acollida", ha repetit durant tots aquests dies l'alcaldessa Ada Colau.
Tots han treballat sense descans en el que consideren, sens dubte, el moment més difícil dels seus respectius mandats.
Abans que Barcelona i Cambrils, ciutats com Niza, París, Brussel·les, Berlin i Londres s'han vist colpejades per atemptats reivindicats per Estat Islàmic.
Arran dels atemptats que va patir França el 13 de novembre del 2015 en els quals van morir 137 persones, França va decidir bombardejar Raqqa, capital de l'Estat Islàmic a Síria.
Sense extrema dreta forta
En el cas de Catalunya i de l'estat espanyol, no hi ha, però, una força política "explícitament antiimmigració",que doni incentius a altres partits per utilitzar arguments que puguin atiar la xenofòbia, explica el politòleg Jordi Muñoz.
De fet, Barcelona va acollir el passat 18 de març la manifestació més gran d'Europa sota el crit "Volem acollir" per exigir que es complissin els compromisos d'acollida dels refugiats que, precisament, fugen del terrorisme d'Estat Islàmic en es seus països d'origen, com ara Síria.
"A França, per exemple, els partits establerts han fet de les polítiques d'immigració un dels seus grans temes por a la competència", argumenta.
I és que el Front Nacional de Marine Le Pen va aconseguir situar a l'agenda pública un discurs de caire xenòfob sobre les polítiques d'immigració que va acabar forçant a participar-hi -cadascú des de la seva perspectiva- la resta de partits.
"Especialment els de centre-dreta, que són els que tenen la competència més directa amb l'extrema dreta", puntualitza Muñoz.
Islamofòbia i Estat Islàmic, dues xacres que es retroalimenten
Fonts del Govern expliquen que des del moment de l'atemptat van tenir clar que calia donar una resposta política que posés en valor "la llibertat, la pau i la convivència" per no donar munició ni a la islamofòbia ni tampoc a Estat Islàmic, que tot i semblar antagònics es "retroalimenten".
"El discurs que hem fet ens surt de dins.
Ens creiem les polítiques d'acollida", asseguren aquestes mateixes fonts.
"La hostilitat cap a la comunitat musulmana és la que engreixa les files del terrorisme gihadista", explica el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que recorda les "més de 40 mesures" que s'han pres a la capital catalana per combatre la islamofòbia.
Afegeix que van tenir clar des del principi dels atemptats que no es podia sucumbir a la "por" i a la "destrucció del model de convivència" que busquen els terroristes.
És per això que també avisa que la resposta per part del govern espanyol no pot ser "retallar llibertats en nom de la seguretat".
Al seu judici, si no hi ha a Catalunya i a l'estat espanyol una extrema dreta amb pes és perquè durant la crisi els moviments socials han aconseguit apuntar "les elits" com les principals responsables.
Una Catalunya "que ha substituït l'Estat que no té"
El president i fundador de la Fundació CATmón i editor de la revista Catalan International View i ONGC, Víctor Tarradellas, no considera, però, que hi hagi hagut gaire diferència entre la reacció de les institucions catalanes i la d'altres ciutats europees colpejades pel terrorisme.
"No som ni millors ni pitjors.
Hem tingut la mateixa reacció que qualsevol altra societat occidental.
Als xenòfobs també se'ls va fer fora de les manifestacions de París", recorda.
Coincideix, però, que en el cas català és "més fàcil" perquè no hi ha una "extrema dreta forta".
Plataforma per Catalunya, per exemple, va ser un intent que no va reeixir.
En tot cas, considera que la principal diferència amb la resta de ciutats europees colpejades pel terrorisme d'Estat Islàmic ha estat que "Catalunya ha sabut substituir l'Estat que no té" a l'hora de gestionar-ho. | [
"atemptat a barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont i Colau han coincidit a pensar que els atemptats que han ocorregut fa poques hores no canviaran el fet que som gent de pau i d'acollida. Malgrat que alguns polítics pensin que la reacció no xenòfoba a aquests fets és exclusiva dels catalans, Víctor Tarradellas recorda que a les manifestacions a França \"els xenòfobs també se'ls va fer fora\". ",
"a2": "Després dels atemptats, el president Puigdemont, junt amb Junqueras i Colau, ha proclamat que Catalunya és una terra d'acollida i pau. Així, es vol lluitar contra la xenofòbia, concretament islamofòbia, que pot néixer arran dels atemptats, com va passar a París. Així i tot, el president de CATmón nega que sigui una situació diferent la de Catalunya.",
"a3": "Després dels atemptats de Cambrils i Barcelona, els representants de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han defensat els valors de la llibertat, la pau i la convivència per a facilitar la integració de totes les persones. Segons els experts, l'hostilitat contra els musulmans contribueix a que augmenti la seva radicalització i el gihadisme."
},
"extractive": {
"a1": "\"Una minoria no acabarà amb la nostra manera de fer, som gent de pau i acollida\", proclamava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, poques hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.\nEn el cas de Catalunya i de l'Estat espanyol, no hi ha, però, una força política \"explícitament antiimmigració\",que doni incentius a altres partits per a utilitzar arguments que puguin atiar la xenofòbia, explica el politòleg Jordi Muñoz.\nFonts del Govern expliquen que des del moment de l'atemptat van tenir clar que calia donar una resposta política que posés en valor \"la llibertat, la pau i la convivència\" per a no donar munició ni a la islamofòbia ni tampoc a Estat Islàmic, que tot i semblar antagònics es \"retroalimenten\".\nEl president i fundador de la Fundació CATmón i editor de la revista Catalan International View i ONGC, Víctor Tarradellas, no considera, però, que hi hagi hagut gaire diferència entre la reacció de les institucions catalanes i la d'altres ciutats europees colpejades pel terrorisme.",
"a2": "\"Una minoria no acabarà amb la nostra manera de fer, som gent de pau i acollida\", proclamava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, poques hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.\nDe fet, Barcelona va acollir el passat 18 de març la manifestació més gran d'Europa sota el crit \"Volem acollir\" per a exigir que es complissin els compromisos d'acollida dels refugiats que, precisament, fugen del terrorisme d'Estat Islàmic en es seus països d'origen, com ara Síria.\nFonts del Govern expliquen que des del moment de l'atemptat van tenir clar que calia donar una resposta política que posés en valor \"la llibertat, la pau i la convivència\" per a no donar munició ni a la islamofòbia ni tampoc a Estat Islàmic, que tot i semblar antagònics es \"retroalimenten\".\nEl president i fundador de la Fundació CATmón i editor de la revista Catalan International View i ONGC, Víctor Tarradellas, no considera, però, que hi hagi hagut gaire diferència entre la reacció de les institucions catalanes i la d'altres ciutats europees colpejades pel terrorisme.",
"a3": "\"Una minoria no acabarà amb la nostra manera de fer, som gent de pau i acollida\", proclamava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, poques hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. \nEn el cas de Catalunya i de l'Estat espanyol, no hi ha, però, una força política \"explícitament antiimmigració\", que doni incentius a altres partits per a utilitzar arguments que puguin atiar la xenofòbia, explica el politòleg Jordi Muñoz. \nFonts del Govern expliquen que des del moment de l'atemptat van tenir clar que calia donar una resposta política que posés en valor \"la llibertat, la pau i la convivència\" per a no donar munició ni a la islamofòbia ni tampoc a Estat Islàmic, que tot i semblar antagònics es \"retroalimenten\". \n\"L'hostilitat cap a la comunitat musulmana és la que engreixa les files del terrorisme gihadista\", explica el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que recorda les \"més de 40 mesures\" que s'han pres a la capital catalana per a combatre la islamofòbia. "
},
"extreme": {
"a1": "Poques hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Puigdemont i Colau coincideixen que els catalans som un poble d'acollida.",
"a2": "El Govern busca combatre i mitigar la xenofòbia després dels atemptats ocorreguts a Barcelona i Cambrils.",
"a3": "Davant els atemptats de Barcelona i Cambrils, la Generalitat i l’Ajuntament han defensat la pau, la integració i l'acollida."
}
} |
1,919 | El doble càstig dels presos polítics: reclosos i a 600 quilòmetres de casa | Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva han apel·lat a la vulneració de drets de la infància per demanar el seu trasllat a centres penitenciaris catalans | Pablo Llarena tindrà l'última paraula sobre una petició que, d'entrada, sembla que tindrà poc recorregut | La presó provisional és una mesura cautelar restrictiva.
Per als líders independentistes empresonats a centres penitenciaris madrilenys suposa un doble càstig: la reclusió i la llunyania de casa.
Estar a 600 quilòmetres de casa suma un ingredient colpidor per als presos. que veuen en comptagotes les seves famílies i amics propers.
No és estrany, doncs, que els dirigents sobiranistes hagin cursat una petició de trasllat a centres penitenciaris catalans.
Entre els principals arguments per al trasllat, els presos citen diversos articles de les regles penitenciaries del Consell d'Europa i de les anomenades Regles Nelson Mandela, de les Nacions Unides.
Així mateix, també argumenten que la normativa penitenciària espanyola determina que els presos han d'estar als centres més propers possibles de casa seva, i que una distància geogràfica important vulnera el seu dret a la defensa.
La petició dels dirigents independentistes també està basada en valors d'humanitat.
En altres paraules, que les famílies no hagin de pagar d'avançada i per partida doble la condemna.
Un reclam que els presos bascos coneixen bé.
Actualment, hi ha uns 300 presos d'ETA repartits en centres penitenciaris espanyols, la majoria dels quals lluny de casa seva per decisió política.
El paral·lelisme basc
Ara, tot i que per motius diferents, Catalunya se suma a la reivindicació basca, de matriu política.
França ja ha anunciat que té intenció d'acostar els presoners als centres d'Euskadi.
Un escenari que implica un element de pressió afegit per a la política penitenciària del govern de Mariano Rajoy, segons consideren veus del País Basc.
Avui hi ha uns 300 presos d'ETA repartits en centres penitenciaris espanyols, la majoria dels quals lluny de casa seva per decisió política
La decisió formulada per Junqueras, Romeva i Cuixart està a mans del jutge.
Serveis Penitenciaris ha admès a NacióDigital que la situació que fa referència als membres del Govern i líders independentistes podria no seguir els procediments habituals que ocupen els casos de presos comuns.
La "pena" que recau sobre les famílies
Els presos polítics catalans estan reclosos a les presons d'Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco.
És en aquests tres centres on cada setmana els seus familiars es desplacen per poder-los veure.
Segons l'escrit que va presentar Cuixart, aquest desplaçament forçat a més de 600 quilòmetres suposa una vulneració de drets, sobretot de la infància, ja que, tal com recorda, té un fill encara nadó que podria patir efectes psicològics arran de l'experiència.
Txell Bonet recorda que el seu fill de només 11 mesos ja ha viatjat 22 vegades a Madrid per veure el seu pare a la presó
Aquesta vulneració de drets és la que també al·leguen Junqueras i Romeva, així com ha fet pública en diverses ocasions la parella de Cuixart, Txell Bonet.
Ella ho va denunciar en la conferència de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, on participava un expert independent de la ONU.
Allà, Bonet va recordar que el seu fill de només 11 mesos ja havia viatjat 22 vegades a Madrid per veure el seu pare a la presó.
En total, lamentava, havia recorregut 30.000 quilòmetres per tenir vistes de 40 minuts que, sovint, no permetien el contacte físic.
En aquest punt, Bonet assegurava que la presó tenia "efectes emocionals" pels infants, de la mateixa manera que ho va determinar l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, que impulsa el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En el seu últim informe, aquest organisme parlava dels fills dels presos com les "víctimes invisibles" del conflicte.
D'institucions Penitenciàries a Llarena
Malgrat que la pilota de les peticions està a la teulada d'Institucions Penitenciàries, des d'aquest organisme asseguren a NacióDigital que el cas dels presos catalans es tramita directament des del Ministeri d'Interior.
Tot i això, l'última paraula la té el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena.
Llarena, però, ja va denegar aquest acostament a Junqueras, quan li ho va sol·licitar directament.
En aquest nou cas, però, si Serveis Penitenciaris també ho denega, la petició es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
El més habitual és que la seva decisió d'aquest organisme vagi en la línia de la del jutge instructor.
De fet, aquest tipus de trasllats no són habituals en presos preventius.
Ho sap bé l'expresident del Barça Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real per l'Audiència Nacional per un delicte de capitals.
En el seu cas, però, Serveis Penitenciaris li va denegar directament la petició.
Una mica més de sort, és la que esperen tenir els líders independentistes. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els presos independentistes catalans demanen que se'ls apropi als centres més propers a casa seva. Això diu la llei penitenciària espanyola, però els familiars de presos bascos fa anys que reclamen que es compleixi per als seus presos. També argumenten raons humanitàries, ja que aquesta situació representa un càstig també per a les famílies.",
"a2": "Els presos polítics han reclamat el seu trasllat a presons més properes de la seva residència, ja que ara mateix es troben en presons de la Comunitat de Madrid. Segons la normativa penitenciària espanyola, hauria de ser així, però, com ja va passar amb presos bascs, sembla una decisió purament política.",
"a3": "Els presos independentistes estan reclosos a les presons d'Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco i han cursat una petició per a ser traslladats a centres penitenciaris catalans, argumentant que la llarga distància suposa una vulneració de drets i que els nombrosos viatges poden afectar el desenvolupament emocional dels seus fills. La decisió dependrà en última instància del jutge Pablo Llarena."
},
"extractive": {
"a1": "Així mateix, també argumenten que la normativa penitenciària espanyola determina que els presos han d'estar als centres més propers possibles de casa seva, i que una distància geogràfica important vulnera el seu dret a la defensa.\nUn reclam que els presos bascos coneixen bé. \nSegons l'escrit que va presentar Cuixart, aquest desplaçament forçat a més de 600 quilòmetres suposa una vulneració de drets, sobretot de la infància, ja que, tal com recorda, té un fill encara nadó que podria patir efectes psicològics arran de l'experiència.\nMalgrat que la pilota de les peticions està a la teulada d'institucions penitenciàries, des d'aquest organisme asseguren a NacióDigital que el cas dels presos catalans es tramita directament des del Ministeri d'Interior.",
"a2": "Per als líders independentistes empresonats a centres penitenciaris madrilenys suposa un doble càstig: la reclusió i la llunyania de casa.\nAixí mateix, també argumenten que la normativa penitenciària espanyola determina que els presos han d'estar als centres més propers possibles de casa seva, i que una distància geogràfica important vulnera el seu dret a la defensa.\nServeis Penitenciaris ha admès a NacióDigital que la situació que fa referència als membres del Govern i líders independentistes podria no seguir els procediments habituals que ocupen els casos de presos comuns.\nMalgrat que la pilota de les peticions està a la teulada d'Institucions Penitenciàries, des d'aquest organisme asseguren a NacióDigital que el cas dels presos catalans es tramita directament des del Ministeri d'Interior.",
"a3": "No és estrany, doncs, que els dirigents sobiranistes hagin cursat una petició de trasllat a centres penitenciaris catalans.\nAixí mateix, també argumenten que la normativa penitenciària espanyola determina que els presos han d'estar als centres més propers possibles de casa seva, i que una distància geogràfica important vulnera el seu dret a la defensa.\nSegons l'escrit que va presentar Cuixart, aquest desplaçament forçat a més de 600 quilòmetres suposa una vulneració de drets, sobretot de la infància, ja que, tal com recorda, té un fill encara nadó que podria patir efectes psicològics arran de l'experiència.\nEn aquest punt, Bonet assegurava que la presó tenia \"efectes emocionals\" per als infants, de la mateixa manera que ho va determinar l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, que impulsa el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)."
},
"extreme": {
"a1": "Els presos independentistes reclamen que es compleixi la llei espanyola i se'ls apropi als centres més propers de casa seva.",
"a2": "Els presos polítics demanen el seu trasllat a presons properes de la seva residència, com ho estableix la normativa penitenciària.",
"a3": "Els presos independentistes han demanat el trasllat a centres penitenciaris catalans per a estar a prop de les seves famílies."
}
} |
2,158 | Descobreixen que una substància natural que s'extreu dels cards ajuda a reduir metàstasis cerebrals en càncers de pulmó | Investigadors i metges de l'ICO Girona en proven l'eficàcia en dos pacients i volen impulsar ara un assaig clínic per veure si té més aplicacions | Es diu silibinina i és una substància natural que es troba present als cards que creixen en marges.
Ara, per primer cop, investigadors i metges de l'ICO Girona han demostrat que és efectiva per millorar la qualitat i l'esperança de vida de pacients que pateixen càncer de pulmó amb metàstasi cerebral.
L'estudi, encapçalat pel doctor Joaquim Bosch, s'ha fet a dos pacients que tenien la malaltia molt avançada, i que gairebé només rebien cures pal·liatives.
Administrant-los cinc cops al dia un medicament (que de fet ja es troba en farmàcies per tractar el fetge) s'ha aconseguit reduir fins a un 85% la mida de les metàstasis.
Ara, els investigadors de l'ICO busquen recursos per impulsar un assaig clínic que permeti veure si el tractament amb silibinina és eficaç amb altres càncers.
La silibinina s'extreu de les llavors dels cards marians (una planta que popularment es posa dins el grup de les males herbes).
És una substància natural que, des de fa segles, s'ha fet servir com a protector hepàtic.
De fet, a l'antic Egipte ja s'utilitzava amb els malalts que patien del fetge.
I actualment als hospitals es dóna als pacients que s'han intoxicat amb farinera borda (un bolet altament tòxic que, precisament, ataca aquest òrgan).
Ara, a més, la silibinina també permet combatre un determinat càncer i millorar la qualitat i l'esperança de vida dels malalts.
Investigadors i metges de l'ICO Girona han descobert que la substància ajuda a reduir metàstasis cerebrals en pacients que pateixen càncer de pulmó.
De moment, han fet la prova amb dos malalts, i els resultats han estat "sorprenents", concreta l'oncòleg i responsable de l'estudi, el doctor Joaquim Bosch.
"Administrant-los un suplement oral que conté silibinina, els pacients han reduït les metàstasis cerebrals entre un 70 i un 85%", concreta el metge.
Això, de retruc, ha permès que recuperessin determinades funcions que se'ls havien quedat anul·lades, que disminuïssin els seus mals de cap i que també allarguessin l'esperança de vida.
Un pacient ja fa un any i mig que segueix el tractament; i l'altre, sis mesos.
En tots dos casos, Bosch concreta que es tractava de malalts amb un càncer de pulmó avançat, a qui pràcticament ja només es feien cures pal·liatives per reduir-los el dolor.
"Amb metàstasis cerebrals, els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia no solen donar millores; ara, però, hem demostrat que la silibinina és eficaç", indica l'oncòleg.
L'estudi de l'ICO Girona, de fet, és el primer que demostra l'eficàcia d'aquesta substància natural en humans amb càncer.
Va començar a fer-se el 2011 i, dos anys més tard, ja es van publicar els primers resultats positius al laboratori (on es veia la capacitat antitumoral de la silibinina en cèl·lules i ratolins).
Ara, per primer cop s'ha fet en pacients.
A més, en aquest cas, els suplements que se'ls han administrat ja es troben al mercat.
El nom del fàrmac que conté la silibinina és 'Legacil' i es ven a farmàcies com a protector hepàtic.
Segons concreta Joaquim Bosch, cada pacient s'ha de prendre cinc comprimits al dia perquè siguin efectius i el cost del tractament és d'uns 100 euros mensuals.
Assajos clínics
Ara bé, de totes maneres, encara queda camí per recórrer amb aquesta descoberta.
L'oncòleg de l'ICO Girona ja avisa que, de moment, la silibinina s'ha demostrat efectiva com a "pal·liatiu", però no com a "curatiu" i que tampoc se sap si és eficaç al 100% amb tots aquells malalts de càncer de pulmó que evolucionin en metàstasis cerebrals (es calcula que això es dóna en el 30% dels casos diagnosticats).
Per això, el proper pas que es vol fer ara és un assaig clínic.
D'entrada, per determinar exactament per què la silibinina redueix les metàstasis cerebrals, però no actua per exemple damunt del càncer de pulmó.
De fet, el cap de Laboratori de Metabolisme i Càncer de de l'ICO Girona-IDIBGi, Javier Menéndez, explica que aquesta és una de les "preguntes clau" que volen intentar respondre.
"Per què al tumor que hi ha al pulmó la resposta de la silibinina és mínima, però en canvi a la metàstasi del cervell no és així", concreta.
A més, des del laboratori també es vol estudiar si aquesta substància natural podria ser eficaç per tractar més tumors.
"Creiem que podria tenir aplicacions en metàstasis cerebrals d'altres càncers, com el de mama o el melanoma, i en tumors cerebrals primaris com el glioblastoma multiforme; però tot això cal estudiar-ho", concreta Bosch.
Per dur a terme l'assaig clínic, l'equip de l'ICO Girona també està buscant recursos.
L'estudi que ha permès descobrir el potencial antitumoral de la silibinina es va engegar al 2011 gràcies a una ajuda concedida per la fundació Roses contra el Càncer, i es va continuar amb una altra de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica per a grups emergents concedida el 2013.
A més, també s'ha comptat amb el suport de la companyia farmacèutica Pfizer. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Metges i investigadors de l'ICO de Girona han demostrat que la silibinina, present en el card marià, és eficaç en el tractament de les metàstasis cerebrals en pacients de càncer de pulmó. Ara busquen fons per a demostrar, entre altres, que també és eficaç contra altres tipus de càncer. De moment, és un remei més pal·liatiu que curatiu. ",
"a2": "Investigadors de l'ICO Girona han descobert una substància que ajuda a tractar la metàstasi cerebral en casos de càncer de pulmó. S'ha provat amb dos pacients i s'ha vist una millora d'entre un 70 i un 85 % en la metàstasi. Tot i això, la silibinina és efectiva com a pal·liatiu, no curatiu, i s'ha de continuar investigant.",
"a3": "Un grup d’investigadors de l’ICO Girona ha descobert que la sibilina, una substància que s’extreu dels cards marians i es sol utilitzar com a protector hepàtic, es pot fer servir per a reduir les metàstasis cerebrals associades als càncers de pulmó. De moment, l’estudi només s’ha fet amb dos pacients, però es planeja realitzar un assaig clínic amb més malalts."
},
"extractive": {
"a1": "Ara, per primer cop, investigadors i metges de l'ICO Girona han demostrat que és efectiva per a millorar la qualitat i l'esperança de vida de pacients que pateixen càncer de pulmó amb metàstasi cerebral.\nAra, els investigadors de l'ICO busquen recursos per a impulsar un assaig clínic que permeti veure si el tractament amb silibinina és eficaç amb altres càncers.\n\"Amb metàstasis cerebrals, els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia no solen donar millores; ara, però, hem demostrat que la silibinina és eficaç\", indica l'oncòleg.\nL'oncòleg de l'ICO Girona ja avisa que, de moment, la silibinina s'ha demostrat efectiva com a \"pal·liatiu\", però no com a \"curatiu\" i que tampoc no se sap si és eficaç al 100% amb tots aquells malalts de càncer de pulmó que evolucionin en metàstasis cerebrals (es calcula que això es dóna en el 30% dels casos diagnosticats). ",
"a2": "Ara, per primer cop, investigadors i metges de l'ICO Girona han demostrat que és efectiva per a millorar la qualitat i l'esperança de vida de pacients que pateixen càncer de pulmó amb metàstasi cerebral.\nAra, els investigadors de l'ICO busquen recursos per a impulsar un assaig clínic que permeti veure si el tractament amb silibinina és eficaç amb altres càncers.\n\"Administrant-los un suplement oral que conté silibinina, els pacients han reduït les metàstasis cerebrals entre un 70 i un 85%\", concreta el metge.\nL'oncòleg de l'ICO Girona ja avisa que, de moment, la silibinina s'ha demostrat efectiva com a \"pal·liatiu\", però no com a \"curatiu\" i que tampoc no se sap si és eficaç al 100% amb tots aquells malalts de càncer de pulmó que evolucionin en metàstasis cerebrals (es calcula que això es dóna en el 30% dels casos diagnosticats).",
"a3": "Ara, per primer cop, investigadors i metges de l'ICO Girona han demostrat que és efectiva per a millorar la qualitat i l'esperança de vida de pacients que pateixen càncer de pulmó amb metàstasi cerebral.\nAra, els investigadors de l'ICO busquen recursos per a impulsar un assaig clínic que permeti veure si el tractament amb silibinina és eficaç amb altres càncers. \nAdministrant-los cinc cops al dia un medicament (que de fet ja es troba en farmàcies per tractar el fetge) s'ha aconseguit reduir fins a un 85% la mida de les metàstasis.\nL'oncòleg de l'ICO Girona ja avisa que, de moment, la silibinina s'ha demostrat efectiva com a \"pal·liatiu\", però no com a \"curatiu\" i que tampoc no se sap si és eficaç al 100% amb tots aquells malalts de càncer de pulmó que evolucionin en metàstasis cerebrals (es calcula que això es dóna en el 30% dels casos diagnosticats)."
},
"extreme": {
"a1": "Investigadors de l'ICO Girona han demostrat l'efectivitat de la silibinina en metàstasis cerebrals en malalts de càncer de pulmó. ",
"a2": "Es demostra que la silibinina és efectiva com a pal·liatiu per a la metàstasi cerebral causada pel càncer de pulmó.",
"a3": "Investigadors de l’ICO Girona han descobert que la Sibilina redueix la mida de les metàstasis cerebrals dels càncers de pulmó."
}
} |
1,491 | La Diputació contracta 89 persones a la Catalunya Central per vetllar contra els incendis forestals | La campanya s'allargarà dos mesos i mig i finalitzarà l'1 de setembre | El Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals que cada any desplega la Diputació de Barcelona per tot el territori començarà el proper 16 de juny.
Es tracta d'un programa de suport als municipis en la tasca per evitar els incendis forestals o limitar-ne al màxim els efectes amb la detecció ràpida de fum o foc.
En total, a la Catalunya Central s'ha contractat 89 persones que vetllaran pels territoris boscosos del Bages, el Moianès, el Berguedà i Osona.
La campanya s'allargarà dos mesos i mig i finalitzarà l'1 de setembre.
Durant la presentació del pla aquest divendres des de Moià, també s'ha aprofitat per donar a conèixer el canvi d'enfocament de la 21a edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals que passaran a escollir els millors projectes a realitzar de cooperació entre les agrupacions i el territori en matèria de prevenció.
El diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, ha explicat que enguany es contractaran 266 persones, una xifra lleugerament superior a la de l'any passat, que vetllaran per una zona boscosa de més de 475.000 hectàrees.
Pel que fa al sector de prevenció Centre, que comprèn les comarques del Bages, Osona, Berguedà i Moianès, el dispositiu estarà format per un total de 89 persones, dels quals tres són enginyers i sis operadors, situats als centres de control de Manresa i Vic, que cobriran un total de 25 rutes pel territori així com per dos punts de guaita a Mura i Monistrol de Calders dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
El pla també disposa de dos centres de suport situats a la sala central de control del Cos d'Agents Rurals a Torreferrussa, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda, i l'altre situat a la mateixa seu de la Diputació de Barcelona des d'on es realitzen funcions de control central del dispositiu
Segons Calderer, el pla té com a objectius reduir el nombre d'incendis mitjançant la sensibilització a la població i la detecció de punts de risc que poden ser causa d'un incendi forestal amb informadors que recorren un total de 90 rutes per zones forestals, així com pels vigilants situats en punts fixos d'observació.
Entre les situacions on els vigilants podran exercir la prevenció d'incendis hi ha els grups d'amics que fan barbacoes, les taques agrícoles, les xarxes elèctriques o els grups d'escoltes i casals que poden anar al bosc a acampar, entre molts d'altres.
La qüestió, ha dit Calderer, és "pentinar el territori" per evitar qualsevol tipus d'incendi.
En aquest sentit, el diputat d'Espais Naturals, Jesús Calderer, ha dit que la tasca dels informadors va encaminada a fer "molta pedagogia".
Nova dimensió als Premis de Prevenció d'Incendis Forestals
La Diputació de Barcelona convoca la 21ena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals, adreçats a les organitzacions de Defensa Forestal (ADF) que actuen en municipis de l'àmbit de la demarcació de Barcelona.
La novetat en la convocatòria d'aquest any és que els premis Jordi Peix i Rossend Montané es destinaran a reconèixer idees i propostes d'actuació que encara no s'hagin materialitzat tant en les accions de sensibilització i divulgació, com també per a projectes de planificació de la gestió per a la prevenció d'incendis.
Es premiarà dos projectes amb 11.000 euros cadascun.
En la convocatòria dels premis d'aquest any, que estarà oberta fins al 27 de juliol, s'inclou també el premi honorífic Joaquim M. de Castellarnau, de reconeixement públic a la trajectòria d'una persona en relació a la prevenció d'incendis.
D'aquesta manera, el premi Jordi Peix i Massip per accions de sensibilització i divulgació es destinarà a un projecte de sensibilització, informació, comunicació i educació que proposi una ADF, sola o en cooperació amb altres entitats del territori, com associacions de propietaris forestals, municipis o altres agents del territori implicats en la prevenció d'incendis forestals.
Per participar en la convocatòria, els candidats han de presentar un projecte amb un pressupost mínim d'11.000 euros.
El Premi Rossend Montané va destinat a premiar un projecte de planificació de la gestió per a la prevenció d'incendis, com per exemple la gestió forestal, l'adequació de la xarxa viària o punts d'aigua, així com altres infraestructures per a la prevenció d'incendis.
La proposta ha d'estar liderada per una ADF en col·laboració ineludible dels propietaris forestals, ajuntaments o altres agents del territori implicats en la prevenció d'incendis forestals.
Els candidats també hauran de presentar un projecte amb un pressupost mínim d'11.000 euros. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona començarà enguany el pròxim 16 de juny. Aquest pla, segons el diputat d'Espais Naturals de la Diputació, redueix el nombre d'incendis mitjançant la sensibilització de la població i la identificació de punts de risc. La Diputació també convoca la 21a edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals. ",
"a2": "El 16 de juny començarà el Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que busca prevenir incendis durant l'època estival. Aquest any es contractaran 266 persones que guardaran les zones boscoses. Així mateix, els Premis de Prevenció d'Incendis Forestals celebraran la seva 21a edició i atorgaran dos premis d'11.000 cadascun.",
"a3": "La Diputació de Barcelona ha anunciat la posada en marxa del seu Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals, que aquest any comptarà amb 266 persones que tractaran de prevenir els incendis mitjançant la sensibilització i la detecció dels riscs. Així mateix, ha convocat la 21ena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals que premiaran iniciatives de sensibilització i gestió."
},
"extractive": {
"a1": "El Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals que cada any desplega la Diputació de Barcelona per tot el territori començarà el proper 16 de juny.\nEl diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, ha explicat que enguany es contractaran 266 persones, una xifra lleugerament superior a la de l'any passat, que vetllaran per una zona boscosa de més de 475.000 hectàrees.\nSegons Calderer, el pla té com a objectius reduir el nombre d'incendis mitjançant la sensibilització a la població i la detecció de punts de risc que poden ser causa d'un incendi forestal amb informadors que recorren un total de 90 rutes per zones forestals, així com pels vigilants situats en punts fixos d'observació.\nLa Diputació de Barcelona convoca la 21ena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals, dirigits a les organitzacions de Defensa Forestal (ADF) que actuen en municipis de l'àmbit de la demarcació de Barcelona. ",
"a2": "Es tracta d'un programa de suport als municipis en la tasca per a evitar els incendis forestals o limitar-ne al màxim els efectes amb la detecció ràpida de fum o foc.\nDurant la presentació del pla aquest divendres des de Moià, també s'ha aprofitat per a donar a conèixer el canvi d'enfocament de la 21a edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals que passaran a escollir els millors projectes a realitzar de cooperació entre les agrupacions i el territori en matèria de prevenció.\nSegons Calderer, el pla té com a objectius reduir el nombre d'incendis mitjançant la sensibilització a la població i la detecció de punts de risc que poden ser causa d'un incendi forestal amb informadors que recorren un total de 90 rutes per zones forestals, així com pels vigilants situats en punts fixos d'observació.\nLa novetat en la convocatòria d'aquest any és que els premis Jordi Peix i Rossend Montané es destinaran a reconèixer idees i propostes d'actuació que encara no s'hagin materialitzat tant en les accions de sensibilització i divulgació, com també per a projectes de planificació de la gestió per a la prevenció d'incendis.",
"a3": "El Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals que cada any desplega la Diputació de Barcelona per tot el territori començarà el proper 16 de juny. \nDurant la presentació del pla aquest divendres des de Moià, també s'ha aprofitat per a donar a conèixer el canvi d'enfocament de la 21a edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals que passaran a escollir els millors projectes a realitzar de cooperació entre les agrupacions i el territori en matèria de prevenció.\nEl diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, ha explicat que enguany es contractaran 266 persones, una xifra lleugerament superior a la de l'any passat, que vetllaran per una zona boscosa de més de 475.000 hectàrees. \nLa novetat en la convocatòria d'aquest any és que els premis Jordi Peix i Rossend Montané es destinaran a reconèixer idees i propostes d'actuació que encara no s'hagin materialitzat tant en les accions de sensibilització i divulgació, com també per a projectes de planificació de la gestió per a la prevenció d'incendis."
},
"extreme": {
"a1": "El pròxim 16 de juny començarà el Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals que desplega la Diputació de Barcelona.",
"a2": "La Diputació de Barcelona engegarà el Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals el pròxim 16 de juny.",
"a3": "La Diputació de Barcelona començarà el seu pla anual de prevenció d'incendis mitjançant la sensibilització i la detecció de riscs."
}
} |
435 | Salut obre als més grans de 18 anys la vaccinació amb dosi de reforç | Quant de temps ha de passar per poder-se posar la tercera dosi? Dependrà de la franja d'edat, el vaccí administrat o si s'ha passat la malaltia | Amb l’augment de contagis de la covid-19, les institucions van decidir de reforçar la vaccinació per tal que la població estigues al màxim de protegida possible.
Des de fa mesos s’ha anat posant la tercera dosi per diverses franges d’edat o col·lectiu, prioritzant els de més risc.
Avui, Salut ha anunciat que alguns catalans majors de 18 anys ja poden demanar hora per a posar-se la dosi de reforç del vaccí contra la covid.
Però només ho podran fer aquells que compleixin un seguit de requisits.
Us n’expliquem tots els detalls a continuació.
Els primers de rebre una dosi de reforç van ser els més grans de 70 anys i també els immunodeprimits, a qui el vaccí els havia generat menys anticossos.
Els vaccinats amb aquests dos vaccins podien demanar hora independentment de l’edat.
Actualment, a Catalunya ja poden demanar hora per posar-se la dosi de reforç els majors d’edat, però per rebre-la han d’haver passat almenys cinc mesos des de la segona dosi de Pfizer i Moderna (el termini s’escurça a tres mesos si es va rebre el vaccí de Janssen).
Els menors de 18 anys encara no poden rebre la dosi de reforç.
A banda, pel que fa a menors d’entre 5 anys i 11 que s’hagin contagiat, s’ha acordat de deixar un interval de vuit setmanes per injectar el vaccí -sigui la primera o segona dosi- des del diagnòstic de la infecció.
La vaccinació contra la covid d’infants entre 5 anys i 11 va començar el 15 de desembre.
Ja es pot demanar hora a la pàgina web vacunacovid.catsalut.gencat.cat.
A més, Salut enviarà missatges SMS als infants que tinguin telèfon mòbil i de qui Salut tingui el número.
La vaccinació es fa als centres de vaccinació poblacionals, no pas a les escoles.
També es vaccina en algun CAP i en algun hospital.
Es fa amb dues dosis del vaccí de Pfizer, separades per vuit setmanes.
Es prioritzaran els grups de risc, i els infants de més edat.
Després, s’aniran vaccinant els més joves.
Com serà la vaccinació dels nens de 5 a 11 anys?
En les persones que han rebut el vaccí de Janssen o dues d’AstraZeneca s’ha observat una protecció menor davant el coronavirus respecte a les vacunes d’ARNm.
Per aquest motiu, es recomana d’administrar una dosi de record com a mínim tres mesos després d’haver rebut el vaccí.
Aquesta dosi serà amb els vaccins de Pfizer/BioNTech o Moderna.
Hauran de demanar hora a la web vacunacovidsalut.cat.
Com posar-vos la segona dosi del vaccí si heu de viatjar a un país que ho demana
El Servei Català de Salut ha activat la web vacunacovidsalut.cat perquè la gent demani hora sense que calgui que el departament s’hi posi en contacte.
Aquesta alternativa és disponible per a totes les edats i també per a posar-se la tercera dosi.
Els menors de 17 anys i 16 poden demanar hora sense l’autorització del tutor.
En canvi, per als qui tenen entre 12 anys i 15 caldrà que siguin els pares o tutors els qui els demanin hora per a vaccinar-se.
També caldrà presentar l’SMS del justificant de la programació de la cita que Salut haurà enviat al telèfon del pacient per a confirmar que l’hora demanada ha estat concedida correctament.
Salut també recorda que és important que les dades personals (telèfon, mòbil i adreça electrònica) siguin actualitzades al banc de dades del sistema sanitari.
Podeu entrar a la web de “La Meva Salut” per actualitzar-les.
Em puc infectar de la covid-19 després d’haver-me vaccinat?
I puc contagiar?
Si quan comenceu els tràmits per a demanar hora, els horaris, els dies o els punts de vaccinació són plens, Salut recomana de tornar-ho a provar unes quantes vegades els dies següents per comprovar noves disponibilitats.
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena? | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Salut ha anunciat que posarà les dosis de reforç als majors de 18 anys. Actualment, les persones majors d’edat ja poden demanar hora, però han d’haver passat cinc mesos des de la segona dosi. A més, Salut enviarà SMS de vacunació a les persones que Salut tingui el número. La vacunació es farà en els centres de vacunació de cada municipi.",
"a2": "Els majors de 18 anys ja poden rebre la tercera dosi de la vacuna contra la covid. L'interval entre l'administració de la segona i la tercera dosi és de cinc mesos, excepte per a qui va rebre la dosi de Jansenn, que serà de tres. Degut a l'increment de contagis, Sanitat va aprovar la tercera dosi començant pels col·lectius més vulnerables.",
"a3": "El govern espanyol ha decidit obrir la vacunació per als majors de 18 anys, una petició de Salut. Es farà per franges i continuant en funció de la disponibilitat de cada comunitat. Salut també va plantejar que s’escurcés l’interval de sis mesos i, per a rebre-la, han d’haver passat almenys cinc mesos des de la segona dosi de Pfizer i Moderna."
},
"extractive": {
"a1": "Avui, Salut ha anunciat que alguns catalans majors de 18 anys ja poden demanar hora per a posar-se la dosi de reforç del vaccí contra la covid. \nActualment, a Catalunya ja poden demanar hora per posar-se la dosi de reforç els majors d’edat, però per rebre-la han d’haver passat almenys cinc mesos des de la segona dosi de Pfizer i Moderna (el termini s’escurça a tres mesos si es va rebre el vaccí de Janssen).\nA més, Salut enviarà missatges SMS als infants que tinguin telèfon mòbil i de qui Salut tingui el número. \nLa vaccinació es fa als centres de vaccinació poblacionals, no pas a les escoles. ",
"a2": "Amb l’augment de contagis de la covid-19, les institucions van decidir reforçar la vaccinació per tal que la població estigues el més protegida possible. \nActualment, a Catalunya ja poden demanar hora per posar-se la dosi de reforç els majors d’edat, però per a rebre-la han d’haver passat almenys cinc mesos des de la segona dosi de Pfizer i Moderna (el termini s’escurça a tres mesos si es va rebre el vaccí de Janssen). \nA banda, pel que fa a menors d’entre 5 anys i 11 que s’hagin contagiat, s’ha acordat de deixar un interval de vuit setmanes per a injectar el vaccí —sigui la primera o segona dosi— des del diagnòstic de la infecció. \nEls primers en rebre una dosi de reforç van ser els més grans de 70 anys i també els immunodeprimits, a qui el vaccí havia generat menys anticossos. ",
"a3": "Avui, Salut ha anunciat que alguns catalans majors de 18 anys ja poden demanar hora per a posar-se la dosi de reforç del vaccí contra la covid.\nEls primers en rebre una dosi de reforç van ser els més grans de 70 anys i també els immunodeprimits, a qui el vaccí havia generat menys anticossos.\nActualment, a Catalunya ja poden demanar hora per a posar-se la dosi de reforç els majors d’edat, però per a rebre-la han d’haver passat almenys cinc mesos des de la segona dosi de Pfizer i Moderna (el termini s’escurça a tres mesos si es va rebre el vaccí de Janssen).\nA banda, pel que fa a menors d’entre 5 anys i 11 que s’hagin contagiat, s’ha acordat de deixar un interval de vuit setmanes per a injectar el vaccí —sigui la primera o segona dosi— des del diagnòstic de la infecció."
},
"extreme": {
"a1": "Salut anuncia que els majors de 18 anys ja es poden posar la dosi de reforç de la covid-19.",
"a2": "La població de més de 18 anys ja pot demanar cita prèvia per a rebre la tercera dosi.",
"a3": "Sanitat obre la tercera dosi als majors de 18 anys, sempre i quan hagin passat almenys cinc mesos de l'última."
}
} |
1,809 | Sarkozy «presidencialitza» Hollande | El candidat socialista guanya per punts el cara a cara a quatre dies de la segona volta de les eleccions presidencials franceses | Cara a cara entre François Hollande i Nicolas Sarkozy Foto: ACN
Feia gairebé dues dècades que no s'havia pogut gaudir d'un debat presidencial d'altura a França.
El 2002, Jacques Chirac no va voler debatre amb l'ultradretà Jean-Marie Le Pen.
I, el 2007, Nicolas Sarkozy va guanyar per KO Ségolène Royal.
L'esperança femenina socialista va perdre els papers davant un Sarkozy que venia el somni de la ruptura però mantenia la flegma i la convicció.
Aquest dimecres els rols estaven intercanviats, però Sarkozy no es va voler deixar vèncer tan ràpid.
Es va remoure a la seva cadira com un animal ferit, que es deixa la pell en cada intervenció.
Fins que la prudència, la solemnitat i dosis d'agressivitat ben calculades van acabar imposant la figura d'un François Hollande a qui fins ara s'acusava de tou.
Hollande va guanyar per punts i la segona volta d'aquest diumenge ha de confirmar aquest avantatge que ja havia assolit a les enquestes.
Aquest enfrontament va ser tant de programa com de persones.
En unes eleccions que esdevenen binàries i que serveixen per escollir un cap d'Estat, que ha de representar França al món alhora que orienta la política interior, els votants s'acaben projectant en aquell home o dona (tot i que això encara porta molt retard) que els inspira més confiança.
Els electors, en definitiva, estan més preocupats per 'l'estatura de governant' dels candidats que no pas per uns continguts que acabarà aplicant el primer ministre de torn, sigui de la majoria presidencial o en cohabitació.
Artilleria sarkozysta
I, aquí, Sarkozy va gastar tots els seus cartutxos el 2007.
Va fer una aposta absoluta per una presidencialització de la República.
El primer ministre François Fillon ha estat el mateix durant aquest cinc anys, però qui s'ha situat sempre en primera línia, tant a nivell internacional com local, ha estat Sarkozy.
Algú que es reivindica seguidor del general De Gaulle, instaurador d'aquesta V República, ha trastocat completament la funció cerimonial del cap d'Estat per convertir-la en un gladiador que ho vol resoldre tot encara que això sigui impossible.
Aquesta estratègia, i els quatre anys de crisi, es veien dimecres reflectits en una cara de Sarkozy que, tot i portar-se només tres mesos de diferència amb Hollande, en semblaven deu més.
Agitat constantment, movent el cap del seu interlocutor als dos periodistes, amb les mans sobre la taula i el cos corbat.
En realitat, a la defensiva.
Una postura qui no se li coneixia.
Sent interromput per Hollande més que no pas interrompent.
En situació de perdedor més que no pas de president sortint.
Buscant una victimització que el seu rival va tallar immediatament recordant-li que és ell qui ha governat.
L'acusació de falta d'experiència per part del candidat socialista, al final, es va transformar en avantatge moral.
Des del primer moment, Hollande va mirar fix als ulls del seu contrincant.
No es va girar gairebé mai cap als periodistes.
Va tallar el seu adversari de forma contundent, amb ironia.
Pràcticament no va consultar les seves notes i li va sortir una declaració institucional a les acaballes de les tres hores de discussió que semblava ja com el de la presa de possessió: "moi, je respecterai les français…" ("jo, respectaré els francesos…") i així enunciant i encadenant tot el seu ideari d'estadista durant més d'un minut.
Sarkozy no va reaccionar i allà es va finiquitar el debat.
A quatre dies de passar per les urnes, hi ha qui considera que aquesta confrontació dual arriba massa tard i que el sistema francès és molt més encarcarat que el nord-americà.
En tot cas, manté un nivell intel·lectual i de caràcter infinitament més elevat que el català o el de l'Estat espanyol.
Si Hollande diu que no només vol canviar França, sinó també Europa, o potser ha de canviar Europa per canviar França, diumenge que ve l'espera un rival molt més perillós, dur i implacable: la crisi econòmica, social i democràtica.
No se li perdonarà cap error. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Feia temps que no es gaudia d’un debat presidencial com aquest a França. Jaques Chirac no volia debatre amb l'ultradretà Jean-Marie Le Pen. Hollade va guanyar i el diumenge es confirmarà aquest avantatge que ha obtingut de les enquestes. Tot i que Françios Fillon ha estat cinc anys primer ministre, Sarkozy sempre li ha anat trepitjant els peus.",
"a2": "El debat de la segona volta de les presidencials franceses deixa Françoise Hollande enfortit. A Sarkozy sembla passar-li factura una estratègia erosionada pels quatre anys de crisi i, malgrat que es va mostrar combatiu, va projectar una imatge derrotista. Hollande es va mostrar més convençut i segur durant el debat, que va concloure amb una intervenció europeista amb aires vencedors.",
"a3": "El debat presidencial d'aquest dimecres posa de manifest que la dinàmica de canvi es confirma a França. Segons les estimacions dels sondeigs al tancament de les urnes, el candidat socialista François Hollande, derrota el president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, de cara a la segona volta de les eleccions presidencials franceses que es disputaran d'aquí a quatre dies."
},
"extractive": {
"a1": "El 2002, Jacques Chirac no va voler debatre amb l'ultradretà Jean-Marie Le Pen. El 2007, Nicolas Sarkozy va guanyar per KO Ségolène Royal. \nAquest dimecres els rols estaven intercanviats, però Sarkozy no es va voler deixar vèncer tan ràpidament.\nHollande va guanyar per punts i la segona volta d'aquest diumenge ha de confirmar aquest avantatge que ja havia assolit a les enquestes.\nEl primer ministre François Fillon ha estat el mateix durant aquest cinc anys, però qui s'ha situat sempre en primera línia, tant a nivell internacional com local, ha estat Sarkozy. ",
"a2": "Fins que la prudència, la solemnitat i les dosis d'agressivitat ben calculades van acabar imposant la figura d'un François Hollande a qui fins ara s'acusava de tou.\nEls electors, en definitiva, estan més preocupats per \"l'estatura de governant\" dels candidats que no pas per uns continguts que acabarà aplicant el primer ministre de torn, sigui de la majoria presidencial o en cohabitació. \nPràcticament no va consultar les seves notes i li va sortir una declaració institucional a les acaballes de les tres hores de discussió que semblava ja com el de la presa de possessió: \"Moi, je respecterai les français…\" (\"Jo respectaré els francesos…\") i així enunciant i encadenant tot el seu ideari d'estadista durant més d'un minut. \nSi Hollande diu que no només vol canviar França, sinó també Europa, o potser ha de canviar Europa per a canviar França, diumenge vinent l'espera un rival molt més perillós, dur i implacable: la crisi econòmica, social i democràtica",
"a3": "Els electors, en definitiva, estan més preocupats per \"l'estatura de governant\" dels candidats que no pas per uns continguts que acabarà aplicant el primer ministre de torn, sigui de la majoria presidencial o en cohabitació.\nAlgú que es reivindica seguidor del general De Gaulle, instaurador d'aquesta V República, ha trastocat completament la funció cerimonial del cap d'Estat per a convertir-la en un gladiador que ho vol resoldre tot, encara que això sigui impossible.\nAquesta estratègia, i els quatre anys de crisi, es veien dimecres reflectits en una cara de Sarkozy que, tot i portar-se només tres mesos de diferència amb Hollande, en semblaven deu més.\nPràcticament no va consultar les seves notes i li va sortir una declaració institucional a les acaballes de les tres hores de discussió que semblava ja com el de la presa de possessió: \"Moi, je respecterai les français…\" (\"Jo respectaré els francesos…\") i així enunciant i encadenant tot el seu ideari d'estadista durant més d'un minut."
},
"extreme": {
"a1": "Holland guanya punts en les enquestes en un debat d'altura que s'ha pogut gaudir a França.",
"a2": "Françoise Hollande acaba imposant-se en un debat presidencial en què Nicolàs Sarkozy ha evidenciat símptomes de desgast.",
"a3": "Hollande supera l'encara president Sarkozy de cara a una segona volta de les eleccions que es disputaran a França."
}
} |
1,613 | ERC s'asseurà a la taula de reconstrucció però reclama a Sánchez reactivar la del conflicte polític | El govern espanyol respon que la prioritat és l'emergència sanitària i que el diàleg amb Catalunya es reprendrà quan se superi la crisi del coronavirus | El líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha traslladat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva disposició a participar de la taula per debatre les mesures socials i econòmiques per afrontar la crisi.
Sempre i quan, ha advertit, no es produeixin "invasions competencials".
Si bé els republicans han argumentat que estan disposats a participar en "qualsevol espai per poder parlar de polítiques que arribin a a gent", Rufián ha subratllat que el conflicte polític no s'ha esvaït malgrat que hagi quedat en un segon pla durant l'emergència sanitària.
És per això que han demanat a Sánchez que reactivi la taula per afrontar el conflicte polític un cop sigui possible.
No han posat, però, cap calendari sobre la taula que acabi suposant "una soga al coll".
La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha assegurat que "no li consta" que durant la conversa ERC hagi posat com a condició per participar en la reconstrucció la reactivació de la taula del conflicte polític.
En tot cas, ha assegurat que una cosa "no és incompatible" amb l'altra, però que en aquests moments la prioritat és l'emergència sanitària.
Serà quan se superi la crisi sanitària quan es pugui reprendre el debat.
"Tan debò aviat recuperem la nova normalitat", ha assegurat donant a entendre que no serà fins aleshores quan es podrà recuperar el debat bilateral sobre el conflicte territorial.
"L'esperit de la moció de censura"
A la reunió de Rufián amb Sánchez, que ha durant uns 45 minuts, el dirigent republicà ha advertit que la solució a la crisi no passa "per repetir estafes i errors" de 1977 i ha insistit que no es podrà produir un pacte sense acord previ amb Europa i, en el cas estatal, amb Catalunya i Euskadi.
De fet, malgrat la insistència del PSOE per aconseguir que el PP se sumi al debat, els republicans consideren que els acords de reconstrucció s'han de teixir en base a l'"esperit de la moció de censura".
Més enllà de la disposició per seure i debatre sobre el pla econòmic i social, Rufián ha criticat la gestió de la crisi del coronavirus per "la centralització de competències i de material", així com per les retallades en les polítiques actives d'ocupació dels territoris i la "perspectiva ultranacionalista" de la crisi amb les crides a la unitat.
També ha subratllat que és "un error posar al mando de la comunicació de la crisi a l'exèrcit".
coronavirus
VÍDEO Com es posa i es treu correctament una mascareta?
Una auxiliar d'infermeria explica a NacióDigital com s'ha de col·locar per evitar el risc de contagi
Dades: coronavirus
MAPES Quants contagis de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca?
Consulta en mapes i gràfics interactius quins resultats han donat els tests de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha, a nivell local i comarcal
Coronavirus: entrevistes i reportatges
Coronavirus: els professionals de la salut tenen resposta
Les entrevistes i els reportatges de NacióDigital amb metges, epidemiòlegs i consellers per saber com s'està fent front a la crisi del coronavirus i les perspectives que s'obren
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
Reportatge
Així es treballa a l'atenció primària per fer de para-xocs de l'epidèmia
Salut distribueix 90 ecògrafs als CAP, un sistema innocu i portàtil per accelerar la diagnosi de les afeccions provocades per la Covid-19
Famílies confinades: «Tot anirà bé»
NacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?
115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Gabriel Rufián ha fet saber al president Sánchez que està disposat a seguir debatent sobre les mesures socials i econòmiques per a fer fort a la crisi, però sense envair competències. Ha demanat al president una taula de diàleg tan aviat com sigui possible. Montero afirma que ho tenen en compte, però que la situació sanitària té prioritat.",
"a2": "Gabriel Rufián ha expressat a Pedro Sánchez el compromís d’ERC amb les mesures contra la crisi sanitària, sempre i quan no suposin una centralització de competències i de material. Rufián ha insistit en la necessitat de reprendre la taula de diàleg pel conflicte territorial, però han resolt que aquesta haurà de ser un cop passada l’emergència sanitària.",
"a3": "El govern espanyol s’ha compromès a reprendre la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya un cop se superi la pandèmia del coronavirus. Ho ha dit la portaveu de la Moncloa, María Jesús Montero, en una compareixença després de la reunió de Pedro Sánchez amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, qui li havia demanat reobrir el diàleg."
},
"extractive": {
"a1": "El líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha traslladat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva disposició a participar de la taula per a debatre les mesures socials i econòmiques per a afrontar la crisi.\nSempre i quan, ha advertit, no es produeixin \"invasions competencials\". \nÉs per això que han demanat a Sánchez que reactivi la taula per a afrontar el conflicte polític un cop sigui possible. \nEn tot cas, ha assegurat que una cosa \"no és incompatible\" amb l'altra, però en aquests moments la prioritat és l'emergència sanitària. ",
"a2": "El líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha traslladat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva disposició a participar de la taula per a debatre les mesures socials i econòmiques per a afrontar la crisi.\nSi bé els republicans han argumentat que estan disposats a participar en \"qualsevol espai per a poder parlar de polítiques que arribin a la gent\", Rufián ha subratllat que el conflicte polític no s'ha esvaït malgrat que hagi quedat en un segon pla durant l'emergència sanitària. \nA la reunió de Rufián amb Sánchez, que ha durat uns 45 minuts, el dirigent republicà ha advertit que la solució a la crisi no passa \"per repetir estafes i errors\" de 1977 i ha insistit que no es podrà produir un pacte sense acord previ amb Europa i, en el cas estatal, amb Catalunya i Euskadi. \nMés enllà de la disposició per a seure i debatre sobre el pla econòmic i social, Rufián ha criticat la gestió de la crisi del coronavirus per a \"la centralització de competències i de material\", així com per a les retallades en les polítiques actives d'ocupació dels territoris i la \"perspectiva ultranacionalista\" de la crisi amb les crides a la unitat. ",
"a3": "La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha assegurat que \"no li consta\" que durant la conversa ERC hagi posat com a condició per participar en la reconstrucció la reactivació de la taula del conflicte polític.\nA la reunió de Rufián amb Sánchez, que ha durat uns 45 minuts, el dirigent republicà ha advertit que la solució a la crisi no passa \"per repetir estafes i errors\" de 1977 i ha insistit que no es podrà produir un pacte sense acord previ amb Europa i, en el cas estatal, amb Catalunya i Euskadi.\nDe fet, malgrat la insistència del PSOE per a aconseguir que el PP se sumi al debat, els republicans consideren que els acords de reconstrucció s'han de teixir en base a l'\"esperit de la moció de censura\".\nMés enllà de la disposició per a seure i debatre sobre el pla econòmic i social, Rufián ha criticat la gestió de la crisi del coronavirus per a \"la centralització de competències i de material\", així com per a les retallades en les polítiques actives d'ocupació dels territoris i la \"perspectiva ultranacionalista\" de la crisi amb les crides a la unitat."
},
"extreme": {
"a1": "Rufián no deixarà que l'emergència sanitària camufli el conflicte polític i li demana a Sánchez una taula de diàleg.",
"a2": "Sánchez suma ERC a la taula de reconstrucció i manté congelada la del diàleg amb Catalunya mentre duri l’emergència. ",
"a3": "El govern espanyol es compromet a reprendre la taula de diàleg amb Catalunya un cop superada la pandèmia."
}
} |
1,576 | El Tribunal de Comptes qüestiona la transparència de l'Alt Comissionat per a la «Marca Espanya» | El tribunal conclou que manquen indicadors "que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge" del país | El Tribunal de Comptes ha posat en dubte la transparència de l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la "Marca Espanya".
En un informe, el tribunal fiscalitzador ha revisat els primers anys de funcionament de l'organisme (2012-2016) i ha alertat que "no existeix suficient desenvolupament normatiu" per a les seves funcions i que té una "absència de pressupost propi" que impedeix tirar endavant les activitats per al compliment de la seva missió.
El tribunal conclou que manquen indicadors "que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya".
La fiscalització que ha fet el tribunal abasta l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la "Marca Espanya" i la seva oficina, i ha posat el focus en l'activitat econòmica-financera feta per ells amb especial atenció al compliment de la legalitat i al grau de compliment dels seus objectius per comprovar si s'ajusten als principis de bona gestió.
Aquest organisme es va crear per part del govern espanyol a través d'un reial decret el 2012 amb la missió de proposar mesures orientades a millorar la imatge d'Espanya a l'exterior.
Entre els objectius, té la planificació, impuls, coordinació i seguiment de l'acció exterior espanyola -tant pública com privada- en els àmbits econòmics, cultural, social, científic i tecnològic.
Deficiències i irregularitats
Entre les deficiències, el Tribunal de Comptes adverteix que tant en la configuració de l'Alt Comissionat com també a les condicions de l'exercici de les seves funcions no existeix "suficient desenvolupament normatiu".
L'informe destaca que ni l'Alt Comissionat ni la seva oficina compten amb normativa que reguli el seu funcionament, més enllà del reial decret de creació de l'entitat.
Pel que fa a la transparència, el tribunal ha detectat que no s'han publicat al Portal de Transparència cap de les informacions que exigeix la llei, a excepció només dels currículums dels alts càrrecs.
A més, també destaca que algunes de les funcions atribuïdes a l'Alt Comissionat per a la Marca Espanya ja eren "parcialment assumides" per altres òrgans del Ministeri d'Assumptes Exteriors i que, tot i la creació de l'alt comissionat, els òrgans del ministeri continuen funcionant.
És a dir, alerta que hi ha duplicitat de funcions.
Sobre l'estratègia, apunta que es descriuen només objectius generals i que no hi ha "el necessari desglossament" en objectius sectorials i accions concretes i "mesurables".
El tribunal ha avisat que "no s'estableixen indicadors que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya, a diferència del que succeeix amb altres iniciatives de promoció de la marca-país desenvolupades en països del nostre entorn o per altres organismes amb objectius concurrents".
A més, el tribunal apunta que la gran majoria de les línies d'actuació previstes per a 'Marca Espanya' "no depenien de l'acció de l'Alt Comissionat, ni a la seva planificació ni en el seu impuls ni en la seva consecució" i ha denunciat que l'activitat de l'Oficina de l'Alt Comissionat s'ha centrat en el seguiment d'una sèrie d'índexs i taules classificatòries nacionals i internacionals que monitoritzen la imatge d'Espanya, "elaborats per diferents institucions que, en la major part dels casos, ja venien elaborant-los des d'abans de la creació de l'Alt Comissionat".
El tribunal fiscalitzador també detalla que l'Alt Comissionat ha subscrit convenis de col·laboració amb entitats públiques, associacions, fundacions i empreses privades, incloent una empresa tèxtil del consell, de la qual d'administració és membre de l'Alt Comissionat.
D'altra banda, el tribunal ha denunciat que l'Alt Comissionat ha celebrat pactes subscrits de manera verbal, sense formalització de document escrit, "la qual cosa no s'ajusta a les lleis administratives de procediment i transparència" i impedeix, segons apunta, la revisió i control posterior de l'acordat.
Així mateix, l'informe recull que la signatura de l'Alt Comissionat d'un conveni amb una associació privada va permetre que la seva oficina pogués disposar de fons aportats per empreses privades que van ser destinats a despeses ordinàries del seu funcionament i al pagament de serveis prestats per tercers.
En el seu informe, el Tribunal de Comptes ha recomanat desenvolupar el marc normatiu adequat per a l'exercici de les funcions de l'Alt Comissionat i l'activitat del projecte 'Marca Espanya', tant en l'àmbit contractual i patrimonial com en l'operatiu (selecció de col·laboradors, ambaixadors "Marca Espanya") i dotar a les unitats encarregades de dur a terme el projecte 'Marca Espanya' dels mitjans humans i materials necessaris perquè "es puguin complir ordenadament els seus objectius".
Finalment, també aconsella adoptar, per part de l'Oficina de l'Alt Comissionat, les mesures necessàries per millorar el sistema de seguiment de l'execució i control dels acords i convenis subscrits. | [
"marca espanya"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Tribunal de Comptes sospita de la transparència de l’Alt Comissionat del govern espanyol amb relació a la “Marca Espanya\". El tribunal fiscalitzador ha fet una anàlisi i ha conclòs que no hi ha suficient desenvolupament normatiu per a les funcions i que no disposen de pressupost propi. Els objectius de la \"Marca Espanya\" és l’impuls de l’acció exterior espanyola.",
"a2": "L’informe del Tribunal presenta irregularitats econòmiques i financeres de l’Alt Comissionat, com ara l’absència de pressupost, una normativa insuficient o la manca d’indicadors de mesura de l’activitat. S’evidencien mancances en el Portal de Transparència, la duplicitat de funcions amb el Ministeri d'Assumptes Exteriors o la signatura de contractes irregulars. El document recomana adoptar un model de gestió més transparent i avaluable.",
"a3": "El Tribunal de Comptes suspèn la gestió de l'Alt Comissionat per a la Marca Espanya, perquè considera que \"no s'estableixen indicadors que permetin mesurar la seva consecució ni impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya\". Cap de les informacions que exigeix aquesta llei no consta publicada al Portal de Transparència i detecta que altres òrgans ja tenien atribuïdes competències."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal de Comptes ha posat en dubte la transparència de l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la \"Marca Espanya\". \nEn un informe, el tribunal fiscalitzador ha revisat els primers anys de funcionament de l'organisme (2012-2016) i ha alertat que \"no existeix suficient desenvolupament normatiu\" per a les seves funcions i que té una \"absència de pressupost propi\" que impedeix tirar endavant les activitats per al compliment de la seva missió. \nEl tribunal conclou que manquen indicadors \"que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya\". \nEntre els objectius, té la planificació, impuls, coordinació i seguiment de l'acció exterior espanyola -tant pública com privada- en els àmbits econòmics, cultural, social, científic i tecnològic.",
"a2": "En un informe, el tribunal fiscalitzador ha revisat els primers anys de funcionament de l'organisme (2012-2016) i ha alertat que \"no existeix suficient desenvolupament normatiu\" per a les seves funcions i que té una \"absència de pressupost propi\" que impedeix tirar endavant les activitats per al compliment de la seva missió. \nEl tribunal conclou que manquen indicadors \"que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya\". \nLa fiscalització que ha fet el tribunal abasta l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la \"Marca Espanya\" i la seva oficina, i ha posat el focus en l'activitat econòmica i financera feta per ells, amb especial atenció al compliment de la legalitat i al grau de compliment dels seus objectius per a comprovar si s'ajusten als principis de bona gestió. \nEn el seu informe, el Tribunal de Comptes ha recomanat desenvolupar el marc normatiu adequat per a l'exercici de les funcions de l'Alt Comissionat i l'activitat del projecte \"Marca Espanya\", tant en l'àmbit contractual i patrimonial com en l'operatiu (selecció de col·laboradors, ambaixadors \"Marca Espanya\") i dotar les unitats encarregades de dur a terme el projecte \"Marca Espanya\" dels mitjans humans i materials necessaris perquè \"es puguin complir ordenadament els seus objectius\". ",
"a3": "El Tribunal de Comptes ha posat en dubte la transparència de l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la \"Marca Espanya\".\nEntre les deficiències, el Tribunal de Comptes adverteix que tant en la configuració de l'Alt Comissionat com també a les condicions de l'exercici de les seves funcions no existeix \"suficient desenvolupament normatiu\".\nEl tribunal ha avisat que \"no s'estableixen indicadors que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya, a diferència del que succeeix amb altres iniciatives de promoció de la marca-país desenvolupades en països del nostre entorn o per altres organismes amb objectius concurrents\".\nA més, el tribunal apunta que la gran majoria de les línies d'actuació previstes per a \"Marca Espanya\" \"no depenien de l'acció de l'Alt Comissionat, ni a la seva planificació ni en el seu impuls ni en la seva consecució\", i ha denunciat que l'activitat de l'Oficina de l'Alt Comissionat s'ha centrat en el seguiment d'una sèrie d'índexs i taules classificatòries nacionals i internacionals que monitoritzen la imatge d'Espanya, \"elaborats per diferents institucions que, en la majoria dels casos, ja venien elaborant-los des d'abans de la creació de l'Alt Comissionat\"."
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal de Comptes té dubtes sobre si l'Alt Comissionat és transparent per a la \"Marca Espanya\".",
"a2": "El Tribunal de Comptes revela nombroses llacunes en la gestió realitzada per L’Alt Comissionat per a la \"Marca Espanya\".",
"a3": "El Tribunal de Comptes posa en dubte la transparència de l'Alt Comissionat i alerta que \"no existeix suficient desenvolupament normatiu\"."
}
} |
1,582 | Budó retreu a Torrent que no li hagi comunicat la data de les eleccions: «No és normal» | Els partits independentistes acorden la cita del segon diumenge de febrer, després que la inhabilitació de Torra faci que la legislatura acabi amb la convocatòria automàtica d'eleccions | Roger Torrent ha anunciat avui la data prevista per a les eleccions després de la inhabilitació de Quim Torra aquesta setmana.
La consellera de presidència, Meritxell Budó, ha retret aquest matí que el president del Parlament no li hagi comunicat la data dels comicis.
"No és normal que hi hagi hagut aquesta manca de comunicació entre el Parlament i el Govern", ha dit entrevistada a la Ser.
— Aquí, amb Josep Cuní (@AquiCuni) October 2, 2020
Per concretar la data del 14 de febrer, les formacions independentistes que integren el Govern i que també ostenten la presidència del Parlament faran ús del petit marge legal de dies que tenen per fer coincidir els comicis en diumenge.
Tot i que durant les converses entre Junts i ERC s'havia estudiat la possibilitat que les eleccions també poguessin convocar-se entre setmana -la logística, per l'ús d'escoles en dia laborable i en plena pandèmia, ho desaconsellava-, finalment el principi d'entesa passa per fer coincidir la convocatòria en data festiva de cap de setmana i fixar-la a mitjans de febrer.
Després que el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acceleressin les comunicacions per ordenar que el cessament de Torra fos efectiu, la inhabilitació es va consumar quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
És a partir d'aquest moment que s'activen els 10 dies hàbils previstos a la llei de presidència perquè el president del Parlament, Roger Torrent, explori si hi ha un candidat viable per allargar la legislatura.
Malgrat que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) no hagi publicat la destitució de Torra i que el president inhabilitat estigui pendent del recurs al Tribunal Constitucional, la Generalitat ha acatat el dictamen de la justícia espanyola.
Inhabilitació de Torra
JxCat i ERC denunciaran la inhabilitació de Torra a escala internacional però no la desobeiran
El Parlament aprova la proposta de resolució de les dos socis del Govern, que "no reconeix com a legítima" la sentència del Suprem i reitera la "confiança" en el president
El Govern ja actua amb Pere Aragonès com a vicepresident en funcions de president.
Per denunciar el cas Torra, l'executiu ha optat per renegar de l'"abús de poder" de la justícia espanyola des del Parlament, on dimecres es va aprovar una proposta de resolució -amb els vots de JxCat, ERC i la CUP- que reitera la "confiança" en el president inhabilitat, preveu una denúncia internacional de la sentència contra Torra i "no la reconeix com a legítima".
Un cop esgotat el primer termini de 10 dies que obre la convocatòria automàtica de comicis, comencen a comptar els 60 dies de marge perquè els grups parlamentaris explorin si hi ha una entesa per investir un president.
Els grups independentistes no faran cap proposta i l'oposició no suma prou, almenys per ara, per presentar una alternativa.
Esgotats aquests dos mesos, les eleccions quedarien formalment convocades.
I se celebrarien passats 54 dies naturals.
Torrent disposa de cert marge per definir el calendari definitiu.
El petit marge de maniobra que existeix permetria ajustar la convocatòria a un diumenge, com el 14 de febrer.
Mentrestant, els partits continuen preparant la maquinària electoral i també se succeeixen els moviments de candidats.
L'últim, de Laura Borràs, la portaveu de JxCat al Congrés, que s'ha postulat obertament per ser la candidata efectiva del nou partit de Carles Puigdemont.
Ho ha fet en una entrevista al Huffington Post, en la qual s'ha expressat en aquests termes: "Si la militància de Junts ho decideix, seré candidata de Junts".
L'afirmació l'ha feta quan falten dos dies per al congrés per culminar l'organització del partit, que dissabte aprovarà les bases per a les primàries per triar el cap de llista de Junts.
"Si hi ha primàries, em presentaré.
I aleshores la militància decidirà qui vol que la representi", explica Borràs a l'entrevista.
Preguntada per si té el vistiplau de Puigdemont i de Quim Torra per fer aquest pas, Borràs argumenta que "no són necessàries benediccions" i que ella està "a disposició" de la formació.
De fet, Borràs subratlla que seria un "orgull" ser la candidata.
No és l'única dirigent que aspira a exercir aquest rol.
En la cursa també s'hi situen els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró i Ramon Tremosa.
El conseller d'Empresa integra, al costat de Meritxell Budó, el grup de coordinació establert amb ERC per consensuar les decisions del Govern d'aquí als comicis. | [
"inhabilitació de torra"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Torrent anuncia el dia que se celebraran les eleccions després de la inhabilitació de Torra. La consellera de presidència afirma que Torrent no li ha comunicat la data dels comicis. Tot apunta que seran el dia 14 de febrer. Junts i ERC denuncien la inhabilitació. Després dels 10 dies, hi ha 60 dies perquè els partits investeixin un president.",
"a2": "Meritxell Budó ha lamentat que el president del Parlament no li hagi comunicat abans la data dels comicis desencadenats pel cessament de Torra. Mentre que l’executiu assegura que denunciarà a escala internacional la inhabilitació dictada pel Suprem i el TSJC, els nous candidats comencen a postular-se, tal com ha fet Laura Borràs, en una entrevista al Huffington Post.",
"a3": "La portaveu i consellera de Presidència en funcions, Meritxell Budó, ha lamentat la \"manca de comunicació entre Govern i el Parlament\" després que el president de la cambra, Roger Torrent, hagi situat les eleccions el 14 de febrer sense haver-li comunicat. Budó ha admès que \"concretament\" no sabia que aquesta era la data que estava sobre la taula."
},
"extractive": {
"a1": "Roger Torrent ha anunciat avui la data prevista per a les eleccions després de la inhabilitació de Quim Torra aquesta setmana.\nLa consellera de presidència, Meritxell Budó, ha retret aquest matí que el president del Parlament no li hagi comunicat la data dels comicis.\nPer a concretar la data del 14 de febrer, les formacions independentistes que integren el Govern i que també ostenten la presidència del Parlament faran ús del petit marge legal de dies que tenen per a fer coincidir els comicis en diumenge.\nUn cop esgotat el primer termini de 10 dies que obre la convocatòria automàtica de comicis, comencen a comptar els 60 dies de marge perquè els grups parlamentaris explorin si hi ha una entesa per a investir un president.",
"a2": "La consellera de presidència, Meritxell Budó, ha retret aquest matí que el president del Parlament no li hagi comunicat la data dels comicis.\nDesprés que el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acceleressin les comunicacions per a ordenar que el cessament de Torra fos efectiu, la inhabilitació es va consumar quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). \nPer a denunciar el cas Torra, l'executiu ha optat per renegar de l'\"abús de poder\" de la justícia espanyola des del Parlament, on dimecres es va aprovar una proposta de resolució -amb els vots de JxCat, ERC i la CUP- que reitera la \"confiança\" en el president inhabilitat, preveu una denúncia internacional de la sentència contra Torra i \"no la reconeix com a legítima\". \nL'últim, de Laura Borràs, la portaveu de JxCat al Congrés, que s'ha postulat obertament per a ser la candidata efectiva del nou partit de Carles Puigdemont. ",
"a3": "Per a concretar la data del 14 de febrer, les formacions independentistes que integren el Govern i que també ostenten la presidència del Parlament faran ús del petit marge legal de dies que tenen per a fer coincidir els comicis en diumenge.\nMalgrat que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) no hagi publicat la destitució de Torra i que el president inhabilitat estigui pendent del recurs al Tribunal Constitucional, la Generalitat ha acatat el dictamen de la justícia espanyola.\nEl Parlament aprova la proposta de resolució dels dos socis del Govern, que \"no reconeix com a legítima\" la sentència del Suprem i reitera la \"confiança\" en el president.\nPer a denunciar el cas Torra, l'executiu ha optat per renegar de l'\"abús de poder\" de la justícia espanyola des del Parlament, on dimecres es va aprovar una proposta de resolució -amb els vots de JxCat, ERC i la CUP- que reitera la \"confiança\" en el president inhabilitat, preveu una denúncia internacional de la sentència contra Torra i \"no la reconeix com a legítima\"."
},
"extreme": {
"a1": "Torrent comunica quan seran les eleccions després de la inhabilitació de Quim Torra i no li diuen res a Budó.",
"a2": "Meritxell Budó indignada amb Roger Torrent per anunciar eleccions per al 14 de febrer sense comunicació prèvia.",
"a3": "Budó critica la manca de comunicació entre Govern i Parlament després que Torrent hagi concretat la data de les eleccions."
}
} |
1,600 | La CUP crida a obrir «espais de llibertat» amb les 196 llistes de les municipals | Els anticapitalistes reclamen posar "les ciutats en mans dels processos de transformació social" | La CUP assegurar estar preparada per consolidar la presència que ha anat guanyant als municipis de Catalunya en les darreres eleccions municipals, i ho fa amb l’objectiu clar d’assolir i preservar les seves posicions en governs d’arreu del país.
Amb una àmplia representació de les llistes municipals que concorreran el proper 26-M, el portaveu del grup parlamentari, Carles Riera, ha apel·lat a ser decisius per seguir amb el testimoni de l'1-O: "Des dels municipis hem d’obrir espais de llibertat i insurgència amb què el poble guanyi sobiranies i llibertats", ha assenyalat.
Àmplia representació territorial
L’acte ha comptat amb la presència de l’amfitrió, Maties Serracant, que s’ha adreçat breument als militants i simpatitzants que han omplert la plaça de la Creu Alta de Sabadell, i que ha marxat perquè havia d’oficiar una cerimònia especial: “Avui caso la meva germana”, ha expressat, aixecant rialles i aplaudiments entre els assistents.
Serracant ha fet bandera dels dos anys com alcalde i dels quatre anys com a membre del govern municipal com exemple del camí que s’ha de fer des dels ajuntaments per defensar els drets dels ciutadans.
“Som els millors per recuperar l’espai públic, per remunicipalitzar, per fer front a l’ultradreta”, ha assenyalat.
És per això que ha demanat que “per dignitat” es treballi per ser “en cada govern del país”.
Per l’escenari hi han desfilat alguns dels representants de la CUP arreu del territori, com Erica Bel, que des d’Alcanar ha posat sobre la taula la necessitat de defensar el territori i concretament el riu Ebre com a font de riquesa per a un sector tan determinat com ho són les Terres de l’Ebre.
Un altre exemple ha estat Manel Domènech, que des de la Crida per Palma (Mallorca) promet treballar perquè es prioritzin els drets i la qualitat de vida dels veïns en front de la voluntat de convertir la ciutat "en un parc temàtic".
Des de Reus, la regidora Marta Llorens ha fet bandera de la lluita mantinguda per posar punt i final a la concessió que l’Ajuntament té amb l’empresa que s’encarrega de la recollida de la brossa, FCC: “Al nostre ajuntament gestiona el pressupost més elevat des de fa 40 anys, 11 milions d’euros, des del moment des desarrollismo franquista”, ha relatat.
En nom de la candidatura de Sallent ha parlat Guillem Cabra, que ha remarcat la necessitat de no deslligar la lluita antifeixista des del municipalisme: “Cal que treballem per aïllar el feixisme, no els hem de donar ni un respir polític”, ha apuntat
Crítiques al Govern
Amb tot, Riera ha denunciat el paper que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya estan mantenint en els mesos posteriors al referèndum, que ha fet que molts dels actors polítics que hi van participar ara es trobin entre reixes o a l'exili.
“Avui som més a prop de la recomposició del règim del 78 amb la connivència dels partits sobiranistes que no d’exercir l’autodeterminació que el poble va guanyar l’1-O”, ha assenyalat Riera.
És per aquest motiu que reivindica un enfortiment des de l’administració més propera al ciutadà, els ajuntaments, per garantir que es pugui continuar treballant en processos de transformació social.
“Cal retornar la capacitat de decidir al poble, per sobre de límits i imposicions, volem municipis valents, que retornin sobirania al poble, que mantinguin viva, oberta i combativa la insurrecció democràtica i desobedient que el poble va protagonitzar l’1-O”, ha expressat.
En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat la diputada Natàlia Sànchez.
“No estem satisfets amb el govern de Juts per Catalunya i ERC, de Quim Torra i Pere Aragonès, sense objectius de país, que ha renunciat a governar per la gent d’aquest país, per les classes populars, on un 23% de la ciutadania viu al llindar de la pobresa i no arriba a finals de mes”, ha expressat.
Sànchez s’ha mostrat especialment crítica amb ERC, qui assegura que es vol convertir en la “nova elit”, motiu pel qual els demana que tornin a ser “qui van ser”: “Expulseu el gen convergent de la pràctica política i retorneu als orígens”, ha traslladat als republicans.
També s'ha pronunciat en aquest sentit l'exdiputada Eulàlia Reguant, que ha lamentat que el Govern mantingui la porta oberta a entendre's amb el futur executiu espanyol: "El senyor Pere Aragonès diu que Pedro Sánchez no tindrà més remeu que negociar, encara estan aquí, i nosaltres diem que no, que el règim no pot guanyar", ha denunciat. | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La CUP vol mantenir la presència en els municipis que ha anat consolidant. Vol assegurar i preservar les seves posicions arreu del país. Riera apel·la a obrir més espais de llibertat en els municipis i Erica Bel, entre d'altres, ha posat sobre la taula la situació del riu Ebre com a font de riquesa de les Terres de l’Ebre.",
"a2": "L’acte de campanya celebrat per la CUP a Sabadell ha aplegat una àmplia representació cupaire vinguda dels municipis d’arreu del país, els quals han reivindicat el seu treball en la defensa del territori i la lluita contra l’ultradreta. El seu portaveu, Carles Riera, reivindica un paper valent i combatiu des dels municipis per a guanyar sobiranies i llibertats per al poble.",
"a3": "La CUP presentarà fins a 196 llistes a les eleccions municipals el proper 26-M. L'escenari escollit ha estat la plaça de la Creu Alta de Sabadell, on el portaveu del grup parlamentari, Carles Riera, ha apel·lat a ser decisius per a seguir amb el testimoni de l'1-O i ha assenyalat la importància d'\"obrir espais de llibertat\"."
},
"extractive": {
"a1": "La CUP assegura estar preparada per a consolidar la presència que ha anat guanyant als municipis de Catalunya en les darreres eleccions municipals, i ho fa amb l’objectiu clar d’assolir i preservar les seves posicions en governs d’arreu del país. \nAmb una àmplia representació de les llistes municipals que concorreran el proper 26-M, el portaveu del grup parlamentari, Carles Riera, ha apel·lat a ser decisius per a seguir amb el testimoni de l'1-O: \"Des dels municipis hem d’obrir espais de llibertat i insurgència amb què el poble guanyi sobiranies i llibertats\", ha assenyalat. \nL’acte ha comptat amb la presència de l’amfitrió, Maties Serracant, que s’ha adreçat breument als militants i simpatitzants que han omplert la plaça de la Creu Alta de Sabadell, i que ha marxat perquè havia d’oficiar una cerimònia especial: “Avui caso la meva germana”, ha expressat, aixecant rialles i aplaudiments entre els assistents.\nPer l’escenari hi han desfilat alguns dels representants de la CUP arreu del territori, com Erica Bel, que des d’Alcanar ha posat sobre la taula la necessitat de defensar el territori i concretament el riu Ebre com a font de riquesa per a un sector tan determinat com ho són les Terres de l’Ebre.",
"a2": "La CUP assegura estar preparada per a consolidar la presència que ha anat guanyant als municipis de Catalunya en les darreres eleccions municipals, i ho fa amb l’objectiu clar d’assolir i preservar les seves posicions en governs d’arreu del país. \nAmb una àmplia representació de les llistes municipals que concorreran el proper 26-M, el portaveu del grup parlamentari, Carles Riera, ha apel·lat a ser decisius per a seguir amb el testimoni de l'1-O: \"Des dels municipis hem d’obrir espais de llibertat i insurgència amb què el poble guanyi sobiranies i llibertats\", ha assenyalat. \nAmb tot, Riera ha denunciat el paper que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya estan mantenint en els mesos posteriors al referèndum, que ha fet que molts dels actors polítics que hi van participar ara es trobin entre reixes o a l'exili. \n“Cal retornar la capacitat de decidir al poble, per sobre de límits i imposicions, volem municipis valents, que retornin sobirania al poble, que mantinguin viva, oberta i combativa la insurrecció democràtica i desobedient que el poble va protagonitzar l’1-O”, ha expressat. ",
"a3": "Un altre exemple ha estat Manel Domènech, que des de la Crida per Palma (Mallorca) promet treballar perquè es prioritzin els drets i la qualitat de vida dels veïns en front de la voluntat de convertir la ciutat \"en un parc temàtic\".\nDes de Reus, la regidora Marta Llorens ha fet bandera de la lluita mantinguda per a posar punt i final a la concessió que l’Ajuntament té amb l’empresa que s’encarrega de la recollida de la brossa, FCC: “Al nostre ajuntament gestiona el pressupost més elevat des de fa 40 anys, 11 milions d’euros, des del moment des desarrollismo franquista”, ha relatat.\nEn nom de la candidatura de Sallent ha parlat Guillem Cabra, que ha remarcat la necessitat de no deslligar la lluita antifeixista des del municipalisme: “Cal que treballem per a aïllar el feixisme, no els hem de donar ni un respir polític”, ha apuntat.\n“No estem satisfets amb el govern de Juts per Catalunya i ERC, de Quim Torra i Pere Aragonès, sense objectius de país, que ha renunciat a governar per la gent d’aquest país, per les classes populars, on un 23% de la ciutadania viu al llindar de la pobresa i no arriba a finals de mes”, ha expressat."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP vol consolidar la presència en molts municipis de Catalunya i fa una crida a obrir espais de llibertat.",
"a2": "La CUP demana que les municipals del 26-M siguin l’impuls del moviment de transformació que l’autodeterminació necessita.",
"a3": "La CUP ha presentat a Sabadell la seva força municipalista amb 196 candidatures per a fer front a l’ultradreta."
}
} |
2,490 | En Comú Podem es presenta com a partit instrumental en coalició amb BComú, ICV, EUiA i Podem | La confluència vol superar el veto de PP, PSOE i C's per tenir grup parlamentari propi al Congrés a partir del 26 de juny | En Comú Podem ha registrat a última hora d'aquest divendres les quatre coalicions (una per circumscripció) amb què es presentarà a les eleccions del proper 26 de juny.
Després d'un debat jurídic intens, que no s'ha acabat fins aquesta mateixa nit, la confluència d'esquerres ha decidit optar per presentar-se amb una fórmula mixta entre la coalició del passat 20-D i el partit instrumental que reivindicava Barcelona En Comú.
La marca En Comú Podem es va registrar com a partit polític el passat 21 de gener amb aquesta intenció.
Aquest divendres, els socis electorals han acceptat presentar aquest nou partit instrumental i formar-hi coalició.
Així, formalment BComú, Podem, ICV i EUiA es presenten en coalició amb En Comú Podem.
Amb aquesta novetat, els promotors de la candidatura confien poder assolir el grup parlamentari propi que PP, PSOE i C's els hi van negar després de les passades eleccions espanyoles.
En Comú Podem s'ha presentat finalment com a partit polític a les eleccions del proper 26 de juny.
Una decisió que no s'ha formalitzat fins a aquest mateix divendres, poques hores abans que es tanqués el termini per registrar les coalicions electorals.
Formalment es tracta d'una coalició entre aquest partit instrumental, registrat el passat 21 de gener, i els socis reals de la candidatura: BComú, Podem, ICV i EUiA.
Les negociacions han estat llargues i no s'han tancat fins a poques hores abans del tancament del registre de coalicions.
Tots els partits que van confluir el passat 20 de desembre en la fórmula d'En Comú Podem tenien clar que la candidatura guanyadora a Catalunya havia de repetir-se el 26-J.
L'únic punt de debat ha estat sempre el d'incrementar la seguretat jurídica per aspirar a tenir grup parlamentari propi al Congrés en cas que es compleixin els requisits reglamentaris.
Sobre la taula hi havia tres opcions: La de seguir apostant per la coalició de partits i les de canviar o bé cap a una agrupació d'electors o bé cap a un partit instrumental, que no pogués relacionar-se formalment amb Podem.
Aquesta última era la que veia amb millors ulls la formació que lidera Ada Colau, tot i que no satisfeia a la resta de socis.
La fórmula escollida és, doncs, una barreja entre la del 20-D i la del partit instrumental.
El 20-D, En Comú Podem va guanyar les eleccions a Catalunya però no va obtenir grup parlamentari propi, tot i que els seus dirigents entenien que havien complert tots els requisits que exigeix el reglament del Congrés.
La interpretació de la Mesa, encapçalada pel PSOE i coincident amb l'opinió del PP i C's, va negar aquesta possibilitat a totes les confluències aliades amb Podem.
Aleshores, la Mesa va argumentar que, tot i haver superat els 5 diputats (12) i el 15% del vot en les quatre circumscripcions catalanes en què es presentava, En Comú Podem incomplia l'article 23.2 del reglament del Congrés: "En cap cas poden constituir grup parlamentari diputats que pertanyin al mateix partit o a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat electoralment".
Els canvis introduïts són simplement tècnics.
La formació no introduirà pràcticament canvis en la confecció de les llistes.
L'únic cap de llista que podria canviar és el de Girona, ja que Dolors Terradas ha demanat uns dies de reflexió.
La número 2 per Barcelona en les passades eleccions, Marta Sibina, podria encapçalar la llista gironina .
Xavier Domènech repetirà com a cap de llista per Barcelona.
Les variacions jurídiques en la candidatura tampoc haurien de tenir conseqüències, segons En Comú Podem, en els beneficis electorals que atorga el fet d'haver estat el partit amb més diputats en les anteriors eleccions.
Beneficis com el temps en els blocs electorals dels mitjans de comunicació públics o la reserva d'espais publicitaris.
A més, tot i diferenciar-se de la coalició estatal entre IU i Podem (Units Podem), s'espera que els líders dels dos partits, Pablo Iglesias i Alberto Garzón, facin campanya a Catalunya en favor d'En Comú Podem. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En Comú Podem s’ha registrat com a partit polític el 21 de gener i es presenta a les eleccions del 26 de juny. El partit ha registrat les quatre coalicions amb les quals es presentarà. Després d'un debat, les esquerres opten per presentar-se amb una fórmula mixta entre la coalició del passat 26-D amb BComú, Podem, ICV i EUiA.",
"a2": "En Comú Podem es presentarà finalment a les eleccions generals del 26-J com a partit polític amb una coalició instrumental d’esquerres formada per BComú, Podem, ICV i EUiA. Amb aquesta decisió es vol assegurar la formació d’un grup propi en el Congrés dels Diputats després del veto de PP, PSOE i Ciutadans en els anteriors comicis. ",
"a3": "En Comú Podem, liderat per Xavier Domènech, es presentarà com a partit polític amb una \"coalició instrumental\" a les eleccions generals del 26J, fent així un \"pas endavant\" per a guanyar de nou els comicis a Catalunya i aconseguir grup propi en el Congrés dels Diputats. Així, finalment, BComú, ICV, Podem, i EUiA es presentaran en coalició amb En Comú Podem."
},
"extractive": {
"a1": "En Comú Podem ha registrat a última hora d'aquest divendres les quatre coalicions (una per circumscripció) amb què es presentarà a les eleccions del proper 26 de juny. \nDesprés d'un debat jurídic intens, que no s'ha acabat fins aquesta mateixa nit, la confluència d'esquerres ha decidit optar per presentar-se amb una fórmula mixta entre la coalició del passat 20-D i el partit instrumental que reivindicava Barcelona En Comú. \nAixí, formalment BComú, Podem, ICV i EUiA es presenten en coalició amb En Comú Podem. \nAmb aquesta novetat, els promotors de la candidatura confien poder assolir el grup parlamentari propi que PP, PSOE i C's els hi van negar després de les passades eleccions espanyoles.",
"a2": "En Comú Podem ha registrat a última hora d'aquest divendres les quatre coalicions (una per circumscripció) amb què es presentarà a les eleccions del proper 26 de juny. \nFormalment, es tracta d'una coalició entre aquest partit instrumental, registrat el passat 21 de gener, i els socis reals de la candidatura: BComú, Podem, ICV i EUiA. \nDesprés d'un debat jurídic intens, que no s'ha acabat fins a aquesta mateixa nit, la confluència d'esquerres ha decidit optar per presentar-se amb una fórmula mixta entre la coalició del passat 20-D i el partit instrumental que reivindicava Barcelona En Comú. \nAmb aquesta novetat, els promotors de la candidatura confien poder assolir el grup parlamentari propi que PP, PSOE i C's els hi van negar després de les passades eleccions espanyoles. ",
"a3": "Després d'un debat jurídic intens, que no s'ha acabat fins a aquesta mateixa nit, la confluència d'esquerres ha decidit optar per presentar-se amb una fórmula mixta entre la coalició del passat 20-D i el partit instrumental que reivindicava Barcelona En Comú.\nFormalment, es tracta d'una coalició entre aquest partit instrumental, registrat el passat 21 de gener, i els socis reals de la candidatura: BComú, Podem, ICV i EUiA.\nTots els partits que van confluir el passat 20 de desembre en la fórmula d'En Comú Podem tenien clar que la candidatura guanyadora a Catalunya havia de repetir-se el 26-J.\nLes variacions jurídiques en la candidatura tampoc no haurien de tenir conseqüències, segons En Comú Podem, en els beneficis electorals que atorga el fet d'haver estat el partit amb més diputats en les anteriors eleccions."
},
"extreme": {
"a1": "En Comú Podem es registra com a partit polític i es presenta a les eleccions del 26 de juny.",
"a2": "En Comú Podem concorrerà amb una coalició instrumental d’esquerres en les pròximes eleccions generals del 26-J.",
"a3": "Els partits que integren la confluència d'esquerres catalanes, BComú, ICV, Podem i EUiA s'han decantat per concórrer com a partit."
}
} |
594 | Carreteres, costes, reindustrialització, agricultura i patrimoni, principals esmenes de Compromís per Castelló | La coalició ofereix al PP que donen suport de forma inequívoca millores al litoral, rodalies i turisme "si és que veritablement els valoren més enllà de les consignes" | Els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete han plantejat desenes d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per valor de 669 milions d’euros, que suposarien un gran benefici per a les comarques de Castelló però que seran rebutjades pel PP.
“No només no han presentat els populars esmenes a uns pressupostos que són nefastos per a les comarques de Castelló i no donen solució a res, sinó que deixen clara la seua postura cap als problemes de les persones i han anunciat el seu ‘no rotund’ a acceptar qualsevol esmena per raonable que aquesta siga i estiga ben fonamentada i complisca tots els requisits“, ha assenyalat Jordi Navarrete.
En matèria de Costes, “tractem d’obtenir compromisos amb les zones més oblidades pel Govern com és la regressió que pateix el litoral del Maestrat (Vinaròs i Benicarló principalment) que figuren en els estudis del Ministeri encarregats al Cedex i per tota la costa castellonenca , davant l’absència d’espigons, passarel·les, noves cel·les i abocaments de sorra davant el notable deteriorament del litoral que necessita d’actuacions urgents a Vinaròs, Benicarló, Almassora, Almenara, Cabanes, Grau, Borriana, Xilxes, Moncofa i Nules“, ha afegit el senador castellonenc, que s’ha preguntat “on ha quedat la reclamació en costes que feien els populars o les actuacions del Govern en canalitzacions i adequacions en rambles, barrancs i rius“.
La coalició veu necessari dotar de viabilitat les explotacions ramaderes i promoure la seua implantació.
Per això ha proposat via esmenes tres xicotetes actuacions per a una comarca com és la Tinença de Benifassà que passen per la creació d’un ecomuseu amb la història i patrimoni d’aquesta comarca històrica, una escola de pasturatge, un pla pilot de lluita contra incendis amb bestiar i un escorxador mòbil ecològic “que facilitaria la vida als xicotets ramaders, abaratiria els costos i animaria a més d’un a sortir a la muntanya alhora que lluitar contra els incendis“.
També reclama 60 milions d’euros per donar una solució a les dessaladores de la Plana.
En matèria de carreteres el grup de senadors ha proposat petites actuacions com reasfaltat i adequació de la N340a en condicions de ser cedida als ajuntaments afectats, pantalles acústiques contra el soroll de la variant del Maestrat en un quilòmetre, duplicació de la N-340 a Vila-real i Alcalà de Xivert, il·luminar enllaç N-340, N238 i N232, més fons per a la N232 fins a Morella, l’adequació d’un camí molt utilitzat a la Jana, calvaris, castells, palaus, la peatonalització de Mascarell, ajudes per als festivals a Vila-real, museus a Castelló i Vinaròs i un pla de mobilitat per valor de 3 milions per als estudiants dels Ports i el Maestrat que pal·lie la manca d’infraestructures i trens per arribar als seus llocs d’estudi, a més de biblioteques a la Pobla de Benifassà, Castelló i Benicarló.
També ha presentat esmenes per 43 milions d’euros per crear un nucli de rodalies a Castelló, adaptar andanes i prolongar la xarxa de rodalies fins al Maestrat i Tortosa.
També per estacions intermodals, accés al port de Castelló i suport al Corredor Mediterrani i obres del Alta Velocitat.
Les esmenes incideixen també en la millora de la caserna de Vilafranca i comissaria i jutjats de Vinaròs.
Per Navarrete en gran mesura el desastre del finançament procedeix de l’actual sistema de finançament “que el ministre d’Hisenda i Mariano Rajoy han incomplert reiteradament durant cinc anys la seua promesa de canviar-lo, cosa que està patint en bona mesura Castelló.
Per això molt de mal farà el PP aprovant aquests PGE i no admetent esmenes que pal·lien el maltractament a la nostra terra“.
La coalició ha reclamat mitjançant una esmena als PGE 2017 que siguen els comptes públics els que assumisquen les indemnitzacions, sobrecostos i els costos provisionals de manteniment i operativitat d’unes plantes inservibles i hibernades i la participació en el dèficit d’Escal UGS, quantitats que s’aproximarien als 100 milions d’euros anuals.
També ha pressupostat 3 sismògrafs submarins per monitoritzar la falla i emprendre amb garanties el desmantellament d’aquest projecte energètic.
D’altra banda ha apostat per la dinamització econòmica amb un pla de reindustrialització per a l’àrea del moble del Maestrat, que es troba immers en una severa crisi. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Carles Mulet i Jordi Navarrete, senadors de Compromís, han presentat esmenes als pressupostos generals de l'Estat que ascendeixen a 669 milions d’euros i que beneficiarien les comarques de Castelló, però el PP no les ha acceptades i creuen que són nefastes per a les comarques. En costes volen promoure zones obligades com la regressió del litoral del Maestrat.",
"a2": "Compromís per Castelló ha presentat un conjunt d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per un total de 669 milions d’euros. La formació reivindica, entre d’altres, la regeneració del litoral del Maestrat, treballs de manteniment i adequació dels trams veïnals a la N-340, millora del transport de Rodalies i un pla de mobilitat per als estudiants dels Ports i el Maestrat. ",
"a3": "Carles Mulet i Jordi Navarrete, senadors de Compromís, han presentat diverses esmenes al PGE 2017 referents a la comarca del Maestrat. Les esmenes presentades al País Valencià, afecten tota la demarcació de Castelló i pobles de la comarca, amb temes tan reivindicats com l’ampliació de la xarxa de rodalies fins al Maestrat o el desdoblament total de la N340."
},
"extractive": {
"a1": "Els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete han plantejat desenes d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per valor de 669 milions d’euros, que suposarien un gran benefici per a les comarques de Castelló, però que seran rebutjades pel PP. \n“No només no han presentat els populars esmenes a uns pressupostos que són nefastos per a les comarques de Castelló i no donen solució a res, sinó que deixen clara la seua postura cap als problemes de les persones i han anunciat el seu ‘no rotund’ a acceptar qualsevol esmena per raonable que aquesta sigui i estigui ben fonamentada i compleixi tots els requisits“, ha assenyalat Jordi Navarrete. \nEn matèria de costes, “tractem d’obtenir compromisos amb les zones més oblidades pel Govern, com és la regressió que pateix el litoral del Maestrat (Vinaròs i Benicarló principalment) que figuren en els estudis del Ministeri encarregats al Cedex i per tota la costa castellonenca , davant l’absència d’espigons, passarel·les, noves cel·les i abocaments de sorra davant el notable deteriorament del litoral que necessita actuacions urgents a Vinaròs, Benicarló, Almassora, Almenara, Cabanes, Grau, Borriana, Xilxes, Moncofa i Nules“, ha afegit el senador castellonenc, que s’ha preguntat “on ha quedat la reclamació en costes que feien els populars o les actuacions del Govern en canalitzacions i adequacions en rambles, barrancs i rius“. \nTambé reclama 60 milions d’euros per a donar una solució a les dessaladores de la Plana. ",
"a2": "Els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete han plantejat desenes d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per valor de 669 milions d’euros, que suposarien un gran benefici per a les comarques de Castelló, però que seran rebutjades pel PP. \nEn matèria de carreteres, el grup de senadors ha proposat petites actuacions com reasfaltat i adequació de la N340a en condicions de ser cedida als ajuntaments afectats, pantalles acústiques contra el soroll de la variant del Maestrat en un quilòmetre, duplicació de la N-340 a Vila-real i Alcalà de Xivert, il·luminar enllaç N-340, N238 i N232, més fons per a la N232 fins a Morella, l’adequació d’un camí molt utilitzat a la Jana, calvaris, castells, palaus, la peatonalització de Mascarell, ajuts per als festivals a Vila-real, museus a Castelló i Vinaròs i un pla de mobilitat per valor de 3 milions per als estudiants dels Ports i el Maestrat que pal·lie la manca d’infraestructures i trens per a arribar als seus llocs d’estudi, a més de biblioteques a la Pobla de Benifassà, Castelló i Benicarló. \nTambé ha presentat esmenes per 43 milions d’euros per a crear un nucli de rodalies a Castelló, adaptar andanes i prolongar la xarxa de rodalies fins al Maestrat i Tortosa. \nEn matèria de costes, “tractem d’obtenir compromisos amb les zones més oblidades pel Govern, com és la regressió que pateix el litoral del Maestrat (Vinaròs i Benicarló principalment) que figuren en els estudis del Ministeri encarregats al Cedex i per tota la costa castellonenca , davant l’absència d’espigons, passarel·les, noves cel·les i abocaments de sorra davant el notable deteriorament del litoral que necessita d’actuacions urgents a Vinaròs, Benicarló, Almassora, Almenara, Cabanes, Grau, Borriana, Xilxes, Moncofa i Nules“, ha afegit el senador castellonenc, que s’ha preguntat “on ha quedat la reclamació en costes que feien els populars o les actuacions del Govern en canalitzacions i adequacions en rambles, barrancs i rius“. ",
"a3": "Els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete han plantejat desenes d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per valor de 669 milions d’euros, que suposarien un gran benefici per a les comarques de Castelló, però que seran rebutjades pel PP.\nEn matèria de costes, “tractem d’obtenir compromisos amb les zones més oblidades pel Govern com és la regressió que pateix el litoral del Maestrat (Vinaròs i Benicarló principalment) que figuren en els estudis del Ministeri encarregats al Cedex i per tota la costa castellonenca , davant l’absència d’espigons, passarel·les, noves cel·les i abocaments de sorra davant el notable deteriorament del litoral que necessita d’actuacions urgents a Vinaròs, Benicarló, Almassora, Almenara, Cabanes, Grau, Borriana, Xilxes, Moncofa i Nules“, ha afegit el senador castellonenc, que s’ha preguntat “on ha quedat la reclamació en costes que feien els populars o les actuacions del Govern en canalitzacions i adequacions en rambles, barrancs i rius“.\nPer això, ha proposat via esmenes tres xicotetes actuacions per a una comarca com és la Tinença de Benifassà que passen per la creació d’un ecomuseu amb la història i patrimoni d’aquesta comarca històrica, una escola de pasturatge, un pla pilot de lluita contra incendis amb bestiar i un escorxador mòbil ecològic “que facilitaria la vida als xicotets ramaders, abaratiria els costos i animaria a més d’un a sortir a la muntanya alhora que lluitar contra els incendis“.\nEn matèria de carreteres, el grup de senadors ha proposat petites actuacions com reasfaltat i adequació de la N340a en condicions de ser cedida als ajuntaments afectats, pantalles acústiques contra el soroll de la variant del Maestrat en un quilòmetre, duplicació de la N-340 a Vila-real i Alcalà de Xivert, il·luminar enllaç N-340, N238 i N232, més fons per a la N232 fins a Morella, l’adequació d’un camí molt utilitzat a la Jana, calvaris, castells, palaus, la peatonalització de Mascarell, ajudes per als festivals a Vila-real, museus a Castelló i Vinaròs i un pla de mobilitat per valor de 3 milions per als estudiants dels Ports i el Maestrat que compensi la manca d’infraestructures i trens per a arribar als seus llocs d’estudi, a més de biblioteques a la Pobla de Benifassà, Castelló i Benicarló."
},
"extreme": {
"a1": "Carles Mulet i Jordi Navarrete presenten esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per valor de 669 milions d’euros.",
"a2": "Compromís presenta en el Senat desenes esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per a les comarques de Castelló. ",
"a3": "Els senadors Jordi Navarrete i Carles Mulet presenten les esmenes de Compromís als PGE referents a la comarca del Maestrat."
}
} |
2,613 | Mas recomana a Puigdemont suavitat en les formes i fermesa en els continguts perquè el procés no perdi "pistonada" | El president del Govern subratlla que el món percep que Catalunya està a la "Vanguardia" de les transformacions polítiques de l'Estat | L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha recomanat al seu successor, Carles Puigdemont, "suavitat en les formes i molta fermesa en els continguts" perquè el procés no perdi "pistonada".
En la presentació de la reedició del llibre Cata...què? , que el 1993 va publicar Puigdemont i enguany ha estat actualitzat pel periodista Carles Ribera, Mas ha celebrat que la premsa internacional tingui un focus mediàtic permanent situat a Catalunya i ha advertit que cal que el món percebi que els partidaris de la independència estan decidits en l'objectiu, tenen actitud dialogant i actitud democràtica.
A més, ha avisat de la necessitat que el procés no s'associï a "nacionalisme i a diners", dues qüestions que el perjudicarien.
De la seva banda, Puigdemont ha remarcat la importància que el món miri cap a Catalunya i ha subratllat que internacionalment se la percep com "l'avantguarda de les transformacions polítiques de l'Estat".
Abans que Puigdemont conclogués l'acte, ha estat Mas qui ha pres la paraula per destacar "la feina ingent" que societat civil i institucions catalanes han fet els darrers anys.
"Les grans mobilitzacions han estat el gran aparador perquè se'ns conegués al món", ha reconegut.
De fet, la rellevància que, per exemple, va aconseguir el procés participatiu del 9-N a nivell internacional ha estat, segons ell, el detonant perquè el govern espanyol hagi impulsat els processos penals contra ell i diversos membres de l'anterior equip de Govern.
"Aquella gran repercussió a Europa i al món va encendre les alarmes a Madrid i els va fer sobreactuar", ha lamentat.
Mas ha recomanat a Puigdemont que el paper del Govern i les institucions catalanes es caracteritzi per la "suavitat" en les formes i la "fermesa" en les conviccions, seguint el proverbi llatí ' Suaviter In Modo, Fortiter In Re'.
Mostrar decisió en la voluntat d'assolir l'objectiu, mostrar actitud dialogant i actuar en consonància amb la democràcia són els ingredients de la recepta que l'expresident creu que cal seguir.
Segons Mas, a més, cal combatre que el procés sobiranista s'identifiqui amb el "nacionalisme", una terminologia que a Europa "no ven bé" perquè recorda "altres processos històrics", en referència al feixisme dels anys 30.
També cal evitar que l'independentisme català s'associï "egoistament als diners".
"Hem de combatre una i altra i ho estem fent bé", ha conclòs.
Quan Puigdemont va publicar el llibre l'any 93, l'atenció internacional que Catalunya rebia era molt inferior a la que rep a partir del 2012, quan comencen les grans manifestacions independentistes.
N'estan convençuts Puigdemont, Mas i també el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que els ha acompanyat en la presentació a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.
De fet, el llibre que Puigdemont va publicar fa més de vint anys explicava fets històrics que havien copsat l'atenció de la premsa estrangera fins als Jocs Olímpics.
Carles Ribera l'ha actualitzat fins al 2016.
El president del Govern ha recordat com, durant la Transició, Catalunya ja era percebuda per la premsa estrangera com "l'avantguarda democràtica de l'Estat".
40 anys després, "continua sent l'avantguarda democràtica de les transformacions polítiques" i així creu que queda recollit en el quiosc internacional.
Pel que fa a Oriol Junqueras, ha insistit en la importància que creu que el procés sobiranista està agafant al món.
"La realitat nacional és evident que en aquest moment està molt més reconeguda internacionalment perquè és evident que la societat catalana i les institucions estan fent un camí cap a la plena sobirania i l'estatalitat".
Junqueras ha recordat com abans de la Guerra de Successió, Catalunya era una nació plenament reconeguda a Europa, fet que va canviar a partir del 1714 quan la monarquia borbònica va intentar "fer-la desaparèixer".
"No només no hem tingut un estat sinó que hi ha un estat que s'ha esforçat reiteradament i de forma consistent en fer-la desaparèixer", ha apuntat.
Mas compara Junqueras amb Pavarotti
L'anècdota de l'acte l'han protagonitzada Artur Mas i, de manera involuntària, Oriol Junqueras.
L'editora de La Campana, l'editorial que publica el llibre de Puigdemont, s'ha referit al president, al vicepresident i a l'expresident com "els tres tenors".
Una comparació que Mas ha recuperat quan ha pres la paraula.
"Se'ns convidava a fer una actuació de tenors.
No sé quin seria jo, però no crec que fos el Pavarotti", ha ironitzat tot fixant la vista en Junqueras.
"No sé perquè algú s'ha sentit al·ludit", ha expressat mentre els assistents l'han acompanyat amb una sonora rialla.
"President, entre tu i jo queda el Carreras (Josep) i el Domingo (Plácido).
Tu tries primer, que ets el president", ha afegit per acabar la broma. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’ex president Artur Mas recomana al successor, Puigdemont, que actuï amb fermesa en els continguts i suavitat en les formes per a no perdre espenta en el procés. Puigdemont remarca la importància que el món es fixi en Catalunya, coneguda com l’avantguarda de les transformacions polítiques de l’Estat. No es vol que l'independentisme s'associï a l'egoistament de diners. ",
"a2": "Puigdemont ha afirmat durant la presentació de la reedició del seu llibre ¿Cata...què?, que Catalunya sempre ha estat un referent internacional d’avantguarda democràtica gràcies a la seva gent. Mas ha afegit que aquesta és la via per a aspirar a la independència tot evitant el paral·lelisme entre nacionalisme i sobiranisme. Junqueras ha destacat la rellevància del procés sobiranista al món. ",
"a3": "En la presentació reeditada del llibre \"Cata...què?\" de Carles Ribera (publicat per Puigdemont el 1993), Mas ha advertit que cal que el món percebi que els partidaris de la independència estan decidits en l'objectiu, tenen actitud dialogant i actitud democràtica. Per això, insta el seu successor, Puigdemont, a mostrar \"suavitat\" en les formes i \"fermesa\" en les conviccions."
},
"extractive": {
"a1": "L'ex president de la Generalitat Artur Mas ha recomanat al seu successor, Carles Puigdemont, \"suavitat en les formes i molta fermesa en els continguts\" perquè el procés no perdi \"pistonada\". \nDe la seva banda, Puigdemont ha remarcat la importància que el món miri cap a Catalunya i ha subratllat que internacionalment se la percep com \"l'avantguarda de les transformacions polítiques de l'Estat\".\nMas ha recomanat a Puigdemont que el paper del Govern i les institucions catalanes es caracteritzi per la \"suavitat\" en les formes i la \"fermesa\" en les conviccions, seguint el proverbi llatí \"Suaviter In Modo, Fortiter In Re\". \nQuan Puigdemont va publicar el llibre l'any 93, l'atenció internacional que Catalunya rebia era molt inferior a la que rep des del 2012, quan comencen les grans manifestacions independentistes.",
"a2": "En la presentació de la reedició del llibre Cata...què? , que el 1993 va publicar Puigdemont i enguany ha estat actualitzat pel periodista Carles Ribera, Mas ha celebrat que la premsa internacional tingui un focus mediàtic permanent situat a Catalunya i ha advertit que cal que el món percebi que els partidaris de la independència estan decidits en l'objectiu, tenen actitud dialogant i actitud democràtica. \nSegons Mas, a més, cal combatre que el procés sobiranista s'identifiqui amb el \"nacionalisme\", una terminologia que a Europa \"no ven bé\" perquè recorda \"altres processos històrics\", en referència al feixisme dels anys 30. \nDe la seva banda, Puigdemont ha remarcat la importància que el món miri cap a Catalunya i ha subratllat que internacionalment se la percep com \"l'avantguarda de les transformacions polítiques de l'Estat\". \nPel que fa a Oriol Junqueras, ha insistit en la importància que creu que el procés sobiranista està agafant al món. ",
"a3": "En la presentació de la reedició del llibre Cata...què? , que el 1993 va publicar Puigdemont i enguany ha estat actualitzat pel periodista Carles Ribera, Mas ha celebrat que la premsa internacional tingui un focus mediàtic permanent situat a Catalunya i ha advertit que cal que el món percebi que els partidaris de la independència estan decidits en l'objectiu, tenen actitud dialogant i actitud democràtica.\nDe la seva banda, Puigdemont ha remarcat la importància que el món miri cap a Catalunya i ha subratllat que internacionalment se la percep com \"l'avantguarda de les transformacions polítiques de l'Estat\".\nN'estan convençuts Puigdemont, Mas i també el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que els ha acompanyat en la presentació a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.\nPel que fa a Oriol Junqueras, ha insistit en la importància que creu que el procés sobiranista està agafant al món."
},
"extreme": {
"a1": "Artur Mas recomana Puigdemont que actuï amb suavitat i fermesa per no perdre espenta en el procés.",
"a2": "Puigdemont presenta la reedició del seu llibre “Cata....què?” a la Biblioteca Fuster acompanyat de Mas i Junqueras. ",
"a3": "Puigdemont veu el país a l'avantguarda de les transformacions democràtiques a l'Estat i celebra la repercussió mediàtica internacional."
}
} |
1,631 | La manca de proves i els dubtes europeus debiliten el relat de la malversació | Montoro admet que el referèndum de l'1 d'octubre "no es va pagar amb diners públics" i la justícia alemanya creu que l'acusació de malversació cap a Carles Puigdemont no és ferma | La Guàrdia Civil intensifica els registres i les detencions per ordre del jutge Llarena i considera que obrir locals públics equival a pagar factures amb diner públic | El relat de la malversació es desfà com un terròs de sucre.
Després que tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi considerat que, al menys en el cas de Carles Puigdemont, no es pot entendre un delicte de rebel·lió, són diversos els elements que fan trontollar, també, el de malversació.
Aquesta és una de les lectures que es desprenen de les declaracions dels líders polítics que han comparegut aquest dilluns al Tribunal Suprem, en el que s'anomena declaracions indagatòries.
Ho han negat i és també una visió que cada vegada agafa més rellevància, sobretot per la manca de proves que sostenen el suposat delicte, un dels més importants, després del de rebel·lió, pel qual es processa els líders independentistes.
Les urnes les va pagar un privat, la societat civil hi va col·laborar i altres despeses van quedar pendents, cosa que fa difícil provar el delicte.
El delicte de malversació es concreta en l'ús indegut de recursos públics per part d'autoritats o funcionaris de l'administració.
És a dir, parteix de la base que l'1-O i el procés sobiranista en el seu conjunt es van pagar amb diners de la Generalitat.
Específicament, el jutge del Suprem Pablo Llarena l'imputa als membres del Govern que durant la legislatura van ser diputats i van tenir un paper rellevant en la realització o organització del referèndum.
Aquests són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, que a més era conseller d'Economia i controlava els comptes, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Josep Rull, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret.
El tribunal alemany sol·licita més proves al jutge Pablo Llarena i dubta que la despesa de l'1-O sigui punible
El motiu que esgrimeix el jutge és, sobretot, el disseny de la campanya del referèndum, que va requerir d'estructures informàtiques i logístiques, a banda de l'atenció d'observadors internacionals, la publicitat institucional i un calculat operatiu per tal que la votació es pogués realitzar.
Una deposició de fons que Llarena considera que va arribar de fons públics, malgrat que això s'hagi desmentit en diverses ocasions, sigui des del Govern de la Generalitat o d'entitats ciutadanes.
Cerca desesperada per trobar proves
Els elements que sostenen el delicte, doncs, poc a poc es van desfent.
En aquest punt, i per investigar més a fons aquest delicte, el magistrat del Suprem va anunciar l'obertura d'una nova peça per investigar aquesta malversació, i va demanar a la Guàrdia Civil més documentació que servís de prova.
Abans, l'Institut Armat havia entregat un informe que feia referència a les despeses públiques orientades a la celebració del referèndum, on indicava que el Govern s'havia gastat prop de mig milió d'euros, com a mínim, en publicitat il·legal.
La decisió del jutge es va produir després que la Guàrdia Civil escorcollés el despatx i domicili del secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons, que va ser cessat pel 155.
El ministre d'Hisenda apunta la possibilitat de considerar malversació el fet d'obrir recintes de titularitat pública
En el marc d'aquesta investigació, doncs, la Guàrdia Civil va ampliar darrerament la llista d'investigats, i es va fixar en el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, concretament amb el director de l’Administració Oberta de Catalunya, Manel Sanromà; el director del CESICAT, Xavier Gatius, i el secretari general de Telecomunicacions, Societat Digital i Ciberseguretat, Jordi Puigneró.
Els tres es van negar a declarar al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
El govern espanyol recula
En una entrevista a El Mundo, ha assegurat, sobre l'1-O: "No sé com es va pagar, però no va ser amb diners públics".
Les proves, però, són dèbils, i les declaracions dels imputats en la causa, contundents.
En la seva última paraula abans de judici, el vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras ha repetit que no es va destinar "ni un euro" a l'1-O, i ha recordat que el conflicte català és polític i, per tant, hauria de sortir dels tribunals.
"Defensar la independència i promoure-la és plenament legal", ha sentenciat.
Els arguments de la defensa dels consellers processats per malversació són, majoritàriament, els de desvincular-se d'aquest finançament que, per altra banda, ja va tombar en dues ocasions el Tribunal Constitucional.
Malgrat que el departament de Junqueras el contemplava pels pressupostos del 2017 amb una partida de 5,8 milions, l'alt tribunal espanyol va suspendre totes les disposicions destinades a finançar la consulta -per primera vegada- el mes d'abril i, posteriorment, el mes de juliol. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El suposat delicte de malversació dels líders independentistes cada cop pren menys força, ja que hi ha un manca de proves que el sostenen. Les despeses del referèndum són difícils de provar. El jutge imputa Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, entre d'altres. El Suprem demana més proves a la Guàrdia Civil.",
"a2": "Mentre Montoro admet que no es van destinar fons públics per a l’1-O i el tribunal alemany no veu rebel·lió en el cas de Puigdemont, el jutge Llarena intenta recollir evidències de malversació per l’ús de recursos i infraestructures públiques. En aquest sentit, la Guàrdia Civil està investigant els responsables de Difusió i de Telecomunicacions de la Generalitat.",
"a3": "El tribunal de Schleswig-Holstein posa en dubte el delicte de malversació contra Puigdemont, que sosté que les urnes les va pagar un privat i van sortir de fons públics. Per això, els lletrats han demanat més informació al Tribunal Suprem espanyol abans de decidir si extradeixen Puigdemont per malversació, després que ja van descartar el delicte de rebel·lió."
},
"extractive": {
"a1": "Després que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi considerat que, al menys en el cas de Carles Puigdemont, no es pot entendre un delicte de rebel·lió, són diversos els elements que fan trontollar, també, el de malversació.\nHo han negat i és també una visió que cada vegada agafa més rellevància, sobretot per la manca de proves que sostenen el suposat delicte, un dels més importants, després del de rebel·lió, pel qual es processa els líders independentistes. \nAquests són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, que a més era conseller d'Economia i controlava els comptes, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Josep Rull, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret. \nEn aquest punt, i per a investigar més a fons aquest delicte, el magistrat del Suprem va anunciar l'obertura d'una nova peça per a investigar aquesta malversació, i va demanar la Guàrdia Civil més documentació que servís de prova.",
"a2": "Després que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi considerat que, al menys en el cas de Carles Puigdemont, no es pot entendre un delicte de rebel·lió, són diversos els elements que fan trontollar, també, el de malversació. \nEl delicte de malversació es concreta en l'ús indegut de recursos públics per part d'autoritats o funcionaris de l'administració. Específicament, el jutge del Suprem Pablo Llarena l'imputa als membres del Govern que durant la legislatura van ser diputats i van tenir un paper rellevant en la realització o organització del referèndum. \nEl motiu que esgrimeix el jutge és, sobretot, el disseny de la campanya del referèndum, que va requerir d'estructures informàtiques i logístiques, a banda de l'atenció d'observadors internacionals, la publicitat institucional i un calculat operatiu per tal que la votació es pogués realitzar. ",
"a3": "Després que tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi considerat que, al menys en el cas de Carles Puigdemont, no es pot entendre un delicte de rebel·lió, són diversos els elements que fan trontollar, també, el de malversació.\nÉs a dir, parteix de la base que l'1-O i el procés sobiranista en el seu conjunt es van pagar amb diners de la Generalitat.\nEl motiu que esgrimeix el jutge és, sobretot, el disseny de la campanya del referèndum, que va requerir estructures informàtiques i logístiques, a banda de l'atenció d'observadors internacionals, la publicitat institucional i un calculat operatiu per tal que la votació es pogués realitzar.\nLa decisió del jutge es va produir després que la Guàrdia Civil escorcollés el despatx i el domicili del secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons, que va ser cessat pel 155."
},
"extreme": {
"a1": "El delicte de malversació dels líders independentistes cada cop perd més força per la manca de proves. ",
"a2": "El jutge Pablo Llarena intenta reunir proves del delicte de malversació mentre les de rebel·lió semblen perdre consistència. ",
"a3": "La justícia alemanya tampoc no veu clar el delicte de malversació contra Puigdemont i creu que l'acusació no és ferma."
}
} |
2,403 | Govern i Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'11 de Setembre | Es projectaran imatges dels "presos polítics" a les parets del Palau de la Generalitat per visualitzar-ne "el retorn" | El Govern i el Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'Onze de Setembre.
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, han presentat el programa en una roda de premsa a Palau, aquest dimarts a la tarda.
Els actes tindran un format més reduït, tant al Parlament com a Govern, "més íntim", sense públic, i complint les mesures de seguretat.
El 10 de setembre es projectaran imatges dels "presos polítics" a les parets del Palau de la Generalitat, per visualitzar-ne el seu "retorn".
El Parlament homenatjarà els exdiputats i exdiputades de les onze legislatures.
El marc del programa es titula 'Aquesta terra', en referència al país i al planeta.
El Parlament celebrarà un acte institucional de reconeixement als exdiputats i exdiputades, el dilluns 7 a les 18 hores.
Hi haurà una representació de tots els partits que han passat per la cambra durant les onze legislatures, amb parlaments inclosos.
El president actual, Roger Torrent, també hi parlarà.
La cambra també aprofitarà la Diada per celebrar els 40 anys del restabliment de la cambra i entregar la Medalla d'Honor en categoria d'or al personal sanitari, el 10 de setembre a les 20 hores.
Budó ha explicat que, després que la Diada del 2018 estigués marca per la "represa de les institucions" després del 155, i que la del 2019 la condicionés la imminent sentència de l'1-O, l'Onze de Setembre d'enguany té l'impacte de la covid-19.
És per això que els actes es faran sense públic i sota mesures de seguretat: "Tornarem a mostrar l'actitud de sobreposar-se, de reprendre el vol i persistir, que ens defineix com a poble i país".
L'acte 'Aquesta terra', dirigit per Lluís Danés, començarà a la Plaça Sant Jaume el 10 al vespre.
S'iniciarà amb la solemne hissada de la bandera presidida pel president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat per la Guàrdia d'Honor dels Mossos d'Esquadra.
En aquest moment també hi assistiran el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.
Tot seguit, El Cor Jove de l'Orfeó Català, acompanyat per Xavi Lloses al piano, interpretarà 'El cant de la senyera'.
El cartell de la Diada fa referència a la Terra des del punt de vista "més ampli" de la paraula.
D'una banda, la Terra com a un tros d'espai, més petit o més gran, des d'on aquests dies de pandèmia la gent ha viscut i ha observat tot el que passava al seu voltant.
Els quadrats en blanc i negre indiquen aquest petit espai on la gent s'ha reclòs, un petit espai que la gent ha fet seu i des d'on s'ha viscut un dels moments més durs de la història dels nostres temps.
Aquests quadres, a més, també fan referència a les relacions de la ciutadania, al distanciament social i a la falta de contacte que ens ha portat la covid-19 però alhora també la necessitat d'aquest contacte entre els individus i el pes que s'ha demostrat de la societat, tal com ha explicat Budó.
Amb relació a la pandèmia, el color negre d'aquesta terra pretén indicar el dol per totes les víctimes que hi ha hagut, i també és un homenatge a aquesta terra que les ha acollit.
L'autora del disseny del cartell és Cèlia Martín.
Actes arreu
El Govern encara treballa per com serà l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova de l'Onze de Setembre pel matí.
Està previst que a Girona l'ofrena a Josep Irla es faci a les 9 hores al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.
L'acte institucional a Lleida serà el dia 10 a les 18:30 hores al Pont llevadís del Turó de la Seu Vella.
A Tarragona, l'acte a porta tancada serà el mateix dia a les 18 hores al Claustre de l'arxiu de Tarragona, i l'ofrena a Casanova a les 9:00 hores de l'11-S al Passeig marítim de la capital.
A Madrid, l'acte serà el dia 14 a les 19:30 als Jardins de l'edifici Zurich, amb la presència de Budó.
També es faran actes virtuals a Noruega (dies 8 i 10), a la delegació del Govern a la UE (el dia 9), a Viena (10), a França i Alemanya (11), i Suïssa (17). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern i el Parlament han organitzat un homenatge a les víctimes del coronavirus durant l’Onze de Setembre. Es projectaran imatges dels presos polítics a les parets del Palau de la Generalitat i homenatjaran els ex diputats de les onze legislatures. Es representaran tots els partits que han passat per la cambra i Torrent farà un discurs.",
"a2": "Enguany, les celebracions de la Diada al Palau de la Generalitat seran sense públic a causa de la pandèmia. Sota el lema “Aquesta Terra”, s’homenatjarà les víctimes de la covid-19 i a la ciutadania, es reconeixerà la feina dels sanitaris amb la Medalla d’Honor d’or i es projectaran imatges dels “presos polítics” com a metàfora de la seva tornada. ",
"a3": "Catalunya viurà aquest Onze de Setembre la Diada més atípica dels últims anys, sense públic. Les restriccions per a evitar contagis de la Covid-19 afecten actes institucionals i mobilitzacions polítiques arreu del país. El Govern i el Parlament faran un homenatge a les víctimes de la pandèmia i a tots els professionals que han treballat en la lluita contra el virus."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern i el Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'Onze de Setembre. \nEl 10 de setembre es projectaran imatges dels \"presos polítics\" a les parets del Palau de la Generalitat, per a visualitzar-ne el seu \"retorn\".\nHi haurà una representació de tots els partits que han passat per la cambra durant les onze legislatures, amb parlaments inclosos.\nLa cambra també aprofitarà la Diada per a celebrar els 40 anys del restabliment de la cambra i lliurar la Medalla d'Honor en categoria d'or al personal sanitari, el 10 de setembre a les 20 hores. ",
"a2": "El marc del programa es titula \"Aquesta terra\", en referència al país i al planeta. \nEls actes tindran un format més reduït, tant al Parlament com a Govern, \"més íntim\", sense públic, i complint les mesures de seguretat. \nEl Govern i el Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'Onze de Setembre. \nLa cambra també aprofitarà la Diada per a celebrar els 40 anys del restabliment de la cambra i lliurar la Medalla d'Honor en categoria d'or al personal sanitari, el 10 de setembre a les 20 hores. \nEl 10 de setembre es projectaran imatges dels \"presos polítics\" a les parets del Palau de la Generalitat, per a visualitzar-ne el seu \"retorn\". ",
"a3": "El Govern i el Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'Onze de Setembre.\nBudó ha explicat que, després que la Diada del 2018 estigués marcada per la \"represa de les institucions\" després del 155, i que la del 2019 la condicionés la imminent sentència de l'1-O, l'Onze de Setembre d'enguany té l'impacte de la covid-19.\nEl cartell de la Diada fa referència a la Terra des del punt de vista \"més ampli\" de la paraula.\nAquests quadres, a més, també fan referència a les relacions de la ciutadania, al distanciament social i la manca de contacte que ens ha portat la covid-19 però, alhora, la necessitat d'aquest contacte entre els individus i el pes que s'ha demostrat de la societat, tal com ha explicat Budó."
},
"extreme": {
"a1": "El Govern i el Parlament homenatgen les víctimes del coronavirus durant la diada de l’Onze de Setembre. ",
"a2": "Els actes de la Diada Nacional de Catalunya tindran com a eix vertebrador el concepte de la Terra. ",
"a3": "L’acte institucional de la Diada de l’11 de Setembre serà un homenatge als familiars i víctimes del coronavirus."
}
} |
330 | L’aplec del Pi de les Tres Branques pensa a esdevenir un festival per aconseguir atraure més públic | Unes 400 persones han assistit a l'acte d'aquest diumenge per reivindicar la unitat dels Països Catalans | La mutilació del Pi de les Tres Branques l’any 2014 va convertir l’aplec d’aquella edició en un acte multitudinari amb l’assistència de gairebé 2.000 persones d’arreu del país.
Les dues darreres edicions però, han tornat a constatar una davallada del nombre de participants i aproximadament unes 400 persones han assistit finalment a l’acte d’aquest diumenge.
L’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, atribueix aquesta disminució del públic al moment de “desgast polític” que viu el país.
Per aquest motiu, Solé ha explicat que l’Ajuntament treballa per reformular l’Aplec i convertir-lo en un festival amb concerts i zona d’acampada per tal d’atraure més públic, especialment jove i familiar.
L’alcalde però, subratlla que l’Ajuntament no té prou capacitat econòmica per fer-ho i demana la implicació del Consell Comarcal i el Govern.
Actualment, el pressupost de l’Aplec volta els 3.000 euros.
Als peus de l’emblemàtic Pi de les Tres Branques, unes 400 persones s’han aplegat aquest matí per reivindicar la independència i la unitat dels Països Catalans.
L’acte no ha variat respecte de les darreres edicions, i ha començat cap a les onze del matí amb els trabucaires de Castellar del Riu, l’arribada del Rei Infant Jaume I amb la seva cort, el ball de cascavells al voltant de l’arbre i la lectura del poema ‘Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer’.
Seguidament, s’ha fet l’ofrena floral i han tingut lloc els parlaments per part de representants del Principat, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià.
Durant les seves intervencions, els representants dels Països Catalans han demanat als polítics catalans “que s’afanyin a proclamar la independència”, i han expressat que el Principat és “l’exemple a seguir”.
És el cas del polític balear, Cristòfol Soler, qui ha dit que, “des de les illes ens mirem amb enveja el principat”.
Soler ha assegurat que “la constitució d’una part de la nació ens ajudarà a les altres a seguir el vostre exemple perquè el vostre procés ens està espavilant a tots”.
Els parlaments també han servit per denunciar la “injusta” situació que viuen els catalans de la Franja de Ponent o de la Catalunya Nord.
L’acte al Pi Vell ha acabat cap a la una del migdia amb el cant dels Segadors i l’actuació dels Castellers de Berga.
Després, ha començat l’aplec al voltant del Pi Jove, situat a tan sols uns metres del Vell.
Un festival musical i polític L’acte d’aquest diumenge ha aplegat unes 400 persones, unes xifres similars a les d’abans de l’atac al Pi de les Tres Branques de l’any 2014.
L’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, ha atribuït la davallada d’assistència al moment de “desgast polític” que viu el país.
Segons ha dit, “la gent té ganes d’independència, però sembla que la cosa està encallada i n’està cansada”.Per tot plegat, l’Ajuntament busca reformular l’aplec i estudia convertir-lo en un festival, amb zona d’acampada i concerts musicals, per tal d’aconseguir atreure més públic, especialment jove i familiar.
Tot i això, l’alcalde recorda que l’Ajuntament de Castellar del Riu no té prou capacitat econòmica i, per aquest motiu, demana la implicació del Consell Comarcal del Berguedà i el Govern català.
Seguretat garantidaL’últim atac al Pi de les Tres Branques va tenir lloc el passat mes de gener, quan uns desconeguts van intentar tallar amb motoserra una branca del Pi Vell i una altra del Pi Jove.
Des de llavors, l’alcalde, Adrià Solé, ha assegurat que no s’han repetit noves agressions i ha garantit que “la seguretat està coberta amb una feina de vigilància molt important per part dels Mossos d’Esquadra i els forestals”.
Pel que fa a la instal·lació de càmeres, encara no hi ha cap calendari previst ni tampoc un pressupost assignat, ja que és la Generalitat la que està dissenyant el projecte.
Tanmateix, Solé confia que el projecte estigui enllestit aquesta mateixa tardor. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’acte del Pi de les Tres Branques cada cop té menys assistents i sofreix una davallada de participants. Es calcula que van assistir unes 400 persones, menys que l’any 2014, que hi van assistir 2.000. Solé ha explicat que l’Ajuntament pretén reformular l’Aplec i convertir-lo en un festival amb música i concerts, zona d’acampada especialment familiar i per a joves.",
"a2": "L'Ajuntament de Castellar del Riu vol redefinir l'Aplec del Pi de les Tres Branques com a festival, per a atraure les més de 2.000 persones que s’hi van concentrar el 2014. Per això, demana el suport del Govern i el Consell Comarcal del Berguedà. A l’acte d’enguany han participat unes 400 persones per a reivindicar la unitat dels Països Catalans. ",
"a3": "L'alcalde de Castellar del Riu (Berguedà), Adrià Solé, ha dit que estan treballant per a reformular l'aplec i convertir-lo en un festival amb concerts i zones d'acampada per tal d'atraure més públic, en especial joves i families. Solé, avisa però que l'Ajuntament no té prou capacitat econòmica i demana que el Consell Comarcal i el govern s'impliquin en la reformulació."
},
"extractive": {
"a1": "La mutilació del Pi de les Tres Branques l’any 2014 va convertir l’aplec d’aquella edició en un acte multitudinari amb l’assistència de gairebé 2.000 persones d’arreu del país. \nLes dues darreres edicions però han tornat a constatar una davallada del nombre de participants i aproximadament unes 400 persones han assistit finalment a l’acte d’aquest diumenge. \nPer aquest motiu, Solé ha explicat que l’Ajuntament treballa per a reformular l’Aplec i convertir-lo en un festival amb concerts i zona d’acampada per tal d’atraure més públic, especialment jove i familiar.\nL’alcalde però subratlla que l’Ajuntament no té prou capacitat econòmica per a fer-ho i demana la implicació del Consell Comarcal i el Govern. ",
"a2": "Als peus de l’emblemàtic Pi de les Tres Branques, unes 400 persones s’han aplegat aquest matí per a reivindicar la independència i la unitat dels Països Catalans. \nLa mutilació del Pi de les Tres Branques l’any 2014 va convertir l’aplec d’aquella edició en un acte multitudinari amb l’assistència de gairebé 2.000 persones d’arreu del país. \nPer aquest motiu, Solé ha explicat que l’Ajuntament treballa per a reformular l’Aplec i convertir-lo en un festival amb concerts i zona d’acampada per tal d’atraure més públic, especialment jove i familiar. \nTot i això, l’alcalde recorda que l’Ajuntament de Castellar del Riu no té prou capacitat econòmica i, per aquest motiu, demana la implicació del Consell Comarcal del Berguedà i el Govern català. ",
"a3": "L’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, atribueix aquesta disminució del públic al moment de “desgast polític” que viu el país.\nPer aquest motiu, Solé ha explicat que l’Ajuntament treballa per a reformular l’Aplec i convertir-lo en un festival amb concerts i zona d’acampada per tal d’atraure més públic, especialment jove i familiar.\nL’acte no ha variat respecte de les darreres edicions, i ha començat cap a les onze del matí amb els trabucaires de Castellar del Riu, l’arribada del Rei Infant Jaume I amb la seva cort, el ball de cascavells al voltant de l’arbre i la lectura del poema \"Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer\".\nL’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, ha atribuït la davallada d’assistència al moment de “desgast polític” que viu el país."
},
"extreme": {
"a1": "L'acte que fou multitudinari del Pi de les Tres Branques cada cop té menys participants i l'Ajuntament el vol reinventar.",
"a2": "L’Ajuntament de Castellar del Riu proposa convertir en festival l’Aplec del Pi de les Tres Branques.",
"a3": "L'aplec del Pi de les Tres Branques vol ser festival i atraure més públic per la independència dels Països Catalans."
}
} |
10 | Junts pel Sí i la CUP amplien la declaració independentista amb la investidura pendent | Amb aquesta ampliació de la declaració es visibilitza que la negociació entre els dos grups independentistes avança, però sense que es pugui desencallar encara la qüestió de la investidura.
Les posicions continuen molt distants: la CUP assegura que no facilitarà que Mas sigui president i Junts pel Sí insisteix que el seu únic candidat és Artur Mas.
L’article 8 de la resolució ja instava l’executiu a ‘complir exclusivament el mandat del parlament a fi de blindar drets fonamentals que puguin estar afectats per les decisions de les institucions de l’estat espanyol’.
Ara concreten que, per exemple, el govern executarà les mesures que inclou la llei contra la pobresa energètica, suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol; no aplicarà la llei Wert; donarà suport als ajuntaments perquè no apliquin la llei espanyola de racionalització de l’administració pública; facilitarà l’asil ‘al màxim nombre’ de refugiats, més enllà de les decisions del govern espanyol; i renegociarà el deute de la Generalitat per tal de reduir-lo.
Segons la resolució, el futur govern també garantirà el reallotjament dels desnonats; evitarà que ningú es vegi privat de la cobertura sanitària, sigui quin en sigui l’origen i la classe social; desobeirà part de la llei de seguretat ciutadana; i es regirà per la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes per regular el dret d’avortament.
‘Aquest document és la prova palmària que la independència ha de servir per a garantir els drets de les persones per a poder viure millor’, va dir ahir Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts Pel Sí.
Baños va dir: ‘Aquest annex blinda els drets fonamentals perquè l’estat, en comptes de protegir-los, es dedica a torpedinar-los, i no tan sols els drets dels catalans, sinó de qualsevol ciutadà.’
La resolució independentista, amb l’annex inclòs, es debatrà al ple que la mesa i la junta de portaveus convocaran dilluns al matí.
Serà el primer document que aprovarà la cambra catalana en aquesta onzena legislatura i, tal com van recordar Turull i Baños, instarà el futur govern a complir-la tot i que encara no s’ha arribat a cap acord per investir el futur president de la Generalitat.
Aquests són els punts de l’annex acordat:
«1.
Pobresa energètica
2.
Habitatge
En aquest marc, el futur Govern es compromet a garantir ei principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.
Així mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
3.
Sanitat
D’acord amb les diferents resolucions aprovades per aquest parlament, no es realitzaran nous concursos per a la gestió de Centres d’Atenció Primària.
4.
Educació
En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 4/2015 són contraris a drets fonamentals previstos en els textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i, respecte dels drets fonamentals esmentats.
6.
Administracions locals
Amb l’afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per servir l’interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament del article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.
7.
Persones refugiades
8.
Avortament
En matèria de dret a l’avortament, el futur govern es regirà pel que estipula la Llei 17/2015, de 21 de Juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
9.
Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute
Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern crearà̀ un grup de treball obert als grups parlamentaris. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Junts i la CUP avancen en les seves negociacions gràcies a l’ampliació de la declaració, però la qüestió de la investidura continua igual. La CUP diu que no vol que Mas sigui president i Junts afirma que ha de ser-ne ell. Concreten que, amb l’article 8, el govern inclourà una llei contra la pobresa energètica i no aplicarà la llei Wert.",
"a2": "Malgrat el profund desacord mostrat amb la investidura d’Artur Mas, Junts pel Sí i la CUP avancen en la negociació ampliant la declaració independentista. S’han acordant mesures socials com aplicar la llei contra la pobresa energètica, no aplicar la llei Wert, maximitzar l’asil de refugiats o garantir tant el reallotjament de desnonats com la cobertura sanitària universal.",
"a3": "Junts Pel sí i la CUP han registrat un annex a la resolució independentista per a concretar alguns dels punts en què el futur govern només haurà de complir la legislació catalana. Aquest document és la \"prova palmària que la independència ha de servir per a garantir els drets de les persones per a poder viure millor\", ha dit Jordi Turull."
},
"extractive": {
"a1": "Amb aquesta ampliació de la declaració es visibilitza que la negociació entre els dos grups independentistes avança, però sense que es pugui desencallar encara la qüestió de la investidura. \nLes posicions continuen molt distants: la CUP assegura que no facilitarà que Mas sigui president i Junts pel Sí insisteix que el seu únic candidat és Artur Mas. \nL’article 8 de la resolució ja instava l’executiu a \"complir exclusivament el mandat del parlament per tal de blindar drets fonamentals que puguin estar afectats per les decisions de les institucions de l’Estat espanyol\". \nAixí mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. ",
"a2": "Les posicions continuen molt distants: la CUP assegura que no facilitarà que Mas sigui president i Junts pel Sí insisteix que el seu únic candidat és Artur Mas. \nAra concreten que, per exemple, el govern executarà les mesures que inclou la llei contra la pobresa energètica, suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol; no aplicarà la llei Wert; donarà suport als ajuntaments perquè no apliquin la llei espanyola de racionalització de l’administració pública; facilitarà l’asil \"al màxim nombre\" de refugiats, més enllà de les decisions del govern espanyol; i renegociarà el deute de la Generalitat per tal de reduir-lo. \nSegons la resolució, el futur govern també garantirà el reallotjament dels desnonats; evitarà que ningú no es vegi privat de la cobertura sanitària, sigui quin en sigui l’origen i la classe social; desobeirà part de la llei de seguretat ciutadana; i es regirà per la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes per a regular el dret d’avortament. \nSerà el primer document que aprovarà la cambra catalana en aquesta onzena legislatura i, tal com van recordar Turull i Baños, instarà el futur govern a complir-la, tot i que encara no s’ha arribat a cap acord per a investir el futur president de la Generalitat. ",
"a3": "Ara concreten que, per exemple, el govern executarà les mesures que inclou la llei contra la pobresa energètica, suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol; no aplicarà la llei Wert; donarà suport als ajuntaments perquè no apliquin la llei espanyola de racionalització de l’administració pública; facilitarà l’asil \"al màxim nombre\" de refugiats, més enllà de les decisions del govern espanyol; i renegociarà el deute de la Generalitat per tal de reduir-lo.\nSegons la resolució, el futur govern també garantirà el reallotjament dels desnonats; evitarà que ningú no es vegi privat de la cobertura sanitària, sigui quin en sigui l’origen i la classe social; desobeirà part de la llei de seguretat ciutadana; i es regirà per la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes per a regular el dret d’avortament.\nAixí mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.\nAmb l’afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per a servir l’interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament de l'article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada."
},
"extreme": {
"a1": "Junts i la CUP amplien la declaració, fet que denota negociacions, però la qüestió de la investidura continua estancada.",
"a2": "Turull i Baños valoren l’ampliació de la declaració independentista sense un acord encara per la investidura.",
"a3": "Junts pel Sí i la CUP concreten alguns punts en què el futur govern haurà d'obeir exclusivament la llei catalana."
}
} |
|
2,661 | Bassa dona per acabada la mediació amb Eulen però no veu "insalvables" les diferències entre treballadors i empresa | La consellera de Treball insta les administracions a "replantejar" com fan les contractacions i a "pensar més en el servei i no tant en les apostes econòmiques" | La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha donat per tancada la mediació del Govern en el conflicte d'Eulen després que l'assemblea de treballadors reunida aquest diumenge de forma extraordinària hagi rebutjat la proposta plantejada per la Generalitat i per tant mantingui la vaga total i indefinida a partir d'aquest dilluns.
Bassa creu que les diferències entre treballadors i direcció no són "insalvables" però ha assenyalat que ara han de ser les parts implicades les que han de negociar.
Bassa ha assegurat que no se senten "decebuts" pel resultat de la votació perquè ha sortit el 'no' "democràticament".
La consellera ha fet una crida a les administracions a "replantejar" com fan les contractacions i licitacions i a "pensar més en el servei i no tant en les apostes econòmiques".
Bassa no ha tancat la porta a tornar a mediar en el conflicte si les parts ho volguessin i ha assenyalat que ho farien aquesta mateixa nit per evitar la vaga indefinida prevista a partir d'aquest dilluns.
Ara bé, la titular de Treball ha destacat que una d'elles, la direcció de l'empresa, va deixar clar fa uns dies que no podia assumir més del que van acordar en la proposta de mediació dimarts passat.
"La nostra feina de mediar i d'ajudar a apropar les posicions s'ha acabat.
Hem estat mediant des del primer moment; en els 21 dies de conflicte, hi hem estat a totes les hores", ha afirmat Bassa, que ha comparegut aquest diumenge al vespre per valorar el resultat de l'assemblea de treballadors d'Eulen, acompanyada pel director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa.
Per a la consellera, ara són les dues empreses implicades, Eulen i Aena, i els treballadors, els que s'han d'asseure a negociar: "Què podrien fer?
O es posen d'acord les dues parts o bé el govern espanyol decideix què fa amb la contractació d'un empresa que té un conflicte laboral, però que ha de donar un bon servei en els ciutadans".
"Les competències són ara totalment d'Aena i Eulen", ha insistit.
La titular de Treball ha constatat que la mediació no ha acabat com el hauria agafat, però ha agraït a l'empresa que assumís l'increment salarial dels 30 euros que primer van oferir als 200 que finalment recull la proposta mediadora.
També ha agraït al comitè de vaga que tornés a convocar una assemblea i als treballadors per la seva participació.
"Ara sí que han sotmès l'acord a votació i han complert el compromís de la mediació, que establia traslladar la proposta a l'assemblea", ha dit la consellera amb referència implícita al que va passar dijous, quan es van debatre tres opcions de plus salarial no previstes dins el document de mediació de la Generalitat.
En canvi, la consellera ha carregat contra Aena i li ha retret que arribés "dotze dies tard" per asseure's en les negociacions entre empesa i treballadors.
Per a Bassa, això va fer "enquistar més el conflicte".
La consellera també ha assenyalat que el conflicte del Prat no és un "problema puntual com s'havia encarat" a l'inici i ha destacat que els treballadors d'Eulen a Madrid estan plantejant reunions per fer una vaga, fet que demostra que és "endèmic".
La consellera ha demanat "replantejar" com es fan les licitacions, especialment en temes sensibles com són la seguretat o serveis públics.
"Això no hauria passat si la licitació hagués estat correcte", ha etzibat.
Amb el rebuig de l'assemblea a la proposta mediadora aquest diumenge, es confirma que la vaga total i indefinida dels vigilants de seguretat a l'aeroport del Prat comença aquest dilluns, després d'una vaga de zel que va començar a finals de juliol i cinc jornades d'aturades parcials en els últims dies. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Bassa anuncia el tancament de la mediació entre el Govern i el conflicte d’Eulen per a evitar la vaga total i indefinida de dilluns. Indica que és necessari negociar i les diferències no són insalvables. La consellera fa una crida per a conscienciar com es fan les contractacions i licitacions i a pensar en el servei i no amb els beneficis.",
"a2": "Els treballadors d’Eulen, empresa que gestiona la seguretat de l'aeroport del Prat, anirà a la vaga indefinida després de votar en contra de la proposta oferta pel Govern com a mediador. Bassa ha afirmat que ara els toca negociar als actors implicats. La consellera ha instat les administracions a que licitin considerant la qualitat del servei i no l’estalvi econòmic. ",
"a3": "La consellera de Treball, Dolors Bassa, ha dit que la mediació de la Generalitat en el conflicte laboral dels treballadors de l'aeroport de Barcelona ha acabat, després que Eulen i Aena hagin decidit avui rebutjar la seva proposta i ha instat les administracions a \"replantejar\" les contractacions i a \"pensar més en el servei i no tant en apostes econòmiques\"."
},
"extractive": {
"a1": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha donat per tancada la mediació del Govern en el conflicte d'Eulen després que l'assemblea de treballadors reunida aquest diumenge de forma extraordinària hagi rebutjat la proposta plantejada per la Generalitat i, per tant, mantingui la vaga total i indefinida a partir d'aquest dilluns. \nBassa creu que les diferències entre treballadors i direcció no són \"insalvables\", però ha assenyalat que ara han de ser les parts implicades les que han de negociar. \nLa consellera ha fet una crida a les administracions a \"replantejar\" com fan les contractacions i licitacions i a \"pensar més en el servei i no tant en les apostes econòmiques\".\n\"O es posen d'acord les dues parts, o bé el govern espanyol decideix què fa amb la contractació d'un empresa que té un conflicte laboral, però que ha de donar un bon servei als ciutadans\". ",
"a2": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha donat per tancada la mediació del Govern en el conflicte d'Eulen després que l'assemblea de treballadors reunida aquest diumenge de forma extraordinària hagi rebutjat la proposta plantejada per la Generalitat i, per tant, mantingui la vaga total i indefinida a partir d'aquest dilluns. \nBassa creu que les diferències entre treballadors i direcció no són \"insalvables\", però ha assenyalat que ara han de ser les parts implicades les que han de negociar. Bassa ha assegurat que no se senten \"decebuts\" pel resultat de la votació perquè ha sortit el \"no\" \"democràticament\". \nLa consellera ha fet una crida a les administracions a \"replantejar\" com fan les contractacions i licitacions i a \"pensar més en el servei i no tant en les apostes econòmiques\". \nLa consellera ha demanat \"replantejar\" com es fan les licitacions, especialment en temes sensibles com són la seguretat o els serveis públics. ",
"a3": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha donat per tancada la mediació del Govern en el conflicte d'Eulen després que l'assemblea de treballadors reunida aquest diumenge de forma extraordinària hagi rebutjat la proposta plantejada per la Generalitat i, per tant, mantingui la vaga total i indefinida a partir d'aquest dilluns.\nBassa creu que les diferències entre treballadors i direcció no són \"insalvables\", però ha assenyalat que ara han de ser les parts implicades les que han de negociar.\nAra bé, la titular de Treball ha destacat que una d'elles, la direcció de l'empresa, va deixar clar fa uns dies que no podia assumir més del que van acordar en la proposta de mediació dimarts passat.\n\"Ara sí que han sotmès l'acord a votació i han complert el compromís de la mediació, que establia traslladar la proposta a l'assemblea\", ha dit la consellera amb referència implícita al que va passar dijous, quan es van debatre tres opcions de plus salarial no previstes dins el document de mediació de la Generalitat."
},
"extreme": {
"a1": "Bassa tanca la mediació entre el Govern i la situació d’Eulen per a evitar la vaga total i indefinida d’aquest dilluns.",
"a2": "Els vigilants del Prat rebutgen la proposta de mediació del Govern i comencen una vaga indefinida.",
"a3": "La Generalitat considera que la seva mediació amb Eulen en el conflicte del Prat ha acabat."
}
} |
708 | Boye atrapa la instructora del Tribunal de Comptes mentint sobre l’ocultació de vots crítics | L'advocat de Puigdemont demana que se suspengui el procediment fins que no s'aclareixin els fets i es planteja una querella per prevaricació | La delegada instructora del Tribunal de Comptes espanyol en la causa contra els ex-alts càrrecs independentistes, Esperanza García, s’ha contradit sobre una qüestió greu que afecta el procediment: l’ocultació de dos vots concurrents de consellers de l’organisme amb crítiques dures sobre les garanties de defensa dels afectats.
Així queda palès en la resposta que García ha donat a l’advocat del president Carles Puigdemont Gonzalo Boye sobre la demanda de poder disposar d’aquests dos vots, el contingut dels quals es va filtrat a la premsa, però mai no es va traslladar als advocats dels encausats.
En una primera resposta, García va respondre a Boye que no sabia que existissin aquests dos vots, formulats pels consellers Enriqueta Chicano i Felipe García.
Però Boye hi va insistir, i la segona resposta ha estat aquesta: “L’acta de liquidació provisional i les conclusions que conté estan prou motivades amb la documentació que consta en les actuacions, de manera que no procedeix d’accedir a la petició.”
El pla B per al Tribunal de Comptes caducat ja és a punt
És a dir, en una primera resposta, García diu que no té coneixement d’aquests dos vots concurrents, i ara, els denega perquè considera que amb la informació lliurada als afectats ja n’hi ha prou.
Vegeu la primera resposta:
I la segona:
Per això, fins que no s’aclareixin els dubtes que susciten aquestes dues respostes contradictòries, Boye demana al Tribunal de Comptes que suspengui el procediment incautatori en marxa, que avui mateix pot engegar l’embargament de béns de la majoria d’afectats si no s’accepta l’aval de l’Institut Català de Finances.
“Resulta insostenible des de qualsevol lògica que una resolució administrativa sigui dictada amb desconeixement d’una documentació i, malgrat tot, es pugui establir que aquesta documentació mateixa no sigui rellevant a efectes del decomís que ha engegat la senyora delegada instructora”, diu Boye en l’escrit.
Per això considera que la darrera resolució en què desestima la petició sobre els vots concurrents és arbitrària, demana que es lliuri la informació ocultada i es declari la nul·litat de totes les actuacions fins al moment en què es van vulnerar aquests drets.
No solament això: aquest cas podria acabar en una querella per prevaricació contra García.
Els vots ocultats
El contingut dels vots concurrents se sap perquè es van filtrar a alguns mitjans espanyols.
Per exemple, a Infolibre, que destaca que tant Chicano com García criticaven la pressa per a aprovar aquell informe, fins al punt que el document que es va lliurar als consellers abans de sotmetre’l a votació no n’era pas la versió completa.
Tal com va fer Genaro en el vot discrepant, també qüestionaven que tot plegat es fonamentés majoritàriament en notes de premsa o notícies de diaris i no pas en documents oficials.
I encara més, lamentaven que el tràmit d’al·legacions es limités a la Generalitat però no pas a entitats públiques amb personalitat jurídica pròpia.
Segons el mateix mitjà, Enriqueta Chicano deia que tot plegat originava incertesa i insegurerat jurídica i avisava que el fet d’haver restringit el tràmit de les al·legacions és contrari a la doctrina consolidada pel Tribunal de Justícia de la UE.
És a dir, causava indefensió en els acusats.
Però també criticava qüestions més de fons, com ara el fet que no s’hagués fet cap mena de comparació de la despesa en acció exterior entre diferents comunitats autònomes.
Fins i tot deia que l’informe semblava un atestat policíac.
La consellera Dolores Genaro també formulava aquestes crítiques en el seu vot particular.
En primer lloc, denunciava la pressa que hi havia per a aprovar l’informe: “No puc votar a favor d’un informe del qual, quan es va debatre en la reunió del ple, jo no en sabia la versió definitiva, amb els canvis d’última hora que s’hi van fer.
Perquè aquesta versió no ens la van enviar.
Això és resultat, probablement, de la incomprensible urgència per a aprovar el projecte d’informe”, es queixava.
Sobre el contingut definitiu de l’informe, la consellera diu que és ple de vaguetats, d’ambigüitats, d’inconcrecions i de consideracions que van més enllà del judici estrictament tècnic i d’eficàcia econòmica.
És a dir, que van fer una avaluació política que no els pertocava.
Ho deixava ben clar: “Amb les dades que s’hi indiquen no sembla que hi hagi una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat en relació amb les competències que li corresponen.” | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Esperanza García, delegada instructora del Tribunal de Comptes, ha mentit sobre l’ocultació de vots concurrents de consellers. Primer, la instructora va respondre a Boye que no sabia res d’aquests vots dels consellers Enriqueta Chicano i Felipe García, però la segona resposta fou que els denegava perquè considerava que amb la informació donada als afectats n’hi havia prou.",
"a2": "Boye ha demanat l’anul·lació del judici del Tribunal de Comptes contra excàrrecs del Govern per la contradicció d’Esperanza García. La delegada instructora de la causa havia negat l’existència de dos vots crítics del tribunal qüestionant les garanties dels acusats, però avui ha reconegut a Boye que li denega l’accés al contingut, ja que tot està documentat a les conclusions. ",
"a3": "El Tribunal de Comptes espanyol amaga les desavinences internes sobre la causa contra ex alts càrrecs per l’acció exterior de la Generalitat. No només va intentar fer passar inadvertit el vot discrepant de la consellera Genaro, sinó que també amaga dos vots concurrents de consellers, de Chicano i García. Boye ha presentat un escrit per a saber on són aquests vots."
},
"extractive": {
"a1": "La delegada instructora del Tribunal de Comptes espanyol en la causa contra els ex alts càrrecs independentistes, Esperanza García, s’ha contradit sobre una qüestió greu que afecta el procediment: l’ocultació de dos vots concurrents de consellers de l’organisme amb crítiques dures sobre les garanties de defensa dels afectats. \nAixí queda palès en la resposta que García ha donat a l’advocat del president Carles Puigdemont Gonzalo Boye sobre la demanda de poder disposar d’aquests dos vots, el contingut dels quals es va filtrat a la premsa, però mai no es va traslladar als advocats dels encausats. \nEn una primera resposta, García va respondre a Boye que no sabia que existissin aquests dos vots, formulats pels consellers Enriqueta Chicano i Felipe García. Però Boye hi va insistir, i la segona resposta ha estat aquesta: “L’acta de liquidació provisional i les conclusions que conté estan prou motivades amb la documentació que consta en les actuacions, de manera que no procedeix d’accedir a la petició”. \nPer això, considera que la darrera resolució en què desestima la petició sobre els vots concurrents és arbitrària, demana que es lliuri la informació ocultada i es declari la nul·litat de totes les actuacions fins al moment en què es van vulnerar aquests drets. ",
"a2": "La delegada instructora del Tribunal de Comptes espanyol en la causa contra els ex alts càrrecs independentistes, Esperanza García, s’ha contradit sobre una qüestió greu que afecta el procediment: l’ocultació de dos vots concurrents de consellers de l’organisme amb crítiques dures sobre les garanties de defensa dels afectats. \nEn una primera resposta, García va respondre a Boye que no sabia que existissin aquests dos vots, formulats pels consellers Enriqueta Chicano i Felipe García. \nPerò Boye hi va insistir, i la segona resposta ha estat aquesta: “L’acta de liquidació provisional i les conclusions que conté estan prou motivades amb la documentació que consta en les actuacions, de manera que no procedeix d’accedir a la petició\". \nPer això, considera que la darrera resolució en què desestima la petició sobre els vots concurrents és arbitrària, demana que es lliuri la informació ocultada i es declari la nul·litat de totes les actuacions fins al moment en què es van vulnerar aquests drets. ",
"a3": "La delegada instructora del Tribunal de Comptes espanyol en la causa contra els ex alts càrrecs independentistes, Esperanza García, s’ha contradit sobre una qüestió greu que afecta el procediment: l’ocultació de dos vots concurrents de consellers de l’organisme amb crítiques dures sobre les garanties de defensa dels afectats.\nPerò Boye hi va insistir, i la segona resposta ha estat aquesta: “L’acta de liquidació provisional i les conclusions que conté estan prou motivades amb la documentació que consta en les actuacions, de manera que no procedeix d’accedir a la petició”.\nPer això, considera que la darrera resolució en què desestima la petició sobre els vots concurrents és arbitrària, demana que es lliuri la informació ocultada i es declari la nul·litat de totes les actuacions fins al moment en què es van vulnerar aquests drets.\nÉs a dir, en una primera resposta, García diu que no té coneixement d’aquests dos vots concurrents, i ara els denega perquè considera que amb la informació lliurada als afectats ja n’hi ha prou."
},
"extreme": {
"a1": "La instructora del Tribunal de Comptes ha estat enxampada per Boye ocultant dos vots concurrents de consellers.",
"a2": "Esperanza García es contradiu en la causa oberta del Tribunal de Comptes contra excàrrecs del Govern.",
"a3": "Enxampen el Tribunal de Comptes ocultant crítiques internes a la persecució de càrrecs catalans i plantegen una querella per prevaricació."
}
} |
1,807 | Més de la meitat de grups de P3 ofereixen aules amb menys de 25 alumnes per al proper curs | El sistema educatiu tindrà 20.700 estudiants menys | Més de la meitat dels grups de P3 ofereixen una ràtio per sota de 25 alumnes, segons l'oferta inicial per al curs 2021-2022 que s'ha publicat aquest dijous.
El director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray, ha destacat que això és així tot i la previsió d'uns 3.241 alumnes menys en aquests cursos.
La previsió és que en el conjunt del sistema hi hagi uns 20.700 alumnes menys, que inclouen una davallada de 2.579 a 1r d'ESO, on baixen els estudiants per primer cop des de la creació de l'ESO.
Cambray ha afirmat que hi ha un "manteniment" general de l'oferta.
La reducció de les ràtios a P3 es dona tant per la baixada de la natalitat com per l'aplicació del nou decret d'admissions per reduir la segregació escolar.
En total, l'oferta inicial ha sortit aquest dijous amb 40.997 grups per a educació infantil de segon cicle.
Del total, 28.497 són grups en centres públics i 12.500 en centres concertats.
A P-3, l'oferta pública inicial serà de 2.110 grups, 13 menys que l'actual curs, i a la concertada de 970, una desena menys.
La previsió d'alumnes és de 63.566, mentre que en l'oferta inicial del curs vigent va ser de 66.807.
Pe que fa al primer curs d'ESO, l'oferta és de 2.016 grups a la pública, 28 menys que en l'oferta inicial del curs vigent; i 966 grups a la concertada, 12 menys.
En total, la previsió és d'uns 82.886 alumnes, mentre que en l'oferta inicial del curs vigent va ser de 85.465.
En el cas de P3, en pràcticament unes 700 escoles s'ha programat l'oferta amb la idea de reduir les ràtios a P3 per sota dels 25 alumnes per grup.
En total seran 91 els municipis que així ho faran.
Cambray ha assegurat que aquells on la oferta inicial és de 25 alumnes tampoc implica que hagi de ser així i ha asseverat que "la majoria no hi arribaran".
Nous centres a la xarxa pública
El curs vinent comptarà amb cinc centres que s'han adherit a la xarxa pública, tres que se 'han creat de nou i 12 instituts escola.
Entre els tres nous centres hi ha l'Institut Angeleta Ferrer de Barcelona, que tindrà dos grups d'ESO i dos de Batxillerat, l'Escola Nova de Sentmenat (Vallès Occidental), amb un grup d'educació infantil, i es reobre l'escola rural de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), que havia estat tancada els darrers 50 anys.
Entre els centres que s'integren a la xarxa pública, hi ha l'Escola Sicília, l'Escola Londres, l'Escola Aldana, l'Escola Elisabets de Barcelona i l'Institut Intermunicipal del Penedès.
D'altra banda, els 12 nous instituts escola se situen a Barcelona, Breda, Olivella, El Perelló, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, El Masnou, Premià de Dalt i Balsareny.
Això eleva a 97 els instituts escola que funcionaran.
Preinscripció electrònica
El procés de preinscripció començarà el proper dilluns per al segon cicle d'educació infantil i primària i s'allargarà fins al 24 de març.
Per a l'ESO anirà del 17 al 24 de març.
En tots els casos serà totalment electrònica i caldrà un dispositiu mòbil, ja sigui tauleta, ordinador o telèfon mòbil, per poder-la fer.
Tot i això, el director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Juanjo Falcó, ha explicat que aquelles famílies que tinguin algun problema o no disposin de dispositiu poden demanar cita prèvia als centres escolars o les oficines municipals d'escolarització, on rebran el suport necessari per a completar el procés.
Falcó ha assegurat que existeixen totes les eines perquè tothom pugui portar a terme el procés de preinscripció sense problemes i ha destacat que l'any passat, en una situació sanitària pitjor, el 80% de les famílies van optar per la via telemàtica.
La presentació es podrà fer durant les 24 hores del dia i els resultats també es podran consultar per internet.
En aquest sentit, Educació ha posat en marxa un portal específic on es recull tota la informació sobre la preinscripció.
La matriculació serà del 14 al 18 de juny pe ral segon cicle d'educació infantil, primària i primer d'ESO i del 28 de juny al 2 de juliol per a 2n, 3r i 4t d'ESO. | [
"educació"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La ràtio de P3 està per sota dels 25 alumnes segons l’oferta per a aquest 2021-2022 a conseqüència de la baixada de la natalitat i per la reducció de la segregació escolar. Es preveu que al conjunt del sistema hi hagi 20.700 alumnes menys, sobretot la situació es veu a primer d’ESO. Hi ha nous centres adherits a la xarxa pública.",
"a2": "Segons afirma Josep Gonzàlez-Cambray, el curs 2021-2022 acollirà 20.700 alumnes menys. Per primer cop, davallarà el nombre d’alumnes de 1r d’ESO. La ràtio d’alumnes de P3 baixarà dels 25, degut a la natalitat i al nou sistema d’admissions. El curs comptarà amb vuit centres i dotze instituts escola més, i la preinscripció serà telemàtica a partir de la setmana vinent.",
"a3": "Més de la meitat dels grups de P3 tindrà menys de 25 alumnes el curs 2021-2022. La previsió és de 3.241 alumnes de P3 menys que l'any anterior i s'aprofitarà per a reduir les ràtios en la meitat de grups del país i no per a tancar grups, segons ha explicat el director de Centres Públics, Josep González Cambray. "
},
"extractive": {
"a1": "Més de la meitat dels grups de P3 ofereix una ràtio per sota de 25 alumnes, segons l'oferta inicial per al curs 2021-2022 que s'ha publicat aquest dijous. \nLa previsió és que en el conjunt del sistema hi hagi uns 20.700 alumnes menys, que inclouen una davallada de 2.579 a 1r d'ESO, on es redueixen els estudiants per primer cop des de la creació de l'ESO. \nLa previsió d'alumnes és de 63.566, mentre que en l'oferta inicial del curs vigent va ser de 66.807. \nEl curs vinent comptarà amb cinc centres que s'han adherit a la xarxa pública, tres que s'han creat de nou i 12 instituts escola. ",
"a2": "Més de la meitat dels grups de P3 ofereixen una ràtio per sota de 25 alumnes, segons l'oferta inicial per al curs 2021-2022 que s'ha publicat aquest dijous.\nLa previsió és que en el conjunt del sistema hi hagi uns 20.700 alumnes menys, que inclouen una davallada de 2.579 a 1r d'ESO, on es redueixen els estudiants per primer cop des de la creació de l'ESO. \nLa reducció de les ràtios a P3 es dóna tant per la reducció de la natalitat com per l'aplicació del nou decret d'admissions per a reduir la segregació escolar.\nLa previsió d'alumnes és de 63.566, mentre que en l'oferta inicial del curs vigent va ser de 66.807",
"a3": "Més de la meitat dels grups de P3 ofereix una ràtio per sota de 25 alumnes, segons l'oferta inicial per al curs 2021-2022 que s'ha publicat aquest dijous.\nLa previsió és que en el conjunt del sistema hi hagi uns 20.700 alumnes menys, que inclouen una davallada de 2.579 a 1r d'ESO, on baixen els estudiants per primer cop des de la creació de l'ESO.\nPel que fa al primer curs d'ESO, l'oferta és de 2.016 grups a la pública, 28 menys que en l'oferta inicial del curs vigent; i 966 grups a la concertada, 12 menys.\nCambray ha assegurat que aquells on l'oferta inicial és de 25 alumnes tampoc no implica que hagi de ser així i ha asseverat que \"la majoria no hi arribarà\"."
},
"extreme": {
"a1": "La majoria de grups de P3 ofereixen menys places per als alumnes segons l'oferta inicial de 2021-2022.",
"a2": "La davallada d’alumnes permetrà ràtios per sota dels 25 alumnes a la majoria d’aules de P3.",
"a3": "La meitat d'escoles reduirà la ràtio de P3 el curs vinent i tindran menys de 25 alumnes."
}
} |
1,406 | Brussel·les planteja estendre la vacunació obligatòria contra la Covid a tota la Unió Europea | La Comissió Europea diu que trigaran entre dues i tres setmanes a poder valorar la severitat de la variant òmicron | Brussel·les planteja estendre la vacunació obligatòria contra la Covid-19 a tota la Unió Europea.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha defensat aquest dimecres que és "apropiat i raonable" discutir si cal imposar la vacunació de forma obligatòria al club europeu.
"Ho hem de debatre", ha dit en una roda de premsa on ha recordat que un terç dels ciutadans de la UE encara no estan vacunats.
L'estancament de la vacunació preocupa especialment a Brussel·les per l'aparició de la variant òmicron.
Von der Leyen ha reconegut que trigaran entre dues i tres setmanes en poder valorar la seva severitat.
Tot i això, ha avisat que, mentrestant, cal actuar preventivament reforçant les vacunacions, posant dosis de reforç i limitant els contactes socials "tant com sigui possible".
"Hem d'esperar el millor, però ens hem de preparar per al pitjor", ha dit Von der Leyen, parafrasejant la directora de l'Agència Europea de Medicaments, Emer Cooke, que a principis d'aquesta setmana admetia que els científics no tenen tota la informació necessària per determinar com aquesta mutació de la Covid-19 pot afectar la transmissió i severitat de la malaltia.
A l'espera de l'anàlisi científica sobre l'òmicron, Brussel·les aposta per posar restriccions abans de Nadal i accelerar l'administració de la tercera dosi.
La Comissió Europea ha emès un comunicat aquest dimecres on defensa "restriccions proporcionades i localitzades" per reduir la pressió als hospitals.
"Amb l'aparició de la variant òmicron cal aplicar mesures específiques pels contactes durant el període final de l'any", avisa l'executiu comunitari.
D'altra banda, la CE urgeix els governs europeus a "desplegar ràpidament les dosis de reforç per mantenir forts nivells de protecció davant del virus, inclosa la variant òmicron".
Brussel·les assegura que Pfizer-BioNTech i Moderna subministraran 360 milions de dosis durant el primer trimestre del 2022.
"És suficient perquè tots els europeus vacunats puguin posar-se una dosi de reforç", ha dit Von der Leyen.
Per ara Brussel·les no contempla suspendre els vols a altres països, però demana que es revisin diàriament les restriccions de viatge.
Divendres passat els 27 van acordar aturar els vols des de set estats sud-africans, un dia després que aquests avisessin de l'aparició de la variant òmicron.
Des de l'Organització Mundial de la Salut feia mesos que alertaven de la possible aparició de mutacions del virus si no s'amplia la vacunació arreu del món.
Mentre que a la UE més del 65% dels ciutadans estan immunitzats, a l'Àfrica poc més del 7% de la població porta les dues dosis.
Von der Leyen ha admès aquest dimecres que cal augmentar "les donacions i exportacions" de vaccins als països pobres, en especial als del continent africà.
Segons dades de la CE, la UE ha distribuït internament més de 1.000 milions de vacunes.
En paral·lel, ha exportat 1.400 milions de dosis a 150 països d'arreu del món.
D'aquestes, 300 milions han anat a parar a països en vies de desenvolupament.
Pel que fa a les donacions a través de COVAX, els països de la UE han enviat entorn d'uns 100 milions de dosis.
Els 27 s'han compromès a donar 700 milions a mitjans del 2022 i 250 milions a finals d'aquest any.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Brussel·les planteja estendre l’obligatorietat de la vacunació de la covid-19 a tota la Unió Europea. També aposta per aplicar restriccions abans de Nadal i accelerar els tràmits per a la tercera dosi. De moment, suspendrà vols a altres països, encara que cal revisar diàriament les mesures i restriccions que cal seguir. Afirma que es subministraran 360 milions de dosis el 2022.",
"a2": "La Comissió Europea està estudiant imposar la vacunació al seu territori per tal de prevenir l’aparició de noves mutacions com l’òmicron. Von der Leyen assegura que es subministraran 360 milions de dosis el primer trimestre del 2022. La presidenta ha admès que cal augmentar les donacions i les exportacions de vaccins als països pobres, com també recomana l’OMS.",
"a3": "Aquest dimecres s'ha plantejat estendre la vacunació obligatòria contra la covid-19 a tota la Unió Europea. Des de Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha defensat que és \"apropiat i raonable\" discutir si cal imposar la vacunació de forma obligatòria a Europa, que preocupa especialment per l’aparició de la variant òmicron."
},
"extractive": {
"a1": "Brussel·les planteja estendre la vacunació obligatòria contra la covid-19 a tota la Unió Europea. \nA l'espera de l'anàlisi científica sobre l'òmicron, Brussel·les aposta per posar restriccions abans de Nadal i accelerar l'administració de la tercera dosi.\nBrussel·les assegura que Pfizer-BioNTech i Moderna subministraran 360 milions de dosis durant el primer trimestre del 2022. \nPer ara, Brussel·les no contempla suspendre els vols a altres països, però demana que es revisin diàriament les restriccions de viatge. ",
"a2": "La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha defensat aquest dimecres que és \"apropiat i raonable\" discutir si cal imposar la vacunació de forma obligatòria al club europeu.\n\"Hem d'esperar el millor, però ens hem de preparar per al pitjor\", ha dit Von der Leyen, parafrasejant la directora de l'Agència Europea de Medicaments, Emer Cooke, que a principis d'aquesta setmana admetia que els científics no tenen tota la informació necessària per a determinar com aquesta mutació de la Covid-19 pot afectar la transmissió i la severitat de la malaltia.\nDes de l'Organització Mundial de la Salut feia mesos que alertaven de la possible aparició de mutacions del virus si no s'amplia la vacunació arreu del món. \nVon der Leyen ha admès aquest dimecres que cal augmentar \"les donacions i exportacions\" de vaccins als països pobres, en especial als països del continent africà. ",
"a3": "L'estancament de la vacunació preocupa especialment a Brussel·les per l'aparició de la variant òmicron.\n\"Hem d'esperar el millor, però ens hem de preparar per al pitjor\", ha dit Von der Leyen, parafrasejant la directora de l'Agència Europea de Medicaments, Emer Cooke, que a principis d'aquesta setmana admetia que els científics no tenen tota la informació necessària per a determinar com aquesta mutació de la Covid-19 pot afectar la transmissió i severitat de la malaltia.\nDes de l'Organització Mundial de la Salut feia mesos que alertaven de la possible aparició de mutacions del virus si no s'amplia la vacunació arreu del món.\nPel que fa a les donacions a través de COVAX, els països de la UE han enviat entorn d'uns 100 milions de dosis."
},
"extreme": {
"a1": "Brussel·les demana que l'obligatorietat de la vacunació de la covid-19 es faci efectiva a tota Europa. ",
"a2": "Ursula Von der Leyen reconeix estar valorant l’obligatorietat de vacunació per a incrementar la immunitat dins la Unió Europea.",
"a3": "Europa es planteja fer que la vacuna contra la covid-19 sigui obligatòria, tot i que encara desconeixen la severitat d’òmicron."
}
} |
910 | El Primavera Sound del 2022 s’amplia a onze dies i programarà més de quatre-cents grups | S'allargarà del 2 al 12 de juny i s'espera una assistència de més de 400.000 persones | El Primavera Sound 2022 programarà més de 400 bandes, que actuaran del 2 al 12 de juny al Parc del Fòrum i a sales de concerts de la ciutat.
Seran onze dies ininterromputs amb 500 concerts que tindran les seves jornades principals al Parc del Fòrum durant dos caps de setmana, del 2 al 4 de juny i del 9 a l’11 juny i que el dia 12 acomiadarà amb la festa Brunch – On the Beach.
Entremig, del 5 al 8 de juny, el Primavera Ciutat portarà més de 150 concerts per diverses sales de Barcelona.
El cartell dels caps de setmana serà diferent entre si, excepte alguns artistes destacats que sí que duplicaran la presència.
El pressupost és superior a 50 milions d’euros i s’espera una assistència de més de 400.000 persones en l’acumulat de tota la setmana.
Alfonso Lanza, co-director del Primavera Sound, ha indicat que seran dos caps de setmana al Parc del Fòrum, però en realitat seran onze dies de música ininterrompuda a Barcelona i Sant Adrià.
Les jornades principals del festival seguiran sent al Parc del Fòrum, però del 5 al 8 de juny, el Primavera Ciutat s’aproparà a Barcelona.
“Amb aquest moviment, volem que les sales recuperin el protagonisme que han perdut i reivindicar el seu paper en el teixit cultural de la ciutat de Barcelona”.
Per això, ha afegit, han arribat a un acord amb l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya i s’han incorporat al projecte l’Apolo, Razzmatazz, Sidecar, Luz de Gas, La Nau i Jamboree, entre d’altres.
Ha assegurat que molts dels “grans artistes internacionals” que estan al Fòrum també estaran a les sales.
Lanza ha apuntat que s’han programat més de 500 concerts en onze dies que duplicaran l’oferta habitual del Primavera Sound al Fòrum, en la que serà “l’edició més ambiciosa del festival”.
Lanza ha assenyalat que el motiu del format estès és convertir el Primavera en el festival musical referència d’Europa i convertir Barcelona i Sant Adrià en capitals mundials de la música durant deu dies.
“És un pas molt important per la ciutat”.
Pel que fa a la cabuda del Parc del Fòrum, Lanza ha explicat que és possible que es pugui ampliar entorn de les 75.000 i les 80.000 persones i que creixerà per la zona de Sant Adrià.
Està previst que dimarts s’anunciï el cartell del Primavera Sound.
De moment, només s’ha confirmat el retorn d’Antònia Font per a l’edició del 2022.
“És un cartell espectacular, l’any que ve hi haurà des de grans noms internacionals a grups locals i amb molts estils per a tots”, ha assegurat.
“Alguns caps de cartell del festival actuaran els dos caps de setmana i altres ho faran un cap de setmana i a les sales i altres només un cap de setmana”.
Lanza ha destacat, però, que els dos caps de setmana no són idèntics, sinó dues experiències diferents.
Lanza ha dit que tothom que tenia una entrada d’alguna de les edicions cancel·lades, hauran d’escollir entre el primer o el segon cap de setmana.
També tindran la possibilitat d’ampliar per assistir als dos caps de setmana i en el cas de les entrades de dia, entre un dels sis dies principals al Parc del Fòrum sense importar de quin cap de setmana es tracti.
Les noves entrades per al Primavera Sound 2022 Barcelona – Sant Adrià en totes les seves modalitats es posaran a la venda l’1 de juny.
Sobre l’entrada a les sales, Lanza ha indicat que tots els que tinguin abonament podran entrar a les sales i hi haurà unes 16 sales.
Per altra banda, Lanza ha explicat que el pressupost és superior a 50 milions d’euros i s’espera una assistència de més de 400.000 persones en l’acumulat de tota la setmana.
El co-director del Primavera Sound ha destacat que generarà més de 350.000 pernoctacions a la ciutat de Barcelona.
En una conferència de premsa acompanyats per la batllessa de Barcelona, Ada Colau, Alberto Guijarro ha anunciat la creació de la Fundació Primavera Sound, que té l’objectiu d’aglutinar “totes les accions de responsabilitat social corporativa”.
Tindrà una seu al barri del Besòs i el Maresme i una dotació de 200.000 euros.
“Serà una confluència de la música, l’educació, la integració al feminisme i la sostenibilitat”, ha dit Guijarro.
S’organitzaran cursos de formació, taller i xerrades obertes al barri del Besòs.
També ha dit que crearan una ràdio comunitària i destinaran 1.000 entrades gratuïtes per la gent del barri. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Primavera Sound 2022 arrancarà el 2 fins al 12 de juny al Parc del Fòrum i a les sales de la ciutat. El pressupost és de 50 milions d’euros i s’espera que hi assisteixin més de 400.000 persones durant tota la setmana. Lanza, codirector del Primavera Sound, pretén convertir el festival en un punt de referència musical a Europa.",
"a2": "Del 2 al 12 de juny tindrà lloc el Primavera Sound 2022. Els 500 concerts programats es repartiran entre l'escenari principal del Fòrum i diferents sales de Barcelona. Els abonaments adquirits per al 2020 i 2021 es podran bescanviar per un dels dos caps de setmana, i les entrades per un dels sis dies principals. ",
"a3": "El Primavera Sound torna el 2022 amb la seva \"edició més ambiciosa\", que s'amplia fins a 11 dies amb 500 concerts, el doble de l’habitual. Les actuacions dels dos caps de setmana inclosos mantenen la ubicació al Parc del Fòrum, i de diumenge a dimecres es desplegaran per grans sales de concerts de la ciutat com Razzmatazz, Apolo o Sidecar."
},
"extractive": {
"a1": "El Primavera Sound 2022 programarà més de 400 bandes, que actuaran del 2 al 12 de juny al Parc del Fòrum i a sales de concerts de la ciutat. \nEntremig, del 5 al 8 de juny, el Primavera Ciutat portarà més de 150 concerts per diverses sales de Barcelona.\nEl pressupost és superior a 50 milions d’euros i s’espera una assistència de més de 400.000 persones en l’acumulat de tota la setmana. \nLanza ha assenyalat que el motiu del format estès és convertir el Primavera en el festival musical referència d’Europa i convertir Barcelona i Sant Adrià en capitals mundials de la música durant deu dies. ",
"a2": "El Primavera Sound 2022 programarà més de 400 bandes, que actuaran del 2 al 12 de juny al Parc del Fòrum i a sales de concerts de la ciutat. \nSeran onze dies ininterromputs amb 500 concerts, que tindran les seves jornades principals al Parc del Fòrum durant dos caps de setmana, del 2 al 4 de juny i del 9 a l’11 juny i que el dia 12 acomiadarà amb la festa Brunch–On the Beach. \nLanza ha dit que tothom que tenia una entrada d’alguna de les edicions cancel·lades haurà d’escollir entre el primer o el segon cap de setmana. \nTambé tindran la possibilitat d’ampliar per a assistir als dos caps de setmana i, en el cas de les entrades de dia, entre un dels sis dies principals al Parc del Fòrum sense importar quin cap de setmana sigui. ",
"a3": "El Primavera Sound 2022 programarà més de 400 bandes, que actuaran del 2 al 12 de juny al Parc del Fòrum i a sales de concerts de la ciutat.\nLanza ha apuntat que s’han programat més de 500 concerts en onze dies que duplicaran l’oferta habitual del Primavera Sound al Fòrum, en la que serà “l’edició més ambiciosa del festival”.\nTambé tindran la possibilitat d’ampliar per a assistir als dos caps de setmana i, en el cas de les entrades de dia, entre un dels sis dies principals al Parc del Fòrum sense importar quin cap de setmana sigui.\nD'altra banda, Lanza ha explicat que el pressupost és superior a 50 milions d’euros i s’espera una assistència de més de 400.000 persones en l’acumulat de tota la setmana."
},
"extreme": {
"a1": "El Primavera Sound 2022 serà protagonitzat per 400 bandes al Parc del Fòrum del 2 al 12 de juny.",
"a2": "El Primavera Sound multiplicarà la seva durada al 2022 després de dues edicions cancel·lades per la pandèmia. ",
"a3": "El Primavera Sound 2022 es multiplica per dos: 11 dies, dos caps de setmana i més de 500 concerts."
}
} |
2,309 | Luis Miguel, Maná, Juanes, Sting, Damien Rice, Texas i James Blunt, plats forts del Cap Roig 2018 | També hi actuen Manolo García, Joan Dausà, Macaco, Andre Bocelli, Loquillo, Joan Baez i Jarabe de Palo | El cantant Luis Miguel donarà el tret de sortida en la nova la 18a edició del Festival de Cap Roig el pròxim 13 de juliol i el tancarà el 22 d'agost Andrea Bocelli.
En aquesta edició, passaran pel certamen Manolo García, Bryan Ferry, Texas, Sting, Antonio Orozco, Luz Casal, Damien Rice, Maná, Jarabe de Palo, Juanes, Rosario, Joan Dausà, Mag Lari, James Blunt, Morat, Sergio Dalma, Els Catarres, Dàmaris Gelabert, Macaco, Loquillo, Antonio José, Joan Baez, Hombres G, Taburete, Roger Hodgson i Pablo López.
En total, 28 concerts programats pel festival que està organitzat per Clipper's Live amb la col·laboració de la Fundació Bancària 'la Caixa'.
El director del Festival de Cap Roig, Juli Guiu, ha destacat que més que diferenciar-se d'altres edicions, busquen un equilibri "entre artista internacional i espanyol, el mini Cap Roig i obrir al màxim de públics possibles".
De fet, ha apuntat que ho concentren en "un període de temps molt concret i els agrada obrir el màxim el ventall artístic per atraure el màxim de públic possible".
Guiu ha ressaltat que tenen "un gran inici i un gran final", el 13 de juliol amb Luis Miguel, amb la seva estrenada gira '¡México por siempre!' i el 22 d'agost amb Andrea Bocelli, la destacada veu lírica internacional.
També ha recalcat que tenen el top d'artistes espanyols i catalans.
"Més que diferenciar amb altres edicions és una línia eclèctica que ens agrada seguir des de fa set anys i ens està donant bon resultat", ha apuntat el director del certamen.
Guiu ha apuntat que als concerts internacionals tenen una audiència internacional "considerable".
Entre les actuacions programades, Manolo García presentarà el seu nou àlbum 'Geometría del rayo'; Joan Baez, destaca pel fet que s'està acomiadant dels escenaris; Sting, que torna a Cap Roig després de tres anys; James Blunt, que, després de la seva actuació en l'edició del 2014, ve de nou per presentar el seu nou treball, 'The Afterlove'; Roger Hodgson presenta l'espectacle de la seva gira mundial, 'Breakfast in America', i Joan Dausà, el seu nou treball, 'Ara som gegants'.
Repeteixen Sergio Dalma, amb el seu nou treball, 'Vía Dalma III'; Macaco; Hombres G, i el cantautor malagueny Pablo López.
Altres noms destacats són Texas, amb més de 35 milions de discos venuts, la banda llatina Maná, amb més de 40; Damien Rice, cantautor irlandès de referència del pop-folk universal i la superestrella mundial Juanes.
Guiu ha dit que l'objectiu del certamen "és l'experiència i que la gent gaudeixi i passi una de les millors nits de les seves vacances o estiu.
És compaginar un espai únic al món, uns artistes amb una proximitat espectacular que se senten molt bé i ho donen tot i una gastronomia que fa que la combinació de les tres coses faci una nit única", ha declarat Guiu.
Les entrades es posaran a la venda el pròxim 5 de març al web oficial del Festival de Cap Roig.
El pressupost d'aquesta edició és de 4,1 milions d'euros i el preu mig de l'entrada de 61,3 euros.
"Si traiem els quatre concerts extraordinaris que són Maná, Bocelli, Sting i Luis Miguel, el preu de l'entrada és de 45,70 euros", ha puntualitzat Guiu.
Aquest any, el Festival tindrà també una nit solidària.
El projecte promogut per la Fundació Bancària 'la Caixa' i Clipper's Live en el marc del Festival de Cap Roig serà a benefici de la Fundació TRESC, de Palafrugell, entitat que treballa en la formació i la inserció laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental.
Antonio José protagonitzarà el concert solidari d'aquesta edició.
Cap Roig Mini
Després de l'èxit assolit en les edicions anteriors del Cap Roig Mini, aquest any el Festival aposta per espectacles familiars amb les criatures com a protagonistes.
El Mag Lari i de Dàmaris Gelabert amenitzaran les vetllades del 4 i el 10 d'agost, respectivament. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Luis Miguel obria el Festival de Cap Roig del 13 de juliol al 22 d’agost. Aquest any hi haurà tant artistes espanyols com catalans com Manolo Garcia, Joan Dausà, James Blunt, Morat, Sergio Dalma, entre d'altres. El director del festival que pretén buscar un equilibri entre els artistes internacionals i espanyols i enfocar el festival a la majoria de públics.",
"a2": "Entre els artistes que desfilaran a Cap Roig entre el 13 de juliol i el 22 d’agost, destaquen artistes internacionals com Luis Miguel, Maná, Juanes, Sting, o Texas i d’altres nacionals com Manolo García, Antonio Orozco o Joan Dausà. El director del Festival destaca el caràcter eclèctic i la intenció d’arribar al màxim de públic, inclosos els més petits.",
"a3": "El Festival de Cap Roig, que se celebrarà del 13 de juliol al 22 d’agost, es consolida en la seva 18a edició com l’esdeveniment musical més internacional del sud d’Europa amb 28 artistes, grups programats i públic d'arreu del món. Luis Miguel, l’artista més popular d’Amèrica Llatina, serà l’encarregat d’inaugurar el Festival, mentre que Andrea Bocelli clausurarà aquesta edició."
},
"extractive": {
"a1": "El cantant Luis Miguel donarà el tret de sortida en la nova la 18a edició del Festival de Cap Roig el pròxim 13 de juliol i el tancarà el 22 d'agost Andrea Bocelli. \nEn aquesta edició, passaran pel certamen Manolo García, Bryan Ferry, Texas, Sting, Antonio Orozco, Luz Casal, Damien Rice, Maná, Jarabe de Palo, Juanes, Rosario, Joan Dausà, Mag Lari, James Blunt, Morat, Sergio Dalma, Els Catarres, Dàmaris Gelabert, Macaco, Loquillo, Antonio José, Joan Baez, Hombres G, Taburete, Roger Hodgson i Pablo López.\nEl director del Festival de Cap Roig, Juli Guiu, ha destacat que, més que diferenciar-se d'altres edicions, busquen un equilibri \"entre artista internacional i espanyol, el mini Cap Roig i obrir al màxim de públics possibles\". \nEntre les actuacions programades, Manolo García presentarà el seu nou àlbum \"Geometría del rayo\"; Joan Baez, destaca pel fet que s'està acomiadant dels escenaris; Sting, que torna a Cap Roig després de tres anys; James Blunt que, després de la seva actuació en l'edició del 2014, torna per a presentar el seu nou treball, \"The Afterlove\"; Roger Hodgson presenta l'espectacle de la seva gira mundial, \"Breakfast in America\", i Joan Dausà, el seu nou treball, \"Ara som gegants\". Repeteixen Sergio Dalma, amb el seu nou treball, \"Vía Dalma III\"; Macaco; Hombres G, i el cantautor malagueny Pablo López. ",
"a2": "El cantant Luis Miguel donarà el tret de sortida en la nova la 18a edició del Festival de Cap Roig el pròxim 13 de juliol i el tancarà el 22 d'agost Andrea Bocelli.\nEl director del Festival de Cap Roig, Juli Guiu, ha destacat que, més que diferenciar-se d'altres edicions, busquen un equilibri \"entre artista internacional i espanyol, el mini Cap Roig i obrir al màxim de públics possibles\".\nGuiu ha ressaltat que tenen \"un gran inici i un gran final\", el 13 de juliol amb Luis Miguel, amb la seva estrenada gira \"¡México por siempre!\", i el 22 d'agost amb Andrea Bocelli, la destacada veu lírica internacional. \nDesprés de l'èxit assolit en les edicions anteriors del Cap Roig Mini, aquest any el Festival aposta per espectacles familiars amb els nens com a protagonistes. ",
"a3": "El cantant Luis Miguel donarà el tret de sortida en la nova la 18a edició del Festival de Cap Roig el pròxim 13 de juliol i el tancarà el 22 d'agost Andrea Bocelli.\nEl director del Festival de Cap Roig, Juli Guiu, ha destacat que, més que diferenciar-se d'altres edicions, busquen un equilibri \"entre artista internacional i espanyol, el mini Cap Roig i obrir al màxim de públics possibles\".\nEntre les actuacions programades, Manolo García presentarà el seu nou àlbum \"Geometría del rayo\"; Joan Baez, destaca pel fet que s'està acomiadant dels escenaris; Sting, que torna a Cap Roig després de tres anys; James Blunt, que, després de la seva actuació en l'edició del 2014, torna per a presentar el seu nou treball, \"The Afterlove\"; Roger Hodgson presenta l'espectacle de la seva gira mundial, \"Breakfast in America\", i Joan Dausà, el seu nou treball, \"Ara som gegants\".\nEl projecte promogut per la Fundació Bancària \"la Caixa\" i Clipper's Live en el marc del Festival de Cap Roig serà a benefici de la Fundació TRESC, de Palafrugell, entitat que treballa en la formació i la inserció laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental."
},
"extreme": {
"a1": "El Festival de Cap Roig comença el 13 de juliol fins al 22 d’agost amb Luis Miguel, entre d'altres.",
"a2": "Luis Miguel, Maná, Bocelli, Sting i Juanes entre les estrelles que brillaran a les nits del Cap Roig 2018.",
"a3": "Artistes musicals de primer ordre participaran en el Festival de Cap Roig, del 13 de juliol al 22 d'agost."
}
} |
984 | Ensenyament contractarà vuit-cents docents nous el curs vinent per respondre a la demanda d’escola pública | El conseller Bargalló confia de solucionar la manca de professors de matemàtiques, català i castellà a secundària amb la incorporació dels mestres i graduats sense màster de professorat | L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb la contractació de vuit-cents professors més el curs vinent, segons que ha dit el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN.
Segons que ha especificat, es finançarà gràcies al pressupost de contingència del Departament de Presidència, perquè la pròrroga del pressupost no ha permès de contractar-ne amb més partides.
També ha explicat que la manca de tres-cents professors de català, castellà i matemàtiques es deurà solucionar amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins, però ha alertat que caldrà repetir-les si no s’hi han inscrits prou titulats en aquests estudis.
Precisament l’increment de població escolar i la demanda de places públiques, que ha fet mantenir oberts més grups dels prevists inicialment, fa pensar que s’hauran de mantenir les mesures excepcionals de la borsa, si bé és cert que les dades de matriculació i la composició de l’oferta final d’escola pública encara no són definitives.
Llavors, en aquest cas, la plantilla de docents arribarà pràcticament a setanta dos mil integrants.
D’aquesta manera se solucionaran les necessitats d’escolarització, però no pas algunes altres com la modificació de ràtios.
La manca de professorat de català, castellà i matemàtiques a secundària ha obligat a prendre mesures ‘excepcionals’, però aquest no serà el sol canvi que engegaran el curs vinent.
Bargalló ha comptat que els docents necessaris d’aquestes especialitats n’eren tres-cents, un buit que ocuparan a parts iguals mestres habilitats per a fer classes a l’ESO, graduats compromesos a cursar el màster de professorat abans del 2021, i professors que poden acreditar coneixements per a impartir aquestes matèries.
Quant als mestres que exerciran a 1r i 2n d’ESO, seran només de les especialitats de català, castellà i matemàtiques .
Tot i que en un començament el departament havia ofert fins a 223 places, finalment només se n’han cobert cent, quaranta-vuit de matemàtiques, trenta-sis de català i setze de castellà.
Segons que ha explicat el conseller, les tres solucions per a cobrir les vacants ‘no són excel·lents’ però permetran de superar la manca de graduats en ciències exactes i filologia catalana i castellana.
Confia que aquesta sortida bastarà per al curs vinent però reconeix que caldrà avaluar més mesures excepcionals si no entren més graduats a la borsa de docents.
Sobre això, destaca que les universitats han d’ajudar a promoure entre els estudiants d’aquests graus la docència com a sortida laboral amb inserció, a banda la recerca.
Rècord a la borsa de docents
Durant aquest curs, la situació ja ha obligat a contractar professorats sense màster i Bargalló no descarta de tornar-ho a fer si les baixes laborals no es poden arribar a cobrir amb el personal a la borsa.
I és que amb aquestes mesures ha crescut en 5.192 inscrits sense cursar el màster però amb el compromís de cursar-lo abans del 2021.
Actualment, doncs, la borsa té 9.513 docents, 9.099 de secundària i 414 de primària.
Per a les substitucions i els interinatges del curs 2018-2019, la prioritat es vehicularà precisament al voltant d’aquest màster.
De primer es donarà feina als qui ja el tenen, després als qui el cursen i ja l’hauran obtingut amb tota probabilitat a principi de curs, i, finalment, als qui s’han compromès a obtenir-lo durant els tres cursos següents.
Amb aquestes dades, la borsa de docents ha arribat a una xifra rècord d’inscrits, tenint en compte que no s’han convocat places per a totes les especialitats ni en tots els territoris.
La darrera vegada que es van convocar totes s’hi van inscriure onze mil professors i mestres.
A favor de l’autonomia de centres
Bargalló ha defensat l’autonomia dels centres en la contractació de personal, car creu que el marge que ofereix el decret de plantilles és positiu per a millorar el projecte educatiu d’escoles i instituts.
Entén les reticències dels sindicats, però aposta per més control dels casos que puguin generar sospites abans de fer enrere aquesta mesura.
Creu que és positiu que les escoles tinguin una part de la plantilla genèrica i una part personalitzada amb la decisió en el centre.
Per a Bargalló, l’única manera de continuar garantint els drets laborals és reduir la taxa d’interinitat, però defensa que cal saber mantenir aquests drets amb el treball pedagògic dels centres.
‘No puc acceptar que, havent-n’hi un total de cinc mil, els centres no puguin plantejar un projecte educatiu propi perquè n’hi ha uns cinquanta o cent en què el procés potser no ha estat net’, conclou Bargalló.
El conseller refusa de ‘no avançar en la millora’ arran d’aquestes reticències.
De fet, defensa que els centres milloren cada any i que l’administració els ha d’oferir les eines per a aconseguir-ho i fer que el seu progrés sigui més efectiu.
En cap cas, segons ell, la innovació ha de ser una eina de màrqueting. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament, afirma que es començaran a contractar 800 professors durant el curs vinent a conseqüència de l’augment de la població escolar i la demanada de places públiques. Es finançarà amb el pressupost de contingència del Departament de Presidència. Les dades de matriculació i composició de l’oferta encara no s’han detallat.",
"a2": "Josep Bargalló anuncia la contractació de 800 nou docents per al proper curs, per a cobrir la creixent demanda de places degut a l’increment poblacional. Amb això, se solucionaran les necessitats d’escolarització, però no les elevades ratio per classe. També ha afirmat que si no s'inscriuen suficients especialistes de català, castellà i matemàtiques hauran d’aplicar novament mesures excepcionals de contractació. ",
"a3": "El Departament d’Ensenyament contractarà 800 mestres pel curs vinent. S’espera que, amb aquesta mesura, se solucioni l’augment de la població escolar i la creixent demanda de places públiques. El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha explicat a l’ACN que aquestes places es finançaran com a mesura excepcional amb la partida de contingència del Departament de la Presidència."
},
"extractive": {
"a1": "L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb la contractació de vuit-cents professors més el curs vinent, segons ha dit el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN. \nSegons el que ha especificat, es finançarà gràcies al pressupost de contingència del Departament de Presidència, perquè la pròrroga del pressupost no ha permès contractar-ne amb més partides. \nTambé ha explicat que la manca de tres-cents professors de català, castellà i matemàtiques s'haurà de solucionar amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins, però ha alertat que caldrà repetir-les si no s’inscriuen prou titulats en aquests estudis. \nTot i que en un començament el departament havia ofert fins a 223 places, finalment només se n’han cobert cent, quaranta-vuit de matemàtiques, trenta-sis de català i setze de castellà. ",
"a2": "L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb la contractació de vuit-cents professors més el curs vinent, segons ha dit el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN. \nSegons el que ha especificat, es finançarà gràcies al pressupost de contingència del Departament de Presidència, perquè la pròrroga del pressupost no ha permès contractar-ne amb més partides. \nTambé ha explicat que la manca de tres-cents professors de català, castellà i matemàtiques s'haurà de solucionar amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins, però ha alertat que caldrà repetir-les si no s’inscriuen prou titulats en aquests estudis. \nD’aquesta manera, se solucionaran les necessitats d’escolarització, però no pas altres com la modificació de ràtios ",
"a3": "L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb la contractació de vuit-cents professors més el curs vinent, segons que dit el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN.\nTambé ha explicat que la manca de tres-cents professors de català, castellà i matemàtiques s'haurà de solucionar amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins, però ha alertat que caldrà repetir-les si no s’inscriuen prou titulats en aquests estudis.\nPrecisament, l’increment de població escolar i la demanda de places públiques, que ha fet mantenir oberts més grups dels previstos inicialment, fa pensar que s’hauran de mantenir les mesures excepcionals de la borsa, si bé és cert que les dades de matriculació i la composició de l’oferta final d’escola pública encara no són definitives.\nAmb aquestes dades, la borsa de docents ha arribat a una xifra rècord d’inscrits, tenint en compte que no s’han convocat places per a totes les especialitats ni en tots els territoris."
},
"extreme": {
"a1": "El conseller d’Ensenyament afirma que es contractaran vuit-cents professors el curs vinent a conseqüència de l'augment de la població escolar.",
"a2": "El Departament d'Educació enfortirà la plantilla amb 800 mestres de cara al nou curs escolar. ",
"a3": "Ensenyament contractarà 800 mestres per al curs vinent per a fer front a la creixent demanda d'escola pública."
}
} |
2,166 | Els pescadors alerten que a la zona on s'han concedit les llicències hi ha poc corall i que són "víctimes" d'una mala gestió | El sector afirma que no és cert que la població de l'espècie estigui en perill i asseguren que respectaran l'àrea de veda com "sempre" han fet | Els pescadors asseguren que el tram de la Costa Brava des de Begur (Baix Empordà) fins a Arenys de Mar (Maresme) on l'Estat ha concedit 12 llicències no té prou corall per a tots però diuen que respectaran l'àrea de veda que s'ha establert des de Begur fins a la frontera francesa com "sempre" han fet.
El president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, afirma que la zona on s'han donat els permisos és petita però que, a més, pràcticament no hi ha roques i que, per tant, hi ha poca proliferació d'aquesta espècie.
Per això, diu, en realitat de les llicències atorgades, probablement només un parell de pescadors hi acabin treballant perquè ells mateixos es "regulen" i saben quan "no hi ha feina per a tothom".
Baeza assegura que no és cert que l'espècie estigui en perill d'extinció sinó que el sector és "víctima" de la mala gestió que "durant anys han fet les administracions".
"En els últims trenta anys s'han anat reduint les zones on podíem pescar però no la quantitat", insisteix.
Les dotze llicències que l'Estat ha concedit per extreure corall des del sud de la Costa Brava fins al nord del Maresme continuen generant controvèrsia.
Aquest dimarts el ple del Senat va abordar aquest afer després que ERC interpel·lés directament a la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, que va justificar els permisos emparant-se en criteris científics.
Però des de fa setmanes la Generalitat i diversos sectors ecologistes alerten del perill de permetre pescar en aquesta zona just al límit de l'àrea entre Begur i la frontera francesa on el Govern català ha establert una veda de deu anys en aigües interiors, que l'Estat ha estès a les aigües exteriors, que són de la seva competència, amb l'objectiu de preservar les poblacions d'aquesta espècie que, asseguren, estan en greu perill.
Els pescadors del sector, però, discrepen.
El president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, assegura que la zona on se'ls han concedit els permisos no només és petita en extensió sinó que, a més, hi ha poc corall.
De fet, diu, el fons marí és "pràcticament un arenal" i hi ha poques roques on pugui proliferar l'espècie.
Per això, insisteix, "de fet, dotze llicències són moltes per una àrea com aquesta".
En aquest sentit, diu que el sector es "regula" i que, molt probablement, d'aquests dotze només un parell acabaran treballant a la zona.
Conscients, diu, que "saben quan no hi ha feina per a tothom".
Baeza assegura que els pescadors professionals no se saltaran la veda a la zona protegida perquè "sempre han respectat els límits".
Recorda, però, que la responsabilitat de controlar les infraccions recau en les administracions.
En aquest sentit, assegura que el sector és "víctima" d'anys de mala gestió que "ara volen resoldre amb aquesta moratòria".
Per Baeza, el problema no és l'estat de la població d'aquesta espècie.
De fet, insisteix, "és fals que estigui en perill d'extinció".
El problema rau, al seu entendre, en el fet que durant els darrers 30 o 40 anys, la Generalitat ha anat reduint els àmbits on els professionals podien pescar i això ha provocat una sobreexplotació d'aquestes zones.
Una situació agreujada, remarca, per l'activitat dels "furtius".
"Ens han anat arraconant i no han controlat els furtius, que pesquen a profunditats inferiors als 40 metres", insisteix.
En aquest sentit, diu que l'espècie no només no està en greu perill sinó que, a més, les zones on des de fa temps no poden pescar "tenen corall en abundància".
"Cal tenir en compte que en gairebé un 50% de la zona corallera de la Costa Brava no es pot pescar.
Al Cap de Creus, per exemple, només deixen fer-ho en un 40% de la superfície i allà hi ha molt de corall", remarca.
Baeza afirma que una mostra més de la mala gestió de l'administració és el fet que durant les últimes tres dècades s'han reduït els espais on poden pescar però que, en canvi, s'han mantingut les quantitats i les talles.
"Això és incomprensible", insisteix.
Per tot plegat, demanen una nova normativa que "estigui dirigida a aconseguir una pesca sostenible" i que no es dediqui a "tractar d'anar-nos eliminant".
"El corall és un recurs pesquer i des de fa temps se'ns presenta com uns delinqüents", afegeix.
Un nou estudi
També proposen a la Generalitat assumir els costos d'un nou estudi perquè consideren que el que van realitzar diversos científics i en el qual s'ha basat la moratòria no es correspon amb la realitat.
"L'informe s'ha fet basant-se en els decomisos de corall dels furtius per justificar la mesura però no s'ha fet amb dades de la pesca professional perquè no n'hi ha", remarca.
Representants del sector s'han reunit aquest dimecres amb membres de Ciutadans (C's) al Parlament de Catalunya per expressar-los el seu malestar i la seva situació. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’Estat dóna 12 llicències per a capturar corall a la Costa Brava, però els pescadors creuen que no n’hi ha prou per a tothom. El president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya creu que la zona dels permisos és molt reduïda, quasi no hi ha roques perquè el corall pugui créixer.",
"a2": "L’Estat ha concedit 12 llicències de pesca de corall al tram entre Begur i Arenys de Mar. Els pescadors lamenten que la zona és petita i pràcticament buida de corall, de manera que hauran d’autoregular-se. Denuncien que és fals que l’espècie estigui en perill i demanen a l’administració una nova normativa que reguli la seva pesca de manera més sostenible.",
"a3": "Les llicències atorgades pel Ministeri ha caigut malament als pescadors de la zona, que esperaven que la moratòria a l’extracció de corall fixada en aigües interiors s’apliqués a totes les aigües exteriors de competència estatal. Però no ha estat així, i Joaquin Baeza assegura que la zona on s'han concedit els permisos és petita i hi ha poc corall."
},
"extractive": {
"a1": "Els pescadors asseguren que el tram de la Costa Brava des de Begur (Baix Empordà) fins a Arenys de Mar (Maresme) on l'Estat ha concedit 12 llicències no té prou corall per a tothom, però diuen que respectaran l'àrea de veda que s'ha establert des de Begur fins a la frontera francesa com \"sempre\" han fet. \nEl president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, afirma que la zona on s'han donat els permisos és petita però que, a més, pràcticament no hi ha roques i que, per tant, hi ha poca proliferació d'aquesta espècie. \nBaeza assegura que no és cert que l'espècie estigui en perill d'extinció, sinó que el sector és \"víctima\" de la mala gestió que \"durant anys han fet les administracions\". \nAquest dimarts el ple del Senat va abordar aquest afer després que ERC interpel·lés directament la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, que va justificar els permisos emparant-se en criteris científics. ",
"a2": "Els pescadors asseguren que el tram de la Costa Brava des de Begur (Baix Empordà) fins a Arenys de Mar (Maresme) on l'Estat ha concedit 12 llicències no té prou corall per a tothom, però diuen que respectaran l'àrea de veda que s'ha establert des de Begur fins a la frontera francesa com \"sempre\" han fet.\nEl president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, afirma que la zona on s'han donat els permisos és petita però que, a més, pràcticament no hi ha roques i que, per tant, hi ha poca proliferació d'aquesta espècie.\nEl problema rau, al seu entendre, en el fet que durant els darrers 30 o 40 anys, la Generalitat ha anat reduint els àmbits on els professionals podien pescar, i això ha provocat una sobreexplotació d'aquestes zones. \nPer tot plegat, demanen una nova normativa que \"estigui dirigida a aconseguir una pesca sostenible\" i que no es dediqui a \"tractar d'anar-nos eliminant\". ",
"a3": "El president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, afirma que la zona on s'han donat els permisos és petita però que, a més, pràcticament no hi ha roques i que, per tant, hi ha poca proliferació d'aquesta espècie.\nBaeza assegura que no és cert que l'espècie estigui en perill d'extinció, sinó que el sector és \"víctima\" de la mala gestió que \"durant anys han fet les administracions\".\nPerò des de fa setmanes la Generalitat i diversos sectors ecologistes alerten del perill de permetre pescar en aquesta zona just al límit de l'àrea entre Begur i la frontera francesa on el Govern català ha establert una veda de deu anys en aigües interiors, que l'Estat ha estès a les aigües exteriors, que són de la seva competència, amb l'objectiu de preservar les poblacions d'aquesta espècie que, asseguren, estan en greu perill.\nEl president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, assegura que la zona on se'ls han concedit els permisos no només és petita en extensió sinó que, a més, hi ha poc corall."
},
"extreme": {
"a1": "L'Estat atorga 12 llicències per a pescar corall a la Costa Brava, però els pescadors asseguren que no n'hi ha.",
"a2": "Els pescadors de corall de la Costa Brava reclamen una nova gestió de les zones i les llicències.",
"a3": "L'Estat ha atorgat 12 llicències per a l'extracció en una zona de la Costa Brava on hi ha poc corall."
}
} |
2,546 | Lyona i David Fernàndez reinterpreten la llegenda de Sant Jordi en clau feminista i assembleària en un llibre il·lustrat | L'heroi es converteix en heroïna a 'La revolta de Santa Jordina', un text ple de referències al procés i a l'1-O | El llibre il·lustrat 'La revolta de Santa Jordina' (Amsterdam) proposa una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi amb una visió feminista i assembleària.
La il·lustradora Lyona i el periodista David Fernàndez han ideat una versió actualitzada amb referències a la situació política de Catalunya i l'1-O com a rerefons.
La protagonista, aquesta vegada, és una dona.
"És bastant necessari reconstruir la ficció des d'un punt de vista més feminista.
Ja n'hi ha prou que les dones siguin simplement un objecte a desitjar, aconseguir o defensar", diu a l'ACN l'autora de les il·lustracions, Lyona.
Fernàndez explica que el carril central del llibre és una "història llegida amb perspectiva de gènere i feminista".
Santa Jordina, juntament amb un poble mobilitzat en assembles i manifestacions davant la repressió del rei i el drac, aconsegueix derrotar els malvats.
La idea original va ser de la productora Alguna Pregunta basada en el format 'Dibuixacontes' de 'Betevé'.
En aquella ocasió, Lyona va dibuixar Santa Jordina i Estel Solé va fer-ne la reescriptura, que va narrar el periodista David Fernàndez.
Per al conte editat per Amsterdam, la reescriptura del conte la va fer el mateix Fernàndez, que va donar-li el seu punt de vista a la història.
El llibre mostra una Jordina "republicana, feminista, ànima lliure i consciència crítica" que mobilitzarà tot un poble contra el rei tirà i el Drac Mercat.
Montblanc ha votat i ha decidit que no volen viure més sota les ordres d'un rei tirà, però el monarca no pensa abandonar els privilegis i demana reforços al Drac Mercat, que ve al seu rescat.
La Jordina serà la primera a rebel·lar-s'hi i el poble es mobilitzarà perquè saben que només se'n sortiran si actuen junts i alhora.
Fernàndez explica que el llibre "capgira la història, i en comptes de posar la masculinitat salvadora" s'opta per "la figura d'una noia valenta".
Segons assenyala, ha estat un exercici interessant de revisar també altres tòpics com "la seguretat que dona el rei com un principi d'autoritarisme més que d'autoritat o aquesta figura tan de moda en temps de populismes que algú vindrà i ens salvarà, i no, s'ha de fer entre tots", afegeix.
L'obra posa en valor allò que és comú perquè quan algú ho pren tot a la gent, "hi ha la possibilitat de perdre béns comuns siguin hospitals, escoles o biblioteques".
Fernàndez ha definit a la protagonista, Santa Jordina, com "una entre tantes però sense tantes seria impossible la una i sense milers d'unes seria impossible un nosaltres col·lectiu que és el que permet canviar les coses".
"Per primer vegada, que la dona no sigui la princesa que han de salvar, sinó que sigui la que se salva ella mateixa", apunta Lyona.
La voluntat del llibre sobretot és que el llegeixin conjuntament pares, mares, fills i filles.
"És un llibre per compartir i és curiós perquè en cada mirada adulta o petita hi ha mirades diferents".
L'escriptor del llibre apunta que tots els nens saben què va passar l'1 d'octubre i tenen la seva pròpia mirada i que "una de les altres lliçons del feminisme és aquest conte evita el fet violent.
Una república és un lloc on ningú es menja ningú i el país és de tots pensin el que pensin".
En aquesta línia, el llibre està ple de referències actuals com l'article 155, el referèndum, o la república.
Al final, però, la llegenda "és la mateixa i està tractada amb molt d'humor".
Els autors
David Fernàndez (Barcelona, 1974) és periodista de 'La Directa', cooperativista i activista social.
Està afiliat al sindicat IAC.
Ha escrit 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial'; 'Cop de CUP', conjuntament amb Julià de Jòdar; 'Foc a la barraca' i 'August Gil Matamala', conjuntament amb Anna Gabriel.
Recentment ha coordinat amb Àlex Romaguera 'Llums i taquígrafs.
Atles de la corrupció als Països Catalans'.
Entre el 2012 i el 2015 va ser portaveu de la CUP Alternativa d'Esquerres al Parlament.
Marta Puig (Esperreguera, 1979), més coneguda com a Lyona, és dissenyadora gràfica i realitzadora.
S'ha fet popular pels videoclips realitzats per a grups com Love of Lesbian, Amaral, Lori Meyers, Mishima, entre d'altres.
'Jo mataré monstres per tu' va ser el seu primer àlbum il·lustrat, un conte de Santi Balmes del qual se n'han fet més de vint edicions.
També ha il·lustrat 'Mis primeros, primeros besos' i 'La vida es corta y luego te mueres'.
Fernàndez ha destacat la feina en equip amb la Lyona.
"Ha estat una simbiosi i ens ho hem passat molt bé", afegeix.
"I això és un aprenentatge més del feminisme i és que no hi ha grans lideratges, és un llibre compartit i fet entre dos". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El llibre \"La revolta de Santa Jordina\" presenta una versió feminista i republicana amb una protagonista d’ànima lliure i amb consciència crítica de la llegenda de Sant Jordi. Lyona i David Fernàndez han creat una versió inspirada en Catalunya i amb l’1-O. La Jordina, juntament amb el poble, derrota el malvat, tot i la repressió del rei i el drac.",
"a2": "\"La revolta de Santa Jordina\", escrit per David Fernández i il·lustrat per Lyona, inverteix la història convencional de Sant Jordi emmarcant-la dins dels fets de l’1-0 amb una mirada feminista. La protagonista es rebel·larà amb el poble contra el rei tirà i el Drac Mercat perquè no volen acatar el resultat del referèndum que acabarà amb els seus privilegis. ",
"a3": "Lyona i David Fernàndez revolucionen la llegenda de Sant Jordi amb la publicació de \"La revolta de Santa Jordina \", sense cavallers ni princeses. La història va més enllà d’una simple feminització de la llegenda. Es dedica a trencar estereotipos, on Santa Jordina no és una heroïna típica, més aviat una antiheroïna i és el poble que salva el poble."
},
"extractive": {
"a1": "El llibre il·lustrat \"La revolta de Santa Jordina\" (Amsterdam) proposa una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi amb una visió feminista i assembleària.\nLa il·lustradora Lyona i el periodista David Fernàndez han ideat una versió actualitzada amb referències a la situació política de Catalunya i l'1-O com a rerefons. \nSanta Jordina, juntament amb un poble mobilitzat en assembles i manifestacions davant la repressió del rei i el drac, aconsegueix derrotar els malvats.\nEl llibre mostra una Jordina \"republicana, feminista, ànima lliure i consciència crítica\" que mobilitzarà tot un poble contra el rei tirà i el Drac Mercat.",
"a2": "El llibre il·lustrat \"La revolta de Santa Jordina\" (Amsterdam) proposa una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi amb una visió feminista i assembleària. \nLa il·lustradora Lyona i el periodista David Fernàndez han ideat una versió actualitzada amb referències a la situació política de Catalunya i l'1-O com a rerefons. \nMontblanc ha votat i ha decidit que no volen viure més sota les ordres d'un rei tirà, però el monarca no pensa abandonar els privilegis i demana reforços al Drac Mercat, que ve al seu rescat. \nLa Jordina serà la primera a rebel·lar-s'hi i el poble es mobilitzarà perquè saben que només se'n sortiran si actuen junts i alhora. ",
"a3": "El llibre il·lustrat \"La revolta de Santa Jordina\" (Amsterdam) proposa una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi amb una visió feminista i assembleària.\nPer al conte editat per Amsterdam, la reescriptura del conte la va fer el mateix Fernàndez, que va donar-li el seu punt de vista a la història.\nFernàndez explica que el llibre \"capgira la història, i en comptes de posar la masculinitat salvadora\" s'opta per \"la figura d'una noia valenta\".\nSegons assenyala, ha estat un exercici interessant de revisar també altres tòpics com \"la seguretat que dóna el rei com un principi d'autoritarisme més que d'autoritat o aquesta figura tan de moda en temps de populismes que algú vindrà i ens salvarà, i no, s'ha de fer entre tots\", afegeix."
},
"extreme": {
"a1": "\"La revolta de Santa Jordina\" és un llibre il·lustrat que explica la llegenda de Sant Jordi des d’una perspectiva feminista.",
"a2": "\"La revolta de Santa Jordina\", una revisió de la llegenda de Sant Jordi actual i amb perspectiva de gènere. ",
"a3": "Lyona i David Fernàndez revolucionen la llegenda de Sant Jordi amb la publicació de \"La revolta de Santa Jordina\"."
}
} |
114 | Nou rècord de desplaçats per les guerres i la violència al món: 41,3 milions | Els desastres naturals van obligar 17,4 milions de persones a abandonar les seves llars el 2018 | La xifra de persones que s’han vist obligades a abandonar les seves cases sense creuar les fronteres dels seus països va aconseguir el 2018 una nova xifra rècord, 41,3 milions de persones, la majoria de les quals estan concentrades a l’Àfrica Subsahariana, on més van augmentar, i al Llevant i al Nord d’Àfrica, amb l’excepció de Colòmbia, el segon país amb més desplaçats interns del món.
Així es desprèn de l’últim Informe Global sobre Desplaçament Intern publicat pel Centre d’Observació del Desplaçament Intern (IDMC) de l’ONG Consell Noruec per als Refugiats (NRC).
La representa dues terceres parts més que el nombre total de refugiats que hi ha al món (25,4 milions a finals del 2017).
En total, l’IDMC va registrar 10,8 milions de nous desplaçaments en relació amb guerres i violència durant el 2018 motivats principalment pels conflictes continuats a la República Democràtica del Congo (RDC) i Síria, l’augment de les tensions intercomunitarias a Etiòpia, el Camerun i la regió del Cinturó Mitjà de Nigèria, segons l’informe.
Dels 41,3 milions de desplaçats interns a nivell mundial, dues terceres parts, o el que és el mateix, 30,9 milions, viuen en deu països: Síria, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Somàlia, l’Afganistan, el Iemen, Nigèria, Etiòpia, el Sudan i l’Iraq.
‘L’informe d’aquest any és un trist recordatori de la recurrència del desplaçament i de la gravetat i urgència de les necessitats dels desplaçats interns’, ha subratllat la directora de l’IDMC, Alexandra Bilak.
‘Molts dels mateixos factors que van força la gent a fugir de les seves cases ara els impedeixen tornar o trobar solucions en els llocs on s’han instal·lat’, ha lamentat.
Molts dels desplaçats interns que van intentar tornar a l’Iraq, Nigèria i Síria es van trobar amb les seves cases destruïdes, infraestructures devastades i manca de serveis bàsics.
Àfrica Subsahariana va ser la regió que més desplaçats interns va registrar, amb 7,4 milions.
En total, en acabar l’any, hi havia 16,5 milions de desplaçats a la regió, que ‘acull alguns de les crisis de desplaçament més aferrissades del món’, segons Bilak.
‘Conflictes emergents i els efectes del canvi climàtic van forçar més milions de persones a fugir l’any passat, però moltes d’aquestes crisis són passades per alt i reben pocs fons’, ha denunciat.
Etiòpia va ser el país que més nous desplaçats interns va registrar el 2018, 2,9 milions, motivats per conflictes entorn de recursos i per violència intercomunitaria, una xifra que suposa quatre vegades més la registrada el 2017.
Somàlia també va registrar el nombre més alt de nous desplaçaments en una dècada, 578.000.
A Llevant i el Nord d’Àfrica hi havia a finals del 2018 11 milions de desplaçats interns, mentre que al llarg de l’any es van produir 2,1 milions de nous desplaçats principalment a Síria, el Iemen i Líbia.
A més, milions de persones que ja estaven desplaçades en aquesta regió no van poder tornar a les seves cases per motius de seguretat, perquè els seus habitatges i infraestructures estan destruïdes i per la falta de serveis bàsics i mitjans de vida.
Fora d’aquestes dues regions, només Colòmbia té un nombre considerable de desplaçats interns.
El país encara té dins de les seves fronteres 3,8 milions de desplaçats.
Malgrat l’acord de pau entre el govern i la principal guerrilla del país, les FARC, els enfrontaments amb altres grups armats van provocar el 2018 145.000 nous desplaçats, la qual cosa suposa un augment pel que fa a l’any anterior.
La violència criminal i de carrer va provocar també nous desplaçats al Triangle Nord de Centreamèrica.
Segons l’estudi, més de 240.000 persones es van veure desplaçades a El Salvador, mentre que a Hondures es van comptabilitzar 950 però es creu que aquesta no és la xifra real.
Pel que fa a Guatemala, no va ser possible formular una estimació fiable.
A Mèxic, la violència relacionada amb els càrtels de la droga va provocar 11.000 nous desplaçats. | [
"món"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’estudi de l’IDMC afirma que 41,3 milions de persones, la majoria de l’Àfrica Subsahariana, han abandonat la seva llar i s’han vist obligades a travessar la frontera. D’aquesta xifra, 10,8 milions són desplaçats per guerres i violència, com els conflictes del Congo o Síria. Alexandra Bilak afirma que l’informe és desolador i un exemple de la gravetat de la situació.",
"a2": "L’informe de l’ONG Consell Noruec per als Refugiats revela que la xifra global de desplaçats interns s’ha elevat fins als 41,3 milions de persones el 2018. Les zones que més acusen l’increment són l’Àfrica Subsahariana, el Llevant i el Nord d’Àfrica, i també Colòmbia. Els conflictes armats devasten cases i infraestructures i descoratgen la tornada dels desplaçats al seu territori.",
"a3": "El nombre de desplaçats interns es va elevar a 41,3 milions a tot el món l’any 2018, fet que suposa la xifra més alta mai registrada, segons un informe del Centre de Seguiment del Desplaçament Intern (IDMC). La majoria d’aquests desplaçaments interns va tenir el seu origen en conflictes, violència armada i desastres naturals."
},
"extractive": {
"a1": "La xifra de persones que s’han vist obligades a abandonar les seves cases sense creuar les fronteres dels seus països va aconseguir el 2018 una nova xifra rècord, 41,3 milions de persones, la majoria de les quals es concentra a l’Àfrica Subsahariana, on més van augmentar, i al Llevant i al Nord d’Àfrica, amb l’excepció de Colòmbia, el segon país amb més desplaçats interns del món. \nEn total, l’IDMC va registrar 10,8 milions de nous desplaçamentsamb relació a guerres i violència durant el 2018 motivats principalment pels conflictes continuats a la República Democràtica del Congo (RDC) i Síria, l’augment de les tensions intercomunitarias a Etiòpia, el Camerun i la regió del Cinturó Mitjà de Nigèria, segons l’informe.\n\"Conflictes emergents i els efectes del canvi climàtic van forçar més milions de persones a fugir l’any passat, però moltes d’aquestes crisis es passen per alt i reben pocs fons\", ha denunciat. \n\"L’informe d’aquest any és un trist recordatori de la recurrència del desplaçament i de la gravetat i urgència de les necessitats dels desplaçats interns\", ha subratllat la directora de l’IDMC, Alexandra Bilak.",
"a2": "La xifra de persones que s’han vist obligades a abandonar les seves cases sense creuar les fronteres dels seus països va aconseguir el 2018 una nova xifra rècord, 41,3 milions de persones, la majoria de les quals es concentra a l’Àfrica Subsahariana, on més van augmentar, i al Llevant i al Nord d’Àfrica, amb l’excepció de Colòmbia, el segon país amb més desplaçats interns del món. \nAixí es desprèn de l’últim Informe Global sobre Desplaçament Intern publicat pel Centre d’Observació del Desplaçament Intern (IDMC) de l’ONG Consell Noruec per als Refugiats (NRC). \nEn total, l’IDMC va registrar 10,8 milions de nous desplaçaments amb relació a guerres i violència durant el 2018 motivats principalment pels conflictes continuats a la República Democràtica del Congo (RDC) i Síria, l’augment de les tensions intercomunitàries a Etiòpia, el Camerun i la regió del Cinturó Mitjà de Nigèria, segons l’informe. \nEtiòpia va ser el país que més nous desplaçats interns va registrar el 2018, 2,9 milions, motivats per conflictes relacionats amb recursos i violència intercomunitària, una xifra que suposa quatre vegades més la registrada el 2017. ",
"a3": "La xifra de persones que s’han vist obligades a abandonar les seves cases sense creuar les fronteres dels seus països va aconseguir el 2018 una nova xifra rècord, 41,3 milions de persones, la majoria de les quals es concentra a l’Àfrica Subsahariana, on més van augmentar, i al Llevant i al Nord d’Àfrica, amb l’excepció de Colòmbia, el segon país amb més desplaçats interns del món.\nEn total, l’IDMC va registrar 10,8 milions de nous desplaçaments amb relació a guerres i violència durant el 2018 motivats principalment pels conflictes continuats a la República Democràtica del Congo (RDC) i Síria, l’augment de les tensions intercomunitarias a Etiòpia, el Camerun i la regió del Cinturó Mitjà de Nigèria, segons l’informe.\nEtiòpia va ser el país que més nous desplaçats interns va registrar el 2018, 2,9 milions, motivats per conflictes relacionats amb recursos i violència intercomunitaria, una xifra que suposa quatre vegades més la registrada el 2017.\nA Llevant i el Nord d’Àfrica, hi havia a finals del 2018 11 milions de desplaçats interns, mentre que al llarg de l’any es van produir 2,1 milions de nous desplaçats, principalment a Síria, el Iemen i Líbia."
},
"extreme": {
"a1": "L’IDMC conclou que, el 2018, 41,3 milions de persones han abandonat les seves cases i han passat la frontera.",
"a2": "L’Àfrica lidera l’increment mundial de desplaçats interns i la xifra global supera els 41 milions per primer cop.",
"a3": "El 2018 ha batut el rècord de desplaçats interns, elevat a 41,3 milions de persones forçades a deixar casa seva."
}
} |
1,462 | Tous insinua que pot haver-hi motius polítics en la denúncia pel farciment de les joies | Col·legi de joiers i associacions de marques espanyoles donen suport a la companyia joiera manresana | La vicepresidenta corporativa de la firma manresana Tous, Rosa Tous, ha assegurat aquest dijous que la tecnologia que la companyia utilitza per fabricar les seves joies és "completament legal" i fa més de 25 anys que la fan servir per aconseguir les peces de gran volum i lleugeres alhora.
Tous està sent investigada per l'Audiència Nacional per aquest motiu.
En una entrevista a Antena3, ha dit respecte a la presumpta estafa denunciada per l'associació de consumidors i joiers Consujoya, que el seu procés de fabricació és "molt tècnic i que requereix de moltíssima tecnologia", i que de vegades la legislació no avança al mateix ritme que els avenços en R+d de les empreses.
Tous ha assegurat que estan dolguts per l'acusació d'estafa i, sobre què hi ha al darrere de la denúncia, ha assegurat que els seus equips ho estan investigant, a més d'afegir que "estem col·laborant especialment per aclarir la situació i què hi ha darrere de tot això".
Al preguntar-li si hi pot haver intenció política en la denúncia, Tous ha dit que "és casualitat que després d'una batalla -la de boicot als seus productes- comencem a lliurar-ne una altra".
Tous ha volgut puntualitzar que aquesta situació els afecta més perquè toca l'essència dels seus valors com són "l'honradesa, la transparència i la legalitat".
"Lluitarem per demostrar als nostres consumidors que Tous és completament legal", ha destacat, a més d'assegurar, textualment, que estan tranquils perquè han fet sempre bé les coses i tenen un respecte increïble a l'ofici de joiers.
El Col·legi de Joiers de Catalunya expressa la seva "total confiança" en les joies de Tous
El Col·legi de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) ha manifestat la seva "total confiança" en la professionalitat, experiència i qualitat de les joies de Tous.
En un comunicat emès aquest dijous, el col·legi ha sostingut que té constància que Tous, a través d'un laboratori oficial, realitza l'anàlisi i posterior marcat de la seva producció, denominat tècnicament contrast oficial de metalls.
Ha recordat que els laboratoris oficials estan subjectes a auditories per part de l'administració pública, i que estan acreditats per la certificació ISO 17025.
"El contrast oficial aplicat per aquests laboratoris espanyols és una garantia per al consumidor que la part metàl·lica compleix amb les pureses de metalls preciosos contemplades per la llei", ha assegurat.
El col·legi ha explicat que la tècnica electroforming és utilitzada per empreses nacionals i internacionals per a la fabricació de peces de joieria i que aquest procés és presentat obertament per les firmes que el fan servir, "com és el cas de l'empresa Tous".
Andema "confia plenament" en les bones pràctiques de Tous
Per la seva part, l'Associació per a la Defensa de la Marca (Andema) ha afirmat aquest dijous que "confia plenament" en les bones pràctiques de Tous, denunciada recentment per una presumpta estafa per vendre joies sense farciment metàl·lic.
Andema, a la qual pertany Tous, ha defensat la presumpció d'innocència de la marca i ha lamentat el "dany reputacional" que poden provocar els últims esdeveniments, segons un comunicat aquest dijous.
L'associació espera que aquesta situació es resolgui com més aviat millor perquè Tous continuï "amb el prestigi que ha forjat durant anys d'esforç, innovació i creació d'ocupació".
L'Associació de Marques Renombrades Espanyoles defensa el "bon fer" de Tous
L'Associació de Marques Renombrades Espanyoles ha confiat aquest dijous en el "bon fer" de Tous i en el seu compliment de la legislació vigent en matèria de joieria, després que la firma hagi estat denunciada per una presumpta estafa per l'associació de consumidors i joiers Consujoya, que sosté que la firma ven joies amb farcits no metàl·lics.
En un comunicat, l'associació ha lamentat el dany reputacional que està patint Tous, "motor de desenvolupament econòmic i social del seu entorn, compromesa amb la creativitat i la innovació i pionera en l'ús de noves tècniques per al disseny de joies", en al·lusió a l'electroforming.
L'electroforming, una tecnologia que Tous defensa que és legal i que va començar a utilitzar en joieria el 1996, consisteix a incorporar a la joia nuclis no metàl·lics que ajudin a donar estabilitat a la peça, mantenint sempre la primera llei i certificant. | [
"investigació"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Tous està sent investigada per l’Audiència Nacional per utilitzar tecnologia il·legal per a la fabricació de les joies. Rosa Tous assegura que els seus processos són totalment legals i creu que pot haver-hi un motiu polític en l’acusació. El Col·legi de Joiers de Catalunya expressa el seu suport i total confiança a la marca.",
"a2": "Entrevistada per Antena3, la vicepresidenta Rosa Tous ha reivindicat que el controvertit electroforming és una tecnologia legal emprada a joieria per a estabilitzar peces de gran volum. Ho fa en defensa de la denúncia per estafa interposada per l’associació Consujoya. El Col·legi de Joiers i l’associació Andema ja han manifestat plena confiança en les joies de la firma Tous.",
"a3": "El JORGC va sortir a la defensa de la companyia manresana Tous, acusada per l'associació de consumidors i joiers Consujoya, d'introduir material fraudulent a les seves joies. En un comunicat fet públic, el col·legi assegura que \"té constància\" que Tous \"realitza l'anàlisi i posterior marcatge de la seva producció, denominat tècnicament contrast oficial de metalls, a través d'un laboratori oficial\"."
},
"extractive": {
"a1": "La vicepresidenta corporativa de la firma manresana Tous, Rosa Tous, ha assegurat aquest dijous que la tecnologia que la companyia utilitza per a fabricar les seves joies és \"completament legal\" i fa més de 25 anys que la fan servir per a aconseguir les peces de gran volum i lleugeres alhora. \nTous ha assegurat que estan dolguts per l'acusació d'estafa i, sobre què hi ha al darrere de la denúncia, ha assegurat que els seus equips ho estan investigant, a més d'afegir que \"estem col·laborant especialment per a aclarir la situació i què hi ha darrere de tot això\". \nEn preguntar-li si hi pot haver intenció política en la denúncia, Tous ha dit que \"és casualitat que després d'una batalla i -la de boicot als seus productes- comencem a lliurar-ne una altra\". \nEl Col·legi de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) ha manifestat la seva \"total confiança\" en la professionalitat, experiència i qualitat de les joies de Tous.",
"a2": "La vicepresidenta corporativa de la firma manresana Tous, Rosa Tous, ha assegurat aquest dijous que la tecnologia que la companyia utilitza per a fabricar les seves joies és \"completament legal\" i fa més de 25 anys que la fan servir per a aconseguir les peces de gran volum i lleugeres alhora. \nEn una entrevista a Antena3, ha dit respecte a la presumpta estafa denunciada per l'associació de consumidors i joiers Consujoya, que el seu procés de fabricació és \"molt tècnic i que requereix moltíssima tecnologia\", i que de vegades la legislació no avança al mateix ritme que els avenços en R+d de les empreses. \nEn un comunicat emès aquest dijous, el col·legi ha sostingut que té constància que Tous, a través d'un laboratori oficial, realitza l'anàlisi i posterior marcat de la seva producció, denominat tècnicament contrast oficial de metalls. \nEl col·legi ha explicat que la tècnica electroforming és utilitzada per empreses nacionals i internacionals per a la fabricació de peces de joieria i que aquest procés és presentat obertament per les firmes que el fan servir, \"com és el cas de l'empresa Tous\".",
"a3": "En una entrevista a Antena3, ha dit respecte a la presumpta estafa denunciada per l'associació de consumidors i joiers Consujoya, que el seu procés de fabricació és \"molt tècnic i que requereix moltíssima tecnologia\", i que de vegades la legislació no avança al mateix ritme que els avenços en R+d de les empreses.\nEl col·legi ha explicat que la tècnica electroforming és utilitzada per empreses nacionals i internacionals per a la fabricació de peces de joieria i que aquest procés és presentat obertament per les firmes que el fan servir, \"com és el cas de l'empresa Tous\".\nPer la seva part, l'Associació per a la Defensa de la Marca (Andema) ha afirmat aquest dijous que \"confia plenament\" en les bones pràctiques de Tous, denunciada recentment per una presumpta estafa per vendre joies sense farciment metàl·lic.\nL'Associació de Marques Renombrades Espanyoles ha confiat aquest dijous en el \"bon fer\" de Tous i en el seu compliment de la legislació vigent en matèria de joieria, després que la firma hagi estat denunciada per una presumpta estafa per l'associació de consumidors i joiers Consujoya, que sosté que la firma ven joies amb farcits no metàl·lics."
},
"extreme": {
"a1": "Tous està sent investigada per l'ús de tecnologia il·legal per a fabricar joies, fet que Rosa Tous desmenteix rotundament.",
"a2": "Tous defensa la legalitat de les seves joies i critica les maniobres que pretenen desprestigiar la marca.",
"a3": "El Col·legi de Joiers defensa la feina de Tous, així com la puresa dels seus materials."
}
} |
1,969 | Colau tornaria a guanyar les municipals però Trias i Bosch treuen millor nota | L'alcaldessa de Barcelona obté un 17,9% en intenció de vot, 2,3 punts més que al Baròmetre del desembre | ERC duplica resultats en relació a les municipals de fa un any i CiU segueix en caiguda al tercer lloc | Gairebé el 88% està a favor que Barcelona aculli refugiats | Els altres líders suspenen.
En tercera posició hi ha CiU, que es queda amb el 8,5% (seria un 7% per CDC, un 1,4% per CiU i l'0,1% per Unió), la xifra més baixa del baròmetre des del 1988 —a les eleccions de fa un any va tenir un 13,7%-.
Pel que fa al PSC, que no fa ni un mes que governa amb Colau, Jaume Collboni obté un 4,9 i, d'intenció de vot, baixa al 5,5% i queda per sota del 5,8% de les municipals.
Amb un 4,4%, C's es desploma a la meitat en relació al desembre —a les municipals va arribar al 6,7%-.
El PP baixaria a l'1,6% —va tenir un 5,3% als comicis-, però pateix l'efecte del vot no declarat.
La CUP repuntaria fins al 3,8%, tot i que a les eleccions va treure un 4,5%.
La "cupaire" María José Lecha obté un 4,5 de nota; Carina Mejías (C's), un 3,3, i Alberto Fernández Díaz (PP), un 3,1.
La meitat veu bona la gestió municipal però puja a tercer problema
El 52,5% considera la gestió de l'Ajuntament bona o molt bona, gairebé 10 punts més i és el millor resultat d'un govern municipal des del 2004, però els barcelonins ascendeixen la gestió política municipal com a tercer problema més greu a la ciutat.
Tots els primers problemes repunten a l'alça: l'atur i les condicions de treball és el més greu pel 24,6% i el segueixen els problemes socials (6,9%), la gestió política municipal (6,6%), el turisme (5,8%), la inseguretat (5,1%) i la circulació i el trànsit (5,1%).
Els que veuen la gestió de la Generalitat com a bona o molt bona es doblen i són el 50%, mentre que es disparen fins al 83,1% els que valoren com a dolenta o molt dolenta la del govern espanyol.
En relació a Catalunya, el problema més greu passa a ser l'encaix de Catalunya i Espanya (28,5%), seguit de l'atur i les condicions de treball (27,6%).
A Espanya són l'atur (27,5%), la corrupció i el frau (19,1%), els aspectes polítics (17,9%) i la gestió política estatal (9,8%).
Sobre l'evolució de l'economia, els enquestats ofereixen respostes una mica més positives, excepte de l'àmbit espanyol.
El Baròmetre també ha preguntat per la crisi dels refugiats.
El 87,8% es mostren a favor del fet que Barcelona aculli "persones que escapen de la guerra" i el 6,5%, en contra.
A més, el 54,4% afirma que la ciutat ha de fer un esforç per fer-ho, i el 38,8% creu que abans s'haurien de resoldre altres problemes que la ciutat té plantejats.
Valoracions del govern Colau i l'oposició
El baròmetre s'ha avançat un mes (hauria de ser al juny) per no coincidir amb les eleccions espanyoles del 26-J.
En declaracions als mitjans, el portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha defensat que amb el 5,5 de Trias es demostra que hi ha "un bon record" del seu mandat.
Pel que fa a la intenció de vot, ha assegurat que no els preocupa gens perquè falten tres anys per les eleccions, però ha dit que són conscients del fet que tenen un repte al davant, ja que encara no tenen candidat.
El líder d'ERC, Alfred Bosch, ha defensat que el baròmetre "valida" la seva aposta per construir una alternativa al govern Colau des de l'oposició, tot i que considera que no es pot conformar "amb l'aprovadet" que ell treu.
Alberto Fernández Díaz (PP) creu que Colau "ha passat de ser solució a ser un problema" perquè la gestió municipal és el tercer problema, i ha destacat el fet que el gruix de les enquestes s'han fet abans dels aldarulls de Gràcia pel desallotjament del "banc expropiat".
En un vídeo enviat als mitjans, la regidora de la CUP Maria Rovira ha assegurat que els resultats del Baròmetre "ratifiquen" el combat del seu partit contra les males condicions laborals, ja que els barcelonins consideren que l'atur i les condicions de treball són el primer problema a la ciutat.
Baròmetre de Barcelona de maig de 2016 | [
"ajuntament de barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "CiU, que es queda amb el 8,5%, el PSC baixa al 5,5%, Ciutadans cau amb un 4,4%, el PP baixa a l'1,6% i la CUP repunta amb un 3,8%. Els primers problemes que repunten són l’atur, les condicions de treball, els problemes socials, la gestió municipal, el turisme, la inseguretat i la circulació i el trànsit.",
"a2": "Segons el Baròmetre d’intenció de vot del maig, l’aldaldessa Ada Colau sortiria guanyadora, seguida d’ERC, que duplica resultats, i de CIU, que cau fins al 8,5%. El 52,5% troba que la gestió municipal és bona o molt bona, malgrat que aquesta ocupa el tercer lloc entre els principals problemes, per darrera de l’atur i els problemes socials.",
"a3": "Segons la intenció de vot recollida en el baròmetre semestral, un 17,9 % dels ciutadans donaria suport a BComú, 2,3 punts més respecte al desembre. La crescuda més significativa és d’Ada Colau, seguida de la dels republicans. Ara bé, quant a la valoració dels líders polítics, Trias i Bosch són els líders més ben posicionats, seguits d’Ada Colau."
},
"extractive": {
"a1": "En tercera posició hi ha CiU, que es queda amb el 8,5% (seria un 7% per CDC, un 1,4% per CiU i l'0,1% per Unió), la xifra més baixa del baròmetre des del 1988 —a les eleccions de fa un any va tenir un 13,7%—. \nPel que fa al PSC, que no fa ni un mes que governa amb Colau, Jaume Collboni obté un 4,9 i, d'intenció de vot, baixa al 5,5% i queda per sota del 5,8% de les municipals. \nLa CUP repuntaria fins al 3,8%, tot i que a les eleccions va treure un 4,5%. \nTots els primers problemes repunten a l'alça: l'atur i les condicions de treball és el més greu pel 24,6% i el segueixen els problemes socials (6,9%), la gestió política municipal (6,6%), el turisme (5,8%), la inseguretat (5,1%) i la circulació i el trànsit (5,1%). ",
"a2": "En tercera posició hi ha CiU, que es queda amb el 8,5% (seria un 7% per CDC, un 1,4% per CiU i l'0,1% per Unió), la xifra més baixa del baròmetre des del 1988 —a les eleccions de fa un any va tenir un 13,7%—. \nTots els primers problemes repunten a l'alça: l'atur i les condicions de treball és el més greu pel 24,6% i el segueixen els problemes socials (6,9%), la gestió política municipal (6,6%), el turisme (5,8%), la inseguretat (5,1%) i la circulació i el trànsit (5,1%). \nSobre l'evolució de l'economia, els enquestats ofereixen respostes una mica més positives, excepte de l'àmbit espanyol. \nEl 87,8% es mostra a favor del fet que Barcelona aculli \"persones que escapen de la guerra\", i el 6,5%, en contra.",
"a3": "En tercera posició hi ha CiU, que es queda amb el 8,5% (seria un 7% per CDC, un 1,4% per CiU i l'0,1% per Unió), la xifra més baixa del baròmetre des del 1988 —a les eleccions de fa un any va tenir un 13,7%—.\nPel que fa a la intenció de vot, ha assegurat que no els preocupa gens perquè falten tres anys per a les eleccions, però ha dit que són conscients del fet que tenen un repte al davant, ja que encara no tenen candidat.\nAlberto Fernández Díaz (PP) creu que Colau \"ha passat de ser solució a ser un problema\", perquè la gestió municipal és el tercer problema, i ha destacat el fet que el gruix de les enquestes s'ha fet abans dels aldarulls de Gràcia pel desallotjament del \"banc expropiat\".\nEn un vídeo enviat als mitjans, la regidora de la CUP Maria Rovira ha assegurat que els resultats del Baròmetre \"ratifiquen\" el combat del seu partit contra les males condicions laborals, ja que els barcelonins consideren que l'atur i les condicions de treball són el primer problema de la ciutat."
},
"extreme": {
"a1": "Colau guanya les eleccions i la CUP repunta amb un 3,8% i es destaquen els primers problemes que cal abordar.",
"a2": "Ada Colau revalidaria l’alcaldia d’una Barcelona preocupada per l’atur i que està molt a favor d’acollir refugiats.",
"a3": "Els ciutadans donarien suport a Ada Colau, tot i que Trias i Bosch la superen en valoracions dels ciutadans."
}
} |
1,605 | Una família de la Cerdanya recapta fons per investigar el càncer rabdomiosarcoma | El càncer del desenvolupament és una malaltia minoritària | A l'Estat només se'n detecten uns 40 casos a l'any amb un nivell de mortalitat del 80% | El matrimoni, que va perdre una filla de nou anys, ha aconseguit 50.000 euros per fer possible un projecte de Sant Joan de Déu de 400.000 euros | Una família de la Cerdanya ha aconseguit recaptar 50.000 euros a favor de la investigació del càncer rabdomiosarcoma.
Fa només una setmana que el matrimoni de Casanovas Abella aconseguia donar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona un primer xec de 50.000 euros per a la investigació del denominat càncer del desenvolupament.
Són els diners aconseguits mitjançant diferents iniciatives solidàries que s'han realitzat en els últims sis mesos a Puigcerdà, Arenys de Mar i Barcelona, i obtinguts també per donacions privades.
L'èxit de la iniciativa d'aquests pares, que van perdre una filla de nou anys afectada per aquesta malaltia, va més enllà encara; han aconseguit la implicació d'una coneguda fundació esportiva catalana que ha fet donació de 200.000 euros en quatre anys que serviran per a la investigació d'aquesta malaltia molt minoritària.
El projecte solidari s'ha canalitzat aquests mesos a través de l'Associació contra el Rabdomiosarcoma, fundada el mes de juny pels pares de la Cristina Casanovas Abella, que va morir el mes de setembre de 2013.
Una de les primeres accions realitzades, i que es manté, va ser la confecció de les polseres RabdoCors.
Les polseres les fan un seguit de mares dels fills que estaven en el mateix curs que la Cristina, que era alumne de tercer de primària de l'escola Vedruna de Puigcerdà.
Ara han ampliat el catàleg i venen polseres, coixinets, galetes i arracades, entre altres.
Aquests productes es troben a la venda en diferents establiments de Cerdanya i també d'altres punts de Catalunya.
A la causa també s'hi ha afegit iniciatives esportives en els últims mesos que donaven els fons recaptats a l'associació.
Sense anar més lluny, aquest dissabte dia 2 de gener, la cursa de Sant Silvestre de Puigcerdà ha donat els diners de les inscripcions.
I el conegut nedador puigcerdanenc, Pep Vivas i Elias, farà la travessa del Canal de la Mànega l'any 2017 i vendrà les seves braçades per donar els diners recaptats al projecte d'investigació.
El càncer rabdomiosarcoma és una malaltia minoritària.
A l'Estat només se'n detecten uns 40 casos a l'any amb un nivell de mortalitat del 80%.
La investigació i la recerca sobre el càncer de rabdomiosarcoma va quedar aturada l'any 2005.
Essent una malaltia tant minoritària i poc rendible per a les empreses farmacèutiques, es van suprimir els esforços econòmics, tècnics i humans en aquest sentit.
Un projecte d'investigació de 400.000 euros
Ara, els pares de la Cristina, a través de l'associació, han aconseguit impulsar la investigació d'aquest càncer.
És un projecte en el qual ja hi treballa l'hospital de Sant Joan de Déu.
Costa 200.000 euros i té una durada de quatre anys, pel que fa la investigació.
Pels assajos clínics són necessaris altres 200.000 euros, 50.000 dels quals han estat donats fa pocs dies.
L'Hospital de Sant Joan de Déu ha acceptat el repte i ja hi ha una persona contractada que està portant a terme la investigació en aquest camp.
Aquest treball pot convertir el centre mèdic en un referent mundial.
"No volem que ningú més torni a passar per la situació que hem viscut.
És aquesta la raó que ens motiva", explica el matrimoni Casanovas Abella.
La parella ha reconegut la seva "satisfacció" per la resposta obtinguda i ha aprofitat el moment per agrair a tothom, especialment a les mares voluntàries, l'acció solidària d'aquests mesos.
El primer objectiu s'ha complert i l'activitat de l'associació continua per recaptar els altres 150.000 euros que encara fan falta.
Foto de família:
Moment del lliurament del xec a Sant Joan de Déu.
(D'esquerra a dreta) Glòria García, responsable de grans donants de l'obra social de Sant Joan de Déu; el matrimoni Abella i Casanovas; el doctor Andrés Morales, oncòleg pediàtric, i el doctor Jaume Mora, cap de laboratori i oncologia.
A les altres dues fotos: el logotip de l'Associació i les polseres i braçalets que venen per a recaptar fons. | [
"investigació"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El rabdomiosarcoma és un tipus de càncer tan minoritari que s’havia quedat sense recursos per ser investigat. Ara, els pares d’una nena morta per la malaltia, han aconseguit impulsar un projecte a Sant Joan de Déu per continuar amb la recerca. A través d’una associació, han recaptat i donat els primers 50.000 euros gràcies a iniciatives solidàries i aportacions privades.",
"a2": "La família Abella, fundadors de l’associació, ja ha entregat a l'Hospital de Sant Joan de Déu un primer xec de 50.000 euros aconseguits a través d’iniciatives solidàries fetes a Puigcerdà, la Cerdanya i altres municipis catalans. Però també a través de donacions com la d’una entitat esportiva que aportarà 200.000 euros en quatre anys per a investigar sobre la malaltia. ",
"a3": "La família cerdana que es va comprometre a recaptar 200.000 euros per a la lluita contra el càncer rabdomiosarcoma ja ha lliurat a l'Hospital de Sant Joan de Déu un primer xec de 50.000 euros. Han aconseguit, també, la implicació d'una coneguda fundació esportiva catalana que donarà 200.000 euros en quatre anys per a la investigació d'aquesta malaltia."
},
"extractive": {
"a1": "Fa només una setmana que el matrimoni de Casanovas Abella aconseguia donar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona un primer xec de 50.000 euros per a la investigació del denominat càncer del desenvolupament.\nEl projecte solidari s'ha canalitzat aquests mesos a través de l'Associació contra el Rabdomiosarcoma, fundada el mes de juny pels pares de la Cristina Casanovas Abella, que va morir el mes de setembre de 2013. \nEssent una malaltia tant minoritària i poc rendible per a les empreses farmacèutiques, es van suprimir els esforços econòmics, tècnics i humans en aquest sentit. \nL'èxit de la iniciativa d'aquests pares, que van perdre una filla de nou anys afectada per aquesta malaltia, va més enllà encara; han aconseguit la implicació d'una coneguda fundació esportiva catalana que ha fet donació de 200.000 euros en quatre anys que serviran per a la investigació d'aquesta malaltia molt minoritària. ",
"a2": "El projecte solidari s'ha canalitzat aquests mesos a través de l'Associació contra el Rabdomiosarcoma, fundada el mes de juny pels pares de la Cristina Casanovas Abella, que va morir el mes de setembre de 2013.\nFa només una setmana que el matrimoni de Casanovas Abella aconseguia donar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona un primer xec de 50.000 euros per a la investigació del denominat càncer del desenvolupament. \nSón els diners aconseguits mitjançant diferents iniciatives solidàries que s'han realitzat en els últims sis mesos a Puigcerdà, Arenys de Mar i Barcelona, i obtinguts també per donacions privades. \nL'èxit de la iniciativa d'aquests pares, que van perdre una filla de nou anys afectada per aquesta malaltia, va més enllà encara; han aconseguit la implicació d'una coneguda fundació esportiva catalana que ha fet donació de 200.000 euros en quatre anys que serviran per a la investigació d'aquesta malaltia molt minoritària. ",
"a3": "Una família de la Cerdanya ha aconseguit recaptar 50.000 euros a favor de la investigació del càncer rabdomiosarcoma.\nFa només una setmana que el matrimoni de Casanovas Abella aconseguia donar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona un primer xec de 50.000 euros per a la investigació del denominat càncer del desenvolupament.\nL'èxit de la iniciativa d'aquests pares, que van perdre una filla de nou anys afectada per aquesta malaltia, va més enllà encara; han aconseguit la implicació d'una coneguda fundació esportiva catalana que ha fet donació de 200.000 euros en quatre anys que serviran per a la investigació d'aquesta malaltia molt minoritària.\nEl projecte solidari s'ha canalitzat aquests mesos a través de l'Associació contra el Rabdomiosarcoma, fundada el mes de juny pels pares de la Cristina Casanovas Abella, que va morir el mes de setembre de 2013."
},
"extreme": {
"a1": "Un matrimoni que va perdre una filla amb càncer del desenvolupament recapta 50.000 euros per investigar aquesta malaltia minoritària.",
"a2": "L'Associació contra el Rabdomiosarcoma es compromet a recaptar 200.000 euros per lluitar contra aquest càncer infantil minoritari.",
"a3": "Una família de la Cerdanya que lluita contra el càncer rabdomiosarcoma lliura 50.000 euros a L'Hospital Sant Joan de Déu."
}
} |
2,586 | Arrimadas apunta que Puigdemont "ha fugit i no ha donat la cara" i l'insta a "acceptar-ho i tornar al món real" | Cs convida als independentistes a "dir la veritat als catalans" en el ple del "desbloqueig i la transparència" de dijous | La presidenta de Ciutadans (Cs) a Catalunya, Inés Arrimadas, apunta que Puigdemont "ha fugit i no ha donat la cara" i el convida a "tornar al món real" i acceptar "que no ha guanyat les eleccions i que no tornarà a ser president".
Ho ha dit quan ha estat preguntada per la piulada del candidat de JxCat pels comicis del 21-D i president cessat pel 155, on indicava que Felip VI serà "benvingut a la República de Catalunya com a màxima autoritat d'Espanya quan demani perdó pel seu paper inconstitucional el passat mes d'octubre".
En una atenció als mitjans aquest diumenge a l'Hospitalet de Llobregat amb motiu de les celebracions del Dia d'Andalusia, la líder del partit taronja considera que el ple al Parlament del pròxim dijous vinent serà "el de la transparència i el desbloqueig" i ha sol·licitat als partits independentistes a "dir la veritat als catalans".
Davant els micròfons, Arrimadas ha insistit en el fet que Puigdemont "viu en una realitat paral·lela" perquè "parla de la República Catalana i "després reconeix per whassap amb els seus que això no va enlloc", ha dit.
"Jo crec que no hem de perdre més el temps en comentar el que cada dia diu Puigdemont"; afirma la líder de la oposició.
Paral·lelismes amb Anna Gabriel
"Ha fugit, no està a Catalunya, no ha donat la cara davant la justícia, no ha guanyat les eleccions i no tornarà a ser president", ha enumerat Inés Arrimadas sobre Carles Puigdemont.
Per això, insta al president cessat pel 155 que "ho accepti, que baixi d'allà on visqui i que vingui al món real a donar la cara davant la justícia", ha indicat.
En aquest sentit, ha traçat paral·lelismes entre la situació de Puigdemont, qui junt amb els consellers cessats Puig, Comín, Ponsatí i Serret es troba a Bèlgica, amb l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, que ja fa una setmana que es troba a Ginebra, des d'on va anunciar que no compareixeria davant el Suprem i on s'ha instal·lat per "internacionalitzar" la causa del procés.
"Puigdemont és el candidat de la CUP perfecte, fugen igual", ha reblat Inés Arrimadas.
"Pensen igual, actuen igual i fugen igual", ha assenyalat.
Mobile World Congres: Colau i Torrent "no entenen el seu paper"
Inés Arrimadas s'ha referit novament a la no presència d'Ada Colau i Roger Torrent en la rebuda institucional d'aquest diumenge a Felip VI al Palau de la Música, la vigília del Mobile World Congress que el monarca inaugurarà i on el president del Parlament tampoc hi assistirà.
"No entenen els seu paper institucional", assegura la presidenta de Ciutadans.
"En democràcia, un president del Parlament ha de fer discursos institucionals i no mítings d'ERC", ha assenyalat recordant el discurs de Torrent de divendres al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), on les seves al·lusions sobre Forn, Junqueras i els 'Jordis' com a "presos polítics" van fer que destacats membres de la cúpula judicial abandonessin l'acte.
Sobre Colau, la líder de Cs ha dit que ha d'estar a l'altura, que és representar tots els ciutadans de Barcelona i garantir que la col·laboració institucional deixi Barcelona en bon lloc", ha apuntat.
"Tot el que fa Colau és generar incertesa sobre Barcelona, generar conflicte amb la resta d'administracions i això no és estar a l'altura de les circumstàncies ni representar tots els barcelonins", ha conclòs.
Pel que fa a la seva presència aquest diumenge a l'Hospitalet de Llobregat, Inés Arrimadas creu que els bon resultats obtinguts el 21-D a la ciutat és un escenari propici perquè Ciutadans guanyi en les pròximes eleccions municipals.
En la seva visita a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat, la presidenta de Cs a Catalunya s'ha assegut durant una estona a la mateixa fila que l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Núria Marín, qui posteriorment ha rebut al primer secretari del PSC, Miquel Iceta. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Inés Arrimadas ha equiparat l’actuació de Puigdemont amb la de la CUP, a més de retreure-li la seva covardia i recomanar-li d’obrir els ulls a la realitat. També ha lamentat que el president del Parlament i l’alcaldessa de Barcelona no estiguin a l’altura del seu paper institucional. Finalment, ha demanat als independentistes que actuïn amb transparència per desbloquejar la situació.",
"a2": "Inés Arrimadas, durant la celebració del Dia d'Andalusia, ha demanat a Carles Puigdemont que torni a la realitat i admeti que ha perdut les eleccions del 21-D. La presidenta de Ciutadans a Catalunya li ha retret que proclami la República Catalana davant les institucions tot i saber que no és viable. També li ha exigit transparència i honestedat envers els ciutadans.",
"a3": "La presidenta de Ciutadans (Cs) a Catalunya, Inés Arrimadas, ha assegurat que Carles Puigdemont ha fugit i no ha donat la cara i l'ha convidat a tornar al món real i acceptar que no ha guanyat les eleccions i que no tornarà a ser president. Arrimadas ha insistit en el fet que Puigdemont viu en una realitat paral·lela."
},
"extractive": {
"a1": "La presidenta de Ciutadans (Cs) a Catalunya, Inés Arrimadas, apunta que Puigdemont \"ha fugit i no ha donat la cara\" i el convida a \"tornar al món real\" i acceptar \"que no ha guanyat les eleccions i que no tornarà a ser president\". \nEn una atenció als mitjans aquest diumenge a l'Hospitalet de Llobregat amb motiu de les celebracions del Dia d'Andalusia, la líder del partit taronja considera que el ple al Parlament del pròxim dijous vinent serà \"el de la transparència i el desbloqueig\" i ha sol·licitat als partits independentistes a \"dir la veritat als catalans\". \n\"En democràcia, un president del Parlament ha de fer discursos institucionals i no mítings d'ERC\", ha assenyalat recordant el discurs de Torrent de divendres al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), on les seves al·lusions sobre Forn, Junqueras i els 'Jordis' com a \"presos polítics\" van fer que destacats membres de la cúpula judicial abandonessin l'acte.\n\"Tot el que fa Colau és generar incertesa sobre Barcelona, generar conflicte amb la resta d'administracions i això no és estar a l'altura de les circumstàncies ni representar tots els barcelonins\", ha conclòs.",
"a2": "La presidenta de Ciutadans (Cs) a Catalunya, Inés Arrimadas, apunta que Puigdemont \"ha fugit i no ha donat la cara\" i el convida a \"tornar al món real\" i acceptar \"que no ha guanyat les eleccions i que no tornarà a ser president\". \nHo ha dit quan ha estat preguntada per la piulada del candidat de JxCat pels comicis del 21-D i president cessat pel 155, on indicava que Felip VI serà \"benvingut a la República de Catalunya com a màxima autoritat d'Espanya quan demani perdó pel seu paper inconstitucional el passat mes d'octubre\". \nEn una atenció als mitjans aquest diumenge a l'Hospitalet de Llobregat amb motiu de les celebracions del Dia d'Andalusia, la líder del partit taronja considera que el ple al Parlament del pròxim dijous vinent serà \"el de la transparència i el desbloqueig\" i ha sol·licitat als partits independentistes a \"dir la veritat als catalans\". \nDavant els micròfons, Arrimadas ha insistit en el fet que Puigdemont \"viu en una realitat paral·lela\" perquè \"parla de la República Catalana i \"després reconeix per whassap amb els seus que això no va enlloc\", ha dit. ",
"a3": "La presidenta de Ciutadans (Cs) a Catalunya, Inés Arrimadas, apunta que Puigdemont \"ha fugit i no ha donat la cara\" i el convida a \"tornar al món real\" i acceptar \"que no ha guanyat les eleccions i que no tornarà a ser president\".\nEn una atenció als mitjans aquest diumenge a l'Hospitalet de Llobregat amb motiu de les celebracions del Dia d'Andalusia, la líder del partit taronja considera que el ple al Parlament del pròxim dijous vinent serà \"el de la transparència i el desbloqueig\" i ha sol·licitat als partits independentistes a \"dir la veritat als catalans\". \n\"Ha fugit, no està a Catalunya, no ha donat la cara davant la justícia, no ha guanyat les eleccions i no tornarà a ser president\", ha enumerat Inés Arrimadas sobre Carles Puigdemont.\nInés Arrimadas s'ha referit novament a la no presència d'Ada Colau i Roger Torrent en la rebuda institucional d'aquest diumenge a Felip VI al Palau de la Música, la vigília del Mobile World Congress que el monarca inaugurarà i on el president del Parlament tampoc hi assistirà."
},
"extreme": {
"a1": "Arrimadas opina sobre els polítics del moment i els convida a dir la veritat i a actuar amb responsabilitat institucional.",
"a2": "Arrimadas insta a Puigdemont a no mentir als catalans durant les celebracions del Dia d’Andalusia. ",
"a3": "La líder de Ciutadans a Catalunya convida el candidat de JxCat a \"tornar al món real i donar la cara\"."
}
} |
2,462 | El CDR impulsa mocions als Ajuntaments de l'Anoia per donar suport als 51 investigats pels talls a la N-II | Mostren la seva "oposició contundent" a l'inici de les diligències prèvies i es "reafirmen" en els actes de protesta i mobilització del 3 d'octubre i el 8 de novembre | El CDR d'Igualada, la Conca d'Òdena i el Bruc han expressat a través d'un comunicat la seva "oposició més contundent" a l'inici de les diligències prèvies contra un total de 51 persones de la comarca de l'Anoia que van participar als talls de la N-II durant les manifestacions dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre.
El jutge ha citat a declarar en condició d'investigades aquestes persones per un presumpte delicte de desordre públic.
Per mostrar el suport als investigats, el CDR impulsarà mocions als Ajuntaments de la comarca perquè "les institucions manifestin la seva oposició pública a l'inici de les diligències prèvies" i "mostrin la solidaritat públicament" amb les 51 persones.
El primer Ajuntament on s'ha presentat la moció és el d'Igualada i el ple d'aquest dimarts al vespre ha aprovat el text amb el suport d'ERC, CDC, la CUP i Decidim.
El jutjat d'instrucció número 1 d'Igualada ha citat a declarar en condició d'investigats 51 persones per desordre públic, concretament pels talls a la N-II a la comarca de l'Anoia durant les manifestacions del 3 d'octubre i el 8 de novembre passat.
El CDR d'Igualada, la Conca d'Òdena i el Bruc ha denunciat que la investigació "es basa en un informe dels Mossos que, al seu torn, es nodreix dels atestats policials del mateix cos en referència als fets ocorreguts durant la jornada de vaga general del 8 de novembre".
En aquest sentit, el CDR assegura a través d'un comunicat que les persones investigades ho són per "ser titulars de vehicles la matrícula dels quals els Mossos van incorporar als seus informes".
A més, denuncien que tres de les persones que han rebut la citació per anar als jutjats "van ser suposadament identificades visualment pels agents que signen l'informe".
El CDR alerta del "risc" que els Mossos "atribueixin a una sola persona la qualitat de 'participant actiu' en una mobilització d'entre 200 i 300 persones" i denuncien que els Mossos han argumentat que el motiu per incloure'ls a l'informe és que "es tracta de persones conegudes per participar en diverses concentracions i manifestacions".
Per tot plegat, el CDR manifesta la seva "oposició més contundent" a l'inici de les diligències prèvies d'aquest procediment i es reafirma en els diferents actes de protesta i mobilització que va haver-hi arreu del país durant les jornades de vaga general.
L'agrupació assegura que la del 8 de novembre va ser "una jornada de mobilització general arreu del país en defensa de la dignitat i de la democràcia" i considera que va ser un "crit unànime del nostre poble en demanda de llibertat i d'una República que ens alliberi d'un estat demofòbic i lliberticida com ho és l'espanyol".
Davant d'aquesta situació, el CDR ha assegurat que no deixarà sola "cap ni una" de les persones investigades i han avançat que se seguiran mobilitzant arreu de la comarca "per acompanyar les investigades".
A més, el CDR presentarà mocions als Ajuntaments perquè les institucions manifestin la seva "oposició pública" a l'inici de les diligències contra aquestes 51 persones.
El primer Ajuntament on s'ha presentat la moció és al d'Igualada.
El ple municipal de la capital de l'Anoia va aprovar el text aquest dimarts al vespre amb el suport dels grups d'ERC, la CUP, CDC i Decidim Igualada, mentre que el PSC es va abstenir i el PP va votar-hi en contra.
En el text de la moció s'acorda manifestar l'oposició a l'inici de les diligències prèvies contra les 51 persones; mostrar públicament la solidaritat amb els 51 investigats; reafirmar el reconeixement cap a les mobilitzacions massives de caràcter no violent que el poble català ha protagonitzat els darrers mesos; i traslladar l'adopció de l'acord al jutjat d'instrucció número 1 d'Igualada, a l'associació Drets, a l'organització Alerta Solidària, a l'ANC i a Òmnium Cultural. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El CDR de les comarques de l’Anoia ha iniciat una campanya de suport a les persones investigades per desordre públic durant les jornades de vaga general a Catalunya. Així, no només ha qüestionat l’ordre judicial i l’argumentació dels mossos, sinó que ha instat els ajuntaments a manifestar públicament la seva solidaritat amb els processats. El d’Igualada ha sigut el primer.",
"a2": "Els CDR de l’Anoia han impulsat mocions als ajuntaments de la comarca per mostrar el seu suport a les 51 persones acusades d’un presumpte delicte de desordre públic pel bloqueig de la N-II durant les protestes dels dies 3 d’octubre i 8 de novembre. El Ple d’Igualada n’ha aprovat la primera amb el suport d’ERC, CiU, la CUP i Decidim.",
"a3": "El CDR ha impulsat mocions i ha manifestat la seva \"oposició més contundent\" a l’inici de les diligències prèvies contra 51 persones que van participar als talls de la N-II durant les manifestacions del 3-O i 9-N. L’agrupació considera que va ser \"una jornada de mobilització general arreu del país en defensa de la dignitat i de la democràcia\"."
},
"extractive": {
"a1": "El CDR d'Igualada, la Conca d'Òdena i el Bruc han expressat a través d'un comunicat la seva \"oposició més contundent\" a l'inici de les diligències prèvies contra un total de 51 persones de la comarca de l'Anoia que van participar als talls de la N-II durant les manifestacions dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre.\nEl jutge ha citat a declarar en condició d'investigades aquestes persones per un presumpte delicte de desordre públic.\nPer mostrar el suport als investigats, el CDR impulsarà mocions als Ajuntaments de la comarca perquè \"les institucions manifestin la seva oposició pública a l'inici de les diligències prèvies\" i \"mostrin la solidaritat públicament\" amb les 51 persones. \nEl primer Ajuntament on s'ha presentat la moció és el d'Igualada i el ple d'aquest dimarts al vespre ha aprovat el text amb el suport d'ERC, CDC, la CUP i Decidim. ",
"a2": "El CDR d'Igualada, la Conca d'Òdena i el Bruc han expressat a través d'un comunicat la seva \"oposició més contundent\" a l'inici de les diligències prèvies contra un total de 51 persones de la comarca de l'Anoia que van participar als talls de la N-II durant les manifestacions dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre. \nEl jutge ha citat a declarar en condició d'investigades aquestes persones per un presumpte delicte de desordre públic. \nPer mostrar el suport als investigats, el CDR impulsarà mocions als Ajuntaments de la comarca perquè \"les institucions manifestin la seva oposició pública a l'inici de les diligències prèvies\" i \"mostrin la solidaritat públicament\" amb les 51 persones. \nEl ple municipal de la capital de l'Anoia va aprovar el text aquest dimarts al vespre amb el suport dels grups d'ERC, la CUP, CDC i Decidim Igualada, mentre que el PSC es va abstenir i el PP va votar-hi en contra. ",
"a3": "El CDR d'Igualada, la Conca d'Òdena i el Bruc han expressat a través d'un comunicat la seva \"oposició més contundent\" a l'inici de les diligències prèvies contra un total de 51 persones de la comarca de l'Anoia que van participar als talls de la N-II durant les manifestacions dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre.\nPer mostrar el suport als investigats, el CDR impulsarà mocions als Ajuntaments de la comarca perquè \"les institucions manifestin la seva oposició pública a l'inici de les diligències prèvies\" i \"mostrin la solidaritat públicament\" amb les 51 persones.\nEl jutjat d'instrucció número 1 d'Igualada ha citat a declarar en condició d'investigats 51 persones per desordre públic, concretament pels talls a la N-II a la comarca de l'Anoia durant les manifestacions del 3 d'octubre i el 8 de novembre passat.\nEl CDR alerta del \"risc\" que els Mossos \"atribueixin a una sola persona la qualitat de 'participant actiu' en una mobilització d'entre 200 i 300 persones\" i denuncien que els Mossos han argumentat que el motiu per incloure'ls a l'informe és que \"es tracta de persones conegudes per participar en diverses concentracions i manifestacions\". "
},
"extreme": {
"a1": "L’Anoia tanca files entorn als investigats pels talls de la N-II, criticant les diligències judicials i reafirmant-se en la protesta.",
"a2": "Els CDR de l’Anoia, indignats per la imputació de 51 persones per un presumpte delicte de desordre públic.",
"a3": "El CDR dona suport als 51 anoiencs imputats per \"desordre públic\" pels talls a la N-II durant les manifestacions."
}
} |
1,956 | VÍDEO Aplaudiments, abraçades i encaixades de mans en l'entrada dels presos | Junqueras s'ha abraçat amb Pablo Iglesias i Rull ha saludat Arrimadas | Moment històric amb l'entrada dels presos electes al Congrés.
Junqueras, Rull, Turull i Sànchez han entrat a l'hemicicle entre aplaudiments, i s'han abraçat i fet petons amb els diputats.
Tot seguit, els presos electes s'han assegut al seu escó al Congrés i al Senat fent aterrar l'excepcionalitat al cor de la política espanyola.
Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull estan ocupant ja la seva cadira a l'hemicicle de la cambra baixa mentre que Raül Romeva fa el mateix a la cambra alta per participar de la sessió constitutiva.
El moment serà d'alt voltatge polític -i també emocional- i impactarà en la campanya electoral.
Els presos han arribat custodiats per la policia des de Soto del Real fins a l'hemicicle, però un cop allà tenen llibertat de moviments.
I una de les escenes que s'esperen és la probable salutació que adreçaran a Sánchez.
Fonts pròximes a Junqueras admeten que aquesta és una de les accions que es poden acabar produint durant la sessió.
La reacció del líder del PSOE serà escodrinyada des de tots els punts de vista.
Allargarà la mà?
Evitarà la salutació?
Batet i Cruz portaran les regnes d'una insòlita sessió
Però el focus mediàtic perseguirà tots els gestos i interaccions, així com qualsevol tipus de reacció que puguin tenir els líders d'altres formacions de la cambra que els acusen de ser uns "colpistes".
Per primera vegada, 24 diputats d'extrema dreta ocuparan bancada.
Els presos electes ni podran reunir-se amb els seus respectius grups ni podran atendre els mitjans de comunicació, però la seva sola presència ja és tot un missatge de l'efecte bumerang que ha acabat tenint la judicialització del conflicte.
De fet, en el moment en què Junts per Catalunya i ERC van apostar per escollir-los com a candidats per demostrar que, malgrat la situació de presó preventiva, tenen els seus drets intactes perquè encara no han estat condemnats, ja es buscava que a Madrid es fos conscient que difícilment es podrà governar si no s'afronta de cara el conflicte i es desfà el camí dels tribunals.
El laberint jurídic aterrarà també a les corts espanyoles
El laberint jurídic en què ha quedat atrapat durant un any i mig el Parlament, on totes les rutines han quedat alterades per l'existència d'electes empresonats i a l'exili, aterrarà ara al Congrés i al Senat.
La primera patata calenta arriba a la mesa que presidirà Meritxell Batet abans fins i tot de constituir-se: el Tribunal Suprem ja ha dit que serà aquest òrgan qui haurà de decidir la suspensió dels diputats processats, un moment que no està fixat en el calendari però que s'haurà de produir abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez.
El Suprem no dona per feta la suspensió automàtica, però deixa en mans de la mesa de Batet la decisió d'executar-la.
La primera derivada de suspendre'ls seria alterar la pròpia representació de la cambra, que es quedaria amb 346 diputats en comptes de 350.
Aquesta nova geometria seria favorable per a Sánchez, ja que la majoria per ser investit seria de 174 vots a favor i no de 176, amb la qual cosa podria ser escollit sense necessitar una abstenció dels independentistes.
Tot i això, la líder dels comuns, Ada Colau, ja ha deixat clar en una entrevista a TV3 que el seu espai no és partidari de la suspensió dels presos independentistes i Gerardo Pisarello és un dels components de la mesa.
Tot i que el PSOE té majoria amb Podem en l'òrgan de la cambra, arribat el moment els socialistes hauran de decidir si en la primera gran decisió clau s'alinea amb Ciutadans i PP, que ja demanen que s'acordi de forma immediata la suspensió.
Exportar el conflicte també a Europa
Més enllà de si són o no suspesos, l'independentisme té també com a horitzó exportar el conflicte al Parlament Europeu de la mà de Junqueras i de Carles Puigdemont.
El pas del líder d'ERC pel Congrés serà efímer perquè es presenta com a cap de llista a les europees amb la finalitat de convertir-se en el primer pres polític que és eurodiputat.
El seu objectiu és que la Unió Europea sigui conscient de la situació d'empresonament que pateixen uns dirigents d'un dels seus estats membre tot i tenir els seus drets intactes per haver organitzat l'1-O.
Puigdemont, per la seva banda, lliurarà també el pols per intentar aconseguir la immunitat i recollir l'acta tot i l'informe desfavorable encarregat pel president del Parlament Antonio Tajani.
En tot cas, la intenció de Sànchez, Rull i Turull és quedar-se al Congrés fins a la suspensió, de la mateixa manera que Romeva pensa fer-ho al Senat.
Ara, amb la possibilitat de mirar-lo directament als ulls des dels escons de l'hemicicle.
Acabada la sessió, tornaran tots a Soto del Real. | [
"nova legislatura"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els presos electes han ocupat els seus escons al Parlament, a l'espera de la decisió final sobre la seva suspensió. Aquesta excepcionalitat és la que es buscava, en escollir precisament a aquests candidats, per demostrar la inutilitat de la judicialització del conflicte en termes de governabilitat i per visibilitzar, davant del Parlament Europeu, la situació d’empresonament dels eurodiputats independentistes.",
"a2": "Junqueras, Rull, Turull i Sànchez han ocupat el seu lloc a l'hemicicle de la cambra baixa. Romeva ha fet el mateix al Senat. Malgrat que allà tenen llibertat de moviments, els diputats no podran reunir-se amb els seus grups ni fer declaracions als mitjans. Ara, el Congrés i el Senat hauran de decidir sobre la suspensió del seus càrrecs. ",
"a3": "El Congrés i el Senat donen aquest dimarts el tret de sortida a la nova legislatura. Una sessió històrica, marcada per la presència dels presos escollits parlamentaris, però amb el dubte de si els suspendran o podran mantenir l’escó. Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva han ocupat els seus escons i s’han trobat amb la resta de diputats."
},
"extractive": {
"a1": "Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull estan ocupant ja la seva cadira a l'hemicicle de la cambra baixa mentre que Raül Romeva fa el mateix a la cambra alta per participar de la sessió constitutiva. \nDe fet, en el moment en què Junts per Catalunya i ERC van apostar per escollir-los com a candidats per demostrar que, malgrat la situació de presó preventiva, tenen els seus drets intactes perquè encara no han estat condemnats, ja es buscava que a Madrid es fos conscient que difícilment es podrà governar si no s'afronta de cara el conflicte i es desfà el camí dels tribunals. \nLa primera patata calenta arriba a la mesa que presidirà Meritxell Batet abans fins i tot de constituir-se: el Tribunal Suprem ja ha dit que serà aquest òrgan qui haurà de decidir la suspensió dels diputats processats, un moment que no està fixat en el calendari però que s'haurà de produir abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez. \nMés enllà de si són o no suspesos, l'independentisme té també com a horitzó exportar el conflicte al Parlament Europeu de la mà de Junqueras i de Carles Puigdemont. ",
"a2": "Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull estan ocupant ja la seva cadira a l'hemicicle de la cambra baixa mentre que Raül Romeva fa el mateix a la cambra alta per participar de la sessió constitutiva. \nEls presos han arribat custodiats per la policia des de Soto del Real fins a l'hemicicle, però un cop allà tenen llibertat de moviments. \nEls presos electes ni podran reunir-se amb els seus respectius grups ni podran atendre els mitjans de comunicació, però la seva sola presència ja és tot un missatge de l'efecte bumerang que ha acabat tenint la judicialització del conflicte \nLa primera patata calenta arriba a la mesa que presidirà Meritxell Batet abans fins i tot de constituir-se: el Tribunal Suprem ja ha dit que serà aquest òrgan qui haurà de decidir la suspensió dels diputats processats, un moment que no està fixat en el calendari però que s'haurà de produir abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez. ",
"a3": "Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull estan ocupant ja la seva cadira a l'hemicicle de la cambra baixa mentre que Raül Romeva fa el mateix a la cambra alta per participar de la sessió constitutiva. \nLa primera patata calenta arriba a la mesa que presidirà Meritxell Batet abans fins i tot de constituir-se: el Tribunal Suprem ja ha dit que serà aquest òrgan qui haurà de decidir la suspensió dels diputats processats, un moment que no està fixat en el calendari però que s'haurà de produir abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez.\nTot i això, la líder dels comuns, Ada Colau, ja ha deixat clar en una entrevista a TV3 que el seu espai no és partidari de la suspensió dels presos independentistes i Gerardo Pisarello és un dels components de la mesa.\nEn tot cas, la intenció de Sànchez, Rull i Turull és quedar-se al Congrés fins a la suspensió, de la mateixa manera que Romeva pensa fer-ho al Senat."
},
"extreme": {
"a1": "Jornada històrica al Parlament, amb la presència dels presos electes i les mirades posades en les reaccions dels principals protagonistes.",
"a2": "Els diputats empresonats fan acte de presència al Congrés i al Senat per ocupar les seves cadires. ",
"a3": "Els presos electes, Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva, s'asseuen als escons del Congrés i del Senat."
}
} |
1,386 | La Guerra Civil s'ha menjat la Segona República al cinema | El dèficit de la primera meitat dels anys 30 i el canvi de règim a les pantalles contrasta amb les històries repetitives sobre el conflicte bèlic | "La pel·lícula Yo también podria resumir la història del cinema espanyol.
Un director diu que farà una pel·lícula sobre la Guerra Civil i tots els altres diuen doncs jo també".
Amb aquesta ironia punxava Andreu Buenafuente els creadors i cineastes durant la gala dels Premis Goya de 2010.
Fa més d'una dècada que la broma segueix gaudint de vigència, ja que el sector de la cinematografia de tot l'Estat no ha fet pràcticament res per esmenar-ho ni per crear cap producte rellevant sobre aquella època.
És més, s'han estrenat encara més pel·lícules sobre la Guerra Civil, recaragolant històries ja explicades anteriorment des de noves perspectives.
En el 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana (i de l'espanyola), es posa de manifest la manca de varietat de pel·lícules i produccions cinematogràfiques que expliquin aquells fets o, simplement, centrin la seva trama en aquells anys convulsos.
La majoria dels films que s'han fet sobre la Segona República estan permanentment relacionats amb el final d'aquella etapa i el cop d'estat militar que provoca la guerra.
Només un telefilm s'escapa d'aquesta repetida consigna guerracivilista en el cinema, en referència a l'etapa de 1931 a 1939.
El 2011, sota la producció de Minoria Absoluta, el guió del periodista Toni Soler i la direcció de Manuel Huerga, es va estrenar 14 d'abril.
Macià contra Companys, l'única ficció cinematogràfica, que posa el focus en aquells tres dies de republicanisme català en efervescència.
El director de Salvador -una de les millors obres de la cinematografia catalana, que explica la vida de Salvador Puig Antich, la seva detenció i la seva cruel execució- vesteix un original film a través d'un fals documental i explica la història d'aquells dies d'abril a través dels seus personatges principals.
Macià, Companys, Tarradellas, Castells, Alfons XIII... tots passen per la càmera com si estiguessin entaulant una conversa amb un entrevistador, creant una realitat alternativa on graven un documental de format modern.
A partir d'aquesta llicència creativa i temporal, els protagonistes d'un dels episodis crucials de la Catalunya de segle XX, Francesc Macià i Lluís Companys, comenten els fets en primera persona mirant directament a l'espectador, mentre una càmera curiosa ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril del 1931.
No s'havia fet res similar i ni tan sols se n'ha tornat a crear des que s'hi assembli.
El sector cinematogràfic ha buscat, en canvi, tota mena de punts de vista de la Guerra Civil espanyola: el seu origen, els detonants, els protagonistes, els criminals, les conseqüències, les històries paral·leles o fins i tot ser un mer escenari d'altres històries d'amor, investigació o drama.
Amb els dits de les dues mans es poden comptar els films contemporanis que han seguit aquesta línia amb la Segona República.
Matar un president (12/12)
Lluís Companys, una figura única en la cinematografia catalana
El 123è president de la Generalitat, afusellat pel franquisme el 1940, és la personalitat política catalana amb més adaptacions i pel·lícules
La història contemporània del segle XX i XIX de Catalunya pateix fortes mancances en la cinematografia catalana -també l'espanyola- i segueix sense trobar espais per a la creació.
La lengua de las mariposas (1999) de José Luis Cuerda se centra en la Galícia de 1935.
El telefilm Clara Campoamor explica el moviment feminista de 1931, que aterra amb la Segona República.
Bèlle Epoque (1992), guanyadora de l'Oscar a millor film de parla estrangera, se centra en els anys previs a la Segona República i amb la proclamació d'aquesta a Jaca.
Les poques (encara que bones) històries sobre aquella època no s'han centrat, en cap cas, en Catalunya.
Si hi ha aparegut algun element, ha estat en films de la Guerra Civil o del cop d'estat, sempre com a ingredient del guió, mai com a escenari o fil conductor principal.
El cinema, canalitzador de milions d'històries del passat, té un deute pendent amb la Segona República i els fets del 14 d'abril.
Un deute que no es pagarà aviat ni amb cap expectativa de qualitat.
90 anys de l'embat republicà
14 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana i el rei fuig
La monarquia és abatuda i Alcalá Zamora assumeix la presidència del govern provisional del nou règim republicà | [
"90 anys de l'embat republicà"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La proliferació de pel·lícules sobre la Guerra Civil contrasta amb l’escassa cinematografia relacionada amb la proclamació de la República Catalana i Espanyola. Només a la ficció \"14 d’abril. Macià contra Companys\" s’aborda el tema com a fil conductor de la trama. La indústria cinematogràfica té doncs un deute amb la història de Catalunya que sembla que de moment no se saldarà.",
"a2": "Gairebé no existeixen pel·lícules sobre la Segona República espanyola i menys sobre la catalana. Gran part de la filmografia d’aquesta època versa sobre la seva caiguda o el començament de la Guerra Civil Espanyola. Com a excepció, destaca el film “14 d’abril: Macià contra companys”, un documental presumptament enregistrat el 1932 però amb una estètica pròpia del 2010.",
"a3": "La cinematografia catalana gairebé mai no va poder reflectir la Segona República ni els fets del 14 d'abril a causa de la seva supeditació a la política de l'estat espanyol, ja fos per causes socials, polítiques o militars. Només hi ha un telefilm que, sota la producció de Minoria Absoluta, posa el focus en aquells tres dies de republicanisme català."
},
"extractive": {
"a1": "En el 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana (i de l'espanyola), es posa de manifest la manca de varietat de pel·lícules i produccions cinematogràfiques que expliquin aquells fets o, simplement, centrin la seva trama en aquells anys convulsos.\nLa majoria dels films que s'han fet sobre la Segona República estan permanentment relacionats amb el final d'aquella etapa i el cop d'estat militar que provoca la guerra.\nEl 2011, sota la producció de Minoria Absoluta, el guió del periodista Toni Soler i la direcció de Manuel Huerga, es va estrenar 14 d'abril. Macià contra Companys, l'única ficció cinematogràfica, que posa el focus en aquells tres dies de republicanisme català en efervescència.\nEl sector cinematogràfic ha buscat, en canvi, tota mena de punts de vista de la Guerra Civil espanyola: el seu origen, els detonants, els protagonistes, els criminals, les conseqüències, les històries paral·leles o fins i tot ser un mer escenari d'altres històries d'amor, investigació o drama.",
"a2": "En el 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana (i de l'espanyola), es posa de manifest la manca de varietat de pel·lícules i produccions cinematogràfiques que expliquin aquells fets o, simplement, centrin la seva trama en aquells anys convulsos. \nLa majoria dels films que s'han fet sobre la Segona República estan permanentment relacionats amb el final d'aquella etapa i el cop d'estat militar que provoca la guerra. \nNomés un telefilm s'escapa d'aquesta repetida consigna guerra civilista en el cinema, en referència a l'etapa de 1931 a 1939. \nEl 2011, sota la producció de Minoria Absoluta, el guió del periodista Toni Soler i la direcció de Manuel Huerga, es va estrenar 14 d'abril. Macià contra Companys, l'única ficció cinematogràfica, que posa el focus en aquells tres dies de republicanisme català en efervescència. ",
"a3": "Fa més d'una dècada que la broma segueix gaudint de vigència, ja que el sector de la cinematografia de tot l'Estat no ha fet pràcticament res per esmenar-ho ni per crear cap producte rellevant sobre aquella època.\nEn el 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana (i de l'espanyola), es posa de manifest la manca de varietat de pel·lícules i produccions cinematogràfiques que expliquin aquells fets o, simplement, centrin la seva trama en aquells anys convulsos.\nLa majoria dels films que s'han fet sobre la Segona República estan permanentment relacionats amb el final d'aquella etapa i el cop d'estat militar que provoca la guerra.\nEl cinema, canalitzador de milions d'històries del passat, té un deute pendent amb la Segona República i els fets del 14 d'abril."
},
"extreme": {
"a1": "El conflicte bèl·lic espanyol de la segona meitat dels anys 30 s’imposa, en termes cinematogràfics, a la Segona República.",
"a2": "El cinema espanyol manté en l’oblit els fets del 14 d’abril de 1931 a Catalunya. ",
"a3": "La indústria cinematogràfica continua posant de manifest la manca de pel·lícules i produccions entorn a l'època de la República Catalana."
}
} |
1,731 | 100 anys d'una transcendental victòria: les dones comencen a votar a Anglaterra | Les eleccions generals del 1918, on van poder votar les dones majors de 30 anys, va obrir la via per aprovar la llei definitiva de sufragi femení a la Gran Bretanya | Les dones espanyoles van haver d'esperar a la Segona República | El 19 de setembre de 1893, Nova Zelanda va permetre el vot de les dones.
Va ser el primer estat on es va reconèixer aquest dret.
Uns anys més tard, el 1918 a la Gran Bretanya, quan tot just aquest dimarts se celebra el centenari d'aquella històrica efemèride, les dones van poder votar en unes eleccions generals angleses.
Van fer-ho amb restriccions, però mesos més tard, a finals d'aquell mateix any, es va donar llum verda a la llei definitiva de sufragi femení.
Homes i dones van començar a votar amb (aparent) igualtat de condicions.
Les dones havien començat a lluitar per aconseguir els seus drets polítics molt abans del 1893, amb reivindicacions sobretot des de l'àmbit literari.
Tal com explica l'historiador David Fernández al seu bloc, la visió tradicional del paper de la dona, generalment influenciada per la religió, era la d’una dona dedicada a la vida privada.
Criar i educar els nens i nenes, tenir cura de les tasques de la llar i ser complaent amb el seu marit eren les seves principals funcions.
En el cas de les dones de classe alta, en ocasions també tenien accés a la cultura.
Fora de l'espai domèstic la dona no tenia ni veu ni vot.
Aquesta situació va començar a canviar amb el desenvolupament de la Il·lustració i posteriorment de les idees impulsades pels revolucionaris francesos.
A finals del segle XIX, Nova Zelanda va ser el primer estat on es va reconèixer el dret a vot per a la seva població femenina.
El 1902 el sufragi femení es va aprovar a Austràlia, el 1906 a Finlàndia i el 1913 a Noruega.
El 28 de maig de 1917, el Parlament britànic va aprovar el projecte de llei de sufragi femení pel qual es concedia el vot a les dones al Regne Unit, tot i que encara era limitat a les majors de 30 anys que fossin caps de família.
Mesos més tard, avui fa 100 anys, es va consumar la victòria.
Parcial, però victòria de totes maneres.
Les dones van poder votar per primera vegada quan ja feia ben bé mig segle que el moviment sufragista s'obria pas.
Aleshores podien votar els homes majors de 21 anys.
Les dones, en canvi, van poder exercir el dret a vot aquelles que tenien més de 30 i complien un seguit de requisits.
Aquest primer pas, però, va obrir la porta a un avenç definitiu que va acabar, a finals del 1918, amb l'aprovació de la llei definitiva de sufragi femení.
La Primera Guerra Mundial, punt d'inflexió
La situació de la dona va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
La incorporació de bona part dels treballadors dels països industrialitzats als respectius exèrcits, va fer que moltes dones comencessin a treballar a les fàbriques per tal de contribuir a l’economia de guerra nacional.
El seu paper en la rereguarda va ser fonamental durant el conflicte: tenint cura dels ferits com a infermeres, com a treballadores a les fàbriques d’armament i municions, en la indústria tèxtil i en altres àmbits estratègics.
Les dones europees havien aconseguit la igualtat econòmica, i per tant, el següent pas era aconseguir la igualtat política.
Els governs que havien demanat la seva col·laboració a l’economia de guerra, en molts casos no s’hi van poder negar.
Durant el període d’entreguerres (1919-1939) la població femenina de molts països va aconseguir el dret a vot: als nous estats europeus sorgits després de la guerra –Polònia, Irlanda o Hongria – o als països on el sistema polític va canviar – l’Alemanya de Weimar, o Àustria-.
Als Estats Units les dones van poder votar el 1920, i a la majoria de països desenvolupats el vot femení era una realitat en començar la Segona Guerra Mundial.
Tot i així, encara existien algunes vergonyoses excepcions com França o Suïssa.
En el cas d’Espanya, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions del 1933, a la Segona República .
Ho recordem amb aquest vídeo de l'agència EFE, quan es van commemorar els 80 anys d'aquest primer sufragi femení. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Ara fa 100 anys que les dones van votar per primer cop a la Gran Bretanya. Amb restriccions. Molt abans, ja ho feien les neozelandeses. No obstant, la incorporació de la dona a l’economia de guerra va ser el desencadenant, precisament entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, de l’aprovació del sufragi femení a la majoria de països.",
"a2": "El 1918 el Parlament britànic va aprovar la llei que reconeixia el dret a vot a les dones majors de 30 anys. Però la pionera va ser Nova Zelanda, el 1893, seguida d’Austràlia, Finlàndia i Noruega. Durant l’època d’entreguerres es va reconèixer el sufragi femení en gairebé tots els països, entre ells Espanya (1933).",
"a3": "Fa cent anys que el Parlament britànic va aprovar una llei que atorgava el sufragi a les dones majors de 30 anys, que en aquell moment eren més de vuit milions. Això va ser arran de la Primera Guerra Mundial, quan les dones europees van aconseguir la igualtat econòmica, i per tant, el següent pas era aconseguir la igualtat política."
},
"extractive": {
"a1": "El 19 de setembre de 1893, Nova Zelanda va permetre el vot de les dones. \nEl 28 de maig de 1917, el Parlament britànic va aprovar el projecte de llei de sufragi femení pel qual es concedia el vot a les dones al Regne Unit, tot i que encara era limitat a les majors de 30 anys que fossin caps de família. \nLa situació de la dona va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. \nAls Estats Units les dones van poder votar el 1920, i a la majoria de països desenvolupats el vot femení era una realitat en començar la Segona Guerra Mundial.",
"a2": "El 19 de setembre de 1893, Nova Zelanda va permetre el vot de les dones. \nEl 1902 el sufragi femení es va aprovar a Austràlia, el 1906 a Finlàndia i el 1913 a Noruega. \nUns anys més tard, el 1918 a la Gran Bretanya, quan tot just aquest dimarts se celebra el centenari d'aquella històrica efemèride, les dones van poder votar en unes eleccions generals angleses. \nLa situació de la dona va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.",
"a3": "El 19 de setembre de 1893, Nova Zelanda va permetre el vot de les dones.\nEl 28 de maig de 1917, el Parlament britànic va aprovar el projecte de llei de sufragi femení pel qual es concedia el vot a les dones al Regne Unit, tot i que encara era limitat a les majors de 30 anys que fossin caps de família.\nLa situació de la dona va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.\nAls Estats Units les dones van poder votar el 1920, i a la majoria de països desenvolupats el vot femení era una realitat en començar la Segona Guerra Mundial."
},
"extreme": {
"a1": "Compendi de la lluita per la igualtat de les dones en el centenari de l’aprovació del sufragi femení a Anglaterra.",
"a2": "El Regne Unit commemora el centenari del sufragi femení al país després de mig segle de reivindicacions.",
"a3": "Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit va aprovar una llei que atorgava el sufragi femení."
}
} |
1,880 | El Raval, en peu de guerra contra l'especulació de Blackstone | Aquest dilluns s'inicia el període de desnonament amb data oberta contra deu famílies que ocupen un bloc propietat del fons voltor | "Raval VS Blackstone".
Aquest és el nom amb què el Sindicat d'Habitatge del Raval de Barcelona ha presentat la campanya de resistència al desnonament amb data oberta que amenaça deu famílies del número 99 del carrer Hospital, una trentena de persones en total.
Els veïns no s'han arronsat i amb el suport del Sindicat de Llogaters i la Plataforma Raval Nord, entre altres, han programat activitats ininterrompudes des d'aquest dilluns fins al 15 de juliol, que han presentat en una roda de premsa aquest dilluns.
Hi haurà tallers, xerrades, àpats populars i cinema a la fresca i també se celebraran assemblees de col·lectius del barri.
El Sindicat d'Habitatge del Raval també ha anunciat que els pròxims quinze dies convocaran "escraches oberts" contra directius del fons d'inversió immobiliària.
Durant aquestes dues setmanes, el desnonament es podrà produir en qualsevol moment i els col·lectius volen mantenir-se en alerta permanent.
És el tercer desnonament que han d'afrontar les famílies que ocupen l'immoble des de fa deu anys però és el primer que es pot produir per sorpresa.
A l'habitatge hi viuen vuit menors.
La portaveu del Sindicat d'Habitatge del Raval (SHR), Joana Sales, ha avançat que intentaran evitar el desnonament amb dents i ungles i ha reivindicat la tasca dels col·lectius d'habitatge al barri.
"Sense nosaltres hi hauria més narcopisos i més veïns expulsats", ha defensat.
Sales ha denunciat que les institucions no han donat resposta a la situació de les famílies del carrer Hospital.
Blackstone ofereix tres lloguers socials
Poc després de la roda de premsa al carrer Hospital, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha fet públic que Blackstone ha presentat una oferta a les famílies.
Concretament, oferir tres lloguers socials a les tres famílies més empobrides i llogar la resta d'immobles a preus per sota de mercat.
Això implicaria que la resta de famílies haguessin de recórrer als serveis municipals i que alguns pisos de l'edifici sí que es llogarien a preu de mercat.
Martín ha valorat positivament la proposta.
"Estem evitant un nou cas de gentrificació, hem aconseguit fer moure Blackstone gràcies a la pressió ciutadana", ha argumentat.
Segons la regidora, no és la primera oferta del fons voltor, que inicialment proposava reallotjaments a algunes famílies i posar en lloguer tots els immobles a preus de mercat.
El consistori ha traslladat l'oferta del fons a l'SHR, que encara no l'ha comunicat a totes les famílies.
La proposta de Blackstone, però, queda lluny de les exigències dels col·lectius d'habitatge, que demanen l'expropiació del bloc i lloguer social per a tots els pisos.
Fonts de l'SHR confimen a NacióDigital que consideren insuficient la proposta feta pel fons voltor.
A la roda de premsa, Sales ha avisat que l'única solució que contempla l'SHR és que les famílies puguin quedar-se a casa seva i assegura que no acceptaran "l'almoina" de l'Ajuntament en forma d'habitatge provisional per a les famílies i que si el desnonament es consuma, reallotjaran els afectats al barri.
Com a màxim un parell a preu de mercat
En aquest sentit, el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, ha demanat "parar els peus" a Blackstone.
"L'expropiació de l'edifici no hauria de costar a l'Ajuntament no un euro més del preu de saldo al qual el fons va adquirir el bloc", ha dit.
Demandes a l'Ajuntament, el Govern i l'Estat
Els col·lectius implicats en la campanya Raval VS Blackstone exigeixen la implicació de les administracions en el cas, que consideren paradigmàtic de la situació d'emergència habitacional que es viu arreu de Catalunya.
"La Cosntitució reconeix la possibilitat de subordinar la riquesa a l'interès general", ha recordat Palomera, que ha acusat l'Estat de posar la "catifa vermella" als fons d'inversió.
La Tatiana també ha criticat l'Ajuntament, després que la Guàrdia Urbana desallotgés dissabte un local ocupat pel Sindicat d'Habitatge del Raval ubicat al costat del número 99 i que el col·lectiu volia utilitzar com a quarter general per la campanya Raval VS Blackstone.
"No permetrem que s'omplin la boca de polítiques socials i després mirin cap a una altra banda", ha etzibat. | [
"barcelona: habitatge"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Al Raval, s’ha iniciat una campanya de resistència contra el desnonament de 10 famílies a mans de Blackstone. Malgrat l'intent d’apropament del fons voltor, els col·lectius només acceptaran la permanència dels veïns i el lloguer social dels pisos. A més, han demanat mesures a les administracions catalana i espanyola per posar fre a la crisi de l’habitatge a Catalunya.",
"a2": "El barri del Raval s’ha unit per evitar que el gegant immobiliari Blackstone desallotgi l'edifici del carrer Hospital 99, habitat per una trentena de persones. El desallotjament es pot executar en qualsevol moment durant els pròxims 15 dies, per això entitats del barri han organitzat activitats sense pausa durant les 24 hores del dia fins al 15 de juliol.",
"a3": "L’edifici, propietat de Blackstone i situat al barri del Raval de Barcelona, s’enfronta a un desnonament obert a partir d’aquest dilluns. Els afectats són deu famílies que ocupen el bloc des de fa més de quatre anys perquè asseguren no poder assumir cap altra opció d’habitatge i que ara podran ser desnonats en qualsevol moment durant els pròxims quinze dies."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest és el nom amb què el Sindicat d'Habitatge del Raval de Barcelona ha presentat la campanya de resistència al desnonament amb data oberta que amenaça deu famílies del número 99 del carrer Hospital, una trentena de persones en total.\nLa portaveu del Sindicat d'Habitatge del Raval (SHR), Joana Sales, ha avançat que intentaran evitar el desnonament amb dents i ungles i ha reivindicat la tasca dels col·lectius d'habitatge al barri.\nLa proposta de Blackstone, però, queda lluny de les exigències dels col·lectius d'habitatge, que demanen l'expropiació del bloc i lloguer social per a tots els pisos.\nEls col·lectius implicats en la campanya Raval VS Blackstone exigeixen la implicació de les administracions en el cas, que consideren paradigmàtic de la situació d'emergència habitacional que es viu arreu de Catalunya.",
"a2": "Aquest és el nom amb què el Sindicat d'Habitatge del Raval de Barcelona ha presentat la campanya de resistència al desnonament amb data oberta que amenaça deu famílies del número 99 del carrer Hospital, una trentena de persones en total. \nEls veïns no s'han arronsat i amb el suport del Sindicat de Llogaters i la Plataforma Raval Nord, entre altres, han programat activitats ininterrompudes des d'aquest dilluns fins al 15 de juliol, que han presentat en una roda de premsa aquest dilluns. \nÉs el tercer desnonament que han d'afrontar les famílies que ocupen l'immoble des de fa deu anys però és el primer que es pot produir per sorpresa. \nEls col·lectius implicats en la campanya Raval VS Blackstone exigeixen la implicació de les administracions en el cas, que consideren paradigmàtic de la situació d'emergència habitacional que es viu arreu de Catalunya.",
"a3": "Aquest és el nom amb què el Sindicat d'Habitatge del Raval de Barcelona ha presentat la campanya de resistència al desnonament amb data oberta que amenaça deu famílies del número 99 del carrer Hospital, una trentena de persones en total.\nPoc després de la roda de premsa al carrer Hospital, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha fet públic que Blackstone ha presentat una oferta a les famílies.\nA la roda de premsa, Sales ha avisat que l'única solució que contempla l'SHR és que les famílies puguin quedar-se a casa seva i assegura que no acceptaran \"l'almoina\" de l'Ajuntament en forma d'habitatge provisional per a les famílies i que si el desnonament es consuma, reallotjaran els afectats al barri.\nEls col·lectius implicats en la campanya Raval VS Blackstone exigeixen la implicació de les administracions en el cas, que consideren paradigmàtic de la situació d'emergència habitacional que es viu arreu de Catalunya."
},
"extreme": {
"a1": "Guerra oberta al Raval entre el sindicat d’habitatge i el fons d’inversió Blackstone pel desnonament d’un bloc de pisos.",
"a2": "El Sindicat d’Habitatge del Raval es posa en peu de guerra per impedir el desnonament dels veïns.",
"a3": "Quinze dies de mobilitzacions al Raval per evitar que Blackstone desnoni un edifici on hi viuen deu famílies amb menors."
}
} |
479 | La taula de negociació comença a caminar sense continguts definits | La Generalitat vol comprovar la voluntat real del govern espanyol per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya | La taula de negociació entre els governs català i espanyol que van pactar ERC i el PSOE comença a caminar avui.
Les dues delegacions es reuniran a les 16.30 a la Moncloa, on després el president de la Generalitat, Quim Torra, en farà una valoració.
Ara per ara, no s’ha fet públic si Pedro Sánchez també compareixerà.
La impossible taula de diàleg i el tren que va fer ric Rockefeller | Editorial de Vicent Partal
Ahir a última hora les dues parts no havien tancat cap ordre del dia ni els continguts de la reunió, o si més no no els van fer públics.
El servei de protocol del govern espanyol enllestia els últims detalls sobre la sala on es farà i el tipus de taula.
És segur que no hi haurà mediador, tal com ha reclamat JxCat fins al darrer moment.
La figura del relator no es va incloure al pacte entre els republicans i els socialistes, però sí que es manté el compromís de sotmetre qualsevol acord a votació amb una consulta a Catalunya.
Qui és qui a la taula de negociació?
A banda i banda de la taula hi haurà vuit representants de la Generalitat i vuit del govern espanyol.
Per part catalana, hi seran el president, Quim Torra; el vice-president, Pere Aragonès; els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró; les diputades Marta Vilalta (ERC) i Elsa Artadi (JxCat); Josep Maria Jové, ex-mà dreta del vice-president Oriol Junqueras; i Josep Rius, ex-mà dreta del president Carles Puigdemont.
Torra i Aragonès només participaran en aquesta primera reunió i en aquelles en què s’hagin de segellar possibles acords amb el govern espanyol, mentre que els altres sis membres formaran la delegació catalana permanent.
La Generalitat defensarà que per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya cal l’amnistia, la fi de la repressió i la desjudicialització de la política, i a més argumentarà que el millor instrument per a resoldre’l és un referèndum acordat.
Ara com ara, no se sap la proposta que farà el govern espanyol, tot i que Sánchez, a la reunió que va fer amb Torra el 6 de febrer a Barcelona, li va lliurar un document de quaranta-quatre propostes per a començar a resoldre els greuges i deutes històrics de l’estat espanyol amb Catalunya.
Tanmateix, el govern considera que aquests punts s’han d’encarar a l’espai corresponent, la comissió bilateral Generalitat-estat.
En canvi, en aquesta taula de negociació s’hi ha de parlar de la repressió i el referèndum, però el govern espanyol ho defuig.
A la delegació espanyola, a més de Sánchez, hi haurà la vice-presidenta primera, Carmen Calvo, i quatre ministres del PSOE.
Per part d’Unides Podem, hi haurà el vice-president segon espanyol, Pablo Iglesias, i el ministre Manuel Castells, ambdós partidaris del referèndum però ara disposats a defensar la posició oficial del govern de coalició amb el PSOE, més pròxim a les tesis dels socialistes: no permetre cap referèndum sobre la independència de Catalunya.
La reunió entre governs arriba catorze mesos després de la cimera de Pedralbes, en què es va pactar la Declaració de Pedralbes.
El fet que la Generalitat proposés un mediador i que el text parlés d’un diàleg amb ‘seguretat jurídica’ –eludint la constitució espanyola– va desfermar la fúria de la dreta política i mediàtica espanyola, que va convocar una manifestació amb l’extrema dreta a la plaça Colón de Madrid.
L’única virtut del diàleg | Anàlisi de Pere Martí
En aquella situació, i sense que l’independentisme estigués disposat a aprovar el pressupost espanyol per la coincidència amb el començament del judici al Tribunal Suprem espanyol, Sánchez va fer-se enrere.
Va trencar els ponts de diàleg amb la Generalitat, va convocar eleccions espanyoles el 28-A i es va distanciar de l’independentisme tant com va poder, amb una retòrica agressiva durant mesos, que va portar-lo fins i tot a no despenjar el telèfon al president Torra.
Després, la repetició dels comicis el 10-N i la dependència dels vots d’ERC per a la investidura va rebaixar el perfil més dur de Sánchez, que es trobà obligat a pactar la taula de negociació per a obtenir l’abstenció dels republicans.
Però una volta investit Sánchez va incomplir el compromís de reunir per primera vegada la taula al cap de quinze dies de la formació de govern.
El president espanyol també va voler ajornar sine die la taula de negociació després de l’anunci de la convocatòria d’eleccions a Catalunya, però ERC va pressionar-lo –amb la dependència que té dels seus vots per a aprovar el pressupost– per fer-li fer marxa enrere, reunir-se amb el president Torra i fer la primera reunió.
Els republicans han lligat el seu suport al pressupost i a la legislatura espanyola als avenços de la taula de negociació, on l’independentisme es tornarà a enfrontar a les seves contradiccions i comprovarà a quin límit està disposat a arribar el PSOE per a resoldre el conflicte. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Continua sent un misteri la posició que adoptarà el govern estatal en la propera taula de diàleg amb Catalunya. Si bé Sánchez havia presentat a la Generalitat diferents propostes per resoldre el conflicte, Torra vol centrar l’atenció en els empresonats i en la negociació d’un referèndum pactat. Dels progressos de la taula dependrà el suport d’ERC al president espanyol.",
"a2": "Avui a les 16.30 es reunirà per primera vegada la taula de negociació entre el Govern català i l’espanyol a la Moncloa. La Generalitat exigeix l’amnistia, la fi de la repressió i un referèndum pactat. El Govern espanyol no ha concretat cap proposta, a part del document que Sánchez va entregar a Quim Torra a la reunió del 6 de febrer.",
"a3": "Dimecres es reunirà la taula de negociació entre el Govern català i l’espanyol a la Moncloa. L’objectiu és resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. La Generalitat exigeix l’amnistia i la fi de la repressió i acordar l’exercici del dret d’autodeterminació amb un referèndum, i el Govern espanyol proposa una reforma del sistema de finançament i un nou estatut."
},
"extractive": {
"a1": "La taula de negociació entre els governs català i espanyol que van pactar ERC i el PSOE comença a caminar avui.\nLa Generalitat defensarà que per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya cal l’amnistia, la fi de la repressió i la desjudicialització de la política, i a més argumentarà que el millor instrument per a resoldre’l és un referèndum acordat. \nAra com ara, no se sap la proposta que farà el govern espanyol, tot i que Sánchez, a la reunió que va fer amb Torra el 6 de febrer a Barcelona, li va lliurar un document de quaranta-quatre propostes per a començar a resoldre els greuges i deutes històrics de l’estat espanyol amb Catalunya. \nEls republicans han lligat el seu suport al pressupost i a la legislatura espanyola als avenços de la taula de negociació, on l’independentisme es tornarà a enfrontar a les seves contradiccions i comprovarà a quin límit està disposat a arribar el PSOE per a resoldre el conflicte.",
"a2": "La taula de negociació entre els governs català i espanyol que van pactar ERC i el PSOE comença a caminar avui. \nLes dues delegacions es reuniran a les 16.30 a la Moncloa, on després el president de la Generalitat, Quim Torra, en farà una valoració. \nLa Generalitat defensarà que per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya cal l’amnistia, la fi de la repressió i la desjudicialització de la política, i a més argumentarà que el millor instrument per a resoldre’l és un referèndum acordat. \nAra com ara, no se sap la proposta que farà el govern espanyol, tot i que Sánchez, a la reunió que va fer amb Torra el 6 de febrer a Barcelona, li va lliurar un document de quaranta-quatre propostes per a començar a resoldre els greuges i deutes històrics de l’estat espanyol amb Catalunya. ",
"a3": "La taula de negociació entre els governs català i espanyol que van pactar ERC i el PSOE comença a caminar avui.\nAra com ara, no se sap la proposta que farà el govern espanyol, tot i que Sánchez, a la reunió que va fer amb Torra el 6 de febrer a Barcelona, li va lliurar un document de quaranta-quatre propostes per a començar a resoldre els greuges i deutes històrics de l’estat espanyol amb Catalunya.\nEn canvi, en aquesta taula de negociació s’hi ha de parlar de la repressió i el referèndum, però el govern espanyol ho defuig.\nPerò una volta investit Sánchez va incomplir el compromís de reunir per primera vegada la taula al cap de quinze dies de la formació de govern."
},
"extreme": {
"a1": "Comença amb molts interrogants la negociació entre Espanya i Catalunya per intentar resoldre el conflicte polític causat per l’independentisme.",
"a2": "Comencen les negociacions entre el Govern i l’executiu espanyol per trobar una sortida pactada al conflicte polític.",
"a3": "Comença la taula de negociació entre el Govern espanyol i català per buscar una solució al \"conflicte polític\" a Catalunya."
}
} |
2,198 | Torra, les conselleres i diputats de JxCat es reuniran la setmana que ve amb Puigdemont a Waterloo per abordar la tardor | El grup parlamentari viatja a Bèlgica del 5 al 7 de setembre per preparar les propostes parlamentàries del nou curs polític i plantejar la seva estructura i organització | El president de la Generalitat, Quim Torra, i el grup parlamentari de JxCat, incloses les conselleres del Govern d'aquesta formació que mantenen l'acta de diputades -Elsa Artadi i Laura Borràs-, viatjaran del 5 al 7 de setembre a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb Carles Puigdemont.
Hi faran una jornada de treball per abordar la tardor i inaugurar el curs polític, tal com ha avançat el 'Diari Ara', després de la reunió del grup al Parlament d'aquest dimarts, la primera després de les vacances.
Fonts de JxCat han explicat a l'ACN que la jornada començarà el dia 5 al matí per centrar-se en l'estratègia política de la formació.
Els dies 6 i 7 es prepararan propostes parlamentàries pel nou curs polític, així com també s'abordarà l'estructura i l'organització del propi grup.
A la jornada de treball també s'hi abordarà la sessió parlamentària del debat de política general, previst pels dies 2, 3 i 4 d'octubre.
Abans, i al llarg del setembre, s'espera que es resolgui la qüestió polèmica sobre els diputats suspesos pel jutge del Suprem Pablo Llarena.
Abans d'acabar el curs polític passat, a finals de juliol, el president del Parlament, Roger Torrent, va desconvocar el darrer ple després que JxCat i ERC no arribessin a cap acord sobre com aplicar la suspensió dels diputats.
JxCat manté que en cap cas acceptarà que Puigdemont quedi suspès de la seva acta de diputat parlamentari.
Aquest tema no s'hauria abordat en la reunió del grup d'aquest dimarts, tal com explica el 'Diari Ara' i ha pogut confirmar l'ACN.
La formació que presideix Jordi Sànchez planteja l'escenari de votar al ple del Parlament les suspensions dels diputats.
És a dir, que les suspensions es tramitin a la comissió de l'Estatut del diputat, i se sotmetin a la votació del plenari a posteriori.
A Waterloo també s'abordarà la formalització de la Crida Nacional que impulsa Puigdemont, amb el suport de Torra, Sànchez i el propi grup de JxCat.
El nou moviment obligarà la formació parlamentària a reorganitzar-se i reestructurar-se.
El PDeCAT també està pendent de com s'adapta dins de la Crida, que voreja les 60.000 adhesions.
Es preveu que entre la segona quinzena de setembre i la primera d'octubre se celebri la convenció que ha de decidir si la Crida esdevé un partit, una coalició, un moviment, i quin nom i marca acaba adoptant.
Fonts impulsores de la Crida consultades per l'ACN remarquen que l'objectiu és presentar-se tant a les eleccions municipals com a les europees sota la marca que s'aprovi a la convenció de la tardor.
La reunió de treball de JxCat, doncs, tindrà lloc just després que Torra pronunciï la seva conferència política, el dia 4, i que es titularà 'El nostre moment'.
El president del Govern ha avançat aquest dimecres que no hi presentarà pas un nou full de ruta, sinó la necessitat de "plans de contingència" per a totes les opcions.
En una entrevista a 'Vilaweb' el cap de l'executiu ha afegit que amb la conferència pretén "reprendre la iniciativa" i passar de la fase de la restitució a "una altra fase".
Sobre el contingut, Torra no ha volgut avançar massa però sí que ha deixat clar que no creu que s'hagi de tornar a fer un altre referèndum perquè és una "pantalla passada".
Pendents de Torra i Llarena
La jornada de treball del grup de JxCat a Waterloo també arribarà després de la citació del jutge belga per al magistrat del Suprem Pablo Llarena, pel mateix dia 4 de setembre, arran de la demanda civil de Puigdemont i els exconsellers.
Continua la incògnita sobre si Llarena s'hi presentarà o no.
L'Estat es planteja personar-se a Bèlgica per defensar la justícia espanyola, i no per donar suport a "actes privats" de Llarena, tal com ha informat el Ministeri de Justícia.
A Waterloo s'hi desplaçaran tots els diputats del grup, a més del president Torra, la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la titular de Cultura, Laura Borràs.
No es descarta que també hi puguin viatjar el cap del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, el conseller de Territori, Damià Calvet, o Maria Àngels Chacón, titular d'Empresa i Coneixement, que tot i ser de JxCat o del PDeCAT no són diputats.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, és l'altre membre del Govern amb carnet del PDeCAT, però es dona per fet que es quedarà a Barcelona perquè el 6 de setembre tindrà lloc la reunió de la Junta de Seguretat al Palau de la Generalitat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Representants de la Generalitat i de JxCat es reuniran amb Carles Puigdemont a Bèlgica. La intenció és acordar el full de ruta de la formació de cara als propers compromisos polítics, a més d’abordar la possible reestructuració del grup. També es tractarà la posada en marxa de la Crida Nacional, un nou moviment impulsat pels propis Torra i Puigdemont. ",
"a2": "Torra visitarà Carles Puigdemont del 5 al 7 de setembre a Waterloo per encarrilar l’inici del nou curs polític. L’acompanyaran el grup parlamentari al complet amb les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs. Una de les qüestions a resoldre són les discrepàncies entre JxCat i ERC sobre la suspensió dels diputats processats que va ordenar el jutge Pablo Llarena. ",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, i el grup parlamentari de JxCat, viatjaran del 5 al 7 de setembre a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont, on treballaran per abordar la tardor i inaugurar el curs polític. També es parlarà de la formalització de la Crida Nacional que impulsa Puigdemont i que compta amb el suport de Torra, Sànchez i JxCat."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, i el grup parlamentari de JxCat, incloses les conselleres del Govern d'aquesta formació que mantenen l'acta de diputades -Elsa Artadi i Laura Borràs-, viatjaran del 5 al 7 de setembre a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb Carles Puigdemont.\nHi faran una jornada de treball per abordar la tardor i inaugurar el curs polític, tal com ha avançat el 'Diari Ara', després de la reunió del grup al Parlament d'aquest dimarts, la primera després de les vacances. \nEls dies 6 i 7 es prepararan propostes parlamentàries pel nou curs polític, així com també s'abordarà l'estructura i l'organització del propi grup.\nA Waterloo també s'abordarà la formalització de la Crida Nacional que impulsa Puigdemont, amb el suport de Torra, Sànchez i el propi grup de JxCat. ",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, i el grup parlamentari de JxCat, incloses les conselleres del Govern d'aquesta formació que mantenen l'acta de diputades -Elsa Artadi i Laura Borràs-, viatjaran del 5 al 7 de setembre a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb Carles Puigdemont. \nHi faran una jornada de treball per abordar la tardor i inaugurar el curs polític, tal com ha avançat el 'Diari Ara', després de la reunió del grup al Parlament d'aquest dimarts, la primera després de les vacances. \nAbans, i al llarg del setembre, s'espera que es resolgui la qüestió polèmica sobre els diputats suspesos pel jutge del Suprem Pablo Llarena. \nAbans d'acabar el curs polític passat, a finals de juliol, el president del Parlament, Roger Torrent, va desconvocar el darrer ple després que JxCat i ERC no arribessin a cap acord sobre com aplicar la suspensió dels diputats. ",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, i el grup parlamentari de JxCat, incloses les conselleres del Govern d'aquesta formació que mantenen l'acta de diputades -Elsa Artadi i Laura Borràs-, viatjaran del 5 al 7 de setembre a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb Carles Puigdemont.\nHi faran una jornada de treball per abordar la tardor i inaugurar el curs polític, tal com ha avançat el 'Diari Ara', després de la reunió del grup al Parlament d'aquest dimarts, la primera després de les vacances.\nA Waterloo també s'abordarà la formalització de la Crida Nacional que impulsa Puigdemont, amb el suport de Torra, Sànchez i el propi grup de JxCat.\nLa jornada de treball del grup de JxCat a Waterloo també arribarà després de la citació del jutge belga per al magistrat del Suprem Pablo Llarena, pel mateix dia 4 de setembre, arran de la demanda civil de Puigdemont i els exconsellers."
},
"extreme": {
"a1": "Trobada a Waterloo entre una delegació del govern i Carles Puigdemont per preparar les propostes per al nou curs polític. ",
"a2": "Quim Torra es desplaçarà fins a Bèlgica per acordar amb Carles Puigdemont les estratègies per al començament del curs polític. ",
"a3": "Quim Torra i JxCat viatjaran a Bèlgica per reunir-se amb Puigdemont i abordar les propostes parlamentàries del nou curs polític."
}
} |
1,023 | La nova direcció del PP català: nucli badaloní, poder municipal i faccions enfrontades | Albiol crea deu vicesecretaries per intentar pacificar la formació en el moment més decisiu del procés | El Partit Popular català ja té nou president i nova direcció, elegida ahir en el 14è congrés.
Xavier García Albiol ha optat per una executiva amb deu vicesecretaris generals, una decisió que s'explica per la voluntat de reunir totes les faccions internes i afrontar la fase decisiva contra el procés amb un partit pacificat.
S'acosten els congressos provincials i García Albiol vol evitar que s'escenifiquin tensions internes.
El nou líder dels populars catalans va pronunciar una frase durant la seva presentació com a candidat que no va passar desapercebuda i que va repetir: "Jo vull guanyar eleccions, no congressos ni congressets", tot fent una crida a no entretenir-se en batalles internes.
L'afirmació tenia un punt d'irritació però el president del PP ha hagut de satisfer totes les famílies per aconseguir que el congrés transcorregués amb placidesa.
Hi són les principals figures institucionals del PP català, com la ministra de Sanitat Dolors Montserrat, i el delegat del govern, Enric Millo.
Albiol ha volgut, això sí, situar persones de la seva estricta confiança en posicions de relleu.
La guàrdia pretoriana badalonina
En la nova executiva hi ha les persones en qui García Albiol més confia: aquells que van formar part del seu equip de govern quan era alcalde de Badalona.
Són els més lleials, però també aquells a qui ha vist gestionar.
Un d'ells és Albert Fernández Saltiveri, nou vicesecretari general d'organització, la persona que tindrà cura de l'aparell intern, una peça bàsica si vol estalviar-se molts maldecaps.
També hi serà Elisa de Mata (responsable d'igualtat), que va ser responsable d'ensenyament i atenció a les persones grans a l'Ajuntament de Badalona.
I l'històric Ramon Riera, que va ser el primer tinent d'alcalde i presidirà el comitè electoral, un lloc sensible.
Riera i Albiol es coneixen de fa anys.
Ahir, quan el nou president recordava que en les primeres campanyes municipals ell mateix havia de penjar els cartells amb la seva cara, un compromissari va explicar que qui li aguantava l'escala era Ramon Riera.
Dirigents foguejats als ajuntaments
Albiol va ser alcalde de Badalona.
Ahir, recordant-ho, no va poder evitar les llàgrimes.
Ahir hi va haver moltes llàgrimes al congrés del PP, però les d'Albiol eren sinceres.
Badalona encara és una ferida oberta pel polític popular, que ha col·locat molts quadres emergents que s'han foguejat en eleccions locala.
A l'executiva hi ha Núria Carreras, regidora a Monistrol, molt lleial a Albiol, Daniel Serrano, regidor de Cornellà, i diversos consellers de districte de Barcelon, com Elisabet Jiménez (Ciutat Vella), José Antonio Calleja (Sants-Montjuïc) i Javier Barreño (Nou Barris).
Vicesecretaries per a tots
Albiol ha estat generós amb les "tribus" en pugna.
Segons alguns militants, en excés.
Ho és la jove diputada Esperança Garcia (a comunicació), que havia sonat com a possible secretària general.
El fernandisme ha aconseguit situar-hi la regidora de Barcelona Àngels Esteller (sectorials).
Manuel Reyes, que va ser alcalde de Castelldefels, serà vicesecretari d'acció política, un lloc important.
Reyes aspira a presidir el PP de Barcelona amb el suport d'Alberto Fernández.
Però també serà vicesecretari l'actual president provincial Alberto Villagrasa (municipal), molt content ahir, i Antonio Gallego, que li dona suport.
Sánchez-Camacho i Alberto Fernández, "intocables"
Alicia Sánchez-Camacho se'n va... però no del tot.
Ha deixat la presidència del partit, però continua de diputada i membre de la mesa del Congrés.
Albiol ha creat un càrrec per a ella, el de coordinadora d'acció parlamentària.
Alberto Fernández, tot un "clàssic", també hi serà, com a coordinador de relacions institucionals.
Luna i Llanos de Luna, la supervivència dels "pota negra"
En la direcció conviuran quadres de nova fornada amb figures històriques.
Una d'aquestes és Rafael Luna, diputat per Tarragona durant anys que va ser també secretari general.
Luna ha entrat a l'executiva com a membre designat directament per Albiol.
També en formarà part la que va ser delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna. | [
"pp"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Per dirigir el PP català, Albiol es rodejarà de polítics novells, però també de les figures populars més rellevants. En la formació del nou executiu ha intentat acontentar tothom per plantar cara a l’independentisme sense fissures internes. Els càrrecs més importants seran exercits pels companys que l’han acompanyat al llarg de la seva carrera i dels quals coneix la capacitat professional.",
"a2": "Xavier García Albiol ha estat proclamat nou president del PPC en el 14è congrés de la formació. El popular ha aprofitat per anunciar els membres que l’acompanyaran durant el seu mandat, amb noms rellevants com Enric Millo o Dolors Montserrat. A més, Albiol ha optat per crear deu vicesecretaries generals per no generar crispacions internes de cara als congressos provincials. ",
"a3": "Xavier García Albiol ha estat proclamat nou president del PPC en substitució d’Alícia Sánchez Camacho. En la seva proposta, l'exalcalde de Badalona ha presentat un comitè directiu renovat i al comitè executiu electe de 22 persones hi ha situat persones de confiança com ara Enric Millo, Dolors Montserrat i María de los Llanos de Luna."
},
"extractive": {
"a1": "Xavier García Albiol ha optat per una executiva amb deu vicesecretaris generals, una decisió que s'explica per la voluntat de reunir totes les faccions internes i afrontar la fase decisiva contra el procés amb un partit pacificat.\nAlbiol ha volgut, això sí, situar persones de la seva estricta confiança en posicions de relleu.\nEn la nova executiva hi ha les persones en qui García Albiol més confia: aquells que van formar part del seu equip de govern quan era alcalde de Badalona.\nEn la direcció conviuran quadres de nova fornada amb figures històriques.",
"a2": "El Partit Popular català ja té nou president i nova direcció, elegida ahir en el 14è congrés. \nHi són les principals figures institucionals del PP català, com la ministra de Sanitat Dolors Montserrat, i el delegat del govern, Enric Millo. \nXavier García Albiol ha optat per una executiva amb deu vicesecretaris generals, una decisió que s'explica per la voluntat de reunir totes les faccions internes i afrontar la fase decisiva contra el procés amb un partit pacificat. \nEn la nova executiva hi ha les persones en qui García Albiol més confia: aquells que van formar part del seu equip de govern quan era alcalde de Badalona.",
"a3": "Xavier García Albiol ha optat per una executiva amb deu vicesecretaris generals, una decisió que s'explica per la voluntat de reunir totes les faccions internes i afrontar la fase decisiva contra el procés amb un partit pacificat.\nEn la nova executiva hi ha les persones en qui García Albiol més confia: aquells que van formar part del seu equip de govern quan era alcalde de Badalona.\nAlbiol va ser alcalde de Badalona.\nTambé en formarà part la que va ser delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna."
},
"extreme": {
"a1": "El president del PPC nomena un nou executiu heterogeni, però de la seva confiança, per afrontar el procés amb garanties.",
"a2": "Xavier García Albiol es rodeja de persones de la seva confiança per dirigir el Partit Popular català.",
"a3": "Xavier García Albiol és proclamat president del PPC en substitució d’Alícia Sánchez Camacho amb una direcció renovada."
}
} |
2,329 | Aprovat el Pla director urbanístic dels càmpings a l'Aran | La Comissió Territorial d'Urbanisme dona el vistiplau a la regulació dels habitatges d'ús turístic | La Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Aran, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping a l'Aran.
La nova norma ordenarà la implantació de nous establiments de manera sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic.
En total, la Val d'Aran disposa de 3.069 places de càmping i una superfície total de 20 hectàrees.
La superfície mitjana dels establiments és de poc més de dues hectàrees.
Tot el territori de l'Aran està inclòs a l'àrea geogràfica de muntanya, on es vol fomentar aquesta activitat econòmica, i cinc dels nou municipis aranesos tenen menys de 500 habitants: Arres, Bausen, Canejan, Es Bordes i Vilamòs.
Un dels objectius del Pla és fomentar la creació d'oportunitats laborals als micropobles.
A la Val d'Aran hi ha nou càmping repartits en sis dels nou municipis.
Bausen, Canejan i És Bordes, els tres amb menys de 500 habitants, no en tenen cap. Arres, Bossòst, Les i Naut Aran en tenen un.
Vielha e Mijaran, dos, i Vilamòs, tres.
Ordenant les noves instal·lacions
El Pla director concreta directrius generals que afectaran l'establiment de càmpings i que els ajuntaments hauran de considerar obligatòriament a l'hora d'autoritzar-ne de nous en els seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als de nova instal·lació.
També, estableix una sèrie de paràmetres que s'hauran de tenir en compte per autoritzar noves implantacions en sòl no urbanitzable i els creua entre sí, com són l'àrea geogràfica d'implantació; el grau de protecció del sòl; la superfície de l'establiment; els espais lliures que hauran de tenir els càmpings; les unitats d'acampada per hectàrea o la distància respecte al nucli urbà més proper.
De fet, només es poden habilitar càmpings en sòls de protecció especial a les àrees de muntanya i als micropobles, per fomentar l'activitat econòmica, exceptuant els espais de la Xarxa Natura 2000 o PEIN, si no compten amb una normativa aprovada que els permeti explícitament.
Catalunya compta actualment amb 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d'allotjament.
Es concentren sobretot en les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment) i tenen un pes molt rellevant en el sector turístic.
El turisme representa actualment el 12% del PIB català.
Com a exemple del seu impacte en el territori, en el 27% dels municipis que compten amb càmpings, les places d'aquests establiments superen la població censada.
La superfície mitjana dels establiments també és molt dispar, amb unes tres hectàrees de mitjana en càmpings de muntanya i unes set al litoral.
El 90% dels càmpings catalans no superen les deu hectàrees de superfície.
Regulació dels habitatges d'ús turístic
D'altra banda, la Comissió ha aprovat definitivament la modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran, vigents a Vielha e Mijaran, amb l'objectiu de regular l'ús d'habitatge turístic en sòls amb ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.
Es vol regular aquests usos de manera expressa, davant la pressió urbanística, i determinar la seva ubicació de manera ordenada, per evitar molèsties als veïns que viuen en edificis amb habitatges d'ús turístic, i les afectacions en el mercat immobiliari, per la reducció de l'estoc del mercat de lloguer, que provoca fortes distorsions en els preus.
Pel que fa als habitatges turístics existents prèviament a la modificació d'aquestes normes, es podran mantenir i, fins i tot, ser susceptibles de modificacions.
Únicament en el cas que aquests usos cessin, la rehabilitació de l'ús exigirà l'adequació a la regulació vigent en la matèria.
Tot i que les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran abasten nou municipis, aquesta modificació únicament s'aplica al terme municipal de Vielha e Mijaran.
Adequació d'una nau a Les
La Comissió ha informat favorablement a l'adequació d'una nau existent al punt quilomètric 182,5 de l'N-230, al terme municipal de Les, per permetre l'emmagatzematge de biomassa.
L'expedient, formulat pel Conselh Generau d'Aran i tramès per l'Ajuntament de Les, vol permetre l'activitat d'emmagatzematge d'estella per a combustible en la nau.
Les obres inclouen l'adequació de 2.250 m2 de superfície de la nau, amb l'enderroc d'una part important de la nau existent, aproximadament el 50% de la superfície construïda actual.
També comprèn la consolidació i reforç estructural de la part de la nau a mantenir, necessària per a l'emmagatzematge d'estella; la substitució de la coberta de fibrociment per panells de xapa, i la renovació dels tancaments exteriors.
Tot plegat, compta amb un pressupost de més de 181.400 euros.
L'adequació de l'espai permetrà la gestió de boscos públics, i la producció d'estella per ser utilitzada en instal·lacions tèrmiques.
Entre les activitats previstes, es troba l'apilament puntual de troncs, l'estellat de troncs i emmagatzematge de la biomassa (estella), i la càrrega dels vehicles per a la distribució fins als punts de consum. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Aran ha aprovat diferents mesures per fomentar la creació d’espais turístics més sostenibles. Així, ha establert requisits obligatoris per a l’establiment de nous càmpings i ha modificat la regulació vigent pel que fa als habitatges turístics en edificis residencials de lloguer. La Comissió també ha avalat la reconversió d’una antiga nau en magatzem d’estella.",
"a2": "La Comissió d’Urbanisme de la Vall d’Aran ha ratificat el Pla director urbanístic d’activitats de càmping. La norma neix amb el propòsit d’activar l’economia de les viles araneses, totes ubicades a zones de muntanya. Un dels seus objectius és harmonitzar les noves instal·lacions perquè siguin sostenibles ambientalment, socialment i econòmicament, i al mateix temps encaixin dins el paisatge urbanístic. ",
"a3": "La Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Aran, presidida per Agustí Serra, ha aprovat el Pla director urbanístic que concreta directrius generals que afectaran l’establiment de càmpings a tot el territori, recomanacions per als ajuntaments a l’hora d’autoritzar nous establiments en els seus municipis i també altres aspectes específics de disseny i ordenació per als nous càmpings."
},
"extractive": {
"a1": "La Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Aran, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping a l'Aran. \nEl Pla director concreta directrius generals que afectaran l'establiment de càmpings i que els ajuntaments hauran de considerar obligatòriament a l'hora d'autoritzar-ne de nous en els seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als de nova instal·lació. \nD'altra banda, la Comissió ha aprovat definitivament la modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran, vigents a Vielha e Mijaran, amb l'objectiu de regular l'ús d'habitatge turístic en sòls amb ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.\nAdequació d'una nau a Les La Comissió ha informat favorablement a l'adequació d'una nau existent al punt quilomètric 182,5 de l'N-230, al terme municipal de Les, per permetre l'emmagatzematge de biomassa.",
"a2": "La Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Aran, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping a l'Aran. \nLa nova norma ordenarà la implantació de nous establiments de manera sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic. \nTot el territori de l'Aran està inclòs a l'àrea geogràfica de muntanya, on es vol fomentar aquesta activitat econòmica, i cinc dels nou municipis aranesos tenen menys de 500 habitants: Arres, Bausen, Canejan, Es Bordes i Vilamòs. \nD'altra banda, la Comissió ha aprovat definitivament la modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran, vigents a Vielha e Mijaran, amb l'objectiu de regular l'ús d'habitatge turístic en sòls amb ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.",
"a3": "La Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Aran, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping a l'Aran. \nD'altra banda, la Comissió ha aprovat definitivament la modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran, vigents a Vielha e Mijaran, amb l'objectiu de regular l'ús d'habitatge turístic en sòls amb ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.\nTot i que les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran abasten nou municipis, aquesta modificació únicament s'aplica al terme municipal de Vielha e Mijaran.\nLes obres inclouen l'adequació de 2.250 m2 de superfície de la nau, amb l'enderroc d'una part important de la nau existent, aproximadament el 50% de la superfície construïda actual."
},
"extreme": {
"a1": "L’Aran aplicarà noves directrius per ordenar l'establiment d’instal·lacions turístiques i modificarà normatives existents per millorar la convivència en els pobles.",
"a2": "El nou pla d'ordenament urbanístic d’activitats de càmping de la Vall d’Aran vol impulsar l’economia de les àrees de muntanya. ",
"a3": "S’aprova el Pla director urbanístic que regula les condicions per a establir nous càmpings a la Vall d'Aran."
}
} |
1,674 | L'Ajuntament de Barcelona reprova Mercedes Vidal per la vaga de metro | El president de la comissió ha amenaçat amb suspendre la sessió per les interrupcions i algun insult proferit per representants dels treballadors | La comissió d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha reprovat aquest dimecres la gestió de Mercedes Vidal com a presidenta de TMB per la seva gestió en la vaga de metro.
Han votat a favor el Grup Demòcrata, Cs, ERC, PPC, CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy.
Només BComú i PSC, els partits del govern, hi han votat en contra.
La sessió ha estat realment tensa i el seu president, el socialista Dani Mòdol, ha amenaçat amb suspendre-la per les interrupcions i fins i tot algun insult proferit per representants dels treballadors, que han assistit com a públic.
Mercedes Vidal no ha intervingut i ha estat la tinenta d'alcaldia Janet Sanz qui ha defensat la posició del grup majoritari.
Sense intervenir-hi, Vidal ha assistit a un tens debat que ha acabat amb la seva reprovació, amanida amb diferents intervencions d'alguns representants dels treballadors, que l'han increpada acusant-la de "mentidera".
"I d'esquerres sous vosaltres?
Si sou més feixistes...
Doneu vergonya", ha exclamat un d'ells.
"No vull diners, els calers te'ls regalo.
Te'ls poses en un sac i te'ls endús", ha dit un altre.
El president de la comissió ha hagut d'aturar la sessió en diverses ocasions i ha amenaçat amb suspendre-la.
El socialista Dani Mòdol ha considerat "intolerable" que s'estigués insultant representants polítics, impedint, a més, la seva intervenció.
En el pla polític, les propostes de reprovació han estat presentades pel Grup Demòcrata i per Cs, tot i que el PPC també n'ha registrat una fora de termini.
El regidor del Grup Demòcrata Jordi Martí ha constatat que a Vidal "se li ha acabat el crèdit polític" per continuar amb la negociació, i que està "amortitzada" com a presidenta de TMB.
"Ha fracassat i ha de donar pas a altres persones que puguin negociar", ha conclòs Martí, que ha ironitzat que Mercedes Vidal va arribar "procedent de l'activisme i s'ha trobat amb què el món real és molt complicat".
El regidor de Cs Koldo Blanco ha criticat que el govern municipal hagi acabat "criminalitzant" els treballadors i hagi malgastat la carta de l'arbitratge, "llençant després la tovallola i renunciant a negociar".
Des d'ERC, Jordi Coronas ha considerat que retirar un complement de 32 euros al mes a partir de l'agost és "declarar la guerra" en lloc de solucionar el conflicte.
"Vostè està fent de fusible d'Ada Colau amb el conflicte de metro, i potser ja va sent hora que li toqui a ella mullar-se d'una vegada", ha opinat.
"Ja és hora que l'alcaldessa deixi de fer tuits i es posi a treballar, que comenci a treballar per solucionar els problemes que de veritat tenen els barcelonins i els treballadors de TMB", ha reclamat el regidor del PPC Javier Mulleras, que ha instat Colau a agafar el metro el proper dilluns a les 8 del matí.
"Que vagi amb les càmeres i vegi com pateixen els barcelonins", ha etzibat.
La regidora de la CUP María José Lecha ha defensat la vaga com un "dret de la classe treballadora" i ha apostat per reprovar Vidal "per la incapacitat d'aplicar el seu propi discurs abans de les eleccions".
Al seu parer, "l'enrocament" de la regidora de Mobilitat és "antològica" i l'ha acusada d'utilitzar arguments de la "dreta més rància i neoliberal".
En nom del govern municipal i també de l'Àrea Metropolitana, la tinenta d'alcaldia Janet Sanz ha expressat el seu suport a la presidenta de TMB.
"Confiem en tot el treball que s'està fent, en el que s'ha fet i en el que es farà", ha assegurat.
Sanz ha apuntat que a l'executiu no només li preocupa el que està passant al metro cada dilluns, sinó que li "obsessiona poder aconseguir un acord el més aviat possible".
"I ho hem demostrat i hem posat tots els esforços", ha assegurat.
Sanz ha defensat que s'han fet diverses propostes, però també ha recordat que hi ha límits legals.
"El que s'ha fet en altres moments de fer pagaments il·legals no es pot fer perquè això no genera seguretat jurídica a ningú", ha etzibat.
També ha preguntat a l'oposició quina és la seva proposta per desencallar el conflicte en lloc de dedicar-se només a reprovar, i ha subratllat que la Generalitat també té el seu paper en aquesta qüestió.
Igualment, el socialista Dani Mòdol ha preguntat als grups de l'oposició "què estan aconseguint amb les seves iniciatives".
"Algú sortirà més content d'aquesta sala?
Hauran ajudat en alguna cosa?
Jo veig més crispació que mai", s'ha queixat. | [
"barcelona: vaga metro"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona ha reprovat Mercedes Vidal amb l’acord de tots els partits excepte dels que conformen el govern. Aquests han avalat la gestió de TMB durant la vaga de metro, i han acusat l’oposició de fomentar la crispació i no aportar solucions. Efectivament, la sessió ha estat a punt de suspendre’s per la tensió de l’enfrontament entre les parts.",
"a2": "Aquest dimecres s’han viscut moments de tensió en la Comissió d’Urbanisme quan s’ha procedit a votar dues mocions de reprovació contra Mercedes Vidal, presentades pel Grup Demòcrata i Ciutadans. Tots els partits de l’oposició hi han votat a favor. El Govern ha recolzat la gestió de Vidal i ha retret a l’oposició que generi més crispació en lloc d’aportar solucions. ",
"a3": "La comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha reprovat aquest dimecres la gestió de Mercedes Vidal com a presidenta de TMB per la seva gestió amb la vaga de metro. Han votat a favor el Grup Demòcrata, Cs, ERC, PPC, CUP i Gerard Ardanuy. Només BComú i PSC, els partits del govern, hi han votat en contra."
},
"extractive": {
"a1": "La comissió d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha reprovat aquest dimecres la gestió de Mercedes Vidal com a presidenta de TMB per la seva gestió en la vaga de metro.\nLa sessió ha estat realment tensa i el seu president, el socialista Dani Mòdol, ha amenaçat amb suspendre-la per les interrupcions i fins i tot algun insult proferit per representants dels treballadors, que han assistit com a públic.\nSanz ha defensat que s'han fet diverses propostes, però també ha recordat que hi ha límits legals.\nTambé ha preguntat a l'oposició quina és la seva proposta per desencallar el conflicte en lloc de dedicar-se només a reprovar, i ha subratllat que la Generalitat també té el seu paper en aquesta qüestió.",
"a2": "La comissió d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha reprovat aquest dimecres la gestió de Mercedes Vidal com a presidenta de TMB per la seva gestió en la vaga de metro. \nHan votat a favor el Grup Demòcrata, Cs, ERC, PPC, CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy. Només BComú i PSC, els partits del govern, hi han votat en contra. \nEn nom del govern municipal i també de l'Àrea Metropolitana, la tinenta d'alcaldia Janet Sanz ha expressat el seu suport a la presidenta de TMB. \nTambé ha preguntat a l'oposició quina és la seva proposta per desencallar el conflicte en lloc de dedicar-se només a reprovar, i ha subratllat que la Generalitat també té el seu paper en aquesta qüestió. ",
"a3": "La comissió d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha reprovat aquest dimecres la gestió de Mercedes Vidal com a presidenta de TMB per la seva gestió en la vaga de metro.\nEl regidor del Grup Demòcrata Jordi Martí ha constatat que a Vidal \"se li ha acabat el crèdit polític\" per continuar amb la negociació, i que està \"amortitzada\" com a presidenta de TMB.\n\"Ja és hora que l'alcaldessa deixi de fer tuits i es posi a treballar, que comenci a treballar per solucionar els problemes que de veritat tenen els barcelonins i els treballadors de TMB\", ha reclamat el regidor del PPC Javier Mulleras, que ha instat Colau a agafar el metro el proper dilluns a les 8 del matí.\nTambé ha preguntat a l'oposició quina és la seva proposta per desencallar el conflicte en lloc de dedicar-se només a reprovar, i ha subratllat que la Generalitat també té el seu paper en aquesta qüestió."
},
"extreme": {
"a1": "La presidenta de TMB ha sigut reprovada per la seva gestió de la vaga de metro en una convulsa sessió. ",
"a2": "Els grups de l'oposició denuncien la gestió de la crisi del metro per part de la presidenta de TMB.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona reprova la gestió de Mercedes Vidal de la vaga de metro en una tensa comissió."
}
} |
1,226 | AnimaNaturalis denuncia els correbous d'Amposta i Aldover | En el cas de la capital del Montsià, en què s'haurien fet bous a la plaça tot i una caiguda en el subministrament elèctric, consideren que la infracció podria ser "molt greu" | L'associació animalista AnimaNaturalis ha presentat dues denúncies davant la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre contra els organitzadors i controladors de correbous a Amposta i Aldover per presumptes "infraccions greus" de la llei que regula les festes tradicionals amb bous.
Una de les denúncies s'ha interposat contra els organitzadors i controladors de l'espectacle i comissió de bous d'Amposta, perquè durant el descans entre els correbous de la tarda i els bous embolats de la nit del passat 21 d'agost, "va haver-hi una apagada de totes les llums a la plaça a causa d'una avaria elèctrica sobtada que la va deixar completament a les fosques".
Segons exposen en la nota, tot i l'apagada "els controladors de l'espectacle van decidir donar inici al primer bou embolat de la nit, de manera que la comissió no va poder dur a terme les seves funcions com a controladors de l'espectacle per la manca de llum".
AnimaNaturalis assegura que el director de l'espectacle, mitjançant la megafonia, va demanar als pares la retirada dels menors i tot seguit va dir "suposo que els pares ja es faran càrrec dels menors", donant per fet que no hi havia menors a la plaça quan van deixar anar el bou, "malgrat que ningú va poder comprovar-ho", tampoc es va comprovar la possible presència de persones que "no tinguessin les condicions físiques per a participar-hi".
AnimaNaturalis considera que es podria haver incorregut en "una infracció molt greu".
Segons l´Article 8.12 de la Llei 34/2010 "La direcció de l'espectacle té l'obligació de suspendre'l, un cop iniciat, si hi concorre qualsevol altra circumstància sobrevinguda que disminueixi de manera manifesta les condicions de seguretat dels participants o els espectadors".
Si aquests fets fossen tipificats com a "infraccions molt greus", segons AnimaNaturalis es podria sancionar amb multes d'entre 60.001 a 150.000 euros.
A més, AnimaNaturalis assegura que el bou embolat va començar 45 minuts més tard de l'hora prevista, fet que també és una falta lleu que vulnera la llei de protecció animal i agreuja l'angoixa dels animals.
AnimaNaturalis va testimoniar aquests fets el mateix dia en què la nova entitat animalista nascuda a les Terres de l'Ebre va convocar la seva primera acció contra les festes amb bous al territori, precisament davant la plaça de bous d'Amposta.
Aldover els corrals eren massa petits
L'altra de les denúncies presentades és contra els organitzadors i controladors dels correbous a Aldover durant les Festes Majors del 4 de setembre, que ha estat interposada "gràcies a la tasca de col·laboradors d'AnimaNaturalis que viuen o passen l'estiu a diferents pobles de les Terres de l'Ebre", exposa la nota.
En el cas d'Aldover, un veí va enregistrar imatges "en les que es pot apreciar com els corrals, excessivament petits, custodiaven els bous, gairebé amuntegats per la manca d'espai, i amb prou feines es podien moure o estirar-se per a descansar".
A més, "no disposaven d'aigua per beure i a cap moment se'ls va refrescar amb aigua", asseguren.
AnimaNaturalis denuncia que els animals van romandre en aquestes condicions com a mínim entre 4 i 5 hores en un dia en què les temperatures haurien superat els 39 graus.
Segons l'entitat animalista, aquests fets contravenen l'article 7.4.a) de la Llei 34/2010, que determina que: "Els corrals han de complir les condicions necessàries (...) que permetin assegurar el repòs i el benestar dels animals, i han de disposar de subministrament d'aigua per a poder-los refrescar."
Aldover ja havia sigut denunciat pel primer bou embolat de la temporada a Catalunya, el 19 d'abril, per donar inici a l'espectacle perquè l'ambulància obligatòria que marca la llei encara no estava disponible.
Per últim, AnimaNaturalis afirma que ha presenciat durant aquesta temporada nombrosos bous capllaçats i assegura que la presència i participació de menors de 14 anys corrent darrere o al costat del bou, "és encara molt habitual".
Tot i això, lamenten que no ho poden denunciar "perquè encara que sigui molt perillós per a ells, la llei actual no especifica què significa ser participant o espectador en el cas dels bous capllaçats, ja que els carrers no estan delimitats amb barreres o tanques". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "AnimaNaturalis ha censurat l’actuació dels organitzadors dels correbous d’Amposta i Aldover per posar en perill la integritat física dels assistents i dels animals. Uns no van respectar la normativa de seguretat per manca de llum; els altres, tenien els bous en pèssimes condicions. Els animalistes també lamenten no tenir armes legals per impedir-hi la participació dels menors de 14 anys. ",
"a2": "AnimaNaturalis ha denunciat les organitzacions dels dos actes per suposades violacions greus de la llei que regula aquests esdeveniments. A Amposta, no van poder supervisar el primer correbou de la nit perquè una avaria elèctrica va deixar sense llum la plaça, mentre que a Aldover, els tancats dels animals no disposaven de la capacitat òptima per poder-se moure. ",
"a3": "AnimaNaturalis ha presentat dues denúncies al Govern de les Terres de l'Ebre contra els organitzadors i controladors de correbous a Amposta i Aldover. A Amposta es denuncia que es va donar inici al primer bou embolat a les fosques per una avaria elèctrica, i a Aldover l'entitat va rebre l'avís sobre les males condicions dels bous al corral."
},
"extractive": {
"a1": "L'associació animalista AnimaNaturalis ha presentat dues denúncies davant la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre contra els organitzadors i controladors de correbous a Amposta i Aldover per presumptes \"infraccions greus\" de la llei que regula les festes tradicionals amb bous. \nSegons exposen en la nota, tot i l'apagada \"els controladors de l'espectacle van decidir donar inici al primer bou embolat de la nit, de manera que la comissió no va poder dur a terme les seves funcions com a controladors de l'espectacle per la manca de llum\". \nEn el cas d'Aldover, un veí va enregistrar imatges \"en les que es pot apreciar com els corrals, excessivament petits, custodiaven els bous, gairebé amuntegats per la manca d'espai, i amb prou feines es podien moure o estirar-se per a descansar\". \nPer últim, AnimaNaturalis afirma que ha presenciat durant aquesta temporada nombrosos bous capllaçats i assegura que la presència i participació de menors de 14 anys corrent darrere o al costat del bou, \"és encara molt habitual\". ",
"a2": "L'associació animalista AnimaNaturalis ha presentat dues denúncies davant la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre contra els organitzadors i controladors de correbous a Amposta i Aldover per presumptes \"infraccions greus\" de la llei que regula les festes tradicionals amb bous. \nUna de les denúncies s'ha interposat contra els organitzadors i controladors de l'espectacle i comissió de bous d'Amposta, perquè durant el descans entre els correbous de la tarda i els bous embolats de la nit del passat 21 d'agost, \"va haver-hi una apagada de totes les llums a la plaça a causa d'una avaria elèctrica sobtada que la va deixar completament a les fosques\". \nSegons exposen en la nota, tot i l'apagada \"els controladors de l'espectacle van decidir donar inici al primer bou embolat de la nit, de manera que la comissió no va poder dur a terme les seves funcions com a controladors de l'espectacle per la manca de llum\". \nEn el cas d'Aldover, un veí va enregistrar imatges \"en les que es pot apreciar com els corrals, excessivament petits, custodiaven els bous, gairebé amuntegats per la manca d'espai, i amb prou feines es podien moure o estirar-se per a descansar\" ",
"a3": "L'associació animalista AnimaNaturalis ha presentat dues denúncies davant la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre contra els organitzadors i controladors de correbous a Amposta i Aldover per presumptes \"infraccions greus\" de la llei que regula les festes tradicionals amb bous.\nUna de les denúncies s'ha interposat contra els organitzadors i controladors de l'espectacle i comissió de bous d'Amposta, perquè durant el descans entre els correbous de la tarda i els bous embolats de la nit del passat 21 d'agost, \"va haver-hi una apagada de totes les llums a la plaça a causa d'una avaria elèctrica sobtada que la va deixar completament a les fosques\".\nSegons exposen en la nota, tot i l'apagada \"els controladors de l'espectacle van decidir donar inici al primer bou embolat de la nit, de manera que la comissió no va poder dur a terme les seves funcions com a controladors de l'espectacle per la manca de llum\".\nL'altra de les denúncies presentades és contra els organitzadors i controladors dels correbous a Aldover durant les Festes Majors del 4 de setembre, que ha estat interposada \"gràcies a la tasca de col·laboradors d'AnimaNaturalis que viuen o passen l'estiu a diferents pobles de les Terres de l'Ebre\", exposa la nota."
},
"extreme": {
"a1": "Activistes animalistes denuncien infraccions greus durant les festes de correbous a diversos pobles de les Terres de l’Ebre.",
"a2": "Els correbous d’Amposta i Aldover, sota el punt de mira de l’associació animalista AnimaNaturalis per infrigir la llei 34/2010.",
"a3": "AnimaNaturalis denuncia infraccions molt greus durant les festes amb un bou embolat d'Amposta i en els correbous d'Aldover."
}
} |
752 | “El van apuntar amb una pistola al cap”: Testimonis de maltractaments de la policia espanyola denunciats pel Consell d’Europa | El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura denuncia maltractaments generalitzats en presons de l’estat espanyol, incloses la de Picassent i a d’Albocàsser | El Consell d’Europa considera que el “caràcter generalitzat” dels maltractaments a les presons de l’estat espanyol és de “greu preocupació”.
Això és el que recull l’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura després de visitar diversos centres penitenciaris, dos hospitals psiquiàtrics penitenciaris i un centre de menors a l’estat.
Dues d’aquestes presons són la de Picassant i la d’Albocàsser.
El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura també va visitar la comissaria de la policia espanyola de Sapadors, a València.
El document indica que continua existint un patró d’abusos a les presons i reclama a les autoritats espanyoles un “missatge contundent” contra aquests abusos.
L’informe remarca que la majoria de les persones han declarat que reben un bon tractament per part dels funcionaris, però subratlla que en tots els centres visitats hi ha hagut denúncies de maltractament.
“En totes les presons visitades els presos s’han referit a una sèrie de funcionaris que buscaven provocar conflictes o que utilitzaven qualsevol pretext per demostrar el seu poder sobre els reclusos”, diu el comitè, que subratlla que les denúncies d’abusos rebudes són “consistents i creïbles”.
I les denúncies recollides, que són aquelles que pel Comitè contra la Tortura tenen prou credibilitat, són molt crues.
A la comissaria de la policia espanyola de Sapadors, el Comitè recull diversos casos de cops i agressions, i d’insults racistes.
Per exemple: “Una persona (AEK) va al·legar que s’havia negat a permetre que sis agents de policia escorcollessin la seva cafeteria a València, cap a les quatre de la matinada del 22 de setembre del 2020.
I quan ell i els seus vuit amics van sortir de la cafeteria, li van demanar que anés a la comissaria perquè no els va mostrar cap document d’identitat.
A la comissaria, els policies li haurien retret que els negués l’accés a la seva cafeteria, i un li va dir que el multarien per no dur màscara.
AEK va respondre que no li importava i, segons sembla, va treure els diners necessaris per pagar la multa, i després el policia el va empènyer contra la paret i li va donar un cop de puny a la cara.
Altres agents el van agafar dels braços, els hi van retorçar i li van posar les manilles amb força.
A les 6.00 va ser traslladat a un centre mèdic d’urgència.
El metge del CPT va observar marques de manilles als dos canells i una hemorràgia subconjuntival a l’ull esquerre quan AEK va ser entrevistat unes deu hores després.”
Un altre: “Una persona va explicar que va ser detinguda al carrer a Torrent per sis agents el 19 de juny del 2020; que, després de posar-lo a terra, van procedir a donar-li diverses puntades de peu a les cames.
A més, mentre era traslladat en un vehicle a la comissaria amb les mans emmanillades a l’esquena, diu que li van clava un cop de puny a l’estómac i a la cara, aparentment perquè els agents volien que confessés un robatori.
En ingressar a la presó el 23 de juny, el metge de la presó va observar “hematomes periorbitals a l’ull esquerre” i una fotografia feta en aquell moment per raons administratives mostrava l’ull esquerre negre.”
I una denúncia “d’un ciutadà estranger amb un escàs nivell de castellà”, per uns fets de l’11 de juny de l’any passat: “Va ser detingut per agents de policia vestits de paisà i, una vegada posat a terra, el van apuntar amb una pistola al cap, i va rebre diversos cops de porra al cos. Afirma que el van posar en fila amb vuit sospitosos més i el van fer agenollar davant d’una paret mentre l’emmanillaven per l’esquena.
Posteriorment, el van portar en una racó, on diversos agents li van propinar múltiples cops de puny al cos; suposadament, també es van rebre aquest tracte dos sospitosos més.
Després d’unes sis hores d’estar agenollat, bo i emmanillat, tots els sospitosos van ser traslladats a la comissaria de Sapadors de la Policia Nacional de València.
Posteriorment va ser traslladat a l’hospital i va rebre tractament.”
La majoria de les denúncies de maltractament impliquen la policia espanyola, segons l’informe.
“Els maltractaments s’infligien suposadament per obligar els sospitosos a proporcionar informació o a confessar determinats delictes o per castigar-los per haver comès un suposat delicte”, diu el text.
Davant les denúncies de maltractaments, el comitè reclama a les autoritats espanyoles una “acció concertada per abordar el problema”.
En aquest sentit, demana al ministeri d’Interior i als caps de la policia un missatge clar per deixar clar que els abusos són il·legals i poc professionals i que seran sancionats.
Vegeu ací l’informe complet: | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Consell d’Europa ha denunciat abusos generalitzats a les presons espanyoles i ha exigit contundència al govern i a la policia estatal per prendre mesures contra aquests comportaments il·legals. Malgrat que la majoria de detinguts ha assegurat rebre un tracte correcte, s’han constatat maltractaments a totes les institucions visitades amb la finalitat de castigar o de fer confessar els sospitosos.",
"a2": "Durant la visita a diferents centres d’internament d’Espanya, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa (CPT) ha documentat patrons d’abusos i maltractaments generalitzats, si bé es cert que la majoria de reclusos no tenen queixa dels funcionaris. El CPT ha demanat una resposta exemplar per part de les autoritats espanyoles per acabar amb aquestes conductes. ",
"a3": "Un document publicat pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa recull el testimoni de persones preses a diferents centres penitenciaris de Catalunya, com ara les presons de Picassant i la d’Albocàsser. El CPT denuncia maltractaments físics, tractes degradants i vexacions per part del funcionariat, però també durant la detenció per part de la policia."
},
"extractive": {
"a1": "El Consell d’Europa considera que el “caràcter generalitzat” dels maltractaments a les presons de l’estat espanyol és de “greu preocupació”. \nL’informe remarca que la majoria de les persones han declarat que reben un bon tractament per part dels funcionaris, però subratlla que en tots els centres visitats hi ha hagut denúncies de maltractament.\n“Els maltractaments s’infligien suposadament per obligar els sospitosos a proporcionar informació o a confessar determinats delictes o per castigar-los per haver comès un suposat delicte”, diu el text.\nEn aquest sentit, demana al ministeri d’Interior i als caps de la policia un missatge clar per deixar clar que els abusos són il·legals i poc professionals i que seran sancionats. ",
"a2": "El Consell d’Europa considera que el “caràcter generalitzat” dels maltractaments a les presons de l’estat espanyol és de “greu preocupació”. \nAixò és el que recull l’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura després de visitar diversos centres penitenciaris, dos hospitals psiquiàtrics penitenciaris i un centre de menors a l’estat. \nEl document indica que continua existint un patró d’abusos a les presons i reclama a les autoritats espanyoles un “missatge contundent” contra aquests abusos. \nL’informe remarca que la majoria de les persones han declarat que reben un bon tractament per part dels funcionaris, però subratlla que en tots els centres visitats hi ha hagut denúncies de maltractament. ",
"a3": "El Consell d’Europa considera que el “caràcter generalitzat” dels maltractaments a les presons de l’estat espanyol és de “greu preocupació”. \nAEK va respondre que no li importava i, segons sembla, va treure els diners necessaris per pagar la multa, i després el policia el va empènyer contra la paret i li va donar un cop de puny a la cara.\nUn altre: “Una persona va explicar que va ser detinguda al carrer a Torrent per sis agents el 19 de juny del 2020; que, després de posar-lo a terra, van procedir a donar-li diverses puntades de peu a les cames.\nL’informe remarca que la majoria de les persones han declarat que reben un bon tractament per part dels funcionaris, però subratlla que en tots els centres visitats hi ha hagut denúncies de maltractament. "
},
"extreme": {
"a1": "El Comité Europeu per a la Prevenció de la Tortura ha informat de maltractaments recurrents que involucren la policia espanyola.",
"a2": "Les autoritats espanyoles, en el punt de mira del Consell d’Europa pels abusos generalitzats als centres d’internament. ",
"a3": "El CPT informa d'actuacions contràries als drets humans en presons, centres de detenció i hospitals psiquiàtrics."
}
} |
1,122 | MAPES El risc de rebrot cau només a 7 comarques i es manté alt a 40 de les 42 | Consulta en mapes i taules quants contagis recents s'han detectat, a nivell local i comarcal, i on es concentren els focus de propagació més ràpida | Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 9 i el 15 d'octubre.
També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La situació de la pandèmia segueix empitjorant arreu del país -els primers brots verds no arribaran, com a d'hora, abans de mitjans d'aquesta setmana-.
El risc de rebrot només s'ha moderat l'última setmana a 7 comarques, mentre que a 34 ha crescut i en una altra, s'ha mantingut força estable, cosa que ha provocat que, a 40 de les 42, encara hi hagi risc alt.
En el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.
Tot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora.
Malgrat tot, com que es manté per damunt d'1, creixen el nombre de positius dels 11.638 setmanals a 15.085 (ràtio de 196,6 per cada 100.000 habitants).
Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100).
Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 40 de les 42 comarques i 69 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i cap, en risc moderat-alt.
Una comarca i un municipi tenen un risc moderat i tan sols una comarca i un municipi, baix.
En canvi, la comarca amb millor situació és l'Alta Ribagorça, amb tan sols un positiu -el primer, en quatre setmanes- i un risc de rebrot de 8,3.
El Pallars Sobirà (índex EPG de 68,1) és l'altra comarca que no es troba en risc elevat, com sí que ho estan, per poc, la Conca de Barberà (110,6) o el Moianès (136,4).
De fet, la comarca que més ha millorat respecte la setmana passada és la Conca de Barberà (-505,6), molt per davant de la Terra Alta (-186), el Pla d'Urgell (-91,4) o el Priorat (-85,1), mentre que han empitjorat molt la Noguera (+524,1), el Baix Empordà (+320,7), el Pla de l'Estany (+304,2) o el Ripollès (+260,4).
Si es posa el focus en els municipis, només n'hi ha un amb risc de rebrot baix, Olesa de Montserrat (índex EPG de 26,5), mentre que Sant Cugat del Vallès (63) és l'altre de més de 20.000 habitants sense risc alt rebrot.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"mapes interactius"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Malgrat una certa estabilització en la rapidesa de la propagació de la pandèmia a Catalunya, no es preveu que les dades puguin millorar fins a mitjans d'aquesta setmana. Els positius no paren d’augmentar gairebé en la totalitat de comarques i municipis, per la qual cosa el risc de rebrot continua sent alt pràcticament en tot el territori.",
"a2": "Aquesta setmana s’han contagiat gairebé 4.000 persones més, però la velocitat de propagació s’ha estabilitzat i la Rt ha disminuït fins a l’1,3. D’altra banda, 42 comarques i 60 municipis de més de 20.000 habitants continuen en risc alt. Al mapa interactiu es poden consultar les dades quant a contagis, hospitalitzacions i defuncions. ",
"a3": "Les dades enregistrades sobre la situació pandèmica mostren que el risc de rebrot s'ha moderat l'última setmana a 7 comarques tot i que encara es manté alt a 40 de les 42 comarques. Les comarques amb millor situació són l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, mentre que la Noguera, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i el Ripollès han empitjorat."
},
"extractive": {
"a1": "La situació de la pandèmia segueix empitjorant arreu del país -els primers brots verds no arribaran, com a d'hora, abans de mitjans d'aquesta setmana-. \nEn el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.\nTot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora. \nD'aquesta manera, 40 de les 42 comarques i 69 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i cap, en risc moderat-alt. ",
"a2": "El risc de rebrot només s'ha moderat l'última setmana a 7 comarques, mentre que a 34 ha crescut i en una altra, s'ha mantingut força estable, cosa que ha provocat que, a 40 de les 42, encara hi hagi risc alt. \nEn el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat. \nTot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora. \nPicant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 9 i el 15 d'octubre. ",
"a3": "Tot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora.\nEn el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.\nDe fet, la comarca que més ha millorat respecte la setmana passada és la Conca de Barberà (-505,6), molt per davant de la Terra Alta (-186), el Pla d'Urgell (-91,4) o el Priorat (-85,1), mentre que han empitjorat molt la Noguera (+524,1), el Baix Empordà (+320,7), el Pla de l'Estany (+304,2) o el Ripollès (+260,4).\nSi es posa el focus en els municipis, només n'hi ha un amb risc de rebrot baix, Olesa de Montserrat (índex EPG de 26,5), mentre que Sant Cugat del Vallès (63) és l'altre de més de 20.000 habitants sense risc alt rebrot."
},
"extreme": {
"a1": "Els petits símptomes de millora de la situació pandèmica no són suficients per frenar l’alt risc de contagi a Catalunya.",
"a2": "Situació de la pandèmia arreu del territori: setmana del 9 al 15 d’octubre, s’observa una lleu millora.",
"a3": "El risc de rebrot a Catalunya es manté alt tot i que l'última setmana s'ha moderat lleugerament a 7 comarques."
}
} |
79 | Darrer debat electoral: Amèrica s’ha equivocat de candidats | Trump insisteix a no deixar clar si acceptarà el resultat de les eleccions | El tercer i darrer debat de la campanya electoral dels Estats Units s’ha fet aquesta nit a Las Vegas (Nevada).
Comparat amb els dos anteriors, ha estat molt més educat i centrat en la política.
Però, així i tot, en bastants moments els candidats han recorregut als atacs personals i a les insinuacions d’afers sense base demostrable.
Els debats presidencials són un gran esdeveniment als Estats Units i totes les televisions dediquen grans espais a fer-ne el seguiment.
Moltes vegades amb programes paral·lels d’anàlisi i debat sobre el debat.
CBS News, per exemple, ha organitzat un grup de discussió (focus group, en anglès), amb habitants de Nevada, decidits a votar per un dels dos candidats o encara indecisos.
Una vintena.
Abans i després del debat, els integrants d’aquest grup han donat les seues opinions i, segurament sense voler-ho, han protagonitzat un dels moments de la nit.
Després de defensar l’un candidat o l’altre, quan el conductor del grup els ha demanat obertament si haurien preferit tenir dos candidats diferents de Clinton i Trump competint per la Casa Blanca, el vot ha estat gairebé unànime: no volien ni Clinton ni Trump.
Un dels membres del grup ho ha dit ben clar: ‘Amèrica s’ha equivocat de candidats.’
Malgrat tot, el debat ha estat molt més interessant i civilitzat que no havien estat els dos anteriors, i també molt més igualat.
Trump intentava clarament donar una imatge més presidencial per mirar d’eixir del pou on l’han dut les enquestes, gairebé sense cap possibilitat de guanyar.
I, a diferència dels debats anteriors, ho ha fet defensant les seues diferències amb Clinton en aspectes econòmics i d’immigració, com també de política exterior.
No s’ha pogut estar de fer les seues famoses interrupcions, però aquesta vegada molt limitades.
Tanmateix, el moment que ha sacsat l’audiència ha estat quan el moderador ha insistit a demanar a Donald Trump si acceptaria el resultat electoral, tenint en compte les acusacions que ha fet dient que havien estat falsejades i que hi havia un pla per a fer presidenta Clinton encara que els votants no ho volguessen.
Però Trump, una vegada i una altra, s’ha negat a dir si n’acceptaria el resultat o no: ‘Ja ho veurem.’
Aquesta actitud ha causat una onada d’indignació, perquè la transició pacífica i constructiva entre administracions és una tradició gairebé sagrada als Estats Units.
Clinton ha aprofitat aquest moment per atacar Trump amb molta duresa.
L’ha acusat de fer perillar el sistema mateix i ha intentat unes quantes vegades de vincular-lo amb Putin, dient que WikiLeaks, que ha fet públics episodis molt comprometedors sobre Hillary Clinton, formava part d’una campanya orquestrada per Rússia amb la voluntat d’afavorir el seu ‘candidat titella’, referint-se a Trump.
Trump hi ha respost dient que l’única titella era ella: titella dels grans negocis, de les corporacions i dels grups d’interès als quals ha estat vinculada durant tant temps.
Clinton també ha patit especialment quan Trump li ha retret els negocis estranys de la Fundació Clinton i alguns dels episodis no gaire edificants de la seua llarga carrera política.
Siga com siga, ja tot és dat i beneït, fora que apareguen novetats sorprenents que puguen alterar encara el curs de la campanya, com va passar amb les acusacions d’assetjament sexual, que molt probablement faran perdre les eleccions a Trump.
Passe què passe, la imatge d’aquesta campanya electoral del 2016 no pot ser més dolenta i la sensació, expressada pels membres del grup de discussió, que tots dos són uns mals candidats és una de les grans incògnites que ningú no sap dir si pesarà molt sobre l’electorat quan acudesca a votar, d’ací a vint dies.
(Ah, i, novament, els candidats no s’han saludat ni quan han entrat ni quan han eixit…)
Vegeu ací el debat: | [
"món",
"amèrica"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Clinton o Trump? Ja s’ha celebrat als Estats Units l’últim debat d’una campanya electoral que passarà a la història per la mala imatge d’uns candidats que agraden igual de poc als seus votants. Tot i que s’ha suavitzat el to i que s’ha pogut parlar de política, no han faltat les al·lusions als escàndols personals de l’una i de l’altre. ",
"a2": "Donald Trump ha trencat avui a Las Vegas les regles del joc democràtic quan s'ha negat a dir si acceptarà la victòria de Hillary Clinton, després d’assegurar sense fonaments que els comicis estan manipulats. En aquest últim debat, els candidats han discutit de forma més civilitzada sobre economia i immigració, encara que hi ha hagut espai per als atacs personals.",
"a3": "En el darrer debat de la campanya electoral dels Estats Units celebrat aquesta nit a Las Vegas, s'ha fet palès que els habitants de Nevada haguessin preferit dos candidats diferents; no volien ni Clinton ni Trump, tal i com ha expressat un dels membres del grup que ha dit ben clar: \"Amèrica s’ha equivocat de candidats\"."
},
"extractive": {
"a1": "El tercer i darrer debat de la campanya electoral dels Estats Units s’ha fet aquesta nit a Las Vegas (Nevada).\nComparat amb els dos anteriors, ha estat molt més educat i centrat en la política. \nPerò, així i tot, en bastants moments els candidats han recorregut als atacs personals i a les insinuacions d’afers sense base demostrable. \nPasse què passe, la imatge d’aquesta campanya electoral del 2016 no pot ser més dolenta i la sensació, expressada pels membres del grup de discussió, que tots dos són uns mals candidats és una de les grans incògnites que ningú no sap dir si pesarà molt sobre l’electorat quan acudesca a votar, d’ací a vint dies. ",
"a2": "El tercer i darrer debat de la campanya electoral dels Estats Units s’ha fet aquesta nit a Las Vegas (Nevada). \nI, a diferència dels debats anteriors, ho ha fet defensant les seues diferències amb Clinton en aspectes econòmics i d’immigració, com també de política exterior. \nTanmateix, el moment que ha sacsat l’audiència ha estat quan el moderador ha insistit a demanar a Donald Trump si acceptaria el resultat electoral, tenint en compte les acusacions que ha fet dient que havien estat falsejades i que hi havia un pla per a fer presidenta Clinton encara que els votants no ho volguessen. \nPasse què passe, la imatge d’aquesta campanya electoral del 2016 no pot ser més dolenta i la sensació, expressada pels membres del grup de discussió, que tots dos són uns mals candidats és una de les grans incògnites que ningú no sap dir si pesarà molt sobre l’electorat quan acudesca a votar, d’ací a vint dies.",
"a3": "El tercer i darrer debat de la campanya electoral dels Estats Units s’ha fet aquesta nit a Las Vegas (Nevada).\nDesprés de defensar l’un candidat o l’altre, quan el conductor del grup els ha demanat obertament si haurien preferit tenir dos candidats diferents de Clinton i Trump competint per la Casa Blanca, el vot ha estat gairebé unànime: no volien ni Clinton ni Trump.\nL’ha acusat de fer perillar el sistema mateix i ha intentat unes quantes vegades de vincular-lo amb Putin, dient que WikiLeaks, que ha fet públics episodis molt comprometedors sobre Hillary Clinton, formava part d’una campanya orquestrada per Rússia amb la voluntat d’afavorir el seu ‘candidat titella’, referint-se a Trump.\nPasse què passe, la imatge d’aquesta campanya electoral del 2016 no pot ser més dolenta i la sensació, expressada pels membres del grup de discussió, que tots dos són uns mals candidats és una de les grans incògnites que ningú no sap dir si pesarà molt sobre l’electorat quan acudesca a votar, d’ací a vint dies."
},
"extreme": {
"a1": "Incògnita als Estats Units sobre qui guanyarà les eleccions, enmig d'una sensació col·lectiva d’haver escollit malament els candidats. ",
"a2": "Trump amenaça una de les tradicions més importants de la democràcia dels Estats Units: el traspàs de poders pacífic. ",
"a3": "Els habitants de Nevada no tenen clar a qui votar a les eleccions d'EEUU i haguessin preferit dos candidats diferents."
}
} |
399 | Què saben els científics del nou coronavirus identificat a la Xina? | Els primers casos van aparèixer a mitjans de desembre, en plena època de grip, a Wuhan | El nou tipus de coronavirus (2019-nCoV) que té el seu origen en un mercat de carn de la ciutat de Wuhan (Xina) i que ha infectat de moment 221 persones i ha causat sis morts, és menys agressiu que altres coronavirus coneguts, segons els experts del programa de Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Però, què saben els científics d’aquest nou coronavirus del qual encara es desconeix la causa inicial del brot i la seva capacitat de transmissió?
Científics de l’IRTA treballen d’ençà de fa anys en l’àmbit dels coronavirus, en concret amb el tipus de coronavirus MERS-CoV, i el 2016 van provar per primera vegada un prototip de vacuna per dromedaris -que són el reservori de MERS-CoV- per prevenir la seva transmissió i actualment segueixen investigant aquest coronavirus en altres espècies de camèlids, com alpaques i llames.
Els investigadors Joaquim Segalés i Julia Vergara-Alert, de l’equip d’investigació de coronavirus del programa de Sanitat Animal de l’IRTA, i el cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de les instal·lacions del centre IRTA-CReSA, Xavier Abad, responen preguntes sobre aquest nou coronavirus trobat a la Xina.
És un virus de la mateixa família que la SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu) i que el MERS (Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà), malalties que es transmeten d’animals a humans, però també tenen capacitat de transmetre’s entre humans.
Se’ls diu coronavirus per la forma del patogen i principalment afecten el tracte respiratori, principalment els pulmons, causen malaltia greu i en alguns casos la mort.
Els principals símptomes són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris.
Els primers casos van aparèixer a mitjans de desembre, en plena època de grip, quan a Wuhan (Xina) van començar a ingressar als hospitals diverses persones afectades per un procés de pneumònia.
Es va detectar que tots treballaven o visitaven amb freqüència el mercat de marisc i carn de Wuhan.
Encara es desconeix quin va ser l’origen de la infecció, tot i que s’especula que podria provenir d’animals infectats, com ja va succeir en els casos de SARS i de MERS.
Un estudi ha suggerit que les genetes o gat mesquer, i els pollastres, podrien ser portadors de virus però encara no està confirmat epidemiològicament.
Arran que el govern xinès informés del brot a l’OMS, el primer de gener de 2020 va clausurar el mercat i va començar el procés de desinfecció.
El mateix dia va morir el primer pacient i el dia 17, el segon, dues persones d’edat avançada amb problemes de salut previs.
El 7 de gener es va descriure el primer cas de persona infectada a Tailàndia i un altre primer cas al Japó.
Segons l’OMS, en els dos casos eren persones que havien visitat Wuhan i el 9 de gener es va relacionar la pneumònia amb el nou coronavirus.
En pocs dies, diversos centres d’investigació de tot el món, sobretot de la Xina, han aconseguit d’identificar seqüències genètiques del nou coronavirus, confirmant que té un 70% de similitud amb la SARS.
Ara s’estan realitzant esforços per aïllar el virus, conèixer-lo i desenvolupar vacunes o altres tractaments, i elaborar proves diagnòstiques específiques.
Segons les dades inicials, la mortalitat del nou coronavirus és de l’1,5%, però caldrà fer un seguiment diari per veure com evolucionen els casos.
Per ara, el ‘2019-nCoV’ es pot considerar menys agressiu en les seves conseqüències, comparat amb la SARS i el MERS.
L’epidèmia de SARS, amb l’últim cas reportat fa més de quinze anys, va provocar la mort de vuit-centes persones i va infectar unes vuit mil amb una taxa de mortalitat al voltant del 10%.
El MERS, encara actiu, però geogràficament contingut a la península Aràbiga, ha infectat a prop de 2.500 persones amb més de 850 casos fatals amb una mortalitat del 35%. | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els experts encara estan estudiant la composició del nou coronavirus, aparegut en un mercat de Xina, així com les possibles proves diagnòstiques i tractaments. El que sembla clar és que es tracta d’una malaltia respiratòria, com la SARS o el MERS, encara que menys letal, amb símptomes més aguts que els d’una grip i la capacitat de transmetre’s entre espècies.",
"a2": "El coronavirus 2019-nCoV es va originar al mercat de carn de Wuhan (Xina). Pertany a la família de la SARS i el MERS i es transmet d'animals a humans, però també entre humans. Provoca símptomes com febre, tos, malestar general i problemes respiratoris de moderats a greus. Ara per ara han mort sis persones i se n’han infectat 221. ",
"a3": "El 2019-nCoV és un nou tipus de coronavirus detectat per primera vegada el desembre del 2019 a la província xinesa de Wuhan, en un mercat de carn, que ha infectat 221 persones i ha causat sis morts. Es transmet per via respiratòria o a través d’objectes contaminats i els principals símptomes són febre, dolor, malestar general i problemes respiratoris. "
},
"extractive": {
"a1": "El nou tipus de coronavirus (2019-nCoV) que té el seu origen en un mercat de carn de la ciutat de Wuhan (Xina) i que ha infectat de moment 221 persones i ha causat sis morts, és menys agressiu que altres coronavirus coneguts, segons els experts del programa de Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).\nÉs un virus de la mateixa família que la SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu) i que el MERS (Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà), malalties que es transmeten d’animals a humans, però també tenen capacitat de transmetre’s entre humans. \nEls principals símptomes són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris.\nAra s’estan realitzant esforços per aïllar el virus, conèixer-lo i desenvolupar vacunes o altres tractaments, i elaborar proves diagnòstiques específiques.",
"a2": "El nou tipus de coronavirus (2019-nCoV) que té el seu origen en un mercat de carn de la ciutat de Wuhan (Xina) i que ha infectat de moment 221 persones i ha causat sis morts, és menys agressiu que altres coronavirus coneguts, segons els experts del programa de Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). \nSe’ls diu coronavirus per la forma del patogen i principalment afecten el tracte respiratori, principalment els pulmons, causen malaltia greu i en alguns casos la mort. \nÉs un virus de la mateixa família que la SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu) i que el MERS (Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà), malalties que es transmeten d’animals a humans, però també tenen capacitat de transmetre’s entre humans. \nEls principals símptomes són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris. ",
"a3": "El nou tipus de coronavirus (2019-nCoV) que té el seu origen en un mercat de carn de la ciutat de Wuhan (Xina) i que ha infectat de moment 221 persones i ha causat sis morts, és menys agressiu que altres coronavirus coneguts, segons els experts del programa de Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).\nCientífics de l’IRTA treballen d’ençà de fa anys en l’àmbit dels coronavirus, en concret amb el tipus de coronavirus MERS-CoV, i el 2016 van provar per primera vegada un prototip de vacuna per dromedaris -que són el reservori de MERS-CoV- per prevenir la seva transmissió i actualment segueixen investigant aquest coronavirus en altres espècies de camèlids, com alpaques i llames.\nEls principals símptomes són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris.\nSegons l’OMS, en els dos casos eren persones que havien visitat Wuhan i el 9 de gener es va relacionar la pneumònia amb el nou coronavirus."
},
"extreme": {
"a1": "Experts investiguen el nou coronavirus xinès per donar resposta a les incògnites sorgides al seu voltant i procurar una cura.",
"a2": "Origen i evolució del 2019-nCoV: tot el que es coneix de la nova variant de coronavirus.",
"a3": "El nou tipus de coronavirus pot afectar les persones i s’ha detectat per primera vegada a la ciutat de Wuhan."
}
} |
2,332 | L'Ajuntament de Vic impulsa una línia d'ajuts per a empreses que contractin persones en atur majors de 45 anys | El consistori hi destinarà un pressupost total de 45.000 euros | L'Ajuntament de Vic, a través de l'oficina de Creacció, ha impulsat una línia d'ajuts per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys.
Tot i que en termes generals l'atur a la comarca ha disminuït el darrer any en un 14%, de les 2.800 persones aturades que hi ha en l'actualitat el 49% tenen més de 45 anys.
El regidor de Promoció Econòmica, Josep Arimany, ha explicat que el consistori ha destinat un pressupost total de 45.000 euros per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys.
Des de fa dos anys ja existeix una iniciativa similar per afavorir l'ocupació entre els joves de fins a 30 anys, i enguany s'amplia també als majors de 45.
D'un contracte de com a mínim nou mesos, els ajuts subvencionen el cost de contractació laboral dels sis primers.
El regidor de Promoció Econòmica, Josep Arimany, ha explicat que l'any passat el projecte per beneficiar empreses que contractessin joves de fins a 30 anys va actuar directament sobre una vintena d'empreses.
El regidor que vetllarà pel projecte a partir d'ara, Arnau Martí (Vic per a Tots), ha explicat que espera que enguany, amb l'ampliació de la línia de subvencions a majors de 45 anys i la corresponent ampliació del pressupost, es pugui generar contractació entre aquest col·lectiu.
"És una bossa d'aturats que ens preocupa i que cal atacar no només amb les subvencions a les empreses sinó també amb la promoció de formació per capacitar-los i facilitar-los l'accés als nous llocs de feina".
Segons Martí, la formació és bàsica perquè els aturats majors de 45 anys puguin accedir a un lloc de treball "de més durada i més salari".
Els dos regidors han coincidit en assenyalar que esperen poder ampliar la dotació econòmica de cara a l'exercici de l'any vinent.
A la presentació de les dades, Gerard Hernández, propietari de Lasevaweb Global Web Services, nascuda al viver d'empreses de Creacció, a destacat la idoneïtat de les línies d'ajut.
"Quan es comença a construir una empresa, un ajut d'aquestes característiques és molt important per tirar endavant", ha remarcat.
En el seu cas, des que va començar amb el seu negoci de solucions tecnològiques per a empreses ha aconseguit incorporar set treballadors.
El regidor Josep Arimany s'ha mostrat satisfet de l'evolució de la taxa d'atur a Vic, que ha registrat un descens del 14% en relació a la de l'any passat, segons les dades elaborades per l'agència d'Emprenedoria, Innovació i Coneixement Creacció.
En total s'han registrat 1.523 contractes nous durant el 2016, dels quals un 84,25% han estat temporals i només un 15,75% han estat indefinits.
Per sectors, els registres de contractació més importants es donen al sector serveis, metal·lúrgic i agroalimentari.
La taxa d'atur comarcal està a l'11,45%, mentre que la de Vic se situa al 12,35% i es quantifica en 2818 persones.
Arimany ha assenyalat que els indicadors comencen a mostrar l'aparició de "brots verds", que van en concordança amb la línia de les dades de creixement comarcal, que indiquen que Osona és una de les comarques que més creix de Catalunya.
Segons les dades de Creacció, el 29,56% d'aturats fa menys de tres mesos que estan a l'atur (833).
D'altra banda, el 27% dels aturats són de llarga durada (761), és a dir, persones que fa més de dos anys que es troben en situació d'atur.
Per nivells de formació, el gruix d'aturats disposa d'estudis d'educació general (1605 persones).
Arimany ha també ha posat de relleu un gruix de persones aturades amb estudis universitaris que engloba un total de 172 vigatans.
El regidor ha explicat que entre els aturats de llarga durada majors de 45 anys, s'ha vist com un dels punts dèbils és la formació, ja que molts no disposen dels coneixements necessaris per desenvolupar tasques on hi ha ofertes de feina.
Per aquest motiu, un dels encàrrecs a Creacció és trobar aquests nínxols on les persones aturades tenen més mancances i formar-los perquè puguin accedir al mercat de treball.
Segons Creacció, les activitats amb més població aturada són les administratives i serveis auxiliars (552), indústries manufactureres (456), activitats domèstiques (409), comerç a l'engròs i al detall (330), hostaleria (223) i construcció (195). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Si bé les xifres d’ocupació a Vic han millorat, l’Ajuntament s’ha proposat reduir l’atur de llarga durada entre els majors de 45 anys. Per això, oferirà ajuts a les empreses que contractin gent d’aquest col·lectiu, en la línia del que s’està fent per afavorir la contractació juvenil. També posarà el focus en la formació de les persones amb menys coneixements.",
"a2": "L’Ajuntament de Vic ha obert una convocatòria d’ajudes dotada amb 45.000 euros per contractar persones majors de 45 anys que portin més d’un any a l’atur. Aquest col·lectiu representa el 49% del total de desocupats del municipi. Les empreses que s’hi acullin tindran cobertes les despeses de contractació del primer semestre sempre que el contracte sigui d’almenys nou mesos. ",
"a3": "Les empreses que contractin persones majors de 45 anys a l’atur rebran subvencions de l’Ajuntament de Vic. Les últimes dades posen de manifest que la taxa d’atur es concentra en les persones d'aquesta franja d'edat. Arnau Martí confia que amb l'ampliació de la línia de subvencions i l'increment del pressupost es pugui generar la contractació entre aquest col·lectiu."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Vic, a través de l'oficina de Creacció, ha impulsat una línia d'ajuts per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys. \nDes de fa dos anys ja existeix una iniciativa similar per afavorir l'ocupació entre els joves de fins a 30 anys, i enguany s'amplia també als majors de 45.\nTot i que en termes generals l'atur a la comarca ha disminuït el darrer any en un 14%, de les 2.800 persones aturades que hi ha en l'actualitat el 49% tenen més de 45 anys. \nEl regidor Josep Arimany s'ha mostrat satisfet de l'evolució de la taxa d'atur a Vic, que ha registrat un descens del 14% en relació a la de l'any passat, segons les dades elaborades per l'agència d'Emprenedoria, Innovació i Coneixement Creacció. ",
"a2": "L'Ajuntament de Vic, a través de l'oficina de Creacció, ha impulsat una línia d'ajuts per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys. \nD'un contracte de com a mínim nou mesos, els ajuts subvencionen el cost de contractació laboral dels sis primers. \nTot i que en termes generals l'atur a la comarca ha disminuït el darrer any en un 14%, de les 2.800 persones aturades que hi ha en l'actualitat el 49% tenen més de 45 anys. \nEl regidor de Promoció Econòmica, Josep Arimany, ha explicat que el consistori ha destinat un pressupost total de 45.000 euros per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys. ",
"a3": "L'Ajuntament de Vic, a través de l'oficina de Creacció, ha impulsat una línia d'ajuts per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys.\nTot i que en termes generals l'atur a la comarca ha disminuït el darrer any en un 14%, de les 2.800 persones aturades que hi ha en l'actualitat el 49% tenen més de 45 anys.\nEl regidor de Promoció Econòmica, Josep Arimany, ha explicat que el consistori ha destinat un pressupost total de 45.000 euros per a empreses que contractin persones en atur de llarga durada majors de 45 anys.\nEl regidor ha explicat que entre els aturats de llarga durada majors de 45 anys, s'ha vist com un dels punts dèbils és la formació, ja que molts no disposen dels coneixements necessaris per desenvolupar tasques on hi ha ofertes de feina."
},
"extreme": {
"a1": "Vic disposarà d’un pressupost de 45.000 euros per impulsar la inserció laboral dels aturats majors de 45 anys.",
"a2": "Vic subvencionarà la contractació dels majors de 45 anys que representen gairebé la meitat de desocupats de la localitat.",
"a3": "L’Ajuntament subvencionarà el cost de contractació laboral a persones majors de 45 anys de Vic que estiguin a l’atur."
}
} |
1,109 | Gairebé el 40% de les persones més grans de 85 anys patirà Alzheimer | A Catalunya hi ha 86.000 diagnosticats amb la malaltia neurodegenerativa | El 70% dels familiars deixa la feina per assumir la tasca de cuidador no professional | Tenir cura del malalt pot costar uns 31.000 euros anuals | A Catalunya hi ha unes 123.000 persones que tenen algun tipus de demència, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.
D’aquestes, 86.000 són diagnosticades amb Alzheimer.
De fet, es calcula que al voltant del 40% de les persones més grans de 85 anys patiran la malaltia neurodegenerativa.
“És un problema sociosanitari cada vegada més gran, que afecta no només els malalts sinó al seu entorn familiar”, alerta Immaculada Fernàndez, presidenta de la Federació Catalana de Familiars de Malalts d’Alzheimer, que aplega més de 200 professionals, 500 voluntaris i 7.000 famílies.
Per això, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, amb el lema "Amb C de Cuidador", des de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) reclamen al govern espanyol un pla estatal que altres països ja tenen i que regula els ajuts, les cures i la investigació mèdica en aquest àmbit.
De fet, l’estat espanyol és dels pocs països europeus que no ha desenvolupat cap política per combatre la malaltia, malgrat que el 2015, en la Declaració de Glasgow, s’hi va comprometre.
La cura dels malalts costa gairebé 3.000 euros mensuals
Tampoc ho ha fet la Generalitat, malgrat que altres comunitats autònomes, com Andalusia, Extremadura o Galícia, n’han desenvolupat un al marge del govern espanyol.
“Avui no és un dia de celebració, sinó de reivindicació.
A Catalunya, tota la cura recau en les famílies, els herois silenciosos d’aquesta situació de mancança”, recalca Fernàndez.
També recorda que les retallades en els ajuts de la llei de dependència han empitjorat encara més la situació de milers de famílies.
En aquest context, l’AFAB calcula que el 70% dels familiars amb un malalt d’Alzheimer haurà de deixar la feina, i que la majoria no pot assumir el cost, de fins a 3.000 euros mensuals, que requereix tenir una cura del pacient.
A l'any, la xifra suma 31.000 euros en cures, com recorda la Confederació Espanyola de Famílies de Malalts d'Alzheimer.
Això sense tenir en compte les conseqüències psicològiques per als cuidadors.
“La llei de dependència ha estat pionera, però les mesures o arriben tard o són massa justes o no arriben a temps”, admet el president de l’AFAB, Alejandro Vilà.
És el cas de la Raquel Fernández, el marit de la qual va ser diagnosticat fa uns anys, just després de jubilar-se.
“Davant de la societat som invisibles.
Tot el dia penses que has perdut la persona amb la qual has conviscut.
Tardaran sis o set anys en donar-me una residència i, quan me la donin, no la podré pagar”, es plany.
La Pilar Sànchez, que té la mare al seu càrrec, recorda també el sacrifici que fan les famílies per poder tenir cura del malalt.
“Jo sempre dic que tinc una nena gran.
Sé que no puc fer vacances, que és com haver d’assumir l’horari d’un fill.
Si hagués treballat, hagués hagut de canviar de feina.
La malaltia et canvia a nivell afectiu, econòmic, social, laboral...
Ella va perdent la vida i tu acompanyes aquesta mort dia a dia”, explica.
Grans avenços en la investigació, però encara sense una cura
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, estretament vinculada a la longevitat, que produeix en la persona afectada una pèrdua progressiva de la memòria i de la capacitat per ser autònoma.
Per això, tots els malalts hauran de necessitar un cuidador la major part del dia.
Els medicaments que s’administren ho són per a combatre els símptomes, però encara no aturen la malaltia.
“L’únic que pot prescriure un metge són medicaments estimulants que, a la llarga, no tenen cap efecte sobre el pacient i que coneixem des de fa 18 anys”, detalla Blesa.
Tot i així, hi ha motius per a l’esperança.
“Gràcies als avenços en investigació, ara sabem què passa en el cervell dels pacients.
L’Alzheimer ve causat per l’acumulació en el sistema nerviós d’una proteïna, l’amiloide, que malmet les neurones i fa que aquestes alliberin una altra proteïna, la TAU”, explica el doctor.
Aquesta proteïna amiloide pot acumular-se en el cervell fins a trenta anys abans que es detectin els primers símptomes.
Totes les investigacions mèdiques pioneres, que es concentren majoritàriament als Estats Units, se centren en trobar una manera de frenar l’excés de la proteïna, com es fa ja amb el colesterol.
A més, a l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Barcelona s’hi troba l’únic aparell de l’estat espanyol que pot preveure l’aparició de la malaltia i que analitza en els pacients si hi ha un excés de proteïna amiloide i TAU a partir d'un scanner.
“Si durant trenta anys els metges han delegat el diagnòstic de demència en els familiars, ara ja ens podem anticipar a la malaltia”, assegura Blesa. | [
"salut"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Per alleugerir la càrrega econòmica, social i emocional dels familiars i cuidadors dels cada vegada més nombrosos pacients d’Alzheimer, és necessària l’aplicació d’un pla estatal que abordi tots els aspectes de la malaltia; també, la fi de les retallades i el foment de la detecció precoç mitjançant aparells mèdics com els que tenen a Catalunya.",
"a2": "Des de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) demanen a l’executiu implementar una estratègia per abordar la malaltia, prevenir-la i atendre els afectats, com ja existeix a altres països. També denuncien l’alt cost econòmic, laboral i social de cuidar els pacients. Les dades afirmen que el 40% de la població major de 85 anys estarà afectada per la malaltia.",
"a3": "Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, hi ha 86.000 persones diagnosticades amb Alzheimer i s'estima que el 40% dels majors de 85 anys patiran la malaltia neurodegenerativa. Per això, l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona fa una crida per aconseguir un pla estatal d'ajuts per fer front al cost que suposa tenir cura d'una persona amb aquesta malaltia."
},
"extractive": {
"a1": "“És un problema sociosanitari cada vegada més gran, que afecta no només els malalts sinó al seu entorn familiar”, alerta Immaculada Fernàndez, presidenta de la Federació Catalana de Familiars de Malalts d’Alzheimer, que aplega més de 200 professionals, 500 voluntaris i 7.000 famílies. \nPer això, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, amb el lema \"Amb C de Cuidador\", des de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) reclamen al govern espanyol un pla estatal que altres països ja tenen i que regula els ajuts, les cures i la investigació mèdica en aquest àmbit.\nTambé recorda que les retallades en els ajuts de la llei de dependència han empitjorat encara més la situació de milers de famílies. \nA més, a l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Barcelona s’hi troba l’únic aparell de l’estat espanyol que pot preveure l’aparició de la malaltia i que analitza en els pacients si hi ha un excés de proteïna amiloide i TAU a partir d'un scanner.",
"a2": "“És un problema sociosanitari cada vegada més gran, que afecta no només els malalts sinó al seu entorn familiar”, alerta Immaculada Fernàndez, presidenta de la Federació Catalana de Familiars de Malalts d’Alzheimer, que aplega més de 200 professionals, 500 voluntaris i 7.000 famílies. \nDe fet, es calcula que al voltant del 40% de les persones més grans de 85 anys patiran la malaltia neurodegenerativa. \nPer això, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, amb el lema \"Amb C de Cuidador\", des de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) reclamen al govern espanyol un pla estatal que altres països ja tenen i que regula els ajuts, les cures i la investigació mèdica en aquest àmbit. \nEn aquest context, l’AFAB calcula que el 70% dels familiars amb un malalt d’Alzheimer haurà de deixar la feina, i que la majoria no pot assumir el cost, de fins a 3.000 euros mensuals, que requereix tenir una cura del pacient. ",
"a3": "“És un problema sociosanitari cada vegada més gran, que afecta no només els malalts sinó al seu entorn familiar”, alerta Immaculada Fernàndez, presidenta de la Federació Catalana de Familiars de Malalts d’Alzheimer, que aplega més de 200 professionals, 500 voluntaris i 7.000 famílies. \nPer això, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, amb el lema \"Amb C de Cuidador\", des de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) reclamen al govern espanyol un pla estatal que altres països ja tenen i que regula els ajuts, les cures i la investigació mèdica en aquest àmbit.\nTambé recorda que les retallades en els ajuts de la llei de dependència han empitjorat encara més la situació de milers de famílies.\nEn aquest context, l’AFAB calcula que el 70% dels familiars amb un malalt d’Alzheimer haurà de deixar la feina, i que la majoria no pot assumir el cost, de fins a 3.000 euros mensuals, que requereix tenir una cura del pacient."
},
"extreme": {
"a1": "L’AFAB dona visibilitat al drama de milers de famílies afectades per la malaltia d’Alzheimer i reclama mesures estatals per frenar-lo. ",
"a2": "Les famílies reclamen al Govern espanyol més inversió i recursos per als malalts en el Dia Mundial de l’Alzheimer.",
"a3": "Catalunya compta amb 86.000 diagnosticats d'Alzheimer i es preveu que un 40% dels majors de 85 anys la patiran."
}
} |
1,004 | La Fundació Bofill alerta que la crisi del coronavirus pot agreujar la segregació escolar | La segregació es redueix només quatre punts en cinc anys a Catalunya i és del 44% a primària i del 35% a secundària | La Fundació Jaume Bofill ha alertat que la preinscripció escolar que enguany es farà principalment de manera telemàtica i una alta mobilitat de les famílies pel coronavirus "empitjoraran" els nivells de segregació escolar a Catalunya.
L'organització ha reclamat al Departament d'Educació que articuli urgentment "criteris clars i homogenis" per detectar i distribuir l'alumnat vulnerable per raó sociocultural o socioeconòmica si vol evitar un increment d'aquesta segregació i que incrementi la reserva de dues places per aula per aquests col·lectiu.
Segons un informe de la Fundació, Catalunya ha reduït la segregació escolar només quatre punts percentuals en els últims cinc anys, amb un 44% de segregació a primària i un 35% a secundària.
L'estudi "Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya 2020" analitza les dades d'escolarització per als 122 municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya en base a informació del Departament d'Educació, el Síndic de Greuges i altres estudis recents.
Aquesta alerta respon també a una previsió d'increment de la matrícula fora de termini i viva, que és la que acostuma a fer la població vulnerable.
El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha apuntat també que el fet que la preinscripció sigui majoritàriament online també pot agreujar la segregació ja que moltes famílies optaran pe opcions "conservadores".
Palacín ha afegit que en la situació actual també hi juga un paper clau les escoles "que han estat presents" durant el confinament.
Mesures urgents
Davant d'aquesta situació, la Fundació Bofill ha instat Educació i ajuntaments a desplegar sis mesures d'urgència.
En primer lloc, establir criteris "clars i homogenis" per a la detecció d'alumnat vulnerable i poder fer una correcta distribució.
En segon lloc, aposten per un augment de la reserva de places per aquest alumnat ja que el mínim actual de dos per aula està "molt lluny" de la realitat, segons ha indicat el cap de projectes de la Fundació, Joan Cuevas.
En quart lloc demanen als ajuntaments que despleguin dispositius de detecció de l'alumnat vulnerable ja que la Fundació ha lamentat que actualment es detecta poc a aquest col·lectiu i de manera molt dispar entre els municipis.
També reclamen que les preinscripcions fora de termini es centralitzin en aquestes OME per poder fer una bona planificació i distribució.
A banda de les mesures urgents, fa un seguit de reclamacions a llarg termini com acabar amb les quotes d'escolarització que barren l'accés a les famílies més vulnerables i per això aposta per activar un contracte programa com a mecanisme per al finançament asimètric de centres concertats en funció del volum d'alumnat vulnerable que s'escolaritza.
Catalunya, entre els 8 països de la UE amb més segregació
L'informe incorpora una anàlisi de la situació actual de la segregació escolar a Catalunya, que revela que està entre els vuit països de la Unió Europea (UE) amb pitjors índexs.
Així, entre el curs 2013/2014 i el 2018/2019 la segregació escolar a primària va passar del 48% al 44% i a secundària del 39% al 35%.
Aquests tenen una segregació escolar per sobre del 30% a primària i del 20% a secundària.
Entre els que presenten taxes més elevades de segregació hi ha Terrassa, Badalona, Esplugues de Llobregat, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Sant Sadurní d'Anoia, Olesa de Montserrat, Molins de Rei i Lleida, entre d'altres.
En l'altra cara de la moneda, gairebé una vintena de municipis han reduït de manera continuada la segregació en els darrers 12 anys.
Es tracta dels municipis que han desplegat mesures constants i diverses i són "els que ara tenen una millor posició per afrontar la crisi de la Covid-19".
La Fundació Bofill ha alertat però que són "una minoria".
Entre els que presenten índex de segregació més baixos hi ha Sant Andreu de Llavaneres, l'Escala, Santa Coloma de Farners, Alcanar, Palamós, Vilanova del Camí, Badia del Vallès i Abrera.
Tornar a les aules
L'escola tornarà a ser igual?
Així es prepara el curs amb més interrogants
Representants de la comunitat educativa admeten a NacióDigital que encara hi ha molts dubtes damunt la taula pel que fa al nombre d'alumnes per classe, les mesures de seguretat i la higiene
Tornar a les aules
Jornades de portes tancades: triar escola sense haver-la visitat
El coronavirus enrareix l'elecció malgrat els esforços dels centres educatius per a obrir-se i donar-se a conèixer a través de recursos online
Tornar a les aules
«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital
Tota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent
Tornar a les aules
GUIA Tot el que et cal saber sobre la preinscripció escolar per al curs vinent
Comença aquest dimecres per via telemàtica i només hi haurà quatre dies per a l'atenció presencial | [
"tornar a les aules"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Catalunya no només té un dels pitjors índexs de segregació escolar d’Europa, sinó que empitjorarà degut a les conseqüències del coronavirus. La Fundació Bofill ha reclamat la unificació i clarificació de criteris en la detecció i distribució d’estudiants desfavorits, la fi dels impediments econòmics per accedir a l’educació i un finançament asimètric en funció del volum d’escolarització d’alumnes vulnerables.",
"a2": "La Fundació Jaume Bofill preveu que hi hagi més discriminació a les escoles per la crisi de la covid-19. Les principals causes que apunta són: l'increment de l’alumnat vulnerable, la preinscripció telemàtica i l’augment de l’escolarització fora del període ordinari de matriculació. L’entitat ha demanat a Ensenyament unificar criteris per ubicar aquests alumnes i evitar la segregació escolar. ",
"a3": "La Fundació Jaume Bofill ha alertat aquest divendres del \"risc enorme\" d’un augment de la segregació escolar davant la preinscripció d’aquest any, que serà majoritàriament telemàtica, el previsible augment de la població vulnerable per la crisi del coronavius i l’increment de la matriculació fora de termini i de la \"matrícula viva\" per la mobilitat residencial de les famílies."
},
"extractive": {
"a1": "La Fundació Jaume Bofill ha alertat que la preinscripció escolar que enguany es farà principalment de manera telemàtica i una alta mobilitat de les famílies pel coronavirus \"empitjoraran\" els nivells de segregació escolar a Catalunya.\nL'organització ha reclamat al Departament d'Educació que articuli urgentment \"criteris clars i homogenis\" per detectar i distribuir l'alumnat vulnerable per raó sociocultural o socioeconòmica si vol evitar un increment d'aquesta segregació i que incrementi la reserva de dues places per aula per aquests col·lectiu. \nA banda de les mesures urgents, fa un seguit de reclamacions a llarg termini com acabar amb les quotes d'escolarització que barren l'accés a les famílies més vulnerables i per això aposta per activar un contracte programa com a mecanisme per al finançament asimètric de centres concertats en funció del volum d'alumnat vulnerable que s'escolaritza. \nL'informe incorpora una anàlisi de la situació actual de la segregació escolar a Catalunya, que revela que està entre els vuit països de la Unió Europea (UE) amb pitjors índexs. ",
"a2": "La Fundació Jaume Bofill ha alertat que la preinscripció escolar que enguany es farà principalment de manera telemàtica i una alta mobilitat de les famílies pel coronavirus \"empitjoraran\" els nivells de segregació escolar a Catalunya. \nL'organització ha reclamat al Departament d'Educació que articuli urgentment \"criteris clars i homogenis\" per detectar i distribuir l'alumnat vulnerable per raó sociocultural o socioeconòmica si vol evitar un increment d'aquesta segregació i que incrementi la reserva de dues places per aula per aquests col·lectiu. \nAquesta alerta respon també a una previsió d'increment de la matrícula fora de termini i viva, que és la que acostuma a fer la població vulnerable. \nA banda de les mesures urgents, fa un seguit de reclamacions a llarg termini com acabar amb les quotes d'escolarització que barren l'accés a les famílies més vulnerables i per això aposta per activar un contracte programa com a mecanisme per al finançament asimètric de centres concertats en funció del volum d'alumnat vulnerable que s'escolaritza.",
"a3": "La Fundació Jaume Bofill ha alertat que la preinscripció escolar que enguany es farà principalment de manera telemàtica i una alta mobilitat de les famílies pel coronavirus \"empitjoraran\" els nivells de segregació escolar a Catalunya.\nEn segon lloc, aposten per un augment de la reserva de places per aquest alumnat ja que el mínim actual de dos per aula està \"molt lluny\" de la realitat, segons ha indicat el cap de projectes de la Fundació, Joan Cuevas.\nA banda de les mesures urgents, fa un seguit de reclamacions a llarg termini com acabar amb les quotes d'escolarització que barren l'accés a les famílies més vulnerables i per això aposta per activar un contracte programa com a mecanisme per al finançament asimètric de centres concertats en funció del volum d'alumnat vulnerable que s'escolaritza.\nL'informe incorpora una anàlisi de la situació actual de la segregació escolar a Catalunya, que revela que està entre els vuit països de la Unió Europea (UE) amb pitjors índexs."
},
"extreme": {
"a1": "Preocupació a la Fundació Bofill per les dades de segregació escolar a Catalunya i per l’amenaça d’empitjorament després del coronavirus.",
"a2": "La desigualtat en la distribució de l’alumnat en els centres educatius creixerà arran de la pandèmia del coronavirus. ",
"a3": "La Fundació Bofill alerta del \"risc\" d'augment de la segregació escolar que s'ha reduït \"només\" quatre punts en cinc anys."
}
} |
105 | L’era de la publicitat enganyosa | La paraula "promoció" ha entrat a formar part del vocabulari de moltes empreses i plataformes online | Des que Galerías Preciados introduïssin les rebaixes el 1940, trobar gangues s’ha convertit en l’esport nacional i en temps de crisi, molt més.
Per què pagar més per un producte o servei?
Internet ho ha posat tot més fàcil i des de fa uns anys els usuaris són bombardejats amb moltes i variades ofertes a la xarxa.
Hi ha empreses que es van fer ressò d’aquest fenomen i van voler aprofitar per crear plataformes online en les què es poden trobar serveis amb un preu menor al que es ven en el lloc oficial.
Les més conegudes per gairebé tots els usuaris són: Groupon, Groupalia o Atrápalo… citant-ne unes poques.
Com funcionen les plataformes d’ofertes?
El funcionament d’aquestes pàgines és molt senzill.
El que fan és contractar comercials que es dediquen a buscar empreses i negociar la publicació a la seva web d’un producte o servei però amb un descompte.
A canvi, l’empresa col·laboradora rep visualització del seu negoci i publicitat gratuïta.
Els descomptes que s’ofereixen són atractius i sempre porten el preu original, el percentatge de descompte que s’aplica i el preu que l’usuari pagarà en comprar el cupó descompte.
El que sembla el negoci rodó amaga en realitat el que molts internautes ja saben, coneixen o han patit.
No és or tot allò que lluu.
En ocasions, l’oferta o la promoció és completament inexistent, i el percentatge de descompte del que es pot gaudir és només una il·lusió.
L’engany més comú que es pot trobar en aquestes plataformes és el d’una promoció que en realitat no existeix ja que, a la pàgina de l’empresa costa el mateix.
És a dir, a l’empresa Kemadalenas s’ofereix un curs de còctels per 19’90 euros però, després el busques a la web d’ofertes i el preu és exactament el mateix.
Sabem què és una oferta enganyosa?
En Xavier Torrent, tècnic de consum de l’ UCC (Unió de Consumidors de Catalunya) explica que és “publicitat per captar al consumidor amb ofertes vistoses que no són reals”.
Aquestes empreses indueixen als consumidors a comprar mitjançant el reclam d’una oferta que no existeix ja que, el preu d’origen és el mateix que estan promocionant com a oferta.
Com el cas de l’empresa de cotxes “Experiència GP”, per conduir cotxes de luxe.
Tenen el mateix preu a la plataforma i a la pàgina original, d’això se’n diu publicitat comercial deslleial.
És un reclam per comprar-hi, l’oferta no existeix com a tal, ja que les ofertes han de tenir un nombre determinat d’unitats o una data de finalització i un preu real menor.
Ens hem posat en contacte amb les empreses, tant amb les que es publiciten com amb les que oferten diferents productes, per preguntar per què tenen una oferta a alguna plataforma que val el mateix quan consultes el producte original.
Magatzem D’Ars és una empresa que realitza obres teatrals per nens.
Tenen en cartellera “La caputxeta vermella”, l’entrada costa 6 euros a la web d’origen.
En Atrápalo la mateixa obra l’anuncíen així.
Go Barcelona ens ofereix a la seva pàgina una passejada medieval per Barcelona.
Ens ha dit que el preu de la seva pàgina (30 euros) es només per turistes, que la resta de clients poden comprar l’entrada a Atrápalo o pagar-la in situ (14 euros).
A Kemadalenas ofereixen un curs de gintònics al mateix preu que costa comprar-lo a Groupon, 19’90 euros.
Ells diuen que l’oferta la fan ells i que només utilitzen aquesta plataforma com un canal de venda més.
A Groupon s’ofereix un salt en tàndem de 239 euros amb un preu final de 159 euros.
Escrivim a l’empresa “Saltem” i ens confirmen que no ens refiem del descompte que apareix a Groupon.
El preu original a l’empresa és de 185 euros.
A la mateixa empresa diuen que el preu que posa la plataforma com a original no és real i s’han queixat però no han obtingut resultats.
Les respostes rebudes varien molt d’un lloc a un altre.
Per començar, posar-nos en contacte telefònicament ha sigut impossible ja que ens derivaven d’un departament a un altre sense donar-nos opció per poder reclamar.
Finalment, Groupon va ser l’únic que ens va contestar, però ens va dir que enviéssim un correu que desprès de dues setmanes encara “estan mirant” per donar-nos una resposta.
A FACUA i UCC expliquen les opcions que tenen els consumidors quan volen reclamar, cal dir, que hi ha dos camins, anar per la via pública o formar part d’una d’aquestes associacions privades, com les esmentades.
Els consumidors són els que tenen l’última paraula, per això des de UCC es recomana ser responsable i abans de comprar una oferta comparar preus en diferents plataformes. | [
"publicacions",
"cetrencada"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les organitzacions de consumidors apel·len a la prudència amb les plataformes d’ofertes en línia. Recomanen comparar preus, ja que la publicació de falses promocions, de productes o serveis que valen el mateix que al web oficial, n’és una pràctica habitual. Les víctimes d’aquesta publicitat enganyosa poden reclamar per la via pública o a través d’associacions privades com FACUA o UCC.",
"a2": "Des de fa temps, les plataformes online ofereixen al consumidor tot tipus de productes rebaixats. Aquestes ofertes la majoria de vegades són enganyoses perquè en realitat es tracta d’una campanya de màrqueting de l'empresa. L’usuari acaba pagant el mateix preu de la pàgina oficial, però moltes vegades sense cap garantia en cas que hi hagi algun problema. ",
"a3": "La UCC recomana ser responsable i comparar preus a diferents plataformes com poden ser Groupon, Groupalia o Atrápalo i a les pàgines web oficials, ja que les empreses utilitzen aquestes plataformes per fer publicitat dels seus productes amb ofertes i promocions que sovint són inexistents perquè el preu d'origen és el mateix."
},
"extractive": {
"a1": "Hi ha empreses que es van fer ressò d’aquest fenomen i van voler aprofitar per crear plataformes online en les què es poden trobar serveis amb un preu menor al que es ven en el lloc oficial. \nL’engany més comú que es pot trobar en aquestes plataformes és el d’una promoció que en realitat no existeix ja que, a la pàgina de l’empresa costa el mateix.\nA FACUA i UCC expliquen les opcions que tenen els consumidors quan volen reclamar, cal dir, que hi ha dos camins, anar per la via pública o formar part d’una d’aquestes associacions privades, com les esmentades.\nEls consumidors són els que tenen l’última paraula, per això des de UCC es recomana ser responsable i abans de comprar una oferta comparar preus en diferents plataformes.",
"a2": "Hi ha empreses que es van fer ressò d’aquest fenomen i van voler aprofitar per crear plataformes online en les què es poden trobar serveis amb un preu menor al que es ven en el lloc oficial. \nL’engany més comú que es pot trobar en aquestes plataformes és el d’una promoció que en realitat no existeix ja que, a la pàgina de l’empresa costa el mateix.\nEl que fan és contractar comercials que es dediquen a buscar empreses i negociar la publicació a la seva web d’un producte o servei però amb un descompte. \nAquestes empreses indueixen als consumidors a comprar mitjançant el reclam d’una oferta que no existeix ja que, el preu d’origen és el mateix que estan promocionant com a oferta. ",
"a3": "Hi ha empreses que es van fer ressò d’aquest fenomen i van voler aprofitar per crear plataformes online en les què es poden trobar serveis amb un preu menor al que es ven en el lloc oficial. \nL’engany més comú que es pot trobar en aquestes plataformes és el d’una promoció que en realitat no existeix ja que, a la pàgina de l’empresa costa el mateix.\nAquestes empreses indueixen als consumidors a comprar mitjançant el reclam d’una oferta que no existeix ja que, el preu d’origen és el mateix que estan promocionant com a oferta.\nÉs a dir, a l’empresa Kemadalenas s’ofereix un curs de còctels per 19’90 euros però, després el busques a la web d’ofertes i el preu és exactament el mateix."
},
"extreme": {
"a1": "Es recomana cautela als usuaris de les plataformes d’ofertes per no caure en la trampa dels anuncis comercials deslleials.",
"a2": "Ningú dona duros a quatre pessetes: vigileu amb els descomptes que realment no ho són. ",
"a3": "Moltes empreses fan publicitat a plataformes dels seus productes amb ofertes o promocions que en realitat són inexistents."
}
} |
2,431 | Tarragona posa en marxa un nou aparcament dissuasiu de 62 places davant l'antiga Tabacalera | Abans de dos mesos s'adequarà un nou pàrquing a l'antiga carretera de Constantí amb 275 places més | L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa aquest dimecres un nou aparcament dissuasiu amb 62 places en un solar municipal del passeig Independència, davant de la porta principal de l'antiga Tabacalera.
El nou espai és de zona taronja i té una tarifa d'un euro al dia, de dilluns a divendres, en els horaris habituals de pagament.
El regidor de Mobilitat, Josep Acero, ha avançat que en el termini de dos mesos s'habilitaran 275 places més d'aparcament dissuasiu a l'antiga carretera de Constantí, entre l'N-340 i la plaça Europa.
Segons Acero, amb aquests dos nous pàrquings es compensaran les places perdudes al carrer Manuel de Falla, després que l'empresa propietària dels terrenys decidís recuperar l'espai que s'utilitzava com a aparcament.
L'aparcament que s'ha obert aquest dimecres ha suposat una inversió d'uns 55.000 euros i ha inclòs l'enderroc d'unes antigues naus.
El regidor de Mobilitat i president de l'empresa municipal d'aparcaments, Josep Acero, ha subratllat que aquesta era una "assignatura pendent" que tenia el consistori després de la pèrdua del solar del carrer Manuel de Falla, que estava cedit a l'Ajuntament per l'empresa Altadis.
Acero ha afirmat que aposten per ampliar la xarxa d'aparcaments dissuasius perquè afavoreixen la rotació de vehicles i són de gran utilitat per a les persones que es desplacen a Tarragona per treballar o per visitar la ciutat.
El regidor ha avançat que, després d'aquesta primera actuació, en el termini màxim d'uns dos mesos s'adequarà i obrirà un nou aparcament amb 275 places a l'antiga carretera de Constantí.
L'espai és propietat de l'Estat, però la Direcció General de Carreteres té previst cedir-lo ben aviat a l'Ajuntament.
Acero ha posat en valor que el consistori tindrà la propietat dels dos terrenys i aquests aparcaments podran ser definitius.
Josep Acero ha assenyalat que, després d'aquest segon aparcament, s'abordarà l'ampliació del pàrquing dissuasiu del cementiri.
La previsió és que tripliqui la seva dimensió actual i que inclogui places d'aparcament per a autobusos d'ús turístic.
Posteriorment, el consistori preveu concretar un nou espai d'aparcament al carrer de Manuel de Falla, també a l'entorn de Tabacalera, i expropiar més solars del passeig Independència.
Negociació amb els taxistes
Com a novetat, l'empresa municipal d'aparcaments està en converses amb el gremi de taxistes per facilitar el moviment d'usuaris d'aquests pàrquings dissuasius fins al centre de la ciutat.
En aquest sentit, aquesta proposta preveu que, prement un botó, un taxi reculli els usuaris i els traslladi a un "preu molt econòmic" fins a la seva destinació, segons Acero.
En paral·lel, també es treballa per acostar les rutes d'autobús i habilitar parades en aquestes zones.
Pel que fa a l'entorn de la Part Alta, el regidor ha insistit que negocien amb diversos propietaris per poder construir dos nous aparcaments fora Muralles.
Aquesta és una condició indispensable per poder materialitzar el tancament del nucli antic al trànsit rodat.
Segons Acero, un d'ells tindria tres plantes d'alçada i, l'altre, seria d'un sol nivell.
En aquests moments, l'empresa municipal manté converses amb els propietaris per tal d'arribar a un acord sobre les condicions de compra.
Més d'un miler de places en pàrquings dissuasius
La tarifa taronja té un cost d'un euro al dia per als usuaris generals i de 0,40 euros per als residents del sector.
Actualment, la ciutat disposa d'aquest tipus de zona regulada al Passeig Torroja amb 53 places, a Joan XXIII amb 95, al barri dels Músics amb 454, a la Part Baixa amb 194 i al carrer Enric d'Ossó amb 92 places.
A més, cal afegir-hi els espais dissuasius gratuïts d'aparcament del Cementiri amb 120 places i el de Sant Pere i Sant Pau amb 154.
Segons l'Ajuntament, en els pròxims mesos es podrà estacionar en aparcaments dissuasius per un euro al dia en 950 places i, de manera gratuïta, en 274. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Tarragona està disposat a multiplicar l’oferta d’aparcaments dissuasius a diferents zones de la ciutat per, així, poder tancar el nucli antic a la circulació. Per aconseguir-ho, preveu construir nous espais i ampliar-ne d’altres. L’empresa municipal també està negociant amb els sectors del taxi i del transport públic la millor manera de facilitar l’accés dels usuaris al centre. ",
"a2": "L’Ajuntament de Tarragona ha habilitat 62 places d’aparcament dissuasiu al passeig Independència. La tarifa, de zona taronja, és d’un euro al dia entre setmana, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores, excepte festius. El consistori preveu disposar de 275 places més a l’antiga carretera de Constantí per compensar la pèrdua de les del carrer Manuel de Falla.",
"a3": "Des d'aquest dimecres ja es por aparcar davant de l'antiga Tabacalera. Es tracta de 62 places noves d'aparcament i en un parell de mesos es posarà en marxa un nou pàrquing a l'entrada de Tarragona amb 275 places. Aquest aparcament dissuasiu té una seixantena de places i s’hi pot aparcar durant tot el dia per un euro."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa aquest dimecres un nou aparcament dissuasiu amb 62 places en un solar municipal del passeig Independència, davant de la porta principal de l'antiga Tabacalera. \nEl regidor de Mobilitat, Josep Acero, ha avançat que en el termini de dos mesos s'habilitaran 275 places més d'aparcament dissuasiu a l'antiga carretera de Constantí, entre l'N-340 i la plaça Europa. \nCom a novetat, l'empresa municipal d'aparcaments està en converses amb el gremi de taxistes per facilitar el moviment d'usuaris d'aquests pàrquings dissuasius fins al centre de la ciutat.\nPel que fa a l'entorn de la Part Alta, el regidor ha insistit que negocien amb diversos propietaris per poder construir dos nous aparcaments fora Muralles.",
"a2": "L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa aquest dimecres un nou aparcament dissuasiu amb 62 places en un solar municipal del passeig Independència, davant de la porta principal de l'antiga Tabacalera. \nEl nou espai és de zona taronja i té una tarifa d'un euro al dia, de dilluns a divendres, en els horaris habituals de pagament. \nEl regidor de Mobilitat, Josep Acero, ha avançat que en el termini de dos mesos s'habilitaran 275 places més d'aparcament dissuasiu a l'antiga carretera de Constantí, entre l'N-340 i la plaça Europa. \nSegons Acero, amb aquests dos nous pàrquings es compensaran les places perdudes al carrer Manuel de Falla, després que l'empresa propietària dels terrenys decidís recuperar l'espai que s'utilitzava com a aparcament. ",
"a3": "L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa aquest dimecres un nou aparcament dissuasiu amb 62 places en un solar municipal del passeig Independència, davant de la porta principal de l'antiga Tabacalera.\nEl regidor de Mobilitat, Josep Acero, ha avançat que en el termini de dos mesos s'habilitaran 275 places més d'aparcament dissuasiu a l'antiga carretera de Constantí, entre l'N-340 i la plaça Europa.\nEl regidor de Mobilitat i president de l'empresa municipal d'aparcaments, Josep Acero, ha subratllat que aquesta era una \"assignatura pendent\" que tenia el consistori després de la pèrdua del solar del carrer Manuel de Falla, que estava cedit a l'Ajuntament per l'empresa Altadis.\nCom a novetat, l'empresa municipal d'aparcaments està en converses amb el gremi de taxistes per facilitar el moviment d'usuaris d'aquests pàrquings dissuasius fins al centre de la ciutat."
},
"extreme": {
"a1": "Tarragona ampliarà les places barates i gratuïtes d’aparcaments dissuasius i millorarà la xarxa de transport per comunicar-les amb el centre.",
"a2": "Entren en funcionament 62 noves places d’estacionament amb tarifa de zona taronja al passeig Independència de Tarragona.",
"a3": "S'estrena el nou aparcament dissuasiu davant de la porta de l'antiga Tabacalera per 1 euro al dia."
}
} |
534 | Demòcrates, Reagrupament i Solidaritat anuncien que no concorreran a les eleccions del 26-J | Renuncien als comicis davant la impossibilitat d'oferir una llista transversal amb independents que defensi el procés cap a un estat independent | Demòcrates de Catalunya, Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència han anunciat aquest divendres que no es presentaran a les eleccions espanyoles del 26-J.
Les tres formacions han renunciat concórrer als comicis després que no hagin pogut arribar a un pacte amb Convergència i davant la impossibilitat d’oferir a l’electorat català una candidatura transversal amb independents que defensi el procés cap a un estat català independent.
Per la seva banda, Reagrupament ha assegurat que han intentat arribar a un acord amb CDC per tal d’explorar les diferents possibilitats de concórrer junts a les eleccions del 26-J però davant la negativa de CDC d’acceptar cap de les propostes aprovades a l’assemblea, la formació ha decidit que no es presentarà a les eleccions.
Reagrupament recorda que l’assemblea va acordar la voluntat de reeditar el pacte que es va dur a terme a les eleccions espanyoles del desembre amb CDC i Demòcrates de Catalunya, mantenint les mateixes condicions que llavors pel que fa a la confecció de les llistes i resta de condicionants de la coalició i acceptant la diferent denominació proposada ja des de Convergència.
Alhora, l’assemblea també va expressar el seu suport a la proposta de Demòcrates en la línia de recuperar la candidatura de Junts pel Sí en aquestes eleccions del 26-J, com a proposta àmplia i transversal de tots els partits independentistes, liderada per una persona sense adscripció de partit i sota la denominació de Junts per Catalunya.
Així mateix, la formació va acordar que la candidatura hauria d’assumir la possibilitat de la via unilateral per a la constitució de Catalunya com a Estat ja que, segons subratlla, amb la nova correlació de forces que sorgirà de les eleccions, la via del referèndum acordat amb l’Estat seguirà sent un engany.
Am tot plegat, des de Reagrupament constaten la situació de bloqueig de CDC a causa del seu procés de refundació, una situació que ha impossibilitat qualsevol tracte ambiciós.
Alhora, han volgut manifestar el seu respecte per aquest procés intern de CDC i davant l’oportunitat perduda de col·laborar en la forma més adequada a les necessitats del país, assenyalen que renuncien participar a les properes eleccions espanyoles.
Solidaritat ha finalitzat la seva consulta interna per saber si s’havia de presentar o no als comicis en solitari o en coalició amb una altra formació.
Així, un 70,8% dels adherits de Solidaritat han votat a favor del ‘no’ mentre que un 29,2% s’ha postulat a favor del ‘sí’.
Comptant la suma d’adherits i simpatitzants, el ‘no’ ha obtingut un 66,2% i el ‘sí’ un 33,8% dels vots.
Per tant, la formació ja ha anunciat que no concorrerà a les eleccions del 26-J davant d’aquests resultats
Solidaritat ha explicat que dilluns passat al vespre es va reunir amb Demòcrates per tal que li fes arribar la seva proposta d’un front comú transversal d’independents i partits per defensar el procés cap a un Estat català independent.
En aquest sentit, hi va haver consens en el fet que en el cas que es donessin les condicions per una candidatura independentista transversal a les eleccions espanyoles, segons apunta Solidaritat, el què caldria seria apostar pel bloqueig de la política espanyola en resposta al bloqueig que fa Espanya de la política catalana.
Però, les dues formacions han lamentat que ‘ni Esquerra ni Convergència estan disposades a configurar una candidatura àmplia i unitària i només estan treballant per bastir les seves llistes de partit sense comptar amb ningú més’.
D’altra banda, Solidaritat apunta que ha fet una anàlisi política de l’estat de l’espai independentista en l’actualitat i de la possibilitat de ‘teixir sinergies entre les dues formacions de cara el futur’.
El fet que les dues formacions apostin per un independentisme ‘transversal i nítid’ facilitaria, segons han conclòs, ‘la col·laboració i intercanvi entre els dos partits de cara a la consolidació i eixamplament de l’espai central de l’independentisme’.
Un altre dels elements que han posat de relleu és el fet que les dues són organitzacions noves, que aposten per la regeneració democràtica, per la prohibició estatutària de contreure crèdits bancaris, la radicalitat democràtica en forma de consultes internes a la militància sobre els temes cabdals o per la confecció de les llistes electorals a través de primàries.
Aquest fet permet ‘l’intercanvi d’experiències per l’enriquiment recíproc dels processos democràtics de cada organització’, ha destacat Solidaritat.
Finalment, han acordat mantenir un contacte periòdic per aprofundir les relacions i concretar accions conjuntes. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Demòcrates de Catalunya, Reagrupament i Solidaritat Catalana han anunciat que no es presentaran a les eleccions del 26-J degut a la manca d’acord amb la resta de partits sobiranistes per presentar una candidatura comú. Les dos primeres formacions han retret a Convergència i Esquerra el seu individualisme i han apostat per futures col·laboracions amb la finalitat d’ampliar l’espai independentista.",
"a2": "Finalment no hi ha hagut acord entre Demòcrates de Catalunya, Reagrupament, Solidaritat Catalana i Convergència per presentar una candidatura conjunta el 26-J. Els Demòcrates apuntaven a la creació d’una coalició liderada per un independent sota el nom de “Junts per Catalunya”, que dirigís al país cap a la República Catalana, però CDC no ho ha vist amb bons ulls. ",
"a3": "El CDC concorrerà finalment en solitari a les eleccions generals del 26 de juny. Sembla ser que el pacte que Demòcrates de Catalunya va intentar amb Reagrupament, Solidaritat Catalana i la pròpia Convergència no ha fructificat per la falta d'acord davant la negativa de CDC d’acceptar cap de les propostes aprovades a l’assemblea."
},
"extractive": {
"a1": "Per la seva banda, Reagrupament ha assegurat que han intentat arribar a un acord amb CDC per tal d’explorar les diferents possibilitats de concórrer junts a les eleccions del 26-J però davant la negativa de CDC d’acceptar cap de les propostes aprovades a l’assemblea, la formació ha decidit que no es presentarà a les eleccions.\nLes tres formacions han renunciat concórrer als comicis després que no hagin pogut arribar a un pacte amb Convergència i davant la impossibilitat d’oferir a l’electorat català una candidatura transversal amb independents que defensi el procés cap a un estat català independent. \nReagrupament recorda que l’assemblea va acordar la voluntat de reeditar el pacte que es va dur a terme a les eleccions espanyoles del desembre amb CDC i Demòcrates de Catalunya, mantenint les mateixes condicions que llavors pel que fa a la confecció de les llistes i resta de condicionants de la coalició i acceptant la diferent denominació proposada ja des de Convergència.\nPerò, les dues formacions han lamentat que ‘ni Esquerra ni Convergència estan disposades a configurar una candidatura àmplia i unitària i només estan treballant per bastir les seves llistes de partit sense comptar amb ningú més’.\n D’altra banda, Solidaritat apunta que ha fet una anàlisi política de l’estat de l’espai independentista en l’actualitat i de la possibilitat de ‘teixir sinergies entre les dues formacions de cara el futur’. ",
"a2": "Demòcrates de Catalunya, Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència han anunciat aquest divendres que no es presentaran a les eleccions espanyoles del 26-J. \nReagrupament recorda que l’assemblea va acordar la voluntat de reeditar el pacte que es va dur a terme a les eleccions espanyoles del desembre amb CDC i Demòcrates de Catalunya, mantenint les mateixes condicions que llavors pel que fa a la confecció de les llistes i resta de condicionants de la coalició i acceptant la diferent denominació proposada ja des de Convergència.\nPer la seva banda, Reagrupament ha assegurat que han intentat arribar a un acord amb CDC per tal d’explorar les diferents possibilitats de concórrer junts a les eleccions del 26-J però davant la negativa de CDC d’acceptar cap de les propostes aprovades a l’assemblea, la formació ha decidit que no es presentarà a les eleccions. \nAlhora, l’assemblea també va expressar el seu suport a la proposta de Demòcrates en la línia de recuperar la candidatura de Junts pel Sí en aquestes eleccions del 26-J, com a proposta àmplia i transversal de tots els partits independentistes, liderada per una persona sense adscripció de partit i sota la denominació de Junts per Catalunya. ",
"a3": "Per la seva banda, Reagrupament ha assegurat que han intentat arribar a un acord amb CDC per tal d’explorar les diferents possibilitats de concórrer junts a les eleccions del 26-J però davant la negativa de CDC d’acceptar cap de les propostes aprovades a l’assemblea, la formació ha decidit que no es presentarà a les eleccions.\nReagrupament recorda que l’assemblea va acordar la voluntat de reeditar el pacte que es va dur a terme a les eleccions espanyoles del desembre amb CDC i Demòcrates de Catalunya, mantenint les mateixes condicions que llavors pel que fa a la confecció de les llistes i resta de condicionants de la coalició i acceptant la diferent denominació proposada ja des de Convergència.\nAlhora, l’assemblea també va expressar el seu suport a la proposta de Demòcrates en la línia de recuperar la candidatura de Junts pel Sí en aquestes eleccions del 26-J, com a proposta àmplia i transversal de tots els partits independentistes, liderada per una persona sense adscripció de partit i sota la denominació de Junts per Catalunya.\nAixí mateix, la formació va acordar que la candidatura hauria d’assumir la possibilitat de la via unilateral per a la constitució de Catalunya com a Estat ja que, segons subratlla, amb la nova correlació de forces que sorgirà de les eleccions, la via del referèndum acordat amb l’Estat seguirà sent un engany."
},
"extreme": {
"a1": "Tres formacions catalanes renuncien a les eleccions espanyoles davant l’impossibilitat de presentar-s’hi en coalició amb la resta de forces independentistes.",
"a2": "CDC es presentarà en solitari a les eleccions generals del 26-J després de no haver arribat a cap acord. ",
"a3": "La formació Demòcrates, Reagrupament i Solidaritat ha anunciat que no concorrerà a les eleccions del 26J davant els resultats interns."
}
} |
550 | Puigdemont lamenta la carta de Rajoy i reivindica el dret d’autodeterminació davant el poder econòmic | El president inaugura la reunió anual del Cercle d'Economia que es fa a Sitges | El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha referit aquesta tarda a la carta que li ha enviat Mariano Rajoy en relació amb la seva petició d’acordar el referèndum: ‘No és la resposta que esperàvem ni serveix per a resoldre el conflicte.’
Ho ha dit en l’obertura de la reunió anual del Cercle d’Economia, a Sitges, davant un gran nombre de representants polítics i del poder econòmic.
Puigdemont responia una pregunta que li havia formulat en la introducció el president del Cercle, Juan José Bruguera, que li ha demanat per què no anava al congrés espanyol a parlar del ‘malestar dels catalans’ per trobar amb ‘el conjunt de la política espanyola’ una solució ‘que no sigui ni blanc ni negre’.
És a dir, una tercera via.
I el president ha dit això: ‘En aquests sis o set anys, hem acreditat una voluntat d’acord i de proposta.
Les vegades que hem anat al congrés a fer propostes superen la desena; les vegades que s’ha votat allà són unes quantes.
El congrés ho sap perfectament bé, això.
I és l’escenari del gran pacte de l’estatut, en què vam confluir diverses institucions.’
I tot seguit ha exposat clarament quin és el problema: que es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya; és a dir, que es reconegui que els catalans tenen la capacitat de decidir el seu futur.
‘Tenim el dret de votar el nostre futur o no?
Tenim el dret d’autodeterminació?
Si el tenim, remoguem els obstacles legals per fer possible aquest dret.
Si no estem d’acord que tenim aquest dret, no és raonable de pensar que el congrés aixecarà un vet que sempre ha mantingut.
La invitació a anar al congrés és un fals amic.
Hi podem anar, però la solució correspon a un acord dels governs perquè hi hagi un pacte d’estat.’
En camp contrari
Puigdemont ha dit tot això davant una audiència hostil a les seves propostes: hi havia la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el president del PP català, Xavier Garcia Albiol… I també cares conegudes de la política recent del país que ara són en una segona fila, com ara l’ex-president José Montilla, Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro.
Però sobretot hi havia representants del poder econòmic, com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu; el de Repsol, Antoni Brufau; el d’Abertis, Salvador Alemany; el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà..
I Juan José Brugera, que era al seu costat.
Des del moment que va assumir la presidència del Cercle va dir que s’oposava a un referèndum sense acord amb l’estat espanyol, i avui ha dit a Puigdemont que l’única sortida possible era ‘la negociada’.
I ha afegit: ‘Demanem que l’acció del seu govern s’ajusti al marc legal.’
I Puigdemont li ha respost: ‘Ha quedat acreditat des de dilluns que hem fet una proposta raonada, serena, honesta i ambiciosa, perquè a través del diàleg puguem arribar a una resposta política, certament.’
Per això ha lamentat la carta d’avui de Rajoy, perquè impedeix de continuar la via negociada que li demanava el president del Cercle.
Encara li han fet una darrera pregunta, entre els assistents a l’acte.
El president ha defensat la pluralitat de les opcions televisives que tenen els catalans, i la feina que fan els professionals de la CCMA.
Ha parlat de la pluralitat d’opcions a què tenen accés en l’oferta televisiva els catalans, com una garantia per al debat entre el sí i el no a la independència.
Ha aprofitat per lamentar les amenaces que arriben des del govern espanyol per impedir ‘amb els mitjans que calgui’ el referèndum.
‘M’entristeix veure com es fan apel·lacions fins i tot a l’ús de la violència, a intervencions autoritàries, de suspensions generalitzades, de l’autonomia mateixa.
Perquè jo voldria sentir si tenen cap proposta per a Catalunya.
Potser el poble de Catalunya decideix que la nostra proposta és equivocada.
Però en tenim una.
Que és clara, arriscada, difícil d’explicar, amb algunes incerteses.’ | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Davant la insistència del president del Cercle d’Economia de trobar una solució negociada amb l’Estat pel que fa al conflicte causat pel referèndum, Puigdemont ha culpat l’executiu espanyol de la situació. La negativa de Rajoy a reconèixer el dret d’autodeterminació dels catalans i el clima d’amenaces constants per part del govern de la nació fan impossible la via del diàleg.",
"a2": "El president de la Generalitat ha insistit davant el Cercle d’Economia que la resolució del conflicte polític ha de partir del diàleg entre governs. Puigdemont ha afirmat que qualsevol proposta serà inútil mentre no es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya. També s’ha mostrat sorprès per la resposta de Rajoy a la petició per carta d’un referèndum pactat. ",
"a3": "Mariano Rajoy ha respost al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, un no a cap negociació sobre el referèndum. Puigdemont ho ha comunicat a l’obertura de la reunió anual del Cercle d’Economia, a Sitges, on ha aprofitat per lamentar les amenaces que arriben des del Govern espanyol per impedir \"amb els mitjans que calgui\" el referèndum."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha referit aquesta tarda a la carta que li ha enviat Mariano Rajoy en relació amb la seva petició d’acordar el referèndum: ‘No és la resposta que esperàvem ni serveix per a resoldre el conflicte.’ \nPuigdemont responia una pregunta que li havia formulat en la introducció el president del Cercle, Juan José Bruguera, que li ha demanat per què no anava al congrés espanyol a parlar del ‘malestar dels catalans’ per trobar amb ‘el conjunt de la política espanyola’ una solució ‘que no sigui ni blanc ni negre’. \nI tot seguit ha exposat clarament quin és el problema: que es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya; és a dir, que es reconegui que els catalans tenen la capacitat de decidir el seu futur. \nHa aprofitat per lamentar les amenaces que arriben des del govern espanyol per impedir ‘amb els mitjans que calgui’ el referèndum.",
"a2": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha referit aquesta tarda a la carta que li ha enviat Mariano Rajoy en relació amb la seva petició d’acordar el referèndum: ‘No és la resposta que esperàvem ni serveix per a resoldre el conflicte.’ \nHo ha dit en l’obertura de la reunió anual del Cercle d’Economia, a Sitges, davant un gran nombre de representants polítics i del poder econòmic. \nPuigdemont responia una pregunta que li havia formulat en la introducció el president del Cercle, Juan José Bruguera, que li ha demanat per què no anava al congrés espanyol a parlar del ‘malestar dels catalans’ per trobar amb ‘el conjunt de la política espanyola’ una solució ‘que no sigui ni blanc ni negre’. \nI tot seguit ha exposat clarament quin és el problema: que es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya; és a dir, que es reconegui que els catalans tenen la capacitat de decidir el seu futur. ",
"a3": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha referit aquesta tarda a la carta que li ha enviat Mariano Rajoy en relació amb la seva petició d’acordar el referèndum: ‘No és la resposta que esperàvem ni serveix per a resoldre el conflicte.’.\nPuigdemont responia una pregunta que li havia formulat en la introducció el president del Cercle, Juan José Bruguera, que li ha demanat per què no anava al congrés espanyol a parlar del ‘malestar dels catalans’ per trobar amb ‘el conjunt de la política espanyola’ una solució ‘que no sigui ni blanc ni negre’.\nI tot seguit ha exposat clarament quin és el problema: que es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya; és a dir, que es reconegui que els catalans tenen la capacitat de decidir el seu futur.\nPer això ha lamentat la carta d’avui de Rajoy, perquè impedeix de continuar la via negociada que li demanava el president del Cercle."
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont critica l’actitud de Rajoy i defensa el referèndum d’autodeterminació davant d’una audiència hostil a les idees independentistes.",
"a2": "Carles Puigdemont creu que la solució per acordar un referèndum d’autodeterminació passa per un acord entre governs.",
"a3": "Puigdemont ha lamentat la carta d’avui de Rajoy perquè impedeix de continuar la via negociada que li demanava el president."
}
} |
1,902 | L´economia espanyola es contraurà un 2,6% en 2009 i un 1% en 2010 | A més, romanen molt allunyades de les estimacions que encara conserva com oficials el Govern, que situen el creixement d'aquest any en el 1,6% i en el 1% el de l'any que ve.
No obstant això, l'Executiu ja anunciat que revisarà el quadre macroeconòmic el pròxim mes de gener.
Segons l'informe de Deutsche Bank, les perspectives econòmiques a nivell europeu han empitjorat des del passat mes d'octubre, el que fa preveure que l'economia de la zona euro es contraurà un 2,5% en l'any 2009, encara que tornarà a créixer un 1% en 2010, després de tocar fons a mitjan 2009.
L'entitat assegura que el consum a Europa es veurà molt castigat per la restricció del crèdit i, en alguns països com Espanya, Irlanda o el Regne Unit, per la crisi del mercat immobiliari, mentre que els països amb un marcat caràcter exportador, com Alemanya, es veuran castigats per la debilitat dels països de l'Est d'Europa.
ESPANYA I IRLANDA, ELS MÉS VULNERABLES DE LA *EUROZONA.
De fet, els analistes de Deutsche Bank asseguren que entre els països "més vulnerables" de l'Eurozona, es troben Espanya i Irlanda, encara que creuen que els riscos associats a la construcció i el mercat immobiliari "van més enllà" d'aquests països i han arrossegat a altres mercats com el francès.
D'altra banda, avancen que tant els nivells de dèficit com de deute a Europa "estan sota tensió" a causa de la crisi i asseguren que els majors increments de dèficit es donaran a Espanya, Bèlgica, Àustria i Grècia, incloent a Irlanda si es parla de deute.
Malgrat tot, els analistes de Deutsche Bank confien que la situació a Europa toqui fons a mitjan 2009 i pugui remuntar en 2010 arrossegada per la millor situació en EUA, encara que asseguren que el paper de la política monetària i fiscal serà clau per a aquesta recuperació.
En aquest sentit, estimen que el Banc Central Europeu (BCE) seguirà retallant els tipus fins a situar-los en el 0,75%, el que demostra, segons l'informe, la gravetat de l'actual situació econòmica.
"PROFUNDA RECESSIÓ MUNDIAL" EN 2009.
En l'àmbit mundial, Deutsche Bank preveges un "profunda recessió" al llarg de l'any 2009, ja que el creixement mundial tot just arribarà al 0,2% el pròxim any, la xifra més baixa en 50 anys, encara que en 2010 es dinamitzarà fins al 2,6% gràcies, sobretot, als països emergents.
Segons l'informe, el fort impuls fiscal pot prevenir una situació de depressió com la de 1929, o com la deflació de Japó en els 90, però probablement "no serà suficient" per a assegurar una nova expansió de l'economia mundial com la del passat.
Així i després de finalitzar un llarg període d'expansió, creuen necessari trobar un nou motor de creixement mundial que estaria, segons Deutsche Bank, en el "enorme potencial" de consum de la creixent classe mitja dels països emergents.
PROBLEMES PER A SORTIR DE LA RECESSIÓ.
En canvi, els grans països desenvolupats tindran molts problemes per a sortir de la recessió, i l'economia americana serà una de les més castigades, amb una contracció econòmica del 2% en 2009, encara que amb certa estabilització a la fi de 2009 i amb un creixement positiu del 1,6% en 2010.
Malgrat l'escenari tan negatiu que dibuixen, els analistes que han elaborat l'informe no esperen que es repeteixi la situació de 1929 gràcies a les lliçons del passat i a la ràpida reacció dels països abans la "complicada situació" econòmica i financera.
Per a evitar-lo, asseguren que es necessita un sector públic que es faci càrrec temporalment dels deutes del sector privat per a evitar més fallides empresarials, que doni suport a l'atur per a evitar major caiguda del consum i que desenvolupi mesures monetàries i fiscals d'impuls a la demanda domèstica. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’informe de perspectives econòmiques de Deutsche Bank augura una recessió a la zona euro que afectarà de ple Espanya. Els analistes creuen, però, que la situació es revertirà després de tocar fons. Tot indica que, gràcies a l’anticipació dels països, no es repetiran mals passats. Per evitar-ho, el document recomana aplicar mesures per reduir l’atur i el deute privat. ",
"a2": "Deutsche Bank afirma que l’economia de l’eurozona es contraurà un 2,5% com a conseqüència de l’impacte de la crisi financera, la disminució del consum i la crisi del sector urbanístic. El països més afectats seran Espanya i Irlanda. Els Estats Units seguiran la mateixa línia, però durant el 2010 creixeran més, fet que ajudarà a la recuperació de l’economia europea. ",
"a3": "Deutsche Bank ha publicat la previsió econòmica espanyola del proper any. El PIB es contraurà un 2,6% el 2009 i un 1% el 2010, tot i que es registrarà un augment positiu del 1,3% al tancament del present exercici. Segons afirmen els analistes de Deutsche Bank, Espanya i Irlanda es troben entre els països més dèbils de l'Eurozona."
},
"extractive": {
"a1": "Segons l'informe de Deutsche Bank, les perspectives econòmiques a nivell europeu han empitjorat des del passat mes d'octubre, el que fa preveure que l'economia de la zona euro es contraurà un 2,5% en l'any 2009, encara que tornarà a créixer un 1% en 2010, després de tocar fons a mitjan 2009.\nDe fet, els analistes de Deutsche Bank asseguren que entre els països \"més vulnerables\" de l'Eurozona, es troben Espanya i Irlanda, encara que creuen que els riscos associats a la construcció i el mercat immobiliari \"van més enllà\" d'aquests països i han arrossegat a altres mercats com el francès. \nMalgrat l'escenari tan negatiu que dibuixen, els analistes que han elaborat l'informe no esperen que es repeteixi la situació de 1929 gràcies a les lliçons del passat i a la ràpida reacció dels països abans la \"complicada situació\" econòmica i financera. \nPer a evitar-lo, asseguren que es necessita un sector públic que es faci càrrec temporalment dels deutes del sector privat per a evitar més fallides empresarials, que doni suport a l'atur per a evitar major caiguda del consum i que desenvolupi mesures monetàries i fiscals d'impuls a la demanda domèstica.",
"a2": "Segons l'informe de Deutsche Bank, les perspectives econòmiques a nivell europeu han empitjorat des del passat mes d'octubre, el que fa preveure que l'economia de la zona euro es contraurà un 2,5% en l'any 2009, encara que tornarà a créixer un 1% en 2010, després de tocar fons a mitjan 2009. \nEn l'àmbit mundial, Deutsche Bank preveges un \"profunda recessió\" al llarg de l'any 2009, ja que el creixement mundial tot just arribarà al 0,2% el pròxim any, la xifra més baixa en 50 anys, encara que en 2010 es dinamitzarà fins al 2,6% gràcies, sobretot, als països emergents. \nDe fet, els analistes de Deutsche Bank asseguren que entre els països \"més vulnerables\" de l'Eurozona, es troben Espanya i Irlanda, encara que creuen que els riscos associats a la construcció i el mercat immobiliari \"van més enllà\" d'aquests països i han arrossegat a altres mercats com el francès. \nMalgrat tot, els analistes de Deutsche Bank confien que la situació a Europa toqui fons a mitjan 2009 i pugui remuntar en 2010 arrossegada per la millor situació en EUA, encara que asseguren que el paper de la política monetària i fiscal serà clau per a aquesta recuperació. ",
"a3": "Segons l'informe de Deutsche Bank, les perspectives econòmiques a nivell europeu han empitjorat des del passat mes d'octubre, el que fa preveure que l'economia de la zona euro es contraurà un 2,5% en l'any 2009, encara que tornarà a créixer un 1% en 2010, després de tocar fons a mitjan 2009.\nDe fet, els analistes de Deutsche Bank asseguren que entre els països \"més vulnerables\" de l'Eurozona, es troben Espanya i Irlanda, encara que creuen que els riscos associats a la construcció i el mercat immobiliari \"van més enllà\" d'aquests països i han arrossegat a altres mercats com el francès.\nMalgrat tot, els analistes de Deutsche Bank confien que la situació a Europa toqui fons a mitjan 2009 i pugui remuntar en 2010 arrossegada per la millor situació en EUA, encara que asseguren que el paper de la política monetària i fiscal serà clau per a aquesta recuperació.\nEn canvi, els grans països desenvolupats tindran molts problemes per a sortir de la recessió, i l'economia americana serà una de les més castigades, amb una contracció econòmica del 2% en 2009, encara que amb certa estabilització a la fi de 2009 i amb un creixement positiu del 1,6% en 2010."
},
"extreme": {
"a1": "Deutsche Bank preveu una mala situació en l'economia europea en general i per a països com Espanya en particular.",
"a2": "Deutsche Bank preveu una gran recessió a nivell mundial durant el 2009 mai vista d’ençà 50 anys.",
"a3": "Deutsche Bank augura una recessió econòmica del 2,6% a Espanya durant el 2009 i de l'1% el 2010."
}
} |
|
182 | El Primavera Sound, dolgut amb l’ajuntament, es planteja de deixar Barcelona | Denuncien que els han multiplicat el lloguer 'per disset' i que encara no tenen el permís per a l'edició 2023 | El director del Primavera Sound, Gabi Ruiz, ha dit que està preocupat pel futur de l’edició 2023 en una entrevista a La Vanguardia.
Els impulsors del festival diuen que no tenen cap acord amb l’ajuntament de Barcelona.
‘No hi tenen cap tipus d’implicació’, ha declarat Ruiz, que no descarta de deixar la ciutat.
Per Ruiz, el consistori no fa cap esforç per a l’esdeveniment de cara a l’any 2023 i diu que els han traslladat que no els interessa el model.
Els impulsors denuncien que els han multiplicat el lloguer del terreny per disset i que encara no tenen el permís per a l’edició 2023.
‘Farem el festival el 2022 i el 2023 ja ho veurem’, diu Ruiz, que avança que estan cercant una altra ciutat on celebrar-lo.
El Primavera Sound del 2022 s’amplia a onze dies i programarà més de quatre-cents grups
Segons Ruiz, el consistori es justifica amb l’argument que hi ha dates negociades en les quals no es poden fer esdeveniments al Fòrum per evitar molèsties als veïns i explica que han anat afegint-hi dates de forma unilateral.
Quan van demanar la segona data per a l’edició del 2023 els van dir que ja ‘estaven completes’ i la decisió depèn ara del regidor del districte de Sant Martí, del PSC.
‘No crec que hi hagi Primavera el 2023’, diu.
El festival, que l’any que ve estrenarà format durant dos caps de setmana i que s’expandeix a Santiago de Xile, Buenos Aires, Sao Paulo, a més de les ja anunciades Los Angeles i Porto, ja ha obert una oficina a Madrid, una ciutat amb ‘més oportunitats no només a nivell musical sinó audiovisual en general’.
‘En aquesta ciutat ara mateix tot és un problema.
Quan es forma un govern ja s’està pensant en les eleccions d’aquí a quatre anys, i això provoca una inacció total i que no tinguem un projecte de ciutat’, explica, sobre Barcelona.
‘L’empresa municipal que gestiona l’espai del Fòrum, BSM, ens va enviar una carta on ens deien que no se’ns acudís contractar grups i artistes per al 2023.
Ara estem parats, no sabem què dir’, explica.
Els organitzadors diuen que necessiten una resposta abans de finals.
‘No tenir un permís per 2023 ens està portant a la ruïna’, afirma.
El tinent de batlle de Cultura Barcelona, Jordi Martí, ha sortit al pas de l’amenaça del Primavera Sound d’abandonar la ciutat.
“És massa el que el Primavera aporta a la ciutat i a la inversa com per no arribar a un acord”, ha dit.
Martí sosté que l’acord amb el festival era que es fes una edició especial de dos caps de setmana tan sols el 2022, després de dos anys en blanc per la pandèmia.
El consistori es reunirà amb els organitzadors de forma imminent per abordar la perpetuació d’aquest model ampliat i treballar els ajustos que facin que no generi perjudicis als ciutadans.
Martí ha exposat que el consistori “va acceptar, i de bon grat” fer una edició especial de dos caps de setmana el 2022, però no més enllà.
En tot cas, no ha descartat la possibilitat.
El tinent de batllia ha dit que entén les urgències que pugui tenir un esdeveniment d’aquesta magnitud a l’hora de planificar les pròximes edicions i s’ha obert a trobar-se amb els seus responsables de forma imminent (abans de les vacances de Nadal, ha assegurat) per abordar-ho.
“Un engranatge de tanta complexitat i amb moviment de tantíssim volum de gent necessita ajustos i que no generi prejudicis als ciutadans”, ha apuntat el regidor sobre la possibilitat que el model d’un Primavera Sound de 8 dies repartits en dues setmanes es perpetuï.
Un esdeveniment d’aquesta dimensió “exigeix esforços de tots: per part de la ciutat, posant tots els serveis perquè es pugui fer; però també per part dels festivals, que se celebren en l’entorn urbà més dens d’Europa”, ha plantejat Martí.
En qualsevol cas, Martí ha dit que és massa el que el festival aporta a la ciutat, i també a la inversa, per a pensar que no s’arribarà a un acord i ha demanat refredar els ànims després de les declaracions de Gabi Ruiz.
D’aquesta manera, no ha entrat a valorar la qüestió de l’augment del lloguer de l’espai del Fòrum –fins a “disset vegades”, segons assegura el co-director del festival a l’entrevista-, i ha dit que “no serà pel lloguer” que el Primavera Sound acabi marxant de la ciutat.
Martí també ha descartat que la celebració del PS en doble cap de setmana sigui d’entrada una “línia vermella”, i s’ha cenyit a demanar temps al festival per treballar en aquesta possibilitat. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El director del Primavera Sound anuncia que està preocupat per la edició del 2023 ja que l'Ajuntament encara no els ha donar permís per organitzar-la. També es queixa de la pujada de preu del lloguer del espai, que s'ha multiplicat per 17 i deixa entreveure que potser al 2023 el Primavera Sound no es celebri a Barcelona.",
"a2": "L'edició del 2023 del Primavera Sound trontolla després de rebre poca atenció per part de Barcelona i la pujada de lloguer del terreny. Les organitzacions necessiten una resposta immediata, perquè continuen sense aconseguir el permís i això els portarà a la ruïna. Jordi Martí assegura que arribaran a un acord perquè el festival dona molts beneficis a Barcelona.",
"a3": "Gabi Ruiz, el director del Primavera Sound, està preocupat per l'edició de 2023 perquè no tenen el permís de l'Ajuntament de Barcelona i per l'increment excessiu del lloguer del terreny. Ruiz està buscant una ciutat alternativa, mentre que el consistori s'ha mostrat disposat a arribar a un acord perquè valora el que aporta el festival a la ciutat."
},
"extractive": {
"a1": "El director del Primavera Sound, Gabi Ruiz, ha dit que està preocupat pel futur de l’edició 2023 en una entrevista a La Vanguardia.\n‘No hi tenen cap tipus d’implicació’, ha declarat Ruiz, que no descarta de deixar la ciutat.\nEn qualsevol cas, Martí ha dit que és massa el que el festival aporta a la ciutat, i també a la inversa, per a pensar que no s’arribarà a un acord i ha demanat refredar els ànims després de les declaracions de Gabi Ruiz.\nEl festival, que l’any que ve estrenarà format durant dos caps de setmana i que s’expandeix a Santiago de Xile, Buenos Aires, Sao Paulo, a més de les ja anunciades Los Angeles i Porto, ja ha obert una oficina a Madrid, una ciutat amb ‘més oportunitats no només a nivell musical sinó audiovisual en general’.",
"a2": "El director del Primavera Sound, Gabi Ruiz, ha dit que està preocupat pel futur de l’edició 2023 en una entrevista a La Vanguardia.\nPer Ruiz, el consistori no fa cap esforç per a l’esdeveniment de cara a l’any 2023 i diu que els han traslladat que no els interessa el model.\nEn qualsevol cas, Martí ha dit que és massa el que el festival aporta a la ciutat, i també a la inversa, per a pensar que no s’arribarà a un acord i ha demanat refredar els ànims després de les declaracions de Gabi Ruiz.\nD’aquesta manera, no ha entrat a valorar la qüestió de l’augment del lloguer de l’espai del Fòrum –fins a “disset vegades”, segons assegura el co-director del festival a l’entrevista-, i ha dit que “no serà pel lloguer” que el Primavera Sound acabi marxant de la ciutat.",
"a3": "El director del Primavera Sound, Gabi Ruiz, ha dit que està preocupat pel futur de l’edició 2023 en una entrevista a La Vanguardia.\nEls impulsors denuncien que els han multiplicat el lloguer del terreny per disset i que encara no tenen el permís per a l’edició 2023. \nEl tinent de batllia ha dit que entén les urgències que pugui tenir un esdeveniment d’aquesta magnitud a l’hora de planificar les pròximes edicions i s’ha obert a trobar-se amb els seus responsables de forma imminent (abans de les vacances de Nadal, ha assegurat) per abordar-ho.\nEn qualsevol cas, Martí ha dit que és massa el que el festival aporta a la ciutat, i també a la inversa, per a pensar que no s’arribarà a un acord i ha demanat refredar els ànims després de les declaracions de Gabi Ruiz. "
},
"extreme": {
"a1": "Els organitzadors del Primavera Sound estan preocupats i enfadats amb la gestió de l'Ajuntament de Barcelona.",
"a2": "El Primavera Sound cerca una altra ciutat perquè sigui la seva amfitriona després de la poca atenció rebuda per Barcelona.",
"a3": "El Primavera Sound dubta si celebrarà l'edició 2023 a Barcelona per la falta d'esforç per part de l'Ajuntament."
}
} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.